Skip to main content

Full text of "Provenzalische Chrestomathie, mit abriss der formenlehre und glossar"

See other formats


Digitized  by  the  Internet  Archive 

in  2011  with  funding  from 

University  of  Toronto 


http://www.archive.org/details/provenzalischecOOappe 

j 


b 


PROVENZALISCHE 


CHRESTOMATHIE 


MIT 


ABRISS  DER  FORMENLEHRE  UND 
GLOSSAR 


v 


VON 


CARL  APPEL. 


FÜNFTE,  VERBESSERTE  AUFLAGE 


LEIPZIG. 

O.    R.    REIS  LAND. 

1920. 


JAN  3  1 1950 
154 SO 


Printed  in  Germany 


Vorwort  zur  ersten  Auflage. 


Der  Zweck  der  vorliegenden  Chrestomathie  ist.  durch  eine  Sammlung 
hervorragender  Stücke  ein  Bild  von  der  mittelalterlichen  provenzalischen 
Litteratur  in  ihren  überkommenen  Anfängen  und  in  der  Zeit  ihrer  Blüte 
zu  geben.  Als  ungefähre  Grenze  nach  unten  ist  dabei  das  Ende  des 
13.  Jahrhunderts  angenommen.  Einzelne  Stücke ,  die  in  ihrer  vorliegenden 
Überlieferung  jüngeren  Datums  seht  mögen,  werden  in  fi'üherer  Gestalt 
wenigstens  noch  in  die  angegebene  Periode  gehören.  Dafs  auch  ein  Fragment 
aus  den  Leys  d'amors  aufgenommen  ist,  würde  bei  der  retrospektiven  Be- 
deutung gerade  dieses  Stückes  kaum  mit  Recht  getadelt  werden. 

Stücke    von    wesentlich    linguistischem   Interesse,    vor  allem   also    Ur- 
kunden,  sind  hier  ausgeschlossen.     Eine   eigene  Sammlung  von  Proben  zur 
Veranschaulichung  der  zeitlichen  und  örtlichen  Entwicklung  des  Provenza- 
lischen ist  für  später  in  Aussicht  genommen. 

So  sind  die  Grenzen  dieses  Buches  nach  mehreren  Seiten  enger  ge- 
zogen, als  die  der  Bartschschen  Chrestomathie.  Eine  andere  Grenze  zog 
diese  selbst.  Die  Anfänge  meiner  Sammlung  reichen  bis  in  die  Lebenszeit 
Karl  Bartschs  zurück.  Da  war  es  selbstverständlich,  dafs  von  den  Stücken 
seiner  Chrestomathie  nur  das  Unumgängliche  aufgenommen  wurde.  Der 
bald  eingetretene  Tod  Bartschs  hat  hieran  nichts  ändern  können.  Ebenso 
habe  ich  mich  Meyers  Recueil  danciens  textes  gegenüber  verhalten.  Eine 
Anzahl  von  Texten  hat  allerdings  zwei  oder  gar  allen  drei  Sammlungen 
gemeinsam  sein  müssen.  Man  wird  dann  finden,  dafs  die  Stücke  hier 
wieder  ganz  durchgearbeitet  sind.  Auch  mit  den  anderwärts  schon  kritisch 
herausgegebenen  Texten  ist  dasselbe  geschehen.  Ungeprüft  ist  nichts  ab- 
gedruckt worden.  Der  Raumersparnis  wegen  ist  bei  den  Stücken,  die  in 
kritischer  Ausgabe  mit  Varianten  angaben  leicht  zugänglich  sind,  von  der 
Wiederholung    des   Apparates   abgesehen   und  nur  das   mitgeteilt ,    was   zur 


IV  Vorwort. 

V — 

Änderung  des  Textes  zu  berechtigen  schien.  Bei  den  anderen  Stücken  sind 
die  Varianten  in  der  Vollständigkeit  gegeben  worden,  die  ich  für  wünschens- 
wert hielt.  Dem  Takt  des  Herausgebers  wird  da  ja  immer  ein  gewisser 
Spielraunt  gelassen  werden  müssen.  Ich  denke ,  da/s  ich  eher  zu  viel  als 
zu  wenig  mitgeteilt  habe. 

Das  Handschriftenmaterial  ist ,  wenn  nicht  ganz  vollständig ,  doch  in 
gröf serer  Fülle  herbeigezogen  als  bei  Bartsch,  und  die  benutzten  Texte  sind, 
soweit  nicht  kritische  Ausgaben  oder  diplomatische  Abdrucke  vorlagen,  fast 
ausnahmslos  von  mir  selbst  kopiert  worden.  Auch  das  vo?i  anderen  schon 
gedruckte  Material  ist  sehr  häufig  nochmals  kollationiert. 

In  der  Anordnung  bin  ich  von  dem  Vorbild  der  Bartschschen  CJireste- 
mathie  und  des  Meyer  sehen  Recueils  abgewichen  und  bin  zu  der  Ord?iung 
in  Bartschs  Lesebuch  zurückgekehrt ,  derselben,  die  Diez  der  » Poesie  der 
Troubadours*,  zu  Grunde  gelegt  und  die  Stimming  jetzt  wieder  bei  der 
Darstellung  der  provenzahschen  Litter atur  in  Grober  s  Grundrifs  an- 
genommen hat:  der  nach  Litteraturgattungen ,  der  einzig  empfehlenswerten, 
wie  mir  scheint ,  bei  der  Unsicherheit  der  Datierung  so  vieler  Werke  und 
bei  der  Unerheblichkeit  der  chronologische?!  Folge  in  dem  hier  in  Betracht 
kommenden  Litteraturab schnitt ,  abgesehen  von  der  Entwiche lung  innerhalb 
der  einzelnen  Gattungen ,  und  in  dieser  Hinsicht  ist  auch  nach  ungefährer 
chronologischer  Anordnung  gestrebt  worden.  Ohne  Schwierigkeiten  ist 
freilich  auch  die  Einteilung  nach  Gattungen  nicht.  Gedichte  wie  St.  105, 
106,  ioy  nehmen  keine  unzweifelhafte  Stellung  ein.  Der  Begriff  der  Ro?nanze 
(St.  jp — öj)  ist  ziemlich  willkürlich  gewählt  und  eine  Scheidung  von  der 
Pastorela  einerseits,  von  der  fingierten  Tenzone  andererseits  nicht  recht 
durchführbar.  Aber  auch  die  als  Romanzen  bezeichneten  Gedichte  in  eine 
der  anderen  Gattungen  einzureihen,  ging  nicht  wohl  an. 

In  der  Orthographie  habe  ich  nichts  zu  normalisieren  gesucht.  Wo 
nur  eine  Handschrift  vorlag ,  ist  deren  Schreibung  befolgt,  abgesehen  von 
der  Worttrennung,  von  der  Auflösung  der  Abkürzungen,  von  der  Scheidung 
zwischen  u  und  v  (während  i  und  j  nicht  geschieden  worden  sind;  wenn 
hier  und  da  j  für  i  erscheint,  wie  fiaraj  ij ,  26 ,  descaptendraj  ij ,  28 ,  so 
ist  hier  ei?ie  kalligraphische  Eigentümlichkeit  der  Handschriften  wieder- 
gegeben,  auf  deren  Beobachtung  ich  aber  so?ist  keinen  Wert  gelegt  habe). 
Waren  meJirere  Handschriften  vorhanden,  so  ist,  wo  C  zu  Gebot  stand, 
dessen  Orthographie  angenommen ;  sonst  wurde  der  Handschrift  gefolgt,  die 
dem  Text  zu  Grunde  gelegt  ist.  Bei  Stücken,  die  nach  kritischen  Ausgaben 
mitgeteilt  sind,  ist  die  Orthographie  des  Herausgebers  bewahrt. 

Der  Abrifs   der  Formenlehre   will  keine  vollständige  Grammatik  sein, 
sondern    eben    nur   die    Formen,    die    in    der    Chrestomathie    begegnen,    zu 


Vorwort.  V 

sammenstellen,  diese  allerdings  vollständig ,  soweit  sie  irgetid  bemerkens- 
wert sind.  Eine  sprachgeschichtliche  Erklärung  der  Formen  gehört  nicht 
in  diesen  Abrifs. 

Man  wird  leicht  erkennen,  da/s  auf  das  Glossar  besondere  Auf- 
merksamkeit verwendet  ist.  Hier  wollte  ich  wieder  eher  zu  viel  als  zu 
wenig  thun.  Da/s  ich  jedem  Wort  in  jedem  Falle  die  genau  richtige  Stelle 
in  der  Entwickelungsreihe  seiner  Bedeutungen  angewiesen  habe ,  wage  ich 
freilich  nicht  zu  hoffen, 

Carl  Aßpd. 


Vorwort  zur  fünf ten  Auflage. 

Zum  fünften  Male  geht  die  provenzalische  Chrestomathie  hinaus  und 
wiid  nu?i  sehen  müssen,  ob  auch  in  der  veränderten  Welt  eine  Stätte  für 
sie  ist.  Die  Lautlehre,  welche  das  Vorwort  der  vierten  Auflage  versprach, 
ist  im  vorigen  Jahr,  inmitten  der  Sorge?i  des  Krieges,  erschienen.  Ob  ihr 
eine  Syntax  folgen  wird,  bleibe  der  Zukunft  überlassen. 

Auch  für  diese  Auflage  sind  wieder  zahlreiche  Änderungen  vor- 
genommen  worden*  Zu  benutzen,  was  etwa  in  den  Kriegsjahren  in  Frank- 
reich, Italien,  England  oder  Amerika  erschienen  sein  mag,  hat  mich  die 
geistige  Blockade,  der  die  deutsche  Wissenschaft  noch  heute  unterworfen  ist, 
natürlich  verhindert.  Zwei  neue  Stücke  Bernarts  von  Ventadorn  habe  ich 
aus  meiner  Ausgabe  aufnehmen  können,  ohne  den  Umfang  des  Buches 
zu  vergröfsern,  da  der  im  ersten  Vorwort  ausgesprochene  Grundsatz  mir 
gestattete,  die  Stücke  16  bis  18  nunmehr  oh?ie  Varianten- Apparat  7.u  drucken. 
Ich  habe  die  neuen  Lieder  als  i8a  und  18 1>  bezeichnet,  da  die  fortlaufende 
Bezifferung  eine  tiefgreifende  Änderung  vor  allem  des  Glossars  mit  sich 
gebracht  hätte,  welche  aus  mancherlei  praktischen  Gründen  besser  unter- 
blieb. Aus  den  gleichen  RücksicJiten  ist  auch  die  Orthographie  der  alten 
Stücke  Bernarts  beibehalten,  während  die  beiden  neuen  auch  darin  der  Aus- 
gabe folgen.  Auf  Lommatzschs  geschmackvolles  Provenzalisches  Liederbuch 
habe  ich  nur  für  die  Melodien  verwiesen,  da  der  Wortlaut  der  in  Betracht 
kommenden   Texte  fast  durchaus  mit  dem  der  Chrestomathie  übereinstim?nt. 

Mai  ipip.  C  A. 


3225 
.A4 


Abrifs  der  Formenlehre. 


Sing.  Nom.  cavals 
Obl.  caval 

Flur.  Nom.  caval 
Obl.  cavals 


Deklination. 

Ib 
paire 
paire 
paire 
paires 


IL 


Sg.  N.  hom3 
O.  home 

PL  N.  home 
O.  hömes 


III. 


Sg.  N.  emperaire 
O.  emperadör5 

PI.   N.  emperadör 
O,  emperadors 


bar 

baron,  -ö6 
baron,  -6 
barons,   -6s, 


Ic 

I* 

filha 

naus 

filha 

nau 

filhas 

natu 

ja 

filhas1 

% 

naus. 

coms4 

comte 

comte 

comtes. 

n?ps 

sor 

molher 

nebot 

seror 

molher 

nebot 

serors 

molhers 

nebotz 

serors 

molhers 

IV. 


Sg.  und  Pl.y  Nom.  und  Obl.:  bratz,  cors,  amairitz,  midons. 


Der  Vokativ  ist  dort,  wo  die  Casus- 
flexion überhaupt  beobachtet  wird,  gewöhn- 
lich gleich  dem  Nominativ:  ioglars  5,  435  ; 
Papiols    20,   71;    chanzos    21,    43,    48; 


24>  37  5  emperaire  5,  28;  companh 
56,  3,  31;  li  pro  home  77,  40,  selten 
gleich  dem  Obl. :  ioglar  malastruc  81,  1 ; 
trachor    5,    248;    barons    3,    295    (nicht 


1  Vereinzelte  orlhogr.  Nebenform  espin az  116,  67. 

2  In  poestat  116,   14  steht  t  für  tz  (s.  avet  z.  21,  devet  z.  49). 

3  Nebenformen  S.  N.  om  105,  33;  3,  487;  4,  37,  on  1,  123;  119,  6\  homs  4,  83;  79,  26; 
119,  83;  S.  0.  orae  105,  126;  16,  47;  115,  285,  omne  105,  178,  homen  4,  18,  omen  2,  78, 
homiio,  13,  96;  125,25,  P.  N.  ome  105,  20;  1,  204;  3,  580,  omne  105,  1,  172;  P.  O.  omes 
105,  85;   1,  231;  3,   58,  omnes  105,   106. 

*  Nebeytformen  S.  N.  comps  119,  126,  cons  I,  70,  84;  S.  O.  conte  1,  39;  7,  395;  P.  At. 
conte  1,   182;  P.  O.  contes  I,  679. 

5  Im  Konson.  latinisierend  sind  in  St.  2:  encantatour  28,  enperatour  31  (neben  euperadur 
4.3),  N.  P.  estrobatour  27. 

6  Nebenform  -un   1,   23,  461   etc. 


vni 


Abrifs  der  Forme?üehre. 


hierher  los  mieus  amans  74,  31,  da  dieses 
Gedicht  nur  noch  im  Sgl.  die  Casus  regel- 
recht unterscheidet). 

Der  Form  nach  ursprünglich  (nicht 
volkstümlich  überkommene)  Genitive  sind: 
paganor,  sanctor,  calendor,  pascor,  Mace- 
donor,  wol  auch  valvasor  und  famulom. 

Einen  Nom.  Flur  masc.  auf  -\  besitzen 
einige  Pronominal  autri  107,  128,  aquisti 
108,  80  ;  nicht  ?nehr  das  i  selbst,  aber  seinen 
Einflufs  auf  die  vorhergehenden  Laute  zeigen  1 
ilh,  eist  etc.,  moti  108,  16,  128,  tuit  (tuith, 
tuich,  tuch,  tug,  tugh,  tuh,  tut  s.  Glossar), 
wol  auch  aqueh  6,  141,  blanch  6,  141, 
(duh  6,  60,  elig  6,  166  ?),  espelih  116,  77. 
Beim  Subst.  zeigen  cabil  46,  14,  auzil 
105,   226,   231   einen  solchen  N.  P. 

Die  Klassen  I  u?id  II  haben  den  Acccnt 
in  allen  For?nen  auf  demselben  Vokal, 
II  hat  im  N.  S.  eine  Silbe  weniger,  als 
in  den  anderen  Formen,  III  zeigt  andere 
Lage  des  Accents  im  N.  S.  als  in  den 
anderen   Casus. 

Der  lh-Klasse  gehören  die  im  Prov. 
auf  tonloses  -e  ausgehenden  Masc.  an,  dere?i 
latein.  Nominativform  nicht  in  -s  auslautete 
(paire  <C  pater,  -atge  <C  -aticum),  ferner 
die  Männlichen  auf  -i,  die  aus  lat.  Neutris 
auf  -ium  entstanden  sind,  die  Männlichen 
auf  a:  papa  (N.  S.  73,  10;  N.  P.  108, 
78),  evangelista,  propheta1.  Alle  anderen 
Masc.  gehören,  wenn  überhaupt  der  \,  der 


1*- Klasse  an*.  Zu  Ic  gehören  die  auf 
tonlosen  Vokal  (auf  -a  wie  filha  oder  auf 
-e  wie  maire),  zu  Id  die  auf  betonten  Vokal 
oder  auf  Konsonant  ausgehenden  Weiblichen. 
Zu  II  gehören  nur  home  und  comte 
mit  ihren  Zusammensetzungen  prozome3 
und  vescomte4. 

Zu  III  gehören  0)  die  im  Obl.  S. 
auf  -ador,  -edor,  -idor,  kons-  -ör,  im  N.  S. 
auf  -aire ,  -eire ,  -ire,  -  kons-  -er  oder  -re 
ausgehenden  (trobador,  combatedor,  servi- 
dor,  trachor,  pastor,  dazu  senhor,  N.  S. 
trobaire,  combateire,  servire,  tracher, 
pastre,  senher),  b)  die  im  O.  S.  auf  -on 
auslautenden,  deren  N.  S.  um  dieses  -on 
kürzer  erscheint  (O.  S.  baron,  companhon, 
felon,  gloton  [bracon,  bricon,  dragon, 
falcon,  garzon]  N.  S.  bar,  companh,  fei, 
glot  [brac,  bric,  drac,  falc,  gartz] ;  O.  S 
lairon  N.  S.  laire  \  O.  S.  leon  N.  S.  leu 
2,  59;  O.  S.  päon  N.  S.  pau-s  66,  53. 
Dahin  auch  eine  Anzahl  Eigennamen'. 
O.  Boson,  Carlon,  Eblon,  Folcon,  Guigö, 
Milon,  Ugon,  etc.  N.  Bgs,  Carles,  Ebles, 
Folce,  Gui,  Uc  etc.5),  c)  die  einzelnen: 
O.  S.    abät   7,   205;   N.  S.    äbas   7,  89, 

157;   O.  F.  abätz  7,   5;  N.  F.  abbat 

76,  51,  abbä   108,   79. 
O.    S.    enfän    (Nebenformen    s.    Glossar), 

N.  S.  e'nfas   122°,  2,  emfes   2,  55,  57. 
O.  S.  nebot  (N.  F.  26,   26);  N.  S.  neps 

6,   156 
und  als  einziges  Fem.  der  III: 


1  Dieser  Klasse  schliefst  sich  in  der  Trobadorsprackc,  rvol  um  das  Wort  von  cors  zu  scheiden, 
nicht  selten  cqr  an:  N.  S.  cor  17,  8;  39,  15;  55,  34  (lo  cor  del  cors)  gegenüber  cors  4,  3s;  16,  3. 

*  Die  Infinitive  auf  -ar,  -er,  -ir  folgen^  substantivisch  gebraucht,  der  \*-Klasse,  die  auf  -re 
smvol  H>  wie  I»:  viure  31,  2,  perdre  68,  16,  aber  viures  24,  20,  beures  119,  44. 

N.  S.  von  Eigennamen  bisweilen  ohne  Flexionszeichen:  Torquator  105,  29,  43  (Latinismus ? 
oder  als  Genitiv  Plur.  empfunden?),  Bascol  5,  74  Var.,  s.  die  Var.  zu  St.  8  etc.  (anderersei: s 
Brunissens  3,  112).  Den  Eigennamen  schliesst  sich  Dieu  an:  N.  S.  Dieu  100,  106;  5,  78  Var. ; 
8,  126  Var.,  198  Var.  (andererseits  Dieus  auch  als  0.  S.:  8,  136  Var.,  224  Var.).  Dun,  Don 
x>  57»  60,  80,  87,  101  bleibt  im  N".  S.  ohne  s,  weil  es  mit  dem  folgenden  Namen  eng  verbunden 
ist  und  daher  nicht  als  selbständiges  Wort  behandelt  wird.    Sol  2,  50  {gegenüber  sols  10,  17)  ist  Latinismus. 

*  N.  S.  prozom  7,  64;  9,  155,  prosdom  1,  378,  384,  prozoms  119,  116;  0.  P.  prozoroes 
77,  36. 

<  N.S.  vescoms  I22*>,  4,  6,  vescons  6,  31  ;  O.  S.  vescomte  7,  201;  ~N.  P.  vescomte  66.  34, 
vesconte    123,   18;   0.  P.  vescomtes  7,  6. 

5  Mallio  105,  35,  40,  N.  Malliös  105,  39,  43  aber  ist  gelehrte  Wiedergabe  der  entspr.  lat. 
Formen. 


Deklination, 


IX 


O.  S.  seror,  N.  S.  scr  und  0.  S.  molher, 
N  S.  molher  (Nebenformen  s.  Glossar), 
Zu  IV  gehören  diejenigen  Männlichen 
und  Weiblichen,  die  schon  im  Obl.  S.  auf 
s  oder  z  ausgehen  T ,  fer?ier  die  auf  palatale 
Affricata  (geschrieben  g,  ch,  h)  endigenden 
in  den  Denkmälern,  die  -s  in  diesen  Laut 
aufgehen  lassen:  dreg  115,  290,  frug  115, 
300,  profieg  109%  6,  dreh  7,  61,  pro- 
fieh   113,   15. 

Es  gehören  natürlich  weiter  hierher 
Wortzusammensetzungen  wie:  porta-selh 
etc.  2. 

Ana  log  iewirkung  der  Ib-  auf  die 
Ia Klasse  trat  ein,  insofern  Männliche, 
die  im  O.  S.  -e,  im  N.  S.  -es  haben  sollten, 
das  -s  im  N.  verloren  (oder  es  dringt  die 
ObL-Form  in  den  Nomin.  ein;  ob  das 
eine  oder  das  andere,  ist  für  jedes  Denk- 
mal besonders  zu  untersuchen):  metge  5, 
153,  diable,  evesque  (gegenüber  diables 
105,   239,  evesques  7,  94,  366  etc.). 

Weit  stärker  als  die  Analogie  von  Ib 

auf  Ia   ivirkt  die   von  Ia  auf  Ib,    II  und 

III,    wodurch    auch   hier  N.  S.  -s  erhält. 

Ib  paires   115,    8,    12,    fraires    119,    50, 

segles  13,  21  ;  68,  19,  sepulcres  82,  42, 

l§bres  81,   19,  veires  77,    18,  coratges 

37,  6,  messatges  7,  167  (neben  message 

7,   168),  coneilis  7,  3; 

II  homs  4,  83;  79,  26;  119,  83,  87, 
prozoms  119,   116; 

III  emperaires  106,  68,  trobaires  123, 
24,  tenheires  9,  139,  pastres  24,  30, 
seinnhers   119,  54; 

bars  5,  102,  fels  19,  38,  companhs 
112,  86,  laires  78,  26,  paus  66,  53, 
Ugs  7,  381. 

Ia  und  Id  wirken  auch  auf  die  Weib- 
lichen auf  -e  der  Ic-K lasse  f  so  dqfs  auch 
diese  gelegentlich    im  N.  S,  -s   annehmen: 


nibles   105,    133,  verges  8,    182  (anderer- 
seits dolor  3,  357,  gent  3,  495). 

Wechsclw  ir  kungen  zwischen 
S  tarn  maus  laut  und  flex  iv  is  che  m 
s  (bei  Subst.  und  Adj,): 

a)  Orthographisch:  c-f-s  =  x,  auch  ex 
geschrieben:  fox  105,  164,  rix  105,  140, 
amix  7,  215,  amicx  5,  204;  61,  22 
(neben  amics  4,  250;  21,  42,  amigs 
105,   138).  —  rebecz   124,   162. 

t  4-  s  =  z,  tz:  peccaz  105,  228, 
drez  105,  120,  spitz  ^6,  19,  cetz  7,  227, 
fontz  75,  29  (degraz  1,  369  neben  degras 
105,  216  zu  degra,  das  seinen  Dental- 
auslaut verloren  hat). 

b)  Lautlich:  z  statt  s  oft  nach  1':  velz 
105,  103,  iio,  filz  2,  28,  ginollz  8,  171, 
cairellz  94,  22,  beiz  20,  40  (neben  fils 
3,  362  Äft//^  filhs  5,  350,  nulhs  11,  9  una 
nuls  3,  80;  4,  135  etc.;  andererseits 
auzeus  22,  4,  brondeus  22,    17  etc.). 

z  statt  s  oft  nach  festem  n:  anz  105, 
188,  antz  8,  25,  donz  105,  28,  enianz 
38,  66  (neben  ans  4,  179;  7,  103  etc.), 
gelegentlich  auch  nach  beweglichem  n :  finz 
38,  43,  sanz  75,  14,  soudanz  121,  1  (ge- 
wöhnlich fis,  sas,  soudas  oder  fins  etc.)3. 

z  statt  s  geivöhnlich  nach  auslaut. 
Affricat.  g,  ch,  h:  gaugz  29,  19;  82,  25, 

fagz  73»    39»    frugz   58>    6»    nQJgz   IG2> 
107,    plangz    124,    146,    dichz    119,    79 

(neben  gaugs  3,    631,   fags   115,  91  etc.). 

Der  palat.  Laut  vereinigt  sich    dann  oft 

mit  z:    gautz  3,  60,  delietz  3,  633;    58, 

10,    nuetz  119,    1,    condutz   5,    6;    114, 

81.     Andererseits  geht  auch  das  s  in  den 

Palatal  auf,  so  dafs  die  Wörter  indeklinabel 

werden,  s.  oben. 

st  -f-  s  kann  tz,    statt  stz,    ergeben: 

tritz  30,    13  neben  fustz   5,  310;    15,  34 


1  Manche  Denkmähr  bilden  einen  Plural  von  diesen^  indem  sie  -es  anhängen:  brass^s  114, 
47;    117,  9,  faisses    114,   120;  Adj.  grosses   114,  48,  viiv§rses   115,    60,    157. 

2  Über  Deus  als  O.  S.  s.  oben,  auch  res  kommt  oft  neben  r-  im  O.  S.  vor  (s.  Glossar), 
was  sich  erklärt  durch  die  sich  oft  einem  pronominalen  Neutr.  nähernde  Bedeutung  des  Wortes 
wie  vielleicht  auch  durch  die  Nebenform  gaires  zu  gaire. 

3  Mehr  französisch  als  prov.  ist  gaainz  1,  463  (gazanhs,  -aings  68,  16;  72,  23  etc.).  -ns 
statt  -nhs  zeigt  sens  18,  40;  Aufgehen  des  s  in  palatalem  n:   bels  genh   100,   29  ? 


X 


Abrifs  der  Formenlehre. 


(fuz   i,   69,  pos  1,  71),  seltener  trist  i2  2d, 
31,  aquest  6,   150;    80,   1. 

Wegfall  des  stamm  auslau  tenden  Kons  011 . 
zeigt:  sals,  saus  (s.  Glossar)  neben  salvs 
116,  69,  sers  29,  52,  s§rs  8,  185,  cams 
7,  108,  iortz  8,  209  (gebräuchlicher  aber 
camps,  iorns)1. 

Der  (von  der  Volkssprache  her  all- 
mählich auch  die  Schriftsprache  erfassende) 
Untergang  der  Zweicasusflexion  findet 
statt,  indem  entweder  die  Obl.-Form  in  den 
Nom.  oder,  seltener,  die  Nom. -Form  in  den 
Obl.  drang7-. 

Bei    III    waren    sowol   Stamm    wie 
Endung   auszugleichen.     Der   Obl.-Stanlm 
drang  in  den  Nom.  und  nahm  als  Nom.- 
Endung  -s  an:    creators   115,   20,    feilos 
93,  47,    senhors  118,  65,    leos    j6,   55; 
81,    19,    päos    81,    46,    efäns    26,    11. 
Umgekehrt  drang  (bei  Benenmmgen  persön- 
licher Wesen,  die  in  der  Rede  naturgemäfs 
oft   als    Träger   der   Thätigkeit  bezeichnet 
werden)  der  Nom. -Stamm  in  den   Obl.: 
N.  S.  -aires  etc.  s.  oben. 
0.  S.  -aire  etc. :  salvaire  43,  46;   106,  19, 
dietaire  124,  ii7,tenheire9,  173,  cantre 
124,  145,  companh  56,3,  sor  2,41,  sprre 
78,   14  (aus  Ia  negus   118,  31,  32,  aus 
II  hom  77»  27  Var.\  110,  96;  125,  25). 
N    P.    -aire    etc.:    governayre    8,    154, 

chantre   124,  66,  glot  8,  89. 
O.  P.  -aires  etc. :  tenheires  9,   125. 

Nach  dieser  Ausgleichung  trat  auch 
hier  Reduktion  der  Casus  ein,  indem  einzig 
die  Obl.-Form  gebraucht  wurde,  so  dafs  -s 
nicht  mehr  Zeichen  des  Casus,  sondern  allein 
des  Numerus  war2. 


Genusbildung  des  Adj ectivum. 

Das  Adj.  besitzt  ein  Neutrum  bezogen 
auf  Begriffskomplexe  und  auf  neutrale 
Pronomina.  Formell  ist  der  Obl.  dem 
Masc.  gleich ,  der  Nom.  unterscheidet  sich 
vom  Masc.  durch  Mangel  des  -s :  bon  e 
bejh  77,  4,  gen  75,  31,  croy  19,  16  (auf 
re  bezogen). 

Abgesehen  hiervon  giebt  es  Adj.  mit 
anderer  weibl.  als  männl.  Form  und  solche, 
die  im  Masc.  und.  Fem.  die  gleiche  Form 
haben  (in  der  Flexion  ist  der  Nom.  Flur, 
immer  unterschieden,  indem  Fem.  dort  -s 
hat,  Masc.  nicht). 

I.  Zw  eiförmige  Adj ectiv  a. 
Charakicrzeichen  des  Fem.  ist  tonlose 
Endung  -a4:  bei  bela ,  mal  mala,  savi 
savia,  propri  prQpiia,  continu  continua; 
paubre  paubra ,  freble  frebla ,  salvatge 
salvatia  oder  salvaia. 

Vor  dem  -a  des  Fem.  kann  c  dialek- 
tisch zu  ch  werden:  franc  franca  und  -cha, 
blanc  blanca  und  -cha. 

De?u  stt?nmJiafte?i  Konsonant,  der  dem 

weibl.    a    vorangeht ,    entspricht  im  Masc. 

auslautend  ein  stimmloser: 

-da  entspricht  -t :    amada  amat,  fada  fat, 

sorda  sort,    cauda  caut,  coarda  coart, 

galharda  galhart5. 

Nach  n  kann  das  t  schiuindcn :  truanda 

truan  (seltener  truant),    genta  gen  und 

gent,    preonda  preon,    se^onda  segon, 

dezironda  deziron. 

-ga,  -gua  entspricht  -c  :  longa  lonc,  pegua 

pec,  eniga  enic,  cega  cec 6. 
-za,   -sa   entspricht  s:    sanenoza  sanenos, 
amorosa  amoros,  corteza  cortesa  cortes7. 


1  Die   zahlreichen  Beispiele  von  Fall  des   auslauf.  Konsonanten   im  Girart  entsprechen  nicht 
schriftprov.   Gebrauch:  nus  I,  4,  cqs  62,   clos  69,    coiz  210,  borz  215,  ris  647  etc. 

2  In  St.  108    ist  dialektisch  im  Plur.  der  Mannt,  die  Nom. -Form  in  den  Obl.  gedrungen. 

3  Stück  9  und  125  zeigen  den  Untergang  als  vollzogen,  vgl.  auch  3,   233,  357,  495  im  Feim. 
+  Im  Girart  ist  die  Endung  -e :   male   1,   372,  bone  396,   cortoise  318,  savie  318. 

5  Druda  drut;  im  Fem.  steht  neben  druda  drusa  47,  3  (?). 

Männlichem  brunet,   alegret,  petit,  azaut,   eprt,  cubert  etc.  entspricht  weib!.  bruneta,  ale^reta, 
petita,  azaula,  corta,   cubgrta ;   sie  fallen  also  nicht  unter  die  genannte  Fegel. 

6  Dagegen  ric  rica,   pauc  pauca,  sec  seca  etc.  nicht  hierher. 

7  Nicht  hierher  bas  bassa,  gros  gtejssa  etc.  dous  hat  im  Fem.  doussa,  aber  auch  douza  75,  23. 


Genusbildung  und  Steigerung  des  Adjectivum. 


XI 


-va  nach  Vokal  entspricht  -u,  das  sich  mit 
dem  vorhergehenden  Vokal  bez.  Diphthong 
zu  Diphthong  bez.  Triphthong  vereinigt: 
brava  brau ,  ngva  nueva  npu  nuou, 
viva  viu  (iu  kann  dialektisch  zu  ieu  werden, 
daher  auch)  vieu,  esquiva  esquiu  esquieu. 

Einem  konsonantische?i  i  vor  a.  und  hinter 
Vokal  e?itspricht  vokalisches  \,  das  sich 
mit  dem  Vokal  zu  Diphthong  verbindet : 
gaia  gai,  veraia  verai1,  croja  cr$i, 
bl^ia  bloi. 

Das  sog.  bewegliche  (urspr.  intervokale)  n 
kann  selbstverständlich  fallen:  certana 
certan  oder  certä,  fma  fin  oder  fi,  bona 
bon  oder  bö,  comuna  comun  oder  comü. 

Der  weibl.  Suffixform  -issa  (lat.  -Iciam) 
entspricht  -itz,  iz:  treslissa,  faitissa, 
fraitissa:  treslitz,  faititz,  fraitiz. 

Weibl.  -ieira  {neben  -eira,  -iera)  entspricht 
-ier  (selten  -ieir,  -eir),  premieira  premier, 
entieira  entier. 

Bemerke  ferner  f.  cobeza  m.  cobe,  /. 
oreza  m.  ore,  f.  conia  neben  coinda 
cuenhda  m.  coinde  cuenhde,  f.  pia 
m.  piu. 

II.    Einförmige  Adj  ectiva. 

Die  Zugehörigkeit  zu  der  einen  oder 
anderen  Klasse  entscheidet  sich  nach  dem 
Ursprung.  Die  einfoj'migen  gehen  auf  lat. 
Adj.  der  III.  Deklination  zurück:  grant, 
tort,  breu,  greu,  suau,  vert,  vil,  semble  12, 
33,terrestri  105,  230,  alle  Participia  jPraes., 
die  Adj.  auf  Suffix  -al,  -el,  -il,  -ol  (ieial, 
natural,  cruzel,  fizel,  gentil,  sobtil,  avol, 
frevol),  auf-zx  (sengular,  irregulär,  seglar) 
u.  s.  w.  Doch  ist  eine  Anzahl  ursprünglich 
hierhe7'gehöriger  Adj.  schon  sehr  früh, 
teilweise  schon  in  lateinischer  Zeit,  andere 
später   zu   den   zweiformigen  übergetreten: 


vgl.  foll*  105,  2,  dolza  105,  129,  153, 
corteza  30,  20;  64,  32,  angleza  6,  89, 
frebla  105,  146,  durabla  117,  15,  granda 
67,  3;    120,  84,  forte   1,  91,  439  etc. 

Steigerung  des  Adj ectiv s. 

Die  relative  Steigerung  eines  Adj.  findet 
nach  analytischer  Weise  durch  Vorsetzung 
von  plus  statt.  Durch  den  bestimmten  Ar- 
tikel kann  sodann  auf  dasjenige  hingewiesen 
werden,  dem  der  gesteigerte  Begriff  im 
besonderen  zukommt,  wodurch  der  Super- 
lativ anderer  Sprachen  ersetzt  wird. 

Neben  anal.  Komparativbildung  be- 
stehen noch  Reste  einer  synthetischen 
Steigerung  in  folgenden  in  den  Lesestücken 
begegne?iden  Formen,  die  nach  der  III.  De- 
klinationsklasse flektiert  werden  (Masc.  und 
Fem.  bis  auf  die  verschiedene  Flexion  im 
N.  F.  gleich) : 

O.  S.  melhor  N.  S.  meiner2 


peior 
maior 


pieier 
maier 


menor  menre 

bellazor  bellaire 

sordeior  sordeier 

Zu  diesen  sechs  fehlen  Positive;  Posi- 
tive sind  vorhanden  zu: 
(aut)     O.  S.  aussor3     N.  S.  — 
(gen)  genzor  genser  23, 

21530,40; 
100,    149. 
(lonc)  lonhor  — 

Ganz  gelehrt  sindKofnparativbildungen 
wie  exterior ;  plusor  ist  Subslantivum. 

Zu  den  genannten  Komparativen 
kommen,  aufser  dem  schon  erwähnten  plus, 
die  ursprü?iglich  neutralen,  im  Prov.  sub- 
stantiviert oder  als  Adv.  gebrauchten 
Bildungen : 


1  Daneben  veraysa  8,  219. 

2  Nebenformen:  N.  S.  M.  meler  105,  36,  mieller  42b,  28,  mieldres  1,  75,  meldres  1,659; 
A7-.  S.  F.  (meiher  23,  20)  milors  110,   116. 

N.  S.  F.  (peier  100,  52)  pieitz  an  Stelle  eines  Adj.  gebraucht  78,   12. 

N.  S.  M.  maiers  58,  41  ;  N.  S.  F.  (maier  63,  17,  mager  6,  97)  maiers   ic6,  55;   114,  143. 

JV.  S.  M.  menres  80,  20. 

N.  S.  F.  (belhayre  64,  33  Femin.  od.  Neutr.  ?)  bellazor  3,    135. 

5  Nebenformen  s.  im  Glossar. 


XII 


Abriß  der  Formenlehre. 


mielhs x 

pieitz 

mais 

mens 

sordeis 

genses 

longez 2 

Von  ursprünglichen  Superlativen  be- 
gegnen uns  in  der  Chrestomathie  die  der 
Kirchensprache  ange hörigen  pruesme  pru- 
eyme,  altisme  autisme,  santisme. 


Zur  Adverbialbildung  sei  be- 
merkt, dafs  ment  im  St.  105  oft  noch  nicht 
als  Suffix  erscheint,  sondern  als  selbständiges 
Substantiv,  s.  Glossar  ment.  Eine  Folge 
dieser  ursprü?iglichen  Selbständigkeil  ist, 
dafs  es  bei  einem  zweiten  Adj.  nicht  not- 
wendig wiederholt  wird:  naturalmenz  et 
drecha  123,  76.  In  diesem  Beispiel  ist 
dem  Adv.  bereits  das  sog.  adverbiale  s 
angefügt,  s.  im  Glossar  breumenz,  doussa- 
mentz,  ricamentz,  coralmens,  coratioza- 
mens,  soptamens  etc.  Von  anderen  Adv. 
s.  donex ,  ensemps ,  gaires ,  quandius, 
sempres  etc.  etc.  Dieses  s  tritt  auch  an 
zusammengesetzte  adverbiale  Ausdrücke  wie 
de  nueitz  39,  n,  en  dos  20,  52  ?,  en  sezens 
3,  211;  100,  39,  en  chantans  74,  46, 
en  volans   125,  64  (de,  a  genolhos?). 

Deklination  eines  urspr.  Adv.  liegt 
vor  in  lo  bes-faiz   116,  49. 


Zahlwort. 

Ca  r  din  alzahlen : 

1  m;  0.  un,  u  I*    /.   una,   une   1,   24  I' 

2  m.  n.  dui,  doi 

o.  dos,  dous  (dui  108,  60) 


/ 


::i 


döas,  doas,  dos  3 


3  m.  n.  trei 

0.  tres,  treis,  trei   108,  6o,   07 
/.  11.  tres 
o.  tres 

4  quatre,   catre,  quatrr» 

5  eine 

6  seys 

7  set 

8  ueg 

9  (nou)4 
co  detz 

1 1  (onze) 

12  dotze 

13  (tretze) 

14  (quatorze) 

15  (quinze) 

16  (s£tze,  sedze) 

17  (detz  e  set) 
20  vint,   vin 

30  trenta,  trente   1,   569 

40  quaranta,  carante   1,  346 

50  (cinquanta) 

60  (seissanta) 

70  (setanta) 

80  quatre  vint  60,   So 

90  (nonanta) 

100  cent,  cen 

200  dozent(as  iornadas  8,  32) 

400  quatre  cen  (cavalier   101,   5) 

500  eine    cens    (de    cavaliers    3,    291; 

97,  40,  ähnlich  3,    in,  312   etc.) 
1000   mil 

Höhere  Zahlen:  «in-  melia  (cava- 
liers) 118,  67;  tres  milliers  (de  cora- 
panhos)  98,  28;  -im«  milia  (Sarrazins; 
I2i,  68;  «v-  milia  (ans)  107,  42;  trenta 
milia  8,71;  •  xlii  •  milia  (homes)  121, 
79;  cent  mile  (mars)  1,  160;  cent  min' 
(auzello)   105,   211. 

Beispiele  zusammengesetzter  Zahlen : 
vint   e  dous  1,  409,  491,    trenta  e  dos 


1  Nebenformen  s.  im  Glossar  (neutral  gebraucht  sind  nom.  meiller,    mieller  3,    375  A;    42^'. 
28,  meillor  3,  375   B).  \farativ  zu  sein. 

2  Seinem   Ursprung   nach ,    nicht  nach   seiner  frov.  Bedeutung,    scheint  auch  viatz  ein  Kom- 
3  Beide:  m.  o.  ams  /.  ambas 

m.  n.  amdui,  andui,  abdui,  ambedui  /.  n.  ^ 

0.  aindos,   andos,   abdos,  ambedos  o.  / 

s.  Glossar  ams,  amdos. 

*  Die  eingeklammerten  Zahlen  begegnen  nicht  in  der  Chr. 


Zahlwort.     Pronomen. 


XIII 


8,  25  (Var.  trenta  dos);  -xl-  he  -im- 
6,  76,  -c-  e  -nn-  vint  e  -vni-  (vetz) 
60,  80. 

Bemerke  •  ix  •  xx •  (=  1 80)  118,  128. 

Ordinalzahlen  (die  männlichen 
nach  Ia,  die  weiblichen  nach  Ic  deklinirt). 

1.  primier,  primeyr,  primer,  premier, 
prumier,  primeiran,  fem.  primeira 
(lat.  prima   117,   78) 

2.  segon,  -nt  f.  segonda,  seconda 

3.  tertz,  terz,  ters,  tretz  f.  tersa,  tercza 
(lat.  tercia) 

4.  quart,  cart  f.  quarta 

5.  quint  {n.  s.  quins) /.  quinta 

6.  seize  f.  (seizena)  sexta 

7.  (set£  f.  setena) 

8.  oche  (f.  ochena) 

9.  nove,  -en  f  novena  (lat.  nona) 

10.  dez6 

11.  onze 

12.  doze 

1000.  lo  mile  (das  Tausendstel) 

Beispiel  für  zusammengesetzte  Zahl: 
XXa    lila    53   Üb.,    12. 


2.  pers.   sg.  tu  5,  437;   21,  43;    105,  83 
pl.  vos. 

3.  pers.    masc.    Sgl.    el    41,    9;    51,    37; 

105,  36,  65,  eil  119,  84,  100;  i22d, 
33,  elh  21,  35 ;  29,  27 ;  42b,  14, 
eu  105,  49,  57,  155,  1I48,  19;  75,  472. 

plur.  ilh  66,  19;  69,  T4;  n i,  64, 
illh  119,  6o;  iil  44,  28;  97,  24,  iyll 
8,  207,  il  105,  201;  115,  144,  el 
79,  27;  115,  144  Var.,  elh  14,  7; 
115,  144  Var. ,  eis  7,  282;  9,  61; 
121,  18;  125,  47,  elhs  118,  75. 
fem.  Sgl.  ela  28,  20;  32,  49;  34,  25 
(ele  1,  359;  48,  5),  ella  21,  40;  90,  9; 
105,  119,  elha  11,  47;  13,43;  40,  51, 
ilh  13,  22;  18,  29;  23,  23,  ill  28,  19; 
49,  17;  119,  26,  illh  119,  60,  il li 
119,  1,  2,  6,  il  1 ,  714  (vor  Vokal 
38,  72,  sil  4,  92;  27,  24),  illa  i22d, 
10,  (silha   13,  37),  (ile  1,  376,  453). 

plur.  elas  5,  419  (silas  84,   7). 
Tonlos:  neutr.  3. pers.  Sgl.  lo  4,  253  (?) ; 
108,  113;  116,  8;  125,  99  (la  108,  24). 


Obliquus. 

A.  betont. 

1.  pers.  sg.  me  5,  176;  17,  57;  40,  28; 
105,  130,  mi  20,  1  ;  31,  46;  45,  3, 
mei   1,    170,  60S. 

plur.  nos  60,   50;    105,   32. 

2.  pers.  sing,  te  17,  21;  105,  75;.  110, 
35,  ti  114,  67,  tei  1,  200,  326..  tu 
6,  92 ;  106,  15 ;  1 10,  22. 

plur.  vös  20,  2  ;   105,  44. 
5».  pers.    masc.    sing,   lui    5,  25;    8,   111  ; 
18,  5;   22,   29;  34,  54;   105,   25,    el 


Pronomen  personale. 

Nominativ }    beiojit    u?id    minder- 
tonig r : 

1.  pers.  sg.  ieu,  yeu  17,  42  ;  21,  15,  hieu 
27>  44;  103»  23>  iheu  103,  46,  yo 
108,  77,  eu  1,  132  ;  10,  11 ;  20,  61 ; 
io5»  43  —  7,or  enklit.  Pronomen: 
ieu-  35,  9,  ie*  28,  32;  31,  28;  40,  17; 
49,  1,  e*  62b,  2. 
pl.  nos  105,    1,   106. 

1  Sicher  betont  ist  das  Pronomen  im  JVow.,  wenn  es  vom  Verb  getrennt  steht:  eu  17,  11 
hieu  103,  23,  nos  105,  1,  99,  tu  22,  48;  105,  81,  el  1,  25,  eil  I22<i,  33,  ela  105,  190,  194, 
oder  wenn  es  im  Gegensatz  zu  einem  anders  zu  bezeichnenden  Seienden  oder  sonst  der  Bedeutung 
nach  betont  steht:  ilh  und  ieu  59,  21,  el  66,  28,  elhs  118,  75,  elha  40,  51,  ilh  23,  23.  Beim 
Verbum%  oder  von  ihm  nur  durch  tonlose  Wörter  getrennt  kann  es  mindertonig  sein;  eine  tonlose 
Form  aber  hat  sich  für  das  Masc.  und  Fem.  nicht  ausgebildet.  (Wenn  105,  82  soli  für  solia 
steht ,  wie  v.  85,  und  nicht  für  solh,  würde  hier  die  Tonlosiglceit  des  in  die  Pause  fallenden  eu 
enviesen  sein.  91,  41  steht  hieu  nach  dem  Verb  und  vor  der  Cäsur,  so  dafs  es  betont  sein  zvird% 
ilh  in,  64  nach  dem  Verb,  als  Reimwort;  yo  108,  77  steht  vor  vokalisch  anlautendem  Verb, 
zählt  aber  als  Silbe  ttnd  wird  daher  auch  als  betont  gelten ;  1 05 ,  96  ist  dl  mit  einem  Accent  versehen, 
gilt  also  für  betont). 

2  Fraglich  ist,  ob  in  sil  82,  43,  silh  59,  21;  74,  48  il,  ilh  anzuerkennen  ist,  oder  ob  das 
i  nicht  vielmehr  sowohl  das  i  von  si  wie  ein  e  von  el ,  elh  vertritt  (elh  74 ,  5 ,  el  74 ,  8  sprechen 
für  das  letztere).  Entsprechend  verhält  es  sich  mit  dem  weibl.  silha  13,  37,  silas  84,  7  (vgl.  elh 
84,  23,   elhas  84,   24). 


XIV 


Abrifs  der  Formenlehre. 


3,   262,  458:   79,  7,  elh   63,  59;  84, 
22;   117,  43,  eil   119,  56. 
plur.  lor  27,  32;   69,  34:   73,  46,   lour 
2,  30,  lur  5,  281  ;  6,  41,  eis  21,  13  ; 
69,  18;  117,  67,  elhs  84,  36 ;  T12,  40. 
fem.  sing,  lieis   11,  48;  14,  31;   17,  30; 
30,  10,  leis  23,  16;  24,  11';  105,  175, 
lei  3,  566;  25,  6;   28,  36;  T05,  253, 
Hei    100,  59,    le    1,  353,    li  1,  437, 
555;  46,3  (lui  125,34),  ela5i,38; 
91,  65,  ella  3,  415;  118,  37  ;  i22b,  8 
(ilh  86,   24    Var.). 
plur.  ellas  105,  209  ;  123,  55,  lor  17,  26. 
Reflexivum.    Sgl.    m.    und  f.    se    4,    197; 
i7,    13;   IT5»   T4i>    si  38,  44;  42a, 
16;   53,   2,  sei  1,   140,  306 
plur.  m.  und  f.  se,   si. 
B.  tonlos: 

1.  pers.  sing.  dat.  undace.  me  74,  45  ;  105, 

195,  197,  mi  32,  67  ;  56,  24,  angeleimt 

m   (*n   1,   212,    505.   568;    3,  332?). 

plur.  dat.  und  acc.  nosT   angeleimt  *ns. 

2.  pers.  sg.  dat.  und  acc.  te,  ti,  angelehnt 't. 
plur.  dat.  und  acc.  vos 2 ,    vous ,    ange- 
lehnt *us3,   'os  7,  312,   "s  94,   4;    113, 

69»  93- 

3.  pers.  masc.  Sgl.    dat.    li4,    1',    angel.  i, 

ill,  'ilh  7,  209,  243;   52,  35,  ii  105, 

155;    110,    18    (lo    li    >  loi    5,    76; 

44,   24;   80,   39). 
acc.  lo 5,    le   t,  464,   612,    T,  angel.  i, 

•11   105,   6,   9,  *u   1,   524,   581. 
plur.  dat.  lor,   lur,    los  82,   45,    angel. 

•ls  7,  335;  II2>   I25- 
acc.  los,   les   1,  41,   80;   7,  98;   9,   35 

(li  108,  12,  85),  ff/2g?/.  *ls,  iz  105,  59; 

123,  30,  *s  1,81  (ii  108,   19). 
fem.  sing.  dat.  li,  lli  1 2 2  d,  6,  P,  lh'  91, 35, 

lla  95,  14,  *//#?/.  -1,    11  2?,  23;  62,  7, 

'lh  31»  37;   74,  42,    *ü  38>   IO  (lo  li! 
>  loi  44,   18;  91,  66;   125,  30). 


acc.  la6,  1\ 
//.  dfatf.  lor,  lur. 

acc.  las,    les   1,  32;  q,   210;   114,   26. 

neutr.  sg.  acc.  o  17,  52;   19,  26;  21,  31; 

105,  8,  100,  106,  ho  80,  39;  87,  27; 

119,   23,  011   i,  393,  lo   1,  267,  546; 

4,  253(?)le  1,  171,  608. 

Reflex,  sg.  dat.  und  acc.  se,  si,  ce  85,  20, 

s',  angel.  's,  "is  90,    17;    i22b,   12,  c8. 

pl.  dat.  und  acc.  se ,    si,    s',    angel.  's, 

•is   90,    17;    115,    142. 

Pronomen  p o s s e s sivum. 

A.  Betont: 

1.  pers.    sgl.    masc.    m§u  47,  36;   56,  3; 

61,   22,  rnieu   12,  29;   17,  18;   53,  6, 

mio  108,   144  (Ia). 
fem.    mia    32,    25;   66 

mia  74,   29,  mieua  8 

8,  34    Var.  {V). 
neutr.   mieu    109*,    2. 

2.  pers.  sgl.  masc.  t£ii  6,  74;   7,  66,  105, 

tieu  58,    18,   27\la). 
fem.    tua  7,   210;    106,  58;    110,   112, 
tia  8,    174,    tieua  8,    174    Var. ;  118, 
47,  tieu  8,   174    Var.  (Ic). 


6;    105,   198, 
34  Var.,  mieu 


neutr. 


tieu   109°,   2. 
j.  pers.    sgl.    masc.    seu    1,   25;    23,   27; 
24,  35;  46,  10;   85,  24,  sieu   18,  20; 

43»  l6;  58,  32;  73-  34»  seo  108,  45, 
109,  snen  1,  361,  363,  son  1,  21, 
so  105.  225,  238,  so  1,  72  (Ia,  seo 
o.  p.  108,  42,  143). 
fem.  sua  74,  31;  103,  37;  106,  28, 
soa  86,  26;  122%  12,  sia  8,  168, 
sieua  8,  168  Var.;  119,  7,  sieu  8.  168 
Var.  (Ic). 

B.  minder  tonig  und  unbetont 
I.  pers,  sing.  masc. 

s.  n.  mos,  mes  1,  489. 
o.  mö,  raon. 


1  Nos  en  kontrahitrt  zu  no'n  9,    18,   148. 

a  Vos  en  kontralüert  zu  vo*n  86,  4;   9,    162;   107,    137. 

3  Zwischen  diesem  u  und  vorhergehendem  i  kann  sich  e  einschieben:  sieus  79,  37;   IOO,  140, 
quieus  81,   15    Var.;  100,  92,   112,  mieus  107,   188;   112,    114,   dieus  65,  36. 

4  Trägt  den  Reim,  ist  also  nicht  eigentlich  tonlos  4,    148. 

5  (pregero)llo  122^,  38. 

6  (preeercOlla  I22d,  40. 


Prono? nefi. 


XV 


p.  n.  mei   27,  11;   58,  40;  105,  80, 
miei  8,   21  ;    18,   34. 
o.  mos. 
/m.   ig\  ma,  m5   44,   17;  83,  4'. 
pl.  mas. 
.2.  jte/'.y.  5,//7<§r.  masc. 

s.  n.  tos,  tes   1,   200,  479. 

tf.  tö,  ton  fzw  Labial  tom   ti8, 
45,  65). 
^.  ?/.  tui,    i,   204,  tei   1,  482. 
o.  tos,  tes   1,   271. 
fetn.   sg.  toa. 
pl.  toas. 
3.  pers.  sing.  masc. 

s.  n.  sos,  ses  z,   271;   2,  33 

o.  so,  sont  48,  34,    sen   1,   298. 

/.  ft.  sui   i}  182,  soi   105,  63,  245, 

sei   i8b,  32;  34,  47;  69,  24; 

88,   11,    siei  4,   243;    5,  77. 

78,  42,  si   1,   310,   614.. 

O.    SOS. 

fem.  sg.  sa,  s5    105,   114;   13,   27 x. 
pl.  sas,  ses   1,  445. 
C.  betont  und  minder  tonig. 

1.  pers.  plur.  masc.  nostre  (Iba). 
fem.  ngstra  (Ic). 

2.  pers.  plur.  masc.  vostre  (Iba). 
fem.  vpstra  (Ic). 

j.  pers.  plur.    masc.    und  fem.    lor,    lur 
(indeklinabel  m.    n.  s.    lor   105,    189, 
lur  76,   56,  o.  p.  lor  105,   173,   227, 
lur  76,  53,  dagegen n.s.mAors  123,59, 
lurs   76,  56    Var.,  o.  p.  lurs  5,  281; 
76,  53'»  79»  l85    II0>  IO,  !ors  [dem 
Subst.  nachstehend]  121,  57). 

Pronomen  demonstrativitm. 

I. 

A.  masc.  sg.  n.  est  7,   121,  este  8,  1^. 
°-  est   3,    53;    33,    50;    36,   8, 
ist  1,  539. 
pl.  n.  ist. 
0.  estz. 
fem.  sg.  esta  5,  98;  7,  374;  15,  9,  iste 
i>   137,   235. 
//.  estas   100,   172;   123,   54. 
1  S.  midons,   sidons  Glossar. 


B.  masc.  sg.  n.   cest  6,   82. 

o.  cest  21,  8,  sest  5,446  ;  104, 63. 
pl.  n.  eist  6,   in. 
0.  cestz. 
fem.  sg.  cesta    4,    51;    15,   23,    sesta 
5,446;  104, 5,  nom.  eist  111,49. 
//.  cestas. 

C.  masc.  sg.  n.    aquest    11,    10;   59,   18; 

60,  49,  aiquist   1,   579. 
o.  aquest     17,    46 ;     72,     9 ; 

102,  1,  aqest47,  31;  123,  2, 

aiquest  1,  209,  echest  2,  24. 
pl.  n.  aqufst  6,  152;  8,  21,  aquisti 

108,  80,  aqueh  6,   141. 
o.  aquestz    21,   12;    42%    15; 

65,  76,    aquests   115,  282, 

aquest  6,   150;   80,   1. 
fem.  sg.  n.  aquesta    3,  622;    5,  365; 

6,  5,    aquist  119,  30,  48, 

aquisti   119,  41. 
o.  aquesta    12,31;    20,63, 

73»  27- 
pl.  aquestas    6,   178;    107,  6; 

115,  287. 

neutr.  sg.  aquest  3,   1;   5,  147,  aqest 

I22d,   39. 

D.  masc.  sg.  o.  quest  r,  601,  ehest  2,  24. 

IL 

A.  masc.  sg.  n.  aicel  7,   175,  aisseih  21, 

24,  icil   1,  689. 
o.  aicel  104,  9. 
//.  n.  aissilh  27,  42. 

o.  aicels  7,  1 1 1,  aissels  58,  72. 
fem.  sg.  n.  aicela     115,     243,     acella 
123,  52. 
0.  aicela  115,  37. 
pl.  aicelas. 
neutr.  aicelo   116,   24. 

B.  masc.  sg.  n.  cel  18,  8;  24,  9;  105,  146 

sei  28,  8;  62,  31;  77,  41, 
seih  19,  47;  36,  24;  42a, 
15,   cels    115,   150,   224; 

123,  57- 

o.  cel  4,  55,  sei  5,  446;  50, 
28,  cell  8,  141,  seih  52,  26 ; 
58,   13,   ceu  1,  522,    celui 


XVI 


Aortjs  der  Formenlehre, 


40,  10,  cellui  4,  76;  105, 
109,  selhuy  39,  44. 
/>/.  n.  eil  32,  33;  70,  43;  105, 
70,  cill  8,  152;  95,  57, 
sill  97,  10;  123,  37,  cilli 
63>  58;  IT5>  138,  silh  25, 
35  5  73.  4»  celh  115,  138 
Var.,  cels  115,  138  Vor., 
178  Ftfr.,  sels  117,  65. 
0.  cels  67,31  ;  70,  12;  72,33, 
sels    5,   104 ;  86,  6,    selhs 

*4>  37  5  98>  23,  ces  T»  624- 

fem.  sg.  n.  cela  40,  47;  69,   51,  cella 

3,  625;   123,  63,  selha  14, 

22  ;  26,  27,  eil  4,   28 ;   17, 

43,  sill  28,  14,  eilh  30,  16; 

31,  19,  silh  25,   22. 

o.  sela  5,  47  ;   51,  32,    cella 

3.  595  5   4»  76,   selha  61,  7, 

celeis  34,  1,  celieys  17,  12. 

phtr    cellas  3,  177  ;  60,  5,  selhas 

76,   12. 

C.  viasc.    sg.   n.    aquel    105,    148,    247, 

aquelh  98,  14,  echel  2,  35. 

o.  aquel  28,  5;  105,  251, 
aqel  3,  8;  94,  23,  aquell 
119,  84,  aquelh  98,  9. 
//.  n.  aquil  120,  35,  ^6,  aquill 
i22c,  5,  aquilh  108,  23, 
aquels  9,  191;  74,  33, 
aquelhs  74,    14. 

o.  aquels  7,  143;  97,  47»  aqels 
95,  8,  aquelz  1 16,  68,  aqelz 
123,3,  aquellz  8, 24,  aquelhs 
74,  20  (aquilh  108,34,  52). 
fem.  sg.  n.  aquella  i22d,  ^  ,  aquilh 
78,  12,  aquil  4,  131,  aquilli 
119,  in,  aquilla  119,  109. 

o.  aquela  5,  328;  9,  151  ;  61, 
40,  aquella  3,  35;  60,  72; 
i22b,  13,  aqella  i22d,  8, 
aiquele  1,  564. 
plur.  aquelas  9,  106;  117,  37, 
aqellas   123,  69. 

D.  masc.  pl.  o.  quelz   1,  621. 


E.  unbetont:  Artikel. 

masc.so.n.\o,\\\ei,  549;  4)  57  ;  8,  iöi  ; 

115,  338;  121,  37;  124,  103,  li  1, 

216,258;  2,98,  ioo,el  io9b,6  Var., 

angel.  i,  11  95,  50;  119,  79,  87. 

o.  lo,  la,  le  1,  286 ;  46,  22,  angel.  1. 

//.  n.  li,    1'    105,    209,    Ihi   6,   30,   32, 

lh'     iii,   3,    angel.    *lh    58,  48; 

63>   93;    TI5>    IIX»    "i]    72,  46; 

75  ,   20,     -ill     44,    15;     85  ,    15; 

97,    14,    *11    75,   20,    *1   8,«2c6I. 
0.  los,  les  1,  102,  562  (li  108,  3,  4), 

angel.    ls,   'us    1,  390,   's  1,  217. 

(•li   108,  8,  62).  * 
de  lo  wird  kontrahiert  zu  del. 
de  los    -  -  -    dels,  des  1,  476, 

557- 

a  lo  -  -    al,  au  1,  ^2,  503, 

o   1,  256. 
a  los      -  -  als,  aus    1,  639; 

85,40,  as  1,  240, 

697. 
en  lo     -  -  -   cl. 

en  los    -  -  eis,  euz  105,  139, 

es  1,   4c 8. 
per  lo    -  -  -    pel  12,  17  ;  14,9. 

per  los  -  -  -   pels  15,35  \  ITI» 

i9,pers  1,  1 5 1  (?) 
sus  lo-  -  -   sul 13, 2; 125,32. 

ves  lo    -  -  -    vel   105,   10? 

entre  los  -  -   cntrels    16,    34, 

entres     1,     471, 

5i9. 
Vor   un    wird  lo  bez.  le   zu  la  (vgl. 
laupart,  Daudet):  laus  115,  14;  12T,  10, 
la  uns   59,    13,  la  un  9,    125;    115,   242; 
124,    121,   la  u    103,    ig. 
fem.  sg  n.  la,  li  4,  110;  8,  34;   55»  7» 
119,  7,1h'  115,  159,  angel.  \ 
18,1;  25,2:65,7,   ill  72,  32. 
0.  la,  VQ),  angel.  'ill  50,  31. 
plur.  las,  les   1,  31,  96;  9,  209. 
de  la   erscheint   als  del  65,    16,    a  la  als 
al  25,   14  (en  les  als  es   1,  433);    en  la 
wird  ella   115,   353. 


1   Quil  =  que'il    115,    ni. 


Pronomen. 


XVII 


III. 

(Betont  eis,  eps,  eissa,  epsas.  Glossar): 
unbetont:  als  Pronomen  pers.  nur  fem.  sg.  n. 
sa  119,  41,  als  pron.  Adj.: 
masc.  sg.  n.  is   1,   710,  es  1,  449. 

0.  is   1,    358,    421,    532,    605, 
es  114,  2. 

pl.  n.  is   i,   641. 

* 

0.   — 
fem.  sg.  sa  1,  30,  ca  1,  250,  448,  645. 
//.  - 

IV. 

Neutrum,   nom.  und  obl.  '. 
A.   §  105,  137,  hoc  1,  650,  oc  s.  Glossar. 
B    aisso    15,   27;  32,  37;  33,  45,    aiso 

3>  354;   17,  33;  86>   IT>    aiz0  89»   2; 
105,   88,  aigo  i,   134,    189,  ayczo  108, 

63,  aicho  99,  9. 
C.  so  11,  7;   17,  35;   10,  24,  zo  71,  6; 

io5>  47»  co  85,  32;  108,  109,  czo  108, 

5,    ". 
Z>aqup  13,  12;  14,42;  36,21,  aco  78,21 ; 

79,  18,  acho  {ß  vgl.  dolchor  to,  i)  10,  6. 

Pronomen    interrogativ  um. 

Gleich  für  direkte  und  indirekte  Frage. 

I  masc,  und  fem.  n.  qui  5,   241;   9,  121, 

qu'  68,   2. 

°-  cui  39»   43;  40,   3. 
neutr.   n.  qe  89,    1,  quez   78,  40   (qui 
too,   56  neutr.  ?). 
0.  que5,388;  6^,  14;  105,  216, 
ke  T>  527>   ques  13,  41,  quei 

1,  48s. 

II  (attributiv  und  selbständig) 

masc.  quäl  12,   19;  33,  38;  .82,   50; 

105,  149,  qal  95,  8,  cal  72,  21  ; 

86,  32;   105,   226  (Ia). 
fem.  quäl  12,  4;    19,  3;   39,  7,    cal 

73»  5;  io5»  2l6>  cau-s'72,  32  (Id). 
masc,  lo  quäl  96,  3. 
fem.  la  cal   100,  43. 

III  (masc.  quin)  fem.  quina   5,   333. 


Pronomen  relativum. 

A.  beziehungslos. 

masc.  (und  fem.)  n.    qui    27,  47;    32, 

21;    105,   4,    175,    qi    75,  37; 

90,   26;  94,   3. 
obl.  cui    24,  31;    70,   70;    105,  3, 

qui   t,  683. 
neutr.  nom.  und  obl.  que  5,  121  ;  52,  4; 

40,    14;    58,   46;    105,   89. 

B.  bezogen1 

I  masc.  sg.   nom.    qui    21,    15;    40,    10; 

105,   24,    ki  48,   28;    105, 
17,    chi    2,   13;    105,   153, 
que  31,  5;   105,  146;   117, 
3,  quez   115,  6. 
obl.  cui  19,  35;   29,  56;  47,  8; 
105,    29,    que    105,    102. 
pl.  11.  qui  73,  35;    82,  33;    105, 
139,    qu1   72,  45;   74,    17, 
qe  95»  57;  q^z  115,  138. 
o.  cui  1,  624;  7,  105;  97,  10; 
que   105,  199;  108,  74,  ke 
1,   562. 
jem.  sg.  n.  qui    25,  6;    69,  46;    105, 
206,   que  56,  33  ;  90,   12, 
qe  12  2  d,  29,  c1  38,  5,  quez 
115,   16;   119,   16. 
o.  cui  19,  29;  25,  44;  32,  43, 
qui  5,  6;   27,  20,  qi  i22d, 
15,  que  105,  86, q'  i22d,  19. 
pl.  n.  qui   105,   73,  c'   60,  5. 
0.  cui   100,   18,  que   16,   22. 
neutr.  n.  qe  89,   2;   102,  101  ,  quez 
113,   101;   115,   273. 
obl.  que  24,  5;  34,  48;  104,  2, 
qe   71,    6;    95,    29;   (nach 
Präp.)  98,  46. 

II  masc.  quäl  (Ia)    115,    193. 

fem.  quäl  (Id)  2,  40. 

masc.  lo  quäl  (Ia)   115,  280;   124,  92, 

lo  cal  100,   171. 
fem.  la  quäl  (Id)   115,   27;    124,  92, 

la  cal  8,   3. 
Relatives  Adverb  que,  don  s.  Glossar. 


1  In  gleicher   Weise  auf  Personen   und  Sachen;   s.   von  Personen  n.  s.  que  24,  9;   28,   8; 

56,  33»  *•  A  qe  95»  57,    quez  115,  138,  von  Sachen  n.  s.  qui  50,   10;  105,   192,  n.  p.  105,  73; 
'/och  begegnet  cui  in  der  Chr.  wol  nicht  auf  Sachen  bezogen. 

Appel,  Prov.  Chrestomathie.  II 


XVIII 


Abrifs  der  Formenlehre. 


Pronomina  indefinita. 
ome,  re  res. 
eis,  mezeis,  mezesme. 
tal,  aital,  atretal. 
autre,  al  als. 
tant,  atretan,  tamanh,  quant. 


alcu,  alquant,  alques. 

negu  neun  degun,  nulh. 

maint,  molt,  cascu  ,  cadaun ,  quec,  tot, 

trastot. 
qui  que,  que  que,  quäl  que,   calacom. 
s.   Glossar. 


Konjugation. 


I 

II» 

II1» 

III 

Infinitiv 

cantär 

partir 

florir 

vendre 

Futurum 

cantaräi 

parträi, 

partiräi 

floriräi 

vendräi 

cantaräs 

parträs, 

partiräs 

etc. 

etc. 

cantarä 

etc. 

etc. 

cantarem 

cantaretz 

cantarän 

lmperf.  Fut. 

cantarfa 

partria, 

partirfa 

fiüiiria 

vendria 

cantan'as 

etc. 

etc. 

etc. 

etc. 

• 

cantarfa 
cantariäm 
cantariätz 
cantan'an 

Praes.  Ind. 

can,  cant,  cänti 

part 

florisc 

ven 

cäntas 

partz 

floris,  -fsses 

vens 

cänta 

part 

floris 

ven 

cantäm 

partem 

florem 

vendem 

cantätz 

part§tz 

floretz 

vendetz 

cäntan,  cänton,  -o 

parton, 

-o 

flon'scon,   -o 

vendon,    o 

lmperf. 

cantäva 

partia 

floria 

vendi'a 

cantävas 

partfas 

flon'as 

etc. 

cantäva 

partia 

etc. 

cantaväm 

partiäm 

cantavätz 

partiätz 

cantävan,  cantävon  partian, 

partion 

Praes.  Conj. 

can,  cant 

pärta 

florlsca 

venda 

cantz 

pärtas 

floriscas 

vendas 

can,  cant 

pärta 

florisca 

etc. 

cantem 

partäm 

floriscäm  (floräm  r) 

cantetz 

partätz 

floriscätz  (florätz? 

) 

cänten,  canton 

pärtan 

flon'scan 

Imperativ 

cänta 

part 

florfs 

ven 

cantätz 

partetz 

floretz 

vendetz 

Part.  Praes. 

cantän,  -nt 

parten, 

-nt 

florissen,  -nt 
(floren?) 

venden,  -nt 

Konjugation.     Ableitung  der 

Verbalformen. 

XIX 

I 

IIa 

IIb 

111 

Perftct 

cantei 

partf 

flori 

vend§i 

cantest     , 

partist 

etc. 

vendest 

cantet 

partf,  partit 

vendet 

cantem 

partim 

vendem 

cantetz 

partitz 

vendetz 

canteron,  -o 

partiron 

venderon 

Condii. 

cantera 

partim 

rlorira 

vendera 

canteras 

parti'ras 

etc. 

etc. 

cantera 

partira 

canteräm 

partiräm 

canterätz 

partirätz ' 

cantejan 

parti'ran 

Praet. 

Conj. 

cantes 

partfs 

florfs 

Tendes 

c 

cantesses 

partisses 

etc. 

€tC. 

cantes 

partis 

cantessem 

partissem 

cantessetz 

partissetz 

cantessen 

partis  sen 

cantesson 

G 

partisson 

Part.  Per/,  m 

.  cantät 

partft 

florit 

vendüt 

/■ 

cantäda 

partida 

florida 

vendiida 

Able itung  der  Formen. 

Vom  Infinitiv  wird  fPraesensJ 
Futurum  und  Imperf.  Futuri  abgeleitet 
durch  Zusammensetzung  mit  den  Tonsilben 
des  Praesens  und  Imperf.  von  aver.  Beide 
Bestandteile  können  durch  ein  oder  selbst 
mehrere  tonlose  Pronomina  noch  getrennt 
werden:  contar-vos-ey  2,  25,  pregar-lo'n- 
ai  3,  329,  laisar-m'as  3,  251,  trobar-n'i-a 
11 5»  31?»  dar-vos-em  51,  36,  far-m'aun 
51,  28,  s.  ferner  5,  438;  13,  35;  33,  50; 
36,  16;  86,  43;   100,  15;   107,  38,  137; 

115»  45- 

Veränderungen  des  Infinitiv  bei  Bildung 

der  beiden  Futur a: 

I.  selten  und  dialektisch  -er-  statt  -ar- : 

alongerai  123,  7,  blasmeran   123,  n,  im 

Girart:  iurerai  481,  laiserai  500,  trobera 

334    (dera   derem   s.   unten  Formen  von 


dar,  entsprechend  vom  starken  far :  feras), 
dabei  Umstellung  des  r:  interrai  263  ;  Assi- 
milation des  Stammauslauts  dorrai,   539. 

IIa.  -i-  fällt:  partrai  15,  22;  55,  35; 
94,  4,  garra  guerrai  3,  437;  5,  402, 
bastra  5,  197  J  (daneben  partirai  27,  40, 
gauzirai,  iauzira  15,  8,  21,  servirai  28, 
45).  e  statt  i  in  eisseria  i2  2d,  34  (durch 
eissria/). 

IV — VI.  farai  (nicht  fairai)  etc.  von 
Infinitiv  far  neben  faire,  i  statt  e  i?i 
conoisiras  5 ,  439.  Häufig  Ausfall  des 
Vokals  der  Infinitiv ctidung :  maner  manrai, 
valer  valrai,  voler  volrai,  tener  tenrai,  venir 
venrai,  morir  morrai  (aber  solvera,  creisser- 
an,  tanheria  etc.).  Dabei  Einschiebung 
vermittelnden  lautes:  maner  remandrem, 
tener  tendria,  valer  valdretz  (schon  im 
Infi?iitiv   toldre,    dann   toudre)2;    Vokali- 


1  Fauderai  1,   180,   parteretz  3,  462  B  haben  e  nachträglich  eingeschoben,  ohne  äass  es  als 
Silbe  im   Vers  zählt. 

1  Selten  und  dialektisch  die  Assimilation  poder,  porai,  vezer  vera,  venir  verrai. 

II* 


XX 


Abrifs  der  Formenlehre. 


sierung:  v  ]>  u  :  aver  aurai,  dever  deurai, 
mover  mourai,  lat.  Dental  (prov.  im  Inf 
z ,  d)  ^>  i :  vezer ,  veirai  (dial.  veura), 
sezer  seira,  cazer  caira,  poder  poira,  lat. 
Palatal  ^>  i:   plazer  plairia. 

N.  B.  saubrei  von  saber  zeigt  Ein- 
dringen des  Perfektstammes  (über  Conditional 
saubra)  ins  Futurum. 

Bei  den  vom  Pr aesens stamm  abge- 
leiteten Formen  ist  zu  unterscheiden  I.)  Ge- 
stalt des  Stammes  in  den  stavimbetonten 
Formen  (i — 3,  6  Ind.  und  Conj.  Praes., 
Imperat.  sg.J,  2.)  in  den  endungsbetonten 
Formen  (4,  5  Ind.  und  Conj.  Praes.,  1 — 6 
Imperf.,  Imperat.  pl.,  Part.  Praes.),  j.)  er- 
weiterter Präsensstamm  in  einer  Zahl  Verba. 

Verschiedenheiten  des  Stammes  infolge 
verschiedener  Accentlage* : 

e  kann  in  stammbetonter  Form  diph- 
thongieren zu  ie  in:  fier  16,  25;  24,  17, 
fiero  115,  326  {aber  fer  5,  199;  34,  11), 
mier  35,  1  {aber  mers  1,  392),  sierf 
27,  43 ,  lieg  s.  legir ,  siec  s.  segre  (im 
Girart  auch  vien,   vienent  s.  venir)2. 

ö  kann  diphthongieren  zu  ue,  uo  in : 
fuelhon  14,  1,  vuelh  vuelha  (neben  volha) 
s.  voler,  dueil  duoill  s.  doler,  tuel  tuelha 
(neben  tolha)  s.  tolre,  cuelh  cuolh  cuelha 
(neben  colha)  s.  culhir,  prueva  12,  3, 
enueia  98,  41;  113,  95  (neben  enoia),  muoir 
muer  mueira  s.  morir,  aprueyme  115,  79, 
engrueissa  125,  3,  puesc  puosc  puesca 
puosca  s.  poder,  mueu  muou  mueva  s. 
mover,  plueva  s.  ploure,  truep  ^^,  49;  42,  2 
(neben  trop  troba),  suefre  (neben  sofre)  s. 
sufrir.    Dialektisch  puaia  8,  192  von  poiar. 


Unbetontes  o  oft  zu  u:  durmen  39,  5, 
endurmitz  39,  13  neben  dormir  44,  11  etc., 
fulhat  19,  14  neben  folhat,  murir  murem 
neben  morir,  cubrir  cubren  neben  cobri 
descobriatz,  sufrir  neben  sofrir  etc. 

Unbetontes  i  vor  betontem  i  oft  zu  e, 
unbet.  e  vor  bet.  e  zu  i:  fenit  31,29;  67,4 
(neben  finit),  escremir;  sirven  31,  28,  ligetz 
7,  238  (dann  auch  eligir  neben  elegir). 

Erweiterung  des  Präsens- 
stammes: 1.)  inchoative  Erweiterung  s. 
Paradigma  von  II b,  2.)  Erweiterung  durch 
ursprgl.  Einfügu7ig  von  e ,  i  zwischen 
Stamm  und  Endung  (I.  Ind.  Praes., 
I — 6  Conj.  Praes):  feira  91,  37,  queira 
quieira  s.  querre,  muoir  muoira  mueira 
s.  morir,  ofteira  s.  ofrir,  sofieira  s.  sofrir; 
vuelh  vuelha  volha  s.  voler,  tuel  tuelha 
(auch  in  die  j.  Ind.  eingedrungen :  tolh) 
s.  tolre,  suelh  s.  soler,  valh  valha  s.  valer, 
calha  s.  caler;  tenh  tenc  tenha  s.  tener, 
venc  venha  s.  venir,  prenh  prenc  prenha 
(neben  pren  prenda)  s.  penre ,  remanha 
s.  remaner;  ai  aia  s.  aver,  dei  deg  deia 
s.  dever, *sai  sapcha  .c.  saber;  vei  veia  s. 
vezer,  aug  auia  s.  auzir,  chaia  s.  cazer, 
vaia  s.  anar,  fatz  fassa  s.  faiie,  plassa  s. 
plazer;  perc  42b,  20,  perga  6,  119; 
7,  289,  r.  ergatz  7,  376  von  perdre,  par- 
catz   107,  92  von  partir^ 

Verändermigen  des  Slam  w  es  aus- 
lau l  es*   im    Wortaus  lau  t : 

Stimmhafter  Laut  wird  stimmlos: 
d  ^>  t  cuit  40,  29,  aiut  66,  51,  gart 
27,  46  (aber  cuid  105,  33,  42),  b  >  p 
truep  33,  49  (aber  trob  20,  8;  24,  28, 
trueb  31,  23),  v  ^>  f  salf  27,  46;  60,  20, 


1  Im   Girart  paraule  I,  43,   319  zu  parlar. 

*  Nur  im  Girart  e  zu  ai :  mainent  1,   133. 

3  Im  Girart  doiust  1,  431  3.  Conj.  von  donar,  mence  I,  227  Imperativ  (vom  Konjtmcth) 
aus  gebildet)  von  mentir. 

*  Orthographisch  bedingt,  da/s  von  Inf.  tocar  (neben  toquar)  toque  53,  15  gesehrieben  wird, 
von  trabucar  (-quar)  trabuquet  78,  8,  peccar  pequi  86,  34,  estacar  (-quar)  estaques  118,  72;  von 
assaiar  (neben  assatiar  etc.)  asage  5,  215  assatge  56,  14,  von  cuiar  cugey  61,  10,  von  bateiar 
bateget  79,  10,  dafs  zu  comencet  122«*,  9  der  Inf.  -nzar  (neben  -ncar  =  -ngar)  geschrieben  wird. 
Man^i  94,  15  spricht  vielleicht  für  die  Ausspr.  dz  des  j,  bez.  g  vor  e  und  i  in  der  Mundart  dieser 
Schreibung. 


Abteilung  der   Verbalformen. 


XXI 


sierf  27,  43,  g>c  prec  35,  3,  tric  76, 
24.  Cug  21,  17,  cugh  91,  24  werden, 
wie  die  genannten  cuid,  trob,  wenigstens 
ausser  vor  stimmhaftem  Anlaut,  mit  stimm- 
losem Auslaut  zu  sprechen  sein. 

prezar  giebt  pretz  39,  17,  issaussar: 
issautz  32,  60. 

Lat.  intervok.  d,  prov.  z  fällt:  au  s. 
auzir,  ve  s.  vezer,  gau  15,  9,  ca  110, 
78  (aber  auch  catz  121,  6,  cas  io9e,  6 
;/,#*/  jtf  auch  etiva  aus  ves  4,    22). 

n,  das  zwischen  Vokalen  stand,  darf 
fallen:  aisi  10,   5,  dö  30,  32;  40,  9. 

t  bez.  d  ?iach  n  kann  fallen :  chan 
28,  3,  deman  10,  12;  23,  6,  sen  28, 
17,  aten  28,*  26,  pren  5.  penre. 

v,  f  nach  1,  r  kann  fallen:  sal  3, 
642;  24,  47;  51,  13,  ser  101,  66  (s. 
oben  salf,  sierf) l, 

v  zzör//  Vokal  wird  auslautend  u,  dfoy 
««'/  de?n  vorhergeh.  Vok.  Diphthong  bildet: 
leu  40,    17,    pliu  64,    65,    abriu  32,   20, 


esquiu  32,  40,  statt  iu  tfz^/zieu:  esquieu 
ic>9f,   12,  vieu  £.  vieure. 

1  im  Auslaut  wird  dialektisch  u :  cau 
39,  40  von  calar,  cau  s.  caler. 

Vom  Pe rfe kt stamm  wird  abge- 
leitet Perfekt ,  Conditionalis  (altes  Plus- 
quamperf.  Ind.),  Praeter.  Conj.  (altes 
Plusq  uampf.   Conj.) 2 . 

Der  Perfekhtamm  ist  entweder  in 
allen  Formen  wibetont  (Klasse  I — III,  sog. 
lebende  oder  schwache  Flexionsart),  oder  er 
ist  in  1,  j,  6  Perf  und  in  1 — j,  6  Condil. 
betont  (IV — VI,  sog.  erstarrte  oder  starke 
Flexionsart;  in  IV  kann  auch  1 — 3,  6 
Conj.  Praet.,  bei  vezer  ist  auch,  bei  faire 
kann  auch  2,  4,  5  Perf.  betont  sei??).  Unter 
Einflufs  ehemaliger  Endung  1  ?iimmi  der 
starke  Perfektstam?n  einiger  Verba  in  1. 
Perf.  besotidere  Gestalt  (mit  Tonvokal  i  statt 
e)  an:  fi,  mis,  pris,  quis,  tinc,  vinc  s. 
faire,   metre,  penre,  querre,  teuer,  venir. 


Paradigma  der  starken  Flexionsart  i?i  den  perfektischen  Zeitformen* . 


Perfekt 


Condit. 


IV 

V 

VI 

vi 

pris,  pres 

dec 

saup 

vist 

presist 

deguist 

saubist 

vi 

pres 

dec 

saup 

vim 

presem 

deguem 

saubem 

vitz 

presetz 

deguetz 

saubetz 

viron 

preiron,  preseron 

degron 

saubron,   saupron 

vira 

preira  4 

degra 

saubra,  saupra 

vfras 

etc. 

etc. 

etc. 

vira 

viräm 

virätz 

viran 

1  Im   Girart  tort   I,   190  von  tornar. 

*  Perjektstamm  in  saubrei  s.  oben,  in  Ind.  Praes.  eingedrungen  {über  Conj.  Praes.)  conoc 
79,  11,  conogon  7,  426,  umgekehrt  Praesensstamm  im  Perf.:  conosc  3.  Perf.  7,  21,  vielleicht  auch 
1.  Perf.  64,  59.  Praesens- Infinitivstamm  in  6.  Perf.  responderon ,  (über  Futur.)  recebro 
s.  respondre,  recebre,  im  Condit.  (über  Futur.)  payssera,  plazera,  deuram  s.  paysser,  plazer,  dever,  im 
Conj.  Praet.  metesan  s.  metre.  Sap,  ab  als  Perf .  (s.  saber,  wer)  sind  vielleicht  lautgesetzlich  zu  erklären. 

3  Die  Flexion  der  Futura  und  Praesenstempora  stimmt  zu  II»,  III;  für  Infin.  und  Part. 
Ptrf.,  sowie  für  alle  Einzelheiten  der  Flexion  s.  die  Liste  der   Verba  unten. 

*  Vgl.  ars^ra  29,  39,  resorsera  29,  41,  also  presera  wäre  anzusetzen;  diese  Form  scheint 
aber  nicht  belegt  zu  sein. 


XXII 


Abrifs  der  Formenlehre. 


IV 

V 

VI 

Prtut.  Conj.  vis,  vezes 

preses 

degues 

saubes 

vfsses,  vezesses 

presesses 

deguesses 

etc. 

vis,  vezes 

preses 

degues 

vissem,  vezessem 

presessem 

deguessem 

vissetz,  vezessetz 

presessetz 

deguessetz 

vfssen,  vezessen 

presessen 

deguessen 

Auch    das    Particip    Pe, 

'-/.    kann 

venrau 

35,   escridarau 

151,  penrau   172, 

stark  und  schzvach  gebildet  sein.  Schwach 
bei  den  Verben  I — III  aufser  cubrir  cubert, 
ubrir  ubert  (daneben  ubrit) ,  offrir  ufert, 
sufrir  surTert,  rompre  rot  (?iebe?i  romput), 
von  elegir  schwach  elegit,  elegut  und  stark 
elig ,  esleit ,  dat  und  nat  von  dar  und 
naisser.  Stark  die  meisten  Verba  der 
Kl.  IV — VI.  Schwache  Formen  begegnen 
hier:  1.)  vom  Präsensstamm  gebildet: 
respondut,  resemut  (neben  redems),  avut 
(und  agut),  esmolut  (neben  mout),  pascut 
zu  respondre,  rezemer,  aver,  -molre, 
paisser,  2.)  vom  Perfektstamm  gebildet: 
ternsut,  agut  (neben  avut,  mentaugut 
Mischung  von  Perf.  und  Inf. -Fut. -Stamm) ', 
sauput,  -ceuput,  tolgut  (neben  tont),  tengut 
tegut,  vengut,  valgut,  volgut,  piagut, 
pogut,  mogut,  plogut,  nogut,  conogut, 
cregut,  degut,  begut,  cazegut  (neben  cazut) 
zu  temer,  aver,  saber,  -cebre,  tplre,  tener, 
venir,  vaier,  voler,  plazer,  poder,  inover, 
ploure,  nozer,  conoisser,  creisser,  dever, 
beure,  cazer. 

Bemerkiingcji   zu  den  Endungen. 

Infinitiv.  I  tira  118,  97,  lieura 
118,  104,  schon  mit  Wegfall  des  -r  \  iansier 
104,  46  franz.  Form  statt  fr  ov. 

II  -ire  statt  -ir  (nach  dire  etc.)  in  St.  74 : 
servire  2,  enantireß,  murire  1  i,grazire  35 r. 

Futurum.  /.  -ei  statt  -ai :  saubrei 
7,  179,  -e:  cobrare  7,  222.  j.  -e  stall 
-a  in  io8:  aure  48,  remanre  dire  65.  sere 
75,  partire  136.  4.  -am  statt  -em  (Gasko- 
nismus): partiram  85,  3.  6.  -aun,  -au  statt 
an  (vgl.  aver):  far-m'aun  51,  28,  in  St.:  6 


tendrau  179;  -en  statt  -an  in  St.  108: 
trobaren   91,   rexueitaren   133. 

Imperf.  Fut.  s.  Imperf. 

Praes.  Ind.  1.  Stammausgang Muta 
C  Liq.  bedingt  Fndunge  bez.  i:  tremble  12, 
31,  siscle  19,  2  9,demostre  18,  i8,enclostre 
12,  25,  (Dental,  bez.  Palat.  vor  Liq.  zu  i 
geworden)  repaire  28,  47,  consire  23,  28; 
38,  23,  aprueyme  115,  79;  —  compri  42 a, 
7,  alegri  28,  5,  gbri  (obrar)  107,  5.  In  1  -e, 
-i  frühzeitig  auf  andere  Verba  ausgedehnt: 
enverse  19,  9,  25,  sospire  sz^  44;  3S>  29^ 
esclaire  64,  34,  torne  80,  57,  azpri  12,  14, 
trgbi  42,  3  (in  derselben  Zeile  truep),  atrpbi 
42a,  10,  pre/.i  56,  34,  dopti  75,  32,  pe^qui 

86,  34,  semeni  107,  5,  alongi  123,  5  (Var. 
alonc).      Seltener    e ,    i    in    anderen    Con- 

j'ugatiousklassen :  sente  120,  14,  auze  44, 
27,  contendi  66,  36,  cremi  39,  19, 
respondi  io9b,  1,  movi,  -e  42*,  5;  85, 
u,  absolvi   107,   161,  com  42 a,   5. 

In  II b  -is  statt  -isc:  esiauzis  13,  13, 
garis  13,  25,  obedis  Ö2b,  54,  servis  93, 
12,  grazis  93,   17  2. 

2.  -es  statt  -s:  sabes  116,  11;   118, 

87,  deues  8,    121,    129. 

j.  I  -e  bez.  -et  statt  a :  Alexander- 
fragment presente  77,  deyne  79,  Girart 
entre  101,  laisse  16,  paraule  43,  parle 
57,  escoute  77,  demande  261,  tornet  100. 

II a  Stammausgang  Muta  c.  liq.  be- 
dingtwieder  -e,  -i :  cc>bre  105,  133,  sueffie 
41,  12,  sgffre  70,  35,  obri  42*,  12; 
125,  68,    cpbri    125,   26,    ompli  78,   19. 

II b  -ish,  -ih  statt  is  in  St.  124: 
servish  43,    142,  proeezih  90. 


«   Umgekehrt  dir,  aucir  *ach  partir. 

*  Für  bastic   11$,    126  als  Praesens  bannte  man  conoc  79,    II  geltend  machen  ivolUn. 


Bemerkungen  zu  den    Verbalendungen. 


XXTTT 


4.  -n  statt  -m  in  108:  haven  92, 
deven  95,  volen  101,  ebenso  natürlich  in 
anderen  Zeiteti  segrian  104,  trobaren  91, 
aurian  105.  Im  Girart  pregen  312, 
eschiven  337.  In  St.  60  steht  alberguem 
^^f    apareillem  75    im  Reim  Q)  mit  -en. 

3.  -tz  -z  wird  zu  s:  amas  86,  2, 
escoutas  123,  78,  ebenso  natürlich  in 
anderen  Zeiten:  Fut.  levares  3,  208, 
comprares  86,  26,  Conj.  Praes.  forses 
3,  449,  Imperat.  getas  9,  193,  Per/. 
auss^s  3,  430,  Conj.  Praet.  menasses 
3,  431,  mostresses  9,   213  etc. 

-t  ^/ä//  -tz  (in  der  Verbalendung  wie 
in  jedem  Auslaut  -tz):  Praes.  avet  11 6,  21, 
dcvet  116,  49,  passat  103,  8;  Imperativ 
obrat  120,  77,  aujhat  103,  8,  fait  3,  381  A; 
120,  79,  prend^t  3,  606  A,  prenet  1,  692, 
aiat  3,  484  A;  Fut.  partiret  3,  462  A; 
Perf.  auzit  3,  361  A,  disset  3,  331 A. 

-eiz,  -eis  statt  -etz  (etz) :  aveiz,  aveis 
s.  aver. 

6.  I  -on,  -ö  ist  häufiger  als  -an.  A71 
-o  können  die  tonlos.  Pron.  bez.  der  Artikel 
angelehnt  wer  den:  intro'l  19,  46,  comenso'l 
69,  14,  chanto'ls  53,  10.  Seltener  ist  -en: 
amen  105,  197,  monten  105,  211.  Für 
alle  Endungen  der  6.  stehen  Formen  mit 
-n  und  mit  -nt  nebeneinander :  estant  105, 
76,  pgrtont  6,  89  etc.1. 

Imperf.  und  Imperf.  Fut. 
6.  Neben  -avan,  -ian  und  -avon  -o,  -ion 
-io  wieder  -aven  -nt,  -ien  -nt :  im  Boethius 
apellaven  39,  laudaven  139,  tenien  37, 
solient  7  o  etc.  Im  Girart  auch  1  und  3 
-ave,  -ie:  entrave  641,  iurave  642,  ferie 
239,  saudrie  487  ;  -ie  auch  auf ser halb  des 
Girart  trazie  9,    100. 

Einsilbigkeit  des  der  Regel  nach  zwei- 
silbigen ia,  ie :  avia  8,   76;  9,   11,  avian 

8,  197,  aviam  9,  64,  volien  8,  94,  devian 

9,  31,  prenian  115,  164,  poiria  9,  91, 
auriam  9,  wo  (Praes.  Conj.  sia  8,  27, 
205,  siatz  74,   29). 


Accentver rückung  in  3 :  St.  65  vezfatz 

103,  poirfatz  93,  farfatz  95,  auziriatz  105. 
Praes.  Conj.  I.    1  und 3  -e  infolge 

des  Stammausgangs:  cobre  83,  5;  siscle 
J9>  45»  (auch  iutge  79,  14  lautgerecht) 
dann  übertragen:  dopte  87,  24,  creme  84, 
12,  mire  23,  21,  tire  43,  4,  trenque  19,  12, 
done  20,  32,  deigne  22,  11,  passe  74,  6  2. 
2.  I  Endung  (s:  trencx  25,  17,  pgrtz 

25,  40)  -es  lautgerecht  iutges  120,  40, 
übertragen  tornes  62,  11,  esgardes  1 18,  47. 

II b  3.  einziger  Beleg  in  der  Chrest. 
wol  graziscatz  107,   168  3. 

II — VI  im  Girart  -e  statt  -a :  resorte 
90,  mere  457,  faille  721,  rende  146, 
perde  284. 

Imperativ  Sgl.  I  im  Girart  -e 
statt  -a:  esclaire  320,  laisse  656,  amene 
695.  —  mence  227  Compromifs  von 
Imperativ-  und  Conjunctivform. 

Plur.  Vor  angelehntem  vos  schwindet 
-tz:  vene-vos  45,  3,  departe-vos  108,  137, 
vene-vos-en  108,  144.  I  -a  statt  -atz: 
anna  108,  138.  Im  Girart  conselliez  170. 
Entendetz  7,  288  wol  in  entendretz  zu 
ändern. 

Partie.  Praes.  (bez.  Gerundium). 
I  Im  Girart  orent  554.  II a  tresailan 
38,  46  wol  infolge  genuesischen  Einflusses. 
II b  nur  inchoative  Form  begegnet  hier: 
äissent  105,  197,  burdissent  1,  472;  bürden 
3,  6  t,  ,  regen  115,  50  sind  Formen 
von  IIa. 

Perfekti.    I,  III  -i§i:  ami^i  13,  14; 

26,  20,  perdiey  60,  59;  bei  angel.  Pron. 
ie:  anie*(l)  9,  82.  II  -ii :  servii  105,  87, 
ic:  auzic  76,  35,  bastic  115,  126  (?  s.  S. 
XXII  Anm.  2).  III  bei  angel.  Pron.  -e: 
rendre-(l)  7,  75,  -i:  perdi  84,  37.  V,  VI 
-f:  dissi  65,  17,  dixi  6^,  13,  agui  17,  17; 
60,  44;  65,  13,  -ceubi  7,  87,  saubi  17, 
42,  volgui  21,  32,   venguiöi,  30;  65,  2. 

2.    I   (-£st:    intrest    3,  222,    donest 

104,  55)  -iest:  obriest  117,  50.    Im  Girart 


1  Im  Girart  auch  -unt:  cridunt  45,  gfctunt  96,  laissunt  114, 
*  -i  begegnet  in  der  Chrest.  hier  nicht. 
3  Bemerke  1  gerpis'   1,  486. 


XXIV 


Abrifs  der  Formenlehre. 


auch  as:  bailas  543.    -t  fehlt  in  St.  93: 
anies  93,  34,  fezis  33,  venguis  6. 

3.  I  -ed:  enseyned  2,  88;  -ein St.  108: 
recorde  1,  ensegne  3,  done  107,  vor  angel. 
Fron,  in  don^lis  St.  57,  16,  wenn  dies 
doneii's  ist.  -a,  -at  im  Girari:  comenca 
233,  otreia  628,  aginna  713,  baisat  488 
(neben  adobet  276,  cuidet  278,  erberiet  313, 
apelet  342);  baissa  85,  7  (Gaskonismus). 

-§c:  trespas§c  7,  9,  mand§c  7,  12, 
entsprechend II,  III  vestic  76,  9,  escarnic 
76,  io,  fugic  ioi,  54,  sorbic  120,  72,  floric 
26,  25,  fenic  5,  443,  respondec  7,  84,  vgl* 
csizeiy  parer,  correr,  die  von  dieser  Form  aus 
und  unter  Anlehnung  an  creisser,  dever 
usw.    ein  Perfekt  nach  VI  gebildet  haben, 

V  im  Girart  -t:  fest  84,  120,  701, 
fist  403,  prest  39,  252,  tramest  363, 
Alexanderfragm.:  fist  17,  prist  39. 

6.  neben  (er-,  ir-,  r-)  on  wieder  -en, 
-ent.  Bei  starken  Verben  statt  -ron  auch 
-on,  -o,  -en :  prezon ,  auzison ,  remazo, 
plaisson  plainhson,  venguen  s.  penre, 
aucire,  remaner,  planher,  venir;  anderer- 
seits auch  schwache  Bildung  -ejon :  mezeron , 
prezeron,  remazeron,  conduisseron,  trais- 
seron  s.  metre, penre,  remaner, -duire,  traire. 

Fraet.  (Condit.)  I  3   -ere :  erber 
gere  1,  441.  [-es:  ogesse   1,  592. 

Fraet.  Conj.  1.  -esse  (=  essa)  sta/l 

2.  Beleg  für  -esses:  fezesses  118,  7, 
aguesses  107,  81 ;  -essas:  aguessas  8,  102. 

3.  -t  am  Ende  im  Girart  äor est  627, 
partist  405,  cosest  364;  -is,  -ist:  ogist 
1,  450,  coinogis  1,  524,  700,  vidist  2,  12, 
veist  48,  33;  agues  105,  178  (es)  und 
rangures  (es)  105,  179  stehen  in  Tirade  auf 
-is.  -ssa :  trobessa  119,22,  sentissa  119,46. 

4.  I  -assem  statt  -essem:  amassem 
i09d,  4.  Ausfall  des  tonlos,  e:  aesem 
107,  128.  Zurückziehung  des  Accents  (und 
a  in  der  Endsilbe)  laisse'sam  7,  445. 

5.  -asses  statt  -essetz :  menasses  3,431. 

6.  Neben  -essen  (denhessen  1 2  2  d,  55, 
trobessen  123,  12)  oft  -esson,  -o:  port- 
esson  16,  36,  denhesson  29,  10,  eviesso 
116,   65,    amesson    i22d,  42,    passesso 


124,  59;  seltener  -essan  :  lunhessan  119, 
107,  anessan  121,  48,  levessan  121,  48, 
metesan  108,  25,  aguessan  119,  106; 
•assen :  anassen   i22d,   58. 

Fart.  Ferf.  I  -a  statt  -at  in  St. 
108  :  nomna  10,  enceca  32,  apparelha  47. 
Im  Girart  -et  resp.  -iet:  passet  674, 
erbergies  (n.  s.J  435,  fem.  -ade  statt  -ada: 
peciade  99,  trencades  152,  ebenso  St.  114, 
25   puiades. 

II  -i  statt  -it:  converti  108,  9;  ia 
statt  ida:  floria  21,  5,  iauzia  21,  13, 
marria  21,  40,  polia  32,  14,  garnia  45,  14  ; 
-ide :  traide   1,   25. 

VI  -u  statt  -ut :   agu   108,  48. 

Einze Ine    Verba. 

I. 
estar  3,  506;  75,  17;  82,  20,  istar 
106,  48;  ic8,  84,  r'ar  (nach  Vokal) 
62,  12;  105,  83,  88;  110,  26.  — 
Fut.  2.  estaras  114,  5.  3.  estara  107, 
165;  117,  47.  5.  estaretz  64,  76.  — 
Fraes.  Ind.  1.  e  s  taue  28,  46 ;  60,  2, 
estau  107,  156.  2.  estas  93,  i&. 
3.  estai  55,  14;  62,  6;  105,  110, 
istai   113,   2,    estait   1,   98,   283,    esta 

3,  148;  10,  5;  39,  37,  ista  123,  16. 
./.  estam  105,  1.  3.  estaitz  51,  16. 
6.  estan,  -nt  t8,  20:  77,  17;  105,73, 
76.  —  Impcrf.  j.  estava  7,  444;  119, 
61;  120,3.  6.  estavan  8,  163. —  Conj. 
Fraes.  j.  estia  5»  424  ;  64,  26  ;  100,  95, 

-''  estey  26,  29,  esteia   i8b,  41;   112,34. 

4,  estem  70,  7.  5.  estes  9,  22.  — 
Imperat.  pl.  estaitz  117,  40.  —  Fart. 
Fraes.  estan,  -nt  3,  129;  105,  68; 
119,  31.  —  Ferf.  1.  estey  25,  41; 
101,  32,  3.  estet  3,  518;  4,  215, 
223,  est^c  7,   93;    /20,   7.     6.  esteron 

5,  277.  —  Cond.3.  estera  4,  277.  — 
Part.  Per  f.  estat  33,  7;  40  «" 
93,   9,  istat  3,   310;    123,  46. 

dar  27,   29;  97,    12.    —    Fut.  . 

51»  T7i  77,  3i-  3-  dara  36,  33,  dera 
1,  720.  4.  dar-vos-em  51,  36,  derem 
1,   177.    —   Fraes.  Ind.  1.    dau  7, 


25 
/.    darai 


Einzelne   Verba. 


XXV 


233.    3.  da  63,   108.  —  Praes.   Conj. 

3.  detz  49,  20.    —    Impcrat.  pl.    datz 

59,    22.    —   Perf.  3.    det    85,   22; 

83,  64;  90,  41,  d<£c  110,  75.    3.  detz 

22,  28.  6.  deron  60,  43,  derunt 
1,  182.  —  Cond.3.  dera  91,  39,  deret 

1,  158.  —  Conj.  Praet.  3.  des  28,  24.  — 
Part.  Perf.  dat  3,  370;  8,  211 ;  49,  16. 

IL 

auzir  n,  6;  25,  16;  34,  3,  aurir 
9,    76,    auir   1,  587,   auvir  108,   143. 

—  Fut.  2.  auziras  114,  102.  3, 
auziretz  -ez  7,  285;  60,  70;  113,  25, 
6.    auziran   123,   29.    —    Imperf.  Fut. 

3.  auziria  22,24.  3.  auziriatz  65,105.  — 
Praes.  Ind.  I.    aug  21,  4;   22,  4; 

23,  4,  auch  68,  4;  90,  2;  95,  29, 
oi   1,  483,  auze  44,   27.    3.  au  3,  6; 

4,  53;  6,  48,  ot  1,  48,  219,  aus  (oder 
au's  ?)  4,  22,  öis  1,  671  ?  3.  auzetz  7,  95, 
auzes 43 , 1 .  6.  auzon  117,  28;  125,  1 00. 

—  Praes.  Conj.  3  auia  8  t  .  44 ;  113,37; 

125,  34-    5-  auiatz  62b»  8;  72,  3; 

104,  t^,  auias  104,  32;  123,  21.  — 
Imperat.  pl.  aujhat  103,  8.  —  Part. 
Praes.  auzent  7,  430,  auvent  105,  23, 
oient  1,  447.  —  Perf.  1.  auzi  21,  18; 
36,  49;  51,  9,  auzic  76,  35,  audi 
45  >  9>   x7,    aui    1 ,  654,    öi    1/294. 

2.  auzist  6,  85.  3.  auzi  4,  59;  6,  75, 
auzic  118,  27,  auvit  1,  77,  aui  1,  315, 
auit  1,  110,  191,  öit  1,  211  (öi's  1,  671?), 
4.  auzim  69,  28.  3.  ausis  3,  361.  6.  au- 
ziron  116,  19;  117,  65;  118,  31,  au- 
siren  i2  2d,  57.  —  Cond.  3  auziratz 
6,  66.  —  Conj.  Praet.  3.  auzis  38,  31, 
ausis  3,  165.  3.  auvisaz  if  107.  — 
Part.  Perf.  auzit  63,  87;  85,  4, 
ausit  3,  1,  aurit  9,  135,  auit  1,  489, 
ouit  1,  119,  (fem.)  auzida,  auie  1,  501. 

culhir  115,  254,  cuillir  51,  8.  —  Fut. 
4.  cuillirem  51,  34.  —  Praes.  Ind. 
1.  cuel  1,  731.  2.  cuelz  1,  398, 
dezacuelhs  25,  16.  3.  acuelh,  -eilh, 
"eil1  5»  432;  8,  203;  95,  16,  acuel 
41,  14,  acuoill  22,  20;  85,  50,  coil 


72,  59,  col  105,  50,  185.  6.  cuelhon 
1 1 5, 304.  —  Imperf  3.  aculhia  44, 19.  — 
Praes.  Conj.  3.  cuelha  115,  316,  cueilla 
77,  46,  acuoilla  83,  63,  acoilla  3,  588, 
coila  116,  52.  —  Part.  Praes.  culhen 
115,  256,  acuillen  97,  17.  —  Perf 
3.  acuillic  I22b,  16.  —  Conj.  Praet. 
3.  culhis  93,  46.  —  Part.  Perf 
aculhit  63,  51,  acuilhit  95,  42,  reculhit 
7, 137;  121,66.  —  Comp,  a-,  dezaculhir. 
eissir  3,  400;  in,  42,  issir  3,  457; 
118,  68.  —  Fut.  3.  issira  8,  158.  — 
Imperf.  Fut.  3.  eissena  i22d,  34.  — 
Praes.  Ind.  3.  eis  3,  508;  5,  186; 
95,  14,  eix  3,  31,  ieis  5,  260,  ist  1, 
85,  254,  est  1,  35.  6.  eisson,  -o  6,  141; 
41,  18,  eison,  -en  79,  31;  1,  117.  — 
Imperf  3.  issia  9,  47.  —  Praes.  Conj. 
I.  hiesca  31,    22.     3.  iescha  82,    45. 

6.  escon  3,  479.  —  Imperat.  pl.  issetz 
56,  16.  —  Perf  3  issi  4,  147;  5,  279; 
iot,  41,  issic  117,  41;  i2  2c,  4,  isit  1, 
53.  6.  issiron,  -08,  73;  116,  5,  ysiro 
ii 8,  38.  —  Conj.  Praet.  3.  issis  77, 
14.  —  Part.  Perf  eissit  99,  13, 
eicit  123,  56,  eisit  1,  491,  eisi  1,  426, 
issit  91,    4;    106,    81,    ichit  7,    159. 

fugir  34,11;  43,35;  82,45.  —  -Praes. 
Ind.  2.  fuis  6,  42.  3.  fug  in,  46; 
125,  91,  fuich  22,  2,  fuy  8,  164; 
i8b,  46;  41,  21,  fuit  1,  155.    6,  fugen 

7,  279.  ■ —  Imperf  3.  fugia  119,  9.  — 
Conj.  Praes.  2.  fugas  6,  97.  —  Imperat. 
sg:  fug  110,  29.  —  Part.  Praes.  fugen, 
-nt  6,  174;  9,  58;  80,  72.  —  Perf. 
6.  fugiro,  -on  116,  63;  121,  30.  —  Part. 
Perf.  fugit  7,  148;  29,  50;  121,  36. 

legir  4,  69;  34,  35;  119,  2,  eligir 
124,  92,  lezir  1,  245,  leyre  2,  98, 
eslir  25,  9.  —  Fut.  4.  legirem  104,  5.  — 
Praes.  Ind.  3.  lieg  120,  1.  6.  leisson 
84,  15.  —  Imperat.  pl.  ligetz  7,  238.  — 
Part.  Praes.  legen  105,  99.  —  Perf 
3.  legic  117,  52.  —  Part.  Perf 
esleit  108,  149,  elig  (n.  pl.  m.)  6,  166, 
elegit  7,  160;  124,  98,  elegut  109*,  10; 
117,   t. 


XXVI 


Abrifs  der  Formenlehre. 


iuzir.  —  Praes.  Ind.    3.  eslutz  25, 

11,  reluz  105,  162,  lus  i,  34.  — Part. 
Praes.  luzent  8, 118.  —  Co7?ip.  es-,  reluzir. 

morir  11,  26;  29,  53;  105,  117,  murir 
31,  26;  39,  19;  82,  27.  —  Fut.  1 
morrai  12,  17,  murai  38,  19;  103,  46. 
4.  morrem  7,  468.  3.  morretz  7,  281, 
mores  3,  209.  6.  morran  125,  123, 
morren  108 ,  132.  —  bnperf.  Fut. 
1.  morria  52,   27  ;  55,  42,  moria  103, 

12,  —  Praes.  Ind.  1.  muer  13,  25  ; 
16,  27,  muoir  68,  28.  3.  mor  24,  22  ; 
84,  25;  96,  47.  4.  murem  105,  5.  — 
Imperf.  2.  morias  110,  33.  4.  moiiam 
118,  35.  6.  morian  121,  16.  —  Praes. 
Conj.  3.  mueira  5,  292.  6.  mueiron 
118,  37,    morisco   118,  36.  —  Per  f. 

3.  mori  i22b,  22,  moric  7,  102; 
i22a,  10.  6.  moriro,  -on  118,  107, 
127.  —  Praet.  Conj.  3.  moris  13,  37  ; 
116,  22.  —  Part.  Per  f.  mort  7,  107; 

13,  41,  mor  9,    119. 


cubrir  8,  190.  —  Praes.  Ind.  3.  cobri 
125,  26,  99,  descuebre  113,  10. 
6.  cobron  125,  107.  —  bnperf.  5.  des- 
cobriatz  107,  99.  —  Praes.  Conj. 
3.  deseubratz  91,  56.  —  Pari.  Praes. 
cubren  113,  4.  —  Per  f.  1.  cobri  10 1, 
16.  —  Part.  Per  f.  cubert  8,  114; 
94,  15;  100,  155.  —  Comp,  deseubrir. 

obrir  5,  163;  16,  23;  34,  26.  —  Praes. 
Ind.  3.  obri  42%  12;  125,  68.  — 
Pari.  Praes.  obbren  42a,  13.  —  Per  f. 
3.  obri  5,  221,  obric  117,  41.  — 
Part.  Perf.  ubert  102,  37;  104, 
34,  hubert  125,  75,  ubrit  1,  51. 

ofrir  io2,6,oferre. — Praes.  Conj. 3.  ofieira 
qi,  47.  —  Pari.  Perf.  ufert  88, 
11,  orTejt  94,  24,  ufrit  7,   126. 

sufrir  3,  14;  28,  2,  suffrir  73,  22; 
82,  9,  sofrir  5,  57;  25,  30,  soffrir 
I2if  65.  —  Futur.  1.  sufrirai  27,  12, 
sofrirai  107,  90.  3.  sufrira  38,  3.  — 
Praes.  Ind.  1.  soferc  (?)  18,  31  Var. 
2.  sofen;  22,  48.  j.  sofre  63,  54, 
soffre  70,  35,    suefre  41,   12,    sufre 


108,  46,  sofgr  5,  76.  6.  sofron  72, 
57.  —  Imperf.  3.  sufria  119,  72. 
4.    sufriam    3 ,    358.    —    Conj.   Praes. 

1.  sofieira  91,  35.  —  Imperat.  Sgl.  sefre 
110,  114,  pl.  sufretz  50,  13.  —  Perf. 

2.  suffrist  8,  183.  3.  suffri  73,  23; 
74,  ioj  104,  51,   sofri  5,  48,  sufferc 

8,  30.     5.    sofris    93,   43.    —    Cond. 

3.  sufrira  120,  51.  —  Praet.  Conj. 
3.  sufris  38,  34.  —  Part.  Per/. 
suff^rt  8,  128 ;  74,  30,  sufert  119,  73. 

III. 

creire  4,  282;  86,  15;  100,  117.  — 
Fut.  1.  creirai  26,  18;  57,  25;  83,  60. 
3.  creiretz  7,  305,  credreyz  2,  30. 
6.  creiran  117,  45.  —  Praes.  Ind. 
1.  crei  38,  34;  61,  36;  71,  3,  cre 
24,  n;  28,  19;  58,  57.  3.  cre  28, 
54;  105,  150,  creit  1,  181.    4.  crezem 

9,  141.  3.  crezes  86,  25;  117,  55. 
6.  crezon   72,  45;   79,    15.   —  Imperf. 

3.  crezia  119,  7,6.  6.  creyan  108,  10.  — 
Praes.  Conj.  3.  recreza  70,  66,  creya 
i8b,  33;  recreya  i8b,  51.  5.  crezatz, -as 
55,42;  91,  14;  123,46,  creaz  1,336. — 
Part.  Praes.  crezent  7,  54,  recreent 
6,  134.  —  Perf.  3.  credet  105, 
46.  —  Praet.  Co?zj.  3.  crezes  27,  21. 
6.  creessen  105,  24.  —  Parr.  Perf. 
crezut  52,  41;  107,  3,  cresut  91,  65. 
Comp,  en-,   mes-,  recreire. 

rompre.  —  Praes. 3.  romp  115,  273. 

6.  rompon  7,  331.   —  Perf.  3.  cor- 

rompet    8,    174.    —    Part.    Perf. 

rot   1,  492.  —  Comp,  corrompre. 
segre  29,  5;   105,  59;   123,  4,  seguir 

113,   22;   119,   10;   124,  95.    —    Fut. 

6.    segran    73,    25.    —    Imperf.    Fut. 

4.  segrian  108,  104.  —  Praes.  Ind. 
3.  sec  i8b7  45;  34,  7;  9h  48,  siec 
42b.  4.  5.  seguetz  65,  75.  6.  segon 
125,  101,  persegon, -guon  10S,  21,23. — 
Imperf. 3.  seguia  119,  62.  6.  perseguian 
108,  T2.  —  Conj.  Praes.  2.  siegas 
110,  19.  3.  segua  6,  45;  124,  79-  — 
Imperat.  pl.  seguetz,  -es  3.  477;    11:. 


Einzelne   Verba. 


XXVII 


2.  —  Part.  Praes.  seguen  96,  29.  — 
Per/.  3.  seg?t  1,  414,  segui  5,  216. 
6.  seguero  116,  64.  —  Conj.  Praet. 
6.  perseguesan  108,  25.  —  Part.  Per  f. 
aconsegut  119,  34,  persegu  108,  31, 
cosseguit  7,   145. 

Co?npos.  con-,  acon-,  escon-,  en-,  per- 
segre. 
venzer,  -ser  8,  28;  106,  59;  113,  77, 
ventre  1,  102.  —  Put.  1.  venserai 
98,  17.  —  Praes.  Ind.  3.  vens 
18,  8;  22,  52;  ^3,  38,  -nz  70,  22; 
92,  38.  6.  venson  41,  1.  —  Conj. 
Praes.  I.  vence  1,  229.  3.  vensa  49, 
12.  —  Perj.  3.  venqu^t  1,  212; 
82,    14.    —    Part.    Per/,    vencut 

24,  31;  4i»  36;  69>  6- 


iraisser.  —  Praes.  Ind.  1.  irais 
28,  43;  63,  92.  3.  irais  1,  705; 
69,  11,  -ss  110,  117.  —  Part.  Per  f. 
irascut  91,  58;   102,  9  (irat  aj.). 

naisser.  —  Praes.  Ind.  3.  nais  20, 
65;  63>  77-  <5-  naisson,  -o  34,  48; 
58,  3.  —  Per  f.  2.  nasquiest  8,  173. 
3.  nasqu^t  22,  16;  62,  43,  -ec 
7,  13.  —  Conj.  Praet.  3.  nasqu§s  12, 
335  3°>  40-  —  Part.  Perf.  nat 
28,  31;  39,  7,  nascut  3,  118;  107,36. 

teisser. —  Perf.  3.  teiset  105,  190  — 
Part.  Perf.  tescut  107,   79. 

viure  3,  597;  10,  23;  12,  11,  -ri  105,  3, 
vieure  100,  110;  125,  28.  —  Put. 
I.  viurai  27,  38;  29,  16.  —  Praes. 
Ind.  1.  viu  13,  25  ;  24,  20.  3.  viu 
3,  144;  31,  1,  vieu  115,  236;  125, 
43.  —  Praes.  Conj.  1.  viva  16,  14; 
24,  35-  3-  viva  83,  12;  100,  80. 
3.  vivatz  94 ,  20.  —  Part.  Praes. 
viven,  -nt  7,  62;  59,  12.  —  Perf. 
I.  vesquei  1,  395.  6.  visqueron  119, 
115.  —  Conj.  Praet.  3.  visquest 
!>  3*7-  5-  visquessetz  82,  44.  — 
Part.  Perf.  viscut  107,  44. 
Compos.  reviure. 


cazer,  correr,  parer  s.  VL 


IV. 
faire    28,  38;    zz,  29;    105,  52,    far 

11,  40;  21,  39;  105,  51,  fayr  2,  79. 
87,    fare    1,   203.    —    Futur.    1.   farni 

12,  1;  35,  13;  49.  *3-  2.  faras  8,  9; 
110,  37;  114,  1,  feras  1,  266.  3.  fara 
21,  41;  60,  53;  105,  135,  fera  1,  98, 
setisfera  9,  157.  4.  farem  6,  10 1 ; 
7,   299;    118,  27.     3.    faretz  3,   584; 

7,  267  ;  112,  24,  fares  86,  21.  6.  faran 
69,  32;    82,   28;    105,   19,    far-m'aun 

51,  28.  —  Imperf  Put.  1.  faria  40,  35  ; 

52,  24;  107,  110,  ferie  1,  239.  3.  faria 
80,  35;  i22d,  14,  ferie  1,  296.  4.  fariam 
118, 17.  3.  fariatz  64,66,  feriaz  1,566. — 
Praes.  Ind.  1.  fatz  20,24;  2%>  x3  > 
94,  19,  faz  2,  24;  45,  6;  105,  79, 
fas  19,  52;  77,  26;  93,  26,  fauc 
23,  26;  28,  31;  30,  7.  2.  fais  1,  716, 
fas  6,  137;  105,  88;  106,  60.  3.  fai 
17»  36;  46,  1;  105,  10,  fa  3,  599; 
4,  1;  16,  44,  fait  1,  71,  196.  4.  fam 
io9d,  6.  3.  faitz  12,  24;  36,  39; 
49,  9,  fatz  81,  18,  facez  1,  568. 
6.  fan  18,  12;  28,  48;  105,  236,  fant 
1,  54,  fun  1,  7,  8,  funt  1,  464.  — 
Imperf.  1.  fazia  44,  22.  3.  fazia  65,  10; 
105,  23;  119,  23,  facia  120,  8,  fasia 
i22d,  10.  4.  fasiam  3,  360.  3.  faziatz 
63,  27.  6.  fazian  119,  69;  121,  57, 
faisian  i22d,  44.  — Praes.  Conj.  1.  faza 

8,  36;  102,  104;  105,  196,  fassa 
5»  J54;  35»  35'»  123,  40.  3.  faza 
45,  24;  105,  250,  fassa  4,  3;  20,  50; 
65,  66,  fasa  3,  231,  faca  105,  155, 
facha  46,  8,  face  1,  18,  166,  221. 
4.  fazam  85,  5,  fassam  5,  276;  53,  11; 
118,  5.  3.  fassatz  22,  47,  fassaz  113, 
97,  fassas  3 ,  449.  6.  fazan  8 ,  90, 
fassan  3,  483;  7,  195;  124,  163, 
faczan  108,  89,  fasson  57,  26;  115, 
179.  —  Imperativ  Sgl.  fai  1,  657; 
110,  37;   114,   21;  (oder  fa/3)  34,   53 

pl.  faitz  3,  286;  65,  70;  102,  96, 
fatz  3,  381,  fait  120,  79,  86,  faites 
1,  608.  —  Part.  Praes.  fazen  58,  20; 
115,   139;    124,  95,    facen    120,  46, 


XXVIII 


Abrifs  der  Formenlehre. 


faczent  1 08, 7 .  —  Per  f.  1.  fi  6 1 , 3 1 ;  64, 9 ; 
118,  31,  fis,  fich  40,  23,  fih  115,  38. 
2.  fezist  8,  172;  104,  53;  105,83,  fezis 
93,33-  3-  ^tz  13, 40;  15,36;  32,49,fez 
105,  52,  71,  fes  8,  198;  14,  38;  39,  27, 
fe  7,  60;  110,  79;  120,  29,  fei  116, 
10,  fest  i,  84,  120,  403,  701,  fiz  1, 
276,   fis  1,    555,    688;    40,    23?,    fist 

2,  17.  4.  fezem  10/20.  5.  fesetz 
5,  249;  90,  38,  fezes  117,  74,  fes 
100,  71.  6.  feiron,  -ö  60,  69;  101, 
23a;  116,  11,  66,  feron,  -ö  5,  290; 
120,  4;  121,  8,  ferunt  i,  437.  — 
Cond.  1.  feira  18,  22;  27,  22,  fera  8, 
14.  3.  feira  4,  88;  90,  26,  fera  85,  48. 
5.  feratz  65,  82.  — Praet.  Conj.  1.  fezes 
36,    5;    91,    36.     2.  fezesses    118,    7. 

3.  fezes  18,  42  ;  40,  37  ;  89,  9,  fesist  2, 

14,  fest  1,   232,  fes  1,  449;   100,  63. 

5.  fezessetz  30,35.  6.  fesson  61,  11.  — 
Part,  Per  f.  fait  16,  4;  17,  38; 
105,  11,  105,  perfaig  n.  s.  m.  123,  46 
(-faitz  49),  fach  36,  7 ;  58,  31 ;  66,  2, 
fag  21,  24;  29,  52  •,  S3>  12>  fatz  «•  *•  m- 
62 b,  36,  faich  1,  287;  90,  5;  i22a,  7 
(vgl.  perfeita  ment  105,  150). 
Compos.  contra-,  des-,  for-,  per-,  setis-, 
sobre-faire;  —  desconfire  nach  V. 

vezer  11,  6;  13,  42;  34,  9,  veser  110, 
24,  perveger  120,  18,  veder  105,  122, 
165,    veeir   1,  469.    —   Fut.  1.  veirai 

15,  24;  62,  36;  83,  21,  verai  1,  109. 

2.  veiras  1,  482;  6,  171,  veuras  6,  99. 

3.  veira  4,  90,  veura  6,  95.  4.  veirem 
9,  184;  68,  2;  72,  41.  5.  veiretz 
3,  474;  7,  221,  veirez  6,  36,  veires 
3,  428,  verez   1,  290,  viretz  (?)  6,  103. 

6.  veiran  66,  47  ;  70,  46.  —  Imperf 
Fut.  3.  veiria  52,  25  ;  125,  41.  6.  verio 
116,    61.    —    Pr aes.    Ind.    1.    v e i 

16,  41;  17,  1  ;  29,  57,  veg  3,  473, 
veig  104,  34.  3.  ve  4,  52;  17,  45; 
105,  169,  veit  1,  1,  91,  vey  2,  76, 
ves  (oder  ve's?)  4,  22.  4.  vezem 
60,  23;  70,  67;  82,  26.  5.  vezetz  112, 
63;  115,  269;  118,  3.  6.  vezon  in, 
33;   112,  91;   125,  72.  —  Imperf.  1. 


vezia55,4i ;  64,  48.  j.vezia8o,  17,  vesia 
3»  377*»  4>  86.  5.  veziatz  65,  103,  veiaz 
1,  565.      6.    vezian    119,   70,   vesian 

8,  82.  —  Praes,  Conj.  1.  veia  15,  39; 
17,  6;  100,  toi.  2.  veias  106,  29. 
3.  vea  105,  174,  veie  1,  13.    3.  veiatz, 

"az  i>  573 ;  7>  3oi*  io9d»  8-  — 
Imperat.    Sgl.    s.    Glossar    ve,   pl.    veiz 

1,    195,  veez   1,   522.  —  Part.  Praes. 

vezen  7,  27;  101,  22,  veient  1,541.  — 

Perf.  1.  vi   18,   23;   21,   39;   39,   26, 

vid  2,  9,  vic  76,  45;  115,  104.    2.  vist 

9,  100;    105,    95.      3.    vi    14,    39; 

28>  38;  53»  3,  vit  1,  38;  9»  ix5; 
51,  37,  vid  2,  34,  vic  118,  43.  4.  vim 
69;  26;  97,  4i;  n6,  36.  5.  vis  59, 
17,  vistes  1,  97,  372.  6.  viron ,  -o 
8,   107;   104,   15;   116,   28.    —    Cond. 

1.  vira  18,  37.  3.  vira  8,  112;  52,  51. 
5.  viratz,  -az  1,  149;  3,493J  5»  296-  — 
Conj.    Praet.    1.    vis    62b,   32.     3.    vis 

13,  19;  36>  7;  53.  1>  vidist  2>  12f 
veist    48,  33.     6.    visson  117,  5.    — 

Part.  Praet.    vis   93,  41   fem.  viza 

14,  45;  i8a,  31,  vist  41,  15;  89,  12; 
90,   23    fem.    vista     3,    123;     24,   32, 
vezut   107,  67,  veut   105,    106. 
Comp,  revezer,   perveztr. 

V. 
metre   12,21;   98,43;   105,22,  mettre 
123,  14.  —  Fut.  i.  trametrai  39,  44. 

2.  trametras  1,  268.  3.  metra  68,  5. 
5.  metretz  7,  282.  6.  metran  6,  46.  — 
Imperf.    Fut.    2.     trametries    1,    272. 

3.  metrie  1,  729.  —  Praes.  Ind. 
1.   met  97,  3,  tramet  16,  58;  38,  83. 

3.  met    5,   195;    41,  39;    io5>   t82- 

4.  permetem  124,  144.  6.  meton 
123,  19;  125,  47.  —  Imperf.  3.  metia 
119,  1.  6.  metio  100,  90.  —  Praes. 
Conj.  1.  trameta  1,  653.  3.  meta 
3,  614;  4,  48;  107,  66.  4.  metam 
8,  60.  3.  metaz  113,  66.  6.  metan 
63,  94.  —  Imperat.  Sgl.  met  72, 
70,  pl.  metetz  73,  54,  metes  9,  188. 
—   Perf  J,    promis    38,    41,    traniis 


Einzelne    Verba. 


XXIX 


62b,  2.  3.  mes  3,  255;  60,  38;  105, 
26,  tramest  1,  363 ,  iramis  1,  618. 
6.  mes^ron  8,  88,  mezeron  117,  54, 
mesdren  105,27,  mestrunt  1,  67,  meron 
9, 198. —  Conj.  Praet.  3.  mezes  82,  15. 
6.  metesan  108,  25,  entramezeson  4, 
182.  —  Part.  Praet.  mes  16,  6; 
24,  10;  105,  in,  mis  1,  627  fem. 
miza  102,  82,  entremiza  14,  28. 
Comp,  coii-,  entra-  entre-,  esco-,  es-,  per-, 
pro-,  re-,  tra-metre. 

socodre.  —  Praes.  Ind. 3.  socot 3,  207. 

rire  23,  14;  47»  8;  97,  29,  rieyre  110, 
119.  — Praes.  Ind. 3.  ri  4,  169;  10,  9; 
78,  i6,  sosrit  1,  298. —  Imperf.  3.  rizia 
65,  7,  ricia  120,  2.  —  Conj.  Praes. 3.  ria 
52, 17. — Part.  Praes.  rizen  23,5^80, 86. 
risent  114, 110.  —  Perf.  3.  ris  111,  22. 

aucire  33,4;  38,17;  43,3,  ausire  49,  7, 
aucir  31,  33  ;  82,  35  ;  108,  41,  aussir  5, 
337.  —  Fut.  1.  auzirai  8,57.  —  2.  auziras 
8,  139.  3.  aucira  33,46.  3.  aucirretz  7, 
312.  6.  auciran  84,  28,  ausiran  86,  6.  — 
Imperf.  Fut.  3.  auciria  55,  43.  — 
Praes.  Ind.  3.  auci  78,  4;  84,  15 
116,48,  aussi  125,  67,  ausi  49,  1,  aucit 
1,  81.  6.  aucion  108,  34.  —  Imperf. 
3.  aucizia  114,  11.  6.  aucizian  118, 
105. —  Praes.  Conj.  3.  aucizatz  16,56. 
6.  aucion  35,8.  —  Perf.  3.  au  eis  13, 
39,  auzis  8, 167,  ocis  1,  687.  6.  auciron 
73,  14,  aussiron  117,37,  auzison  8,72, 
auciseron  108,  16.  —  Conj.  Praet.  1.  au- 
cises  3,  366,  3.  aueizesöo,  72,  occisist  2, 
16. — Part.  Praet.  aucis  105, 181  (fem. 
-iza  102,  85),  ausis  6,  142,  ocis  1,  310. 

recire. — Praes.  Conj. 3.  reeiza  i8a,  25. 

devire.  —   Part.  Praet.  devis   15,   27. 

assire  97,  41,  assir  76,  40  (assezer).  — 
Praes.  Ind.  (1.  asset  35,  19).  —  Perf 

3.  assis   6,  48,    asis   1,  677;  5,   24, 
aisis   1,   519.  —    Part.  Praet.  assis 
1,  673;   116,  29  (fem.  assiza  14,  21), 
asis  3,   128  (fem.   asiza  102,   79). 
Auch  von  sezer  (s.  VI)  Perf  3.  sis 

4,  260. 

1   Raus  1,  634  vgl.  npr.  rausa  neben  rasa. 


225. 
Fut.  3.  enclauretz  7,  230. 

30. 

—    Perf  3. 

Pa  rt.    c  1  a  u  s 

72,    25,    fem. 

enclaus  5,  289, 


raire     7,    225.    —    Perf. $  3.    ras    1, 

2661. 
c  1  a  u  r  e. 

Praes.  Ind.  3.  clau  4,  27;  23,  10; 

42 b,    21,    conclui    i8b,    30.  Part. 

Praes.  clauen    42%    13 

reclus   i22d,  34.   — 

i8b,     44;    42a,     13; 

clauza  5,  392  ;  79,  30,  enclaus  5,  2 

dos    1,  63    (adj.    clus    1,  33;    87,   3, 

subst.  oder  part.  recluz   122 d,  38). 

Compos.    enclaure,    concluire,    recluire. 

quarre  3,  567;  8,  214;  81,  3,  querer 
3»  275;  5,  355;  117,  70.  —  Fut. 
I.  querrai  17,  44;  39,  21;  84,  41, 
conquerai  32,  50.  2.  querras  1,  267. 
3.  conquerra  67,  18.  6.  conquerran 
79,  22.  —  Praes.  Ind.  1.  quier 
18,  28;  20,  61;  91,  1,  quer  31,  28; 
71,  30,  queri  118,  30.  2.  conquers  1, 
398.  3.  qu^r  3,  564,  conquer  19,  38. 
3.  queretz  65,  56,  enqueretz  91,  25. 
6.  queron  9,166;  108,  21.  —  Imperf. 
3.  queria  119,  58;  120,  30.  —  Praes. 
Conj.  1.  enquieira  20,  4,  enquera  92,  60 , 
quere  1,  459.  2.  quieiras  110,  98. 
3.  queira  6^  38,  enquieira  91,  43, 
quere  1,  496.  —  Imperat.  pl.  querez 
1,  581.  —  Part.  Praes.  queren  56,  13; 
60,  32;  8o,  51.  —  Perf.  2.  quesis  1, 
527.  3.  ques  1,  169;  80,  54,  quest 
1,  664,  conquis  19,  37;  67,  13, 
requis  1,  629,  queric  118,  26.  — 
Conj.  Praet.  3.  eunquesist  2,  15.  — 
Part,  conques  16,  47;  36,  24; 
74,  32,  conquis  13,  7;  62b,  34; 
102,  106  (fem.  conquiza  14,  7,  enquiza 
14,  42;  i8a,  20),  quist  3,  319,  con- 
quist  8,  70  (fem.  quista  24,  39,  conquista 
24,  25),  quesiz  1,  271,  quesuz  1,  557. 
Compos.  con-,  en-,  requerre. 


penre  4,  161;  5i,i8;57,35,prendre 
7i  380;  38,  72,  prenre  108,  41.  — 
Fut.  1.    prendrai    7,   379.    3.  prendra 


XXX 


Abrifs  der  Formenlehre. 


113,68.  5.  ^rendretz  7,  256.  6.  penran 
112,  95,  penrau  6,  172.  —  Imperf. 
Fut.  3.  penria.  —  Praes.  Ind.  1.  pren 

5,  102;  20,  22;  38,  75,  pren c  3,387; 
11,  1.  2.  prens  103,  12.  3.  pren 
16,  21;  75,  43;  105,  13,  prent  7,  71; 
70,  59;  105,  132,  prend  22,  46. 
4.  prendem  124,  113.  3.  prendetz 
90,  54.  6.  prendo,  -on  107,  130; 
ii5>    89i    IT7>    32,    prenon    5,   299; 

104,  42;  125,  73,  prennon  8,  63.  — 
Praes.  Conj.  1.  prenda  3,  346,  prenga 

105,  89.  2.  prenguas  118,  53,  re- 
prendas  120,  40.  3.  prenda  5,  249; 
38,  87  ;  42  a,  17,  prenga  7,  454,  prengua 

6,  47,  prenha62a, 50;  109*  2.  4.  pren- 
dam  73,  8  \  120,  80,  prenguam  104,  39. 
3.  prendatz  16,  50.  —  Imperat.  Sgl. 
pren  118,  64,  apren  110,  33,//.  prenetz 
1,  174,  aprendetz  112,  32,  prenet 
1,  692.  —  Part.  Praes.  prenden  35,  38  ; 
IX5>  255-  —  Per  f.  1.  pris  21,  37; 
94,  14;  ioi,  27.  3.  pres  13,  38; 
74,  8;  105,  64,  prest  i,  39,  252, 
pris  1,  526,  prist  2,  39.  4.  prezem 
117,  83.  3.  prezes  101,  20.  6.  prezon 
117,  27,  prezeron  117,  53.  —  Conj. 
Praet.  6.  preseso  116,  44.  —  Pari. 
Perf.  pres  13,  5;  50,  2;  105,  96 
(fem.  preza7,37i;  50,  1,  presa  3,  220; 
105,  14),  pris  6,  146,  apris  1,  514 
(fem.  empreza  5,  236,  empriza  14,  35). 
Compos.  a-,  com-,  em-,  entre-,  escom-, 
mes-,  per-,  por-,  re-penre. 

encendre.  —  Praes. j.  encent  105,  251. 
escondre,    rascundre    105,    177.    — 

Praes.    1.    escon    17,  60.    —    Praes. 

Conj.  3.    resconda    91,    31.    —   Part. 

Perf  rescos  93,  18  (s.  Glossar  rescos, 

vgl.    rescostamen) ,    escondut    113,    2 

(auch  nach  III). 

Compos.  rescondre. 
somondre.  —  Praes.  3.  sorao  40,  1 3  ; 

13t  33t  somon  4,  44,  semonis  1,  678.  — 

Part.  Perf.  so  mos  7,  4;  73,   11. 
man  er,  remaner  5,  380;  34,  28;  116, 

28,  remandre  7,  459.    —    Pul.  1.  re- 


manrai  5,  399.  3.  remanra  3,  600; 
82,  52,  remanre  108,  65.  4.  remandrem 
7,  468.  f.  remandretz  7,  280.  6.  re- 
manran  72,  49;  73,  38.  —  Imperf. 
Put.  3.  remanria  115,  167.  —  Praes. 
Ind.  2.  remas  7,  109.  3.  mä  105, 
136.  rema  4,  124;  39,  41,  reman 
55,  34;  61,  24,  remant  1,  65.  6.  re- 
manon  123,  38.  —  Imperf.  3.  remania 
119,  14.  —  Praes.  Conj.  3.  remanha 
93,  21.  —  Imperat.  Sgl.  romä  25,  42 
(reimt  mit  -öma).  —  Perf.  3.  remas 
4,  152;  7,  108;  84,  40,  romas  118,  119, 
remast  1,  4.  6.  remazo  7,  37,  romaron 
118,  127,  remaseron  120,  67,  re- 
mastrent  1,  614.  —  Conj.  Praet.  3.  re- 
mases  1,  178.  —  Part.  Perf.  remas 
9,  28,  remazut  5,  188;  118,  96,  ro- 
mazut  118,  23. 
Compos.  remaner. 


temer  3,  395;  34,  20;  73,  28.  — 
Put.  3.  temeretz  7,  311.  —  Praes. 
Ind.  1.  tem  11,  45;  12,  23;  31,  10. 
3.  tem  14,  24;  24,  6-  70,  13.  5.  temetz 
94,  10.  6.  temon  73,  32.  —  Imperf 
1.  temia  7,  80.  3.  temia  5,  61 ;  75,  8.  — 
Praes.  Conj.  3.  tema  36,  20;  108,  39.  — 
Part.  Praes.  temen  18,  58;  110,  37.  — 
Part.  Perf.  temsut  98,   27. 

crem  er.  —  Praes.  Ind.  1.  cremi  39,  19. 

rezemer  107,  132.  —  Perf.  3.  redems 
105,  153.  —  Conj.  Praet .  3.  redemes 
116,  14.  —  Part.  Praet.  ^dems  105, 
228.  resemut  8,   34,   recemut  120.  47. 


ardre  7,473;  121,12.-  Fut.5.  ardretz 
7,304.  6.  ardren  108,132.  —  Praes. 
Ind. 3.  art  29,  38 ;  66,  ^S  ;  100,  46.  — 
Imperf  3.  ardia  116,  25.  —  Part. 
Praes.  arden,  -nt  1,  487  ;  5,  301  ;  105, 
247.  —  Cond.  I  arsera  29,  39.  — 
Part.   Praet.    ars    5,   80;    101,    15. 


p a r c e r.  —  Praes.  Ind.  3.  partz  22,  20, 
pars  6^,   102. 


Einzelne   Verba. 


XXXI 


isparzer.    —   Praes.  Ind.  3.   es  pars 

4,   157- 
i  e  r  z  e  r ,  derdre  —  Per/,  (oder  Praes.  /). 

3.  ders  25,  40. 

erzer.  —  Per/,  3  ters   1,   396. 

;orzer  13,  30.  —  Praes.  Ind.  3.  sors 
77,  6,resortz  29,38.  6.  sorsonö,  125.  — 
Per/ 3.  sors  95,  36,  resors  72,   72. 
—    Cond.   3.    resorsera    29,    41.    — 
Part.    Praei.    sors   29,  9;  84,   19. 
Comp os.  resorzer. 


iire  13,  16;  43,  1  ;  65,  81,  diire  7,  41, 
dir  ii,  32;  33,  17;  34,  2.  —  Fut. 
1.    dirai    17,    52;    43,    64;    62,    38. 

3.  dira    1,   285    (dire   108,  65,   137). 

4.  direm  104,  2.  3.  diretz,  -ez  i,  269; 
101,  1.  6.  diran  58,  72;  63,  57; 
74,  20,  dirant  1,  204.  —  Imperf.  Fut. 
1.  diria  9,  179.  3.  diria  58,  24.  — 
Praes.  Ind.  1.  die  3,  618;  12,  30; 
28,  13,  dig  105,  43;  123,  13,  di  (dieus 
=  di  vos)  65,  36.     2.  dizes  107,  18. 

3.  ditz  13,   53;  31,  37;  39,   14,    diz 

4,  63,  dit  (=  ditz)  120,  20,  dis  105, 
14,  dist  i,  408,  di  3,  92;  72,  3; 
78,  36,  dit  2,  1.  4.  dizem  124,  24. 
3.  ditz  100,  61  ,  diz  1,  497,  dizetz 
3»  655i  5;  %2>  disetz  3>  56i,  dizes 
95,  31,  dises  3,  330,  460,  dissetz 
3,  398,  disses  3,  453.  6.  dizon,  -o 
69,  56;  72,  65;  80,  65,  dison  8,  45, 
diezon  io8,  53,  dion  108,  43,  diunt 
1,  446.  —  Imperf.  3.  dizia  55,  3; 
65,  8;  i22d,  7,  dicia  120,  39,  dixia 
i22d,  6.  6.  dizian,  -ion  118,  103; 
I23>  3°-  —  Praes.  Conj.  1.  diga  65,  91; 
67>  2  ;  84,  34,  digua  87,  41.  2.  digas 
118,  87,  diguas  62,  3;  107,  9.   3.  diga 

3,  7;  23,  19;  36,  51,  digua  62,  4, 
dia  21,  48;  49,  17;  55,  21,  die  1,  166. 

4.  digam  85,  1.  3.  digatz,  -az  66,  52  ; 
74»  45  ;  85>  IO>  diguatz  87,  4,  digas 
9,  83,  diiaz  1,  189,  420,  dias  5,  240.  — 
Imperat.  sgl.  di  1,  227  ;  21,  47;  107, 
64.  —  Part.  Praes.  dizen,  -nt  3,  64 ; 
33,    58;    119,    50,    disen    i22d,    14, 


dicent  105,  145,  diezent  108,  144.  — 
Per/.  1.  dis  1,  271;  57,  17,  dissi  65, 
17;  118,  30,  dixi  63,  13.  3.  dis 
29,  27  \  60,  19  \  105,  100,  diss  1,  358 ; 
116,  65,  dist  1,  196,  259,  diys  8,  55, 
diyz  8,  119,  dix  3,  173,  dig  7,  60, 
dih  7,  46.  5.  disses  100,  71.  6.  diron 
9,  196,  disseron,  -o  5,  71;  116,  14; 
117,51,  dicheron  7,  286.  —  Conj.  Praet. 
1.  disses  57,  18.  3.  disses  22,  25; 
78,  15;  119,  24,  dixes  i22d,  7.  — 
Part.  Per  f.  dit  2,  10;  108,  5, 
dich  8,  6;  35,  2;  i22b,  24,  dig  28, 
24;  71,  6;  100,  157,  digh  91,3,  dih 
115,  130;  116,  61. 
Compos.  contra-,  des-,  es-,  escon-,  mal- 
dire.  Benedlre ge/it  auch  nacA  IIb.  Per/. 
3.  bezeni  8,  212  (neben  benedis  116,  30). 
Part,  benedit  116,  30,  bezenit  8,  137 
(/em.  benesida  106,  24)  neben  bezenet 
8,  205  (fem.  beneseita  4,  149),  beneit 
108,  145  und  benezectes  117,  81. 
Auch  escondir  kann  nach  IIb  gehen: 
Praes.  Ind.  1.  escondisc  35,  1. 
*  d  u  i  r  e  1.) /Uhren :  Pr  aes.  In  d.  3.  adutz 
41,  8,  adus  4,  25;  re-,  des-,  a-,  esdui  i8b, 
22,  29,  37,  45.  —  Praes.  Conj. 3.  esduia 
91,31.  —  Imperat.  sgl.  perduy  58,30. — 
Per/ 3.  aduis  7,  405;  94,  12;  102, 
39.  (5.  conduisseron  122%  6.  —  Pari. 
Per/,  adug  3,  235;  8,  102. 
Compos.  a-,  con-,  des-,  es-,  per-,  reduire. 
2.)  belehren:  Per/.  3.  duyst  2,  94. 

6.  duystrunt  2,  84  (Part.  Per/,  aber 
als  aj.,  duit  83,  27,  duh  6,  60.  — 
dozen  105,  155  nicht  von  dücentem 
sondern  von  döcentem). 

*struire.  —  Fut. 3.  destruiretz  7,  296.  — 
Praes.  3.  destrui  17,  30.  —  Per/. 
3.  destruis  58,  19;  101,  38,  estrus 
1,  38  (nach  II  destrüic  120,  71).  — 
Part.  Per/,  destruit  7,  141 ;  118,  34, 
destrug    107,    90    (nach    II    destrusit 

7,  i44). 

Compos.  des-,  estruire. 
t r a i r  e  i.J  ziehen  etc. :  In/23,  IS\  2%>2\ 
89,   12.    —   Fut.    1.   retrairai  83,   54; 


xxxu 


Abrifs  der  Formenlehre. 


iogc,  5,  estrairai  51,2.  —  Praes.  Ind. 
1.  trac  i8a,  45  ;  84,  14 ;  96,  36,  retrai 
*7,  34-  J-  trai  34,  14;  85,  40,  retrai 
83,  4,  trait  1,  586,  tra  105, 109 ;  (tra'l) 
16,  3,  retra  116,  4.  —  Imperf.  1.  trazia 
36,  17.  3.  trazia  125,  63,  trazie  9,  100. 
6.  trazion  121,  5.  —  Praes.  Co?ij. 
1.  traga  3,  612;  123,  42,  tragua  87, 
30,  traia  52,  10;  91,  23;  96,  17. 
3.  tragua  73,  12,  atraia  52,  5,  retraia 
52,   7.    —    Per/.    2.  traissist   104,   54. 

3.  trais   1,  715;  63,  4,  atrais  28,  33. 

4.  traisem  101,  37.  6.  traiss§ron  121, 
14.  —  Part.  Per/,  trait  120,  65, 
trag  3,  434;  79,  35;  102,  33,  tratz 
n.  s.  m.  8,  109,  trach  8,  27  (fem. 
tracha  106,  36 ;  125,  120),  traich  1,  289. 
Compos.  a-,  es-,  re-,  sostraire,  maltraire. 
2.)  verraten :  Praes.  Ind. 3.  trai  92,69.  — 
Per/.  3.  trais  69,  49;  85,  14,  trast 
1,   28.    —    Part.  Per/,    traich   1,   285. 

cozer  s.  VI. 


scriure  12,  8;  105,  53.  —  Imperf. 
Put.  I.  escriuria  77,  34.  —  Part.  Per/ 
escrit  2,  9;  116,  24,  escrig  107, 
10;  n5;  276  >  escrich  109°,  1  (fem. 
escricha  115,  189),  escrigh  121,  78, 
escrih  115,  129,  escript  105,  205, 
Script  108,   17. 


planher  5,  134;  82,  3;  83,  32.  — 
Praes.  Ind.  1.  plane  14,  17,  45, 
plaing  47,  22.  3.  planh  5,  341;  124, 
137,  piain  3,  150,  (reimt  mit  gran)  153, 
plan  105,  159.  —  Imperf.  3.  conplaynia 
8,  8.  6.  planhian,  -ion  63,  7;  118, 
33.  —  Praes.  Conj.  3.  planha  6,  122. 
5.  planguatz  107,  148.  —  Part.  Praes. 
planhen  5,  135;  124,  141-  —  Per/. 
3.  plais  4,  129.  6.  plaisson  63,  7  Var., 
plainhson  ibid.  —  Praet.  Conj.  3.  plaisses 
119,   125. 

tan  her.  —  Imperf.  Put.  3.  tanheria 
Jo3»  25-  —  Praes.  Ind.  3.  tanh 
19,  48;  30,  38;  50,  17,  tainh  95,  64, 


taing  32,  3;  34,  49;  92,  59,  taingn 
38,  78,  tain  3,  588.  6.  pertanho  115, 
294.  —  Conj.  Praes.  3.  tanha  27,  6, 
taignha    38,    59.    —    Per  f.   3.    tais 

3»   5ii- 

contranher.  —  Praes.  Conj.  3.  con- 
traria 6,    119. 

fr  an  her.  —  Praes.  Ind.  1.  refraigni 
22,  29.  3.  franh  28,  53,  fraing  22, 
55  j  34»  4°-  —  Imperf.  3.  sofranhia 
9,  203.  —  Praes.  Conj.  3.  franh a  6, 
118,  frainha  38,  9,  fraingna  70,  36, 
fraignha  38,  51.  —  Part.  Praes.  franen 
105,  104.  —  Per  f.  3.  frais  1,  724; 
20,  45  ;  69,  27.  —  Part.  Perf.  frait 
72,  62  (fem.  fraite  1,  149). 
Compos.  a-,  re-,  sofranher. 

*strenher,  estrenher  5,  156.  —  Pr  aes. 
Ind.  2.  destrens  18,  15.  3.  destrenh 
19,  14;  31,  30;  50,  14,  destreinh 
95,  9,  destreing  22,  39,  costreng  108, 
55.  —  Imperf.  3.  destrenhia  5,  266.  — 
Praes.  Co?ij.  3.  destrenha  50,  13;  62, 
60,  destreigna  38,  1,  estreignha38,  8.  — 
Perf.  3.  destreis28,  41.  —  Part. 
Pe rf.  destreit  3,  412;  31,  21  (fem. 
destreita  3,    11  o),    destreg38,    12; 

118,  77  (fem.  estrecha  5,   19,  costrecha 

119,  16,  destreicha  22,  38). 
Compos.  co-,   de-,  estrenher. 

cenher,    cendre     1,     109.    —    Imperf. 

3.    senhia    119,   26.    —    Part.  Perf. 

ceing  34,  47,  sench  119,  18,  n.  s.  m. 

sens   18,   7. 
empenher.  —  Pr  aes.  In  d.  3.  empenh 

69,  4,  enpein  3,  240.   6.  empenhon  7, 

261.  —  Praes.   Conj.  1.  enpeinha  38, 

48.   —  Imper.  pl.  empenhetz  7,    256. 
estenher.  —  Pr  aes.  Ind.  1.  estenc 

50,   25,    estenh  50,   22.     ?.  estenh 

58,    67.    —    Praes.    Conj.  3.    estenha 

50,  21,  esteigna  38,  9.   —  Part.  Perf. 

n.  s.  m.  estens   18,    16. 
fenher.  —  Praes.  Ind.  3.  fenh  124, 

110,  fen  80,  69?;   105,  131.  —  Praes. 

Conj.  3.  fenha  62,   40.  —  Imper at.  pl. 

fenhetz   <;,   06. 


Einzelne   Verba. 


XXXIII 


penher.  —  Part.  Perf.  de penn  115, 

269,  328,    depent  105,  209,  n.  s.  m. 

depens  iS,  23. 
tenher.    —   Part.  Perf.   n.  s.  m.    teinz 

1,  100,  tens  1,  416. 
attenher.    —    Praes.    Ind.    1.    atenh 

50,  8.  —  Praes.  Conj.  3.  atenha  50,  7.  — 

Part.  Perf.  n.  s.  m.  atens   18,   56. 
ionher.    —   Praes.  Ind.    1.   ionh    18% 

58.  —  Part.  Perf.  fem.  ioincha  46,  5, 

ionta  i22d,  43. 
onher.  —  Part.  Perf  onh  5,   9. 
ponher   120,  25,  —  Praes.  3.  ponh 

125,  77,  punh  57,  27-  —  Imperf 
6.  poinnhian  119,  118.  —  Praes.  Conj. 
3.  poigna  70,  30,  ponia  12,  23.  — 
Part.  Perf.  pung  4,   207. 


respondre  7,  94;  44,  4;  \od,  24. — 
Praes.  Ind.  1.  respon  17,  54, 
respondi  io9b,  1.  3.  respon  3,  243; 
4,  1,  respont  3,  382;  8,  147.  6.  re- 
spondon,  -o  7,  270;  8,  133;  78,  2.  — 
Lnperf  3.  respondia  100,  57.  — 
Praes.  Conj.  1.  responda  91 ,  26. 
3.  responda  98,  3.  —  Part.  Praes.  re- 


sponden  115,  32.  —  Imperat.  Sgl.  respon 

106,  35.//.  respond^tz  98,  2.  —  Perf. 

3.  repos  5,  78  (häufiger  nach  III:  re- 

spond^t    3,    212;    9,    177;    116,    21. 

6.  responderon,    -§ro  7,   282,  412.  — 

Pari.  Perf  respondut  9,  130;  60,  25). 
ponre.    —    Praes.    Ind.    3.    despo 

40,  44,  despont  1,  399.  —  Praes.  Conj. 

3.    espona  4,  254.    —   Perf  3.  pos 

125,   101,   despos   116,  23.  —  Pari. 

post  125,  99,  iQ2ifem.  aposta  106,  62. 

Compos.  a-,  des-,  esponre. 
sglver,    solvre     107,     186.     —     Put. 

3.    solvera  12,    6.    —    Praes.    Ind. 

1.  absolvi  107,  161.  —  Part.  Perf. 

sout  70,  45,  asout  108,  61. 

Comp,  absolvre. 
v  o  1  v  e  r.  —  Part.  Praes.  volven  3,  16.  — 

Ptrf  3-  vols  20,  46;  (nach  VI  volvc 

79,  12  Var.     6.  volgron   101,  51).   — 

Part.  Perf.  vout  69,  9;  70,  43. 
tglre  s.  VI. 
torser  5,  252,  estorser  5,  251.  —  Praes. 

Ind.  3.  tortz  25,  33.  —  Conj.  Praes. 

3.    estorza   8,    65.    —    Part.   Perf. 

estort    27,  31;    75,  4;    100,  60  (fem. 

estorta  65,  50;  102,  41,  entorte  1,  89). 


VI. 


Infin. 

Futur. 

Imperf.  Fui. 

aver 

auräi 

auria 

auräs 

-% 

aun'as 

aurä 

auria 

aurem 

auriäm 

auretz 

auriätz 

aurän 

aurfan,  -on 

Praes.  Ind. 

Imperf 

Praes. 

Conj.              Imperat* 

ai 

avfa 

äia 

Sgl.  äias 

as 

avfas 

äias 

pl.  aiätz 

a 

avfa 

äia 

avem 

aviäm 

aiära 

Part.  Prats 

avete 

aviätz 

aiätz 

(aven) 

an,  ant 

avian, 

-011 

,    0 

aian, 

-on 

Appol,  Pror.  Chrestomathie. 


III 


XXXIV 


Abrifs  der  Formenlehre. 


Perfect. 

Condit. 

Praet.   Conj 

Part.  Perf. 

aie,  aguf 

ägra 

agues 

avut,  agut 

agufst 

ägras 

aguesses 

ac 

ägra 

agues 

aguem 

agräm 

aguessem 

aguetz 

agrätz 

aguessetz 

ägron,  -o 

ägran 

aguessen,  on 

Andere  Formen:  Inf.  haver  124,27.  — 
Fui.  1.  aur^i  7,  180.  3.  haura  124,  104, 
ara  3,  242,  aure  108,  48,  138.  5.  aures 
3,  394;  86,  19.  —  Imp.  Fut.  4.  auriam 
9,    110,    aurian    108,    105.      6.    aurien 

105,  25.  —  Praes.  Ind.  1.  hai  75,  7,  ei 

2,  25;  6,  170;  25,  44;  106,  53,  iei  106 
57,  ap  49,  8  Var.  3.  ha  62,  52;  78,  6, 
ad  2,  105,  at  1,  161.  4.  havem  124,  12, 
haven    108,  92,  94',    avent   (?)    1,   299. 

3.  aves  3,  464;  88,  2,  aveiz,  -eis  1,  209, 
145.  6.  han  108,  80;  115,  67,  aun  88, 
115  116,  13,  au  6,  34,  ont  1,  674,  unt 
1,  300,  430.  —  Imperf.  1.  avie  103,  15. 

3.  havia  124,  27,  avia  8,  76;  9,  11, 
avie  119,  93.  4.  aviam  9,  64.  6.  havian 
108,  20,  avian  8,  197,  avion  106,  33.  — 
Conj.  Praes.  1.  aie  1,  291.  3.  haia  124, 
26,  aie  1,  281;  48,  36.  6.  aiant  123, 
23.  —  Perf.  1.  aig  105,  84.  3.  hac 
7,  342;  i2i;  49,  ag  105,  28,  ab  2,  23, 
38,  ot  1,  25,  679.  3.  ages  94,  14.  — 
Conj.  Praet.  1.  ogesse  1,  592,  anges 
i,  544?.  2.  aguessas  8,  102.  3,  oges 
1,   310,    engest    1,    570,    ogist    1,    450. 

4.  acsem    107,    128.     6.   aguessan    119, 

106.  —  Part.  Perf.  agu  108,  48,  äudas 
3,  118.  —  Comp,  (mentaure,  mentaver) 
mantaire  1,  246  (?),  Part.  Perf.  men- 
tagut  3,  117,  mentaugut  20,  39;  60,  27. 
sab  er  17,  9;  94,   19;   100,  26,   saver 

T>  653.  —  Fut.  1.  sabrai  13,  36; 
62,  35,  saubrei  7,  179.  3.  sabra  5, 
148;  74,  26;  94,  6.  4.  sabrem  9,  218. 
6.  sabran  63,  58;  74,  19.  —  Imperf. 
Fut.  1.  sabria  3,  660;  18,  12;  32,  2. 
3.  sabria  32,  35.  6.  sabrian  123,  12.  — 
Praes.  Ind.  1.  sai   10,   27;  15,  10; 


46,  15,  sey  100,  145,  siey  13,  28. 
2.  sabs  1,  533;  6,  98;  110,39,  saPs 
85,  14,  saz  1,  292,  323,  sabes  116, 
11;  118,  87.  3%  sap  4,  158;  11,  48; 
18,  29,  sab  3,  650;  7,  147;  32,  30, 
sat    1,    184,    429,    sa    1,    299,   438. 

4.  sabem    9,    65;    97,    55;    107,    17. 

5.  sabetz,  -ez   1,  561;    11,  7;  72,  32, 
■     sabes  102,    100.    6.  sabon,  -o  6,  11 1; 

96,46;  97,31,  saben3,  75.  —  Itnperf. 
2.  sabias  5,  225.  3.  sabia  32,  64; 
65,    11;    100,    51.    —    Praes.    Conj. 

1.  sapcha  3,  463;  87,  2,  sacha  10,  11. 

2.  sapchas  114,  151,   sapias   110,  101. 

3.  sapcha  6,  100;  31,  35;  38,  74, 
sache  48,  28,  sapia  116,  12;  124,  145. 

4.  sapiam  120,  23.  3.  sapchatzi2,  22; 
60,  39;  62 b,  6,  sapchas  7,  290,  sapias 
9,  179;  119,  38,  sapiatz,  -las  7,  434; 
107,  117;  114,  128.  6.  sapchon  87, 
27;  115,  1,  sachent  1,  609,  —  Part. 
Praes.  saben  33,  36.  —  Perf.  1.  saup 

5.  288,  saubi  17,  42.  3.  saup  4,  280 ; 
21,  36;  63,  17,  saub  7,  21,  sout  1, 
251,  sot  1,  130,  663,  sap  ?  1,  58; 
in,  23.  6.  saupron  108,  4,  saubro 
116,  ^^.  —  Cond.    1.  saupra  57,  34. 

3.  saubra  18,  35;  124,  16.  —  Conj. 
Praet.  I.  saubes  7,  118;  18,  33,  sobes 
1,  213.  3.  saupes  3,  406;  4,  174; 
100,  49,  saubes  82,  47  ;  121,  44,  sabes 
I22d,     18.      3.    saubessetz    65,    86. 

6.  saupesson  4,  181,  saubessan  121, 
44.  —  Part.  Perf  sauput  3,  557; 
107,  22;  118,  102,  saubut  60,  36; 
107,  59;   123,   2. 

caber  107,  114  (nach  II:  cabir  2,  98.  — 
Pari.    Perf.  fem.    cabida    110,    in), 


Einzelne   Verba. 


XXXV 


-cebre,  decebre4,  i36,recebre  7, 185. — 
Fut. 3.  recebra  117,55.  —  Praes.Ind. 
3.  recep  7,  182;  106,  50.  —  Imperf. 
3.  percebia  4,  219.    3.  recebiatz  107, 

100.  6.  ressebian  117,  21.  —  Imperat. 
sgl.  recep  104,  56.  —  Per  f.  1.  receubi 
7,87.  2.  receubist  106,  73.  3.  receup 
i22b,  16.  6.  aperceubron  121,  19, 
recebro  7,  324.  —  Conj.  Praet.  6.  aper- 
ceubessen  12  2b,  10.  —  Part.  Per  f. 
receuput  8,  217;  107,  11,  deceuput 
107,  21,  deceubut  107,  39;  125,  24, 
perceubut  3,  558. 

Compos.  aper-,  de-,  per-,  recebre, 
soissebre. 

tener  17, 11;  34.4*  ;  105,  48,  tenir  21,  31, 
retenir  11,  33.  —  Fut.  1.  mantenrai  27, 

16,  captenrai  107,  48,  descaptendrai  17, 
28.  2.  tendras  114,  111.  3.  tenra6,3,  104; 
67,  19.  4.  tenrem  73,  16.  3.  tindretz 
7,  222,  mantindretz  7,  231.  6.  tenran 
ico,  125,  tendrau  6,  179.  —  Imperf. 
Fut.  1.  tendria  7,  172.  3.  tenria  32, 
63;  52,  22.  3.  tenriatz  36,  17.  — 
Praes.  Ind.  1.  tenc  15,  29 ;  18,  21; 
30,  21,  tenh  18,  25;  50,  16;  66,  8, 
teng  113,  3,  teyng  40,  8.    3.  t£  13,  5; 

17,  29;  105,  14,  ten  19,  50;  22,  59; 
105,  256,  tey  61,  41.  5.  tenetz  36, 
34;  49,  20.  6.  teno,  -on  6,  153; 
32,  62;  66,  33,  tenent  1,  616.  — 
Imperf.  1.  tenia  45,  12,  tenie  1,  238. 
3.    tenia    5,  408;  59,  21;  105,   143. 

6,  tenian  121,  55,  tenien  105,  37.  — 
Praes.  Conj.  1.  tengua  59,  24,  tenha 
50,   15.     2.    tengas  114,  4.    3.  tenga 

7,  170;  124,  45;  125,  90,  tengua 
5,  213;  107,  139,  tenha  28,  21;  32, 
65;  109%  7,  teinha  95,  61,  teingna 
38,  11,  capteignha  38,  7.    4.  tenguam 

8,  60.  3.  tengatz  3,  583,  tenguatz 
12,  9;  59,  4,  tenguas  88,  18.  6.  tengan 
7,  193,  tenhon  19,  42.  —  Imperat.pl. 
tenetz,  -ez  112,  3;  113,  68.  —  Part. 
Praes.  tenen  115,  266.  —  Per  f.  1.  tinc 

101,  3,  retinc  59,  20.    3.  tenc  53,  2; 


79,  9;  102,  28,  tec  1,  575,  retec 
1,  388,  apartec  1,  580.  6.  tengron, 
-o  101,  7;  118,  18,  tegron  116,  33.  — 
Cond.  3.  tengra  74,  24.  3.  tengratz 
14,  43.  —  Conj.  Praet.  1.  tengues 
59,  21,  contenges  1,  172.  3.  tengues 
4>  88;  7,  35;  24,  1,  retegues  105,95.— 
Part.  Per  f.  tengut  33,  8;  62  b,  1; 
66,  11,  sostegut  107,  40. 
Compos.  cap-,  con-,  descap-,  man-,  per-, 
re-,  sostener. 
venir  55,  29;  76,  43;  82,  36.  —  Fut. 
1.  venrai  66,  45,  verrai  46,  5.  3.  venra 
3>  45°;  J3>  47  i  62b,  52.  5.  vernetz  3, 
218.  6.  venran8,  135;  83,  22;  114, 104, 
venrau  6,  35.  —  Praes.  Ind.  1.  venc  5, 
40?,  convenc  3,  609.  2.  ves  105,  130. 
S-  ve  17,  5;  53>  4i  105,  104,  ven  13, 
48;  17,  51;  105,  239,  venti,353f637; 
48,  17,  vien  1,  14.     4.  venem  9,  66. 

3.  venetz  3,  397;  81,  3,  venes  9,  55. 
6.  venon,  -o  3,  37;  6,  112;  32,  67, 
esdevenen  105,  235,  vienent  1,  427.  — 
Imperf.  3.  venia  7,  455;  32,  58,  venie 
1,  640.  4.  veniam  100,  33.  6.  venian 
8,  79,  venion  122°,  5.  —  Praes.  Conj. 
1.  venha  62,  47,  veigna  38,  2.  3.  venga 

4,  109;  47,  15,  vengua  5,  212;  106, 
47;  118,  78,  venha  68,  23;  86,  4; 
110,  18,  veinha  63,  98,  aveigna  18,  32, 
reveingna  38,  4,  coven'  38,  59.  3.  ven- 
hatz  112,  16.  6.  venguent  48,  10.  — 
Imperat.  pl.  venetz  74,  32;  77,  40, 
vene-(vos)  45,  3.  —  Per  f.  1.  vinc 
64,  8;  101,  17,  venc  5,  40  ?,  vengui 
61,  30 ;  65,  2,  venge  9,  77.   2.  venguest 

5,  224,  venguis  93,  6.  3.  venc  51, 
43;  58>  J3;  io5»  4i,  veng  105,  40; 
116,  59,    avec   5,  45,    endevent  9,   1. 

3.  vengez  1,  274.  6.  vengron,  -o 
8,  94;  104,  48;  118,  103,  venguen 
I22d,  38,  40.  —  Cond.  3.  vengra  8,  96, 
avengra  82,  45.  —  Conj.  Praet.  1.  ven- 
gues  62,  33.  3.  vengues  82, 34;  1 17, 45, 
venges  1,  644.  3.  venguessetz  117,  72. 

6.  venguesson  i22d,  42.  —  Part. 
Perf.  vengut  4,  80;  25,  15;  86,  30 

III* 


XXXVI 


Abrifs  der  Formenlehre. 


Comp,   a-,    co-,  de-,  desso-,  ende-,  esde-, 
re-,  sovenir. 


caler.  —  Praes.  Ind.  j.  cal  20,  1; 
32,  45;  87,  20,  quäl  61,  33;  69,  51, 
cau    39,   28,    caut   1,   179,  534,    chal 

67,  i.  —  Praes.  Conj.3.  calha  5,  355, 
chalha  81,   28. 

valer  34,  44;  36,  22;  41,  28.  —  Fut. 
1.  valrai  91,  63.  3.  valra  4,  2.  3.  val- 
dretz  7,  255.  6.  valran  58,  51.  — 
Imperf.  Fut.  3.  valria  9,  141 ;  100,  62, 
valdria  7,  283.  —  Praes.  Ind.  1.  valh 
18,  44;  42%  11,  vail  90,  51.  3.  val 
16,  11  ;  87,  21 ;  105,  102,  vau  39,  36. 

3.  valetz  90,  52.  6.  valon  3,  581 ; 
97,  2.  —  Imperf.  3.  valia  9,  72.  — 
Praes.  Conj.  3.  valha  20,  9;   27,  4; 

ö£  51»  vailla  3»  214;  43»  55»  valla  3, 
225.  —  Part.  Praes.  valen  s.  Glossar.  — 
Per  f.  3.  valc  86,  1  ;  97,  53.  3.  val- 
guetz  7,  255.  —  Cond.  valgra  24,  7; 
80,  10;  84,  43.  —  Conj.  Praet.  valgues 
18,  48;  82,  16;  83,  40.  —  Part. 
Perf.  valgut  5,  246;  86,  3;  107,  4. 
voler  17,  35;  33,  3;  i22d,  6.  —  Fut. 

I.  volrai  3,  400  ;  34,  2  ;  35,  41.  3.  volra 

68,  4;  74,  2  ;  94,  3.  6.  volran  86,  7  ; 
113,  17;  123,  4.  —  Imperf.  Fut. 
j.  volria  31,  29;  57,  30;  107,  115, 
vourie  1,  225,  649.  3.  volria  n,  17; 
105,  117.  6.  volrian,  -ion  108,  30; 
3»  337«    —    Praes.  Ind.    1.    vuelh 

II,  2;  13,  42;  29,  5,  vueill  28,  7; 
87,  10,  vuell  113,  14;  123,  60,  vuel 
1»  i32;  3»  304»  vulh  7,  188,  vuolh 
15»  47;  20,  10;  67,  25,  volh  6,  47; 
7,  55  ;  69,  16,  voilh  6,  78,  voill  62b, 
34;  71,  2\  94,  1,  voil  1,  286;  4,  64; 
47,2.  2.  vols  3,  249;  21,  42;  93,  19, 
vous  1,  328.  3.  vol  3,  645;  78,  1; 
105,   166,    volt    i,   179,    voil    3,  92. 

4.  volem  73,  17;  74,  35;  120,  23, 
volen  108,  10 1.  3.  voletz,  -ez  1,  546; 
49,  14;  69,  47,  voles  9,  76.  6.  volon, 
-o  6,  62;  69,  34;  125,  53.  —  Imperf. 
t.    volia  5,   171;  32,  2.     3.  volia  40, 


33;  55»  2\  105»  66-  5-  voliaiz  118, 
29.  6.  volian,  -ion  1 1 8,  1 04  \  1 2  2  c,  5 .  — 
Praes.  Conj.  1.  voilla  62,14.    2-  vueyllas 

8,  186,  vuelas  110,  14,  vulhas  110,  89. 

3.  vuelha  36,  52;  124,  15,  vueilla 
38,  72,  vuella  123,  73,  vuelle  48,  20, 
voilla  3,  587-  5-  vulhatz  5,  337;  12, 
21  i  73»  53»  voillatz  92,  2,  voilatz  3, 
593.  —  Part.  Praes.  benvolen  92,  41.  — 
Perf.  1.  volgui  21,  32.  2.  volguist 
8»    175;    i°5»  87-    3-    volc    29,   28; 

46,  19;  62,  32,  volg  105,  22,  51. 
6.    volgron    9,   199;    108,   116;    121, 

47.  —  Cond.  I.  volgra  13,  37  \  l6»  38> 
26,  22,  vougre  1,  569.  3.  volgra  4, 
198,   vougre   1,   211.    —    Conj.  Praet. 

I.  volgues  25,  42;  90,  22.    3.  volgnes 

9,  150;  82,  43,    volges   i22d,   6. 
Part.  Perf.  vol  gut  8,  124;  25,  29; 

36,  48. 
doler  5,  134.  —  Praes.  Ind.  1.  dueil 
38,    22,    duoill    85,   49.     3.    dol    3, 
646;   24,  16.  —  Imperat.  Sgl.  dpi  110, 

II.  —  Part.  Praes.  dolen,  -nt  84,  28- 
97»  39;   io5»  «01.    —    Perf  3.  dolc 

4,  221. 

tolre  27,  29;  76,  19;  77,  11,  toüre 
108,  45,  toldre  7,  293,  torre  1,  221.  — 
Fut.  1.  toudrai  1,  207,  tourai  1,  234. 
3.  tolra  68,  20.  5.  tolretz  7,  303.  — 
Praes.  Ind.  1.  tuel  1,730;  3,302, 
destplh  i8b,  42.  3.  1 9 1  4,  19;  24,  24; 
41,  6,  tolh  14,  20;  33,  22;  57,  28. 
6.  tolon    19,   26;    97,   54.  —    Imperf. 

3.  tollia  4,  220.  —  Conj.  Praes.  3. 
tuelha  27,  7,  tnella  113,  69,  toylle  2,  6. 

4.  tolham  115,25.  3.  tolhatz  91,68, 
tulhatz  100,  127.  —  Perf.  2.  tolguist 
106,  72.  3.  tolc  4,  222;  17,  15; 
85,  22  (tols  i2  2b,  18  Var).  6.  tol- 
gront  90,  s^.  —  Cond.  3.  tolgra  4, 
100.  —  Conj.  Praet.  3.  tolgues  i22c, 
9.  6.  tolguesson  118,  99.  —  Part. 
Perf  tout  17,  13;  10,  41;  84,  6, 
tplt  63,  80;  84,  22,  tolgut  78,  18. 
Compos.  destolre. 

colre.  —  Praes.  Ind.  3.  col  78,   17. 


Einzelne   Verba. 


XXXVII 


molrei2i,22.  —  Praet.  Conj.  3,  molgues 

118,   10.  — Pari.  Per/.  mout  121,  22, 

(volver  s.  V).  [esmolut  43,  9. 


proferre.  —  Praes.  Ind.  3.  prof§r  36, 

23;  43»  45-  —  praes.  Conj.  3.  propre 

1,  445- 
(suffrir  s.  II a). 


plazer  50,20.  —  Imperf. Put.  plairia  1 00, 
r.71.  —  Praes.  Ind. 3.  platz  15, 28^27, 
48;  56,  2,  plaz  4,  63;  113,  16,  plai  15, 
45;  17,  20;  46, 14.  6.  plazon  44,  25. — 
Imperf.  6.  plazion  i22b,  15.  —  Praes. 
Conj.  1.  desplaia  94,  13.  3.  plassa 
13»  55;  39»  27;  65,  69,  placza  108, 
148,  place  1,  135,  484»  plaia  45,  6 ;  49, 
2;  52,  4;  96,  36.  — Part.  Praes.  plazen 
33»  l6;  53»  2I»  plasen  3,  132,  plaisen 
46,  15.  —  Perf.  3.  plac  1,  384; 
4»  171;  36,  46.  5-  plages  94,  13.  — - 
Cond.3.  plagra  89, 10,  plazera  124,  98. 
—  Conj.  Praet. 3.  plagues  26,  22;  27, 
20  \  69,  39,  plages  89,  10.  —  Part. 
Perf.  piagut  8,  14. 
Compos.  desplazer. 

iazer  1,  163;  34,  25,  iaser  43,  39.  — 
Praes.  Ind.  3.  iatz  7,  452  ;  Ö2b,  28, 
iaz  1,  351;  105,  158,  iaist  1,  70. 
6.  iazon  79,  20.  —  Imperf.  3.  iazia 
55,  1 ;  105,  96,  iassia  119,  24.  6.  iazian 
121,  65.  —  Conj.  Praes.  iaya  52,9?. — 
Part.  Praes.  (subst.  gesent  1,  470).  — 
Perf.  3.  iac  1,  386,  389. 

tazer,  taire.  —  Praes. Ind. 3.  tai  62,25. 

paisser,  paiser  3,  161 ;  108,  85,  paistre 
1,  231.  —  Praes.  Ind.  3.  pais  63, 
49;  105,  5-  125,  64.  —  Part.  Praes. 
payssen  59,  19.  —  Perf  3.  pac 
4,  279.  —  Cond.  1.  payss^ra  77,  36.  — 
Conj.  Praet.  3.  pagues  77,  38.  — 
Part.  Perf.  pascut  106,  6  ;  120,  49. 


p  o  d  e  r  (subst.  s.  Glossar).  —  Put.  1.  poirai 
3,  194;  46,  7,  poray  9,  118.  3.  poira 
3,  39°;    84,  27;   94,  3.     5.   poiretz 


5,  94,  poretz  123,  77.  6.  poiran  6, 
74;  73»  3;  "3»   18.  —  Imperf.  Put. 

1.  poiria  5,  115  ;  36,  11,  porria  123,  5. 

2.  poirias  114,  152.  3.  poiria  11,  18; 
32,  27  ;  110,  62,  poiria  9,  91.  6.  poirian 
18,  11;  108,  45;  117,  86,  pori'  100, 
91.  —  Praes.  Ind.  1.  puesc  11,  4; 
16,  21;  33,  37,  puecs  118,  30,  pusc 
103,  40,  46,  puosc  20,  11;  29,  13; 
35,  14,  posc  7,  53;  75,  5,  posg  105, 
89,  podi  9,  149.  2.  potz  41,  16; 
110,  67.  3.  pot  11,  16;  29,  2;  105, 
122,  pod  89,  8;  116,  43,  po  108,  36, 
82,  pout  1,  1,  523.    4.  podem  3,  354; 

7,  219;  n8,3,poenio8,  38.  5.  podetz, 
-ez  36,  44;  97,  20;  113,  59,  podes 
4,  266;  8,  149.  6.  podon  90,  36; 
113,  22;  117,  14,  poden  105,  213, 
potden  105,  173,  pon  108,  23,  31.  — 
Imperf.  1.  podia  8,  97  ;  36,  6  ;  100,  30. 

3.  podia  5,  139;  9,  52;   119,  4,  poie 

1.  295.  4.  podiam  118,  8.  3.  podiatz 
118,  8.  6.  podian  119,  71 ;  121,  3.  — 
Praes.  Conj.  1.  puesca  38,  81;  123, 
39,    puosca   35,    20,    pgsca    35,   18. 

2.  puescas  110,  90.  3.  puesca  11,  16; 
35»  45  ;  84»  31»  puosca  35,  3,  puoscha 
66,  44,  posca  4,  135  ;  62,  44,  poisa 
108,  67,  122,  poisse  1,  5,  432.  4.  pos- 
cam  35,  27;  116,  51,  puscam  8,  187; 
9,  195;  88,  12.  3.  puscatz  3,  327; 
117,  41.  6.  poissan  108,  81.  — 
Part.  Praes.  podent  (aj.)  2,  19.  — 
Perf.  1.  poc  3,  277.  3.  poc  4,  127; 
IT,  9;  21,  30,  pot  2,  40;  9,  6,  58, 
pout  1,  231.  6.  pogron,  -o  116,  40; 
it8,  33;  121,  51.  —  Cond.  1.  pogra 

8,  17;  40,  54;  94,  11.  2.  pogras 
8,    ioi ;  106,  24.    3.    pogra  21,  35. 

4.  pogram  65,  43.  3.  pogratz  3,  501 ; 
77»  39  \  118,  116.  —  Praet.  Conj. 
1.    pogues    21,  9;    29,  36;    100,  24. 

3.  pogues  69,  15;  74,  16;  105,  93, 
poges  89,  4,  puist48,  35.  3.  poguessetz 
100,  167.  6.  poguesso  118,  92.  — 
Part.  Perf  pogut  119,  5. 

mover  17,  1,  moure  117,  67  ;  119,  71. — 


XXXVIII 


Abrifs  der  Formenlehre. 


Fut.    i.    mourai    62,  46.      6.    mouran 

6,  40.  —  Praes.  Ind.  1.  muou 
42 b,  9,    move  85,   11,  movi  42 a,  5. 

3.  mou  4,  155;  18,  4;  32,  39,  muou 
66,  23,  mueu  97,  9,  mo  113,  84, 
mot  2,2.  —  Imperf.   3.  movia   119, 

27.  — -  Praes.  Conj.  3.  mueva  12,  5.  — 
Per  f.  1.  moc  56,  22.  3.  moc  4,  128; 
70,  53;  iiq,  122.  6.  mogron  io9d, 
2.  —  Cond.  1.  mogra  60,  71.  — 
Pari.  Per  f.  mogut  3,   261;  4,  65; 

36,   17. 

Compos.  somover. 
ploure  in,  10.  —  Praes.  Ind. 3.  plou 

4,  156;  43,  60.  —  Praes.  Conj. 
3.  plueva  12,  2.  —  Part.  Per  f. 
plogut  107,   12. 

c  o  z  e  r  122 b,  2;  125,  116.  —  Praes.  Ind. 
3.  cotz  19,  4.  —  Per  f.  3.  coc  60, 
71   Var.  —  Part.  Per  f.  (fem)  coita 

43»  29- 
nozer     119,    106.    —     Praes.    Ind. 

3.    notz    41,   28;  91,   19,    noz   102, 

108.  —  Part.  Perf.  nogut  1 19,  109. 

conoisser  107,  74;  123,  3,    conoiser 

108,  36;  116,  40;  123,  60,  conosser 
11 3»  56«  —  Fut.  2.  conoisiras  5,  439. 

3.  conoissera  123,  10.  3.  conoisseretz 
56,   18.  —  Praes.  Ind.  1.  conosc 

28,  30;  40,  46;  64,  23,  conoc  79,  11, 
conosci  io4,35,conois6,  82.  3.  conois 
28,  19  ;  in,  67,  coinois  1,92.5.  conois- 
s§tz  5,  334,  conoisses  9,  142;  117, 
55.  6.  conoisson  115,  112,  conoison 
87,  20  (conogon  7,  426  oder  Per/.?).  — 
Imperf.  1.  conoissia  65 ,  5 ,  conoisia 
5»  349-  3'  conoissia  119,  8.  —  Conj. 
Praes.  1.  conogua  100, 136.  3.  conoscaz 
113,  62,  conoguatz  100,  135.  —  Part. 
Praes.  conoissen  32,  59;  60,  74; 
73,  9,  reconoisent  108,  114.  —  Perf. 
I.  (?  conosc  64,  59).  3.  conoc  3, 
316;  118,  42,    leconoc  6,   184;  119, 

109,  conosc    7,    21,    coinut    1,    575. 

4.  conoguem  116,  38.  6.  conogro, 
-on  5,  340;  104,  26;  116,31  (/conogon 

7,  426).  —  Coty.  Praei.    1.  conogues 


42b,  8.  3.  conogues  4,  87;  16,  39, 
coinogis  1,  524,  coinegis  1,  700.  — 
Part.  Perf.  conogut  5,  245;  104, 
22;  107,  26,  conegut  56,  9;  123,  1, 
reconegut  123,  58. 
Compos.  desconoisser,  reconoisser. 

creisser  3,  523;  69,  29;  1 14, 90,  creyssher 
124,  20,  crestre  1,  13  Var.  —  Fut.  <5. 
creisseran  82,  41.  —  Praes.  Ind.  3 
creis  8,  189;  61,  18;  95,  18.  <5.creisson 
115,  250.  —  Praes.  Conj.  3.  cresca 
61,  23;  91,  12.  —  Perf  3.  crec 
5,  387;  61,  41  ,  creg  121,  50.  — 
Part.  Perf  cregut  3,  540;  52,  35; 
112,  46. 

despereisser.    —   Imperf.  3.   desper- 
eissia  119,   27. 

dever.    —    Fut.    2.    deuras    110,    69. 
3.    deuretz    7,    239.    —    Imperf.    Fut. 

3.  deuria    18,    49;    21,    19;   60,   11. 

4.  deuriam  72,  11.  3.  deuriatz  116, 
44.  6.  deurian,  -ion  120,  52}  i22d, 
13.  —  Praes.  Ind.  I.  dey  11,  4; 
21,  22;  71,  6,  deg  3,  624-,  7,  165; 
120,  13,  deig  87,  42.     2.  deus  6,  80; 

7,  50;  22,  49,  deves  8,  121,  129. 
3.  deu  11,   10;  14,  41;  17,  35,  doit 

1,  123,  467.  4.  devöm  3,  4;  6,  195; 
64,  74,  deven  108,  95,  100.  5.  devetz, 
-ez    4,   265-,  62,  42;    113,  60,    deves 

8,  67;  123,  5.  6.  devon,  -o  31,  12; 
82,  49  ;  1 24,  58.  —  Conj.  Praes.  2.  deias 
106,  13.  3.  deia  5,  81;  7,  30;  iSb, 
35;  96,  13.  6.  deian  8,  224.  — 
Perf.  3.  dec  21,  29.  —  Cond.  1.  degra 
40,   17.     3.    degra    14,   22;    17,  43; 

83;  52>  digre  *i  J54-  4-  degram  18, 
47;  100,  17,  deuram  74,  15.    3.  degratz 


3,  468.     6.  degran  82,  35. 


Conj. 


Praet.  1.  degues  5,225.  3.  degues 
107,  3S\  i22d,  4,  deges  i22d,  38.  — 
Part.  Perf.  de  gut  33,  56. 

beure.  —  Imperf.  3.  enbevia  119,  63. 
—  Praes.  Conj.  2  bevas  114,  68.  — 
Imper.  beu  114,  66.  — Part.  Perf 
begut  53,   19;  60,  61. 

sezer  3,  515;  34,  33;  76,  47.  —  Fut.  2 


Einzelne   Verba. 


XXXIX 


seyras  114,  iot.  —  Praes.  Ind.  1.  asset 
35,  19-  3-  seu  1,  18  (/  set  od.  sec  125, 
113  Anm.).  —  Imperat.  pl.  sez§tz  104, 1. 
—  Part.  Praes.  sezen  100,  39.  —  Per/. 
(3,  sis  4,  260  nach  V),*  vgl.  assire  V. 
lezer.   —   Praes.  Ind.  3.  letz  7,   291. 


cazer   3,  17;   17,  3;   125,   72.  —  Put. 

2.  cairas  1 1  o,  52.  3.  quaira  105,  157.  — 
Praes.  Ind.  2.  cas  11  o,  52.  3.  chai 
13,  2;  29,  2;  62,  55,  chait  1,  69, 
ca  110,  78,  chiet  1,  476,  catz  121,  6, 
cas  io9e,  6.  6.  cazon  7,  340.  — 
Conj.  Praes.  caia  106,  81,  chaya  52, 
12,  dechaia  96,  26.  —  jP#r£  Praes. 
cazen  111,  45,  chaden  105,  147,  chaent 
1,  477.  —  Per/.  (3.  cazet  in,  2; 
118,  83).  6.  (cazero  107,  16)  cazegron 
121,  29,  casegron  8,  108  (e  und  e).  — 
Part.  Per  f.  cazut  17,  37;  107,  13, 
decasut  110,  104,  chaut  1,  548, 
cazegut  in,  57,  cadegut  105,  72, 
chaagut  1,  377,  382. 

Campos.  decazer,  escazer. 
correr  114,  91,    corre  43,  34,  socorre 
73,  44;  121,  52,    socore   6,   143.    — 
Praes.  Ind.  1.  cor  18,  21,  corr  34, 
10,    corri    42%    5.     3.    cor    1,    191; 

3,  254;  5,  106,  cort  2,  74.  4.  correm 
72,  24.  6.  corron  3,  497;  5,  295; 
104,  17.  —  Imperf.  6.  corrian  8,  84.  — 
Praes.  Conj. 3.  secorra  74, 42.  3.  acorratz 


3,  607.  —  Imperat.  pl.  secorrez  102, 
102.  —  Part.  Praes.  corren,  -nt  3, 
l87;  59»  1Z\  75»  36,  coren,  -nt  3, 
205,  424;  118,  43. 
Compos.  a-,  secorre. 
parer  4,  98;  17,  33,  aparer  62,  22; 
105,  242  (pareisser).  —  Put.  3.  parra 
8,  48;  15,  15  ;  73,  1.  —  Praes.  Ind. 
3.  par  10,  18;  12,  21;  18,  1,  (pareis 
110,  86).  3.  paretz  100,  93.  6.  paro, 
-on  19,  14 ;  88,  8.  —  Imperf.  3.  aparia 
124,  83.  —  Per/.  3.  parec  63,  43, 
aparec  116,  3  (meist  e,  seltener  e).  — 
Cond.  3.  paregra  18,  40.  —  Conj. 
Praet.  3.  pareges  89,  3. 
Compos.  aparer. 


Zur  VI.  Kl.  auch  gehörig  das   Verb 
(afrz.  estovoir)  dem  1,  165  estot  angehört. 


Defektiv  ist  soler:  Praes.  Ind. 
1.  suelh  17,  27,  sueil  ^S,  39,  solh  i8b, 
62,  soli  (=  solh  ?)  105,  82.  2.  sols  105, 
81.  3.  sol  5,  144;  37>  5 '»  62,  24.  6.  splon 
69,  18 ;  7 1,  28  ;  76,  15.  —  Imperf  1.  solia 
21,8;  103,23;  105,85.  J.  solia  63,  62; 
116,58,  -ie  1,474.  6.  solian  121,55,  -ien 
105,61.  —  Nicht  nachgewiesen  ist  auch  das 
Perf  von  braire  (62,  23,  Praes.  Ind. 3.  brai 
5,  341;  62,  26),  bruire  {Praes.  Ind.  3  brui 
^k,  38)  und  frire  (97,  38,  Praes.  Ind.  1.  fri 
*2>  3.0-  _____ 


Verba  zu  deren  Flexion  Formen  verschiedener  Stämme  vereinigt  werden. 


Infin. 

Futur. 

Imperf.  Fut. 

e,sser,  $stre 

seräi 

& 

seria 

seräs 

?rs 

serfas 

serä 

er 

seria 

serem 

seriäm 

seretz 

seriätz 

serän 

serian 

Praes.  Ind. 

Imperf. 

Conj.  Praes. 

Imperat. 

soi,  sui,  so,  son 

era 

sfa 

sfa 

iest 

eras 

Sias 

siätz 

es 

era 

sfa 

XL 


Abrifs  der  Formenlehre. 


Praes.  Ind. 

Imperf. 

G?/z/\  Praes. 

Part.  Praes. 

em 

eräm 

siäm 

(essen) 

?tz 

erätz 

siätz 

son,  so 

e,ran,  §ron,  -o 

sfan,  sfon 

Perfect. 

Condit. 

Cp/z/.  Praet. 

Part.  Per/, 

fui 

fora 

fos 

estat 

fust 

foras 

fosses 

fö,  fon 

fora 

fos 

forn 

foräm 

fossem 

fiotz 

forätz 

fossetz 

foron,  -6,  -en 

foran 

fossen,  -on,  -o 

Andere  Formen:  Fut.  i.  sir§i  7,  380. 

3.  sara  6,   133,    sira  7,   162,    sere  108, 

47,  75,  ?rt  i>  271,  335-  5-  siretz  7, 
381,  seres  123,  20.  <5.  serau  116,  46, 
seren  108,  131.  —  Itnperf.  Fut.  6.  Serien 
io7»  33-  —  Praes.  Ind.  2.  e.st  6,  43, 
fs  106,  11.  3.  hes  103,  9,  's  105,  161, 
243,  est  1,  63;  2,  53;  48,  5.  4.  esmes 
105,  6,  sem  95,  23  F#r.    3.  £s   1,  420; 

49,  14;  5°,  *>  est  3>  6zS\  IX3,  96,  estes 
i,  511 ;  97,  52,  essez  1,  492?  6.  sont9,  63, 
son  mit  festem  n  17,  32  ;  77,  32  ;  in,  50, 
stin  1,  331  ;  105,  172,  sunt  1,  45  ;  105, 
21.  —  Imperf  3.  ere  i-j  249»  iere  I>  S2%- 

4.  eraväm  3,  359.  6.  erant  123,  6.  — 
G?;z/.  Praes.  3.  sia  8,  27,  205,  sie  2,  8; 

48,  10.  3.  sias  9,  154,  siatz  74,  29, 
seaz  85,  48,  seiaz  1,  421.  6.  sien  105, 
203.  —  Perf.  1.  fo  7,  130.  2.  fus  1, 
321.  3.  fönt  9,  4,  fonc  9,  113  (c  folgt); 
118,  40,  fom  8,  5,  40,  fu  1,  155  2,  10; 
i22d,  37,  fud  2,  18,  28,  fun  1,  33.  3.  fos 
3,  544 ;  64,  44;  82,  49,  fus  1,  279,  490, 
fustes  1,  494.  6.  furent  1,  51,  382; 
2,  19.  —  Cmdit.  3.  füre  1,  213,  244.  — 
Conj.  Praet.  1.  fossa  8,  96.  6.  fossan  8,  23. 

N.  B.  Bildung  der  zusammengesetzten 
Zeilen:  a  estat  3,  310;  33,  7;  40,  25; 
93,  9,  es  estat  115,  277;  124,  13  (es 
estat  dig),  es  avut  (agut)  3,  118;  8, 
22;  33,  58;  107,  46;  119,  107. 
.mar  n,  4;  29,  46;  90,  24,  annar  1,  5; 

105,  69;  119,  131,  ir  25,  42.  —  Fut. 

1.  irai  20,   17;  62,  45,  anarai  5,  142. 


2.  iras  21,  43;  62,   2,  anaras  20,  72-, 

JI4>  93-  3-  ira  63,  84*>  73,  28,  anara 
68,  21;  78,  26.  4.  irem  1,  301;  7, 
473.  5.  iretz,  -es  62b,  52;  1,  187, 
anaretz  5,    172.     6.  iran  63,  114;  72, 

33.  —  Imperf.  Fut.  1.  iria  5,  388.  — 
Praes.  Ind.  1.  vau  13,  44  \  17,  55  ; 
40,   13,  vauc  13,  17;   15,   5;  28,  10. 

2.  vais  1,  480.  3.  vai  15,  36;  17,  4 ; 
105,  104,  vait  1,  80,  ve('ss'en)  9,  46, 
va  10,  13;  42 b,  15;  78,  16.  4.  anam 
60,  32  \  72,  17,  annam  105,  4.  5.  anatz 
65,  51;  87,  2.  6.  van  10,  29;  105, 
197,  vant  1,  6,  88,  vont  1,  465,  vunt 
1,   42.    —   Imperf  1.  anava   105,  78. 

3.  anava  9,  103;  118,  41.  3.  anavatz 
5,  401.  6.  anavo  116,  6,  -aven  105, 
145.  —  Conj.  Praes.  1.  an  5,  178; 
28,  46,  vaia  49,  20.  3.  an  16,  52; 
19,    41.      4.    anem    3,    391;    9,   18. 

3.  anes  9,  127.  6.  anon  7,  189;  76, 
52.  —  Imperat.  Sgl.  vai  18,  57;  21, 
44.  //.  annaz  1,  538,  anna  108,  138. — 
Perf.    1.  anie*(l)  9,  82.     2.   anies  93, 

34.  3.  anej  3,  18;  60,  55,  annet 
119,-84.     4.    anem    9,    108;  87,  45. 

3.  anetz  101,  24.  6.  anero,  -on  116, 
19;  121,  48,  anneron  i22d,  60.  — 
Conj.  Praet.  1.  an^s  5,  145.  _?.  anes 
i22d,  17,  annes  1,  525.  4.  anessem 
9,  143.  6.  anesso  106,  34;  116,61, 
anessan  121,  48,  anassen  i22d,  58.  — 
Pari.  Perf  anat  5,  294,  annat  8, 
13;   119,110.    (N.  B.  anat  ai  19,  33.) 


Verzeichnis  der  einzelnen    Verba. 


XLI 


Verzeichnis  der  einzelnen  Verba. 
anar5^XL,ardrexxx,assirexxix,attenher 
xxxiii,  aucire  xxix,  auzir  xxv,  aver  xxxiii, 
beure  xxxviii,  braire  xxxix,  bruire  xxxix, 
caber  xxxrv,  caler  xxxvi,  cazer  xxxix, 
-cebre  xxxv,  cenher  xxxn,  claure  xxix, 
cubrirxxvi,  colre  xxxvi,  conoisser  xxxvni, 
contranher  xxxn,  correr  xxxix,  cozer 
xxxvm,  creire  xxvi,  creisser  xxxvni,  cremer 
xxx,  culhir  xxv,  dar  xxiv,  derzer  xxxi, 
despereiser  xxxvni,  dever  xxxvin,  devire 
xxix,  dire  xxxi,  doler  xxxvi,  -duire  xxxi, 
eissir  xxv,  empenher  xxxn,  encendre  xxx, 
escondrexxx,  escriure  xxxn,  esparzerxxxi, 
esser  xxxix,  estar  xxiv,  estenher  xxxn, 
estot  xxxix,  faire  xxvn,  fenher  xxxn,  fran- 
her  xxxn,  frire  xxxix,  fugir  xxv,  iazer 
xxxvn,  ionher  xxxiii,  iraisser  xxvn,  legir 
xxv,  lezer  xxxix,  luzir  xxvi,  maner  xxx, 


mentaure  xxxiv,  metre  xxvm,  mplre 
xxxvn,  morir  xxvi,  mover  xxxvn,  naisser 
xxvn,  nozer  xxxvni,  obrir  xxvi,  ofrir 
xxvi,  onher  xxxiii,  paisser  xxxvn,  parcer 
xxx,  pareisser  parer  xxxix,  penher  xxxni, 
penrexxix,  perdrexx,  planherxxxn,  plazer 
xxxvn,  plgure  xxxvm,  poderxxxvn,  ponher 
xxxni,  pOnre  xxxiii,  profane  xxxvn,  querre 
xxix,  raire  xxix,  recire  xxix,  respondre 
xxxni,  rezemerxxx,  rire  xxix,  rompre  xxvi, 
saber  xxxiv,  segre  xxvi,  sezer  xxxvin, 
secodre  xxix,  soler  xxxix,  solvre  xxxni, 
somondrexxx,  sorzerxxxi,  -strenherxxxn, 
-struire  xxxi,  sufrir  xxvi,  tanherxxxn,  tazer 
xxxvn,  teisser  xxvn,  temer  xxx,  tener  xxxv, 
tenher  xxxni,  t^rzer  xxxi,  tolre  xxxvi, 
tprzer  xxxni,  traire  xxxi,  valer  xxxvi, 
venir  xxxv,  venzer  xxvn,  vezer  xxvm, 
viure  xxvn,   voler  xxxvi,   vglver  xxxiil 


Hl 


-*  ♦ 


1.    Girart  de  Rossillon. 

Hdss.   Oxford  Bodl.  Can.  Mise.  63  fOJ,  Paris  Bibl.  nat.  fds.  frfs.   2180  (P), 

London  Brit.  Mus.  Harl.  4334  (L). 

O  v.  6217 — 6361;    P  5465 — 5600;    L  fehlt. 


Carles  veit  de  Girart,  nel  pout  trobar 
a  plane  terre  en  camp,    si    com  sol  far. 
Mandet  totes  sas  genz  tros  qu'a  la  mar ; 
non  remast  chevalers  ne  nus  ris  bar 
5  ni  borzes  ne  sirvenz  qui  poisse  annar. 
Tuit  vant  a  Rossillon  per  asseiar ; 
fun  arberges  bastir  e  traus  drecar 
e  fun  arbres  rezir,  vinnes  trencar. 
E  Girarz  e  li  seu  s'enca  armar, 

10  sovent  l'ost  estormir  e  fors  lancar, 
e  Folce  e  Gilberz  de  Senegar. 
E  Carles  s'afichet  de  soiornar, 
tros  que'n  veie  l'orguel  creste  abaissar. 
En  mai  i  vien  lo  reis  a  son  apleu, 

10  e  fu  tros  a  la  feste  de  San  Romeu. 
Non  laisse  aver  en  France  bon  car  ne  leu, 
ni  rente  en  sa  anor,  cenz  ne  tonleu, 
tot  no*s  face  venir  aiqtii  o  seu; 
e  iuret  nostre  don'  e  Sant  Andreu, 

20  ne  tornera  d'estat  ne  per  la  neu, 

tros  Rossillons  er   sons,    co  que  l'aigreu. 
Laing  ac  un  porter  maleureu, 
faus  crestian  felun  plus  d'un   iudeu, 
e  gardet  l'une  porte  en  lat'  e'n  feu; 

25autre  vez  Tot  traide,  el  e  li  seu; 

tramet  al  rei  message,  semblant  romeu, 


de  lui  poira  la  porte  aver  e  breu, 

per  que  i  trast  son  seinor  e  perdet  deu. 

La  mollers  Girart  ac  une  enviiose, 
de  sa  cambre  s'ancele,  ville  diose;  30 

pres '  les  claus  de  la  porte,   la  cobeitose, 
e  det  les  au  porter,  cui  fun  espose. 

Lo  traicher  fun  cubers  veisos  e  clus ; 
la  nuiz  fun  brune  e  negre,  clartaz  no  i  lus ; 
e  il  est  del  castel  per  un  pertus,  35 

e  ven  au  rei  e  dis:   »Ne  vos  traus; 
de  la  tor  vos  aport  la  clau  de  l'us.c 
E  Carles,  quant  lo  vit,  si  se'n  estrus ; 
prest  lo  conte  d' Angers   e  cel  de  Clus; 
l'uns  a  mil  cevalers  e  l'autre  plus.  «0 

Er  auiaz  del  gloton  com  les  adus; 
il  vunt  aitan  soau  c'uns  ren  ne  crus 
ne  paraule  a  son  par  ne  gront  ne  tus, 
tros  les  ac  en  la  tor  el  mur  desus. 

E  quan  sunt  en  la  tor,  cridunt:  »traitl«  45 
l'autr'ant  de  fuc  conmes  lo  reimarit. 
E  Girarz  s'esedet  la  u  durmit, 
vit  la  clartat  del  fuc  e  ot  lo  crit. 
d' armes  e  de  cheval  son  cors  garnit 
(e  ne  furent  mais  catre  a  escharit)  &9 

es  venguz  al  portal  e  at  l'ubrit 
e  vit  defors  de  lor  tant  elm  brunit; 


1.  Car  0 ;  vi  P  3.  t.quen  0,  t.a  P  4.  Noi  P  5  que  P  9.  seu  uan  a.  P  10.  E  uan 
los  e.  P;  fors  e  lancar  O  11  bis  13  fehlen  P  11.  Folco  0  13.  obaissar  O  (Stimming:  crestre 
o  baissar)  14.  i  fehlt  0\  venc  P\  ab  P  15.  fo  i  P  17.  touneu  O,  tolieu  P  18.  no  f.  P\  ab 
s.  P  19.  i.  sobrels  sanhs  de  s.  romieu  P  21.  es  0\  seus  cui  que  sia  grieu  P  24.  p.  que  ac  en  f.  P 
25.  lan  t.  P  26.  T.  souent  m.  semblat  r.  0  27.  Del  rei  la  porte  auer  paraule  e  b.  0  ;  el  b.  P 
28.  E  trai  s.  s.  P  29.  enueiosa  P  30.  Ancela  d.  s.  c.  P  31.  p.]  chambra  P  32.  p.  lauols 
persona  P  33.  traiches  0;  euluertz  ueios  P;  clous  0  34.  nuit  O  35.  Cel  issi  P  36.  uenc  P\ 
tr(aus)  fehlt  O  38.  la  P  39.  dangieus  P  40.  ac  P  41.  Auiatz  daquel  P;  de  g.  0 ;  condus  P 
42.  E  0;  eun  0;  que  re  i  P  43.  grant  O.  grus  P  45.  Quant  foro  P  46.  fehlt  P  47.  residet  P 
48.  Vi  lo  castel  arder  P;  orit  0  49.  50  umgestellt  P;  Interpunktion  Ebeling  49.  chavals  se  so 
g.  P  50.  Ab  lui  f.  trei  comte  a  e.  P  51.  E  0;  G.  uenc  a  la  porta  si  la  u.  P  52.  53.  um- 
gestellt P     52.  d.  1.]  en  lost  P;  elm]  el   0. 

Appel,  Prov.  Chrestomathie.  I 


Epik. 


St.    i. 


per  consence  Milon  lo  duc  n'isit. 
Lainz  fant  robador  tragine  e  rap ; 
55  ne  laissent  cope  d'aur  ne  bun  henap 

ne  paile  no  rodat  ne  autre  drap. 

Dun  Mil  parle  au  porter  desoz  un  sap ; 

tuit  seu  parent  felon,  dis  cel  qui  sap, 

furent  tosteins  tracor,  li  paire  el  pap. 
60  E  dun  Mil  au  porter  trenca  lo  cap. 

Caistias  vos,  traicor,  de  si  lai  gapl 
A  mige  nuit,  abanz  que  can  li  cos, 

fun  Roissillons  trais,  qu'est  de  mur  clos. 

Escuder  vant  cercant  crotes  e  cros, 
esn'i  remant  cruiz  ni  chasse,  gone  ne  fros, 

ne  bons  pailes  rodas,  dras  vielz  ne  nos. 

Mestrunt  lo  fuc  el  bore  cubert  de  ros ; 

des  larders  e  del  blat  sail  cros  e  blos; 

des  clochers  art  li  fuz  e  chait  li  clos. 
70  A  son  ostal  se  iaist  li  ris  cons  Bos; 

fait  sobre  lui  fermar  postiz  e  pos ; 

aiqui  es  s'es  armaz  a  cent  des  sos. 

Quant  fu  al  bon  cheval  desobrel  dos, 

non  soane  ferir  doliat  ne  gros. 
7eMieldres  vassaus  ne  fun  de  car  ne  dos. 
Li  fous  el  venz  el  criz  fait  tau  remoute, 

qu'an  non  n'auit  tan  grant,  dist  qui  l'escoute. 

Escuder  e  sirvent,  gent  garce  e  gloute, 

ne  laissent  a  robar  autar  ni  croute. 
so  Don  Bos  les  vait  ferir  en  mei  la  route, 

que's  aucit  e  confunt,  crabente  e  boute; 

cui  esconsec  a  coup,  pois  ne  vit  goute. 

Vit  la  maisnade  al  rei,  qui  entre  toute. 

La  fest  lo  cons  orguel  e  cause  estoute. 
85      Lo  cons  Girarz  s'en  ist  per  une  porte ; 

peisa'l  de  sa  muller  car  non  Ten  "porte ; 

e  don  Bos  laisse  a  l'autre  tante  gent  morte. 


mO 


Li  vilan   vant  cridant  tuit   »la  rodorte  !< 
Dun  Bos  les  vait  ferir,  s'enseine  entorte ; 
e  non  quidaz  d'is  conte  qu'el  s'en  resorte,  <j0 
entrues  veit  la  maisnade  del  rei  plus  forte. 

Dun  Bos  les  vait  ferir,  quan  les  coinois ; 
il  non  fert  chevaler  que  tot  ne'l  frois 
lo  cap  e  lo  catais  troz  qu'inz  el  tois; 
vint  n'i  a  morz  laissaz  que  mois  que  loi?.^ 
Les  maisons  e'l  soler  getunt  tal  crois 
cum  mais  no  vistes  fou  que  si  angois. 
Se  Bos  mais  la  estait,  fera  que  mois ; 
s'espade  peciade  e  s'ast*  en  trois 
s'en  tornet,  teinz  de  sanc  e  de  camois. 

Dun  Bos  veit  la  maisnade  del  rei  com 

entre, 
e  les  seus  crabentar,  murir  e  ventre, 
les  terres  et  les  murs  a  lor  porprendre, 
les  maisuns  as  solers  el  bore  esprendre, 
enquet  lo  crit  des  donnes  a  entendre, 
veit    la    muller    Girart    d'uns    garz    des- 

cendre,  — 
s'i  auvisaz  la  donne  a  deu  contendre  l  — 
e  escridet  en  aut:    »Girarz,  cars  sendre, 
ia  mais  ne  vos  verai  espade  cendre!« 
E  dun  Bos,  quan  l'auit,  lo  cor  n'a  tendre  no 
e  vait  la  denan  lui  levar  e  prendre. 

Anglezeis  e  Breton,  une  genz  male, 
vant  robant  e  cridant,   cornant  lor  gale; 
no'i  laissunt  palefreit  ne  mul  ne  male. 
Dun  Bos  pres  la  contesse  a  son  l'eschale,  115 
a  pauc  de  sa  maisnade  s'en  adevale, 
eisen  per  la  posterne,  soz  la  grant  sale, 
e  passet  Seine  l'aige  au  ga  de  Bale. 

Ouit  avez  col   reis  pres  Rossillon 
et  col  porters  en  fest  la  traicion;  1-0 


ios 


54.  Qains  P  55.  Nolh  1.  P  56  fehlt  P  57.  Duc  P  58,  59.  Sei  paren  so  felon  lo  p. 
el  p.  P  60.  duc  P  61.  E  ditz  c.  u.  daisi  P  62.  cols  P  63.  que  era  ab  murs  c.  P  65,  66. 
fehlen  P.  68.  landers  0\  lardels  e  dels  blatz  s.  crox  e  cros  P  69.  chochers  O  71.  si  P\  fermat 
O  72.  sen  armet  ab  c.  dels  s.  P\  de  s.  0  73.  en  b.  P\  desobre  el  0  74.  Noi  P\  s.  eferir 
O  76.  fan  P\  temoute  0  77.  Qua  0\  auzis  moior  e  nulha  uota  P  79.  Noi  P  Si.  Auci  e 
escrevanta  cum  fust  en  bota  P  82.  el  cossec  P;  pui  nou  g.  P  83.  fehlt  P  86.  i  fehlt  O ; 
Dol  a  P  87.  genz  O  89.  f.  sencha  retorta  P  90.  cuietz  del  P-,  se  r.  P  91.  E  trues  0\  Tro 
que  ui  P  93.  totz  no  f.  P  94.  fehlt  P  96.  gentunt  O  97.  Que  anc  m.  P\  sangois  0  99.  Sa 
spaza  es  p.  e  sasta  i  crois  P  100.  Totz  era  ples  de  s.  P  101.  uit  P  102.  screuantar  P  103. 
Los  murs  e  los  soliers  als  1.  P  104.  a  s.]  entorn  si  P\  perpenre  P  105.  E  lo  c.  de  las  d.  gran 
a  e.  P  106.  Vit  P\  dun  gras  P  107.  ab  P  108.  escridar  P\  Girart  car  O  110.  nac  P  III, 
Anet  la  d.  se  P  112.  Lhi  angles  e  Ihi  b.  P  113.  sobrant  e  robant  0  115.  pren  1.  c.  sobre  la 
scala  P     116.  lan  desauala  P     118.  passa  P\  au  cap  delbala  P      120.  chel   O,  lo  P\  porcers  0 


St. 


Volkstümliches  Heldengedicht. 


el  en  ac  en  is  loc  son  gaardon, 

car  en  perdet  lo  cap  au  brant  Milon. 

Aisi  doit  Ton  menar  encre  felon! 

Girarz  lo  cons  s'en  vait  a  esperon, 
125  toz  nus  pez  e  en  langes  e  sens  cau$on 

fors  son  obere  veslit  senz  aueoton, 

e  no  sunt  mais  o  lui,  trei  conpainon. 

E  com  el  ven  el  bruel  soz  Mont-Argon, 

lai  encontret  Gilbert,  lui  e  Folcon; 
iso  e  quan  Girarz  les  vit,    mout  li  sot  bon : 

»Seinor,  or  esgardas  confusion; 

eu  vuel  tornar  arere  vers  Tost  Carlon; 

car  ma  muller  en  mainent  Franc  o  Frison  1« 


E  Gilbers  respondet:    »Donz,  aigo  non ; 
ne  place  a  damledeu,  lo  rei  del  tron,      iss 
que  ia  vos  en  metaz  en  tau  bandon.« 
Aisi  com  il  menavent  iste  razon, 
el  gardet  sobre  destre,  per  un  canbon 
veit  venir  sa  muller  e  don  Boson, 
qui  la  tent  denant  sei  sobre  l'argon;        140 
et  a  per  mi  l'escut  d'aste  un  troncon, 
defors  pendent  les  lenges  d'un  gonfanon; 
autre  en  ac  per  la  teste  del  sor  gascon ; 
ben  semble  chevaler  qu'en  coite  fon. 
»Fait  m'aveis,  dis  Girarz,  servise  bon;    145 
deus  me  dun  queTis  en  rende  lo  gaardon.« 


0  6630—6782:  P  5833—5982  ;  L  fehlt. 


Lai  o  Frances  s'aiostent  a  Borgeinuns, 

aico  fun  dous  e  talle  e  iresuns. 

Viraz  tant  astes  fraites  sobre  blisuns, 
isotant  espades  pechades  pro  des  inguns, 

dun  li  donzel  sunt  mort  pers  aueotuns, 

qu'ant  trencades  les  goles  soz  les  mentons. 

Aiqui  fun  retengude  la  garneisuns 

dun  digre  esser  garnis  toz  Rossillons. 
55  Carles  Martels  s'en  fuit  per  uns  canbons; 

encaucerent  Tau  dos  cent  gonfanuns; 

de  cabrol  vos  menbres  dentre  braeuns ; 

non  deret  lo  ior  Carles  sos  esporons 

por  Orlins  ne  por  Cartres  ne  por  Seissons 
60  ne  por  cent  mile  mars  de  purs  manguns. 

Ues  li  at  buns  chavaus  e  Rossilluns. 
A  Rossillon   s'en  fuit  Carles  lo  ser, 

e  Girarz  o  les  seus  el  camp  iazer; 

assaz  at  a  donar  e  a  tener; 
65  ia  mais  ne  li  estot  sofraite  aver, 

mais  pur  face  iustise  e  die  ver. 


A  Rossillon  s'en  fuit  Carles,  lo  res, 

e  Girarz  o  les  seus  el  camp 

e  prent  sos  mellors  omes,  consel  lor  ques: 
»Seinor,  consselliez  mei,  per  totas  fes,     170 
vers  Carlon  mon  seinor  con  le  fezes, 
per  quäl  gise  vers  lui  me  contenges.« 
Primers  respondet  Folche,  qui  saives  es: 
»Don,  prenez  un  message  prou  e  cortes 
e  si  mandaz  au  rei  mult  granz  marces ;       175 
vos  li  rendrez  lo  sun,  cant  n'avem  pres ; 
pois  li  derem  del  nostre  tot  lo  gences, 
per  que  l'ire  e  la  gerre  remases ; 
e  s'el  faire  ne  1  volt,    nen  t'en  caut  ges, 
car  ia  no  te  faudrai,    per  totes  fes.«        180 

Girarz   creit  le  consel  qu'il  ot  meillor 
e  quel  derunt  sui  conte  e  sui  contor; 
n'i  osa  trametre  ome  de  grant  valor, 
que  trop  sat  grant  la  guerre  e  la  iror; 
mais  tramet  au  monster  Saint  Sauvador  155 
e  fest  venir  des  monges  lo  prior: 


121.  En  eis  I.  nac  lo  merit  el  g.  P  122.  C.  lo  c.  en  p.  P\  brat  O,  bram  P  123.  d.  om 
m.  euluert  f.  P  125.  causos  P  126.  Un  ausberc  ac  v.  P  127.  E  son  essems  ab  1.  P  128.  E 
quant  foro  P  129.  encontren  g.  e  don  f.  P  130.  fehlt  O  133.  en  fehlt  O  134.  doz  O  135. 
Nel  O;  d.  ihesu  d.  t.  P  136.  en  fehlt  O;  metez  0  138.  Esgardet  sus  el  d.  en  P  139.  Vi  P 
140.  Que  la  tenc  P  141.  ac  P  142.  gofanon  0  143.  I  autre  p.  P  144.  E  no  sac  de  sa  espaza 
lnas  quant  lo  pom  P  146.  que  uos  reda  P  147.  ab  P  148.  dans  P\  ire  esuns  O  149.  tanta 
asta  fracha  P  150.  espade  0\  plegadas  P\  proc  O,  prop  P\  arsos  P  15 1.  per  los  cotos  P 
152.  metons  O  156.  Enchausen  lo  al  P\  gonfaino  P  157.  chabrels  P;  menbrez  O;  membrera 
entre  P  158.  son  P  159.  Orlhes  P\  Chastres  P\  Samsos  P  160.  fehlt  P  161.  ac  P  162. 
Vas  P  163.  ol  c.  0  164.  ac  P;  doner  O  165.  coue  P  166.  p.]  ben  P  168.  manes  O,  remeis  P 
169.  El  P;  o.  que  el  agueis  P  170.  Seiner  0  171.  le]  o  P  173.  folco  0;  que  P  175.  mo^as  m.  P 
176.  Tot  lhi  redrem  lo  seu  quanque  auem  P  178.  g.  si  r.  P  179.  si  f.  no  v.  P  180.  fauderai  0 
181.  que  ac  P    182.  dirunt  0\  siei  P;  siei  P    183.  Noi  uolc  P    185.  trames  P    186.  m.  tost  1.  p.  P 


Epik. 


St.   i. 


»Monges,  vos  m'en  ires  a  mon  seinor, 
al  rei  Carlon  Martel,  l'emperador, 
e  diiaz  li  aico  per  grant  dolcor: 
i»oque-ns  tort  en  sa  fiance  e  en  s'amor.« 
El  moinges,  quant  l'auit,  de  sauz  lai  cor, 
mais  non  ac  anc  avut  tan  grant  povor. 
A  Rossillon  est  Carles,   desos  un  orn, 
viraz  l'estar  irat  e  trist  e  morn; 
los  veiz  li  denant  le  moinge  e'l  famulorn, 
.      dist    benedicite    e  fait  son  torn. 

Mais  lo  reis  non  a  soin  que  mot  li  sun 
fors    que    tant   li    demande:     »com    aves 

nun?« 
»Don,  eertes,  crede  michi,  fraire  Bormun, 
2oo  si  me  trames  a  tei  Girarz  tes  om.«  — 
»Com  i  osas  venir  ne  si  ne  con?«  — 

»Don,  a  vos  me  trames  Girarz  de  loin, 
qtfel  tevenra  dreit  fare  grant  e  pregoin, 
(tau  com  dirant  tui  ome  ne  tui  baroin) 

205  mais  que  iuiar  li  fai c 

»De    son    dreit,    co    dis    Carles,    non  ai 

eu  soin, 
anz  li  toudrai  Valerne  e  Mont  Semproin ; 
nol  laiserai  d'onor  un  sol  piain  poin ; 
e  vos  qu'aveiz  furmit  aiquest  besoin, 
«oconsiraz  sui  des  coiz  con  vos  vergoin.c 
E'l  moinges,  quant  l'oit,  vougre  esser  loin. 
»Girarz    non    venquet    mige   per    son 

esforz, 
car  se  eu  lo  sobes,  pres  füre  e  morz; 
nol  garire  repaires  qui  tant  fust  forz, 
sisborz  ne  eis  ne  castels  mais  cal  uns  orz. 
Sobre  vos  cuit,   dun  monges,  quen  tort 

li  sorz ; 


en  talent  m'es  vengut  ques  coils  non  porz. « 

Li  monges,  quant  l'oit,  vougre  estre  estorz. 

Li  monges  ot  Carlon  qui  o  lui  tence, 

e  entent  la  razon  con  la  comence,  220 


e  tem  noil  face  torre  la  genitence; 
no  li  cal  qu'en  fust  fait  la  penitence; 
parlet  com  saives  om  de  grant  creence: 
don  li  coniat  de  deu  e  la  lecenze, 
»tornaz  m'en  vourie  estre  a  l'obience:<    225 
e-l  reis,  se  fi  afole,  no  li  congence. 
»Moinges,    di    a   Girart,    —   gar,    no  li 

mence,  — 
no  fera  fin  a  mei  ne  covinence 
trus  que  l'afol  de  gerre  e  tot  l'en  vence. 
Mos  paires  le  noirit  pauc  des  naisence,    239 
tros  pout  mil  omes  paistre  de  sa  garence. 
Cuidai  se  fest  a  mei  la  remanence; 
el  me  comenca  gerre  e  malvolence. 
Eu  l'en  tourai  la  terre  trosqu'en  Ardence; 
d'iste  part  Rossillon,  d'outre  Provence      23« 
non  fera  mais  Girarz  la  remanence.« 

»  D'una  ren  te  iur,  monges,  Jhesu  del  trun, 
s'eu  tenie  Girart  ne  don  Boson, 
eu  les  ferie  pendre  come  lairon 
as  sordeiors  garcons  de   ma  maison.«      2« 
E'l  monges,  quant  l'auit,  ne  dis  que  non, 
mais  loinaz  se  vougre  estre  denant  Carlon. 

»Monges,  consi  oses  a  mei  venir? 
Melz  vos  füre  el  moster  la  messe  dir 
e  dedinz  vostre  clostre  libre  lezir 
e  omes  mors  mantaire  e  sofugir 
e  vostres  saumes  dire  e  deu  servir 
que'l  message  Girart  a  mei  furmir. 
Se  ne  m'ere  per  deu  e  per  perir, 


24  j 


I90.  Quen  0;  Tom  „os  M ^  ^fl^  LW 
enquers  agut  p  P  .94.  Hrat  estar  '  '«^ ^eTcertas  L  l  nom  f.  borbon  P  200. 
cor  P     198-    F.    aitan  quelh  d.  P     199-  "«  u~    Ialrc      '  f/u  0     20c.  M.  i.  lo 

ma  t.  a  tu  P     *>..  auzes  P     ,02.  ma  P    ao3.  aos  u    far  dreh  P    204.  . ftk  i  ^ 

fassau   a  venal  donh   P;   a   uena   dorn   O      207.  «ata« .  e  «olt    ompronb  ^ 

terra   sol   un    plen  p.  P     209.  uo  O     2.O.  des  c]  f«*f      "^m     chairaP,0  sort  P     „7. 
sobez  0;   o  P     2.5.   Ni  ehas.els  ni  c.ptatz  mas  V»*V*  °j,  <  J'%™     ue  lhi  f.   P     222.  Cal 
feUt  P;   poiz  O     2.8.  EP;   mortz  P     «9.   o.  de  C.  OP     22,    T  n    q       ^.^  p 
ore  q.  0;  q.  fezes  1.  p.  P     223.  Parlet  P     224.  lo  c.  P    225         fc  ^  ^       de  n    p 

si  Iho  a.  no  lho  agensa  P    227.  d.gatz  G.  P     229.  lo  u.  r      j  ^  ^  r 

23,  Qaan  eugei  fos  «  P     233-  eornenset  P       34-    ^  P.  «o_  ^  ^ 

P    245.  O  P\  libres  P     246,  247-  fehlt  P    *&.  ome  0 


St.    i. 


Volkstümliches  Heldengedicht. 


«sotalent  ai  de  ga  coille  c'on  la  vos  tir.« 
El  monges,  quant  l'auit,  ne  sout  que  dir, 
mais  prest  per  poin  son  fame,  encan  eissir, 
e  poiget  al  peiron;  non  cuit  pois  vir. 
Ere  s'en  ist  lo  moinges  de  Saint  Judas, 

265  devalet  per  l'eschale  plus  que  lo  pas 
e  poiet  al  peirun  o  cheval  gras, 
acuitet  la  rivere  aval  ben  bas. 
Li  famulors  lo  sec  a  Ion  detras; 
an  no  dist  una  vez,  or  va  si  tras; 

2sotros  que  fun  a  Girart,  no  se  remas. 
E  li  cons  li  demande:    »que  la  fait  as?« 
»No  i  coitar,  dis  li  monges,  car  toz  sui  las  , 
interrai  el  moster  sonar  mon  das; 
dirai  deum  laudamus  e  Saint  Thomas 

2«e  de  Carlon  rei  Martel  qui    gari  m'as ; 
de    nostres  genitaires  per  pau  no'm  ras. 
Tu  querras  envers  lui  con  lo  feras, 
quar  ia  mais  per  message  nom  trametras.« 
»Anz  me  direz,  dans  monges,  com  en 

partiz.  < 

270  »A  Rossillon  fui,  seiner,  mult  escarniz. 
Eu  dis  que  ses  avers  ert  toz  quesiz, 
que  tu  li  trametries  per  tes  nuiriz; 
el  me  fu  de  felnie  toz  amanviz; 
dist  mei  que  a  son  paire  vengez  petiz ; 

275  an  non  fu  om  per  autre  tan  gen  nuiriz ; 


pois  adobet  vos  el,  quant  a  far  fix. 

Quant  vostre  cors  fu  toz  envaladiz 

e  el  cuidet  aver  vostre  serviz, 

vos  li  fus  de  mal  faire  primers  garniz. 

Non  fera  fin  a  vos'  per  ren,  go  diz,         280 

tros  confundut  vos  aie  tot  per  raiz, 

si  que  d'outre  la  mar  n'irez  faidiz.« 

»Seinor,  co  dist  Girarz,  molt  estait  laich 
que  eu  ma  onor  perde  si  entresaich. 
Ja  non  dira  lo  reis  qu'eu  l'aia  traich,       2ss 
e  eu  li  voil  gaiar  tot  le  forfaich, 
depois  fui  chavaler,   quan  li  ai  faich. 
Mais  lo  blat  que  el  seme  en  sun  garaich, 
aura    lo'n  abanceis    coillit  e  traich, 
e  pois  verez  passar  abril  e  maich,  s»o 

qu'eu  aie  mais  o  lui  trege  ne  plaich.« 

»Moinges,    saz    autres    noves    del   rei 

Carlon?« 
»Eu  non,  go  dist  li  moinges,  se  males  non. 
go  l'oi  deu  iurar,  le  rei  del  tron, 
se  prendre  vos  poie  ne  don  Boson,  20s 

que  pendre  vos  ferie  comme  lairon 
al  sordeior  garcon  de  sa  maison.« 
E  Girarz  s'en  sosrit  soz  sen  grenon: 
»Quer  tau  ren  l'auentfait  qui  noi  sa  bon, 
les  chevaus  e  l'aver  unt  mi  baron,  300 

a  tot  nos  en  irem  tros  a  Diion.« 


L  v.  2297 — 2654;   O  7571 — 7999;   P  6639 — 7051.     V.  302 — 488  Meyer,  Recueil  cfanciens 
textes  p.  63,  Crescini,  Manualetto,  p.  223 ;  z\  302 — 617  Bartsch-Ko schwitz,   Chrestomathie,   Cot.  41, 


Ere  s'en  vait  Girarz  egal  solel, 
per  un  estreit  sender,  laz  un  caumel, 
e  trobet  une  fönt  desoz  un  tel, 
«05  e  cocha*s  en  l'unbrer  per  lo  solel, 
e  vol  sei  condurmir,  qu'il  a  sumel. 


Mais  non  cuidaz  del  conte  gaire  i  durmel, 

abanz  plore  des  uelz,  tirel  cabel, 

dist,    melz    vougre   estre   morz    en    plan 

campel, 
que'l  reis  l'oges  ocis  e  si  fiel. 


810 


250.  Cor  ai  de  vostra  c.  faire  tolir  P  251.  E  0 ;  sap  P  252.  perel  p.  s.  famul  enquas 
nissir  P  253.  p.  trop  cuh  tarzir  P  256.  ol  c.  P  257.  Acuit  O,  E  uai  sen  P;  bon  pas  P  258. 
Lo  famulor  P  259.  va  se  iras  P  260.  r.]  mas  P  261.  El  c.  lhi  demandet  P  262.  No  c.  P\ 
que  trop  P  264.  E  dirai  mon  te  deum  a  s.  t.  P  265.  Que  de  k.  m.  guerit  sa  mas  P;  Carle  O 
266.  nostre  0  \  nostra  genitaria  P  267.  ques  evers  vas  1.  c.  o  f.  P  268.  Que  P  269.  Er  me 
digatz  don  morgue  P  271.  Dis  que  lo  seus  a.  P  272.  lolh  P  274.  uenguitz  P  275.  Anz  0  \ 
hom  no  fo  P  276.  E  p.  0;  el  fehlt  O;  quera  sos  fisz  P  277.  enualantisz  P  279.  pres  e  g. 
P  281.  toz  par  taiz  O  282.  d'  fehlt  P  284.  si]  tot  P  285.  lo  r.  fehlt  P;  que  ieu  P;  lai  O; 
trah  P  286.  Quar  P  287.  que  P  288.  quom  0 ;  el  fehlt  P;  seine  0%  semena  P  289.  lo 
enabansas  P  290.  ueirem  P\  aril  O  291.  Que  a.  P\  paich  O  292.  utres  Oy  ueras  P;  de  don 
K.  P  294.  Jeu  lhi  auzi  j.  ihesu  del  t.  P  297.  fehlt  O  298.  se  s.  P  299.  fehlt  P; 
303.  esteit  O;  rameil  L  304.  troue  Z,  trober  0\  fontaine  L  305.  fehlt  L;  colget  si  a  lumbra 
P  306.  uolc  P]  endormir  L ;  que  ac  P  307.  cugetz  P;  gaires  d.  L ;  i  fehlt  P  308.  tire  c.  L 
309.  D.  que  m.  P\  uougrei  0\  p.]  un  P    310.  7  leust  le  rei  mort  L 


Epik. 


St.    i 


E  sa  mullers  li  dis:   »Non  far,  donzel, 
mais  pregen  damlideu  qu'il  nos  consel.c 

E  d'aiqui  erberiet  a  im  repaire 
dun  sunt  mort  de  sa  gerre  li  fil  e*l  paire, 

aise  aui  sei  maudire  e  fille  e  maire. 
Entre  lo  dol  e  l'ire  e  lo  mautraire, 
si  non  fus  sa  mullers,  non  visquest  gaire. 
El*  est  savie  e  cortoise  e  de  bone  aire 
e  ne  paraule  melz  nus  predicaire: 

820  »Seiner,  laise  lo  dol,  si  t'en  esclaire; 
toz  tens  fus  orgueillous  e  gerreaire, 
bataillers  e  engres  de  ton  afaire, 
e  as  plus  omes  morz,  non  saz  retraire, 
e  lor  ers  paubresiz  e  tot  lor  aire. 

825  Er  en  prent  deus  iustise,  lo  dreiz  iuiaire. 
Menbre  tei  del  saint  ome  del  bois  de  caire, 
qui  te  det  penitence  de  mal  retraire. 
Enquore  auras  t'onor,  si  la  vous  faire.« 
E  d'aiqui  erberiet  as  Porz  Cairaz, 

830  on  passent  li  chemin  de  set  contaz. 
Aiqui  aprent  taus  noves  qui  sun  vertaz: 
par  aiqui  est  messaies  tres  er  passaz, 
Carles  n'a  cent  trames  envers  toz  laz : 
Qui  trobera  Girart,  si  Test  menaz, 

835  d'aur  e  d'argent  li  ert  set  vez  pesaz. 
»Seiner,  dis  la  contesse,  quer  nie  creaz, 
eschiven  les  castels  e  les  citaz 
e  toz  les  chevalers  e'ls  poestaz, 


345 


30  0 


que  la  felnie  es  granz  el  cobeitaz. 

Cars  seiner,  vostre  non  car  lo  caniazU   340 

E  el  li  respondet:   »si  com  vos  plaz.« 

Aiqui  es  s'apelet  Jocel  Maunatz. 

A  un  lucrer  felun  es  erberiaz ; 

felonesse  muller  a  cel  mauvaz; 

lai  li  prent  malevez  e  maus  assaz, 

que  de  carante  iorz  ne  fun  levaz, 

tros  la  nuit  de  nodal,  que  deus  fu  naz. 

II  lo  fest  devalar  de  son  palaz 

en  l'arvol  dun  celer  desoz  uns  graz. 

Aiqui  a  la  contesse  dolent  solaz. 

Girarz  iaz  en  l'arvol,  n'i  a  servent 
fors  sa  muller  qui"l  sert  molt  bonement 
A  tant  es  un  gahel  qui  a  le  vent, 
que  deus  li  a  trames  tot  veirement, 
e  li  aporte  un  drap,  denant  l'estent: 
»Donne,  per  amor  deu  omnipotent, 
qui  nasquet  per  tau  nuit  en  Belleent, 
me  tail'  e  cos,  diss  el,  is  vestement.c 
Ele  dis   »volunters«-  sempres  lo  prent, 
e  taillet  e  coset  de  maintenent. 
A  l'oste  o  conterent  eil  suen  sirvent: 
»La  pautonere  cost  molt  covinent*. 
El  li  tramest  vestir  d'un  suen  parent, 
mandet  li  quel  cosest  tost  e  non  lent. 
Ele  dis  al  message  molt  umilment: 
»Amis,  eu  en  cos  un  a  plus  manent, 


355 


360 


365 


312.  preiez  Z;  preia  P;  que  n.  P\  uos  Z  313.  Daqui  sen  son  anat  P\  di  qi  Z,  de  qui  O 
314.  sa]  la  P\  g.  7  f.  7  p.  Z  315.  oisseiz  m.  Z  315,  316.  Lai  auzissatz  maldire  lo  filh  la  maire 
E  maudire  .g.  cum  se  fos  laire  P  318.  ben  Z  319.  Que  0;  si  p.  m.  eun  p.  Z  322.  t.]  mal 
P  324.  lo  ris  O,  los  as  P\  apouriz  Z;  tout  0  325.  dreit  Z  326.  d.  prodome  P\  b.  d.  c] 
sarmonaire  Z;  chaire  P  327.  Que  P;  Com  il  te  conseilla  del  m.  r.  Z  328.  t'  fehlt  L  329. 
Daqui  son  albergat  P-  di  qui  h'beria  Z;  a  6*;  porz  miratz  Z,  poiz  c.  0,  ortz  dauratz  P  330. 
E  Z0;  passe  Z,  parto  P;  le  Z  ;  daquels  c.  P  331.  Lai  aprendo  P;  q.]  don  P\  fun  OP  332. 
Aqui  es  us  m.  P  333.  Que  K.  a  mesages  tr.  t.  1.  Z;  nac  P\  davas  P  334.  V  fehlt  0;  seit  li 
Z,  si  la  P  335.  un  Z,  cent  6>;  comblaz  Z  337.  Eschivon  Z  338.  les  p.  Z,  e  les  p.  0  339. 
fehlt  L;  la  fehlt  P;  -1  fehlt  P  340.  Car  OP;  Biau  sire  Z;  si  P;  lo]  o  O  341.  responeit  Z 
342.  es]  mezeis  P;  lapeleit  Z,  sapelet  P,  sapele  0\  Jolcnn  P;  maniaz  Z,  mauiaz  O  343.  Chies 
Z,  Ab  P\  licrer  O;  sest  Z  344.  felonesse  ferne  a  Z,  Ca  feliresse  m.  0 ;  cel]  e  il  Z,  e  el  0 ; 
Fels  es  ma  sa  molhers  es  plus  assatz  P  345.  enferte  7  mal  a.  Z,  maludia  aon  fon  greiatz  P 
346.  LXXX  dias  P;  ior  O  34S.  Losdes  lo  fetz  gitar  P  349.  soz  uns  degraz  Z;  garz  O  350. 
ac  P  351.  iut  Z,  iac  P\  ac  P  352.  Mas  />;  quel  sierve  m.  dossamen  P;  benement  Z  353.  es] 
ueus  P\  migael  Z  ,  un  digiet  P;  que  P\  lui  LP  354.  Dieus  lo  lhi  P  355.  Cel  li  portet  P; 
d.  lolh  ten  P  356.  de  Z  357.  Que  P;  p.]  a  Z  358.  tailliez  7  coseiz  is  u.  Z ,  talhasetz  dest 
drap  un  u.  P  359.  uoluntiera  P  360.  Talhet  lo  el  c.  P\  tailla  L,  tailler  0;  molt  uistement  Z 
361.  laste  0\  contrerent  O;  lont  conte  de  maintenent  Z  362.  isniaument  Z,  vistamen  P  363. 
E  O;  tramet  Z;  sen  0;  siruen  P  364.  li  fehlt  P;  Mande  li  quel  le  cose  Z;  n.  jes  1.  P  365. 
m.  u.]  umiliment  O     366.  men  c.  O ;    a  un  p.  P 


St.    i. 


Volkstümliches  Heldengcdich t. 


7 


e  pois  prendrai  lo  son,  si  tant  m'atent.« 

E  eil  li  recontet  tot  ensement. 

11  s'en  ven  per  degraz  aval  corent, 
s7o  a  lei  de  Satanas  iradement, 

e  gitet  los  de  tot  son  bastiment. 
Aitant  male  muller  non  vistes  anc 

con  les  a  fait  getar  fores  el  fanc. 

Lo  cons  non  a  vertut  ni  car  ni  sanc ; 
375  la  contesse  lo  pres  per  me  lo  flanc; 

ile  fun  feiule  cause, 

andui  son  chaagut  dedins  lo  fanc. 

Uns  prosdom  l'esgardet,  qu'a  lo  cor  franc  ; 

fait  de  ioste  son  fouc  ostar  un  banc 
380  e  fai  li  faire  let  molet  e  blanc ; 

pois  li  det  veneisun  e  peis  d'estanc. 
Quant  furent  chaagut  andui  el  brac, 

aiqui  pasmet  la  donne  de  dol  que  ac. 

Lo  prosdom  l'esgardet,  si  com  deu  plac, 
885  e  fait  Ten  aportar  tot  freit  e  flac. 

Lor  li  fes  laz  son  foc  un  let  o  iac; 

pois  li  det  car  de  bos  e  peis  de  lac, 

e  retec  Tab  si  tant  que  gari  l'ac. 
Girarz  se  regardet,  e  iac  envers, 
890  e  non  ac  mais  les  os,  lo  cuir  e'us  ners. 

»E  deus,  dis  el,  tant  es  vers  mei  teners  1 

les  obres  que  ai  faites,  molt  lai  me  mers. 

Folche  e  Landris  m'ou  dist,  eil  de  Nivers. 

Bernartz,  Folchers,  Segins,  Bos  e  Gilbers , 
395  pos  vesquei  apres  vos,  molt  fui  cuvers.« 

E  sa  bone  mullers  lo  cap  li    ters : 


»Cars  seiner,  laisse  estar  l'onor  que  pers, 
quar  si'l     mal     cuelz    en    grat ,     mellor 

conquers.c 
Pois  li  despont  des  saumes  David  tres  vers 
e  contet  li  de  Jop,  qui  fun  deu  sers ;      4oo 
e  son  sermon  o  dist  Sainz  Rigobers 
que  90  fun  uns  miracles  granz  e  apers 
que  deus  fest  per  is  conte,  qui  tant  fu  fers, 
car  s'el  ne  fust  faidis  e  tant  desers, 
ia  ne  partist  de  mal  ne  fust  convers.       405 

Qui  vos  aconterie  tanz  enconbrers 
e  les  fans  e  les  ses  e-ls  destorbers, 
eisi  con  dist  l'escris  qu'es  es  mosters, 
vint  e  dous  ans  fu  si  li  fors  gerrers 
que  non  ac  de  sa  terre  catre  deners,       410 
anz  est  en  Alemaigne,  don  fu  Lohers. 
Un  ior  intre  en  uns  gauz  grans  e  pleners 
e  auit  une  noise  de  carpenters, 
e  seget  tant  la  voiz  per  les  ramers 
que  trobet  a  un  foc  dous  charboners.      415 
Li  uns  fu  grans  e  laiz  e  tens  e  ners 
e  ac  nom  Garins  Bruns,  l'autre  Reiners; 
eil  fun  uns  petitez,  uns  ranponers, 
e  apelet  Girart  e  dist  primers : 
»Amis,  diiaz,  don  es?  es  penaders?  420 

car  portas  is  carbon,  seiaz  colers, 
e  seiaz  del  gaain  dres  parconers.« 
E  Girarz  respondet:   »Don,  volentiers.c 

A  Girart  sunt  li  dui  trei  conpainnon  \ 
caseuns  a  pres  son  fais,  el  cons  lo  son, 425 


368.  li]  o  P;  reconteirent  Z  369.  II  en  u.  Z,  Hau.  ö;  uenc  peis  P;  degratZ;  uiassamen 
P  371.  li  del  Z;  tot  de  0;  casamen  P  372.  Aita  mal  crestia  P  373.  Quar  g.  los  a  f.  P;  ele 
a  f.  G.  foler  L  Vor  374  eingeschoben  in  P:  La  comtessa  non  ac  ni  carn  ni  sanc  374.  ac  P 
375.  prent  per  mie  Z  376.  fehlt  Z;  sun  O;  feble  e  cassa  P;  e  chaunc  anc  0,  de  carn  estanc  P 
377.  fehlt  LO;  Ambedui  son  coheh  P  378.  Un  prodome  lesgarde  Z;  los  gardet  que  ac  P  379.  Fetz 
de  costa  P;  son  b.  Z  380.  fetz  P;  un  lit  Z  381.  Done  li  u.  peison  Z  382.  Q.  il  f.  caeit  Z, 
E  q.  f.  cach  P  383.  Si  se  pasme  Z,  Lai  esblesmet  P;  ql  Z  384.  Un  prodome  Z  385.  fetz  P; 
freis  Z,  freh  P  386.  Lo  oO;  Fetz  far  de  1.  P;  fait  Z;  un]  e  0  387.  Done  li  ueneison  peison  Z 
388.  fehlt  L-  retet  lo  t.  0;  tenc  lo  t.  ab  si  tro  g.  P  390.  a  0;  m.]  sorZ;  fors  c.  Z,  el  c.  P; 
7  n.  Z  391.  fehlt  L;  iest  P;  moi  0 ;  enuers  P  392.  Las  qls  oures  ai  f.  tant  1.  Z  393.  folsqs 
1.  tiebert  c.  de  n.  Z  394.  Bernart  OP;  folcher  segin  LOP  395.  sui  O  396.  E  la  soa  b. 
dompna  P;  bene  Z;  ders  LOP  397.  Car  LOP  398.  se  tu  q,  L,  si  mal  c.  0;  c]  desers  P 
399.  E  p.  d.  del  salme  P  400.  cum  f.  desers  P  401  bis  405  fehlen  P  401.  saint  LO  402.  un 
miracle  Z  403.  por  cest  c.  Z  405.  del  Z  406.  Sieu  uos  comtaua  toz  los  e.  P;  acontereit  les 
e.  Z  407.  la  f.  O;  les  d.  Z,  e  d.  0,  totz  per  entiers  P  408.  dit  lescrit  Z;  as  m.  Z  409.  dels 
a.  fu  pois  1.  Z  410.  Quil  n.  a  Z  411.  fehlt  P\  done  Z  412.  un  gaut  Z;  gas  P  414.  soit  L; 
ria  P  415.  Quil  Z;  dels  c.  Z  416.  Cil  O  417.  a  OL;  garin  Z;  bru  P  418.  fehlt  P;  ran- 
proners  0  419.  fehlt  L;  El  P  420.  dorn  0 ;  es  p.]  penedensiers  P  421.  portes  O  422.  gain 
O;  dreit  Z;  parceriers  P    423.  giras   0\   respondit  Z     425.   Chascun  Z;   sac  li  c.  Z;  con  0 


8 


Epik. 


St.   i. 


c  sunt  eisi  del  bos  per  plan  cambon. 
Vienent  a  Aurilac,  soz  Troilon; 
chascuns  settan  dener  vent  son  carbon. 
Girarz  veit  lo  gaain  e  sat  li  bon ; 
480  eil  n'en  unt  plus  de  lui  mige  un  billon. 
Or  li  doinst  deus  ostal  e  tal  maison 
per  quei  poisse  venir  a  garison! 

Es  nies  d'Aurilac  en  la  sobrere, 
en  une  maison  pauce  estremere, 
436  es  erbergies  Girarz  chies  la  saunere; 
c'est  une  veve  fenne,  bone  aumonere; 
de  li  ferunt  sirvent  e  chamberere. 
Girarz  sa  ben  d'Ardene  la  grant  charere  \ 
il  a  bone  vertut  fort'  e  plenere, 
440  e  porte  maior  fais  d'une  saumere, 
e  vait  sovent  la  rue      o  erbergere. 
Es  loc  fu  la  contesse   taillendere, 
c'on  no  vistes  de  mans  tal  fazendere; 
n'i  a  donne  tan  riche,  no  la  requere, 
446  de  ses  obres  a  faire  ne  li  profere. 
E  diunt  eil  donzel  e  gent  legere, 
parlunt  tot  son  oient  e  en   derrere: 
»Esgardaz  la  beitat  ca  .carbonerei 
s'es  vilans  del  carbon  no  la  fes  nere, 
45on'ogist  tan  gente  donne  tro  a  Baivere. 
Di,  donne  proz  e  gente  e  bone  obrere, 
por  qu'as  pres  a  marit  carbon-fadere?« 
He  respont,  qui  fun  saive  pariere 
c  qui  ben  lor  sat  estre  mensongere : 


465 


»Seiner,  mercet  por  deu  e  por  Saint  Pere ;  4*5 
trobet  mei  orfenine,  pauche  bergere, 
e  me  prest  a  muller;  deus  lo  li  merel 
e  pois  me  fes  aprendre  a  costurere. 
Non  sai  plus  gentil  oine  de  lui  o  quere, 
qu'el  non  est  de  ca  mar ,  d'iste  ribere. «  4«o 
N'i  a  un  tan  felun,  de  male  tere, 
a  ssa  duce  razon  tot  nol  conquere. 

Li  gaainz  del  carbon  ven  per  talent; 
eil  le  funt,  il  le  porte  e  si  lo  vent. 
Vin  e  dous  anz  s'en  vont  eisi  vivent, 
entrosc'a  une  feste  caren-pernent. 
Vassaus  qui    deit  quintane,  lo  ior  la  rent. 
Fait  la  lo  cons  Goutelmes  ei  dus  d'Aiglent. 
Girarz  la  vait  veeir  o  lautre  gent, 
e  fu  loinet  des  autres,  en  son  gesent,      470 
entres    braz  sa  muller,  qui  ch.cr  lo  tent. 
La  donne  les  vassaus  vit  burdissent, 
e  menbret  li  de  loin  del  nuriment 
de  Girart,  qui  solie  faire  ensement, 
e  ac  tal  dol  el  cor,  par  poi  ne  fent;       474 
l'aige  li  chiet  des  uelz  e  Ten  descent, 
sor  la  barbe  Girart  li  vait  chaent; 
e  li  cons  se  drecet,  dis  son  talent: 
»Donne,  or  sai  ke  tes  cor  vers  mei  repent ; 
car  ne  t'en  vais  en  France  senz  maintenent?43o 

e  eu  te  iurerai  sor  sains 

ia  mais  ne  me  veiras  ne  tei  parent.« 
»Or  oi,  co  dist  la  donne,  senz  de  iovent. 


426    p    un  c    P    427.  &  fehlt  O,    en  Z;  orliac  P\    torilon   0     428.  Chascun  L\  sisain  Z, 
seten  P     429,  430.   umgestellt  P     429-  Gerart  0;  uit  />;    gaaig  semblat  Z;  saub  P    430.  boton 
Z     431.  doinz  O     432.  poissent  0     433-  E  las  r.  dorliac  P    434-  Aueit  u.  Z  ;   p.  c  t.  P    435^ 
La  h'berge  Z;  albergatz  g.  Im  1.  P    436.  Las  una  bona  f.  dieu  a.  P    437-  »««  P ;  ^ruenta  P 
438.  saub  />;  grant  fehlt  0     439-  ac  />;  forte  LO     44o.  fehlt  LO ;  portet/>44i.o  e.]  obergere  O: 
ou  herbergiere  Z,   de  la  ostaliera  P    442.  Iluec  L,  Aqui  />;   t.]  Pui  oordunera  P    443- Quonqu« 
Z,  Que  anc  P;    n.  fu  Z;    ta  P     444-  t  r.  d.  />;  quere   0     445-  a  fehlt  O;  la  Z     446.  Don  d. 
Ihi  p.  lichiera  P    447-  l^rlen  P;  Parolent  s.  Z     448.  quäl  b.   de  c.  P    449-  Sd  P,  de  carbon. 
ne  la  faus  n.  L     450.  ta  /»;  bele  d.  dedinz  Z;  d.  dinz  bouere  0     4SI-  Vi   0    E  P;    Corteize  e 
p.    Z:    g.]    sauia   P     452.    que   p.    P\   faisniere  Z,   faziera  P     453-  que  Fit  ferne  p    Z     454- 
fehlt  P;  le  sot  e.   7  m.  L     455-  P^r  sa  miera  P    45^,  457-  Trobet  mi  a  molher  d.eus  lho  des.erva 
P     456.    poure    b.  L      457-    P^t   mei   L     458.   corduriera  P     459-  genüls  hö  Z;  o  q.]  enquera 
i>     460.  nest  pas  Z;    m.  ges  en  sa  tera  P    461.   Non  i  a  ta  f.   ni  de  mal  eira  i>;   terre   0     463. 
gaaig  Z;  uenc  P    464.  Hh  P\  eil  P;  si  fehlt  0     465.  dels  a.  se  tint  e.  uilmcment  Z;  S  en  fehl 
O     466.   Desi   qa  X;    Entro  a  u.  f.  karesme  intran  P467.  Vasal  Z ;  doit  qmtane  ö ;    Que  om  basu 
q     gran   esforsan  P     468.   Vait   X,    Eait  0;   li  dux  iociaumes  li  d.  Z5   goltelmes  P;    dagent  0 
469.  Girat  ö;  o]  7  X,  ab  P    A1o.  loinef  O     471.  Entros  0;  molhers  que  i>    472.  ueit  0     473 
loig   Z;    del  fehlt    O     474  bis  534  fehlen  L     475-    Tal  d.  na  a  son  c.  P     476.  Ihi  d    P    4w- 
Sus  P    478.  c.  lan  d.  P    479-  ■•  de  ton  cor  que  si  r.  P   4S0.    Careten  0(/,«Carne?  Tobl.Eblg.) 
Quar  t.  uai  dompna  en  f.  e  m.  P;  maitenent  0     481.  E  fehlt  O;  sulhs  P;   uercent  0    uertans  P 
(Stimmingi    wahrscheinlich   ist  sor  Saint  Vincent    zu  lesen,-    Tobler  verweist  auf  d,ables  vertens 
Bartsch  Dkm.  249,   3)     483.  *cn  P     " 


St.   i. 


Volkstümliches  Heldengedicht. 


Ja  damlideu  no  place,  omnipotent! 

485  Seiner,  per  quei  parlaz  tan  malement 
que  eu  ia  vos  gerpis'  a  mon  vivent? 
ne  mais  can  me  saudrie  en  foc  ardent. «  — 
E  lo  cons  la  baisat  senz  meintenent. 
»Seiner,  se  mes  conselz  en  fus  auiz, 

4<jonos  tornesem  en  France,  o  fus  nuiriz. 
Or  a  vint  e  dous  ans  que  n'es  eisiz, 
et  essez  de  mau  traire  roz  e  fraitiz; 
e  si  podez  trobar  l'enpereriz, 
a  cui  vos  fustes  ia  amius  pleviz, 

496  ia  non  ert  tan  fei  Carles  sos  mariz, 
ne  vos  i  quere  plai,  dunt  eis  gariz.« 
E  Girarz  respondet :     »Bens  es  que  diz, 
e  eu  lai  m'en  irai;   toz  sui  garniz.« 
Lo    cons  Girarz    en    prent   son  consel 

breu : 

500  »Non  laiserai  per  ren,  per  man  non  leu.« 
e  a  la  messe  auie  a  Saint  Andreu, 
e  a  preiat  lo  saint  e  damlideu: 
»Reis  del  cel,  met  en  cor  au  seinor  meu 
que  me  pardunt  sa  ire,  el  e  li  seu, 

605per*que#n  rende  mas  terres  e  mon  feu.« 
Pois  se  mes  au  chemin  ;  molt  o  fai  greu ; 
au  digos  de  la  cene,  semblant  romeu, 
erberiat  a  Orlins  chies  Toste  Erveu. 
Erveus  li  ostelers  fu  ben  antis ; 

5io  el  apelet  Girart ;  molt  genz  li  dis : 
»Dum  estes  vos,  amius,  de  cau  pais? 
Quer  annaz  a  9a  cort,  si  es  esmis, 
e  preiaz  la  reine  ke  vos  vestis.« 
»Per  deu,  90  dis  Girarz,  non  sui  apris.« 

515  »Seiner,  dis  la  contesse,  seiaz  pervis 


e  ne  vos  esmaiaz,  dous  cars  amis  1 

parlaz  o  la  reine  per  cau  ke  gis.« 

La  nn'es  annaz  lo  cons  molt  a  envis; 

entres  autres  romeus  Girarz  s'aisis ; 

a  tant  es  Aimar,  clerc  de  Paris,  520 

e  quant  il  veit  Girart,  fail  un  fein  ris : 

» Veez  vos  ceu  truant,  a  ceu  cap  gris ! 

enquer  pout  gaainar  de  qu'el  garis.« 

Donc  a  poor  Girarz  que'u  coinogis, 

e  ne  fu  gins  segurs  que'n  annes  vis;       525 

e  eil  se  trait  vers  lui ;    per  poin  le  pris : 

»Dun  vilan  patuner,  ke  ca  quesis? 

si  nen  iere  por  deu,  eu  vos  feris.« 

E  levet  lo  del  renc  e  le'n  partis. 

Gran  ioi  en  a  Girarz,  can  le  gerpis,        öso 

e  ven  a  la  contesse  e  si  li  dis : 

»Pechaz  nos  a  menaz  en  is  pais.« 

»Seiner,  dis  la  contesse,  sabs  ke  dirai? 
per  deu,  ne  te  caut  metre  en  tel  esmai, 
car  eu  ai  bon  consel  que  te  dirai:  535 

deman  sera  devenrens  c'om  per  deu  fai ; 
enquenuit  la  reine  en  cerche  vai ; 
quan  sera  au  moster,  annaz  en  lai ; 
baille  li  ist  anel  qu'eu  te  dorrai; 
ele  le  vos  donet  de  cor  verai  fuo 

a  tot  sa  druerie,  veient  Gervai 
e"l  gonfanon  de  France  e  Bertelai. 
Seiner,  tu  me  bailas,  eu  le  gardai; 
per  nul  besohl  c'anges,  an  ne*l  laissai.« 
E  Girarz  respondet:   »car  ben  lo  sai.       545 
Pos  que  vos  lo  volez,  lai  men  irai.« 

Can  le  iors  es  passac  el  sers  venguz, 
que  la  nuiz  fu  meiade,  l'orlois  chauz, 


485.  erst  nach  487  P;  ta  P  486.  eu  fehlt  P;  degurpisqua  a  P  487.  Certas  abans  s.  P 
488.  baizet  de  m.  P  491.  Jer  ac  P;  quen  fos  P  492.  es  toz  de  P;  frunsitz  P  495.  ta  fels  k. 
lo  seus  m.  P  496.  en  q.  P;  er  P  497.  ben  auetz  ditz  P  498.  TL  fehlt  O;  tot  O  500.  fehlt 
P  501.  El  ac  P  502.  p.  saneta  maria  e  dieu  P  504.  Quem  perdone  P  505.  monor  e  tot  m. 
f.  P  506.  met  el  P  507.  de]  a  P  508.  Albeget  a  orlhes  a  lost  aruieu  P  509.  Aruius  P; 
autis  0  510.  E  0\  e  si  lhi  d.  P  511.  es  O,  amic  P  512.  la  c.  P;  si  serez  mis  0  516. 
esmaguetz  c.  d.  a.  P;  du  O  517.  Paraulaz  o  lei  0  520.  es]  uec  uos  P;  clers  0  521.  ai  g. 
fet  un  fin  r.  P  522.  Vezetz  aicel  t.  ab  P  523.  Enquel  O;  Ben  pogra  gazanhar  don  el  visques 
P  524.  ac  P  526.  Lo  clers  si  trais  P;  pel  P  527.  patuners  0\  sai  que  q.  P  528.  nom  P 
529.  lo  p.  P  530  ac  P  531.  El  uenc  P  532.  Pechat  P;  menat  0;  cest  P  533.  sabas  O  535. 
Trobe  ai  ben  X  536.  d.  per  deu  lo  sai  X  538.  E  cum  er  0;  annez  ren  Ö  539.  Bailatz  P; 
cest  X;  que  ieus  pessa  ai  P;  q  t.  X;  dirai  0  540.  Quele  u.  d.  LO\  Ela  lo  u.  d.  uezen  geruai 
P  541.  de  cor  uerai  P  542.  fehlt  P  543.  S.  bailes  lo  mi  P;  bailaz  0\  t.  el  m.  b.  gel  te  g. 
X;  la  O  544.  P.  b.  qusson  X;  a.  n.]  no  lo  P;  non  1.  O  545.  r.  merauilh  nai  P  546.  E  despos 
0\  Quan  uos  lanel  auetz  P  547.  Car  Oy  fehlt  P;  Tcel  ior  X;  ior  O;  es  espasatz  P;  es.  L 
548.  Quan  P;  uenguda  P;  lorloi  X,  lorler  Ot  lescurs  P 


IO 


Epik. 


St.    i. 


aiduns  fu  granz  la  noise  e  le  tanbuz 

550  de    moinges  ,    de    chanoines ,    de    clers 

menuz. 
La  reine  au  moster  en  vait  pez  nuz, 
e  Girarz  se  levet,  la  n'es  venguz, 
a  un  autar  desoz  uns  ars  voluz; 
la  la  trobet  orent  a  pau  de  luz. 

555  Ben  pro  de  li  se  trais ;  non  s'i  fis  muz : 
»Donne,  por  amor  deu,  qui  fait  vertuz, 
e  per  amor  des  sains,  qu'avez  quesuz, 
e  per  amor  Girart,  qui  fun  tes  druz, 
donne,  te  quer  marcet,    que  tu  m'aiuz.« 

«60  La  reine  li  dis:    »Bons  om  barbuz, 
que  sabez  de  Girart  qu'es  devenguz?< 
»Donne,    per    toz   les    sainz,    ke    vos 

preiaz, 
e  per  i'amor  de  deu,  ke  aoraz, 
e  per  aiquele  virgre  dum  el  fu  naz, 

ec5  si  vos  Girart  lo  conte  ci  veiaz, 
car  me  diiaz,  reine,  que"n  feriaz!« 
La  reine  respont:   »Bons  om  barbaz, 
mult  facez  gran  pechat  que'n  coniuraz. 
Donat  i  vougre  aver  trente  citaz, 

570  per  quei  lo  cons  fus  vis  e  engest  paz 
e  tote  la  onor  dun  fu  ietaz.« 
Dunt  s'est  lo  cons  de  li  faiz  plus  privaz 
e  bailla  li  l'anel  e  dist :   »Veiaz ! 
eu  sui  aquel  Girarz  dun  vos  parlaz.« 

575  E  quant  ele  lo  tec,  coinut  l'assaz ; 
onques  lai  lo  devenrens  n'i  fu  gardaz; 
en  is  loc  fu  Girarz  set  veiz  baisazj 
apelat  Aimar:    »Clerge  letraz, 


aiquist   est  de  la  terre  dum  eu  sui,    naz, 
e  apartec  au  meu  sos  parentaz;  sso 

querez  me  Benassis,  sru  m'amenaz.« 
E  eil  dis:    »Volenters«.     La'n  es  annaz. 
Fait  ses  donzeles  totes  traire  a  un  laz. 

Ele  baiset  Girart,  pres  lo  per  col, 
e  fu  li  bon  asaz,  c'amar  le  sol;  ->*& 

e  trait  l'a  une  part  desoz  l'arvol, 
e  demandat  li  co  que  auir  vol; 
e  com  il  li  contet,  el'en  a  dol. 

»Seiner,    o    est    ma    sor    ?«     »Donne, 

la  por, 
en  l'ospital  Erveu,  l'erberiador.  590 

An  ne  vit  om   mais  donne  de  sa  valor : 
de  mil  vies  n'ogesse  pas  la  menor, 
mais  ele  m'a  garit  per  sa  doueor 
e  a  son  bon  conseil  e  a  s'amor 
e  m'a  fait  c,a  venir  a  grant  pavor.«  595 

»Don,   ne  vos  esmaiaz,  qu'eu  ai  la  flor 
del  consel  de  la  cort  l'emperador. 
Tan  bon  aver  de  pres  e  movador 
lor  ai  donat  ke  m'aiment  li  meillor. 
E  non  querez  ia  mais  maintenador,  uoo 

sed  eu  a  quest  besoin  ne  vos  secor. 
Tot  aital  com  eu  vuel,    ai  mon  seinor.  c 
Apelet  Benassis,  lo  cantador 
del  moster  de  la  croiz  au  sauvador: 
»Arberiaz  is  romeu,  lui  e  ss'ossor;  «od 

de  ma  terre  fu  naz,  sin  ai  tendror; 
e  furent  d'un  lignage  nostre  ancessor. 
E  faites  le  per  mei  tant  ^alador 
que  no-l  sachent  la  fors  eil  gabador, 


549.  grant  0\  rahmst  F  551.  as  mostiers  v.  p.  toz  n.  Z  552.  n'  fehlt  Z  55 j,  554-  E 
la  reine  orot  soz  lars  uoluz  Z  553.  aruoluz  O;  arcs  uoltutz  P  554.  ab  P  555.  lies  P;  fein  0 
556.  que  P  557.  lamor  Z  558.  lamor  L,  fehlt  OP ;  g.  lo  comte  que  P  559.  cri  0;  mereiz  Z;  m.  quere 
ma.  O  560.  r.  respon  P  563.  p.  amor  del  d.  P;  qui  0  564.  uirgere  0  565.  is  loc  0\  teniaz 
P  568.  fazaz  g.  pechie  Z  569.  Donaz  0\  Gi  uoldreie  auer  mis  t.  c.  Z;  quatre  P  570.  fu  0; 
c.  uesquist  Z  571.  trestote  lenor  Z  572.  lie  Z,  Ihies  P  573.  bauet  P  574.  Queu  0 ;  fui  quou 
a  cel  conte  Z;  vo  diiaz  O  575.  el  tint  lanel  Z  576.  lais  O;  Adonc  noi  fo  uenres  sanhs  redopdatz 
P  577.  Maintenant  Z;  cel  1.  P;  .c.  P  578.  I  apelet  P;  naimar  0\  clerc  bien  1.  Z  579.  Aiquit 
O,  Cest  om  P;  ma  t.  noiritz  e  n.  P  580.  apartient  a  mei  Z  581.  bonacis  0,  lieu  aese  Z;  siu] 
fui  0\  memenaz  Z  582.  E  fehlt  P;  dit  Z;  u.  dompna  P;  -n  fehlt  L  583.  Fetz  P;  sos  0\ 
traire  totas  P  584.  Ore  Z,  E  lo  0\  La  reina  pres  g.  p.  lo  c.  P  585.  E  baiset  lo  soen  P  5S6. 
Trais  lo  a  P  587.  demande  Z,  demandet  P;  tot  P  588.  E  si  c.  i.  1.  comte  Z;  lho  c.  ac  ne 
gran  d.  P  589.  lai  for  P  590.  lostal  de  aruiu  P;  heruieu  Z  591.  Ge  n  ui  onqs  Z,  Ancmais 
om  no  ui  P;  om  fehlt  O  592.  mile  0\  non  agra  jes  P;  pas  fehlt  O  594.  per  ...  per  sonoi  P 
595.  El  Z ;  sai  fah  u.  ab  P  596.  esmaguetz  P;  quant  ge  ai  Z,  que  mai  0  598.  pris  Z,  pretz 
P;  monedor  P  599.  grant  7  menor  Z,  tuh  li  m.  P  600.  Non  queiratz  ia  uos  autre  m.  P; 
maitenador  O  601.  Se  a  iqst  Z;  ad  est  P  602.  comme  u.  O  603.  Apelez  Z;  contador  Z  604. 
fehlt  P  606.  nat  Z  ;  de  la  melhor  P  608.  faices  O,  fazetz  P ;  E  si  elf.  eissi  por  meie  amor  Z;  celador  P 


St.   i. 


Volkstümliches  Heldengedicht. 


1 1 


eiochevaler  ne  sirvent,  losengedor.« 

E  eil  dis:   »Volentiers.«    De  ioi  lai  cor; 
de  ses  cambres  le  mes  en  la  gengor; 
Li  intret  la  reine  a  sa  seror, 
e  remastrent  defors  si  manador. 

eis  Ne  vos  quer  acontar  le  dol  nel  plor 
ne  l'araisne  que  tenent  entre  lor. 
Non  partit  la  reine  tros  vit  lo  ior. 

Aidunc  fu  li  devendres  ke  deus  tramis. 
La  reine  apelet  lo  bibe  Augis : 

620  »Seiner,  preiaz  lo  rei  e  ses  amis 
per  deu  c'aie  marcet  de  quelz  chaitis 
qu'el  a  desiritaz  e  fait  eschis, 
e  pardunt  mauvoillance  sos  enemis, 
a  toz  ces  cui  vol  mal,  e  morz  e  vis.c 

023  E  li  bibes  lo  fait  a  son  devis 
e  paraulet  au  rei  com  om  pervis. 
Anz  qu'aorest  la  croiz  o  deus  fu  mis, 
li  otreia  lo  reis  can  que  li  dis, 
e  pardonet  eisi  com  li  requis. 

630  La  reine  mandet  ches  Benassis. 

Er  pol  Girarz  tornar  son  plor  en  ris, 
qu'enquer  ert  de  s'onor  poestadis. 

L'endemain  fu  dissades,    dies  pascaus, 
que  lo  reis  fu  baignaz,  tonduz  e  raus, 

035  la  reine  vestie  de  pailes  taus 

c'on  no  vistes  meillors,  vermels  ne  blaus ; 
e  vent  denant  lo  rei,  dis  li  soaus : 
»Seiner,  auiaz  un  songe  qui  toz  es  faus : 
enuit  m'ere  avis  aus  anz-iornaus, 

640  que  cons  Girarz  venie  per  uns  carraus ; 


entrave     ca    dedinz  per  is  portaus 

e  iurave  sor  sains,  com  om  leiaus, 

ia  mais  tan  com  el  fust  vis  om  carnaus, 

ne  vos  venges  per  lui  noise  ni  maus; 

portendie  ca  saule  de  nos  dossaus,  <us 

de  pailes,  de  tapiz  e  de  bancaus, 

et  ere  de  ta  cort  ris  senescaus.« 

»E  deus,   90  dis  lo  reis,  car  fus  il  taus, 

eu  vourie  que  fus  vis,  sains  e  saus ; 

e  per  hoc  si  me  fes  gerres  mortaus  eso 

e   fes  mei  e  als  meus  mil  dols  coraus.« 

»Seiner,  dis  la  reine,  donaz  me  un  don : 
que  tramete  saver  s'es  vis  o  non; 
que  l'autrer  aui  dire  au  viel  Drogon 
qu'enquere  es  el  toz  vis  el  reine  Oton.    655 
Reis,  laise  lo  venir  en  ta  maison 
e  per  deu  e  per  mei  li  fai  pardon, 
e  il  te  servira  a  esperon, 
car  tes  om  est,    li  meldres  de  ta  reon.« 
De  son  estant  se  mes  a  genollon  eso 

e  pres  lo  per  lo  peil  e  per  talon 
e  tochet  i  sa  boce  e  sa  facon ; 
e  li  reis  Ten  drecet,  e  no*ll  sot  bon ; 
e  de  can  que  li  quest  no'il  dist  que  non ; 
per  aitant  Ten  a  fait  l'otreieson  6C5 

qu'el  cuidet  qu'il  fust  morz  soz  Rossillon, 
o  fu  nafraz  el  peiz  soz  lo  menton, 
entrosque  l'endemain,  qu'acorde  fon, 
que  molt  se  repentit  d'iste  razon. 

L'endemain  fu  la  pasce,  com  s'esiois  670 
e'l  reis  a  Sainte  Croiz  la  messe  ois. 


611.  ioie  i  c.  X     612.  Dins   P;   les  met  X;   melhor  P     613.    e  Z,  ab  ?     614.  li  mentador 
X,    siei   menador   P     615.  uoil   X;    ia   comtar  P;    d.  le  p.  X     616.  fehlt  LP;  laraisnes  O     617. 
ainz  X     618.  Edunc  O     619.  ogis  Z     620.  Seinor  O    621.  d.  qle  meffet  diqst  X ;  daquels  P    622. 
Que    a  0\   deseritat  X;  fahs  meschis  P     623.  E  fehlt  X;   maleuoillance  X,   rnauoillance  O     623, 
624.    E   perdone   totz   cels    e   mortz  e  uis  P    624.  quil  X     625.  lauesques  si  fetz  P     626.  pole  o 
le   r.   X;    parlet  au  r.  k.  P     627.   que  ores  P     628.  tot  can  li  0\  quis  P     629.  c.  el  lhi  quis  P 
630.  fehlt  P;    ses  bons  assis  X;  bonassis  O     631.  Girat  que  pot  O ;  tornar  .g.  sos  plors  P\  p.  a 
r.  O     632.  Qu'  fehlt  P;  poestis  O     634.  Rue  O;  t.  b.  P    636.  Con  fehlt  X,  Anc  P;  ueistes  LO; 
e  O     637.  Ela  u.  costal  P     638-  mo  somi  P;    ert  O     639.  mestoit  X,  mer  O;  aut  senhs  iornaus 
P    640.  Quel  P\   ueneit  p  mie  uns  uaux  Z    641.  E  e.  LOP;   enta  X,  entrau  O;  sains  P    642.  iur- 
auue  0;  sus  P    643.  t.  fehlt  P;  nus  Z;  u.  cum  o.  P\  cornaus  O     644.   uendreit  Z;  aise  0\  ni 
dans  ni  m.  P     645,   646.  fehlt  P     645.  Portendue  ert  ta  sale  Z  (ert  anzunehmen?')     647.  El  P 
esteit  Z;  chies  s.  Z     648.  Ai   0;  f.  itaus  O     649.  E  0\   f.  e  s.  P    650.  pero  P\   fu  gerrers  O 
guerre  Z     651.  f.]  a  P;  m.  o  les  m.  Z ;   a.]  les  O     653.  Queu  O     654.  Quar  Z;  d.  conte  d.  LO 
draugon  LP    655.  Que  oncor  Z;  el  fehlt  L  ;   toz  fehlt  P     656.  len  u.  P     657.  fai  lhi  P    658.  E 
fehlt  P\   s.  be  a  e.  P      659.  te   o.   O ;    ton   r.  Z      660.  sest   mise  Z      661.  la  iambe  Z;   pel  P 
062.  so  meto  P    663.  sa  O;  d.  ne  li  fu  b.  Z     664.  tot  quan  lhi  P-  q.  n.  d.]  dis  h  d.  Z ;  de  P 
665.  E  p.  a.  1ha  f.  P\    faite  Z      666.  quida  Z,  cuidoit  0,  eugaua  P\  qu'il  fehlt  P      667.   E  Z 
668.  E  trosque  O,  Entro  a  P\  quar  corde  Oy  que  lacortz  P,  son  Z     669.   5.  r.  ra.  P    670.  patz 
quel  coms  a  quis  P;  quen  se.  Z     671.  Le  rei  L 


I  2 


Epik. 


Quant  a  portat  corone,  en  fu  eisis, 
il  demanderent  l'aige  e  son  assis ; 
e  com  il  ont  maniat,  passet  midis, 

C75  en  mi  la  sale  estendent  nous  tapis ; 
e  desus  faudestos  ab  aur  massis 
Carles  li  reis  de  France  en  un  s'asis, 
joste  lui  la  reine,  qurl  semonis; 
les  contes  ot  mandaz  e  les  marchis ; 

eso  e  lo  reis  drece  en  piez ;  a  toz  lor  dis : 
»De  Girart,  de  cel  conte  qui  fu  faidis, 
ben  avez  tuit  aui  qu'il  est  fenis. 
Car  li  pardonez  tuit  qui  rien  forfis; 
plus  soau  Ten  sera  en  pareis.« 

686  Tuit  li  ant  otreiat  can  que  lor  quis, 
fors  li  cons  Aimars  e  Aenris, 
cui  venquet  en  bataille,  lor  fraire  ocis ; 
Enri  del  destre  poin  moinun   li   fis; 
icil  li  pardonet  molt  a  envis ; 

690  la  reine  Ten  baise  e  boche  e  vis , 
apelet  Aimar,  clerc  de  Paris . 
»Prenet  drap  de  cansil  e  vair  e  gris 
e  annaz  tost  corent  chas  Benassis , 
lo  romeu  e  sa  fenne  me  revestis, 

6»5  lui  m'amene  £a  sus!«   E  cel  si  fis 
e  l'amene  el  palaz,  per  marbre  bis  ; 
as  degraz  de  la  sale  au  des  l'assis. 
La  barbe  Pes  cregude,  e  blanchesis, 
e  avent  li  molt  gen-t  sobre  lo  gris, 

700  e  ne  cuidet  ia  om  lo  coinegis; 

mais  lo  reis  si  fest  loc  au  plenier  vis  , 
de  mautalent  qu'il  ac  toz  negrecis ; 


lo  pardon  qu'il  a  fait,  de  deu  maudis 
e  clamet  la  reine  enianeris. 

Quant  lo  reis  veit  Girart,  si  s'en  irais,  tus 
apelet  Otoer  e  Bertelais, 
lo  conte  Aimar  e  Enestais. 
A  une  part  les  trais  de  son  palais: 
»Seinor,  est  ben  Girarz  fei  e  ernais? 
sor  mei  s'es  enbatus  is  glot    pusnais.       710 
E  ne  cuit  que  en  ma  cort  gaires  engrais ; 
diman  le  ferai  pendre  a  Montgelais.c 
La  reine  aginna  cons  Bertelais; 
e  il  la  ven  corent  sempre  d'eslais, 
e  pres  lo  rei  per  poin,  vers  se  lo  trais: 71» 
»  A,  seiner  reis  de  France,  amius,  que  fais  ? 
Girarz  ca  ven  a  vos,  ne  sat  o  mais. 
Reis,  se  tu  vols,  si'l  pen  o  le  defais; 
per  oc  si  iurera  sor  Saint  Gervais 
e  dera  mil  ostages,  qu'en  ta  cort  lais,     720 
que  ia  mais  ne  vos  faille  per  ren  qui  nais ; 
e  eu  le  plevirai  e  Enestais 
e  tuit  li  chevaler  de  ci  a  Ais.t 
En  is  loc  la  reine  lo  bec  li  frais, 
que  tot  li  fait  li  reis  can  vol,  e  mais.     7-25 

»Don,  quan  l'as  pardonat  ire  e  orguel, 
rendes  li  terre  plane,    bore  senz  caduel; 
puis  non  aura  en  France,  ce  quit,  reguel 
que'n  metrie  lo  seie  defor  au  suel ; 
tenez    mei    por    mauvaize    sei    cap    noi  730 

tuel.c 
E  lo  reis  respondet:   »Aisi  o  cuel.c 
Lai  li  rent  terre  plane  per  un  ran-fuel. 


672.  a  porta  LO,  ac  p.  P\  e  f u  assis  Z     673.  fehlt  Z;  EO;  aigua  P  6"]$.  c.  agren  P\  quant 
il  ot  m.  passe  Z    675.  Emmie  L\  s.  öftren  dos  n.  t.  P;   un  noes  Z    676.  Desor  un  faudestue  a  Z; 
Desus  dos  f.  ab  a.  sarcis  P    677.  f.  si  est  assis  Z:  sus  lun  P    679.  Lhi  comte  son  vengut  e  lhi  m.  P 
680.  E  fehlt  P\  se  d.  P\  le  Z     681.  dicel  Z,  aquel  P    682.  oi  toz  Z    683.  Or  li  pdont  chaseun 
Z;  Senhor  perdonatz  lhi  que  anc  f.  P    684.  1'  fehlt  Z;  P.  salua  en  sera  sarma  P   686.  Estiers  P\ 
aimar  7  aimeris  Z    687.  Quil  Z    688.  Eurn  Z;   A  lun  lo  d.  p.  uolar  en  f.  P    689.  Celui  Z,  Aquel 
P    690.  fehlt  Z     690,  691.  La  reina  apelet  c.  de  p.  P    691.  Aimar  dist  la  donne  Z;   naimar  cel 
O     692.  dras  0     693.  eh.]  an  P\  bonassis  O     694.  romain  Z     695.  Amaine  le  Z;  mamenatz  P; 
et  el  P     696.  fehlt  P    697.  Au  O;  la.  fehlt  0;    s.  en  aut  acis  P      698.  Creue  est  molt  la  b.  Z; 
blanchaacis  P     699.  auenc  P;    be  s.  la  g.  P     700.  li  O      701.  rei  lo  connut  Z;  f.  tost  P     702. 
Del  Z;    queu  ac  O;    tot  Z     703.  que  ac  P      705.  uit  P    706.  Otoet  O    707.  E  lo  c.  Z;  naimar 
O;  don  estais  P    709.  Seiner  LO ;  fols  P;  e  maluais  L,  enjanais  P    710.  Sus  P\   abatutz  P;  embatu 
cest  Z;  gloz  Z,  glotz/*     711.  Ge  L ;  estais  L     712.  sus  P    713.  enguignaZ;  cenet  un  comte  P 
714.  II   u.  a  lie  c.  L;  uen  i  c.  s.  delais  P    715.  Prist  le  r.  p  lo  p.  Z;  pren  P\  pel  P    717.  Girart 
0  \  u.  ca  Z,  sen  uen  P    718.  t.  le  u.  0\  lo  p.  P    719.  iurra  0\  suis  sanhs  P\  sains  O    721.  fehlt 
P    722.  len   Oy  o  P\   don  estais  P    723.  gue  aici  ais  P\   a]  ca  0     724.  cel  1.  Z     725.  Tot  ce 
Z;    que  u.  L     726.  Adonc  sunt   p.  Z;   o    0     727.  Redut  lhi    as  plan  b.  e  sanh  c.  Z     728.  cel 
quil  O     729.  Queu  0%   Qui  P    730.  Tinnaz  0;  al  m.  se  cäp  non  Z;  nolh  P     731.  li  respont  Z; 
uulh  P 


St. 


Aus  dem  antiken  Sagenkreis. 


13 


2.   Alexanderfragment. 


Foerster-Koschwitz,  Die  ältesten  Sprachdenkmäler 

Dit  Salomon  al  primier  pas, 

quant  de  son  libre  mot  lo  das: 

»Est  vanitatum  vanitas 

et  universa  vanitas«:. 
0  poyst  lou  me  fay  m'enfirmitas, 

toylle  s'en  otiositas; 

solaz  nos  faz'  antiquitas, 

que  tot  non  sie  vanitas. 

En  pargamen  no'l  vid  escrit, 
10  ne  per  parabla  non  fu  dit 

del  temps  novel  ne  del  antic, 

nuls  hom  vidist  un  rey  tan  ric 

chi  per  batalle  et  per  estrit 

tant  rey  fesist  mat  ne  mendic 
15  ne  tanta  terra  cunquesist 

ne  tan  duc  nobli  occisist 

cum  Alexander  magnus  fist, 

qui  fud  de  Grecia  natiz. 

Rey  furent  fort  et  mul   podent 
20  et  de  pecunia  manent, 

rey  furent  sapi  et  prudent 

et  exaltat  sor  tota  gent, 

mais  non  i  ab  un  plus  valent 

d'echest    dun  faz  l'alevament. 
25  contar  vos  ey  pleneyrament 

del  Alexandre  mandament. 
Dicunt  alquant  estrobatour 

que'l  reys  fud  filz  d'encantatour. 

mentent,  fellon  losengetour. 
so  mal  en  credreyz  nee  un  de  lour, 

qu'anz  fud  de  ling  d'enperatour 

et  filz  al  rey  Macedonor. 
Philippus  ab  ses  pare  non; 

meyllor  vasal  non  vid  ainz  hom. 
85  Echel  ten  Gretia  la  region 

e*ls  porz  de  mar  en  aveyron. 

Fils  fud  Amint',  al  rey  baron 

qui  al  rey  Xersen  ab  tal  tenzon. 
Et   prist    moylier   dun    vos    say   dir 
40  quäl  pot  sub  cel  genzor  iausir, 

sor  Alexandre  al  rey  d'Epir, 

qui  hanc  no  degnet  d'estor  fugir 

ne  ad  enperadur  servir: 


*-, 


Sp.  238,  29g.  —  Monaci,  FacsimiW*-,   T.  27 ',  28. 

Olimpias,  donna  gentil, 
dun  Alexandre  genuit. 

Reys  Alexander  quant  fud  naz, 
per  granz  ensignes  fud  mostraz ; 
crollet  la  terra  de  toz  laz  \ 
toneyres  fud  et  tempestaz; 
lo  sol  perdet  sas  claritaz,  50 

per  pauc  no  fud  toz  obscuraz; 
ianget  lo  cels  sas  qualitaz, 
que  reys  est  forz  en  terra  naz. 

En  tal  forma  fud  naz  lo  reys, 
non  i  fud  naz  emfes  anceys;  5» 

mays  ab  virtud  de  dies  treys 
que  altre  emfes  de  quatro  meys; 
si'l  toca  res  chi  micha  peys, 
tal  regart  fay  cum  leu  qui  est  preys. 

Säur  ab  lo  peyl  cum  de  peysson,        «0 
tot  cresp  cum  coma  de  leon; 
Tun  uyl  ab  glauc  cum  de  dracon, 
et  V  altre  neyr  cum  de  falcon; 
de  la  figura  en  aviron 
beyn  resemplet  fil  de  baron.  e§ 

Clar  ab  lo  vult,  beyn  figurad, 
säur  lo  cabeyl  recercelad, 
plen  lo  collet  et  colorad, 
ample  lo  peyz  et  aformad, 
lo  bu  subtil,  non  trob  delcad,  70 

lo  corps  d'aval  beyn  enforcad, 
lo  poyn  el  braz  avigurad, 
fer  lo  talent  et  apensad. 

Mels  vay  et  cort  de  l'an  primeyr 
que  altre  emfes  del  soyientieyr;  ts 

eylay  o  vey  franc  cavalleyr, 
son  corps  presente  volunteyr; 
a  fol  omen  ne  ad  escueyr 
no  deyne  fayr  regart  semgleyr  \ 
aysi's  conten  en  magesteyr  ao 

cum  trestot  teyne  ia  l'empeyr, 

Magestres  ab  beyn  affaetaz, 
de  totas  arz  beyn  enseynaz, 
qurl  duystrunt  beyn  de  dignitaz. 
et  de  conseyl  et  de  bontaz,  sr 

de  sapientia  et  d'onestaz, 


13.  estric     60  f.  Foerster:  cum  de  leon,  T.  c.  cum  coma  de  toison 


14 


Epik. 


St.  3 


de  fayr  estorn  et  prodeltaz. 

L'uns  Penseyned  beyn  parv  mischin 

de  grec  sermon  et  de  latin 
90  et  lettra  fayr  en  pargamin 

et  en  ebrey  et  en  ermin 

et  fayr  a  seyr  et  a  matin 

agayt  encuntre  son   vicin. 

Et  l'altre    duyst  d'escud  cubrir 
06  et  de  ss'espaa  grant  ferir 

et  de  sa  lanci'  en  loyn  iausir 


et  senz  fayllenti'  artet  ferir; 
li  terz  ley  leyre  et  playt  cabir 
e  l  dreyt  del  tort  a  discernir. 

Li  quarz  lo  duyst  corda  toccar 
et  rotta  et  leyra  clar  sonar 
et  en  toz  tons  corda  temprar, 
per  se  medips  cant  ad  levar, 
li  quinz  des  terra  misurar 
cum  ad  de  cel  entro  .  .  mar. 


100 


105 


3.   Jaufre. 

Ilds.  Nat.   2164  (A),   12571   (B),    Vat.  3207  (C). 
yaufre,  auf  der  Suche  nach  dem  Übelthäter  Taulat,  hat  die  im  letzten  Abenteuer  Befreiten^  wie 
stets,  an  den  Hof  des  Königs  Artus  gesandt,  damit  sie  dort  von  ihrer  Befreiung  erzählen.    Von  dieser 
Berichterstattung  kehrt  der  Dichter  zu  seinem  Helden  zurück.     (A  fol.  36d,  B  fol.  iSa,    C  fehlt.) 


D'aquest  avetz  assatz  ausit, 

que  lor  mesatge  an  furmit, 

e  laissem  los  oimais  estar, 

que  de  Jaufre  devem  parlar, 
5  que  se*n  va  tot  ien  e  suau 

e  non  troba  ni  ve  ni  au 

home  que  1  diga  veramen 

novas  d'aqel  que  va  queren. 

E  es  totz  las  e  enuiatz, 
10  que  tant  es  feritz  e  machatz 

e  tant  a  estat  de   maniar 

e  de  dormir  e  de  pausar 

c'ades  se  cuia  renlinquir, 

car  no's  pot  el  caval  sufrir. 
15  Tal  son  a  qu'ades  va  dormen 

e  ades  sai  e  lai  volven, 

c'ades  a  paor  de  cazer. 

E  aissi  anet  tro  al  ser, 

que  non  ten     cariera  ni  via 
2o(nive  ni  sap  ies  on  se  sia), 

mas  lai  on  lo  cavals  lo  mena. 

E  la  nuitz  fon  bella  e  serena, 

que  non  es  trebols  ni  escura ; 

e  es  vengutz  per  aventura 
*r>  en    un    vergier    tot   claus    de    marbre, 

qu'el  mon  non  cre  que  aia  arbre, 

104.  {Foe.:    vielleicht  ==■  duist    terra) 


per  so  qu'el  sia  bels  ni  bos, 

que  non  i  aia  un  o  dos, 

ni  bona  erba  ni  bella  flor 

que  lains  non  aia  largor,  *q 

es  eix  ne  una  flairors  tan  grantz, 

tan  dousa  e  tan  ben  flairantz 

con  si  fos  d'ins  de  paradis. 

E  aitant  tost  col  iorns  faillis, 

el  auzel  d'aquella  encontrada  a* 

tot  entorn  una  grant  iornada 

sen  venon  eis  arbres  iogar, 

e  pueis  comenson  a  cantar 

tan  asaut  e  tan  dousamentz 

que  non  es  negus  estrumentz  40 

que  fasa  tan  bon  escoutar; 

e  tenon  o  tro  al  iorn  clar. 

E"l  vergiers  es  d'una  pulcella 
que  a  nom  Brunissens  la  bella, 
e  sos  castels  a  nom  Monbrun.  45 

E  no'us  cuidetz  ges  que  sol  un 
n'aia,  q'enantz  n'a  d'autres  motz, 
mas  Monbrus  es  lo  caps  de  totz 
e  deu  aver  la  seignoria. 
Mas  la  pulcella  non  avia  aq 

paire  ni  maire  ni  marit 
ni  fraire,  car  tuit  son  fenit 
105.  e.  be  m.  {für  be:   Cornu  en,    Heyse  Thomas  la, 


Hofm.  Foe.  ke). 

2.  mesatges  A;  fornit  B  4.  ucs  uuol  p.  B  5.  va]  uau  B  8.  daicel  B  13.  cuita  B  14. 
nes  B;  tenir  B  19.  tenc  A  20.  non  ue  ni  sap  on  B  21.  son  B;  caual  A  22.  nuit  fes  A  25. 
totz  B  27.  bes  B  28.  i  fehlt  B  29.  bena  B  31.  eis  B\  flairor  AB  34.  iorn  AB  35.  Eis 
AB;  auzels  A  37.  arbre  B  39.  a.]  suau  B  40.  estrument  A  42.  o  fehlt  B  43.  uergier  AB 
44.  Brunesentz  B  45.  sus  A,  son  B\  castel  B\  Munbrun  A  46.  nus  A,  non  B  47.  q'  fehlt  B 
48.  Munbrun  A,   Monbrun  B;   era  cap  A\   cnp  B 


St.  3- 


Abenteuerroman . 


15 


e  mort  e  d'est  segle  pasat; 

e  ela  ten  la  eretat, 
65  que  no  i  a  nulh  autre  seinor. 

E  el  castel  a  grant  ricor 

de  menestrals  e  de  borzes 

e  de  ioves  omes  cortes, 

que  tot -Tan  son  alegoratz 
60  e  mantenon  gautz  e  solatz, 

e  ioglars  de  moutas  manieiras, 

que    tot   iorn    van    per   las    careiras 

cantan  e  trepan  e  bürden, 

e  van  bonas  novas  dizen 
65  e  las  proessas  e  las  gerras 

que  son  faitas  en  autras  terras. 

E  a  i  domnas  ben  enseinadas, 

gent  parlantz  e  acostumadas 

de  gent  acuillir  e  d'onrar 
70  e  de  totas  proesas  far. 

Tan  an  lor  cors  presantz  e  gais 

que  caseuna  dis  que  val  mais 

de  l'autra  es  ten  per  plus  bella. 

E  si  hom  d'amors  las  apella, 
7ösaben  e  gent  et  asaut  dir 

o  d'autreiar  o  d'escondir. 

E  el  castel  a  .VIII.  portiers, 

que  cascus  a  mil  cavaliers, 

que  garon  .VIII.  portas  que  i  a; 
so  e  cant  nuls  hom  guerra  lor  fa, 

aqui  mezeis  son  tuit  ensems ; 

e  aisi  o  an  tengut  long  tems. 

E  cascus  entent  en  amor 

e  cuia  amar  la  meillor. 
86  Per  so  son  tuit  pros  e  valent 

e  enseinat  e  avinent 

e  cavallier  meravillos, 

car  per  amor  es  hom  plus  pros, 

plus  gais  e  de  maior  largesa, 


e  miels  sen  gara  d'avolesa;  so 

car  avols  hom  non  gara  ren, 
qi's  voil,  li  di  o  mal  o  ben, 
per  que  son  tuit  abandonat 
—  per  so  car  no  son  ren  presat  — 
en  avolesas  far  ni  dir.  §s 

Mas  qui  son  pretz  vol  enantir, 
deu  esser  larcs  e  avinens 
e  amoros  a  totas  iens. 
Aital  son  tuit  eil  del  castel, 
que  non  i  a  im  lag  ni  bei,  100 

que  tuit  non  sion  agradiu 
e  que  malvestat  non  esquiu. 
E'l  palais  es  bastitz  aitals: 
de  grans  peiras  brunas  carals 
es  totz  entorn  claus  e  muratz  105 

e  menudamentz  dentelatz, 
e  las  tors  brunas  ensamentz. 
Et  a'n  el  meig  mout  ricamentz 
una  auta  e  fort  e  dreita 
qe  ia  non  er  per  ren  destreita.  no 

E  a  i  de  donzellas  .V.  cenz, 
que  totas  servon  Brunissens 
a  son  plazer,  la  nuit  e'l  dia. 
Mas  Brunissens  a  seinoria 
sobre  totas  de  gran  beutat,  115 

que  cant  auria  om  cercat 
tot  est  mon  e  pueis  mentagudas 
totas  cellas  que  son  audas, 
non  auria  hom  una  trobada 
tan  bella  ni  tan  ben  formada;  120 

que  sos  ueils  e  sa  bela  cara 
fan  oblidar,  qui  ben  esgara, 
totas  cellas  que  vistas  a, 
que  ia  sol  no  Ten  menbrara, 
car  plus  es  fresca,  bella  e  blanca  125 

que  neus  gelada  sus  en  branca 


53.  del  s.  B  55.  nu  A,  non  B ;  nulh  fehlt  B  56.  HL  fehlt  A\  granda  A  62.  van  fehlt 
B;  la.  B  63.  Canton  t.  e  baorden  B  68.  parlant  A  69.  donar  A  71.  presant  A,  prisatz  B 
74.  damar  B  75.  Saubon  ou  g.  B  76.  E  A  77.  .VII.  B  78.  caseun  B  79.  .VII.  B;  qui  i  B 
80.  nul  AB  81.  totz  A  82.  o  fehlt  A\  a  tenitz  B  83.  caseun  Aß;  en]  an  B  85.  P.  que  s. 
totz  B\  ualentz  B  86.  auinentz  B  89.  gai  AB  90.  garda  A  91.  auol  B  92.  Ques  voilla  diga 
m.  B  94.  So  sapiatz  ben  en  Verität  A  95.  auolesa  B  96.  que  B  97.  Deus  B  101.  lies  etwa 
no'il  sion  Tobler  103.  bastit  AB;  aital  B  104.  gran  p.  grossas  c.  B  105.  E  es  i4,  E  B\ 
claus  fehlt  A  106.  bataillatz  B  107.  tor  B  108.  E  mels  bastidas  ricamens  A  109.  Auta  e  gran 
e  f.  A\  fortz  B  no.  E  B\  peren  A,  per  gent  B  112.  Brunesentz  B  113.  noitz  B  116.  om 
auria  B  117.  e]  es  A  118.  naseudas  B  120.  ien  B  121.  Que  sol  sos  beiltz  ueils  e  sa  c.  B 
122.  Fai  B\  lesgara  B  124.  ia  fehlt  B  125.  est  B\  blanca  e  bela  e  fresca  A  126.  Que  non 
es  gelada  sutz  lerba  fresca  A\  galada  B 


i6 


Epik. 


St.  3- 


ni  que  rosa  ab  flor  de  lis. 

Que  sol  ren  no  i  a  mal  asis, 

descovinen  ni  laig  estan, 
iaoaisi  es  faita  per  garan, 

que     no    i  a   ops    ni    mais    ni    meins. 

E  sa  boca  es  tant  plasens 

que  par,  qui  ben  la  vol  garar, 

c'ades  diga  c'om  l'an  baisar. 
135  E  fora  bellazor  dos  ,tans, 

mas  non  fo,  prop  a  de  set  ans, 

ses  ira  ni  ses  consirier, 

que  non  pot  aver  alegrier, 

ans  l'aven  quec  iorn  a  lassar 
uo  catre  ves  en  gran  dol  a  far, 

e  cada  nueg  leva's  tres  ves 

e  plora  tan  que  lassa  n'es, 

e  mena  un  dol  tan  esquiu 

que  merauilla  es  con  viu 
145  ni  con  pot  dormir  ni  pausar; 

mas  los  auzels  vai  escoltar 

del  vergier  ques  al  pe  del  mur, 

e  cant  los  au,  esta  segur 

e  dorm  un  son,  e  pueis  resida 
löo  e  leva  sus  e  piain  e  crida. 

E  tota  la  gens  de  la  terra 

menan  aquesta  eisa  gerra, 

que  cascus  crida  e  plora  e  piain, 

iove  e  viell,  petit  e  gran. 
155      E  Jaufres  es  cambaterratz 

e  es  se'n  el  vergier  entratz 

per  una  porta  c'a  trobada 

gran  e  bella  e  ben  obrada*, 

e  a'l  fren  al  caval  ostat 
160  e  laissa'l  a  sa  volontat 

paiser  de  la  bella  erba  fresca, 

que'l  reven  lo  cor  e*l  refresca; 

e  pueis  met  l'escut  a  son  cap, 


e  anc  per  bruida  ni  per  gap 
ni  per  neguna  ren  c'ausis, 
non  laisset  que  non  s'adormis, 
car  fort  petit  enten  ni  au, 
e  es  se  adormitz  tot  suau. 
E  Brunissens  tenc  son  solatz 
ab  sos  cavaliers  plus  privatz 
en  son  palais  apres  sopar, 
tro  que  fon  ora  de  colgar, 
q'ela  dix:    »Partam  cort  oimais.« 
E  tuit  desliuron  lo  palais. 

E  pueis  entra  se'n  Brunissens 
en  sa  cambra  privadamentz 
ab  cellas  quel  devon  servir' 
e  cuiet  los  auzels  auzir 
aisi  con  cada  nueg  sol  far, 
que  cantavon  a  son  colgar, 
e  no'ls  au,  de  que's  mout  irada; 
e  dix  que  bestia  es  intrada 
per  atrasaig  en  son  vergier, 
o  calque  estrain  cavallier, 
»per  mon  enuig  e  per  mo  maU. 
E  fa  sonar  lo  senescal 
a  una  pulcella  corrent ; 
e  el  es  vengutz  mantenent 
e  demandal:   >C'avetz  ausit?«    — 
»Fort  mal,  dis  ella,   m'a  servit 
cel  qu'es  en  mon  vergier  entratz 
e  a#ls  auzels  espaventatz 
nils  a  faitz  gequir  de  cantar, 
que  greu  poirai  oimais  pausar. 
E  anatz  vezer  qui  lai  es, 
e,   si  es  hom,  sia  mortz  o  pres.c 
»Domna,  dis  el,  mout  volentiers.« 
E  a  sonat  dos  escudiers, 
e  cascus  pres  un  gran  brandon 
e  van  se'n  tost  lai  d'esperon. 


127.  rosas  ne  t.  B  128.  non  a  A  129.  Decouinen  A,  Desauinent  B  131.  non  AB;  erstes  ni 
fehlt  A  113.  vo  g.  A  139.  laisar  B  140.  en]  a  A  141.  leuan  B  142.  ploran  B\  tro  A  143.  menan 
B  144.  merauillas  B  146.  auzel  B  147.  que  al  B  149.  s.]  pauc  B  151.  gen  AB  152.  Mena 
B  153.  cascun  plora  e  crida  B  154.  gan  A  155.  Jaufre  AB  156.  es  en  5  161.  la  fehlt  B\ 
bell  e.  B  163.  loscu  B  164.  bruide  A  165.  fehlt  A  166.  Nos  I.  A  Nach  166  Del  maltrait 
qe  avia  pris  A  169.  ten  B  170.  Ab  de  s.  A\  caualier  B;  plus  fehlt  A  173.  E  a  ditz  partan 
B  174.  deliuron  B  177.  quil  B  178.  cuier  A  181.  nols]  nul  A ;  mor  i.  A  184.  calsque  estrains 
B  185.  e]  o  A  186.  lo]  son  B  187.  c]  tot  ient  B  188.  uengut  B  190.  seuit  A  191.  Cels 
AB  192.  Qe  A  194.  poria  B  195.  lan  B  196.  E  fehlt  A\  mort  AB  198.  sonatz  B  199. 
cascun  B\  bastun  A     200.  tost  fehlt  B\  1.  as  esperon  B 


St.  3- 


Aben  teuerroman . 


*7 


E  cant  son  el  vergier  intrat, 

an  Jaufre  lains  atrobat 

dormen,  a  son  cap  son  escut. 

El  senescals  per  gran  vertut 
jossona  Jaufre,  c'an  sus  coren, 

mas  el  non  au  ren  ni  enten. 

E  el  lo  bursa  e*l  socot: 

»Atrasag  ne  levares  tot, 

dis  lo  senescals,  o  i  mores  1« 
110  Ab  tant  se  resida  Jaufres ; 

e  es  se  levatz  en  sezens 

e  respondet  cortesamens : 

»Franc   cavallier,    per   Dieu   non   sia; 

vailla  mi  ta  cavallaria, 
jus  ton  pretz  e  ton  enseinament ; 

laisa'm  dormir  a  mon  talent.«   — 

»Ja,  dis  el,  no'us  dormiretz  plus, 

ans  ne  venretz  ab  me  lai  sus 

denan  ma  domna,  si  be'us  pesa. 
}2o  Tro  qe  n'aia  veniansa  presa 

de  te,  non  aura  alegrier, 

car  anc  intrest  en  son  vergier 

per  sos  auzels  espaventar, 

e  l'as  tout  dormir  e  pausar. «  — 
J25  »Ja,  dis  Jaufres,  si  deus  me  valla, 

non  la*m  menaras  sens  bataila 

o  tro  que  aia  pron  dormit.« 

E'l  senescals,  cant  a  auzit 

que  batailla  quer  e  demanda, 
jso  a  un  dels  escudiers  comanda 

que'l  fasa  sas  armas  venir. 

E  Jaufres  es  tornatz  dormir, 

e  dormi  tant  tro  l'escudier 

ac  aportat  al  cavallier 
J35  armas  e  adug  son  caval. 

Pueis  escrida:     »Vai  sus,  vasal! 

que  cavalier  as  atrobat.« 


E  Jaufres  non  a  mot  sonat, 

aisi  dorm  apreisadamen. 

E  el  lo  socot  e  l'enpein  240 

tant  entro  que  residat  l'a. 

E  can  el  vi  qu'enug  ara, 

respon,  e  vel  vos  sus  levat: 

»Cavallier,  dis  el,  gran  pecat 

as  de  me,  car  nom  vols  laisar  245 

dormir,  c*a  penas  puesc  du  rar, 

tal  son  ai  e  tan  sui  machatz. 

E  pueis  vei  que  ta  volontatz 

es  que't  vols  tan  ab  me  conbatre, 

sit  puesc  de  ton  caval  abatre,  250 

laisar  m'as  pueis  dormir?«  —  »O  ieu, 

so  ditz  lo  senescals,  per  dieu; 

que  de  me  non  aias  paor.« 

E  Jaufres  ves  son  caval  cor, 
e  mes  lil  fre,  pueis  a*l  cenglat,  255 

e  vel  vos  mantenent  puiat; 
e  es  vengutz  de  tal  randon 
ves  lo  senescal,  lai  on  fon. 
E*l  senescals  de  gran  air 
venc  ves  el,  e  vai  lo  ferir,  260 

mas  non  l'a  crolat  ni  mogut. 
E  Jaufres  fer  el,  per  vertut, 
tal  colp  que  a  terra  l'a  mes. 
»Oimais,  dis  el,  sol  que  no'us  pes, 
me  laisaretz  dormir,  so  cre.«  »«5 

Dis  lo  senescals:     »Per  ma  fe, 
o  ieu,  car  assatz  n'ai  razon.« 
E  pueis  tornet  se*n  d'esperon 
totz  vergoinos  e  fort  iratz. 
E  can  fon  el  castel  intratz, 
troba  sa  domna  Brunissen, 
que'l  demanda:     »Venetz  vos  en? 
que  avetz  el  vergier  trobat?«  — 
»Domna,  un  cavalier  armat, 


270 


201.  intratz  B  202.  trobatz  B  204«  senescal  A  208.  seuares  A  209.  senescal  car  m.  A 
210.  es  residatz  B  213.  Francs  A  214.  Vaillam  t.  c.  B  215.  Tos  B;  ensignamentz  B  216. 
talentz  B  217.  El  dis  qenus  d.  A\  no  i  dormiras  B  218.  ueiras  B\  saisus  A  219.  se  ben  te 
p,  B  220,  Quentro  caia  B  221.  tu  A  223.  son  B  225.  So  B\  iaufre  AB  226.  menares  B 
228.  senescal  c.  ac  A  231.  fasun  A;  fasas  sa  arma  B  232.  iaufre  AB;  tornat  B  235.  adus  A 
236.  E  p.  crida  ua  s.  B  237.  as]  ab  B  238.  iaufre  AB  239.  apreisadament  A,  apresadamentz  B 
24O;  lenpeint  At  lespeintz  B  241.  resida  B  242.  que  non  g'ara  B  (=  no'n  garra  aufzunehmen  Eblg.) 
245.  uol  B  249.  uoillas  ab  me  ^  251.  p.  fehlt  A  252.  Respont  B\  senescal  A  254.  iaufre 
AB  255.  m.  lo  f.  e  p.  B  257.  uengut  de  gran  r.  B  258.  senescals  B\  son  B  259.  senescal 
A\  aisir  B  262.  iaufre  AB]  el]  lo  A  265.  laisairetz  B  266.  Car  couenges  me  a  bona  fe  A\ 
le  B  267.  nas  r.  B  268.  torna  sen  desporon  B  269,  Tot  A;  f.]  totz  B  270.  palais  B 
273«  Quauetz  B\  trobatz  B     274.  armatz  B 

Appel,  Prov.  Chrestomathie.  2 


i8 


Epik. 


St.  3. 


275 que  ia  meillor  no'n  cal  querer; 
e  dormia  de  tal  poder 
qu'a  penas  lo  poc  residar.«    — 
>E  con    l'avetz  laissat  anar? 
per  que  nol  rn'avetz  amenat? 

280  ia  per  so  non  l'aiatz  laisat, 
que  ia  tro  que'l  veia  pendut, 
non  maniarai,  si  dieus  m'ajut.»  — 
E  el  li  iespon:     »Per  ma  fe, 
domna,  non  vol  venir  per  me, 

285 nil   puesc   de   son   dormir   levar.c 
»Non?  dis  ella,  faitz  mi  sonar 
a  la  gaita  mos  cavalliers.«   — 
»Domna,  dis  el,  mout  volontiers.« 
E  fa  a  la  gaita  sonar 


los  cavalliers  et  ajostar, 
que  vengutz  n'i  a  ben  eine  cens 
en  petit  d'ora,  totz  correns, 
e  son  garnit  en  mieg  la  sala. 
E  Brunissens  irada  e  mala 
dis  lor:   »Barons,  us  cavalliers 
mals  e  orgoillos  e  sobriers 
sen  es  en  mon  vergier  entratz, 
que  m'als  auzels  espaventatz, 
per  mon  enuig  e  per  mon  mal, 
e  no  vol  per  mon  senescal 
venir  a  me,  tant  a  d'orguel ; 
e  s'ieu  la  testa  no  Ten  tuel 
e  nol  fas  morir  a  dolor, 
ia  mais  no  vuel  tener  honor.« 


290 


29g 


809 


Jaufre  ist  mit  Augier  de  Cliart  wieder  auf  dem  Wege  nach  Monbrun,  in  dessen  Herrin 
Brunissen  er  sich  verliebt  hat.  Diese,  die  ihrerseits  Jaufre  liebt,  ohne  da/s  einer  von  des  anderen 
Liebe  weifs,  hat  ihren  Senechal  ausgesandt ,  den  Ritter  zu  suchen.  Jaufre  und  Augier  sind  im 
Gespräch  über  Brunissen.     (A  fol.  71°,  B  fol.  40*,    C  fehlt.) 


805      Aissi  sen  van  entr'els  parlan; 

e  ab  aitan  lor  saill  denan 

lo  senescals  de  Brunesen, 

que  a  Jaufre  anat  queren 

a  Cardoil,  on  a  vist  Taulat, 
810  e  al  castel  on  a  istat 

lo  cavalliers  tan  longamentz 

en  preson  ab  d'autres   »V-   centz. 

Tant  l'a  e  sai  e  lai  cercat 

que  vel  vos  ab  el  aiostat. 
815  E  Augiers,  can  lo  vi  venir, 

conoc  lo  el  va  coniauzir 

e  demandar  com  es  aqui. 

E'l  senescals  dis  li  consi, 

con   quer  Jaufre   ni   con   l'a   quist; 
820  e  dis  li  que  mala  l'a  vist, 


si  nol  pot  a  Monbrun  menar, 
que  sens  el  no  i  ausa  tornar, 
e,  si  o  fa,  vengutz  es  mal. 
Augiers  respon  al  senescal : 
»Seiner,  trobat  avetz  Jaufre, 
que  vel  vos  aqui,  per  ma  fe, 
e  cre  que  l'en  puscatz  menar 
a  Monbrun.     Anatz  l'en  pregar, 
e  ieu  pregar  lo'n  ai  ab  vos.«   — 
»Per  dieu,  mout  i  dises  que  pros, 
dis  el,  e  disses  me  amor 
que  no  la'n  podetz  dir  maior.« 
Ab  tant  es  a  Jaufre  vengutz, 
e  al  dichas  mot  granz  salutz 
daus  part  sa  domna  Brunissen 
et  apres  de  tota  sa  ien, 


sao 


275*  <!•]  trobar  A\  darauf  v.  274,  275  wiederholt  wie  hier  im  Text  277.  pusc  A  283. 
r.  1.  A  284.  n.  v.]  noul  A  286.  E  ella  dis  A  289.  El  fa  1.  g.  crid.ir  B  291.  uengut  B  292. 
tot  B  293.  garnitz  AB  294.  E  fehlt  A  295.  un  B  296.  erstes  e  fehlt  B  29S.  m'  fehlt  A\ 
mal  a.  B  301.  dorglel  B  302.  nul  tuil  A  303.  faitz  B  306.  Ab  tan  lo  solli  denan  A  307. 
senescal  AB  309.  uit  A  310.  E  Meliantz  que  desertat  B  311.  Auia  estat  t.  1.  B\  cavallier  A 
312.  prisons  B;  dautre  AB  313.  erstes  e  fehlt  B  316.  e  val  B  317.  demandal  B  318.  senescal 
AR  319.  Q.  i.  ni  c.  la  tant  q.  7?  321.  Sil  non  A  322.  noi  iausa  B  323.  uengut  les  mals  A 
324.  Augier  A\  senescals  A  327.  nel  p,  B;  E  podes  len  am  uos  m.  A  328.  Ab  A  329.  Ien  B 
331.  Ditz  B;  disset  A  332.  la'n  =  la'm  r  333.  Ab  aitant  ez  a  B  334.  motz  A\  gran  B 
335.  Das  p.  sas  domnas  Brunessentz  B    336.  totas  sas  ientz  B\  la  A 


St.   3, 


Abenteuerroman . 


19 


»que  mout  vos  volrion  vezer. 
E  seiner,  sius  ven  a  plazer, 
prenetz  ab  ma  domna  l'ostal, 

»40  o  si  non,  ab  son  senescal; 
e  prec  vos  o  per  amistat.« 
E  Jaufres  a  fort  sospirat 
e  respon  ab  aquel  sospir: 
»Seiner,  e  com  o  podetz  dir 

45c'ab  vostra  domna  ni  ab  vos 
prenda  l'ostal?  car  dieus  en  cros 
noca  fon  anc  plus  trebaillatz 
ni  plus  feritz  ni  plus  macatz 
con  ieu  lai  fui,  non  sai  perque; 

50  e  on  plus  clamava  merce, 
adonx  era  ieu  plus  batutz, 
plus   trebaillatz   e    pietz   vengutz.« 
»Bels  seiner  cars,  si  dieus  mi  gar, 
d'aiso'ns  podem  ben  razonar, 

35  dis  lo  senescals,  que  tant  era 

nostr'aventura  dura  e  fera, 

nostre  trebails,  nostra  dolor, 

que  sufriam  per  mon  seinor, 

per  que  tuit  eravam  marrit; 

*oe  per  el  fasiam  lo  crit 
que  l'autra  nuit  nos  ausis  faire. 
E  si  fos  mos  fils  e  mos  paire 
que  l'aventura  demandes, 
tan  n'avia  mon  cor  engres, 
sno'l  garira  sanz  Julianz 
qu'ieu  non  l'aucises  de  mas  manz, 
se  i  pogues  primiers  avenir. 
Mas  vos  nos  avetz  fait  giquir 
lo  crit  e*l  dol  el  mariment, 
°e-ns  avetz  dat  esbaudiment, 
car  avetz  mon  seinor  gitat 
de  preson  e  vencut  Taulat 
e  ma  domna  si  alegrada 


que  ia  mais  non  sera  irada, 

ans  Ter  meiller,  si#us  pot  vezer  S75 

ni  far  servisi  ni  plazer, 

que  si  Nostre  Seinor  vesia. 

E  prec  vos  per  santa  Maria, 

seiner,  si'us  platz,  e  per  merce, 

queus  n'intretz  el  castel  ab  me.«  —       sso 

»Fatz  o,  seiner  I«  so  ditz  Augiers. 

E  Jaufres  respont:   »Volontiers, 

si'm  vol  de  Brunissen  garar, 

que  de  ren  no*m  puesca  forsar 

ni  retener  oltra  mon  grat  885 

ni  ab  ma  mala  volontat.«   — 

»Seiner,  aisso  prenc  sobre  me, 

sobre  deu  e  sobre  ma  fe, 

que  ma  domna  non  vos  fara 

que  plazer,  oc,  tant  con  poira.c  - —  «90 

»Ar  anem  doncs  a  bon  aur, 

e  dieus  dorn  la  meillor  agui 

que  non  l'agui  a  l'autra  ves.c 

Dis  lo  senescalz :     »Si  aures, 

seiner;  d'aiso  no'us  cal  temer.  ass 

E  ieu  vauc  rae'n  per  far  saber 

a  ma  domna  que  vos  venetz.« 

Dis  Jaufres:    »Fort  ben  o  dissetz; 

e  si  segur  lai  puesc  entrar 

e  eissir,  cant  o  volrai  far,  400 

d'oc  o  de  non  mi  tornatz  dir, 

qu'ieu  non  voill  ancaras  morir.« 

Mas  aisso  dis  tot  per  esquern, 

qu'el  fons  de  mar  o  en  enfern 

se*n  entraria  tot  coren,  405 

sol  que  lai  saupes  Brunesen. 

Lo  senescals  se"n  vai  coren; 
e  Jaufres  tot  suau  e  gen 
lo  sec,  de  Brunesen  pensan, 
d'oras  en  autras  sospiran,  *io 


337.  uolrison  A  338.  si  uos  uenc  B  339.  a  AB  340.  E  5;  lo  s.  /4  342.  iaufre  AB 
346.  canc  dieu  A  347.  Onca  A  350.  Con  p.  A  352.  pienz  A  353.  Car  A\  car  AB;  dieu  AB 
354.  Ieu  B  357.  trebail  A ,  trabail  B  358.  souffirrian  B  361.  Ca  A;  noitz  uos  B;  ausit  A 
362.  Que  A\  mon  B;  mon  AB;  fraire  A  363.  lauenturas  B  364.  nauria  m.  cors  B  365.  Que 
nol  g.  s.  iohans   B     366.   laucies  A     367.   primier  B     368.  nos  uos  B;  faitz  B;  iaquir  A     369. 


c.  lo  d.  lo  m.  A  375.  meillor  B  380.  castastel  A  381.  fait  A;  dis  B  382.  iaufre  AB 
Si  uuel  A  384.  de]  ia  B;  non  p.  forsor  A  386.  ab  rna  m.]  a  mala  A  387.  iso  pren  B 
Si  A,  Qui  B  391.  Ar  fehlt  A;  a]  en  A  392.  don  lam  B  393.  lai  ac  A  394.  senescal  B 
daquo  A;  nos  B  398.  iaufre  AB;  fort  fehlt  B  399.  puec  A  401.  o]  e  5;  mo  tornetz  B 
en]  de  B  405.  e.]  metria  A;  corentz  B  406.  brunesentz  B  407.  senescal  AB  408.  iaufre  AB; 
t.  e  s.  e  g.  A     409.  brunesentz  B     410.  in  B 


383. 
390- 
395- 
4°4- 


20 


Epik. 


St.  3. 


de  son  cors  e  de  sa  beutat, 
que  l'a  destreit,  pres  e  lassat 
si  que  non  a  de  si  poder 
ni  cuia  la  sazon  vezer 

415  que  ab  ella  puesca  parlar, 
son  mal  ni  sa  dolor  mostrar, 
don  a  tant  que  Ter  a  morir, 
s'ella  non  pensa  del  garir. 
Aissi  se'n  vai  totz  enpensatz. 

420 El  senescals  es  se'n  intratz 
a  Monbrun,  tan  con  pot  baten, 
e  venc  se  n  denant  Brunesen. 
E  cant  lo  vi,  fon  esbaida, 
e  es  en  pes  corent  saillida. 

425  Enantz  que'l  disses  autra  ren, 
demanda  sei  cavallers  ven 
ni  si  l'a  trobat  ni  on  es. 
»Domna,    dis    el,    leu   lo    veires.« 
»Cossi  leu?  aisso  que  vol  dir? 

480  Com  ausses  denant  me  venir 
sens  el,  que  nol  me  menassesr 
Si  m'aiut  dieus  ni  santz  ni  fes, 
be'us  die  que  mala  fo  anc  fag. 
No'm  cuietz  aver  esquern  tragt 

435  Totz  m'atendretz  mos  covinenz, 
o  ia,  per  dieu,  aurs  ni  argens 
no'us  garra,  non  siatz  pendutz. 
E  per  so  es  tan  tost  vengutz, 
que'us  cuies  quem  fos  oblidat? 

440  Non  es;  ans  o  aures  comprat.« 
E'l  senescals  respont  ab  tant: 
»Ben  pariatz  a  vostre  talant, 
domna,  et  a  vostre  plazer, 
mas  ieu  n'ai  fait  tot  mon  poder 

445  del  cavalier,  c'ai  tant  cercat 
que  pres  d'aissi  Tai  amenat; 


e  sil  voletz  asegurar, 

et  al  eissir  et  al  intrar, 

que  nol  fassas  mal  ni'l  forses, 

venra  sai,  mas  estiers  non  ies.«   — 

»E  con?  e  a  paor  de  me? 

aras  sai  e  conosc  e  cre 

c'aisso  es  esquerns  que'm  disses, 

qu'el  aia  paor  que'l  forses. 

Ja  per  me  non  sera  forsatz.«  — 

Ȁra  doncs,  domna,  apareillatz 

vostre  palais,  e  faitz  issir 

vostras  ientz  per  el  aculhir, 

qu'ieu  tornarai  ves  el  ades.«  — 

»Dreitz  nientz  es  so  que  dises, 

dis  Brunissens,  que  per  ma  fe 

ia  no'us  partretz  gaire  de  me, 

tro  qu'ieu  sapcha  per  Verität 

s'es  vers  so  que  m'aves  contat.«  — 

»Domna,   vers   es,    fe  que  dei  vos.« 

»Nom  faitz  a  creire  plus  que  gos, 

que'l  sagrament  m'avetz  passat, 

que'm  degratz  aver  amenat 

lo  cavallier,  et  es  tornatz 

sens  el,  de  queus  es  periuratz.«  — 

>  Domna,  non  son,   c'adug  lo  us  ai.« 

»Vos  o  disses ;  mas  ieu  non  Tai 

ni  l'aug  ni  1  veg,  de  que  m'es  grieu.c 

»Vos  lo  veiretz  aneui,  per  dieul 

dis  lo  senescals,  ab  mon  grat. 

E  si  n'avetz  grant  volontat 

seguetz  me  e  faitz  enselar; 

e  faitz  per  est  castel  mandar 

als  cavaliers  que  escon  fors; 

e  aia  cadauns  son  cors 

vestit  et  aresat  mout  gen. 

E  menatz  de  piucellas  cen 


450 


455 


460 


405 


470 


475 


430 


412.  destreitz  p.  e  liat  B  415.  Con  A  417.  fehlt  B  Nach  418:  Jaufre  pensa  ades  morir 
B  419.  apensatz  A  420.  senescal  es  en  B  422.  denantz  B  423.  uei  es  B  424.  c.  en  pietz  B 
425.  Ez  antz  B  426.  caualler  B  427.  don  A  429.  aicho  B  431.  me  fehlt  A;  manesses  A 
432.  dieu  AB  433.  Ben  d.  B\  an  A;  faitz  B  434.  Non  A\  traitz  B  435.  Tot  B\  mi  rendras 
A  436.  aur  B  437.  g.  nous  s.  B  438.  Que  B;  est  tan  leu  u.  A  439.  Beus  cuiest  quen  A 
441.  senescal  A  444.  faitz  B\  poser  A  449.  fassatz  A,  fases  B\  forsetz  A  451.  e  fehlt  A 
452.  conuc  A  453.  ez  B\  esquern  AB\  quen  A  459.  Quen  A;  adaes  A  460.  Dreitz  et  seins 
es  A\  quem  B  462,  partiret  A,  parteretz  B  463.  p.]  de  tot  A  464.  Sies  A\  uer  B\  quaues  A 
465.  uer  A\  d.  a  uoz  A  466.  Non  B  467.  Que  s.  A  468.  Quen  A  469.  caualiers  B 
470.  Sennes  A\  que  uos  es  p.  B  472.  disest  A  474.  laueretz  B  475.  senescal  A  478.  fait^; 
casta  A     479.  quiescon  la  f.  B    482.  pulcelles  B 


St.  3- 


Abenteuerroman . 


21 


de  tals  c'a  vos  fassan  honor 
e  n'aiatz  de  Jaufre  lausor.«   — 

485  »Aras  avetz  vos  ben  parlat.« 
dis  Brunissens.     Et  a  mandat 
c'om  l'amene  son  palafren 
enselat  aissi  con  conven, 
e  pueis  a  pres  las  cent  piucellas, 

490  de  sa  cort  totas  las  plus  bellas, 
las  plus  pros,  las  plus  enseinadas, 
e  son  totas  ensems  puiadas. 
Pueis  viratz  puiar  cavaliers 
en  palafres  et  en  destriers. 


El  menestral  e  l'autra  gent 
tuit  a  un  fais  cominalment 
corron  carieras  escobar; 
e  viratz  lor  apareillar 
palitz  e  samitz  e  cendatz, 
don  fo'l  castelz  encortinatz 
si  que  non  pogratz  cel  vezer. 
Ni  ia  el  mont  non  cal  querer 
riquesa  que  aqui  non  sia, 
car  a  enueg  vos  tornaria 
d'auzir  et  a  me  de  contar; 
e  per  so  laisem  o  estar, 


495 


£00 


505 


Am  Morgen  nach  der  Ankunft  in  Monbrun  hören  Jaufre  und  Brunissen  die  Messe,  Jaufre 
immer  in  Gedanken  an  seine  Dame.  (A  fol.  77«;  B  fol,  44c;  C  fol.  95b.)  —  V.  507  bis  564 
Schultz-Gora,  Altprovenz.  Elementarbuch t  S.   162. 


Aissi  a  la  missa  escoutada; 
e  pueis  eis  sen  ab  la  mainada; 
e  apres  eis  sen  Brunissens 

510  e  de  domnas  mais  de  dos  cens, 
gent  vestidas,  si  com  lor  tais. 
E  son  se'n  poiat  el  palais 
e  an  comensat  lor  solatz; 
e  Jaufres  com  ben  enseinatz 

öisva's  delonc  Brunissen  sezer; 
e  anc  noi  fes  mais  de  plazer, 
can  se'n  es  lonc  ella  vengutz. 
Mas  el  estet  si  esperdutz 
que  so  que  ac  la  noit  pensat 

520  quel  disses,  li  fon  oblidat; 
aissrl  fes  cambiar  son  sen, 
car  amors  li  toi  ardimen 
que  li  sol  creisser  e  donar 
en  totz  autres  locs  e  doblar; 


mas  Brunissens  Pa  si  vencut  525 

quel  fai  estar  si  esperdut 

que  sol  non  sap  en  que  s'enprenga 

nii  pot  dir  son  cor  ab  la  lenga, 

qu'ades  a  paor  de  faillir, 

per  que  non  l'ausa  son  cor  dir.  öso 

Enaissi  estet  un  gran  briu; 

e  a  Brunissen  fon  esquiu 

car  el  non  la'scomet  primiers. 

E  cant  vi  que  non  er  estiers, 

amors  li  dona  gaillardia,  fias 

que'l  vol  dar  tan  de  seinoria 

qu'ella  parle  piimeirament; 

e  dis  li  tot  suau  e  gent: 

» Seiner  Jaufres,  vostra  venguda 

nos  a  nostra  ioia  creguda  540 

e*ns  a  tout  ira  e  consirier 

e  donat  gaug  et  alegrier. 


484.  naiat  A;  da  B;  iaufren  A  487.  laduga  B  491.  enseinaidas  B  494.  Eis  B;  es  B  495. 
Eis  menestrals  AB  497.  scobar  A  499.  sendaltz  B  500.  fon  le  caslaelz  A\  fonl  castel  encortinaltz  B 
504.  Ca  ad  enueitz  B  505.  Dausi  B  506.  p.  aso  lais  men  estar  B  Hier  schliefst  Bartsch  Chr.*  247  an.  — 
507.  an  A  508  bis  51 1.  E  brunesenz  ab  sa  mainada  Eis  se'n  e  iaufres  atressi  Puis  tot  ensenz  van  se*n  aissi 
Alegres  (e)  goios  e  gais  A  512.  poia  A,  uengudas  BC  513.  Ab  tan  comenchon  C  514.  iaufrenz 
Ay  iaufre  B  515.  Va  B,  Vai  C\  brunesentz  B  516.  m.]  tan  B  517.  Qar  C  519.  noitz  B\ 
pessatz  C  520.  Quel  cuies  dir  les  obliat  A;  oblidatz  C  521.  *1  fehlt  A  523.  doblar  C  524. 
tot  A\  donar  C  525.  uencutz  B  526.  El  A,  Quil  B\  si  estar  A;  esperdutz  B  527.  en]  on  B\ 
si  prenga  A  529.  morir  B  531.  E.]  Ez  e.  B,  Ez  aissi  C;  lonc  C  532.  brunesentz  B  533. 
nullascumet  A\  non  escomet  premer  C  534.  ester  C  535.  Amur  A  536.  tan  dar  B  539.  iaufre 
ABC    541.  Toult  nos  ha  C\  a]  auet  A 


22 


Epik. 


St.  3. 


Molt  avem  ga?anat  per  vos ; 
ben  aia  la  terra  don  fos, 

645 el  reis  Artus,  qui  sarus  trames, 
e  vostr'amiga,  lai  on  esl«  — 
»Oc,  dis  el,  domna,  cant  l'aurai, 
que  be'us  die  qu'encaras  non  Tai.« 
>Aiso  non  pot  esser  per  ren, 

esotant  a  en  vos  proesa  e  sen, 

que  vos  non  aiatz  bon'amiga.«  — 
»Ella  m'a,  mas  ieu  non  Tai  miga, 
domna,  per  que  non  es  ies  mia 
ni  o  dirai  tro  que  o  sia.«   — 

655  »E  sap  ella  que  siatz  sieus?«  — 
»Domna,  non  sai,  si  m'aiut  dieus; 
non  o  a  ges  per  nie  sauput, 
s'ella  non  s'o  a  perceubut.«  — 
»D'aiso  non  la  deu  om  reptar, 

660  que  si  vos  non  voletz  mostrar 
vostre  mal,  que  disetz  qu'es  fortz, 
sin  moretz,  de  cui  er  lo  tortz? 
non  miga  sieus,  que  vostres  er: 
cui  focs  a  ops,  a  det  lo  quer.«  — 

565  »Domna,  vers  es;  mais  la  valensa 
qu'en  lei  es,  me  dona  temensa 
tal  que  non  l'aus  querre  s'amor, 
qu'el  mon  non  a  enperador 
que  de  s'amor  non  fos  honratz, 

67otant  es  fina  e  granz  sa  beutatz, 
sos  parages  e  sa  ricors.«  — 
»Aisso  que'us  aug  dir  es  follors, 
que  ia  rei  ni  emperador 
aian  seinoria  en  amor 

675  plus  que  s'an  l'autra  ienz  cortesa. 
Amors  non  esgarda  riquesa; 


C85 


690 


Bos  aips,  bos  prez,  qui'ls  pot  aver, 

an  en  amor  mais  de  poder 

c'avers  ni  terra  ni  parage. 

Molt  home  son  de  gran  linnaie  »so 

que  non  valon  un  fais  de  pailla, 

ni  tals  es  riez,  una  mezailla. 

e  per  so  non  tengatz  celat 

vostre  cor,  que  faretz  foldat ; 

car  tant  de  pretz  e  de  valor 

avetz  que  beus  deu  dar  s'amor 

tota  domna,  sia  quis  voilla, 

e  ben  tain  que  ab  scus  acoilla.«  — 

»Domna,  dis  el,  vostra  merce, 

car  vos  platz  que  digatz  de  me 

tant  de  lauzor  ni  tant  de  ben, 

que  de  gran  benestar  vos  ven ; 

mas  si'us  platz  que-m  voilatz  valer, 

qu'ieu  sai  que  vos  n'avetz  poder, 

ab  cella  que  m'a  en  bailia 

e  n'a  tota  la  seinoria 

e  quem  pot  far  morir  o  viure, 

gazainat  m'aures  a  desliure.«   — 

»Seiner,  bon  gazainar  vos  fa, 

e  ia  en  me  non  remanra 

per  ren  qu'ieu  puesca  dir  ni  far.c 

E  Jaufres  pren  a  sospirar 

de  molt  preon,  pueis  a  parlat: 

»Domna,  dis  el,  per  amistat 

vos  prec,  per  dieu  e  per  merce, 

e  prendetz  me'n  en  bona  fe, 

que  me'n  acorratz  lialmenz 

e  senes  totz  galiamenz.«    — 

»Seiner,  dis  ella,  ie'us  convenc 

sobre  cel  dieu  qu'en  terra  venc 


5&5 


C05 


545.  rei  ABC;  saue  t.  B  546.  don  B  548.  beus  o  d.  A,  ben  d.  B  550.  e  fehlt  A\  sen] 
ben  B  552.  E  lamasz  mais  que  re  que  sia  0  553.  Domna  per  que  non  hai  ges  amia  C  554. 
Non  o  B\  d.]  doni  A\  lo  C  556.  Non  sai  domna  A\  non  fehlt  B,  nol  G  558.  conogut  BO 
559.  d.  o.]  podetz  B\  pregar  A  562.  es  le  BC  565.  uostre  B  564.  Qi  C;  Qui  foc  a  o.  a  dit  A\ 
a  d.J  ades  BC  565.  va.]  uensa  A,  potensa  B  566.  lui  A  569.  lamor  B  570.  sobriera  sa  b. 
B,  fina  sa  g.  b.  C  571.  Son  parage  A\  ricor  AC  572.  quieus-^;  follor  AC  573  und  574  fehlen 
B  575.  s'an]  en  B,  han  C;  gen  C  577.  Bon  pres  bon  aips  A\  bon  C\  quil  AC  579.  Quauer 
C;  linatie  BC  580.  paratic  BC  581.  uaillon  BC]  faitz  B;  pala  A  582.  E  C  583.  nom  C 
«584.  feresz  C  585.  Caitar.t  B,  Qe  tan  C  586.  beus]  ben  A\  dei  C  5S8.  ben  staing  C\  q. 
aissius  B  592.  Car  BC  593.  si  uos  A\  M.  s.  p.  nuilla  lauszor  C  594.  v os  fehlt  B\  Quieu  hai 
uos  nhauesz  ualor  C  597.  o]  e  B  598.  Gaszaignhar  C\  mkauetz  a  deliure  BC  601.  que  ieu  A, 
queus  B  602.  iaufre  B;  pres  BC  606.  Aprendesz  C\  prendet  A ;  me  C  607.  leialmen  BC 
60S.  Ses  enian  e  ses  faillimen  Bt  Ses  fort  e  ses  galiamen  C  609.  ella  fehlt  A\  eus  o  c  B 
610.  uent  A 


St.  3. 


Abenteuerroman . 


23 


per  nos  el  costat  penre  plaga, 
qu'ieu,  si  puesc,  a  cap  vos  o  traga 
e  lialment  men  entremeta 
e  que  tot  mon  poder  i  meta; 

«ib  ia  no'us  en  cal  doptar  de  ren.«  — 
>Domna,  oimais  vos  en  cre  ben ; 
e  non  me'n  tengatz  per  enic, 
sius  platz,  car  tant  fort  vos  o  die, 
c'anc  mais  en  savi  ni  en  fol 

«so  no'm  passet  la  boca  ni*l  col, 
domna,  aisso  qu'ieus  dirai  ara; 
que  tant  m'es  aquest'amors  cara 
qu'enans  mi  laissera  escorgar; 
mas  oimais  non  o  deg  celar: 

625  Vos  est  cella  q'ai  encobida, 

vos    est   ma   mortz,    vos   est   ma 
vos  est  cella  que  a  desliure 
me  podetz  far  morir  o  viure^ 
vos  est  cella  que  ses  enian 

6so  am  e  cre  e  tem  e  reclam ; 

vos  est  mos  gaugs,  mos  alegriers, 
e  vos  est  totz  mos  consirers; 
vos  est  mos  delietz,  mos  solatz; 
per  vos  ai  gaug,  cant  sui  iratz; 

ras  vos  est  cella  quem  pot  valer 
e  quem  pot,  si's  vol,  deeazer; 
vos  est  cella  per  cui  mi  clam ; 
vos  est  cella  per  cui  aflam ; 


vida, 


vos  est  cella  de  cui  mi  lau; 
vos  est  cella  qui  ten  la  clau 
de  tot  mon  ben,  de  tot  mon  mal; 
vos  est  cella,  si  dieus  mi  sal, 
quem  pot  far  volpil  o  ardit, 
sis  vol,  o  pec  o  exernit.« 

Ar  a  Brunissentz  so  que  vol, 
que  de  so  de  que  plus  se  dol 
e  mais  en  est  segle  desira, 
de  que  soven  piain  e  sospira, 
se  fai  molt  carament  pregar; 
aissi  sab  ient  son  cor  cellar. 
Molt  a  gran  gaug  de  so  que  au 
e  dis  a  Jaufre  tot  suau: 
»Seiner,  ben  sabetz  escarnir 
e  gent  parlar  e  plazers  dir; 
c'aisso  dizetz  tot  per  plazer, 
qu'ieu  non  n'ai  genz  tant  de  poder 
en  vos  cous  aug  dir,  nii  quarton.« 
»Si  dieus  bon'aventura'm  don, 
domna,  si  avetz,  senz  mentir, 
mil  tanz  qu'ieu  non  sabria  dir.«   — 
»Aiso  fai  fort  leu  asaiar, 
car  si  vos  mi  voletz  amar 
aissi  con  disetz  finamen, 
trobat  avetz  qui  Halmen 
vos  amara  e  sens  enian.« 


640 


64! 


«59 


655 


660 


665 


611.  costatz  0  612.  Qe  sieu  p.  0\  puecs  A\  caps  B\  o]  en  O  614.  Si  0  615.  Ez  el  li 
ha  dig  grantz  merce  O  617.  nom  t.  C\  tingatz  A\  enemic  0  618.  Qar  jeu  tan  fort  uos  o  hai 
die  0  620.  No  B;  passaet  A  621.  qeus  0  622.  Qar  BO;  m'  fehlt  0;  amor  ABC  623.  baissera 
eisseoissar  0;  scortegar  A  624.  no  mel  cal  c.  B  625  ff.  est]  immer  es  BO  627.  deliure  B  628. 
o]  e  B  629.  qam  s.  e.  O  630.  Qe  a  uos  e  a  dieu  mi  comman  0;  tem  e  cre  B  Bessere  den 
Text  in  62g ,  6jo  etwa:  que  cre  e  am  Ses  enian  e  tem  e  reclam  631.  gaug  0;  alegrier  B  632. 
En  uos  es  C\  consirer  B  633.  mon  A ;  d.]  delieg  e  B}  bens  e  C\  mun  A  634.  gautz  B  636. 
E  fehlt  C\  si  uol  far  d.  C  640.  q.]  cuj  A\  ten  fehlt  A  641.  totz  0\  totz  O  643.  podesz  f.  uol- 
pitz  o  arditz  0;  uolpis  ez  a.  B  644.  E  sis  uol  p.  B\  E  sios  uolesz  pros  e  cortisz  O  645.  A  na 
b.  By  Aras  ha  brunesen  C\  qes  u.  0  646.  zweites  de  fehlt  A  64J,  648.  fehlen  A  649.  ricamentz 
At  caramentz  0  650.  ben  0  651.  gautz  B  654.  plazer  BO  655.  Aisso  BC;  diset  A  656.  n' 
fehlt  BO;  tant  fehlt  C  657.  con  a.  d.  tan  preon  0  660.  M.  t.  mais  quieus  no  s.  d.  B,  E  m.  t. 
mais  qieu  nos  sai  dir  0  661.  essaiar  B,  assajar  O  663.  diset  A\  lejalmen  O  664.  que  ueiramen 
0    665.  amaraj  0 


24 


Epik. 


St.   4. 


4.   Flamenca. 

Le  Roman  de  Flamenca  p.  p.  Paul  Meyer,  Paris  igoi,  v.  2328 — 2608. 

Guillem  de  Nivers,  der  sich,  auf  den  Ruf  von  Flamencas  Schönheit  hin,  in  die  von  ihrem 
Gemahl  Archimbaut  eifersüchtig  Bewachte  verliebt  hat,  ist  nach  Bourbon  gereist,  wo  Flamenca  von 
ihrem  Gatten  in  einem  Turm  gefangen  gehalten  wird ,  und  hat  dort  im  Gasthause  Wohnung  ge- 
nommen.    Sein  Wirt  unterhält  ihn  mit  dem  S'ad  gespräch,   der  thörichten  Eifersucht  Archimbauts . 


Guillems  respon:   »Non  sap  que's  fa, 

e  ia  ben  leu  non  li  valra; 

mais  no  m'en  cal;  que's  vol  s'en  fassal« 

Ab  tan  s'en  passon  per  la  plaza 
se  van  s'en  fors  en  un  gardi, 

on  le  roncinols  s'esbaudi 

pel  dous  tems  e  per  la  verdura. 

Guillems  se  get'en  la  frescura 

desotz  un  bei  pomier  florit. 
10  L'ostes  lo  vi  escolorit 

e  cuiet  si  quel  malaulia 

de  quel  parlet  a  l'autre  dia, 

l'agues  enaissi  descolrat; 

fort  prega  Deu  que'l  don  santat 
15  e'l  lais  complir  tot  zo  qu'el  vol. 

Guillems  entent  al  rossinol 

e  non  au  ren  que  l'ostes  prega. 

Vers  es  qu' Amors  homen  encega 

e  l'auzir  el  parlar  li  toi 
20  el  fai  tener  adonc  per  fol 

cant  aver  cuia  plus  de  sen. 

Guillems  non  aus  ni  ves  ni  sen 

ni'ls  oils  non  mou  ni  ma  ni  boca; 

una  douzors  al  cor  lo  tocha 
25  que'l  cantz  del  rossinol  l'adus, 

per  qu'estai  cecs  e  sortz  e  mutz; 

et  aisi'l  clau  tota  Paurella 

eil  douzors  qu'el  cor  li  reveilla, 

ques  autra  res  no  i  pot  intrar; 
so  ans  coven  que  per  ioi  menar 

cascus  dels  sens  al  cor  repaire; 

car  le  cors  es  seners  e  paire, 

e  per  so,  cant  ha  mal  ni  be, 

cascus  dels  sens  a  lui  s'en  ve 
85  per  saber  tost  sa  volontat. 

E  quan  son  lains  aiostat, 


om  es  defors  totz  escurzitz 

et  estai  quais  esbalauzitz. 

E  pos  mals  o  bes  dins  los  fai 

tornar,  meravilla  non  ai  40 

si  iois  d'amors,  cant  es  corals 

e    mescladamens  bes  e  mals, 

los  fai  tornar  ad  espero 

a  lur  senor,  si'ls  en  somon. 

E  tut  li  sen  an  tal  usage  n 

que,  se  l'us  formis  so  message, 

l'autre  de  re  non  s'entremeta, 

mais  tota  s'ententio  meta 

a  lui  aiudar  e  a  sservir, 

si  que  tut  aion  un  consir.  50 

E  per  cesta  rason  s'ave, 

qui  pessa  fort,  que  meinz  ne  ve, 

men  sen  e  men  parla  et  au ; 

e  ia  no'l  toc  hom  trop  suau ; 

cel  colp  non  sentira  negeis ;  55 

zo  ve  chascus  per  si  meteis. 

Le  rossinols  sa  voz  abaissa 
e  de  chantar  del  tot  si  laissa, 
sempre  que'l  sein  auzi  sonar. 
»Sener,  ben  es  ora  d'anar,  so 

dis  l'ostes,  oimais  a  la  messa.c 
Guillems  enten,  car  plus  non  pessa, 
e  diz:   »Hostes,  aisi  co'us  piaz, 
qu'ieu  la  voil  esser  plus  viatz 
que  sia  la  messa  moguda  ..5 

ni  gaire  de  la  gent  venguda.c 
»Sener,  abora  lai  sserem. 
Eu  e  vos  el  cor  intrarem, 
car  ieu  sai  legir  e  cantar 
quesacomet,  mais  non  ges  dar.«  70 

»A!  bels  ostes,  que  ben  aiatzl 
Per  que  so  vos  mi  celavatz? 


St.  4. 


Zeitgenössischer  Roman. 


25 


Per  vostr'amor  eu  cantarai 

ab  vos,  que  de  cantar  pron  sai.« 
75     AI  mostier  s'en  van  ambedui. 

Non  troban  cella  ni  cellui 

que  non  lur  diga:      »Deus  vos  sali« 

Usages  es  del  tems  pascal 

que  volontier  totz  hom  salut. 
so  Quant  al  monestier  son  vengut, 

amdui  s'en  intreron  el  cor; 

per  un  pertus  poc  vezer  for 

Guillems,  ques  homs  non  s'en  pres  garda. 

Ades  apinsa  et  agarda 
85  de  Flamenca  cor'intraria, 

e  cuia's  ben,  si  la  vesia, 

que  desempre  la  conogues; 

e  si's  feira,  s  il  non  tengues 

davan  sa  cara  ges  de  ben  da. 
90  Non  la  veira,  en  als  entenda, 

si  non  o  fai  tota  cuberta ; 

mas  s'il  fos  per  nulla  ren  certa 

qu'el  mostier  agues  tal  amic, 

non  laissera  per  l'enemic 
95  que  ben  non  trobes  uccaiso 

comen  li  mostres  lo  mento; 

al  meins  baissera  lo  nasil 

o  feira  parer  c'ostes  fil 

o  calque  ren  davan  sos  oilz; 
ioono*il  tolgra  paors  ni  ergoilz, 

quant  intrera,  que  no*s  senes  _ 

ab  lo  man  nut  e  non  gares 

tan  sai  e  lai  entro  que  vis 

cel  que  d'amor  per  leis  languis. 
105     En  gran  baticor  estai  ara 

Guillems  per  sidons,  ques  agara. 

Veiaire  l'es  de  cascun'umbra 

que'l  portal  de  la  glieis'enumbra, 

qu'en  Archimbautz  sia  que  venga. 
110  Li  genz  per  lo  mostier  s'arengaj 

quan  fon  venguda  et  intrada 

e  la  tersa  mouta  sonada, 

adoncs  venc  le  fers  aversiers 

per  digastendonz  totz  derriers; 
usegaiatz  fon  e  mal  aceutz; 

anc  no'n  fon  mens  mas  sol  l'espeutz 


que  non  sembles  tal  espaventa 

con  vila  fan  ab  vestimenta 

contra  senglar  en  la  montaina. 

Iosta  lui  fo  e  sa  compaina,  12c 

tal  con  fo,  li  bella  Flamenca, 

et  al  meinz  que  poc  s'aprobenca 

de  so  marit,  que  dol  li  fa. 

Sus  el  portal  un  pauc  rema 

e  sopleguet  mout  humilmen;  125 

adonc  la  vi  prumieramen 

Guillems  de  Nivers,  si  com  poc; 

los  cieilz  nils  oils  de  leis  non  moc, 

mais  langui,  plais  —  fol  desplazer! 

car  del  tot  non  la  pot  vezer.  iso 

Amors  li  dis:     »Zo  es  aquil 

en  cui  desliurar  m'assotil 

e  voil  que  ben  t'i  assotilles; 

pero  ges  tan  rio  l'arodilles 

que  nuls  homs  s'en  posca  percebre.  is» 

Ben  t'enseinarai  a  decebre 

lo  malastruc  fol  enveios, 

a  cui  fora  mieilz  si  non  fos, 

e  de  la  bendat  veniarai.« 

Adonc  Guillems  sos  oilz  retrai,  uo 

car  sidons  en  la  cambr'intret 

e  desempre  s'agenollet. 

Le  preires  dis:  Asper  ges  nie; 

Guillems  s'i  pres  al  domine 

e  dis  lo  vers  tot  per  enter;  34.S 

anc  non  cug  mais  qu'e  cel  mostier 

fos  tarn  ben  dig;  el  preire  issi 

fora  del  cor,  e  portet  li 

us  vilas  l'aiga  beneseita, 

vas  n'Archimbaut,  a  la  ma  dreita,  150 

per  zo  que  l'aiga'l  don  avanz. 

A  Guillem  remas  totz  le  canz 

et  a  son  oste,  que  l'ajuda; 

mais  soen  gara  vaus  la  mit  da, 

que  del  pertus  los  ueils  non  mou.  15» 

Le  cappellas  ab  l'isop  plou ; 

lo  sai  espars  per  miei  lo  cap 

a  Flamenca  lo  miels  que  sap; 

et  ill  a  fag  un'obertura 

dreit  per  mei  la  pelpartidura,  100 


101.  nom  s. ,  M.  korrigiert  (?)  non  cenes  102.  man  e  nuz,  e  getilgt,  M.  lässt  nur  (h 
dann  vielmehr  la  man  nuz'  ?)  109.  Archimbaut  119.  motaina  122.  /.  pot  P  130.  /.  poc  ? 
144.  Guillem     146.  An;  non  fehlt     150.  a  fehlt 


26 


Epik. 


St.  4. 


per  zo  que  mieilz  lo  pogues  penre; 
lo  euer  ac  blanc  e  prim  e  tenre, 
el  cris  fon  bell'  e  resplandens; 
le  soleils  fes  mout  qu'avinens, 

»es  car  tot  drei  sus,  per  mei  aqui, 
ab  un  de  sos  rais  la  feri. 
Quan  Guillems  vi  la  beirensena 
del  ric  tesaur  qu'Amors  l'ensenna, 
le  cors  li  ri  totz  e  l'agensa, 

170  et  Signum  salutis  comensa. 

Le  sieus  cantars  plac  mout  a  totz, 
car  mout  avia  clara  voz 
e  cantet  ben  e  volontiers. 
Qui  saupes  qu'el  fos  cavalliers, 

j  75  ben  amer'om  plus  son  cantar. 
Le  preire  fori  davan  l'autar 
e  dis  confiieor  suau 
ab  un  son  clergue  Nicolau, 
que  poc  aver  ben   -XIIII«    ans. 

iso  El  cor  non  ac  mais  -II«  enfans, 
Guillem  e  Toste  que  saupesson 
cantar  ni  que  s'entramezeson. 
Guillems  dis  ben  la  soa  part, 
e   non   s'oblida  que  non  gart 

issvaus  la  muda  soen  menut. 
Quant  ac  l'avangeli  mogut 
le  capellas,  li  domna's  dreissa. 
A  Guillem  feira  gran  destreisa 
uns  borzes  ques  dreisses  en  pes 


190 


mas  deus  o  volc  ques  ostet  si; 
adonc  garet  Guillems  e  vi 
sidons,  que  fon  em  pes  dreisada, 
et  ab  la  ma  ques  fon  seinada, 

195  ac  baissat  un  pauc  lo  musel; 
los  afflibles  de  son  mantel 
ten  ab  lo  pouzer  davan  se. 
Guillems  volgra  ben  que  iasse 
aquel  avangelis  dures, 

200  sol  a  Flamenca  non  graves; 
mas  tarn  petitet  l'a  durat 
que  cel  d'an  nou  l'a  ressemblat. 
Quan  fon  dig,  la  domna's  seinet; 
Guillems  la  ma  nuda  miret 


et  fol  veiaire  quel  toques 

lo  cor  et  am  si  Ten  portes; 

aisi  l'a  pung  d'un  douz  esglai 

qu'a  penas  si  ten  que  non  chai, 

quar  atressi  con  aiga  freia, 

quan  hom  de  primas  s'i  refreia, 

tro  sus  al  pietz  fai  parven  leu 

ad  ome'l  cor  el  feg'  e'l  leu, 

e  diz  oi  I  oi !  que  ges  un  mot 

non  pot  formar  adoncs  del  tot, 

assi  estet  Guillems  adonc. 

Davan  si  atrobet  un  tronc, 

on  si  poc  ben  aginollar; 

aqui's  gitet  cais  per  orar. 

Nuls  hom  d'aisso  no's  percebia, 

car  son  capion  non  tollia; 

ben  fes  parer  qu'el  cap  li  dolc, 

car  a  l'avangeli  nol  tolc. 

Sobrel   soco    ades  estet, 

que  vaus  part  nos  moc  ni"s  menet, 

tro  Nicholaus  li  donet  paz;     ■ 

a  son  hoste,  que'l  fon  delaz 

ne  donet, et  pois  al  pertus! 

Quant  una  croz  a  fag  desus, 

Nicholaus  pren  un  breviari, 

on  ac  sauteri  et  imnari, 

evangelis  et  orazos, 

respos  e  versetz  e  lissons. 

Ab  aquel  libre  pas  donet 

a  Flamenca;  quan  lo  baizet, 

Guillems  ha  vist  dal  pertuset, 

que  fora  ples  del  menor  det, 

sa  bella  boqueta  vermeilla; 

adoncs  fin'amors  li  conseilla 

mais  per  ren  no*s  desconort; 

aribatz  es  a  trop  bon  port. 

Ges  nos  pensava  que  d'un  an 

pogues  aver  de  sidon  tan, 

quar  siei  oil  son  alques  pagat 

del  vezer  el  cor  del  pensat. 

Quant  Nicolaus  fon  repauzatz 
el  cor,  Guillems  s'es  apensatz 
consil  libre  pogues  aver; 
e  per  ucaison  del  tener 


205 


fllO 


215 


220 


22» 


230 


235 


240 


245 


163.  M.  resplendens  168.  quamor  175.  son  fehlt  183,  198,  204,  246.  Guillem  189.  Hinter 
(l.  dann  dreisset)  oder  vor  diesem  Vers  eine  Lücke  205.  que  t.  210.  re( freia)  getilgt  221.  /. 
que'l  caps  ?     227.  pois  fehlt    239.  Eine  Silbe  fehlt  f  /.  que  m.    247.  p.  1.  a. 


St.  5. 


Novelle. 


27 


ha  dig  suau:   »Ha  i  comtier, 

25oamics,  aqui  ni  calendier? 

quar  saber  voil,  per  qu'ansrm  costa, 
quant  es  dins  iun  la  pantecosta.« 
»Seiner,  oi  lo«   el  libre'l  dona. 
Guillems  non  vol  ques  hom  l'espona 

265  comte  de  luna  ni  d'epacta. 
Las  cartas  una  et  una  tracta 
e  volgra  las  totas  baisar 
per  sol  una,  s'o  pogues  far 
cubertamen,  que  non  o  vis 

360  sos  ostes  que  iosta  lui  sis; 
mais  trobat  ha  un  asaut  gen: 
»Bon  es,  fai  ss'el,  ques  ieu  ensein 
per  zo  que  sia  enseinatz.«  • 

Pueis  dis:   »Clergues,  et  on  donatz 

«es  vos  patz?  quar  donar  la  devetz 


ab  lo  sauteri,  si  podes.« 
»Seiner,  si*m  fas,  e  neis  aisi 
la  donei  ar.«     E  mostret  li 
lo  foil  el  luec;  ab  tan  n'ac  pro 
Guillems,  e  met  s'en  orason 
e  plus  de  mil  ves  lo  foil  baia; 
veiaire  l'es  tot  lo  mon  aia 
e  mai  res  no'il  posca  fallir; 
e  si  pogues  los  ueils  partir, 
si  quei  pertus  gares  l'us  oilz 
e  l'autre  gares  sai  los  foils, 
ben  l'estera,  e  ben  Testet. 
En  cel  pensat  tan  demoret 
e  tan  si  pac  de  cel  consir 
que  non  saup  mot,  tro  ausi  dir 
ite,  missa  est  al  preveire; 
fort  li  pezet,  so  pot  hom  creire. 


970 


275 


830 


5.    Castia-gilos  cTen  R.  Vidal  de  Bezaudu. 

Hds.  Nat.   22543,  fo.  132. 


Unas  novas  vos  vuelh  comtar 
que  auzi  dir  a   «I«   ioglar 
en  la  cort  del  pus  savi  rey 
que  anc  fos  de  neguna  ley, 

5  del  rey  de  Castela,   n'Amfos, 
e  qui  era  condutz  e  dos, 
sens  e  valors  e  cortezia 
e  engenhs  de  cavalayria, 
qu'el  non  era  onhs  ni  sagratz, 

lomas  de  pretz  era  coronatz 
e  de  sen  e  de  lialeza 
e  de  valor  e  de  proeza. 
E  ac  lo  reys  fag  aiustar 
man  cavayer  e  man  ioglar 

15  en  sa  cort  e  man  ric  baro; 
e  can  la  cortz  complida  fo, 
venc  la  reyna  Lianors; 
e  anc  negus  no  vi  son  cors; 
estrecha  venc  en   »I-   mantelh 

20 dun  drap  de  seda,  bon  e  belh, 


que  hom  apela  sisclato; 

vermelhs  ab  lista  d'argen  fo, 

e  y  ac   •!•   levon  d'aur  devis. 

AI  rey  soplega,  pueys  s'asis 

ad  una  part  lonhet  de  luy.  25 

Ab  tan  ve'us   »I«   ioglar  ses  bruy 

denan  lo  rey,  franc,  de  bon  aire, 

el  dis:   »Reys,  de  pretz  emperaire, 

ieu  soi  vengutz  aisi  a  vos 

e  prec,  sieus  plaz,  que  ma  razos  30 

si'auzida  et  entenduda«. 

El  reys  dis:   »M'amor  a  perduda 

qui  parlara  d'aici  avan, 

tro  aia  dig  tot  son  talan«. 

Ab  tan  lo  ioglars  issernitz  as 

a   dig:     »Francx  reys,  de  pretz  garnitz, 

ieu  soi  vengutz  de  mon  repaire 

a  vos  per  dir  e  per  retraire 

un'aventura  que  avenc 

lai  en  la  terra  don  yeu  venc,  40 


250.  aqui  hinter  calendier  251.  M.  per  quan  sim  c;  Chabaneau:  gosta  260.  (S)os  fehlt 
264.  dis  fehlt     270.  Guillem     271.  baisa. 

8.  engenh  13.  ac]  al;  rey  16.  cort  22.  vermelh  28.  rey  29.  uengut  32.  rey 
35.  ioglar  issernit     36.  franc  rey;  garnit     40.  Sai 


28 


Epik. 


St.  5. 


a   »I*   vassalh  aragones. 
Be  sabetz  lo  vassalh  qui  es; 
el  a  nom  n'Amfos  de  Barbastre. 
Ar  auiatz,  senher,  cals  desastre 

45  li  avenc  per  sa  gilozia: 
Molher  bel'e  plazen  avia 
e  sela  que  anc  no  falhi 
vas  nulh  home  ni  anc  sofri 
precx  de  nulh  hom'en  s'encontrada 

50  mas  sol  d'un,  don  era  reptada, 
qu'era  de  son  albere  privatz 
d'aquel  de  son  marit  cassatz; 
mas  amors  tan  fort  lo  sobrava 
per  que  aleuna  vetz  pregava 

»5  la  molher  son  senhor,  n'Alvira, 
don  ilh  n'avia  al  cor  gran  ira; 
pero  mais  amava  sofrir 
sos  precx  que  a  son  marit  dir 
res  per  que  el  fos  issilhatz, 

60car  cavayers  era  prezatz 
e  sei  quel  maritz  fort  tenia 
car.     De  bona  cavalaria 
non  ac  sa  par  en  Arago.« 
—  »Doncx,  dis  lo  reys,  aquest  fo 

es  lo  cortes  Bascols  de  Cotanda.«  • — 
»Senher,  oc.     Er  auiatz  la  randa 
col  pres  de  la  bela  n'Alvira; 
car  res  de  tot  cant  hom  dezira 
non  poc  conquere  ni  aver, 

?otro  al  marit  venc  a  saber, 
quel  disseron  siey  cavayer 
tug  essems  en  cosselh  plenier: 
Per  Dieu,  trop  gran  bauzia 
fai  en  Bascols,  que  caseun  dia 

föpregua  ma  dona  et  enquer; 
e  die  vos  que  tan  loi  sofer 
que  coguos  en  seretz,  ses  falha.  — 
Et  el  respos:    Si  Dieus  mi  valha, 
si  nom  era  a  mal  tengut, 

so  tug  seriatz  ars  o  pendut, 
car  non  es  faitz  com  creire  deya, 
e  tug  o  dizetz  per  enveya, 


car  sobre  totas  val  e  sap. 

Mas  ia  dieus  no  mi  sal  mon  cap, 

si  ia  may  negus  mi  retrai  65 

de  res  que  na  Alvira  fai, 

s'ieu  per  la  gola  non  lo  pen, 

que  ia  no*n  trobara  guiren.  — 

Ab  tan  parlet   »I*   cavaiers 

fei  e  vilas  e  leugiers:  »0 

Senher,  cant  auretz  pro  parlat 

e  viltengut  e  menassat, 

sieus  dirai  yeu  d' aquest  afar 

com  o  poiretz  en  ver  proar 

si  ama  ma  dona  o  non:  »5 

Fenhetz  vos  c'al  rey  de  Leon 

voletz  anar  valer  de  guerra, 

e  si  ia  podetz  d'esta  terra 

en  Bascol  traire  ni  menar, 

ve'us  mon  cors  per  iustiziar ;  100 

aissil  vos  lieure  a  prezen.  — 

So  dis  lo  bars:    Et  yeu  lo  pren.  — 

Ab  tan  veus  lo  cosselh  partit. 

Et   -I«   de  sels  que  l'ac  auzit, 

per  mandamen  de  son  senhor  105 

vas  1'alberc  d'en  Bascol  se'n  cor 

e  dis  li:  'N  Bascols  de  Cotanda, 

saluda'us  mosenher  e'us  manda 

sieus  poira  al  matin  aver, 

car  de  guerra  ira  valer 

al  rey  de  Leon,  senes  falha.  — 

Et  el  respos:    Si  dieus  mi  valha, 

mot  voluntier  irai  ab  luy.  — 

Pueys  el  dis  suavet  ses  bruy: 

No  farai  ies,  que  non  poiria.  — 

El  messatie,  ples  de  feunia, 

tornet  o  dir  a  son  senhor: 

Senher,  vist  ai  vostre  trachor, 

e  dis  que  ab  vos  anara ; 

dis?  oc,  mas  ia  re  non  fara,  120 

qu'ieu  conosc  be  e  say  que*l  tira.  — 

El  senher  non  ac  ies  gran  ira, 

can  auzi  que  sos  cavayers 

ira  ab  el  ses  destorbiers, 


110 


116 


44.  cal  45.  auec  46.  bele  e  48.  hö$  49  höz.  d'se.  51,  52.  ?  Levy:  »Cctr.  cazatz; 
wegen  aquel  de  vgl.  Suchier  Dkm.  I  524  zu  v.  260*,  Ebeling:  qu'era  de  son  marit  privatz,  d'aquel 
(von  ihm)  de  son  albere  cazatz  61.  marit  f.  temia  64.  rey;  Eine  Silbe  fehlt  65.  bascol  73.  Zwei 
Silben  fehlen  74.  bascol;  so  stets  für  bascols  78.  dieu;  so  stets  für  dieus  83.  totz  89.  cauaier 
90.  uilä;  leugier;  Eine  Silbe  fehlt ;  lies  lauzengiers  ?  102.  b.]  rey  114.  el]  li  116.  ple  123. 
son  cauayer     124.  destorbier 


St.  5, 


Novelle. 


29 


125  e  dis:  Ben  pot  paor  aver 

sei  que  s'es  mes  en  mon  poder 
e  lieurat  a  mort  per  delir, 
que  res  de  mort  noi  pot  gandir, 
s'en  Bascols  va  en  est  viatge, 

130e  ia  nom  camiara  coratie 

per  promessa  ni  per  preguieira.  — 
Ab  tan  s'es  mes  en  la  carrieira; 
dis  qu'ira  en  Bascol  vezerr 
c'amors  fai  planher  e  doler; 

185et  en  plannen  soven  dizia 

ab  greus  sospirs,  la  nueg  ei  dia ; 
Amors,  be'm  faitz  far  gran  folor, 
que  tal  res  fas  vas  mosenhor 
que,  sei  sol  saber  o  podia, 

140res  la  vida  no'm  salvaria. 
E  saber  o  poira  el  ben, 
car  ieu  non  anarai  per  ren 
la  o  mosenher  anar  vol; 
e  ies  aissi  esser  no  sol, 

u5c'anc  no  fes  ost  qu'ieu  noi  anes, 
ni  assaut  en  qu'el  nom  menes; 
e  si  d'aquest  li  die  de  no, 
sabra  be  per  cal  occaizo 
soi  remazutz,  a  mon  veiaire. 

1 50 Mas  ieu  say  com  o  poirai  faire: 
dirai  li  que  mal  ai  avut,  .... 
e  enquera  no  m'a  laissat, 
per  que  metge  m'a  cosselhat 
quem  fassa  »I*   petit  leuiar.  — 

165  Ab  tan  s'es  fag  lo  bras  liar 
ei  cap  estrenher  fort  ab  benda, 
e  dis  que  ia  dieus  ioy  no'l  renda, 
si  ia  lai  va,  qui  non  Ion  forsa, 
c'amors,  que  1  fai  anar  ad  orsa, 

160  Ü  toi  lo  talen  ei  trasporta. 
Ab  aitan  sonet  a  la  porta 
lo  senher  n'Amfos  autamen, 
et  hom  li  vai  obrir  corren. 
Dins  intra,  e'n  Bascols  saluda: 

165  Senher,  sei  dieus  vos  fass'aiuda 
que  venc  sus  en  la  crotz  per  nos. 
Dis  lo  senher:  Oc,  et  a  vos, 


Bascol,  don  dieus  gaug  e  salut; 

digatz,  e  que  avetz  avut? 

Per  Crist,  senher,  gran  malautia.  ito 

—  E  co  sera?  qu'ieu  ia  volia 

anar  en  ost.     No  y  anaretz?  — 

Senher,  si  m'aiut  dieus  ni  fes, 

be  vezetz  que  no  y  puesc  anar, 

e  peza'm  mot,  si  dieus  mi  gar.  —  175 

Dis  lo  senher:   Oc,  et  a  me, 

en  Bascols,   »II«   tans,  per  ma  fe, 

qu'ieu  non  puesc  mudar  que  no  y  an; 

e  vau  me'n;  a  dieu  vos  coman.  — 

Senher,  et  yeu  vos  a  sa  maire.  —  iso 

Ab  tan  lo  senher  de  bon  aire 

se'n  va  ei  cavaiers  reman. 

Ei  bo  mati  a  l'endeman 

a  fag  sos  cavals  enselar 

e  pres  comiat  ses  demorar;  iss 

et  eys  del  castel  mantenen 

iratz  e  ples  de  mal  talen, 

car  en  Bascols  es  remazutz. 

E  es  a   ?I-   castel  vengutz 

•II»   legas  lonhet  d'aqui;  i»o 

e  tantost  can  lo  iorns  falhi, 

el  a  son  caval  esselat 

e  pueia  e  si  a  levat 

detras  si  un  trotier  pauquet. 

Ab  tan  en  la  carrieiras  met  ia« 

e  torna  se'n  dreg  a  Barbastre, 

e  ditz  que  bastra  mal  enpastre 

la  nueg,  si  pot,  a  sa  molher. 

Lo  caval  dels  esperos  fer 

e  broca,  tan  que  al  portel  200 

es  vengutz  suau  del  castel 

dous  la  cambra  de  sa  molher. 

Lo  caval  laissa  al  trotier, 

e  dis:  Amicx,  aten  m'aisi.  — 

Ab  tan  vay  avan,  e  feri  £05 

un  colp  suavet  de  sa  man. 

Ei  pros  dona  ab  cor  sertan, 

cant  al  portel  sonar  auzi, 

dis:    Donzela,  leva  d'aqui, 

leva  tost  sus  e  vay  vezer,  210 


130.  nol  c,  Levy:  l.  noi  camiarai  P  131.  ni  fehlt  141.  p.]  sabra  151.  Lücke;  Reim 
fehlt  162.  senhor  167.  senhor  181.  senhor  182.  cauaier  190.  A  'II*  1.  I.  191.  iorn  194.  De 
trassier)  trocier     201.  uengut 


3o 


Epik. 


St. 


donzela,  qu'ieu  noca  y  esper 
cavayer  ni  home  que  vengua. 
Ja  dieus,  dis  ela,  pro  nom  tengua, 
s'ieu  non  cre  que  mosenher  sia 

215  que  m'asage  ma  drudaria 

d'en  Bascol,  car  huey  nol  segui.  — 
Ab  aitant  autre  colp  feri: 
A  donzela,  leva  tost  sus!  — 
E  dis:    Ja  non  atendrai  pus 

asoc'ades  non  an  vezer  qui  es.   — 
Lo  portel  obri  demanes; 
et  intret,  e  dis  al  intrar: 
Donzela,  trop  m'as  fag  estar 
aisi,  que  no*m  venguest  obrir; 

225  no  sabias  degues  venir?  — 

Non,  senher,  si'rn  don  dieus  bon  astre. 
Ab  tan  lo  senher  de  Barbastre 
vai  enan  en  guiza  de  drut; 
e  ve'l  vos  dreg  al  lieg  vengut, 

280  et  agenolha's  mantenen 
e  dis:    Bela  dona  plazen, 
ve'us  aisi  vostr'amic  coral, 
e,  per  dieu,  no*m  tenguatz  a  mal, 
c'uey  ai  per  vos  l'anar  laissat  .... 

235  de  mosenhor,  a  qui  fort  peza ; 

mas  l'amors  qu'en  me  s'es  empreza, 

no'm  laissa  alhondres  anar 

ni  de  vos  partir  ni  lonhar, 

don  yeu  sospir  mantas  sazos.  — 

2*0  Dias  me,  senher,  qui  es  vos  ?  — 
Dona,  e  non  entendes  qui? 
vevos  aisi  lo  vostr'ami, 
Bascol,  que'us  a  loncx  temps  amada. 
Ab  tan  la  dona  s'es  levada 

2*5  en  pes  et  al  ben  conogut, 
son  marit,  mas  pauc  l'a  valgut, 
e  crida  tan  can  pot  en  aut: 
Per  Crist,  trachor,  degun  assaut 
don  pieitz  vos  prenda,  no  fezetz, 

S5D  que  pendutz  seretz  demanes, 

que   res  de  mort  no'us  pot  estorser. 
Pren  Tals  cabelhs,  comens'a  torser, 
aitan  can  pot,  ab  ambas  mas. 
Mas  poders  de  dona  es  vas, 


que  de  greu  maltrag  leu  se  lassa  255 

e  fier  petit  colp  de  grieu  massa. 

E  cant  ela  l'ac  pro  batut 

e  rosseguat  e  viltengut 

ses  tornas  que  anc  nol  rendet, 

ieys  de  la  cambra,  l'us  sarret.  200 

Ar  laisset  son  marit  iauzen 

aisi  com  sei  que  mal  no  sen, 

que  semblan  l'es  que  sia  fina. 

Ela  del  tost  anar  no  fina 

vas  la  cambra  del  cavayer  265 

c'amors  destrenhi'  a  sobrier. 

E  troba  so  que  pus  dezira; 

ela  lo  pren,  vas  si  lo  tira 

e  comta'l  tot  cossi  l'es  pres. 

Pueys  l'a  dig:    Bels  amicx  cortes,  270 

ara'us  don  aisi  de  bon  grat 

so  c'avetz  tostemps  dezirat, 

c'amors  o  vol  e  m'o  acorda; 

e  laissem  lo  boc  en  la  corda 

estar  sivals  entro  al  iorn,  275 

e  nos  fassam  nostre  soiorn.  — 

Aisi  esteron  a  gran  delieg 

tro  al  senh,  abdos  en   »I«  lieg, 

que'l  dona  levet.     Issi  s'en 

et  ebcrida  tota  la  gen  cso 

a  lurs  albercx  e  comtet  lur: 

Auiatz,  dis  ela,  del  tafur 

en  Bascol,  co'm  volc  enganar: 

anueg  venc  al  portel  sonar 

en  semblansa  de  mosenhor;  £85 

intret  en  guiza  de  trachor 

a  mon  lieg  e  volc  me  aunir; 

mas  yeu  me'n  saup  trop  ien  guerir; 

dins  en  ma  cambra  Tai  enclaus.  — 

Tug  ne  feron  a  dieu  gran  laus  290 

e  dizon:    Dona,  be'us  n'es  pres, 

sol  c'ades  mueira  demanes, 

car  hom  non  deu  trachor  sofrir.  -- 

Ab  tan  se  son  a::atz  garnir 

e  corron  tug  vas  lurs  albercx.  £95 

Als  us  viratz  vestir  ausbercx, 

als  autres  perpunhs  et  escutz, 

capels,  cofas  et  elms  agutz; 


224.  uenias 
254.  poder 


Vor  oder  nach  234  Lücke,    Reim  fehlt     236.  lamor     250.  pendut     253.  poc 


St.  5, 


Novelle. 


3* 


l'autre's  prenon  lansas  e  dartz; 
300  sempres  venon  de  totas  partz 

candelas  e  falhas  ardens. 

E  can  n'Amfos  auzi  las  gens 

aisi  vas  si  venir  garnidas, 

dedins  a  las  portas  tampidas 
805  et  escridet*    Senhors,  no  sia, 

per  dieu  lo  filh  Sancta  Maria; 

qu'en  Amfos,  vostre  senher,  so.  — 

Et  ilh  trenco  ad  espero 

las  portas  per  tan  gran  poder 
810  que  fers  ni  fustz  no  y  poc  valer. 

E  cant  el  trencar  las  auzi, 

tost  en   «I*   escala  salhi, 

e  puget  en   «I*«   bestor, 

e  pueys  gitet  l'escala  por. 
8ißMantenen  an  tot  l'uys  trencat 

e  son  vengut  al  lieg  armat, 

e  cascus  tan  can  pot  sus  fer, 

car  cuion  .... 

E  can  non  Tan  lains  trobat, 
820  Son  tug  corrossos  et  irat; 

ei  dona  n'ac  son  cor  dolen, 

e  mentre  l'anavon  queren, 

vas  la  bestor  fai   «I«   esgart 

e  vi  l'escal'a   »I*«   part 
825  que  sos  maritz  ac  por  gitada, 

e  tornet  dir  a  sa  mainada: 

Baros,  yeu  ai  vist  lo  trachor; 

ve'l  vos  en  aquela  bestor; 

dressatz  l'escala  e  puiatz 
880  e  siades  totz  pesseiatz 

que  sol  no'l  laissetz  razonar!  — 

Ab  tan  n'Amfos  pres  a  cridar: 

Baros,  e  quinas  gens  es  vos? 

non  conoissetz  degus  n'Amfos, 
885 lo  vostre  senhor  natural? 

ieu  soi  sei,  si  dieus  mi  sal, 

e,  per  dieu,  no'm  vulhatz  aussir.  — 

E  la  dona  fes   »I«   sospir; 

al  dissendre  gitet   -I-   crit, 
8*0  can  tug  conogro  son  marit. 

Ar  crida,  plora,  planh  e  bray: 


Bels  senher  dos,  tan  fol  assay 

co  vos  auzes  anc  enardir? 

car  tan  gran  paor  de  morir 

non  ac  mais  negus  natz  de  maire.  345 

Bels  senher  dous,  francx,  de  bon  aire, 

per  amor  dieu  perdonatz  me 

e  truep,  sieus  platz,  ab  vos  merce, 

senher,  que  ieu  no'us  conoisia, 

sim  sal  lo  filhs  Sancta  Maria;  850 

enans  me  cuiava  de  vos 

qu'en  Bascols  de  Cotanda  fos.  — 

Et  el  respos:    Si  dieus  mi  sal, 

no  m'avetz  fag  enueg  ni  mal 

de  que'us  calha  querer  perdon.  355 

Mas  a  me,  quel  pus  fals  hom  son 

e*l  pus  tracher  que  anc  fos  natz, 

amiga,   dona,  *m  perdonatz, 

qu'ieu  ai  vas  mi  meteis  falhit 

el  vostre  valen  cors  aunit,  aeo 

e  per  colpa  e  per  foldat 

mon  bon  cavayer  adzirat; 

e  per  colpa  de  lauzengiers 

m'es  vengutz  aquest  destorbiers 

et  aquesta  desaventura.  ac& 

Amiga,  dona,  franqu'  e  pura, 

per  amor  dieu  perdonatz  me 

e  truep  ab  vos,  sieus  plai,  merce, 

e  aiam   »II«   cors  ab  un  cor, 

qu'ie'us  promet  que  mays  a  nulh  for       sto 

non  creirai  lauzengiers  de  vos, 

ni  sera  tan  contrarios 

nulhs  hom  que  mal  y  puesca  metre.  — 

Aras,  dis  ela,  faitz  trametre, 

senher,  per  vostre  messatgier.  —  375 

De  gaug,  dona,  e  volontier 

ho  farai,  pus  vey  c'a  vos  play.  — 

Senher,  oc,  et  enqueras  may: 

en  Bascol  anaretz  vezer 

e  digatz  li  que  remaner  sso 

vos  a  fag,  tro  sia  gueritz.  — 

Ab  tant  es  del  albere  partitz 

e  fai  so  qu'ela  li  manda; 

vezer  va'n  Bascol  de  Cotanda, 


307.  senhor  308.  eis  310.  fer;  fust  317.  poc  318.  C.  c.  laq*  trober  (trober  könnte 
Katalanismus  sein)  319.  l'an  fehlt  336.  Eine  Silbe  fehlt  342.  Bei  346.  Bei;  franc  350.  filh 
368.  t.]  true  373.  nulh  375.  Lücke  nach  diesem  Vers,  oder  eher  hier  vostres  cavayers  und  v. 
3lt>  volontiers;  s.  v.  j8s.     383.  Eine  Silbe  fehlt     384.  'n  fehlt 


32 


Epik. 


St.  5, 


äs»  e  trames  per  sos  cavayers, 
c'anc  may  tan  grans  alegriers 
non  crec  ad  home  de  son  dan. 
E  que'us  iri'alre  comtan? 
Vas  l'alberc  tenc  de  son  vassalh, 
^90  en  Bascol;  dreg  vas  lo  lieg  salh; 
e  estet  suau  e  en  pauza 
e  ac  be  la  fenestra  clauza. 
Bascols,  dis  el,  e  cossieus  vay?  — 
Per  Crist,  senher,  fort  mal  m'estai 
j,05e  agra'm  be  mestier  salutz. 
E  cosi  es  tan  tost  vengutz? 
dis  en  Bascols  a  son  senhor.  — 
Bascols,  ieu  per  la  vostr'amor 
soi  remazutz  e  remanrai, 
400  que  ia  en  ost  non  anarai, 
si  vos  ab  mi  non  anavatz.  — 
Ieu,  senher,  guerrai,  si  dieu  platz, 
e  pueis  farai  vos  de  bon  grat 
tota  la  vostra  volontat.  — 
405  Ar  sen  tornet  vas  son  ostal 
e  fo  ben  iauzenz  de  son  mal; 
e  estet  be,  si  dieus  be*m  don, 
car  el  tenia  en  sospeison 
sela  que  falhit  non  avia; 
4iomais  ela  saup  de  moisonia 

trop  mai  que  el,  segon  quem  par; 
per  qu'ieu,  franex  reys,  vos  vuelh  pregar 
vos  e  ma  dona  la  reyna, 
en  cui  pretz  e  beutatz  s'aclina, 
415  que  gilozia  defendatz 

a  totz  los  homes  molheratz 
que  en  vostra  terra  estan; 


que  donas  tan  gran  poder  an, 

elas  an  be  tan  gran  poder 

que  messonia  fan  semblar  ver 

e  ver  messonia  eissamen, 

can  lor  plai,  tant  an  sotil  sen. 

Et  hom  gart  se  d'aital  mestier, 

que  non  esti'en  cossirier 

tostemps  mais,  en  dol  et  en  ira, 

que  soven  ne  planh  en  sospira 

hom  que  gilozia  mante; 

may  nulh  mestier  no  fara  be, 

qu'el  mon  tan  laia  malautia 

non  a,  senher,  can  gilozia, 

ni  tan  fola  ni  tan  au  nid  a, 

que  pietz  n'acuelh  e  mens  n  evida, 

e  es  ne  pieitz  apparians, 

c'ades  li  par  que'l  vengua  dans.« 

—  »Ioglars,  per  bonas  las  novelas 

e  per  avinens  e  per  belas 

tenc,  e  tu  que  las  m'as  contadas, 

e  far  t'ai  donar  tals  soldadas 

que  conoisiras  per  vertat 

que  de  las  novelas  m'agrat; 

e  vuelh  com  las  apel  mest  nos 

costemps  may  Castia-gilos.c   — 

Can  lo  reys  fenic  sa  razo, 

anc  non  ac  en  la  cort  baro, 

cavaier,  donzel  ni  donzela, 

sesta  ni  sest,  ni  sei  ni  sela, 

de  las  novas  no*s  azautes 

e  per  bonas  non  las  lauzes 

e  que  cascus  no  fos  cochos 

d'apenre  Castia-gilos. 


420 


425 


480 


436 


440 


44t 


45( 


386.  Eine  Silbe  fehlt,  L  que  anc;  gran_  395-  Saint    396.  uengut    398.  i.J  dien    406.  iauze 
412.  rey;  pregar />/<//    4H-  beutat     416.  homs     435-  Ioglar     439-  P-J  4     443-  rey. 


St.  6. 


Historisches  Heldengedicht. 


33 


6.  Chanson  cTAntioche. 

Archiv  es  de  V  Orient  latin  II  473  ff. 


La  batalha  renguero  lo  divenres  mati, 
pres  la  bafomaria,  al  cap  del  pont  perri. 
Reis  Corbarans  de  Persa  demandet  Arloy, 
al  cortes  dogroman,  que  enten  so  lati: 
6  »Quais  es  aquesta  gens  que  vei  estar  aisi? 
on  vai  ni  que  demanda  ni   que  quer  ni 

que  ditz?« 
»Per  fe,  ditz  Arloys,  ia  no  vos  er  mentit: 
aisso  es  Uc  lo  Maines,  c  an  non  vi  plus 

ardit, 
fraire  al  rei  de  Fransa,  et  es  del  linh  Pepi, 
10  e  l'altres,  cel  de  Flandres,  ve  ab  el  atressi : 
per  son   dreit   non   l'apelo   don  Rotbert 

Baldoi, 
car  fo  filhs  del  Frizon  c'apelon  enaissi; 
e  Drogo  de  Novellas,  Albert  de  San  Chenti 
e  Bernat-e  Galters,   sei  de  San  Galeii, 
15Anselm  de  Rogesmon  ab  u  comte  Teli 
e'n  Ugo  de  San  Pol  e  Giral  de  Ponti 
et  Arnal  de  Virson,  Uguo  de  Maurenti 
e  Ebratz  de  Posat  e  Mer,  lo  fil  Gari, 
e  Rainal  de  Belvaisa  ab  Joan  so  cozi; 
20  plus   so   de    »XXX»    comtes,    tuh    rig  e 

palaizi ; 
e'l  coms  de  Sen  Teris,  tuh  ioven  e  mesqui, 
e  d'altres    «XV»    milia  que   son  tan  ien 

garnit, 
quascus  porta  auberc  e  vert   elm  sarazi. 
Aisso  so  unas  gens  qu'us  onqas  no  fugi. 
25  E  dereire  cavalga  per  mei  lo  pla  cami 
Tencher  de  Coversana  el  marques  de  Tanis 
e'n  Gasto  de  Bearn  ab   »I«   comte  Marti, 
e  Bascle  e  Navar,  Tolza  e  Caersi, 
Fores  e  Santonges,  Bordeies  e  Guarsi, 

e  li  Enguolmezi, 


30  e 


lhi  baro  d'Alvernge 


e*l  vescons  de  Toarn  e  ab  lui  Peitavi, 
e  Breto  forsenat  e  tuh  lhi  Angevi. 
Aisso  so  unas  gens  coratguos  e  ardit, 
cavals   au   melors   d'autres  e  son  genses 

guarnit. 
Cant  el  venrau  ensems  e  brocat  e  encli,85 
ia  no  i  veirez  or  poig  de  cambel  ni  de  lin ; 
tuh  so  li  entrensen  var  o  gris  o  ermi, 
li  escut  e  las  lansas  ab  lo  tein  belvaizi; 
li  ausberc  redonditz  e  li  elm  sarazi 
mouran  tal  resplandor  a  l'albor  del  niati,  40 
no  i  aura  estandrat  que  vas  lur  non  acli. 
Frans  reis,  car  no  t'en  fuis,  que  no't  trobo 

aissi? 
que  se  el  t'acosego,  vengutz  est  a  la  fi ; 
anc  no  vi  fautz  en  bratz  ni  falco  montarzi, 
tant  be  cas  per  usatie  ni  segua  la  perdris ;  45 
al  tretz  iorn  o  al  cart  vos  metran  el  cami  \ 
ia    d'una    gran    iornada    no    volh   qu'en 

prengua  fi.« 
Quant  o  au  Corbarans,  de  maltalan  s'assis. 
E  apelet  Faus  e  Bals  de  Femeni, 
demandet  us  escaxs  d'evori  e  d'aur  fi;    50 
de  maravites  blanc  son  talhat  li  alfi 

e  li  roc  e  las  fersas. 
» Arlois,  dis  lo  reis,  guarda  no  m'en  mentir, 
si  tot  es  ausatz  de  gabs  e  d'escarnir: 
Quais  es  aquesta  iens  que  vei  aqui  venir?«  55 
»Per  fe,  ditz  Arlois,  aquo  vos  sai  be  dir: 
So  es  lo  duxs  Guodafres  que  vos  ve  evazir, 
q'euconosca  sas  armas  easo  iensguarnir;  . 
e  mena  unas  iens  que  son  de  gran  ardir: 
Alamans  e  Braimans  que  so  duh  d'escremir,  69 
que  eis  ni  lor  cavals  no  pot  null  om  freir, 
ni  negueis  lor  escutz,  si  los  volon  guandir. 


7.  mcntitz  8.  arditz  9.  de  1cm  pepi  10.  Et  altres  «c»  de  f.  14.  sanegalarez  15.  An- 
selem  19.  belmasa  21.  com  s.  t.  22.  garnitz  23.  Quascu  24.  que  o.  28.  E  bas  de  enanar 
tolgaeca  ersi  29.  F.  es  autes  onges  30.  baros;  ee  bic  gnomezi  32.  forsenatz  33.  arditz  34. 
melor;  guarnitz  35.  senems  e  brocatz  e  encleti  36.  veireg  37.  ermis  39.  Lies  41.  lui 
42.  fui  45.  la  fehlt '•  perdrai  48.  corbaran  53.  guada  54.  tot]  tu  55.  aquestas.  Nach  55 
v.  6  wiederholt-.  Que  uol  ni  que  demanda  ni  que  quer  ni  que  ditz  57.  G.]  guoda;  que  eu  os 
menazir  58.  conoc;  e  a]  en  60.  Alaman;  d.]  tuh  61.  el ;  caual  62.  uolos  (Levy:  l.  volo's^ 
Appel,  Prov.  Chrestomathie.  3 


34 


Epik. 


St.  6. 


Ja  lansa  ni  sageta  no  t'en  poira  aidir. 

Can  lo  dux  pren  sas  armas  e  va  las  revestir, 
essi  fa  tota  la  terra  desotz  sos  pes  fremir; 

de  mai  d'una  peirada  las  ausiratz  bruir; 

e  porta  una  spasa  don  sap  aisi  ferir, 

anc  no  vi  Sarazi  fort  armar  ni  guarnir, 

si  pel  sus  de  son  elm  li  pot  u  colp  ferir, 
7oque  entro  eis  arssos  nol  veia  tot  partir ; 

Ja  escutz   ni   ausbercs   nol   poira"l  colp 

sofrir. 

Francs  reis,  car  no  t'en  tornas  e  t'encas 

a  guerir? 

que,  se*l  laissas  de  te  aiustar  ni  aizir, 

ia  li  teu  deu  salvatie  no  t'en  poiran  guarir.« 
"*  El  reis,  quant  o  auzi,  gitet  u  gran  sospir ; 

•XL«   he   •  IUI •   reis  mandet  a  ssi  venir, 
que  rengo  las  batalhas. 
»Arlois,  ditz  lo  reis,  era  voilh  demandar, 

cals  es  aquesta  iens  que  eu  vei  aparelhar? 
so  Per  la  fe  que  tum  deus,   grada  no  m'o 

selar  1« 

>Per  fe,  ditz  Arlois,  aisso  sai  be  contar: 

cest  es  Rotbert  Norman,  qu'eul  conois  al 

ar  mal- 
et a  las  coberturas  e  al  gen  faissonar, 

fraire  al  rei  Anric,  qu'anc  no  fo  tan  rix  bar, 
si  e  fo  filhs  al  Bastart  de  cui  auzist  parlar 

que  conques  Anglaterra  e  paset  i  per  mar; 

anc  hom  d'aqui  enan  no  l'auzet  gueregar. 

E  mena  unas  iens  que  fan  mon  de  doptar; 

abchas  portont  anglezas  e  guirez  per  lansar ; 
yo  e  cant  so  en  batalha,  que  torno  al  clapar, 

om  d'aqui  adenant  no  los  pot  contrastar. 

Reis,  sels  laissas  de  te  aisir  ni  propiar, 

ia  res  d'aqui  enant  no't  poira  aiudar; 

l'orgoilh  de  Corosana  faran  ta  fort  baissar, 
ysla  maire  que  t'atent  no  t'en  veura  tornar. 

Francs  reis,  per  que  atardas?    mas  enca 

t'az  anar. 


Greu  t'es  que  tu  t'en  fugas,  mas  pietz  t'en 

val  estar.« 
»Arloy,  ditz  lo  reis,  be  sabs  rire  e  gabar, 
mas  tu  veuras  encoi  los  Franses  rauzar; 
non  i  a  u  tan  savi  que  i  sapcha  cosel  dar ;  io< 
d'aissi  a  la  siptat  los  farem  rauzar 
senes  regna  tirar  e  ses  lansa  virar, 
que  de  sus  de  las  tors  viretz  traire  e  lansar, 
e  aura  i  oi  detras  a  las  portas  intrar 

d'espazas  e  de  lansas.  105 

»Arlois,  ditz  lo  reis,  eu  vei  altra  com- 

panha, 
e  voilh    saber   que   so,    mas    vertat   no*i 

sofranha.« 
»Aisso,  ditz  Arlois,  es  lo  dux  de  Bretanha, 
e  l'altres  Droguo  Fres  e'lcoms  de  laViana 

e  lo  dux  de  Bonberc n 

eist  sabo  plus  de  guerra  que'l  cas  de  la 

guarana ; 
e  veno  davas  destre  per  una  gran  mon- 

tanha. 
E   d'aval   davas   destre,    laz   Taiga   e   la 

gazanha, 
vai  l'avesque  del  Poi  ab  una  gen  d'Espanha, 
eRamonBerenguier  el  comte  de  Sardanhn  115 
e  las  iens  de  Castela,  de  Bure  e  de  Cam- 

panha. 
E  porto  un'ascona  tan  fera  e  tan  estranha, 
ia  res  no  la  vira  quel  bratz  destre  no*s 

franha 
o  no  perga  son  sen  o  totz  vius  no*s  con- 

tranha. 
Francs  reis,    car  no't  en  fuis  e  perprens  i2< 

la  montanha? 
que  se  el  t'aeosego,  la  perda  er  tamanha, 
tro  a  Maroc  lo  gran  non  er  seih,  no  s'en 

planha, 
ni  en  tot  paganesme.< 
»Arlois,  ditz  lo  reis,  quals  es  aquesta  iens 


64.  vallau  r.  65.  trera  66.  los  70.  arsso  7i.escut;  ausberc  73.  laissa  74.  poira  76. 
•XL«  fehlt \  aissi  u.  80.  deu  82.  ar  a.  83.  faicionar  84.  reis  85.  filh ;  cui]  ai;  auzet  86. 
pases  88.  menas  89.  portot  92.  sei  laissa  94.  corosanas  95.  tarec  96.  en  catz  az  a. 
97.  v.]  bei  98.  sab  100.  sauis  102.  tiran;  viran  104.  i.]  incras  105.  lansa  108.  Arloi 
109.  Et  altres  110.  b.  el  coms  de  la  uiana  in.  cas]  as ;  la  fehlt  113.  las  aigas  e  las  gazanhas 
115.  e  lo  com  de  sardana  116.  castelas ;  bure  117.  unasconz  t.  feras  118.  Eine  Silbe  fehlt, 
1.  virera     119.  no  c.     120.  enfui  e  perpren     122.  maroe     124.  aquestas 


St.  6. 


Historisches  Heldengedicht. 


35 


125  que  sorson  davas  destre  per  mei  us  de- 

rubens, 
e  meno  cavals  blancs   e  am  blancs  gar- 

nimens 
e  blanccas  armaduras  e  totz  los  vestimens 
e  las  senheras  blanccas,  que  panneio  als 

vens, 
e*l  fer  de  las  lansas  senblo  flamas  ardens? 
130  mas  angels   me   resemblo   ab  lor  capte- 

nemens!« 
»Francs  reis,  car  no  t'en  tornas,  que  si 

los  m'aprens? 
ia  negus  deus  salvaties  no  t'en  sara  guirens 
aue  tu  encoi  non  sias  vencutz  e  recreenz 
e  liuratz  a  martires.« 
135  »Francs    reis,   car   no  t'en  tornas?   so  li 

ditz  Arlois, 
laissa  estar  los  Frances  e  cels  de  lor  pais, 
que,  se  tu  non  o  fas,  encoi  seras  conquis. 
Vai,  torna  t'en  en  Persa,  don  es  natz  e 

noiritz ; 
las  montanhas  so  feras  el  pazati'es  esquis, 
140  e  se  fort  non  o  coitas,  en  breu  seras  conquis. 
Tut  aqueh  home  blanch  eisso  de  paradis, 
e  son  en  las  batalhas  detrencat  e  ausis ; 
Deus  los  tramet  socore  a  llur  autres  amis  \ 
e  porto  tuh  escirpas  a  lei  de  peleris ; 
145  S.  Giorgis  los  guida  e  lo  cors  S.  Daunis, 
e   sanh  Andreus   l'apostols,    que*s   a   en 

guarda  pris; 

anc  no  vi  nulhas  gens ; 

e   son   lor  vestimen   plus   blanc  que  us 

ermis ; 
tuh  an  las  coas  blancas,   las   commas  e 

las  cris. 
150  Reis,  per  aquest  seras  vencutz  e  descofis, 
cant  il  escridarau  la  senie  de  Paris: 
Monioia,  Deus  aiudal« 
»Arlois,,  ditz  loreis,qui  son  aquistderrer, 
qui  no  teno  careira  ni  via  ni  sender?« 


»Per  fe,  ditz  Arlois,  mentir  no  vos  en  quer  :  155 
so  es  Boumon  de  Polha,  neps  al  comte 

Roger; 
filhs  fo  Rotbert  Guiscart,  al  nobili  gerer 
que  per  cavalaria  conquis  tot  un  emper; 
e  ve  en  sa  companha  Buel  lo  caronhier, 
Rotbert  lo  filh  Girat,  lo  bon  gonfainonier,  ico 
Ricart  de  Prensipeu  e*l  ric  conte  Rainier 
e  Ricart  de  Valpi  et  Raolf  e  Galter. 
Be  so  «LX«   comte  leial  e  dreiturier; 
anc  negu   non   en  er  coart  e  lauzengier. 
De  tot  chrestianesme  so  vengut  soudadier,  105 
tuih  elig  e  triat  e  fort  bo  batalier; 
tan  son  ric  e  cortes  e  ardit  sobransier, 
que  totas  vostras  armas  no  prezo  «I?  d., 
car  il  no  dopto  lanza  ni  sageta  d'arquier.« 
»Arloy,  ditz  lo  reis,  be  t'ei  per  ufanierjno 
aisi'ls  veiras  encoi  tornar  el  pas  derrer, 
que   al   baissar  de  las  lansas  penrau  tal 

desturbier 
ia  us  non  atenra  ni  par  ni  companer, 
qu'anz  s'en  ira  fugen  cadaus  volontier, 
e  durara  l'encautz  d'aqui  a  Monpeslier.  175 
Aissi    veiras    dels    mortz    encombrat    lo 

gravier, 
no  sera  delhiuratz  en  tot  un  an  entier. 
Ja  aquestas  gens  blancas,    que    son  plus 

aversier, 
no  lor  tendrau  de  pro  lo  valer  d'u  diner. 
Cant  los  aurem  totz  mortz  al  fer  e  a  l'asier,  18g 
al  port  S.  Simeon  serem  tuh  nautanier, 
c'ab  eis  los  lor  naveis,  segon  mon  cosirier, 

pasarem  pois  e  Fransa.c 
Arlois  reconoc  que*l  reis  se  vol  armar. 
Cant  vi  los  Sarazis  e  venir  e  anar,  185 

pels  traps  e  per  las  tendas  au  lo  mazan 

levar 
e  las  tabors  bruir  e  los  grailes  cornar, 
petit  cada  petit  s'en  enquet  ad  emblar. 
En  una  gran  montanha  comenset  a  poiar ; 


125.  u  deriben  garnimen  128.  al  uen  129.  Eine  Silbe  fehlt ',  Chab.  1.  lor  1. ,  arden  130.  cap- 
teneraen  131.  Franc;  mapres  Eine  Silbe  fehlt  (be  vor  los  ?)  132.  negu  deu  seluatie;  s.  g.]  poira  guerir 
135.  Franc  136.  e  c]  eies  139.  montanha;  esquist  141.  homes  142.1a;  detrencatz  143.  Deu  lur; 
amis]  ausis  145.  giorgi  146.  andreu  lapostol  147.  nulha;  siamer  tud'guis  148.  Lücke  nach  diesem 
Vers  oder  in  2/.  149  lor  cauals  blancsP  149.  la  cris  153.  derrers  156.  pola  161.  rix  163.  crfmtes 
164.  lies  vei  statt  er?  165.  uengutz  167.  cortet;  sobrasier  173.  u;  apenra  174.  Quant  175.  «Iura 
176.  veira  d.  motz  encombratz  178.  gen  179.  tendra  182.  los]  lo;  cosier  185.  sarazi  ib6.  l'le; 
tenda     188.  enquer;  amblar 


36 


hpin. 


St.   7 


190  de  la  den  d'una  roca  vai  la  ost  remirar ; 
adonc  a  tan  gran  ioi,    anc  pois  non  ac 

son  par, 
cant   vi   la   ost   dels  Frances  somover  e 

brandar ; 


mas  los  blancs  vi  primers,  que  sol  derer 

trobar, 
que  cavalgon  a  destre,  de  sai  davas  la  mar. 
D'aquels  de  la  siptat  devem  oimai  parlar,  i»5 
cals  es  lor  cabtenensa. 


7.   Albigenserkrieg. 

La  Chanson  de  la  Croisade  contre  les  Albigeois  ed.  et  trad.  par  Paul  Meyer.    I.  Paris  1873, 
v.  3161 — 3380.     (Beginn  des  Lateranischen  Coneils,   a.  1215.) 


Cant   la   cortz    es   complida ,    es   mot 

grans  lo  ressos, 
del  senhor  apostoli  qu'es  vers  religiös. 
Lai  fo  faitz  lo  concilis  e  la  legacios 
dels    prelatz    de   la   glieza    que  lai  foron 

somos, 
öcardenals  e  avesques  e  abatz  e  priors, 
e  comtes  e  vescomtes   de  motas  regios. 
Lai  fol  coms  de  Tholosa  e  sos  filhs  bels 

e  bos, 
qu'es  vengutz  d'Englaterra  ab  petitz  cum- 

panhos 
e  trespasec,    per  Fransa,    per  motz  locs 

perilhos, 
10  car   gent   n'Arnaut   Topina   l'i    menet   a 

rescos ; 
et  es  vengutz  a  Roma,  on  es  sagracios 
e  mandec  l'apostolis,  que  reconciliatz  fos, 
qu'anc  no  nasquec   de  maire  nulhs  plus 

avinens  tos, 
qu'el  es  adreitz  e  savis  e  de  gentils  faisos 
15  e  del  milhor  linage  que  sia   ni  anc  fos : 
de  Fransa   e   d'Anglaterra   e    del   comte 

n'Anfos. 
E  fo  H  coms  de  Foih,  qu'es  avinens  e  pros. 
E  denant  l'apostoli  gietan  s'a  genolhos 
per   recobrar   las   terras   que   foron  dels 

pairos. 
20  L'apostolis  regarda  l'efant  e  sas  faisos 
e  conosc  lo  linatge  e  saub  las  falhizos 
de  glieza  e  de  clercia,  que  son  contrarius ; 
de  pietat  e  d'ira  nVl   cor  tant  doloiros 


qiren  sospira  e'n  plora  de  sos  olhs  am- 
bedos. 
Mas  lai  no  val    als  comtes   dreitz  ni  fes  25 

ni  razos. 
Mas  pero  l'apostolis,  qu'es  savis  e  guiscos, 
denant  tota  la  cort  e  vezen  dels  baros 
monstra  per  escriptura  e  per  leials  sermos 
que'l  comte  de  Tholosa  no  repren  ocaizos 
qu'el    deia    perdre    terra    ni    que    malsao 

crezens  fos, 
ans   l'a    pres    per   catholic  en  faitz  e  en 

respos ; 
mas  per  la  covinensa  c'avian  entr'els  dos, 
e  per  paor  de  clercia,  de  qu'el  es  temoros, 
li  retenc  pueih  sa  terra  en  devenc  poderos 
e  volc  que  la  tenguesencomanda'nSimos,35 
car  en  autra  maneira  no  Ten  erai  faitz  dos, 
don  li  comte  remazo  ab  coratges  felos, 
car  cel  que  pert  sa  terra,  mot  n'al  cor 

engoichos. 
Mas    denant    l'apostoli,  car   es   temps    e 

sazos, 
se  leva'l  coms  de  Foih,  e  aonda'l  razos,  40 

ez  el  sap  la  ben  diire. 
Ez  el  sap  la  ben  diire  ab  sen  e  ab  escient. 
Cant  lo  coms  se  razona  desobrel  paziment, 
tota  la  cortz  l'escouta  e  l'esgarda  e  l'entent; 
ez  ac  la  color  fresca  e  lo  cors  covinent,  45 
e  venc  a  l'apostoli  e  dih  li  belament: 
»Senher  dreitz  apostolis,  on  totz  lo  mons 

apent 
e  tel  loc  de  sent  Peire  el  seu  governament, 


192.  brandir     193.  blanc     195.  sipta. 

4.  la  fehlt     8.  Quetz     10.  lamenet  Meyer     12.  Eine  Silbe  zu  vid}  streiche  re-  ?    33.  Streiche 
E  ?     36.  era  faitz  dos  P.  Meyer    47.  mon 


St.   7. 


— 


Reimchronik. 


37 


on  tuit  li  pecador  devon  trobar  guirent,   e  sap  oi  cardenals,  si  m'en  vol  far  guirent; 


50  e  deus  tener  drechura  e  patz  e  iudiament, 
per  so  car  iest  pauzatz   al   nostre  salva- 

ment,  — 
Senher,    mos    diitz    escota    e    totz    mos 

dreitz  me  rent 
qtneu  me   posc   escondire  e  far  ver  sa- 

grament 
c'anc   non    amei    eretges   ni   nulh    home 

crezent, 
85  ni  volh   ia   lor    paria   ni  mos  cors  nois 

cossent. 
E  pos  la  santa  glieza  me  troba  obedient, 
soi  vengutz  en  ta  cort  per  iutiar  leialment, 
eu  ei  rics  coms  mos  senher   e  sos  filhs 

ichament, 
qu'es  bels  e  bos  e  savis  e  de  petit  iovent, 
60  ez  anc  no  fe  ni  dig  engan  ni  falhiment; 
e  pos  dreh  no  l'encuza  ni  razos  noi  reprent, 
si  non  a  tort  ni  colpa  a  nulha  re  vivent, 
be'm    fas   grans    meravilhas   per   que   ni 

per  cal  sent 
pot   nulhs    prosom    sufTrir   son    dezereta- 

ment. 
65  E  lo  rics    coms   mos    senher,    cui  grans 

honors  apent, 
se  mezeis  e  sa  terra  mes  el  teu  cauziment, 
Proensa  e  Tholosa  e  Montalba  rendent; 
e  poih  foron  Ihiurat  a  mort  e  a  turment 
al  peior  enemic  e  de  peior  talent, 
?o an  Simon  de  Monfort  queis  lhia  e  los  pent 
eis  destrui  eis  abaicha,  que  merces  noih 

en  prent; 
e  pos  se  foron  mes  el  teu  esgardament> 
so  vengut  a  la  mort  e  al  perilhament. 
Ez  ieu    meteis,    rics   senher,    per  lo  tieu 

mandament 
75  rendei  castel  de  Foih  ab  lo  ric  bastiment ; 
el  castels  es  tant  fortz  qu'el  mezeis  se 

defent, 
ez  avia  i  pa  e  vi,  pro  e  carn  e  froment 
ez  aiga  clara  e  dousa  ios  la  rocha  pendent, 
e  raa  gentil  companha  e  mot  dar  garniment, 
so  e  noi  temia  perdre  per  nulh  afortiment; 


si  cum  eu  lo  lhiurei,  qui  aital  noi  me  rent, 
ia  nulhs  om  nos  deu   creire   e  nulh  bei 

covenent!« 
Lo  cardenals  se  leva  e  respondec  breument 
e  venc  a  l'apostoli  e  dig  li  belament:     85 
»Senher,  so  quei  coms  ditz,  de  sol  «I« 

mot  no  i  ment, 
qu'ieu  receubii  castel  el  lhiurei  verament ; 
e  la  mia  prezensa  i  mes  l'establiment 

l'abas  de  Sent  Tuberi. 
L'abas    de  Sent  Tuberi   es   pros   e  gentgo 

aibitz 

ei  castels  es  mot  fortz  e  ben  e  gent  garnitz, 
el  coms  a  bonament  Dieu  e  tu  obezit.« 
Ab  tant  se  leva  ein  pes,  car  estec  ben  aizitz, 
l'evesques     de    Tholosa,     de    respondre 

amarvitz  : 
»Senhors,  so  ditz  Tavesques,    tug  auzetz95 

quei  coms  ditz, 
qu'el  s'es  de  la  eretgia  delhiuratz  e  partitz. 
Eu  die  que  de  sa  terra  fo  la  mager  razitz, 
e  el  les  a  amatz  e  volgutz  e  grazitz, 
e  totz  lo  seus  comtatz  n'era  ples  e  farsitz, 
ei  Pog  de  Montsegur  fo  per  aital  bastitz  100 
qu'el  les  pogues  defendre,  eis  hi  a  cos- 

sentitz ; 
e  sa  sor  fo  eretia,  cant  moric  sos  maritz, 
e'stec  poih  a  Pamias    plus  de   -III»   ans 

com  plitz ; 
ab  sa  mala  doctrina  n'i  a  mans  convertitz; 
e  los  teus  peregris,  per  cui  Dieus  fo  servitz,  105 
que  cassavan  eretges    e  rotiers  e  faizitz, 
na   tans    mortz    e    trencatz    e    brizatz   e 

partitz 
que   lo   cams    de  Montioy   ne   remas   si 

crostitz 
qu'encara-n    plora    Fransa   e    tu'n   remas 

aunitz. 
Laforas  a  la  porta  es  tals  lo  dols  ei  critz  110 
dels  orbs  e  dels  faiditz  e  d'aicels  meg-partitz 
que  negus  no  pot  ir,  si  no  lo  mena  guitz; 
e  cel  que  los  a  mortz  ni  brizatz  ni  cruichitz, 
ia  no  deu  tenir  terra,  c'aitals  es  sos  meritz.c 


52.   dreit     73.  uengutz 
Vers.     103.  Es  estec 


74.  ric     88.  mes  son  establiment      90.  abitz;    Lücke  nach   diesem 


38 


Epik. 


St.   7 


115  N'Arnaut  de  Vilamur  es  sus  em  pes  salhitz, 
e  fo  ben  entendutz  e  gardatz  e  auzitz; 
pero  gent  se  razona,  no  s'es  espaorzitz: 
»Senhors,    si   eu   saubes   quel   dans   fos 

enantitz 
ni  qu'en  la  cort  de  Roma   fos    tant  fort 

enbrugitz, 
i2o  mais  n'iagra,perver,  ses  olhseses  narritz.« 
»Per  Dieu,  ditz  l'us  a  l'autre,  est  es  fols 

et  arditz  l« 
»Senher,  so  ditz  lo  coms,  mos  grans  dreitz 

m'esconditz 
e  ma  leials  drechura  e  mos  bos  esperitz ; 
e  qui  per  dreg  me  iutia,  hieu  so  sals  e 

guaritz, 
125  qu'anc    non    amei    eretges    ni  crezens  ni 

vestitz, 
enans  me  soi  rendutz  et  donatz  e  ufritz 
dreitamens  a  Bolbona,  on  ieu  fui  ben  aizitz, 
on  trastotz  mos  lhinatges  es  datz  e  sebelhitz. 
Del  Pog  de  Montsegur  es  lo  dreg  esclarzitz, 
180  car  anc  no'n  fo  -I»  iorn  senher  poestaditz. 
E  si  ma  sor  fo  mala  ni  femna  pecairitz, 
ges  per  lo  sieu  pecat  no  dei  estre  peritz. 
Car  estec  en  la  terra,  es  lo  dreitz  devezitz 
e  car  lo  coms  mos  paire  dih,  ans  que  fos 

fenitz, 
los  que    si    el    efant    avia   qu'e  nulh  loc  fos 

marritz, 
que  tornes  en  la  terra  en  que  era  noiritz, 
e  que  i  agues  sos  ops  e  i  fos  be  reculhitz. 
E  iur  vos  pel  Senhor  qu'en  la  crotz  fo 

ramitz, 
ques  anc  bos  peregris  ni  lunhs  romeus  aizitz 
i4o  que    serques    bos    viatges   que  Dieus  ha 

establitz, 
no  fo  per  me  destruitz  ni  raubatz  ni  fenitz 
ni  per  ma  companhia  lor  camis  envazitz; 
mas  d'aquels  raubadors,  fals  trachors,  fe- 

mentiz, 
que    portavan   las   crotz ,    per  qu'ieu  fos 

destrusitz, 
145  per  me   ni   per   los   meus   non  fo  nulhs 

cosseguitz 


que  no  perdes  los  olhs  e'ls  pes  eis  punhs 

e*ls  ditz; 
e  sab  me  bo  de  lor  quels  ai  mortz  e  delitz, 
e  mal  d'aquels  que  son  escapatz  e  fugitz. 
E  die  vos  de  l'avesque,  que  tant  n'es  afortitz, 
qu'enla  sua  semblansa es  Dieus  e  nos  trazitz, 
que    ab   cansos  messongeiras  e  ab  motz 

coladitz, 
dont  totz  hom  es  perdutz  quils  canta  ni 

los  ditz, 
ez  ab  sos  reproverbis  afilatz  e  forbitz 
ez  ab  los  nostres  dos,  don  fo  eniotglaritz, 
ez  ab  mala  doctrina  es  tant  fort  enriquitz 
com  non  auza  ren  diire  a  so  qu'el  contraditz. 
Pero  cant  el  fo  abas  ni  monges  revestitz, 
en  la  sua  abadia  fo  sil  lums  escurzitz 
qu'anc  no  i  ac  be  ni  pauza,  tro  qu'el  ne 

fo  ichitz  \ 
e  cant  fo  de  Tholosa  avesques  elegitz, 
per  trastota  la  terra  es  tals  focs  espanditz 
que  iamais  per  nulha  aiga  no  sira  escantitz ; 
que  plus  de  •  D  •  M  • ,  que  de  grans  que  petitz, 
i  fe  perdre  las  vidas  eis  cors  e'ls  esperitz. 
Per  la  fe  qu'ieu  vos  deg,   als  seus  faitz 

e  als  ditz 
ez  a  la  captenensa  sembla  mielhs  Antecritz 

que  messatges  de  Roma. 
Que*l    messatge  de  Roma  m'a  dig  e  autreiat 
que'l  senher  apostolis  me  rendramaeretat; 
e  ia  nulhs  hom  nom  tenga  per  nesci  ni 

per  fat, 
s'ieu  lo  castel  de  Foih  volia  aver  cobrat, 
que  Dieus   ne   sab  mon  cor  col  tendria 

membrat. 
Lo  cardenals  mosenher  ne  sab  la  Verität, 
co"l  rendei  bonament  e  ab  sen  e  ab  grat; 
e  aicel  que  rete  so  com  lh'a  comandat, 
per  dreg  e  per  razo  li  deu  estre  blasmat.« 
»Coms,    so  ditz  l'apostolis,    mot  as  gent 

razonat 
lo  teu  dreg,    mas  lo  nostre  as    «I-   petit 

mermat. 
Eu  saubre!  lo  teu  dreg  e  la  tua  bontat, 
e  si  tu  as  bon  dreg,  cant  o  aurei  proat, 


1Ö0 


151 


160 


161 


17( 


17: | 


1SC 


123.  leial     130.  no    135.  locs  f.  marrit     139.  ni]n 
als]  al     1S0.  aurei;  zuerst  stand  auras 


140.  establit     147.  ques     165.  Erstes 

\ 


St.  7. 


Reimchronik. 


39 


cobraras  ton  castel  aisi  co  l'as  lhiurat; 
e  si  la  santa  gleiza  te  recep  per  dampnat, 
tu  deus  trobar  merce,  si  Deus  t'a  espirat ; 
tot  pecador  maligne,  perdut  e  encadenat, 

135  deu  be  recebre  glieiza,  si'l  troba  perilhat, 
si's  penet  de  bon  cor  ni  fa  sa  volontat.« 
E  pueis  a  dig  als  autres :   »Entendetz  est 

dictat, 
car  a  totz  vulh  retraire  so  que  ai  ordenat : 
que  tug  li  meu  dissiple  anon  enluminat, 

190  e  porto  foc  e  aiga  e  perdo  e  clartat 
e  dossa  penedensa  e  bona  humilitat 
e  porto  crotz  e  glavi,  ab  que  iutio  membrat, 
e  bona  patz  en  terra,  e  tengan  castetat, 
e  que  porto  dreitura  e  vera  caritat, 

195  e  nulha  re  no  fassan  que  Dieus  aia  vedat; 
e  qui  mais  n'i  aporta  ni  plus  n'a  prezicat, 
non  o  a  ab  mon  dig  ni  ab  ma  volontat.« 
Ramons  de  Rocafolhs  a  en  aut  escridat ; 
»Senher  dreitz  apostolis,  merce  e  pietat 

200  aias  d'un  effan  orfe,  iovenet  ichilat, 
nlh  de  l'onrat   vescomte  que  an  mort  li 

crozat 


e'n  Simos  de  Montfort,    cant  hom  li  ac 

lhiurat. 
Ladoncs  baichec  paratges  lo  tertz  o  la  mitat. 
E  cant  el  pren  martiri  a  tort  et  a  pecat .... 
e  no  as  en  ta  cort  cardenal  ni  abat        205 
agues  milhor  crezensa  a  la  crestiandat. 
E  por  as  mort  lo  paire  ei  filh  dezeretat, 
senher,  ret  li  la  terra,  garda  ta  dignitat ! 
E  si  no  lailh  vols  rendre,   dieus  t'en  do 

aital  grat 
que  sus  la  tua  arma  aias  lo  sieu  pecat !  210 
E  si  no  la  li  lhiuras  en  breu  iorn  assignat, 
eu  te  clami  la  terra  ei  dreg  e  la  eretat 
al  dia  del  iudici  on  tuit  serem  iutiatU 
»Baros,  ditz  l'us  a  l'autre,    mot  l'a  gent 

encolpat.« 
»Amix,  ditz  l'apostolis,  ia  er  be  emendat.«  215 
E  son  palaitz  s'en  intra  e  ab  lui  sei  privat, 
e  los  comtes  remazo  sus  el  marbre  letrat. 
Ditz  Ar.  de  Cumenge:    »Gent  avem  es- 

pleitat. 
Oimais  podem  anar,  car  tant  es  delhiurat, 

qu'intra  s'en  l'apostolis.«  fo0 


v.  8074 — 8326.     Episode  aus  der  Belagerung  von  Toulouse.     Die  Laisse  beginnt  mit  den  Schlufs- 
worten  einer  Rede  Simons  von  Monfort  an  die  Führer  des  Kreuzheeres . 


»Ja  no   tarzara   gaire,   que  vos  tuit  o 

veiretz, 
qu'ieu  cobrare  Toloza  e  que  vos  la  tindretz 
e  l'aver  e  la  honor  engalment  partiretz.« 
»Senher,    ditz   n'Amaldrics   de  Crio,    no 

gabetz, 
225  qu'encara  n'es  a  raire  tot  lo  maier  peletz. 
No'us  pes  s'ieu  vos  deman :  vos  com  la 

cobraretz  ? 
car   non    es  en  la  vila  destreitz  ni  fams 

ni  cetz, 
e  ia  tantas  vegadas  lo  iorn  nois  combatretz 
que  fora  de  las  lissas   ins  el  camp  no'ls 

trobetz, 
230  e  ia  dedins  la  vila  nulh  temps  nois  en- 

clauretz.« 
E'l    cardenals    respon:     »Tant    cant    los 

mantindretz, 


n'Amaldrics,    santa   glieiza   ni   dreit  non 

amaretz. 
Dau  vos  per  penedensa  que  dema  deiunetz, 
que  re  mas  pa  et  aiga  no  bevatz  ni  mangetz. 
E  car  ieu  vos  am  tant,  prec  vos  que  no  235 

pequetz, 
que  Jhesu-Crist  vos  manda  que   er  von 

castietz, 
vos   ei   coms  de  Saisso,   que  mais  nois 

razonetz.« 
»Senher,  ditz  n'Amaldrics,  ligetz e  trobaretz 
que  ia  per  esta  colpa  encuzar  nom  deuretz ; 
que  no  ditz  la  escriptura  ni  demonstra  la  240 

leitz 
que  nulh  princep  de  terra  a  tort  dezeretetz. 
E  si  lo  coms  R.  pert  ara  sos  heretz, 
leialtatz  e  dreitura  lailh  rendra  autra  vetz. 
Ez  es  grans  meravilha  car  per  autruis  desleitz 


188.  so  cai  o.     201.  crozatz     204.  Lücke  nach  diesem  Vers,  oder  (wie  P.  Meyer  vorschlägt) 
v.  203,  204  vertauschen  und  in  v.  203  pren  zu  pres  ändern.     243.  autras     244.  autres 


4o 


Epik. 


St.   7. 


245  es  abaichatz  paratges  e  perilhos  e  fretz. 
S'ieu  saubes  e  ma  terra  c'aitals  fos  lo  secretz, 
ni  ieu  ni  ma  companha  no  i  foram  esta 

vetz.« 
»N'Amaldrics;  ditz  lo  coms  de  Montfort, 

falhiretz, 

can  ab  lo  cardenal  mosenhor  contendretz ; 

2öo  no  es  dreitz  ni  razos  que  de  re'l  contrastetz ; 

vos  amaretz  la  glieiza,  can  lui  obeziretz.« 

Tant  parlero  ensemble   tro   que  lo  iorns 

es  quetz; 
e  a  l'albor  del  dia,  cant  lo  iorns  es  claretz, 
lo  coms  de  Monfort  manda:   »Mei  amic, 

sa  vindretz, 
255 ez  anc  en  milhor  ora  no'm  valguetz  nim 

valdretz. 
Ar  empenhetz  la  gata,  que  Toloza  prendretz 
e  totz  mos  enemics  eis  vostres  dampnaretz ; 
e  si  prendetz  Tholoza,  Jhesu-Crist  ondraretz 
e  totz  vostres  dampnatges  e'ls  meus  restau- 

raretz.« 
2«oLadoncs  sonan  las  trompas  e  li  com  eis 

grailetz, 
ez  empenhon  la  gata  ab  critz  e  am  ciscletz. 
Entrel  mur  e'l  castel  ela  venc  de  sautetz. 
Aisi  com  l'esparver  que  vena'ls  auzeletz, 
i  venc  tot  dreit  la  peira  que  menal  tra- 

buquetz, 
265  e  feric  la  tal  cop  eis  pus  autz  solaretz 
que  fier  e  trenca  e  briza  totz  los  cors  e'ls 

correitz. 
E'l  coms  de  Montfort  crida :   »Jhesu-Crist, 

que  faretz? 
que  si  gaires  me  dura  la  ira  ni  l'effretz, 
mi  e  la  santa  glieiza  e  la  crotz  abatretz.« 
270  E  li  baro  respondo:  »Senher,  no'us  ahiretz, 
que  si  viratz  la  gata,  al  colpla  gandiretz.« 
»Per  dieu!  so  ditz  lo  coms,  ara  doncs  o 

veiretz.« 
E  cant  la  gata's  vira  e  complic  los  passetz, 
lo  trabuquetz  albira  et  abriva  sos  gietz 
275  e  donec  li  tal  colp  a  la  segonda  vetz 
que  lo  fer  e  l'acier  eis  fustz  e'ls  claveletz 


fer  e  trenca  e  briza  e  lo  grutz  e  la  petz, 
que  mans  d'els  que  la  menan  n'i  laisset 

mortz  e  freitz. 
De  totas  partz  s'en  fugen,  el  coms  remas 

soletz. 
En  auta  votz  escrida:   »Per  dieu,  sai  re- 280 

mandretzl 
Tot  menaretz  la  gata  o  trastuit  i  morretz.« 
Ez  eis   li  respondero :    »Aicels  que  dins 

metretz, 
mais  lor  valdria  plaga,  febres  o  malavetz.t 
E  lo  coms  de  Tolosa  e  sos  baros  secretz 
parlan  am  lo  capitol  aissi  cum  auziretz ;  285 
trastuit  essems  dicheron:  »Jhesu-Crist,  esta 

vetz 
nos    es    grans    obs    e   coita  que  vos  nos 

cosselhetz.« 
Ditz  lo  coms  deCumenge:   »Senhor,  mi 

entendetz: 
qui    que's  perga  en  la  gata,    vos  hi  ga- 

zanharetz ; 
sapchas    que  ela'us  salva  las  vinhas  eis  290 

bladetz , 
que  mentre  que  la  gaitan,  lo  talar  no  lor  letz ; 
e  no  von  donetz  ira  ni  no'us  n'espaventetz, 
que  re  no  vos  pot  toldre  c'ab  ela  nous 

n'intretz.« 
»Senhor,    ditz  Roger  Bernat,  no  vos  en 

esmaietz, 
que    ia    nulh    temps  per  gata  la  vila  no295 

perdretz ; 
e  si  aissi  la  menan,    aissi  la  destruiretz, 
car  entre  nos  e  lor  er  aitals  lo  chapletz 
dels  brans  e  de  las  massas  e  dels  talans 

ferretz 
que  de  sanc  ab  cervelas   ne  farem  gans 

als  detz.c 
Ditz  Bernart  de  Casnac:   »Senhors,  aissi soo 

o  faretz ; 
de  re  c'ara  veiatz  temensa  nous  donetz. 
Vec  vos  que  ve  la  gata  e'l  castelis  e'l  carcitz ; 
on  mais  la  menaran,  on  mielhs  la  lor  tolretz 
e  si  ve  a  la  lissa,  lor  e  la  gata  ardretz.« 


246.  socretz  263.  q.  menals  a. ;  Meyer  cassals  266.  Qu(e)  fehlt  267.  com  272.  o  v.] 
lies  la  viretz?  281.  trastotz  285.  Parlen  288.  Senher  292.  nepauentetz  294.  Senher  dit  rog. 
br.    Eine  Silbe  zu  viel    298.  ferret    299.  Qu(e)  fehlt     300.  B.]  nbr.     302.   Ve  v.  q.   vec 


St.   7 


Reimchronik. 


4i 


305  Ditz  n'Estotz  de  Linars :  »Senhors,  d'aisom 

creiretz, 
e  si  m'en  voletz  creire,  de  re  no  i  falhiretz : 
Dedins  aquesta  lhissa  farem  bonas  paretz, 
e  sian  grans  e  autas  et  ab  grans  dentelhetz, 
aitals  que  sobrebatan  los  fossatz  eis  paletz; 
310  e  pois  per  totz  terminis  de  lor  vos  defendretz 
e  negun  genh  que  fassan  de  re  no  temeretz, 
e  si'os  venon  combatre,  trastotz  los  au- 

cirretz.« 
Ditz  Dalmatz  de  Creichel :  »  Aquest  cosselh 

tindretz, 
car  el  es  bos  e  savis  e  ia  no  i  pecaretz ; 
U8  e  es  grans  obs   e   coita  que  tuit  essems 

obretz.« 
Ladoncs  sonan  li  graile  e  li  com  a  sonetz, 
e  corro  a  las  cordas  e  tendois  trabuquetz ; 
el  baro  de  capitol  portan  los  bastonetz, 
e  lhiuran   las   viandas   eis   bels  dos  eis 

larguetz ; 

820  e  lo  pobles  aporta  pics,  palas  e  espleitz, 

e  no  i  remas  nulh  antz  ni  cunhs  ni  marteletz 

ni  semal  ni  caudeira  ni  cuba  ni  paletz; 

e   comensan   las    obras    eis   portals   e'ls 

guisquetz ; 
cavaler  e  borzes  recebrois  caironetz 
325  e  donas  e  donzelas  e  tozas  e  tozetz 
e  donzelas  piuzelas,  los  grans  e'ls  menoretz, 
que  cantan  las  baladas  e  cansos  e  vercetz. 
Mas  li  peirer  defora  lor  gietan  mantas  vetz, 
e  li  arc  e  las  frondas,  peiras  e  caireletz, 
380  que  dels  caps  lor  abato  orzols  e  grazaletz, 
e  lor  rompon  las  manias  e  los  cabessaletz, 
e  passan  per  las  cambas  e  pels  mas  e  pels 

detz; 
mas  tant  an  lor  coratges  e  bos  e  fortaletz 
c'us  no  s'en  espaventa. 
aas     Us  no  s'en  espaventa,  ans  lor  agrada  eis 

platz 
que    fassan    las    garidas   per   defendreis 

fossatz ; 

ez  obret  ab  gran  ioya  total  cominaltatz. 

Mas  li  peirier  defora  ab  los  arcs  asesmatz 

lor  gietan  tantas  peiras  e  cairels  empenatz 

340  que  cazon  e  la  preicha  e  lor  feron  de  latz 


e  passan  per  las  cambas  e  pels  pieitz  e 

pels  bratz, 
que  bancs  e  traus  e  lissas  hi  hac  ameitadatz ; 
mas  lo  filhs  de  la  Verge  les  te  aseguratz, 
que    dedins    en    la    vila    no    n'a    gaires 

dampnatz. 
Ei   coms   de   Montfort    a   sos    cavaliersa45 

mandatz, 
los  pus  valens  del  seti  e  los  melhs  esproatz, 
e  fe  bonas  garidas  ab  los  frontals  cledatz, 
e  mes  hi  sas  companhas  e  cavalers  armatz, 
ben  garnitz  de  las  armas,    ab   los  elmes 

lassatz, 
ez  amenan  la  gata  belament  e  viatz.       sso 
E  lains  en  la  vila  son  be  asabentatz, 
ez  an  los  trabuquetz  tendutz  et  atempratz, 
e  mezon   en   las    frondas  los  bels  cairos 

talhatz, 
ez  alargan  las  cordas,  e  venon  abrivatz, 
e  fero  si  la  gata  pel  pieitz  e  pels  costatz  355 
eis  portals  e  las  voutas  eis  giros  entalhatz 
qu'en   mantas    de   maneiras   en   volon  li 

asclatz , 
e  de  cels  que  la  menan,  n'i  laissa  de  versatz ; 
e  per  tota  la  vila  escridan   az  un  clatz : 
»Per  Dieu,    na   falsa    gata,    ia  mais   noseo 

prendretz  ratz!« 
E  lo  coms  de  Montfort  es  tan  fei  e  iratz, 
en   auta   votz   escrida:    »Dieus,  per  que 

m'aziratz?« 
»Senhors,  so  ditz  lo  coms,  cavalers,  es- 

gardatz 
esta    dezaventura  ni   com  soi  encantatz, 
quez  ara  no'm  val  glieiza  ni  saber  de  letratz,  865 
ni  no'm  ten  pro  l'avesques   ni  no'm  val 

lo  legatz, 
ni  no' m  te  pro  valensa  ni  no'm  val  ma 

bontatz, 
ni    no'm    tenon    pro    armas   ni    sens   ni 

larguetatz, 
qu'ieu  per  fust  o  per  peira  no  sia  rahuzatz ; 
car  ieu  cuiava  estre  tant  be  aventuratz    87« 
que  per  aquesta  gata  fos  preza  la  ciutatz ; 
ara  no  sai  quem  diga  ni  re  no  sai  quem 

fatz.« 


318.  Eis  baros     324.  Cavalers     326  li  gran      337.  tota  la  c.     353.  talhat 


42 


Epik. 


St.  7 


»Senher  coms,  ditz  Folcaus,    en  als  vos 

percassatz, 
que  ia  mais  esta  gata  no  valdria  tres  datz, 
375 e  ges  nous   tenc  per  savi ,    car  tan  fort 

la  menatz ; 
enans  que  torn  areire,    cug   be   que   la 

pergatz.« 
>En  Folcaut,    ditz   lo  coms,  d'aiso  volh 

quem  crezatz, 
que,  per  Santa  Maria,  don  Jhesu-Crist  fo 

natz, 
o  ieu   prendrai  Tholosa   ans   de    «VIII» 

iorns  passatz 
380  o  ieu  sirei  al  prendre  mortz  e  martiriatz.c 
So  ditz  n'Ugs  de  Levi:    »No   siretz,    si 

Dieu  platz.  < 
E  lains  en  Tholosa  es  lo  cosselhs  triatz 
dels  baros  de  la  vila  e   de  las  poestatz, 
cavaliers  e  borzes  entendutz  e  celatz. 
335  Ez  a  dig  l'us  a  l'autre:   »Oimais  es  temps 

asatz 
que  sia  lor  o  nostra  tota  la  heretatz.c 
Mas  entre  las  personas,  car  es  gent  en- 

parlatz, 
parla,  dieta  e  sermona  lo  maestre  Bernatz, 
es  es  natz  en  Tholosa  e  dels  endoctrinatz : 
3<jo  »Senhor  franc  cavalier,  escotatz  mi,  si'us 

platz : 
yeu  soi  be  de  capitol,  el  nostre  cossolatz 
esta  la  noit  e'l  dia  garnitz  e  acesmatz 
de  complir  e  d'atendre  las  vostras  volontatz ; 
e  car  floris  e  grana  l'amors  e  l'amistatz, 
305  que  nose  vos  e'l  conte  e  paratge  amparatz, 
volh    vos    monstrar    e  dire,    per  so  qu'o 

entendatz 
ins  el  vostre  coratge,  on  ira  est  dietatz : 
Acra  fo  asetiada  enviro  per  totz  latz, 
e  tenc  la  be  a  seti  nostra  crestiandatz; 
400  mas  en  petita  d'ora  li  falhic  vis  e  blatz. 
E  lo  reis  Saladis,  qu'era  fort  aturatz, 
tenc  los  baros  del  seti  defora  asetiatz. 
E  plac  al  Rei  sanetisme,  on  complit  trinitatz, 
quel  senher  reis  de  Fransa,  qu'es  mager 

coronatz, 


aportec  las  viandas  e  i  aduis  las  plantatz,  405 
es  es  al  seti  d'Acra  bonament  arribatz. 
E  per  totas  las  tendas  es  tals  l'alegretatz 
que  i  ac  mantas  candelas  e  ciris  alumnatz  ; 
e  per   mar   e  per  terra  es  tant  grans  la 

clartatz 
que  Saladis  demanda  als  sieus  enlatinatz :  410 
l'ost  del  crestianesme  perque  s'es  alegratz? 
Ez    el   li  responderon:    Senher  reis,    per 

vertatz, 
car  lo  rics  reis  de  Fransa  es  al  seti  intratz. 
E  Saladis  per  forsa  s'es  tant  apropiatz 
qu'en  mens  de  tersa  lega  s'es  de  lor  al-415 

bergatz. 
Apres   no   triguet   gaire  quel  bes  es  re- 

s  tauratz 
e  lo   reis  d'Anglaterra,    qu'es  ples  d'ale- 

gretatz, 
es  ins  el  seti  d'Acra  bonament  repairatz; 
e  per  totas  las  tendas  es  lo  iois  redoblatz. 
E  lo  reis  Saladis  s'es  tant  apropiatz  420 
c'as  un  trait  de  balesta  s'es  de  lor  aizinatz, 
que  las  gaitas  entendo  lo  parlar  el  solatz. 
Ez  a  l'albor  del  dia  s'aiostec  lo  barnatz 
de   Fransa    e   d'Anglaterra  e  dels  autres 

regnatz , 
cadaus  e  son  cor  s'es  fort  meravilhatz,    425 
can  lo  rei  Saladi  se  conogon  de  latz. 
Pero  us  arsevesques  qu'es  savis  e  letratz, 

mostra  per  escriptura  e  las  divinitatz 

Robertz  de  Salventina,  »I-  cavalers  prezatz, 
auzent  tot  lo  barnatge,  s'es  en  votz  escridatz :  430 
Bei  senher  arsevesque,  vostra  razo  viratz, 
e  preguem  Jhesu-Crist  que  nos  garde,  silh 

platz, 
que  autre  reis  no  i  venga  ni  autra  poestatz ; 
car  si  autre  reis  y  ve,  verament  sapiatz 
c'ab  nos  albergara  lo  reis  desbateiatz       435 
ab  tota  sa  companha  e  ab  los  almiratz.  — 
Senhors,  est  reproverbi  vos  die  que  l'en- 

tendatz, 
perque  lo  setis  d'Acra  es  a  nos  comparatz; 
on   mais   avem  de  forsa,    plus  nos  teno 

sobratz ; 


373.  coms  fehlt     380.  m.  o  m,     390.  Senhors     396.  so]  se     409.  cartatz     410.  Qu(e)  fehlt 
412.  eis     428.  Lücke  nach  diesem   Vers     434.  rei     437.  es  r. 


St.  8. 


Heiligenleben. 


43 


4ioque    cant    lo    coms    mossenher   ez     en 

Roger  Bernatz 
e  lo   coms   de   Cumenge   e   mossenh'en 

Dalmatz 
eran  dins  esta  vila  ab  nos  autres  privatz, 
lo  rics  coms  de  Montfort,  que  es  oltracuiatz, 
estava  dins  las  tendas  enaisi  acerratz 
4ir(que  si  nos  le  laissesam,   el  nos  laichera 

em  patz. 
Ära    cant   de   Casnac   venc   mossenh'en 

Bern  atz 
ab  sen  e  ab  largueza  e  be  acompanhatz, 
s'es  lo  coms  de  Montfort  aissi  abandonatz 
que  tantas  de  garidas  nos  an  faitas  de  latz, 
iöotota  la  noit  e'l  dia  nos  te  afazendatz. 
E  can  venc  lo  coms  ioves,  qu'es  la  nostra 

clartatz, 
nos  a  faita  bastida  que  dins  los  olhs  vos  iatz ; 
e  pois  ab  sas  garidas  s'es  tant  apropiatz 
c'ab  u  sautet  que  prenga,  pot  intrar  eis 

fossatz. 
455  Si  autre  coms  venia ,  si'ns  auria  sobratz 


e  ab  nos  albergaria  'n  Simos  ab  sos  crozatz. 
Francs  cavalers  mirables,  en  aiso'us  acor- 

datz : 
pus  que  dins  e  deforas  es  lo  iocs  entaulatz, 
oimais  no  pot  remandre  tro  l'us  sia  matatz; 
que,  per  la  santaVerge  on  floric  castetatz,  4co 
ara  er  lor  o  nostra  la  terra  e'l  cumtatz ; 
car  per  la  crotz  sanctisma,  sia  sens  o  foldatz, 
nos  irem  per  la  gata,  si  vos  o  comensatz; 
e  si  vos  non  o  faitz,  lo  borcs  e  la  ciutatz 
son  aissi  tuit  essems  d'anar  acoratiatz      405 
que  desobre  la  gata  i  aura  tans  colps  datz 
que  de   sanc   ab  cervelas  n'er  lo  camps 

eioncatz ; 
otuitmorrem  essems  o  remandrem  ondratz, 
car   mais   val  mortz   ondrada   que  viure 

laguiatz.« 
E  li  baro  respondon:     »Ve*us  nos  apa-4»o 

reihatz.« 
en  grant  bonaventura  sial  faitz  comensatz, 
que  nos  e  vos  essems,  si  aJhesu-Crist  platz, 
yrem  ardre  la  gataU 


457.  aisso  vos     469.  ordrada     470.  aparelhat     473.  g.]  terra. 


8.   Raimon  Feraut:   Vida  de  Sant  Honorat. 

La   Vida  de  Sant  Honorat,  Ligende  en  vers  provengaux  par  Raymond  Ftraud  .  .  . 

p.  p.   A.-L.    Sardou,    Nice,    1875    (-A9   wesentlich  nach  einer  Hds.  aus  dem  Besitze 

Guessardts) ;  Nat.  fr.   13509  (B);  Nat.  fr.  24954  fCJ. 

A  p.  54,  B  fol.  27,   C  fol.  59. 


Aizy   dis   con  Sant-Honoratz  fom  portatz 
a  tisla  de  Lerins  a  las  serpentz. 

Seynors,    qui   volra   esser  entendentz  et 

enclins, 
comptaray  li  per  ver  con  l'isla  de  Lerins 
conques    Sant-Honoratz,    la    cal  li  gentz 

paguana 
appellava  enantz  en  l'isla:  Auriana. 


El   temps    que   Sant-Caprasis   fom  fenitz& 

e  Venantz, 
sy  con   la  Verität  vos  ay  dich  el  romantz, 
Sant-Honoratz  remassols  esensconpaynia. 
De  denfra  l'ermitaie  soven  si  conplaynia: 
«Las,    caytiu,    que  faras?  que  perdut  as 

ton  payre, 
Sant-Caprasi    lo    don    e    Venanzi    ton 

frayre,  10 


Überschrift:  d.  lestoria  c.  C\    honorat  0\    f.  p.  vor  s.  h.  B\  portat  O     I.  entendent  O    3 
Conquist  C\   honorat  BC\  lo  c.  A\  la  gent  C   4.  en  l'i.]  la  i.  0    5.  santz  B\  crapassis  0  fso  stets); 
fenit  0    7.  honorat  BO\   sol  C     10.  le  B\  domps  C;   uenazt  BC 


44 


Epik. 


St.  8. 


que    plus    bellz    iovenzellz    en    lo    regne 

d'Ongria 
non    crey    que    fos    restatz,    tro   intz  en 

Romania. 
Cam  ben  mi  fora  pres,   s'ieu  fos  annatz 

Premiers  1 

S'a  Dieu  agues  piagut,  zo  fera  volentiers. 

15  Ar  suy  restatz  aysi  con  fay  bestia  salvaia, 

totz  sols  sens  compaynon  en  una  fer'estaia, 

que   pogra   aver   agut   lo   segle    a    gran 

honor 
el  regne  de  mon  payre,  o  am  l'enperador, 
d'Arnols    de    Lombardia    o    d'un    autre 

Persant, 
20  e  de  Marsilion  o  del  rey  Agolant. 
Miei  oncle  son  aquist  el  regne  de  Castella; 
agut    suy    en    lur    cort:    anc   non   la   vi 

plus  bella, 
si  fossan  crestian  \  en  trastot  l'autre  mon 
non    a    plus  gran  paraie  de  totz  aquellz 

que  son. 
2öTrenta   e    dos    antz  a  huey  que  suy  en 

hermitaie 
et   ay   layssat   per  Dieu   la   ley  de  mon 

liynaie. 
Bezenes  en  sia  Dieus,  que  m'a  trach  de 

ma  terra 
e  d'aquest  caytiu  mont  m'a  fach    venzer 

la  guerral 
Santz    Caprasis    nos    trays  del  poder  de 

mon  payre, 
öodon    sufferc   manta   pena   per   mi  e  per 

mon  frayre. 
De  Creta   n'es    vengutz  morir  en  balma 

fera; 
ben    dozentas    iornadas   s'es   luynatz    de 

sa  terra; 
et  este  las  caytius  amdos  los  a  perdutz  1 
Ben    volgra   li    mia    vida  los  agues  rese- 

mutz. 


Ar   suy    orphes    e    vans    e    soletz   en  lasö 

plaza. 
Si    m'aiut  Jhesu-Crist,   yeu  non  say  que 

mi  faza. 
Am    plors    et    am    dolors    vyuray   mays 

cascun  dia. 
Falsa  mortz,  on  iest  tu?  ni  on  ti  trobaria?« 
De  tot  es  trascuiatz,  vay  s'en  a  la  marina ; 
tro    que  fom  en  Aguases,    non  pausa  ni  40 

non  fina. 
Aqui  fom  una  barca  d'homes  de  fellonia, 
plens  de  gran  malvestat  e  de  folla  heregia. 
Cant    an    vist   lo    corssant   venir   per   lo 

sablon, 
cascuns    met   a    son    coli   mantenent   un 

baston, 
e  dison  que  aquest  es  de  la   compaynia45 
de  Liontz  de  Freius,  que  caza  l'eregia, 
»e  non  pausara  mays  tro  que  faza  fenir 
nostra   ley.     Ar    parra    qui  miellz  poyra 

ferir!« 
Van    s'en    ves    lo    corssant   e   layssan  la 

marina, 
e    donan  li  grantz  colps  per  pietz  e  per  50 

esquina. 
Cant    an    batut  lo  sant  li  malvaytz,  dur 

e  fort, 
laysan   lo    el   ribaie    d'Aguases    de  myei 

mort ; 
e  l'uns  si  reguardet,  vi  lo  sant  bolleguar, 
mes  man  a  son  coutell  per  la  gola  tayllar, 
que  avia  nom  Lanbert,  e  diys  li:  »Atrasach  55 
aquest    nos    fara   pieys    que    Liontz   non 

a  fach. 
Certas,  ieu  l'auziray,  tayllaray  li  la  testa ; 
mais  non  allegara  encontra  nostra  iesta.« 
E    Verans     li    respont    en    auta    vouz: 

»Non  sia. 
Metam  lo  en  la  barca  e  tenguam  dreyta  c 

via, 


IX.  bei  iouensel  0  12.  cre  A ;  restat  G  13.  annat  G  14.  fora  B  15.  ayssi  restat  O  16. 
Tot  sol  0  21.  Mieus  honcles  s.  aquests  G  23.  crestians  BG  25.  e  fehlt  BG  27.  Beneset  BG 
29.  tray  C\  poter  A  30.  suffri  mouta  G  31.  uengut  AG  32.  lunhat  G  33.  esto  B\  E  aquest 
1.  caytiu  G\  perdut  O  34.  Sen  A;  li  mieua  B>  la  mieu  G  35.  orphe  G  37.  vyairay  A  38. 
moart  B  {so  fast  stets),  mort  G\  tatr.  B  39.  trascuiat  C  44.  Cascun  AG,  coal  B  46.  le  heregia  A 
49.  corsantz  B  50.  li  fehlt  B;  squina  G  51.  santz  B\  los  G;  foart  B  (so  fast  stets)  53.  lun  G: 
zuerst  regardet,  zu  reuiret  geändert  G    55.  li]  lur  B     59.  respoant  B 


St.  8. 


Heiligenleben . 


45 


que  li  marina  es  ara  suaus  e  plana, 
portem  l'a  las  serpentz  de  l'isla  Auriana.« 
Ar  prennon  lo  corsant,  qui  per  pes   qui 

per  testa, 
a  las  serpentz  de  l'isla  dison  que'n  faran 

festa, 
65  e  devoraran  lo,  que  ia  mays  non  n'estorza. 
En   la  barca  l'an  mes  e  vogan  a  grand 

forza. 

Saber  deves,  seynors,  que  l'isla  Auriana 

nomavan  li  antic,  que  es  suaus  e  plana, 

lay   on  le  monestiers  es  aras  el  maraie. 

70Cant   Karlies    ac   conquist  la  Trapa  am 

son  barnaie, 
on  plus  de  trenta  milia  de  la  malvayza  ient 
n'auzison  Crestian,  adonc  veraysament 
iyssiron    de    las    Mauras    e    serpentz    e 

dragons 
e  intran  en  las  islas  devorar  los  glotons 
7ö  e  maniar  la  carnaza  de  las  grantz  mor- 

taudatz 
c'avia     fach    Karlle  -  maynes ,     le    noble 

appoestatz. 
L'uns   serpentz   a   nom  Rin   e  l'autre  a 

nom  Lery; 
sobre  totas  las  autras  volon  aver  enperi, 
que    venian  de  sa  outra  cazar  en  ferma 

terra, 
so  Si  s'avissan  un  buou  o  una  bestia  fera, 
tiravan  Ten  las  ysllas  a  forza  et  a  poder ; 
no'n  y  trobaras  os  del  matin  tro  al  ser. 
Cant    vesian    venir    barca   pres   d'aquell 

tenement, 

mantenent  y  corrian  per  devorar  la  ient. 

85  Per  zo  fom  appellada  la  islla  de  Lerins, 

car  laynz  si  noyrian  le  Lerys  e  le  Rins. 

Ara    s'en    ven    li    barca    on    es    nostre 

corsantz, 


e  meseron  Ten  l'islla,   on  a  de  serpentz 

tantz ; 
e    tornan    s'en    atras,    li   glot,    en    auta 

mar, 
siblan  e  cridan  fort,  que  fazan  acampar»o 
Leri  e  las  serpentz  per  devorar  lo  sant; 
si  lo  veson  aucire,  ren  non  desiran  tant. 
Cant   las  serpentz  sentiron  lo  sant  en 

lur  repayre, 
mantenent    vengron    totas    e    volien    lo 

desfayre. 
Honoratz  si  gaymenta,  tant  fom  li  paors  95 

grantz : 
»Las!  ben  mi  vengra  miellz,  fossa  mortz 

am  los  santz ! 
Ben   ay    vist   alcun    temps,    pensar   non 

mi  podia 
fos    donatz   a   serpentz   le   fiylls   del  rey 

d'Ongria. 
Falsa    mortz    doloyrosal    c'a    forfach   le 

caytius  ? 
Bei   seyner  Jhesu-Crist,    per    que   m'iestioo 

tant  esqius? 
Ben  ti  pogras  veniar  d' Onorat  en  sa  terra ; 
non  l'aguessas  adug  en  aquesta  islla  fera 
morir  a  mala  mort  e  donar  a  serpentz!« 
Totas  son  entorn  luy,  que  martellan  las 

dentz, 
siblan    tan   fort  e  cridan  que  non  es  de  105 

pensar, 
tant   que  li  malfachor,  qu'eran  luegn  en 

lo  mar, 
can    viron    que    las    serps    menavan   tal 

desrey, 
de  paor  e  d'esglay  casegron  el  navey. 
Honoratz   es   totz  sols,    et  es  si  tratz 

enant, 
e  blastema  la  mort  que  li  trigava  tant.   no 


61.  la  G\  suau  BG  62.  la  los  J5,  lo  als  G  65.  devoravan  A,  devoran  B  Vor  67  Über- 
schrift in  G:  Ayssi  dis  lestoria  con  lambert  et  Verans  agron  ben  batut  sanct  honorat  e  puey  lo 
van  metre  en  lislla  auriana  a  las  serpens.  68.  los  antics  O  69.  lo  monestier  0;  ara  A  70.  c] 
complit  0  72.  xpristians  G  76.  mayne  G\  nobles  B\  aposestat  0  77.  Lun  serpent  G  79.  v. 
daza  o.  A  80.  Si  uissan  B\  buau  A  81.  las  en  sas  illas  2?,  la  en  lisllas  0  82.  trobarias  G\  hous 
2?,  über  os:  polpa  G  85.  la  i.]  en  lislla  AB  87.  la  G\  cors  sanct  G  88.  tant  G  89.  los  glos  G 
94.  volon  G  95.  Honorat  BC\  la  paor  grant  G  98.  donat  G\  lo  G;  fiyll  AG  99.  mort  BG; 
fort  fag  B\  loG  100.  squius  G  101.  d'Onhorat  A  106.  los  mals  fachor  G  107.  defrey  B  109. 
Honorat  G\  tot  sol  G\  trach  G 


46 


Epik. 


St.  8. 


Cant   el  vi  las  serpentz  trastotas  entorn 

luy, 
reguarda    a    totas    partz,    si    vira    nuill 

refuy ; 
mas   cant   vi   que   confortz   n'aiuda  non 

li  resta, 
reclama  Jhesu-Crist  et  a  cubert  la  testa. 
i 15  Adoncas  li  trames  Jhesu-Cristz  los  corsantz, 
lo  baron  Sant-Caprasi  e  son  frayre  Venanz ; 
et  el  leva  son  cap,  vi  los ;  plus  resplandentz 
non  es  soleyllz  ni  luna  ni  estela  luzentz. 
E  diyz  li  Sant- Venanz:   »Frayre,  per  cal 

parvenza 
120  los  fatz  de  Jhesu-Crist  non  as  en  pacienza? 
que  deves  eysausar  sancta  crestiandat 
e  cazar  l'eregia  e  tota  malvestat. 
E    reptas    Dieu    lo    payrel    penssas    tu 

traspassar 
zo  que  Tomnipotentz  a  volgut  ordenar? 
1 25  Reguarda   la   gran    gloria   e   la  gran  re- 

splandor 
que    Dieus    nos   a   donat   sus   el   palays 

auzor, 
on  aurem  tostemps  mays  salvetat  e  refuy 
per   un    pauc   de  trebayll  c'avem  suffert 

per  luy. 
Conforta  ti,    car  frayre,  car  grantz  bens 

deves  far.c 
i  so  Honoratz  lo  preguava:   »Seyner,  non  mi 

layssar  I 
car   las    malas   serpentz  mi  maniaran  en 

brieu. 
Seynors,    aiudas   mi,    per   la   merce   de 

Dieul« 
E  li  sant  li  resppndon:   >Non  ti  layssarem 

mais, 
car  ades  em  am  tu  sens  fin  e  sens  rellays 
135  e    am    tos    compaynons    que    apres    tu 

venran 
en  aquesta  sancta  islla  e  Dieu  ci  serviran, 


car  Dieus  t'a  bezenit  de  sus  de  paradis, 
tantost  con  fust  intratz  en  l'islla  de  Leris. 
Las   serpentz   eis   dragons  auziras  man- 

tenent 
am    lo   seynall  de  Crist ;    non  n'aias  es- 140 

pavent. 
Pueys  neteiaras  l'islla  de  tot  cell  caytivier; 
a  l'honor  de  San  Peyre  y  faras  monestier, 
que   pregua  Dieu   per   tu  e  per  ta  con- 

paynia. 
Mandament  a  de  Dieu  que  per  tostemps 

mays  sya 
de  l'islla  de  Lerins  patrons  e  governayres  145 
et   aia   en    sa   guarda   los  rendutz  e  los 

frayres.c 
Honoratz  lur  respont:   »Seynors,  per  cal 

compayna 
pregua  l'apostols  Dieu?  qu'en  aquesta  yslla 

estrayna, 
zo  podes  ben  vezer,  non  ay  nuyll  com- 

paynon 
mas    solamentz    dragons,    que    m'estan  1*0 

environ.« 
E  li  sant  li  respondon:    »De  ren  non  y 

doptar, 
que  cyll  que  za  t'an  mes,  venon  a  mays 

vogar, 
que    am    tu    regiran    aquest   plasent    re- 

payre 
et  apres  tu  seran  capdell  e  governayre. 
Motz    autres    conpaynons    auras    en    ta  15c 

bayllia 
per  servir  Jhesu-Crist  en     aquest'abadia. 
Antr'andos    los    palmiers   faras  cavar  un 

poutz, 
e    de    miey    de    la    peyra    issira    grantz 

adoutz.c 
Am  tant  pueian  el  cel  li  sant  benaurat; 
Honoratz   n'a   mil   vetz  lo  fiyll  de  Dieu  ieo 

lausat. 


112.  R.  t.  0  113.  confort  AO ,  cofoart  B  II 5.  ihesucrist  BO  117.  resplandent  0  118. 
soleyl  BC;  lusent  O  120.  Lo  A  122.  le  heregia  A  123.  dieus  B  124.  lomnipotent  BC  126. 
dieu  Aß  127.  sanetat  B  130.  Honorat  BO  133.  los  sancts  li  respondan  C\  respoandon  B  {so 
stets)  136.  aquest  A\  dieus  BO  137.  t'a]  a  AB;  benesit  BO  138.  con]  cant  B\  intrat  0  142. 
Ad  honor  O  143.  dieus  0  147.  Honorat  O  148.  lapostol  BO  151.  los  sancts  0  152.  sels  0\ 
vogar]  oguar  B  154.  capoels  B  157.  Antran  dos  A  158.  a.]  hondors  B  159.  los  sancts  ben- 
haurats  0     160.  Honorat  BC 


St.  8. 


Heiligenleben. 


47 


Ayzi  dis  con  Sant-Honoratz  auzis  lo  Rin 
el  Leri  e  las  autras  serpentz. 

Ar  estay  totz  segurs  Honoratz  le  corsantz, 
quitis  de  la  paor  c'avia  tan  gran  enantz; 
e  vi  lo  Rin  el  Leri,  qu'estavan  entorn  luy, 
e  las  autras  serpentz,  que  cascuna  li  fuy. 
165  Lo   seynal   de  la  crotz  lur  fay  de  man- 

tenent ; 
tantost    con    la    lur   mostra,    e   cascuna 

s'estent. 
Aysi   las  auzis  totas,   sens  lanza  e  sens 

escut, 
am  lo  seynal  de  Crist  et  am  la  sia  vertut. 
E    cant    vi    la    sant'    yslla   tan   fort   en- 

verinada 
170  del  Leri  e  del  Rin  e  de  la  carauynada, 
preguet  ajhesu- Crist  a  ginollz,  humilment: 
»Seyner  Dieus,  que  fezist  lo  cel  el  fer- 

mament, 
e  nasquiest  de  la  verge  casta,  neta  e  pura, 
anc  non  si  corrompet  per  la  tia  genitura; 
175  el    sieu   glorios   temple   volguist  far  ton 

estaie, 
car  fom  sancta  e  neta  e  de  reyal  liynaie : 
del  propheta  David,  de  Salamon  lo  rey, 
anc    non    nasquet    plus    savis    en    tota 

nostra  ley, 
ni   anc   non   si   trobet    tan   bella  ni  tan 

sancta 
180  en   totas   las   lausors    que   sancta  gleysa 

canta. 
Seyner,    can    t'ac    noyrit    de   sa   sancta 

mamella 
li   verges   gloriosa,   qu'era   tan  sancta  e 

bella, 
suffrist  mort  en  la  crotz,  sus  el  real  estaie, 
per     desliurar     d'enfern    trastot    l'uman 

liynaie. 


Seyner,    ayzi    ti    pregua    le    tieus    sers  isj> 

humilmentz 

que  vueyllas  desliurar  l'isllade  las  serpentz, 

on  ti  puscam  servir  zaintz  d'aqui  enant, 

ayzi  com  an  promes  li  glorios  corsant.« 

Am  tant   e   li   mars   creys  e  passa  lo 

ribaie, 
comenza  a  cubrir  l'islla  e  ostar  lo  carnaie.  h,o 
Ar  a  Sant-Honoratz  zo  que  a  Dieu  requier. 
Vay   s'en   en  miey  de  l'islla  e  puaia  en 

un  palmier; 
e  li  mars  a  cubert  l'islla  de  mantenent, 
que  non  i  a  layssat  colobra  ni  serpent; 
pueys    s'en    tornet   li   mars  suau  en  son  195 

estaie, 
c'anc   pueys    non  la  passet  plus  que  sol 

lo  ribaie. 
Cant  Lambertz  e  Verans,    que  layntz 

l'avian  mes, 
viron  las  meravillas  que  Dieus  en  l'islla  fes, 
agron   mot  gran  dolor  e  pentiment  mot 

grant, 
e  venon  am  la  barca  humilment  al  corsant,  200 
que  ploran  e  sospiran  et  an  gran  marri- 

^  ment 

del    mal   que   li   an   fach ;    mas  le  santz 

humilment 
los  baysa  e*ls  enbraza  e*ls  acueyll  abe  si : 
»Ayssi  ser vires  Dieu,  bellz  seynors,  ambe 

mi. 
Bezenet  en  sia  Dieus,  c'ayzi  vos  a  trames.«  205 
Mantenent  lur  recompta  quel  sant  li  an 

promes. 
Iyll  n'an  mot  grant  plazer ;  seynet  los  de 

sa  man; 
amb  el  se  son  rendut  mantenent  hermitan. 
Tres  iortz  avia  complitz  c'Honoratz  non 

avia 
agut  ni  pan  ni  vin  ni  vianda  que  sia.     210 


Überschrift:  A.  d.  lcstoria  c.  BO;  honorat  BO  I.  Ar  sta  tot  segur  honorat  lo  corsanct  C 
2.  Quiti  C;  enant  O  165.  crous  (so  stets)  B  166.  con]  cant  B;  la]  lo  C\  moastra  B  167. 
Ayssius  C;  auci  A\  e  fehlt  C  168.  sieua  B,  sieu  0  170.  d.  r.]  dellerin  B\  cauraynada  A, 
carinhada  0  171.  de  g.  B  173.  verges  0  174.  tieua  B,  tieu  0  177.  Salomon  A  178.  noastra 
B  181.  sa]  la  C  182.  La  verge  0\  e  tan  b.  B  183.  stage  0  184.  d'  fehlt  B  185.  lo  C\  tieu 
AO\  seru  O  187.  enantz  0  188.  Ayssius  con  man  p.  los  g.  cors  sants  C  189.  la  mar  (so  stets) 
0;  mar  A  190.  C.  c.  O  191.  honorat  BO  192.  pueian  0  196.  lay  B  197.  lambert  BO  198. 
dieu  A     202.  lo  sanct  C    205.  Benezet  O    207.  Eis  C    209.  complit  0;  honorat  BO 


48 


Epik. 


St.  9. 


De  pan  e  de  peysson  li  autre  li  an  dat ; 
le  santz  o  beseni ;  ensemps  si  son  disnat. 
E  pueys  varan  lur  barca,    parton  si  del 

ribaie, 
van    querre    los    corssantz    que    son    en 

l'ermitaie, 
siö  et   am   remps    et   am  vela  s'en  van  per 

la  marina, 
e   cant    son    deysendut,    pueian    per    la 

bosquina, 


venon  s'en  a  la  balma,  aqui  an  receuputz 
los  precios  corsantz  e  las  autras  vertutz, 
e  la  veraysa  crotz  em  portan  eissament. 
Vengut   son   a   la  barca,    e  collan  man-2Vao 

tenent ; 
en  l'islla  de  Lerins  tenon  lur  dreyta  via, 
e  portan  en  los  santz,  li  bona  compaynia. 
Sant-Honoratz   enseyna  sos  novellz  con- 

paynons 
con  deian  servir  Dieu  e  far  orations. 


211.  los  autres  C  212.  Lo  sanct  0;  benezi  Bf  benesis  C  213.  si]  sen  0  214.  querent  B 
215.  temps  B  216.  pueian]  sen  van  A  220.  Vengus  C;  e  c.]  acollan  C  222.  poartan  B\  ii] 
la  0    223.  honorat  BC    224.  dieus  A\  oralion  A. 


9.   Evangelium  von  der  Kindheit  Jesu. 

Nat.fr,  1745  fol.  177  — 179.    Bartsch,  Denkmäler,  S.  293^".;  G.  Rossi,  L'infanzia 

di  Gesü,  Bologna  1899,  v.  832  — 1053. 

Jede    der    untereinander   tusammcnhangslosen   Anekdoten    wird  durch   ein   „hernach"  täer 
„eines  anderen  Tages"  oder  ähnlich  eingeleitet.     So  auch  hier: 


Apres  aisso  pueis  s'endevent, 
l'effan  Jhesus  de  mantenent 
s'en  anet  en  la  tencharia; 
—   so  fönt  entre  tercia  e  mieg-dia;  — 
a  1'erTan  Jhesus  sicretamen, 
aitant  cam  pot  rescostamen, 
s'en  intret  en   »I«   obrador, 
tot  lo  plus  ric  e*l  plus  melhor, 
ont  ac  granre  de  nobles  draps, 

10  que  non  eron  apparellhatz. 
Avia  n'i  de  grocx  et  de  vermelhs 
e  mesclatz  et  persetz  vermelhs, 
e  trop  granre  mais  d'autres  draps, 
brunetas  et  escarlatas. 

15  El  maistre  de  la  tencharia 
anet  dir  a  sa  companhia: 
»Joves  homes,  hueymais  es  temps 
que  no'n  anem  trastotz  essems 
espertamens  cascu  dinar. 

20  Tantost  pessem  del  retornar, 
car  nos  avem  granre  a  faire, 
per  qu'ieu  vos  prec,  non  estes  gaire.« 


Totz  responderon:     >Fag  sera; 
cant  em  dinatz,  cascu  venra.« 
Trastug  essem  s'en  van  anar 
vas  lur  hostal  cascu  dinnar. 
E  cant  s'en  foron  totz  anatz, 
1'erTan  Jhesus,  qu'era  remas, 
per  l'obrador  el  s'en  anet 
e  totz  los  draps  que  la  trobet, 
que  devian  esser  blaus  et  vertz, 
gruexs,  ferries  e  pessetz  vermelhs 
e  trop  ganre  mai  d'autres  draps, 
brunetas  et  escarlatas, 
1'efTant  Jhesus  totz  les  mesclet, 
dedins  lo  perol  los  getet. 
E  tantost  el  s'en  volc  anar; 
en  l'obrador  anet  trobar 
grana  e  roga  e  brezilh, 
indi  et  alun  atressi, 
pastel  e  fustet  issamen; 
e  1'erTan  Jhesus  mantenen 
totas  las  tenchas  a  mescladas, 
sus  los  draps  el  pairol  getadas. 


tz 


CO 


?.• 


4L' 


In  der  Hds.  sind  b  und  v  {welches  nicht  durch  u  wiedergegeben  wird)  nicht  zu  unterscheiden. 
II.  Lies  vertz  statt  vermelhs?  s.  v.  31     22.  gaires    24.  em]  serem   30.  irobat   31.  dviam   42.  mantenan 


St.  9. 


Legende. 


49 


4 0  Pueis  l'effan  Jhesus  mantenen 
del  obrador  part  e  vess'em. 
Aissi  com  del  obrador  issia, 
un  d'aquels  de  la  tencheria, 
que  era  vengutz  de  dinnar, 

50  a  la  porta  vay  encontrar 
l'effant  Jhesus,  que  s'en  issia, 
fugen,  corren,  tan  com  podia; 
e  l'escola  vai  li  sonar, 
e  pueis  el  li  vai  demandar: 

55  »Digatz,  effan,  don  venes  vos?< 
E  l'effant  non  li  sonet  mot 
mai  que  s'en  anet  lo  gran  trot, 
corrent,  fugent,  aitant  com  pot. 
E  tantost  lo  maistre  venc 

so  e  sos  escolas  issamen ; 

en  l'obrador  eis  s'en  intreron, 
les  draps  c'an  laissatz,  non  troberon. 
Dis  lo  maistre:      >Que  sont  fatz 
los  draps  c'aviam  aissi  laissatz?« 

65  Respondo'ls  massips:     »Que  sabem? 
que  nos  autres  desse  venem; 
ni  las  tenchas  que  aviam  leissadas, 
aurian  les  ne  diables  portadas? 
grana  e  roga  e  brezil, 

7oindi,  alun  et  atressi 
pastel,  e  fustet  issamen; 
be  valia   «c«   marx  d' argen. 
Seria  sai  hom  del  mon  intrat 
que  l'obrador  agues  robat?« 

75 Lo  marsip-tenheire  vai  dir: 
»Senher  mestre,  voles  aurirr 
Ades  can  venge  de  dinnar, 
a  la  porta  vau  encontrar 
aquel  effan,  fil  de  Maria, 

so  que  d'aquest  obrador  issia. 
Et  ieu  tantost  vau  li  sonar 
et  anie'l  desse  demandar: 
Digas,  effan,  don  venes  vos? 
Et  anc  el  no  me  sonet  mot, 

85  mai  que  s'en  anet  lo  gran  trot, 
corren,  fugen,  aitant  can  pot.« 


Respon  lo  maistre-tenheire : 

»Per  sert,  aisso  non  fon  a  creire<, 

ni  no  me  puesc  pessar  per  re 

aquel  effan  fag  o  agues; 

car  el  non  poiria  pas  portar 

mieg  drap  ni  de  terra  levar.« 

E  parlet   «.!•   dels  escolas: 

»Maistre,  vos  siatz  certas; 

aquel  effan  vos  die,  per  sert, 

que  fai  tot  iorn  d'aitals  esquerns.« 

Pueis  lo  maistre  vai  demandar 

a  sei  que  l'anet  encontrar 

a  la  porta,  cant  s'en  issia: 

»Vist  si  l'effan  res  ne  trazie?« 

Aquel  respon:     »Per  ser,  no  vi 

que  lunha  re  portes  am  si, 

mai  que  s'en  anava  corren, 

per  mieg  la  carrieira  fugen.« 

Dis  lo  maistre:     »Donx,  que  so  fagz 

aquelas  tenchas  ni  les  draps 

qu'en  aquest  obrador  laissem 

ades,  cant  dinnar  non  anem, 

ni  que  se  so  endevengutz? 

Auriam  los  enaissi  perdutz?« 

Tota  la  tencharia  serqueron, 

los  draps  e  las  tenchas  troberon, 

tot  fonc  cremat  dins  lo  pairol. 

El  maistre  ac  mot  gran  dol, 

can  vit  totz  sos  draps  affolatz, 

peritz  e  delitz  et  crematz; 

e  cridet:     »Caitiul  que  farai? 

ni  quäl  cosselh  penre  poray? 

car  ieu  sui  mor  et  confondut; 

tant  cant  avia,  ai  perdut. 

E  qui  m'a  donat  tal  dampnage 

ni  a  fag  perdre  tot  mon  obrage? 

A  negum  home  ieu  non  ai  tort. 

Mai  me  volgra  que  m'agues  mort.« 

La  un  dels  tenheires  va  dir : 

»Senher  maistre,  voles  aurir? 

En  lunh  home  non  anes  doptan 

mais  en  aquel:  Jhesus,  l'effan. c 


90 


y*> 


1G0 


105 


110 


115 


120 


J2r. 


47.  Eine  Silbe  zuviel  54.  el]  e  60.  E  tos  s.  e.  65.  Respondo  lo  massip  82.  anic  li  d.  d. 
88.  Levy:  /.  fai  a  c.  ?  94.  sia  102.  si]  se  119.  confondutz  123.  Eine  Sil/>e  zuviel  124.  Bartseh: 
valgra     127.  Eine  Silbe  zuviel 

Appel,  Prov.  Chrestomathie.  a 


5° 


Epik. 


St.  9. 


130  Lo  maistrc  a  respondut: 

»Si  l'effant  Jhesus  o  a  fag, 

am  el  ai  perdut  tot  mon  fag, 

car  d'el  non  trobarai  razo 

de  la  valensa  d'un  boto; 
las  car  totz  tems  ai  aurit  comtar 

que  d'effant  sc  deu  hom  gardar; 

effant  fassa  o  mal  o  be, 

el  non  pessa  falhir  en  re.« 

Eis  massip-tenheires  van  dir: 
ho  »Senher  mestre,  voles  aurir? 

Per  ser  crezem  que  may  valria, 

si  conoisses  que  be  fag  sia, 

que  a  Jozep  non  anessem, 

e  pueis,  quant  denant  el  serem, 
uscontarem  li  lo  mal  ei  dan 

que  nos  a  fag  lo  seu  effant.« 

Respon  lo  maistre-tenheire : 

»Oc,  si  Jozep  non  volia  creire; 

mai  non  podi  pessar  per  res 
i5o  que  el  setisfar  me  volgues 

aquela  perdo'  e  lo  dan 

que  nos  a  dat  lo  seu  effant.« 

E  los  mansips  responden  totz: 

»Maistre,  no  sias  dopttos 
lös  Senher  Jozep  es  mot  prozom 

et  es  tengutz,  per  ser,  bon  hom. 

Crezem  que  vos  setisfera 

e  volontiers  vos  pagara 

tota  la  perdoa  et  lo  dan 
160 que  vos  a  fag  lo  seu  effant.« 

E  lo  tenheire  respondet: 

»Anem  hi,  sengor,  ieu  vo*n  prec.« 

D'aqui  s'en  van  tantost  partir; 

davant  Jozep  s'en  van  venir; 
166  mot  dossamen  lo  saluderon. 

Jozep  lor  va  dir  que  queron; 

et  lo  maistre  a  respondut: 

»Senher  Jozep,  ieu  suy  vengut 

aissi  a  vos  contar  l'ottratge 
no  que  m'a  dat  vostre  filh,  et  dampnage; 


qu'el  m'a  mas  tenchas  et  mos  draps 

trastotz  e  delitz  e  crematz.« 

Jozep  al  tenheire  va  dir: 

»Maistre,  for  me  meravilh, 

si  l'effant  vous  a  fag  outrage  175 

ni  affolat  vostre  obratge.« 

Et  lo  tenheire  respondet: 

»Si  Dieus  m'aiut,   senher  Jozep, 

sapjas  que  ieu  non  ho  diria 

per  lunha  re  que  el  mon  sia.«  iso 

Jozep  al  tenheire  va  dir: 

»Maistre,  voles  vos  aurir? 

Jeu  vuelh  que  nos  autres  anem 

a  la  tencharia,  e  veirem 

aquelas  tenchas  e  los  draps  iss 

que  nostre  effant  vos  a  crematz.« 

Totz  respondo:     »Mot  volontiers.« 

Dis  Jozep:      »Metes  vos  premiers.« 

D'aqui  s'en  van  tantost  partir, 

a  la  tencharia  van  venir.  100 

Dis  Jozep:     »Vont  so  aquels  draps?« 

»Senher,  el  pairol,  totz  crematz«. 

Dis  Jozep:     »Getas  los  del  pairol 

et  metes  los  en  mieg  del  sol, 

en  loc  que  los  puscam  vezer. «  ios 

Totz  diron :     »A  vostre  plazer.« 

Los  draps  geteron  del  pairol 

et  meron  los  en  mieg  del  sol; 

volgron  los  a  Jozep  mostrar  \ 

ei  tenheire  va  regardar,  sco 

et  estet  fort  miravilhos, 

cant  vit  los  draps  d'aitals  colors 

que  re  del  mon  non  sofranhia 

d'aitals  . 

Cant  lo  tenheire  vit  los  draps  205 

tant  netamens  apparelhatz, 

mot  ac  gran  gaug  et  alegratge, 

cant  el  ac  cobrat  son  obrage. 

Totas  les  tenchas  an  cobradas 

aitals  cant  les  avia  laissadas.  210 

Pueis  lo  tenheire  dis  a  Jozep: 

»Senher  Jozep,  per  Dieu  vos  prec, 


129.  fehlt,  l.  etwa:  El  o  a  fag,  si  Dieus  m'aiut  131.  Jh.]  iusieu  133.  Car  oder  Com, 
undeutlich  153.  r.]  renden  155.  es]  e  162.  sengr  166.  lo ;  Eine  Silbe  fehlt  168.  venguti 
170.  Levy:  /.ei  dampnage.  Eine  Silbe  zuviel  173.  tenhier  187.  rendo  189.  tantest  193.  Eine 
Silbe  zuviel  202.  daital  204.  colos  ant  lo  volia;  lies:  colors  cant  los  volia  206.  ntamens 
207.  ac]  ot     211.  Eine  Silbe  zuviel 


St.   10  u.   ii. 


Vers  und  Canzone. 


5i 


l'effant  Jhesus  me  mostresses<. 
Respon  Jozep:     »Non  sai  ont  s'es. 
215Alcunas  ves  se  levara 

gran  mati,  e  pueis  s'en  ira, 
que  no#l  veirem  de  tot  lo  dia, 


que  no  sab  rem  ont  el  se  siac. 
Dis  lo  tenheire:     >Vespre  es  gran. 
Senher  Jozep,  a  Dieu  vos  coman.«  2to 

Respon  Jozep:     >Via!  e  nom  de  Dieu, 
que  autretal  m'en  iray  ieu«. 


Vers  und  Canzone. 
10. 

A.  Jeanroy ,  Les  chansons  de  Guillaume  IX,    duc  et  Aquitaine.     Paris,   19 13, 

(nach  NN"2,  axa2). 


p.  24 


Ab  la  dolchor  del  temps  novel 
foillo  li  bosc,  e  li  aucel 
chanton,  chascus,  en  lor  lati, 
segon  lo  vers  del  novel  chan ; 
5adonc  esta  ben  c'om  s'aisi 
d'acho  dont  hom  a  plus  talan. 

De  lai  don  plus  m'es  bon  e  bei, 
non  vei  mesager  ni  sagel, 
per  que  mon  cor  no'm  dorm  ni  ri, 
ioni  no*m  aus  traire  ad  enan 
tro  que  eu  sacha  ben  de  fi 
sei  es  aissi  com  eu  deman. 

La  nostr'  amor  va  enaissi 
com  la  branca  del  albespi, 
15qu'esta  sobre  l'arbr'  entrenan, 
la  nuoit,  ab  la  ploia  ez  al  gel, 


tro  l'endeman,  que'l  sols  s'espan, 
par  la  fueilla  verz  el  ramel. 

Enquer  me  menbra  d'um  mati, 
que  nos  fezem  de  guera  fi 
e  que'm  donet  un  don  tan  gran: 
sa  drudari'  e  son  annel. 
Enquer  me  lais  Dieus  viure  tan 
c'aia  mas  mans  soz  so  mantell 

Qu'eu  non  ai  soing  de  lor  lati 
que'm  parta  de  mon  Bon-Vezi, 
qu'eu  sai  de  paraulas  co'm  van 
äfe  un  breu  sermon  que's  espel 
que  tal  se  van  d'amor  gaban, 
nos  n'avem  Ja  pessa  ed  coultel. 

Guilhem,  comte  de  Pettieu. 


es 


no 


IL 

A.  Jeanroy,  L  c.  p.    21  {nach  CE). 


Mout  iauzens  me  prenc  en  amar 
un  ioy,  don  plus  mi  vuelh  aizir; 
e  pus  en  ioy  vuelh  revertir, 
ben  dey,  si  puesc,  al  mielhs  anar, 

Bquar  mielhs cuiar 

qu'om  puesca  vezer  ni  auzir. 

Ieu,  so  sabetz,  no*m  dey  gabar, 
ni  de  grans  laus  no'm  say  formir, 
mas,  si  anc  nulhs  ioys  poc  florir, 


aquest  deu  sobre  totz  granar 

e  part  los  autres  esmerar, 

si  cum  sol  brus  iorns  esclarzir. 

Anc  mais  no  poc  hom  faissonar 
.  .  .  en  voler  ni  en  dezir, 
ni  en  pensar  ni  en  cossir 
aitals  ioys  no  pot  par  trobar; 
e  qui  bei  volria  lauzar, 
d'un  an  no  y  poiri'  avenir. 


10 


15 


217.  nel     220.  Lies  dieus  =  dicu'us. 

9.  Jeanroy:  mos  cors  (mit  aJa%  gegen  NN1),  non  (mit  Na1  gegen  N1)  n.  J.  Tro  que 
sacha  ben  de  la  fi  (mit  aJ  gegen  NN1;  a2:  entro  que  ieu  s.  b.  la  fi)  12.  J.  S'el'  15.  J.  en 
treman  (treman  a»,  tremblan  a1,  entrenan  NN1)  16.  J.  ab]  a  (mit  a'a2)  18.  J.  Per  las  fueillas 
verz  (mit  a1  gegen  NN1;  d1:  per  la  fueilla  uert)  25.  J.  d'estraing  1.  (mit  alaz  gegen  NN1)  — 
In  a1  dem  Jaufre  Rudel  zugeschrieben. 

5.  ornam  (ornan  E)  estiers  CE;  lies  or  m'a  mestier  c?  oder  onra'm,  estiers  cuiar  (so 
Jeanroy)?     14.  /.    Co's     (Con  [sie]   C,  Cors  £).  4* 


5* 


Totz  ioys  li  deu  humiliar, 
so  e  tota  ricors  obezir 

midons,  per  son  belh  aculhir 
e  per  son  belh  plazent  esguar; 
e  deu  hom  mais  cent  ans  durar, 
qui'l  ioy  de  s'amor  pot  sazir. 

25  Per  son  ioy  pot  malautz  sanar 

e  per  sa  ira  sas  morir 

e  savis  hom  enfolezir 

e  belhs  hom  sa  beutat  mudar 

e'l  plus  cortes  vilaneiar 
so el  totz  vilas   encortezir. 

Pus  hom  gensor  no*n  pot  trobar 
ni  huelhs  vezer  ni  boca  dir, 
a  mos  ops  la  vuelh  retenir 


Lyrik. 


per  lo  cor  dedins  refrescar 
e  per  la  carn  renovellar, 
que  no  puesca  envellezir. 

Si'm  vol  midons  s'amor  donar, 
pres  suy  del  penr'e  del  grazir 
e  del  celar  e  del  blandir 
e  de  sos  plazers  dir  e  far 
e  de  son  pretz  tenir  en  car 
e  de  son  laus  enavantir. 

Ren  per  autruy  non  Taus  mandar, 
tal  paor  ay  qu'ades  s'azir, 
ni  ieu  mezeys,  tan  tem  falhir, 
no  Taus  m'amor  fort  assemblar; 
mas  elha'm  deu  mo  mielhs  triar, 
pus  sap  qu'ab  lieys  ai  a  gueiir. 

Guilhem,  comte  de  Peitieu. 


40 


12. 

Bartsch-Koschwitz.    Chrestomathie  fravencah,    Marburg   1904,  c. 

I  c.  p.    iq     Hds.   C  231. 


33  J    A-  ßanroy, 


10 


i-> 


Farai  chansoneta  nueva, 
ans  que  vent  ni  gel  ni  plueva; 
ma  dona  m'assaya  e*m  prueva 
quossi  de  quäl  guiza  l'am  \ 
e  ia  per  plag  que  m'en  mueva, 
nom  solvera  de  son  liam ; 

Qu  ans  mi  rent  a  lieys  e"m  liure, 
qu'en  sa  carta'm  pot  escriure; 
e  no  m'en  tenguatz  per  yure 
s'ieu  ma  bona  dompna  am, 
quar  senes  lieys  non  puesc  viure, 
tant  ai  pres  de  s'amor  gran  fam; 

Que  plus  es  blanca  qu'evori, 
per  qu'ieu  autra  non  azori. 
si'm  breu  non  ai  aiutori 
cum  ma  bona  dompna  m'ani, 
morrai,  pel  cap  Sanh  Gregori, 
si  nom  bayza  en  cambr'o  sotz  ram. 


Qual  pro  y  auretz,  dompna  conia, 
si  vostr'amors  mi  deslonia?  20 

par  queus  vulhatz  metre  monia. 
e  sapchatz,  quar  tan  vos  am, 
tem  que  la  dolors  me  ponia, 
si  no'm  faitz  dreg  dels  tortz  qu'ieus  dam. 

Qual  pro  y  auretz  s'ieu  m'enclostre23 
e  no-m  retenetz  per  vostre? 
totz  lo  ioys  del  mon  es  nostre, 
dompna,  s'amduy  nos  amam.  — 
lay  al  mieu  amic  Daurostre 
die  e  man  que  chan  e  bram. 

Per  aquesta  fri  e  tremble,  > 
quar  de  tarn  bon'amor  Tarn, 
qu'anc  no  eug  que'n  nasques  senible 
en  semblan  del  gran  linh  n'Adam. 

Guilhem,  comte  de  Päiint. 


50 


dl.  sos   /.  (gegen  beide  Hdss.).  t 

Vi.  ett   /•  (mit  Q     n.  "«  ■»'!  P-'    30.  Eine  Sil*  fiW,  *.-K.-  e  que  bram,  /:  e  no 
bran\  (wohl  anzunehmen). 


St.   13. 


Vers  und  Canzone. 


53 


13. 

Dejean?ie,  le  Troubadour  Cercamon,  Annales  du  Midi,  A.  XVII,  1905 

(nach  CR,  DIKy  La). 


Quant  l'aura  doussa  s'amarzis 
el  fuelha  chai  de  sul  verian 
e  l'auzelh  chanton  lor  latis, 
et  ieu  de  sai  sospir  e  chan 
b  d'amor  que'm  te  lassat  e  pres, 
et  encar  non  l'aic  em  poder. 

Las  I  qu'ieu  d'amor  non  ai  conquis 
mas  las  trebalhas  e*l  afan, 
ni    res  tan  greu  no*s  covertis 
10  cum  so  qu'om  plus  vai  deziran*, 
ni  tal  enveya  no  fai  res 
cum  aquo  qu'om  no  pot  aver. 

Pero  d'un  ioy  m'en  esiauzis : 
d'una  qu'anc  re  non  amiey  tan. 
15 quan  suy  ab  Heys,  si  m'esbahis 
qu'ieu  no  sai  dire  mon  talan ; 
e  quan  m'en  vauc,  veiaire  m'es 
que  tot  perda'l  sen  e*l  saber. 

Tota  la  gensor  qu'anc  hom  vis, 
2oencontra  Heys  no  pretz  un  guan, 
quan  totz  lo  segles  brunezis, 
lay  on  ylh  es,  aqui  resplan. 
Dieus  mi  respieyt  tro  qu'ieu  l'agues 
o  qu'ieu  la  vei'anar  iazer. 

25  Ni  muer  ni  viu,  ni  no  garis, 
ni  mal  no'm  sent,  e  si  Tai  gran; 
quar  de  s'amor  no  suy  devis, 
ni  no  siey  que  n'aurai  ni  quan; 


qu'en  Heys  es  tota  la  merces, 

quem  pot  sorzer  o  decazer.  30 

Totz  trassalh  e  brant  e  fremis 

per  s'amor,  durmen  o  velhan; 

tal  paor  ai  que  no*m  falhis, 

no  sai  pessar  cum  la  deman; 

mas  servir  Tai  dos  ans  o  tres,  85 

e  pueys  ben  leu  sabrai  lo  ver. 

Si'lha  no*m  vol,  volgra  moris 

lo  dia  quem  pres  a  coman. 

ai,  Dieus  1  quan  suavet  m'aucis, 

quan  de  s'amor  me  fetz  semblan  1  io 

quar  mort  m'a,  e  no  sai  per  ques, 

qu'ieu  mas  una  non  vuelh  vezer. 

Gaug  n'ai,  s'elha  m'enfolhetis 

o*m  fai  muzar  o  vau  badan, 

et  es  me  belh,  si  m'escarnis  *s 

om  torn  dereire  o  enan; 

qu'aprop  lo  mal  m'en  venra  bes 

ben  tost,  s'a  Heys  ven  a  plazer. 

Per  Heys  serai  totz  fals  o  fis, 

o  vertadiers  o  ples  d'enian,  50 

o  totz  vilas  o  totz  cortes 

o  trebalhiers  o  de  lezer. 

Sercalmons  ditz:  greu  er  cortes 
hom  qui   d'amor  se  desesper. 

Las!  cuy  que  plass'o  cuy  que  pes,  es 

elha'm  pot,  sis  vol,  retener. 

r  Cercamon. 


3.  vermutlich  chamion  öder  chanian  (so  Dejeanne),  das  aber  nur  in  L  steht.  13.  Dejea?iue: 
Per  una  joja  m'esbaudis  (mit  La  gegen  CRD1K).  41.  Dejeanne:  qu'es  46.  Dejeanne:  O'm 
gaba  dereir'o  denan  (mit  La  [derers]  gegen:  O  torn  atras  o  uauc  enan  CR,  Om  torn  dereires  o 
enan  DIK)  Vor  49  Dejeanne:  Totz  cossiros  rn'en  esjauzis  Car  s'ieu  la  dopti  o  la  blan,  mit  La 
[doptej  e  1.  b.  L).  (Alle  Handschriften  haben  die  Natur  der  V.  4Q—52  als  erste  Tornada  ver- 
kannt. CRDIK  haben  49—34.  zu  einer  Strophe  vereinigt  und  deshalb  den  Reim  V.  32  verändert, 
aber  unterlassen ,  auch  V.  31  zu  ändern ;  La  hat  zwei  Verse  vor  4g  hinzugefügt [  sind  sie  echt, 
wird  man  lesen  rnüssen:  Car  ieu  la  dopti  e  la  blan/).  50.  Dejeanne:  drechurers  mit  La  gegen 
uertadiers  CRDIK  52.  Dejeanne.  O  trebalhos  o  de  lezer  (mit  La  gegen  CR  O  trebalhiers  ab 
[o  ab  R]  plan  deman,  DIKO  trebailliers  o  plens  daffan)  55,  56  nur  in  CLa,  stehen  m  La  vor 
53 >  54  und  sind  so,  vielleicht  mit  Recht,  von  Dejeanne  gedruckt. 


54 


Lyrik. 


St.   14  u.   15. 


14. 

Dejeanne,  Poesies  completes  du  Troubadour  Marcabru,  2 oulouse  1909,  p.  131  (nach  C). 


Lanquan  fuelhon  li  boscatge 
c  par  la  flors  en  la  prada, 
m'es  belhs  dous  chanz  per  l'ombratge, 
que  fan  desus  la  ramada 
»l'auzelet  per  la  verdura; 
e  pus  lo  temps  si  melhura, 
elh  s'an  lur  ioya  conquiza. 

Ära  perdon  l'alegragge 
pel  frey  e  per  la  gilada; 
lomas  ieu  ai  pres  tal  uzatge: 
totz  iorns  chant,  qu'ara  m'agrada; 
e  fassa  caut  o  freidura, 
trastot  m'es  d'una  mezura 
amors  e  ioys,  d'eyssa  guiza. 

15  On  plus  n'ay  melhor  coratge 

d'amor,  mielhs  m'es  deslonhada. 

per  qu'ieu  nom  plane  mon  dampnatge? 

qu'aitals  es  ma  destinada 

que  ioys  e  bon'aventura 
20  mi  tolh  un  pauc  de  raneura 

que  m'es  ins  el  cor  assiza. 

Selha  quem  degra  messatge 
enviar  de  ss'encontrada, 


o  tem  bayssar  son  paratge, 

o  s'es  ves  mi  azirada,  2s 

o  no  vol,  o  no  endura 

ben  leu  orguelhs,  o  non-cura 

s'es  entre  nos  entremiza. 

Ges  no'l  sera  d'agradatge 

la  merces  qu'ieu  Tai  clamada.  30 

s'ieu  Heys  pert  per  son  folhatge, 

ieu  n'ay  autra  espiada, 

fina,  esmerada  e  pura, 

qu'aitals  amors  es  segura 

que  de  fin  ioy  es  empriza.  35 

Per  Heys  am  tot  son  linhatge 

e  totz  selhs  que  l'an  lauzada, 

quar  anc  nom  fes  estranhatge, 

mas  quoram  vi,  fon  privada. 

quar  ieu  Tarn  senes  falsura,  io 

ia  nom  deu  esser  escura 

d'aquo  don  tan  Tay  enquiza. 

Bern  tengratz  per  folhatura, 
si  be*m  fai  e  mielhs  m'ahura, 
s'ieu  ia  m'en  plane  quar  Tay  viza.  4* 

Marcabru, 


15. 

A.  Sämming,  Der  Troubadour  Jaufre  Rudel,  Kiel  1873,  S.  51  (nach 
ABCDEIKMRSWeg);  Singweise:  E.  Lommatzsch,  Prov.  Liederbuch  191 7,  S. 


423- 


Lanquand  li  iorn  son  lonc  en  mai, 
m'es  bels  douz  chans  d'auzels  de  lonh, 
e  quand  me  sui  partitz  de  lai, 
remembra'm  d'un'amor  de  lonh. 
svauc  de  talan  enbroncs  e  clis, 
si  que  chans  ni  flors  d'albespis 
nom  platz  plus  que  l'inverns  gelatz. 

Ia  mais  d'amor  no*m  gauzirai, 
si  no*m  gau  d'est'amor  de  lonh, 
10  que  gensor  ni  melhor  no*n  sai 
vas  nulha  part,  ni  pres  ni  lonh; 


tant  es  sos  pretz  verais  e  fis, 
que  lai  el  renc  dels  Sarrazis 
fos  eu  per  lieis  chaitius  clamatz! 

Be*m  parra  iois,  quan  li  querrai 
per  amor  dieu  l'alberc  de  lonh, 
e  s'a  lieis  plai,  albergarai 
pres  de  lieis,  si  bem  sui  de  lonh; 
adoncs  parra'l  parlamens  fis, 
quand  drutz  lonhdas  er  tant  vezis 
c'ab  bels  digz  iauzira  solatz. 


15 


3.  belh;  chant     II.  qu'ara]  /.  quora  ? 

Strophe  3  und  4  bei  Sämming  in  umgekehrter  Folge. 


St.  16. 


Vers  und  Canzone. 


55 


Iratz  e  gauzens  rae'n  partrai, 
quan  veirai  cest'amor  de  lonh ; 
mas  non  sai  coras  la  veirai, 
25  car  trop  son  nostras  terras  lonh  \ 
assatz  i  a  pas  e  camis, 
e  per  aisso  no'n  sui  devis; 
mas  tot  sia  cum  a  Dieu  platz. 

Ben  tenc  lo  Senhor  per  verai, 
30  per  qu'ieu  veirai  l'amor  de  lonh ; 
mas  per  un  ben  que  me*n  eschai, 
n'ai  dos  mals,  car  tant  m'es  de  lonh. 
ail  car  me  fos  lai  pelleris, 
si  que  mos  fustz  e  mos  tapis 
85  fos  pels  sieus  bels  huolhs  remiratz! 

Dieus,  que  fetz  tot  quant  ve  m  vai, 
e  formet  cest'amor  de  lonh, 


mi  don  poder,  que*l  cor  eu  n'ai, 
qu'en  breu  veia  l'amor  de  lonh 
veraiamen  en  locs  aizis, 
si  que  la  cambra  e*l  iardis 
mi  resembles  totz  temps  palatz. 

Ver  ditz  qui  m'apella  lechai 

ni  desiran  d'amor  de  lonh, 

car  nulhs  autres  iois  tant  no*m  plai 

cum  iauzimens  d'amor  de  lonh; 

mas  so  qu'eu  vuolh  m'es  tant  ahis! 

qu'enaissi'm  fadet  mos  pairis 

qu'ieu  ames  e  non  fos  amatz. 

Mas  so  qu'ieu  vuolh  m'es  tant  ah*sl 

totz  sia  mauditz  lo  pairis 

que'm  fadet  qu'ieu  non  fos  amatz! 

yaufre  Rudel. 


40 


45 


50 


16. 

Carl  Appel,  Bernart  von   Ventadorn, 

Halle  1915,  S.   186  (nach  ACDFGIKIMSMNOPQRSUVWa);  Karl  Vossler, 

Der  Minnesang  des  Bernart  von   Ventadorn,  München  1918,  S.   25. 


Non  es  meravelha  s'ieu  chan 
mielhs  de  nulh  autre  chantador, 
que  plus  mi  tral  cors  ves  amor 
e  mielhs  sui  faitz  a  son  coman. 
5  cor  e  cors  e  saber  e  sen 
e  fors'  e  poder  hi  ai  mes: 
si'm  tira  ves  amor  lo  fres 
que  ves  autra  part  no  m'aten. 

Ben  es  mortz  qui  d'amor  non  sen 
10  al  cor  quäl  que  doussa  sabor; 
e  que  val  viure  ses  valor 
mas  per  enueg  far  a  la  gen? 
ia  Dombredieus  no*m  azir  tan 
qu'ieu  ia  pueis  viva  iorn  ni  mes, 
15  pus  que  d' enueg  serai  mespres 
ni  d'amor  non  aurai  talan. 

Per  bona  fe  e  ses  enian 
am  la  plus  belha  e  la  melhor; 
del  cor  sospir  e  dels  huelhs  plor, 
20  quar  tan  l'am  ieu,  per  que  hi  ai  dan. 


ieu  quen  puesc  mais,    s'Amors  mi  pren 
e  las  carcers  en  que  m'a  mes, 
no  pot  claus  obrir  mas  merces, 
e  de  merce  no  i  trop  nien? 

Aquest'amors  me  fier  tan  gen  »5 

al  cor  d'una  doussa  sabor: 

cen  vetz  muer  lo  iorn  de  dolor 

e  reviu  de  ioy  autras  cen. 

ben  es  mos  mals  de  bei  semblan, 

que  mais  val  mos   mals  qu' autre  bes;      30 

e  pus  mos  mals  aitam  bos  m'es, 

bos  er  lo  bes  apres  l'afan. 

Ai  Dieus  I  car  si  fosson  trian 

d'entrels  fals  li  fin  amador, 

el  lauzengier  el  trichador  35 

portesson  corns  el  fron  denan! 

tot  l'aur  del  mon  e  tot  Pargen 

hi  volgr'aver  dat,  s'ieu  l'agues, 

sol  que  ma  dona  conogues 

aissi  cum  ieu  l'am  nnamen.  40 


56 


Lyrik. 


St.    17 


Quant  ieu  la  vey,  be  m'es  parven 
als  huelhs,  al  vis,  a  la  color, 
quar  aissi  tremble  de  paor 
cum  fa  la  fuelha  contral  ven. 
«snon  ai  de  sen  per  un  efan, 
aissi  sui  d'amor  entrepres; 
e  d'ome  qu  es  aissi  conques, 
pot  domna  aver  almorna  gran. 

Bona  domna,  re  no'us  deman 
f,o  mas  que'm  prendatz  per  servidor, 


qu'ie*us  servirai  cum  bo  senhor, 
cossi  que  del  guazardon  m'an. 
veus  m'al  vostre  comandamen, 
francx  cors  humils  gais  e  cortes  1 
ors  ni  leos  non  etz  vos  ges, 
quem  aucizatz,  s'a  vos  mi  ren. 

A  mon  Cortes,  lai  ont  ylh  es, 
tramet  lo  vers,  e  ia  nol  pes 
quar  n'ai  estat  tan  longamen 

Btrnart  de   Ventadorn. 


55 


17. 

Bartseh-Koschwitz,  Chrest.  prov.,  col.  68;  Schultz- Gor a,  Altprov.  Elementar buch,  191 5, 
S.  146;  CarlAppel,  a.  a.  0.y  S.  249  (nach  ACDEFGIKLMNOPQRSUVWXa)'} 
Karl  Vossler,  a.  a.  O.,  S.  89 ;  die  Singweise  bei  A.  Restori,  Rivista  Musicale  Italiana, 

II,   1895,  /.   10. 


Quant  vey  la  lauzeta  mo\er 
de  ioi  sas  alas  contral  ray, 
que  s'oblida  e*s  layssa  cazer 
per  la  doussor  qu'al  cor  li  vai, 
5  ai  1  tan  grans  enveia  m'en  ve 
de  cui  qu'eu  veya  iauzionl 
meravilhas  ai,  quar  desse 
lo  cor  de  dezirier  nom  fon. 

Ai  las !  tan  cuiava  saber 
10  d'amor,  e  tan  petit  en  sail 

quar  eu  d'amar  no'm  puesc  tener 
celieys  don  ia  pro  non  aurai; 
tout  m'a  mon  cor  e  tout  m'a  me 
e  se  mezeis  et  tot  lo  mon, 
15  e  quan  sim  tolc,  nom  laisset  re 
mas  dezirier  e  cor  volon. 

Anc  non  agui  de  me  poder 
ni  no  fui  mieus  de  l'or'en  sai 
que'm  laisset  en  sos  hueihs  vezer 
0  en  un  miralh  que  mot  mi'  plai. 
mirals,  pus  me  mirei  en  te, 
m'an  mort  li  sospir  de  preon, 
qu'aissi'm  perdei  cum  perdet  se 
lo  bels  Narcisus  en  la  fon. 

25  De  las  donas  mi  dezesper ; 
ia  mais  en  lor  no'm  fiarai; 


qu'aissi  cum  las  suelh  captener, 
enaissi  las  descaptendrai. 
pus  vei  qu'una  pro  no  m'en  te 
ves  lieys  quem  destrui  em  cofon, 
totas  las  dopt'  e  las  mescre, 
quar  be  sai  qu'atretals  se  son. 

D'aisos  fa  be  femna  parer 

ma  dona,  per  qu'ieu'l  o  retrai, 

quar  non  vol  so  qu'om  deu  voler, 

e  so  qu'om  li  deveda,  fai. 

cazutz  sui  en  mala  merce, 

et  ai  ben  fait  co'l  fols   en  pon, 

e  no  sai  per   que  m'esdeve, 

mas  quar  trop  pogei  contra  mon. 

Merces  es  perduda  per  ver, 
(et  ieu  non  o  saubi  anc  mai), 
quar  eil  qui  plus  en  degr'aver, 
non  a  ges,  et  on  la  querrai? 
a!  quan  mal  sembla,  qui  la  ve, 
qued  aquest  caitiu  deziron, 
que  ia  ses  leis  non  aura  be, 
laisse  morir,  que  no  l'aon  I 

Pus  ab  midons  no'm  pot  valer 
precs  ni  merces  nil  dregz  qu'ieu  ai, 
ni  a  leys  no  ven  a  plazer 
qu'ieu  l'am.  ia  mais  no'l  o  dirai; 


■M) 


35 


4V 


45 


50 


St.   18 


Vers  und  Canzone. 


57 


aissi'm  part  de  Heys  em  recre; 
mort  m'a,  e  per  mort  li  respon, 
55  e  vau  m'en,  pus  ilh  no'm  rete, 
caitius,  en  yssilh,  no  sai  on. 


Tristans,  ges  no'n  auretz  de  me, 
qu'ieu  m'en  vau,  caitius,  no  sai  on. 
i  de  chantar  mi  gic  e*m  recre, 
e  de  ioi  e  d'amor  m'escon.  r,0 

Bernart  de   Ventadorn. 


18. 


V.  Crescini,  Manualetto  provenzale2,   Verona,  Padova  1905,  p.  206  (nach  AC DIR); 
CarlAppel,  a.  a.  O.,  S.  219  (nach  ACDIKMN  ORVa)  ;  Karl  Vossler,  a.  a.  0.t  S.  78. 


10 


Quant   l'erba   fresqu'  ei  fuelha  par 
e  la  flors  botona  el  verian, 
ei  rossinhols  autet  e  dar 
leva  sa  votz  e  mou  son  chan, 
5  ioy  ai  de  luy,  e  ioy  ai  de  la  flor 
e  ioy  de  me  e  de  midons  maior; 
daus  totas  partz  suy  de  ioy  claus  e  sens, 
mas  sei  es  ioys  que  totz  autres  ioys  vens. 
Ai  las  1  cum  muer  de  cossirar  I 
que  manhtas  vetz  en  cossir  tan : 
lairo  m'en  poirian  portar, 
que  re  no  sabria  que*s  fan. 
per  Dieu,  Amors!  bem  trobas  vensedor: 
ab  paucs  d'amics  e  ses  autre  senhor, 
15  quar  una  vetz  tant  midons  non  destrens 
abanz  qu'ieu  fos  del  dezirier  estens  ? 
Meravil  me  cum  puesc  durar 
que  noih  demostre  mon  talan. 
quan  ieu  vey  midons  ni  l'esgar, 
li  sieu  belh  huelh  tan  ben  l'estan: 
per  pauc  me  tenc  quar  ieu  vas  Heys  no  cor ; 
si  feira  ieu,  si  no  fos  per  paor, 
qu'anc  no  vi  cors  miels  talhatz  ni  depens 
ad  ops  d'amar  sia  tan  greus  ni  lens. 
Tant  am  midons  e  la  tenh  car, 
e  tant  la  dopt'  e  la  reblan 
qu'anc  de  mi  noih  ausei  parlar, 
ni  re  noih  quier  ni  re  noih  man. 
pero  ilh  sap  mon  mal  e  ma  dolor, 
au  e  quan  li  plai,  mi  fai  ben  et  honor, 

Strophenzahl  und  Strophenfolge :    1465 


20 


25 


85 


4  0 


e  quan  li  plai,  ieu  m'en  sofert  ab  mens, 
per  so  c'a  lieis  no*n  aveigna  blastens. 

S'ieu  saubes  la  gent  enquantar, 

miei  enemic  foran  enfan, 

que  ia  us  no  saubra  triar 

ni  dir  ren  que'ns  tornes  a  dan ; 
adoncs  sai  ieu  que  vira  la  gensor 
e  sos  belhs  huelhs  e  sa  fresca  color, 
e  baizeraih  la  boca  en  totz  sens, 
si  que  d'un  mes  hi  paregra  lo  sens. 

Ben  la  volgra  sola  trobar, 
que  dormis,  on  fezes  semblan, 
per  qu'ieu  l'embles  un  dous  baizar, 
pus  no  valh  tan  qu'ieu  loih  deman. 
per  Dieu,  dona,  pauc  esplecham  d'amor!  45 
vai  se*n  lo  temps,  e  perdem  lo  melhor! 
parlar  degram  ab  cubertz  entresens, 
e  pus  no'ns  val  arditz,  valgues  nos  gens ! 

Ben  deuri'  hom  dona  blasmar, 
quan  trop  vay  son  amic  tarzan, 
que  longua  paraula  d'amar 
es  grans  enueitz  e  par  d'enian, 
qu'amar  pot  hom  e  far  semblan  alhor, 
e  gen  mentir  lai  on  non  a  autor. 
bona  domna,  ab  sol  qu'amar  mi  dens, 
ia  per  mentir  ieu  no  serai  atens. 

Messatgier,  vai,  e  no  men  prezes  mens, 
s'ieu  del  anar  vas  midons  suy  temens. 

Bernart  de   Ventadorn. 
2  3  AIK,    14652  DRNy    1465723  Ma, 


50 


146735280,  17352468  C,  1624375  V.  —  Crescini  stellt  143652,  Vossler 
146523(7);  die  siebente  Strophe  hält  er  für  zweifelhaft  in  ihrer  Echtheit.  Vgl.  für  meine 
Strophenfolge  Zeitschrift  für  roman.  Philologie,  XX,  387.  —  Inv.*j  und  8  jeder  Strophe  bezeichnet 
die  Orthographie  der  Handschriften  meist  die  Mouillurung  des  n,  welche  der  Reim  nicht  kennt. 


5» 


Lyrik. 


St.   18  a. 


18  a. 

Bartsch-Koschwitz,  Chrest.  prov.}  coL  65  (nach  ACIMRVa);  Carl  Appel,  a.  a.  O., 

S.  257  (nach  ACD IKMNRSVa). 


Tant  ai  mo  cor  ple  de  ioya, 

tot  me  desnatura. 
flor  blancha,  vermelh'  e  groya 
me  par  la  frejura, 
5  c'ab  lo  ven  et  ab  la  ploya 
me  creis  l'aventura, 
per  que  mos  pretz  mont'  e  poya 
e  mos  chans  melhura. 
tan  ai  al  cor  d'amor, 
10  de  ioi  e  de  doussor, 

per  quel  gels  me  sembla  flor 
e  la  neus  verdura. 

Anar  posc  ses  vestidura, 

nutz  en  ma  chamiza, 
15  car  mV  amors  m'asegura 
de  la  freja  biza. 
mas  es  fols  qui's  desmezura, 

e  no*s  te  de  guiza, 
per  qu'eu  ai  pres  de  me  cura, 
20  deis  c'agui  enquiza 

la  plus  bela  d'amor, 
don  aten  tan  d'onor, 
car  en  loc  de  sa  ricor 

no  volh  aver  Piza. 

25  De  s'amistat  me  recizal 
mas  be  n'ai  fiansa, 
que  sivals  eu  n'ai  conquiza 

la  bela  semblansa; 
et  ai  ne  a  ma  deviza 
so  tan  de  benanansa, 

que  ia'l  iorn  que  l'aurai  viza, 
non  aurai  pezansa. 
mo  cor  ai  pres  d'Amor, 
que  l'esperitz  lai  cor, 
g-,  mas  lo  cors  es  sai,  alhor, 

lonh  de  leis,  en  Fransa. 


Eu  n'ai  la  bon'esperanza. 
mas  petit  m'aonda, 


c'atressim  ten  en  balansa 

com  la  naus  en  Ponda. 
del  mal  pes  quem  desenansa, 

no  sai  on  m'esconda. 
tota  noih  me  vir1  em  lansa 

desobre  l'esponda: 
plus  trac  pena  d'amor 
de  Tristan  l'amador, 
que'n  sofri  manhta  dolor 

per  Izeut  la  blonda. 

Ai  Deusl  car  no  sui  ironda, 

que  voles  per  l'aire 
e  vengues  de  noih  prionda 

lai  dins  so  repaire? 
bona  domna  iauzionda, 

mor  sei  vostr'  amaire! 
paor  ai  que'l  cors  me  fonda, 

s'aissim  dura  gaire. 
domna,  per  vostr'  amor 
ionh  las  mas  ed  ador! 
gens  cors  ab  frescha  color, 

gran  mal  me  faitz  trairel 

Qu'el  mon  non  a  nul  afaire 

don  eu  tan  cossire, 
can  de  leis  au  re  retraire, 

que  mo  cor  no'i  vire 
e  mo  semblan  no'm  n'esclaire, 

que  que'm  n'auiatz  dire. 
si  c'ades  vos  er  veiaire 

c'ai  talan  de  rire. 
tan  l'am  de  bon'amor 
que  manhtas  vetz  en  plor 
per  o  que  melhor  sabor 

m'en  an  li  sospire. 


40 


45 


50 


55 


GU 


'••5 


7Ü 


Messatgers,  vai  e  cor, 
e  di*m  a  la  gensor 
la  pen'  e  la  dolor 

que'n  trac.  e*l  martire. 

Bernart  de   Ventadorn, 
36.  /.  mit  V  lonh  de  huV     71.  /.  mit  V  doussa  s.  ? 


re 


St.   18  b. 


Vers  und  Canzone% 


59 


18  b. 

Carl  Appel,  a.  a.  0„  S.  172  (ABC  D  LP  FI  KMNQR}  R*  SVa). 


Lo  rossinhols  s'esbaudeia 
iosta  la  flor  el  verian, 
c  pren  m'en  tan  grans  enveia 
qu'eu  no  posc  mudar,  no  chan; 
5  mas  no  sai  de  que  ni  de  cui, 
car  eu  non  am  me  ni  autrui, 
e  fatz  esfortz,  car  sai  faire 
bo  vers,  pois  no  sui  amaire. 

Mais  a  d'Amor  qui  dompneia 
10  ab  orgolh  et  ab  enian 

que  cel  que  tot  iorn  merceia 
ni's  vai  trop  umilian ; 
c'a  penas  vol  Amors  celui 
qu'es  francs  e  fis,  si  com  eu  sui. 
15  so  m'a  tout  tot  mon  afaire 

c'anc  no  fui  faus  ni  trichaire ; 

Caissi  com  lo  rams  si  pleia 
lai  oi  vens  lo  vai  menan, 
era  vas  lei  que'm  guerreia, 
20  aclis  per  far  so  coman. 

per  aisso  m'afol'  e'm  destrui 
(don  a  mal  linhatge  redui), 

c'ams  los  olhs  li  don  a  traire, 
s'autre  tort  me  pot  retraire. 

25  Soven  me  rept'  em  plaideia 

e'm  vai  ochaisos  troban; 
e  can  ilh  en  re  feuneia, 
vas  me  versa  tot  lo  dan. 
gen  ioga  de  me  e's  desdui, 

£0  que  d'eus  lo  seu  tort  me  conclui. 
mas  ben  es  vertatz  que  laire 
cuida,  tuih  sion  sei  frairel 


Om  no  la  ve  que  no  creia 

sos  bels  olhs  e  so  semblan, 

e  no  cre  qu'ilh  aver  deia  s& 

felo  cor  ni  mal  talan; 

mas  Taiga  que  soau  s'adui, 

es  peier  que  cela  que  brui. 
enian  fai  qui  de  bon  aire 
sembla  e  non  o  es  gaire.  *o 

De  tot  loc  on  ilh  esteia, 
me  destolh  e*m  vau  lonhan, 
e  per  so  que  no  la  veia, 
pas  li  mos  olhs  claus  denan; 

car  cel  sec  Amors  que's  n'esdui,  45 

e  cel  l'enchaussa  qu'ela  fui. 
ben  ai  en  cor  del  estraire 
tro  que  vas  midons  repaire. 

Ja  non  er,  si  tot  me  greia, 
qu'enquer  fin  e  plaih  no'lh  man;      50 
que  greu  m'es  c'aissi'm  recreia 
ni  perda  tan  lonc  afan. 

a  sos  ops  me  gart  e'm  estui, 

e  si  non  em  amic  amdui, 

d'autr'amor  no  m'es  veiaire  55 

que  ia  mais  mos  cors  s'esclaire. 

Enaissi  fos  pres  com  eu  sui, 

mos  Alvernhatz,  e  foram  dui, 

que  plus  no's  pogues  estraire 

d'en  Bel-Vezer  de  Belcaire.  w 

Tristan,  si  no*us  es  veiaire, 
mais  vos  am  que  no  solh  faire. 


Über  die  sehr  verwickelte  Strophenfolge  s.  meine  Ausgabe  S.   172. 


öo 


Lyrik. 


St.    19. 


19. 

Iläss.  C  198,  D  90,  E  176,  I  145,  M  135  {MG  325),   0  31  (Z><?  Z<?///j  /.  39), 

J?  7,   U  24  (-4™*.  35,  377;  ;]/G  1304). 


Er  resplan  la  flors  enversa 
pels  trencans  rancx  e  pels  tertres. 
quals  flors?   neus,   gels  e  conglapis, 
que  cotz  e  destrenh  e  trenca, 
e      don  vey  morz  quils,  critz,  brays,  siscles 
pels  fuels,  pels  rams  e  pels  giscles; 
mas  mi  te  vert  e  iauzen  ioys, 
er  quan  vey  secx  los  dolens  croys. 

Quar  enaissi  o  enverse 
iü      que    bei    plan  mi  semblon  tertre, 
e  tenc  per  flor  lo  conglapi, 
el    cautz  m'es  vis  quel  freit  trenque, 
el  tro  mi  son  chant  e  siscle, 
e  paro'm  fulhat  li  giscle; 
lsaissi'm  suy  ferms  lassatz  en  ioy 
que  re  no  vey  que'm  sia  croy 

Mas  una  gen  fada  enversa, 
cum  s'eron  noirit  en  tertres, 
quem   fan    trop   pieigz  que  conglapis 
20      q'us  quecx  ab  sa  lengua  trenca 


en  parla  bas  et  ab  siscles; 

e  no  y  val  bastos  ni  giscles 
ni  menassas,  ans  lur  es  ioys, 
quan  fan  so  don  hom  los  clam  croys. 

Quar  en  baizan  nous  enverse,  23 

no  m'o  tolon  plan  ni  tertre, 

dona,  ni  gel  ni  conglapi; 

mas  non-poder  trop,  m'en  trenque. 

dona,  per  cuy  chant  e  siscle, 

vostre  belh  huelh  mi  son  giscle  no 

quem  castion  si'l  cor  ab  ioy 
qu'ieu  non  aus  aver  talan  croy. 

Anat  ai  cum  cauz'  enversa 
lonc  temps,  sercan  vals  e  tertres, 
marritz  cum  hom  cui  conglapis  -5 

cocha  e  mazelh*  e  trenca, 
qu'anc  nom  conquis  chans   ni   siscles 
plus  que'l  fels  clercx  conquer:  giscles. 
mas  ar,  Dieu  lau,  m'alberga  ioys 
mal  grat  dels  fals  lauzengiers  croys.         4u 


1.  Verstümmelt  E;  Era  C,  AI  TJ;  sespan  IMO;  Eras  can  la  flor  se  c.  R  2.  trenchatz  D; 
rams  M,  rans  0,  branex  JB  3.  Qual  C,  Qa  U\  f.  fehlt  D;  Car  forsal  R;  g.  fehlt  R,  vor  n.  ITJ\ 
conglaips  {so  stets)  D  4.  Qui  MTJ,  Quels  JB;  cor  DR,  cors  I,  totz  M,  cortz  0;  eis  R ;  eis  R 
5.  q.  fehlt  E;  er.]  citz  I;  brails  M\  b.  e  c.  e  s.  R;  c.  e  s.  D;  b.  e  s.  CR,  blais  siscle  U  6. 
P.  f.]  Dauzels  R;  ramis  E\  En  (E  0)  f.  en  r.  et  en  g.  CO,  E  fuilla  pel  ram  e  p.  g.  I),  Eis  (El 
U)  f.  eis  r.  et  eis  g.  ITT  7.  e  nach  iauzen  0  8.  socs  0,  sotz  R  9.  enaissius  CE\  o]  mo  DI, 
es  R\  enuersa  DMR  10.  Qyit\  CD  EM;  b.  fehlt  I\  Queis  bels  plas  R;  tertres  DEMR\  s.  li  t  / 
11.  E  par  mi  JB;  f.]  lor  M\  los  CR,  fehlt  TJ;  conglapis  CMR  12.  E  IMO;  caut  GBEIR;  mi 
par  0\  que  M;  trenca  EMRÜ  13.  Entorn  D,  E  tros  E,  E  t.  MO;  semblo  C,  par  R;  siscles 
DMR  14.  Em  J;  parum  C,  paron  DI,  par  hom  0;  folrit  D;  los  R;  giscles  DR  15.  Aisi  E, 
Si  J",  Sim  OTJ,  Caysim  R ;  ferm  CE;  baysatz  R;  laisatz  ferms  D,  lazat  e  ferms  0,  lasatz  e 
ferm  U,  pres  e  1.  I;  ioys  CDER  16.  Quer  n.  u.  res  R;  que  C;  croys  CDR,  cloi  U  17.  gens 
EO;  fade  e.  R;  gensa  deuersa  D  18.  Qem  semblon  OTT;  noiriz  DIR  19.  Que  R;  pro  CD  EM; 
qel  XJ\  glapis  0  20.  Q'  fehlt  CE;  Car  quecx  R;  la  0;  trecha  D  21.  E  i",  Era  OTJ;  parlon 
10,  parlar  bais  D,  paraulas  TJ;  et  ob  fehlt  D  22.  E  noy  val  fehlt  R;  baston  OTJ  23.  men.iza 
0;  an  EM,  car  D  24.  per  quom  DIO,  de  qom  M  25.  en  b.]  baissen  D;  uos  M;  enuersa  DM, 
en  enuersa  *0;  Doncx  car  bayan  non  seuersa  R  26.  me  t.  TJ;  ual  IOTJ,  glasÄ;  tertres  Du  27. 
gels  DE1MRU;  conglapis  CER  28.  non  pode  D,  non  poders  E;  par  qem  t.  i";  mi  t.  M;  trenca 
DEIMRTJ,  trechi  0  29.  cuy  fehlt  DM,  que  R;  e  per  s.  M;  siscles  DR  30.  m.  s.  g.]  miscles 
D,  giscles  R  31.  Em  castic  D;  si  lo  C;  ab]  que  R;  ioys  CDRTJ  32.  Que  J";  nous  CE,  uos  M; 
talans  CE;  croys  CDERTJ  33.  cause  D,  nau  M  34.  Totz  OTJ;  certan  ual  D;  Sercan  rancx  c 
u.  C ,  Cercan  ram  e  u.  M ;  Sercan  uals  .  .  .  .  e  t.  E;  en  t.  0  35.  Cochat  R;  c.  seih  que  CEM 
36.  Tota  D,  Coit  E,  Toca  X  Destreing  ORTJ;  el  m asa  M;  moselle  D;  e  fehlt  0  37.  Que  CEM; 
no  CIMTJ;  conquerc  JB;  chant  0  38.  que  CDEM;  folhs  c.  CE,  fols  creis  M,  fei  clerc  OTJ;  P. 
vils  fels  sers  JB;  conquers  J*  39.  Mar  0;  dieus  1.  (lai  M)  DM,  1.  d.  E;  malberc  ab  JB  40.  del 
DJB;  lauzengier  JB 


St.   20. 


Vers  und  Canzone. 


61 


46 


Mos  vers  an,  qu'aissi  l'enverse 
que  noi  tenhon  val  ni  tertre, 
lai  on  hom  non  sen  conglapi 
ni  a  freitz  poder  que  y  trenque: 
a  midons  lo  chant  ei  siscle 
clar,  qu'el  cor  li'n  introi  giscle, 
seih  que  sap  gen  chantar  ab  ioy, 
que  no's  tanh  a  chantador  croy. 


Doussa  dona,  amors  e  ioys 

nos  ten  ensems  mal  grat  dels  croys.        50 

Jocglar,  granre  ai  menhs  de  ioy, 
quar  no'us  vey,  e*n  fas  semblan  croy. 

Reimbaut  d'  Aurenga. 


20. 

A,  Stimming,  Bertran  de  Born,  Halle  1879,  S.  148  (nach  ABDFIK) ;  A,  Thomas, 

Poisies  compleies  de  Bertran  de  Born,    Toulouse  1888,    S.   110    (nach  Stimming); 

A.  Stimming,  Bertran  von  Born,  Halle  1913,  S.   122. 


Dompna,  puois  de  mi  nous  cal 
e  partit  m'avetz  de  vos 
senes  totas  ochaisos, 

non  sai  on  m'enquieira, 

5  que  ia  mais 

non  er  per  mi  tant  rics  iais 
cobratz ;  e  si  del  semblan 
non  trob  dompna  a  mon  talan 
que  valha  vos  qu'ai  perduda, 

10  ia  mais  non  vuolh  aver  druda. 

Puois  no*us  puosc  trobar  engal, 
que  fos  tant  bella  ni  pros 
ni  sos  rics  cors  tant  ioios, 
de  tant  bella  tieira 

15  ni  tant  gais 

ni  sos  rics  pretz  tant  verais, 
irai  per  tot  acaptan 
de  chascuna  un  bei  semblan 
per  far  dompna  soiseubuda, 

2otro  vos  me  siatz  renduda. 

Fresca  color  natural 

pren,  Bels  Cembelins,  de  vos 

ei  doutz  esgart  amoros ; 


e  fatz  gran  sobrieira 
car  re  i  lais, 
c'anc  res  de  ben  nous  sofrais. 
midonz   n'Aelis  deman 
son  ad  reich  parlar  gaban, 
que'm  don  a  midonz  aiuda; 
pois  non  er  fada  ni  muda. 

De  Chales  la  vescomtal 
vuolh  quem  done  ad  estros 
la  gola  eis  mans  amdos. 
pois  tenc  ma  carrieira, 
no'm  biais, 
vas  Rocacoart  m'eslais 
als  pels  n'Anhes  que'm  dara'n; 
qu'  Iseutz,  la  dompna  Tristan, 
quen  fon  per  totz  mentauguda, 
nois  ac  tant  beiz  a  saubuda. 

N'Audiartz,  si  bem  vol  mal, 
vuolh  quem  don  de  sas  faissos, 
queih  estai  gen  liazos, 
e  car  es  entieira, 
c'anc  nois  frais 
s'amors  nis  vols  en  biais. 


80 


«0 


4~> 


41.  En  m.  u.  0,  An  m.  u.  U;  V  fehlt  OTJ\  lenuersa  DR;  M.  u.  a  qist  qi  ben  uersa  JH 
42.  E  0U\  uals  DI,  bosc  CE,  puei  M\  E  nol  tollan  boys  ni  R;  tertres  JDIRU  43.  hom  fehlt 
I;  conglapis  CR  44.  a]  la  D;  freyt  CE\  poders  7;  que  t.  0,  qen  t.  U]  trenca  DRTJ  45.  Ca  R; 
Mandonz  0\  WD,  la  R;  siscles  DR  46.  Clars  Jf,  Si  R;  quäl  E,  qinz  cl  0U\  quil  cors  D;  len 
i.  C,  1.  intron  D,  li  i.  E,  li  intron  I,  len  entrell  M,  1.  intrel  R,  lintrel  0,  lintrol  U\  giscles  DIR 
47.  Sai  qui  D;  qi  0;  c]  lui  chant  D;  Si  a  qui  gent  lin  chant  J;  ioys  CDE1RU  48.  Car  R\ 
no  CEM\  Qar  (Que  0)  n.  fai  0U\  a  fehlt  D;  chantadors  crois  CDEIR;  crois  U  49  bis  52  fehlen 
I  49i  5°  fehlen  D  49.  Bona  R  50.  N.  aiuste  C,  Nos  em  ensems  E,  Vos  aioston  M  5 1 ,  52 
fehlen  R  51.  Ograr  0;  nai  CDEM\  ioys  CDE  52.  Quan  U;  nous]  uos  2),  nos  310;  faitz  D ; 
semblans  croys  CE,  semblar  crois  D,  semblans  c.  M. 

27.  na  Elis  St,         39.  per  tct  Th.     43.  genliazos  St1, 


62 


Lyrik. 


St.  21. 


a  mon  Mielhs-de-ben  deman 
son  adreich  nou  cors  prezan, 
de  que  par  a  la  veguda, 
rio  la  fassa  bon  tener  nuda. 

De  na  Faidida  atretal 

vuolh  sas  bellas  denz  en  dos, 

l'aculhir  ei  gen  respos 
don  es  presentieira 
es  dinz  son  ais. 

mos  Bels  Miralhs  vuolh  quem  lais 

sa  gaieza  e  son  bei  gran, 

e  car  sap  son  benestan 

far,  don  es  reconoguda, 
60  e  no  s'en  camia  ni#s  muda. 


Beiz  Senher,  eu  nous  quier  al 
mas  que  fos  tant  cobeitos 
d'aquesta  cum  sui  de  vos; 
c'una  lechadieira 
amors  nais, 
don  mos  cors  es  tant  lechais, 
mais  vuolh  de  vos  lo  deman 
que  autra  tener  baisan; 
doncs  midonz  per  que'm  refuda, 
pois  sap  que  tant  Tai  volguda? 

Papiols,  mon  Aziman 
m'anaras  dir  en  chantan 
c'amors  es  desconoguda 
sai  e  d'aut  bas  cazeguda. 

Beriran  de  Born. 


58 


Tu 


21. 

Hdss.  C  364,    D  82,    G  15,  /  141,    O  66  (De  Lollis  p.  74^   R  57,  Sg  (Anuarl 
de  r Institut  d'Estudis  Catalans,   1907,  p.  427^,   c  (Rev.  d.  Langues  Rom.  45,  266, 

mit  Var.  vo?i  a). 


En  abril,  quan  vey  verdeyar 
los  pratz  vertz  eis  vergiers  florir 
e  vey  las  aiguas  esclarzir 
et  aug  los  auselletz  chantar, 
5  Podors  de  l'erba  floria 

ei  dous  chanz  que  l'auzels  cria 
mi  fay  mon  ioy  renovellar. 

En  cest  temps  soli'  yeu  pensar 
cossi'm  pogues  d'amor  iauzir: 
10  ab  cavalgar  et  ab  garnir 
et  ab  servir  et  ab  onrar; 

qui  aquestz  mestiers  auria, 
per  eis  es  amors  iauzia 
e  deu  lan  hom  mielhs  conquistar. 

15  Yeu  chant,  qui  deuria  plorar, 
qu'ira  d'amor  me  fai  languir; 
ab  chantar  mi  eug  esbaudir-, 
et  anc  mais  no'n  auzi  parlar 

qu    hom  chant  qui  plorar  deuria. 

20  pero  no'm  desesper  mia, 

qu'enquer  auray  luec  de  chantar 


No'm  dey  del  tot  desesperar 

qu'ieu  enquer  midons  non  remir, 

qu' aisseih  qui  la  m'a  fag  gequir 

a  ben  poder  del  recobrar;  -~° 

e  s'ieu  era  en  sa  bailia, 

si  mai  tornava  en  Suria, 
ia  Dieus  no  m'en  laisses  tornar 

Ben  se  dec  Dieus  meravillar 

car  anc  mi  poc  de  Heys  partir,  so 

e  dec  m'o  ben  en  grat  tenir 

quan  per  luy  la  volgui  laissar; 
qu'el  sap  ben,  s'ieu  la  perdia, 
que  ia  mais  ioy  non  auria, 

ni  elh  no  la*m  pogr'esmendar.  35 

Mout  me  saup  gent  lo  cor  emblar, 
quan  pris  comiat  de  chai  venir, 
que  non  es  iorns  qu'ieu  non  sospir 
per  un  bei  semblan  que  1  vi  far, 

qu'ella'm  dis  tuta  marria:  40 

»que  fara  la  vostr'amia, 
bels  amics?  per  quem  vols  laissar?« 


60.  no*s  chambia  St. 


St.     2  2. 


Vers  und  Canzone. 


63 


Chanzos,  tut  n'iras  outra  mar, 
e,  per  Deu,  vai  a  midons  dir 
45qu'en  gran  dolor  et  en  cossir 
me  fai  la  nuoit  e*l  iorn  estar. 


di'm  a'n  Guillelm  Longa-Espia, 
bona  chanzos,  qu'el  lit  dia 
e  que  i  an  per  Heys  confortar 


22. 

A.  Koken,  Sämtliche  Lieder  des  Trobadors  Girant  de  Bornelh,  Halle  19 10, 
S.  58,  nach  ABCDEGIKMNQQ* RS^ Ta. 


Qan  lo  freitz  ei  glatz  e  la  neus 
se'n  fuich  e  torna  la  calors 
e  reverdis  lo  gens  pascors 
et  aug  las  voutas  dels  auzeus, 
5          m'es  aitant  beus 
lo  doutz  temps  a  rissen  de  marz 
que  plus  sui  saillens  que  leupartz 
e  vils,  non  es   cabrols  ni  sers. 
si  la  bella  cui  sui  profers, 
10  mi  vol  honrar 

de  tant  qem  deigne  sofertar 


q'ieu  sia  sos  fis  entendens, 
sobre  totz  sui  rics  e  manens. 

Tant  es  sos  cors  gais  et  isneus 

e  complitz  de  bellas  colors  15 

c'anc  de  rosier  no  nasquet  flors 

plus  fresca  ni  de  nuills  brondeus; 

ni  anc  Bordeus 
non  ac  seignor,  tant  fos  gaillartz 
cum  ieu,   si  ia  m'acuoill  ni  partz  20 

q'ieu  sia  sos  dominis  sers; 


Zwei  Gruppen  von  Hdss.  werden  durch  die  Gestalt  der  letzten  Strophe  deutlich  unterschieden. 
Die  oben  gedruckte  Fassung  ist  im  Wesentlichen  die  von  DGI.  In  CRS9  folgt  auf  v.  35: 
Chanson,  tu't  n'iras  outra  mar,  E,  per  Dieu,  vai'm  a  midons  dir  Que  non  es  jorns  qu'i'eu  no 
sospir  Per  un  dous  semblan  quei  vi  far,  (40)  Quan  me  dis :  »ont  anaria?  Que  fara  la  vostr'amia  ? 
Amics,  cum  la  voletz  laissar?!*  (Sff:  36.  Xangonet  lay  oltra  la  mar  37.  Vay  per  amor  a  m.  d. 
39.  d.]  bei  40.  d.  tota  esmaria  41.  Ques  f.  42.  Bels  a.  com  podetz  laixar).  Darauf  CR'. 
Villa  A'n  Guilhelme  de  l'Espia,  Chanso,  vai  que't  chant  e't  dia  (45)  E  que  m'an  midons  conortar 
(R:  43  guilhelmes  de  seipia  45.  m'an]  mans),  SU\  VHP  Sii  vostre  bei  cors  vesia,  Bels  Cavales» 
gint  m'iria.  (45)  Ay  Deus,  Com  me'n  pogui  luynar !  In  c  die  letzte  Strophe  wie  in  DGI,  darauf 
als  Tornada:  VIIIc  Qe  Felippe  de  Mon  real  (sie)  Me  ten  pres  en  sa  bailia;  Et  am  tan  sa  com- 
pagnia  Qe  sens  lui  no  me'n  puesc  tornar.  In  a  wird  die  letzte  Str.  aus  v.  43,  44,  17 — 21  der 
obigen  Fassung  gebildet. 

Wenn  wir  v.  38 — 42  als  6^>,  v.  43,  44  als  7  a,  v.  47 — 49  als  7  c  bezeichnen,  ist  die  Strophen- 
folge der  Hdss.  die  folgende'.   ^1234567,    Gl  123465  7,    O   12365;    C1234 
5  (7a  +  6t>)  8a  (=  7c).   Ä1235  (7a  +  6b)  8a  (=  7C)>  So  l  2  5  3  (7a  +  6b)  8b  5  '  1  2  6  4  5  7  8c. 

In  S9  ist  z.  5  jeder  Str.  achtsilbig ;  hinter  v.  6  steht  immer  Ay ! 

CDIKc  schreiben   das    Lied  dem  Peire   Bremon    lo    Tort ,    Creg    GN2R    dem   Bernart    de 
Ventadorn\  Sff  dem  Raimbaut  de   Vaqueiras  (s.  8^),   T  dem  Peire  Raimon  zu\  in  O  steht  es  anonym. 

Kolsen:     1.   lo   glatz   ei   frechs  (mit   CDIKMRS9a   gegen    ABEGNQC^T)  2.    fuich] 

vai  (mit  RSffa  gegen  alle  anderen)  3.  reverdezis  lo  p.  (mit  DIKMRS9a  gegen  ABEGNQ1T; 
CQ  schwanken)  11.  D'aitan  16.  rozeus  (mit  S9a,  rosell  T  gegen  alle  anderen)  17.  d'altres  br. 
(mit  CRS9a  g.  a.  a.)  19.  fos  plus  g.  (mit  CDGIKMQRS9Ta  gegen  ABENQ*)  20.  De 
me  (mit  CDGIKQS9a  gegen  ABEMNQ^RT) ;  si  n'era  coltz  {die  Hdss.  gehen  weit  auseinander) 
21.  Tan   que  fos   (mit   Sffa;    sia  nur  AB;    die  anderen   fos  oder  ja   fos)        25.  celadamensf w/- 


64 


Lyrik. 


St.   23, 


e  fos  appellatz  de  Beders, 

qan  ia  parlar 
m'auziri'  hom  de  nuill  celar 

2r,  q'ella'm  disses  privadamens, 
don  s'azires  lo  sieus  cors  gens. 
Bona  dompna,  lo  vostr'aneus 
qe*m  detz,  mi  fai  tant  de  socors 
q'en  lui  refraigni  mas  dolors, 

30  qan  lo  remir,  e*n  torn  plus  leus 
c'us  estorneus. 
puois  sui  per  lui  aissi  ausartz 
que  no'us  cuidetz,  lanssa  ni  dartz 
m'espaven  ni  aciers  ni  fers  \ 

85  e  d'autra  part  sui  plus  despers 
per  sobramar 
que  naus,  qan  vai  torban  per  mar 
destreicha  d'ondas  e  de  vens; 
aissim  destreing  lo  penssamens. 

40  Dompn',  aissi  cum  us  paucs  aigneus 
non  a  forssa  contra  un  ors, 
sui  ieu,  si  la  vostra  valors 
no*m  val,  plus  febles  q'us  rauseus; 
et  er  plus  breus 


ma  vida  de  las  catre  partz, 
s'uoimais  mi  prend  neguns  destartz 
que  rio'm  fassatz  dreien  del  envers. 
et  tu,  fm'amors,  qi'm  sofers 

e  deus  gardar 
los  fins  amans  e  chapdellar, 
sias  me  capdeus  e  garens 
a  ma  dompna,  pos  aissi'm  vens. 

Dompn',  aissi  co'l  frevols  chasteus 
q'es  asetgatz  per  fortz  seignors, 
qan  la  peiriera  fraing  las  tors 
e'l  calabres  e*l  manganeus, 

et  es  tant  greus 
la  gerra  davas  totas  partz 
que  no  lor  ten  pro  geins  ni  artz, 
e*l  dols  e'l  critz  es  grans  e  fers 
de  cels  dedinz,  qe  ant  grans  gers, 

sembla'us  ni'us  par 
quez  aian  merce  a  cridar, 
aissius  clam  merce  humilmens, 
bona  dompna  et  avinens. 

Girant  de  Bornelh. 


4", 


M 


SO 


95 


23. 

K.    Bartsd ,    Peire    Vidats   Luder,    Berlin    1857,    S.    35    (nach  CJK);    Crescini, 
Manualello*,  p.  269;    Schultz- Gora,    Elementarbuch,    S.   151:  Joseph  Anglade,  Lts 

Polsies  de  Peire  Vidal,  Paris  1913,  /•  60. 


Ab  Talen  tir  vas  me  l'aire 
qu'eu  sen  venir  de  Proensa; 
tot  quant  es  de  lai  m'agensa, 
si  que,  quan  n'aug  ben  retraire, 


eu  m'o  escout  en  rizen 

e*n  deman  per  un  mot  cen; 

tan  m'es  bei  quan  n'aug  ben  dire. 


CEMRS9T  gegen  ABDGIKNQ&a)  28.  donetz  (mit  CDGIKMQRSüTa  gegen  ABENQ*);  gran 
(mit  Ma  gegen  tant  de  ABENQ-T,  tal  DGIKQ,  gent  CRS9)  30.  Quan]  E  can  (mit  S9Ta 
gegen  alle  anderen);  e  torn]  sui  (mit  S9a  g.  a.  a.)  32.  P"™]  E  (>nit  CGA*3R?9%Äf'\ 
ABDEIKNQ*):  lui]  vos  (mit  RSffTa  g.  a.  a.)  33.  noüs  cuidetz]  no  tem  que  (mit  CMR69a) 
34.  Me  tenha  dan  n'aeers  (mit  CMRS9a  gegen  ABDEGIKNQQ-T)  39-  Tan  m'abelis  (mit  S9a  g  a  a.) 
40.  Dompna...  us  anheus  (mit  DIKSüa  ge?en  ABCEGMNQQ^RT)  43-  f™^  (*»"  CQSg» 
gegen  flacs  AB,  febles  u.  ähnl.  DEGIKMNQ-RT)  45-  vida;  que  de  cartel  chartz .(mit  h^ier 
Hds.)  49.  Que  (mit  ABCSffa);  garar  (mit  Sff,  garat  a,  gegen  alle  and)  50.  e  eh.]  de  folleiar 
(mit  RS9a)  53.  Domna  ...  com  us  eh.  {mit  DIKSSa  gegen  ABCEGMNQQ^RT)  55.  peirer  abat 
(peiras  baton  S9%  peirera  bat  a;  die  Ildss.  weichen  stark  ab,  alle  anderen  haben  framg,  fralgnon 
oder  fon,  fondon)  56.  Eis  .  .  .  eis  (mit  CES9a  g.  a.  a)  60.  grans  e]  aitan  (mit  S9a  g  a  a.) 
63  Que  lor  ai'obs  (mit  CMRS9a-,  andere  Hdss.  verschieden  abweichend);  m.  clamar  (/////  CMhb9a^ 
gegen  m.  cridar  ABDIK,  m.  a  cridar  EGNQ&T)  65.  d.  pros  e  Valens  (mit  ABRS9a).  Str.  II 
und  V  in  umgekehrter  Folge  (mit  S9a). 


St.   24, 


Vers  und  Canzone. 


6s 


Qu'om  no  sap  tan  dous  repaire 
cum  de  Rozer  tro  qu'a  Vensa, 
losi  cum  clau  mars  e  Durensa, 
ni  on  tan  fis  iois  s'esclaire; 
per  qu'entre  la  franca  gen 
ai  laissat  mon  cor  iauzen, 
ab  leis  que  fa'ls  iratz  rire; 

15  Qu'om  no  pot  lo  iorn  mal  traire 
qu'aia  de  leis  sovinensa, 
qu'en  leis  nais  iois  e  comensa; 
e  qui  que'n  sia  lauzaire, 


de  ben  que'n  diga  no  i  men, 
que'l  melher  es,  ses  conten, 
e*l  genser  qu'el  mon  se  mire. 

E  s'eu  sai  ren  dir  ni  faire, 
ilh  n'aia'l  grat,  que  sciensa 
m'a  donat  e  conoissensa 
per  qu'eu  sia  gais  chantaire, 
e  tot  quan  fauc  d'avinen 
ai  del  seu  bei  cors  plazen, 
neis  quan  de  bon  cor  consire. 

Peirt   Vidal. 


20 


24. 


K.  Bartsch,    ibid.    S.    78   (nach   BCD EF I KM O RS) ;  J.  Anglade,    l.  c,  p.   16 

(unter  Heranziehung  auch  von  APQc). 


S'eu  fos  en  cort  on  hom  tengues  dreitura, 
de  ma  domna,  si  tot  s'es  bon'  e  bela, 
nie  clamera,  qu'a  tan  gran  tort  mi  mena 
que  no'm  aten  plevi  ni  covinensa. 
5  c  doncs  per  que'm  promet  so  que  no'm 

dona? 
no  tem  peccat  ni  sap  que  s'es  vergonha? 

E  valgram  mais  quem  fos  al  prim  esquiva, 
qu'  ela'm  tengues  en  aitan  greu  raneura ; 
mas  ilh  o  fai  si  cum  cel  que  cembela: 
loqu'ab  bels  semblans  m'a  mes  en  mortal 

pena, 
don  ia  ses  leis  no  cre  aver  garensa; 
que  mal'anc  fos  tan  bela  ni  tan  bona! 

D'autres  afars  es  cortez'  e  chauzida, 
mas  mal  o  fai,  car  en  mon  dan  s'abriva ; 
15  que  peitz  me  fai,  e  ges  no  s'en  melhura, 
que  mals  de  dens,  quan  dol  en  la  maissela ; 
que'l  cor  me  bat  e*m  fier,  que  no*s  refrena, 
s'amors  ab  leis  et  ab  tota  Proensa. 

E  car  no  vei  mon  Rainier  de  Marselha, 
2ositot  me  viu,  mos  viures  nom  es  vida; 
e'l  malautes  que  soven  recaliva, 
garis  mout  greu,  ans  mor,  si  sos  mals  dura, 
doncs  sui  eu  mortz,  s'enaissrm  renovela 
aquest  dezirs  quem  toi  soven  l'alena. 


AI  mieu  semblan  mout  l'aurai  tart  con-2i 

quista, 
car  nulha  domna  peitz  no  s'aconselha 
vas  son  amic,  et  on  plus  Tai  servida 
de  mon  poder,  eu  la  trob  plus  ombriva. 
doncs  car  tan  Tarn,  mout  sui  plus  folatura 
que  fols  pastres  qu'a  bei  poi  caramela.    80 

Mas  veneutz  es  cui  amors  apodera; 
apoderatz  fui,  quan  ma  domn'aic  vista, 
car  nulh'  autra  ab  leis  no  s'aparelha 
de  pretz  entier  ab  proeza  complida; 
per  qu'eu  sui  seus  e  serai  tan  quan  viva,  c.i 
e  si  no'm  val,  er  tortz  e  desmezura. 

Chansos,  vai  t'en  a  la  valen  regina 

en  Arago,  quar  mais  regina  vera 

no  sai  el  mon ,    e  si  n'ai  mainta  quista, 

e  no  trob  plus  ses  tort  o  ses  querelha,  m 

mas  ilh  es  franc'e  leials  e  grazida 

per  tota  gent  et  a  Deu  agradiva; 

E  car  lo  reis  sobr'autres  reis  s'enansa, 
ad  aital  rei  coven  aitals  regina. 

Bels  Castiatz,  vostre  pretz  senhoreia        43 
sobre   totz  pretz,    qu'ab   melhors   faitz 

s'enansa. 

Mon  Gazanhat  sai  Deus  e  na  Vierna, 
car  hom  tan  gen  no  dona  ni  gnerreia. 

Part  Vidal. 
25.  sui  g.  e  c.  Bartsch  Ang.  mü  C;  g.  e  c.  auch  I K. 

12.  so  mit  AB  gegen  Bartsch  Ang.:  Qu'anc  mala  f.  mit  COS  14.  en  mit  CEIKS  (auch  A) 
gegen  Bartsch  Ang.  a  mit  BMR  25.  A  mon  Ba.  Aug.  mit  CORS  gegen  BEI  KM  30.  Belpoi/5 
(S.  Zts.  XXI,   141). 


Appel,  Prov.  Chrestomathie. 


66 


Lyrik, 


St.   25 


25. 

U.  A.  Canello ,  La  vita  e  le  opere  del  trovatore  Arnaldo  Danielio ,  Halle  1883, 
pag.  105  (nach  AC D H I K N Nl RU Vd) ;  Bartsch- Koschwitz,  Chrestomathie  provengale, 
Marburg  1904,  col.  147  ;  i?.  Lavaud,  Les  Poisies  a*  Ar  naut  Daniel,  Toulouse  19 10,/.  48. 


L'aur'amara       fa'ls    bruels  brancutz 

clarzir,    quel  dous'  espeys*  ab  fuelhs, 

eis  letz     becx     dels  auzels  ramencx 

te  balbs  e  mutz,     pars     e  non-pars. 

l  per  qu'ieu  m'esfortz    de  far  e  dir    plazers 

a  manhs?  per  ley    qui  m'a  virat  bas  d'aut, 

don  tem  morir,     si'ls  afans  no'm  asoma. 

Tan  fo  clara       ma  prima  lutz 

d'eslir  Heys,  don  cre'l  cors  los  huelhs, 

iü  non  pretz    necx    mans  dos  angovencs 

d'autra.  s'eslutz     rars     mos  preyars, 

pero  deportz       m'esj'e  d'auzir       volers 

bos  motz  ses  grey        de  Heys,    don  tan 

m'azaut 
qu'al  sieu  servir    suy  del  pe  tro  qu'al  coma. 

15  Amors,  guara!       suy  be  vengutz? 

qu'auzir      tem  far,  si  m  dezacuelhs, 
tals  detz        pecx       que  t'es  mielhs 

que*t  trencx; 
qu'ieu  suy  fis  drutz    cars    e  non  vars, 
mal   cors    ferms    fortz        me    fai   suffrir 

mans  vers, 
20  qu'ab  tot  lo  ney   m'agr'obs  us  bays  al  caut 
cor  refrezir,      que  no  y  val  autra  goma. 

Si  m'ampara        silh  quem 

d'aizir,     si  qu'es  de  pretz  capduelhs, 
dels  quetz       precx      qu  ai  dedins  a 
renex 


l'er  for  rendutz 
qu'ieu    fora    mortz , 


clars    mos  pensars  :  25 
mas    fa'm    suffrir 
Tespers, 
que'lh  prec  que*m  brey,       qu'aissoTn  te 

let  e  baut, 
que  d'als  iauzir    nom  val  ioys  una  poma. 

Doussa  car'a       totz  ayps  volgutz, 
sofrir     m'er  per  vos  manhs  orguelhs;  öq 
quar  etz    decx    de  totz  mos  fadenex, 
don  ai  manhs  brutz     pars,      e  gua- 
bars 
de  vos  no'm  tortz    nrm  fay  partir    avers, 
c'anc  non  amey  ren  taut  ab  menhs  d'ufaut, 
ans  vos  dezir    plus  que  Dieu  silh  de  Doma.  so 

Ara't  para,       chans  e  condutz, 
formir       al  rey  que  t'er  escuelhs,. 
quar  pretz,    secx    say,  lay  es  doblencx 
e  mantengutz        dars       e   maniars. 
de  ioy  la*t  portz.     son  anel  mir    si'l  ders,  .<o 
iorn  d'Arago  que'l  saut 
mas  say  m'an  clamat : 
roma ! 


qi^anc  non  estey 
no  y  volgues  ir, 


Faitz  es  l'acortz,      qu'el  cor  remir      totz 

sers 
lieys,  cuy  dompn'ey    ses  parsonier'Arnaut, 
qu'en  autr'albir    n'es  fort  m'entent'a  soma.  45 

Amaat  Daniel. 


2.  doutz  Canello,  Bartsch- K.  (mit  A)  10.  aigonencs  C.  B.-K.  (>/:it  HIKNU"),  agovencs 
Lav.  (agonencs  A,  fehlt  Ct  aigonecx  D ,  agonecs  AI1 ,  aguilens  ^,  ogonencs  V,  amouencs  a\ 
angovencs  Tobler)  II.  s'esdutz  C.  {mit  AIKNlRUVa,  sislutz  C,  sest  luz  DH,  seslug  N),  s'es 
dutz  L.  12.  adauzir  C,  ad  auzir  L.  (mit  AIKN%R,  et  auzir  CDHNa,  nur  auzir  UV)  17.  d'etz 
p.  Z.  19.  cobrir  C.  B.-K.  L.  {mit  UV)  22.  cuim  C.  L.  (mit  a)-  tralutz  B.-K.  (mit  IKN1,  elutz 
C,  tray  a  lutz  fi,  pod  tuz  UV),  trahutz  C.  (mit  ADHNa),  tradutz  L.  25.  fort  C.  B.-K.  (mit 
DR,  for  ACHNa,  fors  IKN\  fortz  UV)  32.  a'i  B.-K.  35.  Dieus  C.  {mit  CIKR)  41.  qu'el  s. 
L.  42.  m'a'n  clamat  Roma  C.  L. ,  m'a  {alle  HJss.  man)  clamat  Roma  B.-K.  (romä !  »bleibe. '* 
nach  einer  Verjnutung  Toblers)     44.  domnei  C.  B.-K.  L.     45.  m'ententa  soma  C. 


St.  26  u.  27. 


Vers  und  Canzone. 


67 


26. 

U.A.  Canello,  ibid,  p.  118  (nach  ABCD EGHIKMMC N*QRSUVac);  Bartsch- 
Koschwitz,  ibid.  col  150;   Crescini,  Manuaktto2,  p.  241;  R.  Lavaud,  p.  110;  Sing- 
weise Lommatzsch,  S.  433. 


Lo  ferm  voler  qu'el  cor  m'intra 
no'm  pot  ges  becx  escoyssendre  ni  ongla 
de  lauzengier,  qui  pert  per  mal  dir  s'arma; 
e  car  no  Taus  batr*  ab  ram  ni  ab  veria, 
5  sivals  a  frau,  lai  on  non  aurai  oncle, 
iauzirai  ioy,  en  vergier  o  dins  cambra. 

Quan  mi  sove  de  la  cambra 
on  a  mon  dan  sai  que  nulhs  hom  non  intra, 
ans  me  son  tug  plus  que  fraire  ni  oncle, 
10  non  ai  membre  no*m  fremisca,  neis  l'ongla, 
aissi  cum  fai  l'efans  denan  la  veria: 
tal  paor  ai  no'l  sia  trop  de  l'arma. 

Del  cors  l'i  fos,  non  de  l'arma, 
e  cossentis  m'a  celat  dins  sa  cambra! 
löque  plus  mi  nafra'l  cor  que  colps  de  veria, 
car  lo  sieus  sers  lai  on  ilh  es  non  intra. 
de   Heys    serai  aissi  cum  carns  et  ongla, 
e  non  creirai  castic  d'amic  ni  d'oncle. 

Anc  la  seror  de  mon  oncle 
20 non  amiei  plus  ni  tan,  per  aquest'arma! 
qu'aitan  vezis  cum  es  lo  detz  de  l'ongla, 


•25 


s'a  Heys  plagues,  volgr'esser  de  sa  cambra. 
de    me   pot   far   l'amors ,    qu'ins   el    cor 

m'intra, 
mielhs  a  son  vol  qu'om  fortz  de  frevol  veria. 

Pus  floric  la  seca  veria 
ni  d'en  Adam  foron  nebot  ni  oncle, 
tan  fin  amors  cum  selha  qu'el  cor  m'intra, 
non  cug  qu'anc  fos  en  cors,  ni  es  en  arma. 
on  qu'ilh  estey,  fors  en  plass'  o  dins  cambra, 
mos  cors  no*s  part  de  Heys  tan  cum  ten  so 

l'ongla. 

Qu'aissi  s'enpren  e  s'enongla 
mos  cors  en  Heys  cum  l'escors'  en  la  veria, 
qu'ilh  m'es  de  ioy  tors  e  palais  e  cambra, 
e  non  am  tan  fraire,  paren  ni  oncle, 
qu'en   paradis   n'aura  doble  ioy  m'arma,  ss 
si   ia  nulhs  hom  per  ben  amar  lai  intra. 

Arnautz  tramet  son  cantar  d'ongl'  e  d'oncle 
ab  grat  de  Heys  que  de  sa  veri'  a  l'arma, 
son  Dezirat,  qu'a  pretz  dins  cambra  intra. 

Arnaut  Daniel. 


27. 

Hdss.  C  128  (MG  526;,  D  182,  E  182  (MG  525;,  G  53. 


Ges,  si  tot  ma  don'  et  amors 
m'an  bauzat  e  mes  a  lur  dan, 
no's  cuidon  qu'ieu  n'oblit  mon  chan 
ni  que*n  valha  meyns  ma  valors 


ni    que  ia'n  lays  nul  autr'  onrat  mestiers 
ni  nul  bon  fait  que's  tanh'  a  cavalher, 
ni  que*m  tuelha  bona  vida  avols  mortz, 
si  com  a  fait  desqu'ieu  passei  los  portz. 


10.  ni  ongla  Can.  Cresc.  (mit  ABCDEGHKMM*Qc  gegen  IWRSUV)  12.  tr.]  prop  C. 
B.-K.  (mit  IKR  gegen  ABCDEGHMMcWQSUVc) ;  que'ill  (mit  ABDEGHQ,  que  IKN*R)  sia 
trop  de  m'arma  (m'arma  mit  DEGHMMcN^QR)  Cr.  L.  17.  Totz  temps  serai  ab  lieis  C.  B.-K.  Cr.  L. 
(mit  ABCHSa  gegen  DEGIKMMcWQUVc)  26.  mogron  C.  B.-K.  Cr.  Z.  (mit  AB)  28.  fos  anc 
en  cors,  non  eis  en  arma  C.  Cr.  qu'anc  fos  en  cors,  ni  eis  en  arma  B.-K.  L.  (fos  anc  in  ERSa,  fos 
mai  C  gegen  quanc  fos  ABIKN1,  qe  fos  [fes  B]  GHMMcQUVc\  ni  [nen  GQ]  en  a.  BCGMAfcQS, 
non  eis  [neis  non  £]  en  a.  E/J/KN2Ra  gegen  ni  es  en  a.  AUVc)  34.  paren  fraire  B.-K.  (mit 
IKN*)  37.  sa  chansson  C.  Cr.  L.  (mit  AB)  38.  A  C.  Cr.  L.  {mit  ABC)  39.  cui  p.  («11/  ABGQUc 
gegen  CEHIKWRSa)  en  (mit  ABCGQUc  gegen  dinz  HI  KW,  ins  Jl/Mc,  de  ERSa)  c.  i.  C.  Cr.  L. 

Strophenzahl  tind  -folge:  ^2316,  £213456,  C1432567  1.  E  Z>;  G.  fehlt  G; 
dona  DG  2.  ni  C  3.  Ia  nos  cuithom  D,  Nous  eugetz  CE;  n'  fehlt  E;  lais  D,  laisse  G  5.  queraus 
1.  C,  qen  perda  DG]  negus  o.  m.  G  6  fehlt  C\  que  t.  DG;  a]  en  E  7.  que  iam  t.  E;  Ni  lam 
t.  mon  be  per  avols  motz  C    8.  Aissi  cum  (Si  coma  E]  fes  quan  p.  lai  1.  p.  CE 

5* 


68 


Lyrik. 


St.   28. 


Galop  e  trot  e  saut  e  cors, 

19  velhars  e  trebalh  et  afan 
seran  mei  soiorn  d'er'enan, 
e  sufrirai  fregz  e  calors, 

armatz  de  ferr  e  de  fust  e  d'acier, 
e  mei  ostal  seran  bosc  e  semdier 
15  e  mas  cansos  sirventes  ab  descortz 
e  mantenrai  los  frevols  contra'ls  fortz. 

Mas  per  o  quar  mi  fora  honors, 
s'ieu  trobes  domna  benestan, 
avinen  e  cuenhd'  e  prezan, 

20  a  qui  nom  plagues  ma  dolors, 
que  no*s  vires  ni  crezes  lauzengier 

ni  no's  fezes  trop  preyar,  s'ieu  l'enquier, 
de  Heys  amar  fora  Heus  mos  acortz, 
s'il  ames  mi,  qu'aitals  es  mos  conortz. 

25  Mas  qu'ar  sobra  mon  sen  folhorsl 

qu'estat  n'aurai  perdutz  un  an 
per  una  fals'  ab  cor  truan  \ 
mas  ioys  m'a  tan  doussas  sabors 
quem  pot  dar  gaug  e  tolre  cossjrier 


mal  grat  d'amor  e  de  mon  cor  leugier    30 
e  de  midons,  qu'a  totz  tres  suy  estortz; 
e  ponharay  cum  senes  lor  m'esfortz 

De  servir  e  d'autras  lauzors, 
d'escut,  de  lansa  e  de  bran, 
e  de  bon  pretz  trau'  ad  enan  «5 

entrels  reys  e'ls  emperadors. 
E  Monferrat  e  lay  ves  Fonqualquier 
viurai  de  guerr'  a  Hey  de  mainadier; 
e  pos  d'amor  nom  ve  autre  cofortz, 
partirai  m'en,  et  er  sieus  totz  lo  tortz;    4u 

Quar  ai  proat  d'amor  tot  so  mestier: 
qu'aissilh  que  so  camiador  e  leugier 
son  mielhs  amat,  e  qui  la  sierf  es  mortz, 
per  qu'ieu  sui  ricx,  quar  hieu  li  sui  estortz. 

Na  Biatritz,  vostre  ric  pretz  sobrier  45 

salf  Dieus  e  gart  aissi  com  vuelh  e  quier ; 
e  qui  nol  vol  sia  desfaitz  e  mortz, 
qu'a  lui  no  platz  ioys,  solatz  ni  deportz. 

Raimbaut  de   Vaqueiras . 


28. 

Ildss.  A  73  (De  Lollls  219),  D  30,  E  14  (MG.  31J,  F  2*1  (Stengel),  1  38,  M  Z$ 

(MG.  448A  N  ii-]  (MG.  449).  R  45- 


per  so  nom  lais  de  chantar  ni'm  biais, 
c'ades  val  mais  en  par  plus  fis  amaire 
sei  que  plus  gen  sap  far  e  plus  soven 
so  que  a  pretz  s'atanh  e  a  ioven. 


Ära  cove       quem  conort  en  chantan 
del  mal  c'amors  me  fai  sufrir  e  traire ; 
c'aisi  m'ave,  con  ieu  plus  soven  chan, 
qu'ieu    soi  plus  gais  e  de  meillor  solatz, 
5  e  n'alegri  mon  cor,  quan  soi  iratz ; 

10.  t.]  maltrait  0,  maltraitz  E,  trebaillz  G  12.  f.  ab  c.  E  13.  fust  e  de  ferr  C,  fust  de 
fer  G  14.  mos  ostals  C;  seran  fehlt  Q\  boses  D  15.  c]  razos  G;  e  CD  16.  feibles  D,  freuol  G 
17.  E  E;  empero  C;  fo  G,  sembla  D  18.  Si  D;  atrobes  pros  d.  C;  b.]  senz  enian  DG  19. 
Ioueneta  DG;  e  fehlt  G;  coindeta  D  20.  Ab  qes  dolgues  de  mas  d.  D,  Aital  qel  dolghes  mas 
d.  G  21.  E  CDG;  changes  DG  22.  fes  D;  la  enquer  D  23.  En  lei  amorG;  Ieu  DG  24.  que 
tals  G]  conforz  G  25  bis  40  fehlt  D  25.  Pos  caram  s.  E,  Qar  tan  s.  G\  mos  sens  C\  senz  G 
26.  Qestan  G  28.  ioi  ma  dat  altra  s.  G\  doussa  0  29.  gaug  fehlt  E,  ioi  G  30.  Malgra  O  31.  qab 
tuit  G;  tug  trey  C  32.  pessarai  C\  eis  C,  vos  E  34.  lanzas  G  34,  35.  E  de  totz  bos  fagz  trair 
enan  De  pretz  e  de  lansa  e  de  bran  CE  36.  r.  et  e.  G  37.  Ves  CE\  say  CE\  folcaqer  G  39.  E 
mai  donor  G  39,  40.  Pos  ab  amor  no  ual  res  mon  esfors  Meus  er  lo  dan  e  seus  en  es  lo  t.  G 
41.  Ben  DG;  lo  G  42.  Quaisselhs  0,  Car  (Qe  G)  eil  qui  DG;  bausador  D,  gabador  G  43.  S. 
ben  amaz  mas  qe  G  44.  Qua  (E  a  (?)  penas  (unam  D)  son  escapaz  et  estorz  DG  45  bis  48 
fehlen  ODE. 

In  F  nur  Sir.  6.  1.  Erais  A,  Aram  J?;  quen  i"  3.  on  IN;  Qe  au$i  me  so  don  p.  MR; 
In  der  3.  Zeile  ursprünglich  Binnenreim  beabsichtigt?  Lies  dann  v.  12  me,  v.  21  Que's  tenh'en 
re,  v.  30  (w//  MR)  Qu'ieu  conosc  be;  nur  v.  48  widerstrebt.  4.  E  son  i",  En  s.  N  5.  En  alegrer 
D\  malegren  M}  malegri  JVÄ;  cors  22;  q.]  chan  I;  s.]  se  D  6.  Pero^4;  non  MN;  chant  ni  men 
Ji     7.  e  p.  Ef  e  nes  MR     8.  qui  DM    9.  qui  D;  satanh  a  p.  R 


St.   28. 


Vers  und  Catizone. 


60 


10  E  donx  per  que    vauc  mas  chansos  tarzan, 
pois    mais    val    bom,    qnant    es    gais    e 

chantaire  ? 
per  so  quen  mi  n'ai  consirer  tan  gran 
quem    meravill   cum  die  ren  be  ni  fatz, 
quan  pens  que  sill  que  el  mon  plus  mi  platz, 

i~>no  sap  lo  fais       nil  dezir  nil  pantais 
que°m  ve  em  nais       de  leis,  c'als  non 

ai  gaire; 
ni  ieu  non  sen       en  mi  tan  d'ardimen 
que   ia  Taus  dir  mon  cor  a  mon  viven. 

Pero  ben  cre     quill  conois  mon  talan.  — 
?0e  quäl  pro  i  ai?  qu'ela  non  fai  veiaire 
qu'en  res  tenha  mon  mal  ni  mon  afan-, 
c'aisi  for'ieu  tostems  ricx  et  onratz, 
si'll  forses  tan  son  cor  humelitatz 
que'm  des  un  bais.  —       c'ai  dig?   trop 

mi  eslais, 
23  que  tan  ricx  iais       no  eug  que  ia  m'es- 

claire.  — 
donx  per  cal  sen     l'am,  pos  ioi  no'n  aten? 
c'aisi  con  plus  la  vueill,  e  pietz  m'en  pren. 

Ges  nom  recre     d'amar  leis,  tan  ni  quan, 

si  tot  no  Taus  mon  ferm  voler  retraire; 

80  que  ben  conosc  qu'anc  re  non  amei  tan 

com   ieu   fauc   leis,   des   Tora  qu'ieu  fui 

natz.  — 
e  s'ieu  la  am,  ie'n  sui  ben  enguanatz, 


c  anc   sos   cors   gais         ves   lo  mieu  no 

s'atrais, 
que'l  es  verais,      ns,  franx  e  de  bon  aire, 
d'umil  parven ;  —       e  per  aital  coven    35 
m'autrei  a  lei  ades  e*m  do  e*m  ren. 

Quan  mi  sove       d'un  avinen  semblan 
e  d'un  esgart  qu'ieu-l  vi  dousamen  faire, 
aisim  rete  que  no  i  gart  mal  ni  dan 
ni   vir  los  hueils  ni'l  cor  ves  autre  latz;u 
ni  anc  mais  tant  no*m  destreis  amistatz, 
qu'us  dous  esglais      mi  ven,  mescle  d'es- 

mais; 
mas  nom  irais,      tant  soi  bos  sufertaire; 
ab  cor  iauzen,     si  mortz  no  m'en  desmen, 
la  servirai  a  totz  iorns  fmamen.  45 

En  sa  merce      estauc  ves  on  que*m  an ; 
e  quar  ves  lieis  plus  soven  no  repaire, 
paors  m'o  toi  e  temensa,  que'm  fan 
fals  lauzengier  devinador  malvatz; 

que sap  ben  e  mos  Conhatz  50 

c'ab  los  fals  brais     dels  lauzengers  savais, 
cui  Dieus  abais,       se  vir'amors  en  caire 
e  franh  e  fen,       per  que  fai  faillimen 
dona  qurls  cre  ni'ls  ama  nrls  consen. 

Chanso,  vai  t'en       a  mon  Plus-Avinen,  es 
qu'er  bo  si't  pren        e  chanta  et  apren. 

Gaucelm  Faidit. 


10.  Adoncs  A;  uan  I;  m.]  mais  2);  chanson  2V  11.  Quar  E;  ni  MS  12.  E  per  so  nai 
c.  aitan  g.  MS  13.  Qiem  AM,  Que  EN,  Quen  2";  merce  naiU  B,  merce  nagrill  E,  merce  nagil 
2V;  quan  EIN',  be  re  S  14.  qui  B;  ques  genser  el  m.  S  15.  lafan  A,  lo  faz  M;  dezirier  E 
16.  Quim  D;  en.  M ;  cal  B,  que  A ;  a  M  18.  al  mieu  A  19.  semblan  S  20.  i  fehlt  IMN\  nom 
1  21.  Ca  A;  re  esteigna  Df  re  t.  EN,  ren  steingna  J;  Qem  restaure  MS;  ni  fehlt  I)  23.  Si  f. 
M;  sos  cors  IN',  cors  S  24.  Que  d.  I;  ca  dit  S  25.  ric  ioi  MS;  qelam  e.  M  26.  lami  E]  u] 
ren  A\  a.]  ten  S  28.  no  N-  30.  Qieu  conosc  ben  MS;  que  r.  N  31.  sui  n.  E  32.  lam  be 
E;  ieu  en  EM,  en  2),  ieu  IN;  ben  en  sui  e.  A,  be  y  soi  e.  S  33.  son  c.  gay  S;  no  fehlt  N; 
satais  BN  34.  francs  fis  MS\  f.  e  fr.  de  b.  EI,  f.  e  fr.  e  de  b.  2V  35.  Don  nuil  p.  2V;  e]  er  2" 
36.  a  1.  a.]  del  tot  a  leis  M\  leys  e  per  aital  lim  r.  22  37.  Ca  N  38.  quem  saup  D,  quem  sap 
E,  quil  saub  IN  39.  retenc  DE;  no  i]  ioi  I;  g.]  gais  2)  40.  Nim  22;  cors  ad  a.  I  41.  nulh 
tems  mais  nom  22;  samistatz  IN  42.  Qun  M;  mescle  fehlt  S,  Raum  dafür  gelassen;  E  uen  men 
fais  (ais  E)  e  grans  esmais  ADEN,  Mes  mes  desmais  mas  no  mi  trais  2*  43.  Ni  MS;  nirais 
AS;  Fora  del  fais  2";  bon  MN  44.  Cab  AEIN,  Cal  2);  iazen  2);  sin  N;  me  d.  N;  defen  2" 
45.  Li  22;  iorn  D  46.  ves  on]  on  que  S;  qieu  an  AE,  qieu  man  M  48.  tem.]  comancha  2); 
quen  f.  J  49.  lausengers  ES;  deui  damdamor  m.  JD,  qi  (qe  S)  son  damor  m.  MS  50.  Qa  Mt 
E  S;  donz  itis  AI,  donc  uis  2),  donius  E,  douzitis  F,  don  osui  Jf,  donc  ius  N,  don  oui  S;  s.  b.J 
sable  M  51.  Bai  S;  brams  B;  de  FIMN]  lauzengier  MN  52.  servon  amor  MS,  finir  amors  2V; 
taire  IS  53.  Estrainh  afan  M,  Estranhamen  S]  quem  2V;  fai  fehlt  EM  54.  cre  fehlt  N;  ni(ls  a.) 
fehlt  F;  nil  c.  2V    55,  56.  nur  in  E    56.  erstes  e  fehlt. 


7° 


Lyrik. 


St.   29. 


29. 

Hdss.  A  165,  B  103  (MG  1417,),   C219,  Z>  180  (Mussafia  p.  438),  -#30  (Gauchat 
e  Kehrli  p.  447/  /  88,   (9  /(£  (De  Lollis  p.  26J ,  R  60,   £7  104  (Arch.  35,  434/ 

K   Crescini,  Manualetto2 :,  p.  308. 


Atressi  cum  l'orifans, 
que,  quan  chai,  no*s  pot  levar, 
tro  l'autre,  ab  lor  cridar, 
de  lor  votz  lo  levon  sus, 
k  et  ieu  vuelh  segre  aquel  us, 

quar  mos  mesfagz  es  tan  greus  e  pezans 
que,  si  la  cortz  del  Puey  e  lo  bobans 
e  l'adregz  pretz  dels  leials  amadors 
nom  relevon,  ia  mais  no  serai  sors, 
10  que  denhesson  per  me  clamar  merce 
lai  on  preiars  ni  razos  nom  val  re. 

E  s'ieu  per  los  fis  amans 
non  puosc  en  ioy  retornar, 
per  tostemps  lays  mon  chantar 
13  que  de  mi  no  y  a  ren  plus ; 

ans  viurai  cum  lo  reclus, 
sols ,  ses  solatz,  qu'aitals  es  mos  talans, 
quar  ma  vida  m'es  enuegz  et  afans, 
e  gaugz  m'es  dols  e  plazers  m'es  dolors, 
20  qu'ieu  no  suy  ges  de  la  maneira  d'ors, 
que  qui  bei  bat  nil  te  vil  ses  merce, 
adoncs  engrayssa  e  melhuyra  e  reve. 


Be  sai  qu'amors  es  tan  grans 

que  leu  me  pot  perdonar, 

s'ieu  falhi  per  sobramar  25 

ni  renhey  cum  Dedalus, 

que  dis  qu'elh  era  Jhezus 
e  volc  volar  al  cel  outracuians, 
mas  Dieus  baisset  l'orguel  e  lo  sobrans ; 
e    mos    orguelhs   non  es  res  mas  amors,  so 
per  que  merces  mi  deu  faire  socors, 
que  maint  luec  son  on  razos  vens  merce, 
e  luec  on  dregz  ni  razos  nos  ave. 

A  tot  lo  mon  suy  clamans 

de  mi  e  de  trop  parlar;  3S 

e  s'ieu  pogues  contrafar 

fenix,  don  non  es  mas  us, 

que  s'art  e  pueys  resortz  sus, 
ieu  m'arsera,  quar  suy  tant  malanans, 
e  mos  fals  digz  mensongiers  e  truans 
resorsera  en  sospirs  et  en  plors 
lai  on  beutatz  e  iovens  e  valors 
es,  que  no  y  falh  mas  un  pauc  de  merce, 
que  no  y  sion  assemblat  tug  li  be. 


Str.  3  und  4  in  Dl  vertauscht.  2.  quan]  tan  0;  no  0  3.  lo  ABR  4.  lo  Ion  leuon  C; 
releuon  R  5.  Er  U;  v.  s.]  segrai  CDI;  segra  0;  cel  AB,  aicel  0  6.  Que  AB  DIU]  forfagz  C, 
talanz  DI;  mes  AB]  trop  C;  e  tan  granz  H\  le  mieu  fag  son  t.  greu  e  pezan  P  7.  E  BR;  b.] 
banz  D;  el  grans  b.  A,  el  ric  b.  Cli,  e  li  b.  TJ  8.  Eis  a.  TJ\  El  (Eis  DI)  uerays  (ueray  0)  p. 
CDIO,  E  lonrat  p.  B-,  lies  precx  ?  del  0\  fizels  aimador  JR  9.  Non  HU  10.  Quil  DIU]  de- 
guesson  JR  II.  iutiars  CORTJ\  ni  fehlt  R\  merces  ABDIE;  ualc  0;  pro  nom  te  CR  12.  lo  D; 
amador  0  13.  mon  ioy  recobrar  CORTJ  14.  m.]  de  HO  15.  non  aura  r.  R,  non  auzirez  r.  TT 
16.  E  0;  v.]  me  aurai  R;  si  col  (com  TT)  r.  DIU,  corae  r.  0  18.  E  ADIR,  Qe  B  19.  ioys 
CDI,  ioi  0;  douz  0\  douzors  D  20.  g.]  ge  i";  lors  DIOR  21.  Car  ORU;  qil  D\  quil  bat  fort 
C,  qi  lor  b.  0,  qi  lo  batte  U\  el  ö;  t.  u.]  t.  nio  0,  destrenh  R  22.  El  ABDI.  Ladoncs  C\ 
erstes  e  fehlt  RU,  el  DI;  en  r.  0  23.  qua.]  merces  CR  24.  poc  0  25.  E  sieu  RU\  sobre  mar 
0  26.  Non  U;  com  micarus  JET;  renhi  com  edelus  11  27.  Quel  DI;  qe  era  R;  ioios  0;  d.  danar 
ai.17"  28.  Cuiet  R;  el  R\  loutracuidanz  H;  al  ciel  uolar  oltracuiaz  U  29.  E  COR;  e  lo]  e 
fo  SU,  el  R;  bobans  COR  30.  Mas  C\  El  meus  0,  El  mieu  RU  31.  men  0;  pot  ORU;  far 
ben  s.  DHI  32.  Qen  0;  mans  locx  es  (ses  U)  ORU;  Que  luecx  lii  a  C;  on]  que  R  33.  E 
mant  dautre  (daures  D)  on  DI;  non  a.  A,  no  ual  re  CDHI,  pro  nom  te  RU  34.  E  0;  mons 
CO  35.  e  fehlt  U  36.  si  p.  DI;  contrafar  pogues  R  37.  Fenisc  B,  Fenis  IOR;  que  CDIOU 
38.  resort  ACI  39.  malanz  D,  matat  0  40.  Ab  B,  Pois  0;  mensongier  HR  41.  Resorziran  CR, 
Resorseron  U;  ab-ab- ACRO,  sx-a.-U  42.  i.  e  b.  C  43.  Es  fehlt  AB,  Son  0,  E  U;  noill  f.  D, 
nol  f.  0,      on  f.    U\  f.  res  mas  A ;  merces  R    44.  siatz  0 ;  assembla  D,  fehlt  R 


St.  30. 


Vers  und  Canzone. 


7i 


43  Ma  chansos  er  drogomans 

lai  on  ieu  non  aus  anar 
ni  ab  dregz  huelhs  regardar, 
tan  sui  forfagz  et  aclus; 
e  ia  hom  no  m'en  escus. 
bo  Mielhs-de-dona,  que  fugit  ai  dos  ans, 
er  torn  a  vos  doloiros  e  plorans ; 
aissi  quo'l  sers,  que,  quant  a  fag  son  cors, 
torna  morir  al  crit  dels  cassadors, 


aissi  torn  ieu,  domna,  en  vostra  merce; 
mas  vos  non  cal,  si  d'amor  no'us  sove.  55 

Tal  senhor  ai,  en  cui  a  tan  de  be 
que*l  iorn  que'l  yei  non  puosc  faillir  en  re. 

[Belh  Bericle,  ioys  e  pretz  vos  mante; 
tot  quan  vuelh  ai,  quan  de  vos  me  sove.] 

Richart  de  Bcrbezilk, 


30. 


Hdss.   C  126  (MG  206;, 

AI  prim  pres  dels  breus  iorns  braus, 
quan  branda*ls  bruelhs  l'aura  brava, 
e*l  branc  e'l  brondelh  son  nut 
pel  brun  temps  sec  que'ls  desnuda, 

5  per  us  brus  braus  brecs  de  cor 
trobadors  a  bric  coratge 
fauc  breus  menutz  motz  cortes 
lassatz  ab  rima  corteza, 
qu'ieu  ai  subtil  sen  fin  ferm 

10  per  Heys,  don  non  ai  fermansa. 

E  si'm  sentis  lo  cor  ferm 
que'l  plagues,  be'l  fauc  fermansa, 
ia  mos  chantars  tritz  ni  braus 
non  fos  ni  de  razon  brava; 
15  mas  tan  mi  ten  de  ioy  nut 


E  87  (MG  891^,  /  127. 

cylh,  quem  don  Dieus  tener  nuda, 
qu'a  penas  pens  e  mon  cor 
nulh  ioy,  tant  ai  trist  coratge, 
quar  del  sieu  bei  cors  cortes 
no'm  fai  amistat  corteza. 

Bern  tenc  per  nesci  cortes, 
quar  ieu  de  la  plus  corteza 
en  aitals  motz  dir  m'aferm ; 
domna,  veus  m'aissi  fermansa: 
pel  sobretalan  qu'es  braus 
e  quar  ma  voluntatz  brava 
m'a  fag  falhir,  tot  desnut 
ab  la  vostra  veria  nuda 
m'em  batetz  lo  cors  e'l  cor, 
tan  qu'ieu  aia  ferm  coratge. 


23 


GO 


45.  La  0\  chanso  C\  mer  CR;  er  mon  d.  U  47.  Ni  fehlt  D\  a  HO;  a.  d.j  de  mos  RU't 
esgardar  CORTJ  48.  sui  fehlt  D;  conques  ABDHI;  conclus  C,  acus  0,  ronclus  JR  49.  mi  e. 
BDHI;  encus  ARU,  descus  0  50.  für  f.  Lücke  ht  £,  don  sui  fugitz  ABDI,  seu  ai  f.  0;  Qe  m.  d. 
d.  me  fogit  U\  'III-  R  51.  Men  B,  Qar  Ö,  Jeu  U;  ab  OU;  A  uos  men  t.  A  52.  Si  com  lo  OB, 
A.  com  lo  U;  quant]  tant  DI;  s.]  lonc  BZ  53.  als  D\  brui  J3",  critz  B\  del  BBO  54.  Eissamen 
RU,  i.  fehlt  RTI\  d.  fehlt  CRV\  v.]  la  v.  CRTJ  55.  E  C;  v.  n.  c]  nous  tanh  R\  nom  TJ\  d'a.] 
damors  R,    de   mi   JJ\   nos  I     56,  57  fehlen  0     56.  cui]   qet  0\    a]   es  DU]    t.]  mas  I),   mais  / 

57.  ui  U;    Quand  men   souen  AB;   pot  f.  a  rren   JJ;    Qe  qil  mentau  lo  iorn  non  fail  en  ren  O 

58,  59  nur  in  C    58.  ioy  C. 

1.  pretz  I;  iorn  E  2.  brandal  fuelh  C,  brandal  brueils  E,  b.  brundels  /  3.  Eis  brancx 
eis  brondelhs  s.  nutz  C,  El  brondir  s.  n.  I  4.  quel  I;  desrama  0  5.  bresc  O,  fehlt  E,  becs  /, 
brecs  in  N  (s.  Archiv  CI,  S.  147)  6.  ab  b.  C  7.  motz]  mon  E%  mez  /  9.  ai  fehlt  /,  lo  C;  sen 
subtil  E\  fin]  e  /  II.  E  sim]  Si  /  12.  beus  f.  C  13.  trist  C  16.  Cella  /  18.  tristz  /  19.  gent 
C;  cor  /  2i.  Ben  /  22.  Quant  C  24.  uens  E  26.  uoluntat  C  29.  Men  b.  El  30.  que  a.  f. 
coratges  / 


72 


Lyrik. 


St.  31 


Als  non  dezir  e  mon  cor 
mas  que  Dieus  vos  do  coratge, 
qu'alcun  belh  semblan  cortes, 
don'avinens  e  corteza, 
25  mi  fezessetz  ab  cor  ferm, 


qu'en  autra  non  ai  fermansa, 
e  nom  fos  vostre  cors  braus, 
domn'humils,  lai  on  tanh  brava, 
ab  cor  de  totz  mals  aips  nut, 
la  genser  qu'anc  nasques  nuda. 


Aimeric  de  Belenoi. 


31. 


ffdss.  C  263,  F  10  (Stengel),  I  123  (MG  1262;,  M  163  (MG  316),  R  60  (MG  1263). 

C.  de  Lollis,  Vita  e  Poesie  di  Sordello  di  Goito,  Halle  1 896,  p.  1 7  7  (nach  CDFIKMRe) ; 

G.  Bertoni,  I  Trovatori  Jltalia,  Modena  191 5,  /.  290. 


Äitant  ses  plus  viu  hom  quan  viu  iauzens, 
qu'autre  viure  no's  deu  vid'apellar; 


ben  degra  mi  cilh  qui'l  sembla,    guidar ; 
qu'en    la  mar  sui  per  leis  profondamcn- 


per  qu'ieu  m'esfors  de  viur'e   de  renhar  tan  esvaratz,  destreitz  et  esbaitz, 


ab  ioy,  per  Heys  plus  coratiozamens 
5  servir  qu'ieu  am,  quar  hom  que  viu  marritz 
non   pot  de  cor  far  bos  fatz  ni  grazitz; 
doncx  er  merces  si'm  fai  la  plus  grazida 
viure  iauzens,   pos  als  no'm  teil  a  vida. 

Tan  pens  en  Heys  e  tan  Tarn  coralmens 
10  que  nueit  e  iorn  tem  mi  faill'  al  pensar, 
quar  de  beutat  ni  de  pretz  non  a  par, 
per  que'l  devon  esser  obediens 
las  plus  prezans,  quar  tot  aissi  es  guitz, 
per  dreg  guidar,  sos  gens  cors  ben  aibitz, 
talas  pros  en  pretz,  cum  las  naus  en  mar 

guida 
la  tramontana  el  fers  eih  caramida. 

E  pos  guidal  ferrn'  estela  lusens 

las  naus  que  van  perilhan  per  la  mar, 


25 


que  i  serai  mortz,    anz  que'n  hiesca,    e 

peritz, 
si  nom  secor,  qu'ieu  non  trueb  a  l'yssida 
riba  ni  port,  gua  ni  pont  ni  guerida. 

Dura  merces  e  trop  loncs  chausimens 
mi  fan  murir  per  sobredesirar, 
quar  ieu  no  puesc  ses  lo  ioy  vius  durar 
qu'ie'l  quer  sirven  aman  am  tals  turmens 
que'l  iorn  mil  vetz  volri'  esser  fenitz, 
tan   mi  destrenh  lo  dartz,   don  sui  feritz  30 
alcor,  d'amor,  per  que  1  mortz  m'esayzida, 
quar  ilh   non  es  tot  eyssamen  ferida. 

Lasl  don  li  ven  de  mi  aucir  talens? 
pus  qu'ilh  no*m  pot  en  nulh  forfach  trobar, 
e  ia  per  mal  quem  sapcha  dir  ni  far      35 
non  puesc  esser  de  Heys  amar  partens. 


35.  faessetz  al  c.  I;  ferm]  ferz  0  36.  Quieu  dautra  0  37.  E  non  es  fezes  lo  u.  c.  b.  2" 
38.  1.  o.  t.]  sia  tan  C    39.  cors  CI. 

Nur  Str.  1  und  5  in  F.  V.  1  bis  4  in  0  verstümmelt.  I.  q.]  con  M;  chauzenz  1  3.  P. 
so  FI  4.  per]  de  It\  pl.]  tan  M  5.  qu'ieu]  cuy  C\  qui  IM  6.  far  de  cor  R  7.  Don  uos  er 
m.  i"  8.  iauzen  FM ;  por  R  9.  Can  R  10.  temps  mi  f.  C\  t.  men  failla  p.  I,  t,  que  failla  el 
p.  M,  temi  falhir  al  p.  R  II.  beutatz  a  si  de  pr.  R  12.  deu  hom  R  13.  La  p.  presau  /; 
presan  Jf;  t.  a.]  enaissi  CR;  mes  R  14.  son  gen  c.  b.  aibit  R  15.  pros]  pus  R;  la  naus  /,  la 
nau  MR;  en]  que  R  16.  tresmontana  (7,  transmontana  R;  f.]  sertz  R;  casamida  /,  caramita  R 
17.  p.  guida  (por  guidar  R)  ferm  lestela  CR  18.  qui  M ;  per]  en  /;  lo  m.  CR  19.  Bern  /;  qucl 
/;  c.  q.  s.]  semblan  dreg  C;  Bern  d.  leys  que  s.  me  g.  R  20.  Qem  M;  m.]  nau  R\  fui  /;  luy 
R  21.  eyssaratz  (7,  esveratz  I;  esvaitz  M  22.  Quieu  R;  Don  eug  murir  C,  Quie  serari  m.  M; 
h.  fehlt  R;  o  C,  lo  R;  fenitz  MR;  nescesperitz  i"  23.  qu'ieu]  quar  CR;  nom  t.  a  lesida  i"  25. 
Duras  jR;  long  chauzimen  R  26.  fai  CI  27.  viu  MR  28  bis  35  verstümmelt  C  28.  Quil  i";  a. 
s.  M;  tal  I;  Quenquier  s.  ab  dez  .  .  .  .  C,  Que  aten  de  lieis  ab  deziran  cossir  R  29.  m.  v.] 
mezeis  R;  uolgra  R  31.  per  quei]  per  aqui  la  7*,  si  quel  R ;  asida  My  abaida  R  32.  i.]  uos  R; 
enaissi  CR  33.  Lais  F;  Doncx  q  .  .  .  C\  L.  per  quel  pren  R;  talan  22  34.  qu'ilh]  ill  FI,  que 
R;  nulh]  un  R  35.  Ni  pos  FI;  Ni  p.  nulh  m.  R  36.  amanz  IR,  armar  M;  partens  fehlt  R\ 
No  men  partrai  tant  li  suy  benuolens  C 


St.  32. 


Vers  und  Canzone. 


73 


donex,  e  quclh  val  sim  fai  mal  nil  me 

ditz? 
qu'aissi'l  suy  ferms  autreiatz  e  plevitz 
qu'enans  sera  m'arma  del  cors  partida 
40  qu'ieu  m'en  parta ;  tan  Tarn  d'amor  com- 

plida. 


N'Agradiva,  donna,  de  pretz  razitz, 
de  cor,  de  cors  e  de  fatz  e  de  ditz 
sui  vostres  totz,  car  etz  la  mielhs  aibida, 
neta  e  plazentz,  suaus  et  yssernida. 

Per  Dieu,  aiatz  merce,  donna  grazida,     k* 
de  mi,  qu'en  vos  es  ma  mortz  e  ma  vida. 

SordtU 


IJdss.  I  91   {MG  551;,  K  75. 


32. 

G.  Bertom. 


L  c.  p.  316  (nach  1 Ka  x)t 


Escur  prim  chantar  e  sotil 
sabria  far,  sim  volia, 
mas   no*s  taing  com  son  chant  afil 
ab  tan  prima  maestria 
5  que  no  sia  clars  com  dia, 

que  sabers  a  pauc  de  valor, 
si  clardatz  no'ill  dona  lugor; 
qu'  escur  ....  tota  via  % 
ten.hom  per  mort,  mas  per  clardat  reviu 
loperqu'eu  chant  clar  e  d'ivern  e  d'estiu. 

Tant  tost  chant  d'ivern  quan  d'abril 

ab  sol  que  razos  i  sia, 
e  prez  mais,  qui  qu'en  als  s'apil, 
clars  digz  ab  obra  polia 
i»  qu'escurs  motz  ab  seran  lia; 

e  nom  par  qu'aia  tan  d'onor, 
si  tot  la  cui'aver  maior, 

cel  que  son  chant  ser'e  lia, 
com  cel  que-l  fai  ab  clardat  agradiu, 
20  per  qu'eu,    quan  chant,  en  chantar  clar 

m'abriu. 

E  qui  m'en  tenia  per  vil 
ni  m'o  contav'a  folia, 

ben  sai  qu'ab  quatr'omes  de  mil 
d'aiso  no  s'acordaria ; 
25  e,  pos  tan  grans  partz  fos  mia, 


s'el  en  prendia  deshonor, 

poiri'  encolpar  sa  folor; 

et  es  ben  grans  aurania 
qu'escurs  motz  fai,    quais  qu'aia  sen  autiu 
tals  que  no  sab  trair'  aiga  de  clar  riu !   so 

Autr'avoleza  femenil, 

que  nais  d'envei'  ab  feunia, 
fan  eil  qu'en  blasmar  l'autrui  fil 
s'aprimon  ab  vilania; 
mas  qui  far  non  o  sabria,  s» 

per  que  blasma  l'autrui  labor? 
aisso  tenc  eu  per  gran  error, 
e  per  mon  grat  no  seria, 
que  ges  no  mou  si  non  de  cor    caitiu, 
per  qu'eu   cosselh  a  quaseun  que's  nes-  10 

quiu. 

Mas  eu  am  domna  senhoril, 

gai'  e  de  bella  paria, 
li  cui  fag  son  clar  e  gentil, 

nuirit  de  fin  pretz  que*ls  guia; 

qu'il  val  tan  per  cortezia  4> 

que  d'un  plazen  ris  me  socor 
ades  quan  me  ve,  per  amor, 

el  bais  m'a  mes  en  tal  via, 
de  qu'ela'm  fetz  per  sa  merce  aisiu, 
qu'eu  conquerai  l'onrat  ioi  senhoriu.         50 


37.  que  u.  /;  ni  lorn  d.  FR\  E  doncs  per  que  mi  f.  ra.  ni  mel  d.  M  38.  Quiel  soi  sieus 
a.  R\  e  p.  fehlt  R\  Quieu  suy  sos  homs  e  iuratz  e  p.  C  39.  larma  CR\  cor  R  41.  Na  grazida 
CR;  rassitz  J,  fehlt  R  42.  c.  e  de  c.  R  43.  Sui  ieu  uostre  (7,  Vostre  sui  ieu  R  44.  Doussa  C; 
Nentre  ia  e  pl.  i";  y.]  ien  noirida  R  45.  merces  /;  M.  aiatz  de  me  0;  M.  uos  clam  bona  d.  g. 
R     46.  Qar  en  (en  fehlt  R)  uos  es  e  m.  m.  CR. 

3.  asil  IK  8.  Zwei  Silben  fehlen;  lies  saber/3  9.  S  t.  Ä'  11.  Aitan  t.  K  14.  Clar  dig  / 
19.  1  fehlt  IK  29.  quais]  quus  /  32  denoi  /  39.  cors  IK  44.  Nurit  K;  quils  K  45.  Que  li 
cal  tan  c.  /    49.  merces  /     <>o.  Que  / 


74 


Lyrik 


St.   33 


RS 


Ab  franc  vol  et  ab  cor  humil 
soi  totz  sotz  sa  senhoria, 

ni  ai  cor  qu'eu  m'en  desapil, 

si'm  dures  mil  ans  ma  via, 
que  tan  vas  lei  s'umelia 

mos  cors  d'umelian  doussor 

quem  tenc  per  pagatz  de  dolor, 
si  ia  meils  no  m'en  venia, 
mas  midons,  qu'es  conoissens,  ab  pretz  viu 
60  m'issautz,  si'l  platz,  pos  eu  tan  m'umeliu. 


Domna,  de  vos  chant  e  d'amor, 
de  que*m  tenon  fol  li  plusor, 

mas  ges  per  fol  no'm  tenria 

qui  sabia  don  mos  chantars  derriu; 

mas  eu  am  mais  que'm  tenh'om  per  auriu.e-, 

Plazenz  domna,  tot  autre  ioi  esquiu 
e  devas  vos  mi  venon  ioi  dont  viu. 

Lanfranc  Cigala. 


33. 


Hdss.  C  300,  R  107.  - 

Canson  redonda  et  encadenada  de  motz 
e  de  son,  d'e?i  Guiraut  Riquier ,  facha 
Van  MCCLXXXII  en  abril.  E'l  sos  de 
la  segonda  cobla  pren  se  el  mieg  de  la 
*,  primeira  e  sec  se  tro  la  fin ,  pueys 
torna  al  comensamen  de  Ia  primeira  e  fe?iis 

Pus  sabers  nom  val  ni  sens 
qu'az  amor  aus  ren  desdire 
que*m  fassa  voler,  parvens 
m'es  qu'aman  me  deu  aucire, 
5  tant  li  suy  obediens. 
qu'ieu  avia  malanans 
estat  d'ans  XX  fis  amaire, 
e  pueys  a*m  tengut  V  ans 
guerit  ses  ioy  del  maltraire, 
10eras  ay  de  mal  dos  tans. 

Eras  ai  de  mal  dos  tans, 

quar  amors  m'a  fag  atraire 

ad  amar  tal,  que  semblans 

m'es  que  ia  lunhs  temps  retraire 
15non  l'auzarai  mos  talans, 

tant  es  nobla  e  plazens 

dona,  don  non  es  a  dire 

beutatz  honors  ni  iovens, 

et  a  bon  grat  e  dous  rire 
20  ab  faitz,  ab  ditz  avinens. 


-  Mahn    Werke  IV,  51. 

en  la  mieja  de  la  primeira,  aissi  quon  es 
senhat.  Pueys  tota  la  cansos  canta  se  aissi: 
la  primeira  e  la  tersa  e  la  quinia  d'una 
maneira,  e  la  segonda  e  la  quarta  e  la  sexta  10 
d'autra  maneira;  et  aquesta  cansos  es  la 
•XXa  III  a- 

Ab  faitz,  ab  ditz  avinens 

tolh  a  tot  home  cossire 

o"l  dona  sos  gays  cors  gens, 

pus  que  son  captenh  remire; 

quar  sos  belhs  aculhimens  ^5 

es  grazitz  e  benestans 

tant  que  quascus  l'es  lauzaire, 

don  sa  lauzors  es  tan  grans 

qu'ieu  sai  quem  fai  follor  faire 

amors,  don  no  suy  clamans. 

Amors,  don  no  suy  clamans, 
m'a  fag  donar  et  estraire 
e  dezirar  pros  e  dans 
et  esser  ferms  e  camjaire 
e  percassar  plors  e  chans 
et  esser  pecx  e  sabens, 
que  re  no'l  puesc  contradire. 
donc  quäl  esfortz  fa,   si'm  vens 
e*m  fai  languir  de  dezire 
ses  esper  d'esser  iauzens? 


53.  que    /   59.     qu'  fehlt  I    64.  mon  K  66.  Plazen  /. 

Überschrift,  Zeile  4  cobla  segonda  R  6.  d.  1.  p.  fehlt  R  7.  e.  1.  m.]  el  mieg  R\  d.  L  p. 
fehlt  22;  primimeira  C  8.  Von  Pueys  ab]  et  aisi  canta  se  la  «Ulla«  e  la  «Via«  e  la  tersa  e  la 
•Va-  aisi  co  la  primieira  e  no  y  cap  retornada  R  —  2.  res  R  12.  ma  doppelt  R  14.  nulh  R 
27.  l'es]  nes  R     28.  ualors  R     37.  pus  R 


St.  34. 


Canson  redonda.     Allegorische  Canzone. 


t  o 


Ses  esper  d'esser  iauzens 
m'a  donat  novelh  cossire 
amors  per  Heys,  qu'es  valens 
tant  qu'en  perdos  en  sospire. 

4ömas  d'aisso'm  conort  al  mens 
que  tost  m'aucira  l'afans, 
pus  que  senhor  de  bon  aire, 
ab  que  belhs  sabers  m'enans, 
non  truep,  que  pro*m  tenha  gaire; 

so  mas  assaiar-m'ay  est  lans  — 

Mas  assaiar-m'ay  est  lans 


ab  lo  rey,  de  saber  paire, 
Peire  d' Aragon,  qu'ab  mans 
bos  faitz  comple  son  veiaire 
de  malvolens  e  d'amans. 
e  si  m'es  degutz  guirens, 
ye'l  serai  lials  servire, 
e'l  suy  avutz  ben  dizens, 
si  non,  cor  ai  quem  azire, 
pus  sabers  no#m  val  ni  sens. 

Aissi  no  cap  tornada. 

Guiraut  Riqnier. 


55 


CO 


34. 

O.  Dammann,  Die  allegorische  Canzone  des  Guiraut  de  Calanso:  A  leis  cui  am  .  .  ., 
Breslau  1891,  5.   1  ff.  (?iach  AC D EIKO RR* a). 


Celeis  cui  am  de  cor  e  de  saber, 
domn'e  seignor  et  amic,  volrai  dir 
en  ma  chanso,  si*l  platz  qu'o  deign'auzir, 
del  menor  tertz  d'amor  son  gran  poder, 
5  per  so  car  vens  princes,  ducs  e  marques, 
comtes  e  reis,  e  lai  on  sa  cortz  es, 
non  sec  razo  mas  plana  voluntat, 
e  ia  nuil  temps  no  i  aura  dreit  iutiat. 

Tant  es  subtils  qu'om  non  la  pot  vezer ; 

10  e  corr  tan  tost  que  res  no'il  pot  fugir; 
e  fer  tan  dreg  que  res  noil  pot  gandir, 
ab  dart  d'acier,   don  fai  colp   de  plazer, 
on  non  ten  pro  ausbercs  fortz  ni  espes, 
si  lansa  dreit;  e  pois  trai  demanes 

ir»saietas  d'aur  ab  son  arc  estezat; 
pois  lans*  un  dart  de  plom  gent  afilat. 

Corona  d'aur  porta  per  son  dever; 
e  no  ve  re;  mas  lai  on  vol  ferir 
no  faill  nuill  temps,  tan  gen  s'en  sap  aizir; 
20  e  vola  leu ;  e  fai  si  mout  temer ; 
e  nais  d'azaut  que  s'es  ab  ioi  empres; 
e  quan  fai  mal,  sembla  que  sia  bes; 
e  viu  de  gaug  e*s  defen  e*s  combat, 
mas  no  i  garda  paratge  ni  rictat. 

2ä  En  son  palais,  on  ela  vai  iazer, 
a  eine  portals;  e  quiis  dos  pot  obrir, 
leu  passais  tres,  mas  no'n  pot  leu  partir; 


es 


et  ab  gaug  viu  cel  qu'i  pot  remaner; 
e  poia  i  hom  per  quatre  gras  mout  les; 
mas  no  i  intra  vilans  ni  mal  apres, 
c'ab  los  fals  son  el  barri  albergat, 
que  ten  del  mon  plus  de  l'una  meitat. 

Fors  al  peiro,  on  ela's  vai  sezer, 

a  un  taulier  tal  co'us  sai  devezir 

que  negus  hom  no  sap  nuill  ioc  legir, 

las  figuras  no  i  trob  a  son  voler; 

et  a  i  mil  poinz ;  mas  gart  que  no  i  ades 

hom  malazautz,  de  lait  iogar  mespres, 

quar  li  point  son  de  veire  trasgitat, 

e  qurn  fraing  un,  pert  son  ioc  envidat.  40 

Aitan  quan  mars  ni  terra  pot  tener 
ni  soleils  par,  se  fai  a  totz  servir; 
los  us  fai  rics  eis  autres  fai  languir, 
los  us  ten  bas  eis  autres  fai  valer; 
pois  estrai  leu  so  que  gent  a  promes;     45 
e  vai  nuda  mas  quan  d'un  pauc  d'orfres 
que  porta  ceing;  e  tuit  sei  parentat 
naisson  d'un  foc,   de  que  son  assemblat. 

AI  segon   tertz  taing  franquez'e  merces; 
ei  sobeiras  es  de  tan  gran  rictat  &o 

que  sobrel  cel  eissaussa  son  regnat. 

A  Monpeslier  a'n  Guillem  lo  marques 
t'en  vai,  chanso ;  fail  auzir  de  bon  grat 
qu'en  lui  a  pretz  e  valor  e  rictat. 

Guiraut  de  Calanso. 
57.  lial  R     Schlufsnotiz  fehlt  R,  s.   Überschrift. 


48.  saber  menas  R     55.  mals  uolens  R 
1.  Dammann:   A  leis  (mit  CERR*  gegen  De  leis  Aa,  Cella  />,  Bella  /,  Celeis  O) 
Da.  (mit  AOR*a  gegen  E  CDEIK)     36.  plazer  Da.  (mit  ADIOa  gegen  voler  CERR*). 


8.  Ni 


76 


Lyrik. 


St.  35. 


35.    Escondich. 

A.  Stimming,  Bertran  de  Born,    Halle  1879,    &    T55  (nach  ABCDEFIKRT); 
A.  Thomas,  Bertran  de  Born,   Toulouse  1888,  p.  108  (nach  Stimming);  A.  Stimming, 

Bertran  von  Born,  Halle  1913,  S.  120. 


Eu  m'cscondisc,    dompna,    que  mal  non 

mier 

de  so  que'us  ant  de  mi  dich  lausengier ; 

per   raerce'us    prec    qu'om    non    puosca 

mesclar 

lo  vostre  cors  fin,  leial,  vertadier, 
phumil  e  franc,  cortes  e  plazentier 

ab  mi,   dompna,    per  messongas  comtar. 

AI  primier  get  perd'eu  mon  esparvier, 
que'l  m'aucion  el  ponh  falcon  lainier 
e  porton  l'en,  qu'ieirl  lor  veia  plumar, 
los'ieu  non  am  mais  de  vos  lo  cossirier 
que  de  nulh'autra  aver  lo  desirier, 
que'm  don  s'amor  nim  retenha  al  colgar. 

Autr'escondich  vos  farai  plus  sobrier, 
e  no  mi  puosc  orar  plus  d'encombrier: 
15  s'ieu  anc  falhi  vas  vos  neis  del  pensar, 
quan  serem  sol  en  cambra  o  dinz  vergier, 
falha'm  poders  davas  mon  companhier 
de  tal  guisa  que  no*m  posca  aiudar. 

S'ieu   per  iogar  m'asset  pres  del  taulier, 
?oia  no  i  puosca  baratar  un  denier, 
ni  ab  »taula  presa«  non  puosca  intrar, 
anz  get  ades  lo  reir-azar  derrier, 
s'ieu  autra  dompna  deman  ni  enquier 
mas  vos,  cui  am  e  desir  e  tenh  car. 


Senher  sia  eu  de  castel  parsonier,  23 

si  qu'en  la  tor  siam  catre  parier 

e  ia  l'us  l'autre  no'ns  poscam  amar, 

anz  m'aion  ops  totz  temps  arbalestier, 

metg'e  sirven  e  gaitas  e  portier, 

s'ieu  anc   aic  cor  d'autra  dompna  amar.  30 

Ma  dompna'm  lais  per  autre  cavalier 
e  pois,  non  sai  a  que,  m'aia  mestier; 
e  falha'm  vens,  quan  serai  sobre  mar; 
en  cort  de  rei  mi  batan  li  portier; 
et  en  cocha  fassa'l  fugir  premier,  35 

si  non  menti  cel  que'us  anet  comtar. 

Dompna,  s'ieu  ai  mon  austor  anedier 
bei  e  mudat,  ben  prenden  e  mainier, 
que  tot  auzel^puosca  apoderar: 
sinh'e  grua  et  aigron  blanc  e  nier,  io 

volrai  lo  donc  mal  mudat,  gallinier, 
gort,  debaten,  que  non  puosca  volar? 

Escut  al  col  cavalc  ieu  ab  tempier 

e  port  sallat  capairon  traversier 

e  renhas  breus  qu'om  no  puesc'alonguar  <s 

et  estreups  loncs  en  caval  bas,  trotier; 

et  a  l'ostal  truep  irat  l'ostalier, 

si  no'us  menti  qui'us  o  anet  comtar. 

Fals  enveios  fementit  lausengier, 

pois   ab  midonz  m'avetz  mes  destorbier,  .-,o 

ben  lausera  quem  laissessetz  estar. 

Bertran  de  Born. 


Strophenfolge  wie  bei  Stimming,  Thomas  nach  ABDIK.  Schlechter  bezeugt,  aber,  dem  In- 
halt der  Strophen  nach,  vielleicht  besser  geordnet  ist  die  Strophenfolge  von  C:  I  2  7  [8]  6  5  3  (4 
und  9  fehlen).  23.  d.  mais  d.  St.  Th.  mit  AB  (s.  Rom.  XXII,  594)  26.  Et  en  St.,  Th.  mit 
ABDIK  gegen  Si  que  FRT,  E  que  C,  fehlt  E  27.  ia  erst  vor  amar  Si1.  Th.  mit  ?  32.  sai  a] 
sapch'a  St*  42.  Gras  St.  Th.  mit  ABDIK,  gegen  guort  C,  grot  F,  guortz  T,  fehlt  ER.  Strophe  S 
nur  in  CFRT,  von  St.  Th.  für  unecht  gehalten. 

Varianten  von  0:  2.  De  so  quan  dich  de  mi  fals  1.     3.  que  nom  puescon  m.     4.  V.  gent 

c.  adreg  e  plazentier  5.  Fr.  et  h.  leyal  e  drechurier  6.  Encontral  mieu  7.  g.]  lans  8.  El  9. 
Que  Ion  porton  e  quiel  u.     10.  Sieu  mai  de  uos  ont  ai  mon  c.     II.  Non  am  totz  temps  auer  lo 

d.  12.  Que  de  nulha  samor  ni  son  colgar  14.  E  plus  nom  sai  o.  mais  denc.  15.  Sieu  tenc  ma 
domna  que  la  puesc  abrassar  16.  Quan  serai  sols  dinz  c.  25.  dun  c.  ab  parier  26.  E  quen; 
parsonier  27.  E  lus  en  lautre  non  si  puesca  fizar  29.  Metges  gaitas  e  siruent  e  arquier  30.  Si 
eu  uengui  per  uos  a  gualiar  35.  cocham  uey  hom  f.  36.  E  sieu  agui  cor  dautra  domnamar  38. 
Bon  e  uolant  e  prenden  e  m.     40.  b.  o  n.     43.  al]  a    46.  b.]  las     47.  en  ostal;  1*  fehlt. 


St.  36  u.  37. 


No-sai-que's-es,     Descort. 


77 


36.  No-sai-que's-es. 

P.  Meyer ,   Recueil  d'anciens  textes ,  p..  78.     Bartsch-Koschwiiz ,    Chrestomathie 

provengale,    coL  72    (Beide   nach  den  Hdss.  CMR).      V.  Crescini,    Manualetto* 

p.  2J$  (nach  CMRa),  M Hanges  Chabaneau  p,  315. 


Escotatz,  mas  no  sai  que's  es, 
senhor,  so  que  vuelh  comensar; 
vers,  estribotz  ni  sirventes 
non  es,  ni  nom  noi  sai  trobar, 
c  ni  ges  no  sai  coi  me  fezes, 

s'aital  nol  podi'  acabar, 
que  hom  mais  no  vis  fach  aital  per  home 
ni  per  femna  en  est  segle,    ni  en  l'autre 
qu'es  passatz. 

10         Si  tot  m'o  tenetz  a  foles, 
per  tan  nom  poiria  laissar 
que  ieu  mon  talan  non  disses; 
no  m'en  poiria  hom  castiar; 
tot  quant  er  no  pretz  un  poges 
15  mas  so  qu'ades  vei  et  esguar. 

e  dir-vos-ai  per  que:  quar  s'ieu  vos  o 
avia  mogut  e  no*us  o  trazia  a  cap,   teri- 
riatz  m'en  per  folh:  quar  mais  amaria  seis 
deniers  en  mon  punh  que  mil  soltz  al  cel. 

£o  Ia  nom  tema  ren  far  quem  pes 

mos  amicx,  aquoi  vuelh  preguar, 
s'als  ops  nom  vol  valer  manes, 
pus  m'o  profer  ab  lpnc  tarzar. 
pus  leu  que  seih  que  m'a  conques 
20         nom  pot  nulh  autre  gualiar. 
tot   aisso   die   per   una   dona   que'm  fai 
languir   ab   belhas   paraulas  et  ab  loncx 
respiegz,    no   sai  per  que.     pot  mi  bon 
esser,  senhor? 


Que  ben  a  passat  quatre  mes,  su 

oc,  e  mais  de  mil  ans,  so'm  par, 
que  m'a  autreiat  e  promes 
que'm  dara  so  que  m'es  pus  car. 
domna,  pus  mon  cor  tenetz  pres, 
adoussatz  mi  ab  dous  l'amar.  35 

Dieus,    aiuda,    in   nomine  Patris  et  Filii 
et  Spiritus  sanetil    Dieus,  aisso  que  sera? 

Qu'ieu   sui  per  vos  guais  d'ira  ples, 
iratz  iauzens  mi  faitz  trobar; 
e  sui  m'en  partitz  de  tals  tres  -o 

qu'el  mon  non  a,  mas  vos,  lur  par; 
e  sui  folhs  chantaire  cortes 
tan  qu'om  m'en  apela  ioglar. 
domna,  far  ne  podetz  a  vostra  guiza,  quo 
fetz  n'Aima  de  l'espatla,  que  l'estuget  lai/n 
on  li  plac. 

Er  fenisc  mon  non-sai-ques-es, 
qu'aissi  Tai  volgut  bateiar; 
pus  mais  d'aital  non  auzi  ges, 
be*l  dey  enaissi  apellar;  50 

e  diga'l,  quan  l'aura  apres, 
qui  que  s'en  vuelha  azautar; 
e  si   hom  li  demanda  qui  l'a  fach,   pot 
dire   que   cel   que   sap   ben   far  tota  fa- 
zenda,  quan  se  vol.  55 

Raimbaut  d'  Aurenga. 


37.  Descort. 

P.  Meyer,  Recueil  p.  89  (nach  CEMRf) ;  Studj  romanzi  II p.  74  (ax)\    V.  Crescini, 
Manualetto2,p.  278  (nach  CEMRfax);  Anuaride  l'Inst.  d* Est.  Catal.,  1907,/.  442  (S9). 


Eras  quan  vey  verdeyar 
pratz  e  vergiers  e  boscatges, 
vuelh  un  descort  comensar 
d'amor,  per  qu'ieu  vauc  aratges; 


quar  ma  domna'm  sol  amar, 
mas  camiatz  l'es  sos  coratges, 
per  qu'ieu  vuelh  dezacordar 
los  motz  eis  sos  eis  lenguatges. 


14.  es  Me.  B.-K.  {mit  CR,  er  «,  So  que  fon  M)  18.  seis]  'VII'  Meyer  {mit  CR?) 
23.  profer*  Me.  33.  plus  m'es  car  B.-K.  {mit  C  gegen.  MR  [und  aj)  46.  platz  Me.  {mit  CR?) 
53  ff.  Vai  ses  nom,  e  quit  demanda  qui  t'a  fag,  digas  li  d'En  Rambaut,  que  sap  ben  far  una 
balla  de  foudat  quan  si  vol.     Me.  Cr.  {mit  M  gegen  CR  \a  fehlt]). 

Der  Text  des  Descort  vorzugsweise  nach  Hds.  M  (daneben  Sff  besonders  wichtig.)  5.  C'una 
Meyer,  Cresc.  {mit  CES9f)      7.  fauc  d.  Me.  Cr.  (mit  CESOf) 


78 


Lyrik. 


St.  38. 


Eu  son  quel  qe  ben  non  aio 
10  ni  ia  mai  non  l'averö, 
ni  per  abril  ni  per  maio, 
si  per  ma  donna  no  l'o; 
certo  qe'n  nisun  lengaio 
sa  gran  beutä  dir  non   so, 
15  chu  fresca  qe  flor  de  glaio, 
per  qe  no  me'n  partirö. 
ßele  douce  dame  chiere, 
a  vos  mi  doin  e  m'otroi; 
ja  n'avrai  mes  joi'entiere, 
20  si  je  n'ai  vos  e  vos  moi. 
mout  estes  male  guerriere 
si  je  muer  par  bone  foi; 
mes  ja  par  nule  maniere 
ne'm  partrai  de  vostre  loi. 

2&  Dauna,  io  mi  rend  a  bos, 
coar  sotz  la  mes  bon'  e  bera 
q'anc  hos,  e  gailhard'e  pros, 
ab  qe  no'm  hossetz  tan  hera. 
mout  abetz  beras  haisos 

so  e  color  hresc'  e  nabera. 


boste  so,  e  si'bs  agos, 
no'm 

Mas  tan  temo  vostio  preito, 

todo'n  son  escarmentado. 

por  vos  ei  pen'e  maltreito  ss 

e  meo  corpo  lazerado. 

la  noit  quant  iaz'  en  mo  leito, 

so  moitas  vezes  penado; 

e  car  nonca  m'a  profeito, 

falid'  ei  en  mo  cuidado,  40 

mais  qe  faillir  non  aride"  io. 

Bels  cavaliers,  tant  es  cars 

lo  vostr'onratz  senhoratges 

que  cada  iorno  m'esglaio. 

ohne!  lasso,  que  farö?  40 

si  cele  que  j'ai  plus  chiere 

me  tue,  ne  sai  por  quoi? 

ma  dauna,  he  que  dei  bos 

ni  peu  cap  Santa  Quitera, 

mon  corasso  m'avetz  treito  ßo 

e  mot  gen  favlan  furtado. 

Raimbaul  de   Vaqueiras. 


38.  Lais. 

Mario  Pelaez ,    Vita  e  Pdesie  di  Bonifazio  Calvo ,    Torino  1897,  p.  69  (Kd);  vgl. 
G.  Berto?ü,  I  Trovatori  d Italia  191 5,  /.  428. 


Ai  Dieus  1  s'a  cor  qe'm  destreigna 
l'amors  tant  c'a  mort  en  veigna, 
O'm  sufrira  qe'm  sosteinha 
tro  que  plazers  mi  reveingna 
ß  Daus  lieis  c'ab  prez  verai  reignha, 

Non  o  sai ;  mais  i'entreseinha 
m'esmaia,  con  que's  capteignha, 


d'una  q'aissi'm  par  m'estreignha 
que'l  cor  mi  frainh'e  m'esteigna; 
Per  que'il  prec  de  mi'l  soveigna 
sivals  d'aitan  que  no'm  teingna 
tant  fort  destreg;  car  eu  seinha 
non  ai  d'esfortz  qe'm  reteigna 
Tan  que  morir  no'm  coveigna, 


9.  E'  Cr.  {mitR)  10.  i .  m.]  encora  Me.  {mit  CEf,  unqua  Sff)  1 1 .  Per  abrilo  Ate.  {mit  CEf)  13.  so 
Hds.  M]  E  s'entendo  son  1.  Me.  (Et  entendo  son  1.  C,  Entenho  son  1.  £/,  Serto  que  en  son  1.  R^ 
Certes  en  T  sol  1.  Sff)  15.  Plus  Me.  {mit  CEf,  Pus  RS  ff)  16.  E  ia  Me.  {mit  Cf,  Era  E)  18.  don 
Me.  (doint  AI)  20.  Si  ne  vos  ai  Ate.  {mit  CEf)  24.  Nom  Ate.  Cr.  26.  C.  es  la  mas  Me.  {mit 
CERf?)\  setz  Cr.  {keine  Hds.)  2$Jf.  hossetz  heyra  haisos  hresca  statt  fossetz  u.s.w.  nur  in  Sff 
30.  Ab  Me.  Cr.  {mit  CEf);  noera  Me.  Cr.  (nauera  AI,  naueria  al)  31.  Bos  m'abetz  Me.  Cr.  {mit 
CEf  Bostre  so  AIS  ff,  Bostes  soy  /,  Boster  son  a1)  32.  sofraisera  Ate.  Cr.  {mit  Ef,  sofranhera 
C,  sofrangnera  R,  sobrancera  Sff,  destregora  M,  strencora  a1);  nera  CAIR,  flera  E,  aiera  f  gihera 
Sff,  si  uera  a?)  33.  pleito  Ate.  Cr.  {mit  allen  ausser  Sff)  34.  Todo  s.  Cr.  {mit  Sff)  35.  ai  Me. 
(ei  M)  36.  E  mio  Me.  Cr.  {mit  f,  E  mei  CE,  El  meo  M,  E  mon  R,  E  mi  Sff)  37.  mio  1.  Cr. 
{mit  f  en  mi  Sff)  38.  mochas  Ale.  Cr.  {mit  CERf  mantes  Sff);  vetz  resperado  Me.  {mit  Cf  v. 
reparado  E,  ues  espnado  M,  fes  espessado  R,  vetz  penado  Sff)  39.  Por  vos  era  non  porfeito 
Ate.  (Pro  vos  cre  e  non  proferto  C,  Por  uos  ero  non  perferto  [?]  E,  Pro  uos  era  non  profeito  f 
Car  non  clamey  profeito  R}  E  can  no  y  trob  nuyl  profeito  Sff);  mi  p.  Cr.  {mit  a1)  40.  ei]  soi 
Me  (mit  CESfff)  42  bis  51  fehlen  AIa\ 

2.  moitz  a     5.  Vaus  a     8.  Dun  K,  E  mi  a     11.  taignha  a     12.  fortz  Kd. 


St.  38. 


Lats. 


79 


15  Se  no*m  aleuiai  martire 
dont  nueg  e  iorn  soi  sofrirc. 
Pero,  si  del  tot  aucire 
mi  vol,  noil  sai  als  que  dire 
mas  que  murrai  sos  servire. 

20  No'm  pot  mal  far  per  qu'eu  vire 
de  leis  servir  mon  desire, 
car,  si'm  dueil,  ges  no'm  azire 
vas  lieis,  car  pes  e  consire 
que  per  la  genzor  que's  mire 

25  Mi  don  afan  e  consire. 

Anz,  can  dinz  mon  cor  remiie 
son  douz  vis  e  son  gen  rire, 
de  gran  plazer  sui  iauzire, 
si  tot  languisc  e  suspire, 

so  Car  chauzimenz  n'es  a  dire. 

Mas  s'ilh  auzis 

con  li  sui  fis 
e  leials  ses  tot  cor  vaire, 

non  crei  sufris 
35  c'aissi  languis 

finz  amanz  e  merceiaiie. 

Mas  non  l'es  vis 

qe'il  si*  aclis 
con  sueil,  car  ieu  non  repaire 
40  vas  son  pais, 

con  li  promis, 
e  per  so'm  liur'  a  mal  traire, 
On  plus  li  sui  finz  amaire. 

Ja  de  si  no  m'an 
45  lueinhan, 

si  tresailan 
mi  vauc  ar  sai  en  Espaignha, 
com  m^npeinh'  enan, 
puian 
so  ma  valor  tan 

que  sos  valenz  pretz  nos  fraingnha 


19.  uiurai  Kd  31.  silz  Kd  42.  a]  ab 
Schullz-Gora  68.  leunhar  a  70  qen  t  a  72 
Kad    84.  f.  la  e.  Kad    87.  Con  Kd. 


65 


70 


Nis  dechaia,  can 
semblan 
petit  ni  gran 
fassa  que  vas  mi  s'afraingna;  55 

car  a  lei  d'aman 
de  dan 
la  vauc  gardan 
en  tot  que's  coven*  e*s  taignha; 
Que  res  non  es  qe'm  sofrainha  eo 

.  Ni  lais  a  far 

a  ben  amar 

e  finamen ; 

e  ia  no  m'en 

puesc*  alegrar, 
s'enianz  mi  pot  escoscendre 

ni'l  cor  camiar 

ni  far  lueinhar 

lo  pensamen 

d'aisso  qe'm  ten. 

es  äi  pensar 
que'l  deinh  e  vueill'  en  grat  prendre, 

Qan  mon  afar 

sapch'  e*l  pessar 

qu'eu  per  so  pren  ?s 

que  tan  granmen 

no'm  puesc  honrar 
con  taingn  al  mieu  aut  entendre. 

e  car  no'm  par 

qu'estiers  mostrar  ro 

li  puesca  gen 

con  l'am  fortmen, 

li  tramet  ar 
mon  lais  per  far  li  entendre 
L'amor  que'il  port,  e  aprendre;  85 

Car  non  crei,  pois  qu'il  entenda 
com  l'am,  c'a  merce  no'm  prenda, 
E  que  senz  tota  contenda 
de  grat  s'amistat  no*m  renda 
Per  acort  e  per  emenda.  <.<> 

Bonifaci  Cakio. 

Kd     43.  fiz  Kd      46.  trelailan  a,    /.  trebailan  mit 
quil  e  u.  Kd    77.  puesc    Pel.     81   La  a     82.  lan 


So 


Lyrik. 


St.   39  u.  40. 


Rätsellieder. 
39. 

A.  Jeanroy,  Les  chansons  de  Guillaume  IX,   1913,  /.   6  (Hds.  CE). 


Farai  un  vers  de  dreyt  nien; 
non  er  de  mi  ni  d'autra  gen ; 
non  er  d'amor  ni  de  ioven 

ni  de  ren  au; 
h  qu'enans  fo  trobatz  en  durmen 

sus  un  chevau. 

No  sai  en  quäl  horam  fuy  natz; 
no  suy  alegres  ni  iratz; 
no  suy  estrayns  ni  suy  privatz, 
10  ni  non  puesc  au; 

qu'enaissi  fuy  de  nueytz  fadatz 
sobr'un  pueg  au. 

No  sai  quoram  suy  endurmitz 
ni  quoram  velh,  s'om  no  m'o  ditz; 
15  per  pauc  no  m'es  lo  cor  partitz 

d'un  dol  corau, 
e  no  m'o  pretz  una  soritz 

per  Sanh  Marsau. 

Malautz  suy  e  cremi  murir, 
«oe  re  no'n  say  mas  quan  n'aug  dir; 
metge  querrai  al  mieu  albir, 

e  no'm  sai  tau; 
bos  metpes  er  srm  pot  guerir, 


Amigu'ai  ieu,  no  sai  qui  s'es, 
qu'anc  non  la  vi,  si  m'aiut  fcs, 
nrm  fes  quem  plassa  ni  quem  pes, 

ni  no  m'en  cau, 
qu'anc  no*n  ac  Norman  ni  Frances 

dins  mon  ostau. 

Anc  non  la  vi  et  am  la  fort; 

anc  non  aic  dreyt  ni  no'm  fes  tort; 

quan  non  la  vey,  be  m'en  deport; 

nom  pretz  un  iau; 
qu'ie'n  sai  gensor  e  bellazor 

e  que  mais  vau. 

No  sai  lo  luec  ves  on  s'esta, 
si  es  en  pueg  ho  es  en  pla; 
non  aus  dire  lo  tort  quem  a, 

abans  m'en  cau; 
e  pezam  be  quar  sai  rema 


Zj 


33 


40 


Fag  ai  lo  vers,  no  say  de  cuy, 

e  trametrai  lo  a  selhuy 

que  lo'm  trametra  per  autruy 

enves  Peitau, 
quem  tramezes  del  sieu  estuy 

la  contraclau. 

Guilhem,  comte  de  Peitiett. 


40. 

A.  Kohen ,    Sämtliche   Lieder   des    Trobadors    Girant  de  Bornelh ,    I,    Halle  19 10, 
S.  334  (nach  AB C D  G I KM NPQRSS*  Va). 


Un  sonet  fatz  malvatz  e  bo, 

e  re  no  sai  de  quäl  razo 

ni  de  cui  ni  quom  ni  per  que, 


ni  re  no  sai  don  mi  sove, 

e  farai  lo,  pus  no'l  sai  far, 

e  chan  lo  qui  no'l  sap  chantar. 


5 


6.  /.  sobre  eh.  (mit  C  gegen  E)  19.  /.  cre  mi  m.  22.  /.  no  (mit  C  gegen  E)  sai  ca» 
(tarn  C,  tan  oder  can  E)  24.  Mas  ia  non  sia  mau  C,  Mor  non  si  mau  E,  J.  Mas  non,  si  amau 
(mit  unserer  Chrest.  r,  2J,  L  Mas  non,  si'm  au.  37 — 42  fehlen  C,  von  J.  für  unecht  gehalten. 
42.  Aitan  uau  E\  J.  Ab  a.  vau  {von  anar),  /.  Ez  a.  vau  {von  valer)  46.  /.  Lay  ves  Anjau 
(mit  C  gegen  E). 

Strophenzahl  und  -folge:   1   bis  II    ff,    I  bis  10  ABNPQS.  ebenso  ohne  4  IK,   123567 

4  8  1 1  DMS9 ,  1  2364578117?,  1  23645  V,   1264537891011  C,   1264 

5  3  7  8  ii  .7. 


St.  40. 


Rätsellieder. 


81 


Mal  ai  qu'anc  hom  plus  sas  no  fo, 
c  teyng  avol  home  per  pro, 
e  do  assatz,  quan  non  ai  re, 
10  e  vuelh  mal  celui  qui'm  vol  be ; 
tan  sui  fis  amix  ses  amar 
c'ancse'm  pert  qui'm  vol  gazanhar. 

Ab  seluy  vau  qui  nom  somo, 
e  quier  li,  quan  non  a  que'm  do; 
15  per  benestar  suy  ab  Gaufre, 
qu'aissi  sai  far  so  que'm  cove, 
qu'ie'm  leu  quan  mi  degra  colgar 
e  chant  d'aquo  don  dei  plorar. 

Detorn  mi  vai  e  deviro 
20  foudatz,  que  mais  sai  de  Cato ; 
devas  la  coa'l  vir  lo  fre, 
s'autre  plus  fols  no  m'en  rete, 
qu'aital  sen  m'i  fis  ensenhar 
al  prim,  qu'ara'm  fai  foleiar. 

25  Drutz  ai  estat  una  sazo 
senes  enian  ab  traizo ; 
ab  orguel  ai  clamat  merce 
a  l'autrui  ops  si  cum  per  me, 
qu'estra  mon  grat  cuit  acabar 

ao  e  quier  so  que  no  vuelh  trobar. 


Domna  sai,  ia  no  vuelh  quem  so, 

ni,  si'm  fai  mal,  que  lom  perdo. 

si'm  volia  colgar  ab  se, 

a  pauc  no  vos  iur  per  ma  fe 

que  pro  m'en  faria  preiar 

(mas  non  deu  hom  trop  soanar). 

Qui'm  fezes  ben,  en  guiardo 
ieu  sai  ben  trobar  ochaiso 
per  que'l  servizis  se  recre. 

per  malvestat  ....  levar 
e  mai   valer  per  sordeiar. 

No  sai  de  que  m'ai  fag  chanso 
ni  cum,  s'autre  no  m'o  despo; 
qu'aitals  foudatz-sabers  m'ave, 
re  no  conosc  que'm  aperte. 
cela  m'a  fag  oltracuidar 
que  no'm  vol  amic  apellar. 

Eu  cug  chauzidamen  parlar 
e  die  so  que'm  fai  agachar. 

Elha'm  pot  e  mon  sen  tornar, 
si'm  denhava  tener  en  car. 

Si'm  volgues  amic  apellar, 
enquers  pogra  mon  sen  cobrar. 

Girant  de  Bornelh, 


«0 


4G 


50 


Kolsen:  8.  malvatz  mit  ABCNPSa  gegen  avol  DGIKMQRS9V  23.  me  fi  mit  DPRS;  fis 
in  CGQS9 ,  fig  A,  fich  B,  fes  Ma,  fiz  iV,  fehlt  in  IKV  30.  que  no'm  volh  donar]  das  Pro- 
nomen *m  fehlt  in  ABCDGIMNRS9  Va;  donar  nur  in  NPS  gegen  trobar  in  allen  anderen. 
33.  Si's  volia  colgar  ab  me  (so  auch  Chrest.  in  1.—3.  Auf.)  mit  ABIKNPS  gegen  CDGMQRS9  Va 
(me  Reimwort  in  V.  28)  37.  Si'm  mit  GMNPS  gegen  Quim  DRS9,  E  quim  AB,  Quant  IKQ, 
Totz.  .  .  .  Ca,  fehlt  V  39.  s'i  {vielleicht  anzunehmen',  die  Hdss.  entscheiden  nicht)  40.  Mas 
so  d'aquels  derrers  s'emple  anschliessend  an  IKNPQS ,  Aissi  sai  eu  far  de  mal  be  D  GM  RS  9, 
Quaissim  cuion  far  de  mal  be  Ca,  fehlt  ABV  41.  cudan]  cuich  a  A,  cuiom  BIKS,  cuion  CQa, 
cui  am  N,  mi  sai  DGMRS9,  fehlt  PV;  lies  etwa  cuie(i)'m^  45.  Que  tan  fol  a  saber  m'ave]  Car 
tan  ABS,  Que  tan  IKNPQa,  Caital(s)  CDGMRS9;  fols  a  saber  A.VP,  fol  a  saber  BS ,  faudaz 
sabers  <?,  forsatz  sabers  IK,  saber  foldatz  Ca}  sabor  foldatz  G,  sabers  foldat  DS9,  sabers  foldatz 
MRy  fehlt  V.  —  53,   54  vcm  Kolsen  nicht  in  den  Text  aufgenommen. 


Appel,   Fror.  Chrestomathie. 


82 


Lyrik. 


St.  41  u.  42. 


41. 

Tobler,  Archiv  für  das  Studium  der  neueren  Sprachen,  Band  68, 
Braunschweig  1882,  S.  85  (nach  CE). 


Las  frevols  venson  lo  plus  fort, 
que  fortz  frevol  non  pot  durar; 
quar  frevol  vey  fort  frevolar, 
aissi  bat  frevols  contrafort, 
5  e'n  frevol  trop  tan  de  vigor 
quez  a  fort  toi  sa  gran  valor. 
fortz  a  frevol  non  a  poder. 

Us  niens  es  qu'adutz  a  mort 
so  qu'el  fai  e  qu'el  pot  desfar, 
10  que  es  so  que  lo  mons  ten  car ; 
doncx  al  mon  fai  niens  gran  tort. 
e'l  mons,  cum  suefre  tal  folor? 
quar  niens  a  tan  gran  sabor 
que'l  mons  l'acuel  el  cartener. 

löVist  ai  e  trobat  en  ma  sort 

que  d'agre  potz  doussor  gitar 

ab  breu  aten  ses  aiustar. 

doncs  agr'e  dous  eysson  d'un  port. 

e  fai  tant  agres  ab  doussor 
20  que  l'ivern  mescla  ab  calor ; 

mas  l'agres  fuy  al  dous  parer. 


Soven  mi  do  gaug  e'm  conort, 

quar  vey  lo  mort  ressuscitar. 

mais  pot  mortz  que  vius  acabar; 

per  qu'ieu  ab  lo  mort  be  m'acort.  25 

et  el  mort  a  trop  gran  ricor, 

per  que  mortz  non  deu  far  paor, 

que'l  mortz  no  notz  e  pot  valer. 

En  la  canal  que  ditz  conort, 

vey  caut  e  freyt  entremesclar ;  au 

ab  l'un  pot  l'autre  amoitar, 

e  son  abduy  d'engual  comport. 

ricx  ers  tan  cum  gitaras  por, 

e  paupres  si.     te  die  color? 

non  ieu,  ans  mescle  sen  ab  ver.  *% 

Per  frevols  son  veneut  li  fort, 

e  potz  d'agre  doussor  gitar 

e  caut  e  freyt  entremesclar, 

e  niens  met  son  don  a  mort, 

et  ei  mort  a  trop  gran  ricor,  40 

e  ric  perdon  si  per  onor 

que  fan,  e  deu  lur  eseazer. 

Raimbaut  de   Vaqueiras. 


42. 

Hds.  C  384  (MG.  98;. 


So  es  devinalh. 


a  Sui  e  no  suy,  fuy  e  no  fuy; 
e  vuelh  mi  mal  et  am  autruy; 
e  trobrm  nutz  e'm  truep  vestitz; 
et  ai  pro  rams  senes  razitz; 
e  no'm  movi  e  corri  fort; 
e  no'm  conort  ni'm  desconort; 


e  quan  compri  vil  ni  ven  car, 
ie'n  vey  mon  captal  amermar. 
E  quan  suy  puiatz  cent  brassadas, 
yeu  m'atrobi  bas  mil  iornadas; 
e  valh  e  no  valh,  per  que  falh. 
So  que  clau,  obri'l  devinalh ; 


a  1.  Lies  Fui  e  no  s.,  suy  e  m>  f.  ?  s.  unten  öl      8.  Non      II.  Erstes  vj  val 


St.  43- 


Devinalh.     Enueg. 


83 


16 


clauen  s'obri  et  obbren  er  claus 
ab  una  clau  que  fa  tres  claus. 
Anc  seih  que  dis  aquestz  bos  motz 
nois  dis  per  si  eys,  mas  per  totz; 
doncx  quascus  los  prenda  en  men 
coma  per  si  e  prendan  sen. 


10 


b  Fuy  e  no  suy  senes  peccatz, 
sny  e  no  fuy  d'els  lant  lassatz; 
autruy  am  et  a  mi  vuelh  mal, 
quar  siec  mon  dezirier  carnal; 
e  del  volum  del  mon  vestitz 
nie  truep,  mas  nutz  es  l'esperitz; 

e  mi  a  tans bes, 

si  Dieus,  qu'es  razitz,  conogues. 
Si  tot  nom  muou,  yeu  corri  fort, 
quar  no'm  1  .  .  .  d'anar  ves  la  mort; 


15 


nom  conort,  que  trop  cug  valer, 

ni'm  desconort,  que'm  desesper; 

car  ven  seih  que  pauc  o  non  re 

de  ben  fai,  et  elh  an  gran  re, 

per  quel  gazanh  va  tant  atras 

quant  ne  fo'l  Lazer  el  ricx  bas, 

si  qu'aran  troba's  Faraos, 

Antiocx,  Eros  e  Neros. 

Ta  pauc  valh,  quar  non  fauc  de  me 

tal  mercat  que  perc  per  non-re.  20 

Lo  noms  Dieu,  que  aquestz  ditz  clau, 

los  obri,  dont  er  sieus  lo  lau, 

qu'elh  es  una  claus  que'n  fa  tres, 

quar  Trinitatz  et  us  Dieus  es. 

Qui  aquestz  digz  estiers  enten, 

si  mielhs  hi  dis,  non  lo'n  repren, 

quar  s'a  trops  sens  una  razos, 

mout  m'es  mieller  quan  quecx  es  bos. 


25 


43.  Enueg. 

E.  Philippson,  Der  Mönch  von  Montaudon,  Halle  1873,  5.  51  (nach  CIK)\  Otto 
Klein,  Die  Dichtungen  des  Mönchs  von  Montaudon,  Marburg  1885,  S.  54  (nach 
CDIR) ;  Barisch- Koschwitz,  Chrestomathie,  Sp.  1 46  ;  Duc  de  la  Salle  de  Rochetnaure- 
R.  Lavaud,  Les  Troubadours  Cantaliens,  Aurillac,  191  o,  Wp,  320 ;  Singweise  J.  Beck, 
La  Musique  des  Troubadours,   1910,  /.  90. 


Fort  m'enoia,  so  auzes  dire? 
hom  parliers  qu'es  avols  servire; 
et  hom  que  trop  vol  autr'aueire 
m'enoia,  e  cavals  que  tire; 
5  et  enoia'm,  si  Dieus  m'aiut, 
ioves  hom,  quan  trop  port'escut 
que  negun  colp  no  i  a  avut, 
capellan  e  monge  barbut 
e  lausengier  bec  esmolut. 

10  E  tenc  dona  per  enoiosa, 
quant  es  paubra  et  orgoillosa, 
e  marit  qu'ama  trop  sa  sposa, 
neus  s'era  domna  de  Tolosa; 
et  enoia'm  de  cavallier 


fors  de  son  pais  ufanier, 
quant  en  lo  sieu  non  a  mestier 
mas  sol  de  pizar  el  mortier 
pebre  o  d'estar  al  foguier. 

Et  enueia'm  de  fort  maneira 
hom  volpilz  que  porta  baneira, 
et  avols  austors  en  ribeira, 
e  pauca  carns  en  gran  caudeira, 
et  enoia'm,  per  Saint  Marti, 
trop  d'aiga  en  petit  de  vi; 
e  quan  trob  escassier  mati 
m'enoia,  e  d'orp  atressi, 
car  no  m'azaut  de  lor  cami. 


16 


20 


26 


13.  E  clau  en  sobri  et  obbreu  et  er  claus  18.  per]  en.  —  b  7.  t.  de  gran  reu  b.,  lies  t. 
grans  rams  de  b.  ?     10.  sei,   lies  lais  ?     16.  lies  del  ric  P     21.  n.]  don     23.  clau. 

1.  Be  Phil,  {mit  C,  gegen  Fort  DI,  Mot  R)  2.  Parliers  quant  es  a.  s.  Kl.Ph./  ,-A  {mit 
DIy  gegen  H.  p.  ques  dauol  s.  CK)  3.  vol  trop  aut  assire  Phil,  {nicht  umvahrscheinlich,  nach 
u.  t.  autr  assire  C)  6,  7.  Ries  hom  quan  trop  porta  escut,  Quan  sol  u  colp  noi  a  agut  Kl,  {stets 
mit  DI,  wenn  nicht  anderes  bemerkt)  10.  Enoja  me  domn'enuejosa  Kl.  II.  p.  ni  o.  Ph  {mit 
CK)  17.  pestar  en  m.  Kl.  18.  de  tastar  sabrier  Kl.  19.  Enoja  mi  d'autra  m.  Kl.  20.  quan 
Kl.     22.  pauc  manjar  Kl. 

6* 


84 


Lyrik. 


St.  44- 


Enoia'm  longa  tempradura, 

e  carns  quant  es  mal  coita  e  dura, 

so  e  prestre  qui  men  ni's  periura, 
e  vielha  puta  que  trop  dura; 
et  enoia'm,  per  Saint  Dalmatz, 
avols  hom  en  trop  gran  solatz, 
e  corre glatz; 

85  e  fugir  ab  cavalh  armatz 
m'enoia,  e  maldir  de  datz. 

Et  enoia'm,  per  vita  eterna, 
maniar  ses  foc,  quan  fort  iverna, 
e  iaser  ab  veill'a  galerna, 

40  quan  m'en  ven  flairors  de  taverna; 
et  enoia'm  e  m'es  trop  fer, 
quan  seih  que  lav'olla  enquer; 
et  enueia'm  de  marit  fer, 
quan  eu  li  vey  belli a  molher, 

46  e  qui  no'm  dona  ni'm  profer. 

Et  enueia'm,  per  Saint  Salvaire, 
en  bona  cort  avols  violaire, 
et  a  pauca  terra  trop  fraire, 
et  a  bon  ioc  paubres  prestaire; 
so  et  enoia'm,  per  Saint  Maisei, 
doas  penas  en  un  mantel, 
e  trop  parier  en  un  castel, 
e  rics  hom  ab  pauc  de  revel, 
et  en  tornei  dart  e  quairel. 


Et  enueia'm,  si  Dieus  mi  vailla,  65 

longa  taula  ab  breu  toailla, 

et  hom  qu'ap  mas  ronhozas  tailla, 

et  ausbercs  pesanz  d'avol  mailla; 

et  enoia'm  estar  a  port, 

quan  trop  fa  greu  temps  e  plou  fort;      co 

e  entre  amics  dezacort 

m'enueia,  em  fai  piegz  de  mort, 

quan  say  que  tenson  a  lor  tort. 

E  dirai  voe  que  fort  me  tira: 

veilla  gazals      . gö 

e  paubra  soudadeir'aira, 

e  donzels  qui  sas  cambas  mira; 

et  enoia'm,  per  Saint  Aon, 

dompna  grassa  ab  magre  con, 

e  senhoratz  que  trop  mal  ton;  tu 

qui  no  pot  dormir,  quant  a  son, 

maior  enoi  non  sai  el  mon. 

Ancar  i  a  mais  que  m'enoia. 

cavalcar  ses  capa,  de  ploia, 

e  quan  trob  ab  mon  caval  troia  t» 

qui  sa  maniadoira  li  voia; 

et  enoiam  e  no'm  sab  bo 

de  sella  quan  croll'a  l'arco, 

e  fivella  ses  ardaillo, 

e  malvaitz  hom  dinz  sa  maiso  so 

que  no  fa  ni  ditz  si  mal  no. 

Lo  Monge  ae  Montaitdon. 


44.  Plazer. 

E.  Philippson,  ibid.  S.  54;    O.  Klein,  ibid.  S.  51   (beide  nach  CE),  Duc  de  la  Salle 
de  Rochemaure- R.  Lavaud,  ibid.  II,  /.  330. 


Molt  mi  platz  deportz  e  gaieza, 
condugz  e  donars  e  proeza, 
e  dona  franca  e  corteza 


e  ae  respondre  ben  apreza, 
e  platz  m'a  nc  home  franqueza 
e  vas  son  enemic  maleza 


31.  puta  veilla  quan  Kl.  33.  D'avol  home  Kl.  34.  c.  ab  (a  C)  caual  per  g.  Phil,  (mit 
CR),  per  via  quant  a  g.  DI,  quan  per  via  a  g.  Kl.  B.-K.  39.  velha  caserna  (que  cerna  C)  Ph. 
(mit  CR),  veilla  galerna  Kl.  40.  Q.  ella  flara  en  la  t.  Kl.  41.  car  es  de  fer  Kl.  42  bis  45. 
Avols  hom  qu'a  bella  moiller,  E  per  gelosia  la  fer,  e  fai  o  ben  qui  la  enquer  E  no  lo  lais  per 
marit  fer  Kl.  46.  Enoia  me  Kl.  48.  a]  en  Kl.  55.  Enoja  me  Kl.  57.  ab  mas  roinos  quan  t. 
Kl.  60.  t.  cor  g.  venz  Kl.  61.  lies  a.  de  d.  ?  62.  Aquel  enois  m'es  p.  Kl.  65.  qu'a  trops  se 
gira  C,  quan  trop  s'atira  Kl.  Ph.  B.-K.  (mit  R)t  V.  gaal  que  fai  formia  DI,  lies  quan  trops  atira  ? 
71.  Que  Kl.  Ph.  (mit  CR),  E  DI  72.  s.]  a  Kl.  74.  ab  p.  Kl.  76.  manjaura  Kl.  11.  e]  quar 
Kl,     78.  crotlon  l'argo  Kl.  Ph.  (mit  DI)     81.  Car  no  di  ni  fai  s'enoi  no  Kl. 

Bei  Kl.  andere  Slrophentr.hmg  versucht. 


St.   45   u.   46. 


Plazer.     Baiada  und  Datisa. 


85 


E  platz  me  hom  que  gen  me  sona 
e  qiii  de  bon  talan  me  dona, 
e  ricx  hom  quan  no  mi  tensona; 
10  em  platz  qui'm  ditz  be  nim  razona, 
e  dormir  quan  venta  ni  trona, 
e  gras  salmos  az  ora  nona. 

E  platz  mi  be  lai  en  estiu 
que'm  soiorn  a  fönt  o  a  riu, 
is  e'ill  prat  son  vert  e*l  flors  reviu 
e  li  auzelhet  chanton  piu 
e  m'amigua  ve  a  celiu 
e  loy  fauc  una  vetz  de  briu. 


E  platz  mi  be  qui  m'aculhia, 

e  quan  gaire  no'n  truep  fadia;  20 

e  platz  mi  solatz  de  m'amia, 

baizars,  e  mais  si  loi  fazia; 

e  si  mos  enemicx  perdia 

mi  platz,  e  plus  s'ieu  loi  tolia. 

E  plazon  mi  be  companho,  20 

cant  entre  mos  enemicx  so 
et  auze  be  dir  ma  razo 
et  ill  l'escouton  a  bando. 

Lo  Monge  de  Montaudon. 


Quant  3o  gilos  er  fora, 
bei  ami, 
yene-vos  a  mi. 


Baiada  cointa  e  gaia 
5  qant  lo  gilos  er  fora  . 

faz,  cui  pes  ne  cui  plaia, 

qant  lo  gilos 

pel  dolz  cant  qe  m'apaia, 
qe'us  audi 
10     seir  e  de  matin. 

qant  lo  gilos  *  .  .  .   - 

Amic,  s'eu  vos  tenia 

qant  lo  gilos  .  . 
dinz  ma  chambra  garnia, 


45. 
Baiada  und  Dansa. 

Zeitschrift  für  roman.  Philol.  IV  503  (nach  Q) 

qant  lo  gilos  .  .  .  . 
de  ioi  vos  baisaria, 
qar  n'audi 
ben  dir  l'autre  di. 

qant  lo  gilos  .  .  .  . 

Se'l  gilos  mi  menaza 

qant  lo  gilos  .  .  .  . 
de  baston  ni  de  maza, 

qant  lo  gilos  .  .  .  . 
del  batre  si  se'l  faza, 
qe*us  an, 
mon  cor  nos  cambi, 
qant  lo  gilos  .  .  .  . 


15 


20 


26 


46. 

Hds.  Q  fol.  5.     Bartsch- Koschimtz,  Chrestomathie  Sp.   267. 


Mort  m'an  li  semblan  qe  ma  dona'm  fai, 
e  li  seu  bei  oil  amoros  e  gai, 

Q'eu  non  trob  coseil,  s'eu  de  li  non  Tai, 
Mort  .... 
§per   q'eu   ioinchas  mas  denant  li  verrai, 

Mort  .... 
preiant  humilment,  qant  far  o  poirai, 


qe*m  facha  socors,  sevals  d'un  dolz  bai. 

Mort  m'an  li  semblan  .  .  . 

Lo  seus  cors  es  blancs  cum  neu  sobre  glai,  10 

Mort 

fresca  sa  colors  cum  rosa  de  mai, 

Mort 

e'l  seu  cabil  sor  cum  aur,  de  qe*m  plai, 


12.  grans  Ph.      15.  v.   e   reverdiu  Kl.   {init  E)      18.  lo   f.  Kl.  {mit  E)     19  bis  24  hinter 
25  bis  28  Kl.     22.  plus  Kl.  {mit  E)     23.  quan  Kl.  (mit  E\ 
2.  bels     26.   /.  no'm  c.  ? 
2.  s.  b.  doppelt;  oilz  amors     5.  mais  ioinchas     10.  seu;  blanc     12.  color 


86 


Lyrik. 


St.  47    u.  48. 


isdolza  e  plaisenz  plus  q'eu  dir  non  sai. 
Mort  m'an 

Anc  Deus  non  en  fes  de  tant  bela  mai, 

Mort  .... 
ni  non  volc  qe  fos,  per  q'eu  l'amarai 

20  Mort  .... 


de  bon  cor  toz  temps  tant  qant  eu  viurai 
e  pois  serai  morc,  s'eu  le  poder  n'ai. 
Mort  .... 

Mos  Bels-Conortz  val  d' autras  tantas  mai 
cum soz  un  ric  palai.  25 


Mort 


47. 

Hds,  Q  5.     Bartsch-Koschwitz,  Chrestomathie  Sp.  269. 


Coindeta  sui,  si  cum  n'ai  greu  cossire 
per  mon  marit,  qar  ne"l  voil  ne*l  desire; 

Q'eu   be*us    dirai  per  qe  son  aisi  drusa: 

Coindeta  sui 

5  qar  pauca  son,  iuveneta  e  tosa, 

Coindeta  sui 

e  degr'aver  marit  dunt  fos  ioiosa, 
ab  cui  toz  temps  pogues  iogar  e  rire. 

Coindeta  sui 

10 la  Deus  no*m  sal,    se  ian  sui  amorosa; 

Coindeta  sui 

de  lui  amar  mia  sui  cubitosa, 

Coindeta  sui 

anz  qant  lo  vei,  ne  son  tant  vergoignosa 
15  q'eu  prec  la  mort  qe*l  venga  tost  aucire. 
Coindeta  sui 

Mais  d'una  ren  m'en  son  ben  acordada : 

Coindeta  sui 


se*l  meu  amic  m'a  s'amor  emendada, 

Coindeta  sui 20 

ve'l  bei  esper  a  cui  me  son  donada ; 

plaing  e  sospir,  qar  nel  vei  nel  remire. 
Coindeta  sui 

E  dirai  vos  de  qem  sui  acordada : 

Coindeta  sui i* 

qe*l  meu  amic  m'a  longament  amada, 
Coindeta  sui 

ar  li    sera  m'amor  abandonada 

el  bei  esper,  q'eu  tant  am  e  desire. 

Coindeta  ?ui 30 

En  aqest  son  faz  coindeta  balada, 
Coindeta  sui  .   .   . 

e  prec  a  toz  qe  sia  loing  cantada 
Coindeta 

e  qe  la  chant  tota  domna  ensegnada,      35 
del  meu  amic  q'eu  tant  am  e  desire. 
Coindeta  sui 


48. 

Hdss.  X  82.     Bartsch- KoschivitZy  Chrestomathie,  Sp.  121;    V.  Crescini,  Manualetto'1 , 
p,  243  (nach  Bartsch);  Singweise  Restori  a.  a.   O.,  p.  21. 


A  l'entrade  del  tens  clar  —  eya 
pir  ioie  recomencar  —  eya 
e  pir  ialous  irritar  —  eya 
vol  la  regine  mostrar 
k'ele  est  si  amourouse. 
a  ia  vi',  a  la  vie,  ialous  I 

lassaz  nos,  lassaz  nos 
ballar  entre  nos,  entre  nos. 


Ele  a  fait  pir  tot  mandar,    —  eya 
non  sie  iusq'a  la  mar  —  eya  10 

pucele  ni  bachelar  —  eya 
que  tuit  non  venguent  dangar 
en  la  dance  ioiouse. 
a  la  vi',  a  la  vie,  ialous! 

lassaz  nos,   lassaz  nos  is 

ballar  entre  nos,  entre  nos. 


15.  plaisen     19.  uole;  lamerai     22.  poi  serda     24.  Mon  bei  conort;  tantes     25.  nersum  ueirc 
3.  lies  p.  q.  s.  azirosa  ?     7.  aue     10.  no'm]  ml;   ia  s.     22.  Piaiger  e  s.     24  bis  30  hinter 
31  bis  37     28.  le  s.      31.  coideda     33.  pret  a  tut 


St.  49. 


Baiada  und  Dansa. 


87 


Lo  reis  i  vent  d'autre  part  —  eya 
pir  la  dance  destorbar  —  eya 
que  il  est  en  cremetar  —  eya 
20  que  on  ne  li  vuelle  emblar 

la  regine  avrillouse. 
a  la  vi',  a  la  vie,  ialous! 

lassaz  nos,  lassaz  nos 
ballar  entre  nos,  entre  nos. 

25  Mas  pir  neient  lo  vol  far,    —  eya 

k'ele  n'a  soing  de  viellart  —  eya 
mais  d'un  legeir  bachelar  —  eya 
ki  ben  sache  solacar 


la  donne  savorouse. 
a  la  vi',  a  la  vie,  ialous!  et> 

lassaz  nos,  lassaz  nos 
ballar  entre  nos,  entre  nos. 

Qui  donc  la  veist  dangar  —  eya 
e  son    gent  cors  deportar  —  eya 
ben  puist  dire  de  vertat  —  eya        ss 
k'el  mont  non  aie  sa  par 
la  regine  ioiouse. 
a  la  vi',  a  la  vie,  ialous ! 

lassaz  nos,  lassaz  nos 
ballar  entre  nos,  entre  nos.  4tt 


49. 

MG  369  (E):  K,  Bartsch,  Denkmäler  der provenzalischen  Litter atur,  Stuttgart  1856, 
S.  2  ;  Otto  Hoby,  Die  Lieder  des  Trobadors  Guiraut  et Espanha,  Freiburg,  191 5,  S»  43. 

Lo  fin  cor  qu'ie'us  ai  .     m'ausi,  dona  gaia, 

si  de  vos  non  ai       ioi  ni  re  que'm  plaia, 

M'ami'a  bei  cors       blanc  com  flor  de  lire, 
avinen  e  pros,       don  ay  lo  bendire, 
5  qu'ieu  am  mais  de  vos,       dona,  lo  dezire 

que  d'autra  sim  fai       tot  so  que  mi  plaia. 

Ailas,  que  farai?       e  voletz  m'ausirer 
c'ab  un  dous  esgar       m'avetz  dat  consire; 
e  faitz  gran  pecat,       quar  tan  greu  martire 
10  mi  faitz  esperar,       si*us  tenetz  tan  cara. 

Si  de  vos  non  ai 

merce  prec  que*us  vensa, 

quar  autra  no*m  plai       ni  tan  no  m'agensa, 
quar  per  ver  ieu  sai       qu'es  la  plus  veraia. 

15  Baladeta,  vai       tost,  de  cors,  ten  via 

e  saluda  me      ma  douset'amia; 
e  si  bon  cor  m'a,       prec  quez  ill  m'o  dia, 
e  si  non  lo  m'a,       prec  que  merce  m'aia. 

No  i  gardetz  ricor,       mas  l'amor  que'm  lia, 
20  e  quem  detz  un  bai,       enans  que  m'en  vaia. 

22  bis  24  von  ialous  an  fehlt  26.  soig  31,  32  fehlen  35.  vertar;  eine  Silbe  zu  viel 
36.  aie]  sie. 

3.  blanca;  lire]  li;  Hoby:  M'amia,  bei  c.  4.  ay]  ap  6.  si*m]  no;  ni  t.  s.  quem  p.  Hoby: 
f.  ia  t.  s.  que'm  p.  10.  c.]  ßa.  schlägt  vor  gaia  11  bis  14  hinter  15  lis  18  II,  12  Lücke 
14.  i.  s.  p.  u.  15.  V.  b.  19.  lies  gardes  J  20.  lies  des^  Ohne  Verfassernamen,  von  Bartsch 
dem  Guiraut  d* Espanha  zugeschrieben. 


88 


Lyrik, 


St.  50  u.   51. 


C.    Appel,    Provenzalische   Inedita   aus 

O.  Hoby, 
Dona,  si  tot  no'us  es  preza 
de  l'amor  don  ieu  soi  pres, 
autra  nora  pot  far  conqueza 
tal  per  qu'eu  sia  conques, 

b  Car  autra  mon  cor  non  denha 
ni*m  platz  que  nuiU'autram  denh 
ni  que  ia  a  mi  atenha, 
pos  qu'ieu  a  vos  non  atenh; 
aital  maneir'ai  enpreza 

10  ab  mon  cor,  qui  s'es  enpres 
en  vos  amar,  gent  apreza 
don'  ab  bei  cors  gent  apres. 

Adonx  sufretz  que"us  destrenha, 
dona,  l'amors  qurm  destrenh; 
ise,  si'us  platz,  ma  vida'n  tenha 
de  vos,  pos  la  mort  en  tenh; 
c'aisi's  tanh,  gentil  corteza 
don    ab  gentil  cors  cortes, 


50. 

Pariser   Handschriften,    S.    157    (nach  E)\ 
a,  a,   0.t  S.   14. 

que  res  qucus  plassa,  no'ra  peza, 
nim  pot  res  plazer  que'us  pes. 

Mas  tem  quel  dezirs  m'estenha 
tan  c'ab  un  pauc  nom  estenh, 
qu'ieu  ai  de  vos,  on  pretz  renha, 
dona;  e  quar  lai  non  renh 
e'n  vos  estenc  per  malmeza 
ma  vida,  si  tot  mal  m'es^ 
prec  per  vostr'onrad'auteza 
sei  ioi  qu'el  mon  plus  aut  es. 

Na  Belengueira,  largueza 
de  gen  parlar,  don  largu'es, 
salva  son  pretz,  e'ill  beleza 
creis   valor,    don  plus  bel'es. 

Bei  Proensal,  tal  promeza 
c'anc  no*m  atendet,  promes 
vostre  gens  cors,  de  que*m  pe^a, 
e  prec  n'Autreiat  qne'ill  pes. 

Guiraut  d'Espanha. 


SS 


30 


BS 


51. 

MG  535  (E)\  Viez,  Altromanische  Sprachdenkmale,  Bonn  1846,  S.   119; 

O.  Hoby,  a.  a.   O.,  S.  47. 

fort  nie  meravill  de  vos 


Per  araor  soi  gai, 
e  no*m  n'estrairai 
aitan  quan  viurai, 
na  Cors-Covinen. 

sEu'm  levei  un  bon  mati, 
enans  de  l'albeta; 
anei  m'en  en  un  vergier 
per  cuillir  violeta; 
et  auzi  un  chan 
bei,  de  luenh ;  gardan 
trobei  gaia  pastorela 
sos  anhels  gardan. 

»Dieus  vos  sal,  na  pastorela 
Color-de-rozeta; 


10 


com  estaitz  soleta; 
bliaut  vos  darai, 
si  penre'l  vos  plai, 
menudet  cordat 
ab  filetz  d'argen.«   — 

»Per  fol  vos  ai,  ca valier, 
plen  d'auradura, 

quar  vos  mi  demandas 
so  don  non  ai  cura. 
pair'e  maire  ai, 
e  marit  aurai, 
e  si  a  Dieu  plai, 
far-m'aun  onramen. 


20 


SS 


3a.  /.  valors/* 

5.  Eu  me     II.  Zwei  Silben  zu  ziel;  streiche  gaia     17.  farai     22.  Eine  Silbe  fehlt;  lies  E  p. 
23.  Eine  Silbe  fehlt;  lies  Per  que  oder,  mit  Hoby,  de  mi 


St.  52. 


Eslamfiida. 


89 


A  Dieu,  a  Dieu,  cavalier, 
so         que  mon  pairem  crida, 
qu'ieu  lo  vei  la  ius  arar 
ab  bueus  sel'artigua; 
que  semenam  blatz, 
cuillirem  n'asatz, 
&&  e  si  acaptatz, 

dar-vos-em  fromen.« 


E  quant  el  Ten  vit  anar, 
mes  se  apres  ela, 

pres  la  per  la  blanqua  man 
gieta  Ten  l'erbeta; 
tres  vetz  la  baizet, 
anc  mot  non  sonet, 
e  quan  venc  a  la  quarteta 
»senher,  a  vos  mi  ren.« 


40 


52. 

Estampida. 

Hdss,  C  124  (MG  971,),  M1   106,  M2  250  (MG.  970^,  R  62;  Singweise  Lom- 

matzschy  a.  a.   O.,  S.  447. 


Kalenda  maya 
ni  fuelhs  de  faya 
ni  chanz  d'auzelh     ni  flors  de  glaya 
non  es  quem  playa, 
5  pros  domna  guaya, 

tro  qu'un  ysnelh        messatgier  aya 
del  vostre  belh  cors,    quem  retraya 

plazer  novelh  qu'amors  m'atraya, 

e  iaya 
10  e'm  traya 

vas  vos,        domna  veraya; 
e  chaya 
de  playa 
•1  gelos,         ans  que*m  n'estraya. 

15  Ma  belh'amia, 

per  Dieu  no  sia 
que  ial  gelos  de  mon  dan  ria; 

que  car  vendria 
sa  gelozia, 
so  si  aitals  dos  amans  partia; 

qu'ieu  ia  ioyos  mais  no  seria, 

ni  ioys  ses  vos  pro  nom  tenria; 


tal  via 

faria, 
qu'om  ia       mais  nom  veiria;  2» 

seih  dia 

morria, 
donna  pros,  qu'icus  perdria. 

Quom  er  perduda 
ni  m'er  renduda  eo 

dona,  s'enans  non  Tai  aguda? 

que  drutz  ni  druda 
non  es  per  cuda ; 
mas  quant  amans       en  drut  se  muda, 
l'onors  es  grans  queylh  n'es  creguda;  05 

e'l  belhs  semblans    fai  far  tal  bruda; 
que  nuda 
tenguda 
no'us  ai         ni  d'als  veneuda; 

volguda,  4@ 

crezuda 
vos  ai,  ses  autr'  aiuda. 

Tart  m'esiauzira, 
pus  ia*m  partim, 


32.  b.  apres  s.  a.  37.  Die  Erzählung  geht  von  der  ersten  zur  dritten  Person  über. 
39.  Apres  la  per  la  man  blanqua  43.  Zwei  Silben  zu  viel;  streiche  quan  venc  44.  Eine  Silbe 
zu  viel;  l.  senh'  ? 

2.  fior  C%  fuelh  R  3.  chan  CR ;  flor  CR  4.  No  crey  C,  Non  truep  R  5.  domne  g.  C 
6.  messatie  naya  R  7.  qim  Ml  8.  quel  cor  me  traya  C  9.  quieu  naya  (7,  quieu  aya  R 
13.  Desplaya  M'M1  14.  *1  fehlt  CR  15.  A  C,  Ai  R  17.  '1  fehlt  C\  del  m.  Ml  18.  Quar  trop 
C\  bem  R  20.  partria  M%  21  iamais  ioyos  no  s.  CM' M*  22.  ioy  CR  25.  Quoms  if'M1;  Que 
mais  hom  C  26.  Q'l  R  28.  D.  quieu  (que  R)  uos  p.  CR  30.  m'  fehlt  R  32.  Quar  drut  C 
33.  es]  ue  C\  per  guda  R  34.  M.]  Qe  mas  M * ;  lamans  R\  Trol  nom  damans  C  35.  n'  fehltR 
36.  bei  JE;  fai  leu  la  b.  C  37.  muda  C  39.  Nos  MM*  41.  temsuda  CR  42.  Aurai  C  43. 
Greu  CR;   meschauzira  MlMl     44.  iam]  quem  R 


90 


Lyrik. 


St.  53  «•  54- 


45  Belhs  Cavaliers,        de  vos  ab  ira ; 
qu'alhor  no*s  vira 
mos  cors,  nim  tira 
mos  deziriers,  qu'als  non  dezira; 

qu'a  lauzengiers         sai  qu'abelhira, 
sodonna,  qu'estiers       non  lur  garira. 
tals  vira, 
sentira 
mos  dans,     quils  vos  grazira, 
qucus  mira, 
consira 
cuidans,  don  cors  sospira. 

Dona  grazida, 
quecx  lauz'  e  crida 


BS 


vostra  valor,  qu'es  abelhida; 

e  qui'us  oblida, 
pauc  li  val  vida. 
per  qu'ie'us  azor,      don'  eyssernida? 
quar  per  gensor        vos  ai  chauzida, 
e  per  melhor  de  pretz  complida, 

blandida, 
servida 
genses  qu'  Erecx  Eni  da. 

bastida 
fenida, 
n'Engles,        ai  l'estampida. 

Raimbaut  dt    Vaqueit as . 


CO 


HZ 


70 


Alba, 
53. 

Bartsch-Koschwitz,  Chrestomathie  provengale ,    Sp.   107;  Mahn,   Gedichte  132 

(beide  nach  Hds.  C). 


En  im  vergier  sotz  fuella  d'albespi 
tenc  la  dompna  son  amic  costa  si, 
tro  la  gayta  crida  que  l'alba  vi. 
oy  Dieus,  oy  Dieus,  de  l'alba!  tan  tost  ve. 

8  »Plagues  a  Dieu  ja  la  nueitz  non  falhis 
nii  mieus  amicx  lonc  de  mi  no's  partis 
ni  la  gayta  jorn  ni  alba  no  vis! 
oy  Dieus,  oy  Dieus,  de  l'alba !  tan  tost  ve. 

Bels  dous  amicx,  baizem  nos  yeu  e  vos 
10aval  eis  pratz,  on  chanto'ls  auzellos, 
tot  o  fassam  en  despieg  del  gilos. 
oy  Dieus,  oy  Dieus,  de  l'alba  1  tan  tost  ve. 


Bels  dous  amicx,  fassam  un  joc  novel 
yns  el  iardi,  on  chanton  li  auzel, 
tro  la  gaita  toque  son  caramelh.  18 

oy  Dieus,  oy  Dieus,  de  l'alba !  tan  tost  ve. 

Per  la  doss'  aura  qu'es  venguda  de  lay, 
del  mieu  amic  belh  e  cortes  e  gay, 
del  sieu  alen  ai  begut  un  dous  ray.c 
oy  Dieus,  oy  Dieus,  de  l'alba !  tan  tost  ve.  a<> 

La  dompna  es  agradans  e  plazens, 
per  sa  beutat  la  gardon  mantas  gens, 
et  a  son  cor  en  amar  leyalmens. 
oy  Dieus,  oy  Dieus,  de  l'alba !  tan  tost  ve. 


54. 

K.  Bartsch,  Provenzalisches  Lesebuch  103;  Mahn,   Gedichte  89  (beide  nach  C.) 


tro  la  gaita  de  la  tor 
escria :  drutz,  al  leuar ! 
qu'ieu  vey  l'alba  e*l  iorn  clar. 


Quan  lo  rossinhols  escria 
ab  sa  par  la  nueg  e*l  dia, 
yeu  suy  ab  ma  bell'  amia 
ios  la  flor, 

45.  Belli  caualier  C  46.  nom  C\  tira  CR  47.  Mon  cor  G\  nis  R\  uira  CR  49.  Car  R; 
cabelsira  R  50.  Mos  mals  C\  gandira  CR  51.  Tal  C  53.  Mon  dan  R;  mals  C\  que  nol  g.  R 
54.  Quieus  R  56.  Pensan  CR;  d.]  que  R;  cum  cor  dezira  C  60.  quis  o.  Ml  62.  honor  R 
64.  guarnida  C  65.  Blandide  R  67.  Genser  M'M1;  Us  ai  plus  que  res  que  uida  C%  Car  es 
genser  en  vida  R  70.  mestampida  R.  . —  Der  Text  nach  S9  im  Auuari  Ja  Institut  d'EsiuJis 
Cata/ans,  Barcelona   1907 ,  p.  440.     S 9  geht  mit  CR. 


St.  55  u.  56. 


Alba. 


91 


55. 

Hdss.   C.  266;  Kopenhagen   108  (Zeitschrift  f.  roman.  Phil.  7396);  Schultz-Gora, 

Elementar  buch,  S.   151. 


Us  cavaliers  si  iazia 
ab  la  re  que  plus  volia; 
soven  baizan  li  dizia: 
doussa  res,  ieu  que  farai? 
ßque'l  iorns  ve  e  la  nueytz  vai. 

ai! 
qu'ieu  aug  que  li  gaita  cria: 

vial 
sus!  qu'ieu  vey  lo  iorn  venir 
10  apres  l'alba. 

Doussa  res,  s'esser  podia 
que  ia  mais  alba  ni  dia 
no  fos,  grans  merces  seria, 
al  meyns  al  luec  on  estai 

15 fis  amicx  ab  so  quel  plai. 
ay  1 
qu'ieu  aug  que  li  gaita  cria: 

vial 
susI  qu'ieu  vey  lo  iorn  venir 

20  apres  l'alba. 

Doussa  res,  que  qu'om  vos  dia, 
no  cre  que  tals  dolors  sia 
cum  qui  part  amic  d'amia, 
qu'ieu  per  me  mezeys  o  sai. 
2sa>lasl  quan  pauca  nueyt  fail 
ayl 


qu'ieu  aug  que  li  gaita  cria: 

vial 
susl  qu'ieu  vey  lo  iorn  veni* 
apres  l'alba. 

Doussa  res,  ieu  tenc  ma  via; 
vostres  suy,  on  que  ieu  sia. 
per  Dieu,  no  m'oblidetz  mia, 
quel  cor  del  cors  reman  sai, 
ni  de  vos  mais  no'm  partrai. 

ay! 
qu'ieu  aug  que  li  gaita  cria: 

vial 
susl  qu'ieu  vey  lo  iorn  venir 
apres  l'alba. 

Doussa  res,  s'ieu  no'us  vezia, 
breumens  crezatz  que  morria, 
que'l  grans  dezirs  m'auciiia; 
per  qu'ieu  tost  retornarai, 
que  ses  vos  vida  non  ai. 

ayl 
qu'ieu  aug  que  li  gaita  cria: 

vial 
susl  qu'ieu  vey  lo  iorn  venir 
apres  l'alba. 

Bsrtran  d' Alamano  (C)  oder  Gaueehu 
Faidit  (Kop.) 


30 


Si 


4.0 


45 


56. 


Hdss.  CEPRS&T;   P.  Meyer ,    Recueil  d'anciens  textes,  p.  82.     Sitzungsber.  der  k. 

bayr.  Akad.  d.    IV.  zu  München,  phil.-hist.  XI.,   1885,  S.   113;    Bartsch- Koschwitz, 

Chrest.  prov..    Sp.   109;    Crescini,  Manualetto'2 y  p.  250;   Rolsen,    Gir.  de  Bornelh, 

S.  34  2;    Singweise  Lommalzsch,  a.  a.   O.,  S.  431. 


»Reis  glorios,  verais  lums  e  clartatz, 
Deus  poderos,  senher,  si  a  vos  platz, 
al  meu  companh  siatz  fizels  aiuda, 
qu'eu  non  lo  vi,  pois  la  noitz  fon  venguda ; 
5  et  ades  sera  l'alba.  < 


»Bei  companho,  si  dormetz  o  veillatz? 
non  dormatz  plus,   suau  vos  ressidatz, 
qu'en  orien  vei  l'estela  creguda 
qu'amena'l  iorn,  qu'eu  Tai  ben  coneguda ; 
et  ades  sera  l'alba.« 


19 


1.  si  fehlt  Kop.  2.  quel  Kop.  5.  iorn  C\  nueyt  C\  iorn  sen  uen  e  la  im^g  sen  uai  Kop. 
Von  qu'ieu  v.  7.  auf  v.  9.  gesprungen  Kop.  12.  nalba  Kop.  14.  en  L  Kop.  15.  aman» 
Kop.  20,  30.  Aprop  Kop.  21.  vos]  si  Kop.  22.  Tan  gran  dolor  non  cre  sia  Kop.  24.  lo  Kop. 
25.  tan  pauc  las  n.  f.  Kop.  31  bis  40  fehlt  Kop.  41.  sieus  Kop.  42.  De  gran  dolor  ieu  nioria 
Kop.     43.  fehlt  Kop;  gran  0    44.  P.  que  breumens  tornaria  Kop. 

9.  C'adus  lo  i.  Me.  Cr.  (mit  RT  gegen  CEPSg) 


92 


Lyrik. 


St.  57. 


»Bei  companho,  en  chantan  vos  apel: 
non  dormatz  plus,  qu'eu  aug  chantar  l'auzel, 
que  vai  queren  lo  iorn  per  lo  boscatge; 
et  ai  paor  quei  gilos  vos  assatge; 
33  et  ades  sera  l'alba.c 

»Bei  companho,  issetz  al  fenestrel 
et  regardatz  las  ensenhas  del  cel ; 
conoisseretz  si'us  soi  fizels  messatge. 
Si  non  o  faitz,  vostres  n'er  lo  dampnatge ; 
2«  et  ades  sera  l'alba.c 

»Bei  companho,  pos  me  parti  de  vos, 
eu  no'm  dormi  nim  moc  de  genolhos, 


anz  preguei  Dieu,  lo  filh  Santa  Maria, 
que'us  mi  rendes  per  leial  companhia; 

et  ades  sera  l'alba.c  25 

»Bei  companho,  la  foras  als  peiros 
mi  preiavatz  qu'eu  no  fos  dormilhos, 
enans  veilles  tota  noit  tro  al  dia; 
ara  nous  platz  mos  chans  ni  ma  paria; 

et  ades  sera  l'alba.c   —  80 

» »Bei  dos  companh,  tan  soi  en  ric  soiorn 
qu'eu  no  volgra  mais  fos  alba  ni  iorn, 
car  la  gensor  que  anc  nasques  de  maire, 
tenc  e  abras,    per  qu'eu  non  prezi  gaire 


lo  fol  gelos  ni  l'alba.c c 


35 


Guiraut  de  Bornelh, 


Per  grazir  la  bona  estrena 
d'amor  quem  ten  en  capdelh, 
e  per  aleuiar  ma  pena 
vuelh  far  alb'  ab  son  novelh. 
«la  nuech  vey  clara  e  serena 
et  aug  lo  chan  d'un  auzelh, 
en  que  mos  mais  se  refrena, 
don  quier  lo  iorn  et  apelh. 
Dieusl  quäl  enueg 
10  mi  fay  la  nuegl 

per  qu'ieu  dezir  l'alba. 

Qu'ie'us  iur  pels  sans  evangelis 
que  anc  Andrieus  de  Paris, 
Floris,  Tristans  ni  Amelis 

15  no  fo  vas  amor  tant  ns. 

depus  mon  cor  li 

us  pater  noster  non  dis, 

ans  qu'ieu  disses :  qui  es  in  cotlis, 

fon  ab  Heys  mos  esperis. 

20  Dieus!  quäl  enueg 

mi  fay  la  nuegl 
per  qu'ieu  dezir  l'alba. 


57. 

Ifdss.  C.  347,  R  99. 

En  mar,  en  plan  ni  en  roca 
non  puesc  ad  amor  gandir, 
mais  non  creyrai  gent  badoca 
quem  fasson  de  lieys  partir; 
qu'ayssrm  punh  al  cor  e*m  toca 
em  tolh  maniar  e  dormir 
que,  s'ieu  era  en  Antioca, 
yeu  volri'  ab  lieys  morir. 
Dieus!  quäl  enueg 
mi  fay  la  nuegl 
per  qu'ieu  dezir  l'alba. 

Amors,  yeu  saupra  gent  tendre 
e  penre  ors  o  laupart 
o  per  far  fort  castelh  rendre, 
mas  vas  vos  non  truep  nulh'  art  \ 
ni  no'm  play  ab  vos  contendre, 
qu'ayssi  quo'n  ai  maior  part, 
suy  plus  volpilhs  al  defendre 
e*n  ay  mil  tans  de  regart. 
Dieusl  quäl  enueg 
mi  fay  la  nuegl 


?* 


30 


34 


40 


per  qu'ieu  dezir  l'alba. 

Guillem  oder  Uc  de  la  Bacallaria. 
15.    Sius  consec  enans  l*a.  Me.  {mit  EPSff  gegen  CRP)     17.  esgardatz  B.-K.   (esg.  PR^S, 
engardatz  E  gegen  reg.  CT)\  estelas  Me.  Ko.  (ensenhas  ER  München,  gegen  estelas  CP^ZT).    Die 
7.  Strophe  hält  Kolsen  für  tmecht. 

2.  damors  R     12.  Quieu  i.  R     15.  foron  damor  C     16.  donelis  (==  done/li*s  ?)  C,  doneris  R 
17.  nostrer  C     19.  a  1.  C    35.  Enipenre  R     36.  for  C    37.  vas]  ab  R    41.  regartz  R. 
Guillem  {J.  I.  B.)  in  C  reg.  R  zugeschrieben ;  Huc  C. 


Den 


St.  58- 


Alba. 


93 


58. 

Hdss.  C  380,    V  119,  (Archiv  36,  455),  Z  157. 


Esperansa  de  totz  ferms  esperans, 
flums  de  plazers,  fons  de  vera  merce, 
cambra  de  Dieu,  ortz  don  naysso  tug  be, 
repaus  ses  fi,  capdels  d'orfes  enfans, 

5cossolansa  dels  fis  descossolatz, 
frugz  d'entier  ioy,  seguransa  de  patz, 
portz  ses  peril,  porta  de  salvan  port, 
gaugz  ses  tristor,  flors  de  vida  ses  mort, 
maire  de  Dieu,  dona  del  fermamen, 

losoiorns  d'amicx,  fis  delietz  ses  türmen, 
de  paradis  lums  e  clardatz  et  alba. 

Glorioza,  tant  es  la  ioya  grans 

que*us  venc  de  seih  quel  mon  capdelha  e  te, 

que  vos  lauzan  no  pot  hom  dir  mas  be, 

lßsi  totz  lo  mons  n'era  tostemps  lauzans, 
quar  en  vos  son  totas  plazens  bontatz, 
gaugz  et  honors,  salutz  e  caritatz; 
verdiers  d'amor,  qu'el  tieu  pressios  ort 
dissendet  frugz  que  destruys  nostra  mort ; 

20verga  seca,  fazen  frug  ses  semen, 
porta  del  cel,  via  de  salvamen, 
de  totz  fizels  lums  e  clardatz  et  alba. 

Plazens  dompna,  qu'en  vos  a  plazers  tans 
que  totz  lo  mons  no'n  dirial  mile; 
25  glorioza,  pus  que  tant  as  de  be, 
membre't  de  me  e  de  totz  tos  clamans, 
que'l  tieus  gens  cors  fon  per  nostr'ops  creatz. 
cors  gracios,  ples  de  totas  beutatz, 


pus  que  ses  te  non  pttesc  trobar  cofort, 
perduy  me  lay  on  es  vida  ses  mort,        so 
pres  del  tieu  filh,  que  m'a  fach  de  nien, 
si  qu'ieu  veya'l  sieu  gay  captenemen, 
lay  on  no  falh  lums  ni  clardatz  ni  alba. 

A,  quon  seran  iauzens  e  benanans 

tug  vostr*  amic  d'entier  ioy  per  iasse  l     35 

e   pus  Dieus  vol. qu'en  vos  sion  tug  be, 

gloriosa,  siatz  de  mi  membrans; 

e  si  tot  s'es  grans  vostra  sanctitatz, 

no  m'oblidetz,  dompna,  per  mos  peccatz, 

qu'ayssi  quon  son  mey  falhimen  pus  fort,  40 

m'es  maiers  ops  quem  desliuretz  de  mort; 

e  quar  de  vos  auta  merce  n'aten, 

merce  m'aiatz  per  vostre  chauzimen, 

que  mi  siatz  lums  e  clardatz  et  alba. 

Qu'ieu  falhitz  fals  mi  sent  greus  e  pezans  45 
per  mos  fols  faitz,  et  ai  razon  de  que, 
quar  gran  sol  mal  qu'ay  faitz,  e  pauc  li  be, 
ein  dich  tafur,  per  qu'ieu  suy  merceyans 
que'm  razonetz,    plazens  dompna,   si«us 

platz, 
lay  on  seran  dregz  iutiamens  donatz,      50 
que  no  y  valran  plag  ni  agur  ni  sort, 
ans  aura  quecx  per  se  paor  de  mort; 
vos  me  mostratz  al  iorn  del  iutiamen 
vostre  car  filh  ab  cara  resplanden, 
quem  don  ab  ioy  lum  e  clardat  et  alba. 05 


2.  Flum  Z  3.  ort  C\  on  VZ  4.  capdul  Z  5.  descossolans  V  7.  dels  saluans  portz  V\ 
portz  Z  (In  Z  statt  t  im  Auslaut  stets  tz  geschrieben.)  8.  Gaug  CV,  flor  Z;  mortz  VZ 
10.  Soiorn  CZ;  damic  V  II.  De  totz  fizels  VZ  13.  del  cel  Z  14.  pot  fehlt  Z  15.  tot  C\ 
tost.]  de  uos  V\  lauzan  Z  16.  beutatz  VZ  17.  honor  Z  18.  Verdier  C,  Verges  Z  19.  Dissen- 
detz  Z  20.  fazens  V\  frugz  Z  21.  de  c.  V  22.  De  paradis  VZ  23.  Plazen  Z\  qu'  fehlt  Z 
24.  tot  0  25.  G.  e  p.  tantz  Z  27.  tyeu  gen  Z\  nostres  o.  Z  28.  plen  Z\  tota  Z  29.  tu  Z 
30.  Adui  V;  Perdonam  Z  31.  queus  a  V,  ques  a  Z  32.  que  ueia  son  Z  33.  1.]  iorns  C\ 
Lai  on  esta  beutatz  e  iorns  et  a.  V  34.  Ay  VZ\  sera  V  35.  Totz  vostramix  V\  iasse]  jacer  Z 
36,  37]  Wiederholung  von  v.  25,  26  {aber  p.  q.]  e  pus  und  Membreus)  Z  40.  Ayssi  Z\  q.] 
quäl  V  41.  maiors  V,  maior  Z  44.  Caisim  V  45.  greu  V  46.  forfaitz  VZ  47.  grans  C\ 
sols  mals  0;  mals  Z  49.  plazen  Z  50.  sera  graus  V\  iutziamen  Z  51.  ualo  V,  ualra  Z 
53.  m.  m.  dompna  al  i.   V    55,  lums  Z 


94 


Lyrik. 


St.  59. 


Poderos  Dieus,  verays  e  merceyans, 
merce  m'aiatz,  qu'ieu  vos  azor  e'us    crc 
e*us  ren  lauzor  de  l'honor  e  del  be 
que  m'avetz  fag  temps,  iorns  e  mes  et  ans ; 

66  Dieus,  paire,  filhs,  salvaire,  Crist  nomnatz, 
sayns  esperitz  e  vera  trinitatz, 
als  peccadors  donatz  via  e  conort 
co*s  desliuron  dels  liams  de  la  mort, 
e'ls  faitz  venir  al  veray  iauzimen, 

6ß  on  seran  fait  maynt  glorios  prezen, 
lay  on  estan  iorns  e  clardatz  et  alba. 


Lo  sons  mortals  estenh  la  folla  gen. 
leu  si  qui  dorm  1  mentre  qu'a  merce  pren 
Dieus    peccadors,   quel  iorns    ven   apres 

l'alba. 

Vida  don  Dieus  ab  ioy  ses  marrimen 

en  paradis  ab  tot  lo  sieu  coven 

a  totz  ayssels  que  diran  aquest'alba. 

Guilhem  d' Autpol. 


70 


Romanze. 
59. 

V.  Crcscini,  Manualetto*  p.   193,  A.  Jeanroy,  Les  chansons  de  Guillaume  IX,  Paris 

igij,  p.  i(Hdss.  CE). 


Companho,  faray  un  vers  covinen, 
et  aura  i  mais  de  foudatz,  no  y  a  de  sen, 
et  er  totz  mesclatzd'amor  e  de  ioy  e  de  io  ven. 

E  tenguatz  lo  per  vilan,  qui  nol  enten 

6  o  dins  son  cor  voluntiers  non  l'apren. 

greu  partir  si  fai  d'amor,  qui  la  trob'  a 

son  lalen. 

Dos  cavalhs  ai  a  ma  sselha  ben  e  gen, 

bon  son  et  adreg  per  armas  e  valen, 

e  nois  puesc  amdos  tener,  que  l'us  l'autre 

non  cossen. 

Sils  pogues  adomesiar  a  mon  talen, 
ia  no  volgra  alhors  mudar  mon  guar- 

nimen, 
que  miels  for'  encavalguatz  de  nuill  home 

viven. 

Läuns   fon   dels   montaniers  lo  plus 

corren, 
mas  tan  fera  estranhez'  a  longuamen 
1 5  et  es  tan  fers  e  sal  vatges  que  del  bailar  si  defen. 


u> 


L'autre  fon  noyritz  sa  ius  part  Cofolen, 

et  anc  non  vis  bellazor,  mon  escien ; 

aquest   non    er   ia  camiatz  ni  per  aur  ni 

per  argen, 

Qu'ie'l    doney    a    son    senhor    poli 

payssen, 
pero  sim  retinc  ieu  tan  de  covenen2o 
que,  s'ilh  lo  tenia  un  an,  qu'ieu  lo  tengues 

mais  de  cen. 

Cavallier,  datz  mi  cosselh  d'un  pes- 

samen 
(anc  mais  no  fuy  issai  atz  de  cauzimen) : 
res  non  sai  ab  quäl  mi  tengua  de  n'Agnes 

o  de  n'Arsen. 


De  Gunel  ai  lo  castel  el  mandamen,  21 
e  per  Niol  fauc  ergueill  a  tota  gen, 
c'ambedui  me  son  iurat  e  plevit  per  sa- 

gramen. 

Guilhem,  comte  de  Peitieu. 


56.  perdonans  Y  57.  q  jeu  ja  us  a.  Z  58.  lauzors  V  59.  t.  e  i.  m.  et  a.  C;  t.  mes 
e  i.  et  a.  Z  60.  cristz  V  61.  e  v.]  veraya  Z  62.  cofortz  Z  63.  Ques  d.  C;  del  liam  VZ 
64.  iutgamen  Y  65.  faitz  C;  presan  V  66.  beutatz  e  iorns  et  a.  Z\  L.  o.  sosuelh  beutatz  ni 
iorns  ni  a.  V  67.  L.  s.  es  tals  ques  tenh  C,  L.  s.  m.  es  com  Y,  .e  (Initiale  fehlt)  son  mortal 
estengz  Z    68.  entre  q  Z    69.  Dels  p.  Z;  iorn  Z\  aprop  Z    71.  s.  c.]  fi  .  .  .  uen  V    72.  aquels  VZ. 

I.  Eine  Silbe  fehlt ,  v.  tot  c.  Cr.,  v.  mot  {oder  tot)  c.  /.  5.  Eine  Silbe  fehlt,  v.  qui  n.  l'a. 
Cr,  J.  6.  lies  qui  1  atrob'  ?  9.  /.  Mas  (mit  E  gegen  C)  12.  Eine  Sibe  fehlt,  n.  autr'ome  Cr.  J. 
14.  J.  aitan  {mit  E  gegen  C)  15.  /.  bailar  {mit  C  gegen  E)  21.  /.  sei  {ggen  CE)  24.  /.  Ges 
{gegen  res  C,  e  E);  l.  o  d'Armesen  {s.  60,  31)^     25.  /.  mit  Cr.  J.  Giniel  (gegen  £,   C  fehlt)  ? 


St.  6c. 


Romanze. 


95 


60. 

Hdss,  C  230,  N  225,    V  148.     A.  Jeanroy,   Les  chansons  de  Guillaume  IX,   Paris 
1913,  p.Z  ss.    (ebenso   wie    hier  vorzugsweise  nach    V,    mit  de?n  N  im  allgemeinen 
übereinstimmt;    C  und  N   sind  bei  J.    vollständig   hinter    dem    kritischen   Text  ab- 
gedruckt). 


Farai  un  vers,  pos  mi  somelh 
em  vauc  e  m'estauc  al  solelh. 
donnas  i  a  de  mal  conselh, 

e  sai  dir  cals : 
öcellas  c'amor  de  cavalier 

tornon  a  mals. 

Donna  fai  gran  pechat  mortal 
que  no  ama  cavalier  leal; 
mas  s'ama  monge  o  clergal, 
10  non  a  razo ; 

per  dreg  la  deuria  hom  cremar 
ab  un  tezo. 

En  Alvernhe,  part  Lemozi, 
m'en  aniey  totz  sols  a  tapi. 
istrobey  la  moler  d'en  Guari 

e  d'en  Bernart; 
saluderon  me  simplamentz 

per  Sanh  Launart. 

La  una'm  dis  en  son  lati: 
20  »o,  Dieus  vos  salf,  don  peleri; 
mout  mi  semblatz  de  belh  aizi, 

mon  escient; 
mas  trop  vezem  anar  pel  mont 

de  folla  gent«. 

85  Er*  auziretz  qu'ai  respondut; 
anc  no  li  dis  ni  bat  ni  but 
ni  fer  ni  fust  no  ai  mentaugut, 


mas  sol  aitan: 
»babariol  babariol 

babarian«.  *o 

So  dis  n'Agnes  a  n'Ermessen: 
»trobat  avem  quanam  queren, 
sor,  per  amor  Deu,  l'alberguem, 

que  ben  es  mutz, 
e  ia  per  lui  nostre  conselhs  as 

non  er  saubutz«. 

La  una  m  pres  sotz  so  mantelh, 
menet  m'en  sa  cambra  al  fornelh; 
sapchatz  qu'a  mi  fon  bon  e  belh ; 

e'l  focs  fo  bos,  40 

et  ieu  calfei  me  voluntiers 

als  gros  carbos. 

A  maniar  me  deron  capos, 

e  sapchatz,  agui  mais  de  dos; 

e  no  y  ac  coc  ni  coguastros,  45 

mas  sol  nos  tres, 
ei  pans  fon  cautz  ei  vins  fon  bos 

ei  pebr'  espes. 

»Sor,  s'aquest  hom  es  enginhos 

e  laissa  a  parlar  per  nos?«  —  50 

»nos  aportem  nostre  cat  ros 

de  mantenent, 
quei  fara  parlar  az  estros, 

si  de  rens  ment.« 


In  C  fehlen  v.  I — 12,  19 — 24,  in  AI  v.  85,  86,  in  V  die  Initialen  aller  Strophen.  — 
8.  für  no~ama  vgl.  v.  27  no~ai,  aber  v.  36,  und  10,  25;  12,  14,  15;  39,  2,  3,  39;  59,  18  {man 
könnte  in  v.  7  gran  mit  V  fehlen  lassen  und  non  aus  v.  8  nach  v.  7  dringen)  9.  Jeanroy:  Mas 
si  es  monges  o  clergal  mit  V  (clers  gau  V\  Mais  aman  monge  o  clergal  AI)  19.  J.  diz  mit 
V,  ebenso  v.  26,  31.  20.  J.  E  (O  F,  Et  N)  23.  M.  t.  en  vai  per  sto  camin  N  {anzunehmen 
[p.  est  c.]/5)  35.  J.  conselh  mit  VN  (secret  C)  44.  J.  ac  i  ('agui  V,  E  sazaz  que  foron  m.  de 
d.  AI,  C  ganz  abweichend)  47.  c]  J  blancs  (mit  Vt  ehalt  AI,  cautz  C)  49.  s'  fehlt  J.  (.or  si 
aq.  h.  es  ginhos  V,  .ors  aques  h.  es  eng.  AI,  Sor  aq.  h.  es  eng.  C)  50.  J.  1.  lo  p.  {mit  AI,  1. 
a  p.  V,  1.  son  p.  C)  49 — 54  bei  J.  ununterbrochene  Hede  einer  Schwester,  ebenso  v.  73 — 76) 
51.  Vielleicht  sor  statt  nos,  vgl.  v.  75.  56.  J.  E  fo  granz  et  ag  loncz  g.  (mit  V,  Qui  a  grant 
onglas  e  lonc  gignons  N ,  Grans  ac  los  pels  fers  los  g.  C ,  lies  Granz  onglas  ac  e  1.  g.  f) 
59-   J'   Q'a  P«  non   P.   1*  ualor  (Qe  a  p.  n.  p.  lamor    V,    A  p.  n.  p.  la  ualors  Af%   Ab  p.  no  p. 


96 


Lyrik. 


St.  61. 


«5  N'Agnes  anet  per  l'enuios, 

loncs  guinhos; 

et  ieu,  quan  lo  vi  entre  nos, 

aic  n'espaven  \ 
a  pauc  nö'n  perdiey 

«o  e  l'ardimen. 

Quan  aguem  begut  e  maniat, 
ieu  me  despulley  a  lor  grat. 
detras  m'aportero  lo  cat 
mal  e  fello. 
«sla  una'l  tira  del  costat 
tro  al  talo 


plaguas  me  feyron  mays  de  cen 
70  aquella  ves; 

mas  eu  no*m  mogra  ges  enguers, 
qui  m'aucizes. 


»Sor,  dis  n'Agnes  a  n'Ermessen, 
mutz  es,  que  ben  es  conoissen.«   — 
»sor,  del  baing  nos  apareillem 
e  del  soiorn.c 


75 


Tant  las  fotey  cum  auziretz : 

•  C-   e   -IUI.   vint  e   -VIII     vetz; 

a  pauc  no  i  rompet  mos  corretz 

e  mos  arnes ; 
e  no*us  puesc  dir  lo  malaveg, 

tan  gran  m'en  pres. 

Ges  no'us  sai  dir  lo  malaveg, 
tan  gran  m'en  pres. 

Guilhem,  comU  de  Peitieum 


80 


88 


61. 

Hdss.  C.  173;  Bartsch-Koschwitz,  Chrestomathie provenfale,  Sf>.  53;   V.  Crescini, 

Manualetto^yp.  202;  Dejeanne,  Poisies  completes  du  Troubadour  Marcabru,p.  3. 


A  la  fontana  del  vergier, 
on  l'erb'es  vertz  iosta'l  gravier, 
a  l'ombra  d'un  fust  domesgier 
en  aiziment  de  blancas  flors 

«e  de  novelh  chant  costumier, 
trobey  sola  ses  companhier 
selha  que  no  vol  mon  solatz. 
So  fon  donzeih'  ab  son  cors  belh, 
filha  d'un  senhor  de  castelh; 

10  e  quant  ieu  cugey  que'l  auzelh 
li  fesson  ioy  e  la  verdors, 
e  pel  dous  termini  novelh, 
e  quez  entendes  mon  favelh, 
tost  li  fon  sos  afars  camiatz. 


Dels  hueihs  ploret  iosta  la  fon 
e  del  cor  sospiret  preon: 
»Jhesus,  dis  elha,  reys  del  mon, 
per  vos  mi  creys  ma  grans  dolors, 
quar  vostra  anta  mi  cofon, 
quar  li  mellor  de  tot  est  mon 
vos  van  servir,  mas  a  vos  platz. 
Ab  vos  s'en  vai  lo  meus  amicx, 
lo  belhs  e*l  gens  e*l  pros  e*l  ricx; 
sai  m'en  reman  lo  grans  destricx, 
lo  deziriers  soven  e'l  plors. 
ay,  mala  fos  reys  Lozoicxl 
que  fai  los  mans  e  los  prezicx 
per  quel  dols  m'es  el  cor  intratz.« 


15 


20 


93 


mas  amors  {anzunehmen  ?]  C)  67.  J.  Per  la  coa  de  mantenen  mit  VN  (Per]  .er  F,  de  fehlt  V* 
Per  la  coal  pres  nermessen  C,  anzunehmen  ?)  68.  J.  Tira/1  gat  et  el  escoissen  fTiral  quat  elescoisen 
V%  Pilleron  lo  gat  ez  escoisen  JV,  E  tira  el  cat  escoyssen  C,  lies:  E  tira'l  cat;  el  esc.  ?)  77, 
78.  J.  Ueit  jorns  ez  encar  mais  estei  En  aquel  forn  (&  li  iorn  estei  ara  qel  torn  J7,  VJII  iorn  ez 
an  car  men  estei.  enaquel  sotorn  N \  C  die  Strophe  ganz  abweichend)  81.  J.  Q'  a  p.  (Qe  a  p. 
Vy  A  p.  iV,  Ab  p.  C);  J  rompei  (mit  jV,  romped  V,  rompet  C)  An  Stelle  von  85,  86.  Monet 
tu  miras  al  mati.  Mo  uers  portaras  el  borssi.  Dreg  a  la  molher  den  guari.  E  den  bernat.  E 
diguas  lor  que  per  mamor.     Aucizol  cat  C. 

2.  era     18.  gran     23.  b.  eis  g.     25.  s.  eis  p. 


St.  62, 


Romanze. 


97 


Quant  ieu  l'auzi  desconortar, 
eoves  Heys  vengui  jostai  riu  dar. 

>belha,  frm  ieu,  per  trop  plorar 

afolha  cara  e  colors; 

e  no  vos  quäl  dezesperar, 

que  seih  qtii  fai  lo  bosc  fulhar, 
85 vos  pot  donar  de  ioy  assatz«. 


»Senher,  dis  elha,  ben  o  crey 

que  Deus  aya  de  mi  mercey 

en  l'autre  segle  per  iassey 

quon  assatz  d'autres  peccadors ; 

mas  say  mi  tolh  aquela  rey 

don  ioys  mi  crec;  mas  pauc  mi  tey, 

que  trop  s'es  de  mi  alonhatz.« 

Marcabru . 


40 


62. 

ffdss.  ETV. — R.    Zenker,  Die  Lieder  Peir es  von  Auvergne,  Erlangen  1900,  S.  102; 
Bartsch-Koschiviiz ,    Chrest.   prov.    col.    81. 

a  »Rossinhol,  el  seu  repaire 
iras  ma  domna  vezer, 
e  diguas  IM  meu  afaire 


10 


15 


20 


et  ill  digua't  del  seu  ver, 
e  man  sai 
com  l'estai; 
mas  de  mi'll  sovenha, 
que  ges  lai 
per  nuill  plai 
ab  si  no"t  retenha, 

C'ades  no*m  tornes  retraire 
so  'star  e  son  captener, 
qu'eu  non  ai  paren  ni  fraire 
don  tant  o  voilla  saber.« 

ar  s'en  vai 

l'auzels  gai 
dreit  vas  on  ill  renha, 

ab  essai, 

ses  esglai, 
tro  qu'en  trob  l'ensenha. 

Quan  l'auzeletz  de  bon  aire 
vi  sa  beutat  aparer, 
dous  chant  comenset  a  braire, 
si  com  sol  far  contral  ser. 


pois  se  tai, 

que  non  brai, 
mas  de  lei  s'engenha 

co*l  retrai 

ses  pantai 
so  qu'ill  auzir  denha. 

>Sel  que'us  es  fizels  amaire, 
volc  qu'eu  en  vostre  poder 
vengues  sai  esser  chantaire, 
per  so  que* us  fos  a  plazer. 

e  sabrai, 

quan  veirai, 
per  qu'er  l'entresenha ; 

que'il  dirai, 

si  ren  sai, 
per  qu'el  lai  s'en  fenha. 

E  sill  port  per  que's  n'esclaire, 
gran  gaug  en  devetz  aver, 
c'anc  hom  no  nasquet  de  maire, 
tan  de  be'us  posca  voler. 

ie*m  n'irai 

e*m  mourai 
ab  ioi,  on  que*m  venha;  - 


41.  ioy. 

I.  en  son  ET  2.  Miras  ET  3.  d.  del  m.  V\  digalel  rn.  afar  T  4.  diga  te  son  uoler  T\ 
uoler  V  5.  Quem  E  6.  1'  fehlt  V  7.  met  s.  V  11.  Que  tost  E\  non  t.  V  12.  Son  star  T, 
Sestar  V\  Son  estar  s.  c.  E  13.  p.]  amic  E  14.  De  cui  t.  u.  s.  V  16.  Lauzel  ETV\  lai  V 
17.  Uli  V\  Ab  gaug  on  que  uenha  ET  19.  pantai  V  20.  E  trobet  V\  V  fehlt  E  21  bis  30 
hinter  31^50  V  21  Tan  quan  E\  lauzels  ET,  lauzelet  V  23.  Doncs  c.  e  comenza  b.  Y\  faire 
T  25.  E  pueis  par  E,  Puixs  sapai  V  27.  senginha  E  29.  Son  p.  ET  31.  verais  E,  lial  T 
32.  Vol  TV\  el  u.  h  36.  irai  V  37  f.  queral  entresejna  V  37,  3b».  Jehlen  T  37.  De  uos  cor 
quem  uenha  E  38.  Li  d.  V  40.  lai]  plat  T  41.  pert  V  42.  podetz  E  43.  h.]  nuils  V 
4S«  Quiem  V  46.  E  maurai  T  45,  46.  Eu  mourai.  Et  irai  E  47.  gaug  ET;  que  ET 
Appel,  Prov.  Chrestomathie.  7 


85 


80 


35 


40 


43 


98 


Lyrik. 


St.   62. 


ÜO 


Cö 


60 


no  farai, 
quar  non  ai 
dig  quäl  plag  en  prenha. 

D'aisso'm  farai  plaideiaire : 
qui'n  amor  ha  son  esper, 
no's  deuria  tardar  gaire, 
tan  com  l'amors  na  lezer: 

que  tost  chai 

blancs  en  bai, 
com  flors  sobre  lenha; 

e  val  mai 

qui'ls  fagz  fai 
ans  qu'als  la'n  destrenha.' 


b  Ben  ha  tengut  dreg  viatge 
l'auzels  lai  on  el  tramis, 
et  ill  envia*m  messatge, 
segon  que  de  mi  formis: 
ß  »molt  mi  platz, 

so  sapchatz, 
vostra  parladura; 
et  auiatz, 
que'ill  diguatz 
30  so  don  mi  pren  cura. 

Fort  mi  pot  esser  salvatge 
quar  s'es  lonhatz  mos  amis, 
c'anc  ioi  de  negun  linhatge 
no  vi  que  tan  m'abelis. 
ir>  trop  viatz 

fo'l  comiatz; 
mas  sim  fos  segura, 
mais  bontatz 
n'agr'assatz, 
co  per  que  n'ai  rancura. 

Que  tan  l'am  de  bon  coratge, 
c'ades  soi  entredormitz 
et  ab  lui  ai  guido« atge 
ioc  e  ioi  e  gaug  e  ris. 


e*l  solatz 

c'ai  em  patz, 
no  sap  crcatura, 

tan  quan  iatz 

e  mos  bratz, 
tro  que's  trasfigura. 

Tostemps  mi  fo  d'agradatge, 
pos  lo  vi  et  ans  quel  vis, 
e  ges  de  plus  ric  linhatge 
no  voill  autr'aver  conquis. 

mos  cuidatz 

es  bos  fatz; 
no'm  pot  far  tortura 

vens  ni  glatz 

ni  estatz 
ni  cautz  ni  freidura. 

Bon'  amors  ha  un  uzatge 
col  bos  aurs,  quan  ben  es  fis, 
que  s'esmera  de  bontatge, 
qui  ab  bontat  li  servis. 

e  crezatz 

c'amistatz 
cascun  iorn  meillura. 

meilluratz 

et  am  atz 
es  cui  iois  s'aura. 

Dous  auzels,  vas  son  estatge 
m'iretz,  quan  venra'l  matis, 
e  diguatz  Ten  dreg  lenguatge 
de  quäl  guiza  l'obedis.« 
abrivatz 
n'es  tornatz, 
trop  per  gran  mesura, 
doctrinatz 
emparlatz 
de  bon    aventura. 

Peire  cTAlvernhe. 


25 


85 


40 


50 


55 


fO 


51.  Daisso  serai  El     52.  Quen  a.  ET;  bon  e.   V    53.  triguar  ET    54.  quan  ET    55.  Qni 

V  56.  Blanc  ET     57.  sobre  fehlt  E\  Coma  f.  en  1.  T    59.  Quil  fag  ET     60.  Ab  com  lan  (1er, 
T)  d.  LT 

b  fehlt  T  2.  Lauzel  E  V  4.  m.  f.]  mis  iauzis  E;  lies  qued  a  mi  f..-5  7.  oder  vostr' 
aparladuraP  12.  amicx  E  13.  Can  V;  iois  E  17.  sieu  f.  £  Zenker  20.  queu  E  31.  Quer- 
alam  V  22.  entrendormitz  E;  B-K.  Ca.  lai  entr'on  dormis ;  lies:  Ca.,  si  entredormis,  ?  23.  Ab 
lui  e  en  gidonatje   V,  Ab  1.  ai  en  g.  Ze.     24.  gaug  e  ioi  E    25.  E  s.  E^    33.  franc  V    36.  Eis 

V  38.  Ni  gelatz   V     40.  caut  £      4L  Ben   V     42.  aur   V-,  es  ben  f.    V     50.  Escur  i.    V\  aora 
E,  aiura  V    51.  auzel   V\  en  £     52.  Iras  E     53.  linhatge  £ 


St.  63. 


Moralisirende  Romanze. 


99 


63. 

A.  Kolsen,  Sämtliche  Lieder  des   Trobadors  Giraut  de  Bornelh,  Halle  1910, 
S.  348,   nach  ABCDIKMNQRS^a. 

Girautz  de  Borneil  si  era  partitz  del  bon  rei  Anfos  de  Castella,  e  si'l  avia 
dat  lo  reis  un  mout  ric  palafre  ferran  e  autras  ioias  assatz,  e  tuit  li  baron  de  la 
sua  cort  li  avian  datz  grans  dons ;  e  venia  s'en  en  Gascoina,  e  passava  per  la  terra 
del  rei  de  Navarra ;  e'l  reis  o  saub  qe  Girautz  era  cossi  rics  e  qe  passava  per  la 
soa  terra ,  e'n  la  frontera  de  Castella  e  d'Aragon  e  de  Navarra  fetz  lo  raubar  e  5 
tolre  tot  l'arnes ,  e  pres  a  sa  part  lo  palafren  ferran  ,  e  l'autra  rauba  laiset  ad 
aqels  qe  l'avian  raubat,  don  Girautz  fez  aqest  chantar  qe  diz : 


Lo  doutz  chans  d'un  auzel, 
que  chantav'en  im  plais, 
me  desviet  l'autrier 
de  mon  camin  e'm  trays; 
6  e  iusta'l  plaixaditz, 
on  fon  l'auzels  petitz, 
planhion  en  un  tropel 
tres  tozas  en  chantan 
la  desmezur'  e*l  dan 

loqu'a  pres  ioys  e  solatz; 
e  vengui  plus  viatz 
per  miels  entendrel  chan, 
e  dixi  lur  aitan : 
»tozas,  de  que  chantatz 

150  de  que  vos  clamatz?« 

E  cobret  so  mantelh 
la  maier,  que  saup  mays, 
e  dis:   »d'un  encombrier 
que  mou  dels  ricx  savais, 

20  per  qu'es  iovens  delitz ; 
qu'aissi  cum  pros  es  guitz 
a  bbon  pretz,  que'l  capdel 
e'l  cresca  el  par  enan, 
si  son  mes  a  son  dan 

25  H  peior  dels  malvatz, 
que,  si'us  alegravatz 


ni'n  faziatz  semblan, 
ilh  vos  aguisaran 
cum  ia  ioy  non  aiatz, 
si  ges  lor  etz  privatz.«   — 

»Toza,  ges  tan  isnel 
no  son  vas  bos  assais 
cum  foron  li  premier, 
quant  aondava  iais 
e  chans  era  grazitz ; 
qu'ieu  eyx,  don  son  marritz, 
non  trop  sol  qui'm  apelh 
ni'm  queira  ni'm  deman  ; 
ans  fuj  raubatz  ogan 
entre  tres  reys  prezatz, 
si  que  l'us  dels  regnatz 
m'o  vai  contrarian ; 
e  parec  al  ferran 
que  m'era  gen  donatz 
e  fo  mal  presentatz.«  — 

»Senher,  d'avol  fardel 
se  cargu'  e  d'avol  fays 
qui  rauba  soudadier 
ni  s'en  vest  ni  s'en  pays, 
e'l  luecs  es  mout  aunitz 
ont  el  es  aculhitz ; 
aital  lairon  fraidel 


30 


85 


40 


45 


PO 


Die  Razo  nach  N*:  Ckabaneau,  Biographies  des  Troubadours :,  No.  XII,  5;  Pillet,  Archiv  CI 
p.  203     4.  ric     5.  N.  e  f.     7.  aqels]  qels. 

Kolsem  7.  Plaisson  mit  DN  gegen  Planhion  ABCKMR,  Plaigon  Q}  Plaguen  0,  Anaua  Ss 
(lies  Plainhson  mit  I  oder  streiche  un  ?)  22.  Ab  bo  pr.  26.  si  vos  alegratz  mit  CA/J\,  sios  ale- 
gratz  Q  gegen  sius  alegrauatz  ABDIKNSöa. 


7* 


JOO 


Lyrik. 


St.  63. 


plen  de  mal  e  d'enian, 
si  ia'l  sofre  nii  blan 
55  nuyl'  anta  poestatz, 
.    greu  pot  esser  onraz, 
que  ben  leu  se  diran 
cylh  que  non  o  sabran 
qu'elh  eyx  n'es  encolpatz 
«oo'l  n'eschai  la  meitatz.«   — ■ 

»Amigua,  el  temps  novel 
soli'  hom  esser  guays; 
ar  no  vol  hom  vergier 
entro  que'l  fruitz  l'engrays; 

65  ni  non  platz  chans  ni  critz. 
totz  lo  mons  es  marritz, 
e  plus  li  iovenselh, 
que  nulh  conort  no  fan ; 
qu'ieu  vi  que  per  un  gan, 

70  si  lor  fos  enviatz, 
se  mesclav,  us  barnatz 
que  durava  tot  Tan ; 
ar  vos  escondiran 
lur  daufas  amistatz, 

75  ptis  qu'en  fo'l  pretz  triatz.« 

»Senher,  li  fort  castel, 

don  la  maleza  nais, 

e  li  mur  e*l  terrier 

de  tort  e  de  biays 
so  an  tolt  dos  e  convitz ; 

quar  non  es  hom  garnitz, 

si  no  fai  manganel 

qui  pas  sobre  l'anvan; 

don  ira  pueys  cridan 
85  us  vilas  enrabiatz 

tota  la  nueg:  ,velhatz, 

qu'ieu  ai  auzit  mazan!' 

et  adonc  levaran, 


e  vos,  si  no'us  levatz, 
seretz  ocayzonatz.«   — 

»E  que'm  val  sim  revel, 

amigua,  ni'm  irays? 

cuiatz  vos  que'lh  derrier 

se  metan  en  eslays 

per  aitals  colps  petitz? 

ni  ioves  endurzitz, 

pus  que*l  tir  a  la  pel, 

se  veynha  melluran 

per  pauc  colp  de  verguan, 

ni  ques  fassa  vezatz? 

qu'us  vers  pros  hom  prezatz, 

si'us  dona,  pars  un  an, 

duptara  pueis  I'afan 

e*s  tenra  per  greiatz, 

si  gayre'l  demandatz.«   — 

»Sii  senher  de  Bordel, 
amics,  no*n  sofrei  fays 
e  no*s  da  cossirier 
cum  del  tot  non  abays 
lo  mons  ....  peritz; 
que,  pois  ioys  er  falhitz, 
re'n  tot  l'als  non  espelh 
a  bbon  pretz  benestan ; 
ni  ia  lay  non  iran 
ni  ioys  ni  fes  ni  patz 
oi  seynher  regna  iratz, 
qu'a  luj  s'azesmaran 
cylh  qu'entorn  luj  seran ; 
e  pus  que  ioys  li  platz, 
alegran  s'en  totz  latz.«  — - 

»Toz',  ieu  m'iraj  laixan 
de  chantar  mais  ongan, 
s'a  mon  Sobre-Totz  platz, 
car  non  suj  enastratz.«   — 


ÖO 


»5 


100 


105 


110 


1  li 


ISO 


55.  oder  aut'  apoestatz-  81.  Qu'er  mit  A,  Coi  a  gegen  Quar  (oder  Qu'arr)  in  allen  anderen 
83.  Que  100.  viatz  DIKMNQRSga  gegen  vezatz  ABC  101.  preiatz,  in  keiner  Hds.;  prregaz  Z>, 
precag  N,  prezatz  alle  anderen  102.  Se  don  a  parsonan]  Sius  dona  un  pauc  tot  lan  AB,  Sil 
dona  par  saunan  C,  Sis  dona  pars  un  an  Z>,  Ses  domna  /A",  Si  dona  pass  un  an  A/R,  Sils  dona 
parca  un  an  AI,  Sius  dona  par  deman  Q,  Sis  uai  repaiziman  Sg,  Si  dona  pars  on  an  a  110.  fos 
o  peritz  mit  ABDIKNSg,  fosse  p.  C,  (o  soperitz  M,  sera  (er  a)  p.  Qa,  fos  totz  p.  R  112.  Re 
t.  mit  DKNQ  gegen  Ren  ABCMR^blW  J,  ke»  .'itf^^e  zu  De  a  115.  Deus  mit  CMNRa  gegn 
iois  ADIKSg,  gaugz  B,  ioi  Q^^^^^^ll^ßQf^^  CQa  &Zen  Car  ABDIKSg. 


St.  64. 

125  »Senher,  li  duj  Bertran 
sai  be  que  vos  diran 
que'us  etz  mal  cosselhatz, 
si  de  can  vos  laixatz.«  — 


Pastor  ela. 


IOI 


iToza,  que  deshonratz 
es  qui  ama  desamatz.« 


ISO 


Girant  de  Bornelh. 


Pastorela. 
64. 

Bartsch  Koschwitz ,  Chrest.  prov.  coU  55;  Jeanroy-Dejeanne-Aubry,  Quatre  Poisies 
de  Marcabru,  Paris  1904,  /.  10;  Dejeanne,  Poisies  completes  du  Troubadour  Mar- 
cabru,   Toulouse  1909,  p.   137  (nach  ACIKNRTa)\  Sing7veise:  Lommatzsch  S.  421. 


l/autrier  iost'  una  sebissa 
trobey  pastora  mesüssa, 
de  ioy  e  de  sen  massissa; 
e  fon  filha  de  vilayna; 
6  cap'  e  gonelh*  e  pellissa 
vest  e  camiza  treslissa, 
sotlars  e  caussas  de  layna. 

Ves  Heys  vinc  per  la  planissa: 
»toza,  frm  ieu,  res  faitissa, 
10  dol  ai  del  freg  que  vos  fissa.« 
»senher,  so  dis  la  vilayna, 
merce  Dieu  e  ma  noyrissa, 
pauc  m'o  pretz  si'l  vens  rn'erissa, 
qu'alegreta  suy  e  sayna.e   — 

15  »Toza,  frm  ieu,  cauza  pia, 
destouz  me  suy  de  la  via 
per  far  a  vos  companhia; 


quar  aitals  toza  vilayna 
110  deu  ses  parelh  paria 
pasturgar  tanta  bestia 
en  aital  terra  soldayna.« 


20 


s;a, 


»Don,  fetz  ela,  qui  que'm 

ben  conosc  sen  o  folbia. 

la  vostra  parelhairia, 

senher,  so  dis  la  vilayna, 

lay  on  se  tanh  si  s'estia, 

que  ,tals  la  cui*  en  bailia 

tener,  no'n  a  mas  l'ufayna'.«   — 

»Toza  de  gentil  afaire, 

cavaliers  fon  vostre  paire, 

que'us  engenret  en  la  maire, 

car  fon  corteza  vilayna. 

quon  plus  vos  guart,  m'es  belhayre, 

e  per  vostre  ioy  m'esclaire, 

si  fossetz  un  pauc  humayna.«   — 


*s 


so 


35 


128.  del  mit  CIKNQa  gegen  de  ABDMRSS  130.  c'ama  mit  ABDKNQSSa  gegen  qui  ama 
CJMR  (/,  etwa  Toza,  qu'es  deshonratz  Qui  ama  desamatz).  Bei  Ko.  ein  viertes  Geleit:  Senher, 
sofretz  en  patz,  C'aissi  seretz  amatz  nach  Q;  a:  E  vos  ia  conseillatz  segnier  com  am  forsatz.  Alle 
anderen  Hdss.  schliessen  mit   V.   130. 

CR  durch  x,  AIKNTa  durch  y* ,  AIKNa  durch  y* ,  AIKN  durch  yl,  AIK  durch  y*  zu- 
s  ammenge fas  st : 

I.  joseunaa;  seuissa  K  2.  tosetaj*;  faitisa  AINa,  masisa  T  3.  fehlt  y*;  massisaiVfa,  mestisa  T 
4.  Sicum  f.  yz,  Ce  fo  f.  T;  uilan  T  5.  zzveites  e  fehlt  NR  6.  Viest  AT,  Veist  TV";  terlissa  A,  trr.i- 
lissa  KN,  .  .  .  alissa  T  7.  e]  ab  yi,  a  N\  Solier  e  causa  T  8.  A. y1  \  chambissa  A,  chamina  /, 
chamissa  KN,  c(h)ahnissa  Ta  9.  Bella  yz\  faitiua  IK,  fanissa  a  10.  D.  a.  gran  (g  fehlt  R)  del  uen 
queus  f.  x\  car  lo  freitz^*;  pisa  IK,  frissa  a.  11.  som  d.  (so  stets) y1  13.  m'  fehlt  a\  Non  tem  lo  fr. 
sil  er.  T  14.  Calegretam  AM,  Calegretan  a  15.  Bella yl  (so  auch  29,  43,  57,  71);  f.  m.]  res?  T\ 
doussa  e  p.  yl  16.  Destors  /3,  Esoutc  T,  Destortz  a  17.  ab  y*  18  Canc  y* ;  aital  x;  toset. 1  /; 
Caital  t.  re  u.  T;  uilama  N  19.  dec  y1,  pot  x\  plazen  p.  C  (vgl.  Zts.  37,  434^;  Non  deu 
aitanta  bestia  T  20.  Gardar  aitanta  y1,  Gardar  sen  paregll  p.  T  21.  El  R\  t.]  forest  A,  luec 
tan  x-,  solana  AT  22  dis  C;  fay  sela  R;  sella  A\  que  s.  R  23.  s.]  ben  T\  e  ATNa  26.  se 
t.]  sestaua  y*,  sestia  N,  sestai  a\  si  fehlt  v+;  Ea  dou^;  a  si  sestia  T  27.  Car  y*<\  Ce  ine  eug 
iam  b.  T  29.  Bella  per  lo  mieu  (loigieu  T)  ueiaire  y1  31.  Qeu  e.  a ;  Qe  ncs  engert  e  la  mair  T 
32.  Tan  x;  es  IK    33.  On  yx     34.  pel  R ;  Et  ieu  per  lo  i.  yl     35.'  Sim  y\ 


102 


Lyrik. 


St.   64. 


»Don,  tot  mon  linh  e  mon  aire 
vey  revertir  e  retraire 
al  vezoig  et  a  l'araire, 
senher,  so  dis  la  vilayna ; 
♦Omas  tals  se  fay  cavalguaire 
c'atrestal  deuria  faire 
los  seys  iorns  de  la  setmayna.« 

>Toza,  fi'm  ieu,  gentil  fada 
vos  adastret,  quan  fos  nada, 
45  d'una  beutat  esmerada 
sobre  tot'autra  vilayna; 
e  seria'us  ben  doblada, 
si'm  vezia  una  vegada 
sobira  e  vos  sotrayna.«   — 

60  »Senher,  tan  m'avetz  lauzada, 
tota'n  seri*  enveiada. 
pus  en  pretz  m'avetz  levada, 
senher,  so  dis  la  vilayna, 
per  so  n'auretz  per  soudada 

53  al  partir:  ,bada,  folh,  badal* 
e  la  muz'  a  meliayna.«    — 

»Toza,  estranh  cor  e  salvatge 
adomesg'  om  per  uzatie. 
ben  conosc  al  trespassatge 


qu'ab  aital  toza  vilayna 

pot  hom  far  ric  companhatge 

ab  amistat  de  coratge, 

quan  l'us  l'autre  non  eniayna.« 

»Don,  hom  cochatz  de  folhatge 
iur'e  pliu  e  promet  guatge; 
sim  fariatz  homenatge, 
senher,  so  dis  la  vilayna; 
mas    ieu  per  im  pauc  d'intratge 
no  vuelh  ges  mon  piuzelhatge 
camiar  per  nom  de  putayna.«   - 

»Toza,  ,tota  creatura 
revertis  a  ssa  natura', 
parelhar  parelhadura 
devem  eu  e  vos,  vilayna, 
al  abric  lonc  la  pastura, 
que  mielhs  n'estaretz  segura 
per  far  la  cauza  dossayna. 

»Don,  oc;  mas  segon  drechura 
serca  folhs  la  folhatura, 
cortes  cortez1  aventura 
e*,l  vilas  ab  la  vilayna1. 
,en  tal  loc  fai  sens  fraitura 
on  hom  non  garda  mezura', 
so  ditz  la  gens  ansiayna.«   — 


<*.o 


C5 


SO 


36.  De  T\  Senher  mon  genh  x  37.  reuenir  y%  reuerilir  C,  reuerdir^;  atraire  x  38.  A  la 
mia  del  x ;  altraire  a  40.  Que  y^a,  E  T\  se  f.]  ses  T  41.  Que  d.  atretal  y7,  Catrestal  oi  7 
42.  Lo.  VII  ors  N;  de]  en  a  44.  faissonet  v\  astret  C\  com  T  45.  Fina  beutatz  (beutat  Ta) 
y*\  esmerauda  T  46.  Es  en  uos  gentils  (bella  IK)  y* ,  E  uos  cortesa  Na,  Vos  donet  tosetta 
uilla  T  47.  E  saria  uos  d.  T  48.  Ab  sol  una  tropellada  (trep.  IK)  y1  49.  Mi  sus  A,  Sobiras  x, 
Mi  sobra  (sobre  IK)  IKNa,  Cieu  sobran  T\  soteirana  AR,  sot(t)ana  IKNTa  51.  fehlt  x\  enueada 
T\  Que  totan  (tota  ä)  sui  enoiada  y7-  52.  E  fol  parlatg  mauetz  paiada  T ;  nach  diesem  Vers: 
Quar  nostramor  tan  magrada  C  54  bis  56  fehlen  N  54.  P.  tal  A';  mauretz  y*\  foudada  A\  P. 
aiso  na.  s.  T  56.  fehlt  IK  und  am  Schluss  dieser  Str.  in  T.  {s.  aber  v.  57);  En  Aa  57.  esir.] 
felh  x;  e  fehlt  A;  Bella  musa  me  lia  elestragn  cor  e  saluatge  T  58.  Damesia  lom  T  59,  a  t.  AN 
60.  Daital  toseta  yz  62  fehlt  T\  c]  paratge  yx  63.  Si  y%  64.  Donc  T\  cochat  x1  cuiatz  Ara, 
cocios  T  65.  Ji'ra  p.  IK,  Viure  plui  a ;  Hieus  promet  eus  pleuisc  g.  x  66  fehlt  Aa;  Tant  /AN, 
Antz  7';  domenatge  K  68.  ieu]  ges  x\  doutratge  A  69.  so  nur  a,  No  uuelh  mon  despiuze- 
Ihatge  xyl  70.  Perdre  IK  68  bis  70.  Non  uogll  dar  mon  puoselaige.  Per  sol  un  petit  doutrage. 
Cangiar  mon  nom  per  p.  T  72.  Reuerta  a  Cf  Reuert  segon  A,  Reuert  eissa  a  73.  parellatura  Aa\ 
Parlem  ab  paraula  pura  x,  Perigliar  pareglia  pura  T  74.  Firn  ieu  tozeta  x  75.  A  lombra  y^  A 
laberic  lonc  p.  T  76.  Carjy1;  plusj1.  77.  P.  f.  pareilla  doussana  yl  79.  Encalz  fols  (En  tals  IA\ 
En  tal  a)  yz ;  sa  y7-R ;  solatura  N,  soladura  K  80.  C.  cor  et  a.  IK,  Eis  ai  cortesa  uentura  T 
81.  E  u.  IK\  &  IK,  ad  N;  sa  y*  82.  Qen y*T;  trop  T\  En  mans  locx  fan  (fai  R)i  sofraitura  j. 
S$.  Don  y2i  noi  g.   T\  Que  non  (noy  R)  esgardon  x     84.  cresüana  y2. 


St.   65. 


Pastor ela. 


103 


es    Belha,  de  vostTa  figura 
non  vi  autra  pus  tafura 
ni  de  son  cor  pus  trefayna.^ 


»Don, 

que  ,tals  bada  en  la  penchura, 
qu'autre  n'espera  la  mayna'.c 

Marcabru, 


90 


Hds.   C  309.  - 
La   VIa  pastorella  d'En 

A  Sant  Pos  de  Tomeiras 
venguj  l'autre  dia 

de  plueia  totz  mullatz 

en  poder  d'ostaleyras 
5  qu'ieu  no  conoyssia, 

ans  fuy  meravelhatz 

per  que'l  viella  rizia 

(qu'a  la  iove  dizia 

suau  calque  solatz, 
10  mas  quasquna'm  fazia 

los  plazers  que  sabia, 

e  fuy  gent  albergatz), 

tro  qu'aguj  sovinensa 

del  temps  qu'en  es  passatz, 
i;ye  cobrey  conoyssensa 

del  vielha,  de  que'm  platz. 

E  dissi'l:   »vos  etz  selha 
que  ia  fos  bergeira 

e'm  avetz  tant  trufat.«   — 
2oelha"m  dis,  non  pas  felha : 
»senher,  mais  guerreira 

no'us  serai  per  mon  grat.«   — 

»pro  femna,  de  maneira 

tal  vos  vey  segonteyra 
25qu'esser  deu  chastiat.«  — 

»senher,  s'ieu  fos  leugeira, 

non  a  trop,  qu'en  carreira 

fuy  de  trobar  mercat.«   — 

»pro  femna,  per  aizina 
8Ü  Ton  dich  d'ome  cochat.«   — 

»senher,  ans  suy  vezina 

d'est  amic  non-amat.«   — 


65. 

-  PO  341 ;  MW  4,  92. 

Gr.  Riquier,  Van  MCCLXXXIL 

»Pros  femna,  d'aital  toza 
cum  vos  deu  amaire 
fort  esser  dezirans.«   — 
»senher,  dieus  per  espoza 
mi  vol,  mas  del  faire 
no  suy  ges  acordans.«   — 
»pros  femna,  de  mal  traire 
vos  es  ben  temps  d'estraire, 
si  es  hom  benanans.«   — 
»senher,  assatz  ad  aire 
pogram  viure,  mas  paire 
lo  sai  de  •  VII  •  efans.«    — 
»pros  femna,  gent  servida 
seretz  per  sos  filhs  grans.«   - 
»senher,  ia'n  suy  marrida, 
q'un  no'n  a  de  •  X  •  ans.«  - 

»Na  femna  descenada, 
de  mal  etz  estorta 
e  peitz  anatz  sercan.«   — 
»senher,  ans  suy  membrada, 

que'l  cor  no  m'i  porta 
si  qu'en  fassa  mon  dan.«    — 
»pros  femna,  via  torta 
queretz,  don  seretz  morta, 
so'm  pes,  enans  d'un  an.«   — 
»senher,  ve'us  qui'm  coforta, 
quar  de  mon  gaug  es  porta 
selha  que'ns  es  denan.«   — 
»pros  femna,  vostra  filha 
es,  segon  mo  semblan.«   — 
»senher,  pres  de  la  ylha 
nos  trobes  vos  antan.«    — 


«u 


4» 


50 


ti'J 


85.  Toza  anc  d.  y2;  B.  anc  e  u.  natura  T  86.  vi]  ac  anc  T;  una  y*T  87.  Ni  en  (En)'} 
tota  gen  crestiana  y1  88.  lo  chauecs  uos  ahura  {anzunehmen?')  ANt  lonj  anetz  non  satura  C,  lo 
cauecs  (caues  /,  chauetz  a)  nos  aura  ZÄa,  loniauetz  nossatura  IC,  lo  cannetans  aiura  T  89.  t>.| 
garda  T\  en]  a  A  fehlt  IKNTa  90.  Cautra  K;  lespera  e  demana  A\  nach  90  in  T\  Gies  ßou 
gara  la  pintura.     Cel  ce  nespera  la  mana. 

12.  Tro.     13.  Que  a.     36.  dicns]  s.  S.  XXXI  a. 


104 


Lyrik. 


St.  66. 


es  »Pros  femna,  doncx  emendi 
covenra  que*m  fassa 
per  vos  de  motz  pezars.«    — 
»senher,  tant  o  atenda 
qu'a  sso  marit  plassa; 

7opueys  faitz  vostres  afars.«   — 
»pros  femna,  no'us  espassa 
enquers  e  dura*us  massa 
mais  huey  vostre  trufarsy<   — 
»en  Guiraut  Riquier,  lassa 

vasuy,  quar  tant  seguetz  trassa 
d'aquestz  leugiers  chantars.«   — 
»pros  femna,  quar  vilheza 
vos  a  faitz  chans  amars      — 
»senher,  de  vos  se  deza 

so  tant  qu'als  vielhs  non  etz  pars?« 

»Pros  femna,  de  mal  dire 
no'm  feratz  temensa; 
mas  aisso  solatz  par.«   — 
»senher,  ges  no'm  albire 
85  que  ma  malsabensa 

vos  saubessetz  pessar.^   — 


»pus  e  vostra  tenensa 

suy,  ben  devetz  sufrensa 

de  tot  ab  mi  trobar.«   — 

>  senher,  ges  no'm  agensa  üo 

qu'ie'us  diga  ren  per  tensa 

ni'us  fassa  mal-estar.  -~  — 

>dona,  ia  no  poiriatz, 

quar  nous  puesc  desamar.«   — 

»senher,  quant  o  fariatz,  üö 

yeus  vuelh  totz  temps  honrar.«   — 

»AI  pro  comte  agensa 

d'Astarac  nostra  tensa, 

dona,  qu'om  deu  lauzar.«   — 

»senher,  sa  grans  valensa  100 

lo  fai  ab  bevolensa 

a  totas  gens  nomnar.«   — 

»Dona,  sil  sa  veziatz, 

saubessetz  l'amparar?«   — 

»senher,  ben  auziriatz 

que'n  ay  en  cor  a  far.« 

Guiraut  Riquier. 


Sirventes. 
66. 

A.  Stimming,  Bertran  de  Born,  Halle  1879,  S.  216  (Sts,  nach  ACDFIKMN);  Ant. 

Ihomas,  Potsies  completes  de  B  er  trän  de  Born.   Toulouse  1888,  p.  8  (nach  Stimm  ing)  ; 

A.  Slimming,  B  er  trän  von  Born,  Halle  191 3,  £.  60  (St.3). 


Un  sirventes  on  motz  no  falh 
ai  fach,  qu'anc  nom  costet  un  alh, 
et  ai  apres  un'aital  art 
que,  s'ai  fraire,  germa  ni  quart, 
a  part  li  ruou  e  la  mezalha, 

e  sei  puois  vol  la  mia  part 
ieu  Ten  get  de  comunalha. 


Tot  mo  sen  tenh  dintz  mo  serralh, 
si  tot  m'an  donat  gran  trebalh 
entre  n'Azemar  en  Richart. 
lonc  temps  m'an  tengut  en  reguart ; 

mas  aras  an  tal  baralha 
que  lor  enfan,  sil  reis  nols  part, 

n'auran  pro  en  la  coralha. 


10 


77.  f.]  fem. 

Strophenfolge  bei  St.  (nach  DFIKN)  I  2  5  6  3  4  7  8,  bei  Th>.  I  2  6  3  5  4  7  8.  Hds. 
.4  1  6  4  $  2  7  3  8,  (J  1  2  3  6  4  7  8,  #  1  2  3  6  7  5  4  8.  -  1.  cui  5t.1  Th.  mit  F  gegen  on 
A,  den  AI,  que  CDIK  (v.  1  bis  14  fehlt  N)  8.  lo  St.1  Th.  mit  DFIK  gegen  mon  ACM]  ai  £>.' 
Th.  mit  DFJ KM  gegen  teing  AC\  lo  St.1  7^h.  mit  DIK,  la  F  gegen  mon  ACM  12.  trebalha  St.1 
Th.   mit  DFIK  gegen  baralha    ACM 


St.  67 


Politisches  Sirventes. 


105 


16  Tot  iorn  resoli  e  retalh 
los  baros  e'ls  refon  e*ls  calh, 
que  cuiava  metre  en  eissart; 
e  sui  be  fols  quar  m'en  reguart, 
qu'ilh  son  de  peior  obralha 
so  que  non  es  lo  fers  Saint  Launart, 
per  qu'es  fols  qui  s'en  trebalha. 

Talairans  no  trota  ni  salh 
ni  no's  muou  de  son  arenalh 
ni  no  dopta  lanza  ni  dart; 
2öanz  viu  a  guisa  de  Lombart. 

tant  es  farzitz  de  nualba 
que,  quan  l'autra  gens  si  compart, 

el  s'estendilh'e  badalha. 

Guilhelms  de  Gordo,  fol  batalh 
soavetz  mes  a  vostre  sonalh, 

et  ieu  am  vos,  si  Dieus  mi  guartl 

pero  per  fol  e  per  musart 

vos  tenon   de  la  fermalha 

li  dui  vescomte,  et  es  lor  tart 
8e  que  siatz  en  lor  batalha. 


Tot  iorn  contendi  e'm  baralh, 
m'escrim  e*m  defen  e*m  tartalh, 
e*m  fon  hom  ma  terra  e  la  m'art 
e'm  fai  de  mos  arbres  eissart 

e  niescla^  gra  ab  la  palba,  40 

e  non  ai  ardit  ni  coart 

enemic  quer  no  m'assalha. 

A  Peiregors,  pres  del  muralh 
tan  que  i  puosch'om  gitar  ab  malh, 
venrai  armatz  sobre  Baiart,  45 

e  se  i  trop  Peitavi  pifart, 

veiran  de  mon  bran  com  talha, 
que  sus  el  chap  li  farai  bart 

de  cervel  mesclat  ab  mal  ha. 

Baro,  Dieus  vos  salf  e  vos  guart  so 

e  vos  aiut  e  vos  valha 
e'us  do  que  digatz  a'n  Richart 

so  que"l  paus  dis  a  la  gralha. 

Bertran  de  Born. 


67. 

SHmming1,  S    151   (nach  ACDFIKMNR);    Thomas,  p.   16;  Stimmingi,  S.  70. 


D'un  sirventes  no'm  chal  far  lonhor  ganda, 
tal  talan  ai  que'l  diga  e  que  l'espanda, 
quar  n'ai  razo  tan  novela  e  tan  granda 
del  iove  rei  qu'a  fenit  sa  demanda 
5  so  frair  Richart,    puois    sos    pairs  lo  co- 

manda, 
tan  es  forzatz  l 
puois  n'Aenrics  terra  no  te  ni  manda, 
sia  reis  dels  malvatzl 


Que  malvatz  fai,  quar  aissi  viu  a  randa 
de  liurazo  a  comte  et  a  garanda.  10 

reis  coronatz  que  d'autrui  pren  liuranda, 
mal  sembla  Arnaut,  lo  marques  de  Bell  an  da, 
ni  1  pro  Guilhelm  que  conquis  Tor  Mir- 

Tnanda, 
tan  fo  prezatzl 
puois  en  Peitau  lor  men  e  los  truanda,  15 
no  i  er  mais  tan  amatz. 


17.  a  St.1  mit  FI K  gegen  en  AD,  metre  auzart  C,  metre  cor  aucart  M,  metre  issart  N 
24.  geta  St.1  Th.  St.l  mit  DIK  gegen  dopta  ACFN,  buta  M  27.  (la  autra  gen)  sen  part.  St.1 
Th.  mit  N,  se  part  A,  so  part  C,  sespart  M  gegen  sen  compart  DIK \  si  compart  F  29.  fort 
Th.  mit  M  gegen  fol  ADFIKN  (29  bis  35  fehlt  C)  30.  dintz  St.l  mit,  A,  en  M gegen  a  DFIKN 
32.  Mais  per  saui  St.1  mit  FI KN  gegen  P.  p.  f.  A,  P.  p.  bric  M,  Mas  per  deso  D  34.  dui 
fehlt  St1  Th.  mit  DFIKN  gegen  AM  35.  Quar  non  est  St,1  mit  DIKN,  Quar  non  e  F  gegen 
Que  siatz  A,  Qeus  ueiran  AI;  frairalha  Si.1  Th.  St.l  ?/iit  D Fl K  gegen  batailla  AM,  barailla  N 
39.  far  St.*  mit  DFIK  gegen  fai  A,  fa  CM,  fauc  N  40.  ab]  en  St.1,  Th.  mit  DFIKN  geg  n  ab 
CM,  am  A     48!  pel  c.  St.1  St.l  mit  DIKN  gegen  el  ACFM 

Die  beiden   Tomaden  von  St.1   Th.  St.l  als  eine  gedruckt.  —  5.  l'o   Th.      7.  na  Enrics  .SV.1 


io6 


Lyrik. 


St.  68. 


Ia  per  dormir  non  er  de  Coberlanda 
reis  dels  Engles  ni  conquerra  Yrlanda 
ni  tenra  Angieusni  Monsaurel  ni  Canda 
so  ni  de  Peiteus  non  aura  la  miranda ; 
ni  ducs  clamatz  de  la  terra  normanda 

ni  er  coms  palatz 
sai  de  Bordel  ni  dels  Guascos  part  Landa 
senher  ni  de  Basatz. 

2öConselh  vuolh  dar  el  so  de  n'Alamanda 
lai  a'n  Richart,  si  tot  no  lo'm  demanda : 
ia  per  so  frair  mais  sos  homes  no  blanda. 


nonca*s  fai  el,  anz  assetia  e'ls  aranda, 
toi  lor  chastels  e  derocha  et  abranda 

deves  totz  latz. 
el  reis  tornei  lai  ab  cels  de  Garlanda 
e  l'autre,  sos  conhatz. 

Lo  coms  Iaufres,  cui  es  Bresilianda, 

volgra  fos  primiers  natz, 

Quar  es  cortes,  e  fos  en  sa  comanda 
reiesmes  e  duchatz. 

IS  er  trän  de  Born. 


68. 

Stimmingxt  S.    173   (nach  Af),    Thomas,  p.  95,   Slimming*,  S.  1I3. 


Miei  sirventes  vuolh  far  dels  reis  amdos, 
qu'en  brieu  veirem  quaura  mais  chavaliers 
del  valen  rei  de  Castela,  n'Anfos, 
qu'auch  dir  que  ve  e  volra  soudadiers; 
5  Richartz  metra  a  muois  et  a  sestiers 
aur  et  argen  e  te*s  a  benananza 
metr'e  donar,  e  no  vol  s'afianza, 
anz  vol  guerra  mais  que  qualha  esparviers. 

S'amdui  li  rei  son  pro  ni  coratios, 
iuen  brieu  veirem  champs  ionchaz  de  quar- 
tiere 
d'elms  e  d'escutz,  e  de  brans  e  d'arzos 
e  de  fendutz  per  bustz  tro  als  braiers, 
et  arratge  veirem  anar  destriers 
e  per  costatz  e  per  pechs  mainta   lanza 
10  e  gauch  e  plor  e  dol  et  alegranza; 
lo  perdr'er  grans  el  guazanhs  er  sobriers. 


Trombas,  tabors,  senheras  e  penos 
et  entresenhs  e  chavals  blancs  e  niers 
veirem  en  brieu,  quel  segles  sera  bos, 
que  hom  tolra  l'aver  als  usurieis,  20 

e  per  chamis  non  anara  saumiers 
iorn  afiatz  ni  borges  ses  doptanza 
ni  merchadiers  qui  venha  deves  Franza, 
anz  sera  rics  qui  tolra  volontiers. 

Mas  si'l  reis  ve,  ieu  ai  en  Dieu  fianza    nr 
qu'ieu  serai  vius  o  serai  per  quartiers ; 

E  si  sui  vius,  er  mi  grans  benanansa, 
e  si  ieu  muoir,  er  mi  grans  deliuriers. 

Bertran  de  Born. 


17.  er  de]  aura  Th.  mit  ?  19.  Anjau  St.l  mit  CDFIKN  gegen  AMR  20.  Peitau  St. ,3  mit 
CIKN  gegen  ADFMR  21.  Ni  sera  ducs  Th.  mit  A,  Ni  es  d.  cl.  R  gegen  N.  d.  cl.  CD  FI  KM N 
22.  er  fehlt  St.1  Th.  St.l  mit  AFM  28.  asitja'ls  St.l  mit  ?,  gegen  asetga  eis  AD  V  (?)  St.*  Th.,  aseri  1 
eis  IA,  asseitz  el  F,  asseti  e  R,  azagel  C,  assagueza  M\  a  randa  Th.  31.  torneja  ab  Th.  mit?, 
lai  fehlt  RM 

Die  beiden  Tornaden  in  Si.x  Th.  zusammengedruckt.  —  6.  ten  sa  b.  St.1  7.  sa  fianza  St.1 
Th.  St.*     22.  afiat  Th.     23.  que  TX  St.l  gegen  qui  St.1  und  Hds.  (?) 


St.  69  u.  70. 


Politisches  Sirventes ;  Miei-Sirventes. 


107 


69. 

K.  Bartsch,  Pcire   Vidals  Lieder,  Berlin  1857,  S.  43   (nach  CIKRS)\  J,  Anglade, 
Les  Potsies  de  P.    Vidal,  Paris  19 13,  p,   101   (auch  HQ  benutzt). 


Per  pauc  de  chantar  no'm  lais, 
quar  vei  mort  ioven  e  valor 
e  pretz,  que  non  trob'  on  s'apais, 
qu'usquecs  l'empenh  e-i  geta  por ; 
5  e  vei  tan  renhar  malvestat 
que*l  segl'a  veticut  e  sobrat 
si  qu'a  penas  trop  nulh  paes 
que'l  cap  non  ai'a  son  las  pres; 

Qu'a  Rom'  an  vout  en  tal  pantais 
lol'apostolis  e"lh  fals  doctor 
sancta  gleiza  (don  Deus  s'irais, 
que  tan  son  fol  e  peccador), 
per  que  l'eretge  son  levat; 
e  quar  ilh  comenso'l  peccat, 
lsgreu  es  qui  als  far  en  pogues; 
raas  ia  no  volh  esser  plages. 

E  mou  de  Fransa  totz  l'esglais, 
d'els  que  solon  esser  melhor, 
.    que'l  reis  non  es  fis  ni  verais 
2ovas  pretz  ni  vas  nostre  senhor; 
que'l  sepulcr'a  dezamparat 
e  compre  ven  e  fai  mercat 
atressi  cum  sers  o  borges, 
per  que  son  aunit  sei  Frances. 

25  Totz  lo  mons  es  en  tal  biais 
qu'ier  lo  vim  mal  et  oi  peior; 
et  anc  pos  lo  guitz  de  Deu  frais, 
non  auzim  pois  l'emperador 


creisser  de  pretz  ni  de  barnat; 

mas  pero,  s'oimais  laiss'  en  fat  cg 

Richart,  pos  en  sa  preizon  es, 

lor  esquern  en  faran  Engles. 

Dels  reis  d'Espanha'm  tenh  a  fais 

quar  tan  volon  guerra  mest  lor 

e  quar  destriers  ferrans  ni  bais  33 

trameton  als  Mors  per  paor, 

que  lor  orgolh  lor  an  doblat, 

don  ilh  son  aunit  e  baissat, 

e  fora  melhs,  s'a  lor  plagues, 

qu'entr'els  fos  patz  e  leis  e  fes.  4j 

Mas  ia  no's  cug  hom  qu'eu  m'abais 

pels  lies,  si's  tornon  sordeior, 

qu'us  fis  iois  me  capdel'  em  pais, 

que'm  te  iauzent  en  gran  doussor, 

em  soiorn  en  fin'  amistat  i> 

de  leis  qui  plus  mi    ven  a   grat; 

e  si  voletz  saber  quals  es, 

demandatz  la  en  Carcasses. 

Et  anc  no  galiet  ni  trais 

son  amic  nis  pauzet  color,  so 

nil  quäl,  quar  cela  qu'en  leis  nais, 

es  fresca  cum  roz'  en  pascor. 

bei'  es  sobre  tota  beutat, 

et  a  sen  ab  ioven  mesclat, 

per  que-s  n'agrado'l  plus  cortes  §3 

e'n  dizon  laus  ab  honratz  bes. 

Pcire    Vidal. 


De  chantar  farai 
una  esdemessa, 
que  temps  ven  e  vai 
e  reman  promessa: 


70. 

Hds.  D.   198. 


e  de  grant  esmai 
fai  Deus  tost  defessa. 
segur  estem,  seignors, 
e  ferm  de  ric  socors. 


1.  Eine  Silbe  fehlt',  Bartsch  liest  no  me  lais;  besser  Angl.  (mit  C)  A  per  p.  9.  Quar  com 
an  Ba.  (Ar  com  an  HIK,  Quar  roman  CR,  fehlt  S)  16.  /.  no'n  Levy  38.  veneut  e  sobrat  Ba. 
Angl.  mit  CHIKR  gegen  S    43.  nais  Ba.  Angl.  {mit  CHI  KR  gegen  S)    46.  en  g.  Ba.  Angl.  mit  (CR) 

2.  demessa     6.   esdefe5;=a 


io8 


Lyrik. 


St.   71. 


Ric  socors  aurem, 
(0  en  Deu  n'ai  fianza, 

dont  gazagnarem 
sobre  cels  de  Franz n  ; 
d'ost  que  Deu  no  tem, 
pren  Deus  tost  venianza. 
15 segur  estem,  seignors, 
e  ferm  de  ric  socors. 

Tals  cuia  venir 
ab  falsa  croisada, 
qe  1  n'er  a  fozir 
20  sens  fog  d'albergada, 

car  ab  ben  ferir 
venz  hom  leu  maisnada. 

segur  estem,  seignors. 

e  ferm  de  ric  socors. 

£3  Eis  Arragones 

ai  perdut  ma  poigna 
e  mon  sirventes, 
et  en  Cathaloigna  ; 
ei  reis  q'es  ioves 
so  noi  troba  qii  poigna. 

segur  estem,  seignors, 
e  ferm  de  ric  socors. 

E  se  Frederics, 

q'es  reis  d'Alamaigrsa, 

es  soffre  que  Loics 

son  emperi  fraingna, 
ben  sera  enics 
lo  reis  part  Bretaigna. 
segur  estem,  seignors, 

«o  e  ferm  de  ric  socors. 


AI  sepolcre  an  tout 

socors  e  valenza 

eil  q'an  la  croz  vout, 

et  es  descredenza  \ 

li  fals  nesci  sout  %$ 

veiran  mal  Argenza. 
segur  estem,  seignors, 
e  ferm  de  ric  socors. 

L'evesque  culvert 

non  o  presson  gaire,  6u 

sei  sainz  vas  se  pert, 

o  fo  nostre  paire, 

quant  moc  del  desen ; 

mas  amon  Belcaire. 
segur  estem,  seignors,  R5 

e  ferm  de  ric  socors. 

Nostre  cardenals 

soiorna  e  barata 

e  prent  bels  ostals, 

de  qe  Deus  l'abata,  oo 

mas  pauc  sent  los  mals, 

quant  a  Damiata. 
segur  estem,  seignors, 
e  ferm  de  ric  socors. 

D'Avignon  mi  par  es 

que  ia  no's  recreza, 

tant  vezem  fermar 

sa  fina  proeza 

e  tot  lor  afar ; 

mal  aia  cui  peza.  jq 

segur  estem,  seignors, 
e  ferm  de  ric  socors. 

Tomier  e'n  Palais!. 


71. 

Hdss.  7  98,  X81,  az  (Studj  romanzi  II  80^;  Mario  Felaez%   Vita  e  poesie  di  Bonifazio 

Calvo,   Torino  1897,  /.  66  (nach  IKd). 


Un  nou  sirventes  ses  tardar 
voill  al  rei  de  Castella  far, 
car  no'm  sembla  ni  pes  ni  crei 
qu'el  aia  cor  de  guerreiar 


Navars  ni  l'aragones  rei ; 

mas  pos  dig  n'aurai  zo  qe  dei, 

el  faz'  o  que  quiser  fazer. 


2S.  Er;  catholoigna     63,   71.  Segurs. 


St.   73. 


Mehrsprachiges  politisches  Sirventes.     Kreuzlied. 


109 


Mas  ieu  ougz'  a  maintos  dizer 
que  el  non  los  qer  cometer 
10  si  non  de  menassas,  e  qen 
qer  de  guer'  ondrado  seer, 
sei  eu  mim  ben  qe  lli  conven 
de  meter  hi  cuidad  e  sen, 
euer  e  cors,  avoir  et  amis 

15  Por  qoi  ja  dis  au  roi,  se  pris 
vuet  avoir  de  ce  q'a  empris, 

sens  menacier, 

que  rien  ne  mont',  au  mien  avis, 
que  j'ai  por  voir  oi  comter 

20  que  il  puet  tost  au  champ  trover 
los  dos  reis,  se  talent  en  a. 


E  se  el  aora  nos  fa 
vezer  en  la  terra  de  la 
.   .  .  tend'  e  son  confalon 
a  lo  rei  de  Navar*  e  a 
so  sozer  lo  rei  d' Aragon, 
a  caniar  avenra  razon 
tal  que  solon  de  lui  ben  dir. 

E  comenzon  a  dire  ia 
que  mais  quer  lo  reis  de  Leon 
cassar  d'austor  o  de  falcon 
c'ausberc  ni  sobreseing  vestir. 

Bonifaci  Calw» 


so 


72. 


P.  Meyer f  Recueil  d'anciens  textes,  p.  74 ;  V,  Crescini,  Testo  critico  e  illustrazione 
tfuno  de  piü  solcnni  canli  di  Marcabruno  trovatore  (AM  del  R,  Tstituto  Veneto, 
LIX,  p.  691  ss.,  1900);  ders. ,  Manualetto2 .  p.  198;  Jeanroy -Dejeannc-Aubry. 
Quatre  Pols,  de  Marcabru,  1904,  p.  8;  Dejeanne,  Pots.  de  Marcabru,  1909,  p.  169 
(nach  ACIKRWa)\  Singweise  Lommatzsch  S.  418. 


Pax  t  in  nomine  Domini 

fetz  Marcabrus  lo  vers  el  so. 

auiatz  que  di, 
cum  nos  a  fait  per  sa  dousor 
5I0  seingnorius  celestiaus 
probet  de  nos  un  lavador, 
c'anc  for  d'outra  mar  non  fon  taus, 
en  de  lai  enves  Josaphas; 
e  d'aquest  de  sai  vos  conort. 

loLavar  de  ser  e  de  mati 
nos  deuriam  segon  razo: 

ie'us  o  an. 
cascus  a  del  lavar  legor ; 
dementre  qu'el  es  sas  e  saus, 
lödeuria  anar  al  lavador, 
que'ns  es  verais  medicinaus; 
que  s'abans  anam  a  la  mort 
...      albere  bas. 

Mas  escarsedatz  e  no-fes 
sopart  ioven  de  son  companho. 
ail  cals  dols  es 


que  tuich  volon  lai  li  plusor 
don  lo  gazaings  es  efernaus ! 
s'anz  non  correm  al  lavador 
c'aiam  la  boca  nils  oills  claus, 
non  i  a  un  d'orgoill  tan  gras 
cal  morir  non  trob  contrafort; 

Que'l  seiner  que  sap  tot  cant  es, 
e  sap  tot  quant  er  e  c'anc  fo, 

nos  i  promes 
honor  e  nom  d'emperador ; 
eill  beutatz  sera,  sabetz  caus 
de  cels  qu'iran  al  lavador? 
plus  que  l'estela  gauzignaus, 
ab  sol  que  vengem  Deu  del  tort 
quel  fan  sai  e  lai  ves  Domas. 

Probet  del  lignage  Cai, 
del  primeiran  home  felo, 

a  tans  aici 
c'us  a  Deu  non  porta  honor. 
veirem  qui  Ter  amics  coraus, 
c'ab  la  vertut  del  lavador 


40 


8.  üg  ia  öx,  oug  za  Peluez  9.  mon  IK;  quier  falPel.  12.  m.  zu  niun  a1,  nun  IC,  muit 
Pel.;  couen  /  14.  auer  IKa^Pel.  15.  Per  IKPel.;  je  Pel.;  di  IKPeh  17.  Quel  guerriers  IKa1, 
Que  il  guerrei  Pel. ;  lies  Que  la  guerr'iert/'  18.  mien]  tuien  IK  19.  j'ai]  ia  IPel.;  comtier  lKalPel. 
20.  il]  el  MV  2T.  Li  doi  rei  IKa'1  22.  non  fa  Pel.  24.  Soe  IKa1  Pel.  27.  auera  «*,  averan  Pel. 
30.  rei  IKPel.  32.  sobrenseing,  IPel.  (derselbe  Text  mehrfach  ahoeichend  bei  G.  Pertom,  I  Tro- 
vatori  d'Italia  />.  422). 

7.  fors  o.  m.  Cr.  Je.  Dej.  mit  AIKd  9.  nos  Me  (mit  dW)  18.  D'aut,  eu  eug,  aurem  a.  b.  Afe., 
D'aut  en  jus  aurem  Je.,  D'aut  en  sus  aurem  De/.,  D'aut  desus  aurem  Cr  mit  CR,  Daut  aus  seran  uostr  A, 
Daut  essaus  da  (de  d)  IKd,  Dont  eu  crei  quaurem   IV.  Dautra  caza  aurem  a*     34.  guari-naus  Me. 


I  IO 


Lyrik. 


St    73- 


nos  sera  Iesus  comunaus; 
e  tornem  los  garsos  atras 
45  qu'en  agur  crezon  et  en  sort  1 

E'il  luxuriös  corna-vi, 
coita-disnar,  buffa-tizo, 

crup-en-cami 
remanran  ins  el  folpidor. 
50  Dieus  vol  los  arditz  e*ls  suaus 
asaiar  a  son  lavador, 
e  eil  gaitaran  los  ostaus 
e  trobaran  fort  contrafort 

ib  En  Espaign'  e  sai  lo  marques 
e  eil  del  Temple-Salamo 
sofron  lo  pes 


e#l  fais  de  l'orgoil  paganor, 

per  que  iovens  coil  avol  laus. 

el  critz  per  aquest  lavador  co 

versa  sobrels  plus  rics  captaus : 

fraitz,  faillitz,  de  proeza  las, 

que  non  amo  ioi  ni  deport. 

Desnaturat  son  li  Frances, 

si  de  l'afar  Deu  dizo  no,  es 

qu'ieu  sai  com  es. 
Antiocha,  pretz  e  valor 
sai  plora  Guiana  e  Peitaus. 
Deus,  seiner,  al  teu  lavador 
l'arma  del  comte  met  en  paus;  7*5 

e  sai  gart  Peitaus  e  Niort 
lo  seiner  qui  resors  del  vas. 

Marcabru. 


73. 

Hdss.  C  95,  D  65,  E  75,  R  50. 


Ära  parra  quäl  seran  enveyos 
d'aver  lo  pretz  del  mon  el  pretz  de  Dieu, 
que  beis  poiran  guazanhar  ambedos 
silh  que  seran  adreitamen  romieu 
5  al  sepulcre  cobrar.    las,  cal  dolor 
que  Türe  aian  forsat  nostre  senhor! 
pensem  el  cor  la  dezonor  mortal, 
e  de  la  crotz  prendam  lo  sanh  senhal, 
e  passem  lai,  quel  ferms  el    conoissens 
10  nos  guizara,  lo  bos  pap'  Innocens  1 

Doncs,  pus  quascus  n'es  preguatz  e  somos, 
tragua's  enan  e  senh   sei  nom  de  Dieu, 
qu'en  la  crotz  fo  mes  entre  dos  lairos, 
quan,  ses  colpa,  l'auciron  li  Iuzieu ; 
isquar  si  prezam  leialtat  ni  valor, 


son  dezeret  tenrem  a  dezonor; 

mas  nos   amam  e  volem  so  qu'es  mal, 

e  soanam  so  qu'es  bon  e  que  val, 


20 


Non  deuria  esser  hom  temeros 

de  suffrir  mort  el  servizi  de  Dieu, 

qu'elh  la  suffri  el  servizi  de  nos, 

don  seran  sai  essems  ab  Sant  Andrieu 

silh  que"l  segran  lai  vas  Monti-Tabor,       2.: 

per  que  negus  non  deu  aver  paor 

el  viatge  d'aquesta  mort  carnal ; 

plus  deu  temer  la  mort  espirital, 

on  seran  plors  et  estridors  de  dens, 

que  Sans  Matieus  o  mostr'  e  n'es  guirens.  -0 


44.  tornatz  Me.  mit  AIK{d)  46.  Cil  Cr.  Je.  mit  CR  54.  So  per  (Per  so  Me.)  qu'ieu  a  lor 
anta'ls  chas  Me.  Cr.  Je.  Dej.  mit  AIKd,  Per  dreyt  uenran  ad  aital  cas  CR ,  So  don  creis  grans 
antal  vas  (zu  nas)  al  55.  En  Espaigna  sai  Je.  Dej.  mit  CR  61.  Venra  Me.  mit  CR  gegen  AIKaxd 
66.  So  die  Hdss.;  Me.  Cr.  Je.  Dej.  korrigieren,  wohl  mit  Recht,  qu'ie'us  (=  qu'ie'ls)  ai  comes. 

1.  cals  sera  uoluntos  R  3.  bei  C;  ab  bels  dos  R  4.  Seih  C\  qi  D  5.  1.]  dieus  R;  tal 
C  6.  truc  D,  turcx  R\  a.  fehlt  R  7.  Pensen  Z>;  el]  del  D,  al  E,  de  R  8.  sanh]  gran  R  9  bis 
33  in  E  fast  ganz  zerstört  10.  la  R\  bon  CR  12.  s'el]  se  C,  se  e  D  13.  la  fehlt  R  14.  Qa 
Dj  Hon  R;  iudei  D  15.  E  R;  presan  D\  e  R  16.  tenren  D  17.  amanÄ  19,  20  Quel  uiures 
sai  que  morirs  non  es  gens.  El  morirs  lai  uiures  sai  desplazens  C,  Quel  uiures  chai  qes  morirs 
ueramerz  non  es  gens.  El  moris  lai  uera  uida  uiuenz  D(s. Zts. 21,  142  ;  37,  729),  Queluieure  saies 
a  totz  defalhens.  Del  murir  lai  serem  totz  temps  iauzens  A'  21.  E  non  d.  D;  u.  h.  e.  ia  t.  R 
22.  al  R  24.  serem  R;  sals  CR  25  Selhs  CR;  que  s.  DR;  v.]  a  R;  mon  tatabor  D  2S.  1.  m. 
fehlt  D,  lamor  R     29.  sera  D;  Don  pot  fugir  tristor  e  perdemens  R     30.  o]  en  D 


;t.  74. 


KrcuzlieJ. 


in 


Avengutz  es  lo  temps  e  la  sazos 
on  deu  esser  proat  quäl  temon  Dieu, 
qu'elh  non  somo  mas  los  Valens  eis  pros ; 
car  silh  seran  totz  temps  franchamen  sieu 

äs  qui  seran  lai  fi  e  bo  sofridor 
e  afortit  e  bon  combatedor 
e  franc  e  larc  e  cortes  e  leyal, 
e  remanran  li  menut  el  venal, 
que  dels  bos  vol  Dieus  qu'ab  bos  fagz  valens 

40  ?e  salvon  lai,  et  es  belhs  salvamens. 

E  si  anc  Guillems  Malespina  fon  bos 
en  est  segle,  ben  o  rnostra  en  Dieu, 
qu'ab  los  prumiers  s'es  crozatz  voluntos 
per  socorrel  sant  sepulcr'  e  son  fieu, 
4  5don  an  li  rey  colp'  el  emperador, 


quar  no  fan  patz  et  acort  entre  lor 
per  desliurar  lo  regisme  reyal 
el  lum  el  vas  e  la  crotz  atretal, 
qu'an  retengutz  li  Türe  tan  longuamens 
que  sol  l'auzirs  es  us  grans  marrimens.  50 

Marques  de  Monferrat,  vostr'  ansessor 
agron  lo  pretz  de  Suri'  e  l'onor, 
e  vos,  senher,  vulhatz  l'aver  aital; 
el  nom  de  Dieu  vos  metetz  lo  senhal 
e  passatz  lai,  que  pretz  et  honramens     55 
vos  er  el  mon,  et  en  Dieu  salvamens! 

Tot  so  qu'om  fai  el  segl'  es  dreitz  niens, 
si  a  la  fi  non  l'aonda  sos  sens. 

Aimeric  de  Pegulhan, 


74. 

Raynouard.  Choix  IV  p.  135;  G.  Azais,  Les  troubadours  de  Bfziers,  Biziers  1869, 

^.31   (beide  nach  CJ. 


Qui  vol  aver  complida  amistansa 
de  Ihesu  Crist,  e  qurl  volra  servire, 
e  qui  volra  lo  sieu  nom  enantire, 
e  qui  volra  veniar  la  deshonransa 
5  qu'elh  pres  per  nos,  quan  susla  crotz  fo  mes, 
passe  tost  lai  on  elh  fon  trespassans, 
e  sia  be  de  sa  mort  demandans 
e  de  l'anta  qu'el  per  nos  autres  pres. 

Dieus  pres,  per  nos  salvar,  greu  malanansa, 
ioque*n  fon  batutz  e'n  suiifri  tal  martire 
que  sus  la  crotz  en  volc  penden  murire 
ab  gran  dolor  e  y  fo  plagatz   de   lansa, 
per  que'l  so  fals  trastotz,  quan  be  m'o  pes, 
aquelhs  que  so  del  passatge  duptans; 
lömielhs  lai  deuram  quascus  anar  enans 
nutz  o  descaus,  qui  estiers  no  pogues. 


Mas  trop  d'omes  sonqu'eras  fan  semblansa 
que  passaran,  e  ges  no'n  an  dezire; 
don  se  sabran  del  passar  escondire 
ganren  d'aquelhs,  e  diran  ses  duptansa :  20 
»ieu  passera  si'l  sout  del  rey  agues«  ; 
l'autre  diran:   »ieu  no  suy  benanans« ; 
l'autre  diran:   »s'ieu  non  agues  efans, 
tost  passera,    que  say  no*m  tengra  res  « 

Veus  quals  sera  d'aquelhs  lur  escusanza;  28 
mas,  s'als  no  y  fan,  Dieus  lur  sabraben  dire 
al  iutiamen,  segon  lo  mieu  albire: 
»anc  vos  autres  non  demandetz  veniansa 
de  la  mia  mort,  per  so  siatz  a  mal  mes.« 
e  als  autres,  qu'auran  suffertz  aftans         30 
per  la  su'  amor,  dira :   »los  mieus  amans, 
venetz  a  mi,  que  tot  m'avetz  conques.« 


32.  E  R;  cals  R  33.  nos  R\  mas  quan  1.  E  34.  Caquels  R;  seus  R  35.  Que  R\  segran  E; 
1.  ferm  bon  combatedor  CDE  36.  fehlt  CDE  (s.  v.  35);  Ni-  ni-  R  37.  larc]  clar  D  38.  remanguan 
li  ueneut  el  logual  R  39.  dieus  los  be  fatz  R  40.  Ques  R-  saluom  E  41.  E  s.  a.]  Sanc  Z>,  Si 
franex  R;  es  R  44.  sepulcre  car  seu  R  45.  r.]  ren  D  47.  leial  E  48.  1.]  loc  R  {anzunehmen  ?) 
49.  Que  an  lengut  R',  retengut  CE  50.  us  fehlt  D ;  grieus  CDE-  pessamens  CE}  espauenz  D 
51,  52.  fehlen  R  52.  de]  en  E\  Agan  la  prez  sobre  toz  e  lonor  D  54.  E  n.  DE  57,  58.  fehlen  R 
57.  Tan  D     58.  1'  fehlt  E 

21.  soutz  Ray».  Az. 


I  12 


Lyrik. 


st.  75. 


Aquels  auran  tostemps  mais  alegransa ; 
mas  los  autres  auran  dol  e  cossire. 

a.-doncx  si'ns  volem  nos  altres  far  grazire 
a  Ihesu  Crist,  que  tot  quant  es  enansa, 
passem  no*n  lay  on  elh  fon  per  nos  pres, 
cominalmens  trastotz  ab  bos  talans ; 
et  enaissi  serem  li  agradans; 

4odoncx  passem  lay,  que  temps  e  razos  es! 

Qui  passara,  Dieus,  qu'a  fag  tot  quant  es, 
li  secorra  e-lh  sia  aiudans 


1  e*lh  do*l  regne  don  ieu  suy  esperar.s, 
e  li  perdo  elh  valha  en  totas  res ! 

Amicx  Miquels,  digatz  me*l  sirventcs 
a  n'Aymeric  de  Narbon'  en  chantans, 
e  digatz  li  que  non  sia  duptans, 
que,  s'ilh  passa,  pus  tost  n'er  tot  conques. 

Raimon  Gaucelm  dt  Beiicrs. 


75. 

Hds.  a  166;   C.  Chabaneau,  Revue  des  Langues  Romanes  XXXil,  p.  550 

V.  Crescini.  Manuat 7etto*\  p.   259. 


\o 


Del  gran  golfe  de  mar 
e  dels  enois  dels  portz 
e  del  perillos  far 
soi,  merce  Dieu,  estortz, 
don  posc  dir  e  comdar 
que  mainta  malananza 

i  hai  suffert'  e  maint  türmen; 

e  pos  a  Dieu  platz  q'eu  torn  m'en 

en  Lemozi  ab  cor  iauzen, 
don  parti  ab  pesanza, 
lo  tornar  e  l'onranza 

li  grazisc,  pos  el  m'o  cossen. 

Ben  dei  Dieu  mereeiar, 
pos  vol  que  sanz  e  fortz 
15  puesc'  el  pais  tornar 

un  val  mais  uns  paucs  ortz 
qe  d'autra  terr1  estar 
rics  ab  gran  benananza; 

qar  sol  li  bei  acuillimen 
2oe#il  onrat  fag  eil  dig  plazen 

de  nostra  domna  eil  prezen 
d'amorosa  coindanza 
e  la  douza  semblanza 

val  tot  qan  autra  terra  ren. 


Ar  hai  dreg  de  chantar,  25 

pos  vei  ioi  e  deportz, 

solatz  e  domneiar, 

qar  zo  es  vostr'  acortz  ; 

e  las  fontz  el  riu  dar 

fan  m'al  cor  alegranza,  3« 

prat  e  vergier,  qar  tot  m'es  gen, 
q'era  non  dopti  mar  ni  ven, 
garbi,  maistre  ni  ponen, 

ni  ma  naus  nom  balanza, 

ni  nom  fai  mais  doptansa  q$ 

galea  ni  corsier  corren. 

Qi  per  Dieu  gazaignar 

pren  d'aitals  desconortz 

ni  per  s'arma  salvar, 

ben  es  dregz,  non  ges  tortz;  40 

mas  cel  qi  per  raubar 

e  per  mal'  acordanza 
vai  per  mar,  un  hom  tan  mal  pren, 
em  pauc  d'ora  s'aven  soven 
qe,  qan  cui'om  puiar,  deissen,  43 

si  c'ab  desesperanza 

il  laissa  tot  e  'slanza: 
l'arm'  el  cors  e  l'aur  e  l'argen. 

Gaucelm   Fuidit. 


37.  non  1.  Rayn,  nos  1.  Az. 

2.  e.  los  p.,  enoios  p.  Chab.  Cresc. 
ibnt;  ris    41.  ces,  lies  s'es?    47.  il]  /.  el 
so  CA.j  das  /olgende  e  gestrichen. 


3.  /.  Far  Braunholtz    16.  ortz]  doir    21.  eil]  il    29.  la 
P\  es  lanza  (l.  en  lanza  »en  hatard*   Ch.)    48.  e  lo  cor; 


St.   76. 


Rückkehr  vom  Kreuzzu?(?)  ;  Moralüches  Sirvenies. 


1 1 


76. 

Hdss.  A  216  (De  Lollis  p.  668),   C  276,  Z>  238,  /  165,  J/223  (MG  qZi),  R  70. 


Li  clerc  si  fan  pastor 
e  son  aucizedor 
e  semblan  de  sanctor; 
quan  los  vey  revestir, 

se  pren  m'a  sovenir 
de  n'Alengri,  q'un  dia 
volc  ad  un  parc  venir, 
mas  pels  cas  que  temia, 
pelh  de  mouton  vestic, 

10  ab  que  los  escarnic; 
pueys  manget  e  trahic 
selhas  que'l  abellic. 

Rey  et  emperador, 
duc,  comte  e  comtor 

15  e  cavallier  ab  lor 
solon  lo  mon  regir; 
ara  vey  possezir 
a  clercx  la  senhoria, 
ab  tolre  et  ab  trazir 

20  et  ab  ypocrizia, 
ab  forsa  et  ab  prezic; 
e  tenon  s'a  fastic 
qui  tot  non  lor  o  gic, 
et  er  fag,  quan  que  tric, 

«sAissi  cum  son  maior, 
son  ab  mens  de  valor 
et  ab  mais  de  follor, 
et  ab  mens  de  ver  dir 


et  ab  mais  de  mentir, 
et  ab  meyns  de  clercia 
et  ab  mays  de  falhir, 
et  ab  meyns  de  paria; 
dels  fals  clergues  o  die, 
qu'anc  mais  tant  enemic 
ieu  a  Dieu  non  auzic 
de  sai  lo  temps  antic. 

Quan  son  en  refreitor, 
no  m'o  tenc  ad  honor 
qu'a  la  taula  aussor 
vey  los  cussos  assir 
e  primiers  s'eschauzir; 
auiatz  gran  vilania: 
quar  hi  auzon  venir 
et  hom  non  los  en  tria. 
pero  anc  non  lai  vic 
paupre  cusso  mendic 
sezer  latz  qui  son  ric; 
d'aisso  los  vos  esdic. 

Ia  non  aion  paor 
alcays    ni    almassor 
que  abbat  ni  prior 
los  anon  envazir 
ni  lur  terras  sazir, 
que  afans  lur  seria; 
mas  sai  son  en  cossir 
del  mon  quossi  lur  sia, 


C(J 


40 


50 


65 


Strophenfolge:  M  4  3  1   2  56.  —  1.  Clerc  se  son  fait  p.  Z>,  Clerge  se  f.  p.  M\  sen  /    3. 
En  A;  sembla  C\  de]  mi  D\  E  par  de  gran  s.  M    4.  Qi  M    5.  Me  p.  a  s.  M    6.  nasingrin  A, 
nesengri  B,   nelengri  J;    Qe  nelzemgris  un  d.  AI    7.  ues  ADI\    porc  rair  /    8.  canx  /;    qel  M 
10.  las  B     11.  t.]  mazic  R     12.  La  cail  A,    Las  cals  /,    Tot  so  M,  Sela  Ä;  La  qal  mais  la.  B 
13.  Reys  CI\  et  fehlt  I    14.  Ducx  c.  C,  E  c.  M    15.  C.  ab  honor  M    16.  Soliol  m.  r.  D    18.  Als 
DR     19.  Ab  cobes  ab  t.  M\  a  mentir  D     20.  ypoeraria  A     21.  pregiz  D,  prezicx  R     22.  f.  fehlt, 
Lücke  R     24.  E  sera  q.  q.  t.  M    29,  30.  fehlen  I)     30.  clerissia  /,   paria  M    32.  p.]  clergia  M 
33.  Dun  f.  clergue  D     34.  tal  Z>;  enic  R    34,  35.  Qe  anc  hom  non  o  uic.     A  dieu  tan  enemic 
M    36.  fehlt  AIR    37.  sui  el  A,   al  CM',   refector  G    38.  Non  o  teing   az  ru  B     39.  la  fehlt  I 
40.    Cursors   R\    aissir   /;    Veillos   coissos   eissir  D     41.    Totz  p.  A\    ses   faillir   AI;    E    primicr 
sescalqir  D\  streiche  s'  ?     44.  Qe  R    45.  lai  no  A     46.  cochos  A,  guarso  C,  coisso  D,  home  R 
47.  Latz  aicels  que  s.  r.  A,   S.  delaz  del  r.  D,   Vezer  1.  qe  s.  r.  /,  S.  las  cusson  r.  M,  S.  cascus 
s.  r.  R    48.  Dartan  D\  Daitan  lo  M     50.  Alcaicx  /,   Conte  {auf  Rasur)  D\  AI  cair  \\  A    51.  abbas 
CI\  e  A     52.  Lor  D\  ausen  A\  assalhir  CR     53.  lurs  CM     54.  Car  A     56.  lurs  C,  lors  / 
Appel,   Prov. Chrestomathie.  8 


ii4 


Lyrik. 


St.   77, 


ni  cum  en  Frederic 
gitesson  dtrl  abric; 
pero  tals  l'aramic 
coqu'anc  fort  no  s'en  iauzic. 


Clergues,  qui  vos  chauzic 
sens  fellon  cor  enic, 
en  son  comde  falic, 
qu'anc  peior  gent  no  vic. 


Part  Cardenal. 


77. 

Hdss.  A  215  {De  Lollis,  p.666),  C  272,  D  232,  / 164,  Kopenhagen  105  {Zeitschrift  1 

393),  M  215,  R  67. 


Tostemps  azir  falsetat  et  enian 
et  ab  vertat  et  ab  dreg  mi  capdelh, 
e  si  per  so  vauc  atras  o  enan, 
no  m'en  rancur,  ans  m'es  tot  bon  e  belh; 
5  que'ls  us  dechai  lialtatz  manhtas  ves 
eis  autres  sors  enians  e  mala  fcs ; 
mas  si  tant  es  qu'om  per  falsetat  mon, 
d'aquel  montar  dissen  pueys  en  preon. 

Li  ric  home  an  pietat  tan  gran 
10  de  l'autra  gen,  quon  ac  Cayms  d'Abel, 
que  mais  volon  tolre  que  lop  no  fan 
e  mais  mentir  que  tozas  de  bordelh ; 
si'ls  crebavatz  en  dos  locx  o  en  tres, 
no'us  cugessetz  que  vertatz  n'issis  ges, 
15  mas  messongas,   don  an  al  cor  tal  fon 
que  sobrevertz  cum  aigua  de  toron. 


Manhs    baros   vey   en    manhs  luecx  que 

y  estan 
plus  falsamens  que  veyres  en  anelh, 
e  qui  per  fis  los  ten,  falh  atretan 
cum  si  un  lop  vendia  per  anhel;  20 

quar  ilh  no  son  ni  de  ley  ni  de  pes, 
ans  foron  fag  a  ley  de  fals  poges, 
on  par  la  cros  e  la  flors  en  redon, 
e  no  y  trob'om  argent,  quan  lo  refon. 

Des  Orient  entnrl  solelh  colguan  23 

fas  a  la  gent  un  covinent  novelh : 
al  lial  home  donarai  un  bezan, 
sii  deslials  mi  dona  un  clavelh, 
et  un  marc  d'aur  donarai  al  cortes, 
sii  deschauzitz  mi  dona  un  tornes,  so 

al  vertadier  darai  d'aur  un  gran  mon, 
s'avi'  eu  un  huou  dels  messongiers  qui  son. 


57.  E  AM  58.  delj  al  M\  Getön  de  son  a.  A,  Giteron  de  a.  D  59.  tal  CR\  laremic  Z>, 
lo  remic  M  60.  Qe  f.  M  61.  Clergue  AD  1)1  63.  comter  D;  Ais5  com  defalhic  R  64.  peiors 
gens  A 

Strophenzahl  und  -folge:  ACKoR:  123457,  Z)  1  3  2  4  5  7,  /  1  2  3  4  5  6  7,  M 
132467.  —  2.  Cab  leiautat  et  ab  ioi  A  3.  p.  s.]  daiso  R\  araire  A\  ni  R\  auan  ACIKo 
4.  t.]  fort  AIKo\  qar  tot  mes  b.  M\  Nom  enoia  ennanz  mes  b.  D  5.  Car  lus  R;  paubretatz  A 
6.  El  1R\  autre  22;  malas  R  7.  E  AIR\  E  qan  saue  D  8.  d.]  deisseissen  Ko\  Nol  leua  tant 
que  nol  bais  plus  pr.  A,  Aquel  m.  es  dissendre  pr.  R  9.  E  Qist  baro  D  10.  De  paubras  gens 
A,  De  paubra  gen  R  II.  E  uolon  mais  raubar  DM  13.  E  sils  traucas  M  14.  cuidassetz  AIKo, 
cuiassetz  R\  Nos  cui  assez  Z>,  la  no  cresatz  M\  neissigues  IKo  15.  el  Ko  16.  sobreues  M\ 
teron  A,  tiron  D  17.  moltz  leucs  I;  y  fehlt  AIR\  Qeu  sai  baros  eis  altz  les  on  estan  D,  Mant 
ric  home  en  aqest  mon  estan  M  18.  ueire  en  nel  Ko  19.  E  fehlt  Ko\  E  qi  los  prcn  per  fis  D, 
E  cel  qels  ten  p.  f.  M\  atrestal  R  20.  v.  u.  1.  ./?;  p.  un  a.  Ko\  Con  qil  leon  prenia  B\  Con 
cel  qe  uend  u.  1.  p.  un  a.  M  21.  Qes  el  M\  eis  C;  erstes  ni  fehlt  Ko\  s.  de  lei  ni  de  bon  p.  / 
22.  foron]  son  be  DM\  ley]  for  M\  fals  aissi  coill  f.  p.  D  23.  Qei  p.  D;  el  r.  M  24.  trobam 
a.  /;  quant  hom  lo  (los  D)  fon  ADIKo\  qi  los  r.  M  25.  Daus  CR;  aurien  IKoR;  tro  al  ADR, 
entro  M  26.  Faitz  /;  las  genas  Ko\  partimen  M  27.  A  R\  hom  CR  (anzunehmen  ?)\  Car  al 
leial  A,  A  tot  leial  Z>,  Qa  lo  leial  M\  darai  IKo  29.  Un  marc  dargen  DM  30.  descortes  M\ 
poies  R  31.  tot  un  mon  AIKo  32.  Sim  dona  un  ou  d.  m.  q.  s.  At  Sim  don  un  hr.ou  quecx 
messongier  que  y  s.  C,  Sieu  hai  un  ou  d.  m.  q.  s.  Z>,  Sai  hueu  eszueu  d.  m.  q.  s.  K'o,  Sai  uen 
e  ueu  d.   m.   qe  s.  AI,  Si  ay  *I'  huou  d.   m.   on  s.   R 


St.   78. 


Moralisches  Sit  ventes . 


**5 


Tota  la  ley  que'l  mais  de  las  gens  an, 
escriuri'  eu  en  fort  petit  de  pelh: 

85  en  la  mitat  del  polguar  de  mon  guan; 
eis  prozomes  payssera  d'un  gastelh; 
quar  ia  pels  pros  no  fora  cars  conres, 
mas  si  fos  hom  que  los  malvatz  pagues, 
cridar  pogratz  e  non  gardessetz  on : 

40  venetz  maniar,  li  pro  home  del  mon  1 

Sei  qui  no  val  ni  ten  pro   per  semblan, 
pro  ni  valen  no's    tanh  que  hom  l'apel, 


ni  dreiturier,  quan  met  dreg  en  soan, 
ni  vertadier,  quan  vertat  non  espel ; 
car  qui  fai  mal  ni  tort,  razos  non  es       45 
qu'en  cueilla  grat  ni  gran  lauzor  ni  pres, 
anz  es  ben  digz  us  reprochiers  pel  mon : 
sei  q'una  ves  escoria,  autra  non  ton. 

A  totas  gens  die  e  mon  sirventes, 
que,  si  vertatz  e  dreitura  e  merces 
non  governon  home  en  aquest  mon, 
ni  sai  ni  lay  no  cre  valors  l'aon. 

Pcire  Cardtnal. 


50 


78. 

Hdss.  A  216  {De  Lollis,  p.  667),    C  273  (MG  607),   D  232,   /  165  {MG  605), 

M  209  {MG  608),  R  70  (MG  606). 


Las  amairitz,  qui  encolpar  las  vol, 
respondon  gen  a  for  d'en  Ysengri: 
l'una  fai  drut,  quar  estai  en  auiol, 
l'autra  lo  fai,  quar  paubreira  l'auci, 
5l'autr'a  un  vielh  e  di  qu'el'  es  tozeta, 
l'autra  es  grans  et  ha  un  pauc  guarsi, 
l'autra  non  a  sobrecot  de  bruneta, 
l'autra  n'a  dos  e  fai  lo  atressi. 

Prop  a  guerra  qui  l'a  en  miech  son  sol, 
10  e  plus  prop  l'a  qui  l'a  a  son  coyssi; 


quan  lo  maritz  a  la  molher  fai  dol, 
aquilh  guerra  es  pieitz  que  de  vezi; 
qu'ieu  sai  tal  un  que,  s'era  part  Toleta, 
non  a  sorre  ni  molher  ni  eozi 
que  ia   disses:    »Dompnidieus   lom   tra- 

meta!«  15 

ans,  quan  s'en  va,  lo  plus  iratz  s'en  ri. 

Gran  festa  fay,  mas  ges  be  non  la  col, 
qui  buous  emblatz  ni  tolgutz  hi  auci; 
qu'ieu  en  sai  un  que  n'ompli    son  pairol 


33.  pus  R\  la  gent  DR  34.  Escriuon  /,  Escriuraj  hieu  Ko;  f.]  un  CR  35.  poial  D} 
poulzar  Ko  36  bis  37  fora  (incl.)  fehlt  Ko  36.  paisseria  AC ,  paisserai  IR\  tortelh  R  37.  Qe 
D;  ies  A\  fara  car  R;  non  calgra  far  conros  D    38.  Si  hom  trobes  qui  A,    Si  fos  us  hom  qi  D- 

paisses   D ,    passies   I    39.    C.  pogra   e    ia  nö des   on  D ,    C.  fera  e  no  guardera  on  (in 

frühere  Lüche  eingetragen)  R  40.  Veignan  m.  tot  p.  I);  los  prozomes  R  41.  qe  /  4.7.  Pros 
/;  non  t.  /  43.  uertadier  /  44.  Quan  dreitura  ni  v.  non  Ies  bei  /  46.  der  F  hn  ist  fehlerhaft* 
ni  lauzor  ni  pretz  ges  I  47.  E  se  ditz  ben  /;  un  r.  IM  48.  n.]  ues  M  49.  tola  genl  D;  d.j 
man  AI;  e]  ieu  R  50.  Qe  si  razos  e  mesura  e  m.  Z>,  Sil  cotatz  drechuro  o  m.  M  51.  gouerna 
M;  homes  R  52.  No  crei  qe  zai  ni  lai  bes  li  aon  M;  1.  nulh  gouern  lor  aon  R.  Bei  Raynouard 
(Choix  IV  347,  MIV  II  195)  noch  (aus  T):  Faidit,  vai  t'en  chantar  lo  sirventes  Drech  al  Tornel 
a'N  Guigo,  qui  que  pes,  Car  de  valor  non  a  par  en  est  mon  Mas  monsenher  En  Eble  de  Clarmon. 
In  a1  (Studj  romanzi  II  86):  Vai,  Raimondet;  porta  mon  sirventes  Als  esseignatz,  als  pros,  als 
ben  apres;  Et  als  avols  tu*l  sela  e'l  rescon,  E  no'l  chantes,  si  be  no  sabes  on. 

Strophenzahl  und  -folge:  ^13245,  C  213456,  ^12345,  /132456, 
#214356,  Ä  I  2  3  4  $  6.  —  I.  eneusar  D  2.  be  D ;  Si  razonon  CMR;  lei  A\  alengri 
CIR\  a  la  lei  desingri  D  3.  augol  A\  stai  en  grant  aizol  D,  es  de  gran  auiol  (aiol  AI)  CMR 
4.  E  lautral  f.  CR\  paubretatz  AD  5,  6  mit  7,  8  vertauscht  CMR  5.  et  es  ioues  t.  CMR; 
Luna  es  ueilla  e  uol  si  far  t.  D  6.  Latrays  uielha  al  hom  dat  un  g.  C,  Lautra  es  garsa  ez  ha 
caitiu  mari  Z>,  Lautra  es  uieilha  allom  dat  un  g.  AIR  7.  Luna  D\  gardacors  C,  sobreeol  M 
9.  Ben  AI,  Pron  D\  en]  el  A\  son]  del  ACD\  sei  que  la  ea  s.  s.  /  10.  Mas  plus  pres  D\ 
sotz  CR,  sus  AI;  uesi  D  II.  So  es  m.  qa  la  m.  D;  e  la  moillers  fan  /  12.  A.  (Aquist  AI)  g. 
es  mala  e  (e  fehlt  AI)  de  u.  CAf,  Ez  es  g.  fort  mala  de  u.  Z>,  So  es  g.  peior  que  de  u.  /,  Aquo 
es  pietz  que  g.  de  u.  R  13.  en  sai  un  CDMR;  Qien  s.  un  t.  A;  que  fehlt  I;  p.]  a  AD 
14.  enfant  ni  parent  CRX  fraire  ni  paren  Z>,  enfan  ni  molher  M  15.  lo  t.  D;  a  dieu  prec  quel 
t.  CMR,  que  dieus  sa  lo  t.  /  16.  Mas  D,  Anc  /  17.  bon  AI  18.  Qar  D;  eD;  t.]  raubatz  CD; 
el  a.  D;  embla  ni  rauba  ni  a.  MR     19.  Que  ieu  en  sai  C;  qi  neple  D;  que  nac  un  plen  p.  A  T 

8* 


n6 


Lyrik. 


St.  79. 


2  entorn  nadal,  mas  non  vuelh  dire  qui; 
aco  es  carns  que  ges  ben  non  es  neta, 
carns  deslials,  que  la  leys  contradi; 
aquel  hom  es  plus  pecs  qu'enfans  que  teta, 
que  cug'  honrar  calendas  enayssi. 

25S'us  paupres  hom  a  emblat  un  iensol, 
laires  sera,  et  anara  cap  cli, 
e  si  us  ricx  hom  ha  emblat   mercurol, 
ira  cap  dreg  .  .  .  denan  Constanti; 
paupre  lairon  pent  hom  per  una  veta, 

so  e  pen  lo  tals  qu'a  emblat  un  roci ; 
aquest  dreitz  es  plus  dreitz  c'una  sageta, 
que'l  ricx  laire  pen  lo  lairon  mesqui. 


A  mos  ops  chant  et  a  mos  ops  flauiol, 
quar  hom  mas  ieu  non   enten  mon  lati, 
qu'atretam  pauc  coma  d'un  rossinhol       85 
entent  la  gens  de  mon  chantar  qucs  di ; 
mas  ieu  non  ai  lengua  friza  ni  breta 
ni  sai  parlar  flamenc  ni  angevi; 
mas  malvestatz,  qui  los  eissalabeta, 
lor  tolh  vezer  quez  es  fals  ni  es  fi.  40 

Ära  m'es  mals  que  fols  hom  s'entremeta 
de  mon  chantar,  quar  siey  fag  son  porssi. 

Peire  Cardenal. 


79.    (Estribot.) 

Hds.  R  136. 


Un  estribot  farai  que  er  mot  maistratz, 
de  motz  novels  e  d'art  e  de  divinitatz, 
qu'ieu  ai  en  Dieu  crezensa,    que  fon  de 

maire  natz, 
d'una  santa  pieusela,  per  que-1  mons  es 

salvatz ; 
et  es  paire  e  filhs  e  santa  trinitatz, 
et  es  en  tres  personas  et  una  unitatz; 
e  cre  quel  cels    e*l   tros    ne   fos   per   el 

traucatz, 
en  trabuquet  los  angels,    can  los  trobet 

dampnatz  •, 


e  crey  que  Sans  Ioans  lo  tenc  entre  sos 

bratz 
e*l   bateget   en    l'aigua   el   flum,    can   fo  10 

propchatz ; 
e  conoscbe  la  senha  abanchas  que  fos  natz, 
el  ventre  de  sa  maire  que's  vols  al  destre 

latz; 
e  cre  Rom'e  Sant  Peire,    a   cuy  fon  co- 

mandatz 
iutge  de  penedensa,  de  sen  e  de  foldau. 
Mas  so  non  crezon  clerge,    que    fan  las  15 

falcetatz, 


20  Lai  a  n.  CMR,  Dreg  al  n.  D;  n.  uos  u.  dir  q.  CMR  21.  Azo  /;  qe  ia  nö  sera  n. 
D'  Et  aquils  (aqilh  M)  carns  (Aquilha  car  R)  non  es  francha  ni  n.  CMR  22.  Mas  D,  Quans 
/  Qänz  M\  qua  la  leis  /;  la  ley  CR,  li  leis  M  23.  Et  hom  (El  cel  M,  Hom  R)  a  meyns  de 
sen  que  seih  qui  t.  CMR,  Qar  cel  ha  menz  de  sen  qe  sei  qi  t.  D  24.  Qui  cre  h.  D;  h.]  donar 
A  25  emblaua  CM,  raubaua  (von  hier  auf  v.  27  mercurol  gesprungen)  R  26.  Lairos  J;  sen 
C  seria  JJ/;  Lair  er  clamatz  Z>;  iria  C,  aura  lo  /,  iria  a  M  27.  hom  fehlt  CDM;  emblaua  CM\ 
m'ercairol  Ct  mercuirol  D%  marcurol  M  28.  Hiria  dreitz  CM,  Anara  cap  dretz  D;  per  d.  A, 
pueys  d.  c\  en  la  cort  DM,  tot  d.  /;  en  cort  de  contasti  R  29.  una]  bona  7?;  E  sus  paubres 
omz  ha  enblat  un  uueta  D  30.  Prendra  lo  tal  D  31.  zweites  d.  fehlt  /;  duna  s.  A ;  es  non  d. 
si  com  s.  D;  Ez  aquest  d.  non  es  d.  com  s.  CMR  $2.  pendal  CDMR;  la.re  A  33.  erstes  mos] 
vos  R\  mon-mon  M;  flagol  D,  fraiol  M  34-  Nulhs  mas  quant  CMR,  Que  res  mas  D  35.  Car 
atretan  A,  Atretam  p.  CDMR;  cum  fan  (fai  R)  dun  (duy  C)  r.  CMR,  com  cant  de  r.  1  36. 
Sabon  las  gens  CMR,  Non  sap  negus  D;  chant  que  se  di  CDMR,  c.  queu  d!  /  37.  Ez  DM; 
fresa  AD,  fresza  /  38.  ancoui  D\  Ni  non  parli  norman  ni  peitaui  CMR  39.  que  lor  laissa  la 
beta  A,  q.  1.  dessalabeta  CR,  q.  1.  deis  sa  la  beta  M;  cobeitatz  quels  crois  ten  en  destreta  D 
40.  qui  IM;  Toi  conoisser  qal  son  o  fals  o  fi  D  41-  A  mi  non  cal  que  croys  (quauols  M)  hom 
se.  CMR    42.  miey  R\  q.  fehlt  C\  dig  R\  non  son  fi  M;  siey  fag  sion  mesqui  C. 

In  der  Hds.  zu  Sechssilönem  abgesetzt.  —   I.  maistrnt     2.  da(rt)  verwischt     4.  mon     6.  per- 
sona    7.  cel;  tro     n.  conoc     12.  uoluc 


St.   80. 


Esiribol ;  Persönliches  Sirventes 


117 


que  son  larc  d'aver  penre  etescas  debontatz, 
e  son  bei  per  la  cara  et  ore  de  peccatz, 
e  devedon  als  autres  d'aco  que  fan  lurs  atz, 
et  en  loc  de  matinas  an  us  ordes  trobatz 

20  que  iazon  ab  putanas  tro'l  solelhs  es  levatz ; 
enans  canton  baladas  e  prozels  trasgitatz ; 
abans  conquerran  Dieu  Cayfas  o  Pilatz. 
Monge  solon  estar  dins  los  mostiers  serratz, 
on  adzoravon  Dieu  denan  las  magestatz ; 

25  era  son  en  las  vilas,  on  an  lurs  poestatz. 
Si  avetz  bela  femna  o  es  homs  molheratz, 
el  seran  cobertor,  sieus  peza  o  sieus  platz; 
e  cant  el  son  dessus  ei  con  son  sagelatz 


ab   las   bolas   redondas   que  pendon  als 

matratz, 
can  las  letras  son  clauzas  e  lo  traucx  es 

serratz,  so 

d'aqui  eyson  li'retge  e  li  essabatatz,- 
que  iuron  e  renegon  e  iogon  a  tres  datz ; 
aiso  fan  monge  negre  en  loc  de  caritatz. 
Mon  estribot  fenisc,  que  es  tot  compassatz, 
c'ai  trag  de  gramatica  e  de  divinitatz,  25 
e  si  mal  o  ai  dig,  que'm  sia  perdonatz, 
que  yeu  o  die  per  Dieu,  qu'en  sia  pus  amatz, 
e  per  mal  estribatz  clergues. 

Teire  CarJcnal. 


80. 

Zeitschrift  f.  rom.  Phil.  XIV  162  (nach  AD  IN2,   CR,    a) ;    R,  Zenker,  Die  Lieder 
'  Peires  von  Auvergne ,    Erlange?i    1900,    S.   in   (nach  ACDIKNRab);    V.  Crescini, 
Manualetto'2,  p.   216;  Bartsch-Koschwitz,   Chrestomathie,  Sp.   85. 


Chantarai  d'aquest  trobadors 
que  chantan  de  manhtas  colors, 
ei  pieier  cuyda  dir  mout  gen; 
mas  a  chantar  lor  er  alhors, 
» qu'entremetre  n'aug»c«  pastors, 
q'us  no  sap  que-s  monta  os  dissen. 

D'aisso  r%er  mal  Peire  Rogier, 
per  que  n'er  encolpatz  premier, 
quar  chanta  d'amor  a  prezen; 
10  e  valgra  li  mais  un  sautier 
en  la  gleir'  oz  un  candelier 
portar  ab  gran  candel'  arden. 


Ei  segonz:  Guirautz  de  Bornelh, 
que  sembl'   odre  sec  al  solelh 
i^ab  son  cantar  magre  dolen, 

16.  larcx      17.  bels;  ores      18 
27.  Eis     28.  eis;  eis  cons     30.  traue 


qu'es  cans  de  vielha  porta-selh; 
e  si's  vezia  en  espelh, 
no's  prezaria  un  aguilen. 

Ei  ters :  Bernartz  de  Ventadorn, 
qu'es  menres  de  Bornel  un  dorn ; 
en  son  paire  ac  bon  sirven 
per  trair'  ab  arc  manal  d'alborn, 
e  sa  maire  calfavai  forn 
et  amassava  l'issermen. 


Monges 


Ei  quartz:  de  Brivai  Lemozis, 
us  ioglars  qu'es  pus  querentis 
que  sia  tro  qu'en  Benaven; 
e  semblaria  us  pelegris 
malautes,  quan  cantai  mesquis, 
qu'a  pauc  pietatz  no  m'en  prert. 

lies  aco  don?  20.  solelh;  hinter  20  Lücke?  23 
34.  estribot  35.  tratz 
I.  daqestz  ADIN*,  daquist  R,  daqels  a  2.  tropas  a  3.  sordeyor  CR;  d.  m.]  d.  CR, 
o  d.  a  4.  Et  a  trobar  es  a.  a  5.  Quentrametren  ('m  D)  uei  ADIN*;  cen  fehlt  D  6.  ous  d.  D; 
monton  (montot  R)  dizen  CR;  qes  pueg  ni  dessent  a  7.  rogiers  ADIN*R  8.  qeis  ADIN*,  so  a ; 
Premiers  ADIN2R  9.  chantet  CR  10.  E  couengrai  mielhs  CR,  E  ualrial  m.  a;  us  sautiers 
AIN%R,  un  sautiers  D  11.  Dinz  la  gleia  ab  a\  Et  en  la  gl.  us  R;  us  candeliers  ADINrR 
12.  Tener  ADIN%;  On  portes  a  {anzunehmen?  dann  Reim  -iers)  13.  Lautre  es  a  14.  sembla 
drap  C;  Que  par  loira  a ;  a  s.  Dia  15.  Que  C;  m.  c.  CR  16.  Que  (Quo  R)  canta  v.  (vielhas  C) 
CR,  Qe  chanto  ueillas  a  17.  Qe  sis  miraua  ADIN*  18.  agolen  C  19.  E  t.  A\  del  a  20.  den 
b.  CR\  en  d.  a  21.  Mas  en  s.  p.  CR;  a  i  mout  bei  s.  a  22.  ar  /,  dart  R  23.  escaldaual  A, 
escalfaual  DINX  24.  le  sermen  DIN*;  El  gars  amassaual  sierment  a  (anzunehmen?)  25.  AI  N2; 
don  ugo  1.  a  26.  i.  (ioglaretz  C)  pus  prezentis  CR  27.  tro  en  C;  beniuen  A,  bonauen  DIN*, 
beneuen  R;  Non  a  tal  tro  a  bnauent  a  28.  us  fehlt  C;  cuiaias  (geändert  aus  cuiaras)  fos  p.  a 
30.  Cab  DIN»,  A  a 


25 


30 


n8 


Lyrik. 


St.  80 


E'n  Guillems  de  Ribas  lo  quins, 
qu'es  malvatz  defors  e  dedins, 
e  ditz  totz  sos  vers  raucamen, 
pei  que  es  avols  sos  retins, 
«5  c'atrestan  se*n  faria  us  chins ; 
e  l'huelh  semblan  de  vout  d'argen. 

El  seizes:    Grimoartz  Gausmars, 
qu'es  cavayers  e  vai  ioglars ; 
e  fai  ho  mal  qui  loy  cossen 
4onrl  dona  vestirs  vertz  ni  vars, 
que  tals  er  adobatz  sem  pars, 
qu'enioglarit  se*n  seran  cen. 

Ab  Peire  de  Monzo  so  set, 
pus  que'l  coms  de  Tolozai  det 
45  qu'anc  no  soanet  d'avinen ; 
per  que  fon  cortes  quil  raubet, 
e  fe  o  mal  quar  no*l  tallet 
aquo  que  hom  porta  penden. 

E  l'oches :  Beinatz  de  Sayssac, 
60  que  anc  un  bon  mestier  non  ac 
mas  d'anar  menutz  dos  queren ; 
et  anc  pueys  nol  prezei  un  brac 


pus  a'n  Bertran  de  Cardalhac 
ques  un  vielh  mantelh  suzolen. 

El  noves  es  en  Raymbautz,  53 

que*s  fai  de  son  trobar  trop  bauz ; 

mas  ieu  lo  torne  a  nien, 

qu'el  non  es  alegres  ni  cautz; 

per  so  pretz  aitan  los  pipautz 

que  van  las  almornas  queren.  8Ü 

E'nn  Ebles  de  Sagnal  dezes, 

a  cuy  anc  d'amor  non  venc  bes, 

si  tot  se  canta  de  coiden; 

us  vilanetz  enflatz  plages, 

que  dizon  que  per  dos  poges  Cj 

lai  se  loga  e  sai  se  ven. 

E  l'onzes  Guossalbo  Roitz, 

que  s  fai  de  son  trobar  Cor  nutz 

tan  que  cavallairia*s  fen; 

et  anc  per  lui  non  fo  feritz  70 

bos  colps,  tant  ben  no  fon  garnitz, 

si  doncs  no'l  trobet  en  fugen. 

E"l  dozes  us  vielhs  Lombartz, 
que  clama  sos  vezis  coartz, 


31.  E  A;  briues  CR;  Guillenz  de  ribas  es  !o  q.  a     32.  deforas  e  dins  A     33.  v.]  chans  CR 
34.    Per    quieu    non   pretz    res    s.  r.  C,    E    non    e    ges    bos    sos    latins  a      35.   pins  ADIN*Ze. 

36.  E   delhs  huelhs  sernbla  u.   CR\    uot   larien  D,    not  clarion   Z;   Sei   uoil   s.  esser  dargen  uV1 

37.  AI  N2;  seies  BIN2;  gr.]  nelias  CR;  gaumars  ADR,  gaumas  IN1;  El«vi«es  gramoart  gaus- 
mar  a  38.  e  fais  A,  es  fai  DIN2]  ioglar  a  39.  qeo  c.  //;  E  perda  (perga  D,  prega  ZA'2) 
dieu  qui  lo  c.  ADIN2  40.  uestir  uert  ni  uar  a ;  belhs  ni  cars  CR  41.  Qer  A;  es  Z;  semprars 
DIN2,  som  par  a;  Quaitan  ualrials  agues  ars  CR  42.  se*n]  ne  a;  seran]  son  ia  CR  43  bis  4S : 
Ab  narnaut  (arnaut  DN2,  arnautz  Z)  daniel  (daniels  Z)  son  set.  Canc  (Oanc  A)  nuilla  ren  ben 
non  chantet.  E  fai  us  motz  com  nols  enten.  Canc  pois  per  soberna  nadet.  Ni  la  lebre  ab  lo 
bou  (buo  DA'2)  casset.  Non  ualc  sos  chans  (S.  c.  n.  u.  DIN2)  un  aiguilen  ADIN2  43.  E  peire  bermon 
se  baysset  CR  (bremon)  Ze.  44.  tolosan  dec  a  45.  Chantan  un  sonet  auinen  a  46.  E  cel  a  47.  E 
mat  o  fes  a;  trenqet  a  48.  Aqel  pe  qe  p.  p.  a  49.  Loites  es  A,  Li  huich  es  DIN*;  sesac  DN2, 
ssesac  Z,  saychac  R  50.  Canc  un  sol  b.  ADIN2,  Quanc  negun  b.  C,  Can  degun  b.  R  51.  M. 
que  uai  m.  CR]  dos]  de  a  52.  Quanc  (Que  C)  oespueys  CR,  Et  eine  p.  a;  prezem  ADN2, 
prezen  Z  53.  a'n]  den  a  54.  Prez  a ;  Queri  un  m.  C;  mantel  uiel  D  55  bis  60  als  Str.  12  a\ 
Reim  -aut  a  55.  E  lo  n.  AIN2;  onzes  a;  en  fehlt  A ;  rambauz  DN1  56.  de]  per  CR;  trop  de  s. 
trobar  b.  a  57.  torn  D;  a]  e  ADIN2;  E  non  e  mia  auinent  a  58.  Que  CR;  Dome  qe  a  gran 
prez  e  aut  a  59.  lo  D;  pipatz  Z;  Et  eu  pr.  trop  mais  1.  p.  (ribautz  R)  CR  59,  60.  E  sen 
geraua  ni  a  faut.  En  negun  non  a  iauziment  a  61  bis  66  fehlen  a  62.  ben  damor  non  pres 
CR  63.  toiden  AI,  toinden  N2  64.  piaiges  DN2,  plaigues  I;  Vilanetz  es  e  fals  pages  CR 
65.  E  ditz  hom  C,  E  dis  nom  R  66.  Sai  CR;  lai  CR  67  bis  72  als  Str.  11  a  67.  Et  dezes  a; 
gonzalgo  DIN2;  rotz  Z,  naiz  A'2;  E  lo.  es  gonzal  goritz  A  68.  de]  per  CR;  tr.]  chant  trop 
ADIATl ;  f.  trop  de  son  trobar  f.  a  69.  Per  qen  A,  Per  qel  DIN2,  En  cui  a ;  cauallariais  Aa, 
cauallairian  CR,  caualaria  i  DIN2;  feing  ADIN2  a  (s.  Icvy,  Snppl.  IN,  440J  70,  71.  Et  anc 
no  fon  tan  ben  garnitz  Que  per  elh  fos  dos  (dols  R)  colps  feritz  CR,  Et  anc  bos  colps  non  fo 
feritz  Per  lui  tarn  be  no  fo  g.  a  71.  ben]  fort  ADIN2  72.  Si  nom  lac  trobat  en  f.  a  73  Bis 
78  als  Str.  14  a  73.  eine  Silbe  fehlt ; tretzes  a\  petitz  CR,  ueilletz  D,  ueillcs  N1  (guillems  1.  Studj 
rom.  13,  28)     74.  Capela  a;  s.  v.]  si  souen  C,  souen  si  R 


' 


St.  81 


Persönliches  Sirventes ;  Sirventes  joglarese. 


119 


75  et  elh  eys  sent  del  espaven ; 
pero  us  sonetz  fai  galhartz 
ab  motz  maribotz  e  bastartz ; 
e  luy  apel'hom  Cossezen. 

Peire  d'Alvernhe  a  tal  votz 
so  que  canta  cum  granolh'  em  potz, 


e  lauza's  mout  a  tota  gen; 
pero  maiestres  es  de  totz, 
ab  q'un  pauc  esclarzis  sos  motz, 
qu'a  penas  nulhs  hom  los  enten. 

Lo  vers  fo  faitz  als  enflabotz 
a  Puoich-vert  tot  iogan  rizen. 

Peire  d '  Alvernhe. 


85 


81. 

A.  Stimming,  Bertran  de  Born   1879,  S.   171  (nach  M) ;  A.   Thomas,  Poisies 

completes  de  Beriran  de  Born  1888,  p.  138;  A.  Stitnming,  Bertran  von  Born  1913, 

S.  134;  F.    Witthöft,  Sirventes  joglarese,  Marburg  1891,  S.  46. 


Mailoli,  ioglar  malastruc, 

puois  aeoindat  m'a  hom  de  vos 

e  mi  venetz  querre  chanzos, 

en  talan  ai  qu'ie'us  en  valha. 
squar  etz  avols  e  semblatz  bos, 
mielhs  fora,  fossetz  champios 

que  viure  d'autrui  curalha. 

Aital  solatz  m'avetz  faissuc 
qu'autr'om  en  seria  enoios, 
10  et  etz  plus  nescis  que  montos, 

e  chanta  plus  clar  la  gralha ; 
porc  qu'om  reguarda  milhargos, 
fai  melhor  escoutar  que  vos, 

o  nafrat,  quan  hom  lo  talha. 

13  Qui'us  apelava  paoruc, 
semblaria  que  vers  no  fos, 
quar  etz  grans  e  ioves  e  tos; 
fatz  semblan  qu'aiatz  coralha; 


mas  lai  on  lebres  es  leos, 
vos  etz  volpilhs  e  nualhos,  so 

flacs  ses  tota  defensalha. 

Dedintz  etz  plus  chaus  d'un  saue, 
et  a  maior  cor  us  soiros, 
mas  lo  fetges  e  lo  polmos 

es  grans  sotz  la  chabessalha.  25 

et  etz  de  mati  somelhos, 
que,  qui'us  sona  un  mot  o  dos, 

fatz  semblan  que  no*us  en  chalha. 

Mal  vos  tenon  per  acertuc 

d'armas  en  la  host  dels  basclos,  so 

que  un  non  i  a  dels  garzos 

que  denan  vos  non  assalha; 
si*s  defendian  ab  melos, 
chascus  entrer'  i  anz  que  vos, 

s'aviatz  elm  e  ventalha.  ^ 


75.  elh  fehlt  I;  e.  s.]  eisson^;  Et  (Mas  C)  elh  esdaquelh  eys  paruen  CR,  E  laisal  del  esserniment  a 

76.  Per  so  I;  Per  qus  CR;   us  fehlt  ADIN2;   g.]  mout  g.  ADIN2,  gualiartz  C,  goliartz  R,  galliartz  a 

77.  raa.]  maire  (uaires^4,  matre  D,  magres  AT2)  moinz  ADIN1,  amaribot  C,  amaribotz  R;  et  fehlt  CR; 
grimartz  a  78.  apellon  DIN2;  casseden  A,  cosseden  DIN2,  cosseren  R;  Et  apelal  hom  consezent  a 
79  bis  84  als  Str.  17a    80.  Qe  chanta  desus  e  (non  chanta  sus  ni  DIN1)  desotz  ADIN2     81.  ro.] 

trop  CR;  E  faz  lauzar  a  maintas  genz  a  Sof.  Ze.  mit  Biogr.  Peires:  Que  canta  desobre  e  desotz, 
E  sei  so  son  dous  e  plazen  82.  Per  so  //  es  fehlt  I  83.  Ab  un  p.  Da;  sclarzis  DIN"2, 
In  a  noch  als  Str.  10:  E  lai  de  marseillan  folqet.  Qe  chanta  de  fol  re  folet.  Per  una  busta 
cui  säten.  Ca  plus  ample  con  dun  cabes.  E  forail  meils  pesqes  ab  ret.  En  mar  can  non  la 
inovo  lo  uent;  als  Str.  13:  El  dotzes  us  clergatz  peirols.  Ab  cara  maigra  secs  musols.  E  can 
uol  chantar  ua  tossent.  Caissi  nes  esclarzitz  lo  sols.  Ca  totz  uos  en  penria  dols.  Tan  fa  lag 
son  captenement;  als  Str.  15  :  En«g«faiditz  fai  chanzos.  De  sidonz  no  potetz  pelos.  E  ditz  qe 
si  de  rel  desment.  Ni  la  pot  tener  en  escos.  Qe  tantas  dara  dels  dos.  Cazes  a  mal  pas  plus 
non  prent;  als  Str.  16:  El«xv«es  p.  uidals.  Gabaires  messongiers  e  fals.  E  no  i  qeiratz  gota 
de  sen.  Per  so  apres«c«colps  le  pals.  Qe  amic  no  i  ac  nuils  corals.  De  lai  sa  foudatz  non  dizent. 
1.  Mailolis,  joglars  malastruc  St.1  4.  queus  Th.  7.  coralha  St.1  Th.  (mit  Hds.)  15.  Qu'ieus 
St.1  {Hds.  quieus  =  quie-us).     16.  ver  St.1   Th.     23.  Ez  as  maior  cors  c'uns  soiros  St.1  (mit  Hds.) 


I  20 


Lyrik. 


St.   82, 


Lai  on  sentetz  raustir  montos, 
vos  fatz  de  l'entrar  plus  cochos 

qu'al  pal  ni  a  la  serralha; 
40  e  non  es  tan  grans  lo  ronhos 
qu'en  un  sol  morsel  o  en  dos 

no  l'empassetz,  quil  vos  talha. 


Raimons  de  Planel,  quar  es  pros, 
vuolh  qu'auia'l  sirventes  de  vos; 

el  sos  ieschan  ab  trebalha, 
quar  sordeis  chantatz  que  paos 
e  gavanhatz  los  motz  e'ls  sos, 

per  qu'es  fols  qui  los  vos  balha. 

Bertr an  de  Born.  (?) 


45 


82. 

Hdss.  A  80  (De  Lollis,  p.  24s),    B  50  (De  Lollis,  p.  688,),   C  64,  D  36,  /  197, 

Kopenhagen    107    (Zeitschrift  I  394,),    J^  85 ,    R   44 ,     £^59  (Arch.  35,    403); 

H.  Springer.    Das  altprov.  Klagelied,    Berlin  1895,    S.  88  (auch  nach  GKQSWa, 

Ko  fehlt) ;    Singweise  Lommatzsch  S.  438. 


Fortz  chauza  es  que  tot  lo  maior  dan 
e'l  maior  dol,  las  1   qu'ieu  anc  mais  agues, 
e  so  don  dei  tostemps  planher  ploran, 
m'aven  a  dir  en  chantan  e  retraire, 
e  car  seih  qu'era  de  valor  caps  e  paire, 
lo  rics  valens  Richartz,  reys  dels  Engles, 
es  mortz ;  ai  Dieus  1  quals  perd'  e  quals 

dans  es! 
quant  estrangz  motz,  quansalvatgeaauzirl 
ben  a  dur  cor  totz  hom  qu'o  pot  suffrir. 

10  Mortz  es  lo  reys,  e  son  passat  mil  an 
qu'anc  tan  pros  hom  no  fo,  ni  no'l  vi  res, 
ni  mais  non  er  nulhs  hom  del  sieu  semblan, 


\:> 


tan  larcs,  tan  pros,  tan  arditz,  tals  donaire ; 
qu'Alichandres,  lo  reys  qui  venquet  Daire, 
no  cre  que  tan  dones  ni  tan  mezes 
ni  anc  Charles  ni  Artus  tan  valgues, 
qu'a  tot  lo  mon  se  fes,  quin  vol  ver  dir, 
als  us  duptar  et  als  autres  grazir. 

Meravil  me  del  fals  secgle  truan 
co  i  pot  estar  savis  hom  ni  cortes,  20 

pus  ren  no  i  val  belh  ditz  ni  fait  prezan  ; 
e  donc,  per  que  s'esfors'  om  pauc  ni  guayre  r 
qu'era  nos  a  mostrat  mortz  que  pot  faire, 
qu'a  un  sol  colp  a  lo  mielhs  del  mon  pres, 
tota  l'onor,  totz  los  gaugz,  totz  los  bes :  25 


37  bis  48  als  vier  Tornaden  St.1     42.  l'empansetz   Th. 

Strophenzahl  und  folge:  Spr.  mit  AB  1245637,  Ci  23456,  /i  24563,  MR  1  3  4 
5  62.  —  1.  Fort  cauzauiatz  C;  es  fehlt  I;  que]  e  KoU,  fehlt  R\  maier  ABR;  totz  lo  maiers 
danz  Ko  2.  E  D;  maier  ABRU;  El  m.  d.  fehlt  Ko;  las  fehlt  MR;  a.  m.  iorn  a.  M  3.  t.] 
.-,ouen  TT;  deu  chascus  plainger  ploran  I;  E  so  don  ieu  souen  plang  en  p.  C,  Quar  so  quen  degra 
conrcar  (?)  et  (?)  ploran  Ko  4.  a  fehlt  I;  en  r.  Ko  5.  Que  CR;  Qaicel  qui  era  TT  6.  rics] 
reis  D;  R.  r.]  reis  richartz  I;  Valens  e  pros  r.  lo  sobos  r.  d.  e.  Ko;  Lo  reis  ricartz  ualenz  reis 
d.  e.  M,  Lo  rey  richart  ualens  d.  e.  R  7.  e]  o  TT  8.  Com  D,  Tan  MRTT;  esttang  mot  CKo 
MR;  mortz  TT;  a  fehlt  C\  saluatges  a  dir  ABI,  saluages  auzir  D\  tan  s.  ad  a.  JE»,  e  tan  grcu 
per  a.  MRJJ  9.  quil  GU,  qel  J5,  quant  Ko;  c.  qi  tot  so  p.  s.  M;  Dur  cor  totz  homs  con  potz 
s.  R  10.  passatz  jß;  mils  U;  ans  KoR  11.  Ca  t.  Ko,  Quaitan  U\  h.  fehlt  R;  t.  p.  h.]  si  grau? 
dols  C\  no  ui  C\  ueiretz  R  12.  Ni  anc  mais  hom  no  fo  AB,  Ni  ia  non  er  mais  hom  Ct  Ni  ia 
no  er  {damit  bricht  die  Strophe  ab)  M,  Ni  iamais  h.  non  er  (n.  er  h.  R)  KoR,  Ni  ges  nul  h.  non 
es  TT  13.  T.  1.  fehlt  Ko-,  p.]  rics  C;  adreitz  AB;  tan  d.  KoRTJ  14.  que  DIU  15.  cug  RJJ; 
que  fehlt  Ko ,  quanc  I  16.  C]  cades  Ko;  c.  maines  t.  R;  plus  ABKo,  lo  DIU  17.  qui  11. 
DIU;  Ca  totz  los  iorns  sieus  fes  uer  d.  R  18.  Ans  Ko;  AI  un  D;  al  autre  B,  as  autras  Ko 
19.  Ben  mi  meraueilh  17*;  d.]  cal  B,  quel  0;  Bern  merauilh  cum  es  s.  Ko  20.  Auza  e.  C,  Com 
pot  e.  J9,  Pot  maiss  e.  Ko,  Com  i  pod  e.  U  21.  no  CU,  noill  DM;  d.]  don  M,  dos  R\  P.  noi 
ualon  beil  dig  I;  ab  D;  P.  noi  ten  pro  ualors  ni  f.  Ko;  presatz  R,  presanz  TT  22.  seu  forsa  p.  Ko, 
sesforzon  p.  MR ;  p.  ni  g.  fehlt  R  23.  uos  Ko ;  Qe  ara  (Qaoras  D)  ha  na.  DMR ;  q.]  50  qe  U; 
Quer  a  mostrat  mortz  lo  mal  q.  p.  f.  I  24.  Qab  TT;  Cab  sol  un  c.  D;  al  meillor  AB,  a  tot  lo 
m.  J,  als  m.  TT\  Ca  un  c.  a  tot  lo  mon  p.  (7,  Cun  colp  a  tot  lo  prez  del  m.  p.  Ko%  Qe  sol  colp 
a  miels  del  mon  pres  R  25.  Totas  lonors  (honors  I)  DI;  t.  1.  sens  ABKo,  tot  lo  pretz  C,  e  f. 
ging  J",  tot  lo  gaug  M\  e  t.  b.  I;   Tot  louors  e  t.  1.  g.  e  t.  1.  b.   TT 


St.  82. 


Pia  ?  ich. 


121 


e   pus  vezem  que  res  no  i  pot  guandir, 
ben  deuri'om  meins  duptar  a  murir. 

AI   senher  reys  valens,  e  que  faran 
huei  mais  armas  ni  fort  tornei  espes 

sorii  ricas  cortz  ni  belh  don  aut  e  gran, 
pus  vos  no  i  etz,  qui  n'eratz  capdelaire? 
ni  que  faran  li  liurat  a  maltraire, 
silh  qui  s'eran  el  vostre  servir  mes, 
qu'atendion  quel  guazardos  vengues? 

35  ni  que  faran  cilh,  que's  degran  aucir, 
qu'aviatz  faitz  en  gran  ricor  venir? 

Longa  ira  e  avol  vida  auran 
e  tostemps  dol,  qu'enaissi  lor  es  pres; 
e  Sarrazi,  Türe,  Payan  e  Persan, 
40  que'us  duptavon  mais  qu'ome  nat  de  maire, 
creisseran  tan  d'erguelh  e  lur  afaire 
que  plus  tart  n'er  lo  sepulcres  conques; 
mas  Dieus  o  vol,  que,  s'il  non  o  volgues 


e  vos,  senher,  visquessetz,  ses  falhir 

de  Suria  los  avengr    a  fugir.  45 


Huei  mais  non  ai  esperansa  que  i  an 
reys   ni    prineeps   que  cobrai  lo  saubes ; 
pero  tug  silh  qu'el  vostre  loc  seran, 
devon  gardar  cum  fos  de  pretz  amaire 
e  quäl  foron  vostre  dui  valen  fraire: 
lo  ioves  reys  e*l  cortes  coms  Gaufres; 
e  qui  en  loc  remanra  de  vos  tres, 
ben  deu  aver  aut  cor  e  ferm  cossir 


50 


Ai!    senher  Dieus,    vos  qu'etz  vers  per- 

donaire, 
vers  dieus,  vers  hom,  vera  vida,  mercesl 
perdonatzli,  que  ops  e  cocha  l'es, 
e  non  gardetz,  senher,  al  sieu  falhir, 
e  membre  vos  com  vos  anet  servir. 

Gaucelm  Fairfit. 


26.  Hueimais  M;  ue  hom  AB;  Eis  mais  ver~  22;  r.J  hom  A,  nulh  i";  non  p.  DI,  nol  p. 
Ko  27.  deuriam  67;  meins]  mais  Ko;  d.  al  m.  677  28.  E  M;  v.  r.  s.  AB1U\  qes  DRU  29.  f.]  gran 
67;  grans  torneis  Ko;  ni  fortor  ni  espers  22;  Richas  a.  ni  beil  t.  e.  AB  30.  d.  a.]  donar  67;  ni 
ABCI  31.  E  p.  22;  v.]  uei  7;  non  67;  que  ABDI;  eran  7;  on  fos  bos  c.  Ko;  cap  e  paire  U 
32.  qes  DHU;  li]  tant  AB\  al  m.  KoU  33.  s'  fehlt  7)722  £7;  en  ABCI,  al  22;  uostra  Ko;  seruisi 
ü\  mes  fehlt  R  34.  Ni  catendion  que  gazardols  u.  R,  Qe  atendean  qel  qui  en  don  u.  £7  35.  qes 
f.  cels  27;  qui  d.  a.  R,  qui  d.  morir  Ko  36.  Qauratz  D,  Qauriaz  £7;  Qe  mans  f.  R  37.  e 
fehlt  C\  L.  i.  e  gran  pena  trairan  AB,  Av.  u.  e  piez  de  mort  a.  My  L.  e  av.  u.  a.  R,  Av.  u. 
e  1.  mort  a.  Ko  38.  d.]  mais  JJ\  car  aissi  IMRU;  nes  p.  7);  los  uespres  Ko  39.  Qal  £7;  E 
tuit  payan  sarrazi  e  p.  67,  E  sarrazis  turcs  paias  e  .  .  .  (Lücke)  Rt  Es.  paias  turcs  e 
persans  Ko  40.  Vos  CD ,  fehlt  R ;  doptan  plus  (von  hier  auf  plus  v.  42  übergesprungen)  Ko ; 
natg  D,  nait  7;  com  canc  nasqes  de  m.  TT  41.  Creisseram  A,  Creiseron  I;  e]  totz  D,  tot  IR; 
en  org.  lor  a.  AB>  ab  erg.  1.  a.  M,  lor  org.  e  1.  a.  £7;  Ar  es  doblatz  lerguelhs  e  lur  a.  C 
42.  tarz  D,  greu  MR;  n'er]  ueit  Ko;  Qel  sepulcres  ner  trop  plus  tart  c.  AB  43.  Car  R,  QerD; 
Et  d.  uol  o  C,  Pois  d.  el  o  uol  7;  lo  uolc  £7;  quar  6722  £7;  sieu  C,  si  KoU;  no  lo  IR  44.  Eus 
s.  U;  uisques  JT;  faillit  D,  mentir  MR  45.  les  (lor  TT)  nauengra  f.  DU,  1.  trägra  f.  R  46.  Ja  C, 
Ga  U;  noi  a  e.  AB,  noi  hom  e.  Ko\  q.  i  a.]  lai  an  D,  que  aia  Ko,  caiä  R,  qe  iam  U  47.  Dux 
67,  Coms  I;  n.  p.]  nimpeire  U;  princes  ABR,  prince  I;  lo  fehlt  Ko;  pogues  67  48.  Per  so  CI; 
Per  ascel  qen  D,  P.  aissilh  quil  Ko;  quen  IU;  quen  1.  de  uos  ^42?;  E  cel  seinher  qil  u.  1.  ten- 
ran  MR  49.  Degran  67,  Deu  Ko,  Deuran  M,  Deuom  67;  saber  67  50.  Ni  D1MRU;  q.]  eil  Ko; 
forol  R;  v.  d.]  d.  u.  67;  vostre  und  valen  fehlen  R  51.  Lo  r.  henrics  ABM,  Lo  r.  i.  I,  Luimes 
r.  R,  Los  iouen  r.  U;  nil  i";  el  bos  comtes  AB  52.  fehlt  67;  E  fehlt  22;  E  cel  qen  1.  AB,  E 
scel  1.  D;  v.]  totz  ABD  53.  Deu  ben  AB;  aut]  bon  I,  fin  67üf,  ferm  22;  ab  7  54.  De  far  bos 
faitz  (granz  cors  Ko)  e  de  socors  chauzir  ABKoSpr. ,  De  totz  bos  aips  enansar  e  grandir  C,  De 
far  rics  faiz  e  de  son  cor  iauzir  D,  De  comensar  totz  bos  faitz  e  fenir  /,  De  totz  bos  fachz 
comengar  e  fenir  MU,  De  totz  bos  aibs  e  si  meteis  iauzir  R  55.  Bei  Ko;  d.j  reis  d.  Ko;  uos  ques 
rics  (qui  es  uer  Ko)  capdelaire  DKo,  qes  uerais  p.  £7  56.  Vera  uida  uers  hom  (deus  D)  uera  m. 
DKoU  57.  Perdona  AB;  lle  D  58.  gardaz  D;  f.]  afaire  A  57  bis  59.  Vos  fassa  cel  perdo 
que  contaus  es.  Si  quel  pecat  oblida  el  falhir.  El  menbret  zo  en  que  saupes  s.  Ko ,  Perdonar 
li  ai  si  com  ops  li  es.     Et  oblides  lo  forfaig  el   failhir.     E  menbre    uos  la  o  uos  uolg  seruir  U. 


122 


Lyrik. 


St.  83. 


83. 

A.  Kolsen,  Sämtliche  Lieder  des  Trobadors  Girant  de  Bornclh,  Halle  191  o,   .S?  480 

(nach  ABCDIKMQRSVa). 


S'anc  iorn  agui  ioi  ni  solatz, 

ar  sui  iratz 
e  per  tostemps  desesperatz ; 
quar  m'aventura  no*m  retrai 
5  ia  cobre  iai, 

qu'ades  mi  desfui  e'm  tresvai, 
qu'ira  m  repaus'  e  cossiriers, 
qui'm  fai  ia  doler  d'ams  ladriers. 

Quar fui  natz 

10  qu'a  Dieu  no  platz 

que  nuyls  mos  bos  amics  privatz 

viva  tan  cum  l'autra  gens  fai. 
aissi  m'eschai 

per  mon  Ignaure,  que  non  ai, 
15  pos  Mos  Iois  mi  falhi  premiers, 

en  cui  comenset  l'encombriers. 

Et  eram  alques  conortatz, 
cum  hom  forsatz, 
quar  vos,  Ignaures,  m'amavatz ; 
20  mas  era'm  desconortarai, 

quan  no'us  veirai 
ni  ia  mais  nom  venran  de  lai 
salutz  ni  cortes  messagiers, 
don  iois  me  sol  venir  entiers. 

25  A I  bels  amics  ben  essenhatz, 
nescis  als  fatz 


e  duitz  e  savis  als  membratz  1 
per  vos  tenh  vil  abril  e  mai 

el  dous  temps  iai, 
ni  ia  mais  no'm  alegrarai  30 

ni  non  chantarai  volontiers, 
mas  no'us  puesc  ben  planher  estiers. 

AI  tans  bels  sabers  qu'aviatz, 

cuy  los  laissatz? 
ia  mais  vostre  pars  n'er  trobatz?  35 

qu'anc  non  vi  ni  ia  non  veirai, 

tan  non  irai, 
d'un  sol  home  tan  bei  assai, 
ni  non  deu  dire  cavalliers 
que  tant  en  valgues  Oliviers.  40 

Ar  es  morta  bella  foudatz, 

e  iocx  de  datz 
e  dons  e  domneys  oblidatz; 
per  vos  si  pert  pretz  e  dechai; 

tro  part  Velai  is 

mainh  pro  n'esdevenran  savai, 
cui  vos  fos  guitz  e  companhiers 
cum  miels  apres  de  bons  mestiers. 

Dels  vostres  trobars  esmeratz, 

de  las  bontatz,  50 

del  pretz,  del  sen,  de  las  rietatz 


Kolsen :  7.  Qu'era'm  repaira'l  consirers  (mit  CR  [Quaram  repaillal]  D  Christ,  1. — j.  Aufl. 
gegen  Quiram  [Quaram  IK,  Quar  en  AI,  Que  nö  Q .  Quem  toi  Sff~\  repaus  e  [ay  M]  cossiriers 
ABIKAI QS 9a;  e  in  unserem  Text  ist  =  en)  8.  Fetz  ja  (fan  ABa,  fai  ia  CAIQ,  fesia  DIA', 
fassa  R,  fai  Sff)  9.  entr'aspres  cre  que  (en  aital  hora  AB,  en  tan  fort  hora  C,  entraspers  cre  qe 
DIKy  en  aspras  horas  M^  estägna  ora  eug  jQ,  en  sobrefort  punch  R,  en  tan  aspror  Sff ,  entraspers 
ore  a;  lies  etzaa:  en  tan  aspr'ora)  14,  19.  Linhaure  (mit  DIK,  lignaura  RSff  gegen  (h)ygnaure 
ABCMQa ,  vgl.  St,  87  der  Chrest.;  ist  etwa  hjgnaure  zu  lygnaure  verlesen  r);  qu'enoi  n'ai  {alle 
lläss.  liaden  que  non  ai)  17.  Mas  {mit  DIKMQ  gegen  Et  ABR,  Per  que  mer  C,  Mago  ma  Q, 
Qeram  Sff,  Eram  a)  21.  Car  {mit  CDIK  gegen  Can  ADMRSffa,  Canc  0  27.  drechs  (mit 
CDIKQ  gegen  duitz  AB,  dous  Af,  dutz  R,  duetz  Sff ,  doitz  a)  33.  en  portatz  {mit  CDIK 
gegen  cauiatz  ABMQRSffa)  34.  C'un  no'n  (mit  [Cum  /]  CIKSff  gegen  Cui  los  ABMRi,  Cun 
nös  Z>,  Qe  nos  Q;  lies:  C'un  no'ns  laissatz!  „daß  Ihr  uns  auch  nicht  eines  laßt/"?)  37.  (lies  etwa 
tan  no  ui[u]rai  =  tan  no  viurai  ?)  40.  tans  en  agues  olivers  (mit  DIA  gtgtn  alle  anderen)  45.  trol 
port  (mit  CDIKQ  gegen  ABMRSda;  lies-,  tro'l  Puei  Velai/5)  48.  E  melhs  (mit  CDIK  gegen 
Com   hom   AB  MS  9  a,  Humils  Q,  Com  meils  R). 


St.  84. 


Planck. 


123 


en  degran  esdevenir  iai 


sei  cui  pieitz  vai. 


1a 


söquei  bos  maiestres  Berenguiers 
en  resemblera  lauzengiers ; 

Qu'en  vos  es  mortz  pretz  e  barnatz 

e  largetatz, 
bels  faitz,  bels  ditz  e  bos  solatz; 
60  don  ia,  per  ma  fe,  non  creiray, 

si  ben  estai, 


que  Dieus  el  sieu  saint  ioi  verai 
non  vos  acuoilla  totz  premiers, 
pois  tans  bels  dons  vos  det  entiers. 

Ia  dizon  que  per  vos  s'estrai  es 

Proenssa  de  faitz  galaubiers, 
q'us  lai  no*n  es  tant  fazendiers. 

Mos  Sobre-totz,  si*m  fos  aciers 
lo  cor,  sim  degra  far  cartiers. 

Girant  de  Bornelh. 


84. 

Hdss.  C  355  (MG  96),  M  242   (O.  Klein,  der  Troubadour  Blacassetz, 

Wiesbaden  1887,  5.   22/ 


SH  mals  d'amor  m'auci  ni  m'es  nozens, 
no  sai  huey  mai  on  m'an  querre  secors, 
pus  rendudas  se  son  las  doas  flors 
bonas  a  Dieu  et  al  secgle  plazens. 
5  a  pauc  Sanh  Pos  no'm  fai  dir  descrezensa, 
quarnosatoutzdos  dels  gaugz  de  Proensa; 
silas  chanton  e  dizon  lurs  lessos, 
plor'  en  Blacas  et  yeu,  en  Puiolos. 

La  nueg  el  iorn  mi  ven  en  pessamens 
i0qu'ieu  cavalgue  ab  totz  mos  valedors 
dreyt  a  Sant  Pos,  sia  sens  o  folhors, 
e  que  creme  las  morgas  de  laiens, 


pus  Hugueta  es  en  obediensa, 
qu'ieu  trac  per  Heys  sai  fort  greu  penedensa ; 
et  avetz  mi  laissat  de  tot  ioy  blos,  15 

bei'  Hugueta,  vostra  seror  e  vos. 

E  que  faran  vair  huelh  ni  blancas  dens  ? 
ni  per  cuy  er  mantenguda  valors? 
ni  per  cuy  er  levatz  dompneys  e  sors? 
pus  Hugueta  ni  sa  seror  n'es  mens.         „0 
don  chantarem  yeu  ni'l  coms  de  Proensa? 
non  er  per  elh  embrassada  valensa, 
qu'elh  fora  mortz  ben  a  un  an  o  dos, 
sil  belhs  cofortz  d'elhas  doas  no  fos. 


54.  dels  vostres  bes  no'm  gicrai  {tnU  DIK  gegen  mas  [mos  a]  bes  [ben  B]  non  i  retrairai 
ABa,  dels  bes  nomi  recreirai  C,  de  mans  bes  nom  recreirai  M,  de  mö  bes  nö  retrairai  Q,  del 
mieg  be  nom  retrairai  R,  domes  los  noms  non  retrairai  S9\  lies:  mans  dels  bes  no'm  retrairai  ?) 
56.  resembl'era.  Str.  VIII  wir  in  ABAfa,  von  Kolsen  als  unecht  unter  dem  Text  61.  be  n'estai 
63.  aeuoill'a  t.  p.     69.  aciers,  Lo  cor  se'm  d.;  se'm]  mit  A}  sim  BRa      65  bis  69  nur  in  ABRa. 

Text  nach  C ;  Hds.  M  hat  nur  folgende  drei  Strophen  {diese  vielleicht  in  besserer  Gestalt  als  0): 


Se'l  mals  d'amors  m'auzi  ni  m'es  noisens, 
ia  mais  non  sai  on  m'en  qiera  secors, 
pos  rendudas  si  son  las  doas  flors 
bonas  a  Dieu  e  al  segle  plazens, 
r..  don  cantavam  ieu  e'l  coms  de  Proensa; 
las  I  qe  fara  en  Blacatz  mais  sufrensa? 
qi  fora  mortz,  ben  ha  un  an  o  dos, 
se'l  gais  conortz  de  las  doas  no  fos. 

Las!  qe  faran  bell  hueilh  ni  blancas  dens? 
io  ni  per  cui  er  bons  pretz  levatz  ni  sors? 
ni  per  cui  er  mantenguda  valors? 
pueis  n'Ugeta  e  sa  donna  n'er  mens. 


e  se  ellas  son  en  obeziensa, 
ieu  sui  sai  fors  qi'n  trac  grieu  penedensa ; 
ellas  chanton  e  leisson  lurs  legos, 
plora'n  Blancatz,  ieu  e  en  Borgoinhos. 

La  nueig  e'l  iorn  mi  ven  en  pensamens 
q'ieu  cavalches  ab  totz  «M«  valedors 
drech  a  San  Poncz,  sia'm  sens  o  follors, 
e  q'ieu  cremes  las  nonas  lai  dedens. 
a  pauc  Sans  Poncz  no'm  fai  dir  mescrezensa, 
qi  nos  ha  tolt  dos  dels  gaugz  de  Proensa; 
las!   con  nos  han  de  totz  bes  laissatz  blos, 
bell*  Ugeta,  e  na  Tefani'  e  vos! 


:5 


Var.  0:   1.  mal     3.  se]  sen     8.  oder  y.  e'n  P.  ?     13.  obediens     17.  uairs  huelhs 


124 


Lyrik. 


St.  85. 


EsSi'n  Blacatz  mor,  er  dans  verayamens, 
e  seran  hi  perdut  pretz  e  valors; 
morir  poira,  quar  sas  plazens  dolors 
cre  l'auciran,    don  Sordelhs  n'er  dolens; 
et  yeu,  lasset,  no'n  aurai  mais  guirensa, 

sos'amors  m'auci;  pero  non  ai  temensa 
que  nulh*  autra'm  puesca  far  enveyos, 
si'rn  preyava  Lunelhs  ni  Mondragos. 

S'Ugueta'n  falh,  belha  nessa  plazens, 
no  sai  huey  mais  on  diga  mas  ciamors, 


quar  trop  m'es  luenh  Floris  e  Biancaflors,  so 
que  quascuns  d'elhs  m'en  fora  ben  guirens ; 
mas  a  per  pauc  no'm  perdi  m'entendensa, 
sim  sonavon  ab  lur  belha  parvensa, 
1W  ab  fermalhs  e  l'autra  ab  cordos; 
mas  tot  remas,  bei'  Hugueta,  per  vos.      i0 

Amilheta,  on  querrai  mais  guirensa, 
pus  Hugueta  es  en  obediensa? 
que  mais  valgra  enquers  qu'el  segle  fos, 
que  sin  Guillems  de  Castras  n'es  ioyos. 


Tenzone. 
85. 

Dejeanne,  Potsies  complltes  du  Troubadour  Marcabru,   Toulouse  1909,  /.  24 

(nach  D). 


Amics  Marchabrun,  car  digam 
un  vers  d'amor,  que  per  cor  am 
q'a  l'hora  qe  nos  partiram, 
en  sia  loing  lo  chanz  auzitz. 

5  Ugo  Catola,  er  fazam, 
mas  de  faus*  amistat  me  clam, 
q'anc  pos  la  serps  baisset  lo  ram, 
no  foron  tant  enganairiz. 

Marcabrun,  co  no  m'es  pas  bon 
10  qe  d'amor  digaz  si  ben  non ; 
per  zo'us  en  move  la  tenzon, 
qe  d'amor  fui  naz  e  noiriz. 

Catola,  non  entenz  razon. 
non  saps  d'amors  cum  trais  Samson? 
15  vos  cuidaz  e'ill  autre  bricon 
qe  tot  sia  ver  qant  vos  diz. 

Marcabrun,  nos  trobam  auctor 
de  Sanso'l  fort  e  de  sa  uxor 
q'ela  n'avia  ostat  s'amor 
eoa  Tora  que  ce  fo  deliz. 

Catola,  qar  a  sordeior 

la  dct  e  la  tolc  al  meillor, 

lo  dia  perdet  sa  valor, 

qe'l  seus  fo  per  l'estraing  traiz. 

26.  perdutz     28.  sordelh     33.  lies  'm? 


35 


Marcabrun,  si  cum  declinaz? 
qu'amor  si  ab  engan  mesclaz, 
dune  es  lo  almosna  pechaz, 
la  eima  devers  la  raiz? 

Catola,  l'amors  dont  parlaz, 
camia  cubertament  los  daz; 
aprop  lo  bon  lanz  vos  gardaz, 
co  dis  Salomons  e  Daviz. 

Marchabrun,  amistaz  dechai, 
car  a  trobat  ioven  savai; 
eu  n'ai  al  cor  ira  et  esclai, 
qar  Ten  alevaz  tan  laiz  criz. 

Catola,  Ovides  mostra,  chai, 

e  l'ambladura  o  retrai, 

que  non  soana  brun  ni  bai, 

anz  se  trai  plus  aus  achäiz  40 

Marcabrun,  anc  non  cuit  t'ames 
l'amors,  ves  cui  es  tant  engres; 
ni  no  fo  anc  res,  meinz  prezes 
d'aitals  ioglars  esbaluiz. 

Catola,  anc  de  ren  non  fo  pres 

un  pas,  que  tost  no  s'en  loignes, 

et  enquer  s'en  loigna  ades, 

e  fera,  tro  seaz  feniz. 

In  C  unter  dem  Namen  Poiols,  in  M  dem  BlacaQfit 


zugeschrieben;  s.  v.  8  C,  16  M\  vgl.  0.  Soltau,  Blacatz,  Berlin  1898,  S.  äfiff. 

7.  baissa  {Bertoni:  als  Gaskonismus  tu  lassen)  II.  Dej.  mou  eu  17.  troban  (Lewent  Zts. 
37,  320  als  Frage:  no*s  troban  auctor  .  .  .?)  20.  l'o.]  lor  26.  amors  27.  Dej.  Doncas  es  Fa. 
36.  Dej.   a  levaz 


St.  86. 


Tenzone. 


«5 


Marcabrun,  quanl  sui  las  e*m  duoill, 
so  e  ma  bona  amia  m'acuoill 
ab  un  baisar,  quant  me  despuoill, 
m'en  vau  sans  e  saus  e  gariz. 


Catola,  per  amor  deu  truoill 
tressaill  l'avers  al  fol  lo  suoill, 
e  puois  mostra  la  via  a  luoill 
aprop  los  autres  escharniz. 


55 


Ugo  Catola  und  Marcabru. 


sa 

Salver  da  de  Grave,  Le  Troubadour  Bertran  d'Alamanon,   Toulouse  1902, 

p.  117  (nach  HR). 


Pos    anc   no'us    valc    amors,     senh'en 

Bertran, 
per  c'amas  pus  leys  que  no*us  ama  senha? 
,  que  pus  no"us  a  valgut,  ia  d'er'enan 

no'us  cal  aver  respieg  que  iois  von  venha ; 
5  quar  outra  mar  aug  dir  que  Antecrist 

renha, 
c'ap  los  seus  ve,  que  totz  sels  ausiran 
que  no's  volran  covertir  prezican; 
per    qu'icus    cosselh    que   de   l'armaus 

sovenha, 
e  partes  vos  de  leys  camar  no'us  denha. 

10  Amicx  Granet,  ben  m'anatz  cdnortan, 
qu'ie'm  tenc  per  riex,   sol  c'ayso  s'ende- 

venha, 
car  Antecrist  sai  c'a  de  poder  tan 
que  ben  pot  far,  si*s  vol,  aur  fin  de  lenha ; 
doncx  segurs  soy  que  ma  dona'm  destrenha, 

15  si*l  vuelh  creyre  ni  far  tot  son  coman; 
e  de  may  re  non  ay  tan  gran  talan 
mas  que  el  fos  passatz  de  say  Sardenha, 
c'ab   luy    suy    sertz   que   totz   mos  mals 

revenha. 

Doncx  l'aures  vos,  senher,  forsadamen, 
sos'a  leys  desplatz  et  Antecrist  la*us  dona? 
e  fares  y  vas  amors  falhimen, 
et  en  amors  forsa  non  es  ges  bona; 


e  sei  que  pert  son  plag,  mal  si  razona, 
et  elh'  e  vos  perdres,  las,  eysamen, 
si  d' Antecrist   crezes   son  mandamen;      25 
car  comprares  la  soa  plazen  persona, 
si  en  yfern  vostr'arma  s'enpreyona. 

Ren  com  fassa  per  son  estorsemen 

de  mort,  tortz  es  per  cert,  qui'l  n'ochai- 

zona ; 
et  yeu  era'n  vengutz  al  fenimen  oo 

per  leys  que  a  de  valen  pretz  Corona, 
cal  tortz  er  doncx,  si  mos  cors  s'abandona 
ad  Antecrist,    pos  far  me  pot  iauzen? 
e  si  pequi  ni  pert  del  tot  mon  sen 
per  sa  beutat,  tan  play  qui  la*m  fayssona ;  3- 
mal  fara  Dieus,  s'aquest  tort  no'm  perdona. 

Senher,  s'amatz  la  premieyra,  la*us  dona ; 
ad  Antecrist  preguatz  que'us  don  ioven, 
car  vos  es  vielhs  et  ilh  vielha  issamen  •, 
e  pos  vilhencs  abdos  vos  dessazona,        40 
no  seria  ses  ioven  l'amors  bona. 

Amicx  Granet,  la  premieyra'm  razona; 
car  me  camiet,  camiar-1'ay  eyssamen; 
pos  en  Sordel  n'a  ben  camiadas  cen, 
ben  puesc  camiar  una,  si  110  m'es  bona,  4f 
et  amar  leys  c'a  de  fin  pretz  Corona. 

Granet  und  Bertran. 


49.  Marbrun ;  s.  eu  I.     51.  baissar.     55.  Letvent  Zts.  37,  321:  al  uoill 
22.  Lies  CarP   —  Sah.  d.  Gr.:    2.  Per  c'amas  leys,  pus  no'us  ama  ni'us  senha  (ca.  pus  1. 
que  n.  a.  senha  A',  ca.  1.  pos  qill  nous  ama  nius  degna  H)     5.  Que  (mit  R  gegen  H) 


126 


Lyrik. 


St.  87, 


A.  Kolsen,  Sämtliche  Lieder  des 

■£  374 

Era'm  platz,  Giraut  de  Borneill, 
que  sapcha  per  c'anatz  blasman 
trobar  clus  ni  per  cal  semblan. 
aiso'm  diguatz 
g  si  tan  prezatz 

so  que  vas  totz  es  cominal? 
car  adonx  tug  seran  engal. 

Senher  Linhaure,  no*m  coreill, 
si  quex  se  trob1  a  son  talan ; 
10  mas  me  eis  vueill  iutgar  d'aitan 

qu'es  mais  amatz 

chans  e  prezatz, 
qui'l  fai  levet  e  venansal; 
e  vos  no  m'o  tornetz  a  mal. 

15  Giraut,  no  vueill  qu'en  tal  trepeill 
torn  mos  trobars  que  hom  am  tan 
l'avol  co*l  bo  e*l  pauc  co'l  gran. 
ia  per  los  fatz 
non  er  lauzatz, 
o0quar  no  conoison,  ni  lur  cal, 
so  que  plus  quar  es  ni  mais  val. 

Linhaure,  si  per  aiso  veill 
ni  mon  seiorn  torn  en  afan, 
sembla  que'm  dopte  de  mazan. 
25  a  que  trobatz, 

si  no  vos  platz 
c'ades  ho  sapchon  tal  e  cal? 
que  chans  no  port'  autre  captal. 

Giraut,  sol  que'l  meils  apareill 


87. 

Trobadors  Giraut  de  Boritelh,  Halle  1910, 
(nach  DEN2R). 


c  anc  grans  viutatz 

no  fo  denhtatz; 
per  so  prez'om  mais  aur  que  sal; 
e  de  chant  es  tot  autretal.  35 


Linhaure,  fort  de  bon  conseill 
es  fis  amans  contrarian ; 
e  per  o  si'm  val  mais  d'afnn 
mos  sos  levatz, 
c'uns  enraumatz 
lo'm  deissazec  e*l  digua  mal, 
que  no'l  deig  a  home  sesal. 


30  e  digu'ades  e 


tragu  enan, 


me  no  cal,  si  tan  no's  espan ; 


40 


Giraut,  per  sei  ni  per  soleill 

ni  per  la  clardat  que  resplan, 

no  sai  de  que'ns  anem  parlan,  45 

ni  don  fui  natz ; 

si  soi  torSatz 
tan  pres  d'un  fin  ioi  natural ; 
can  d'als  consir,  no  m'es  coial. 

Linhaure,  si  m  vira'l  vermeill  50 

de  l'escut  cela  cui  reblan, 

que  vueill  dir:   »a  Dieu  me  coman«. 

cals  fols  pensatz 

outracuidatz 
me  trais  doptansa  desleial?  55 

no'm  sove  com  mi  fes  comtal? 

Giraut,  greu  m'es,  per  Saint  Marsal, 
quar  vos  n'anatz  de  sai  nadal. 

Linhaure,  que  vas  cort  reial 
m'en  vauc  ades  rieh'  e  cabal.  60 

Linhaure  und  Giraut  de  Borne! h. 


Zum  Namen  Linhaure  (lignaura ZW2,  linaure  R)  s.  St  83.  39.  /.  leujatz  ?  40 — 42.  Kolsen-, 
C'us  enraumatz  Lo'm  dezagens  ni'm  dia  mal  A  cui  om  no'n  deia  censal !  (Lonh  de  sa  gen  nim 
[nin  R\  digua  mal.  A  cui  nol  deia  hom  [hom  non  deya  R\  Sensal  ER,  Lom  deissacec  el  digua 
mal.     Que  nol  deig  [deing  A7"2]  a  home  sesal  DNX\ 


St.  88,  89  u.  90. 


Tenzone. 


1  27 


88. 

Hds.  E  222  (MG  $33). 


Senher  prior,  lo  sains  es  rancuros, 
quar  enaisi  l'aves  tengut  aitan 
paubre  e  nut;  .  .  .  .  al  mieu  semblan 
lo    sains   non  deu  faire  vertutz  per  vos, 
6  que  tan  l'aves  tengut  aunidamen; 
per  vos  non  ac  .  .  .  .  vestimen 
de  que  pogues  cubrir  sa  paubretat; 
per  son  paron  al  autar  li  costat. 

En  Guilaimet,  gen  me  raneur  a  vos, 
ioque'1  sains  non  a  tan  guazanhat  onguan 
ni  sei  vezi  no  i  aun  ufett  tan 
de  que  puscam  vestir  ni  se  ni  nos; 


e  li  drapier  an  fag  enprenemen 
que  no  laison  lur  draps  senes  argen; 
e  quar  lo  sains  ha  ta  pauc  guazanhat,    iß 
per  so*n  paron  al  autar  li  costat. 

Senher  prior,  a  vos  non  estai  gen 
c'aisrl  tenguas  per  bruida  de  la  gen, 
mas  prestas  li,  tro  aia  guazanhat 
ho  Dieu  l'aia  son  astre  meillurat. 

En  Guilaimet,  ben  pariatz  de  nien, 
quar  ges  lo  sains  non  aura  vestimen, 
quar  ben  dos  ans  ai  de  badas  cantat 
.  .  .  .  d'aquel  saint  eisanenat. 

Giiillalm  et  und  ein  Prior, 


20 


89. 

Hds.  H  50  (Archiv  34,  404;  Gauchat  und  Kehrli,  p.  517/ 
sN'Aimeric.qe'us  pard'aquestmarqes?«        »N'Aimeric,  mellorar  pot,  car  iovens 


sGuillelm  Raimon,  be  me  par  aizo  qe 

n'es.« 
»n'Aimeric,    meill   volgra   vos   en 

pareges. « 
»Guillelm  Raimon,  et  eu  ben,  s'esser 

poges.« 
5  »n'Aimeric,  lo  bon  paire     volgra  sembles 

o*l  fraire. « 
»Guillelm  Raimon,  et  eu  be,  mas  fils  es 

de  sa  maire.« 


es.« 
»Guillelm,  Deus  pod  far  vertutz  et 

autres  bes.« 
»n'Aimeric,  en  lui  agr'ops  qe  las  fezes.« 
iGuillelm,  a  mi  plagra  be  s'a  Deu       i0 
plages. « 
»n'Aimeric,  anz  de  gaire     sabra  meill  dir 

e  faire.« 
»Guillelm ,    vist    l'ai    loniamen    adesmar 

senes  traire.« 
Guilhelm  Raimon  und  Aimeric  (von  Pegulhan). 


90. 

ffdss.  A  181  (De  Lollis,  p.  561J,  D  146,  Z  155,  R.  24.      V.  Crescini,  Manualetto*, 
p.  296  (ADIMR);  G.  Bertoni,  I  Trovalori  d'ffalia,  p.  211   (ADIKMR). 


mas  ill  a  faich  de  vos  tal  sirventes 
don  etz  aunitz,  et  ill  es  vergoignada, 
que    vostr'amors   no-il  es  honors  ni  bes, 
per  q'ella  s'es  aissi  de  vos  loignada. 


Ara"m  digatz,  Rambaut,  si  vos  agrada, 
si'us  es  aissi  cum  eu  auch  dire,  pres, 
que  malamen  s'es  contra  vos  guidada 
vostra  dompna  de  sai  en  Tortones, 
5  don  avetz  faich  mainta  cansson  en  bada 

3.  nu;  zwei  Silben  fehlen  6.  drei  Silben  fehlen  7.  sas  paubretatz  8.  los  costatz  11.  eine 
Silbe  fehlt*     15.  saint     19.  guanhat    24.  vier  Silben  fehlen. 

1.  zwei  Silben  fehlen     3.  par  ages. 

1.  Rambauz  (so  stets)  DI;  sieus  a.  R  2.  Estay  vos  si  c©  yeu  aurai  apres  R  3.  in.  c.  u. 
ses  g.  R  4.  carcones  DI,  cartones  R  6.  ella  fajr  22;  t.]  un  DI  7.  1).  aunit  es  R\  ella  u.  D; 
es]  nes  /    9.  de  vos  aissi  R 


128 


Lyrik. 


St.   90. 


10  Albert  marques,  vers  es  q'ieu  ai  amada 
l'enganairitz  don  m'avetz  escomes, 
que   s'es   de  mi  e  de  bon  pretz  ostada; 
mas   no'ri    puesc  mais ,   qu'e  ren  no'il  ai 

mespres, 
anz  Tai  lonc  temps  servida  et  onrada; 

1 5  mas  vos  e  lieis  persegua  vostra  fes, 
c'avetz  cent  vetz  per  aver  periurada, 
per  qeis  clamon  de  vos  li  Genoes, 
que  malgrat  lor  lor  empeignetz  l'estrada. 

Per  Dieu,  Rambaut,  d'aisso'us  port  garentia 
20  que  maintas  vetz  per  talan  de  donar 
ai  aver  tout,  e  non  per  manentia 
ni  per  thesaur  q'ieu  volgues  aiostar; 
mas  vos  ai  vist  cent  vetz  per  Lombardia 
anar  a  pe,  a  lei  de  croi  ioglar, 
25  paubre  d'aver  e  malastruc  d'amia, 
e  feira'us  pro  qi'us  dones  a  maniar, 
e  membre  vos  co'us  trobei  a  Pavia. 

Albert  marques,  enoi  e  vilania 
sabetz  ben  dir  e  mieils  la  sabetz  far, 

30  e  tot  engan  e  tota  fellonia 
e  malvastat  pot  hom  en  vos  trobar, 
e  pauc  de  pretz  e  de  cavallaria, 
per   qe'us  tolgront  ses  deman  Val-de-Tar ; 
Peiracorva  perdetz  vos  per  foillia; 

35  e  Nicolos  e  Lafrancos  da  Mar 
vos  podon  ben  appellar  de  bausia. 


Per  Dieu,    Rambaut,    segon    la  mia  es- 

mansa 
fesetz  que  fols,  qan  laissetz  lo  mestier 
don  aviatz  honor  e  benanansa; 
e  cel  qe*us  fetz  de  ioglar  cavailier  40 

vos  det  enoi,  trebaill  e  malananssa 
e  pensamen  et  ira  et  encombrier, 
e  tolc  vos  ioi  e  pretz  et  alegranssa ; 
que,  puois  montetz  de  ronssin  en  destrier, 
non  fesetz  colp  d'espaza  ni  de  lanssa.     45 

Albert  marques,  tota  vostr    esperanssa 

es  en  trazir  et  en  faire  panier; 

enves  totz  cels  c'ab  vos  an  acordanssa 

e  que'us  servon  de  grat  e  volontier, 

vos  non  tenetz  sagramen  ni  rlanssa;        so 

e  s'ieu  non  vail  per  armas  Olivier, 

vos  non  valetz  Rotlan,  a  ma  semblanssa, 

que  Plasensa  no'us  laissa  Castaignier; 

toi  vos  la  terra,  e  no*n  prendetz  venganssa. 

Sol  Dieus  mi  gart,    Rambaut,    mon  Es- 55 

cudier, 
en   cui  ai  mes  mon  cor  e  m'esperanssa, 
a   mon  dan  get  de  trobar  vos  e'n  Pier, 
vis  de  castron     magagnat,  larga  panssa. 

Albert  marques,  tuich  li  vostre  gerrier 
ant  tal  paor  de  vos  e  tal  doptanssa        ei 
qu'il  vos  clamon  lo  marques  putanier, 
deseretat,  desleial,  ses  fianssa. 


Albert^  marques  de  Malaspina,  und  Raimbaut  de   Vaqueiras. 

10.  Albrez  (so  oder  Alberz  stets)  D,  Albertez  (so  stets )  I  12.  lunhada  R  13,  14  fehlen  R 
13.  p.]  puois  D  14.  tostemps  D,  totemps  I  15.  persegra  R\  f.]  leis  D  17.  clamen  D;  geces  1 
18.  mal  lur  grat  R  Hinter  18:  E  sabon  o  lay  li  milanes  R  19.  de  so  us  R  22.  quien  I,  quiel 
R]  amassar  R  26.  qieus  R  27.  membreus  uos  D  28.  e]  es  i"  29.  las  DI  33.  tolen  D\  Per 
quius  toi  hom  I;  tolon  aquel  de  mon  de  tar  R;  hinter  33  Aquel  deman  de  tar  I  34.  E  p(r)cira 
corua  D,  E  preira  corua  J,  E  prea  cor  R;  lies  Preiacorva  oder  Preacorva ?  35.  lafrancon  A,  lan- 
franco  2),  la  franquin  R  39.  h.]  auer  R  41.  trebaill  enoi  A  42.  erstes  et  fehlt  A\  zweites  et 
fehlt  R  44.  E  R\  a  d.  R  45.  E  no  fais  R  47.  trobar  R\  paniers  R  48.  cels]  ses  I  49.  voluntiers 
R  50.  tengues  D  51.  amars  /  52.  rolan  Dl  53.  nos  1.  J;  castainier  DI  54.  E  t.  £;  lo.  fehlt 
DIR;  ueganssa  A  55.  e.]  cuydier  R  57.  d.  g.]  dangier  DI;  g.  vos  e  tot  lur  ~pier  R  58.  c.j 
cristat  DI\  manganat  A;   longa  p.  D ;  Sei  de  milan  ab  lur  farsida  p.  R    61.  Quels  R\  pautonier  R. 


St.  91. 


Fingierte  Tenzone. 


129 


91. 

A.  Kolsen ,  Sämtliche  Lieder   des  Trobadors  Girant  de  Bornelh ,    Halle   19T0, 

S.  366  (nach  ABCDGHIKNQRSz  Va).   Die  Razo  aus  Kolsen,  Guiraut  von  Bornelh, 

der  Meister  der  Trobadors,  Berlin  1894,  S.   18  (nach  Sff). 

Vertatz  es  qu'en  Guirautz  de  Bornelh  amava  una  domna  de  Gasconha,  que 
era  apelada  n'Alamanda.  Fort  era  prezada  e  de  sen  e  de  valor  e  de  beutat ,  e 
sofria  los  precs  d'en  Guiraut  per  lo  gran  enansamen  qu'el  li  fazia,  e  per  los  bos 
chantars  qu'el  fazia  de  lei,  on  ela  se  delechava  fort  per  so  c'om  be  los  entendia. 
E  ilh  se  defendet  da  lui  ab  paraulas  e  ab  promesas  mout  cortezamen,  que  anc5 
no  ac  da  lei  mas  u  sol  gan ,  don  el  visquet  lonc  temps  joios.  Mas  pois  n'ae 
gran  tristesa  e  dolor,  car  el  lo  perdet.  E  can  madon'  Alamanda  o  saup,  ela  lo 
blasmet  e  repres  fort  del  gan,  dizen  que  mal  l'avia  gardat  e  que  mais  no  li  daria 
aleu  joi  ni  esper  da  lei  aleun  endrech  d'amor  e  que  tot  so  qu'ela  li  avia  promes 
li  desmandava,  car  be  vezia  que  trop  s'era  lonhatz  da  so  comandamen.  E  can  10 
Guirautz  auzic  lo  comjat,  el  fo  fort  dolens  e  iratz,  e  venc  s'en  a  una  donsela  que 
era  apelada  Alamanda  atresi  com  sa  domna.  Aquesta  donsela  era  fort  corteza  e 
savia  e  sabia  be  trobar  e  entendre  e  sabia  letras.  E  li  contet  so  que  sa  domna 
li  avia  dich ,  e  li  demandet  coselh  en  u  sieu  chantar  qui  es  escritz  en  aquest 
libre  e  comensa  aisi:  »Sius  quer  coselh,  bei'  ami'  Alamanda  .  .  .«  E'n  Guirautz15 
no  poc  far  ne  dir  tan  qu'el  pogues  tornar  en  la  grasia  de  madon'  Alamanda,  car 
ela  era  mout  felona  vas  lui  per  so  qu'ela  si  volia  partir  da  lui,  don  ela  li  trobet 
l'ochaizo  del  gan.  Don  Guirautz,  si  tot  li  fo  greu,  s'en  partic;  e  sapchatz  que 
madon'  Alamanda  no  li  det  comjat  sol  per  lo  gan,  si  tot  en  trobet  ochaizo,  car 
ilh  o  fes  per  so  que  pres  per  so  drut  tal  don  ela  fo  fort  blasmada,  car  el  era  20 
om  fort  malvatz  e  crois.  Don  Guirautz  de  Bornelh  remas  mout  tritz  e  dolens 
longa  sazo  per  lo  dan  de  si  e  per  lo  blasme  de  lei,  car  ilh  avia  fach  amador  de 
tal  qui  no'lh  covenia. 


S'ie'us  quier  cosselh,  bell'  ami'  Alamanda, 
noi  mi  vedetz,  qu'om  cochatz  lo'us  de- 
in anda; 
que  so  m'a  digh  vostra  dona  truanda, 
que  lonh  son  fors  issitz  de  sa  comanda, 
5  que  so  que'm  det  m'estrai  er  e'm  desmanda. 
que'm  cossellatz? 
qu'a  pauc  lo  cors  dins  d'ira  no*m  abranda, 
tan  fort  en  sui  iratz. 

Per  Dieu,  Giraut,  ies  aissi  tot  a  randa 
10  volers  d'amic  no*s  fai  ni  no's  garanda; 


quar  si  l'us  falh,  l'autre  cove  que  blanda, 
que  lur  destrics  no  cresca  ni  s'espanda; 
e  s'ela'us  ditz  d'aut  pueg  que  sia  landa, 

vos  la'n  crezatz; 
e  plassa  vos  lo  bes  e'l  mals  qu'ilh  manda,  15 
qu'aissi  seretz  amatz. 

No  puesc    mudar   que    contr'orguelh   no 

gronda, 
ia  siatz  vos,  donzella,  bei'  e  blonda; 
pauc  d'ira'us  notz  e  paucs  iois  vos  aonda : 
mas  ges  no  i  etz  primeira  ni  segonda!  20 


3.  enans.]  esenhamen. 

Kolsen:  3  Que  wie  in  unserem  Text;  lies  ober  etwa  Quar  (Ca  ras  C,  Car  ar  Z>,  Que  ras  RV \ 
Cara  Sff),  um  den  fünfmaligen  gleichen  Anfang  der  Verse  zu  vermeiden.  13.  Pero  si'us  ditz  {mit 
CR,  Pero  sil  V  gegen  E  s'ela'us  ABGHIKNQSo ,  E  sil  vos  Z>,  Anz  sella  a)  15.  que'us  m.  {mit 
CDIKGRS9  gegen  quil  m.  AB,  sil  m.  HNQVd)  20.  no  n'etz  {mit  ABCGQRSOa  gegen  no  i  etz 
DHIKNV) 

Appel,  Prov.  Chrestomathie.  o 


*3° 


Lyrik. 


St.  oi. 


et  ieu  que  tem  d'est'  ira  que'm  cofonda, 

que  m'en  lausatz, 
si*m    sent   perir?     que'm    traya   pus  vas 
l'onda! 
mal  cugh  que'm  capdelatz. 

25  Si'm  enqueretz  d'aital  razo  prionda, 
per  Dieu,    Giraut,    no    sai    cum  vos  re- 

sponda ; 
pero  si'us  par  qu'ab  pauc  fos  iauzionda : 
mais  vuelh  pelar  mon  prat  qu'autre'l  mi 

tonda; 
e  s'ie'us  er'oi  del  plag  far  desironda, 
30  vos  enserquatz 

cum  son  bei  cors  vos  esdui'  e'us  resconda ; 
be  par  cum  n'etz  cochatz. 

Donzella,  uei  mais  no  siatz  trop  parleira; 
s'ilh  m'a  mentit  mais  de  cent  vetz  pre- 

meira, 
ascuiatz    vos    doncs    que    totz    temps    lh'o 

sofieira? 
semblaria  qu'o  fezes  per  nescieira 
d'autr'amisiat.    ar  ai  talan  qu'ie'us  feira, 

si  no'us  calatz  \ 
melhor  cosselh  dera  na  Berenguieira 
40  que  vos  no  mi  donatz. 

L'hora  vei'  hieu,  Giraut,  qu'ela'us  o  meira, 
quar  l'apellatz  camiairitz  ni  leugeiia ; 
per  so  cuiatz  que  del  plag  vos  enquieira? 


mas  no  cug  ges  que  sia  tan  manieira; 
ans  er  uei  mais  sa  promessa  derrieira,    45 

que  que'us  digatz, 
si  s'en  destrenh  tan  que  ia  vos  ofieira 
treva  ni  fi  ni  patz. 

Bella,  per  Dieu,  no  perga  vostr'aiuda, 
quar  ben  sabetz  com  mi  fon  covenguda.  50 
s'ieu  ai  fallit  per  Tira  qu'ai  aguda, 
no'm  tenha  dan,    s'anc   sentitz  cum  leu 

muda 
cor  d'amador,  bella,    e  s'anc  fos  druda. 

del  plag  pensatz  1 
que  be  vos  die :  mortz  sui,  si  l'ai  perduda ;  50 
mas  noih  o  deseubratz! 

Senher  amics,  ia  n'agr'ieu  fi  volguda, 
mas  ela*m  ditz  qu'a  drech  s'es  iraseuda, 
qu'auti  a*n  preietz,  cum  fols,  tot  a  saubuda, 
que  no  la  val,  ni  vestida  ni  nuda;  co 

no  i  fara  donc,  si  no'us  gic,  que  venquda, 

s'autra'n  preiatzr 
be'us  en  valrai,  ia  l'ai'eu  mantenguda, 
se  mais  no'us  hi  mesclatz. 

Bella,  per  Dieu,  si  d'tla  n'etz  cresuda,    65 
per  me  loi  afiatz. 

Ben  o  farai,  mas  quan  vos  er  renduda 
s'amors,  no  la'us  tolhatz ! 

Girant  de  Bornelh. 


23.  tem  {mit  CGHA'QRVa  gegen  sen  ABDIKS9;  tem  schon  v.  21)  30.  Ja  {mit  CRVa  gegen 
alle  anderen)  31.  bo  cor  {mit  HNQRVa  gegen  bei  (gens  C)  cors  ABCDG1KS9)  41.  vei  eu 
42.  l'apeletz  {mit  ACDIKNQK gegen  BGHRS9a)  51.  m'ai  {mit  CDIKNQV gegen  ai  ABGHRSöd) 
53.  ami'  {mit  amiga  Cy  amig  0,  amoros  R,  amor  V  gegen  bela  ABDGHIRArOSö)  57.  Giraut 
{mit  ABGIKNQV  gegen  amics  CD II RS ua)  61.  No  f.]  Hdss.  Ko,  Kon,  Nöj  Nui  AB,  Nos  C, 
Ni  non  IK* 


St.  92, 


Fingierte  Tenzone. 


*3» 


92. 

Hdss.  D  209,  /  156,  Ä"i42,  tf1  333.     F!  Crescini,  Per  gli  studi  romanzi,  Padova  1892, 
/>.   48    (nach   DIK);    ders.,    Studi  di  fil.    rom.   VIII  pt   361'«.   (Hds.  ax)\  ders., 

Manualetto2,  p.  287. 


10 


15 


30 


25 


Domna,  tant  vos  ai  pregada, 
si'us  platz,  qu'amar  me  voillatz, 
qu'eu  sui  vostr'endomeniatz; 
quar  es  pros  et  enseingnada 
e  totz  bos  pretz  autreiatz; 
per  que'm  plai  vostr'amistatz. 
quar  es  en  totz  faitz  corteza, 
s'es  mos  cors  en  vos  fermatz 
plus  qu'en  nuilla  Genoesa, 
per  qu'er  merces  si  m'amatz; 
e  pois  serai  meills  pagatz 
que  s'era  mia'l  ciutatz 
ab  l'aver  qu'es  aiostatz 
dels  Genoes. 

Iuiar,  voi  no  se'  corteso 
qi  me  chaideiai  de  zö, 
que  negota  no*n  farö; 
ance  fossi  voi  apesso, 
vostr'amia  non  serö ; 
certo,  ia  ve  scanerö, 
Proenzal  mal  aurao ; 
tal  enoio  ve  diro: 
sozo,  mozo,  escalvao ! 
ni  ia  voi  non  amerö, 
qu'eu  chü  bello  maii  ö 
que  voi  no  se',  ben  lo  so. 
andai  via,  frare, 


i0 


J5 


Domna  genta  et  essernida, 
gaia  e  pros  e  conoissens, 
vailla'm  vostr'enseingnamenz, 
quar  iois  e  iovens  vos  guida, 
cortesia  e  pretz  e  sens 
e  totz  bos  captenemenz; 
per  que'us  sui  fidels  amaire 
senes  totz  retenemenz, 
francs,  humils  e  merceiaire; 
tant  fort  me  destreing  cm  venz 
vostr'amors,  que  m'es  plazens; 


per  que  sera  chauzimenz, 

s'ieu  sui  vostre  benvolenz 

e  vostr'amics. 

Iuiar,  voi  semellai  mato, 
qi  cotal  rason  tegnei ; 
mal  vignai  e  mal  andeil 
non  avei  sen  per  un  gato. 
per  que  trop  me  deschasei? 
que  mala  cosa  parei ; 
ni  no  volio  questa  cosa 
si  fossi  fillol  de  rei. 
credl  voi  que  sia  mosa? 
mia  fe,  no  m'avereil 
si  per  m'amor  ve  chevei, 
oguano  morrei  de  frei, 
tropo  son  de  mala  lei 
li  Proensal. 

Domna,  nom  siatz  tant  fera, 
que  no*s  cove  ni  s'eschai ; 
anz  taing  ben,  si  a  vos  plai, 
que  de  mo  sen  vos  enquera 
e  que* us  am  ab  cor  verai, 
e  vos  que'm  gitetz  d'esmai, 
qu'eu  vos  sui  hom  e  servire, 
quar  vei  e  conosc  e  sai, 
quant  vostra  beutat  remire 
fresca  cum  rosa  en  mai, 
qu'el  mont  plus  bella  no'n  sai, 
per  qu'ie'us  am  e#us  amarai; 
e  si  bona  fes  mi  trai, 
sera  peccatz. 

Iuiar,  to  proensalesco, 

s'cu  aia  gauzo  de  mi, 

non  preso  un  genol. 

no  t'entend  plui  d'un  Toesco 

o  Sardo  o  Barbar!; 

ni  non  ö  cura  de  ti. 


40 


«5 


so 


£5 


60 


65 


10 


U 


Varianten  s,  S,  339. 


132 


Lyrik. 


St.  93. 


voi  t'acavillar  comego? 
si'l  saverä  me  marl, 
mal  p1a.it  averai  consego. 
so  bei  messer,  ver  e  ve  dl : 
no  volo  questo  latl, 
fraello,  zo  ve  afl; 
Proenzal,  va,  mal  vesti, 
largai  me  starl 

85  Domna,  en  estraing  cossire 
m'avetz  mes  et  en  esmai ; 
mas  enquermis  preiarai 


que  voillatz  qu'eu  vos  essai, 
si  com  Provenzals  o  fai, 
quant  es  poiatz. 

Iuiar,  no  serö  contego; 
possa  sl  te  cal  de  mi, 
meill  varä,  per  Sant  Marti, 
s'andai  a  ser  Opetl, 
que  dar-v'ä  fors'  un  ronci, 
car  sei  iuiar. 

Raimbaut  de    Vaqutiras 


SO 


J' 


93. 


E.  Philipp son,  Der  Mönch  von  Montaudon ,  Halle  1873,  S.  37  (nach  CDEI)\ 
O.  Klein,  die  Dichtungen  des  Mönchs  von  Montaudon,  Marburg  1885,  S.  30  (nach 
CDEIR);  Bartsch-Koschwitz ,  Chrestomathie,  Sp.  143;  v-  Crescini,  Manualctto* , 
p.  257  \  Duc  de  la  Solle  de  Rochemaure- R.  Lavaud,  Les  Troubadours  Cantaliens  19 10, 

II,   262. 

per  que'l  bailia't  remanha; 


L'autrier  fuy  en  paradis, 
per  qu'ieu  suy  guays  e  ioyos, 
quar  tan  mi  fo  amoros 
Dieus,  a  cui  tot  obezis : 
5  terra,  mars,  vals  e  montanha; 
e#m  dis:   »morgue,  quar  venguis? 
ni  cum  estay  Montaudos, 
lai  on  as  maior  companha?«   — 

»Senher,  estat  ai  aclis 
10  en  claustra  un  an  o  dos, 

per  qu'ai  perdut  los  baros; 

sol  quar  vos  am  e'us  servis, 

me  fan  lor  amor  estranha. 

en  Randos,  cuy  es  Paris, 
isno-m  fo  anc  fals  ni  gignos, 

el  e  mos  cors  crey  que*n  planha.«   — 

»Mongue,  ges  ieu  no  grazis 
s'estas  en  claustra  rescos 
ni  vols  guerras  ni  tensos 
20  ni  pelei'  ab  tos  vezis, 


ans  am  ieu  lo  chant  e"l  ris, 

e*l  segles  en  es  plus  pros 

e  Montaudos  y  guazanha.«   — 

»Senher,  ieu  tem  que  falhis, 

s'ieu  fas  coblas  ni  cansos, 

qu'om  pert  vostr'amor  e  vos 

qui  son  escient  mentis, 

per  que'm  part  de  la  barguanha. 

pel  segle  que  no*m  n'ahis, 

me  torney  a  las  leysos, 

e*n  laissey  l'anar  d'Espanha.«  — 

»Mongue,  be  mal  o  fezis 
que  tost  non  anies  coitos 
al  rey  cuy  es  Olairos, 
qui  tant  era  tos  amis; 
per  que  lau  que  t'o  afranha; 
hal  quans  bos  marcx  d'esterlis 
aura  perdutz  eis  tieus  dos, 
qu'el  te  levet  de  la  fanba.«   — 


2» 


30 


85 


,     Can    Cr.   (mit?);   me   fo  t.  a.  Ph.  (mit  DI)      4.  tot«  Ph.  (mit  DI)      iS.  No  PK  (mit 
CE,   Not  R)      16.  E  mos  cors  cre  que  en  p.  Kl.  B,K.,    E  de  mos  cors  er e  que'm  p    Z av    (L 
m    c.  ER-  E  crey  que  mos  cors  elh  p.  C)      18.  a  rescos  Kl.  Cr.     21.  que  Ph    (mi  D)     23.  er 
Kl    (mit  DI)     26.  c.  e  c.  Ph.  (mit  DI)     35.  salaros  C,  solairos  DE,  salairos  R. 


St.   94  u.  95. 


Fingierte  Tenzone.     Partimen. 


*33 


»Senher,  ieu  l'agra  ben  vis, 
si  per  mal  de  vos  no  fos, 
quar  anc  sofris  sas  preizos; 
mas  la  naus  dels  Sarrazis 


no-us  membra  ges  cossi's  banha; 
quar  si  dinz  Acres  culhis, 
pro  i  agr'enquer  Turcx  fellos ; 
folhs  es  qui'us  sec  en  mesclanhal«   — 

Lo  Monge  de  Montaudon. 


45 


94. 

Hds.  H  51   (Ar eh.  34,  407;  Gauehai  und  Kehrli,  p.  $22);  Mild  y  Fontanah,  De 
los  trovadores  en  EspaTia?     Barcelona  1889,  p.  478. 


»Carn-et-ongla,  de  vos  nom  voill  partir, 
tant  vos  trob  ferm  en  plan  et  en  montagna; 
e  -poira  m'en  qi's  volra  escarnir, 
qu'eu  no*s  partrai  ogan  de  ma  compaigna 
s  ni  negun  temps,  mentre  qe  guerra  aia. 
pro  sabra  d'art  toz  homs  qe'us  me  sostraia; 
tant  bon  caval  non  sai  ni  tant  espert, 
per  qe  m'er  mal  se  ses  armas  vos  pert.«  — 

»Per  Dieu,  seigner,  ben  vos  o  dei  grazir 
10  qe  tan  temetz  qe  vida  me  suffraigna, 
ni  no  pogra  a  nuill  seignor  venir, 
tant  me  plagues,  quant  hom  m'aduis 
d'Espaigna. 


pois  me  plages,  no  cuit  q'eu  vos  desplaia, 
c'anc,  pois  m'ages,  eu  no  pris  colp  ni  plaia, 
anz  manci  pro  e*m  ten  om  ben  cubert,  15 
et  er  me  mal  se  per  aicho  mi  pert.«  — 

»Carn-et-ongla,  vos  ai  e  dompna  gaia 
e  fort  castel,  cui  qe  pes  o  cui  plaia, 
per  q'eu  vos  die  e*us  fatz  saber  en  cert, 
mais  voill  vivatz  qe  Gigo  de  Galpert.«  — 20 

»Per  Dieu,  seigner,  aichos  no*m  esglaia, 
mas  lo  cairellz  c'om  ditz  sobrefolzaia ; 
d'aqel  ai  eu  gran  paor  e*m  n'espert, 
per  c'a  Saint  Marc  lo  volgra  aver  offert.« 

Lo  comte  de  Proemxi. 


Partimen. 
95. 

Hdss.  A  178  (De  Zollis,  p.  551;,  D  144,   G  93  (Ar eh.  32,  409),  /  153, 
K  139,  M  257  (MG  1016),  F  8,  /  36. 


Perdigos,  ses  vassallage 
sai  cavailhiers  e  baros, 
laiz  e  malvaz  e  fellos, 
e  sai  de  villan  linhage 
5      omes  cortes  e  chauzitz, 


larcs  e  lials  et  arditz ; 
e  digatz  m'al  vostre  semblan, 
qal  d'aqels  deu  amar  enan 
donna,  pos  la  destreinh  amors? 


13.  P.]  E  p. ;   qeus  d.      15.  tenon   b.      18.  zweites  cui]  qi     21.  aicho;   eslaia;   eine  Silbe 
fehlt.     23.  em  spert. 

2.  \z\ADGIIC  3.  m.]  uilans  ADGIKR\  Flacs  et  olpils  /  4.  «ei  AGIKR,  ueis  Z>,  Hop/ 
5.  Domes  M  6.  li.]  ualens  ADGIKRf  7.  E  fehlt  ADGIKRf\  m'al]  al  ADGIK,  me  al  R,  ma  / 
8.  CalsZtfA';  dels  AD,  daquest  GIKf\  Lo  cal  deu  R    9.  qan  ADGIKR\  len  d. /,  la  streing 


134 


Lyrik. 


St.  95. 


10      Seinher,  segon  bon  usage 
par  miells  costuma  e  razos, 
si'l  donna  es  valentz  ni  pros, 
que  am  egal  son  parage; 
qar  del  vilan  ll'eis  mals  critz, 
J3      si  tot  si  par  eissernitz, 
si  iosta  si  l'acueilh  ni*l  blan, 
e  blasman  la*n  li  pauc  el  gran, 
don  li  creis  anta  e  dei^onors. 

Perdigos,  gentil  corage 
so      fan  los  gentils  e'ls  ioios, 
e'l  gentileza  de  nos 
non  val  mais  a  eretage, 
pos  tut  em  d'una  razitz ; 
el  donna  cui  pretz  es  guitz, 
södeu  amar  lo  pro  e'l  prezan, 
qe  mil  son  enpachat  del  bran 
qe  fai  plus  bell  baisar  un  ors. 

Seinher,  greu  m'es  e  salvage 
de  so  qe  auch  dir  a  vos, 
30      c'az  un  vilan  paraios 

dizes  qe'l  donna  s'engage 


ni  ia  per  vilan  mestitz 

sia  cavailhiers  giqitz ; 
lo  nom  de  ,1a  donna*  desman, 
que'l  nom  pert,  pos  met  en  scan 
cavalhiers,  don  lo  noms  li  sors. 

Perdigos,  vostre  dampnage 

razonatz  ab  fals  respos ; 

cais  cortes  es  Perdigos  1 

a  donx  noms  tan  d'avantage 

q'uns  malauratz  aunitz 

sia  per  donn'acuilhitz 
egal  al  pron  et  al  prezan, 
pos  d'un  paire  son  tut  l'enfan? 
doncs  val  lo  noms  mais  qe  valors? 

Ar  entendes  mon  lengage, 
seinher,  sia*m  dans  o  pros : 
c'uei  non  es  vilans  tan  bos 
q'als  ops  non  perdal  barnage; 
aissi  co'l  chatz  gen  noiritz 
s'esperdet  per  la  suritz, 
s'esperdon  lai  on  mais  d'ops  an, 
e'l  plus  vils  cavailhiers  c'uei  an, 
val,  pos  donnal  vol  far  socors. 


40 


45 


10.  b.]  mon  Rf;  ueiayre  R  II.  Tan  p  R,  Par  vuelh /;  c]  dreitura  ADGIKRf;  e  fehlt 
f  12.  e  ADR  13.  Quil  ADGIKRf\  e.]  segon  R  14.  Que/;  de  u.  ADGIKR;  les  AD1K, 
lies  Gy  so  R\  grans  c.  ADGIK,  gran  c.  R\  li  er  ma  ditz  /  15.  li  ADGIKR;  p.]  feinh  f; 
esarniz  D,  iscrenitz  G ,  escarnitz  IK  16.  lo  cuoill  /  17.  E  fehlt  R;  blasmen  IK;  la  GIK, 
fehlt  D,  len  Mf\  e  li  g.  R  18.  li  c]  les  AG,  lies  D,  li  eys  R\  D.  leis  es  autre  dos 
honors  IK  19.  gentils  IK  20  Fai  Gf,  Fa.  IK,  Ha  AI;  Ions  g.  G,  le  cortes  AI,  li  gentil  A', 
lo  g.  /;  el  GMR  21.  Qel  R,  E  li  /;  gentilenza  G;  n.]  ios  AD  Gl  KR  22.  uals  /;  m. 
deretage  D\  en  oretage  G,  en  e.  R\  Non  moc  pas  per  e.  f  23.  Car  ADGIKR;  fom  ADIKR, 
foron  G,  sem  f  24.  E  ADGIK;  p.]  iois  AI;  La  d.  c.  fin  pres  guis/"  26.  Car  R;  espachat  G 
27.  p.  b.]  meillor  ADGIKR;  Q.  f.  pigor  per  b.  dun  o.  /  28.  g.j  fer  /  29.  Daiso  Af,  So  R; 
qieu  ADGIKf,  qe  ieu  R;  dire  uos  G  30.  Car  Rf  31.  Orsez  Z>;  que  d.  ADIKR\  senz  gage 
G,  sasatie  R,  son  guage  /  32.  Mas  (E  Af)  si  (sil  /)  pel  (per  R)  ADGIKRf  33.  Es  lo 
ADGIKRf  34.  La  noz  G\  deman  Rf  35.  n.]  nol  G;  Qe  pert  pueis  pos  AI;  Qel  nora  del 
pros  m.  R  36  fehlt  R;  Cauallier  AIKf;  lo]  li  AI,  le  /  38.  f.J  mal  R  40.  Et  a  n.  t.  A, 
Et  a  donc  n.  (t.  fehlt)  D,  Mais  don  uen  t.  R  41.  Com  R\  mal  autaz  G;  amics  f  42.  Sera 
ADGIK;  donas  f\  domna  grazitz  R  43.  Col  plus  ualens  ADGIK,  Engal  de  pros  R,  Mais  que  li 
pros  f;  ni  (q  /)  atrestan  (aufzunehmen?)  ADGIKRf  44.  p.]  paratge  AD;  tut  fehlt  ADGIKf; 
Vi  enfan  DIKf;  p.  fom  tug  e.  R  45.  D.  u.  lo  mays  noms  (nom  /)  q.  u,  Rf  47.  S.  si  man- 
datz  als  p.  R,  Sieu  dan  ho  p.  f  48.  Huoi  tant  uilas  nois  feing  b.  ADGIK,  Huey  tant  non  es 
u.  b.  R,  Cun  nos  feinh  uilan  tan  pros  f  49.  Cal  ADGIK;  n.]  son  f;  pregal  /,  pergal  K;  Cals 
o.  nol  pregual  b.  R  50.  Caissi  ADGIKR\  con  /;  gatz  ADGIK,  catz  Rf  51.  Sespert  IK; 
las  Af;  lo  fruitz  Ä'  (vgl.  Rom.  40,  374^  52.  mestier  an  ADGIK;  Failh  uilan  on  maies  ops  an  / 
53.  E  G,  Eis  AI,  Es  /;  que  an  ADGIK ,  cui  an  Af;  El  pros  cauayer  prezan  R  54.  Vals  I; 
p.]  pros  AI;  p.  que  dompnail  fai  s.  AD. 


St.   96. 


Partimen. 


*35 


55 


Perdigos,  Gaucelms  Faiditz 
nos  parta  de  nostres  ditz, 
que  cill  son  pro  qe  bon  cor  an, 


Seinher,  sol  pel  ver  si'l  ditz, 

no*s  teinha  per  envelzitz ; 
si  tot  s'es  vilans,  no*l  soan ; 
mas  cavailliers  e  domna's  fan, 
et  al  vilan  tainh  us  fossors. 

Lo  Daifin  d'Alvernhe  und  Perdigo. 


A 


96. 

H.  Carstens,  Die  Tenzonen  aus  dem  Kreise  der  Trobadors  Gui,  Eble,  Elias  und  Peirc 

d'Uisel,    Königsberg    1914,    5.  99    (ACDEGIKLd1)',    A,  Kolsen,    Dichtungen   der 

Trobadors,  Halle  1919,   S,   213   (wesentlich  nach  ax), 

N'Eble,  er  chauzetz  la  melhor 

ades  segon  vostr'escien : 

lo  quals  a  mais  de  pensamen 

e  de  cossirier  e  d'error, 
i     seih  que  gran  re  deu  e  payar 

no  pot,  nii  vol  hom  esperar, 

o  seih  qu'a  son  cor  en  amor 
et  en  domna,  mas  re  no*l  fai  que'il  playa? 
chausetz  d'amdos,  qu'ieu  sai  quals  plus 

s'esmaya. 


10 


Guillem  Guaysmar,  anc  per  amor 
no  trays  hom  piegz  de  mon  ioven 


13 


cum  fatz  yeu,  en  fag  et  enten, 

ni  mais  deya  de  ma  ricor, 

per  qu'ieu  sai  cum  per  assaiar 

que  no  se  fai  a  comparar 

neguns  mais  a  dolor  d'amor; 
mas  non  es  hom  en  tot  lo  mon  pietz  traya 
com  seih  cuy  ditz  quascus :   »paya  me, 

paya ! « 

N'Eble,  tuit  li  dompneyador, 

li  pro  e*l  larc  e  li  valen,  20 

seran  ab  mi  del  iutiamen ; 

et  ab  vos  seran 


55  bis  64  fehlt  R  56.  porta  M\  Jutge  segon  ADGIKf  {anzunehmen  ?)\  nostre  G  57. 
Caissit  A,  Caicel  DIK,  Car  sil  ff;  ric  ADGIK\  q.]  e  GIK;  pro  GIK%  ric  /;  c]  pres  M  58, 
59.  Car  dompna  eachichais  coman.  Gadeis  an  sei  er  sos  prelz  sors  A ,  Ca  domna  ca  chiechas 
coman.  Gardes  a  .  .  se  sos  prez  nes  sors  Z>,  E  dona  que  chascus  deman.  Ausi  se  gardaz  sei 
ner  sors  ff,  Ca  domna  cha  chiechas  coman.  Ause  se  gardas  sei  ners  ors  IK,  E  dona  ca  chiechas 
coman.  Aunie  is  si  gardatz  com  eil  sors  Mt  Dona  ca  secha  uos  coman.  Aunies  si  gardas  q  len 
sors/"  60,  61  in  D  verwischt  60.  per  ff;  S.  ges  per  uer  sil  d.  M,  S.  per  uer  si  len  dits  f 
61.  tenguel  AIK\  Nö  tenrai  f\  No  tenga  el  p.  nuilliz  G\  enuilanitz  AIK,  enuelits  f  62.  s'  fehlt 
f\  v.]  ualenz  DGIK,  pros  ges  M  63.  cavaillier  M\  Que  dompna  (Pero  dönas  f)  e  caualiers  si 
fxn  ADGIKf    64.  En  u.  M\  fersors  DIK^  fesorg   ff;   Ez  a  uilans  tainhon  forsors  f. 

12.   Cum    fatz   et   ai   fait  et   enten   Car  st.     13.  deya]  Lewent:  dec  ja     25.  nur  in  ä1  vor- 
handen, s.  unten.  —  Die  obenstehende  Fassung  nach  ADIK,   CEGL.     In  al  (Bertori,  p.  369): 


10 


15 


N  Ebles,  chauzes  en  la  meillor 

ades  segon  vostre  escien : 

lo  cals  a  mais  de  penzamen 

e  de  conzirer  e  d'error: 

cel  qe  ganren  deu  e  pagar 

non  pot  ni'l  volun  esperar, 

o  cel  q'a  son  cor  e  s'amor 
mes  en  donna  e  re  no'il  fai  qe'il  plaia? 
chauzes,  q'eu  sai  aqel  qe  plus  s'esmaia. 

Guillem  A/mar,  anc  per  amor 
piegz  non  trais  hom  de  mon  viven, 
con  ai  fag  e  faz,  ni  enten 
c'om  plus  deia  de  ma  ricor, 
per  q'ieu  sai  con  per  tssaiar 
qe  ies  no's  fai  a  comparar 
dolors  d'amador  ab  dolor 

4.  O     8.  fail     10.  amar     26.  —  1,  /. 


d'om'endeutat,   que  res  non  es,  piegz  traia 
d'om'a  cui  dis  chascus:   »paia  mi,  paia!« 

Ges  no's  fai  dolors  d'amador 

a  l'altre  qe  anatz  dizen,  20 

n'Ebles,  anz  n'a  piegz  per  un  cen 

d'ir'e  d'esmai  e  de  tristor 

cel  q'ama  qui  no  vol  amar, 

qe  l'autre  qe  deu  mout  payar. 

per  deute,  sabon  li  pluzor,  25 

non  morra  ia  hom,  sol  q'amor  aia; 
mas  cl'amor  mor  plus  tost  qe  d'autra  plaia. 

Guiliem  Aimar,   qan  li  deutor 

mi  van  ades  entorn  seguen 

e  l'us  mi  tir'  e  l'autre  pren  so 

e  m'apellon  baratador, 

volria  esser  mortz  ses  parlar; 
nuls  hom 


136 


Lyrik. 


St.  97 


e  l'autra  gens  que  no  sap  far 

mas  can  tenei*  et  amassar. 

25      

per  que  se  tanh  qu'en  son  velhenc  dechaya 
ricx  hom  tosetz  qui  per  deute  s'esmaya. 

Guillem  Guaysmar,  quan  li  deutor 
mi  van  apres  tot  iorn  seguen, 
80      l'us  nie  tira,  l'autre  me  pren, 
e  m'apellon  baratador, 
yeu  volgr'esser  mortz  sens  parlar; 
qu'ieu  no'm  aus  en  plassa  mostrar 
ni  vestir  bos  draps  de  color, 
S5quar  hom  no"m  ve  que  sa   lengua  no'm 

traya ; 
e  s'ieu  d'amor  trac  mal,  be's  tanh  quem 

playa. 


N'Eble,  sapchatz  que  la  dolor 

d'amor  tenh  maior  per  un  cen 

que  deute  ni  nulh  sagramen ; 

qu'ab  belh  dir  pot  hom  son  deutor      *u 

gent  aplanar  et  apayar, 

mas  amors,  qui'm  fai  sospirar, 

morir  e  languir  ab  dolor, 
ni  ai  poder  per  ren  que  m'en  estraya,  — 
tan  tem  morir,  sol  la  dolors  m'esglaya.   *s 

N'Eble,  ben  sabon  li  pluzor 
qu'om  endeutatz  no  mor,  sol  maniar  aya, 
mas  d'amor  mor  plus  leu  que  d'autra 

playa. 

Guillem  Gasmar  und  Eble  {de  Saignas  ? 
oder  d'Uisel  P) 


97. 


Monges,  cauzetz,  segon  vostra  sciensa, 
quäl  valon  mais:  Catalan  o  Frances? 
e  met  de  sai  Guascuenha  e  Proensa 
e  Limozin,  Alvernh'e  Vianes, 
se  de  lai  met  la  terra  dels  dos  res; 
e  quar  sabetz  d'els  totz  lur  captenensa, 
vueill  que*m  digatz  en  quals  plus  fis 
pretz  es. 

Aisso'us  sai  dir,  Albert,  senes  faillensa, 
quäl  valon  mais  ni  don  mueu  mais  de  bes  : 
tosill  cui  donars  e  bels  maniars  agensa 

q'eu  no'm  aus  em  plass'  estancliar 
c'aj'  afiblat  drap  de  color, 
35  qe  hom  no'm  ve  qe  sa  lengua  no'm  traia; 
mas  s'ieu  trac  mal  d'amor,  dreitz  es  qe'm  plaia. 

Donc,  n'Ebles,  li  dompneiador 
e'il  gai  e'il  cortes  e'il  plazen 
seran  ab  mi  del  iutjamen  ; 
±q      et  ab  vos  seran  iugador 
ed  aital  gen  qe  no  sap  far 
mas  ca«  eaitivier  amassar. 


Hdss.  E  222,  /  162. 

e  ricx  vestirs  amples  e  gens  arnes 
e  grans  colps  dar  e  ferir  demanes, 
sill  valon  mais,  segon  ma  conoisensa, 
que'ill  raubador  estreg  nesci-cortes. 

Monges,  d'aiso  vos  aug  dir  gran  erransa,  15 

queill  nostre  son  franc  e  de  bei  solatz  ; 

gent  acuillens  e  de  gaia  semblansa 

los  trobaretz  e  deius  e  disnatz; 

e  per  eis  fo  premiers  servirs  trobatz; 

e  podetz  ben  en  Peitau  o  en  Fransa       20 

morir  de  fam,  s'en  convit  vos  fiatz. 

mout  vos  da  deutes  gran  paor, 
et  es  semblanj,  qan  per  deute  s'esmaia 
rics  hom  ioves,  q'en  sa  veillor 


4» 


Fe  q'ieu  dei  a  nostre  segnor, 
aitan  se  pert  hom  endeutatz  q'assaia 
domn'a  preiar,  qe  per  deute  s'esm.iia. 


N'Ebles,  joves  qe  vol  honor 
ni  ama  donna,   ops  es  q'en  pretz  traia, 
e  met'e  don  tant  qe  uo's  laisse  braia. 
35.  non  ue      42.  car  coituieire  a.     45.  sachaia,  Kolseti  sac  haia     50  Ko.  qe  pr.  en  tr. 
(Guillem)  Gasmar  lautet  der  Name  in  ADGJL,  Guaysmar  oder  Gaymar  in  C,  Gaiinar  in  JE, 
en  Guillem  Ademar  in  a  ;    dem  Namen  Eble  fügt  nur  die  Hds.  A  ein  de  Saignas  hinzu. 

I.  digatz  /  3.  E  mier  J\  o  I  5.  m.]  part  /  6.  de  t.  /  7.  cal  E  8.  11  albert  E\  Aisso 
sai  ben  albertet  ses  f.  /  9.  d.  uen  maier  b.  /  10.  egensa  /  11,  12  Quamples  vestirs  porton 
e  beiz  arnes.  E  son  ardit  e  feront  demanes  /  13.  111  /  14.  Que  x.  1  16.  s.  trop  de  meillor  s.  / 
17.  bclla  s.  E     19.  p.  e.]  plor  E\  s.  fehlt  E     20.  oj  et  /    21.  conuitz  /. 


f.o 


St.  98. 


Partimen. 


137 


Albert,  ben  ha  de  pretz  gran  detriansa 
entrels  Franses  eis  Peitavis  honratz, 
car  ill  son  larc  e  d'onrada  acoindansa 
25  et  es  tost  ricx  paubr'om,  s'es  lur  privatz; 
e*ill  vostre  nut  chantaran,  si  chantatz, 
mas  ia  ab  lor  no'us  empliretz  la  pansa, 
si  estradas  o  romieus  non  raubatz. 

Monges,  maniars  ses  gabar  e  ses  rire 
so  non  pot  esser  fort  azautz  ni  plazens, 

eil  nostre  sabon  tan  be  far  e  dire 

per  qu'an  bon  pretz  sobre  las  autras  gens; 

et  anc  Franses  deius  non  fo  iauzens; 

leu  pot  esser  usquecx  d'els   bos  garnire, 
85  c'a  lur  enfans  laisson  lur  vestimens. 

Pauc  pot  laissar,  Albert,   al  mieu  albire, 
apres  sa  mort  nuils  hom  a  sos  parens, 
quant  sai  non  a,  totz  vius  e  sas,  que  frire, 
ans,  quan  li  faill  raubars,  es  totz  dolens ; 


quar  ieu  n'ai  vist  de  cavaliers  eine  cens  *o 
qu'anc  no  los  vim  sobre  cavals  assire, 
ans  los  pren  om  emblan  ab  los  sirvens. 

Mais  ha  de  pretz,  Monges,  al  mieu  veiaire, 
sei  que  fai  pretz  de  petitz  e  de  grans 
e  met  ab  ioi,  don  ho  puesca  traire,         45 
no*n  a  us  ricx  avols  mal  aeoindans ; 
e  d'aquels  vei  aisi  aiustatz  tans, 
don  ieu  ni  vos  no  eug  que  aiam  gaire 
que  ia'm  sia'n  al  departir  lauzans. 

Albert,  no  soi  per  aver  razonaire,  so 

mas  per  los  bes  que  i  vei,  soi  razonans ; 
s'ill  valon  mais  don  vos  estes  confraire, 
donc  valc  lo  mais  Lobatz,  non  fesRotlans, 
que  per  un  do  que  fan,  tolon  tres  tans ; 
e  nos  sabem  gen  do  e  condugz  faire  55 
e  vos  raubar  gleizas  e  vi'andans. 

Albert  nnd  Monge, 


98. 

Hdss.  C  389  (MG  1519),  D  204,  E  225,   G  94  (Arch.  32,  411),  /  159,  M  265 


Senher  n'Aymar,  chauzetz  de  tres  baros 
quäl  prezatz  mays,  e  respondetz  primiers, 
et  apres  vos  responda'n  Perdigos: 
que  l'us  es  larcs  e  guays  et  ufaniers, 
se'l  segons  es  savis  e  bos  terriers 
et  alques  larcs,  mas  non  d'aital  semblansa, 
ei  terz  es  bos  per  condug  e  per  lansa 
e  gen  guarnens,  quals  a  melhors  mestiers  ? 


En  Raymbaut, d'aquelh  die ques  plus  pros, 
qu'ab  mezura  fa  totz  sos  faitz  entiers,      10 
e  n'es  sos  pretz  longamens  cabalos, 
e*n  pot  esser  als  enemicx  sobriers; 
quar  s'elh  es  franex,  adregz  e  plazentiers, 
aquelh  val  mais,  segon  la  mia  esmansa, 
qu'els  autres  dos  truep  tan  de  peiuransa  15 
per  que  negus  no  l'es  de  pretz  pariers. 


22,  23.  Per  dieu  a.  mout  a  g.  d.  Entre  f.  e  peitaus  h.  /  24,  25.  Quill  sabon  tan  ualer 
senes  duptansa.  Cades  es  r.  paubres  sis  1.  p.  E  27.  E  ia  per  eis  /;  non  e.  E  28.  o  r.  fehlt  E 
{Lückenfüllung  in  I?)  30.  cortes  ni  ualens  E  31.  E  li  7,  t.  b.]  plazers  ien  /,  lies  plazers^ 
32.  mais  p.  de  totas  a.  g.  /  33.  ia  /;  er  /  34.  E  p.  e.  chascaus  I\  d'els]  bels  E  35.  garni- 
mens  I  36.  albir  E  37.  son  paren  I  38.  Que  quant  es  vius  de  sai  non  a  q.  f.  /  39.  q.  laissal 
raubar  reman  d.  /  40.  Quieu  en  conosc  /  41.  Quanc  un  non  ui  s.  caual  ausire  /  42.  amblan  E 
43  bis  56  fehlt  I  45.  Eine  Silbe  fehlt  48.  q»  E  49.  lies  ia'n  siam  ?  55.  uos  sabon  E  56. 
uiadans  E     Überschrift:  Tenso  E,  Albertetz  el  monge  I. 

I.  nazemar  £t  naesmar  G;  Ennazemar  Z?,  En  nazemars  /,  Den  agemar  M\  dos  EM  2. 
Col  D ;  preiaz  G  3.  aprop  DEGI\  'n  fehlt  EM  4.  g.  e  1.  M ;  g.  enfraniers  D  5.  savis]  adretz 
DEGf,  arditz  M\  tertiers  D,  guerriers  EM,  tirers  G  6.  Et  aquel  1.  I  8.  genz  G\  guarnitz  CM, 
garnetz  I\  E  g.  per  garnanz  D\  nieillor  G  9.  rambaut  Z>,  ranbaut  G\  d'a.]  aisel  DEGIM  10. 
Ca  m.  E  11.  Ez  es  M\  p.  plus  c.  G  12.  E  p.  EM\  al  e.  D\  gueireiers  D%  guerers  /  13.  Sei 
(Sil  G,  Qell  M)  es  adretz  cortes  ni  (e  M)  p.  DEGIM  14.  Doncs  ual  el  (il  G)  m.  DGI,  Doncas 
ual  m.  EM  15.  tr.]  a  DGIy  aun  E\  Qell  autre  dui  an  tan  M  16.  non  es  I\  P.  q.  de  pr.  no 
lies  neguns  p.  M 


i38 


Lyrik. 


St.  98. 


Baros,  be  sai  qu'ie'us  venserai  amdos, 
quar  mantenh  so  don  suy  plus  galaubiers: 
grans  ufana  es  caps,  e  messios. 
20  de  proeza  e  pretz  plus  bobansiers ; 
e  mosenher  aya  terra  e  deniers, 
mas  largueza  noylh  val  ni  nol  enansa; 
e'n  Raymbautz  mantengua  selhs  de  Fransa, 
qu'aimas  e  vis  es  totz  lurs  cossiriers. 

äs  Senher  n'Ayrnar,  trop  n'a  meluyrazos 
lo  gen-guarnens,  quant  es  bos  cavalliers, 
qu'elh  es  temsutz  mais  ab  cent  companhos 
que  s'us  autres  n'avia  tres  milliers ; 
et  ufana  non  es  mas  sens  leugiers 

so  e  fols  cors  vas,  qu'ab  non-poder  balansa, 
e  ricx  volpils  no  pot  aver  onransa 
per  menutz  dos  ni  per  digz  messongiers. 


En  Raymbaut,  ricx  hom  braus  orgulhos 
es  lo  vostres,  quar  es  bos  cavalliers. 
55  per  que  sos  pretz  non  es  tan  cars  ni  bos  ? 
que  pauc  ni  pro  no  met,  mas  en  sabriers. 
e'n  Perdigos  ditz  cum  ioglars  laniers, 
qu'en  penr'aver  a  tota  s'esperansa. 


ei  mieus  es  pros  e  de  bella  cuynbdansa, 
si  tot  no*s  vol  pretz  d'orps  ni  d'escassiers.  40 

A  mosenhor  vey  qu'enueia'l  tensos, 
qu'ades  capte  los  sieus  faigz   menudiers, 
e  vol  ufana  e  boban  metre  ios, 
quar  elh  no*n  es  vezatz  ni  costumiers. 
e'n  Raymbautz  mantenha'ls  colps  pleniers  45 
el  fort  mazanh,  en  qu'elh  a  sa  fiansa, 
mas  sil  marques  fos  d'aital  acoynhdansa, 
enquer  fora  ioglars  o  escudiers. 

Senher  n'Ayrnar,  vos  etz  vencutz  primiers; 
e'n  Perdigos  viule  descortz  o  dansa         so 
que  contrafa  n'Estornel  ab  sa  lansa, 
e  no  fara  de  luy  aitals  mestiers. 


A  mon  senhor  tanh  aissi  pretz  entiers    57 
cum  a  mi  fay  lo  regisme  de  Fransa; 
e'n  Raymbautz,  quant  ab  armas  s'eslansa, 
sembla  trop  mielhs  ioglars  que  cavalliers.  «0 

Raimbaut  de   Vaqueiras,  Aimar  (de  Peitieu  ?) 
und  Perdigo. 


17.  Seignor  DI,  Baron  GM;  be]  ieu  DEGIM\  quieu  u.  C  18.  so]  lai  DEGIM\  donc 
D;  plus  fehlt  I;  galabiers  E,  galaubrers  G}  galubriers  /,  cabailhiers  M  19.  G.]  As  DI,  Ab 
EM,  Ad  G;  es]  ques  DEGIM\  e]  ab  EG;  e  m.  fehlt  I  20.  proenza  DM;  pretz]  de  pretz  E, 
dels  M;  b.]  uertadiers  DEGM,  uerdiers  /  22.  Pos  proeza  (proenza  M)  nol  platz  ni  no  lenansa 
(lananza  D,  li  enansa  G)  DEGIM  23.  raymbaut  C;  Ez  en  ranbaut  G  24.  Car  mais  /;  tot  D ; 
lur  DEGI  25.  S.  n'A.]  Perdiguon  D,  Perdigo  E,  Perdigons  GIM;  truep  C;  n'  fehlt  DEGIM; 
m.]  grans  meilluriers  £,  granz  (gran  IM)  meillurasos  DGIM  26.  Sei  qe  (qil  G)  ten  ien  los 
(lo  /)  sieus  eis  (el  £)  estrangiers  DEGIM  27.  Et  DEGIM  28.  sil  a.  C,  si  un  autre  E\  n' 
fehlt  I;  dos  DEGI;  Qe  no  seri  autres  ab  .c.  milhiers  M  29.  Quar  EM;  s.]  cors  DGIM,  cor  E 
30.  fol  Z>,  auols  M;  pretz  DEGIM;  vas  fehlt  EM  31.  v.]  escars  DGI,  escas  EM  32.  Ab 
DEGI;  Iorn  senes  do  M;  ni  fehlt  DEGIM;  d.]  plazers  DEGIM  33.  rambaut  Z>,  ranbaut  G, 
rainbautz  M  35.  P.  q.  non  ual  tan  la  (li  M)  uostra  razos  DEGIM  36.  Qi  G  37.  d.]  pren 
DEGI;  E  perdigo  qe  col  i.  M  38.  s'e.]  sa  fiansa  C;  Ha  en  poure  tota  sa  esp.  M  39.  m.] 
mes  E;  p.]  glais  Z>,  gais  EGIM;  semblanza  DEGIM  40.  no  u.  DEIMy  non  ual  G;  des- 
caters  G  41.  v.]  quei  D,  uueill  EM,  uoil  G;  que  uengaill  EM,  quenuegal  G,  que  noi  ual  /; 
t.]  razos  EM  42.  Quar  descapte  C;  mante  DEGIM;  lo  DG;  lo  fag  dels  m.  M  43.  vol  fehlt 
C;  E  uol  proeza  e  bon  pretz  metre  ios  DEGIM  44.  Sol  quar  no  sap  ni  non  es  c.  (c.j  du- 
miers  /)  DEGI  45.  Et  en  r.  Gl,  E  r.  M;  mante  los  cors  p.  DEGIM  46.  Quen  pro  maniar 
an  tota  lor  (ha  tota  sa  EGM)  f.  DEGIM  47.  f.]  li  fas  D,  li  fos  EGIM;  a.]  semblansa  BEIM. 
senblan  G    48.  o]  e  C    49  bis  52,  57  bis  60  nur  in  C;   53  bis  56  fehlen  auch  C    57.  senher  C. 


St.  99  u.  100. 


Par Urnen  (Parodie).     Liebesbrief. 


*39 


99. 

Ildss.  D  210,   G  128,  H  50     (Ar eh.  34,  405;  MG  1129; 
Gauchat  und  Kehrli  519/ 


£n  Plane az  dn  Pelizier. 

En  Pelizer,  cauzetz  de  tres  lairos, 
lo  qal  pres  peiz  per  emblar  menuders: 
que  l'us  perdet  lo  pe  per  dos  capos 
el  poing  destre,  e  puois  fo  senestrers ; 
5  e'l  segonz  fo  pendutz  per  dos  diniers, 
mas  aiqi  ac  un  pauc  trop  de    venianza; 
el  terz  fo  orbs,  car  emblet  una  lanza 
e  la  chapa  del  monge  del  mosters. 


Lo  Peliziers  respondet  a  en  Plancatz 
en  aqesta  cobla: 
Segner  Blancatz,  aicho  lor  es  grans  pros 
qe  vos  cuidatz  lor  sia  destorbers;  k> 

q'eu  vi  Durban ,  qant  er'aitals  com  nos, 
anar  a  pe,  mas  ar  a  dos  destriers; 
el  pendutz  es  eissitz  de  consirers, 
qe  no  sent  freich  ni  fam  ni  malananza; 
et  en  l'orb  trop  aitan  de  megloranza,      15 
qe  ia  mais  sols  non  ira  volontiers. 

Blacatz  und  Pelizier  (Peire   Vidal?) 


Reimbrief. 
100. 

Hds.  R  146  —  Raynouard  Lex.  rom.  I  499;  MW  III  350. 


A  vos,  que  ieu  am  deszamatz, 
on  es  ioys,  iovens  e  solatz, 
gent-aculhirs  e  bel-parlars, 
de  part  n'Amanieu  de  Sescas 

5  salutz  e  amors,  com  en  sela 
c'am  mai  que  dona  ni  donzela 
ni  nulh'autra  res  qu'el  mon  sia. 

Fas  vos  saber,  doss'amia, 
com  m'a  fag  entenden  que  vos 

locuiatz  que  yeu  si'amoros 
de  tals  qu'ieu  no  vuelh  nin  ai  cura; 
ans  soy  per  vos  en  tal  raneura 
que'l  sen  e'l  saber  e'l  auzir 
e'l  vezer  mi  faitz  trassalhir; 

15  e  dir-vos-ai  en  cal  semblan: 
dona,  mantas  vetz  vau  pessan 


de  vos,  quem  sono  unas  gens, 
a  cuy  soy  amicx  conoissens, 
qu'ieu  no'ls  enten  ni'n  ai  solatz, 
ans  m'en  vau,  com  trasmeliatz, 
pessieus,  cossiros  e  marritz, 
car  del  mal  d'amor  soy  feritz 
tan  greu  que  ia  no'n  gueriray. 
E  si  del  vostre  bei  cors  ay 
longamen  estat  de  vezer, 
be*us  podetz  esmar  e  saber 
que  be  mi  falh  bona  razos, 
per  so  car  no  truep  ochaizos 
ni  bels  genh  co  y  pogues  anar; 
mai  s'ie'us  podia  afolquar 
una  vetz  si  com  autra  fi, 
can  vos  comtey  sus  el  cami 


20 


25 


30 


Überschrift:  En  blacaz  e  peire  uidal  D,  fehlt  G  1.  iauzetz  (?)  H  2.  A  q.  DG\  l.  env 
blars  m.  ?  Tobler  4.  E  p.  H\  senestres  D  5.  fos  D  6.  iqi  G  7.  ors  D\  lanz  D  8.  del]  al 
DG,  lies  a.  J. ;  möge  D\  mostier  G.  Überschrift  fehlt  DG  9.  aqo  G\  Seingnen  b.  aquo  1.  es 
graz  p.  D  10.  Qa  uos  parec  (paria  G)  qaz  eis  fos  d.  DG  11.  burban  H\  era  tals  DG  12.  Morir 
de  fam  DG  13.  E  p.  6;  eis.]  fora  DG  14.  Qi  G;  s.]  a  DG  15.  fehlt  DG  16.  sol  G ; 
uoluntier  G. 

2.  ioy  iouen      5.  lies  c.  a  s.P      8.  Eine  Silbe  fehlt;  l.  a  saber ?     9.  entendre  Rayrr.,  Mahn 
11.  lies  talP     17.  quar  s.  R.M, 


140 


Lyrik. 


St.    ioo. 


de  lay  on  veniam,  lo  prec, 

ia  may  enuey  ni  mal  ni  pec 
£5  no  penria,  al  mieu  albir. 

E  la  nueg,  cant  ieu  cug  dormir 

cm  soy  colguatz  per  repauzar, 

non  puesc,  ans  m'ave  a  levar 

per  forsa  d'amor  en  sezens, 
40  parlan  ab  mi  nieteis,  c'us  vens 

mi  ve  quem  fa  parlar  de  vos: 

»Ail  chaitieu,  deszaventuros, 

et  en  la  cal  ora  fuy  natz? 

quieu  soi  nueg  e  iorn  turmentatz, 
45  e  no  truep  fi  ni  paus  ni  garanda, 

si  m'art  e-m  destrenh  e  m'abranda 

amors  e-m  te  en  dessiplina. 

Ai  1  car  se  fos  midons  devina 

d'aitan  que  saupes  tot  mon  cor, 
so  ieu  cossi  Tarn  ni  en  cal  for, 

que,  per  Dieu,  si  mon  cor  sabia, 

s'era  la  peier  qu'el  mon  sia, 

si'l  penria  de  mi  merces. 

E  pus  enaisi  soy  conques, 
•siray  li  mon  cor  devirar?'  — 

,Non  ges.'  —  ,Com?  qui  ten  fay  estar?' 

—  ,Ieu  t'o  dirai:  Sim  respondia 

mal  ni  greu  en  so  quei  diria, 

denan  liey  tombaria  mortz/  — 
60  ,E  donex  cuiatz  esser  estortz, 

si  ia  nulh  temps  no  li'n  ditz  re? 

May  te  valria,  per  ma  fe, 

qu'en  breu  te  fes  la  mortz  estendre.'« 
Aissi'm  fa  parlar  e  contendre 
65 amors,  em  destrenh  e'm  trebalha 

per  vos,  dona,  si  Dieus  mi  valha; 

car  vos  vey  a  totas  sobreira 

de  sen,  de  parlar,  de  manieira, 

de  bei  captenh,  de  cortezia, 
70  dona,  qu'erguelh  ni  vilania 

no  fes,  ni  disses  nulh  otratie, 

ans,  quii  fa,  vos  es  be  salvatie; 

qu'en  tan  com  lo  segles  aonda, 

non  a  pus  pura  ni  pus  monda 
Tode  totz  mals  aibs  ni  mielhs  gardada, 

pus  plazens  ni  mielhs  essenhada, 


ni  de  tan  bela  chaptenensa; 

que'ls  faitz  eis  ditz  son  de  plazensa 

de  vos,  plazen  don'agradiva. 

E  non  cre  que  nulh  hom  que  viva,     so 
vis  anc  dona  de  tan  bei  gran, 
qu'enaisi  esfach'a  guaran 
vostra  faissos  e  bel'e  conia: 
Vos  non  es  corta  ni  trop  lonia, 
ni  grossa  ni  sobre-delgada ;  es 

e  no  pareys  ges  mal  talhada 
rauba,  can  vos  l'avetz  vestida, 
que  tuit  li  sartor  de  Lerida 
e  de  Paris  e  de  Colonha, 
si  tuit  y  metio  lor  ponha,  so 

re  no  y  pori'  esmendar. 
E  quieus  ve  denan  si  anar, 
no  paretz  ies  clopa  ni  mancha; 
que  bruna  ni  saura  ni  blancha 
non  cre  gen  s'an  ni  gen  s'estia.  »s 

E  no's  muda  ni  no's  cambia 
vostra  colors  •,  ans  es  pus  fina 
mil  tans  que  de  flor  aiglentina, 
cant  es  un  pauc  entremesclada 
blancha,   vermein'  e  colorada  \  ioo 

so  pot  dir  totz  homs  que  vos  veya: 
las  mas  e  la  gola'us  blanqueya 
plus  que  no  fa  neus  de  montanha. 
E  die  vos  que  re  no  i  guavanha 
boca,  mentos,  nas,  huelhs  ni  silha  105 

ni  frons,  car  Dieu,  per  meravilha 
par  que"us  a  de  sas  mas  formada. 
Als  cabelhs  par  c'aiatz  daurada 
la  testa,  tan  son  bei  e  bloy; 
per  que  totz  homs  deu  vieur'ab  ioy         110 
que  Halmen  en  vos  s'entenda; 
e  quieus  es  fals,  redortai  penda, 
ni  quieus  vol  amar  per  ufana 
ni  quieus  trais  ni  quieus  engana. 

Mas  ieu  tem  fort,  dona  chausida, 
qu'ieu  soy  traitz  e  vos  traida, 
si  voletz  creire  lauzengiers, 
fals  devinadors  messongiers, 
que  ies  de  dona  que  vos  valha, 
no*s  tanh  c'ap  lor  aia  guaralha, 


115 


120 


45.  Eint  Silbe  tu  viel  52.  peior  55.  le  60.  fehlt  R.M.;  esser  fehlt  82.  guaranh  88.  totz 
los  sartres  90.  totz  91.  Eine  Silbe  fehlt?  lies  porian  93.  pareis  95.  /.  non  cre  genses  s'an  ni 
s'estia/5  97.  color  100.  /.  blancha-vermelh'  encojorada  od-:r  bl.  e  v.  col. /  105.  huelh  R.M. 
106.  fron 


St.    ioi. 


Liebesbrief. 


141 


ni  ab  pegua  gen  ufanieira 
que  fort  an  volontat  leugieira 
per  dire  trastot  lor  talan, 
ses  que  ia  vertat  no'us  diran, 

125  ni  de  re  no*us  tenran  selada; 

per  qu'ie'us  prec  que  de  lor  ergada 
vos  tulhatz  a  vostre  poder, 
c'ap  lor  non  pot  hom  conquerer 
pretz  ni  honor,  ni  gazanh  traire. 

lao      E  car  yeu  vos  soy  fis  amaire 
Hals  e  ses  tota  falsura, 
prec  vos,  e  car  avetz  mezura, 
sen  e  saber  e  conoissensa, 
que  l'amor  qu'ie'us  port  ses  falhensa, 

185  conoguatz,  cant  yeu  vos  veyray, 
si  que  conogua  qu'ieu  non  ay 
ies  mon  temps  ni  l'amor  perduda, 
dona,  que  fort  me'n  es  tenguda, 
per  so  car  mi  podetz  donar, 

uosieus  play,  o  vendr'o  engatiar, 
plus  que  si  m'aviatz  comprat 
en  la  fieira  o  en  mercat, 
pros  dona  plazen  essenhada, 
que  volta  ni  gienh  ni  virada 

145  no'us  y  sey  far  ni  avol  ganda 
com  sei  que  porta  la  garlanda, 
que  mostra  cascun  say  e  lay. 
Plazen  dona  ab  pretz  veray, 
la  ienser  res  c'om  el  mon  veya, 


que  sobre  totas  senhoreya, 
humils,  corteza,  de  bon  ayre, 
on  tots  bos  mestiers  a  repaire, 
entendetz  en  vostre  coraie 
mas  letras,  pus  autre  messatie 
no'us  puesc  enviar  pus  cubert; 
qu'ieu  vos  autrey  e'us  die  per  sert 
c'aisi  com  vos  ai  dig  denan 
e*us  die,  soy  al  vostre  coman 
per  complir  trastot  voler. 
E  si  nulh  temps,  mati  ni  ser, 
fauc  ni  die  contra  vos  falhida, 


150 


155 


160 


que  trachor  en  si'apelatz. 

E  per  so  que  mielhs  m'en  crezatz, 
don  vos  letras  pendens  rimadas: 
c'on  qu'ieu  fos,  en  totas  contradas, 
m'en  poguessetz  far  apelar, 
e  qu'ieu  m'en  agues  a  tornar 
de  batalh*  a  dos  cavayers 
armatz,  o  a  dos  eseudiers, 
los  cals  que  may  a  vos  plaiiia. 
Estas  letras  foro  lo  dia 
donadas  de  Sant  Bertolmieu, 
l'an  de  la  encarnation  Dieu 


105 


17« 


MCC'LXXVIII 


175 


Amanten  de  Sescas. 


101. 

Hdss.  CEJR(V).  Oscar  Schultz(-Gora),  die  Briefe  des  Trobadors  Raimbaut  de  Va- 
queiras  an  Bonifaz  I,  Markgrafen  von  Monferrai,  Halle  1893,  S.  48  (ital.  Über- 
setzung, Firenze  1898,  p.  60J ;  V.  Crescini,  Raimbaut  de  Vaqueiras  et  le  marquis 
Boniface  I  de  Montf errat,  Toulouse  1901;  ders. ,  La  lettera  epica  di  Rambaldo  di 
Vaqueiras,  Padova  1902,  p.  9;  vgl.  Bausteine  zur  roman.  Phil.,  Halle  1905,  S.  182. 

Hds.    V,  Anuati  de  V Institut  (FJ&sludis  Catalans  1907,  p.  456,  Hds.  S51). 
Senher  marques,  ia  no'm  diretz  de  110, 
que  vertatz  es,  e  vos  sabetz  ben  quo 
me  tinc  ab  vos  a  ley  de  vassalh  bo, 
quant  assalhis  a  Cart  entr'  Ast  e  No ; 
3  que  quatre  cen  cavalier  a  tenso 
vos  encausavon,  feren  ad  espero, 


e  nos   tengron    ab  vos  detz  companho, 
e  quan  tornetz  e  feris  de  rando 
(pueys  vos  dupteron  mais  que  grua  falco), 
et  ieu  torney  al  maior  obs  que'us  fo,      10 
que  ieu  e  vos  levem  gen  del  sablo 
n'Albert  marques,  qu'era  ios  de  l'arso. 


128.  aquerer  R.M.  143  bis  147  fehlen  R.M.  147.  cascus  152.  bes;  an  159.  fehlt  R.M.\ 
Eine  Silbe  fehlt,  lies  tot  vostre  voler  162  fehlt  R.M.',  Aia  nom  e  fag2  auzida  Hds.  (s.  Zts.  37, 
729,)     163.  eu  R.M.     166.  Com;  encontradas     171.  Les;  a  vos  fehlt     174.  encarnaton. 

V.  21  a  b  ct  30a  stehen  nur  in  E  (ebenso  wie  57 — 65)  und  sind  von  Sch.-G.  und  Cr.  als 
interpoliert  nicht  in  den  Text  aufgenommen.  1.  Valen  Sch.-G.  mit  CJ  gegen  ER  7.  e]  que  Cr. 
mit  Cf  gegen  E  8.  so  E,  Can  retornes  eis  f.  Sch.-G.  ?/iit  R,  Quan  vos  tornes  e  f.  Cr.  mit  J 
(Quan  tornetz  e  f.  C) 


142 


Lyrik. 


St.   101. 


Et  ai  estat  per  vos  en  greu  preyzo, 
per  vostra  guerra,  e  n'ai  a  vostre  pro 
isfag  maynt  assaut    et  ars  maynta  maizo. 
Et  a  Messina  vos  cobri  del  blizo; 
en  la  batalha  vos  vinc  en  tal  sazo 
que  vos  ferion  pel  pietz  e  pel  mento 
dart  e  cairel,  sagetas  e  lanso, 
a lansas  e  bran  e  coutel  e  fausso. 
20  E  quan  prezes  Randas  e  Paterno, 
RocheV  e  Tennen  e  Lentin  et  Aido, 
Piass'  e  Palerma  e  Calatagiro, 
fuy  als  premiers,    vezen  maint  bo  baro. 
E  cant  anetz  per  crozar  a  Saysso, 
2«  ieu  non  avia  en  cor,  Dieus  m'o  perdo !, 
que  passes  mar,  mas  per  vostre  resso 
levey  la  crotz  e  pris  confessio. 
«E  pueis  quan  fom,  la  Dieu  benesio, 
dtornat  ab  vos  sai  en  vostra  reio, 
canc  no'm  virei  per  vezer  raa  maizo 
(et  era'm  pres  al  port  Castel-Babo, 
e  no  m'avion  res  forfait  li  Grifo), 
30  e  fuy  ab  vos  guerreiar  part  Musso. 
«Pueys  fui  per  vos  en  greu  afiixcio, 
quant  a  Blaquerna,  sotz  vostre  gonfayno 
estei  armatz,  a  lei  de  Bramanzo, 
d'elm  e  d'ausberc  e  de  gros  guambaizo, 
e-m  combatey  sotz  la  tor  el  Peiro, 
36  e  i  fui  nafratz  desotz  la  guarnizo. 
E  estei  tan  armatz  pres  del  domno 
tro  qu'en  traisem  l'emperador  felho, 
seih  que  destruys  son  frair'   a  trassio; 


.-(; 


que,    quan   vil  fum  e  la  flam'  el  carbo 

el  mur  traucat  en  man  luec  ses  bonso,  40 

issi  el  camp  per  combatr'  a  bando 

ab  tantas  gens,  ses  tota  falhizo, 

qu'az  un  de  nos  eron  cen  per  razo. 

E  vos  pensetz  de  far  defensio, 

el  coms  de  Flandres ;  e  Frances  e  Ereto  45 

et  Alaman,  Lombart  e  Berguonho 

et  Espanhol,  Proensal  e  Guasco, 

tug  fom  renguat,  cavalier  e  pezo. 

E  l'emperaire  ab  lo  cor  al  talo 

esperonet,  e  sei  vil  companho, 

plus  d'una  legua;  pueys  volgron  li  gloto; 

nos  fom  austor  et  ylh  foro  aigro, 

e  cassem  los  si  cum  lops  fai  mouto. 

E  l'emperaire  fugic  s'en  a  lairo  .... 

e  laysset  nos  palais  Bocaleo. 

filha  ab  la  clara  faisso  .... 

De  tot  aisso  no  tem  c'om  m'ocaizo 
de  mensonia  ni  d'autra  mespreizo, 
que  vos  sabetz  e  tuit  silh  c'ab  vos  so, 
que  tot  es  vers  ses  mot  de  mentizo; 
e  plus  ancar  vos  vueill  far  mensio 
que  per  maint  vers  e  per  mainta  chanso 
ai  ieu  dicha  tan  gran  meillurazo 
al  vostre  pretz  que  bela  retr aisso 
n'er  per  tostems  tro  a  la  fenizo ;  o 

e  quant  hom  ser  a  senhor  bon  e  pro, 
pretz  Ten  rema  et  a'n  bon  guizardo, 
per   qu'ieu  n'esper  de  vos  esmend'e  do, 
senher  marquesl 

Raimbaut  de    Vaqutiras. 


BO 


„    p    v    est.   Sch-G.   mit  R  gegen   CEJ    18.  Que-us   f.   Sch-C.   Cr.   mit  CJ  gegen  ER 
„f.   Dartz  e  cairels,    sagetas  e  trenso  Sch-G.  mit  E  (Dartz  e  cairels  e  fausso  C    Dartz  e  caire  s 
aeetas  lanseo.     Lansas  e  bran  e  coutel  e  fausso  J,  Dartz  e  sagetas  e  catrels  e  lanso.     Lansas  e 
bran     e  coteU   e  fausso   R)     24-  E  quan  nos  feiren  li  prezic  *™f?*J»*i}~*5 
deuosio  E    28.  Et  eranr  (era  R)  p,  del  p.  ER,   Hi  erarn  prop  del  p     K    Adoncas  <Ado«x  J 
Doncx  Sch-G.)  era  p.  lo  fort  C.  B.   CJSch-G.     3°  ™  *9  &  (m,'f"'f'    *?1*  „Tue  a  uo 
P-evs  (Ouei  J)  uinc  ab  uos  guerreyar  a  bando  CJSch-G.,  vor  und  nach  29  fs  Caac  uinc  a  uos 
^  ^aSr  pa^bauo.   e   no  mauion  res  forfag  li  grifo.  cant  uinc  a  uos  >»S'^^ 
loa   S,  £   fehlt  Sch-G.  Cr.  mit  CJR(V)     31.  laserna  ab  u.  E;  Entorn  B.  ^ff^J""' 
lest,  hcson'Jr,  auf  R  gestützt,  z,  24-3.  folgendermafsen:  E  cant  anetz  per ^zar .  Sayso,  Ieu 
no  avia  en  cor,   Dieus  m'o  perdo,    Que  passes  mar,   mas  per  vostre  resso  Uve, _      crotz  e  pn. 
confessio      E  era  pres  del  fort  Castel  Babo,   E   no  m'avian  res  forfag  h  Grifo,    Cant  yroc  a  vos 
ueih    passar   partVsso.     Entern  B.     34-  al   P.  Sch-G.   mU  CJ  gegen  EX    *  £"4f*£ 
d'outra  mä  CJ  gegen  ios  E,  desot  X    36-  E  portiey  armas  a.tan  p.     Sch-G.  :,ut  Cj  ge^cn  LA 
det'domno]  de/domo   CJR,    de.  donno  E     d'Ebdomc ,S^C      37-  *****  Crcsc. « ^  X  gge - 
cazec    C7     traisem  E     39.   so  E,   Quan   vi'l  gran  fum  Sch-G.  Cr.  mit  LJ ,    ^uan  un.i 
o     rauf/r  Sck-G.  „nt  11  gegen' EJ    4*  so  E;  tan  grans  g.  Cr  «tf ***»  ^^M 
CJ)     56    Si's  fes  sa  filha  Sctc.  mit  R,   am  Schluß  des  Verses  Punkt;  E  la  sua  f.  £>Wh 
UE$    Es    f.  JV,    Cresc.  rekonstruiert  v.  54-56:  E  l'emperaire  fugte  s'en  a  fc.ro ,    &  .  ta  « 

filha  ab   la   bela  faiso E   laisset  nos   palays  Bocaleo     66.  so  E;   E  Francs  vassalhs 

quan  .ser  Cr.  mit  CJR  (bos  v.  R;  quar  C). 


St.     I02. 


Geistliche  Lyrik. 


143 


102.  Mariengebet 

C.  Appcl ,    Provenzalische  Inedita  aus  pariser  Handschriften,   Leipzig  1890,    S.  176 
(nach  CJK);  G,  Btrtoni,  I  Trovatori  d'Ltalia,   1915,  /.  334  (CIKa). 


10 


En  chantar   d'aquest  segle  fals 

ay  tant"  obra  perduda, 
don  tem  aver  penas  mortals, 
si  merces  nom  aiuda, 
per  que  mos  chans  si  muda, 

e*l    vuelh  ofrir 

lai  don  venir 
me  pot  complid'aiuda, 
sol  noTn  si'  iraseuda 

la  maire  Dieu, 
cuy  mos  chantars  saluda. 


Pero,  si  garda  mos  peccatz, 

ben  deu  esser  irada; 
mas  sa  gran  merce  prec,  si'l  platz, 
15     la  mi  fass'  apaguada. 
aitals  merces  m'agrada, 
quar  es  secors 
dels  peccadors, 
cuy  es  razos  lonhada. 
20      sia'm  merces  donada, 
maire  de  Dieu, 
quar  per  merce  fust  nada! 

Qu'anz  quel  vostre  bels  cors  ioyos 
nasques,  era  establida 
25  morz  a  quaseun  qu'el  segle  fos, 
quar  l'avia  merida 
Eva,  tan  fon  ardida, 
quar  tenc  a  lieu 
lo  dig  de  Dieu, 
so      de  que  fon  pueys  aunida; 
mas  pois  en  vostra  guida, 

maire  de  Dieu, 
em  trag  de  mort  a  vida. 

Per  Eva  e  per  son  peccat 
85      era  tota  gens  morta; 
mas  per  vostra  virginitat 
es  uberta  la  porta. 
Eva  per  via  torta 
nos  aduys  mort, 
40  e  vos  conort, 


don  la  gens  es  estorta. 
tal  fiug  vostr'  albres  porta, 

maire  de  Dieu, 
que  vida  nos  aporta. 

Ev'  autreyet,  quar  li  fon  belli,  45 

al  diable  bauzia, 
e  vos  al  angel  Gabriel 
la  vera  prophecia. 
Eva  ac  nom  l'enemia; 

el  contradig  50 

segon  l'escrig 
ditz  hom:   »ave*  Maria. 
tot  so  qu'Eva  desvia, 

maire  de  Dieu, 
tavei  torn'en  la  via;  65 

Per  qu'ieu  vos  lau  e*us  dei  lauzar, 

gloriosa  reyna, 
que  quascus  nafratz  pot  trobar 
en  vos  vera  mezina, 
quar  vostra  merces  fina  co 

quaseun  que's  vol 

guaris  de   dol, 
de  mal  e  de  ruyna, 
si  de  cor  vos  aclina, 

maire  de  Dieu,  os 

qu'als  bos  precx  etz  vezina. 

Ära  vos  prec  e*us  clam  merce 

que  no*m  siatz  lunhdana, 
qu'ieu  sent  nafrat  mon  cor  e  me 

e  ma  voluntat  vana  70 

de  folia  e  d'ufana, 

per  qu'ieu  vos  quier 

cosselh  entier 
et  aiuda  certana. 
sia'm  merces  prosmana,  75 

maire  de  Dieu, 
don  m'arma  sia  sana. 

Quar  si  tot  ay  d'obra  falhit, 

crezens'  ay  drech'  asiza: 
paire,  filh  e  sanch  esperit  so 


144 


Lyrik. 


St.   103. 


crei  un  dieu,  ses  deviza; 

la  carn  qu'en  crotz  fon  miza, 

pres  Dieus  de  vos 

per  salvar  nos, 
ss      e  per  so  fon  auciza; 
e  qui  cre  d'autra  guiza, 

maire  de  Dieu, 
sai  ben  que"l  colh  se  briza. 

E  crei  que  fos  enant  lo  part 
so      et  apres  ses  fallensa 

vergena,  ques  anc  no  y  ac  part 
hom  ni  camals  semensa; 
el  ver  salm  que  comensa: 
*  credo  1 ,  crei  tot 
»s  de  mot  en  mot. 


d'alre'm  faitz  doncx  valenäa, 
quar  de  falsa  crezensa, 

maire  de  Dieu, 
no"m  a  ops  penedensa. 

Pero,  domna,  quar  miels  sabes 

so  que*m  fai  sofraichura, 
de  so  qu'obs  m'es,  mi  secorrez, 
tant  quant  vida  mi  dura, 
qu'eu  faz'obra  tant  pura 

que  paradis 

aia  conquis, 
cant  er  la  noigz  escura. 
be  sai  quem  noz  drechura, 

maire  de  Dieu, 
mais  merces  m'asegura. 


100 


105 


ILO 


Lanfranc  Cigala. 


103.  Marienklage. 

Chabaneau  in   Revue  des  langues  rom.    28,  58  ff.   (nach  Hds.  Bio/,  nat.  nouv.  acq. 
4232  [D],  ergänzt  durch  die  katalanische  Version  eines  Msc.  von  Ager  [A]). 


Auyats,  seyos,  qui  credets  Deu  lo  payre, 
auyats,  si'us  plau,  de  Jesu  lo  salvayrel 
per  nos  pres  mort,  et  no  la  preset  gayre, 
sus  en  la  creu,  on  lo  preyget  lo  layre 
5  e  Vach  merce,  axi  com  0  dec  fayre. 
»oy!  bels  fils  cars, 
molt  tri  es  lo  jorn  dolor  os  e  amarslt 

»Aujhat,  baros,  que  passat  per  la  via, 
s'en  hes  dolor  tan  gran  com  es  la  mia 
lodel  mieu  car  filh,  mon  conort  e  ma  vida, 
que  y  vey  murir  a  mort  tan  dcscausida. 
mort,  car  no'm  prens?  volenteyra  morial 

ayl  bels  filhs  cars, 
cum  m'es  lo  iorns  doloros  he  amarslc 


»Huy  matinet  avie  nom  Maria;  15 

ar  m'es  cambiat  lo  mieus  noms  hen  maiida, 
car  mariment  auray  may  cascun  dia 
del  mieu  filh  car,  que  Dieus  donat  m'avia. 
Iuzieu  l'an  pres,  ses  tort  que  ?io  avia;      \*a 
la  u  lo  bat  e  l'autre  vey  que'l  lia. 

ay!  bels  filhs  cars,  so 

cum  m'es  lo  iorns  doloros  he  amarsU 

»Tostemps  seray  dolenta  e  marida, 
car  aquel  gay  que  hieu  aver  solia, 
tot  m'es  tornat  en  sospir  et  en  ira. 
gran  dolor  n'ay;  mayor  m'en  tanheria.    2 
regaraa'm,  filhs,    qucl  cors  meu  parloric. 

ayl  bels  filhs  cars, 
cum  m'es  lo  iorns  doloros  he  amarsU 


1  bis  7  nur  A  9.  Si  es  d.  A  10.  f.  que  Deus  donat  m'avia  A  11.  Qu'eu  Ch„  Qucl 
v.  A  12.  c]  com  A  13.  car  DCh.  14.  iorn  DCh.  15.  H.  m.  fehlt  A\  m'apelav*  ora  A 
16.  mieus  fehlt  D\  nom  DCh.\  c.  mos  noms,  lasa,  en  m.  A  17.  Que  m.  n'auray  A  18.  mavie 
D;  c,  mon  conort  que  n'avia  A  Hinter  18  in  D  v.  11  wiederholt.  18«  von  Chab.  aus  A  ein- 
gefügt: Iueus  A]  nols  tenia  A  19.  Ca  lu  D  22.  smarida  A;  Hinter  22  in  D  v.  17  wieder- 
holt',    23.  gaugs  A     24.  Or  A\  s.)  dolor  A     25.  fehlt  A     26.  fehlt  D 


St.   104, 


Epitre  farcie. 


M5 


Aras  dublen  les  dolos  a  Maria, 
so  e  diu,  ploran,  que  sofrir  nou  poria, 
*  que'l  gladi  sent  que  Simeon  deia 
que  de  dolor  lo  cor  mcu  partiria, 
car  be  no  say  quem  fassa  ni  que?n  dia. 
oy  l  bels  fils  cars, 
&smolt  m  es  lo  jorn  dolor os  e  amarsl* 

»Molt  me  pesa  lo  greu  mal  que'l  vey  trayre. 
ay  !  que's  fara  la  sua  lassa  mayre ! 
car  vey  murir  sei  que  m'es  filhs  e  payre. 
de  tot  lo  mon  es  aperat  salvayre; 
40  lo  cor  mi  part,  car  no  m'en  pusc  estrayre. 
ay !  bels  filhs  cars, 
cum  m'es  lo  iorns  doloros  he  amarsl « 

»Ay !  rno  filh  car,  lo  cor  mi  cuya  fendre, 
car  hieu  vos  vey  als  malvat  Iuzeus  pendre 
45  e  ara'us  vey  sus  en  la  crotz  estendre. 
lassa  1  iheu  muray,car  no  vos  pusesostendre. 
ayl  que  faray? 


»  Cascune's  pens,  si  sol  un  fyl  avia,  50 

si  auria  dol,  si  penyar  lo  veya. 
dones  io,  lasal  que'l  fyl  de  Deu  noyria, 
ben  dey  plorar  uy  mays  la  null  e'l  dia. 

oy !  bels  fyls  carst 
molt  mes  lo  jorn  doloros  et  amarsh   —  55 

»  »Mayre,  dix  Deus,  no'us  doneg  meraveyla 
s^ieu  vuyl  morir  ni  sofrir  tan  gran  pena, 
que'l  mal  queu  hay  a  vos  gran  gaug  amena; 
de  paradis  sotf  dona  e  regina. «  « 

oy !  bels  fyls  cars,  eo 

molt  m"*es  lo  jorn  doloros  et  amarsl 

Cant  au  Ihesus  las  dolos  de  sa  mayre, 
clamet  Iohuan,  axi  com  0  pot  fayre : 
» » Cosin  Iohuan,    a  vos  comaii  ma  mayre, 
que'l  sy als  fyl,  e  ela  a  vos  ?nayre;  rs 

quem  paradis  abduy  ayats  repayre. « « 

oy !  bels  fyls  cars, 
molt  m'es  lo  jorn  doloros  et  amars. 


104.   Epistola  Sancti  Stephani  protomartyris. 

Revue  des  langues  romanes  II  140  (Msc.  Montpellier  [M],  Aix  [A]);   Raynouard, 

Choix  des  poisies  orig.  des   Troub.,   II  146  (R;    nach  demselben  Msc.  von  Aix  und 

einein  Msc.  von  Agen) ;  Soctitt  agricole,  scientifique  et  UtUraire  des  Pyrlntes-  Orientales 

XIV,   175  (Msc.  Roussillon  [Ro]J ;  Bartsch-Koschwitz,   Chrestomathie,  Sp.  23. 


(Sezetz,  senhors,  et  aiatz  patz ; 
so  que  direm  ben  escoutatz, 
car  la  lessos  es  de  vertatz, 
non  hy  a  mot  de  falsetatz.) 

lectio  aciuum  apostolorum. 
Sesta  lesson  que  legirem, 
dels  fatz  dels  apostols  trairem, 
lo  dig  San  Luch  recomtarem, 
de  Sanct  Esteve  parlarem. 


In  diebus  Ulis. 

En  aicel  temps  que  Dieus  fo  natz 
e  fo  de  mort  resussitatz  i0 

e  pueis  el  cel  s'en  fo  poiatz, 
Sanct  Esteve  fo  lapidatz. 

Stephanus  autem,  plenusgratia  etfortitudine, 
faciebat  prodigia  et  signa  magna  in  populo. 

Auiatz,  seinhors,  per  quäl  razon 

lo  lapideron  li  fellon, 


29  bis  35  fehlen  D  31.  sent  fehlt  A  33.  q.  f.  n.  fehlt  A  36.  fehlt  D;  von  Chab.  hinter 
v.  37  gestellt  38.  aysel  D ;  filh  DCh.\  Tu  vas  morir,  que  es  mon  fyl  e  mon  p.  A  40.  fehlt  A 
43  bis  49  fehlen  A  44.  von  v.  DCh.  46.  Eine  Silbe  zuviel:  streiche  iheu  oder  lies  eu  47.  soweit  D; 
alles  übrige  nur  {und  unvollständig)  in  A  53.  n.  fehlt  59.  corr.  seretz  ?  Ch.  66.  Om  A,  Qu'en  Ch. 
1  bis  4  fehlt  MRo  3.  lisson  AR\  vertat  AR  4.  falssetat  AR  5.  Esta  ARRo  7.  Los 
ditz  Ro  9.  aquei  AR;  nat  AR  10.  ressuscitat  AR  11.  al  c.  Ro ;  c.  el  f.  AR;  puiat  AR 
12.  lapidat  AR     14.  los  fellons  A 

Appel,    Prov.  Chrestomathie.  IO 


146 


Lyrik. 


St.    104. 


15      car  viron   que  Dieus  en  lui  fon 
e  fes  miracles  per  son  don. 

Surrexerunt  autem  quidam  de  synagoga, 
quae  apellaiur  Libertinorutn  et  Cyrenen- 
sium,  et  Alexandrinorum ,  et  eorum  qui 
erant  a  Cilicia  et  Asia,  disßutanles  cum 
Stcphano. 

Encontra  lui  corron  e  van 
li  fellon  Libertinian 
e  li  cruzel  Cirinian 
20      e'l  autre  Alexandrian. 

Et  non  poterant  resistere  sapientiae  et 
Splritui  qui  loquebatur. 

Lo  sen  de  Dieu  e  las  vertutz 

los  ha  messongiers  conogutz; 

los  pus  savis  ha  rendutz  mutz, 

los  paucs  e*ls  grans,   totz  ha  vencutz. 

Audientes  autem  haec  dissecabantur  cordi- 
bus  suis,  et  stridebant  dentibus  in  eum. 

25      Qant  han  auzida  sa  razon 
e  conogron  que  vencut  son, 
d'ira  lor  efflon  li  polmon, 
las  dens  croisson  coma  leon. 

Cum  autem  esset  Stephanus  plenus  spiritu 

sancio,  inietidens  in  coelmn,   vidit  gloriam 

'    Dei,  et  Iesum  stantem  a  dextris  Dei,  et  ait: 

Quant  lo  sancts  vi  lur  volontat, 
so      non  quer  socors  d'ome  armat, 
mai  sus  el  cel  ha  esgardat; 
auias,  seinhors,  con  ha  parlat : 


Eece  video  coelos  apertos,  et  Filium  homi- 
nis stantem  a  dextris  Dei. 

»Ar  escoutas,  no'us  sia  greu, 

lo  cel  ubert  laissus  veig  ieu, 

e  conosci  lo  fil  de  Dieu,  ts 

que  cruzines  vos,  Iusieu.« 

Exclamantes  aiitem  voce  magna  conünuerunt 
aures  suas,  et  impeium  fecerunt  tmanimiter 
in  eum,  et  ejicientes  eum  extra  civitatem, 
lapidabant. 

Per  aquest  dig  son  corrossat 
li  fals  Iusieu  et  han  cridat: 
»Prenguam  lo,  c'assats  ha  parlat; 
gitem  lo  fors  de  la  ciutat.«  40 

Non  si  pot  mais  l'orgueilhs  celar; 
lo  sant  prenon  per  lui  penar, 
for  la  ciutat  lo  van  gitar, 
e  comenson  lo  lapidar. 


Et  testes  deposuerunt  vestimenta  sua  secus 
pedes  adolescentis ,  qui  vocabatur  Saulus. 

Vecvos  c'als  pes  d'un  bachelier 
pauson  lurs  draps  per  miel  lansier; 
Saul  l'apeleron  li  premier, 
Sant  Paul  cilh  que  vengro  derrier. 


48 


Et   lapidabant   Stephanum    invocaniem    et 
dicentem : 

Lo  sans  vi  las  peiras  venir; 
dousas  li  son,  non  quier  fugir. 
per  son  seinhor  suffri  martir, 
e  comenset  aissi  a  dir : 


50 


15.  lui]  el  Ro;  C.  connogron  d.  en  el  f.  AR  16.  fec  R\  miracle  A,  miracla  R;  por  A 
17.  el  AR;  e  v.]  e  nan  Ro  18.  Los  fellons  losbertenians  AR  19.  E  los  cruzeis  cilicians  AR 
so.  Eis  autres  MAR,  Et  aycels  Ro;  alexandrians  AR,  da  ....  .  von  hier  ab  Lücke  bis  v.  60 
ind.  Ro;  nach  20:  E  silh  de  lai  cilician  M  21.  ser^^?;  la  MA;  vertut  A  22.  Los  messongies 
a  connogut  A  23.  rendut  AR  24.  L.  bons  eis  mals  A,  L.  p.  los  g.  R  25.  la  r.  AR;  rezon 
M  26.  Eis  A;  vencutz  MAR  27.  lo  p.  AR  28.  Los  M;  leons  MA;  cum  al  leo  R  29.  le 
M;  sant  AR\  vi]  cong  M,  si  A.  31.  Sus  en  lo  c.  AR;  regardat  AR  33.  no'us]  nos  vos  A,  no 
vos  R  34.  Que  sus  el  cel  u.  v.  AR  35.  conosc  la  1.  f.  AR  36.  crueifixeron  i.  AR  37.  Daisso 
foron  fort  c.  AR  38.  Los  f.  iusieus  AR;  h.]  en  A  (?)  39.  que  trop  AR  41.  plus  A R;  lorgueilh 
AR  42.  sans  M;  per  lo  p.  R,  per  tormentar  A  43.  De  foras  el  (eis  R)  lo  v.  menar  AR 
44.  Commenson  a  lo  1.  AR  45.  Decvos  M;  qu'es  p.  A  46.  (Pa)uson  fehlt  M  47.  (l'apele)ron 
fehlt  M;  li  apelleron  A     48.  S.  fehlt  M\  cels  AR    49.  Le  M    51.  seinher  M    52.  aysso  AR 


St.   105. 


Boeci. 


147 


t  Domine  Iesu,  suscipe  spiritum  meum.'L 
»Seinher  Dieus,  que  fezist  lo  mon 
e  nos  traissist  d'enfern  preon 
55      e  nos  donest  lo  tieu  san  nom, 
recep  mon  esperit  amon.« 

Positis  autem  genibus,  clamavit  voce  magna, 

dicens : 

Apres  son  dig  s'aginoilhet, 
don  a  nos  eissemple  donet, 
car  per  sos  enemics  preguet, 
co      e  so  que  ques,  el  acabet. 


» Domine ,  ne  statuas  Ulis  hoc  peccatum.« 
»Seinher  Dieus,  plens  de  gran  doussor, 
so  dis  lo  sers  a  son  sennor, 
sest  mal  c'an  fach  perdona  lor, 
non  aion  pena  ni  dolor.« 

Et  cum  hoc  dixisset,  obdormivit  in  Domino. 
Quant  aquest  sermons  fo  fenitz  65 

e'l  martire  fon  azemplitz, 
de  so  qu'el  ques  es  essauzitz: 
el  regne  Dieu  s'es  adormitz. 


105,  Boeci. 

E.  Monaci,  Facsimili  di  antichi  manoscritti,  lav.  3  3 — 3  9 ;  ders.,  Facsimili  di  docu- 
menti,  tav.  18 — 24;  F.  Diez,  Altromanische  Sprachdenkm.,  1846,  S.  33  ff. ;  Hof- 
mann ,  Sitzungsber.  der  kgl.  bayr.  Akad.  der  Wiss.  1870,  S.  1 7  5  ff. ;  P.  Meyer, 
Romania  I,  229^.;  P.  Meyer,  Recueil  danciens  textes ,  p.  23;  Stengel,  Jenaer 
Lilteraturztg.  1875,  S.  6$;  Boeh?ner,  Roman.  Studien  III,  133  ff.;  Tobler,  Zeit- 
schrift für  rom.  Phil.  II,  504  ff.;  Stengel,  Zeiisch.  f.  frz,  Spr.  XIX,  163  f.;  Appel, 
Zeitsch.  f.  rom.  Phil.  XX,  383^.;  Bartsch- Koschwitz,  Chrestomathie,  Sp.  1;  Cres- 
cini ,  Manualetto2 ,  p.  183  (bis  V.  137);  vgl.  auch  F.  Hündgen,  Das  altprov. 
Boethiuslied,  Oppeln  1884,  S.  1  ff.  (Msc.  Bibl  d'OrUans  374). 


t  Nos  iove  omne,  quandius  qu'e  nos  estam, 
de  gran  follia  per  foll'edat  parllam ; 
quar  no  nos  membra  per  cui  viuri  esperam, 
qui  nos  soste  tan  quan  per  terra  annam, 
6e  qui  nos  pais,  que  no  murem  de  fam, 
per   cui   salv   esmes    per   pur  tan  que'll 

clamam. 
n      Nos  iove  omne  menam  ta  mal  iovent 
que  us  non  o  preza,  si's  trada  son  parent, 
senor  ni  par,  si'll  mena  mala  ment, 
10  ni  l'us  uel  laitre  si's  fai  fals  sacrament. 


quant  o  a  fait,  miia  no  se"n  repent, 
enivers  Deu  non  fai  emendament. 
pro  non  es  gaigre,  si  penedenza'n  pren: 
dis  que  l'a  presa,  miia  nonqua  la  te, 
que  eps  los  forfaitz  sempre  fai  epsamen  1 
e  laisa'n  Deu,  lo  grant  omnipotent, 
ki'ls  mort  eis  vius  tot  a  in  iutiamen ; 
eps  li  satan  son  en  so  mandamen : 
ses  Deu  licencia  ia  non  faran  torment 

foren  ome  fello ; 

mal  ome  foren,  aora  sunt  peior. 


19 

in 


53.  S.]  Bei  s.  M  55.  nos]  pueis  M-,  (done)  st  fehlt  M  56.  Recip  M  59.  son  A  60. 
ques]  solc  A,  volc  R  61.  plen  MARRo  62.  Lo  A\  sant  A,  ser  RRo  63.  Lo  m.  quels  (quem 
RRö)  fan  ARRo  65.  a.]  lo  A-  sermon  MAR-  fo]  fom  tot  A\  fenit  ARRo  66.  foc  R\  adymplit 
AR,  ademplit  Ro  67.  el  fom  auzit  A\  Sanct  Esteve  foc  exausit  R  68.  AI  Ro\  regnum  AR; 
d.]  de  dieus  A\  adormit  AR. 

1.  que  n.  D.Me.Cr.  2.  foll'edat  nur  Me. ,  B.-R.,  die  anderen  folledat  6.  salues  mes 
8.  söparent  10.  uel  laitre]  lies  mit  B.-K.  Cr.  ves  l'aitre  bez.  TaltreP,  ve  ll'aitre  D. ,  nell  aitre 
Me.  11.  a  fehlt  12.  E  ni  vers  Cr. ,  Ni  evers  Ho.Me.B.-K.\  nö;  emdament  13.  <p  nö  14.  q; 
labresa;  nö  q  15.  eps  lor  for  farzc.  sepre  fai  epsam :  epslor  forfaz  e  s.  D,  epslor  forfaiz  (forfaz) 
Me.Cr.\  eps  lor  forfaiz  s.  fan  e.  Ho.  16.  E  fehlt;  omipotent  17.  Kil  m  &:  lies  wie  im  Text 
oder  Ki  m.  e  v.,  Kil  mort  &  viu  Me.St.Cr. ;  iutiam  18.  mandam  19.  nö;  tormt  20.  Eznfanzf. 
(7  undeutlich)  en  dies:  Enanz  en  dies  B.-K.  Cr.,  En  anz,  en  dies  Me. ,  Anz  nos  en  dies  St., 
s.  Zts.  XX,  384     21.  Mit  peior  deginnt  ei?ie  andere  Hand 

IO* 


i4# 


Episch- didaktische  Dichtung. 


St. 


10 


volg  i  Boecis  metre  quastiazo; 
auvent  la  gent  fazia  en  so  sermo, 
creessen  Deu,  qui  sostenc  passio, 

25  per  lni  aurien  trastiit  redemcio. 
mas  molt  s'en  pendt,  quar  non  i  mes  foiso, 
anz  per  eveia  lo  mesdren  e  preiso. 

iv      Donz  fo  Boecis,  corps  ag  bo  e  pro, 
cui  tan  amet  Torquator  Mallios. 

so  de  sapiencia  no  fo  trop  nuallos; 
tant  en  retenc  que  de  tot  no*n  fo   blos. 
tan  bo  essemple  en  laiset  entre  nos, 
no  cuid  qu'e  Roma  om  de  so  saber  fos. 

v      Cöms  fo  de  Roma,  e  ac  ta  gran  valor 

35  aprob  Mallio,  lo  rei  emperador : 
el  era*l  meler  de  tota  la  onor, 
de  tot  l'emperi'l  tenien  per  senor. 
mas  d'una  causa  u  nom  avia  genzor: 

39  de  sapiencia  1'apellaven  doctor. 

vi      Quan  veng  la  fis  Mallio  Torquator, 
donc  venc  Boeci  ta  granz  dolors  al  cor, 
no  cuid  aprob  altre  dols  li  demor. 

vn      Morz  fo  Mallios  Torquator  dunt  eu  dig. 
ecvos  e  Roma  l'emperador  Teiric ; 

45  del  fiel  Deu  no  volg  aver  amig. 
vin      No  credet  Deu  lo  nostre  creator; 
per  zo  nol  volg  Boecis  a  senor 
ni  gens  de  lui  no  volg  tener  s'onor. 
eu  lo  chastia  ta  be  ab  so  sermo, 

so  e  Teinx  col  tot  e  mal  sa  razö, 
per  grant  evea  de  lui  volg  far  fello. 
fez  u  breu  faire  per  grän  decepcio, 
e  de  Boeci  escriure  fez  lo  nöm, 
e  si'l  tramdt  e  Grecia  la  regio. 

55  de  part  Boeci  lor  manda  tal  raizö, 
que  passen  mar,  guarnit  de  contencö : 
eu  lor  redra  Roma  per  traazo. 


lo  senz  Teiric  miga  no  fo  de  bo : 

fez  sos  mes  segre,  si  lz  fez  metre  e  preso.  59 

El  capitoli,  l'endema  al  dia  clar,  ix 

lai  o  sollen  las  altras  leis  iutiar, 
lai  veng  lo  reis  sa  felni'a  menär. 
lai  fo  Boecis  e  foren  i  soi  par; 
lo  reis  lo  pres  de  felni'a  reptar, 
qu'el  trametia  los  breus  ultra  la  mar :      65 
a  öbs  los  Grdx  Roma  volia  tradär. 
pero  Boeci  anc  no  venc  e  pesat. 
säl  en  estänt  e  cuidet  s'en  salvar ; 
Tom  no*l  laiset  a  salvament  annär; 
eil  li  falfren  que*l  solient  aiudar;  to 

fez  lo  lo  reis  e  sa  charcer  gitar. 

Ecvos  Boeci  cadegut  en  afän,  x 

e  granz  kadenas,  qui  l'estän  a  pesant ; 
reclama  Deu  de  cel  lo  rei  lo  grant : 
»domine  pater,  e  te*m  fiav'eu  tant,  75 

e  cui  marce  tuit  peccador  estänt. 
las  mias  musas  qui  ant  perdut  lor  cänt  I 
de  sapiencia  anava  eu  ditan ; 
plor  tota  dia,  faz  cosdumna  d'efant; 
tuit  a  plorar  repairen  mei  talant.  so 

Domine  pater ,  tu  qurm  sols  goernar,  xi 
e  tem  soli  eu  a  töz  dias  fiar; 
tu'm  fezist  tänt  e  gran  riqudza  stär : 
de  tota  Roma  l'emperi  aig  a  mandar; 
los  savis  omes  en  soli'  adornar ;  55 

de  la  iusticia,  que  grant  äig  a  mandar , 
no*t  servii  be,  no  la*m  volguist  laisar ; 
per  aizö'm  fäs  e  chaitiveza  star. 
non  äi  que  prenga  ne  no  pösg  re  donar, 
ni  nöit  ni  dia  no  faz  que  mal  pensar.     00 
tuit  mei  talant  repairen  a  plorar.« 

Hanc  no  fo  öm,  ta  gran  vertut  agues,  xrj 
qui  sapiencia  compenre  pogues; 


26.  M.  m.]  M.  mal  £>.,  Mal  B.-K.,  Molt  Me.Boe.Cr..;  M.  m.  s'en  penet  Ho. ;  /.  molt  s'en 
per.et,  mas  non  i  m.  f.  ?  27.  p  28.  Eine  Silbe  fehlt :  e  vor  bo  Me.  St.,  vor  c.  Foc.Cr.,  lo  vor 
c.  Hü.B.-K.\  pros  Me.Boe.  (anzunehmen?)  29.  T.  reis  M.  St.  37.  Temperi  lo  t.  To.  38.  u 
von  Me.Boe.St.B.-K.Cr.  gestrichen;  u  n.]  nnom  Ho.  40.  f.  rei  M.  St.  41.  gran  52.  (€z  oder 
F6z  in  der  Hds.;  p  53.  P.-e.  devrait-il  y  avoir  escriure  i  fez  Me.  (anzunehmen  ?)  56.  contenco 
(so  stets  c  statt  c  in  der  Hds.)  57.  p  60.  di  Me.Hii.St.B.-R'.Cr.  66.  P.-e.  Roma  volia  a  o.  I. 
G.  t.  ?  Me.St.Hü.B.-K.Cr.,  Volia  R.  a  o.  1.  G.  t.  Boe.  67.  pesar  Me.Boc.  68.  Sal  el  en  e. 
70.  solcron  St. ;  qu'el  soli'ajudar  Me.Hü.Cr. ;  aidar  B.-K.  73.  kdenas;  apesant  Ba.Me.Boe.Ho.Hü. 
75.  diie:  domne  D.Me.B.-K.;  Damrideu  paire  St.  77.  Lies  mit  To  (Beitr.  1»,  24S);  Lasas  111. 
m.  oder,  eher,  Lücke  nach  v.  77;  pdut  81.  Diie:  Domne  D.Me.B.-K.  82.  soli'  D.Me.Si.Cr., 
=  solia  oder  =  soil  Boe.,  =  solh  To.\  dis  Me.St.  83.  riqueza  87.  lä  %%.  p  93.  Eine  Silbe  fch: 
s.   tot  c.  Me.St. Cr.,   La  s.  c.  qui  p.  Bce.ffü.,  etwa  s.   tot'apenre  To. 


St.    10; 


Boeci. 


149 


pero  Boecis  no'n  fö  de  tot  mespres ; 
öö  anc  no'n  vist  ü  qui  tant  en  retegues. 
fnz  e  las  carcers  o  öl  iazia  pres, 
lainz  comtäva  del  temporal  cum  es, 
de  söl  e  luna,  cöl,  terra  e  mär,  cum  es. 

xni      »Nos  e  molz  libres  o  trobam  legen,« 

100  dis  o  Boecis  e  sso  gran  marriment, 
quant  e  la  carcer  avia'l  cor  dolent, 
»molt  väl  lo  bös  que  Tom  fai  e  iovent, 
com  el  es  velz,  qui  pois  lo  sostö, 
quan  ve  a  l'öra  quel  cörps  li  väi  franön; 

105  per  be  qu'a  fait,  Deus  a  ssa  part  lo  te. 

xiv      Nos  de  molz  omnes,  nos  o  avem  veüt: 
om  per  veltät  non  ä  lo  pel  chanut; 
o  es  eferms  o  ä  afan  agüt. 

xv      Cellui  vai  be  qui  tra  mal  e  iovönt, 

110  e  cum  es  velz,  donc  estai  bona  ment; 

Deus  a  e  lüi  mos  so  chastiament. 
xvi      Mas  quant  es  ioves,  et  ä  onör  molt  gränt, 
et  evers  Deu  no  torna  so  talant, 
cum  el  es  velz,  vai  s'onors  descaptän ; 

ii5  quant  se  reguarda,  nö-n  ä  ne  tan  ne  quant ; 
la  pölz  li  rüa,  höc  lo  kap  te  tremblänt, 
morir  voln'a  e  es  e  gran  masänt, 
trastota  dia  vai  la  mört  reclamän, 

ii9ella  no*l  prön  ne  nol  en  fai  semblant. 

xvn      Dröz  es  e  bes  que  Tom  e  Deu  s'espe'r, 

mas  non  es  bes  que*s  fi  e  son  aver; 

ta  mala  fö  nulz  om  no  pöt  veder: 

Tom  l'a  al  mä,  miga  no  l'a  al  ser; 

124  cum  l'us  lo  pört,  a  l'ältre  ve  tener. 
:vfii      E  la  mörz  ä  epsa  ment  mala  fö: 
Tom  ve  u  ome  quaitiu  e  dolent, 
o  ös  maläptes,  o  ältre  pre's  lo  te", 
non  ä  aver  ni  amic  ni  parent, 
e  dune  apella  la  mort  ta  dolza  ment, 


cn'da  e  ücha:  ,morz,  a  mö  quar  no  vös?'iao 
ella's  fön  sorda,  gens  a  lui  non  atönd ; 
quant    menz    s'en   guarda,    no    säp   mot 

quan  lo-s  prent. 

Si  cum  la  nibles  cobre'l  iörn  lo  be-mä,  xix 
si  cobre  avörs  lo  cor  al   christiä, 
qui  tant  i  pessa  que  äl  no  fara  ia ;  i35 

e  Deu  no's  fia  ni  Deus  e  lüi  no  mä; 
quan  se  reguarda,  per  ö  res  noi  rema.« 

Molt  fort  blasmava  Boecis    sös  amigs,  xx 
qui  lui  laudäven,  deröer,  euz  dias  antix, 
qu'el  era  cöms  molt  onraz  e  rix,  uo 

et  evers  Deu  öra  tot  sos  afix. 

Molt  lo  laudäven  e  amic  e  parent,       xxi 
c'ab  Damrideu  se  tenia  for  ment. 
pero  Boecis  trastuz  los  en  desment: 
no  s'es  aesi  cum  anaven  dicent ;  U5 

»cel  non  es  bös  que  a  frebla  scala's  te, 
qui  tota  ora  sempre  vai  chaden  • 
aquel  qui  l'a  non  estai  fermament. 
e  quals  es  Tom  qui  a  ferma  schala's  tö? 
bos  christias,  qui  cre  perfeita  ment  i50 

Deu  la  paterna,  lo  rei  omnipotent, 
et  en  Ihesu  que  ac  tän  bo  talent, 
chi  nos  redems  de  so  sang   dolza  ment, 
e  Sanctum  Spiritum,  qui  e  bos  omes  desend, 
que  que'l  corps  faca,  euii  vai  l'arma  dozön.  i55 
bos  cristians  qui  a  'ital  eschala's  te, 
cel  non  quaira  ia  per  negu  torment.« 

Cum  iäz  Boecis  e  pena  charceral, 
plan  se  sos  dols  e  sos  menuz  pecaz, 
d'üna  donzella  fo  lainz  visitaz: 
filla's  al  rei  qui  a  gran  poestat; 
ella's  ta  bella,  reluz  ent  lo  palaz; 
lo  mas  o  intra,  inz  es  granz  claritaz; 
ia  no  es  öbs  fox  i  ssia  alumnaz ; 


x  n 


160 


96.  I.]  Lainz  97.  cötäua  del  teporal  cü  es;  cum  es]  corr.  dels  mes  ?  Mc,  cumes  Boc. 
98.  c.  e  t.  m.  cü  es  99.  Eine  Silbe  fehlt '.•  lies  mit  Me.Cr.\  \,  nos  o  t.,  o]  aizo  Boe.Hü.  103.  Eine 
Silbe  fehlt:  q.]  e  qui  Me.Cr.,  aqui  Seitegast  (Rom.  Forsch.  I,  496),  B.-K.  p.]  poissas  Ho.St.Hii. 
105.  p  106.  nos  o]  aizo  Boe.Hü.  110.  cü  in.  e  1.  m.]  m.  e  1.  112.  &  114.  Cü  124.  Cü 
126.  Eine  Silbe  fehlt:  lies  mit  Me.St.B.-K.Cr.:  e  q.  e  d.  128.  Nö  129.  la  fehlt  133.  cü 
134.  xristiä  136.  no]  e  no  138.  lies  sos  amigs/5  139.  dis  Me.St.B.-K.  140.  cömps;  Eine  Silbe 
fehlt:  e  m.  o.  e  r.  Ho.Boe.B.-K.,  m.  o.  e  molt  r.  Me.St.  143  und  144  umzustellen?  145.  cü 
147.  Eine  Silbe  fehlt:  desempre  To. Hü. B.-K. ,  dechaden  Ho. Me.St.  150.  xristias;  pfeita  ment 
152-  &  en  ihu  154.  sein  spln:  sant  sperit  Ho.Boe.,  sanet  esperit  St.  155.  faca;  eu  li :  eul 
Hü.B.-R".,  eu  Me.Boe.,  el  Ho.,  li  St.  156.  a  'it.]  aital :  a  tal  D.Mc.B.-K.  157.  p  158.  Cü;  corr. 
charceraz  ?  Me.y  charceraz  Poe.     161.  lies  a  rei  ?     162.   lies  reluz  ent> 


150 


Episch-didaktische  Dichtung. 


St.    105. 


lesveder  ent  pöt  Vom  per  quaranta  ciptäz. 
quäl  ora*s  völ,  petita*s  fai  asäz; 
cum  ella  s'auca,  cel  a  del  cap  polsät; 
quant  be  se  dreca,  lo  cel  a  pertusat, 
i69e*  ve  lainz  tota  la  maiestat. 
xxm      Bella's  la  domna,  e*l  vis  a  tant  preclär, 
davan  so  vis  nulz  om  no*s  pot  celar; 
ne  £ps  li  omne  qui  sun  ultra  la  mär, 
no  potden  tänt  e  lor  cors  cobeetär 
qu'ella  de  tot  no  vea  lor  pessar. 
175  qui  e  leis  se  fia,  morz  no'l  es  a  doptar. 
xxiv      Bellas    la    domna,    mas    molt    es    de 

longs  dis. 
nos  pot  rascündre  nulz  om  denant  so  vis. 
hanc  no  vist  omne,  ta  grant  onor  agues, 
si'l  forfe'z  tan  dont  ella's  rangures, 
180  sos  corps  ni  s'anma  miga  per  ren  guaris ; 
quoras  que"s  vol,  s'en  ä  lo  corps  aucis, 
e  pois  met  l'arma  en  erlern   el  somsjßs", 
tal  l'i  comända  qui  tot  dias  la  bris. 

cläus  de  paradis; 

185  quoras  que's  vol,  lainz  cöl  sos  amigs. 
xxv      Bei  sun  si  drap,  no  säi  nomnar  lo  fil, 
mas  molt  per  foren  de  bön  e  de  sobtil; 
ella  se  fe'z,  anz  avia  plus  de  mflj 
189  tan  no  son  ydl,  miga  lör  prez  avfl. 
xxvi      Ella  medesma  teiset  so  vestiment, 
que  negus  öm  no  pöt  desfar  neienz. 
pur  l'una  fremna  qui  vers  la  terra  pent, 
no  comprari'om  ab  mil  liuras  d'argent. 
ella  ab  Boeci  parlet  ta  dolza  ment: 
195  »molt  me  derramen  donzellet  de  iovent, 
que  zo  esperen  que  faza  a  lor  talen. 
primas  me  amen,  pois  me  van  aissent; 
la  mi'  amor  ta  mal  van  deperden.« 
xxvii      Bdl  sun  li  drap  que  la  domn'a  vestit; 
200  de  caritat  e  de  fe  sun  bastit; 

il  sun  ta  bei,  ta  blänc  e  ta  quandi, 


xxvi 

205 


220 


tant  a  Boecis  lo  vis  esvanuit 
que  el  zo  pensa,  uel  sien  amosit. 

El  vestiment  en  l'or  qui  es  reprös, 
desöz  avia  escript  ü  pei  -FI-  grezdsc: 
zo  signifiga  la  vita  qui  en  ter'es; 
sobre  la  schäpla  avia  ü  tei  -9-  grezesc: 
zo  signifiga  de  cel  la  dreita  lei. 

Antr'  ellas  doas   depent  sun  feschalö;  xxix 
d'aur  no  sun  gds,  mas  nuallor  no  so.       210 
per  aqui  monten  cent  miri'  auzello; 
alquant  s'en  törnen  aval  arreuso, 
mas  eil  qui  poden  montar  al  -B-  alcor, 
en  epsa  Tora  se  sun  d'altra  color; 
ab  la  donzella  pois  an  molt  gran  amor.  215 

Cals  es  la  schala?  de  que  sun  li  degra?xxx 
fait  sun  d'almösna  e  f e  e  caritat: 
contra  felnia  sunt  fait  de  gran  bontat, 
contra  periüri  de  bona  feeltat, 
contr'  avaricia  sun  fait  de  largetät, 
contra  tristiciä  sun  fait  d'alegretat, 
contra  menzönga  sun  fait  de  Verität, 
contra  lucxuria  sun  fait  de  castitat, 
contra  superbia  sun  fait  d'umilitat; 
quascus  bos  öm  s'i  fai  lo  so  degra. 
cal  sun  li   auzil  qui  sun  al  tei  montat, 
quf  e  la  scäla  ta  ben  an  lor  degras? 
zö  sun  bon  ömne  qui  an  redems  lor  peccaz, 
qui  tan  se  fien  e  saneta  trinitat, 
d'onör  terrestri  non  an  grän  cobeetat 

Cal  an  li  auzil  signincaciö 
qui  de  la  schala  törnen  arreusö? 
zo  sun  tuit  omne  qui  de  ioven  sun  bö, 
de  sapiencia  qui  conmencen  razö, 
e,  cum  sun  vell,  esdevenen  fellö 
e  fan  periuris  e  granz  traieiös. 
cum  poisas  cuida  montar  per  l'eschalo, 
cerqua  que  cerca,  no  i  ve  miga  del  so; 
ven  lo  diables,  qui  guardal  baratro, 


225 


2o0 

xx: 


235 


165.  p.  Eint  Silbe  zuvid;  Suppr.  per  t  Me.,  V.  pot  l'om  7/..Ä.-A  V.  en  potz  S/  -m^- 
drücke  Vom  s.  Zts.  XX,  385  167.  Ca;  snuca  168.  dreca ;  ptusat  169 .Jus  E  ri  f  173-  **p 
%.  dias  .8a  perren  .S^.  Ellas  met  e,s  ..  m.  ..  ten  -ta.  cläo,  Ellas  ■»»*»  tad.  T*. 
(Bütr.  1»  73),  Ella  smetessma  ten  (las)  D.Mt.B,K.,  1.  e  ssa  ma  ten  las  d.  P  .86.  nonar  los 
ffls  .87.  moz  pforen  .88.  se-ls  D.Me.B.-K.,  avia  an,  St.B.-K.  190.  M-ft  >9L  ^  "  ;'" 
IhriL;  neie/t  B.-K.  I9*.  lies  mit  Me.  fremja  P;  vers]  nert  .99.  eomprar'om^.  eompranas 
St.;  om  kann  vielleicht  in  die  Cäsur  fallen  .96.  q;  .98.  La  m.a  mort  .99.  Be,(la),  d.  /.  a 
durehstriehen  aoi.  ta  bl.]  e  ta  bl.  2o2.  Tan«  204.  qn'i  B.-K.  207.  a.]  escr.pt  a._  2.0 .  • |  am. 
m.  no  so  nuallor  Ho.Me.  2...  p  2.3.  aleor  220.  fc.«  22.  ijs  224.  sun  s  «4^-. 
229  sSa  23«.  signifacio  mit  modernem  Strien  unter  .fa  234.  comencen  235  cu,  .ue,st  uql, 
dann  «eil     236.  piuris     237.  Cü;   p    238.  Cerqua  que  c. :  cerc  quan  que  cerca  (,)  «K.7». 


St.   106. 


Boeci.     Des  Sünders  Reue. 


i^i 


240  ven  acorren  sii  pren  per  lo  talö, 

fail  acupär  a  guisa  de  lairo, 

fai'l  aparer,  de  tot  no'l  troba  bö. 
xxxn      Bellas  la  domna  e  granz  per  cosedenz ; 

no  vist  donzella  de  son  evaiment; 
245  ella's  ardida,  sis  foren  soi  parent. 

6  sa  ma  dextra  la  domna  ü  libre  td; 

töz  aquel  libres  era  de  fog  ardenz: 

zo's  la  iusticia  al  rei  omnipotent. 

si  l'om  forfäi  e  pois  no  s'en  repen, 


iöl) 


et  evers  Deu  no'n  faz'  amendament, 
quora  que*s  vol,  ab  aquel  fog  l'encent, 
ab  aquel  fog  s'en  pren  so  vengament. 
cel  bona  i  vai  qui  amor  ab  lei  pren ; 
qui  be  la  äma  e  per  bontat  la  te, 
quan  se  reguarda,  be  bo  merite  Ten  rent.  2- - 

El  ma  senestre   ten  ü  sceptrum  reialixxxin 
zo  signifiga  iusticia  corporal 
de  pec  


106.  Des  Sünders  Reue. 

H.  Suchler,  Denkmäler  provenzalischer  Literatur  und  Sprache  I,    Halle  1883, 
S.  214^.  v.  353 — 437   (nach  Brit.  Mus.  Harl.  7403/ 


Vergena  de  las  verges,   francha  res  e 

grasida  l 
c'anc  no  nasquet  de  cam  d'aquesta  nostra 

vida 
nulha  fila  de  femna,  tan  ben  fos  establida, 
del  glorios  mestier  parada  ni  garnida, 
5  Vos  es  de  pura  gracia  sagrada  e  vestida, 
de  la  vertut  de  Dieu  pascuda  e  noirida, 
del  gaug  de  paradis  folhada  e  florida, 
de  la  dousor  dels  angels  lauzada  e  servida ; 
car  totz  lo  mons  t'apela  e  totz  lo  mons 

ti  crida 
10  e  totz  lo  mons  s'espera  a  la  tna  guerida, 
tant  es  plazens  e  dousa  e  tant  es  abelida 
al  tieu  glorios  filh,  emperador  de  vida, 
per  que  es  nostra  fes  qu'esser  deias  ausida 
segon  amor  de  paire  e  de  filha  grasida. 
15  Car  per  tu  es  a  nos  gloria  establida, 
e  tu  la  guazaniest  per  la  nostra  falhida, 
part  i  degram  aver,  si  Dieus  la'ns  a  cobida. 
Si  per  las  nostras  colpas  fust  maire  esta- 
blida 
del  glorios  salvaire  per  salvar  nostra  vida> 
20  parsonier  degram  esser,  aqui  non  a  guan- 

dida. 


Per  dreg  e  per  costuma  nostra  raiso  ausida 
si  tu  vols  rasonar  davans  l'autra  partida, 
si  ieu  fos  hom   drechuriers ,    que   menes 

bona  vida, 
ara'm  pogras  respondre,  la  vergebenesida: 

» Amics,  per  que't  sera  donada  ni  cobida  25 
la  gloria  del  paire,  si  tu  no  l'as  servida? 
No  ve  aissi  de  leu  aitan  gran  adissida 
co  es  la  sua  amor,  qui  no  l'a  perservida. 
Veias  lo  mieu  tesaur,  la  mia  marguarida, 
com  pendet    en    la   crotz  1     No  i  gardet  30 

de  sa  vida 
degitar  a  martiri,  m'a  mort'  e  descausida 
per  tu  e  per  los  autres,  per  la  gent  re- 

linquida, 
que  non  avion  repaus  ni  trobavon  guerida 
c'a  ifern  non  anesso  senes  tota  gandida. 
Respon  m'a  la  paraula,  si  be  l'as  enten-35 

dida : 
cal  pena  as  tu  tracha  ni  cal  dolor  sentida 
ni  cal  be  as  tu  fait    als  dias  de  ta  vida 
per   amor    del   mieu    filh,    ni    cal  glieisa 

bastida?«   — 
»Ai,  bela  dousa  maire,  de  totz  bos  aips 

complida ! 


240.  p  243.  p  cosedenz:  per  50  sedenz  D.Me.Hü.,  per  cosedent  Boe.  B.-K.,  wie  im  Text  To. 
244.  so  247.  ardent  B.-K.  249.  f.]  o  f.  250.  &  254.  p  bonta*  255.  Eine  Silbe  zuviel:  tilge  mit 
D.Me.B.-K.  be,  bebo  merit  Boe.  St.Hü.  25Ö.sceptrü  257.  iustici  itfi.Schluss  der Seite und  Ende  der  HJs. 

31.  lies  mit  Chabaneau  ni  a  mort  dcsc.  ?     33.  S.  fragt:  que  repaus  non  avion/' 


IS2 


Lyrik. 


St.    106  u.   107 


40  si  tos  filhs  nos  apela  e  tos  filhs  nos  envida 
totz  iorns  e'ns  amonesta,  que  negu  no  i 

oblida, 
no'ns  mandar  gitar  foras  de  la  sua  esta- 

blida ! 
Nons  coven  a  seguir  la  sua  semonida 
d'intrar  en  paradis,  pueis  el  nos  en  co- 

vida?«   — 
ih      »Amics,  no  i  venra  hom  per  aital  aramida 
en  la  ciutat  de  gloria  qui  no  l'a  be  servida, 
que    vengu     acompanhatz    de   compania 

grasida : 
d'istar  en  bonas  obras,  de  menar  bona  vida ; 
qu'enaissi  intra  hom  en  la  cort  benesida, 
50  aqui  on  hom  recep  la  Corona  de  vida.«  — 
»Ai  bela  dotisares,  cortesa  et  issarnida! 
si  ieu  non  iei  la  obra  ferma  et  establida, 
.  .  .  cum  ei  Hai  fe  ins  e  mon  cor  noirida, 
que'm    dis    e    m'amonesta    per   vertut    e 

m'escrida: 
5ö  cMaiers  es  la  merces  qu'en  Dieu  es  esta- 
blida 
e  la  misericordia  que  la  mia  falida!' 
e  s'ieu  iei  la  gran  fe  et  iei  l'autra  partida, 
ab  la  tua  pregueira,  qu'es  plasens  et  ardida, 
ben  puesc  estar  en  camp  e  venser  l'aramida 
60 ab  pregueira  et  ab  fe,  si  tu  non  fas  fa- 

lida.«    — 
»Amics,  si'n  tan  vilesa  as  la  obra  guer- 

pida, 
greu  sera  mais  aposta,  tant  s'es  afrevolida, 
la  vertut  e  la  forsa,  e  desapoderida, 


que    no    i  a  nulh    conort,  si  merces    no 

l'avida 
em  ploramens  de  lagremas  e'n  bona  re-  es 

pentida ; 
c'ab  aquestz  tres  mestiers    ve    hom  a  la 

guerida 
del  gaug  de  paradis,  et  enaissi  covida 
l'emperaires    de    gloria    vais    la  sua  par- 
tida.«   — 
»Ai,  bela  dousa  maire,  de  ton  filh  bene- 
sida ! 
acapta*m  aital  gracia  ab  lo  seynhor  de  vida  70 
com   pres  Teofil,  cant  el  t'ac  relinquida, 
que  tolguist  al  dyable,  estort  de  mort  a  vida, 
e  receubist  la  carta  qu'el  avia  plevida.«  — 
»Amics,  si  ben  t'esforsas  d'estar  en  bona 

vida, 
bos  er  lo  guazardos  e  bon  er  la  causida ;  75 
mais  s'estiers  no't  mclhuras,  de  nient  es 

la  crida.«  — 
»Dona,  aquela  fes  qu'ieu  ei  entubastida, 
e  la  bona  esperansa  que  ieu  ei  establida, 
defenda  la  mia  arma,  que  no  sia  perida. 
el  fuec  d'ifern  durable,  on  res  non  pren  so 

sortida 
ni  arma  que  i  caianon  sera  maisissida.«  — 
»Amics,  d'aitantas  vetz  co  as  la  fe  men- 

tida 
vais  mi  ni  vais  ton  paire,  la  colpat'er  fenida, 
si  vols  far  penedensa  enteira  ni  complida 

a  nostra  conoguda.«  S5 


107.  Las  novas  del  heretie. 

P.  Meyer  in  An  nuaire- Bulletin  de  la  SocietC  de  t  Histoire  de  France,    1S79. 

/.   233  ss.  v.  443 — 633,    (nach  BibL  nat.  frgs  22543^;    v.   64 — 191    auch 

Bartsch- Koschwitz,   Chrest.  prov.  Sp.   207  ss. 


»Heretie,    «viii«    veguadas    t'ai    proat   e 

vencut, 
d'ueg  mais  de    descrezensa    t'ai    messor- 

guier 


per  bonas  guerentias ,    que    son    de  lonc 

crezut, 
d'apostols,  de  prophetas,  mais  petit  m'an 

valgut, 


53.  lies  VeP  S.  ergänzt  Si     60.  lies  no'mP     61.  lies  tal  v. ?     64.  non  S.     71.  T.]  to  nlh; 
eine  Silbe  fehlt 

2.  Lücke;  lies  mit  Me:  rendut     3.  guerentia 


I 


St.   107, 


Las  novas  del  heretie. 


153 


5  que  tot  cant  y  semeni,  obri  ab  ma  perdut. 
S'aquestas  •  vm  •  veguadas  non  t'an  cofes 

rendut, 
la  novena  enten  ,  qne  a  mais  de  vertut, 
quet  tornara  vas  Dieu,  que  as  desconogut, 
ab  que'rn  diguas    vertat,    cant   t'o    aurai 

mogut. 
10  On  atrobas  escrig  ni  don  o  as  avut 
c'aquel  teu  esperit  que  tu  as  receuput, 
sia  d'aquels  del  cel  que  sai  foron  plogut, 
que  y  ponhero  •  ix  •  dias,  ans  que  fosson 

cazut? 
per  que  d'aqui  en  sai  rnas  aquo  fo  vengut, 
15 ni  iove  ni  vielh  non  o  y  a  pueys  avut? 
Mais  aquel  que   cazero ,    que    son    ende- 
vengut? 
princeps  e  vieus  diables  d'ifern,  so  sabem 

tut. 
E  tu  dizes  d'aquels  que  trobaran  salut, 
que  tornaran  en  gloria  lai  don  foron  mogut  1 
20  Aras  veias,  heretie,  si  as  ben  lo  sen  perdut, 
que  1' esperit  maligne  foron  tug  deceuput 
de  l'amor  de  l'autisme  per  lo  peccat  sauput 
de  l'angel  Lucibel,   que  fo  endevengut 
que's  pesset  en  son  cor,  per  que  o  ac  tot 

perdut, 
25  que  s'egales  ab  Dieu  ab  la  sua  vertut. 
Tan  tost  no  s'o  pesset  que  no*l  fos  cono- 
gut; 
ab  tota    sa  companha ,    qu'eron    de    son 

crezut, 

trabuqueron  aval ;  d'angels  qu'eron  vezut 

preclars  e  resplandens,   eron  endevengut 

so  que  torneron  diable  fer,  negre  e  morrut, 

que  ia  mais  per  lunh  temps  non  trobaran 

salut, 
remezi  ni  merce,  que  tot  o  an  perdut. 
S'aiso  esser  degues,  mal  serien  devengut  — 
si*l  gaug  de  paradis,  que  Dieus  a  conogut, 
85recobraran  diables,  pus  cors  aurian  per- 
dut — 
totz  aquels  et  aquelas  que  son   pueissas 

nascut. 


Lo  gaug  de  paradis,  que  Dieus  a  conogut, 
recobrar-1'an    aquels    que   per    dreg  l'an 

perdut? 
Heretie,  be  m'aurias  malamen  deceubut, 
s'aquel  meu  esperit  que  m'al  cors  sostegut,  40 
era  d'aquels  premiers  que  foron  abatut. 
Ben  a  •  v  •  milia  ans  que  aquo  es  avut; 
ieu  non  ai  ges  •  1  xx  • ,  et  es  ne  be  vendut, 
e  de  re  pus  nom  membra  mas  tan  cant 

ai  viscut; 
e  si  d'aqui  enan  agues  Dieu  conogut       45 
e  fag  totz  los  peccatz  que  anc  foron  avut, 
e  de  negu  no'm  membra,  e  m'es  desso- 

vengut, 
cossi  m'en  captenrai,  si  n'ai  Tisme  perdut 
e  no  sai  si  m'ai  Dieu  gazanhat  o  perdut 
ni  d'ifern  ni  de  gloria  a  calm' aurai  valgut?5o 
Quem    membra   de    mil   res   c'ay  vist  e 

conogut, 
cals   era,  mais  o  be,  al  segle  c'ai  tengut, 
e  si  d'aqui  en  sa  era  aiso  vengut 
que  l'esperit  ni  l'arma  agues  aitan  viscut, 
ia  no  fora  per  re,  tan  ai  bon  cor  avut  55 
e  sai  estar  membrat,  que  no-m  fos  sovengut 
o  de  pauc  o  de  trop  d'aitan  com  ai  viscut. 
Aiso  qu'esser  non  pot,  non  pot  esser  crezut. 
Pus  azaut  messorguier  non  ai  en  loc  saubut ; 
mielhs  obras  de  messorguas    sovendet  e60 

menut, 
no  fetz  Marti  d'Olet  de  lansa  ni  d'escut. 
Motas  messorguas  dizes  de  que  non  t'ai 

crezut; 
mai  te  volria  aver  trainat  o  pendut. 
Di  me,  de  cal  escola  as  tu  aiso  avut 
que  l'esperit  de  l'home,    cant   a  lo  cors  es 

perdut, 
se  meta  en  buou  o  en  aze  o  en  moto  cornut, 
en  porc  o  en  galina,  el  premier  c'a  vezut, 
e  va  de  Tun  en  l'autre,  tro  que  y  a  cors 

nascut 
o  d'ome  o  de  femna?  aqui  a  loc  sauput, 
aqui  fai  penedensa  et  a  lonc  temps  tengut  to 
e  tostems  o  tenra,  tro  sia  endevengut 


5.  semem  Me.    15.  lies  vielh  ome  non  y  a  p.  av.     17.  P.  u.  e  d.    28.  dangel    33.  degues 
esser     34.  lies  Que'l  ?     40.  cor     43.  ai]  a     61.   lies  d'Olit  (s.  Me.  Anm.  f.  278J 


*54 


Geistliche  Lehre 


St. 


107 


lo  dia  del  iuzizi,  que  deu  cobrar  salut 
e  tornar  en  gloria  el  loc  que  a  perdut. 
Aiso  fas  tu  conoisser  a  l'home  deceuput 
jsc'as  donat  al  diable  e  l'as  de  Dieu  mogut, 
que  va  de  Tun  en  l'autre  et  espera  salut 
e  cuia  recobrar  aco  que  a  perdut. 
Tot  loc  e  tota  terra  que  t'a  ia  sostengut, 
degra  perir  e  fondre,  que  tan  mal  as  tescut, 
soordit  e  semenat  lai  on  hom  t'a  crezut. 
Si  aguesses  la  fe  d'en  B.  Montagut 
o  d'en  R.  Vilar  o  d'en  B.  Pagut, 

bet  foras  co fessatz. 
Huey  mai  d'aisi  avan  non  seras  esperatz ; 
85  si  aras  no't  confessas,  lo  foc  es  alucatz 
e*l  com  va  per  la  vila/1  pobol  es  amassatz 
per  vezer  la  iustizia,  c'ades  seras  crematz.« 
—  »Izarn,  so  ditz  l'eretge,  si  vos  m'asse- 

guratz 
ni*m  faitz  assegurar  que  no  sia  crematz, 
00  emuratz  ni  destrug,  be  sofrirai  en  patz 
totz  los  autres  tormens,  si  d'aquestz  me 

gardatz ; 
e  s'ieu  puesc  esser  fis  que  de  vos  no'm 

parcatz 
e  que'm  tenguatz  onratz,  que  no  siaforsatz, 
tant  auziretz  de  mi  dels  nostres  enbaissatz 
95  que  ies  per  dir  a  vos,  que'm  n'aian  lau- 

zeniatz, 
Berit  e  P.  Razols  non  sabon  ab«i«datz 
segon  qu'ieu  vos  dirai  de  tot  can  demandatz 
de  crezens  ni  d'ereties ;  mas  vuelh  n'esser 

celatz, 
que  s'ie'us  die  mos  secretz  ni  m'en  des- 

cobriatz 
loo  e  ma  cofessio  e  no'm  recebiatz 

vos  niis  prezicadors,  seria  i  gualiatz. 
E  dirai  vos  per  que,  be  vuelh  que  o  sap- 

chatz : 
qu'ieu  ai  be  •v.c.  homes  d'aquestas  mas 

salvatz 
e  mes  en  paradis,  mai  fui  bisbes  levatz; 


si'm  soi  partitz  de  lor  eis  ai  desamparatz,  105 
trastotz  aquels  -v-C'  auria  dessalvatz 
e  lieuratz  als  diables  per  far  lor  voluntatz, 
en  las  penas  d'ifern  cazutz  e  condampnatz, 
que  ia  mai  -i-  d'aquels  non  seria  salvatz. 
E  que  faria  yeu,  si  pueys  er'encontratz  110 
per  los  amicx  d'aquels  e  no'm  recebiatz 
et  er'en  vostra  cort  escarnitz  e  ianglatz, 
e  perdia'l  loc    de  So,    en    que    yeu    soy 

pauzatz, 
e  caber  no  y  podia?  seria  gran  foldatz; 

e  per  aco  volria  que  y  fos  la  fermetatz 115 

del  laissar  o  del  penre,  mai  vengutz  soi 

guizatz; 
mai  tot  e  primairia  vuelh  be  que  sapiatz 
qu'ieu  per  fam  ni  per  cet  no  mi  soi  pre- 

zentatz 
ni  per  hinha  paubreyra  que  vos  sapiatz. 
Vers  es  que  totz  nos  autres  ahom  entrecelatz,  120 
que'ns  gardem  de  l'esclau  d'aquels  com 

a  citatz, 
que  non  trobon  adop  que  lur  sia  onratz 
ni  lunh  plaieiamen  sencs  covens  fermatz  ; 
que  qui  pren  un  heretie,  on  que  sia  trobatz, 
lo  deu  redr'  a  la  cort,  fi  vol  estr'  escapatz.  125 
Aisso    so    meravilhas    maiors    que    no'us 

pessatz, 
que  li  pus  car  amicx  eis  pus  endomergatz 
que  nos  autri  aesem,  nos  n'an  dezamparatz 
e  so  fach  adversari  et  enemic  tornatz, 
que'ns  prendo  e'ns  estaco,    cant  nos  an  130 

saludatz, 
per    so    qu'els    sian    quiti    e    nos    autres 

damnatz ; 
aichi  cuion  ab  nos  rezemer  lur  peccatz. 
Mai  ans  que  cocha'm  fassa,  m'en  sui  aco- 

celhatz, 
que  soi  vengutz    en  cort  de  grat   e  non 

forsatz ; 
e  fag  vos  ai  amor  maior  que  no'us  pessatz,  iae 
qui  sap  la  benanansa  en  la  cal  soi  pauzatz. 


73.  Eine  Silbe  fehlt-,  lies  mit  Me.  en  la  g.  78.  t'  fehlt;  t'aia  s.  Me.  90.  s.  Bz.  Me.]  o 
farai  92.  parcatz  steht  deutlieh  in  der  Hds.,  Me.  in  der  Übersetzung :  *que  vous  ne  nie  separiez 
pas  de  vous*,  partatz  B.-K.  95.  lies  que'us  n'aian  oder  mit  Toblcr  que'ns  aian;  que  per  ver  die 
a  vos  que'm  n'aian  lauzenjatz.  B.-K.  96.  p.-c.  no  s.  ja  {ou  ges)  tres  datz  ?  Ale.,  no  s.  ia  us  d. 
Levy  (Suppl.  II,  11J  105.  d.  1.  fehlt,  von  Ba.Me.  ergänzt  115.  Lücke  nach  diesem  Vers?  117.  que 
o  s.  B.-K.     119.  Eine  Silbe  fehlt:  que  be  v.  o  s.   B.-K.,  v.  y  s.   Me. 


St.  107. 


Las  novas  del  heretie. 


155 


E  dir-vos-ai  •!•  pauc,  si  no  von  enoiatz: 
Ieu  ai  ganre  d'amicx  manens  et  assazatz, 
e  no'n  y  a  negu  que's  tengua  per  paguatz, 
140  s'a  deniers  o  argen ,    tro    que'ls  m'a  co- 
lli andatz. 
D'avers  e  de  comandas  soi  be  atessaratz, 
que  totz  nostres  crezens  ne  tenc  acabalatz, 
que  pauc  n'i  trobaretz  paupres  ni  estiratz. 
De  vestirs  a  dobliers  sui  be  apparelhatz, 
145  de  camizas,  de  braguas,  de  lanssols  bu- 

gadatz, 
de  cobertors ,    de    vanoas   a    mos   amicx 

privatz, 
que'ls  en  puesc  ben    servir,    can    los   ai 

covidatz. 
Sim  deiuni  soven,  ia  d'aco  novm  planguatz, 
que  be  mangi  soven  de  fort  bos  cozinatz, 
100  de  salsas  de  girofle  e  de  bos  empastatz. 
Be  val  peis  avol  carn  e  bo  vi  giroflatz 
val  be  vi  de  tonela,  e  pas  barutelatz 
val  be  michas  de  claustra;  et  issutz  que 

molhatz 
val  be  mai  a  las  veguadas,  que,  can  vos 

trasnuchatz 
155  al  ven  o  a  la  plueia  ni  venetz  tantolhatz, 
ieu  m'estau  dins  cobert  belamen  et  en  patz 
ab  nostres  cofraires,  que  soy  appariatz, 
que  m'espnlgo  e'm  grato,  can  m'en  ven 

volontatz. 
E  ben  a  las  veguadas,  can  m'en  ven  vo- 

lontate, 
160  si  es  cozi  o  cozina,  no  costa  re'l  peccatz, 
qu'ieu    meteis    m'en    absolvi,    can    ne  so 

devalatz. 
Non  y  a  descrezensa  ni  tan  raortal  peccatz, 
qui  que'ls  digua  nils  fassa,    que  no    sia 

salvatz, 


s'a  nos  autres  s'en  ve,  enaissi  o  entendatz, 
per  me  o  pel  diague  que  m'estara  de  latz.  igö 
Vecvos   la   benanansa   en    que    yeu    soi 

pauzatz ! 
E  s'ieu  la  vuelh  giquir,  car  conosc  qu'es 

peccatz, 
e  prenc  la  fe  de  Roma,   vuelh  que  m'o 

graziscatz 
e  que  sia  receuputz  coma  us  homs  onratz. 
Ermengaut   de   Figueyras    fo    mon    pair'  170 

apelaz ; 
cavaliers  pogr'  ieu  esser,   si  astres  m'en 

fos  daz ; 
e  s'ieu  no  soy  el  segle  garnitz  ni  espazatz, 
vuelh  o  esser  de  Dieu,  mas  vos  m'o  cos- 

selhatz. 
A  vos  o  die,  n'Izarn,  car  es  enrazonatz 
de  rimas  de  romans,   et  es  endoctrinatz,  175 
que  lunhs  homs  de  las  terras,  e  sia  quieus 

vulhatz, 
de  rimas  de  romans  non  es  mielhs  assaiatz. 
üe  •viiii«  questios  que  denan  me  pauzatz 
e'm  prezicatz  tot  iorn,  me  soi  acocelhatz 
que    totas    las    creirai ,    e    mai    si    m'en  iso 

mostratz, 
per  los  bos  testimonis  que  vos  me  amenatz 
e  per  las  guerentias  que  denan  me  pauzatz. 
Per  las  vostras  paraulas  vuelh  esser  bateiatz 
e  tornatz  a  la  fe  que  vos  me  sermonatz, 
vos  e  fraire  Ferner,  a  qui  poder  es  datz  iss 
de  liar  e  de  solvre,  cals  que  sia'l  peccatz, 
d'ereti'o  de  Baudes  o  dels  Essabatatz. 
E  qui  de  mieus  demanda:  qui  es  lo  co- 

fessatz  ? 
vos  lur  o  podetz  dire,  car  sera  veritätz, 
que  Sicartz  de  Figueiras,  lo  cals  es  cambiatz  190 
de  trastotz  sos  mestiers.c 


154.  Eine  Silbe  zu  viel,  streiche  mit  Me.B.-K.  be  157.  Eine  Silbe  fehlt,  Me.B.-K:  Ab  los 
n.  c. ;  que  y  son  a.  Me.,  que  son  a.  B.-K.  164.  Eine  Silbe  zu  viel?,  Me.B.-K.  enaissi]  aissi 
176,  177.  Q.  nulhs  h.  de  1.  t.  en  es  m.  a.  B.-K.]  Me.  will  entweder  in  175  oder  in  177  De  r.  de  r. 
ersetzen  etwa  durch  De  lati  e  d'estorias  oder  durch  De  totas  las  •  vu  •  artz  178.  Eme  Silbe  fehlt; 
lies  mit  Me.:     Da  las«.viui«;  De  nove  q.  B.-K.     190.   Qu'es  Me.B.-K. 


I  sO 


Geistliche  Lehre. 


St.   to8. 


108.   La  Nobla  Leyczon. 

Iltis.  Genf,  Stadtbibliothek  207  ftr;  Archiv  62,  *izff.)\  Dublin,  Trinity  Coli., 
Class.  C.  Tab.  5,  Afo.  21  fZ>;  Herzog,  die  ro man.  Waldenser,  Halle  1853  .S.  453^; 
Montet,  La  Noble  Legon,  Paris  1888  p.  77  $$,);  Cambridge,  Univ.-bibl.  B.  Morlana 
Dd.  XV.  30  fC;  Montet,  l.  c.  p.  24  w^).  ^.  dfc  Stefano,  La  Noble  Lefon,  Texte 
critique,  Paris   1909,/.   28  xy.   (v.  338 — 491/ 

Das  Gedicht  hat  von  der  Kreuzigung  und  Auferstehung  erzählt  und  fährt  fort: 


Mas  cant  venc  a  pandecosta,  se  recorde 

de  lor 
e  lor  trames  lo  sant  sperit,  lo  cal  es  con- 

solador, 
e  ensegne  li  apostol  per  divina  doctrina, 
e  saupron  li  lengage  e  la  saneta  scriptura. 
5  Adonca  lor  sovenc  de  czo  qu'el  avia  dir, 
seneza  temor  parlavan  la  doctrina  de  Crist, 
Iudios  e  Grec  predieavan,  faezent  motas 

vertuez, 
e  li  cresent  bateiavan  al  nom  de  Ihesu  Crist. 
Adonca  fo  fait  un  pöble  de  novel  converti ; 
10  Cristian  foron  nomna,  car  ilh  creyan  en 

Crist. 
Mas  czo  se  troba,  car  l'escriptura  o  di : 
mot  fort  li  perseguian  Indios  e  Saraczins ; 
mas  tant  foron  fort  li  apostol  en  la  temor 

del  Segnor, 
e  li  home  e  las  femnas  li  cal  eran  cum  lor, 
15  que  per  lor  non  laisavan  ni  lor  fait  ni  lordit 


tant  que  moti  n'auciseron,  enaya  ilh  avian 

Ihesu  Crist. 
Grant  foron  li  torment  segont  czo  qu'es 

script, 
solament  car  mostravan  la  via  de  Ihesu 

Crist ; 
Ma  a  quilh  queii  perseguian,  non  era  tant 

a  mal  tenir, 
car  ilh  non  havian  la  fe  del  nostre  segnor  20 

Ihesu  Crist, 
com  ad  aquilh  que  queron  ara  caisoneque 

perseguon  tant, 
que  Cristian  devon  esser,  mas  mal  en  fan 

semblant. 
Mas  en  czo  se  pon  reprenre  aquilh  qr.e 

persegon,  en  confort  de  li  bon, 
car  la  non  se  troba  en  scriptura  saneta 

ni  per  raezon 
que  li  sant  perseguesan  aleun  ni  metesan  25 

en  preson. 


Zahlreiche  Verse  haben  falsches  Mass.  Die  Herstellung  des  Richtigen  über  die  Vorlage  der 
drei  Hdss.  hinaus  wird  hier  nicht  beabsichtigt.  Zu  beachten  ist,  dass  Verschleif ung  aus-  und  an- 
lautender Vokale  in  gleicher  Weise  staltfinden  darf  wie  im  Italienischen •  auch  im  In-  und  Aus- 
laut der  Wörter  gelten  oft  zzuci  Vokale  als  eine  Silbe ,  die  bei  den  Trobadors  deren  zwei  bilden 
würden.  Enclisis  der  Pronomina  und  Artikel  tritt  ein  ohne  durch  die  Schrift  bezeichnet  zu 
sein,  selbst  über  bewegliches  n,  das  vo?i  der  Schrift  festgehalten  ist,  himoeg.  Ebenso  hindert  ge- 
schriebenes bewegliches  n  die  Verschleifung  nicht.  S  im  Anlaut  vor  Consonant  ist  mit  silben- 
bildendem Vokalvorschlag  zu  lesen.  Viele  Verse  werden  korrekt,  wenn  man  statt  lo  cal,  la  cal, 
aquel  que  etc.  qui,  que  einführt,  statt  aquest,  aquel:  quest,  quel,  stall  des  Artikels  und  des  be- 
tonten Possessivpronomens  das  unbetonte,  statt  car  vor  Vokal:  que,  statt  mas :  ma,  wenn  man  das 
pronominale  Subjekt  und  wenn  man  vo/i  den  zwei  Namen  Ihesu  Crist  den  einen  unterdrückt. 

1.  venc  fehlt  C  10.  Cristians  GD  II.  aico  D ;  se  t.  c]  troben  que  C\  o  fehlt  C 
13.  del  s.]  de  Dio  GD  16.  enay*  alle  Hdss.  =  enayma  Raynouard,  Montet,  de  Stefano  etc., 
en  ayci  coma,  si  coraa  Foerster,  Stirn ming  etc.  17.  czo  fehlt  C  18.  car  ilh  demonstrauan  GD; 
1h.  fehlt  D  19.  Ma  li  cal  li  p.  G\  non  (non  lor  G)  era  de  tant  mal  tenir  GD;  streiche  tant 
22.  en]  o  C  23.  confont  6";  a.  lical  p.  e  confortar  li  b.  C  24.  la  fehlt  6";  t.  en  neguna  leycon 
t7;  lies  en  scr.  o  r.  {oder  r.]  leyczon)     25.  a.]  neun  C\   metesen  pr.  G  {anzunehmen r) 


St.    108. 


Waldcnserdichtung. 


157 


Mas  enapres  li  apostol  foron  alcun  doctor 
li  cal  mostravan  la  via  de  Crist  lo  nostre 

Salvador. 
Mas  encara  s'en  troba  alcun  al  temp  present, 
li  cal  son  manifest  a  mot  poc  de  la  gent  \ 
;iö  la  via  de  Ihesu  Crist  mot  fort  volrian  mostrar, 
mas  tant  son  persegu  que  a  pena  o  pon  far, 
ta'nt  son  li  fals  Cristian  enceca  per  error, 
e  maiorment  que  li  autre  aquilh  que  son 

pastor, 
que   ilh   perseguon   e   aucion  aquilh  que 

son  melhor 
35  e  laysan  viore  en  pacz  li  fals  e  li  enganador ; 
mas    en    czo   se  po  conoyser  qu'ilh  non 

son  bon  pastor, 
car  non  aman  las  feas,  si  non  perlatoyson. 
Mas   l'escriptura    di    e   nos  o  poen  veir, 
que  si  n'i  a  alcun  bon  que  ame  e  tema 

Ihesu  Crist, 
(0  que  non  volha  maudire  ni  iurar  ni  mentir 
ni  avotrar  ni  aucir  ni  prenre  de  l'autruy 
ni  veniar  se  de  li  seo  enemic, 
ilh  dicon  qu'el  es  Vaudes  e  degne  de  punir, 
e  li  troban  cayson  cum  meczonias  e  engan 
ts  cosi  ilh  li  poirian  tollre  czo  qu'el  ha  del 

seo  afan. 
Mas  fort  se  conforte  aquel  que  sufTre  per 

l'amor  del  Segnor, 
car  lo  regne  del  cel  li  sere  apparelha  al 

isir  d'aquest  mont ; 
adonca  aure  grant  gloria ,    si  el  ha  agu 

desonor. 


Mas  en  czo  es  manifesta  la  malvesta  de  lor 
que  aquel  que  vol  maudire  e  mentir  e  iurar  50 
e  prestar  ha  usura  e  aucir  e  avotrar 
e  veniar  se  d'aquilh  que  li  fan  li  mal, 
ilh  diczon  qu'el  es  prodom  e  leal  home 

reccnta. 
Mas  a  la  fin  se  garde  qu'el  non  sia  enganna; 
cant  lo  mal  lo  costreng  tant  que  a  pena  55 

po  parlar, 
el  demanda  lo  prever  e  se  vol  confessar, 
mas  segont  l'escriptura  ha  trop  tarcza,  la 

cal  di: 
» San  e  vio  te  confessa,  e  non  atendre  la  fin !  * 
Lo  prever  li  demanda  si  el  ha  neun  pecca; 
duy  mot  o  trey  li  respont  e  ha  tost  en-  eo 

avanca ; 
ben  li  di  lo  prever  qu'el  non  po  esser  asout, 
si  el  non  rent  tot  l'autruy  e  smenda  ben 

li  seo  tort ; 
mas  cant  el  au  ayczo,  el  ha  grant  pen- 

sament, 
e  pensa  entre  si,  si  el  rent  entieramenr, 
que  remanre  a  li  seo  enfant,  e  que  dire'n  65 

la  gent? 
e  comanda  a  li  seo  enfant  que  smendon 

li  seo  tort, 
e  fay  pat  cum  lo  prever  qu'el  poisa  esser 

asout: 
si  el  ha -cent  lioras  de  l'autruy  o  encara 

•  2  •  cent, 
lo  prever  lo  quitta  per  cent  sout  o  encara 

per  mencz, 


26.  alcuns  doctors  G  27.  demostravan  D;  C]  Ihesu  Crist  D\  La  via  de  Yeshu  Xrist 
mostravan  lo  n.  s.  C {ohne  Y.  anzunehmen?)  28.  encar  GD  ;  s.  t.]  en  son  troba  D\  se  t.  a.  en  aquest 
t.  p.  C  29.  la  fehlt  C  30.  demostrar  D  31.  que  poc  o  poyon  far  C  32.  Xristians  D  33.  que 
de  von  esser  p.  GD  34.  Car  GD  35.  v.  fehlt  GD\  aquilh  que  son  fals  eng.  C  36.  pon  C 
38.  ver  G  39.  si]  si  la  C\  que  volha  amar  Dio  e  temer  I.  C.  C  41.  de  fehlt  GD  42.  enemis  G 
43.  dion  G  44.  li  fehlt  C;  meczonia  (7;  e  cum  e.  C  45.  li  fehlt  G\  poysan  C;  de  son  iust 
a.  C,  de  son  a.  D  46.  forment  C;  conforta  D\  a  ques  persegu  per  la  temor  del  s.  C  47.  de 
li  cel  C;  partir  G  48.  sei  aure  hagu  d.  CD  49.  es  mot  m.  la  malitia  C  50.  Q.  qui  v.  GD 
51.  E  forment  p.  C  52.  fan  mal  C  53.  que  es  prodome  C  54.  se  g.]  g.  se  C  55.  Cant  ven 
lo  mal  mortal,  la  mort  lo  costreng  e  a  pena  po  p.  C;  /.  la  mort,  streiche  tant/3  56.  E  d.  C; 
preyre  D  57.  ha]  el  ha  GC\  1.  comanda  e  di  C  58.  e  fehlt  C;  atendra  a  la  f.  C  59.  preyre 
D\  nengun  C\  alcun  peca  mortal  D  60.  t.  r.  e  tost  ha  despacha  G  (anzunehmen  P)  61.  preyre  D\ 
asot  C  62.  Sei  C\  esmende  ben  sio  t.  C;  ben  fehlt  G  64.  si  que  si  GD  65.  restare  Z>;  li  fehlt 
C\  e]  ni  C;  dire  G  66.  A  sio  eyfant  comenda  quilh  eymendon  sio  t.  C  67.  c]  au  C\  preyre  D\ 
asot  C  68.  ha]  na  G ;  2]  ben  dui  C  69.  preyre  D ;  Car  lo  prever  lo  quita  per  cent  soz  E  talvota 
per  menz  cant  el  non  po  haver  prus  C  (/.  elzva  Lo  quitta  per  c.  s.  e  talvota  p.  m.) 


158 


Geistliche  Lehre. 


St.   108. 


7o  e  li  fay  amonestancza  e  li  promet  perdon .... 
adonca  li  pausa  la  man  sobre  la  testa, 
cant  el  li  dona  mais,  li  mena  plus  grant  festa, 
e li  fay  entendement  que  el  es  mot  ben  asout, 
mas  mal  son  esmenda  aquilh  de  qu'el  ha 

li  tort; 
75  mas  el  sere  enganna  en  aital  asolvement, 
e  aquel  que  li  o  fay  encreyre,  hi  pecca 

mortalment, 
mas  yo  aus  o  dire,  car  se  troba  en  ver, 
que    tuit   li  papa  que  foron  de  Silvestre 

entro  en  aquest 
e  tuit  li  cardenal  e  li  evesque  e  li  abba, 
go  tuit  aquisti  ensemp  non  han  tanta  potesta 
que    ilh    poissan    perdonar   un  sol  pecca 

mortal ; 
solament  Dio  perdona,  que  autre  non  ho 

po  far. 
Mas  ayczo  devon  far  aquilh  que  son  pastor: 
predicar  devon  lo  pöble  e  istar  en  oracion 
§5  e  paiser  li  sovent  de  divina  dotrina 
e  castiar  li  peccant,  donant  alor  disciplina, 
£0    es    veraia    amonestancza  qu'ilh  ayan 

pentiment, 
purament  se  confesson  sencza  alcun  man- 

cament 
e  qu'ilh  faczan  penitencia  en  lavitapresent 
90  de  iunar,  far  almosnas  e  aurar  cum  cor 

bulhent, 
car  per  aquestas  cosas  trobaren  salvament. 
Donc  nos  caytio  Crestian,    li  cal  haven 

pecca, 
la  ley  de  Ihesu  Crist  haven  habandona, 
car  non  haven  temor  ni  fee  ni  caiita. 


repentir  nos  conven,  e  non  hi  deven  tarczar, 
cum  plor  e  pentiment  nos  conven  smendar 
1'orTensa  que  haven  fayta  per  trey  pecca 

mortal : 
per  cubiticia  d'olh  e  per  deleyt  de  carn 
e  per  superbia  de  vita,  per  que  haven  fait 

lo  mal; 
car  per  aquesta  via  nos  deven  segre  e  tenir, 
si  nos  volen  amar  e  servir  Ihesu  Crist : 
paureta  speritual  de  cor  deven  tenir 
e  amar  castita  e  Dio  humilment  servir, 
car  adonca  segrian  la  via  de  Ihesu  Crist 
e  aurian  la  victoria  de  li  nostre  enemic. 
Breoment  es  reconta  en  aquesta  leyczon 
de  las  tres  leys  que  Dio  done  al  mont : 
La  prumiera  ley  demostra  a  qui  ha  sen 

e  raezon, 
co  es  a  conoiser  Dio  e  honrar  lo  seo  creator, 
car  aquel  que  ha  entendement  po  pensar 

entre  si 
qu'el  non  s'es  pas  forma  ni  li  autre  atresi, 
donca    aici   po  conoiser  lo  cal  ha  sen  e 

raezon, 
car   lo    es  un  segnor  Dio  que  ha  forma 

lo  mont, 
e,  reconoisent  lui,  mot  lo  deven  honrar, 
car    aquilh    foron  dampna,    que  non  ho 

volgron  far. 
Mas    la   seconda   ley,    que   Dio    done    a 

Moysent, 
nos    ensegna   a   temer  Dio    e   servir  luv 

fortment, 
car  el  condampna  e  punis  tot  home  que 

l'offent. 


'.)-S 


lüu 


103 


110 


115 


70.  E  fay  li  a.  C\  hinter  70  Lücke  in  GD ;  in  C  interpoliert:  Qu'el  faga  dire  mesa 
per  si  e  per  sio  payron  E  lor  enpromet  perdon  sia  a  iust  o  sia  a  feilem  71.  s.]  sus  C  72.  mena] 
fay  GD]  C.  el  li  laysa  prus  li  m.  prus  C  73.  fay  li  C\  entendament  G\  quel  sia  m.  C 
74.  eymenda  C,  smenda  6";  de  que  el  ha  agu  li  \.  C  75,  asolvament  GD  76.  aquilh  C  78.  sal- 
vestre  C;  de  s.  fehlt  D  79.  e  tuit  li  e.  e  tuit  li  a.  C  80,  Si.  T.  a.  e.  o.  h.  tant  de  poesta  de 
dever  asolver  quilh  poysan  perdonar  a  nenguna  creatura  pur  un  peca  mortal  C  85.  li]  lo  C\ 
souet  G  &6.  castigar  Cf  castigant  D\  peccador  D\  streiche  a  88.  Prumierament  C\  neun  C 
S9.  penedenga  C  90.  Iunar  e  f.  a.  C;  cum]  au  C;  c.  lo  c.  b.  D  91.  troba  lo  asolvament  C 
92.  crestians  GD',  Donca  nos  crestian  caylios  crestians  C  94.  E  n.  C  95.  Confessar  nos  conventa 
n.  C;  hi  fehlt  G  96.  Au  pl.  e  au  p.  C  97.  q.  nos  h.  fait  D  99.  h.]  nos  h.  6';  li  m.  G 
100.  Aquesta  via  nos  coventa  t.   C     101.  a.  ni  segre  C     102.  Poverta  G\  sperital  C     103.  a.  la  c. 

d.  C      104.    E   a.    Z>;   Adonca   ensegridn    C\   del    segnor   I.  C.   GD      105.  Enaysi  vencerian  li  n. 

e.  C;  enemics  G  106.  recoynta  CD  108.  a  fehlt  C  109.  honorar  G  110.  entendament  6"; 
p.  ben  p.  C  in.  at.]  asi  G  112.  D.  aquel  p.  GD\  aquel  que  ha  s.  ni  r.  C  113.  que]  lo 
cal  GD;  tot  lo  m.  C     114.  conoysent  C     117.  e  a  s.  C.     118.  t.  aquel  h.  que  ofent  C 


St.   109. 


Co  blas  esparsas. 


159 


Mas  la  tercza  ley,  la  cal  es  ara  al  temp 

present, 
120  nos  ensegna  araar  Dio  de  bon  cor  e  servir 

purament, 
car  Dio  atent  lo  peccador  e  li  dona  alon- 

gamerit 
qu'el  poysa  far  penitencia  en  la  vita  present. 
Autra  ley  d'ayci  enant  non  deven  plus  aver, 
si    non   ensegre  Ihesu  Crist  e  far  li  seo 

place r 

125  e  gardar  fermament  czo  qu'el  ha  comanda, 

e  esser  mot  avisa  del  temp  de  V  Antecrist, 

que  nos  non  crean  ni  a  son  fait  ni  a  son  dit; 

car  segont  l'escriptura  son  ara  fait  moti 

antecrist, 
car  antecrist  son  tuit  aquilh  que  contrastan 

a  Crist. 
i3oMotas  ensegnas  e  grant  demostrament 
seren   dos   aquest  temp  entro  al  dia  del 

iuiament : 
lo  cel  e  la  terra  ardren  e  morren  tuit  li 

vivent; 
poys  rexucitaren  tuit  en  vita  permanent, 
e  seren  explana  tuit  li  hedificament. 


Adonca  sere  fayt  lo  derier  iuiament;       135 
Dio  partire  lo  seo  pöble  segont  czo  qu'es 

Script : 
a   li  mal  el  dire:    »Departe  vos  de  mi; 
anna  al  fuoc  eternal,  que  mays  non  aure 

finl« 
Per  trey  greos  condicions  seren  costreit 

aqui: 
per  moutecza  de  penas  e  per  aspre  torment  140 
e  car  seren  dampna  sencza  deffalhiment, 
del  cal  nos  garde  Dio  per  lo  seo  placzement 
e  nos  done  auvir  czo  qu'el  dire  a  la  soa 

gent 

enant  que  sia  gaire, 

diczent:   »vene  vos  en,  li  beneit  del  mio  145 

payre, 
a   possesir   lo   regne  aparelha  a  vos  del 

comenczament  del  mont, 
al  cal  vos  aure  deleit,  riqueczas  e  honors!« 
Placza  ha  aquel  segnor  que  forme  tot  lo 

mont, 
que  nos  sian  de  li  esleit  per  istar  en  sa  cort  1 

Amen.  10c 


109.  Coblas  esparsas. 

K.  B arisch,  Denkmäler  der  prov.  Litter atur,  Stuttgart  1856,  S.  5  ff.;  A.  Jeanroy, 

Les  Coblas  de  Bertran  Carbonel,  Annales  du  Midi,  1 9 1 3 ,  T.  2  5  ;  p.  1 3  7  ss.  (No.  1 ,  45^ ;  — 

K.  Bartsch,  a.  a.   0.,    S.  26  ff. ;    O.  Schultz- Gor a,   Provenzalische  Studien,    Sirass- 

burg  1919,  S.  24  ff.  (No.   24,  30,   61,  76). 


a.  S'ieu  die  lo  ben  et  hom  no-l  me  ve  faire, 
negus  per  so  a  mal  far  no  s'en  prenha  \ 
que  yeu  o  fas  enaisi  co'l  iogaire, 
que  assatz  mielhs  que  non  ioga,  n'en- 

senha. 


s'us  fols  ditz  be,   no'l  deu  hom  mens   5 

prezar, 
que'l  profieg  es  d'aquel  que'l  sap  gardar ; 
ia  sia  so  que  al  fol  pro  no'n  tenha, 
bon  es  d'auzir,  ab  com  lo  be'n  retenha. 


119.  t.]  3  C  121.  Dio  fehlt  C  122.  penedenca  C  123.  dequi  e.  prus  non  d.  a.  C 
124.  Mas  e.  C";  lo  seo  bon  p.  GD  126.  a.  cant  venre  lentexrist  C;  stelle  dieVcrshälflen  um  [ohne  e) 
127.  erstes  ni  fehlt  C  128.  Mas  C;  ara  son  moti  a.  C  129.  contrarian  C  130.  demostramenc  G 
131.  Saren  C  132.  e  muren  li  v.  C  134.  aplana  C,  splana  D  136.  s.  que  es  sc.  C  137.  el 
fehlt  C  138.  Ane  Z>;  enfernal  C  139.  t.]  3  C\  greo  condicion  D\  sere  0  141.  c.  ilh  s.  G; 
sere  C\  E  car  sare  ilh  d.  D  142.  Daqui  C\  placzament  G  143.  a  li  seo  (gent  fehlt)  GD 
144.  devant  6";  quel  tarce  g.  C  145.  Cant  el  dire  C\  en]  en  au  mi  C;  li  fehlt  CD  146.  E 
possesire  lo  r.  lo  cal  es  ap.  C  147.  d.  e  riq.  e  honor  C  148.  ha  fehlt  C\  tot  fehlt  C  149.  eyleyt  C 
150.  Deo  gracias.  amen  C 

4.  m'ensenha  Jeanroy 


6o 


Allgemeine  Sittenlehre. 


St.    110 


b.  Als  demandans  respondi  qu'es  amors 
ni  co  si  fay  entre  los  fis  amans : 
tot  aisi's  fay  fin' amors  de  sas  flors 
co"l  mels  s'en  fay,  c'aiso  es  sos  semblans. 

j      beutatz  non  es  pas  a  totz  d'agradatie ; 
mas  cant  lo  cors  vol  als  huelhs  cossentir, 
amors  dissen  per  los  huelhs  el  coratie ; 
pueis  cortes  ditz  et  onrar  e  servir 
la  fan  granar  et  a  son  temps  venir. 


c.  Escrich  truep  en  un  nostr'  actor 
com  pot  ben  camiar  per  melhor  \ 
e*l  pros  coms  Raimons  de  Toloza 
dis  una  paraula  ginhoza, 

5      que  retrairai  per  so  que  no  s'oblit: 
»e  cant  yeu  aug  so  que  non  ai  auzit, 
et  yeu  me  pes  so  quenomai  pessat.« 
vol  dir  com  pot  mudar  sa  volontat: 
aitantas  vetz  co  au  mielhs  cosseihar, 

10      pot  son  voler  e  deu  per  mielh  camiar. 

d.  Seneca  dis,  que  saup  philozophia, 
que  mieu  e  tieu  mogron  discordi  el  mon  ; 
mas  contr'  aiso  nos  fes  Dieus  un  aon, 
cant  nos  mandet  c'amassem  ses  fadia 

5      nostre  pruesme,  cascus  aisi  com  si. 
e  nos  fam  o  co  vos  diray :  aisi 
que  lo  paire  non  ten  fe  a  son  filh 
nil  filh  a  luy;  veyatz  tan  gran  perilhl 


Alcun  son  trop  maior  de  fama 
que  de  fach  no  so :  so  es  sert. 
e  d'autres  fan  mais  tot  apert 
que'l  fama  ni*l  bruch    non  reclama. 

mas  la  vertatz  vay  enan  tota  \ia  s 

e  messonia  defalh  e  cas  tot  dia; 

per  que  fama,  cant  non  es  vertadeira. 

reman  atras  e  vertatz  vai  premieyra; 

per  qu'ieu  pretz  may  pron  ben  ab  pauc 

de  bruda 

que  bruda  gran  ab  pauc  de  ben-saupuda.  10 

|/.  Qui  en  anel  d'aur  fai  veir'  encastonar 
o  en  lato  maracde  que  ricx  sia, 
ges  sei  c'o  fai,  non  sec  la  drecha  via, 
que'l  maracdes  se  deu  ab  l'aur  mielhs  far 
per  dreg  dever,  e-l  veir    ab  lo  lato :    b 
e  pros  dona  per  la  senblan  razo 
deu  ben  gardar  ab  cal  li  tanh  qu'estia, 
s'aver  vol  laus  ni  pretz  ni  cortezia; 
e  pus  devers  requer  a  cauza  muda 
so  que'l  cove,  ben  deu  don'  eleguda    io 
requerer  sei  per  que  er  mais  valens 
o  non  esquieu  lurs  apariamens. 

a  b:  Berti  an  Carbond     c  bis/'   Guillem  del 
Olivier  d  'Arie. 


110.   Seneca. 

Hds.  Bibl.  Arsen,  espagn.  io  col.  5  (K.Bartsch,  Denkmäler  der prov.  Litter atur,  Stutt- 
gart  1856,    S.   195J,    korrigiert   nach  Hds.   Chigi  C,    V,    151    (Fcsta ,    Annales   du 

Midi.  XVIII,  p.   299,    1906). 

Noblesa  vols  saber  que  es? 
coragge  qu'es  de  bos  aips  ples. 
Paubre  qu'es  be  acostumatz 
val  mais  que'l  rics  mal  essenhatz; 
5  ges  no  es  defora  trop  nutz 
qui  dedins  es  ples  de  vertutz. 
Si  vols  esser  prosom  certas, 
sias  a  tos  vesis  umas  \ 


de  lor  ioy  t'alegra  am  lor 
e  dol  ti  de  la  lor  dolor; 
negus  mais  en  ton  cor  no*t  plassa, 
cals  que'l  prenda  o  qui  que'l  fassa. 
Ia  luns  hom  no  vuelas  dampnar, 
ans  lor  vuelas  ben  dir  e  rTar, 
enaychi  tu  seras  amatz. 
Can  tos  vesis  er  trebalatz, 


f  II.  lies  hier  sels  oder  12.  sos? 

3.  qu'ts]  quant  es  A     7.  pros  ni  c. 
fehlt):  Ja  negun  horoe  no  dampnar. 


A     8.  juvas  Ay  usmas  Ch     13.  /.  mit  Ch  (wo  aber  Ja 


Str.    uo. 


Seneca. 


i6f 


tui  coforta  e  l'acossela 

et  aiudaii,  can  locs  se  venha. 

No  siegas  trop  solas  lun  temps, 

20  <lue  gaug  et  *ra  van  essemps. 
Regarda  en  autru  miral 
que  sobra  en  tu  ni  que  y  fal; 
no  es  hom  savis  tro  qu'en  se 
sap  veser  so  qu'e  autres  ve. 

25  Bona  vida  neta  e  pura 
fa  star  cossiensa  segura; 
malvada  vida  lo  cors  usa 
ei  coragge  dedins  acusa. 
Lagesas  fug  e  malvestatz 

so  e  no  doptaras  pozestatz ; 
la  vida  d'ome  quant  es  bona, 
defendra  tostemps  la  pressona. 
Apren  com  si  tostemps  vivias, 
E  vieu  com  si  dema  morias ; 

35 et  aparelat  com  en  te 
trobe  Verität  e  mercc. 
Tot  cant  faras,  fai  Dieu  temen 
e  menbre't  de  la  mort  soven, 
que  be  sabs  que  Dieus  t'a  prestada 

40  la  vida  e  non  ges  donada. 
Alcus  cuia  dins  e  sson  cor 
lonc  temps  viure  que  ben  tost  mor; 
el  mon  non  esta  longament 
deguna  re  d'un  estament. 

45  Tant  ha  el  segle  de  regartz 
que,  s'om  no  ve  vas  totas  partz, 
tost  poira  hom  esser  soptatz 
e  per  estranhs  e  per  privatz. 
Ayssi  ti  capdela  et  guida 

50 

Garda  ti  on  pus  aut  seras, 
que  maior  colp  cairas,  si  cas. 
Guarda  ti,  si  as  bo  senhor 
ho  bon  loc  ho  autra  honor, 

&s  non  o  perdas  nesciament 
ni  no  cambies  ton  estament, 
car  per  paubrieyra  cambia   hom 


Le  savis,  abans  que  despenda, 

cossirai  gazanh  e  la  renda.  oo 

Am  pauc  metre  e  am  trop  gitar 

poiria  tarir  la  gran  mar; 

mais  val  ie  tieu  belament  tires 

que,  cant  er  mes,  l'autrui  desires ; 

de  ton  aver  ni  de  tos  maics 

no  sias  avars  ni  trop  larcs  ; 

tu  potz  am  saviesaiarguesa 

conquestar  ben-dir  e  proesa. 

Sapias  cum  deuras  tota  re 

usar,  qu'en  tot  a  mal  e  be,  to 

ayssi  cum  lo  focs  ha  son  visi, 

qu'en  ben  usan  fai  so  servisi 

e  te  gran  dan,  qui  l'usa  mal, 

de  tota  re  te  die  aytal. 

Dieus  dec  vi  per  aprofichar  75 

al  cors,  non  ges  per  enebriar: 

d'aquo  que  Dieus  dec  per  profieg, 

per  sobrefar  ca  hom  el  lieg. 

Tota  causa  fe  Dieus  fort  bona, 

mais  manieyra  d'usar  li  dona;  so 

en  las  causas  no  a  lun   mal, 

mais  e  nos,  que  las  usam  mal. 

Can  le  fols  hom  s'es  castiatz, 

lo  melher  temps  s'en  es  anatz. 

Qui  en  ahurs  ni  e  ssomis  aten,  85 

sembla  lo  fol  que  l'ombra  pren. 

Greu  potz  de  messongier  aver 

deguna  re  que  sia  ver. 

Deguna  re  no  vulhas  tant 

que  no  puescas  mudar  ton  talant.  w 

Lo  fols  es  turmentatz  tot  iorn 

en  aquo  en  que  quier  soiorn. 

De  malvada  femna  ti  gara, 

que  s'amor  es  trop  amara, 

gasta  lo  cors,  merma  l'aver  »5 

e  fa  tostemps  hom  decaser; 

Dieu  eis  amix  toi  ei  coragge, 

e  ia  pus  non  quieiras  dampnagge. 

Si  vols  bona  moler  aver, 

enquier  lo  sen  ans  que  l'aver;  100 


sa  manieyra  e  sso  nom. 

17,  18.  fehlen  Ch  21.  E  garda  A  28.  ac]  peiura  Ch  33  f.  Apren  com  si  dema  morias 
(eine  Zeile  frei)  A  46.  si  om  no  y  ve  A,  si  no  ves  (T.  y  poiras  e.)  Ch  50.  Co  ssi  eras  entro 
(Levy:  lies  en  prop  ?)  ta  fenida  A,  Co  seras  en  cocha  ferida  CA,  lies:  Co  s'eras  en  cocha-ferida  ? 
58.  Eine  Silbe  fehlt,  l.  s.  bon  nom  ?  (Ch;  Sa  maneira  el  pretz  del  mon)  60.  Comtal  g.  o  la  r.  A 
07.  savia  1.  Ch  (anzunehmen?)  71.  v.]  usi  A  76.  Eine  Silbe  zu  viel;  l.  eniurar  ?  (Ch  periurarj 
90.  Eine  Silbe  zu  viel;  l.  Q.  no'n  p.  m.  t.  ?  (Ch  fehlt)  94.  Eine  Silbe  fehlt;  sa  amor  Ch  96.  f. 
tot  home  d.  Ch 

Appel,  Prov.  Chrestomathie.  II 


IÖ2 


Didaktik. 


Str.   i  t  t 


car  sapias  que  val  mais  bos  sens 
de  moler  que  aurs  ni  argens, 
car  manta  maiso  ay  ausiua 
per  fola  femna  decasuda; 

105tostemps  sera  aparelhada 
d'aquo  que  la  fas  selada. 
Bona  moler  halonga  vida 
al  marit  e  la  maiso  guida; 
savia  femna  fa   la  maiso, 

1iola  fola  no  y  laissa  tuso. 
Si  as  moler  de  sen  cabida. 


ama  la  cum  la  tua  vida; 

e  si  es  mala,  d'avol  sen, 

sofre,   si  potz,  celadamen, 

mais  tota  via  la  castia 

cum  entendas  que  railors  sia; 

e  si  ela  per  so  s'iraiss, 

no  t'en  cargues  ges  tu  gran  faiss, 

car  am  son  rieyre  e  plorar 

te  pot,  si's  vol,  tost  enganar; 

car,  si's  vol,  aia  gaug  o  dol, 

totas  horas  plora  que's  vol. 


115 


120 


111.  Fabel. 

Hdss.  I  174,  JT  159,  R  135,   T  89,  (Arsenal  5991/  —  Barisch-Koschwitz, 

Chrest.  prov.,  Sp.   193. 


Una  ciutatz  fo,  no  sai  cals, 
on  cazet  una  ploia  tals 
que  tuit  lh'ome  de  la  ciutat 
que  toquet,  foron  forsenat. 

3  Tug  dessenero,  mas  sol  us. 
Aquel  en  escapet,  ses  plus, 
que  era  dins  una  maizo 
e  dormia,  quant  aisso  fo. 
Aquel  levet,  quant  ac  dormit 

10  e  fo  se  de  ploure  giquit, 
e  venc  foras  entre  las  gens. 
E  tug  feiron  dessenamens: 
l'us  a  rroquet,  l'autre  fo  nus 
e  l'autre  escupi  ves  sus; 

jöI'us  trais  peiras,  l'autre  astella, 
l'autre  esquintet  sa  gonella; 
L'us  feri  e  l'autre  enpeis, 
e  l'autre  euget  esser  reis 


e  tenc  se  ricamen  pels  flaues, 
e  l'autre  sautet  per  los  bancs. 
L'us  menasset,  l'autre  maldi s, 
l'autre  iuret  e  l'autre  ris, 
l'autre  parlet  e  non  sap  que, 

I  l'autre  fes de  se. 

!  Et  aquel  qu'avia  son  sen, 
meravilhet  se  mout  fortmen, 
e  vi  ben  que  dessenat  son, 


e  garda  aval  et  amon 


si  negun  savi  no  1  veira, 
e  negun  savi  non  i  a. 
Gralis  meravilhas  ac  de  lor, 
mas  mout  l'an  ilh  de  lui  mnior, 
que'l  vezon  estar  suaumen  ; 
cuian  c'aia  perdut  son  sen, 
car  so  qu'ilh  fan  no'lh  vezon  faire. 
A  caseun  de  lor  es  veiaire 


20 


25 


SO 


85 


103  f.  /.  vezuda  ?,  C.  m.  m.  es  aunida  Per  femna  can  es  mal  aybida  Ch  io5.  Eine  Silbe 
fehlt;  Bartsch:   qu'ela  fassa  s.  (Ch  fehlt)       114.  S.  la  s.  p.  A       118.  cargar  ges  trop  gr.  f.  CA. 

3.  V  fehlt  RTB.-K.  4.  dessenat  R  5.  leuat  us  R  6.  A.  nesc.  e  non  pl.  IK  7.  d.]  en 
R  8.  On  T,  Que  R;  aco  R  10.  se  fö  R  12.  On  iP;  feirn  K  13.  lies  ac  roquet  />;  Lus  fo 
uestis  e  lautre  nus  R  14.  escorpi  /,  escorpit  K;  Lautrescupi  uas  lo  cel  sus  R  15.  Lautre  p. 
R\  peira  TB.-K.;  astelas  R  16.  esquisset  sas  gonelas  R  17  bis  18  fehlt  R  17.  E  lus  f.  l'a. 
IK  18.  euges  IK  19.  lautres  t.  r.  R  20.  E  fehlt  R  22.  i.j  ploret  RB.-K.  23.  saup  TB.-K. 
24.  meinas  IKy  rnetoas  RTB.-K.  (meteys  Ars.)  26.  mout  fehlt  R  27.  uet  IK\  dessenatz  R 
28.  e  gardamon  R  29  und  30  fehlt  T  29.  noi]  ni  IK,  i  R,  n'i  B.-K.  30.  neni  ha  IK;  E 
nulh  autre  noy  uezia  R  31.  E  ac  merauilha  de  lor  R  32.  lan  eis  R,  lasaill  IK  33.  Que  T\ 
des  mit  R (Ars.) B.-K.  saviamen  ?  Quar  el  esta  sauiamen  R     34.  pedut  T     35  bis  38  fehlt  R 


St.     112, 


Fabel;  Ensenhamen. 


6 


que  ilh  son  savi  e  senat, 
mas  lui  tenon  per  dessenat. 
Quil  fer  en  gauta,  qui  en  col; 

40  el  non  pot  mudar  no's  degol; 
l'us  l'enpenh  e  l'autre  lo  bota, 
el  cuia  eissir  de  la  rota; 
l'us  l'esquinta,  l'autre  l'atrai, 
el  pren  colps  e  leva  e  chai; 

45  cazen  levan,  a  grans  gambautz 
s'en  fug  a  sa  maizo  de  saulz, 
fangos  e  batutz  e  meg  mortz, 
et  ac  gaug  can  lor  fon  estortz. 
Cist  fabla  es  az  aquest  mon 

ßosemblans  et  als  homes  que  i  son: 
aquest  segles  es  la  ciutatz 
quez  es  totz  ples  de  forsenatz, 
que'l  maier  sens  c'om  pot  aver, 


si  es  amar  Dieu  e  temer 
e  gardar  sos  comandamens ;  »* 

mas  ar  es  perdutz  aquet  sens; 
li  ploia  sai  es  cazeguda: 
cobeitatz,  e  si  es  venguda 
us  orgolhs  et  una  maleza 
que  tota  la  gen  a  perpieza;  fco 

e  si  Dieus  n'a  aleun  gardat, 
l'autre*l  tenon  per  dessenat 
e  menon  lo  de  trop  en  bilh, 
car  non  es  dei  sen  que  son  ilh, 
que*l  sens  de  Deu  lor  par  folia;  &s 

e  l'amics  de  Deu,  on  que  sia, 
conois  que  dessenat  son  tut, 
car  lo  sen  de  Deu  an  perdut; 
et  ilh  an  lui  per  dessenat, 
car  lo  sen  del  mon  a  laissat.  ?© 

Peire  Cardtnal. 


112 

Bibl.  nat.  22543  fol.   133. 

Enquer  apendretz  pus: 

si  d'amor  segues  l'us, 

vostre  cors  tenetz  gen 

e  d'azaut  vestimen ; 
se  sian  vil  o  car, 

faitz  los  gent  arezar; 

de  pauc  pretz  o  de  gran, 

tut  sian  benestan; 

car  totz  pro 3  cavayers 
10  deu  vestir  a  sobriers 

camizas  de  ransan 

primas,  car  ben  estan, 

e  blancas  totas  vetz, 


Ensenhamen. 

K.  B arisch,  Prov.  Lesebuch  136,   1- 

que  mielhs  en  semblaretz 
cortes  et  ensenhatz 
en  totz  locx  on  venhatz. 
Estrechamens  caussas 
pes  e  cambas  e  bras 
e  sobrecot  e  manias, 
si  que  las  gens  estranias, 
e  totz  hom    qe   vos  veya, 
vos  en  porte  enveya. 
Garatz  vostra  gonela, 
can  la  faretz  novela, 
que  no  sia  trop  lonia, 
que  pus  en  sera  conia. 


*3h  46. 


M 


SO 


£6 


37.  e  ben  sennt  T  40.  nos  p.  /?;  nis  /  41.  e  fehlt  IK;  Luns  lenpen  e  lautre  li  traj 
lo  b.  T  42.  ensir  K  43  und  44  fehlt  R  45.  a  fehlt  T;  sabautz  IK,  escallauz  T  (gabautz  Ars.) 
46.  Fugit  P;  de]  a  P  47.  F.  b.  e  dimiez  m.  T  48.  car  IK  49.  x\questa  P,  A  quist  T\  a.  a.] 
el  P,  per  10  T  50.  Semb'an  IKR;  et  fehlt  P,  es  T;  al  h.  7\  a  tug  silh  IK  51.  Aquilh  /, 
Aquestz  P,  Caquest  7";  li  T  52.  dessenatz  RT  53.  major  K  54.  Es  a.  d.  fort  IK  55  bis 
60  fehlt  R  57.  gazeguda  K  58.  Vuna  c.  es  T  59.  Et  o.  e  granz  m.  T  60.  gens  K 
61.  aleuns  K\  onrat  P,  gadat  T  62.  Lautra  IKy  Autril  R\  deszisnat  IK  63.  de  tom  P;  b.] 
top  T  (de  tomp  eu  vilh  Ars.)  64.  es  fehlt  T,  son  P  65.  sen  R7*;  per  K  66.  laraic  P 
69.  Ilh  tenon  P]  an]  ab   T      70.   an  IK. 

1.  Lies  aprendetz  mit  Ba,?  9.  cauayer  10.  sobrier  II.  tansan  Ba.  19.  Lücke  vor 
diesetii.    Vers?       26.  seria 


1  [ 


164 


Weltliche  Lehre. 


St.   112 


E  faitz  la  cabessalha 
atraves  ab  ventalha 
ampla  pels  muscles  sus, 

30  car  lo  pieytz  n'er  pus  clus; 
e  dirai  vos  per  que, 
e  aprendetz  o  be: 
per  so  c'om  res  no  veya 
el  pieys  que  mal  esteya. 

35  D'eys  drap  faitz  lo  manlel, 
e  gardatz  que'l  tessel 
y  sian  benestan 
e  l'anblalh  denan. 
Gardats  vostres  cabelhs, 

40  que  mais  val  hom  per  elhs; 
sovendet  los  lavatz, 
que  pus  bels  en  siatz ; 
mas  nols  portes  trop  loncx, 
que  mai  välon  adoncx, 

4scan  son  '?'  pauc  tondut, 
que  s'eran  trop  cregut; 
ni  portes  loncx  guinhos, 
que  sapchatz  no  so  bos, 
ni  la  barba  trop  lonia, 

50  que  may  val  que  re  conia, 
e  non  y  a  trop  ges, 
que  pieitz  seri'ades, 
mas  gens  et  per  mezura, 
e  vos  donatz  vo'n  cura. 

55  Ben  gardatz  huelhs  e  mas, 
que  no'n  sembles  vilas; 
huelhs  e  mas  son  messatie 
mot  soven  del  coratie; 
los  huelhs  tenetz  membrat 

60  que  non  gardon  en  fat, 
e  las  mas  eyssamen 
gardetz  que  aian  sen. 
Si  vezetz  azauteza 
que'us  fassa  cobezeza, 
ssentre  mas  ad  autruy, 
non  la  prendatz  de  luy, 
car  atressi  la*s  vol 
e  auria  von  per  fol. 
Escudier  per  servir 
10  vos  son  bo  a  tenir ; 


azautz  ne  aiatz  dos, 
bels  e  savis  e  pros ; 
com  que  dels  autres  an, 
silh  sian  benestan, 
cortes  et  ensenhat 
e  ben  emparaulat. 
Per  so  son  bo  aitau 
que  vos  n'aiatz  bo  lau: 
si'ls  enviatz  en  loc, 
no'n  puesca  hom  far  ioc, 
car  ditz  hom  de  gen  fada: 
cal  senhor,  tal  mainada. 
Can  seretz  en  vostr'  aitz, 
dirai  vos  com  o  faitz, 
s'avetz  ostes  estranhs: 
siatz  lur  bos  companhs; 
faitz  los  de  vos  privatz 
e  del  vostre  solatz. 
Covidar  e  servir 
sapchatz  et  aculhir; 
sieus  vezon  bezonhos, 
paubre  ni  sofrachos, 
non  atendatz  queus  queira 
per  neguna  manieyra ; 
silh  que  penran  covit, 
sian  mot  gent  servit 
e  per  vos  e  pels  vostres, 
e  siatz  lur  bos  ostes: 
a  semblansa  del  iorn 
lur  faitz  donar  soiorn ; 
mas  per  tot  cant  anc  vis, 
no  servas  vos  metis, 
pus  lo  maniars  comensa, 
car  so  seria  falhensa ; 
mas  seretz  en  bon  loc 
a  taula  pres  del  foc. 
Vostr*  aver  vos  honor, 
e  vostre  servidor 
sian  be  castiat 
e  ben  endoctrinat: 
ia  sus  vostre  maniar 
no  veng'  ab  vos  parlar, 
car  si  vos  acosselha 
nieus  ditz  res  a  l'aurelha, 


TS 


80 


SS 


JJ 


35 


37.  sia  50.  etwa  m.  v.,  qui's  redonia^  51.  Reim  ges:  adesP  69.  Escudiers  70.  bos 
74.  Sels  75.  ensenhatz  76.  emparaulatz  77.  bos  aitaus  78.  bos  laus  81.  fada]  fal  91.  lies  ve  om/ 
95.  Silhs   96.  Si  que  m.    9S.  osdes    104.  Eine  Silbe  zu  viel?  streichest*    109.  castiatz    1 10.  endoctrinat« 


St.   113. 


Ensenhamen. 


165 


1 15  semblaria  paubreza, 
o  si  non,  cobezeza. 
Ans  c'al  maniar  siatz, 
los  aiatz  doctrinatz, 
que  tot  can  obs  aura 

120  aiatz  troi  endema; 
candelas  e  bo  vi 
aian  tro  lo  mati. 


Cavals  et  cscudiers 

faitz  gardar  a  sobriers; 

ia  sofraita  nois  fassa  125 

res  de  so  c'a  lur  plassa, 

que,  si  an  set  o  fam, 

sempre  n'auziretz  clam, 

e  a  drut  no's  cove 

que  fassa  res  mas  be.  ige 

N'Arnaut  Gnilhem  de  Marsan. 


113.  L'Ensenhamen  d'onor. 

Amor os.  J?.  71,  sup.  P.  G.  Palazzi,  Le  Poesie  inedite  di  Sordello,  Vcnezia  1887,/.  21. 
C.    de   Lollis  y     Vita   e  Poesie  di  Sordello  di  Goito >    Halle  1896,  /.    206;    Crcscini, 

Manualetto  2,  p.  344. 

ni  m'en  val  forsa  d'escriptura, 


Aissi  coi  tesaurs  es  perdutz 
aitan  con  istai  escondutz, 
teng  eu  aitan  per  perdut  sen, 
quan  om  lo  cel'  e'l  vai  ctibren  \ 
6  que  ploms  val  melz  qu'argens  ni  aurs 
rescos,  per  zo  es  lo  tesaurs 
perdutz,  qui  noi  met  e  noi  dona, 
si  com  largues'  ab  dreg  faizona; 
ei  senz  es  perdutz  eissamen, 

10  qui  noi  descuebr'  entre  la  gen, 
e  non  obra  segon  razo, 
si  con  es  mestiers,  a  sazo. 
E,  si  tot  mos  senz  non  es  gianz, 
vuell  far  saber  entrels  prezanz 

15  zo  que  er  profieh  e  onors 
a  totz  cels  a  qui  plaz  valors, 
qu'aprendre  et  retener  volran 
zo  qu'auzir  en  mos  ditz  poiran, 
si  tot  las  razos  son  diversas 

20  tan  qu'eu  sai  que  seran  aversas 
per  aprendre  et  per  retenir, 
quar  no  si  podon  be  seguir. 
Mas  s'en  aital  obr'eu  fallia, 
miravilla  granz  no  seria, 

25  segon  que  l'auzirez  complida 
de  granz  rasos,  quan  er  finida, 
e  quar  no  sai  divinitat, 
leis  ni  decretz,  ni  m'es  mostrat, 

120.  Lies  aian/ 

2.  escodutz     4.  c.    c'J]  celal 


anz  o  faz  tot  en  a Ventura  so 

ab  un  pauc  de  sen  natural. 

Mas,  ab  tot  zo,  mi  sera  mal, 

si  de  l'ensegnamen  qu'ai  pres 

de  far,  son  per  ome  repres 

ni  s'om  diz  que  anc  mais  aitals  es 

en  fos  negus  ni  tan  cabals. 

Ar  auia  qui  be  vol  entendre, 
qu'om  no  enten  be  ab  contendre. 
Premeramen  vuell  far  saber 
qu'om  deu  amar  Deu  e  temer  40 

part  totas  res,  quar  om  no  val 
re  ses  Dieu  ni  fai  be  ses  mal, 
ni  neguna  valors  partida 
de  Dieu  non  deu  esser  grazida, 
quar  ab  Dieu  pot  om  toz  bes  far  4a 

e*s  pot  om  de  totz  mals  gardar; 
per  so  es  fols  qui  Dieu  desempara, 
pos  ome  de  toz  bes  empara, 
quar  ab  la  gracia  de  Dieu 
pot  Tom  aver  del  segle  leu,  »o 

e  qui  per  amdos  es  grazitz, 
de  tota  gracia  es  complitz. 

Qui  vol  saviamen  regnar, 
obs  l'es  totz  tems  deia  portar 
una  balanza  en  son  corage  ba 

per  melz  conosser  l'avantage 


t66 


Weltliche  Lehre. 


St.   114. 


de  las  fazendas,  quar  soven 

aurez  de  doas  res  talen 

a  far,  que  leumen  non  podez 

ßoconosser  quäl  melz  far  devez; 
aqui  a  mestier  la  balanza 
en  que  conoscaz  vostra  erranza    » 
ni  quäl  per  dreg  melz  devez  far; 
ges  ncrs  fai  be  ses  lo  pesar, 

65car  de  chascuna  re  s'eschai 
que  vos  metaz  razo,  e  lai 
o  la  balanza  mais  pendra, 
tenez,  quar  be  vos  en  prendra; 
e  no  sos  tuella  voluntatz, 

70  quar  soven  vei,  et  es  veitatz, 
que  per  voluntat  es  lo  senz 
desviatz,  per  que'us  die  breumenz 
que  nulz  oms  esser  no  pot  ges 
be  savis,  si  donx,  com  que'l  pes, 

75  no  capdella  son  foll  talan 

ab  son  sen,  que"l  garda  de  dan. 
Qui  vol  be  venzer  son  guerrier, 
se  mezes  deu  venzer  premier, 
zo  es  son  cor,  quar  plus  mortal 

so  guerrier  non  a  om  ni  plus  mal 
de  son  cor,  quan  li  vira'l  fre 
vas  lo  mal  e'l  depart  del  be. 


Ni  ia  lo  cor  non  er  veneutz, 
si  del  sen  non  mo  la  vertutz; 
ni  ia  vertutz  non  er  sobrera 
del  sen  menz  de  valor  entera, 
pos  que  lo  cor  es  escompres 
a  far  mal  ni  o  a  empres. 

La  re  del  mon  que  om  deuria 
faire  plus  voluntier,  seria 
aquella,  si  be  i  esgardatz, 
qui  a  Dieu  et  al  segle  platz; 
e  l'autra,  zo*s  die  veramen, 
qu'om  deu  far  plus  forzadamen, 
es  cella  qu'ennueia  a  amdos; 
quar,  si  est  tan  aventuros 
qu'a  amdos  fassaz  lur  plazer, 
vos  non  podez  plus  conquerer, 
quar  en  tot  quan  es  non  a  plus; 
per  que's  deu  esforzar  chascus 
de  far  zo  quez  a  amdos  plaza 
e  que'l  contraire  ges  no  faza, 
que  s'a  amdos  fai  lor  pesar, 
res  no  s'en  pot  pues  razonar, 
quar  no  pot  re  d'aqui  enan 
aver,  qui'n  vai  lo  ver  tri  an. 

SordeL 


ea 


90 


frft 


100 


105 


114.   Diätetik. 

H.  Stichler,  Denkmäler  prov.  Lit.  und  Spr.  I,  Halle  1883,  S.  201  ff.,  v.  29—178; 

ders.    Provenz.   Diätetik   auf  Grund  neuen   Materials   herausgegeben,    Halle    1894, 

/.   \^ff.  v.   29 — 184  (Brit.  Mus.  Hart.   74°3>)- 

Die  folgenden  Gesundheitslehren   werden  mitgeteilt   als  Inhalt  eines  Briefes  Galcns  (der  für 
den  Aristoteles  der  sonst  verbreiteten  Tradition  eingetreten  ist)  an  AI  xander  den  Grossen* 


Alexandri,  si  tu  faras 
so  que  en  es  breu  atrobaras, 
e  gardas  lo  mieu  mandament, 
que  non  lo  tengas  en  nient, 
5  tostemps  estaras  sans  e  sals 
e  seras  quitis  de  totz  mals ; 
que  malautia  no't  venra 
ni  ia  meties  obs  non  t'aura, 
si  non  per  fai lha  de  natura, 


o  quals  que  mala  creatura 
no  taueizia  o  not  nafrava 
o  ab  verin  no't  poizonava. 
Aquo  non  pot  hom  esquivar, 
mais  ab  forsa  de  ben  gardar. 

L'escrig  qu'ie't  man,  di't  enaissi: 
Que  al  levar  cada  mati, 
quant  ti  seras  ben  esveilhatz 
ni  un  petit  estendilatz 


10 


IS 


69.  so's]  sol,  /.  lo*s  =  lo'us  Ebeling     103.  faiz 


St.  114. 


Gesundhe.itslehre. 


167 


ni  auras  vestit  ta  caraisa 

20  prima,  blanca,  bela  e  lisa, 
e  tu  fai  ton  cap  penchEenhar, 
un  pauc  escarpir  e  gratar, 
car  aquo  es  grans  sanitatz, 
que  las  grossas  fumositatz 

25  que  son  puiades  el  dormir, 
aquo  les  en  fai  departir. 
En  apres  salliras  del  lieg 
alegrament  e  per  delieg. 
Tas  mans  e  tos  ueills  lavaras, 

30  que  plus  clara  lugor  n'auras. 
La  boca  lava  eissamentz, 
que  plus  belas  n'auras  las  dens, 
en  estieu  ab  aigua  fregeta, 
et  en  ivern  sia  caudeta. 

35  Aquo  fai  calor  confortar 
e  rent  volontat  de  maniar. 
En  apres  arbilha  e  toca 
las  dens,  e  mena  per  la  boca 
un  pauc  de  rusca  d'oliver 

40  o  de  vern,  o  de  presseguier, 
de  salvia  o  de  gensana 
o  de  quäl  qu'especia  amarana; 
c'aquo  fai  las  dens  conservar 
e  fai  la  lengua  miels  parlar 

45  e  purga  de  fleumai  cervel 
ei  vezer  serva  clar  e  bei, 
ei  col  eis  brasses  eis  brazos 
rent  plus  grosses  e  plus  carnos. 
En  aprop  tot  alegramens 

soVestiras  tos  bels  vestimens, 
Escarlatas  e  cisclatos, 
Los  plus  rics  eis  plus  precios 
Que  ia  poyran  esser  trobat, 
E  sian  ben  de  ton  agrat. 

55  Aprop  per  lo  cor  confortar 
tu  mania  un  plein  culheirat 
de  lectuari  que  sera 
aitals  cant  al  temps  convenra: 
en  estyeu  de  sucre  rosat 

so  dyarrodon  reubarbizat ; 
en  ivern  tauleta  muscada 
o  de  fort  bona  cominada, 
de  pebre  o  de  gingibrat 
o  de  bon  diantos  muscat. 


Ab  lo  lectuari  d'estieu 
beu  un  glop  de  l'aigua  del  rieu; 
ab  aquel  d'ivern  menbre  ti 
que  bevas  un  pauc  de  bon  vi. 

En  aprop  ti  fai  aportar 
d'espetias  per  bon  flairar, 
e  sia  tals  l'odoramens 
con  al  temps  sera  covinens: 
en  estieu  o  vas  lo  pascor, 
cant  lo  temps  torna  en  dousor, 
de  rozas  o  de  violetas 
o  de  lis  o  d'autras  floretas; 
en  yvern  vas  lo  calendor, 
cant  l'aigua  gela  per  freydor, 
porta  musquet  o  aloes 
o  basme  o  notz  de  cipres 
o  autra  causa  ben  flairan 
que  sia  ad  aquo  semblan; 
c'aissi  coi  pans  es  noirimens 
del  cors  e  sos  aiudamens, 
aissi  es  condutz  e  fortors 
de  l'arma  li  bona  odors; 
bona  odors,  bels  vestimens 
dona  gaug  et  esbaudimens, 
ei  gaugz  fai  home  esforsar 
ei  sen  creisser  e  agusar 
ei  sanc  fai  correr  per  las  venas 
e  fai  resplandir  las  codenas. 
Apres  un  petit  anaras 
deforas,  e  cavalcaras 
per  carreiras  o  per  camis, 
per  bels  pratz  o  per  bels  iardis, 
e  auziras  cant  dels  auzels, 
per  tal  quem  sias  plus  irnels. 
En  apres  tu  t'en  tornaras 
en  ton  palais  e  discendras, 
e  seyras  ab  tos  cavaliers 
e  auziras  tos  messatgiers, 
que  novelhas  t'aportaran 
de  las  terras  don  ilh  veuran. 
Pueis  pariaras  ab  tos  amics, 
ab  los  plus  savis  eis  plus  rics 
el's  plus  fisels  que  tu  auras 
e  tals  que  t'aian  bon  solatz 
et  aian  lo  cors  avine-nt 
e  bela  cara  e  risent, 


?o 


?5 


60 


66 


«0 


I'J» 


10: 


110 


i63 


Wissenschaftliche  Dichtung. 


St.  115, 


e  ton  conseilh  ab  eis  tendras 
e  ton  regne  ordenaras. 
E  garda  c'hom  empaginatz, 
fastigos  ni  mal  enseynhatz 

1 1 5  ni  nulha  laia  creatura 

ni  homs  ab  mal'  esgardadura 
ni  negus  homs  que  dol  ti  fassa, 
non  auze  venir  en  ta  plassa : 
c'aissi  con  al  cors  es  afans 

i?ode  sostenir  los  faisses  grans, 
es  grans  afans  homs  mal  aibitz 
a  l'arma  e  als  esperitz. 
Pueis  segon  qu'er  acostumat 
c'auras  de  maniar  voluntat, 

125  tu  iras  far  un'  endemessa; 
e  cant  sera  la  taula  messa, 
don  t'aiga  als  mans  tos  escudiers, 
e  aport  i  lo  despensiers 
de  totz  los  conduitz  c'om  poira 

isotrobar  ni  acesmat  aura. 
E  mania  saborozament 
d'aquo  c'auras  mais  de  talent 
a  bei  pan  de  fröment  triat; 


car  sapias  en  Verität 
que  tota  via  t'er  plus  sa 
so  que  melhor  sabor  t'aura. 
Mais  aisso  garda  solament 
que,  si  trastuit  aquel  pulment 
eran  dur  e  l'us  era  mols, 
non  fos  mingha  lo  cuex  tant  fols 
quei  mol  ti  serves  a  derrier, 
c'ans  lo  ti  dones  a  premier; 
encontra,  si  la  maiers  partz 
(c'aissi  o  enseinha  la  artz) 
sera  mols  e  l'autre  tenens, 
aquo  dur  pren  primieiramens 
ab  vin  que  sia  clars  e  hos, 
ben  flayran  e  ben  saboros. 
Mais  al  maniar  cubertamens 
fai  un  pauc  de  retenimens, 
que  adoncs  t'en  sapchas  laissar, 
cant  tot  poirias  mais  maniar; 
car  ieu  sai  per  fina  raison 
que  trop  maniar  outra  saison 
fai  home  canut  e  ferran 
enant  temps  e  greu  e  pezant. 


135 


140 


14Ö 


15<* 


lSf 


115.    Lo  Breviari  d'amor. 

Hdss.  Bibl  nat  857  (A),  9219  (B),  858  (T>;   Wien  Hof bibl  2563  (F),  2582  (G) ; 
Aza'is,  le  Breznari  (TAmor  .   .   .  .,  Bteiers,  I p.   9 — 23,  v.   261 — '528. 


Aysi  comensa  la  materia  del  arbre  iVamor 
en  general. 

Sapchon  li  fizel  aymador 
que  «ii«  manieiras  son  d'amor: 
l'una   non    ac   comensa men 
ni   ia    non  aura    fenimen; 

uaiso  es  lo  Sant- Esperitz, 
quez  es  d'amor  fons  e  razitz; 
et  amon  se  d'nquel'amor 
le  paires  e'l  filhs  entre  lor, 
don  procezis  d'amdos  essemps, 

10 del  paire  e  del  filh,  senes  temps; 


doncx  es  amors  et  amaires 
cascus  d'els,  ei  filhs  ei  paires, 
car  ges  autra  causa  non  es 
la  us  que  l'autre  de  totz  tres ; 
e  quar  tota  proprietatz 
quez  es  en  Dieu,  es  deitafz, 
sia  amors  o  savieza 
o  drechura  o  grandeza, 
don  non  es  creada  l'amors, 
ans  es  be  verais  Creators 
de  totas  las  causas  que  son 
e  sus  el  cel  e  ius  el  mon. 
E  quar  auretz  propri  tractat 


15 


20 


133.  Lies  Ab  b.  ?     144.    Vor  143  stellen? 

1  bis  9  fehlt  B  2.  dos  G  3.  Launa  G  9.  prossezic  C  10.  e  fehlt  G  II,  amaire  A 
12.  erstes  el  fehlt  C\  e  p.  C;  paire  A  14.  lautra  B  15.  proprietär.  BC  16.  es]  en  C;  deitat  ß 
18.  O  fehlt  B     21.  fehlt  B 


bt.  II 


Breviari  d'amor. 


169 


en  l'albre  de  la  deitat, 

?6  tolham  non  esta  vegada 
e  tractem  d'amor  creada, 
la  oual  an  las  creaturas 
sentens,  segon  lurs  naturas, 
quar  be  say  que  d'aquel'  amor 

30  man  demandat  li  aimador, 
per  qu'ieu  die  tot  premieiramen 
a  la  demanda  responden 
dels  davan  digz  enamoratz, 
qu'amors  es  bona  voluntatz, 

asplazers,  affectios  de  be; 

e  dis  vos  i'autrier,  sieus  sove, 
don  nais,  en  aicela  canso 
qu'ieu  fih  per  declaratio 
responden  a  la  demanda: 

40  »Dregs  de  natura  comanda, 
don  amors  pren  naissemen  .  .  .   .c 
Sapchon  donex  tuh  li  entenden 
qu'esta  affectios  pura 
cert  nais  de  dreg  de  natura ; 

45  e  dir-vos-ay  la  manieira 
del  naissemen  vertadieira: 
Dieus,  qu'es  sez  tot  comensamen 
e  fetz  tot  quant  es  de  nien, 
de  premier  creet  Natura 

so  regen  tota  crealura. 
E  Natura  ac  »n»  effans 
meravilhos  e  autz  e  grans. 
Dregz  de  natura  fol  premiers 
e  Dregz  de  gens  fo  lo  derriers. 

ssQuex  dels  effans  ac  «n«  filhas 
mout  noblas  a  meravilhas, 
e  totas  foron  nomnadas 
d'un  nom   »amors«  apeladas. 
E  si  tot  si  son  us  li  nom, 

60  diverses  son  li  sobrenom. 


De  las  filhas  del  dreg  premier 

l'anada,  qu'es  del  dezirier 

comu  a  las  creaturas 

sentens,  segon  lurs  naturas, 

e  d'omes  especialmen  u& 

e  de  femnas  en  lor  ioven, 

lo  quäl  dezir  il  han  essems, 

quan  senton  venir  lo  dous  temps 

de  pascor,  lay  part  caresme, 

es  amors  de  mascle  ab  ferne;  70 

l'autra  amors  de  son  effan, 

que  totas  creaturas  an. 

De  las  filhas  de  Dreg  de  gens 

la  premieira,  qu'es  naissemens 

e  vers  fondamens  e  razitz  7& 

de  totz  bes,  segon  que  Dieus  ditz, 

e  creire  o  devem  sez  dubtar, 

ses  la  quäl  no*s  pot  hom  salvar, 

a  la  quäl  de  cor  m'aprueyme : 

l'amors  de  Dieu  e  de  prueyme;      e» 

l'autr'amors  de  bes  temporals, 

quez  es  occaisos  de  motz  mals, 

quant  es  dezaordenada, 

e  _de  bes,  quant  es  temprada. 

Totas  fan  lur  estatio 

las  amors  que  nomnadas  so, 

el  fetge  de  creatura, 

ayssi  o  ditz  l'escriptura. 

E  d'amors  prendo  naissensa 

tug  bon  aip,  qui  ben  o  pensa, 

de  ben  dir  e  de  bos  fags  far 

e  de  malvestat  esquivar. 

Triar  deu  quasqus  persona 

ad  amar  discreta  e  bona, 

que  no  sia  trop  iroza  96 

ni  a  las  gens  orgolhoza, 

quar  autramen  non  pot  durar 


85 


90 


30.  trobador  B  35.  Prazers  affectio  C  36.  dici  BF,  dichis  C,  dichi  G;  v.]  uos  ieu 
B,  uos  o  C;  l'a.]  be  A  37.  nay  C\  aquela  BC  38.  f.  fehlt  By  fi  CFG  39.  Respondet  G 
42.  lintendemen  G  52.  M.  etz  a.  F  53.  fo  le  p.  B  54.  es  le  d.  B,  fol  d.  C  55.  Que  G;  del 
C;  doas  F,  dos  G  56.  E  m.  n.  AF\  n.  e  m.  C  58.  damors  A  59.  son]  fon  CG]  le  AFG, 
les  B,  lo  C;  noms  ABCFG  60.  les  B\  sobrenoms  ABCFG  62.  Launada  BG,  Laaunada  C\ 
quez  es  AF,  es  C\  de  F\  derrier  ACF  63.  Cominals  er.  A  64.  Seguens  C  65.  Atz  homes  spesial- 
mens  C  66.  iouens  C  70.  Et  ABFG  73.  del  d.  B  77.  o  fehlt  BC;  creiro  d.  F,  creyreu  d.  G 
78.  nachträglich  (modern?)  in  gelassene  Lücke  eingetragen  A  79.  Ses  1.  q.  A  80  fehlt  B 
81.  Ez  amor  C,  Es  amors  G  84.  be  CG  85.  statio  C  86.  nombradas  ABFG  87.  de  la  c.  G 
88.  la  e.  C  89.  E  fehlt  C  90.  p.]  pren  B  91.  dig  AF;  92.  maluestatz  CG  93.  quaseuna  G 
94.  e]  o  O    96  fehlt  A     97.  Que  B 


170 


Wissenschaftliche  Dichtung. 


St.   115. 


amors  veraya,  ses  dubtar. 

Enquaras  la  deu  propdana 
toocauzir  enans  que  lunhdana, 

quar,  segon  que  ditz  Salamos, 

en  cui  fo  grans  descrecios : 

»Mais  me  val  vezis  ad  amic 

que  fraires  luenh,  qu'ieu  anc  no  vic.< 
105  Amors  fay  creisser  e  durar 

entre  gens  be  dir  e  be  far, 

quar  cascuna  creatura 

sentens,  segon  sa  natura, 

ama  de  cor  son  befachor 
no  e*l  servis  e'l  sec  e'lh  acor, 

don  vezem  quil  caval  e'lh  ca 

conoisson  be  qui  be  lor  fa. 

D'autra  part  amors  fay  lunhar 

e  partir  mal  dir  e  mal  far, 
*15quar,  qui  s'esforsa  de  mal  dir, 

semblans  es  que  mal  vol  auzir, 

et  homs  que  voluntiers  mal  fa 

sia  certz  que  mal  trobara. 

Aqiiest  tractatz   es  de   la  natura  e  de  las 
prop rietatz  de  Varbre  d*amor. 

E  quar  ve  en  conoissemen 
i2oquascus  homs  plus  tost  per  «i'O 

de  la  causa,  senes  mentir, 

per  vezer,  no  fay  per  auzir, 

ieu  tot  per  amor  d'aisso  vuelh 

a  totas  gens  mostrar  ad  uelh 
125 la  dicha  naissensa  d' amors; 

don  bastic  ab  fuelhas,  ab  flors 

mon  albre  mot  gent  compassat, 

el  quäl  trobaretz  figurat 

d'estas  amors  e  gent  esciih 
jaolo  ver  naissemen  davan  dih, 


e  la  genorologia, 

eis  bes  qu'amors  nos  evia, 

e  la  dicha  divisio, 

et  on  fai  sa  estatio, 

et  ab  cuy  amors  se  lassa  135 

e  per  que,  e  so  qu'amor  cassa 

Desotz  l'albre  venran  pauzar 

cilh  quez  an  bon  cor  en  amar, 

fazen  de  las  fuelhas  capel 

e  de  las  floretas  pinhel;  140 

e  si  porton  tot  iorn  ab  se 

lo  capel,  aissi  quo'is  cove, 

e'l  pinhel,  grans  presompcios 

sera  quez  il  son  amoros. 

Pero  sapchon  tuh,  per  lo  ver,  m§ 

que  del  frug  no  pot  hom  aver 

per  neguna  subtilitat, 

ni  penre  per  s'auctoritat, 

ni  son  gaug  nulha  persona 

mas  cels  a  cui  Dieus  en  dona.  150 

L'albres  es  mot  meravilhos: 

tot  Tan  es  floritz  e  folhos, 

aissi  ben  d'ivern  cum  d'estieu; 

en  terra  no's  ferma  ni  vieu ; 

empeutatz  es  mot  sotilmen,  i~>5 

qui  ben  o  esgarda  e  o  enten, 

e  mot  geta  diverses  frugz; 

quar  gieta'ls  per  mot  grans  vertutz 

lh'una  branca  espiritals, 

las  autras  brancas  temporals.  100 

Encara'us  dirai  per  «i-c- 

d'est  albre  mais  d'encantamen : 

si  tuh  li  home  qu'el  mon  so, 

prenian  de  las  flors  a  bando 

e  de  las  fuelhas  tot  lur  ple,  105 

nos  ne  mermaria  de  re, 

ans  remanria  mielhs  floritz 


100.  lumpdana  C  104.  fraire  C\  que  ieu  B\  anc  fehlt  BC\  ui  AB,  uenc  C  105.  Amor 
CFG  108.  Ses  ten  C,  Senten  G  109.  Amar  C\  ton  B  110.  sec]  ciec  C  m.  uezes  A\  que 
caualh  si  qua  C  112.  Conoyhs  hom  C\  erstes  bej  Ieu  AF\  q.]  si  C  113.  amor  ABC  114.  E 
fehlt  B  Überschrift:  e  de  1.  p.  fehlt  F  120.  totz  G  123.  t.  p.]  p.  t.  C  126.  f.  &  ab  f.  CG 
128.  Lo  G\  f.]  figuras  B,  compassat  C  130.  v.]  dreyt  u.  C\  denan  C  136.  pe  C\  e  so]  so  ACF, 
aysso  B,  esso  G\  que  amors  c.  C  137.  Deios  C\  lalbres  G;  uendran  F  138.  Cels  BCt  Celh  G 
144.  el  0,  elh  G  145.  Pro  C\  pelo  C  147.  deguna  B  149.  Ningans  per  neguna  p.  i>\  Ni 
engals  a  neguna  p.  C,  Ni  sengan  n.  p.  F,  Ni  son  gaug  neguna  p.  G  150.  qui  C  153.  c] 
quant  G  156.  streiche  eines  der  beiden  o:  ben  esg.  AF,  be  y  iaguacha  C,  ben  o  garda  G\  ei  e. 
AFt  eu  e.  G  158.  gietas  B\  Ca  dietals  C  159.  Lunha  AB,  La  una  C,  Luna  G  161.  Encaras 
d.   BFy  Encaras  uos  d.  C     164.  Eine  Silbe  zu  viel     166.  mcrmerian   G     167.  remandra  B 


St.   115. 


Brcviari  cTamor. 


171 


e  de  las  fuelhas  mielhs  garnitz ; 
per  qu'ieu  als  verays  aimadors 
no  fas  presen  d'est  albre  d'amors, 
car  en  eis  amors,  ses  dubtar, 
non  pot  preterir  ni  mermar. 

Vespositios  de  las  dichas  proprietatz  del 
arbre  d*a?/wr. 

Per  so  ay  dig  als  aimadors 

qtie's  pauzon  sotz  l'albre  d'amors, 
nsquar  del  albre  nom  pot  uzar 

lunhs  homs,  si  non  a  cor  d'amar. 

Et  ay  dig  per  esta  raso 

que  cilh  quez  enamorat  so 

fasson  de  las  fuelhas  capel 
isoe  de  las  floretas  pinhel, 

quar  en  obras  o  en  talen 

devon  cilh  qu'amon  lealmen, 

las  vertutz  de  las  fiors  complir 

e  de  las  fuelhas,  sens  grepir. 
•  85  E  per  so  die  als  aimadors 

que  fasson  pinhel  de  las  flors, 

quar  eis  mas  deu  pinhel  portar, 

e  mas  es  donad'  az  obrar, 

et  en  las  flors  escrichas  so 
isolas  vertutz  d'operatio, 

quar  aimans  deu  sa  ma  tener 

prest'   a  be  far,  matin  e  ser. 

Mas  las  vertutz  e"ls  aips  per  quals 

totz  homs  se  garda  de  far  mals, 
195  e  porta  bona  voluntat, 

ses  cossentir  en  malvestat, 

e  son  de  contemplatio 

pro  mais  que  d'operatio, 

son  en  las  fuelhas  pauzadas 
2co  et  a  far  capel  donadas, 


quar  en  testa  porton  capel, 

e  dins  la  testa  el  servel 

porta  quex  homs  sa  voluntat, 

sia  bona  o  de  malvestat. 

Aquest  capel  porton  ab  se  20s 

en  la  testa,  aissi  co*s  cove, 

cilh  que  son  cert  e  conoissen, 

humil,  essenhat  e  suffren, 

e  son  de  bona  voluntat 

ses  cossentir  en  lunh  barat.  210 

E  per  aisso  pauzadas  so 

las  vertutz  d'operatio 

en  las  flors,  quar  be  sabetz  tug 

que  las  flors  redo  mais  de  frug, 

no  fan  las  fuelhas;  atretal  215 

devetz  tug  saber  que  mais  val 

a  frug,  segon  l'escriptura, 

si  tot  nos  es  tan  segura, 

vida  ab  operatio, 

no  fay  ab  contemplatio.  220 

De  i'albre'us  ay  dig  issamen 

que  negus  homs  del  frug  non  pren, 

ni  pot  neguna  persona, 

mais  cels  a  cuy  Dieus  en  dona, 

quar  cilh  frug  qu'en  l'albre  estan,  225 

vida  perdurableza  fan; 

d'aquest  frug  negus  homs  non  pren 

mas  sol  cilh  a  cuy  Dieus  Testen. 

De  l'albre  vos  ay  dig  per  tan 

qu'es  floritz  e  folhos  tot  Tan,  230 

quar  las  flors  e  las  fuelhas  so 

vertutz,  de  las  quals  trobon  pro 

et  en  yvern  et  en  estat 

cilh  que  son  be  enamorat. 

E  de  l'albre  vos  ay  dig  ieu  235 

qu'en  terra  no's  ferma  ni  vieu, 

qu'amors  nais  e  vieu  e  dura 


Von  168  ab  fehlt  B  169.  v.]  fizels  0  170.  del  0  171.  a.]  a  a.  C  172.  pr.]  pro  tener  C, 
pretezir  G  174.  ios  C\  damor  C  176.  Nulhs  F  178.  cels  C,  celhs  G  (so  stets  CG)  184.  guar- 
pir  C  186.  pinhels  C  187.  el  CC;  ma  G;  ramel  C,  pinhels  G\  lies  Quar  la  mas  d.  p.  p. 
oder  Qu  eis  m.  deu  hom  p.  p.  ?  188.  Es  m.  G\  donat  G\  obar  C  1S9.  scrichas  C  190.  uertat  C 
192.  Presta  en  be  f.  Ct  Prestar  b.  f.  G;  maddin  A  193.  la  u.  G\  et  a.  A  200.  capels  C 
201.  portan  om  c.  C  203.  tot  hom  G  206.  Sus  CG;  co's  fehlt  AF  208.  e  fehlt  G  210.  nulh 
Ft  lunhs  G  212.  do  o.  C  215.  la  C  218.  non  es  G  221.  lalbre  uos  C  225.  sols  frustz  G; 
que  sus  la.  CG  226.  perdurabla  es  ces  f.  C,  perdurabla  ne  f.  G  227.  Daquestz  frustz  G  228.  lo 
ten  C  230.  Que  fl.  C;  Ques  fl.  e  f.  es  t.  C  231.  fuelha  C  232.  trobam  C  233.  etat  C 
234.  E  cel  q.  C     236.  no  f.  AF    237.  En  a.  AF\  erstes  e  fehlt  AF 


172 


Wissenschaftliche  Dichtung. 


St.    115, 


el  fetge  de  creatura 
sensitiva  tan  solamen, 

240  et  aqui  pren  son  noirimen. 

Per  so'us  ay  dig  qu'es  empeutatz 
est  albres  quar  daus    laun  latz 
geta,  cert,  aycela  branca 
on  1'amors  de  Dieu  s'estanca, 

?45  flors,  fuelhas,  frugz  espiritals, 
Jas  autras  brnncas  temporals. 
E  per  so'us  ay  dig  issamen 
d'aquest  albre  l'encantamen 
qu'om  mais  i  a  de  culhidors, 

250  mais  y  creysson  fuelhas  e  flors, 
quar  on  mais  son  de  bonas  gens 
ab  bos  ayps,  ab  bels  noirimens, 
adoncx  pot  quascus,  ses  mentir, 


mais  vertutz  e  bos  ayps  culhir, 
prenden  issemple  dels  melhors 
e  d'els  culhen  fuelhas  e  flors. 
E  quar  totas  las  partz  d'amor 
processisson  del  creator, 
que  fetz  e  creet  de  non-re 
tot  quant  es  en  est  mon  de  be, 
e  quar  en  Dieu  deu  quex  amar 
tot  quant  quez  ama,  sez  dubtar, 
adordenan  son  desirier 
a  Dieu  e  tot  son  cossirier, 
per  so  son  aissi  pauzadas 
tenen  las  testas  levadas 
totas  las  'iiii«  partz  d'amor 
regardan  vers  lur  creator. 


2  CO 


265 


V entendemens  del  arbre  d'amor  abreuiatz  e  senes  rims. 

Aquest  albres ,   lo   quäl  vezetz    aissi  depenh,  es  nomnatz  albres  d'amor,  e  fo 

270  fag  per  mostrar  la  natura  d'amor ;  en  lo  quäl  albre  trobaretz  figurada  la  naissensa 
d'amor  e  las  •im«  partz  d'amor,  eis  bes  que  naysson  de  quascuna  de  las  partz 
d'amor,  et  en  quäl  manieyra  se  deu  hom  captener  en  quascuna  de  las  partidas 
d'amor,  qui  vol  aver  lo  frug,  e  sso  quez  es  contrari  e  que  romp  quascuna  de  las 
partz,  et  en  cuy  deu  hom  s'amor  pauzar :  en  las  dotze  razitz  d'amor ,   et  en  quäl 

275  luoc  amors  se  noiris  et  estay.  La  naissensa  d'amor  es  figurada  en  aquest  albre 
en  esta  manieira :  en  lo  sobeira  selcle  de  l'albre  es  escrigz  e  figuratz  Dieus ,  de 
cuy  nays  tot  quant  es  de  be  et  es  estat  e  sera.  En  l'autre  celcle,  que  dissen  del 
premier,  es  natura,  la  quäl  Dieus  establi  a  regimen  de  totas  creaturas.  De  la 
quäl    natura  naisson    e    dissendo  »n«  manieiras    de    dregz.      La    us    es    dregz    de 

280  natura,  lo  quals  es  en  lo  celcle  que  dissen  de  natura  davas  la  part  senestra  de 
l'arbre ,  l'autres  es  dregz  de  gens ,  lo  quals  es  en  l'autre  celcle  que  dissen  de 
natura  davas  la  part  dextra  de  l'arbre.  De  quascun  d'aquests  dregz  naisson  «u- 
manieiras  d'amor ;  quar  devetz  saber  que  dregs  de  natura  es  adordenamens  comus, 
quez  es  donatz  per  natura  a  totas  cauzas  animans   e  sentens,    so    es   a   saber   az 

285omes,  a  bestias ,  ad  auzelz,  a  peyssos.  D'aquest  dreg  naisson  »n«  manieiras 
d'amor:  l'una  es  de  mascle  e  de  ferne,  la  quals  es  el  celcle  quez  es  plus  propdas, 
l'autra  es  amor  de  son  effan,  la  quals  es  en  l'autre  selcle.  Aquestas  -n«  maniei- 
ras d'amors   son  comunals    a  totas  mondanas   creaturas  sentens ;    quar   ayssi  cum 


238.  de  la  c.  G  239.  Sentiua  0  241.  so  uos  C  242.  la  fehlt  C  243.  Si  esta  C  249.  Quo 
m.  CG ,  Que  on  m.  F  2.$i.  n.]  captenemens  0  256.  culhens  CFG  257.  damors  Ü  260.  es 
hinter  mon  C;  el  m.  G  262.  E  tot  quant  a.  C  266  fehlt  C  267.  damors  O  Überschrift :  ar.] 
breuiari  F\  e  fehlt  C\  rima  F%  rimas  G  270.  albre  fehlt  AF  271.  e  bis  272  d'amor  fehlt  AF 
272.  partz  CG  273.  contra  C;  qui  C  274.  p.  damor  CG  277.  de  be  fehlt  C\  de  p.  C 
278.  natural  C;  a  r.]  e  que  argument  donec  C  279.  Lus  CG  282.  Daquest  dreg  AF  285.  pey- 
ches  C\  Daquel  F  286.  L'una  es  fehlt  AF\  es  amors  de  m.  G\  quel  es  C,  que  y  es  G  287 
lautres  AC,  lautre  F\     dos  G     288.  comunas   G 


St.    115.  Breviari  d'amor.  173 

las  gens  an  talen  d'aiustar  entre  se  et  amon  lurs  effans,  ayssi  meteys  las  besüas 
eih  aucel  ei  peysso.     Dreg  de  gens  es  adordenamens  quez  es  donatz  per  natura  290 
solamen  a  las  gens,  non  a  bestias  ni  a  'ucels  ni  a  peyssos;  del  quäl  dreg  naisson 
autras  -n»  manieiras  d'amor:    la    una    es    amors  de  Dieu  e  de  prueyme,  la  quals 
es  el  selcle  quez  es  pus  propdas,  l'autra  es  amors  de  bes  temporals,  la  quals  es 
en  l'autre  cercle.     Aquestas  doas  manieiras  d'amor  pertanho  solament  a  las  gens, 
quar  las  bestias  niih  auzel  niih  peysso  non  amon  Dieu,  quar  non  an  conoissensa  295 
de  luy,  ni  amon  riquezas  temporals,  aiustan  ayssi  quo  fan  las  gens.     E  quar  tota 
manieyra   d'amor    deu   hom    dressar   e    adordenar   a  Dieu,   per  so  totas  las  partz 
d'amor   tenon  las   testas  levadas    vas   lo   selcle   de  Dieu.     Li  be  que  naisson  de 
cascuna   de   las  •im-  partz    d'amor   son    figurat    en   lo    pom    de  l'albre  plantat  el 
selcle    de  cascuna   de   las    partz    d'amor.     Lo   bes    ei  frug  d'amor  de  Dieu  e  de  soo 
prueyme  es  vida  perdurabla ;  lo  frug  d'amor  de  bes  temporals  es  plazers ;  lo  frug 
d'amor   de   mascle   e   de   ferne  es  fiihs  e  filhas,    lo  frug  d'amor  de  son  effant  es 
gaugz.     En  quäl  manieira  se  deu  hom  captener  en  quascuna  de  las  partz  d'amor, 
qui   vol  aver   lo    frug,   aysso    es   figurat   en    los  enamoratz  que  cuelhon  fuelhas  e 
flors  de  quascun  latz  del  albre  e  an  fag  de  las  fuelhas  capel  e  de  las  flors  pinhel ;  305 
quar  de  quäl  que  part  d'amor  hom  vol  aver  lo  frug,  cove  culhir  premieiramen  las  flors 
e  las  fuelhas  de  l'albre  que  nais  d'aquela  pait  d'amor,  prenden  ab  se  las  vertutz 
eis  bes  que  son  escrigz  dins  las  flors    e  dins  las  fuelhas.     Donc  qui  vol  aver  lo 
frug  d'amor  de  Dieu  e  de  prueyme,    cove   que    prenda   las   vertutz   de  l'albre  de 
vida  que  nais  d'aquel'  amor,  so  es  a  saber  las  -in«  vertutz  theologicals,  que  son  :  310 
fes,    caritatz,    esperansa,    e   las  »ini«  cardenals,    que   so:    temperansa,    prudencia, 
drechura,  forsa,  eis  «vii«  dos  de  Sant  Esperit,  que  so:  saviesa,  entendemen,  cos- 
seilh,  vigor,  sciencia,  pietat,  temor.    E  qui  vol  aver  lo  frug  d'amor  de  bes  temporals, 
cove  quez  aia  las  vertutz  de  l'albre  que  nays  d'aquela  part  d'amor,  so  es  a  saber 
cura  e  providencia.     E  qui  vol  aver  lo  frug  d'amor  de  mascle  e  de  ferne,  so  es  ßis 
a  dir  d'amor  de  donas,  cove  que  cuelha  ab  se  las  vertutz  eis  bos  aips  de  l'albre 
de  saber  ben  e  mal,  que  nais  d'aquela  part  d'amor,    e  trobar-n'i-a  «ziiii*  so  es  a 
saber:    largueza,  ardimen,  cortezia,    humilitat,    dompney,    alegranza,    retenemen, 
essenhamen,  proeza,  matiemoni,  pasciencia,  conoissensa,  sen  e  saber,  bon  coratge. 
Quar  qurs  vol  gauzir  d'amor  de  donas,    cove   quez   aia   los  ditz  bos  aips  ab  sev 320 
segon  quez  an  dig  li  trobador  en  lurs  cantars    et   en    lurs  coblas ,    per   las    quals 
coblas  tot  aysso  es  proat  e  examinat  en  est  libre.     E  qui  vol  aver  lo  frug  d'amor 
de  son  efTan,  cove  quez  aia  las  vertutz  de  l'albre  que  nais  d'aquela  part  d'amor, 
so  es :  castier  e  doctrina,  quar  filhs  savis  es  gaugz  e  gloria  de  paire,  si  cum  ditz 
Salamos.     So  quez  es  contrari  e  que   romp   quascuna   de   las  «mi»  partz   d'amor,  «25 
so  es  figurat   en   cels   que   fiero   ab    los  ferramens  sus  los  albres  que  naysson  de 
quascuna  de  las  partz  d'amor ;    don ,    quar    erguelhs  sobeiranament  es  contraris  e 

293  quez  bis  294  cercle  fehlt  AF  293.  quel  es  C,  queus  G;  de  bes  fehlt  0  294. 
doas  fehlt  AF,  dos  G\  lies  mit  A:  pertenoP  295.  zweites  non  fehlt  F  297.  e]  en  O  299.  en 
s.  0  300.  Li  AFG,  Les  C\  eis  fr.  ACG  301.  zzveites  es]  e  0  302.  es]  e  A\  lo]  e  C\  d'a.  fehlt  C 
304.  figura  G  305.  la  fuelha  0  306.  hom  fehlt  AFG\  uola  a.  0\  c.  aculhir  0  307  de  l'a.  bis 
308  fuelhas  fehlt  AF  308.  que  y  s.  C  309.  las]  la  C  311.  cardelals  G  314.  a  saber  fehlt 
CG  315.  prudencia  AF  316.  que  fehlt  C  317.  t.-ma  (?)  ACG  318.  d.]  don  ue  G  320.  qui  u. 
FG  322.  aquest  G  324.  castiar  e  doctrinar  AF\  saus  C  326.  so  fehlt  CG;  en]  el  G\  fer- 
mamens  C    327.  donc  G 


174  Wissenschaftliche  Dichtung,  St.   115. 

romp  l'amor  de  Dieu  e  de  prueyme,    e  per  so  es  depenhs  l'erguelhs,    que   romp 
l'albre  de  vida,   que   nais   d'amor   de  Dieu   e   de  prueyme,  e  romp  lo  ab  lo  fer- 

83oramen  on  son  escrig  li  »tu»  peccat  principal,  li  quäl  son  contrari  a  l'amor  de 
Dieu  e  de  prueyme  e  la  rompo.  E  quar  cossiriers  de  la  mort  es  contraris  a 
l'amor  de  bes  temporals  e  la  romp,  quar  qui  cossira  de  sa  mort  leugieyramen 
mespreza  la  riqueza  del  mon,  per  so  lo  cossiriers  de  la  mort  es  depenhs, 
que    fer   e   romp   ab   l'espaza  de   mesprezamen   l'albre   que   nays   d'amor   de  bes 

835 temporals.  E  quar  maldizen  son  contrari  ad  amor  de  mascle  e  de  ferne,  so 
es  a  dir  ad  amor  de  donas,  segon  quez  an  dig  li  trobador  en  lur  dechatz, 
per  los  quals  dechatz  le  tractatz  d'aquesta  amor  es  examinatz  en  est  libre, 
per  so  es  depenhs  le  maldizens,  que  romp  l'albre  que  nais  d'aquest'  amor  ab 
lo   ferramen;    en   lo    quäl   ferrament    son    escrichas   las  cauzas  que  son  contrarias 

840  az  aquest'  amor.     E   quar   folhs    non    ama   be   son   effant ,    quar   per   sa  folia  es 
negligens  en  luy  castiar  ed  endoctrinar ,  la  quäl  negligencia  es  mout  contraria  ad 
amor  de  son  effan,  per  so  es  depenhs  lo  fols  que  romp  l'albre,  quan  nais  d'amor" 
de  son  effan ,   ab   l'espaza   de   negligencia.     Et   en   cuy  deu  hom   s'amor  pauzar, 
aysso  es  figurat  en  los  aymadors,  en  los  quals  l'albres  d'amor  fa  sa  razitz;    quar 

345  en  lo  selcle  que  porton  entorn  la  testa,  son  escrichas  las  proprietatz  las  quals 
deu  aver  la  persona  en  cuy  hom  pauza  s'amor,  autramen  non  dura.  Las  «xii- 
razitz  d'amor,  so  son  causas  que  son  escrichas  en  los  »xn»  cercles  del  pe  de 
l'albre,  las  cals  cauzas,  qui  las  fay  a  la  persona  en  cuy  vol  s'amor  pauzar,  mot 
fan  l'amor  enrazigar  e  fermar    entre    lor.     Et   quar   amors   se   noiris   et   estay   el 

85ofetge  de  creatura,  aquo  es  figurat  en  l'albre  d'amor,  que  ferma  sa  razitz  en  los 
aymadors  endreg  lo  fetge.  La  gran  dona  qu'esta  sus  l'albre ,  so  es  amors  gene- 
rals,  que  conte  las  »im»  partz  d'amor  en  se:  l'amor  de  Dieu  e  de  prueyme,  quar 
es  la  plus  digna  partz  d'amor ,  porta  escricha  sus  ella  corona ,  e  quar  qui  a  la 
dicha  amor,  a  lo  Sant-Esperit  ab  se,    per   so  es  depenhs  lo  Saint-Esperitz ,    quel 

ssödissen  sus  la  testa;  l'amor  de  son  effan,  quar  es  la  plus  corals  amors  que  sia, 
porta  escricha  endreg  lo  cor;  amor  de  mascle  e  de  ferne,  quar  hom  la  deu 
menar  preza  e  reglada  si  que  no'n  vuelha  uzar  non-degudamen,  per  so  la  porta 
escricha  en  la  un  pe;  amor  de  bes  temporals  porta  escricha  e  l'autre  pe  per 
aquel  meteys  entendemen,  quar  hom  la  deu  reglar,    qu'om   no  vuelha  aver  non- 

360  degudamen. 

Matfre  Ermcngau. 

329.  Erstes  lo  fehlt  AF  330.  vn  fehlt  F  331.  las  r.  CF  333.  menespreza  G\  daquest 
m.  0\  lescossiriers  A\  despenhs  G  334.  del  m.  C;  menesprezamen  G  335.  amor  de  dieu  m.  e 
f.  0  337.  ex.  el  1.  O  338.  am.  e  ab  lo  f.  AF  339.  en  lo  q.  {.fehlt  AF  340.  az]  en  G;  aq.] 
est  AF;  f.]  f.  hom  0  342.  q.  n.]  que  mays  G  343.  Et  fehlt  CG  344.  fegura  C\  V  fehlt  G 
345.  la  p.'C  347.  que  bis  348  cauzas  fehlt  AF  347.  lies  son  las  causas?  349.  ferma  CG\ 
1.]  1.  estar  C  (Die  zwölf  Wurzeln  des  Liebesbaumes  sind  der  bildlichen  Darstellung  bei  Aza'is  zufolge 
[nach  der  katal.  Hds.  B;  ABC  G  fehlen ,  F  ist  unbrauchbar]:  Esser  d'una  volentat,  Dir  sos 
secrets,  Comunicar  les  coses,  Castichs  secrets,  Publicar  laor,  No  pregar  molts  veus,  Acorrer  en 
tribulacions ,  Retre  se  cominal,  No  descobrir  son  fect,  Mal  cubrir  e  celar,  Obeyr  leugerament, 
Voler  profit  d'altrej  349.  s.  n.]  senhorieis  C\  en  f.  O  352.  1'  fehlt  0  353.  Erstes  la  fehlt  G  355. 
quar  fehlt  G    356.  porta  la  e.  0    358.  en  la  un]  el  A;  be  C;  per  fehlt  C. 


St.    ii6.  Predigt.  175 


116.   Predigten. 

Chabaneau ,   Reime   des  langues  romanes  XVIII,    1880,/.   130,   134;   F.  Armiiage, 
Sermons  du  XII  sücle  en  vieux  proven§al,  Heilbronn  t   1884,  P-  39»  49  (Msc.  Bibl. 

nat.  tat.  3548^. 

Ihesus  incipiens  a  Moise   et  omnibus  prophetis   interpretabatur   Ulis    in  omnibus 
seripturis  que  de  ipso  erant. 

E  moltas   guisas   et   e   moltas   maneiras   aparec  N.  S.  Deus   Ihesus  Crist  als 
seus  diciples  apres  la  sua  resurreso;    que   so  nos  retra   e   l'avangeli  d'oi,   lo    dia 
Nostre  S.  fo  resucitaz ,  aisi  co  fo  el  dia  d'er ,   que  issiro   li  doi  disciple  de  Iheru-  6 
salem,  e  l'us  fo  Sancz  Lucas  evangelista  e  l'autre  fo  Sancz  Cleo[p]has,    et  anavo 
s'en  [ad  u]  castel  que  avia  nom  Ematis,  et  ana[vo]   fort   parlan   d'aquo  que  avio 
vist  et  auzit  en  Iherusalem  en  aicelfz]  dias.    E  mentre  anavo  aisi  parlan,  lo  venc 
N.  S.  et  aparec  a  lor,  et  aquo  fez  e  sse[m]blanza  de  peligri,  e  demandet  lor  a  toz : 
»Digaz  me,  feiss  el,   de  que  anaz  parlan,  que  toz  vos  vei  anar  iraz.«  —   »E  tu  10 
doncas,  feiros  il,  non  o  sabes?    que  mais  ome  non  a  en  aquesta   terra   que   non 
o  sapia.«  —  »De  que?«  diss  el.  —   »A,  Deu!  de  Ihesu  [de]  Nazare[t]h,  feiros  il, 
que  fo  bar  e  propheta  e  poderos  en  paraulas  et  en  obras,  cossi  Tau  tradit  nostras 
podestat  e  cossi  Tau  mort.     E   nos,   dissero   il,   cuidavam   qu'el   redemes   tot  lo 
pöble  d'Israel ;  et  a  oi  tres  dias  que  aiso  [fo]  fait.     E  sobre  tot  aiso ,    dissero  il,  15 
s'eslevero   nostras   femenas   oi   mati  et   anero   s'en   al   monument.      Zo   fo    Maria 
Magdalena  e  Maria   la  maire   San  Iacme  e   Maria  Salome.     Et  espaventefro]  nos 
molt  fort,  que  sso  dissero  que  angel  avio  vist  e  que  lor  dis  que  Ihesus  Crist  era 
resuscitaz.     E  quant  o  auziro,  anero  s'en  lai  de  nostres  companos  e  trobero  o  be 
aisi  cum  las  femenas  o  avio   dit;    mas  del   seu   cors  non  trobero  ies.«     E  quant  20 
N.  S.  auzi  aizo,   respondet  lor  e  dis:    »Oi  fol,    dis  el,   e  dur  cor  que  avet  molt 
a    creire!     non    convenia    be    donquas,     Crist    aisi    moris    et   aisi    resucites?*      E 
mostret  lor  be  per  totas  las  escripturas  e  despos  lor  la  leg  e  las  prophetas  e  tot 
aicelo  que  de  lui  era  escrit.     E  d'aizo  que  N.  S.  lor  dizia  e  lor  parlava,  lor  cors 
lor  en  ardia ;  et  aquo  fazia  de  gaug  e  d'amor,  tan  bo  lor  sabia.     Ära  en  aizo  il  25 
foro  vengut  al  castel  un  il  anavo.     E  N.  S.,  quant  o  vi  que  pres  ero  del  castel, 
el  fez  apparer  que's  departis  de   lor  e  que  volg[u]es   longez   anar.     Et  il,    quant 
o  viro,  covidero  lo  molt  fort  de  remaner,  quant  il  dissero:   »Alane  nobiscum,  Do- 
mine, quoniam  advesperascit  et  inclinaia  est  j am  dies.«     E  quant  si    foro  assis  a  la 
taula,    e  Nostre  S.  pres  lo   pa   que    portavo   e  benedis  lo.     E  quan  l'ac  benedit,  30 
el  lo  partic  a  la  taula  e  donet  lo  lor,  et  a'izo  il  conogro  be  que  el  era  Deus;    e 
quant  lo  cugero  aver  ab  lor  a  la  taula,  el  lor  evanoi  de  davant  lor  olz;  e  quant 
lo  cuiero  veder,  il  no  viro  ies.    Et  adonquas  il  saubro  be  que  el  era  Deus,  e  legron 
[se]  molt  per  fol  e  tornero  s'en  en  Iherusalem.    E  quant  tornat  i  foro,  il  trobero  los 
altres  diciples  e  dissero  lor  que  N.  S.  avio  vist  et  era  resucitafz]  e  que  il  l'avio  vist  as 
e  avion  ab  el  parlat.   »E  nos  verament,  dissero  li  doi  disciple,  lo  vim  e  que  nos  aparec 
e  la  via  e  dis  nos  e  nos  demostret  dels  seus  essemples,  e  de  las  suas  escripturas.    E 
nos  conog[u]em  lo  be,  quant  nos  frais  lo  pa  e  lo  nos  benedis  a  la  taula.«     Era, 
seinor,  veiaz  de  caritat  quant  gran[z]  merces  e  quan  gran[z]  vertuz  es,    que  anc 
li  doi  diciple  N.  S.,  per  predicacio  ni   pe[rj  re  que  lor  disses,  no*l  pogro  conoiser,  40 


176  Rchgiöse  Prosa.  St.   116. 

entro  que"l  covidero  e  que'l  forsero  de  remaner  e  caritat;  et  adonc  il  conogro, 
quan  lor  benedis  lo  pa  e  lo  lor  frais  a  la  taula.  E  sapialz  be  per  vertat,  que  maier 
vertutz  non  es  ni  esser  no  pod  de  caritat  ni  d'almorna;  que  be  sapiatz,  si  vos 
non  trobatz  a  cui  la  donetz,  vos  en  deuriatz  forzar  los  paupres  que  la  preseso,  que 

457,0  diz  en  u  loc  Nostre  S.:  »Date  e/emosinam  d.  d.  et  ecce  omnia  munda  suntvobis.z 
Zo  diz:  »Daz  almornas  per  tot  vostres  peccatz  e  sserau  vos  perdonat.«  Et  en 
autre  loc  dicit  quia  *sicut  aqua  extinguit  ignem ,  ita  helemosina  extinguit  peccatum ; 
car  aisi  cum  Taiga  auci  lo  foc,  d'aital  guisa  l'almoina  e  la  caritat  e  .la  vigilia  cl 
bes-faiz  auci  e  nega'l  pecat.«    Et  era  vos,  seinor,  si  devet  levar  em  pes,  e  clamem 

öotuit  merce  a  Nostre  S.  Ihesu  Christ,    que   el,    aisi   con    el  deinet  remaner  ab  los 

disciples    et  arbergar e  per  que   nos   lo  poscam  conoiser    et  arbergar  ab 

bonas  obras,  e  qu'el  nos  don  a  far,  per  la  sua  misericordia,  e  nos  coila  e  la  sua 
gloria  et  el  seu  paradis  ab  lo[s]  seus  angels.      Quod  ipse. 


Egressus  [est]  Dominus  Ihesus  trans  torrentem   Cedron ,    übt  erat  ortus   in  quo 

tzintroivit  ipse  et  discipuli  ejus. 

Audivimus  fratres>  Nostre  Seiner  cenet  ab  sos  discipols  e  lavet  lor  los  pes, 
e  puis,  quant  levet  da  la  sena,  ci  cum  ditz  Sanhz  Ioanns  evangelista,  passet  un 
riu  que  om  apela  Cedron  e  venc  en  «i-  ort  on  solia  tota  ora  orar  ab  sos  discipols. 
ludas  emblet   se   dels    dicipols    e    veng   als  Iuzeu[s],    a  cui   l'avia  vendut  «xxx^  d. 

so  d'argent,  et  anet  ab  eis  ab  lanternas  et  ab  fallas,  e  vengro  de  nuh,  com  om  fa  a 
lairo.  E  Iuzas  ac  lor  dih  que  anesso  penre  aquel  cui  li  verio  baizar ;  e  qo  venc 
ludas  a  Nostre  Seinor ,  demandet  li  don  venia ,  et  el  saludet  lo  e  anet  lo  baizar, 
e  ab  aiso  li  Iuseu  anero'l  penre,  e  toh  li  disipol  fugiro  mas  cant  solament  Sainhz 
P.  e  Sainhz  lo.  evangelista,  quei  seguero  e  la  maiso  de  Caifas,  un  fo  iutgatz.    E 

asCaifas  menet  lo  a  Pilat.  E  Pilatz  desliurera  lo  volunteirs,  e  diss  qu'en  eviesso 
Nostre  Seinor,  et  el  evieron  Barraban,  que  era  laire,  e  feiro  Nostre  Seinor  levar 
en  crotz,  e  feirol  portar  Corona  d'espinaz  e  batero  lo  e  escopiro  li  e  mesero  lo 
antre  dos  lairos.  E  l'us  d'aquelz  lairos  pot  far  gran  paor,  que  fo  perduz,  e  l'altre 
dona  gran  esperanza,    que   fo   salvs.     La  pena  fo  semblant  de[ls]  lairos,    mais    lo 

Togazardos  fo  desemblant:  l'us  anet  em  paradis,   l'altre  en  efern.    Poi[s]  que  Nostre 

Seinor  agro  levat  en  crotz,  us  d'aquels  cavaler[s]  pren  sa  lansa  e  anet  lo  ferir  el 

laz  senestre,  e  de  la  plaga  issi  sancs  et  aiga  per  la  nostra  redempcio.     Adonc  fo 

ademplida  la  profecia  de  David  que  dis :    »Similis  /actus  sunt  pellicano  solitudinis, 

/actus  sum  sicut  nitkorax  in  domiciiio.«     Zo   ditz    Nostre    Seiner   con    el    era  sem- 

7öblant  del  pellica.  Pellica?ius  es  us  auzels  que  para  so  niu  de  totas  bonas  erbas 
que  troba,  e*l  ?üticorax  es  auseis  altre  que  para  so  niu  de  totas  las  peiors  erbas 
que  pot  trobar  e  fa  so  niu  sotz  l'altre;  e  cum  so  espe.[i]h  li  ausel  del  pellica,  va 
queren  conduh  que  lor  do,  e  cant  torna,  troba  morz  sos  auzel[z]  de  la  pudor  del 
altre  niu,    e  plora  se  e  leva    la    ala  senestra  e  get[a]  ne  tres  lagremas  de  sanc  de 

so  so  senestre  laz  e  met  en  als  aucels  el  bec  e  fa  lor  reviure.  Lo  nius  del  pellica 
resembla  paradis  e  l'altre  nius  erlern.  L'ausell  signifio  Nostre  Senor  [e  lo  diable 
....].  Lo  sanx  signina  la  sua  passio ,  per  la  cal  los  seus  amix  trais  d'efern. 
E  per  aizo  preguem  Nostre  Senor  que  la  sua  passios  sia  a  nos  salutz  e  redemptios 
de  nostres  pecaz,  qui  vivit  et  regnat  in  secuta. 


St.   117.  Lege?ide.      177 

'  — __________ ——————— _— __ — — — _ — — — _____ ___________ ______ 

117.    Aiso  es  la  revelatio  que  Dieu  fe  a  Sant  Paul  et 
a  Sant  Miquel  de  las  penas  dels  yferns. 

Hds.  R  fol.   139;    K.  Bartsch,  Denkmäler  der  prov.  LiL,  Stuttgart  1856,  S.  310. 

Lo  dia  del  dimenge  es  elegutz,  del  cal  s'alegron  tug  li  angel  e  li  archangel 
e  li  sant,  car  maior  es  de  totz  los  autres  dias. 

Demandador  es :  cal  fo  que  premier  pregues  de  las  animas  que  aguesson 
repaus  en  yfern?  So  fo  lo  bonauzat  Sant  Paul  apostol  et  San  Miquel  archangel, 
que  volc  Dieu  que  visson  las  penas  d'yfern.  s 

E  San  Paul  vi  denan  las  penas  d'ifern  albres  de  foc,  on  vi  los  peccadors 
tormentatz  e  pendutz.  En  aquels  albres  li  •_•  pendian  per  los  pes  e#ls  autres  per 
las  mas  eis  autres  per  los  cabels  eis  autres  per  las  lengas  eis  autres  per  las 
aurelhas  eis  autres  per  los  brasses.  Et  entorn  los  albres  avia  «vn-  flamas  ardens 
en  diversas  colors,  que  puiavon  per  aquels  albres.  E  vi  en  autre  loc  apres  los  10 
aibres  •  —__•  tormens:  lo  premier  gran  torbessalh,  lo  segon  glatz,  lo  «in«  .  .  ., 
5o  •im-  .  .  .  eza  de  hom,  lo  -v-  .  .  .,  lo  «vi«  fouzers,  lo  «vii«  ...  E  vi  .  . 
en  que  li  peccador  .  .  .  mentatz  .  .  los  us  .  .  los  autres  .  .  .  cridon  e  queron 
mort  e  non  la  podon  aver,  car  las  animas  non  podon  morir.  En  autra  part  vi 
lo  foc  d'ifern,  el  cal  es  tristeza  ses  alegransa,  el  cal  es  dolor  durabla  e  gememen  15 
de  cor  et  aondansa  de  lagremas  e  cruciamen  d'animas.  En  autre  loc  vi  •_•  flum 
mot  espaventable,  el  cal  a  motas  bestias  diablessas,  que  y  eron  enaissi  com  peysos 
el  mieg  de  mar.  Et  era  totz  ples  d'animas  peccairitz.  E  sobre  aquel  flum  avia 
•i-  pon,  per  lo  cal  passavon  totas  las  animas  drechurieiras  ses  dopte,  et  motas 
animas  peccairitz  cuiavon  passar  per  lo  pon  e  trabucavon  en  aquel  flum.  E  segon  20 
que  fag  avian ,  ressebian  en  aquel  flum.  E  en  aquel  flum  ac  motas  animas 
cabussadas,  las  unas  tro  als  ginhols,  las  autras  tro  las  aurelhas,  las  autras  tro  las 
lavias,  las  autras  tro  als  sobresilhs,  e  per  tostemps  seran  cruciadas.  E  Sant  Paul 
ploret  e  sospiret  e  demandet  al  angel  qui  eran  sels  que  eran  cabussatz  entrols 
ginhols.  Ei  angel  dis:  »Aquels  son  que  semenan  estranhas  paraulas.  Li  autre,  25 
que  so  cabussatz  tro  l'emborigol,  aquels  son  fornicadors  et  otracuiadors,  que  non 
prezon  penitencia.  Aquels  que  son  tro  las  lavias,  aquels  son  que  fan  tensos  en 
las  glieyzas  e  non  auzon  la  paraula  de  Dieu.  Aquels  que  son  tro  als  sobresilhs, 
son  selhs  que  s'alegro  de  la  maleza  de  lur  pruesme.«  E  San  Paul  ploret  e  dis: 
»Ta  mala  es  ad  aquels  als  cals  son  aparelhadas  estas  penas!«  Apres  vi  •_•  autre 30 
loc  tenebros,  qu'era  ples  de  baros  e  de  femnas  que  maniavan  lurs  lengas,  dels 
cals  dis  l'angel:  »Aquels  son  li  renoviers  dels  avers,  que  prendon  las  ezuras  e 
non  an  misericordia,  e  per  so  son  en  esta  pena«.  E  pueys  vi  •_•  autre  loc,  en 
que  eran  totas  las  penas  d'ifern ;  et  aqui  avia  massipas  negras ,  que  vestion 
vestimens  negres,    que  pudion  a  pega  et  a  solpre,    e  tenian  en  lors  cols  serpens85 

6.  pen.]  lies  portas  10  bis  14.  Et  Septem  plage  erant  in  circuitu  eius:  prima  nix,  secunda 
glacies,  tercia  ignis,  quarta  sanguis,  quinta  serpens,  sexta  fulgur,  seplima  fetor.  Et  in  illa 
(fornace)  anime  peccatorum  puniuntur,  qui  non  egerunt  penitentiam  post  peccata  commissa  in  hoc 
mundo.  Ibi  cruciantur  et  recipiunt  omnes  secundum  opera  sua.  Et  alii  flent,  alii  ululant ,  alii 
gemunt,  alii  ardent  et  querunt  mortem,  quam  non  inveniunt,  quia  anime  non  possunt  mori. 
Herrn.  Brandes,  Visio  S.  Pauli,  Halle  1885,  S.  75.  z.  n — 18.  22.  las  aurelhas]  lies  l'emborigol 
23.  los  autres  25.  Qui  se  mittunt  in  sermonibus  alienis  alios  detrahentes  Br.  S.  76,  21.  26.  o.] 
adulterantes  Br.  76,   23.     32.  d.  a.  doppelt  in  d.  Hds. 

Appel,   Prov.  Chrestomathie.  12 


178  Geistliche  Prosa.  St.   117 

e  dragos  e  foc.  E  demandet  San  Paul  qui  eran  aquels.  E  l'sngel  dis:  »Aquestas 
son  aquelas  que  non  agron  verginitat  entro  las  nupcias  e  aussiron  lurs  effans  e 
davo'ls  efans  a  cas  eis  gitavon  eis  flums  o  ad  autres  perdemens.«  E  Sant  Paul 
ploret,  e'l  an  gel  li  dis:   »Per  que"t  ploras?  encaras  non  as  vistas  las  maiors  penas 

4od'iftern«.  E  mostret  li  •!•  potz  sagelat  ab  -vn-  sageis,  e  dis  li  l'angel :  »Estaitz 
luenh,  que  puscatz  sostener  la  pudor«.  Et  obric  lo  potz,  e  la  pudor  issic  mala 
e  grans,  que  s'estendet  sobre  totas  las  penas  d'iffern.  Dis  l'angel:  »Aquels  que 
son  mes  en  aquest  potz  non  aura  desmembramen  d'elh«.  E  Sant  Paul  li  dis: 
»Cals   son  aquels   que    seran   mes    en  aquest  potz?«     E  l'angel  li  dis:    »So  seran 

45 aquels  que  non  creyran  Ihesu  Crist  que  vengues  en  la  verge  Sancta  Maria,  ni 
son  bateiatz  ni  comergat  per  lo  cors  ni  per  lo  sanc  del  Senhor.  Et  estara  l'una 
anima  sobre  l'autra,  aisi  com  estan  los  anhels  sobre  las  ovelhas.«  E  pueys  agardet 
el  cel  et  en  la  terra  e  vi  «ia-  anima  peccairitz  entre  -vn-  colpables  ploran  et 
udolan,  e  menavon  la*n,  car  aquel  iorn  era  issida  del  cors.     E  li  angel  de  Dieu 

so  crideron  contra  aquela  dizens:  »Mesquina  anima,  car  obriest  en  terra  tan  malamen? 
E   disseron    entre  eis:    »Veiatz  d'aquesta  anima,    en  cal  manieyra  mensprezet  los 
comandamens   de  Dieu«.     Et   aqui    meteys  aquela  anima  legic  una  carta,  en  que 
eran  escritz    totz    sos    peccatz,    e    si    meteissa's    iutiet.     Et   adonex  prezeron  la  li 
diable  e  mezeron  la  en  las  tenebras  exterioras,  aqui  on  es  dol  e  plor  e  gememen 

55 de  dens.  E  dis  l'angel:  »Crezes  e  conoisses  qu'enaissi  co  hom  fara,  enaisi  recebra?« 
E  pueyssas  vi  una  anima,  qu'en  menavon  li  angel,  que  era  iusta,  e  portavon  la 
en  lo  cel;  et  auzi  la  votz  de  -m-  milia  angels  alegrans  e  dizens:  »Oy,  anima 
bonauzada,  be't  deus  alegrar,  car  tu  fezist  los  comandamens  de  Dieu«.  Pueys 
aquest'anima   legic  una  carta,    en  que  eran  escrichas  totas  sas  obras.     Apres  San 

«0  Miquel  la  colquet  en  paradies ,  aqui  on  son  tug  li  gaug ,  e  fon  faitz  grans  crit^ 
per  eis ,  can  viron  aquela  anima.  E  li  peccador  que  eran  en  yfern ,  crideron 
dizen:  »Merce  aias  de  nos ,  bonauzat  San  Miquel,  angel  de  Dieu,  e  Sant  Paul, 
amat  de  Dieu;  anatz  e  pregatz  Dieu  per  nos«.  E  l'angel  lur  dis:  »Aras  ploratz, 
e  yeu  e  Paul  plorarem  per  vos,  e  per  aventura  Dieus  aura  merce  de  vos,  que'us 

esdonara  calque  repaus«.  Can  auziron  aiso  sels  que  eran  en  las  penas  d'ifern, 
crideron  ab  tan  gran  votz  et  ab  -M-  miliers  d' angels.  Adonc  fon  auzitz  lo  su 
de  totz  eis  dizens:  »Merce,  Crist!«  E  vi  Sant  Paul  soptamen  lo  cel  moure,  e*l 
filh  de  Dieu  dissendet  del  cel,  e  crideron  sels  qu'eran  en  yfern.  dizen:  »Merce. 
filh    de  Dieu  altisme!«     Et  aqui  meteys  fon  auzida  la  votz  de  Dieu  per  totas  la> 

jo penas:  »E  com  podetz  a  mi  querer  repaus?  qu'ieu  fuy  crueificatz  per  vos  et  ab 
lansa  feritz  et  ab  clavels  clavelatz  et  ab  fei  abeuratz ,  et  yeu  meteys  me  doney 
per  vos,  que  vos  ab  mi  venguessetz.  Mas  vos  fos  messongiers  e  cobes  et  enveyos 
d'avers  et  ergulhos  et  maldizedors  et  anc  nulh  be  ni  almoinas  ni  penidencia  no 
fezes;    fos    messongiers    e   felos   en   vostra    vida!«      Apres   aquestas   cauzas    Sant 

75  Miquel  e  Sant  Paul  ab  -M-  miliers  dangeis  s'aginolheron  denan  lo  filh  de  Dieu, 
requeren  repaus  que  aguesson  lo  dia  del  dimergue  tug  silh  d'ifern.  El  filh  de 
Dieu,  per  los  precx  de  Sant  Miquel  e  de  Sant  Paul  e  dels  angels  e  .  .  .  .  men 
per  la  sua  bontat,  donet  ad  eis  repaus  de  la  ora  nona  del  dissapte  entro  la  prim; 

38.  davols   als   e.     43.   /.  aura  Deus  membramen  d'els  />;    Si   quis  mittatur   in  hoc  putec^ 
non  fiet  commemoracio  eius  in  conspectu  domini  Br.  78,  2.  48.   •!•;  colp.]  lies  diables    60.  gaus 
lies  sant    (omnes   saneti  Br.  78,    28)     72.  veng.]  vinceretis  Br.   79,    IJ    (Var.    viveretis)      77.  I 
etwa  maiormen  (maximc  Br.  79,   20) 


St.    118.  Legende. 179 

del  dilus.  .  .  lo  portier  de  ifern,  lo  cal  es  dig  Cherubus ,  levet  son  cap  sobre 
totas  las  penas  d'ifern  e  fo  mot  trist;  et  adoncx  foron  mot  alongatz  totz  selsso 
que  eran  tormentatz  aqui  e  cridavan  dizen :  »Benezectes  sias,  filh  de  Dieu  altisme, 
que  doniest  a  nos  repaus  de  -i-  dia  e  -n«  nueitz*,  car  pus  es  a  nos  de  repaus 
que  tot  sei  que  prezem  en  lautre  segle«.  Demandet  San  Paul  alangel:  »Caritas 
penas  son  en  yfern?«  E'l  angel  dis :  »Las  penas  son  «Iiiii-m-,  e  si  eran  «c«  baros 
parlans  del  comensamen  del  mon  tro  aras ,  e  cascus  avia  «V'C-  lengas  de  fer,  ss 
non  poirian  nomnar  las  penas  totas  d'ifern«. 

E  per  aiso ,  cars  fraires ,  gardem  lo  dimerge ,  que  puscam  renhar  ab  nostre 
senhor  Ihesu  Crist,  nostre  redemptor  e  Salvador,  le  cal  vieu  e  renha  ab  lo  paire 
et  ab  lo  sant  esperit  per  omnia  secula  seculorum.     Amen. 


118.    La  Venjansa  de  la  mort  de  Nostre  Senhor. 

Chabaneau,  Revue  des  langues  romanes  XXXIII  37 ,  1889  [nach  Bibl.  nat.frfs  25415) 

König  Archilaus,  der  mit  Pilatus  die  Verteidigung  von  Jerusalem  gegen  Vespasian 
u?id  Titus  geleitet  halte,    hat  sich,    als  die  Stadt  nicht  mehr  zu  halten  war,  getötet. 

Can  venc  l'endema,  Pilatz  fes  venir  Iozeph  e  Baraban,  lo  senescalc,  e  totz 
los  cavaliers  e  tot  lo  pobol,  e  volc  aver  cossel  d'els,  e  dis  lur :  »Senbors,  be 
vezetz  que  no  nos  podem  pus  tener  e  que  Dieus  nos  a  totz  oblidatz.  Sains  non 
avem  vianda;  anc  mays  neguna  cieutat  no  fo  en  tan  gran  tribulatio.  Que 
cosselhatz  que  fassam?«  —  »Senhor,  so  dis  Iozeph,  az  ayso  cal  cossel  podem  5 
nos  donar?  que  l'emperayre  no  nos  vol  aver  merce  ni  non  la  trobam  en  elh. 
Mal  cossel  te  donet  sei  que't  cosselhet  que  fezesses  mal  contra  l'emperador,  car 
ben  podiatz  saber  que  contra  luy  non  podiam  aver  forsa,  ni  nos  podiam  longua- 
mens  tener.« 

Can  Pilat   acosselhei  que  hom  molgues  tot  taur  e  f  argen  e  las  peyras  preciozas  10 
e  que  0  maniesson  \) 

Pilat  respon:  »Yeu  no  y  say  alres  que  fassam:  en  aquesta  cieutat  a  gran 
tezaur  d'aur  e  d'argen  e  de  peyras  prescieuzas,  e  l'emperayre  am  sas  gens  cuion 
o  tot  aver.  Yeu  say  cossel  que  ia  ges  no'n  auran.  Tot  l'aur  e  Pargen  fassam 
pizar  e  mortiers  de  coyre  et  amenudar  fort  a  menudas  pessas,  e  pueys  mangem  15 
lo ,  e  can  sera  tot  maniat ,  non  poyra  esser  trobatz  lo  tezaur.  E  pueys  redam 
nos  a  l'emperador,  que  aytan  bona  merce  atrobarem  coma  fariam  si  aviam  lo 
tezaur«.  E  cant  aquest  cossel  fo  donatz,  tug  lo  tengro  per  bo,  et  amero  mays 
maniar  lo  tezaur  que  si  l'emperador  ni  sas  gens  l'agues.  Tantost  se  parton  d'aqui 
e  van  s'en  en  lurs  hostals;  e  cascu  pren  son  aur  e  son  argen  e  pizeron  lo,  et 20 
aquels  que  ne  avian  pro,  donavo  ne  a  sels  que  no'n  avian,  per  so  que  pus  leu 
fos  maniatz  e  gastatz.  E  cant  ayso  fo  fag,  e  tug  vengro  denan  Pilat,  e  disseron 
ii:  »Senher,  ton  comandamen  avem  fag;  non  es  romazut  aur  ni  argen  ni  peyras 
presiozas  que  tot  non  aiam  maniat,  e  tota  la  vayselha  que  aviam  d'aur  ni  d'argen. 
Huey  mays  non  podon  esser  manens  pagas  de  nostre  tezaur«.  25 

79.  Lücke]  ergo  Br.  79,   22    80.  lies  alegratz  (letati  Br.  79,  24)     84.  Erstes  son  fehlt,  von 
Bartsch  eingefügt;  -o  undeutlich 

')    Vor  jedem   Kapitel  befindet  sich  ein   Bildchen 

12* 


i8o  Geistliche  Prosa.  St.    118. 

Can  Pilat  queric  perdo  a  tot  son  pobol. 

Apres  ayso  disseron:  »Senher,  que  farem?«  Pilat,  can  auzic  ayso,  comeset 
fort  a  plorar  et  a  desconortar  denan  tug  e  dis  lur:  »Senhors,  vos  autres  m'aviatz 
establit  a   senhor,    e  voliatz  que    yeu   fos    vostre    governayre.     Huey   may    d'aysi 

30  avan  non  o  puecs  esser ;  per  amor  de  Dyeu,  vos  queri  perdo ;  si  anc  dissi  re  ni 
fi  re  a  negus  quei  desplagues,  perdonatz  me.«  Can  los  Iuzieus  auziron  ayso, 
mot  se  desconortero,  et  anc  non  y  ac  negus  que  no's  plores,  e  de  gran  yra  non 
pogron  respondre,  mays  que  planhian  e  ploravon,  car  tug  pessavon  esser 
destruytz.    Pilat  dis:   »Senhors,  anem  nos  redre  a  merce  de  l'emperador,  que  val 

35  mays   que    si   sains    moriam    de    fam ,    que   non   es    iorn    que    en  esta  cieutat  no 

morisco    de  •ccc»  a  •ccc«l«  presonas  de   fam;    per  que  val  mays  que  nos  redam, 

que  calacom  n'escapara;  et  aysi  no*n  escapa  negus,  que  totz  no  mueyron  de  fam.« 

Can  Pilat  ab  totas  sas  gens  se  volc  anar  redre,  et  ysiro   ae  Iherusalem,    e  venc 

al  valhat,  lay  o?it  era  V  emperayre,  e'l  sonet. 

40  Cant  aquest  cossel  fonc  pres,  Pilatz  am  tota  sa  gen  yssic  de  la  cieutat,  entro 

al  valhat  que  era  fag  entorn  lo  mur.  E  l'emperayre  novelh  anava  cavalgan  per 
aqui  ab  sos  cavaliers.  Pilat  conoc  lo  a  sas  armas,  que  avian  senhal  d'aygla,  e 
sonet  li  de  son  gan.  E  can  Thitus  o  vic ,  venc  coren  ab  sos  cavaliers  lay  on 
Pilatz  fo.     Pilat  li  comesset  a  dir:    »Senher  emperayre  Thitus,  enten  mi:    pregua 

45  a  mossenher  l'emperayre  tom  payre  que'ns  prengua  a  merce  e  que  aia  miseri- 
cordia  sobre  aquest  pobol,  que  aysi  t'en  pregua  ploran.  Senher  emperayre,  non 
esgardes  las  nostras  enequitatz,  may  la  tieua  misericordia. «  Can  Thitus  auzic 
ayso  que  Pilat  dis,  anet  a  l'emperador  son  payre  ab  sos  cavaliers  et  el  va  o  dir 
e  comtar  a  l'emperador.     Can  l'emperayre  o  auzic ,    mandet   a   totz  sos  cavaliers 

öoarmar,  e  l'emperayre  armet  se  dels  melhos  garnimens,  e  venc  lay  on  Thitus 
l'atendia,  al  canto  del  valhat;  e  Pilat  fo  deus  l'autra  part.  Thitus  comesset  a 
parlar  a  l'emperador  e  dis  li:  »Senher  emperayre,  vette  que  Pilat  s'es  acordatz 
que  volontiers  te  redra  la  cieutat,  mays  que'l  prenguas  a  merce.«  E  Vespazia 
respon:    »Bei  filhs,    non  es  aras  hora    de  querre  merce;    elh  o  fa,   car  mays  non 

55pot.«  E  Vespazia  l'emperayre  dresset  se  ves  Pilat:  »Si  tu  me  vols  redre  la  cieutat 
e  totz  aquels  que  lay  so ,  per  far  totas  mas  volontatz ,  yeu  soy  aparelhatz  de 
penre;  e  die  te  be  que  aytan  pauc  de  merce  auray  de  tu  ni  de  negu  coma  vos 
autres  agues  de  Iesu  Crist,  can  lo  iutgetz  a  mort  ni'l  pendetz  e  la  crotz.  E  vuelh 
vos  far  may  a  ssaber  que  la  sua  mort  sera  veniada,  que  merce  no  y  sera  trobada, 

60  ni  ia  merce  non  trobaretz  ab  me.« 

Can   t  e?nperayre  pres  Iherusalem    ni  fetz  aplanar   los  valhatz  ni  pres  Pilat 
fetz  estacar  los  Iuzieus  \  ni  pueys  fetz  mercat  dels  Iuzieus  •  xxx  •  per  •  1  •  denier. 

Pilat,  cant  auzic  ayso,  fo  fort  yratz  e  tot  lo  pobol  yssamen;  e  no  saup  alres 
que  fezes.    May  Pilat  dis  a  l'emperador:   »Senher,  pren  ta  cieutat  e  tot  can  say 

ose  fay  ne  tom  plazer  coma  senhors.«  Can  l'emperayre  auzic  que  Pilat  li  redet  h 
cieutat,  el  fetz  tantost  aplanar  los  valhatz ;  e  tantost  can  foro  aplanatz,  et  el  trames 
•m»  melia  cavaliers  beri  armatz,  que  intresson  en  la  cieutat  e  que  seresson  los 
portals,  que  negus  non  pogues  yssir.  L'emperayre  novelh  intret  lains,  am  Iacob 
et  Iafel;    e  can   foron   intratz  en   la  cieutat,    Thitus   pres  Pilat   e  comandet   lo 

70  «xxx»  cavaliers,  que  lo  gardesson  be.  Iacob  pres  Iozeph,  e  Iafel  pres  Baraban. 
E  Vespazia  l'emperayre  intret  am  tota  sa  gen,  e  tantost  comandet  que  hom 
estaques  los  Iuzieus  e  que  hom  lrn  nienes  -x«  denan  sa  cara.     E  can  los  li  agn 


St.   1 1 8 .  Legende.  1 8 1 


amenatz,  elh  sonet  los  cavaliers  e  dis  lur:  »Baros,  aquesta  cieutat  avem  e  nostre 
poder ,  et  am  gran  trebalh  que  y  avem  trag.  Aras ,  la  merce  de  Dieu,  avem  la 
a  nostra  volontat;  et  yeu  vuelh  far  mercat  dels  Iuzieus,  car  elhs  comprero  nostre  7  0 
senhor  Dieu  Iesu  Crist,  que  sanet  mon  cors  de  la  gran  malautia  de  que  era  tan 
destreg.  Eis  lo  comprero  «xxx-  deniers,  et  yeu  donaray  d'els  «xxx«  per  «i-  denier; 
e  qui'n  vol  comprar  vengua  avan.« 

Ab  aytant  venc  «i»  cavalier  denan  l'emperador  e  dis  li:  »Senher,  yeu  ne 
vuelh  denayrada.«  Et  aytantost  fes  los  lieurar.  E  can  lo  cavalier  ac  sos  trentaso 
Iuzieus  resseuputz  et  ac  pagat  son  denier,  el  tenc  «i*  espiaut  en  la  ma ,  e  venc 
denan  los  Iuzieus  que  ac  compratz,  e  fer  ne  -i«  ab  l'espiaut  per  mieg  lo  ventre, 
si  que  l'espiaut  li  fes  passar  d'otra  lo  cors  «i**  brassada,  e  tantost  cazet  mortz. 
E"l  cavalier  tira  l'espiaut  ves  si  e  trays  loy  del  cors,  et  al  tirar  que  fes,  de  l'aur 
e  de  l'argen  que*l  Iuzieu  avia  maniat,  sautet  foras.  Lo  cavalier  ac  meravilhas,  85 
can  vi  que  totz  era  ples  d'aur  e  d'argen.  Pren  •!■  d'aquels  Iuzieus  per  la  ma  e 
desliet  lo  e  tira  lo  a  part  e  dis  li:  »Digas,  sabes  tu  d'aquest  Iuzieu  cossi  era  ples 
d'aur?«  —  »Senher,  so  dis  lo  Iuzieu,  si  vos  m'asseguratz,  yeu  vos  diray  veritat.« 
Lo  cavalier  asseguret  lo,  el  Iuzieu  li  comta  cossi  Pilat  lur  fes  maniar  tot  lo  tezaur 
de  Iherusalem,  aur,  argen  e  peyras  pressiozas,  e  totz  los  bezans  e  tota  la  vays-  90 
selha  d'aur  e  d'argen  que  era  en  Iherusalem,  per  tal  que  l'emperador  ni  sas  gens 
non  fosso  rix  ni  manens  ni  no'n  poguesso  ges  atrobar:  »Et  enaysi,  senher,  fo 
tot  lo  tezaur  gastatz  e  partitz  a  tota  gen  cominalmens,  que  aquels  que  ne  avian 
pro  ne  donavon  az  aquels  que  non  avian  ges.  Et  enaysi,  senher,  fo  tot  lo  tezaur 
de  Iherusalem  maniatz  e  gastatz  per  las  gens,  e  per  lo  cosselh  de  Pilat.«  »5 

Can  lo  cavalier  fes  tolre  la  testa  als  autres  que  ero  remazutz,  ni  los  fetz  fendre 
am  •  1  •  cotel  per  tira  l'aur.  , 

Can  lo  cavalier  auzic  ayso,  ac  mot  grans  meravilhas;  e  sona  »ii»  escudiers 
sieus  e  comandet  lur  que  als  •xxvin»  Iuzieus  que  avia  compratz  tolguesson  la  testa, 
que  anc  no'n  retenc  may  aquel  que  avia  assegurat.  E  totz  aquels  foro  escapitatz,  100 
et  elh  fetz  fendre  ab  -i«  cotelh  per  mieg  lo  ventre  e  triar  l'aur  e  Targent.  Cant 
ayso  fo  sauput  per  tota  la  ost  que"ls  Iuzieus  eron  ples  d'aur  e  d'argen,  que  l'avian 
maniat,  adonx  vengron  grans  gens  a  l'emperador  e  dizian  li:  »Senher,  fay  m'en 
denayrada.«  E  l'emperayre  fetz  ne  lieura  a  totz  los  cavaliers  qu'en  volian  denay- 
rada. E  tantost  can  los  avian  avutz,  eis  los  aucizian  e  fendian  los  per  lo  ventre,  105 
per  aver  lo  tezaur  que  avian  el  cors.  Mal  cosselh  donet  Pilat,  que  granre  ne 
moriro  per  lo  tezaur  que  avian  maniat,  qu'en  escaperant,  si  no  fos  maniatz. 

Can  V emperayre  no  volc  pus  vendre  dels  Iuzieus,  may  que  fes  portar  los  mortz 
als  carniers  e  deroquar  los  murs  de  la  cieutat. 

Can  l'emperayre  vi  que  tans  compradors  avian  los  Iuzieus  e  tans  n'avianno 
compratz,  e  vi  que  totz  los  aucizian,  fetz  comtar  cans  n'i  avia  remazutz.  Comtet 
hom  que  non  y  avia  romazutz  mays  «vi«  denayradas,  que  totz  los  autres  foro 
vendutz.  Empero  l'emperayre  dis  que  no"n  volia  pus  vendre,  que  aquels  retenia 
a  ssos  obs.  La  mort  fo  facha  dels  Iuzieus  en  Iherusalem,  que  foro  vendutz 
•  xxx«  per  «i-  denier,  que  bem  foro  mortz  «lxx«  melia  e  plus.  E  ia  per  la  cieutat  115 
non  pogratz  anar  mays  per  mortz,  e  tugtz  eron  enbaconatz,  coma  qui  los  volgues 
salar.  Mala  maniero  lo  tezaur  que  Pilat  lur  acosselhet.  Can  la  mort  fo  facha, 
Temperayre  los  fetz  totz  aportar  als  carniers,  et  apres  el  fetz  deroquar  los  murs 
de  la  cieutat,    si  que  anc  no    y  romas  peyra  sobre  peyra,    mays    tan  solamen    lo 


182  Geistliche  Prosa.  St.    ug. 

i2otemple  de  Salamo  e  la  tor  de  David,  que  Dieus  no  volia  ques  deroques.  Ab 
aytan  fo  azemplit  so  que  Dieus  avia  dig  de  sa  boca,  lo  iom  de  rampalm.  Thitus, 
l'emperayre  novelh,  anet  per  la  cieutat  et  ac  fachas  penre  totas  las  armaduras, 
aubertz,  elmes,  cubertas  de  cavalhs,  lansas,  espazas,  e  totz  los  rix  guarnimens  dels 
cals  era  ben  garnida  la  cieutat,  e  de  drap  de  seda,  polpras  et  ermenis,  eis  gris, 

125  de  que  avia  gran  plenetat.  Mot  n'ac  gran  riqueza  l'emperayre  novelh ;  may  negun 
tezaur  non  troberon,  que'ls  Iuzious  ho  avian  tot  maniat  per  cosselh  de  Pialat. 
Mala  fonc  donat  lo  cosselh  de  Pialat,  que  tant  ne  moriron,  que  anc  non  romaron 
a  vida  mais  «ix^xx«  Aisso  foron  las  -vi-  denairadas  que  l'emperayre  retenc  a 
ssos  obs. 


119.   Vida  de  la  benaurada  Sancta  Doucelina. 

J.  H.  Albanis ,    La  vie  de  Sainte  Douceline ,    Marseille  1879,  P-  8»  70,  78  (Hds. 

Bibl.  nat.  fr  f.   13  $03). 

Die  Lebensweise  der  Heiligen  wird  beschrieben: 

Partia  las  nuetz  en  tres  partz ;  e  la  maior  partida  de  la  nueg  illi  metia  en 
legir  e  en  orar;  l'autra  illi  pauzava;  pueis  illi  si  levava  e  dizia  sas  matinas ;  e 
negun  temps  apres  non  tornava  en  lieg,  mais  aquel  temps  d'apres  despendia  en 
obras  de  pietat  ho  en  oration.     E  cant  lo  iorn  per  lo  trebaill  non  podia  orar,  la 

5  nueg  apres  ill  esmendava,  cant  si  degra  pausar,  so  que  lo  iorn  non  avia  pogut 
dire.  Lo  iorn  et  illi  trebaillava  en  servir  los  malautes  et  en  obras  de  pietat;  la 
nueg  illi  vellava  en  la  oracion.  Era  tan  grans  li  sieua  honestatz  que  sobre  homes 
non  girera  sos  huols;  et  en  la  sieua  cara,  quez  era  sobre-bella ,  conoissia  hom 
temensa,  vergonha  et  honestat;  e  sobre  totas  cauzas  fugia  tota  amistansa  d'omes 

10  e  totas  lurs  paraulas.  Mortification  de  carn  comenset  a  penre  tantost  et  a  seguir 
tan  afortidamens  que  a  son  cors  en  ren  non  perdonava.  Illi  portava  selici 
secretamens ,  com  non  sabia .  de  euer  de  truega  tondut ,  que  era  fers  e  durs  e 
ss'encarnava  en  son  cors  que  motas  ves  no'l  podia  despullar,  e,  cant  l'avia  mogut, 
remania  son  cors  esquintatz  e  plagatz.     Una  ves  li  esdevenc  que  si  fon  tant  fort 

löencarnatz  en  son  cors  que  per  ren  que  fezes  non  lo  poc  despullar;  et  adonc  illi, 
per  gran  necessitat  costrecha ,  apellet  la  serventa ,  quez  era  femena  en  qui  si 
confizava ,  e  despullet  lo  li  per  forsa  esquintant  am  lo  euer,  e  tantost  illi  li  fes 
iurar  qua  res  non  ho  disses.  E  tenia  sench  son  cors  destrechamens  d'una  corda 
nozada,    qu'en    la  luogua  dels  nos  que  s'eran  encarnat,  eran  soven  li  verme.     Ab 

20  tot  aquo  portava  continuamens  celcle  de  ferre,  que  res  non  sabia,  per  mais  afligir 
lo  cors ;  e  desus  illi  portava  vestirs  bels  e  paratz ,  iassiaisso  que  draps  de  lur 
propria  color  amava  e  portava.  E  cant  s'estalvava  que  li  serventa  trobessa  ren 
d'aspreza  de  penedencia  qu'illi  fezes,  tantost  qu'illi  ho  pogues  saber,  li  fazia  iurar 
qu'a  rres  non  o  disses.    Iassia  atressi  per  penetencia  en  un  petit  de  palla  a  Tangle 

25  de  la  cambra.  E  per  so  que  non  si  repauzes  en  dormir,  ill  estaeava  una  corda 
sus  desobre  son  lieg,  e  de  l'autre  som  de  la  corda  ill  si  senhia,  et  era  en  maniera 
que,  cantost  si  movia,  li  corda  la  tirava ,  e  despereissia  si ;  e  tantost  si  levava 
per  dire  sas  matinas  am  reverencia  e  metia  si  legir;  et  enaissi  fortmens  son 
propri  cors  ab  cilicis  domptava,  enaissi  cant  fazia  Sancta  Cezilia  verge  benauradn. 


St.   119.  Heiligenleben.  18 


o 


et  atressi  las  nuegz  aissi  cant  aquist  verge  vellava  en  oracion  et  en  sanetas  vegilias.  so 
Aquesta  vida  tenc  estant  en  abiti  seglar. 

Le  novens   capitols   es   de   Vestudi  e  de    la  fervor  de  sa    oracion  e  de   sos   autz 
raubimens. 

Gracia  d'oracion  avia  aconsegut  li  saneta  per  lo  meravillos  excercici  que 
n'avia  agut,  car  tostemps  deus  sa  enfansa  en  aquesta  vertut  meravillozamens  s'eraas 
acostumada.  E  non  li  semblava  ni  crezia  que  res  pogues  ben  far  lo  servizi  de 
Dieu  ses  ella,  e  en  totas  manieras  que  podia,  movia  e  envidava  las  autras  az 
acostumar  si  en  ella.  Motas  ves  lur  dizia:  »Per  cert  sapias  que  tant  cant  con- 
tinuares  oracion,  vostre  estamens  durara  e  perseverares  en  totz  bens,  mais  pus 
s'envanezira  entre  vos  autras,  que  dezamparares  oracion,  tot  ho  tenc  per  perdut  *e 
car  aquisti,  sa  dizia,  es  estaqua  e  fermeza  de  tot  nostre  estament.« 

Era  oracion  en  totas  cauzas  sos  refugz,  que  semblava  en  ella  agues  adordenat 
tot  son  temps  e  totas  sas  obras.  En  tan  gran  auteza  de  pensa  era  vengutz  sos 
esperitz  que  neis  maniars  e  beures  li  era  oracion.  Mot  soven  neis  maniant  era 
tirada  en  Dieu ,  que  cais  si  desnembrava ,  que  non  sabia  maniar ;  car  en  totas  45 
bontatz  e  doussors  que  sentissa,  contemplava  et  rennembrava  la  sobeirana  dousor 
e  boneza  de  Dieu ,  per  que  totas  cauzas  e  neis  si  mezeusa  desnembrava  per  la 
renembransa  ques  avia  de  son  Seinnhor.  Car  aquist  saneta  femena  fon  tan 
resplandens  en  excercici  d'autas  vertutz,  aissi  con  le  santz  amics  de  Dieu,  sos 
fraires ,  fraire  Hugo  de  Dinnha ,  avia  davant  dich  d'ella  e  profetizat ,  dizent  que  50 
non  podia  estar  le  sieus  entendemens  afectuos  que  a  grans  cauzas  non  vengues 
sos  esperitz,  tan  fervens  era  en  Nostre  Senhor  Dieu;  car  iassiaisso  qu'illi  fos 
simpla  femena  e  ses  letras ,  a  las  sobeiranas  autezas  de  contemplacion  la  levet 
Nostre  Seinnhers,  car  per  motz  cors  e  espazis  de  temps  continuamens  entenduda 
eis  celestials  fagz ,  tan  soven  era  ab  Dieu  en  los  autz  raubimens ,  aissi  cant  55 
presentmens  estant  ab  eil,  que  mais  semblava  menes  vida  d'angel  entre  las  gens 
que  non  fazia  de  femena. 

Amava  e  queria  luechs  solitaris,  per  so  que  plus  entendudamens  pogues  estar 
ab  Dieu ;    e   per   aisso    avia   •  1  •   oratori    mot   secret ,    on    si    metia    pregar  Nostre 
Seinnhor  e  esser   i  ab  Dieu  plus  familiarmens   en   sa  oracion.     E  aquel   luoc   illh  60 
arozava  de  sanetas  lagremas,    e  estava  aqui    en  continua  contemplacion,    e  d'aqui 
seguia  si  que  l'amor  qu'illi  avia  a  Ihesu  Crist,  engenrava  en  ella  novels  deziriers, 
e  per  los  cobes  deziners  ill  s'enbevia  de  novellas  ardors,  en  tan  que  totas  cauzas 
e  neis  si  mezeussa  traspassava  e  sobremontava.     Non  podia  auzir  parlar  de  Dieu 
ni  de  Nostra  Donna  ni  neis  de  Sant  Frances  ni  de  sans  ni  de  sanetas,  qu'illi  non  es 
fos  moguda  az  aleun  tirament.     Motas  ves  era  sospenduda  en  tan  gran  levament 
de  contemplacion    qu'estava  raubida    per    l'espazi  d'un    iorn,    e   sentent  en    aquel 
estament  sobrehuman  sentiment,  non  connoissia  ni  sentia  ren  c'on  li  fezes  entorn. 
Motas  ves  ho  proheron  aleunas  personas  per  motz  proamens  que  li  fazian  adoncs 
cant  la  vezian  tan  tirada  en  aquel  raubiment,  que  la  tiravan  e  la  soissidavan  mot  70 
fort  e  neis  li  fazian  motas  afliccions,  que  no'n  la  podian  moure.    Alcuna  ves  estava 
sospenduda  en  aut,    que  non    si  sufria  a  ren,    ni  toeava  de  pe  en    terra  mai  sol 
dels  «n»  arteis  maiors ,    si  que  tan  fort   era  eslevada  en  aut,    sus  en   l'aer  suferta 
per  forsa  de  meravillos  raubiment,    que  entr'ella  e   la  terra  avia  d'espazi  ben   -i- 
palm ,    e   tan   que   motas   ves    estant    en   aquel   raubiment    li  baizavan    las   solas  75 
desotz  los  pes. 


184  Geistliche  Prosa.  St.    119. 

Una  ves,  en  la  gleiza,  illi  era  raubida,  e  -i-  noble  cavalier,  ques  avia  nom 
monseinnh'en  Iacme  Vivaut,  seinnhers  ques  era  del  castell  de  Cuia,  era  en  la 
gleiza  mezeussa  am  son  fil,  lo  vespre  d'una  festa  as  hora  que'll  sermons  era  dichz. 

80  E  auzi  per  sa  moller,  ques  era  nobla  donna  e  devota  a  tot  ben,  per  nom  ma- 
donna  Sansa,  que'l  sancta  maire  avia  estat  raubida  deus  lo  matin  entro  az  aquella 
hora,  la  quäl  illi  avia  acompainnhat  en  una  capella  dels  fraires,  on  illi  aquell  iorn 
avia  cumenegat.  E  cant  le  nobles  homs  auzi  per  la  devota  donna  ques  ancars 
era  en  aquell  raubiment,  per  gran  devocion  e  eil  l'annet  vezer;    e  vi  la  eslevada 

85sus  en  l'aer  tant  aut  qu'estava  sospenduda  per  forsa  d' aquell  meravillos  tirament 
ques  avia  sus  a  Dieu,  qu'a  ren  non  si  sufria  ni  s'apilava,  ans  estava  sobre  terra 
tant  aut  quell  nobles  homs  e  son  fill,  a  mot  gran  reverencia  aginollat,  li  baizeron 
per  gran  devocion  las  solas  desotz  los  pes,  amdui  lurs  capions  baissatz.  E  foron 
plens  de  meravillos  gauch   e  d'alegrier  esperitall    per    so    que  viron  d'ella;   e    ho 

90  comteron  pueis  a  ganres ,  a  motas  de  sertezas  afermant  qu'enaissi  de  lurs  huels 
ho  avian  vist  e  de  lur  bocas  baisat. 

Autra  ves  per  semblant  fon  d'en  Raimon  del  Puei ,  de  la  cieutat  mezeussa 
de  Massella,  que  la  vi  raubida  en  la  glieza  dels  fraires  davant  l'autar  ques  avie 
cumeneguat ;  e  estava  en  aquella  maniera  sobre  terra  que  l'autres  avia  vist.    Adoncs 

95  e  aquel  cieutadans  am  gran  devocion  va  si  aginollar,  e  mezuret  am  sa  man 
propria  l'espazi  qu'estava  sobre  terra,  e  atrobet  largamens  un  palm  que  non  tocava 
en  terra;  e  am  gran  fe  e  eil  mes  tot  son  cap,  ques  avia  malanans,  desotz  los 
sieus  santz  pes  e  los  li  baizet  am  gran  devocion.  Anc  pueis  non  ac  malannansa 
el  cap,  ans  ac  bona  e  sana  e  sobrefort  la  testa  per  azenant  lonc  temps.     Atressi 

100  eil  avia  en  Tun  de  sos  huels  festola  que  li  avia  durat  alcun  temps,  e  non  podia 
garir;  e  anc  pueis  d'aquell'  hora  enant  non  senti  negun  toc  d' aquella  malautia,  ans 
fon  del  tot  garit  denfra  fort  pauc  de  temps.  Comptava  atressi  aquel  mez[e]us 
que  Dieus  li  avia  fach  una  gran  gracia  per  los  sieus  meritis :  ques  enans  ques 
aisso  fos  ques  avem  dich  desus,  eil  avia  dezacordi  mot  gran  ab  sa  moller,  si  que 

105  em  pas  non  podian  estar,  tan  gran  doli  si  fazian.  Car  alcuna  persona  per  malvais 
esperit  avia  fach  alcunas  malas  obras  pernozer  lur  que  non  aguessan  pas,  per 
tal  que  si  lunnhessan.  E  apres,  cant  aisso  fon  agut  qu'ell  ac  vist  la  sancta  en 
aquel  raubiment,  en  breu  de  temps  li  avenc  qu'ell  ac  gran  pas  ab  ella,  ques 
aquilla  persona  que   lur  avia  nogut,    soptamens  si  reconnoc,    apres  cant   eil    s'en 

110  fon  annatz,  le  cals  venc  de  la  gleiza  a  mot  gran  pas  de  cor,  per  so  ques  avia 
vist;  e  aquilli  persona  revelet  si  az  eis  e  desfes  so  que  lur  avia  fach;  de  que  li 
persona  mezesma  si  meravillava  com  ni  per  que  li  era  venguda  tant  sopta  con- 
vercion  d'aquella  cauza,  que  negun  temps  non  crezia  desfar.  E  adoncs  ill  ac  tal 
conciencia  que  non  pauzet  tro  qu'en  fon  confessada  e  que  ho  ac  desfach.    E  pueis 

nsd'aqui  enant  non  lur  estalvet  semblant  cauza,    ans  visqueron  ben  e  em  pas  lonc 

temps ;  e  per  devocion  le  prozoms  mes  pueis  una  filha  a  Robaut 

En  motas  de  manieras  si  prohet  li  certeza  del[s]  sieus  vers  raubimens;  car 
alcunas  personas  per  plus  fort  a  prohar  li  plantavan  alenas  e  la  poinnhian  amb 
agullas,    que  ren  non  en  sentia  ni  sol  non  s'en  movia.     Una  ves  illi  era  raubida 

120 en  la  gleiza  dels  fraires,  e  una  persona  aprobenquet  si  d'ella,  e  car  doptava  la 
vertat  d'aquell  raubiment,  trais  un  grafi  que  portava  e  plantet  lo  li  malamens ;  e 
anc  li  sancta  maire  non  s'en  moc  ni  ren  non  en  senti.  E  trobava  hom  apres  los 
blavairols  e  las  ponchuras  feras  que  li  avian  fach,  en  tant  queil  sancta,  cant  era 


I 


St.    120.  Busstractat.  185 

retornada,  en  sentia  apres  motas  ves  gran  dolor  e  gran  afligiment,  iassiaisso  qu'illi 
non  s'en  plaisses.  La  premiera  ves  que  le  reis  Karlle  la  vi  raubida,  eil  volci2r> 
prohar  s'era  ver  raubiment.  So  fon  el  temps  qu'era  comps  de  Prohensa.  E  proriet 
en  aquesta  maniera  qu'ell  fes  legar  ganren  de  plomp,  e  davant  si  fes  lo  li  gitar 
tot  bollhent  sus  los  pes  totz  descaus,  e  anc  ren  no'n  senti;  de  que  le  reis  la  pres 
en  tant  d'amor  ques  en  fes  sa  comaire.  Mais  apres,  cant  fon  retornada  d'aquell 
sant  raubiment,  senti  mot  gran  dolor  dels  pes  e  tan  fera  engoissa  que  non  si  poc  130 
sufrir,  e  ganren  en  malaveiet,  que  non  podia  annar. 


120.  Busstractat. 

C.  de  Lollis,   Trattato  provenzale  di  penitenza  (Studj  di  filol.  rom.  V,   1891,  /.  318  ss.t 

nach  Msc.   Todi,  Bibl.  comtin.  No.  128). 

Lieg  se  -i«  noble  rey  que  fo  en  Grecia  que  degus  temps,  neys  a  grans  festas, 
quant  tenia  cort  ab  sos  cavaliers,  non  rigia  ni  mostrava  solat  ni  gaug;  tot  temps 
estäva  cossiros  en  si  megeys  e  ploros  en  sa  cara,  dun  tot  sos  cavaliers  eron 
meravilhat  e  tot  esperdut,  e  fero  li  o  demandar  ad  un  son  frayre;  e  lo  rey  non 
li  respondet  adoncs,  mays  que  apres  •  1  •  iorn  trames  en  son  ostal  las  trompas  e  & 
la  cort  armada  que  hom  loy  amenes  pres  (et  aquo  era  senhal  de  iustecja  en  aquel 
regne).  Cant  lo  frayre  li  fon  davant,  fes  trista  cara  et  estec  mot  marrit.  Lo  rey 
adoncs  demandet  li  per  que  no  fagia  bela  cara,  ni  per  que  no  menava  solas.  E 
lo  frayre  respondet  breument  que  no  era  en  estament  de  far  bei  semblan.  Et 
adoncs  lo  rey  respondet  li  a  ssa  demanda,  que  li  avia  facha :  »si  tant  a  de  pahor  1© 
aquel  que  sent  lo  rey  esser  son  frayre  carnal  e  sap  que  en  re  non  l'a  ofendut  e 
que  no  a  colpa  de  mort,  per  sol  aysso  car  ve  alcus  senhals  de  la  ofensa  del  rey 
son  frayre,  en  cant  deg  hieu  pus  estar  en  temor  et  esser  trist,  que  en  tantas  vils 
colpas  me  sente  aver  ofendut  lo  rey  de  magestat?«  Et  aysso  dit  Sant  Ieronime: 
•»si  tanta  cura  periimescitur  iudicium  puiveris ,  qua  intentione  cogitandum  est,  qua\& 
formidine  previdendum  tante  iudicium  magestatis?  si  ab  tan  de  cura  esta  hom  en 
pahor  per  lo  iugigi  de  la  polvera  d'aquest  cors  mortal,  ab  cal  ententio  et  ab  cant 
gran  pahor  deu  hom  pessar  e  perveger  lo  iuc;ic;i  de  tan  gran  magestat,  que  no 
es  tan  solament  del  cors,  mays  es  ensems  e  del  cors  e  de  l'arma?«  Per  aysso 
dit  Boeci,  un  gran  doctor,  que  s'apela  en  sancta  gleyga  mosenher  Sant  Sever :  2© 
»magna  nobis,  ubi  dissimulare  non  velimus,  indicta  probitatis  necessitas,  cum  agamus 
coram  occulis  iudicis  cuncta  cernentis:  gran  proega  nos  fay  mestiers,  si  doncs  no 
volem  dissimular,  com  nos  sapiam  e  siam  sert  que  totas  nostras  obras  sian  pregens 
davant  los  uelhs  de  nostre  iutge,  que  tot  o  ve.« 

Mot  nos  deu  ponher  a   temer  Dieu   la  consideratio  de  nostra  frevolega  e  de2& 
nostra  impaciencia  a  comparatio  dels  torment  eternals  e  de  las  penas  a  que  nos 
obliguam  per  •  1  •  cascun  peccat   mortal.     Car  soven   s'endeven   que   la  punchura 
d'una  mosca  fay  alcus  homes  abrivar  en  la  blasfemia  de  Dieu,  et  una  petita  pena 
temporal  fay  neys  a  sanctas  perssonas  degirar  la  mort,  ayssi  coma  fe  a  Sant  Elias 

28.  d*  fehlt  DL 


i86  Geistliche  Prosa.  St.    120. 

30 lo  propheta,  que  queria  a  Dieu  sa  mort,  tant  li  era  greus  la  perssecutio  una  femna 
na  Gefabel. 

Mot  nos  deu  ponher  a  temer  Dieu  la  pasiencia  e  la  gran  misericordia  de 
Ihesu  Christ,  que  nos  a  en  aquest  secgle ;  tant  de  temps  nos  soste  e  nostres  greus 
peccat,  tant  de  temps  nos  espera  a  penedensa  e  tantas  belas  aministratios  nos  fay 

35  de  sermos  e  de  doctrina  e  dels  «vn.  sagramens  de  sancta  gley^a;  et  en  tot  em 
desconoyssens.  Mays  ayssi  coma  la  misericordia  que  Ihesu  Christ  nos  a  en  aquest 
secgle,  sembla  folia  en  comparatio  de  la  merse  que  us  hom  a  ad  autre,  tot  atresci 
la  iustecja  que  Ihesu  Christ  fara  de  peccadors  al  gran  iorn  del  iugicj,  sembh 
veraya  forssenaria.    E  d'aysso  avia  paor  lo  propheta  David,  que  dicia:   » Domine, 

40  ne  in  furore  tuo  arguas  me:  senher,  no  me  reprendas,  so  es  no  me  iutges  en  ta 
forssenaria.«  E  d'aysso  paugon  los  sant  yssampli  aytal:  si  una  dona  a  son  bei 
effant,  que  aura  portat  en  son  cors  et  enfantat  ab  gran  turment  e  noyrit  de  sson 
lagh  e  de  totas  las  megolas  de  son  cors  e  tan  lonc  temps  trebalhat  a  noyrir, 
cant  seria  cregut,    lo  gitava   el  foc  e  no  lo*n  laysses  trayre,    mays  que  lo  laysses 

4&aqui  cremar,  e  semblaria  be  forssenada;  tot  enayssi  semblaria  forssenat  Ihesu 
Christ  fac,en  drechura  de  peccadors  al  iorn  del  iuci$i,  que  mot  dels  homes  [per] 
los  cals  s'era  layssat  aucire  e  los  avia  rec,emut  de  son  precios  sanc,  a  mot  gran 
torment,  e  los  avia  tan  carament  noyrit  in  la  doctrina  es  eis  «vii-  sagramens  de 
sancta  gleyc,a  e  pascut  de  son  pregios  cors  el  sacrifici  de   l'autar,    als  quals  aura 

50  fachas  tantas  de  belas  aministratios  de  miracles ,  adoncs  los  gitara  al  foc  d'iffern 
cremar  eternalment,  que  ia  non  sufrira  que  ■!•  sols  n'escape. 

Mot  nos  deurian  ponher  a  temer  Dieu  las  iusücjas  que  Dieus  ha  faytas  sa 
en  reyre  de  sas  creaturas  per  peccat;  principalment  de  Lucifer  e  de  sos  angels. 
Aylas!    co    perdonara    a    mi  femoras  e  gleva  de   la  terra  e  son  vil  ser  lo  senhor 

55  imperayre,  si  me  troba  ergolhos,  que  non  perdonec  al  maior  princeps  de  sa  cort 
ni'ls  angels  que  li  servian  en  son  palays  celestial?  Aylas!  com  perdonara  a 
mi,  si  me  troba  gloton,  aquel  Senhor  que  per  -i-  sol  peccat  de  glotonia  yssilhet 
de  paradis  lo  primier  payre  e  lo  iutget  a  mort  ab  tot  l'uman  lignage?  Aylas! 
com  perdonara   a  mi  son  ser  disconnoyssent ,    si  me  troba  luxuriös ,    que  per  sol 

<jo peccat  de  luxuria,  so  nos  dit  la  sancta  escriptura,  delic  en  l'esdiluvi  tota  causa 
vivent  encar,  sal  de  •viii«  perssonas  que  se  gandiro  en  l'archa  de  Noe  e  sengulars 
parels  de  bestias  e  d'aucels  ?  Aylas !  com  perdonara  a  mi ,  que  son  malvat  ser, 
lo  Senhor  dreturier,  se  mi  troba  desconoyssent  ni  desobedient,  que  tot  los  maiora!s 
e  los  principals  del  pobol  d'Israel,  sal  «n«,  Iosue  e  Caleph,  fe  morir  el  desert,  et 

«5  avia  los  trayt  de  Egipte ,  de  Servitut  de  Pharao ,  ab  tant  de  bels  miracles ,  ab 
tantas  belas  virtut?  e  Sant  Paul  dit  la  causa  en  la  pistola  als  Ebreos :  *quorum 
cadavera  prostraia  sunt  in  deserto,  qiäa  increduli  fuerunt:  lurs  caraunhadas  remaseron 
enionchadas  el  desert,  car  foron  encresols  a  Dieu.«  Aylas!  com  perdonara  a 
mi,    si  me  troba  carnal,   destemprat   e  desordenat  en  peccat  que    hom  non  auca 

70  nomnar,  tant  es  vils,  que  es  contra  natura,  lo  Senhor  drechuriers,  que  per  aquel 
pecat  destruic  «iv«  ciutat,  Sodoma  e  Gomora,  Adoma  e  Soborim,  que  non  per- 
donec neys  als  petit  enfans ,  tot  o  sorbic  la  terra  e  foc  d'infern  ensolfrat  ho 
cremec?  Tota  la  sancta  escriptura  es  plena  de  tan  greus  iuc,ic,iis;  no  es  a  penas 
salm  en  trastot  lo  sauteri,  que  non  pau^e  alcun  iucjcii  encontra  peccadors.    Gran 

41.  Levy:   tilge  a  nach   dona   oder  ergänze  e  vor  cant?      51.  cremat  DL      54.  gleuas  DL 
67  carannhadas  DL 


St.    121.  Geschichte.     Einnahme  von  Damiette.  187 

meravelha  es  car  tot  non  tremolam ,    can  sol  ausem  nomnar  peccat   ni  ofensa  de  76 
Dieu.     Per  aysso  dit  sant  Paul:    »ay,  cars  filhs  mieus,    ab  pahor  et  ab  tremor  et 
ab  temor  obrat  vostra  salut.    Dieus  es  cel  que  obra  en  vos  e  voler  e  poder«,  per 
que  dit  apres:    tomnia  facite  [sine  murmurationibus] « ,    e  vol    dir    »tot  cant  Dieus 
vos  comanda,  fayt  sens  murmuratio  e  ses  tota  nota  de  tot  menesprecamen.«    Negus 
non  devem  elegir  per  nostre  albiri  los  mandamens  de  Dieu,  que  en  prendam  alcus  so 
et  alcus  ne  laysem ;   mays  universalment  tot  los  devem  complir.     Ni  negun  man- 
damen  de  Dieu  non  devem  menesprecar  ni  tener  per  petit  ni  per  vil;  mays  devem 
esguardar   la  magestat  de  Dieu,    lo  gran  emperaire  que  comanda.     Tot  los   man- 
damens de  Dieu  devem  aver  en  granda  estimatio,    si  ben  pensam   l'auctoritat  de 
Dieu,  que  o  comanda.    Per  aysso  nos  encauta  sant  Paul:   »omnia  facite  sine  miir-§b 
muratione  et  esitatione,  totas  causas  fayt,  so  es  tot  so  que  Dieus  comanda  et  acosera, 
ses  murmuratio  e  ses  ecjtatio.«     Esitatio  es  quan  malvat  ser  se  planta  ab  dur  cor 
e    rrebelle    e    decobecys    son    senhor   e   menespreca    sos    mandamens.       Per   •  n  * 
causas  solon  murmurar    los   subdit  encontra   lors  maiors :    o   car   la   perssona  que 
comanda  no  es  sufficiens,  o  car  comanda  causas  greus  e  non-poderogas  o  que  non  00 
son  segon  raco.     Mays  en  Dieu  nostre  imperador  non  pot   hom  re  notar  de  tot 
aysso. 


121.   Einnahme  von  Damiette. 

P.    Meyer    in    Bibliotheque    de   t Ecole   des    Charles,    XXXVIII,    1877,  P-  497   ff- 

l.  485 — 636  (nach  Arsenal  5991/ 

Apres  las  octavas  de  Sancta  Crotz  le  soudanz  ac  aiostat  son  poder,  e  mandet 
a  aquels  de  Domas  que  tot  son  esfortz  volc  mostrar  a  las  tendas  dels  Crestias, 
que  cilh  de  la  vila  no  s'i  podian  plus  tener.  E  venc  si  lotgiar  denant  nostras 
lizas  tant  aforzadament  qu'elh  fetz  cassar  ab  massas  sos  vilhas  entz  eis  nostres 
fossatz  per  gitar  lo  foc  gresech  e  las  lissas,  on  trazion  cayrels  e  sagetas  e  peyrass 
plus  espes  que  pluia  non  catz  en  abril.  Mas  mosenher  Savarix  de  Malleo  era 
vengutz  en  l'ost  ab  grans  gens  de  pelegrins,  que  bien  nos  aiuderon  a  defendre, 
e  nostre  balestiers  e  nostres  arquiers  o  feron  tant  ben  que  li  Sarrazin  eran  tug 
enconbratz,  los  sas  dels  naffratz  portar.  Aquel  assautz  duret  le  diious  e*l  divendres 
e'l  disapte,  que  la  us  no*s  deloghnet  gayre  de  l'autre;  e  li  Sarrazin  no  finavan  10 
tot  iorn  de  gitar  lo  foc  gresech,  e  lor  galeas  eran  el  flum  apparelhadas  de  nostre 
pont  ardre,  mas  no  y  podian  avenir  per  los  arbres  encadenatz  e  per  los  vaissels 
enfrondatz,  que  lor  eran  denant.  E  cant  li  Sarrazin  viron  que  ren  no  y  podian 
far   e    que  mot  perdian   de   lors    gens,    demanderon  tregas   e   traisseron    se  atras. 

Aras    vos    diray   de   la    ciutat,    que   tot  o    fes  nostre  Senher   per  miracles  ais 
greuiar   als  Sarrazins   lor  malautia ,    si  que   ben  en  morian    lo  iorn  •  cc  •  o  •  cccc  • , 
e  foron   tant  attenhatz   e  vencutz    que  negun    dels  mortz  no  sosteravan,    ans    lor 
laissavan  poirir  lay  011    eis  morian,    si  que    las  maisos    e   las  carreiras  eran  totas 

86.  lies  acoselha  ? 

17.  Corr.  atahinatz  ?  Ä/e.,  lies  atteunatz  mit  Chabancau\    lor]   On  peut  corriger  los  Me. 


i88 Weltliche  Prosa.  St.   121. 

plenas  de  mortz,  si  que  aquil  defora  s'en  aperceubron ,  si  que  li  escofle  e  tugh 
20  li  auzel  caronhier  estavan  tot  iorn  sobre  la  vila,  per  la  caronhada  que  maniavan; 
e  li  malaute  non  trobavan  qui  lor  dones  a  maniar ;  e  ssi  avian  il  assatz  e  froment 
mout  et  a  molre  e  de  grans  muls  e  de  bels  assatz.  D'aysso  venc  la  noela  denant 
lo   soiida  que  totas   sas  gens  morian  dinz  Damiata.     E   el   triet  «d«  Sarrazins   los 

plus  fortz  eis  plus  arditz  quelpogues  tftrobar,  e  donet  a  cascum  «x-  bessans 

25lomes,  e  trames  los  dinz  la  ciutat,  prometen  lor  grans  dos  e  grans  senhorias  e  la 
terra,  et  abandonet  lor  tota  la  vianda  de  fost  a  lor  voler. 

A  l'endeman  de  la  festa  de  TotzSanhs  il  cuieron  intrar  en  la  ciutat  ce\&(\ame?i 
denan  lo  iorn,  et  intreron  en  las  albergrt.r  dels  Crestias  el  cap  del  iardin  de  Sant 
Lazer,    e  vengron  denant  las  tendas  de  mose/zher  Gui  de  Gibelet,    e  cazegron  en 

30  be  «xxx«  en  las  fossas  de  sos  moutons  e  laysseron  lors  arcs  e  fugiron  vas  la 
vila.  E  levet  le  critz  per  la  ost,  e  foron  en  mort  plus  de  «o»  e  pres  de  «xl- 
entro  a  *lx«,  et  intreron  ben  en  la  vila  «lx-  E  cant  fo  iorns,  los  Crestias 
porteron  totas  las  testas  fores ,  denant  las  tendas  dels  Sarrazins ,  e  li  cors  foron 
trahinatz    sus    en    la   riba   trol   fossat   de   la   ciutat,    per    mostrar    a    cels    dedins. 

35 Aquil  de  la  ciutat  viron  los  cors  de  lors  genz  trainar,  sin  feron  trop  gran  dol. 
Aquil  qu'en  foron  escapatz,  s'en  foron  fugitz,  e  non  ges  vas  la  ost.  Aquil  de  la 
ciutat  leveron  •  1 a  •  senheyra  blanca  sus  en  una  tor  per  seghna  de  lor.  E  le 
soudas  s'aproprihec  de  las  tendas  dels  Crestians,  et  encontret  las  testas  dels 
Sarrazins  qu'el  trametia  en  la  ciutat,  e  ac  en  trop  gran  dolor. 

40  Apres  la  Totz-Sanhs  «v«  iorns,  la  vigilia  de  Sant  Leonart,  •!•  dimars,  denant 

lo  iorn,  enviet  le  legatz  de  sas  gens  e  dels  autres  vas  la  ciutat,  mas  petitz  foron, 
et  aporteron  las  escalas  als  murs  et  a  la  porta  sobre  l'aygua,  a  la  tor  on  le 
trabuquetz  dels  Romas  gitava,  car  el  n'estava  pres;  et  anc  no  y  ac  ni  rey  ni 
baron  que  mot  n'i  saubes,  ni  en  la  ost  non  ac  mas  »v«  cavalhiers  que  o  saubessan. 

45 Las  gens  del  legat  poieron  per  las  escalas;  e  vengron  en  la  ciutat,  enans  que 
fos  iorns  ni  alba,  que  anc  Crestian  no  i  ac  mort  ni  nafrat,  las  gens  del  rey  el 
Temples  e  l'Espitals  e  tugh  aquil  que  intrar  volgron.  Et  adonc  levet  •!•  crit  que 
tugh  si  levessan  et  anessan  a  las  lissas ,  e  tugh  nostre  pelegrin  aneron  i  mot 
volonters  per  defendre,  si  mestiers  fos,  que  anc  no  y  hac  sirvent  ni  cavalhier  que 

sovengues  vas  la  vilha  per  cazanhar;  ei  fluni  creg  aquela  nuit  de  »m«  pes  d'aut, 
so  que  mays  non  avia  fag  de  tot  l'an ,  si  que  li  Sarrazin  non  pogron  venir  a 
socorre  a  la  vila,  sa  greus  penas  no,  per  la  vertut  de  Ihesu  Crist  que  comandec 
lo  flum  creysser.  Li  axmralh  Sarrazin,  grant  home  que  eran  en  la  vila,  s'en  in- 
treron en  las  tors  que  eran  sobre  l'ayga.     Als  Sarrazins  que  eran  en  la  maoma.ua 

55  fo  mes  lo  focs,  et  ilh  tenian  .  .  .  s  lo  cofin  aut ,  a  la  guisa  que  solian  per  aver 
socors.  Le  soudas  enviet  •  lx  •  Turcs  a  las  lizas  dels  Crestians  per  vezer  que 
fazian  li  Crestia.  E  cant  s'aiornet,  li  Crestian  viron  las  baneyras  lors  sus  en  las 
tors,  et  agron  mot  gran  gaug.  E  li  Türe  que  y  eran  enviatz,  viron  la  banieyra 
del  Temple  e  de  l'Espital  e  dels  autres  baros  sus  en  las  tors,    e  la  senheyra  del 

60  rey  sobre  totas ,  e  las  lisas  mout  ben  garnidas  de  sii  vens  e  de  cavalhiers  per 
defendre,    e  torneron  areyre  per  dire  la  novella  al  soudan,    don  el  ac  tant  grant 

1 9.  si  que]  streiche  si  oder  lies  per  so  que  ?  24.  Das  Cursiv  Gedruckte  im  Folgenden  ist 
in  der  Hds.  zerstört  und  von  Me.  ergänzt;  bessans  d*aur  per  lo  mes  Bartsch  37.  lor]  Corr.  dol 
ou  dolor  Me;    eher  wird  ein   Wort  zu  ergänzen  sein     55.  Me.  ergänzt  lors 


St.    122.  Trobadorbiographien.  189 

dolor  que  a  patic  no  forsenet,  com  cel  que  ac  perdut  la  clau  e  la  intrada  de  tota 
la  terra  de  Egypte  e  tot  le  fortz.     Los  Crestias  descenderon  de  sus  las  per  anar 
per  la  vila,  e  troberon  totas  las  maysos  plenas  d'omes  mortz,  que  negus  hom  no 
podia  sorTrir  la  pudor,  e  troberon  aquels  que  iazian    sus    eis    murs    mortz  ab  lors65 
arcs  totz  tendutz.     Aquil  que  s'eran  reculhitz  en  las  tors  avian  respieg  tro  a  mieg 
dia,  si  enant  no  avian  agut  acors ;   et   a   miegh   dia   il   se   renderon.     En  la  vila 
foron  pres  mais  de  -im-  milia  Sarrazins,    e   tant   d'aur   e   d'argent   que   ia  mays 
nulhs  hom  que  fos  a  la  preison,  paubres  no  fora,  si  l'avers   fos  partitz   cominal- 
ment.     Et  avia  i  ben  -ccc-  Sarrazins  que  non  podian  anar  mas  de   genolhs;    e'ho 
reys  ei  Temples  e  l'Espitals  eis  barons  de  la  ost  si  eran  acordatz  queis  melhors 
retenria  hom  per  esclaus   per   nostres    Crestians   trayre   de   preison.     E  retengron 
en  -cccc«  e  renderon  los  autres.     Ei  legat  escumenget  tot  home  que  ren  retengues 
de  la  preison  de  la  vila,  tro  a  la  ost  si  departis.      Adonx  pres  hom   de  cascuna 
terra  une  partida  de  gens  per  departir  l'aver,  et  aquil  que  hom  i  mes,  iureron  qucUs 
departirian  ben  e  lialment:  sobre  prestre  assis  et  a  cavalher  ^xiin-  b.,  e  a  turcople 

•  xii-,  et  a  sirvent  a  pe  -vi-  b.,  e  a  cascuna  femna  -in-  b;  et  enayssi  fo  partitz  l'aver 
de  Damiata.    E  sapiatz  que  no  i  trobet  hom  per  escrigh  mas  mil  e  «0000-  cavalhers  e 

•  xln»  milia  homes  d'autres,  que  sirvens,  que  albalestiers  et  arquiers,  sens  las  femnas. 


122.  Trobador-Biographien. 

a.  P.  Meyer ,  Recueil  d'anffens  textes,  p.  99  (nach  BK);  A.  Siimming,  der  Trou- 
badour Jaufre  Rudel,  S.  40  (nach  ABIK),   Chabaneau  in  Devic  et  Vaissete,  Histoire 

generale  de  Zanguedoc2  X,  p.   217  (nach  B);  Crescini,  Manualetto2,  p.  386; 
Schultz- Gor a,  Elementarbuch,  S.   141. 

Iaufre  Rudels  de  Blaia  si  fo  mout  gentils  hom,  princes  de  Blaia.  Et  ena- 
moret  se  de  la  comtessa  de  Tripol,  sens  vezer,  per  lo  ben  q'el  n'auzi  dir  de  lieis 
als  pelegrins  qe  vengron  d'Antiochia ;  e  fetz  de  lieis  mains  vers  ab  bons  sos,  ab 
paubres  motz.  E  per  volontat  de  lieis  vezer  el  se  crozet,  e  mes  se  en  mar.  Et 
en  la  nau  lo  pres  mout  grans  malautia,  si  que  cill  qe  eron  ab  lui,  cuideron  q'el5 
fos  mortz  en  la  nau ;  mas  tant  feiron  q'il  lo  conduisseron  a  Tripol,  en  un  albere, 
aissi  cum  per  mort.  E  fo  faich  a  saber  a  la  comtessa;  et  ella  venc  a  lui,  al 
sieu  lieich,  e  pres  lo  entre  sos  bratz ;  et  el  saup  q'ella  era  la  comtessa,  si  recobret 
lo  vezer,  l'auzir  ei  flazar,  e  lauzet  Dieu  ei  grazi  quei  avia  la  vida  sostenguda 
tro  q'el  l'agues  vista;  et  enaissi  el  moric  entrels  bratz  de  la  dompna.  Et  ella10 
lo  fetz  honradamen  sepellir  en  la  maison  del  Temple;  e  pois,  en  aqel  dia,  ella 
se  rendet  monga  per  la  dolor  qe  ella  ac  de  lui  e  de  la  soa  mort. 

b.  Hdss.  A  86  (De  Lollis,  p.   260J,  B  55  (Mahn,  Biographien  der  Troubadours* t 
Berlin  1878,    II),   E  190,  I  26  (Mahn,  Biogr.*,  III),    R  1.  —   Chabaneau,    in 

Devic  et  Vaissete,  X p.  218  (nach  ER);  Crescini,  Manualetto-,  p.  386. 

Bernartz  de  Ventedorn  si  fo  de  Limozin,  del  castel  de  Ventedorn.    Hom  fo 
de  paubra  generation,  fills  d'un  sirven  qu'era  forniers,  q'escaudava  lo  forn  per  eozer 

63.  Corr.  l'esfortP  Me.,  lies  l'esfortz;3     las]  Suppl.  tors/3  Me.     73.  Corr.  venderon/3  Me. 
b.   1.  uentadorn  BER\    si  fehlt  R\    lemozi  E\  uendedorn  B,  uentadom  (so  stets)   ER;    H. 
fehlt  I    2.  fi.]  fi.  fo  /;  s.  del  castel  ER\  per]  a  El;  forniers  de  eozer  pa  R 


190  Weltliche  Prosa.  St.    122. 

lo  pan  del  castel  de  Ventedorn.  E  venc  bels  hom  et  adreitz,  e  saup  ben  trobar 
e  cantar,  et  era  cortes  et  enseignatz.     El  vescoms  de  Ventedorn,  lo  sieus  seigner, 

ös'abellic  mout  de  lui  e  de  son  trobar  e  de  son  chantar,  e  fetz  li  grand'honor. 
El  vescoms  de  Ventedorn  si  avia  moiller  bella  e  gaia  e  ioven  e  gentil ;  et  abellic 
se  d'en  Bernart  e  de  las  soas  chanssos,  et  enamoret  se  de  lui  et  el  de  lieis,  si 
q'el  fetz  sos  vers  e  sas  chanssos  d'ella,  de  l'amor  q'el  avia  ad  ella,  e  de  la  valor 
de  la  dompna.     Mout  duret  lonc  temps  lor  amors  anz  qe-l  vescoms,  maritz  de  la 

10  dompna,  ni  las  autras  gens  s'en  aperceubessen.  E  qan  lo  vescoms  s'en  fo  aper- 
ceubutz ,  en  estraigniet  en  Bernart  de  si ,  e  pois  fetz  la  moiller  serrar  e  gardar. 
Adoncs  fetz  la  dompna  dar  comiat  a'n  Bernat,  e  fetz  li  dir  qe'is  partis  e'is 
loignes  d'aquella  encontrada.  Et  el  s'en  partic  et  anet  s'en  a  la  duqessa  de 
Normandia,  q'era  ioves  e  de  gran  valor,  e  s'entendia  mout  en  pretz  et  en  honor 

iö  et  eis  ben-ditz  de  sa  lauzor.  E  plazion  li  fort  li  vers  e  las  chanssos  d'en  Bernart, 
don  ella  lo  receup  e  l'onret  e  l'acuillic  e*l  fetz  mout  grans  plazers.  Lonc  temps 
estet  en  la  cort  de  la  duqessa,  et  enamoret  se  d'ella,  e  la  dompna  s'enamoret  de 
lui,  don  en  Bernartz  en  fetz  maintas  bonas  chanssos.  Mas  lo  reis  Enrics  d'En- 
glaterra  la  pres  per  moiller,  e  la  trais  de  Normandia  e  menet  la'n  en  Englaterra ; 

2oe'n  Bernartz  remas  adoncs  de  sai  tristz  e  dolens;  e  partic  se  de  Normandia  e 
venc  s'en  al  bon  comte  Raimon  de  Tolosa,  et  estet  ab  lui  en  sa  cort  entro  qe*l 
coms  mori.  E  qan  lo  coms  fo  mortz ,  en  Bernartz  abandonet  lo  mon  e'l  trobar 
e'l  chantar  el  solatz  del  segle,  e  pois  se  rendet  a  l'orden  de  Dalon,  e  lai  el  fenic. 
E  tot  so  q'ieu  vos  ai  dich  de  lui,    si  me  comtet    em  dis  lo  vescoms  n'Ebles  de 

25  Ventedorn,  que  fo  fills  de  la  vescomtessa  q'en  Bernartz  amet  tant. 

Uc  de  Saint  Circ  ? 

3.  de  vl.  fehlt  I;  d.  c.  de  u.  fehlt  ER;  Bels  hom  era  et  a.  ER;  c.  e  tr.  EI;  s.  bis  ens.j 
cantet  be  e  trobet  R  4.  era]  uenc  /;  u.  lo  sieu  s.  de  u.  EIR  5.  s'  fehlt  I;  mout  fehlt  R;  e 
de  s.  eh.  fehlt  R;  fazia  E  6.  de  u.  fehlt  R\  si  fehlt  BR\  m.  qera  b.  e  g.  e  gentils  B,  m.  ioue  e 
ge.  e  ga.  EI,  m.  mot  gentil  dona  e  ga.  R;  e  si  sabeli  EI  7.  e  fehlt  E;  las  fehlt  I;  e  abelic  se 
mot  de  sas  chansos  den  bernat  R;  senamoret  E,  senamora  /;  li.]  la  dona  EIR  8.  sas  eh.  e  sos  u. 
dela  e  (e  fehlt  I)  de  la.  EI;  ad]  ed  E;  uollor  I  9.  la  d.]  lieis  BEI;  Lonc  t.  duret  BEI  7  bis  9. 
si  que  de  ela  fes  sas  chansos  per  la  ualor  que  era  en  ela  don  duret  R  9.  m.  d.  1.  d.  fehlt  BEIR 
10.  lautra  gens  (la.  g.]  home  R)  sen  aperceubes  EIR;  sen  aperceup  BEIR  II.  et  el  (si  /) 
sestraigniet  (si  lestranhet  £)  de  lui  e  la  moiller  fetz  s.  e  g.  BEI,  el  se  trachet  de  luy  e  fe  fort 
gardar  la  dona  R  12.  E  la  d.  f.  adoncs  (d.  si  fes  EI,  d.  f.  R)  d.  c.  BEIR;  f.  li  d.  fehlt 
BEIR;  quel  se  p.  EI;  p.  de  tota  aquela  enc.  R  13.  el  si  sen  p.  E;  si  (fehlt  E)  sen  anet  EI\ 
d.  a  n.  B  14.  lormandia  /;  s'  fehlt  R;  mout  fehlt  BEIR  15.  en  ben  dich  BEI;  sa  fehlt  EI; 
et  eis  bis  1.  fehlt  R;  los  A;  f.  las  eh.  den  b.  eill  u.  den  bernart  E,  f.  las  eh.  el  u.  den  b.  /, 
f.  sas  eh.  den  b.  eis  uers  R  16.  don]  et  BEI,  fehlt  R;  receup  et  aeuillic  (lacuilli  IR)  mot  fort. 
Lonc  t.  BEIR  17.  en  sa  cort  et  en.  BEIR;  et  ella  de  lui  en  (e  EI)  f.  m.  b.  c.  della  (de. 
fehlt  R)  BEIR  18.  Et  estan  com  (ab  R)  ella  lo  r.  e.  de.  (anricx  danclaterra  E,  anric  danglaterra 
R)  si  (si  fehlt  R)  la  p.  (tols  /)  EIR  19.  tolc  B;  e  pois  la  t.  ^,  e  si  la  t.  EI;  e  si  la 
m.  EI,  e  lan  m.  R;  ancla  terra  E,  angleterra/;  en  e.  fehlt  R  20.  b.  si  r.  EI;  a.  fehlt  BEIR: 
d.]  marritz  R;  e  p.  se  de  n.  fehlt  BEIR;  et  anet  sen  R  21.  ab  (com/)  el  (lui  B)  estet 
BEIR;  en  sa  c.  fehlt  BEIR;  entro]  tro  EIR  22.  E  bis  mortz  fehlt  EIR;  ab.  bis  segle  fehlt 
BER  22,  23.  Et  en  bernartz  per  aquella  dolor  si  sen  r.  /  23.  e  pois  fehlt  BR;  p.  si  se  r.  E . 
rendec  se  R;  Talon  /;  el  fehlt  ER;  dehnet  EIR  24.  ieu]  nämlich  Uc  de  Saint  Circ  s.  Lesarten 
von  EIR;  Et  so  qieu  ai  escrit  de  1.  B;  em  dis  fehlt  B  25.  qui  f.  f.  B;  b.  de  uentedorn  B\ 
t.  fehlt  B  i\ff.  E  lo  coms  netbles  de  uentadorn  que  fo  fils  de  la  uescomtessa  quen  bernartz 
amet  comtet  a  (a  fehlt  R)  me  nuc  de  saint  cric  (tric  R)  so  quieu  ai  fait  escriure  den  bernart  ER, 
Et  ieu  nucs  de  saint  circ  de  lui  so  quieu  ai  escrit  si  me  contet  lo  uescoms  nebles  que  fo  etc.  I. 
Die  Fassungen  der  Biogr.  in  den  Hdss.  N*  und  Gil  y  Gil  s.  in  ?n  eine  vi  Bernart  von  Ventadorn, 
S.  XI f. 


St.    122.  Trobadorbiographien.  T91 

c.     ffdss.  A  115  (De  Lollis,  p.  355),  .£199,  7  So,  P  51   (Archiv  50,  261),  /?  3.  — 

Chabaneau,  p.  256. 

Lo  monges  Gaubertz  de  Poicibot  si  fo  gentils  hom,  e  fo  de  l'evescat  de 
Limozin,  fills  del  castellan  de  Poicibot.  E  si  fo  mes  monges,  qand  era  enfas,  en 
im  mostier  que  a  nom  Sain  Leonart.  E  saup  ben  letras  e  ben  chantar  e  ben 
trobar.  E  per  volontat  de  femna  issic  del  mostier.  E  venc  s'en  ad  aquel  on 
venion  tuich  aquiil  que  per  cortesia  volion  honor  ni  ben-faich:  a'n  Savaric  des 
Malleon ;  et  el  li  det  arnes  de  ioglar  e  cavals  e  vestirs ;  e  pois  el  anet  per  Cortz 
e  trobet  e  fetz  bonas  chanssos.  Et  enamoret  se  d'una  donzella  gentil  e  bella,  e 
fazia  sas  chanssos  d'ella ;  et  ella  nol  volc  amar,  si  no'is  fezes  cavalliers  e  no  la 
tolgues  per  moiller.  Et  el  dis  a'n  Savaric  cum  la  donzella  lo  refudava ,  don  en 
Savarics  lo  fetz  cavallier  eil  donet  terra  e  renda.  E  tolc  la  donzella  per  moiller 50 
e  tenc  la  a  grand'honor.  Et  avenc  si  q'el  anet  en  Espaigna,  e  la  donzella  remas. 
Et  us  cavalliers  d'Englaterra  s'entendet  en  ella  e  fetz  tant  e  dis  q'el  la'n  menet 
ab  se ;  e  tenc  la  lonc  temps  per  druda ,  e  pois  la  laisset  malamen  anar.  E'n 
Gaubertz  tornet  d'Espaigna ;  et  alberguet  se  una  nuoich  en  la  ciutat  on  ella  era. 
Et  anet  s'en  deforas,  per  volontat  de  femna,  et  intret  en  l'alberc  d'una  paubrai,-> 
femna,  qe'il  fon  dich  que  lainz  era  una  bella  femna;  e  trobet  sa  moiller.  E  qai  d 
el  la  vic,  et  ella  lui,  fo  grans  dols  entre  lor  e  grans  vergoigna.  Et  estet  ab  licib 
la  nuoich;  e  l'endeman  el  s'en  anet  ab  ella  e  menet  la'n  en  una  mongia,  on  la 
fetz  rendre.     E  per  aqella  dolor  el  laisset  lo  chantar  e'l  trobar. 

d.     Hds.  P  46  (Anh.   50,   253^;  Chabaneau,  p.   251;   Crescini,  p.  306. 

Ben  avetz  entendut  qi  fo  Ricchautz  de  Berbesiu,  e  com  s'enamoret  de  la 
molher  de  Iaufre  de  Tonay,  q'era  bella  e  gentils  e  ioves,  e  volia  li  ben  outra 
mesura,    et  apellava   la   Mielz-de-dompna,   et  ella   li    volia    ben   cortesamen.      Et 


1.  L.  m.  fehlt  EPR;  aubert  P;  ponciboc  A,  puei  sibot  E,  pueg  gibot  P,  puegsibot  R 
entsprechend  z.  2) ;  si  fehlt  R;  e  fo  fehlt  I  2.  lemozi  ER,  lemogas  /,  lemoisi  P;  dun  c.  P\ 
si  fehlt  EI  FR  3.  launart  EPR,  lunart  7;  monestier  de  s.  1.  R;  b.  t.]  t.  R  4.  f.]  feina /;  aqui 
E,  a  sellui  7Pt  a  sei  R  5.  v.  t.]  t.  u.  R;  aq.  Us  b.-f.  fehlt  R\  ben  far  P\  a'n  S.]  al  pros 
al  ualen  an  s.  R  6.  malec  P;  el  lo  arnesquet  (clames  qet  P  (r),  el  a.  lo  R)  a  ioglar  EPR;  e  c. 
e  v.l  u.  e  c.  EIP,  de  u.  e  darnes  R;  p.  el  fehlt  R;  dont  el  p.  a.  (a.  p.  E)  EIP  7.  e  t.  fehlt  R; 
b.]  maintas  b.  EPR-,  d.  g.  e  b.]  g.  d.  b.  R  8.  della  s.  eh.  P-  della  fes  s.  eh.  R;  uolia 
PR;  si  (sil  /)  non  se  EIP;  no]  que  R  9.  prezes  EPR;  Et  bis  10  moiller}  Es  el  lo  fes  tot  P 
9.  el  fehlt  I\  dis]  o  dis  EI,  comtet  o  tot  R;  S]  s.  de  malleon  A  9.  cum  Ins  10  cav.  fehlt  R ; 
von  diesem  donz.  auf  das  z.  1 1  gesprungen  /;  r.]  r.  per  so  quar  non  era  caualiers  E  10.  et  el  d. 
li  R\  albere  e  t.  e  r.  et  el  pres  la  d.  ER  11.  dona  R  12.  danclaterra  E,  dangleterra  /. 
denqella  terra  P,  de  la  terra  R;  se  entendia  EIPR;  f.  e  d.  t.  R;  qe  P\  la'n]  la  IP\  m.  ab 
se]  mena  uia  EI,  menet  uia  P;  que  ab  se  la  m.  R  13.  e  la  t.  R\  longa  sason  EIPR-,  laissa  EI; 
E  quant  g.  EIPR  14.  tornaua  PR;  et]  eUEIPR;  alberga  /;  se  fehlt  EIPR;  un  ser  EPA',  una 
sera  /  15.  E  quan  venc  lo  ser  (la  serra  IP)  el  anet  def.  EIPR;  et  i.  dis  p.  femna.  fehlt  P 
16.  era]  auia  R;  la  entre  auia  u.  b.  donzella  EIP;  la  soa  m.  7;  et  el  (et  el  la  P)  intret  e 
troba  (trobet  R)  que  aquela  donzela  (d.  fehlt  R)  era  (si  e.  E)  sa  m.  EPR  17.  el  fehlt  R;  et  ella 
lui  fehlt  IPR;  dolors  IP;  ac  gran  dolor  £;  e.  1.  fehlt  P,  entrels  R;  Et  fehlt  I;  ab  lei  estet 
EIR,  a  lei  sestet  P  18.  aquela  n.  R;  el  fehlt  EIPR-  ab]  cum  I;  mena  /;  la  n]  la  R;  e  1? 
menet  P;  on]  et  aqui  R     19.  aquel  dol  R;  el  fehlt  IP-  lo  tr.  el  eh.  P,  tot  solas  R. 

i.  Bien ;  Bersiu     2.  tanay,   Cr.  Taunay 


192  Weltliche  Prosa.  St.   122. 

Ricchautz  la  pregava  q'ella  li  degues  far  plazer  d'amor,  e  clamava  li  merce.     Et 

sla  dompna  li  respondet  q'ella  volia  volentier  far  li  plazer  d'aitan  qe  li  fos  onor, 
et  dis  a  Ricchaut  qe  sei  li  volges  lo  ben  q'el  dixia ,  q'el  non  deuria  voler  q'ella 
Ten  dixes  plus  ne  plus  li  fezes  con  ella  li  fazia  ni  dizia.  Et  aisi  'stan  e  duran 
la  lor  amor,  una  dompna  d'aqella  encontrada,  castellana  d'un  ric  castel,  si  mandet 
per  Ricchaut.     Et  Ricchautz  si  s'en  anet  ad  ella.     Et    la   dompna   li  comencet  a 

to  dir  con  illa  se  fasia  gran  meravilla  de  so  q'el  fasia,  qe  tan  loniamen  avia  amada 
la  soa  dompna,  et  ella  noi  avia  fait  null  plaser  endreit  d'amor;  e  dis  q'en 
Ricchautz  era  tals  hom  de  la  soa  persona  e  si  valentz  qe  totas  las  bonas 
dompnas  li  deurion  far  volentier  plazer,  et  qe,  se  Ricchautz  se  volia  partir  de  la 
soa  dompna,  q'ella  li  faria  plaser,  d'aitan  com  el  volgues  comandar,  disen  autresi 

t5  q'ella  era  plus  bella  dompna  e  plus  alta  qe  non  era  aqella  en  qi  el  s'entendia. 
Et  avenc  aissi  qe  Ricchautz  per  las  granz  promessas  q'ella  li  fazia,  qe-ll  dis  q'el 
s'em  partria.  Et  la  dompna  li  commanda  q'el  anes  penre  comiat  d'ella,  e  dis 
qe  nul  plazer  li  faria,  b'ella  non  sabes  q'el  s'en  fos  partiz.  E  Ricchautz  se 
parti  e  venc  se  a  sa   dompna    en    q'el  s'entendia ;    et   comenset   li  a  dir  com  eil 

2ol'avia  amada  sobre  totas  las  autras  dompnas  del  mon,  e  mais  qe  si  meseis,  e  com 
ella  no  li  volia  aver  fach  nul  plazer  d'amor,  q'el  s'en  volia  partir  de  leis.  Et 
ella  en  fo  trista  e  marrida,  e  comenset  a  pregar  Ricchaut  qe  non  se  degues  partir 
d'ella,  et,  se  ella  per  temps  passat  non  li  avia  fach  plazer,  q'ella  li  volia  far  ara. 
Et  Ricchautz  respondet  q'el  si  volia  partir  al  pus  tost;  et  enaisi  s'en  parti  d'ella. 

25  Et  pois,  qant  el  ne  fo  partiz,  el  se  venc  a  la  donna  qel  n'avia  fait  partir,  e  dis 
li  com  el  avia  fait  lo  sieu  comandamen  e  com  li  clamava  merce  q'ella  li  degues 
complir  tot  so  q'ella  li  ac  promes.  Et  la  dompna  li  respondet  q'el  non  era  hom 
qe  neguna  dompna  li  degues  ni  far  ni  dir  plazer,  q'el  era  lo  plus  fals  hom  del 
mon,  qant  el  era  partiz  de  sa  dompna,    q'era  si  bella  e  si  gaia  e  qel  volia  tant 

30  de  be,  per  ditz  d'aucuna  autra  dompna ;  et  si  com  era  partiz  d'ella,  si  ssi  partria 
d'autra.  Et  Ricchautz,  qant  auzi  so  q'ella  dizia,  si  fo  lo  plus  trist  hom  del  mon 
e*l  plus  dolenz  qe  mais  fos ;  et  parti  se  e  volc  tornar  a  merce  de  l'autra  dompna 
de  prima;  ne  aqella  nol  volc  retener,  don  eil,  per  tristessa  q'el  ac,  si  s'en  anet 
en  un  boschage  e  fez  se  faire  una  maison  e  reclus  se  dinz,  disen  q'el  non  eisseria 

35  mais  de  laienz ,  tro  qu'el  non  trobes  merce  de  sa  dompna ,  per  q'el  dis  en  una 
soa  chanson :  Mielz-de-dompna,  don  soi  fttgitz  dos  anz.  Et  pois  las  bonas  dompnas 
e'ill  cavalier  d'aqellas  encontradas,  vezen  lo  gran  dampnage  de  Ricchaut,  qe  fu  aisi 
perduz,  si  venguen  la  on  Ricchautz  era  recluz,  e  pregerollo  q'el  s'en  deges  partir 
e  issir  fora ;  et  Ricchautz  disia  q'el  no*n  se  partria  mais  tro  qe  sa  dompna  li  per- 

♦odones.  Et  las  dompnas  e*l  cavalier  s'en  venguen  a  la  donna  e  pregerolla  q'ella 
li  degues  perdonar;  et  la  dompna  lor  respondet  q'ella  no'n  faria  ren,  tro  que 
•c»  dompnas  e  «c«  chavalier,  li  quäl  s'amesson  tuit  per  amor,  non  venguesson 
tuith  denant  leis,  mans  iontas,  de  genolhos,  clamar  li  merce  q'ella  li  degues  per- 


4.  clama  6.  digaua  r. ;  se  lli  8.  de  qella  10.  lonimen  II.  plaisir  endroit  12.  soe 
persone  13.  la  fehlt  14.  datan  ;  volguez ;  disen]  et  d.  15.  Chab.  Cr.  cui  16.  auen  17.  Cr. 
commandet;  conniat;  dis  fehlt  18.  En  r.  19.  Chab.  Cr.  en  cui  el  22.  maurida  23.  f.  a  p. 
24.  s'en  v.  Chab.  Cr.\  postut  25.  Erstes  el]  il  26.  faitz;  comandemen  27.  a  p.  33.  non  uol; 
Cr.  qu'en  ac  34.  fet;  recluse  d.  36.  doz  37.  fu]  fos  Chab.  Cr.  38.  Chab.  Cr.  vengren;  lau  on 
{lies  lavon/3);  se  d.     40.  Chab.  Cr.  vengren     41.  perdons;  li  r. ;  rien     43.  man;   perdoner 


St.   123.  Philologie.  193 

donar;  et  pois  ella  li  perdonaria,  se  il  aqest  faisian.     La  novella  venc  a  Ricchaut, 
don  eil  fetz  aqesta  chanson  que  ditz:  ^ 

Aisi  co  ll'olifanz 
qe,  can  cai  ius,  no's  pod  levar, 
tro  qe  l'autre,  a  lor  gridar, 
de  lor  vos  lo  levon  sus, 

es  eu  voill  segre  aqel  us,  60 

que  mos  maltraig  es  tan  greus  e  pesanz, 
se  la  cort  del  Poi  e  le  bobanz 
e  los  fins  precs  dels  leials  amadors 
no'm  relevon,  ia  mai  non  serai  sors, 

que  denhessen  per  mi  clamar  merce  es 

lai  on  preiars  ses  merce  pro  non  te. 
Et   qant   las   dompnas   e   li    cavalier   ausiren   qe   podia   trobar   merce  ab  sa 
dompna,  se  -c-  dompnas  e  »c«  chavalier  qe  s'amesson  per  amor,  anassen  clamar 
merce  a  la  dompna  de  Ricchaut  q'ella  li  perdones,  e  ella  li  perdonaria,  las  dompnas 
ei  chavalier  s'asembleron  tuit  e  anneron  e  clameron  merce  as  ella  per  Ricchaut  jeC 
et  la  dompna  li  perdonet. 


123.    Las  Rasos  de  Trobar. 

Hdss.  Laurenz,  42    (B,  Stengel,    die   beiden   ältesten  prov.    Gram.    Marburg  1878, 
S.  67) ,  Riccard  2814  (C ',  Stengel,  ib.),  Madrid  (JL,    Romania    VI  $44),    Landau 

(L,  Siudj  di  filoL  romanza  I  355/ 

Per  so  qar  ieu,  Raimonz  Vidals,  ai  vist  et  conegut  qe  pauc  d'omes  sabon 
ni  an  saubuda  la  dreicha  maniera  de  trobar,  voill  eu  far  aqest  libre  per  far  co- 
noisser  et  saber  qal  dels  trobadors  an  mielz  trobat  et  mielz  ensenhat  ad  aqelz 
qe'l  volran  aprenre  con  devon  segre  la  dreicha  maniera  de  trobar.  Pero,  s'ieu 
i  alongi  en  causas  qe  porria  plus  breumens  dir,  no'us  en  deves  meravellar,  car5 
eu  vei  et  conosc  qe  mant  saber  en  son  tornat  en  error  et  en  tenso,  qar  erant 
tant  breumens  dig ;  per  q'ieu  alongerai  en  tal  luec  qe  porria  ben  leu  plus  breumenz 
dir.  Et  si  ren  i  lais  o  i  fas  errada,  pot  si  ben  avenir  per  oblit,  o  qar  ieu  non 
ai  ges  vistas  ni  auzidas  totas  las  causas  del  mon ,    o    per   faillimentz    de  pensar ; 

44.  aquo  Chab.  4fiff.  Corrigiere  nach  Stück  2g  50.  Es  ui  51.  pesant  53.  des  leial 
54.   Non  r.     55.  denessen;  clamer 

I.  qe  C,  com  H;  R.]  en  r.  CL;  dorne  CL ;  pauchz  homens  H;  saubon  L  2.  dr.  fehlt 
CHL;  del  t.  CHL;  eu  fehlt  CL;  p.]  e  CL ;  per  dar  a  c.  es  a  s.  2Z"  3.  qals  B-  d.  t.]  trobador 
CHL  \  erstes  mielz]  meis  C\  et  mielz  bis  4  trobar]  fehlt  CL  ,  atressi  en  quäl  manera  deu  hom 
instruir  o  menar  lo  saber  de  trobar  H  4.  P.]  et  CL,  fehlt  H  5.  i]  mi  CHL\  alonie  Ct  alonc 
HL\  causa  H\  qeu  p.  CL;  leumens  B\  dir  plus  brieu  (breus  H)  CHL\  non  uos  CL  6.  en  e. 
et  fehlt  H\  erant]  son  CHL  7.  q'ieu]  que  //•  alongai  /?;  mi  a.  per  tals  luecs  qieu  p.  (quis 
porion  H)  ben  leu  p.  b.  d.  (d.  p.  b.  //)  CHL;  lies  q'om  p.  ?  ben  leu  fehlt  B;  br.  hom  d.  B\ 
8.  Et]  Aitam  ben  CL;  Atressi  matex  si  y  f.  e.  e  si  y  1.  H;  o  i]  ni  CL;  enrada  B;  o  fehlt  B\ 
q.]  per  co  car  H  9.  g.]  leis  B;  g.  v.  ni  fehlt  CHL ;  c.  qui  son  el  m.  E;  p.  f.]  en  failla  granmen 
CL,  per  uentura  hi  poria  fallir  per  enfalagamen  H 

Apprl,  Prov.  Chrestomathie.  !  i 


io4  Weltliche  Prosa.  St.   123. 

10  per  qe  totz  hom  prims  m'en  den  rasonar,  pois  conoissera  la  causa.  Ieu  sai  ben 
qe  mant  home  i  blasmeran  o  diran :  »aital  ren  i  degra  mais  metre«,  qe  sol  lo 
qart  non  sabrian  far  ni  conoisser,  si  non  o  trobessen  tan  ben  assesmat.  Autressi 
vos  dig  qe  homes  prims  i  aura  de  cui  enten ,  si  tot  s'estai  ben,  qe  i  sabrian 
meiihorar  o  mais  mettre,  qar  greu  trobares  negun  saber  tan  fort  ni  tan  primarnen;: 

15  dig  qe  uns  hom  fort  prims  no  i   pogues    melhurar   o  mäis  metre;    per   q'ieu   vos 

dig  qe  en  neguna  ren,  pos  basta  ni  ben  ista,  non  devon  ren  ostar  ni  mais  metre. 

Totas  genz,    cristianas,    iusieuas  e  sarazinas ,    emperador,    rei,  princep,  duc 

conte,  vesconte,   contor,  valvasor,  cavalier,  clergue,  borgues,  vilan,  pauc  et  gran, 

meton  totz  iorns  lor  entendiment  en  trobar  et  en  chantar,  o  q'en  volon  trobar,  o 

2oq'en  volon  entendre,  o  q'en  volon  dire,  o  q'en  volon  auzir,  qe  greu  seres  en  loc 
negun  tan  privat  ni  tant  sol,  pos  gens  i  a  paucas  o  moutas,  qe  ades  non  auias 
cantar  un  o  autre  o  totz  ensems,  qe  neis  li  pastor  de  la  montagna,  lo  maior  sollatz 
qe  ill  aiant,  an  de  chantar,  e  tuit  li  mal  e'l  ben  del  mont  son  mes  en  remem- 
bransa  per  trobadors,  et  ia  non  trobares  mot  be  dich  ni  mal  dich,  pos  trobaires 

•251'a  mes  en  rima,  qe  totz  iorns  non  sia  en  remembranza,  e  trobars  et  chantars  son 
movemenz  de  totas  galliardias. 

En  aqest  saber  de  trobar  son  enganat  li  trobador  e  li  auzidor  egalment 
motas  vetz;  e  dirai  vos  com  ni  per  qe:  Li  auzidor  qe  ren  non  intendon ,  qant 
auziran  un  bon  chantar,  faran  senblant  qe  for  ben  l'entendon  (et  ges  no  l'enten- 

80  dran),  qe  cuieriant  se  qeiz  en  tengues  hom  per  pecs,  si  dizion  qe  no  l'entendesson. 


10.  pr.]  pr.  e  subtils  H;  pr.  ni  entendenz  nomen  deu  vchazonar  (veljaizonar  C)  p.  c.  c 
conois  la  c.  (lucaiczo  C)  CL;  cönega  H;  I.]  E  CL ;  Car  eu  crey  b.  H  II.  mainz  homs 
CL,  mant  hom  H;  mi  (fehlt  CL)  blasmara  o  dira  CHL;  aitan  r.  ß,  qen  aital  luec  CL, 
que  en  alqun  loch  IL;  s.  eil  lo  q.  no  sabra  //;  s.  luchaizo  no  sabra  ni  conoissera  (coissera  L) 
CL  12.  c]  c.  ni  saubra  dir  H;  trobes  CHL;  a.]  aselmat  o  assermat  H;  A  matex  H  iy 
homs  pr.  CL ,  home  prim  H;  de  c.  e.]  que  H ;  e.]  uos  die  CL ;  s'  fehlt  CL ;  co  y  sabriei . 
H;  sabria  CL  14.  melh.]  bien  m.  B;  m.  m.]  may  trar  o  metre  H;  qe  B;  g.]  a  g.  H\ 
sahen  B,  sauber  H  15.  {.fehlt  B;  qus  fortz  (qe  fort  C)  p.  homs  CL;  saubes  B;  o  fehlt  C, 
e  H;  Von  14.  q.  g.  t.  bis  15.  mais  m.  zweimal  in  Z;  q.  v.]  ques  H  16.  lies  deu  om/3; 
qe  negun  dig  (saber  //)  p.  b.  ni  b.  i.  negunz  homs  nol  deu  tocar  ni  mouer  CHL  (anzunehmen  ?) 
17.  Primerament  sapies  que  t.  g.  H;  Tota  C\  crestiana  e  iuzeus  e  serrazis  CL,  Christian^ 
iuheus  sarrahins  H\  emperaire  Z,  senyor  e.  H;  prineeps  rei  By  reis  princes  Z;  princ  C;  ducs  coms 
vescoms  Z  18.  valv.]  vescon'or  CHL\  cav.  fehlt  B;  va.  e  tuit  autre  cav.  e  cl.  e  b.  e  u.  CL  ; 
mlans  paucs  et  granz  B;  vila  o  home  pauch  e  gran  menon  dia  trobar  e  xantar  en  axi  q.  H 
19.  menon  tot  dia  CL;  1.  e.  fehlt  CL;  et]  o  CL;  t.]  obrar  H  (anzunehmen?);  zweites  o]  e  H\ 
o  bis  t.  fehlt  CL  20.  qi  u.  e.  o  qi  u.  d.  o  a.  CL;  qe  g.]  e  g.  CZ,  car  a  g.  //;  1.  n.]  n.  1.  H  21. 
n.  bis  s.  fehlt  CL  ;  pus  que  //;  gen  CH\  pauca  o  (ni  Z)  mouta  CHL, ;  non  i  auratz  C  22.  con- 
lar  CL;  o  un  o  a.  H;  tot  B\  q.  n.]  qe  neg  B,  neus  C,  nes  Z;  los  (les  Z)  pastors  de  las  mon- 
taignas  CL ;  qe  totz  lo  maier  (e  tot  lo  maior  H)  s.  qil  han  es  CHL  23.  e  li  b.  d.  m.  son  en 
1.  (menbranca  H)  e  (o  C)  qais  (fehlt  H)  en  memoria  mes  (mos  C)  CHL  24.  pels  trobadors  CL, 
per  trobar  que  per  als  H;  troras  B\  mot]  pretz  H;  m.  un  mal  d.  B,  re  mal  dicha  ni  ben 
<iicha  CL\  pus  que  H]  li  trobador  CL  25.  lan  dicha  (laya  dit  H)  ni  mes  solamen  en  r.  CHL; 
tot  i.  By  tostemps  pois  CL,  tostemps//;  n.  s.  fehlt  ß,  ne  s.  H;  qar  t.  B;  t.  encantars  Z;  s.  m.] 
egalment  CL,  egalment  son  cap  H  26.  t.  autras  g.  CL  27.  Daquest  CL;  eng.]  egalment  H; 
dels  (del  C)  trobadors  e  dels  auzidors  eissamentz  maintas  u.  CL  ;  e.  m.  v.]  m.  u.  enganat  H;  e 
li  a.  e.  m.  v.  fehlt  B  28.  e  d.]  mirai  C;  q.  r.]  qar  C,  qi  Z  ;  p.  q.  ne  son  enganat  li  a.  qui  re 
en  trobar  no  entenen  per  go  que  com  IL  29.  auzon  B;  o  entendan  e  ia  CL;  e  ja  res  non  en- 
tendran.  E  fan  ho  per  co  cor  se  cuydan  H  30.  qe]  e  qar  CL;  c.  qe  hom  los  t.  CHL;  dizon  B : 
sil  d.    ceil  n.  l'e.  es  tasen   (tansen  Z)   et  enaissi  CL 


St.    123.  Grammatik.  195 

Enaisi  enganan  lor  mezeis,  qe  uns  dels  maiors  sens  del  mont  es,  qi  domanda  ni 
vol  apenre  so  qe  non  sap,  et  assatz  deu  aver  maior  vergogna  cel  qi  non  sap, 
qe  aicel  qi  demanda  e  vol  apenre.  Et  sil  qe  entendon,  qant  auziran  un  malvais 
trobador,  per  ensegnament  li  lauzaran  son  chantar;  o  si  no  lo  volon  lanzar,  al 
menz  no'l  volran  blasmar.  Et  enaisi  son  enganat  li  trobador,  et  li  auzidor  n'an35 
lo  blasme,  car  una  de  las  maiors  valors  del  mont  es,  qui  sap  lauzar  so  qe  fa  a 
lauzar  et  blasmar  so  qe  fai  a  blasmar.  Sill  qe  cuion  entendre  et  non  entendon, 
per  otracuiament  non  aprendon,  et  enaisi  remanon  enganat. 

Ieu  non  die  ges    qe    toz    los  homes  del  mon  puesca  far  prims  ni  entendenz, 
ni  qe'ls  fassa  tornar  de  lor  enueitz  ni  de  lor  vicis  per  la  mia  paraola;  pero  hanc4o 
Dieus  non   fes   tan   grant  error ,    per  qe  ben  i  sia  escoutatz  ni  ben  puesca  parlar. 
que  non  traga  aleun  home  qe  o  entendra;  per  qe,  si  tot  ieu  non  entent  qe  totz 
los  puesca  far  entendentz,  si  vueill  far  aqest  libre  per  l'una  partida. 

Aqest  saber  de  trobar  non  fon  anc  mes  ni  aiostatz  tan  ben  en  un  sol  luec, 
mais  qe  caseuns  s'en  ac  en  son  cor,  segon  que  fon  prims  ni  entendenz.  Ninon45 
crezas  que  neguns  hom  n'aia  istat  maistres  ni  perfaig,  car  tant  es  cars  et  fins  le 
sabers  qe  hanc  nuls  homs  non  se  donet  garda  del  tot.  So  conoissera  totz  homs 
prims  et  entendenz  qe  ben  esgard'  aqest  libre.  Ni  eu  non  die  ges  qe  sia  maistres 
ni  perfaitz,  mas  tan  dirai,  segon  mon  sen,  en  aqest  libre  qe  totz  homs  qi  be  l'en- 
tendra  ni  aia  bon  cor  de  trobar,  poira  far  sos  chantars  ses  tota  vergoigna.  50 

Totz  hom  que  vol  trobar    ni  entendre,   deu    primierament    saber   qe   neguna 
parladura  non  es  naturals    ni    drecha   del  nostre  lengage  mais  acella  de  Franza  e 


31.  Axi  H;  lurs  C;  qar  CHL;  del  CZ ;  maior  B;  ma.  del  seyns  d.  mo.  !!•  qi  uol  aprendre 
e  demandar  CHL  32.  qel  CL;  et]  per  que  H;  et  a.  bis  33  ap.  fehlt  B;  aquell  H  33.  aquell 
H;  e  v.  a.  fehlt  CL;  Et  s.  bis  37  fai  a  bl.  fehlt  H;  qi  CL;  auzion  B\  malazaut  CL  34.  p. 
e.  e  per  cortezia  lauseran  s.  auol  c.  CL]  o]  et  B;  s.  n.  1.  v.  1.  fehlt  CL  35.  non  lo 
blasmaran  CL;  aissi  reman  (tenian  C)  lo  trobaire  enganatz  e  li  a.  en  b.  OL  36.  es  lauzar 
zo  qes  fai  a  1.  e  blasmar  zo  qes  fai  a  bl.  (es  lauzar  zo  qes  fai  a  blasmar  Z)  qant  es  luecz 
e  temps  CL  37.  II  C;  qi  L;  Atressi  aquells  qui  II ;  et]  ce  re  0,  e  res  H,  et  re  L  38.  p.  o.] 
e  per  altrecuydament  no  ho  apenrion  r.  malamen  eng.  //;  a.]  uolon  apenre  CL  39.  I.]  Ez 
eu  Zf,  E  Z;  p.  f.  eu  p.  ent.  ZT;  qieu  p.  f.  pr.  ni  ent.  t.  1.  h.  d.  m.  CL  40.  qe  f.  B;  en. 
senz  plana  par.  B  41 .  per  qe]  lies  per  q'om  ?  40  bis  42.  ni  (tu  C)  de  lur  enuers  si  tornon 
per  mas  (raas  C)  paraulas  qe  hanc  dieus  non  fes  tan  grant  ordre  qe  pos  homs  escouta  (pes 
homes  ascouta  Z)  lerror  qom  non  trobe  qalacom  (qalcom  Z)  home  qe  (qi  Z)  lai  inclina  son  cor 
CL,  ne  que  de  llurs  enugs  ne  de  Uurs  vicis  se  tornen  per  la  mia  paraula  e  anch  no  fon  tan  gran 
orde  de  error  pusca  hom  hi  pusca  parlar  e  y  sia  be  entes  que  no  trobe  qualque  hom  qui  apren 
o  enten  H  42.  p.  q.  eu  H;  ieu  fehlt  CHL;  non  sun  tan  entendentz  qom  ieu  uolgra  per  far  totz 
entendentz  si  u.  eu  f.  CL  43.  f.  e.  si]  f.  prims  ne  e.  cu  si  H  44.  E  sapies  que  a.  s.  H; 
sabers  CL;  trobat  C,  trobrar  L;  anc  non  fon  CL,  anch  may  no  fo  H;  mes]  mais  B,  fehlt 
{Lücke)  C;  t.  b.]  totz  CL  (anzunehmen?)  45.  caseun  nac  Z?;  so  ac  H;  p.  fehlt  C\  p.  e  e.  II ; 
Ne  er.  Hj  fehlt  CL  46.  nulls  H'  non  fon  hanc  m.  ni  p.  de  totas  cauzas  CZ;  m.  n'en  sia  estatz 
perfeyts  H;  es  lo  saber  car  e  fis  H  47.  qe]  et  CL;  hanc  fehlt  H;  sen  dona  CHL\  g.  mas  del 
tot  con.  H;  del  t.  bis  48.  aq.  ].]  qom  nol  pot  tot  aiostar  ensemps  si  qom  poires  auzir  en  aquest 
mon  (m.  fehlt  C)  libre  CL  48.  qui  b.  esgart  Z/;  Empero  eu  no  H ;  E  non  d.  ieu  g.  qieu  sia 
(sta  C)  m.  CL  49.  parfaitz  B\  perfeytz  ne  maestre  H;  t.  en  d.  segon  zo  qeu  (que  H)  eug 
CHL',  be  fehlt  B;  lentenda  CL  50.  ara  C;  ben  Z ;  b.  c.  ne  soptil  en  t.  ne  poyra  H;  sos]  fos  C 
51.  Primerament  deus  saber  que  t.  h.  Zf;  qui  CHL;  t.  ni  e.]  entendre  en  trobar  H;  pr.  fehlt 
H  52.  tant  na.  ne  tant  d.  CHL;  dr.  a  trobar  H\  lingage  B\  dels  nostres  lengatges  6'Z; 
con  aquella  CHL ;  de  F.]  francesa  H\    e]  o    CL,    fehlt   R 

13* 


196  Weltliche  Prosa.  St.    123 

de  Lemozi,    o    de  Proenza    o  d'Alvergna   o  de  Caersin;    per   qe  ieu  vos  die  qe, 
quant  ieu  parlarai  de  Lemosy,  qe  totas  estas  terras  entendas  et  totas  lor  vezinas 

55  et  totas  cellas  qe  son  entre  ellas.  Et  tuit  Tome  qe  en  aqellas  terras  son  nat  ni 
norit,  an  la  parladura  natural  et  drecha.  Mas  cant  uns  d'els  es  eieiz  de  la  par- 
ladura, per  una  rima  qe  i  aura  mestier,  o  per  autra  causa,  miels  lo  conois  cels  qe 
a  la  parladura  reconeguda  qe  sil  qe  non  la  sabon;  et  aquil  non  cuian  tan  mal 
far  con  fan ,  cant  la  jettan  de  sa  natura ,    anz  se  cuian  qe  lors  lengages  sia ,  per 

60  q'ieu  vuell  far  aquest  libre  per  far  conoiser  la  parladura  a  cels  qe  la  parlon  drecha 
et  per  ensennar  a  cels  qe  non  la  sabon. 

La  parladura  francesca  val  mais  et  es  plus  avinenz  a  far  romanz ,  retronsas 
et  pasturellas,  mas  cella  de  Lemosin  val  mais  per  far  vers  et  cansons  et  ser- 
ventes,  et  per  totas  las  terras  de  nostre  lengage  son  de  maior  autoritat  li  cantar 

65  de  la  lenga  lemosina  que  de  neguna  autra  parladura ,  per  q'ieu  vos  en  parlarai 
primeramen. 

(Mant  home  son  qe  dizon  qe  porta  ni  pan  ni  vin  non  son  paraolas  de  Le- 
mosin, per  so  car  hom  las  ditz  autresi  en  autras  terras  com  en  Lemosin;  et  sol 
non  sabon  qe  dizon,  car  totas  aqellas  paraolas  q'om  ditz  en  Lemosin  atressi  com 

vo en  autras  terras,  son  aitan  be  de  Lemosin  com  de  las  autras  terras,  mas  aqellas 
q'om  ditz  en  Lemosin  d'autras  gisas  qe  en  autras  terras,  aqellas  son  propriamenz 
de  Lemosin.) 

Per  q'ieu  vos  die  qe  totz  hom  qi  vuella  trobar  ni  entendre,  deu  aver  fort 
privada  la  parladura  de  Lemosin ,   et  apres    deu  saber  alqes  de  la  natura  de  gra- 

f&matica,    si  fort  primamenz  vol  trobar  ni  entendre,    car   tota  la  parladura  de  Le- 


53.  del  1.  H\  alle  drei  o]  e  B\  1.  o  de  saintonge  (santorge  Z)  o  de  caerci(caorci  Z) 
o  deluergna  (dabierngna  C)  CL  53.  L.  bis  55.  entre  ellas]  1.  e  totas  aquellas  terras  qui 
entorn  li  estan  o  son  lur  vesinas  e  atressi  de  totes  aquelles  qui  son  entre  ellas  H;  caersun  B 
54.  i.]  ren  B\  qe  fehlt  CL-,  totz  C;  aqellas  t.  i  (et  C)  ent.  CL ;  et  t.  1.  v.]  et  oras  los 
uerzinas  C  55.  et  t.  c.  fehlt  CL;  en.  el.]  enueiron  delas  CL;  tot  B;  qi  en  aqella  (la  H) 
terra  CHL\  e  H  56.  de  lor  CL;  es  fehlt  B\  p.  natural  L  57.  una  bis  causa]  aleuna 
r.  o  per  aleun  mot  qi  li  sera  mestier  CL ,  u.  r.  que  altre  mostre  o  per  altre  can  H;  hinter 
causa]  cuion  las  genz  (cuieron  la  gen  L)  qi  non  entendon  qe  la  lur  lenga  sia  aitals  qar 
non  sabon  lur  lenga  per  que  CL]  mielt  c.  B\  ho  H;  cel  qi  CL,  ceyl  qui  H  58.  qe  sei 
qi  C,  qaeel  qi  L;  sap  CL;  qe  sil  qe  non  la  s.  fehlt  B,  que  null  altre  H  (von  CL  der  Wahr- 
scheinlichkeit entsprechend  hinzugefügt) ;  aq.  fehlt  B,  per  zo  C,  per  o  L  ;  tan  fehlt  CL,  ja  H  59. 
con  fan  fehlt  CL;  cant]  com  H;  geton  (geron  L)  la  parladura  de  sua  n.  CL\  anz]  axi  com  H; 
st  fehlt  CL;  legages  B\  qe  sia  aitals  la  lenga  CL,  qe  Hur  lenga  sia  H  60.  1.  a  dar  a  c.  H;  re- 
conoisser  las  parladuras  daquels  qi  la  parlon  d.  CL;  qui  H;  p.]  sabon  B  61.  a  c]  aicels  C, 
celui  L  ;  qi  CHL ;  non]  no  lemozi  H  62.  Per  que  deves  saber  que  Bf;  es  fehlt  B\  retronsas 
fehlt  B;  retromas  C;  retronias  L;  romanc  e  retronxas  H  63.  mas  fehlt  CL  ;  e  aycellas  H;  valon 
H;  et  es  c.  B;  p.  f.  bis  64.  aut.]  a  chanzos  et  siruentes  et  uers  de  totas  (totz  C)  las  autras  dels 
nostres  lengages  e  per  aizo  son  en  m.  a.  CL,  a  cansos  a  serventes  a  verses  e  per  totas  las  altres 
del  nostre  lengatge  son  en  m.  a.  H  65.  parladura  de  limozi  (1.  fehlt  H)  CHL;  de  null  altre  H\ 
p.]  lenga  CL,  fehlt  H\  p.  q.  bis  66.  pr.  fehlt  CHL  67.  son  qe  fehlt  CL;  E  mant  hom  ditz  H, 
pans  ni  uins  CL;  von  non  bis  69.  at.  in  C  nachgetragen;  lemogi  L  68.  c.  si  dizon  en  a.  t.  CL; 
c.  se  dison  at.  en  las  a.  t.  axi  com  H;  et  fehlt  CHL ;  per  que  no  s.  ques  d.  H  69.  qe  si  d. 
CL;  tot  C;  aq.  fehlt  Bt  las  CL;  qe  ditz  hom  B;  atr.  bis  70.  Lern,  fehlt  B;  axi  com  en  las 
a.  t.  atressi  son  H  70.  son  bis  t.  fehlt  C;  aycellas  H  71.  dautra  guiza  CHL;  en  las  a.  t. 
H;  aq.  fehlt  CHL  73.  uol  CL ;  qui  en  tr.  vulla  ent.  //;  tr.  doppelt  B;  deu]  de  C;  von  deu  atif 
74  deu  gesprungen  CL ;  a.  f.  p.]  saber  H  74.  del  1.  enapres  H;  sauber  L ;  alqes  de  fehlt  CL  ; 
aquellas  de  la  n.  de  la  gr.   H     75.  limogi  Z 


St.    J24.  Grammatik;  Poetik.  197 

mosyn  se  parla  naturalmenz  et  drecha  per  cas  et  per  nombres  et  per  genres  et 
per  temps  et  per  personas  et  per  motz,  aisi  com  poretz  auzir  aissi,  si  ben  o 
escoutas. 

Raimon    Vidal, 


124.   Las  Leys  cTamors. 

Monumens  de  la  littirature  romane  pnblits  par  M.   Gatien-Arnoult,    Toulouse  1841, 
j p    238 — 350.  —    Vgl.  Bartsch-Koschwitz ,    Chrestomathie,  Sp.  403;    V.   Crescini, 

Manualetto*,  p.  395. 

La  diffinitios  de  vers.  Vers  es  us  dictatz  en  romans  que  compren  de 
•v.  coblas  a  «x«  amb  una  oz  am  doas  tornadas  (et  ayssi  meteysh  li  altre  dictat 
podon  haver  una  o  doas  tornadas).  E  deu  tractar  de  sen ;  e  per  so  es  digz  vers, 
que  vol  dir  ,verays',  quar  veraya  cauza  es  parlar  de  sen.  Enpero,  segon  lati  vers 
se  pot  deshendre  de  verto,  vertis,  que  vol  dir  ,girar*  o  ,virar',  et  enayssi  que  ,vers*  5 
sia  digz  de  ,virar',  e  segon  aysso  vers  pot  tractar  no  solamen  de  sen,  ans  o  fay 
ysshamen  d'amors ,  de  lauzors,  o  de  reprehensio,  per  donar  castier;  et  enayssi 
,vers'  de  ,virar',  quar  ades  se  vira,  que  tracta  d'amors  o  de  lauzors  o  de  repre- 
hensio ;    e  d'aquesta  maniera  trobam  mans  trobadors  ques  han  uzat. 

Vers  deu  haver  lonc  so  e  pauzat  e  noel ,    am    belas    e  melodiozas  montadas  i0 
e  deshendudas  et  am  belas  passadas  e  plazens  pauzas. 

Et  quar  ayssi  havem  parlat  de   tornada,  devetz  saber  qu'en  tot  dictat  pot 
hom  far  una  o  doas,  segon  qu'es  estat  dig,  tornadas;    quar   la    una    tornada  pot 
pauzar  et  aplicar  a  so  senhal,  lo  quäl  senhal  cascus  deu  elegir  per  si,  ses  far  tort 
ad  autre,  so  es  que  no  vuelha  en  sos  dictatz  metre  et  apropriar  aquel  senhal  que  15 
saubra  que  us  autres  fa ;  e  l'autra  tornada  pot  aplicar  a  la  persona  a  la  quäl  vol 
presentar  son  dictat.     Encaras  devetz  saber    que    cascuna   tornada   deu   esser   del 
compas  de  la  meytat  de  la  cobla  derriera  vas  la  fi,    can    la   cobla   es  de  bordos 
parios,    so  es  en  nombre  par;    e  can    son  en  nombre  non-par,    la  dicha  meytatz 
creysh  d'un  bordo ;  et  enayssi  quo  pot  creyssher  otra  la  meytat,  enayssi  pot  mer-  20 
mar,  quis  vol.     E  pauzat  qu'om  pauze  doas  tornadas,  ges  per  so  non  es  de  ne- 
cessitat  que  amdoas  sian  d'un  compas,    quar  alqunas  vetz  pot  hom  pauzar,  quis 
vol,  la  una  tornada  plus  longa   de  bordos  que  l'autra,    segon   que    sera   vist   ad 
aquel  que  fara  lo  dictat.     Item ,    en    aysso    que    dizem    que    cascuna  tornada  deu 
esser  del  compas  de  la  meytat  de  la  derriera  cobla  vas  la  fi,  deu  hom  entendre2s 
del  compas  e  de  l'acordansa ,  encaras  que'l  dictatz  haia  acordansa,  quar  si  acor- 
dansa  no  havia,  coma  chansos  estrampa,  adonx  la  tornada  no  vol  haver  acordansa 
am  la  meytat  de  la  dicha  cobla,  quar  degus  dictatz  estramps  no  deu  haver  regular- 
men  acordansas  ni  en  tornada  ni  en  deguna  de  las  coblas;  ni  deguna  cobla  d'aytal 
dictat  estramp   no   deu    haver    aytals    dictios   finals   de  bordos  que  haian  o  haver  30 
puescan  acordansa  am  las  autras  dictios  finals  dels  versetz   de   las  autras  coblas. 

76.  drecha  fehlt  B\  et  d.]  a  deg  C,  adrech  L  ;  et  p.  n.  fehlt  B\  nombre  J3";  gen  er*  C 
generes  H,  genires  L  77.  m.]  mous  H\  aisi  fehlt  CL\  e  axi  poretz  be  entendre  e  ausir  si  mc 
escoutatz  H    77.  b.  mescoutares  CL. 

8.  ad.]  ares     1 1 .  plassadas 


:j)8  Weltliche  Prosa.  St.    124. 

Encaras  devetz  saber  que  en  los  dictatz  retrogradatz  per  bordos  o  per  acordansas 
hom  pot  penre  la  tornada  vas  lo  mieg  de  la  cobla  final  e  procezir  tro  la  li,  o  la 
pot  hom  penre  en  la  fi  e  procezir  tro    vas    lo  mieg;    et    aysso    meteys    segon    la 

35  )pinio  d'alqus  en  los  dictatz  capcaudatz. 

La  difinitios  de  chanso.  Chansos  es  us  dictatz  que  conte  de  «v«  a  »vn- 
coblas.  E  deu  tractar  principalmen  d'amors  o  de  lauzors,  am  bels  motz  plazens 
et  am  graciozas  razos ,  quar  en  chanso  no  deu  hom  pauzar  deguna  laia  paraula 
ni  degu  vilanal  mot  ni  mal  pauzat,  quar  chansos,  segon  qu'es  estat  dig,  deu  tractar 

40  d'amors  principalmen,  o  de  lauzors,  et  hom  que's  red  enamoratz,  no  solamen  en 
sos  faytz  se  deu  mostrar  cortes.  ans  o  deu  far  ysshamens  en  sos  digz  et  en  son 
parlar.     Chansos  deu  haver  so  pauzat,  ayssi  quo  vers. 

La  difinitios  de  sirventes.  Sirventes  es  dictatz  que*s  servish  al  may 
de  vers  o  de  chanso  en  doas  cauzas :  la  una  cant  al  compas  de  las  coblas,  l'autra 

45  cant  al  so.  E  deu  hom  entendre:  cant  al  compas,  so's  a  ssaber  que  tenga  lo 
compas  solamen,  ses  las  acordansas ,  oz  am  las  acordansas  d'aquelas  meteyshas 
dictios  o  d'autras  semblans  ad  aquelas  per  acordansa.  E  deu  tractar  de  reprehensio, 
o  de  maldig  general,  per  castiar  los  fols  e  los  malvatz,  o  pot  tractar,  qui's  vol, 
del  fag  d'alquna  guerra. 

50  La  difinitios  de  dansa.     Dansa  es  us  dictatz  gracios  que  conte    un  re- 

franh,  so  es  un  respos,  solamen,  e  tres  coblas  semblans  en  la  fi  al  respos  en  compas 
et  en  acordansa.  E  la  tornada  deu  esser  semblans  al  respos.  Ei  comensamens 
de  cascuna  cobla  deu  esser  d'un  compas  e,  qui's  vol,  d'una  acordansa  o  de  di- 
versa;  li  quäl  comensamen  devon  esser  del  tot  divers  d'acordansa  del  respos,  quar 

55  no  seria  bela  cauza  que'l  comensamens  de  la  cobla  fos  de  la  consonansa  del 
respos.  Ysshamens  li  dig  comensamen  podon  esser  d'u  meteysh  compas  o  de 
divers  am  lo  dig  respos.  Ei  respos  deu  esser  del  compas  de  meia  cobla,  o  quaysh, 
so  es  mays  o  mens  de  dos  bordonetz.  E  li  bordo  que  son  en  dansa,  no  devo 
passar  •vin-  sillabas.     Et  en  cas  que  aytal  bordo  passesso  -vni«  sillabas,  seria  ir- 

*>o  regulars  aytals  dansa ,  anormals  e  fora  son  propri  compas ,  e  si  donx  li  rim  no 
seran  multiplicatiu.  E  qui's  vol,  pot  retronchar  tres  bordos,  ses  plus  o  mens, 
del  respost;  pero,  sii  respos  es  de  tres  bordos  solamen,  noi  deu  hom  retronchar 
mas  dos,  ses  plus  o  mens.  E  deu  tractar  d'amors,  e  deu  haver  so  ioyos  et  alegre, 
per  dansar,    no    pero    ta    lonc  coma  vers  ni  chansos,    mas   un  petit  plus  viacier, 

65  per  dansar,  segon  qu'es  estat  dig.  Enpero  huey  ne  uza  hom  mal  en  nostre  temps 
d'aquest  so ,  quar  li  chantre  que  huey  son,  no  sabon  a  penas  endevenir  en  un 
propri  so  de  dansa.  E  quar  no  y  podon  endevenir,  han  mudat  lo  so  de  dansa 
en  so  de  redondel  am  lors  minimas  et  am  lors  semibreus  de  lors  motetz.  Le 
remanen    de    dansa    trobaretz   lassus    en    »cobla«    et   en    autre  loc,    can  tracta  de 

70  »coblas  retronchadas«.  Alqu  fan  dansa  de  coblas  tensonadas,  la  quäl  adonx 
appelan  »dans*  ;  pero  entre  dans  e  dansa,  no  fam  lunha  diflerensa.  Et  alqu  fan 
»desdansa«  e  «desdans«  ,  per  pauzar  e  descantar  lo  contrari,  e  degus  nos  varia 
del  compas  de  dansa. 

La  diffinitios  de  descort.     Descortz  es  dictatz  mot  divers;  e  pot  haver 

Tsaytantas  coblas  coma  vers,  so's  a  ssaber  de  «v-  a  -x-,las  quals  coblas  devon 
esser  Singulars,  dezacordablas  e  variablas  en  acort,  en  so  et  en  lengatges.     E  devon 

«J2.  comensamen     62.  lies  no'n  d.     63.  ses]  es     65.  qu'es]  que     71.  fan]  fam     72.  destantar 


St.    124.  Poetik.  199 

esser  totas  d'un  compas  o  de  divers.  E  deu  tractar  d'amors  o  de  lauzors  o  per 
maniera  de  rancura:  »quar  midons  no  mi  ama  ayssi  cum  sol«,  o  de  tot  aysso  essems, 
qurs  vol.  E  qui  volra  far  tornada,  segua  la  maniera  lassus  dicha,  can  tractem 
de  vers,  en  la  quäl  tornada  deu  hom  tractar,  qui's  vol,  de  totz  los  lengatges  los  so 
quals  dessus  ha  pauzatz  ayssi  a  tiera  cum  los  ha  pauzatz.  E  si  aysso  far  li  tor- 
nava  greu,  fassa  la  dicha  tornada  del  lengatge  de  la  derriera  cobla.  E  si  la  tor- 
nada l'aparia  breus  per  tractar  de  totz  los  lengatges,  pot  hom  far  recorsa  del 
compas  de  la  una  de  las  coblas  denan  pauzadas  o  d'autra ,  sol  que  no  passe  lo 
compas,  so  es  lo  nombre  dels  bordos,  que  cobla  deu  haver.  E  deu  tractar  desr> 
totz  los  lengatges  ayssi  cum  son  estat  pauzat  dessus  a  tiera,  e  deu  haver  las  acor- 
dansas  que  son  en  la  fi  de  cascuna  cobla. 

La  diffinitios  de  tenso.  Tensos  es  contrastz  o  debatz,  en  lo  quäl 
cascus  mante  e  razona  alcun  dig  o  alcun  fag.  Et  aquest  dictatz  alqunas  vetz 
procezih  per  novas  rimadas,  et  adonx  pot  haver -xx«  o  trenta  cobblas  o  may,  et  90 
alcunas  vetz  per  coblas,  et  aquest  conte  de  «vi-  coblas  a  »x«,  am  doas  tornadas, 
en  las  quals  devo  iutge  eligir,  le  quals  difinisca  lor  plag  e  lor  tenso.  E'l  iutges 
per  aquel  meteysh  compas  de  coblas  o  per  novas  rimadas  pot  donar  son  iutiamen 
(enpero  per  novas  rimadas  es  huey  mays  acostumat) ,  en  lo  quäl  iutiamen  alqu 
volon  seguir  forma  de  dreg,  fazen  mensio  d'avangelis  e  d'autras  paraulas  acostu-9D 
madas  de  dire  en  sentencia ,  la  quäl  cauza  nos  no  reproam ,  pero  be  dizem  que 
aysso  no  es  de  necessitat,  quar  abasta  solamen  quJom  done  son  iutiamen  et  aquel 
declare,  per  aquela  maniera  que  mays  plazera  a  cel  qu'es  elegitz  per  iutge. 

Encaras  dizem  que  non  es  de  necessitat  ques  haia  so ;    enpero  en  aquel  cas 
que*s  faria  al  compas   de    vers    o  de  chanso  o  d'antre  dictat  qu'aver  deia  so ,    se  100 
pot  cantar  en  aquel  vielh  so. 

Diffinitios  de  partimen.  Partimens  es  questios  ques  ha  dos  membres 
contraris,  le  quals  es  donatz  ad  autre  per  chauzir  e  per  sosrener  cel  que  volra 
elegir,  e  pueysh  cascus  razona  e  soste  lo  membre  de  la  questio  lo  quäl  haura 
elegit.  En  totas  las  autras  cauzas,  cant  al  compas  e  cant  al  iutiamen  e  cant  al  0,0 
so,  es  semblans  a  tenso.  Diferensa  pot  hom  pero  vezer  entre  tenso  e  partimen, 
quar  en  tenso  cascus  razona  son  propri  fag,  coma  en  plag,  mas  en  partimen  razona 
hom  l'autru  fag  e  l'autru  questio ,  iaciaysso  que  soen  pauza  hom  partimen  per 
tenso  e  tenso  per  partimen ,  et  aysso  per  abuzio.  Encaras  devetz  saber  que  en 
aytals  dictatz  ques  fan  per  diversas  personas,  oz  en  los  quals  hom  fenh  que  sianno 
diversas  personas,  pot  hom  uzar  de  diverses  lengatges,  coma  en  descort.  E  d'aytals 
dictatz  son  tensos,  partimens,  pastorelas,  vergieras,  ortolanas ,  monias,  vaquieras, 
et  enayssi  de  trops  autres  dictatz.  E  degun  dictat  d'autru  lengatge  nos  no  prendem 
en  nostre  iutiamen ,  quar  prezomtuos  es  qui  vol  iutiar  l'autru  lengatge,  si  donx 
no  es  mesclatz  am  lo  nostre  per  dreg  compas.  115 

La  diffinitios  de  pastorela.  Pastorela  es  us  dictatz  que  pot  haver  •  vi- 
o  -viii«  o  «x.  coblas  o  mays,  so  es  aytantas  cum  sera  vist  al  dictayre,  mas  que 
no  passe  lo  nombre  de  trenta.  E  deu  tractar  d'esquexn,  per  donar  solas.  E  deu 
se  hom  gardar  en  aquest  dictat  maiormen,  quar  en  aquest  se  peca  hom  mays  que 
en  los  autres,  que  hom  no  diga  vils  paraulas  ni  laias  ni  procezisca  en  son  dictat  12« 
a  degu  vil  fag,    quar  trufar  se  pot  hom  am  femna  e  far  esquern  la  un  a  1'autre, 

108.  lautre  f.     in.   daytal     115.  la  n. 


200  Weltliche  Prosa.  St.   124. 

ses  dire  e  ses  far  viltat  o  dezonestat.  Pastorela  requier  tostemps  noel  so  e  plazen 
e  gay ,  no  pero  ta  lonc  cum  vers  o  chansos,  ans  deu  haver  so  un  petit  cursori 
e  viacier.     E  d'aquesta  pagela   son    vaquieras,    vergieras,    porquieras,    auquieras, 

i25crabieras,  ortolanas,  monias,  et  enayssi  de  las  autras  lors  semblans. 

La  diffinitios  de  retroncha.  Retroncha  es  us  dictatz  ayssi  generals 
coma  vers,  que  pot  tractar  de  sen,  de  essenhamen,  d'amors,  de  lauzors  o  de  re- 
prendemen  per  castiar  los  malva.tz.  Et  aquest  dictatz  sec  lo  compas  de  vers  cant 
al  so  e  cant  a  las  coblas,  qtiar  pot  haver  de  •▼•  a  »x«  coblas.     Et  es  dicha  retroncha 

i3oquar  es  de  coblas  retronchadas ;  no  per  autra  cauza;  e  quar  lassus  havem  mostrat 
que's  cobla  retronchada1),  per  so  no  quäl  ques  ayssi  ne  tractem.  Enpero  cant 
hom  fa  vers,  chanso  o  dansa  per  coblas  retronchadas,  ges  per  so  no  se  sec  que 
deia  haver  nom  »retroncha«,  ans  lo  pot  hom  apelar  vers  retronchat  o  chanso  o 
dansa  retronchada. 

135  La  diffinitios  de  plang.     Plangs  es  us  dictatz  qu'om  fay  per  gran  des- 

plazer  e  per  gran  dol  qu'om  ha  del  perdemen  o  de  la  adversitat  de  la  cauza 
qu'om  planh.  E  dizem  generalmen :  de  la  cauza  qu'om  planh,  quar  enayssi  quo 
hom  fa  plang  d'ome  o  de  femna,  ayssi  meteysh  pot  hom  far  plang  d' autra  cauza, 
coma  si  una  vila  oz  una  ciutatz  era  destruida  e  dissipada,  per  guerra  o  per  autra 

i4omaniera.  Et  es  del  compas  de  vers,  cant  a  las  coblas,  quar  pot  haver  de  »v-  a 
•  x«  coblas.  E  deu  haver  noel  so  plazen  e  quays  planhen  e  pauzat.  Pero  per  abuzio 
vezem  tot  iorn  qu'om  se  servish  en  aquest  dictat  del  so  de  vers  o  de  chanso ; 
et  adonx,  quar  es  acostumat,  se  pot  cantar,  qui's  vol,  en  lo  so  del  vers  o  de 
la  chanso  don  se  servish,  la  quäl  cauza  permetem  maiormen    per   la  greveza  del 

145  so,  quar  a  penas  pot  hom  trobar  huey  cantre  ni  autre  home  que  sapia  be  endevenir 
en  far  propriamen  un  so  segon  que  requier  aquest  dictatz.  Plangz  deu  tractar  de 
lauzors  de  la  cauza  per  la  quäl  hom  fay  aytal  plang.  Encaras  deu  tractar  del 
desplazer  qu'om  ha,  e  de  la  perda  que's  fay  per  lo  mescabamen  de  la  cauza 
qu'om  planh. 

150  La  diffinitios  de  escondig.     Escondigz    es   us    dictatz   del   compas    de 

chanso,  cant  a  las  coblas  et  al  so.  E  deu  tractar  de  dezencuzatio ;  es  contre- 
dizen  se  en  son  dictat  de  so  de  qu'es  estatz  acuzatz  o  lauzeniatz  am  sa  dona  oz 
am  son  capdel. 

Tractat  es  es  tat  dels  dictatz  principals,  per  que  ayssi  es  tractat  dels  no-principals. 

156  Autres  dictatz  pot  hom  far  et  ad  aquels  nom  enpauzar  segon  la  voluntat  de 

cel  que  dicta,  e  segon  que  requier  le  dictatz,  quar  hom  se  poyria  be  pecar 
en  la  enpozitio  del  nom  ,  quar  si  hom  apelava  cossir  somi ,  o  per  le  contrari ,  ia 
le  noms  no  seria  be  enpauzatz ,  per  que  cove  qu'om  pauze  tal  nom  que  sia 
consonans  et  acordans  a  la  cauza.      Et  en  aytals  dictatz  no  trobam  cert  nombre 

160  de  coblas,  per  que  en  aytals  dictatz  pot  hom  far  aytantas  coblas  quo's  vol,  ayssi 
cum  son  somis,  vezios,  cossirs,  reversaris,  enuegz,  desplazers,  desconortz,  plazers, 

*)  Gatien-Arnoult  I  p.  286.  Cobla  retronchada  es  dicha,  can  en  la  fi  de  cascun  bordo,  o 
de  dos  en  dos,  o  de  tres  en  tres,  o  de  mays.  segon  que's  volra  aquel  que  dictara,  02  en  la  fi  de 
cascuna  cobla,  hörn  retorna  una  meteyssha  dictio,  o  can  en  cascuna  cobla  hom  retorna  un  meteysh 
bordo,  o  dos  (pero  de  dos  no  es  gayre  acostumat).  Et  aquest  compas  pot  hom  tener  ysshamens, 
qui's  vol,  de  doas  en  doas  coblas,   o  de  mny. 

123.  vers]  ven  125.  crabieres  146.  en]  et  151.  lies  e*s  contraditz  (oder  e*s  esconditzj  hom  en 
s. d.,  s.Levy,  Supphvh.  dezencuzntion,  H.-h". escondizen  se   152.0z]  deoz    i58.nom]nom3   i59.acordam 


St.    125.  Naturkunde. 


201 


conortz  ,  rebecz,  relays ,  gilozescas ,  o  enayssi  de  trops  autres ,  iaciaysso  que  alqu 
fassan  gilozescas  al  compas  de  dansa  e  relays  al  compas  de  vers  o  de  chanso. 
Item  alqu  fan  bals  a  la  maniera  de  dansa,  amb  un  respos  et  am  motas  coblas. 
Pero  bals  es  divers  de  dansa,  quar  dansa  no  ha  mays  tres  coblas,  estiers  lo  respos  i«s 
e  la  tornada,  e  bals  ha  «x«  coblas  o  mays.  Encaras  pot  haver  autra  diversitat, 
quar  bals  ha  so  mays  minimat  e  viacier  e  mays  apte  per  cantar  amb  esturmens 
que  dansa.  Encaras  ha  autra  diversitat,  quar  hom  comunalmen  fa  et  ordena  lo 
dictat  de  dansa,  e  pueysh  li  enpauza  so,  e"l  contrari  fay  hom  leumen  en  bal,  quar 
hom  primieramen  troba'l  so  amb  esturmens,  e  pueys,  aquel  trobat,  hom  fa  lono 
dictat  de  bal,  tractan  d'amors  o  de  lauzors  o  d'autra  materia  honesta,  segon  la 
volontat  del  dictayre. 

De  garips  no  nos  entremetem,  quar  solamen  han  respieg  a  cert  e  especial 
so  d'esturmens,  ses  verba. 

Encaras  havem  estampida.  Et  aquesta  ha  respieg  alcunas  vetz  quant  al  175 
so  d'esturmens ;  et  adonx  d'aquesta  no  curam ;  et  alqunas  vetz  ha  respieg  no  tant 
solamen  al  so,  ans  o  ha  al  dictat,  qu'om  fa  d'amors  o  de  lauzors,  a  la  maniera 
de  vers  o  de  chanso.  Et  adonx  segon  nostra  sciensa  pot  haver  loc.  Aytals 
dictatz  no-principals  pot  haver  tornada  o  no ;  e  pot  hom  en  loc  de  tornada  repetir 
la  una  cobla  del  comensamen  o  de  la  fi.  iso 

Mostra  que  de  redondels  et  de  viandelas  no  curam :  De  redondels  ni  de 
viandelas  no  curam ,  quar  cert  actor  ni  cert  compas  no  y  trobam, iaciaysso  que 
alqu  comenso  far  redondels  en  nostra  lengua,  los  quals  solia  hom  far  en  frances. 


125.    Also  son  las  naturas  d'alcus  auzels  e  d'alcunas 

bestias. 

Hds.  R  140;    K.  Bartsch,  Lesebuch   162  — 166. 

Del  pol.  La  natura  del  pol  es  que  canta  lo  vespre,  can  sent  venir  la 
nuech,  pus  soven,  e'l  mati,  can  sen  venir  lo  iorn,  canta  pus  soven;  e  vas  la 
mieia  nueg  engrueissa  sa  vot,  e  canta  pus  tart  e  pus  clar.  —  Del  aze.  La 
natura  del  aze  es  que  canta,  cant  a  fam  et  om  mais  se  trebalha.  —  Del  lop. 
La  natura  del  lop  es  que,  can  ve  hom'  enans  c'om  lo  veya,  el  li  toi  lo  parlar;5 
e  si  Tome  lo  ve  enans,  l'ome  li  toi  la  forsa.  Et  a*l  col  tan  rot  que  no'l  pot  plegar. 
E  so  que  cassa,  va  fort  luenh  de  sa  lobeyra ;  e  cant  vol  intrar  en  cortal,  va  fort 
suau,  e  can  mena  segle  ab  sos  pes,  el  pren  son  pe  a  mors  fort  e  rege,  et  aysi 
s'en  venia.  —  Del  grilh.  Lo  grilh  a  tal  natura  que  tant  ama  son  cantar  e  tan 
s'en  delecha  que  no's  percassa  de  vianda  e  mor  cantan.  —  Del  signe.  Lo  signe^  10 
a  tal  natura  que ,  can  deu  morir ,  canta  tan  clar  que ,  si  hom  li  ve  denan  ab 
esturmens ,  el  si  acordara  ab  los  esturmens ;  adonx  conoys  hom  que  deu  morir. 
—  Del  ca.  Lo  ca,  cant  a  maniat  et  es  sadol  e  ples,  el  geta  so  que  a  maniat, 
e  cant  a  fam,  o  torn'  a  maniar.    —  De  la  vibra.     La  vibra,  can  ve  home  nut, 

173.  entremeten     179.  podon  ha. 


202  Weltliche  Prosa.  St.    125. 

15  ela  non  l'auza  regardar  de  paor;  e  cant  lo  ve  vestit,  n<rl  preza  re  e  sauta  li  desus. 

—  Del  simi.  Lo  simi  vol  contrafar  tot  cant  ve  far.  E  cant  hom  lo  vol  penre. 
hom  se  raet  en  loc  que  lo  veya  e  caussa  •!•  sabatas  ab  corregas,  e  pueys  laissa 
las  sabatas  e  va's  metre  a  «i*  part.  E*l  simi  va  e  fay  aital ;  e  cant  es  caussatz, 
hom  lo  pren.  —  Del  corp.     Lo  corp,  cant  a  sos  corbatos,  que  son  ses  pluma 

20  e  no  semblan  paire  ni  mayre,  ia  non  lur  donara  clam  ni  cosselh,  tro  que  an  pluma 
e  que'ls  semblo.  E  cant  troba  home  mort ,  premieiramen  li  mania  los  huelhs  e 
per  los  huelhs  lo  servel.  —  Del  leon.  Can  lo  leon  a  preza  e  home  li  passa 
denan,  ia  no*l  tocara,  que  passar  y  pot  «vii«  vetz,  sol  que'l  home  no'l  regarde. 
Mas  si  Tome  lo  garda,    el    es    tan  senhorilh   que  cui'  esser  deceubutz,  car  esgart 

25  d'ome  es  tan  senhoril,  e  per  so  el  laissa  la  cassa  e  cor  vas  hom,  el  cofon.  E 
cant  hom  lo  cassa,  que  ve  que  no*s  pot  defendre  e  l'aven  a  fugir,  el  cobri  sas  pezadas 
ab  la  coa  dereire,  per  so  com  no  veya  son  esclau.  E  can  la  leonessa  a  leonat, 
el  nais  mort;  e  •  ni«  iorns  lo  paire  crida  e  rugis  sobre  el  e  fay  lo  vieure.  —  De 
la  mostela.     Can  la  mostela  a  son  mostelon   qu'es    natz,    ela'l    muda  per  paor 

30 com  no  loy  emble ;  e  si  hom  loy  men'  a  mort,  ab  c'om   loy  rendes,  elal  revieu. 

—  Del  calandri.  Si'l  calandri  porta  hom  denan  -i«  malaute  et  hom  lo  geta 
sul  lieg  e  lo  calandri  gara  lo  malaute  en  la  cara,  senhal  es  de  guerir;  e  si'l  gira 
la  coa,  es  senhal  de  mort.  —  Seren  a  canta  tan  dossamen  que  tot  hom  que 
l'auia,  ven  vas  luy,  e  non  pot  estar  que  no  s'adorma,  e  cant  es  adormit,  ela*l  met 

so  mort.  —  De  aspis.  Aspis  es  la  serp  que  garda  lo  basme;  e  cant  hom  vol  aver 
del  basme,  hom  lo  adormis  ab  esturmens,  e  pren  hom  del  basme ;  e  can  ve  que 
es  enganatz,  el  se  clau  la  «ia*  aurelha  ab  la  coa  e  freta  tan  l'autra  per  terra,  tro 
que  tota  l'a  clauza,  per  so  que  non  auia  los  esturmens,  e  velha.  —  Del  merle. 
Meiles  noiris  hom  volontiers;  e  non  canta  mas  «in*  mes  del  an,  e  fa'l  pus  plazen 

40  can  que  auzel  que  sia.  —  Del  huelh  de  veire.  Huelh  de  veire  es  »i-  petit 
auzel  blanc  e  vert,  et  a  la  pus  sotil  vista  que  res  que  sia,  que  be  veiria  tras  •  !• 
paret.  —  De  la  talpa.  Talpa  no  ve,  ans  a  los  huelhs  desotz  lo  euer;  e  sen 
pus  fort  d'autra  bestia;  e  vieu  de  pura  terra.  —  Del  pluvier.  Pluvier  vieu  de 
pur  aire  del  cel.  —  De  la  salamandra.     Salamandra  vieu  de  pur  foc;    e    de 

45  son  pel  fa  hom  un  drap  que  foc  no'l  pot  cremar.  —  De  l'eranh.  Eranh  vieu 
de  pur  aiga.  —  De  la  trida.  Can  la  trida  a  sos  cadeis  eis  cassadors  la  casson, 
que'l  volon  emblar  sos  tridos,  eis  meton  miralhs  per  aqui  que  eis  van,  e  prendo 
sos  tridos.  E  cant  la  trida  a  perdutz  sos  cadeis,  ela  torna  forssenada  e  sec  per 
esclau  los  cassadors  e  troba  los  miralhs  e  mira  se,  et  a  tal  gaug,  can  se  ve,  que 

so  tota  sa  dolor  pert,  et  aisi  s'oblida  de  sos  tridos.  —  Del  unicorn.  Hunicorn 
es  la  pus  salvatia  bestia  que  sia,  que  non  es  res  que  l'auzes  esperar,  ab  •!•  com 
que  a  sul  cap ;  et  a  ta  gran  plazer  de  flairor  de  pieuzela  e  de  verginitat,  que, 
cant  los  cassadors  lo  volo  penre,  eis  li  meton  el  pas  «la«  pieussela;  e  can  la  ve, 
el  s'adorm  e  sa  fauda  et  adonex  es  pres.    —    De   la   p anter a.     La   pantera  a 

55  tan  dous  ale  e  tan  be  flairan,  que  tot'  autra  bestia,  pueys  que  l'a  vista,  nos  vol 
d'ela  partir,  tro  qu'es  morta,  per  la  flairor  del  ale.  —  De  las  gruas.  Gruas 
an  tal  natura  que  s'aiuston  en  grans  tropels.  E  lur  natura  fa  las  trop  dormir,  e 
la  una  fay  la  garda,  can  las  autras  dormo;  e  per  tal  que  la  garda  no  s'adorma, 
ela  met  a  sos  pes  de  petitas  peiretas,  per  tal  que  non  puesca  estar  ferma,  car  lur 

24.  lorii     30.  lies  met  a  mort/3     56.  mort 


St.    125.  Naturkunde.  .  203 

natura  es  que  dormon  en  pes.  —  Del  paon.     Paon,  tota  la  garda  que  a,  es  eri6o 
regardar  sa  coa.  —  Del  argus.     Argus  es  homs  que  a  cen  huelhs,  e  dorm  de 
dos  en  dos  huelhs,  et  enaissi  velha  tostemps.  —  De  la  randola.     Randola,  qui 
trazia  los  huelhs  a  sos  randolos  eis  y  tornava,    la   maire  los  fay  revezer.     E  no 
mania  ni  pais  mas  en  volans,  e  non  a  paor  d'auzel  de  cassa.  —  Del    pellica. 
Pellican  es  us  auzel  que  ama  mot  sos  poletz;  e  cant  sos  pols  lo  senton  venir,  eis  65 
baton  lurs  alas  e  donon  ne  al  pellican  per  los  huelhs;  ei  pellican  es  tan  ergulhos 
e  de  tal  natura  que  totz  los  aussi.     E  cant  ve  que  son  mortz,    el  a  gran  dol,    e 
leva  l'ala  et  ab  lo  bec  obri  son  costat  et  arrozais  de  son  sanc ,    e    tornon  vieus. 
—  Del  castor.     Lo  castor  es  una  Lestia  que  a  un  membre  que  porta  medecina, 
e  per  aco  lo  cassa  hom.     E  can  ve  c'om  lo  cassa,   a   gran  paor  de  mort,  e  sap?o 
que  per  lo  membr'  es  cassatz,    c'aital  es  sa  natura ;    et  el  lo  pren  ab  las  dens  et 
arraba  lo*s  e  laissai  cazer  el  sol ;    eis   cassadors    venon   aprop ,    e   can    vezon  lo 
membre,  prenon  lo  e  laissoi  anar*,  empero  d'an  en  an  remet  lo  menbre.  —  Del 
pic.     Pic  a  aital  natura  que  fai  son  nis  en  albre  cavat,    e  cant  hom  li  tapa  son 
nis  ab  que  que  sia,  el  va  per  una  erba  e  toca  lo'n,  e  tantost  es  hubert.  —  Del 75 
erisso.     Erisso  a  tal  natura  que  se  met  en  las  grans  bartas  et  en  las  grans  rodas 
d'espinas,  que  noi  puesca  hom  penre,  que  per  totas  partz  ponh;  e  garda  que  sia 
en  loc  pres  de  pomier,    que  dins  de  la  barta  puesca  maniar.    —    Delacoco- 
drilla.     Cocodrilha  es  una  bestia  mala;  e  can  ve  hom,  elai  devora;    e  cant  lo 
a  maniat,  ela  lo  plora  totz  los  temps  que  vieu.     Et  estalva  sse  que  una  serp  que  so 
a  nom  idre,  ven  vas  la  cocodrilla  e  fa  sse  adormitz ;  e  can  la  cocodrilla  ve  quei 
idres  dorm,  elai  devora  en  un  morcel ;  e  can  lo  ydre  ve  qu'es  el  ventre  de  coco- 
drilla, el  li  trauca  los  costatz  e  va  fora  gauzens,  e  la  cocodrilla  mor.  —  Del  idre. 
Idre  es  una  serp  que,  can  hom  li  talha  una  testa,  el  ne  met  doas;  e  d'aquel  idre 
s'a  paor  la  cocodrilla.  —  De  la  vibra.     Can  la  vibra  vol  aver  paria  de  sa  par,  35 
el  li  met  son  cap  en  la  boca  bayan  de  la  femela,  e  la  femela  estrenh  li  tan  fort 
lo  bec  ei  cap  al  mascle  que  mantenen  mor;    e   la  femela  reman    prenhs   de  dos 
vibros,  mascle  e  ferne;  e  can  devon  naisser,  eis  salhon  per  1'esquina  e  la  mayre 
mor;  et  enaisi  el  mon  no'n  son  mas  dos.  —  Delasimia.     La    simia    fay  dos 
simios ;  e  cant  hom  la  cassa,  ela  met  sei  que  mens  ama,  sul  col,  e  tenga  se,  si's  yü 
vol;  e  sei  que  mays  ama,  lo  maior,  met  entre  sos  bras,    e   fug   ab    dos  pes.     E 
cant  ve  que  non  li  val  re,  per  tal  que  puesca  mielhs  fugir  ab  catre  pes,  ela  laissa 
sei  que  mays  ama,  e  fug  s'en  ab  lo  menor.  —  La  serra.     La  serra  es  un  peys 
ab  alas  \  e  can  ve  nau  en  la  mar,  ela  met  alas  e  va  contra  la  nau  per  meravilhas 
a  un'  alenada;  e  tan  cant  l'ale  li  dura,  ela  cor,  e  ten  o  be  a  contrast  »lx«  legas;95 
e  can  l'alena  li  falh,    el    se  dona   tanta   d'anta   que   tot  essems   se   laissa  anar  al 
fons  de  mar.  —  La  tortre.     La  tortre  es  d'aquela  natura  que,  cant  a  perduda 
sa  par,  ia  mays  no  s'apariara  ab  autra.    —    De  la   perditz.     Can  la  perdis  a 
postz  sos  huous,  lo  ven  autra  perditz,  queis  li  pana  eis  cobri  eis  coa  eis  noiris, 
tro  que    son    grans ,    que    van    per   tot.     E   can   los  perdigos  auzon  lo  can  de  la  100 
mayre  queis  pos,  tantost  la  entendon  e  segon   la  e  laisso  la  falsa  maire  queis  a 
coatz.  —  Del  estrus.     Cant   l'estrus   a   post   son    huou,  el  lo  laissa  estar ,    que 
negun  cosselh  noi  dona;    e   apres  lo  solelh  lo  coa  el  sablon  e  i'espelis.    —    De 

65.  Pellicani     69.  castore     72.  laissals     82.  qu'es]  que     84.  ta.]  metalha     87.  doas      96.  el] 
lies  ela  ?  totz     103.  so.]  cosselh 


204 


V/eltliche  Lehre. 


St.    125. 


la  ganta.     La  ganta  noiris  sos  gantos,  e  can  son  grans,  eis  renoirisson  Ja  maire, 

losaitan  cant  ela  los  a  noiritz.  —  La  upa.  Cant  la  upa  es  mal  empenada,  ia  may 
no  se  mudara  co  fay  autr'  auzel;  e  venon  los  upels  et  arabon  li  las  vielhas  plu- 
mas,  e  pueys  la  cobron  e  noirisson  la  tan  tro  que  tota  es  renovelada  de  pluma; 
e  noyrisson  la  aitan  can  ela  lcs  a  noiritz.  —  Del  drago.  Lo  drago,  cant  troba 
ren  dormen ,    el   ab  lo  .  bec    de    la    lenga  enverina  hom  ,    qu'estiers  no  mort  mas 

nolepan.  —  Del  orifan.  Can  l'orifan  vol  enfantar,  ela  vay  al  fluni  de  Tigre  so- 
beira  de  India,  et  a  la  riba  enfanta  per  la  paor  del  drago  que*l  li  enverinaria; 
et  aco  es  sa  natura  de  totz,  car  lo  drago  a  sobeirana  cremor,  per  que  ela  se  met 
en  Taiga  enfantar.  —  Del  colom.  Lo  colom  sec  trop  voluntier  son  agre  per  paor 
d' auzel  de  cassa,  que  sia  leu  a  gandida.  —  De  la  balena.     De  la  balena  s'es- 

ii^talva  que  s'esquina  par  sobre  mar,  e  venon  los  mariniers  e  pesson  se  que  sia 
ilha,  e  meton  se  sus  ab  lur  barca  e  fan  sus  lor  foc  per  cozer  lur  vianda,  car  eis 
se  pesson  sertamens  que  sia  ilha,  car  ela  a  lo  euer  de  la  color  del  sablon ;  e  cant 
ela  sen  lo  foc,  elas  mou  e  met  o  tot  als  fons  de  mar.  —  De  la  volp.  La 
volp  se  fa  morta  en  cami  e  cobri  se  de  terra  roia,  per  tal  que  semble  sanenoza, 

120  e  ten  la  lenga  tracha  et  esta  enversa ;  e  venon  las  pigas  e  cuion  se  sia  morta, 
e  picon  li  la  lengua;  et  ela  gieta  sas  dens  e  sas  arpas  e  pren  las  pigas  e  las 
devora.  —  Del  voutor.  Voutor  sent  de  tres  legas  carronhada,  e  sec  las  ostz, 
quar  sap  que  cavals  y  morran  et  homes. 


113.  s.  1.  v.  s.  a.J  lies  set  (==  siet  der  franz.  Vorlage;  LevyiU  se^  =  sezj  U  v.  sobre  aiga/ 


Glossar. 


a,  ad  2,  43;  27,  35;  101,  6,  az  6,  96;  60, 
53 i  xll>«  34°.  as  I22di  60,  ha  108,  51. 
Präpos.  Örtlich  a)  Richtung,  Ziel:  1  ,  6; 
6,  175;  io5,  69;  —  I.  187;  24,  37;  105, 
130;  feindlich  2,  38;  22,  52;  41,  7.  b)  f<rr- 
w/«7<?«  I,  193;  2,  I;  105,  105;  44,  5;  3,  203. 
Zeitlich  a)  ZzW  105,  104.  b)  Verweilen  1, 
62;  2,  92;  4,  12;  105,  82;  I,  486;  3,  l8o; 
4,    222. 

Dativ  2,  43;  8»  103»  12,  7;  21,  44- 
Ziel,  Bestimmung  87,  25;  115,  217;  1,  164; 
105,  47.  {mit  in/.)  4,  49;  105,  80;  9,  21 ;  105, 
84;  3,  140;  119,  118.  Aufforderung:  54,6. 
Zugehörigkeit ,  Verwandtschaft:  1,  83,  604; 
85,  54;  —  2,  32;  6,  9.  Gemäfsheit:  1,  625; 
60,  62;  67,  10;  105,  196.  Mafs,  Verhält- 
nis: 68,  5;  10 1 ,  43.  Charakt.  Umstand, 
Art  u.  Weise:  1,  104;  51,  13;  1,  124;  7, 
204;  24,  3.  Be gleit.  Umstand:  1,  554;  3, 
391.  Mittel,  Werkzeug:  1,  658;  6,  180; 
101,  6.     s.  ab. 

a  Ausruf  1,   716;  4,   71;   5,  218;   17,  45.   s.  ai. 

ab,  a  1,  72,  116,  424,"  am  8,  18;  31,  28;  110, 
9,  amb  124,  2,  abe  8,  203,  ambe  8,  204. 
Präpos.  Örtliche  Nähe:  1,  260;  7,  435;  23, 
14;  -  17,  49;  65,  89.     Räumt.  Vereinigung: 

3,  127;  115,  141,  prendre,  culhir  ab  se  115, 
307,  316.  Gemeinschaft,  Gesellschaft:  4,  74; 
40,  15;  105,  194.  Parteigenossenschaft:  96, 
21;  105,143.  Feindl.  Zusammensein:  7,  249; 
57,  38.  Begleit.  Umstand^  3,343;  10,  16;  35, 
43.  Eigenschaft:  52,  45;  57,  4;  76,  26. 
Veranlass.  Umstand:  6,  130;  10,  1  ;  28,  51. 
trotz  25,  20.  ab  tant,  ab  aitan  indem ,  da 
1,  520;  7,  93;  118,  79;  ab  aiso  116,  61 ;  ab 
tot  zo  113,  31;  ab  que  wofern  80,  83;  107, 
9;  ab  sol  que  wofern  nur  18,  55;  72,  35. 
Mittel:  21,  10;  29,  3;  41,  31;  -10*5,  193. 
Werkzeug:  4,   166;    19,  20;   24,   18.     Stoff: 

4,  118;  25,  2. 

abnrifa  s.  f.  Ic  Abtei  7,   158;    8,   156. 


abaissar,    -aichar  7,  71,  245;    v.  I    /r.  ernie- 
drigen,  senken    I,  13;  -  7,  71,  245;  28,  52; 

-  (Stimme)  4,   57.     r/f.  69,    41.     *«/r.  /for- 

unterkommen  ~  63,    109. 
abinchas   que  cj.  bevor  79,    11;    en   abansas 

av.  zuvor  1,  289   Var. 
abanceis  av.,  en  a.   zuvor  1,  289  0. 
abandonar,    ha-  108,    93  (o)  v.  I  tr.  fahren 

lassen   108,  93;   überlassen  47,   28;  verlassen 

122b,  22;  r/f.  «Vä  hingeben  3,  93 ;  86,  32; 

schnell  vorwärts  gehen  7,  448. 
abanz,  -ns  39,  40;  110,   59;  av.  eher  72,   17; 

79,  22;  vielmehr  I,  308;  39,  40.  a.  que  r/. 

bevor  1,  62;   110,   59. 
abastar  v.  I  intr.  genügen  124,  97. 
abdt,   -bb-  76,  51,  abbä*  n.  pl.  108,   79;  s.  m. 

III  AH  7,  5,  205. 
abatre  v.  III  /r.  niederschlagen,  herabwerfen  3, 

25°;  7»  33o;   io7»  4«.    -7>  269;   70,  60. 
abcha  s.  f.  I<=  Axt  6,  89. 
abdos,  abdui  s.  amdos. 
abelhir,    -11-  76,    12,   -1-  62b,    14;    106,    n, 

V.  IIb  intr.  gefallen  52,  49.  p.  p.  wohlgefällig 

52,  59;   106,  11.  rfl.  (de)  Wohlgefallen  finden 

(an)   I22b,  5,  6. 
abeurar  (eu)  v.  tr.  tränken  117,   71. 
abiti  s.  m.  I»  Kleidung  119,   31. 
abora  av.  bei  Zeiten,  früh  4,  67. 
abrandar   z>.  I  tr.  in  Flammen  setzen  67,  29; 

100,  46;  intr.  sich  entzünden  91,  7. 
abrassar  v.  I  /r.  umarmen  56,   34. 
abreuiar  (eu)   v.  I  tr.  abkürzen  115,    269   Üb. 
abric  s.  m.  Ia  Schutz,    geschützte  Stelle  64,   75; 

76,  58. 
abril  s.  m.  Ia  April  1,  290;  32,    11;  83,  28. 
abrivar    v.  I   /r.    beschleunigen   7,  274;   /.  ^. 

ja*»*//  7,   354;   62  b,    55;    rfl,  eifrig  streben 

nach  (en)    24,    14;    32,    20 ;    intr.    (en)   sich 

stürzen   120,  28. 
absolvre  v.  V  tr.  freisprechen  107,   161. 
abuz'16  J./".  Id  Mifsbrauch\  pera  124,  109,  141. 


2o6 


acabalar 


adoussar. 


acabalar  v.  I  tr.  mit  Habe  versehen   107,  142. 

acabar  v,  I  tr.  zu  Ende  führen,  vollbringen  36, 
6;  40,  29;  41,  24;  erreichen,  erlangen  104,  60. 

achäit  .$■.  m.  Gegensatz  zu  pro  85,  40. 

acampar  v.  I  t/t/r.  gebr.  sammeln ,  «£5  z/^r- 
sammeln  8,  90. 

acaptar  z>.  I  tr.  erlangen  106,  70;  sich  ver- 
schaffen 20,    17;  kaufen  51,   35. 

acerrar  (?)  z\  I  /r.  einst hliefsen   7 ,  444. 

acertuc  üv/.  I  zuverlässig  81,  29. 

acesmar,  ase-  7,  338;  asse-  123,  12;  (e?  npr. 
-em>)  z1.  I  /r.  bereiten  114,  130;  123,  12; 
spannen,  richten  7,  338 ;  -  7, 392.    s/g/.  azesmar. 

aegut,   a/.   mal  a.     unangenehm?  4,  115. 

acier,  -s-  6,  180;  s.  m.  Ia  .SVa^/  22,  34;  27, 
13;  83,  68. 

aeiin  aj.  I  gebückt  93,  9;  -~  ergeben  18  b,  20; 
38,   38. 

aclinar  z>.  I  rfl.  sich  neigen  6,  41,  cn  aleu 
5,   414;  a.  aleu    sich  vor  jd.  neigen   102,   64. 

?  aclus  aj.  (n.  s.  m.)  geblendet?  29,  48. 

aquo,  aco,  acho  s.  Pron.  demonstr. 

acoynhdansa,  -oind-  97,  24  s.  f.  Ic  Um- 
gangsart,   Benehmen  98,  47. 

a c  o  i  n  d  a  r  (o)  v.  I  tr.  bekannt  machen  (aleu  de  aleu 
jd  mit  jd)  81,  2;  mal  aeoindans  unumgäng- 
lich 97,  46. 

acolhi  r  s.  aculhir. 

acompanhar,  -ainnhar  1 1 9,  82  v.  I  tr.  begleiten 
7,  447;   io5,  47. 

acontar  (o)  v.  I  tr.  aufzählen,  erzählen  1,406, 
615. 

acoratiat  aj.  I  (pari.)  gesonnen  (dz  far)  7,  465. 

acordanza,  -nsa  124,  86,  -nssa  90,  48  s.  f. 
Ic  Übereinkunft,  Beschlufs  75,  42;  Reim  124, 
26,  86. 

a  cor  dar  (o)  v.  I  rfl.  sich  in  Übereinstimmung 
bringen  125,  12;  übereinkommen  (en)  7,  457; 
121,  71;  übereinstimmen,  einverstanden  sein 
(ab  aleu  de)  32,  24;  41,  25;  beschlief sen  (de, 
que)  47,  17,  24;  118,  52;  intr.  zustimmen, 
einwilligen  (de)  65,  3S;  übereinstimmen  (a  »»/) 
124,  159;  /r.  zugestehen,  beiviüigen  5,   273. 

acorde  j.  /.  Ic  Übereinkunft ,  Vertrag  1 , 
668. 

acorrer  (o)  z\  V  intr.  herzulaufen  105,  240; 
<r.  dat.  helfen  3,  607;  115,   110. 

acors  s.  m.  ind.  Hilfe  121,   67. 

acort  s.  m.  I»  Übereinstimmung:  Reim  124,  76; 
Übereinkunft  25,  43;  73,  46;  Eintracht  38, 
90;  Entsehluss,    Wille  27,   23;   75,   28. 


acosegre,   -cons-    119,  34.   z>.  III,   IIa    /r.  ^r. 

reichen  6,  43,    121;  erlangen   119,   34. 
acosselhar  (e) ,   -ns-  24,  26,    -oce-  107,   133, 

-elar    110,    17,    -erar    120,   86.     v.  I  tr.  jd. 

beraten    110,    17;    raten    118,    10;    120,   86; 

ins  Ohr  flüstern  112,   113;  rfl.  sich  beraten, 

Beschluss  fassen  24,   26;   107,    133. 
acostumar    v.  I    rfl.    sich  gewöhnen  (en)    119, 

36,  38.     Part,  gewöhnt  3,  68;   gesittet  110, 

3;  gewohnt,   üblich   114,    123;    124,   95,   143. 
aesi  s.  aissi. 
actor  s.  autor. 

aeuitar  v.  I  intr.  eilen  1,   257. 
aculhimen  j.  ///.  Ia  Aufnahme,  Empfang  33, 

25;  fW  75-    »9- 
aculhir,    -uill-    3,    69    (-uelh;  -uelha,   -uoilla, 

-oilla)    v.    Hab    tr.    empfangen,     aufnehmen 

3,   69;   41,  14;  85,  50;    112,  90;   Subst.  Em- 
pfang,  Aufnahme  II,   21;   20,   53. 
acupar  v.   I  tr.  sich  jds  bemächtigen, festnehmen 

105,  241?  (acupar  achopper,  Rom.  XIV  126; 

inculper    Bartsch) ,    z^/.   a«r>£   encapar    Z«/^ 

Suppl. 
acusar,   -z-   124,    152  z>.  I  tr.  beschuldigen   124, 

152;   mit  Schuld  beladen   110,   28. 
ad  s.  a;  ad-,  adz-  z.  az-. 
adastrar  z>.  I  tr.  begaben  (de  w//)  64,  44. 
ad  es    av.    im    Augenblick ,    sogleich,    alsbald  3» 

459 ;   5,  220;   56,  5;  jedeti  Augenblick,  immer 

3,  529;   4.  84;  35,  22;   85,  47;  a.  quan  im 

Augenblick  da  9,    77;   32,  47. 
adesar  (e)  v.  I  intr.  rühren  {an)  34,   37. 
adevalar  v.  I  rfl.   herabsteigen  1,    116. 
adissida  s.  f.  Ic  Ausgang,  Erfolg  106,   27. 
ad o bar  (0)  v.  I  tr.  zum  Ritter  schlagen  1,   276; 

ausstatten  80,  41. 
adomesiar  (§)  z\  I  /r.  zähmen  59,   10;  64,  58. 
adonc,   -es,    -x   3,    351;    15,    19;  50,   13,    -ca 

108,  5,   48,  -cas  8,   115,  aidunc   1,  618,  ai- 

duns  1,  549.  av.  da  (z:il!icli)  6,  191;  8,  72; 

10,   5;    l8i    371  folgernd:   also  50,   13;    on 

mais  —  a.  mais  3,    351;    115,   253;    a.  cant 

dann  7aann  4,   21;   119,   70. 
adop  s.  m.  Ia  Herrichtung,  Arrangement  107, 122. 
adordenar  (e)  v.   1   tr.    ordnen    nach,    richten 

auf  115,   264,   297  (a);    119,  42   (en). 
adordenamen  s.  m.  Ia   Ordnung,   Anordnung 

115,   283,   290. 
adormir  (q)  v.  Hab  intr.  einschläfern  125,  36; 

rfl.  einschlafen  3,    166;   104,  68;    125,  34. 
a  d  o  r  n  a  r  (o)  v.  I  tr.  schmücken,  auszeichnen  1 05 ,  85. 
adoussar  (ou)  v.  I  tr.  versüfsen  36,  35. 


adoutz 


ailas. 


20' 


adoutz  s.m.ind.  Wasserleitung,    Quelle  8,   158. 
ad  reit,    -eich,    20,    28,  48,    -eg   29,   8;    59,   8 

aj.    I    geeignet    (per)    59,    8 ;    rechtbeschaffen, 

geschickt,   gewandt  7,   14;    98,  13;    122  b,  3. 
adreitamen  av.  in  rechter  Weise  73,  4. 
aduire  v.  V  /r.  herbeiführen,  herfuhren  3,  235; 

41,  8;  94,  12;   -  4,  25;    102,  39;  rfi.  herbei- 

fliefsen   18  b,  37. 
adversari  s.  m.  la  Widersacher  107,    129. 
adversitat  s.  f.  Id  Widerwärtigkeit ,    Unglück 
äe,r  j.  w.  I  Z///>  119,  73,  85  s.  aire.       [124,  136. 
affaetat  aj.   I  (part.)  beschaffen  2,   82. 
a faire  s.  vi.  Ib,    -ar  5,  93;    24,  13;    61,  14  Ia 

was  zu  thun  obliegt,    Geschäft,  Angelegenheit 

65,  70;    72,  65;    —  38,   73;   62,3;    Art  1, 

322;  61,   14;   64,   29. 
afan,  -ff-  74,  30  s.  tu.  I»  Mühsal  27 ;  10;  76,  54; 

74,  30  QQ\   Leid  25,  7;    yö,  46;    105,  72. 
afazendar  (e)  v.  I  tfr.  beschäftigen  7,  450. 
affect'io  f./.  Id  Neigung  115,  35,  43. 
ufectüos  aj.  I  liebevoll  119,  51. 
afermar  (e)  z/.  I  /r.  versichern  119,  90;  r/?.  /£,?- 

stehen  (en  0///])  30,   23. 
afiar  v.  I  #'.  zusichern,  v  er  sie  her 71  45,  25  ;   72, 

12;    91,  66;    /hr/.  versichert,  sicher   68,   22. 
a f  1  anza   s.  f.  I c  Sicherstellung,  Vertrag  68,  7. 
afiblalh  j.  ab.  Ia  Haftel  112,  38. 
afiblar  z/.  I  /r.  anhäfteln  96,   34  #. 
afic  J".  ».  Ia  Streben  105,   141. 
aficar  z>.  I  r/?.  bestehen  auf  {de  far)  1,   12. 
afilar  z\  I  tr.  schärfen,  zuspitzen  34,   16;   -~  7, 

*535  325  3- 
aflamar  z\  I  ?///;•.  entbrennen,  brennen  -~  3,  638. 
afflible  j.   «r.   Ia  Haftel  4,    196. 
affliccion,     aflixcio     j.   /".     Id    (kotperl.) 

Schmerz  119,   71,    Not,  Bedrängnis   10 1,  30. 
a  f  1  i  g  i  m  e  n  t  s.  tu.  I a  (körperl.)  Schmerz  1 1 9,  1 24. 
afligir  v.  IIb  /;'.  (körperl.)  quälen  119,  20. 
afolar,    -ff-   9,   115,   176,    -lh-  61,   32  (o)   v.  I 

/r.  schädigen,  zu  Grunde  richten  1,  226,  229; 

9,    115,    176;    intr.  zu   Grunde  gehen    61,  32. 
afolquar  (o  ?)  v.  I  /r.  begleiten  100,  30. 
aformar  (o)  v.  I  /r.  (wohl)  gestalten  2,  69. 
afortidamens  öz/.  kräftig,  energisch   119,    11. 
afortimen  j.  m.  Ia  Anstrengung  7,  80. 
ii  f  or  tit  <zy.  I  (part.)  hartnäckig,  energisch  7,  149  ; 
aforzadament  #z/.  gewaltsam  121,4.      1.73»  3^- 
af  ran  her   v.  V    tr.    beugen,  mindern,  aufhören 

lassen  (alc.  re  az  aleu)  93,  37;  rfl.  (vas  alCjU.) 

sich  zuneigen  38,  55. 
afrevolir  v.  IIb  tt\  schwächen  106,   62. 
acachar   v.  I   tr.  bewachen,  beobachten  4.0.    50. 


agait  s.  m.  Ia    Wacht,   Hut  2,   93. 

agarar  v,  I  /r.  erwarten  4,    106. 

agardar  z>.  I    *»/r.  blicken  (en  ök/,  ?z«r/^)  117, 

47;  ausspähen  4,  84. 
agenolhar  s.  agin-. 
agensar  (e)  v.  I  intr.  gefallen  23,   3;    65,  90; 

97»  10. 
aginnar    (==  gui-)    v.  I    /rj.   (mit  den  Augen j 

zuwinken   1,   713. 
aginolhar,   agen-  4.    142;   5,  230,   -11-  4,217; 

119,  87    (o)  v.  I    r/?.   niederknien    104,    57; 

"7.  755  "9.  87. 
agradar    v.  I    *»//-.  gefallen  7,    335;     14,    II; 
90,  1.    Part,  praes.  wohlgefällig  53,   21  j  74, 
39.     r/7.    Gefallen  finden    (an    de)    5,  440 ; 

69,  55- 
agradatge,    -atie    109b,   5    s.  m.  Ib    Annehm- 
lichkeit;   esser    d'a.     an genehm  sein  14,   29; 
62b,  31. 

agradiu,    aj.   I  fem.   -iva    24,    42;     ioo<   79. 

gefällig,  angenehm,   anmutig  3,  loi  ;   32,    19. 
agrat  s.  m.  I*  Gefallen  114,  54. 
agre  s.  tu.  Ib  a  Saures,  Säure  41,    16  bis  21. 
agre   125,    113  j.  Anmkg. 
aguilen  s.  m.  Ia  Hagebutte  (als  geringe  Wert- 

bezeichnung)  80,    18. 
aguisar  v.  I  /r.  zurichten  63,   28. 
agulla  j.  ./.  Ic  Nadel  119,   119. 
agur  J.  äur. 

agusar  v.   I  m/r  gebr.  scharf  werden  ~  114,  90. 
agut  aj.  1  J-///2  5,   298. 
ai,  ay  Ausruf  des  Schmerzes,  des  Wunsches  15, 

33;  38,   1;  55,  6?  61,  26;  s.  a. 
aib  s.  aip. 
aibit  «/.  I  (part.)  geartet,  beanlagt,    gent  a.  7, 

90;  ben  a.  31,   14;  la  mielhs  aibida  31,  43; 

mal  a.   114,    121. 
aicel,  aisseih,  aicelo  etc.  s.  Pron.  dem. 
aichi  s.  aissi. 

aicho  s.  m.  Ia  Hacke,  Axt  94,    16,   21. 
aici  s.  aissi. 

aidir  z\  II  helfen  6,  63. 
aidunc  j.  adonc. 
aiga  4,   149;  43,  24;  -gua  21,  3;    77,    16;    -ge 

1,  118,  673  s.f.Ic  Wasser;  (7'hränen)  1,  476. 
aygla  j.  /.  Ic  ^//^r  118,  42. 
aiglentina  aj.  f.  flor  a.  wilde  Rose  100,  98. 
aigneus  s.  anhel. 

aigrevar  (=  agr-,  e)  v.  I  beschtveren  -  1,  21. 
aigron  35,  40;  aigro  101,  52  s.  vi.  Ia  Reiher. 
ailas    Ausruf  des  Schmerzes,    der  Trauer,    des 

Bedauerns   17,  9;  49,    7;    120,  54. 


20c 


aimador  —  alb. 


-limador  s.  am-. 

aiornar  (o)  v.  I  rfl.   Tag  werden  121,  57. 

aiostar,  -ius-  5,  13;  41,  17;  97,  47  (o)  v.  I 
/r.  zusammenbringen,  vereinigen  3,  290,  314; 
4,  36;  121,  1.  sammeln,  au/häufen  90,  22; 
92,  13;  115,  296.  rfl.  sich  vereinigen,  zu- 
sammenkommen 7,  423;  125,  57;  (feindl.) 
zusammentreffen  1,  147.  intr.  gebr.  nahe- 
kommen (de  alcu)  6,  73;  sich  fleischlich  ver- 
einigen 115,  289.  ses  aiustar  ohne  hinzu- 
zufügen 41,    17. 

aip,  aib  ioo,  75  s.  m.\*  Eigenschaft,  Sitte  25, 
29J  3°>  39;   ho.  2;   115,  90. 

aiquel,   aiquest,  aiqui  etc.  s.  aqu-. 

äir,  äirar,   ahirar  s.  az-. 

äir,  ahir  93,  30  v.  IIb  tr.  hassen  105,  197 
rfl.  sich  hassen,  unzufrieden  mit  sich  sein 
93»  3o- 

aire  s.  m.  I  Luft  18a,  50;  23,  1 ;  125,  44  s.  aer. 

aire  s.  m.  I  (1,  318  fem.)  Geschlecht  1,  324; 
64,  36;  de  bon  aire  (de  bone  aire  1,  318) 
von  guter  Art  5,  27  ;  18  b,  39;  28,  34;  33,  47- 

aire  s.  m.  I  Behaglichkeit  65,  42  (s.  aizi  etc.) 

ahis  <z/°.  etwa;  widrig,  entgegen  15,  47 ,  50 
j.  Levy,  Supplwbch.,  S.  jS,  a'ir. 

ais  s.  aitz. 

ais-  .r.  aiz-. 

aisel  etc.  s.  Pron.   demonstr. 

aissi,  aisi,  -c-  5,  33;  72,  39,  -z-  8,  205.  av. 
hier  3,  446;  30,  24;  72,  39;  an  dieser  Stelle 
der  Schrift  8  vor  I,  w  161;  33  Unter  seh.  \ 
dort  6,  5;  hierher  5,  29;  7,  296;  8,  205. 
d'a.  avan  5,  33,  d'a.  enant  108,  123  von 
nun  an. 

aissi,  aisi,  aesi  105,  145,  aichi  107,  132,  ansi 
4,251,  assi  4,  215,  eisi  1,  408,  465  av.  auf 
solche  Weise,  derart  (que)  1,  123;  2,  80;  3, 
18;  4,  27;  6,  675  ohne  bestimmten  Hinweis: 
in  hohem  Mafse  4,2515  a.  meteysh  in  derselben 
Weise  124,  2;  a.  com,  cum,  co  in  der  Weise 
wie  7,  263;  10,  12;  105,  145;  in  demselben 
Zustand  wie  7,  181 ;  in  dem  Mafse  wie  l&y 
25;  fafst  den  Inhalt  eines  Satzes  zusammen: 
als  wie,  was  116,  5;  a.  cum  =  cum  16,  40; 
zeitlich:  eben  wie.,  als  1,  137;  9,  47 ;  tot  a. 
—  cum  —  ganz  ebenso  —  wie  —  31,  13; 
aissi  be  —  cum  —  ebenso  wohl  —  wie  —  115, 

153- 

aisso,  aiso,  aico,  aicho,  aizo,  ayczo  s.  Pron. 
demonstr.  per  a.  deshalb  18  b,  21 ;  ara  en  aizo 
seitlich:  indem,  unterdessen  116,   25. 


a  i  t a  1 ,  aitau  112,  77  pron.  aj.  II  ebenso  beschaffen 
(zurückweisend)  7,  82;  73,53;  so  beschaffen, 
solch  (zurückw.)  II,  16;  24,  44;  105,  156; 
(vorausw.)  120,  41  (dem  Subst.  nachstehend)', 
a.  cum  1,  602;  65,  33;  99,  11;  a.  que  3, 
99;  14,  18;  66,  3;  per  aital  que  zu  dem 
Zweck  dafs  7,  100;  auf  solche  Weise?  36,  6. 

aitan,  -nt,  aitam  (vor  Labial)  16,  31.  pron. 
adj.  ebenso  viel  (co)  I09c}  95  124,  75;  so 
viel,  dies  (vorausweisend  zur  Einleitung 
direkter  Rede)  63,  13;  ab  a.  unter  diesen  Um- 
ständen, da  {zeitlich)  3,  306;  5,  161,  217; 
per  a.  deshalb  1,  665;  d'a.  que  um  soviel 
dafs  38,    II;   IOO,  49;  a.   quan  so  lange  wie 

31»   1;    51»  3»    so  viel  wie  34»  4».    so  sehr 

wie  5,  253;  9,  6;   a.  com  so  sehr  wie  9,  58; 

vor  Adj.  und  Adv.:  so,  so  «^r  (com)  1,372; 

3»  345  0lue)  I»42J  ohne  bestimmten  Hinweis : 

so/  22,   5. 
aytant^st  av.  alsbald  118,  80. 
aitre  s.  autre. 
aitz,  ais  20,  55;   s.  m.   ind.   Gebiet,  Heim  112, 

83. 
aiuda  s.  f.  Ic  Hilfe  52,  42;   91,  49;    102,   8; 

=   Helfer   56,    3;    Ausruf:  Hilfe!   36,  36; 

faire  a.  5,   165;  donar  a.  20,  29. 

aiudamen  s.  m.  I»  Hilfe,  Hilfsmittel  114,  84. 

aiudar  v.  I  helfen,  dat.  pers.  74,  42;  110,  18: 
mit  unbest.  Casus  t,  559;  35,  18;  39,  26; 
105,    70;   a.  a  faire    121,   7. 

aiustar  s.  aiostar. 

aiutori  s.  m.  Ib  Hilfe  12,   15. 

aizi  a/.l  bequem,  geeignet  (oder  nahe?)   15,40. 

aizi  s.  m.  Ia  Bequemlichkeit,  Geeignetheit,  ge- 
eignete Beschaffenheit  60,  21. 

a  i  z  i  m  e  n  t  s.  m.  Ia  Bequemlichkeit ,  Verfügung  / 
Besitz  (?)  61,   4. 

aizi  na  s.  f.  Ic   Unterschlupf  (?)  65,   29. 

aizinar,  -s-  io,  5  v.  I  rfl.  sich  nähern  (de)  7, 
421;  -  an  etwas  herangehen  10,   5. 

aizir,  aisir  v.  IIb  tr.  (heranbringen)  unter- 
bringen 7,  127  ;  rfl.  sich  in  Besitz  setzen  (de) 
11,  2;  sich  einer  Sache  bedienen  (de)  34,  19; 
intr.  gebr.  sich  nähern,  nahekommen  1,  519; 
6,  73»  92.  —  Part,  nahe,  bereit  (etwas  zu 
thun)  31,  31;  7,  93,  139-  -  Subst.  Be- 
quemlichkeit,   Gelegenheit  25,   23. 

aisiu  aj.  I  in  günstiger  Lage,  besitzend  32,  49. 

al  s.  als. 

ala  s.  f.  Ic  Flügel  17,  2;    116,  79;   125,  66. 

alargar  v.  I  tr.  loslassen  7,  354. 

alauzeta  {oder  lauzeta)  s.  f.  Ic  Lerche  17,  1. 

alb.  s.  arb. 


alba 


aman. 


209 


alba  s.  f.  Ic  Morgenlicht  53,  3;  57,  11 ;  121, 
46;  m  58,    II,  22;  Dichtart  57,   4;  58,  72. 

albere  s.  m.  I»  Wohnstätte  72,  18;  122c  15; 
Gemach  5,  51;  Herberge  122»  6;  querre  albere 
az  aleu  15,  16. 

a  I  b  e  r  g  a  ,  arberge  1  ,  7  f.  /.  Ic  Wohnstätte 
(der  belagernden  Soldaten  =  Z^#)   121 ,    28. 

albergada  s.  f.  Ic  Beherbergung,  Herberge 
70,  20. 

erberiador  s.  m.  III.   Gastwirt  1,   590. 

aibergar,  arb-  1,  605;  116,  51,  erberiar  1, 
3*3»  435  ^  I  tr.  beherbergen,  aufnehmen  19, 
39;  60,  33;  65,  12;  unterbringen  34,  31; 
r^.  Herberge  nehmen  122c,  14;  j/>^  nieder- 
lassen 7,  415  ;  ?Wr.  herbergen  1,  329,  343,  441 ; 
lSi  l7*  lagern  7>  435  >  45^ ;  sich  aufhalten 
116,  51. 

albespi  s.m.  I*  Weifsdcm,   Hagedorn  io,  14; 

15»  6;  53»  I« 

albeta  j.  _/'.  Ic  Morgenlicht  51,  6. 

albir    j.    »/.    I*,    albire    74,     27;    97,     36, 

albiri  120,   80  s.  m.  I   Urteil,   Entscheidung 

25,  45;    120,  80;    al  mieu  a.  39,  21;    100, 

35;  segon  lo  mieu  a.  74,  27. 
albirar  v.  I  intr.  bedenken,  abwägen  -~  7 ,  274; 

rfl.  denken  65,   84. 
albire,   albiri  s.  albir. 

albor  s.  f.  I<*  Morgenlicht  6,  40;   7,   253,  423. 
alborn  s.  m.  Ia  Alpenebenhoh  80,  22. 
albre  j.  arbre. 

alcays  s.  m.?  moham.  Befehlshaber  76,   50. 
alquant  pron,   aj.  einige,  gewisse  2,    27;    105, 

212. 
alcü,   -eun,  auc-   I22d,  30  pron.   aj.  irgend  ein, 

irgend  welch  30,  33;    108,    88  (nach  senza); 

ein   gewisser,    manch    einer,    plur.    gewisse, 

manche  8,  97;   110,  41;   119,  105,  106;   120, 

28;  124,  70;  (dem  Subst.  folgend)  91  Razo,  II; 

a.  temps  gewisse  Zeit,  einige  Zeit   119,   100; 

aleuna  vetz,  -as  vetz  bisweilen  5,  54;  9,  215; 

124,  22. 
allegar  (e?)  v.   I  intr.  aussagen  8,   58. 
alegor at  aj.  I  (pari.)  in  Mufse  3,  59. 
alegrament,   -ns   114,  49  av.  munter,  fröhlich 

1 14,  28. 
alegranza,  -sa  74,  33;  117,  i5,-ssa90,  43;  115, 

318  s.f.  Ic  Freude,  Fröhlichkeit  68, 15;  75,30. 
alegrar  (?)  v.  I  tr.  fröhlich  machen  3,  373;  28, 

5;    rfl.  sich  freuen  7,   411;  63,   26;    83,  30; 

(de   über)    110,  9;    117,    1;    a.   de   sich   eines 

Dinges  erfreuen  38,  65. 
alegratge,  -agge  14,  8  s.  m.  Ib  Freude  9,  207. 

Appel,  Pro».  Chrestomathie. 


al^gre  aj.  I  fröhlich  39,  8;  80,   58;   124,  63. 

alegret  aj.  I  fröhlich  64,   14. 

alegre  tat  s.  f.  Id  Freudigkeit  7,  407,  417; 
105,   221. 

alegrier  s.  m.  I»  Freudigkeit  3,  138;  5,  386; 
119,  89. 

alen,  ale  125,  55,  95  s.  m.  Ia  Atem  23,  1;  53,  19. 

alena  s.f.  Ia  Atem  24,  24;  125,  96. 

alena  s.f.  Ia  Pfriem  119,    118. 

alenada  s.  f.  Ia  Atemzug  125,  95. 

aleuiar  (?)  v.  I  tr.  erleichtern  38,    15;   57,  3. 

alevament  s.  m.  Ia  Erhebung,  Verherrlichung? 
oder:  Anhub,  Anfang  ?  2,   24. 

alevar  (ej  V.  I  tr.   (Geschrei)  erheben  85,  36. 

alfi  s.  m.  Ia  Läufer  (im  Schachspiel)  6,   51- 

alh  s.  tn.  Ia  Knoblauch  (als  Bestimmung  geringen 
Wertes)  66,   2. 

alhondres  av.  anderswohin  5,   237. 

alhor,  -rs  av.  anderswo  l8a,  35;  80,  4;  anders- 
wohin  18,   53;  52,  46;  59,    II. 

almassor  s.  m.  Ia  moham.  Befehlshaber  76,  50. 

almirat  s.  m.  Ia  Emir  7,  436. 

almosna,  -orna  16,  48;  80,  60,  -oina  117,  73 
s.f.  Ic  (85,  27  m.P)  Mildthätigkeit,  Barm- 
herzigkeit 16,  48;  85,  27;  105,  217;  Almosen 
80,  60;   116,  44;  far  almosnas  108,  90. 

alögs  s.   m.  ind.  Aloe  114,   79. 

alongament  s.   m.   Ia  Aufschub  108,    121. 

a  Ion  gar,  -guar,  ha-  110,  107  (o)  v.  I  tr.  ver- 
längern 35,  45;  HO,  107;  intr.  ausführlich 
sein,  verweil  cm   123,   5,    7. 

alonhar  (o)  v.  I  rfl.  sich  entfernen  61,  42. 

älques,  -qes  pron.  neutr.  ind.  etwas  123,  74; 
vor  Adj. :  einigermafsen  4 ,  243 ;  83 ,  17; 
98,  6. 

alre,  -res  118,  12,  65  pron.  neutr.  anderes  5, 
388;   102,   96. 

als,  al  20,  61;  105,  135,  au  39,  4,  IO.  pron. 
neutr.  anderes  28,  16;  62,  60;  74,  26;  no*u 
puesc  au  39,   10. 

algor  s.  aussor.     alt-  s.  aut-,  at-. 

alucar  v.  I  tr.  anzünden  107,   85. 

alumnar  v.  I  tr.  entzünden   105,   164. 

alun  s.  m.  Ia  Alaun  (als  Hilfsmittel  der  Färberei) 
9,  40,    70. 

am  s.  ab. 

amador,  aym-  115,  1,  344  s.  m.  III  Liebhaber 
16,  34;   18a,   46,   54;  33,  7;  82,  49. 

a  m  a  i  r  i  t  z  s.fem.  ind.  Liebhaberin,  Buhlerin  78, 1 . 

?  amalar  v.  I  intr.  (schlimmer)  krank  werden? 
(Levy:  amalir  schlecht  machen)  39,   24   Var. 

aman   s.  m.  Ia  Liebender  22,  50;  29,  12;  74,  31. 

14 


2TO 


am  an  Vit 


anc. 


amanvit  I,   273,    amarvit  7,   94   aj.  I    (part.) 

bereit. 
amar    v.  I   tr.  lieben   (persönl.  Objekt)    1,   585; 

12,  4;    13,   14;   105,   29,    197;    (unpers.   Ob' 

jekt)  4,  175;   11,   1;  36,    18;  wünschen  85,2; 

a.  mais  lieber  wollen  5,   '}y-  32,  65;  70,  54. 
amar  aj.  I  £///£/-  -  25,  i;  65,  78;  Snbst.  36,  35. 
am a ran  aj.  1*  bitter  114,  42. 
amarzir  v.  IIb  ^?.  £/#£r  werden  13,   1. 
amarvit  j.  amanv-, 
amassar   v.  I  /r.  aufhäufen,  sammeln  80,  24; 

versammeln  (pers.  Obj.)  107,    86;    (objektlos) 

96,   24. 
amb;.  ab. 
ambas  j.  ams. 
ambedui,  ambedos  j.  amdos. 
ambladura   s.  f.  Ic   Gang %  Gangart;  ^Verlauf 

85,  38. 

amdos  */.  »w/ä.  8,  33;  59,  9,  an-  8 ,  157, 
abdos  5,  278;  86,  40,  ambedos  7,  24  obl. 
m.,  amdoas  124,  22  obl.  fem.,  nom.  m.  amduy 
12,  28;  119,  88,  an-  1,  377,  abduy  41,  32, 
ambedui  4,   75;  59,  27  beide. 

am  ei  ta dar  v.  I  tr.  zer stücken  7,  342. 

amen  Ausruf'.  Amen!  108,  149. 

amenar  (e)  v.  I  trs.  herbeiführen:  persönl. 
Objjkt  1,  581 ;  3,  279;  11 8,  73;  sächl.  Objekt 
7,  350;   56,   9;  a.   testimonis  107,  181. 

amendament  s.  m.  Ia  ßufse  105,  250. 

amenudar  v,  I  tr.  zerkleinern   118,   15. 

am  er  mar  (e)   v.  I  intr.  geringer  werden  42,  8. 

amic,  -i  5,  242;  45,  2,  -ig  105,  45,  138,  -is 
o.  p.  I,  620;  6,  143,  voc.  s.  I,  366,  420, 
-ius  n.  s.  1,  494,  voc.  s.  1,  511;  s.  m.  Ia 
Freund  12,  29;  61,  22;    105,  128. 

amiga,  -gua,  -ia  21,  41;  44,  21;  49,  3  s.  f. 
Ic  Freundin,  Geliebte  3,  546;  39,   25;  85,  50. 

aministratio  s.  f.  Id  Darreichung,   Hilfe  120, 

34,  5°- 
amiralh   s.  in.  I»  &i>  121,  53. 
amistansa  s.  f.  Ic  Freundschaft,  Liebe  74,   1 ; 

119,  9. 
amistat   s.  f.  I<*  Freundschaft,    Liebe  3,   341; 

7»  394;  3°>  2°;  Z/'^  28,  4i;  85,  6,  33. 
amon  av.  aufzvärts  11 1,  28;  oben  104,  56, 
amonestancza  s.f.  Ic  Ermahnung  108 ,  70,  87. 
amonestar  (?)  #.   I  /r.  malmen  106,  41,   54. 
amor  j. /.   I<*  Z;V^    1,    190;    5,  32;    7,  394; 

115  /öjx ;  (als  Grufs  im  Brief)  100,  5  ;  aver  a. 

liebkosen  105,  215  ;  dire  a.  az  alcu  3,  331  ;  faire 

a.  az  alcu  107,  135;  pera.  de  jemand  zu  Liehe, 

um  jemandes  willen  4,   73;    74,    31 ;    per  a. 


Dieu  5,  347;  15,  16;  per  a.  d'aisso  115, 
123;  geschlechtliche  Liebe  3,  83;  5,  134;  10, 
13;  Liebesbegehr  60,  59;  amar  per  a.  I22d, 
42;  —  personif.  4,  18,  238;  5,  137;  —  //. 
60, 59  Var.;  (oder  zum  Sing,  amors  geworden  ?) 
3,   74 ;  4,  41  ;  86,  22. 

amoros,  -ous  48,  5  aj.  I  liebevoll,  der  Liebe 
gemäfs  3,  98;  20,  23;  93,  3;  115,  144; 
verliebt  47,    10  (de);  48,   5. 

amortar  (o)  v.  I  intr.  erlöschen,  vergehen  41,  31. 

amosir  v.  IIb  intr.    schwach   werden    105,  203. 

amparar,  emp-  113,  48  v.  I  tr.  Sorge  tragen 
(für  jemand),  beschützen  7,  395;  wohl  auf- 
nehmen 65 ,  1 04 ;  a.  alcu  de  jemand  versorgen 
mit  25,   22;    113,  48. 

ample  aj.  I  weit,  ausgedehnt  2,  69;  80  Var. 
a,  Str.  10;  (von  Kleidungsstücken)  97,  11; 
112,   29. 

ams  0.  m.  i8b,  23;  83,  8,  ambas  o.  f.  5,  253 
aj.  nitm.  I  beide. 

an  s.  anc. 

an  s.  m.  Ia  Jahr  2,  74;  8,  25;  11,  18;  105, 
188;  l'an  .  .  .  im  Jahre  .  .  .  33  Üb.,  3;  an 
nou  Neujahr  4,  202. 

anat  aj.  (part.)  I  erstgeboren,  älter  115,  62. 

anar,  ann-  1,  5;  8,  13;  105,  4  v.  I  intr. 
gehen  I,  5,  6;  3,  18;  19,  33;  etc.  vorüber- 
gehen, vergehen  55,  5 ;  hingehen,  zielen  auf 
7»  397;  a-  m*t  nom.  gehen  als  80,  38;  gehen, 
existieren  95,  53;  verfahren  105,  253  (cel 
bona  i  vai);  sich  verhalten  10,  13;  a.  apres, 
atras,  enan  s.  apres  etc.-  a.  faire  5,  163;  61, 
21;  76,  52,  umschreibend  3,  134;  9,  16, 
166,    190   etc.;    34,    25,   33;  a.   fazen  3,    15; 

10,  29;  13,  44;  56,  13;  105,  78,  145;  a.  per 
(Ziel)  7,  463,  holen  60,  55;  126,  75;  a.  per 
faire  alc.  re  21,  49;  —  unpers  önl.  verlaufen, 
ergehen  16,  52;  5,  393;  83,  53;  105,  109; 
112,  73;  —  rfl.  60,  2;  m'en  vauc  I,  124; 
3,  407;  17,  55,  vorübergehen,  vergehen  18, 
46;  m'en  vauc  mit  nom.  1,  282;  m'en  vauc 
faire  umschreibend  9,  25  (s'en  van  anar),  108, 
164;  m'en  vauc  fazen  umschreibend  \,  465;  5, 
322;  —  Subst.  5,  234;  93,  32. 

anc,  ha-  2,  42;  105,  92,  17S;  123,  40,  an 
l,  77»  259,  275;  6,  8,  on  1,  443,  636  av.je 

11,  9;  21,  30;  24,  12;  a.  no,  no  a.  1,  192, 
372  nie  6,  44;  105,  67,  92,  178,  starke  Ver- 
neinung: keineswegs  3,  164;  4,  116;  5,  444; 
noca-a.  keineswegs  3,  347;  a.  mais  je  82,  2; 
a.  mais  no  nie  in  höherem  Grade  59,  23;  a. 
mais  no,  a.  no-mais  4,   146  nimmer  11,  13; 


ancar  —  apenre. 


211 


21,    18;     76,    34;    no    a.    mai    keineswegs, 
durchaus  nicht  17,  42. 

ancar  43,  73;  101,  61;  encara  7,  109;  108,68; 
ancaras  3,  402,  en-  3,  548;  115,  98;  ancars 
119,  83;  enquer  1,  523;  10,  19,  23;  21,  21; 
85,  47;  enquera  5,  152;  -re  1,  655;  enqueras 
5,378;enquers40,  54565,  72;  enguers 60, 7 1  ? ; 
encar  13,  6;  enquore  1,  328  av.  damals  120, 
61 ;  zur  Stunde  noch,  noch  {jetzt  noch)  1,  523; 
IO,  19;  40,  54;  (damals  noch)  119,  83; 
(künftig  noch)  I,  328;  21,  21;  no  a.  noch 
nicht  5,  152;  13,  6;  ferner,  aufserdem  43, 
73;  124,  17;  o  encara  oder  auch  (steigernd) 
108,  68,  69;  mais  enquers  mehr  noch  84, 
43;  may,  plus  a.  aufserdem  noch  5,  378 ; 
101,  61;  encaras  que  un. 'er  der  ferneren  Vor- 
aussetzung, dafs  124,  26. 

anceys  av.  zuvor  2,  55. 

ancele  s,  f.  Ic  Magd  i,  30. 

ancessor,  -nse-  73,  51  s.  m.  III,  I  Vorfahr 
1,  607. 

ancse  av.  immer  40,  12. 

ancui,  encoi  6,  99,  134  av.  heutselbst  3,  474. 

an  edier  s.  austor. 

an§l,  -nn-  10,  22;  -eus  n.  j.  22,  27;  -In  77, 
iS  s.  m.  I»  Ring  1,  539;  25,  40. 

an  gel  s.  m.  Ia  Engel  6,    130;   79,  8;   107,  23. 

angle  s.  m,  I»  Winkel,  Ecke  119,  24. 

angoissar  s.  eng-. 

angovenc  s.  m.  Ia  Münzsorte  aus  Anjou  25, 
10. 

anhgl,  aigneus  n.  s.  22,  40  s.  m.  Ia  Lamm 
51,   12;  77,   20;   117,  47. 

animar  v.  I  intr.  atmen:  cauzas  animans  lebende 
Wesen  115,  284. 

anima,  anma  s.  arma. 

anor  s.  onor. 

anormal  aj.  II  unrege Imäfsig  124,   60. 

ans  s.  anz,  ansi  s.  aissi. 

ans'jan  aj.  I:    ansiayna  /".  0//  64,  84. 

ant  s.  m.  Ia  Art  hölzernes  Gerät  7,  321. 

anta  s.  f.    Ic  Schmach  61,   19;   72,  54  (a    lor 

anta  los  cas) ;  95,  18  ;  se"  donar  a.  sich  schämen 

135,  96. 
an  tan  av.   einst  65,  64. 
antecrist   s.  m.  Ia  Antichrist   (als  Appellativ) 

108,   128  j.  Eigennamen. 
antic,  -is  n.  s.   1,  509  aj.  Ia  a//  1,  509;    105, 

139;  dem  Altertum  angehörig  2,   II ;  76,  36; 

s.  li  a.  die  Alten  8,  68. 
a  n  t  i q  u  i  t  a  s    (Latinismus)  s.    f.  Altertum  2,   7. 


antre  /rä)>.  zwischen   8,    157;    105,  209;    116, 

68  (x.  entre). 
anueg,  enuit  1,  639  (enquenuit  1,537)  <*v-  ditst 

Nacht,  heut  nacht  5,  284. 
an  van  s.   m.  Ia  Teil  der  Befestigung  (s.  Levy 

Suppl.  amban)  63,  83. 
anz,  ans,  ainz  2,  34  av.  zuvor  I,   269;  2,  34; 

a.  de  vor  (zeitlich)   7,  379;   89,    11;    a.  que 

bevor    12,   2;   31,    22;  57,    18;    vielmehr  2, 

31;   12,  7;    19,  23;   105,  27;  a.que  eher  als 

(vorzugsweise)  110,    ico. 
anz-iornaus   s.    m.  I*  o.  p.  Frühmesse;  Zeit 

kurz  vor  Tagesanbruch  1,  639. 
äon  s.  m.  l*Hilfe  109«!,  3. 
äondansa  s.  f.  Ic  Überßufs  117,   16. 
äon  dar   (o)   v.   I   intr.   reichlich   vorhanden  sein 

63,  34;  100,  73;  7,  40;  Mfen  J7.  48;  73» 

58;  77,  52;  9i.  l9- 

aora  av.  jetzt  71,  22;   105,  21. 

aorar  J.  azorar. 

apaiar,  -aguar  102,  15  v.  I  tr.  beruhigen,  zu- 
frieden stellen  45,  8;  96,  41;  —  Part.perf. 
friedlich,  freundlich  gesonnen  102,   15. 

apaissar    v.   I  rfl.    sich   nähren   69,  3. 

aparelhar,  -eillar,  app-  9,  206;  108,  47;  app- 
Uhar  9,  10;  -elar  110,  35  (e)  v.  I  tr.  bereiten 
3i  456;  7,  470;  108,  146;  ausstatten  107» 
1 44 ;  rfl.  sich  gleichstellen ,  gleichwertig  sein 
24,  33 ;  sich  bereiten f  bereitmachen  zu  60,  75 
(de);  110,  35  (que);  intr.  gebr.  6,  79;  Part, 
perf.  bereit  (de  far)  7,  470;    118,  56;   121,   11. 

aparer,  app-  116,  27  v.  VI  intr.  sichtbar 
werden  62,  22;  erscheinen  116,  3,  9;  105 
242  (vor  Gericht)',  124,  83  (mit  Nom.  Aj); 
faire  a.  den  Anschein  envecken  116,  27. 

apariamen  s.  m.  Ia  Gesellschaft,  Umgang 
109  f,    12. 

apariar,  app-  5,  433;  107,  157;  v.  I  tr.  ge- 
sellen 107,  157;  rfl.  sich  gesellen  (ab)  125, 
98 ;  intr.  gebr.   Umgang  pflegen  5,  433. 

aparladura  (?)  s.  f.  Ic  Ansprache  62b,  7. 

apartener  (c^.  -ir),  aper-  40,  46  v.  VI  intr. 
zugehören  1,  580;  zukommen  40,  46  (?). 

apelar,  -pp-11-,  -elhar  57,  8,  -erar  103,  39  (e) 
v.  I  tr.  rufen,  herbeirufen  1,  419;  56,  11; 
°3»  37;  105,  129;  anrufen  106,  9;  bitten  (de) 
3,  74;  anklagen  (de)  90,  36;  nennen,  be- 
zeichnen als  5,  21  ;  15,  43;  22,  22;  105,  39; 
rfl.  sich  nennen  1 ,  342  ;  genannt  werden  31,2. 

apenre  v.  III  intr.  anhängen  7,  65,  abhängen 
7,  47 ;  s.  aprendre. 

14* 


2  12 


apensat  —  ardor. 


apensar  v.  I  rfl.  sich  bedenken  4,  246  (consi); 

apensad  bedacht  2,  73. 
apercebre   v.    VI   rfl.    (de)    wahrnehmen    121, 

19;    I22*>,    10. 
ap^rt  aj.  I  (-rs  n.  s.  m.)  I,  402;    <w.   109«,  3 

offenbar. 
apertener  j.  apar-, 
apilar   z/.   I    rfl.   sich    lehnen,    stützen    119,  86 

(a);  -  32,   13  (en)- 

apinsar  v.  I  /»//*.  aufpassen ,  spähen  4,   84. 

aplanar  v.  I  /r.  ebenen:  (einen  Grälen)  aus- 
füllen 118,  61,  66;  »  beruhigen  96,   41. 

apl^u  j.  w.  Belagerungsgerät  (?  s.  P.  Meyer 
G.  de  Rouss.  p.  200,  N.  3)  I,    14. 

aplicar  z\  I  tr.  verwenden  (a)  124,   14,   16. 

apoderar  (e)  v.  I  tr.  überwältigen  24,   31,  32; 

35»  39- 
a  p  p  o  e  s  t  a  t  s.  m.  I  a  Machthaber  8,76  C/.63, 55?). 

aponre  v.  V  tr.  hinzufügen,  anwenden?  106 ,  62. 

aportar  (q)  z/.  I  tfr.  herbeibringm  7,  196;  60, 
51;   121,  42,  a.  novelhas  114,   103. 

apQst ol  s.  m.  Ja  Apostel  6,  146;    104,  6;   108,3. 

apostgli  .?.  01.  Ia  /Vi/j/  7,  2,    12;  69,    10. 

apreisadamen     <zz>.  eifrig  3,  239. 

apren dre  I,  45S ,  aprenre  123,  4,  apenre  5, 
450;  123,  32  v.  V  tr.  lernen  28,  56;  36, 
51;  113,  17;  erfahren  I,  331;  38,  85;  ob- 
jektlos a.  a  costurere  1 ,  458 ;  weisen,  erklären 
6,  131;  Part,  apres,  -is  I,  514  unterrichtet, 
erfahren  I,  514;  44,  4;  83,  48;  unterrichtet, 
gesittet  (mal,  gent)  34,  30;   50,   11. 

apr^s  Präp.  nach  (zeitlich)  8,  135;  16,  32; 
55,  10;  av.  hernach  3,  336;  7,  416;  102,  90; 
119,  109  (a.  cant);  ferner,  aufserdem  123, 
74;  .f.   metre,  segre;  en  a.  s.  enapres. 

aprimar  v.  I  rfl.  (en)  sich  bemühen  32,  34. 

aprob  s.  aprop. 

aprobencar  (e)  v.  I  rfl.  (de)  sich  nähern  4, 
122;    119,   120. 

aprofichar  v.  I  intr.  nützen  110,   75. 

aproimar  (uei)  v.  I  rfl.  sich  nähern   115,   79. 

apro,p,  -ob  105,  35,  42  Präp.  örtlich;  -  bei 
105,  35,  zeitlich:  nach  13,  47;  85,  31 ;  av.  her- 
nach 105,  42;   114,  55;    125,  72;  s.  enaprop. 

aprop iar,  -prikar  121,  38  v.  I  rfl.  sich  nähern 
(de)   7,  414,  420. 

apropriar  v.  I  tr.  zu  eigen  machen  124,  15; 
s.  apropiar. 

apte  aj.  I  geeignet  (per)  124,   167. 

aquel,  -ela,  -il,  -illa,  -est,  -esta, -ist,  aquo  etc. 
s.  Pron.  dem.\  aquel  d'aicu  das  Besitztum 
jemandes  5,  52  ?. 


aqui,  aiq-  1,  153,  313;  99,  6  av.  hier,  dort  1, 
35°;  3»  3!7;  6,  55;  dorthin  1,  18;  a.  es 
*>  72»  342»  a-  nieteys  3,  81  dottselbst,  (zeil- 
lich )  da  117,  69;  d'a.  von  dort  5,  190;  9, 
163;  1,  313,  329  (Übergang  zu  zeitlich),  ~ 
(Ursprung)  79,  31;  (Folge)  119,  61;  d'a.  a 
(örtlich)  6,  175;  d'a.  en  sai  seitdem  107,  14; 
d'a.  enant  6,  87;  8,  187,  d'a.  ad  enant  6, 
91  hinfürder;  per  (par  I,  332)  a.  dort  hin- 
durch, dort  1,  332;  105,  211;  per  a.  que 
dort  wo  125,  47;  per  mei  a.  dort  mitten 
hindurch  4,    165. 

*r  3»  6455  !9.  39»  27,  25,  ara  7,  242;  73,  1; 
I22d,  23,  aras  3,  452;  8,  69;  117,  85,  er  1, 
4M  7»  -36;  *9»  Ii  era  6,  78;  75,  32;  79, 
25,  ere  1,  254,  302,  eras  33,  10;  37,  1  av. 
jetzt,  nun:  die  Aufforderung  einleitend  3, 
391;  5,  44,  66;  d'er  'enan  hinfürder  27,  n; 
86,  3;  ara  en  aizo  indem,  unterdessen  116,  25. 

ara  bar,  arr-  125,  72  v.  I  tr.  ausreif sen  125, 
106. 

araire  s.  m.  Ia  Pflug  64,  38. 

araisne  s.  m.  I    Sprechen  1,  616. 

aramida  s.  f.  Ic  Festsetzung,  Abmachung  106, 
45;  Kampf  (venser  l'a.)   106,   59. 

ara  mir  v.  II  tr.  herausfordern  76,   59. 

arandar  v.  I  tr.  (ein  übervolles  Mafs  ab- 
streichen), -  an  Eigentum  verkürzen?  67,  28. 

arar  v.  I  tr.  pflügen  51,   31. 

aratge,  arr-  68,  13  aj.  od.  av.  umherirrend; 
anar  a.  (a.  flektiert  oder  mit  adv.  -s)  umher- 
irren 68,  13;  •  zweifeln,  verzweifeln  37,  4. 
;arb-  s.  alb-.  [j^«/z<r  35,  28. 

arb alestier,   alb-   121,  79  s.  in.   [a  Armbrust- 

a  r  b  i  1  h  u  r  v.  I  tr.  anfetten  r  ( Bai  st :  l.  erbilhar 
mit  Kräutern  einreiben?)  114,  37. 

arbre,  alb-  102,  42;  115,  24  etc.  s.  m.  Ia  Baum 
10,  15;  66,  39;  121,  12;  (bildlich)  102,  42; 
115  pass. 

arc  s.  m.  I*  Bogen  7,  329;  34,  15;  121,  30, 
a.  manal  So,  22. 

archa  s.  f.  Ic  Arche-,  l'a.  de   Noe   120,  61. 

archangel  s.  m.   I*  Erzengel  117,    I,  4. 

ardaillo  s.  m.  I»  Nadel,    Dorn  einer  Schnalle 

43»   79. 
ardimen  s.  m.  I»  Mut  3,  522;   28,  17;  60,  60. 
ardir  s.  m.  I»  J/«/  6,  59. 
ardit  «/.  (part.)  I  kühn  66,  41;   72,  50;   105, 

245,    vermessen  7,   121;    102,  27.  —  x.  m. 

Kühnheit  18,   48. 
ardor  *.  /.  I<*  Glut  ~   119,  63. 


ardre 


atardar. 


213 


ardre  v.  V  in/r.  brennen  6,  129;  So,  12;  105, 
247;  tr.  verbrennen  5,  80;  66,  38;  121,  12; 
rfl.  29,  38.  | 

areire,  arere  1,  132  av.  zurück  7,  376;  121, 
61.  | 

arenal h  s.  m.  Ia  sandiger  Ort?  66,  23.  ( 

arengar  (e)  v.  I  rfl.  sieh  aufreihen  4,   110. 

aresar,  -z-  (e)  v.  I  tr.  zurichten,  bereiten,  aus- 
statten 3,  481  ;  112,  6. 

arreusö  av.  rückwärts  105,   212,  232. 

argent,  -en  j.  w.  Ia  Silber  68,  6;  77,  24;  105, 
193;  Geld  88,   14. 

argus    s.    m.    ind.    Argus    (als   Appellativ    be-\ 
trachtet?)  125,  61. 

aribar,  arr-  7,  406  v.  I  «r/r.  landen,  ankonunen  \ 
4,  240. 

arma,  anma    105,    180,  anima  117,  3,   14  s.  f.\ 
Ic  Seele  72,  70;   102,   77;  105,  155,   182. 

(arma)  armas,  -mes  1,  49  s.  f.  Ic  plur.  Waffen 
3,  231;  6,  58;  Waffenhandwerk,  Waffenkunst 

59»  8;  8l»  3°;  82»  29- 

armadura  j. /.  Ic  Rüstung  6,   127;  118,   122. 
armar  v.  I  /r.  bewaffnen  5,  316;  27,  13;   ioi, 

32;  rfl.  1,  9,  72;  6,   184;  m/r.  £*£r.  6,  68; 

118,  50. 
arnes    s.    m.    ind.    Ausstattung   63    Razo,    6; 

Kleidung   97,    11 ;    122  c,   6;    (besondere   Be- 
deutung?) 60,  82. 
arodillar  v.   I  /r.  ansehen  4,    134. 
arozar,  arr-  125,  68  (o)  v.  I  tr.  benetzen  119,  61. 
arpa  s  f.  Ic  Gr/^1",  Kralle  125,   121. 
arquier  x.   >w.   I»   Bogenschütze   6,    169;    121, 

8,  79. 
arsevesque  s.  m.  I»  Erzbischof  7,  427,   431. 
arsö    101,    12,    -sso  6,   70,  -co  43,  78,  -con   1, 

140,  -zo  68,   II  s,  m.  I»  Sattelbogen. 
art  j. /.  Id  Kunst  2,  83;   66,  3;  79,   2;    114, 

144;  List  22,  59;  57,  37;  94,  6. 
artel  j.  tn.  Ia  Z*//*.*  artel  maior  119,  73. 
artigua    s.  f.    Ic  frisch    umgebrochenes    Land 

51»  32. 
arvol,  obl.  pl.  arsvoluz  1,  553  s.  m.  Ia  Gewölbe 

1»  349,  35  *»  586. 

asabentar  (e)  v.  I  /r.  unierrichten  7,  351. 

assai,  ess-  62,  18  s.  m.  Ia  Versuch,  Unter- 
nehmen^ Bemühung  5,  342;  63,  32;  83,  38. 

assaiar,  asa-  3,  661;  5,  215;  ess-  92,  88,  v.  I 
tr.  versuchen,  erproben  3,  661 ;  (mit  Dat.  eth.) 
33»  51 1  92,  88;  auf  die  Probe  stellen  12,  3 ; 
72,  51;  5,  215;  (in  Versuchung  führen?  an- 
greifen?) 56,  14;  ieu  sai  cum  per  a.  (aus  Er- 
fahrung) 96,    14;    assaiatz    erprobt  107,    177. 


v'  VI  \    , 
■  v.  V  )  "• 


setzen 


a  s  s  a  1  h  i  r  v.  II*  b  /r.  angreifen  66,  42 ;  (objekt- 
los) 81,  32;  101,  4. 

assaut  j.  w.  I»  Angriff  5,  146;  101,  15;  121, 
9;  böswilliges  Unternehmen  5,  248. 

asaut  j.  azaut. 

assatz,  -az,  as-  7,  385;  105,  166,  -ats  104,  39; 
av.  genug  (—  schon  zuviel)  104,  39  ;  sehr  wohl, 
gar  sehr  15,  26;  61,  39;  105,  166;  (beim  Ad- 
verb: viel)  109a,  4«  subst.  gebr.:  hinlänglich 
51,34;  104,  39;  121,  21;  viel  1,  164;  40,9; 
a.  de  61,  35;  (dem  Subst.  folgend)  63  Razo,  2. 

assazat  aj.  I  (pari.)  vermögend  107,   138. 

asclatz  (n.  pl.)  s.  m.  Splitter  7,  357. 

ascona  s.f.  Ic    Wurfspiefs  6,   117. 

assegurar,  ase-  3,  447;  7,  343;  102,  110  v. 
I  tr.  jemand  sicher  stellen,  Sicherheit  gewähren 
107,  88;   118,  88. 

a  s  s  e  m  b  1  a  r  (e)  v.  I  tr.  ähnlich  machen  34,  48 ; 
zur  Erscheinung  bringen,  zeigen  II,  46. 

assemblar,  ase-  122 d ,  60  (e)  7/.  I  /r.  z>«'- 
einigen  29,  44;  r/f.  j/Vä  vereinigen  122^,  60. 

assetiar,  ase-  7,  398,  402;  22,  54,  -eiar  1,  6 
(e)  v.  I  /r.  belagern  67,  28. 

assezer,  ase-  1,  677;  5,  24 

assire   97,    41,    assir   76,   40 

1,  697;  -  14,  21;  rfl.  5,  24;  6,  48;  35, 
19;  116,  29;  intr.  gebr.  I,  677;  intr.  (assire) 
sitzen  76,  40;  97,  41 ;  mal,  dreit  assis  ->  3, 
128;  102,  79;  prestre  assis  121,  76. 

assi  s.  aissi. 
asier  s.  acier. 

assignar  v.   I  tr.  bezeichnen,   angeben  7,  211. 
assir,  -ire  s,  assezer. 

asolvement  s.  m.  Ia  Absolvierung  108,   75. 
asolvre  v.  V  tr.  absolvieren  108,  61,  67. 
asomar  (o)  v.  I  tr.  beenden  25,  7. 
assotillar   v.  I   rfl.  seine  Gedanken  anstrengen 
(en  far)  4,   132. 

aspis  s.  m.  ind.  Art  Schlange  125,  35. 
aspre  aj.  I  rauh,  kerb  ~  83,  9  Var.;  108,  140. 
aspreza  s.f.  Ic  Rauheit,   Grausamkeit  119,  23. 
asta,  -te  1,  99,   141  s.f.  Ic  Lanze. 
astella  s.  f.  Ic  kleiner  Schaft,  Stab  111,   15. 
astre  s.  m.   I»  Stern,   Geschick  5,  226;  88,  20; 
107,   171. 

a  t   s.    m.    I»   Bedürfnis ,     Vorteil    far    sos    aU 

79,  iS. 
atahinar   v.    I    /r.    hindern,    beunruhigen    121, 

17  yfowr. 

atanher  v.  V  r/f.  j/V/*  ziemen  (a)  28,  9. 
atardar  z*.   I  intr.  gebr.  zögern  6,   96. 


2  14 


atemprar  —  autiu. 


atemprar  (e)  v.  I  tr.  (ein  Geschütz)  richten  7, 352. 

aten  s.  m.  Ia  Warten  41,   17. 

atendre,  att-  v.  III  rfl.  seine  Aufmerksamkeit 
richten  (ves)  16,  8;  intr.  dasselbe  (a)  105, 
131;  (en)  1 1  o,  85  ;  warten  5,219;  tr.  beobachten, 
hallen,  erfüllen  (la  volontat  de  alcu)  7,  393; 
(un  covinen ,  una  promeza)  3,  435;  24,  4; 
50,  34;  erwarten,  warten  auf  5,  204;  6,  95, 
J73;  65t  68;  erhoffen  28,  26. 

?  attenhar  ?  121,  17  >f.  Anm. 

atenher  v.  V  »«/**.  erreichen  (a)  50,  7;  /r.  treffen, 
verletzen  (oder:  errcichtn?  überführen  ?)  18,  56. 

atessarat  <y .  I  versorgt,  versehen  (de)  107,  141. 

atteunar  (gu)  c.  I  tr.  schwäcken  121,  17  Anm< 

atirar  z\  I  /r.  anziehen,  an  sich  ziehen  (oder  se 
atirar  [mit  frz.  i]  sich  schmücken?)  43,  65. 

atraire  v.  V  tr.  herbeiziehen  111,  43;  herbei- 
führen ~  52,  8;  r/?.  sich  nähern  28,  33;  (a 
far)  sich  an  etwas  heranmachen ,  etwas  unter- 
nehmen 33,   12. 

atras  av.  zurück  anar  a.  ~  42b,  155  77,  3; 
remaner  a.  1090,  8;  tornar  a.  8,  89;  -  72, 
44;  se  t Faire  a.  121,    14. 

atrasag,  -ach,  -aig  3,  183  av.  ohne  weiteres, 
sogleich  3,  208;  jedenfalls,  gewifs  8,  55;  per 
a.  jedenfalls  3,    183. 

atrav^s  av.  quer  112,  28. 

atressi,  -esi,  aut-  122«*,  14,  -esci  120,  37  av. 
ebenso  (wie)  4,  209;  29,  1;  69,  23;  ebenso- 
wohl, auch  6,  10;  78,  8;  119,  102,  ni-r. 
ebensowenig  108,   III. 

atretal,  aut-  9,  222;  87,  34;  -est-  64,  41  aj. 
II  ebenso  beschaffen  17,  32;  87,  34;  subst. 
gebr.  64,  41;  av.  in  derselben  Weise  20,  51 ; 
I!5.  2I5;  gleichfalls  9,   222;  73,   48. 

atretan,  -est-  80,  35  subst.  gebr.  ebensoviel  80, 
35;  av.  ebensosehr  77,  19;  a.  pauc  ebenso- 
wenig 78,  35. 

airobar  (o)  v.  I  tr.  finden  4,  216;  42,  10; 
107,  10;  dichten?  (qui-1  atrob')  59,  6. 

a tr o  p  el  1  a  d  a  s. /.  Ic  Vereinigung?  64,  48  Far.  /> 

aturat  0/.  (part.)  I  hartnäckig  7,  401. 

au  j.  al,  aut;  auberc  s.  ausb-. 

aucire  33,  4;  38,  17;  120,  47,  oc-  1,  310 
687,  occ-  2,  16,  -s-  86,  6,  -z-  8,  57,  72, 
-ssir  5,  337  v.  V  tr.  toten  i,  81;  16,  56; 
105,  181,  hyperbolisch  84,  30;  -  116,  48  (a. 
lo  foc),  49  (lo  pecat). 

aueizedor  s.  m.  III  Mörder  76,   2. 

aueoton,  -un  1,  151  s.  m.  Ia  (baumwollener ?) 
Rock  unter  dem  Harnisch  I,    126. 

auet-  j.  aut-. 


auiol  C<?akr  aviolP^)  />  78,  3. 
auir  s.  auzir. 

aumoniere  *.  _/".  Ic  Almosenspenderin,  mild- 
thätige  Frau  1,  436. 

aunir   v.    IIb  /r.  schänden,  Schmach  anthun  5, 

287,    360;    part.     aunit    geschändet,     voller 

Schmach  63,    50;    69,    24;   90,   7;    102,  30; 

schändlich,  schmachbringend  5,  431. 
au  nid  amen  av.  schmählich  88,  5. 
a  u  q  u  i  e  r  a  j.  /".  Ic  (Gänsehirtinnenlied)  eine  Dicht' 

art  124,    124. 
aur  s.  m.  Ia  Gold  3,  436;   16,  37;    105,   210. 
äur,    ahur  110,  85,    agur  3,   392;    58,   51 ;   72, 

45  s.  m.  Ia   Vorbedeutung  58,    51;    72,   45; 

110,  85;  a  bon  äur  3,  391;   Geschick  3,  392. 
aura  s.  f.  Ic  Luft  13,   1 ;  25,   1;  30,  2. 
auradura  s.  f.  Ic  Thorheit  51,  22. 
a urania  s.  f.  Ic  Thorheit  32,  28. 
äurar,    ahu-    v.    I.    /r.   verhelf sen    14,  44;   r/f. 

verhelf sen  werden  62  b,  50  j.  azonr. 
aurelha,  -ella  s.  f.  Ia  C^r  4,   27;  117,   9;  dir 

a  l'a.    112,   114. 

aurien  s.  or-;  aurir  j.  auzir. 

auriu  aj.  I  thöricht  32,  65. 

aus-  j.  auz-. 

augar  v.  I  r/f.  j;VA  aufrichten   105,   167. 

äusat  <*/.  /<zr/.  gewohnt  (de)  6,     4. 

ausberc,  ob-  1,   126,  aub-  6,  23,  o.p.  aubertz 

118,    123  s.  m.  Ia  Harnisch  34,    \y,  4  ,   58; 

71.  32. 
aussor,  -zor  8,  126,  algor  105,  213  aj.  II  höher; 

taula  a.  das  obere  Ende  der  Tafel  76,  39. 

austor  s.  m.  Ia  Habicht  43,  21;  71,  31;  101, 
52;  a.  anedier  a«/  tnten  abgeric) teter 
Habicht  35,  37. 

aut,  au  39.  12,  alta  /«».  I22d,  15  aj.  I  ^or^ 
3,  109;  7,  265;  -  50,  28;  58,  42;  63,  55; 
82,  3°>  53?  IX5»  52;  auta  mar  8,  89;  av. 
aut  121,  55,  en  aut  119,  72  hoch,  in  die 
Höhe]  cazer  d'aut  bas  20,  74;  aj.  laut  en 
aut  1,  108;  5,  247;  7,  198,  en  auta  votz 
7,  280;  8,  59. 

au  tarnen  av.  laut  5,  162. 

autar  s.  m.  Ia  Altar  4,  176;  88,  8;  119,  93. 
autet,  altet  2,  97  av.  hoch  2,  97;  laut  18,  3. 
auteza  s.  f.  Ic  Höhe ,  Hoheit  ~  50,    27;    119, 

43»  53- 
autisme,    alt-    aj.    I  höchste  -  117,    69,    81 ; 

subst.  ms  Gott  107,  22. 

autiu  aj.  I  erhaben,  ausgezeichnet  32,  29. 


autor 


aver. 


215 


autor,  auct-  85,  17,  act-  109c,  1-  124,  182 
s.  m.  III,  I*  Verfasser  109  c,  1;  Zeuge  18, 
54;  trobar  a.  bezeugt  find e?i  85,   17. 

autoritat,  auct-  115,  148;  120,  84  s.  f.  Id 
Machtvollkommenheit  115,  148  (per  s'a.);  120, 
84;  Ansehen,  123,  64. 

autramen  av.  anders,  sonst  1 15,   97,  346. 

autre,  alt-  2,  57;  6,  10;  105,  42,  214;  116, 
77,  aitre  (?)  105,  10,  aulri  n.  p.  107,  128 
aj.  I  anderer  1,  87;  7,  36;  16,  28;  105, 
214;  (dem  Subst.  nachstehend)  116,  76;  a 
l'autre  dia  4,  12,  l'autra  nuit  3,  361  neulich-, 
fernerer,  noch  ein  7,  434:  8,  155;  27,  39; 
eines  änderet!,  fremd  7,  244  Var. ;  subst.  6,  34; 
20,  68;  121,  79;  Gegenüberstellung  fleonastisch 
bezeichnend  aj.  6,  143;  8,  19;  104,  20 ;  — 
52,  42,  subst.  64,  86;  105,  127;  119,  94, 
nos  autres  9,  66;  74,  8;  107,  128,  vos  autres 
74,  28;  118,  28. 

autrui,    autru    110,    21;    124,    108,    subst. 

obl.    zu   autre    11,   43;    42  b,   3;    67,    11,   im 

Genetivsinne    32,   ^3]    4°.    28;    81,   7;    l'a. 

fremdes  Gut   108,  41,  62;    aj.  II  (?)   7,  244 

(hier  eingeführt,  aber  sonst  in  der  Crois.  belegt). 

autreiar,  ot-  I,  628,  685  (e)  v.  I  tr.  gewähren, 
zugestehen  3,  76;  102,  46;  zugestehen,  zu- 
sichern 7,  168;  36,  32;  100,  156;  rfl.  sich 
hingeben  28,  36;  part.  ergeben  31,  38. 

otreieson  s.  f.  Id  Zugeständnis  1,  665. 

autresi,   autretal  s.  at-, 

autrier,  -trer  I,  654  s.  m.  l'a.  63,  3;  64,  1; 
93,   1  neulich. 

autrui  s.  autre. 

auvir  s.  auzir. 

auzar,  -s- ,  -ss-  3,  430,  -c-  120,  69,  os-  I, 
183,  2<M  v.  I  tr.  wagen  (a.  faire)  3,  322; 
6,  87;  7,   I56;    »1  435   18,   27;   76,  43. 

ausart  aj.  I  kühn  22,  32. 

auzel,  -c-  10,  -il  105,  226,  231  (s.  S.  Villa), 
-elh  13,  3;  61,  10,  -elz  0.  p.  115,  285, 
-eus  22,  4  s.  m.  Ia  junger  Vogel,  Junges  116, 
75 1  76,  78;  Vogel  3,  35  etc. ;  a.  de  cassa 
Jagdvogel  125,  64,  114. 

auzelet,  -zeih-  44,  16,  -seil-  21,  4  j.  ///.  Ia 
Vögelchen  7,  263;  14,  5. 

a  uz  eil  6  s.  m.  I»  Vögelchen    53,   10;    105,  Stil. 

auzidor  s.  m.  III  Hörer  123,  27,  28. 

iuzir,  -s-  3,  361;  4,  280,  aurir  9,  76,  126, 
au'ir  i,  587,  oir  1,  671,  auvir  105,  23;  108, 
143  v.  IIa  tr.  hören  4,  17;  21,  4;  56,  12; 
mit  Inf .  6,,  85;  23,  7;  39,  20;  etwas  anhören, 
jemandem  zuhören  1,  671 ;  3,  148  ;  jemand  Ge- 


hör schenken  106,  13;  a.  un  cosselh  beiwohnen 
5,  104;  a.  alcu  z/<?«  </<?r  Existenz  jemandes 
hören  76,  35 ;  mit  Acc.  c.  inf.  hören  dafs 
jemand  thut  69,  28;  a.  de  alcu  com  1,  41  ; 
objektlos  9,  76,  126;  Gerund.:  hörend,  beim 
Hören  7,  430;  105,  23,  subst.  gebr.  tot  son 
oient  1,  447;  a.  subst.  Ia  Hören  4,  19;  73, 
50;  100,   13;  s.  aucire. 

auzor  s.  aussor. 

aval  av.  abwärts,  hinab  I,  257;  105,  212;  107, 
28;  gardar  a.  et  amon  in,  28;  unten  a.  en 
53,   10;  d'a.  unten  2,   71;  6,    113. 

avan,  -nz  4,  151  av.  vorwärts,  vor:  örtlich 
anar  a.  5,  205,  venir  a.  118,  78;  zeitlich: 
zuvor  4,  151,  d'aici  a.  hinfürder  5,  33;  107, 
84;    118,   30. 

avangeli,  ev-  4,  231;  57,  12  j.  »».  Ia  Evan- 
gelium 4,   199;   116,  4;    124,  95. 

avan  tage  s.  m.  Ib  Vorteil  95,  40;    113,  56. 

avar  #/.  I  geizig  1 10,  66. 

avaricia  j. /.  Ic  6^<?/«  105,  220. 

aveyron  s.  aviron. 

a venir  v.  VI  intr.  herankommen,  gelangen  (zu) 
3,  367;  II,  18;  121,  12;  herbeikommen  73, 
31;  zustofsen  18,  32;  40,  45;  geschehen  5, 
39;  28,  3;  119,  108;  t\7.  alcu  n  far  zukommen, 
anstehen,  müssen  82,  4;  3,  139;  71,  27^82, 
45  (los  ave  a  far);  ioo,  38;  anstehen,  stehen 
(im  Aussehen)  1,  699;  —  rfl.  geschehen  4,  51 ; 
75,  44:  122c,  11  ;  zukommen,  anstehen  29,  33. 

aventura  s.  f.  lc  Geschehnis,  Abenteuer  5,  39; 
64,  80  j  3,  363;  Geschehnis,  Geschick  3,  356; 
83,  4,  bona  a.,  bonaventura  7,  471;  14,  19; 
62  b,  60;  a.  =  bon'a.  18  a,  6;  per  a.  durch 
Zufall  3,  24,  vielleicht  117,  64;  en  a.  aufs 
Geratewohl  113,  30. 

aventurat  aj.  I  (part.)  be  a.  glücklich  7,  370. 

aventuros  «/.  I  glücklich  113,  96. 

aver,  ha-  124,  26,  30  z\  VI  tr.  haben,  be- 
sitzen 3,4754,27259,  120;  105,  123;  8,  191; 
io5>  34i  I25;  (Alter)  4,  179;  (Krankheit)  que 
avetz  avut?  5,  169;  halten,  zur  Verfügung 
haben  3,  472;  5,  109;  105,  17,  86;  erholten 
1»  27;  5»  69;  17,  57  (Levy:  erfahren);  18 b,  9; 
105,  25 ;  118,  105  ;  a.  a  far  zu  thun  haben,  thun 
müssen  11,  48;  22,  63;  ico,  168;  a.  per  halten 
für  6,  1 70 ;  5 1 ,  21 ;  1 1 1,  69 ;  mit  Accus.  Subst. 
und  präd.  aj.  I,  602;  3,  71;  105,  107;  Hilfs- 
verb 105,  11,  14,  77  etc. ;  es  agut  =  a  estat  s. 
S.  XL»;  —-subjektlos:  es giebt 3,  26;  4, 180;  34, 
26,  (mit  hinweisendem  i)  1 ,  35 1 ;  59,  2,  (mit 
überflüss.  i)   2,  23 ;    4,  249,   (mit  Subst.  und 


210 


av§rs    —    Dane. 


Partie.)  7,  466;  34,  8;  en  son  paire  ac  bon 
sirven  80,  21;  es  ist  her  8,  25;  36,  30;  65, 
27;   subst.   Ia  Habe    1,    16;  3,  579;   25,   33; 

io5«   134;/^.  107»  Hi;  117,  32- 

avgrs  aj.  I  widerstrebend  113,  20. 

aversier  a/.  I  zuwider  6,  178;  j.  1»  wider- 
wärtiger Mensch  4,    113. 

avesque  s.  evesque. 

a  vi  dar  v.  I  tr.  beleben   106,   64. 

avigurad  aj.  I  ^ar/.   kräftig  2,   72. 

avilar  z>.  I  intr.  niedriger  werden  105,    189. 

avinen,  -nt  aj.  II  (pari,  praes.)  passend,  an- 
gemessen (a  far)  123,  62;  tfr//£"  3,  86;  4, 
164;  7,  13;  anmutig,  hübsch  5,  436;  27,  19; 
subst.  gebr.:  Artiges,  Hübsches  23,  26;  d'a. 
*'»  angemessener  Weise  80,  45. 

aviol  j.  auiol. 

aviron,  aveyr-  2,  36:  en  a.   ringsum  2,  64. 

avis  j.  zw.  »'»(/.  Ansicht  a.    m'es   w«>  scheint  \, 

639- 
avisar,    -ss-    8,  80  z>.  I  tr.  gewahr   werden  8, 

80;    esser    avisatz   de    aufmerksam   sein    auf 

108,    126. 
avol  (0  und&vol  ?)aj.  II gemein,  niedrig,  schlecht 

3,  91;  40,  8;  81,   5;  schlecht  4$,  2,   21,  58; 

8°»  34;    107,    151;    a.    laus   schlechtes   Lob, 

Tadel  72,   59;  subst.  Schlechtes  87,   17. 
avoleza,    -esa  3,    90,    95    s.  f.  Ic  Gemeinheit, 

Niedrigkeit  32,  31. 
avotrar  v.  I  intr.  ehebrechen  108,  41,  51. 
avrillous  aj.  I  regine  a-se  Aprilkönigin  48,  21. 
azaut  aj.  I  geschickt  4,  201;  107,  59;    112,  71; 

gefällig,  hübsch  97,  30;    112,  4;    az/.  hübsch 

3>  39»  75»  subst.  Gefälliges,  Hübsches  34,  21. 
azautar    z>.    I    r/f.    Gefallen  finden   an  (de)    5, 

447;  257  '3;  36,  52. 

azauteza  s.  f.   Ic  Anmut:  Anmutiges   112,  63. 
aze  j.  »*.   Ia  Esel  107,  66;   125,   3. 
azeinplir,  ade-   116,  71  (e)  v.  Hab  /r.  erfüllen 

<y  116,  73 ;  118,  1 2 1 ;  vollenden  104,  66. 
azenant,  ade-  6,  91  av.  für  der  119,  9^;  d'aqui 

a.  6,  91. 
azesmar,  ade-  89,    12  (e?)  z>.  I  intr.  zielen  89, 

12;  r/?.   sich  richten  (nach  a)  63,   117;  —  s. 

ace-. 
azir,  äir  j.  zw.  Ia  Zar**,   Ungestüm  3,   259. 
azirar,   adzi-    5,  362,    ahi-   7,   270,    äi-  43,  66 

v.   I  tr.  erzürnen,  kränken    5,  362;   43,  66^ 

hassen  (oder  kränken?   7,   362;    16,   13);   77, 

1;  rfl.  sich  erzürnen  11 ,  44;    14,  25;  22,  26; 

33»  59»  s*c^  betrüben  7,  270. 
azir os  aj.  I  zornig,  bekümmert  47,   3  Anm. 


azorar,adz-  79,  24,  ado-  18a,  58,  äo-  1,  563,627, 
äu-  108,  90  (o,  o  12,  14  ?)  z\  I  tr.  anbeten  1, 
563;  58,  57;  79,  24;  verehren  12,  14;  52,  62. 


babariol     babarian    absichtlich    sinnlose    Worte 

60,  29. 

bachelar  s.  m.  I a  48,   1 1        \ 

u       i.     1  •  t  f  Jüngling. 

bachelier  s.  m.  Ia  104,  45  }  ö      ö 

b  a  d  a  s.  f.  I  c  AI üfsig dastehen :  en  b.  umsonst, 
vergeblich    90,  5 ;    de  badas    umsonst  88,  23. 

badalhar  z/.  1  intr.  gähnen  66,  28. 

badar,  bayar  (prov.-frz.j  125,  86  z\  I  intr.  (d. 
Mund)    aufsperren     125,  86;    gaffen    13,  44; 

64»  55»  M  89- 
badia  s.  abadia. 

badoc  aj.  I  thöricht  57,  25. 

bafomaria  j.  f.  Ic  Moschee  6,  2. 

bai  a/.  I  gelbbraun  69,  35;    .rwfo/.  Ia  Hellbraun 

62,  56;  blonde  Person  85,  39;  —  j.  bais. 
baiar,    bayar  s.  badar,  baisar;  baichar  s.  baissar. 
bailar,    balhar  81,  48  z:  I  tr.  handhaben,  (ein 

Pferd)  regieren?  59,    15  (s.  Zsch.  XX  386); 

überreichen,  geben   1,   539,   573;  81,  48. 
bailia,  -yllia  8,  155  s.  f.  Ic  Verfügung^  Macht 

3»  595J  64,  27;  93,  21  ;  HutS,  155,  /tfarw/- 

bereick  21,   26. 
baing  j.  banh. 
bais  j.  zw.  zW.,  bai  46,  8;  49,  20  j.  «1.  Ia  Kufs 

25,  20;   28,  24;  32,  48. 
i  baisar,    -z-,    baiar  4,    271    v.   I   tr.    küssen   1, 

488;  4,  234,  257;   12,   18;   19,  25;  20,  68; 

r/?.  einander  küssen  53,  9;  .r.  zw.  la  Küssen, 

Kufs  44,    22;    18,  43;   S5.   51. 
|  baissar,  baichar  7,   203  v.  I  tr.  senken  4,  97; 

85,  7;  ~  erniedrigen,  mindern  14,  24;  29,  29; 

m/r.  sinken  6,  94;    7,    203;  j.  m.  Ia  Senken 

6,  172. 

,  bai  j.  zw.  Ia  Dichtart  (Tanzlied)   124,   164. 

j  balada  s.  f.  Ic  Dichtart  (Tanzlied)  7,  327;   45, 

4;  47»  3Ü   79-  21. 
baladeta  j. /.  Ic  Tanzliedchen 49,1 5.     [183,39. 
b  a  1  a  n  z  a  j.  /".  I c  Wage  113,55,61;-»-  Unsicherheit 
balanzar    V.     I    tr.    schaukeln     75,    34;    intr. 

schwanken,  gefährdet  sein  98,  30. 
bailar  v.  I  z»/r.  tanzen  48,  8. 
balb  a/.  I  stammelnd  25,  4. 
balena  s.  f.  lc  Walfisch   125,  114. 
balesta   (e?)   j.  /.  lc  Wurfmaschine,  Armbrust 

7,  421. 

balestier  s.  m.  la  Artnbrusischütze  121,  8. 

balhar  /.  bailar. 

bai  in a  s.  f.  Ic  Höhle,    Grotte  8,  31,  217. 


banc  —  ben. 


217 


banc  s.  m.  Ia  Bank  l,  379;  7,  342  (besond. 
Bedeutung?);   111,  20. 

bancal  s.  m.  Ia  Bankdecke,   Teppich  1,  646. 

bandon  s.  in.  Ia  Preisgebung,  Gefahr  1,  136; 
a  b.  rückhaltslos  44,    28;   101,  41;    115,    164. 

baneira,  -nieyra  121,  58  s.  f.  Ia  Banner  43, 
20;   121,  57. 

banh,  baing  60,   75  s.  m.  Ia  Bad. 

banhar,  -ign-  v.  I  tr.  baden  1,  634;  rfl.  <*■ 
(z/<7»  ««<?///  Schiff)  schwimmen  93,  45. 

bar  alba  *._/".  Ic   Gemenge,  Streit  66,   12- 

baralbar  w.  I  r/?.  *//*  Handgemenge  sein ,  kämpfen 
66,  36. 

barat  s.  m.  Ia  Trug  115,  210. 

baratador  j.  m.  III  Betrüger  96,   31. 

baratar  z\  I  /»/r.  j/V^  tummeln?  {Handel 
treiben?)  70,  58;  ?  (Stimming,  Thomas:  ge- 
winnen, Bartsch:  erlisten)  35,  20. 

baratro  s.  m.  Ia  Hölle  105,  239. 

barba,    -be  1,  477,  698  s.  f.  \c  Bart  112,  49. 

barbat  aj.  I  1,  567  I   ^. 

barbut  aj.  I  I,  560;  43,  8  J 

barca  f./.  I*  Barke  8,  41,   60;  125,  116. 

barguanha  s.  f.  Ic  Handel  -»>  93,  29. 

barri  j.  z».   Ia  Vorstadt  34,  31. 

barnat  j.  m.  Ia  Ritterlichkeit  69,  29;  83,  57; 
ritterlicher     Handel    63  ,      71  ;      Ritterschaft 

7.  423- 

barnatge,  -age  95,  49,  -aie  8,  70  s.  m.  Ib 
Ritterlichkeit    95 ,    49 ;    Ritterschaft  7 ,    430 ; 

8,  70. 

baron,  -6-,  -oin  I,  204,  s.  m.  III  (starker, 
mutiger  Mann);  Mann  (im  Gegensatz  zu 
femna)  117,  31;  Mann  (=  Mensch)  117, 
84;  ausgezeichneter  Mann  116,  13;  Herr, 
Baron  1,  4;  2,  37  (attributiv),  65;  6,  30; 
7,  27;  93,    II. 

bart  s.  rn.  Ia  Schlamm,  Brei  66,  48. 

barta  j.  /.  Ic    Gebüsch  125,    76,   78. 

barutelar  (e)  z/.  I  tr.  (Mehl)  beuteln  107,  152. 

bas  aj.  I  /;>/",  niedrig  1,  257;  72,  18;  -•»  35, 
46;  42a  10,  bi6;  tener  bas  *~  34,  44;  d'aut 
b.  <••  20,  74;   25,  6;  /<?«*  19,  21. 

basclö  s.  m.  Ia  Wegelagerer  (?)  81,  30. 

basme  s.  m.  Ia  Balsam  114,  80;    I25,  35. 

bastar  v.  I  intr.  genügen  123,   16. 

bastart  s.  m.  Ia  Bastard  6,  85;  a/.  motz  b-tz 
(provenz.  Worte  im  Munde  des  Lombarden) 
80,  77- 

bastida  s.  f.  Ic  Belagerungswerk  7,  452. 

bastiment  s.  m.  Ia  Baulichkeiten  I,  371  ;   7,  75. 

bastir  v.  IIa  /r.  /;ö««j  1,    7;  3,   103;    7,   100; 


106,  38;  ~  (sa  fe  en)  106,  77;  herrichten  5, 
197  (mal  enpastre);  52,  68  (V/«  Gedicht); 
105,  200  f««  Kleid);  115,  126  (einen 
Stammbaum). 

baston,  -6  j.  ?//.  Ia  Stock  8,  44;  19,  22;  45,  22. 

bas  tonet  s.  m.  Ia  Stock  (als  Amtszeichen)  7, 
318.' 

bat:  no  dire  ni  bat  ni  but  nicht  das  kleinste 
Wörtchen  sagen  60,   26. 

batalh  s.  m.  Ia  Klöppel:  metre  fol  b.  a  son 
sonalh  eine  Thorhcit  begehen?  66,    29. 

batalha,  -aille  1,  687,  -alle  2,  13  s.  f.  Ic 
Kampf,  Schlacht  6,  90;  s6  tornar  de  b.  sich 
kampfesweise  wenden  (a)  100,  169;  Schlacht- 
reihe,  Schlachtordnung  6,  77;  66,  35. 

batalier,  -ailler  I  ,  322  aj.  I  streitbar,  streit- 
süchtig 1,  322;  s.  m.  Streiter  6,    166. 

bateiar  (e)  v.  I  tr.  taufen  79,  10;  -*■  107,  183; 
nennen  36,  48. 

baticcjr  s.  m.  Herzklopfen  4,   105. 

batre  v.  III  tr.  schlagen  3,  351;  26,  4;  74,  10; 
b.  las  alas  125,  66;  überwinden  41,  4;  baten 
eilends  3,  421 ;  subst.  Schlagen  45,  24. 

baut  aj.  I  keck  80,    56;   wohlgemut  25,   27. 

bauzar  v.  I  tr.  täuschen  27,  2. 

bauzia,  -s-  90,  36  s.  f.  Ic  Falschheit,  Trug  ^ 
73;   102,  46. 

be  s.   ben;  be-  s.  ben-. 

b?c  j.  a».  Ia  Schnabel  25,  3;  116,80;  125,  68; 
verächtlich  für:  Mund  1,  724;  26,  2;  43, 
9;  Spitze  125,    109. 

bei,  -lh  5,  20;  11 ,  21,  -11  8,  11  ,  204,  fem. 
bela,  -IIa,  -1ha  16,  19;  52,  15  aj.  I  schön 
16,  19;  20,  40;  105,  162,  186;  lieb  (in  der 
Anrede)  3,  353;  5,  270;  56 ,  6 ;  (aufser  der 
Anrede)  120,  41;  bei  m'es  (mit  neutralem 
Subj.,  bels  m'es  bei  tnasc.  Subj.  14,  3;  22, 
5)  10»  75  13»  45;  23.  7;  beüa.  Subst.  22,  9; 
als  Anrede  91,  49,   65. 

belamen,  -nt  av.  auf  schöne  Weise  7,  46,  350; 

107,  156;   110,  63. 

bellazor(39,  35  in  Assonanz  mit  ort/5),  -lhayre 
n.  s.  fem.  64,  33  aj.  (comp.)  schöner^  135; 

59»   17. 
beleza  s.  f.  Ic  Schönheit  50,  31. 

beitat  j.  beu-. 

ben ,  be,  beyn,  bien  (frz.)  121,  7,  -m  ftw  Labial; 

vor  f  118,   115)   av.   in  guter   Weise  3,  32; 

5,  428;   105,    87;  sehr  wohl,    sehr  1,  257; 

13,  48;   105,  255;   1,  438;  3,  433J   29,  21; 

durchaus,  in  der  That  2,  65;   21,  29;    107, 


2l8 


ben 


bobansier. 


20;  reichlich  (beim  Zahlwort)  3,  291;  36,  30; 

88,  23 ;  —  aj.  s.  benfaich. 
ben,   be  s.  m.   Ia  Gutes    I,  497;     13,   47;    15, 

31;    105,    102;  plur.   69,    56;    89,   8;    115, 

81;  ben  aia  gesegnet  sei  3,  544;    4,   71;  bes 

es  que  .  .   105,   120,  121. 
ben  an  an  aj.  II  (part.)  wohlauf 74 ,  22;  glück- 
lich 58,  34;  wohlhabend  65,  41. 
benananza,    -nsa  s.  f.  Ic  Wohlergehen ,    Glück 

68,  6;  75,   18;  90,  39;  107,   136. 
benäurat  aj.  I  (part.)  selig  119,  29;  subst.  8, 

159  s.  bonäuzat. 
ben  da  s.  f.  Ic  Gesichtsbinde  der  Frauen  4,  89; 

chirurg.  Binde  5,   156. 
ben- dir  s,  m.  I»  Lob  110,  68;  ben-dire   Wohl- 

reden  49,  4. 
ben-dit  f.  w.  Ia  schöner  Ausdruck    122b,    15. 
benedir,     benesir    106,    24,   beneir    108,    145, 

bezenir  8,   137,  besenir   8,  212  v.  V,  IIb  tr. 

segnen  116,  30,  38;  part.  subst.  108,  144. 
benesio  s.  f.  l^  Segen  101,  27  a. 
beneseit  4,   149,  benezectes  n.  s.  m.   117,  81, 

bezenet  8,  27  (-es  n.  s.  m.),  205,  aj.  I  (part.) 

benediclus,  gesegnet;  geweiht  4,   149. 
benestan  aj.  II  (part)  wohl  anstehend ',  ziemend 

H,  26;  63,  113;  (von  Kleidern)  112,  8;  gut, 

trefflich  27,   18;  subst.  Ziemendes  20,  58. 
ben-estar   s.    m.   I*  Ziemlichkeit ,    Artigkeit  3, 

592;  40,    15- 
be-fachor  s.  m.   Wohlthäter  115,  109. 
ben-faich  (bes-faiz  n.  s.  116,  49)  s.  m.  Ia  Wohl- 

that  122  c,  5. 

be-md:  lo  be-raa  des  frühen  Morgens  105,  133. 
ben-saupuda    s.  f.    Ic  Gutes- Wissen ,    Wissen 
von  Gutem  109c,   10. 

ben-volen  s.  m.  Ia  Liebhaber  92,  41. 
be-volensa  j.  f.  Ic  Wohlwollen,  Liebe  65 ,  1  o I . 
bergeira,    -ere   I,   456  s.  f.  Ic  Hirtin  65,   18. 
bericle     j.    w.    I    Beryll    (hier    Versteckname) 
29,  58. 

b esoin  s.  m.  I*  Sorge,  Not  i,  544,  601 ;  Be- 
sorgung,  Geschäft  1,   209. 

bgstia  s.f.  Ic  77*7*3,  *82;  117,  17;  125,55;  unter- 
schieden von  aucel und peysso  115,  285;  120,62. 

bestia  (von  bestia  zu  trennen?)  s.f.  Ic  Vieh  64,  20. 

bestor  j. /.  Id  Erkertürmchen  (?)  5,  313,  323, 
328. 

beure  v.  VI  tr.  trinken  7,  234;  6o,  61;  114, 
66;  -  53»   J9J  subst.  Trinken  119,  44. 

beutat,  belt-  I,  448  s.f.  Id  Schönheit  11,  28; 
29,  42;  31,   11. 


bezan,    -ss-    121,    24,   abgekürzt  b.    121,  76  s. 

m.  Ia  Byzantiner  (Münze)    77,    27;    118,  90. 
bezenir,  bezenet  j.  benedir,  beneseit. 
bezonhos  aj.  I  bedürftig  112,  91. 
biais   av.  schief,  schräg  \  subst.  se  volver  en  b. 

-  20,  46;    de  tort  e    de  b.  kreuz   und  quer 

63,  79;  esser  en  tal  b.  que  (Neigung,  Richtung) 

69,  25. 
biaissar   v.   I  rfl.   von   der  geraden   Linie   ab- 
weichen 20,  35;  sich  abwenden  (de)  28,  6. 
bibe  s.  bisbe. 
bilh   »Scheidemünze*  Bartsch  (vergl.  au  bihoun 

»dans  la  penurie*  Mistrat),   de   tom  en  bilh 

käs.    R   »de   chute  en  rclevement*  Chabaneau 

in,   63. 
billon  s.  m.  Ia  geringwertige  Münze  1,  430. 
bis  aj.  I  dunkelfarbig  I,  696. 
bisbe,  bibe   I,  619,  625  s,  m.  I»  Bischof  107, 

104. 
biza  *. /.  Ic  (Nord-)  Wind  18  a,  16. 
b  1  a d e t z  s.  m.  \*  pl.  Getreide  7,  290. 
blanc*  -ch  n.  pl.  m.  6,  141 ;  fem.  -ca,  -qua  51, 

39,    -cca  6,   127,   128,    -cha  iSa,  3;     100,  94 

aj.  I  weifs  12,   13;  46,   10;  105,  201;   s.  m. 

Weifser  6,  193,    Weifs  62,  56;  s.f.  Blonde, 

Hellhaarige  100,  94. 
blanchesir  v.  IIb  intr.  weifs  sein  1,  698. 
blandir   v.    Hab   tr.   schmeicheln,    hofieren   II, 

39;    52,    65;    freundlich    behandeln    63,    54; 

^7?  27;  95,   16;  objektlos  91,  11. 
b  1  a  11  q  u  e  y  a  r  (e)  v.  I  intr.  weifs  sein    1 00.  102. 
b  1  a  s  f  e  m  i  a  s.  f.  I c  Schmähung   1 20,  28. 
blas  mar    v.    I    tr.  tadeln    18,  49;   32,  33;   87, 

2;   105,  138. 
blasme  s.  m.  Ia   Tadel  123,  36. 
b  laste  mar  (e)  v.  I  tr.  schelten,  schmähen  8, 110. 
blasten(s)   s.  m.  Ia  Tadel,  Schmähung  18,  32. 
blat  s.  m.  Ia  Getreide  I,  68;  7,  400;  flur.  51,  33. 
blau,    blo-s    1,  68?    aj.  I.  blau  I,  636;  9,  31; 

Subst.  (als  Farbe  der  Flamme)   I,  68? 
blavairo.1   s.    m.    Ia   blauer   Fleck,    Wundmal 

119,   123. 
bl'iaut  s.  m.  Ia  ./&?<:£,   Gewand  51,  17. 
blizo,  -sun   I,   149  s.  m.  I»  Schild  101,  16. 
blgy,  0/.  I,  blo-s  Subst.  1,68?  £&?**/,  lichtfarbig 

100,   109. 
1)1  on,  -nda/.  aj.  I  <5/<?W  18a,  48;  91,  18. 
|  Mos  aj.  I  bar,  entblöfst  84,  15;   105, 
'  blo,s  s.  blau,  bltjy. 
j  boban  s.  m.  1%  -ans  indecl.  Pracht^  PrachUnt- 

faltung  29,  7;  98,  43. 
bobansier  «/.  I  prächtig  98,  20. 


boc  —  brondelh. 


219 


boc  s.  m.  Ia  Bock  5,  274. 

boca,  -ce  I,  662,  -che  1,  690  s,  f.  Ic  Mund 
11,  32;  72,  25;   114,  31. 

bocs,  bois  s.  bosc. 

bola  s.  f.  Ic  Bulle  ~  79,  29. 

bolleguar  (e)  v.  I  intr.  sich,  beiuegen  8,  53. 

bollhir  s.  bulhir. 

bon,  -6,  -un  1,  55,  f.  bona,  -ne  1,  451  aj.  I 
gut  7,  7;  12,  10;  105,  28,  32,  angesehen  122«*, 
36;  bon  es  ist  gut,  angebracht  4,  262;  28,  56; 
angenehm,  willkommen  (az  alcu)  84,  4;  bon 
m'es  10,  7;  36,  28;  60,  39;  77,  4;  bona  zu 
guter  Stunde,  tum  Glück  105,  253;  lo  bo 
mati  des  frühen  Morgens  5,  183;  51,  5;  bona 
voluntat  WohkvoUen  115,  34.  —  subst.  m.  der 
Gute  108,  39;  das  Gute  87,  18,  bon  es  de 
109  a,  8,  esser  de  bo  105,  58,   187. 

bonament,  -nem-  1,  352,  bona  ment  105,  110 
av.  auf  gute   Weise  7,  92,   174,  406. 

bonäuzat  aj.  I  (part.)  selig  117,  4,  58  s. 
benäurat. 

Bonaventura  s.  aventura. 

boneza  s.  f.  Ic  Güte  119,  47. 

bon  so  s.  m.  Ia  Stofsbalken,  Mauerbrecher  10 1 ,  40. 

bon  tat  s.  f.  I<*  Güte,  Trefflichkeit  62b,  44; 
105,  218;  Wert  7,  179,  367;  gute  Eigen- 
schaft 2,  85;  58,   16;  79,  16;  83,  50. 

bontatge  s.  m.  Ib  Güte,    Wert  62b,  43. 

boqueta  s.  f.  Ic  Mündchen  4,   237. 

bore,  -rz  n.  s.  I,  215  s.  m.  Ia  Ort  1,  67, 
104,  unterschieden  von  caduel  I,  727,  von 
ciutat    7,    464   (Einwohnerschaft    des    bore). 

bordflh  s.  m.   I»  Bordel  77,   12. 

bordo  j.  m.  Ia  Z<?/7<?,    F<?r.?  124,   18,  20,  30. 

bordonet  j.  m.  Ia  PV^r  124,  58. 

borzes,  borges  68,  22;  69,  23,  -gues  123,  18 
j.    m.    ind.   Bürger    1,    5;    3,    57;  4,    189; 

7,  324. 
borssi  s.  m.  Ia  Tasche  60,  86   Kör. 
bc^sc,  -ois  I,  326,  -os  I,  387,  426,  bocs  o.  pl. 

114,  92  s.  m.  Ia  Wald  io,  2;  27,  14;  61,  34. 
boscatge,    -schage    I22d,    34   s.    m.   Ib  Hain, 

Wald  14,   1;  37,  2;   56,  13. 
bosquina  s.  f.  Ic  Wäldchen,    Wald  8,  216. 
botar,   bout-    1,    81,    but-  60,  26  Anm.  (o)  z/. 

I  tr.  stofsen  m,  41. 
bot 6    s.    m.    Ia  Knopf    (Bezeichnung    geringen 

Wertes)  9,   134. 
botonar  (o)  v.  I  wwfr.  knospen  18,  2. 
brac    x.   *w.   Ia  Schlamm   it  382;    (Bezeic/tnung 

geringen   Wertes)  80,   52. 
braeun  s.  m.  III  />  Ia  Jagdhund  I,    157. 


braia  j./.  Ic  96, 51  a,  pi.  braguns  107, 145  Hose. 
bray    s.    m.    Ia    Geschrei    28,    51;    Schrei   (der 

Vögel)  19,  5. 
braiers  j.  *«.  Ia^>/.  Gürtel,  Hosenbänder  68,  12. 
braire    v.    de  f.    intr.   schreien   5,    341 ;    singen 

Ö2a,   26;   />*.  singen  62  a,  23. 
bramar  z'.  I  intr.  schreien     12,  30. 
bran,  -nt  1,   122  s.  m.  Ia  Schwert  27,  34;  66, 

47;  68,   II. 
branc  s.  tu.  Ia  Zweig  30,  3. 
branca  s.  f.  Ic  Zweig  3,  126;   IO,  14;  (bildlich) 

115,    159. 

branc ut  tf/.  I  zweigig,  voller  Äste  25,   I. 

bran  dar  z>.  I  //*.  schütteln  30,  2;  m*//-.  «VA  be- 
wegen 6,   192;  £<?/fc»  13,  31. 

brandon  s.  m.  Ia  Feuer brand,  Fackel  3,  199. 

brant  s.  bran. 

brassada  s.  f.  Ic  Klafter  42,  9;   118,  83. 

brau,  /".  -ava  30,  2  «/.  I  rauh  30,   1;  98,  33. 

braz,  -tz,  -s  5,  155;  112,  18  s.  m.  ind.  (pl. 
brasses  114,  47;  117,  9)  Arm  2,  72;  6,  118; 
7,  341;  62  b,  29;  fautz  en  bratz  ?  6,  44. 

brazö  s.  m.  Ia  Oberarm  (?)  114,  47. 

brec  aj.  verstümmelt,  lückenhaft  ?  {s.  Levy 
Supplwbch.  berc)  30,  5. 

breiar  (?)  v.  I  tr.  verkürzen  25,  27. 

brQU,  brieu  8,  131;  68,  2  aj.  II  kurz  (räum- 
lich) 35,  45;  43t  56>  -  124,  83;  (zeitlich) 
10,  28;  22,  44;  schnell  1,  499  (av.?);  en 
b.  iorn  7,  211;  subst.  en  (em  12,  15)  b.  in 
kurzem,  bald  1,  27;  6,  140;  15,  39;  en  b. 
de  temps  119,   108. 

br^u  s.  m.  I*  Brief  105,  52;  114,  2;  los  b-s 
der  Brief  105,  65. 

breument,  -nz  113,  72,  -ns  55,  42,  breom- 
108,  106,  av.  in  kurzer  Weise  7,  84;  108, 
106;  123,  5;  kurzweg  113,  72;  120,  9; 
binnen  kurzem  55,  42. 

breviari  s.  m.  Ib  Breviarium  4,  229. 

brezilh,    -il    9,    69  s.  m.   Ia   (rotes)   F&rbholt 

9>  39- 

bric  aj.  thöricht  30,  6. 

bricon  s.  tn.  III   Thor  85,    15. 

brieu  s.  breu. 

briu  s.  m.  Ia  Spanne  Zeit  3,   531 ;   de  b.  schnell 

44.   18. 
brizar,  -s-  v.  I  /r.  terbrechen  7,  266;  se  b.  lo 

colh  102,  88;  die  Glieder  jemandes  brechen  7, 

107,   113;  martern   105,    183. 
brocar  (q)  7'.  I    tr.  spornen  5,   200;   /<*/'/.   mit 

gesporntem  Rofs  6,  35. 
brondelh,    -el  s.  m.  Ia  Zweig  22,   17;  30,  3. 


220 


bruch 


calacom . 


bruch  109«,  4,  bruy  5,  26,  114  s.  m.  Ia  Lärm 
5,  26,   114;  Ruf,   Gerücht  109c,  4. 

bruda  52,  36;  109«,  9,  -uida  3,  164;  88,  18 
s.  f.  Ic  Lärm  3,  164;  Gerede  88,  18;  Ge- 
rücht 52,  36;  Ruf,  Ruhm  109«,  9. 

bruel,  -elh  30,  2  s.  m.  Ia  Gehölz  1,  128;  25,  1. 

bruy,  bruida  s.  bruch,  bruda.  ("6,  66,  187. 

brüir  v.  II ^  bruire  f.  «V.  i8b,  38  m/;.  lärmen 

brun  aj.  I  braun:  dunkel  1,  34;  II,  12;  30, 
4;  peirabruna3,  104,  107;  subst.m.  Brauner, 
Brünetter  85,  39;  bruna/.  Braune,  Brünette 
100,  94. 

bruneta  s.  f.  Ic  ^4r/  Stoff  9,   14,   34;   78,   7. 

brunezir  v.  IIb  2>z//-.  dunkel  werden  13,  21. 

brunir  f.  IIb  tr.  polieren  1,  52. 

brut  a/.  I  r^,  häf stich  25,   32. 

bu  j.  w.  Ia  Rumpf  2,  70. 

bueu  j.  buou. 

buffa-tizö  s.  m.  einer,    der  das  Feuer  anbläst 

72,  47- 
bugadar  v.  I  /r.  (in  Lauge)  waschen  107,  145. 
bulhir,   bollh-  v.  IIa  i»/r.  kochen,    sieden  119, 

128;  -  108,  90. 
bun  s.  bon. 
buou,  bueu  51,  32  s.  m.  Ia  Ochs,  Rind  8,  80; 

78,  18;  107,  66. 
burdir  v.  Hab  intr.  furnieren  1,  472,   Kurzweil 

treiben  3,  63. 
bursar  v.  I  /r.  stofsen,  rütteln  3,  207. 
bust  j.  ///.  Ia  Rumpf  68,  12. 
busta  s.  f.  ?  80  Hds.  a.  £/>-.  ip. 
but  j.  bat. 


c    s.  que. 

ca  j.  can. 

cabal    aj.    II    hervorragend;    trefflich   87,    60; 

"3»  36. 

c  a  b  a  1  o  s  aj.  I  hervorragend  98 ,   II. 

cabel,  -elh  5,  253;  100,  108;  112,  39,  -eyl 
2,  67,  n.  pl.  -il  46,  14  s-  **•  Ia  Haar  1,  30S ; 
117,  8. 

caber,  -bir  2,  98;  110,  m  v.  VI,  II  tr%~  fassen, 
verstehen  2,  98 ;  *«/r.  Raum  haben,  Unter- 
kommen finden  107,  114;  statthaben  33 
Unterschr.\  cabit  versehen  (de)  110,   in. 

cabes  j.  ;«.  iW.  Öffnung  im  Kleid,  durch  die 
der  Kopf  gesteckt  wird,  Kragen?  80  Hds.  a 
Str.  10. 

cabcssalha,  cha-  81,  25  j.  /".  Ic  eine  Art 
Kragenmantel  112,  27. 

cabessalet  s.  tn.  1*  Tragpolster  (auf  dem 
Kopf)  7,  33*- 


cabro.1  s.  m.  I*  Reh   1,   157;  22,  8. 

cabussar  v.  I  tr.  eintauchen  117,  22,  24. 

cada  av.  die  jedesmalige  Wiederholung  an- 
zeigend c.  nuegje  nachts,  jede  Nacht  3,  141, 
179;  petit  c.  petit  ganz  allmählich  6,   188. 

cadaun   aj.   I  jeder  einzelne,  jeder  3,  480;  6, 

174;  7,  425- 
cadej   s.    m.   Ia  Junges    (hier  vom    Tiger)   125, 

46,  48. 
kadena  s.  f.  Je  Kette  105,   73. 
cader,  chader  s.  cazer. 
caduel  s.  capduelh. 
caire   wohl  Eigenname    (s.   P.  Meyer,    Gir.   de 

Rouss.  p.  235,  3)  1,  326. 
caire   s.   m.  Ia  Ecke,  Seite;   se  virar  en  c.  sich 

zur  Seite   wenden,  falsche  Richtung  nehmen 

28,  52. 
cairej,  quai-  43,  54,  -11  94,    22  s.  m.  Ia  Bolzen 

7»  339;  101»  19;  121,  5- 

cairelet  s.  m.  Ia  kleiner  Bolzen  7,  329. 

cairo  s.  m.  Ia  Schleuderstein  7,   353. 

caironet  s.  m.  Ia  Quaderstein  7,  324. 

cais,  quais,  quaish  124,  57  av.  gleichsam  4,  38, 
218;  119,  45;  124,  141;  —  95,  39;  unge- 
fähr 124,  57  ;  q.  que  (mit  Conj.)  als  ob  32,  29. 

caison  s.  f.  I<*  Vorwurf,    Tadel  108,  21,   44. 

caistiar  s.  cas-. 

caitiu,  ch-  15,  14,  qu-  105,  126,  -tio  108,  92, 
chaitis  o.  pl.  1,  621  aj.  I  gefangen  15,  14?, 
elend  8,  28;  17,  56;  105,  126;  108,  92; 
schlecht  32,  39;  subst.  Elender  I,  621;  8, 
33;    17,   46;    »(ich)  Elender U  8,  9;   9,    117. 

chaitiveza  s.  f.  Ic  Gefangenschaft  ?,  Elenc 
105,  88.  [96,   24   Var. 

caytivier  s.  m.  Ia  Elend,  elende  Dinge  8,  1 4 1 ; 

cal,  qu-  aj.  II  Fron,  interrog.:  dir.  Frage  nach 
der  Art  (attributiv)  8,  119;  19,3;  105,  231; 
(prädikativ)  6,  5;  105,  149,  216;  dir.  Frage 
nach  einem  aus  bestimmter  Zahl  98,  8;  aus 
tinbest.  Zahl  lo  cal  100,  43  (oder  nach  der 
Art?);  ausrufende  dir.  Frage  57,  9;  82,  7; 
indir.  Frage  (attrib.)  5,  44;  12,  4;  39,  7; 
(prädik.)  69,  47;  82,  50;  —  Fron,  relat.: 
(attrib.)  105,  166;  (prädik.)  2,  40;  cal  — 
tal  —  (attrib.)  112,  82  s.  tal;  Relat.  Adv. 
no  —  mais  cal  nicht  mehr  als  welcher  Art  1, 
215;  —  cal  que,  quäl  que  pron.  aj.  II  welch 
immer,  irgendweich,  irgend  ein  4,  99 ;  65,  9 ; 
114,  10;  etwelch  16,  10;   117,  65. 

calabre  s.  m.  Ia  Art  Belagerungsgeschütz  22,  56. 

calacom  (qalcora  123,  40  Var,)  aj.  II  irgenc 
einer  118,  37;   123,  40  Var. 


calandri 


chansoneta. 


221 


calandri  s.  m.  I»  Caladrius  (ein  fabelhafter 
Vogel)   125,  31. 

calar   v.  I  rfl.  schweigen  39,  40  (de);    91,  38. 

cal  er  v.  VI  intr.  persönlich:  am  Herzen  liegen 
32,  45;  87,  20;  67,  1;  faire  me  cal  mir  ist 
nötig  zu  thun  3,  275,  615;  5,  355;  61,  33; 
unpersönl.  no  m'en  cal  es  kümmert  mich 
flieht  20,  1;  29,  55;  81,  28;  es  liegt  mir 
nicht  daran  (dafs  geschehe)   1,  222. 

calenda,  ka-  s.  f.  Ic  Kaiende:  als  Festtermin 
calendas  {speziell:  Weihnachten)  78,  24; 
kalenda  maya  Maifest  52,  I. 

calendier  s.  m.  I»  Kalender  4,  250. 

calendor  s.  m.  I»  Weihnachten  114,  77. 

calfar  v.  I  tr.  wärmen,  heizen  80,  23;  rfl.  sich 
wärmen  60,  41. 

quäl  ha  s.  f.  Ic  Wachtel  68,  8. 

calhar  v.  I  tr.  gerinnen  machen  66,  16. 

q  u  a  1  i  t  a  t  s.  f.  I  d  Eigenschaft  2,  52. 

calmissa  s.  f.  Ic  freies  Feld  ?  64,  8    Far. 

calor  j. /.  Id  Wanne  22,  2;  41,  20;  (/>/.)  27, 
12;    Wärme  des  Temperaments  114,  35. 

calque  s.  cal. 

camba  j.  /.  Ic  Bein  7,  332;  43,  67;  112,    18. 

cambarerrar  (g)  v.  I.  z'»/r.  (iwä  Pferd)  ab- 
steigen 3,    155. 

cambel  j.  zk.  Ia  Hanf  6,  36. 

chambergre  j.  /".  Ic  Kammerfrau  1,  437. 

cambiar  x.  camiar. 

cambissa,  camissa,  calmissa/5  64,  8  Var. 

cambon,  canb-  1,  138,  155  s.  m.  Ia  Feld  1, 
426,  pl.  uns  c-s  1,  155. 

cambra,  cha-  45,  14,  -bre  1,  30,  612  s.  f.  Ic 
Kammer,  Gemach  12,  18;  15,  41;  26,  6; 
Verschlag  4,   141 ;  bildlich  58,  3. 

camt,  -in,  chemin  i,  330,  506  s.  m.  I»  Weg 
6,  25;  15,  26;  43,  27;  63,  4. 

camiador  j.  #*.  III  adj.  gebr.  \  der,  dieleicht 
27.  42;  33»  34-  l      wechselt, 

camiairitz  s.  f.  ind.  adj.  gebr.  weiter- 

91,  43.  /     wendisch. 

camiar,  caniar  1,  340,  ianiar  2,  52,  cambiar 
20,  60;  103,  16,  cambiar  3,  521;  45,  26; 
IOO,  96;  107,  190  v.  I  tr.  verlauschen  85, 
30;  86,  43;  c.  per  59,  18;  64,  70;  109c,  10, 
c.  en  103,  16;  verändern  2,  52;  37,  6;  38, 
67;  61,  14;  71,  27;  rfl.  sich  ändern  20,  60 
(de  in  Beziehung  auf);  45,   26;   100.  96. 

camiza,  -isa  114,  19  s.  f.  \c  Hemd  18 a,  14. 
64,  6;   107,   145;  112,  11. 

camois  s.  m.  ind.   Quetschung  I,   100. 

camp,    cha-    68.    10,    cams   n.  s.    7,  108    s.  ///. 


Ia  Feld,  Schlachtfeld  I,  2;  7,  229;   101,  41; 

estar  en  c.  *w  Felde  bestehen  106,  59. 
campel  aj.  II  plan  c.  Schlachtfeld  1,  309. 
champio  x.  »;.  I»  Söldner  ?  81,  6. 
can,    ca    s.    m.    Ia  Hund  6,    in;    115,    m; 

125,  13. 

quan,  -nt,  can,  -nt,  quand  15,  3,  20;  122c,  16 
Inter.  adv.  wann  (indir.  Frage)  13,  28. 
Conjct.  als  I,  38;  5,  208;  105,  40;  116,  29; 
Übergang  zu  kausalem  Sinn  (denn,  weil)  4, 
41;  15,  3;  21,  32;  I22<J,  29;  wann  1, 
92;  3,  201;  4,  80;  13,  1;  15,  20;  105,  II, 
104;  wenn  1,  487;  3,  116;  124,  18,  19;  c 
tot  wenngleich  114,   152;  apres  c  s.  apres. 

quan,  -nt,  can,  -nt,  cam  (vor  Labial)  8,  13;  9, 
6  Inter.  aj.  Fron.  (dir.  Frage,  attrib.)  wie- 
viel 117,  83;  inter.  Adv.  (ausrufend)  wie?! 
13,  39;  17»  45  5  55»  25;  82,  8.  —  Relat. 
wieviel  46,  7;  39,  20;  70,  62;  c.  a  —  was 
—  angeht  124,  44,  45,  105;  mas  c.  solamen 
aufser  allein  116,  63;  tot  c.  23,  3;  72,  2S ; 
125,  16;  aitant  c.  9,  6;  tan  q.  alles  was  9, 
120,  solange  wie  7,  231;  24,  35;  105,  4; 
tan  —  c.  so  —  wie  5,  247,  430;  tantost  c. 
5,  191;  8,  138;  118,  66  sobald  als,  s.  cantost; 
no  —  tan  ni  q.  garnicht  28,  28,  no  —  ne 
tant  ne  q.  garnichts  105,  1 15 ;  c.  que  wieviel 
auch  1,  628,  664,  (tot  q.  que)  115,  262,  wie 
lange  auch  76,  24;  —  can  =  com  wie  118, 
10,  26,  38;  aissi  c.  119,  30,  55;  enaissi  c. 
119,  29;  aital  cant  9,  210. 

can,  -nt,  chan  27,  3;  56,  29;  63,  12,  -nt  19, 
13  J  32»  3  s-  m*  Ia  G^ang  2,  103;  80,  16; 
105,  77;  Gesang  der  Vögel  10,  4;  14,  3; 
21,  6;  Lied  25,  36;  32,  3;  als  Gegensatz  zu 

plor  33»  35- 
canal  s.  f.  Id  Kanal  41,  29. 
canbon  s.  cambon. 
candela  s.  f.  Ic  Kerze,  Licht  5,  301;  7,  408; 

80,  12. 
candelier  s.  m.  I*  Leuchter  80,   11. 
quandi  aj.  I  weijs  105,   201. 
quandius  que  conj.  so  lange  wie  105,  1. 
caniar  s.  camiar. 

chan o ine  s.  m.  Ia  Kanonikus  1,  550. 
cansil  s.  m.  Ia  Art  Stoff  1,  692. 
can  so  n,    -so,   cha-,    -zo    21,  43,  -sson  90,  5  s. 

f.  Id  Lied,   Gesang  7,  151,  327;   Canzone  124, 

36;    24,  37J    27,    15;    28,    55;    123,   63;    c. 

redonda  Dichtart  33   Über  sehr. 
chansoneta  s.  f.  Ic  Liedchen   (als  Name   der 

Dichtart  ?)   12,   I. 


22  2 


chantador  —  carbon-fadere. 


chantador,  ca-  I,  603  s.  m.  III  Sänger  16, 
2;  19,  48;  23,  25;  Kantor  I,  603;  aj.  gebr. 
28,    II. 

chantar,  ca-  v.  I  /r.  singen  7,  152;  objektlos 
4»  173;  I2,  3°5  '4,  11;  (von  den  Vögeln)  4, 
58;  10,  3;  21,  4;  (fcw»  J2a//»)  1,  62;  125, 
1 ;   (wzw   Esel)    125,   4;    —   f.   m.   I*  Singen 

4,  171;  Z*Vrf  26,  37;  32,  i;  65,  76. 
canto  j.  ///.  Ia  Ecke,  Rand  118,   51. 
canto,  st  conj.  sobald  wie  119,  27. 

cantre,  cha-  s.  m.  (III)  I»  Sänger  124,  66,  145. 
canut  114,    149,    cha-  105,   107  aj.  weifs  (vom 

Haar)   105,   107;  weifshaarig  114,   155. 
cap,   kap  105,   116,  chap  66,  48  s.  m.\*  Kopf 

5,  84;  12,  17;  105,  167;  ~  Haupt  3,  48; 
82,  5;  98,  19;  —  das  Äu/serste  eines  Dinges, 
Anfang  oder  Ende  6,  2;  121,  28;  traire  a  c. 

3,  612;  36,   17. 

capa,  cha-  99,  8  s.f.Jc  Kappe,  Kappenmantel 
43.  74;  64,  5. 

capairon  s.  m.  Ia  Kappe  35,  44. 

capcaudat  aj.  I  pari.  (Dichtung)  derart  ver- 
knüpft, dafs  der  letzte  Heim  einer  Strophe 
der  erste  der  folgenden  wird  {s.  Leys  I  236) 

«24,  35 
cap  de.  1,  -eil  8,  154,  -elh  57,  2  s.  m.  I»  Führer, 

Leiter  22,  51;  58,  4;  Herr  124,  153;  Leitung 

tener  en  c.  57,  2. 
capdelador  s.  in.  III  Führer  82,  31. 
capdelar,    cha-   22,  50,   -elhar   58,  13;    77,  2, 

-ellar  113,   75  (e)  v.  I  tr.  leiten,  führen  63, 

22;  91,  24;    113,  75;  rfl.   sich  führen,   sich 

benehmen  110,  49;  mi  capdelh  ab  vertat  ich 

gehe  mit  der  Wahrheit  77,  2. 
capduelh,  caduel  1,  727  s.  m.I*  Burg  1,  727; 

•"25,  23. 
cape/1  s.   m.   I*  Kappe,    Helm    5,    298;    Kranz 

115»   139»  142. 
capejla.  s.  f.  Ic  Kapelle  119,  82. 
capellan,    -ä,    capp-   4,    156   s.   m.  Ia  Kaplan 

4,  187;  43,  8. 

capion  s.  m,  Ia  Kragen kappe  4,  220 ;    119,  88. 
cap  1  toi  s.  m.  Ia  städtischer  Rat  7,    285;  esser 

de  c.   7,  391;    baro   de  c.  7,  318;  Kapitel 

(einer  Schrift)  119,  32. 
capitQli  s.  m.  I  Kapitol  105,  60. 
chaplet  s,  m.  Ia  Streit,  Gemetzel  7,  297. 
capo  s.  m.  Ia  Kapaun  60,  43;  99,  3. 
captal   j.   m.  I*  Herr,    Fürst  72,  61;   Kapital 

42,  8;  87,  28. 
captencmen   s.  m.  Ia  Benehmen  6,  130  ^//.); 

58,  32;  92,  34. 


captenensa,  cha-  100,  77  s.  f  Ic  Benehmen 
6,   196;   7,  166;  97,  6. 

captener  z>.  VI  tr.  stützen,  verteidigen  17,  27: 
98,  42;  rfl.  sich  benehmen  38,  7;  107,  48; 
115,  272;  subst.  estar  e  c.  Ergehen  und 
Treiben  62,  12. 

captenh  s.  m.  Ia  Benehmen  33,  24;  100,  69. 

car,  quar  (quer  1,  299,  1  >,  512  =  quar  <?<&r 
=•  qu'er?).  Inter.  -weshalb?  6,  42,  72;  18,  15; 
1 8  a,  49;  93,  6;  105,  130.  —  Begründend:  denn 
II,  5;  12,  II;  105,  3;  weil  3,  .'618  {auf  qu 
gestützt);  14,  40;  26,  4;  41,  13;  per  so  c. 
3,  94;  8,  86;  34,  5;  se"  meravilhar,  aver 
meravilhas  q.  17,  7;  21,  30;  se"  planher  q. 
14,  45;  s'en  penet  q.  105,  26;  zur  Einleitung 
des  Subjektsatzes  3,  533;  7,  244;  26,  16,  des 
Objektsatzes  18,  21,  des  durch  o  eingeführten 
Objektsatzes  19,  25;  24,  14;  28,  47;  direkte 
Rede  einleitend  1,  545;  die  Aufforderung 
einleit.  1,  340,  421;  85,  1;  den  Wunsch  ein- 
tet. 15»  33;  l6»  33;  10°»  48.  —  e  car  j.  en. 

car,  char  I,  471  aj.  I  teuer  (im  Preise)  42,  7; 
42b,  13  (vendre  car);  77,  37;  kostbar,  wert- 
voll 112,  5;  1,  16;  87,  21;  (selten,)  unzu- 
reichend? I,  376;  von  (persönl.)  Wert  25,  18; 
teuer,  lieb  3,  622;  1,  108;  3,  353;  8,  129;  tener 
c.  werthalten,  lieben  1,  471;  se  tener  c.  sich 
teuerhalten,  zurückhalten  49,  10;  av.  tener  c. 
l8,  25;  subst.  gebr.  tenir  en  c.  II,  41 ;  s.  f. 
cara  Liebe  25,   29. 

car  s.  carn. 

cara  s.  f.  Ic  Gesicht,  Antlitz  58,  54;  61,  32; 
114,  110;  für  trista,  bela  c.  traurig,  frö  klick 
aussehen  120,   7,  8. 

caral  aj.  II  viereckig  3,   104. 

caramelar  (e)  v.  I  intr.  Schalmei  blasen  24,  30. 

caramflh  s.  m.  Ia  Schalmei  53,   15. 

carament  av.  köstlich  120,  48;  (c.  pregar) 
innig  3,  649. 

caramida  s.  f.  Ic  Magnetstein  31,   16. 

quaranta,  ca-te  I,  346  aj.  num.  vierzig  105,  165. 

caraunhada,  -auyna-  8,  170,  -ronh-  121,  20, 
-rronh-  125,  122  s.  f.  Ic  Aas;  Leichnam 
120,  67. 

carrau-s  (-al)  s.  m.  Ia  Straf  se,  uns  c.  obl.  pl. 
1,  640. 

carbo,  carbon  s.  m.  Ia  Kohle  1,421;  60,42; 

101,  39- 
charboner  s.  m.  Ia  Köhler  1,  415. 
carbongre  s.  f.  Ic  Köhlerin  1,  448. 
carbon-fadere   (Var.  faisniere,  faziera)  /.   m, 
•(III)  I  Köhler  1,  452. 


carcer 


caumel. 


223 


cärcer,  cha-  105,  71   s.  f.  Id  Kerker  105,  101, 

las  c-s  das  Gefängnis  16,  22;    105,  96. 
charceral  aj.  II  Kerker-  105,   158. 
cardenal  s.  tn.  I*  Kardinal  7,  5;  70,  57;  108, 

79;  aj,  II  vertutz  c-s  115,  311. 
carrieira,    carreira    121,    18,   careira  3,  62;  6, 

154,  cariera  3,   19,  497,  charere  1,  438  s.  f. 

Ic  Landstraf se    5,    195;    20,    34;    114,    95, 

esser  en   c.    de  far   auf  dem    Wege  sein  zu 

thun  65,  27. 
careitz    s.    tn,    n.    sgl.    Karren   {Unterteil  der 

gata)  7,  302. 

caren-pernent  s.  m.  I*  Fastnacht  1,  466. 
caresme   {reimt  mit  ferne)  s.   m.  Ic  Fastenzeit 

»5i  69. 
carguar  v,  I  tr.  {Midi.)  aufladen  110,  118;  rfl. 

sieh  belasten  (de)  63,  47. 
caritat,   -ta   108,   94  s.  f  Id  christl.  Liebe  58, 

17;    105,    200,    217;    115,   311;   //.    Werke 

christl.  Liebe  79,  ^. 
carn,    car    1,  75,    374  s,  f.   Id  ^/«j^   7,    77; 

26,   17;  43,  29;  Körper  {Gegensatz  zur  Seele) 

I,   376;    11,    35;    102,   82;   (im  kirchl.  Sinn) 

119,   IO. 

carnaie  s.  m.  H>  totes  Fleisch,  Aas  8,  190. 

carnal  aj.  II  körperlich,  leiblich  1,  643;  102, 
92,  frayre  c.  120,  11,  mort  c.  73,  27;  fleisch- 
lich, sinnlich,  wollüstig  42b,  4;  120,  69. 

carnaza  s.  f.  Ic  Aas  (Fleischmasse?)  8,  75. 

carnier  s.  m.  I»  pl.  Begräbnisstätte  118,  109, 
118. 

carnos  aj.  I  fleischig  114,  48. 

caronhada  s.  caraunh-. 

caronhier  aj.  I  blutdürstig  6,  159;  auzel  c. 
Aasvogel  121,  20. 

carpent^r  s.  m.  Ia  Zimmermann,  Holzschläger 

1,  413. 

quart,  cart  6,  46  <y.  zzw/w.  I  vierte  2,  100; 
33  Üb.  10;  80,  25;  j.  m.  I»  Viertel  123,  12; 
Vetter  söhn  66,  4. 

carta  j. /".  Ic  Blatt  4,  256;  117,  52;  Urkunde 
106,  73;  en  sa  carta'm  pot  escriure  (Besitz- 
urkunde)  12,  8. 

cartener  j.  »*.  Ia  Wertschätzung  {s.  car)  41,  14. 

qu artet  «/.  »#w.   I  vierte  51,  43. 

quartier,  ca-  83,  69  j.  «*.  Ia  Viertel,  Bruch- 
stück 68,  10;  far  c-s  in  Stücke  gehen  83,  69; 
per  q-s  stückweise,  in  Stücken  68,  26. 

quarton  j.  m.  Ia  vierte  Teil  3,   657. 

cas  /.  m.  ind.  Fall,  en  c.  que  im  Falle  dafs 
I24»  59,  99;  Casus  123,  76. 


chas,  ches  I,  630,  chies  1,  435,  508  Praep.  im 
Hause  des  1,  435,  508;  zum  Hause  des  1, 
630,  693. 

cassa  s.  f.  Ic  Jagd  125,  64;  Jagdbeute  125,  25. 

chasse  s.  f.  Ia  Reliquienschrein  I,  65. 

cassador  s.  m,  III  Jäger  29,  53;  125,  46. 

cassar,    cazar   8,    46,    79  v.  I  tr.  jagen   6,   45; 

7,  106;    8,   46; verjagen^,  52^);  treiben  12 1, 
4;  c.  alcu  a  sa  anta  72,  54;  objectlos :  jagen 

8,  79;  7i.  3ij  125,  7. 

cassar  v.  I  /r.  zerbrechen  (oder:  verjagen?)  115, 

136. 
cascü,    -un,   qua-,    cha-  4,  56;    10,  3;  81,  34 

JI3»  65  j0ra*.  a/.  \  jeder  einzelne:   adj,  113, 

65;  (un  q.)   120,  27;   subst.  3,  72;  9,  19;  IO, 

3;  20,   18;  jeder:  adj.  5,  74;   102,    58;   105, 

225;  subst.  4,  56;  6,  23;  32,  40. 
cast  aj.  I  keusch  8,   173. 
castej    -elh  61,  9,  -eil  119,   77  s.  m.  Ia  Burg, 

Schlofs    3,    500;    22,    53;    35,    25;    116,    7; 

{oberer)   Teil  der  gata  7,  302. 
castellan  j.  m.  Ia  Schlofs herr  122c,  2. 
castellana  j.  /".  Ic  Schlofsherrin  I22d,  8. 
castetat,   -tit-    105,  223,    -titä   108,    103  s.  f. 

Id  Keuschheit  7,   193,  460. 
castia-gilos    s.    m.   Schule    des   Eifersüchtigen 

5,  442,  450. 
chastiament  s.  m.  Ia  Zurechtweisung  105,  in 

(metre  so  c.  en  alcu). 

castiar,  cha-  105,  49,  cais-  1,  61  v.  I  tr.  zu- 
rechtweisen, tadeln  65,  25;  105,  49;  züchtigen 
~  19,  31 ;  c.  alcu  durch  Venu  eis  abwenden 
(de  von)  36,  13;  rfl.  sich  bessern  110,  83; 
ablassen  (de)  7,  236,  sich  warnen  lassen  1,  61. 

quästiazö  s.  f.  Id  Zurechtweisung  105,  22. 

castic  s.  m.  Ia  Zurechtweisung  26,   18. 

cast'ier  s.  m.  Ia  Zucht,  Zurechtweisung  115, 
324;  (donar  c.)  124,   7. 

castitat  s.  castetat. 

castor  s.  tn,  Biber  125,  69. 

castron  s.  m.  Ia  Hammel,  vis  de  c.  (Schimpf- 
wort) 90,  58. 

cat,  chat  95,  50  s.  m.  Ia  Katze  60,  51,  63. 

catais  ?  {ändere  zu  carait  Gesicht  ?  Levy)  I,  94. 

cathölic  aj,  I  katholisch,  rechtgläubig  7,  31. 

quatre,  ca-,  quatro  2,  57  aj.  num.  vier  3,  140; 
22,  45?  32,  23. 

chau  aj,  I  -W//  81,  22. 

caudet  aj.  I  lauwarm   114,  34. 

caudeira  /.  f.  Ic  Kessel  7,  322;  43,  22. 

caumel  j.  ot.  Ia  Haine  I,  303. 


224 


causa  —  cercle 


causa,  -za  64,  15;  117,  74,  chauza  82,  1;  124, 

4,  55,  cosa  108,  91  s.  f.  Ic  Gegenstand '; 
Grund  120,  66,  89;  124,  130;  Gegenstand 
115,  121;  Sache,  Di?ig  fkonkr.)  110,  81; 
fabstr.)  105,  38;  (Thun  oder  Geschehen)  I, 
84;  64,  77;  82,  1;  117,  74;  Seiendes  (per- 
s'önl.  oder  unpersönl.)  124,  137;  109 f  ,  9; 
mensch/.    Wesen  I,  376;   19,  33;  64,    15. 

caussar  v.  I  /r.  anziehen  (Fufs-  und  Beinbe- 
kleidung) 125,  17;  bekleiden  (auch  von  den 
Armen?)   112,    17;  part.  gestiefelt  125,   18. 

caussas  s.  f.  \* pl.  Strümpfe  64,  7. 

caugon  £.  m.  Ia  //w<  1,   125. 

caut  aj.  I  warm  25,  205  -  (oder:  vorsichtig^ 
klug?)  80,  58;  jw^j/.  zw.  Warmes  19,  12;  41, 
30;    Wärme  62b,  40,  faire  c.   14,   12. 

causida  j. /.  I«  ffa-4/  106,  75. 

chauzidamen  av.  klug  40,  49. 

ehauzimen,  cau-  7,  66;  59,  23,  -si-,  -nt  s.  m. 
Ia  Wahl  $9,  23?,  Einsicht,  Einsichtigkeit 58 ,  43  ; 
59,  23;  c.  er  si  ...  92,  40;  Nachsicht,  Milde 
31»  25?  38,  30;  se"  metre  el  c.  d'alcu  7,  66. 

chauzir,  cau-,  iausir  2,  40,  96  v.  IIb  tr.  wählen 
2,  40;  76,  6l?;  96,  1;  124,  103;  erkennen 
(per  als)  52,  6^;  ansehen  für  76,  61  ?, 
objektlos :  zielen  2,  96;  pari,  chauzit  einsichtig, 
geziemend,  artig  24,   13;  95,   5;   100,   115. 

caval,  -alh  59,  7,  cha-  I,  161,  cheval  I,  49, 
73»  256,  chevau  39,  6  s.  m.  I*  Pferd^   14; 

5,  184;  35,  46;  Reitpferd  43,  4. 
cavalaria,   -11-    3,    214;    90,   32,    -layr-   5,    8, 

-llair-  80,  69  s.  f.  Ic  Ritterlichkeit  5,  62 ;  6, 

158. 
cavalcar  s.  -gar. 

caval  guador  s.  m.  III  Reiter  64,  40. 
cavalgar,  -lear  43,  74;   114,  94  v.  I  intr.  reiten 

6,  25;  21,   10;  84,  10. 

cavalier,  -liier  3,  134;  4,  174,  -ailhier  95,  53, 
-alher  27,  6,  -alleyr  2,  76,  -aler  7,  324,  -ayer 
5,  123;  80,  38;  100,  169,  chavalier  68,  2; 
122«*,  42,  chavaler  1,  287,  chevaler  1,  4, 
40,  723  s.  m.  I»  Ritter  1,  287;  4,  174;  64, 
30;  90,  40;  95,  2;  faire  aleu  c.  122c,  10 ; 
se  faire  c.  122c,  8;  im  Unterschied  von  sirvent 
1,  610,  von  pezo  101,  48. 

cavar    v.  I  tr.    ausgraben    8,    157;    aushöhlen 

125.   74- 
:avec,  chavec  s.  m.  I*  Kauz  ?  64,  88. 
cazanhar  s.  gaz-. 

cazar  v.  I  tr.  belehnen;  cazat  Lehnsmann  5,  52? 
cazer,   cha-,  cader  105,  72,  quader  105,   157, 

chader    105,    147   v.  VI    intr.    fallen  13,   2; 


17,  3?  20,  74;  29,  2;  .  85,  37;  105,  72; 
ablaufen  (von  der  Uhr)  1,  548;  part.  gestürzt 
107,   108. 

ce  s.  so,  que. 

c?c,  sec  25,  38  aj.  I  £//W  4,  26. 

cel,  cela,  celui,  celeis,  ceu ,  eil,  sei,  sela  etc. 
s.  Pron.  demonst.  u.  determ. 

c§l,  sei  87,  43  s.  m.  Ia  Himmel  2,  40,  52; 
29,  28;  56,  17;  125,  44,  als  Sitz  Gottes  I, 
5°3;  8,  159;  105,  74. 

cela  dam  en   av.  heimlich  110,   114;   121,   27. 

celar,  -11-  3,  650,  selar  6,  80  (e)  v.  I  tr.  ver- 
bergen, verheimlichen  4,  72;  11,  39;  113,  4; 
rfl.  sich  verbergen  104,  41;  105,  171.  — 
subst.    Verheimlichen,  Heimlichkeit  22,  24. 

celat  aj.  I  (part)  verborgen,  heimlich  3,  583; 
tener  aleu  c.  jd.  das  Geheimnis  wahren  100, 
125;  esser  c-z  107,  98;  verschwiegen  7,  384; 
subst.  ge-br.  a  c.  im    Verborgenen  26,   14. 

celcle,  se-  115,  276,  287,  cercle  115,  347  s. 
m.  Ia  Kreis  II 5,   277,    286;    Gürtel  119,  20. 

cel ?r  s.  m.  Ia  Keller  1,  349. 

celest'ial  aj.  II  himmlisch  •  72,  5;  119,  55; 
120,  56. 

selici  s.  cilici. 

celiu  «/.  «/£.?/.  gebr.  a  c.  heimlich  44,    17. 

cembelar  (?)  v.  I  objektlos:  locken  24,  9. 

cen  s.  cent. 

cena,  se-  116,  57  s.f.  I«  (keiliges)  Abendmahl; 

digos  de  la  cene  Gründonnerstag  1,  507. 
cenar    (e)   v.    I    intr.    das    Abendmahl   nehmen 

116,   56. 
cendat  s.  m.  Ia  ein    leichter   Seidenstoff  3,  499. 
cenglar  (e)  v.  I  tr.  gürten   (ein  Pferd)  3,  255. 
cenher,  se-  119,  26,  cendre  1,  109  z/.  V  tr.  tim- 
gürten 1,  109;  34, ^47,  umgürten   18,  7;   119, 

18;   rfl.  sich  umgürten    119,   26. 
Sensal  s.  sesal. 
cent,  -n,    abgek.    C  9,  72  aj.  num.  hundert  3, 

in ;    11,  23;    16,  27;   59,  21;    105,  211; 

subst.    1,  72;  3,  482;  80,  42. 
cenz   s.  m.   ind.  Zins,    als  Zins   eingekomments 

Geld  1,   17. 

sgr  s.  m.  Ia  Hirsch  22,  8;  29,  52. 

cerca  s.f.  Ic  anar  en  cerche  (nächtlichen  Pitt-) 

Rundgang  machen  I,  537. 
cercar,    -quar,   se-  7,  140;   9,   in  (e)  v.  I  tr. 

suchen   3,  313;    64,  79;    65,  51;  cerqua  que 

cerca  105,  238;   durchsuchen    1,  64;   3,   116; 

19,  34* 
cercle  s.  celcle. 


cert  —  cloc. 


225 


cert,  sert,  ser  9,  101,  141  aj.  I  gnvifs,  sicher 
(subjektiv)  4,92;  86,  18;  115,  118;  wissend, 
verständig  115,  207;  gewiß,  sicher  (objectiv) 
109  et  2;  gewifs,  bestimmt  zu  bezeichnen  124, 
173,  182;  per  c.  gewifslich  9,  S87  95;  86, 
27,  (creire,  dire)  als  sicher  9,  141 ;  ioo, 
156;   (saber)    en  c.  94,  19;    c.  adv.  115,  44, 

243- 

sertamens  av.  gewifslich  125,   117. 

certan,  -d,  se-  5,  207  aj.  I  gewifs  (objektiv) 
102,  74;  (subjektiv)  9,  94;  ztnjerlässig  5, 
207;  vertrau enswürdig,  gut  110,  7. 

certas,  -tes  1,   199  a7j.  wahrlich  8,  57. 

*erteza,  se-  119,  90  s.  f.  Ic  Gewifs  keit,  Sicher- 
heit 119,    117,   Zeugnis  119,  90. 

cervej,  se-  115,  202;  125,  22  s.  m.  I»  Hirn 
66,  49?  "4,  45- 

cervela  s.  f.  Ic  Gehirn  7,  299,  467. 

sesal  {Var.  Sensal)  aj.  II  zinsbar,  zinsmäfsig 
87,  42? 

cest,  sest,  ehest  etc.  s.  Pron.  demonstr.  no  — 
sesta  ni  sest,  ni  sei  ni  sela  gar  niemand  5, 
446 

chai  s.  sai;  che,  chi  s„  que,  qui. 

che  min,  dies,  cheval,  chevaler,  s.  ca-,  eha-, 

chichaT  chiecha  ?  95,  58. 

chies  s.  chas. 

chins  z3  80,    35   fzz/r.  chin  Hund;    Var.  pins; 
"'/f/.  jtprov.  quinsoun  neben  pinsoun  ?\ 

ci  av.  hier  1,  565;  8,  136;  de  ci  a  1,  723. 

cieil  x.  nt.  I»  Augenbraue  4,  128. 

cieutat  s.  ciutat. 

cieutadan  s.  vi.  I»  Städter  119,  95. 

eil  s.  Pron.  demonst. 

silha  s.f.  Ic  Augenbrauen  100,  105  (lies  silhas  />) 

cilici,  sei-  119,  11  s.  m.  I»  Büfserhemd  119,  12. 

eima  j.  /.  Ic  Gipfel,  das  Oberste  85,  28. 

eine  aj.  num.  fünf  3,  291;  34,  26;  97,  40. 

sinhe,  -gne  s.  m.  Ia  Schwan  35,  40;    125,   10. 

cipres  s.  nt.  ind.   Cy presse  114,   80. 

ciptat  s.  ciutat. 

ciri  s.  m.  Ia  Wachskerze  7,  408. 

cisclet  s.  si-. 

cit  (nom.  eis)  s.f.  Id  Stadt  1,  215. 

citar   v,  I  /r.   vorladen    (vor  Gericht)   107,  121. 

ciutat,  cieu-  118,  4,  12;  119,  92,  cipt-  105, 
165,  sipt-  6,  101,  195,  cit-  I,  337,  569  s.f. 
Id  S/tf<*7  7,  371;  92,  12;  w«  bore  unter- 
schieden 7,  464  (Einwohnerschaft  der  Stadt), 
von  vila  unterschieden  124,  139;  la  c.  de 
gloria  106,  46. 
Appel,  Prov.  Chrestomathie. 


clam  s.m.  Ia  Zuruf,  donar  c.  helfen  125,  20; 
Klage,   Tadel  112,  128. 

clamar  v.  I  tr.  rufen,  zurufen  25,  42;  anrufen 
105,  6;  nennen,  bezeichnen  als  15,  14;  67, 
21;  scheltend  nennen,  schelten  1,  709;  19, 
24;  80,  74;  /5/V/V»  «/«  14,  30;  22,  64;  (c. 
merce  que)  116,  49 ;  klagend  fordern  7,  212; 
c.  un  tort  7vegen  eines  Unrechts  klagen  12, 
24;  rfl.  sich  beklagen  3,  637  (per);  24,  3; 
se  c.  de  33,  30;  63,  15;  se  c.  de  alc.  re  az 
aleu  29,  34;  —  ciaman  einer  der  anruft 
58,  26. 

clamor  s.f.  Id  Klage  84,  34. 

clapar  s.  (Inf.)  m.  I«  Schlagen  6,  90. 

clar  aj.  I  hell  (fürs  Auge)  2,  66;  3,  42;  105, 
60;  hell,  klar,  rein  (von  Flüssigkeiten)  7, 
78;  75»  29;  114,  147;  hell,  klar-  25,  8; 
32,  43;  deutlich,  verständlich  25,  25;  32,  5, 
cantar  c.  32,  10,  20;  hell  (fürs  Ohr)  2,  ioi; 
4,  172;  18,  3,  cantar  c.  4,  70;   19,  46;  81,  II. 

clar  dal  s.  clartat. 

clar  et  aj.  I  hell  7,  253. 

clartat,   -rdat  32,  7,  9;  58,  11;  87,  44,  -ritat 

2,  50;  105,  163  s.  f.  Id  Helligkeit  2,  50 
(plur.);  7,  409;  105,  163;  -  7,  190,  451; 
32,   7,   19;  56,    I. 

1  clarzirv.  IIb  intr.  licht,  durchsichtig  werden  25,  2. 
1  clas,  -atz  7,  359  s.  m.  ind.  Tönen  2,  2;  Lärm, 
Geschrei  (az  tin  c.)  7,  359;   Geläut  I,   263. 
clau   s.  f.  Id  Schlüssel  I,    31,    37;  •**  3,  640; 

105,    1S4;    127,   62. 
claure   v.  V  tr.  schliefen,  verschlief sen  5,  302; 
42,    12;    72,    25;    mos   olhs  claus    18 *>,  44; 
(einen)  Brief  schlief  sen   79,  30 ;    utnschliefscn 

3,  25;   18,  7;  23,  10.  [10;   107,   153. 
claustra,   clostre    I,  245    s.f.   Ic    Kloster  93, 
clav?l,  -elh  77,  28  s.  m.  I*  Nagel  117,  71. 
clavelar  (e)  v.  I  tr.  nageln   117,   71. 
clavelet  s.  m.  I»  Nagel  7,  276. 

cledat  aj.  I  (pari.)  mit  Flechtxverk,  mit  einem 
Gitterwerk  verschen  7,  347. 

clerc  s.  clergue. 

clercia  s.f.  Ic  Geistlichkeit  7,  22,  33;  Gelehr- 
samkeit 76,    30. 

clergal  s.  m.  I«   Geistlicher  60,  9. 

cl ergatz  (?)  s.  m.  IV  schlechter  Geistliclier  80 
Hds.  a  Str.   13. 

clergue,  clerge  1,  578;  79,  15,  clerc  1,  520, 
691  (clers  o.  p.  1  ,  550)  j.  m.  I»  Geistlicher 
19,  38;  76,  33»  123,   18. 

cit  aj.  I  geneigt,  gebeugt  78,   26;  -  15,   5. 

cIqc  (w.  j.  clos)  .f.  «w.  Ia  GUcke  1,  69. 

l5 


226 


clocher 


com 


c loch §r  s.  m.  Ia  Glockenturm  I,  69. 

clo,p  aj.  I  hinkend  100,  93. 

clus  0/.  I  verschlossen:  bedeckt  112,  30;  tw- 
schlössen ,  schweigsam,  •  I  ,  33;  schwerver- 
ständlich ,  dunkel  S7,  3. 

co  J.  com. 

cöa  J.  _/*.  Ic  Schzvanz  6,   149;  40,  21;  60,  67. 

cöar  (o)  v.  I  /r.  ausbrüten    125,    99,    102,  103. 

cöart  «/.  I  /V^  6,  164;  66,  41;  80,  74. 

cob-  s.  cub-. 

cobe  a/.  I   habgierig  117,   72;  begierig  119,  63. 

cobeetar  (ee)  z/.  I  tr.  begehren  105,  173. 

co  bei  tat,    -beet-    105,    230  s.  f.  ld  Habgier  1, 

339;   "l>  58. 
cob  ei  tos,  cubilos  47,   12  «/.  I  habgierig  1 ,  3 1 ; 

begierig  (de)  20,  62;  47,    12. 
cobezeza   j.  _/".    Ic  Begierde  (far   c.)    112,    64; 

Geiz  112,  116. 
cubiticia  j.  f.  Ic  Begierde  108,  98. 
cobir  z>.  II  /r.  bestimmen,  zuteilen  106,  17,  25. 
cobla,  -bbl-   124,  90  s.  f.  Ic  Strophe  93,    26; 

11 5»    32I5    I24»    2»    Reimpaar    124,    90;    c. 

esparsa  Einzelstrophe   109  c/£. 
cobrar   (o)   z».    I   tr.   wiedererlangen   7,   171 ;  9, 

209;    20,    7;    40,    54;    65,    15;   wieder  auf- 
nehmen 63,  16. 

C0.C    (».    J.    COS)    S.    tu.    I»  //tf^«    I,    62. 

cqc,  cuec  114,   140   s.  m.  \*  Koch  60,  45. 
cocha,  cochar,  cochos  s.  coit-,  colgar. 
cocodrilla,    -ilha    125,    79    s.  f.   Ic  Krokodil 

125,  78,  81. 
codena  s.  f.  Ic  Speckhaut ',  Haut  114,  92. 
cof-  s.  conf-. 
cofa    (o)    s.  f.    Ic    Mütze    (unter    dem    Helm) 

5,  298. 
cof  in  s.  m.  Ia  Korb  121,  55. 
coguastro  s.  m.  Ia  (oder  -os  ?)  Küchenjunge  ? 

60,  45. 
coguos  s.   m.  (n.  s.;  obl.  os  oder  qt?)  Hahnrei 

5.   77- 
c  o  i  d  e  n  ?  (Bartsch :  Zahnweh)  So,  63. 

coil  {obl.  pl.  coiz  1,  210)  *.  m.  I»  //W!f  I,  217. 

coilla,  -lle  I,  250  s.  f.  Ic  Hoden sack. 

coillir  s.  culhir. 

coindanza,  cuynhdansa  98,  39  s.  f.  Ic  Um- 
gang,   Umgangsart,   Benehmen  75,   22. 

coinde  aj.  I  (fem.  conia  12,  19;  100,  83; 
112,  26,  cointa  45,  4,  cuenhda  27,  19)  an- 
mutigy  hübsch. 

coinde t  aj.  I  anmutig,  hübsch  47,    i,  31. 

coinoisser  s.  con-. 

coyre  (o  ?)  s.  m.  I  Kupfer  118,  1$. 


co y sst  s.  m.  I»  Kissen  78,  io. 

coita,  cocha,  coite  I,  144  s.  f.  Ic  Bedrängnis, 
Not  1,  144;  35,  35;  c.  (m')es  (mir)  tut  Not 
7,  287,  315;  82,  57;  c-m  fai  mich  bedrängt 
io7>  133  i  coita-ferida  Kampfgedränge  110, 
50  Var.\  coita-disnar  s.  m.  ind.  der  das 
Essen  eilig  hat  72,  47. 

coitar,  cochar  (o)  v.  I  tr.  (seelisch)  quälen,  be- 
drängen 19,  36;  64,  64;  65,  30;  91,  2,32; 
beeilen  6,   140;   objlos.  eilen,  drängen  1,   262. 

coitos,  cochos  aj.  I  drängend,  begierig  5,  449; 
eilig  81,  37;  93,  34. 

cq,1,  -11  8,  44,  -lh  102,  88  s.  m.  Ia  Hals  3,  620; 
114,  47;  125,  6;  se"  brizar  lo  c.  102,  88; 
prendre  per  c.  umarmen  1,  584;  metre  u" 
baston  a  son  c.  8,  44;  tener  el  c.  117,  35; 
ferir  en  c.  III,  39. 

coladitz  aj.  I  gleitend,   •  gleifsnerisch  7,   151. 

collar  (o)  v.  I  intr.  die  Segel  hissen  8,    220. 

colgar,  -lcar  117,  60,  cochar  I,  305  (q.)  v.  I 
tr.  unterbringen  117,  60 ;  rfl.  sich  nieder- 
l'gen  1,  3°5'  40,  17;  100,  37»  intr.  gebr.  3, 
172,  untergehen  (von  der  Sonne)  77,  25; 
subst.  Niederlegen  35,   12. 

col?r  s.  tn.  Ia  Lastträger  1,  421. 

collet  s.  m.  Ia  Hals  2,  6S. 

colobra  s.  f.  Ic  Natter  8,   194. 

colom  s.  m.  Ia  Taube  125,    113. 

color  s.  f.  1*1  Farbe  9,  202;  105,  214;  117,  10; 
Gesichtsfarbe  16,  42;  20,  21  ;  61,  32';  draps 
de  c.  96,  34;  -  Art  80,  2;  Schminke  69,  50; 
-  Falsches  41,   34. 

colorar  (o)  f.  I  tr.  färben  2,  68;    100,   100. 

co,lp,  coup  1,  82,  cop  7,  265  s.  m.  Ia  Schlag, 
Slofs  6,  69;  26,  15;  63,  95;  (von  einem  Gc~ 
schofs)  34,  12;  a  un  sol  c.  mit  einem  Schlag 
82,  24;  cazer  gran  c.  heftig  fallen  110,   52. 

colpa  s.  f.  Ic  Schuld  5,  361;  7,  62;  73,  14; 
c.  de  mort  120,    12. 

colpable  aj.  I  schuldig  117,  4S  (s.  aber  Anm.). 

cq,lre  z\  VI  /r.  p fegen,  feiern  78,    17. 

(coltel)  coultel  10,  30,  coutel(l)  8,  54;  101,  19a, 
cotel  118,  97,    -elh   118,101  s.  m.  Ia  Messer. 

com,  qu-,  q-,  cum  2,  17;  12,  16;  15,  28;  105, 
98,  con  quon  3,  33;  28,3;  5S,  34;  77,  10, 
co  quo  qo  3,  34;  22,  53;  101,  2;  116,  61, 
quo  mit  Encl.  29,  52;  90,  27,  coma  42. 
18;  78,  35;  108,  21,  come  I,  239,  comme 
1,  296  s.  can.  av.,  av.  Conj.:  auf  welche 
Weise,  wie:  direkt  fragend;  I,  198;  3,  278; 
41,  12;  52,  29;  ausrufend:  18,  9;  58,  34 
indirekt  fragend:  (demandar)  3,  317;  (querer/ 


coma  —  comprador. 


227 


1,  267;  (mesurar:   wieviel)  2,    105;   (ponhar) 
27,  32;    (trebalhar  ?)  38,  48;   (donar  via)  58, 
63;    (conselhar)    1,    171 ;    (aver    aiutori)    12, 
16;     (esser    en    consir)    1,    210;    63,     10S; 
(meravilla   es)   3,    144;    (no   saber)    13,    34; 
40,    44;    (membrar)    90,    27;    (auzir,    vezer) 
i,  41,    ioi;    5,   283;    (dire,  comtar)  1,  269; 
105,  98;    122 d,    19;    ne  si  ne  c.  auf  irgend 
ivelche  Weise  1,  201  ;  c.  que  wie  auch  1,   21;  j 
38,  7;    100,    166;    vergleichend:   2,  61;   15,  • 
2S;   108,  21  ;  si  c.  7,  82;   105,   133;  aissi  c. 
4,    63;    22,    53;    105,    145;    tal,  aital  c.  4,  j 
121;    13,   12;   65,  34;    tan,  aitan,  atretan  c.  j 

2,  *7;   3>  34;    13.   Io;    78,  35;   con  si  wie 
wenn,  als  ob  3,  33;   19,  18;  77,  20;    c.  qui 
wie  wenn  einer  118,   116;    c.  wie  wenn,    als 
ob  2,  81;  c.  plus  —  plus  — 28,  3;   64,   33; 
c.    plus  —   e    plus   —   28,    27;    vergl.  nach 
Comfiarativ    3,     349;     96,     18;     I22d,     7; 
wie  —    in  der  Eigenschaft  als  3,    514,    42, 
18;    100,    5;    (c.  cel  que)    1.21,    62;    in   der 
Weise ,    dafs   63 ,    29 ;    wann,  da  (zeitlich)  I , 
128;   105,   103,   110;  116,  61. 
coma,    -mm-   6,    149   s.  f.   \c  Haar,    Mähne  2, 
61;  6,  149;  das  Oberste,  Spitze ,  Scheitel  25 ,  14. 
comaire  s.  f.  Id  Gevatterin  119,   129. 
coman    s.  m.  Ia  Befehl  16,    4;  86,  15;  prendre 
alcu   a   c.  jd.    in   Botmäfsigkeit  nehmen    13, 
38;  esser  al  c.  de  alcu   100,   158. 
coman  da   s.  f.   \c   Gebot,    Botmäfsigkeit   7,  35 
esser  en  la  c.  de  alcu  67,   35 ,  issir  de  la  c. 
d'alcu  91,  4;  anbefohlenes ,   anvertrautes  Gut 
107,   141. 
comandamen   s.  m.  Ia  Befehl ,    Gebot  16,  53; 

m>  55;  117,  52. 
coman  dar  v.  I  tr.  befehlen  3,  230;  67, 
5;  (mit  Acc.  und  Inf  .)  121,  52;  anbefehlen 
(a  Dieu  vos  coman)  5,  179;  87,  52;  105, 
183;  —  118,  69;  anvertrauen,  in  Ver' 
Währung  geben  7,   175;  107,  140. 

combatre,  conb-  3,  249  v.  III  tr.  bekämpfen 
7,  228,  312;  rfl.  kämpfen  3,  249  (ab  alcu); 
34,  23;    101,  34. 

combatedor  s.  m.  III  Kämpfer  73,   36. 

comd-  s.  comt-. 

comen  av.  wie  4,  96. 

comensamen,   -nt ,    -ncza-    108,  146    s,  m.  Ia 

Anfang  115,  47;    124,   52. 
comensar,    -z-  8,    190;    71,    29,    conm-    105, 

2j4,    comesar  118,   27,  -essar  118,   44   (e)  v. 

I   tr.   anfangen    1,   220;    36,    2;   69,    14;    c. 


faire  104,  44;  124,  183;  intr.  4,  170  (?)\  23, 
17;  c.  a  faire  5,  252;  6,   189;  104.  52. 

comergar,  cumenegar  (e)  119,  83,  94  v.  I 
intr.  das  Abendmahl  nehmen;  trs.  esser 
comergat  117,  46. 

?  cum  es  s.  m.  ind.  Anfang  105,  97  Anm.   ? 

conmetre  v.  V  tr.  angreifeit;  herausfordern 
72,  66?,  c.  de  fuc  in  Brand  setzen   I,  46. 

comiat,  coniat  I,  224  s.  m,I&  Erlaubnis  weg- 
zugehen, Abschied  62  b,  16;  dar  c.  a  alcu  I, 
224  (c.  de  deu);  122b,  12;  prendre  c.  5, 
185;   21,  37;   I22d,   17. 

co m  i  na d  a  s.  f.  I«  Getränk  mit  Kümmel  114,  62. 

cominal  etc.  s.  comu-, 

companha,  -ainha  4,  120,  -ania  106,  47  J.  f. 
Ic  Genossenschaft,  Gesellschaft  93,8;  4,  120; 
6,  159;  Gefolgschaft  7,79;  107,27;  Schaar 
6,   106. 

companhatge  s.  m.  I*>a  Genossenschaft ,  Ge- 
meinschaft 64,   61. 

companhia,  -aynia  8,  7,  45  s.  f.  Ic  Genossen- 
schaft, Gesellschaft  8,  45;  56,  24;  far  c.  a 
alcu  64,  17;  Gefolgschaft,  Schaar  7,  142;  (Ge- 
sellen eines  Meisters)  9,  16. 

comp  an  hier,  -aner  6,  173  s.  m.  Ia  Genosse 
35»    17   Cauf  weiM'    Wesen  bezogen);    61,  6; 

83,  47- 

companh.ö,  conp-,  cum-,  7,  8,  -ainon  .1,  127; 
8,  16,  -ainnon  1,  424,  -ano  116,  19,  -anh 
(o.  s.)  56,  3,  31  s.  m.  III  Genosse,  Gefährte 
44,  25;  56,  6;  112,  S6. 

comparar  v.  I  tr.  vergleichen  96,  15;  part. 
gleich,  ähnlich  7,  438. 

comparat'io  s.  f.  Id  Vergleich  a,  en  c.  de  120, 
26,  37. 

compartir  v.  IIa  rfl.  sich  in  Parteien  teilen? 
66,   27. 

compas  s.  m.  ind.  Mafs,  Umfang,  (metrische) 
Eo?m   124,  18;  44,  131  Anm. 

compassar  v.  I  tr.  abschreiten,  in  seinen  Um- 
rissen bestimmen,  ausführen  79,  34;   115,  127. 

compenre  v.  V  tr.  umfassen  105,  93;  124,   1. 

conplayner  v.  V  rfl.  sich  beklagen,  klagen  8,  8. 

complir  (o)  v.  Ilab/r.  anfüllen  113,  25;  er- 
füllen, ausführen  4,  15;  7,  393;  33,  54; 
100,  159;  115,  183;  I22<*,  27.  — part.  voll, 
vollzählig  5,  16;  7,  1;  vollendet  (zeit lieb)  7, 
103;  8,  209;  vollkommen  22,  15;  24,  34; 
52,  64;  74,  i;  102,  8.  —  intr.  vollkommen 
werden  7,  403. 

compqrt  s.  m.  Ia  Benehmen,    Wirken  41,  32. 

comprador  s.  m.  III  Käufex  118,   110. 

<5* 


228 


comprar  —  conquestar, 


comp  rar  v.  I  tr.  kaufen  69,  22;  100,  141  ; 
105,  193 ;  >•  erkMt/en  car  c.  86,   26  ;  büfsen 

3»  440. 

comtal  aj.  II  gräflich  ?  87,  56. 

comtar,  -mpt-  8,  2;  119,  102,  -md-  75,  5, 
-nt-  1,  361  ;  3,  464;  6,  81  (o)  v.  I  tr.  zählen, 
berechnen  110,  60;  118,  III ;  anrechnen  (a 
als)  32,  22;  erzählen  5,  1;  35,  6;  105,  97; 
118,  89;    sagen  100,  32;    cbjlos.  erzählen  i, 

588;  35»  3°;  c-  de  *>  40°;  2,  25. 

com  tat,   con-    I,  330,    cum-   7,  461   j.    *».    Ia 

Grafschaft  7,  99. 
comte,    conte  1,  39,  90;    7,   182,  395  s.  m.  II 

G>w/"  6,  15;   34,  6;   105,  34;   s.  palatz. 
comte,    -mde    76,    63    j.  »/.  I«  Rechnung ,    #<?- 

rechnung  4,  255  ;  67,   10. 
comtessa,  contesse   I,    115,  336  j./.  Ic  Gräfin 

122»,    2,    7. 

comtier    x.     w.   1*  Tafel    zur  Berechnung   der 

bewegt.  Festtage  4,  249. 
comtor,   -nt-,  I,   182;  123,   18  s.  m.  I»  Comtor 

(Adliger,     dessen    Rang   zwischen   dem    eines 

Vescomte  und  dem  eines  Vavassor  war)  76,  14. 
comu  aj.  I  gern  einsam  115,  283. 
comunal,   -min-    87,  6  aj.   W  gemeinsam   115, 

288,    in  Gemeinschaft  72,  43. 
comunalha  s.  f.  Ic  Gemeinschaft  66,   7. 
cominalmen,   -nt,  -mun-  124,    168  av. gemein- 
sam 3,  496;    121,  69;  gemeinhin   124,   168. 
cominaltat  s.  f.  I<*  Gemeinde  7,  337. 
con  s.  com,  con-  j.  com-, 

con  s.  m.  Ia  weibl.  Geschlechtsteil  43,  69;   79,  28. 
concili  j.  «*.  Ia  Konzil  7,  3. 
concluire  v.  V  /r.  schuldig  sprechen  18 b,  30. 
condampnar    r*.    I    /r.    verdammen    107,   108; 

108,  118.  I"108?   J39- 

c  o  n  d  i  c  i  o  n  (tu)   f.  f.   I&    Bedingung,   Umstand 
condug,  -uit  114,    129,  -uh  116,  78,  -utz  n,  s. 

5,   6;    114,    S5   s.   m.   I«  Kompositionsweise 

eines    Teils    eines    Liedes    (oder    des    ganzen 

Liedes?)    25,   36;    Nahrung   114,    85,    129; 

116,   78;    Gastfreiheit  5,   6;    44,   2;    97,   55 

(pL);  93,  7. 
eonduire  v.  V  tr.  führen  122a,  6. 
condurmir  z>.  IIa(b)  rfl.  einschlafen  1,   306. 
confalon  s.  gonf-. 

cof  es  aj.  I  geständig,  rendre  c.   107,  6. 
ronfessar,  cof-  107,  83.  85  (e)  v.  I  r/f.  Beichte 

ablegen   108,    56,   88;    119,   114;  Part.  perf. 

der  gebeichtet  hat,    Bekehrte  107,    188. 
"o  nfess'iö,  cof- 107,  100  s.f.  I<3  Beichte,  prendre 

c.   101,   27. 


confizar  v.  I  rfl.  vertrauen  (en  aleu)  119,    17. 

confondre,  cof-  17,  30;  61,  19;  91,  21,  -fun- 
I,  81,  281  v.  III  tr.  zu  Grunde  richten,  ver- 
nichten 9,   119;   17,   30;    125,   25. 

cofcjrt,  conf-  8,  113;  108,  23  s.  m.  Ia  Hilfe, 
Trost  27,  39;  58,  29;  84,  28;  en  c.  de 
108,  23. 

con  fort ar,  cof-  65,  58;  110,  17  (o)  v.  I  tr. 
stärken,  kräftigen  114,  55;  trösten  21,  49; 
^5»  58>  rfl-  s*ch  trösten  8,  129;  intr.  gebr. 
stark  werden  114,  35. 

confraire,  cof-  107,  157  s.m.  Ib  Genosse  97,  52. 

confusion  s.f.  I<1  Verwirrung,    Unheil  1,  131. 

congensar  (e)  z/.  I  /»/r.  />  (/'.  Meyer:  il  nest 
pas  de  son  int  er  et)   1,   226. 

con  gl  dpi  s.  m.  \*Reif,  dünne  Schicht  Eis  19, 
3,  11,   19  etc. 

con  hat  s.  m.  Ia  Schwager  28,  50  (Versteck- 
name l) ;   67,  32. 

conia  s.  coinde. 

coniauzir  v.  Hab   tr.  begrüfsen  3,  316. 

coniurar  v,  I  tr.  beschwören  1,  568. 

conoguda  s.  f.  Ic  Erkenntnis,  Wissen  a  nostre 
c.   106,   85. 

conoissemen  j.  m.  Ia  Erkenntnis  venir  en  c. 
de  115,    119. 

conoissensa,  -oise-  97,  13  j. /.  Ic  Erkenntnis, 
ICenntnis  23,  24;  100,  133;  115,  295;  cobrar 
c.  d'a'cu  jd.  wiedererkennen  65,    15. 

conoisser,  coin-  1,  92,  524,  -oyser  108,  36; 
116,  51,  (.oysiras  5,  439),  -osscr  113,  56, 
60  v.  VI  tr.  erkennen,  jd.  3,  316;  4,  87; 
6,  58;  (mit  doppelt.  Obl.:  als)  104,  22;  etwas 
erkennen,  erkennen  dafs  5,  439;  9,  142;  16, 
39;  28,  19;  kennen  79,  11;  107,  34  (?); 
Part.  präs.  erfahren,  klug  32,  59;  73,  9- 
92,  30;  bekannt  (amic  conoissen)  100,  18; 
kenntlich  60,    74. 

conort  s.  m.  Ia  Trost  27,  24;  58,  62;  102,40; 
Tröstliches,  Erfreuliches  41,  29;  faire  c. 
63,  68;  Dichtart  124,   162. 

conortar  (q)  v.  I  tr.  trösten  72,  9;  86,  10; 
rfl.  28,  1  (de  über);  33,  45  (de  mit);  41, 
22;  83,   17. 

conquerre,  eun-  2,  15  v.  V  tr.  erwerben,  ge- 
rainnen 1,  398;  5,  69;  13,  7;  19.  37  5  Zu- 
gewinnen 1,  462;  16,  47;  50,  4;  (V»  £*- 
#;£&?;  24,  25;  62b,  34;  c.  Dieu  74,  32;  79: 
22;  erobern  2,  15;  6,  86;  67,  13;  besiegen 
6,  137,   140. 

conqueza  s.f.  Ic  Eroberung  50,  3. 

conquestar  (e)  v.  I  tr.  erwerben  110,  68. 


conquistar  —  contrafar. 


229 


conquistar  v.  I  tr.  erwerben  21,  14. 

conre  (u.  s.  corretz  60,  81  ?)  s.  m.  Ia  Ausrüstung 
60,  81  (s.  correitz)^  Zurüstung  (zum  Gast- 
mahl,  dann:   die   dazu  erforderlichen  Lebens- 

coseden  s.  cossezen.  \iniltel)  77,  37. 

eosseguir  (ej  v.  Ha  III  tr.  erreichen,  einholen 
7,   145- 

conselh,  consel  1,  169,  535,  -seyl  2,  85,  co- 
sselh,  -ssel  118,  2,  -sei  6,  100,  -seil  46,  3  s. 
m.  I»  Rat  1,  489;  118,  2;  dar  c.  59,  22; 
67,  25;  querre  c.  I,  169;  91,  1;  per  c.  de 
118,  126;  Überlegung  2,  85;  Beschlufs  prendre 
c.  1,  499;  9,  118;  Vorhaben  60,  35;  donas 
de  mal  c.  'übelgesonnene  Frauen  60,  3; 
Ratsversammlung  1,  597;  5,  72;  7,  382; 
Hilfe  dar  c.  6,  100;  125,  20,   103;  trobar  c. 

46,  3. 
cosselhar,  conseillar  4,  238,  -sselliar  1,  170, 
-selar  I,  312  (e)  v.  I  tr.  raten  118,  5;  (alcu) 
I,  170;  7,  287;  (a  alcu)  4,  238;  32,  40; 
mal  cosselhat  übelberaten,  übelgesonnen  63, 
127;  helfen  1,  312. 

consence  s.  f.  Ic  Einwilligung  1,  53, 

cossentir  (e)  v.  11*  in  tr.  einwilligen  (en)  115, 
196,  210;  zustimmen  (a)  109  b  ,  6;  tr.  c.  alcu 
zustimmen,  einverstanden  sein  mit  7,  55;  28, 
54;  dulden  7,  101  ;  26,  14;  59,  9;  c.  alc.  re 
az  alcu  gewähren,  gestatten  75,    12;    80,    39. 

conservar  (e)  v.  I  tr.  erhalten  114,  43. 

cossezen  aj.  passend,  angemessen  (als  Name 
80,  78J,  per  cosedenz  /zar/z  angemessener 
Weise  105,  243. 

cossi,  consi  i,  243;  3,  318;  4,  247,  cosi  5, 
396  Adv.  wie:  direkt  fragend  3,,  429; 
76,  56;  indir.  frag.  4,  247;  12,  4;  21,  9 
93,  45;  dir,  comtar  c.  3,  318;  5,  269;  118 
89;  c.  que  wie  auch  immer  16,  52. 

consideratio  s.  f.  Id  Betrachtung,  Rücksicht- 
nahme 120,  25. 

cossi ensa,  conciencia  119,  114  s.  f.  Ic  Ge- 
wissen 110,  26;  ac  tal  c.  que  (Gewissens- 
bisse) 119,   114. 

cossir,  consir  4,  50,  279,  cossire  47,  1;  74, 
34,  consire  38,  25;  49,  8  s.  m.  lab  (inten- 
sives) Denken  4,  50,  279;  11,  15;  planendes 
Denken,  Bedenken  76,  55  (esser  en  c.  quossi); 
82,  53;  Sorge,  Kummer  21,  45;  38,  25;  49, 
16;  Name  einer  Dichtart  124,   157,  161. 

consir  ar,  coss-  18,  9,  10;  115,  332  v.  I  tr. 
denken,  bedenken  110,  60;  (qu«r)  30,  23;  intr. 
(innerlich)  betrachten,  denken  52,  55;  23,  28; 


c.  de    18,   9,    10;    87,    49;    115,  332;    esser 
consiraz  (cr>n)  bedacht  sein   I.  210. 
consire  s.  cossir. 
cossirier,  coss-,  cos-  6,   182,  consirer  3,  6325 

28,  12  s.  m.  Ia  Denken  3,  632;  6,    182;  115. 

264,    331;   dar   se    c.    cum    63,    108;    Sorge, 

Kummer  3,   137;  5,  424;   28,   12;   83,  7. 
cossiros  aj.\  gedankenvoll^  sorgenvoll  100,  21} 

120,  3. 
consolador  s.  m.  III  Tröster  108,  2. 
cossolansa  s.f.Ic  Trost  ~  58,  5. 
cossolat  s.   in.   \*  Konsulat,    Gemeinschaft  der 

Konsuln  7,  391. 
consonan  aj.  II  im  Einklang  124,    159. 
consonansa    s.  f.    Ic  Zusammenklang,    Reim 

124,  55- 

costrenher,  -egner  v.  V  tr.  bedrängen  108,  55, 

139;  zwingen   119,    16.. 
cont-  s.  comt-. 
contemplar    (e)  v.  I  tr.  (innerlich)  anschauen 

119,  46. 
contemplat'io,    -acion  119,    53,    61  s.  f.   I<* 

(innere)   Beschauung  115,    197,    220* 
conten  s.  in.  Ia  Streit,  ses  c.  unbestritten  23,  20. 
contenda  s.  f.  Ic  Streit  38,  S8. 
contendre  v.  III,  V  intr.  streiten  57,  38;  66, 

36;   (mit   Worten)   1,   107;    7,   249;   100,   64; 

lärmen m,  38. 
contener  (e)   v.   VI    tr.  enthalten  (en  se)  115, 

352;    124,    36,    50;    rß.    sich   verhalten,  sich 

benehmen  i,   172;  2,  80. 
contengo  s.  f.  I<*  Streit  105,   56. 
continu  aj.  I  (fein,  -nüa)  beständig  119,  61. 
con tinüamens  ß^.  beständig  119,   20,   54. 
continüar  ».  I  tr.  fortsetzen  119,  38. 
contra    /Vßj£.    Örtliche    Gegenstellung    16,    44« 

Richtung:  entgegen  17,   2,  40;  ^«n   —  hin 

125,  94;  zeitlich:  gegen  62,  24;  feindliche 
Entgegenstellung  4,  119;  22,  41;  27,  16; 
9°»  3;  io5»   2l8- 

contraclau  s.  f.  Id  Nachschlüssel;  bildlich: 
Auflösung  39,  48. 

contrada  j.  f.  Ic  Gegend  100,   166. 

contradig  j.  zw.  I*  Gegenstück  des  Gesagten 
102,  50. 

contradire  v.  V.  /r.  entgegensprechen  (alc.  re) 
7,  156;  widersprechen,  versagen  (alc.  re  ax 
alcu)  33,  37;  verbieten  78,  22 ;  se  c.  de  wider- 
sprechen 124,   151. 

contrafar  v.  IV  /r.  nachahmen  (alcu)  29,  36: 
98,   51;  (alc.  re)    125,    16. 


230 


contrafort  —  Corona. 


sontrafgrt  s.  m.  Ia  Widerstand,    Widrigkeit  et   \ 

Widersacher ?  41,  4;  72,  27,  53. 
contraire  s.  contrari. 

contranher  v.  V  rfl.  gelähmt  werden  6,    119. 
contrari,    -traire    113,    102    aj.   I  (fem.    -aria) 

entgegengesetzt  •  124,    103;    entgegenstehend, 

feindlich  115,  273,  335,  339,  subst.  das  Ent- 
gegengesetzte,   Gegenteil  113,    102;    124,    72; 

per  le  c.  entgegengesetzter  Weise  124,   157. 
contrari ar    v.    I   tr.    zuwiderhandeln    (alc.    re 

az  alcu)  63,  42;  verdriefsen  (alcu;  oder  con- 

trarian  verdrossen  [de  über]  ?)  87,  37. 
contrarius   aj.    I   zuwider,  feindselig  5,    372; 

7,  22. 
contrast   s.  m.   I*  .S/raY    124,    88;   ten  o  a  c. 

beharrt  im  Wettstreit  dabei  125,  95. 
contrastar    v.   I  /r.    widerstehen,    widerstreben 

(alcu)    6,   91 ;    7,    250;    intr.   (az   alcu)  108, 

129. 
coven  s,  tn.  la  Versammlung,  Gemeinde  58,  71; 

•  Übereinkunft,  Bedingung  28,  35;   107,  123. 
covinen  j.  covinen. 
covenir,   conv-  3,  488  v.  VI  intr.  ~  zukommen, 

angemessen    sein;    24,    44;    28,    1;    65,    66; 

nötig  sein   4,    30;    38,    14;    tr.  vereinbaren, 

versprechen  3,  609;   91,  50  s.  covinen. 
conv^rs  aj.  I  umgewandelt,  bekehrt  1,  405. 
convercion  s.  f.  I<*  Bekehrung  119,   113. 
convertir  v.  IIb  /r.  umwenden  im  Glauben  7, 
104;    r/?.    .f*V/*   umwenden    (Levy:   besiegen?) 
13,   9;    sich  bekehren    86,  7;    converti  pari, 

subst.   Bekehrte  10S,  9. 
covidar  v.  I  /r.  einladen   106,    44;    107,   147; 

112,  89. 
covinen,    -nt   aj.  II  angemessen    114,  72;  £•«/, 

hübsch  7,  45;  59,  1;  av.  1,  362. 
covinen,   -nt,   -ven-   7,   83;    59,    20  s.   m.  Ia 

übereinkommen    7,    83;    77,    26;    Bedingung 

3»  435»  59»  20. 

covinensa,  -nee  I,  228  s.  f.  Ic  Übereinkunft 
7,  32;  24,  4. 

convit,  cov-  112,  95  s.  m.  I»  Einladung,  Gast- 
mahl 63,  80;  97,  21,  penre  c.   112,  95. 

cope  j.  y.  Ic  Becher  1,  55. 

co.r  s.  m.  Iba  /fo»;  4 ,  31 ;  1 1 ,  34;  3,  162 
(eines  Pferdes) ;  als  Sitz  des  Empfindens  3, 
364;  4,  24;  7,  23;  105,  41,  101  ,  freudiger 
und  trauriger  Gedanken  4,  244;  30,  17;  73, 
7;  im  besond.  als  Sitz  liebevollen  Empfindens 
3,  584;  16,  3;  28,  18;  55,  34;  aver  bon  c. 
a  alcu  49,  17;  amar  de  bon  c.  108,  120; 
metre  son  c  en  alcu  90,    56;    Lust,  Absicht 


aver  c.  de,  que  33,  59;  35,  30;  71,  4;  aver 
son  c.  en  far  53,  23;  96,  7;  aver  en  c.  a  far 
65,  106;  101,  25,  de  far  i8b,  47;  Sitz  des 
Wünschens,  Wollens  15,  38;  30,  31 ;  105,  134; 
far  alc.  re  de  c.  31,  6;  amar  per  c.  gern  wollen 
85,  2;  Sitz  des  Entschliefscns  I,  210,  503,  des 
Mutes  81,  23;  101,  49  (l'emperaire  ab  lo  c.  al 
talo),  des  Gedächtnisses  59,  5;  107,  55,  des 
Verständnisses  123,  45. 

cor  s.  m.  I»  Chor  (der  Kirche)  4,  68,  81,  246. 

cor  s.  euer. 

epra,  qu-,  -as  15,  24;  105,  181,  185  av.  wann, 
ind.  fragend  4,  85;  15,  24;  39,  13;  cotij. 
wann,  sobald  als  14,  39;  q.  que  wann  immer 

105,  181,  251. 

coral  aj.  II  das  Herz  berührend  1,  651 5  4,  41 ; 

39,16;  87,49;//^//^  5,232;  72,41;  115,355. 
coral  ha   s.  f.  Ic    Eingeweide,  ~  Mut  81,   18, 

avec  en  la  c.  zu  verdauen  haben  66,   14. 
coral  mens  av.  herzlich  31,  9. 
coratge,  -atie  5,  130,  -age  95,  19, -agge  110,  2 

s.  m.  I b  Herz  (als  Sitz  der  Liebe)  62^,  21;  I  oy  t>, 

7;  Sinn  14,  15;  30,  32;  110,  2;  Mut  7,  333. 
coratios,  -tguos  6,  33  aj.  I  beherzt  68,  9 
coratiozamens  av.  von  Herzen  31,  4. 
corbato  s.  m.  Ia  junger  Rabe  125,   19. 
cqrda   s.  f.  Ic  Saite  2,    100,    102;   Seil  (einet 

Geschützes)  7,  317,  354;  Strick  119,   18,  25- 

Sc klinge  5,   274. 
cordat  aj.  I  (part.)  beschnürt  51,    19. 
c  o  r  d  6  s.  m.  I*  Band  84,   39. 
correga  s.  f.  Ic  Kiemen  125,  17. 
correitz  (0.  pl.)  7,  266,  -retz  (».  s.  ?  s.  conre 

60,  81  s.  tn.  ind.  (und  -eg  l3-)  Riemen. 
coreillar    (e)   v.    I    rfl.   verdriefslich   sein,    sich 

beklagen  87,  8. 
corre   (43,    34)   v.    V  (und  Be;f.  correc)    intr 

laufen  3,   254;   8,  84;    18,   21 ;    s'en  cor  5, 

106.  —  corren,  -nt,  corent  I,  714;  3,  405  aj. 
schnell  59,  13;  75,  36;  av.  eilends,  sc/mell 
I»  693;  3,    1S7;  5,    163. 

co,rn  s.  tn.  Ia  Hörn  16,  36;  125,  51;  (Musik- 
instrument) 7,  260,  316;   107,  86. 

cornar  (o)  v.  I  tr.  blasen  I,    113;  6,    187. 

corna-vi  s.  m.  Wein(aus)b.'äser;  hier  wol:  der 
nach  Wein  bläst,  blasen  läfst  72,  46. 

cornut  aj.  I  gehörnt  107,  66. 

corrompre  v.  III  rfl.  verderben,  hier:  Jungfräu- 
lichkeit verlieren  8,   174. 

Corona,  -ne  1,  672  s.  f.  Ic  Krone  34,  17;  115, 
353;  116,  67;  -  86,  31,  46;  106,  50. 


coronar  —  crest'ianesme. 


231 


coronar  (o)  v.   I   tr.    krönen  7,    404;    67,    IIJ 

•  5>    IO- 

corrossar  (o)  v.  I  tr.  erzürnen   104,  37. 

corrossos  aj.   I  zornig  5,   320. 

co.rp  s.  tn.  I»  Rabe  125,   19, 

co rp oral  aj.  II  körperlich  105,   257. 

cqts,  -rps  2,  71;  105,  28/104,  155  s.  m.  ind. 
Körper  7,  45;  18,  23;  26,  28;  Leichnam 
116,  20;  umschreibend:  mos  c.  =  ieu,  sos  c 
=  el,  son  c.  =  se  etc.  2,  77;  3,  71;  22, 
2ö»  5°»  35?  1°  c«  S.  Daunis  6,    145. 

cors  s.  m.  ind.  Lauf  29,  52;  (Gangart  da 
Pferdes:  Trab)  27,  9;  -  c.  de  temps  119, 
54;   de  c.  eilends  49,  15. 

corssant,  corsant  8,  63,  87,  115,  218  s.m.I* 
Heiliger  8,  43,  49.  214. 

corsier  s.  m.  I*  Art  Kriegsschiff  75,  36. 

cort  j.  /,  Id  Hof,  -  Hof  eines  Fürsten,  Hof- 
haltung, Gemeinschaft  der  zur  Umgebung 
des  Fürsten  Gehörenden  1,  512,  597;  3,  490; 
5»  3»  16;  tener  c.  120,  2;  partir  c.  3,  173; 
la  c.  armada  120,  6;  la  c.  benesida  Himmel- 
reich 106,  49;  Versammlung  hochstehender 
Personen   7,    1,    44;  29,  7;   Gerichtshof  24, 

.  1 ;  34,  6. 

cort  aj.  I  kurz,  klein  (von  Gestalt)  100,  84. 

cortal  s.  m.  Ia  Viehhof  125,  7. 

cortes  aj.  I  (fem.  -eza,  -esa,  -oise  1,  318) 
höfisch,  artig,  edel  gesittet  11,  29;  13,  51; 
24,  13;  3°»  8;  64,  32;  95,  39. 

cortesamen,  -ns  3,  212  av.  höfiich,  artig  3, 
212;  in  angemessener  Weise  I22d,  3. 

cortes  ia,  -ezia  s.  f.  Ic  edle  Lebensart ',  Artig- 
st 5,  7;  32,  45;  92,  33. 

cos-,  coss-  s.  cons-. 
cosa  s.  causa, 
cosdumna  s.  costuma. 

cos  er  v.  III  tr.  nähen  I,  358;  objektlos  1,  360, 
362. 

costa  präp.  neben  53,  2t 

costar  (o)  v.  I  /r.  /foj^«  ^  66,  2;    107,  160 ; 

f.  gostar. 
costat  s.  m.  1*  Seite  (aes  Körpers)   3,  611;   60, 

65;  68,   14;   125,  83. 
costuma,   cosdumna  105,    79  s.  f.   Ic  Brauch, 

Gewohnheit  95,  11. 

costumier  aj.   I  gewohnt  (de)  61,  5;   98,  44. 

costurere  s.  f.  Ic  Mäherin  1,  458. 

cotel,  coutel  s.  coltel. 

cov-  s.  conv-, 

eozer  v.   V,  VI  tr.   kochen  43,  29;    125,   116; 


backen    122b,   2;    intr.   heftig  schmerzen    19, 

4;  60,    71    Far. 
eozi  s.  m.  Ia  Vetter  6,  19;   78,   14;  107,  160. 
eozina  s.  f.  Ic  Li ou sine  107,   160. 
eozinat  j.  »z.  Ia  Gekochtes,    Gericht  107,   149. 
crabentar  (e)  v.   I    /r.  brechen,  zerschmettern, 

vernichten  1,  81 ,   102. 
crabiera  s.  f.  Ic  Dichtart  (Ziegenhirtinnenlied) 

124,   125, 
crear  v.  I  /!r.  schaffen  58,  27;  115,   19,  26. 
creator  s.  m.  III  Schöpfer  105,  46;    108,  109; 

115,  20. 
creatura  s.  f.   Ic  Geschöpf  64,   71 ;    114,   10; 

120,  53;  c-s  sentens  115,  27;   no-c.  niemand 

62b  ,  27. 
crebar  (e)  v.  I  tr.  platzen  machen  77,  13. 
credre  s.  creire. 

creence  s.  crezensa,  creer  s.  creire. 
creire,  credre  2,  30,  creer  108,  127  v.  III  tr. 

glauben   alc.   re    3,  265;   4,  282,  que  3,  26; 

5,  214,   mit  Lnf.   24,    II ;   119,  113;  glauben 

an  c.  Deu  105,  24,  46 ;  58,  57  (od.  gehorchen?) ; 

86,  15  (?);  c.  aleu  jdm.  glauben  27,  21;  28, 

54;  91,  65  (passiv);  c.  aleu  de  alc.  re  2,  30; 

7.  377;   91,    T4;  c.  aleu  que  fezes  117,  45; 
folgen,  gehorchen    c.    aleu    3 ,    630 ;    7,    305 

(de);  52,  41;  c.  conseil,  castic,  mandamen  1, 
181;  26,  18;  86,  25;  intr.  c.  en  Crist  108, 
IO ;  Vertrauen  haben  zu  c.  a  alc.  re  108, 
127;  mit  Dat.  eth.  se  c.  en  alc.  re  7,  83. 

er e isser,  creyssher  (crestre)  v,  VI  intr,  wachsen 
I,  698;  112,  46;  anwachsen,  steigen  (vom 
Wasser)  8,  189;  121,  50;  zunehmen  (de  an, 
um)  69,  29;  82,  41;  124,  20;  erwachsen, 
entstehen  5,  387;  52,  35;  61,  18;  aufsteigen 
(von  einem  Stern)  56,  8;  tr.  vermehren  3,  523; 
50»   32;  6$,  23. 

cremar  (e)  v.  I  tr.  verbrennen  9,  113;  60,  11  ; 
84,  12;  107,  89. 

*cremer  v.  V  tr.  fürchten  39,  19  (mit  Lnf)?, 

cremetar  (*e)  v.  I  tr.  fürchten;  Lnf.  subst. 
Furcht  48,   19. 

cremor  s.  f.  Id  Glut  125,    112. 

cresp  aj.  I  kraus  2,  61. 

creste  s.  f.  Ic  Kamm  ~  1,  13. 

crestian,  cristiä,  -ian  105,  134,  150;  108,  10; 
aj.  I  christlich  123,   17;  s.  m.  Ia  Christ  1,  23: 

8,  23,  72. 

crestiandat  s,  f.  Id  Christentum  7,  206;  8, 
I2i;  Christenheit  7,  399. 

crest'ianesme,  ehr-  6,  165  s.m.  lab  Christen- 
heit 7,  411. 


232 


crezen 


cuihsr. 


crezen,  -nt  aj,  II  (part.)  ketzergläubig  7,  54; 
s.  m.  la  Anhänger  des  (waldensischen)  Ketzcr- 
glaubens  7,  30  (mal  c),    125;    107,   98,   142. 

crezen  sa,  creence  1,  223  s.  f.  Ic  Glaube  7, 
206;   79,  3;   102,  79. 

crezut  s.  m.  Ia  Glaube,   Gehorsam,   107,  27. 

er!  s.  f.  ld  Haar  4,   163;  6,    149. 

criar  s,  cridar. 

crida  s.f.Ic  Ruf  106,  76. 

cridar,  criar  21,  6;  55,  1  v.  I  tr,  schreien, 
rufen  1,  45;  5,  247;  63,  84;  c.  merce  um 
Gnade  rufen  22,  dy,  ausrufen,  verkünden 
52,  58;  singen  21,  6;  c.  alcu  (Acc.  od.  Dat.?) 
zurufen  51,  30,  anrufen  106,  9;  intr.  schreien 
1,  113;  8,  90;  (vo?n  Löwen)  125,  28; 
jammern  3,    150;    5,    340;   s.  m.  I«  Schreien 

29,  3- 
cristian  f.  crest-, 

Cfit  s.  m.  la  Geschrei  I,  48;  29,  53;  121,  31 ; 
chant  ni  crit  63,  65;  Jammer  3 ,  300;  7, 
110;  22,  60;  Schrei  7,  26;  5,  339;  (gitar  un 
c);  (Vogelschrei)  19,  5;  Geschrei,  Ruf  117, 
60;  85,  36;  72,  60;  95,   14. 

croc  s.  groc. 

cr^i  aj.  I  schlecht  (von  Gesinnung)  19,  8,  16; 
90,   24;  91  Razo,  21.  • 

erois  s.  m.  i?id.  Krachen  i,  96. 

croisada  j.  /".  Ic  Kreuzzug  70,   18. 

croissir,  crusir  1,42,  cruichir  7,  H3(oi)z>.  II» 
tr.  knirschen,  krachen  machen  1,  42;  104,  28  j 
zermalmen  7,   113. 

croiz  s.  crotz. 

crollar,  -1-  3,  261  (o?)  v.  I  tr.  erschüttern  3, 
261;  intr.  wackeln,  erbeben  2,  48;  43,   78. 

cro,s  s.  m.  ind.  Höhlung,  Loch  I,  64. 

crostir  v.  II  mit  einer  Kruste  überziehen  (?) 
7,  108. 

crote,  croute  1,  79  s.  f.  Ic  Gewölbe,  Keller  1, 
64;  Krypta  I,   79. 

crotz,  -oz,  -oiz  1,  604,  -uiz  1,  65,  -os  3,  346 
(Reim)\  77,  23  s.  f.  ind.  Kreuz  (das  Kreuz 
Christi)  73,  48;  5»  l66;  7,  138;  73.  '3i 
(als  Kirchengerät)  1 ,  65 ;  (Abzeichen  der 
Kreuzfahrer)  7,  144;  •  70,  44;  (als  Figur 
auf  Münzen)  Jjt  23;  (Kreuzeszeichen)  4, 
228;  lo  senhal  de  la  c.  8,  165;  73,  8;  Sancta 
C.  Fest  der  Kreuzeserhöhung  121,   1. 

crozar  (o)  v.  I  rß.  das  Kreuz  nehmen  73,  43; 
IOI,  24;  122a,  4.  —  fart.  crozat  s.  m.  Ia 
Kreuzfahrer  7,   201,  456. 

.cruciamen  s.  m.  Ia  Peinigung  117,   16. 

cruetar  v.   I  tr.  peinigen   117,   23. 


erueificar,  -zifiar  104,  36  v.  I  tr.  kreuzige* 
117,  70. 

cruichir  s.  croissir.  er  uiz  s.  crotz. 

crup-en-cami  *.  m.  Weghocker,  Saumselige* 
72,  48. 

crusir  s.  croissir. 

cruzgl  aj.  II  grausam  104,   19. 

c  u  b  -  s.  cob-. 

cuba  s.  f.  Ic  Kufe,   Bottich  7,  322. 

cubfrt  aj.  I  (part.)  bedeckt,  gedeckt!,  67;  94, 
15;  •  versteckt,  heimlich  1,  33;  4,  91;  18, 
47;  ioo,  155. 

cob§rt  r.  m.  la  Obdach  107,   156. 

cuberta  s.  f.  Ic  (Pferde-) Decke  118,   123. 

cubertamen,  -ns  114,  149  av.  verstohlen, 
heimlich  4,  259;  85,  30,  unauffällig  114,  149. 

cobertor  s.  m.  Decke  107,  146;  —  (obseön.: 
Decker)  79,  27. 

cobertura  s.  f.  Ic  (Pferde-) Decke  6,  83. 

cubrir,  cobrir  (o)  v.  IIa  tr.  bedecken,  ver- 
hüllen 8,  114,  190;  88,  7;  105,  133;  ver- 
stecken 113,  4;  125,  26,  99;  (mit  dem 
Schilde)  decken  10 1,  16;  intr. gebr.  sich  decken 
2,  94. 

cuda  s.J.  Ic  Gedanke,  Einbildung  52,  33. 

cuec  s.  coc. 

cuenhde  s.  coinde. 

euer,  cuir  I,  390,  cor  7,  266  s.  m.  Ia  Haut  4, 
162;   119,    12,   17;   125,  42;  Leder  7,  266. 

cui  s.  Pron.  relat. 

cuidar,  qui-  1  ,  90,  cuiar  v.  I  tr.  bedenken 
11,  5  P;  denken,  glauben  1,  216;  (fälschlich) 
denken  I,  90;  61,  10;  105,  33;  c.  far  denken, 
glauben  zu  thun  3,  84;  (fälschlich)  glauben, 
wähnen  zu  thun  17,  9;  40,  49;  So,  3,  denken, 
erwarten  zu  thun  3,  414;  40,  29,  gedenken, 
beabsichtigen  zu  thun  7,  370 ;  21,  17;  105, 
237»  *m  Begriff  stehen  zu  thun  3,  13;  103. 
43;  se  c.  far  denken  zu  thun  4,  86 ,  (fälsch- 
lich) denken  zu  thun  22,  33;  27,  3;  77,   14. 

cuidat  s.  m.    Ia  Gedanke,  Sinn  62b,   33. 

cuynhdansa  s.  coindansa. 

cuillir  s.  culhir. 

cuir  s.  euer. 

culheirat  s.  m.  \*  Löffelvoll  114,  56. 

culhidor  s.   m.  III  Pßücker  115,   249. 

culhir,  cuiil-,  coillir  (9, ,  ue,  uo)  v.  IIa  ;r. 
pflücken  51,  8;  ernten  1,  289;  51,  34;  -  72, 
59?  77.  46;  annehmen ,  guthdfsen  1,  731; 
etw.  aufnehmen  105  ,  50;  auf  sich  nehmen 
1,  398;  jd.  aufnehmen  93,  46;  105,  185; 
116,  52. 


culvert 


de. 


233 


culvert,    cuvers   n.    s.    I,    395   aj.   I   treulos, 
schurkisch  70,  49. 

cum  Praß,  Gemeinschaft  108,   14,  67;  begleiten- 
der Umstand  108,  90,  96. 

cum  i.  com;  cum-  s.  com-. 

cumenegar  s.  comergar. 

cun-  s.  con-. 

cunh  s.  m.  Ia  Keil  7,  321. 

cura  s.  f.  Ic  Sorge  120,  16;  Sorgsamkeit  115, 
315;  non  aver  c.  de  sich  nicht  kümmern  um, 
nicht  begehren  51,  24;  100,  II;  penre  c.  de 
l8a,  19;  c.  mi  pren  mir  liegt  am  Herzen 
62  b,  10;  se  donar  c.  de  11 2,  54. 

curalha  s.  f.  Ic  Abfall  81,   7. 

cürar  v.  I  in/r.  (de)  «VÄ  kümmern  um  124, 
176,    181. 

cursori  «/,  I  geläufig  124,  123. 

cusso  s.  m.  Ia  Handelsmann,  (geldgieriger)  Schuf t 
76,  40,  46. 

cuvers  j.  culvert. 

czo  s.  so. 


d.  s.  denier. 

da  (bez.  d'a)  Präp.  (örtlich)  von  —  aus,  von 
4,   235;  91   Razo,  5JT.;    116,  57. 

damledeu  s.  domnedeu. 

dampnar,  -mn-  107,  131  v.  I  tr.  schädigen, 
beschädigen  7,  257,  344;  HO,  13,  verdammen 
7,  182;  79,  8;  107,  131. 

dampnatge,  -age,  -agge  iio,  98  s.  m.  Ib 
Schädigung,  Schaden,  Verlust  7,  259;  9,  121; 
14,   17;  I22d,  37. 

damrideu  s.  domnedeu. 

dan  j.  m.  I»  Schaden  16,  20;  18,  36;  82,  7; 
a  mon  d.  zu  meinem  Schaden  26,  8;  prendre 
d.  Schaden  nehmen  63,  9;  tener  d.  schaden 
91,  52;  far  son  d.  de  65,  54;  s6  metre  al 
dan  de  alcu  auf  jds.  Schaden  bedacht  sein 
63,  24;  metre,  getar  alcu  a  son  da.njd.  ver- 
werfen, mif sachten  27,  2;  90,  57. 

dan  s.  don. 

dans  s.  m.  ind.   Tanzlied  124,   71. 

dansa,  -nee  48,  13,  18  s.  f.  \c  Tanz  48,  13, 
18;    Tanzweise  98,  50;    Tanzlied  124,   50. 

dansar,  -gar  48,  12,  ^^  v.  I  intr.  tanzen 
124,  64. 

dar  v.  I  tr.  geben  6,  100;  16,  38;  20,  37;  6o, 
43  (dar  a  nianiar);  hingeben,  weihen  7,  128; 
d.  esbaudiment  3,  370;  d.  dan  9,  152;  d. 
oltratge  9,  170;  d.  —  per  penedensa  7,  233; 
—  subst.  ms  I»  25,   39. 


dart  s.  m.  I»  Geschofs,  Wurfspiefs  22,  33;  34, 
12,   16;  66,  24;   ioi,   19. 

dat  s.  m.  Ia  Würfel  43,  36;  79,  32  (iogar  a 
tres  datz);  S^t  42;  camiar  los  datz  —  betrügen 
85»  3°>    aD  us  datz  Mafisbestimmung  ?   {vgl. 

7,  374)  io7.  96. 

dauf  aj.  I  einfältig,  thörichi  63,  74. 

daurar  v.  I  tr.  vergolden  •  100,  108. 

davas  6,  112;  22,  58;  115,  280,  daus,  dousr 
dos  108,  131,  devas  32,  67;  40,  21,  devers 
85,  28,  deves  68,  23,  deusn8,  51;  119,35, 
81  Präp.  (ör/l.)  Richtung  von  —  her  6,  112; 
32,  67;  38,  5;  d.  part  (sa  domna)  von  seifen 
3»  335;  Richtung  nach  —  hin  5,  202;  35, 
17;  115,  280;  (oder:  Ort  wo?)  ~  85,  28; 
d.  l'autra  part,  d.  totas  partz  von  —  Seiten, 
nach  —  Seiten,  auf —  Seiten  18,  7;  22,  58; 
115,   242 ;   118,   5 1 ;   (zeitl.)  von  —  ab ,  seit 

119.  35>  Sl. 
da  van,  -nt,  -ns  106,  22  Präp.  (örtl.)  vor  4, 
89,  176,  197;  105,  171  (se"  celar  davan  lo 
vis  de  alcu);  116,  32  (de  devant  lor  olz); 
vor,  angesichts  119,  127;  vor  das  Angesicht 
9,    164;  üdv.  zuvor  (zeitig  106,  22;   115,  33, 

130;  119,  50. 

de  Präp.  Örtl.:  Ausgangspunkt  I,  35,  106;  20, 
2;  105,  232;  de  —  entro,  tro  qu'a  —  2, 
105;  25,  14;  Herkunft,  Ursprung  6,  9;  22, 
22;  20,  18;  Abstand,  Ferne  5,  25;  7,  415; 
25,  41;  (Nähe)  15,  iS;  de  latz  seitwärts,  auf 
der  Seite  7,   340,  426;   107,  165;  de  totz  latz 

2,  48;  7,  279;  Ort  wo  d'aval  2,  71 ;  de  lonh 
15,  18,  32,  de  sai,  de  lai,  de  ioste  s.  sai, 
lai,  iosta;  s.  desus,  desotz,  defora  u.  s.  w. 

Zeitl.:  Ausgangspunkt  108,  145;  119,  101; 
d'an  en  an  125,  73;  nähere  Bestimmung 
32,  10;  43,  74;  45,  10;  105,  195,  233;  Alter 
2i  56,  74»  de  iongs  dis  105,  176;  Zeitmafs 
4,   241;   11,   18;   18,  40;   121,  51. 

Ausgangspunkt  105,  48,  55;  de  —  entro 
a  121,  31;  de  —  en  —  124,  131  Anm.; 
125,  61;  Trennung  ~  garir  de  I,  265;  Aus- 
gangspunkt eines  Vergleichs  (de  nach  dem 
Comparativ)  I,  23;  2,  24;  16,  2;  113,  81; 
(vor  Zahl)  4,  271;  60,  69;  105,  188;  parti- 
tiv  a)  mit  Bestimmung  des  entnommenen  Teils 

3,  312;  6,  179;  7,  163;  16,  45;  23,  26;  105, 
238;  (de  nach  dem  sog.  Superlativ)  1,  612; 
105,  36;  b)  ohne  Teilbeslimmung  7,  358;  8, 
211;  9,  11;  11,  8;  20,  42;  75,  38;  107, 
149;  "4,  55;  "5»  H6;  116,  19;  11S,  84; 
125,   59;    Teilung  von  eigentlich    Unteilbarem 


234 


debat  —  delhiurar. 


x7>  57  ;  So,  75;  116,  20  ;  Aus7uahl  quäl  de  — 
o  de  —  59 ,  24  (Gedankenmischung) ;  Z«- 
gehörigkeif],rß<);  Besitz  1,91,  101  ;  2.60;  105, 
53;  Äö/"i,  75;  3,  104;  5,  20;  (de  und  Adj.) 
105,  58,  187;  "»  105,  200,  218;  ~  105,  45, 
51 ;  Eigenschaft  3,  89  ;  8,41 ;  64,  85;  105,  33 
(176),  214;  Thätiger  Ausgangspunkt  eines 
Thuns  (de  beim  passiven  Verbuni)  105,  160; 
Ausgangspunkt,  Veranlassung  eines  Seins, 
eines  Geschehens  bon  es,  bon  m'es,  greu  m'es, 
be#m  pren  de  s.  bon,  greu,  prendre;  aver 
nom  de  105,  38;  cuiar  de  5,  351 ;  membra'm 
de  1,  157;  chantar,  ditar  de  32,  61;  63,  14; 
105,  78;  26,  37;  39,  2;  retraire  de  5,  86;  de 
nach  einem  Ausruf  53,  4;  iurar  de  1,  237; 
reptar  de  105,  64;  vezer  de  1,  1,  105;  117, 
51;  agardar  de  4,  85;  auzir  de  1,  681 ;  aver 
talent  de  I,  250;  dolerse  de,  planher  de  3, 
646,  648;  morir  de  16,  27;  105,  5;  tremblar 
de  16,  43  etc.-  Gegenstand  eines  Redens  (er- 
zeugtes Objekt)  dire  d'oc,  de  no  3,  401;  5, 
147;  101  ,  1  {dagegen  dire  no  72,  65);  dir 
d'autreiar  o  d'escondir  3,  76;  parlar  de  nien, 
de  follia  88,  21;  105,  2;  Mittel}»  25;  7,86; 
24,  28;  105,  153;  Werkzeug  2,  94;  5,  199; 
45,  22;  105,  167;  -  16,  26;  MafsS,  52;  9, 
134;  22,  45;  121,  50;  de  tot  gänzlich  105, 
31,  94,  174;  Art  und  Weise  I,  611;  5,  376; 
7,  262;  25,  40;  44,  8;  (de  und  subst.-  adj.) 
d'avinen  80,  45;  de  Jeu  106,  27;  nähere 
Bestimmung  a)  eines  Subst.  I,  15,  237;  3,  127; 
21,  37;  64,  70;  73,  52;  93,  32;  105,  34,  39, 
110;  119,  3;  121,  50  b)  eines  Adj.  1,  688; 
24,  13;  105,  30,  56;  124,  23  c)  eines  Verb 
*»  703;  5.  97?  l6>  52;  d)  beziehungslos  45, 
24;   "5,  62. 

debat  s.  m.  I»  Streit  124,  88. 

debatre  v.  III  intr.  gebr.  unruhig  sein  (vom 
Jagdvogel)  35,  42. 

d§c  s.  m.  Ia    Grenze,   Gebiet,  ~  Ziel  25,  31. 

decazer,  -cas-  110,  96,  -cha-  v.  III,  VI  intr. 
verfallen,  in  Verfall  geraten  ~  83,  44;  85, 
33;  96,  26;  rß.  dasselbe  •  38,  52;  tr.  herab- 
stürzen ~  3,  636;   13,  30;  77,  5. 

decebre  v.WItr.  täuschen  4,  136;  zu  Schaden 
bringen  107,  39;  125,  24;  esser  deceuputz 
de  um  —  betrogen,  geschädigt  werden  107,  21. 

decepcio  s.  f.  I<*  Täuschung,  Betrug  105,  52. 

dechat  s.  dictat. 

declarar  v.  I  tr.  erklären  124,  98. 

declarat iö  s.  f.  Id  Erklärung  115,  38. 

declinar  v.  I  tr.  aussagen  85,  25. 


decr§t  s.  m.  I»  Verordnung;  Ieis  e  decretz 
weltl.  und  kirchl.   Recht      113,   28. 

dedinz,  -ntz,  -ns  av.  drinnen  22,  61 ;  25,  24; 
8°>  32;  5,  304  (oder:  von  innen  ?)\  hinein 
I,  641;  Präp.  in  (drinnen)  I,  245;  in  (hinein) 
I,  377;  7»  230;  9,  36. 

defaire  s.  desfaire. 

deffalhiment  s.  m.  I*  Fehl  (sencza  d.)  108, 
141. 

defalhir  v.  II»  0>)  intr.  versagen  73,  19  Var. ; 
109  et  6. 

defendre  v.  III  tr.  verteidigen  7,  101 ;  ver- 
bieten 5,  415;  rß.  sich  verteidigen  34,  23;  66, 
37;  81,  33;  sich  erwehren  (de)  7,  310;  59, 
15;  subst.  das   Verteidigen  57,  40. 

defensalha  s.  f.  Ic  Wehr,    Widersland  81,  21. 

defensio  s.  f.  Id  Verteidigung  101,  44. 

defessa  j. /.  Ic    Verteidigung  70,  6. 

definir  .r.  dif-. 

defo.rs  1,  52;  4,37;  80,  32,  -ora  7,  328;  no, 
5;  121,  19,  -oras  7,  458;  114,  94,  -or  I, 
729  av.  drauf sen;  (se'n)  va  d.  geht  aus  114, 

94;    I22C,    15. 

degitar  v.  I  tr.  wegwerfen  ~  106,  31. 
degolar  (oj  v.  I  rß.  hinstürzen  III,  40. 
degrä,  -az  obl.pl.  1,  369,  697    f.  m.  l*Stufe 

105,  216,   225,  227. 
degü,  -un  pron  aj.  I  no  d.,  d.  no  kein  5,  248; 

110,    44;     124,    29;    d.  temps    no    nie    120, 

1;    irgend   ein    (im    negat.   Satz)    124,    121; 

subst.  no  d.  Keiner  5,  334;   124,  72. 
deg ildamen  s.  non-degudamen. 
d  e  i  s  s.  d?s. 
deissazegar    (e)    v.    I    tr.  verrenken    87,  41? 

(s.  Levy;  Supplementwörterbuch). 

deissendre  s.  dissendre. 

d  ei  tat  s.  f.  Id  Göttlichkeit  115,   l6,  24. 

deiü  aj.  I  nüchtern  97,  18,  33. 

deiunar  v.  I  intr.  fasten  7,  233;  mit  dat.  eth. 

107,   148. 
delaz  av.  zur  Seite  4,  226. 
delcad,  doliat  I,  74  aj.  I  dünn  2,  70;  schwach, 

klein   1,   74. 
delechar  (?)  v.  I  r/f.  «fll  ergötzen  (de)  125,  10. 
deleit  f.  delieg, 
delieg,   -lietz  n.  s.  3,  633;    58,  10,   -leit  108. 

98,   147   s.   m.   I*  Lust,    Genufs   108,  147; 

estar  a  d.  5,  277  ;  per  d.  114,  28;  d.  de  carn 

Fleischeslust  108,  98;  (Gegenstand  der)  Lust 

3.  633;  58,  10. 
delhiurar  s.  desliu-. 


delir 


dessalvar. 


235 


delir  v.  IIb  //'.  vernichten,  verderben  9,  116; 
63,  20;  (pers.  Obj.)  5,  127;  7,   147;  85,  20. 

deliurier  s.  m.  I»  Befreiung  68,  28. 

delonc  präp.  neben  3,   515. 

deloghnar  (o,ue)  v.  I  rfl.  sieh  entfernen  121,  10. 

demd,  -an,  diman  1,  712  av.  morgen  1,  536; 
7,  233;  110,  33. 

de  man  s.  m.  Ia  Begehren,  Werben  20,  67;  ses 
d.  ohne  Forderung,  ohne  dafs  Rechenschaft 
gefordert  wäre  90,  33. 

demanda  s.  f.  1c  Forderung  67 ,  4;  Frage  115, 
39;   120,   10. 

demandador  #/.  neutr.  d.  es  interrogandum 
est  117,  3. 

demandar,  dorn-  123,  31  v.  I  ir.  fordern,  ver- 
langen 6,  6;  10,  12;  74,  28;  d.  alc.  re  az 
alcu  (verlangen)  16,  49;  18,  28;  20,  27;  d. 
alcu  nach  jd.  verlangen  63,  38;  108,  56;  d. 
alc.  re  »arA  etwas  fragen  3,  363;  123,  31; 
d.  alcu  nach  jd.  fragen  69,  48;  d.  alc.  re 
az  alcu  (fragen)  I,  198;  6,  3;  7,  226;  36, 
53;  d.  alcu  de  jd.  fragen  nach  115,  29;  ob- 
jektlos d.  de  Rechenschaft  fordern  für  74,  7. 

demanes  a#.  alsbald,  sogleich  5,  221;  34,  14; 
97»  12. 

dementre  que  *■<?«/.  während  72,   14. 

demorar  (q,  o)  v.  I  w/r.  verweilen  4,  278;  5, 
185;  tt^/V  bleiben  105,  42. 

demostrament  j.  /w.  Ia  Hinweisung  108,  130. 

demostrar,  -mons-  7,  240(0?)  z>.  I  tr.  zeigen. 
weisen,  erweisen  18,  18;  108,  18,  108;  7, 
240. 

den,  -nt  s.  f.  I<*  Zahn  20,  52;  24,  16;  73,  29; 

Spitze  {eines  Felsens)  6,   190. 
denayrada  s.  f.Ic  Einen- Denier-wert  118,  80, 

104. 

den  an,  -nt  präp.  örtlich:  vor  7  ,  27  ;  26,  II ; 
100,  92;  vor  (dem  Angesicht)  einer  Person 
7,  18;  9,  144;  105,  177;  vor  (das  Angesicht) 
eine(r)  Person  3,  219;  46,  5;  78,  28;  zeit- 
lich: vor  81,  32;  121,  28;  (lies  d'enant)  von 
vor  —  weg  1,  242;  av.  vorn  1,  195;  16,  36; 
65,  60;  Richtung  3,  306;  zeitlich:  zuvor  100, 
»57. 

denfra  präp.  innerhalb  (zeitlich)  119,  102;  de 
d.  t><?«  —  aus  (örtlich)  8,  8. 

dener  s.  denier. 

denhar,  -ign-,  -gn-,  deinar  2,  79;  116,  50  (e) 
v.  I  6*.  würdig  halten,  genehm  finden  50,  5, 
6;  mit  Inf.  geneigt  sein  zu  thun  2,  42;  18, 
55;   22,    n;  29,   10;   34,   3. 


degne,  fem.  digna  115,  353  aj.  I  7vürdig,  wert 

(de)   108,  43. 
d  e  n  h  t  a  t  s.  f.  I<*  Würdigkeit,    Wert,  Kostbarkeil 

(Tobler:  Leckerbissen)  87,   33. 
denier,    -ner  1,  410,  428,    dinier  99,  5,  -nei 

6,   179,  abgekürzt  d.  6,    168;    116,  59  s.  m. 

Ia  Denier,  Heller  35 ,    20;    36,   19;  pL  Geh 

98,  21;   107,   140. 
dentelhet  s.  m.  Ia  Zinne  7,  308. 
dentelar   (§)   v.   I  /r.   mit  Zinnen    versehen  3, 

106. 
de ntre  präp.  zwischen  1,   157. 
departir   v.   Hab  /r.   verteilen   121,    74,    75; 

trennen  (de)   113,    82;   r/f.  «VA   trennen  (de] 

IQ8|   137;   116,  27;  intr.  gebr.  weggehen  114, 

26;  subst.  Scheiden  97,  49. 

depenher  z\  V  tr.  malen ,  darstellen  105,  209; 

115,  269;  anmalen  18,  23. 
depgrdre  v.  III  /r.  verlieren  105,   198. 
depois,  depus  57,   16  r/.  seitdem  1,  287. 
deport  J.  /«.  I»  Lust  27,  48;    44,    1;   72,  63; 

pl.  75,  26. 
deportar  (o)  w.  I    rfl.  sich   ergötzen    (d.    son 

cors)    48,    34,    entbehren   können,    entraten  ? 

(Tobler)  39,  33.    ' 
depus  s.  depois. 
derramar     v.    I     tr.    verstümmeln,     entstellen, 

schänden  105,   195. 
dereire  6,  25;  13,  46;  125,  27,    derreire  60, 

63    Var.,    dereer   105,    139,    derer   6,    193, 

derrer  6,    153,   171,    derrier  104,  48;    114, 

141   av.  hinten,  dahinter  6,   25;  60,  63;    125, 

27;   rückwärts,   zurück  6,   171 ;   13,  46;    en 

d.  im  Rücken  I,    447;   (zeitlich)  früher  105, 

139;    hinterdrein    104,   48;    a  derrier   zuletzt 

114,   141. 
derrier,    derier  108,   135;  -rrer,  6,  153  aj.  I. 

(fem.   -rieira  91,  45)  letzte  (örtlich)   6,   153; 

(zeitlich)     115,    54;     124,     18;     (im    Werte) 

schlechteste  35,  22;  63,  93. 
derrivar  v.  I  tr.  herleiten  32,  64. 
derochar,    -oquar   118,   109,    118  (9.)  v,  I  tr. 

umstürzen  (ein  Mauerwerk)  67,   29. 
deruben  s.  m.  Ia  pl.  us  d-s  Schlucht  6,  125. 
derzer,  derdre  v.  V  /;-.  aufrichten   1,396  Var.\ 

25,  40. 
d?s  präp.  von  —  ab  (örtlich)    2,   104;    77,  25; 

(zeitlich)    I,  230;  28,  31 ;  conj.  deis  que  sobuLi 
des  j.  m.  ind.  Tisch  I,  697.  \als  iS*,  20. 

des  x.  dez-,  dis-. 
dessalvar  v.l  tr.in  Verderbnis  stützen  107, 106. 


236 


desamar  —  desobre. 


desamar  v.  I  tr.  aufhören  zu  lieben  65.  94; 
p.p.  desamat,  desza-  100,  I   ungeliebt  63,  130. 

desapilar  v.  I  rfl.  sich  (eigentlich  von  einer 
Stütze)  losmachen  (de)  32,  53. 

d  e  s  a  p  o  d  e  r  i  r  v.  II b  tr.  der  Macht  berauben 
106,  63. 

desastre  s.  in.  Ib   Unglück  5,  44. 

desaventura,  dez-  7, 364  j. /".  I c  Mifsgeschick, 
Unheil  5,  365. 

deszaventuros  <zy.  I  unglücklich   100,  42. 

dessazonar  (o)  z>.  I  /r.  unzeitig  machen,  der 
guten  Zeit  berauben,  verderben  86,  40. 

desbateiat  aj.  I  (part.)  un getauft  7,  435. 

descantar  v.  I  /r.  Gesungenem  singend  ent- 
gegenstellen  124,  72.  [105,  114. 

d  e  s  c  a  p  t  a  r   v.   I    ?«/r.  ^v£r.    Minbufse   erleiden 

descaptener  v.  VI  tr.  des  Schutzes  berauben 
im  Stich  lassen   17,  28. 

descaus  aj.  I  bar/üfsig,  nackt  (vom  Fitfs)  74 
16;   119,   128. 

descausir,  deschauz-  77,  30  v.  II b  /r.  w//>- 
achten  106,  31 ;  descausit  mif sacktet  (oder : 
rücksichtslos,  ungerecht?)  103,  II ;  sab  st. 
(part.)  Uneinsichtiger,  Rücksichtsloser  (Gegen- 
satz zu  cortes)   77,  30. 

descendre  s.  dissendre. 

d e s c o  b r i r  (o)  v.  IIa  tr.  entdecken,  verraten, 
offenbaren  alc.  re  az  aleu  91,  56;  113,  IO; 
aleu  de  alc.  re  107,  99. 

deseofire  v.  V  tr.  vernichten  6,  150. 

descolrar   (-Iura  ?)   v.    I    tr.  entfärben  4,  13. 

descori9isser,  dis-  120,  59  v.  VI  tr.  nicht  an- 
erkennen 20,  74;  verleugnen  107,  3;  /tf>7. 
präs.  nicht  anerkennend ',  uneinsichtig,  ver- 
stockt 120,  36,  63. 

desconort  s.  m.  I*  Leid  75,  38  (pl.);  Dichtart 
124,   161. 

desconortar  (o)  v.  I  rfl.  den  Mut  verlieren 
4,  239;  42 b,  12;  83,  20;  i/z/r.  gebr.  jammern 
61,  29;  118,  28. 

descort  j.  ///.  Ia  Dichtart  124,  74;  27,  15;  37, 
3;  Kompositionsgattung  98,  50. 

descossolat  aj.  I  (part.)  trostlos  58,   5. 

descovinen  <*/.  II  unpassend  3,   129. 

descreciö  j.  y.  Id   Verstand  115,  102. 

descrezensa,  -credensa  70,44  .r./.  Ic  Unglaube, 

Ketzerei  84,  5 ;    107,  2. 

desdans  j.  z».  *W.  1    T  .   , 

>  >  Lzedgattung  124,  72. 

desdansa  *./.  Ic     J  6  • 

desdire  7-'.  V  />'.  widersprechen,  versagen  (alc. 

re  az  aleu)  33,  2. 

desduire  v.  V  r/f.  Schert  treiben  i8*>,  29. 


desse   az/.   sogleich  9,  82;    17,  7;   soeben  9,  66. 
d  e  s  e  m  b  1  a  n  t  o/.  II  (part.)  unähnlich  116,  70. 
desempre  az/.  sogleich  4,  87,   142. 
dessenamen  s.  m.  Ia  Tollheit  111,  12. 
dessenar,    desce-    65,  49    (e)    v.    I   2/7/r.  zw/ 

Sinnen  kommen   m,  5,  27;  p. p.  von  Sinnen, 

toll  III,  38;  thöricht  65,  49. 
des?rt  aj.  I  verlassen  1,  404. 
des^rt  .$•.  w.  I»  Wüste  70,  53;  120,  64,  68. 
desesperanza   s.  f.    Ic   Verz7uciflung  75,  46. 
desesperar,    dez-    17,  25    (e)    z/.    I    rfl.    ver- 
zweifeln (de)  13,  54;    17,  25;  21,  20;  /.  /. 

verzzoeifelt  83,  3. 
desfaire,  -far,  defaire  I,  718  v.  IV  tr.  Gelhanes 

rückgängig  machen,   zu  nickte  machen    41,  9; 

119,    11 1;    (ein    Gewebe)    auflösen    105,  191; 

vernichten,  töten  8,  94;  27,  47. 
desfugir  v.  II a  intr.  entfliehen  83,  6. 
deshendre  s.  dissendre. 

desiritar   s.    dezeretar;    dessiplina  s.  disc-. 
desleial,  -lial  77,  28;  78,  22;  aj.  II  unrecht- 

mäfsig  78,  22;  87,  55;  treulos  77,  28;  90,  62. 
d  e  s  1  e  i  t  z  (obl.  pl.)  s.  f.  I  <*   Unrecht  7,  244. 
deslial  j.  desleial. 

desliar  z\  I  /r.  losbinden,  Bande  lösen  118,  87. 
desliurar,  delhiu-,  6,  177;  7,96,219  w.  I  tr. 

befreien  4,  132;  73,  47?   Il6,  °5  *,  «-#"»  (de) 

8,   184;    58,  41;  frei  machen    6,   177;  (einen 

Ort)  verlassen  3,  174;   erledigen  7,  219;    rfl. 

sich  frei  machen  (de)  7,  96. 
desliure  0/.   I  frei:  a  d.  zu  freier  Verfügung, 

nach  freier   Wahl  3,  598,  627. 
deslonhar,  -niar  1 2,  20  (o, ue)  v.  I  /r.  entfernen 

14,   16,  meiden   12,  20. 
desmandar  z>.  I  //•.  widerrufen  91,  5;  95,34- 
desmembramenj-.w.Ia  Vergessen  1 1 7, 43  (s.  A.). 
desmentir    (e)    v.  IIa  tr.  Lügen  strafen  (aleu 

de)  28,  44;   i°5>  H4. 

desmezura  s.  f.  I c  Mafslosigkeit  63,  9 ;  f>r- 
messenheit  24,  36. 

desmezurar  z\  I  r/?.  mafslos  handeln  1 8 a,  17. 

desnaturarz/.  I/r.  a  kj  oVr ^4/7,  tf  «J  <Av//  Gleich- 
gewicht bringen  i8a,  2;  /ar/.  entartet  72,  64. 

desnembrar   (e)   z/.  I  rfl.  sich  selbst  vergessen 

H9>  45,  47- 
desnudar  v.  I  tr.  entblöfsen  30,  4. 
desnut  aj.  I  entblöfst,  nackt  30,  27. 
deso bedient  <y.  II  ungehorsam  120,  63. 
degobegir    z/.    II b    ungehorsam   sein    (aleu   ;'» 

unbest.  Kasus)   120,  88. 
desobre  präp.  auf  1,  73;  7,  43,  466;  sus  d.  oben 

über  119,26;  av.  oben  (oder:  drüber  ?)  80, 80  Var, 


deshonor 


dever. 


237 


ieshonor,    deso-    108,   48,    dezo-    73,    7,     16, 

deigo-    95,    18    s.   f.    Id    Schmach    32,     26 

(prendre  d.). 
leshonransa  s.  f.  I«  Schmach  74,  4  (penre  d.). 
ieshonrar  (-onora,  -onra)  v.  I  tr.  entehren  63, 

129. 
desordenat  aj.  I  (pari)  zuchtlos  120,  69. 
dessovenir  (-ve)  t».  VI  intr.  aus  dem  Gedächtnis 

kommen  107,   47. 
iesoz,  -tz,  -s  1,  iq^präp.  unter  1,  57;  6,  65;  101, 

35  ;<*#. unten  105, 205 ;  (W. drunter?) 80, 80  Far. 
despachar    v.    I    objektlos    (ein    Geschäft)    er- 
ledigen 108,   60    F^r. 
despendre    v.   III    fr.    ausgeben,    verwenden  ~ 

(Zi.-//)   119,   3  (en);  (objektlos,   Geld)   110,   59. 
despensier  s.  m.  Ia  Hausmeister,   Ökonom  114, 

128. 
despereisser  ?'.  VI  rfl.  aufwachen  119,   27. 
desp^rs  aj.  I  versprengt,  verwirrt,  ratlos  22,  35. 
despi?g  j.   m.  I»  MiJ'sachtung,    en    d.    de   zw;« 

7*^/2  53,   11. 
despiuzelhatge   s.   m.   I*>  Entjungferung  64, 

69  Fizr. 
desplazer  z».   VI  intr.    mifs fallen  86,   20;    94, 

13;  118,  31 ;  pari.  präs.  73,   20  Far.;  x.  m. 

Ia  Mifsvergnügen,  Kummer  4,  129;  124,  135; 

Dichtart  124,   161. 
despondre  z».  V  tr.  auseinandersetzen,  erklären 

I,  3995  40,  44;   u6,    23. 
despullar  (-oilla)  z».  I  rfl.   sich    entkleiden  60, 

62;   85,  51;  fr.  (<?/«  Kleidungsstück)  ausziehen 

119»   13.    17. 
d§sque  conj.  seitdem  27,  8. 
desrey  s.  m.  I»  Unwesen  8,   107  (menar  d.). 
destart  s.  tn.  I»  Verzögerung  22,  46. 
destemprnt  a/.  I  (part.)  ausschweifend  120,  69. 
destinada  j.  f.  Ic  Geschick  14,   18. 
desto,lre   z>.   VI    /r.  zvegnehmen;   rfl.  sich  ent- 
fernen i8b,  42;  64,  16. 
destorbar  (o)  v.  I  fr.  stören  48,   18. 
destorbier,    -tur-  6,   172,    -ber   1,    407  j.    «fc. 

Ia  Verzerrung  6,    172;    Störung,    Hindernis 

metre  d.   az  aleu  ab  aleu  35,   50;    ses  d.   5, 

124;    V erdruf s,    Not    1,  407  (pl.)\   5,  364; 

99,   10. 
destre  aj.  I  (/.  dextra  105,  246;  115,  282)  recht 

6,   118;  79,    12;  99,  4;  av.  rechts  i,  138;  6, 

112;  a  d.  rechts  6,    194. 
destrechamens  av.  eng  119,   18. 
destreisa  s.  f.  [c  Bedrängnis,  Kummer  4,  188. 
dest reit  j.  w.  Ia  Bedrängnis,  Not  7,  227. 


destrenher   v.   V    /r.    bedrängen,    zusetzen    3, 

110;    18,   15;  19,  4;   22,  38;  62,  60;  95,  9; 

zwingen  86,    14;  rfl.  sich  überwinden  91,  47 
destric  s.  m.  Ia  Schaden  61,   24;   91,   12. 
destrier  s.  m.  Ia  (Streit-) Rofs  3,  494;    68,   13; 

90,  44;  (Wortspiel  mit  destre)  99,   12. 
destruire,  -üir  120,   71,       -usir     7,   144,  v,  V, 

II    tr.   zerstören,    zu    Grunde  richten    7,    71; 

120,  71;  124,    139;   (pers.    Obj.)  7,   141;   17, 

30;    101,  38;   118,   34. 
desus,  -ss-  79,   28;   124,  81  av.  oben  iy  44;  79, 

28;    119,    21;    (in   einer   Schrift)    119,    104; 

124,  81 ;  hinauf  4,  228;   125,    l$;  präp.  auf 

I,  676;    14,  4. 

desv'far  v.  I  tr.  vom  Wege  ablenken  63,  3;  • 
*°2.  53;  113,   72. 

det,  dit  7,  146  (Reim)  s.  tn.  Ia  Finger  3,  564; 
4,  236;  7,  299;  26,  21. 

detorn  av.  herum  40,   19. 

detras  präp.  hinter  5,  194;  av.  hinten ,  hinter- 
drein 1,  258;  6,    104;  60,  63. 

detrencar  (e)  v.  I  tr.  zerhauen,  zerschneiden 
6,    142. 

detriansa  s.  f.  Ic  Auslese  97,   22. 
detz  aj.  num.  zehn  25,   17;   ioi,   7. 
Deu,  Dieu  s.  Eigennamen, 
de us  s.  davas. 

deute  s.  m.  I  Schuld,  Schulden   96,  27,  39. 
deutor    s.    m.    III    (Schuldner)     Gläubiger    96, 
28,  40. 

devalar   v.   I   intr.    herabsteigen    1,    255;     107, 

161;  tr.  hinunterbringen  I,  348. 
devas  .r.  davas. 

devedar  (e)  v.  I  tr.   verbieten   17,  36;    79,    18. 
devenir  (e)  v.  VI  mtr.  werden  1,  561 ;  7,   34: 

mal  son  devengut  es  ist  ihnen  übel  geschehen 

107»  33- 
devendres  s.  div-. 

dever  (deu)  v.  VI  fr.  schulden  96,  5;  1,  467: 
87,  42;  fe  que  vos  dei  od.  ähnl.  3,  465;  6, 
80;  mit  Inf:  sollen,  müssen  (Berechtigung) 
3,  49?  7,  3°;  29»  31;  (Bestimmung)  1,  154;  3, 
177  ;  (moral.  V eranlas  su?tg)  1,  123  ;  17,  35  ;  82, 
3;  {logische  Veranlassung)  21,  29;  36,  50; 
(Zweckmäfsigkeit)  3,  4;  6,  195 ;  saber  deves  8, 
67;  no  dey  far  es  ist  nicht  meine  Natur  zu  tun 

II,  7;  Umschreibung  des  Futur.  5,  225;  7, 
183;  pleonastisch  nach  obs  l'es  113,  54,  nach 
pregar  122^,  4,  22;  part.  degut  berechtigter 
Erwartung  entsprechend  33,  56;  dever  s.  tn. 
Ia  son  d.  das,   was  ihm  schuldig  ist  34,    17  ; 


238 


deves 


digne. 


Recht  109  t,  9;  per  dreg  d.  von  Rechts  wegen 

109  f,  5. 
deves  s.  davas. 
devezir  v.  IIb  tr.  auseinandersetzen  34,  34;  «0 

einzelnen  bestimmen  7,    133. 
devt  ß/.  I  erratend  100,  48  (13,  27?;  15,  27? 

s.  Levy  Suppl.  devire). 
devinador  aj.  I  {s.  m.  III)  erratend,    spährnd 

28,  49;  100,    118. 
devinalk  s.  m.  I»  Rätsel  42,  12. 
devirar    {für  -izar)   ».  I    /V.  auseinandersetzen 

100,  55. 
devire  z/.  V  tr.  trennen  15,  27;  ~  13,  27?  f.r. 

Z^j  Suppl.);  zeichnen  5,  23. 
de  vir  6  av.  herum  40,    19. 
devis  s.  m.  ind.  Plan   1,  625. 
deviza  s.f.Jc  Trennung  102,81,  Entscheidung, 

a  ma  d.  «tf^A  meinem  Wunsch  i8a,  29. 
devocion,    -c'io    .r.  /*.    1^    Frömmigkeit    101, 

23  b;  119,  84,  88. 
devorar  (o)  v,  I  /r.  verschlingen  8,  65,  74;  125,  79. 
devot    a/.    I    ergeben,  hingegeben    119,  80    (a); 

fromm   119,  83. 
dez-  j.  des-.  TT24>  7^« 

dezacordable  o/.  I  nicht  übereinstimmend 
dezacordar  (o)  v.  I  tr.  in  Nichtübereinstim- 
mung versetzen  37,  7.  [ll9i  !04- 
dezacordi  s.  m.  Ib  Uneinigkeit,  Zwietracht 
dezacort  s.  m.  Ia  Uneinigkeit  43,  61. 
dezaculhir  (-uelh)  v.  IIa  tr.  nicht  aufnehmen 

25,  16. 
dezamparar,  des-  107,  105,  desemp-  113,47 

v.    I   tr.   ohne  Schutz,  Hilfe  lassen,  im  Stich 

lassen  69,  21;    107,  105;    verlassen  113,  47; 

aufgeben   119,  40. 
dezaordenat  <t/.  I  (part.)  ungeordnet,  zuchtlos 

"5i  83. 

dezar  (e)  z/.  I  r/f.  .»><#  verstecken?  65,  79. 
deze  tf/,  I  »wz».  zehnte  80,  61. 
dezenansar  z».  I  tr.  Schaden  zufügen  iSa,  41. 
dezencuzat'io  j.  /.  I  d  Abwehr  einer  Beschul- 
digung,   Verteidigung  124,   151. 
dezer  et  s.  m.  Ia  Beraubung  (des  Erbes)  73,  16. 
dezeretament  j.  w.  Ia  Enterbung  7,  64. 
dezeretar,    desiritar    I,  622  (e)    v.  I    /;-.    des 

Erbes  berauben  7,  207 ;  pari,  deseretat  enterbt, 

Habenichts  90,  62. 

dezir,  -ire  33,  39;  49,  5;  74,  *7,  Wesire  38, 
21  j.  *».  Ia  Wunsch,  Verlangen  II,  14;  24, 
24;  55,  43. 

dezirar,  des-,   deg-   120,  29  f.  I  tr.  wünschen, 


begehren    13,    10 ;    25,    35;    35,   24;    47,    2; 

/ar/.  /nw.  begierig  (de)  15,  44;  65,   35. 
dezire  s.  dezir. 
dezirier,  des-  s.  m.  Ia  Wunsch,  Sehnsucht  17, 

8;    18,    16;    42b,    4;    Inhalt   des    Wunsches 

35-   "• 

dezir on  aj.  I  £/<?/«.  dezironda  91,  29)  verlangend 
17,  46;  begierig,  willig  (de)  91,  29. 

dezonestat  J.  /.  Id  Unanständigkeit  124,   122. 

di,  dis  obl.pl.  105,  176  j.  0*.  Ia  Tag-;  l'autre  di 
neulich  45,  18;  de  longs  dis  alt  105,    176. 

dia  7,  213;  13,  38;  85,  23,  dil  105,  139  s.m. 
(als  f.  empfunden?  105,  79,  118)  Tag  7,  213; 
32,  5;  122a,  11 ;  lo  d.,  (ni  noit  ni)  d.  tags  3, 
113;  54,  2;  105,  90;  al  d.  clar  105,  60;  un  d. 
eines  Tages  76,  6;  a  l'autre  d.  des  anderen 
Tages,  neulich  4,  12;  caseun  d.  5,  74;  lo  dia 
que  13,  38;  85,  23;  lo  dia  de  (Sant  Bertol- 
mieu)  100,   173;   euz  dias  antix  in  alter  Zeit 

'        io5»    !39»   tota  d.   105,    79,   trastota  d.  105, 
118  des  ganzen  Tags;  s.  dies. 

diable,  dia-  9,  68  s.  m.  I*  Teufel  105,  239; 
106,  72;  107,   17. 

diablessa  aj.  f.  teuflisch  117,   17. 

d'iague  s.  tn.  Ia  Diakonus  107,   165. 

d  i  a  n  t  o  s  (so  statt  -tes)  s.  m.  ind.  Frauenhaar 
(pharmazeutische  Pflanze)  114,    64. 

diarrodon  s.  in.  Ia  pharmazeutischer  Ausdruck 
(ein  Pulver)  114,   60. 

dich  s.  dig. 

d  i  c  t  a  y  r  e  s.  m.  (obl.  s.)  Verfasser,  Dichter  1 24, 117. 

dietar,  ditar  105,  78  v.  I  intr.  reden  7,  388; 
dichten  105,   78;    124,   131   Anw.,   156. 

dietat,  dechat  115,  336,  337  s.  m.  I*  Rede  7, 
187,  397;    Dichtung  115,  336;    124,   1,   12. 

dictio  s.  f.  Id  Wort  124,  30,  47,    131   An/n. 

dies  Tag  1,  633  (n.  s.);  2,  56  (o.  p). 

Dieu  s.  Eigennamen',  dieus  65,  36  =  di  vos. 

differensa,  dife-  124,  106  s.  f.  Ic  Unterschied 
124,  71- 

difinir  v.  IIb  tr.  auseinandersetzen,  entscheiden 
124,   92. 

diffinitio,  difi-  124,  36,  43,  50  s.  f.  I<*  De- 
finition  124,    1,   74,  88. 

dig,  dit,  dich  58,  48,  diit  7,  52  s.  m.  Ia  Rede 
29,  40;  42b,  21;  62a,  50;  10S,  127;  Aus- 
spruch 124,  89;  Zustimmung,  Geheifs  7,  197; 
per  ditz  de   122«*,  30. 

digastendonz:  per  d.  4,  114  ?  (ungefähr: 
num  Verdrufs  zu  bereiten11 ,  vgl.  Mistral  de- 
ganesto  querelle,  dispute  bruyante  ??). 

digne  s.  denhe. 


dignitat  —  dolen. 


239 


dignitat   s.  f.   Id   Würdigkeit,    Wert   7,    208* 

(obl.  plur.)  würdiges  Benehmen  2,  84. 
digqs,  diious  121,  9  s.  m.  ind.  Donnerstag  1,  507. 
diire,  diit  s.   dire,  dit. 
dilus  s.  m.  ind.  Montag  117,   79. 
diman  s.  deman. 

dimars  s.  m.  ind.  Dienstag  121,  40. 
d im  enge,  -ergue  117,  76,  87  s.  m.  I»  Sonntag 

117,   I. 
dinar,  dinnar  s.  disnar;  diner,  dinier  s.  denier. 
dins,  -nz,  -ntz  66,  8  av.  drinnen  7,  458;  -91,  7; 

d.  en  drinnen  in  5,  289;  d.  de  innerhalb  von 

125,     78;    hinein    4,    39;    5,    164;    7,    282; 

Praepos.  örtlich:   in  20,  55;    26,  6;  35,   16; 

•  38,  26;  59,  5;  in  hinein  121,  25;  zeitl.:  in 

4,  252. 
Dio  s.  Dieu  unter  den  Eigennamen. 
d'ios  aj.  I  betagt  1,  30. 
dire,  diire   7,    41,    156,    dir   5,    117;    11,  32; 

34,  2;  v.  V.  tr.  sagen  7,  39Ö;  17,  52;  105, 
14;  (objektlos)  105,  43;  d.  ben  Lobendes  sagen, 
loben  23,  19;  44,  10;  ben  dizen  Lobredner 
33»  58;  dich  besagt  124,  19,  56;  so  es  a  dire 
das heij 'st 115, 336 ;  lauten  63  Razo  7;  dis  (>«£- 
jektlos  ?)  sagt  (es,  das  Kapitel),  wird  gesagt  8, 

Übersek.  vor  1 ,  vor  161  ;  sagen  (aus setzen, 
widersprechen)  7,  156;  no  sai  que  d.  ich  weifs 
nichts  (dagegen)  zu  sagen  38,  18;  es  a  d.  ist 
auszusetzen,  fehlt  33,  17;  38,  30;  rezitieren 
7,  152;  (singend)  sagen  4,  145;  74,  45; 
(Worte)  singen  4,  183  ;  21 ,  48 ;  (objetklos)  80, 3 ; 
befehlen  7,   240;  nennen  94,  22. 

dirnar  J.  disnar. 

dis-  s.  des-. 

dissapte,  -s-  121,  10,  dissade  1,  633  s.  m.  I* 
Sonnabend  1 1 7,  78. 

discernir  (e)  v.  IIa  /,-.  unterscheiden  2,  99. 

disciple  116,    5,   51,    -ss-  7,   189,   -c-  116,  4, 

35,  diseipol  116,  56,  58,  -c-  116,  59,  -s- 
116,  63  s.  m.  I»  Jünger. 

discipliua,  dessi-  100,  47  s.  f.  1?  Zucht  108, 
86  (donar  d.  az  aleu). 

disccjrdi  s.  vi.  Ib  Zwietracht  109«*,  2. 

discret  (wol  q)  aj.  I  klug  115,  94. 

dissendre,  -sc-  114,100,  deiss-  75,  45,  -s-  8, 
216,  desc-  1,  106,  476,  -s-  105,  154,  -sh- 
124,  5  v.  III  intr.  herabsteigen  1,  106;  114, 
100;-  58,  19;  109b,  7;  105,  154;  ~  75,  45  5 
77,  8;  80,  6  (von  der  Melodie) ;  aussteigen 
(aus  d.  Schiff)  8,  216;  herabßiefsen  I,  476; 
(etymologisch)  abgeleitet  werden  1 24,  5  ;  Subst. 
».  S.  339. 


deshenduda  j.  _/".  Ic  Abstieg  (der  Melodie) 
124,   II. 

dissimular  v.  I  /r.  verhehlen  120,  23. 

dissipar  #.  I  tr.  zerstören   124,   139. 

disnar  8,  212;  97,  18,  dirnar  60,  45  Vat., 
dinar  9,  19,  24,  -nn-  9,  26,  49  v.  I  /«/>. 
essen  (nach  9,  4  zwischen  9  wW  12  £/£» 
morgens);  rfl.  8,  212;  60,  45  Var.\  essei 
dinat  9,   24;   disnat    gegessen  habend  97,   18 

dit  s.  dig,  det. 

diutat,  dieutat  s.  f.  Id  Reichtum,  Kostbarkeit 
,    87,  33    Tar. 

divendres  121,  9,  de-  I,  618,  divenres  6,  1, 
devenrens  I,  536,  576  s.  m.  ind.  Freitag. 

divers  aj.  I  verschieden,  verschiedenartig  115, 
157 ;  117,  10;  124,  74;  (de  in  Beziehung 
auf)  124,  54;  (de  von)  124,  165;  ver- 
schiedene, mehrere  115,  60;   124,   110. 

diversitat  s,  f.  Id  Verschiedenheit  124,  166, 
168. 

divin  aj.  I  göttlich  108,   3,   85. 

divinitat  s.  f.  Id  Theologie  113,  27;  plur,  7, 
428;  79,  2,  35. 

divisio  s.  f.  Id  Einteilung  115,   133. 

doblar  (o  und  cj)  z/.  I  /r.  verdoppeln  3,  524;  64, 
47;  69,  37. 

doble  (o  und  o)  «/.  I  zweifach  26,  35. 

doblenc  0/.  I  zweifach  25,  38. 

doblier:  vestirs  a  d-s  107,  144  Kleider  in 
Fülle  (oder  gefütterte  Kleider?') 

doctor  s.  m.  I*  Gelehrter,  (Kirchen-) Lehrer  69, 
10;   105,  39;   108,    26;  120,  20. 

doctrina,  dot-  108,  85  s.  f.  Ic  Lehre  7,  104, 
155;    »15.   324;   120,  35. 

doctrinar  v.  I  tr.  belehren,  unterweisen  69 b, 
59;    112,   118. 

dogroman  j.  drog-. 

doin,  donh  ?  I,  205. 

dol  (dous  ».  j.  1,  148),  doli  119,  105  j.  m.  Ja 
Schmerz,  Kummer,  Leid  1,  148;  5,425;  29, 
19;  102,  62;  105,  42;  aver  d.  Kummer  haben 
9,  114;  d.  ai  de  <?.r  thut  mir  leid  um  64,  10; 
faire  d.  zuwider  sein  4,  123;  78,  Ii;  114, 
117,  rfl.  sich  gegenseitig  zuwider  sein  119, 
105;  Jammer  3,  140;  7,  110;  22,  60;  faire 
d.  Jammer  erheben  121,  35. 

dolchor  s.  doussor. 

dolen,  -nt  (fem.  dolenta  103,  22)  aj.  schmerzlich 
l>  35°»  Verdrufs  erregend,  verdriefslich  19, 
8;  kläglich  80,  15;  bekümmert,  traurig  5, 
321;  84,   28;   105,   101,    126;    I22d,  32. 


240 


doler  —  doptansa. 


doler  (o,  duelha)  v.  VI.  intr.  schmerzen  24,  16; 

unpersönl.  4,  221  (?);  s6   d.  Schmerz,    Kummer 

empfinden   38,    22;   83,   8;    85,  49;    (de)  3, 

646;    HO,   II;  intr.  gebr.   5,    134. 
doliat  s.  delcat. 
doloiros    aj.    1     schmerzlich    (schmerzerregend) 

8,    99 ;     traurig,    schmerzlich    bewegt    7,   23 ; 

29,   51. 
dolor  s.  f.  Id  Schmerz  3,  303;  74,  12;  Kummer ■, 

Leid  3,  357;    12,23;  27,  20;   105,  41;  *£/. 

//.  8,  37;  22,  29. 
dols  s.  dous;  dolgor  s.  doussor. 
domandar  s.  dem-. 
Dombredieu  s.  Domne-. 
domesgier  aj'.I  zahm,  Haus-,  (von  einem  Baum :) 

angepflanzt  61,  3. 
domini     aj.     I     eigen,  an  gehörig  22,   21. 
domna  3,   67;  16,  49;  75>  21  ;    105,   170,   199, 

-mpn-    12.    10;     16,    48;    20,   1,    -nn-  2,  44; 

95,   34;   119,  65,   -»-  5,  95;    58,  95   -nne   1, 
105  ;  48,  29,  -ne  I,  19  s.f.  Ic  Herrin  3,  197  ; 

58,  9;    75.    2i;   (Anrede)  5,  231;    16,   49; 

20,   1;    ma,   nostra  d.  5,  75,    95;    75,  21; 

(=  meint   geliebte   H.)    12,    3,    10;    s.    ma- 

donna;   Nostra  D.   Unsere  liebe  Frau  1,    19; 

119,  65;   (edle)  Dame  95,  34;  Frau   1,   105; 

16,  48. 
domn'  s.  don. 
Dombredieu    16,     14,    Dompnidieu    78,    15, 

Damledeu  1,   135;  -lid-  1,  312,  4S4,  Dam- 

rideu   105,    143  s.  m.   Ia  Herr- Gott. 
domney,  -mpn-   115,318.?.///.  Ia  Frauen  dienst 

33.  43- 
d  o  m  n  e  i  a  r  (e)  v.  I  tr.  Herrin  nennen,  als  Herrin 

bedienen,  o/jcktlos  1 8  *>,  9.  —  Subst.  Frauendienst 

domn  6  s.  m.  Ia   Turm   101,  36.  (75,  27. 

dompneyador  s.  ///.  III  «W-  sich  dem  Frauen- 
dienst  widmet  96,  19. 

d  o  m  p  n  -  s.  domn-. 

doraptar  (o)  v.  I  tr.  bändigen ;  d.  son  cors 
sein  Fleisch  kn echten  119,  29. 

don,  dö  s.  m.  I»  Geben,  Freigebigkeit  5,6;  83, 
43;  Begabung,  Gabe  104,  16;  Gabe,  Geschenk 
10,  21 ;  41,  39,  en  dos geschenkzeeise  20,  52,  dos 
deSantEsperit  1 15,312;  Gunstentteisung  1,6  52. 

don,  domne  34,  2  (domine  105,  75,  81  lateinisch), 
dun  1,  57,  89,  iot,  dan  1,  269  s.  m.  Ia 
Herr  (vor  dem  Namen)  6,  1 1 ;  (als  Teil  des 
Namens)  1,  60,  80,  87;  (vor  Slandesbezeich- 
nung)  1,  269;  60,  20;  (alleinstehend  als 
Anrede)  34,  2;  1,  134,  174;  64,  22;  Herr, 
Vornehmer  8,  10;   105,  28. 


don,  -nt  105,  179,  dunt  1,  496;  47,  7;  105, 
43,  dun  1,  151;  120,  3,  dum  1,511  av.  a) 
lokal:  von  wo,  woher  (fragend)   1 ,  420,  5 1 1  ; 

9,  55;  (relativ)  3,  544;  5,  40;  75,  10;  wo 
6,  138;  b)  übertragen:  woher  (j ragend)  31, 
33»  49,  4i  {relativ)  17,  12;  Grund,  Ver- 
anlassung (auf  Satz  bezogen):  woher,  weshalb 
^3,  36;  69,  II;  83,  60;  Veranlassung  eines 
Geschehens  (auf  einzelnen  Begriff  bezogen) 
75,  5;  i°5,  43:  25,  *3;  47,  7?  in  Beziehung 
worauf  25,  9;  90,  5,  11;  partitiv  3,  417; 
29,  37;  Mittel,  Werkzeug  1,  496;  6,  67; 
34,  12;  nach  tal  90,  7;  nach  tan  105,  179; 
s.   Verwendungen  von  de;  —  s.  donc. 

dona,  donna  s.  domna. 

donador  s.  m.  III  Schenker,  aj.  freigebig  82,  13. 

donar,   dun-  1,    146  (o)  v.  I  tr.  geben,  schenken 

10,  21;  63,44;  105,  89;  3,  523;  4,  14;  23, 
24;  verleihen,  gewähren  1,  146;  66,  52;  d. 
letras  100,  173,  d.  aiuda  20,  29,  trebalh  66, 
9,  castier  124,  7,  dampnage  9,  121,  iutiamen 
58,  50,  colps  8,  50  (ne  donon  125,  66); 
se  dona  ira  7,  292,  temensa  7,  301,  afan 
38,  25,  gaug  41,  22;  esser  donat  a  bestimmt 
sein  zu  115,  188;  refl.  sich  hingeben,  sich 
weihen  28,  36;  7,  126;  47,  21 ;  objektlos 
43,  45 ;  63,  102;  Subst.  Geben  44,  2;  68, 
7;  97,   10. 

donc,  -ncs  7,  272;  20,  69;  24,  5,  -nx  9,  105; 
28,  26,  -nex  5,64;  31,  37,  -nquas  116,  22, 
dune  85,  27;  105,  129,  don  115,  19,  dunt 
1,  572  av.  da  1,  524;  48,  yy  105,  129; 
(Temporalsatz  aufnehmend)  105,  41,  110; 
also  (Schlufsfolgcrung)  5,  64;  7,  272;  24, 
23;  (bei  Aufforderung)  3,  391,  456;  (am 
Eingang  einer  Frage)  20,  69;  28,  26;  d.  e 
31,  37;  e  d.  (die  Frage  einleitend)  24,  5; 
28,  10;  non-donquas  denn  nicht  (in  unwillige* 
Frage)   116,  22;  si  d.  s.  si. 

donelis  (doneris  Hds.  R)  57,  \6?  (done-lis 
für  donet  li's  »seitdem  mein  treues  [ü  statt  Vi] 
Herz  sieh  ihr  gab»  ?) 

donzel  s.  m.  Ia  Jüngling,  Junker  5,  445;  43, 
67;  Ritter.  Herr  I,   151,  31 1. 

donzela,  -ella  3 ,  in;  105,  160,  215,  -elha 
61,  8,  -ele  I,  583  s.f.  Ic  Fräulein,  junge 
Edeldame  7,  325;   61,  8;    100,  6. 

don zell et  s.  m.  Ia  Jüngling  105,    195. 

doptansa,  -nssn  90,  60,  -nza  68,  22,  dupt- 
74,  20  s.f.  Ic  Zweifel  87,  55;  Furcht  75, 
35;   90,   60. 


doptar  —  drogoman. 


241 


doptar,  dup-  63,  103;  74,  14,  dubtar  115,  77, 
98  (9)  v.  I  intr.  zweifeln  8,  151  (de);  115, 
77,  98;  mifstrauen  3,  615  (de);  d.  en  alcu 
jd.  beargwöhnen  9,  127;  tr.  bezweifeln,  be- 
argwöhnen 17,  31  (alcu);  119,  120;  fürchten 
(alcu,  alc.  re)  18,  26;  82,  40;  66,  24;  105, 
'  175;  d.  a  morir  zu  sterben  fürchten  82,  27; 
rfl.  se  doptar  de  sich  fürchten  vor  87,  24; 
intr.  gebr.   scheuen,  zögern  74,   14,  47. 

dopte  s.  m.  I*  Furcht;  ses  d.  ohne  Gefahr 
117,   19. 

dopt  tos  aj.  I  besorgt  9,  154. 

durmelar  (e)  v.  I  intr.  schlafen  I,  307. 

dormilhos  aj.  I  schläfrig  56,  27. 

dormir,  dur-  1,47;  13,  32;  39,  5  (o)  v.  Ila(b) 
w*/r.   schlafen    10,  9;    18,   42;   43,    71;    rfl. 

3,  217;  56,  22. 

dorn  s.  m.  I»  Bezeichnung  eines  {kleinen) Ma) ses ; 
Handbreit  80,  20. 

do,s  /.  »z.  ind.  Rücken  1,  73,  156. 

dos   obl.  pl,  m.  3,  28;   7,   32;  60,  44,  dous  1, 

409,  415;    dui    n.  pl.  m.   63,    125;    82,  50, 

doi   116,   5;  döas //. /.  43,  51;  84,  3;  105. 

209,   doas   (oder  eher  dos^  115,  2,   55  ««///. 

card.  aj.  I  szt/fi. 

dos  /.  davas,  dous. 
dossayn(a)  aj.  I  (f)  süfs  64,  77. 
dossal  s.  m.  I»   Wandbehang  1,  645. 
dotze  »#>tz.  «/.  zwölf  115,  274. 

dous,  -tz  22,  6;  63,  1,  -z  4,  207,  dolz  46,  8, 
dos  5,  342;  7,  36,  fem.  doussa,  -s-  3,  32; 
25i  2,  -z-  75,  23,  dolza  46,  15;  105,  129, 
153,  dossa  7,  191;  53,  17,  duce  1,  462  aj.  I 
süfs  7,  78;  3,  32  (flairor);  -  46,  8  (bai);  46, 
!5?  !4>  3;  7»  I9i;  22,  6;  13,  i;  angenehm, 
willkommen  7,  36;  104,  50;  in  der  Anrede 
(an  die  Geliebte)  19,  49;  (an  einen  Mann)  1, 
516;  5,  342,  346;  (an  einen  Vogel)  62b,  51; 
—  s.  m.  ind.  Süfse  36,  35;  41,  21. 

dous  s.  davas. 

dous  amen  28,  38,  -ntz  3,  39,  dossamen  9,  165; 
125,  33,  dolza  ment  105,  129,  153  av.  süfs 
•  3»  395  28,  38;  105,  33  (apellar);  105,  153 
(von  der  Erlösung  durch  Christus)  ;  freundlich 
(saludar)  9,   165. 

douset   aj.  I  süfs  »  49,  16. 

doussor,  -c-  1,  593,  -s-  114,  74;  119,  46,  -z- 

4,  24,  dolcor  1,  189,  -Ich-   10,  1  s.f.  I<*  Süfse 
41,  16;  -  119,  46;   -  4,  24;   17,  4;  69,  44; 

Appel,  Prov.  Chrestomathie. 


Milde,  Sanftmut  1,  189,  593;  32,   56;  72,  4; 

Milde  der  Witterung   10,   1;   114,  74. 
dozS  num.  ord.  aj.   I  zwölfte  80,  73. 
dozentz  num.  card.  aj.  I  zweihundert  8,  32. 
dozer  (oder  dozer?)    v.   V  (?)    tr.   untenveisen, 

leiten  105,   155. 
dragon,    -go,    dracon  2,  62    s.  m.  III  Drache 

8,  73>  J395  117,  36;   125,   108. 
drap  s.  m.  I»  Tuch,  Stoff  9,  9;    112,  35;   125, 

45;    d.  de  seda  Seidenstoffs,  20;    118,   124; 

Kleidungsstück    I,    692;    96,    34;    104,    46; 

105,   186. 
drapier    s.    m.    I»   Tuchmacher,    Tuchhändler 

88,  13. 
drech  s.  dreit;  drechura  s.  dreitura. 
dreg  s.  dreit;  dreissar,  -ss-  s.  dressar. 
dreit,   dreg,  drei  4,  165,    dres  n.  s.  m.  1,  422 

aj.  I  gerade  8.  60;    62b,   1;  78,  31;    29,  47 

(d-z   huelhs);  aufrecht  3,   109;  78,  28;   recht 

ma  d-a  4,  150;  gerecht  1,  325;  gerecht,  recht- 

mäfsig  58,  50;  7,  47;   105,  208;   1,  422  (d. 

parconer);    richtig,    rein    d.    nien   39,    i ;    73, 

57;    richtig  6,  n;   62b,  53;  123,  2,  52;  aj. 

für  av.   102,  79;  —  av.  gerade,  geradeswegs 

4,  160,  165;  7,  264;  62,  17;  84,  11. 

dreit,  dreg,  dreh  7,  61,  drez  n.  s.  105,  120 
s.  m.  I»  Recht  7,  25,  212;  17,  50;  22,  47; 
77,  2;  d-z  es  que  105,  120;  aver  d.  de  far 
75,  25;  ad.  mit  Recht  91,  58;  d.  faire  ge- 
nugtun 1,  203  (206);  12,  24;  per  d.  von 
rechtswegen,  in  gerechter  Weise  107,  38;  113, 
63;  7,  124;  d.  de  natura  Naturrecht  115, 
40,  53,  279;  d.  de  gens  Menschenrecht  115, 
54,  281  ;  forma  de  d.  juristische  Form  124,  95. 

dreitament  av.  in  richtiger  Art  7,   127. 
dreitura,   drech-   s.f.  Ic  Rechtschaffenheit    7, 

123,   194;    Gerechtigkeit  77,    50;     102,    108; 

115,   18;    segon  d.    64,  78;    far  d.  120,   46; 

tener  d.   7,  50 ;  24,   1. 
dreiturier,    drech-   aj.    I    (f.   -ieira    117,    19) 

rechtschaffen  106,  23;  117,  19;  gerecht  6,  163; 

77,  43;   120,  63. 
dressar,  -5-  I,  7,  663,    dreisar   4,   193   (dreissa 

4,    187,   drega    105,    168;    I,  680)  v.  I  tr. 

richten,     wenden    (a)     115,    297;    aufrichte» 

h  71   5*  329;  (jd.)   1,  663;    rfl.    sich  wenden 

(vesan)  118,  55;  sich  aufrichten,   aufstehcpi   1, 

478;   4,   187;    105,   168;   intr.   gebr.   4,   193; 

intr.  aufstehen   1,  680. 
drogoman,    dogro-    6,   4    s.  m.    I»  Dolmetsch 

29,  45- 

16 


242 


druda  —  eissir. 


druda,   drusa  47,   3  s.  f.  \c  (Hebende)  Geliebte 
20,   10;    52,   32;  91,    53;    Buhlin    122c,    13; 

*/•  47,  3- 
drudaria,  druerie  1,  541   s.  f.  Ic  Liebe  5,215; 

10,  22. 
drut  s.  m.  Ia  Liebhaber  15,  20;  25,  18;  40,  25; 

(höfisch  Gesi?inter)  112,  129;  —  52,  34   (im 

Unterschied  von  am  an);  Buhle  5,  228 ;  (faire  d. 

«»«*  Buhlen  nehmen)  78,  3 ;  (geliebter)  Freund 

1,  558. 

d  u  b  t  a  r  j.  doptar. 

duc,   dus   «.  J.  1,  468  s.  m.  Ia  Herzog  1,  53; 

6,  575  67,  21;  76,  14;   123,  17. 
duc  hat  j.  w.  I»  Herzogtum  67,  36. 
duce  J.  dous. 
duh  ;.  duit. 
dui  s.  dos. 
duyre  v.  V  tr.  belehren,  unterrichten  (alcu  de) 

2,  84,  94  j.   duit. 

duit,  duh  6,  60  #/.  I  (part.)  unterrichtet,  klug 

83,  27;  erfahren,  geschickt  (de)  6,  60. 
dum,    dun,    dunt  s.  don,    donc;    dun-  s.  don-. 
duptar  s.  doptar. 

duqessa  s.  f.  Ic  Herzogin  122b,    13,   17. 
dur  aj.  I  /W/  43,  29;  114,  139;  119,  12;  »(cor) 

82,  9;   116,  21;    hart,  grausam   3,  356;    31, 

25;  av.  hart,  grausam  8,  51. 
durable  a/.I  dauernd,  ewig  106,80;    117,   15. 
durar  v.  I  intr.  danern,  währen  6,  175;  24,  22; 

32,  54;    102,   103;  d.  mit  adj.:  bleiben  31,  27; 

ausdauern,  weiterleben  3,  246;  11,  23;  43,  31  , 

standhallen    (»der  tr.   ertragen  ?)  41 ,  2 ;    (d. 

que  no)  aushalten,  ertragen  18,   17. 
durm-  s.  dorm-. 


E,  et,  ez  7,  41,  166;  10,  16,  es  3,  31;  7,  389, 
he  6,  76;  103,  14  conj.  und-  e  —  e  —  sowohl 
als  auch  3,  75;  7,  77;  105,  142;  121,  21; 
un  et  un  einer  nach  dem  andern  4,  256; 
Frage  einleitend  3,  451;  5,  169;  49,  14; 
116,  10  s.  donc;  direkte  Bede  einleitend  (89, 
4,  6  «und  ebenso»)  5,  102;  109c,  6;  116,  36; 
Wunschsatz  mit  que  einleitend  49,  39;  Nach- 
satz einleitend  (nach  aitant  tost  0.0)  3,  35;  8, 
166;  {nach  quanj  13,  4;  114,  21;  116,  30; 
Il8,  22;  (nach  sij  120,  45;  (nach  enaissi  qui) 
124,  6;  nach  Adverb  das  Subjekt  einleitend 
8,  189;  29,  5;    119,  6,  95,  97. 

c  Ausruf  1,  391,  648. 

e  s.  en. 

hec  int.  siehe!  105,   116;  ecvos  s.  vecvos. 

echel,  echest  s.  Fron,  demonst. 


tq-  s.  es-, 

edat  s.  f.  Id  Alter  105,  2. 
hedificament  s.  m.  Ia  Gebäude  108,   134. 
ef-  s.  enf-,  esf-;  efan  etc.  s.  enfan. 
ef frey  (effrets  n.  s.)  s.  m.  Ia  Schreck  7,  268. 
egaiat  r  (F.  Meyer:  herisse,  en  desordre  ;  Note. 
corr.  esglaiatz;  —  vgl,  Mistral  egaia  muerff 

4,  "5- 

egal,  egal-  s.  engal. 

e  •  1  =  eu  lo  62b,  2. 

eya  Ausruf  der  Freude  48,   I. 

eylay  av.  dort  2,  76. 

eionchar  s.  enio-. 

eis,  eps  105,  15,  18,  172,  eyx  63,  36,  eus  18b,  30, 
es  1,  72,  342,  442,  is  1,  121  prov.  aj.  I» 
(f.  eyssa,  epsa  105,  214)  selb  112,35;  x)442 
(es  loc  selbigen  Ortes);  (mit  Artikel)  105,  15; 
(zwischen  Präp.  und  Art.)  6,  182;  i8b,  30; 
105,  214;  mit  Demonst.  3,  152:  -selbst  (mit 
Fron,  pers.)  42,  16;  63,  36;  80,  75;  87,  10; 
sogar  (mit  Artikel)  105,  18;  ne  e.  s.  neys; 
—  av.  aqui  es  dortselbs t  1,  72,  342. 

eiss-  s.  iss-. 

eissalabetar(e)P  (Stichel: tadeln,  verdammen ?) 

78,   39. 
eissamen,   -nt,  -ntz  114,  31,  epsamen,  105,  15, 
epsa  ment  105,    125,  issamen  9,  41;  86,  39; 

115,  221,  yssha-  124,  7,  -ns  124,  56,  icha-nt 
7,  58,  ensamentz  3,  107,  ensement  I,  368 
av.  ebenso,  in  gleicher  Weise  I,  36S;  31,  32; 
105,  15;  ebenso,  gleichfalls  7,  58;  114,  31 ; 
118,  63;  124,   7. 

eisancnat    aj.   I    (part.)   verblutet  (?)   88,    24. 

eissart  s.  m.  Ia  Rodung,  Gereute  66,  39;  -  Ge- 
metzel metre  en  e.  66,   17. 

eissaussar,  iss-  32,  60,  eysausar  8,  121  v.  I 
tr,  erhöhen  -  34,   51. 

eissemple,  ess-  105,  32,  iss-  115,  255,  yssanpi 
120,  41  s.  m.  Ia  Beispiel  105,  32;  donar  e. 
104,  58 ;  prendre  e.  de  alou  1 15,  255 ;  Gleichnis 

116,  37;   120,  41. 
issermen  s.  m.  Ia  Reisig  80,  24. 
eissernit,  iss-  5,  35;  31,  44,  ess- 92,  29,  ex- 

3,  644,   issarnit  106,   51  aj.  I  (part.)  erlesen, 

ausgezeichnet  31,   44;  52,  62;  95,   15;   klug 

3.  644;  5,  35. 
eisi  s.  aissi. 

yssida  s.  f,  Ic  Herausgang  31,  23. 
eiss-  s.  es-,  is-. 
eissir,  -s-  1,  672,  iss-  3,  457;  4,  147;  8,  158, 

iyss-  8,  73,  ys-  118,  38,   ichir  7,  159,    (eys 

5,  186;    95,   14,  eix  3,  31,  ieys  5,  260,  ist 


el 


en. 


243 


1,  85;  hiesca  31,  22,  iescha  81,  45)  v.  II» 
intr.  herausgehen,    herauskommen  6,    141 ;  8, 

73»  J58;  56>  l6?  II8'  38i  (von  der  Stimtnt 
beim  Singen)  81,  45;  esser  eissitz  de  consirers 
99,  13;  entstehen  79,  31 ;  95»  l4'*  rfl-  eis 
s'en  1,  85,  254;  5»  279. 

issen  s.  m.   I*  Ausgang,   Ende  22,  6. 

el ,  elh,  ela,  eis  s.  Fron.  pers. ;  el  =  en  lo. 

elegir  (§)  v.  III  anom.  tr.  auswählen  6,  166; 
120,    180;   124,  14;  envählen  zu  (dopp.  061.) 

7,  160;  (per)  124,  98;  part.  erlesen,  aus- 
erwählt, vorzüglich  ic>9f,    10;   117,   I. 

elm,    elme  7,  349;   118,   123  s,  m.  I*  Helm  6, 

23;  68,   11;    ioi,  33. 
cm  s.   en. 
embiar  (e)  v.  I  tr.  entwenden,    stehlen  78,   18, 

25;   18,  43;    21,   36;   48,   20;    {objektlos)  97, 

42;   embla   s'en  stiehlt  sich   hinweg  6,    188; 

116,  59;  subst.  Inf.  99,  2  (?). 
emborigol  s.  m.  I3-  Nabel  117,  26. 
embrassar,   enbrazar  8,   203  v.  I  /r.   umarmen 

8,  203;   -  umfassen,  erfassen   84,   22. 
emend-  .y.  esmend- ;  emfes  j.effan;  emp-  ^.enp-, 
empaginat  aj.  I  aufgeregt  (Suchier),  verdriefs- 

lieh,  mürrisch  (Levy)   114,   113. 

emparar  »1// amparar  zusammengeflossen,  s. dieses. 

emparlat,  enp-  7,  387,  emparaulat  112,  76 
aj.  \  part.  beredt  7,  387;   62  b,   59;   112,  76, 

empassar  v.  I  /r.  *>/  <&*  AI  und  stecken,  ver- 
schlingen 81,  42. 

empastat  s.  m.  I»  Art  Gericht,  Pastete  107,  150. 

enpastre  s.  m.  I  Pßaster  5,   197. 

empeignar  (e)  z>.  I  tr.  verpfänden  90,   18. 

empeir  s.  emperi. 

empenat  aj.  I  part.  befiedert  7,  339;  125,  105. 

empenher,  enp-  v.  V  tr.  stofsen  3,  240;  69, 
4;  m,  17,  41;  vorwärts  bringen  7,  256; 
r/f.  s6  e.  enan  **  j*V^  fördern  38,  48. 

emperador,    enp-  3,   568;    8,   18,    enperatour 

2,  31,  -adur  2,  43,  imp-  120,  55,  91  s.  m. 
III  Kaiser  27,  36;  105,  44;  -  72,  31 ;  l'e. 
der  Kaiser  von  Deutschland  69,  28 ;  le  rei  e. 
(von  Korn)  105,  35;  Bezeichnung  Gottes  120, 
55,  91  ;  e.  de  vida  Bezeichnung  Christi  106,  12. 

enpereriz  s.  f.  ind.  Kaiserin   1,  493. 
emperi,   enp-  8,    78;    70,   36,    empeyr  2,    81, 

emper   6,   158    s.  m.  Iba  Herrschaft   2,    81  ; 

S.  78;  70.  36;  Reich  6,   158;  105,  37,  84. 
empei-Q,    enp-  av.  deshalb  118,   113;    indessen, 

jedoch  124,  4,  94. 
empeutar  (eu)  v.  I  tr.  (einen  Baum)  pfropfen 

"5.   155»   241. 


emplir  (e)  v.  IIab  tr.  füllen,  anfüllen  97,  27; 
s.  omplir. 

emprendre,  enp-  3,  527;  50,  9,  10  v.  V  tr, 
unternehmen  113,  88;  festsetzen  50,  9;  rfl.  se 
e.  en  sich  an  etwas  machen,  etzvas  unter- 
nehmen 3,  527;  50,  10;  se  e.  en  aleu  sich 
festsetzen,  Fufs  fassen  5,  236,  sich  an  jd. 
heften  26 ,  31 ;  se  e.  ab  sich  vereinigen  mit 
34,  21  ;  intr.  entbrennen  (Tohler)  14,  35. 

enprenemen  s.  m.  I»  Unternehmen;  far  e. 
beschlief  sen,  übereinkommen  88,   13. 

emurar  v.  1  tr.  einmauern  107,   90. 

en,  e  6,  183;  27,  37;  92,  5;  105,  33,  102, 
em  {vor  Labial)  4,  193;  12,  15;  75,  44;  hen 
103,   16,  in  105,   17;  120,  48  Fräp.  Örtlich: 

a)  Ort  wo  (in)  1,  16;  12,  18;  14,  2;  105, 
33;  en  langes  I,  125;  {auf)  94,  2;  115, 
201,  225;  (en  im  Kapitel  — )  124,  69;  (an) 
26,  32;  69,  8;  117,  35;  73,  13;  118,  58; 
(auf  Person  bezogen)  3,  657;  5,  6;  29,  56; 
7o.  25;  83,  57;  41  ,  26;  b)  Ziel:  2,  96;  8, 
221;  21,  27;  58,  18;  105,  27;  (auf  Person 
bezogen)  105,  11 1,  154;  ferir  en  gauta  in, 
39;  —  levar,  dreissar  em  pes  I,  680;  4,  189; 
7,  93;  salhir  en  estant  105  ,  68;  montar  en 
destrier  90,   44;  —  s.  mei. 

Zeitlich:  7,  255;    12,  15;  21,   I;   105,  102. 

Übertragen:  a)  7,  425 ;  4,  120;  105, 
17,  18,  76;  92,  5;  120,  48;  4,  278;  3,  140; 
57,  7;  tenir  en  car,  en  grat  11,  41;  21,  31 ; 
Art  und  Weise:  en  ebrey  2,  91;  en  aut,  en 
auta  votz  5,  247;  7,  280; —  en  savi  ni  en  fol 
3,  619;  en  fat  69,  30 ;  —  en  mit  Gerund,:  * 
Gleichzeitigkeit,  Art  und  Weise:  20,  72;  23, 
5 ;  56,  11;  —  en,  e  tan  que  in  dem  Mafse 
dafs  119,  63,  75,  123;  en  cant  in  (um) 
wieviel  120,  13;  en  aysso  que,  e  so  que  in- 
dem dafs  124,  24;  125,  7;  e  car  indem,  weil 
7,  134;  20,  58;  en  que,  e  que  indem  dafs 
116,   36    (?),  indem ,  damit    113,    62    (?);   — 

b)  5,  129;  1,217;  105,  67;  24,  14;  105,  72, 
50;  29,  41 ;  voler  alc.  re  en  do  20,  52;  faire 
alc.  re  en  aventura  113,  30;  pensar  en  31,  9; 
respondre  en  100,  58;  fianza  en,  se  fiar  en 
68,  25;  70,  10;  105,  75;  esperar  en  105,  120; 
creire  en  105,  152;  camiar  en  103,  16;  de  — 
en  —  s.  de. 

en,  *n,  ent  105,  162,  165,  ne  3,  31,  208,  327; 
9,  68,  n'  3,  142;  5,  56;  7,  99,  107,  em  (vor 
Labial)  30,  29  pron.  av.  Örtlich:  Ausgangs- 
punkt 3,  31,  208  s.  anar,  eissir,  menar, 
portar  etc.;  Entfernung  16,  59. 

16* 


244 


en 


encombner. 


~  Entfernung  s.  laissar;  Ausgangspunkt  eines 
Vergleichs,  beim  Komparativ  3,  332;  6,  97'» 
11,  31,  bei  als,  autre  69,  15;  91,  59  (?); 
parliliv  I,  366;  7,  107;  105,  31,  95;  (beim 
Komparativ  17,  43;  bei  autre  I,  143)/  (von 
Unteilbarem)  4,  227;  (unbestimmt  hinweisend) 
7,  104;  Besitz,  Zugehörigkeil  I,  13  (auf 
Person  bezüglich);  7,  357;  105,  85;  Grund, 
Veranlassung  1,  110;  3,  142;  12,  5;  30,  29; 
74,  10;  (pleonastisch)  5,  56;  Gegenstand 
(einer  Rede)  105,  23;  Werkzeug  105,  165; 
nähere  Bestimmung:  beim  Subst.  1,  120, 
499;  105,  32,  119;  (pleonastiscli)  122»,  2; 
(unbestimmt  hinweisend)  62,  54;  107,  159 
(vgl.  o  bei  faire^,  beim  Adj.  7,  99;  105,  94, 
beim  Verb  2,  30;  6,  63;  105,  II,  68,  144; 
vgl.    Venvendungen  von  de. 

en,  'n  21,  47;  34,  52,  n'  5,  5;  7,  10;  12,  34, 
s.  m.  ind.  Herr.  . .  (proklitisch  vor  dem  Namen) 
80,  55;  84,  8;   99,  1;   122b,   11. 

enay»  av.  so  wie   108,   16  s.  Anm. 

enayssi,  -chi  110,  15,  -si  7,  444  av.  so  3,  531  ; 
6,  12;  10,  13;  15,  48;  17,  28;  119,  28; 
e.     que    entsprechend    (der    Annahme)     dafs 

124,  5- 
enamorar  (o)  v.  I  rß.  sich  verlieben  (de)  122», 
1;  122b,  apart,  verliebt  115,  33,   178. 

enan,  -nt  av.  örtlich:  vorwärts  5,  228;  8,  109; 
•  13,  46;  27,  35  (trair  ad  enan);  38,  48; 
63,  23;  77,  3;  zeitlich:  zuvor,  ftüher  121, 
67;  vorwärts,  fürder  d'er'enan  27,  II;  86, 
3;  d'aqui  e.,  d'aquell'  hora  e.  6,  87;  119, 
10 1 ;  ~  eher,  lieber  95,  8j  — präp.  zeitlich: 
vor  102,  89;    114,  156;  e.  que  bevor  108,  144. 

enans,    -ntz  3,    47,  425    av.   zeitlich:   zuvor  8, 

4,  162;  52,  31;  125,  6;  e.  de  vor  51,  6; 
65,  57;  eher,  lieber  3,  623;  vielmehr  5,  351; 
39,  5;  56,  26;  e.  que  bevor  31,  39;  7,  376; 
49,  20;    121,  45. 

enansamen  s.  m.  Ia  Förderung  91   Razo,  3. 
enansar   v.  I    tr.  fördern  33,  48;  74,  36;  rß. 

sich  hervor thun  24,  43,  46. 
enantir,  -tire  74,  3  (Reim)  v.  IIb  /,-.  fördern 

3.  96>  74,  3  5  vorbringen  (in  der  Rede)  7,  118. 
henap  s.  m,  la  Schale,  Humpen   1,  55. 
enapres   av.  hernach    114,  27,   99;   ptäp.  nach 
enaprop  av.  hernach   114,  49,  69.       [108,   26. 
enardir   v.    IIb  tr.   mit  Kühnheit   unternehmen 

5,  343- 

enastrat  aj.  I  pari,  mit  (gutem)  Geschick  begabt 
63,   124. 


enavangar    v.    I   objektlos:  fördern,    erledigen 

108,  60. 
enavantir  z.  IIb  tr.  fördern   II,  42. 
enb-  s.  emb-. 
enbaconar    (o)    v.    I  tr.  in    Stücke   schneiden 

118,   116. 
enbaissat  s.  m.  Ia  Mission  107,  94. 

enbatre  v.  III  rß.  herfallen  (sor  aleu)  1,   710. 
enb  eure  v.  VI  rß.  sich  tränken  (de)    119,    63. 
enbronc  aj.  I  düster,  bekümmert  15,  5. 
enbrugir  v.  IIab  tr.  e.  alc.  re  von  etwas  Lärm 

machen  7,   119. 
encadenar   (e)    v.    I    tr.    verketten    121,    12; 

«  (Poetik)  33    Üb.   1 ;    -  fesseln,    verstricken 

(in  Sünde)   7,    184. 
encantamen  s.  m.  Ia  Verzauberung,     Wunder 

115,  162,  248. 
eneantar,    enqua-    18,  33  v.  I  tr.  verzaubern, 

l8»  335  behexen  7,  364. 
encantatour  s.  m.  III  Zauberer  2,  28. 

encar   v.  I  tr.  anfangen    e.  a  faire    I,  105;   6, 

72,  96;  e.  faire  I,  9  (?),  252. 
encara  s.  ancar. 
encarnar   v.  I  rß.   sich   ins   Fleisch    eingraben 

i»9,  13,   15- 
encar  na  tiun  s.f.  Id  Fleischwerdung  100,  174. 

encastonar   (o)   v.  I  tr.    (einen  Stein  in  einen 

Ring)  einsetzen   ioyf,   I. 
znc&usszi  v.l  tr.  verfolgen  1,1 56518b,  46;  101,6. 
encautar  v.  1  tr.  warnen   120,  85. 
encautz  s.  tn.  ind.   Verfolgung  6,  175. 
encavalguat  aj.  I  part.  beritten  59,   12. 
eneegar,    -ecar  (e)   t>.    I   //-.  blenden  -  4,    18; 

108,  32. 
encendre  v.  V  /r.  entzünden  105,  251. 

enclaure  v.  V  tr.  einschlief sen  5,  289;  7,   230. 

enclt,  -in  aj.  I  geneigt  6,  35;  •  8,   1. 

enclostrar  (o)  v.  I  rß.  sich  ins  Kloster  schlief  sen 

12,   25. 
jencobir  v.  IIb  tr.  begehren  3,  625. 
encoi  s.  aneui. 
encolpar   (o)   v.    I    tr.   beschuldigen    7,    214: 

32,    27;    78,    1;    80,    8;   part.    verschuldet, 

schuldig  63,   59. 

encombrar,    -onb-    121,    9    (o)   v.   I    tr.   voll' 
häufen    6,    176;     überlasten,    übermäfsig 
Anspruch  nehmen  121,  9. 

encombrier,  -onbrer  s.  m.  Ia  Beschwerde,  Vt 
drufs,  Kummer  I,  406;  35,  14;  63,  18;  8j 
16;   90,  42. 


encontra 


en^rossar. 


245 


encontra,  encuntre  2,  93  av,  hingegen  114,  143; 
präp.  gegen  104,  17;  8,  58;  120,  74;  im 
Vergleich  mit  13,  20. 

encontrada  s.  f.  Ic  Gegend  3,  35;  5,  49;  14, 
23;   122b,  13. 

encontrar  (o)  v,  I  tr.  treffen  1,  129;  9,  50; 
107,  110. 

encortezir  v,  IIb  m/r.  gesittet  werden  11,  30. 

encortinarz*.  T  /r.  wz7  Stoffen  behängen  3,  500. 

encre  aj\  schwarz,  schlecht  (?)   1,   123. 

encreyre  v.  III  /r.  faire  e.  alc.  re  az  alcu  jd. 
etwas  glauben  machen  108,   76. 

encresol  0/.  ungläubig  (a  Deu)  120,  68. 

encuzar  v,  I  /r.  beschuldigen  7,  61,  239. 

ende  man,  -md,  -main  1,  633,  668  s.  m. 
nächste  Tag  10,   17;  105,  60;   112,    120. 

endemessa  s.  f,  Ic  (körperl.)  Anstrengung  ? 
114»  125. 

endeutat,  -dept-  96,  1 7  Kar.  <z/.  I  /ö  r/.  ver- 
schuldet 96,  47. 

endevenir  (e)  v,  VI  *»/>*.  werden  107,  16; 
fo,  foron  endevengut  que  es  geschah  ihm, 
ihnen  da/s  107,  23,  29 ;  e.  en  alc.  re,  en 
far  alc.  re  zu  stände  kommen  mit  124,  66, 
145;  geschehen ,  eintreffen  107,  71;  rß.  werden 
9»   109;  geschehen  9,  1;  86,  II ;   120,  27. 

endoctrinar  v.  I  tr.  unterweisen  115,  341; 
part.  unterwiesen,  unterrichtet  112,  HO;  107, 
175;  ^rtr/.  subst.  Gelehrter  7,  389. 

endomeniat,  -mergat  107,  127  aj.I  part.  an- 
gehörig  107,  127;  subst.  Angehöriger,  Höriger 

92,  3- 
endreit,  -dreg  av.  e.  de  bezüglich  auf,  angehend 

91  Razo,  9;  I22<J,  11;  präp.  Richtung,  Gegend 

bezeichnend  115,  351,  356. 
endurar  v.  I  objektlos:  dulden  14,  26. 
endurmir   (9)   z*.  Ilab    rß.  einschlafen  39,   13. 
endurzit  aj.  I  ^#r/.  verhärtet  ~  63,  96. 
enebriar   z».  I  intr.  gebr.    sich  berauschen  110, 

76  (s.  Anmerkg.). 
enemic,  -mis  o.p.  1,  623  s.  m.I*  Feind 4,  94; 

18,  34;  66,  42;  (e.  a  alcu;  76,  34. 
enemüa  s,  f,  Ic  Feindin  102,  49. 
enequitat  s.  f.  Id  Unrecht  118,  47. 

enfalagamen  s,  m.  I*  Übermüdung  (s.  Mistral 

enfalaga)  oder  Blendung  (s.  katal.  enfalagar)  ? 

123,  9  Vor, 
enfan,  efan,  -nt  7,  20,  135;    16,  45;    74,  23; 

,05»  79»  eff-  7,  200;  115,  51  s.m.  III  Kind 

4,   180;  18,  34. 
enfansa  s.  f.  Ic  Kindheit  119,  35. 


enfantar  z».  I  tr.  gebären  120,  42;  objektlos 
125,   HO,    III. 

eferm  ö/.  I  krank  105,    108. 

enfern,  eff-  105,  182,  yf-  86y  27;  106,  34 
s,  m.  Ia  Hölle  3,  404;  8,  184;  104,  54;  pl. 
117   Üb. 

efernal  aj,  II  höllisch  72,  23. 

enfirinitas    (Latinismus)    Gebrechlichkeit    2,  5. 

e  n  f  1  a  b  o  t  j.  0*.  Ia  (V/<?r  <&«  Schlauch  [Bauch] schwel- 
len macht)  Schlemmer  ?  (s,  Levy  Suppl.)  80,  8$. 

enflar,  eff-  104,  27  (e)  v,  1  tr.  schzvellen  machen, 
intr,  schwellen   104,   27,  -*  (?)  80,   64. 

enfolezir  v,  IIb  intr.  thöricht  werden    II,  27. 

enfolhetir    z».    IIb    tr.    zum    Thoren    machen 

13,  43- 
enforcad    aj,  I  /«r/.   gegabelt   (vom   Körper) 

2,  71. 
enfrondar  (o)  v,  I  /r.  versenken  121,  13. 
engal,  -gual  41,  32,  egal  I,  302;  95,   13,  43 

aj.  II  gleichartig 41,  32;  gleichwertig  20,    II; 

87,  7;  az».  gleichartig  (a)  95,  43;  /r£7>.  (W/ 

0<£/\)  entsprechend  95,  13;  zugleich  mit  1,  302. 
egalar    z».    I    r/2,    (ab)    «VA   gleichstellen,    sich 

messen  107,  25. 
engalment,    egal-    123,    27    «w.  gleichmäßig 

7»  223. 
»nian,   engan   7,  60;    108,  44  s.   m,    I*  Trug 

13,  50;  16,   18;  18,  52;  63,  53. 
enganador  s.  m,  III  Betrüger  108,  35. 

enganairiz,  enianeris  1,  704  .?.  f.  ind.  Be- 
trügerin 90,    H;  (aj.  s.)  85,  8. 

enganar,  -nn-  108,  54,  75,  -gua-  28,  32,  (f.  s. 
präs.  ind.  eniayna  64,  6^)  v,  I  tr,  betrügen 
5,  283;   110,   120;   123,  27. 

engatiar  v.  I  tr.  verpfänden  100,  140;  rß.  sich 
verpflichten,  verbinden  (az  alcu)  95,  31. 

engenh  s.  m.  Ia  Geist,  Sinn  5,  8. 

engenhar  (e)  v,  I  rß.  sich  überlegen,  aussinnen 
62,  27. 

engen  rar  (e)  v.  I  tr.  zeugen  (en  la  maire)  64, 
31;  «•  erzeugen  119,  62. 

enginhos  aj.  I  /«//£■  60,  49. 

engoichos  aj.  I  bedrängt  <•  7,  38. 

engoissa  j. /.  Ic  £«#/  119,   130. 

angoissar  (oi)  v.  I  objektlos:  bedrängen  I,  97. 

engraissar  z».  I  /r.  mästen  -  63,  64;  m/r. 
jfc//  werden  1,   711;  29,  22. 

engrgs  #/.   I   heftig ;  leidenschaftlich  (im  Z&rn) 

1»  322;  ?„  364;  85,  42. 
engroissar  (-ueissa)  v.  I  /r.  verstärken  125,   3. 


246 


enguers  entendre. 


enguers  ?  60,  71  =  ancar^    s.  Levy:  Supp/e- 

men  twörterbuch. 
enia-  s.  cnga- 
enic  aj.  I  verdrossen  (de)  70,  37;    verdriefslich 

(verdrufserregend)  3,   617;    schlecht  76,  62. 
enioglarir,  -iotgl-  7,  154  v.  IIb  tr,  zum  Joglar 

machen ,    ausstatten    7,     154;    rfl.    sich    zum 

Joglar  machen  80,  42. 
enionchar,  eioncar  7,  467  (o)  v.  I  tr.  bestreuen 

7,  467;  ausstreuen  120,  68. 
cniurar   (-ieura)  v.  I   rfl.   sich  berauschen  110, 

76  Anm. 
eniv§rs  (=  in  in  versus)  f>räp.  gegen   105,  12  (?). 
enlatinat  s.  m.  1*  Sprachkundiger  7,  410. 
enluminar   v.  I  tr.  (geistig)  erleuchten  7,   189. 
enoi  s.  enueg. 
enoios,    enuios   60,    55    aj.  I  verdrufserregend 

43,    10;  60,  55;    verdriefslich ,  verdrossen  (?) 

81,  9- 
enoiar,  -nn-  113,  95,  -nui-  3,9  (-ueia  98,  41; 

11 3»  95»  'Qia  43»  it  H)  *'•   I  /r-  verdrie/sen  3, 

9;    subjektlos  enoia'm    de  43,    14;    inlr.  e.  a 

alcu  113,  95;  rfl.  se*  e.  de  107,  137. 
enonglar    (o)    v.    I    rfl.   sich    einkrallen ,  /i?j/- 

klammern  26,  31. 
enp-  j.  erap-. 

enpachar  zr.  I  tr.  behindern  95,  26. 
enpauzar    v.    I    tfr.    beilegen   (nom)  124,    155, 

158;  (so)  124,   169. 
enpensat    aj.    I   part.    in    Gedanken    versenkt 

3»  419. 
enpozit'io  s.  f.  Id  Beilegung   (d'un  nom)  124, 

157 


ensems,  ess-,  ensemps  8,  212,  ensemp  108,  So, 
essem  9,  25  av.  zusammen  3,  81;  5,  72;  7, 
286;  120,  195  tener  e.  zusammenhalten  (tr.) 
!9>  5°»  e«  aD  z»  Gemeinschaft  mit  73,  24; 
tot  e.  mit  eins  125,  96. 

ensenha,  -egna,  -ena  4,  167,  -eine  1,  89, 
-igne  2,  47  s.  f.  Ic  Zeichen  4,  167;  62,  20; 
Feldzeichen,  Fahne  1,  89;  Anzeichen  2,  47; 
108,  130;  ensenhas  del  cel  56,   17. 

ensenhament,  -egn-,  -ein-  3,  215,  -eingn- 
92,  34  s.  m.  Ia  C/nlerzoeisung  113,  33  {als 
Litteraturgattung) ;  (gute)  Lebensart  3,  215; 
92,  3M  "5.  319;  123,  34. 

ensenha r,  -egn-,  -eingn-  92,  4,  -ein-  2,  83;  3, 
67;  4,  263,  enn-  4,  168;  123,  61,  ess-  83,  25; 
115,  208  (e)  v.  I  tr.  weisen,  zeigen  4,  168;  lehren 
(alc.  re  az  alcu)  40,  23;  114,  144;  unterrichten 
(mit  unbest.  Casus)  8,  223;  108,  3;  e.  faire 
108,  120;  e.  a  faire  4,  136;  objektlos:  lehren 
4,  262;  I09a,  4;  123,  61;  part.  unterrichtet 
2,  83;  (im  besonderen  in  Beziehung  auf 
Lebensart,  gesittet)  47,  35;  92,  4;  112,  15; 
ben  e.  3,  67  ;  83,  25  ;  mal  e.  1 10,  4;   1 14,  1 14. 

enserquar  (e)  v.  I  tr.  nachsuchen  (cum)  91,  30. 

ensolfrat  aj.  I  part.  schweflig  120,  72. 

entalhar  v.  I  tr.  einschneiden,  schnitzen  7,  356. 

entaular  v.  I  tr.  (ein  Spiel)  aufs  Brett  st  eilen  t 
aufstellen,  anfangen  7,  458. 

enten  s.  m.  Ia  Sinn  96,   12. 

enten Jemen,  -nt,  -dun-  123,  19  J.  «C.  1«  Ver- 
ständnis, Verstand  108,  110;  115,  312;  faire 
e.  az  alcu  jd.  zu  verstehen  geben  108,  72; 
Sinnesrichtung  119,  51;  metre  son  e.  en  123, 


enpreyonar  (o)  v.  I  rfl.  sich  einkerkern  86,  27.  19;  Meinung,  Erklärung  115,  269  Üb.,  359. 

e  n  q  u  e  n  u  i  t  <w.    diese  Nacht  1,537.  ;  e  n  t  e  n  d  e  n  s.  m.  I»  (part.  präs.)  Verständiger  1 1 5, 

enquer  s.  ancar.  42;  Liebhaber im  dritten  Stadium  (Arch.  34,425) 

enquerre  (ie,  e)  v.   V    tr.   suchen    no,    100;  22,  12. 

bitten  (alcu  de  alc.  re)  14,  42;   91,   43;  um    enten densa    s.  f.   I<=    Verständnis,     Verstand 


jds.  Liebesgunst  bitten,  jd.  umwerben  (alcu) 
5»  75;  27,  22;  35,  23;/^^«  (alc.  de//. 
nach)  91,  25 ;  objektlos:  werben  43,42,  rfl.  20,  4. 

en  rabiat  aj.l  part.  wütend,  besessen  63,  85. 

enraumat  aj.  I  part.  erkältet,  heiser  87,  40. 

enrazigar  v.  I  intr.  gebr.  einwurzeln   115,  349. 

enrazonat  aj.  I  part.  beredt,  redegewandt  107. 
174.  \werden  7,  155. 

enriquir  v.  IIb  tr.  bereichern ;  intr.  gebr.  mächtig 

ensggre  v.  III  tr.  folgen  (alcu)  10S,   124. 

enselar,  ess-  5,  192  (e)  v.  I  tr.  satteln  3,  488; 
5,   184;  oljekt los  3,  477. 

ensemble  av.  zusammen  7,  252. 

cnsement  s,  eissamen. 


perdre  l'e.  84,  37. 
entendre,  int-  123,  28  v.  III  intr.  seinen  Sinn 
auf  etwas  richten  (en)  3,  8y,  4»  9°;  horen 
auf  (a)  4,  16;  tr.  anhören  (pers.  Objekt) 
7,  44,  288;  (sächl.  Obj)  59,  4;  61,  13; 
(mit  Verständnis)  hören  I,  105;  5,  241;  63, 
12;  (neben  auzir)  5,  31;  7»  Il6>  I25»  IQI  " 
verstehen  6,  4;  7»  39^;  3&»  84;  e.  razon  85, 
13;  verstehen,  auffassen  42b,  25;  124,  25; 
verstehen,  der  Ansicht  sein,  meinen  (que)  123, 
13,  42;  objcktlos:  hören  4,  62;  123,  20;  rfl. 
se  e.  en  seinen  Sinn  richten  auf  122b,  14;  sich 
vettieben  in  100,  III J  122c,  12;  verliebt  sein 
in  I22d,   15;  —  entenden  aufmerksam  8,    I; 


entendudamens  —  envidar. 


247 


verständig  123,  39;  faire  e.  que  zu  verstehen 
geben  100,  9;  entendut  en  den  Sinn  gerichtet 
auf  119,  54;  verständig  7,  384;  — entendre 
subst.  Liebe  38,  78. 

entendudamens  av.  gespannt,  inbrünstig  1 1 9, 58. 

enten  ta  s.f.  Ic  Bestrebung^  Sinn  25,  45. 

cntent'16  s.  f.  1^  Bestrebung  (metre  s'e.  a)  4, 
48;  Aufmerksamkeit,  Inbrunst  120,   17. 

entier,  -ter  4,  145  aj.  I  (fem.  -tieira  20,  44, 
-tera  113,  86)  vollständig,  ganz  6,  177;  tot 
per  e.  ganz  und  gar  4,  145;  vollkommen,  ohne 
Fehl  20,  44;  24,  34;  98,   10. 

entierament  av.  ganz  und  gar  108,  64. 

entern  av.  ringsum,  (um  — )  umher  3,  36,  105; 
119,  68;  präp.  um  —  herum  (örtl.)  8,  104; 
63,  118;  101,  31;  115,  345;  (zeitlich)  78, 
20. 

ent^rzer  v.  V  tr.  umwickeln,  einrollen  1,  89. 

entrade,   entrar  s.  intr-;  entrametre  s.  entrem-. 

entre  präp.  zwischen  (örtlich)  7,  262;  60,  57; 
63,  40;  101,  4;  122a,  8;  (zeitlich)  9,  4;  - 
7,  297;  14,  28;  73,  46;  Gegenwart  in  einer 
Mehrheit  23,  12;  27,  36;  44,  26;  105,  32; 
d'entre  zwischen  —  heraus  16,  34;  Gemein- 
schaft 48,  8;  115,  289;  entre  —  e  —  zwei 
Subjekte  einführend  66,  10,  gemeinschaftlichen 
Umstand  einführend  1,  316;  pensar  e.  si  bei 
sich  denken  108,  64,  110;  Wechselseitigkeil 
1,  616;  3,  305;  7,  32;  115,  8;  s.  antre. 

entre celar  (e)  v.   I  /;-.  warnen  107,   120. 

entredormir  (9)  v.  IIa  intr.  esser  entredormitz 
zwischen   Wachen   und  Schlafen  sein  62b,  22. 

entremesclar  (e)  v.  I  tr.  vermischen  100,  99; 
intr.  gebr.  sich  mischen  41,  30. 

tntremetre,  -tram-4, 182  v.  V  rfl.  sich  zwischen 
setzen  ~  14,  28;  sich  beschäftigen,  sich  abgeben 
(de  mit)  3,  613;  4,  47;  124,  173;  intr.  gebr. 
80,  5. 

entrenan  av.  zuvor  10,   15. 

entrensen  s.  m.  I*  Abzeichen  (Stoffe,  die  ein 
Abzeichen  tragen)  6,  37. 

entreprendre  v.  V  tr,  ergreifen  16,  46  (Per- 
son/. Objekt). 

entres  =  entre  les. 

entresaich  av.  durchaus  1,  284  (vgl.  atrasag). 

«intresenh,  -ns  o.  pl.  18,  47  s.  m.  I*  Ver- 
ständigungszeichen 18,  47;   Abzeichen  68,   18. 

entresenha,  -einha  38,  6  s.f.  \c  Anzeichen, 
Anschein  62,  37. 

entro  av.  e.  en  (örtl.)  bis  hinein  in  6,  70;  (zeitl.) 
de  —  e.  en  —  von  —  bis  —  108,  78;  e.  a 
(teitlich)  bis  zu  5,   275;   10S,    131;  (Zahl)  de 


—  e.   a  —    121,    32;   —  präp.  Erreichung 
eines  Ziels:  (örtl)  bis  zu  de,  des  —  e.  —  2, 
105;   77,  25;    (zeitlich)  (bis)  an  ijo,   50-,  — 
e.   que  conj.  bis  dafs  3,    241;    4,    103;    63 
64;  116,  41. 

entrosque  av.  entrosc'a  (zeitlich)  bis  zu  1,  466 

—  präp.  (zeitlich)  bis  zu  1,  668. 
entrues  conj.  bis  1,  91. 

entz  s.  ins. 

enueg,  eno,i  32,  32;  43,  72;  75,  2,  enueit  18 
52;  123,  40,  enuig  3,  185,  enug  3,  242  s. 
m.  Ia  Verdrufs  3,  504;  29,  18;  far  e.  5,  354; 
16,  12;  57,  9;  das,  was  Verdrufs  erregt  18, 
52;  90,  28;  123,  40;  Liedgattung  124,  161. 
enuiar,  enuios  s.  enoi-, 
enuit  s.  anueg. 

enumbrar  v.  I  tr.  beschatten  4,   108. 
eväiment  s.   m.  Ia  (Angriff)  Verwegenheit  105, 

244. 
diva^d^/  (envalantit  Hds.  P)  zu  voller  Tüch- 
tigkeit gekommen  1,  277. 
envanezir   v.  IIb  rß.  verschwinden  119,  40. 
envazir,    ev-    6,    57    v.    IIb  tr.   einfallen,    an- 
greifen 7,   142;  e.  aleu  6,  57;  76,  52. 
enveya,   eveia  105,  27,   evea  105,  51    s.f.  Ic 
Näd  5,  82;  17,  5;  i8b?  3;   portar  e.  az  alcu 
112,  22;  Begierde  far  e.  13,  11. 
enveiar,  eviar  (-eia)  v.    I  tr.  beneiden  64,  51 ; 

begehren  116,  65,  66. 
enveios,   -viios   1,  29  aj.  I  neidisch  1,  29;   4, 
137;   35.    495    begierig  (de)   73,    1;    84,    31; 
117,  72;  habgierig  1,  29. 
envellezir  v.  IIb  intr.  altern  11,  36. 
envelzir  (Var.  envilanit,  envelit,  nuillit  =*  en- 

villit)  v.  IIb  tr.  gemein  machen  95,  61. 
enverinar  v,  I  tr.  vergiften  8,  169;   125,    109, 

in. 
envfrs  aj.  I  umgekehrt  19,  1 ;  umgeworfen,  auf 
dem  Rücken^  der  Seite  liegend  125,   120;  ver- 
kehrt ~   19,    17,  '33;    s.  m.  ind.   Verkehrte  «* 
22,  47. 
envers,  ev-  105,    113,    141,  enves  39,  46;    72, 

8;  90,  48  präp.  Richtung  1,  267,  333. 
enversar   (e)  v.   I   tr.   umwerfen    19,  25;  um- 
kehren,   verkehren    19,    9;    Richtung  geben, 
richten  (oder  in  einen  Vers  bringen  ?)  19,  41. 
env'iar,  ev-  115,   132  v.  I  tr.    schicken  14,  23; 

62  b,  3;   6^}  70. 
envi-  s.  envei-. 

envidar,  ev-  5,  432  v.  I  tr.  einladen  5,  432; 
auffordern  106,  40;  e.  a  far  119,37;  durch 
einen  Einsatz  zum  Spiel  auffordern  34,  40. 


248 


envirö  —  escolorir. 


enviro,  -on  av.  ringsum  7,  398;  8,  150. 

envis,  av.  a  e.  ungern  I,  518,  689. 

epacta  s.  f.  Ic  Zuschufstage  xum  Mondjahr  4, 

255. 

eps  ;.  eis. 

er,  era,  eras,  ere  s.  ar,  ier. 

errada  s.  f.  Ic  Irrtum  123,  8. 

eranh  s.  m.  I»  Häring  125,  45. 

erranza,   -nsa  97,  15  s.  f.  Ic  Irrtum  113,  62. 

erba  J. /.  Ic  Kraut  3,  29;   116,   75;  125,  75; 

(kollektiv:)  3,  161;  18,  1;  21,  5. 
erberiador,  erbcriar  s.  alb-. 
erbet a  s.  f.  Ic  Kraut  (kollektiv)  51,  40. 
her  et  j.  0*.  I»  ■£>#>  7,  242  (^/.^. 
ere  tage  s.  tu.  ^Erbschaft  95,   22. 
eretat,  he-  7,  386  s.  f.  I*  ^r^  3,  54;  7,  169, 

212. 
eretge,   heretie    107,   1   s.  m.  I«  Ketter  7,  54; 

69,  13;  79,  31- 
er  et  gia,    heregia  8,  42  j. /.  Ic  Ketzerei  7,  96. 

er§tia  J. ./.  Ic  Ketzerin  7,   102. 

ergada  s.  f.  Ic  Gesellschaft  (Rayn.)    100,  126. 

ergoil,  ergulhos  j.  org-, 

enssar  v.  I  /r.  sträuben  machen,  zausen  64,  13. 

erisso  s.  m.  I»  T^a?/  125,  76. 

ermt,  ermeni  118,  124  s.  m.  I*  Hermelin, 
Hermelinpelz  6,  37,  148;  II 8,  124. 

ermitaie,  he-  8,  25  f.  m.  Ib  Einsiedelei  8, 
8,  214. 

hermitan  f.  »1.  la  Einsiedler  8,  208. 

ernais  0/.  grindig,  räudig  ?  I,   709. 

errpr  s.  f.  Id  Irrtum  108,  32;  123,  6,  41 ;  Ver- 
gehen, Fehler  32,  37;    Wirrnis,   Qual  96,  4. 

er  s.  in.  Ia  .£rfo  I,  324. 

es  j.  Fron,  demonst.  eis,  en  les,  e. 

es  siehe/  I,  353,   520. 

es-  s.  eis-,  ens-, 

essabatat  s.  Eigennamen. 

essai,  essaiar  s.  ass-, 

essauzir  v.  IIa  (?)  tr.  erhören  (aleu  de)  104,  67. 

esbahir  v.  IIb  r/?.  bestürzt  zverden  13,  15;  /ar/. 
esbait  bestürzt  3,  423;  31,  21. 

esbalauzit,  esbalüiz  85,  44  part.  betäubt,  be- 
nommen 4,  38;  schwachsinnig  85,  44. 

esbaudeyar  (e)  v.  I  rfl.  sich  ergötzen  i8bf  I. 

esbaudiment  s.  m.  Ia  Frische,  j-,  shiiehkeit  3, 
370;   114,  88.  f ergötzen  4,  6 

esbaudir  v.  II b  r/f.  j/V/j  erheitern  21,  17;  jzV^ 

escaxs  (us)  i.  m.  1»  //.  Schachspiel  6,  50. 

escala,  esch-,  eschale  1,  115,  255,  scala  (nach 
vokal.  Auslaut)    105,    146,  227,   seh-  (desgl.) 


105,  149,  232;  s.  f.  ic  Leiter  5,  312;  121, 
42;   105,   156;  Treppe  1,   115,  255. 

eschalo  s.  m.  Ia  Sprosse  105,   209,  237. 

escantir  v.  Hab  tr.  auslöschen  7,    162. 

escapar  v.  I  m/r.  entkommen  7,  148;  118,  37; 
120,  51;  entgehen  m,  6;  (von  Straf e)  frei 
ausgehen   107,   125. 

escapitar  v.  I  tr.  enthaupten  118,    IOO. 

escharir  v.  IIb  tr.  abtrennen;  a  escharit  abge- 
trennt',  y&r  j/V/fc  1,  50. 

escarlatä   (0*/.  -at?)   s.  m.  Ia  ^r/  Stoff  9,    14, 

34;   "4»  51- 

escarnir,  esch-  85,  56  v.  Hab  tr.  verhöhnen  1, 
270;  94,  3;  107,  in  ;  zum  besten  haben  13, 
45;  betrügen  76,  10;  objektlos:  spotten  3,  653; 
6,  54;  —  part.  subst.  Gefoppter  85,  56. 

escarpir  v.  Umstrahlen  114,   22. 

escas  aj.  I  karg,  geizig  •  79,   16. 

escarsedat  j.  /.  Id  Knausrigkeit  72,    19. 

escassier  j.  w.  Ia  Stelz fufs^  Krüppel  43,  25; 
98,  40. 

escaudar  v.  I  /r.  wärmen,  heizen   122b,  2. 

eschauzir  #.  II  objekths  (bei  Tische)  aussuchen 
(oder  eschausir  =  escaussi  Mistral  »tremper 
la  soupe,  verser  le  bouillon  sur  le  pain«/5) 
76,  41  (?  s.  Levy  Suppl.  escauzir). 

eschazer,  esc-  v.  III,  VI  int r.  zufallen,  zu  teil 
werden  15,  31;  41,  42;  63,  60;  zust^fsen, 
geschehen  83,    13;  rfl.  ziemen,  notwendig  sein 

92,  58;  "3,  65. 
eschiu,  eschivar  s.  esqui-. 
esc'ien,    -nt  s.   m.  Ia    Wissen   7,   42;    mon   e. 

59,  17;  60,  22;  93,  28;  segon  vostr'e.  96,  2. 
escirpa  s.  f.  Ic  (Pilger-) Tasche  6,  144. 
esclai  *.  esglai. 

e  s  c  1  a  i  r  a  r  v.  I  /r.  erhellen  -~  1 8  a,  65,  erfreuen 
~  28, 25 ;  rfl.  hell  werden,  erglänzen  -~  23, 1 1 ;  rzV£ 
er  heitern,  sich  erfreuen  1,  320;  62,  41;  64,  34. 

esciarzir  z\  IIb  er.  klar  machen  -  80,  83;  <W«r- 
j/Wät?  ~  7,    129;  *w/r.  ^<r//  werden   11,    12. 

esclau  j.  nt.  I*  Sklave  121,  72« 

esclau  f.  w.  Ia  Fufsspur  125,  27;  segre  per  e. 
125,  49;  -  Spur  107,  121. 

e sco bar  (o)  v.  I  /r.  kehren  3,  497. 

escofle  f.  w.  I   Gabelweihe  121,   19. 

eseoissendre,  escosc-  38,  66  v.  III  (V?)  tr. 
herausreifsen  26,  2;  38,  66;  objektlos:  reifsen 

60,  68. 

esco,la  s.f.  Ic  Schule  107,  64. 

escolä    s.  m.  I«  Lehrling  (in   einer    Werkstatt) 

9,  53.  6a 
escolorir  v.  IIb  in  tr.  farblos  werden  4,   ia 


escoltar  —  eslbrzar 


249 


escoltar  s.  escoutar. 

escometre  v.  V  tr.  angreifen  90,  II;  •*»  heraus- 
fordern, anreden  3,  533. 

escomprendre  v.  V  tr.  entzünden  ~  113,    87. 

escondig,  -ich  s.  m.  Ia  Freisprechung,  Ver- 
sicherung der  Schuldlosigkeit  35,  15;  Dichtart 
124,   150. 

escondire,  *ir  3,  76;  35,  1  v.  V  fr.  frei- 
sprechen (von  Schuld)  7,  122;  rfl.  sich  frei- 
sprechen (de)  7,  53;  35,  I-  74,  19;  objekt los: 
versagen,  abweisen  3,  76. 

escondre  #.V,III,  escondirz>. II tr. verbergen  113, 
2;  63,  73  (oder  leugnen?  s.  Levy  Suppl.  es- 
condir);  rfl.  sich  verbergen  18  a,  42 ;  {oder  durch 
Mischung  mit  escondire :  sich  lossagen)  1 7,  60. 

esconsegre  v.  III  tr.  erreichen  1,  82. 

escopir  s.  escupir. 

escorgar,  -oriar  77,  48  (o)  v.  I  tr.  schinden 
3,  623;  60,  65    Var. 

escorsa  s.  f.  Ic  Rinde  26,  32. 

escoutar,  -olt-  3,  146,  -ot-  7,  52,  390;  36,  1 
(ou,  o)  v.  I  tr.  hören,  anhören  1,  77;  3,  41 ; 
23,  5  (mit  Dat.  eth.);  44,  28;  104,  2;  (mit 
pers.  Cbj.)  7,  44,  390;  123,  41. 

esc  re  mir  (-im)  v.  IIa  rfl.  sich  decken  (beim 
Fechten)  66,  37;  intr.  gebr.  6,  60. 

escridar,    -iar   54,   1  v.   I  tr.  rufen,  ausrufen 

5i    3°5?   6>    'S1»    7»    198;   zurttfen    (a  aleu) 

106,  54;  /</.  anrufen,   aufrufen  5,  280;  #£- 

jektlos:  rufen  (von  der  Nachtigall)  54,   1 ;  rfl. 

ausrufen  7,  430. 

escrig,  -is  n.  s.  1,  408  s.  m.  Ia  Schrift  102,  51 ; 
Schrift(wei  k)   I,  40S. 

escriptura,  sc-  fttär/5  Vokal)  108,  4  j.  /.  Ic 
Schrift:  Gesamtheit  des  Geschriebenen,  Litte- 
ratur  ?  (Levy:  Schriftwerk)  113,  29;  Schrift- 
stdle  (der  Heiligen  Schrift)  116,  37,  e.,  la 
saneta  e.  die  Schrift,  die  Heilige  Schrift  7,  28, 
240,  428;   108,  4;   120,  60. 

escriure,  sc-  {nach  Konsonanz)  108,  17,  136 
v.  V  tr.  schreiben  2,  9;  77,  34;  105,  53, 
205;  trobar  per  escrigh  121,  78;  jd.  ein- 
schreiben (en  una  carta)  12,  8. 

eseudier,  -der  1,  64,  78,  escüeyr  2,  78  s.  m. 
I»  Knappe  3,  198;  90,  55;  98,  48. 

escuelh  s.  m.  I»  Art,  Manier  (und:  Aufnahme), 
que  t'er  e-s  was  dir  wohl  anstehen  wird  (oder: 
was  dir  Aufnahme  verschaffen  wird  ?)  25,  37. 

e  s  c  u  m  e  n  i  a  r  (e)  v.  I  tr.  exkommunizieren  121,  73. 

escupir,  -cop-  116,  67  v.  IIb  intr,  spucken  mf 
14;  e.  az  aleu  jd.  anspeien  116,  67. 


escur  aj.  I  dunkel  3,  23;  102,  107,  •*>  (dem 
Sinne  nach)  32,  I ;  verweigernd,  karg  (esser 
e.  de)  14,  4L 

e  s  c  u  r  z  i  r  v.  II  b  tr.  verdunkeln  7,  1 58 ;  der  Sinne 
berauben  4,  37. 

escusanza  s.  f.  Ic  Entschuldigung  74,  25. 

escusar  v.  I  tr.  von  Schuld  freisprechen  29,  49. 

escut,  -ud  2,  94  s.  m.  Ia  Schild  6,  38;  27,  34; 

43,  6. 
esdemessa  s.  f.  Ic  Anstrengung  70,  2. 
esdevenir  (-e,   -en)  z>.   VI  intr.  geschehen  17, 

39;     119,    14;    mit    nom.:    werden    83,   46; 

/       io5,  235. 

\  e  s  d  i  1  u  v  i  s.  m.  I  Sintflut  1 20,  60. 
esdire   v.    V   /r.  freisprechen  (aleu  de)  76,  48» 
esduire  v.  V  /r.  entfernen  91,31,  rfl.  sich  ent- 

i        ziehen   18  b,  45. 
esedar  (e)  v.  I  rfl.  erwachen  1,  47. 
esse  ms  s.  ens-. 

i  £sser,  estre  7,  132,  176  v.anom.  intr.  vorhanden 
sein,  existieren  21,  38;  29,  37;  55,  22;  So,  27; 
mit  plecn.  i  32,  12 ;  sich  an  einem  Orte  befinden 
3,  293;  4,  64;  8,  38;  105,  63;  ~  13,  29;  105, 
117;  fui  ich  ging  101,  29;  statthaben,  geschehen 
1,  668;  2,  49;  5,  305;  15,  28;  18,  22;  52,  16; 
55,  11 ;  Copula  mit  Subst.  6,  181  etc. ;  dretz  es 
105, 120  etc.  s.  dreit;  obs  es  105, 164  etc.  s.  obs? 
mit  Adj.  105,  103  etc.,  bon  m,es*"meiilor  m*es 
etc.  s.  bon  etc.,  mit  Adv.  10,  12;  105,98,  145; 
aisso  que  sera?  was  soll  das  werden  ?  36,37; 
soffrir  m'er  ich  werde  leiden  müssen  25,  30; 
Hilfsverb  105,  160  etc.;  esser  fazens  58,  15, 
48;  65,  35,  38;  74,  42.  —  e.  de  herstammen 
v°n  7»  975  23,  3;  (de  aleu  jdm.)  gehören  3, 
43;  7»  *9?  ~  I23,  7°»  gehören  (zu  etwas) 
1,  607;  8,  45;  26,  17;  los  capitols  es  de 
handelt  von  .  .  .  119,  32;  la  domna  ...  es 
de  longs  dis  105,  176;  non  es  de  pensar  8, 
105;  non  lor  era  de  tan  mal  tenir  108, 
19;  —  e.  a  (aleu  jdm.)  gehören  67,  33;  93, 
14;  dasein  für  25,  14;  alc.  res  es  a  faire  ist 
zu  thun  7,  225;  105,  175;  so  es  a  saber  115, 
284;  124,  45,  75;  non  es  a  creire  9,  88;  a 
far  li  er  er  wird  thun  müssen  3,417;  70,  19; 
80,  4 ;  —  per  semblant  es  de  ebenso  verhält  es 
sich  mit  119,  92;  se  ne  m'ere  per  Deu  1,  249. 

essernit  s.  eiss-. 

esforz,  -tz  s.  m.  ind.  Anstrengung,  Bemühung 
i,  212;  33,38;  38,  13;  faire  e.  car  18 b,  y} 
Macht  121,  2,  63. 

esforzar,  -rs-  31,  3;  82,  22;  115,  115  (q.)  v. 
I     intr.  gebr.    stark    werden     114,    89;     rfl. 


250 


esgar 


esperar. 


(de    far)   sich    anstrengen,    sich   bemühen    25, 

5;  27,  32;  "3,   100. 
es  gar  s.  m.  Ia  Blick  II,  22;  49,  8. 
esgarar  v.  I  /r.  betrachten  18,   19;  3,   122  (tf£- 

jektlos). 
esgardadura  s.  f.  Ic  2?/*V£ ;  mal*  e.  böser  Blick 

114,  116.  [en  l'e.  d'alcu  7,  72. 

esgardament  j.  *».  Ia  Obacht,   Obhut;  se  metre 
esgardar,   -gua-   v.    I  /r.  ansehen,   beachten  7, 

44;    123,  48;    ansehen,  in  Betracht  ziehen  3, 

576;   118,  47;    120,  83;   113,  91   (objektlos); 

sehen  1,   131,  378;  7,  363;   104,  31. 
esgart  s.  m.  Ia  Blick  20,  23;  125,  24;  faire  un 

e.  5,  323;  28,  38. 
esglai,  esclai  85,  35  s.  m.  I*  Schrecken  28,  42; 

62,  19;  69,   17. 

esglai ar   v.  I  /r.    erschrecken  94,   21;    96,  45. 
esiauzir  ,  esiöir  1,  670  v.  IIa  b  rfl.  sich  erfreuen 

13»  13  (de);  52,  43- 
esitati'ö,   ec,-    s.  f.  l^  Zögerung,    Bedenklichkeit 
120,  87. 

eslais  j.  z».  /W.  {Loslassung)  se"  metre  en  e. 
sich  in  lebhafte  Bewegung,  in  Schwung  setzen 

63,  94;  d'e.  eilends  1,   714. 

eslaissar  v.  I  rfl.  sich  gehen  lassen,  die  Zügel 

schief sen  lassen  28,   24;   eilen  20,   36. 
eslanzar,    -sar  v.  I  tr.  wegschleudern  75,  47; 

rfl.  vorstürzen,  vorstürmen  98,  59. 
eslire,    -ir    25,    9    v.    III   anom.    tr.    erwählen 

25,  9;   108,    149. 
eslevar  (?)  z>.  I  /;-.  erheben  119,  73,   84;  r/f.  «V* 

erheben  116,   16. 
esluzir   z\  IIa  /#/r>    hervorleuchten,    erscheinen 

25,   11. 
esmai  j.  zw.  Ia  Unruhe,  Aufregung  28,  42;  70, 

5;  92»  62. 
esmaiar  v.  I    /r.    beunruhigen   38,   7;   r/?.  «V/i 

beunruhigen  I,  516;   7,  294;  96,  9. 
esmansa  s.  f.  Ic  Schätzung  segon  la  mia  e.  90, 

37;  98,  14. 

esmar  (?  ?)    v.  I  tr.  schätzen,   meinen  100,   26. 

esme,  isme  107,  48  s.  m.  Ia  Schätzung. 

esmenda,  em-  38,  90;  65,  65  s.  f.  Ic  Ent- 
schädigung,  Vergütung  38,  90;   101,  68. 

emendament  s.  m.  Ia  Bufse  105,   12. 

esmendar,  em-  7,  215;  47,  19,  sm-  108,  62, 
74,  96  (?)  v.  I  /r.  bessern  100,  91;  47,  19; 
(V/z/  Unrecht)  guimachen  7,  215;  108,  62, 
96;  ausgleichen,  ersetzen  21,  35;  119,  5;  e. 
alcu  entschädigen  108,   74. 

esme  rar  (?)    #.    I.   rfl.   sich  läutern   62b,    43; 


intr.  gebr.    1 1 ,    1 1 ;   /ö  rf .   geläutert,    kostbar 

*4,  33»  64,  45»  83.  49- 
esmetre  z>.  V  part.  esmis  aufser  Habe  gesetzt, 

arm   1,  512. 
esmcjlre  v.  VI.  /r.  schleifen,  wetzen  43,  9. 
espäa,  espade  j.  espaza. 

tr.  ausbreiten  7,  161;  ver- 
esp andre  v.  III  breiten  67,  2;  r/?.  «V/j  «*/- 
espandir  7,  161    >  falten  10,  17;  sich  verbreiten 

v.  IIa  b  I   87,  31;  sich  ausbreiten,  zu- 

J   nehmen  91,    12. 
espäorzir   v.   IIb  j-yf.    erschrecken,    Furcht    be- 
kommen 7,   117. 
espärzer  v.  V  ^r.  ausstreuen  4,   157. 
esparvier,    -ver   7,    263    s     m.    Ia  Sperber  35, 

7;  68,  8. 
espassar  z».    I    *'»//-.    «V/i    entfernen,    vergefun 

65,   71. 
espatla  j.  /.  Ic  Schulter  36,  45. 
espaven,    -nt   s.   m.  Ia  Schrecken    8,   140;    60 

58;  80,   75. 
espaventa.r.  f.  Ic  Schreckbi/df  Scheuche 4,  117, 
espaventable  #/.  I  schrecklich  117,   17. 
espaventar  (?)  z».  I  /r.  erschrecken  3,  192;  22, 

34;    11 6,    17;    zyf.  1«    ^z^j/  geraten  (de)  7, 

292,  334- 
espaza,  espäa  2,  95,  espade  1,  99,   109,  spasa 

6,  67  (nach    Vokal)  s.  f.  Ic  Schwert  90,  45 ; 

115»  334;   "8,   123. 
espazar  v.  I  tr.  mit  dem  Schwerte  rüsten  107, 

172. 
espazi   s.    m.   I    Raum    (örtlich)    119,    74,    96; 

(zeitlich)  119,   54,  67. 
especia  114,  42,  -etia  114,  70  s.  f.  Ic  Gruiürz, 

Arzneistoff  114,   42;  Spezerei  114,   70. 
e  special  0/.  II  besonder  124,  173. 
especialmen  az'.  besonders  115,  65. 
espeissar  (ei)  z\  I  tr.  dicht  machen  25,  2. 
espelh  j.  «r.  Ia  Spiegel  80,   17. 
?  espelhar  (?)  z\  I  /r.  enthüllen,  entdecken  ?  63, 

112  (W«*  identisch  mit  dem  folgenden :) 
espelir   (?)    v.   IIa  tr.   verkünden ,    aussprechen 

77,  44;  rfl.  ?  besagen  10,  28. 
espelir  v.  IIb  tr.  ausbrüten  116,  77;  125,  103. 
esper   s.  m.  l&  Hoffnung  25,  26;   33,    40;    47, 

21;  aver  son  e.  en  62,  52. 
esperansa,  -nssa  90,  46  J. ,/".  Ic  Hoffnung  58, 

1;  82,  46;   115,  311;  e.  en  90,  46;  98,  38. 
esperar   (?)  v.  I   tr.  erwarten  (alc.  re)  5,  211; 

64,  90;  107,  76;  49,  10  (ungünstiges);  hoffen 

105,  3  (e.  viuri);  58,   1;  74,  43;  e.  alcu  jd. 

erwarten,    warten  auf  jd.   107,   84;    120,34. 


esperdre  —  estar. 


25* 


jdm.  Frist  geben  96,  6;  jd.  erwarten,  ihm 
standhalten  125,  51;  rfl.  (en,  a)  seine  Hoff- 
nung setzen  auf  105,  120;  106,  10. 

esperdre  v.  III  rfl.  sich,  die  Herrschaft  über 
sich  verlieren  95,  51,  52;  bestürzt  werden  94, 
23;  part.  benommen,  bestürzt  3,  518;   120,  4. 

esperit  (-is  n.  s.  57,  19)  s.  in.  I»  Geist  7,  164 
(perdre'l  cors  e  l'e.) ;  i8a,  34;  42  b,  6;  104,56; 
los  e-z  Lebensgeister  1 14,  122;  Gesinnung (bon, 
malvais)  7,  123;  119,  106;  Saint  E.  Heilige 
Geist  58,  61;   102,  80;  115,  354. 

«spe  ritall  119,  89,  speritual  108,  102,  espi- 
rital  aj.  II  geistig  (im  Gegensatz  zu  körper- 
lich,  weltlich)  73,  28;   115,   159,  245. 

•espero,  -on,  esporon  I,  158  s.  m.  Ia  Sporn  1, 
158;  5,  199;  d'e.  3,  200,  268,  ad  e.  1,  124; 
4»  43!  5,  3°8  eilends;  a  e.  als  Ritter  (oder: 
eifrig  ?)  1,  65 S. 

esperonar   (o)  v.  I  objektlos  spornen  ioi,  50. 
espert  aj.  I  (erfahren,  geschickt)  schnell  94,   7. 
espertamens  av.       schnell    9,  19. 
espes  aj.  I  dicht,  gedrängt 34,  13;  82,  29;   121, 

6;  reichlich  60,  48.    • 
espetia  s.  especia. 
espeut    (eu),   espiaut  118,  81,  82  s.  m.  Ia  Spiefs 

4,   "6. 
«esp'ia  s.f.  Ic  Spähen,  Späher  21,  47  («w  Namen 

Longa-Espia). 

espiar  v.  I  tr.  erspähen  14,  32. 
espiaut  s.  espeut. 

espina  s,  f.  Ic  Dorn  116,  67;   125,  77. 
espirar  v.  I  /r.  inspirieren  7,   183. 
espirital  j.  esperital. 
espleit  s.  m.  Ia  Werkzeug  7,  320. 
espleitar,    -echar  (ei)  v.  I  £r.  ausrichten,  aus- 
führen 18,  45;  objektlos  7,  218. 
esponda  j.  /.  Ic  Bettrand  18a,  44. 
esponre  v.  V  /r.  auseinandersetzen  4,   254. 
esporon  j.  esperon. 
espositio    s.  f.    1^    Auseinandersetzung   W^, 

173   #&  T65,  36. 

espoza,  -ose  I,  32,  sposa  43,  12  s.f.  Ic  Ga//*// 
esprendre  v.  V  //?/;-.  £V?<V.  j*V/£  entzünden  1 ,  104. 
esproar  (9.)  z\  I  /?'.  erproben  7,  346. 
espulgar    v.    I    tr.  jdm.    die   Flöhe   absuchen 

107,   158. 
esquern    s.  m.  Ia  Spott  3,  403,  453;  69,  32; 

124,  118;    Schabernack  9,  96;    traire,    far  e. 

a  aleu  3,  434;  124,  121. 
esquina  s.f.  lc  Rückgrat,  Rücken  8,  50;  125, 

88,  115. 


esquintar  v.  I  tr.  zerreif sen  111,  16;  119,  14, 
1 7 ;   reif  sen,  zerren  1 1 1 ,  43. 

esquiu,  n.  s.  m.  eschis  1,  622,  esquis  5,  137 
aj.  I  scheu,  landesflüchtig  1,  622;  scheu, 
feindselig  24,  7;  8,  100;  rauh,  beschwerlich 
6»  139;  wild,  grausam  (dol  e.)  3,  143;  e. 
m'es  3,  532. 

esquivar,  eschi-  1,  337  v.  I  tr.  scheuen,  ver- 
meiden 3,  102;  32,  66;  109*",  12;  114,  13; 
ryf.  «V/*  fernhalten  (de)  32,  40. 

est,  esta  s.  Pron.   demonstr. 

establida  s.  f.  Ic  Stätte,   Aufenthalt  106,  42. 

establimentx.  m.  Ia  militärischer  Schutz  ;  inetre 
l'e.  «'«£  Schulztruppe  in  einen  Platz  legen  7,  88. 

establir  v.  IIb  tr.  feststellen ,  einsetzen  7,  140; 
102,  24;  106,  15;  (aleu)  106,3;  einsetzen  zu 
(mit  doppeltem  Accus.)  106,  18;  (a)  115,  278; 
118,  29;  establit fest,  beständig  106,  52. 

estaqua  s.  f.  Ic  Band,   Befestigung  ■*•  119,  41. 

estacar  v.  I  tr.  anbinden  119,  25;  binden, 
fesseln  107,  130;  118,  62,  72. 

estaia  s.  f.  Ic  Aufenthaltsort,  Wohnstätte  8,  16. 

es  Laie,  esta'ge  62b,  51  j.  *».  Ib  Auf  enthalt  8, 
175;  Aufenthaltsort  8,  183,   195;  62b,  51. 

estalvar  z/.  I  rfl.  sich  ereignen ,  geschehen  119, 
22;  125,  80,   115;   z«/r.  geschehen  119,    115. 

estamen,  -nt  j.  w.  Ia  Zustand,  Lage  110,  44,  56; 
esser  en  e.  de  far  120,  9;  Institut,  Orden  119, 
39»  4L  |7o;  124,  175. 

estampida  s.  f.  Ic   Name  einer  Dichtart   5 2, 

estanc  s.  m.  Ia  Halt  ?  (oder  l.  carestanc  P; 
Bartsch  übersetzt  »erschöpft*,  Meyer  »e'puise'e*, 
aber  dann  sollte  estanca  stehen)  1,  376. 

estanc  s.  in.  Ia  Teich  1,  381. 

e  s  t  a  n  c  (h)  a  r  v.  I  rfl.  sich  festsetzen  115,  244 ; 
sich  aufhalten  96,  33  a. 

estandrat  s.  m.  Ia  Fahne  6,  41, 

es  tan  t  s.  m.  Ia  stehende  Stellung  1,  660;   105,  68. 

estar,  ist-  3,  310;  106,  48;  123,  46,  star  (nach 
Vokal)  105,  83,  88;  110,  idv.  1  intr.  stehen 
105,  148;  125,  59;  sich  an  einem  Orte  be- 
finden 6,  5;  10,  15;  55,  14;  -  105,  76; 
estar  €  se  in,  auf  sich  stehen  105,  I;  sich  in 
einem  Zustande  befinden  3,  148;  21,  46;  93,  7; 
105,83;  (wohl,  übel)  ansteh  n  3, 129;  18,  20;  88, 
17;  112,  12;  si  ben  estai  wenn  es  nach  dem 
Rechten  geht  Q)  83,  61 ;  sein  (C  pula)  1,  194;  4, 
26;  9,  201;  105,  73;  be,  laich  estai  I,  2S3;  5, 
407;  10,  5;  ben  l1 'estai  es  ist  ihm  lieb  4,  277; 
weilen,  venu  eilen,  bleiben  I,  98;  3,  310;  5, 
223;  6,  97;  7,  103;  9,  22;  laissar  e.  sein 
lassen    wie    es   ist,     sich    selbst    überlassen     1 , 


252 


estat  —  eviar. 


397 ;  3,  3;  125,  102,  in  Frieden  lassen  6, 
136;  35,  51;  e.  de  (räumlich)  fern  weilen  von' 
16,  59;  25,  41,  sich  fernhalten  von,  unter 
lassen  (zu  thun)  3,  11  ;  100,  25,  56;  non 
estai  que  non  fassa  unterläfst  nicht  zu  thun 
?I9,  515125,  34;  subjektlos  mal  etc.  m' estai 
es  geht  mir  schlecht  etc.  5,  394;  62,  6;  s.  m. 
Ia  Ergehen  62,  12. 
estat  s.  f.  Id  Sommer   1,    20;   62b,    39;    115, 

233. 

estatge  s.  -aie. 

estat'1'6  s.  f.  Id  Aufenthalt  115,  85,   134. 

este  /.  Fron,  demonstr. 

estela  s.  f.  Ic  Stern  31,   17;  56,  8;  72,  34. 

estendilhar  v.  I  rfl.  sich  recken,  strecken  66,  28; 
114,  18. 

estendre  v.  III  tr.  ausstrecken ,  ausbreiten  1, 
355,  675;  ausstrecken,  darreichen  115,  228; 
rfl.  sich  (tot)  ausstrecken  8,  166,  intr.  gebr. 
100,  63;  103,  45;  s6  e.  sobre  =  superare 
117,  42. 

est cn her  v.Y  tr.  auslöschen,  vernichten  18,  16; 
38,  9;  50,  21;  58,  67;  rfl.  erlöschen,  ver- 
gehen 50,  22. 

esterlt  s.  m.  I*  Sterling  93,  38. 

estezar  v.  I  tr.  ausstrecket?,  spannen  34,   15. 

e Stiers  av.  anders,  auf  andere  Weise  38,  30; 
52,  50;  74,  16;  83,  32;  unter  anderen  Um- 
standen 3,  450;  s'estiers  wenn  anders  106, 
76;  e.  aufser,  ausgenommen  124,   165. 

estieu  s.  estiu. 

estimati'6  s.  f.  Id  Schätzung  120,  84. 

estirat  aj.  I  part.  bedürftig,   in  Not  107,    143. 

estiu,  -tieu  114,  33;  115,  153  s.  m.  I*  Sommer 
44,   13;  d'e.  im  Sommer  32,   10;  115,   153. 

estor,  -orn  2,  87  s.  m.  \*  Kampf  ,  Streit  2,  42. 

estormir  v.  II  /r.  alarmieren   I,   10. 

estorngl  j.  «i.  \*  St  aar  22,  31. 

estor semen  j.  *».  Ia  Befreiung  86,  28. 

esto,rzer,  -rser  5,  251  z>.  V  tr.  entwinden,  be- 
freien, erlösen  I,  218;  65,  50;  102,  41; 
intr.  entkommen  8,  65. 

esto,t  v.  def.  es  ist  nötig  1,    165. 

estout  aj.  I  verwegen  1,  84. 

estra  präp.  aufser,  ohne  40,   29. 

estrada  s.  f.  Ic  Straf se  90,   18;  97,  28. 

estraire  v.  V  /r.  entziehen,  wegnehmen  33.  32; 
91»  5;  34?  45  (objektlos)  \  rfl.  sich  entziehen 
i8b,  59;  65,  40;  83,  65. 

es  tramp  aj.  I  reimlos  124,  27,  28,  30. 

estranh,    -ain    3,    184;    8,  148;    39,  9,    -aing 


/>•<?«/  39,  9;  far  e.  entfremden  93,  13;  scheu, 

spröde    64,  57;    wild,  öde    8,  148;    schlimm, 

schrecklich  6,  117;    82,  8;    92,  85;   —  s.  m. 

Ia  Fremder  85,  24. 
estraigniar  v.  I  /;-.  entfremden  122b,    11. 
estranhatge    s.   m.    Ib  Fremdheit,   Sprödigkeit 

far  e.  az  alcu   14,  38. 
estranheza  s.  f.  Ic  Scheu  59,  14. 
estre  s.  esser. 

estrechamens  av.  eng  112,    17. 
estreit,  -eg  <*/.  I  eng  1,  303;  £*r£-  97,   14. 
e  s  t  r  e  m  e  r  aj.  I  äufserst,  aufser  st  gelegen  1 ,  434. 
estrena  j.  f.    Ic  Gafo,    Geschenk  57,   1. 
estrenher   z\    V   /r.    einschnüren,    umschlief sen 

5,   156,   19;   125,  86;  bedrängen  ~  38,  8. 
estr§up  s.  m.  I*  Steigbügel  35,  46. 
estribar  z>.  I  tr.  (auf  den  Steigbügel)  stützen? 

mit  Steigbügel  versehen  ?  ~  79,  38. 
estribot  s.  m.  I»  Name  einer  Dichtungsart  36, 

3;  79,   1»  34. 
estridor  s.  f.  Id  Knirschen  (der  Zähne)  73,  29. 
estrit  s.  m.  Ia  Kampf  2,   13. 
estrobatour  s.  m.  III  Erdichter  2,  27. 
estros:    ad,   az   e.   av.  eilends,  sogleich  20,  32; 

60,  53. 
estruire  v.V  rfl.  sich  unterrichten,  Erkundigungen 

einziehen  (P.  Meyer:  se  met  en  mesure)  I,  38. 
estrument  s.  esturment. 
estrus  s.  m.  ind.  Straufs  125,  102. 
estudi  s.  m.  Ib  Eifer  119,  32. 
estui    s.    m.    Ia    Behältnis,    Gerät    zum    Auf- 

beiaahren  39,  47.  \rfl.   i8b?  53. 

estuiar  v.  I  tr.  'jerschliefsen,  einstecken  36,45, 
esturmen,   estrument   3,    40  s.  in.  Ia  (Musik-) 

Instrument  124,   167,   170;   125,  12. 
esvanüir,  evanoir  116,  32  v.  IIb  intr.  schwinden 

105,  202. 
esvarar  v.  I  tr.  (ein  Schiff)  verschlagen  —  31,  21. 
esveilhar  (e)  v.  I  fr.  aufwecken;  rfl.  aufwachen 

114,   17. 
e  t  j.  e. 

et?rn  <*/.  I  ewig  43,  37. 
eternal  <t/.  II  ewig  120,  26. 
eternalment  av.  ewiglich  120,  51. 
eu  =  ieu,  el  s.  Fron.  pers.\  ev-  s.  env-, 
evangeli  s.  av-, 

evangelista  j.  »1.  Ib  Evangelist  116,  6.  57. 
evanoir  s.  esv-. 

evescat  j.  m.  I*  Bistum  122c,   I. 
evesque,  av-  6,  114;  7,  5,  149,  s.m.  I»  Bischof 

7,  94;   70,  49;   108,   79.        t 


85,  24  a/.   I  fremd  3,  184; /r««</,  »/<:>&/  zw-leviar  *.   enveiar. 


evori 


faissuc. 


253 


evo,ri  s.  m.  I  Elfenbein  6,  50;    12,   13. 
exaltat  aj.  I  part.  (Latinismus)  erhaben  2.%  22. 
cxaminar  v.  I  tr.  priifcn  115,  322,  337. 
excercici    s,    m.    Ib    Übung,    Ausübung    119, 

34,  49- 
exernit  s.  eiss-. 
explanar    v.    I    /r.    aVw    Boden    gleichmachen 

108,   134. 
exterior  a/.  I  äufsere,  äufserste  117,  54. 
ez  J.  e;  ezura  .r.  uzura. 


F.  s.  ph-, 

fabla  s.  f.  Ic  /a^/  in,  49. 

fach  s.  fait;   facon  s.  faisso. 

f  a  d  a  s,  /.  Ic  Fee  64,  43. 

fadar  v.  I  /r.  feien,  mit  einem  Geschick  begaben 

15»  48,  52;  39,  iL 

fadenc  j.  /;/.  Ia  Thorheit  25,  31. 

fadia  s.  f.  Ic  vergebliche  Erwartung,  Enttäu- 
schung 44,  20 ;  ses  f.  ohne  Trug  109a,  4. 

fag  j.  fait. 

faya  jr.  /.  Ic  Buche  52,  2. 

faidit,  faizit  7,  106,  -is  n.  s.  m.  1,  681  a/\  I 
verbannt,  friedlos,  heimatlos  I,  282,  404;  j. 
w.  I»  7,   106,   in. 

faill-  s.  falh-. 

faire,  far  3,  70;  II,  40;  105,  51,  fayr  {vor  r) 
2,  79  v.  IV  tr.  machen,  herstellen,  vollführen 
(cel ,  monestler,  drap,  carbo  etc.)  I,  464;  8, 
142,  172;  105,  188;  (dichten)  57,  4;  122», 
3;  (f.  dompna  soiseubuda)  20,  19;  (esser 
faitz  beschaffen  sein  [von  einer  Person])  3, 
130;  16,  4;  (far  felo  de  alcu)  105,  51; 
(devenres  c'om  per  Deu  fai)  I,  536;  (f.  un 
concili)  7,  3;  (f.  semblant)  105,  119;  (una 
claus  que  fa  tres  claus)  42,  14;  (f.  amistat, 
foldat,  orguel,  traicion,  forfaitz,  emendament, 
f.  los  plazers  de  alcu)  I,  84,  120;  3,  584; 
11,  40;  30,  20;  105,  12,  15;  (f.  crit,  remoute) 
I»  76;  3,  361;  (f.  son  cors)  29,  52;  (can  la 
mort  fo  facha)  118,  1 1 7 ;  fai  lo  (mit  bestimmt, 
auf  die  geschlechtliche  Vereinigung,  hinweisen- 
dem lo)  44,  18,  22;  92,  89;  far  non  o  sap 
(mit  unbestimmt  hinweisendem  o^)  32,  35;  121, 
8;  fai  que  fols  er  handelt  thöricht,  u.  ähnl. 
I,  98;  90,  38;  91,  61;  que  faras?  u.  ähnlich 
8i  9,  36;  21,  41;  82,  28;  84,  17;  que  sont 
fatz  los  draps?  9,  63,  105;  —  Verbum 
vicarium  (mit  Pronomen,  das  auf  das  ersetzte 
Verbum  weist)  I,  608;  3,  381;  124,6;  (mit 
dem  Objekt  des  ersetzten  Verb)  28,  31 ;  f.  mit 
doppeltem    Accus,    (der  präd.    Accus,   subst.) 


90,  40;  (adj.)  3,  643;  86,  33;  93,  13;  —  f. 
mit  Infinitiv  das  einfache  Verbum  umschrei- 
bend? I,  7..  8;  118,  14;  f.  mit  Infinitiv :  ver- 
anlassen (ein  Pronomen  bei  faire  ist  Subjekt 
des  Inf.)  I,  18;  105,  88;  (ein  Pronomen  ist 
Objekt  des  abhängigen  Inf.)  I,  712;  4,  20; 
105,  241 ;  (ein  Subst.  ist  Subj.  des  Inf.)  I, 
186;  (ist  Obj.  des  Inf.)  1,  71;  3,  122;  — 
Subjekt  u.  Objekt  des  Inf.  wird  ausgesprochen 
(das  Subjekt  steht  in  unbest.  Casus)  5,  137; 
21,  24;  (steht  im  Dativ)  3,  186;  65,  102; 
82,   17;  —  f.  =  faire  faire  112,  24. 

Refiexiv:  a)  mit  Accuspron.;  tu  einander 
passen  95,  6t,;  109»",  4;  f.  a  gleichkommen  96, 
19  a;  mit  präd.  Nominativ  :  sich  machen,  sich 
machen  zu  (Subst.)  64,  40;  122  c,  8;  (Adj.)  i, 
555;  80,  56,  68;  (unbest.Casus)Si,38-,  105, 
166;  sich  stellen  76,  1 ;  125,  81 ,  119;  mit 
abhängigem  Inf.  17,  33;  34)  20;  neguns 
mals   no    se   fai  a  comparar  a    .  .  .    96,  15; 

—  b)    mit  Dativpron.    105,  10;    I22<*,  10; 

—  4,  I ;  80,  35;  103,  37;  sagen  (in  dir.  Rede 
eingeschoben)  4,  262;  61,  31;  64,  15;  116, 
lo,  11  j   Verb  vicar.  (objektlos)  4,  8S;  67,  28, 

Objektlos:  Verb  vicar.  I,  2,  311;  2,  17; 
5,  115;  8,  15;  16,  44;  18,  22;  (s.  Reflex); 
handeln  17,  38;  105,  196;  (amors  pot 
far  de  me  a  son  vol)  26 ,  23 ;  bezvirken, 
geeignet  sein  zu  (so  que  fai  a  laiizar)  1,  276; 
123»  3^>  37;  fan  mon  de  doptar  (?)  6,  88; 
passen  ?  (no  fara  de  luy  aitals  mestiers) 
98,  52. 

Subjektlos:  fai  caut,  nueyt  14,  12;  55, 
25;  la  fai  bon  tener  nuda  etc.  3,  41, 
599,  661;  20 ,  50;  81,  13;  95,  27;  (rfl.) 
59,  6. 

Subst.  65,  37. 
fais,  -ss  110,  118  s,  m.  ind.  Bündel  3,  581; 
a  un  f.  auf  einmal,  zusammen  3,  496; 
Last,  Bürde  1,  425,  440;  114,  120;  *• 
Bürde,  Verdrufs  28,  15;  63,  47;  69,  33; 
72,  58. 
faisso,  faiso  7,  14,  20,  fagon  I,  662  s.  f. 
Id  Bildung,  Art,  Gestalt  100,  83;  Gesicht  i, 
662;  101,  56;  pl.  Gestalt  20,  42;  (Gesichts-) 
züge  7,   14,  20. 

faissonar,  faizo-  113,8  (o)  v.  I  tr.  bilden  86, 
35  ;  sich  vorstellen  11,  13  ;  vorschreiben  (Levy) 
113,  8 ;  ein  Aussehen  geben ,  subst.  Aus- 
stattung, Aussehen  6,  83. 

faissuc  aj.  I  lästig  81,   8. 


254 


fait  —  felon. 


fait,  fag,  -ch,  fatz  (obl.pl.)  8,  120;  31,  6;  104, 
6  s.  m.  Ia  That  7,  165;  24,  46;  27,  6; 
1090,  2;  Angelegenheit  9,  132;  119,  55;  124, 
49,  107;  los  f-z  dels  apostols  Apostelgeschichte 
104,  6. 

faitiz  ö/.  I  (fem.  -issa)  .srAtf»  64,  9. 

faizit  s.  faidit;  falcetat  s.  falsetat. 

falco,  -011  s.  m.  III  Falke  2,  63;  6,  44;  71, 
31;  f.  lainier  schlechte  Falkenart  35,  8. 

falha  5,  301,  falla  116,  60  s.  f.  Ic  Fackel. 

falha,  failha  114,  9  j. /.  Ic  Fehl.  Mangel 114, 
9;  ses  f.  tf//#£  /V/j/  5,   77,    III. 

falhensa,  -11-  102,  90,  -ill-  97,  8,  fayllentia 
2»  97  s>  /•  Ic  Fehler,  Verstnfs  112,  104;  ses 
f.  <?//>7<?  /V///,  sicherlich  100,  134;  102,  90; 
<?A/z<?    Verfehlen,   ohne   Irrtum   2,  97 ;    97,  8. 

falhida,  falida  106,  56  j.  /.  Ic  />/*/,  Vergehen, 
Sünde  100,   161;   106,  16. 

falhimen,  -nt,  failli-  s.  m.l*  Täuschung  7,  60; 
Versagen,  Irrtum  123,  9;  Vergehen  58,  40 ; 
far  f.  sich  vergehen  28,   53;  86,   21. 

falhir,  faillir,  fall-  4,  273,  falir  76,  63;  105, 
70  v.  IIa  b  intr.  versagen,  im  Stich  lassen  I , 
180,  721;  105,  70;  versagen,  fehlschlagen  4, 
2 73>  97»  395  versagen,  nicht  hinreichen  7, 
400;  31,  10;  113,  23;  aufhören  3,  34;  53, 
5;  63,  in ;  fehlen  29,  43;  110,  22 ;  fehlen, 
verfehlen  „  (beim  Schief sen)  34,  19;  fehl  gehen 
29»  571  f«  en  son  comde  j/VA  verrechnen  76, 
63;  j/VA  vergehen  3,  529;  5,  47;  II,  45; 
102,  78;  /w/.  falhit  der  sich  vergangen  hat, 
sündig  58,  45;  72,  62;  />*/.  s.  m.  Ia  F<?r- 
gehen,  Sünde  76,  315  82,  58;  ses  f.  ohne 
Fehl,   unfehlbar  82,  44. 

falhizo  J.  /.  Id  Täuschung,  Vergehen  7,  21 ; 
/VA/,  Irrtum    101,   42. 

fals,  faus  I,  23,  63S;  85,  6  af.  I  falsch,  un- 
richtig 125,  101;  trügerisch,  treulos  13,  49; 
19,  40;  74,  13;  105,  10;  falsch  (von  Cha- 
rakter), hinterlistig  5,  356;  7,  360;  8,  38; 
76,  33;  subst.  Trügerischer,  Treuloser  2J,  27; 
34,  31;   108,  35. 

falsamens  av.  auf  ungehörige  Weise  77*   '8. 

falsetat,  -lee-  79,  15  s.  f.  Id  Falschheit,  Un- 
richtigkeit 104,  4;   Falschheit,  Betrug  77,   I, 

55  79»   15. 
falsura    j.  /.  Ic  Falschheit    14,  40;    100,    131. 

fam,  fans  obl.  pl.  I,  407  s.f.  Id  Hunger  7,  227; 

97,  21;    105,   5;   118,   35;  -  12,   12. 

fama  s.f.  I«  -tf«/,  jFwAw  109c,   1,  4, 

fame  s.  famulorn. 

familiarmens  av.  vertraut  119,  60. 


famulorn  I,  195,  -ors  n.  s.  1,  258,  fame  I, 
252  s.  m.  Ia  Famulus,  Diener, 

fan   s.  fam. 

fanc  s.  m.  Ia  Schlamm,  Schmutz  I,  377. 

fangos  a/.  I  schmulztg  m,  47. 

fan  ha  f.  f.  Ic  Schlamm,  Schmutz  93,  40. 

f  a  r  .f.  m.  75,  3  J.  Godefroy  III  721a  far2.  —  j.  faire. 

fardej  s.   m.  Ia  Zöj/  63,  46. 

farsir,  -zir  66,  26  v.  IIb  vollstopfen  7,  99;  90, 
58   J^r. 

fastic  j.  in.  Ia  Verdrufs  76,  22. 

fast  ig os  tf/.  I  lästig,   v erdrief s lieh  114,   114, 

f&t  af.  I  (/.  fada  19,  17;  20,  30;  112,  Si)  thöricht, 
albern  7,  170;  en  f.  in  thöricht  er  Weise  69, 
30;    112,  .60;  subst.  Thor  83,  26;   87,  18. 

fatz  s.  fait;  fau-  j.  fal-. 

fauda  s.f.  Ic  Schofs  125,   54. 

faudestos  (<?.  //.;  q?)  j.  «».  Ia  Sessel  I,  676. 

faus  j.  fals. 

f  a  u  s  s  6  s.  in.  I»  ^4r/  Waffe  (s.  Levy  falson)  1  o  1 ,  ; 1; a. 

tautz  P  (/.  fauez  ?)  6,  44. 

favejh  s.  m.  Ia  .fö»*/*  61,  13.        [54;  113,  57- 

fazenda   s.f.    Ic    Verrichtung,   Handlung  36, 

fazend^re  *._/*.  Ic  Arbeiterin   I,  443. 

f  a  z  e  n  d  i  e  r  .r.  in.  I a  Verrichter,  Vollfiihrer  83, 67. 

fe,  fee  108,  94  j. /.  Id  Vertrauen  3,  606;  lo6t 
13;  Glaube  39,  26;  105,  200;  115,  311;  Ver- 
trauenswürdigkeit t  Ehrenhaftigkeit  3,  388;  7» 
25;  7Vv?«<?  63,  115;  69,  40;  tenir  fe  a  aleu 
I09d»  7»  mentir  la  fe  106,  82;  bona  fe 
Treue,  Zuverlässigkeit  92,  69;  mala  fe  £7«- 
/ra^,  Unzuverlässig; eit  77,  6;  105,  122,  125; 
per  ma  fe  3,  266;  5,  177;  83,  60;  per  bona 
fe  16,  17;  per  fe  6,  7;  per  totas  fes  I,  170, 
180;  fe  que  dei  vos  3,  465;  fe  snvohl  bona 
fe  wie  mala  fe  in  sich  schlief  send  90,   15. 

fea  s.  f.  Ic  Schaf  10S,  37. 

feble,  feiule  (=  feivle)  I,  376  af.  I  (fem. 
frebla  105,  146)  schwach  22,  43. 

febre,  s.  f.  Id  Fieber  7,  283. 

feeltat  s.f.  Id  Treue  105,  219. 

fege  s.  fetge. 

fein  af.  I  verstellt,  falsch  1,  521. 

feiule  s.  feble. 

f?l  s.  m.  Ia  <7a/&  117,  71. 

felneyar  (e)  v.  I  intr.  treulos  handeln  18  b,  27. 

felnia  105,62,  -nie  1,273,339,  feunia  5,  116; 
32,  32,  fellonia  8,  41;  90,  30  s.f.  Ic  Bos- 
heit,  Treulosigkeit. 

felon,  -11-,  -6,  -un  1,  23,  343;  •*•  «*•  HI  T™'* 
loser,  Arglistiger,  Bösewicht  1,  123;  104,  14; 
105,  51;    af.   I    (f.  felha  65,  20,    felona  91 


felonia 


figurar. 


255 


Razo,  17,  felonesse  I,  344)  treulos,  arglistig 
2,  29;  60,  64;  72,38;  105,  20;  schlecht  19,  38. 

felonia  s.  felnia. 

ferne  s.  m.  Ia  (?)  W«<5,  Weibchen  115,  70,  286; 
<*/.  125,   88. 

femela  s.  f.  Ic  Weibchen  125,  86,  87. 

femena  j.  femna. 

femenil  af.  II  weibisch  32,  31. 

fe-mentit  <t/.  I  (pari.)  treulos  35,  49;  j.  *». 
I»  Treubrüchiger  7,   143. 

femna,  femena  116,  16,  20;  119,  16,  fenne  I, 
436,  694  s.  f.  Ic  W«/*,  .Fraw  7,  131;  17, 
33;  36.  8;  79,  26. 

femoras  j.  m.  ind.  Misthaufe  120,   54. 

fendre  v.  III  /r.  spalten,  zerschneiden  68,  12; 
aufschneiden  118,  96,  101 ;  r/?.  *»  Stücke 
gehen  -*  80,  69  P  (.$•.  fenher);  /'«/r.  spalten,  in 
Stücke  gehen  *  1,  475;   28,  53;   103,  43. 

fenne  s.  femna. 

fen§stra  s.  f.  Ic  Fenster  5,  392. 

fenestr§l  s.  m.  I*  Fenster  56,   16. 

fenher  v.  V  /r.  vorgeben  (que)  124,  HO;  r/?. 
«VÄ  stellen  (mit  adj.)  105,  131,  (que  als  ob)  5, 
96 ;  se  f.  alc.  re  vorgeben  ?  (se  f.  en  Levy:  sich 
aufspielen,  Zenker:  sich  drücken)  80,  69?  (de) 
sich  bemühen  um  (oder:  ablassen  von  ^62,  40. 

fenida  s.  f.  Ic  (Lebens-) Ende  110,  50  Var. 

feni  m  en  s.  m.  Ia  Ende  1 1 5, 4;  Lebensende  86,  30. 

fenir,  finir  113,  26  v.  IIb  tr.  beendigen  36,  47; 
52,  69;  67,  4;  la  colpa  t'er  fenida  wird  dir 
erlassen  werden  106,  83;  löten  7,  141  j  intr, 
enden  33,  Üb.-  sterben  122b,  23;  esser  fenitz 
gestorben  sein  3,  52;  31,  29;  85,  48. 

fenix  s.  m.  ind.  Phönix  29,  37. 

fenizd  s.  f.  Id  (Welt-)Ende  101,  65. 

f$r,  ferr  27,  13,  ferre  119,  20  j.  *».  Ia  <£"«•*« 
5,  310;  6,  180;  7,  276;  22,  34;  66,  20  (s. 
Anm.  bei  Stimming  2);  pl.  6,  129;  Teil  des 
Kompasses,  Magnetnadel  ?  31,    16. 

f^r  af.  I  wild,  ungezähnt  8,  80;  59,  14,  15; 
wild,  roh  I,  403;  4,  113;  107,  30;  grausam, 
feindselig  92,  57;  unzugänglich,  stolz  2,  73; 
öde,  rauh  6,  139;  8,  16,  31,  102;  schrecken- 
oder  schmerzerregend,  schrecklich  3,  356 ;  6, 
117;  22,  60;   119,   12;  zuwider  43,  43. 

ferr  amen  s.  m.  I*  Eiseninstrument  115,  326, 
329- 

ferran  s.  m.  I»  graues  Pferd  63,  43;  af.  II 
grau  (vom  Pferd)  69,  35;  (vom  Menschen) 
1*4,  155- 

ferretz  s.  m.  (o.  p.)  Art  (schneidende)  Waffe 
7,   298. 


ferrier   ?    (-ies  o.  p.)  af.  I  eisenfarbig  ?  9,  32. 

ferir,  freir  6,  61  (e,  ie)  v.  IIa  /r.  schlagen  (aleu) 
Ii  528;  3.  10;  24,  17;  91,  37;  (un  colp)  $, 
205,  217;  (un  colp  a  aleu)  6,  69;  stofsen 
(mit  den  Sporen)  5,  199;  101,  6;  treffen  4, 
166;  16,  25;  31,  30;  (aleu  un  cop)  7,  265; 
objektlos  2,  95,  97;   7,  340;  s.  coita. 

ferm  #/.  \  fest  105,  149;    (f-a  terra)  8,    79;  - 

fest,  beständig  25,    19;   28,   29;  30,  30;    73, 

9;  zuverlässig  94,  2;  fest,  sicher,  gewifs  30, 

11;   70,   8;    adf.  für  adv.  fest  19,   15;   31, 

38,  58,  1. 
fermalh  s.  m.  Ia  Spange  84,  39. 
fermalha  s.  f.  Ic  Festsetzung,  Vertrag  66,  33. 
fermamen,  -nt  s.m.  I»  Firmament  8,  172;  58,9. 
fermament  öZ'.  /-w/,  sicher  105,  148;  108,  125. 
fermansa  j.  /".  Ic  Festigkeit  ^30,  24;  ife- 
fesligung,  Zusicherung  30,  10,  12;  aver  f.  en 

aleu  jdem  fest  verbunden  sein  (?)  30,  36. 
fermar  (e)  v.  I  tr.  befestigen  (f.  la  razitz)  115, 

350;    schlief sen    1,    71;  festsetzen,    verbürgen 

107,  123;  rfl.  sich  festsetzen  92,  8;  Wurzel 
schlagen  115,  154,  236;  intr.  gebr.  sich  be- 
festigen, fest  werden  70,  67;   115,  349. 

fermetat  s.  f.  Id  Festigkeit,  Sicherheit  -  107, 
115. 

fermeza  s.  f.  Ic  Festigkeit  119,  41. 

f§rsa  s.  f.  Ic  Königin    (im   Schachspiel)   6,    52. 

ferven  <//.  II  glühend  (en  Dieu)  -  119,   52. 

f  er  vor  j.  /.  Id  Glut  ~  119,  32. 

fgsta,  -te  1,  15,  466  s.  f.  Ic  Fest  1 19,  79;  120, 
1;  faire  f.  78,  17;  faire  f.  a  aleu  Jd.  ein 
Fest  anrichten,  ihm  etwas  Gutes  thun  8,  64; 

108,  72. 

f  e  s  t  o  1  a  s.  f.  Ic  Fistel,   Geschwür  1 1 9 ,    100. 

fetge,  fege  4,  212  s.  m.  I*  Leber  81,  24;  115, 
87,  238. 

feu  s.  fieu ;   feunia  s.  felnia;  fi  s.  fin. 

fi,  n.  s.  fiz  38,  43  ?  (f.  *  fiza  bisher  nicht  belegt', 
vielleicht  ist  fi  mit  f  1  zusammengefallen)  af. 
treu,  sicher;  esser  fis  de  <rwr  Sache  gewifs 
sein   107,  92;  de  fi  gewifs,  sicher  10,   11. 

fianssa,  -nsa,  -nza,  -nee  I,  190  s.  f.  Ic  Ver- 
trauen 1,  190;  68,  25;  70,  10;  98,  46;  Bürg- 
schaft, Vertrag  90,  50;  ses  f.  unzuverlässig 
90,  62. 

fiar  v.  I  rfl.  (en)  vertrauen  auf  17,  26;  97,  21; 
105,   75,  82. 

fidel  s.  fizel. 

fieira  s.  f.  Ic  Jahrmarkt  100,    142. 

fiel  j.   fizel. 

fieu,  feu  1,  24,  505  s.  m.  Ia  Lehen  73,  44. 


256 


fil  —  forhir. 


figura  s.  f.  Ic  Gestalt,  Aussehen^   Gesicht  2,  64:. 

64,  85;  Figur  (des  Brettspiels)  34,  36. 
figurar    v.    I    tr.   gestalten    2,    66;    darstellen 

115,    128. 
fil  s.  tu.  Ia  Faden  4,  98;  105,  186;  «••  (Gespinst, 

Werk,  oder  Leitfaden,  Handlungsweise ?)  32, 33. 
filet  s.  tri.  Ia  Faden,  Schnur  51,   20. 
filh,  fil  1,  314;  2,  65;  9,  79;  119,  79,  fiyll  8, 

98  j.  //*.  Ia  Sohn  5,   306;   6,   12;   7,  201;  89, 

6;  (Gott-)Sohn  79,   5;   102,  80. 
filha,   -IIa  105,    161,  -la  106,  3,  -lle  1,  315  s. 

f.  Ic  Tochter  61,   9;  65,  61 ;   115,  61. 
philozophia  s.  f.  Ic  Philosophie   109^,  I, 
fin,    fi    s.  f.   Id    Ende   6,  43;    124,  18;    sens 

fi  8,  134;  58,  4;   a  la  fi    73,  58;  prendre  fi 

6,  47;    Ende,    Tod   105,  40;    Friede    10,  20; 

18b,  50;   I,  228;  91,  48. 
fin,  fi  aj.  I  vollendet,   vollkommen  3,  570;    14» 

33;    reinf   lauter  6,   Oo;    62  b,  42;    15,   12; 

wahrhaft,    ohne  Falsch  78,  40 j    lauter ,  treu 

4,  238;  5,  263;  13,  49. 
final  aj.  II  ö«  .£W<?  stehend ',  End-  124,  30,  33. 
finamen  av.  treulich,  -wahrhaft  16,  40 ;  28,  45 ; 

38,  6j- 

f  i nar  v.  I  m/r.  aufhören  (de)  5,  264 ;  8, 40;  1 21,  IO. 

finir  j.  fenir. 

fissar  v.  I  /r.  stechen  (von  der  Kälte)  64,   10. 

fivejla  s.  f.  Ic  Schnalle  43,   79. 

fizel  (e  1,  310),  fidel  92,  35,  fiel  1,  310;  105, 
45  aj.  II  treu  56,  3;  62,  31;  92,  35;  wahr- 
heitsgetreu 56,  18;  s.  m.  Ia  Getreuer  I,  310; 
58,    22;  105,  45. 

flac  aj.  I  kraftlos  I,  385;  schlapp  81,  21. 

flairar,  flazar  I22a,  9  v.  \intr.  duften  3,  32; 
114,  70,  81;  125,  55;  s.  m.  I»  Riechen 
122a,  9. 

flairor  s.f.  Id  />«//  3,  31;  43,  40;   125,  52,  56. 

flama  s,  f.  Ic  Flamme  6,  129;   101,  39;  117,  9. 

flanc  s.  m.  Ia  Weiche,  Hüfte  1,  375;   III,  19. 

flauiolar  (q)  v.  I  intr.  flöten  78,  33. 

flazar  j.   flairar. 

f  1  e.  u  m  a  .$•.  f.  Ic  phlegmatischer  Saft  des  Körpers 

"4.  45- 
flor  .?.  /.  Id  Blume  14,   2;   15,  6;    18,  2;  100, 

98;  (bildlich)  19,  1;  109b,  3;    58,  8;   84,  3; 

I,  596;  als  Präguttgszeichen  77,  23. 
floreta  s.f.  Ic  Blume  114,  76;  115,  140. 
florir  v.  IIb  intr.    blühen   21,    2;  26,  25;  •  7, 

394,  460;    11,    9;  part.  florit  (fem.  -ida,  ia 

21,  5;  blühend 4,  9;  21,  5;  115,  1525-106,  7. 
flum  j.  m.  I*  Strom  79,   10;  117,  16;  121,  11; 

-  58,  2. 


fo,c,  fog  70,  20;  105,  247,  251,  fem  i,  97  (fous 

n.  s.   1,  76),   fouc  1,  379,  fuc  I,  46  s.  m.  I» 

Feuer  1,  386;  43,  38;  6o,  40;  105,  164;  112, 

106;  -  34,  48;  f.  gresech  griechisches  Feuer 

121,  5,   11. 
foguier  s.  m.  Ia  Feuer  stelle  43,    18. 
foil  s.  fuelh. 
foil-  s.  folli-, 
foisö  s.f,  Id  Fülle,  (hinreichende)  Menge;  metre 

f.  genüge  thun,  Erfolg  haben  ?  105,  26. 
fo.1,  -lh  36,   18;  64,  55;  115,  340,  -11  113,  75 

aj.  I   (fem.  fola  5,  431;    110,    110,    -IIa  58, 

67;  60,24;  105,  2})  thöricht  $6,  35;  69,  12; 

78,  41;  (eitel,    nichtig)  4,  129;   toll  '7 ,  121; 

en  f.   thö lichterweise   3,   619;   subst.  Ia  Thor 

*7,  38;  64,  55;   115,  340. 
folatura  24,  29,  -lh-  14,  43;  64,  79  s.f.  (und 

m.)  Ic  ThorJuit  64,  79;  Thor  24,  29. 
foldat,  folledat  105,  2  ?,  foudat  40,  20;  83,  41 

s.  f.  Id  Thorheit  3,  584;  5,  361;  7,  462;*//. 

59»    2;    79»     I4i   foudat-saber  Mischung  von 

Thor  heil  und  Wissen  40,  45. 
foleiar   (e)  v.  I  intr.  Thorheit  begehen  40,  24. 
fol  es  s.  m.  ind.  Thorheit  36,   10. 
folhar,  foill-,  fulhar  19,    14;  61,   34  (q,  ue)  v. 

I  intr.  sich  belauben  10,  2;  14,  1;  -  106,  7. 
folhatge  s.  m.  I  Thorheit  14,  31;  64,  64. 
folh-  s.  fol-, 
folia  32,    22;    102,    71,  -llia  105,  2,  -lhia  64, 

23,  foill  ia  90,  34  s.  f.  Ic  Thorheil. 
folor,  -lh-  27,  25;  84,  II,  -H-33,  29;  76,  27 

s.  f.    Id  Thorheit  3,    572;    5,    137;  32,  27; 

41,    12. 
fol  hos  aj.  I  belaubt  115,   152,  230. 
folpidor    s.    m.    Ia   Ort,    wo    terrissen ,    ver- 
dorben wird    (Cresc.    •sciupatoio*)1    oder    wo 

Zerrissenes ,    Verdorbenes   sich  befindet  ?   (vgl. 

Godefroy  [unter  flapir/  foupir  »friper,  fletrir, 

chiffonner*)  72,  49. 
fondamen  s.  m.  la  Grundlage  115,  75. 
fondre    v.  III    tr.    zu  Grunde   rirhten   66,  38; 

intr.  schmelzen,  vergehen   17,  S;   i8a,  55;    zu 

Grunde  gehen   107,  79. 
fons   s.    m.   ind.  Grund  3,    404;    125,    97;  pl. 

125,   118. 
fon,   -nt  s.f.  Id  Quelle  17,  24;  44,  14;  61,  15; 

•  58,  2;  77,  15;   115,  6. 
fontana  s.f.  Ic  Quelle  61,  1. 
for  s.  m.  Ia  Art  und  Weise   a  nulh  f.  5,  370; 

a  f.  de  78,  2;  en  cal  f.  ioo,  50. 
for,  fora,  fo,ras  s.  fors,  fort. 
forbir  v.  IIb  tr,  glätten,  pokeren  •  7,  153. 


iorfait  —  franher. 


257 


forfait  105,  15,  -ach  31,  34,  -aich  1,  286  s. 
m.  I*  Vergehen;  trobar  alcu  en  f.  31,  34. 

for faire  v.  IV  tr.  übel  thun,  begehen  8,  99; 
(trs.  oder  mit  absol.  ObL?)  I,  683;  (a  alcu) 
ioi,  29;  105,  179;  intr.  übel  thun,  sich  ver- 
gehen  105,   249;  part.  forfag  schuldig^,  48. 

forma  s.  f.  Ic  Gestalt  2,  54;  f.  de  dreg  juri- 
stische Form  124,  95. 

formar  (o)  v.  I  tr.  gestalten,  bilden  3,  120;  ioo, 
107;  (f.  un  mot)  4,  214;  bilden,  schaffen  15, 
37;  108,  in. 

formia  ?  43,   65    Var. 

formir,  für-  1,  209,  248;  3,  2  v.  IIb  /r.  aus- 
richten, zu  stände  bringen  1,  209;  (eine  Bot- 
schaft) ausrichten  1,  248;  3,  2;  4,  46;  sagen 
25»  37;  62  b,  4;  se  f.  de  sich  abgeben  mit 
11,  8;  part.  formit  vollendet,  vollkommen, 
gross}  (Levy:  versorgt)  80,   68. 

forn  s.  m.  I*  (Back-)0/en  80,  23;   122b,  2. 

fornelh  s.  m.  I*  (Zimmer-)Ofen  60,  38. 

fornicador  s.  m.  III  Hurer  117,  26. 

fornier  s.  m.  I*  Ofenheizer,  Bäcker  122b,   2. 

fors,  for  4,  82;  25,  25;  72,  7;  104,43,  fora4, 
148;  7,  229;  45,  1;  124,  60, -as  106,42;  in, 
11;  118,  85, -es  1,  373;  121,  33  av.  draufsen 
26,  29;  34,  33;  45,  1;  la  f.  1,  609;  sai  f. 
84  Var.  14;  f.  de  auf  serhalb  von  7,  229; 
43,  15,  aufser,  ausgenommen  72,  7;  hinaus 
(anar)  4,  5;  125,  83;  (eissir)  3,  479;  91,  4; 
(venir)  in,  11;  (sautar)  118,  85;  (getar)  1, 
373;  (lancar)  I,  10;  (portar)  121,  33;  (vezer) 
4,  82;  f.  de  aus  —  hinaus  (eissir)  4,  148; 
(getar)  104,  40;  106,  42;  ausgenommen  (es 
folgt  Nom.)  1,  686;  av.  präp.  (mit  folg. 
Obl.)  auf  serhalb  von  124,  60;  aus —  hinaus 
104,  43;  ausgenommen  i,  352;  f.  que  aufser 
dafs  1,   198. 

fqrsa,  -za  8,  66,  81  s.  f.  \c  Stärke,  Kraft  7, 
4395  »6,  6;  22,  41;  115,  312;  125,  6;  Ge- 
tvalt  76,  21;  86,  22;  Macht,  Vermögen  (f. 
d'escriptura)  113,  29;  per  f.  mit  Gewalt,  ge- 
waltsam 7,  414;  119,  17;  a  f.  gewaltsam  8, 
8 1 ;  a  grand  f.  sehr  angestrengt  8,  66 ;  per  f. 
de  vermöge  100,  39;  119,  74,  85;  ab  f.  de 
a  force  de,  mit  viel  114,    14. 

forsadamen,  -rz-  113,  94  av.  gezwungen,  wider 
Willen  86,  19. 

forsar,  -rz-  67,  6;   116,  44  (9.)  v.  I  tr.  zwingen, 
Gewalt,  anthun  3,  384;  5,   158;  28,  23;    Ge- 
walt anthun,  kränken  73,  6;    107,  93;   f.  alcu 
de  far  jd.  drängen  zu  thun   116,  41. 
Appel,  Prov.   ChrostoinathiV. 


forsenar  (e)  v.  I  intr.  von  Sinnen  geraten  121, 

62,  part.   forsenat,    forssenat    120,    45;    125, 

48  von  Sinnen,  verrückt  in,  4,  52;   120,  45; 

rasend  (vor  Wut)  6,  32;   125,  48. 
forssenaria  s.f.  Ic  Raserei.  Grimm  1 20,  39,  41. 
fort,  for    (vor  Konsonant)  9,    174;    123,   29  aj. 

II  (I  fem.  forte  1,  91,  439)  stark,  kräftig  1, 

409;   2,  19;  85,   18;  kräftig,  gesund  75,  14; 

stark,  fest,  widerstandsfähige,  109;  34,   13; 

^3»    76;    ~  25,   19;    mächtig   22,   54;  schwer 

zu  überwinden,    hart  3,    561 ;   82,   1;    —  av. 

sehr:    vor  adj.    3 ,    269 ;    vor    subst.  -  aj.    3, 

l67  5  77>  345  vor  adv.   123,  29;   125,  7;  vor 

verb  4,  282;   11,  46;  42,  5;  (batre  f.)  8,  51; 

{nachdrücklich  dire,  blasmar  f.)  3,  618;    105, 

138;    123,    14;   —  s.  m.   I«  Starke,  Mächtige 

27,  16. 
fort al et  aj.  I  stark,  fest  ?  7,  333  (Meyer:  corr. 

fortz  e  letz;  unmöglich). 
fortmen,  -nt,  -ns  119,   28,  for  ment   105,  143 

av.  gar  sehr  (vor  verb)  38,  82;   108,    117. 
fortor  s.f.  I<*  Stärke  114,  85. 
fortz:   le  f.  lies  l'esfortz  ?   121,  63. 
f o  s  s  a  s.  f.  Ic  Graben,   Grube  121,  30. 
fossat  s.m.I*  (mit  Graben  umgebene)  Befestigung, 

Graben  7,  309,  336;   121,  5,  34. 
fossor  s.  m.  Ia  Hacke  95,  64. 
fotre    v.   III    tr.    den    Coitus   vollziehen   60,    74 

Var.,   79. 
f o  u  s.  foc ;  foudat  s.  foldat. 
fouzer  s.  m.  I»  Blitz  117,   12. 
fozir  70,  19  s.  fugir  (oder:  umherirren  ?  Mistral 

fouire,  housi    *r emuer t  prendre  qu.  dans  tous 

les  senstj. 
fraidel  aj.  I  ruchlos  63,  52. 
frairalha   s.  f.    Ic  Brüderschaft,    Gemeinschaft 

66,  35    Var. 
fraire,  frair  67,  5  (vor  r),  27  s.m.  1b  Prüder 

3,    52;    6,    9;    26,   9;    43,  48;    ~  i8b,  32; 

Ordensbruder,  Mönch  8,  146;  119,  82;  Frater 

(als  Titel)  1,   199;  107,  185» 
fraitiz  aj.  I  gebrochen  ~  i,  492. 
fraitura  s.  f.  Ic  Mangel,  far  f.  mangeln  64,  82. 
franc  (-ns  voc.  sg.  6,  42)  aj.  I  edel  5,  366;   16, 

54;  23,  12;  32,  51;  97,  16. 
franc  harnen  av.  in  aufrichtiger  Weise  73,  34. 
franher  (franen  part.  pr.  105,  104)  v.  V  tr. 
brechen,  zerbrechen  1,  149;  22,  55;  34,  40; 
(f.  lo  pa)  116,  38;  (f.  lo  bec  zum  Schweigen 
nötigen)  1,  724;  -  38,  9;  69,  27;  70,  36; 
rfl.  (dat.  eth.)  6,  118;  zerbrechen  (intr)  20, 
45;  38»  5i;    *»'r-  zerbrechen  '-  28,  53;    105, 

17 


*5* 


franqueza  —  galema. 


104;  —  PQrt,  frait  mora7isch  defekt,  jämmer- 
lich 72,  62. 
franqueza  j./.  Ic  edle  Gesinnung 34,  49 ;  44,  5 . 
frau   s.    m.    (und  f.   ?)    Trug\    a   f.    verstohlen 

26,  5. 
freble  s.  feble ;  freg  s.  freit, 
freget  aj.  I  kühl,  kalt  114,  33. 
frey,  freich  s.  freit, 
freydor  s.  f.  Id  Kälte  114,  78. 
frei  dura,  frejura  18^4  j./.  Ic  Kälte  62  *>,  40 ; 
freir  j.  ferir.  [faire  f.   14,   12. 

freit,  -eg  27,  12;  64,  10,  -eich  99,  14,  -ey  14, 

9,     etz  (n.  s.  m.)   7,  245    aj.  I    (/.    freia   4, 

209;    18a,   16)    kalt  4,  209;   1,  385;  7,  245, 

278;    s.  m.  la  Kaltes  19,  12;  41,  30;  Ad7/<? 

«4,  95   19,  44  5  22,   1;  //.  27,  12. 
fremir  v.  IIb  i»/r.  zittern,  beben  6,65;    13,31; 

26,  10. 
fremna(=-mnha/3)j.  f.  Ic  Franse  105,   192. 
fren,    -e  s.  m.  I»  Z«§?/  3,   159,  255;    (bildlich) 

16,   7;  40,  21;    113,  81. 
fr  esc  aj.  I  frisch  18,  I ;  20,  21  ;  22,  17;  92,  66. 
frescura  j. /.  Ic    frisches   Grün  4,8. 
fretar  (e)  v.    I  /r.  ra'<k»  125,  37. 
fr  etz  s.  freit. 
frevol  (e  und  o  ?)  aj.  II  schwach  22,   53;   26, 

24;  s.   m.  I*  27,   16;   f.  Id  41,   I. 
fre volar  v.  I  tr.  schwächen   41,  3. 
frevolega  j. /.  Ic  Schwäche  120,  25. 
frire  z>.  de/,  intr.  zittern  12,  31. 
frire  v.  def.  tr.  backen,  braten  97,  38. 
frcjc  (-os  n.  s.)  s.  vi.  I»  Kutte  1,  65. 
froissar  (oi)  v.  I  /r.  zermahnen   1,  93. 
fromen,    -nt   j.   tw.  I»  Getreide,    Weizen   7,  77 ; 

51,  36;    114,   133;    121,  21. 
fromitz  j. /.  >W.  Ameise  39,  17    Fd-r. 
fron  s.  vi.  Ia  S/zV«   16,  36;   100,   106. 
fron  da  s.  f.  Ic  Schleuder  7,  329,  353. 
frontal  s.  vi.  I*    Vorderseite  (einer  Befestigung) 
front?ra  s.  f.  Ic   Grenze  63  /?öZ0,  5.     [7,  347« 
frug,  fruit  s.  m.  Ia  Frucht  (bildlich)  58,  6;  63, 

64;   102,  42;  115,  146;  getar  f.  115,   157. 
fu-  s.  fo-;  fuc  s.  foc. 
fuelh,  -1  19,  6,  fo.il  4,  269,  276  s.  m.  Ia  Blatt; 

Blatt  Papier  4,  269,    276;  pl.  Blätter,  Laub 

19,  6;  25,  2;  52,  2. 
fuelha,  -IIa   53,  I,   -illa  10,  18    s.  /.  Ic  Laub, 

Blatt  13,  2;    16,  44;   18,   1 
fugir  (fozir  70,  19  ?)  v.  IIa  intr. fliehen  2,  42;  6, 

24;  8o,  72;  -*•  41,  21 ;  f .  a  aleu  vor  jd.  fliehen 

8,  164;  tr.  f.  aleu  iSt>,  46;  29,  50  ?;  rfl.  tag 


s'en  6,  42;  7,  279;   101,  54;  -  22,  2.  —  s. 

Fliehen  35,  35. 
fum  s.  m.  Ia  Rauch  101,  39. 
fumositat  J. /.  Id  Dunstigkeit,  Dunst  114,  24. 
für  mir  s.  for-. 
fust  j.  m.  Ia  (Pilger-)Stab  15,  34;   /fo/s    1,  69; 

7,  369J  27,  13;  äzm/«  61,   3;  //.  Holzwerk 

7,  276. 
f  ustet  s.  m.  Ia  Sumach  (Färbemittel  zum  Schwart- 
färben)  9,  41. 


Ga-  s.  ia-. 

ga  I,  118,  gua  31,  24  s.  m.   Ia  Furt. 

gaain-  s.  gazanh- ;   gaardon  s.  gazardon-;    gab 

s.  gap. 
gabador  s.  m.  III  Spötter  1,  609;  Aufschneider 

80   Var.  a,  Str.  16. 
gabar  v.  I  /«/;-.  scherzen  20,   28;   97,  29;  a«/- 

schneiden  6,  98;  prahlen  7,  224;   rfl.  prahlen 

10,  29;    II,  7;  j«fo/.  Spotten  25,   32. 
gahel  j.  w.  Ia  gemeiner  Mann?  1,  353. 

gai,  guai,  iai  83,  29,  52  <y.  I  (/.  gaiaj  /ri«Ä, 
lebendig  20,  15;  22,  14;  98,  4;  -  45,  4; 
heiter,  fröhlich  23,  25;  28,  II;  36,  38;  93, 
2;  av.  ?  62,  16.  —  s.  m.  Ia  Heiteres,  Freude 
103,  23. 

g  a  i  a  r  z>.  I  tr.  durch  Pfand  verbürgen,  einstehen 
für  1,  286. 

gaieza  s.  f.  Ic  Heiterkeit,    Lebendigkeit  20,  57; 

44,  I. 

gaigre  s.  gaire;  gaill-  s.  galh-. 

gaimentar  (e)  v.  I  rfl.  wehklagen  8,  95. 

gaire,  gu-,  -res  I,  711  ;  7,  344,  gaigre  105,  13 
av.  eine  irgend  beträchtliche  Menge,  irgend 
etwas  97,  48 ;  (g.  de)  4,  66  ;    anz  de   g.  89, 

11,  enant  que  sia  g.  108,  143  binnen  kurzem; 
in  irgend  welchem  Mafse,  irgend  7,  268 ;  63, 
105;  82,  22;  no  —  g.  in  keinem  beträcht l. 
Mafse,  kaum  7,  344;  28,  16;  105,  13,  kein 
beträcht l.  Mafs  von  Zeit,  nicht  lange  1,  317; 
7,  221;  9,  22,  keineswegs,  durchaus  nicht 
3,  462. 

gaita  s.  f.  Ic  Wache  (oder  Wacht?)  3,  287; 
7,  422;  35,  29;   53,  3. 

gaitar  v.  I  tr.  bewachen  7,  291;   72,  52. 

galaubier  aj.  I  prächtig,  grofsartig  $3,  66; 
98,  18. 

gale  s,  f.  Ic  ?  (afrz.  gale  [fröhlicher]  Lärm; 
hier  nickt  vielmehr  Bezeichnung  eines  Blas- 
instrumentes ?)  1,   113. 

galea  s.  f.  Ic  Art  Kriegsschiff  75,  36;   121,  II. 

g  a  1  e.  r  n  a  s.  f.  Ic  Nordwesiwind  4.3,  39. 


gaillardia  —  garnimen. 


259 


gaillardia,    gallia-    123,    26   s.  f.   Ic  Mut    3, 

535»  kühne  That  123,  26. 
galhart,  gaill-  aj.  I  mutig  22,  19;  80,   76. 
galiamen  s.  m.  Ia  Täuschung  pl.  3,  608. 
galiar,  gua-  v.  I  rfr.  täuschen ,  betrügen  36,  25; 

69,  495  107,  101. 
galina  j.  ./".  Ic  Huhn  107,  67. 
gallinier  «/'.  I  0«/"  Hühner  gehend  (vom  Jagd- 

v°ge?)  35»  4L 
galop  s.  m.  I»  Galopp  27,  9. 
guambaizo  J.  m.  Ia  Wamms  101,  33. 
gambaut  J.  »».  Ia  Schritt,  Sprung  m,  45.. 
gan,  gu-  s.  m.  Ia  Handschuh    13,  20;    63,  69; 

77,  35- 
gan  da   s.  f.   Ic  Ausweichung,    Entziehung ;  far 

g.  (de)  Ausflüchte  machen,  sich  entziehen  67, 

1;  100,   145. 
gandida,  gu-  s.  f.  Ic  Ausflucht  106,  20;  Ent- 
kommen  106,  345  125,   116. 
gandir  v.   Ila(b)  tr.  retten  vor  (de),   entziehen 

(a),  bewahren  5,   128;  6,62;   7,271;  rfl.  sich 

retten  120,  61 ;  *»/!r.  gebr.  entkommen  (a)  34, 

II;  57,   24;  82,   26. 
ganre,  -ren  74,  20;  119,  127,  131,  -res  0.  (//./^ 

IJ9>  9°»  granre  9,  9;   ig,  51  ;    118,  106  subst. 

av.  viel  9,  21;   96,  5;    g.   de  viel  119,    127, 

ztt>Z?  9,   6,   13,  33,   zvV/<?  (Menschen)  74,   20; 

107,  138;  viele  Menschen  11S,  106;   119,  90; 

viel,  um  vieles  19,   51;  gar  sehr  119,   131. 
ganta  s.  f.  Ic  Störchin,   wilde  Gans  125,   104. 
ganto  s.  m.  I»  junger  Storch,  junge  wilde  Gans 

125,   104. 
gap,  gab  6,  54  j.  m.  Ia  Spott ,    Aufschneiderei 

6,  54;  Scherz,  Spiel  (ironisch)   1,  61 ;    Lärm, 

Geräusch  3,   164. 
gar  interj.  habe  acht!   1,  227. 
garaich  j.  ///.  Ia  Brachfeld  1,  288. 
guaralha  s.f.  Ic  Gesellschaft  100,    120. 
garan  ,  gu-  j.  ;//.  Ia  (volles,  rechtes)  Mafs  per  g. 

3,    130,    a  g.    100,   82   nach  rechtem  Mafse, 

in  vollendeter   Weise. 

guarana  s.  f.  Ic  Gehege,  Jagd  im  Gehege  ? 
6,   in. 

garan  da  s.  f.  Ic  Mafs  (Stimm ing:  Zusicherung) 
67,  10 ;  Mafs,  Grenze,  Ende  ?  (Levy :  nor- 
maler Zustand  ?)   100,  45. 

gar  an  dar  v.  I  tr.  erfüllen,  ausführen  ?  (Levy. 
beachten)  91,  10. 

garar  v.  I  tr.  beobachten,  ansehen  3,  133;  (auf- 
merksam) sehen  4,  102,  154;  beachten,  acht 
haben  auf  3,  91 ;    112,  23;  (objektlos)  25,  15; 


bewachen    3,   79;    bewahren    3,   353;    5,  175; 

rfl.  sich  hüten  (de  vor)  3,  90;    110,   93. 
garbi  s.  m.  Ia  Südwestwind  75,  33. 
garda,  gu-  s.  f,  Ic  Wacht;  faire  la  g.  125,  58; 

aver  en  sa   g.    8,    146,    prendre  en  g.  6,  146 

*»  j«7*£  Obhut  nehmen;  Aufmerksamk  it  125, 

60;    se  donar  g.  de  aufmerken  auf  123,  47. 
gardac^rs    j.   m.   ind.   ein  Kleidungsstück   78, 

7    Frtr. 
gardar,   gua-,   gradar  6,    80  z>.  I  /r.  bewachen, 

hüten  51, 12;  118,  70;  72,71;  1,24;  105,239; 

66,   31;  90,  55;   100,75;  bewachen,  bewahren 

I,  543;  7,  208;  27,  46;  g.  que  darauf  achten, 
dafs  ...  125,  77;  g.  de,  que  no  bewahren 
vor  7,  432;  38,  58;  107,  91,  davor  acht 
haben,  sich  hüten  6,  53,  80;  34,  37;  106 
30;  beachten,  pflegen  (los  cabelhs)  112,  39; 
beachten,  berücksichtigen  1,  576;  28,  39;  34, 
24;  49,  19;  (eine  Lehre,  einen  Befehl)  be- 
achten, befolgen  108,  125;  109  a,  6;  114,  3; 
ansehen  53,  22;  125,  24;  hinsehen  (objektlos) 
51,  10;  sehen  1,  138;  4,  184;  —  rfl.  sich 
hüten  85,  31 ;  (de)  acht  hoben  (auf)  105,  T32; 
(de,  que  no)  sich  in  acht  nehmen,  sich  h'ülen 
5,423;  9,  136;  124,  119;  sich  bewahren  i8b„ 
53;  —  intr.  g.  a  sehen  auf  82,  58. 

garen,  garensa  s.  guir-. 

garen  tia,    guer-    107,    3  s.  f.    Ic  Bürgschaft, 

Zeugnis  107,  3;  portar  g.  90,   19. 
gar i da,  gue-  31,  24;  106,  10,  66  s.f.  Ic  Schutz, 

Hilfe    106,    10,  66;    Schutzwehr  7,  336,  347, 

449,  453;  31,  24. 

garip  s.  m.  Ia  Name  einer  Kompositionsart 
124,  173. 

garir,  gua-,  gue-  5,  381;  33,  9;  100,  23  v. 
IIa  b  tr.' retten,  bewahren  I,  214,  496;  7, 
124;  g.  de  1,  265;  6,  74;  g.  que  no  3,  365, 
437;  heilen  1,  388;  3,  418;  39,  23;  102,  62; 
rfl.  sich  retten,  sich  bewahren  5,  288;  6,   72; 

II,  48;  intr.  zum  Heile  gelangen  105,  180; 
zum  Notwendigen  gelangen  1,  523;  zum  Heil 
gereichen  52,  50;  gesunden  13,  25;  24,  22; 
119,  101;  g.  de  um  etivas  herumkommen 
(Ebeling)  3,   242    Var. 

garison  s.f.  Id  Rettung,  Heil  I,  432. 

g a r  1  a  n  d  a  j-./.Ic  Blumengewinde,  Kranz  1 00,  1 46. 

garneisun  s.  garnizo. 

garnidor   s.  m.    III    einer,    der   ausstattet,    der 

Pracht  entwickelt  97,  34. 

garnimen,    gua-,    -nt    s.    m.    Ia    Ausstattung, 

Rüstung  6,  126;  7,  79;  118,  50;  (des  Pferdes 

59,  iL 

17* 


2ÖO 


garnir  —  gentileza. 


garnir,  gua-  v.  II(a)  b  t?iit  dem  Nötigen  ver- 
sehen I,  154;  63,  81 ;  ausstatten,  ausrüsten 
6,  22;  80,-71;  105,  56;  (mit  Truppen)  be- 
setzen 121,  60;  ausschmücken  45,  14;  (gen) 
guarnen  (wohl)  ausstattend,  ausrüstend  98, 
8;  subst.  Ia  98,  26;  garnit  bereit  I,  279,498; 
7»  39 2j  '*'*"«  £*£>"•  «^  rüsten  6,  68;  21,  10. 

guarnizo,  garneisun  I,  153  s.  f.  l&  Ausstattung, 
Proviant  I,   153;  Rüstung  101,  35. 

guarsi  s.  m.  1*  kleiner  Bursch  78,  6. 

garc.on,  -rso,  -rzo  j.  w.  I,  III  Bursche,  Knecht 
I,  240,  297;   72,  44;  81,  31. 

garz  aj.  I  fem.  garce  1,  78  bübisch,  gemein. 

garz  subst.  s.  gra. 

gascon  s.  Eigennamen. 

gastar  v.  I  tr.  verderben,  tu  Grunde  richten 
110,  95;  118,  22,  93. 

gastglh  s.   m.  I«  Kuchen    77,  36. 

gat  j.  w.  Ia  Katze  95,  50   Far.,  s.  cat. 

gata  f.  /.  Ic  Katze;  eine  Art  Belagerungs- 
maschine 7,  256  ff. 

guatge  s.  m,  I*  Pfand  64,  65. 

gaug,  -ch  119,  89,  -tz  o.  pl.  3,  60  s.  m.  Ia 
i?««flfe  13,  43;  29,  19;  58,  8;  84,  6;  pl.  82, 
25;  de  g.  ml?  Freuden  5,  376;  Genufs  115, 
149. 

gaut  J.  *«.  Ia;  <?.  //.  uns  gauz  «'«  WW*/  I,  412 

g  a  u  t  a  s.  f.  Ic   Wange  1 1 1 ,  39. 

gautz  j.  gaug;  gauz-  s.  iauz-, 

g  a  u  z  i  g  n  a  u  -  s  aj.  II :  estela  g.  Morgenstern  (f. 
Crescini ,  ytf///  *  Mem.  d.  R.  Accad.  in  Pa- 
dova  XVI,  Levy  gauzinhal)  72,   34. 

gavanhar,    gua-  v.    I    tr.   verderben   81,    47; 

gazal  s.  f.  Id  Dirne  43,  65.  |_ioo,   104. 

gazanh,  gua-,  -aing,  gäain  1,  429,  463,  gäin 
I,  422  Var,  s.  m.  Ia  Gewinn  42b,  15;  68, 
16;  72,  23;  traire  g.  100,  129. 

ga  z  a  nh  a  s.  f.Ic  angebautes  Land  (P.  Meyer:  les 
champs)  6,    113. 

gazanhar,  gua-,  ca-  121,  50,  -agnar,  -ainar 
3,  598,  -anar  3,  543,  -annar  40,  12,  gäainar 
if  523  v.  I  tr.  gewinnen,  erwerben  1,  523; 
3,  543;  8$,  10;  g.  aleu  3,  598;  40,  12;  g. 
Dieu  75,  37;  objektlos  7,  289;  $8t  19;  93, 
24;  plündern  121,  50;  g.  sobre  aleu  Vorteil 
über  jd.  gewinnen  70,  11. 

gazardo,  gua-,  -on,  gaardon  I,  121,  146, 
guizardo  10 1,  67,  guiardo  40,  37  s.  m.  Ia 
Lohn  16,  52;  82,  34;  116,  70;  en  g.  zum 
Lohn  40,  37. 

ge-  s.  gue-;  geins  s.  genh. 

gel  s.  tu.  I»  Frost  ic,  16;  Eis  i8a,  11;  19,  3,  27. 


gilada  s.  f.  Ic  Frost  14,  9. 

gelar  (e)  v.  I  intr.  gefrieren  3,  126;  114,  78; 
frieren  12,  2;  /ar/.  gefroren,  eisig  15,  7. 

gelos  */*■.  s.  gil-. 

gememen  j.  ;ä,  I*  Seufzen,  Wehklagen  117, 
15;  g.  de  dens      jvV&r  dentium  117,  54. 

gen  j.  gent,  genh;  gences  s.  genses. 

general  aj.  II  allgemein  115,  351;  124,  48, 
126;  en  g.  m*  allgemeinen  115,   1    #£. 

generalmen  av.  in  allgemeiner  Weise  124,  137. 

generation  s.  f.  ld  Herkunft  122b,  2. 

genh,  gienh  100,  144,  geins  n.  s.  22,  59,  gens 
n.  s.  18,  48,  gen  4,  261  (gent  /.  genh  ^57, 
34)  s.  m.  Ia  List  7,  311;  100,  29. 

genitaires  (0.  pl.)  s.  m.  Ia  Geschlechtsteil  I, 
266. 

genitence  j. /".  Ic  Zeugungsfähigkeit  1,  221. 

g  e  n  i  t  u  r  a  .f.  f.  Ic  Zeugung,   Geburt  8,  1 74. 

genolh,  ginoll  8,  171,  ginhol  117,  22,  25  s. 
m.  Ia  Knie;  a  g-z  8,  171 ;  anar  de  g-s  121,  70. 

genolho  j.  m.  knieend,  knieende  Stellung  a 
g-llon  1,  660,  a  g-llos  7,  18,  de  g-lhos  56, 
22;    I22d,   43. 

genorologia  s.  f.  Ic  Genealogie  115,  131. 

genre  s.  m.  Ia  Genus  123,  76. 

gens a na  ^.  /.  Ic  Enzian  114,  41 

gens  s.  ges. 

genses,  gences  I,  177  av.  schöner,  besser  6, 
34;   52,  67;  s.  m,  ind.  (das)  Schönste  I,  177. 

genzor,  -ns-  11,  31;  18,  37;  52,  6^,  -nc-  i, 
612  aj.  II  Komparativ  von  gent  2,  40;  38, 
24;   105,  38. 

gent,  gen,  ient,  ien  s.  f.  I<*  Volk  8,  3;  Ko#, 
Zf*/*  4,  66;  6,  5;  16,  12;  105,  23;  tota  g. 
alles  Volk,  alle  Leute  2,  22;  24,  42;  80,81; 
Schaar  6,  114;  pl.  Leute  1,  3;  3,  98 ;  5,  302; 
unas  gens  ein  Volk.  Leute  6,  24,  ^^  Leute 
100,  17;  grans  gens  (sgl.  oder  pl.)  viele  Leute 
118,   103. 

gent,  -n  (fem,  gente  I,  450,  451)  aj.  I  aräg, 
hübsch  I,  450;   S^y  41    Var. ;  92,  29. 

gent,    -n,    ient,    -n,    genz    1,    510,   iens   6,    58, 
gint    21,    44    Par.   az/.    in   guter,    trefflicher   * 
W«j*   6,    22;    16,    25;    34,    16;    59,  7;  ^«/, 
AiZAttA  1,  699;  19,  47;  artig  1,  510;  3,68; 
63,  44;   behaglich,  sacht  3,   5,  408. 

gtntil  aj.  II  «fc/,  ar/#  2,  44;  32,  43;  50,  17; 
122  bt  6;  (mit  Rücksicht  auf  die  Abstam- 
mung ?)  122»,  1;  {ohne  Rücksicht  auf  du 
Abstammung)  I,  459;  95,  19;  edel,  hübsch 
7,    14;  subst.  Edler f  Artiger  95,  20. 

g  e  n  t  i  1  e  z  a  s.  f.  Ic  Adel  (der  Abstatnmung)  95 ,  21. 


genuit 


gort. 


261 


genuit  (Latinismus)  zeugte  2,  45. 

genz  s.  gent,  ges. 

gequir,  gi-  3,  368;  107,  167;  in,  iov.  II» b 
/r.  aufgeben  3,  368;  107,  167;  {dXcw) j'd.  ver- 
lassen 21,  24;  91,  61;  (alc.  re  az  alcu)  «<5,?r- 
lassen  76,  23;  r/f.  se  g.  de  far  aufhören  zu 
thun  17,  59;  in,  10;  intr.  gebr.  g.  de  far 
abstehen  von  3,   193. 

germä  s.  m.  Ia  Vetter  66,  4. 

ge.  rs  (o.  p.)  ?  (Mistral führt  unter  gerdo  *alarme, 
peur*  [en  Rouergue]  ein  rom.  gert,  gertz 
an)  22,  61» 

ges,  ies,  gens  105,  48,  131,  genz  3,  656,  gins 
1,  525  (subst.)  av.  irgend,  um  irgend  etwas, 
irgendwie  63,  30;  77,  14;  no  —  g.  de  nichts 
von,  kein  4,  89;  17,  44;  no  —  g.,  g.  no  keines- 
wegs, nicht  3,  20;  60,  71;  105,  210;  7,  132; 
14,  29;  non  ges  (ohne  Verb)  keineszvegs,  nicht 
4,  7o;  75,  40;  100,  56. 

gesir  v.  IIa  intr,  liegen;  en  son  gesent  bei  seinem 
Liegen  1,  470. 

i^sta  s.  f.  Ic  Geschlecht  8,  58. 

get  (e.  ?),  giet  7,  274  s.  m.  Ia  Wurf  (der  Wtirf- 
maschine)  7,   274,  (afer  fagdvogels)  35,  7. 

getar  j.  gitar. 

gi-  s.  gui-,  ge-;  gie-  s.  ge-. 

gilos,  ialous  48,  3,  6  a/.  I  eifersüchtig  5,  442; 

45»  M  53»   «5  J-  «-  *«^.  48,  3,  6. 
gilozesca  j. /".  Ic  Dichtart  124,    162,   163. 
gilozia,  gel-  52,    19  j. /.  Ic  Eifersticht  5,  45, 

415- 

g  in  gibrat  s.  m.  Ia  Lngwergewürztes  114,  63. 

ginhos,  -gn-  0/.  I  £/*/£•  109c,  4;  /&&£»,  hinter- 
listig 60,  49    Far.;  93,    15. 

gins  s.  ges. 

girar  v.Itr.  wenden  125,  32;  g.  sos  huols  sobre 
alcu  119,  8;   objektlos  124,  5;  rfl.  sich  wenden 

43*  65    Var> 

giro  J.  /«.  1*  pl.  Flanke,  Seite  7,  356. 

giroflar  (o)  v.ltr.  (Wein)  mit  Nelken  würzen 
107,    151. 

girofle  s.  m,  I*  Geivürznelke  107,  150. 

giscle  s.  m.  I»  Sprofs,  Zweig  19,  6;  i?«/^  19, 
14,  22,  30,  38,  46. 

gitar,  getar  1,  373  (3.  pr.  geU,  gieta  7,  18, 
328;  125,  121,  ietta  123,  59)  z'.  I  tr.  werfen 
7,  328;  9»  36J  (im  Spiel)  35,  22;  g.  alcu 
en  la  charcer  105,  71;  hinauswerfen,  ent- 
fernen (de)  1,  371,  571;  66,  7  g.  del  abric 
76,  58,  (fors)  i,  373;  104,  40;  g.  por  weg- 
werfen, hinauswerfen  5,  314,  325;  69,  4, 
verschwenden  41,  33;   (Gegessenes)  attswerfen 


125,  13;  plötzlich  ausstrecken  125,  121;  (g. 
frugz)  hervorbringen  115,  157,  243;  (aus-) 
giefsen  119,  127;  ausgeben  no,  61;  (g.  de) 
herausziehen  3,  371;  9,  193;  ~  41,  16;  (g. 
d'esmai)  92,  62;  g.  alc.  re  de  sa  natura 
etw.  aus  s.  Natur  herausbringen,  gegen  s.  Natur 
behandeln  123,  59;  äufsern  (g.  crois,  g.  un 
crit,  g.  un  sospir)  1,  96;  5,  339;  6,  75;  rfl. 
sich  niederwerfen  4,  8,  218;  (a  ginolhos)  7, 
18;  objektlos  werfen  66,  44;  121,  43. 

glai  s.  glatz. 

glaya  s.  f.  Ic  Sclnvertlilie  52,  3. 

glatz,  glai  46,  10  s.  m.  ind.  Eis  22,  1;  43, 
34;  62b,  38. 

glauc  aj.  I  blaugrün  ?  2,  62. 

glavi  s.  m,  I»  Schwert  7,   192. 

glejza,  -sa  8,  180,  -ca  120,  20,  35,  -ra  80,  II, 
glieiza  7,  185;  117,  28,  -sa  4,  108;  106,  38, 
glieza  7,  422;  119,  93  s.f.  Ic  Kirche  (abslr.) 
7,  4;  la  sanla  g.  7,  182;  (meist  als  Eigen- 
name, ohne  Artikel)  7,  22,  185,  saneta  g.  8, 
180;  69,  ii;  120,  20;  Kirche  (als  Bauwerk) 
4,  108;  80,  n;  97,   56;    119,   79. 

gleva  s.f  Ic  Scholle   120,  54. 

glieiza  s.  gleiza. 

glop  s.  m.  Ia  Schluck  114,  66. 

gloria  s.f.Ic  Ruhm,  Ehre  108,  48;  115,  324, 
(himmlische)  Glorie  8,   125;   116,  53. 

glorios  aj.  I  glorreich  8,  175;  56,  1;  58,  12; 
102,  57. 

s.  Völler  (resp.  aj.: gierig) 


glot   s.   m.  Ia  8,    89, 
aj.  I   (fem.  gloute 

1,  78; 
g  1  o  1 6 ,  -on   s.  m.  III 


120,  57;  gieriger  Schuft, 
Schurke    I,    41 ;    8,    74; 
101,    51;   aj.  gierig,  ge- 
mein 1,  78. 
g  1  o  t  o  n  i  a  s.  f.  Ic  Völlerei  120,  57. 
goernar  s.   gove-, 
gola,  -le  1,   152  s.f.  Ic  Kehle,  Hals  5,  87;  8, 

54;    Hals    und  Brust    (der  Frau)    20,    33; 

100,   102. 
golfe   s.   m.    I    Golf,    Schlund,  Abgrund  75,    1» 
goma  s.f.  Ic  Gummi  (als  Heilsaft)  25,  21. 
gone  s.f.  Je  Rock  (eines  Geistlichen)   i,  65. 
gon^lla  in,    16,    -nelha  64,  5,    -nela   112,  23 

s.  f.    Ic   Rock    (einer   Frau)    64,     5;     (eines 

Mannes)  in,    16;  112,   23. 
gonfanon,  -nun  I,  156,    -fayno   101,  31,   con- 

falon  71,   24   s.  m.  I»  Fahne  I,  142  (an  der 

Lanzen  spitze),  156;  (Feldzeichen)  71,  24;  IOI, 

31 ;  Fahnenträger  1,  542. 
gonfainonier  s.    m.   I»  Fahnenträger   6,   160. 
gort  aj.  I  fett,   oder  plump  35,  42. 


2Ö2 


gos  —  gruec. 


gos  s.  tn.  ind.  Hund  3,  466. 

£ostar,  costar  4,  251  (o)  v.  I  intr.  gefallen, 

gota,  goute  1,  82  s.  f.  Ic  Tropfen;  (als  Be- 
zeichnung geringer  Menge)  no-g.  1 ,  82 ;  80 
Var.  a  Str.   16. 

governaire  s.  m.  (III)  Ia  Regierer  8,  145,  154; 
118,  29. 

governament  s.  tn.  \*  Regierung  7,  48. 

governar,  göer-  105,  81  (e)  v.  I  /r.  regieren^ 
leiten  77,  51. 

gra  s.  m.  Ia  £////>  34,  29;  //.  uns  graz,  uns 
garz  1,  106  Treppe  1,  349. 

grä  j.  /«.  Ia  Korn  66,  40. 

gracia,  -sia  (-ia  106,  5,  70,  -ia  113,  49)  s.  f.  I<~ 
(göttliche)  Gnade  106,  5,7°;  lJ3>49;  Gunst 
91  Äzctf,   16;  113,  52;  g.  d'oracion  1x9,34. 

gracios   aj.  1  anmutig,    gefällig  58,    28;    124, 

gradar  s.  ganlar.  [38,   50. 

grafi  s.  m.  I*  Griffel,  Stift  119,  121. 

graile  s.  tn.  1*  Art  Hörn  6,  187;  7,  316. 

grailet  s.  in.  I*  Art  Hörn  7,  260. 

gralha  s.  f.  Ic  Krähe  66,  53;  81,   II. 

gramatica  s.  f.  Ic  (lat.J  Grammatik  123,  74; 
(lat.)  Litteratur  79,  35. 

gran  s.  grant. 

gra  na  s.  f.   Ic  roter  Farbstoff  (Kermesbeere  ?) 

9,  39,  69. 

granar  v.  I  intr.  Frucht  treiben  ~ 7, 394;  II, 
10;   109  b,  9. 

grandeza  s.  f.  Ic  Gröfse  115,  18. 

gran  dir  #.  IIb  /r.  vergröfsem  82,  54   F#r. 

granmen  av.  in  grofser  Weise,  in  hohem  Mafse 

granolha  s.  f.  Ic  Frosch  80,   80.  [38,   76. 

gran,  -nt  aj.  II  (aber  f.  granda  67,  3;  120, 
84,  -nd'  122b,  5;  I22C,  11) grofs  (räumlich) 
1,  77,  117;  (von  Wuchs)  78,  6;  erwachsen 
65,  46;   125,  100,  104;  grofs  (zeitlich)  3,  36; 

-    2,    47;    3»    31;    IO,    2i;    I05,    2,    34,    51;    g. 

mati  sehr  früh  9,  216;  g.  vespre  sehr  spät 
9»  2I9!  g«  gent  w^  Menschen  118,  103; 
mächtig,  hochstehend  8,  24;  29,  23;  105,  74; 
121,  53;  s.  ganre.  —  Subst.  tn.  I*  Grofser, 
Erwachsener  7,  325;  Mächtiger,  Hoch- 
stehender 7,    163;    97,    44;    Gröfse,    Wuchs 

20,  57;  100,  81;  Grofes  ~  87.  17;  <zz\  g. 
ferir  gröfse  Schläge  führen  2,  95. 

gras  aj.  Ifelt  1,  256;  43,  69;  44,  12;  -  72,  26. 

grat  s.  tn.  I»  Gefallen;  prendre  en  g.  wohlge- 
fällig aufnehmen  38,  72;  colhir  en  g.  willig 
hinnehmen  I,  398;    tenir  en  g.  Dank  wissen 

21,  31;  venir  en  g.  gefallen  69,  46;  aver 
hon    g.    Gefälligkeit  besitzen   33,    19;  Dank, 


Lohn  7,  209 ;  23,  23 ;  colhir  g.  Dank  ernten 
77,  46;  de  g.,  de  bon  grat  willig,  gern  5, 
403;  34,  53;  38,  89;  90,  49,  freiwillig  5, 
271 ;  107,  134;  per  mon  g.,  ab  mon  g.  nach 
meinem  Gefallen,  Willen  3,  475;  32,  38;  65, 
22;  ab  g.  freiwillig  7,  174;  ab  g.  de  mit 
Bewilligung  von  26,  38;  oltra  mon  g.f  estra 
mong.  ohne,  gegen  mein  Gefallen  3, 385  ;  40, 29 ; 
a  lor  g.  nach  ihrem  Gefallen  60,  62 ;  mal  g.  de  bei 
üblem  Gefallen,  trotz  19,  40,  50;  27,  30;  90,  18. 

gratar  v.  I   tr.  kratzen  107,  158;    114,  22. 

gravar  v.  I  intr.  a  aleu  jdm.  beschwerlich  sein 
4,  200. 

gravier  s.  m.  Ia  Sand,  Kies  6,   176;   61,  2. 

grazalet  s.  m.  Ia  Gefäfs  7,   330. 

grazir,  -ire  74,  35  v.  IIb  tr.  willkommen  luifsen 
57,  1;  82,  18;  mit  Wohlwollen  begegnen  7, 
98;  gutheifsen  93,  17;  danken  (alc.  re  az 
aleu)  52,  53;  75,  12;  94,  9  ;  part.  willkommen, 
gern  gesehen  24,  41;  31,  7;  52,  57;  —  31, 
6;  33,   26;   63,  35;    —  s.  m.  Danken  II,  38. 

gr$y  s.  m.  Ia  Beschwer  25,   13. 

grenon,   s.  in.  Ia  Schnurbart  1,  298. 

grepir  s.  guerpir. 

gr^u,  grieu,  greo  108,  139  aj.  II  schwer  5, 
256;  -  (sospir)  5,  136;  (raneura)  24,  8; 
(malanansa)  74,  9;  (condicio)  108,  139; 
(iuzizi)  120,  73;  (guerra)  22,  57;  (mesfag) 
29,  6;  (temps)  43,  60;  (g.  falhit  schwer  ver- 
schuldet) 58,  45;  schwerfällig  18,  24  (g.  a 
far);  114,  156;  schwierig  59,  6;  6,  97;  g. 
m'es  ist  mir  leid  104,  33;  (quar)  87,  57;  (de) 
3,  473  ;  95,  28  ;  av.  schwer  -  (g.  ferit)  100,  23; 
mit  Sclnvierigkeit  I,  506;  13,  9;  24,  22; 
schwerlich,  kaum  3,    194;    13,  53;  69,   15. 

greuiar  (eu,  3.  Praes.  greya  i8b?  49)  v.  I  tr. 
schwer  machen;  ~  verschlimmern  121,  16; 
beschweren,  belästigen  63,  104;  intr.  leid  sein 
18  b,  49. 

greveza  s.  f.  Ic  Schwierigkeit  124,   144. 

grieu  s.  greu. 

grilh  s.  m.  Ia  Grille  125,  9. 

gris  aj.  I  grau  I,  522;  j.  /;/.  ind.  Grauii'crk 
(Pelzwerk)   1,  692,  699;  6,  37;  //.   1 18,  124. 

groc  9,  11,  gruec  9,  32  (/.  groya  i8a,3)  aj.  I 
gelb;  cros  (n.  s.)   I,  68  .r.  tn.  Ia  (7<r#. 

g r o n d  i r  (o)  v.  IIa  /«/>-.  dumpfes  Geräusch 
machen,  brummen,  murren  1,  43;  91,  17. 

gr^s  07.  I  dick,  stark  1,  74;  100,85;  114,48; 
grofs  60,  42;  </*V£,  dicht  114,  24. 

grua  j. /.  Ic  Kranich  35,40;  101,  9;   125,  56. 

gruec  s.  groc. 


grutz 


lauzir. 


263 


grutz  s.  m„  ind.  ?  (F.  Meyer  corr.  glutz  />,  etwa 
der  Kies,  Sand  etc.,  der  die  oberste  Fläche 
der  Maschine  bedeckte,  um  sie  vor  dem  An- 
brennen zu  schützen  ?  vgl.  Mistral  grut  pavi 
a*asp halte,  ital.  gruzzq)  7,  277. 

gua-  s.  ga-;  guer-  s.  gar-. 

guerra,  ge-  3,  152;  22,  58,  guera  10,  20, 
guerre  I,  184,  233,  gerre  1,  650  s.  f.  Ic  Krieg 
5.  97;  27,  38;  68,  8;  ~  8,  28;  78,  12; 
Streit  10,  20;  Feindseligkeit  I,  184,  233; 
(Unwesen)  Lärm  3,   152. 

gerreaire  C«.  j.^  s.  m.  III  Krieger;  aj.  krie- 
gerisch^ streitsüchtig  1,  321. 

guerreiar,  gueregar  6,  87  (e)  v.  I  z«/f.  Krieg 
führen  101 ,  30;  streiten  ~  24,  48;  />'-  fo- 
kriegen  6,  87;    i8b,   19;  71,  4. 

guerreira  s.  f.  Ic  Feindin  65,  21. 

guerrier  113,  77,  ge-  90,  59,  gerrer  I,  409, 
gerer  6,   157  s.  m.  Ia  Krieger,  Feind. 

guerpir,  ge-  1,  486,  530,  grepir  115,  184  v. 
Hab  lassen,  im  Stich  lassen  I,  486;  106,  61; 
loslassen  (alcu)  1 ,  530 ;  objektlos  aufhören 
115,  184. 

guiar  s.  guidar;  guiardo  s.  gazardo. 

guida  s.  f.  Ic  Führung  102,  31. 

guidar,  guizar  73,  10;  107,  116,  guiar  32,44 
v.  I  tr.  führen  6,  145;  31,  14;  92,  32;  ~ 
32,  44;  (la  maiso)  HO,  108;  pari.  präl.  mit 
sicherem  Geleit  ?  107,  116;  rfl.  sich  führen, 
sich  benehmen  90,  3;  110,  49. 

guidonatge  s.  m.  Ib  Geleit,  Geleitschaft 
62  b,  23. 

guinhos  (o.  pl.)  s.  m.  I*  Schnurrbart  60,  56; 
112,  47. 

guiren,  -nt,  garen  22,  51  s.  m.  I*  Bürge  73, 
30 ;  far  g.  Bürgschaft  leisten  7,  81 ;  Be- 
schützer 6,  132;  7,49;  33,56;  Helfer 84,  36. 

guirensa,  gar-  24,  11,  garence  1,  231  s.  f. 
Ic  Gewährleistung  (oder:  Schulzbezirk  ?  F. 
Meyer:  revenues)  1,  231;  Schutz,  Hilfe  24, 
11;   84,  29,  41. 

g  u  i  r  e  z  o.  p.  Art  Wurf  spie fs  (F.  Meyer)  6,  89. 

gis  s.  m.  ind.  Art  und  Weise  1,  517. 

guisa,  -za,  gisa  123,  71,  gise  1,  172  s.f.  Ic  Art 
und  Weise  de  quäl  g.,  de  tal  g.  12,  4;  35, 
18;  62b,  54;  d'autra  g.  102,86;  d'autras  g-s 
«23,  71;  a  g.  de  66,  25;  105,  241;  a  la  g. 
que  121,  55;  far  a  sa  g.  36,  44;  per  quäl 
g.  1,  172;  en  g.  de  5,  228,  286;  s6  tener  de  g. 

g  u  i  s  c  o  s  aj.  I  schlau,  gewandt  7,  26.       [  1 8  a,  1 8. 

guisquet  s.  m.  I*  Pforte  7,  323. 


guitz  (aufser  69,  27  alle  Stellen  n.  s.,   so  dafs 

sowol  guitz  wie  guit  angesetzt  werden  kann)  s. 
m.  ind.  (resp.  I  a)  Führung ;    Geleit  (g.  de  Deu) 
69,  27;  Führer  31,  13;  63,21;  83,  47;  95,  24. 
guizar  s.  guidar ;   guizardo  s.  gaz-. 


Ha-  etc.  s.  A-  etc. 


I,  y,  hi  7,  101 ;  16,  38;  108,  76  adv.  örtlich 
a)  Ort  wo  1,  28;  7,  101  ;  34,  30;  105,  63;  i  a 
5,  23  ;  b)  Ort  wohin  I,  14;  3,  322 ;  (=  hierher) 
I,  201;  7,  433,  434;  —  "*  (auf  bestimmten 
Begriff  bezüglich:  a)  wo:  dabeit  darin)  2,  55  (en 
tal  forma);  (b)  wohin)  11  ,  18;  105,  135; 
(=  li)  88,  11;  {auf  bestimmten  Gedanken  be- 
züglich: dabei,  darin)  3,  3 30;  32,  12  (i  es); 
74,  26;  105,  22;  108,  76;  (unbestimmt  hin- 
weisend 7,   247,   289;   16,  38;   108,  39  (i  a). 

ia  av,  schon  2,  81 ;  71,  29;  nun  (eine  Aussage, 
eine  Versicherung  einleitend)  83,  65;  7,  215; 
nun,  doch  (in  eine  Aussage  eingeschoben)  5, 
171;  einst  1,  494;  je  5,  158;  26,  36;  47, 
10;  ia  may,  ia  pueis  je  ferner  5,  85  ;  16,  14; 
ia  sia  so  que  sei  es  (nun)  immerhin  dafs 
I09a»  7  (C°nj>)\  iassiaisso  que,  iaciaisso  que 
obwohl  (mit  Indic.)  119,  21  ;  124,  108;  (mit 
Conjct)  119,  52,  124;  124,  162;  ia  no  doch 
nicht  4,  2;  ia  no  ni mmer  1 2,  5  ;  17,  26;  105, 
19;  ia  mais  no  ninwier  mehr  \,  109;  15,  8; 
20,  5;  ia  no  starke  Verneinung  ausdrückend 
5,  219;  6,  173;  14,  41;  69,  16;  (einen  nega- 
tiven Wunsch  einleitend)  16,    13;  47,   10. 

iai  s.  m.  Ia  Freude  28,  25;  63,  34;  83,  5. 

iai  s.  gai;  ialous  s.  gilos. 

iaya  s,  f.  Ic  Freude  52,  9  } 

ianglar  v.  I  tr.  verspotten  107,   112. 

ianiar  s.  camiar. 

iardi,    ga-    4,    5,    -in  121,    28  s.  m.  Ia  Garten 

15,  4M  53>   Hi  "4.   96. 
iasse,  -ey  61,  38  av.  immer  4,  198;  per  i.  58, 

35  5  61,  38. 
iassiaisso  s.  ia. 
iau  s.  m.  Ia  Hahn  39,  34. 
iauzen,  -nt,  gau-  aj.  (pari.)  II  fröhlich  II,  I; 

15,  22;  23,  13;  28,  44;  125,  83;  (geniefsend  ?) 

33,  40;  86,  33. 
iauzimen  s.  m.  I*  Genufs  15,  46;  58,  64. 
iauzion  aj.  I  (f.  -onda  l8a,  53;  91.  27)  froh 
iauzir  s.  cauzir.  [17,  6. 

iauzir,    gau-  v.  Hab  tr.  geniefsen  15,  21;  21, 

13;  25,  28;  26,  6;  rfl.  (de)  sich  (eines  Dinges) 

erfreuen  15,  8,  9;  21,  9;  76,  60. 


264 


lauzire 


iror. 


iauzire  (n.  s.)  s,  m.  III,  fl>  Genie/s  ender 
38,  28. 

iazer,  iaser  43,  39,  iasser  119,  24  v.  VI  *Vr/r. 
/*>£?»  I,  163,  351;  105,  96;  (bei  einer  Frau) 
43,  39;  79,  20;  anar  i.  schlafen  gehen  13, 
24,  ruhen  34,  25;  i.  dinz  los  olhs  7,  452; 
r/f.  liegen  1,  70;  55,   I. 

ich-  s.  eiss-,  iss- ;  icil  s.  Pron.  dem. 

idre  s.  m.  lab  yJr/  Schlange   125,   81,  84. 

ie-  j.  ge-. 

ier  69,   26,  er  l,   332;   116,    5  av.  gestern. 

ietar  s.  git-;  ieu,  hieu,  iheu  s.  Pron.  pers.\ 
ifern  s.  enf-;  il,  ill,  ilh,  illa,  illi  s.  Pron, 
pers.'  ilha  s.  isla;  im-  s.  em-, 

imnari  s.  m.  I  Hymnarium  4,  230. 

impaciencia  j.  f.  I«  Unfähigkeit  od.  Unwillig- 
keit  zu  ertragen  120,  26. 

in-  s.  en-, 

indi  s.  m.   I  Indigo  9,  40,  70. 

in g uns  (0.  p.)  ?  I,   150. 

ins,  inz,  -tz  1,  94;  8,  12;  105,  163,  entz  121, 
4  ö</z>.  innen,  drinnen  105,  163;  d'i.  de  von 
drinnen  aus  3,  33;  i.  en  drinnen  in  7,  229; 
14,  21;  53,  14;  hinein  in  I,  94;  26,  23;  121, 
4;  (tro  i.  en)  8,  12. 

intrada,  en-  48,   I  s.  f.  Ic  Eintritt  121,  62. 

intrar,  en-  I,  83;  3,  156;  81,  34  v.  I  intr.  ein- 
treten, eindringen  3,  182;  4,  29;  19,  46;  26, 
i;  105,  163;  beim  Spiel  in  die  Zielstelle  ein- 
rücken ?  35,  21;  rfl.  s'en  intra  4,  81 ;  9, 
61;  7,  216;  i»/r.  oder  tr.  ?  6,  104. 

int  rat  ge  s.  tn.  Ib  Eintritts  gebühr  (verschiedener 
Art,  s.  Ducange  intragium)  64,  68. 

invern  s.  iv-;  yo  s.  Pron.  pers. 

ige  s.  m.  Ia  £/*>/  34,  35;  43,  49;  83,  42;  - 
(Liebesspiel)  53,  13;  62b,  24;  -  lo  iocs  es 
entaulatz  7,  458;  far  i.  de  sich  lustig  machen 
über  112,  80. 

iogador,  iug-  96,  40  a;  s.  m.  III  Spieler  100 a,  3. 

iogar  (o)  z\  I  *'»/>-.  spielen  34,  38;  79,  32  (i.  a 
tres  datz);  Kurzweil  treiben  3,  37;  47,  8; 
80,  86;  i.  d'alcu  18  b,  29. 

ioglar,  iocg-  19,  51  s.  m.  I*  Spielmann  36, 
43;  80,  26;  81,   i;  85,  44. 

i Qi  s.m.  I»  Freude,  Lust  4,  41;  11,  2;  18,  5; 
*9>  7,  15  ^-5  21,  7;  34,  21;  de  io\  freudig 
I,  611;  de  fin  ioi  14,  35,  Geschenk  91 
Razo,  6. 

io,ia,  ioie  48,  2  s.  f.  Ic  Freude  3,  540;  14,  7; 
i8a,  1;  58,   12;   Geschenk  63   ./faz^,  2. 

ioios  #/.  1  f/".  -ouse  48,  13,  37)  erfreut,  fröh- 
lich 48,  37 ;  93,  2 ;  (de)  47,  7  ;  84,  44;  (dansa, 


so)  48,  13;  124,  63;  freudebringend  20,  13  (?); 
-102,  23. 

ionchar  (o)  v.  I  tr.  bes heuen  68,   10. 

ionher  (9)  v.  V  tr.  vereinigen-,  i.  las  mas  iSa, 
58;  mas  ioinchas,  iontas  mit  gefalteten  Händen 
46,    5;    I22d,   43. 

iorn,  ior  1,  158,412  s.m.  Ia  Tag  11,  12;  15, 
i;  21,  38;  105,  133;  (Tageszeit?)  112,  99; 
lo  i.  den  Tag,  tagüöer  119,  4;  lo  i.  an  dem 
(bestimmten)  Tage  23,  15;  al  i.  (del  iutiamen) 
am  Tage  ...  58,  53;  tot  i.  jeden  Tag  3, 
62 ;  9,  96 ;  66,  1 5 ;  a  totz  i-s  28,  45 ;  i.  einen 
Tag,  je  83,  I ;  no  —  i.  keinen  Lag,  nie  68,  22. 

iornada  s.  f.  ]c  Tagesdauer  6,  47;  Tagesreise 
3,  36;  8,  32;  42,   10. 

ios,  ius  51,  31;  59,  16;  115,  22  av.  abwärts, 
hinab  s.  metre ;  unten  la  i„  sa  i.  dort  (unten, 
lä-bas,),  hier  unten  51,  31  ;  59,  16;  i.  en 
unten  in  115,  22;  i.  de  unten  von  101,  12; 
präp.  von  —  herab  7,   78;   unter  54»  4« 

iosta,  -te  I,  678,  iusta  63,  5  präp.  neben  4, 
120;  61,  2;  95,  16,  de  ioste  von  neben  1,  379. 

iove,  -ven  6,  21  (n.  s.  m.  -ves  7,  451,  -vens 
89,  7,  reimt  auf  -es  70,  29)  aj.  II  (fem.  -v£ 
65,  8,  -ven  122b,  6,  n.  s.  -es  122b,  14) 
j*ng  3.  58»  J54;  105,   1;  i.home(7^//(?9,i7. 

ioven,  -nt  j.  w.  Ia  Jugend  7,  59;  86,  38;  105, 
7;  115,  66;  de  i.  jung  105,  233;  senz  de  i. 
Kindersinn,  Thorheit  I,  483;  Jugendlichkeit, 
Frische,  frische  Tüchtigkeit  28,  9;  29,  42; 
63,  20;  69,  2,  mon  ioven  =  me  (iove)  96,  1 1. 

iovenet,  fem.  iuv-ta  aj.  Ijungj,  200;   47,  5. 

ioven z eil,  -nselh  s.  m.  Ia  Jüngling  8,  1 1 ; 
63,  67. 

y  p  o  c  r  i  z  i  a  s.  f.  I  c  Heuchelei  76,  20. 

ir  z/.  tfV/".  intr.  gehen  7,   112;  25,  42  s.  anar. 

ira,  ire  1,  178,  316,  504  s.  f.  Ic  Zorn,  Groll 
I,  178,  5°4?  52>  45  5  Verdrufs,  Kummer  3, 
137;  7,  23;  31,  16;  103,  24;  118,  32. 

iradement  «z\  wütend  I,  370. 

ira  isser  z>.  III  anom.  rfl.  sich  erzürnen,  zornig 
werden  28,  43 ;  63,  92 ;  69,  1 1 ;  /ar/.  irascut 
erzürnt  102,  9. 

irat  a/.  (part.)  I  erzürnt,  zornig  3,  294;  7,  361; 
35,  47  ;  102,  13  ;  verdrossen,  bekümmert,  betrübt 
3,  3745    »5,  22;    63,  116;    78,  16;    116,  -o. 

irregulär  aj.  II  unregelmäfsig  124,  60. 

iresun  s.  f,  Id  Zorn,  Kummer  I,  184. 

irritar  v.  I  tr.  ärgern  48,  3. 

irnel  s.  isn-. 

ironda  j.  f.  Ic  Schwalbe  1 8 a,  49^ 

iror  j.  /".  1 d  Zorz*  1 ,   1 84. 


iros  —  laissar. 


205 


iros  aj.  I  zornig,  zum  Zorn  geneigt  115,  95. 

is  /.  Pron.  dem. 

iss-  s.  eiss-. 

issarar  v.  I  intr.  irregehen ;  ~»  issarat  in  Be- 
drängnis, in   Verwirrung  59,  23. 

issilh  s.  m.  Ia  Verbannung  17,  56. 

issilhar  5,  59;  120,  57,  ichilar  7,  200  v.  I  fr, 
verbannen ;  afc«//  machen  5,  59. 

isla  8,  2,  67,  islla  8,  81,  85,  ilha  65,  63;  125, 
11 6,  117  s.  f.  Ic  Tiftt/. 

isme  s.  es-, 

isnej,  -elh  52,  6,  irnel  22,  30  F<zr.;  114,  08 
<*/.  1  y?/»/£,  behende  22,   14;  63,  31   (vas). 

isop  s.  m.  Ia  Isop,    Weihwedel  4,   156. 

istar  s.  est-;  ist,  iste  j.  Pron.  dem. 

issutz  (n.  s.  m.)  aj.  I  trocken  107,  153. 

'  ital  s.  aital. 

item  av.  (Latinismus)  desgleichen  124,  24. 

iudia-  x.  iutia-;  iudici  s.  iuz-;  iugador  s.  iog. 

iun  ;.  m.  Ia  y«»*  4,  252. 

iunar  v.  I  intr.  /asten  108,  90. 

iuoill  j.  0*.  la  Lolch,    Unktaut  85,  55  ? 

iurar  v.  I  m/r.  schwören  64,  65;  (sor)  I,  642, 
719;  (per)  7,  138;  40,  34;  fluchen  79,  32; 
108,  40;  tr.  i.  Ihesu,  Nostra  Dona  etc. 
schwören  bei  ...  1,  19,  294;  (de  alc.  re)  I, 
237;  iurat  eidlich  verpflichtet  59,  27. 

iure  aj.  I  trunken  12,  9. 

ins  s.  ios. 

iusqu'a  präp.  bis  zu  48,   10. 

iust  aj.  I  gerecht  117,  56. 

ittsta  j.  iosta. 

iusticia,  (hds.  -ici  105,  257)  -izia  107,  87, 
-egia  120,  6,  38,  -ise  1,  166,  325  s.  f.  Ic  Ge- 
rechtigkeit, Recht  I,  166;  Rechtsvollziehung, 
Gericht  105,  248;  107,  87;  120,  6;  (far  i.) 
120,  38,  52;  (prendre  i.  Vergeltung  üben)  I, 
325;  Rechtsprechung  105,  86. 

iustiziar  v.  I  /r.  richten  5,  100. 

iutge  j.  m.  Ia  Richter  120,  24;  124,  92. 

iuiador  j.  0».  III  Richter  i,  325. 

iutiament,  -dia-  7,  50,  iuia-  108,  131  s.m.Ia 
(gerechtes)  Urteil  7,  50;  (donar  i.)  58,  50; 
124,  93;  (aver  en  i.  zu  richten  haben  über) 
io5»  I7i  (prendre  en  son  i.)  124,  114;  (esser 
del  i.  ab  alcu)  96,  21 ;  jüngstes  Gericht  74,  27; 
(lo  derier  i.)  108,  135;  (lo  iorn,  lo  dia  del  i.) 
58,  53;  108,  131. 

iutiar,  iuiar  1,205;  -*£"  %7i  10  z\  I  tr.  (alcu 
jd.)  richten  7,  124,  213;  116,  64;  (i.  alcu  a 
mort)  verurteilen  118,  58;  120,  58;  urleilen 
L  dreit  34,  8;  i.  las  leis   105,  61 ;  i.  de  (que) 


87,    10;   objektlos  7,  57;    intr.    i.  de  urteilen 

über  79,   14. 
iurenet  s.  iov-. 
iuzizi,    iugigi  120,    17,    18,  -qü   120,    73,    74, 

iudici    7,    213    s.    m.\  Gericht ,    Strafgericht 

120,  17,73;  ÜüngstO  Gericht  7,  213;  107,  72. 
iv§rn,  inv-  15,  7  j.  m.  I»  Winter  41,  20;   114, 

34;  d'i.  winters,  im  Winter  32,   10. 
i  v  ernar  (e)  v.  I  intr.  Winter  sein,  kalt  sein  43,  38. 


K-  s.  c-,  qu- 


L\   '],  la  s.  Pron.  pers.,  Artikel. 

la  s.  lai. 

labor  s.  m.  Ia  Arbeit,   Werk  32,  36. 

lac  x.  m.  Ia  .S><?  1,  387. 

ladoncs  av.  da   7,    260,   316;   damals  7,  203. 

ladrier  s.  m.  I*  Seite  83,  8. 

lag  s.  lait. 

lagh  j.  m.  I*  Milch  120,  43. 

lagesa  s.f.  Ic  Häfslichkeit  (moralische)  110,  29. 

lägrema  j.  /.  Ic  Thräne  106,  65;  117,  16; 
119,  61;   Tropfen  116,  79. 

laguiat  aj.  I  /\  Meyer  Crois.  (Glossar:  ajfaibli, 
souffrant,  Übersetzung:)  honteux  7,  469. 

lai,  la  1,  98;  3,  392;  4,  64;  51,  31;  (bei 
Enclisis  la;)  3,  226;  25,  40;  (la  u)  1,  47;  (la  o) 
5,  143  av.  dort  3,  21;  4,  67;  12,  29;  (auf 
Person  bezogen)  10,  7;  29,  II;  ««/<?r  <fc» 
Umständen,  da  I,  84,  576;  7,  25;  30,  38; 
(lai  en  =  en)  44,  13;  la  ius  la  bas  51,  31; 
laissus  dort  oben  104,  34;  lassus  oben  (in  der 
Schrift)  124,  69,  79;  la  foras  dort  drauf sen 
7,  110;  56,  26;  de  lay  w«  dorther  53,  17; 
(la  terra)  de  la  dort  71,  23;  en  de  1.  dort 
72,  8;  1.  on  =  on  105,  61;  8,  69;  93,  8; 
<forAW»  1,  191;  5,  158;   19,  43;   105,  62. 

lai  s.  lait;  laich  s.  lait;  laichar  s.  laissar;  laiens 
s.  lainz;  lainier  s.  falcon. 

läinz,  -ns,  -ntz  8,  197,  -nc  I,  22,  laienz  I22d, 
35,  laiens  84,  12  av.  dort  drinnen  3,  30;  4,  36; 
84,   12;   105,  97,  160;  dort  hineiti  8,   197. 

lairo,  -on  IN,  laire  Ia  78,  26  s.  m.  Dieb  18, 
II ;  18 b, 31 ;  63,  52;  105,  241 ;  a.  1.  verstohlen 
101,  54. 

lais  s.  m.  ind.  Lai  (Dichtart)  38,  84. 

laissar,  -s- 3,  280;  105,  16,  32,  -ch-  7,  445;  -x- 
63,  121,  lei-  9,  67  v.  I  tr.  lassen:  zurück- 
lassen, übrig  lassen  1,  16;  17,  15;  20,  25; 
zurücklassen    7,    278;    23,    13;    belassen     if 


266 


laissus  —  lauzeta. 


720;  105,  87;  auslassen,  übergehen  123,  8; 
in  Frieden  lassen,  nicht  belästigen  3,  280; 
7»  445  \  freilassen  69,  30;  verlassen  21,  32; 
125,  101;  105,  16;  5,  152;  8,  26;  hinter- 
lassen 83,  34;  97,  35;  105,  32;  überlassen 
5,  203;  20,  56;  weggeben,  aufgeben  1,  544; 
75»  47  5  (e*ne  Ware)  ablassen  88,  14;  unter- 
lassen, aufgeben  1,  320;  5,  234;  27,  5;  90, 
38;  1.  mit  Inf.\  lassen,  zulassen  10,  23;  17, 
3;  105,  69;  1.  estar  in  Frieden  lassen,  sich 
nicht  kümmern  um  1,  397;  3,  3;  35,  51;  non 
1.  que  non  3,  166;  4,  94;  36,  11,  1.  mit 
asynd.  Objektsatz  1 ,  500  unterlassen ;  —  si 
laissa  de  far  läfst  ab,  hört  auf  zu  thun 
4,  58;  28,  6;  69,  1;  —  intr.  1.  a  far  unter- 
lassen zu  thun  1,  79;  38.  61;  60,  50. 

laissus  s.  lai. 

lait,  lag  3,  100,  laich  1,  283,  laig  3,  129,  lai 
1»  61,  392,  fem.  laia  5,  429;  124,  38,  120 
aj.  I  häfslich  (von  Aussehen)  1,  416;  3,  100; 
häfslich,   schlecht  (an  innerem   Wert)  34,  38; 

85i  36;  95,  3;  —  av>  *M  «1  283,  392;  3, 
129. 

lana  s.  f.  Ic    Wolle  64,  7. 

lanquan,  -nd  15,  1   conj.  wann  14,   1 

lancia  s.  lansa. 

landa  s.  f.  lc  Heide  91,   13. 

lange  s.  f.  Ic  wollenes  Kleidungsstück    I,   125. 

languir  v.  \V°  intr.  schmachten,  vergehen  4, 104; 
21,   16;  36,  27;  96,  43. 

lanier  aj.   1   habgierig  ?  98,  37. 

lans,  -nz  /.  m.  ind.   Wurf  85,  31;*  33,  50. 

lansa,  -nza,  -nssa  22,  33;  90,  45,  -ncia  (Latinis- 
mus) 2,  96  s.  f.  Ic  Lanze  5,  299;  8,  167; 
66,   24;  (—   Waffenkunst)  98,  7. 

iansar,  -ngar  I,  10,  -nsier  104,  46  v.  I  tr.  objekt- 
los werfen  6,  89,  103;  34,  14;  rfl.   18*,  43. 

lanso  s.  m.  Ia  kleine  Lanze  101,  19. 

lanssol  s.  lens-. 

lant§rna  s.f.  Ic  Laterne  116,  60. 

lapidar  v.  I  tr.  steinigen  104,   12,   14. 

larc,  fem.  -ga  aj.  I  weit,  dick  90,  58;  frei- 
gebig 3»  97;  73»  37;  "o,  66;  -  79,  16. 

lard^r  s.  m.  Ia  Speckkammer  (Speck?)  1,  68. 

largamens  av.  reichlich  119,  96. 

largor  s.  f.  Id  Fülle  3,  30. 

largueza,  -sa,  -gesa  3,  89  s.  f.  Ic  Freigebig- 
keit 7,  447;  98,  22;  113,  8;  -  50,  29. 

larguet  aj.  I  reich  ich   7,  319. 

targuetat,  -get-  s.  f.  Id  Freigebigkeit  7,  368; 

83>  58J   io5.  220. 
tas,  fem.  -ssa  aj.  I  matt,   müde  1,   262;  3,  9, 


142;  überdrüssig  65,  74;  träge  72,  62;  elend, 
unglücklich  8,  33;  85,  49;  103,  36;  als  Aus- 
ruf: Unglücklicher!,  wehe!  13,  7;  31,  33; 
73,  5;  (f*n-)  103»  46. 

las  s.  m.  ind.  Schlinge  69,  8. 

lassar  v.  I  rfl.  ermüden,  sich  erschöpfen  5,  255; 
intr.  gebr.  3,   139. 

lassar  v.  I  tr.  binden,  festbinden  7,  349;  binden, 
fesseln  ~  3,  412;  13,  5;  19,  15;  (durch  den 
Feim)  binden  30,  8;  rfl.  sich  verbinden  (ab) 
•  "5.  135- 

lasset  aj.  I  Ausruf:  Unglücklicher!,  wehe!  84, 
29. 

lassus  s.  lai. 

1  a  t  e  s.  f.  Ic  Entschädigung  (für  nicht  bezahlte 
Schuld)  1,   24. 

lati,  -in  aj.  I  lateinisch  2,  89;  s.  m.  Ia  lateini- 
sche Sprache  124,  4;  Sprache,  Rede  6,  4; 
10,  25;  60,  19;  78,  34;  ftf»'  F^/;  10,  3; 
13.   3  (im  pltir.). 

lato  s.  m.  la  Messing  109*",   2. 

latz,  laz  j.  m.  ind.  Seite  des  Körpers  116,  72, 
80;  Seite  (Richtung)  1,  583;  79,  12;  ves,  deves, 
envers  un  1.,  totz  1.  etc.  1,  333;  28,  40;  67, 
30;  115,  242;  en  totz  1.  63,  120;  per  totz  1. 
7»  398;  de  1.  seitwärts,  zur  Seite  7,  340, 
426;    107,   165.  — präp.  neben  1,  303,  386; 

6,    113;   76,  47- 
lau  s.  laus;  laudar  s.  lauzar;  läun  s.  S.  XVI*>. 
laupart  s.  leu-. 

laus  s.  m.  ind.  \   Lob  1 1 , 

lau   112,  78;  (n.  s.)  42b,  22  s.  m.  Ia  J     8,  42; 

69,   56;    1091",   8;    faire  1.  loben,  Dank  sagen 

5,  290;  avol  1.  Tadel  72,  59. 
lauzador   s.    m.    III   Lobender,    Lobredtier   23, 

18;  33.  27. 
lauzar,  -s-,  laudar  105,  139,  142  v.  I  tr.  loben 
87,  19;  123,  34;  (per  als)  5,  448;  preisen, 
rühmen  14,  37^  52,  58;  64,  50;  dankend 
loben,  lobpreisen  8,  160;  19,  39;  102,  56; 
raten  35,  51;  91,  22;  93,  37;  —  rfl.  sich 
rühmen  80,    81 ;    se  1.  de   zttfrieden  sein  mit 

3.  639- 
losengedor,  -etour  2,  29  s.  m.  III  Schmeichler, 

Lügner  I,  610;  2,   29. 

lauzengier  s.  m.  Ia  Lügner  16,  35;  19,  40; 
26,   3. 

lauzeniar  (e)  v.  1  tr.  lügen  107,  95;  ver- 
leumden 107,  95  {oder:  lügen,  betrügen  r)\ 
124,  152. 

lauzeta  {oder  alauzeta)   s.  f.  Ic   Lerche  17,  I. 


lauzor 


levar. 


267 


lauzor,  -s-  s.f  Id  Lob  3,  484;  33,  28;  77, 
46;  122b,  15;  //.  124,  7,  37;  rendre  1.  58, 
58;  Lobgesang  8,  180;  löbliche  That  27,  33. 

lavador  s.  m,  Ia  Ort,    wo  gewaschen  wird  72, 

6,  15. 

lavar  v.  I   tr.  waschen  112,   41;    114,  29;  rß. 

~  72,   IO;  subst.  Waschen  72,    13. 
lavias  s. /.  \*  pl.  TAppen  117,  23,  27. 
le  s.  Artikel. 
le  <z/.  I  sanft  34,   29. 

lebre  s.f.  Id  //#.r*  80,  47   Var. ;  81,  19. 
lecenze  j.  licencia. 

lechadier  0/.  I  lecker haft,  lüstern  20,  64. 
lechai  aj.  lüstern,  begierig  15,  43;  20,  66. 
lectüari    J.  «*.   I    Elektuar,    Arzneitrank    114, 

57»  65. 
leg  s.  leu 
l§ga,   -gua   101,    51  s.f.  Ic  Meile  5,    190;    7, 

4*5;  125.  95- 
legacio  s.  f.  Id  Abordnung,  Entsendung  7,  3. 
legar  (e)  v.  I  /r.  schmelzen  119,   127. 
legat  f.  m.  Ia  Z*£tt/  7,  366;  121,  41,  45. 
leger  s.  leugier, 
legir,  lezir  1,  245,  leyre  2,  98  v.  II»  tr.  lesen 

4»  69;  105,  99;  119,  2;  wählen  34,  35. 
legor  s.f.  Id  Gelegenheit  72,  13. 
legua  J.  lega;  lei  s.  Pron.  pers. 
lei,    leg    116,    23,    (a)lley   27,    38;    leitz   n.   s. 

7,  240  s.f  Id  Gesetz  2,  98;  78,  22;  105, 
208;  (leis  e  decretz)  113,  28;  iutiar'  las  leis 
105,  61 ;  esser  de  1.  dem  Gesetz  entsprechend 
sein  77,  21  j  a  1.  de  nach  Art  von  6,  144; 
38,  56;  77,  22;  Gesetz  (im  alten  Testament) 
116,  23;  Glaubensgesetz,  Glaube  5,  4;  8,26: 
108,  107;  Glaubensgemeinschaft  8,  178;  Treue, 
Rechtschaffenheit  69,  40;   77,  33. 

leial,  -au-s  1,  642;  Hai  33,  57;  77,  27;  95,  6 
aj.  II  dem  Recht  entsprechend  7,  28;  recht- 
schaffen 77,  27;  6,  163;  treu,  aufrichtig  24, 
4M  29,  8;  56,  24;   73,  37. 

l'ialeza  s.  f.  Ic  Ehrenhaftigkeit  5,    II. 

leialment,  -ns  53,  23,  lial-  3,  607,664;  100, 
III,  -nt  3,  613;  121,  76  av.  gerechter-,  recht- 
schaffenerweise, getreulich  7,  57. 

leial  tat,  Kai-  77,  5  s.f.  Id  Gerechtigkeit  7,  243; 
73»   15;  Rechtschaffenheit  77,  5. 

leyra  s.  f.  Ic  Lyra  2,   101. 

leyre  s.  legir;  leis  s.  Pron.  pers;  leissar  s.  lai-. 

leiso  93,  31,  leyczon  108,  106,  lesson  84,  7; 
104,  5,  lisson  4,  232  s.f.  Id  Lektion  (der 
Liturgie). 

leit  s.  lieg. 


lengä,  -gua,  -ge  1,  142  s.  f.  Ic  Zunge  19, 
20;  114,  44;  117,  8;  traire  la  1.  die  Zunge 
ausstrecken  125,  120;  (als  Zeichen  der  Ver- 
achtung) 96,  35;  Sprache  78,  37;  123,  65; 
Fahnenzipfel  I,    142. 

lengage,  -gua-,  -atge  s.  m.  I  Sprache  37,  8; 
95,  46;  124,  76. 

lenha  s.  f.  Ic  Holz  86,  13;    {am  Baum)  62,  57. 

lensol,  lanssol  107,  145  s.  m.  I»  Tuch,  Laken 
78,  25. 

lent    (-ns  n.  s.  m.)    aj.  I  langsam  18,    24;   av. 

I,  364. 

leö,  -on,  levon  5,  23,  leu  n.  s.  2,  59  j.  w*. 
(III)  1»  Löwe  16,  55;  81,   19;   104,  28. 

leonat  s.  m.  I»  junger  Löwe  125.  27. 

leonessa  s.f.  Ic  Löwin   125,   27. 

lepar  (e)  v.  I  /r.  /«vk»  (objektlos)  125,  110. 

lesso  f.   leisso. 

l§t  ö/.  I  fröhlich  25,  3,   27. 

let  j.  lieg. 

letra,  lettra  2,  90  j. /.  Ic  Schrift  2,  90;  //. 
Wissenschaften  I22c,  3;  ses  1-s  <»>$«£  gelehrte 
Bildung  119,  53;  unas  1-s  ein  Brief  100, 
172,  ein  Schriftstück  79,  30;  1-s  pendens 
Dokument  100,  165. 

I  et  rat  aj.  (part.)  I  w»7  Inschriften  beschrieben 
7,  217;  schuftkundig,  wissenschaftlich  ge- 
bildet I,  578;  7,  365,  427. 

l§u  j.  w.  Ia  Lunge  4,  212. 

lgu,  Heu  27,  23;  102,  28  aj.  II  leicht;  ~  (im  Wert) 
1,  16,  tener  a  1.  102,  28;  leicht,  mühelos  3, 
661;  bereit  27,  23;  gewandt,  flink  22,  30; 
de  1.  leicht,  mühelos  106,  27.  —  av.  /eicht 
~  96,  48;  leichtlich,  bald  3,  428;  5,  255; 
29,  24;  gewandt,  schnell  34,  20;  118,  21  ; 
ben  1.  £»r  /«V^/  63,  57,  vielleicht  4,  2;    13* 

leu  s.  leo.  [36;    14,  27. 

leugieyramen  av.  leicht,  leichthin  115,  332. 

leu  gier,  legeir  48,  27,  leger  1,  446  aj.  I  leicht, 
flink  48,  27;  leicht  ~  27,  30;  leichtfertig  27, 
42;  91,  42;  98,  29;  65,  76;   100,    122. 

leuiar  (eu)  v.  I  tr.  leicht  machen  87,  39?;  zw 
Ader  lassen  5,  154- 

leumen  av.  leicht  -  113,  59;  (oft)  124,   169. 

leupart,  lau-  57,   35    s.  m.  Ia  Leopard  22,  7 

levament  j.  »/.  Ia  Erhebung  119,  66. 

levar  (?)  z/.  I  /r.  heben,  aufheben  5,  193;  9,  92; 
29,  4;  1.  lo  cap,  la  testa  8,  117;  115,  266; 
1.  en  crotz  kreuzigen  116,  66,  71;  aufstehen 
machen  3 ,  285 ;  herausheben  1  ,  529 ;  1.  la 
crotz  das  Kreuz  nehmen  101,  23b;  erheben, 
erhöhen   ~  64,    52;    84,    19;    93,    40;    esser 


268 


levet 


lonhda. 


levatz    mit    nom.:    zum  —  erhoben  sein    107, 
104;   1.  sa  votz   18,  4;  1.  cant,  mazan  2,  103; 

6,  186;  pari,  so  levat  ?  87,  39.  —  rfl.  auf- 
stehen (vom  Sitzen)  7,  40,  84;  (vom  Liegen) 
I,  552;  29,  2;  40,  17;  ~  40,  41;  intr.  gebr. 
sich  erheben,  aufstehen  1,  346;  3,  243;  auf- 
gehen (von  der  Sonne)  79,  20 ;  intr.  aufstehen 
3»    150;   5»   210;   anheben,  beginnen   121,  31 

levet  aj.  I  leicht  -  87,   13. 

levon  s.  leo.       ** 

lezer  v.  VI  intr.  freistehen  7,  291;  s.  in.  I» 
Möglichkeit  62,  54;  de  1.  in  Ruhe,  in  Be- 
hagen  13,  52. 

lezir  s.  legir;  lhi-  s.  li-;  li  s.  Pron.  pers.y  Artikel. 

li'a  s.  f.  lc  Band  32,    15. 

I'ial-  j.  leial-. 

liam  s.  m.  Ia  Band,  Fessel  -  12,  6;  58,  63. 

l'iar,  lhi-  7,  70  v.  I  /r.  binden,  fesseln  7,  70; 
io3»  J9;  •  49»  l9\  io7»  *86;  verbinden  5, 
155;  zubinden  ~  32,   18. 

l'iazo  j.  _/".  Id  Schnürung  (der  Kleider)  20,  43. 

libre  j.  /#.  Iba  /far/z  2,   2;    4,   233;    105,   246. 

licencia,  lecenze  i,  224  s.  f.  Ic  Freiheit,  Er- 
laubnis  105,   19. 

lieg,  lieich  I22a,  8,  let  1,  380  s.  m.  I»  Bett 
5,   229;   110,  78;    114,  27. 

1  ieys  s.  Pron.  pers.\  lieu  s.  leu  ;  lieurar  s.  liurar; 
lign-  s.  linh-. 

lin  s.  m.  la  Linnen  6,  36. 

linh,  -ng  2,  31  s.  m.  Ia  Geschlecht  6,  9;  12, 
34;  64,   36. 

linhatge,  lhi-  7,  128,  lignage  72,  37;  120, 
58,  lignaie  8,  184,  linnaie  3,  580,  liynaie 
8,  26  s.  m.  Iba  Geschieht  14,  36;  62b,  33; 
l'uman  1.  8,   184;  120,   58;  Art  62b,  13. 

liora  s.  liura. 

lire  j.  m.  I  Z7/fc  49,  3. 

lis  j.  »/.  zW.  Z*7*tf  3,   127;  114,   76, 

lis  «/.  I  (fem.  lisa  114,   20)  glatt. 

lissa,  -s-,  -z-  121,  4»  lhissa  7,  307  /.  /.  Ic 
Palissade  7,  304,  342;//.  Schranken,  Palissa- 
den 7,  229;   121,   48,   60, 

lisson  s.  les-. 

lista  s.  f.  Ic  Saum  5,  22. 

liura,  liora  108,  68  s.  f.  Ic  Pfund  (d* argen t) 
105,   193. 

liuranda  j.  /.  Ic  Lieferung  67,   II. 

liurar,  lhi-  7,  68,  82,  lieu-  5,  101,  127;  107, 
107  v.  I  tr.   liefern,   ausliefern,    überliefern 

7,  82,    202,    319;    82,    32;    118,  80;    rfl.  5, 
127;   12,  7;  38,  42. 

liurazo  j.  y.  Id  Lieferung,    Geliefertes  67,    10, 


lo  s.  Artikel,  Pron.  pers. 

lobeira  s.  f.  Ic  Wolfshöhlc  125,   7. 

loc,  luec  21,  21;  39,  37;  123,  7,  luech  119, 
58,  luoc  115,  275,  lou  2,  5  s.  m.  Ia  Ort, 
Stelle  7,  9;  39,  37;  77,  13;  119,  58;  Ort- 
schaft 107,  113;  Stelle  eines  Buches  4,  269; 
123,  7;  en  is  loc  I,  121,  577,  724,  es  loc 
1,  442  selbigen  Orts,  auf  der  Stelle  (lokal, 
auch  temporal)  ;  loc  auf  der  Stelle ,  sogleich 
I,  701;  en  1.  —  no  nirgends  107,  59;  ~  Ort 
115,  275;  tener  lo  1.  de  aleu  7,  48;  el  1. 
de  aleu  82,  48;  en  1.  de  an  Stelle  von  \%\ 
23;  79,  19,  33;  124,  179;  aver  1.  statthaben 
124,178;  Gelegenheit  3,524;  29,32;  110,18; 
Veranlassung  21,  21;  fayre  1.  Gelegenheit 
bieten  2,  5. 

logar  (o)  v.  I  tr.  vermieten:  rfl.  80,  66. 

lotgiar  (o)  v.  I  rfl.  sich  lagern  121,  3. 

loi  s.  Pron.  pers.]  loin-  s.  lonh-. 

lois  aj.  I  (schielend)  einäugig  1,  95. 

lonc  af.l  (fem.  -nga,  -ngua,  -nia)  lang  35,  46; 
43»  56;  60,  56;  (grofs,  von  Statur)  100,84: 
lange  (temporal)  15,  1;  43,  28;  lang  hinhaltend 
18,  51;  langsam  31,  25;  getragen  (von  der 
Singweise)  124, 10,64;  1.  temps  3,82;  19,  34;  1-x 
temps  5,  243;  longs  dis  lange  Reihe  von  Tagen 
105,   176;  de  1.  von  alters  her  (?)   107,  3. 

lonc  av.  präp.  zur  Seite  von  3,  517;  64,  75; 
1.  de  roi  von  meiner  Seite  weg?  53,  6  (oder 
1.  =  luenh  ?). 

longamen,  -nt,  -ns  73,  49;  98,  11,  -ntz  3, 
311,  -gua-  59,  14;  118,8,  -ia- 89,  12;  122(3, 
IO  av,  bei  weitem,  in  hohem  Grade  98,  II  ; 
lange  Zeit  16,  59;  47»   26;    100>  25- 

longez  av.  weiter  116,   27. 

lonh,  loin  I,  202,  211;  2,  96,  loing  47,  33; 
85,  4,  Ion  1,  258,  luenh  51,  10;  84,  35; 
ioi,  30,  luegn  8,  106  aj.  I  weit,  entfernt  \, 
211;  de  1.  von  fern  her  I,  202;  (temporal) 
I»  473»  von  fern,  fern  51,  10,  entfernt 
15,  4»  18,  32;  84,  35;  en  L  *******  2,  96; 
a  1.  in  weiter  Entfernung  1  ,  258.  —  av. 
weit,  fern  8,  106;  15,  11,  25;  117,  41  ;  «*»'- 

**n  47.  335  85,  4;  9h  4- 
lonhar,  -ign-  85,  46;  90,  9,  -in-   1,  242,  lunh- 


115,    113,    lunnh-  119,    107,    luyn- 


»    j^» 


lueinh-  38,  45,  68  (o,  ue)  v.  I  rfl.  sich  ent- 
fernen 38,  45;  62b,  12;  85,  46;  intr.  gebr. 
5,  238;  38,  68;  115,  113;  Part>  lonhat/frw 
102,  19. 
lonhdä,  lunh-  aj.  I  fern  15,  20;  102,  68; 
115,    100. 


lonhet 


mais. 


269 


lonhet,  loinet  I,  470  av.  (ein  wenig)  fern  5, 
25,   190. 

lonhor  (Compar,  zu  lonc)  aj.  II  länger  67,  I. 
onia-  s.  longa-. 

lop  s.  tn.  Ia  Wolf  77,   II,   20;   101,  53;   125,  4. 

Io,r  av.  da  (temporal)  1,  386. 

1  o  r  s.  Pron.  pers. ,  Pron.  poss. ;  los-  s,  lauz- ; 
lou  s.  loc;  lour  s.  Pron.  pers. 

lucr^r  s.  m.  Ia  Reicher  (mit  tadelndem  Neben- 
sinn:  Wucherer)   1,  343. 

1  u  e  c  ,  luech  s.  loc ;  luegn ,  luenh  s.  lonh ; 
lueinhar  s.  lonh-,  \u.  s.  w.)  114,  30. 

lugor  s.f,  lä  Licht  ~  32,   7;   Glanz  (der  Augen 

lui  s.  Pion.  pers.;  luignar,  luinar  s.  lonh-. 

lum  s.  m.  Ia  Licht  ~  7,  158;  56,  I;  58,  11; 
z5  73, 48  (s.  IC.  Lezvent,  Altprov.  Kreuzlied S.  50). 

luna  s.f.  1c  Mond  4,   255;    8,   118;    105,  98. 

lunh,  lun  110,  19  (0.  p.  m.  -ns  110,  14) 
pron.  aj.  I  irgend  einer  9,  102;  1.  no  nicht 
irgend  ein,  kein  7,  139;  33,   14;  124,  71. 

lunh-  s.  lonh-;  luoc  s.  loc. 

1  u  o,  g  u  a  s.  f.  Ic  Ort,  Stelle  119,  19. 

luoill  {oder  al  iuoill?)  s.  m.  I*  Lolch,  Un- 
kraut 85,  55? 

lur  j.  lor. 

luxuria,  lucx-  105,  223  s.f.  Ic  Wollust  120,  60. 

luxuriös  aj,  I  wollüstig,  lüstern  72,  46; 
120,   59. 

lutz  s.f.  ind.  Licht   I,  554;  -  25,   8. 

luzir,  -s-  v.  IIa  leuchten  1,  34;  8,  118;  31,  17. 


Ma  s.  man. 

macar  3,  348,  -ch-  3,  10,  247  v.  I  /r.  quetschen. 

madonna  s,  dona,  a/j  7i&/  119,  80. 

maestre  */r.  j.  maistre.  [~eo,  58. 

magagnat  ö/ .  I  schlecht,  krank  (verschnitten  ?) 

magestat,  maie-  105,  169  s.  f.  Id  die  himm- 
lische Herrlichkeit  120,  14;  Heiligenbild  79, 
24. 

m  a  g  e  s  t  e  i  r  s.  m.  Ia  Schule  ?,  Herrschaft  ?  2 ,  80. 

magestre  s.  maistre. 

magre,  maire  So,  77  Var.  aj.  I  mager  43,  69; 
-  80,  15. 

raai,  maich  1,  290  s,  m,  I»  Mai  I,  14;  15,  1; 
46,   12. 

mai  ;.  mais. 

maia:  calenda  maya  Maifest  52,    1. 

maich  s.  mai;  maiestat  s,  mage- ;  maiestre  s. 
maistre. 

mai  IIa,  malha  s.f.  Ic  Glied  (des  Kettenpanzers) 
43.  58;  (kollektiz)  66,  49. 

ntavia  s.  f.  Ic  Manna  (?)   64,   90. 


mainad-  s.  maisnad-. 

mainier,   manier  aj.  I  zahm  35,    38;    leicht  zu 

behandeln,  entgegenkommend  91,  44. 
maint,  mainh  83,  46,  manh  25,  6,   man  5,  14 

(-ns  o.  pl.  7,    104;    33,    53;    83,    54), /'»'. 

mainta,  manta,  manhta  18,   10  aj.  I  mancher 

8,  3°;  29,  32;  53»  22 ;  58>  655  68,  14;  75, 
7;  ja^f/.  7,  278;  24,  39;  25,  6;  en  mantas 
de  manieiras  7,  357. 

maintenent  etc,  s.  man-. 

maior,  nom.  s.  maier  7,  97,  225;  63,  17  ß/. 
II  (Compar.)  gröfser  18,  6;  32,  17;  57,  39; 
grösser,  älter  125,  91;  höherstehend  (im 
Range)  63,  17;  76,  25;  subst.  Höherstehende 
120,  89. 

mai  oral  j.  /«.  Ia  Oberste  120,  63. 

maiormen,  -nt  av.  in  gröfser  cm  Mafse,  mehr 
108 ,  33  5  hauptsächlich,  vorzugsweise  124, 
119,    144. 

maire  s.f,  Ic  Mutter  3,  51;  6,  95;  7,  13; 
saneta  m.  (als  Benennung  einer  geistl.  Frau) 
119,  81. 

maire  s.  magre. 

mais,  mai  5,378;  21,  27;  40,  42  etc.,  mas  5, 
10;  11,  9;  13,  8;  105,  38,  112  etc.  Av. 
mehr  (Verbalbegriff  steigernd)  20,  67;  35,  10; 
100, 1 7 1 ;  59,  23 ;  8, 1 52  (fortgesetzt,  wiederum) ; 
valer  m.  3,  72;  40,  42;  m.  non  pot  er  ist 
mit  seinem  Können  am  Ende,  er  kann  nicht 
anders  118,  54;  no'npuesc  m.  90,  13;  que'n 
puesc  hu?  16,  21;  ne  sat  o  m.  er  weifs 
nicht  mehr,  wohin  weiter  (er  gehen  könnte)  I, 
717;  —  ne  m.  can  nicht  mehr  wann,  selbst 
nicht  wenn  1,  487;  —  mehr  (Menge  eines 
mit  dem  Verb  verbundenen  Subst.  bezeichnend) 
2,  56,  62^,  18;  68,  2;  (aufserdem)  116, 
II  :  —  attrib.  de  may  re  86  ,  16}  —  mehr 
(Menge  bezeichnend,  subst.)  5,  378;  40,  20;  43, 
73;  (mehr  Menschen)  7,  120;  (veiter)  6,  66; 
m.  de  mit  Subst.  9,  13;  76,  27;  97,  9;  lo 
(oder  Y\)  m.  de  (las  gens)  77,  33;  valc  lo  m. 
97»  53  i  al  m«  meistens  (?)   124,  43. 

no  —  m.  nicht  mehr  als,  nur  1,  127  (no  sunt 
maisolui,  trei  conpainon),390;  4,  180;  29,37; 
nicht  atifs er,  nur  13,  8;  29,  30;  64.,  28;  ohne 
vorhergehende  grammatische  Verneinung:  aufser, 
nur  (nach  autre)  35  ,  24,  (nach  verneinender 
Frage)  16,  12,  m.  quan  de  34,  46,  m.  cant 
solamen  1 16,  6^y  no  —  mas  nicht —  aufser \Satz 
einleitend)  17,40;  no  —  m.  que  nicht  —  aufser 
dafs  20,62;  30,  32;  S6,  17.  nicht  —  sondern 

9,  57»  85;  118,  ^2>  108;   120,  5,  44;  123,  45; 


270 


maissela  —  malh. 


mehr,  länger  1,  98;  II,  23;  ferner  \,  291; 
8»  37  i  Je  2I  >  27  >  tostemps  m.  immer 
fürder  74,  33;  ia  m.  je  jerner  5,  85; 
m.  huey  noch  heut  65,  73;  no  —  m. 
nicht  länger  1,  236;  104,  41;  no  —  m.,  m. 
—  no  nicht  fürder,  fürder  nicht  4,  273;  5, 
370;  82,  12;  nimmermehr  1,  97;  2,  23;  8, 
58;  ia  m.  no  fürder  nicht  mehr  I,  109,  268; 
55,  12,  nimmermehr  1,  600. 

CV»»/. :  vielmehr,  sondern  1,185;  6,96 ;  1 4, 39 ; 
49»  37  »  —  aber  (nach  Verneinung)  5,  10;  11,9; 
(ohne  vorhergeh.  Verneinung)  1 , 1 97;  3, 48 ;  4, 70 ; 
*05,  38,  112;  mas  pero  69,  30;  m.,  m.  que  mit 
Konjunkt.:  wofern  nur  I,  166;  118,  53.  — 
m.  einer  nur  'vorausgesetzten  Aussage  entgegen- 
stehend 6,  130;  —  denn  32,  35;  61,  21;  107, 
116;  seitdem   107,    14,   104, 

maissela  J. /".  Ic  Kinnbacke  24,    16. 

maisnada,  -de  I,  83,  91,  101,  main-  3,  508; 
5,  326 ;  1 12,  82  s.f.  Ic  Gefolgschaft,  (Söldner-) 
Schar  70,  22. 

mainadierj.  m. Ia Söldner ?t  Condottiere ? 27,  38. 

maiso,  -on,  -un  I,  104,  -zo  101 ,  15  s.f.  Id 
//a«x  1,  96;  43,  80;  121,  18;  (la  m.  de! 
Temple)  122»,  II  j  Haushalt  I,  240,  297; 
110,   109. 

mä  ist  rar  v.Itr.  herausarbeiten ,  vollenden  79,  1. 

mäistre  9,  59,  63,  94,  maistre  9,  15,  97,  105, 
mäestie  7,  388,  mestre  9,  76,  140,  magestre 
2,  82,  maiestre  80,  82;  83,  55  (e?,  %)  s.  m. 
Iba  Meister  (Vorgesetzter)  9,  15,  59;  m.- 
tenheire  Färbermeistere),  87,  147;  Meister 
(der  Geschickteste)  80,  82;  123,  48;  Magister 
7,  388;  83,   55;  Lehrer  2,   82. 

m  äist  re  s.  m.  H>  a  Nordwestwind,  Mistral  75,  33. 

mäe Stria  s.f.  Ic  Meisterschaft,  Geschicklichkeit 

32>  4- 
mal  (mau  f.  maltraire,  maldire)  aj.  I  schlecht, 
böse  105,  21;  «<W,  unheilvoll  1,  461 ;  5,  197; 
7,  104;  bösartig  1,  112;  8,  131;  60,  64; 
zornig  3,  294;  mala  fe  schlechte  Treue,  Tieu- 
losigkeit  105,  122,  125;  mal  m'es  mir  ist 
leid  94,  8,  16;  113,  32;  s.  malamen;  mala 
zum  Unheil  3,  320,  433;  24,  12;  118,  117, 
mala  fos  .  .  .  verwünscht  sei  .  .  .  61  ,  26, 
ta  mala  es  .  .  .  so  unheilvoll  ergeht  es  .  .  ., 
wehe  über!  117,  30. 

av.  auf  schlechte,  üble  Weise  3,  128;  105, 
198;  esser  m.  vengutz  3,  323;  zum  Unheil 
70,  46;  «w  Unrecht,  falsch  81,  29;  m.  »wV 
Futur:  Prohibitiv  2,  30;  schlecht  =*  nicht 
67,   12. 


j.  w.  I*  ä?j*t,  ##/<•.$•  3,  92;  5,  262;  Übel, 
Schaden  I,  279;  5,  406;  9,  145;  Leid  4,  33; 
13,  26;  70,  61;  per  mo  m.  3,  185,  299, 
mettre  a  m.  74,  29,  tornar  a  m.  6o,  6,  traire 
m.  105,  109,  mau  t.  I,  492  s.  maltraire; 
roals  m'es  mir  ist  leid  78 ,  41 ;  m.  aja  ver- 
wünscht sei  70,  70;  Krankheit  I,  345;  5, 
151;  40,  7,  m.  de  dens  24,  16;  Übel,  Ver- 
gehen 87,  14;  107,  2,  per  m.  de  vos  durch 
Eure  Schuld  93 ,  42  ;  Übel  (Zzvietracht)  5, 
373 ;  colhir  alc.  re  e  mal  etwas  übel  aufnehmen 
105,  50. 

malamen,  -ns  119,  121,  malement  1,  485, 
mala  men  105,  9  av.  schlecht,  übel,  in  bös- 
artiger Weise  90,  3;  107,  39;  117,  50;  122c, 
13;  in  bösartiger,  schmerzhafter  Weise  119, 
121. 

mal  an  an  aj.  II  übel  daran,  elend  29,  39;  33, 
6;  krank  119,  97. 

malanansa,  -anna-  119,  98,  -ssa  90,  41,  -za 
75»  6;  99,  14  s.  f.  Ic  Übelergehen,  Leid  74, 
9;  Krankheit  119,  98. 

malapte  s.  malaute. 

m  a  1  a  s  t  r  u  c  aj.  I  unselig ,  unglücklich  4 ,  137; 
81,   1;  (de)  90,   25. 

maläurat  aj.  I   unselig ,    schlecht  95  41. 

malaute,  -aut  II,  25;  39,  19,  -apte  105,  127 
aj.  I  krank  80,  29;  105,  127;  s.  m.  24,  21; 
121,  21;   125,  31. 

malautia  s.f.  Ic  Krankheit  4,  11  ;  114,  7; 
"8,  76;  ~  5,  429. 

malaveg,  -vetz  n.  s.  7,  283,  -vez  n.  s.  1,  345 
s.  m.   Ia  Krankheit  60,  83,   85. 

malaveiar  (e)  v.  I  z/*/r.  krank  sein  119,    131. 

malazaut  #/.  I  ungeschickt,  unpassend  34,  38. 

maldig  s.  m.  Ia  Schelten,      Tadel       124,  48. 

maldire,  mau-,  -ir  43,  36  v.  V  intr.  verfluchen, 
venvünschen  43,  36;  tr.  1,  315,  703;  15, 
51;  objektlos  108,  40;  in,  21. 

maldizedor   s.  m.  III  117,   73  \     Übelredner, 

maldizen  s.  m.  Ia  115,  335,  388  J    Verleumder. 

male  j. /.  Ic  5«^,   Koffer  1,   114. 

malemen  j.  malamen. 

mal-estar  j.  »/.  waj  übel  ansteht  65,  92. 

maleur^u  ?  (Hds.  P.  malaurieu)  a/.  unselig, 
unglückbringend  I,   22. 

malevez  s.  malaveg. 

maleza  s.  f  Ic  Schlechtigkeit,  Bosheit  III,  59; 
Feindseligkeit  44,  6;    Übel  63,   77;   117,  29. 

malfachor  j.  /«.  Übel t hat  er  8,   106. 

malgrat  .r.  grat. 

malh  j.  w*.  Ia  Streithammer  66,  44- 


malha  —  maracde. 


271 


aj,  I  schleckt '•  Sub- 
stantiv  8,    51  ; 

67,  89  77,  38; 
124,  48. 


malha  s,  mailla. 

maligne    aj.    I    bösartig   7,    184;    esperit    m. 

107,  21. 
malmeza  s.  f.  Ic  üble  Behandlung  (oder  Part, 

von  malmetre  v.  V  tr,  schädigen,  zerstören  ?) 

50»  25- 
malsabensa  s.  f,Ic  Mifsf allen;  was  mifsfällt 

65,  85.  |  Laune. 

maltalan  6,  48,  mautalent  1,  702  s.  m.  Ia  üble 
maltrag  s,  t/t.  Ia    Anstrengung  5,  255,    Übel- 
ergehen I22d,  51. 
maltraire,   mau-   1,   316  s,   m.    Übelerdulden, 

Leiden  z$,  9;  82,  32. 
malvaitz  8,  51  (n.  p.)  ;  43, 

80,  -ais  119,    105;    123, 

33  (o.  s.),  fem,  malvayza 

8,  71,  mauvaize  1,  730. 
malvatz  28,  49 j(n.p.)\  40, 

1  (o.  s.)-,  63,  25;  67,9; 

95»  3,  mauvaz  1,  344. 
malvat  120,  62,  fem.  -ada 

110.  27,  93. 
malvastat  s.  malvestat;  malvat,  -tz  s.  malvaitz. 
malvestat,  -tä  108,  49,  -vas-  90,  31  s,  f.  Id 

Schlechtigkeit  40 ,   41 ;    69,   5;    78,    39;   (pl.) 

110,  29. 
malvolen  s.  m.  Ia  Übelwollender  33,  55. 
mal v ölen ce  j. /".  Ic  Übelwollen   1,  233. 
mamella  j. /.  Ic  (weibl.)  Brust  8,  181. 
man,  md  (<?£/.  //.  mas,   mans  I,  443;    10,  24, 

manz  3,    366)  s.  f.  Id  4,    150;   5,    206;  8, 

207;  43,  57;   105,  246;   117,  8;  masc.  Ia  4, 

102;    20,  33;    105,    256   Hand;  metre  m.  a 

8,  54;    obrar  ab  ma  perdut  (vergeblich)  107, 

5;  vezer  alc.  re  entre  mas  az  aleu  112,  65; 

a  la  ma  dreita  4,  150. 
man,   mä  subst.  m.  per  man  früh,  am  Morgen 

I,  500;  al  ma  morgens   105,  123;  lo  be-ma 

frühmorgens  105,  133. 
man   s.  m.  Ia  Aufforderung  25,    10;    Aufgebot 

61,  27. 
man  s.  maint. 

manador  s.  m.  III  (Führer)  Geleiter  I,  614. 
manal  «/.  II  arc  m.  Handbogen  80,  22. 
manc   aj.   I  /<?//;.   -cha    100,    93   verstümmelt, 

krüppelhaft. 
mancament  s.  tn.  Ia  Mangel,  Fehl  108,  88. 
man  gar  s.  maniar. 
mandamen,  -nt  s.  m.  Ia  Gebot,  Befehl  7,  74; 

8>    144»    86,   25;   Botmäfsigkeit  aver  el  m. 

59»  25,  esser  el  m.  de  aleu  105,   18;  Regie- 
rung 2,  26. 


mandar  v.  I  /r.  entbieten,  schicken  i,  175;  91, 
15;  114,  15;  auftragen,  befehlen  5,383;  I, 
364;  3,  478;  7,  236;  (mit  Inf .)  6,  76;  106, 
42;  118,49;  entbieten,  melden  5,  108 ;  7,  12; 
11,  43;  48,  9;  105,  55;  entbieten,  aufbieten  1, 
3,  679;  befehligen,  in  der  Gezvalt  haben  67,  7; 
105,  84,  86;  objektlos  schicken  I,  630 ;  intr. 
m.   per  aleu  nach  jemand  schicken   I22d,    8. 

maneira  s.  mameira.  [107»   138. 

manen,  -nt  aj.  I  raV£  1,  366;  2,  20;  22,  13; 

manentia  s.  f.  Ic  Reichtum  90,  21. 

man  er  v.  V  intr.  wohnen  105,  136. 

man  es  av.  sogleich  36,  22. 

manganfl  6^,  82,  -eus  «.  jr.  22,  56  j.  »/.  Ia 
Jktange,  eine  Art  Belagerungsgeschütz. 

mangun;.  m.  1  a  Stück  Goldmetall  in  bestimmtem 
Gewicht  I,   160. 

manh   aj,  I  gross ;    ta  m.  6,  121.  —  j.  maint. 
mania  j./.lc //*//&•/ 7, 331  (?s.LevySuppl, IV  97b). 

mania  J.  /.  Ic  Ärmel  112,  19. 

maniadoira  j.  /.  1c  Krippe,  Frefstrog  43,  76. 

maniar  (-ngi  I  s.präs.  ind.  94,  15)  v.  I  /r.  mj«i 
7,  234;  <W«  7V«^  8,  75,  131;  76,  II; 
objektlos  1,  674;  3,  11;  43,  38;  60,  61; 
subst.  Essen  (Thä/igkeit  des  Essens)  112, 
I03;  I!9,  44;  (Tafeln)  25,  39;  97,  IO; 
(zum  Essen  Bestimmtes)  96,  47. 

manieira,  -neira  7,  357;  29,  20;  43,  19, 
-niera  119,  26;  124,  78  s.  f.  Ic  Art,  Be- 
nehmen 65,  23;  100,  68;  Art  en  autra  m. 
7,  36;  per  neguna  m.  112,  94;  per  m.  de 
124,  78;  en  m.  que  119,  26;  de  fort  m.  43, 
19;  Art,   Gattung  3,  61;   115,  2. 

manier  s.  mainier. 

manifest  aj.  I  offenbar  108,  29,   49. 

mansip  s.  mass-;  manta  s.  maint. 

mantaire  I,  246  ?■  lies  mentaure  ?. 

mantel  4,  196;  10,  24;  43,  51,  -elh  5,  19; 
60,  37;  63,   16;  80,  54  s.  m.  Ia  Mantel. 

maintenador  s,  m,  III  Helfer,  Beschützer  1,  600. 

mantenen,  -nt,  main-  1,  360,  480,  mein-  i, 
488  av.  sogleich  3,  188;  5,  186;  8,  44;  125, 
87;  de  m.  sogleich  1,  360;  8,  165;  60,  52; 
senz  m.  sogleich  i,  480,  4S8. 

mantener  v.  VI  tr.  unterstützen ,  verteidigen 
7,  231;  27,  16;  98,  18;  124,  88;  hegen,  pflegen 
3,  60;   5,  427;  25,  39;  84,   18. 

mäomaria  s.  f.  Ia  Moschee  121,  54. 

mar  s.  f,  ld  (niasc.  8,  106)  Meer  1,  3;  2,  105; 
31,  18;  105,  65;  (ohne  Artikel)  23.  10;  34, 
41;  105,  56;  auta  m.  8,89;  la  gran  m.  110,  62. 

maracde  s.  m.  Ia  Smaragd  109^,   2,  4. 


272 


maraie 


melodiös. 


maraie  s.  m.  I  Ufer  8,  69. 

maravites  s,  m.  ind.  ein  edler  Stein  6,  51. 

marbre  s.  m.  I  Marmor  1,  696;  3,  25;  7,  217. 

marc,  -rs.  o.  p.  I,  160  s.  m.  Ia  Mark  110,  65; 
(d'aur)  77,  29;  (d' argen)  9,  72;  (d'esterlis) 
93.  38;   (de  purs  manguns)   I,    160. 

marce,  -et  s.  merce;   marchis  s.  marques. 

marguarida  s.  f.  Ic  Perle  ~  106,  29. 

maribotz  o.  p,f  Zenker:  l.  marabot  marabotisch 
d.  h.  »weder  christlich  noch  jüdisch  noch  mo- 
hammedanisch*, hier  »weder provenzalisch  noch 
lombardisch*  80,   77. 

marrimen,  -nt,  -r-  3,  369;  103,  17  s.  m.  1» 
Betrübnis  58,  70;   73,   50;    105,    100. 

marin  a  s.  f.  Ic  Seestrand  8,  39,  49;  die  See 
am  Strande  8,  61,  215. 

marinier  s.  m.  Ia  Seemann  125,    115. 

marit  s.  m.  la  Gatte  3,  51;  5,  52;  43,  12; 
prendre  a  m.   1,  452. 

marrit,  -r-  103,  16  aj.  (part.)  I  (fem.  -ida,  -ia 
21,  40)  betrübt,  bekümmert  3,  359;  19,  35; 
31,  5;  bekümmert,  bedrängt  7,  135;  m-z  sui 
de  es  thut  mir  leid  65,  47. 

marques,  -qes,  -chis  I,  679  s.  m.  Ia  Mark- 
graf 6,  26;  34,  5;  101,   1. 

inars  s.  marc;  marsip  s.  mass-. 

martellar  (e)  v.  I  intr.  hämmern,  (von  den 
Zähnen)  auf  ein  anderschlagen  8,  104. 

martelet  s.  m.  Ia  Hammer  7,  321. 

martire,  iri  7,  204;  106,  31,  -ir  104,  51  s. 
m.  Iba  Martyrium  74,  10;  104,  66;  suffrir 
m.  104,  51;  Marter,  Qual  6,  134;  38,  15; 
49»  9;  prendre  m.  7,  204. 

martiriar  v.  I  tr.  martern  7,   380. 

marz  s.  m.  ind.  März  22,  6.  fmais. 

mas  s.  m.  ind.  Wohnsiätte  105,    163.  —  mas  s. 

massa,  maza  45,  22  s.  f.  Ic  Keule  5,  256;  7, 
298;   121,  4. 

massa  (s.  f.  Ic  Masse)  av.  gar  viel  65,  72. 

masant  s.  mazan. 

mascle  s.  m.  I*  Männchen  115,  70,  286;  125,  87. 

massip,  mansip  9,  153,  marsip  9,  75  s.  m. 
I»  Jüngling,  Geselle ;  m.-tenheire  (pl.  massip- 
tenheires  9,   139)  Färbergeselle  9,  75. 

massipa  s.  f.  Ic  Mädchen  117,  34.         ["-  64,  3. 

m  as  s  i  s  aj.  I  (fem.  -issa)  massiv,  ganz  gefüllt  1,676; 

mat  aj.  I  kraftlos,  ohnmächtig  2,   14. 

matar  v,  I  tr.  (im  Spiel)  matt  setzen  «*  7,  459. 

materia  s.  f.  Ic  Materie,  Gegenstand  einer  Ab- 
handlung 115,   1    Üb. 

matt,  -in  s.  m.  Ia  Morgen  8,  82;  10,  19;  Ö2b, 
52;  a  seyr  et  a  m.  2,  92;  al  m.  5,   109;   de 


m.  morgens  45,-  10;  72,  10;  81,  26;  m.  43, 
25,  lo  m.  125,  2  morgens;  lo  bo  m.  5,  183, 
gran  m.  9,  216  frühmorgens. 

matinas  s.  f.  Ic  pl.  Morgenandacht  79,  19; 
119,  2. 

matinet  (s.  m.)  av.  morgens,  Jrühe  103,   15. 

mat  ratz  s.  m.  ind.  ein  Wurfgeschoss  (hier  bild- 
lich: männl.  Glied)   79,  29. 

matremoni  s.  m.  I  Ehe   115,   319. 

mau-  s.  mal-;  maza  s.  massa. 

mazan,  -nh  98,  46,  masant  105,  117  s.  m.  la 
Unruhe,  Geschwirr,  Lärm  6,  186;  63,  87; 
87,   24;    Verwirrung,  Not  105,  II 7. 

mazelhar  (e)  v.  I  tr.  töten  19,  36. 

me  s.  Pron.  pers.,  mieg;  meczonia  *.  mess-. 

m  e  d  e  c  i  n a  s.  f.  Ic  Medizin  1 25,  69. 

medesme  s.  mez-. 

medicinal  (».  s.  -aus)  s.  m.  Ia  Heilmittel  72,  16. 

medips  s.  mezeis;  meg,  mei  s.  mieg;  mei  s. 
Pron.  pers.,  poss. 

meiar  (ie)  v.  I  tr.  halbieren  la  nuiz  fu  mei&de 
es  war  Mitternacht  1,  548. 

meig  s.  mieg;  meill,  -ils  s.  mielhs. 

meinas  ?  III,  24? 

meins,  -nz  s.  menhs;  meintenent  s.  main-;  meis 
s.  mes. 

mei  tat,    mit-    7,    203;    77,    35  s.  /.  I<1  Hälfte 

34,  32J  63>  6o;   I24,   18. 

mei  s.  m.  Ia  Honig   109b,  4. 

mei-  s.  melh-;  meldre  s.  melhor. 

melhor,  meillor,  melor  6,  34,  mellor  1,  169; 
61,  20,  milhor  7,  15,  206,  milor  not  116 
aj.  II  bessere  2,  34;  3,  275;  15,  10 ;  (beste) 
24,  46;  69,  18;  (noch  durch  plus  gesteigert j 
9,  8;  fai  m.  escoutar  81,  13;  lo  m.  beste  7, 
15;  neutr.  mieller,  meillor  m'es  mir  ist  lieber 
3»  375;  42b,  28;  subst.  der  Beste  1,  599;  3, 
84;  105,  36;  la  m.  das  Bessere  (partida) 
96,   1. 

megloranza  s.  f.  Ic  Besserung  99,    15. 

melhs  s.  mielhs. 

melhurar,  meill-,  mell-  89,  7,  -uyrar  29,  22, 
-orar  89,  7;  123,  14  v.  I  tr.  bessern  62b, 
48;  SS,  20;  123,  14;  rfl.  sich  bessern  14, 
6;  24,  15;  106,  76;  intr.  gebr.  89,  7;  int/. 
sich  bessern  18a,  8;  62  b,  47;  gedeihen  29,  22. 

meillurazo  98,  25,  meluyrazo  101,  63  s.j.  ld 
Besserung,    Vorteil. 

melia  s.  mil. 

meliayna  s.  f.  Ic  Mittagszeit  64,   56. 

melo  s.  m.  Ia  Melone  81,  33. 

melodiös  a/.  I  melodiös  124,    10. 


melor 


rneroe. 


-75 


melor,   mcllorj.  melhor.  —  m  elz  s.  miellis. 
raembramen  s.  in.  Ia  Gedanken  117,  43  Anm. 

merabrar,  -nbr-  1,  157»  326.  473;  3.  I24  (?) 
v.  I  subjektlos  membra  ad  alcu  de  alc.  re  in 
Gedanken  kommen,  sich  erinnern  10,  19;  58, 
26;  107,  44;  membra  me  com  etc.  82,  59; 
90,  27;  105,  3;  tener  membrat  im  Gedächt- 
nis haltend  7,  172;  esser  membrans  de  58, 
37;  membrat  eingedenk  107,  56;  besonnen, 
verständig  7,   192;  65,   52;  83,  27;   112,  59. 

membre,  -nb-  125,  73  s.  m.  I  Glied  26,  10; 
125,  69;  Glied  (einer  alternativen  Frage) 
124,  102,    104. 

men  s.  menhs,  ment. 

menar  (e,  mainent  1,  133)  v.  I  tr.  führen  3, 
21;  7,  10 ;  1,  532;  anführen  6,  59;  zuführen 
«,  334  5  3.  431»  hinweg  führen  (en,  de)  1, 
133;  3.  327 ;  5»  99;  »»'  sich  führen  3,  482; 
5,  146;  (haben)  6,  126;  vorwärtsführe}*, 
-schaffen  7,  278,  375,  f««  Wurfgeschoss) 
264;  bewegen  18  b,  18;  behandeln  I,  123;  24, 
3;  m.  a  mort  125,  30;  m.  vida,  iovent  119, 
56;  105,  7,  m.  ioi,'  dol,  felnia  4,  30;  3,  143; 
105,  62;  m.  razon  1,  137;  m.  segle  125,  8; 
m.  desrey  8,  107.  —  rfl.  sich  begeben,  sich 
bewegen  4,  224. 

menassa  s.  f.  Ic  Drohung  19,   23. 

menassar,  -z-  45,  20  v.  I  objektlos  drohen 
5,   92;   in,  21;  /r.  bedrohen  45,  20. 

menbrar,  menbre  s.  memb-;  mencz  s.  menhs. 

mendic  aj.  subst.  bettelhaft,  Bettler  2,  14;  76, 
46. 

menespregar  etc.  s.  mes-. 

raenestral  ;.  m.  I«  Gewerbtreiben  der  3 ,  57,  495 . 

menhs,  meins,  mens,  meinz  4,  52,  menz  105, 
132;  113,  86;  123,  35,  mencz  108,  69,  men 
4,  53  av.  weniger  3,  131;  5,  432;  27,  4; 
(üttc  wenigsten)  105,  132;  esser  m.  fehlen  4, 
116;  84,  20;  J«£tf.  18,  31;  19,  515  25,34; 
76,  26;  m.  de  *»  Ermangelung  von  113,  86; 
(en)  m.  de  7,  415;  al  m.  zum  wenigsten, 
wenigstens  4,  97;  33,  45;  55,   14. 

menor  aj.  II  kleiner  ~  80,  20;  jünger  125, 
93;  lo  m.  aVr  kleinste  I,  592;  4,  236;  34,  4. 

menor  et  a/.  I  £/«'«,  unerwachsen  7,  326. 

mens  j-.  menhs. 

mens  1*6  s.  f.  Id  Erwähnung  far   m.  ioi ,    61; 

124,  95- 
mensonia,  -nier   etc.  s.  mess-j    mensprezar   s. 

mes-, 
ment,    men  s.  f.   Id  Sinn,    Gedanke:    prendre 

en   m.  zu  Herzen   nehmen  42,    17;  Art  mala 

Appel,  Prov.   Chrestomathie. 


m.   105,    9,    bona  m.   105,    110,    dolza  ment 

105,    129,  perfeita  m.   105,   150  etc. 
mentaure,  mentaver  v.  VI  tr.  erwähnen,  nennen 

3,    117;   20,  39;  60,  27. 
menteiritz  s.  f.  iud.  Lügnerin  91,  42    Var. 
mentir  v.  II»,  93,  28  IIb  intr.  lügen  2,  29;    18, 

54;  23,  19;   a  alcu  6o,  54;  67,  15;  91,  34; 

ses  m.  3,  659;    115,253;   ia  no  vos  er  mentit 

6  ,    7 ;     Versprochenes   nicht  erfüllen  93  ,    28 ; 

tr.    m.   la   fe    die    Treue  verletzen    106,    82; 

subst.  Lügen  76,  29. 
mentizo  s.  f.  Id  Lüge  10 1,  60. 
mento,  -on  s.  m.  I»  Kinn  I,  152;  4,  96;  101, 

18. 
mentre  conj.  während  5,  322;   116,  8;  m.  que 

so  lange  wie  7,  291;  58,  68;  94,  5. 
menudamentz  av.  dicht  3,    106. 
menudet  aj.  I  (als  av.)  dicht  51,   19. 
menud£r,  -ier  aj.  I  klein,  kleinlich  98,  42;  s. 

m.  Ia  Kleinigkeit  ?  99,   2. 
menut  a/.  I  £/*z»,  gering  30,  7;   80,  51;  118, 

15;  häufig  ?  105,   159;  j.  ;//.  Ia  Kleinherzige 

73»  38;  az\  o7<?£/,   oft  107,  60;  soen  m.  gar 

oft  4,   185. 
menz  s.  menhs. 
meravilha,   -illa,   mir-  113,  24  s.f.  Ic  Wunder 

8,    198;    100,    106;    m.  es  es  ist  wunderbar 

3,  J44;  7,  244;   16,   1;    per  m-s  125,  94,  a 
m-s    115,    56    in   xvunderbarer  Weise]    m.  ai 

4,  40,  m-s  ai  17,  7;   in,  31;  118,  85,  m-s 
me  faz  7>  63;    122*1,    10  ich  wundere  mich. 

meravilhar,  -illar ,  -ellar  65  ,  6 ;  123,  5  v.  I 
rfl.  sich  wundern  (de)  51,  15;  123,  5;  (cum) 
18,  17;  28,  13;  (car)  21,  29;  (si)  9,  174; 
esser  m-atz  65,  6. 

meravilhos,  -illos,  mir-  9,  201  aj.  I  wunder- 
bar 115,  52,  151;  ausgezeichnet  3,  87;  119, 
34;  ver-cuundert  9,  201. 

meravillozamens  av.  in  ungetvöhnlichcm 
Grade  119,  35. 

merchadier  s.  m.  Ia  Kaufmann  68,  23. 

mercat  s.  m.  Ia  Handel:  far  m.  Handel  treiben 
69,  22;  ~-  42b,  20,  verkaufen  (de)  118,  62, 
75;  trobar  m.  seinen  Handel  finden  *»»  65,  28; 
Markt  100,    142. 

merce,  -et  1,  455,  -ey  61,  37,  -se  120,  37, 
marce  1,  175;  105,  76,  marcet  1,  559,  621 
s.f.  Id  Gnade  13,  29;  16,  23;  estar  en  la 
m.  d'alcu  28,  46;  105,  76;  clamar  m.  3, 
350;  14,  30;  (que)  122^,  26,  43;  cridar  m. 
22,  63:  querre  m.  1,  559,  trobar  m.  (ab 
alcu)  5,    348;    7,    183;   aver   m.   (d'alcu)  1, 

iS 


274 


merceiador 


metre. 


621;  31,  45;  61,  37,  (a  alcu)  120,  37; 
prendre  alcu  a  m.  58,  68;  118,  45;  mandar 
m-s  a  alcu  jemand  Anerkennung  seiner  Gnade 
schicken  1,  175;  Erbarmen  17,  41;  29,  21; 
Herzensgute  34,  49;  dura  m.  Erbarmungs- 
losigkeit  31,  25;  m-s  Ten  pren  7,  71  ;  grans 
m-s  es  55,  13;  92,  10;  116,  39;  per  la  m. 
de  Deu  8,  132;  m.  Deu  64,  12;  75,  4,  la 
m.  de  Deu  118,  74  vermöge  der  Gnade 
Gottes,  Gott  sei  Dank ;  vostra  m.  dank  Euch 
3,  589;  m.  por  Deu  1,  455. 

merceiador  s.  m.  III  einer,  der  um  Gnade 
bittet  38,  36;   92,  37. 

ra  e  r  c  e  i  a  r  (e)  v.  I  intr.  um  Gnade  bitten  1 8  b,  1 1 ; 
58,  48;  Gnade  üben  58,  56;  m.  alcu  jemandes 
Gnade  anerkennen,  ihm  danken  75,   13. 

mercu  r<2 1  (od.  -cuir-)  s.  m.l*?  (Quecksilber ?)  78,27. 

merir  (e,  ie)  v.  IIa  tr.  verdienen  102,  26;  m. 
mal  Übel  verdietien ,  sich  verschulden  35,  1 ; 
80,  7;  lohnen,  vergelten  1,  392,  457;  91,41. 

merit  7,  114,  -iti  119,  103,  -ite  105,  255  s. 
m.  I   Verdienst,  Lohn. 

m§rle  s.  m.  Ia  Amsel  125,  38,  39. 

mermar  (e)  v.  I  tr.  mindern,  verkleinern  7, 
178;  110,  95;  rfl.  sich  mindern  115,  166; 
intr.  gebr.  sich  mindern,  kleiner  werden  115, 
172;    124,  20. 

merse  s.  merce. 

mes,   meys  2,   57  s.  m.  ind.  Monat  16,  14;    18, 

40;  5**>  59- 

mes  s.  m.  ind.  Bote  105,   59. 

messa  4,  61,  missa  3,  507,  messe  1,  244,  501 
s.  f.  Ic  Messe. 

messatge,  -age,  -atie  5,  116,  -aie  I,  332,  -s- 
3,  2  s.  m.  Ib  a  Botschaft  I,  248;  4,  46;  14, 
22;  Bote  1,  26;  56,  18;  -  112,  57;  m. 
de  Roma  7,   167. 

messatgier,  -agier,  mesager  10,  8  s.  m, 
la  Bote  18,  57;  18a,  73  5  52,  65  83,  23. 

mescabamen  s.  m.  Ia  Unheil,  Verlust  124,  148. 

mescladamens  av.  vermischt  4,  42. 

mesclanha  s.  f.  I«  Gemenge,  Streit  93,  48. 

mesclar  (e)  v.  I  tr.  mischen  (ab)  41,  20 ;  59, 
3;  66,  49;  85,  26;  m.  lo  gra  en  la  palha 
66,  40;  zusammenbringen,  in  Streit  bringen 
35  >  3>  rfl'  se  m.  a  sich  mit  etwas  abgeben 
91,  64;  gemischt  werden,  von  verschiedenen 
Seiten  zu  stände  gebracht  werden  63,  71.  — 
mesclat  gemischt,  bunt  9,   12. 

mescle  aj.  I  gemischt,   vermischt  28,  42. 

mescreire   v.  III  /r.  mi/s trauen ,    beargwöhnen 

17,  31- 


mescrezensa  s.  f.  Ic  Mifsglaube  (dir  m.) 
84  M,  21. 

meseis  s.  mezeis. 

mesfag  s.  m.  \*  Mis sethat  29,  6. 

messi'6  s.  f.  Id  Ausgabe,   Aufwand  98,   19. 

messonia  5,  420,  -nga  35,  6;  77,  15,  -orgua 
107,  60,  meczonia  108,  44,  mensonia  ioi, 
58,  menzonga  105,  222  s.  f.  Ic  Lüge. 

messongier,  -orguier  107,  2,  mensongier  29, 
40  aj.  I  (fem.  -eira  7,  151,  -ere  1  ,  454) 
lügnerisch  7,  151;  98,  32;  subst.  Lügner  77, 
32;    104,  22;    107,  2. 

mespreizo  s.  f.  I<1  Vergehen  101,  58. 

mesprendre  z>.  V  intr.  übel  thun  90,  13.  — 
mespres  (de)  schuldig  16,  15;  34,  38;  in  die 
Irre  gegangen  105,  94. 

mesprezamen  115,  334.  menesprecamen  120, 
79  s.  m.  Ia  Geringachtung,    Verachtung. 

mesprezar  115,  ^yy  mens-  117,  51  (mens  pre- 
zar  109a,  5),  menesprecar  120,  82,  88  (e)  v. 
I  //'.  gering  achten,   verachten. 

mesqui,  m ischin  2,  88  aj.  I  elend,  unselig 
117 ,  50;  gering,  armselig  78,  32;  klein, 
jung  6 ,  21;  subst.  Elender  80 ,  29 ;  Knabe 
2,  88. 

mest  präp.  zwischen,  unter  5,  441;  69,  34. 

mestier  s.  m.  Ia  (Dienst)  Beschäftigung  21,  12; 
27,  5;  83,  48;  ra.  a  es  ist  dienlich,  thut  not 
Si  3955  I23,  57;  rn-s  nos  fay  «/zj  ij/  «0/- 
wendig  120,  22;  Geschäft,  Gewerbe  5,  42S; 
43,  16;  80,  50;  90,  38;  Thun  5,  423;  27, 
41;   100,  152;   106,  66;   107,   191. 

mestiz  aj.  I  (fem.  -issa,)  von  unreiner y  unedler 
Geburt  64,   2;  95,  32. 

mestre  s.  maistre ;  meteis,  -eysh  s.  mezeis. 

metge,  -tie  114,  8  s.  m.  lab  Arzt  5,  153;  35, 
29;  39,  21. 

metis  j.  mezeis.  [toas  Lügen)   111,  24. 

metöas  ?  (Bartsch:  grimaces,  Andreren:  l.  men- 

metre  v.  V  tr.  setzen,  legen,  stclle?i  (m.  alcu 
en  una  cambra,  e  preiso  ,  sus  la  crotz  etc.) 
I,  612;  16,  22;  74,  5;  105,  27;  m.  alcu  en 
cami  auf  den  Weg  bringen,  in  die  Flucht 
schlagen  6,  46;  m.  lo  fre,  l'escut  al  cap  3, 
163,    255;   8,  44;   m.  alas  125,    94;   m.  lo 

seie  1,    729;    m.  lo  foc  1,    67; 97,   3; 

metre  ios  herabsetzen  98,  43;  m.  alcu  a  mal 
74,  29;  m.  alc.  re  en  cor  a  alcu  I,  503,  el 
cauzimen  d'alcu  etc.  7,  66,  72;  hinzuthun 
(zum  Besitz)  HO,  61;  daransetzen,  aufwenden 
(son  poder,  cor  e  cors,  razo)  3,  614;  16,  6; 
113,  66,    (Zeit)  119,    1,    (Geld)  68,    5;    82, 


meu  —  miralh. 


275 


15;  ausgeben  (pbjektlos)  68,  7;  97,  45 ;  m. 
son  cor  en  90,  56;  m.  sa  ponha,  s'ententio 
a  4,  48;  100,  90;  m.  quastiazo  105,  22;  m. 
aleu  monge  122c,  2;  m.  mort  aleu  125,   34. 

—  rß.  se"  m.  en  la  carrieira,  el  cami  I,  506; 
5,  132,  en  mar  122»,  4,  apres  aleu  51,  38, 
a  genolhon  1 ,  660;  se  m.  premiers  voran- 
gehen 9,  188;  —  «-  el  poder  d'alcu  5,  126, 
el  servir  d'alcu  82,  33,  al  dan  d'alcu  63,  24; 
se  m.  en  orason  4,  270,  en  esmai  1  ,  534, 
en  bandon   I,  136;  —  se  m.  monia  12,  21; 

—  se  m.  far  alc,  re  119,  28,   59. 
m  e  u  s.  Pron.  poss. 

mezalha,  -ailla  s.  /.  Ic  Heller  3,  582;   66,  5. 

mezeis,  -s-  122^,  20,  -c-  120,  3,  mezes  113, 
78,  mezeus  119,  79,  92,  medips  2,  103, 
meteis  4,  56;  5,  359;  7,  74  5  100,  40,  -teysh 
124,  2,  -tis  112,  102  aj.  I  (fem.  -eissa, 
-eysha   124,  46)   av.  selbst:   nach  Pron.  pers. 

7,  66;    II,  45;    17»  14;   55.  24;  nach  subst- 

Demonslr.    119,    102;     124,    34;    nach    adj. 

Demonstr.    124,    46;    nach    adv.   Demonstr. 

aqui  m.  dortselbst  3,  81;    117,  52,   ayssi  m. 

ebenso  115,  289;    124,  2;  nach  Subst.:  selbst 

119,   92,  selb  119,   79. 
mezesme,    med-  aj.  I  selbst:  nach  Pron.  pers. 

105,    190,   nach  Subst.   119,    II 2. 
mezeus  s.  mezeis. 
mezina  s.  f.  Ic  Medizin  102,  59. 
mecola  s.  f.  Ic  Mark  (pl.)   120,   43, 
ine  zur  a  s.f.  Ic  Mofs,  Majshalten  98,  10;    100, 

132;  per  m.  nach  (rechtem)  Mafs  112,  53;   per 

gran  m.  62b,   57;    outra  m.   I22d,   3;   gardar 

m.  64,  83;   trastot  m'es  d'una  m.   14,   13. 

mezurar,  mis-  2,   104  v.  I  tr.  messen  119,  95. 

rai  s.  mieg;  mi-  s.  me-,  mei-;  mi,  mia  s.  Pron. 

poss.;  mia,  micha  s.  miga;  midis  s.  mieg. 

micha  s.f.  Ic  Laib  Brot  107,   153. 

midons,  -nz  s.  f.  ind.  meine  Herrin  (nom.) 
II,  37;  20,  69;  124,  78;  (obl.)  11,  21;  18, 
6;  20,  27;  35,   50. 

mieg,  miei,  miech  78,  9,  miegh  121,  67, 
meig  3,  108,  meg  in,  47,  mei  1,  80;  4, 
160;  6,  25,  125,  me  1,  375,  mi  1,  675  aj.  I 
(fem.  meia  33  Üb.  7;  124,  57,  mieia  125,  3, 
mige  I,  62)  halb  9,  92;  124,  57,  en  la  mieia 
{nämlich  cobla)  de  la  primeira  in  der  Mitte 
der  ersten  {Strophe)  33  Üb.,  7;  miei-sirventes 
Halbsirventes  68,  I ;  mieg  dia,  midis  1,  674 
Mittag  9,  4;  121,  66;  mieia  nueg,  mige 
nuit  1,  62  Mitternacht  125,  3;  —  (neutral) 
subst.  de  miey  de  la  peyra  8,   158;  en  miey 


de  l'islla  8,  192;  de  miei  mort  8,  52;  —  en 
m.  mit  Cas.  abs.  eines  Subst.  (en  mieg  son 
sol,  en  mieg  la  sala  etc.)  78,  9;  1,  80,  675; 
3,  293;  per  m.  (per  mi  l'escut,  per  mieg  la 
carrieira,  per  mei  us  derubens  etc.)  I,  141 ; 
6,  125;  9,  104.  —  av.  meg-partit  7,  III ; 
meg -mort  in,  47  —  subst.  m.  Mitte  3, 
108;  33   Üb.  4;   117,   18;   124,  33. 

miei,  -lh  s,  mielhs;  mieldre,  mieller  s.  melhor. 

mielhs,  -ls  3,  90;  4,  158;  83,  48,  -11z  8,  48, 
-ilz  4,  138,  meils  32,  58,  melhs  69,  39; 
melz  1,  244,  309;  113,  5,  -ls  2,  74,  mielh 
109c,  10,  miei  104,  46,  meill  89,  11  av. 
besser  2,  74;  8,  48;  21,  14;  92,  11 ;  m.  es 
69»  39;  81,  6;  m.  m'es  que  I,  244;  4,  138; 
25,  17;  m.  m'en  ve  32,  58;  mehr:  m.  des- 
lonhat  14,  16;  amar  m.  27,  43;  m.  voler 
I,  309;  m.  valer  113,  5;  dever  m.  74,  15; 
113,  6ö;  semblar  m.  ...  7,  166.  —  subst. 
m.  ind.  Besseres  109c,  10;  Beste  11,  47;  82, 
24;  lo  m.  que  sap  4,   158. 

mieu  s.  Pron.  poss. 

miga,  mige  1,  212,  430,  mingha  114,  140, 
micha  2,  58,  miia  105,  11,  14,  mia  47,  12; 
55»  33  s'  /•  Ic  Krume;  —  um  irgend  viel, 
irgendivie  2,  58;  105,  189;  no-  m.,  m.  no 
um  nichts  I,  430,  kerne  szvegs ,  nicht  3,  552; 
55,  33;  105,  11,  58  (m.  de);  m.  nonqua  nie 
irgend  105,  14;  m.  vor  dem  Verb  ohne  no : 
keineswegs  47,  12. 

mige  s.  mieg;  miia  s.  miga. 

mil  plur.  milia  6,  22;  8,  71;  117,  57,  min" 
105,  211,  melia  118,  67,  115,  mile  I,  160, 
aj.  num.  tausend  31,  29;  34,  37;  105,  188; 
—  pl.  aj.  105,    211;    117,  57;    subst,  6,  22; 

8,   71. 
mile  s.  m.  I*  Tausendstel  58,  24. 
milhargos  aj.  I  finnig  81,    12. 
mil  hör  s.  melhor;  milia  s.  mil. 
milier,  -11-  s.  m.  I*  Tausend  98,  28;   117,  66, 

75- 
milor  s.  melhor;  mingha  s.  miga, 
minima   s.  f.  Ic  Ausdruck  musikalischer  Tech' 

nik:  Minime,  kürzeste  Note  124,   68. 
minimat    aj.  I  part.  so  m.  Weise  in  Minimen 

124,  167. 
mio  j.  Pron.  poss. 
mirable  aj.  I  ansehnlich  7,   457. 
miracle  s.  m.  Ia  Wunder  I,  402;   104,  16;   120, 

50;  far  alc.  re  per  m-s   121,   15. 
miralh,  -1    110,  21,  -ls  (voc.  sgl.)   17,   21   s.  m, 

I»  Spiegel  17,   20;   125,   147. 

iS* 


276 


miranda 


mostelon. 


miranda  s.f.Ic  (Teil  einet)  Befestigung  (Turm  ?) 
67,  20. 

mirar  v.  I  tr.  ansehen ,  sehen  4,  204;  25,  40; 
43»  67 ;  52,  54;  rfl.  sich  im  Spiegel  sehen, 
sich  spiegeln  17,  21;  23,  21;  38,  24;  125, 
49. 

miravil-  j.  mer-;  miria  s.  mil;  mis-  s.  mes-; 
mischin  s.  mesqui. 

miserico.rdia  s.f.  Ic  Barmherzigkeit  106,  56; 
116,  52;   117,  33;  aver  m.  sobre  aleu  118,  45. 

misurar  s.  mez-;  mitat  s.  meitat;  moilier, 
moiller  s.  molher;  moinge  s.  monge. 

moin-z  o,  pl.  aj.  verstümmelt  80,  77    Var. 

moinun  s.  m.  JStumpf,  Stummel  (oder,  mit  l'i 
statt  li,   verstümmelt,  Krüppel?)  1,  688. 

mois  aj.  I  verstümmelt?  I,  95;  verächtlich, 
thöricht  I,  98. 

moisonia  s.  f.  Ic  Falschheit,  Verschmitztheit 
S>  4io. 

mol  aj.  I  7veich  114,    139,    141. 

moler,  moller  s.  molher. 

molet  aj.  I  weich  1,  380. 

molhar,  -lgar,  mullar  65,  3  (ue)  v.  I  tr.  durch- 
nässen 65,   3;    107,   153. 

molher,  moylier  2,  39,  moiller  122b,  6,  19, 
moller  I,  29,  moler  60,  15;  110,  102,  muller 
I,  86,  106  s.f.  III,  I<*  Gattin,  Weib  5,  46; 
43,  44;  78,  11;  prendre  m.  2,  39;  prendre, 
tolre  a,    per  m.  i,  457;    122b,    19;   122c,  9. 

molherat  aj.  I  part.  beweibt  5,  416;  79,   26, 

ni^lre  v.  VI  tr.  mahlen  121 ,  22;  zermalmen 
118,    10. 

molt  s.  mot ;   mon  s.  Pers.  pron.,  s.  mot. 

mon  aj.  I  (fem.  -nda^)  rein  ioo,   74. 

mon,  -nt  s.  m.  Ia  Welt  3,  502;  12,  27;  48,  36; 
(7w  Gegensatz  zum  Überirdischen)  8 ,  28 ; 
42b,  5;  (zum  Kloster)  122b,  22;  home  del 
mon  irgend  einen  Menschen  9,  73  ;  Menschheit 
34,  325   41»  40;    tot  lo  mon  7,  47;   82,   17. 

mon,  -nt  s.  m.  Ia  Berg  77,  31 ;  contra  m.  auf 
wärts^  in  die  Höhe  17,  40. 

monda  aj.  I  irdisch  115,   288. 

monestier  j.  mostier. 

monge,  moinge  1,  195,  550,  morgue  93,  6  s. 
m.  I»  Mönch  43,  8;  60,  9;  79,  23;  m.  negre 
Benediktiner  79,  33. 

mongia  s.  f.   I  c  Kloster  122  c  f    18. 

monia,  monga  122a,  12,  morga  84,  12  .$■./.  Ic 
Nonne  12,  21 ;  Name  einer  Dichtart  (Nonnen- 
lied)  124,    112,    125. 

mons-  j.  mos-;   mont  j.  mon. 

m  o  n  t  a  d  a  s.f.  Ic  Aufstieg  (einer  Melodie)  1 24,  10. 


montanha,  -agna  s.f.  Ic  #<>/£•  6,   189;  93,  5; 

IOO,    103;   Gebirge  4,   119;  6,    120;   123,   22; 

en   la  m.   auf  dem  Berge  4,    119;    6,    189; 

94.  2. 
mon t an i er  aj.  I  von  den  Bergen  stammend  59, 

13- 
montar  (o)  v.  I  intr.  aufsteigen  105,  211,  213; 

90,  44;  m.  18  a    7;  77)  7;  fWÄ  ^r  Melodie) 

80,  6;  —  jmAt/.  77,  8. 
montarzi  Adjektiv  zur  Bezeichnung  einet  Falken- 
gattung 6,  44. 
monto  s.  mouto. 

monument   s.  m.    Ia    Grab  (Christi)    116,  16« 
mor  j.  mort;  morcel  j.  morsel. 
mordre  v.  V  objektlos:  beifsen  125,  109. 
morga,  morgue  s.  monia,  monge. 
morir,  mur-   I,  102,  murire  74,  11   (q,  mueirn) 

v.  IIa  intr.  sterben   11,  26;  13,  25;   105,  117; 

rfl.  im  Sterben  begriffen  sein   1 7,  48  (.-^);   iSa, 

54;    m.    a   mort  . .  .   eines  .  .  .   Todes  ste/beu 

103 ,  115  —  mort  1'  ai  ich  habe  ihn  getötet  7, 107 ; 

17,  22;   116,   14;  mortz  soi  ich  werde  getötet 

I,   151;  3,    196;  —  subst.  Sterben  72,  27. 
raorn  aj.  I  düster  1,   194. 
mors  s.  m.  ind.  Bifs    125,  8. 
morsel,    -cel   125,  82  s.  m.  Ia  Bissen  81,  41. 
mort  s.f.  Id  Tod  17,   54;    28,  44;    105,    118; 

*•  27,   7;  (personif.)  8,   38;   82,   23;   metre  a 

mort  41 ,  39  ;  Blutbad,  Gemetzel  1 18,  114,  117. 
mort,  mor  9,    119  aj.l  tot  I,  87,  309;  3,   53; 

I25>  35»  ""  J9»  5;  "verloren,  vernichtet  9,  119; 

16,  9;  27,  43;  .T//&S7'.  7W*r  1,  624;   6,  176; 

105,    17;  das  Tote  41,  23,  25. 
mortal    aj.   II    sterblich    120,    17;    tödlich,   tod- 
bringend 1,  650;    24,    10;    58,    67;    102,    3; 

guerrier  m.  Todfeind  113,  80;  peccat  m.  60, 

7;   107,   162;  dezonor  m.   73,  7. 
mortalment  av.  tödlich  peccar  m.    108,   76. 
mortaudat  s.f.  I<*  Sterblichkeit,  Sterben,  Menge 

Gestorbener  (pl.)  8,   75. 
mortier  s.  m.  I*  Mörser  43,    17;   118,    15. 
mortif ication  s.f.  Id  (de  carn)  Ertötung  (des 

Fleisches)  119,  10. 
morrut  aj.  I  dicklippig  107,  30. 
mosca  s.  f.  Ic  Fliege  120,  28. 
mosenhor,  -ss-,  mons-,  mossenh'(en)  7,  441,  446; 

119,    77  s.  m.  III  (mossenher  o.  s.  118,  45) 

Herr  5,    138,    143;    7,   173   (lo  cardenal  m.\ 

440  (lo  comte  m.). 
mostela    (npr.    e,    afrz.    oi)    s.  f.    Ic    Wiesel 

125,  29. 
mostelon  j.  #*.  \* junges  Wiesel  125,  20. 


mostier  —  natural. 


tl 


mostier,  -ter  I,  263,  408,  monestier  4,  80;  8, 
69,  142,  monster  I,  185  s.  m.  Ia  Kloster 
79,  23;  122c,  3;  los  m-s  das  Kloster  1, 
408;   99,   8  (?);    Münster  1,   244  (?),    538; 

4,  75»  8°- 

mos t rar  (o),  mons-  7,  28,  396  v.  I  tr.  zeigen, 
sehen  lassen  8,  166;  4,  96;  3,  416,  560;  auf- 
merksam machen  auf  2,  47;  38,  80;  //ß^/z- 
weisen,  beweisen  7,  28,  428;  85,  37;  124, 
181;  rfl.  sich  sehen  lassen  96,  33. 

mot  (wohl  q)  s.  m.  I»  Modus  123,  77. 

mot  j.  m.  Ia  JfW  23,  6;  30,  7;  66,  1;  de  m. 
en  m.  102,  95;  ses  m.  de  mentizo  101,  60; 
non  sonar  m.   1,  197;  3,  238;  non  saber  m. 

4,  280;  105,  132;  121,  44. 

mot,  molt  1,  352;  3,  580;  105,  106,  138,  mout 
1,  130;  3.  61;  11,  1,  mult  1,  175,  270, 
mul  (vor  Kons.)  2,  19,  mon  (vor  Kons.)  6, 
88  aj.  I  viel  3,  47;  7,  6,  9;  65,  67;  105, 
99;  108,  130;  117,  17;  m-z  de  mit  Subst. 
119,  90,  117;  —  av.  sehr  (beim  Verb)  17,  20; 
io5>  26;  7,  38;  2I»  36;  &eim  Adj.)  79,  1; 
3»  3345  7,  1;  105,  112;  (beim  Adv.)  i,  352; 
3,  108;  5,  113;  m.  prozom  9,   155. 

mot  et  s.  m.  Ia  Motett  (musik.)  124,  68. 

moto  s.  mouto ;  moure  s.  mover;  mout  s.  mot. 

mo,uta  s.  f.  Ic  Glockengeläut  (zum  Anfang  des 
Gottesdienstes)  4,  112. 

moutecza  s.  f.  Ic  Vielheit  108,  140. 

mouto,  -on,  moto  107,  66,  monto  81,  10,  37  s. 
m.  Ia  Schaf t  Hammel  76,  9;  10 1,  53;  121,  30. 

movador  aj.  I  bezveglich?  oder  eher  (Tob/er): 
der  bewegen  kann,  wirksam?  1,   598. 

movement  s,  m.  Ia  Anfang,  Anregung  123,  26. 

mover,  moure  117,  67;  119,  71  v.  VI  tr.  be- 
wegen 3,  261;  4,  23;  1/,  1;  fortbewegen,  ent- 
fernen 4,  155;  107,  75;  119,  13;  erregen,  ver- 
anlassend, 40;  12,  5;  119,  37,  66  ;  anheben,  an- 
fangen 2,  2;  18,  4;  36,  17  ;  85,  1 1 ;  rfl.  sich  be- 
wegen 4,  224;  42,  5;  56,  22;  62,  46;  70,  54; 
intr.  gebr.  sich  bewegen  117,  67  ;  intr.  ausgehen 
(de  von)  107,  19;   32,  39;    63,  19;    69,  17. 

muda  s.  f  Ic  Verschlag,  Käfig  4,  154,   185. 

mudar  v.  I   tr.  verändern    109c,    8;    110,    90; 

124,  67  (en  zu)]  (==  verlieren)  11,  28;  non 
ymesc   m.    que   110   ich    kann  nicht  umhin  zu 

5,  178;  18b,  4;  91,  175  111,40;  örtlich  ver- 
ändern, wegschaffen  59,  11 ;  125,29;  rfl.  sich 
verändern  52,  34  (en);  100,96;  102,5;  sich 
alnvenden,  ablassen  von  (de)  20,  60;  mausern 

125,  106;  pari,  mudat  gemausert  35,  38;  — 
intr.  sich  verändern,  wechseln  91,   52. 


mul  s.m.  Ia  Maultier  I,  114;   121,  22. 
mul,  mult  s.  mot;  mul-  s.  mol-. 
multiplicatiu  aj.  I  rim  m.  Binnenreim  124, 

61  (Leys  I  172). 
muoi  s.  m.  Ia  Scheffel  68,  5. 
mur  s.  m.  Ia  Mauer  3,   147;  7,  262;  63,  78. 
muralh  s.  m.  Ia  Mauer  66,  43. 
murar  v.  I  tr.  mauern,  ummauern  3,   105. 
murir  s.  morir. 

murmurar  v.  I  intr.  murren  120,  89. 
murmuratio  s.  f.  \&  Murren   120,  79,  87. 
muza  s.  f.  Ic  (vergebliche)  Erwartung  64,  56. 
muzar  v.  I  zw/r.  gaffen,  müfsig  stehen  13,  44. 
musart  s.  m.  Ia  Gaffer,  Müfsiggänger  66,  32. 
musa  j./".  Ic  Muse  105,  77. 
muscat  #/.  I  Muskat-  114,  61,  64. 
muscle  j.  z».  I  Schullerblatt  112,  29. 
musej  j.  »z,  Ia  Schleier  (vor  dem  Mund)  4,  195, 
musol  s.  m.  Ia  Schnauze  ?  80   Far.  a  Str.  13. 
musquet  J.  m.  Ia  Moschus  114,   79. 
mut  o/.  I  (-uda)  stumm  20,  30;  25,  4;  60,  34. 

104,  23;  (leblos)   109*",  9. 


N',  'n  s.  en,  na,  no,  Pron.  pers. 

na,  n'    5,    55;    20,  41;   60,    55    ind.  Frau  (vor 

dem  Namen  y  als  Titel)  5,    86;    7,    360 ;    20, 

51;  91»  39;  na  femna  65,  49. 
nadal,  no-  1,  347  s.  m.  Ia  Weihnachten  78,  20; 

87,  58. 
na  dar  v.  I  intr.  schwimmen  80,  46    Var. 
nafrar,    -ffr-  v.  I  tr.  verwunden  26,    15;    101, 

35;    114,   11;  part.  s.  m.  Ia  81,    14;.  102,  58; 

121,  9. 
naissemen  s.  m.  Ia  Ursprung  115,  41  (prendre 

n.),   130. 
naissensa,    naisence    1,    230   s.  f.  Ic   Geburt, 

Ursprung  115,  89  (prendre  n.),  125. 
ndisser   v.  III   anom.   intr.  geboren   werden    I, 

3575   7,   13;    12,   33;   (mit  Dat.  eth.)  39,  7; 

(zw/?  Blumen)  22,  16;   entstehen  20,  65;   23, 

17;    28,    16]  part.  subst.  5,   345. 
narritz  j. /*.  zW.  Nasenloch,  Nase  7,    120. 
nas  J.  «z.  ind.  Nase  100,    105. 
n  a  s  i  1  j.  m.  Ia  Nasentuch ,    Binde  vor  dem    Ge- 
sicht 4,   97. 
natiz  aj.  (n.  s.  in.)  gebürtig  2,   18. 
natura   s.  f  Ic  Art,  Beschaffenheit,    Wesen  64, 

72;    115,    28;    123,    59,   74;    125,    1;    Natur 

115,  49,   278. 
natural  aj.  II  natürlich  20,  21,  sen  n.  113,  31; 

•  richtig  senhor  n.  5,  335 ;  lengatge  n.  123.  52. 


278 


naturalmenz  —  nö. 


natural menz  av.  in  natürlicher  Weise  1 23,  76. 
nau    s.  f.  Id  Schiff  18a,  40;   22,  37;   31,  15; 

122  a,  5;  (bildlich)  93,  44. 
n  a  u  t  a  n  i  e  r  s.  m.  I*  Schiffer,  Seemann  6,  181, 
navei  s,  m.  I»  Schiff  6,   182;  8,  108. 
n',  ne;.  en,  no,  ni;  ne  eps  s.  neis. 
nebot  s.  m.  III  Neffe  6,  156;  26,  26. 
nee  x.  negun. 
n  §  c  aj.  I  stumm,  heimlich  ?  schmollend  (Mistral: 

gui  boude,   morne)  ?  25,   IO. 
necessitat  j.  /.  Id  Notwendigkeit  119,   16;  de 

n.  es  124,   21,  97. 
negar  (?)  z\  I  tr.  töten  ~»  116,  49. 
negeis,  negueis  s.  neis. 

ne  gl  igen  aj.  II  nachlässig  (en  far)  115,  341. 
-negligencia  j. /.  Ic  Nachlässigkeit  115,  341, 

343- 
negre  aj.  I  schwarz   1,   34;   107,  30;   117,  34. 
negrecir  v.  Ilb  z/z/r.  schwarz  werden  i,  702. 
negun,  -m  fzwr  Vokal)  9,  123,  nee  un  2,  30, 

neun  108,  59,  negus  o.  s.  m.  118,  31,  $2  pron. 

aj.  I   no-n.  auch   nicht  einer,    keiner  3,  40; 

34.  35»  43,   7;    105,   157;  irgend  einer  5,  4; 

22,  46;   108,  59;  (seinem  Subsl.  nachstehend) 

123,   21;  fftArf.  wV^/  #'#«-,  keiner  5,   18;   7, 

112;  118,  31,  32;  irgend  einer  2,  30;  5,85. 
ngy  J.  w.  Ia  Schneien  25,  20  (?  s.  Levy :  nee). 
neient  j.  nien;  neir  s.  ner. 
neis,  neus  43,   13,  ne  eps  105,   172,  negeis  4, 

55 1    negueis    6 ,    62    «z>.    no   n.   sogar  nicht, 

nicht  einmal  4,  55;  26,   10;  119,  65;  120,  1; 

n.  sogar,  selbst  23,   28;  35,   15;   119,44,64; 

120,  29;   123,  22;  e  n.  und  zwar  4,  267. 
nen  s.  no;   neps  s.  nebot. 
ner  (e  und  e),   neyr  2,  63,  nier  35,  40;  68,  18 

aj.  I  schwarz  I,  416,  449. 
n^rs  j.   0».    I   (0.  p.)  o.   s.   nerf  ?)    Sehnen    1, 

390- 
?  nersum  ?  46,  25. 
ne^sa  s.  f.  Ic  Nichte  84,  33. 
ngsci  ö/.  I  einfältig,    thöricht  7,    170;    81,    10; 

(in  lobendem  Sinn)  83,   26;    nesci  cortes  ein- 
fältig in  Höfischkeit  30,  21;  97,   14. 
nesciament  av.   thörichterweise  1 10,  55. 
nesci eira  s.  f.  Ic  Mangel  91,  36. 
net  <*/'.  I  r<«»  8,  173;  31,  44;  78,  21. 
netamens  <zz>.  sauber  9,  206. 
neteiar  (e)  #.  I  tr    reinigen  8,    141. 
n^u    s.  f.    Id    Schnee    1,  20;    i8a.  12;    19,  3; 

22,  1 ;   100,  103. 
neun  s.  negun;  neus  s.  neis. 
ni,  ne   I,  4;  2,  43;  47,  2;   105,  89,  115;   122  d, 


33  conj.  noch:  Satzglieder  im  verneinten  Satz 
verknüpfend  6,  62;  II,  14;  28,  15;  56,  32; 
105,  128;  (das  zweite  Satzglied  ist  ein  Verb 
und  hat  no  bei  sich)  17,  18;  105,  119;  119, 
119;  (das  Verb  hat  nicht  no  bei  sich)  47,  2, 
22;  zwei  verneinte  Sätze  verknüpfend  (ni  no) 
28,  17;  36,  5;  39.  28;  105,  48;  (ni  ohneno) 
3,  20;  39,  27;  115,  223;  einen  verneinenden 
Satz  an  einen  behauptenden  knüpfend  (ni  no) 

94,  II ;  I22d,  33;  (ni  ohne  no)  32,  53;  no  — 
ni  —  ni  —  weder  —  noch  —  i,  5;  3,  131; 
105,  90;  ni  —  ni  —  ni  no  —  (die  negierten 
Satzglieder  sind  Verba)  13,  25; 

und,  oder:  im  Bedingungssatz  5,  99 ;  3 1,  37; 

95,  12;  105,  9;  im  Fragesatz  6,  6;  8,  38;  93, 
7;  im  indirekten  Fragesatz  1,  204;  7,  6^]  118, 
61;  123,  28;  im  Wunschsatz  5,  173;  24, 
12;  im  konzessiven  Satz  20,  12;  45,  6;  nach 
einem  Komparativ  (ans  que)  12,  2;  (plus  que) 

26,  9;  im  Relativsatz  3,  193;  7,  113;  28,  54; 
34,  41;    123,   31;   im  Adverbial(Objckt-)satz 

9i.  42;  95»  32. 
nible  s.  f.  Icd  Nebel  105,   133. 
nien,    -nt  106,    76,    neient  48,  25  s.  m.  I»  (/;. 

-ntz,   3,  460,    -ns  41,  8;    73,   57)  nichts   16, 

24;  39,    1;  58,  31;  de  n.  umsonst  106,  76; 

per  n.   vergeblich  48,  25;  tornar  a  n.  80,  57; 

tener  en    n.   114,   4;   no  —  neienz   nicht  in 

irgend  welchem  Mafse  105,   19 1. 
nier  s.  ner;  nis  s.  niu. 
niticorax  (lat.)   =  nyeticorax   Nachtrabe  116, 

76. 
niu  s.  m.  Ia,    nis  125,    74,    75    itid.   Nest  11 6, 

75.  So. 
no,  non  (no  vor  Kons.,  non  vor  Vokal  t.  B.  in 

105    [aus gen.   105,    19]),    nora  (vor  Labial) 

27,  20,  nen  1,  179,  528,  ne  I,  20,  36;  48,  20, 
ne*  1,  I,  179;  47,  2,  n'  48,  26;  60,  8,  27  av. 
nicht;  non  pas  65 ,  20 ;  non  ges  75 ,  40 ;  1 2 1 ,  36 ; 
durch  Gedankenmischung  eingeführt :  nach  no 
laissa  que  4,  95;  no  toi  que  4,  101;  no  falh 
mas  —  que  29,  44;  non  es  mens  mos  — 
que  4,  117;  no  s'oblida  que  4,  184;  mi 
pren  destartz  que  22,47;  nach  Ausdruck  des 
Fürchtens  13,  33 ;  26,  12 ;  48,  20;  im  Satz  des 
Vergleichs  mit  einem  höheren  Mafse  (no  nach 
einem  Komparativ)  77,  II;  109c,  2,  4;  119, 
57;  nach  ses  que  100,  124;  nach  no  —  tro 
que  I22d,  35,  42;    no  —  a  penas   124,  66. 

Vor  Substantiven:  non-cura  Gleichgiltigkeit 
14,  27;  no-fe  Unglaube  72,  19;  non-poder 
Ohnmacht    19,     28;    98,    30;    non-re   niclds 


no 


nut. 


279 


42b,  20;  115,  259;  —  vor  Adj.  25,  18;  65, 
32;  non-par  ungleich  (von  Zahlen)  124,  19, 
unbegattet  25,  4;  non-poderos  unmöglich  120, 
90;  no-principal  nebensächlich  124,  154»  I79J 

—  vor  Adv.  non-degudamen  ungebührender 
Weise  115,  357,  359- 

nein  I,   664;  3,   286,  401;  5,  226. 
no;.  nou. 
no.ble,  -bli  2,  16,  -bili  6,   157  aj.  I  edel  8,  76; 

33,  16;  115,  56;    119,   77;  erlesen  9,  9. 
noblesa  s.  f.  Ic  Adel  110,  1. 
noca  s.  nonca;  nodal  s.  nadal;   noel,    noela  s. 

novel,  -la;  noig  s.  nueg. 
noirimen,  nuriment  I,  473  s.  m.  I»  Nahrung 

114,  83;  115,  240;  Erziehung  I,  473;  115, 
252. 

noirir,  nui-  1,  275,  490;  32,  44,  nor-  123,  56 
v.  IIb  tr.  nähren  8,  181;   120,  42;   125,  107; 

-  32,  44;  aufziehen  59,  16;  95,  50;  125, 
39,  99;  erziehen  6,  138;  7,  136;  19,  18; 
120,   48;    rfl.  sich   nähren,    leben  8,    86;   ~ 

115,  275.  — -  part.  s.  in.  Ia  vertrauter  Dienst- 
mann i,  272. 

noirissa  s.  f.  Ic  Erzieherin  64,   12. 

noise  s.  f.    Ic  Lärm,    Unruhe   1,   413,    549» 

644. 
noit  s.  nueg;  nom  s.  no. 
nora,  non  I,  340;  2,  33;  6,  11,  nun  1,  198  s.  m. 

Ia  Name  105,  53;  aver  n.  1,  198;  3,  44;  5, 

43;  per  n.  mit  Namen  119,  80;  el  n.  de  Dieu 

73,  12,  54;  e  n.  de  Dieu  9,  221  (lo  n.  Dieu 

42b,     21);     Benennung     36,     4;     (de)    64, 

70;     Titel    95,     34,     40;      105,     38;     Ruf 

110,  58. 
nomar  s.  nomnar. 
nombre   s.  m.  I  Zahl  124,    19,    85;    Numerus 

123,  76. 
nomnar,    nomar  8,    68  (o)  v.  I  tr.  nennen  58, 

60;   65,  102;   105,   186;   108,    10. 
non  s.  no,  nom. 

(non  aj.  I  neunte:)  ora  nona  44,   12;  117,  78. 
nona  s.  f.  Ic  Nonne  84^,   20. 
nonca,    -qua,   noca  3,    347;    5,  211    av.  (nie) 

keineswegs  67,  28;  105,    14. 
non-sai-que's-es  Name,  den  Raimbaut  d'Au- 

renga  seinem  Gedicht  giebt  36,  47. 
norir  s.  noirir;  nos  s.  Fron.  pers.\  no-s  s.  not, 

nou. 
UQStre    s.    Pron.    poss.    (der,     von     dem     wir 

sprechen  8,  87). 
not,  o.  p.  nos  119,   19  s.  m.  I»  Knoten. 
n  o  t  a  s.  f.  Ic  Merkmal,  Zeichen   1 20,   79. 


notar  (o,)  v.  I  tr.  bemerken  120,  91. 

notz  s.  f.  ind.  Nufs  114,  80.  • 

nou,  no  1,  56  (nos  n.  s.  m.  1,  66,  o.  p.  m.  1, 
645)  aj.  I  (f.  nueva  12,  1)  neu  1  ,  675;  4, 
202;  71,  1;  jung,  schön  20,  48. 

nqvas,  -ves  I,  292,  331  s.  f.  Ic  (plur.)  Neuig- 
keiten 1,  292;  3,  8;  unas  n.  eine  Novelle  5, 
1,  447;  n.  rimadas  (Dichtung  in  Reim- 
paaren) Reimpaare  124,  90,  93. 

nove   (-ns  n.  s.  m.  119,   32)  aj.  I  neunte  80, 

55?  I07.  7- 
nov^l,  -elh  33,  42;  52,  8;  61,  5,  -eil  8,  223, 

noel   124,   10,   122  aj.  I  (fem.  -ella  119,63, 

-ela  67,  3;  112,   24)  neu  2,   11 ;    10,  1;   79, 

2;  jung  l'emperayre  n.  118,  41,  68. 
nov^la,  -1ha  114, 103, -Ha  121,  61,  noela  121, 

22  s.  f.  Ic  Neuigkeit,    Nachricht  I22<1,  44; 

plur.  Novelle^,  435,  440. 
nozar  (o)  v.  I  tr.  knoten  119,   19. 
nozer  v.  VI  intr.  schaden  41,  28;  91,  19;  119, 

106. 
nüalha  J".  f.  Ic  Trägheit  66,  26. 
nüallor    aj.    II     {Komparativ)    wertloser    105, 

210. 
nüalhos,    -11-  aj.   I   nichtig,    nichts  wert  105, 

30;  träge  81,  20. 
nueg,  nuech,  nueit,  nuoich  122c,  14,  nuoit  10, 

16,  noig  102,   107,  noit  3,  519;  56,  4,  nuit 

1,    34,    62;    3,    22,    nun    116,    60    s.   f. 

Id  Nacht  3,    141;  53,   5;   57,   5;    la  n.  diese 

Nacht  5,   198,    des  Nachts  10,  16;   la  n.  efl 

dia  (iorn)  3,  113;   7,  392;    21,   46;   54,  2; 

n.  e  iorn  38,   16;    ni  n.  ni  dia  105,  90;   de 

nueitz  39 ,    1 1 ,   de  nuh  116,    60  nächtlicher 

Weile. 
nueu  s.  nou;  nuh  s.  nueg;  nuirir  s.  noir-;  nuit 

s.  nueg. 
nulh,  -11  6,  61,  nuill  8,    149;  22,  24,  nuil  34, 

8,  nul  I,  544  pron  aj,  I  (-1ha,   -IIa)  no  —  n. 

keiner,  nicht  irgend  einer  I,  4;   5,  48;  6,  147; 

26,  8;    105,   122;    n.  irgend  einer  2,  12;   4, 

92;   II,  9;   16,   2;  80,   84,  kein   \21&,   18. 
nun  s.  nom;  nuoich,  nuoit  s.  nueg. 
nupcias  s.  f.  Ic  plur.  Hochzeit  117,  37. 
nuriment  s,  noir-. 
nut  (nuz  4,  102?)  aj.  I  (nuda  4,  204;  20,  50; 

30,  16,  nuza  4,  102?)  nackt,  blofs  74,  16;  2>Z, 

3;  125,  14;  (nus  pez,  pez  nuz)  1,  125,  551; 

(entblättert)  30,    3,  28;    -  30,    15,  39;    42b, 

6;    —  s.  m.  Ia  97,   26. 


28o 


o 


outrage. 


O,  ho  39,  38;  110,  54;  119,  4,  oz  80,  n;  124, 
2,  46,  conj.  oder  3,  28;  12,  18;  24,  40;  o  — 
•  —  entweder  —  oder  —  3,  76;  14,  24;  105, 
108;  o  qe  —  o  qe  —   123,   20. 

o  präp.  mit  I,    127,   163,  219  (s.  ab). 

9.  (6  105,  157),  ho  119,  23,  oc  1,  719,  hoc  1, 
650,  oi  4,  253  pron.  demonst.  undpers,;  — ja 
(oc)  3,  401;  5.  665  9»  148;  64,  78;  (eigene 
Rede  bekräftigend)  3,  390;  36,  31;  o  ieu  3, 
251;  oi  lo  4,  253;  —  per  o  (quar)  deshalb 
(weil)  27,  17;  per  o,  pero  (dafür,  deshalb) 
ungeachtet,  indessen,  aber:  (mit folgendem  noj 
4,  134;  21,  20;  105,  67,  137;  {ohne  folgen, 
des  no)  13,  13;  18,  29;  25,  12;  28,  19; 
pero  si  aber  doch  1,  650,  719;  59,  20;  mus 
pero  aber  doch,   aber  7,   26;  69,  30. 

o  Anruf  60,  20, 

o,  o"  18  b,  18;  63,  116,  u  1,  47  *Av.:  indir.  Frage: 
wohin    1,   717.    —    relat.:    wo     1,   18,  147; 

2,  76;  7°,  52;  io5>  6l>  w^*ä  5,  143- 
obedi'ensa,  obience  I,  225  s.  f.  Ic  (Gehorsam) 

Wohnort  der  Mönche,  Kloster  84,  13. 
obedi'en,  -nt  aj.  (part.)  II  gehorsam  7,  56;  31, 

12;  33»  5- 
o  b  e  d  i  r  s.  obezir ;  obere  s.  ausb- ;  obergere  s.  alb-. 
obertura  s.  f.  Ic  Öffnung  4,   159. 
obezir,   -dir   62b,   54  v.    IIb  intr.  gehorchen  7, 

92,  251;   11,  20;  93,  4. 
obience  s.  obediensa. 
oblidar  v.  I  tr.  vergessen  3,    122;   27,  3;   52, 

60;    118,    3;    oblidat  m'es  3,   439,    520;    rfl. 

vergessen  (que)  4,  184;    (de)  125,  50;   seiner 

selbst  vergessen  17,  3. 
obligar   v.    I  rfl.   (se  o.   a  alc.  re)  sich  etwas 

auferlegen  120,  27. 
oblit  s.  m.  1»  Vergessen  123,  8. 
S>bra,   -re  I,  392,  445  s.  f.  Ic  Thun,    Arbeiten, 

Arbeit,  Werk  32,    14;    102,  2,  78;    106,  52; 

I,  445;    113,  23;    bonas  o-s  106,  48;  malas 

o-s  119,  106;  o-s  de  pietat  119,  4,  6;  plur. 

Befestigungswerke  7,  323. 
obrador  s.  m.  I*  Werkstätte  9,  7,  29. 
obrage,   -atge  s,   m.  Ib  Arbeit,    Gearbeitetes  9, 

122,    I76. 

obralha  s.  f.  Ic  Arbeit  66,  19. 

ob  rar  (0)  «;.  I  objektlos:  arbeiten,  thätig  sein  7, 
315  ;  107,  60;  113,  11  ;  117,  50;  tr.  arbeiten, 
ausführen,  herstellen  3,  158;  107,  5;    120,77. 

obrere  s.  f.  Ic  Arbeiterin  1,  451. 

obrir,  üb-  I,  51  (9.)  v.  IL*  tr.  öffnen  5,  163; 
1D>  23»  34»  26;  125,  68;  •  o.  im  devinalh  42, 12. 

obs  s.   ops. 


obscurar  v.  I  /r.  verdunkeln  2,   51. 

oc  j.  o. 

occaiso,  -zo,  oc-  7,  29,  och-  20,  3;  40,  38; 
100,  28,  ucc-  4,  95,  uc-  4,  248  s.  f.  ld  Ge- 
legenheit, Veranlassung  Aty  95;  5,  148;  100, 
28;  115,  82;  per  o.  de  um  —  willen  4, 
248 ;  Anlafs  (feindseligen  Vorgehens),  Schuld 

7,  29;    18',  26;  20,  3;  40,  38. 
ocaizonar,    och-  86,    29  (o)  v.  I  tr.  scheten, 

beschuldigen  (aleu  de)  63,  90;   10 1,  57. 
oche  aj.  num.  I  achte  80,  49. 
ocire,  occire  s.  auc-. 
oetava   s.  f.  Ic   Oktave  (des  kirchl.  Kalenders) 

121,    1. 
odor  s.f.  ld  Geruch,  Duft  21,  5;    114,  86. 
odoramen  s.  m.  I*  Duft  114,  71. 
odre  s.  m.  I  Schlauch  80,  14. 
ofendre,  off-  v.  III  tr.  kränken,  jemand  Unrecht 

thun  108,  118;   120,   11. 
ofensa,  off-   s.  f.  Ic   Kränkung ,    Unrecht  108, 

97;    120,    75;    Kränkung,    Gekränktsein   120, 

12. 

ofrir,  uf-  7,  126;  88,  II  (o)  v.  II*  tr.  darbringen 

88,  11;    102,  6;  anbieten  91,  47;   rfl.  7,  126. 

ogan,  ong-  63,   122,   onguan  88,    10  av.  heuer 

63,  39?  94,  4- 
oi  Ausruf  4,    213;    (schmerzlicher  Empfindung) 

53,  4;    116,  21;  (der  Freude)   117,  57. 
oi  s.  uei,  o;  oient  f.  auzir;  oil  s.  uelh. 
oimais,  -ai  6,   195,  huei  (uoi)  mais  9,    17;    22, 

46;   82,  29;  av.  nunmehr  3,  3;  4,  61 ;  7,  219; 

69,  3°- 

öir  s.  auzir. 

olla  s.f.  Ic  Topf  43,  42. 

olh  s.  uelh;   olifan  j.  orifan. 

oliv §r  s.  m.  Ia  Olivenbaum   114,  39. 

oltra,  outra,  outre  I,  235,  282,  otra  118,  83; 
124,  20,  ultra  105,  65,  172  präp.  über  — 
hinaus,  jenseits:  örtlich  (Aufenthalt)  72,  7  ; 
86,  5;  105,  172;  (Richtung)  21,  43;  105, 
65;    d'o.   1,  282;    118,  8^;  de  sa  o.  herüber 

8,  79;    -   124,    20;    o.  mon  grat  3,   385;    o. 
mesura  122 d,    2;   o.  saison  114,   154. 

otracuiador  s.  m.  III  Vermessener  117,  26  (aber 
hier  zu  ändern,  etwa  zu  adulterador). 

otracuiament  s.  m.  I»  Einbildung  123,  38. 

oltracuidar,  out-  29,  28;  87,  54  v.  I  intr.  von 
Sinnen  kommen  40,  47 ;  part.  präs.  sich  über- 
hebend, übermütig  29,  28;  part.  prät.  ver- 
messen 7,  443;  87,  54. 

outrage,  otratie,  ottratge  s.  m.  Ib  Zunahetretcn, 
Kränkung  100,   71  ;   Schädigung  9,  169,  175. 


om 


ora. 


281 


om  s.  ome,  on. 

ombra,  um-  4,  107  s.  f.  Ic  Schatten  61,  3; 
110,  S6. 

ombratge  14,  3  s.  m.  I*>  1    Schatten ,    schattiger 

unbr§r   1,   305  s.  m.  Ia  J        Ort, 

ombriu  aj.  I  unfreundlich  24,  28. 

ome,  home,  omne,  omen,  hom,  om,  on  (s. 
Paradigm.)  s.  m.  II  Mensch  (Gegensatz  zu 
Tier)  115,  285;  125,  25;  Mann  115,  65; 
Dienstmann  1,  200,  204;  67,  27;  92,  63; 
irgend  ein  Mensch  2,  34;  3,  7 ;  105,  33,  178; 
l'o.  105,  126;  hom  no  kein  Mensch  4,  83; 
24,  48;  pron.  man  4,  18,  8yy  11,  6;  19,  24; 
34,  29;  105,  107;  119,  6$;  Tom,  l'on  pron. 
1,  123;   105,  69,  102. 

homcnatge  s.  m.  I*>  Huldigung  far  h.  64,  66. 

omnipotent  a/.  II  allmächtig  1,  356,  484; 
105,    151;  s.  m.  I»  8,   124. 

omplirz>.  II a  b /r.  füllen  78,   19;  f.  emplir. 

on,  ont  9,  9;  16,  57;  6^,  51,  vont  9,  191, 
om  (mais)  115,  249;  125,  4,  un  75,  16, 
43;  116,  26.  Interrog.  Adv.:  direkte  Frage: 
wo?  4,  264;  9,  191;  17,  44;  wohin?  6,  6; 
indirekte  Frage:  wo  3,  20;  (auf  Person  be- 
zogen) 20,  4;  69,  3;  wohin  17,  56,  58;  on 
que  wo  auch  immer  26,  29;  55,  32;  wohin 
auch  immer  62,  47 ;  ves  on  que  wohin  auch 
immer  28,  46. 

Relat.  Adv.  Ortlich:  wo  I,  330;  3,  309; 
4,  6;  7,  11;  8,  71,  87;  «/*£/*  3,  21;  7, 
397;  116,  26;  —  ~»  (auf  Person  bezogen)  7, 
47 1  460;  (zeitlich)  7,  213;  73,  32;  T*r- 
bindung  von  Präp.  und  Relativpron.  ersetzend 
34>  13;  woher,  weshalb  8,  187.  —  on  plus 
(mais)  zw  (wenn)  mehr  (als  gewöhnlich), 
wenn  am  meisten  125,  4;  110,  51;  wenn 
noch  so  sehr  38,  43;  on  plus  —  plus  3,  350; 
24,  27,  on  plus  —  mielhs  14,  15,  on  mais 
—  mais  115,  249,  on  mais  —  plus  7,  439, 
on  mais  —  on  mielhs  7,  303  je  mehr  — 
desto  mehr»  - 

on  s.  ome. 

on   s.  anc. 

onqas,  -ques  I,  576  av.  je\  o.  no  nie  6,  24, 
keineswegs  1,  576. 

oucle  s.  m.  I  Onkel  8,  21  ;  26,  5,  9. 

onda  s.  f.  Id  Woge    18 a,  40;  22,  3S;  91,  23. 

ondrar  s,  onrar. 

honest  aj.  I  ehrbar  124,   171. 

honestat,  on-  s.  f.  Id  Ehrbarkeit  119,  7,  9; 
(pl.)  2,  86. 

ongan  s.  og-. 


ongla  s.f.Ic  Nagel  (des  Fingers)  26,  2,  10,  17; 

onher  v.  V  tr.  salben  5,  9.  \Kralle  60,  56. 

honor,  on-  I,  208;  105,  36,  an-  I,  17  s.  f.  Id 
Ehre  18,  30;  27,  17;  32,  16;  a  l'h.  de  8,  142; 
portar  h.  a  72,  40;  tener  alcu  a  h.  122c,  11; 
far  h.  a  alcu  jemand  zur  Ehre  gereichen  3, 
483;  was  zu  besitzen  ehrenvoll  ist  33,  18; 
105,  112,  114;  HO,  54;  Land  (eines  Lehns- 
manns) 1,  208,  284;  105,  48;  Land  I,  17; 
3,  304;  7,  65,  223;  105,  36. 

honorar  s.  onrar. 

honradamen  av.  ehrenvoll  122a,   II. 

honramen,  on-  s.  m.  Ia  Ehrerweisung ,  Ehre 
51,  28;  73,  55. 

onranza,  -sa  s.  f.  Ic  Ehre  75,   11;  98,  31. 

onrar,  ho-,  ondrar  7,  258,  468,  honorar  112, 
107  (9)  v.  I  tr.  Ehre  erweisen  3,  69;  7,  258; 
21,  11  ;  65,  96;  jemand  zur  Ehre  gereichen 
3,  569;  112,  107;  ehren,  feiern  78,  24 
(calendas);  beobachten  (?)  107,  122;  rfl.  sich 
ehrenvoll  benehmen  38,  77;  part.  geehrt,  ehren- 
voll, ehrenwert  7,  201;  28,  22;  105,  140; 
geehrt,    ehrenvoll   7,    469;    27,    5;    32,    50 ; 

69,  56. 

ont  j,  on. 

onze  aj.  num.  I  elfte  80,  67. 

ope ratio  s.  f.  Id  Thätigkeit  115,    190,  198. 

opini'6  s.  f.  Id  Meinung  124,  35. 

ops,  obs  7,  287;  25,  20;  105,  164,  ues  1,  161 
s.  m.  ind.  Bedürfnis:  pl.  was  (zum  Leben) 
notwendig  ist,  Existenzmittel  7,  137;  als  ops 
in  der  Not  36,  22;  95,  49;  a  o.  d'alcu  (a  o. 
los  Grex  105,  66;  a  mos  o.  II,  33;  78,  33; 
a  l'autrui  o.  40,  28)  für  jd.$  ad  o.  de  mit  Lnf. 
18,  24;  per  nostr'ops  für  uns  58,  27;  o.  li 
a  ihm  ist  notwendig  (Subst.  als  Subj.)  3,  564; 
35,  28;  102,  99;  (que)  89,  9;  o.  li  es  ihm 
ist  notwendig  82,    57;    102,    102;    (que)    7, 

315;  58,  4M  105»   l64- 
or   av.  nun    1,   479,    491;    (vor  Konjunktiv  des 
Wunsches)  I,  43 1 ;   (vor  Imperativ)   1,    131; 
vgl.  ar. 

qt  s.   m,  I»  Saum  6,  36;    105,  204. 

ora,  ho-  s.f.  Ic  Stunde  28,  31 ;  44,  12;  (schicksal- 
bestimmende Geburlsstunde)  39,  7;  S^,  9; 
100,  43;  Stunde,  Zeit  4,  60;  91,  41;  105, 
104;  118,  54;  en  epsa  l'o.  sogleich  105,  214; 
en  petit  d'o.  3,  292;  en  petita  d'o.  7,  400; 
d'o-s  en  autras  von  Zeit  zu  Z.eit  3,  410; 
tota  o.  immer  (für  gewöhnlich)  116,  58;  a 
Tora  que  85,  3,  20;  de  l'or'  en  sai  que  17,  18. 


282 


orar  —  palafre. 


orar  (o)  v.  I  intr.  beten  I,  554;  4,  218;  116, 
58;  tr.  erbitten,  wünschen  35,   14. 

oration,  -cion  108,  84;  119,  30,  -son  4,  270, 
-zo  4,  231  s.  f.  I<*  Beten,  Gebet  8,  224; 
119,  4. 

oratori  s.  in.  I  Betkammer  119,  59. 

o,rb,  orp  aj.  I  blind  99,  7;  snbst.  7,  in;  43, 
26;  98,  40. 

orden  (lat.  ö,  npr.  o,)  s.  m.  Ia  Mönchsorden  122b, 
23;  //.  us  ordes  Ordensregel  79,  19. 

ordenar  (e)  v.  I  tr.  in  Ordnung  bringen  124, 
168;  anordnen,  befehlen  7,   188;  8,  124. 

ordir  v.  IIb  objektlos  flechten,  weben  ~  107,  80. 

qre  aj.  I  {fem.  -eza)  häfslich  79,   17. 

yrfe,  -phe  8,  35  aj.  I  verwaist  7,  200;   58,  4. 

orfen in,  /<?/«.  -ine  aj.  I  verwaist  1,  456. 

orfres  j.  *».  *'«<£  Art  goldverzierter  Stoff  34,  46. 

orguelh,  -ueilh,  -uel,  -olh  in,  59,  -oilh  6,94, 
-oill  72,  26,  erg-  4,  100;  59,  26  j.  m.  Ia 
•SV<?/s,  Hochmut,  Übermut  I,  13;  3,301;  14, 
27;  29,  29;  (plur.)  25,  30;  (stolze  That,  in 
gutem  Sinne)  1 ,  84 ;  faire  o.  a  alcu  über- 
mütig sein  gegen  jemand,  jemand  heraus- 
fordern 59,  26;  Bosheit,  Feindseligkeit  1, 
726;    104,  41. 

orgolhos,  -oill-,  -ulh-  98,33;  117,  73,  orgueil- 
lous  I,  321,  er-  120,  55;  117,  73  aj.  I  hoch- 
mütig, übermütig  3,  296;  43,  II;  115,  96; 
bösartig  125,  66. 

orten,  -nt,  aur-  77,  25  Vor.  s,  m.  1*  Osten 
56,  8. 

orifan,  oli-  I22d,  46  s.  m.  I*  Elefant  29,  1; 
125,  110. 

orloi-s  (n.  s.,   zvohl  o)  s.  m.  Ia  Uhr  i,  548. 

prn  x.  m.  Ia  Ulme  1,   193. 

orp  s.  orb;  orphe  s.  orfe. 

ors    j.  m.  ind.  Bär   16,    55;    22,  41;    29,    20 ; 

95»  27. 

orsa    s.  f.    Ic    Unke  Seite \    -~  anar  ad  o.  einen 

schiefen,  üblen   Weg  gehen  5,   159. 
ort   s.    tn.  Ia  Garten    75,    16;    116,    58;   -   58, 

3,  18. 
ortolana   s.  f.    Ic  Dichtart  (Gärtnerinnenlied) 

124,   112,   125. 
orzol  s.  m.  Ia  Krug  7,  330. 
os-  s.  aus-,  auz-. 

qs  s.  m.  ind.  Knochen   I,  75,  390;  8,  82. 
ossor,  uxor  s.  f.  I<*  Gattin  1,  605;  85,   18. 
ospital  s.  m.  I»  Herberge  1,  590. 
ost,   host  81,  30   s.  f.  Id  Heer  I,  10;    6,   190; 

70,   13;    121,  7;  far  o.   5,  145,  anar  en  o.  5, 

172  einen  Kriegszug  unternehmen. 


ostage  s.  m.  Ib  Geisel  I,  720. 

ostal,    ho-  9,  26;    118,  20,  -au  39,  30;    (-aus) 

72,    52   s.  m.  Ia  Herberge   1,   431;    35,  47; 

Wohnstätte    1,    70;   5,   405;    27,    14;    (prenl 

bels  ostals)  70,  59;    prendre  l'o.  ab  alcu  3, 

339,  346. 
ostaleyra  s.  f.  Ic  Wirtin  65,  4. 
ostalier,  -tel-  I,  509  s.  m.  Ia  Gastwirt  35,  47. 
ostar   v.  I  tr.  wegnehmen    1,    379;    3,   159;    4, 

98;  85,  19  (o.  s'atnor  de  alcu);    123,  16;  rfl. 

sich  entfernen  4,   191;  90,  12. 
oste,   ho-  s.  m.  Ia  Wirt  1,    508;   4,    10,    226; 

(==   Wirtin  ?)    1,   361 ;    Gastgeber   112,    98; 

Gast  112,  85. 
osteler  s.  ostalier. 
otiositäs  (lalein.)  Müfsiggang  2,  6. 
otr-,  outr-  s.  oltr-,  autr-. 
ovelha  s.  f.  Ic  (weibl.)  Schaf  117,  47. 
oz  s.  o. 


Pa  ;.  pan ;  pacienza  s.  pas- ;  päes  s.  päis. 

paga,  payan  82,  39  s.  m.  Ia  Heide  118,  25, 
(als  Völkername  behandelt)  82,  39. 

paganesme  s.  m.  I  Heidentum  6,   123. 

paganor  (s.  plur.)  aj.  heidnisch  72,  58. 

pagar,  -guar,  payar  96,  5  v.  I  tr.  befriedigen 
4,  243;  107,  139;  entschädigen,  belohnen  32, 
57;  92,  11;  bezahlen  9,   158;    118,  81. 

pagela  s.  f.  Ic  (Raum-)mafs,  Art  124,   124. 

payan  s.  paga;  payar  s.  pagar;  pailla  s.  palha. 

paile  s.  m.  I  Pfeiler  I,  56,  66,  635. 

paire,  pair  67,  5,  pare  2,  ^  s.  m.  Ib  a  Vater 
1,  59;  3,  S*;  5!i  25J  (Urvater)  95,  44; 
nostre  p.  (Gott)  70,  52;  Gottvater  79,  5;  102, 
80;  -  paire  de  saber,  de  valor  33,  52;  82,  5. 

pairi  s.  m.  Ia  (Pathe)  Schutzgeist  15,  4S,  51. 

pairo  s.  m.  Ia  Vorfahr  7,   19. 

pair^l,  per-  9,  36  s.  tn.  Ia  Kessel  9,  44;  78,  19. 

päis,  päes  69,    7  s.  m.  ind.  Land  38,   40;   43, 

15;  75,  15. 
paisser,    paiser,    paistre    1,    231    v.    VI    tr. 

(Menschen)  ernähren  77,  36;   105,   5;  ~  69, 

43;   106,  6;   108,  85;  r/f.  sich  nähren  63,  49; 

— -  4,  279;   z'«/r.  .g^r.  weiden  (vom  Pferd)  3, 

161;    poli  payssen   59,   19;    intr.  sich  nähren 

(von  der  Schwalbe)   125,  64. 

pal  s.  m.  Ia  (Pfahl)  Palisade  81,   39. 

pala  s.  f.  Ic  Schaufel  7,  320. 

palla  s.  palha. 

palafre,  -en  3,  487,  palcfreit  1,  114  s.  m.  I- 
(Reit-)  Pferd  3,  494  (neben  destrier). 


palais  —  parlamen. 


283 


palais,  -aitz  7,  216,  -ai  46,  25,  -atz  1,  348; 
15,  42;  105,  162  s.  m.  ind.  Palast  I,  708; 
3,  512;  26,  33;  34,  25;  lo  p.  auzor  Himmel- 
reich 8,  126  (lo  p.  celestial  120,  56). 

palaizi  6,   20  \ 

palatz  67,  22  )  aj':  Comte  P*  PfahS™f- 

palatz  s.  palais;  palefieit  s.  palafre. 

palet  s.  m.  Ia  Pfahl  7>  322;  pl.  Palisade  7, 
3°9- 

pal  ha  66,  40,  pailla  3,  581,  palla  119,  24  s. 
f.  Ic  Stroh.  T499. 

pali-tz  (0.  pl.=  pali-s?)  s.  m.  I  P/ellers loff  3, 

palm  s.  m.  Ia  Spanne  (Mafs)  119,  75,  96. 

palmier  s.  ;«.  I»  Palmbaum  8,   157,   192. 

pan,  pa  j.  m,  Ia  Zfatf  7,  77;  8,  210;  60,  47; 
107,   152. 

panar  v.  I  tr.  stehlen  125,  99. 

pandecosta  s.  pante-. 

panneiar  (e)  v.  I  intr.  flattern  6,  128. 

panier  s.  m.  Ia  Diebstahl ',  Raub  90,  47. 

pansa,  -ssa  s.  f.  Ic  Bauch  90,  58  (larga  p. 
Dickwanst) ;  97,   27. 

pantais  s.  m.  ind.%  -tai  62,  29  Ia  lebhafte,  be- 
unruhigende Vorstellung  28,  15;  Verwirrung 
62,  29;  69,  9. 

pantecosta,  -nde-  108,  1  s.  f.  Ic  Pfingsten  4, 
252. 

pant§ra  J.  /.  Ic  Panther  125,  54. 

päon,  -6  j.  /».  III,  Ia  Pfau  66,  53;  81,  46; 
125,  60. 

päor  (paor  7,  33  ?),   pahor  120,  10,   18,   pavor 

I»  595»  Povor  h  I92.  poor  1,  524  s.f.  Id 
Furcht  4,  100;  per  p.  69,  36;  aver  p.  13, 
33  ;  26,  12;  56,  14;  76,  49,  tu  fürchten  haben 
3»!7;  5.344;  125,  85;  farp. 41,  27;  116,  68. 

päoruc  aj.  I  furchtsam  81,  1$. 

pap  s.  m.  Ia  Grofsvater,    Vorfahr  1,  59. 

papa  s.  m.  Ib  Papst  73,  10;    108,  78. 

par  aj.  II  gleich:  gerade  (von  der  Zahl)  124,  19 
(non-par  ungerade  124,  19);  aj.-subst.  m.  Ia 
«W  y.  Id  gleich  ,  gleichgeartet  esser  p-s  de 
18,52?,  a  65,  80;  non  a  son  p.  6,  191;  non 
a  sa  p.  48,  36  (von  einer  Frau)  ;  5,  63  (w/z 
einem  Mann) ;  non  a  lur  p.  36 ,  41  (von 
Mehrheit  von  Frauen) ;  non  a  p.  31,  11; 
non  pot  p.  trobar  II,  16;  83,  35;  sem  p-s 
ohnegleichen  80,  41  ?;  begattet  25,  4;  non-p. 
unbegattet  25,  4;  /.  Weibchen  54,  2;  125,  85, 
98;  m.  Genosse,  Gefährte  1,43;  6,  173;  25, 
32;   105,  9,  63. 

par,   par-  s.  per,  per-;  parabla  s.  paraula. 


paradis,  -dies  117,  60,  -reis  1,684  *•  m-  ind* 
Paradies  3,  33;  26,  35;  58,   11;   105,  184. 

parage,  -atge,  -aie  8,  24  s.  m.  Ib  a  Adel  (der 
Geburt)  3,  579;    7,   203;    14,   24;   34,  24; 

95,  13. 

paraios  aj.  I  von  Geschlecht:  vilan  p.  unedel 
geboren  (oder:  unedel  [von  Geschlecht] ,  edel 
[von  Sinnesart]  ?)  95,   30. 

paraola  s.  paraula. 

parar  v.  I  tr.  bereiten,  ausstatten  106,  4;  116, 
75»  76;  schmücken  119,  21;  p.  enan  hervor- 
treten lassen  63,  23 ;  ^.  sich  bereiten  25,  36. 

paraula,  -aola  123,  40,  67,  -abla  2,  10  s.f. 
Ic  JfrW,  Rede  123,  67;    10,  27;    18,  51;  36, 

27. 
parc  s.  m.  Ia  Hürde  76,   7. 
pärzer  77.  V  /r.  dulden  (que)  22,  20 j  intr.  sich 

enthalten  63,  102. 
pare  j.  paire ;   pareis  s.   paradis. 
pareisser  v.  def.  erscheinen  100,  86. 
parelh  aj.  I  und  II  gleich,  angemessen  64,  19. 
parel  s.  m.  Ia  Pärchen  120,  62. 
parelhadura  J./.  Ic  Zugesellung,  Paarung  64, 

73- 
parelhairia-f. /.  Ic  Zugesellung,  Genossenschaft 

64,   24. 

parel har  (e)  z\  I   tr.  paaren  64,   73, 

paren,  -nt  s.  m.  Ia  Verwandter  26,  34;  62,  13; 
97»  37J  io5»  8»  128;  //.  Vorältem  105,  245. 

paren  tat  j.  m.  Ia  Verwandtschaft  I,  580;  F^r- 
wandter  34,  47. 

par  er  v.  VI  z«/r.  zwr  Erscheinung  kommen, 
sichtbar  werden  10,  18;  14,  2;  41,21;  88,8; 
sichtbar  sein  18,  40;  34,  42;  77,  23;  den  An- 
schein haben,  scheinen  (que)  5,  41 1 ;  12,  21 ;  20, 
49;  22,62;  faire  p.  (mit  Unrecht)  den  Anschein 
geben  4,  98,  221;  que'us  par  de  was  scheint 
euch,  ist  eure  Ansicht  von  89, 1 ;  p.  de  herzu- 
stammen scheinen  von  18,  52  ?\  p.  mit  Nomin. 
erscheinen  als  15,  15;  17,  33;  19,  14;  28,  7; 
rfl.  mit  Nom.  (mit  Unrecht)  erscheinen  als  95, 1 5. 

par  et  s.f.  Id    Wand,  Mauer  7,  307;   125,  42. 

p  arg  amen  2,  9,  -min  2,  90  j.  »a.  Ia  Pergament. 

paria  s.  f.  Ic  Genossenschaft,  Gesellschaft  7, 
55?  56»  29;  64,  19;  Geselligkeit  32,  42;  76, 
32;  Paarung,  fleischt.   Gemeinschaft  125,  S5. 

parier  <*/.  I  gleich  98,  16;  j.  m.  Ia  Genosse, 
Teilhaber  35,  26;  43,  52. 

pari' 6  «/.      I  geradzahlig  124,   19. 

parladura  s.  f.  Ic  .föraV  62b,  7;  Spreclrweise 
I23»  52>  57;  Sprache  123,  65. 

parlamen  J.  ///.  Ia  Gespräch   15,   19. 


2S4 


parlar  —  patz. 


parlar  (paraule  I,  43,  319)  v.  I  inir*  reden, 
sprechen  I,  57;  7,  252;  19,  21;  105, 
194;  (de  von)  3,  4;  4,  12;  18,  27;  p.  de 
nien,  de  folia  Nichtiges,  Thörichles  reden  88, 
21;  105,  2;  p.  flamenc  78,  38;  tr.  108,  6; 
—  j.  m.  Ia4,   19;    20,   28;    125,  5. 

parlier  aj.I  geschwätzig,  mundbereit  43,  2;  91, 
33;  -ere  s.  f.  Ic  Sprecherin  I,  453. 

parsonier,  -rconer  I,  422  aj.  I  «»«*  7V/7  be- 
sitzend (oder:  im  geteilten  Besitz  befindlich  ?) 
35?  25;  J-  *»•  Ia  Teilhaber  106,  20,  -ieraj./. 
Ic  Teilhaberin  (A.  <m  y4.)  25,  44. 

part  j.  /.  Id  Teil,  Anteil  22,  45;  57,  39;  66,  6; 
averp.  a  102, 91 ;  106, 1 7 ;  Singpart 4, 183  ;  7W/, 
./fcrf«  32,  25 ;  105,  105  ;  Seite  la  p.  dextra, 
senestra  115,  280,  282 ;  a  una  p.  1,  586,  708 ;  5, 
25;  se  metre  a  una  p.  beiseitegehen  125,  18; 
tirar  a  p.  1 18,  87 ;  a  totas  p-z  8,  112;  d'iste  p. 
diesseits  1,  235  ;  d'autra  p.  48,  17  ;  —>  anderer- 
seits 22,  35;  115,  113;  de  totas  p-z  5,  300; 
7»  279;  per  totas  p-z  125,  77  ;  vas  nulha  p.  no 
15,  11;  vaus  p.  no  4,  224;  de  p.,  daus  p.  «► 
von  seilen  100,  4;  105,  55;  3,  335. 

Präp.  über  —  hinaus,  jenseits  (örtlich)  59, 
16;  60,  13;  67,  23;  (zeitlich)  115,  69;  ~ 
II,  11;  (p.  totas  res)  113,  41. 

part  s.  m.  Ia  Geburl,  Entbindung  102,  89. 

partida  s.  f.  Ic  Teil  115,  272;  119,  1;  Teil, 
Abteilung,  Anzahl  121,  75;  123,  43;  Seite 
106,  68;  (eines  Rechtsstreits)   106,   22. 

partimen  s.  m.  Ia  Dichtart  124,  102. 

partirz».  Ila(b)  tr.  teilen?,  223;  119,1;  121,69; 
(alc.  re  az  alcu  etwas  mit  jemand)  66,  5 ;  p.  lo 
pa  (das  Brot  brechen)  116,  31  ;  p.  cort,  cosselh 
auflösen  3,  173;  5,  103;  p.  alcu  de  107,  92; 
(ein  feindl.  Zusammensein)  trennen  66,  13;  95. 
56  (p.  doas  personas  de  lor  ditz);  zerteilen, 
zerschneiden ;  <&»  p.  lo  cor  39,  1 5 ;  103,  40  (oder: 
das  Herz  schwindet  mir?) ;  mitten  durchhauen  6, 
70;  7,  107;  trennen,  verteilen  4,  274;  trennen 
31»  39i  52>  2°;  entfernen  1,  529;  20,  2; 
21,  30.  —  rfl.  sich  trennen  7,  96;  10,  26; 
31,  40;  sich  entfernen  3,  462;  15,  3;  26, 
30;  ein  joc-partit  singen  (?)  85,  3.  —  intr. 
gebr.  5,  382;  31,  36.  —  intr.  sich  trennen 
1,  405;  sich  entfernen,  weggehen  1,  269;  9,  46; 
75,  10.  —  s.  m.  Ia  Trennung,  Abschied  64,  55. 

parv  aj.  I  (Latin.)  klein  2,  88. 

parven  aj.  II  p.  m'es  es  ist  an  mir  kenntlich 
16,  41 ;  s.  m.  Ia  Anschein,  Erscheinung  28, 
35;  p-s  m'es  mir  scheint  33,  3;  faire  p.  4, 
211. 


parvensa,  -nza  s.  f.  Ic  Erscheinung  84,  38; 
Anschein  8,    119. 

pas  s.  m.  ind.  Schritt:  lo  pas  im  Schritt  (gehen) 
*>  255»  f«&  -Afa/rJ  85,  46;  no-pas  keines- 
wegs, nicht  i,  592;  65,  20;  109b,  5;  Weg 
6,  171  (tornar  el  pas  derrer  P.  Meyer:  battre 
en  retraite);   15,  26;  125,  53;  -  Passus  2,  l. 

|pas  s.  paz. 

passa da  s.f.  Ic  (musikalischer)  Übergang,  Ton- 
reihe  124,   11. 

passar,  -s-  3,  53;  6,  86  v.l.  tr.  überschreiten, 
durchschreiten  1,  118;  27,  8;  34,  27;  105, 
56 ;  ~  3,  620;  hinausgehen  über  8,  189;  •  124,. 
59 ;  p.  un  sagramen  einen  Eid  leisten  3,  467 ; 
intr.  hindurchgehen  7,  332;  63  Razo,  3  ;  vorüber 
gehen  1,  332;  103,  8;  125,  22;  1,  330,  pas  li 
den  an  18  b,  43 ;  vergehen  (von  der  Zeit)  1,  290; 
7»  379  5  36?  9 ;  65,  14  (en  passa) ;  (passat  nach) 
I,  674;  hinübergehen,  -fahren  (bes.  übers  Meer) 
73»  9;  74»  18;  101,  30;  (von  einem  Geschof) 
63>  83;  P-  d'est  segle  sterben  3,  53.  —  rfl. 
passa  s'en  geht  hindurch  4,  4;  fährt  hinüber 
74»  37>  —  s-  **•  Ia  Überfahrt  74,  19. 

passatge,  pazatie  6,  139  s.  m.  Ib  Übergang, 
Überfahrt  74,    14. 

pasca,  -ce   I,  670  s.f.  Ic  Ostern. 

pascal  aj.  II   Oster-   1,  633;  4,  78. 

pas  cor  s.  m.  I*  Frühling  2.2.,  3;    69,  52;    114,. 

73;  "5»  69. 

passet  s.  m.  I»  Schritt  7,  273. 

pasiencia   120,  32,   pasc-  115,  319,    pac-za  8, 

120,  s.f.  Ic  Geduld;  aver  en  p.  8,    120. 
passi'6   s.  f.    Id  Passion  116,    82;    sostener  p. 

105,  24. 
pasmar  v.  I   intr.   in  Ohnmacht  fallen    1,  383. 
pastel    s.  m.  Ia  Färberwaid  (zum  Blaufärben) 

9,  41,    71. 
pastor    s.    m.   III   Hirt   24,    30;    123,    22;    - 

(verächtlich)    80,    5;    (geistl.    Hirt)    76,    1; 

108,  33. 
pastora  s.f.  1°  Hirtin  64,   2. 
pastorela,   pasturella    123,   63   s.f.  lc  Hirtin 

51,   li;  Dichtart  1 24,   1 1 6. 
pastura  j. /".  Ic  Weide  64,  75. 
pasturgar  z/.  I  tr.  weiden  64,  20. 
pat  s.  m.  Ia  Abkommen,    Vet gleich  108,  67. 
paterna:  Deu  la  p.  Gott  Vater  105,  151. 
patron  s.  ?n,  Ia  Schutzherr  8,   145. 
patuner  j.  paut-, 
patz,  -z,  -s  119,   108  s.f.  ind.  Friede  I,   570; 

63>    JI5»   69»    40;   91»   48;    far  p.  73,   46; 

Ruhe  aver  p.  104,  I ;  p.  de  cor  Herzensfrieden 


pau  —  peisson. 


281 


119,  110;  en  p.  in  Ruh  und  Frieden  62b, 
26,  ruhig,  geduldig  107,  90;  estar  en  p.  119, 
105;  laissar  en  p.  7,  445;  108,  35;  Pax 
donar  p.  4,  225,  265. 

pau  f.  pauc. 

paubre,  -pre  41,  34;  76,  46  aj.  I  arm  41,  34; 
43,  11;  armselig  88,  3;  43,  49;  gering,  ge- 
ringwerf ig  122  a?  4  (schlicht  ?)•  122*»,  2.  — 
s.  m.  Ib  a  ho,   3. 

paubreira,  -ieyra   HO,-  57  s.  f,  Ic  Armut  78, 

4;   107,  119- 

paubresir  v.  IIb  tr.  arm  machen   1,  324. 

p  a  u  b  r e  t  a  t  s.  f.  Id  Armseligkeit  88,  7 ;  paureta 
(poverta)  speritual  geistige  Armut  108,    102. 

paubreza  s./.lc  Armut,  Armseligkeit  112,  115. 

paubrieira  s.  -breira. 

pauc,  pau  1,  266,  554,  poc  108,  29,  poi  I, 
475  aJ'I  klein  22,  40;  75,  16;  78,6;  klein, 
jung  1,  230,  456;  47,  5;  gering  58,  47;  63, 
99;  (zeitlich)  kurz  55,  25;  wenig  43,  22; 
(paucas  gens)  123,  21  ;  —  s.  m.  I*  (A?s.  neutr.) 
Kleiner,  Geringer  95,  17;  123,  18;  wenige 
ab  p-s  d'amics  18,  14;  Kleines,  Geringes, 
Weniges  87,  17;  14,  20;  29,  43;  34,  46; 
98»  36;  p.  de  la  gent  108,  29;  en  p.  d'ora, 
p.  de  temps  75,  44;  119,  102;  (kurze  Zeit) 
4,  124;  (kleiner  Raum)  4,  195;  pauc  mi  te 
61,  41;  adv.  gebraucht  5,  246;  78,  35;  82, 
22 ;  per  p.  no  um  ein  Kleines  nicht,  beinahe 

2,  51;  39»  15?  40,  34;  a  per  p.  no  84,  37; 
ab  un  p.  no  50,  22. 

paupre  s.  paubre. 

pauquet  aj.  I  klein  5,   194. 

paus  s.  m.  ind.  Ruhe,  Frieden  100,  45;  metre 
en  paus  72,   70. 

p  a  u  -  s  s.  paon  ;  pausar  s.  pauzar. 

patun^r  i,  527  s.  m.  I*y  pautonere  I,  362  s. 
f.  Ic  Bettler,  Bettlerin,  Landstreicher ,  Land- 
streicherin. 

pauza  s.  f.  Ic  Ruhe  5,  391;  7,  159;  (musik.) 
Paure   124,   11. 

pauzar,  -s-,  -g-  120,  41  v.  I  intr.  innehalten, 
ruhen  non  p.  tro  que  8,  40;   119,  114;  ruhen 

3,  12;  115,  137;  119,  2;  pauzat  ruhig  (Sing- 
weise) 124,  10,  42,  141 ;  —  tr.  setzen,  legen 
104,  46;  115,  199;  p.  color  Farbe  au/legen 
69,  50 ;  (in  eine  Würde  etc.)  einsetzen  7,  5 1 ; 
107,  113;  p.  s'amor  en  .  .  .  115,  274;  (durch 
Rede)  hinstellen  120,  74;  124,  14,  38,  72; 
p.  un  nom  124,  158;  p.  yssampli  120,  41 ;  p. 
questios  107,  178;  mal  pauzat  übel  angebracht 
124,  39;   pauzat  que  gesetzt  da/s  124,  21. 


pavor  s.  paor;   paz  s.  patz;  pazatie  s.  pass-. 

paziment  s.  m.  Ia  Pflasterung,  Steinboden  7,  43. 

pe,  peu  I,  661,  (obl.pl.)  piez  1,  680  s.  m. 
Ia  Fuß  6,  65;  25,  14;  99,  3;  anar  a  pe  90, 
24;  99,  12;  pez  nuz  barfufs  1,  125,  551; 
dreissar,  salhir,  se  levar  en  pes  3,  424;  4, 
*89;  7,  93;  dormir  en  pes  125,  60;  Fufs 
(Längenmafs)  121,  50;  ~  Fufs  (das  unten 
befindliche)  3,  147;    115,  347. 

pebre  s.  m.  Ib  a  Pfeffer  43,   18;  60,  48;    114, 

p§c  aj.  I  (fem.  pegua  100,  121)  dummt  thöricht 
3.  644;  33,  36;  78,  23. 

pgc  s.  m.  Ia  Sünde  25,  17;  •  Fehl,  Mangel 
Schaden  100,   34. 

pecca  s.  peccat. 

peccador,  -c-  7,  184  s.  m.  III  Sünder  58,62; 
61,  39;  69,   12;   105,  76. 

peccairitz,  -c-  aj.  fem.  sündhaft  7,  131;  117» 
18,  20. 

pecar,  -cc-  (?)  v.  I  intr.  sündigen  7,  235;  86, 
34;  108,  76;  fehlen,  falsch  handeln  7,  314; 
se  p.  sich  vergehen,  vergreifen  124,  119,  156. 
—  part.  peccant  s.  m.  Ia  108,  86. 

pechar  s.  pesseiar. 

peccat,  -c-,  -ch-  1,  532;  85,  27,  pecca  10S, 
59,  81  s.  m.  Ia  Sünde  24,  6;  49,  9;  5^» 
39»  io5»  I59>  228;  (Sünde  des  Fleisches)  107, 
160;  p.  mortal  60,  7;  108,  81;  a  p.  in  sünd- 
hafter Weise  7,  204;   p.  sera  si  92,  70. 

pechs  s.  pieiz;  peciar  s.  pesseiar. 

peeunia  s.  f.  Ic  Habe,   Geld  (Laiin.)  2,   20. 

P?ga  s.  f.  Ic  Pech  117,  35. 

pei  s.  m.  LT  (griech.  Buchstabe)  105,  205. 

peil  s.  pel. 

peior  («.  s.  pieier  80,  3,  peier  18b,  3S)  aj 
comp.  II  schlechter  66,  19;  69,  26;  105,  21; 
schlimmer  i8b,  38 ;  lo  p.  schlechteste,  schli/nwsle 

7,  69;  lo  p.  subst.  III  63,  25;  80,  3. 
pejra  s.  f.  Ic  Stein  7,   264,329;  104,  49;  Fels 

8,  158;  p.  precioza  Edelstein  118,  10,  13;  p. 
bruna  ?  3,   104. 

peirada  s.  f.  Ic  Steinwurf  6,  66. 

peireta  s.  f.  Ic  Steinchen  125,  59. 

p  e  ir  i  e  r,  -rer  7,  328,  338  s.  m.  Ia  1    Steimvurf- 

peiriera  s»  f.  Ic  22,  55  J    maschine. 

peiro,   -on,   -un  I,  256  s.  m.  Ia  erhöhter  Platz 

aus  Stein  vor  dem  Hause  1  ,    253  ;    34,    33 ; 

los  p-s  56,  26. 
peis  s.  m.  ind.  Fisch   I,  381;    107,  151;   125,  93. 
peisson  8,  211,  -sso   115,  285,   -so  117,   17  s. 

m.  I*  Fisch  (2,  60  =  *pictionem   Chabanean). 


286 


peitz  —  pentiment. 


peitz,  peiz  s.  pieitz. 

peiuransa  s.  f.  Ic  Verschlechterung  98,  15. 

pel,   -lh  76,  9;    77,   34  s.f.  Id  Haut  6z,  97» 

105,   116;  Haut,  Fell  76,  9;  77,  34. 
pel,  peyl  2,  60  s.  m.  Ia  //a#r  20,  37;   105,  107; 

125,  45- 
pelar  (e)  v.  I  tr.  enthaaren,  ausrupfen  91,   28. 
pelegri,    -in,    peligri    116,    9,    peleri  6,    144, 

peregri  7,    105,    139  j.  m.  I*  /V/^w  15,    33; 

80,  28;   122a,   3;    (Kreuzfahrer)  121,   7,  48; 

Wanderprediger  7,    105. 
peleia  j. /.  Ic  S/mV  93,  20. 
peleri  j.  pelegri. 

p  e  1  e  t  s.  m.  Ia  Härchen,  Haar  ?  7,  225. 
pellicä,  -an  s.  tn.  I*  Pelikan  116,  75,  77;  125, 

64,  66. 
peligri  s.  pelegri. 
p  e  1 1  i  s s  a  s.  f.  Ic  Pelz,   Fell  64,  5. 
pelizier,  -zer  s.  m.  I»  Kürschner  99    Übers. 
pelpartidura  j.  /.  Ic  Scheitel  4,   1 60. 
pena    s.    f.    Ic    Strafe    104,     64;     116,     69; 

Z«V/,  Pein  24,    10;    57,   3;    105,    158;    120, 

28;   a  pena  kaum  108,  31;    a  penas  3,  246; 

30,   17;   69,   7;  (no-a  p.)  124,  66. 
pena  .$•./.  Ic  Pelzfutter  43,  51. 
penadgr  j.  w.  I»  Büfser  1,  420. 
p  e  n  a  r  (e)  v.  I   /r.  peinigen    1 04 ,    42 ;    r/?.    (de) 

j/rA  bemühen   105,  26? 
penchsenhar  (e)  v.  I  /r.  kämmen  114,   21. 
penchura  j. /.  Ic  Malerei  (badar    en  la  p.  das 

Gemalte,    Unwirkliche  angaffen  ?)  64,  89. 
pendre   v.   III   intr.   hangen    74,    11 ;    80,   48; 

105,    192;  113,  67;   letras  pendens  s.  letras; 

hängen,   aufhängen  5,    80;    7,    70;    78,    29; 

99,  5- 

penedensa,  penidencia  117,  73;   119,  23,  peni- 

tencia  108,  89;  117,  27,  -ce  1,  222,  327  s.f. 
Ic  Reue,  Bufse  7,  191;  79,.  14;  102,  99;  dar 
p.  I|  327;  prendre  p.  105,  13;  117,  27;  far 
p.  108,  89;  117,  73;  far  la  p.  de  1,  222;  traire 
p.  84,   14. 

penedir  (e)  v.  IIa  rfl.  Reue  empfinden  7,  186; 
(105,  26  ?). 

penidencia,  -tencia,  -ce  s.  pened-. 

p  e  n  6  s.  m.  Ia  Wimpel,  Banner  68,  1 7. 

penre  3,  611;  4,  161  ;  II,  38;  116,  61,  prendre 
1,  in,  295  v.  V  tr.  ergreif  en,  fassen,  nehmen 
lt  31»  3»  I99?  6»  64;  20,  22;  (p.  un  las  el 
cap)  69,  8;  entgegennehmen  4,  161  ;  28,  56; 
hinwegnehmen  82, 24;  einnehmen  (eine  Stadt  etc.) 

1,  119;  7,  256;    101,  20;  fangen  (ein  Tier) 

2,  595    57,  355    I25>    l6;   P-  alcu  ^greifen, 


fassen  (per  la  ma  etc.)  5,  252;  51,  39;  105, 
240;  malautia,  mortz,  amors  lo  pren  I22a,  5; 
105,  119;  50,  1;  p.  alcu  mit  sich  nehmen  I, 
39,  III ;  3,  489,  gefangen  nehmen  1,  295; 
3,  196;  pres  gefangen  36,34;  105,96;  115, 
357;  p.  alcu  per  servidor  16,  50,  per  catholic 
7,  31;  p.  alcu  a  merce  38,  87;  prendetz 
me'n  en  bona  fe  3,  606;  —  p.  colp  94,  14; 
in,  44,  plaga  3.  6lIi  94»  14,  martiri  7, 
204,  mal  75,  43;  110,  12,  enuei  100,  35, 
desturbier  6,  172,  desconort  75,  38,  deshonor 
32,  26,  pessar  38,  75,  fam  12,  12,  naissemen 
115,  41;  p.  la  fe  de  Roma  107,  168;  p.  con- 
fessio  101,  27,  penedenza  105,  13,  mortifica- 
tion  de  carn   119,   10;  p.  comiat  5,  185;   21, 

37,  covit  112,  95,  repaus  117,  83,  consel  I, 
499,  venianza  3,  220 ;  p.  amor  ab  alcu  105, 
253;  p.  un  sautet  7,  454;  —  p.  alc.  re  en 
grat  38,  72;  p.  alc.  re  sobre  se  3,  387;  — 
p.  alc.  re  de  far  113,  33. 

rfl.  (Dal.)  5,  299;  (garda  si  pren  de)  4, 
83;  —  se  p.  a  far  unternehmen  zu  thun  4, 
144;   109a,  2,  en  far  II,   1. 

Intr.  entstehen  malevez  li  pren  1,  345; 
merces  no  •  lh  en  pren  7,  71  (intr.  od.  tr.  ? 
60,  84;  62b,  10;  80,  30);  —  p.  a  far  unter- 
nehmen zu  thun  (105,  64)  3,  602;  5,  332. 

Subjektlos  a  sovenir  mi  pren  de  76,  5  ;  no 
pren  fi  de  6,  47;  —  be,  pieitz  m'en  pren  etc. 
ergeht  mir  gut  etc.  5,  291 ;  8,  13;  113,  68; 
5,  249;  aissi  lor  es  pres  etc.  82,  38;  90,  2; 
5,  67,  269. 

s.  m.   lb  a   n}  38. 
pensa  s.f.  Ic  Denken   119,  43. 
pensamen,  pessa-,  -nt  s.  m.  Ia  Denken  38,  69; 
(mi  ven    en  p.)   84,    9;    Gedanke,    Sorge   59, 
22;  90,  42;  96,  3. 
pensar,   pessar    (e)    v.  I  tr.  denken,    bedenken, 
vorstellen  30,   17;  73,   7;   120,   18;  ausdenken 
65,  86;  (non  es  de  p.)  8,  105;  p.  far  denken 
zu  thun  8,  123;  9,  138;   118,  33;  p.  que  .  .  . 

38,  28;  p.  cum,  cossi  13,  34;  21,  8;  p.  de 
alcu  an  jemand  3,  409;  p.  de  alc.  re  auf 
etwas  bedacht  sein  3,  418;  9,  20;  91,  54;  (P- 
de  far)  101,  44;  p.  en  alcu  31,  9;  (i)  105, 
135;  rß-  65,  57;  (que)  4,  241;  8,  97;  9»  89; 
objektlos  4,  52;  —  s.  m.  Ia  11,  15;  25,  25; 
31,  io;  38,  71  (aver  p.  que);  v,  74  (nenre  p.) 

pensat,  pesat  105,  67  s.  m.  Ia  Gedanke  4,  244, 

2/8;  87,    53. 
pessieu  aj.  I  gedankenvoll  100,   21. 
pentiment  s.  in.  Ia  Reue  8,    199;   108,  87 


per  —  perclre. 


287 


per  präp.  A)  (par  1,  332;  pir  48,  9)  a)  ört- 
lich: durch,  hindurch,  über  —  hin  1,  35; 
3»  '57?    I25»    225    anar  Per  una  carreira  etc. 

I,  255;  3,  62;  105,  2ll;  114,  91;  puiar  per 
un  albre  117,  10;  118,  41;  venir  per  una 
montanha  6,  112;  passar  per  Fransa  etc.  4,  4; 

7,  9;  8,  215;  9,  29;  mandar  per  lo  castel 
3,  478;  veder  per  quaranta  ciptaz  105,  165; 
per  mar,  per  terra  22,  37;  31,  18;  105, 
4;  6,  186;  7,  409;  p.  tot  überall,  überall- 
hin 20,  17;  48,  9;  125,  100;  —  Ort, 
wo;  per  totz  latz  auf  allen  Seiten  7,  389; 
prendre  per  la  gola  etc.  5,  87;  8,  63;  105, 
240;   —   III,  19;   ferir  per  pietz  etc.  6,  69; 

8,  50;   101,  18;  bei  per  la  cara  79,   17. 

b)  zeitlich:  während  7,  310;  8,  144;  29, 
14;  —  (innerhalb  einer  Zeit)  1,  20,  357, 
500. 

c)  »  durch ,  hindurch  tot  per  enter  ganz 
und  gar  4,  145;  durch,  von  (vermittelnde 
Persönlichheit)  3,  557;  88,  6;  105,  6;  (thätiger 
Urheber)  3,  455;  7,  145;  36,  7;  80,  70;  (bei 
Reflex,  statt  Passiv)  124,  110;  (Beschränkung 
auf  eine  Person)  2,  103;  4,  56;  58,  52;  — 
Mittel,  vermittelnder  Umstand,  Art  und  Weise 

II,  25;  21,  13;  58,  43;  115,  122;  1,  189; 
3,  2°4;  5»  3°95  P-  dreg  7,  124;  60,  11;  p. 
son  dever  34,  17;  p.  mon  grat  32,  38;  p. 
mesura  62b,  57;  parlar  p.  cas  et  p.  nombres 
123,  76;  p.  cal  sen?  28,  26;  p.  ver  7,  120; 
17,  41;  dire  pel  ver  95,  60;  p.  sert  9,  88; 
Veranlassung  per  paor  etc.  29,  25;  69, 
36;  105,  2,  27;  —  bei  (Beschwörung)  p. 
Dieu  i,  514;  5,  73;  p.  Santa  Maria  3,378; 
pel  cap  San  Gregori  12,  17;  p  aquest' arma 
26,  20;  p.  ma  fe  3,  266;  p.  totas  fes  1,  170. 

B)  (por  1,  159,  455,  pir  48,  2,  $jfür 
(zum  Vorteil  von)  29,  10 ;  (im  Verhältnis  zu) 
16,  45;  (an  Stelle  von)  per  un  cen  23,  6; 
96,  38;  115,  120,  161;  —  77,20;  tener  per 
s.  tener;  lauzar  per  bo  5,  448;  (zum  Entgelt) 
*>  x59;  59»  18;  105,  88;  um  —  willen 
11,  21;  105,  105;  7,  239,  3,  284;  13,  49; 
*»  3°5»  4»  7  5  47 >  2;  per  so  um  deswillen, 
deshalb  3,  85;  74,  29;  91,  43;  105,  47; 
merce  p.  Deu  I,   455;   se  nen  iere  por  Deu 

I,  249,  528;  per  —  non  laissa  que  non  — 
3,  164;  per  pauc  no'rn  lais  de  etc.  18,  21; 
69,  1;  zum  Zweck  von  3,  299;  6,  89;  59, 
8;  90,  51;  prendre  per  servidor  etc.  12,  26; 
16,  50;  65,  36;  per  mit  Inf.:  um  zu  4,  30; 

II,  34;   16,   12;  80,  22;  l'entresenha  per  62, 


37;  —  anar  per  holen  gehen  60,  55;  örtlich: 
nach  (Ziel)  7,  463. 

per  que  Frage:  weshalb?  3,  279;  4,  72; 
7,  411;  14,  17;  21,  42;  (indir.  Frage) 
7>  63;  13,  41;  17,  39;  —  relat.  per  so 
que,  per  que  etc.  dafür  dafs,  deshalb  weil 
etc.  (Grund)  28,  12,  damit  18  b,  43,  per  S9 
car  3,  94;  7,  51;  per  que  4,  251;  7,  43^5 
per  tan  quar  115,  229;  (mit  Konjunktiv, 
Voraussetzung)  wofern  nur  per  so  que  3, 
27;  62,  34,  per  pur  tan  que  (mit  Ind.)  105, 

6,  per  que  123,  41;  (Folge)  weshalb  3,  93; 
4,  26;  10,  9;  12,  14;  23,  12;  tan  —  per 
q«e  3,  359;  5»  545  97,  32;  98,  16;  tal  — 
per  que  69,  13;  (Zweck)  damit  per  so  que 
4,  I51;  7»  396;  18,  32,  per  tal  que  114, 
98;  118,  91;  125,  58,  per  que  I,  178;  7, 
144;  23,  25;   116,  51;  s.    q,  tan. 

Av.  die  Intensität  bezeichnend  105,    187. 
percassar  v.  I  tr.  erstreben,  nachjagen  33,  35; 

rfl.  sich  bemühen  um  (en)  7,    373;    (de)  125, 

IO. 
percebre   v.  VI  tr.  wahrnehmen    (mit  dal  rfl.) 

3,  558;  rfl.  (de)  4,  135,  219. 
perda   s.  f.   Ic    Verlust  6,    121;    82,    7;    124, 

148. 
perdemen   s.    m.  I*   Verlust   124,    136;    Ver- 
derben 117,  38. 
p erdig 6  s.  m.  Ia  junges  Rebhuhn  125,    100. 
perditz,    -dris  6,   45   s.  f.  ind.  Rebhuhn  125, 

98. 
perdöa,  do'  9,  151  s.  f.  I»  Verlust  9,   159. 
perdon,  «do,  pardon   I,  657,  703  s.  m.  Ia  Ver- 
zeihung 5,  355;  7,   190;  il8>  2ÖJ  en  perdos 

vergebens  33,  44. 
perdonador  s.  m.  III   Verzeiher  82,  55. 
perdonar,  par-  I,    683,    pardunar  I,    504(0) 

v.   I   tr.  verzeihen   (alc.   re   a  aleu)  104,   63; 

erlassen  I,    504,   726;    ablassen  von  40,   32; 

objektlos:  verzeihen  5,  347;  29,  24;    74,  44; 

nachgiebig  sein  119,   11. 
p§rdre   v.    III   tr.   verlieren   (Besitz)    9,    120; 

(p.   son  ioc)   34,   40,    (sa  onor   etc.)  I,    284; 

7,  30,  (lo  cap  etc.)  1,  122;  99,  3,  (lo  sen) 
6,  119;  —  2,  50;  105,  77,  (l'amor  d'alcu)  5, 
32;  p.  aleu  (durch  den  Tod)  8,  9,  (die  Zu- 
neigung jemandes)    93 ,    11,    (der    Geliebten) 

2°,  9;  9ii  55»  P-  Deu  *»  28i  93.  27;.  — 
zu  Grunde  richten  (p.  s'arma)  26,  3;  esser, 
estar  perdutz  27,  26;  7,  152,  184;  —rfl. 
sich  zu  Grunde  richten  17,  23;  41,  41;  86, 
24;   zu  Grunde  gehen  83,    44;    94,    16;    ver- 


288 


perdris  —  pieitz. 


loren  werden   70  y   51  ;    —   objektlos  verlieren 
44,  23;  —  s.  m.  I*>  Verlust  68,   16. 

perdris  s.   perdis. 

p  e  r  d  u  i  r  e    v.    V    tr.    hindurchführen ,    führen 

58,  30- 

perdurable  aj.  I  dauernd,  ewig  115,  301. 

perdurableza  s.  f.  Ic  Dauer,  Beständigkeit 
(?  Levy:  fem.  des  aj.  perdurable^  115,  226. 

peregri  s.  pelegri. 

perfaig  (n.  s.  m.)  123,  46,  -fait  123,  49  aj.I 
vollkommen;  perfeita  ment  in  vollkommener 
Weise  105,   150. 

perri  aj.  I  steinern  6,  2. 

peril,  -lh  s.  m.  Ia  Gefahr,  Not  58,   7;   109^,  8. 

perilhament  j.  m.  Ia  Gefährdung  7,   73. 

perilhar  z\  I  /r.  gefährden  7,  185  ;  /.  praes. 
-an  jzV/*  gefährdend,  in  Gefahr  31,   18. 

perilhos,  -11-  ß/.  I  gefährlich  7,  9;  75,  3; 
gefährdet  7,   245. 

perir  (§,  ie)  7/.  Hab  z'»rV.  2«  Grunde  gehen  I, 
249 ;  31,  22;  107,  79;  peritz  zu  Grunde  ge- 
richtet 7,   132;  9,   116. 

p  e  r  i  u  r  a  r  v.  I  /r.  (Geschworenes)  nicht  kalten  90, 
16;  r/?.  seinen   Eid  verletzen  3,  470;  43,  30. 

periuri  s.  m.  I  Meineid  105,    219,   236. 

permanent  «/.  II  dauernd,  ewig  10S,   133. 

permetre  v.  V  /r.  gestatten  124,   144. 

pero  j.  o;  perol  s.  pairol. 

perprendre  v.  V  tr.  ergreifen  m,  60;  p.  (la 
montanha)  sich  wenden  zu  6,   120. 

perpunh  s.  m.  Ia  Wamms  5,   297. 

perssecutio  s.  f.  I<*  Verfolgung  120,  30. 

pers§gre  z>.  III  tr.  verfolgen  90,    15;   108,   12. 

perservir  (e,  ie)  z».  IIa  betreiben,  verdienen  106, 
28. 

perset,  pesset  aj.  I  dunkel  p.  vermelh  dunkel- 
rot 9,    12,  32. 

perseverar  (e?)  z\  I  intr.  ausdaucrn,  beharren 

"9,  39- 
persona,    -rss-   120,  29,    pres-  118,    36,    press- 
110,    32   s.  f.    Ic   Person    79,    6;    115,   93; 
(umschreibend)  la  soa  p.  86,    26;    110,    32; 
Persönlichkeit    I22<5,     12;    grammat.    Person 

123,  77;  //•  £'«"  7.  387. 

pertanher  z\  V  intr.  zukommen  115,  294. 
pertener  (e)  v.  VI  *«/r.   zugehören    115,    294 

pertus  f.  m.  ind.  Loch,  Öffnung  1,   35;  4,  82. 
pertusar  v.  I  tr.  durchbohren   105,   168. 
pertuset  s.  m.  Ia  kleines  Loch  4,  235. 
perveger  (e)  v.  W  tr.  voraussehen  (praevidere) , 
berücksichtigen  1 20,   1 8. 


pervis  «/.  I  £/«£-,  verständig  1,  515,  626. 
pes  j.  w.  ind.  Gewicht,  esser  de  p.  von  (richtigem) 
Gewicht  sein  77,  21  ;  -»-  Za^/,  Beschwerde  72,  57. 
pes  j.  w.  zW.  Denken,   mal  p.   i8a,  41. 
pess-  j.  pens-,  pers-. 
pessa  j. /.  Ic  5///rX'  10,  30;  118,  15. 
pesanza    s.  f.    Ic  Bedrückung,  Kummer   l8«, 

32;  75,  10. 
pesar,  -z-  (e,  ei  I,  86;  2,  58)  v.  I  /r.  wägen,  auf- 
wägen 1,  335;  zV?/r.  wiegen:  part.  präs.  pesan, 
-z-  sc/nver  43,  58;  estar  a  pesant  105,  73; 
~  schwerwiegend,  schwer  {an  Schuld)  29,  6; 
58,  45;  schwerfällig  114,  156;  li  pesa  ihm 
fällt  schwer  113,  74,  ihn  beschwert,  bekümmert 
5»  175 ;  J3,  55  5  16,  58;  36,  20;  subjektlos 
li  pesa  de  50,  35.  —  s.  m.  Ia  Wägen  113, 
64;  Kummer,  Leid  65,  67;   113,  103. 

pesqar  (e)  v.  \  fischen  80    Var.  a  Str.  10. 

pesseiar  5,  330,  pec'iar  1,  99,  pechar  1,  150 
v.  I  tr.  zerstücken. 

pesset  s.  perset. 

petit  aj.  I  klein  1,  274;  105,  166;  esser  de 
p.  iovent  7,  59;  gering  5 ,  256;  120,  28; 
plur.  wenige  7,  8;  121,  41  —  subst.  kleine, 
geringe  Person  3,  154;  97,  44;  Kleines, 
Weniges  3,  167;  7,  178;  17,  10;  (vor  adj.) 
124,  123;  (an  Zeit)  5,  154;  114,  93;  p.  cada 
p.  allmählich  6,  188;  un  p.  de  43,  24;  77,  34; 
en  p.  d'ora  3,  292;    en  petita  d'ora  7,   400. 

petitet  s.  m.  I  Kleiner  1,  418;  Geringes  (an 
Zeit)  4,  201. 

petz  s.  f.  ind.  Pech  7,   277. 

peu  s.  pe. 

pezada  s.  f.  Ic  Fufsspur  125,   26. 

pezö  s.  m.  Ia  Fufssoldat  10 1,  48. 

ph-  j.  f-. 

pic  -r.  #z.   Ia  Specht  125,   74. 

pic  j.  m.  Ia  Hacke  7,  320. 

picar  z>.  I  /r.  picken  125,    121. 

piegz,  pieigz  j.  pieitz;  pieier  s.  peior. 

pieitz  7,  341,  355;  *12«  3°,  Pieis  II2»  34, 
pietz  4,  211;  8,  50,  peiz  1,  667;  2,  69, 
pechs  68,   14  s.  m.  ind.  Brust. 

pieitz  5,  433;  78,  12,  -is  8,  56,  pietz  3,  352; 
6,  97;  28,  27,  pieigz  19,  19,  piegz  43,  62, 
peitz  24,  15;  65,  51,  peiz  99,  2  av.  schlechter, 
übler  5,  432;  6,  97;  24,  26;  faire  p.  a  aleu  que 
...  8,  56;  19,  19;  24,  15;  -  43,  62  (subst.  ?); 
esser  p.  vengutz  3,  352;  p.  mi  pren  5,  249: 
28,  27;  99,  2  (subst.  ?);  —  av.  für  aj.  7S, 
12;   —   subst.  Schlimmeres  65,   51. 


pietat 


ploia. 


289 


pfetat  s.  f.  I<*  Frömmigkeit  115,  313;  obras 
de  p.  119,  4;  Mitleid  7,  23;  80,  30;  aver 
p.  de  7,  199;  77,  9. 

pieu-  s.  piu-;  piez  s.  pe. 

pifart  aj.  I  dickbäuchig  66,  46. 

p  i  g  a  s.  f.  Ic  Elster  125,1 20. 

pillar  f.  I  /r.  nehmen  60,  68    F<w. 

pinh§l  s.  m.  I»  Straufs  115,  140,  143. 

pins  ?  j.  m.  ind.  Fink  ?  80,  35    Var. 

pipaut  s.  m.  Ia  Bläser   ?  80,   59. 

pir  s.  per. 

pi  stola  fvw//  q  P)  j.  /.  Ic  Brief  120,  66. 

piu   «/.   I   (/.  pia   64,  15)  fromm,  mild,  sanft. 

piu  Nachahmung  der  Vogelstimme  cantar  p.  44,  l6„ 

piu  cell  a  3,  482,  -zela  7,  326,  pieusela  79,  4, 
-ssela  125,  53,  -zela  125,  52,  pulcella  3,  43,  187, 
pucele   48,  11    s.  f.  Ic  Mädchen,  Jungfrau. 

piuzelhatge  s.m.  I  *>  Jungfräulichkeit  64,  69. 

pizar   v.    I   tr.   zerstofsen,  zerstampfen  43,  17; 

pia  s.  plan.  Ln8,  *5»  20. 

p  1  a  c  e  r  s.  plazer ;  plach  s.  plag ;  placzement  s.  plaz-. 

plag,  plaich  I,  291,  plaih  18  b,  50,  plait  2,  98, 
plai  1,  496;  62,  19  s.  m.  Ia  Beschlufs  (der 
einen  Rechtsstreit  abschliefst,  Friedens-)  Vertrag 
1,  291,  496;  i8b5  50;  91,  29,43;  Beschlufs, 
Entschlufs  62,  50 ;  Abmachung  per  nuill  p. 
unter  keiner  Bedingung  62,  9;  Rechtsstreit, 
Handel  2,  98;  124,  92,  107;  —  12,  5;  5S, 
51;  86,  23. 

plaga,  -gua  60,  69,  -ya  52,  13;  96,  48  s.  f. 
Ic  Wunde  3,  61 1;  7,  283;   116,  72. 

piagar  v.  I  tr.  verwunden  74,  12;  119,  14. 

p  i  a  g  e  s  s.  m.  ind.  Händelsucher,  Querulant  80, 
64,  (Levy:)   Verteidiger  69,   16. 

plai  s.  plag;  plaia  s.  plaga;  plaich  s.  plag. 

plaideiador  s.  m.  III  der  einen  (Rechts)streit 
führt,  Anwalt,  se"  faire  p.   de  62,  51. 

pleideiar  (e)  v.  I  tr.  jd.  Vorwürfe  machen 
I8b,  25. 

plaieiamen  s.  m.  I»  (rechtliche)   Verhandlung 

pia  in  s.  plan.  Iio7»   I23« 

p  i  a  i  s  s.  m.  lud.  Hecke  63,  2. 

p  1  a  i  x  a  d  i  t  z  s.m.  ind.  eingehegter  Platz,  Gehege  ? 
{Levy  =  plais  Hecke)  63,  5. 

plait  s.  plag. 

plan,  plä,  piain  I,  208  aj.  I  eben,  fach  1,  2 
727  (unbefestigt)-,  6,  25;  8,61  (von  der  See: 
ruhig),  68;  p.  poin  I,  208;  einfach,  schlechthin 
genommen  34,  7;  s.  m.  Ia  Ebene  19,  10; 
39»  38;  57,  23,  p.  campel  Schlachtfeld  1,  309. 

planch,  -ng  s.  m.  Ia  Klage  124,  13S;  Klage- 
lied 124,   135,  M7- 
Ajipel,  Prov.  Chrestomathie. 


planher  v.  V  intr.  klagen  3,  150;  5,  134;  47, 
22;  p.  de  klagen  über  82,  3;  93,  16;  tr.  p. 
aleu  jemand  (jemandes  Verlust)  beklagen  83, 
32;  124,  137;  p.  aicu  de  jemand  beklagen 
wegen  107,  148;  rfl.  se  p.  de  klagen  über  6, 
122;  14,  45;  se  p.  alc.  re  beklagen  14,  17; 
Io5  >  159 ;  —  part.  präs.  plannen  klagend, 
kläglich  124,    141. 

planissa  s.  f.  Ic  Ebene  64,  8. 

plantar  v.  I  tr.  pflanzen  115,  299;  hinein- 
stecken 119,  118,  121;  rfl.  sich  hinpflanzen, 
hinstellen  120,  87. 

plan  tat  s.  plenetat. 

plassa,  plaza  4,  4;  8,  35  s.  f.  Ic  Platz  (einer 
Stadt)  4 ,  4 ;  (Gegensatz  zum  Innern  des 
Hauses)  26,  29;  96,  33;  Aufenthaltsort  114, 
118;   soletz  sui  en  la  p.  8,  35. 

placzement  s.  m.  Ia  Gefallen   108,  142. 

plazensa  s.  f.  Ic  Gefallen;  de  p.  gefällig   100, 

78. 
plazentier    aj.    I    gefällig,    anmutig    35,    5; 

98,  13- 

plazer,  -c-  108,  124  v.  VI  intr.  gefallen 
(a  aleu)  1,  135;  4,  171;  8,  14;  13,  55; 
44  pass.\  part.  präs.  plazen,  -nt,  -s-, 
plaisent  46,  15  gefällig,  angenehm  84,  4 
(az  aleu);  aj.  II  angenehm,  anmutig  5, 
46;  53,  21;  32,  46;  3,  132;  8,  153.  — 
plazer  s.  m.  Ia  Gefallen,  Vergnügen  3,  113; 
li,  40  (plur.)-,  34,  12;  115,  301;  venir 
a  P-  3»  338;  J3.  48;  Gefälliges  3,  654; 
25»  55  65,  II;  Dichtgattung  44  .#£. ;  124, 
161. 

ple  *.  plen.  I"1^»  17. 

plegar,   pleiar  (e)  v.  I   //-.  &>£*«  125,  6,   r/?. 

plen,  ple,  plein  114,  56  «>•  *  w//  7,  995  *3,  5°; 
.36,  38;  (ausgefüllt)  4,  236;  jff//  125,  13;  zWZ, 
jta; -£  2,  68  (collet) ;  subst.  tot  lur  p.  &/z«n 
£"£/zz  zur  Genüge  115,  165. 

plenetat,  plantat  7,405  (plur.)  s.f.  Id  Fülle 
118,  125. 

pleneyrament  <w.  in  vollständiger  Weise  2,  25. 

plenier,  -ner  «/.  I  #<?//,  vollständig  (cosselh) 
5,  72;  <#<:>&/  (gaut)  I,  412;  völlig  (vis)  I, 
701;  stark  (colp,  vertut)  98,  45 ;   1,  439. 

ple  vi  s.  m.  Ia  Bürgschaft,  Verbürgtes  24,  4. 

ple  vir  (-ieu,  -iu)  v.  IIa  tr.  verbürgen,  gewähr- 
leisten I,  722;  106,  73;  objektlos  64,  65; 
plevit  verbürgt,  verpflichtet  1,  722;  31,  38; 
59,  27. 

plQia,  plueia  65,  3;  107,  155,  pluia  121,  6  s.f. 
Ic  Regen  10,  16;  i8a,  5;  4i,  74;  m,  2,  57. 

19 


290 


plom  —  ponchura. 


plom,    -mp    119,    127    s.    ?n.    Ja  Blei   34,    16; 

plor  s.  m.  Ia  Weinen  61,  25;  68,  1$;  117,  54; 
plur.  Tkränen  8,  37;  29,  41;  33,  35. 

ploramen  s.  m.  Ia  Weinen  106,  65  (plur.). 

plorar  (o)  v.  I  intr.  weinen  16,  19;  61,  31; 
io5»  79»  (p*  und  chantar  gegenüberstehend 
21,  15;  40,  18;  82,  3);  rfl.  118,  32;  /r.  ^- 
weinen  72,  68;   125,  80. 

plor os  aj.  I  zv einend,   traurig  120,  3. 

ploure  #.  VI  intr.  regnen  12,  2;  43,  60;  in, 
10;  Wasser  spritzen  4,  156;  tr.  »  zw//  Him- 
mel fallen  machen   107,    12. 

plueia,  pluia  s.  ploia. 

pluma  s.  f.  Ic  Feder  125,  106;  Gefieder  125, 
19,   107. 

plumar  2/.  I  /r.  rupfeti  35,  9. 

plus,  pus  5,  3,  219;  74,  48;  86,  2  av.  mehr 
(der  Zahl  nach)  1,  40;  4,  271;  6,  20;  105, 
188;  ;//^r  6,  in  ;  19,  38;  (=  am  meisten) 
4,  21;  17,  43;  ferner,  länger  86,  2;  ses  p. 
und  nicht  mehr,  nicht  länger  31,  1;  no  — 
ren  p.  nichts  weiter  29,  15;  non  p.  nicht 
mehr,  nicht  länger  3,  217;  4,  62;  56,  7; 
Verbalbegriff  steigenixt  4,  175;  28,  14;  CrtW 
meisten)  5,  267;  II,  2;  Komparativ  bildend 
1.  255;  6,  178;  11,  29. 

plusor  j.  ///.  la  plur.  die  meisten  Menschen  32, 
62;  96,  46;  tuich  —  li  p.  die  allermeisten 
72,  22. 

pluvier  s.  m.  Ia  Regenpfeifer  125,  43. 

pcjble,  pobol  107,  86;  118,  2;  120,  64  s.  m. 
Ia  Volk  7,  320;   10S,  9;  116,   15. 

poc  s.  pauc. 

podent  aj.  II  mächtig  2,   19. 

poder  v.  VI  tr.  mit  Inf .:  können  \,  1;  2,  40; 
4,  29;  II,  9;  105,  89;  (Inf.  zu  ergänzen)  5, 
115;  115,  223 ;  Veranlassung  haben  zu  5 , 
125;  62b,  11;  dürfen  7,  219;  pot  aver  yfoz/ 
etwa  4 ,  1 79 ;  non  p.  mais  etc.  s.  mais.  — 
s.  m.  Ia  Kö?men,  Vermögen  4,  445;  16,  6; 
21,  25;  iV^35,  17;  Kraft  3,  276;  5, 
309;  a  p.  ««7  Gewalt  8,  81 ;  Macht  5,  126; 
8,  29;  86,  12;  aver  en  p.  13,  6;  118,  74; 
non  a  de  si  p.  3,  413 ;  17,  17;  Heeresmacht 
121,  1;  Machtbezirk,  Besitztum  62,  32; 
65,  4. 

poder  os  aj.  I  mächtig  56,  2;  58,  56;  116,  13; 
gewallhabend  7,  34;  non-p.  unmöglich  120, 
90. 

pöestadis,  -itz  (n.  s.)  aj.  I  mächtig  I,  632; 
gciuallhabend  7,    13^. 


pöestat,    pozestat  110,  30,   poteslä  108,  80  s. 
f.   Id  Macht   79,   25;    105,    161;    108,    80; 
Machthaber  7,   383,   433;   63,    55;   110,    30; 
116,   14;   masc.  ?  1,   338. 

poges  s.  m.  ind.  Silber  münze  geringen  Wertes 
36,    14;  77,  22;  80,  65. 

poi  s.  pauc,  pueg. 

poiar,  puiar  (ue,  o)  v.  I  intr.  steigen,  auf- 
steigen 6,  189;  8,  159;  17,  40;  117,  10; 
(aufs  Pferd)  1,  253;  3,  256;  5,  193;  (ob- 
scön)  92,  90;  -*  (im  Werte)  18a,  7;  75,  45; 
tr.  erhöhen  ~  (Werl)  38,  49;  r/?.  s'en  poia 
Jtojtf  «*/  3,  512;   104,  11. 

poig  =  poing  punctum  ?  6,   36. 

poigna  j.  ponha;  poin  s.  ponh;  poinher  s. 
ponher. 

ppint  s.  m.  Ia  Stein  (im  Brettspiel)  34,  37,  39. 

poirir  v.  IIb  intr.  verfaulen    121,   18. 

pois,  pueis,  puois  22,  32;  20,  1,  poih  7,  68, 
103,  pueish  124,  104,  pueih  7,  34,  pues 
113,  104,  puis  1,  728  av.  darauf ,  hernach  1, 
82;  3,  3S;  4,  227;  5,  24;  6,  191;  16,  14; 
105,   182. 

pus  (pois  3S  ,    86,   pos  1,    546)  que   conj. 
nachdem   16,   15;    nachdem,  weil  7,    458;  63, 

75?  da>  weil  *>  546*>  31!  34*>  58»  25;  wenn 
63,  119;  (mit  Konjunktiv)  33,  24;  38,  86. 
pos,  pus,  pois,  pueis  3,  248,  puois  20,  i, 
poyst  2 ,  5 ,  por  7,!  207  conj.  nachdem  46, 
22;  seitdem  56,  4,  21;  62b,  32;  85,  7;  da 
nun  doch  69,  31;  da,  weil  4,  39;  7,  56;  II, 
3;  31,  S;  58,  36;  wann,  wenn   14,  6;  95,  9. 

poisas  105,  237,  pueissas  107,  ^6  av.  her- 
nach. 

poizonar  (o)  v.  I  tr.  vergiften  114,    12. 

pol  s.  m.  Ia  Hahn  125,  1;  Junges  eines  Vogels 
125,  65. 

polet  s.  m.  Ia  Junges  eines   Vogels  125,  65. 

polguar  s.  m.  Ia  Daumen  77,  35. 

poli  s.  m.  Ia  Füllen  59,    19. 

polir  v.  IIb  tr.  glätten,   vollenden  -32,    14. 

polmon  s.  m.  Ia  Lunge  81,   24;   104,   27. 

polpra  s.  f.  Ic  Purpur stoff  118,    124. 

polsar  (o)  v.  I  tr.  treffen  105,   167. 

pol vera  s.  f.  Ic  Staub  -  120,    17. 

pom  s.  m.  Ia  Apfel,  Frucht  115,  299. 

poma  s.  f.  Ic  Apfel  (als  Bezeichnung  kleinen 
Wertes)  25,  28. 

pomier  s.  in.  Ia  Apfelbaum  4,  9;   125,  78. 

pon  s.  pont. 

ponchura,  pun-  120,  27  s.  f.  Ic  Stifh  119, 
123. 


ponen  —  presseguier, 


291 


ponen  s.  m.  Ia  Westwind  75,  33. 

ponh  35,  8,  poin  1,  252,  526;  2,  72,  poing  99, 

4,   punh    7,    146;    36,    19  s.    m.   I*  Hand; 

Handvoll  i,    208. 
ponha,    poigna  s.  f.  Ic  Bemühung  metre  sa  p. 

100,  90;  perdre  sa  p.  en  alcu  70,  26. 
ponhar  (o)  v.  I  intr.  streben,  sich  bemühen  27, 

32;  107,   13- 
ponher,    poinnher  119,  1 18,  punher  57,  27  v. 

V    tr.    stechen    119,    118;    125,    77;    stechen, 

treffen  ~>  4,  207;    12,  23;   57,  27;  antreiben 

(a  far)  12,  23   Var.-,  120,  25,  32. 
ponre  v.  V  /r.  (Eier)  legen   125,  99,  101,  102. 
pont,    pon    17,   38  s,  m.  Ia  Brücke  6,    2;    31, 

24;   121,    12. 
poor  j.  paor. 

por  av.  draufsen  \s  589;  hinaus  s.  getar. 
por  s.  per,  pois. 

porc  s.  m.  Ia  Schwein  81,   12;   107,  67. 
porprendre    f.     V    tr.     ergreifen,    in    Besitz 

nehmen   1,   103. 
porquiera  s.  f.  Ic  Dichtart  (Schiueinehirtinnen- 

lied)  124,   124. 
porssi  aj.  I  schweinisch  78,  42. 
port    j.  **.  Ia  Hafen  2,    36;    6,   181;    31,  24; 

43.   59;  -  4,   240;  41,   18;  58,  7. 
port  s.  m.  Ia  (Gebirgs)Pafs  27,  8. 
porta,  -te  I,  24,  85  s.f.  Ic  Thür,  Thor  5,  161; 

6,  104;  9,  50;  -  58,   7;  65,  59;  102,  37. 
portal  s.  m.  Ia  Thür,   Thor  1,51;  7,  323;  34, 

26;  sus  el  p.  a«/"  der  Schwelle  4,  124. 
portar  (o)  v.  I  /r.  tragen  1,  421,  440;   4,  148; 

7,  190;  (p.  corns)  16,  36;  (Kleider  etc.)  1, 
672;  6,  23;  34,  17;  p.  frug  102,  42;  p. 
captal  87,  28;  (Botschaft)  62,  41;  p.  bona 
voluntat  115,  195;  p.  araor  a  alcu  38,  85; 
100,  134;  p.  honor  a  alcu  72,  40;  p.  en- 
veya  a  alcu  de  alc.  re  112,  22;  p.  gueren- 
tia  90,  19;  en  porta  (alc.  re)  trägt  davon 
1,  217;  4,  206;  8,  219;  35,  9;  (alcu)  hin- 
wegführen, -tragen  I,  86;  18,  11;  lo  cor  no 
m'i  porta  65,  53;  —  rß.  sich  begeben  25, 
40. 

portaselh  s.f.  ind.  Eimerträgerin  80,   16. 
portal  s.  m.  Ia  Pforte  5,  200,  208,  221. 
portendre  v.  III  tr.  bespannen,  überspannen  I, 

645- 
portier,  -ter  1,  22,  32,   120  s.  m.  Ia  Pförtner 

3,  77;  35.  34;  "7,  79- 
pos  s.  post. 

possesir,  -ezir  76,    17   v.  IIb  tr%   besitzen  108, 

146.  \ 


po,st  (plur.  pos  I,  71)  s.f.  Id  Pfosten. 
post^rna,  -ne  1,    117  s.f.  I*  Schlupf pf orte. 
postiz  s.  m.    Thür  I,  71. 
potz,  poutz  8,   157  s.  m.  ind.  Brunnen  8o,  80; 

Schacht  117,  40,  43. 
potesta  s.  poestat. 
pouzer  s.  nt.  Ia  Daumen  4,  197. 
povertä   s.  paubretat;  povor  s.  paor;  pozestat 

s.  pöes-. 
prada  s.f.  Ic  Wiese  14,  2. 
prat  s,  vi.  Ia  Wiese  2t,   2;    37,    2;   44,   15;   • 

91,  28. 
pr§c  s.  m.  Ia  .ßV/te,    Werbung  17,  50;    25,  24; 

100,  33. 
precius,  prcssios  58,  18,  prescieus  118,  13  aj. 

I  wertvoll,  köstlich  8,  218;    120,   47,  49;    s. 

peira. 
preciar   aj.   I   sehr  hell,   leuchtend  105,    170; 

107,  29. 
predi-  s.  prezi-. 
pregar,    -guar,    preiar  I,    502,    513;    25,    11; 

84,    32  (e)   v.  I  tr.   bitten   5,   30;    117,'   3; 

p.  alcu  3,   649;   5,  75;  8,   130;  p.  alcu  de, 

que  3,   328;   4.   14;    47,    15;  91,  59;  p.  alc. 

re  (az  alcu)  3,  341 ;  36,  21  ;  50,  27 ;  p.  a  alcu 

que  8,  171;  38,  10;  47,  33;  —  s.  m.  Ia  25,  II. 
pregoin  s.  preon. 
pregueira,  -guieira  s.f.Ic  Bitte  5,   131;  106, 

58. 
preiar  s.  pregar. 
pr§icha  s.f  Ic  Gedränge  7,  340. 
prejre  4,   143,    147,   176,    pr§stre  43,  30,    pre- 

veire  4,  281,  prever  108,    56,  59  s.  m.  Ib  a 

Priester^  prestre  assis  121,   76. 
preizo,   -on,   -so,   preso   105,    59,    -on  3,    312, 

372;    108,  25  s.f.  Id  Besitzergreifung  121, 

69,    74;    Gefängnis,   Gefangenschaft  69,    315 

93,  43  (pto*')\   ioi,   13;  105,  27. 

prelat  s.  m.  Ia  Prälat  7,  4. 

premier  s.  prim-;  prendre  s.  penre. 

prenhs  (-nh  ?)  aj.  fem.  schivanger  125,  87. 

preon,  pregoin  iv  203  {aj.  I  prionda  91,  25) 
tief  104,  54;  ~  3,  603;  noih  prionda  i8a, 
51;  av.  *»>  61,  16;  de  p.  von  tief  her ,  aus 
der  Tiefe  —  17,  22;  en  p.  hinab  -~  77,  8. 

prgs  av.  nahe  15,  II;  85,  45;  121,  43;  p.  de 
nahe  bei,  nahe  zu  15,  18;  35,  19;  58,  31; 
65»  63  ;  66,  43;  p.  präp.  nahe  bei  6,  2;  — 
s.  m.  ind.  Nähe  30,   1. 

pres  s.  penre,  prest,  pretz;  pres-  s.  prez- ;  pre- 
scieus s.  precios. 

presseguier  s.  m.  Ia  Pfirsichbaum   114,  40. 

19  * 


292 


pressios  —  pro. 


pressios  s.  precios;  preso  s.  preizo. 
presompcio  s.  f.  1&  Mutmafsung,  p.  es  es  ist 

anzunehmen  115,    143. 
prezomtüos  aj.  I  anmafsend  124,   114. 
preso n  s.  preizo;  pressona  j.  persona, 
pre  st,   pres  II,   38  aj.  I  bereit  de  11,   38,  a 

far  115,   192. 
prestador  s.  m.  III  Leiher  r  43,  49. 
prestar   (§)   v.  I  tr.  leihen   no,   39;    objektlos 

88,   19;   108,  51. 
prestre  s.  preire. 
preterir  v,  IIb  intr.  vorübergehen,  vergehen  115, 

172. 
pretz,  -z,  -s   1,  598;  (pres  77,  46  ?)  s.  m.  ind. 

Geldeswert   105,    189;    112,   7 ;  persönlicher 

Wert,    Tüchtigkeit  3,  215,    577  (plur.);  11, 

41;    20,    16;    faire    p.    Rühmliches   thun  97, 

44;    Wert,   Tüchtigkeit  5,  10;  27,  35;  28,  9; 

Wertschätzung \  Ruhm  64,  52;  73,  2;  77,  46. 
preveire,  prever  s.  preire;  prez-  s.  pres-. 
preza  (e)  s.  f.  Ic  Beute  125,  22. 
prez  an,    -nt,    -s-  3,    71    aj.  II  (part.)  tüchtig, 

trefflich  20,  48;    27,    19;    82,    21;   s.  m.  Ia 

113»  H, /•  Id  31.   13- 
prezar,    pressar   70,    50  (e)  v.    I  *r.   schätzen, 

achten,  beachten  56,  34;    70,  50;    105,   8;   p. 

mens,   mais  geringer,    höher  schätzen   18,    57; 

32,   13;  98,  2;   109c,   9;  mit  doppelt.  Accus. 

scliätzen  13,    20;    25,    10;   36,    14;    125,    15; 

pauc  m'o  pretz  64,    13;   —  prezat  geschätzt, 

tüchtig  63,  40;  5,  60;  7,  429;  67,   14. 
prezen,    -sent  108,   28,   89  aj.  II  gegenwärtige 

a  p.   öffentlich  5,   101 ;  80,  9. 
prezen,  -s-  s.  m.  Ia  Darbietung,   Geschenk  75, 

21;  58,  65;   115,  170. 
prezensa  s.  f.  Ic  Anwesenheit  7,  88. 
prezen tar,    -s-    (e)    v.   I    /r.    darbieten ,    äfor- 

reichen  63,  45;    124,    17;  r/7.  «VA  darbieten, 

herbeikommen  2,   77;   107,   118. 
pre sentier  <*/".  I  freigebig  20,  54. 
presenti  tf/.  I  zudringlich  80,  26    Par. 
presentmens  av.  gegenwärtig  119,  56. 
prezic  s.  m.  Ia  Predigt  61,  27;    76,  21;    101, 

23a. 
predicac'io  j.  /.  Id  Predigt  116,  40. 
prezicador,   -die-    I,  319   s.  m.  III  Prediger; 

Mitglied  des  Ordo  Praedicatorum  107,    101. 
prezicar,  -die-  108,  84  v.  I  tr.  vortragen  107, 

179;   intr,  predigen   7,    196;    $6,    7;    *r.   p. 

aleu  jemandem  predigen   108,  84. 
prim    aj.  I  erste  30,  ij    117,   78;   vorzüglich, 

schar/sinnig,  khig  32 ,    1,    4;    123,    10,    39, 


45;  (lutz)  25,  8;  /ein,  zart,  dünn  4,  162; 
112,  12;  114,  20;  —  subst.-av.  primas  zuerst 
io5»  J97i  de  prima  zw*  zuerst  122«*,  33;  de 
primas  zuerst  4,  210;  —  j.  0*.  Ia  al  prim 
im  Anfang  24,   7;  40,   24. 

primairia  j.  f.  Ic  Anfang,  e  p.  zuerst  107, 
117. 

primamenz  öz/.  vortrefflich,  klug  123,   14,  75. 

primeiran  «/.  I  ^rjte  72,  38. 

primieiramen  ,-nt,  -ns,  -mier-,  -mer-,  pre-  113, 
39;  "5.  31.  Pru"  4.  126  av.  zuerst  3,  537; 
114,   146;  123,  51. 

primier,  -m§r  I,  173,  279,  -meyr  2,  74,  pre- 
8,  13;  9,  188;  86,  37;  104,  47,  pru-  73, 
43;  10S,  108  aj.  I  erste  (zeitlich)  2,  I  ;  35, 
7;  86,  37;  120,  58;  (als  erster,  zuerst)  3, 
367;  76,  41;  91,  34;  113,  78;  (p.-nat  erst- 
geboren) 67,  34;  (örtlich)  6,  193;  9,  188; 
91,  20;  —  «  p.  zuerst  114,  142;  de  p.  zu- 
erst 115,  49;  —  s.  m.  Ia  los  p-s  die  ersten 
73>  43?  die  früheren  104,  47;  63,  33.' 

prince34,  5;  122 a,  1,  prineep  (e  })  und  prineep 
7,  241;  82,  47;  123,  17,  -eps  120,  55,  s. 
m.  Ia  Fürst, 

prineipal  aj.  II  hauptsächlich  115,  330;  124, 
154;  s.  m.  Ia  hervorragende  Persönlichkeit 
120,  64. 

principalmen,  -nt  av.  hauptsächlich  1 20 , 
53?   124,  37. 

prion  s.  preon. 

prior  s.  m.  Ia  Prior  7,   5;   76,  51 ;  88,   1. 

privadamens,  -ntz  av.  in  vertrauter  Weise  22, 
25;  in  geringer  Begleitung  3,   176. 

privat  aj.  I  vertraut  14,  39;  39,  9;  63,  30 
(a  aleu);  -  123,  74;  nahe  (örtlich)  1,  572; 
zurückgezogen  123,  21 ;  s.  m.  Ia  7,  216,442; 
97,  25. 

pro,  pron  3,  227;  4,  74;  löge,  9  av.  pro  non 
es  «  ist  nicht  nütz  105,  13;  zur  Genüge, 
hinlänglich  3,  227;  5,  91;  7,  77;  1090,  9; 
viel  40,  35;  94,  6;  p.  mais  viel  mehr  115, 
198;  s.  m.  Ia  aver  pro  genug  haben  4,  269; 
66,  14;  118,  21;  Nutzen,  Vorteil  33,  33 
(plur.)\  95,  47;  a  vostre  p.  Euch  zu  nutzen 
101,  14;  faire  pro  a  aleu  90,  26;  aver  pro 
12,  19;  17,  12;  28,  20;  tener  p.  nützen  17, 
29;  22,  59;  33,  49;  tener  de  pro  lo  valer 
d'un  denier  6,    179. 

pro  65,  23;  105,  28,  prou  I,  174,  pros  3,  85 
(proz  vok.  s.  f.  1,  451)  aj.  II  tüchtig,  treff- 
lich 3,  88;  7,  17;  20,  12;  52,  28;  65,  33; 
*•  >»•  77i  37- 


pro 


que. 


293 


pro  ;.  prop. 

pröamen  s.  m.  ]>  Probe  119,  69. 

pröar,  prohar  119,  69,  117  (prueva  12,  3)  v. 
I  tr.  erproben,  untersuchen  7,  180;  27,  41; 
73»  32»  II5>  322>  P«  sAcu  jemand  atif  die 
Probe  stellen  12,  3;   107,   1. 

probet  av.  p.  de  nahe  bei  J2y  6,  37. 

procezir,  -essir  115,  258  v,  IIb  intr.  hervor- 
gehen, entstehen  115,  9,  258 ;  fortschreiten 
124,  33»  90,    120  (a). 

prodeltat  s.  f.  Id  Heldenthat  2,  87  (plur.). 

proeza,  -sa  3,  70,  550,  -ca  120,  22,  -ssa  3,  65 
j.  f.  Ic  Tüchtigkeit,  Trefflichkeit  5,  12;  24, 
34;  44,  2;  probitas  120,  22;  treffliche  That 
3»  65,    70. 

prof-  j.  proph-. 

profgrre  v*  VI  /r.  dar bieten ,  anbieten  I,  445;  36, 

23;  43,  45- 
pro  fers  (profert  -f-  profes  z5 ,  Levy  =  profertz/3) 

«/.  (n.  s.)  ergeben  22,  9. 
profieg,  -fieh  113,    15  s.  m.  I»  Vorteil  109a, 

6;  110,  77. 
profonda mens  av.  tief  drinnen  31,  20. 
promessa,  -meza   50,   33  s.  f.  Ic   Versprechen 

5»  I3*i  70,  4;  9i,  45- 

prometre  v.  V  tr.  versprechen  24,  5;    34,  45; 

64,  65. 
pron  j.  pro. 
pro.P,  pro  1,   150,    555    av.  nahe  78,  9;  p.  de 

nahe  bei,  zu  1,   150,   555;  beinahe  3,   136. 
propchar  79,    10   (9),    -piar  6,   92   */.  I  intr, 

gebr.  sich  nähern. 
propda  aj.  I  nahe  115,  99,  286. 
prophecia,   -f-  116,    73  s.  f.  Ic  Prophezeiung 

102,  48. 
proph ?t a   s.  m.   Ib  Prophet  8,    177;    107,   4; 

116,   13;    120,  30;  /.  pl.  Schriften  der  Pro- 
pheten  116,   23. 
profetizar  v.  I  intr.  prophezeien  119,  50. 
propiar  s.  propchar. 
prcjpri  aj.  I  (/. -pria)  eigen  119,  29,  96;   124, 

107;   als   eigentümlich   zukommend  119,    22; 

besonder  115,  23;  eigentlich,  richtig  124,  6o,  67. 
propriamen,  -dz  öz/.  eigentümlich  123,   71;  /« 

eigentlicher,  rechter   Weise  124,   146. 
Proprietät  s.  f.  Id  Eigenschaft  115,   15,  345. 
pros  j".  pro;  prosdome  s.  prozome. 
prosma  aj.  I  nahe  102,   75. 
prou  j.  pro;  prov-  j.  pro-, 
providencia  s.  f.  Ic   Voraussicht  115,  315. 
prozel  j  ;//.  Ia  Prosa,  Prosula  (in  der  Liturgie) 

79,  21. 


prozome,  -s-  7,  64,  prosdome  1,   378,  384  ^. 

m.   II  Ehrenmann  9,    155;  77,  36;   119,  116. 
prudencia  s.  f.  Ic  Kluglieit  115,  311. 
prudent  a/.  /£/«£■  2,  21. 
pruesme  irxjd,  5;    117,  29,  prueyme  115,  80, 

292  s.  m.  I»  Nächste  (im  bibl.  Sinne). 
prum-  s.  prim-;  pucele  s.  piucela. 
pudir  v.  II»  intr.  stinken    (a  pega  nach  Pech) 

"7.  35- 

pudor  s.f.  Id  Gestank  116,  78;   117,  41;  121, 

65. 
pueg,    po.i    24,    30    s.    m,    Ia   Hügel  39,    12; 

91»    13- 

pueih,   pueis,    pueissas ,    pues   s.    pois,    poisas; 

puiar    s.    poiar;    puis    s.    pois;    pulcella    s. 

piucela. 
p  u  1  m  e  n  t  s.  m.  Ia  aVw,  waj  ;//««  zum  Brot  ifst, 

Zukost,  Speise  überhaupt  114,    138. 
punchura  s.  ponch-;  punh  s.  ponh;  punher  s. 

ponher. 
punir  v.  IIb /r.  bestrafen  108,    118. 
puois  s.  pois. 
pur  aj.  I  rein  1,   160;    -  5,    366;   14,   33;  IOO, 

74;   102,    104;  alleinig  106,  5;    125,  43;  per 

p.  tan  que  zvofern  nur  105,  6;  av.  nur  105, 

192;  mas  p.  wofern  nur  1,   166. 
purament  av.  in  reiner  Weise  108,  88,   120. 
pur  gar  v.  I  tr.  reinigen  114,  45. 
pus  s.  plus,  pois. 
pusnais  aj.  I  stinkend  I,   710. 
puta  s.f.  Ic  Dirne  43,  31. 
putana,  -ayna  64,  70  j.  /.  Ic  Dirne  79,  20. 
putanier  aj.  Ia  Huren-  90,  61. 


Qua-  j.  ca-. 

que,  ke  1,  479,  513;  48,  26,  c'  72,  7;  105, 
143,  qued  17,  46,  quez  22,  63;  41,  6;  49, 
17;  78,  40;  115,  16,  ques4,  29;  7,  139;  13, 
41;  119,  48;   124,   13I1  quei   1,  432,    570- 

Pron.  interrog.  dir.  Frage:  16,  II ;  21, 
41;  28,  24;  105,  216;  indir.  Frage:  13, 
28;  36,  1 ;  78,  40.  —  Pron.  relat.  s.  Formen- 
lehre; auf  sog.  Superlativ  bezogen  4,  122; 
125,  40,  41;  (poder  avetz)  mil  tanz  qu'ien 
non  sabria  dir  3,  660;  auf  Satz  bezogen:  de 
que  weshalb  34,  48;  70,  60;  102,  30;  119, 
in  ;  unvollst.  Satz  einleitend  58,  46;  —  non 
ai  que  prenga  105,  89;  non  a  que  frire  97, 
38;  dire  que  pros,  faire  que  fols  etc.  3,  330; 
°7,  9;  9°>  38;  91,  61;  relatives  Adverb  3, 
415;  9.  195;  "1  38;  105.  io4;  3>  275;  40, 


294 


qucc  —  rancurar. 


7;  95,  27;  6,  84;  13,  14;  72,  7;  3,  26;  64, 
90;   125,  47;  Distributiv  7,  163;  121,  79. 

Konzessiv :  —  auch  immer:  qui  que  23, 
18;   32,   13;   36,    52;   64,  22;    cui  que  13, 

55;  J7,  6;  que  que  55.  «;  105,  155;  125, 

75;  co  que  1,  21;  .r.  cal,  can,   cora,  on. 

Konjunktion:  als,  wie:  vergleichend  nach  dem 
Komparativ  i,  310;  2,  57;  12,  13;  15,  7;  (a/j 
dtf/j)  24,  8;  non  —  que  nur  3,  389;  105,  90; 
nach  si:  25,  23;  124,  5;  quandius  que  105, 
1;  —  s.  abanz  que,  enans  que,  tro  que  (tro 
que  .  .  .  o  que  ...  13,  24). 

Konjunktion:  da/s:  a)  Objektsatz  einleitend 
(nach   dire)  1,    190;    105,    14;   [pleonastisckj 
123,  54;  [tmvollst.  Satz]  1,    241,  664;    107 
190;  fmrar)  7,   139;  (pregar)  1,   513;  49,  17 
(cuidar)  1,  90;  4,  II;  (vezer)  3,   248;  (voler 

1,  479;  4,  254;  (prenc  sobre  me)  3,  389  etc. 
nach  Substantiv  (lor  lati)  10,  26;  (tal  razo)  105, 
56 ;  —  unabhängigen  Wunschsatz  einleitend  3 
253 »  4»  71»  24>  I25  b~)  Nominativs  atz  einlei 
lend(no  plassa)  1,  136;  (no  cal)  1,  222;  124 
131;  (par)  22,  6$;  (drez  es)  105,  120;  (ta 
volontalz  es)  3,   249;   c)   Grund:    denn,   weil 

2,  53;  3,  2;  10,  25;  27,  26;  6s,  129;  105, 
15;  d)  Zweck:  damit  2,  8;  II,  36;  e)  Folge: 
nach  si  3,  19;  4,  29;  nach  ta,  tal,  tan  105, 
8;  3,  100;  7,  266;  41,  6;  105,  31 ;  bcziehungs 
los:  derart  äafs  I,  548;  4,  208;  5,  224;  9, 
217;  19,  46;  105,  5;  121,  46;  125,  26; 
que  —  no  derart  da/s  nicht,  ohne  da/s  18, 
12;  119,  71;  no  —  que  no  118,  23,  37;  s.  en 
que,  mais  que,    per  que. 

quec  aj  I  jeder  3,  139;  42^,  28;  115,  203;  s. 
m.  ia  52,  58;  58,   52;   un  q.   19,   20;  69,  4; 

97,  34. 

quei  s.  que;  quel  j.  Pronomen. 

quer  <wz/.  Aufforderung  einleitend  1 ,  336,  512; 
w«7,  da' (?)  1,  299. 

quere  lha  j./.  Ic  Klage,  Grund  zur  Klage  24,  40 

querenti  aj.  I  bettlerisch  So,  26. 

querre  3,  567;  8,  214,  querer  3,  275;  117, 
70,  querir  118,  26,  quesir  1,  271,  527,  557 
v.  V  (Hab,  III)  tr.  suchen  alc.  re  I,  527; 
17,  44;  56,  13;  q.  consel  I,  169;  etwas  zu- 
sammensuchen 1,  271;  q.  aleu  1,  581;  3,  8; 
39»  21;  jemand  au/suchen  24,  39;  querras 
con  lo  ferras  1,  267;  anar  queren  aleu  suchen 

5,  322,  holen  8,  214;  (haben)  wollen  3,  229; 

6,  6;  9,  166;  27,  46;  q.  faire  thun  wollen 
1,  615;  6,  155;  q.  mais  lieber  wollen  71,  30; 
bitten  alc.  re  80,  51;  alc.  re  a  aleu  1,   559;. 


15,  15;  18,  28;  80,  54;  q.  aleu  jemand  bitten 
1,   557;    112,  93   (oder  q.  a  aleu  objektlos  ?). 

ques  s.  que. 

quesacomet  pron.  ind.  (av.)  etwas,  ein  weniges 
4,  70- 

quesir  s.  querir. 

quest  s.  Pronomen. 

questi'ö  s.  /.  Id  Frage  107,   178;  124,   102. 

quet  (e  7,  252,  e  25,  24)  aj.  I  ruhig,  schweig- 
sam (lo  jorns  es  q-z  der  Tag  ist  vorüber)  7, 
252;  verschwiegen,  stumm  25,   24. 

quez  s.  que. 

qui,  ki  48,  28;  105,  17,  chi  2,  13,  58  s. 
Relativpron. ;  beziehungslos  32,  21 ;  105,  4, 
175  etc.;  distributiv  qui  —  qui  —  8,  63 ;  Ell, 
39;  qui  que  s.  que. 

quil  s.  m.  Ia  (Vogel-) Schrei  19,   5. 

quin    pron.    aj.  I    (f.    quina^    welcher   Art    5, 

333- 

quint  num.  aj.  I  /ün/te  2,   104;    33   Üb.;    80, 

31- 

quintane  s.  /.  Ic  Lanzenrennen,    Stechspiel  I, 

467. 
quittar  v.  I  tr.  /reisprechen ,   absolvieren    108, 

69. 
quiti   aj.  I  (f.  -ia) /rei  (de)   8,    162;    114,    6; 

straffrei  107,  131. 
quo-  s.  co-. 

Rahuzar  s.  räuzar. 

rai  s.  m.  Ia  (Sonnen-)Slrahl  4,  166;  17,  2j 
(vom  Atem)  53,    19. 

raire  v.  V  tr.  abschneiden  1,  266  (aicu  de);  7,  225. 

räiz  s.  razitz;  raizo  s.  razo. 

ram  s.  m.  Ia  Zweig  19,  6;  26,  4;  42,  4;  85, 
7;  &//.  Gezweig  12,   18. 

ramada  j. /.   Ic  Gezweig  14,  4. 

rame/1  J.  m.  Ia  Zweig  10,   18. 

ramenc  ff/.  I  1«  üWz  Zweigen  wohnend  25,   3. 

ram?r  s.  m.  Ia  Gezzueig  1,  414. 

ran-fuel  f.  ///.  Ia  belaubter  Zweig  I,   732. 

ramir  v.  IIb  //-.  anhe/ten  7,    138. 

rampalm,  lo  iorn  de  r.  Palmsonntag  118, 
121. 

ranponer  .r.  w.  I«*  Spötter  I,  418. 

ranc  j.  jw.  Ia  Klippe,  Felsen  19,   2. 

raneura  s.  f.  Ic  Gr*?//  14,  20;  Verdru/s,  Be- 
kümmernis 62b,  20;  100,  12;  124,  78; 
tener  en  r.   24,  8. 

rancurar,  -ngu-  105,  179  v.  I  rß. grollen,  ver- 
drossen sein  (de)  77,  4;  105,  179;  se  r.  az 
aleu  bei  jemand  Klage  führen  SS,  9. 


raacuros  —  lederner. 


295 


rancuros  aj.  I  voller  Groll  88,  1. 

rar.  da  s.  f.  Ic  Aufs  erste,  Ende  5,  66;   a  r.  ganz 

und  gar  67,  9;  91,  9. 
randola    (und    q    ?)    s.  f.    Ic   Schwalbe    125, 

62. 
randolo  s.  m.  V*- junge  Schwalbe  125,  63. 
randon    s.    m.    Ia    Ungestüm,    de   r.   3,    257; 

101,  8. 
r  a  a  -  f  u  e  1 ,  ranponer  s.  ram- ;  rangurar  s.  rancu-. 
r  a  n  s  an  s.  m.  I a  Linnen  (aus  Reims  ?  s.  Lew  VII 
rap  s.  m,  Ia  Raub  I,  54.  [33a)   II2»   "V. 

rar  #/.  I  selten  25,   11. 
rascundre  s.  rescondre. 
rat  s,  m.  I*  Ralfe  7,  360. 
rauba  s.  f.  Ic  Kleidungsstück  ioo,   87,    l'autra 

r,  »■//>  anderen  Ding&  63   Razo,   6. 
raubador,  rob-   I,  54  x.  «.  III  Räuber  7,  143; 

97»   14. 
raubar,  rob-  1,   79;   9,  74  z>.  I  zV.  berauben  7, 

T4I  ;    63,  39;  80,  46;    objektlos  i,    113;  75, 

41;  s.  m.  I»  Raub  97,  39. 
raubimen,    -nt  s.  m.  Ia   Verzückung  119,  33, 

84. 
raubir  «/.  IIb  tr.  verzücken  119,  67,  77. 
raucamen    av,    rauh,    mit  rauher  Stimme  80, 

33- 

raus  <7/,  rasiert  1,   634. 

rausfl  f.  m.  Ia  ./fo/zr  22,  43. 

raustir  v.  IIb  /;-.  braten  81,  37. 

räuzar,  rahuzar  7,  369  v.  I  z>-.  zurückdrängen 
7,  369;  z/zzV.  £7?/>r.  zurückweichen  6,  99,  101. 

razitz,  räiz  1,  281;  85,  28  s.  f.  ind.  Wurzel; 
~  (das  unten  Befindliche)  85,  2S;  Wurzel, 
Ursprung  7,  97;  31,  41;  95,  23;  115,  6; 
faire  sa  r.  en  115,  344;  per  r.  von  Grund 
auf  1,   281. 

razo,  -on,  -co  120,  91,  -czon  108,  24,  fo8,  -so 
4,  51;  "5.  !77>  raizo  105,  55;  106,  21; 
s.  f.  Id  Rechnung,  per  r.  der  Rechnung,  dem 
Verhältnis  nach  101,  43;  Berechnung,  Über- 
legung metre  r.  113,  66;  Vernunft  sen  e  r. 
108,  10S;  entendre  r.  85,  13;  Recht  7,  25; 
29>  I1 1  34,  7;  95»  ";  non  es  r-s  que  77, 
45;  aver  r.  60,  10 ;  trobar  razo  9,  133;  per 
r.  7,  176;  108,  24,  segon  r.  72,  II ;  113, 
11;  120,  91  dem  Rechte  nach,  von  Rechts- 
wegen; (Rechts-)Sache,  Angelegenheit  44,  27; 
Ql,  25;  106,  21;  Grtmd,  Veranlassung  3, 
2Ö7;  4.  51 !  58,  46;  per  esta  r.  115,  177; 
Stoff,  Gegenstand  der  Rede  7,40;  30, 14532, 12  ; 
Rede  1,  137;  5,  30;  42b,  27;  105,50;  caniarr. 
71,  27;    Verfahren,    Verhallen   105,  234. 


razonador    s.    m.   III    Verfechter ,    Verteidiger 

97,  5°- 

razonar  (o)  v.  I  zV.  verhandeln  106,  22;  sw- 
f echten ,  verteidigen  (mit  Gründen)  7,  177: 
95»  38;  l24>  89;  verteidigen,  jemandes  Sacke 
führen'],  237;  58,  49;  86,  42;  123,  10; 
intr.  gebr.  5,  331;  97,  51 ;  rfl.  sich  ver- 
teidigen t  seine  Sache  führen  (de)  3,  354;  7, 
43;  86,  23;  113,  104;  reden  7,   117. 

re  s.  ren,  rei;  real  s.  reial. 

rebec  (wohl  §)  s.  m.  Ia  Dichtart  124,   162. 

reb§lle  aj.  I  rebellisch  120,  88. 

reblandir  v.  IIa  tr.jd.  mit  Aufmerksamkeit  be- 
handeln,   einer  Frau  dienen  18,   26;    87,  51. 

recalivar  v.  I  intr.  wieder  warm  werden,  ins 
Fieber  zurückfallen  24,   21. 

recebre,  ressebre  117,  21  v.  VI  tr.  entgegen- 
nehmen, erhalten,  empfangen  7,  87,  324;  8, 
217;  104,  56;  106,  50;  objektlos  117,  21, 
55;  r.  aleu  jemand  empfangen,  aufnehmen 
7,   185;   107,    100;    122b,   16. 

recemer  s.  reze-. 

r  e  c  e  r  c  e  1  a  d  aj.  I  pari,  gelockt  (vom  Haar)  2,  67. 

recire  v.  V  tr.  abschneiden  ~  i8a,  25. 

reclamar  ».  1  *r.  ausrufen,  verkünden  109^ 
4;  r.  aleu  jemand  anrufen  3,  630 ;  8,  114; 
105,  74,   118. 

recluire  v.  V  rfl.  sich  einschliefsen  \zi&,  34; 
part.  -us,  -uz  I22d,  38  eingeschlossen,  Ein- 
siedler 29,    16. 

recobrar  (o  und  o  })  v.  1  tr.  wiedererlangen 
7»   19;   io7»  35;   I22S  8;  f.  w.  21,  25. 

recomengar  (e)  v.  I  zr.  wieder  anfangen  48,  2. 

recomtar  j.  recontar. 

recon ciliar  7/.  I  tr.  7;ersöhnen  7,   12. 

reconoisser,  -oiser  v.  VI  tr.  erkennen,  einsehen 
6,  184;  123,  58;  r.  Dieu  108,  114;  an- 
erkennen 20,  59;  rfl,  zur  Selbsterkenntnis 
kommen,  in  sich  gehen  119,   109. 

recontar,  -mt«  104,  7,  -mpt-  8,  206  (o)  v.  I 
tr.  wiedererzählen  I,  368;  8,  206;  erzählen 
108,    106;   rechnen  (bezeichnen  ?)  als  108,  53. 

recordar  (o)  v.  I  rfl.  sich  erinnern  (de)   108,  1. 

recorsa  s.  f.  Ic  Rückkehr,  Rückgriff;  far  r.  de 
rück  greifen  auf  124,   83. 

recreire  z\  III  r/f.  (de)  .w/z  lossagen  von,  ab- 
stehen von  17,  53,  59;  28,  28;  70,  66;  auf- 
gegeben werden  40,  39;  part.  recrezen  der 
sich  besiegt  erklärt  6,    133. 

reculhir  (uelh)  v.  IIa  tr%  aleu  aufnehmen  7, 
137;  rfl.  sich  sammeln   121,  66. 

red  einer  s.  re/emer. 


296 


redemptiö  —  renembransa. 


redemptto,  -mpcio  116,  72,  -mcio  105,  25 
s.  f.  Id  Erlösung   116,   83. 

redemptor  s.  m.  Ia  Erlöser  117,  88. 

redoblar  (o  und  o)  v.  I  tr.  verdoppeln  7,  419. 

redon  aj.  I  (f. -nda)  rund  J<), 29;  f.  *w.  en  r.  77,23. 

redondej  s.  m.  Ia  Liedart  124,  68,   181. 

redonditz  ß/.  I  (f.  -issa)  gewölbt  6,  39. 

redoniar  (o)  ?/.  I  /r.  beschneiden  112,  50    FWr. 

redorta  s.  f.  Je  Strick   IOO,  112. 

redre  j.  rendre;  refector  s.  refreitor. 

reduire  v.  V  m/r.  zurückgehen  (a  «f',/9  iS^,  22. 

refondre  z>.  III  /r.  wieder  schmelzen,  um" 
schmelzen  77,  24;  •»  66,  16. 

refranh  j.  *w.  I»  Refrain  124,   51. 

refranher  z\   V  /r.  beugen,  mildern  22,  29. 

refrei ar  (e)  ».  I  r/7,  sich  abkühlen  4,  210. 

refreitor,  refector  76,  37  Var.  s.  tn.  I»  Re- 
fektorium 76,  37. 

refrenar  (e)  v.  I  rfl.  sich  zügeln  24,  17;  sich 
mildern  P  57,  7  (man  möchte  »widerklingen* 
übersetzen;  schwerlich  aber  kann  man  refrenar 
und  refrinher  zusammen fliefsen  lassen,  trotz 
Mistral  refrein,  refren  neben  refrin). 

refrescar  (e)  v.  I  tr.  erfrischen  ~  3,  162  ;  II,  34. 

refrezir  v.  IIb  tr.  abkühlen  -  25,   21. 

refudar  v.  I  tr.  zurückweisen  20,  69;    122c,  9. 

refug  119,  42,  -fuy  8,  112,  127  s.  m.  I»  Zu- 
flucht. 

regardar,  -gua-  v.  I  tr.  ansehen  7,20;  56,  17; 
125,  15;  untersuchen^i,  12;  objektlos:  sehen 
8,  112;  9,  200;  29,  47;  r.  vers  hinsehen  nach 
115,  268;  rfl.  auf  sich  sehen,  seine  Lage  be- 
trachten 1,  389;  105,  115,  137;  se"  r.  de  sich 
kümmern  um  66,   18. 

regart,  -gu-  s.  m.  I*  Blick  2,  59,  79;  Gefahr 
110,  45;  tener  en  r.  66,  11 ;  aver  r.  de  Furcht 
haben  z>or  57,  41. 

rege  aj.  I  steif,  hart  125,  8. 

regimen  s.  m.  Ia  Herrschaft  115,   278. 

regina,  -ne  s.  reina. 

regio  (7,  6  -1*0)  -on,  reio  101,  27b,  reon  (eo  ? 
eher  den  Vers  um  eine  Silbe  verringern)  1, 
659  s.  f.  Id  Land  2,  35,   105,  54. 

regir  v.  Rab  tr.  regieren  8,    153;  76,   16;  115, 

regisme,    reiesme   67,  36    s.    m.    I   Königreich 

73»  47»  98,  58. 
reglar    (e)   v.   I   tr.    regeln,    zügeln  115,   357, 

359. 
regn-  s.  renh- 
regne  (e  und  %  r),  reine  I,  655  s.  m.  I  Reich  8, 

11;  74,  43;   IC4>  69. 


reguelh  ?   1,  728. 

regul armen  av.  regelmäfsig,  der  Regel  nach 
124,  28. 

rei,  res  n.  s.  1,  167,  o.  p.  97,  5  s.  m.  Ia  König 
I,  26;  2,  12;  5,  3;  (lo  rei  emperador)  105, 
35?  (auf  Sa  ladin  angewendet)  7,  401,  435; 
(auf  Gott  angewendet)  7,  403;  56,  i;  105. 
t5i;  _  s.  ren.  f59;  I05,  256. 

reial,   real  8,   183   aj.  II  königlich  73,  47;  87, 

reiesme  s.  regisme;  reignhar  s.  renhar. 

reimarit  ?  1,  46. 

reina,  -ne  1,  513,  678,  regina  24,  37,  38,  -ne 
48,  4,  21  s.  f.  Ic  Königin  1,  713;  5,  17; 
(Jungfrau  Maria)   102,  57. 

reine  s.  regne;  reio  s.  regio. 

r e i t - a z a r  x.  m.  Ia  schlechter  Wurf  (im  Würfel- 
spiel; Rückwurf,  d.  h.  ein  Wurf,  infolge- 
dessen man  mit  seinem  Stein  zurück  mufs, 
oder  Nachwurf,  d.  h.  ein  Wurf,  der  einem 
anderen  nachfolgt  ?)  35,  22,  s.  Semrau,  Würfel 
und  Würfelspiel  S.  57  Anm.  I ;  Tiktin,  Archiv 
127,   168 

reire  av.  rückwärts  (zeitlich)  sa  en  r.  bisher, 
früher  120,  53. 

relays,  -11-  s.  m.  ind.  Nachlassen,  Ablassen  8, 
134;  Name  einer  Dichtart  124,    163. 

relevar  (?)  v.  I  tr.  wieder  aufheben  29,  9. 

religips  s.  m.  Ia  Geistlicher  7,  2. 

relinquir,  renl-  3,  13  v.  IIb  tr.  verlassen  106, 
32,  71;  rfl.  schwach  werden,  umsinken  3,  13. 

reluzir  v.  IIa  in tr.  leuchten,  glänzen  105,    162. 

remanen  s.  m.  Ia  Übrige  124,  69. 

remanence  s.  f.  Ic  Bleiben,  Aufenthalt  1, 
236;  pflichtmäfsiger  Aufenthalt  des  Vasallen 
beim  Herrn,  oder:  Entgelt  für  gestatteten 
Aufenthalt  ?  1,  232. 

remaner,  rom-  25,  42;  118,  23,  remandre  7, 
459  v.  V  intr.  bleiben,  veruteilen  4,  124;  5, 
380;  34,  28;  bleiben,  zurückbleiben  1,  4;  55, 
34;  61,  24;  122c,  II;  übrigbleiben  I,  65;  8, 
7;  105,  137;  überlassen  bleiben  4,  152;  93, 
21;  (als  Resultat)  bleiben  101,  67;  als  Copuln: 
in  einem  Zustande  bleiben,  werden  7,  37,  loS, 
468;  123,  38;  stehen  bleiben  70,  4;  stiften 
bleiben,  nicht  fortschreiten,  aufhören  1 ,  17'; 
7,  459;  84,  40;  en  me  non  remanra  an  mir 
wird  es  kein  Hindernis  finden  3,  600;  rfl. 
bleiben,  sich  aufhalten  I,  260. 

remembransa,  renem-,  -za  s.f.l?  Erinnerung, 
Gedenken  119,  48;  123,  25;  metre  en  r.  123, 
23. 


remembrar 


resemblar. 


297 


remembrar,  rennernbrar  119,  46  (e)  v.  I  tr. 
sich  erinnern  an  119,  46;  subjektlos  me  r-a 
de  mir  kommt  die  Erinnerung  von  15,  4. 

remetre  v.  V  tr.  wieder  ansetzen  125,   73. 

rem?zi  s.  m.  Iba  Heilmittel,  Rettung  107,  32. 

rem  i  rar  7\  I  /?-.  ansehen,  sehen  6,  190;  22,  30 ; 
25,  43;  38,  26;  j<f/k«  15,  35;  21,  23;  47, 
22. 

remoute  j.  y.  Ic  Lärm  1,  76. 

rem  (-mps  <?/5/.  //.)  .?.  w*.  I»  Ruder  8,  215. 

ren,  re,  rien  I,  683,  rey  61,  40  s.  f.  Td  (ind. 
res  5.59;  9,  149;  59,  24;  112,  33;  119, 
18;  aj.  zu  ren  wr.  bez.  neutr.  3,128)  Ding, 
Sache,  irgend  etwas  1,  42,  237;  2,  58;  3,  128; 

5,  59;  20,  25;  autrar.  3,  425;  4,  29;  per  r., 
per  nulla  r.  durch  irgend  ettvas  4,  92  ;  1,  721 ; 
3,   110;  nor.,  r.  no  nicht  irgend  etxvas,  nichts 

3»  91;  4,  17;  5*  6S;  I1»  435  105,  89,  £«»«- 
7vegs  59,  24;  non  es  res  mas  ist  nichts  als 
29»  3°>  no  Per  r»  rniga  per  r.  unter  keinen 
Umständen,  durchaus  nicht  I,  280;  9,  89; 
105,  180;  Wesen  7,  62;  28,  30;  55,  2,  4; 
110  r.  niemand  6,  118;  82,  II;  119,   18. 

renc  s.  m.  1*  Reihe  I,  529;  a  r-x  in  Reihen 
25,  24. 

renc  s.  m.  I»  Reich  15,   13. 

renda,  rente  I,  17  s.f.  lc  Einkommen  110,  60; 
122c,   10. 

rendre,  redre  7,  208;  105,  57;  107,  125;  115, 
214;  118,  34;  124,  40  v.  III  tr.  wieder- 
geben, zurückgeben  I,  176;  7,  208;  91,  67; 
(eine  Person)  20,  20;  52,  30;  andrerseits 
geben  1,  146;  105,  255;  r.  tornas  5,  259; 
gewähren,  geben  75,  24;  (frug)  115,  214 
(lauzor)  58,  58;  (quintana)  i,  467;  ausliefern, 
übergeben  (Stadt  etc.)  7,  75;  57,  36;  105, 
57;  (eine  Person)  107,  125;  121,  73;  r.  mit 
dem  Accus,  machen  zu  25,  25.  —  rfl.  sich 
übergeben,  sich  ergeben  (einem  Feinde)  118, 
16,  (a  merce  d'alcu)  34;  51,  44;  als  zu- 
gehörig geben,  sich  geloben  12,  7;  16,  56;  28, 
36;  7,  126;  ins  Kloster  treten  84,  3;  122c,  19; 
se  r.  mit  dem  Nomin.  sich  machen  zu,  werden 
8,  208;   122a,    12;   124,  40. 

ren  du  t  s.  ?n.  I»  Laienbruder  8,    146. 

renegar   (e)    v.  I  objektlos,  (Gott)   verleugnen, 

renembr-  s.  remembr-.  [fluchen   79,  32. 

ren  gar,   -guar  (e)  v    I   ir.  aufreihen,  anordnen 

6,  1,  77;   101,  48. 

renha,  regna  s  f.  Ic  Zügel  6,   102;  35,  45. 
renhar,      regnar,      reignhar     (e)     v.     I     intr. 
herrschen   69,   5;    86,   5;    verfahren,   sich  be- 


nehmen 29,  26;   113,  53;  sich  aufhalten  62, 
17;   117,  87,  88. 

regna t  s.  m.  Ia  Herrschaft  34,  51;  Reich  7, 
424;  63,  41. 

renlinquir  s.  rel-. 

renoirir  v.  IIb  tr.  hinwieder  ernähren  125,  104. 

renovelar,  -11-  (e)  v.  I  tr.  erneuen  n,  35;  21, 
7;   125,   107;  intr.   sich  erneuen  24,  23. 

renovier  s.  m.  I»  Wucherer  117,  32. 

rente  s.  renda:  reon  s.  regio. 

repairar  v.  I  intr.  zurückkehren  iSb,  48;  38, 
39  5  83,  7;  sich  begeben  4,  31;  7,  418;  seine 
Zuflucht  nehmen   105,  80. 

repaire  s.  m.  I  Zufluchtsstätte  1,  214;  too, 
152;  Wohnort,  Wohnstätte  5,  37;  8,  93; 
18a,  52;  23,  8;  62,  1. 

repaus  s.  m.  ind.  Ruhe  58,  4;   106,  33;    117,  4. 

repauzar  v.  I  intr.  ruhen  100,  37;  rfl.  sich 
ausruhen  119,  25. 

repauzar  v.  I  tr  wieder  versetzen  83,  7,  intr. 
gebr.  sich  wieder  hinsetzen  4,  245. 

repenre  s.  rep rendre. 

repentida  s.f.  Ic  Reue   106,   65. 

r  e  p  e  n  t  i  r  (e)  v.  II»  intr.  und  rfl.  Reue  empfinden 
1,  479  (vers);  (de)  108,  95;  1,  669;  105, 
249. 

repetir  v.  IIb  tr.  wiederholen  124,   179. 

reprehensio  s.f.  I<*  Tadel  124,  7,  47. 

reprendemen  s.  m.  I»  Tadel  124,   128. 

rep  rendre,  -enre  108,  23  v.  V  //-.  (einen 
Saum)  umschlagen  105,  204;  tadeln  42^ 
26;  113,  34;  beschuldigen  7,  29,  61; 
120,  40. 

repröar    (-ueva)   v,  I  tr.  mifsbilligen  124,  96. 

reprochier  s.  m.  1»  Sprichwort  77,  47. 

reproverbi  f.  »/.  [b  Sentenz,  Erzählung  di- 
daktischer  Tendenz  7,   153,  437. 

reptar  v.  I  /r.  tadeln  3,  559;  5,  50;  an- 
schuldigen 8,  123;  i8b,  25;   105,  64. 

re  querer  (?,  ie)  ?'.  V  tr.  suchen,  aufsuchen 
I,  444;  109*",  11;  erfordern,  verlangen  109*", 
9;  124,  122;  &7/fc»  alc.  re  a  aleu  8,  191 ; 
1,  629. 

re-s  s.  rei. 

rescondre,  raseundre  105,  177  v.  V  tr.  ver- 
bergen 91,  31  ;  rfl.  sich  verbergen  105,  177. 
—  part.  rescos  verborgen  93,  18;  113,  6; 
a  r.  heimlich  7,   10. 

rescostamen  av.  heimlich  9,  6. 

ressebre  s.  rec-. 

resemblar,  -ss-,  -mpl-  2,  65  (e)  f .  I  /r.  ähn- 
lich sehen    116,    81 ;    erscheinen,    scheinen    2, 


98 


res  ein  er 


riba. 


65;  6,  130;  (mit  Unrecht)  4,  2025  15,  42; 
intr.   scheinen  (mit  Nomin,)  83,   56. 

resemer  s.  rez-. 

ressidar,  resi-  v.  I  fr.  erwecken  3,  241;  rfl. 
erwachen  3,  210;  56,  7;  intr.  erwachen  3, 
149. 

res  so  s.  tn.  Ia  Widerhall  7,  i;  i?*(/",  Ruhm 
101,  26. 

re solar  (o)  z/.  I  fr.  wieder  besohlen  66,  15. 

resortir  (o)  f.  IIa  r/?.  wieder  herausgehen  I, 
90. 

resorzer  z\  V  /»fr.  wieder  auferstehen  29,  38, 
41;  72,   72. 

respeitar  (iei)  v.  I  fr.  Aufschub  geben  13,  23. 

respieg  j.  »/.  Ia  Hinsicht  (aver  r.  a,  quant  a) 
124,  173,  175;  Erwartung  (aver  r.  que)  86, 
4;  Aufschub,  Frist  36,  28;   121,  66. 

resplandir  v.  Ilab  intr.  leuchten,  glänzen  13, 
22;  19,  15  87,  44;  114,  92;  p.  präs.  re- 
splanden  leuchtend,  glänzend  8,  117;  58,  54; 
107 ,  295  ~  hervorleuchtend ,  ausgezeichnet 
119,  49. 

resplandor  s.  f.  Id  Leuchten,  Glanz  6,  40; 
8,   125. 

respondre  v.  V,  III  tr.  antivorlen  (vor  dir. 
Rede)  I,  134;  3,  212;  4,  1;  7,  231;  objekt- 
los 17,   54;  44,  4;  91,  26;  r.  en  ioo,   58. 

respos,  -st  124,  62  s.  m.  ind.  Antwort  7,  31  ; 
95»  38;  Antworten  20,  53;  Antwortsgesang 
4,  232;    Teil  des   Tanzliedes  124,  51. 

restar   (§)   v.  I    intr.  zurückbleiben  8,    12,    15, 

ii3- 

restaurar   v.   I   tr.    wieder   herstellen   7,    259, 

416. 

ressureso  s.  f.  Id  Auferstehung  116,  4. 

resussitar  104,  10,  ressuscitar  41,  23,  resucitar 
116,  5,  rexueitar  108,  133  v.  I  tr.  auf- 
erwecken 104,  10;  116,  5;  intr.  anferste  hetz 
41,  23;    108,    133. 

ret  „r.  m.  Ia  und  f.  Id  Netz  80  Vau  a  Str.  10. 

retalhar  v.  I  tr.  neu  zuschneiden  66y  15. 

retenemen,  ~nim-  114,  150  t.  tn.  Ia  Zurück- 
haltung 92,  36;    115,  318. 

retener  -nir  II,  33;  113,  21  (e)  v.  VI  fr.  zurück- 
halten^  zurückbehalten  aleu  I,  153;  11,  33; 
17,  55;  35,   12;  62,    10;  alc.  re  7,  34,   175; 

73.  49  J  105,  31»  95;  (*&  Dat>  '*&-)  59, 
20;  (V;ä  Gedächtnis)  behalten  113,  17,  21  j 
r.  aleu  de  jemand  zurückhalten  von   40 ,   22. 

retenimen,  -nir  s.  -nemen,  -ner. 

retin  s.  m.  Ia  Getön  80,   34. 


retornar  (o)  v.  I  intr.  zurückkehren  29,  13; 
55,  44;  tr.  wiederkehren  machen  124,  131 
Anm.;  s.  m.  Rückkehr  9,   20. 

retraire  v.  V  tr.  zurückziehen  4,  140;  andrer- 
seits ertragen  (mal)  1,  327  ;  wieder  darstellen , 
wieder  erzählen  109c,  5;  darstellen,  zeigen 
85,  38;  darstellen,  erzählen,  berichten  23,  4; 
28,  29;  52,  7;  85,  38;  vorrücken  17,  34? 
i8b,  24;  objektlos,  berichten  5,  85  (de);  intr. 
sich  zurückwenden  64,  37. 

r  e  t  r  a  i  s  s  6  s.  f.  Id  Wiedergabe,  Erzählung  1  o  1 , 
64. 

retrogradat  <t/.  I  part.  rückschreitend  (s.  Leys 
I  256,   262)  124,  32. 

retroncha  124,  126,  -nsa  123,  62  s.  f.  Ie 
Dichtungsart. 

retronchar  v.  I  tr.  abschneiden  124,  61,  62; 
vers  retronchat  124,  133,  cobla  retronchada 
124,   70  s.  Anmerkung  zu  124,    131. 

reubarbizat  aj.  I  part.  Rhabarber-  114,  60. 

reveillar,  -lh-  (e)  v.  I  tr.  erwecken  4,  28. 

rev?l  s.  tn.  Ia  Lustbarkeit  43,  53. 

revelar  (§)  v.  I  rfl.  sich  auflehnen  63,  91. 

revelar  (e)  v.  I  rfl.  sich  entdecken  a  aleu  119, 
III. 

revelat'io  s.  f.  Id  Enthüllung  117   ##. 

revenir  (e)  v.  VI  *>;fr.  zurückkommen  38,  4; 
heilen,  gesunden  86,  18;  gedeihen  29,  22;  fr. 
wiederherstellen  3,    162. 

reverdir  v.  IIb  /»fr.  wieder  grün  werden  22,  3. 

reverencia  j.  /".  Ic  Ehrerbietung  119,  87; 
Gottesfurcht  119,   28. 

reversari  j.  »/.  I  Dichtart  (s.  Leys  III  190) 
124,    161. 

revertir  (?)  ».  Ilab  intr.  sich  zurückwenden, 
zurückkehren   11,  3;  64,  37,   72. 

revestir  (?)  v.  Hab  fr,  bekleiden  1,  694;  «»- 
kleiden  monges  fo  revestitz  7,  157;  anlegen 
6,  64;  mfrv  £^r.  sich  kleiden  76,  4. 

revezer  v.  IV  objektlos  wiederum  sehen  125,  63. 

reviure,  -ieure  f.  III  anom.  intr.  zuieder  auf- 
leben 16,  28;  32,  9;  44,  15;  116,  80;  fr. 
wieder  beleben  125,   30. 

rexueitar  s.  resu-. 

rezemer,  rese-  8,  34,  rege-  120,47,  rede-  105, 
153,  228;  116,  14  t\  V,  III  fr.  loskaufen 
*  8,  34;  105,  153;  120,  47;  «rÄta»  116, 
14;  (r.  sos  peccaz)  wieder  gutmachen  105. 
228;    107,    132. 

rezir  v.  II  fr.  dem  Boden  gleichmachen,  ab- 
schneiden (Bäume)  I,  8. 

riba  *.  /.  Ic  Ufer  31,  24;   121,  34;  125,   Hl. 


ribaie 


saber. 


2gq 


ribaie  s.  m.  Ib  Ufer  8,  52,   189. 

ribeira,    ribere  I,  460,    rivere  I,   257    s.  f.  Ic 

Ufer    I,    257,    460;    Jagd  auf  [Vasservögel 

43»  2I- 

ric,  rig  6,  20  («.  s.  m.  ricx,  rix,  riez  3,  582, 
ris  I,  4)  aj.  I  (f.  rica,  riche  I,  444)  reich 
41,  33;  68,  24;  110,  4;  22,  13;  kostbar, 
köstlich  109%  2;  9,  8;  114,  52;  ~  20,  6,  13; 
56>  3M  64>  61;  in  günstiger  Lage  27,  44;  34, 
43;  86,  11;  mächtige  stark  2,  12;  (r.  bastinient) 
7,  75;  mächtig,  vornehm  1,  70;  6,  20;  62b, 
33;  82,  6;   105,  140. 

ric  amen,  -ntz  av.  stattlich,  stolz  3,  108:  111, 19. 

ricor  s.  f.  Id  Reichtum,  Rang  3,  571;  (raa,  sa 
ricor  =  ieu,  ela)  18a,  23;  96,  13;  Fülle  3, 
56;  Macht  41,  26;  Macht,  Vornehmheit  11, 
20;  49,  x9?  82,  36. 

ric  tat  s.  f.  \&  Reichtum  34,  24;  Vornehmheit, 
Trefflichkeit  34,  50,  54;  83,   51  (plur.) . 

rieire  s.  rire;  rien  s.  re;  rieu  s.  riu;  rig  j. 
ric. 

rim  j.  ;//.  Ia  Reim  115,  269   ##.;  124,  60. 

rirna  s.  f,  Ic  Reim  30,  8;  107,  175;  metre  en 
r.   123,   25. 

limar  v.  I  /r.  reimen  ioo,   165. 

riqueza,  -esa,  -ecza  108,  147  s.f.  Ic  Reichtum, 
Kostbarkeit  115,  296;  3,  503,  Vornehmheit 
3»   576;   105,  83. 

rire,  rieyre  110,  119  v.  V  w/r.  lachen,  fröh- 
lich sein  10,  9;  23,  5;  47,  8;  65,  7;  r.  de 
sich  freuen  über  52,  17;  rfl.  (de)  sich  freuen 
(über)  78,  16;  j.  »z.  Lachen  33,  19;  38, 
27. 

ris  j.  m.  ind.  Lachen   I,   521 ;  32,  46;   62b,  24. 

riu,  rieu  114,  66  j.  ?«.  Ia  Bach  32,  30;  44, 
H;  75.   29- 

rivere  j.  ribeira;  rob-  s.  raub-. 

roc  s.  m.  Ia  Turm  (im  Schachspiel)  6,  52. 

roca,  -cha  7,    78  j. /.  Ic  .fö/j«*  6,    190;    57, 

23. 

roci,  ronssin  90,  44  s.  m.  Ia  Pferd,  Klepper 
78,   30 ;   (Gegensatz  zu  destrier)  90,  44. 

roda  s.f  Ic  Busch,   Gestrüpp   125,  76. 

rodar  (o)  z/.  I  tr.  mit  Kreisen  verzieren  1,  56, 
66. 

rodorte  j.  /".  Ic  (gedrehter  Weiden-)Strang  i, 
88. 

rog  fem.  roia  <*/.  I  rot  125,   119. 

roga  j.  /.  Ic  roter  (?)  Farbstoff  9,  39,  69. 

romaner  s.  rem-. 


r omans,  -nz,  -ntz  s.  m.  ind.  Romanische  Sprache 
io7»  175;  124,  i;  Litter atur7u er k  in  roma- 
nischer Sprache  und  in  nichtlyrischer  Form 
8,  6;   123,  62. 

romeu,  romieu  s.  m.  Ia  Pilger  I,  519;  7,  139; 
73.  4  5  97,  28. 

rompre  v.  III  anom.  tr.  zerbrechen  7,  331 ;  - 
1,  492;  115,  273,  328;  zerreifsen  60,  81. 

roncinol  s.  ross-;  ronssin  s.  roci. 

ronho  s.  m.  Ia  Niere  81,  40. 

ronhos  aj.  I  krätzig  43,   57. 

roquet  s.  m.  Ia  Chorhemd,  weites,  faltiges  Ge- 
wand ?  in,   13. 

ros  s.  m.  ind.  Rohr  I,  67. 

ros  aj.  I  rot  60,   51;    114,    141. 

rosa,  roza  69,  52;  114,  75  s.  f.  Ic  Rose  3, 
127;  46,   12;   92,  66. 

r  o  z  e  t  a  s.  f.  Ic  Röschen  51,   14. 

rosat  aj.  I  Rosen-,  mit  Rosen  gewürzt  114,  59. 

rosseguar  (e)  z\  I  tr.  schleifen,  zielten  5,  258. 

rosier  s.  m.  Ia  Rosenstock  22,    16. 

rossinhol,  -nol  4,  16,  roncinol  4,  6  j.  m. 
Ia  Nachtigal  18,  3;   54,    i;  62,    i;  78,   35. 

rot  (für  franz.  xd\i)  aj.  steif  125,  6. 

rotta    j.  y.  Ic  AVtf  (Musikinstrument)  2,    101 

rota,  route  s.f.  Ic  Schar,  /laufe  (Menschen) 
1,  80;    Getümmel  in,  42. 

rotier  s.  m.  Ia  Routier  (Truppen,  halb  Soldaten , 
halb  Räuber,  hier  auf  Seiten  des  Grafen  von 
Toulouse)   7,   106. 

route  s.  rota;  roz-  s.  ros-. 

nie  1,  433,  441  s.f.  Ic  Strafst. 

rüar  z\  I  intr.  sich  runzeln   105,   116. 

rugir  v.  IIb  *«/>'.  brüllen   125,  28. 

rüina  .f.  /*.  Ic  Untergang  102,  63. 

rusca  j.  y.  Ic  Rinde,   Borke  114,  39. 


S'  j.  Pron.  rfl.,  possess.,  demonstr.;  s.  se;  's  = 
es  j.  esser;  *s  s.   Pron.  pers.,  rfl. 

sa  s.  Pron.  poss.,  demonstr.,  s.  saiL 

sabata  s.f.  Ic  Stiefel  125,   17. 

sabaut  j.  #/.  Ia  Stofs,  Ruck  ?  III,  45    Fizn 

saben  0/.  II  /^r/.  £///£•  33,  36. 

saber,  saver  I,  653  v.  VI  intr.  schmecken,  ge- 
fallen 5,  83(?);s.  boni,  130,  299,  429;  116, 
25;  subjektlos  s.  bo  de  7,  147,  148;  43,  77; 
tr.  wissen  3,  20;  4,  1;  II,  7;  13,  28;  no'n 
sap  mot  s.  mot ;  so  es  a  s.  das  heifst  115, 
284;  124,45;  far  s.  a  aleu  3,  396;  94,  19; 
far  a  s.  a  aleu  11S,  59;  122",  7;  (Inf.  oder 
Part)  erfahren  1,    653;    3,    557;   4,    35'»    5« 


oo 


sablo 


samit. 


141;  von  der  Existenz  wissen,  kennen  23,  8; 
24,  39 ;  95,  2,  4 ;  se  eu  lo  sobes  P.  Meyer:  si  je 
riavais  ete  surpris  1,  213;  aqui  a  loc  sauput  ? 
107,  69;  wissen  (das  Objekt  von  Prädikat 
begleitet  paire  lo  sai  de  VII  efans)  1,  184; 
65,  44;  s.  far  zu  ihun  wissen,  thun 
können  2,  39;  13,  16;  31,  35;  105,  186; 
(Inf.  zu  ergänzen)  65,  1 1 ;  objektlos  5,  83  (?). 
—  s.  m.  la  Wissen  7,  365;  105,  33;  (Plur.) 
83,  33  5  123,  6;  serx  e  s.  13,  18;  16,  5;  33,  1. 
«ablo,  -011  s.  m,  I*  Sand,  Kies  8,  43;  101,  iij 

125,  103. 
sabor  s.  f.  Id   Geschmack  114,  136;  ««  16,  10; 

iSa,  71;  27,  28  (plur.)-,  41,  13. 
sabor os   aj.    I   wohlschmeckend   114,  148;    sa- 

vourous  ~  wohlgefällig  48,  29. 
saborozament  av.  mit  Appetit  114,  131. 
sabrier  s.  m.  I*  Sauce  98,  36. 
sac  s.  m.  Ia  Bufskleid  96,  45  a  ? 
sacra  j.  sajna-, 

sacrifici  s.   m.  Iba  Opfer  120,149. 
sadol  aj.  I  ja//  125,  13. 
saggl  s.  m.  I»  Siegel  10,  S;   117,  40. 
sagelar  (?)  ^.  I  /;-.  versiegeln  79,  28;  117,40. 
sageta,  saieta  34,   15  s.  f.\c  Pfeil  6,  63;  78, 

31;   101,  19. 
sagracio  -r.  /.  Id  Heiligung  (P.   Meyer:  Heu 

consacre  ?)  7,   11. 
sagrameu,   -nt,  sacra-  105,   10  s.  m.  Ia  Sakra- 

?nent  120,  35;  Eid  59,  27;  (Fluch?)  96,  39; 

far  s.  7,  53;    105,   10;  passar  s.  3,  467;  tener 

s.  90,  5°- 

sag  rar  v.  I  tr.  heiligen  106,  5;  (zum  König) 
weihen  5,  9. 

sai,  sa  7,  254;  59,  16;  65,  103,  ca  I,  527, 
641,  za  8,  152,  chai  21,  37  av.  örtlich:  hier 
1,  641;  4,  276;  7,  280;  hierher  1,  595;  3, 
450;  62,  5;  s.  e  lai  hier  und  dort  3,  313, 
hierhin  und  dorthin  3,  16;  4,  103;  s.  ius  59, 
16;  s.  sus  I,  695;  de  s.  diesseits  6,  194, 
hier  13,  4;  de  s.  outra  hier  herüber  8,  79; 
de  s.  präp.  diesfeits  i,  460;  86,  17;  -  s.  in 
dieser  Welt  97 ,  38 ;  ni  s.  ni  lai  weder  in 
dieser  noch  in  jener  Welt  77,  52;  —  zeit- 
lich: de  Vor'  en  sai  seitdem  17,  18;  s.  en 
reyre  bisher  120,  53;  de  sai  präp.  diesseits, 
von  —  bis  jetzt,  seit  76,  36,  noch  vor  87, 
58  (oder  örtlich!). 

saieta  s.  sageta;  sain  s.  san,  saint. 

säins  118,  3,  35,  zäintz  8,   187  av.  hier  innen. 

saint  1,  185,  502  (sains  1,  557;  58,61;  88,  1, 
sainhz  116,  6^),  sent  7,  48,   sanch   102,   8of 


sanh  12,    17;  60,  18  (sanhz  116,  57),   sanet 

104,  29  (sancz   116,  6),  sant  1,  19;  8,  202; 

119,  49  (sans  57,  12),  san  (proklit.)  1,  15; 
io4.  55  aj'  I  (/"<?»»•  sainta  1,  671,  santa  3, 
378;  79,  4,  saneta  5,  306;  105,  229)  heilig; 
s.  ?n.  Ia  Heilige  I,  557;  3,  432;  8,  51;  88, 
i;  104,  49;  //.  Reliquien  1,  481,  642. 

saison  s.  sazo ;  saive  s.  savi;  sai  s.  salv. 

sai  s.  m.  Ia  Salz  4,   157;  87,  34. 

sala  3,   293,    -le  I,    117,    675,    saule  I,  645  s. 

f.  Ic  Saal. 
calador  aj.  I  heimlich  1,  608  (s.  celar). 
salamandra  s.  f.  Ic  Salamander  125,  44. 
salar  v.  I  tr.   einsalzen  118,   117. 
sallar  v.  I  tr.  anziehen  35,  44. 
salhir,  saillir  v.  IIa  inlr.  springen  1,   487;    3, 

306;    1,   68;    125,  88;    s.  en  estant,    en  pes 

105.  68;   3,   424;    7,    115;    s.  del  lieg  114, 

27;    eilen  5,    312,    390;   galoppieren  66,   22; 

p.  pr.  saillen  springend,  flink  22,  7. 

salm  s.  ?n.  Ia  102,  93;   120,   74  1 

_  }  1  salm. 

säume  s.  m.  I  1,  247,  399  J 

salm 6  s.  m.  Ia  Lachs  44,   12. 

sal-s  s.  salv. 

salsa  x.  f.  Ic  Sauce  107,  150. 

saludar   v.  I   tr.  grüfsen  4,   79;    49,   16;    102, 

11;  (s.  per  Sant  — )  60,  1 7. 

salut  s.  f.  Id  Heil  (ewiges)  58,    17;    107,    18; 

120,  77;  Gesundheit  5,  168,  395;  Grufs  3, 
3345  83,  23;    100,   5. 

salv  105,  6  (sals  7,   124;   114,  5,  saus  1,  649; 

72,  14;  85,  52),  sai  73,  24;  120,  61  aj.  I 
heil  7,  124;  72,  14;  85,  52;  heil,  geborgen 
105,  6;  selig  73,  24;  gerettet  116,  69;  —  5. 
de  120,  61,  s.   120,   64  aufser. 

Salvador,  -aire  o.  s.  43,  46;  106,  19,  sauv- 
I,  604,  s.  m.  III  Erlöser,  Heiland  58,  60; 
108,  27;   117,  88;  Sant-S.  43,  46. 

salv  amen,  -nt  s.  m.  Ia  Rettung,  Heil  58,  21; 

73,  40;    105,  69. 

salvar  v.  I  tr.  retten,  bewahren  7,  290;  50,  31 ; 
(sai van  port)  58,  7;  s.  s'arma  75,  39;  Dieus 
vos  sai,  si  Dieus  mi  sai  u.  s.  w.  3,  642;  5, 
84;  24,  47;  27,  46;  rfl.  sich  retten  105,  68; 
sein  Seelenheil  retten  73,  40;   115,   78. 

salvatge,  -age  aj.  I  scheu  59,  15;  64,  57; 
wild  8,  15;  125,  51;  (von  Heidengöttern)  6, 
74»  133 ;  zuwider  s.  m'es  Ö2b,  11 ;  95,  28; 
100,   72;  s.  a  auzir  82,  8. 

salve  tat  s.  f.  I&  Sicherheit,  Heil  8,  127. 

sai  via  s.  f.  lc  Salbei  114,  41. 

samit  s.  m.   Ia  ein  schwerer  Seidenstoff  3,  499» 


san 


segon. 


301 


san,  sä  (sanz  n.  s.  m.  75,  14),  sain  1,  649  aj.  I 

(f.  sana,  sayna  64,    14)  gesund  n,    26;   40, 

7;  102,  77;  108,  58;  heil,  unverletzt  121,  9;  s. 

e  sal  72,  14 ;  85,  52 ;  1 14,  5  ;  heilsam  1 14,  135. 
san  s.  saint. 
sanar  z>.  I  tr.   heilen  118,    76;    intr.  gesunden 

II,  25. 
sanc,   -ng  105,    153  j.  «w.  Ia  Blut  I,    100;    7, 

299;   116,  72;  125,  6S. 
sanch  s.  saint. 

sancnos  a/.  I  blutig  125,    119. 
san  et  s.  saint. 
sanetisme  0/.  I  keiligst;  Rei  s.  7,  403;  la  crotz 

s-ma  7,  462. 
sanetitat  s.  f.  Id  Heiligkeit  58,  38. 
sanetor  .?.   zw.   Heilige  76,   3    (de  s.  =  sanc- 

torum;  oder  s.  f.  Heiligkeit  ?). 
sanh  s.  sanet;   sanitat  s.  santat;  sant  s.  saint. 
san  tat  4,  14,   sanitat  s.  f.  I<1  Gesundheit ;  aquo 

es  grans  s.  das  ist  sehr  gesund  114,  23. 
sap  s.  m.  Ia  Tanne  1,  57. 
sapi  s.  savi. 
sapiencia  105,   30,   39,   -ntia  2,  86  s.  f.  Ic 

Weisheit. 
sarr-  s.  serr-. 

sartor  s.  m.  III  Schneider  100,  88. 
satan  s.  tn.  Ia  Teufel  (Appelat.,  Flur.)  105,  18. 
setisfar  v.  IV  fr.  genugthun,  ersetzen  9,  150, 

157. 

saubuda,    saupuda   109c,    10  s.  f.  Ic    Wissen: 

a  s.  tfVw  Wissen  gemäfs,  offenkundig  20,  40; 

91,  59;  s.  ben-s. 
saue  s.  m.  Ia  Holunderbaum  81,  22. 
saule  j.  sala;  säume  s.  salin. 
saumier  68,  21  j.  *«.  I»,  saumere  1,  440  s.  f. 

Ic  Saumtier. 
saungre  s.  f.  Ic  Salzhändlerin  1,  435. 
saupuda  j.  saub-. 
säur,    sor    I,    143;    46,    14    aj.    I   gelbbraun, 

blond  2,  60;  saura  j.  /".  Ic  100,  94. 
saus  s.  salv. 

saut  s.  m.  Ia  Sprung;   (neben  galop   a/j  Gang- 
art des  Pferdes)    27,    9;    lo   s.  im  Sprunge, 

eilends  25,  41 ;  de  sautz  in  Sprüngen,  eilends 

I,    191;    in,  46. 
sautar    v.   I    intr.  springen    III,    20;    s.    foras 

118,  85;  s.  desus  a  aleu  125,   15. 
sa ut^ri  4,  230,  266;  120,   74  s.  m.  Ib?  sautier 

80,    10  s.  tn.  Ia  Psalterium. 
sautet  s.  m.  I*  kleiner  Sprung  7,   454 j  de  s-z 

**  kleinen  Sprüngen  7,  262. 
sautier  j.  sauteri;  sauvador  s.  salv-. 


savai  0/.  I  schlecht,  verächtlich  28,  51;  83,  46; 

85,    34- 
saver  j.  saber. 
savi,   sapi    2,  21,    saive    1,   173,  223  aj.  I  (f. 

savia  91  ßazo,   13,  savie  I,  318,  saive  1,  453) 

klug,    verständig  5,  3;    7,    14;    11,  27;   105, 

85;  (cosselh)  7,  314. 
saviamen  av,  verständig  in,  33  Far. ;   113,  53. 
saviesa,  -eza   115,  17    s.  f.   Ic  Weisheit   115, 

312;  s.-larguesa  weise  Freigebigkeit  (Bartsch; 

/.  savisa  fem.  zu  savi-s)  110,  67. 
savourous  s.  saboros. 
sazir  v.  IIb  tr.  ergreifen,  in  Besitz  nehmen  11, 

24;  76,  53- 
sazo,   -on  s.  f.  I<*  Zeit  40,  25;   (Zeitpunkt)   10 1, 

17;  (rechte  Zeit)  7,  39;   73,  31;  non  cuia  la 

s.   vezer    3,    414;    a    s.   bisweilen    113,    12; 

mantas  s-s   0//   5,    239;    outra   s.  zur  Unzeit 
sc-  s.  esc-,  [1 14,  154. 

schapla  s.  f.  Ic  Schulter  (?)  105,  207. 
seeptrum  (Latinismus)  s.  tu.  Scepler  105,  256. 
sciensa,  -ncia  115,  313  s.  f.  Ic  Wissenschaft, 

Wissen  23,  23;  97,   i;   124,   178. 
se  s.  Fron,  pers.;  se  s.  si;  se-  s.  ce-, 
sebelhir  7,    128,    sepellir  122a,    11   v.  IIb  &r- 

sebissa  s.  f.  Ic  Hecke  64,   1. 

sec'fl/.  I  trocken  26,  25;  30,  4;  58,  20;  80,  14; 
—  verdrufserregend  (oder:  verdrossen  ?)  19,  8. 

seco-  s.  sego-,  soco-;  secgle  s.  segle. 

secret  aj.  I  heimlich,  verbürgen  119,  59;  ver- 
traut 7,  284.  —  s.  tu.  Ia  Geheimnis  7,  246; 
107,  99. 

secretamens,  sic-n  9,6  av.  heimlich  119,  12. 

sed  s,  si  wenn. , 

seda  s.flc  Seide  drap  de  s.  5,  20;   11 8,    124. 

seglar  aj.  II  weltlich  119,  31. 

segle,  secgle  82,  19;  84,  4;  120,  33  s.  m. 
I»  Zeit,  Zeitumstände  36,  8;  68,  19;  al  s. 
c'ai  tengut  nach  dem,  was  ich  erlebt  habe 
io7  1  525  Zeitlichkeit  (als  Gegensatz  zum 
Ezvigen,  Göttlichen):  Well  84,  4;  113,  92; 
est  s. ,  aquest  s.  3,  53;  102,  1;  l'autre  s. 
61,  38;  (Gegensatz  zum  Kloster)  84,  43; 
Welt  13,  21;  lo  s.  pogra  aver  a  gran  honor 
8,   17;  menar  s.  Lärm  machen  125,   8. 

segpn,  -nt  aj.  num.  I  (f.  -nda,  seconda  10S, 
116)  ct^  7,  275;    34,  49;    80,   13;  9S,   5. 

segon,  -nt  präp.  gemäfs,  entsprechend  64,  78; 
72,  11;  74,  27;  108,  128;  s.  que  gemäfs 
dem,  was,  wie  5,  411;  62b,  4;  117,  20; 
113,  25;   123,  45. 


302 


se^onieyra 


senc^cai. 


segonteyra  aj.  fem.  ?  (folgsam,  gefügig,  ent- 
gegenkommend? oder  lies  segon  teyra?)  65,  24. 

?segontier  f//i;rsoyientieyr?)  aj.I  zweite  2,  75. 

s^gre,  seguir  (sec,  siec)  v.  III,  IIa  tr.  folgen 
(alcu)  3,  409;  5,  216;  73,  25;  verfolgen  6, 
45;  96,  29;  105,  59;  s.  una  via  108,  104; 
I09f»  31  s«  trassa  65,  75;  s.  la  voiz  d'alcu 
1,414;  etwas  verfolgen,  betreiben  (solas)  110, 
19,  (mortification  de  carn)  119,  10;  befolgen, 
beobachten  (un  us,  una  maneira)  29,  55  123, 
4,  (un  dezirier)  42b,  4,  (razo,  drechura)  34, 
7,  (un  so)  33  Üb.,  (forma  de  drech)  124,95; 
rfl.  folgen,  die  Folge  sein  119,62;  124,  132; 
non  si  podon  be  s.  sie  können  nicht  in  gute 
Reihenfolge  gebracht  werden  113,  22  j  intr.  s, 
per  una  via  108,  100. 

segur  af.l  sicher,  in  Sicherheit  8,  161  ;  62b,  17  ; 
64,  76;  115,  218;  geivifs,  sicher  70,  7;  esser 
s.   que  86,    14;  av.  sicher,  ruhig  3,  148,  399. 

seguransa  s.  f.  Ic  Sicherheit,  Sicherung  58,  6. 

sei  j.  Pron.  pers.,  poss. 

?  seiar  (nom  sei  de  ich  lasse  nicht  ab  von  ? 
vgl.  Faulet  de  Mars.  ed.  Levy  V  9)  42b,  10. 

sfie  s.  m.  I  Belagerung  1,  729. 

seign-,  sein-  s.  senh-;  seiorn  s.  soiorn;  seir 
s.  ser. 

s?is  num.  card.  sechs  36,    18;  64,  42. 

seize  num.  ord.  aj.  I  sechste  80,  37. 

s§lla  43,   78,   selha  59,  7  s.  f.  Ic  Sattel, 

selici  s.  cilici;   sem  s.  sens. 

semal  s.  f.  Id  Art  Gefäfs,  Kufe  7,  322. 

semar  (e)  v.  I  tr.  säen   1,   288. 

semblan  aj.  II  ähnlich,  entsprechend  109I',  6; 
(a)  124,  47,  52;  per  s.  in  ähnlicher  Weise 
119,  92;  erscheinend:  s.  m'es  mir  scheint  (mit 
Unrecht)  5,  263;  —  s.  m.  I»  was  ähnlich  ist: 
son  semblan  109b,  4;  124,  125;  Ähnlichkeit 
82,  12;  —  was  zur  Erscheinung  kommt, 
Erscheinung,  Aussehen  20,  7,  18;  12,  34; 
16,  29;  per  s.  der  Erscheinung  nach  77,  41; 
per  cal  s.  um  welchen  Anscheins  willen  87, 
3 ;  en  cal  s.  wie  zur  Erscheinung  kommend 
100,  15;  semblans  (m')es  es  erscheint  (mir) 
115,  116;  33,  13;  (trügerischer)  Schein  52, 
36;  es.  de  unter  dem  Anschein  von  76,  3; 
Anschein,  Meinung  al  mieu  s.  24,  25;  88, 
3;  segon  mo  s.  65,  62;  (Gefühls-)  Aufs  erung, 
Geberde,  Miene  19,  52;  21,  39;  24,  10;  28, 
37;  far  s.  (de)  zu  erkennen  geben  13,40;  38, 
53;  io5i  II9i  J°S,  22,  sich  stellen  (de,  que) 
18,  42,  53;  81,18;   123,  29. 


semblansa,  -nza,  -nssa  s.  f.  Je  Erscheinung, 
Aussehen  75,  23;  Anschein  18  a,  28;  Art  (wie 
sie  zur  Erscheinung  kommt)  98,  6 ;  en  la  sua  s. 
in  ihm  7,  150;  a  s.  de  (*1  iorn)  entsprechend, 
je  nach  (der  Tageszeit)  112,  99;  far  s.  sich 
den  (fälschlichen)  Anschein  geben  74,  17;  e  s. 
de  unter  dem  (fälschliche?!)  Anschein  von  5, 
285;  116,  9;  Ansicht,  Meinung  a  ma  s.  90,52. 

semblar,  senblar  6,  129  (e)  v.  I  tr.  ähnlich 
sein  (alcu)  89,  5;  125,  21;  das  Aussehen 
haben  von,  erscheinen  als,  ähnlich  sehen  1, 
144;  80,  14;  (obl.  oder  nom.?)  4,  117;  6, 
129;  (fälschlich)  das  Aussehen  heben  1,507; 
5,  420;  sembla  mal  que  erscheint  als  übel 
dafs  17,  45;  —  intr.  ähnlich  sein  (az  alcu?) 
31,  19;  u  sein  scheinen  (mit  nom.)  7,  166; 
19,  10;  71,  5;  80,  28;  (de  bon  aire)  18b,  39; 
(mit  adv.)  60,  21 ;  sembla('m)  que  (mir)  hat 
hat  es  den  Anschein  dafs  22,  62;  34,  22: 
71,  3;  8i,   16. 

semble  aj.  II  ähnlich   12,  33. 

semdier  27,  14,  sendyr  I,  ^03;  6,  154  s.  m. 
Ia  Fufs  steig. 

semen  s.  m.  Ia  Samen  58,  20. 

semenar  (e)  v.  I  tr.  säen  51,  33;  -  107,  5, 
80. 

semensa  s.  f.  Ic  Samen   102,  92. 

semgleyr  aj.  I  einzig  2,  79. 

semibr§u  (aj.)  s.f.  Id  halbkurze  Note  124,  68. 

s  e  m  o  -  s.  somo-. 

?  semple  ?  40,  40   Var. 

sempre,  -pres  I,  359;  5,  300  av.  sogleich  1, 
714;    105,    15,    147;   s.  que  sobald  als  4,  59. 

sen,  sent  7,  6^  (n.  s.  senz  ^  Sinn,  Verstand  5, 
105,   58)  s.  m.  Ia  j,      422;  59,   2;  79, 

senz  o.  s.  1,  483  s.  tn.ind.)  14;  S4,  II; 
prendre  s.  Versland  annehmen  42,  18;  perdre 
lo  s.  6,  119;  107,  20;  s.  e  saber  s.  saber; 
s.  leugier  98,  29;  (von  den  fünf  Sinnen) 
4,  31,  45 ;  -  (aver  s.  von  den  Händen)  112. 
62 ;  Verständiges  (plur.)  123,  31;  Absir '.  t 
105,  58;  ab  s.  e  ab  grat  7,  174;  Sinn,  Be- 
deutung '42b ,  27;  per  cal  s.  in  welchem 
Sinne?  weshalb?  7,  63;  28,  26;  en  totz  s-s 
nach  allen  Richtungen  18,  39 

senar  s.  senhar. 

senat  aj.  I  verständig  III,   37. 

senblar  s.  semblar;  seneza  s.  sens;  sender  s. 
semdier;  sendre,  sener  s.  senhor;  senes  s. 
sens. 

senescal,  -alc  118,  1  (-aus  1,  647)  s.  m. 
Ia  Senes chal  3,  186,  204. 


senestre  —  sermonar. 


3°3 


sengstre  aj.  I  link  105,  256;  115,  280;  116,  72. 
senestre.r  s.  m.  I»  Linkser,  der  ?iur  im  Besitz 

seiner  linken  Gliedmajsen  ist  99,  4. 
seriglar  s.  in.  la  Eber  4,  119. 
sengular,  sin-  124,  76  aj.  II  Je  ein  120,  61; 

alleinstehend  (an  Form  und  Reim)  124,  76. 
senh    5,  278,    sein  4,  59  (sens  n.  s.  18,  40)  s. 
m.   ]>   Zeichen    18,    40;    (Zeichen  des  Tages- 
anbruchs) 5,  278;  (Kirchenglocke)  4,  59. 
senh'en  s.  senhor. 

senha  79,  11,    seinha  38,  12,  seghna  121,  37, 
senie  6,  151  s.  f.  Ic  Zeichen,  Anzeichen,   Feld- 
geschrei  6,    151;    no— s.    durchaus   nicht   38, 
12;  (Braunholtz)  86,  2. 
senhal,  seynall  8,    140  j.  m.  Ia  Zeichen;   An- 
zeichen    120,     6;      125,     32;    Kennzeichen, 
Wappenzeichen    118 ,   42;    lo   s.   de   Crist  8, 
140;   prendre  lo  s.  de  la  crotz  73,  8,  metre 
se  lo    s.    73 ,    54    das   Kreuz    nehmen ;    Er- 
kennungszeichen,   Versteckname  124,  14;  faire 
s.     Erkennungszeichen     (Verstecknamen)     an- 
bringen 124,    15. 
senha r,   seinar,   senar  4,    101    (e)  v.  I  tr.  be- 
zeichnen ,    angeben  33   Üb.-   s.  aleu  über  jem. 
das  Kreuzeszeichen  machen  8,    207;  rfl.  sich 
bekreuzen   4,    101 ,    194;   das  Kreuz   nehmen 
.    73»  12. 
senheira  121,  37,  59,    senhera  6,  128;  68,  17 

J.  f.  Ic  Abzeichen,  Fahne. 
senhor,    seinor,     seignor,    seinhor    106,     70, 
seinnhor  119,  48,  sengor  9,  162,  sennor  104, 
62,  senor  4,  44;  105,  9;   116,  81  s.   m.  III 
(n.  s.  senher,  seiner,  seinher,  seinnhers  119,  54, 
seners  4,  32,  sendre  1,  108,  voc.  senh'  51,  44  P, 
[en]    S6,  1)    Herr,    Gebieter   4,  44;    16,  51; 
22,  19,  54;  61,  9;  63,  116;  104,  62;  cal  s. 
tal   mainada    112,   82;    lo  s.  apostoli   7,    2; 
Nostre  S.  (son  S.  119,  48)   Gott,   Christus  3, 
377;  73,6;   119,54;  lo  S.  de  vida  106,70; 
Nostre  S.  Dieu  119,  52;  lo  S.   Gott,  Christus 
7»  138;    IS,  29;    117,  46;   (als  Anrede)  Herr 
*»    J31;    3»    325;    5»   44,   (die  Gattin   zum 
Gatten)  1,  108,  320;  S.  Dieus  104,  61,  Bei  S. 
Jhesu-Crist  8,  100. 
senhoratz  (?)  s.  m.  IV  schlechter  Herr  43,  70. 
senhoratge  s.  m.  I(b)a  Herrschaft  37,  43. 
senhoreiar   (e)  v.    I   intr.    herrschen    24,    45; 

100,   150. 
senhoria,  seign-,  sein-  s.  f.  Ic  Herrschaft  32, 
52;    76,    18;    Vorrang   3,    49,    n4;    (w;;/ 
Charakter:  Beherrschung,  Sicherheil)   3,   536; 

ÄJ«/3    121,    25. 


senhoril,    -ilh   125,    24   («.  .r.  -ius  72,    5    von 
-il   <?öVr  -iu  P)    aj.  II    hervorragend  32,   41; 
herrisch  12^,  24,  25;  j.  w.  V*- Herr  72,   5. 
senhoriu  #/.  I  hervorragend,  hoch  32,  50;  z'^/. 

senhoril. 
senie  j.  senha;  senor  s.  senhor. 
sens  3,  226;    8,   7;    70,   20;    121,   79,    senz  1, 
727;   2,  97;    3,  659;    38,  88,  senes  6,  102; 
12,    11;    20,    3;    88,    14,    seneza    108,    6, 
sem  (vor  Labial)  80,    41,    ses  16,    II;    40, 
li;  61,  6;   105,   19,  sez   115,47  präp.  ohne; 
s.  plus  o  mens  nicht  mehr  und  nicht  weniger 
124,    61,   63;    s.    maintenent   s.    mantenen; 
ses  que  —  no  ohne  dafs  100,   124. 
sent  s.  sen,  saint. 
sensitiu  aj.  I  fühlend  115,   239. 
sentencia  s.  f.  Ic  Richtspruch,    Urteil  124,  96. 
sentiment  s.  m.  Ja  Empfinden  1 1 9,  68. 
sentir  v.  IIa  //-.  wahrnehmen  52,   53;   125,  65; 
fühlen    4,    22;    19,    43;    23,    2;    empfinden 
(espaven)  80,   75,   (doussor)   16,   9;    119,  46, 
(mal)  5,    262;    70,    61;    wittern,    rieche?i  8, 
93  j  &1»  37,  (>bjektlos)   125,  42;  —  mit  Refl. 
im    Dativ:  fühlen   13,    26;    30,    11;    —  rfl. 
(Prädikat  im  Nom.)  58,  45 ;  (Akkus,  c.  Lnf.) 
91,  23;   120,   14. 
sens  s.  sen,  senh;  senz  s.  sen,   sens. 
seo  s.  Fron,  poss.;  sepellir  s.  seb-. 
sepulcre,    sepolcre    70,    41    j.   m.   Ia    (heilige) 

Grab  69,    21;  73,   5,  44;  82,  42. 
ser,  seir  2,   92;   45,    10  s.  m.  I*  Abend  3,    18; 
8,  82;   105,  123;  s.  45,   10,  lo  s.  1,  162,  de 
s.  72,    10,    a  s.   2,    92   abends;   totz  sers  25, 

43- 
s§r    120,  54,    59,    n.   s.   sers   s.    m.  I»  Knecht, 

Höriger  8,    185;   22,    21;    26,    16;   69,    23; 

104,  62. 
sera  s.  f.  Ic  Abend  122c,   14    Var.,    15    Var. 
serra  s.  f.  Ic  Art  fabelhafter  Fisch  125,   93. 
serralh  s.  m.  Ia  Verschlttfs  66,   S. 
serralha  s.f.  Ic  Verschlufs  (konkret,  hier  etwa 

Festungsthor  oder  ähnlich)  81,    39. 
serar,  -rr-  (?),  sarrar  5,   260  v.  I  tr,  schlief  sen, 

verschlief  sen  79,  30;  118,  67;  -  32,   15,  18; 

einschliefsen  79,  23;   122b,    11. 
sere  aj.  I  heiter,  klar  3,  22;  57,  5. 
serena  s.  f.  Ic  Sirene  125,  33. 
sermo,    -on    s.    m.    I*    (eindringliche)   Rede    7, 

28;   10,   28;   105,  23;  Sprache  2,  89;  Predigt 

1,  401;   101,    23a;    119,  79. 
sermonar  (o)  v.I  intr.  (eindringlich)  reden  7, 

388;  tr.  predigen  (la  fe)   107,   1S4. 


304 


seror  —  simple. 


seror,  sorre  78,  14,  sor  2,  41  s .  f.  III,  I  (n. 
j.  sor  1,  589;  7,  102,  131,  seror  84,  20) 
Schwester  (in  vertraulicher  Anrede  ohne  eigent- 
lich schwesterliches   Verhältnis  ?   60,  33,  49). 

serp  s.  f.  Id  Schlangt  8,  107;  85,  7;   125,  35, 

serpen,  -nt  s.  f.  1<*  (m.  I»  8,  62  Var.y  77) 
Schlange  8,  91,  139;   117.  35- 

servar  (?)  z».  I  /r.  erhalten  11 4,  46,  zurückbe- 
halten ,  bewahren  114,   141. 

serven,  serventa,  serventes  .v.  sir-, 

scrvidor '*.  m.  III  Diener  16,50;  33,575112, 
108;  der  etwas  tut,  ausführt  43,  2. 

servir,  -ire  74,  2  (§,  ie)  z».  IIa  (Hb  93^  12) 
m/r.  dienen  (az  alcu)  62  b,  44;  /r.  alcu  24, 
27;  27,  43;  28,  45;  (passiv)  7,  105;  52, 
66;  bedienen  65,  45;  107,  147  (de  alc.  re); 
112,  96;  —  (mit  unbestimmt.  Casus)  dienen 
(Gott)  I,  247;  105,  87;  (dem  Lehnsherrn) 
I,  658;  2,  43;  f</<<r  Geliebten)  16,  51;  <5<r- 
dienen  3,  112;  4,  49;  —  r/?.  se  s.  de  alc. 
re    124,   43,   142;  —  s.  in.  Ia  25,    14;  82,  33; 

97.   19- 
Servitut  s.  f.  I  d  Knechtschaft  1 20,  65. 

s  e  r  v  i  z  s.  sei  vizi ;  ses  s.  sens,  set. 

servizi,  -isi  3,  376;   110,  72,  -ise  1,  145,  -iz  I,  j 
278  s.  m.  Ib  a  Dienst  40,  39;  73,  22;  1 19,  3^; 
faire  son  s.    dienstlich,  nützlich  sein   I 10,  72. 

sesal  s.  m.  Ia  Zins  87,  42. 

sestier  s.  in.  Ia  Sester  (Hohbnafs)  68,  5. 

set  aj.  mim.  siebin   1,  330;  3,   136;  80,  43. 

set,  cet  7,  227;  10;,  118,  {obl.  plur.  ses  I, 
407)  s.  f.  ]d  Durst  112,   127. 

set  tan  aj.  num.  je  sieben   1,  428. 

seii  s.  m.  Ia  Belagerung  7,438;  (tener  a  s.)  7, 
399;  (konkret)  7,  346,  402,  413. 

se  t  i  sfar  s.  sat-. 

setmayna  s.  f.  I  c  Woche  64,  42. 

seu  s.  Pron.  poss.\  sevals  s.  si-. 

sexta  aj.  num.  f.  sechste  33   Üb. 

serer  (seu  1,  iS,  se,  s?t)  z\  V,  VI  intr.  sitzen 
4, 260;  76,  47 ;  114,  101 ;  en  sczens  in  sitzender 
Stellung  3,  211  j  100,  39;  lagern,  belagern 
1,   18;  rfl.  sich  setzen  3,  515;  34,  33. 

si,  se  1,  98;  3,  426;  6,  43;  10,  12;  71,  21, 
s1,  sed  I,  601  conj.  wenn  2,  58:  4,  44;  n,  4: 
12,  10;  105,  13;  (si  lo  veson  aucire,  ren  nun 
desiran  tant)  8,  92 ;  (me  meravilh  si  — )  4,  41  ; 
9,  175 ;  16, 1 ;  si  —  o  si  —  79,  27 ;  si  no  wenn 
nicht  15,  9;  18,  22;  33,  59;  wenn  auch  nicht 
iSb,  61;  si  doncs  no  (e  si.donx  no  124,  60) 
wenn  nicht  etwa  80,  72;   124,  14,  wenn  nicht 


113,  74;  no  —  si  no  nicht  —  aufser  32, 
391  43»  81;  85,  10 ;  si  be  (mit  Indic.)  wenn- 
gleich 3,  219 ;  15,  18 ;  20,  41 ;  si  tot  (mit Indic.) 
wenngleich  6,  54;  24,  2;  27,  1;  36,  10;  50, 
1 ;  —  Einleitung  des  Wunschsatzes  1,  107;  si 
Dieus  mi  valha  und  ähnlich  3,  642;  5,  78; 
9,  178;  43,  55;  (si  m'aiut  Dieus  [si  =  lat. 
sie  oder  si  ?]  3,  432;  5,   173;  39,  26). 

Ob  106,  23  (demandar,  mandar)  3,427;  5, 
109,  (proar)  5,  95,  (regardar  etc.)  8,  112; 
9,  100;  25,  40.  (auzir)  103,  9,  (saber, 
conoisser)  10,  12 ;  56,  18;  (unabhängige  Frage) 
60,  50,  si  —  o  —  56,  6. 
si  adv.  so:  beim  Adj.  (que)  3,  373;  (beziehungs- 
los) 1,  61;  48,  5;  beim  Adv.  I,  259;  34,  14; 
beim  Verb;  beziehungslos  ne  si  ne  con  auf 
irgend  welche  Weise  1,  201  ;  zurückweisend 
auf  Adj.  105,  245,  auf  Satz  I,  695;  3, 
394;  4,  88;  voratisweisend:  si  que  so  dafs 
4,  5°;  *3.  J5;  *5>  6i  ,8-  40;  23,4,  si  com 
so  wie  4,  127;  7,  82;  11,  12;  105,  133;  — 
si  com  gemäfs  85 ,  25 ,  während  doch  (?) 
47,  1 ;  —  Einleitung  des  Wunsches  s.  si  wenn. 
Einleitung  eines  koordinierten  Satzes:  und 
1,  200,  320;  105,  59,  240,  e  si  1,  175;  105, 
54;  I,  464;  5,  193;  Hauptsatz  einleitend 
nach  Temporalsatz  5,  93;  6,65,  nach  Lokal- 
satz 64,  26,  nach  Kausalsatz  92,  8;  Verb 
einleitend  nach  Subjekt  122b,  6,  (nach  ge- 
trenntem Subjekt)  1,  38;  116,  49,  nach  Ob- 
jekt   1 22b  ,     24 ,    nach    adv.    Bestimmung    1 , 

650,   719;  45.   24. 

Nachdrucksvoll,  vorausgesetztem  Anderssein 
entgegnend:  dock  3,  659;  41,  34;  18,  22; 
koordinirten  Satz  einleitend  e  si  13,  26;  24, 
39,  bedingten  Satz  nach  bedingendem  ein- 
leitend 100,  53. 

si  s.  Pron.  rfl.,  poss.,  demonstr. 

siblar  v.  I  intr.  pfeifen,  zischen  8,  90,  105. 

sicret-  s.  secret-. 

sidons  4,  106  (obl.),   141   (nom.f  sidon  4,  242 
(obl.)   seine  Herrin. 

siei,  sieu  s.  Pron.  poss.\  sill  s.  Pron.  demonstr. 

sillaba  s.  f.  Ic  Silbe  124,  59. 

silas  =  si  ellas. 

significacio  s.  f.  I<*  Bedeutung  105,   231. 

signifigar,  -fiar  116,  81,  82  v.  I  tr.  bedeuten 
105,  206,    257. 

sirai  s.  m.  I  Affe  125,  16. 

simia  s.  f.  Ic  Äffin  125,  89. 

simio  s.  m.  Ia  junger  Affe  125,  90. 

simple  aj.  I  einfältig  119,  53. 


simplamenlz  —  socors. 


3°5 


simplamentz  av.  einfach. 

singular  s.  seng-. 

sirven,  -nt,  servent  I,  351  s.  m.  I»  Diener, 
Knecht  I,  5,  361,  437;  122  b,  2;  Knecht, 
Fußsoldat  1,  78;  35,  29;  80 ,  21  (Bogen- 
schütze)', 97,42;  121,  60;  (unterschieden  von 
Armbrust'  und  Bogenschützen)   121,  79. 

serventa  s.  f,  Ic  Dienerin  119,  16,  22. 

sirventes,  ser-  123,  63  s.  m.  ind.  Sirventes 
(Dichtungsart)  124,  43;  27,  15;  36,  3;  66, 
1;  81,  44. 

sisclar  v.  I  intr.  pfeifen  19,  29,  45. 

si  sc  lato  s.  m.  I*  Seidenstoff  orimt.  Herkunft 
S,  21;   114,  51- 

siscle  s.  m.  I»  Pfeifen,  Pfiff  19,  5,  13,  37; 
parlar  ab  s-s  (als  Zeichen  hinterlistiger  Rede) 
19,  21.    . 

cisclet  s.  m.  I«  Pfiff  7,  261. 

sivals,  sev-  46,   8  <w.  wenigstens  5,  275;    26, 

55  38,  iL 

sm-  s.  esm-, 

smetessma  105,  184  (die  Stelle  ist  sicher  zu 
emendieren,  ellas  met  vielleicht  ganz  zu 
streichen,    aus   dem  folgenden   ess  .  .  ma  .. 

'las 
tenc.  [so  in  der  Hdschr.J  etc.  zu  deuten:  e 

ssa  ma  te*n  las  cl.  de  p.). 
so  s.  son. 
so,  zo,  50,   czo  s.  Fron,  demonstr.;  qo  es  »arA- 

stehenden  Satzteil  einleitend  (Objekt)  108,  109 ; 

so  es  a  dire,   sab  er  s.  dire,  saber;    e  so  que 

s.  en;  per  so,  per  so  que  s,  per. 
soa  s.  Pron.  poss. 
so  an  s.  m.   I»  Verschmähung ,    metre  en  s.  77, 

43»  95.  35- 

söanar  v.  I  tr.  verschmähen  73,  18;  80,  45; 
85,   39;  s.  far  1,  74;  objektlos  40,  36. 

soau  s.  suau. 

sobeird,  -bira  64,  49  aj.  I  oben  befindlich  64, 
49;  115,  276;  oberhalb  gelegen  125,  100;  - 
sehr  /loch,   erhaben   119,  46;    125,    112;    34, 

5°;   "9.  53- 
sobeiranament   av.  m   höchstem  Grade   115, 

327- 

s ob^r na  s.  f.  Ic  Hochwasser,  Flut  80,  46   Var. 

sobira  s.  sobeira. 

sobramar  v.  I  tr.  übermäfsig  lieben  22,  36;  29, 
25. 

sobrans  s.  m.  ind.   Hochfahrenheit  29,  29. 

sobransier  aj.  I  stolz  6,  167. 

s  ob  rar  ($  und  o)  v.  I  *>»/r.  zu  viel  vor- 
handen sein  110,  22;  tr.  überragen  —  27,  25; 
Appol,  Fror.   Chrestomathie. 


über  jemand  kommen  7,  439,  455  5   überwinden 

5.  53;  69>  6. 

sobre  präp.  örtlich:  auf  10,  15;  35,  33;  39, 
12;  66,  45;  105,  207;  (von)  auf  4,  223; 
oberhalb,  über  119,  86;  121,  20,  42;  «<ter 
/«'«  117,  42;  über  hinaus  63,  83;  auf,  dicht 
an  117,  47;  unmittelbar  hinler  (fai  sobre  lui 
fermar  postiz  e  pos)  1,  71;  sobre  destre  nach 
der  rechten  Seite  hin  I,   138. 

zeitlich:  nach  s.  tot  aiso  II 6,  15. 
•  covenir  s.  Dieu  3,  610;  eissaussar  son 
regne  sobrel  cel  34,  51;  über,  übertreffend, 
mehr  als  11,  10;  22,  13;  24,  43;  69,  53; 
s.  totas  cauzas  119,  9;  senhoria  s.  3  ,  115; 
5,  83;  8,  78;  gazagnar  s.  celz  de  Franza 
70,  11;  prendre  alc.  re  s.  se  3,  387;  lo  sorz 
torna  s.  vos  I,  216;  departir:  sobre  121,76. 

sobrebatre  v.  III  tr.  überragen,  beherrschen  7, 

309. 

sobrebgl  aj.   I  aufs  er  ordentlich  schön    119,   8. 

so  brecht  s.  m.  I»  Überrock  78,  7;  112,   19. 

sobredelgat  aj.  I  überschlank  100,  85. 

sobredezirar  v.  I  objektlos  übermäfsig  wün- 
schen 31,  26. 

sobrefar  v.  IV  objektlos  ein  Thun  übertreiben 
110,  78. 

sobrefolzaia  s.  f.  lc  P  94,  22. 

sobre fqrt  aj.  II  aufserordentlich  stark  119,  99. 

sobrehuman  aj.  I  übermenschlich  119,  68. 

sobremontar  (o)  v.  I  tr.  hinaussteigen  über  ~ 
119,  64. 

sobrenom  s.  m.  Ia  Zuname,  Beiname  115,  60. 

s  obrer  s.  sobrier. 

sobre  sei  ng  s.  m.  1»  Wappenkleid  71,  32. 

sobresilh  s.  m.  Ia  Augenbraue  117,  23,  28. 

sobretalan    s.   m.   Ia  übermäfsiges    Verlangen 

30.  25. 

sobrevers-  ?  (sobrevertz)  übersprudeln  77,  16. 

s  o  b  r  i  e  i  r  a  s.  f.  Ic  Übermut  20,  24. 
sobrier,  -rer  I,  433;    113,   85   aj.  I  hoch  ge- 
legen l,  433;  -  hoch,  aufserordentlich  27,  45; 

35»   13»  68,   16;   überlegen  98,  12;   100,  67; 

113»  85;  hochfahrend  3,  296;  n  s-s  gar  selrr 

5,  266;  112,  10,  124. 
sobtil  s.  sotil. 

socoj.  m.  I*  Stamm,  Betstand  4,  223. 
socodre  v.  V  tr.  schütteln  3,  207,  240. 
socorre,   sec-  1,  601;   74,  42;    102,  102  v.  V 

helfen  intr.  6,    143;    74,   42;    121,    52;    tr. 

73,  44;  mit  unbest.  Kasus  31,   23;   32,  46. 
socors,  sec-  84,    2;   102,    17  s.  m.  ind.  Hilfe 

70,  8;   104,  30;  faire  s.  22,  28;  29,  31 ;  46,  8. 

20 


306 


soen 


somunre. 


söen  s.  soven. 

sufertador  s.  m.  III  Dulder  28,  43. 

s  o  f  e  r  t  a  r  (?)  v.  I  tr.  dulden  22,11  ;  rß.  sich  gedulden 

sofrachos  aj.  1  arm,  bedürftig  112,  92.  [18,  31. 

sofraichura  s.  f.  Ic  Mangel;  fai  s.  mangelt 
102,  101. 

sofraita,  >te  1,  165  j.  /.  I«  Mangel;  s.  mi 
fai  112,   125. 

sofranher,  suffraigner  94,  \o  v.  V  intr.  fehlen 
6,  107 ;  9,  203 ;  20,  26 ;  38,  60 ;  (verloren 
gehen)  94,   10. 

sufrensa  j./.  Ic  Stützung,  faire  s.  a  alcu  84M,  6 ; 
Duldung  trobar  s.  ab  alcu  de  alc.  re  65,  88. 

sofridor  s.  m.  III  Dulder  38,   16;   73,  35. 

sofrir,  soffrir,  sufrir,  suffrir  (o,  ue  und%,  ie)v.  III, 
VI  tr.  tragen  1 19,  73 ;  ~  63, 107;  auf  recht  halten 
(alcu)  22 ,  48 ;  ertragen ,  aushalten  82  ,  9 ; 
121,  65,  (s.  colp)  6,  71,  (alcu)  5,  293;  6^ 
54;  ertragen,  erleiden  3,  358;  8,  30 ;  73, 
22;  dulden,  zugeben,  gestatten  5,  48,  57;  7, 
64;  50,  13 ;  70,  35,  (alc.  re  a  alcu)  5,  76 ;  38, 
3;  p.  pr.  suffren  geduldig  115,  208;  rß.  sich 
aufrecht  hülfen  3,  14;  25,  26;  (#«  etwas  a 
alc.  re)  119,  72,  86;  sich  gedulden  18,  31  Var, 

sofugir  v.  (V)  II  tr.  begraben?  1,  246. 

soi  j.  Pron.  poss. 

soyientieyr  2,  75  ?  (s.  Fo  er  st  er  u.  Ko  schwitz 
alt.  Sprachdkm.  Sp.  239 ;  P.  Meyer,  Alexandre 
le  Grand  p.  13,  14;  Ausg.  u.  Abh.  I  78; 
Zeitschr,  f.  rom.  Phil.  X  568;  vgl.  segontier?) 

soin,  soing  s.  sonh. 

soiorn,  sei-  87,  23  s.  m.  Ia  Aufenthalt  ?  56, 
31;  Kurzweil,  Lust  27 ,  11;  58,  10;  110,  92; 
(Liebeslust)  5,  276  ;  60,  76 ;  Unterhalt  1 12,  100. 

s  o  i  o  r  n  a  r  (o)  v.  I  intr.  verweilen  1 ,  12;  Kurz- 
weil haben  70 ,  58 ;  r/?.  j;V//  attf hallen  44, 
14;  Kurzweil  haben  69,  45. 

soiro  f.  a».  Ia  A/7/&?  81,  23. 

soissebre  v.  VI  /;-.  aufnehmen,  auflesen,  zu- 
sammensuchen 20,   19. 

soi ss i dar  v.  I  /r.  aufrütteln,    rütteln  119,  70. 

sol  a/.  I  allein,  einsam  18,  41;  29,  17;  35, 
16;  61,  6;  einsam  (von  einem  Ort)  123,  21; 
einzig  I,  208;  öz\  allein,  nur  3,  46;  4,  258; 
8,  196;  (schon  allein)  75,  19;  no  —  s. ,  s. 
no  ß«<r/j  »/V/z/,  nicht  einmal  3,  128;  7,  86;  3, 
124;  5,  331;  63,  37;  (no)  mas  s.  aufser 
allein  5,  50;  43,  17;  60,  28;  se  s.  wenn  nur 
5,  139;  s.  que  (mit  Konj.)  3,  264;  16,  39; 
86,  11,  ab  s.  que  (mit  Konj.)  18,  55;  32, 
12;  72,  35,  s.  (mit  Konj.)  4,  200;  90,  55; 
102,  9  wofern  nur. 


sol  s.  m.  Ia(b)  Sonne  2,  50;    io,  17;    105,  98. 

s  q,  1  s.  m.  Ia  Erdboden,  Fufsboden  9,  1 94,  1 98  ; 
125,  72;   Terrain,  Bodenbesitz  78,  9. 

sola  s.  f.  Ic  Fufssohle  119,  75,   88. 

solamen,  -nt,  -ntz  8,  150  av.  allein,  nur  108, 
18,  82;  114,  137;  115,  291;  tan  s.  115, 
239;    118,  119. 

sola  s.  sold-. 

solaret  s.  m.  Ia  Stockwerk  7,  265. 

solacar  v.  I  tr.  unterhalten,  vergnügen  48,  28. 

sol  atz,  -az,  -at  (=  atz)  120,  2,  -11-  123,  22  s. 
m.  ind.  Unterhaltung,  Kurzweil,  Vergnügen 
7,  422;  43,  33;  62b  25;  tener  son  s.  3, 
169;  donar  s.  124,  118;  Freude  3,  633;  28, 
4;  120,  2;  scherzhafte  Rede,  Scherz  65,  9, 
83;  Unterhaltung,  Gesellschaft  15,  21;  29, 
17;  81,  8. 

sold-  s.  soud-. 

soldayna  (Var.  Solana)  aj.  I  fem.  einsam  (von 
einem  Ort)  64,  21. 

solelh,  -eil,  -eill  8,  118;  87,  43,  -el  I,  302, 
305  s.  m.  Ia  Sonne  4,  164;  34,  42;  125, 
103;  Sonnenschein  1,  305;  60,  2;  s.  colguan 
Sonnenuntergang,    Westen  11,  25. 

sol  er  (q.)    Verb,  defect.  pflegen    II,    12;  21,  8; 

105,  70;  124,  183;  (präs.  in  prät.  Bedeutung) 
1»  585;  6,   193;   17,  27;  76,  16. 

sol  ^r  s.  m.  Ia  Stockwerk  1,  96,   104. 

solet  aj.  I  allein,  einsam  7,  279;  8,  35;  51, 
16. 

solitari  aj.  I  einsam  (von  einem  Ort)   119,  58. 

solpre  s.  m.  I  Schwefel  117,  35. 

solt  s.  sout. 

solver,  -lvre  v.  V  tr.  lösen  -  12,  6;  (absolvie- 
ren) 107,  186;  SQUt  der  Absolution  empfangen 
hat  ?  70,  45. 

som,  son  I,  115  s.  m.  Ia  Oberste;  Ende  119, 
26;  a  s.  fzw/V  <?£/.,)  ö&Tz  auf  1,   115. 

soma  s.f.Ic  Summe,  Ende:  esser  a  s.  «»/  .£»aV 
*«'»"  25,  45. 

somelh,  sumel  s.  m.  Ia  Schlaf;  aver  s.  ///£#> 
j«>z  1,  306. 

somelh ar  (e)  v.  I  rß.  schläfrig  sein,  hin- 
träumen 60,    I. 

somelh os  aj.  I  schläfrig  81,  26. 

somi  s.  m.  I  Traum  110,  85;  Name  einer  Dicht- 
art 124,   157,   161. 

semonida   ^. /.  I<*  Ermahnung,  Aufforderung 

106,  43. 

somonre,  semonir  I,  678  v.  V,  IIb  tr.  er- 
mahnen, auffordern,  tntbieten  4,  44;  7,  4; 
40,  13;  73.   "• 


somover 


sp- 


307 


somover  v.   VI   intr.  gebr.   sich  in   Bewegung 

setzen  6,   192. 
sorasir  v.  Ilb  tr.  untertauchen  105,   \S2  ? 

somsis  s.  m.  IV  Abgrund  10$,    182  ? 

son  i.  Fron.  poss.;  s.  som. 

soii  s.  m.  la  Schlaf  ;  doimir  un   s.  3,   14.9;   aver 

s.  schläfrig  sein  ;,   15,  247;  43,  71;  ^Schlaf 

581  67. 
sonn  J.  somi. 
son,  so  s.  m.  Ia  Klang,    Ton;  Ruf  117,    66; 

Singweise  37,  8;  67,  25;  81,  45. 

sonalh  s.  m.  Ia  Glocke  66,  30. 

sonar,  sun-  I,  197  (o)  v.  I  intr.  tönen  4,  59, 
112;  7,  260;  rufen,  klopfen  ?  5,  161,  208 
(a  la  porta);  reden  zu  jemand  (a  aleu)  9,  53, 
81;  81,  27;  zurufen,  winken  118,  43;  an- 
reden (tr.  oder  intr.)  40,  31;  44,  7;  84,  38; 
tr.  tönen  machen  1,  263;  2,  10 1 ;  rufen  3, 
186,  198;  (W/  dem  Hörn)  3,  2S6,  289;  no 
—  sonar  mot   I,    197;  3,  238;  9,   56. 

son  et  s.  m.  Ia  Klang  7,  316;  Weise,  Lied  40, 
1 ;  80,   76. 

songe  s.  m.  I  Traum  1,  638. 

sonh,  soin,  soing  s.  m.  Ia  Sorge  aver  s.  (de) 
Sorge  tragen  (für),  de?iken  (au),  sich  küm- 
mern (um)   I,   197,  206;   io,   25;  48,  26. 

sopar  (o)  v.  I  intr.  zu  abend  essen     3,   171. 

soplegar  (e)  v.  I  intr.  sich  neigen  4,  125;  (a 
aleu)  5,  24. 

sop tarnen,  -ns  av.  plötzlich  117,  67;  119, 
109. 

soptar  (o)  v.  I  tr.  überraschen,  überrumpeln 
110,  47. 

s  o  p  t  e  aj.  plötzlich  119,   112. 

?  soperir  6^,  110  Vat.  (=  sopelir  [für  se- 
pelir]  -f-  perir  ?) 

sor  s.  säur,  s.  seror. 

sor  präp.  auf  (w)  1,  481,  642,  719,  (wohin) 
*>  477»  7IOJ  über  2,  22. 

sorbir  v.  IIb  tr.  verschlingen  120,  72. 

sordeiar  (e)  v.  I  intr.  schlechter  werden  40, 
42. 

sordeior  aj.  (compar.)  II  schlechter  85,  21 ;  lo 
s.  schlechteste,  gemeinste  1,   240,  297. 

sordeis  av.  schlechter  81,  46. 

sorre  s.  seror. 

soritz,  sur-  95,  51  s.  f.  ind.  Maus  39,  17. 

so,rt  s.  f.  I<1  (>«.  58,  51  />  Z<w  (Wahrsagemittel) 
58,   51;   72,  45;    Geschick  I,  216;  41,   15. 

sort  aj.  I  (7*.  -da^  taub  4,  26;    105,   131. 

sortida  s.  f.  Ic  Ausgang;  penre  s.  heraus- 
kommen 106,  80. 


sorzer   «.  V  /y.  erheben  ~  13,    30;   29,  9;    77, 

6;    84,    19;    intr.  sich   erheben   6,    125;    ent- 
springen, entstehen  95,  36. 
sospeison  s.  f.   Id  Argwohn,    Verdacht,   tener 

en  s.  5,  408. 
sospendre     v.    III    tr.    auf  hänge ft ,    schweben 

machen  119,   72,   85;  -  erheben  119,  66. 
sospir,  -ire   i8a,  72  s.  m.  Ia  Seufzen  103,  2-;; 

Seufzer  6,  75;   17,  22;  29,  41. 
sospirar,  sus-  38,  29  v.  I  /»/r.  seufzen   13,4; 

16,   19;  21,  38. 
sosrire  v.  V  ;^f.  lächeln   1,  298. 
sostendre  (y«?'  sostener  i3^  v.  ?  tr.  unterstützen 

103,  46. 
sostener,    -nir    (e)    v.    VI    tr.    auf  rechthallen, 

stützen  107,    40;    ~  105,  4;  erhalten  -   122a, 

9;  verteidigen  (ei?ie  Meinung)   124,  103,  104; 

tragen   107,   78;    114,  120;  ertragen  120,33; 

117,  41 ;  erdulden  s.  passio   105,  24;  ^/?.  «V>4 

aufrecht  erhalten  38,  3. 
sosterar  (e)  v.  I  />'.  beerdigen  121,  17. 
sostraire  z\  V  tr.  entziehen  94,  6. 
sotil,   sobt-   105,    187,    subt-  2,   70;  30,  9;   34, 

9  aj.  II  dünn,  zart  105,    187;  (amor)  34,  9; 

schlank  2,  70;  ~fein,  scharf  sinnig  (sei))  5,  422; 

30,  9;  (cliant)  32,  1;  scharf  (visla)  125,  41. 
s  üb  tili  tat  s.  f  I&  Feinheit,  Klugheit  115,  147. 
s  o  t  i  1  m  e  11  av.  in  feiner,  geschickter  Weise  115, 

155. 

sotlar  s.  m.  Ia  Schuh  64,  7. 

sotrayna  «/.  /<?///.  I  unten  befindlich  64,  49. 
sotz,  soz  präp.  unter  1,   117;   10,   24;   12,   18; 

53,    I;   81,    25;    (&*"   Städtenamen)    1,    128, 

666;  -  32,  52. 
soudada,    sold-  f.  f.   Ic  Zt»fo*   64,    54;  plur. 

5,  438. 
soudadejra  J.  f.  Ic  Dirne  43,  66. 
soudadier   j.  ;;/.  Ia  ö^r  Lohn   erhält  63,    48; 

Söldner,  Soldat  6,   165;  68,  4. 
soudan,   -a  s.  m.  Ia  Sultan   121,   I,  23. 
sout,  solt  36,   19  j.  w.  Ia  Münze,  Sou  36,  19; 

108,  69;  Sold  74,  21. 
soven,  -nt,    söen  4,    154,    185  av.  oft  24,  21; 

28,  3»  75»  44;  6'«'-  *J.)  61,  25. 
sovendet  az/.  oft  107,  60;    112,  41. 
sovenir    (-e)    z>.  VI   impers.    sich    erinnern    26, 

7*,  28,  37;   29,   55;  38,   10. 
sovinensa  s.  f.  Ic  Erinnerung,   aver  s.  de  23, 

16;  65,   13. 
soz  s.  sotz. 

sozer  s.  m.  I*  Schiuiegervaler  71,   26. 
sp-,  st-  s.  esp-,  est-. 

20* 


3o8 


suau 


tan. 


süau,  söau  I,  42,  637  aj.  II  lieblich,  angenehm 
8,  68;  (suau  Ten  sera)  I,  684;  (von  Personen) 
1,637;  31,  44;  (tadelnd:  zueichlich,  schlaff?) 
72,  50;  ruhig  (Meer)  8,  61 ;  av.  behaglich, 
ruhig,  sacht  (Bewegung)  3,  5;  5,  391;  8, 
195;  18b,  37;  (tocar)  4,  54;  (adormir  se, 
ressidar  se)  3,   168;  56,  7;  sacht,  leise  I,  42; 

5,  201;  65,  9;  125,  8. 
süanmen  av.  ruhig  m,  33. 

suavet  av.  lieblich  13,  39;  leise  5,  114,  206. 

sub  (Latinismus)  präp.  unter  2,  40. 

subdit  s.  m.  I*  Untergebener  120,  89. 

subtil,  subtilitat  s.  sot-. 

sucre  j.  w.  I  Zucker  114,  59. 

suel  1,  729,   suoill  85,  54  s.  m.  I»  Schwelle. 

suf-  s.  sof-. 

sufficien  «/.  II  hinlänglich,  den  Ansprüchen 
gewachsen  120,  90. 

s  u  i  s.  Pron.  poss. ;  sul  =»  sus  lo ;  sun  s.  Pron. 
poss.;  sunar  s.  sonar;  suoill  s.  suel. 

superbia  s.  f.  Ic  Stolz,  Hochmut  105,  224; 
108,  99. 

su ritz  s.  sor- ;  sus-  j.  sos-. 

sus  (sul  =  sus  lo  13,  2;  125,  32)  av.  aufwärts 
auf:  sus!  55,  9;  ca  s.,  lai  s.  1,  695;  3,  218; 
ferir  s.  5,  317;  levar  s.  aufheben  29,  4,  auf- 
stehen 3,  150;  5,  210;  anar  s.  aufstehen  3, 
205,  236;  resorzer  s.  29,  38;  sus  a  119,  86; 
sus  en  5,  166;  7,  115;  —  oben;  ves  s.  nach 
oben  in,  14;  s,  en  oben  auf  3,  126;  4,  124; 
7,  217;  66,  48,  oben  in  8,  126;  115,  22;  s. 
desobre  oben  auf  119,  26;  de  sus  de  von 
herab  6,  103;  8,   137;  —  subst.  m.  pel  s.  de 

6,  69;  —  präp.  örtlich  auf  —  hinauf  9,  44; 
74.  5;  H5>  326,  355;  oben  auf  39,  6;  74, 
11;  -  7,  210;  de  sus  von  —  herab  13,  2; 
zeillich:  während  112,  III. 

suzolen  aj.  I  schweif sig,  schmutzig  ?  80,  54. 


Ta  av.  so  (vor  aj.)  6,  121  ;   105,  7,  34,  92;  124, 
64;     125,    52;    (vor  aj. -subst)  42b,    19;    88, 

15;   !I7»  3°;  (vor  av)  6»  94;  105»  49- 
ta  s.  Pron.  poss. 

tabor  s.  f.  I<*  Trommel  6,   187;  68,   17. 
tafur  aj.  I  spitzbübisch,  falsch  5,  282;  64,  86; 

58,  48. 
tail-  s.  talh-. 
tal,  tau  1,   76,   648;  39,  22,  tel  i,  534  aj.  II 

so  beschaffen,   solch  (zurückweisend)   1,    648; 

3,  247;    39,   22;    (vorausweisend,  gefolgt  von 

com)   I,    96,    204;   4,    121;    34,    34    [seinem 


Subst.  nachstehend] ;  (gefolgt  von  Rclativ- 
pron.)  1,  431 ;  25,  17;  78,  13  [tal  un  que]; 
(gefolgt  von  Konj.  que)  3,  15;  11,  44;  105, 
55;  in,  2  [dem  Subst.  nachstehend];  (ohne 
folg.  que  vorausweisend)  I,  331 ;  2,  54; 
(grammat.  beziehungslos)  so  grofs,  sehr  grofs 
1,  136,  534:  2i  38;  3i  257;  4,  93  5  —  Subst. 
solch  einer,  derjenige  welcher,  mancher  (ge- 
folgt von  relat.  que)  32,  30;  76,  57;  105, 
1 83 ;  (von  Relat.  Adv.  que)  64,  89 ;  70,  17; 
(ohne  que)  3,  582;  64,  27;  plur.  manche  10, 
29;  tals  e  cals  allerhand  Leute  87,  27;  — 
s.  neutr.  per  tal  que  s.  per. 
tal  an,  -nt,  talen  (fast  ebenso  häufig  wie  -an, 
doch  weniger  häufig  im  Reim;  beide  Formen 
im  Reim  nebeneinander  z.  B.  105,  80,  152; 
3,  442,  216;  5,  34,  187),  -nt  s.  m.  I»  5/««, 
Sinnesart  2,  73;  5,  187;  7,  69;  15,5;  105, 
152;  plur.  74,  38;  Sinn,  Wollen  29,  17; 
110,  90;  plur.  105,  80;  dire  son  t.  1,  478; 

5,  34;  13,  16;  Sinn,  Lust,  Wunsch  5,  160; 
28,  19;  31,  33;  plur.  33,  15;  a  son  t.  nach 
seinem  Sinn,  Wunsch  20,  8;  59,  6;  87,  9; 
per  t.  de  90,  20;  aver  L  (de)  10,  6;  16,  16; 
67,  2;  aver  en  t.  81,  4;  venir  en  t.  in  den 
Sinn  kommen  1 ,  217;  venir  per  L  nach 
Wunsch  ausfallen   1,  463. 

talar,  tallar  s.  talhar. 

talhar,  taillar,  tallar  80,  47,  talar  7,  292,  298 
v.  I  tr.  schneiden  81 ,  14  (amputieren);  zu- 
schneiden, zurechtschneiden   1,  358;    100,  86; 

6,  5«J  7»  3535  -  (gestalten)  18,  23;  ab- 
schneiden 8,  54;  80,  47;  125,  84;  (vinhas  e 
bladetz)  7,  292;  (Fleisch)  zuteilen  81,  42; 
objekt los  schneiden  7,  29 S,  zuschneiden  1, 
360;  (Fleisch)  schneiden  43,   57. 

talle  s.  f.  Ic  Verwüstung  1,  148. 

taillendgre  s.  f.  Ic  Schneiderin   1,  442. 

talen,  -nt  s.  talan. 

tal 6,  -on  s.  m.  I»  Hacken,  Ferse  1,  661;  60, 
66;  105,  240;  aver  lo  cor  al  t.   101,  49. 

talpa  s.  f.  Ic  Maulwurf  125,  42. 

talvota  .r.  volta;   tarn  s.  tan. 

t  a  m  a  n  h  s.  ta  manh. 

tampir  v.  IIb  tr.  verrammeln  5,  304. 

tan,  -nt,  tarn  (vor  Labial)  4,  147,  201 ;  12,  32 
aj.  I  so  grofs,  so  viel  (grammat.  beziehungs- 
los) 1,  87;  (vorausweisend:  que)  1,  598;  so 
viele  (t.  und  das  Subst.  im  Plural)  I,  406;  (L 
und  das  Subst.  im  Singular)  [das  Subst.  kann 
Coüectivutn  sein]  2,  15;  64,  20;  [nickt 
Collectivum]    1,    52;    2,    14,    16;  —  Subst. 


tanbuz  —  temoros. 


309 


so  viele  (Menschen)  7,  107  (que  da/s)\  72,  39 
{mit  Relativ  que);  autres  tanz  welch  andere 
immer  46,  24 ;  (geschlechtiges  subst.  t.  statt  neu- 
tralem oder  attributivischem)  tanta  d'auta  125, 
96;  tantas  de  belas  aministratios  120,  50;  — 
ebensovieles,  ^/«/dostans,  rnil  tanz  3,  135,  660; 
5>  *77J  33,  10;  57,41;  — neulr.  so  viel,  so 
vieles  (zurückweisend)  4,  242  ;  105,  95 ;  (voraus- 
weisendmit  que)  7,  219;  105,  31,  (ohne  que)  1, 
198,  (mitRclat.)  105, 1 79  ;  t.  ^{zurückweisend) 
3»  3OI>  (<lue)  28,  17 ;  si  t.  es  que  wenn  das  der 
Fall  ist,  da/s  77,  7;  t.  quan  so  viel  wie,  alles 
was  9,  120;  no  —  (ne)  t.  ne  quan  durchaus 
nichts  105,  115,  durchaus  nicht  28,  28;  de 
t.  que  um  soviel  da/s  22,  10;  ab  t.  bei  diesen 
Umständen,  da  3,  210;  4,  4 ;  5,  195;  8,  159 
/.  ab;  a  t.  bei  diesen  Umständen ,  da  if  353, 
520 ;  per  t.  —  no  dennoch  nicht  36,  1 1  ;  per 
t.  —  quar,  per  pur  t.  que  s.  per ;  en  t.  que 
in  dem  Ma/se  da/s  119,  63,  75,   123. 

Av.  soviel  {vorausweisend)  60,  79 ;  (t.  mit 
/olgendem  Subst.  im  Plur.  =  so  viele)  I,  149; 
85,  8  (?);  so  sehr:  a)  bei  Verb  (zurückweisend) 
8,  92;  (vorausweisend,  qanwie)  5,  247,  (que) 
4,  279  ;  8,  106,  (ohne  que)  11,  45;  105,  229, 
(grammat.  beziehungslos)  3,  249;  105,  29,  75; 
so  viel  (mit  Geberde  der  Kleinheit)  =  so  we- 
nig,  garnicht  96,  45;  vor  Verb  und  Ad j. 
(zurückweisend)  8,  95;  67,  14;  (voraus- 
weisend mit  que)  3,  10,  622,  (ohne  que) 
105,  189,  (grammat.  beziehungslos)  i,  214; 
b)  bei  Adj.  (zurückweisend)  I,  77,  192;  20, 
1 2 ;  (vorausweisend  mit  con  si)  3,  31,  (mit 
que)  12,  32,  (ohne  que,)  10,  21;  105,  32, 
(grammat.  beziehungslos)  1 1 7,  66 ;  c)  bei  Adj.- 
Subst.  4,  201  ;  76,  34;  d)  bei  Adv.  (zurück- 
weisend) 4, 147  ;  {vorausweisend que)66, 44,  (per 
°tue)  5>  53»  (grammat.  beziehungslos)  6,  22;  s. 
tantost;  no  —  tanben  auch  nicht  (?)  123,  44;  — 
so  lange  (surückiueisend)  1,  367;  t.  quan  so 
lange  wie  7,  231;  24,  35;  46,  21;  105,  4; 
t.  com  so  lange  wie  1,  643;  26,  30;  41,  33; 
tant  que  so  lange  da/s  3,  11  ;  4,  278;  IO,  23; 
t.  que  so  lange  bis  1,  388;  3,  142;  5,  200; 
30,  30;  t.  tro  so  lange  bis  3,  233; 

t.  solaraen  nur  115,  239;    118,  119;    120, 
19;  no  t.  solamen  —  anz  124,   177. 

tanbuz  s.  m.  ind.  (od.  -ust  Ia)  Lärm  1,  549. 

tan  her  v.  V  intr.  ziemen  (a)  34,  495  95,  64; 
3i  5";  30,  38;  tanh  que  3,  588;  —  rfl. 
19,  48;  27,  6;  38,  59;  nos  tanh  que  32, 
3;  50»  »7;  96,  36;  100,  120. 


tantolhar  v.  I  tr.  beschmutzen    107,   155. 

tantost  av.  alsbald  9,  20;  118,  19,  66;  125, 
75 ;  t.  —  quan  ebenso  schnell,  ebenso  gut  — 
wie  32,  II;  t.  no  —  que  no  nicht  sobald  — 
da/s  nicht  107,  26;  t.  que  sobald  als  II 9, 
23;  t.  can  sobald  als  5,  191;  8,  138,  166 
(Var.  B)\  118,  66;  t.  con  sobald  als  8,  138,  166. 

tapar  v.  I  tr.  verstop/en  125,  74. 

tapl:  a  t.  heimlich,  incognito  60,   14. 

tapt  s.  m,  Ia  ärmliches  Gewand?  (Raym  sou- 
quenille,  Diez:  Pilgertasche,  G.  Paris:  di- 
guisement)  15,  34. 

tapis,  -iz  I,  646  s.  m.  ind.  Teppich  I,  646,  675. 

tarir  v.  IIb  intr.  austrocknen  110,   62. 

tart  av.  spät  24,  25;  82,  42;  125,  3;  faire  t. 
alc.  re  etwas  spät,  d.  h.  kaum  je,  thun  52, 
43;  t.  m'es  que  (mit  Konj.)  ich  envartt 
dringend  da/s  66,  34.  [66,   37. 

tartalhar  v.  I   rfl.   sich   hin-  und  herbewegen? 

tarzar,  -rezar  108,  57,  95,  -rdar  62,  53;  71,  1 
v.  I  intr.  zögern  70,  i;  108,  57,  95;  lange 
währen  7,  22 1;  tr.  hinhalten  18,  50;  ver- 
zögern 28,  10;  rfl.  zögern  62 ,  53;  subst. 
Zögern  36,  23. 

tau  s.  tal. 

taula  s./.  Ic  Tisch,  E/s tisch  43,  56;  112,  106; 
116,  30;  t.  aussor  76,  39;  a  la  t.  bei  Tisch 
116,  38;  metre  la  t.  114,126;  Stein  zum 
Brettspiel  35,  21. 

tauleta  s.  /.  Ic  Tä/elchen  114,  61. 

taulier  s.  m.  Ia  Brett   zum  Brettspiel  34,  34; 

35»  19. 
tavfrna  s.  /.  Ic  Schenke  43,  40. 

tazer  v.  VI  ?  rfl.  schweigen  62,  25. 

te,  tei  s.  Pron.  pers. 

tei  s.  m.  &  (griech.  Buchstabe)  105  ,   207,  226. 

tein  s.  tenher;  teira  s.  tieira. 

tfisser   v.  III  tr.  weben  105,    190;   -   107,  79. 

tei  s.  tal. 

tei  s.  m.  Ia  Linde  I,  304. 

temensa  s.  f.  Ic  Furcht,   Scheu  28,  48;    119, 

9;  aver  t.  84,  30;  far  t.  (de)  65,  82;  donar, 

donar  se  t.  3,  566;  7,  301. 
temer  v.  V  tr. /ürchlen  (aleu)  3,630;   70,  13; 

76,    8;   (alc.  re)  24,   6;  (t.  far)  n,    45;    14, 

24;     25>    7;    (Satz)    I,   221;    31,    10;    intr. 

(t.  d'alc.  re)  3,  395;   18,  58. 
temeros  s.  temoros. 
temor  s./.  I<*  Furcht  108,  6;  120,  77;  (Gottes* 

furcht)  108,  94;  115,  313. 
temor 9s,    temer-  73,    21    aj.  \  furchtsam t    in 

Furcht  (de)  7,  33. 


3io 


temperansa  —  tener. 


temperansa  s.  f.  Ic  Mäfsigung  115,  311. 
tempestat  s.  f.  Id  Unwetter  2,  49. 
tempier  s.  m.  Ia  Unwetter  35,  43. 
temple  (e  ?)  s.  m.  I  Tempel  118,    120;   -  8, 

175. 

temporal  aj.  II  zeitlich,  weltlich  115,  160; 
120,  29;  bes  t-s  115,  81;  j.  m.  Y*  das  Zeit- 
liche,   Weltliche  105,   97. 

tempradura  (tfdfcr  atempradura?)  s.  f.  \c  Stim- 
mung eines  Instruments  ?  Zielen?  Hinhaltung? 
43»  28. 

temprar  (e)  z>.  I  tr.  (ein  Instrument)  abstimmen 

2,  102;    mäfsigen,  regeln  115,  84. 
temps,    tems    3,    82;    4,    78,    tens    1,    321; 

48,  I  s.  tu.  ind.  temp  108,  119,  126  s. 
m.  I*  Zeit  2,  11;  7,  385;  18,  46;  senes 
t.  ohne  zeitliche  Begrenzung  115,  10;  (rechte) 
Zeit  7,  39;  9,  17;  74,  40;  t.  es  de  far  65, 
40;  venir  a  son  t.  109b,  9;  Zeit,  Wetter  4,  7; 
14,  6;  (greu  t.)  43,  60;  Jahreszeit  21,  8; 
114,  58;  t.  pascal  Osterzeit  4,  78;  lo  t.  novel 
Frühjahr  10,  I;  63,  61 ;  t.  2/;  Zeiten  58, 
59;  totz  t.  1,  321;  9,  135;  46,21,  tostemps 
5,  272;  8,  127;  77,  1,  tostems  1,  59;  28, 
22  immer;  lonc ,  loncx  t.  lange  3,  82;  5, 
243;    degus    t.    no    119,    113,    negun    t.    110 

120,  1,  nulh  t.  no  7,  230;  34,  8,  lunhs  t. 
no  33,   14  nie,  nimmer;  Tempus  123,   77. 

tencha  s.  f.  Ic  Farbe,    Farbmittel  9,    43,    67, 

171. 

tencharia,    -cheria    9,    48    s.  f.    Ic    Färberei 

(konkret)  9,  3,  15,  in. 
tenda  s.  f.  1*  Zelt  6,    186;    7,   407;    71,    24; 

121,  2. 

tendre  1,   n o,  tenre  4,   162  aj.  I  jw/,  weich. 
tendre   v.  III  (V)  tfr.  spannen  (arc,    trabuqutt) 

7»  3*7»  352;  I2I>  66  (gent  *•  lies  genh  l- 
Z/V/  /^<?2.  Vorrichtung,  Maschine]  anstellen  ? 

57,  34). 

teudror  j.  /".  Id   Rührung,  Mitleid  1 ,  606. 

tenement  s.  m.  Ia  Or/,  den  jemand  inne  hat, 
Besitz  8,  83. 

ten^bras  s.  f.  Ic  plur.  Finsternis  117,  54, 

tenebros  aj.  I  finster  117,  31. 

tenensa  j.  /.  Ic  Macht,   Gewalt  65,  87. 

tener  1,  164;  4,  248;  17,  n;  34,  41  etc.,  -nir 
II,  41;  108,  19,  100  v.  VI  tr.  halten  (in  der 
Hand)  I,  575;  105,  184;  (mit  der  Hand  etc.) 
4,  197;  1,  140;  (in  der  Macht)  halten  2, 
81;  7,  222;   (aleu)   1,  238;  —  besitzen  2,  35; 

3,  54;  7,  114;  67,  19;  (Ia  vida  tenc  de  vos) 
5°>  I5  5    (objektlos)  96,    24;   haben  4,  88;    t. 


eseudiers  Knappen  halten  112,  70;  —  t.  aleu 
car  jemand  wert  halten    1,    471;    (adv.   car) 

18,  25;  t.  vil  geringschätzen  83,  28;  t.  mit 
dopp.  061.:  halten  für  9,  156;  32,  62;  (non 
lor  era  de  tan  mal  tenir  übel  anrechnen,  mal 
av.  ?  108,  19);  t.  aleu  per  bo  etc.  jemand 
für  gut  u.  s.  w.  halten  4,  20;  12,  9;  14, 
435  66,  33;  (anerkennen  als)  105,  -37;  t. 
aleu  per  mit  Nomin.  86,  1 1 ;  t.  per  (fälsch- 
lich) halten  j'ür  19,  n;  tener  alc.  re  a  (mal 
etc.)  etwas  anrechnen  zu  5,  79,  233;  36,  10; 
t.  a  Heu  s.  Heu;  t.  en  car  wert  halten  n, 
41;  40,  52;  t.  aleu  en  raneura  24,  8;  t. 
alc.  re  en  grat  21,  30;  —  (besitzen)  inne- 
haben, räumlich  ausfüllen  7,  48;  34,  32, 
41 ;  —  festhalten,  innehalten  t.  una  carrcira, 
dreita  via  3,  19;  6,  154;  8,  60;  20,  34;  t. 
(sa)  via  hinweggehen  49,  15;  55»  31  \  *•  1° 
cemipas  d'una  cobla  einer  Strophenform  feigen 
124,  45;  t.  un  cosselh  einen  Rat  befolgen  7, 
313;  —  festhalten,  aufrecht  erhalten  t.  dre 
chura  e  patz  7,  50 ;  fortsetzen  tenon  o  3,  42; 

107,  71;  125,  95;  aissi  o  an  tengut  long 
temps  so  haben  sie  es  lange  gehalten  3 ,  82 ; 
unterhalten,  haben  t.  solatz  3 ,  169;  t.  araisne 
1,  616;  t.  pro  a  aleu  jemandem  nützen  s. 
pro;  t.  dan  a  aleu  jemandem  schaden  91,  52; 
IIO>    73;    —    zurückhalten    (an   einem    Ort) 

19,  42 ;  74,  24 ;  zurückbehalten,  festhalten  t. 
aleu  pres  105,  127;  -  esser  tengutz  ver- 
pflichtet sein  100,   13S;  behalten,  bewahren  1, 

164;  Deus  lo  te  a  sa  part  105,  105;  be- 
wahren t.  castetat  7,  193;  t.  penedenza  105, 
14;  107,  70;  (in  einem  Zustand)  erhalten 
(dopp.  Obl.)  19,  7;  25,  4,  27;  34,  44;  S8, 
2;  halten,  behandeln  t.  vil  29,21;  t.  aunida- 
men  88,  5;  tenetz  lo  (sant)  per  bruida  de 
la  gent  88,  18;  —  mit  Dal.-rfl.  se  t.  a  sich 
(etwas)  anrechnen  zu  68,  6;  69,  33;  76, 
22;  se  t.  en  sich  (etwas)  anrechnen,  schätzen 
28,  21. 

rfl.  sich  festhalten  (a  an)  105,  146,  149; 
sich  halten  tenc  se  ricamen  pels  flancs  in, 
19;  -  sich  halten  (gegen  einen  belagernden 
Feind)  118,  3,  9;  121,  3;  se  t.  ab  aleu  sich 
zu  jem.  halten  101,  3,  7;  105,  143;  59,  24; 
sich  zurückhalten  von,  sieh  enthalten  (de  far) 
17,  Ii;  (que,  quar  .  .  .  no)  4,  208;  18,  21; 
se  t.  per  sich  halten  für  3,  73;  30,  21. 

intr.  t.  per  uua  via  auf  einem  Wege  bleiben 

108,  100;  t.  vas  sich  begeben  nach  5,  3S9; 
sich  halten  zu   113,  68;  anhalten,   dauern  61, 


tenerc 


tombar. 


3n 


41;    sich   erstrecken   26,   30;    tenen  fest  (von 
Konsistenz)    114,  145. 

subst.  Halten,   Haben  4,  248. 

tengrc,  n.  s.  m.  -rs  1,  391   aj.  finster,  ~  hart. 

tein  s.  m.  Ia  Farbe  6,  38. 

tenheire  s.  m.  (III)  I  Färber  9,  125,  173, 
177. 

tenher  v.  V  tr.  färben  1,  ioo,  416. 

tenir  s.  tener;  tenre  s.  tendre;  tens  s.  temps. 

tensa  s.  f.  Ic  Streit  65,  97;  per  t.  um  des 
Streites  willen,  aus  Streitlust  65,  91. 

tensar  (e)  v.  I  intr.  streiten,  schelten  I,  219; 
43»  63. 

tenso,  -zon  s.  f.  Id  Streit  2,  38;  85,  II;  98, 
41;  117,  27;  Streitigkeit  123,  6;  a  t.  um 
die  Wette  101,  5;  Streitgedicht  124,  88. 

tensonar  (o)  v.  I  /r.  t.  aleu  mit  jemand  streiten 
44,  9 ;  cobla  tensonada  Streitstrophe  (s,  Leys 
I  322)  124,  70. 

theological  aj.  II  theologisch  115,  310. 

terra,  -rre  1,  2,  606  etc.  s.f.  Ic  Land  (Gegen- 
salz zum  Wasser)  7,  409;  105,  98;  Erd- 
boden (Sand  etc.)  125,  119;  Erdboden,  Grund 
2,  48;  3,263;  6,65;  105,  192;  offenes  Land 
(Gegensatz  zum  bebauten)  I,  2,  103;  Land- 
besitz 2,  15;  3,  579;  122c,  10;  (politisch 
begrenztes)  Land  3,  66;  5,  40;  8,  101 ;  121, 
75;  Erde,  Welt  2,  53;  (Gegensatz  zum  Über- 
irdischen) 3,  610;   105,  4. 

tgreia  s.f.Ic  dritte  Stunde  (des  Tages,   9  Uhr) 

9,  4- 
tere  s.  tieira;  terre  s.  terra, 
terrgstri  aj.  IF  irdisch,  weltlich  105,  230. 
terrier  s.  in.  Ia  Landesherr  98,  5. 
terrier  s.  m.  I*  Erdwerk,   Wall  63,  78. 
t ermini  j.  w.  Ib  a  Zeitpunkt,   Zeit,  per  totz  t-s 

7>   3I0i  Jahreszeit  61,   12. 
tertre  (e  ?)  j.  w.  I  Hügel  19,  2,  10,  18. 
i?rtz,    -rz,    -rs   80,    19,   tretz  6,   46  0/.  I  (f. 

-rsa,    -reza   108,    119)  dritte  2,    98;    4,    112; 

7,    415;   98,    7;    s.   m.  ind.  Drittel  7,    203; 

34,  4. 
t^rzer  «/.   V.  tr.  abwischen,  trocknen  I,  396. 
tes  s.  Pron.  poss. 
tesaur,  the-  90,  22,   tezaur  118,  13,   16  s.  m. 

Ia  Schatz  113,   1;   »4,    168;    106,   29. 
tessfl  s.  m.  Ia  7assel  112,  36. 
testa,  -te  1,  143  s.f.  Ic  Kopf  8,  57;  100,  109; 

108,  71;  tolre  la  t.  3,  302;  118,  96;  en  t.  auf 

dem  Kopfe  115,  201. 
testimoni  (wohl  q)   s.  m.  Ib  a  Zeugnis,  Zeuge 

107,   181. 


tetar  (e)  v.  I  intr.  saugen  (vom  Kinde)  78,  23. 

teu  s.  Pron.  poss.;  tezo  s.  tizo;  the-  s.  te-. 

ti  s.  Pron.  pers. 

tieira  20,  14,  tiera  124,  81,  86,  tere  1,  461 
s.  f.  Ic  Reihe  a  t.  124,  81,  86;  Art  i,  461 ; 
20,   14  (65,  24  ?). 

tieu,  tieua  s.  Pron. poss.;  s.  m.  Ia  Dein  (Eigen- 
tum) 110,  63;  (als  Wort  und  Begriff)  109^,  2. 

tirament  s.  m.  Ia  Ziehen,  Zug  119,  85;  -  Fiw- 
zückung  119,  66. 

tirar,  triar  118,  101  v.  I  //'.  ziehen,  zerren,  reifsen 
8,  81;  60,  65;  63,  97;  96,  30;  "9,  7o; 
(an  sich)  ziehen  (Zügel)  6,  102;  (aleu)  5,  268; 
t.  aleu  en  raubiment  119,  70  ;  t.  aleu  en  Dieu 
in  Verzückung  zu  Gott  erheben  119,  45 ;  t. 
aleu  ~  16,  7;  52,  47;  einziehen  (i'aire)  23, 
i;  herausziehen,  ausreif sen  I,  250,  308;  118, 
97,  101 ;  hinhalten,  nicht  loslassen ?  110,  6^\ 
t.  aleu  ~  bekümmern,  verdriefsen  5,  121 ;  43, 
64 ;  (objectlos)  am  Zügel  ziehen,  nicht  gehorchen 
43,   4.  —  s.  m.  la  Ziehen  118,  84. 

tizo,  tezo  60,  12,  tuso  HO,  110  s,  m.  Ia  Feuer- 
Irand  (vgl.  buffa-t.). 

töailla  s.f.  Ic  Tischtuch  43,   56. 

toc  (o  und  o)  s.  m.  Ia  Anfall  (einer  Krankheit) 
119,   101. 

tocar,  -qu-,  -cc-  2,  ioo ,  -ch-  I,  662;  4, 
24  (04,  24;  114,  38  und  o.  57,  27) 
z/.  I  tr.  berühren  4 ,  54 ;  treffen  1 1 1 , 
4;  t.  las  dens  (reinigen)  114,  38;  spielen 
(ein  Saiteninstrument)  2 ,  ioo,  {ein  Blas- 
instrument) 53,  15;  berühren,  treffen  (al  cor) 
4,  24;  57,  27;  (unangenehm  etc.)  berühren 
2,  58;  125,  23;  —  in  Berührung  bringen  i, 
662;  intr.  non  t.  (de  pe)  en  terra  119,  72, 
96. 

tog  s.  tot. 

tois  s.  m.  ind.  ?  (Behaarung  der  Brust  ??)  I, 
94. 

toison  s.f.  Id  Fliefs  108,  37. 

tolre,  toldre  7,  293,  tollre  108,  45,  torre  I,  221 
(o,,  Konj.  uelha)  v.  VI  tr.  wegnehmen,  rauben 
68,  24  (objektlos) ;  1,  207;  78,  18;  90,  33; 
108,  45;  t.  lo  cap,  la  testa  1,  730;  3,  302; 
wegnehmen  -  4,  19;  5,  160;  14,  20;  17, 
13;  27,  7;  an  einem  Handeln  hindern  4,  100; 
7,  293;  19,  26;  28,  48;  t.  per  moiller  zum 
Weibe  nehmen  122c,  9;  rfl.  (en)  «VÄ  hinweg- 
heben 2,  6;  (de)  ablassen  von  115,  25. 

tom  j.  Pron.  poss. 

tom  J.  m.  Ia  Fall  in,  63    Far.  j.  bilh. 

tom  bar  (o)  v.  I  intr.  hinfallen  100,   59- 


312 


ton 


tot. 




to?  j.  m.  Ia   Ton,  Tonart  2,   102. 

ton  s.  Pron.  poss. 

tondre  v.  III  tr.  scheren  i,  634;  91,  28;  112, 

45;  119,   12;  -  43,  70;  77,  48. 
toneyre  s.  m.  I*  Donner  2,  49. 
toneja  s.  f.  Ic  Fafs;   vi  de  t.  geringerer  Wein 

(Naturwein  ?)  107,  152. 
tonl^u    s.    m.    Ia    Zolleinnahme    (von    den    zu 

Wasser  eintreffenden  Gütern)  1,  17. 
tor  s.f.  I<*  Turm  6,  103;  22,  55;  35,  26;   54, 

5;  121,  66;  -  26,  33. 
torbar,  trob-  87,  47  Var.  (o)  v.  I  tr.  verwirren 

87,  47 ;  intr.  gerund,  torban  verschlagen  (von 

einem  Schiff)  22,  37. 
torbessalh  s.  m.  I*  ?  (lat.  Text  nix)  117,   11. 
torre  s.  tolre. 

tormen,  tormentar  s.  türm-. 
torn  s.  m.  I»  Drehung f  Wendung:   faire   son  t. 

(bittend)  umkreisen  ?  I,   196. 
torna  s.f.  I<=  Vergeltung;  rendre  t-s  sich  wehren 

5»   259. 
tornada  s.f.  Ic  Geleit  124,  12,  52;  33  Unterschr. 

tornar  (o)  v.  I  tr.  wenden:   t.  son  talant  evers 

Deu  105,   113;  esser  tornatz  (örtlichen)  101, 

27b;    t.   (alc.  re)   en  wenden  zu ,    verwandeln 

in  1,  631;  87,  23;  103,  24;   123,  6;  t.  alc. 

re  a  mal  etwas  schädigen,  herabsetzen  60,  6; 

87,     14;    t.    alcu   a    nien  jemand  (in   seiner 

Wertschätzung)   zu   nichte  machen  80,    57;   t. 

alcu    dereire    o  enan    (oder   rß.    f)    13,    46; 

zurückwenden,  zurückbringen  125,  63;   t.  alc. 

re  en  la  via  102,    55 ;    tort  nos  en  sa  fiance 

1,    190;    t.    alcu  en  son  sen  40,    51.  —  rß. 

torna  s'en  wendet  sich  1,  100;  6,  72;  105,  212  ; 

wendet  sich  um,,  kehrt  zurück  3,  268;   5,  196; 

8»    195;    75»   8;  (atras)  8,    89;   se  t.  a  sich 

wenden    gegen    100,    168;    s6   t.    mit  Nom.: 

7verden   69 ,    42 ;    intr.  gebr.   sich  wenden   4, 

40;    (de)  sich  abwenden  123,  40;   —  intr.  sich 

umwenden    101  ,    8;    zurückkehren  I,    20;   7, 

136;    21,   27;  (t.  arere)  1,    132;  sich  wenden 

sobre  vos  torna  li  sorz  1,   216;   t.  (mit  nom. 

adj.  oder  subst.)  7verden  22,  30;  107,  30,  129, 

(unbest.  Kasus)  125,  48 ;  (t.  greu  schwer  fallen) 

124,  81;  t.  (mit  Obl.)  wieder  werden  125,  68; 

t.  en  87,  16;   114,   74;  t.  a  (dan)  ausschlagen 

zu    18,    36;    (unpersönlich:    torna    a   enueg 

d'auzir)  3,   504;   t.  al  far  sich  zu  einem  Thun 

wenden  6,  90 ;  t.  far  sich  wenden  um  zu  thun 

5,    326,    umkehren  um  zu  thun  3,    401;    5, 

117,    zurückkehren  zum  Thun  3,    232.  —  s. 

m.  I*  Rückkehr  75,    II. 


torn  ei  s.  m.  Ia  Turnier  43,  54;  82,  29. 
torneiar  (e)  v.  I  intr.  turnieren  67,  31. 
torn  es  s.  m.  ind.  Münze  (7/on   Tours)   77,  30. 
torpn  s.  m.  Ia  Quelle  77,    16. 
tQrser,    -rzer   v.    V    tr.  drehen ,    winden  5,    252 
(objektlos)',   t.  alcu  de  alcu  abwendig  machen 

25,  33- 

tqrt   aj.  I  (part.)  gewunden,    krumm    via  torta 

*  °5»  55*»  I02>  3^;  *•  m'  Ia  Krumme:  de  L 
e  de  biays  kreuz  und  quer  63,  79;  Unrecht 
2,  99;  12,  24;  27,  40;  86,  29;  a  t.  in  un- 
gerechter Weise  7,  204,  241;  24,  3;  (tenson 
a  lor  tort  so  dafs  einer  dem  andern  Unrecht 
thut)  43,  63;  aver  t.  a  alcu  7,  62;  9,  123; 
faire  t.  a  alcu  41,   11 ;  72,  35;    124,  14. 

tortglh  s.  m.  Ia  Kuchen  77,   36    Var. 

tortre  s.f.  I   Turteltaube  125,  97. 

tortura  s.f.  I«  Pein  (oder  Drehung,  Wendung?) 
62b,   37. 

t orzer  s.  torser. 

tos  aj.  I  jung  81,  17;  s.  m.  ind.  Knabe  7,  13 j 
toza,  tosa  47,  5  s.f.  Ic  Mädchen  7,  325;  64, 
9i  65,  33;  t-s  de  bordelh  77,   12. 

tozet  aj.  I  jung  78,   5;   96,  27;  s.  m.  Ia  Knabe 

7,  325. 
tossir  80  a,  Str.  13,   tusir  I,  43   (o,  u)  v.  IIa 

intr.  husten. 
tQSt  av.  schnell  1,  693;  4,   35;   5,  210;   13,48; 

34,    IO;    74,  48;    al  plus  t.  schleunigst  I22<1, 

24;    aitan  t.  co  sobald  als   3,  34;  s.  tantost. 
tostemps,  -ms  s.  temps. 
tot    (masc.  n.  s.  und  o.  p.  totz,   toz,  n.  pl.  tuit 

!»  6;   3,  52;    122«*,  42,    tuith  I22d,  43,    tut 

4,  45;  95»  44;  106,  17,  tuich  72,  22;  122c,  5, 
tuih  6,  166,  tug  5,  72,  320;  58,  3,  tugh  121, 
19,  48,  tuh  6,  20;  115,  42,  toh  116,  63, 
tugtz  118,  116,  totz  118,  37,  obl.pl.  tug  n8y 
28;  fem.  Sgl.  tota,  tuta  21,  40,  toute  1,  83, 
pl.  totas,  totes  I,  3)  pron.  ind.  aj.  I  ganz  it 
83;  4,  27;  105,  36;  (tota  noit)  56,  28;  (tota 
gen  alles  Volk,  alle  Leute)  80,  81;  (gegen- 
über deutschem  Adverbium  »ganz*:)  I,  262; 
3»  9;  4.  37,  9i,  "4;  8,  109;  11,  30;  13, 
49;  21,  40;  (aj.  oder  av.  ?)  I,  229;  (vor  sog. 
Superlativ  tota  la  gensor  die  allerschönste  etc^ 
**  I77i  13»  19;  72,  22;  82,  1,  totz  premiers 
83,  63;  jeder  II,  19;  36,  54;  64,  71;  t. 
iorn  3,  62;  tota  dia  105,  79;  tota  ora  105, 
147;  tota  via.  immerhin  jio,  115;  ses  t.  ohne 
irgendweich  38,  33;  81,  21 ;  plur.  alle  3,  435  ; 

5,  72;    58,    3;    116,    63;    (dem  Subst.  nach- 
stehend las  penas  totas)  117,  86;  ab  totz  'M* 


Totz-Sanh »  —  trau. 


3l3 


valedors  mitsamt  84M,  18.  —  tot  dias  (ortogr. 
für  totz  d.  ?)  täglich,  immerfort  105,  183;  — 
neutr.  alles  (pus  tost  n'er  tot  conques)  74, 
48;  (mehrere  Subst.,  auch  verschiedenen  Ge- 
schlechts, zusammenfassend)  1,  18;  tot  quant 
s.  can;  de  tot  ganz  und  gar  8,  39;  de  tot  110 
105,  31,  94;  a  tot  mit  allem  I,  301,  präp, 
mitsamt  (a  tot  sa  druerie)  1,  541;  per  tot 
überall  (hin)  125,  100;  —  Subst.  m.  Ganze, 
Alles  123,  47;  del  tot  ganz  und  gar  4,  58 ; 
38,  17;  124,  54;  no  —  del  tot  21,  22;  63, 
109;  ges  del  tot  4,  214;  plur.  Alle  1,  6;  3, 
52;  6,  20;  118,  116;  I22<J,  42;  (auf  zwei 
bezüglich)  116,  9.  —  Av.  ganz  (zu>n  Av.)  3, 
5;  31,  22;  114,  49,  (zu  präp.  Ausdruck) 
105.  50;  115,  123;  (zu  Verb  und  präpos. 
Ausdruck)  53,    1 1 ;  si  tot,  cant  tot  s.  si,  can. 

Totz-Sanhs:  la  T.-S .  das  Allerheiligenfest  121, 

t  o  z  a ,   tozet  s.  tos-.  [40. 

träazo  s.  f.  I<*  Verrat  105,  57. 

trab  a lha  s.  treb-. 

trabucar  z/.  I  tr.  herabwerfen  79,  8;  i«/r.  stürzen 
107,  28;  117,  20. 

trabuquet  s.  m.  I»  ^4r/  Wurfgeschütz  7,  264, 
317;   121,  43. 

trachor, >  tracor  I,  59,  n.  s.  tracher  5,  357, 
traichers  1,  33  (trachor  100,  163)  s.  w,  TU 
Verräter  5,  118,  248;  7,  143;  aj.  gebr.  5,  357. 

tracrar  v.  I  tr.  handhaben;  t.  cartas  (durch- 
blättern) 4,  256;  -*  t.  de  handeln  von  II 5, 
26;  124,  6,  37;  subjektlos  gebr.  124,  69. 

traetat  j.  m.  Ia  Abhandlung  115,  23,  337. 

tradar  z*.  I  /r.  verraten  105,  8,  66. 

tradir  s.  trazir. 

tragine  s.  f.  Ic  Raub  1,  54. 

traicher  s.  trachor. 

traicion  I,  120,  -cid  105,  236,  -zo  40,  26, 
trassi'o  101,  38  s.  f.  Ic  Verrat-,  a  t.  in  ver- 
räterischer Weise  101,  38. 

träinar,  trahi-  121,  34  v.  I  tr.  schleif en  (aleu, 
lo  cors  d'alcu)  107,  63;  121,  35. 

träir,  traire  s.  trazir. 

trahir  v.  IIb  tr.  verschlingen  76,   11. 

traire  v.  V  tr.  ziehen,  fortziehen  t.  aleu  a  una 
part  1,  586,  708;  t.  aleu  d'una  terra  etc.  5, 
99;  8,  27;  122b,  19;  6^  4;  101,  37;  ~  t. 
vas  amor  16,  3;  t.  d'error  123,  42;  t.  enan 
87,  30,  t.  ad  enan  27,  35  fördern;  t.  a  cap  zu 
Ende  führen  3,  612;  36,  175  herausziehen 
t.  un  grafi  119,  121;  t.  los  huelhs  a  aleu 
18b,  23;  125,  63;  ausreifsen  (blat)  I,  289; 
hernehmen,  schöpfen,  entnehmen  32,  30  t.  niga 


de  clar  riu ;  ~  97,  45 ;  (einer  titter.  Quellt 
entnehmen)  104,  6;  79,  35  ;  t.  doptansa  87,  55 ; 
t.  gazanh  Vorteil  ziehen  100,  129;  en  t.  fort- 
nehmen 9,  100;  dulden  mal  t.  1,  492;  23,  15; 
38,  42;  65,  39;  (getrennt)  28,  2;  (t.  mal) 
105,  109;  t.  piegz  96,  11,  17;  t.  trebalh  118, 
745  t.  esquem,  penedensa  etc.  s.  esquern  etc.; 
schief sen,  werfen  (objektlos)  6,  103 ;  80,  22  ;  89, 
1 2 ;  (saietas,  peiras,  cayrels  etc.)  34,  145111,  15; 
121,  5;  —  rß.  se"  t.  vas  sich  nähern  1,526,555; 
52,  10;  91,  23 ;  se"  t.  enan,  adenan  vorschreiteur 
vortreten  8,  109;  10,  10;  73,  12;  se  t.  atras 
sich  zurückziehen  121,  14;  intr.  gebr.  sich  be- 
geben 1,  583;  t.  en  streben  nach  96,  50  a. 

trait  s.  in.  1»  Schuf s,  Schuf sweite  7,  421. 

träizo  s.  traicion. 

traluzir  v.  II»  intr.  leuchten  25,   22  ? 

trametre  v.  V  tr.  übersenden,  schicken  (aleu) 
J>  183;  3,  545;  78,  15;  118,  66;  (t.  aleu 
far)  6,  143;  (t.  un  auzel)  62b,  2;  (alc.  re 
als  Botschaft,  Geschenk  etc.)  105,  54;  16, 
585  39»  44;  69,  36;  objektlos  1,  185;  (t.  per 
sos  cavalier^  5,   374,   385. 

tramontana  s.  f.  Ic  Polarstern  31,    16. 

trap,  trau  I,  7  s.  m.  I»  Zelt  1,  7;  6,  186. 

tras,  tres  1,  332  präp.  durch  125,  41  ;  seit: 
tres  er  seit  gestern,  gestern  erst  I,  332,  av. 
hinten  I,  259. 

trassa  s.  f.  Ic  Spur  segre  t.  <-  65,  75. 

trassalhir,  tres-  38,  46  v.  IIa  intr.  beben  13, 
31;  38,46  (mit genues.  Participbildung  -an?); 
-  100,    14. 

traseuiat  aj.  I  (part.)  achtlos  8,  39. 

trasfigurar  v.  I  rß.  sich  verwandeln  62b,  30. 

trasgitar  v.  I  tr.  umschmelzen,  überziehen  (mit 
etwas)  ?  34,   39;  travestieren  ?  79,  21. 

trassio  s.  traicion. 

trasmeliatz  verzaubert  (Braunholtz)  ?  100,  20. 

trasnuchar  v.  I  intr.  die  Nacht  wachend  zu- 
bringen 107,   154. 

traspassar  s.  trespassar. 

trasportar  (o)  v.  I  tr.  fortreif  sen  »  5,  160. 

trastot  (n.  p.  m.  -tuit  7,  281,  -tut  105,  25, 
-totz  74,  13;  o.  p.  -totz,  -tutz  105,  144;  fem. 
-tota),  tres-  2,  81  aj.  I  ganz  (dem  Artikel 
bez.  bestimmenden  Pronomen  voranstehend) 
7,  161;  8,  23;  100,  123;  120,  74;  t-a  dia 
105,  118;  alle  (dem  Subst.  nachstehend)  8, 
III ;  Subst.  alle  7,  281;  105,  25,  144;  av. 
ganz  und  gar    14,   13;    (aj.  oder  av.)    2,  81. 

trau  s.  m.  u.  f.  lad  Balken  7,  342;  s.  trap. 


3*4 


traue 


trobar. 


traue  s.  m.  Ia  Loch  79,  30. 

traue ar  v.  I  tr.    durchlöchern,  durchbohren  79, 

7;   101,  40;  125,  %i. 
träusar  ?  v.   I  tr.  täuschen  ?  1,  36. 
?  trahutz  ?  (Canello:   mi  dichiaro  vassalto)  25, 

22    Var. 
traversier  aj.  I  quer  35,  44. 
trazir,    tradir  116,   13,    träir  1,  25;    100,    114 

v.  IIb,  traire   1,   28,   285;   69,  49;  85,    14  V 

tr.  verraten  7,    150;   76,    19;   90,  47. 
trebalh,    -ail ,    -aill    8,    128;    90,    41    s.    m. 

ia  Qual  3,  357;  8,  128;  Mühsal '27,  10;  dar 

t.  az  aleu  66,  9;  90,  41;  traire  t.  118,   74; 

Arl/eit  119,  4. 
trebalha  j.  /.  Ic  ^//a/,  J7«/^  13,  8;    81,  45. 
trebalhar,    -aillar,    trebalar    110,    16   v.  I  tr. 

quälen,  peinigen,  3,  347;    100,   65;    110,   16; 

rfl.  sich  quälen,  sich  mühen   125,  4,  (de)  66, 

21;  intr.  sich  mühen  (en  far)  119,   6,  (a  far) 

120,  43. 
trebalhier   aj.   I  Mühsal  schaffend,  lästig  13, 

51. 

trebol  aj.  II  trübe  3,  23. 

trefa  aj.  I  (f.  -ayna)  betrügerisch,  falsch  64, 
87. 

tr§ga»  -ge  1,  291,  treva  91,  48  s.  f.  Ic  Waffen- 
stillstand 121,    14. 

t  r  e  i ,   treis  s.  tres. 

?  tremar  (e)  v.  I  ;'«//-.  zittern   10,   15    Fan 

tremblar  (e)  v.  I  /»/r.  zittern  12,  31;  16,  43; 
105,   116. 

tre molar  (o)  v.  I  intr.  zittern  120,  75. 

tremor  s.  f.  Id  Zittern,  Furcht  120,   76. 

trencar  (e)  v.  I  tr.  schneiden,  durchschneiden 
I,  152;  schneiden  ~  (von  der  Kälte)  19,  12; 
(ebenso,  objektlos)  1 9,  4,  44 ;  (ö'tf«  <&r  Zunge) 
19,  20;  zerschneiden  7,  266  ;  zertrümmern  5, 
307;  zerstächen  (aleu)  7,  107;  abschneiden 
(lo  cap  a  aleu)  I,  60;  (vinhas)  I  ,  8;  -  t. 
aleu  de  jemand  trennen  von,  hindern  an  19, 
28;  t.  alc.  re  etwas  verhindern  25,  17;  part. 
präs.  trencan  scharf  19,  2. 

trenso  s.  tron&o. 

trenta,  -te  I,  569  aj.  num.  dreifsig  8,  25,  71 ; 
118,  80;   124,    118. 

trepar  (e)  v.   I  intr.  springen  3,  63. 

trepeill  s.  m.  Ia   Unruhe,   Verwirrung  87,    15. 

?  trepellada  s.  f.  Ic  Hüpfen  ?  -  64,  48  Var. 

tres,  treis  2,  56,  trei  108,  60,  97,  n.  trei  I, 
127,    424  (n.  f.  tres   63,    8)   aj.  num.  drei 

L  399J  3,  Hi;  13,  35;  27,  3M  9«,  1. 

tres  s.  tras;   tresailan  j.  trassalhir. 


tresanar  v.  I  m/r.  vorübergehen  83,  6. 

tresliz  <z/.  I  (fem.  -issa)  rfttj  Drillich  64,  6. 

trespassar,  tras-  8,  123;  119,  64  z:  I  intr. 
hindurchgehen  (per)  7,  9;  sterben  74,  6;  /r. 
überschreiten  »  8 ,  123;  hinausgehen  über  ~ 
119,  64. 

trespassatge  j.  z».  Ib  Vorübergehen  64,   59« 

trestot  j.  trastot;  tretz  s.  terz;  treva  .r.  trega. 

tr'iar  v.  I  /r.  auslesen,  erlesen  7,  383;  I.15,  93; 
121,  23;  herausfinden  1 1 ,  47 ;  18,  35;  heraus- 
nehmen, wegnehmen  63,  75;  76,  44;  part. 
präs.  trian  kenntlich  16,  33;  part.  prät.  triat 
erlesen  6,   166;  114,    133.   —  .f.  tirar. 

tribulat'iö  j.  _/".  I<*  Verwirrung,  Bedrängnis, 
Not  118,  4. 

trichador  s.  m.  III  Betrüger  16,  35:  1 8b,  16. 

trida  j.  /.  Ic  Tigerin  125,  46,  48. 

trido  s.  m.  Ia  junger  Tiger  125,  47,  48. 

tri  gar  z/.  I  intr.  zögern,  sich  verzögern  7,  416; 
8,   110;  76,  24. 

trinitat  s.  f.  Id  Dreieinigkeit  42b,   24;  58,  61 ; 

79.   5i  IOS-   229- 

trist  (n.  s.  m.  tristz  122b,  20,  tritz  30,  13) 
tf/.  I  traurig  I,  194;  II 7,  80;  120,  7;  122^, 
22. 

tristeza  117,  15,  -essa  122«1,  33,  -icia  105, 
221  s.  f.  Ic  Traurigkeit. 

tristor  s.f.  Id  Trauer, Betrübnis  58, S;  96,22a. 

tro  y4</z/.  (hinein):  tro  a  (örtlich)  bis  nach,  bis 
zu  I,  450;  117,  22;  (zeitlich)  bis  zu  3,  18; 
5,  278;  56,  28;  /Vä'/>.  £w  (örtlich)  4,  211; 
33  6^.;  117,  22,  27;  (zeitlich)  10,  17;  tro 
que  Konj.  bis  dafs,  bis  3,  172;  io,  il;  52, 
6;  62b,  30;  tro  Konj.  bis  5,  34;  20,  20; 
29>  3;  85,  48;  —  tros  que  Adv.  (fortgesetzt 
hinein)  bis  (a)  1 ,  3 ,  (en)  1  ,  234 ,  (inz  en) 
1 ,  94  ;  Konj.  bis  dafs  (trusque  I,  229)  1, 
13,  260;  tros  Adv.  (a)  bis  nach,  bis  zu  (ört- 
lich) 1,  301;  (zeitlich)  I,  IS;  Präp.  bis  zu  1, 
347;  Konj.  bis  1,  21,  231,  281 ;  tro  a  121,  74; 
tro  que  Adv.  (a)  23,  9;  25,  14,  (en)  So,  27. 

tro  s.  tron;  trob  s.  trop. 

trobador  s.  m.  III  Dichter  80,   I  ;    123,   24,  27. 

trobar  (0)  v.  I  //'.  finden  (t.  alc.  re)  I, 
304;  4,  95,  261;  5,  267;  II,  16;  105, 
99;  anar  t.  holen  9,  38;  (t.  aleu)  finden, 
treffen  1,  1;  3,  6;  4,  76;  6,  42;  jd. 
aufsuchen  3,  271;  erfinden  36,  4;  79, 
19;  97,  19;  dichten  (und  komponieren)  39,  5: 
122b,  3  (objektlos);  komponieren  124,  70; 
(mit  doppelt.  Obl.)  finden,  befinden  als  7,  56; 
18,  13;  79*  8;  105,  242;  (alc.  re  trop  fassa  ...) 


troia  —  humilitat. 


3i5 


19,  28;  —  rfl.  gefunden  werden  8,  179;  sich 
(örtlich)  befinden  42b,  17;  —  s.  m.  Ia  Dichten 
80,   56;  87,  3;  (plur.)  $3,  49.  —  s.   torbar. 

troia  43,  75,  truega  119,  12  s.  f.  Ic  Sau. 

trois  s.  m.  ind.  Stück  1,  99. 

tromba  68,  17,  -mpa  7,  260;  120,  5  s.  f.  Ic 
Trompete. 

tron,  trun  I,  237  s.  m.  Ia  Hiimnel  1  ,  135, 
294;  lo  cels  e"l  tros  79,  7. 

tro  s.  m.  Ia  Donner  19,    13. 

Ironar  (o)  v.  I  /#//%  donnern  44,   11. 

tronc  j.  m.  Ia  Stamm;  Betstand,  -pult  ?  4,  2i6. 

troncon  I,  141,  trenso  101,  19  f.»?.  Ia  (Lanzen-) 
Stück,  Splitter. 

trop,  trob  2,  70  subst.  Vieles  107,  57;  t.  d'omes, 
t.  de  gent  60,  23 ; 74, I 7 ;  plur.  Viele  (Menschen) 
43»  65  ^r«;  non  a  *■  w  '^  »^/  £ar  /«7/gr 
/*<?r  65,  27;  —  ^4z/.  ^/;«  f^r^)  zu  sehr  16, 
20;  17,  40;  sehr  lange,  zu  lange  5,  223;  18, 
50;  (beim  Verb  ttnd  Adj.)  sehr,  zu  sehr  1, 
184;  15,  25;  (beim  Av.)  sehr  5,  288;  s«  sehr 
4,  54;  t.  mai  viel  mehr  5,  411;  (#*//»  Aj.) 
sehr  4,  240;  121,  35;  sehr,  zu  5,  73;  105, 
30;  zu  2,  70;  110,  5;  —  Aj.  viele  (plur.) 
42b,  27;   124,    113. 

trop  gl  .?.  m.  Ia  Schar  125,  57;  en  un  t.  zu- 
sammen  63,   7. 

tropellada  (oder  atrop-)  s,f.  Ic  Vereinigung- 

64,  48   Var. 
tros  j.  tro. 

trot  s.  m.  Ia  Gangart  des  Pferdes,  Trab  27,  9; 
lo  gran  t.  *'«  schnellem  Lauf  (des  Menschen) 

9»   57.  85. 

trotar  (o)  v.  I    intr.  traben  66,  22. 

trotier,  -tt-  5,  194  aj.  in  kurzem  Trab  gehend  ? 
35,  46;  s.  m.   Läufer  5,  194,   203. 

trüan  aj.  I  (f.  -rtda  91,  3)  lumpenhaft,  gemein, 
trügerisch  27,  27;  29,  40;  82,  19;  s.  m. 
Ia  Lump,   Landstreicher  1,  522. 

trüandar  v.  I  (tr.  ?  aleu)  zw//*  Landstreicher, 
Bettler  machen  ?  (lies  mit  ACF  e  lor  tr.  intr. 
•und  ihnen  gegenüber  den  Lumpen,  den  Be- 
trüger macht*?)  67,   15. 

truega  s.  troia. 

trufar  v.  I  tr.  verspotten,  zum  besten  haben 
°5 »  19]  rfl'  s^  *.  am  a^cu  ■w'^  gegenseitig 
zum  besten  haben  124,   121;  j.  w.  Ia  Spotten 

65.  73- 

trun  j.  tron;  trus  j.  tro. 
truoill  x.  /«.  Ia  Kelter  85,  53. 
tu  ;.  Pron. pers.\  tug  j.  tot;  tui  j.  Pron.  posr. ; 
tuich,   tuith  etc.  s.  tot. 


turcople   j.   m.  I   leichtbewaffneter  Reiter    \?,\, 

76. 
türmen,  -nt,  tor-  105,  157;   107,  91;   108,   140 

s.  m.  Ia  Pein,    Qual  31,   28;  58,   10;   75,  7; 

far  t.   105,    19. 
türmen tar,  tor-  117,  7,  81  (e)  v.  I  *V.  peinigen 

100,  44;    110,  91. 
tusir  s.  tossir;  tuso  s.  tizo;  tut  s.  tot. 


U  J.  on,  un. 

ub?rt,  hu-  125,  75  aj.  I  (pari.)  geöffnet  102, 
37;   offen   104,  34.  \Var. 

?  ublador  s.  m.  Levy:  Steuerpflichtiger?  96,  22 

ubrir  s.  obrir;    ueeniso  s.   occaiso.  \Var. 

uchador  s.  in.  III  Ausrufer,  Auktionator  96,  22 

achar  v.  I  intr.  schreien   105,   130. 

adolar  v.  I  intr.  heulen,  wehklagen  117,  49. 

ueg  aj.  num.  acht  107,  2. 

huey  5,  216;  8,  25;  124,  65,  uei  5,  234;  95, 
48,  huy  103,  15,  oi  6,  104;  116,  4,  16  av. 
heute;   —  huei  mais  s.  oimais. 

uelh  115,  124,  huelh  19,  30,  uel  105,  203 
(huelhs  11,  32,  hueils  28,  40,  huels  119, 
100,  ueils  3,  121,  uelz  1,  308,  476,  huolhs 
1Si  35»  huols  119,  8),  uyl  2,  62,  olh  108, 
98,  oil  4,  243;  46,  2  (olhs  7,  24,  120,  oils 
4,  23,  oills  72,  25,  oilz  4,  99,  olz  116,  32) 
s.  m.  Ia  Auge]  iazer  dins  los  olhs  d'aleu/m.  vor 
Augen  liegen  7, 452 ;  mostrar  ad  uelh  vor  Augen 
führen,  bildlich  zeigen  115,  124;  mos  olhs  claus 
indem  meine  Augen  geschlossen  sind  1 8  b,  44. 

huelh  de  veire  fabelhafter  Vogel  125,  40. 

ues  s.  obs. 

ufana,  -ayna  64,  28  s.  f.  Ic  Prahlerei  64,  28 
(Jeanroy :  vaine  apfarence)',  100,  113;  Schau- 
stellung, Pracht,   Üppigkeit  98,   19;    102,  71. 

ufanier  «/'.  1  prahlerisch,  grofs sprechend  6,  170; 
43,   15;   ioo,  121;  pracht liebend,  üppig  98,4. 

ufaut  x.  wz.  Ia  Prahlerei  25,  34? 

ufrir  s.  of-;  hui  j.  huei;  uyl  s.  uelh;  uys  f. 
us;  ultra  s.  oltra. 

um  an  aj.  I  (/<?w.  humayna  64,  35)  menschlich 
8,  184;  110,  8;  120,  58;  -  64,  35. 

umbr-  s.  ombr-;  umel-  s.  umil-. 

h  u  m  i  1 ,  umil  28,  3  5  ff/.  U  demütig  1 1 5,  20S ;  herab- 
lassend, mild,  gütig  16,  54;  30,  38;   ioc,  151. 

hu  miliar,  umeliar  v.  I  rfl.  sich  demütigen 
l8b,  12;  32,  55;  intr.  sich  demütigen  II,  19; 
part.  präs.  umeli'an  demütig  32,  56. 

humilitat  7,1915115,318,  -mel- 28,  23,  umil- 
105,  224  s.  f.  Id  Demut;  Milde  28,   23. 


316 


humilmen  —  vas. 


humilmen,  -nt,  -ns  22,  64,  um-  1,  365  av. 
demütig  4,   125;  8,  171;  46,  7. 

un,  u  105,  52,  95,  um  (vor  m)  10,  19  m//w. 
aj.  I  «Vwr  (attrib.)  42b,  24;  81,  27;  105, 
38;  (präd.)  115,  59;  un  —  no  nicht  ein  18, 
15;  (plur.  us  pater-noster  no)  57,  17;  »mV 
Artikel:  l'una  fremna  105,  192;  Tun  — 
l'autre  4,  275;  —  Subst.  einer  13,  42;  29, 
37;  (determ.)  13,  14;  78,  19;  per  un  cen 
115,  120;  un  no  nicht  einen  7,  334;  17, 
29;  105,  8;  (dcierm.)  105,  95;  Tun  den  einen 
8,53;  63»4M  Tun  —  l'autre  1,40;  7,214; 
(gegenseitig)  35,  27;  #/«r.)  77,  5;  —  Unbest. 
Artikel  10,  19;  105,  $2\plur.  1,  155,412,553, 
640;  5,   1;  6,  24,  50,  125;  80,  76;   125.  17. 

un  s.  on;  un  quec  j.  quec;  unbrer  s.  omb-. 

unicQrn,  hun-  s.  m.  Ia  Einhorn  125,  50. 

unitat  f./.  Id  Einheit  79,  6. 

universalment  oz/.  insgesamt  120,  81. 

uoi  mais  s.  oimais;  huolh  s.  uelh. 

uou  66,  5,  huou  77,  32;  125,  99  s.  »9.  Ia  Ei, 

upa  j.  /.  Ic  Wiedehopf  125,   105. 

up§l  s.  m.  I» Junger  Wiedehopf  125,   106. 

us  f.  m.  ind.  Brauch  29,  5;  112,  2. 

us  1,  37 ;    5,  260,  uis  5,  315  s.  nt.  ind.  Thür. 

usage,  uz-  14,  10;  62b,  41;  64,  58,  -atge, 
-atie  6,  45;  64,  58  s.  m.  Ib  a  Gewöhnung 
per  u.  6,  45;  64,  58;  Gewohnheit,  Brauch 
aver  u.  4,  45 ;  aver  un  u.  62b,  41 ;  prendre 
un  u.  14,   10;    Brauch,  Sitte  4,  78;   95,  10. 

uzar,  us-  HO,  27,  70,  72  v.  I  intr.  Gebrauch 
machen  (de)  115,  175,  357;  124,  m  ;  u.  mal 
de  falschen  Gebrauch  haben  in  betreff  124, 
65;  tr.  anwenden  110,  70,  72;  124,  9;  ab- 
nutzen no,  27. 

nsura,  ez-  117,  32  s.  f.  Ic  Wucherzins  prestar 
a  u.  108,  51,  prendre  las  e-s  117,  32. 

usurier  s.  m.  Ia  Wucherer  68,  20. 

uxor  s.  ossor. 


Vair,  -re  38,  33,  var  6,  37;  25,  18;  80,  40 
aj.  I  wechselnd  {in  der  Farbe),  bunt  80,  40; 
schillernd  vairs  huels  84,  17;  -  unbeständig, 
wankelmütig  25,  18;  38,  33;  von  Buntwerk 
6,  37;  s.  m.  I»  Buntwerk  (Pelz)   1,  692. 

vais  s.  vas. 

vaissgl  s.  m.  Ia  Schiff  121,    12. 

vaiselha  118,  24,  -ss-  118,  90  s.  f.  Ic  (Tafel-) 
Gerät. 

val  s.  f.  m.  Ida  Thal  19,  34,  42;  93,  5. 

valedor  s.  m.  III  Helfer  84,    10. 


valen,  -nt  aj.  II  tüchtig,  trefflich  2,  23;  3,  85; 
24»  375  33»  435  82,  6;  95,   12. 

valensa,  -za  s.  f.  Ic  Wert  9,  134;  persönlicher 
Wert,  Trefflichkeit  3,  565;  7,  367;  65,  100; 
84,  22;  Hilfe  70,  42;  faire  v.  helfen  102,  96. 

val  er  v.  VI  intr.  Kraft  haben  (standhalten)  5, 
310;  Wert  haben  (sächl.  Subj.:  ohne  Wert- 
bestimmung) 73,  18;  wert  sein  v.  mais  75,  16; 
(mit  Wertbestimmung)  9,  72;  7,  374;  25,  28; 
—  wert  sein  (mit  persönl.  Subj.)  95,  54;  3,  72; 
5,  83;  27,  4;  (mit  Wertbestimmung)  3,581; 
82,  16;  v.  alcu  ebenso  viel  wert  sein  wie  jem. 
20,  9;  90,  51;  91,  60;  —  dienlich  sein, 
nützen  (sächl.  Subj.)  16,  11;  17,49;  18,48; 
80,  10;  105,  102;  125,  92;  6,  97;  24,  7; 
io7>  4»  (valer  az  amic)  115,  103;  (v.  a  frug 
zur  Frucht  helfen)  115,  216;  helfen  (persönl. 
Subj.)  3,  225;  5,  78;  36,  22;  (de  in  Beziehung 
auf)  5»  97»  lIQ;  81,  4i  —  rfl-  se  v.  a  sich 
verhelfen  zu   107,  50.  —  subst.  Wert  6,  179. 

val  hat  s.  m.  Ia  Graben  118,  39,  41. 

valor  s.  f.  Id  Wert  32,  6;  persönl.  Wert, 
Tüchtigkeit  22,  42;  27,  4;  29,  42;  50,  32; 
(plur.)  123,  36;  aver  v.  aprob  alcu  von  jem. 
geschätzt  werden  105,  34. 

val  vas  9  r  s.  m.  Ia  Edelmann  (letzte  Stufe  des 
höheren  Adels)   123,  18. 

van  aj.I  kraftlos,  haltlos,  nichtig  5,  254;  8,  35; 
98,  30;  102,   70. 

vanitas  (Latinismus)  Eitelkeit  2,  8. 

van 6a  s.  f.  Ic  Bettdecke  107,    146. 

vantar  v.  I  rfl.  sich  rühmen  10,  27. 

vaquiera  s.  f.  Ic  Dichtart  (Kuhhirtinnenlied) 
124,   112,   124. 

var  x.  vair.- 

vara  r  v.  I  tr.  (ein  Schiff)  ins  Meer  schieben  8,  213. 

variable  aj.  I  veränderlich  124,  76. 

vari'ar  v.  I  rfl.  verschieden  sein  (de)  124,  73. 

vas,  ves  14,  25;  16,  3;  17,  30;  27,  37;  28, 
46  etc.,  (vel  =  ves  lo  105,  10  /),  vers  1, 
132,  171,  715;  115,  268,  (vert  105,  192) 
vais  106,  68,  vaus  4,  154  Präp.:  Richtung, 
Ziel  (örtlich)  105,  192;  3,  254;  4,  154;  9, 
26;  20,  36;  28,  46;  (Person  als  Ziel)  1, 
526;  23,  I;  4,  150;  6,  41;  Richtung,  dann; 
Ort  wo  72,  36;  15,  11;  27,  37;  39,  37;  - 
Richtung,  Ziel  16,3;  106,  68;  (gegen,  gegen- 
über einer  Person)  1,  171,  172,  391;  17,  30; 
24,  27;  69,  20  (verai  v.);  87,  6  (cominal  v.); 
(in  Beziehung  auf)  I,  479;  (feindlich)  5,  48; 
14»  25;  44,  6;  —  (zeitlich)  gegen,  um  114, 
73»  125,  2. 


vas  —  ventalha. 


31? 


vas  s.  m.  ind.  (lo  saint  v.  das  heilige)  Grab  70, 

51;  72,  72. 
vassal,  -s-  2,  34;  3,  236,  -lh  5,  41,389;  101, 

3   s.  m.  Ia   Vasall  5,   389;    101 ,    3;    Ritter, 

Held  1,  75;  2,  34;  5,  41. 
vassal  läge  s.  m.  Ib  Ritterlichkeit  95,   1. 
vaus  j.  vas. 
vc-,  vec  Interj.,  um  die  Aufmerksamkeit  auf  ein 

Geschehen   oder  Sein  zu   lenken:   sieh,   sehet, 

vette   118..    52,   vevos  5,   242,    ve*l   vos  3, 

243»  256;  5,  229,  veus  5,  26,  100,  103;  16, 

53?  3°,  24i  65,  58;  74,  25,  vec  vos  7,  302; 

104,  45;   107,   166,  ec  vos  105,  44,  72. 
vedar  (e)   v.  I   tr.  verbieten  7,    195;   versagen 

91,  2. 
veder,  veeir  s.  vezer. 
vegada,    -gua-   s.  f.   Ic  ^a/  7,  228;   64,  48; 

107,  i;   esta  v.   115,  25;   a  las  v-s  bisweilen 

107,  159. 
vegilia  s.  vig-. 

veguda  j. /.  Ic  das  Sehen  20,  49. 
veiaire   s.  m.  Ib  Urteil,  Ansicht,   Meinung:   al 

mieu  v.  97,    43;    a  mon  v.  5,   149;   v.  m'es 

mir  seheint  4,  107;    13,    17;    11 1,  36;  far  v. 

zu   erkennen  geben   28,   20;    complir  son   v. 

seinem  Urteil  gemäfs  handeln  ?  33,  54. 
veill-  s.  velh-. 
veire  s.  m.  Ib  a  Glas  34,  39;  77,  18;   109^   i; 

s.  huelh  de  v. 
veirement  s.  vera- 
veisos  aj.  I  listig,  verschmitzt  1,  33. 
veiz    s.    vetz;    vel   =0    ves    lo;    vel,    vell    s. 

vielh. 
vela  s.  f.  Ic  Segel  8,  215. 
veilla  s.  f.  Ic  Wache  43,  39. 
veiz  s.  vetz. 
velhar,  veillar,  vellar  119,  7,  30  (e)  v.  I  intr. 

wachen  13,  32;  56,  6;  63,  86;   125,  38;  87, 

22;   119,   7;    (mit  Dat.  rfl.)  39,    14;   —  s. 

Wachen  27,   10. 
velhenc,  veltat  s.  vil-;  ven  s.  vent. 
veillor  s.  f.  I<*  Alter  96,  45  a. 
vena  s.  f.  Ic  Ader  114,  91. 
vena,  venal  ?  I,  205. 
venal  aj,  II  gemein  73,  38. 
venansal  <z/.  II  niedrig, gewöhnlich, ungekünstelt 
venar  (e)  v.  I  tr.  jagen  7,  263.  [87,  13. 

vendre  v.  III   /r.  verkaufen  i,  464;   77,    20; 

100,    140;   (objektlos)  69,   22;    C»mV  ö<5/.  <frr 

verkauften  Sache  und  Obl.  des  Preises)  i,  428; 

116,    59;    v.  car  teuer  verkaufen  42,    7,    - 

übermäfsigen  Gewinn  erzielen  52,    18;   es  be 


vendut  ~   es   ist  wohlfeil  gerechnet   107,  43; 
rfl.  sich  verkaufen  80,  66. 

veneisun  j. /.  Id  Wildpret  1,  381. 

venga-  j.  venia-. 

venguda  s.  f.  Ic  Kommen  3,  539. 

vengamentx.w.  I» Rache  prendre  so  v.  105,  252. 

veniansa,  -za,  -nganssa  90,  54  s.  f.  Ic  Rache 
prendre  v.  3,  220;  70,  14;  90,  54;  demandar 
v.  74,  28;  Ahndung,  Strafe  99,  6. 

veniar  (e)  v.  I  tr,  rächen  (alcu)  4,  139;  (Deu) 
72,  35;  (alc.  re)  74,  4;  118,  59;  rfl.  sich 
rächen  (de  alcu)  108,  42;  jemand  strafen  8, 
10 1 ;  sich  strafen  (de  alc.  re)  125,  9. 

venir  v.  VI.  mir.  kommen,  hinkommen  1,  14; 
3,  24;  4,  66;  5,  17;  76,43;  105,  239;esser 
be  vengutz  willkommen  sein  25,  15  ;  esser  mal 
vengutz  übel  aufgenommen  werden  3,  352;  ge- 
langen (zu)  v.  sus  en  la  crotz  5,  166;  v.  a  la  fi, 
a  mort  6,  43;  38,  2;  v.  en  pessamen,  en  pesat 
84,  9;  105,  67;  (v.  mit  Nom)  werden  122b,  3; 
gereichen  zus.  a  plazer  13,  48;  17,  51  ;  v.  en 
grat  69,  46;  kommen,  eintreten  105,  40;  her- 
kommen 3,  592 ;  entstehen  tot  quant  ve  nivai  15, 
36;  entstehen,  erwachsen  5,  364;  13,47;  31, 
IZ\  58t  l3't  8ot  62;  geschehen  8,  96;  107,  53; 
—  v.  faire  kommen  um  zu  thun  5,  224;  6, 
57;  105,62;  112,  112;  v.  a  faire  dazu  gelangen 
zu  thun  121,  51,  Umschreibung  des  Futur.  8, 
152;  v.  fazen  105,  240;  118,  43,  Umschreibung 
des  Fut.  63,  98;  — subjektlos:  al  marit  venc 
a  saber  5,  70;  venc  a  pandecosta  etc.  51,  43  ; 
108,  1 ;  (105,  104  fersönl.  ?)\  —  rfl.  locs  se 
ve  Gelegenheit  tritt  ein  110,  18;  ven  s'en  er 
kommt  1,  369;  ven  s'en  faire  3,  37;  8,  31; 
ven  s'en  per  faire  4,  34. 

vensedor  aj.  I  besiegbar  18,  13. 

venser  106,  59,  -nzer  8,  28,  -ntre  1,  102  v. 
III  tr.  besiegen,  überwinden  alcu  (mit  Waffen) 
!»  229;  3,  372;  6,  133;  82,  14;  (im  Wort- 
streil)  98,  17;  (im  Liebesstreit)  3,  525;  22, 
52;  24,  31;  (Krankheit  als  Sieger)  121,  17; 
(merces)  49,  12 ;  v.  alcu  de  jemand  besiegen 
in  Beziehung  auf ,  jemand  etwas  abgewinnen 
52,  39;  übet  winden  69,  6;  29,  32;  über- 
treffen 18,  8;  siegreich  bestehen  v.  la  guerra, 
l'aramida  8,  28;  106,  59;  —  objektlos:  siegen 
I,  212. 

vent,  ven  s.  m.  I»  Wind  1,  76;  16,  44;  22, 
38;  75»  32;  -  Trieb  ioo,  40. 

ventalha  s.  f.  Ic  Schutz  für  den  unteren  Teil 
des  Gesichts  81,  35;  {an  einer  cabessalha) 
112,  28. 


3i8 


ventar  —  vesta. 


ventar  (e)  v.  I  intr.  winden,   stürmen  12,    2; 

44.   iL 

ventre  s.  m.  I  Bauch,  Leib  118,  82,  105;  125, 
82;  (Mutier-) Leib  79,   12. 

ventre,   venzer  s.  venser. 

ver  aj.  I  wahr,  wahrhaftig,  wirklich  24.  38; 
63,  101;  82,  55;  7,  53;  102,  48;  119,  117. 
—  s.  m.  Ia  Wahres,  Wahrheit  vers  es  3, 
464,  565;  4.  18;  dire  v.  i,  166;  76,  28; 
saber  lo  v.  13,  36;  proar  en  v.  5,  94;  troba 
se  en  v.  108,  77;  per  v.  der  Wahrheit  ge- 
mäfs,  in  Wahrheit  7,  1 20;  8,  2;  17,  41;  49, 
14;  saber  per  lo  v.  115,  145;  dire  pel  v. 
95,  60;  (wahres)  Sein  62,  4;  Thatsache  25, 
19  ?. 

ver  s.  vezer. 

verai  aj.  I  (fem.  -aia,  -aisa  8,  219)  wahrhaft 
8,  219;  (berechtigter  Erwartung  entsprechend) 
15,  12;  20,  16;   38,  5  ;  7oahrhaftf  zuverlässig 

I,  540;    15,   29;   28,  34;  49,  14;   52,  11;  v. 
vas  69,  19. 

verai  amen  15,  40,  -ns  84,  25,  veraysament  8, 
72  av.  der  Wahrheit  gemäfs,  wahrhaftig. 

veramen,  -nt,  veirement  I,  354  av.  der  Wahr- 
heit gemäfs ,    wahrhaftig  3,    7;    7,    87;    113, 

935  n6.  36. 
verba   s.  f.  Ic  Worte,    Text   {eines  Liedes)    124, 

17/,. 
vercet  s.  verset. 

verdeiar  (e)  v.  I  intr.  grünen  21,   I;  37,  I. 
verdier  s.  vergier. 
verdor  s.  f.  Id  Grün  61,   II. 
verdura  s.  f.  Ic  Grün  4,  7;  14,   5;  18»,  12. 
verga  58,  20,  -ria  s.  f.  Ic  Zweig,  Rute  26,  4, 

II,  15  *fo;  30,  28;  v.  seca  26,  25;  58,  20. 
verguan  63,  99,  verian  s.  m.  I»  Zweig,    Rute 

13,  2;   18,  2;  18b,  2. 
verge,  virgre  1,  564  s.f .lc>  d  Jungfrau  106,  1; 

119»    29;    (Jungfrau  Maria)  7,    343,   460; 

8,   173,   182. 
vergena  s.  f.  Ic  Jungfrau  102,  91;    106,    I. 
vergier,  verdier  58,  18  s.  m.  I*  Garten  21,  2; 

26,  6;  35,  16;  63,  6$. 
vergiera   s.  f.    Ic  Dichtart   (Gärtnerinnenlied) 

124,   112,   124. 
verginitat,  vir-  102,  36  s.f.  Id  Jungfräulich- 
keit 117,  37;   125,  52. 
vergonha,   -ogna,  -oigna  s.f.  Ic  Schamhaft 'ig- 

keit  119,    9;   Scham,   Beschämung  122c,    17; 

123,  32;  Schande  24,  6. 
vergoignar,  -oinar  v.ltr.  Schmach  anthun  1, 

210;    vergönn at  z*?/#r  Scham  ?  90,    7. 


vergoignos  «/.  I  beschämt  3,   269;  47,   14. 

veria,  verian  s.  verg-, 

verin  s.  m.  I*  Gift  114,   12. 

veritat  s.  vertat. 

v?rme  s.  m.  I   Wurm  119,   19. 

vermelh,  -eill,  -el  1,  636  aj.l  rot  4,  237;  5, 
22;  9,  12;  100,  100 ;  s.  m.  Ia  Rote:  virar 
a  alcu  lo  v.  de  l'escut  jemandem  die  Vorder- 
seite  des  Schildes  zuwenden  87,  50. 

v§rn  s.  m.  I»  Erle  114,  40. 

vers  s.  vas. 

v§rs  j.  0*.  iW.  (biblischer ,  liturgischer)  Vers 
l>  3995  4>  145;  Versart  10,  4;  Dichtungs- 
art, Vers  124,  1;  16,  58;  36,  3;  39,  l;  59, 
i;   60,    i;   72,    2;   85,   2. 

versar  (e)  v.  I  tr.  wenden  -.  18t»,  28;  umwerfen 
7>  358;  **#*.  ~  sobre  alcu  »for  jemand 
kommen  72,  61. 

verset,  vercet  7,  327  j.  »/.  Ia  Vers  124,  31: 
kurzes  Liedchen  7,  327;  kurzer  liturgischer 
Satz  4,  232. 

vert  «/.  II  grün  10,  18;  21,  2;  44,  15;  9,  31; 
80,  40;  6,  23  (elm);  -  frisch   19,  7. 

v e r  t a d  i e r  ßy.  I  der  Wakrhi it  entsprechend  109c, 
7;  115,  46;  wahrhaft,  treu  13,  50;  35,  4; 
77,  44;  s.  m.  la  77>  31. 

vertat,  veritat  7,  173;  8,  6;  105,  222;  107, 
189  s.  f.  Id  Wahrheit  1,  331;  6,  107;  77. 
2;  IOI,  2;  v.  es  que  «'»£  Erzählung  ein  leitend 
91  A'^c7,  1;  per  v.  3,  463;  5,  439;  per  v-z 
7,  412;  de  v.  48,  35. 

vertir  (e)  v.  IIa  (b)  wenden,-  verten  vollendet 
(Tobier,  s.  Anm.  zu  diesem   Vers)   1,  4S1. 

vertut,  virtut  120,  66,  virtud  2,  56  o.  p.  ver- 
tuez  108,  7  j.  /.  Id  Ara/if  (des  Körpers) 
1 5  374,  4*95  2,  56;  (des  Geistes)  105,  92; 
Kraft,  Wirksamkeit  115,  190;  Wirksamkeit 
Ausübung  einer  Thätigkeit  119,  35;  per  v. 
kräftig  3,  204,  262;  ab  la  v.  de  durch  Kraft 
von,  vermittelst  72,  42;  Wunderkraft  (G  tles) 
104,  21;  Wunder  I,  556;  88,  4;  108,  7; 
120,  66;  (wunderkräftige)  Relijui-  S,  218; 
—    Tugend  v-z    theologicals,    cardenals   115, 

ves  ;.  vas,  vetz.  [310,  31 1. 

vescomtal  aj.-subst.  f.  Id  VicegräjHcke,  Vic- 
gräfin  20,   31.  [31;   7,  6,  201  ;  66,  3}. 

vescomte,  -onte  123,  18  s.  m.  II    Viregiaj   6, 

vescomtessa  j.  _/".  Ic   Vicegiäßn  122 h,  25. 

vesi  j.  vezi. 

vgspre  s.  m.  I  Abend  9,  219;  125,  i;  Por8- 
abend  (eines   Tage.)   119,  79. 

vesüuura  s.f.  Ic  Kleidung  i8a5   13. 


vestimen  —  vilan. 


3*9 


vestimen,  -nt,  -tem-  1,  358  s.  m.  Ia  Kleidung, 
Kleid  6,   127;  88,  6;  97,  35;  105,  190. 

vestimenta  s.  f.  Ic  Kleidung,  Kleidungsstücke 
(kolleklh)  4,   118. 

vestir  (e,  ie)  v.  IIa  tr.  kleiden,  bekleiden  1,  513, 
635;  3>  48i;  42b,  5  5  88>  I2;  («»  Kleidungs- 
stück) anlegen  1,  126;  5,  296;  71,  32;  76, 
9;  105,  199;  (ein  Kleidungsstück)  anhaben 
64,  6;  117,  34;  r/f.  sich  kleiden  63,  49, 
—  s.  m.  Ia  Kleidung,  Kleid  1,  363;  97,  II; 
(plur.)  80,  40;   107,    144;    I22c,  6. 

vestit  (pari.)  s.  m.  Ia  (schwarz  gekleideter) 
Ketzer  (s.  C.  Schmidt  Histoire  et  doctr.  des 
Cathares  II  95)  7,   125. 

veta  s.  f.  Ic  Band  78,  29. 

vette  j.  ve-, 

vetz,  vez,  veiz  1,  577,  ves  3,  140;  4,  271 ;  60, 
70;   119,    14  j.  /.  ind.  Mal;    (mit  Zahladj.) 

I,  3355  8>  160;  16,  27;  31,  29;  90,  16; 
no  —  una  v.  nicht  einmal  1 ,  259 ;  una  v. 
einmal  (eines  Tages)  119,  14,  77;  autra  v. 
einstmals  (in  der  Vergangenheit)  I,  25,  (in 
der  Zukunft)  7,  243;  a  1' autra  v.  3,  393; 
esta  v.  7,  247;  aquella  v.  60,  70;  alcuna  v. 
5,  54,  alcunas  v.  bisweilen  9,  215  ;  manhtas 
v.  i8a?  70;  77,  5;  motas  v.  119,  38. 

veus  s.  ve-, 

veve  s.  f.  Ic  Wiliue ;  aj.  verwitwet  i,  436. 
vevos  s.  ve-, 

vezat  aj.  I  gewohnt  98,  44. 
vezat  aj.  I  klug  63,  100. 

vezer,  veder  105,  122,  165,  veeir  1,  469,  ver 
108,  38  v.  IV  tr.  sehen  3,  6;  4,  10;  5,  174; 

II,  32;  14,  45;  105,  126;  v.  faire  21,  1; 
28,  38;  v.  alc.  re  az  alcu  etwas  bei  jemand, 
in  jemandes  Besitz  sehen  43,  44;  far  se  v. 
sich  sehen  lassen  71,  23;  anar  v.  sehen  gehen , 
besuchen  5,  133;  62,  2;  v.  besuchen  93,  41; 
100,  135;  112,  91;  —  sehen,  wahrnehmen, 
erkennen  1,  1;  108,  38;  105,  122;  124,  142; 
erleben  63,  69;  ben  ai  vist  alcun  temps  8, 
97;  vis  m'es  mir  scheint  19,  12;  38,  37;  vist 
m'es  mir  scheint  gut  124,  23,  117;  —  ob- 
jektlos 105,  165;   125,42;  —  Gerund,  vezen 

(de)  angesichts   I,    541;    7,  27;   —  v.  s.  m. 

I»  Sehen  4,   244;   IOO,    14;   122a,  9. 
vezi,  vesi  110,  8,  vicin  2,  93  aj.  I  benachbart, 

nahe  15,  20;   26,  21 ;  aj.-s.   123,  54;  65,31; 

80,  74;  88,  11;    115,   103;  -  v.  a  102,  66. 
vezi 6  s,  f.  ld  Vision,   Dichtart  124,    161. 
vezoig  j.  m.  I*  Hippe   64,  38. 
vi  j.  vin. 


via,  vie  s.  f.  Ic  W^r  n6,  37;  far  v.  einen  Weg 
gehen  52,  24;  tener  (dreita)  via  (geraden) 
Weg  innehalten  3,  19;  8,  60;  tener  (sa)  via 
sich  (hinweg)  begeben  49,  15;  55,  31;  ala 
vie!  auf  den  Weg!  hinweg!  48,  6,  14;  via! 
vorwärts!  auf!  9,  221;  55,  8 ;  ~  tota  via 
allerwege,  stets  32,  8;  1090,  55  v.  (co  .  .  .) 
Weg,  Hilfsmittel  58,  62;  v.  torta  65,  55; 
102,  38;  v.  de  salvamen  58,  21;  metre  en 
tal  v.  que  32,  48;  s.  vida. 

viacier  aj.  I  lebhaft  124,   64,   124,  167. 

vi  an  da  s.  f.  Ic  Lebensmittel,  Nahrung  (kollek- 
tiv) 8,  210;  118,  4;  121,  26;  125,  10,  116; 
(plur.)  7,  319,   405. 

vi'andan  s.  m.  Ia  Wegfahrer,  Reisender  97 ,  56. 

viandela  (sonst  auch  mandela)  s.f.  Ic  Dichtart 
124,   181,   182. 

v'iatz  7,  350;  63,  II  av.}  62b,  15  aj.I  schnell, 
plus  v.  que  eher  als  4,  64. 

v'iatge  s.  m.  Vo*  Fahrt,  Reise  5,  129;  7,  140; 
73,   27;  tener  dreit  v.  62b,  1. 

vibra  s.  f.  Ic    Viper  125,   14,  85. 

vibro  s.  m.  Ia  junge   Viper  125,    88. 

vici  123,  40,  visi  110,  71  s.  m.  Ia  Laster,  schlechte 
Eigenschaft ;  Eigenschaft,  Art  ?  110,    71. 

vicin  s.  vezi. 

vict^ria  s.f.  Ic  Sieg  108,  105. 

vida,  vita  105,  206;  108,  133,  via  32,  54,  vie 
1,  592  s.  f.  Ic  Leben  22,  45;  24,  20;  31,  2. 
//.  1,  592;  7,  164;  tener  a  v.  am  Leben 
halten  31,  8;  Lebensführung  108,  99;  ~  3, 
626;   103,   IO. 

vie  s.  via,  vida. 

vielh,  viell  3,  154,  viel  1,  654,  vell  105,  235, 
vel  105,  189  (n.  s.  m.  velz  105,  103,  HO, 
o.  p.  vielz  1 ,  66)  aj.  I  (f.  vielha ,  viella, 
ville  1,  30)  alt  43,  31;  65,  7,  16;  86,  39; 
s.  m.  alter  Mann  78,  5. 

viellart  s-  m.  Ia  Greis  48,  26. 

vieu-  s,  viu-. 

vigilia,  veg-  119,  30  s.f.  Ic  nächtliche  Andacht 
1 16,  48 ;  1 19,  30 ;  Tag  vor  einem  Fest  121 ,  40. 

vigor  s.f.  Id  Kraft  41,  5;  115,  313. 

vil  aj.  II  geringwertig  112,  5;  tener  per  v.  32, 
2i;  120,  82,  tener  v.  83,  28  gering  halten, 
gering  schätzen;  tener  v.  übel  behandeln  29, 
21,  s.  viltener;  niedrig,  gemein  95,  53;  120, 
x3>   7°»  av-  comprar  vil  billig  kaufen  42,  7. 

vil  aj.  schnell  22,  8. 

vila  s.f.  Ic  Stadt  7,  227;  79,  25;  107,  86; 
124,    139   (im   Unterschied  von  ciutat). 

vilan,  -Ä,   vilha  121,   4   aj.  I    (f.  -ana ,    ayna 


32° 


vilanal  —  volontiers. 


64,  4,  18)  gemein,  niedrig  von  Geburt  I,  527; 
64,  18;  95,  4;  niedrig  von  Gesittung  und 
Gesinnung  5,  90;  13,  51;  subst.  Bauer  4, 
118;  121,  4;  123,  18;  gemeiner,  niedrig  ge- 
borener Mann  1,  %%^  449;  4,  149;  ungesitteter 
Mann  II,  30;  34,  30. 

vilanal  aj.  II  gemein  124,  39. 

vilaneiar  (e)  v.  lintr.  ungesittet  werden  11,  29. 

vilanet  aj.  I  gemein  80,   64. 

vilania  s.f.  Ic  Niedrigkeit,  Gemeinheit  32,  34; 
76,  42;  90,  28;    100,   70. 

ville  f.  vielh. 

vilesa  s,  f.  Ic  Niedrigkeit  106,   61. 

vilhenc,  velh-  96,   26  j-.  w*.  I*  Alter  86,  40. 

vilheza  j. /.  I*  Alter  65,  77. 

veltat  j. /.  Id  ^Zto'  105,   107. 

viltat,  viutat  s.  f.  Id  Gemeinheit,  Wohlfeilheit, 
Häufigkeit  87,  32;  Niedrigkeit  124,   122. 

viltener  z/.  VI  /r.  »<*<r/  behandeln  5,  92,  258 
s.  vil. 

vin,  vi  s.  m.  I*  Wein  43,  24;  60,  47;  98,  24; 
*23,  67. 

vin  s.  vint;  vinne  j.  vinha. 

vinha,  vinne  I,  8  s.  f.  Ic  Weinpflanzung  7, 
290. 

vint,  vin  I,  465  0/.  num.  zwanzig  1,  95,  409; 
60,  80. 

vio  s,  viu. 

violaire  (n.  s.)  s.  m.  III  Fiedler  43,  47. 

violeta  s.f.  Ic  Veilchen  51,  8;   114,   75. 

vir  ad  a  j. /.  Ic  Wendung  100,   144. 

vi  rar  z\  I  tr.  drehen,  wenden  124,  5;  7,  271; 
28,  40  (los  huelhs);  iSa,  64  (lo  cor);  6,  102  (v. 
la  lansa);  113,  81  (v.  lo  fre  vas  ~);  87,  50 
(v.  lo  vermelh  de  l'escut);  25,  6  (v.  alcu  d'aut 
bas) ;  wenden,  ändern  (v.  sa  razo)  7,  43 1 ;  ab- 
wenden 38,  20;  rfl.  sich  drehen,  wenden  7,  273; 
i8a,  43;  -*-  52,  46;  27,  21 ;  j/V-4  umwenden 
IOI,  27c;  /«/»•.  j*V^  umwenden  I,  253. 

virginitat  j.  ver-;  virgre  j.  verge;  virtud,  -t  j. 
vertud. 

vis  s.  m.  ind.  Selten,  Sehvermögen  105,  170, 
202;  Gesicht  i,  701;  16,  42;  38,  27;  90,  58. 

v  i  s  s .  vezer,  viu ;  visi  s.  vici. 

visit ar  v.  I  tr.  besuchen  105,    160. 

vist  s.  vezer;  vita  s.  vida. 

viu  (n.  s.  m.  vis  I,  525,  570),  vieu  107,  17, 
vio  108 ,  58  aj.  I  (f.  viva)  lebendig  6,  119; 
68,  26;  97,  38;  leibhaftig  v.  diable  107,  17; 
wahrhaft  pretz  v.  32,  59;  s.  m.  Lebender  41, 
24;  105,   17. 

viular  v.  I  intr.  fiedeln  98,   50. 


viure,  vieure  IOO,  HO;  125,  28,  viuri  105,  3 
v.  III  anom.  leben  1,  317,  395;  10,  23;  12, 
II;  24,  35;  31,  1;  (vom  Baume)  115,  154, 
236;  nulh  home  viven  59,  \i\  viurai  sos 
servire  (als  i kr  Diener)  38,  19;  v.  de  alc.  re 
von  etwas  leben,  sich  nähren  81,  7;  125,43; 
se"  v.  leben  24,  20;  —  vivent  s.  m.  Ia  Lebender 
108,  132;  a  mon  vivent  bei  meinem  Leben 
1,  486;  28,  18;   viure  s.  m.  Ia  Leben  24,  20. 

viutat  s.  viltat;  vo-  s.  o-. 

vogar  (q  ?)  v.  I  intr.  (mit  dem  Schifft)  fahren 
8,  66,  152. 

voiar  (o)  v.  I  tr.  leeren  43,   76. 

voiz  s.  votz. 

vgl  s.  m.  I»  Willen  32,  51;  far  a  son  v.  26,  24. 

volar  (q)  z>.  I  intr.  fliegen  29,  28;  34,   20 ;  35, 

42;   7,   357?  ./&<#'*>  «&»  72,  22. 

volenti ers  s.  volon-. 

vol  er  (vol,  volha,  vuelha)  v.  VI  tr.  wollem  v. 
faire  thun  wollen  i,  132;  3,  245;  11,  17; 
105,  22,  thun  wollen  und  thun  3,  133,  536; 
9i  37»  6»  !^4»  87>  52;  seiner  Natur  nach 
thun  aisso  que  vol  dir  ?  3,  429;  .  .  .  adoncx 
la  tornada  no  vol  haver  acordansa  124,  27; 
wollen,  wünschen  (que)  I,  649;  4,  198;  7, 
35»  20,  32,  42;  (raten,  dafs  geschehe)  9,  183; 
haben  wollen,  begehren  3,  645;  4,  15;  5,  273; 
15,  47,  (alcu)  7,  98,  (alcu  a  senor)  105,  47, 
(alcunaperespoza)65,  37;  begehren,  lieben  13, 
37;  20,  70;  47,  2;  55,2;  v.  be  aalen  jem. 
wohlwollen,  lieben  40,  10;  I22df  2;  v.  mal  a 
alcu  jemand  übelwollen  20,  41;  40,  10;  42, 
2;  — part.  vol  gut  erwünscht,  wünschenswert 
25»  29;  —  objektlos  14,  26;  —  rfl.  (mit  zu 
ergänzendem  Objekt)  qui's  vol  3,  92;  124, 
21;  qui's  voilla  3,  587;  que 's  vol  4,  3; 
102,  61;  quan,  quoras,  quäl  ora  se  vol  ^6. 
55;  105,  166,  181;  si*s  vol  13,  56;  32, 
2;    s.  tn.  Ia  Wollen   II,    14;    25,   12;  91,    10. 

volon  aj.  I  (?)  wollend,  begierig  17,   16. 

volon  tat,  -lun-  30,  26;  34,  7;  60,  26;  s.f. 
Id  Wille  3,  248;  4,  35;  7,  »86;  104,  29; 
far  a  sa  v.  3,  160;  60,  26;  far  tota  sa  v.  5, 
404;  totas  sas  v-z  118,  56;  v.  leugieira  per 
far  100,  122;  bona  v.  Wohlwollen  115,  34; 
ab  ma  mala  v.  bei  meinem  Widerwillen, 
gegen  meinen  Willen  3,  386;  Lust,  Begierde 
113.  69,  71;  per  v.  de  122c,  4,  15;  Willkür 

34,  7- 
volentier  aj.  I  willig  103,   12. 
volontiers,  -lun-  5,   113;  59,  5;  60,41,  -len« 

1,  423;  3»   *97;  8,   14,  -tier  4,  79;  5>   376; 


volo  —  zo. 


321 


90,  49;   122*,  5,  -ers  I,  359,  582;   121,  49, 
-eyrs  116,  65,    -eyr  2,    77   av.  gern  3,  288; 

4.  173;  9,  158. 
volp  s.  f.  Id  Fuchs  125,   118. 
volpil,  -lh   s.  m.  Ia  Fuchs  ~   (als  feiges  Tier) 

81,  20;  0/  /**£*  3,  643;  43,  20;  57,  40. 
vQlta,  vouta  7,  356  .?./.  Ic  Wendung,  Drehung 

»  100,    144;    eine  Art  des   Vogelgesanges  22, 

4;  Wölbung  7,  356;   tal    vota   bisweilen  108, 

69    Fizr. 
volum  j.  w*.  Ia  Umfang,  Masse  42b,  5. 

voluntat,  voluntiers  s.  volon-, 

voluntos  af,  I  willig,   begierig  73,  43. 

v  q  1  v  r  e  v.  V  /r.  wenden ,   abwenden  70,  43  ;   - 

v.  en  pantais  69,  9;  rfl.  sich  wenden  79,  12; 

<•  (en  biai?)  20,   46;    intr.  gebr.  sich  wenden 

3,  16;  intr,  sich  wenden,  umwenden  ioi,  51. 


vos,  vostre  j.  Pron.  pers.,  foss. 

votz,  voz,  vot  125,  3,  vouz  8,  59,  -voiz  1,  414 
s.  f.  ind.  Stimme  (des  Menschen)  4,  172; 
80,  79;  en  auta  v.  7,  280,  362;  8,  59,  ab 
gran  v.  117,  66,  en  v.  7,  430  laut;  Stimme 
(eines  Vogels)  4,  57;  18,  4;  (eines  Elefanten) 
29,  44;  Ton,  Lärm  1,  414. 

vout  s.  m.  I»  (Heiligen-) Bild  ?  80,  36. 

vouta  s.  volta. 

voutor  x.  m.  Ia  Geier  125,   122. 

vouz,  voz  s.  votz. 

vult  s.  m.  Ia  Antlitz  2,  66. 

Y,  y-  s.  i,  i-. 


Z-  s.  s-. 

zo;.  /Vö«.  demansfr. 


Affdl,  Ftwr.  Chrestomathie. 


21 


Wörter  nicht  provenzalischer  Sprache, 


Französisch. 

a  Präpos.  37,  18. 

a  hat  71,   16. 

ai  habe  37,  20,  46;  71,   19. 

amis  o.  p.  Freunde  71,   14. 

au  Präp.  mit  Art.  71,    15,    18. 

avis  Ansicht,  Meinung  71,   18. 

avoir  haben,  erhalten  71,  16;  subst.  Habe  71,   14. 

avrai  ich  werde  haben  37,    19. 

bele  schöne  37,   17. 

bone  £■«/<?  37,  22. 

ce  dasjenige  71,   16. 

cele  diejenige  37,  46. 

chiere/.  f.  /<?«r*  37,   17,  46. 

champ  Feld,  Schlachtfeld  71,  20. 

comter  erzählen  71,    19. 

cors  Körper  71,   14. 

euer  5/»«  71,   14. 

dame  Herrin  37,   17. 

de  Präpos.  37,  24;  71,   16. 

dis  *V,6  jtf£-/£  71,   15, 

doin  ich  gebe  37,  iS. 

douce/.  j^-/.  jz//>,   lieb  37,   17. 

e  »«</  37,  18. 

empris  unternommen  71,   16. 

e  n  t  i  e  r  e  f.  s.  vollkommen  37,   19. 

estes  ihr  seid  37,  21. 

et  und  71,   14. 

foi  Treue  37,  22. 

guerre  Krieg  71,  17   Var. 

guerrier  s.  guerre. 

guerriere  Feindin  37,  21. 

ja  »«»  71,    15;  ja  ...  ne  nimmer  37,   23;  ja 

ne  mes  nimmermehr  37,  19. 
je,  j'  37»  46;  71»   19  ich  37»  20,  22. 
il  (7/<^r.  el)  er  71,  20. 
joie  Freude  37,   19. 
loi  Gesetz,  Herrschaft  37,  24. 


male  bösartig  (fem.)  37,  21. 

maine  ^rcj/Jr  6,  8. 

maniere  ^4r/,   W«>*  37,  23. 

me  mich  (unbel.)  37,  47. 

menacier  drohen  71,    17. 

mes  mehr,  ferner  37,    19;  <z^r  37,  23. 

mi,  m'   mich  (unbel.)  37,    18. 

mien  mein  (betont)  71,   18. 

moi  mich  (betont)  37,   20. 

n101.11  gar  sehr  37,  21. 

mont'  beträgt,  hat  Wert  71,    18. 

muer  ich  sterbe  37,  22. 

n',   ne  nicht  37,    19,  20,   24;   71,    18. 

nule  (fem.)  keine  37,   23. 

oi  gekört  71,   19. 

otroi  zV-6  gewähre,  überliefere  37,   18. 

par  durch,  vermittelst  37,  22,  23. 

partrai  ich  werde  trennen  37,  24. 

plus  mehr,  am  meisten  37,  46. 

■por  für,  als  71,  19;  por  qoi  weshalb  (fragend) 

37.  47,   Mrt«0  71»  '5 

pris  Wertschätzung   71,    15. 

puet  kann  71,  20. 

que,   qe  relativ  37,    46;    71,    16;    cj.  dafs  71, 

20;   <fc«»   71,  18,    19. 
quoi,   qoi  interrog.  37,  47;  «/a/.  71,    15. 
rien  nichts  71,   18. 
roi  König  71,    15. 
sai  ich  weifs  37,   47. 
se  wenn  71,   15. 
sens  0^«*  71,   17. 
si  «/<?««  37,  20. 
tost  &*/</  71,  20. 
trover  fnden  71,  20. 
tue  tötet  37,  47. 
voir  wahr  71,   19. 
vos  *'>&?-  37,   18,  20. 
vostre  <?#<?r  37,  24. 
vuet  (er)  will  71,   16. 


Wörter  nicht  prove?izalischcr  Sprache. 


323 


Genuesisch. 

a  Präpos.  92,  18  Var.,  94. 

ä  hat  (im  Futur  dar-v'ä)  92,  95. 

abril  April  37,  11. 

acav(e)illar  rft.  sich  raufen  92,  77. 

afi  ich  versichere  92,  82. 

aio  heb:  37,  9,  aia  /VA  möge  haben  92,  72. 

amerd  ich  werde  lieben  92,  24. 

amia  Freundin  92,   19. 

amor  Liebe  92,  53. 

ance  a/^A  92,  38. 

andai  ihr  geht  92,  94;  gehet l  92,  27. 

and  ei  ihr  möget  gehen  92,  45. 

apeso  gehängt  92,  18. 

äuräo:  mal  a.  tmselig,  verdammt  92,  21. 

avei  »Ar  Aa^/  92,  46. 

averai  </#  oy/W/  haben  92,    79. 

averei  /Ar  werdet  haben  92,   52. 

averö  ich  werde  haben  37,    10. 

bei      (Anrede)  92,  80,    bello  schön,  lieb  92,  25. 

ben  av.  wohl  92,  26;  j.  Gutes  37,  9. 

beutä  Schönheit  37,   14. 

c&da.  jeder  37,  44. 

te  cal  de  «■  //Vgtf  Dir  an  92,  92. 

car  weil  92,  96. 

certo  tfz>.  sicherlich  37,  13;  92,  20. 

chaideiai  ihr  verhandelt ,    £?>#/  (?nich)  an  um 

92,   16. 
chevei  verbürgt,  verpflichtet  92,  53. 
chö  <//Vr  92,   16   Fi/r. 
chüt    mehr  (Komparativ  bildend)    37,     15;    92, 

25. 
comego  »mV  mir  92,  77. 
consego  »//'/  ihm  92,  79. 
contego  »//V  dir  92,  91. 
corteso  höfisch,  artig  92,   15. 
cosa  6ä^  92,  48,  49   Var. 
cotal  solch  92,  44. 
credi  glaubt  92,  51. 
cura  Sorge,   Gedanke  92,  76. 
dar-v'ä  ^r  zwV*/  euch  geben  92,  95. 
de  Präpos.  37,  15;  92,   16,  50,  54  */*.,   74. 
deschasei  ihr  mifsfallt  92,  47. 
di  ich  sage  92,  80. 
dir  sagen  37,   14. 
dir 6  «VA  werde  sagen  92,  22» 
donna  Dame  37,   12. 
c  «wrf  92,  45. 

e'  ich  92,  80. 


en,  'n  37,   13,  präp.  92,  27. 

enoio   Verdrufs  92,  22. 

entend  /VA  verstehe  92,   74. 

escalväo  abgekahlt  92,  23. 

m'esglaio  /VA  erschrecke  37,  44. 

eu  /VA  37,  9;  92,  25,  72. 

faria  /VA  würde  thun  92,  49   Fa7. 

farö  ich  werde  thun  37,  45;  92,  17, 

fe:  mia  fe  meiner  Treul  92,   52. 

fillol  .SVA*/  92,   50. 

flor  Blume  37,   15. 

fors'  vielleicht  92,  95. 

fossi  /Ar  wäret,  würdet  92,   18,  50. 

fräello  Bruder  92,  82. 

frar'  Bruder  92,  27. 

frei  A«/fe  92,  54. 

fresca /r/VrA  (f.)  37,  15. 

gato  Katze  92,  46. 

gauza  ich  möge  Freude  haben  92,  72   Var. 

gauzo  {Var.  -za.)  Freude  92,  72. 

gen 01  Genueser  (Münze)  92,   73. 

gl  aio  Schwertlilie  37,  15. 

gran  grofs  37,   14. 

ia  nun  (Aussage  einleitend)  92,    20;  yV  92,    72 

Far.;   ia  no  nimmer  92,  24  (za  a1);  ia  mai 

con  nimmermehr  37,  10. 
iorno  7V<§-  37,  44. 
iuiar  Joglar  92,   15,  43,  96. 
1'  /Vc«.  j»  pers.  in.  acc.  37,    10. 
largai  lasset  92,   84. 
lasso  (ich)  elender!  37,  45 
lati  Rede  92,   81. 
lengaio  Sprache  37,   13 
li  «<4r/.  »/.  pl.  92,  56. 
lo,   *1  Protz,  pers.:  es  92,  26,  78. 
m'  s.  nie. 

m'  92,  53,  ma  37,   12  Pron.  poss.  fem. 
mai  ///Mr,  ferner  37,   10. 
maio  yl/ö/  37,   11. 
mal,  fem.  mala  92,   48,   55  übel,   schlecht  92, 

79;  ö».  92,  2i,  45. 
mari  ^a//*?  92,  25,  78. 
mato  /W/  92,  43. 
me,   m'  37,  44;    92,  52  »»/VA  (tonlos)  37,    16; 

92,   16,  47,  84. 
me  mein  92,  78. 
meill  besser,  mehr  92,  93. 
messer  Herr  (Anrede)  92,  80. 
mi  betontes  Pron.  pers.  mir,  mich  92,   72,  92. 
mia  mein  (fem.)  92,  52. 
millorado  gebessert  92,  28   Far. 

21* 


324 


Wörter  nicht  provenzalischer  Sprache. 


morrei  ihr  werdet  sterben  92,  54. 

mosa  (fem.)  dumm  92,  51. 

mozo  dumm,   dummer  Junge  92,   23. 

*n  davon  37,   16;  92,   17. 

'n  s.  en. 

negota  —  no  nichts  92,   lj. 

ni  noch  37,    10;    92,    24,    49,  76;    ni  —  ni  — 

weder  —  noch  —  37,   II. 
n'iente  —  no  nichts  92,   17   Var. 
nisun  —  no  kein  37,   13. 
no  37,   12,   16;  92,   15,  26,  49,  non37,  9,  10; 

92,   24,  46,   73  nicht. 
o  oder  92,   75. 
o  ich  habe  37,    12;   92,   25,   76;  ich  habe  als  37, 

13  ?  s.  certo. 
oguano  Am^r  92,    54. 
ohne  weh  mir  37,  45. 
parei  ihr  scheint  92,  48. 
partirö  ich  werde  trentten  37,   16. 
per  Präpos.  92,  46,  53,  93;    per  que  weshalb? 

92,  47- 

peso  Z«^/,    Verdrufs  92,    18    Fizr. 

plait  Handel  92,   79. 

plui  w^r  92,  74. 

possa  da  92,  92. 

preso  ich  schätze  92,  73. 

pröensalesco  Provenzalisck  92,  71* 

qe,  que  Fron,  interrog.  37,  45;  92,  47;  Pron. 
relat.  37,  9;  92,  95;  Konj.  als  {nach  Kom- 
parativ) 37,  15;  92,  26;  da/s  37,  13,  44; 
92,  51 ;  denn,  weil  92,  25. 

quel  Fron,  determ.  37,   9. 

questo,  -ta  Pron.  demonstr.  92,  49,  81. 

qi  Pron.  rel.  92,   16,  44. 

razon  Rede  92,  44. 

rei  König  92,  50. 

ronci  Pferd  92,  95. 

sa  sein  (f.)  37,   14. 

savera  ?  er  wird  wissen  92,  78. 

sant  heilig  92,  93. 

scaner 6  ich  werde  umbringen  92,  20. 

se  /«  consego  /////  ihm  92,  79. 

s  e ' ,     sei     ihr    seid    92 ,     15,     26 ,     96     (si 

semellai  ?Ar  scheint  92,  43. 

sen   Verstand  92,  46. 

ser  //irr;-  92,  94. 

serö  *V/*  werde  sein  92,  19,  91. 

s*  92,  72,  94,  si  37,  12;  92,  53,  78  wenn 

si  so  92,  92. 


sia  icn  sei  92,  51    Var. 

sia'  ihr  möget  sein  (oder  Imperf.  ?)  92,  50. 

so  ich  weifs  37,  14;  92,  26. 

son  bin  37,  9;  jzW  92,  55. 

sozo  Schmutzfink  92,   23. 

star  stehen:   largai  me   star  lafst  mich  in  Ruh 

92,  84. 
f  s.  te. 

tal  solch  92,  22  (/«.),  49    Var.  (f.). 
te  92,  92  (contego  92,  91),  t'  92,  74,  77  dir,  dich. 
tegnei  ihr  haltet  92,  44. 
tempo  Zeit  92,  27    Var. 
ti  dir,  dich  (betont)  92,   76. 
to  dein  (tonlos)  92,   71. 

trop  92,  47,  -po  92,  55  gar  sehr,  zu  sehr. 
un  ein  92,  46,  73,  74  etc. 
va  £?/&<?/  92,  83. 

varä:   meill  vara,  es  wird  besser  sein  92,  93. 
v'  92>   95»  ve  92>    2°»  22>  53)  82  euch  (tonlos). 
ver  Wahres  92,   80. 
vestl  bekleidet  92,  83. 
via  hinweg  92,  27. 
vignai  «Ar  möget  kommen  92,  45. 
voi  /Ar,  «<rÄ  92,   15,  iS. 
voi  du  willst  92,  77. 
volio  92,  49,  volo  92,  Si   ich  will. 
vostr'  (a)  euer  92,    19. 
zo  das  92,   16,  82. 

Gaskonisch. 

a  /Väp.  37,  25 *> 
ab  qe  wofern  nur  28. 
abetz  ihr  habt  29. 

agos  y  sgl.  Impf.  Konj.  von  aber  31, 
anc  je  27. 

bera  j.  26,  beras  //.  29  schöne. 
bona  gute  26. 
bos  Pron.  pers.  2  plur.  25. 
boste  Pron.  poss.  2  //.  31. 
'bs  enklit.  Pron.  pers.  2  pl.  31« 
cap  Haupt  49. 
coar  <&««  26. 
color  Farbe  30. 
dauna  Herrin  25,  48. 
dei  zVA  schulde  48. 

destregora    /   32    Far.    (/«r   <&>   Form    vgL 
Lespy,    Gram,   bearn.  degora  S.  375  §  592). 

e  und  26. 

gailhard'  (fem.)  frisch  27. 

haisos/.  0.  />.  Züge  29. 


*)   £/W  ebenso  alle  anderen   Verszahlen  auf  Afr.  S7  bezüglich. 


Wörter  nicht  provenzalischer  Sprache. 


325 


he  Treue  48. 

hera  {fem.)  grausam  28. 

hiera  Spange ,  Nadel  32. 

hos  j  s.  conj.  Impf,  von  »sein*    27. 

hossetz  2  pl.  conj.  Impf,  von  »sein*  28. 

h  r  e  s  c'  (fem.)  frisch  30. 

10  ich  25. 

la  weibl.  Artikel  26. 

•m  mir  (unbetont)  28. 

m  a  Pron.  poss.  1  pers.  fem.  48. 

mes  komparativbildend  26. 

mi  mich  (unbetont)  25. 

mout  gar  sehr  29. 

nabera  (fem.)  neuy  schön  30. 

ni  und  49. 

no  nicht  28,  32. 

peu=  per  lo  bei  detn  .  .  .  49. 

pros  trefflich  27. 

q',  que  Relativpron.  27,  48,  s.  ab  qe. 

rend  ich  übergebe  25. 

santa  heilige  f.  49. 

si  wenn  31. 

5  i  h  e  r  a  (50,  si  uera  af)  vgl.  Mistral  sibero  bise 

glacie  ?  32   Var. 
so  *VÄ  3m  31. 

sofraisera  ?,   sofranhera  ?  würde  fehlen  32. 
sotz  ihr  seid  26. 
tan  so  sehr  28. 

Katalanisch. 

a  7V<j^.  103,  29,  58. 

ach  hatte  103,  5. 

acorrer  helfen  115,  349  ^«?/*. 

abduy  beide  103,  66. 

hay  habt  103,   58. 

ayats  *^r  mögel  haben  103,  66. 

altre  anderer  115,  349  y/«;/z. 

aniars  n.  s.  m.  bitter  ~  103,   7, 

amena/ä^r/  herbei  103,  58. 

an  /ia£w  103,  18a. 

aras  jetzt  103,  29. 

au  (er)  hört  103,  62. 

auyats  höret l  103,   I,  2. 

auria  würde  haben  103,   51. 

avia  hatte  103,   18a,  50. 

axi  so  103,  5,  63. 

be  103,  33,  ben   103,  53  av.  gut,  wohl. 

bels  vok.  lieber  (Anrede)   103,  6. 

cant  als,  wie  103,  62. 

car  denn  103,  33. 

cars  vok.  teuer ,  lieb  103,  6. 

ca s c  u  n  e  eine  jede  1 03 ,   50. 


castichs  o.  p,  Zurechtweisung  115,    349   Anm. 

celar  verheimlichen  115,  349  Anm. 

clamet  rief  103,  63. 

com  wie  103,  5,  63. 

co  man  ich  empfehle  103,  64. 

cominal  gemein,  gemeinsam  115,  349  Anm. 

comunicar  mitteilen  115,  349^«»». 

cor  Herz  103,  32. 

cors  Körper  103,  26. 

cos  es  Dinge  115,  349  Anm. 

cos  in   Vetter  103,  64. 

credets  glaubt  103,   1. 

creu  Kreuz  103,  4. 

cubrir  verhehlen  115,  349  Anm. 

d'   115,  349  Anm.,  de  103,  2,  32  Präpos. 

dec  *r  w/Zk  103,  5. 

dey  (ich)  soll  103,  53. 

deia  sagte  103,  31. 

descobrir  entdecken  115,  349  Anm. 

Deu,  wo/«.  Deus  103,  56  Gott  103,   I,  52. 

dia   Tag  103,  53. 

dia  möge  sagen  103,   33. 

dir  sagen  115,  349  ^«zw. 

diu  sagt  103,  30. 

dix  Jdrg7*  103,  56. 

dol  Schmerz  103,  51. 

dolor   103,  32,  pl.  dolos  103,  29,  62  Schmerz. 

doloros  schmerzlich  103,  7, 

dona  Herrin  103,  59. 

doncs  ö/j<?  103,  52. 

doneg  gebet  (conj.  präs)   103,  56. 

d üblen  verdoppeln  sich  103,  29. 
Je  und  103,  5,  7;  115,  349  Anm. 
iela  «V  103,  65. 

en,  em  vor  Labial  103,  66,  präp.  103,  4;  115, 
349  Anm. 

es  w/  103,  7. 

esser  j«>z  115,  349  Anm. 
—Jet  ««(/  103,  3. 
ieu  ich  103,  58. 

fayre  machen,  thun  103,  5,  63. 

fassa  ich  möge  thun  103,  33. 
ifect  Angelegenheit  115,  349  Anm. 

fyl,  fils,  -lhs  w£.  s.  103,  6,  26  £<?/£«  103,  50, 
'    65. 

gayre,  no  —  g.  keineswegs  103,  3. 

gaug  Freude  103,  58. 

gladi  Schwert  103,  31. 

gran  grofs  103,  57,  58. 

greu  schwer  103,  36. 

ieu  «■«  103,  57. 
io  ich  103,   52. 


326 


Wörter  nicht  provenzalischer  Sprache. 


jorn  Tag  103,  7. 

1',    *1   Pron.  3  pers.   m.   s.   dal.    103,    5,    acc. 

103,  i8a;  fem.  dat.  103,  65. 
•1  Artikel  masc.   103,  26,  31. 
la  Pron.  3.  pers.  fem    acc.  103,  3. 
la,  plur.  las  103,  62  Artikel  fem.  103,  4,   53. 
layre  Dieb  103,  4. 
laor  /><$   115,  349  Anm. 
lasa  unglückliche  (fem.),  wehet  103,   52. 
les  Artikel  fem.  plur.   103,  29;    1 15,  349  Anm. 
leugerament  leicht  115,  349  Anm. 
lo  Pron.  pers.:  es  103,  4;  ^4rA  wöw.  103,  1,  2. 
m '  io3»  7i  'm  io3>  26,  33  Pron.  pers.  mir,  mich. 
ma  /Vtf».  poss.  meine  103,  64. 
raayre  Mutter  103,  56,  62. 
mays  s.  uy. 

mal   to^  115,   349  Anm.;  Leid  103,  36,   58. 
me  mich  {unbetont)   103,  36. 
meraveyla:  s£  donar  m.  sich  wundern  103,  56. 
merce  Gnade  103,  5. 
meu  mein  {betont)   103,  26,  32. 
molt,  j*/.  -ts  aj.  viel  115,  349  Anm.;    av.  sehr 

103,  7»  36- 
morir  sterben   103,  57. 
mort  7W  103,  3. 
ni  noch,  und,  oder  103,  33,  57. 
no  nicht  103,  3,  30;  115,  349  Anm. 
noyria  nährte,  erzog  103,  52. 
nos  uns  {betont)   103,  3. 
nuit  Nacht  103,  53. 
o  «  103,  5,  63. 

obeyr  gehorchen   115,  349  Anm. 
on  zc0  103,  4. 
oy  wehet  103,  6. 
payre   Vater  103,  1. 
paradis  Paradies  103,  59,  66. 
partiria  würde  zerteilen  103,  32. 
partoria  gebar  103,  26. 
pena  Pein,  Qual  103,  57. 
penyar  hängen  103,  51. 
pens  aV«&?  (Conj.)   103,  50. 
per  Präpos.  103,  3. 
peza  beschwert,  bekümmert  103,  36. 
plau  gefällt  103,  2. 

plorar  weinen  103,  53,  p.präs.  ploran  103,  30. 
poria  würde  können   103,  30. 
pot  kann  103,  63. 
pregar  £///;«  115,  349  Anm. 
preyget  bat  103,  4. 
pres  nahm  103,  3;  genommen   103,  iS». 


p res  et  schätzte  103,  3 

profit    Vorteil  115,  349  <4*w». 

p  u  b  1  i  c  a  r    öffentlich   bekannt  machen  115,    349 

Anm. 
que  /V0«.   interrog.  103,    33,    r^/a/.   103,    18», 

26;  Conj.  dafs  103,  30,  32;  denn  103,  31,  58. 
qui  Pron.  relat.  103,   1. 
regarda  sieh  ant  103,  26. 
regina  Königin   103,   59. 
repayre    Wohnstätte   103,  66. 
retre  rfl.  sich  ?nachen  zu  115,  349  Anm. 
's  enklit.  Reflex ivpron.   103,   50. 
sa  Pron.  poss.  3  fem.  103,   62. 
say  ich  weifs  103,  33. 
salvayre  Erlöser  103,   2. 
s'  w<r«/z   103,  57. 
se  Pron.  rfl.  115,  349  Anm. 
secrets  pl.  aj.   geheim,    subst.    Geheimnis    115, 

349  Anm. 
seyos  //.  Herren  103,   I. 
sent  fühle  103,  31. 
ses  0&2I?  103,  i8». 
si  wenn  103,    50;  ob   103,   51. 
syats  ihr  möget  sein  103,  65. 
si'us  wenn  euch   103,  2. 
sofrir  ertragen,   dulden  103,  30,  57. 
sol  allein,  nur  103,  50. 
son,  sos  /Vv«.  /0«.  III  115,  349  /fo/w. 
sotg  ihr  seid  103,  59. 
sus  en  oben  auf  103,   4. 
tan  so  103,   57. 
tort  Unrecht  103,   18». 
trayre  erdulden  103,   36. 
tribulacion  Störung,  Not  115,  349  ^äw. 
•  u  {angelehnt,  tonlos)  es  103,   jO. 
uy  mays  nunmehr  103,  53. 
un  103,   50,  una  115,  349  Anm.  ein. 
*us  {angelehnt,  tonlos)  euch   103,  2,  56. 
vey  103,  36  ich  sehe,  veya  103,  51  sah. 
veus  il/iz/<?  115,  349  Anm. 
volentat  Willen  115,  349  Anm. 
voler  wollen  115,  349  Anm. 
vos  «/fA  103,  58,  64. 
vuyl  ich  will  103,  57. 

Portugiesisch, 

a  Präpos.  71,  81). 
ben  ap.  gut,  wohl  12. 
cometer  angreifen  9. 


*)  £7«^  <r<S*vz.y<?  «//*  anderen   Verszahlen  auf  St.  71  bezüglich  (vgl.  für  die  betr.  Strophe    Zts. 
f.  rom.  Phil.  XXVI,  7s). 


Wörter  nicht  provenzalischer  Sprache. 


327 


conven  zukommt  12. 

cuidad  Gedanke  13. 

de  Präpos.  10. 

dizer  sagen  8. 

e  und  10. 

el  er  7,  9. 

eu  ich  12. 

faz'  *r  *»#£?  thun  7. 

fazer  M«*z  7. 

guera  Krieg  II. 

hi  dorthin  ~   13. 

leu  «VA  8. 

11  i  «A#«   12. 

los  /Vw*.  /*rj.  0.  »»,  9. 

maintos  (C.  Michaelis:  muintos)  viele  8. 

mas  aber  8. 

menassas  Drohungen   10. 

meter  (daran) setzen  13. 

man  «Ar  12. 

non  »«VA**  9. 

o  Determ.-Pron.  ntr.  7. 

ondrado  geehrt  II, 

ougz  «VA  ^£r*  8. 

qe,  que  ?«>».  rafc«*.  7;  *w«/.  ck/r  9,   12. 

qen  beziehungsloses  Pron.  relat.   10. 

qer  will  9,  II. 

quiser  Conj.  Put.  er  wird  etwa  wollen  7. 

seer  sein   11. 

sei  «VA  «/£*/>  12. 

sen  Sinn,    Verstand  13. 

si  wenn  (non  si  non  »«VA/  aufser)  10. 


a  Aö/  37,  39  *). 
avetz  A#£/  50. 
car  da  39. 
corasso  J7<?r«  50. 
corpo  Körper  36. 
cuidado  Gedanke  40. 
cuide  «VA  dachte  41* 


e  ««^  35« 
ei  ich  habe  35,  40. 
en  präp.  37,  40. 

escarmentado  verschüchtert  34, 
f  a  i  i  1  i  r  fehlen,  fehlgehen  4 1 . 
jfalid'  gefehlt,  fehlgegangen  40. 
favlan  sprechend  51. 
furtado  gestohlen  51. 
gen  schön  51. 
iaz'  «VA  /«££•£  37. 
io  «VA  41. 

la  weibl.  Artikel  37. 
lazerado  zerrissen  36. 
leito  2fc#  37. 

m'  /Vw«.  /«'j-.  /w«r,  w«VA  39,  50. 
mais  mehr  41. 
maltreito  Unbill  35. 
mas  ö/5^r  33. 
meo  //««>«  (betont)  36. 
mo,  mon  *#«#  (tonlos)  37,  40,  50, 
moitas  pl.  fem.  viele  38. 
mot  gar  sehr  51. 
•  n  davon  34. 
noit  Nacht  37. 
non  «zVA/  41. 
nonca  w«V  39. 
pena  Z^/d  35. 

penado  Bekümmert,  gepeinigt  38. 
p  1  e  i  t  o    (preito  Sff)  Handel  3  3 . 
por  um  zvillen  35. 
profeito  genutzt,  Nutzen  39. 
quant  se/a/z«  37. 
qe  conj.  als  41. 
son,  so  «Vß  £//z  34,  38. 
tanw  sehr  33. 
temo  ich  fürchte  33. 
todo  £W*s  und  gar  34, 
treito  entzogen  50. 
vezes  //.  .#f<z/<?  38. 
vos  ««^A  35. 
vostro  euer  33. 


*)  In  wie  weit  die  Trobadors ,  welche  sich  fremder  Sprachen  bedienten ,  in  der  Lage  oder 
auch  Willens  waren,  ihren  Worten  korrekte  fremde  Sprachform  zu  geben,  können  wir  kaum  fest- 
stellen. Die  Abschreiber  können  ebenso  wol  das  Ihre  getan  haben ,  die  fremden  Züge  zu  verdeut- 
lichen wie  sie  zu  entstellen.  So  läfst  sich  auch  die  Zttgehörigkeit  der  Str.  von  jy ,  welcher  die 
folgenden  Wörter  entstammen ,  zur  portugiesischen  oder  zur  spanischen  Sprache,  soweit  ich  sehe, 
nicht  mit  voller  Bestimmtheit  entscheiden.  Caroline  Michaelis  de  Vasconcellos  spricht  sich,  Gröbers 
Grundriss  II  2,  S.  173  Anm.  1,  fürs  Portugiesische  aus,  und  diese  Ansicht  scheint  mir  die  Wahr- 
scheinlichkeit für  sich  zu  haben;  dock  ziehe  ick  vor,  die  Wörter  dieses  Stückes  von  denen  aus 
Str.  71  zu  sondern. 


Eigennamen. 


Ab^l  77,  10. 

Acra  7,  398,  406,  Acre  93,  46  Acco  in  Syrien. 

n'Adam  12,  34,  en  Adam  26,  26. 

Adoma    Adama    (Genesis  10,  ig)   120,  71. 

n'Aelis  (von  Montfort)  20,  27. 

Aenri  1,  686,  Enri  1,  688;  rei  Anric  Heinrieh  I. 

von  England  6,    84;    rei  Enric  Heinrich  II. 

von  England   122b,    18;    rei  Henric  82,    51 

Var.,  n'Aenric  67,  7    Heinrich  von  England \ 

lo  jove  rei,  Sohn  Heinrichs  II. 
Aguäses  8,  40,  52. 
»Agnes  59,  24;  60,  31;  nAnhes  de  Rocacoart 

20,  36. 
Agolant  8,  20. 

n'Agradiva  Versteckname  bei  Sordel  31,  41. 
Aid 6  Aidone  (Sizilien)  101,  21. 
Aiglent,  dus  d'   I,  468. 
n'Aima  36,  45. 
Aimar,  clerc  de  Paris  1,  520,  578,  691;  conte 

1,  686,  707;  (de  Peitieu  ?)  98,   i,  25,  49. 
n'Aimeric  de  Narbona  74,46;  de  Peguillan 

89,   1.  3- 

Ais  Aachen  I,   723. 

Alaman  Deutscher  6,  60;  101,  46. 

Alamanda  91,   l,  n'A.  67,  25. 

Alamaigna  70,  34,  Alemaigne  1,411  Deutsch- 
land s.  rei  Frederic. 

Albert  (in  der  Überschrift  Albertet)  97,  8,  22, 
36;  marques  de  Malaspina  90,  10,  28,  46; 
101,   12;  de  San  Chenti  6    13. 

Alemaigne  s.  Alam». 

n'Alengrl  76,  6 ;  78,  2  Var. ,  n'  Asingrin  76, 
6   Var.  Isegrim. 

Alexander  (magnus)  2,  17,  46,  -dre  2, 
26,  45,  -dri  114,  1,  Alichandre  82,  14 
Alexander  der  Gro/se;  Alexandre  (rey  d'Epir) 

2,  41. 

Alex  an  dri  an    (s.    Act.    Apost.    VI,    9)    104, 

20. 
Alichandre  s.  Alex-. 


Alvergna   123,  53,  Alvernhe,  -nge  6,  30;  60, 

r3;  97?  4  Auvergne-,  s.  Peire. 
mos  Alvernhatz  Versteckname Kaitnons  V von 

Toulouse  bei  Bernart  von  Ventadorn  18^  58. 
n'Alvira  5,  55,  67,  86. 

n'Amaldric  de  Crio  7,  224,  232,  238,  248. 
Amanieu  de  Sescas  100,  4. 
Amelis  57,  14. 
n'Amfos,  n'Anfos  rey  de  Castela  Alfons  VIII. 

5  j     5 »    63    Razo,     i ;    68,   3 ;    conte    Alfons 

jfourdain  von   Toulouse    7,   16;    de  Barbasire 

5»  43,  162,  302,  334. 
Amilheta  84,  41. 

A  m  i  n  t  a  Grofsvater  Alexanders  des  Grofsen  2, 37. 
Andreu,    -ieu,    Saint    heil.  Andreas    1,  19;    6, 

M6;    73,    24;    Kirche    des    heil.   Andreas    1, 

501;  de  Paris  57,  13. 
Anfos  s.  Amfos. 
Angers,  conte  d*   1,  39. 
Angevt  Bewohner  von  Anjou  6, 32 ;  ihre  Spracht 

78,  38. 
Angieus  Angers  67,   19. 
Anglaterra,  anglezeis  s.  Engl-. 
angovenc  Münzsorte  aus  Avjou  25,  10» 
n'Anhes  s,  Agnes. 
Anric  s.  Aenric. 

Anselm  de  Rogesmon  Ansei  de  Ribemont  6,  15. 
Antecrist  7,  166;  86,  5,  12,  20,  25,38;   10S, 

126;  s.   Glossar. 
Antioc  Antioc hus  42 b?   18. 
Anticjca   57,   29,   Antiocha    72,   67,   Antiochia 
Aon,  Saint  St.  Abundus  43,  68.  LI22S  3 

Arago    5,   63;    25,  41;    regina    dArago    wohl 

Sancha,   Gattin  Alfons  II.  24,  38;  rey  d'A. 

Alfons  II  ?  25,  37  ;  Jakob  I  71,  26 ;  s.  Peire. 
arragones,  ara-  aj.  arragonesisch  5,  41 ;  71,  5; 

Bewohner  von  Arragon  70,  25. 
Archimbaut  (von  Bourbon)  4,   109,  150*. 
Ardence  I,  234. 
Ardene  Ardennerwald  1,  438. 


Eigennamen. 


329 


Ar  genta  Teil  des  Bistums  Arles ,   westlich   des 

Rhone  70,  46. 
Argus  125,  61. 
Arlöy  6,  3,  7,   53,  78. 
Arnal  s.  Arnaut. 
Arnaut,    lo    marques   de   Bellanda  Arnaut   de 

Beaulande,  Sohn  Garins  von  Montglane  67,  12. 
Ar(naut)   de   Cumenge    7,   218;    (comte   de 

Cumenge   7,    288,  441);  A.  Daniel  25 ,    44; 

26,  37;    80,    43   Var.\   n'A.  Topina  7,   10; 

n'A.   de  Vilamur   7,    115;   Arnal   de  Virson 

6,   17. 
Amol  de  Lombardia  8,    19. 
n'Arsen  59,  24. 
Artus  (rei)  3,  545;  82,   16. 
Asingrin  s.  Alengri. 
Ast  Asti  (Oder-Italien)  101,  4. 
Astarac,  comte  d'  Centule  III  65,  98. 
n'Audiart  (de  Malamort  ?)  20,  41. 
Augier  de  Cliart  3,  315,  324,  381. 
Augis,  bisbe  1,  619. 

Auriana  alter  Name  der  Insel  Lerins  8,  4,  62. 
Aurilac  1,  426,  433. 
n'Autreiat  Versteckname  bei  Guiraut ctEspanha 

(für  Karl  I.  von  Anjou  ?)  50,  36. 
Avignon  70,  65. 

n'Azemar  Ademar  V,  von  Umoges  66,   10. 
A  z  i  m  a  n  Versteckname  bei  Bertran  de  Born  20,  7 1 . 

B  s.  Bernart;  Babo  s.  Castel  Babo. 

Baiart  Pferd  Bertrans  von  Born  66,  45. 

Baivere  Baiern  1,  450. 

Bai  de  Femeni  6,  49. 

Baldöi  s.  Rotbert. 

Bale  Ortsname  1,  118. 

Barraban  116,  66,   Baraban  118,   I,   70. 

Barbari  (genues.)  Berber  92,  75. 

Barbastre  Barbas tro  (Arragonien)  5,   196,    227 

s.  Anfos. 
Basatz  Bazas  (Gironde)  67,   24. 
Bascle  Baske  6,  28. 
Bascol  de  Cotanda  5  pass. 
lo  bastart   Wilhelm  der  Eroberer  6,  85. 
Bau  des  s.  Vaudes;  Bearn  j.  Gasto. 
Bede. rs  Beziers  (Herault),  esser  de  B.  ein  Thor 
Bellanda  j.  Arnaut.  \sein  22,  22. 

Belcaire  Beaucaire  (Gard)   18  k,  60;   70,   54. 
Beileen  t  Bethlehem  1,  357. 
na    Belengueira     Versleckname    bei    Guiraut 

d ' Espanha  für  Beatrix ,    Gemahlin  Karls  I. 

von  Anjou  50,  29. 
?  Belpoi  24,  30. 


Belvaisa  Beauvais  (Oise)  6,  19. 

belvaizi  von  Beauvais  6,  38. 

Bel-Vezer      Versteckname     bei     Bernart    von 

Ventadorn  18  b,  60. 
Benassis  1,  581,  603,  693. 
Benaven    (Var.    Beniven,    Bonaven,    Beneven) 

Benevent  80,  27. 
Berbesiu  Barbezieux  (Charente)  s.  Richart. 
Berenguier,  maiestre  (Var.  Balangier,  Belen- 

gier)  83,  55;  s.  Raraon. 
na  Berenguieira  91,  39. 
Bergüonho  s.  Bor-. 

Bericle,    Belh-     Versteckname    bei   Richart   de 
Berit  107,  96.  \Berbezilh   29,  58. 

Bermon  s.  Peire. 
Bernart,  -nat,  6,  14;  comte  Vetter  Girarts  von 

Rossillon  I,  394;  maestre  7,  388;  en  B.  60, 16; 

deCasnac  7,300,446;  Montagut  107,81;  Pagut 

107,  82 ;  de  Sayssac  80,  49 ;  de  Ventadorn  80, 

19;  122b,  1  (enB.  122b,  7, 11,  !2),  J.RogierB. 
Bertelai  1,  542,  -ais  1,  706,  713  comte. 
Bertolmieu,    lo   dia   de    Sant   B.    24.  August 

100,    173. 
Bertran,   senh'en   86,    1;    li    dui    B.   (s.   Diez 

Leben  u.  Werke*  146,  dagegen  Kolsen,  Guiraut 

v.    Bornelh    S.  49,    Anm.   2)   63,    125;    de 

Cardalhac  80,  53. 
Biatritz  B.  von  Monf errat,   Tochter  Bonifaz'  I. 

27,  45- 
en  Blacatz  84,  25,  M6,  -as  84,  8,  en  Blancafct 

84M,   16;  99,  9. 
Blaia  Blaye  (Gironde)   122»,  I. 
Blancaflor  Versteckname  84,  35. 
Blaquerna  Palast  in  Konstantinopel  ioi,    31. 
Bocaleo  Bukoleonpalast  in  Konstantinopel  101, 

55- 
ft|jeci  Boethius  105  pass. ;    120,  20. 

B  o  1  b  o  n  a  Cistercienser  -  Abtei  in  der  Diözese 
Mirepoix  7,    127. 

Bon-Vezi  s.  Vezi. 

Bonberc  (duc  de)  6,    110. 

Bordel  (n.  -eus  22,  18)  Bordeaux  63,  106; 
67,  23. 

Bordeies  Bewohner  von  Bordeaux  6,  29. 

Borgein un  1,  147,  Bergüonho  101,  46  Bur- 
gunder^ en  Borgoinhos  84^,  16. 

Bormun  1,  199. 

B  o  r  n  e  1  Guiraut  von  B.  80,   20,  s.  Guiraut. 

Boso  (».  Bqs  1,  70,  80),  conte  (d'Escarpion) 
li  70—I39»  238,  295,  394. 

Do  um  on  de  Pplha  Bolumund  7,'on  Tareni  6, 
156. 


33° 


Eigennamen. 


Braiman  6,  60,  Bramansö  101,  32  Brabanter 

Bresilianda  Wald  in  der  Bretagne  67,  33. 

bret  aj.  I  bretonisch  78,  37. 

Bretanha  6,   108,    Bretaigna  70,  38   Bretagne. 

Breto,  -on  Bretone  1,   112;  6,  32;  101,   45. 

Briva  Brives  (Correze),  lo  Lemozis  de  B.  80, 
25. 

Brunissen,  -ens  obl.  3,  112,  Brunessen,  Bru- 
nesen 3  pass. 

Buel    locaronhier   (/at.  Boellus  Carnotensis) 

6,    159. 
Bure  Burgos  6,  116. 
Busso  IOI,  28a   Var% 

Caersin  Quercy  123,  53,  -st  Bewohner  von  Q. 

6,  28. 
Cät  72,  37,  Cäym  77,   10  Kain. 
Cäifas  79,  22;   116,   64,  65. 
lo  Cair  76,  50  Var. 
Caire  Ortsname  ?  1,  326. 
Calatagiro  Caltagirone  (Sizilien)   10 1,  22. 
Caleph  120,  64. 
Chales,    la  vescomtal  de  Tibors  de  Montausier 

20,  31. 
Campanha  Tierra  de  Campos  in  Alt-Kastilien  ? 

6,  116. 
Canda  Candes  (Indre-et- Loire)  ?  67,  19. 
Sant-Caprasi  heil.  Caprasius  8,  5,  10,  29,  116. 
Carcasses    Gebiet  von  Carcassonne   (Audc)   69, 

48. 
Cardalhac  Cardaillac  {Lot)  s.  B  er  trän. 
Cardoil  Residenz  des  Artus  3,  309. 
Carlon  I,   132,  171  etc.,   rei  C.  1,  292,   rei  C. 

Martel   1,    188,   C.  rei  Martel   i,  265    (nom. 

Carles   I,  I,  12  etc.,   Carles  Martels  1,  155); 

Karies  n.  8,  70,    Charles  n.  82,  16,   Karlle- 

wiaynes  n.  8,  77  Karl  der  Grofse\  Karlle,  x^k 

comps  de  Prohensa  Karl  I.  von  Anjou   119, 

125. 
Carn-et-ongla  das  Rofs  des  Grafen  (Raimund 

Berengar  IV.)  von  Provence  94,    i,   17. 
Cart  Quart 0  (Ob er- Italien)  10 1,  4. 
Cartones  (Var.  Carcones)  Gebiet  in  Monf errat 

90,  4  Var. 
Cart  res  Chartres  (Eure-et-Loir)   1,   159. 
Casnac  s.  Bernart. 
Castaignier  90,  53. 
Castela  5,   5;  6,  116;  68,  3,  -eHa  8,  21;  63 

Razo,   1  Kastilien;  rey  de  C.  Alfons  X.  71,  2. 
Castel-Babo  (in  Marseille)    101,  28. 
Bel-Castiat  Versteckname  bei  Peire  Vidal  24, 45. 
Castras  s.  Guillem. 


Catalan  Katalane  97,  2. 
Cathaloigna  Katalonien  70,  28. 
Cato  40,  20. 
Catola  s.  Ugo. 

Bel-Cavalier   Versteckname   bei  Raimbaut  de 

Vaqueiras(s.  Studi . . . ded.  a  Pia  Rajna  P.SS7 s*-) 

Cedron  Bach  Kidron  116,   58.  [52,  4^. 

Bel-Cembelin    Versteckname   bei    Bertran    de 

Born  20,  22. 
Sancta-Cezil  ia  119,  29. 
San-Chenti  St.   Quenlin  (Aisne)  s.  Albert. 
Cherubus  Höllenpförtner  117,   79. 
chiechas,  chichais,    secha  Ortsname  ^95,    58 

Var. 
Saint-Circ  (Lot)  s.  Ugo. 
Cirini'an  104,   19. 
Clarmon  s.  Eble. 
Sanct-Cleophas   116,  6. 
Clus,  conte  de  1,  39. 
Coberlanda  Cumberland  67,    17. 
C  o  f  o  1  e  n  Confolens  (verschied.  Orte  dieses  Namens, 

hier  das  im  Dep.  Charente  gelegene  ?)  59,  16. 
Colonha  Köln   100,  89. 
lo   comte    72,    70    Wilhelm    VIII  von   Poitou 

(Bruder  Raimunds  von  Antiochien) . 
Mon-Connat   Verstcckname  bei  Gaucelm  Faidit 
Constantl  78,  28.  [2S,  50. 

Bel-Conort   Versteckname  46,   24. 
Corbaran,  rei  de  Persa  6  pass. 
Corosana  Khorassan  6,  94. 
Cors-Covinen   Versteckname  51,  4. 
Mon  -  Cortes      Versteckname     bei    Bernart    de 

Ventadorn  16,  57. 
Cossezen  Name  oder  Beiname  eines  Trobadon 

80,  78. 
Cotanda     s.     Bascol;     Coversana     Conversana 

(Apulien)  s.  Tencher ;  Creichel  Creixel  (Katalo- 
nien) s.  Dalmatz. 
Creta  8,  31. 

Cr'io  Craon  (Mayenne)  s.  Amaldric. 
Crist  5,  170;  56,  60;  117,  67,  s.  Ihesu. 
Sainte-Croiz  Heilige  Kreuzkirche  1,  671. 
Cuia  Cuges  (Bouches-du-RJione)    119,  77. 
Cumenge  s.  Arnaut. 

Daire  Darius  82,  14. 

Dalmatz  de  Creichel  7,    313,   441;    Saint  P. 

43.  32- 
Dalon  (Dordogne)^  l'orden  de  I22b,  23. 

Dam iata  Damiette  70,  62;   121,  23,  78. 

Daniel  s.  Arnaut. 

S.  Daunis  St.  Denis  6,   145. 


Eigennamen. 


33  * 


DaurQstre  12,  29. 

David  1,  399;  8,   177;  85,  32;    116,  73;  118, 

120;  120,  39. 
Dedalus  29,  26. 
Dezi  rat   Versteckname  bei  Arnaut  Daniel  (für 

Bertran  de  Born  ?  $.  Canello  p.  2)  26,  39. 
Dieu,  Deu  I,  28;   4,  14;    105,   12,   105,   Dio 

108,    13,   82  s.  m.  I»  Gott  5,    78;    10,  23; 

100,  106;  118,  30;  DieusI  Ausruf  13,  39; 
38,  1;  per  D.  3,  213;  a  D.  Abschieds grufs 
51,29;  perdre  D.  1,  28;  107,49;  gazaignar 
D.  75»  37;  i°7>  49  J  conquerre  D.  79,  22; 
deu  heidnischer  Gott  6,  74,  133. 

D  ijon   1,  301. 

Dinha  Digne  {Basses-Alpes)  s.  Hugo. 

Doma  (?  s.  Canello  p.  221)  25,   35. 

Domas  Damaskus  72,  36;  121,  2. 

Sancta-Doucelina  119  Üb. 

Drogon  I,  654;  fres  6,  109;  de  Novellas  Dreu 

de  Nesles  6,  13. 
Durban  99,  II. 
Durensa  Durance  23,  10. 

Ebdomo  Hebdomopalasl  in  Konstantinopel  101, 

36   Var. 
Eble,    n'E.  (de  Saignas  oder  d'Uisel  ?)  96,    1, 

*9»  371  en  E.  de  Clarmon  77   Var.  Schlaf s  \ 

n'E.    de   Sagna   80,    61 ;    n'E.   (vescoms)  de 

Ventedorn  Eble  III  122b,  24, 
Ebrat  de  Posat  Evrart  du  Puiset  6,    18. 
ebrey  hebräisch  2,  91. 
Ebreos  (Latin)  120,  66. 
Egipte  Ägypten  120,  65;   121,  63. 
Elengrt  Isegrim  76,  6   Var. 
Sant-El'ias  120,  29. 
Elis  s.  Aelis. 

Elzemgri  Isegrim  76,  6   Var. 
Emäus  116,  7. 
eraperador   römische  Kaiser  Heinrich  VI.   69, 

28 ,    Kaiser  Alexius  III»  von  Konstantinopel 

101,  37»  49. 

Enestais  (?  s.  Archiv  97,  432)  I,  707,    722. 

Englaterra  7,  8;  122b,  19;  122c,  12,  Angla- 
6,  86'^  7,  16,  424  England',  rei  d'A.  Richard 
Löwenherz  7,  417. 

an  gl  es  fem.  -eza  6,  89  englisch ;  Engl  es 
Engländer  67,  18;  69,  32;  82,  6;  n'E. 
Versteckname  bei  Raimbaut  de  Vaqueiras 
(s.  Miscellanea  Crescini  p.  n  3  ss.)  52,  70. 

Anglezeis  Engländer  I,   112. 

Enguolmezt  Bewohner  des  Angoumois  6,  30. 

E  n  i  d  a  Geliebte  Erecs  52,  67. 


Enri,  -ric,  Henric  s.  Aenrzc. 

Epir  Epirus  2,  41. 

Er?c  52,  67. 

Ermengaut  de  Figueyras  107,  170. 

n'Ermessen  60,  31. 

ermin  armenisch  2,  91. 

Eros  Herodes  42b,   18. 

Erv§u  1,  508,  590. 

Essabatat    Waldenser    (s.    Karl  Müller,    Die 

Waldenser  und  ihre  einzelnen  Gruppen,  Gotha 

1886,  S.  ij,  Anm.  4)  79,  31;  107,   187. 
Mon-Escudier     Versteckname    bei    Albert    de 

Malaspina  90,  55.     ♦ 
Esingri  Isegrim  76,  6    Var.;  78,  2   Var. 
Espaigna    72,    55;    94,    12;    122c,    n,    14, 

Espaignha  38,  47,  Espanha  6,   114;  69,  33; 

93»  32  Spanien. 
E  spanhol  Spanier  101,  47. 
l'Espital  Orden  der  Hospitaliter  121,  47,  59, 

71. 
Sanct-Estgve  St.  Stephan  104,  8,  12. 
n'Estornel  Name  oder  Spottname  (Herr  Staar- 

niatz,  im  Wortspiel  zu  Perdigo)  ?  98,  51. 
n'Estot  de  Linars  7,  305. 
Eva  102,27,  34» 

na  Faidida   Versteckname  bei  Bertran   de  Born 

20,  51. 
Faidit   Spielmann  P.   Cardenals    77    Var.   Tor- 

nada;  s.  Gaucelm. 
lo  Far  Strafse  von  Messina  75,  3    Var.  ? 
Faräo  42b,   17,  Pha-  120,  65. 
Fäus  6,  49. 
Femeni  s.  Bai. 
Ferrier  107,   185. 
Figueyras  s.  Ermengaut,  Sicart. 
flamenc  vlämisch  (Sprache)  78,  38. 
Flame nca  4  pass. 
Flandres  Blandem,    cel  de  F,  (Robert  II.)  6, 

10,  coras  de  (Baudouin  IX.)  101,  45. 
Flori  57,   14;    Versteekna?ne  84,  35. 
Foih  Foix  (Ariege)'   castel  de  F.  7 ,    75,    171 ; 

comte  de  F.  Raimon  Rogier  7,  40. 
en  Folcaut  Foucaut  de  Berzi  7,  373,  377. 
Folch^r  1,  394. 
Folcon,  conte  1,  129,  nom.  Folce  1,  II,  Folche 

1.  173,  393- 
Folqet  de  Marseille.  80   Var.  a  Str.  10. 
Fonqualquier   Forcalquier  (Basses-Alpes)   27, 

37- 

Fores  Bewohner  von  Forez  6,  29. 
Franc  Franke.  Franzose  I,   133. 


332 


Eigennamen. 


frances,    -nses  97,    23,    33   (fem.  -cesca  123, 

62)  französisch;   Franzose  1,    147;    6,    136; 

39»    29;    69,   24;    72,    64;    97,    2;    101,  45; 

französische  Sprache   124,   183;   Sant  F.  heil. 

Franziskus  119,  65. 
Fransa    6,    183;    7,   9,   16;    18»,  36;    69,    17, 
-nza  68,  23;  70,  12;  123,  52,  -nee  1,  16,480 

Frankreich-,  rei  d.  F.  Philipp  I.  6,  9,   Philipp 

August  7,  404. 
Frederic  70,  33,    en  F.  76,   57    Friedrich  II. 

von  Deutschland, 
Frei us  (Var.)  s.  Liontz;  Fres  s.  Droguo. 
{ris^fem.  friza  78,  37  friesisch. 
Frison  I,  133  Friese,    -zon  6,   12  (s,  Rotbert), 

Gabriel,  angel  102,  47. 

Gaymar,  Guaysmar  s.  Guillem. 

San-Galeri,  cel  de  {Meyer  =  St.  Valeri)  6,  14. 

G^alpert  s.  Guigo. 

Galten  6,   14;  —  6,   162. 

Gar!,  -in,  Guari  6,   18;  —  60,  15;    G.  Bru  1, 

417. 
Garlanda,  cels  de  G.  (s.  Thomas,  Bertran  de 

Born  p.  18)  67,  31.  [29. 

Guarsi  ?  (s.   G.  Paris,  Romania  XIX  j 80)  6, 
Guasco  Gascogner  67,  23;    101 ,    47,    gascon 

gasconisches  Pferd  I,    143. 
Guascuenha,  -oina  63  Razo,  3;  -onha9i  Aazo, 

1    Gascogne  97,   3. 
Gasto  de  Bearn  6,  27. 

Gaubert  de  Poicibot  122c,   1,  en  G.  ib.,  13. 
Gaue e Im  Faidit  80   Var.  a  Str.   15;   95,  55. 
Gaufre  s.  Jaufre;  Gausmar  s.  Grimoart. 
Mon-Gazanhat   Versleckname   bei   Peire  Vidal 

24,  47. 
Genöes  Genuese  90,  17;  92,  14,  -esa  Genueserin 

92»  9- 
Gervai    I,  541;   Saint  -  Gervais    heil.  Gervasius 

I,  719. 
na  Gegabel  Königin  lsebel  (1.  Koni,?;:  ig,   4) 

120,  31. 
Gibelet  s.  Gui;  Gigo  s.  Guigo. 
Gilbert   (n.  -rz    i,    11,   -rs  1,    134,    394)   de 

Senesgar  1,  129. 
S.  Giorgi  heil.  Georg  6,   145. 
Giral  de  Ponti  Giraut  de  Ponthieu  6,  16. 
Girart    (de    Rossillon)    1    pass.\     Girat    Vater 

Roberts  lo  bon  gonfainonier  (Bohemunds)  6, 

160. 
Guodafre  (lo  duc)  Gottfried  von  Bouillon  6,  57. 
Gomora  120,  71. 
Gordo  s.  Guillem. 


Guossalbo  Röitz  80,  67. 

Goutelme  (lo  conte)   1,  468. 

Granet  86,  42. 

gr§c  griechisch  2,  89;    Grieche  105,  66;   108,  7. 

Grfccia  (-ia  2,  18),  Gretia  2,  35  Griechenland 
105,   54;   120,   1. 

Sanh-Gregqri  keil.   Gregor  12,    17. 

grezesc  105,  205,  207,  gresech  121,  5,  11 
griechisch. 

Grifo  Grieche  ioi,  29. 

Grimoart  Gausmar  80,  37. 

Gui  de  Gibelet  121,  29. 

Guiana  Guienne  J2,  68. 

Gigo  de  Galpert  (Beispiel  hohen  Alters)  94, 
20;  en  Guigo  (del  Tornel  s.  0.  Schultz r 
Prov.  Dichterinnen  S.  12,  ij)  77  Var. 
Tornada. 

en  Guilaimet  88,  9,  21. 

Guillem  (-elm  21,  47,  Guilhelm  66,  29;  67, 
13)  Wilhelm  mit  der  kurzen  Nase  67,  13; 
de  Castras  (Abt  ?  s.  Zeitschrift  IX  118)  84, 
44;  Guaysmar  {Var.  Gasmar ,  Gaymar)  96, 
10,  28;  de  Gordo  66,  29  (s.  Stimmingx 
S.  14g)',  Longa-Espia  21,  47;  Malespina  73, 
41 ;  marques  de  Monpeslier  Wilhelm  VIII. 
34 1  52;  de  Nivers  4,  127;  Raimon  89,  2, 
4;  de  Ribas  80,   31. 

Guiraut  de  Bornelh  80,  13;  87,  1,  15;  91, 
9,  26;  en  G.  Riquier  33   Üb. ;  65,  74. 

Guiscart  s.  Rotbert, 

Gu ne  1  59,  25  /.  Girael  (Correze)  ?  s. Rom.  VII 469. 

Iacme,    San-    heil.  Jakob    116,    17;    I.  Vivaut 

119»   77. 

Iaco,b  118,   70. 

Iafel   118,  70. 

Iaufre  (G-  40,  15;  82,  51)  3  pass.\  ?  40,  15; 
lo  comte  y.  von  der  Bretagne,  Sohn  Hein- 
richs II.  von  England  67,  33;  82,  51;  Rudel 
de  Blaia  122*,   1  ;  de  Tonay  T22<1,  2. 

Sant-Ierönime  heil.  Hieronymus  120,   14, 

Iherusalem  116,  5,  8;   118,  38,  61. 

Ihesu  1,  237;  7,  258;  105,  152;  (katal.)  103, 
62,  Ihezu  29,  27,  Iesu  72,  43;  118,  58; 
(katal.)  103,  2,  Ihesus  (obl.)  9,  51,  213; 
Ihesu  Crist  7,  267;  74,  2;  120,  33  (nom. 
lhesu-Crist  7,  236,  378;  8,  36,  -stz  8,   115). 

Ignaure  {Var.  Hygnaure,   Lignaure,   Lignaura) 

83,  14,  19,  Linhaure  {Var.  Lignaura,  Linaure) 

87,  8,  22  Versteckname  bei  Guiraut  de  Bornelh 

(nach   Kblsen,    Guiraut  von    Bornelh ,   S.   44 

für  Raimbaut  d*Aurenga). 


Eigennamen. 


333 


en  Innocen  Papst  Innocenz  III.  73,   10. 

India  Indien  125,  III. 

Iöan  Vetter  des  Retinal  de  Belvaiza  6,  19;  San 
L  79i  9»  Sanh-Ioann  evangelista  116,  57, 
64,  Iohuan  (katal.)  103,  63,  64. 

Iocel  Maunaz  I,  342. 

Iocglar  Versteckname  bei  Raimbaut  d*Aurenga 
für  Maria  von  Vertfuoil  19,  51. 

Mon-Io,i    Versteekname  bei  Guiraut  de  Bornelh 

83,  15. 

I<2P  Hiob  i,  400. 

losaphas  Thal  fosaphat  *J2.%  8. 

losue  yosua  120,  64. 

Iohuan  s.  Ioan. 

Iozep  9,   143,   148,  -eph  118,   i,  5,  70. 

Yrlanda  Irland  67,   18. 

en  Ysengri  Herr  Isegrim  78,  2. 

Iseut  Isolde  18  a,  48;  20,  38. 

Israel  116,  15;  120,  64. 

Iudas  116,  59,  62,   Iuzas  116,  61,  Saint-Iudas 

1.  254. 
Sant-Iul'ian    Patron  der   Gastfreundschaft   3, 

365- 
Iuzas  s.  Iudas. 
iu sieu*  jüdisch  (fem.   -ieua)    123,    17;    Iuzieu 

Jude  73,    14;    104,    36;    118,    85;    (katal.) 

103,  i8a,   -zeu  103,  44;   116,  59,  -ziou  118, 

126,  -dfcu  1,  23,  -dio  108,  7. 
Izarn  107,  88,  n'   174. 


Lafranco  da  Mar  90,  35. 

Lambert  8,   197,  Lanbert  8,  55. 

Lancia  les  Landes  67,  23. 

Landri  (de  Nevers)  I,  393. 

Sank- Launart  60,   18;   66,    20,    S.  Leonart 

121,  40;  122c,   3. 
lo  Läzer  42b,  16,  Sant-Lazer  121,  29  Lazarus. 
lemosl    limousinisch    123,    65,     Lemosi,     -zi, 

Limozin  97,  4  Limousin  60,   13;    123,    53; 

l'evescat  de  L.  122c,  2;    das  Gebiet  der  pro- 

venzalischen  Sprache,  Südfrankreich  123,  54, 

63J  75»  9;  s-  B"va- 
Leritin     Lentini  (Sizilien)  101,  21. 

Leon,   lo  rey  de  5,   96,    in,   (Alfons  X.  von 

Kastilien)  71,  30. 
Leonart  s.  Launart. 
Lert  Name  einer  fabelhaften  Schlange  8,    77, 

86,  91. 
LerCda  (Katalonien)  100,  88. 
Lerins,  -ris  8,   138  (Insel)  8,  2,  85,  221. 
Levi  s.  Ugo. 


L'ianor  (o,  und  o)  Leonor  von  England,  Ge- 
mahlin Alfons'   VIII.  von  Kastilien  5,  17. 

Libertinian  (s.  Act.  Apost.    VI  9)  104,   18. 

Limozin  s.  Lern-;  Linars  s.  Estot;  Linhaure 
s.  Ignaure. 

Li'ontz  (de  Frejus)  8,  46,   56. 

Lobat  97,   53  ?. 

Loh§r  Lotliar  (der  Sohn  Ludwigs  des  Frommen  ?) 
1,  411. 

Löic  s.  Lozöic. 

Lombardia  Lombardei  90,   23. 

Lombart  Lombarde  80,  73;  101,46;  (Krämer, 
unkriegerischer  Mensch)  66,  25. 

Longa- Espia  s.  Guillem. 

Lozöic  Ludwig  VII.  von  Frankreich  61,  26, 
Löic   Ludwig  VIII.  von  Frankreich  70,  35. 

Sanct-Lucas  116,  6;  San-Luch  104,  7. 

Lucibel  107,  23,  Lucifer  120,  53. 

Lunejh  (Herault)  84,  32. 

Macedonor  (Latinismus)  Macedonier  (gen. pl.) 

Magdalena  s.  Maria.  [2,  32. 

Mailoli  ( Andres enz  /.  MaioliJ  81,  1. 

Malleo,  -on  (Deux-Sevres)  s.  Savaric;  Males- 
pina s.  Guillem. 

Mallio(io  105,  29,  40,  10  105,  35,  40)  105, 
35  (lo  rey  emperador);,  nom .  -ios ,  M.  Tor- 
quato^ 105,  40,    43,   Torquator  M.  105,  29. 

Mar  j.  Lafranco. 

Saint -Marc  94,  24. 

Marcabrü,  -cha-  72,  2;  85  pass. 

Maria  9,  79;  102,  52;  103,  15,  (katal.)  29; 
Santa,  -ncta-M.  3,  378;  5,  306,  350;  7, 
378;  56,  23;  117,  45  5  M-  Magdalena  116, 
16;  M.  la  maire  San-Iacme  116,  17;  M. 
Salome  116,   17. 

Maro,c  Marokko  6,  122. 

marques  Raimon  Berengar  IV.  von  Barcelona 
72,  55;  Bonifaz  I.  von  Monf errat  101,  1,  69. 

Saint-Marsal  87,  57,  -sau  39,  18  St.  Martiaüs. 

Saint-Marsejl  43,  50  St.  Marcellus. 

Marselha  s.  Masselha,  Folquet,  Rainier. 

Marsilion  8,  20. 

Marti,  Saint-  43,  23;  (genues.)  92,  93;  comte 
6,  27;  d'Olit  (s.  Annuaire  bulletin  de  la  Soc. 
de  tHist.  de  France  18J9,  p.  27S,  Anm.  2) 
107,   61. 

Masselha  Marseille  119,  93. 

San-Matieu  heil.  Matthäus  73,  30. 

Maunat  s.  Iocel. 

las  Mauras  Name  eines  Waldes  zwischen  Frejus 
und  Hyeres  8,   73. 


334 


Eigennamen. 


Mauren ti  s.  Ugo. 

Mer,  lo  fil  Gari  6,  18. 

Messina  101,  16. 

Messo  Methone  (Griechenland)  101,-30   Var, 

Mielhs-de-Ben  Versteckname  bei  Bertran  de 
Born  für  Guiscarda  de  Beljoc  20,  47;  Mielhs- 
de-Dona  29,  50,  Mielz-de-Dompna  122^,  3, 
36  Versteckname  bei  Richart  de  Berbezilh  für 
die  Gattin  des  yaufre  de  Tonay. 

Milan  Mailand  90,  58    Var. 

Milan  es  Mailänder  90,  18   Var. 

Mi  Ion  (lo  duc)  I,  53,    122,  nom.  Mil  i,  57. 

MiqueJ  74,  45;  Sant-  117  pass. 

Bel-Miralh  Versteckname  bei  Bertran  de  Born 
20,  56. 

Tor-Mirmanda  s.  Tor. 

Moysent  Moses  108,  116. 

Monbrun,  -ü  3,  45,  48,  321. 

Mondrago  (Vaucluse)  84,  32. 

Monet  60,  85   Var. 

Monferrat,    marques  de  Wilhelm  IV.  27,  37. 

Monfort  s.  Simon. 

Monioia,  la  senie  de  Paris  6,   152. 

Monpeslier  Montpellier  6,  175;  34,  52. 

Monsaurel  Montsoreau  (Maine-et- Loire)  67,  19. 

Montagut  s.  Bernart. 

Montalbä  Montauban  (Tarn-et-Garonne)  7,  67. 

Mont-Argon  1,  128. 

Montaudo  93,  7,  24. 

Montgelais  1,  712. 

Montioy  Montgey  (Tarn)  7,   108. 

Monti-Tabor  Berg  Tabor  (Syrien)  73,  25. 

Montsegur  s.  Pog. 

Mont-Seraproin  {Var.  Molt-Sompronh)  1, 
207. 

Monzo  s.  Peire. 

Mussö  Modhoni  {Griechenland)  101,  30. 

Narbona  s.  Aimeric 

Narcisus  17,  24. 

Na  var  Navarrcse  6,  28;  71,  5. 

Navarra,    lo    rei   de  N.  Sancho  VII.  63  Razo, 

4;    Theobald  II.   71,   25. 
Nazareth  (-eb  ?)  116,   12. 
Nero  42b,  18. 
Nicolau  4,   178,  225. 
Nicolo  (da  Mar)  90,  35. 
Niol  ?  (/.  Niort  />)  59,  26. 
Ni'qrt  (Deux-Sevres)  72,  71. 
Niv§rs  Nevers  (Nievre)  s.  Landri,   Guillem. 
No  Annone  (Ober- Italien)  101,  4. 
Nöe  Noah  120.  61. 


norman,  fem.    -nda  normannisch   67,   21;    N. 

Normanne  6,  82;  39,  29. 
Normandia    122b,    19,    20;    duqessa    de    N. 

Eleonore  122b,  14. 
Novfllas  s.  Drogo. 

Olairo-s    {Var.    Solairos,    Salaros,     Salairos) 
Insel  Oleron  (Ckarente-lnferieure)  ?  93,   35. 
Ölet  Olite  (Navarra)  s.   Marti. 
Ol i vier   (der  Waffenbruder  Po7nnds)    83,    40 ; 

90»  5^- 
Olimpias   Mutter  Alexanders   des    Grofsen   2, 

44- 
Ongria  Ungarn  8,    II;   lo  rey  (Andrioc)  d'O. 

8,  98. 
Sant-Honorat  8  pass.t  On-  8,   101. 
serOpeti,  Var.  Opezin  (genues.)  Obizzo  II  Ma- 
Orlins  Orleans  1,   159,   508.        [laspina  92,  94. 
Otöer  1,  706. 
Oton  1,  655. 
Ovide-s  n.  Ovid   85,   37   (28,  50  Ovizis,  Ovis 

aus  den   Varianten  herzustellen  ?). 


Pagut  s.  Bernart. 

Payan  unter  den  Völkernamen  82,  39  s.  Glossar 

paga. 
Pal^rma  Palermo  101,  22. 
i'Pamias  Pamiers  (Anege)  7,  103. 
Papiol  Joglar  Bertran  de  Borns  20,  71. 
Paris  Paris  1,  520,  691;  6,   151 ;  93,    14;   100, 

89;  s.  Andrieu. 
Patern 6  (Sizilien)  101,  20. 
Sant-Paul   104,  48;  117  pass.;    120,    66,   76, 

85. 
Pavia  90,  27. 
Peiracorva    ( Var.   Preiracorva ,    Preacor ;   eine 

derartige  Porm  mit  galloital.  Attraction  des  r 

mag  Raimbaut  de  Vaqueiras  gebraucht  haben) 

Pietracorva  in   Oberitalien  90,  34. 
Peire  (Pere  1,455)»  Sant-P.   I,  455;  7,  48;  8, 

142;  79,   13;   116,  64;  P.  d'Alvernhc  80,  79; 

d'Arago  Peter  III.  33,    53;    Bermon  80,   43 

Var. ;    de   Monzo   80,    43;    Razol    107,    96; 

Rogier   80,    7;    Vidal  80   Var.  a  Str.  16  (s. 

Pier  und  Pelizer). 
Peiregors  Perigueux  (Dordogne)  66,  43. 
Peiro  Petrionquartier  in  Konstantinopel  101,  34. 
1   c  1  j  y  I    cO    Z'  ar.    a   Str.    13.  |  ^  j    P  tfnt, 

V ei  tau  39,46;  67, 15;  97,  20;  -aus  72,  71  {nom, 
Peitavi  Pnteviner  6,  31;  66,  465  97,  23. 
Peit§us  Poiiisrs  67,  20. 


Eigennamen. 


335 


enPeliz^r  {Überseht,  -ier)  99,  1  (==  Peire  Vidal?). 

Pepi  Pipin  der  Kurze  6,  9. 

Perdigo  95,  1  etc. ;  98,  3. 

Persa  Persien  6,  3. 

Persan  82,  39,  -ant  8,   19  Perser. 

P  h  i  1  i  p  p  u  s  (von  Macedonien,  Vater  Alexanders ) 

en  Pier  (Peire  Vidal  ?)  90,  57.  [2,  33. 

Pilat,    Pialat    118,    126,    127    Pilatus    79,  22; 

116,  65;   118,   1,  12. 
Piza  Pisa   i8a,  24. 
Planel  s.  Raimon. 
Plassa  Piazza  (Sizilien)    ioi,  22. 
Plasensa  Piacenza  90,  53. 
mon  Plus-Avinen   Versteekname   bei  Gaucelm 

Faidit   (s.   Rob.  Meyer,   Biogr.  des   Trob.    G. 

F.     S.  SS,  34»  $7)  28,  55. 
Po,i    Puy    en    Velay ,    avesque    del    P.    Ademar 

6,    114;    la  cortz    del  Puey   29,   7;  Pog   de 

Montsegur  Montsegur  (Ariege)    7,   100,    129; 

Poicibot    Puysibot    (Dordogne)    I22c,     2    s. 

Gaubert;  Puoich-vert  (das  im  Dip.  Aude  ge- 
legene ?)  80,  86. 
San -Pol  s.   Ugo;   Polha   Apulien   s.   Boumon; 

Ponti  Ponthieu  ?  s.   Giral. 
Porz-Cairaz  1,  329. 
Sanh-Pos  (Poncz  84^,  19,21)  Saint- Pons  bei 

Marseille   84,    5,    11;    S.-P.    de    Tomeiras 

(Heraull)  65,   I. 
Posat  s.  Evrat;  Prensipeu  s.  Richart. 
Pröensa,  -nssa  83,66,  -nza  123,53,  Prohensa 

119,   126,   Provence  1,  235  Provence  7,    67; 

23,  2;   24,   18;    84,  6;    97,  3;  comte  de  P. 

Raimund  Berengar  IV.  84,  21,  Karl  I.  119, 

126. 
Pröensal  101,  47,  -nzal  (genues.)  92,83,  Pro- 

venzal  92,  89,  (genues.)  92,  21,  56  Provenzale ; 

Bel-P.    Versteckname  bei  Guiraut  d'Espanha 

50»  33- 
pröenzalesco  (genues.)  prov.  Sprache  92,   71. 

Puei  s.  Poi,  j.  Raimon. 

en  Puiolos  84,  8. 

Puoich-vert  s.  Poi. 

Santa-Quitera  gasconische  Heilige  37,  49. 

R.  s.  Raimon. 

Räimbaut,   en  R.  (wohl  d'Aurenga)  80,    55; 

en  R.  (de  Vaqueiras)  98,  9,    33,   59  (Ram- 

90,   1,  19  etc.). 
Raimon  (Ramon  6,  115;    7,  198),   Berenguier 

6,   115;   de  Planel  81,   43;  en  R.   del  Puei 

119,  92;   de  Rocafolh  7,   198;  comte  R.  de 


Toloza  109°,  3  Raimon  V.  I22b,  21,  Raimon 
VI.  7,  242;  Vidal  123,   i;  Vilar  107,  82;  s. 

Raimon  de t  71,  53  (Var.).  [Guillem. 

Rainal  de  Belvaisa  6,   19. 

Rainier,  conte  6,  161;  de  Marselha  Versteek- 
name (Darrais)  bei  Peire   Vidal  24,   19. 

en  Rando-s  (cui  es  Paris)  93,  14  (s.  Annales 
du  Midi  1907,  p.  232). 

Ran  das  Randazzo  (Sizilien)  101,  20. 

ran san  s.  m.  Ia  linnen  (aus  Reims ?)   112,  11» 

Räolf  6,  162. 

Razol  s.  Peire. 

1  o   i  o  v  e   r  e  i  Heinrich,  Sohn  Heinrichs  II.  von 

Rein§r  1,  417.  [England  67,  4;  82,  51. 

Ribas  (Ardeche  ?)  s.  Guillem. 

Richart  (Ricchaut  122^,  pass.);  en  R.  Richard 
Löwenherz  66,  10,  52;  67,  5,  26;  68,  5; 
69,  31;  82,  6;  de  Berbesiu  122^,  ij  de 
Prensipeu  6,  161;  de  Valpi  6,  162. 

S  a  i  n  z  -  R  i  g  o  b  %  r  s  St.  Rigobert,  Erzbischof  von 
Reims  1,  401.  [163. 

Rin  Name  einer  fabelhaften  Schlange  8,  77,  86, 

Riquier  s.  Guiraut. 

Robaut  La  Celle-Roubaud  bei  Les  Ares  (Var) 
119,   116. 

Robert  s.  Rotbert. 

Rocacöart  Rochechouart  (Haute -  Vienne)  s. 
Agnes. 

Rocafolh  Roquefeuil  (Gard)  s.  Ramon. 

Rochela  Roccella  (Sizilien)   101,  21. 

Rogesmon  s.  Anselm. 

Rogier,  comte  Roger  von  Sizilien,  Bruder 
Robert  Guiscards  6,  156;  en  R.  B(e)r(nat) 
Sohn  des  Grafen  Raymond  Roger  von  Foix, 
später  Roger  Bernard  II.  7 ,  294 ,  440 ;  s. 
Peire. 

Röitz  s.  Guossalbo. 

Roma  Rom  7,  II,  119  etc.;  69,  9;  79,  13;  105, 
33  etc.;  (la  fe  de  R.)   107,   168. 

Roma  Römer  121,  43. 

Roman  ia  das  byzantinische  Reich  8,   12. 

San-Rom§u  (la  feste  de  S.-R.  am  1.  Ok tobet) 

l,  15. 

Rossillon  1  pass.,  -un  1,  161  (über  die  ver- 
mutliche Lage  dieses  R.  nahe  Chätillon-sur- 
Seine  s.  P.  Meyer,  Girart  de  R.,  Einleitung 
p.  XXX). 

Rotbart,  Robert  6,  160;  7,  429:  Baldöi 
Robert  II.  von  Flandern  6,  II;  filh  Girat 
6,  160;  Guiscart  6,  157;  Norman  Robert  II. 
von  der  Normandie  6,  82;  de  Salventina  7, 
429. 


336 


Eigennajnen. 


Rotlan   {Vor.  Rolan  90,   52)   Roland  90 ,    52; 

97,  53- 
Ro,zer  Rhone  23,  9. 

Rud$l  f.  Iaufre. 


Sag  na    (Cantal)    $.    Eble;    Sayssac    (Aude)    s. 

Bernat ;   Saint-  s,  den  folgenden  Namen. 
Saisso    (Seissons    1,    159)    Soissons    101  ,    24; 

comte  de  Raoul  III.  von  S.  7,  237. 
lo  rei  Saladi  7,  401,  410  ff. 
Salamo,  -on  (Salomon  2,   1)  8,    177;    85,    32; 

115,    ioi,    325;   lo  temple  de  S.  118,    120; 

eil  del  temple  S.  die  Tempelherren  72,  56. 
Salome  s.  Maria. 
Salvaire,    Saint-S.  der  Erlöser  43,   46,   Saint- 

Sauvador  1,   185. 
Samson  85,   14,   Sanso  85,    18  Simson. 
San-    s.    den  folgenden    Namen-     Sanchenti    s. 

Chenti,  Albert, 
madonna  Sansa   119,  81. 
Santonges  Bewohner  der  Saintonge  6,  29. 
sarazt,  -rr-,  -czin   108,   12  aj.  I  sarazenisch  6, 

23,  39;    121,  53;    123,   17;    Sarazene  6,  68, 

l85;  !5>   !3;  82>  395  93,  44;  121,  8,  10  etc. 
Sardanha    P.    Meyer;    Cerdagne    (Katalonien), 

G.  Paris:  Saldaüa  (Leon)  6,  115. 
Sardenha  Sardinien  86,   17. 
Sardo  (genues.)  Sarde  92,  75. 
Satanas  1,  370. 
Saul  Saulus  =  Paulus  104,  47. 
Sauvador  s.  Salvaire. 
Savaric,    en  S.  de  Malleo,  -on  121,  6;    i22c, 

6,  9,  10. 
Segin  (Vicomte  de  Besancon)   1,  394. 
Seine   1,   118. 
Seissons  s.  Saissö. 
Sen^ca  109^,   1. 
Senegar  s.  Gilbert. 
Bel-Senher   Versteckname  bei  Bertran  de  Born 

für  Maeuz  de  Montanhac  20,  6l« 
Sercalmon  13,  53. 
Sescas  (Gironde)  s.  Amanieu. 
Sant-Sever  120,  20. 
Sicart  de  Figueyras  107,   190t 
Silvestre  Papst  S.  108,   78. 
Simeon   (katal.)    103,    31;   Port    S.  Simeon   6, 

181. 
Simo  de  Monfojt  7,    35,    70,    202,   comte  de 

Montfort  7,  248  ff. 
So  Son  (Ariege)   107,  113. 
Soborim  Stboim  (Genesis  10,   19)  120,  71. 


mon  Sobre-Totz  Versteckname  bei  Guiraut  de 
Bornelh  für  Raimon  Bernart  de  Rovigna  63, 
123;  83,  68. 

Sodoma  Sodom  120,  71. 

en  Sordel  86,  44,  -elh  84,  28. 

Suria  Syrien  21,   27;   73,  52-,  82,  45. 


Tabor  s.  Monti-T. 

Talairan  Elias  V.  Talairan,  Graf  von  Perigord 

66,  22. 
Tanis,  marques  de  6,  26. 
Taulat  3,  309,  372. 
Teiric  Theodorich   105,  44,   50,    58. 
na  Tefania  %$&■,  24. 
Teli,  comte  6,   15. 
lo  Temple    Orden  der  Tempelherren    121,    47, 

59,   71;  eil  del  T.  Salamo  72,  56;  la  maison 

del  T.  122a,   11. 
Tenclier   de   Coversana    Tankred  von  Con- 

versana  6,   26. 
Teofil  106,   71. 

Sen-Teris  Meyer:  Saint- Thierri,  comte  de  6,  21. 
Termen  Termini  (Sizilien)   101,  21. 
Th-  s.  T-. 

Tigre  Tigris  125,    HO. 
Thitus  118,  43,  44  etc. 
Töarn   Thouars  (Deux-Sevres),   vesconte  de  6, 

31. 

Töesco  (genues)  Deutscher  92,   74. 

Toleta  Toledo  78,   13. 

Tolosa,    -za,   Tho-    7,    67,    258    Toulouse    7, 

222,  256  etc.]  43,  14;  comte  de  T.  Raimon  V. 

80,   44,    Raimon   VI.  7,    7;    evesque  de  T 

Folquet  von  Marseille  7,  94,  160;  s.  Raimon. 
Tolzä  Toulousaner  6,  28. 
Saint-Thomas  1,  264. 
Tomeiras  s.  Sant-Pos;  Tonay  Tonnay  (Charente) 

s.  Iaufre;  Topina  s.  Arnaut. 
TorMirmanda  (s.  Anm.  zu  Stimming,  Bertran 

de  Born1-  S.  154)  67,  13. 
lo  Torngl  Tournel  (Lozere)  77    Var.    Tornado. 
Torquatqr  s.  Mallio. 
Tortones    (Var.    Cartones,    Carcones)     Gebiet 

von  Tortona   (Ober-Italien)  90,  4. 
la  Trapa  Insel  Ste.-Marguerite  8,   70. 
Tripol  Tripolis  I22at  6;  comtessa  de  T.  122»,  2. 
Tristan   der  Geliebte  der  Isolde    18»,  46;    i8b, 

61;  20,38;  57,  14;    Versteckname  bei  Bernart 

de   Vcntadom  (s.   meine  Ausgabe  S.  XLVII) 

17,  57. 
Tröilon   1,  427. 


Jzigennamen. 


337 


Sent-Tuberi  Saint- Thibery  (Herault)  abat  de 

S.-T.  Berengar  III.  7,  90. 
Türe  Türke  73,  6,  49;    82,  39;   93,  47;    121, 

56,  58. 

Ugo,  -guo  6,  17,  Hugo  119,  50,  nom.  Uc, 
Ugs  7,  381:  U.  Catola  85,  5,  13  etc.;  n'U. 
de  Saint  Circ  {Var.  Cric  «»</  Tric)  122b, 
24  Var. ;  U.  de  Dinnha  119,  50;  n'U.  de 
Levi  7,  381 ;  U.  lo  Maine  Hugo  der  Grofse 
von  Vermandois  6y%;  U.  de  Maurenti  6,  17; 
U.  de  San-Pol  Hugo  II.  6,   16. 

Uugueta  84,  13,  16,  20  etc.,  Ug-  84,  33, 
Ugeta  84M,   12,  24  Huguette  von  Baux. 

Val-de-Tar   Valle  dt  Taro  (Parma)  90,  33. 

Valerne  {Var.  Valensa)  1,   207. 

Valpi  s.  Richart;  Vaquejras  (Vaucluse)  s.  Raim- 

baut. 
Vau  des  108,  43,    Baudes  107,   187  Waidensir, 


Velai  {Var.  Balai,  Bellai)  83,  45. 

Venanz  8,    116  (Sant-V.  8,   119),    -ntz  8,    5, 

-nzi  8,   10  heil.   Venantius. 
Vensa  Vence  (Alpes- Maritimes)  23,  9. 
Ventedorn   122b  pass.,    -tad-    122b,    1    Var. 

Ventadour  (Correze) ;  vescomte  de  V.  Eble  III. 

122b,  4,   6  etc.\  s.  Bernart,  Eble. 
Veran  heil.    Veranus  8,   59,   197. 
Vespazia  118,  53,  55,  71. 
Bon-Vezl  Versteckname  bei  Wilhelm  von  Poitiers 

10,  26. 
la  Viana  ?y  coms  de  6,  109. 
Vianes  Gebiet  von   Vienne,  Dauphini  97,  4. 
Vi  dal  s.  Peire,  Raimon. 
na  Vi§rna    Versteckname   bei   Peire    Vidal  für 

Azalais,   Vizegräfin  von  Marseille  24,  47. 
Vilamur  Villemur  (Hauie-Garonne  ?)  s.  Arnaut 

Vilar  s.  Raimon;  Virson  Vierzon  (Cher)  ?  s. 

Arnaut;  Vivaut  s.  Jacme. 

Xersen  Xerxes  2,  38. 


Appel,  Prov.  Chrestomathie. 


22 


Zur  Benutzung  des  Glossars. 


Der  Mangel  einer  feststehenden  Orthographie 
erschwert  einigermafsen  die  alphabetische  Anord- 
nung des  Glossars.  Beim  Aufsuchen  der  Wörter 
ist  vor  allem  zu  berücksichtigen,  dafs  ich  Doppel- 
konsonanz für  die  alphabetische  Folge  wie  ein- 
fache gerechnet  habe;  y  gilt  als  i;  h  gilt  als  nicht 
vorhanden.  Die  wesentlicheren  orthographischen 
und  lautlichen  Varianten  der  Wörter  sind  auf- 
geführt worden  mit  Verweis  auf  den  Hauptartikel. 
Man  merke  ferner:  cha,  ka,  qua  sind  unter  ca  zu 
suchen,  ebenso  qu  vor  o  und  u  unter  c,  k  vor  e 
und  i  dagegen  unter  qu.  Für  z  wird  in  den 
Hds.  oft  s  geschrieben;  ss  und  s  wechseln  mit  £, 
c  vor  e  und  i  mit  s  und  timgekehrt .  Der  prä- 
palatale  Reibelaut  wird  {mit  gervif s  nicht  immer  nur 
orthographischer  Verschiedenheit)  inlautend  durch 
tg,  ti,  g  und  i  ausgedrückt,  auslautend  wechselt  ch, 
g  mit  gh,  h,  auch  mit  th  und  t.  Auslautendes  tz 
wechselt  mit  z.  Mouilliertes  n  wird  nh,  daneben 
auch  gn,  ign,  in,  mouilliertes  1  wird  lh,  ill,  11,  gl 
geschrieben.  Lautliche  Differenzformen  entstehen 
durch  das  Schwinden  eines  auslautenden  t  nach 
n,  durch  V okalisierung  eines  1  vor  Konsonant 
oder  im  Auslaut  zu  u.    Lateinisch  intervokales  n 


kann  im  provenzalischen  Auslaut  stehen  oder 
fallen.  Wir  finden  also  bald  n  geschrieben,  bald 
nicht.  Dieses  sog.  bewegliche  n  wird  im  Glossar 
bei  den  Stichwörtern  durch  n  bezeichnet;  fehlt  es 
aber  in  der  Schrift,  so  erhält  der  vorhergehende 
Vokal  einen  Zirkumflex:  &  etc.  Die  so  bezeichneten 
Vokale  haben  geschlossene  Aussprache.  Sonst  be- 
zeichnet q,  %  offenes,  o,  e  geschlossenes  o,  e ;  be- 
tontes a  ist  tief  vor  n  {über  das  a  vor  festem  n 
und  m  geben  die  Reime  keinen  genügenden  Aitj- 
schlufs ;  die  modernen  Dialekte  schwanken,  wie 
es  gewifs  auch  die  alten  für  a  wie  auch  für  e 
und  o  vor  m  und  n  gethan  haben]  für  die  Schrift- 
sprache werden  wir  für  a ,  wie  für  e  und  o, 
tiefe  Aussprache  annehmen  dürfen;  ebenso  für  a 
im  betonten  Auslaut). 

-  bedeutet  übertragene  bezw.  bildliche  Be- 
deutung. 

*  bedeutet  unbelegt. 

intr.  gebr.  bezeichnet,  dafs  sowohl  ein  refilex. 
Verb  mit  {bei  Infinitiv  oder  Participien)  fort- 
gelassenem Reflexivpronomen,  wie  auch  ein  eigent- 
lich intransitives  Verbum  vorliegen  kann. 


Nacntrag. 

Varianten  zu  St.  92. 


I.  Bella  Da,  Bella  domna  IK.  —  5.  tot 
bon  a.  —  12.  miaill  D,  milz  /,  nuillz  K;  cui- 
tatz  a, 

15.  Cuiar  K,  sei  a.  —  16.  q(u)e  DIK;  plai- 
deia  a;  cho  DIK.  —  17.  niente  Z>/iT.  —  18.  no 
f.  D;  fosse  DHC;  nio  a;  a  peso  DI,  a  pesso 
.Ä".  —  20.  scanaro  DHC.  —  21.  prouensal  DHC; 
agurato  J9,  agurado  HC.  —  22.  enoi  uo  IK; 
uoi  a.  —  23.  sezo  a;  escaluado  DK,  escaualdo 
/,  estaluao  a.  —  24.  za  uiu  a  no  D ;  amaro  DHC. 

—  25.  que  HC;  qeu  ai  bello  mario  a.  —  26.  n. 
s.  b.]  non  si  be  a.  —  27,  28.  fraren  tempo 
millorado  D,  faren  tempo  meillu(q)rado  HC, 
frare  meo  .  en  tempo  m'iello  a, 

29.  Bella  a  ;  genta  eissernida  a.  —  31.  vostre 
chauzimenz  DHC.  —  32.  e  fehlt  a.  —  34.  en- 
se(in)gnamenz  DHC.  —  35.  q(ui)eu  s.  HCa.  — 
36.  tot  DHC.  —  37.  Humils  franc  a.  —  39.  qi  a. 

—  40.  iauzimenz  /;  P.  qeus  sera  zo  eh.  a.  — 
41.  Sen  soi  a. 

43.  uos  semelai  a.  —  44.  Q(u)e  DHC;  razo 
tenei  a.  —  45.  uignei  D,  uegnai  a.  —  46.  aue 
Dt  auen  HC.  —  47.  molto  mi  a ;  decasei  /,  des- 
casei  JC,  desplazei  a.  —  48.  chosa  D;  conza  ue 
sei  a.  —  48.  Ne  no  faria  (Nono  farai  HC)  tal 
cosa  DHC.  —  50.  Si  sia  fillo  DHC;  del  D.  — 
5.1.  Crezi  uiu  qeu  a;  mousa  DHC,  moza  a.  — 
52.  nomauerai  D;   Ia   mi  a  fe  non  aurei  a.  — 


53.mamorz  uos  pleuei  a ;  ceuei  DHC.  —  54.  Ogano 
HC;  morre  D;  Guan  emai  auerei  frei  a.  —  55.  Tro 
pos  son  D,  Tro  posson  IK,  Molto  s.  a.  — 
56.  prouensal  DHC.  —  57.  nö  DI,  no  IC,  non 
a.   —   58.  non  c.  a.  —  59.  t.  si  a  a  nos  p.  a. 

—  60.  enqeira  a.  —  61.  ab  bon  c.  HC,  —  62.  uos 
me  getetz  a.  —  64.  ue  a.  —  65.  beutatz  a.  — 
66.  Fresches  c.  r.  de  m.  a.  —  68.  am  eus  fehlt 
D;  a.  et  a.  IK.  —  70.  Serai  IK. 

72.  Sieu  D;  aia]  ia  DIK;  gauza  (anzu- 
nehmen?) DIK.  —  73.  No  presio  a.  —  74.  no] 
uo  a ;  tendent  D ,  tentent  IK;  plus  IKa ;  to- 
desco  a.  —  75.  o  S.]  sardesco  a.  —  76.  Ne  a; 
cura  fehlt  a.  —  77.  ta  cauilar  D ,  ta  cauillar 
IK;  uoitacaueilar  a.  —  78.  Si  lo  sa  lo  raeu 
mari  DIKt  Sei  saueia  me  mario  a.  —  79.  Nal 
plai  a;  aurai  DIKa;  conseu  Df  consegi  /,  con- 
segu  K.  —  80.  Belo  m.  a  ;  ver  e']  uere  DK,  uerre  /, 
uer  a.  —  81.  uollo  D.  —  82.Fradella  D,  Fradel(l)o 
IK;  uos  Z>,  uoi  IK\  asi  a,  —  83.  P.  son 
lait  u.  a. 

85.  Bella  a.  —  87.  M.  ancar  uos  p.  a,  — 
89.  proenzal  a, 

91.  serei  a.  —  92.  Posa  si  Dt  Pois  aissi  Iy 
Puois  assi  IC,  Possa  se  a.  —  93.  Miels  a ;  ualra 
Da;  saint  Da.  —  94.  opezin  a  (anzunehmen ?). 
95.   Qi  ue   dara   un    r.  a-\   roci  D9   roncin  IKa, 

—  96.  si  DIK, 


S.  222b   Z.  21 :  statt  e  car  s.  en]  /.  car  —  e  car  7,  133  f. 

S.  243 b  Z.  15  v.  u.\  l.  e  car]  s.  Schullz-Gora,  Prov.  Studien,  S.  87  zu  v.  9,  10. 


Inhaltsverzeichnis. 

Seite 

Vorwort, ,  III 

Abrifs  der  Formenlehre. 

Deklination VII 

Genusbildung  der  Adjektiva X 

Steigerung  der  Adjektiva XI 

Zur  Adverbialbildung XII 

Zahlwort XII 

Pronomen XIII 

Artikel XVI 

Konjugation XVIII 

Ableitung  der  Formen XIX 

Bemerkungen  zu  den  Endungen XXII 

Einzelne  Verba XXIV 


Texte.     In  gebundener  Form. 

Epik.  Stück 

Volkstümliches  Heldengedicht,  Girart  de  Rossillon I  i 

Aus  dem  antiken  Sagenkreis,   Alexanderfragment 2  13 

Abenteuerroman,  Jaufre 3  14 

Zeitgenossenroman,  Flamenca 4  24 

Novelle,  Castiagilos 5  27 

Historisches  Heldengedicht,   Chanson  d'Antioche 6  33 

Reimchronik,  Albigenserkrieg 7  36 

Heiligenleben,  Vida  de  Sant  Honorat 8  43 

Legende,  Evangelium  von  der  Kindheit  Jesu 9  48 

Lyrik. 

Vers  und  Canzone 10 — 34  51 

Escondich 35  76 

No-sai-que's-es 36  77 

Descort 37  77 

Lais 38  78 

Rätsellieder 39—  42  80 

Enueg 43  8^ 

Plazer 44  84 

Baiada  und  Dansa 45— 51  85 

Estampida 52  89 

Alba 53 — 58  9° 

Romanze 59 — 63  94 


Inhaltsverzeichnis.  341 


?tück  Seite 

Pastorela 64 — 65  101 

Sirventes. 

Politisches  Sirventes ' 66 — 71  104 

Kreuzlied 72 — 75  109 

Moralisches  Sirventes  ...... 76 — 78  113 

Estribot 79  116 

Persönliches  Sirventes 80 — 81  117 

Planch 82 — 84  120 

Tenzone 85—94  124 

Fingierte  Tenzone 91 — 94  129 

Partimen 95 — 99  133 

Reimbrief '. 100— 101  139 

Mariengebet 102  143 

Marienklage 103  144 

Epitre  farcie 104  145 

Episch-didaktisch.     Boeci 105  147 

Didaktik. 

Sünders  Reue 106  151 

Las  novas  del  heretie 107  152 

La  nobla  leyczon 108  156 

Coblas  esparsas 109  159 

Seneca 110  160 

Fabel _ in  162 

Ensenhamen 112 — 113  163 

Diätetik 114  166 

Breviari  d'amor 115  168 

In  ungebundener  Form. 

Predigt 116  175 

Legende,  Las  penas  dels  yferns    .    „    . 117  177 

La  veniansa  de  la  mort  de  Nostre  Senhor 118  179 

Heiligenleben,  Vida  de  Sancta  Doucelina 119  182 

Bufstraktat 120  185 

Geschichte:  Einnahme  von  Damiette 121  187 

Literarhistorische  Novelle,  Trobadorbiographien 122  189 

Grammatik  und  Poetik,  Las  rasos  de  trobar 123  193 

Las  Leys  d'amors 124  197 

Tierlegende,   Las  naturas  d'alcus  auzels  e  d'alcunas  bestias    ....      125  201 

Glossar 205 

Verzeichnis  der  nicht  provenzalischen  Wörter 322 

Eigennamen 328 

Zur  Benutzung  des  Glossars 338 

Nachtrag    (Varianten  zu  St.  92) 339 

Inhaltsverzeichnis 340 

Verzeichnis  der  Verfasser • 342 


Verzeichnis  der  Verfasser. 


Aimar  (de  Peitieu  ?)  s.  Raimbaut  de  Vaqueiras.  Stück  Seite 

Aimeric  de  Belenoi,  AI  prim  pres  dels  breus  iorns  braus 30  71 

Aimeric  de  Pegulhan,  Ära  parra  quäl  seran  enveyos 73  110 

—  s.  Guilhem  Raimon. 

Alberic,  Alexanderfragment 2  13 

Albert  mit  Monge,  Monges,  cauzetz,  segon  vostra  sciensa     . 97  136 

Albert,  marques  de  Malaspina  mit  Raimbaut  de  Vaqueiras:  Aram 

digatz,  Rambaut,  si  vos  agrada 90  127 

Amanieu  de  Sescas,  A  vos,  que  ieu  am  deszamatz 100  139 

Arnaut  Daniel,  L'aur'amara  fais  bruels  brancutz 25  66 

—  Lo  ferm  voler  qu'el  cor  m'intra 26  67 

Arnaut  Guillem  de  Marsan,  Ensenhamen 112  163 

Bernart  de  Ventadorn,  Lo  rossinhols  s'esbaudeia 18b  59 

—  Non  es  meravelha  s'ieu  chan 16  55 

—  Quant  l'erba  fresqu'  e"l  fuelha  par 18  58 

- —  Quant  vey  la  lauzeta  mover 17  59 

—  Tant  ai  mo  cor  ple  de  ioya 18 a  58 

Bertran  s.  Granet. 

Bertran  d'Alamano  (?),  Us  cavaliers  si  iazia 55  91 

Bertran  de  Born,  Dompna,  puois  de  mi  no'us  cal 20  61 

—  D'un  sirventes  no'm  chal  far  lonhor  ganda 67  105 

—  Eu  m'escondisc,  dompna,  que  mal  non  mier 35  76 

—  Mailoli,  ioglar  malastruc 81  119 

—  Miei  sirventes  vuolh  far  dels  reis  amdos 68  106 

—  Un  sirventes  on  motz  no  falb. 66  104 

Bertran  Carbonel,  Coblas  esparsas 109a b  j^ 

Blacatz  mit  Pelizier  (Peire  Vidal  ?),  En  Pelizer,  cauzetz  de  tres  lairos  .    .  99  139 

Bonifa ci  Calvo,  Ai  Dieusl  s'a  cor  quem  destreigna 38  78 

—  Un  nou  sirventes  ses  tardar 71  108 

Cercamon,  Quant  l'aura  doussa  s'amarzis 13  53 

loComte  de  Proensa  (Raimon  Berenguier  IV.),  Carn-et-ongla,  de  vos  no'm 

voill  partir 94  133 

lo  Dalfin  d'Alvernhe  mit  Perdigo:  Perdigos,  ses  vassalage 95  133 

Eble  (de   Saignas  oder  d'Uisel  ?)  s.  Guillem  Gasmar. 

Gaucelm  Faidit,  Ära  cove  que'm  conort  en  chantan 28  68 

—  Del  gran  golfe  de  mar 75  112 

—  Fortz  chauza  es  que  tot  lo  maior  dan 82  120 

—  (?),  Us  cavaliers  si  iazia 55  91 

Granet  mit  Bertran:  Pos  anc  no'us  valc  amors,  senh'en  Bertran 86  125 

Guilhem  d'Autpol,  Esperansa  de  totz  ferms  esperans 58  93 

Guilhem  (?)  de  la  Bacallaria,  Per  grazir  la  bona  estrena    ........  57  92 

Guilhem  Gasmar  mit  Eble:  N'Eble,  er  chauzetz  la  melhor 96  135 


Verzeichnis  der   Verfasser.  343 


Stück  Seite 

Guilhem  Molinier,  Las  Leys  d' Amors 124  197 

Guilhem  del  Olivier  d'Arle,  Coblas  esparsas 109c— f  159 

Guilhem,  comte  de  Peitieu,  Ab  la  dolchor  del  temps  novel 10  51 

—  Companho,  faray  un  vers  covinen 59  94 

—  Farai  chansoneta  nueva 12  52 

—  Farai  un  vers  de  dreit  nien 39  80 

—  Farai  un  vers,  pos  mi  somelh 60  95 

—  Mout  iauzens  me  prenc  en  amar n  51 

Guilhem  Raimon  mit  Aimeric  (de  Pegulhan):   N'Aimeric,    que'us  par 

d'aquest  marques 89  127 

Guillalmet  mit  dem  Prior:  Senher  prior,  lo  sains  es  rancuros 88  127 

Giraut   de  Bornelh,  Quan  lo  freitz  e-l  glatz  e  la  neus 22  63 

—  Lo  doutz  chans  d'un  auzel 63  99 

—  Reis  glorios,  verais  lums  e  clartatz 56  91 

—  S'anc  iorn  agui  ioi  ni  solatz 83  122 

—  S'ie'us  quier  cosselh,  bell'  ami'  Alamanda 91  129 

—  Un  sonet  fatz  malvatz  e  bo 40  80 

—  s.  Linhaure. 

Guiraut  de  Calanso,  Celeis  cui  am  de  cor  e  de  saber 34  75 

Guiraut  d' Es  p  an  ha,  Dona,  si  tot  no'us  es  preza 50  88 

Guiraut  Riquier,  A  Sant  Pos  de  Tomeiras 65  103 

—  Pus  sabers  no'm  val  ni  sens 33  74 

Iaufre  Rudel,  Lanquand  li  iorn  son  lonc  en  mai 15  54 

Izarn,  Las  novas  del  heretie 107  152 

Lanfranc  Cigala,  En  chantan  d'aquest  segle  fals 102  145 

—  Escur  prim  chantar  e  sotil 32  73 

Linhaure  mit  Guiraut  de  Bornelh,  Era'm  platz,  Guiraut  de  ßorneill    .  87  126 

Marcabru,  A  la  fontana  del  vergier 61  96 

—  Lanquan  fuelhon  li  boscatge 14  54 

—  L'autrier  iost'  una  sebissa 64  101 

—  Pax  in  nomine  Domini 72  109 

—  s.  Ugo  Catola. 

Matfre  Ermengau,  Breviari  d'amor 115  168 

lo  Monge  s.  Albert. 

lo  Monge  de  Montaudon,  Fort  m'enoia,  so  auzes  dire 43  83 

—  L'autrier  fuy  en  paradis 93  132 

—  Molt  mi  platz  deportz  e  gaieza 44  84 

Peire  d'Alvernhe,  Chantarai  d'aquest  trobadors 80  117 

—  Rossinhol,  el  seu  repaire 62  97 

Peire  Bremon  lo  Tort,  En  abril,  quan  vey  verdeyar 21  62 

Peire  Cardenal,  Las  amairitz,  qui  encolpar  las  vol 78  115 

—  Li  clerc  si  fan  pastor 76  113 

—  Tostemps  azir  falsetat  et  enian 77  114 

—  Una  ciutatz  fo,  no  sai  cals 111  162 

—  Un  estribot  farai  que  er  mot  maistratz 79  116 

Peire  Vidal,  Ab  Talen  tir  vas  me  l'aire 23  64 

—  Per  pauc  de  chantar  no*m  lais 69  107 

—  S'eu  fos  en  cort  on  hom  tengues  dreitura 24  65 

—  s.   Pelizier  ?. 

Pelizier  (Peire  Vidal  ?)  s.  Blaca,tz. 

Perdigo  s.  Dalfin  d'Alvernhe,  Raimbaut  de  Vaqueiras. 


344  Verzeichnis  der   Verfasser. 


Stück  Seite 
lo  Prior  s.  Guillalmet. 

Puiol  ?,  Sil  mals  d'amor  m'auci  ni  m'es  nozens 84  123 

Raimbaut  d'Aurenga,  Er  resplan  la  flors  enversa 19  60 

— .  Escotatz,  mas   no  sai  que's  es 3^  77 

Raimbaut  de  Vaqueiras,  Kalenda  maya $2  89 

—  Domna,   tant  vos  ai  pregada 92  '31 

J —  Eras  quan  vey  verdeyar 37  77 

—  Ges,  si  tot  ma  don'   et  amors 27  67 

—  Las  frevols  venson  lo  plus  fort 41  82 

—  Senher  marques,  ia  no'm  diretz  de  no IQI  '4* 

—  Senher  n'Aymar,  chauzetz  de  tres  baros    ., 98  137 

— 1-  s.  Albert,  marques  des  Malaspina. 

Raimon  Feraut,  Vida  de  S.  Honorat 8  43 

Raimon  Gaucelm,  Qui  vol  aver  complida  amistansa 74  I!I 

Raimon  Vidal,  Castia-gilos 5  27 

—  Razos  de  trobar I23  »93 

Richart  de  Berbezilh,   Atresssi  cum  l'orifans 29  70 

Sordel,  Aitant  ses  plus  viu  hom  quan  viu  iauzens 31  72 

— •  Ensenhamen  d'onor u3  ,05 

Tomier  e'n  Palaizi,  De  chantar  farai 7°  io7 

Ugo  (?)  de  la  Bacallaria  s.  Guilhem. 

Ugo  Catola  mit  Marcabru:  Amics  Marcabru,  car  digam 85  124 

Ugo  de  Saint  Circ,  Biographie  des  Bernart  de  Ventadorn 122b  189 

Anonyme  lyrische  Stücke: 

A  l'entrade  del  tens  dar 48 

Auiatz,  senhors,  qui  crezetz  Dieu  lo  paire 103  144 

Quant  lo  giios  er  fora 45  85 

Quan  lo  rossinhols  escria 54 

Coindeta  sui,  si  cum  n'ai  greu  cossire 47 

En  un  vergier  sotz  fuella  d'albespi 53 

Lo  fin  cor  qu'ie'us  ai 49 

Mort  m'an  li  semblan  qe  ma  dona'm  fai 4^  85 

ci  88 

Per  amor  soi  gai 3* 

Suy  e  no  suy,  fuy  e  no  fuy 4* 


Pierersche  Hofbuchdruckerei  Stephan  Oeibel  &  Co.  in  Altenburg. 


;,v     ''.    '•[>'•'.'.•'