i-4
-^;;,
3
PROVENZALISCHBS
Ö9fo
SUPPLEMENT-WÖRTERBUCH.
BERICHTIGUNGEN UND ERGÄNZUNGEN
zu
KAYNOIJARDS LEXIQUE ROMAN
VOK
EMIL LEVY.
VIERTER BAND.
G-L.
LEIPZIG.
0. R. REISLAND.
1904.
i
ABKÜRZUNGEN.
Aù/ar^ Aigar et Maurin. Bruchstücke einer Chanson de gaste . . hrsg. von Alfred
Brossiner, Erlangen 1902 (Sonderabdruck aus Romanische Forschungen.
Bd. XIV).
Andraml. Vie Raim. de Mii-. La vie et Tceuvre du troubadour Raimon de Miraval
. . par Paul Andraud, Paris 1902.
Appel Chr.^ Provenzalische Chrestomathie . . von Carl Appel. Zweite, verbesserte
Auflage, Leipzig 1902.
Bert, d' Alammion Le troubadour Bertran d'Alamanon par .J. J. Salverda de Grave,
Toulouse 1902 (Bibliothèque méridionale. I« série. t. VII).
Bert, dei Pojet Di Bertran del Pojet. trovatore dell' eta angoina, di Cesare de
Lollis (Estratto dalla Miscellanea di Studj critici edita in onore di Ar-
turo (jraf, Bergamo 1903).
Brandan Eine altprovenzalische Prosaübersetzung von Brandans Meerfahrt. Von
Carl Wahlund (Sonderabdruck aus Beiträge zur roman. und engl. Philo-
logie: Festgabe für Wendelin Foerster, Halle 1902).
Cart. Albi Les cartulaires d'Albi par Auguste Vidal. In Revue des Igs. rom.,
Bd. XLV.
Cort. Auch Cartulaires du chapitre de l'église métropolitaine Sainte-Marie d'Auch
. . . p. p. C. Lacave La Plague Barris. Paris. Auch 1899 (Archives bist,
de la Gascogne, 2« série, fasc. 3e).
Comptes Herment Le livre de comptes des consuls d'Herment pour l'année 1398
— 1899 par Albert Dauzat et Ambroise Tardieu. In Annales du Midi
XIV, 50.
Confr. S'. Jacques (Baffnères) Statuts de la confrérie de Saint-Jacques de l'église
paroissiale Saint-Vincent de Bagnères, 1325 p. p. Foerster, Dejeanne et
l'abbé Pépouey. In Bulletin de la Société Ramond 1897.
Courteuult, Chronique béarn. Une chronique béarnaise inédite du quatorzième
siècle par Henri Courteault. Toulouse 1902 (Extrait des Mélanges
Couture).
Crescini , Lettera R. di Vaq. La lettera epica di Rambaldo di Vaqueiras . . di
Vincenzo Crescini, Padova 1902.
Diez, Altrom. Sprachdkm. Altromanische Sprachdenkmale berichtigt und erklärt
. . von Friedrich Diez, Bonn 1846.
Diez, Gram. Grammatik der romanischen Sprachen von Friedrich Diez, Bonn 1876.
Dittes, Gebrauch der Participien Über den Gebrauch der Participien und des
Gerundiums im Altprovenzalischen. Von Dr. Rudolf Dittes, Budweis
(Sonderabdruck aus dem Programm der deutschen k, k. Staats-Real-
schule in Budweis, liK)2).
Enferm. iielhs (Las curas de las enfermetats dels uelhs faitas per Benvengut de
Salem) Le compendil pour la douleur et maladie des yeux qui a esté
— IV -
ordonné par Bienvenu Grafîe . . édition îraiiçaise . . collationnée par le
Dr. F. Pansier et Ch. Laborde. suivie de la version provenrale d'après
le ms. de Bâle (XlIIe siècle) . . . éditée par Henri Teulié. Paris 1901.
Forestié, Hugues de Cardaillac Hu^ues de Cardaillac et la poudre à canon
(XIV« siècle) par Édouard Forestié, Montauban 1901.
Guilh. (ìe Berguedan Lieder Guillems von Berguedan hrsg. von Dr. Adelbert Keller.
Mitau und Leipzig 1849.
Inven:aire Aloys de S. Crilles Inventaire de noble dame Aloys de Saint-dilles
(1375) par MM. l'abbé Taillefer et Ed. Forestié, Montauban 1902
(Extrait du Bulletin archéologique de Tarn-et-Garonne).
Inventaire Crest Inventaire des biens d'un barbier de Crest en 1427, Communi-
cation de M. Brun-Durand. In Bulletin bist, et philol. du Comité dos
travaux histor. et scientiftques. année 1899. p. 455.
Inventaire Jean de Tournai Inventaire des meubles de Jean de Tournai (arr. de
Valence; 7 juin 1429) par Paul Meyer. In Bulletin bist, et philol. du
('omité des travaux bist, et scientif.. année 1899. p. 464.
Inventaires 15^ siede Inventaires du XV« siècle par Ed. Forestié, Montauban 1903.
Jean Saval Le livre-journal de Jean Saval, marchand drapier à C'arcassonne (1340
— 1341). Communication de M. Ch. Portal. In Bulletin bist, et philol.
du Comité des travaux bist, et scientif.. année 1901. p. 423.
Karch, Nordfranz. Elemente im Altprov. Die nordfranzösischen Elemente im Alt-
provenzalischen. Von Robert Karch. Heidelberger Dissertation 1901.
Kemna, „Schiffe im Franz. Der Begriff .jSchiff im Französischen . . . Von Karl
Kemna. Marburger Dissertation 1901.
Ijeude S. Gilles La leude et les péages de Saint-Gilles au Xlle siècle . . p. p. Ed.
Bondurand, Niraes 1902 (Extrait des Mémoires de TAcademie de Nimes,
année 1901).
Lihert. S. Pons^ Le livre des franchises et libertés des babitants de Saint-Pons . .
p. p. Camille Cbabaneau, Montpellier 1897 (Extrait de l'Inventaire som-
maire des Archives communales de Saint Pons).
TAederhs. D'^ L'antbologie provençale de Maître Ferrari de Ferrare par H. Teulié
et G. Rossi. In Annales du Midi, Bd. XlII und XIV.
Liederhs. J II canzoniere provenzale J p. da P. Savj-Lopez. In Studj di filologia
romanza, Bd. IX.
Livre noir Dax Le livre noir et les établissements de Dax ... p. p. Franrois Ab-
badie, Bordeaux 1902.
Marcoat Le troubadour gascon Marcoat par Dr. Dejeanne. In Annales du Midi.
Bd. XV, 358.
Melanies Couture Mélanges Léonce Couture. Etades d'histoire méridionale dédiées
à la memoire de Léonce Couture . ., Toulouse 1902.
Mcm. GrinuUdi Memoire en provençal présenté, en 1398, au comte de Savoie par
les Grimaldi de Beuil p. p. E. Cais de Pierlas. In Romania XXÍI, 405.
Meyer-Lühke, Gram. Grammatik der romanischen Sprachen von Wilhelm Meyer-
Lübke, Leipzig 1890—1902.
Mussaßa, Kritik rom. Texte Zur Kritik und Interpretation romanischer Texte.
Sechster Beitrag von Adolf Mussaíìa, Wien 1902 (Separatabdruck ans
den Sitzungsberichten der kais. Akademie der Wissenschaften in Wien,
piiilos.-histor. Klasse, Bd. CXLV).
Not. draperie Millau Notice historique sur la draperie de Millau par J. Artières.
In Mém. Soc. Aveyron XV (1894—1899). 264.
Nîtove rime Sordello Nuove rime di Sordello di Goito. di (tìuIìo Bertoni (Estratto
dal Giornale storico della letteratura ital. 1901, vol. XXXVll I, p. 269j.
_ V _
Ott, Cnuleurs en v. /rang. Etüde sur les couleurs en vieux français par Andre
Ct. Ott. Paris 1899.
Proclam. Iiéraut Monip. Proclamation d'nn héraut en dialecte montpelliérain par
Daniel Grand. In Étndes romanes dédiées à (laston Paris le 29 dé-
cembre 1890. Paris 1891.
Raim. Vidal, Äbrils Abrils issi' e maj's intrava. Lelirgedicht von Raimon Vidal
V. Bezaudun . . . Von Dr. Wilhelm Bohs, Erlangen 1903 (Sonderabdruck
aus Romanische Forschungen. Bd. XV).
Razus de trobar Die beiden ältesten provenzalischen (xrammatiken, Lo Donatz
proensals und Las Rasos de trobar . . . hrsg. von Edmund Stengel, Mar-
burg 1878.
Recettes med. Recettes médicales en provençal . . par Paul Meyer. In Romania
XXXII. 268.
Regist lausimes Alhi Glanures lexicographiques d'après le registre des lausimes
du chapitre de Saint-Salvi (Albi) par Aug. Vidal. In Annales du Midi
XV, 498.
Regle August. Toulouse Regle des (Jhanoinesses Augustines de Saint- Pantaléon . .
à Toulouse (1858) par A. Jeanroy, Toulouse 1901 (Extrait du tome XVI
des Mémoires de la Société archéologiques du Midi de la France).
Reg. not. Albigecis Extraits de registres de notaires, documents des XI Ve — XVI«
siècles, concernant principalement le pays albigeois p. p. Charles Portal,
Paris, Albi 1901 (Archives histor. de l'Albigeois. îascicule septième).
S. Marg. (ÍMurenz.J Vie provençale de Sainte Marguerite (Laurenziana, ]\Is. Ash-
burnham lOò) p. p. Chichmarev. in Revue des Igs. rom. XLVI. 545.
S. Fides Cançào de Sancta Fides de Agen p. p. .1. Leite de Vasconcellos. In
Romania XXXI. 177.
Savj-Lopez, Jaufre Rudel .Taufre Rudel. Questioni vecchie e nuove. Nota del
prof. Paolo Savj-Lopez. Roma 1902 (Estratto dal volume XI dei Rendi-
conti della R. Accademia dei Lincei).
Scala div. amoris Scala divini amoris, mystischer Traktat in prov. Sprache aus
dem XIV. Jahrhundert. Von Vital Motte. Hallenser Dissertation 1902.
Schulze, Glossar Chev. U/on Glossar zum Romans dou Chevalier au lyon von
Crestien von Troies . . von Dr, Alfred Schulze, Berlin 1902.
Schultz - Goru , Sirr. Guilk. Fig. Ein Sirventes von Guilhem Figueira gegen
Friedrich II. Kritisch hrsg. . . . von 0. Schultz-Gora, Halle a. S. liX)2.
Statuts Saint-Christaud Deux textes gascons originaires de Montesquieu-Volvestre
(Statuts de la confrérie de Saint-Jacques et de Saint-Christophe, 1870
— 1467) par Jean Ducamin, Toulouse 1902 (Extrait des Mélangcs
Couturc).
Thomas, Mélanges Mélanges d'étymologie îrançaise par Antoiue Thomas. Paris
1902 (Université de Paris. Bibliothèque de la Faculté des Lettrcs).
Tobler. Vcrm. Beitrage Vermischte Beiträge zur französischen Grammatik . . von
-Vdolf Tobler. Erste Reihe. Zweite, vermehrte Auflage, Leipzig 1902.
Dritte Reihe, Leipzig 1899.
Voyaye S. l'atrice^ Voyage au purgatoire de St. Patrice. Visions de Tindal et
de St. Paul. Textes languedociens du (|uinzième siècle p. p. A. .leanroy
et A. Vignaux, Toulouse UM)8 f Bibliothèque méridionale, l""« Serie,
tome VIII).
L
VI -
DRUCKFEHLER UND BERICHTIGUNGEN.
S. 73». Nach Artikel garravier ergänze : Garrejador, garrejar siehe <juer-.
S. SSb Art. gauzinhal. Wegen des von Gröber erhobenen Einwandes vgl. Ebeling,
Zs. f. franz. Spr. 25, II, 9 zu 94.
S. lüO*» Art. (jenier. Der Infinitiv gemir findet sich Voyage S. Patrice' 609 : E aqui
ausiguy cridar e plorar e gemir e planhe (sie) motas personas.
S. 105» Art. genoes 2). Genoes ist ein „krummes Schwert" ; vgl. Voyage S. Patrice^
310: Las spazas son aytals coma aquelas dels Sarrazis que nos autres
appelam genfojezes.
S. 119''. Nach Art. i/ifarn ergänze : Gigan siehe jaktn.
S. 120« Art. gilvert. ' Vgl. jurvert. Bd. IV, 284.
S. 141*> Art. gofon. Das Wort fehlt nicht bei Rayn.. sondern steht R. III, 480.
S. 144* Art. <)olairon Z. 1. i^rgänze : III, 481 nach R.
S. lò()a Art. 'gorp. Der Beleg ist — Voyage S. Patrice* 1886.
S. 161b Art. (jrailejur. Vgl. (ìodeïroy yraisloier.
S. 222^^ Art. iana. D'Hombres hat cìtainê „genette".
S. 288« Z. 17 — 18. Die zwei Zeilen sind folgendermassen abzutheilen :
E aura i oi detras a las portas intrur
D'espazas e de lansas.
S. 236* Art. ira. Ergänze: Gitur en ira ..jrndm. zürnen"; vgl. gitarlb). VA. IV. 128'>.
S. 247'' Art. jangla 2). Schreibe lenguoahosse statt lenguoa hasse.
S. 258« Art. Joe 6). Im zweiten Beleg, Flanienca* 6162, liat die Hs. nach Chabaneau,
Revue 45. 31, dig (aus dif corrigiert) an.
S. 258'' Z. 12 V. u. Lies Tornar en j. statt Tornar a j. Die Stelle ist = Raim.
Vidal, Abrils 50.
S. 260* Art. joi/os. Das Wort fehlt nicht bei Rayn., sondern steht U. VI. 2S mit
demselben einzigen Beleg. Rayn. übersetzt ^enjoué".
S. 291» Art. jutzia. Dazu bemerkt A. Thomas (brieflich) : ^Jutzia est excellent.
et je Tai rencontré dans d'autres textes limousins : il est à jutzr (forme
normale de Judicem) comme hailia à haile'^.
S. 320» Art. lansa. Dazu bemerkt (4. Baist (brieflich) : „Ich würde L, /. //., fz. Lance
fournie übersetzen: ..kleinste Abteilung der Reiterei. Fähnlein , Itomme
d'armes mit Begleitung"*, etwa noch hinzufügen: „in Frankreich fünf
oder sechs Berittene, anderwärts auch weniger". Bogenschützen und
anderes Fussvolk sind gewöhnlich gesondert geordnet und gezählt. Die
Begleiter des homme d'armes sind in erster Linie Knechte; wenn ein
Knappe mitreitet, d. h. ein junger Adliger, der noch nicht Ritter ist.
wird er kaum gezählt. Ebenso wenn ein grosser Herr einmal einen
Pagen ins Gefecht mitnimmt; gewöhnlich bleiben die zu Hause oder
beim Tross. Doch gehört auch wohl noch Trossknecht, Bube. Dirne
zum Fähnlein, aber das ist kein wesentlicher Bestandteil der Organi-
sation".
S. 322» Art. lapdan. Dazu bemerkt A. Thomas (brieflich): ^Lapdan — ladanum,
mot dont la forme latine médiévale est laudanum (XIII« s. Albertus
Magnus ms. autographe) ou labdanum (passira)''.
S. 361» Art. leitoral. Dazu bemerkt A. Thomas (brieflich) : , Leitorals doit être lu
Leitor'als; il sagit de la ville de Lectoure (Gers)". Der Artikel ist also
zu streichen.
S. 361». Vor Art. leja ergänze: Leizir siehe lezer Schluss. Bd. IV, 391''.
S. 363'' !Art. lengabose Z. 4. Lies lenguoa- statt lengua-.
S. 363''. Nach Art. Icnqahnen ergänze: Lengalogat siehe den vorletzten Beleg
s. V. loqar, Bd. IV, 426''.
S. 427» Art. logazon Z. 1. Lies IV statt VI.
G.
6a (R. III, 412) .Furt". Nebenformen
í/aí, goa, goar :
Oar non trueb a lïsida
Riba ni port, gat ni pont ni ga-
rida.
Sordel 20, 24.
Item . . ana . . au goa deu Bergons . . .
mete .i«. palanca.
Comptes de Riscle S. 376 Z. 1.
. . entro houn goa qui es al dreyt
del coffii de peyre, e d'aques[tj goa
al dreyt enta hua peyra . .
Monlezun, Hist. Gascogne VI, 232
Z. 32.
, . et de qui en dret bert Peyrafite
. . entro lou gouar de Lucmaysoal.
Arch. hist. Gironde 3, 149 Z. 27.
Die Deutung „délìlé, détroit" ist zu
streichen. Der einzige hierfür ci-
tierte Beleg lautet richtig:
(xardatz n'isqua l'agahs del brulh
espes,
Entro que augatz mon corn.
Gir. de Ross., Par. Hs. 7481.
Ist die von R. angesetzte Bedeutung
^rivière" zuzulassen, und ist sie
aus dem hierfür angeführten Beleg
zu erschliessen ? Die Stelle lautet
vollständig:
De favas a desgranar
E de notz a 'scofellar,
Lamcant hom las escofena,
E de gran ga a nadar
E de figas a pellar
Lo vencerai ses contena.
Mahn Ged. 678, 6 (Marcoat).
Levy, Prov. Supplement- Wörterbuch . IV.
Es handelt sich augenscheinlich um
jemand, dessen Hand verstümmelt
ist. Man müsste dann auch nadar
trans. = „ durchschwimmen " an-
nehmen ; darf man das ? Und würde
„einen grossen Fluss durchschwim-
men " dem Zusammenhange ge-
nügen ?
Gabador (R. III, 413) , Prahler". So
auch im ersten Beleg, der bei Appel,
Poes. prov. S. 70 (-= Revue 39, 182;
Guilh. Peire) vollständig lautet:
Trop m'enoia d'avol home ricos
Que grant honor ni grant terra
baillis
E cuida aunir sos pros paubres
vezis
Senes donar e senés messios,
E cuida esser valenz
Per faire bastimenz,
Et es parlers e gabaire.
Aqels plus qe deners fals
Non deu esser prez cabals.
Rayn. zieht Z. 7 — 8 zusammen, die
er allein citiert, und deutet „trom-
peur", eine Bedeutung, die dem
Worte überhaupt nicht zukommt.
Wegen der Bedeutung von Z. 8—9
vgl. Appels Amkg. zu der Stelle.
Weitere Belege Peire d'Alv. 12 Str. 16
inHs. a; Zingarelli, Folch. di Mars.
I, 67 (S. 78).
Gabar (R. III, 413) 1) „scherzen".
Ja mais non er cortz complia
On hom no gap ni no ria.
B. de Born 34, 26.
1
2 —
Mais am riie e </abar
Ab midons.
Ibid. 39, 37.
Monges, manjars ses gabar e ses
rire
Non pòt esser fort azautz ni pla-
zens.
Appel Chr.« 97. 29 (Tenzone .Al-
bert- Monge).
E vay veser ab alegrier
Mosenher G. gens aqui.
Jogan, gaban sus .i. tapi
Ab SOS compans qu'eran entorn.
Guilh. de la Barra« 1376.
So, nach R., in :
No îaitz mas gabar e rire.
Dona, quan ren vos deman,
Mas si vos m'amessetz tan,
Alre vos avengra a dire.
Mahn Wke. I, 38 (B. de Vent.).
R. „plaisanter". Oder gehört die Stelle
zu 2)?
Siehe auch 4) Schluss. .
2) „spotten". >- t)^A-\.^*-<- \^^*^»-^
El senhor vic de Malleo
Quel pros Chabert ades plorec,
Et a dig rizen e gabec:
Li crestia an paor de nos.
Guilh. de la Barra* 672.
E*l Turcs val dir, gaban, risent,
Quan vic que l'elms li fon casutz,
Que serablava que fos tondutz
Pel bacinet ques ac sus cap.
Ibid. 1122.
Siehe auch den letzten Beleg unter 1).
3) „übertreiben, zu viel des Guten
sagen".
E tencses ben per malastruc
Tot home que lui non ames,
Ja no-1 vis neis ni re nol des,
Mais que n'ausis lo ver comtar.
Ges hom de lui nom po| cj gabar,
Oar li vertatz sobrava'l dih.
Flamenca« 1678.
Chabaneau, Revue 45, 16 „louer avec
exagération".
4) „prahlen".
Gabs jactes.
Don. prov. 40, 2.
So doch wol auch, mit Appel, in:
Ja no tarzara gaire, que vos tuit
0 veiretz,
Qu'ieu cobrare Toloza e que vos
la tindretz
E l'aver e la honor engalment par-
tiretz. —
Senher, ditz n'Amaldrics de Crio,
no gabetz,
Qu'encara n'es a raire tot lo maier
peletz.
Appel Chr.« 7, 224 (= Crois. Alb. 8077).
Paul Meyer, der Z. 2 cobrare\i] än-
dert, übersetzt dagegen „pas de
plaisanteries".
Appel stellt hierher — ob mit Recht,
scheint mir fraglich — auch Appel
Chr.« 6, 98 (Chans. d'Ant.) :
Francs reis, per que atardas? Mas
enca t'az anar,
Greu t'es que tu t'en fugas, mas
pietz t'en val estar. —
Axloy, ditz lo reis, be sabs rire e
gabar,
Mas tu veuras encoi los Eranses
raüzar.
Paul Meyer übersetzt m. E. richtig
„plaisanter".
5) „drohen".
Gabar Minor.
Floretus, Rv. 35, 68b.
Sextus miles respondit sibi:
Seiner, ben avem escoutat
Qar auran uei tan fort cridat,
Qu'ill gabavan, seguon que'm par.
S. Agnes 874.
Li putans . . .
A mort ton fill amb un coutell.
Per que an siei cavallier plorat
E nos autri li avem guabat.
Ibid. 934.
Le maritz tan tost s'a cresut
Que li donzella agues drut.
3 -
Trays son couteìl, pres l'a ^«ôar,
Car non lo li volc autrejar,
Gieta la de[l] li[e]ch mot vilment,
Lo nas li taylla mantenent.
S. Hon. LXIX. 21.
Colratz pres sa moyller, fortmentz la
vay liar,
Mot galant e batent la trabuquet en
mar.
Ibid. C, 18.
Gran rumor menan e gran tenza,
Guaban als moynes mortalment
C"a dolor et a marriment
Los adurah.
Ibid. CX, 51.
Vgl. Ohabaneau, Revue 9, 34—35.
So auch an der folgenden Stelle?
Tug Tesearnien ei menassavan
Li fals Juzieus e li gabavon.
Romania 14, 531 V. 26 (anon.).
Siehe auch 8).
6) „lärmen".
E cum veno Jhesus e la maiso del
princep 6 vi los cornadors e la gent
gabant . . (= lat. turbam tumultu-
antem).
Ev. Math. 9, 23 (Clédat 14b, 21).
^i.)-^reden, sich unterhalten^.
M E li ric home chassador
M'enoian eih buzacador
Gaban de volada d'austor,
Ni ja mais d'armas ni d'amor
No parlaran mot entre lor.
B. de Born 28, 42.
Glossar „scherzen, spotten", Chaba-
neau, Rv. 31, 609 Z. 3 „vanter, se
vanter de".
En Sordell, qe vos es semblan
De la pros comtessa prezan?
Qe tuit van dizen e gaban
Qe per s'amor lest sai vengutz.
Sordel 18, 3.
De dos en dos s'en van parlan
Entro la cuba e gaban
Del fait de Dieu e non re d'als.
Guilh. de la Barra^ 1502.
Glossar ,.plaisanter, ou, simplement.
causer" ; Ohabaneau, Rv. 40, 578
Anm. 3 „s'entretenant avec joie".
Siehe auch 8).
8) „verspotten, sich lustig machen
über" (R. ein Beleg). Hierher stellt
Paul Meyer auch die folgenden Stel-
len:
Fei tracher Gui, ja non auras perdo.
Quar no t'en fuges en altra regio ?
Vieus es mosenher ; non auras ga-
rizo,
Quar tu as mort to senhor a lai-
ro. —
Per Dieu, ditz Gui, mal m'en ga-
bas. gloto.
Per cel senhor que fes lo cel ei
tro,
Totz vos pendrai sus en .i. cabiro.
Daurel 1162.
Glossar ,.railler".
Tot er lor o tot nostre quant avem
amenat,
C'al fer e a l'asier er encoi aqui-
tat.
Tan se iio en Dio . . .
Que jes no cujo eser vencutz ni
raüzat. —
Vasal, dis Corbaran, e fol m'avetz
gabat,
E fa me be senblansa que'us aio
esfreidat.
Chans. d'Ant. 269.
Übs. „vous vous moquez de moi".
Ist Meyers Auffassung richtig? Oder
gehören die Stellen zu 7)? Oder
die erste vielleicht zu 5)?
9) „s. Scherz treiben mit, zum Besten
haben"? So etwa an der folgenden
Stelle?
[Si lo ducx mos senher o sajbia, lo
t'en covenria a morir ; e sapias ben,
no te selarai mais aquesta vegada.
Et Uliins respon : Aisso seria mot
a mi grans honors que hieu moris
per mon senhor. Ni anc mais dona
1*
non si deîendet d'aital causa, que
vos soanaz lo rei az amic . . . Mais
per aventura vos mi gabatz.
Merlin, Rv. 22, 107 Z. 13.
10) „loben, rühmen" (R. ein Beleg).
E tot el vostre nom o sap apo-
derar,
Per que en tot bo loc lo podetz
embiar. — ...
Doncs trameta per el, puis tant
le'os auch gahar,
Guerre de Nav. 1370.
Cor. Z. 3 trameta's oder trametrai oder
trametatz? Oder ist die Schreibung
des Herausgeber Donc s trameta zu
bewahren V
Los escudies levan las taulas
E als escudies movon paraulas.
Cascun gäbet las donas de son
contat.
Rom. d'Esther 175 (Rom. 21, 208).
Vgl. dazu die Amkg. Paul Meyers, der
noch anführt:
Et un' antra bona'n trobet
Peire Rotgier. Per so"n gäbet
Que ben eran tug escarnit
Li aimador, qu'el avia cauzit
La plus bela e la melhor.
Brev. d'am. 29815.
En Daude de Pradas trobet
Antra dona de cui gäbet
Qu'el mon non avia tan guaia.
Tan valen ni tan veraia.
Ibid. 29864.
Gehört hierher auch die folgende
Stelle?
[De] motz ricos non [tlem Peire
Vidal
Ni [n'] Albertet de sauo . . a bendir
Ni 'n [PJerdigos de greu fsjonet
bastir
Ni 'n Pegulhan de chansos metr'
en sal
Ni de gabar sos chans n'Arnaut
Romieu
Ni de lauzar Fonsalada son fieu.
Lit. Bl. 8, 271 V. 5 (Ugo de Lescura).
11) se g. {de) „verspotten" (R. ein
Beleg).
Tant an prim e subtil
Lur cor per enganar
Qu'una non pot estar
Que sa par non gali ;
Pueys s'en gab' e s'en ri,
Quan la ve follejar.
Mahn Wke. III, 278 (P. de Bussignac).
Tan valon mais eu sai be qui
Ad obs d'amor que eil non fan
Que's van d'amor tot jorn gaban
E d'amor un mot non entendon.
Flamenca« 2109.
Glossar „se moquer, railler".
12) se g. „sich rühmen, prahlen" (R.
ein Beleg).
Jes yeu no>» vuelh de tan gabar
Qu'ieu saupes tas lauzors comtar.
Gui Folqueys, Sieben Freuden 81
(Such. Dkm. I, 275).
So wol auch Appel Ohr.« 10, 29 (Graf
v. Poit.) ; s. die nicht ganz klare
Stelle s. V. espelir 2), Bd. III, 254.
13) „Spott"?
Doussa car' a totz ayps vol-
gutz,
Sofrir m'er per vos manhs or-
guelhs,
Quar etz decx de totz mos fa-
dencx,
Don ai manhs brutz pars. E
guabars
De vos no"m tortz ni'm fay par-
tir avers,
C'anc non amey ren tant ab menhs
d'ufaut,
Ans vos dezir plus que Dieu silh
de Doma.
Appel Chr.2 25, 32 (= Arn. Dan.
IX, 78).
Glossar „Spotten, Lügen". Dass g.
auch „Lügen" bedeuten könne,
glaube ich nicht, jedenfalls fehlen
dafür Belege.
Bartsch Chr. 137, 23 und Canello inter-
— 5
pungieren nicht nach pars und setzen
Semikolon nach gabars. Ersterer
deutet „Verspottung", letzterer über-
setzt „rumori e ciarle e motti".
Gabaria (R. III, 412) 1) .Spott".
E dyzon Sant Mathieu e Sant Luc
que aquels . . l'escarnian e lo deson-
ravan, e menavan lur grans gaba-
ries, dizent: Aquel es que destruy-
ra lo temple de Dieu e dizia que
en .m. jors lo refaria.
Récits II, 232 Z. 18.
2) „Aufschneiden, Prahlerei". So, und
nicht „raillerie", in E.'s zweitem
Beleg:
E SOS maritz li respos . . .
E dis razo per que loy mes de
mezura :
Oar mejor l'a que nuls hom de
Tencontrada,
E temeria que fos de mort segura,
Si non l'anava palpan,
Ca desmezura l'a gran;
Aucir la poiria be,
Si no l'avia merce.
Tot aisso que Tauzes dir es gua-
baria
E mo marit. qu'ieu non cug n'aja
sobreira;
La mitat d'aco que di non cre que
sia,
Quel frachur' ai ieu sentit e la
nesceira.
E ditz c'auciria m'en.
Et ieu no"n ai espaven,
Ans l'a a mos obs petit,
E d'aco eis a mentit.
Bartsch Leseb. 98, 49 (P. Duran).
So Hs. E, die hier, wie die Eeime
beweisen, der Hs. C (Mahn Wke.
II, 55) vorzuziehen ist.
Im ersten Beleg bei R. :
Home a cuy plas trop velhar de nuetz
gastan lur temps en occiozitatz . . .
E non tan solamens perdon lo temps
del ben que poyrian far, mas fan
motz de mals, jugar a taulas, ad
escax et a datz e dire foUias, ga-
barias e mals enprenemens.
Bartsch Chr. 348, 1 (V. et Vert.)
übersetzt R. „hâblerie", Bartsch „Spott".
Die genaue Bedeutung lässt sich wol
schwer mit Sicherheit feststellen.
3) „Drohung".
Gabaria Minae.
Floretus, Rv. 35, 68b.
E totas manieras de gens retornara
a sy (sc. Antecrist) per quatre ra-
sons ... La seconda sara que tot
lo pobol menut . . retornara a el, e
aysso per forssa de gaberias (sie) e
de menassas e d'espavens.
Elucid., Rv. 33, 343 Z. 7.
Gabarra 1) „Gabarre,Lastschiff,Schute".
Prezen . . lo filat e la guaharra que
eran de Piconet lo mazelier.
Libre de Vita S. 42 Z. 8 v. u.
E prezen Guillem Canaut et Arnaut
de la Jaunha, guabarries, e plus
prezen la guabarra que menavan . .,
e plus lor prezen una apcha . . e una
corda de la guabarra.
Ibid. S. 60 Z. 7 u. 11.
Premeyrament fo ordenat que . . pren-
ga lo blat, lo quau era en la ga-
barra, et que lo porte a son hos-
tau . . ., et lo remanent que es en
la nau metia . . .
Jur. Bordeaux I, 355 1. Z.
E plus que nulha persona no portia
ab gaharra blatz als deyt[s] molis . .,
en pena . . d'estar .i. jorn en la es-
cala tot home que ab gabarra n'i
portera.
Établ. Marmande § 60.
Si . . alcun gabarrey porta .xxx. to-
netz de bin ou plus . . an sa ga-
barra . . .
Cout. Bazas § 30.
Ferner Jur. Bordeaux I, 29 Z. 15;
Cout. Bordeaux S. 692 1. Z.
2) clau de g.
Pro .VC. clavis d'arrum (?) et .c. cla-
vis de gaharra et de calupo solvi
.XLi. sterl.
Arch. bist. Gironde 22, 194 Z. 19.
Siehe gabarria.
Mistral gaharro „gabare, bateau plat
à Voiles et à rames".
Gabarria?
Assa .V. soudz; seguas .v. soudz; claus
de guaberia .ii. soudz; lo cent de
claus de gualup .in. soudz ; lo cent
de claus de îulha .vi. deners.
Cout. Bordeaux S. 602 Z. 19.
Cor. gabarra? Vgl. gabarra 2).
Gabarrier „Schiffer (einer Gabarre)".
E prezen .xni. homes gabarries que
menavan los corals en que venia
lo dit Raynaut.
Libre de Vita S. 44 Z. 4.
Prumeirament se acorderen ab Ca-
Ihau et am Pey deus Champs, ga-
barrey, de la garda . de la galiota.
Jur. Bordeaux I, 28 Z. 7.
E plus que Guilhem Manhac, guabar-
rey, aye per son tribalh que meto
per serquar son baisset ordenat a
ardre, per ardre los nabius arm atz
et per Tancra. per lo tot dos franxs.
Ibid. I, 176 Z. 22.
Ferner ibid. II, 355 Z. 18, s den Be-
leg s. V. flain, Bd. III, 499; Libre
de Vita S. 60 Z. 7 und Cout. Bazas
§ 30, s. die Belege s. v. gabarra.
Mistral gaharrié „gabarier, conduc-
teur de gabare".
Gabarrot (R. III, 515 ein Beleg) „kleine
Gabarre, Boot".
L'an que Tayga foc tan granda,
La quäl se no[m]pna Garona,
Qu'en Tholosa foc gran dona,
Car sus (cor. suis?) teules dels
molys
Del Castel, pres de Thonis,
Un guabarrot y la[ilsec
E los dos pons deroquet.
Joyas S. 271 Z. 5.
. . . que quand la paubra gent auran
gasanhat lors jornalz am los ha-
bitans deld. loc de lors personas o
am lors bestias o am lors gabar-
rotz 0 lors sendadas(?) am la gent
deld. loc . . .
Cout. S. Sulpice S. 43 a z. 6.
Mistral gabarrot „petite gabare non
pontée, gréée d'un mâtet d'une volle,
petit bateau, bateau, en Gascogne".
Gabei (R. III, 412) 1) „Aufschneiden.
Übertreibung".
Pels ortz . . . non a comte ni rei
Que no cavalg per forsa, e fan
aital chaplei,
Quin volia ver diire, cujeratz fos
gabei.
Crois. Alb. 1771.
Glossar „plaisanterie", Ubs. „hâblerie".
2) „Lärm".
D'espazas e de lansas i mogro tal
gabei{s\
Que de grans .im. leguas conogratz
l'eslansei (Text -ses).
Chans. d'Ant. 491.
Übs. „vacarme".
So auch im ersten Beleg bei R?
Bei m'es qu'ieu cant e condei,
Pos l'aur' es douss' e*l temps gais
E pels vergiers e pels plais
Aug lo retint e'l gäbet
Que fan l'auzelet menut.
Mahn Wke. II, 128 (R. de Mir.).
R. citiert die Stelle als einzigen Be-
leg für die Bedeutung „gazouille-
ment".
Gabela (R. III. 415) 1) „Abgabe beim
Verkauf verschiedener Waren".
Item volgoron . . que hom fassa ga-
bela, so es assaber que de totas
mercadarias que • s vendran , exceptat
7 —
blat et vi, lo vendedor pague .m.
diners per liura.
Jur. Agen S. 261 Z. 23.
Item . . an ordenat que, quant lo vin-
tenier vuelha vendre lo dich vin
del vinteii. sera tengut de pagar la
(jabella del vin, so es, si lo vent en
gros, lo dezen, si en menut, lo ters.
Ext. arch. Tarascon § 14 (Rv. 40, 216).
2) „Abgabe beim Kauf von Oel".
Item que tot home . . que compre oli
en gros ni en menut dins la ciu-
tat de Castras ni en las pertenens-
sas, pagiie la gabela acostumada, so
es assaber .xii. d. per liura als digz
gabeliers . ., exceptat aquels . . que'l
compro dels revend(r)eires, car a-
quels lo compro gabelat.
Règl. Police Castres S. 286^ vi. Z.
Vgl. Du Gange gahella s. v. gablum.
Gabelat 1) „vom gabelier besichtigt oder
geaicht" ?
Item que deguna persona . . non ause
vendre . . vi ni pimen , . . setz li-
cencia dels gabeliers . . E que degu-
na persona non ause liurar . . vi ni
pimen . ., se no am la mesura ga-
helada.
Règl. Police Castres S. 285b z. 20.
2) „(Ware) für die die gabela bezahlt
ist". S, den Beleg, Règl. police Cas-
tres S. •J86*' Z. 4, s. V. gabela 2).
Vgl. Du Cange gabellare s. v. gablum.
Gabelhar „scherzen" oder „spotten" oder
„prahlen" ?
Cel qui mais vas lieis merceilla
Ben coven que plus s'en duoilla,
Ren non sap qui 'n prim gabeiila
Cals (cor. Cal?) aventura s'acuo-
illa.
Liederhs. A No. 71, 6 (Marc).
Vgl. Godefroy gabeler.
Gabelier „Erheber der gabela^.
Item que negun pancossier ni pan-
cossiera non . . . auso anar molre
a negun moli lor blat, tro que aio
senhal pres dels gabeliers del pa.
Item que negun carrayre de moli non
ause cargar ni portar al moli, ni
negun molinier non ause molre ne-
gun blat a pancossiers . ., se no
que prumieramen n'aguesso senhal
dels gabeliers del pa.
Règl. police Castres S. 286» Z. 10 u. 21.
Ferner ibid. S. 285b Z. 15 u. S. 286«
1. Z., s. die Belege s. v. gabelat 1)
und gabela 2).
Dazu die Amkg.: „Le gabeleur . était
à cette époque le préposé à la re-
cette d'un droit quelconque . . II
semble résulter de cet article et de
plusieurs de ceux qui suivent qu'il
y avait alors à Castres des droits
sur les liquides, les vivres et autres
denrées et que les préposés à la
recette de ces droits étaient en même
temps chargés de la surveillance
sur les poids et mesures".
Gehörthierherauch die folgende Stelle?
Totz volgueron . . que hom . . malleve
.XLV. deners d'aur a Tescut d'aquo
que es degut als mercaders d'Agen
per los gavelers de Moyssac.
.Tur. Agen S. 261 Z. 5 v. u.
Vgl. Godefroy gabelier. Du Cange ga-
bellerius s. v. gablum.
Gabia (R. III, 414) 1) „Gefängnis".
.111. raubadors . . que s'en eran fugit
de la gabia, e aquela crebada, . . e
se eran rescostz darrey la gleia dels
Carmes.
Jur. Agen S. 225 Z. 12.
2) Mantel von Holz- und Mauerwerk,
Glockenstuhr.
Don lo mal esperit tombet sobre lo
cloquier de Xostra Dona de Tau las,
e trenquot la mitat . . de la guabia
de peyra que era al plus aut, pres
del pom de Tagulha del cloquier.
Pet. Thal. Montp. S. 457 Z. 11.
Premieyramen deu denoquar . . lo
dich sen Johan Bosq de l'agulha
del dich cloquiei' entro desot la gua-
hia de la dicha agulha . . tant quant
n'i aura dampnificat lo lam en redon.
Art. montp. S. 274h z. 1.
Item sera tengut de far la gahia et
pom de la dita agulha.
Ibid. S. 281b Z. 31.
Glossar „cage au haut de Vaiguille
d'un clocher. lanterne".
Unverständlich ist mir:
Item pagam au sarralher per bayshar
las gahias deus ciris .Mii. dines.
Comptes de Riscle S. 446 Z. 7.
Hrsgbr. „baisser les cages des cier-
ges".
Gabier (R. III, 414) 1) „Aufschneiden,
Übertreibung". So, und nicht „impo-
sition, tribut", in R.'s einzigem Beleg:
.M. marxs lor det de renda, ses
tot gabier,
Cel 0 pot be vezer que i vol alier.
Gir. de Ross., Par. Hs. 8977.
2) „prahlerisch, ruhmredig".
. . Qu'eu sui d'aquest mestier. so-m
va.
Tan enseignaz
Que ben sai gazaignar mon pa
En toz mercaz.
Pero no'm auzez tan gabier
Qu'eu no fos reuzaz Fautrier.
Bartsch Chr. 30. 5 (Graf v. Poit.).
Gabin.
Ainsy que lod. tenement de lad. Cor-
rega inferiora . . tira recta linha
per lad. levada jusquas al /7a&in et
jusquas a la porquaria del hospital.
Cout. S. Gilles S. 106 Z. 22.
Mistral gabin „humidité du sol; ila-
que d'eau croupissante".
Genügt die letzte Bedeutung an der
altprov. Stelle?
Gabot siehe cabot. Bd. I. 181.
Gacha (R. III, 416) 1) „Wache". Teuer g.
„Wache halten".
Cascus deu teuer tal gacha
Que per trachor ni per lairo . .
Non perda Dieus sa bastizo.
Folq. de Lunel. Romans 307.
2) „Wächter; Schildwache". Belege
bei R. ; siehe ferner die Glossare
von Appel Chr.*, Flamenca''. Crois.
Alb.. Guilh. de la Barra*.
3) „Wachtthurm".
It. paguiey per far los escaliers de
la gacha de Roanel . .
Comptes Albi § 2569.
4) „Bezirk der Stadt, der eine Wache
zu stellen hat". Vgl. esquilgacha2)
und gardaS).
Li homes de cadauna gacha de la
ciutat eligeran (sie) dos bares pro-
homes en cossols.
Cout. Albi S. 95 Z. 3.
Ferner ibid. S. 100 Z. 19 u. 23.
Ensec se la presa dels. .im. comus . .
levatz per cunhs e per guachas. De
la guacha de Verdussa presem . . ..
de la guacha del Vigua presem . . .,
de la guacha de Sta. Marciana . . .
Douze comptes Albi S. 41 § 346 ff.
. . . que lor deu per .i. ostal qu'en
comprec en la guacha de Campa-
nhas.
Frères Bonis II, 477 Z. 8 v. u.
Item que sia facha una levada de
cascuna gacha simpla d'Agen de
.X. liu. torn. e de gacha dobla .xx.
liu. torn.
Jur. Agen S. 270 1. Z. u. S. 271 Z. 1.
Dazu die Amkg. : „Les quartiers dits
doubles sont ceux qui noramaient
deux consuls".
Ferner ibid. S. 68 Z. 27, S. 101 Z. 4,
S. 292 Z. 9 V. u. undif.
Vgl. Dognon, Inst. Languedoc S. 48
u. S. 103 Amkg. 1; Recherches Albi
S. 72.
— 9 —
5) „die auf e. Stadtbezirk entfallende
Abgabe".
It. per las gachas que levec P. de Cau-
sac, que so la gacha de S. Affrica
e de S. Martiana. dels .nii. comus
enpausats de Taministratio de P.
Salvi . . .iiic Lxxv. Ibr.
Comptes Albi § 912.
Primieyramen prezi de P. Rainaut
de .11. gachas que avia compradas
dels .II. comus que foro enpausats
primiers e nostre temps . . .
It. prezi de R. Tersac de las gachas
que avia compradas del[s] comus
enpausats de nostre temps .xii. Ibr.
Ibid. § 1589 u. 1590.
6) , Merkzeichen (eines Grenzsteins)" ?
Vgl. agachon R. III, 417.
Dins airal d'ort . . deu aver dedins
las bolas e dedins las gachas que
la bola teno .xl viii. brassas cairadas.
Te igitur S. 31 Z. 22.
Totas vetz deu aver dins las bolas e
dins las gachas ques teno am las
bolas .viixx.iiii. latas cairadas.
Ibid. S. 32 Z. 26.
E tot senhor feuzal que terra baile
deu metre las bolas e las guachas
que las bolas garda[n] foras las
clausuras mezuradas, per so que"ls
contraterras no auzo traire las bo-
las.
Ibid. S. 34 Z. 2.
Hrsgbr. „gache".
Gachafoc , Feuerbock".
Guachufuec Hypopirgium.
Floretus, Rv. 35, 70«.
Mistral cacho-fiü, gacho-fue (m.) etc.
„buche de Noel ; feu de joie". Vgl.
capafoc. Bd. I, 201; Du Gange
ipopigerium. ypopirgium, ypopyr-
gium.
Gachaporta „Thorwache".
]• oc apuntat que agossam goeytaporta,
entro que las . . gentz d'armas f ossan
passatz. e fem gardar las ditas portas
per .IUI. jortis.
Comptes de Riscle S. 476 Z. 28.
Item foc apuntat que agossam goey-
taporta per .im. o .v. jorns, a causa
de la mortalha.
Ibid. S. 511 Z. 27.
Gachar (R. III, 415) 1) „V^ache halten
bei, bewachen, hüten".
E si de vespras en avan mor, deu
est7-e guachatz. E tuch li cofrair
deven estre a la guacha.
Langue lim., Rv. 35, 413 Z. 7.
E eil gaitaran los ostaus
E trobaran fort contrafort.
Appel Chr.« 72, 52 (Marc).
Car sens la sap tan gen gachar
E-1 sabers ei bon aip . .
Que tuch ab lo cor s'aparelhan
De defendre ardidamen.
Per qu'el' esta seguramen.
Guir. Riq. 70, 68.
Qui que"s perga en la gata, vos
hi gazanharetz.
Sapchatz que ela'us salva las vi-
nhas eis bladetz,
Que mentre que la gaitan, lo talar
no lor letz.
Crois. Alb. 8144.
2) se g. „sich vorsehen".*
Qui ve son dan venir.
Trop meils s'en pot cauxir.
Gel qui de loin no** gaitu,
Deprob l'esta sofraita.
Dist. (Jatonis 255.
3) seg. {de) „sich hüten, sich bewahren"
(E. ein Beleg). So auch an der fol-
genden Stelle V
E pueys, can vol ishir de sa folia,
No pot, quar us acostumatz l'en-
pacha
E non-poders : e car hom mal «'en
gacha,
Es dig soen : Qui no fa, can poyria,
Can far o vol, s'endeve que's fadia.
Leys I, 254.
10 —
Hrsgbr. dagegen ^car rhomme est fata-
lem ent attaché"."
Nicht klar ist mir die genaue Be-
deutung in :
Lo vescoms de Bezers s'es la noit
ben gaitetz,
A Talba pareichant s'es al mati
levetz.
Crois. Alb. 568^
Glossar ,se garder ".
Gacheta „(kleiner) Wächter".
Gayta ben, gaiteta del castel!
An. du Midi 2, 524 Z. 8 (R. de Vaq.).
Gachil „Warte, Wachthäuschen".
Et en miech del dich badam del . .
mur an fach fayre hun pilar de .vi.
pans d'espes de part de foras, et
desobre lo dich pilar an fach fayre
hun gachieu (Text -ien) a la . . forma
de hun d'aquelles dos gachieus (Text
-iens) del portal de Latas.
Art. montp. S. 278» Z. 7 u. 8.
Item en cascun dels gachials de la
muralha del castel. la on es acos-
tumat de far lo gach, devian estar
.11. homes, los quals devian pro-
vezir los dichs gachials de peyras.
An. du Midi 7, 214 Z. 7 u. 9.
It. paguiey per .vi. canas e mieja
de fuelha . . per far la bada del
gachicil nou . . .Lii. s.
Comptes Albi § 825.
It. . . paguiey a B. Raynal, fustier,
per .IUI. escalas a las badas dels
gachials .xvi. s.
Ibid. § 861.
Weitere Belege im Glossar.
... ad adobar dos gachils del port
vielh e las badas desus . . . Per .iii.
canas de planqua ad planquar las
badas e far las escalas dels esca-
liers per on om poja als gachils.
Douze comptes Albi S. 10§ 115u. 116.
Fo asordenat . . que hom feses .i. gachil
de fusta de ques pogues defendre
lo pon levadis de Tarn.
Ibid. S. 151 vi. Z.
.1. bardejador . . que cledissec lo gachial
que aviam fach a la Torreta. . . .
De sarrar las fenestras desots lo
gachial . . AI Eauquet que cledissec
lo (Text del) gachial de la glieya
vielha . . Per .xii. escalies que fi
far per metre als gachials.
Ibid. S. 153 § 1062 ff.
Ferner Revue 42, 94 Z. 4; Frères
Bonis II , 103 Z. 10 u. S. 182 vi.
Z. ; Comptes Montreal (Gers) I, 39
§ 49; Arch. Lectoure S. 174 Z. 21;
Comptes de Riscle S. 39 Z. 15; .Tur.
Bordeaux I, 254 Z. 22.
Unklar ist mir :
Item paguiey a Monacho pcïr lo lo-
guier del hostal en que tenem los
gachials .xu. s.
Comptes Albi § 2697.
Vgl. Du Cange gachilis und guachile ;
Mistral ^ac/wV „lieud'où l'onguette,
guèrite, en Languedoc".
Gachon (R. III, 416 ein Beleg)
, Wächter".
Et que sian gardadas (sc. las portas)
per .1. dous senhors .xxx. en cascuna
porta . . ., e plus que sobre cascun
portau . . . sia mes .i. guachon.
Jur. Bordeaux I, 145 Z. 22.
Doas liuras . . que Pey d'Agen aguo,
guachon deu portau Sent- Julian.
Ibid. I, 262 Z. 20.
Et los gatges de les malafeytes son
atals que, si aquet que .denuncia
jura que de nuytz s'es iejt aquet
dampnage et que aya gaiton. lo
gayton pagara .lxvi. s. de gatge.
Cout. La Réole § 89.
Lespy goeytou „sentinelle".
Gadafalc — cadafalc R. II, 285 findet
sich Jur. Agen S. 40 1. Z. u. S. 118
Z. 23 u. 24 ; gadafaut Comptes de
Riscle S. 12 Z. 5.
Gadi 1) „Grenze, Umgrenzung".
Item sobre la forma . . de metre gadis
11 —
e bans e dex eis ortz, eis blatz,
eis verdiers e elas terras . . e sobre
lo sagramen del baile e dels ga-
diers prestador.
Deux. paix Aurillac S. 370 Z. 20.
Vgl. Du C'ange gades und gadis.
2) „Schutz"?
Per amor de aquella croz on Dens fo
treballat devem baillar (Hs. bais-
sar) aquesta croz. que deven[c] (Hs.
deue) nostre gadi. que nos sia au-
toricis contra diable.
Sermons 16, 35.
Glossar „garantie", baillar „porter".
Chabaneau, Revue 18, 129 liest
baissar aquesta croz, que deven
nostre gadifsj, Paul Meyer, Rec.
d'anc. textes Nr. 5, II, 78 baisar
a. c. q. deven nostre gadi. Wie das
handschriftliche, von Chabaneau
bewahrte baissar hier zu verstehen
wäre, ist mir nicht klar.
Gadi, gazi (R. III. 440). Rochegude
nimmt neben „testament" auch die
Bedeutung „trépas'^ an in:
El li laissa alcuna causa a son
gadi, so es a sa mort.
Ich kann die Stelle nicht nachprüfen;
aber darf man g. die Bedeutung
-Tod. Hinscheiden'^ wirklich zu-
erkennen? Ist nicht auch hier
-Testament" zu deuten und viel-
leicht en son g. für a son g. zu
ändern ?
Gadiation „Vermächtnis".
Que li dit obrier que son gazier o
execudor del testament de Nicholau
Vinha . . demando . . las rendas de
la gadiation dita.
Art. .montp. S. 244^ Z. 13.
Gadier „Grenz-, Flurwächter". Siehe den
Beleg, Deux. paix Aurillac S. 370
Z. 21, s. V. gadi 1).
Gadier, gazier 1) „Testamentsvoll-
strecker".
Costuma es que, si nuilhs hom fa
gadiers en sos bes, que aqueilh
gadier Ú0 tutor dels efans del home.
Cout. Thégra § 24.
Item lo testamen fagh per sen Johan
de Poiolas . . , el quäl fes here-
tieira dona Marita, sa molher; e
aprop sos jorns volc que los bens
se donesson per amor de Dieu. a
voluntat de sos gaziers.
Chapellenies § 61 (Rv. 3, 308).
2) „Vormund"?
Do[n]zela que anc non ac marit non
puesca penre marit ses cosselh de
sos parens o de sos propdans o de
sos guaziers {— lat. gadiatorum).
Pet. Thal. Montp. S. 41 Z. 14.
Gaeta.
E nos a lu (sc. devem) per gaeta
que nos aportec de Lautrec .xx. s.
Frères Bonis II, 46 Z. 3.
Dazu die Amkg. : „Serait-ce du jais
ou jayet que désigne ce mot gaeta?'^.
Gaf (R. III, 414, ein Beleg) 1) „Haken".
Item. 1». cassola banhadoira, .i. giiaf
de fer.
Inventaires 14« siècle S. 32 Z. 1.
He porto forquatz de fer he guafz
per turmentar lains las armas.
Myst. prov. S. 281 Z. 2;').
2) „Bootshaken".
E'l messatges . . n'ac .iii. rems e. .i.
Chartes Agen I. 33 vi. Z.
Gafa.
Plus .1. cabas cartayral am .i«. massa
de fust et un gaff'a tot ensemps.
Arch. cath. Oarcas. S. 346 Z. 4.
Cor. Mnfa] gaffa oder un gaffo (Demin.
von gaf)'^
Mistral gafo „gaffe, perche armée
d'un croc ; cuiUère dont le manche
se termine par un croc; barre d'un
pressoir; tiretoire. davier, outil de
tonnelier; etc.".
12
Gafar (K. III, 414) 1) „packen, fassen".
Lo portier salh avan. per lo fre'l
vay guafar.
Fierabras 2365.
Tantost la .i. per lo bras pris
(sc. das Pferd),
Que'l bras li vay traire del cors,
E l'autre vay gaffar a mors
AI costat dreit dejos l'ayssela
E va'l levar de sus la cela
Leugieyrament cum .i. effant.
Guilh. de la Barra« 1180.
Ab tant vengro li .xii. laire
E cujan lo gafar pel matre,
Quel cujan del cavalh abatre.
Ibid. 3127.
Glossar, wo weitere Belege, „saisir,
harponner".
2) se g. „ausbrechen (v. Feuer)".
8i fuec se gafava en (Text el) alguna
mazon de la viela de Laitora . . e
nulhs hom . . prene dels bes . . del
senhor de la dita mayson . . .
Arch. Lectoure S. 57 Z. 15.
Mistral gafa „gaffer, harper, mordre;
coller, prendre. prendre feu. prendre
racine; etc.".
Gafel 1) „Aussätziger". Belegt sind nur
die Formen gahel und gafet (R. III,
415 gafed ein Beleg).
Atant Fes un gahel qui a le vent.
Gir. de Ross., Oxî. Hs. 7622.
R.'s einziger Beleg von gafed ist =
Cout. Condom § 144.
L'an .Mxxviii. foren ars los digetz
et gafetz.
Cout. Bordeaux S. 687 Z. 16.
E an plus establit . . qua gaffet ni
gaffera, estranh ni privat, petit ni
grans, no intre dens la vila . . sens
senhal de drap vermelh.
Établ. Marmande § 114.
2) „finnig".
E establiren plus que los porcz e las
t ruias guaffetz e totas autras carns
que no seran sanas sian vendudas
als bancs . . fora los murs de la
dicha vila . . . , e que los maseleys
sien tenguts de diser ad aquel qui
. . comprar ne volra d'aquelas carns
que son gaßeras o milhargoses.
Établ. Marmande § 44.
Et establi . . que carns (Text carna)
guafera no sia benduda als bancxs
de Guontald ni a jors . . acostu-
mats on hom ben las carns sanas.
frescas ni salada[s], en alcuna ma-
neyra . . Empero si la carns era
trobada guafera, es establit que
pusca estre benduda fora de la
porta . . . per que aquel qui la be-
nera digua ad aquel que la con-
prara que milarguoza es.
Cout. Gontaud § 14.
Condampneren .... per so quar aben
bendut en los grans bancxs de la
. . bila carn'iS] de porcxs gaferea.
casciin dels ditz breuteys en .lxvi.
s. de Bordeu et que los bancxs en
los quals les dites carns gaferes
aben bendudes. que fossen deffeitz.
Cout. La Réole § 106.
Item fo establit que nuls hom . . no
sia tant arditz que venda carn de
boc ni carn de porc ni de truia
gaffet ni gufera ni nulha carn de
nulha condecion que no pusca vier
ni intrar ni anar de sos pes en la
vila de Montsegur.
Arch. bist. Gironde 5. 80 Z. 14.
Vgl. Thomas, Mélanges S. 78.
Gaferaria, -ereira.
Qui compra causa mi[nJgadoria de
gaferaria. Et si s'avenia que au-
cuna persona crompes per revendre
d'aucuna gaferaria ausetz o bes-
tialz mingadors e quei[s] vendos . .,
deu estre a la merce del senhor.
Cout. Tonneins-Dessous § 16.
Cout. Gontaud § 15 hat an der ersten
Stelle guaferei/ra, an der zweiten
— 13 —
guaferera. Bedeutung? Genügt
-Spital für Aussätzige" '? Vgl. gafel
und Du Oange gafaria,
Gafet siehe gafel.
Gafet .Hakennagel".
' Item . . per guaj/'etz deferre per tendre
los draps et per clavels de chal-
lata . . .
An. du Midi 4, 884 Z. 12.
Thomas ,clou à crochet".
Genügt die Bedeutung auch an der
folgenden Stelle?
Per .1. quintal e mieg de fer prim
que aguem ad obs de far los guaffetz
dels murs de la vila.
Douze comptes Albi S. 26 § 229.
Mistral ^a/eí „crochet, crocpourabais-
ser les branches d'un arbre fruitier" .
Gafl „Zinke"?
Forqua ferria .ii. soudz; tradeu (?)
ab tres guaffis .ii. soudz, ab dos
guaffis .XVIII. deners.
Cout. Bordeaux S. 601 Z. 33.
Gafon? „Haken, Klammer"?
Dos estans de garric e doas corbas
per far un portal de hostal am los
gaff OS de fer.
Arch. cath. Carcas. S. 342 Z. 24.
Oder cor. goffos „Angel"? Vgl. unten
gofon.
Siehe auch gafa.
Gafonel? „Fischhaken" ?
. . deguna personna non . . ause pescar
. . sinon que ou f agues am bartuel (?)
ou gaffonels (Text gaffouels) ou am
linha.
Monogr. Tarn III, 185 Z. 21.
Gafot „Haken".
Item de remendar . . et claure un
traue que era en lo mur de la porta
de la prezo . . et y metre . . una
grossa peira garnida de .ii. gaffotz
de fer. ficatz dedins am plom, per
sostenir la porta de lad. prezo.
An. du Midi 7, 452 Z. 1.
Gafur (R. III, 515 „glouton. gourmand").
Einziger Beleg :
E si"m saubral chantar a mol
Ab mo vers qu'ai f ait pres d'annou,
Quan guarengals e gingibres
An lur sazo ab mayns guafurs.
Mahn Ged. 217.&(Hs. C; R. de Vaq.).
Hs. E (M. G. 524, 5) hat Z. 1 saubral
chantars camel , Z. 4 gazurs ; Hs.
N« (Herrigs Arch. 102, 189) Z. 1
Donc mi saubral parlas a.tnel, Z. 2
En mon uns, Z. 4 Äbarsazon ab
mouz gasurs. Form und Bedeutung
stehen also nicht fest.
Gahel siehe gafel.
Gai (R. 111, 446) 1) „übermüthig" ?
Non trobares una de mil
Qe a son marit mais sie umil . . .
Enca[r]s vos die saran tant gaias
Qe elas voldran portar las braias.
Rom. d'Esther 309 (Rom. 21, 212).
2) advb. „munter, fröhlich".
Ar s'en vai
L'auzels gai
Dreit vas on ilh renha.
Peire d'Alv. 9', 16.
3) „Freude" (R. III, 445 jai).
Aras ai cor e talen
Qu'ieu chan amorozamen,
Pueis qu'a midons play
Qu'ieu torn ma dolor en gay.
Brev. d'am. 28445 (Gaue. Estaca).
Hs. M (M. G. 1066, 1) hat jai.
Car aquel gay que hieu aver solia
Tot m'es tornat en sospir et en ira.
Appel Chr.2 103, 23 (anon;).
La dona despulhar los va
Ela meteyssa ab gran gay.
Amdos en las fons metreis vay.
Guilh. de la Barra« 1689.
Voleds audir los .vu. gays prin-
cipaus
- 14
Que n'ago el filh de Diu la mayre
sperital? . .
Lo prumier gay, done, que vos agos,
So fo de l'angel que .Thesus vos
trameto.
Sieben Freuden Mariae 1 u. 6
(Daurel S. XCII).
Et aparesco los l'angel et ditz los : Jo
vos denuncii gran gay. Et egtz (sie)
agon paor ... Et ditz l'angel : No
tematz, car jo vos denuncii gran
gay et alegrie a tot lo pöble.
Hist. sainte béarn. II, 8 Z. 5 u. 7.
Ferner Etats Béarn S. 401 Z. 20. Vgl.
auch Chabaneau , Revue 20 , 259,
zu Daui'el 1852.
Gai.
.1. rocii bayart oolh gay . . ., .i. rocii
moreu stelat, . . . .i. rocii oelh gay.
.1. rocii bayart dar . . ., .i. rocii bayart
scur . ., .1. rocii grisoo stelat davant
. ., .1. rocii bayart gay.
Arch. liist. Grironde 12, 212 Z. 10 u.
21 und S. 246 Z. 17. .
Lespy s. v. gay „geai" : oelh-gay „oeil
vairon" . Vgl. unten gaion und Lespy
gatjat „tacheté; se dit particulière-
ment des bêtes à corne".
Gaiada (R. III , 446 „plaisanterie, mo-
querie"). Einziger Beleg :
leu vei soven per gaiada
Recebre gran coltelada.
Un troub. anonyme, Coblas esparsas.
Wo steht die Stelle ? Sind Form und
Deutung richtig?
Oaida „Färberwaid".
Cargua de gaida . . .xvi. d.
Péages de Tar. § 57.
. . fo ordenat que lo procurayre fassa
inforraation sobre las guaydas de
Perrusson, que deben la imposition
a la bila.
Jur. Bordeaux II, 103 Z. 16.
Item de la raesura de las guaydas,
de la quau Johan, Angles, marchant
de Bristou, have parlat am Johan
Ferradre, perbost de la bila, en
disen que, per lo ben de la ciutat
. . , ed portere bolunters de Bristou
en fora una mesura . . , et que la
ciutat ordene .i. . . . leyau home
per mesurar, et preng-ua sufficienj
celari, et la bila n'aye per tonet
et de pipa a l'abinent certa causa.
Lo debat que es entre lo procurayre
de la bila et Hoatquin Guay de la
imposicion de las guaydas . . Atten-
dut que la bertat no se pot ben
trobàr, si aqueras guaydas eren de
Guilhem Bert, Angles, o de Peru-
son, Frances.
Ibid. II, 1-22 Z. 16, 25 u. 28.
Nfz. guède.
Gaiet „kleiner Häher".
Gralha (Hs. A), guaiet (Hs. B) Gra-
culus.
Floretus,Rv.35,69»>.
Mistral gajet, gaiet „petit geai".
Gaignart, so statt gaignur R. III, 449
„pillard, avide de gain". Einziger
Beleg :
De lor aver daran cargatz .xx.
chartz
Pels mostier[s] restaurar que foren
ars,
E de quites alos que an de lor pars
Faran .xx. abaïas . .
Per las armas dels paires que a-
gues cars . . .
Aquest plah deu cerchar lo plus
guaignars.
Gir. de Ross., Par. Hs. 8396.
Die Oxf. Hs. 9430 hat gaiUarz; Paul
Meyer S. 299 „obstine". Rayn.'s
Deutung ist schon durch den Zu-
sammenhang ausgeschlossen. Das
Wort findet sich noch ibid., Par.
Hs. 2555, Oxf. Hs. 3211, Lond. Hs.
315. Die Stelle lautet in der Oxf.
Hs.:
— 15
Per quei îu puis li cons clamatz
traaz (Par. Hs. traiartz) ;
E per hoc nen sat el engiens ne arz,
Mais Bos d'Escarpion fait que
gaignarz.
Par. Hs./Ws e gaigartz, Lond. Us.ßst
q gaignarz. Paul Meyer S. 105 „se
conduisit comme un chien" ; dazu
die Amkg. : y^G., rattaché à tort
par Rayn. à gazanh . . . L'opinion
de M. Scheler qui rattache ce mot
à gaignon, mâtin, chien de garde,
est au moins très-probable (Bueves
de Commarchis, note sur le v. 3529)".
Das Wort findet sich noch Aigar«
1070:
Manes taus geldes, si pros ies ni
ausars,
Ke non remaigne ars ni lance ni
dars ;
Ke-1 reis es tos fei e ros e gaignars,
E SOS fils sap de guerriar grans
pars.
Etwa „arg, schlimm" ?
Vgl. Godefroy gaignart.
Gaigre siehe gaire 4).
Gaüm „Nachwuchs (auf den Wiesen)".
Bei m'es qan son li fruich madur
E reverdejon li gaim (: refrim).
Liederhs. A No, 80, 1 (Marc).
Vgl. Thomas, Essais S. 371 ff.
Gaimen (R. III, 448) „Wehklage", nicht
auch „deuil". In den beiden Belegen,
S. Enim. 699 (Bartsch Dkm. 235, 4)
und Despreczi del mont 31 (Gröbers
Zs. 4, 532) bedeutet menar g. „weh-
klagen, jammern".
Gaimentar (R. 111, 447 intrans. u. refl.
je ein Beleg) „wehklagen, jammern".
Intrans. noch Flamenca* 3577, refl.
Flamenca* 4125 und Appel Chr.* 8,
95 (8. Hon.).
Gaïna (R. III, 448), gazina „Scheide".
Weitere Belege von gaina:
. . la quäl spasa es de la bila; e la
gahina que era arota, e la y fen far ;
que costa la dita gayna . . .
Comptes de Riscle S. 264 Z. 21
und 22.
. . pagam per la gahina de la spasa
deu dit arche ...
Ibid. S. 425 Z. 14.
Die Form gazina findet sich Priv.
Manosque S. 57 Z. 19 u. 20:
Si alcuns son coutel de sa gazina, o
espaza, contra alcun traira e, per
penedensa menatz, per si mezesme
en la gazina tornara, ren non pague.
Mit Bartsch, Zs. 2, 136, ist die Form
auch Don. prov. 83»», 1 einzuführen:
Aqel trai lo coltel de la guazina (Text
griazina).
Gaïnier „Scheidenmacher".
Item a gayniers et escarceliers lo
portal San Gili.
Pet. Thal. Montp. S. 96 Am. 1.
Ferner ibid. 8. 186 Z. 24.
Filhadors, gayniers, esportaliers.
Germain, Commerce Montp.
II, 315 Z. 17.
Gayniar Vaginarius.
Floretus, Rv. 36, es^.
L'ostau d'Arnauto de Bendeac, en
que demore Berdolet, gayner,
Den. mais. Béarn 8. 92 b z. 13.
Gaion.
.1. rocii moreu gayo.
.II. rociis. Tun grisoo . . e Taute
gayoo moreu.
.II. rociis, Tun gayoo . . e Taute
moreu.
.1. rocii gayoo griis.
.II. rociis, Tun grisoo . . e Taute
gayoo moreu.
Arch. bist. Gironde 12, 187 Z. 25;
S. 198 Z. 10; S. 242 Z. 11; S. 244
Z. 5 V. u.; S. 260 Z. 1.
Les^^y gayoo „pommelé". Ygl.ohengai.
16
Gairanda ?
It. es . . ordenat que los . . cossols,
portan la dita lieureya del dit loc,
no portaran capas vestidas ny man-
dils ny guayrandas a las cambas,
an[sl portaran honestas raubas e
causas an sabbatos.
Revue 4, 242 Z. 7.
Gaire (R. V, 56), gaires 1) „irgend viel,
irgend etwas" (R. ein Beleg).
Qu'eu nous die ni pauc ni gaire
Mas tan qu'umils mercejaire
Vos sui.
Bartsch Chr. 149, 8 (Gaue. Faidit).
E donc. per que s'esfors' om pauc
ni guayre'i
Appel Ohr.2 82, 22 (Gaue. Faid.).
Es tenra per greujatz,
Si gayre'i demandatz.
Ibid. 63, 105 (Guir. de Born.).
E d'aquels (sc. ricx avols) vei aisi
ajustatz tans,
Don ieu ni vos no cug que aiam
gaire
Que ja*n siam al departir lauzans.
Ibid. 97, 48 (Tenzone Albert-Monge).
Qu'ieu la voil esser plus viatz
Que sia la messa moguda
Ni gaire de la gent venguda.
Flamenca« 2393.
2) „irgend lange".
Paor ai quel cors mi fonda,
S'aissom dura gaire.
Bartsch Chr. 64, 6 (B. de Vent.).
El coms de Montiert crida: Jhesu
Crist, que faretz?
Que si gaires me dura la ira ni
l'effretz,
Mi e la Santa Glieiza e la crotz
abatretz.
Crois. Alb. 8121.
Ans de g., en abans de g., enant que
sia g. „binnen kurzem".
N'Aimeric, anz de gaire sabra meill
dir e faire.
Appel Chr.« 89, 11 (Tenzone G.
Eamon — Aim. de Peg.).
Roma, bem conort.
Quez en abans de gaire
Venrez a mal port.
Guilh. Fig. 2, 85.
E nos done auvir czo qu'el dire a
li seo enant que sia gaire,
Diczent: Vene vos en, li beneit del
mio payre.
Appel Chr.2 108, 143 (Nobla leycon).
3) non — gaire „nicht viel, kaum".
Mas li peirier defora . . .
Lor gietan tantas peiras e cairels
empenatz
Que cazon e la preicha e lor feron
de latz,
E passan per las cambas e pels
pieitz e pels bratz,
Que bancs e traus e lissas hi hac
ameitadatz.
Mas lo íìlhs de la Verge les te
aseguratz,
Que dedins en la vila no n'a gaires
dampnatz.
Crois. Alb. 8197.
Übers, „peu furent atteints".
4) non— gaire „durchaus nicht, keines-
wegs".
. . . que per ma îe
Ja wous partretz gaire de me,
Tro qu'ieu sapcha per veritat
S'es vers so que m'aves contat.
Appel Chr.2 3, 462 (Jaufre).
E platz mi be, qui m'aculhia
E quan gaire non truep fadia.
Mönch von Mont. 8*, 26.
In vielen Fällen bleibt es m. E. un-
sicher, ob die Stelle zu 3) oder zu
4) zu setzen ist; z. B.:
Pro non es gaigre, si penedenzan
pren:
Dis que Ta presa, miia nonqua la te,
Que eps los îorîaitz sempre fai
epsamen.
Boethius 13.
Appel „kaum". Vgl. Hündgen S. 2.
Die Form gaigre ist bei Eayn. nach-
zutragen.
— 17
Per so qu'en mi n'ai consirer tan
gran
Que'm meravill cum die ren be
ni fatz,
Quan pens que sill que. el mon plus
mi platz
No sap lo fais nil dezir iii"l pan-
tais
Quem ve em nais de leis, c'als
no'n ai gaire.
Appel Chr.2 28, 16 (Gaue. Faidit).
Appel „kaum".
Assatz a a cavalgar
Qui la cuida autra trobar,
Qu'aissi co*l cels clau la mar,
No'n pot om gaire trobar
Que non sion camjairitz
Vas drutz e vas lor marritz.
Peire d'Alv. 7, 46.
Übs. „kann man keine Frauen finden".
Que sciensa no pretz gaire,
S'als ops non la vei valer.
Ibid. 15, 10.
Übs. „kaum".
Paubre renovier no pretz gaire.
Mönch von Mont. S*», 4.
Glossar „nicht".
Bernart, chantars no'm ven a grat
Ni gaires nom platz nim sab bo.
Bartsch Chr. 141, 28 (Tenzone
B. de Vent.— Peirol).
Ò) non — gaire „nicht lange".
Qui 'n amor a son esper,
No'i deuria tardar gaire.
Peire d'Alv. 9», 53.
Ja no tarzara gaire que vos tuit
0 veiretz.
Crois. Alb. 8074.
Tantost pessem del retornar,
Car nos avem granre a faire,
Per qu'ieu vos prec, non estes
gaire.
Appel Chr.« 9, 22 (Kindheitsev.).
Ferner Flamenca' 4564 u. 5483.
Non a g. „es ist nicht lange her".
Amics, e merces en que n'es,
li e ▼ y , ProT. Supplement-'Wörterbneli. IV.
Que anc noca fo en son repaire?
E i fo, dona, ges non a gaire,
Que volc qu'eu fos ses autre sieus.
Bartsch Chr. 270, 20 (P. Guilhem).
6) tener en g.
Domna, ieu tem a sobrier . . .
Que per dig de lauzengier
Nostr' amors tornes en caire;
Per so deg tener en guaire
Trop plus que vos, per Sanh Marsal,
Quar etz la res que mais me val.
Prov. Dicht. I, 40.
Dazu die Amkg. : „deshalb muss ich
zurückhalten?".
Vgl. Godefroy 4, 373 u. 9, 731; Tobler,
Verm. Beiträge 2, 5.
Gairosa (R. III, 435) siehe garrofa.
Gaisar (R. III, 448 ein Beleg) „Spröss-
linge treiben, sich ausbreiten".
Car vey error montar tan que la
fes dishen.
Per un mal bruelh que gaysha,
donan gran pessamen,
Orguelh, tort e barat.
Deux Mss. XXXIX, 5.
Mistral gueissa „taller, drageonner,
germer; s'élargir".
Gait- siehe gach-.
Gal (R. III, 418) 1) „Hahnenschrei".
K'al premer^a/ lor toldrem lo manjar.
Aigar« 432.
Hierher gehört auch die Stelle, die
R. III, 441 als einzigen Beleg für
fälschlich angesetztes gau „élan"
anführt :
Passet sotz Rosilho del.prumier gau.
Gir. de Ross., Par. Hs. 354,
2) g. faizan „Fasanenhahn".
De gals feizans fes entremes.
Rom. d'Esther 147 (Rom. 21, 208).
3)<7. »larcenc „imMärz ausgeschlüpfter
Hahn".
(E) de colomp lo destre colho,
E del fege del irisson,
(E) del gal marcenc lo cartilho.
Romania 14, 522 V. 58 (anon).
2
18
E per aquesto bordaria devia om donar
. . un sestier de civado entre nadal
e careime, et en aost demeig ces-
tier de vi franc e tres gals marcens.
Monogr. Tarn I, 331 Z. 2.
Übs. S. 332 „coq du mois de mars".
Mistral mar seil, -enc „du mois de
mars, qui iiait, qui vient en mars".
4) g. de pages.
De sa dieta ti sai ben dire quals es :
Leus ; et no*l dons iie vin ne carn
.II. Jörns 0 .lii.,
Qon manda far uns que si fin gal
de pages;
Torn a Salern, que de metgia no
sab res.
Chirurgie 1266 (An. du Midi 5, 113).
Thomas (brieflich) „comme ordonne
faire un qui se feint coq de village".
Mir nicht klar.
Gal?
Es coustuma que negun hom . . no
meta vaccas . . dins los pastens
d'Haultvillar, so es assaber dins la
boca d'Aratz ny dins lo gal d'Ay-
mar ni dins lo gal de Cornoalha . .
ny dins la gleya de las Barzilguas
. . ny dins lo riu de Cande.
Cout. Auvillar § 73.
Hrsgb. »gué". Mistral eigau, agau (1,),
gau etc. „canal, conduit, cours
d'eau".
Gala „Gallapfel".
Qui vol far tenha per escriere (sie) :
guallas .i. qr., coparos .i. qr.
Eomania 14. 491 Z. 10.
Regalisia, gallas, verdet.
Péages de Tar. § 164.
Galas .Uli. den. lo quintal, e glassa
.IUI. den. lo quintal.
Arch. Narbonne S. 4a Z. 31.
Ferner ibid. S. 124» Z. 30 u. 198aZ. 27.
Nicht klar ist mir:
Et aquelas pels que adobarem , en
gala non las adobem, si non eran
rauzadas.
Pet. Thal. Montp. S. 285 Z. 7.
Mistral galo „galle, excroissance du
chêne".
Galabrun (R. VI, 26) „grober Woll-
stoff".
Der einzige Beleg bei Rayn. ist =
Liber Instr. Mem. S. 439 Z. 4.
Ferner :
Fais mi tallar capa redonda . .
De saia negr' o d'esimbru,
De nadiu o de galabru.
Flamenca^ 3680.
Vgl. das Glossar.
Galafatar — calafatar R. II, 288. Ga-
lafata hat Hs. A No. 83 , 7 in der
ersten, mir nicht klaren, Belegstelle
bei R., wo Hs. C (M. G. 356) und
Hs. I (M. G. 625) calafata haben.
Mistral calafata, gala/ata etc.
Galambejar (R. III , 419 „briller , dé-
ployer de la magnificence").
Der einzige Beleg steht nur in Hs.
C (M. G. 241, 3). Ist die Form halt-
bar, oder ist nicht vielmehr galau-
bejar zu ändern?
Galamota.
Item deu (sc. R. Prunet, thenchurier)
per .VIII. Ih. alun de roca e per .i».
Ih. gualamotu . . . Item per .i» Ih.
gualamota.
Frères Bonis I, 225 Z. 26 u. 30,
Ferner ibid. S. 226 Z. 3 u. 7.
Glossar „teinture".
Galan „junger Bursche".
Item tot filh 0 galan sive gojat de-
moran a soldada an mestre . . .
Livre Epervier S. 133 Z. 263.
Glossar „goujat, garçon, valet".
Galareia, ja-, gelaria „Gallerte".
Comprem -i- barbeu . . Item lo fezem
metre en galareya; agnem de vi
19
blanc.vi.d. Item aguem. . d'espesias
finas per far la susdicha jalareya.
An. du Midi 4, 244 Z. 5 u. 7.
Deron cabrit en gratoiiia,
Mujols e lops en gelaria.
Rom. d'Esther 138 (Rom. 21, 207).
Vgl. die Amkg. ib. S. 218 und Thomas,
An. du Midi 4, 561.
Mistral gelarèio, jalarèio (rh.) etc.
„gelée animale; gélatjne".
Galaria „Gallerie".
Item de far . . tot de nau, al cap de
la gran galaria deld. hostal, un
balet . . Item de reparar las postz
de la cubertura de la galaria qui
es davan la dita cambra.
An. du Midi 7, 449 Z. 6 u. 26.
Galatas ^Dachkammer".
Item a l'intrada del galatas un tros
de cadaliech. Item en lo gran ga-
Inventaire Montbeton § 66 u. 67.
Ferner ibid. § 235.
Mistral galata, galatas etc. „galetas".
Galaubejar? siehe galambejar.
Galavart „Blutwurst"?
. . ui ause vendre caps de buous ni
de vacas ni galavart dins lo masel.
Règl. police Castres S. 287» Z. 6.
Mistral galavard „boudin, en Gas-
cogne; boyau farci; etc.".
Galbani (R. III, 419 .galbanum"). Da-
neben galbano Recettes med., Rom.
12, 102 Z. 8 u. 9 und S. 103 Z. 19.
Galcan „erster Hahnenschrei".
El preguet Domnideu . .
Qu'el perdo sos pecatz a cel felo
sarjant,
Cant el fo cumenjatz, en la (?) ves
lo galcant.
El f enic enapres a l'alba pareichant.
Crois. Alb. 92.
Pons de Belmont lo bailes mori
contra'l galcant.
Ibid. 2306.
Quar no sabetz cora lo senher de la
maiso venra, de ser o a meia-nuit
0 al galcant o de mati.
Ev. Marci 13, 35 (Clédat 90», 4 v. u.)
Los guals no designo la tersa ho la
darreyra part de la nueh per en-
trevals en Hybernia aissi coma fau
ha antra part, quar en Hybernia
canto un petit davan jorn, e aitan
es lo jorn lonh del gualcant adonc,
coma es en antra part, quan lo gual
canta la tersa vegada.
Merv. Irl. S. 36 Z. 20.
Galcantar „Hahnenschrei".
E a la lune, al premer jaucantar,
Dreit vers Tubie s'en enquet a
annar.
Aigar« 1188.
Galea, galeia (R. III, 419) „Galeere".
Von der Form galeia gibt R. nur
einen Beleg ; ferner Floretus, Rv. 35,
68b; Chronik Boysset S. 355 Z. 9, 10.
16 u. ö.; Pet. Thal. Montp. S. 434
Z. 9, 14, 19 u. ö.; vgl. die Belege
s. V. fusta 3), Bd. III, 621.
Galengal (fehlt R.), gar- (R. III, 516
ein Beleg) „ Galgant (-wurzel) " , nicht
Galengaus g. speciei, galenga.
Don. prov. 44», 17.
Per mega onsa de muscada e per mega
onsa de guarengual.
Frères Bonis I, 126 Z. 9.
Vgl. Godefroy garingal.
Galeota siehe galiota.
Galerna „Nordwestwind". Siehe cazerna,
Bd. I, 237b.
Gales? Siehe den ersten Beleg s. v.
cotardia, Bd. I, 396.
Galhardamen „kühn, muthig".
E donx gualhardament et alegra los
devem combatre (— lat. cum magna
audacia).
Gesta Karoli 889.
2*
- 20
Oalhardet „spitze, ausgezackte Flagge".
Item sept canons de gardebras . .;
item quatre coydats bons ; item dos
galhardests bons et entiers; item
una banieyra bona.
Hist. Nimes IV, preuves, S. 43» Z. 11.
Mistral gaiardet ,gaillardet, pavillon
échancré arboré sur un mât de
misaine".
Galhardia ^R. III, 415) 1) „Frohsinn,
Lust".
Si tot no m'en puesc jauzir
Tan be cum mos cors volria,
Si'n val mais mos pessamens
E m'en sap melhor jovens
E deportz e guallardia.
Prov. Ined. S. 17 V. 10 (Ber. de
Palazol).
Gehört hierher auch die folgende Stelle?
Mas un pauc de feunia
L'a son corssier,
Que l'a tolt gualhardia
Et alegrier;
Per so'n cazec lo dia
Lai el gravier.
Prov. Ined. S. 269 V. 39 (R. de Vaq.).
Oder wie ist zu verstehen?
2) „Muthwille, Ausgelassenheit".
Esdevenc un jorn que sos vacquers
menet paisser sas bestias en aquest
pugh. Ab aitan uns taurs quais
per gaillardia part se de totas las
autras bestias, & pujet s'en sus el
pug, en tal lue on mais bestia ni
nuil home non avia agut.
Legendes V, 9 (Rv. 34, 230).
3) „Übermuth, Vermessenheit".
Si be*s fan gabador
Li fillat . .,
Monlaurs îai sobre lor
Sos honraz îaiz auzir;
E quant l'auzon venir,
No'l serron ges la via,
Anz lor a îaich gequir
L'orgoill e'ill gaillardia.
Appel, Poes. prov. S.44 V.44 (=Rv.34,
18; Garin d'Apchier.)
Auch die folgende Stelle wird, denke
ich, hierher zu setzen sein:
No i a baro ni comte . . .
Que per sa galhardia ni per autra
richor
Fes mal a maio d'orde ni a cami de
santor,
Que no Tarda o no'l penda o no
saut de la tor.
Crois. Alb. 6756.
Arda und penda sind 1. Pers. Sg. Ganz
anders versteht Paul Meyer, der „qui
ait, pour faire un exploit ou pour
s'enrichir" übersetzt.
Gehört hierher auch die folgende Stelle ?
Qu'en mais nos cambia
De vos mos pensatz.
E soi m'aseguratz,
Mais vuelh qu'amors m'aucia:
Que grans galhardia
[Es], qui ser recrezens.
Poes. ined. S. 23 V. 26 (= Rv. 21,
164; Arn. de Mar.).
4) „Muth, Kühnheit".
De tot autre guerrier cre
Ques pot hom defendr' ab bran . .,
0 s'estrem' om de sa via,
Os met en un luec rescos,
Oih val fors' o gualhardia
0 gienhs o defensios
0 castelhs o fermetatz.
Mahn Wke. III, 60 (Cadenet).
E a Brunissen fon esquiu
Car el non la 'scomet primiers.
E cant vi que non er (cor. er'?)
estiers,
Amors li dona gaillardia,
Que'l vol dar tan de seinoria
Qu'ella parle primeirament.
Appel Chr.« 3, 535 (Jaufre).
E daves la part del filh del rey non
hac mays . . un . . bon(s) hom(s) . .,
et aquel era vengutz per la ga-
lhardia que avia en son cor, que
non doptava morir.
Barlam S. 38 Z. 2.
— 21
Gehören hierher auch die folgenden
Stellen?
L'anta el dan que lo Baus sai
prendia
Avetz vencut per vostre vassa-
Ihatge
E restaurat per vostra galhardia.
Mahn Wke. III, 145 (B. d'Alamanon).
Que tant puget per galhardia,
Per pretz e per cavalairia
E per armas e per servir
Ca totz si fetz mil tans grazir
Que barons qu'en la terra fos.
Raim. Vidal, So fo 21.
Oder ist hier
ö) „Trefflichkeit" zu deuten? Vgl.
galhart 4).
6) „treffliche That, ausgezeichnetes
Thun"? So vielleicht in dem ein-
zigen Beleg bei R. :
Trobars et chantars son movemenz
de totas galliardias.
Appel Chr.« 123, 26 (Razos de trobar).
Rayn. „générosité", Appel „kühne
That".
7) „Kraft, Stärke".
Rex.
Ceux que saren de[sJhobedient
' Contro lou miou comandoment
Aduzé lo[s] me tous per forsso . . .
11» miles.
Nous sen galhars et ben sutilx
Per far vostre comandoment;
Entre nous treys aven talent
De monstrar nostro galhardio.
Sy lous troben (cor. -ban), cosint
que cio,
Lous aduren tous sensso falho.
S. Andre 419.
Die Deutung „Mut" wäre auch pas-
send, vgl. aber ibid. 415: „Que nous
sen forts et ben abilx" und ital.
gagiiardia.
S) „edle, feine Lebensart (synon. cor-
tezia'^Y oder „Grossmuth, Uneigen-
nützigkeit" ?
Que mil aitantz es plus grazitz
lo dos
E'l honramenz qui nais de cor-
tezia
Qu'aicel de(l) cor destreg(z) e con-
siros ;
Que s'om destregz n'escars fai ga-
laubia,
Esfortz fai gran, mas non es gra-
cios,
Quar non li ven de francha ga-
lhardia.
Trov. minori Genova 4, 34.
Na Guillelma, man cavalier aratge
Anan de nueig, per mal temps
que îasia,
Si plagnian d'alberc en lor len-
gatge ;
Auziron o dui qui per drudaria
S'en anavan vers lur domnas non
len.
L'us s'en tornet per servir cella
gen.
Domna, si"us platz, tot quan fes
d'agradatge
Lo cavaliers que per sa gaillardia
Gardeis autres de mort e de dam-
natge,
Li moc d'amor, que ges de cortezia
Non a nuls oms, si d'amor nol
deisen.
Prov. Dicht. 14, 18.
Vgl. Span, gallardia. Wegen Garde'h-
Z. 9 (Text Garda-ls) siehe Lit. Bl.
10, 183.
9) „(durch Tapferkeit und Tüchtig-
keit erworbener) Ruhm"?
Eu mantendrai Fonor el vasalage
Del cavalier c'ab las armas s'eslia,
Car Joes de(s) datz non es da hom
valen,
Ni doniar non es bon trop soven :
Per que vos dos viures honidamen.
Ez eu aurai honor e gaillardia.
Such. Dkm. I, 330 V. 24 (Tenzone
Rainaut u. zwei Guilhems).
— 22
Wie ist an den folgenden Stellen zu
deuten V
El temps del meilhor rei c'anc fos,
D'Alixandri, qu'era tant pros
C'ap donar e ab gailiiardia
Acabava tot cant volia.
Diätetik 11.
Et adoncs les ricomes ab granda
gayllardia
Anego per Navarra e per la seynno-
ria.
Guerre de Nav. 1853.
Übers, „vigueur".
Galhart (K. III, 415) 1) „lustig, fröh-
lich" (R. ein Beleg).
Die gar de mal los marchans,
Celos que me donant de l'argent . .,
De que ya teno galhardo vio.
S. Xnthoni 2264.
Gehört hierher auch Trait. géoman-
cie, Rom. 26. 258 V. 106?
De femna die gran meravilha,
Se es prenhs de fllh o de filha . .,
Be conosc se es fachilhada . . .
Qa'ieu say se femna ha amic . .
0 se castedat mantenra.
Tot aysso say per aquestas artz
E plus, per que es mos cos ga-
Ihartz,
C'aissi no die ni no volh dire,
Gar greu siria per escrire.
Die Deutung „worüber mein Herz
froh ist, sich freut" befriedigt mich
allerdings nicht recht; aber wie
wäre sonst zu verstehen?
Siehe auch 3).
2) „keck, vermessen, frech".
Mos parzoniers es tan galhartz
Qu'el vol la terra mos enfans,
Et ieu volh Ten dar, tan sui gartz.
B. de Born 3, 41.
Von R. III, 421 fälschlich s. v. galiart
citiert und „perfide" übersetzt.
Siehe auch 3).
3) „kühn, muthig".
E am quan vei l'estandart
A sa part,
E'](s) pro cavalher gai[ll]art
Gardon qu'us no s'en depart.
El(s) vil recrezen coart
Van queren engenh e art-
De fugir.
Trov. minori Genova 1, 21.
Car pels engens so eis gaiilartz
plus que leos,
Qu'els no temo ni prezan tot lo
mon .II. botos.
Guerre de Nav. 1047.
Baro, ben devem estre galhart e
ischernit,
Car lo crestianesme nos a pel
melhs legit.
Crois. Alb. 4210.
Gloss. „vaillant", Übs. „valeureux".
Hierher stellt Paul Meyer auch Crois.
Alb. 7460:
Tant so mal e felo e gualhart e
metent
Que totz lo mons i troba batalha
e content.
Übs. „brave". Oder gehört die Stelle
zu 2)?
Appel setzt hierher auch die folgen-
den Stellen:
Tant es sos cors gais et isneus
E complitz de beilas colors
C'anc de rosier no nasquet flors
Plus fresca ni de nuills brondeus;
Ni anc Bordeus
Non ac seignor, tant fos gaiilartz
Cum ieu, si ja m'acuoill ni partz
Q'ieu sia sos dominis sers.
Appel Chr." 22, 19 (Guir. Born.).
Oder gehört die Stelle zu 1)?
E"l dozes [es] us vielhs Lombartz,
Que clama sos vezis coartz,
Et elh eys sent del espaven;
Pero US sonetz fai galhartz
Ab motz maribotz e bastartz;
E luy apel' hom Cossezen.
Appel Chr.« 80, 76 (= Peire
d'Alv. 12, 76).
23
Auch Zenker, von dem die Ergänzung
Z. 1 stammt und der Z. 5 mara-
botz ändert, übersetzt „tapfer", Glos-
sar „muthig, keck". Oder gehört
die Stelle zu 2)? So wie Appel und
Zenker liest übrigens keine Hs.;
A D I K N ' haben Pero sonetz ýai
' mout gaillartz, C R Per q'us sonetz
fai ff ua Hartz (R goliartz), Hs. a
Pero US sonetz fai galliartz. Das
galliartz in Hs. a als zweisilbig an-
zusehen und = galhart {lli — T)
zu nehmen, scheint mir nicht er-
laubt; vgl. in demselben Gedicht
nach Hs. a Borneil, soleil, Carda-
illac, granoilV etc. Rayn. citiert die
Stelle nach Hs. C s. v. galiart III,
421 und übersetzt .trompeur" ; Diez,
Et. Wb. II. 333 s. V. gualiar „höh-
nisch ?".
Rayn. übersetzt „hardi" in:
E qui no s'entremet d'amar
Greu pot esser gaillartz ni pros,
Que d'amor ven gaugz e ven bes
E per amor es hom cortes
Et amors dona l'art el geing
Per que bos pretz troba manteing.
Liedsrhs. A No. 112, 3 (R. de
Mir.).
Mahn Wke. II, 123 hat Valens. Ist
also vielleicht
4) „trefflich" zu deuten? Und ebenso
in R.'s drittem Beleg?
Grans dans es e deshonors
Que cortes, de fa[i]tz galhartz,
Ses îals genhs e ses mals artz . .,
Humils, sia per fals cors galiatz.
Milá S. 385 (Milá2 400 ; Serveri).
Rayn. „généreux".
So sicher Raim. Vidal, So fo 71 :
C'anc malvatz no fo de linhatje,
Ni hom galhartz de vilania.
5) „geschickt, tüchtig".
Ya soy apers e galhars
En trastous los sept ars.
S. Anthoni 1010.
6) „kräftig, stark". So S. Andre 416;
s. den Beleg s. v. galhardia 7).
7) „frisch"?
Tan vei plazen son cors gaillart,
En cui es conpiida beutatz.
Prov. Ined. S. 187 V. 30 (Lanf.
Cigala).
Car ieu ses fencha
Am ab fin cor e humil
Lo sieu prezat cors gaillart.
Calvo 2, 19.
Ei reys fo joves e galhartz
E gaujos de l'aveniment.
(Juilh. de la Barra^ 2364.
Glossar „gaillard, bien portant".
8) „von feiner Lebensart, syn. cortes'?
Vgl. galhardia 8),
Ara'us faitz galharz e cortes,
Quais que'us fossetz de cavaliers,
E comtatz novas volontiers
Eus faitz privatz e entremes.
Witthoeft No. 1, 19 (Guir. de Born.).
Der letzte Beleg bei Rayn. , Mahn
Ged. 1109-11, 3 (Raim. de Mir.),
wo Hs. A cortes statt galhartz hat,
ist mir nicht klar.
Galhey siehe galier.
Galhinon (R. III, 418 „poulet"). Ein-
ziger Beleg :
Que noi trabuque mort pus vil
d'un galhino.
Fierabras 3322.
Dazu bemerkt Hof mann, Rom. Forsch.
1, 121 „fz. gaignon, also ganho'?
(dreisilbig?)". Im fz. Text V. 3748
heisst es: aussi comnie .i. gaignon.
Galhon?
Ans lo dit faraut a menassat aus bos-
ses de los batre e ditas palauras
contra los senhors cosselhs que, si
on le persequtaba, el prenera e
metera en los galhos e en preson
aus ditz cossolz e boces, la cau pre-
24 —
son . . a faita en la sala que sole
este de Johan Baudric.
Arch. Lectoure S. 120 Z. 11.
Galiairitz „Dirne, Hure".
En se mereme dis: Si el profeta
fos
Tant veray . . cant si fay entre
nos,
Saupra ben e conogra cal es la
pecairis
Que l'abrasa el toqua, qu'ela es
galiairis.
S. Marie Mad. 95 (Rv. 25, 159).
Vgl. Godefroy galie 2 und galiere s. v.
galier 2.
Galiarda „e. Münze".
W. Cabrols .vi. sols de Vianes de las
maizos . ., item'P. Albergost .xvni.
deners vianes ; item Ponst (sie) So-
leirs .III. galiardas de l'ort deso[s]
la gleisa.
Spicil. Brivat. S. 127 Z. 7.
Du Gange goUardus 2 ^monetae spe-
cies".
Galiart (E. III, 421). Nach Diez, Et.
Wb. II, 333 s. V. gualiar, zu tren-
nen von goliart, mit dem Eayn. es
zusammenstellt. Der erste Beleg,
B. den Born 3 , 41 , gehört nicht
hieviieVjS.ohen galhart 2). So bleibt j
als einziger Beleg Appel Chr.* 80,
76 {^ Peire d'Alv. 12, 76); siehe
die Stelle und ihre Deutung s. v.
galhart 3).
Galiat „Trug" nimmt Kolsen an in:
A de ricor
El mon emperador
Que valgues la meitat?
Non! a'i pauc galiat.
Kolsen, Guir. de Born. 4, 34.
üebers. „nein! dabei ist wenig Trug".
Vgl. die Amkg. zu der Stelle und
zu Z. 1—3 Appel Herrigs Arch. 97,
189.
Galier „Betrug".
E"ls portals son hubertz e no y
a nuyls porters,
Sern sembla traycios o alcus ga-
liers.
Guerre de Nav. 4936.
Uebs. „fourberie".
Galier = egalier 1), Bd. II, 320.
Quant lo pay da la molher a son filh
et lo met en son hostal, ed lo fay
galhey a luy , et per so pot far o-
bligacion et prener oblial, et que
balra . . et sera frem com del pay.
Cout. Bazas § 60.
Mistral galie & „egal, en Gascogne".
Galina (R. III, 418 „poule, geline").
Nebenform garia Arch. Lectoure S.
68 Z. 9; Comptes de Riscle S. 74
Z. 9; Comptes Montreal (Gers) I,
51 § 21; Den. mais. Béarn S. 35«
Z. 5 V. u. Mistral galino . gario
(g.) etc.
Galinat (ß. III, 418 ein Beleg) „Hühn-
chen", nicht „coq".
Paguet . . per gualynat . . .x. go,
Jacme Olivier II, 108 Z. 6.
Plus paguem per .xii. gualhinatz ...
Arch. cath. Carcas. S. 360 Z. 23.
Per .IUI. aucatz e per .vi. parelhs
de galinatz.
Douze comptes Albi S. 174 § 1094.
It . per .XVI. parelhs de gualinatz
. . monta .ii. 1.
Arch. mun. Toulouse 1417.
Item . . termeton Manauton Trobat
a Caumont porta los aucatz e ga-
riatz a la sor de mossenh de Mau-
musson.
Comptes de Riscle S. 205 Z. 22.
Mistral galinat, gariat (g.) „poussin,
poulet".
Galinier (R. III, 418) 1) „auf Hühner
gehend, Hühner jagend (vom Jagd-
vogel)". So im einzigen Beleg bei
R.:
25
Domna, s'ieu ai mon austor ane-
dier,
Bei e mudat, be prenden e mais-
nier,
Que tot auzel puoscha apoderar,
Cinh' e grua et aigro blanc e nier,
Volrai lo donc mal mudat, galinier,
Gras , debaten , que no puoscha
volar.
B. de Born 31, 41.
2) „ Geflügelhändler ".
Domenge de Hac, cotelier; Jelet
Barrieyra, gualinier.
Arch. cath. Carcas. S. 299» Z. 9.
3) „Hühnerhaus "?
. E nos a lu (sc. devem), que nos bailec
per lu Me Ozil de la Casanha, quelh
devia de resta per far renda de
gualiniers, . . .
Frères Bonis II, 355 Z. 3 v. u.
Glossar „volailler".
Mistral galinié „poulailler; panier où
les poules pondent; marchand de
volaille".
Galiniera „Hühnerhaus".
En lo pati: .i. vayssel vueit . ., plus
.1. cabas . .; en la galMnieyra: una
quantitat de îustalha.
Arch. cath. Carcas. S. 346 Z. 6.
Jo bos trameti de la polalha . ., que
y a de caponx .iii., de galinas .m.;
atant n'ey trobat a la galineyra,
Doc. cart. la Seauve S. 328 Z. 27.
Mistral galinier 0 „volière à poules,
mue; poulailler , juchoir, en Gas-
cogne".
Galiot (R. III, 419) 1) „Seeräuber". Be-
lege bei E.; ferner:
Galiotz pirata.
Don. prov. 58», 15.
E non sa(u)bon tant de raubar
Li galiot desobre mar.
Cour d'am. 830 (Rv. 20, 210).
2) „Ruderer, Ruderknecht".
Galiot Remex.
Floretus, Rv. 35, 68»>.
Vgl. Godefroy galiot 2 und Tobler, Zs.
11, 429.
Galiota, gale- „Galiote".
Item . . fon. .i». galeota armada de
bregansons al gras de[l] Rose e
prezon .xiiii. homes pescados d'Arle
. . et apres s'en aneron a l'ila de
Martegue. E quant îoron lay, las
gens de l'ila salhiron sus la galeota
... Lo jorn .v. d'abril venc una
galeota de breganson[s] . . et . .
raubava tot home que . . penre
pogues.
Chronik Boysset S. 344 Z. 25 u.
S. 345 Z. 1 u. 28.
Die Ausgabe in Le Musée S. 28« hat
galiota.
. . . per guarnir et armar la gual-
liota.
Jur. Bordeaux I, 152 vi. Z.
Galiotatge „Küstenwachtdienst" ?
Per so que beden los deitz senhors que
los Talamones . . . prenen grans prof-
îeitz deus de la bila per los saubs-
conduitz que prenen de lor, et aissi
medis que de jorn a autre la bila
a a far galiotatge et no se troben
gens sufficienta per esquipar, per
la quau causa es dopte de la per-
dicion deus deitz baissetz . . ., or-
deneren que certz fossan a gatges
de la bila per esquipar los deits
baleners, tos temps que necessari(s)
sera.
Jur. Bordeaux I, 34 Z. 18.
E plus deputeren en comissaris, per
far merquat am aucuns qui guarden
la ribeira . . , entro per tant que
las bonas gens ayen retreyt los
fruytz, am los baleneys, . . . Richard
Sedet et Arnaud Fort . ., aus quaus
deren en comission de far merquat
am los qui troberen qui hi bulhan
anar et au melhor merquat que
haber ne poyran . . E . . hordene-
— 26
ren los . . senhors que totz gatges
ordenatz a las deytas gens per la
deyta (cor. lo deyt) gualliotatge, si
cum per los . . comissaris es estat
ordenat, et totz autres despens que
per lo deit gualliotatge s'en faran,
lo tresaurey paguia et fornisqua
a cascun et a cascun baysset, si
cum necessari sera.
Ibid. I. 55 Z. 23 u. 24.
Interrogat si lo deit supplicant era
estat au gaUotatge ni aya pagat la
talhada ni trames au gueyt, disso
que ed sap ben que lo deit suppli-
cant a pagat la talhada . . et es
anat au gaUotatge.
Ibid. I, 363 Z. 4 u. 6.
Galocha.
Aurpiment, la carga .i. s. ; ferraduras
de galochas, lo quintal .im. d. ;
coral, la cayssa .v. s.
Arch. Narbonne S. 198b z. 32.
Mistral galocho „galoche; sabot; ca-
billot; etc.". Genügt hier ,, Schuh
mit Holzsohlen"?
Galochier „Verfertiger von Schuhen mit
Holzsohlen".
Lo dissabde (sc. es Testilgacha) aus
sudors e aus galocheirs.
Cart. Limoges S. 94 Z. 19.
Mistral galouchié „îabricant ou mar-
chand de galoches".
Galoiza „e. Art Schifit".
Provezir îassan que lings e barcas
0 galoizas, si îar si podra (sie),
îossan armadas aquel Jörn, enra-
madas. enpennonadas.
Entrée Urbain V § 22.
Galon Junger Hahn".
A la Tallada . . porc de .n. solidis,
moitun, .. .11. galluns , .i. gallina,
.1. pan. A la Roveira . . .11. gal-
luns, .1. gallina, .1. pan.
Liber Instr. Mem. S. 486 Z. 14 u. 15.
Noch oft ibid. S. 486—489.
Mistral galoun 2 „petit coq, jeune-
coq".
Galon „Gallone" ?
.Tarras a tenir holi .xvi., antre las
quals a per tot .iiii. cartins d'oli
. . . Item .IUI. barrilas a portar oli;
item .11. cartins de galon tals cals.
Inventaire Hyères, Rv. 37, 315 Z. 3.
Galonar „mit Borten besetzen".
Item deu per .111. aunas veta de seda
per gualonar . . .ii. s. .vi. d.
Frères Bonis II, 116 Z. 7 v. u.
Per .V. aunas veta de seda per gua-
lonar las tresas.
Ibid. II, 309 Z. 23.
Enayssi meteysh pot hom trobar los
rims en -ona, coma annona, . . .
gazardona, galona, garsona.
Leys III, 380 Z. 22.
Mistral galouna „galonner".
Galop (R. III, 420). De galops ,imt
Galopp".
. . . e volontat donon
A cavalliers et a cavals
D'anar de galohs e de sals.
Flamenca« 7698.
Galopar (R. III, 420 galampar „mettre
au galop") „galoppieren".
Galopar inter trotare et currere, sal-
tus parvos îacere.
Don. prov. 31», 26.
Galta, -tada siehe gau-.
Galup, ca- 1) e. Art Schiff".
E es establit . . que nulhs hom . . no
fasse corau ne galupe ne galup ni
frisque brei (?) dens lo poblat de
le biele e dous borgs.
Établ. Bayonne S. 72 Z. 3 v. u.
E que los vezins de Baione que pus-
quen far passadgeires e pinasses
obs de pescar, e coraus e galupes
e galups, segon que acostumat an.
Ibid. S. 125 Z. 3.
27 -
Item que tot gabarrey qui a[u]ra
flains (Text flams), calups. tilholas
et aiitres baissetz. que los menen
au[s] portz ont seran ordenatz.
Jur. Bordeaux II, 355 Z. 18.
2) clau de g.
Claus de guaberia .ii. soudz; lo cent
de c/aws de gualup .in. soudz; lo
cent de claus de fulha .vi. deners.
Cout. Bordeaux S. 602 Z. 20.
Item pro uno miliari . . clavis d'arrum
(?) ad latandum et pro .xviii*'. clavis
de galup . . .
Arch. bist. Gironde 21, 486 Z. 5 v. u.
Si^he auch oben gaharra 2).
Mistral galup „Sorte de petit bateau,
en Guienne".
Galapa „Schute, flaches Schiff".
• . fo establit . . que negun lanrat qui
biera en Baione que no sie des-
carcat en obrader ne bene (cor.
benut) en obrader; mes lo qui biera
en corau o en galupe que's benie
aqui medis . . au port de Bertaco.
E aquet laurat qui biera en les
naus que's descarquen en solers e
ques benera qui (?) ; e se bou des-
carcar en corau o en galupe de le
nau en fore, que a pot far, ab asso
que beni en aquet corau o galupe
qui descarcat l'aura e que sie benut
au port.
Établ. Bayonne S. 83 Z. 16, 18, 19.
Ferner ibid. S. 72 Z. 3 v. u. und
S. 125 Z. 3; s. die Belege s. v.
galup 1).
Lespy galupe „bateau plat servant
au chargement et au déchargement
des navires".
Galapier „Schiffer einer Schute".
Item los torners, item los galupes,
item los passatgers.
Établ. Bayonne S. 14 Z. 22.
Item se escat que lo laurat vincos
a l'ostau de le descargue e que
nos pergos aqui, mas en les mans
dous mulaters, dous galupers e dous
moliers . . .
Ibid. S. 173 Z. 23.
Gama „Tonleiter". Figürlich:
Sathan.
Ambe los Romans mevaucrendre..,
Mon mal, mon dol you vauc es-
tendre . .
Asses ay cautello et vicy
Per demenar aquesto tramo . . ;
Ma îelonio fort s'enflamo,
Exagita de fachs iniqs
M'en vauc es (cor. als?) emperours
Philips
Per lor enseignar ben la gamo.
S.Pons364(Rv.31,332).
Mistral gamo „gamme ; manière de
faire, ruse".
Gamada.
Itein in .ii. gamadas pro coquina .v,
s. .X. d.
Arch. bist. Gironde22,405 Z.23.
Mistral gamato, gamacho „äuge de
bois, äuge de maçon ou de plâtrier".
Gamag, -malt ist anzusetzen statt ga-
niat R. III, 421 „coup". Der zweite
Beleg muss lauten:
C'ab bels ditz et ab faitz
Li dava tals gamaitz
AI cor que per petit
La dona non (oder non) morit.
Bartsch Leseb. 135, 56 (Arn.
G. de Marsan).
Weitere Belege:
Aitals reis fari' ad aucir
Et en lag loc a sebelir
Quis defen a lei de contrag
E no pren ni dona gamag.
Peire Vidal 25, 48.
Si jo ey un fossar et ung mon besii
m'i vol meter coos forcivementz
e'n fe piagas et gameytz, abantK
28 —
que lo coos se sospelesque, lo se-
miteri es biolat.
Fors Béarn S. 199 § 330.
Lespy gameyt „coup, meurtrissure".
Vgl. Du Gange gamacta, gamactus.
-Oamat „mit Fäule behaftet".
Dedins los mazels de Moyshac no
vendran . . carn milharguosa . . ni
carn de cabra ni de boch ni carn
gamada . . ni bestia malauta.
Et. bist. Moissac I, 459 Z. 3.
Mistral gama „cachectique, atteint
de la pourriture".
Oambais (R. III, 421).
Devo per .i. vel doble de li de Paris
e per borsa e sencha de gambays . . .
Frères Bonis IP, 210 Z. 10 v. u.
. . deu per .i». borsa de guambays e
per .1*. sentura fina de seda . . .
Ibid. II, 309 Z. 10.
Glossar „gambison, feutre".
E presenta plus aquestas coeffas de
drap et de gambais et de ceda.
Cout. Bordeaux S. 6 Z. 16.
E presenta plus aquestas cubertas
per obs de son cavat, puyntas, de
draps, de seda, de lin et de gam-
bais, garnidas.
Ibid. S. 7 Z. 25.
Ist die Interpunktion richtig? Wie
ist garnidas zu verstehen?
Et presenta estopas, gambais, lana,
camba, drap de lin gros.
Ibid. S. 9 Z. 24.
Gambais muss hier doch einen Stoff
bezeichnen; welchen?
Gambaizon (R. III, 421 „gambesson").
Daneben gambaison Bartsch Dkm.
111, 34 (Am. de Sescas); cambaizon
S. Porcari II, 52; gar- Flamenca^
7011. Ist gar- haltbar?
Gamet? siehe gaviet.
Gamus, ca- (R. II, 305 „niais, sot").
Von gamus gibt R. einen Beleg,
von camus zwei Belege. Aber in der
einen für camus angeführten Stelle
(Bert. Carbonel) haben die beiden
Hss., die die Strophe enthalten,
P (Herrigs Arch. 50, 266) und R
(Bartsch Dkm. 16, 5), gamus, und
die andere Stelle gehört wol über-
haupt nicht hierher , vgl. escamus,
Bd. III, 144.
Die Form gamus findet sich noch in :
Ben fo ver q[uez] en Berguedan
Fe bastir (?) lo bisbe gamus
Per forsal solerda via (?)
On a morz cent homes e plus.
Bartsch Dkm. 127, 16 (G. de Berg.).
Geändert nach den Vorschlägen von
Mussafia, Cod. Est. S. 424.
Don ben es gamus qui no's plora
Sos pecatz e sos falhimens,
Mentre que vida li es prezens.
Bulletin 1875 S. 71 Z. 4.
Von camus kenne ich keinen sicheren
Beleg. Ist es vielleicht statt comus
S. Andre 936 einzuführen?
Rey et segnour, per que suffré
Que ceyt malvas parle sy ault?
Fazé lo batre, lo ribaut,
Semblar el nous vol far comus
Per son parlar et fol abus,
Et sy parle sensso profiech.
Gan = engan R. III, 126.
Segner leals et dreit jujaire,
Sens gan, sens tort et sens mal
faire.
Poes. rel. 1386.
Vgl. ibid., Revue 31, 177 § 4.
Gana.
De Florisen
Non sabs nien
Ni de las ganas de Milon.
Bartsch Dkm. 90, 10 (Guir.
de Cabreira).
Birch-Hirschfeld, Epische Stoffe S.79:
„Die ganas de Milon passen am
besten auf den verräterischen Milon
29 —
der Chanson Paris la duchesse".
Er stellt also ai;genscheinlich gana
zu enganar. Das scheint mir doch
nicht unbedenklich, weil engana
^Trug" sonst nur ein Mal belegt
ist (siehe Bd. II, 499), und vor
allem weil Aphaerese des en-, ab-
gesehen von dem einen Beispiel
bei dem ital. Verfasser der Poes,
rel. (siehe gan), nicht vorkommt.
Ganac, -ach „e. Art Oberkleid ".
Item deu per .i. ochau sedas e per
.1. palm sendat . ., per guarnir .i.
guanac d'estio, .11. s. il. d.
Frères Bonis I, 84 Z. 6.
Item deu per .vi. palms tela blanca
e per .i. palm tela vert . . e per .ii.
ochaus sedas, que pres M« P. Chi-
ralha per .i. guanac seu e per. i*.
guonela . . .
Ibid. II, 314 Z. 16.
Die Form -ac noch ibid. II, 186 Z. 9.
Item per .ii. palms tela vert e per
.1. cart fil sedenc, que pres lo masip
per folrar lo guanag . .
Ibid. I, 111 Z. 2.
M« Bernat de Malhac, monge . . , deu
per mega onsa fil vermelh e per
.III. cart sendat e per .ii. ochaus
sedas . . per guarnir .i. guanag e
.II. pars de marguas . . .
Ibid. I, 129 § 1,
Die Form -ag noch ibid I, 159 Z. 6
V. u. g. d'estiu; II, 18 Z. 9 u. 32;
n, 22 Z. 7 V. u. ; II, 373 Z. 15 g.
de Ii.
Vgl. d. Glossar und ibid. I S. LXXIX.
E . . pot cascus vezer que gach, en-
pach , . . destrech e ganach se devo
escriure am ch , et aysso se pot
proar per los motz que"s podon
formar d'aquels, coma gacha, . .
destrecha e ganacha.
Leys I, 38 Z. 2,
En est mieg jos sa gonela
Se grata fortmen e bregua
Lo sieu corcegas mal fag ;
Si'l paus no fos del ganag,
Paregral tota la plegua.
Ibid. I, 180 Z. 8.
Ibid. I, 258, wo dieselbe Stelle sich
findet, steht gannac.
Item que no porto (sc. las donas)
spinlas ni fermalhs en gannachas
ni en gardacors ni en gannags ni
re mas tant solamen tro .x. botos
en cada rauba.
Hist. Montauban I, 411 Z. 4 v. u.
Vgl. ital. guarnucca und -accia. Was
ist der Unterschied zwischen ganach
und ganacha ?
Ganach, -at?
Paguem a .ui. ganatz que agranero
la gleyzala semana denant Paschas,
.v. s. t.
Arch. cath. Carcas. S. 338 Z. 12.
Plus paguem en un ganag que jitec
la rauba f oras de Tostal de R. Maurel
per far l'encan, .x. d.
Plus paguem en un autre ganag que
jitec la ordelha (Text -Iho) del dit
ostal . . .X. d.
Ibid.S.362Z.3v.u. undl.Z.
Schreibe gavach ? Vgl. Mistral gavach
etc. jSobriquet que Ton donne aux
montagnards et aux étrangers, en
Languedoc et Gascogne".
Ganacha (R. III, 423) 1) „Oberkleid,
Überrock". Daneben garnacha. So
in R.'s zweitem Beleg, B. de Born
11, 33, nach den Hss. DIK ; von
Thomas, B. de Born S. 37, in den
Text gesetzt.
Item mandam . . que garnachas escota-
das . . sian remogudas.
Arch. Narbonne S. 138»» Z. 15.
Item . . paguie .iii. s. .ix. d. a Blan-
charda, la sirventa, per .!»• guMr-
nacha queUi devia de la soudada
(Text seu-) de l'estio pasat.
Dép. Chat, quere. III, 54.
30 -
Ferner Mahn Ged. 578, 4 (Gausbert).
Item sobre la pelissayria, ayso es
assaber de cascuna pena e garnacha
d'anhels, de conils pagua meala el
(sie) comprador e antra meala le
vendedor.
Règl. cons. Limoux 8. 24 Z. 22.
Pena de conils . . .im. d. ; garnadias
e pelhotz blancs e negres dobles
.II. d.
Arch. Narbonne S. 4i> Z. 26.
Item . . tota pena .ii. d. malg., estiers
peloz d'anhels, e si son guarnachas,
.1. d. malg. . . Item garnachas e
peloz blancz o negres .i. d. malg.
Ibid. S. 124b z. 32 u. 35.
Peloz d'anhels e de ventres de conils
e garnacha de lirons , per cascun
.1. mesala narbonesa.
Ibid. S. 207» Z. 24.
Mistral garnacJio, gannacJw (1.) „tu-
nique de laine qu'on met sur la
chemise ; espèce de robe longue ou
de houppelande, vêtement porté en
Provence par les hoinmes et les
femmes, au 13« siècle ; jupe de des-
sous" ; g. d'agnèu ,robe îourrée de
peau d'agneau". Vgl. Du Gange
garnacha und garnachia 1; Diez,
Et. Wb. I, 230 s. V. guarnire und
oben ganac.
€ranag siehe ganac.
Gancha.
Una gancha trassaillida
Me îon dig que-m îes l'autrier;
S'es de bei mentir garnida
Que mon ver îai mensongier,
Los forfaitz qu'ieu non pres gaire
Non vueill auzir ni retraire,
Com no m'aia per auriu.
Pi-ov. Ined. S. 36 V. 43 (Bern.
Martin).
Glossar „Trug, afz. ganche, guenche" .
Gauchia, -zida (fehlen ß.), guenchida
(E. III, 516 ein Beleg). Faire g.
„Ausflüchte machen, sich entziehen,
etwas verweigern".
Ai! doussa amia,
Ca son coral amiu
Non deu hom far ganchia.
Liederhs. A No. 312, 4 (G. Ademar).
Ebenso Str. 5. Auch Parn. occit. S. 258
—59 und Galvani S. 165 haben gan-
chia, aber Mahn Wke. III, 184 steht
gandia, und nach dieser Lesart wird
die Stelle von R. III, 422 citiert,
der fälschlich gandia mit ganda zu-
sammenstellt und „tromperie" über-
setzt.
Mos amix es et eu s'amia,
Que no i a si ni retenguda.
Teuer mi poira tota nuda,
Quan li plasera, o vestida,
Que ja non li farai ganzida.
Flamenca^ 6206.
Glossar „defense, inderdiction".
Ez enaisi vos asegur
Que za (= ja) totz los Jörns de
ma vida
No-us (Text Vous) farai de m'a-
mor genchida.
Cour d'am. 1222 (ßv. 20, 262).
Chabaneau, Revue 21, 96, ändert Z. 2
Queza. Rayn. übersetzt „subtilité".
Vgl. unten gandida.
Ganda (R. HL 422) 1) „Ausflucht, Aus-
rede, Umschweif, Winkelzug" (R. ein
Beleg).
Tan sap de genh e de guanda
Qu'ades cug qu'amar mi vuelha.
Mahn Ged. 707, 3 (B. deVent.).
Empero si. . . • bolia aber alongua-
ment de dias per proar, per tal que
fes estar l'acuzat en preyzon, lo
senhor lo deu far jurar sobre los
sants . . qu'el no o fassa maleycio-
sament ni per ganda (Text gauda)
ni per defuyt.
Gout. Gontaud § 44.
31 -
12) faire g. „Ausflüchte machen, sich
entziehen". Belege bei R.; ferner:
Ni quim promet e*m fay guanda,
Nom tenh' a mal , s'ieu li guan.
Prov. Ined. S. 312 V. 85 (Ugo
de Murel).
Car sai qu'en vostre chastel
Cel que vas vos non fai ganda
Per ren que Ten semble fei,
Troba plus leu joi plazen
Que'l fenhens qui leu deimanda
So don plus vos fai prezen.
Zorzi 3, 18.
Que volta ni gienh ni virada
Nous y sey far ni avol ganda.
Appel Chr.2 100, 145 (Am. de
Sescas).
Ferner Bartsch Chr. 94, 34 (Arn. de
Mar.), s. den Beleg s. v. esdich 1),
Bd. III, 208. Rayn. III, 425 citiert
die Stelle irrthümlich s. v. garda ;
so liest allerdings auch Galvani
S. 240 (nach Hs. G?), aber das vom
Reim verlangte ganda steht Hs. c
(Studj 7, 287). Hs. R hat nach
Bartsch landa.
3) metre g. „Ausflüchte machen, sich
entziehen".
Guerra vol qu'om sanc espanda
E qu'om fuoc abras
E que ja no sia las
De donar ni meta ganda.
B. de Born, Anhang I, 20.
Text Z. 4 n'i, Thomas, B. de Born
S. 98, ni; ihm pflichtet Andresen,
Zs. 14, 204 bei.'
4) ses g. „ohne Umschweife" (R. ein
Beleg).
Breumen d'aquesta demanda
Vos dirai lo ver ses ganda.
Brev. d'am. 2721.
Glossar „sans détour", und ebenso für
die folgenden Stellen:
Atressi Guilhem Azemar
Dihs qu'el no saubra dir lauzors
Que no fos magers la valors
De la soa dona cen tans,
Quez anc non ac de bels semblans
Par el mon ; don diz ses ganda :
Que tals mi tramet . . .
Brev. d'am. 29854.
Et aisso es gran drechura
Que a drehs de natura
Que hom fassa bes e honors,
Can locx es, a sos befachors . .;
Don diss ieu l'autrier ses ganda:
Drehs de natura comanda . .
Que hom per benfach ben renda.
Ibid. 33238.
Z. 2 ist zu kurz und unverständlich.
Var. Q. de dreg; cor. Que [mou]
de dreg de n.?
An diesen beiden Stellen genügt aber
„Sans détour" nicht; auch zu 5) sie
zu stellen, scheint mir bedenklich.
Ich weiss nicht, wie hier zu deuten
ist.
5) ses g. „sicher, gewisslich".
Li plazer son mays ses ganda
Elh befag eilh jauzimen
D'amor ...
Que'ilh passier ni'elh marrimen.
Bartsch Dkm. 80, 23 (Matfre
Ermengau).
6) ses g. „ohne Abweichen, gradea-
wegs".
Quan non la vey, no fi ni paus,
Qu'ans ses orguelh e ses guanda
Vauc ves lieys a for d'esperdut;
E des que la vey, no'm remut,
Tro qu'es denan mi trespassans,
Pueyssas, on plus puesc, lai m'e-
nans.
Prov. Ined. S. 119 V. 20 (G. Ademar).
Was ist hier orguelh?
Gandiß, siehe gandida Schluss.
Gandida (R. III, 422) 1) „Zuflucht,
Schutz". Belege bei R. ; ferner:
Ayssi cum cel qu'es en bona gan-
dida
D'una ciutat de totz sos ops gar-
nida.
32
De bos guerriers, e clauza de fort
mur,
Soy yeu garnitz em tenc be per
segur.
.Teux floraux S. 14b z. 9.
2) „Zufluchtsort".
Hostes, ab gaug ay volgut vera-
mens
Tostems vieure et ab gaug vuelh
estar
Tant cant vieurai . . .
E pus ab gaug soy de mon loc
partitz,
Per Dieu vos prec c'ab gaug si'
aculhitz,
C'ostal ses gaug no mi play m
gandida ;
Doncx dem nos gaug, car ses gaug
non es vida.
Bartsch Dkm. 13, 12 (Bert. Carbonel).
So doch wol auch in:
E quar del mon se fa tan greu
partir.
Es del camin (der zu Christum
führt) greus sos comensamens.
E Tacabars es pus greus per un
dos;
Tans hi trob' om de passes peri-
Ihos
Que nulhs ses guit no va tro la
guandida.
Guir. Kiq. 21, 35.
3) „Entkommen".
Lo colom sec trop voluntier son agre
per paor d'auzel de cassa, que sia
leu a gandida.
Appel Chr.« 125, 114.
Dazu die Amkg.: ,Lies set {= siet
der îranz.Vorlage) t. v.sobreaiga?".
Ist, falls Appels Änderungsvorschlag
das Richtige trifft, nicht eher sec
zu schreiben? Sez, 3. Sg. Präs. von
sezer, findet sich Legendes XIX,
216 (Rv. 34, 332).
Gehört hierher auch die folgende
Stelle?
La gent relinquida
Que non avion repaus ni trobavon
guerida
Ca ifern non anesson senes tota
gandida.
Sünders Reue 386 (Such. Dkm. I, 226),
Appel Chr.« Glos. , Ausflucht".
4) „Ausflucht, Ausrede".
Car tals obeziria
Son amic prezenmen
Que, cant lo sap absen,
Ditz de non al messatje.
Car d'uels ni de coratje
Nol tem ni n'a vergonha.
Ans met tota sa ponha
Que trop calque gandida.
Guir. Riq. 82, 91.
Si per las nostras colpas fust maire
establida
Del glorios salvaire per salvar nos-
tra vida,
Parsonier degram esser, aqui non
a guandida.
Sünders Reue 372 (Such. Dkm. I, 225).
5) ses g. „sicher, gewisslich".
Lauzengeira gens aunida,
Trop es donx aizida
D'enquerer mon fin cor franc!
C'aitan leu m'auretz partida
L'arma del cors ses gandida,
Tug sabres la vertat meils.
Prov. Ined. S. 148 V. 39 (G.Raimon
de Gironela).
Zu Z. 6 die Amkg.: „Für Tug lies
Cum?".
Nebenform gandia. Wegen des ein-
zigen Belegs bei Rayn. siehe oben
ganchia. Ferner Montanhagol 8, 27 ;.
vgl. die Amkg. zu der Stelle.
Oandilh (R. III, 422). Der zweite Beleg,
Mahn Ged. 199, 5 (Marc), ist mir
ganz unverständlich.
Gandimen (R. III, 422). Der zweite
Beleg :
33
Gran foldat fay, mas per un cen
La fai a mon senblan maior
Seih que ve al mal gandimen
E nol fuch, mas que vas el cor.
Per îol natural
Es tengutz, per c'om deu fogir
A tot mal. cant se pot gandir.
Prov. Ined. S. 58 V. 23
(Bert. Carbonel)
wird von R. unvollständig citiert und
fälschlich „celui qui vient à mau-
vais salut" übersetzt, statt „der
Entkommen. Rettung vor dem Übel
sieht".
Gandir (R. III, 422) 1) „schützen, be-
wahren, retten" (R. ein Beleg).
Dieus vol patz ; mas guerra promes
Als sieus. Doncx. qui er guerreiatz
Per lu3', (juanditz er e salvatz,
Sol no"s recreza, quon que"l pes.
Guir. Riq. 26, 35.
Peys de Ladils, guerra leumen co-
mensa,
Tolen, rauban, entro que vol ishir
Le cumbatutz per sa terra gandir.
Deux Mss. LVI, 48.
Ferner ibid. LVII, 8; Guerre de Nav.
2251 u. 2252; Guilh. de la Barra«
148.
Mit folgendem a:
Que si viratz la gata, al colp la
gandiretz.
Crois. Alb. 8124.
Glossar „détourner, et par suite ga-
rantir" ; Appel Chr.^ Glos, „ent-
ziehen".
Mit folgendem de:
Com cel qu'es pres e sap, son essien,
Que nulhs esfors nol pot de mort
gandir.
Prov. Ined. S. 233 V. 2 (P. Duran).
Li tres le fero el ausberc qu'es
menutz,
De tos los autres lo gandi son
escutz.
Daurel 1338.
Lery, ProT. Supplement-Wörterbuch. IV.
Que res de mort noi pot gandir.
Appel Chr.2 5, 128 (Raim. Vidal).
Ferner Guilh. de la Barra* 285.
2) „entziehen".
E si no pot (sc. Bürgen stellen), jure . .
que seguira aquel plagh e fara
dregh . . denant lui, e que sas causas
ni son cors no gandira.
Cout. Larroque § 9.
Hrsgbr. „soustraire par fraude".
E si aquel quil tort faria fugia ni
gandia son cors, que drech no vol-
gues f ar a aquel a cui farial tort . . .
Chartes Agen I, 20 Z. 18.
Ebenso ibid. Z. 25.
3) „entkommen, entgehen, sich
schützen vor" (R. ein Beleg).
E corr tan tost que res noil pot
fugir,
E fer tan dreg que res noil pot
gandir,
Ab dart d'acier.
Appel Chr.2 34, 11 (Guir. de
Calanson).
En mar, en plan ni en roca
Non puesc ad amor gandir.
Ibid. 57, 24 (Uc de la Bacalaria?).
E pus vezem que res no i pot
guundir,
Ben deuri' om meins duptar a
murir.
Ibid. 82, 26 (Gaue. Faidit).
La vielham sec, quan vau manjar
a taula,
Pueus sec mel jor; no say cum
li gandisca.
Deux Mss. IX," 17.
Mas a la flor del lir,
Pueys qu'el (sc. lo ducs) no y ve,
no podem ges gandir.
Ibid. LVII, 32.
Ferner Brev. d'am. 17772, 29007,
34269, 34369.
Auch mit flgdm. de:
L'efan ne mena, esenha'l d'es-
crimir . .,
3
— 34 —
Grans eops donar e dels altres
gandir.
Daurel 1596.
Lunh cavalier qu' ab vos s'atur,
Ni cavalh no gandra de mort.
Guilh. de la Barra« 961.
4) „ausweichen, fliehen" (R. ein Be-
leg).
C'aissi sec hom d'amor los dreitz
camis,
E qui estiers los sec, il li gandis.
Mahn Ged. 1418. 3 (Rieh, de
Berb.).
C'amors, cem vai trabaglian,
Me ten, Tautram fuc e"m gan,
Cem pogra del tut garir.
Prov. Ined. S. 225 V. 34
(Sordel?).
Iso sap per que va son joy pus
tarzan
Ni fug ni gan domn'a son amador,
Pus lo conoys be per bo servidor.
Montanhagol 9, 2.
Vgl. Jeanroy, An. du Midi 10, 352.
On son gandit joglar
Que vitz gen acoillitz?
Crescini, Man. prov. S. 46 V. 31
(G. de Born.).
Glossar „îuggire, svignare".
Gandir decUnare cum fuga.
Don. prov. 37», 26.
Ganditz declinans (Hs. destinans) ti-
more.
Ibid. 52b, 18.
Vgl. die Amkg. zu der Stelle.
5) „Ausflüchte machen, sich entziehen,
sich weigern".
E el deu los far jutguar per îors . .
de la vila; e s'el i guandia que no
los volgues far jutguar . . .
Te igitur S. 168 Z. 5 v. u.
E qui peleia femna piucela, deu la
penre a molher . . E qui peleia
antra femna, deu dar .c. sols als
senhors per pena ... E sei hom
barrejaires gandia a las dichas jus-
tizias, es encorregutz . . als se-
nhors.
Cout. Gourdon § 14.
So doch auch in:
Ni quim promet em fay guanda,
No'm tenh' a mal, s'ieu li guan.
Prov. Ined. S. 312 V. 36 (Ugo
de Murel).
6) se g. „sich flüchten, sich retten".
Delic en ,1'esdiluvi tota causa vivent
encar , sal de .viii. perssonas que
se gandiro en Tarcha de Noe.
Appel Chr.« 120, 61 (Trat. Pen.).
Item .1. privilegi papal, que negun de
Monpeslier no se gandisca per deute
en glieya.
Arch. du Consulat § 91 (Rv. 3, 25).
Lo folzer feri Vospital . . ont tombet
.1. pan de paret et auci .i. home
et afolet doas îennas, los quals am
.v. autres que eron en los camps
lay s'eron ganditz per lo dich tem-
poral.
Pet. Thal. Montp. S. 394 Z. 27.
Ferner Prov. Ined. S. 58 V. 27 (Bert.
Carbonel) ; s. den Beleg s. v. gan-
dimen.
7) se g. „sich entziehen, sich weigern \
Senhors, [so] .ditz lo coms, de ver-
tat vos pusc dir.
Ja per esta partida no-ls poirem
dan tenir;
Mas ieu-l(e)s irai decebre , si'm
voliatz seguir. —
E eil ponhon ensemble, c'us no
s'en volc gatidir.
Crois. Alb. 5188.
Unklar ist mir B. de Born 40, 40:
Vielhs es rics hom, quan re no
met en guatge
E li sobra blatz e vis e baeos . ..
Vielhs es, quan vol un jorn en
patz estar,
E vielhs, si T^ot guandirses baratar.
Glossar „sich davon machen", Thomas.
B. de Born Glos, „se détourner",
— 35
Crescini, Alan. prov. Glos, „fuggire,
svignare" ; ftari/iar deutet Stimming
„gewinnen", Thomas „jouer; ga-
gner au jeu'', Crescini S. 252 „gio-
care". Die Bedeutung „spielen"
ist für baratar m. W. durch keine
andere Stelle erwiesen; die Bedeu-
tung „gewinnen" soll nach Stim-
ming noch B. de Born 31, 20 und
37, 19 vorliegen, aber an der letzten
Stelle scheint sie mir durch den
Zusammenhang ausgeschlossen, an
der ersten übersetzt Diez, Leb. u.
Wke. S. 183 „umsetzen", Bartsch
Chr. Glos, „erlisten", während Appel
Chr.* Glos, mit richtiger Vorsicht
die Bedeutung offen lässt.
Nebenform yandre:
Som met en cor qu'ieu colore mon
chan
D'un' aital flor don lo fruitz sia
amors,
E jois lo grans e Tolors d'enoi
gandres.
Arn. Dan. XIII, 7.
Text de noigandres; E. III, 422, der
de notz gandres liest, erschloss aus
dieser Stelle fälschlich ein Adj. gan-
dres „muscat". Vgl. Sternbeck
S. 54 ff.
Gandre siehe gandir Schluss.
Gandren siehe ganren.
Gandres, R. III, 422 „muscat", ist zu
streichen; s. gandir Schluss.
Gangalha „Knäuel"?
Per .1. gangalha de fial de basta per
cosir los paramens de la gleyza . .
.viii. d.
Arch. cath. Carcas. S. 366 Z. 21.
Mistral gangaio „boucle ou tresse de
cheveux" ; gangaioun „noyau d'un
peloton de ül".
Ganguil (R. III. 422 „gond"). An der
einzigen Belegstelle, S. Hon. LXIX,
13, liest Sardou ganquil.
Gangnil „e. Art Schleppnetz".
Nulla persona . . praesumat piscari
cum illo rete vocato gangiiilo in
insulis marium Massiliae.
Du Cange.
De cetero in aliquo stagnorum prae-
dictorum cum arte vocata ganguil
nullus ausus erit piscari.
Ibid.
Mistral gàngui „filet que l'on traîne
avec un bateau."
Ganhar siehe gazanhar Schluss.
Gantaart siehe gaignart.
Ganhon „Ferkel".
E per porcs e troyas , no comptatz
ganhos, si y eren, per pessa mealha.
Per troya, am ganhos o senz ganhos,
m*.
Cart. Limoges S. 161 Z. 15 u.
S. 165 Z. 20.
Mistral gagnoun „cochon, en Limou-
sin".
Ganiela?
Se negus homs . . passa per lo pont
deguna . . causa que deia pagar
al pont e non pagava lo pontanier
e s'en va, lo pontanier lo pot (Text
poc) segre e far tornar . . entro sus
lo pont davant Tus de la ganiela.
Cost. pont Albi § 198 (Rv. 44, 513).
Dazu die Anmerkung: „Jolibois
écrit gamela. Nous avons, quan-
tité de fois, trouvé ce mot dans les
comptes consulaires d'Albi, avec l'i
nettement marqué. Nous devons
avouer cependant que, souvent, il
ne peut avoir, comme ici, le sens
de bureau de péage. Ganiela est
un mot générique qui doit désigner
une Sorte de maison de forme ou
à destination particulière".
Mit ganiela weiss ich nichts anzu-
fangen. Dürfte man etwa gaujela
schreiben? Mistral hat Tieìjengàbi,
3*
36
gàhio (1. rh.) „cage" auch caujo,
cauge (bord.).
Ganifet (R. II, 310 canivet) „kleines
Messer".
Per .1». borsa lìna . . e per .i. guanifet
am margue esmalhat.
Frères Bonis II, 184 Z. 13 v. u,
Item deu per .ii. giianifets an margue
d'evori . . .
Ibid. II, 423 Z 1.
Ferner ibid. 11, 127 Z. 10; S, 427
Z. 18 u. 21; S. 441 Z. 21; S. 448
Z. 10.
Aber in demselben Denkmal ganiset,
-zet :
Item deu, que'ns mandec a paguar
per (cor. a?) P. Capus, cotelier, per
guaniset que n'ac, .ii. s.
Ibid. I, 28 Z. 5.
Per .1. coble guanizet d'evori.
Ibid. I, 232 vi. Z.
Ist die Form haltbar?
Mistral ganivet „petit couteau, cou-
teau catalan; ganivet, instrument
de Chirurgie".
Ganiveta „kleines Messer".
Paguem per .vi. cotels e per .vi. ga-
nivetas que foro d'en R. Guilabert,
cotelier.
Douze comptes Albi S. 43 § 392.
Vgl. Du Gange ganiveta.
Ganizet? siehe ganifet.
Ganot?
A .XXI. del dit mes donem al vi a .i.
maystre de guanotz .vi. s.
Regist. S. Flour S. 38 Z. 16.
Hrsgbr. „Cor. canos?^.
Ganqail siehe ganguil.
Ganren, granren (R. V, 56), gandren
1) „viel" (R. ein Beleg).
Seih que granre deu e payar
No pot.
Appel Chr.* 96, 5 (Tenzone
G. Gasmar— Eble).
Tantost pessem del retornar,
Car nos a^sem granre a faire.
Ibid. 9, 21 (Kindheitsev.).
Neis Daniel que saup ganren
Nos pogr' ab lui penre per ren.
Flamenca« 1709.
Ferner ibid. 3150.
2) „viele".
Quar semblava'm degues guizer-
donar
Qui volontiers pren servizes gan-
res.
Dern. Troub. § XIV, II, 20.
Vgl. Chabaneau, Revue 21, 101.
E mais pot far .i. jorn ques ans guan-
res (: cortes).
Ibid. § XXIV, 1, 15.
3) „viele Menschen".
E ho comteron pueis a ganres, a mo-
tas de sertezas aîermant qu'enaissi
de lurs huels ho avian vist.
Appel Chr.* 119, 90 (S. Douc).
Can fom cridat per la ciutat
E guandren foron ajostat,
Gentamens le sans pres as anar
Ves los dieus quay[s] per adsorar.
S. Georg 485 (Rv. 31, 146).
Die Form gandren (ib. 747 steht // m-
ren) ist bei R. nachzutragen.
4) „viel, um vieles".
Jocglar, granre ai menhs de joy,
Quar no'us vey, e*n îas semblan
croy.
Appel Chr.« 19, 51 (R. d'Aur.).
E s'etz f orsatz per fin' amor coral . .
Que la preguetz de cor per bona fe
E l'ametz mais que no soletz gatire,
Aqui meteys se partira de vos.
Mönch von Mont. 12, 42.
5) „sehr".
Senti mot gran dolor dels pes . ., e
ganren en malavejet, que non podia
annar.
Appel Chr.2 119, 131 (S. Douc).
Oder gehört die Stelle zu 6)?
37 —
6) „lange".
Mas ben pot ma dorana saber
Qu'eu morrai, si ganrem tira.
Bartsch Chr. 48, 27 (Cercamon).
Nos sai avem ganren estat.
Flamenca^ 7329.
Gant ,, Storch".
Tan l'am ses enjan
Qu'ieu no vnelh qu'enjan
Son niarit, cum fes la ganta
Lo jant.
Prov. Ined. S. 303 V. 56
(Rostanh de Mergas).
Dazu die Amkg. : „Die Störchin steht
in der heutigen Provence in schlech-
tem Euf ; ganto entspricht dem frz.
grtie'^.
Ganta (R. UI. 423) „Wildgans, Störchin".
Weitere Belege s. v. gant und ganton.
Gantalh?
L'eiitendemen es dels senhors obries
. . de far .i. portal . ., amb aquest
conv(i)en que a cascun costat del
portal ha (cor. haia) una tor re-
dona . , et que en lo portal aia
luoagua (cor. luoga?) per una porta
coladissa et de .vi. palms d'espes
lo mur am los gantails que hom
volra en las arquieyras que hom
volra d'aut o de bas.
Art. montp. S. 263* Z. 22.
Glossar S. 343 „jouée, épaisseur du
mur dans l'ouverture d'une fenêtre,
petite meurtrière". Ist das richtig,
dann wäre doch wol gautailhs zu
ändern. Ist der Schluss der Stelle
in Ordnung?
Gantelet „Panzerhandschuh".
Item per lo guarnimen del bras de
plata de fer e per .i. guantelet . . .
Frères Bonis I, 121 Z. 3.
Item deu per .i. mavguas de malha
e per .i. guantelet de fer . . .
Ibid. I, 168 Z. 4 v. u.
Ferner ibid. II, 493 Z. 3.
It. .1. gantelets, .i. golar.
Comptes Albi § 418.
Plus .1. autre mieg arnes ; plus .i. par
de ganteihetz.
Arch. cath. Carcas. S. 351 Z. 7.
Ferner Hist. Nimes IV, preuves, 8. 43"
Z. 9; Jur. Bordeaux I, 140 Z. 19
u. 8. 306 Z. 15; Arch. hist. Gironde
12, 143 vi. Z.
Gantier „Handschuhmacher".
Henricus de Morbequa, ganterius.
Arch. hist. Gironde 22, 205 Z. 17.
Ganton „junge wilde Gans, junger
Storch".
La ganta noiris sos gantos, e can son
grans, eis renoirisson la maire.
Appel Chr.2 125, 104.
Ganzida siehe ganchia.
Gap (R. III, 412) 1) „Scherz", j^'"* i V"
Los vostres gaps plazens e bos,
Ei gen solatz ei franc respos.
Bartsch Chr. 96, 28 (A. de Mar.).
Ara'us cujares que per gap
0 diga, e die o daveras.
Flamenca* 7856.
Ferner ibid. 810.
So auch im letzten Beleg bei R.:
E cel que ve per una roc' anar
Una serpen, ab quei ver dire
n'aus,
Greu y ve pas, cami, tras' et es-
claus
On pusc' aissi cum la serpens pas-
sar;
Encaras mens, e non o die a gap,
D'avol femna estors que no y mes-
cap.
Mahn Wke. III, 319 (Serveri).
Rayn. irrig „jactance".
Ära s'en van ab alegrage
Aquels .ii. baros en lor trap
E no so (schreibe s"o) tengro pas
. a gab
•.^
38
ü'aquo (cor. Aquo V) que*l senhor
lor ac dit.
Guilh. de la Barra^ 8S0.
A ma dona venc a plazer
Qu'en sa cambra mi îey intrar,
E va'm preguar e vam mandar
Tot otra qu'ab liey mi colques . . ;
Et yeu no m'o tengui a gab,
De la cambra vau tost yssir,
E tantost pres mi al fugir.
Ibid. 2866.
So auch Appel Chr.* 6, 54 (Chans.
d'Ant.) ?
Arlois, dis lo reis, guarda no m'en
mentir,
Si tot es aüzatz de gabs e d'escarnir.
Quais es aquesta Jens que vei
aqui venir?
Glossar „Spott, Prahlerei"; Paul
Meyer „si impudent menteur que
tu sois".
2) „Spott, Neckerei''>«-'-''C- ^'•''v
E Quex dis: „Cant auretz begut,
Amicx, mais auretz de vertut,
E lau dar vos n'ai ab l'enap".
Mas ieu li car vendera'l gap,
Seiner reis, si non fos per vos.
Jaufre 159», 1.
Sei que no vol o no pot sostener
Trufas ni gabs, no prenga cura-
panhia
De jovensels ni d'ome nulh que sia
Trop solasciers, que Ieu fan non-
dever.
Deux Mss. XXIV, 18.
Glossar „moquerie, raillerie". — Siehe
auch 10).
3) „Lob, Schmeichelei".
Gabs laus.
Don. prov. 40», 2.
Qu'ieu vey de trops que quasqus
son par onh
Denant ab gabs e pueus dareyrel
ponh
Ab SOS mals digz.
Deux Mss, XX, 6.
Glossar „louange, flatterie".
Esdevenc un dia
Que-1 baylles de Bellanda la reques
de îoUia,
Mays li donna per ren non y vol
consentir,
Per gups ni per promessa, per
dons ni per gent dir.
S. Hon. LXXXVI, 12.
Oder gehört die Stelle zu 7)?
4) „Übertreibung".
E*l cadafalc estec autet,
Que Î0 cubertz de maus rics draps,
E, sertas, semblaria gabs,
S'ieu vos dizia cum ton bels.
Guilh. de la Barra« 866.
Ses tot g. „ohne jede Übertreibung,
gewisslich, wahrlich".
So im vorletzten Beleg bei R.:
La don' als Cartz e Sobrepretz
an cap
D'ensenhamen e de laus, ses tot
gap.
Mahn Wke. III, 319 (Serveri).
R. „hâblerie". bv.t^^V^"'
Be par, segon albire
D'ome que trobar sab,
Le vers, senes tot gab,
De la mayre de Dieu,
Car non crezi ges yeu
Que d'autra dona fos
Del tot SOS cors tan bos
Ques pogues nomnar purs.
Deux Mss. XXVIII, 22.
Glossar „louange, flatterie".
E la comtessa que y anec,
Maire del comte, y afiblec
.1. mantel negre, ses tot gab,
E las donzelas d'aquel drap
Foron vestidas yssament.
Guilh. de la Barra^ 3545.
5) „Prahlerei, Ruhmredigkeit".
So dis lo manens: Frairis, decha-
zey,
Tant avetz joguat, no'us laissetz
espley ;
- 39
Mas ffabs avetz be ad egual d'un
rey,
Ja US vers no sia.
Mönch von Hont. 5, 19.
Unter Annahme der Lit. Bl. 7, 459
vorgeschlagenen Änderungen. Ich
verstehe : . Armer , ihr seid her-
untergekommen ; so sehr habt ihr
gespielt, dass ihr euch kein Ein-
kommen gelassen habt ; aber Prah-
lereien habt ihr (d. h. ihr prahlt)
gleichwie ein König, wenn auch
nicht eine derselben wahr ist".
Jano'mtenganegus persobrancier
De so q'"ai dich, si ben fauc gab
sobrier,
Qu'eu nol menatz mas segon que
m'en lau.
Sordel 6, 20.
Ist die in der Amkg. gegebene Er-
klärung der letzten Zeile richtig ?
Hierher gehört, meine ich, auch der
erste Beleg bei R. , Blacasset 10,
11, wo E. „raillerie" übersetzt.
Herstellung und Deutung der Stelle
bieten zwar Schwierigkeiten , die
ich nicht zu lösen vermag, aber
die vorhergehende Strophe scheint
mir für gap doch die von mir ange-
nommene Bedeutung zu ergeben.
So auch an der folgenden Stelle?
Ara*m digas (sagt Jesus zu Simon)
per Verität,
Cal de vos autres m'a plus ondrat,
0 tu que m'as dat a manyar
0 aqueste que ves plorar?
[Tu], si be es gran[s] amic[s]
mieu[si,
Anc nom lave[sjt .i. dels pes mieus
Ni, si be es hom de gran guap,
No m'as volgut onchar lo cap.
Revue 28, 9 V. 52 (Myst. Passion).
Dazu Chabaneau ibid. S. 57: „Guap
est le subst. de gabar, qui, entre
autres significations, a celle de se
vanter, faire étalage de ses avan-
3S, par conséquent de sa ri-
chesse".
6) „Pracht"?
Le crozific van aportar
Envolopat on nobles draps ;
E s'ieu vos dizia los gabs
Cum lo portero ricamens,
No cug que negus hom vivens
0 pogues dir ni albirar.
Guilh. de la Barra« 1522.
Glossar „g. parait désigner le faste
déployé dans une procession, s'il
n'y a pas q. q. faute dans le texte".
7) „Drohttííg^^Vgl. gabar 5).
Mais qar ieu ai ben conogut
De Jhesu Christ sa gran vertut,
Seguramenz puesc mespresar
Los gabs que tu mi voles far.
Mais una ren podes saber,
Qe jha per tot lo tieu poder
No mi poiras far asorar
La tiua ydola ni pregar . .,
Ni ja los tieus gabs temerai,
Qe ades l'angel de Dieu aurai
Que venra lo mieu cors gardar,
Qe non si pusca oresar.
S. Agnes 421 u. 428.
Siehe auch 3).
8) „Geräusch, Lärm".
Be*s gara cascus (sc. dels obriers)
que non fera
Tal colp que fassa gap ni buis;
Non reten fers ni fustz no i cruis.
Flamenca* 4741.
Weitere Belege im Glossar.
E pueis met l'escut a son cap,
E anc per bruida ni per gap
Ni per neguna ren c'ausis
Non laisset que non s'adormis.
Appel Chr.« 3, 1H4 (Jaufre).
Car li un volon pauça,
Li altre gab e nauza.
Garin, Ens. 582 (Rv. 38, 427).
No deu portar blanc vestimen
Ni polsar que lui espaven.
— 40
Mas tot suavet e ses gap
Lo deu penre al meills que sap.
Auz. cass. 671.
Ab un poncel d'une aiguete co-
rente
Trais son cenbel sans gab que lai
om sente.
Aigar« 1226.
9) „Getümmel; Aufruhr".
E vengro e la maiso del princep de
la sinagoga, e vi lo gab eis plo-
rantz eis planhentz moutz (= lat.
tumultum).
Ev. Marci 5, 38 (Clédat 71^. 3).
E CO no pogues conoisser certanetat
per le gab, comandec lui eser me-
nat en las albergas.
Doncas no est tu Egiptias que de-
nant aquestz dias escomoguist gab
et amenest el desert .im. milia de
baro[s] aglaziador[s] ?
Apost. Gesch. 21, 34 u. 38 (Clédat
253», 11 u. 21).
Ferner Apost. Gesch. 20, 1 (Clédat
248b, 8).
10) „Gerede"? Vgl. gabar 7).
^yP Domna sai al cor (cor. cors) pla-
zenter,
Dunt negus hom non pot mal dir,
E no tem gap de lausenger
E sap los meillors retenir
Ab honrar et ab acoillir.
P. Guilh. de Luzerna 2, 39.
Rayn. „je ne crains pas raillerie";
tem ist aber 3. Pers.
Siehe auch unten gas.
Gara „Lauer".
Bruyant.
Que se fasso. you soy content.
Anen gagnar de la denara.
Grandent.
Anen nos donc metre a la gara
Per escotar (?) qualque passant.
S. Pons 116 (Rv. 31, 323).
Garach (E. III, 423). Die neben „gué-
ret" angesetzte Bedeutung „sillon"
ist zu streichen.
Weitere Belege:
Sopdamen per una rega
Aniey vas liey d'un garag.
Leys I, 256.
Item que degu hom . . que ferne ab
bestias no auze passar per garait
autru.
Cout. Montreal (Aude) S. 45 § 35.
Garalha (R. II, 182) siehe gazalha.
Garambel.
Can la guerra comensa, es lo jorns
clars e beus,
E per mejas las tendas es bastitz
lo cembeus,
Que davan lor commensan voutas
e guarambeus.
Crois. Alb. 4542.
Glossar „tournois, combat; probable-
ment indentique au garlambey de
R. de Vaqueiras, R. III, 432" ; Übs.
„passe d'armes".
Garan (E. III, 423 s. v. garar). 1) „Um-
gränzung, Kreis".
Qu'aissi saup so nom far aussor,
De pauc gran e de gran maior,
Tro no 1 poc enclaure garans.
Springer, Klagelied S. 84 V. 33 (Folq.
de Mars.).
Gehört hierher nicht auch die folgende
Stelle?
E cant iretz sezer,
Vuelh vos aperceber
Que'us en anetz pus bas,
Si podetz a nulh cas,
De vostra don' aitan
Que ab Heys d'un garan
No siatz, vostre vol.
E s'aizinaus o toi,
Aja*n doas o dos
Entre de lieys e vos.
Bartsch Chr. 331, 1 (Am. de
Sescas).
Glossar .Mass".
41
2) „(richtiges) Mass".
Avinenz dompna, Deus fe
Vostre bei cors benestan
Ab tan covinen garan
Qe mais ni menz no i cove.
Liederhs. F No. 144, 3 (Raim.
Bistort).
E vostri vestimen
Sian azaut e gen
rait(z) al vostre garan.
Bartsch Dkm. 105, 25 (Am. de
Sescas).
Nicht klar ist mir:
E cuidatz q'ie'n sia clamans
Ni q'ieu m^en rancur? Non îatz
jes;
Tota ma rancura es : merces.
Si beis passa'l ditz los garans,
Non (oder No"n ?) sui clamans,
Mas ben volria ella chausis
Que non faillis.
Liederhs. A No. 25, 3 (G. de Born.).
Ebenso Hs. B (M. G. 1373, 3) und De
(An. du Midi 13, 63); Hs. U (Her-
rigs Arch. 35, 365) V (ibid. 36, 418)
a (Kevue 41, 354) Si ben {bei Va)
passal digs {dir V, daz cor. in ditz
a) lo g. Die Stelle wird Raim. Vi-
dal, So fo 294 citiert ; Cornicelius
liest wie Hs. A, aber die drei Hss.
haben bi bem passal dirs lo g. L,
Si bes parals ditz los g. N, Si bes
passal dreitz lo guzanh R. Haben
ABD das Richtige? Und ist zu
verstehen „wenn auch das Wort,
die Rede (der Dame) das richtige
Mass überschreitet" ? Oder handelt
es sich um die Rede des Dichters?
Oder bezieht sich ditz auf merces?
Und habe ich richtig interpungiert,
oder hat Cornicelius recht, der
Komma nach merces und Semikolon
nach garans setzt?
3) a g., per g. „nach rechtem Masse,
in vollendeter Weise". So in den
beiden Belegen bei Rayn.:
Qu'aitals es cum ieu la quier,
Faita d'un nou talh prezan,
A compas et a guaran.
Poes. inéd. S. 50 V. 50 {= Rv. 25,
229; Gausb. de Poic).
R. „par mesure".
Amors es com miega perduda,
Gant es trastota d'una part;
Mas cant a dos amans se part
Que l'us n'a e Tautr' atertan,
Adoncx val amors a guaran
Lial[s] e bona et entieira.
Mahn Wke. III, 354 Z. 23 (Am. de
Sescas).
R. „a perfection".
Ferner:
E-us am per vostra coindia . .,
Eus am, car etz ses engan,
C'aissi etz faita a garan
Que mais ni meins no i taignia.
Liederhs. A No.- 413, 5 (Cadenet).
C'aissi es faicha a garan
Que beutatz plus no i cabria
Ni causa de benestar.
Zorzi 6, 26.
E non cre que nulh hom que viva
yis anc dona de tan bei gran,
Qu'enaisi es fach' a guaran
Vostra faissos e bei' e conja:
Vos non es corta ni trop lonja
Ni grossa ni sobredelgada.
Appel Chr.2 100, 82 (Am. de Sescas).
Nicht sicher ist ob B. de Born 8, 55
hierher gehört:
Des lo temps Rotlan . .
No vi hom tan pro . .
Ni don sa lauzors
Tan pel mon s'empenha
Ni si lo revenha (?)
Ni que (?) l'an cerchan
Per tot a garan
Del Nil troi solelh colgan.
Z. 5 u. () verstehe ich nicht. Z. 6
liest Thomas S. 26 Neis que; cor.
Neis qui? Aber die handschriftliche
Überlieferung {Ni que lan, ni quels
42
an , ni quels ans , ni que san , ni
aquels an, qaisil van) spricht da-
gegen. Zu Z. 7 die Amkg. : „die
Hss. schreiben meist agaran (d. h.
forschend), doch ist besser mit Tho-
mas zu trennen". Warum? Tho-
mas übersetzt „ avec sein " , An-
dresen, Zs. 14,192 „behutsam, sorg-
sam", Stimming** „sorgsam". Will
man diese Deutung zulassen , so
ist doch jedenfalls die Angabe des
Glossars guaran „Aufmerksamkeit"
falsch.
Belege von per g. (fehlt ß.) :
Fueilla de una deule (?) de ruda
[E] malva ab fueilla aguda
Per mezura e per garan
E de romani non ges tan
Ab sain de porc trusaretz.
Auz. cass. 1361.
Prendetz un pauc [d'oli] d'oli(a)va
E (Text A) mezura de ser' (Text
ser) aitan
Com de Toli tot per garan.
Ibid. 3568.
Ferner ibid. 2334.
Que sol ren no i a mal assis,
Descovinen ni laig estan*
Aisi es faita per garan,
Que no i a ops ni mais ni meins.
Appel Chr.2 3, 130 (.Taufre).
Las dens esteron per garan,
Plus blancas que d'un orifan.
Flamenca* 1601.
Glossar „d'une façon reguliere, bien
proportionnée".
4) eisir de g.
C'aissi's vai lo pretz menuzan
E"l follatges Meis de garan.
Liederhs. A No. 68, 3 (Marc).
Etwa „ überschreitet alles Mass " ?
Aber das passt nicht in :
Cortezia n'esbaudana
E vilania's n'espan
Et amors n'eis de guaran.
Prov. Ined. S. 262 V. 35 (R. d'Aur.).
Ich verstehe die Stelle nicht.
Garan „8eil"?
Per .xiiii. meghanas, .xii. garans et
.1. Ib. de fial linhol per estopar et
liar las ditas topinas et per char-
riar las . . topinas et olas e per liar
las . . gherlas e canos sobre los
charres . . .v. s.
Regist. S. Flour S. 88 Z. 13.
Mistral garam „merlin, ficelle, en Dau-
phiné".
Garana ist zu lesen statt garuna R. III,
437 „garenne", vgl, Sternbeck S. 7.
Rayn hat nur einen Beleg aus Gir.
de Ross.; ferner:
Cist sabo plus de guerra que"l cas de
la guarana.
Appel Chr.2 6, 111 (Chans. d'Ant).
Glossar „Gehege, Jagd im Gehege?".
Die Hs. hat que las de g.; Paul
Meyer schlägt frageweise que lunhs
cas vor und übersetzt „que [chiens?]
à la chasse en garenne".
Siehe unten garena.
Garanda(R.III,424) „Mass". Im letzten
Beleg bei R. :
Que malvatz fai, quar aissi viu a
randa
De liurazo a comte et a guaranda.
B. de Born 6, 10
übersetzt R. , der Z. 2 Ä statt De
liest, „promesse", Stimming „Zu-
sicherung", Appel Chr.2 Glos. „Mass".
Ist nicht zu verstehen .die man ihm
vorrechnet und zumisst" ?
Im ersten Beleg bei R. :
Breto son fors de guaranda
E son d'onor bas,
Quar US coms de Saint Tomas
Entret en Bresilianda.
B. de Born, Anhang I, 25
übersetzt R. „garantie", Stimming
„Zuverlässigkeit". Ist das richtig?
Ist g. hier nicht „das richtige Mass.
das was sich gehört", so dass etwa
43
„benehmen sich ungehörig" zu deu-
ten wäre?
Das Wort findet sich noch Appel Chr.*
100, 45 (Am. de Sescas) :
Qu'ieu soi nueg e jorn turmen-
tatz,
E no truep fi ni paus ni garanda,
Si m'art e*m destrenh e m'abranda
Amors em te en dessiplina.
Glossar „Mass, Grenze, Ende (oder:
Sicherheit?)". Ist es hier etwa „nor-
maler Zustand " ? Es ist aber zu
beachten, dass der Vers eine Silbe
zu viel hat, dass also möglicher-
weise garanda gar nicht das Ur-
sprüngliche ist.
Garandar (ß. III, 424) 1) „umfassen,
einschliessen". Belege bei R. ; fer-
ner:
Q'en tant cum lo cels garanda
No nasqet dompna tant gaia.
Mahn Ged. 86. 4 (Daude de Pradas).
0 pot dir: Ad altre melhor
E plus bei ai dada m'amor.
Et es sa valors tan granda
Qu'en aitan cum cels garanda
Melhurar no m'en poiria.
Brev. d'am. 80949.
Dieus que tot lo mon guaranda
Li meta en cor que m'acuelha.
Mahn Ged. 707, 4 (B. de Vent.).
Elh eyss Dieus que-1 mon gua-
randa
La fetz, e fon ricx lo jornaus.
Prov. Ined. S. 120 V. 33 (G. Aderaar).
2) „beachten".
Tos desiriers aissi destrengas
Que non iescon de ton poder.
Sabs, cosils poyras retener?
En ton cor pessa et garanda
De ta natura can demanda.
Q. Vert. Card. 764.
Tal n'i a que non garanda
Mas son voler, cui qu'en duelha.
Mahn Wke. II, 236 Z. 5 (P. Card.).
So nicht auch Flamenca* 4762?
Flamenca „De que?" li demanda.
Et el nota ben e garanda
Lo mot e met en cor prion.
Glossar „garder, retenir".
Gehört hierher auch die folgende
Stelle?
Per Dieu, Guiraut, jes aissi tot a
randa
Volers d'amic nos fai ni no's ga-
randa.
Appel Chr.2 91, 10 (Guir. de Born.).
Kolscn, (liuir. de Born. S. 105 zu 10
„verbürgen" ; Appel Chr.^ Glos, „er-
füllen, ausführen", vgl. Appel, Her-
rigs Arch. 97, 184.
Garanbit?
Cuidan s'en van lo tort sentier
Siulan tavan per esparvier (?),
E laisson la dreita carrau
Per lo conseill dels garaignitz
Que fant cuidar
AI ric avar
So don jovens es marchesitz.
Liederhs. A No. 63, 7 (Marc).
Hs. I (M. G. 800, 8) Z. 4 garanitz,
Z. 7 meschauzitz.
Garanhon.
E fo be grans foldaz
Car no i fo;l guarraignos
Q'el ac, quant fo espos,
Ben a trent' anz passaz.
Blacatz 9«, 14.
Siehe dazu die Amkg. , Gröbers Zs.
24, 53, wo „Hengst" gedeutet wird.
Car .1. d'aquels val may, neys s'era
mutz,
No fa 'n Rostanh ab so vielh guâ-
ranho
N'Aimeriguet.
Seibach S. 103 No. V, 28 (Tenzone
Faure — Falconet).
Mistral garagnoun „étalon, cheval en-
tier ; vert galant, paillard ; provo-
cateur, espiègle; variété de fro-
ment, connue en Vivarais".
44 —
Garanhos.
Poestatz non pot esser pros
Qui Tiois sap guçr(r)ir dels san-
glutz (Text d'un sanglot)
0 d'una tos.
Li orfanel van garaingnos,
Segon so que Marcabrus ditz,
Trian los grans mest los menutz.
Mahn Ged. 306, 9 (Marc. ; Hs. I).
Hs. N (M. G. 277) Z. 2 M mos sap
guerir dun sanglot, Z. 4 guaran-
nos ; Hs. A No. 77, 9 weicht ab.
Garanit siehe garanhit.
Garansa „Krapp".
It. pus deu per .in. canas Vg de gua-
ransa . . ,
Jacme Olivier II, 148 Z. 12.
Garantia siehe garentia.
Garapot.
Per crassa d'oli .ii. s. . . ; per dimey
Ibr. guarapot .xir. d.
Kegist. S. Flour S. 86 Z. 18.
Nach dem Hrsgbr., der auf Godefroy
garipot hinweist, = rfz. galipot
„Sorte de mastic particulier à la
marine, composé de résine et de
matières grasses (Littré)".
Garar (R. II 1, 423) 1) „blicken, aus-
schauen".
E venon al pe de la roca
E prenon en sus a gar(r)ar.
E viron . . .
Jaufre 52b, 17.
Aissi an sus el mur estat
Gran pessa . . .
Ab aitant u Jaufre garat
E vi venir per una plaina
De cavalliers una compaina.
Ibid. 150b, 13.
Ges gaire non estet em pla,
Anz vai entorn sa tor garan
Et apinzant e remiran.
Flamenca« 1361.
No'il tolgra paors ni ergoilz,
Quant intrera, que . .
non gares
Tan sai e lai entro que vis
Gel que d'amor per leis languis.
Ibid. 2429.
Mais soen gara vaus la muda,
Que del pertus los ueils non mou.
Ibid. 2481.
Et estet tant en pasmason
Que N'Archimbautz fon retor-
natz . . .
El' obri'ls oilz, sobre cel gara
E sospiret mot longamen.
Ibid. 5668.
De Taut palais comenset a garar
E vi Guio tot sanglen rosegar.
Daurel 2000.
2) „Acht geben, aufpassen".
Amors, guarai Suy be vengutz?
Qu'auzir tem far, sim dezacuelhs,
Tals detz pecx que t'es mielhs
que't trencx.
Appel Chr.2 25, 15 (Arn. Dan.).
Soven las (sc. salutz) plegon e des-
plegon,
E garon ben tan non las bregon
Ques en letras ni em penchura
Nom paresca effassadura.
Flamenca^ 7128.
Ab tant . . vec vos intrar
Per mieg la cort .1. messagier,
E îey captienh de cavalier
E garec be en son parlar.
Guilh. de la Barra^ 4103.
Glossar „faire attention".
3) „anblicken, betrachten".
E Brunesenz a sospirat
E a tan fichament garat
Jaufre e aitan dousament
Quels oils ins el cor li deisent.
Bartsch (îhr. 250, 32 (Jaufre).
E sa boca es tant plasens
Que par, qui ben la vol garar,
C'ades diga c'om Tan baisar.
Appel Chr.2 3. 133 (Jaufre).
45 —
Si îes coissi de son mantel
Et acoitret si de desus
E garet los cavalliers jus.
Flamenca^ 854.
E si pogues los ueils partir
Si quel pertus gares l'us oilz
E l'autre gares sai los foils,
Ben l'estera.
Ibid. 2601-2.
4) „beachten, acht haben auf". Be-
lege bei R. ; so auch in R.'s erstem
Beleg, der richtig lautet:
Garatz vostra gonela,
Can la faretz novela,
Que no sia trop lonja,
Que pus en sera conja.
Appel Chr.« 112, 23 (Arn. G. de
Marsan).
5) ,(Vieh) hüten" (R. ein Beleg).
Per guarar los porxs a la boria.
Frères Bonis Ii; 373 Z. 20.
6) „bewachen".
E el castel a .vni. portiers,
Que cascus a mil cavaliers,
Que garon .viii. portas que i a.
Appel Chr.2 3, 79 (Jaufre).
7) „bewahren, behüten, schützen".
Belege bei R. ; ferner Appel Chr.«
Glos.; Daurel Glos.; Slontanhagol
Glos. ; Guilhem de la Barra^ 1076.
8) se g. „beachten, sich kümmern" ?
Guillems vai per la vila sols,
No« gara de fanc ni de pols
Ni's leva d'autre ome vergoina.
Flaraenca« 3794.
Glossar „se garder, se protéger", aber
Flamenca* Übs. S. .345 „se soucier".
9) se g. „argwöhnen, beargwöhnen".
Car en la cosina's n'intrava
E de lainz el esgarava
De sa moiller quo's captenia . . .
Et el avia ben empres
Ab lo coc que non parles ges
Que el las agaites d'aqui.
Uns Jörns s'avenc que vis failli
A las puncellas que manjavon.
Com las gaites, non s'en garn-
von.
Flamenca« 1386.
De Guillem no's garet negus
Egal que feira d'un reclus.
Ibid. 3823.
Glossar „se défier".
10) se g. „sich hüten" (E. ein Be-
leg).
Car per amor es hom plus pros . .
E miels s'en gora d'avolesa.
Appel Chr.2 3, 90 (Jaufre).
De malvada femna ti garo.
Ibid. 110, 93 (Seneca).
Pero be's garet que tan aut
Nom parlet ques hom lo pogues
Auzir.
Flamenca« 4148.
Weitere Belege im Glossar.
Guara't de beudar,
Si potz per re.
('ar ton pretz perdrias al desse ;
Per que i'en guara.
Lunel de Montech S. 43 V. 226
u. 229.
Ferner Dist. Catonis S. 51 V. 249.
11) se g. de „von jmdm. lassen" ?
Crestiana suy verasamens
E, per pena ni per turmens
Que ya may om mi pusca far,
Non mi vull de .Jesu Crist guarar.
S. Georg 575 (Rv. 31, 149).
Garavasada.
Las terras, vinhas e pratz que lor
era avist que eron bos (ho) an
mes a .x. sols .viii. denies . . . , e
las terras, vinhas e pratz avols
an mes per sestairada .ii. sols .viii.
denies, garavassadas e ermetatz
coma avol[s], los bosques bos coma
las bonas terras.
Recherches Albi S. 343 Z. 17.
Übers. ,les terrains secs et arides".
46 —
Garba (R. III, 429) „Bund, Bündel".
Item que nenguna persona [non] ause
metre en los prats nengun bestial
. . tant quant las c/arbas del fen et
garbieyras ly saran.
Proclam. Assas, Rv. 1, 107 Z. 2.
Plus . . per .11. f/arbas de lenha . .
.11. go.
Ouvr. Arles, Rv. 39, 146 Z. 34.
Tota persona . . que compraran le-
nhas estranchas (sie) per metre en
lad. villa . . , pagaran . . per cent
garbas de parada dos gros, et per
Cent garbas de rebatum ung gros
et miech . . , et per garbas de mon-
tanhia (?) que vendran per aiga
pagaran dos gros per cent.
Ext. arch. Tarascon § 7 (Rv. 40, 214).
Item tot home estranh que venda .i.
saumada de pors . . , pagua per
leuda .11. garbas.
Règl. cons. Limoux S. 7 Z. 19.
Guarba de vime brancqut .vui. deners.
Dos guarbes de caus .i. dener; dos
guarbes de pos i. dener , de plen
punh (?).
Cout. Bordeaux S. 601 vi. Z. u.
S. 602 Z. 22.
Unklar ist mir Pet. Thal. Montp.
S. 242 Z. 19:
Per totz talhe de ierre îorbit per
guarba .im. d.
Garbairon, ger- „Garbenhaufen".
Solvant tertiam decimam garbarum . .,
divisio fiat per molonos seu gar-
baironos.
Apponentes in eisdem areis blada
sive garbas, tenea[n]tur îacere gar-
baironum.
Du Gange s. v. garba, Urkunden aus
Marseille.
Et quod nulla bestia . . intret . . in sti-
pulis de annona usque ad tres dies
postquam inde fuerint levate garbe
vel garbeyroni.
Cout. Tarascon S. 97 § 129.
. . que non done deguna part de frucs,
domens que le blatz sia en ger-
bairons.
Priv. Manosque S. 81 Z. 8.
Mistral garbeiroun, garbairou (rouerg. ),
gerbeiròu etc. „petit tas de gerbes,
meule de gerbes en pyramide".
Garbaizon siehe gambaizon.
Garbatge, ger- „ Garbensteuer ".
Manso de Cabaza dat .iii. sextarios
de garbage et duas espallas , .1.
sextarium de civada et duos panes,
• AUo .1. eminam de garbage, An-
dreas Nazera .ii. sextarios de gar-
bage.
Gart, cathédrale Nice S. 120.
Item se negus hom d'esta vila . . (que)
passa a la nau per menar labor
otra Tarn, deu pagar garbatge, so
es a saber que, se el laura tot Tan
am boueus o ab baccas, deu donar
al pontanier nau garbas de blat.
Monogr. Tarn IV, 257 Z. 28.
Census de villa Agut . . : de primo
manso qui vocatur Barbaru . . .
(Lücke im Text) garbadge duas
concas, unum modium de sivada
et unam gallinam in nadal . . .,
Sanz Asi de Pore mort garbage,
Sanz Benedeit similiter.
Reo. gascon S. 99 Z. 22 u. 25.
Et vougoren plus . . que Tavantdeit
Pontz . . (Lücke im Text) aien . .
per totz temps lo civadatge, lo for-
mentage, la milhada, la linada, lo
garbatge, la moutonada . . . , que
aucun deus avantdeitz homes . . .
deven et aven acostumat a pagar . .
au deit senhor de Castelhon.
Arch. bist. Gironde 6, 42 Z. 25.
De las autras terras . . deu P. Des-
mers los gerbatges.
E aquo es la tersa part deus ces e
deus gerbatges.
Trois chartes lim. I, 95 u. 104.
— 47
Garbier (R. III, 429 e i n Beleg) „Garben-
haufen".
Item si alcun pren garba o gavelha
d'autru . ., es tengut a la senhoria
en .VI. deners tolzas, e qan la tratz
del garhier, es tengut . . en .v. sols
tolzas.
Cout. Foix § 33.
Garbier (R.ÎII. 429 ^hâbleur"). Einziger
Beleg:
Tant an ben dig del marques
Joglar truan e garbier,
Que tuit en son vertadier,
Qu'eu no sai que m'en disses.
Peire Vidal 12, 2.
Bartsch „prahlerisch". Darf man aber
garhier als gleichbedeutend mit
gabier betrachten? Ist das Wort
etwa zu ital. garbato zu stellen?
Mistral hat gàrbi, gm-be (m.) „tour-
nure, adresse, gentillesse". Also
etwa „die gemeinen und die feinen
Spielleute, d. h. alle"?
Garbiera „grosser Garbenhaufen.
Miete''.
Item . . . fes tan gran aura . . lo jorn
e la nueg que deffes motas gar-
hieyrus de blat en las ayras et en
los camps.
Pet. Thal. Montp. S. 411 ?. 19.
Item que nenguna persona [non] ause
metre en los prats nengun bestial
. . tant quant las garbas del fen
et garhieyras ly saran.
Proclam. Assas, Rv. 1, 107 Z. 3.
Mistral garbiero „meule de gerbes,
grand tas de gerbes que l'on fait
dans l'aire".
Harbin „Südwestwind".
Q'era non dopti mar ni ven.
Garbi, maistre ni ponen.
Appel Chr.* 75. 33 (Gaue. Faid.).
Anc la bella ben faita per centura
Non desirei tan (Text mais) c'ara
per un cent
Non dezir mais e garbin e ponent
Et autres venz, can si fan per
mesura.
Varia prov. S. 48 V. 24 (= Rv.
32, 571; Peirol).
Vgl. Diez, Et. Wb. 1, 201 garbino.
Garda (R. III, 425). Der dritte Beleg
ist zu streichen; siehe ganda 2)
Schluss.
1) „Bewachen, Wache".
Ben es monseiner folz e pecs,
Car mi ten presa ni serrada!
Aras ai trobat, si m'agrada,
Qui de sa preiso'm gitara,
Que ja garda pron no i tenra.
Flamenca« 4980.
Glossar „garde, l'action de garder ".
E la una fay la garda, can las
autras dormo.
Appel Chr.2 125, 58.
Gehört hierher auch Bartsch Chr.
99, 23?
E regonosc que tenc a feu del bispe
de Nemse lo castel de Monpesat . .
el castel de San Bonet e'l se-
gnorieu que pertang al castel . . e
la garda et la defension qu'eu ai
el monestier de Tornac el molin
de Magal.
Mir ist die Stelle nicht recht klar.
2) „Bewahrung, Obhut". Belege bei
R.; ferner:
Lo departirs m'es aitan gieus
Del seignoratge de Peiteiis!
En garda lais Folco d'Angeus
Tota la terr' e son cozi.
Bartsch Chr. 32, 32 (Graf v. Poit.).
. . per tostemps mays sya
De l'islla de Lerins patrons e go-
vernayres
Et aia en sa guarda los rendutz
e los frayres.
Appel Chr.« 8, 146 (S. Hon.).
48 —
S. Giorgis los guida e lo cors
S. Daunis
E sanh Andrews l'apostols, queis
(Text que's) a en guarda pris.
Ibid. 6, 146 (Chans. d'Ant.).
3) „Aufmerksamkeit, Obacht, Be-
achtung".
Mas si 'sdeve per mala garda,
Car hom son bec be noill regarda,
Que sia faitz defesios,
Un conseill hi a que es bos.
Auz. cass. 2493.
Paon, tota la garda que a, es en
regardar sa coa.
Appel Chr.2 125, 60.
Que per son drut deu îar comu-
nalmen
Cum el per lieis. ses garda de ricor.
Prov. Dicht. 5, 15.
Darg. „Obacht geben, beaufsichtigen".
It. pagiey a 'n Bertran Gui. per .vi.
dias que devia continuar per dar
garda de la manobra, .xviii. s.
Comptes Albi § 1732.
Se donar g. „acht geben, beachten,
aufmerken auf".
E non pot esser fort senatz
Qui no's dona garda soven
Com l'us pueia, Tautre dissen.
Mahn Wke. I, 380 (K. de Vaq.).
Totz le mons vay a perdemen,
Si Dieus garda no s'en dona.
Qu'ieu vey que l'us de Tautre pren
So que dreitz non abandona.
Folq. de Lunel, Romans 102.
Ni non crezas que neguns hom n'aia
istat maistres ni perfaig (sc. im
saber de trobar), car tant es cars
et fins le sabers qe hanc nuls homs
non se donet garda del tot.
Appel Chr.« 123, 47 (Razos de
trobar).
Prendre g. „s. Aufmerksamkeit auf
etw. richten, an etw. denken" ?
Si*l prinse nii prelat
M'agueson jes d'amor en lur co-
rage,
Queis sovengues ab vera caritat
Com fuy en cros mes per l'uman
linhatge,
Cascus fora volontos del passaje,
Si lur membres mon sanc c'ai es-
campat,
E SÏ1 moron can si son trebailhat,
E nus non pren guarda d'aquel
viage.
Uern. Troub. § IV, II, 40.
Der vorletzte Vers ist unverständlich
und gewiss verderbt.
Se prendre g. „ wahrnehmen , be-
merken".
Per sus l'aubre pasavon las gens que
otra l'ayga volian pasar . . . E volc
otra Fayga pasar; cujet si que sa
filha lo segis per sus l'aubre, c'anc
non 0 fes, que mays amet anar per
l'ayga qae sol l'aubre tocar. TJn
jorn lo payre s'en (Text se) pres
garda e va li demandar: Per que
non pasas tu per aqui von tu me
vezes pasar?
Rom. d'Arles 276 (Rv. 32, 487).
Se prendre g. „achten auf, beachten".
Amdui s'en intreron el cor.
Per un pertus poc vezer for
Guillems, ques homs non s'en pres
garda.
Flamenca« 2410.
Glossar „prendre garde, faire atten-
tion".
Et hom pot, si garda s'en pren^
Assatz entendre per albir
A la razo c'auzira dir,
Si mou d'amor o de cor fals.
At de Mons IV, 244.
Hierher gehört auch R.'s sechster
Beleg, Bartsch Leseb. 147, 63 (Am.
de Sescas) :
E vuelh que'MS prendatz garda,
Las qu'ie'us ai mentaugudas
Com son en pretz vengudas
- 49 -
Per penre bon uzatge
En lor enfantilhatge.
R., der nur Z. 1 citiert, „qua vous
preniez garde".
4) „Furcht".
E satchas be, fort es grans bes,
Qui es segurs en totas res
]'] sa vida enaissi garda
Que de nuilla ren non ha garda,
Mas ab ferm cor e seguran
Aten sa iin oy e deman.
Q. Vert. Card. 609.
Lat.: Magnum bonum humani animi
est non timere, sed constare sibi
et finem vitae intrepidus expectare."
5) „Besichtigung" 6) „Zeigen".
E 'si la demanda es de cauzas no-
moblas, pod aver (sc. lo deffendens)
dia per garda per tres dias , si las
cauzas son dins la viela, e si sob
defora, per .ix. dias.
Cout. Condom § 18 (S. 232 Z. 12).
Item que el pleit . . d'enbargament
de possession de bes o de cauzas
. . . que la una part e l'autra diga
e aferme si aver . . e possedir, no
a dia de garda ne d'arrergarda,
raas que ades se deu far la garda,
si es domanada.
Ibid. § 21.
Asso es la maneyra de guardeyament
de feu . . . Costuma es que, quant
lo senhor deu feu (se) bou garde-
gar son feu et ac manda a Tafevat
que ly gardeye, que lo senhor deu
mandar per luy . . et deu lo dire:
Tu atau, jo bulh que tu me gar-
deyes lo feu que tens de min. E
. . lo senhor lo deu assignar jorn
et hora . . E quant l'afevat troba
lo senhor au jorn . . assignat . .,
deu dire au senhor : Senher, jo me
presenti assi per dabant vos per
guardejar et per mostrar lo feu
L e V y , Prov. Supplement-Wörterbuch. IV.
que teni de vos . . Senher, voletz
vos que jo vos gardeye aquest feu
. , per dedens o per defora? Sy lo
senher ditz que per defora, aladonc
l'affevat se deu metre prumey de-
fora per Tun corn deu feu et deu
dire . . : Senher, jo entre en vostre
feu . . per far la guarda deu feu,
et, senher, sygnetz me. Et quant
l'afevat aura commensat ad anar,
et ed no's deu rebirar entro (Text
-tre) que sia a l'autre corn deu feu,
e aqui se pot rebirar, et deu dire
au senhor: Senher, siguet me. Et
d'aqui en fora deu anar . . tant
entro que sia a l'autre corn, on
comenset a far la guarda. . . Et
la ora l'affevat deu balhar au se-
nhor .11. deneys per rason deu deit
gardeyament, e, asso feit, lo feu
demora per guardeyat. E es assa-
ber que nulh senhor de(u) feu no
pot far guarda mas una betz en
sa vita ni [a?] nulh home qui aya
baihat feu noet no pot demandar
guarda a sa vita.
Cout. Bordeaux S. 147 Z. 8 u.
12 und S. 148 Z. 7 u. 9.
7) »Hügel, Anhöhe".
Et ai en ga e sus en pon jostat . .,
Et envazit barbacan' e fossat,
E sus en guarda et en aut luec
anat,
Vensen grans coytas.
Briefe R. de Vaq. III, 25.
A tant (cor. E cant?) acun [gran?]
briu anat,
Vi una garda denan se,
E sus un arbre ...
E cujet se que cavallier
Lai aghes, e vol son destrier
Ves cella part tost e coren.
E can fo al pe, pueja s'en
De granz sauts , e quan fo lai sus,
Vene a l'albre.
Jaufre 63b, lo.
50
G. ac mes sos omes totz per agehs,
Puis issit en la garda totz sols,
de pes.
Gir. de Ross., Par. Hs. 5721.
Ob auch Bartsch Dkm. 93, 33 (Guir.
de Cabreira):
Del cavalier (sc. non sabs chantar)
Ni del liurier
Que sus en la garda mort fon
hierher gehört, muss einstweilen un-
entschieden bleiben ; vgl. dazu Paul
Meyer und Gaston Paris, Romania
7, 453 u. 456.
R. III, 426 citiert den zweiten und
dritten Beleg (er schreibt un'agarda
und en l'agarda) als Beispiele für
sonst nicht belegtes agarda „hau-
teur, monticule".
Vgl. Crescini, R. de Vaq. S. 14 ff.
(= An. du Midi 11, 428 ff.).
8) „Bezirk der Stadt, der eine Wache
zu stellen hat". Vgl. esquilgacha 2)
und gacha 4).
E que los gachs angan ab candelas
e ab lanternas entorn de lor garda.
.Tur. Agen S. 258 Z. 21.
Tot volgoron que la vila se barres,
so que y es necessari a present en
la garda de la vila , de fusta als
deppens d'aquilh (sie) que seran
en cada garda . ., e que aquilh que
an lor gai-das aparelhadas aian a
contribuir a las autras gachas.
Ibid. S. 275 Z. 33 u. 35.
Verstehe ich en la garda de la vila
richtig „zum Schutze der Stadt" ?
E el dig Me P. deu a mi per sa part
de .vin. capairos de las corsieras
que fi f ar als murs de la vila en
nostra guarda e de' .lx. jornals que
feiro lo valat denant la guardia
nostra e sua, .u. flor. e meg.
Frères Bonis II, 490 Z. 5.
Der Schluss ist mir nicht klar.
9) „Wächter, Aufseher. Aufpasser"
(R. ein Beleg).
Greu veirez neguna garda que ad
oras non somnei.
Bartsch Chr. 32. 3 (Graf v. Poit.).
Mal aia mos cors, pos tan l'am,
Si de totz autres non la garda!
Ja no i metrai null' autra garda
Mais mi meteis, car plus fizel
Non trobaria.
Flamenca« 1290.
Mas aquest verdiers es trop claus.
E las gardas non an repaus.
Devo velhar tro al mati.
Xov. pappagalld 184.
Item . . aguem al portal manobra. so
es a saber .im. homes a carejar
mortier e ajudar als maestres . . .
E continuero hi G. de Barjac e . .
B. de Combarieu . ., maestres de
l'obratge, e Bertran Gui, garda de
la manobra.
Comptes Albi § 1734.
Ferner ibid. § 1887.
Gehört hierher nicht auch die folgende
Stelle?
A Deu prec qe mon cor arda,
S'amet hom tan finamen,
Q'en lei non voill metre garda
Mas sa valor e (Text en) son sen.
Appel, Poes. prov. S. 108 Amkg. V. 14
(= Rv. 40, 407; P. de Valeira).
Oder wie ist zu verstehen?
10) „Wärterin". Beleg, S. Hon. II, 34.
bei Rayn.
11) „Pfleger, Vormund". Beleg, Brev
d'am. 18013, bei Rayn.
12) Bezeichnung e. Beamten in Bearn.
Et los sieys centz restantz (sc. scutz)
se Iheveran ab comission adressade
aus ditz d'Avescat et a la garde
deu dit loc, per far lo roUo deus
particulars ab l'adviis deus juratz
et gardes.
Liv. Synd. Bearn S. 72 Z. 7 u. 8.
Dazu die Amkg.: „Les gardes étaient
les officiers municipaux chargés de
— 51
rexícution des sentences du coii-
seil des jurats . de la police et de
tout ce qui concernait Tadminis-
tration financière. Voir Les Etats
de Béarn, p. 98. 341 et 342".
13) , Eckstein, Prellstein'-.
Dicti operarii . . tenentur in capite
pontis ultra riperiam Lani reducere
las (jardas, videlicet lapides deffen-
sivos , ne cadrige possint ingredi
juxta pontem . prout erat in tem-
pore preterito, videlicet sine trapo-
nacione ('?), actento quod dicti def-
fensivi lapides sive gardas non fue-
runt adhuc repositi per dictos ope-
rarios.
Art. montp. S. 280b z. 2 u. 6.
Vgl. Mistral (jardeto „borne destinée
à garder une limite".
14)
Pro faciendo et ponendo in dicto mo-
lendino unum be]fague('::') ... et u-
nam gardam novam.
Du Cange, garda 1, Urkunde aus
Carcassonne 1435.
Er deutet, unter Hinweis auf span.
guarda, .molendini repagulum".
15) ag. de, perg. de „nach Gutdünken,
nach dem ürtheil".
E thientz los maas dextres suus lo
diit autar . ., protestan de îar mes
habunde (?) si feit non haven en
far lo diit segrament une, dues o
atantes(?), entro que feyt n'agossen
a goarde e conexence dew. noble
mossen lo senescauc de Bearn e de
sa . . cort.
Moeurs bearn. S. 165 Z. 9.
Der Anfang ist mir nicht klar und
doch wol verderbt. Es fehlt doch
gewiss ein Subst. nach habunde.
E si per aventure en la diite glizie
a mestier friestetes . ., eg las deu
far e debarrar la glizie sober la
pene(?) per garde r?eu[s] diitz obres
c procurados . . c per garde deus
juratz.
Art. bearn. S. 127 vi. u. 1. Z.
16) a g. de, per g. de „nach demMuster
von".
Tot hom . . pusca . . tener . . mezuras
bendablas de blad e de bin . . obs de
SOS propris us . .. las quals deben
tenir bonas e lej'als , a pagera e
a mezura e a guarda f^aquelas me-
zuras de que es deyt abant, que'l
cosselh deu tenir lo patron de las •
mezuras.
Cout. Gontaud § 91.
E deu far la dite glizie . . plaa e bee . .
per garde de la glizie de Maslac,
segon que a la pagere requere.
Art. bearn. S. 127 Z. 30.
17) non aver g. de „etwas bleiben
lassen".
De nous oures aquest cordon.
Puys veyren que sabres far.
So sare ton prumyer guiardon.
Ja n' oures gardo de volar.
S. Andre 1025
Ferner ibid. 1126.
Vgl. Mistral gardo.
Gardabratz „Armschiene".
Item .VI. curassas garnidas de gor-
jarins et gardabras..
Inventaire Hyères, Rv. 37, 312 Z. 11.
,1. avanbras e .i. guardabras de fer.
Regist. S. Flour S. 182 Z. 20.
Plus .11*«. pessas d'arnes dit cardu-
brasses (sie).
Arch. cath. C'arcas. S. 351 Z. 4.
Aras s'arma hom . . de faudas de ma-
1ha et de guardelras de fer et de
cur.
Cout. Bordeaux S. 8 Z. 4 v. u.
Item sept canons de gardebras.
Hist. Nimes IV, preuves, S. 43* Z. 10.
Ferner Leys II, 96 Z. 2 u. S. 98 Z. 24 .
Inventaire Montbeton § 220 u. 221 .
4*
52
Gardacors (R. II, 495) „e. Kleidungs-
stück", nach Paul Meyer, Guilh. de la
Barra^ Glos. „Sorte de gilet long des-
cendant jusqu'au ventre".
Im ersten Beleg bei R. ist g. Ver-
^ Steckname ; die Stelle muss lauten :
Tant (Hs. Tanz) es de bei taill
Gardacors
Q'eu non volria agues mos cors
Tan Acre ni Roais ni Surs.
Liederhs. H No. 13, 7 (Bert.
d'Alamanon),
Im zweiten Beleg. Appel Chr.^ 78, 7
Var. (P. Card.), ist IJautra statt
L'autre zu lesen.
Weitere Belege :
Ni auran (sc. las îemnas) pro fer-
malhamen . .,
Cadenas d'argen ni tessels
Ni ijardacorses ni mantels.
Brev. d'am. 18521.
L'efant se despulhec ades
E vay sonar al pastorel.
Tot Premier li dec so mantel
E"l (jardacors e la gonela,
La sentura.
Guilh. de la Barra^ 3385.
Item que no porto (sc. las donas)
spinlas ni îermalhs en gannachas
ni en gardacors.
Hist. Montauban I, 411 Z. 4 v. u.
Femer Arch. Narbonne S. 138'> Z, 4 ;
s. den Beleg s. v. frezel Schluss.
In übertragenem Sinne :
Gardacors de mal.
Lo mieus cars filhs, .i. noble garda-
cors
Te vuelh yeu far d'argen, d'aur e
de seda ...
Hom deu pessar, filhs, de la mort
tot jorn,
E deu pessar peneden sas falhen-
sas . . .
Deux Mss. B I Überschrift u. V. 1.
Siehe das Glossar, Wegen des dort
erwähnten Gedichtes :
Aisso se apela lo gardacors de Nostra
Dona Santa Maria, verges e pieu-
zela
vgl. Paul Meyer, Romania 14, 493,
und Ludwig Hahn, Lo Gardacors,
Marburger Diss. 1896.
Vgl. Godefroy gurdecors.
Gardador (R. III, 425) „Aufseher".
It. a Bertran Gui , gardador de la
manobra, .im. s.
Comptes Albi § 1801.
Ferner ibid. § 2338 u. 2345. (xlossar
„surveillant de chantier".
Gardador (R. III. 425 fälschlich mit gar-
dador „gardeur" zusammengestellt)
1) „zu halten, zu beobachten" (R.
ein Denkmal).
L'arbitre . . feyt . . sobre la patz et
l'acort entre lor . . guardaduyra et
teneduira.
Cout. Bordeaux 8. 501 vi. Z.
• 2) „zu bewahren*.
Se alcus . . moria senes testament . .,
los . . bes . . sio bailatz en garda
de dos prohomes . ., li quäl jura-
ran fizelment gardar los bes ...
Lo baile . . poira bailar per si sei
los dichs hes gardadors a dos ba-
ros prohomes,
Cout. Albi S. 98 Z, 15.
La dicha cortz . . pauze les dih bes
e la maijo d'alcu prohorae . . gardä-
dors e entieramen reservadors, en-
troi que . , aordenat sia dels dihs
bes.
Deux, paix Aurillac S. 382 Z. 8,
3) „der halten, beobachten wird".
E tug li home de Montpeylier atressi
totas aquestas cauzas , , se garda-
dor s ab sagramen cofermon (z= lat,
se observaturos),
Pet. Thal. Montp. S. 57 Z. 10,
Eis cossols esser obligat[z] per lur
sagramen , . lo dig [establimen] se
- 53 —
observadors e gardadors totz lur
temps ses totz franhemen[s].
Ibid. S. lU-2 Z. 13.
Ist diese Stelle mit dem ersten, wegen
seiner Kürze unklaren Beleg bei
E. identisch? E. übersetzt ,devant
étre gardé".
Gardadura (E. III, 426). Einziger Be-
leg:
Eom' ab fals sembel
Tendetz vostra tezura . . .,
Car' avetz d'anhel
Ab simpla gardadura,
Dedins lops rabatz.
Guilh. Fig. 2, 157.
].'. „avec doux regard" ; besser Diez,
Leb. u. Wke. S. 566: ,du hast das
Ansehn des Lammes , so unschul-
dig ist deine Miene'^.
Gardairitz „Pflegerin, Erzieherin'".
Et ordenet que, apres que Peus aure
feit son comandament de luy, que
. . na Mabila, sa molher, . . . sia
tutairis, gardairis et aministrairis
de totz SOS enffantz et de totz lurs
bens.
Arch. bist. Gii'onde 4, 59 Z. 11.
Gardamanjar „Speisekammer".
Item . . solvi pro sarratura quam feci
apponi hostio camere Berbezilli et
pro alia apposita hostio deu gar-
daminjar . . .
Arch. bist. Gironde 22, 311 Z. 6.
Gardamela.
Malament capdella
Selhs qu'entorii luy estan.
Del bran
Per la guardamella
Empenh si son trenchan.
Mahn (i ed. 1254, 2 (Hs. C ; P. Card.).
Hs R (M. G. 1255) gordanela. Mahn
fragt „gargamella'^^, und R. III,
432 citiert die Stelle als Beleg für
r/argamela, aber überliefert ist
dieses an dieser Stelle nicht, denn
das Gedicht steht nur in den Hss.
CR.
Gardamen (R. III, 426) .Obhut". .
Seynner, tota Navarra . .
Se met en A'ostra gracia . . .
E car nostra reyna avetz en gar-
dament,
Vos vuillatz que sa terra non pren-
ga baissament (Text -iment).
Guerre de Nav. 1193.
R. gibt einen Beleg von gardemen aus
B. de Yent. Es wäre hier, falls eine
Hs. so liest, garda- zu ändern.
Aber in Hs. A No. 255, 7 lautet
die Stelle:
Tant Tarn que ren dire no'il sai,
Mas ill s'en prenda esgardamen,
Q'ieu non ai d'alre pessamen
Mas cum li fos bos servire.
Ebenso Mahn Wke, I, 46, nur dass
dort Z. 1 dir no l'en sai steht. Hs. F
No. 40 hat Z. 1 — 2 Tan l'am re
dir no l'en sai Mas sü sen pres es-
gardamen. In den Hss. OVa fehlt
die Strophe. Das Gedicht steht
noch in neun anderen Hss.
Gardar (R. III. 424) 1) „bewachen,
hüten".
Vén lo diables. qui gtiarda'l baratro.
Boethius 239.
Qui domna garda, tems i pert,
Si non la met en tal preise
Que non la veja s'aquel no
Que la deu gardar et aver.
Flamenca^ 1152 u. -55.
TextZ. 1 tan s'i pert; die Aenderung
stammt von Chabaneau und Tho-
mas. Glossar, wo weitere Belege
aus demselben Denkmal, „garder,
surveiller".
E can foron intratz en la cieutat,
Thitus pres Pilat e comandet lo
a .XXX. ca valiers. que lo gardesson
be.
Appel ('hr.2 1 18. 70 (Prise .Ter.).
— 54
Vom Hüten der Schafe (K. ein Bc-
leg):
Trobei pastorela '
Sos anhels gardan.
Appel Chr.^ 51, 12 (anon.).
2) , bewahren , behüten, schützen"
(R. ein Beleg).
Et ieu am vos, si Dieus mi guart.
B. de Born 2, 17.
Bare, Dieus vos salf e vos guart
E vos ajut e vos valha.
Ibid. 2, 50.
Na Biatritz, vostre ric pretz so-
brier
Salf Dieus e ga7-t aissi com vuelh
e quier.
Appel Chr.2 27, 46 (R. de Vaq.)-
Deus, seiner, al teu lavador
L'arma del comte met en paus;
E sai gart Peitaus e Niort
Lo seiner qui resors del vas.
Ibid. 72, 71 (Marc).
Mit flgdm. de (R. ein Beleg), Dativ.
que no :
Aissi'ls guart Dieus de dezonor
Cum eis non an ni erguelh ni ricor
Montanhagol 4, 40.
Ferner ibid. 8, 50 und 10, 52.
Car a lei d'aman
De dan
La vuuc gardan
En tot que's coven' e"s taignha.
Calvo 16, 58.
Be sofrirai en patz
Totz los autres tormens . si d'&-
questz me gardatz.
Izarn 533.
Mais de lui (sc. lo rei) en re no
m'o tengra,
Ben laí7 gardera (sc. Flamenca),
quan sa vengra;
Mais ara ve qui's vol e vai,
E per son grat ja venrion mai.
Flamenca" 1082
Glossar , garder, protéger (contre
qqun.)".
E pregnem Jhesu Crist que nos
garde, siih platz,
Que autre reis no i venga ni antra
poestatz.
Crois. Alb. 8285.
3) „abbringen, zurückhalten".
Pauc vos membra de Biancaflor . .,
Ni de Tisbes, cant al pertus
Anet parlar ab Piramus,
O'anc nulhs hom no Ten -pocgardar.
Nov. pappagallo 87.
Var. tornar.
4) „fernhalten, ausschliessen".
Gardon los de lor amistat
Las donas gardan honestat,
E d'aisso fan mot a lauzar.
■ Mas ilh las en volon blasmar
E las n'apelo trichayritz,
Mas Fengans es d'els mielhs issitz,
Quar ilh (Text elhs) ne porton lo
ple sac.
Brev. d am. 30151.
5) „aufpassen, acht geben auf, aclit
haljen".
Belege bei R. ; ferrter Appel Chr." Glos,
und Montanhagol 13, 15.
6) „beaufsichtigen".
Item a R. Laurayre que gardava la
manobra .lu. s.
Comptes Albi § 2196.
Ferner ibid. § 2286.
7) „beachten, piiegen".
Gardatz vostres cabelhs,
Que mais val hom per elhs;
Soveiidet los lavatz,
Que plus bels en siatz;
Mas nois portes trop loncx.
Appel Chr." 112, 39 (Arn. G. de
Marsanj.
8) „beachten , auf etwas sehen , be-
rücksichtigen" (R. ein Beleg).
Aisi m reto que no i gai-t mal ni
dan
Ni vir los hucils ni"l cor ves autre
latz.
Appel Chr.2 28, 39 (Gaue. Faidit).
55
Mas no i garda paratge ni rictat.
Ibid. 34. 24 (Gnir. de Calanson).
Ferner ibid. 49, 19 (anon.).
Mas so es d'amor sa natura
Que ja non yart dreit ni mesura.
Flamenca^ 3196.
Glossar ;,observer, tenir compte de".
Z. 1 hat der Text dreitura; die
Aenderung stammt von Chabaneau,
Revue 45, 22.
Ebenso //. a:
E non gardetz, senher a\ sieu
falhir,
E membre vos com vos anet servir.
Appel Chr.« 82, 58 (Gaue. Faidit).
E prec vos qu'al chaptener
Voillatz (jardar e non ges
A\ parage.
Calvo 5, 28.
E si chascus gardes a\ captener
E lauzes celui qu'el vis far e dir
Bontat e sen. qom q'el fos de l'a-
ver . .,
E*l croi malvatz ....
Blasmeson tuig e mal acuillitz fos,
Grieu seri'om d'avol chaptenemen.
Ibid. 7, 17.
9) , betrachten, ansehen" (R. ein Be-
leg).
Quon plus vos guart, m'es belhayre.
Appel Chr.2 64, 33 (Marc).
Cant vostre cors avinent^ari e vei,
Mi par qe Deu sia en la contrea.
.\ppel. Poes. prov. S. 77 V. 23
(= Rv. 39. 188; P. Milon).
E la dona gardar lo va,
E vai remenbrar del sieu paire.
Guilh. de la Barra« 3938.
Noch mehrfach in demselben Denk-
mal; siehe das Glossar.
10) , ansehen, durchsehen, prüfen".
E va*l sas letras presentar.
Lo senhor las pres a gardar
E vay sonar al messagier,
E diss: . . .
Guilh. de la Barra« 2900.
Item gardem la pressa e la messa tot
.VI. cosselhs ab d'autres jurat[z] o
(cor.lo)jorn de Sent Thomas aposto.
Comptes Montreal (Gers) 1, 40 § 58.
Item plus lo dityaus debant Sent
Orens gardem la pressa e la messa,
e dinem nos a massa, en que abe
gran cop de juratz.
Ibid. I, 59 § 61.
11) „blicken, hinsehen".
Obre mos olhs soptozamen,
Gart sai e lai tot belamen,
Trobar vos cuit, domna, latz mei,
Mas jes no'us trop ni no vos vei.
Bartsch Chr. 97, 45 (Arn. de
Mar.).
Mas eu o faz com fei cers que.
quan vi
L'ombra dels bans en la fon ban-
dejar,
Des gran erguelh , tro que pres
a gardar
Vas sos secs pes, e non s'araet
aissi
Com per los bans, quar pario'lh
delgat.
3Iontanhagol 8, 39.
Z. 1 unter Annahme der (lorrectur
von Tobler, Herrigs Arch. 101, 465.
Et auzi un chan
Bei, de luenh ; gardan
Trobei pastorela
Sos anhels gardan.
Appel Chr.2 51, 10 (anon.).
E non s'oblida que non gart
Vaus la muda soen menut.
Flamenca« 2511.
Mais pero anc nom perdet vers
De salm per gardar a travers.
Ibid. 3116.
Ferner ibid. 3933.
12) se g. „auf der Hut sein, sich in
Acht nehmen, sich hüten".
Catola, l'amors dont parlaz,
Camja cubertament los daz;
56
Aprop lo bon lanz vos gardaz,
Co dis Salomons e Daviz.
Appel Chr.* 85, 31 (Tenzone Ugo
Catola — Marc).
Mit flgdm. de (R. ein Beleg), que no:
Membre'lh que fag li an
E guart se d'eh d'esta ora enan.
Montanhagol 4, 48.
E gart si . . .
D'enueg e de far vilanias.
Bartsch Chr. 251, 34 (Jaufre).
Et hom gart se fZ'aital mestier,
Que non esti' en cossirier
Tostemps mais, en dol et en ira.
Appel Chr.2 5, 423 (Raim. Vidal).
E deu se hom gardar . . que hom no
diga vils paraulas.
Ibid. 124, 119 (Leys).
13) se g. „auf der Hut sein, sich nicht
verrathen, sich verstellen".
Mas lo coms es tant savis e sab
tan ben gardar
E totz SOS mals rescondre e sos
bes enansar
Que's pres sa boc' a rire e*l cor
a sospirar,
Crois. Alb. 6175.
Text Z. 1 e[s] sab; ist das nöthig?
Glossar „se- garder, être circon-
spect", Übs. „dissimuler".
14) se g. „achten, acht haben auf".
Crida e iicha: „Morz, a mé quar
no vés?"
Ellas f en sorda , gens a lui non
aténd ;
Quant menz s'en guarda, no sáp
mot quan lo's prent.
Boethius 132.
E mandec . . Karies a l'abat que cal
que causa volgues Thomas . ., que
tot fos fayt aitantost ses trigua,
e que's guardes bé que Thomas fos
honratz sobre totz.
Gesta Karoli 1353 Var.
15) se g. „sich fürchten"?
ün abat fo amb d'autres en una nau
sobre la mar . . en gran perilh pau-
jat, quar lo fagia ta gran tempesta
que ilh de totz poinhs se desperavo
de lor vida . . E adonc tuh vau cla-
mar la maire de Dieu que agues
merse de lor . . . Mas no se guar-
dero, que ella summitat de Talbre
de la nau vau veire una clardat
a maneira d'un gran tortiz (Text
-ez) que fuguet tota escurdat de la
nueh, si que tuh . . v(e)iro claramen.
E adonc la tempesta cesset, e ilh
per la vergena agron tranquillitat
e patz.
Marienwunder § 131 (Rom. 8, 24).
„Sie fürchteten sich nicht" passt aller-
dings wenig zu dem, was vorher-
geht. Aber wie wäre sonst zu ver-
stehen? Etwa „sie fassten Muth" ?
Kann se g. aber die Bedeutung
haben ?
16) se g. „zu fürchten, zu erwarten
haben".
Tu que parlas enaisi,
No as tu legida la Screptura
En Ezechiel en lo ters capitol
Que dis enaisi:
Que ieu iey comandat als pastors
Que de lors fedas feseso bona
guarda
He que las prediqueso granda-
men.
Ho autramen se gardeso
De morir eternalmen ?
Myst. prov. 6070.
17) gardan.
Car elas seran ab tot be
Que a bona dona cove,
Castas, humils e paciens,
Suaùs, gardans, obediens
E fort curozas de far be.
Brev. d'am. 32893.
Glossar „s'observant".
Nachzutragen ist die Form gradar,
falls nicht zu ändern ist:
Arlois, ditz lo reis, era voilh de-
mandar,
57 —
('als es aquesta Jens que eu vei
aparelhar ?
Per la fe que tum deus, grada
no m'o selar.
Chans. d'Ant. 81.
Vgl. unten gradar.
Gardatasus ^Aufseher über die Trink-
gefässe''.
Que nulhe persone . . qui benie bin
a'taverne . . no pusque . . tier a
gadge . . per vener son bin si donx
no quate persones, so es assaber
son taberner(s) maior e .1. mesu-
redor e .1, prenedor e .1. garde-
taces, fsi tant es] que taces hy
aie mestir, e se no, per gardar sa
taberne, si'u bou. E deu dar de
celari au taverner maior . . dus
bons morlans per die .... e au gar-
detaces, si n'i a, . . tres.
E le gardetaces . . que juri . . que bey
e leiaumens gardera le bachere
que hum lo dera en garde e l'ame-
nistrera ad aquetz qui mestir n'au-
ran au profiit dou seinhor dou bin
e que entieremens li restituira ad
aquet qui dade li haura en garde.
Établ. Bayonne S. 156 Z. 23 u. 28
undS. 158Z. 2.
Gardejamen „Besichtigung". Cout. Bor-
deaux S. 146 Z. 10 u. S. 148 Z. 6;
siehe den Beleg s. v. garda 5).
So auch an der folgenden Stelle?
Lo deit senhor Johan de Bilaton . . se
a . . reservat . . totas las reconnoys-
senses et esporles deus deits feus
et de cascun de lor (et) ab totz
los autres dreytz, devers, . . bendas,
. . bestidons, , . gadges, garde-
1/amentz, dreyturas et autres dreytz
et devers aus deytz esporle[s] et
cens appartenentz.
Arch. bist. Gironde 10, 137 Z. 12.
Gardejar (R. III, 425), -diar 1) „Wache
halten".
Et plus . . avem entendut que los
enemics gardeyen de nuyt en outra
lo loc de Bairas et se son jactatz
de lo aver per escala.
Jur. Bordeaux I, 43 Z. 28.
Tot volgueron que hom fes .c. sir-
vens per guardiar entorn de la vila.
Jur. Agen S. 123 Z. 11.
Volgueron que los senhos angan . .
al conte de Foys per demostrar . .
la oppressio que-ls enemics nos fan
6 demandar capitani bo e suffi-
cient per gardiar.
Ibid. S. 245 1. Z.
2) „bewachen, hüten".
E es assaber que a Pojols . . no deu
. . aver gardas . . per gardejar bi-
nhas. terras, blatz, pratz, boscz e
autras causas, si li senhor , . no
los establian.
Cout. Pujols § 25.
leu, Isarn Vedelhier, prior claustrier
. . . vicari que so en esperital e
temporal . . a regir, gardiar e ami-
nistrar los dregz e la juridictio de
la dicha prepositura . . .
Rechei-ches Albi S. 178 Amkg. Z. 6.
3) „anblicken".
Si tu non lo adoras (sc. lo dragon) . . ,
el t'a a manjar tot viu. Dys Da-
niel: Sapias qu'el non mi auzaria
gardiar. E dys lo rey : Pos que
tu dizes qu'el non [ti] auzaria gar-
diar, intra ad el.
Récits I, 191 1. Z. u. S. 192 Z. 1.
4) „besichtigen".
Si nulhs hom plage de plaga legal
autre hom, la ley del plagat es .c. e
•L. sols e la ley nostre .lxv. sols,
si es pravade leialmentz per testi-
monis 0 per .1. judge jurad que
leialmentz la aga menade e gar-
deade.
Rec. gascon S. 2fi Z. 22.
Ferner Cout. Bordeaux S. 146 ff., siehe
den Beleg s. v. garda 5).
58
So auch an der folgenden Stelle ?
Lo medis jorn îo baihat lo baleney . .
apperat lo Miqueu aus Angles et
mestres de las naus qui eran da-
bant Bordeu, et principaument îo
baihat aus tres admirautz de las
deitas naus, per anar gardeyar las
galeyas et autres baysetz qui son
en aquesta ayga de Gironda.
Jur. Bordeaux II, 464 Z. 7.
5) „zeigen".
Lo senhor den fieu pot far gardejar
al fieusatey lo fieu que ten de luy
una betz per tout lo temps de sa
bita . . , entro que y aia autre
fieusatey, que aquet qui Va gar-
dejat sia mort.
Cout. Bazas § 35.
Ferner Cout. Bordeaux S. 146 ff., siehe
den Beleg s. v. garda 5).
Gardemen (R. III, 426) siehe gardamen.
Gardia 1) „Wache-'.
Gardia Excubiae.
Floretus, Rv. 85, 68 b.
2) „Hüterlohn".
. . que . . sian tengut de pagar en la
semmana santa, levada del cominal
premieramens la gardia dels pastors.
Priv. Manosque S. 37 Z. 22.
Ebenso ibid. S. 47 Z. 4.
Nicht klar ist mir Frères Bonis II,
490 Z. 6, siehe den Beleg s. v.
garda 8).
Giirdiador „Hüter, Beschützer".
Tot aisso sia mostrat al balle, nostre
gardiador.
Jur. Agen S. 254 Z. 1.
Hrsgbr. „garde des Privileges de la
ville".
Gardiar siehe gardejar.
Gardiatge 1) „Amt eines Feldhüters^
E que las pechas que trobadas auren
(sc. las gardas}, dentz .!. mes a
Tyssit de lor gardiadge fassan es-
criure en la maison cominal.
Arch. Lectoure S. 54 § 2.
2) „Abgabe für Bewachung der Felder
und Weinberge, Strafe für An-
richtung von Flurschaden".
. . que non aga plus de .nie. libras
tant del soquet, de la carn e lo
quot e gardiatge et autres dretz.
Bulletin Eist. 1889 S. 125 Z. 8.
Item la letra del cot e del gardiatge.
Jur. Agen S. 14 Z. 12.
Item establiro . . quel co(s)t e gar-
diatge sia . . las doas parts del
cosselh . . e (a) la tersa part que
sia propria dels senhors.
Cout. Fumel § 50.
Item les pechas que vendran del gar-
d[i]atge se partan, que la tersa part
sia al senhor et la tersa part als
cósselhs et la tersa part a las gar-
das, et aquo meys de las penas
que sera[n] . . encorsas per razo
d'establimen (?) et toquans al fach
de gardiatge, et las autras penas
no toquans a gardiatge encorregu-
das per establimens (?) seran del se-
nhor totas.
Cout. Saint-Maurin § 12. •
Ferner Cout. Pujols § 25.
3) „Weichbild".
. . dels bens, heretages et rendas que
tenen los ciutadas . . et habitans
de Tolosa . . dedins la vila et gar-
diage de Tolosa.
Recherches Albi S. 354 Z. 2.
Du Cange gardiagium „praestatio pro
custodia agrorum" ; Godefroy gar-
diage „banlieue".
Gardiejar „(die Felder) hüten, besich-
tigen".
Item que, si las gardas, anan gardan
e gardiegan, gastan ny prenon
fruyta ni autras causas . . , que
— 59
pechen dobla pecha que antra per-
sona deare far.
Arch. Lectoure S. 54 § 2.
Garen (R. III , 429), gui- (R. III, 430)
1) , Gewährsmann, Bürge, Zeuge".
Belege bei Rayn. Ferner:
Qui escunt sos pechatz dels homes
e no los cofessa. Den, lo quäl a a
(jarent , aura a venjador (= lat.
testem).
Beda 29 (Rochegude S. 325).
En Raembaut, qui soven
Derocha son jonzedor,
Qeil val, si no n'a lauzor
Ni no"n pot aver guiren?
Non pretz honor esconduda
Ni carboncle ses luzir.
Blacatz 1, 36.
Weitere Belege in Appel Chr.* Glos,
und Bartsch Chr. Glos. s. v. guiren.
Faire g. „bezeugen".
E sap 0*1 cardenals, si m'en vol
far guirent.
Crois. Alb. 3241.
Glossar „donner sa garantie, se por-
ter garant".
Tener g. , gewährleisten".
Si negus hom . . volia venir encontra
la dicha venda, lo cominals laus
den tener guaren.
Textes Haute- Auvergne S.19Z12.
Traire g. „Zeugen eitleren".
ISi alcu tra garent en cort d'alcuna
causa que hom lo demanda, pot
ne aver .viii. dias continuables, si
0 requer. . . Pero si aquel qui lo
garent traira ditz que sos garents
es fora de la terra ...
Cout. Agen § 13.
0 si vol dia de coselh . . . pot aver
^^ dia de .viii. dias , o si vol traire
^H guirent, pot ne aver dia de .xv.
^B dias entre cosselh e guirent . . . Si
^B cauza es que*l senhor e sa cort co-
I
nosco que guirent no pusca hom
ni deja traire . . .
Hist. Montauban I, 401 Z. 3 v. u.
und S. 402 Z. 1.
Item si aqued qui es mentagud per
garent es fora Condom, den lo hom
dar tant lonc dia ad aqued qui*/
vol trer que ed o son messatge
pusca esser tornadz a Condom de
qui on sera dit que es lo dit garent.
Cout. Condom § 19.
E car blasmes, tro c'om mostra
serteza,
Es laus de sei c'om blasma man-
tas ves,
Trairni guirens, per tal que hom
mi creza,
Qu'estiers no vuelh que blasmatz
sia ges:
Deman hom, en cal part que sia,
Lo pus vil de la canongia
De Marselha; aissi's pot enquerer
Cals es aquest, si res a de saber.
Prov. Ined. S. 67 V. 19
(B. Carbonel).
Traire a g. „als Gewährsmann, zum
Zeugen anrufen".
Digatz vostre vejaire:
Quais mestiers es plus aontos,
D'esser jotglar ho laire?
N'Augier. cascus mi par crois et
enujos,
E trac ne vos a guiren, que d'am-
bedos
Essages (Text Es sages).
Guilh. Augier Nuvella 9, 9.
Hieu non hirai pas areire en sa cort
. . ni hieu non parlarai autramcn,
mais hieu en trac Dieu a guiren,
qu'el sap ben qu'el m'a tant îag
a son poder co aissei que hieu non
deg plus creire.
Merlin, Rv. 22, 110 Z. 27.
2) „Beschützer, Helfer". Weitere
Belege Appel Chr.*Glos.; Crois. Alb.
CtIos. ; Folq. de Romans 9, 16.
60 —
Traire g. „einen Helfer, Hülfe fin-
den" ?
Aissi cum cel.q'en poder de seignor
Es remasutz per totz temps e ca-
satz
E non pot far mas cant sas vo-
luntatz . .,
Sui remasutz, dompn', en vostre
poder,
C'aillor non pot mos fis cors re-
maner
Mas qand ab vos a cui guiren
non trat
Mas de merce, e no s'en met en
plai.
Liederhs. A No. 366, 1 (Raim. Jordan).
Et er grans desmezuransa,
Si'm faitz mal, pus nom defen,
Qu'ieu non trac autre guiren,
Mas franx e fis vos serai
Miels qu'ieu mezeis dir no sai.
Mahn Ged. 946, 6 (Guir. de Salinhac).
Traire a g., per g. „als Beschützer,
als Helfer anrufen".
Senhors, lo coms mos senher vos
a fait mandament
Que'us gitetz de merce e de tot
lo covent,
Gel que vos fes l'avesqu^s al prim
comensament,
Que glieiza ni clercia non tragatz
a guirent.
E que tuit vos metatz' el sieu bon
cauziment.
Crois. Alb. 5489.
Glossar „appeler en garantie", Uebs.
„vous n'avez plus à invoquer la
garantie de l'église".
Bona dompna, merce'us trac per
guiren,
E si merces ab vos no mi ten pro.
Per merce'us clam que merces
vencal no.
Liederhs. A No. 369, 5 (Raim. Jordan).
Z. 3 ist mir nicht klar.
3) „Vollmacht". '
B plus autreyeren mandament et gua-
rent au deit tresaurej' de paguar
a Guilhem deus Poyous .x. liuras
. . . E plus lo deren guarent que
ed se pogos paguar de .iii. liuras
• . . que fornit a Heliot.
Jur. Bordeaux I, 388 Z. 32 u. 35.
E plus autreyeren au tresaurey los
guarentz que s'enseguen: premey-
rament de paguar a mossenhor lo
mager sos guatges . . ., e plus de
paguar los auditors deus darreys
acontes.
Ibid. II, 34 Z. 20.
Demandet (sc. lo tresaurey) . . gua-
rent de se paguar de la deita soma
. . et ayssi medis guarent deus des-
pentz feytz en los deitz acontes.
Ibid. II, 156 Z. 16 u. 18.
Garena (R. III, 437 va- aus Gir. de
Ross.) „Gehege".
Se alcus hom panara peisches en vi-
vier, conils en garena, so es assaber
en deves o en clapier . . .
Cout. d'Albi S. 95 Z. 13.
Item sur la gureno Peir Jornet . .
.1. sestier fromen.
Guibert, Liv. de Raison S. 132 Z. 16.
Siehe oben garana.
Garenda.
Ni no veiria voluntiers
Qu'om (lies Quom ?) vai trescan dal
dos a la guarenda
Quel (lies Qu'el?) ven a far manta
laid.' oferenda.
Witthocft No. 1, 53 (Guir. de Born.).
Garengal siehe galengal.
Garensa (R. ein Beleg), guir- (R. III,
430 No. 3 u. 8) 1) „Heilung, Rettung".
Be m'a nafrat en tal mena
Est' amors qu'era'm refresca
Don nulhs metges de Proensa
Nom pot far ni dar guirensa
Ni mezina que'm fassa g'aug.
M ahn Wke. I, 80 (R. d' Aur.).
Rayn. „secours".
61 —
Qu'ab bels semblans m'a mes en
mortal pena,
Don ja ses leis no cre aver ga-
rensa ;
Que mal' anc îos tan bela ni tan
bona!
Appel Chr.« 24, 11 (= Peire Vidal
43,11).
Glossar „ Schutz , Hilfe " , Bartsch
, Heilung".
Bona dompna, ses vos non. ai gui-
rensa.
Tan finamen vos am e'us sui aclis
Que, quan nonis vej, mon cor planh
* e languis.
Mahn Wke. ITI, 211 (Ugo de la Bacal.).
Rayn. „refuge".
Ma[s] lo maritz trai s'ent ben tutz
turmens,
Q'eill a del drut(z) dol e mal ses
garensa
E de la domna afan e mescreensa.
Seibach S. 108 No. XIV, 21 (Tenzone
Lantelm— Raimon).
Rayn. ..garantie".
Toza, s'ans de gaire
No m'en îaitz valensa,
Vostr' amors m'esglaya, —
Senher, ab mal traire
Conquer hom guirensa;
Donc espers vos playa.
Guir. Riq. 59, 83.
Toza, ses vos no'm poiria
Res dar d'aquest mal guirensa.
Ibid. 60, 26.
Car al senhor qu'es drechuriers
De nos fam desconoissensa,
Qu'el nos es francx e drechuriers
E nos ses obediensa
Ves luy que maus tormens sobrier«
Sofri per nostra guirensa.
Folq. de Lunel, Romans 221.
2) „Schutz".
Pero de Luserna's gar,
tl'orgoillz ni desconoissenza
No[i] troban luoc ni guirenza,
Qu'il (= Que'il) affar
De lai son tuit de plasenza.
P. Guilh. de Luzerna 3, 22.
Die einzige Hs. H hat troban H ric ;
die Aenderung stammt von Mussa-
fia, Rassegna bibl. della let. it. IV,
312 und Paul Meyer, Rom. 26, 98.
Oder cor. trob' abric?
3) Ŷion aver g. „Avehrlos sein , nicht
stand halten können".
Be volri' agues enveya
Lo reys qn'ab Frances mogues
tensa,
Qu'el vens e pren e pesseya
Turcx , cui Frances non an gui-
rensa.
Montanhagol 5, 18.
Vgl. die Amkg. zu der Stelle; Uebs.
„contre lesquels les Francais sont
Sans defense".
Gehört hierher auch die folgende
Stelle ?
Marques, escriut port el fer de
ma lansa
Com nofesatz non pot aver gui-
rensa,
E pois vers es, podetz n'aver te-
menssa (cor. doptansa),
• C'anc plus traicher de vos non pres
naisensa.
Liederhs. A No. 576, 5 (G. de Buerg.).
Hs. I (Mahn Ged. 157, 5) hat no statt
non, und Bartsch, Ges. Vorträge
S. 332 übersetzt: „auf dem Eisen
meiner Lanze finde ich die Inschrift :
ein treuloser Mann kann keine Ret-
tung finden". — Hs. A liest fälsch-
lich guiransa. Auch Rayn. citiert
diese Form ohne einen Beleg zu
geben; sie ist zu streichen.
4) portar g. „Beistand leisten, helfen".
Humilmens
Vos prec quem siatz guirens
E quem portetz tal guirensa
Qu'ieu an lay ses defalensa
On gaugz non es defalhens.
Deux Mss. XXXVII. 20.
62
Unklar sind mir die folgenden Stellen :
Per qu'aicel que trop vol tenir,
A molt petit de scienza,
Car l'avers non a valenza
Mas q'om en trai sa (luirenza
E qar hom s'en pot îar grazir.
P. Guilh. de Luzerna 2, 26.
Hrsgbr. in der Amkg. „ne trae il suo
vantaggio".
Can si fara (Text fera) lo juja-
menz derriers,
On nuls plaides non trobara
guirenza.
Ibid. 5, 36.
Vgl. dazu meine Bemerkungen Grö-
bers Zs. 22, 125.
Messen Ramons, om que vol ses
guirensa
Dreg guerrejar, per terra con-
querir,
Deu tot Premier l'enamic requerir
E batalhar luy mezeys ses te-
mensa.
Deux Mss. LVI, 37.
Garentar „verbürgen". S. Stichel S. 59.
Garentejar „verbürgen, bezeugen". Ich
kann nur gue- belegen:
Las rocas duras se fenderon
E mot de mortz ressuciteron
Guerentejans als fals .Juzieus
Que Jhezu Crist era vers dieus.
Marienklage 561.
Garentia, gue- (R. III, 430), gui-, ga-
rantia 1) „Zeugnis; Beweis" (R. ein
Beleg).
Ni no coselh demandar jutjador
Qual sia melhs e de maior lauzor,
Prendre o dar ; car li croi volran
rendre
Garentia : no val tan dar com pren-
dre.
Kolsen, Guir. de Born. 6, 24.
Car per u bo so cen li sordeior,
Donc qu'en valgra la garentia lor
Contra los crois . . ?
Ibid. 6, 30.
Vgl. Lit. Bl. 19, 419.
Heretje, .viii. veguadas t'ai proat
e vencut.
D'ueg mals de descrezensa t'ai
messorguier [rendut]
Per bonas guerentias, que son de
lonc crezut,
D'apostols, de prophetas, mais
petit m'an val gut.
Izarn 445.
De las .VIII. questios que denan
me pauzatz
rae sui acocelhatz,
Que totas las creirai e mai, si
m'en mostratz,
Per los bos te^timonis que vos
me amen atz
E per las guerentias que denan
me pauzatz.
Ibid. 624.
Mout fai sobrieira folia
■Qui ditz fol d'en Peire Vidal.
Car senes gran sen natural
Sos motz dir hom non sabria.
E d'aisso m'es garentia:
Quand hom es en autrui poder.
IS'on pot totz SOS talans complir.
Zorzi 9, 5. •
2) „Zeuge". So im ersten Beleg bei R. :
Dompna, nos trei, vos et ieu et
amors,
Sabem tuich sol, ses antra ga-
rentia,
Cals îoi covens.
Liederhs. A No. 299, 4 (Arn. de Mar.), j
Rayn. „témoignage". '
AissQ îon fach a Manoasca . ., e foron
garentias: mosen Jacmes Robins.
mosen P. Bretz (= lat. testes).
Priv. Manosque S. 81 vi. Z.
Car non n'i a minga escrich que ben
non sia proat . . per las proprias
personas a qui eran (sc. li miracle)
agutz fatz ho am fermas garentias
ques ho manifestavan que de lurs
huols avian vist e auzit.
S. Douc. S. 244 § 43.
63
Aisi comensan las garantias que lo
viront (Text ve-). Primierament,
en Guillem Chautartz . . dis que vi
Sant Benezet.
S. Benezet S. 7 Z. 11.
Et aquilh (sc. cossol) serau . . a tot
lo proces de cascuna enquesta, e
especialmen a rexaminamen de las
garentias . . . Adonc . . sobre la en-
questa . . sia facha drechura segon
las confessios las quals aquilh con-
tra cui hom enquerra aurau fachas,
o segon . . las deposicios de las ga-
rentias que hom aura reseubudas
de la dicha enquesta.
Prem. paix Aurillac § 1
(S. 299 Z. 19 u. 1. Z.).
3) dire g. „e. Zeugnis ausstellen".
Oi es la festa de Sains (sie) Johan
Baptista, cui Dens tant amet qu'el
mezeus en dis tal guerentia que anc
de nul home mais non la dis : Inter
natos mulierum non surrexit major
Johanne Baptista.
Homél. prov., An. du Midi 9, 399
Z. 9 V. u.
4) faire g. ,, bezeugen".
Cil trobador fan (Text fai) m'en
tuit garentia
En lors chansos. si a mi non cre-
zatz,
Que tot lo ben, a quäl qe dir l'au-
jatz,
Dis(s)on de lei e de sa seingnoria.
Mahn Ged. 304, 3 (Pistoleta).
E los angels . . portan lo corps de Jhe-
su Crist en lo cel, e los demonis
meton ung carbon ardent en la
boca d'aquellos; e d'aysso Saint Cy-
prian en fu garentia veritadiera
(Sic).
Elucid., Kv. 33, 249 Z. 6.
-5) faire g. „beweisen".
Dis Jesu Crist: S'ieu dizia
Mal, fai de mal guarentia ;
Si [ieu] die be, mal per que'm fas?
Brev. d'am. 23239.
Ev. Joh. 18. 23: Si male locutus sum,
testimonium perhibe de malo".
6) fermar g. „e. Bürgen stellen"?
Notum Sit Omnibus que n'Ademara
. .et sei fill . . au donat . . Deo . .
et fratribus Tempil . . tot aco que
avio . . el deime de Saint Jolia . . .
Et au fermada guirentia P. R. Ameil
senes engan ad eisses los fraires . .
del Temple, en la ma d'en Bernat
Ugo , fraire d'eis lo Temple , que
aquest do pres et receup per si et
per totz los autres fraires . . Per
tot aquest do . . Bernartz Uc . . dó-
nec lor .clx. sol. . ., si que s'en
tengro per be pagat. D'aizo son
testimoni Aiitgers et A.' Vassalz.
Cart. Vaour S. 65 Z. 24.
7) mandar g.
Tot aquest do . . fetz P. W. et na
Matelios e*n mandero ferma gui-
rentia per una mula que eis P. W.
lor avia empeinnada a Rabastencs
per .cxxii. sol. . . que li sobredig
fraire paguero.
Cart. Vaour S. 60 Z. 21.
Et sia conogut que de tot aquest
do , . mandec guirentia dreitureira
Uga, la maire de R. Rater, et ju-
ret la sobre saintz evangelis; et
mandec nc guirentia C dellz Fan-
' guelz et Ug del Broil . ., et jurero
la sobre saintz evangelis. De tot
aizo foro testimoni . . Bernatz dellz
Fanguelz et At Painnos.
Ibid. S. 69 Z. 17 u. 18.
E se li fraire del Temple avio con-
trast d'aquest peingz sobredig, Ugo
del Broil lor ne mandec leal guiren-
tia de totz homes et de totas fe-
menas a dreig.
Ibid S. 80 Z. 17.
Ferner ibid. S. 8 1. Z.; S. 9 Z, 2; S. 56
Z. 9.
8) portar g. „Zeugnis ablegen, be-
zeugen, versichern''.
64 —
Mas d'aqui en la no deu aver plus
dia, salb aitant que, si dizia que
SOS garents per lui venir no volia,
deu s'en clamar al senhor, e ab
lo senhor . . deu far son poder que
vengua en la cort per portar la
garantia que deura.
Cout. Agen § 13 (S. 33 Z. 16).
L'artz e*l sabers c'Aristotils avia
Viu, si tot el mori,
E porton Ten man prim clerc ga-
rentia.
öuilh. Augier Novella 8,. 38.
Per Dieu. Rambaut, d'aisso'us port
garentia
Que maintas vetz per talan de
donar
Ai aver tout. e non per manentia
Ni per thesaur q'ieu volgues a-
jostar.
Appel Chr.« 90, 19 (Tenzone
Albert de Malasp. — R. de Vaq).
Malespina. guerentia
Vos port que granren d'amics
Avetz e pauc d'enemics
Lai on renha cortezia.
Folq. de Romans 3, 46.
9) traire g. „bezeugen, versichern".
Bernart Martin, lo pintor,
Que ditz e trat giiirentia:
Greu er amors ses putia
Camjairitz,
Tro quel mens sia fenitz.
Prov. Ined. S. 28 V. 39 (B. Martin).
Li Guia si son acordat
Entr' eis e ves lui revelat
Com aissilh de Lombardia;
Mais Volon esser be menat
Per rei que per comte forzat,
D'aitan lor trac guarentia.
B. de Born 7, 30.
Stimming „Schutz gewähren", eine
Bedeutung, die sonst m. W. nicht
belegt ist, und die an dieser Stelle
gewiss nicht passt. Das lor im
letzten Verse ist nicht klar; vgl.
Lit. Bl. 11, 229 zu V, 30.
10) traire g. „als Zeugnis, als Be-
weis anführen''.
Car si'm mal menet ogan (sc. a-
mors),
Gen mi restaur' eral dan;
E d'aisso trac garentia
Lo camje que m'a faich far
D"enemia per amia
De bons aips ses par.
Zorzi 6, 7.
Garentida ,, Schutz".
Mossenhor n'Amaniu Ten a mandat
et promes esser bon senhor et por-
tar bone e ferme garentide, en tant
quoant a la senhoria atanh, saubs
sous dreits . . et . . devers aytals
cum senhor lous deu aver en sous
fius.
Arch. bist. Gironde 2, 334 vi. Z.
Garentir, gui-. (R. III, 430 No. 6 u. 9)
„schützen".
Quem pot donc ajuda traire,
Pois tan es greu lo pasage?
Als non mais de bon corage
Servir l'onraç emperaire,
Que senes lui ren que sia
Non pot esser garentia.
Poes. rel. 2684.
Garezir (R. III, 431). Einziger Beleg:
Si vostr' auzel feiiges pren,
Fort li sera de leu parven,
Car sei mal lo beó garestis
Eis pes e l'ausel enardis,
Que plus volontos er sent tans
Que non aura estat enans.
Auz. cass. 2671.
R.'s Deutung „guérir, garantir" ist
unmöglich. Ist etwa ein garrezir
„grau machen" anzusetzen? Vgl.
Mistral garre ,,gris, grisâtre, gris
fauve, roux" und Auz. cass. 2725 :
Autre mals es c'a nom fileira, E fai
ausel(s) d'aital maneira Quels pes
ei bec li torna blancx.
65 -
Gargaimela (R. III, 432 ,.gorge"). Wegen
des ersten Beleges siehe oben garda-
mela.
G. del pulmon „Luftröhre".
La garfjamela del pulmo et (Hs. es)
via de l'ayre et trache[aj arteria
es tot un (= lat. canna pulmonis).
Anatomie fol. 14''.
Ferner ibid. fol. 20d.
Mistral gargamello „trachée-artère,
gorge; larynx; gosier. oesophage".
Gargar = cargar (R. II, 335). S. Stichel
S. 59 und Gesta Karoli Gloss.
Gargason „Kehle. Schlund".
Antra ves . . ac perdut la paraula,
car aquill malautia tirava a[i]s8Ì
la lenga que tota s'en intrava lains
el gargasson, ■ si que am penas la
podia hom ni vezer ni toquar.
S. Douc. S. 234 § 23.
L'aurella e le cols el gargarsson li
enflet tan fort ques a penas poc
parllar.
Ibid. S. 242 § 37.
Gargnsson Jugulus, guttur, gurgulio.
Floretus, Rv. 35, 68^.
Entre los quals ha una generacion
que han lo gargasson gran enays-
sins con los auriflans, an lo quäl,
con han fam ni set, si humplon lo
ventre de viandas e si sadollan.
Pr. Job. 5, 40 (Such. Dkm. I, 344).
Glossar „Rüssel".
Mistral gargassoun „petit gosier, en-
trée du gosier, gosier; pharynx".
Gargata „Gurgel".
Mainta mosca t'an passada la gar-
gata
Qet fan la gorga curar e tenir
Sana.
Blacatz 5, 43.
Vgl. dazu die Anmkg. Zs. 24, 43 und
Coulet, An. du Midi 13, 394.
Mistral gargato „gorge, gosier".
(Lery, ProT. Supplement-Wörterbuch. IV.
I
Garia siehe galina.
Gariar ?
Non saps upar,
Mot guariar
En glieiza ni dedinz maizon.
Bartsch Dkm. 93, 38 (Guir. de
Cabreira).
Mussafia, Cod. Est. S. 425: „In luogo
di Mot il codice sembra avere
piuttosto Ni ot; ma che significa
ciò?".
Garida (fehlt R.), gue- (R. III, 432)
1) „Rettung, Hülfe".
Qu'anc, pois vos aic conoguda,
Non agui m'entensio
En antra, si en vos no;
Quar vos m'es tant abelida
Que d'autra no volh guerida.
3Iahn Wke. II, 153 (Ugo de S. Giro).
Dona, si tu no vals, nostr' afar
es niens,
Tant em forfaig a Dieu e deso-
bediens,
Mais non avem guerida mais los
tieus pregamens.
Sünders Reue 256 (Such. Dkm. I, 222).
Car totz lo mons t'apela e totz
lo mons ti crida,
E totz lo mons s'espera a la tua
guerida.
Ibid. 362.
Ferner ibid. 385 und 418.
Gehört hierher auch die folgende
Stelle?
Om, can non a qe prenga,
No sap que's do ni's tenga.
Gel fa bona garida,
Qe si eis es bos guida.
Dist. Catonis S. 48 V. 181.
Mir ist der Sinn nicht recht klar.
2) „Schutzwehr".
E que fassam gueridas per los
murs batalhers.
Crois. Alb. 4091.
6
66 —
E'l coms de Montfort a sos cava-
liers mandatz . .,
E fe bonas garidas ab los fron-
tals cledatz
E mes hi sas companhas e cava-
lers armatz . .,
Ez amenan la gata belament e
viatz.
Ibid. 8200.
Ära cant de Casnac venc mossenh'
en Bernatz,
8 'es lo coms de Montfort aissi
abandonatz
Que tantas de garidas nos an fai-
tas de latz,
Tota la noit e"l dia nos te afa
zendatz . . .
E pois ab sas garidas s'es tant
apropiatz
C'ab u sautet que prengapotin
trar eis fossatz.
Ibid. 8302 u. 8306.
Glossar, wo weitere Belege, „guéri-
tes, abris placés sur les remparts,
munies d'un parapet en clayonnage,
construites par l'assiégeant pour
protéger ses approches".
L'an que desus . . . îon îacha .i. ga-
rida, que avie .a^ii. quanas d'aut,
an verdesqua desus. an grant fosat
tot entorn , a Sant Hapolite. Et
aqui establiron garnison, que gar-
davan la nueg e lo jorn, per tal
que las vinhas de Crau si obresan
plus segur.
Chronik Boysset S. 352 Z. 23.
Et mantelletur turris nova que est
ante dictum portale, et fiat guarida
îustea supra camer am S. Thome
parva.
Hist. Nimes II, preuves, S. 195^ Z. 6.
Hierher setzt Appel auch R.'s ersten
Beleg :
Qu'en la mar sui per leis profon-
damens
Tan esvaratz, destreitz et esbaitz
Que i serai mortz, anz qu'en hiesca.
e peritz,
Si nom secor. qu'ieu non trueb a
l'yssida
Riba ni port, gua ni pont ni gue-
rida.
Appel Chr.2 31, 24 (= Sordel 20, 24).
Rayn. „refuge".
Nicht klar ist mir R.'s zweiter Be-
leg:
E derrocar fortz castelhs ben bas-
titz
E qu'om crides soven „a la guerida^
' A n'Audoart, qu'a la patz enva-
zida.
Prov. Ined. S. 16 V. 39 (Austorc de
Segret).
Rayn. „à la retraite".
Unklar ist mir ferner Arch. hist. Cfi-
ronde 4, 97 Z. 21 ; siehe den Beleg
s. V. engaseirar, Bd. II, 501.
Gariera (R. VI, 26 „garantie") ist zu
streichen; siehe gatgiera 1).
Garilhan, gaz- „Senkgrube, Kanal,
Kloake^.
Acort fagh entre los senhors obriers
d'una part e sen .Tohan Moton.
especiayre, del garilhan que es de-
tras la gleya de Sant-Salvayre; el
digh sen Johan Moton es tengutz
de far una paret.
Arch. Clôture § 11 (Rv. 3, 154).
Los senhors obriers doneron licencia
als senhors [que?] avian hostals en
la dogua dels peliciers, de fa (sie)
.1. garilhan en la dogua.
Ibid. § 23.
Los senhors obriers deren ad acapte
a maestre P. Gili le garilhan que
es foras lo portal de Sant Sperit.
Ibid. § 28.
Establit es que . . elegion (sie) dos
proshomes Hals, li quäl . . aion po-
der que las carrieyras e las parestz
roynozas eis gasilhans e las via(l)s
— 67 —
eis valastz sian adobastz e melhu-
rastz segon lur conoychensa.
Pet. Thal. Montp. S. 67 Z. 17.
Der ibid. S. 66 abgedruckte lat. Text
hat gazillani, Du Gange citiert die
Stelle (nach einer andern Hs. ?) als
einzigen Beleg von guarühanus.
. . a fin que lo dig bosc . . se puesca
tornar , . garnir de grans albres,
a fin que, cant lo cossolat ne aura
mestier per los hostals del cosso-
lat . ., per los pons, per los espitals,
per los camis, per los guazühas e
per las autras cauzas que lo cos-
solat deu teuer condrechas, s'en
puesca adjudar.
Ibid. S. 172 Z. 19.
Los . . senhours obries feron far bei cop
de bellas reparacions et ben utils
a la . . Villa, coma es la qualada
que part del portal . . fins al ga-
zühan fores le dich portal.
Art. montp. 8. 246^ Z. 14.
Item es ben necessari de recobri en-
viron doas canas del guasilian (Text
guabiliam) del portal de lâSonnaria,
car es tout ubert et es estat cre-
mat.
Ibid. S. 284 Amkg. B.
Memoria de mandar querre Rocomora
a causa del guasilian que es en la
plassa que ten de la villa, lo quäl
ha mudat en grant prejudice de
las autras plasses.
Ibid. S. 285 Amkg. G.
Mistral gasihan „puisard, égout, trou
couvert d'une grille destiné à re-
cevoir les eaux pluviales, dans
l'Hérault".
Oarimen, gue- (R. III, 431). Der zweite
Beleg steht nicht in Raim. Jordan
„Non puesc"; wo steht er?
1) „Schutz«.
Mais Dieus, ques es vers perdo-
naire
E conois ben tot vostr' afaire . ..
Vos er de tot mal garimenz
E de tot ben avansamenz.
Flamenca^ 5393.
Glossar „protection".
2) „Rettung, Heil".
Tro que Remus e Romulus . .
Feron un pauc recepte, e fon lor
guerimens.
Bartsch Chr. 214, 28 (Tezaur).
E c'el no la*n crees
E deu fruit no manjes.
Ja no murira hom
Chi ames nostre don.
Mas tan fora de gen
Ch'aner' a garimen,
Cil chi perdut seran
Ja per re no foran.
Bartsch Chr. 20, 6 (anon.).
Garip „Name einer Kompositionsart".
De garips no nos entremetem, quar
solamen han respieg a cert e espe-
cial so d'esturmens, ses verba.
Appel Chr.2 124, 173 (= Leys 1, 350).
Garir, gue- (R. III, 430) 1) „abhalten,
verhindern".
Berit e P. Razols e Ricart, lo por-
tiers,
Sabran be las estradas eis camis
traversiers . .
E ben las cavarotas on rescondois
deniers,
E nom podon guerir qu'ieu nois
tenga premiers.
Izarn 648.
Übs. „et ils ne pourront faire que
je ne les occupe le premier".
2)
Trosseis cordats dono de leida .im.
d., barda .ii. d., balas .ii. d. Mer-
cadier que porta trasdossa e no
mena trossels ni barda ni balas ni
antra mercadaria, dona .ii. d. de
leida; e Ii autres mercadiers ga-
5*
— 68
risso lor trasdossas ab lor trossels
e ab lor autras mercadarias.
Et. bist. Moissac I. 97 Z. 15.
Fast genau ebenso ibid. S. 333 Z. 25.
Ist etwa „frei, ohne Abgabe mit
durchbringen " zu verstehen? Vgl.
5).
3) „gerettet werden".
Hanc no vist omne, ta grant onor
Si'l îorîéz tan dont ellas rangurés,
Sos Corps ni s'anma miga per rén
guaris.
Boethius 180.
R. „ mie pour rien guérit " ; Appel
Chr.* Glos, „zum Heile, zum Not-
wendigen gelangen" ; Diez, Altrom.
Sprachdkm. 8. 65 „Nie sahst du
einen noch so vornehmen Mann,
wenn er sie so beleidigte, dass sie
dessen sich beklagte, sein Leib und
seine Seele wäre durchaus nicht
zu retten".
4) g. a „entgehen".
Et Saul tribalhabe en morir ; et passa
per aqui un sirbent, et ditz Saul :
Auciit me , que ja beetz que en
nulhe guise no pusc garir a mort.
Hist. sainte béarn. 1, 60 Z. 16.
5) „frei kommen".
Si aucuns borzes de Banheres ave
batalhes îermades en maa del se-
nhor, e si estreze s'en vol, ab .lx.
e. v. sols que done al senhor s'en
pod estreze ; e si las batalhes f aze
e era bencud, ab .lx. e .v. sols que
des de lei al senhor, deu garir.
Rec. gascon S. 23 Z. 20.
Ich weiss nicht, ob auch die folgende
Stelle hierher zu setzen ist:
Au cau dit en W. d'Yvos, arquiagme
de Arribere Ador en la dite gleise,
autrei io dit Adam Feaa que ed
m'a feite cotosie (sie) per l'avant-
dite dezme, per que meillor me sa-
pie la donatioo . . que feite los e,
que m'en a dads e pagads .xxx.
s. de boos morlaas , de tau guise
que io m'en teng bee (Text boe) e
gent per pagad , per que dei far
bone la dite dezme de toz homes
e de totes femnes qui ariue (?) los
y dixossen per arrazoo de mi ; e si
bone nous ag podi far , que dei
garir ab los .xxx. s. de cay (?)
morlaas queus arredos, e la dona-
tioo que fos feite cum s'es.
Rec. gascon S. 40 Z. 18.
Die Stelle ist mir nicht klar.
6) „in Ruhe, in Frieden leben" ?
Quan ieu pren e tuolh la ricor
D'aquels que no"m laissan guarir,
Dizon que ti*op mi sui cochatz;
Quar no guerrei,
Aras dizon que sui malvatz.
B. de Born 4, 53.
Glossar „sich wohl befinden" ; Tho-
mas, B. de Born Glos, laissar g.
„laisser en paix".
Lo reis dieis qu'el mi ama, et totas
aquestas cortz que vos vezes qu'el
fa . . dis qu'el non fa si per mi oc
et per aver occaiszon que vos mi
(schreibe m'i?) amenes. . . Et hieu
m'en distornava ben d'el et de sos
dons m'era ben distornada tro ao-
ras . .; et aras vos m'aves fag
penre sa copa e mi mandes . . que
hieu ne begues per amor d'el. E
per aisso volria esser morta, que
hieu non pusc ab el guerir ni ab
Ulfln, son conseilher.
Merlin, Rv. 22, 109 Z. 14.
Ist der Sinn nicht: „sie lassen mich
nicht in Ruhe"?
Unklar ist mir:
Tart m'esjauzira,
Pus ja'm partira,
Belhs Cavaliers, de vos ab ira;
Qu'alhor no s vira
Mos cors, ni*m tira
69 —
Mos deziriers, qu'als non dezira ;
Qu'a lauzengiers sai qu'abelhira,
Donna, qu'estiers non lur garira.
Appel Chr.« 52, 50 (R. de Vaq.).
Glossar „zum Heil gereichen".
Garizon (fehlt R.), gue- (R. III, 431)
1) „Rettung, Heil" (R. ein Beleg).
So auch im zweiten Beleg bei R. :
Aisi com nos det gueriso
E-n liuret son cors a türmen,
Nos quer qu'el dezeretamen
Que li faun Sarrazi felo
Lo segam tug la dreita via.
Peire d'Alv. S. 147 V: 9 (anon.).
R. ,,guérison".
Mala creires sei mescrezen felo;
Ausira vos, non aures gerizo.
Daurel 331.
Fei tracher Gui, ja non auras per-
do . .
Vieus es mosenher, non auras ga-
rizo,
Quar tu as mort to senhor a lairo.
Ibid. 1160.
Volia m'ardre, mi e Tefan Beto.
E ieu, can vi non auria guerizo,
E luoc de lui diei li .i. mieu filho.
Ibid. 1835.
Glossar „protection, defense".
Meteç a non-caler
Lo plaiçer d'aquest mon
Per trobar gariçon
En la vida ternal!
Poes. rel. 340.
2) „Versorgung, Unterhalt".
De tot aquest domai[n]e, tro la mar
en viron,
Vol far don l'emperayres a la sanc-
ta abadia . . .
Li sant . . an rendut gratias de tan
noble present.
Pueys s'en torna Turpins am Dieu
benecion.
Hueymays auran li sant lur neta
guarison.
S. Hon. XXXIV, 34,
Hrsgbr. „leur pure, leur franche ga-
rantie; leur propre Provision ou
munition".
Ja per aquo , ditz , E. , nulhs no
s'esmah ;
Per manjar e vestir, se mielhs no
fah.
Lor darai voluntiers e de [bon]
grab.
F. parla ab G. i ab K.:
Era prenetz cosselh cum cascus
do ..
Als paubres chavaliers lor gariso.
Gir. de Ross., Par. Hs. 8446.
Paul Meyer, Gir. de Rouss. S. 301
„de quoi assurer leur subsistance".
R. III, 434 setzt die Stelle fälsch-
lich zu garnizon und übersetzt
„munition".
Godefroy garison „defense, protection,
salut; Provision, bénélìce, biens de
toute nature".
Garlanda, guir- (R. III, 433) ., Kranz".
Vgl. Flamerca^ Gloss. ; Crois. Alb.
Gloss.; Soltau, Gröbers Zs. 24, 39
zu Blacatz 5, 11.
G. de perlas:
Establimen que ncguna dona non porte
garlanda de perlas ni que aia bo-
tons. Item establem que neguns
hom non sostenga que sa molher
porte d'ayssi a enant garlundas de
perlas ni neguna autra que sia
desus botonada ni autramens deaus
ornada.
Pet. Thal. Montp. S. 145 Z. 11
u. 13.
Was ist hier boton und botonat?
Garlandas de Piza werden Frères
Bonis I, 35 Z. 23 erwähnt.
Was bedeutet die folgende Stelle?
Per so car mi podetz donar,
Si'eus play, o vendr' o engatjar . .,
Pros dona plazen essenhada,
Que volta ni gienh ni vir ad a
- 70 —
No'us y sey îar ni avol ganda
Com sei que porta la garlanda,
Que mostra cascun say e lay.
Appel Chr.2 100, 146 (Am. de
Sescas).
Garlandel ^Kränzlein".
Quod nulla mulier aliqua audeat . .
portare Coronas, yarlandelLuni, fron-
teriam nee capellum auri, argenti
seil perlarum.
Du Gange s. v. fronteria (Urkunde
aus Marseille 1381).
Gr ariegar.
It. pus ly devem, que a paguat per
min a coturage e a garlegar et
batre e a 'n Jac. Trebes, .in. fr».
Jacme Olivier II, 8 Z. 19.
Garlet siehe geriet.
Garna „Ficliten-, Tannenzweige ".
Claudius Preses.
Qu'au myey dal fuoc syo aplica.
Sa raubo non prendré pas arno.
Grandent.
Cubren son corps eyros de garno
Et meten y forso gavelz.
S. Pons 4769 (Rv. 31, 546).
Mistral garno ,ramée de pin ou de
sapin, brauche de mélèze, bois pour
chauffer le îour, cépée".
Garnacha siehe ganacha.
Garnidor (R. III, 435) „einer, der aus-
stattet, der Pracht entwickelt" (Ap-
pel).
Leu pot esser usquecx d'els bos
garnire,
Ca lur onfans laisson lur vesti-
mens.
Appel Chr.2 97, 34 (Tenzone Albert
—Monge).
Garnidara (R. III, 435) „Kleidung"?
oder „Schmuck" ?
Las femnas aun espeilz,
Om miron lor cabeilz.
E SOS (Text ses) oilz e sa cara
S'i mira e s'i gara,
Tota sa liadura
E s'altra garnidura.
Dist. Catonis S. 55 V. 318.
Garnil „Netz".
Cum lo que deu tenir fyllat (Text
syl-) que la malha ne sia larga.
E meis feyt (sie) hom a saber a
totas maneyras de pesquadors qui
pesqueran en lo fluvy de Garona . .
que no pesquien ab garnil , . , si
no que la malha del dit garnil sia
. . tant ampla que .i. tornes d'argen
pusqua hon passar largament . .
per _cascune de les dites malhes,
en pena de perdre lo dit garnilh.
Cout. La Réole § 109.
Garnimen (R.III, 434) 1) „Anbringung".
E per que aquesta sentencia ferma
estia, per garniment de nostre sa-
gel [l'Jesiorsam (= lat. munimine).
Arch. Narbonne S. 12b z. 11 v. u.
. . las quals (sc. eartas) n'avem sa-
geladas e csforsadas del garniment
de nostres sageis.
Lay. Trés. Chartes No. 1777 Z. 64.
2) „Besatz".
Item establem que toz los cabesses
de donas . . de cotas e de garda-
eorses . . sian redons, e sels que
aras son îenduz se clausan del tot,
remogut tot arnes de botos e au-
tres garnimens d'argent e de fre-
zels primeirament.
Arch. Narbonne S. 138^ Z. 7
It. paguiey a 'n P. Rigaut, sartre,
per far raubas dels senhors e per
lo garniment . . .
Comptes Albi § 149.
Pag. a 'n Frances Picart, per lo gar-
nimen de .X. raubas, .v. ilor. .ix. g.
An. du Midi 10, 69 Z. 17.
71
3) „Gewand, Kleidungsstück".
Domna voil que's conteigna
De guisa ques conveigna
Sa cara e son cors
E'ls garnintenz defors,
E que 1 una beltaç
Si' a l'altra solaç,
Mas ges be non se taing
Maracdes en estaing.
üarin, Ens. 498 (Rv. 33, 424).
4) „Geräth" (R. ein Beleg).
E Ricons per cert si crezia
Que le moynes fos estrangiers,
Rayre si volgra volentiers;
Per que vay penre mantenent
Son bacin e son garniment.
S. Hon. CXVIII, 42.
Etwa „Handwerkszeug" ?
Unklar ist mir Gröbers Zs. 10, 157*,
37c (anon.) :
Quant Deus per mi îo morts,
De m'anma e de mo cors
Li fas [bo] garniment.
Per la golat me reu,
Mas mas juntas festen,
E, bos sener, tu-m pren.
Ist zu verstehen „bringe ich ihm dar",
eigentl. „ich statte ihn damit aus" ?
Garnir (R. III, 433) 1) „mit dem Nöthigen
versehen". So. nach Appel, in:
Senher, li fort castel,
Don la maleza nais,
E li mur e'l terrior
De tort e de biays
An tolt dos e convitz;
Quar non es hom garnitz,
Si no fai manganel
Qui pas sobre l'anvan.
Appel Chr.2 63, 81 (Guir. de Born.).
Reilexiv :
Paubretatz e sofracha es trop greus
per sofrir.
Per so car non ai terra ni no sai
on me vir,
M'er de l'autrui a pendre ab que'w
posca garnir.
(;rois. Alb. 3708.
Glossar „se pourvoir (des choses né-
cessaires à la vie) ; Übs. „de quoi
me maintenir".
2) „rüsten, waffnen". Belege bei Rayn. ;
vgl. ferner die Glossare zu Appel
Chr. 2, Crois. Alb., Daurel, Guilh.
de la Barra*.
3) „(mit Truppen) besetzen".
En la ciutat s'en intran li crozad
a bandon
E garnisoH la sala, las tors e lo
dromon.
Crois. Alb. 759.
Glossar „occuper, munir de garni-
son".
E las lisas mout ben garnidas de sir-
vens e de cavalhiers per defendre.
Appel Chr.« 121, 60 (Prise Dam.).
4) „ausschmücken" (Appel).
Amic, s'eu vos tenia
Dinz ma chambra garnia,
De joi vos baisaria.
Appel Chr.* 45, 14 (anon.).
Etwa „schmuck" ?
5) se g. „sich kleiden". So, meine
ich, im zweiten und vierten Beleg
bei Rayn. :
Seih qui plus gent sap mentir
Es ben segurs de garnir
D'escarlat' ab vert vestir
Et esperos ab sotlar.
Mahn Ged. 755, 3 (Bern. Martin).
Semblans es als aguilens
Croys hom que gent si garnis,
Que defora resplandis
E dins val meyns que niens.
MahnWke. II, 188 (P.Card.).
Rayn. „se parer" ; vgl. aber garni-
men 3) und garnizon 3).
6) se g. „sich vorbereiten".
Eis bains s'en van, e Guillems tos
l'n pauc avan que lains fos.
Per so que"l donzel o ausisson
E d'els acuillir si garnisson.
Flamenca« 6880.
Glossar „se préparer".
72
Garnit „bereit".
El nostre cossolâtz
Esta la noit el dia garnitz e aces-
matz
De complir e d'atendre las vos-
tras volontatz.
Appel Chr.« 7, 392 (= Crois.
Alb. 8245).
Paul Meyer „attentif.
Garnizon (R. III, 434) 1) „das Sich-
Rüsten, Sich-Waffnen".
De lai pensen de guarnizo,
Que de sai lor er atendut.
B. de Born 1, 43.
2) „Besatz".
Item deu . . per espesias e per guar-
nizo de rauba que hac en parselas
. . .XII. s.
Frères Bonis I, 121 Z. 1.
Item deu . . per guarnizo de raubas
e per autras cauzas . . .
Ibid. I, 122 Z. 8.
Item deu per guarnizo de rauba que
pres Gilbaut en .ii. vet per sos ops
... .im. s.
Ibid. II, 56 vi. Z.
Per una alna de blanquet per far
chalsas .iin. s. ; draps Unis .v. s. ;
faysso e garniso .vi. s.
Regist. S. Flour S. 193 Z. 12.
A Jacme Raspailh per garniso e faysso
de la dita rauba .vm. s.
Ibid. S. 259 Z. 22.
3) „Gewand, Kleidungsstück". So im
sechsten Beleg bei R. ; der voll-
ständig lautet:
Ren en beutat no gualia . .
Lo joios,
Joves, gens cors amoros,
E genza. qui la deslia,
Et on hom plus n'ostaria
Guarnizos,
Seria'n plus enveios.
B. de Born 34, 43.
Was ist die Bedeutung an den fol-
genden Stellen?
A 'n Hellas del Port, sirven, que nos
avia mes en garniso, .ii. gr.
Douze comptes Albi S. 179 § 1215.
A B. Santoli e a Sicart Borsier, sir-
vens, que avian tenguda garniso
sobre B. Torena e sobre P. Tornes,
a estancia d'en Guilhem Guitbert,
per lo treze del vi que avian ven-
dut d'aquel que hom pres de Es-
teve Baile et de Bertran Baldi;
eis digs B. e P. avian baylat tot
l'argen a 'n P. Clergue, e el l'avia
portat a Tholoza, .vi. gr.
Ibid. S. 196 § 1635.
Wegen des fünften Beleges bei Rayn.,
Gir. de Ross., Par. Hs. 8446, siehe
garizon Schluss.
Garra (R. III, 435). Einziger Beleg:
Garde se que mal non dia,
Quar autramen gran drech seria
Que om Ii ne trenches la garra.
Brev. d'am., Rochegude, (tIoss. Ms.
Es ist mir nicht gelungen, die Stelle
zu finden. Rochegude citiert sie
im Gloss. occitanien nicht; dort hat
er nur garra „griffe, serre" ohne
Beleg. Rayn. übersetzt „jambe";
richtiger wol „ Kniekehle " , wie
schon Diez, Et. Wb. I, 201 frage-
weise deutet (vgl. engarramen, en-
garrar, Bd. II, 500). So, mit Paul
Meyer, auch in:
Yeu conosc las costumas dels Fran-
ces bobanciers,
Qu'ilh an garnitz los corses fina-
ment a dobliers,
E dejos en las cambas non an mas
los cauciers.
E siis datz a las gorras niis firetz
soendiers,
AI partir de la coita i remandrai
carniers.
Crois. Alb. 8353. •
73 —
Mistral garro ^jambe, jarret, cuisse
de noix".
Garra ^Krug" siehe jarra.
Garral oder garrau?
Et d'aquera bridana entro a la bri-
dana qui es au guarrau devert
Ferron.
Arch. bist. Gironde 6. 185 Z. 8 v. u.
Garralotge ?
Item .1. scar. mixture panicii et guar-
ralocgü.
.ni. quartos milii. panicii et gu[a]r-
relocgii.
Item dimidiam scar. guarrelocgii (Text
-lecgii).
Arch. bist. Gironde 21. 68 Z. 21 u.
29 und S. 71 vi. Z.
Du Gange VIII, 453c „jarousse".
Garrau? siebe garral.
Garravier „wilder Eosenstock".
Adonc la fec (sie) de tot despu-
Ibar,
Et am vergas de garravier
La batero sieu (sie) doy trotier.
S. Marg.« 172 (Toulous. Hs.).
Mistral garabié, garrabiè (carc.) „é-
glantier, en Languedoc".
Garret.
A Isarn Ardalho per adobar e per
bangar (?) lo plom que hi mes dels
guarrets dels canos, de volontat
dels senhors cossols, .i. flor. d'aur.
Douze comptes Albi S. 13 § 140.
Una quantitat de viratos am garetz.
Comptes Albi Gloss.
Hrsgbr. „trait, garrot".
Garrezir siehe garezir.
Garri „Maus".
Garri Mus, musculus, sorex.
Hl Floretus, Ilv. .35, 68b.
^^wstral garri, jàrri ,,rat, rat com-
mun, gros rat, surmulot".
I
Garric (K. III, 436) „Eichenholz".
Dos estans de garric e doas corbas
per far un portal de hostal.
Arch. cath. Carcas. S. 342 Z. 23.
Pag. per .in. palmas de post de guar-
ric a far la portanela . . .
Bull. Soc. arch. Midi No. 21 S. 91
Z. 4 V. u.
Unklar ist mir:
Per qu'ieu torbatz, quem senti
mendic, die
Quei vostr' albirs m'es trop eno-
jos Jos (?).
E s'ieu nol vis de tan fort gar-
ric, ric
Me feyran l'uelh que'm tenetz
gravos vos.
Deux Mss. LIII, 31.
Mistral garri, garric „ebene à ker-
mès, chêneau, en Languedoc; ebene
blanc, chêne en général".
Garriga (R. 111,436 ein Beleg 1) ,Haide,
wo nur Kermeseichen wachsen".
Et confronta an la vinha -d'en Bar-
ralier . . et an la garrigua de Nemze.
Bondurand, Rec. féodales § 14. •
. . au donat . . et gurpit . . alz fraires
del Temple . . la terra ei prat e la
garriga.
Cart. Vaour S.-51 Z. 4.
Item que negun bestiar no vasa per
los lauratz, mays tan solament per
las garigas e per los estangs e per
las salsoyras.
Arch. Narbonne S. 293b Z. 30.
2) ,;Kermeseiche".
Ricx, ponhens plus que guarriga,
Iferns vos estrenh eus fayssa.
Prov. Ined. S. 22 V. 25 (Bern.
Alanhan).
Mistral garrigo „garrigue, lande où
il ne croît que des ebenes à ker-
mès, chénaie rabougrie, terre in-
culte, pâture; chêne à kermes".
— 74 —
Garrofa „rothe Platterbse" oder
,,Wicke" ?
De cascuna parelha (?) que passa
otra lo port, siey dinies tolzas, ex-
ceptat alum, guarrofa, . . regalen-
sia.
Leud. Saverdun, Rv. 16, 107 Z. 15.
Item de garroffa deu esser le quintal
de .c. e bouit (sie) libras.
Règl. cons. Limoux S. 26 Z. 8 v. u.
. . de müh o de panis o de milhoca
0 de garrofa. o de gieissa o de sezes
redons.
Et. bist. Moissac I, 85 Z. 5.
Hrsgbr. „vesce noire". R. III, 435
citiert dieselbe Stelle nach einer
anderen Hs. als einzigen Beleg für
gairossa.
Mistral garoufo, garroufo (quere),
garofo (toul.) „vesce de Narbonne;
vesce commune ; gesse".
Garrot ,,e. Art Armbrust".
E de trastotas armas que ben nos
arnesquem,
E las torrs de garrotz e d'omes
garnirem.
Guerre de Nav. 1091.
Lai auziratz balestas e garrotz
dessarrar.
Ibid. 3555.
E trames tost al Bore, q'us no
s'auses mostrar
Eis murs ni en las tors ni cayrels
enbiar
Ni trabuquet destendre ni garrot
dessarrar.
Ibid 4164.
Enpero morig y .i. cortes donze-
lon
D'un cayrel de garrot.
Ibid. 5061.
Item .IUI. platz d'estanh ; item .i. gar-
rot; item .1. petita bombardela;
item una colobrina.
Inventaire Verîeuil § 19.
Et magister Guillelmus . . habet .i.
arc de torn et unam caxam de cay-
rels de garrotz e .i. torn.
Jur. Agen S. 42 Z. 6.
Garrot „Widerrist".
Puis il s'en vont et emmènent les mon-
tures de Guy Cayret et du Frère
Prêcheur, dédaignant de prendre
le roussin du consul Azam, parce
qu'il était
nafrat sus lo garrot e mal adobat.
An. Millau S. 92» Z. 16.
Garrova, ca- „Johannisbrot".
Garrovas .im. d. lo quintal; prunas
secas .Uli. d.
Arch. Narbonne S. 4^ Z. 13.
Item carovas e prunas secas .i. d.
malg. lo quintal.
Ibid. S. 124» Z. 8 V. u.
Item garrovas e prunas secas lo quin-
tal .1. d.
Ibid. S. 130«> Z. 13.
Garsa 1) „Mädchen, Dirne".
Primieramen vos dirai las femininas.
El nominatiu [e] elvocatiu sing[uj-
lar ditz hom : ma donna, sor, necza,
gasca, garsa, et en tot[z] los autres
cas Singulars ditz hom: midons,
seror, . . garsona, et en totz los cas
plurals dis hom: dompnas, serors,
. . garsonas.
Razos de trobar 79», 22.
A San Marsel d'Albeges, prop de
Salas,
Estie logatz ab un senhor de pes-
tre,
Don fi mon dan d'una trop bela
garsa
Que-m fetz esquern, qu'ieu volgra
que fos arsa.
Deux Mss. LI, 3.
2) ,,Amme"?
Et Antor, que avia l'enfant noirit. vi
que el era bels e grans, ni anc non
avia tetat si del lag de sa moilher
75 —
oc, e son filh avia alachat del lag
d'un[al garsa.
Merlin, Rv. 22. 113 Z. 22.
Mistral garço ,,fille, jeune fiUe, dans
quelques contrées du Languedoc;
garce, coureuse, fille publique";
Godefroy garce „jeune fille".
Garson (R. III, 436 No. 1 und 3). Der
Nom. Sg. ist gartz mit stammhaftem
s, eine Form gart, wie R. sie an-
setzt, gibt es nicht; s. Sternbeck
S. 46.
1) „Knabe". So auch im ersten Be-
leg bei Rayn. No. 3, wo R. „valet"
übersetzt :
A Narbona . . .
Donet Dieus un fiyll a n' Aymon,
Prince d'aquella region . . .
Mas un jorn se devenc de may
("uns ricx homs det un cavall gay
AI prince . .
Lè tosetz, qu'es gays e leugiers,
Vay montar, mays le ricx des-
triers
Non si destreys anc per l'enfant,
Sauta a travers et a enant,
Las regnas romp a un randon
E vay derrocar lo guarzon.
S. Hon. LXXI, 18.
Quant 0 ausi sos pairel reys . .,
Playn e crida de tal vertut
Que cyll del palays venon tut
A las portas dels beiz donjons
Od es le reys e le guarzons.
Ibid. IV, 6.
2) „Knecht, Diener".
Mal vos tenon per acertuc
D'armas en la host dels basclos,
Que un non i a dels garzos
Que denan vos non assalha.
B. de Born 38. 31.
E ja nulh tems de sa hobediensa
Non partira, an[sj fora son guar-
son
Per far e dir tot so quel fora bon.
Dem. Troub. § XU, I, 15.
Le filh e la filha*m layssatz
E prestatz mi mon bon cavalh,
E ses garsso e ses vassalh
Ab mos efantetz m'en iray.
Guilh. de la Barra^ 2950.
L'essenhamen del guarso . ., lo cal fec
Cavalier Lunel de Monteg, clerc.
Lunel de Montech S. 33.
3) „Bube, gemeiner Mensch" (R. ein
Beleg).
Garz vilis homo.
Don. prov. 43'>, 11.
Probet del lignatge Cai,
Del primeiran home fello,
A tans aissi
O'us a Dieu non porta honor.
Veirem quill er amics coraus;
C'ab la vertut del lavador
Nos sera .Thesus comunaus.
E tornem los garssos atras,
Qu'en agur crezon et en sort.
Crescini. Pax (Marc ) V. 44.
Crescini verweist in der Amkg. noch
auf die folgenden Stellen :
.Jovens es mal balhitz
E pretz d'onor traitz
Per colpa dels baros,
Quar vezem los garsos
Manens et orgolhos
E'ls cortes escarnitz.
Peire Vidal 3, 37.
Lombartz, membreus cum Polha
fo conquiza,
De las domnas e dels Valens ba-
ros,
Cum los meiron en poder de gar-
sos.
Ibid. 41, 39.
So auch im zweiten Beleg bei Rayn.
No. 1:
Dreig ni razon non vei mantenir
gaire,
Que d'un garsson fai avers em-
peraire.
Liederhs. A No. 66, 5 (Marc).
Rayn. „gars". Vgl. Paul Meyer, Ro-
mania 6. 127.
— 76 —
Im dritten Beleg bei Rayn. No. 1 :
Mos parzoniers es tan galhartz
Qu'el vol la terra mos enfans,
Et ieu vuolh Ten dar, tan sni gartz;
Puois diran que mals es Bertrans,
Quar tot no lo (cor. la ?) i port.
B. de Born 3, 43
übersetzt R. „miserable", Stimming
,, pflichtvergessen", aber Thomas, B.
de Born Glos, „bon garçon", und
Diez, Leb. u. Wke. S. 210 übersetzt
,.und geh' ich ihm auch mild ge-
]IUg".
ITnklar sind mir:
Un non truep en cent guarsos
Que gart sos,
Mays Volon burdir
De chansos falaburdir.
Mahn Wke. II, 224 (P. Card.).
Bayn. „Jongleur".
Uns mals deutors a cuy devia
Li diz que, si li donaria
Sa fiylla . .,
Qu'el paguara toz sos deutors,
Enpero si non o fazia,
El penrra tot cant illi avia . .
Et adoncx dobla sa dolor,
Sobre sa fiylla vay caser :
Ay lassa! a can gran desplaser
Ti daray que sias envilida! . . .
Ben say que morray de dolor,
Si ti don al malvays deutor,
Que Tay vist alcuna sason,
Non lo tengra gens per guarzon,
Enanz mi jujaray a mort.
S. Hon. CXIV, 84.
Garsona „Mädchen". Razos de trobar
79a, 25 u. 27, siehe den Beleg s. v.
garsa.
Enayssi meteysh pot hom trobar los
rims en -ona, coma: annona, . . .
gazardona, galona, garsona.
Leys III, 380 Z. 22.
Mistral garçouno „fille, en Limousin".
Garsonalha (R. III, 436 ein Beleg) „Ge-
sindel, Lumpenpack".
Bem peszara, s'Orguels non sap
E"l garsonala que'l mante
Lo poder que ha[ij contra (?) me.
Cour d'am. 1645 (Rv. 20, 274).
Vgl. Chabaneau, Revue 21, 98.
Garsonia (R. III. 436) „Possenreisse-
rei"?
Mais fornicatios . . no sia nomnada e
vos . . 0 orrezeza o fols parlamentz
0 garssonia {-= lat. scurrilitas).
Epheser 5, 4 (Clédat 409^, 13j.
Der einzige Beleg bei R. ist mir nicht
klar ; ich kann die sonst nicht pu-
blicierte Stelle nicht nachprüfen
und weiss also nicht, ob R.'s Deu-
tung „étourderie" das Richtige
trifft.
Gart (R. III, 436) siehe garson.
Gart.
Bona es l'amors . . .,
E d'aquest mal rai pot guerir,
Ses gart de metge sapien.
Jaufre Rudel 3, 56.
Stimming übersetzt: „wenn sie sich
vor einem weisen Arzte in Acht
nimmt", Suchier, Jahrbuch 13, 338:
„ohne Gehülfen eines w. A." ; ich
habe Lit. Bl. 8, 81 vorgeschlagen
an der nur in Hs. e erhaltenen
Stelle art „Kunst" zu ändern.
E plus que sobre lo (luard que lo tre-
saurey demandaba, sian bistz pre-
meyramentz sons darreys acontes,
et segond aquo sian apperatz los
senhors .xxx.
Jur. Bordeaux I, 216 Z. 1.
Garton.
E portet bran d'asier . . .,
Lo foire e las estelas so d'un es-
tranh peisson.
Et ac regnas d'u pali c'apela hom .
cisclato,
Lo brans es ners e clars, e son
d'aur Ihi garton.
Chans. d'Ant. 600.
- 77
Gartz siehe garson.
Garuna (R. III, 437) ist zu streichen;
siehe garana.
Garnzar? siehe graiizar.
Garvalh.
It. paguiey per .i. garvalh de bestia
a portar teule al gachial .vi. s.
Oomptes Albi § 1586.
Glossar „manne, paniers de bat ju-
meaux".
Gas (R. III, 441'' „îorêt") ist zu strei-
chen. Die beiden Stellen , Gir. de
Ross., Par. Hs. 6605 und 6745 (Oxf.
Hs. 7530 gaiis, 7680 ganz) sind zu
gau R. III, 441a zu stellen.
Gas?
Reis que gran terra demanda
Par que fassa gas,
Quan chaval no trai de pas
Ni chausa de fer no randa.
B. de Born, Anhang, I, 10.
Stimming und Thomas sehen in gas
den Obl. Plur. von gap.
Gasa.
AI dit Gualochier . . . per reparar las
îons dels Meynials et dels Pozets
. . .IX. s. AI dit Gualochier per re-
parar la fönt de Freydeyra . . .ix. s.
Per .11. guassas de fer pombladas
(sie) a las dita[sj fons, a sen. Job.
Moreyras per .m. Ibr. de fer e .un.
Ihr. . . de plomp .v. s. .in. d., et a
Bertrant Marti per far las dita[s]
guassas .ii. s.
Regist. S. Flour S. 266 Z. 20 u. 23.
Gasan.
Item .1. saumada de fer .vi. d. tor . . .;
item un gassan .i. obolo, et de mieg
gasan no dona re, ni d'aqui en aval
re; item d'un vaissel .ii. d. t. . .;
item .1. tina .i. d. t.
Cout. Montreal (Aude) S. 19 § 21.
Gasandor (R. III, 449) ist zu streichen;
siehe gazanhador.
Gasar (R. III, 448). Einziger Beleg:
Prenes aquel vilan, anas lo estacar
per pes, per mans, que el non pues-
ca moure ni gasnr.
Rom. d'Arles 411 (Rv. 32, 491).
R.'s Deutung „bavarder, babiller" ist
gewiss unrichtig, vgl. Tobler, Rom.
2. 237—38; ob aber darum das Wort
zu streichen und dafür gafar zu
lesen ist, wie Stichel S. 59 meint,
scheint mir doch noch nicht ausge-
macht.
Gasconil „gascognisch".
Quar belessa, malessa, riquessa am
dos SS son mot quaysh gasconil.
Leys II, 196 Z. 4 v. u.
Quar Hau es motz gasconils, quar leu-
men Ii Gasco viro e mudo 1, cant
es en fi de dictio, en u.
Ibid. II, 208 Z. 5.
Gaseg oder gaz-?
Per tortises que ardero per far los
guasegs per la vila.
Frères Bonis I, 186 Z. 15.
Item devo per .iii. tortises de .in. Ih.
. . que pres lo senhe P. de Cas-
tilho . . per far los guasegs d'omes
d'armes, que anavo a las portas,
. . .11. Ih.
Ibid. II, 182 Z. 5 V. u.
Glossar „guet".
Gast (R. m, 437) „abgenutzt".
En lo molin: Primo una colca, .i.
matalas gast, una petita flassada.
Inventaire Hyères, Rv. 37, 314 Z. 4.
Gast (R. III, 437) 1) .Verwüstung, Be-
schädigung". Der einzige Beleg bei
E,. ist — Cout. Fumel § 52. Ferner
Art. béarn. S. 128 Z. 6, siehe den
Beleg s. V. enmersar, Bd. III, 11.
~ 78 —
Metre a g. „verwüsten, verheeren".
Et otra aquo feron mot grans damp-
nages, car tot ho mezeron a foc et
o guast.
Pet. Thal. Montp. S. 474 Z. 15.
2) „Ort, wo jemand bei der Schädi-
gung eines anderen angetroffen
wird" 3) „Schadenersatz".
Tots hom . . que seria trobats en l'al-
trui guast, deu .n. sol. al senhor o
la dent . ., salv lo gast a aquel que
auria pres lo dau.
Cout. Montferrand § 117.
4) „Zehrung"?
Item . . anan a Nogaro Peyroton Far-
ga . . e Peyron d'Argelos per far
apuntament ab lo dit Johan Ber-
get, per so que lo dit Marot e los
autres saryans tien gast e garni-
son, per so que no poden pagar.
Comptes de Riscle S. 112 Z. 7.
Item . . bengo lo susdit Berdot . . ab
.vm. archees . . e s'en ana a l'os-
taleria; e can foc aqui, nos ter-
meto sercar e nos manda, per ver-
tut de huna comision reala que
ave, que nos lo masasisam de bens
mobles per la dita crua e nos de-
nuncia gast e garnison per .xii.
homes e per .xii. rosiis.
Ibid. S. 373 Z. 20.
Mistral gast „dépense".
Gastal (E. III, 439). Einziger Beleg:
E demandon aisso per ces
Qu'anc nulhs francs hom non dec
suffrir
Qu'aitals gastaus fumos tengues.
Mahn Wke. I, 58 (Marc).
R. „gâteau". Tobler, Lied B. von
Vent S. 948 Am. 1 bemerkt dazu
mit Recht, dass gastal mit afz. gas-
tel nicht eins sein kann. Wie aber
ist zu verstehen?
Gastar (R. III, 438), 1) „verbrauchen".
Item per .viii. torchas . . que foront
guastadas estant a la porta e fa-
zent companha a moss. de Berry.
Regist. S. Flour S. 30 Z. 5.
Per .1. tros de torcha que guastet'PejTe
Esclavis la noyt de S. .Tohan . . per
serchar los ostals.
Ibid. S. 61 Z. 10.
Ferner An. du Midi 4, 385 Z. 33.
2) „zu Grunde richten, ruinieren".
. . per so que fazian . . importablas
demandas et specialment de .xii.
francs per fuoc per an, et lo pobol
era tot guastat e deseretat per los
grans cartz (= carcs) que longa-
ment avian corregut sur lo pays.
Pet. Thal. Montp. S. 398 Z. 13.
3) „beschädigen, verletzen".
La mar s'en intret deffra la vila . .,
dont li moriro ben .im. milia per-
sonas . . e que n'i ac de nafradas
e gastadas de lurs personas de mil
e .V. cens personnas.
Pet. Thal. Montp. S. 436 Z. 29.
Wie ist S. Pons 2502 (Rv. 31 , 417)
zu verstehen? Der Heilige stürzt
die Götzenbilder im Jupitertempel.
Lo Premier sacerdot.
Fuyen, el nos fare gastar,
El es trop eyros furioux.
Darf man „tödten" deuten?
Gastel „Kuchen".
Eis prozomes payssera d'un gas-
telh,
Quar ja pels pros no fora cars
conres.
Appel Chr.2 77, 36 (P. Card.).
. . exceptat que tot home . . que fara
tals batealhas . . non sia si ardit de
donar . . nul gasten, mas autre pa que
tout jour se vent en la plassa co-
muna.
Cart. Limoges S. 170 Z. 16.
GastineL
Lo coms cuy fon Belcaire
Yenc al sembel
- 79 —
Desus un destrier vaire . . .
E 'n Pos fo SOS justaire,
Qui qu'en gragel.
De Monlaur, o qu'en laire,
Quei gastinel
Li saup Jen de jotz traire
Fresq e novel.
Prov. Ined. S. 270 V. 53 (ß. de
Vaq.).
Glossar „</. muss die Bezeichnung
eines Pferdes sein".
Oastos „freigebig".
Franc cavallier, pros et nomina-
tiu,
Savis e fols, humils et orgoillos,
Larc e metent e creissent (?) e
gastos,
»C'anc hom per prez plus vil non
tenc aver.
Studj 8, 446 Str. 3 Z. 3 (G. de
S. Leidier).
Gat (R. II, 357) .Katze".
C'aissi co'l gatz gen noiritz
S'esperdet per la suritz . . .
Appel Chr.2 95, 50 Var. (Tenzone
Dalfin d'Alv. — Perdigon).
E tantost el vic departir
Lo cors Baffom, en vic yssir
.Uli. gatz pudens en volan,
Que preso lo dieu Tervagan
E van lo ditar en la mar.
Guilh. de la Barra« 741.
Ostaus en que no fon trobatz foecs ..:
L'ostau de Soberbiele , pero y fo
trobat gat e garies.
Den. mais. Béarn S. 99b z. 2.
Ist hierher auch die folgende Stelle
zu setzen?
Forcier, cara de guiner,
Nas de gat, color de fer.
Herrigs Arch. 50, 282 (Tenzone Fol-
quet de Romans? — Porquier).
R. III, 414 citiert die Stelle als ein-
zigen Beleg für gat „croc, crochet".
Gat (R. III, 414 „croc. crochet") siehe
den Schluss des vorhergehenden Ar-
tikels.
Gat siehe ga.
Gatge (R. III, 439) 1) „Testament" (R.
ein Beleg). Donar, faire son g. ,,sein
Testament machen".
Si uns om laisset a sa mort, cora
el donet son gdtge, alcuna causa a
gleisa . . (— lat. fecit testamen-
tum).
An. du Midi 8, 473 Z. 11 v. u.
(Cod. Just.).
E totz los savis penedenseron e cu-
mergueron e feron lor gage.
Prise Dam. 341.
2) .(Geld-) Strafe, Busse".
E aquel que los (sc. buos) laissara
defora la nuch sens garda, quei
coste .XII. denies de gagge.
Cout. Clermont-Dessus § 68.
Si la pancosseyra Jura que no a feit
mas seys pans . . , que sia quitia ;
et si no ausa jurar et n'a feit plus,
que pague lo gatge.
Jur. Bordeaux I, 27 Z. 19.
Et totz hom . . que tenga fals quin-
tal 0 falsa liura . . o falsa cana,
dara .lxv. soulz d'arnaudenx de
guatge als senhors . . ; et la mesura
falsa del blat e del bi cinq solz de
gatge la preimera (sie) begada, et
d'aqui en avan .lxv. soulz de
guatge.
Cout. Pujols § 32.
Ferner Cout. Agen § 2 (S. 10 Z. 10) ;
Cout. Gontaud § 14; Cout. Asta-
fort § 10 u. s. f.
3) „Lohn, Löhnung, Sold".
Que nulhe persone . . qui benie bin a
taverne . . no pusque meter ni tier
a gadge ni a loguer per vener son
bin si donx no quate persones.
E que nulh seinhor de bin qui beni
son bin a taberne no donque gad-
I
80
ge, celari ni loguer . . . si no donxs
aus quatre dessus diitz.
Établ. Bayonne S. 156 Z. 21 u.
S. 158 Z. 11.
Tot volgueron que hom trametos a
Tholosa . . per aver las .iiic. liuras
de gi'tge que a hom promessas a
mossenhor G. de la Barta per .i.
mes per .xx. homes d'armas.
Jur. Agen S. 295 vi. Z.
Ebenso im Plural:
Item pagam a Peyron Farga . . . per
los gatyes a lu autreyatz per star
franc arche de la dita vila per hun
an continuat . . .
Comptes de Riscle S. 534 Z. 6.
Cars et bons amics, bos sabetz ben
que, segont las combinensas feitas
entre nos et vos, nos vos devem
far a saver dens certan terme, que
no vos bolossem plus a gatges ou-
tra lo mes, en cas que tau fos nos-
tre plaser. Per que, passat lo mes,
podetz pendre chebissensa, aissi
cum bos plaira, alhos (sie).
Jur. Bordeaux I, 37 Z. 1.
Se metre a gatges „ sich anwerben
lassen, Dienste nehmen".
Et bos plassia a saber que jo et los
companhons avem requesta de tres
partz de nos metre a guutges, lo
quau jo n'ey (sie) bolut autreyar
negun, dequi que jo sapi bostra
boluntat et de raossenhors lo[s] ju-
ratz.
Jur. Bordeaux I, 106 l. Z.
Gatge „Zubehör"?
Item las peyras talhadas et laben-
chas chauls (?) desobras (sie) del
dit pont tumbat et los gutges de
fer, barras, bonbas, campros . .
Brückenbau Tülle Z. 23.
Mistral gage „vase, vaisseau, usten-
sile, futaille, outil, arme, piège,
meuble, en Limousin".
Gatgier (R. III, 440) 1) „Testaments-
vollstrecker".
Plus . . a reseput de los (sie) gagiers
de la moler de Bernat Cadastre e
per lo legat de la candela .i. g«.
Et . . aven (sie) reseput de mon com-
paire Honorat Paian, gagier de
l'arma de Juhan Roman , pastre,
per lo legat que a fach a Tobra de
la gleisa tres gros.
Ouvr. Arles, Rv. 39, 29 Z. 8 u. 23.
2) „Söldner".
Item a luys (sie) placi laudar . . e
approar l'ordenance feite per lo vi-
cari . . de Tordenance e messe de
les gentz e gotgers au castet reyau
de Baione e de tot so que per lor
es estat dispenssat . . , cum lo tot
sie estat feit a honor de le corone
e segurtat de la ciutat.
Établ. Bayonne S. 398 Z. 20.
Et totz los capitaines frances son ab
lo conestable a Pons, et disen que
bol benir davant Liborna o aBlaya;
et plus que se conta que per Ga-
rona ben gran multitud de gens,
et entendi que de Blaya se son
partitz los gatgeyz.
Jur. Bordeaux I, 48 Z. 8.
Gatgiera (R. III, 440) 1) „Verpfän-
dung".
E mai vendicios e gatgieyrus de cau-
sas no-movablas . . siou de la se-
nhoria de mosenhor l'abat (= lat.
hypothequas).
Prem. paix Aurillac § 7 (S. 305 Z. 5).
Metre en g. „verpfänden". So doch
in dem von R. VI, 26 für fälsch-
lich angesetztes und zu streichen-
des garieyrit „garantie" citierten
Beleg, den ich nicht nachprüfen
kann:
Per lur prest . . apaubron los cava-
liers . . que meton . . en gajieyras
lurs rendas . . e donon ho a gatge.
V. et Vert. fol. 14.
— -81
2) „Pfändung".
Li clavari, bannies o autres ufficials
de la cort que an gages dels ciu-
tadans non los ausen (Text ausan)
vendre ni allons engajar, si non
que premieramens fassan cridar que
tota persona que aurie gages a la
cort los deya resemer denfra des
jors . ., e lo sirvent que aurie fach
la gagiera deu denuntiar a la part,
cant li des jors passarien, e non
deu aver de gajar ni de la denun-
ciacion si non tan solamens un
denier.
Priv. Apt § 109.
3) „Hypothek"?
Et hec ipsa Audeiar donet a l'Espi-
tal .1. gajeira que il avia a la Noia-
rata de BernartVira Maza per .xxv.
sol.
Cart. Hospit. Dauph. § 32.
Eu mas de Cumbas a .i. sest' d'a-
vena . . e en la part Ge. de Mont-
faia .XVI. sols de gagieira, e per-
donet en .vi. sols.
Trois chartes lim. II. 88.
Nicht klar ist mir:
Los gaitges o la gaityern que le se-
igner de Saint Bonet non deu for-
sar. ni om per lui.
• Cout. Saint-Bonet § 47.
GatiUion, cha-.
Apres garde ly (dem Pferde) sas dens
per saber son jovent, e sy non a
ges de gatüion, que sia tot plan,
es de tres ans, e sy lo chatillon es
gros, que non yesca la dent, es de
tres (?) ans. E sy lo <jatillon yeis
fora, que sia agutz, es de .v. ans;
. . . e quant lo gatillon es usat, es
vielh.
Romania 23, 354 Z. 10 ff.
Paul Meyer bemerkt dazu : ^g. ou eh.
doit être la partie supérieure de
la dent. Je ne sais si ce mot a
L«Ty, ProT. Supplement- Wörterbuch. IV.
quelque rapport avec gatühas qui,
en béarnais, signifie „grosse mâ-
choire" (cf. Lespy)".
Galja? „Pfand".
Deu Hugo Esteve .lxxviii. s. . . , e
avem en gaga una pansiera e Joan
Conchin per ferraansa.
Ugo Teralh § 60.
Ist nicht gage zu ändern? So steht
auch ibid. § 142.
Gatjador „derjenige, der pfändet".
Item que (cor. qui) penhura sive gatja
home per son deute en terra . . ho de
sas bestias. quel . . g(r)atgat non
puesca querre dam ni destric per
aquelha penhura[dura] sive g(r)at-
jadura, se per colpa del penhura-
dor (Text punhe-) sive g(r)atjador
non fossa affollada.
Livre Épervier S. 160 Z. 86.
Gatjadura 1) „Pfändung". Livre Éper-
vier S. 160 Z. 86, siehe den Beleg
s. V. gatjador.
Metre en g. „verpfänden".
Item se dengun home met rauba en
ompcnhuradura sive gatjadura tro
al (cor. a?) tenne certa. que, pueys
que Taura tonguda un an revolt et
complit et lo terme passat, que
pueys non fos tengut de re he qu'en
fassa a sa guiza.
Livre Épervier S. 160 Z. 89.
2) .Pfand"?
Item que a la li del plag que la cort
aja et que aver deja las penhuras
(l^ext punha-) sive g(r)atjaduras.
Livre Épervier S. 160 Z. 110.
Nicht klar ist mir ibid. Z. 93:
Item se dengun home deuteyre ho fer-
mansa veda sa penhuradura sive
sa gatjadura de tot deute conogut,
que 1^ cort ho destrenga . . et ho
fassa pagar dins quinze dias.
Glossar „saisie".
6
- 82 —
Gatg'amen 1) ^Pfändung".
Per los guatgkimens dels sirvens . .
per lo deyt deute . . , que say es-
teron .xviii. Jörns, . .x. Ib. . . Per
los enchans îaistz (sie) dels guat-
ges, que fasian enchantar Ihi sir-
vent, .VI. s.
Regist. S. Flour S. 62 Z. 1.
Demandava als ss. cossols son salari
de alcus guafghamens que avia faytz
el temps passat sus la viala.
Ibid. S. 91 Z. 22.
Et losd. servens de chascung gaja-
ment ou citation .ii. d.
Et que los sergens ayon taut soula-
ment d'una citation ung denier per
lor trabailh, et delz gayamens dos
deniers.
Cout. S. Gilles S. 102 Z. 5 v. u.
und S. 103 Z. 24.
Item lo dyt jorn say veno Manguo-
net, servens de Moss. de Bery, et
guacgava per la dyta talha. Ac
per son guacgament .vi. s. viii. d.
Comptes Horment § 54.
Ferner ibid. § 11, 46, 48.
2) „Bestrafung (mit e. Geldstrafe)".
Item an bannario termenada hon an
dreg de bannaria a causa de banh,
so es de gatjamen de talas de frutz.
.de fruchas e de herbas.
Charte cons. Uzes § 4.
Gatjar (R. III, 440). Die Bedeutung
„engager", die ich sonst nicht nach-
weisen kann, scheint mir durch die
beiden Belege bei R., die ich nicht
nachprüfen kann , nicht gesichert.
Den einen :
I Puescon . . gnjar e revocar los pre-
caris.
Statuts de Provence, Bomy, p. 4,
verstehe ich nicht.
Der zweite :
Per lor propria authoritat penhurar
et gatgar.
Tit. du 13e siècle, Doat, t. 118 fol. 88
könnte zu 1) oder zu 2) gehören.
1) „pfänden".
Item que per . . condempnacion . . de-
guna persona . . non deia esser ga-
jada en arnes, cavalz d'armas ni
en bueus d'arayre, si non en def-
falhiment de altres bens.
Hist. Sisteron II, 561 Z. 9.
Ferner Priv. Apt § 109 und Livre
Épervier S. 159. Z. 83; siehe die
Belege s. v. gatgiera und gatjador.
2) „bestrafen, in (Geld-)Strafe neh-
men".
Negun habitant de la dicha villa no
done vi a sos obriers de vinha; et
si ho fazia, sia gagat al conseilh
ab cinq sols arnaudencs.
Cout. Auvillar § 54.
Übs. „est passible d'une amende de".
Et si negun venia a l'encontre, que
fos gagat a conoguda de lor; et
sian las doas partz a la villa et la
tersa al senhor.
Ibid. § 75.
Hierher gehört vielleicht auch R.'s
erster Beleg:
E l'autr' es corrieus o bandiers
Que tot l'an en mal despensa
Per gatjar pastors o boyers
E d'autres ses conoissensa.
Folq. de Lunel, Romans 260. '
R. „gager", Bartsch Chr. Glos, „pfän-
den".
3) „Strafe zahlen".
Si lo clamant no podia proar la de-
manda, l'acuzat s'en deura esdire
ab sagrament . . E quant auria feyt
aquel sagrament, lo clamant deu
guatgar .v. solds al senhor.
E si abia pelegas entre alcus homes
. . e clams n'era, si*l clamans podia
proar son deman , deuria guatgar
l'acuzat al senhor ayssi cum es
contengut en aquel cas on . . .
Cout. Gontaud § 128 u. 129.
83
E aquels que per mal far i serian en-
tratz . . ., gadcharia en .xl(v). sols
als senhors e .v. sols a aquela per-
sona que. l'auria trobat e .xx. sols
al senhor del defes.
Cout. Astafort § 13.
4) „besolden, bezahlen"? oder „an-
werben" ?
Jo ey . . recebut bostra letra . . con-
tenent . . cum bos edz de bon boler
a donar nos tota bona ajuda . ., et
cum . , edz demoratz en prepaus de
nos tiametre .lx. combatens a pe
. ., gatjatz per .xv. jorns per a pre-
sent.
Jur. Bordeaux I, 50 Z. 18.
La talhada qui fo lebada per gatgar
las gens d'armas per anar a la
Beula.
Ibid. II, 362 Z. 6.
Gatjaria (R. III, 440) „Pfand".
Item supplican a la dicha magestat
que, con lo sia causa que diverses
comessaris . . fasent lurs exequcions
prenion diversas gajarius per rason
de lurs salaris . ., las quals gajarias
ho gages trahon dels luocs et am
si los en portan, que valon a las
ves plus que lur salari non monta
.grandament, supplican queli plassa
de donar provesion que aytals co-
messaris aytals gages non deyan
trayre dels luocs, si non que ayan
corregut lurs cors (?) coma las ga-
jarias presas per lo deute princi-
pal.
Hist. Sisteron II, 576 Z. 5 v. u. ff.
So etwa auch im einzigen Beleg bei
E., den ich nicht nachprüfen kann?
Consentir litteras d'ostatges ny ga-
jarias.
Oder „Pfändung"? R. „nantisse-
ment".
Mistral gajarié „gagerie, saisie-ga-
gerie".
Gaton „Katze, Belagerungsmaschine".
Item que hi aia (Text aic) gran foyo
de sulphre mort . . e de salpetra . .
per far polveras als canos o per
gitar fuex sobre los castels o gua-
tos.
Bull. Soc. Tarn-et-Garonne 9 (1881),
21 Amkg.
Gau (R. III, 441 „élan") ist zu streichen;
siehe gal 1).
Ganc siehe gaug.
Ganchar „niedertreten, -legen".
Per que son li blat gauchat.
Qu'en loc de bei aven ploya
De l'yra sainct Esperit.
Str. S. Esprit 178 (Rom. 8, 217).
Mistral gauciia „mettre le pied sur
quelque chose, fouler aux pieds, en
Dauphiné". Kalepky S. 16 bemerkt
mit Recht, dass der Reim -it ver-
langt, und fragt, ob es vielleicht ein
Verbum gaussir vom ahd. walzjan
mit der Bedeutung des ital. gual-
cire „zerknittern, zerquetschen" ge-
geben habe.
Gauda „Schale, Schüssel".
E ac (sc. Jesus) una bella gauda
Tota plena d'aigua cauda;
E aqo fah, les pes lavan
Als disciples e eichugan
El s'en venc davan S. Peire.
Brev. d'am. 22952.
Mistral gaudo „jatte de bois, plateau
ou sébile d'orpailleur , grande ga-
melle, terrine, plat de bouillie".
R. II, 40 citiert die Stelle als Be-
leg für ein fälschlich angesetztes
agauda „aiguière" ; vgl. Sternbeck
S. 28. Siehe auch Thomas, Essais
S. 215 und Chabaneau, Revue 13, 40.
Siehe gaveda.
Gauda „Färber-Wau".
Item de cascun quintal de cendres
6*
— 84
clavelladas e de cardos un dinier,
6 de gauda del vendedor un dinier,
Règl. cons. Liraoux S. 23 Z. 3 v. u.
Item guuda e genesto deu esser le
quintal de .cvin. libras.
Ibid. S. 28 Z. 21.
Fastet lo quintal .ii. d. , gauda lo
quintal .u. d.
Arch. Narbonne S. 198» Z. 31.
Ferner ibid. S. 406*' Z. 5 v. u. ; Jacme
Olivier II, 105 Z. 1.
Gaudal „Napf?
Item concas de fast o gaudals dona
la saumada del capi may (?) de tres
en sus lo melhor, paga lo vende-
dor .1. gaudal.
Pet. Thal. Montp. S. 231 Z. 2 u. 3.
Die Stelle kann so doch nicht richtig
sein.
Gaudensa (R. III, 442), jauzensa
1) „Freude".
E que jois er donatz cui ilh a-
gensa,
E que jauzen seran de gran jau-
zensa
Ela e cilh que volra far joios.
Montanhagol 1, 14.
2) „Besitz, Nutzniessung " (R. ein
Beleg).
Oltre plus es stat autreyat que l'a-
vesque d'Ax novet no sie admetut
a son segrament davant que re-
torni l'officiau d'Ax en Ortes en
sas prerogatives et gaudenses tant
deu Navalhes que d'autes.
Liv. Synd. Béarn S. 162 Z. 5.
En . . obligacion . . de totes . . les ren-
des, rebenues, gaudensses , emolu-
mens de le dite ciutat.
Établ. Bayonne S. 303 Z. 25.
Nos a rendut . . leyau comte de totz
los proffeitz, rendas, esmolumentz,
gaudenssas et revenuas.
Jur. Bordeaux II, 47 Z. 4 v. u.
. . sens que frutz ni esplets ni gau-
densa ni nulha autra causa que n'a-
gos agut . . no lo fos comptat en So-
lution de la sompna (sie) deus deits
.X. melia souts.
Arch. bist. (Jironde 6, 32 Z. 23.
Usen et espleiten las abantdeitas ren-
das et causas de las deitas parro-
pias . ., e n'aian . . et recepian totz
los fruitz, las issidas et las gau^
denssds.
Ibid. 15, 185 Z. 15.
Ferner Arch. bist, (iironde 4, 71 Z. 17
u. 26, siehe den Beleg s. v. esa-
zensn 3), Bd. III, 163; ibid. 6, 62
Z. 25.
Gauder — jauzir. Poes. rel. 772. Siebe
Stichel S. 59.
Gandichon, -uchon „e. Kleidungsstück
(Jacke?)".
Los fors de las arraubas: guonet,
g'iudichon, capeyron de home, sim-
ple, ses forradu(y)ra, .iii. soudz ; si
lo i/iiudichon es forrat. .im. soudz;
si lo guonet es botonat, ,v. soudz;
guonet, gaudichon, cappa de dona,
lo gaudichon et la cappa forrada
de pena, si (Text et) lo guonet es
torat (?) ab cordura grossa, .viii.
soudz, et si es torat menudament,
.X. soudz.
Cout. Bordeaux S. 601 Z. 20 ff.
Item deu per .vii. palms e meg fus-
tani blanc pelut, e per meg palm
tela blanca, e per .i». onsa fil vert
e blanc, que hac . . per far un gau-
ducho a SOS ops, .m. s. .v. d.
Frères Bonis II, 53 Z. 1.
Vgl. ibid. I S. LXXIX, wo auf Du
Gange gnudichetum hingewiesen
wird.
Gandier ?
Et affin que en fazen lad. dezena (Text
-ma) saumada, deguda . . per la de-
85
cima, non sy fassa dengung fraud
ny barat. a estat . . convengut que
lod. abbat . . hou sas gens poyran
fayre jurar aquelses que devon faire
los banastons hou somadas , quäl
(Text quel) que las deya fayre, so
es sya lou mestre de la vendimia
hou SOS mercenaris hou los gau-
diers, que . . Sans barat et fraud
dels fruictz comuns, et non point
delz plus malvaizes, faran las sau-
madas per la dita decima degudas.
Cout. S. Gilles S. 97 Z 19.
Dazu die Arakg.: ^ceux qui ont la
jouissance".
Oaadir siehe jauzir.
Gaudachon siehe gaudichon.
Gaufre „Waffel".
Us fers de neolas .i. denier, et .i. fers
de corbels .i. denier, et us fers de
gaufres .1. denier.
Cost. pont Albi § 18 (Rv. 44, 493).
Gaug (R. III, 441) 1) „Genuss".
Pero sapchon tuh. per lo ver,
Que del frug no pot hom aver
Per neguna subtilitat,
Ni penre per sauctoritat,
Ni son gaug nulha persona
Mas cels a cui Dieus en dona.
Appel Chr.2 115, 149 (= Brev.
d'am. 409).
2) flor de g. „Ringelblume" siehe
flor 6), Bd. III, 510. Ebenso ein-
faches gaug:
Dansa d'amors . ., per la quäl foc jut-
gat lo gauch a mestre Peyre de
Vilamur.
Joyas S. 214 Z. 2.
Ferner ibid. S. 208 und 220.
Nebenformen gautz, gaut (?), gauc,
jau, Javi:
Viron lo pont faitz , agron grant
gautz.
S. Benezet S. 11 Z. 18.
Eu chantera de gauz e voluntos.
Nim plaz doncels, si de gauz non
servis.
Appel, Poes. prov. S. 69 V. 1 u. 30
(= Rv. 39, 181 ; G. Peire).
So auch Appel Chr.^ 3, 60 (Jaufre),
wo Appel in gautz den Obl. Plur.
sieht?
E el castel a grant ricor
De menestrals e de borzes
E de joves omes cortes,
Que tot Tan son alegoratz
E mantenon gautz e solatz.
Im Nom. Sg. oder Obl. Plur. steht
gautz (: bautz) S. Hon. VII, 205 und
LXXT,48; im Innern des Verses oder
in Prosa gauz Bartsch Chr. 127, 21
(R. de Vaq.), gautz Such. Dkm. I,
272 Überschrift, gaug Don. prov.
2», 4 (Var. gaugz). Einen weiteren
Beleg aus S. Hon. gibt Rayn. Er
erschliesst daraus einen ()\)\iq,gaut.
Ob das zulässig ist, ist doch noch
fraglich. Wol findet sich im Mys-
tère de la Passion :
Dousas donas. be poscatz vos
venir !
Gunut vos do (Text de) Dieu, car
tant vos vey marir.
Digat mi ades que volet far ni
dir.
E gwiut torno vostras dolors!
Revue 28, 11 V. 33 u. 35,
aber, wie Chabaneau ibid. S. 53 be-
merkt, „le groupe final tz^ de toute
origine, est . . presque partout ré-
duit à t dans le ms.".
S'als malvatz no fos tan grans gaucs
(rtraucs),
Avoleza ja no fora.
Peire d'Alv. 13, 25.
Lo prinse ac gran gauc, quan fon en
Provensa.
Chronik Boysset, Le Musée S. 58»
Z. 7 V. u.
- 86 —
Die Ausgabe von Ehrle S. 357 Z. 4
hat gaug.
E per aquo quar tota gent non
sap
La gran vertut qu'el sementeri
cap,
leu 0 diray a tot lo mont per ver ;
Sül de Fauzir ajan gauc e plaser.
S. Trophime 78.
Z. 4 ist ajan doch nicht gut möglich ;
cor. auran oder lies mit Hs. P es
gran (so Bartsch Chr. 394, 19). Die
Hss. FN haben gaus statt gauc.
Gaue steht noch Daurel 1191, J«mc
Aigar^ 251, beide Male im Innern
des Verses. Ygl. Lienig S. 42 und
Revue 31, 194 oben.
E nos de juu conbatons nos ab
eis.
Aigar« 1040.
Aquéstas cháusas vos ái parládas que
lo méus jaus sia e vos e"l vóstre
jávis sia umpliz.
Mas la vóstra tristicia será trastor-
náda en jdii.
La fémna cum eîánta a tristicia . .,
mas cum efantat á l'eîán, ja no li
mémbra de la dolor per lo jáu, car
om es náz el mun.
Queréz que vostre jávis sia plés , e
recebréz.
. . . que ájen lo méu jdvi umplit e se
meésme.
Ev. Job. 15, 11 ; 16, 20, 21, 24 ; 17, 13
(Bartsch Chr. 13, 18 ff.).
Im Mystère de la Passion, Revue 28,
13 V. 77 und, nach Chabaneaus An-
merkung zu der Stelle ibid. S. 63,
noch mehrfach in diesem Texte,
findet sich die Form guach, Daurel
285 guah. Ist die Form haltbar?
Nicht klar ist mir die Bedeutung Brev.
d'am. 4382, falls die Stelle über-
haupt hierher gehört:
Don (sc. Venus) ...
Nos fai esser luxuriös
Ens dona vigor natural
E"ns fay seguir delieg carnal
En toquar et en odorar . .
E gen causar e ben vestir
Et esturmens e gaus auzir.
Glossar „des chants joyeux". Cor.
cans?
Mistral gau, gauch (1.), jau etc.
Gaugat.
Item per vega (?) gaugada e per se-
das, que pres la dona sa molher . .
per guarnir un capairo.
Frères Bonis I, 78 Z. 3.
Dazu die Amkg. : „Lisez veta gau-
gada „ruban gauîré".
•xv. palms drap gaugat que n'aguem
per causas.
Ibid. I, 92 Z. 4 V. u.
.VI. aunas veta de seda gaugada.
Ibid. I, 217 Z. 13.
Ebenso ibid. II, 98 Z. 15.
Gaugela siehe ganiela.
Gauja „Aichmass; Aichen; Abgabe für
das Aichen".
Item . . fo . . establit . . que nulh pi-
p(o)er , doaler ni tonerer no fosse
tant ausart que . . fesse pipe nulhe
de meinhs de gauhe (sie) ni me-
sure de schieys sesters e demiey.
Établ. Bayonne S. 214 Z. 16.
E plus fo establit que les pipes se
fasen de .vi. sesters e demiey en
sus, segont que en l'autre establi-
ment . . suber lo feyt de le gowye
es estat ordenat.
Ibid. S. 218 Z. 26.
Item . . fo establit que sie metude le
gauge dous binx en la ciutat, e que
los pipers . . sien tingudz de far
las pipes de chiis sesters e miey
de gauge.
Item . . fo establit que tot bin stranger
qui . . entrera fens la ciutat per
bener, que sie ganyat e que pagui
87 —
aquet de qui lo bin sera dus ar-
ditz per cascune pipe per gauyar
lo bin stranger ; e si gauyat no lo
vole, que sie tingud de pagar le
gauge assi cum si ere gauyat, so
es dus arditz per pipe.
Item es ordenat que roifici de le gauge
e lo proffit d'aquere sie dat a Gui-
Ihemby, scuder.
Ibid. S. 417 Z. 15 ff.
Perdebant dicti ton. in gauya .n.
partes unius pipe vini valentes .vi.
üb. .XV. s.
Arch. bist. Gironde 22, 372 Z. 3 v. u.
Ferner ibid. 22, 399 Z. 3, siehe den
Beleg s. V. gaujnr.
'Mistrai jaujo, gaujo (g.) „jauge, verge
pour mesurer les îutailles, futaille
qui sert d'étalon aux autres*.
Gaujador „Aicher". Établ. Bayonne
S. 214 Z. 22 guouheder; siehe den
Beleg s. V. guujar.
Gaujar „aichen, vermessen".
Item . . fo ordenat . . que nulh homi
estrainh no . . sie tant ardit que . .
crompi ny . . veni pipe de bin en
Baione . ., si no que prumeiremens
sie gauhyade per los dus guauhe-
ders ad asso (l'an) ordenats de far.
Établ. Bayonne S. 214 Z. 22.
Ferner ibid. S. 417 Z. 21 ff., siehe
den Beleg s. v. gnuja.
Item liberavi Petro de Portu qui ac-
cessit ad Angliam cum vinis .i.
pipam vini . . , item mercatoribus
supradictis pro perda gauge .i. mo-
dicam pipam vini; item pro gau-
yando vina Petro Magistri .xim. s.
Arch. bist. Gironde 22. 399 Z. 3.
Gaujos „fröhlich". So ist zu schreiben
statt gavios R. III, 443 ; vgl. Stern-
beck S. 27. Weitere Belege (ìuilh.
de la Barra^ Glos.. Jeux Horaux
S. 13b z. 18.
Gaujozamen „fröhlich".
Novelas tu aportaras
Gnujozamen,
E degun temps iradamen
Tu non vendras.
Lunel de Montech S. 49 V. 357.
Si donar vols, dona gaujozamen,
Que ja languir no fassas atenden.
Deux Mss. B III, 351.
Man sollte .doch eher ein „bald, schnell"
bedeutendes Wort erwarten.
Gaus (R. III, 442 „gai, joyeux"). Ein-
ziger Beleg :
Bei cors plazent e gaus.
De totas beutatz claus,
Mielhs-de-domna , e de bei esta-
men.
Mahn Wke. III, 40 Z. 11 (Ric. de
Berbezilh).
Das Wort ist doch nicht haltbar.
Schreibe egaus, und cor. Bels c.
plazens? Und wie wäre zu ver-
stehen? Wäre „gerade gewachsen"
zulässig?
Gaus siehe gaug.
Gausir? siehe gauchar.
Gant (R. III, 441) siehe gmig.
Gauta (R. III, 446) 1) „Backe, Wan^je".
Nebenform gaita Sordel 1,6; s. die.
Amkg. zu der Stelle.
2) „Seitenwand"?
Item ha la obra de loguier dels fe-
morasses d'ambas las partz de las
gautas del pon d'aquel mezeis por-
tal .XXX. s.
Priv. Clôture § 48 (Rv. 2, 100).
Item lo barat deu casteg aye de gaute
.X. canes, e que no toqui hom poing
en lo costoo debers lo casteg, mas
la gaute de part defore que sie a
plom de .v. canes d'obre de pregon,
e la terre qu'en exira se geti en
talers. que no demori poing en lo
costoo.
Art. béarn. S. 137 Z. 7 u. 8.
Lespy, der diese Stelle citiert, „Ouver-
türe". Mir ist die Stelle nicht klar.
3) manjar tro sus a la g.
E'l bovier de tot son poder
A Jaufre servit e hoiirat.
E can agron (Text -an) assatz
manjat
Pro e gen, tro sus a In gauta,
De tot so que mais lor azauta,
Jaufre demandet al bovier : . . .
Jaufre 95b. 34,
Wie ist zu verstehen ? Etwa „nach-
dem sie sich bis oben hin voll ge-
gessen hatten, bis sie nicht mehr
konnten* ? Aber passt hier ein so
derber Ausdruck?
Gautada (ß. III. 447) „Backenstreich,
Ohrfeige". Nebenform i/a/i/rö« Poes,
rel. 676.
Gautalh? siehe gantalh.
Gautier.
A rescos trac
Per eus (?) escac,
E non vos greu al comensar,
Que en derrier
I>'autre gautier
Cug que m'auzires viular.
Mahn Ged. 941, 3 (P. Card.),
(ralvani S. 210, der Z, 2 ens statt
eus liest, bemerkt: ^Gautier propri-
amente vale goditore , onde franc
gautier, è il huon compagnone, 0
vivono . . Ma qui pare che sia da
prender per canto di solazzo . ." ;
er übersetzt S. 217 „bordelleria".
Godefroy gautier „bon vivant".
Gauzar (Stichel S. 60 guausar nur aus
Joyas) „wagen".
. . . fon trop espabentatz et no"s gau-
san ajustar a luy.
Hist. sainte béarn. I, 14 Z. 11.
Vgl. das Glossar.
Mistral ausa, gausa (1. g.) etc. „oser".
Ganzenhatge ?
En una carta . . se conte lo gause-
nhdtge dels forns de la vila de Sanct
Pous fachs per (Text par) Moss'
de Sanct Marc.
Libert. S. Pons S. 33 Z. 9.
Gauzinhal. Esiela g. „Morgenstern".
So, nach Crescini, in :
Eil beutatz sera, sabetz caus
üe cels qu'iran al lavador?
Plus que Vestela gnuzignaus.
Crescini, Pax (Marc.) V. 34.
Var. gaurinaus, iauzingnaus. Vgl.
Crescini, Per il „vers" del „Lava-
dor", Padova 1900 (Estratto dagli
Atti e Memorie della R. Academia
di Padova, t. XVJ). Paul Meyer, Ro-
mania 29,474, stimmt Crescini bei,
Jeanroy, An. du Midi 12,572, erhebt
Bedenken. Auch der von Gröber,
Zs. 3. 308, erhobene Einwand, dass
man provenz. doch wol ebensowenig
wie deutsch sagen dürfe: „Wisst
ihr welcher Art die Schönheit derer
sein wird die zum lavador gehen?
Mehr als der Morgenstern" statt
„mehr als die des Morgensterns",
(ein Einwand, auf den Crescini nicht
eingegangen ist), bleibt zu beach-
ten.
Gauzir siehe jauzir.
Gavach „Kropf".
Gavaych v. bolfigua.
Floretus, Rv. 35, 69».
Siehe bolßga, Bd. I, 153. — Mistral
gova, gavage, gavai (Var) etc. „Ja-
bot d'oiseau". Vgl. Godefroy gavai
und Foerster, Aiol 3069 Amkg.
Gavach? siehe gunach.
Gayanh „Beschädigung". Art. béarn.
S. 128 Z. 3 (durch Correctur herzu-
stellen ?) und Z. 6 ; s. den Beleg s.
V. enmersar, Bd. III. 11.
— 89 —
Gayanhamen „Beschädigung".
De guabanhtiment de fius. E si alcus
hom 0 fempna que tengues fius del
senhor guabanhava lo fius . ., deu
esmendar aquel guahanhament . .
E si tant era quei senhor d'un fius
aguos donat a feus a .i. feuzater
una mayzon o una binha o una
[antra] causa bastida e en bon es-
tament, e si tant era que aquela
causa guabanhes per la colpa del
feuzater . ., deuria redre razon
(Text aysso) lo fiuzater [d'jaquel
guabanh'iment per que seria ben-
gut, [e si era bengut] per la colpa
del feuzater, deuria esmendar lo
feuzater aquel guahanhament . . .
E si no era bengut per sa colpa,
ayssi cum per fuc que art l'ostal
ses colpa d'aquel que y esta, o ayssi
cum es de binhas o d'albres que es
talhat noytalment e no sab hom
qui 0 a feyt . . , non es tengut lo
feuzater de esmendar aquo.
Cout. Gontaud § 179.
Verbessert nach Cout. Tonneins-Des-
sous § 179, wo gav- steht.
Ferner ibid. § 201; siehe den Beleg
s. V. enlagezir 2), Bd. III, 6.
Gavanhar (R. III, 447) 1) „verderben,
beschädigen, schädigen".
Der erste Beleg bei R. lautet voll-
ständig :
L'altra (sc. vertutz) so es kari-
tatz ab esper,
E fes, que res no destruy ni ga-
vanha.
Mortz, pus no-t puesc destruyr' e
gavanhar
Ab cruzeis faitz, sevals ab brau
sermo
Te vuelh maldir.
Prov. Ined. S. 195 V. 55 u. 56
(Matieu de Caerci).
R. „affaiblir".
Der vierte Beleg bei R. ist = Guir.
Riq. 6, 43.
AVeitere Belege :
E conogues la malanha
De que clocha Lemozis,
Qu'era sieus e foraih bos,
Mas US sobros loih gavanha.
B. de Born 24, 32.
Quar sordeis chantatz que paos
E gavanhatz los motz e'ls sos,
Per qu'es fols qui los vos balha.
Ibid. 38, 47.
Quan lo vis mont' al folh el suc,
Luxuria en luy si banha
E fai li far don gavanha
Lialtat e creys marrimens.
Prov. Ined. S. 53 V. 27 (Bern, de
Venzac).
Oder ist Z. 4 LiaUat[z] zu ändern
und die Stelle zu 2) zu setzen?
Et hom que sos amicx gavanh'
E'ls enemicx non gavanha,
Ges avol cor no"l sofranh,
Mas sens par quel sofranha.
Ibid. S. 311 V. 21 u. 22 (Ugo de
Murel).
Aissi cum val mays de fin or
Thezaurs que d'estanh, mos cos-
sirs
Val mays, si tot s'es fols l'albirs,
D'autre cossirier, per qu'ieu franh
Ab sen mon cor, que nol gavanh.
Mahn Ged. 895, 5 (Aim. de Belenoi).
Ferner Guir. Riq. 95, 27 ; Deux Mss.
BVI, 99; Comptes de Riscle S. 337
Z. 5 und S. 376 Z. 4; Cout. Condom
§ 122 ; Cout. Gontaud § 179, siehe
den Beleg s. v. gavanhamen.
2) „beschädigt, verdorben werden".
E si tant era que aquela causa gua-
banhes per la colpa del feuzater . . .
Cout. Gontaud § 179.
Siehe den ausführlichen Beleg s. v.
gavanhamen.
Siehe auch 1).
90 —
3) „schadhaft, fehlerhaft sein". So,
meine ich, in R.'s zweitem Beleg:
E die vos que re no i guavanha
Boca, mentos, nas, huelhs ni silha
M frons, car Dieuis] per mera-
vilha
Par queus a de sas mas formada.
Appel Chr. 2 100, 104 (Am. de
Sescas).
Rayn., der nur Z. 1 anführt, „que
rien n'y affaiblit", Appel ,, verder-
ben".
4) se g. „sich schädigen".
Mas tans dans n'ai celatz
De qe"m fora clamatz,
Mais non enten
En clam soven
Ni leu non desrei 5
Tot ben ab nei,
Com ja"m di ni m'enseigna
C'aissi'm gavuing;
Car si soffraing
En lonc temps bon' amors, 10
Als fis entendedors
Tot 0 restaur' us mes.
Liederhs. A No. 18, 3 (Guir. de
Born.).
Z. 5—6 sind mir nicht klar. Rayn.
,,je me mine".
Gavari-ier (R. III, 447 ein Beleg)
„Busch, Strauch".
Aparec a lui el desert . . l'angel del
senhor en flama de foc el gavarer_
L'angel que aparec a lui el gavar-
rer.
Apost. Gesch. 7, 30 u. 35 (Clédat
218a, 23 u. 218b, 17).
Gaveda „Schüssel, Napf, Mulde".
Gaveda Cavata.
Floretus, Rv. 35, 69«.
Mistral gavetn , gnvedo , gaudo etc.
,,game]le de bois dans laquelle on
sert la soupe, jale, jatte, sébile;
äuge de bois pour la cuisine, ba-
quet ; tronc creusé pour servir d'a-
breuvoir aux bestiaux".
Siehe gauda.
Gavel „Reisigbündel".
E pro unoquoque gavello ramorum
solvat sex denarios ... Et nullus
logaderius particeps bosquorum ap-
portet ligna vel gaveUum de bos-
chiis sub eadem pena.
Cout. Tarascon S. 64 § 49.
Claudius preses.
Qu'au myey dal fuoc syo aplica.
Sa raubo non prendré pas arno.
(irrandent.
Cubren son corps eyros de garno
Et meten y forso gavelz.
S. Pens 4770 (Rv. 31, 546).
Attendut que las bestias non hi po-
don passar cargadas de fen, de ja-
vels ni d'autras cauzas.
Doc. B.-Alpes, Rom. 27, 402 Z. 20.
Mistral gavèu, javèu (a.) etc. „javelle
de sarment; faisceau demenu bois,
fascine".
Gavela „Schwad".
Item si alcun pren garba o gaveUui
d'autru de dias, es tengut a la se-
nhoria en .vi. deners tolzas ; e qan
la tratz del garbier, es tengut de
dias en .v. sols tolzas.
(iout. Foix S. 26 § 33.
Item statuimus quod nullus glenator
. . intret infra garbas et govellas
et garbayronos sub pena duorum
solidorum.
Cout. Tarascon S. 96 § 129.
Guavella Merges.
Floretus, Rv. 35, 69».
Tot home . . que prenera blat, froment
ni sivaza . . en garba ni en gavcra
ni de bauquera ni de batoc de l'au-
truy camp . . .
Arch. Lectoure S. 72 Z. 9.
— 91 —
In übertragenem Sinne:
Un sirventes trametray per mes-
satge . .
Ad E Steve . .
Q'om mielhs non mazella
Autruy porc ni flagella
Xi mielhs non coutella
Sos servidors manjan.
L'enfan
De qua fes guavella
Li retrairay chantan.
Mahn Ged. 1254, 1 (P. Card.).
Zur Erklärung der Stelle vgl. Mahn
Ged. 762, 6: ,, Manjan aucis son
ancessor Et un enfant de son se-
nhor, Per que Tapella hom trachor"
und Mahn Ged. 764, 2 : „Mays Es-
teves trazic en aucizens, Qu'anc
SOS pairis no y atrobet guirensa
Ni un tozet, don fetz tal descre-
zensa Qu'a son dirnar los aucis
ambedos".
Mistral gavello, gauèro (g.) „javelle,
poignée de blé que coupe un mois-
sonneur; petit tas de blé coupé
qu'il laisse en moissonnant".
Gavelier siehe gahelier Schluss.
Gavenc „Pflugschar".
Saumada de rellis et aissadis .i. den. ;
saumada de gavencs .ix. den.
Liber Instr. Mem. S. 438 Z. 26.
Saumada de relhas e d'aychadas .i.
d. ; saumada de gavencs .n. d.
Pet. Thal. Montp. S. 227 Z. 2.
Item tota saumada de relhas . . .ii. d.;
item tota saumada de ferre de ga-
vens .II. d.
Ibid. S. 230 Z. 6.
Una relha d'araire (Text -atie) ho .i.
clap (?) deu mealha, et .i. guavenc
(Text -ent) mealha.
Cost. pont Albi § 10 (Kv. 44, 492).
Mistral gaben „soc de charrue, en
Agenais et Rouergue".
tìavier ,. Kropf". Mahn Ged. 1231, 4
(P. Card.); siehe den Beleg s. v.
lorsier 3). Bd. I, 158. Lespy gauè
(Big.) „goitre".
Gaviet ?
Item tot hom , . que cuella en autru
ort ni en autru (Text -tra) vinha
porrat ni laitugas . . pague .im.
sols . . . Item de ruezas (?) e de
gaviet pague .xu. d. tor., si no(s)
es en hört claus.
Cout. Montreal (Aude) S. 41 § 5.
Glossar S. 103 „gavieu, gavel, sar-
ment de vigne". Ist etwa gamet
zu schreiben ? Mistral hat gamais,
gamai, gamet (bord.) „variété de
raisin blanc, hatif , . . cultivée en
Forez et Languedoc". Aber würde
das hier genügen?
Gazal (E. III, 448) „Dirne, Hure", nicht
„bavard". Vgl. Tobler, Romania 2,
237—38.
Gazalha (R. III, 449) 1) „Gesellschaft,
Gemeinschaft", nicht „gain , profit,
bénéfice", vgl. Diez, Et. Wb. I, 203.
Die beiden Belege lauten vollstän-
dig:
Mas ja d'aiso no vos calha
Car li clerc no vos fan be,
Car lo bos temps ve, so cre.
Que auretz aital guazalha
Que vos dara palafre
0 renda que mais vos valha,
Car lo coms de Peitieus ve.
Jahrbuch 1, 98 (Tenzone Gui-
Ihalmi— Maistre).
E par ben que sens li falha
Qui donas joves engalha
Ab las vielhas que an pretz ses ba-
ralha,
Quar gent gabon
E pueys sabon
Far per que hom mais valha.
Bona pauza
E ses nauza
E rica guzalla.
Mahn Ged. 752, 3 (Bern, de Dur-
fort oder Bert, de Preissac).
- 92
Hierher gehört auch das von R. II,
182 citierte und fälschlich „dispute"
gedeutete garalha Appel Chr.' 100,
12' I (Am. de Sescas); vgl. Paul
Meyer, Romania 4, 467. Appel deu-
tet ,,Greselligkeit".
2) ,, Viehpacht''.
Item que tot home que aja buous,
vaquas, . . muls o mulas o autres
bestials . . en gazalha . . , que los
aja a . . revelar als dits cstimadors.
Recherches Albi S. 860 Z. 17.
Demorero a la guazalha .xxxi. bes-
tias velhas.
Frères Bonis I. 198 Z. 1.
Rcsto .VI. Ih. .XII. s. . . e .v. cartiei-
ras fromen e .i. sest. mestura ; per
aquest corate fe la guazalha de las
oelhas.
Ibid. II, 302 Z. 26.
Item den Huc Pelabosc que ten de
mi en guazalha .i. rossi bayart e
.1. egua . . per prest (sie) de .im.
Ih. .X. s. t. lo coble . . . Item deu
Huc Pelabosc que ten de mi .i».
truega en guazalha per pret (sie)
de .XXV. s. . . .
Ibid. II, 315 Z, 14 u. 18.
Weitere Belege im Glossar.
Et aqui preneren (sc. las gens d'ar-
mas) alcuna cantitat de bestiar
boyn, en lo quäl bestiar alguns . .
habitans de r.ostre loc de Guabarret
an part, per so que . . n'avem metut
en los deitz pays a guasalhu o en
companhia ad alguns lors gua-
salhas.
Jur. Bordeaux 1, 83 Z. 7 v. u.
Ferner Cout. Azun § 88 u. 89 und
Cout. du Gers S. 220 Z. 25.
Mistral gasaio „amodiation , ball ;
cheptel, troupeau, bestiaux , en
Guienne, Gascogne et haut Langue-
doc". Vgl. Du Gange gasalia.
GazHlhan „Viehpächter".
.lohan de Pomaireda, nostre guazalha,
que esta en la onor de La Capela,
deu . .
Frères Bouis I, 32 Z. 1.
Dazu die Amkg. : ,,Le gazaüler était
et est encore celui qui élève ou
garde des animaux qui lui sont
confiés et dont il partage le pro-
fit avec le propriétaire".
Ferner ibid. I, 89 Z. 6 v. u. ; I, 197
Z. 14 u. ö.
Sapiatz que lo ga(i)ssaiUan m'a îeyta
complanta que algus de vos autres
han pres le bestial de Malbert.
Bull. Soc. Tarn-et-Garonne 17
(1889), 281 Z. 3.
. . nos a diit . . cum eg a entro au
nombre de sept caps de egoas en-
ter las maas de auguns sons ga-
salhans en lo loc de Bilhere.
Gram, béarn. S. 119 Z. 10.
Ferner Jur. Bordeaux I, 83 Z. 7 v.
u., siehe den Beleg s. v. gazalha 2).
Gazalhana „Viehpiichterin".
. : per la fornitura de la gazalhana
de Falguieiras.
Frères Bonis II, 44 Z. 3 v. u.
Dazu die Amkg. : „femme du gazail-
lier ou Colon partiaire".
Item deu per .ii. tortises . . que hac
per far onor a sa guazalhana . .
Ibid. II, 232 Z. 15.
Mistral ^osaîé, gasalhan (g.) „métayer,
fermier, dans le Toulousain ; chep-
telier, celui qui prend le bétail à
cheptel, en Gascogne".
Gazalhar (R. III, 448) Nicht .,bavarder",
sondern im ersten Beleg se g. „Ge-
meinschaft haben mit, sich zuge-
sellen, sich vereinigen", vgl. Tobler,
Romania 2, 238. Tobler bemerkt,
dass die Hss. A B M U hier s'a-
gazalh statt se g. haben; ebenso
lesen die seitdem publicierten Hss.
a, Revue 42, 309, und c, Studj 7,^
252 ; die Hs. De enthält die Strophe!
93 —
nicht. Das Gedicht steht noch in
sechs anderen Hss. Hat eine von
diesen se gazalh so braucht dies,
denke ich, doch nicht mit Tobler
als eine schlechte Lesart bezeichnet
zu werden ; vgl. se companhar ab
neben se acompanhar ah.
Aus dem zweiten Beleg, Mahn Ged.
199, 5 (Marc), lässt sich die Be-
deutung des Wortes nicht erkennen,
vgl, Tobler a. a. 0.
Ich habe das Wort noch Frères Bonis
II, 476 1. Z. gefunden:
Item deu el a nos per .i», finansa
que fi am En Bertran de la Po-
zaca de Montalba, per demandas
que fazia am diverses esturmens
que mostrava per guazalhar.
Die Stelle ist mir nicht klar.
Mistral gasaia , gasalha ( 1. ) „ ga-
zouiller, babiller".
Gazan (R. III, 449 gicazan „vassal").
Einziger Beleg B. de Born 7, 25.
Die einzige Hs. C hat guazam.
Thomas, B. de Born S. 207 schlägt
li Guizan „die Aquitanier" vor,
wozu Chabaneau, Revue 32, 203 be-
merkt: „correction très-heureuse et
qui me paraît devoir être acceptée
sanshésitation". Stimming* schreibt
Guiu.
Gazandor (R. III, 449 guasandor) ist
zu streichen; siehe gazanhador.
Gazanh (R. III, 448) 1) , Gewinn".
Traire g. „Gewinn ziehen" (R. ein
Beleg).
Per, qu'ie-us prec que de lor er-
gada
Vos tulhatz a vostre poder,
C'ap lor non pot hom conquerer
Pretz ni honor ni gazanh traire.
Appel Chr.« 100, 129 (Am. de
Sescas).
Beachtenswert ist:
Adonc Blandinet va parlar
E dis : Donzella, che porrien (sie)
far
De questos malastrucz cavaliers
Che iou tene per presoniers? . .
Respont Brianda ardidament:
Deslieuras los apertament,
E anon s'en en mal gassan,
Car, per ma fe, ayssi lur tanh.
Blandin de Corn. 1805 (Rom. 2, 194).
Etwa frei „zur Hölle gehen" ?
2) „Erfolg".
E pois per home recrezut
Aug dir qu'anc Dieus no fetz
virtut,
Per qu'ieuprec ses cug de gazanh.
Mahn Wke. III, 41 (G. de
Balaun).
3) „Arbeit"? So, nach Coulet, in:
Anz me plai que casson error
E qu'ab bels digz plazentiers, ses
yror,
Torno-ls erratz desviatz en la fe,
E qui-s penet, que truep bona
merce,
E enaissi menon dreg lo gazan
Que tortz ni dregz no perdan so
que y an.
Montanhagol 4, 26.
Vgl. die Amkg. zu der Stelle. Jean-
roy, An. du Midi 10, 350, ändert
Z. 6 tort ni dreg (Nom. Plur.).
Gazanha (R. III, 449) 1) „bebautes
Land".
E d'aval davas destre, laz l'aiga
e la gazanha.
Vai l'avesque del Poi ab una gen
d'Espanha.
Chans. d'Ant. 114.
Qu'ara intr' eis non a bareira ni
fossat
Ni mal pas ni gazanha mas [sol]
l'erba del prat.
Ibid. 461.
Vgl. Chabaneau, Revue 27, 150.
- 94
2) „Gewinn" (R. ein Beleg).
Ben a de sen gran nescieira
Dnitz que dona joven quieira,
Que'l plus valen îai tornar en pau-
prieira.
Mas selhas (sc. domnas) de mieja
teira
Den hom ponhar cum conqueira
Lur amistat, quar an proeza entiei-
ra;
Quon plus es de jorns pleneira,
Val mais en tota manieira,
Quar non deziron ges mercat ni fteira.
Lur companha
Es gazanha,
Mas qu'om no lur quieira(?),
Bon' alberga,
Qui que"s perga.
Fara voluntieira.
Mahn Ged. 752, 4 (Bern, de Durfort
oder Bert, de Preissac),
3) „Zinsen".
Gar cel que comquier terra ni pren
l'autrui legal
E merma la dreitura e pren l'en-
gan e'l mal,
Pert Tenor comquerida e gazanha
e'l cabal.
Crois. Alb. 4803.
Dazu die Amkg. : „Corr. la g.?".
Glossar „intérêt, revenu" , Uebs.
„rente".
Gazanhable (R. III, 449) „bestellbar".
Li Chamarlenchi deit de la terra
gaignahla .v. s.
Langue Dauph. sept. III, 15.
Ga/.anhador (ß. III, 449) „Ackersmann,
Landmann".
Fruz puiriz no val ren a gaaniador
(= lat. agricola).
Beda 14 (Rochegude S. 159).
Et li Gaidenc son . . lor forester et
lor sirvent e an a recebre los blat
deus gaanadors.
Trois chartes lim. I, 29.
In übertragenem Sinn:
Mas ar vezitara sa vigna Dieus
le Payres,
Pagar voll sos obriers e"ls autres
gazagnayres
Que an per eil tenguda sa mi-
nistracion.
S. Porcari IV, 20.
Hierher gehört auch die von R. III,
449 No. 7 als einziger Beleg für
guasandor angeführte Stelle :
Laboradors et guasandors de terra.
L'Arbre de Batalhas fol. 211.
Es ist gewiss guasanador zu bessern.
Gazanhairitz „Bäurin".
La quäl dama quält que ella si partis
de Nisza, e a grant pena pot aver
,1. frayre sieu qui l'acompagnes . .,
an grans neus e a grans pluyas e •
mal temps covent que partissa de
Nisza e gitada defora, coma si
fossa(n) una paura guaysanaris
(sie).
Mém. Grimaldi, Rem. 22, 409 Z. 14.
Gazanhamen(R.III, 449) „Erwerbung"?
Si alcun frayre o alcuna sor gasa-
nhava alcun[a] honor o autra causa
estan en cemminal, jaciayso que
a luy 0 ela sia lo gasanhament tant
selament, ly autres frayres deven
aver en la causa gasanhada lor
part per compte de persounas (cor.
parseniers ?), entro que partit ayan.
Cent. Auvillar § 134.
So etwa auch im einzigen Beleg bei
R., den ich nicht nachprüfen kann?
Aquest gazanhament fo fag en la sala
a Montalba.
Tit. de 1203, Arch. du Roy, J. 304.
R. „profit, bénéfice".
Gazanhansa „ICrwerbung, Erlangung".
May car a la dita Universität e a la
vila no bastaria la gaza[n]hansa
d'aquelas libertats, si d'aquelas de-
— 95 —
gudament usar [e] fruir no po-
dian . . .
Cout. Limoux S. 90 Z. 5 v. u.
Gazanhar (R. III, 450) 1) „bebauen,
bestellen, bewirtschaften" (R. ein
Beleg).
Am totas las autras apertenensas deu
dih mas, absas e vistidas, gaanhadas
e no gaanhadas.
E degues comandar aus omes qui
gaanhen aquest mas que aquest
blat redessan En Laurens.
Doc. Hist. I, 177 Z. 17 u. 26.
Ferner Trois chartes lim. I, 24 ; siehe
den Beleg s. v. gazanharia.
2) „(als Lohn, Strafe) verdienen".
Peire Fardo, nostre boyer, deu que
pres comtans sobre sa saudada de
.VIII. flor. e .1. par sabatos que
guazanha (Text -o) per .i. an . . .
Frères Bonis II, 413 § 1.
Esdevenc alo que le po[bo]lz de Roma
eniret Temperador , et acorderon
enfre elz que'l presessan e'l liessan
ad un pilar e qued hom lo bates
tant entro que fos moi'tz, aici con
gazainnat ó avia.
Legendes VII, 375 (Rv. 34, 255).
Que al taulia se tengua .i. anel e
als seps si tengua .i. tros de ca-
dena per sarrar am .i. cadenat . .,
e cant degun malfacto uura gua-
sanhat de metre eis seps ni hom
Ivolra far la justissia, que hom mete
los seps sus lo taulia . . .
An. Millau S, 333b Z. 12.
) g. Deu „die ewige Seligkeit er-
werben" siehe deu 5), Bd. II, 188.
) , erreichen, erlangen".
Apres gadanhd d'en Bernad Guilhem
^^ d'Escot et deu senhor de Lagor
^^m queus homis d'aquesta ciutat ayan
^^K padoence en tota la seuba de Ba-
^^K ger ... Et gadanha deus dabant-
I
ditz senhors . . que ayan padoence
tote en Gabarn.
Rec. gascon S. 55* Z. 5 u. 18.
Glossar „obtenir".
5) g. alc. ren ad alcun „jmdm. etw.
verschaffen". Izarn 109, siehe den
Beleg s. V. falhar 1), Bd. III, 399;
Übs. „qui t'a donné un tel pou-
voir".
6) „bekommen, erhalten".
Item marid e molher . . podon . . es-
tablir espozalici la .i. a l'autre per
engalheras partidas de serta soma
de diers que gazanhe aqued que
mes viura sober l'autre.
Cout. Condom § 65.
Item si la molher mor prumer que-1
marid . ., lu marid gazanha lo lieit
e las arraubas nupcials e l'arca . .,
e ed deu la far sepelir e far las
exsequias del son propri.
Ibid. § 67.
E aquera meitad (sc. des konfiszierten
Besitzes) sia applicada als senhors
de Condom, e l'autra meitad sia
leishada ad aqued mezish contu-
max, empero en aital maneria (sie)
que, si apres . . es pres e absolt . .,
que aquera meitad a lui . . fran-
quament remanga, e si es condemp-
nads, que arren plus en aquera
meitad li senhors de Condom no
gazanhon . . , cum a lor deia ha-
bundar la meitad soberdita per
arrazon de la dita contumacia a
lor gazanhada.
Ibid. § 154.
Darf man an der letzten Stelle „zu-
fallen" deuten ? Oder soll man de
lor ändern?
7) „seinen Lebensunterhalt verdie-
nen"?
Totz hom . . heretatz del castel . .,
quäl que mestier fassa, done .ii.
s — E totz hom que no aura maio
— 96
ni heretat es logara e gasnnhara
ab son cors, done cadans .viiii. d.
Cart. Alaman S. 69 Z. 7.
8) „Beute machen".
E tugh nostre pelegrin aneron i mot
Volontärs per defendre. si raestiers
fos, que anc y hac sirvent ni ca-
valhier que vengues vas la vilha
per caznnhar (sie).
Appel Chr.» 121, 50 (= Prise
Dam. 579).
Appel „plündern" ; Paul Meyer, Capt.
Damiatae S. 197 „faire du butin".
Gehört hierher auch die folgende
Stelle ?
Auzel qui pren non paiseretz
Ja en ivern mas una vetz,
So es cant aura (jazanhat,
Si'l voletz teuer adobat.
Auz. cass. 1099.
Oder wie ist zu verstehen ?
9) „Gewinn bringen, nützen".
Tan pauc vals en tos afars
Que not valria lauzars,
Mas lagz dirs e folhejars,
Qu'ad autruy notz, te guazanha.
Witthoeft No. 10, 12 (Gausb. de Poic).
Vgl. Schultz-Gora, Lit. Bl. 12, 238.
Die von Rayn. für Gesta Karoli 594
angesetzte Bedeutung „ avancer,
faire du chemin" ist, wie Schnee-
gans im Glossar anmerkt, zu strei-
chen. Die Stelle lautet richtig :
E cavalguem a Barssalona et aqui
guasanhem trop, pueys a Lerida et
a Balaguier, e no ausem anar d'a-
qui enant (= lat. ibi fuimus multa
lucrati).
Nebenform ganhar :
Anen gagnar de la denara.
S. Pons 115 (Rv. 31, 323).
So auch an der folgenden Stelle?
Si aysho fas, en guanharas
L'argen que fo
Laishatz a trastot bon guarso
Ques hora trobes.
Lunel de Montech S. 49 V. 360.
Darf man aber ganhar schon in einem
Denkmal vom Jahre 1326 zulassen?
Oder ist gazanharas zu ändern {Si
aysho — zwei Silben durch Syna-
loephe) ? Oder liegt ein anderes
Wort vor?
Mistral gagna. gasagna (1.) etc. „ga-
gner, obtenir, remporter; triompher,
franchir; progresser, prospérer".
Gazanharia „bestellbares Land" oder
„Pachtgut, Meierei" ?
Et es lor lo mas de las Chesas de
Milac en alo et en domengadura . .,
et es lor [la?] gaanaria, e no i deu
om retener si ortals et mainamens
0 feus non es, si il gaanar o volen.
Trois chartes lim. L 24.
•r. esmina de froment de is, f/uas[a\-
nhfiria P. Vacha.
Ibid. III, 23.
Vgl. Godefroy gaaignerie.
Gazanhatge (R. III, 449) 1) „bestell-
bares Land".
Notnm Sit omnibus . . quod domus Hos-
pitalis Sancti Pauli habet .c. solidos
el gaannage e el pasquer de la terra
Lantelmi Melioreti, quam ipse habet
territorio Sancti Pauli.
Cart.Hospit.Dauph. §47.
Item .xuii. lib. ,ix. sol. turon. cen-
suales in termino comitatus Nar-
howQniiiSdia gasanhagium d'en Catel,
in dominio dicti vicecomitis.
Du Gange, Urkunde von 1360.
Oder ist hier
2) „Meierei" zu deuten? Du Gange
„praedium rusticum, gall. métairie".
3) „Ernte, Ertrag".
En Foschiers . . donet la diesma que
el avia en la maijo de Bruoil-Maur
e en tot lo guaanatge que hom faria
de la maijo.
Doc. Hist. I, 157 Z. 7.
Glossar „récolte, profits agricoles".
— 97 —
. . tali pacto quod illi solverunt Deo . . .
et ancillarum Christi conventui de
Blatzac et dederunt decimas de to-
tas chausas et decimam deu parc,
cujuscunque oves essent, e del gaa-
natge que las domnas de Villa Lan-
dri faciunt et îacerent ab los frairs
et ab los servientz de lor maiso;
e si las domnas metunt mestaders
in istis terris, en la parada (?) a
las domnas non a desme del gaa-
natge ne de las bestias que a las
domnas sirunt (sie).
Ext. cart. Blessac § 114.
4) „Gewinn, Nutzen" (R. ein Beleg).
Item que en P. Ganter de Taliva e
en B. de Carcassona aujan (Text
avian) lo conte dels marcs de l'ar-
gen que Tan present foron mes a
la moneda per satisfar a la vila,
del gasankatge d'aquels, de .viCLXX.
liur. que nos avia donadas lo rey
nostre senhor.
Jur. Agen S. 269 Z. 9.
Hrsgbr. „le bénéfice du monnayage".
5) „Verdienst, Lohn".
De gazanhage. Item an ordenat que
tota persona . . que si logue a
jornadas ho a voutas . ., que ay-
tals pagon lo vinten d'eytals lo-
gadarie[s] et gazanhages en deniers.
Ext. arch. Tarascon § 32 (Rv.
40, 221),
La mesa dels .iiu. comus levar fachs
a .XXV. de may . . e del gasanhatge
d'aquels que'ls an levatz.
Douze comptes Albi S. 78 Z. 11 v. u.
Paguiey a 'n Johan Barrau et a
Philip Capel per lo gasanhatge del
leu de la gacha de las Combas .
.XXXIIII. s.
Ibid. S. 80 § 1336.
Vgl. ibid. § 1337: a 'n G. Guitbert
per son trebalh de levar los dos
comus de la gacha de S*« Mar-
ciana . . .".
L e T y , ProT. SappIement-WnrMrbuch. IV.
So noch mehrfach in demselben Denk-
mal.
Vgl. Godefroy gaaignage.
Gazanhesc „bestellbar".
En Frozin de Juzics . . a dat ublial
. . a 'n Hilies Ayquem . . . .ii. con-
cadas . . de terra et de bosc a far
terra gazanhesca (Text -esta) al bosc
de Laramaford.
Arch. bist. Gironde 7, 393 Z. 20.
Gazanhier.
E volem que totz hom e femna . .
qui aian terras e bosc entorn, ne
poden arretener a un parelh de
beus a coneguda de gazanhers e
SOS cazals un estiron de terra et
a sas terras una concada de terra.
Arch. bist. Gironde 5, 7 Z. 23.
Ich verstehe die Stelle nicht.
Gazar „durchwaten, über e. Furt gehen
oder führen".
Gasar Ya,ào, as, ire, ducere per va-
dum.
Floretus, Rv. 35, 69»-
Mistral gasa „passer à gué ; baigner,
aignayer du linge".
Gazardinc (R. III, 451 „récompense").
Die einzige Belegstelle, Mahn Ged.
165, 5 (Guilh. de Berguedan), ist
offenbar verderbt; ob R. 's Deutung
das Richtige trifft, kann ich also
nicht sagen.
Gazardon, gui- (R. III, 450) „Lohn,
Strafe".
E qui mal lor fai, non se tarda
Ora ni terme ni sazon.
Gar sempre cobra guizardon.
Jaufre 139«, 35.
Gazardonar (R. III, 451) G. ad alcim
„jmdm. seinen Lohn erteilen".
Nostre senhor venra jutgar
Et a cascu gazardonar.
Ev. Nie. 2236 (Such. Dkm. I, 67).
7
98
Gazarma (R. III, 437). gui- (fehlt R.),
ju- (R. III, 604) „e. Hiebwaffe". Vgl.
Diez, Et. Wb. T, 215 giusarma, Crois.
Alb. Glos, gazarma, Godefroy gui-
sarme, Alwin Schultz, Höf. Leben II,
209.
Die Form gut- findet sich Inventaire
Moissac 1349 S. 20 1. Z.; Guerre
de Nav. 3085 und 4375 ; Revue 1,
292 Z. 3 V. u. (gl-). R.'s einziger
Beleg \onju-, dem ich keinen wei-
teren beizufügen vermag, ist =
Blandin de Com. 1217 (Rom. 2, 187).
Gazeg? siehe gaseg.
Gazel.
E'l faure que tendra la fargua deu
le (sc. al senhor) caussar sa relha
et son coutre et so gazeu (Text
-en) una vetz l'an et far los agu-
Ihos e"ls ferramens tots aquels que
a l'araire s'aperteno et agusar.
Cout. Larrazet § 15.
Mistral gazeu, gazel (1. lim.) „coutre de
charrue, en Lauragais". Aber was
ist dann der Unterschied zwischen
coutre und gazeu ?
Gazel.
Mei amic e mei fiel,
Laisat estar lo gazel.
Aprendet u so noel
De virgine Maria.
Bartsch Chr. 17, 13 (anon.).
Glossar „Geschwätz".
Gazi siehe gadi, Bd. IV, 11.
Gaziador (R. m, 440) „Testator".
E las cartas en las quals se escrivon
guirens devon pregastz esser (sc. li
notari) de las parstz, estiers sen-
tentias, car sententia es dada en
cel que non o volria. Eis gazis
eis cals son guirens sion pregastz
dels gaziadors (= lat. Et testa-
menta in quibus sunt testes con-
ficiant rogati a testatore).
Pet. Thal. Montp. S. 67 1. Z.
Gazial* „testieren, e. Testament machen".
Filha maridada non pot far gazi o
derayrana volontat ses cosselh del
payre o de la mayre . . Mays aysso
entent hom de filha que es ses en-
fan; car si enfans aura, puesca
gaziar e donar per son plazer ses
cosselh de sos payrons (= Jat. tes-
tari).
Pet. Thal. Montp. S. 31 Z. 7.
Gazier siehe gadier, Bd. IV, 11.
Gazilhan siehe garühan, Bd. IV, 66.
Gazina siehe gaina, Bd. IV, 15.
Gazur? siehe gafur, Bd. IV, 13.
Geer siehe ger.
Gega „Stute" (R. III, 97 ega) findet sich
Cout. Azun § 89. Vgl. Lespy gegoa.
Gei siehe ger.
Geis (R. III, 465) „Gips". Daneben gis:
E . . fo establit que todz hom que
prumer poblera que pusque far le
paret d'adrilho o de gis o de trän-
de (?).
Établ. Bayonne S. 67 Z. 8.
Ebenso ibid. S. 66 Z. 17.
Geisa (R. III, 466) „Platterbse". Ferner
Cost. pont Albi § 88 (Rv. 44, 501);
Arch. bist. Gironde 21, 7 Z. 12 u.
S. 67 Z. 26. Geissas caninas werden
Cart. de Conques S. 385 Z. 16 er-
wähnt. Was ist das? Das Glos-
sar deutet „vesces de mauvaise qua-
lité".
Geisimen siehe gesimen.
Geisir = eisir (R. III, 572 nur aus Elu-
cid. de las propr.), gesir.
Et passat que aguèc lo dict gua, sa-
lben . . per ung petit pas estret, . .
gessit lo dict G. Bernard . . disens
talas . . paraulas.
Baronnie Calmont S. 69 vi. Z.
— 99
Et si rhomicidi armade en tote la
terre deu senhor, et los parentz
den mort lo poden aucider, no de-
ben gexir fora de la biela.
Fors Béarn S. 121 § 37:
Aber ibid. § 36 exir.
. . abaiitz qua de la glesie gesque.
Ibid. S. 154 § 162.
Beyatz que dessy abant no pecquetz
ni gescatz deus manamentz de Diu.
Hist. sainte béarn. I, 44 Z. 20.
Lespy gessir, gexir „sortir".
Gelar (R. III, 452) 1) gefrieren".
Car plus es fresca, bella e blanca
Que neus gelada sus en branca.
Appel Chr.« 3, 126 (Jaufre).
Cant l'aigua geln per freydor.
Diätetik 106.
Siehe auch den Beleg unter 3).
2) „erfrieren".
Que es dels aŷgrasses que sy perdon
ho de las vinhas que gelan ho tem-
pestan ?
Elucid., Rv. 33, 320 Z. 14.
3) se g. „gefrieren", se g. ab „fest-
frieren an".
Item . . fon tan gran freg . . que lo
Rozer gelet e tant cant (?) que hom
passava a pe desus del pueg de
Ceta entro Mezoa, e trop gran quan-
titat d'amolas e de jarras en que
avia aygua se gelavon e se rom-
pian, e l'aygua si gelava a taula
en las copas , e las copas se gela-
von am las toalhas.
Pet. Thal. Montp. S. 365 Z. 7 u. 8.
Nebenform gi- Flamenca* 2907 : Trop
es cel cors durs e gilatz.
Gelaria siehe galareia.
Gelda (R. III, 452) „Schar, Truppe, Fuss-
volk". Ferner Gesta Karoli Gloss.;
Aigar« 1068, 1091 und 1114. Vgl.
Diez, Et. Wb. I, 205 geldra, Gode-
froy gelde.
Geldon „Fussvolk".
E perprendo las ortas cavaers e
geldo.
Crois. Ali). 4049.
De totas partz lai vengo corren
e d'espero
C avaler e borzes e sirvent e geudo.
Ibid. 5109.
Eis dedins los receubo ab fin cor
et ab hon . .,
Cavaliers e borzes ....
Ei pobles de la vila ei sirvent
e ih geudon.
Ibid. 7786.
Glossar „gens de pied fournis par les
communes" ; Übs. „gens des com-
munes ; troupes communales ; gens
de pied".
Geliu?
E s'ieu en fauc semblan gai
Nim depeing coindes e vans,
Si tot m'ai bos hermitans
Estat et ancar ploros
8ui bos hom religiös
E serai per gen geliva
Totz temps, sii cor no m'en trai.
Liederhs. A No. 86, 8 (R. d'Aur.).
Hs. C (Mahn Ged. 357, 8) hat Z. 5
E bos, Z. 6 Serai tot, Z. 7 si cor;
Hs. I (M. G. 621, 3) und Hs. N«
(Herrigs Arch. 102, 186) Z. 4 Estar
en loc rescos, Z. ò E bos, Z. 6 Serai
per gent que reliva, Z. 7 si cor.
Ich verstehe die Stelle nicht.
Gema (R. III, 453) „Pech". Der einzige
Beleg muss, mit Chabaneau, Rv. 31,
607 und Stimming*, lauten:
E quar flairatz sap e gema e pi.
B. de Born 36, 11.
Item a Pierre Baluseu per .xim. ff de
gema per far l'eytancha (Text leyt-)
de lad. fon . . .vi. s.
Fontaines Périgueux S. 354 Z. 25.
Charga de gema o de cordas . . . per la
intrada .i. d.
Cart. Limoges S. 158 Z. 18.
7*
- lOÔ -
Item deffendem que nulh îorney . .
no tenga en la vila îornilha . . ni
palha ni yenui . . ni rozina, si no
tant . . .
Cout. Bordeaux S. 314 Z. 8.
Item ordenam que nulha persona no
metia gema ni rosina en la ciutat,
Bi no certana quantitat.
Jur. Bordeaux I, 4 Z. 5.
Ferner ibid. I, 202 Z. 5; I, 299 Z. 10
V. u. ; II, 157 Z. 17 und 19 und II,
480 Z. 7 ; siehe die Belege s. v. fo-
guier, Bd. III, 515.
öema CR. III, 453). Sal g. ,.Steinsalz"
findet sich Benoist S. 92 vi. Z. Rayn.
hat sal de g.
Gemamen? „Seufzer''. Konjektur von
Chabaneau in :
Dels gemamentz que heu ay me-
natz
8'es an ma carn Fos ajustatz.
Quez el auzis los gemamens
Dels enferriatz malamens.
Psalm 101 V. 17 u. 73 (Rv. 19, 221
u. 223).
Dazu die Bemerkung ibid. S. 216:
^G. traduit gemitus. Ms. gensamens
aux deux endroits, ce qui ne pou-
vant donner aucun sens satisfai-
sant, est sans doute une bévue du
copiste. Gemamens, correction mieux
indiquée que gememens ou gemimens,
qui sont dans Raynouard , se rat-
tache d'ailleurs très-régulièrement
au verbe gemar, que Rayn. n'a pas
non plus, il est vrai, mais qui est
aujourd'hui très-usité".
Qemat „mit Edelsteinen besetzt".
Lor blans osbers et lor elmes gemat.
Aigar« 844.
(irembei siehe genier.
Gemela , Verstärkungsholz ".
. . de que se enseguen las pessas de
la dicha fusta deu dich moli. Pre-
mieyramen .vi. îust Ions (sie) de
.XI. pes . . ; it. .XIV. gemelas longas,
chascuna de .ii. pes e demiey.
Cart. Limoges S. 195 Z. 10.
Mistral gemello etc. „jumelle, pièce
de bois qui en renîorce une autre".
Gemeinen, çemi- (R. III, 453 „gémisse-
ment"). Die Form gerne- (R. ein
Beleg) findet sich noch Appel Chr.*
117, 15 u. 54, vgl. dazu Lit. Bl. 19,
159. Nachzutragen ist die Form gi-
me- Apost. Gesch. 7, 34 (Clédafc
218b, 10).
Gementa siehe jumenta.
Gemer „seufzen, wehklagen".
Ben deourias gemer et plorar,
Car per ta grant obstination
Tous temps sares en dampnation.
S. Andre 1618.
R. III, 453 setzt gemir an, aber seine
Belege weisen nur die Formen gern,
gemem, gemen auf, die für einen
Infin. gemir nichts beweisen. Zu
meinem Bedauern habe ich mir kein
weiteres Beispiel des Verbums no-
tiert, und in den übrigen Glossaren
. finde ich das Wort nicht, nur Crois.
Alb. Glos, hat gemir, gern 4629, aber
in dem Verse findet sich g. nicht.
Mistral gemi, gerne (a.) gèime (d.) etc.
Gemimen siehe gerne-,
Gen (R. IHI, 461) 1) ,in guter, treff-
licher Weise".
E d'altres .xv. milia qui son tan
Jen garnit,
Quascus porta auberc e vert elm
sarazi.
Chans. d'Ant. 22.
Dos cavalhs ai a ma selha ben e
gen,
Bon son et adreg per armas e
valen.
Appel Chr.2 59, 7 (Graf. v. Poit.).
- 101 —
Saill d'Agaiz, be-m plaz
Car tant gent regnaz,
Verones honraz.
Crescini, Man. prov. S. 71 V. 54
(P. de la Cavarana).
2) , sachte, gemächlich".
De Jaufre devem parlar,
Que s'en va tot jen e suau
E non troba ni ve ni au
Home que*l diga veramen
Novas d'aqel que va queren.
Appel Chr.« 3, 5 (Jaufre).
Lo senescals s'en vai coren,
E Jaufres tot suau e gen
Lo sec.
Ibid. 3, 408 (Jaufre).
3) g. m'es „es steht mir wohl an".
Toza, per ma vida.
Trop es afortida.
Qu'ieus prec humilmen. —
Senher, no m'oblida,
Tropa for' aunida,
Si crezes leumen. —
Toza, forsa'm sen. —
Senher, no"«s er gen.
Guir. Riq. 57, 56.
Vgl. Diez, Leb. u. Wke. S. 508.
Oehört hierher auch die folgende
Stelle ?
De totz chaitius son eu aicel que
plus
Ai gran dolor e soffri greu tür-
men,
Per que volgra morir e foram gen
Que m'ausies. quar trop viu es-
perdus.
Pons de Capd. 24, 3.
Etwa „es wäre das Richtige für mich,
mich zu tödten"? Diez, Leb. u.
Wke. S. 257 „und mir wär's zum
Heil, würd' ich getödtet".
4) g. m'es „es gefällt mir".
Per qu'ieu casti cels qu'amon fal-
samen,
E si peza a lur, a mi es gen.
Montanhagol 10. 54.
Na Guiza, ges nom repen
De vos lauzar, quar m'es gen.
Ibid. 11, 51.
Gen (R. III, 460) 1) „Schar".
E daval davas destre . . .
Vai l'avesque del Poi ab una gen
d'Espanha.
Chans. d'Ant. 115.
Übs. „troupe".
2) bona g. „Leute von gutem Ruf und
guter Stellung, gute Gesellschaft".
E play li may araires o fossors
Qu'estar en cort ni entre bona gen.
Guir. Riq. 99, 20.
Bons joglars fo e prezentiers en cort
e de gran solatz, e fo ben onratz
entre la bona gen.
Folq. de Romans, Biogr. Z. 3.
Non fo hom que'is saubes cabir en-
tre'ls barons ni entre la bona gen,
mas mout se fetz grazir als arlotz
et a las putans et als ostes et als
taverniers.
Guilh. Fig., Biogr. Z. 5.
So nicht auch an der folgenden Stelle?
En aquesta sentensa ditz mosenher
S. Beneih que nos aculham e recep-
cham los ostes enaissi coma Dieu . . .
E onrem los totz, e majormen la
bona gen e los romieus.
Bartsch Chr. 232, 43 (Benediktiner-
regel).
Glossar „die Armen''.
Gehören hierher auch die folgenden
Stellen?
Publicat . . fo lo present establiment
en le claustre de N""« Done . . per
los suberditz maire, esclevins, ju-
ratz, cent pars e per le bone gent.
Établ. Bayonne 8. 375 Z. 3.
Lo mager e li juratz estant a Sent-
Elegi en jurada pleneyra et tinent
aquera, . . presentz las bonas gentz
de la communia et de la vila . . .
Arch. bist. Gironde 3, 159 Z. 3.
— 102 —
Arnaut Esquerrier, thesaurer de Mos-
senhor lo comte de Foix . ., als cos-
sols et honas gens del loc de Lezat
Saint.
Chroniques Foix S. 189 Z. 10 v. u.
Oder handelt es sich hier um eine
bestimmte Körperschaft?
3) gens d'armas „bewaffnete Reite-
rei" ; g. de pe. „Fusssoldäten" ; g.
de trach „Pfeilschützen".
Vos preguam que nos bolhats benir
donar socors am totas las gens d'ar-
mas et de trau que poires menar.
Arch. hist. Gironde 7, 348 Z. 10.
Las gens d'armas et de treyt que . .
a . . assemblatz per la . . . deffense
deu dit pays de Lengadoc.
Rodr. Villandrando S. 254 Z. 10 v. u.
Foc feyta la mostra de gens d'armas
et de treyt.
Chroniques Foix S. 50 Z. 10.
Auch gendarmas:
Per far las mostras de las gendar-
mos.
Per espiar de las gendarmos si ven-
dran (Text -on) passar a Forcal-
quier.
Doc. ß.-Alpes, Rom. 27, 432
Z. 18 u. 21.
.1. capitani . . am .vii. cens lansas
e gens de pe.
Pet. Thal. Montp. S. 456 Z. 7.
4) mit flgdm. männl. Adjectiv :
Et fant grans (Text grant) asenbladas
de gens laicz.
Bull. Hist. 1889 S. 124 Z. 29.
Vgl. auch den Artikel gent in Appel
Chr.« Glos.
Gendre siehe genre.
Genebre, -ihre (R. III, 456) „Wach-
holder". An der einzigen Belegstelle
von genibre, Arn. Dan. XVI, 14, ist
genehres durch den Reim (: lebres,
celebres) gesichert, und Canello führt
genibres auch unter den Varianten
nicht an. Mistral hat neben genebre
gi- auch genibre (Var), gengibre (1.),
aber einen altprov. Beleg kann ich
nicht beibringen.
Siehe auch den ersten Beleg s. v.
gingebre.
Genedritz, genit- „Erzeugerin, Mutter".
Genedris Santa,
Per honor vos plaia.
Del mal, de Tanta
Qu'ai faiç perdos aia.
Poes. rel. 1558.
Dona sancta Maria, vergena ge-
nitritz,
Flors de misericordia . . .
Emperairitz de gloria, maire e
genitritz
De tot lo ben c'anc fo pariatz ni
establitz.
Sünders Reue 142 u. 159 (Such.
Dkm. I, 218).
General (R. III, 459) 1) „Allgemeinheit,
Gesammtheit".
Per tot lo general
Dels crestias del mon
.VI. manieiras ne son (sc. de
noms),
Clergue e cavayer,
Borzes e mercadier,
Menestral e pages.
Guir. Riq. 80, 74.
2)
Et aqui foron los dichs senhors ge-
nerals, sire Jaque Regnat, sire
Girant Malpne e motz autres of-
ficiers reauls de Lenguadoc.
Pet. Thal. Montp. S. 422 Z. 9.
Generation (R. III, 457) 1) „Erzeugung".
Mas la femna sera salvada per la
gener ation dels fils.
I. Timoth. 2, 15 (Clédat 435^, 3 v. u.).
2) „Lebenszeit, -dauer".
Quais recontara la generation de
lui?
Apost. Gesch. 8, 33 (Clédat 222* 18).
- 103
Quar Davit, co agues aministrat en
la sua generation a la volontat de
Deu, dormic.
Ibid. 13, 36 (Clédat 233^, 6 v. u.).
3) „Art".
En lo quäl fluvi s'atroban de totas
manieras e generations de peyras
precioszas que trobar si pueyscan
en tot lo mont.
Pr. Job. 38, 5 (Such. Dkm. 1, 363).
Ferner ibid. 45, 6 u. 13 (Such. Dkm.
I, 366).
Item tota generacion de peys . . dona . .
Péage S. Gilles § 4.
Ferner ibid. § 12.
Vgl. Godefroy generation, Du Gange
generatio 3.
Generös (R. III, 459) „Adliger".
La letra cum nulh gentiu ni generös
no sia borgues de la vila.
Cout. Bordeaux S. 428 Z. 15.
Nov. Die. generoso „noble y de ilus-
tre prosapia".
Genesta (R. III, 454 ein Beleg) 1) „Gin-
ster". Ferner Auz. cass. 3416 {-.vesta) ;
Alexius 527 (Such. Dkm. 1, 139); Flo-
retus, Rv. 35, 69» {ge- und gi-).
2) „Besen".
Item pro .n. paleis et .v. genestas M.
s, ,1. d.
Arch. bist. Gironde 22, 393 Z. 3.
Mistral genèsto, ginèsto (m.) etc. ,,ge-
nét; balai, en Gascogne".
Geneston „Färberginster".
Item que sobre vert ni sobre gruec
(Text gruet) no's done ni"s meta
tantanel ni archica ni geneston, ex-
ceptat brezial, en lo cal se puesca
metre archica.
Arch. Narbonne S. 325* Z. 9 v. u.
Item gauda e genesto deu esser le
quintal de .cviix. libras.
Reg], cons. Limoux S. 28 Z. 21.
Mistral genestoun „petit genêt, genêt
des teinturiers".
Gengebre, -gibre siehe gingebre.
Genh (R. III, 454) 1) „Kunstmittel".
Ni genser de leis nos senh,
Qu'ill nos met color ni's penh,
Ans ha beutat ses tot genh.
Mahn Ged. 731, 3 (Arn. Oatalan).
Vermelha cum llor de rozier
A sa color ses gienh, e var
Son vis.
Folq. de Lunel 1, 34.
2) „Art, Weise" (R. ein Beleg). Ge-
hört hierher die folgende Stelle?
En Correaz compret la terra . . hon la
peirieira es deu[s] cosols Castri
Lem., am tal covent qe li cosol
hi deven peira trahire (sie), qant
obs lor er, e p. (?) en Correaz non
deu ges trahire, mas en autre gensh
(cor. genh ?) en pot f ar son pro de
la terra.
(^art. Limoges S. 99 Z. 11.
3) „Art und Weise, Benehmen".
En tot ton gienh, en tot ton port
D'erguel mostrar te garda fort.
• Bartsch Dkm. 195, 14 (Seneca).
4) „Kriegsmaschine" (R. ein Beleg).
Car ses la decima non es
Us tan caut qu'en armes un lenh
Ni'n bastis trabuquet ni genh.
Mahn Wke. III, 267 vi. Z. (P. de
Vilar).
.1. mes e .v. setmanas i an seti
tenut,
Ab genhs e ab calabres Tan fort-
ment combatut.
Crois. Alb. 1526.
Weitere Belege im Glossar. Ferner
Prise Dam. Glos.; Gesta Karoli
Glos, gien ; Rom. d'Arles 1063 (Rv.
32, 508).
Wegen der Nebenform ginh (R. ein
Beleg) vgl. Leys II, 208.
— 104 -
Nicht klar ist mir die genaue Be-
deutung in:
Be's vol de tot ben devire
Qui contra Dieu pren nuill genh
Que Dieus non vol qu'om ensenh.
Lowinsky, Geistl. Kunstlied S. 106
V. 11 (Aim. de Belenoi).
Var. Z, 3 Vemeing.
Genibre (R. III, 456) siehe genebre.
Genier (R. III, 455) „Januar", nicht „en-
jôleur, trompeur" im einzigen Be-
leg:
Pus sembiet genier amors
E gardet vas doas partz
E renhet si com raynartz,
No (Text Ne) îon sos servirs ho-
nors.
Mahn Ged. 777, 1 (Serveri).
Einen zweiten Beleg gibt R. III,
581, wo octau st&tt octan zu lesen
ist (Guir. Riq. 26 Ueberschrift).
Genier findet sich noch Crois. Alb. 898
und 6903; Brev. d'am. 3886; Frères
Bonis II, 5 Z. 5 V. u., II, 7 vi. Z.
u. ö. ; Comptes de Riscle S. 69 vi.
Z.; gi- Brev. d'am 6579 Var.; Douze
comptes Albi S. 159 § 732 ;>- Brev.
d'am. 6564 —66—71—79-83 tText
Javier); Jur. Bordeaux I, 285 Z. 5
V. u. (janey).
Genoier (R. III, 581 ein Beleg) Pet.
Thal. Montp. S. 186 1. Z. ; Brev.
d'am. 6579 Var.; Douze comptes
Albi S. 48 § 523; janoier Diätetik
325; Guir. Riq 46 Ueberschrift; ja-
nuier (R. III, 581 ein Beleg) Such.
Dkm. I, 122 No. 6 Z. 1 ; januer (R.
ein Denkmal) Comptes Albi § 784
(im Text janver, im Glossar januer
s. v. genoier).
Genovier (R. ein Beleg) Guir. Riq. 38
Überschrift; gi- Elect. mun. Berre
S. 6 Z. 2 (Text ginosiar. vgl. ibid.
S. 7 Z. 5 conneihiars) ; ja- See. Liv.
Pèl. S. Jacques S. 122 Z. 17 und
S. 125 Z. 10.
Gemhey Arch. hist. Gironde 6, 271
Z. 3 V. u.
Gervier Douze comptes Albi S. 38
§ 33; ibid. S. 115 § 73; gir- Fla-
menca^ 6885; Comptes Albi § 190,
193, 194, 203 u. ö. ; Douze comptes
Albi S. 166 § 902 ; Comptes Her-
ment § 46 (An. du Midi 14, 64).
Crier Comptes de Riscle S. 74 Z. 3
V. u. und S. 75 Z. 4.
Die oben erwähnten Stellen aus Brev.
d'am. 3886 und 6564 ff.:
En lo dih signe fai son torn
Lo solelhs, ses dupte, el jorn
Tretze del mes de jenier
Tro'l dotze del mes de febrier
und
Janiers es prumiers de totz,
E sapchatz quez om figura
Junier en la penchura
Ab doas caras per figurar
Que a l'issir e a l'intrar
De l'an doblamen esgara.
Per que's penh ab dobla cara.
Janier penh hom issamen
Per aisso manjan e beven . . .
würden genier, janier dreisilbig er-
scheinen lassen. Aber es hat doch
wol nur der Copist die ihm ge-
läufige zweisilbige Form statt einer
vom Autor verwandten dreisilbigen
eingesetzt. Rayn. citiert V. 6564 u.
— 66 als Belege für januer, Azais
gibt zu diesen Versen keine Va-
riante an.
Mistral janvié, ginouié (nie-.), jembèi,
jeniè, jiniè, jìè, jèr (g.) etc.
Genisa „Färse, Stärke'". Ich kann nur
gi- belegen:
Item la ginnissa al pres del buau (sie).
Doc. H.-Alpes, Rom. 27. 391 Z. 4.
Genitiu (R III, 458) „erzeugend"'.
D'amor de joy genitiva . .
Am tal qu'es nominativa
De fin pres nominatiu.
Dem. Troub. § X, 11^, 9 (S. 88).
— 105 —
Oenitrìtz siehe genedris.
Genliazon (R. III, 462 „gentiUesse") ist
zu streichen ; s. Sternbeck S. 31 und
Chabaneau, Revue 31, 605 unten.
Oenmen „in guter, vortrefflicher Weise".
Graiçam donaç de tan genmens
obrar
En quest siegle qu'apelar nii de-
gnaç
AI jujemens dal vostre destre laç.
Poes. rel. 2545.
Genoes l)„Genueser". Appel Chr.' Glos. ;
Zorzi 14, 10, 28, 45.
2) „in Genua verfertigte Waffe
(welche?)".
Item paguiey . . per .i. platas e .i.
genoes .in. floris.
Comptes Albi § 412.
Item paguiey . . . .i». spaza, .i. bro-
quier, .i. cotel, .i. ginoes .iii. floris.
' Ibid. § 478.
So noch mehrfach in demselben Denk-
mal; s. das Glossar, das „bacinet
de Genes" deutet.
Genoeza 1) „Genueserin". Appel Chr.*
Glos.
2) „in Genua verfertigte Waffe"
(welche ? und wie vom genoes ver-
schieden ?).
It. paguiey . . .i. ginoes .xvi. s. ; item
paguiey . . .i. broquier, i. cotel
.XLVii. s. ; it. paguiey . . .i. ginoeza
.XX. s.
Comptes Albi § 421.
Ferner ibid. § 415 u. 416. Glossar
„bacinet de Genes".
Genoier siehe genier.
Oenolh, gl- (R. III, 456) „Knie". Neben-
formen denoih, jonolh, jolh und gi-
nhol:
Item de tot porc . . es deguda una
camba premiera ab lo pe. tres dits
dessus lo denolh.
Leudaire Saint-Marcet S. 8 Z. 3.
Los crestias se van armar
El crocific van adzorar
De denols, tug sotz lo laurier.
E tantost venc lo latinier
Que'ls trobet de denols horan,
Guilh. de la Barra« 873 u. 875.
La diite Mariote estan a jonolhs da-
vant lo diit autar.
Moeurs béarn. S. 164 Z. 13.
Clariane, la quau estave a jolhs au
son costat.
Ibid. S. 164 Z. 20.
Estan a jolhs davant lo diit autar.
Ibid. S. 156 Z. 11.
Lo noble Arnaut Guilhem, senhor
d'Audaux, jolhs enclis, reconego
thir deu mot noble . . Gaston . . totz
los locx.
Etats Béarn S. 402 Z. 6 v. u.
Lo reverent pay en Xrist, Moss. en
P. . . . , estan jolhs clis davant lo
mot noble . . Gaston . ., jura . . .
Ibid. S. 403 Z. 16.
E en aquel flum ac motas animas ca-
bussadas, las unas tro als ginhols,
las autras tro las aurelhas . . . E
Sant Paul . . demandet , . qui eran
sels que eran cabussatz entrols
ginJiols.
Appel Chr.« 117, 22 u. 25.
Dar, donar dels genolhs en terra
„niederknien". Siehe die Belege
s. V. dar 6), Bd. II, 9.
Et amava tant Nostra Dona Sca. Maria
que, cant auzia son nom, si donava
dels genols en terra.
Homél. prov., An. du Midi 9, 409
Z. 11.
Mistral geinoui, ginoul (1.), genoulh,
denoulh. joulh (g.), youlh etc.
Genolhar rfl. „niederknien".
L'efas Beto si pres a ginolhar.
Daurel 1684.
Genolhon«» (a, de) (R. III, 457) „auf
den Knieen. auf die Kniee". Ein
106
genolhon „genou", wie R. VI, 304
ansetzt, ist nicht belegt.
A g. (E. ein Beleg) findet sich noch
in:
E denant l'apostoli gietan s'a ge-
nolhos
Per recobrar las terras que foron
dels pairos.
Crois. Alb. 3178.
Per que vengron trastut al sant
a ginoyllons,
Cavalliers e borzes am motz au-
tres barons,
Que pregues Dieu per ellz.
8. Hon. LIV, 11.
Las mans jointas, a genolos,
A Den me coman et a vos.
Cour d'am. 1323 (Rv. 20, 265).
De g. Belege bei R. ; ferner :
Bei companho , pos me parti de
vos,
Eu nom dormi nim moc de ge-
nolhos.
Appel Chr. 2 56, 22 (Guir. de .
Born.).
„Aus meiner knieenden Stellung".
Et la dompna lor respondet q'ella no*n
faria ren, tro que .c. dompnas e .c.
chavalier . . non venguesson tuith
denant leis , mas jontas , de geno-
Ihos, clamar li merce q'ella . . .
Ibid. 122d,43 (Biogr. des Rio. de
Berbezilh).
E sui vengutz aici a vos
Merce clamar de ginollos.
Flamenca« 2848.
Ferner ibid. 3569.
E Dieu nostre senhor preget de
ginolons
Que . . .
S. Trophime 679 (An. du Midi
13, 332).
Nachzutragen sind bei Rayn. :
Da genolhos Crois. Alb. 3820 und
7275 ; siehe die Belege s. v. da 2),
Bd. II, 1.
Davan leis venc da ginollos
E mans jonchas coma prisos.
Flamenca" 7741.
Oder schreibt man besser d'a g.?
El latiniers, de denolhos
Qu'era davant luy, vas levar.
, Guilh. de la Barra« 272.
Et apres fey apparelhar
Del vi, ayssi cum far se deu,
E cascus de denolhos beu,
Remenbran la passiu de Dieu.
Ibid. 364.
So noch mehrfach in demselben Denk-
mal ; s. das Glossar.
E diga .XX. pater nostres de denol-
los.
Regle August. Toulouse 250.
Estant de denolhos en terra.
Notice bist. Pamiers S. 197 vi. Z.
Estants de adenolhos en terra da-
bant lu.
Ibid. S. 200 Z. 6.
E a las oratios . . estian de denho-
Ihos.
Regle August. Toulouse 285.
Et Aymeric de dinholos am .vn. .u.
cavaliers fec gratias a Karies del
gran do ta noble ( = lat. flexo
genu).
Gesta Karoli 2018.
Var. de linholos.
E n'Aymeric fec li gratias de gi-
nholos.
Ibid. 2490.
Var. de linholos.
Aquella pols que an culit
El(o) cepulcre que aves ausit
Aporteron davant lo sans.
E mes es da ginyolons davant
Le sans e preguet Jesu Crist.
S. Georg 651 (Rv. 31, 151).
Oder schreibt man besser mit Cha-
baneau d'a statt da ? Der Vers hat
eine Silbe zu viel ; tilge E oder
cor. da ginyols ? Chabaneau ändert
mes fs'Jes; ist das nöthig?
— 107 —
Aqui meteis de junolons si mes
Le Sans en tera et a Dieu fort
reques
Que..
S. Trophime 583 (An. du Midi
13, 329).
Dejonolons lo corsans van pregar
Que..
Ibid. 621.
Vgl. Mistral ageinouioun und geinou-
ioun, Godefroy genbülon.
Genorologia „Genealogie".
Declaran la drecha via
De la genorologia
D'amor e la divisio.
Brev. d'am. 110.
El quäl trobaretz figurat
D'estas amors e gent escrih
Lo ver naissemen davandih,
E la genorologia,
Eis bes qu'amors nos evia.
Ibid. 391.
Genovier siehe genier.
Genre (R. III, 457 „gendre")- Neben-
form gier:
La borde . . en que demore Larroy,
gier deu Leycoo.
Den. mais. Béarn S. 22» Z. 39.
Doat Guilhem de Fondaeres o son
gier, p[aves], b[assinet].
Arch. bist. Gironde 12, 298» Z. 4.
Lespy gendre, geer, gier.
Genre (R. III, 457). Verstärkung der
Negation.
En parlar romans fi
No regarde lati ;
Segon US lo vuelh pendre,
Qu'estiers no y gardi gendre.
Deux Mss. S. 200 V. 20.
Vgl. Mussafia, Revue 32, 48—49 und
Schultz-Gora, Zs. 12, 543.
Gens, ges (R. III, 461 je ein Beleg), gig
1) ..Ding, Etwas":
Que razos es bei jes
En home don hom es
Semblans a Dieu.
At de Mons I, 418.
Vgl. die Amkg. zu der Stelle.
2) g. de „etwas von, irgend welchen".
Per que. si puesc, mo voler non
creirai,
Quar sens m'en deu desviar, si
ges n'ai.
Guir. Riq. 47, 20.
G. d'Autpol (Text Daspol), sii
prinse nil prelat
M'agueson jes íí'amor en lur co-
rage,
Queis sovengues ab vera caritat
Com fuy en cros mes per l'uman
linhage,
Cascus fora volontos del passaje.
Dem. Troub. § IV, 11,34.
Wegen der Änderung in Z. 1 vgl.
Paul Meyer, Romania 24, 128.
3) „irgend, irgendwie".
Que, sius alegravatz
Nin faziatz semblan,
Ilh vos aguisaran
Cum ja joy non aiatz,
Si ges lor etz privatz.
Appel Chr.2 63, 30 (Guir. de Born.).
Siis crebavatz en dos locx o en
tres,
No'us cugessetz que vertatz n'is-
sis ges.
Ibid. 77. 14 (P. Card.).
4) „etwa".
Fort estai be qu'om chant e que's
deport. —
Oc,, quan n'es luecx ni temps que
s'esdeve. —
E quoras don ex? Vols o dir ges
per me? —
Sapchas qu'ieu hoc, quar us grans
dols m'en pren,
Quar ditz totz jorns que rir vols
e burdir;
Toi te d'aisso, ja t'er tost a morir.
Peire Rogier, 4, 17.
— 108 —
Pero bes garet que tan aut
Nom parlet ques hom lo pogues
Auzir, et avan ques mogues
Mi fo vejaire que müdes
Color et un pauc sospires . . .
Non sai donc que dire m'en deja.
Auria donc de mi eveja?
Volriam ges aissi enquerre?
Autr' amor li cove a querre.
Flamenca' 4157.
5) zur Verstärkung der Aussage die-
nend.
Den ben esser amatz . .
E servitz e crezutz
Dieus jes per nos, oc sert ! . . .
Deu esser amatz jes
Dieus per nos e servitz,
Pus tans de bes aizitz
Nos a faitz tro aisi.
Guir. Riq. 71, 177 u. 200.
Car aissi con fum[s] giens amorssa
D'um petit lum sa resplandor,
Aissi m'estein ab s'amaror
Us pensamens c'ap mi s'irais (?)
Lo joi d'amor qu'el cor mi nais.
Flamenca« 5528.
Chabaneau. Revue 45, 18 u. 15, stellt
hierher auch :
E dis: Na falsa, que*m ten aras
Que nous aucise e no'us affolle
E vostra penchura non tolle!
E gens aves levat coaza!
A Tautr' an cuh qu'en fares massa
En sospeisso que la'us arabe.
Flamenca^ 1125.
Paul Meyer setzt Komma nach coaza
und schreibt geus. das ijn Griossar
:= ja vos erklärt wird.
Mais voles bain que no fan au-
cas . . ;
Mais de vos non es meravilla. —
Alis respon, et arodilla
Si dons, pueis dis : Sener, e vos
Gens bainas plus soven que nos
E lai estatz plus longamen.
Ibid. 1546.
Text geus = ja vos. Chabaneau, Rv.
45, 15 „vous vous baignez Wen plus
souvent que nous!".
6) non — g. de „nichts von, kein".
Merces es perduda per ver . ..
Quar eil qui plus en degr' aver
No'n a ges, et on la querrai?
Appel Chr.2 17,44 (Bern. deVent.).
Ades apinsa et agarda
De Flamenca cor' intraria,
E cuja's ben. si la vesia,
Que desempre la conogues ;
E si's feira, s'il non tengues
Davan sa cara ges de benda.
Flamenca« 2416.
7) g. non, non g. „keineswegs, nicht".
Belege bei Rajn. ; ferner Glossare
zu Appel Chr.«, Bartsch Chr., Mon-
tanhagol s. v. ges.
8) que nOn g. „und nicht nur".
C'amors a en las domnas ces,
En totas, que non ges en una.
Flamenca« 5593.
Nachzutragen ist die Form gis:
Mercator.
Mas que prumyerament sapio
Qui es aquel que la me vendrio,
Car autroment n'en volrio gis.
Lo corratyer.
L'eys ung dals nobles dal peys.
S. Anthoni 1991.
Parlo . . ,,
Ho(n) te darey tal de cet baton
Que tu sares tos esbahys. —
Ya saj' qu'el non parlaré gis.
Ibid. 3559.
Regardet sus los mus (sie) del castel
Agarin, ganren hi ac d'aquela gent
pagana . . N'Aimes de Baivieras va
dir a Carle: Senher , . . lains non
n'a plus gis mas selas que son de-
sus.
Rom. d'Arles 764 (Rv. 32, 500).
Dazu die Amkg. ibid. S. 526: „gis
= ges. Cette forme, aujourd'hui
commune, maiique à Rayn. Peut-
— 109 —
être îaudrait-il corriger gens (gen-
tes)".
Vgl. Mistral (jens, ges, gis etc.
Gensadnra .Aiisîegsel".
Que degus . . no îos si arditz de mettre
. . en la plassa publica terra, îems
ni autras (jensseduì-as d'ostal ny a
la via autra ordura qual que sia
. . ny butir ne mettre l'us denant
Tautre (?) alcun îems, palha, gens-
sum ny ordura qual que sia.
Cart. Limoges S. 200 Z. 16.
Mistral gensndo „ce qu'on balaye en
une îois".
Geni'ana (R. III, 454 ein Beleg) „En-
zian"'.
E mena per la boca
Un pauc de rusca d'olivier . .,
De salvia o de çiensana,
0 qual qu'especia amarana.
Diätetik 69.
Gensar (E. III, 462) 1) „schöner, besser
werden". So im fünften Beleg bei
R.:
Qu'ieu n'ai chausit un pro e gen,
Per cui pretz meillur' e gensa,
Larc et adreig e conoissen.
Prov. Dicht. 2, 1 V. 26.
Rayn. „brille".
Ren en beutat no gualia . . .
Lo joios,
Joves, gens cors amoros,
E genza, qui la deslia,
Et on hom plus n'ostaria
Guamizos,
Seria*n plus envejos,
Qne la noch fai parer dia
La gola, e qui'n vezia
Plus en Jos,
Totz lo mons en genzaria.
B. de Born 34, 41 u. 48.
Ben es fis de gran valensa
Mos cors. s'aquist m'abarona
Per cui totz pretz creis e gensa.
Peire d'Alv. 4, 43.
Glossar „an Güte zunehmen", Übers,
„sich vervollkommnet".
E ja melhur' om e gensa
En raubas e en guarnir
E en manhta captenensa,
E*s vol om trop gent tenir,
Mas en dar e en servir
No vey far melhuramen.
Montanhagol 11, 28.
Glossar „briller, être beau, se faire
beau", Übers. Je vois bien un cer-
tain progrès, une certaine recher-
che en ce qui concerne les vête-
ments".
E fai 0 mal merces, quar no des-
sen
En liei que a totz jorns melhur'
e gensa.
Guilh. Augier Novella 5, 16.
2) „gefallen".
E Tabas . . a dig a l'afollada:
Prometes al cors sant que Sias
moyna sagrada
El monestier d'Arluc , on faras
penedenza ?
Cembelina respont que res tant
non li genza.
S. Hon. CXV, 24.
Oder corr. l'agenza?
Genseis, -ses, setz „schöner, besser".
Guirautz, e non esta genseis (: pa-
reis)
Si'l rics sab onrar ni temer
Si donz ... V
Mahn Ged. 822, 4 (Tenzone Guir.
de Born. — König v. Aragon).
Be"s pagra genseis, so m'es vis,
Ancaras sobre son ausberc,
S'autra madaula li faillis,
Del seu, que trop n'es bels ser-
virs.
Bartsch Chr. 105, 23 (G. de Born.).
Mir nicht klar.
Genseis steht noch Mahn Ged. 626, 3
(R. d'Aur.); siehe die schwierige
I
— 110 —
Stelle und den Versuch, sie zu deu-
ten, s. V. entrebescar. Bd. III, 78
—79.
Quar per gensor vos ai chauzida . .,
Blandida,
Servida
Genses qu'Erecx Enida.
Bastida,
Fenida,
N'Engles, ai Festarapida.
Appel Chr,2 52, 67 (R. deVaq.).
Las îemnas aun espeilz
Om miron lor cabeilz . .,
Tota sa liadura
E s'altra garnidura.
Et conois et enten
De la ren senes sen
Cho q'esta e si mal,
Can la ve altretal;
E poina multas ves
Cossi l'esti genses.
Dist. Catonis 324.
Cavals au melors d'autres e son gen-
ses guarnit(z).
Chans. d'Ant. 34.
Que cum resplan roz' en rozier
Gensetz d'autra flor de vergier,
Sobra sobre totz jois sos jais
Del major gaug qu'anc nasc ni
nais.
Peire d'Alv. 1, 58.
Das ib. V. 49 sich findende gensetz
scheint mir bedenklich, vgl. Lit.
Bl. 14, 16 Z. 8 ff.
AI g. que sai „so schön, so gut ich
kann".
E ai 0 fait apareillar
AI miel que sai et al genses (: es).
Jaufre 96«, 7.
G«nsic siehe genzic.
Gensam „ Ausfegsei ". Cart. Limoges
S. 200 Z. 18; siehe den Beleg s.v.
gensadura.
Genta „(Rad-)Felge''.
Per .1. yssieu pauzat .viii. bl., per gen-
tas a remendar .iii. gr., per rayses
a remendar .iv. bl.
Tarif Nimes S. 542 Z. 4 v. u.
Mistral gento „jante".
Gentil (R. III, 462) 1) „adlig; Adliger".
Los qui's seguen son hostaus gentius.
Arch. hist. Gironde 12. 159 Z. 1.
Los dictz comissaris troban en un
Übe antic deu senhor que los hos-
taus dejus scriutz eren gentius;
mas are nos podon enformar or
solen esser ni qui'us thiey.
Ibid. 12, 160 Z. 6.
Dos n'i a que natura forsan
Diversamen e s'en esforsan,
L'uns per be e l'autres per mal ;
E dirai vos don son ni quäl:
L'uns es de gentilz genz mogutz,
E l'autres de borges nasqutz.
Lo borges ama tan onor
Qu'el en fai totz faiz de valor,
El gentilz no fai re ni diz
Per qu'esser deja al mon grazitz.
Sordel 40, 617 u. 621.
AI mercadier parla d'aur e d'argen
Et al gentil de guerra e d'amar
Et al letrat de plag o de clerzia.
Dern. Troub. § XIV, I, 12.
E es entendut que'ls tres placiers de
Ciutat que la .i. sia gentils et Tau-
tre borzes e l'autre mercadier.
Arch. Narbonne S. 293» Z. 31.
E clerc e layc e gentil e borgues
E menestral, pastor, boyer, pages
Chantan pels camps, pratz, ver-
gier s e jardis . . .
Lauzors de Dieu.
Jeux floraux S. 14» Z. 4.
Per la part deus barons e gentius de
Bearn.
Etats Bearn S. 404 Z. 10.
Nos diitz prelatz e gentius e comunxs
aqui presens y pausam nostres sa-
getz.
Ibid. S. 405 Z. 13.
— 111 -
Ferner Sordel 40. 637, s. den Beleg
s. V. gentüeza 1); Cout. Bordeaux
S. 428 Z. 15, siehe den Beleg s. v.
genei-os.
2) , Völker-".
Dels noms gentils. 'Somsgentilses digz
de gent, quar significa una maniera
de gent d'alcuna regio, coma Grecz,
Latis, Frances ... Et es aquesta
diferensa entre nom gentil e pa-
trial, quar noms gentils pren nom
d'una regio, coma Engles, Esquotz
. . , noms patrials d'un pays coma
[d'unj avesquat, coma Bederres,
Agades, Narbones,
Leys II, 42 Z. 3 u. 8.
3) Bezeichnung einer Falkenart.
Lo cart[z] a nom falco gruer
Ho genta, car de son mester
Li don' om nom per que val mais.
Auz. cass. 376.
Vgl. Du Gange gentüis 3.
4) „in hübscher, geschmackvoller
Weise",
Sus a las cambras s'en es Bete
intratz
En .1. brizaut que fo gentil cor-
datz.
Daurel 1488.
Glossar , gracieusement , élégam-
ment".
Oentileza (R. m, 462 ein Denkmal)
1) „Adel, adlige Abstammung" :
Perdigos, gentil corage
Fan los gentils eis joios,
E'l gentüeza de nos
Non val mais a eretage,
Pos tut em d'una razitz.
Appel Chr.« 95, 21 (Tenzone
Dalfin d'Alv. — Perdigon).
Donx non pot om dir que no-
blesa
Mova de sola gentillesa,
Que"l gentilz es soven malvatz
El borges valenz e prezatz.
iL Sordel 40, 636.
So auch an der folgenden Stelle?
E tot so dessus dit(z) las ditas par-
tidas prometoren . . . observar e
complir . . per la fe que debe[n] a
gentilessa, sens îar nul autre segra-
ment.
Arch. bist. Gironde 6, 244 Z. 6.
2) „adliges Lehen".
So es assaber tota aquera seinhouria
et gentülessa apperada nomnada-
ment au Bernet ... De la quau
avandeyta seinhoria et gentilessa
et hostau sobredeyt deu Bernet.
Arch. bist. Gironde 3, 187 Z. 8 u.
S. 188 Z, 15.
Los qui's segnen thienen gentilesses
en Marsan . . e son au servici deu
comte d'Armanhac.
Ibid. 12, 159 Z. 19.
3) „edle Art".
Als hondratz e de gran nobbleza,
Miralh e lum de gentüeza,
Flor de tot bei essenhamen,
E Viva fönt d'azautimen . .,
Als exellens e redoptatz
Keys , princeps , dux , marques e
comtes . .,
Doctors, maestres, cavayers . .,
Baros, nautz justiciers, borgues . .,
Avinens mercadiers e gays,
Francs menestrals subtils, e mays
A totz aycels que receubran
Las prezens letras o veyran . .,
Salut a trastotz per engal.
Jeux floraux S. 15b Z. 11.
Tant m'art he 'mflama sos focs
(sc. d'amor)
Qu'en passi greu penedensa,
Dolor mortal e destressa.
Et no puesc alz cossirar
Si no que la gentilessa
De la Flor quem fay pensar.
Joyas S. 215 Z. 1.
Übs. „ gentillesse " , vgl. aber ibid.
S.,214 V. 3 : „quant my sove la no-
112
blessa De la Flor quem fay pen-
sar".
ün prebost del rey que mot era de
gran poder e de gran gentüeza e
de gran pres en la cort del rey,
cant el auzi aytal fellon comanda-
ment, mesprezet la vanetat d'a-
quest mont.
Barlam S. 1 Z. 29.
4) „Güte, Freundlichkeit".
Pero mout li îai a grasir
Car hanc mi volc neis tan ausir
Que „de que^'m deines deman-
dar . . .
Tan grans bon' aventural venga
Com pot voler ni desirar
Ni eu sai a sos obs orar!
Quar beil mou de gran gentilesa
Qu'il ja pense tal sotilesa
Que SOS motz ab los mieus acort.
Flamenca* 4857.
Donc, rosier gay, supplic vos hu-
milmen,
Ajatz merce de ma jove simplessa,
No vulhatz pas mon dolen feni-
men.
Res ieu no clam qu'amor e gentil-
lessa ;
Ieu vos crendray coma dieu o
deessa,
En vos serven y aman de bon
acort.
Joyas S. 240 Z. 14.
5) „Schmuck".
Qui per si
Honrar fa bei vestir
0 per si gent tenir
Calc' autre bei arnes,
Armas, selas e fres
. 0 calque gentüeza.
Guir. Eiq. 75, 243.
Vgl. fadeza, Bd. III, 372—373.
Gentilmen (R. III, 462) „in hübscher,
geschmackvoller Weise".
E viest te be, que no't destrenga
fregz,
E gentilmen, per dar onor a tu,
Mas non ges tan qu'en remanhas
destregz,
Gastan lo tieu, qu'ans te vistas
de bru.
Deux Mss. BI, 86.
Genügt das auch Art. béarn. S. 134
Z. 7 V. u.?
De . . bastir unes letrines . . feytes a.
guise de torrela, que age de lone
.XVI. paums e de ample une cane
e que sie gentiumentz atalusade.
Genzic.
. E si non grana l'espics
Si cum pareis a la flor,
Cujatz que plass' al seignor?
Anz Ten creis ira e genzics.
Liederhs. A No. 19, 2 (Guir. de
Born.).
Ebenso Hs. B (Mahn Ged. 127, 2),
Hs. V (Herrigs Arch. 36, 414 gen-
cics), Hs. a (Revue 42, 23»).
Darf man auf Mistral denzi, denzir,
gensil (a.), gensi etc. „agacements
des dents, en Limousin"; me fai
gensi „il m'agace les nerfs" ver-
weisen ?
Geomancia (R. III, 463). Daneben geu-
Trait. géomancie, Rom. 26, 266 V. 8,
19 u. 25, aber ibid. S. 271 V. 229
geo-.
Geomancian „Geomant".
E deu(s) ne traire
Una figura, so m'es vejayre,
Com fan tuh Ihi geomancia,
E pueih garde ha una ma
La figura que tracha n'aura
E veja cals signes sera.
Trait. géomancie, Rom. 26, 259
V. 151.
Geometria (R. III, 463). Nebenform
jaumetria Romania 22, 106 V. 94 u.
101 (Bert. Boysset).
— 118 —
Geqair, gi- (K. III, 463) 1) „aufgeben"
2) „verlassen". Belege bei Rayn.;
ferner Appel Chr.* ülos.
8) „unterlassen". So im dritten Be-
leg bei Rayn. :
Corram lay on tug li doctor
S'acordon que y podem venir
Ab ben far et ab mal giquir.
Mahn Ged. 1071, 6 (Gavaudan).
So die Hs. R, Mahns Text weicht
Z. 1 ab. Rayn. , quitter".
Adoncs venia
En Archimbautz per l'uis ubrir,
E non podia pas giquir
Que non disses ab fer semblan :
E cossi n'isses mais ugan?
Flamenca« 1516.
Glossar „laisser (de faire une chose)".
4) „weglassen, auslassen".
Le coms fes sa mollier venir,
Flamenca non i volc giquir;
Dedins la cambra son vengudas.
Flamenca^ 44.
Pero non voil ques entendas
A vespras non vengues vivas,
Ans ansi ben totas sas horas,
No"m (= No"n) pert una, tart ni
aboras,
E non giquis el salm un vers.
Ibid. 4365.
Glossar „laisser de côté (une per-
sonne, une chose)".
5) „aus dem Wege gehen, vermei-
den"?
Tot coven a sofrir
Co c'um non pot gequir.
Dist. Catonis 694.
6) „überlassen".
Ära vey possezir
A clercx la senhoria
Ab tolre et ab trazir , .,
Ab forsa et ab prezic;
E tenon s'a fastic,
Qui tot non lor o gic,
Et er fag, quan que tric.
Appel Chr.« 76, 23 (P. Card.).
Ii • T y , Prov. Snpplement-Wört«rbach. IV.
Le coms d'Aussurra s'era mes
Ab Flamenca per cosines,
Mais cant el vi Guillem venir,
Domna, fai s'el, ben dei giquir
A tan pros cavallier mon luec.
Flamenca" 7514.
Glossar „laisser, céder (la place à
qqun.j^. Vgl. Chabaneau, Rv. 45,
36-37.
Ära a chap de dos anz que fo nada,
portero la al templum Domini e
giquiro la a Nostre S.
Sermons 5, 26.
7) „lassen, zulassen".
111 ditz que no'us amaria
Ni vol c'aiatz antra amia
Nils faitz ni'ls digz non vos gra-
zis ;
Aquest affars es totz devis:
Pois qu'il no'us reten ni*us giquis
Enquerir vostre joi aillor,
Non vol c'aiatz ben ni honor.
Liederhs. A No. 526, 2 (Tenzone
Ugo de S. Circ— Graf v. Rodez).
Apres „missa est" s'en issia
Enz Archimbautz, que ges mieidia
No i aten ni hora nona.
Mantenen las donzelas sona:
„Venes vos ne, venes vos ne . .,
No m'i fassas, sius plas estar".
Non las giquia gens orar.
Flamenca* 1456.
E prec mon sener don Justi . .
. . quem fassa granda clerguada,
Quar aüt n'ai antra vegada,
E sai que peccat i fazia
Quar aitan creisser mi giquia
Los pels ques ai en la corona.
Ibid. 3552.
Glossar „laisser, permettre".
Et apres lo dreg del major
0 del comu o del senhor,
Los bes dels quals ministraran,
Falsamen perdre laissaran,
Per alqu fals home pregat . .,
. 8
— 114
O n'an loguier avut e pres
Deniers, cavals e palaîres
0 qualque servizi petit.
Et er .c. tans so que giquit
Auran perdre a tracio (Text
-tio) . .
... de so qu'om lur a comes
Quel servizi quez auran pres.
Brev. d'am. 18089.
8) se g. de „unterlassen, abstehen
von".
Declina a malo et îac bonum, gic te
de mal e îai lo be.
Sermons 13, 10.
Mais no m'o letz aras comtar,
Car enant fai meillor auzir,
E per aquo voill m'en giquir.
Bartsch Chr. 249, 33 (Jaufre).
Fort mal, dis ella, m'a servit
Gel qu'es en mon vergier entratz
E als auzels espaventatz
Ni'ls a faitz gequir de cantar.
Appel Chr.« 3, 193 (Jaufre).
Si voliam aysi de la dona parlar,
Cant estet en la balma ni con fes
son afar,
A enueg tornarie, e volray m'en
gequir,
Car en breu sera luocx que m'o
venra [a] dir.
S. Marie Mad. 889 (Rv. 25, 180).
9) se g. de „ablassen, aufhören".
Tristans, ges non auretz de me,
Qu'ieu m'en vau caitius, no sai
on;
De chantar mi gic e*m recre,
E de joi e d'amor m'escon.
Appel Chr.« 17, 59 (B. de Vent.).
Tug (sc. vom Regen Getroffenen)
desseneron, mas sol us ;
Aquel n'escapet, e non plus,
Que era dins una maizo
E dormia, quant aisso fo.
Aquel levet, quant ac dormit
E fo se de ploure giquit,
E venc foras entre las gens.
Ibid. 111, 10 (P. Card.).
D'aitan fa semblan de joglar
Que chanta tro ques fai grazir,
E quant hom pus lo vol auzir,
El s'en gec e fa(s) s'en pregar.
Mahn Ged. 1121, 2 (R. de Mir. ;
Hs. C).
Hs. R (M. G. 1120, 2) hat giet. Ist
das haltbar?
Don pos amatz tal qu'es pros e
valen,
Free vos, si'eus plai, que non vos
en gicatz,
Qu'el mon non a dona ques om
non franha
Am bell parlar et amb eser cortes.
Dem. Troub. § XXIV, 1, 12.
Aicels a faitz Guillems venir
E fes los del plorar giquir.
Flamenca« 3618.
Der Text hat Z. 2 lor, aber die Hs.,
nach Chabaneau, Revue 45, 22, los.
Wie ist die folgende Stelle zu ver-r
stehen?
Ar laissem los giquitz
Remazutz escarnitz.
Et ab obra veraja
De bona razitz
Sia per nos servitz
Lo vers sains esperitz.
Bartsch Chr. 146, 28 (Gaue.
Faidit). •
Beachtenswerth ist 3. Sing. Präs. gec,
Mahn Ged. 1121, 2, siehe den Beleg
unter 9), und Liber Instr. Mem.
S. 251 Z. 2, siehe den Beleg s. v.
entre 7), Bd. III, 76".
Ger, geer, gei „gestern".
Totes partides son Stades assignades
per davant vostre dite senhorie au
jorn de ger, qui ere ditjaus .xxvi.
deu present mees d'octobre.
An. S. Pé 21, 480 Z. 9.
Et de tot so gey, que fo dissapte, et
huy, que es digmenge, jo suy es-
115
tada . . acertatiada per gens suffi-
ciens de nostra part.
Jur. Bordeaux I, 54 Z. 11.
Davant g., part g. „vorgestern".
Et no sies trist per las saumes qui
dabant geer pergust. que trobades
son.
Hist. sainte béarn. I, 30 Z. 9.
De part l'arssivesque de Colonha bin-
goren part gey dos cavalers.
Jur. Bordeaux II, 331 Z. 16.
Ger? oder gers? oder gert?
Dompn', aissi col frevols chas-
teus
Q'es asetgatz per fortz seignors,
Qan la peiriera fraing las tors . .,
Et es tant greus
5 La gerra davas totas partz
Que no lor ten pro geins ni artz,
El dols e-1 critz es grans e fers
De cels dedinz, qe ant grans gers,
Sembla-us ni us par
10 Quez aian (Text aian) merce a
cridar,
Aissi'us clam merce humilmens,
Bona dompna et avinens.
Appel Chr.* 22, 61 (Guir. de Born.).
Das Glossar verweist auf Mistral
gerdo (rom. gert. gertz) „alarme,
peur, en ßouergue". Woher Mistral
gert genommen hat, weiss ich nicht,
gertz „allarme, frayeur" steht bei
Rochegude ohne Beleg. Die Schrei-
bung aian stammt von Schultz-
Gora, Zs. 21, 141, der zu Z. 8—10
bemerkt: „Die Konstruktion ist mir
nicht recht deutlich". Sollte etwa
am statt ant zu ändern und das
Komma nach yers zu tilgen sein?
Gerba = erba, R. III, 529.
Per garir los caxaus , prenetz hun
topy . . e botatz hy sabia e majo-
rana e de totas bonas gerbas.
Gram, béarn. S. 118 Z. 15.
Asse non obstan, hun apperat Bernat
de Tornac . . s'en es bengut ab sa
familia au susdit loc contencios per
dalhar los pratz et erbas aqui sci-
tuats, entre los quaus pratz lo sus-
dit Arnauton . . et Johan . ., gardes
susditz , lo troban dalhan ab sa
dal[he] et sa familia, gerbeyan las
dites gerbas en huna artiga et prat
vulgaument apperat la artiga de
Johan de Trey.
An. S. Pé 21, 468 Z. 15.
Lespy herbe, gerbe, yèrbe, „herbe".
Gerbairon, gerbatge siehe gar-.
Gerbejar „Gras schneiden, mähen". An.
S. Pé 21, 468 Z. 14; siehe den Be-
leg s. V. gerba. Vgl. erbiar, Bd. III,
117.
Gerbelar?
It. pus deu per la enporesion e cora-
tage e gerbelar, portar al pes e
perar, tot .viii. li. .x. s. .vi.
Jacme Olivier II, 136 Z. 19.
Gerfalc (R. III, 468) siehe girfalc.
Gergon (R. III, 468 gir- ein Beleg)
„Spitzbubensprache, Rotwälsch".
Gergons vulgare trutanorum.
Don. prov. 55'», 8.
Ferner ibid. 8«, 23. Vgl. Diez, Et.
Wb. I, 206 gergo.
Gergonsa, jar- „Hyazinth, Edelstein*.
Lo vayssel[s] es d'aur fi,
Gergonsa e robi,
Safiri e granat
I son encadastat (Text -estat).
Mahn Ged. 1245 (S. 89 Z. 19;
P. Card.).
Der Text hat gergonso, die einzige
Hs. R fol. 136, nach freundlicher
Mittheilung von A. Thomas, ger-
göse.
Jargonça ni sardina
Ni altra peira fina.
Garin, Ens. 503 (Rv. 33, 424).
8*
— 116
Godeîroy jagonce , jarg-. Vgl. Tho-
mas, Mélanges S. 95.
Gerla „ Tragkorb " ?
Las gherlas en que îoron portadas
las peyras dels canos el setghe.
Regist. 8. Flour 8. 85 Z. 9.
Per .III. cubas et .ii. gherlas com-
pradas per portar las ditas topi-
nas, oyns et artifficis el dit set-
gher (sie).
Ibid. S. 88 Z. 11.
Per .11. gerlas . . per portar los canos
et las peyras al seti de Montjuzeu.
Ibid. S. 180 Z. 19.
Hrsgbr. „cuvier de bois".
Mistral gerlo „jarre, sorte d'amphore ;
cruche; cuvier, en Forez; cuve,
dans les Hautes- Alpes ; etc.". Vgl.
Godeîroy gerle, Du Gange gerla,
Diez, Et. Wb. I, 207 gerla.
Geriet „weisser Schnauzenbrassen, weis-
ser Laxierfisch (Sparus smaris)".
Can Tendeman li pescador
Tireron la ret contra lor, '
Non troban bugua ni gerllet,
Mas Tadieu qu'es mortz en la ret.
S. Hon. CX, 33.
Vgl. Bauquier, Rom. 6, 266 ff.
Var. garllet. vgl. Bauquier a. a. 0.
und Rochegude S. 162. R. III, 581
citiert die Stelle als einzigen Be-
leg für jarlet.
C!«rloii siehe girlon.
German (R. III, 464) 1) „leiblich, recht".
Auch von der Mutter gesagt :
Ta mayre fezist germana
De la verge on venguist.
Par. Litanies 459 (Rv. 29, 233).
Dazu die Amkg. 8. 241 : ,,Remarquer
l'extension de sens donnée ici à ce
mot: ta mère naturelle, ta mère
Selon la chair".
2) „wahr, echt'".
E caytiu, . . ben sui malastruc, car
ay tant amatz aquels que aras mi
son falhitz, et ad aquest mieu ger-
man amic non ay mostrat mays
cant petit de ben e d'amistat.
Barlam S. 17 Z. 36.
3) „Vetter".
Et ai apres un' aital art
Que, s'ai fraire, germa ni quart,
Part li l'uou e la mezalha.
B. de Born 2, 4.
Germanenc ,, germanisch". Mar ger-
manenca „Nordsee".
Ves Orient ha (sc. Picardia) le fluvi
Rene, . . . la mar germanenca ves
occident, Anglaterra ves aquilo.
Lucidarius, Zs. 13, 245 Z. 18.
Germe (R. III, 464) „Art".
Tota persona . . que reculhira blat,
ordy, civada, segel et tout autre
germe de blat que creyssera . . en
lo terrador de Tharascon . . .
Ext. arch. Tarascon § 1 (Rv. 40, 212).
Geronar (R. III, 468). Im einzigen Be-
leg, Fierabras 1961:
Oliviers romas nutz en blizaut gero-
nat(z)
ist geronat natürlich kein „terme
de blason", sondern es bedeutet
„mit Schössen versehen".
Gerp?
Alcun autre semencz tombe josta
l'espina
Naysent en terra gerpa, crei» josta
l'ombria.
Gröbers Zs. 4, 536 V. 62.
Mistral grep, guerp etc. „tuf, sub-
stance qu'on trouve au-dessous de
la bonne terre".
Gers? gert? siehe ger.
Gervier siehe genier.
Ges siehe gens.
117 -
Oesimen = eisimen, Bd. II, 341.
Tote la terre . . e*ls pescamentz . . e'ls
entramentz eis gessimentz e tot
[que] es dentz las diites .in. crotz.
An. S. Pé 18, 394 1. Z.
Oesir siehe geisir.
Oesmar ?
Ans jor se met en les aies gesmar.
Aigar« 1190.
Oest ,Gebärde^
Venguen (sie) ly rey adorar lo filh
vostre.
Ab humil gest Gaspars lo contem-
plava.
Joyas S. 53 Z. 2.
Li îait de la carn son mot mani-
fest,
Li oal son la luxuria en moti cay-
tio gest
E la noncastita e li fait desonest.
Novel Confort 126 (Zs. 4, 524).
Mistral gest „geste".
Gesta (R. III, 465) 1) „That, Helden-
that, Thaten".
En sian trap tendut per fors ja-
zer,
Ens encontrem a miliers et a cens,
Si qu'apres nos en chan om de la
gesta.
B. de Born 19, 8.
Pauc as apres
Qe non sabs jes
De la gran jesta de Carlon,
Con entreis (Text eu tras)
portz
Per son esfortz
Intret en Espaigna a bandon.
Bartsch Chr. 85, 16 (Guir. de
Cabreira).
Die Änderung entre'ls stammt von G.
Paris, Rom. 7, 457.
2) „Buch, Abhandlung''.
Encaraus diray regia forma,
Car vos arautas (?) de carerma:
Apres Sant Benezech la festa,
Q'aissy o trobam en la gesta,
Comptas on sera quatorzena
La luna que non es pas plena.
Comput 56 (Rv. 19, 167).
Dazu die Amkg. : „C'est-à-dire, ici,
le traité latin que suit notre au-
teur".
3) „Geschlechts
Cavalca Gecerins, le dux de falsa
gesta.
S. Porcari II, 31.
Aquist cresian la ley de la mal-
vaysa gesta,
Bafum e Travagan onrravan en
lur festa.
S. Hon. I, 133.
Le reys los amonesta
Con tenguan ben lur gesta
E fazan gran honor
A la ley payanor.
Ibid. XI, 32.
Ist zu verstehen: „dass sie ihr Ge-
schlecht hochhalten, ihm Ehre ma-
chen sollten " ? Hrsgbr. : „ sur la
conduite qu'ils auront à tenir. Lit-
ter, comment ils tiendront leurs
actes".
Aqui fom una barca d'homes de
fellonia,
Plens de gran malvestat e de folla
heregia . . .
Cant an batut lo sant li malvaytz
dur e fort,
Laysan lo el ribaje d'Aguases
demyei mort;
E Tuns si reguardet, vi lo sant
bolleguar . .
. . . e diys li: . . .
Certas, ieu l'auziray, tayllaray li
la testa,
Mays non allegara encontra nos-
tra jesta.
Ibid. XXVIII, 58.
Appel Chr.» Glos. „Geschlecht". Etwa
„Schar, Gesellschaft"?
118 —
Wie ist die folgende Stelle zu ver-
stehen ?
E vos darem joyas e dons . .,
Si volias creyre nostra ley
E la jesta que .Thesus fey
Renegas.
S. Porcari VI, 48.
Get (E. III, 465 u. 470) 1) „Wurf (R.
ein Beleg).
Lo trabuquetz albira et abriva
SOS gietz,
E donec li tal colp . . .
Crois. Alb. 8127.
2) „Spannstrick um den Fuss des Jagd-
falken" (R. ein Beleg). Vgl. Alwin
Schultz, Höf. Leben I, 476.
Aissella nueit c'om l'aura pres,
Pos que li get li seran mes,
Gran pesa lo deu hom teuer.
Auz. cass. 694.
Ferner ibid. 3105.
3) „Schössling, Trieb" (R. ein Be-
leg). Femer, nach Toblers Kor-
rektur, in der s. v. brosta, Bd. I,
169 mitgetheilten Stelle.
4) „Traufdach"?
E fo mai ordenat . . que Ihi giet vielh
e las doblas vielhas que adoncas
ero sobre las carrieras de Caortz
que ischio e s'estendio outra lo
tertz de la carriera, estesso e re-
manesso aitant quant se poirio(Text
-ro) tener ni durar entier, e no plus.
E si aquilh giet o aquelas doblas
rompio 0 ero deffag . .
Te igitur S. 287 Z. 12 u. 18.
Übs. „jets"; Amkg. „Nous pensons
que par giet il faut entendre les
tuyaux ou gargouilles qui servaient
à de verser les eaux à l'intérieur".
. . 6 dels gietz e de las doblas e dels
pons que ero fag sobre las carrieras
de Caortz.
Ibid. S. 294 Z. 28.
Ferner ibid. S. 296 1. Z. und S. 298
Z. 14 ; Cout. Montcuq § 4 ; siehe
die Belege s. v. forget, Bd. III, 546.
Mistral jit,jèt (1.) etc. „jet, action de
jeter; lieu ou Ton jette les ordares
par la croisée ; rejeton, pousse;^*.
d'aigo „larmier; rejeteau, rever-
seau". — Vgl. gitada und gitat.
Geta.
Dirai vos o, bei sener Dieus:
Del paradis quem deves dar
Pogras ab mi fort ben passar.
Passar! ans i faria gietas,
Eis apostols 6 las prophetas
Vos en daria per fermansa
Que la renda qu'ieu ai en Fransa.
Dones a gliesas es a ponz,
Si'm laissavas aver mi donz
Ab son autrei et ab son grat.
Flamenca* 5059.
Glossar far gietas „jouer aux des,
risquer sur un coup de des ; le con-
texte semble indiquer le sens de
surenchère ; geter dessus a été em-
ployé en ce sens ; voy. Godefroy" ;
Thomas, Journal des Savants, juin
1901, p. 373 : „D'après le contexte,.
gieta signilie plutôt „cession, dona-
tion".
Getada, -taditz, -tadara, -tarnen, -tar
siehe gi-.
Gevelina „kleiner Wurfspiess".
Et . . de far venir hun bregantine de
Tholosa . . que prestera d'assi a.
Sant Johan .xxx. o .xl. brigan-
tinas e gevelinas.
Arch. Lectoure S. 138 vi. Z.
Item doas gevelinas, item hun blo-
quier, item una antra gevelina.
Bull. Soc. Tarn-et-Garonne VIII
(1880), 226.
Colobrinas, arbalestas, lansas, gebe-
linas (sie), coyrassas.
Revue 1, 292 Z. 3 v. u.
Gianlier siehe jaulier.
— 119
Gibet „Galgen".
De pendutz troberatz totz les ca-
mis frostis
E las forcas eis boiss e les gi-
betz garniz.
Guerre de Nav. 1831.
He deu estre menat al gibet,
La hon los mals factors
So descapitatz totz.
Myst. prov. 1126.
Ha! lo faulx plen de malefici!
Si lo pouc una fes jonglar,
El non auré jamays juglar (?),
Deqni qu'on lo mene al gibet.
S. Pons 8255 (Rv. 31, 485).
Ferner Bartsch Chr. 404, 18.
Gibrar (K III, 466) „sich mit Reif be-
decken". Der einzige Beleg ist =
Prov. Ined. S. 285 V. 1 (Raim. Jor-
dan). Li verjan sind nicht „les ver-
gers", sondern „die Zweige".
Gibre, giure (so statt givre R. III, 466,
vgl. Sternbeck S. 26) „Reif". Die
Form giure (: escriure) noch Bartsch
Dkm. 144, 25 (Bern, de Pradas), Die
Form gibre (R, ein Beleg) findet
sich noch durch den Reim gesichert
in :
E chai neus e gels e gibres (: mos
libres).
Mahn Ged. 217, 1 (R. de Vaq.).
Tardius sera, so"m cug, mos blatz;
Ges non er madurs al voibre,
Ans atenda lo glas ei gibre.
Flamenca« 4678.
Mistral gibre. giure etc. „givre, fri-
mas, verglas",
Gibre „Viper".
. . . don grans mals mi mou
Dels fals pus ponhens que gibres,
Enujos parliers, mals tafurs.
Mahn Ged. 217, 8 (R. deVaq.; Hs. C).
• Ebenso Hs. E (M. G. 524); Hs. N^
(Herrigs Arch. 102, 189) uibres.
Gehört hierher auch die folgende
- "stelle?
. . . c'ab un giure
De mal atir (?) nafro 1 paire,
Don lo fils sofris e paira
Malvestat quei nafr' ei giura
(Text giure).
Mahn Ged. 626, 5 (R. d'Aur. ; Hs. I).
Hs. N« (Herrigs Arch. 102, 182) hat
Z. 1 u. 4 guiure, Hs. a (Rv. 45, 219)
Z. 1 guiure, Z. 4 guiura, Hs. M
(M. G. 627, 5) Z. 1 qa ben uiure,
Z. 4 giure; Z. 2 hat Hs. M. atur,
Hs. a aur.
Gic?
E parec a Nou-Vic,
On preiron tal destric
Que, quan l'estors partic,
El remas pres en gic.
Appel, Poes. prov. S. 44 V. 48 (=
Rv. 34, 18; Garin d'Apchier).
Dazu die Amkg.: „Gic est-il substan-
tif verbal de gequir? et signifle-t-il,
par conséquent, „abandon"? Jene
trouve le mot qu'ici".
Gier siehe genier und genre.
Gif am?
Item que un cascu cossol pagara dins
son an una balesta de .xiv. cayrels
garnida de son giffarn am dos do-
zenas d'enganas (Text dong-).
Et. bist. Moissac I, 447 Z. 4.
Übers. S. 230 Z. 5 v. u. „guindal".
Gigimbre siehe gingebre.
Gil (R. III, 451). Einziger Beleg:
Per ma domna maigrisc e sec,
Can son gen cors format(z) gentil
Non vei, e fora mortz de gil,
Tro qu'un pauc mos cors s'es-
perec (?).
Mahn Ged. 942, 6 (P. Raim. de
Toloza; Hs. I).
Rayn. sieht gil als Nebenform von
gel an und übersetzt „froid". Aber
— 120 —
genügt das dem Sinne, und ist das
lautlich möglich? Es findet sich
zwar gilada (Rayn.), gilat (siehe
oben gelar Schluss). aber darf i in
betonter Silbe stehen ? Hs. a (Rv.
45, 137) liest gilh, Hs. c No. 119, 6
qilh^ womit ich auch nichts an-
zufangen weiss. Ich weiss um so
weniger Eath, als mir auch das
^esperec Z. 4 nicht klar ist.
Gilvert, jol- „Petersilie".
Tot hom . . que cuella en autru ort
. . porrat ni laitugas ni gilvert . . .
Cout. Montreal (Aude) S. 41 Z. 1.
Per quatre liuras de pezes, espinarx
& jolvert . . .11. sols.
Hist. Nimes III, preuves, Z. 225^
Z. 38.
Mistral juvert , jolvert , jilbert etc.
„persil".
Gimbelet, gaimba- „Zwickbohrer".
Item solvi pro . . .vi. caneris, duobus
ginheletis (Text -atis), uno tarayre
ad ponendum caneras . . .
Arch. hist. Gironde 21, 495 Z. 1.
Unum tarayre bondoney et unum
guimbelet.
Ibid. 21, 688 Z. 7 v. u.
Item emi pro Bernardino, botelherio
. ., .1. gimheletum grossum et alium
mediocrem, .i. bondoney.
Ibid. 22, 383 Z, 23.
Forqua ferria .u. soudz; . . doladuyra
a dolar .xv. soudz; . . guimbalet
sens forreu .ii. deners et mealha,
ab forreu .iii. deners.
Oout. Bordeaux S. 601 Z. 34.
Mistral gimbelet, guimbalet etc. „gi-
belet, petit foret, avant-clou, vrille".
Gimbila.
Item . . se rompon au pont de l'Ador
dus cobles, e foc apuntat que lo
fessam repparar. Logam .xii. ho-
mes a jornau per tirar las gimbilas
e ficar stacas e ferretz, banx, e far
las alas e terrar lo dit pont.
Comptes de Riscle S. 471 Z. 29.
Glossar „guimbelle". Washeisst das?
Gimbosa?
E establiren plus que nulh maserey
. . no escorchia . . nulha . . bestia
en carteyra publica . . ni en tot lo
ribatge de Garona . ., ni lavian gim-
bosas ni gitian carunha.
Établ. Marmande § 45.
Gimemen siehe gem-.
Gimenta? siehe jumenta.
Gimpla (R. III, 467) „Kopfputz der
Frauen". Der einzige Beleg ist =
Cour d'am. 693 (Rv. 20, 176). Ferner
ibid. V. 613 (: simpla). Vgl. Godefroy
guimple 1 und Diez, Et. Wb. II, 335.
Ginar.
Item que degun clavari de la cort
. . per sa propria autoritat non . .
ause ginar o far ginar ni encar-
cerar deguna persona sens licencia
del juge.
Priv. Apt § 27.
Mistral gina v. geinn , und geina
„gener; tourmenter, entraver, op-
primer". Qodehoj gehiner „mettre
à la torture". Aber kann altprov.
ginar dasselbe Wort sein?
Ginebre siehe den ersten Beleg s. v.
gingebre.
Ginesta siehe genesta.
Gingebre, -gibre (R. III, 467) „Ingwer".
Im ersten Beleg von gingebre:
E d'estafizagra tres gras,
De pebre dos entiers e sas,
E de girofle tres clavels,
De gingebre que sia bels
Tot lo pezan de dos deniers,
De Serbe .xxx. gras entiers.
Auz. cass. 3288
— 121 —
liest Monaci ginebre, während Bartsch
Chr. 181. 33 wie K. gingehre hat, ohne
eineVariante anzugeben. Ginebre wäre
„Wachholder "; aber würde das hier
passen? Im gleichen Denkmal 2324
steht gingihre (: Ubre).
Gingebre findet sich noch Monogr.
Tarn III, 168 Z. 25 ; Libre de Vita
S. 56 1. Z.
GingibreÇR. ein Beleg) Auz. cass. 2324
(siehe oben); Mahn Ged. 217, 6 {:gi-
bres ;- R. de Vaq.) ; Arch. Narbonne
S. 4» Z. 18; Frères Bonis I, 27 § 1;
I, 34 Z. 22, u. ö., vgl. das Glossar;
Douze comptes Albi S. 144 vi. Z. ;
Règl. cons. Limoux S. 26 Z. 3 ; Dép.
chât. quere. V, 15; Guibert, Regist.
dorn. I, 121 Z. 1.
Gingembre Frères Bonis II, 234 Z. 10 ;
Dép. chât. quere. III, 8.
Gingimbre Cout. Saint - Maurin § 33
Z. 17.
Gengehre Cart. Limoges S. 155 Z. 6
u. 7.
Gengihre Doc. B.-Alpes, Rom. 27, 375
Z. 29.
Gigimhre Diätetik 296, 370, 384.
Mistral gengihre, gingihre, gingimbre
(niç.) „gingembre" und gingiehre v.
gengihre.
Gingembre siehe gingehre.
Gingibrat (R. IH, 467 ein Beleg)
„Ingwergewürztes" .
En ivern tauleta muscada
0 de fort bona cominada,
De pebre o de gingihrat
0 de bon diantos muscat.
Diätetik 91.
E per .1. cart gingihrat .ix. d.
Frères Bonis I, 45 § 1.
.11. brostias de pinhonat e gingibrat.
Ibid. I, 52 vi. Z.
i^eitere Belege im Glossar.
Item .IX. Ih. entre gingibrat e pinho-
nat .xxvii. s. t.
Dép. chât. quere. V, 20.
Gingibre, gingimbre siehe gingebre.
Ginh siehe genh Schluss.
Ginhol, -olons siehe genolh, -olhons.
Ginhos (R. III, 455) 1) „hinterlistig,
falsch" (R. ein Beleg).
Sor, si aquest hom es ginhos
Ni laissa a parlar per nos,
Nos aportem nostre cat ros
De mantenent, ■
Quei fara parlar az estros,
Si de rens ment.
Appel Chr.« 60, 49 (Graf v. Poit.).
En Randos, cuy es Paris,
Nom fo anc fals ni gignos.
Ibid. 93, 15 (Mönch v. Mont.).
2) „fein".
Ben foron faites sas aureillas.
Grandas e duras e vermeilias,
Li bocca bella e ginnosa
Et en tot quan dis amorosa.
Flamenca« 1599.
Ginhozet (R. III. 455) 1)
Non an pas lezer
Que poscon orar ni sezer
Flamencha e sas piuzelletas
Qu'eran bellas e ginosetas
E tals que degron marit penre.
Flamenca* 2614.
Ist „fein, schlank" zu verstehen? V'gl.
den Beleg bei R. „cils gignosetz e
petitz", Folq. de Romans 13, 96.
Oder ist Paul Meyer beizustimmen,
der im Glossar „rusées, fines", Fla-
menca' Übers. S. 323 „spirituelles"
deutet ?
2) Adverb.
Tuich li plus savi en vant hiure
Ses mujol e ses retomba,
Cui ill gignoset esclembla
La crin que'il pend a la coma.
Arn. Dan. IV, 19.
122 —
Vgl. die Amkg. zu der Stelle. Da
Form und Bedeutung des Verbums
durchaus unsicher sind , kanfi ich
auch nicht sagen, was g. hier be-
deutet.
Ginier, gînìsa, ginoes, ginoeza siehe
ge-.
Ginovier siehe genier.
Gip „Gips" (R. III, 465 geis).
Gip Gipsum.
Floretus, Rv. 35, 69».
Una nava(i)da de caus o de gip . .
paga . .
Péages de Tar, § 159.
Ferner ibid. § 226.
Item ay paya al murayre . ., item . .
per far trayre la tera del fort . .,
item ay paya de gip sest. ..LXii.
Doc. B.- Alpes, Rom. 27, 414 Z. 27.
Fustias, . . picayres de gip, . . gardas.
Ordon. munic. Digne § 12 (Rv. 32, 169).
Mistral gip, geis (1.) „gypse, platte" ;
Godefroy gip; Du Gange gippum.
Gipa, gipel siehe ju-.
Gipier „Gipser" (R. III, 466 geissier).
Bertran de la Gros, gipier.
Liv. Pèl. S. Jacques S. 22» Z. 4.
Mistral gipié , geissiè (1.) „ plâtrier ;
îabricant de plâtre" ; Godefroy gip-
pier; Du Gange gipperius.
Gipiera „Gipsbruch, Gipsbrennerei".
Item plus pausa aver pagat . . a Peyre
Volo . . per visitar la gipiera .u. g.
Doc. B.-Alpes, Rom. 27, 428 Z. 19.
Mistral gipiero „plâtrière, carrière
de plâtre, îour à plâtre".
Gipon siehe jupon.
Gíquia R. III, 463 „cessation" ist zu
streichen. Im einzigen Beleg:
Quar qui per la dicha raso,
Quar Dieus sab tot quant es e fo
E tot quant deu esdevenir,
Le quals sabers no pot falhir
Ni's pot mudar, se giquia
De be far, quo (cor. que?) fols
faria.
Brev. d'am. 1944
liegt 3. Pers. Imperf. von se gequir
vor. Rayn., der nur Z. 5 citiert,
liest irrthümlich ses statt se.
Giqnir siehe gequir.
Girada (R. III, 467) „e. Art Kuchen".
Girada Placenta, liba, focacia.
Floretus, Rv. 35, 69».
Mistral girado „gâteau, galette à
rhuile ou à l'anchois".
Girar (R. III, 467 „tourner"). Was be-
deuten die folgenden Stellen?
Plus .1». antra opalanda d'home de
drap morat girada, folrada de cam-
bentas (?) negras.
Plus un autre capayro d'home de
morat estat (?) jirat.
Arch. cath. Carcas. S. 356 Z. 1 u. 16.
Girbaudinar (R. III, 468). Vgl. enguir-
baudinar, Bd. III, 2.
Girbaut, guir- (R. III, 468 „goujat").
Vgl. Schultz-Gora, Zs. 18, 132, der
noch anführt :
Dompna non es d'amor fina
C'ama girbaut de maiso.
Liederhs. A No. 55, 6 (Marc).
Girela „kleine Winde zum Spannen der
Armbrust" ?
Item .III. albarestas de girella, item
.VIII. albarestas de pe, item .iii.
girellas de ferre.
Inventaire Hyères, Rv. 37, 312
Z. 13 u. 15.
Girensola. Poma g.
Lo cent de las peras d'angoyssa .vi.
gr. ; lo cent (Text cens) de las po-
mas girensolas .mi. gr.
Tarif Nimes S. 552 Z. 14.
— 123 -
Girfalc (R. III, 468 „gerfaut"). An der
einzigen Stelle, die E. für ger- an-
führt, Prov. Ined. S. 229 V. 13, haben
beide Hss. gir-. Auz. cass. 385 guir-.
Nebenform girfaut:
En aquesta terra ha girfautz e aus-
tors que so mot grans e mot no-
bles.
Merv. Irl. S. 31 Z. 8.
Girgon siehe gergon.
Girlon , kleiner Melkeimer".
Per ceilha de sap nova .ii. gr., per
girlon d'amasina nou .ii. gr., per
girlon de eap nou .im. bl., per fer-
rat de meleze .mi. gr.
Tarif Nimes S. 548 Z. 11 u. 12.
Mistral gerloun „petite jarre; petit
seau pour traire les vaches".
Giroflar (R. III, 432). Der (irste Beleg,
wo me statt m und l[o] statt 'l zu
lesen ist, ist — Cour d'am. 1466
(Rv. 20, 269).
Giron (R. III, 468). Im einzigen Beleg:
Que per dos sols serai meillz ac-
coUitz,
Si'ls port liatz en un de mos giros,
Que per cent vers ni per dozenz
cansos.
Mahn Wke. ÍII, 244 (G. Magret)
übersetzt R. „côtés". Ist es „Rock-
schoss" ?
Die Bedeutung „Seite, Flanke" liegt
vor in:
E portet bran d'asier al senestre
giron.
Chans. d'Ant. 597.
E lo coms de Montfort . . .
Feric ins en la preissa si qu'en
abatec dos.
En tantas de partidas lo feron
pels giros
Qne SOS cavals trabnca e debriza
l'arsos.
Crois. Alb. 7269.
E fero si la gata pel pieitz e pels
costatz
E'ls portals e las voutas e*ls giros
entalhatz
Qu'en mantas de maneiras en Vo-
lon Ii asclatz.
Ibid. 8209.
E feric si en Gui eis giros senes-
triers
Que dedins la carn nuda l'es re-
mazutz l'acers.
Ibid. 8439.
Glossar „les flaues (d'un homme, d'une
machine de guerre)".
Girval.
Mas Ii milhor el savi el valent
e'l girval
Elh sirvent e l'arquier e tuit Ii
menestral
S'en vengon a la porta establir lo
logal.
Crois. Alb. 4861.
Glossar: „de nature de gerfaut, brave,
vaillant" (?) Fauriel ; girbaut, R. III,
468, a un sens mal déterminé, mais
clairement défavorable. qui ne sau-
rait convenir ici".
Girvier siehe genier.
Gis siehe geis und gens Schluss.
Gisca siehe guisca.
Gisclar 1) „laut rufen, schreien" siehe
cisclar, Bd. I, 255.
2) „stürmen".
Gisela pluit simul et ventat.
Don. prov. 66*>, 6.
Ar vei escur e trebol cel
Don per l'air vent' e giscl' e plou
E chai neus e gels e gibres.
Mahn Ged. 217, 1 (R. deVaq.).
Mistral giscla, ciscla etc. „pleuvoir
et venter ensemble ; siffler en par-
lant du vent ; pousser des cris ai-
gus, glapir".
124
3) „schlagen, peitschen".
El lur donet
Per mandament e comandet,
L'enperayris . . .
Que yll la pendan per los cabels.
Alessandria de mantenent
La(s) gisclon fort espertamens.
Can la batian antrenant (?),
Uly ci gira daves lo sant
E diy : . .
S. Georg 583 (Rv. 31, 149).
Mistral giscla, ciscla etc. „cingler,
frapper avec une houssine" und
giscla, chiscla (b.) „cingler, sangler
des coups, frapper avec un fouet,
avec des verges".
Liegen zwei verschiedeneWörter vor?
Giscos siehe guiscos.
Gitada.
Item didem que totas las aribas de
l'aygua deu deyt bester, so es as-
saber la ryba la quau es de l'es-
pitau de Sent-.Tohan entro a la tor
de L'Ombreyra et l'arriba de l'au-
tra part . . son paduent. E es as-
saber que las maysons las quaus
son sobre Tester de la part de L'Om-
breyra, no deven aver gitada devert '
Tester foras deus murs de las may-
sons.
Cout. Bordeaux S. 192 Z. 25.
Vgl. get und gitat.
Gitaditz „gegossen".
Et que tot obrage de senturas se
fassa et sia obrat a la ley dessus
dicha, exceptat so qui sera gitadit
et aneus et fermalbs, qui se fassan
au meinhs a .x. d. e. .xii. gras fis.
Cart. Liraoges S. 186 Z. 15.
Item que argen t getadis de smituras
bonament non pot venir si net (?)
a gitar a .xi. d. .xiiii. g' et .xi. d.
et .XII. gr coma faria argent d'es-
terlins que es de .x. d. .xxu. g',
et per so sembla que tout argent
de senturas et autres hobratges \
getadisses non podon obrar coma
es dich ad esterlins, so es assaber
a .X. d. .XXII. grans et dos grans
de remedi, car non poyrian obrar
si juste.
Art. montp. S. 313» Z. 4 v. u. und
S. 313b z. 2.
Godefroy geteis „fondu et coulé dans
un moule".
Gitador „zu entfernen, auszustossen,
auszuschliessen".
Beyenda contra scrofolas, gitadoyras
(Text -toyras) per las vias de la
urina.
Recettes med., Rom. 12, 104 Z. 4.
Se non que'ls cossols coneguesson
(sie) que la causa fos (Text fes)
tals . . que non era sua la colpa ni
tal colpa que fos del cosselh gita-
dors.
Doc. Millau S. 324 Z. 27.
Gitadnra „Erbrechen".
Gitadura Nausea, vomitus.
Floretus, Rv. 35, 69*.
Gitamen (R. III , 470) 1) „Über-Bord-
Werfen".
Mais nos gitatz a forsaiga tempes-
tat, al segon dia fero gitament et
al tertz dia gitero ab lors mas les
garnimentz de la nau e la mar (=
lat. j actum fecerunt).
Apost. Gesch. 27, 18 (Clédat 265», 6).
2)
Car cals angels ni iilhs de maire
Vi anc mai ni auzi retraire
Quel filhs de Dieu, le reis del cel,
Fos despeitatz coma mezel
Ni fos reprochiers per las gens
E cais del pobol gitamens?
Marienklage 164.
Wie ist zu verstehen? „Gegenstand
des Ekels"?
Gitar, ge- (R. III, 469), ditar. Die
seltenere Form ge- steht Sermons
- 125 —
5, 21; Appel Chr.« 9, 193 u. 197,
siehe unten 3) ; Legendes VIII , 157
(Rv. 34, 260); Bist, sainte béarn.
II, 120 Z. 16; Art. béarn. S. 171
Z. 21 u. 23, siehe unten 13). Ditar
siehe Pd. II, 253 und Guilh, de la
Barra^ S. LXXVI und Glossar; in
stammbetonter Form dietan S. Hon.
LXXVIII, 33, und daher wol auch
tìermain , Commerce Montp. I, 516
Z. 5 (Ueton statt des im Texte stehen-
den dicton zu ändern, und nicht di{c)-
ton, wie ich Bd. II, 254 gethan habe ;
dagegen dita Guilh. de la Barra*
1252.
1) „in die Luft werfen, steigen
lassen".
Si faire be montar voletz
Esmerillo, vos li (Text a lui)
queretz
Un' alauzeta ben penada . .,
Pueis l'estacaretz ab un fil
0 ab un linholet sotil;
Pueis gitas la aut de rando
Et uns autre Tesmerillo,
E l'alauza deisenda tost . . .
Pueis gitar Yetz antra vegada . .,
Et ill deisendra vistamen
Pel liamet que el pe sen.
La tersa vetz vos la (Text lo)
gitatz
Tot ses(t) liam on mais puscatz . .,
E s'esdeve c'adonx la vensa
L'esmerillos, a l'autra vetz
Montara (Text mostrara) meills
on que'l gitetz.
Auz. cass. 879, 883 ff.
Ferner ibid. 916 u. ö.
En Brunasvals lai los anem sar-
car (sie),
Aqui los trobaram (sie) per los
falcos gitar.
Daurel 1295.
2) „(Gegessenes) auswerfen (R. ein
Beleg), (Feuer) speien".
Lo ca, cant a manjat et es sadols e
ples, el geta so que a manjat, e
cant a fam, o torn' a manjar.
Appel Chr.« 125, 13.
E quan volava lo dyablâs.
Per la gola ditava foc.
Guilh. de la Barra* 1343.
3) „herausschaffen, -nehmen, -reis-
sen".
Plus paguem en un ganag (?) , que
ßtec la rauba foras de l'ostal de
R. Maurel per far Tencan, .x. d.
Plus paguem en un autre ganag,
que ßtec la ordelha (Text -o) del dit
ostal et la mes en la carrieyra per
far l'encan, .x. d.
Arch. cath. Carcas. S. 362 Z. 29
u. 31.
Dis Jozep: Vont so aquels draps?
Senher, el pairol, totz crematz.
Dis Jozep: Getas los del pairol
Et metes los en mieg del sei,
En loc que los puscam vezer.
Totz diron: A vostre plazer.
Los draps geteron del pairol
Et meron los en mieg del sol.
Appel Chr.« 9, 193 u. 197 (Kind-
heitsev.).
E pueys, vezent los jovencels,
Vos gitarem ambe coutels
Lo cor del ventre am doas maus.
8. Porcari VI, 152.
Gehört hierher nicht auch die folgende
Stelle?
Le savis, abans que despenda,
Comtal gazanh o la renda ( — 1).
Am pauc metre e am trop gitar
Poiria tarir la gran mar;
Mais val le tieu belament tires
Que, cant er mes, l'autrui desires,
Appel Chr.« 110, 61 (Seneca).
Glossar „ausgeben".
In figürl. Sinne:
Vist ai e trobat en ma sort
— 126 —
Que d'agre potz doussor gitar
Ab breu aten ses ajustar.
Doncs agr'e dous eysson d'un port.
Appel Chr.« 41, 16 (R. de Vaq.).
Glossar „herausziehen".
4) „(Waren) ausführen".
Item que, si alcus deu dich mestier
portava obra fors la vila per ven-
dre, que no Ten poscha gitar, tro
que l'aya mostrada au (Text ou)
bayle deu dich mestier.
Gart. Limoges S. 190 Z. 21.
Item es de pati entre las dichas par-
tidas que lo sia licit . . . a tot ciou-
tadent de la dicha cioutat de adure
vins en esta vila et vendre lo ha
taverna . . et de gitar l'en de la
vila.
Doc. B.-Alpes, Rom. 27, 394 Z. 12.
Item Î0 ordenat que . . tota persona
pusqua comprar bin per gitar fora
de la bila sens bener aqui en ta-
berna.
Cout. La Réole § 113.
5) „befreien" (R. ein Beleg).
E*ns avetz dat esbaudiment,
Car avetz mon seinor gitat
De preson.
Appel Chr.« 3. 371 (.Tauîre).
Ben es monseiner folz e pecs
Car mi ten presa ni serrada!
Aras ai trobat, si m'agrada,
Qui de sa preiso'm gitara.
Flamenca« 4979.
E vos que'm gitetz d'esmai,
Qu'eu vos sui hom e servire.
Appel Chr.« 92, 62 (R. de Vaq.).
Spec. „von e. Schuld befreien".
Capitols fach et ordenatz per los ele-
gis per lo noble . . conseilh de la
Villa de Tharascon, et so per gitar
la Villa de sege mille florins que
la villa deu a interes.
Ext. arch. Tarascon, Rv. 40, 212 Z. 3.
6) „vorwärtssetzen, ausstrecken".
A l'uctava de Pantacosta
Feiron la festa, mas pauc Costa,
De Tapostol San Barnabe,
Quar plus no i gitara-\ pe
Flamencha fora de la tor
Per lui que per .i. confessor
De cui hom festa non feses,
S'a dimergue non avengues.
Flamenca« 5086.
Vgl. Chabaneau, Revue 45, 26.
La volp se fa morta en cami . . e ten
la lenga tracha et esta enversa;
e venon las pigas e cujon se sia
morta e picon li lalengua; et ela
gieta sas dens e sas arpas e pren
las pigas e las devora.
Appel Chr.« 125, 121.
7) „hervorbringen". Belege bei R. ;
ferner:
Quan vei que la cima ni"l brotz
Non gieta fuelha.
Peire d'Alv. 16, 20.
L'albres es mot meravilhos . .,
E mot geta diverses frugz,
Quar gieta'is per mot grans ver-
tutz
Lh'una branca espiritals.
Las autras brancas temporals.
Appel Chr.« 115, 157—8 (= Brev.
d'am. 417—8).
Pero lun temps, quan bonamen
nos laura,
No pot gitar frug precios.
Deux Mss. XXV, 38.
Aquesta terra es mot grassa en
blatz gitar.
Merv. Irl. S. 4 Z. 1.
8) „ausgiessen".
La premiera ves que le reis Karlle
la vi raubida, eil volc prohar s'era
ver raubiment . . . E probet en a-
questa maniera qu'ell fes legar
ganren de plomp, e davant si fes
lo li gitar tot boUhent sus los pes
totz descaus, e anc ren non senti.
S. Douc. S. 80 § 16.
127
9) „giessen" ; refl. „gegossen werden".
L'an que hom comtava .mcclxv. se
gitet la moneda narboneza . ., e
gitet la en G. R. del Bore.
Arch. Narbonne S. 92» Z. 14 u. 15.
En l'an de Nostre Senhor .m. e
.cccLXXi. lo dimecres sans . . /o»
gitat lo sen ters de Nostra Dona
de Taulas en l'ostal del forn de la
Valfera . . . Item aquel meteis an
lo .XXI. jorn de junh fon gitat en
lo dich hostal del forn lo sen me-
jan de la dicha gleisa.
Pet. Thal. Montp. S. 385 Z. 23
u. 28.
Plus l'an sobredich se gitet e se fec
lo sen de Santa Maria Magdalena
de Bezes.
Mascaro, Rv. 34, 86 Z. 33.
10) „ausstossen, äussern" (R. nur g.
un sospir).
E la dona fes .i. sospir;
AI dissendre gitet .i. crit,
Can tug conogro son marit.
Appel Chr.2 5, 339 (Raim. Vidal).
La dona vay ditar .i. crit,
Tal paor ac d'en G. Barra.
Guilh. de la Barra« 1032.
Poissas si dreissa, pois s'aseta,
Pois s'esterilla, poissas geta
Un gran badail.
Flamenca« 1262.
Lo rey Tibaut Mavon m'a fag jurar
que li mene Carle Maine . . e totz
los autres ieu fasa pendre . . Quant
[o] auri Rolant .i. fal (?) ris va gi-
tar, va traire Durendart e feri Ali-
mon.
Rom. d'Arles 743 (Rv. 32, 499).
11) „abziehen, abrechnen".
. . den jurar . . que no a causa mo-
bla valent .v. sols arnaudencs . . que
posca pagar a son crezedor. et quant
poyra ny aura de que, quel pagara
ayssi com o gasanhara; et d'aquo
pot gitar la messio de se et de sa
maynada de mengar et de beure.
Cout. Auvillar § 95 Z. 14.
12) „ausnehmen".
D'aiso ay gaug, car d'aqui a Mes-
sina
Plus pros dona ni plus valent non
pais ;
E non en giet duquesa ni regina.
Dem. Troub. § VIII. I, 54.
E que totas las predichas gleias e
paroquias . . sio per totz temps de
la honor . . de Clarmon, enpero gi-
tada e exceptada la miega lega de
gran castel (?) , e gitat mai e ex-
ceptat . . que cadaus dels predichtz
senhors de Clarmont . . aio per totz
temps en cadauna de las . . paro-
quias . . las drechuras que avio . .
avant que aquesta carta fos îacha.
Cout. Clermont-Dessus § 5 Z. 27 u. 28.
Enpero gitat e exceptat que hom no
deu . . metre per . . paisser bes-
tia(i)r îer entre Bargalona el cas-
tel.
Ibid. § 72 Z. 5.
Item . . acordam . . que lo sobresdig
princep aja . . coma ez de la sal
. . de bacos ... de tota hispisaria,
gitat pebre.
Livre Épervier S. 117 Z. 2588.
13) „aufzeichnen, niederschreiben"?
Maeste Nadal Quere et maeste Ber-
tomiu Jossas . . . prometon . . de
far l'encor en la glisie . . aqui o
et antiquement sole star , en la
maniere qui es stat format et getat
per los ditz maestes en un paper
aus ditz monges . . liurat, et en la
. . maniere que en aqueg es format,
getat et menutat, qui(s) dejuus se
sec: Prumeramens y deven far
.XXVI. quadieyres . . .
Art. béarn. S. 171 Z. 21 u. 23.
Godefroy geter „écrire".
128 —
1-4) „verwerfen, zurückweisen" ?
Pey Trencavel, pessatz de la labor,
Car ges coblas no sabetz azegar,
Que fals pariatz e captenetz error.
A maystr' Arnaut Daunis plassa
jutjar.
Mossen R., be'us fora mays d'onor
De be legir que non es de trobar,
El digz Arnautz, qu'a de trobar
la flor,
Vuelha non-dreg ades, siih platz,
gitar.
Deux Mss. XXIX, 56.
15) gitar in verschiedenen liedens-
arten.
G. a son dan „verachten". Siehe dan
5), Bd. II, 6; Sordel 16, 21 und
Amkg.; Schultz-Gora, Zs. 21, 249
zu V, 44.
G. a nomencal, g. a noncaler, g. a
noncura siehe nomencal, noncaler
und noncura.
G. de sa natura „aus seiner Natur
herausbringen, gegen seine Natur
behandeln".
E tuit Tome qe en aqellas terras son
nat ni noirit, an la parladura na-
tural et drecha. Mas cant uns d'els
es eiciz de la parladura per una
rima qe i aura mestier o per antra
causa, miels lo conois cels qe a la
parladura reconeguda qe sil qe
non la sabon; et aquil non cujan
tan mal far con fan, cant la jettan
de sa natura, anz se cujan qe lors
lengages sia.
Appel Chr.2 123, 59 (Razos de trobar).
G. en error „irre leiten, irre führen".
E cel que brandis l'albre ni'n fai
perdre la flor,
Ja l'an no culhira fruit de bona
sabor.
E donc, s'ieu vos perdia ni'us gi-
tava en error,
Perdria'l fruit e l'albre e la digna
labor,
E .Thesu Crist tindria'm per fals
galiador.
Crois. Alb. 5312.
Glossar „tromper", Übs. „induire en
erreur".
Er. a glai siehe glai Schluss.
G. en ira „jmdm. zürnen".
Bels fraire, dit[z] lo coms, mi e mos
companhers
Ha Dieus güatz en ira et ampa-
rais roters.
Crois. Alb. 8445.
Glossar „prendre en haine".
G. gardas „Wachen ausstellen".
E can foron cologuatz . ., can agron
gitadas las guardas, Tornabelh de
Cordoa . . venc am .xxx. .m. ca-
vaiers (^ lat. eiectis excubiis).
Gesta Karoli 2810.
G. por, g. a per siehe por.
G. quiti.
E fo . . autrejat que tots habitans
d'Agen pogues far complancha als
senhors d'Agen dels digh habitans
d'oltra Garona senes epquesta ; mos
(sie) si autra presonii, que no fos
habitans d'Agen, fasia complancha
als senhors d'Agen d'alcu habitan
de la dicha parroquia . . menhs d'en-
questa, qu'el (Text quel) fos tengut
a gitar quiti de la man dels se-
nhors e desfar las messios.
Chartes Agen I, 134 Z. 7.
Ebenso ibid. S. 137 Z. 14.
G. sentencia „ e. Urtheil fällen , e.
Strafe zuertheilen".
Et adonc li cossol trametrau la .ii.
0 m. dels cossols, et aquilh serau
. . . a tot lo proces de cascuna en-
questa, e especialmen a l'exami-
namen de las garentias e quant la
sentencia si gitara . . . Mas quant
s'esdevenra que el (sc. l'abas) . .
no volra estar al cosselh dels cos-
sols 0 acordar ab eis, majormen e
129
la senteìisa qxie'is deura gitar de
IVnquesta . . (= lat. in sententia
proîerenda).
Prem. paix Aurillac S. 299 Z. 20
u. 34.
E en aquest (sc. jutjamen) d'aquest
mont lo cappellan es vicari deJhesu
C'rist, e Tome es juge e accusaire
de sy meteys e colpable, e la peni-
tencia que Tome recep de sos peccas
es sentencia per lo peccat, la cal
sententia- lo cappellan, como (sie)
vicari de Dieu, gieta e dona al pec-
cador penedent.
Elucid., Rv. 88, 825 Z. 29.
Kij -Regenschauer senden"?
Reih m'es qu'ieu fass' ueimais un
vers,
Pus la ilors e 1 fuelha brota
El belh temps nos a del lag ters,
Que giet' e plou e degota.
Peire d'Alv. 13, 4.
Glossar „herabwerfen, herabschütten",
Übs. „hageln".
17) .,Sprösslinge treiben".
Boeu . . trobad . . en talhadis de bosc
entro a .lui. ans ou envinha, depusc
que gitad im entro es verenhada,
. . deu .II. sols . . ., e porc e tmia
.VI. diers en vinha, depusc que gitad
aura tro sia verenhada.
Cout. Condom § 137.
Fast genau ebenso ('out. du Gers S.
218 Z. 20 u. 22.
18) se g. „sich niederwerfen".
Ab tan s'en passon per la plaza
E van s'en fors en un gardi . .
(tuillems se gel' en la frescura
I>esotz un bei pomier ilorit.
Flamenca^ 2385.
Von frescura, das im (ílossar „fraî-
oheur, endroit frais" gedeutet wird,
gilt, meine ich, dasselbe was ich
zum ersten Releg von fresquieru,
Bd. IIJ, 598, bemerkt habe.
L«vy, Piü-v. 3uppiemi;nt-Wörtorbuch. IV'..
Davan si atrobet un tronc
On si poc ben aginollar;
Aqui's gitet cais per orar.
Ibid. 2544.
E denant l'apostoli gietan s'a ge-
nolhos.
Crois. Alb. 3178.
19) se g. „vorwärtsstürzen".
Le fils vay sa vertut cobrar
E va"s ditar tot a perdut,
E venc vas luy per tal vertut,
Ab son bran que portec d'acier
Sul mieg del cap lo paire fier
.1. tant gran colp . . .
Guilh. de la Barra« 4409.
Femer ibid. 4.368; vgl. dazu Chaba-
neau, Rv. 40, 583.
20) se g. de? „aufhören". Fraglich;
siehe die Variante des dritten Be-
legs s. V. gequir 9).
Gitat 1) „Werfen, Steigenlassen (e.
Vogels)".
Si trobatz ausel de ribeira
En camp, gitatz d'aital maneira
Com feiratz (Text fai-) s'auzel[s]
de camp fos,
Car sei (Text sil) gitatz es lo plus
bos.
Auz. cass. 924.
2) „Traufdach"?
Acostumat es que el chasteu de Le-
motges no deu hom far gitat fors
de las paretz.
Cart. Limoges S. 138 Z. 15.
Las dichas niayos et obrador el logal
en que so, de cel entro en abis
(Text abas), et ab lors gitatz et ab
lors regotz et ab lors megas (Text
vie-) et ab intrars et ab issirs.
Recherches AM S. 173 Amkg. Z. 19.
Vgl. get und gitadu.
Giton.
Item . . ay pagat p. c. de monsenhor
de Limans, sendege, a mossen lo
sotsindege Brochier per ung conte
9
130 —
de (Jüans per tenir a l'ostal de la
villa .ui. g.
Doc. B.- Alpes, Rom. 27, 431 Z. 1.
€riarar „(wie e. Viper) stechen" ? Siehe
den letzten Beleg s.v. (ßhre „Viper".
Giure siehe gibre.
Glafllhar? Siehe den Beleg s. v. glozir
Z. 6 Var.
Glai (R. III, 472 ein Beleg) „Schrecken,
Entsetzen" .
Per qu'ieu conseyllaria
Que los tramezecem laintz en Lom-
bardia;
E cant seria passada li furors e
le glays
D'aquesta jent marrida, que ven-
ran ad eslays,
Alcun temps. tornarien aquist bon
bachallier
E refarien lo temple d'aquest sant
monestier.
S. Porcari V, 15.
So doch wol auch in:
A la gleiza îalh son saber,
Quav vol los Frances metre lay
On non an dreg per nulh dever,
E gieton cristias a gluy
Per lengatge sens cauzimen.
Guilh. Anelier 1. 44.
Der Herausgeber Uisi übersetzt „in
Kummer bringen", R. IIl, 470 s. v.
gitar (er citiert nur Z. 4) „jeter à
douleur". Ist es nicht „in Schrecken
setzen" ?
Glai siehe glotz.
Glaia (R. III, 472) „Schwertlilie". Der
einzige Beleg lautet vollständig:
Kalenda maya
Ni fuelhs de faya
Ni chanz d'auzelh ni tloi's de
glaya
Non es que"m playa.
Appel Chr.« .52. 3 (R. de Vaq.).
Ferner Pons de Capd. 18,9:
Mas cel cui non apaia
Jois ni amors, noil ten pro Hors
ni glaia.
„Weder Blume noch Schwertlilie" ist
allerdings seltsam ; aber wie könnte
sonst zu verstehen seinV Auch l)ei
P. Raim. de Toloza (Mahn Wke. I,
143) heisst es: „Pus vey parer la
iior e*l glay".
Glaiol siehe glaujol.
Glaira siehe glara.
Glan (R. III, 473) „Eichel". Der erste
der beiden Belege ist zu streichen ;
siehe glandutz. — Bei Rayn. männ-
lich ; weiblich in :
E anc no i delhiurero, can venc
a la fenia.
Que valha ./'». glan ni una poina
porria.
Orois. Alb. 1041.
E que nols temeran que valha
./«. glan.
Ibid. 2627.
Nach Chabaneau, Revue 9, 259 oben,
findet sich weibl. g. auch noch in
anderen Texten.
Don. prov. 42», 39 glans lässt das
Geschlecht nicht erkennen.
Glandejar „Eicheln sammeln. pHücken".
In . . Vera possessione pastorgandi,
eyssartandi, leignerandi. fustejandi,
glandejandi.
Du Gange s. v. legneirare.
Glandier (R III, 473) ., Eicheln tragende
Eiche''.
. . ny que ause cassar en autru ma-
lhol . ., ny ause debatre aglans d'au-
tru glandier.
(!art. Alaman S. 1.Ó2 Z. 9.
Mistral aglanié, -andiè (1.) „chêno
qui porte du gland ou destiiié à
en porter, et que. pour cette raison,
on n'ébranche pas".
1:^1 —
Glandutz „Eichel*.
AI prim comens de rinvernaill,
Qand ploven del bosc li glandutz,
Vuoill c'om s'engaill
De proeza qiie non tressaill . . ,
Aissi cum s'eral temps erbutz.
Liederhs. A ^No. 77. 1 (Marc).
R. 111, 473 liest fälschlich (jlan dur
und citiert die Stelle s. v. glan.
Mistral ylandus ^^gland, gland véreux,
en Rouergue"' ; Godefroy glandus.
Glaonier?
Item .1. ferre glaonia (sie) pro fun-
dendo.
Inventaire Verfeuil § 67.
Der gleiche Text hat mortia § 53,
charnia § 69.
Glapitge , Schimpfen. Schelten".
Esteve, qui vol (cor. noi) justizia,
Guerra greu de la laironia,
Pus per (ilayttge nos (Text no si)
castia;
Per I )ieu. ieu cug que, quil pendia,
('als autres pendutz emblaria
('(irda(s) 0 bendel(s) ó tortor(s).
Mahn Ged. 763. h (P. Gard. ; Hs. R).
Hs. C (M. G. 762) liest Pus per e lo
pige (cor. per clapige) nos castia.
Glara R. II, 406) ,,Eiweiss\ Der ein-
zige Beleg ist == Brev. dam. 7160.
Noch einmal bei Matfre Ermengau
im Brief an seine Schwester, Brev.
dam. JI, 676 V. 32, Die Form glaira
(fehlt R.) steht Enferm. uelhs S. 118
Z. 14.
Mistral glairo. glärio, yluro (quere.) etc.
.gliiire".
Glasa, clasa „arabisches Gummi".
. . per querre las chausas esseguens
per far poldra per los canos . . :
per .XII. Ib. salpetra. . . per .i. Ihr.
realgar. per .iii. Ihr. .m. quartz
glassa.
Regist. S. Flour S. 86 Z. 1.
Per .V. Ibr. de terbentina . . , per .i.
Ibr. . . de glassa, . . per .xxin. Ibr.
de pegha.
Ibid. 8. 86 Z. 3 v. u.
Galas .IUI. den. lo quintal, e glassa
.IUI. den. lo quintal.
Arch. Narbonne S. 4» Z. 31. .
Bala de ences .i. s., glassa la carga
.1. s., mastec la carga .i. s.
Ibid. S. 198b Z; 8.
Item gualas e classa .nii. d. malg. lo
quintal.
Ibid. S. 124« Z. 30.
Femer ibid. S. 130'> Z. 2 classa.
Item tostz aquestz avers . . ques ven-
don a quintals donon .n. d. de cor-
rataduras del quintal. so es assa-
ber canela, verdet, aurpimen, mas-
tec, classa.
Pet. Thal. Montp. S. 238 Z. 16.
Labernia classa „acassia".
Glasar (R. 111, 474 .geler. glacer").
Figürlich :
Trastotz lo meus coratges remitn trist
e glassatz.
Grois. Alb. 6701.
E cum Jezu Grist poc far
Midons ab tan bela fassa,
Que m fezes tot jorn penar,
Que dins tot lo cor me glassal
Deux Mss. L. 16.
Glat (R. III. 474) 1) ..Zähneklappern'-.
La segonda (sc. pena) es fregz
mortals . . .
E destrenh tan les peccadors
Eis fa tremolar e frerair.
E tan lor (Text los) fa las dens
glatir .
Qu'el mon non a tan gran fertat
Quo es auzir aquel lor glat.
Brev. d'am. Ió9f)7.
2) ad un g. „einstimmig".
Gant Enimia ac parlat.
Tot lo mai cridet ad un glat
9*
132 —
E prometon a la donzela
Que tostemps remanran ab ela.
S. Enim. 769 (= Bartsch Dkm. 237, 2).
Glatir (R. III, 474) \) „ertönen, er-
schallen".
E los corns e las trompas resonar e
glatir.
Crois. Alb. 5166.
Glossar „retentir".
2) „bellen, anschlagen (v. Jagdhund)".
Der einzige Beleg bei R. lautet
vollständig :
En l'autrui brueill
(!as cor am vueill
E fauc mos dos canetz glatir.
Mahn Ged. 388, 7 (Marc).
Glatir in venatione latrare.
Don. prov. 37«, 27.
Glatz latras.
Ibid. 44«, 37.
E fai lo cer quel casador
E'l lebrier veinon ateignen,
Ez el vaz (sie) s'en seguramen
• E pot se denants tot garir,
E platz li tant, qant au glatir
Los cans. que torna e non sap
mot,
Tro qu'es mortfz] e retengutz de
tot.
Cour d'am. 1676 (Rv. 20, 275).
Die letzte Zeile hat eine Silbe zu viel ;
der Hrsgbr. tilgt de. Ist vielleicht
Tro es m. er. de[l\ tot zu ändern
und bei Tro es Synaloephe anzu-
nehmen ?
3) , klappern (v. d. Zähnen)". So im
letzten Beleg bei R., der „grincer"
übersetzt, Brev. d'am. 15!)55, und
nicht Ev. Nie; siehe die Stelle s. v.
glat 1).
De morir er totz lur talens ;
Adoncs lur glatiran las dens,
Non i aura negun, non plor.
Sybillen Weissagung Str. 11 (Such.
Dkm. 1, 466).
4) „mit den Zähnen klappern".
Le freytz te fay tot jorn suzar
E-1 cautz glatir e tremolar.
Leys I, 296.
5) „brechen"?
Si l'abat el trabuca que lo cor li
glatig.
Crois. Alb. 4692.
Si l'abat el trabuca que lo cors Ves
glatitz.
Ibid. 5803.
Glossar „craquer", Übers, „creva" und
„le Coeur brise".
Mistral ^;a<í„résonner, claquer; faire
ciaquer les dents, grelotter; glapir,
clatir, se dit de l'aboiement parti-
culier aux chiens qui aperçoivent
le gibier ; faire glati li dènt „faire
claquer les dents".
Glatz (R. III, 473) „Eis". Nebenform
glai •■
Lo seus cors es blancs cum neu
sobre glai,
Fresca sa colors cum rosa de raai.
■Appel Chr.« 46, 10 lanon.).
Glaubar?
Plus .1. parelh de cotels am la cote-
Iheyra glaubatz d'argent.
Ar eh. cath. Carcas. S. 354 Z. 25.
Glauc (R. in, 474 ein Beleg) „bläulich
grün".
L'un uyl ab glauc cum de dracon,
Et l'altre neyr cum de falcon.
Alexander 6.'.
Glattes glaucus.
Don. prov. 43'', 3(5.
Glangel „Schwertlilie".
Glaujel Glaviolus.
Floretus, Rv. 35, 69'^.
Vgl. Du Cange glaviolus. (iodefroj
glagel s. v. glaieul, Bd. IX, 701».
Glanjol „Schwertlilie". So ist zu lesen
statt glaviol R. III. 472 ; vgl. Stern-
133 —
beck S. 26. Der einzige Beleg ist
bis jetzt nur nach den Hss. A I
ediert. Hs. A No. 68, 1 liest:
Mos sens foilla sul (cor. sus lo?)
vergan
El (ßaiols delonc lo riu blan.
Hs. 1 (Mahn Ged. 664, 1) hat Z. 1 soz
lo, Z. 2 gloioi^. Was bedeutet blan ?
Mistral glaujòu. glaujol, glaijol, gla-
iòli. glttviol etc. „glaïeul; iris".
Glavi, glazi (K. HI, 475) 1) „Schwert".
Que tug li meu dissiple anon en-
luminat,
E porto foc e aiga e perdo e clar-
tat . .,
E porto crotz e glavi ab que jutjo
membrat.
Crois. Alb. 3352.
(jlossar „glaive, emblème de la justice
spirituelle ; Du Gange gladius spiri-
tualis^'.
E vec vos la us d'aquels qui era ab
Jhesu . . trais lo seu glazi e feric
lo sirvent del princep dels preveires
e trenquec li Taurelha destra. La-
donx dix a lui Jhesu : Torna lo teu
glazi e so loc, quar tuit aicel qui
receubo glazi, a glazi periran.
Ev. Math. 26, 51-52 (Clédat 55», 20 ff.).
Pueis Simeons vai benezir
Eis e l'efan, e pres a dir
Profetizan sa pacio . .,
E apres dis a Maria
Que glazis la passaria.
Brev. d'am. 21910.
Vgl. Ev. Lucae 2,35: „Et tuam ipsius
animam pertransibit gladius".
'E si neguns homs vans la toca ni
la fer,
Dona li de cest glasig qes ieu t'en
don poder.
Modo dat ei Christus . . ensem, et di-
cit ei quod, si aliquis tangit eam,
det ei de gladio.
S. Agnes 538.
2) „Lanze".
Per .VI. glavis a tener a las portas,
per .1. asta de glavi a la baneyra
.XXI. s.
Regist. S. Flour S. 60 Z. 16 u. 17.
Per far l'estendart, lo peno de l;v
trompeta et altres petitz penos per
los glavis de los companhos de la
viala . ., per .vi. alnas . . de boquassis
blanx et vers . .
Ibid. S. 89 Z. 3.
Per .1. glavi, lo quäl baylet a Borbo,
per portar lo peno a Monjuzeu, lo
quäl glavis se perdet, .x. s.
Ibid. S. 182 Z. 8 u. 10.
Item deu la vila a Bernat Faral per
setanta astas de glavi que n'agueni,
e el deu a la vila .nn. fers de glavi
que arretenc.
Comptes Albi § 338.
Ferner Pet. Thal. Montp S. 364 Z. 3.
3) „Schwert im allgem. Sinne, Waffe".
Ni mon bon Salvador non renegaray,
si tu a bestias salvagas mi liuravas
per devorar, o a glazi o a fuoc mi
fazias morir.
Barlam S. 3 Z. 31.
Sancfoizo entendem en quäl que ma-
niera am glazi sia f acha o am poinh
0 ab antra cauza, si nafra fa.
De colp de coutell e d'autres glazis.
Si colps sera faitz am coutell, es-
paza, lansa, fausso, destral, aissada,
pic 0 pica 0 massa de ferre o autre
metall o ab alcun ferre . . .
Priv. Manosque S. 57 Z. 4 u, 12.
Vgl. Lit. Bl. 16, 350.
E tots hom . . qui ferria altre . . ab
lo punh 0 ab la palma . ., que sia
punit . . en .V. s. d'arn. al senhor . . .
E si fier (Text feyt) ab glazi o ab
fust 0 ab peyra o ab teule . . .
Cout. Gontaud § 203.
E tu tols li la terra eis locs eis
bastimens
Qu'es per crotz conquerida e ab
glazis luzens.
Crois. Alb. 3414.
134
Be nos fam meravilha compotesser
ni es
Que vos vengatz ab glazi ni ab îer
mortales,
Car quil seu meteis dampna, no
- Ten pot venir bes.
Ibid. 4990.
Glossar „glaive, arme blanche en
général".
Majormen . . .
Suffertet greu malanansa
La vergis Sancta Maria , .,
Quan te, filh sieu e rey del cel,
Vi lieurar a mort tan cruzel,
E quan tu, sus la crotz estan,
La comandiest (Text-ieys) a Sang
Joan . .,
E conoc be que morias,
Quant ac auzit lo dig gazi,
Quar adoncx, a ley de glazi,
Dolors mortals la trasioret.
Brev. d'am. 14306.
Ganren sa son vengutz moynes et
herraitans
Que poguessan estorser als glazis
dels payans . .
Adonx totz le coventz cridet . .
Gracias en aia Dieus . .,
Car als sieus servidors vol far tan
gran honor
Que ÎU0X ni creatura (?) ni nulstz
(sie) glazis mortals
Non nos îaran partir dels gautz
celestials.
S. Porcari IV, 68 u. 81.
Hierher wäre auch R.'s erster Beleg
zu setzen, falls seine Lesart ses glavi
richtig ist; siehe unten 6).
4) „Bewaffneter".
.1. macip que portec una letra a Lavaur
per espiar del senhor de Caumon se
hi era, quar en esta vila nos dis .i.
mesatgier . . que aqui era am .v«.
glavis e plus.
Douze comptes Albi S. 13 § 142.
Et apres veno lo comte d'Armanhac
. . . am M.glavis (Text -ves), e passet
outra lo Rozer en ajuda dels Proen-
sals.
Pet. Thal. Montp. S. 352 Z. 18.
Lo senhor de l'Esparra . . passet davan
Montpellier am .cu glavis, que anava
en Savoya per ajutori del comte.
Ibid. S. 363 Z. 18.
Ferner ibid. S. 359 Z. 6 u. S. 364 Z. 11.
5) „Morden, Gemetzel".
E lo critz e las trumpas e'l corns
e*l senharers,
Lo glazis de las frondas el chaples
dels peiriers
Sembla vens o auratge.
Crois. Alb. 8422.
Übs. „ravage".
E lo coms n'Amaldrics les a tant
fort comes
Que per aigua e per terra es lo
glazis entes.
Ei baro de la vila son s'aisi ben
defes
Que dedins e defora an tans colps
datz e pres . .
Que sancs e carns e glazis hi rema
tant espes
Que pro i romas vianda als auzels
e als ches.
Ibid. 8967 u. 8971.
Übs. „carnage" und „que le sol est
couvert de sang et de cadavres*.
An der letzten Stelle ist g. „das Er-
gebnis desMordens", also „Leichen".
6) mort de g. „gewaltsamer Tod".
E vuelhas me gardar
De vil mort sobitana . ..
E garda me del mors
D'infernal enamic,
E de talh e de pic
E d'avol moi-t de glazi,
Que no"m tuelha l'espazi
De mos tortz sospirar.
Dcux Mss. B V, 190.
135 -
Ebenso einfaches g. :
Gran honor nos fai. sous afi.
Car per mollier penre la deinna. —
8ener, fai s'il, glazis m'esteinna,
S"ieu ja 0 voil ni o volrai.
Flamenca* 54.
Glossar „glaive, mort violente".
Messen Arnaut de Servola . . fo mort
;i (flazi per .i. cavalier de sa com-
panha per paraulas injuriosas que
avian entre se.
Pet. Thal. Montp. ?>. 372 Z. 15.
Vgl. Thomas, Essais S. 104.
Hierher ist. meine ich, auch zu setzen :
Amors es mout de mal avi,
Mil homes a mortz de glavi.
Liederhs. A Nr. 61, 8 (Marc).
Das Gedicht ist bis jetzt nur nach
dieser Hs. gedruckt. Rayn. citiert
nur Z. 2 und liest ses g. ; siehe
oben 3) Schluss.
Ich weiss nicht, ob auch die folgende
Stelle hierher gehört:
L(i senhor succedeix a homi qui moor
de gladi, autrementz sentz heret.
Fors Béarn S. 271 § 37.
Godefroy glaive ; vgl. Gaston Paris,
Romania 21, 292 und Tobler, Her-
rigs Arch. 107, 124.
Glazier 1) „der zu den Waffen greiff^.
Car creguda m'es ira e mals e
desturbiers,
Gar ieu cuidava estre als enemics
sobriers
E conquerir Proensa e devenir
paziers ;
Ära m'es obs e coita quem torne
glaziers,
Oar lo coms R. es vengutz coma
tempiers . .,
Eis baros de la vila eis sirvens
eis roters
Que m'an touta la vila e mortz
mos companhers.
Crois. Alb. 6884.
Glossar „cruel, meurtrier", Übs. Je
suis forcé de reprendre les armes".
2) „grausam, blutdürstig, mörderisch".
Mas Dieus li fe miracle e signe
vertadier
Qu'el metra en cadena lo leo gla-
zier,
Que de la tor del pont . . .
Cazec la ensenha en Taiga ei leos
el gravier.
■Crois. Alb. 7919.
El coms qu'era malignes e homi-
cidiers
Es mortz ses penedensa, car era'
glaziers.
Ibid. 8478.
Aissi c'a Fautre pont fo la guerra
ei chapliers
De donar e de prendre mot grans
colps glaziers.
Ibid. 7651.
Glossar „ cruel, meurtrier " ; Übers,
der ersten Stelle „sanguinaire", der
zweiten „enpunitionde sacruauté",
der dritten „mortel".
Mas en Bernart Bigorda y fo aven-
turer,
Quez ades pres .i. colp raortal e
glazier (Text gal-).
Guerre de Nav. 3344.
Übers, „poignant".
E perdet .u«». dentz, tant foi cop
glaziers.
Ibid. 4961.
Übers, „meurtrier".
3) „kühn"?
Car hanc noi desparego per pretz
ni per diners,
Enantz le deffendian ab ferm cor
glaziers.
Guerre de Nav. 3614.
Übers, „de fer".
4) „Gemetzel, Blutbad".
Mas desobreis destriers
Recomensai martiris ab aitals
glaziers
— 136 —
Que pes e punhs e braces hi volan
a cartiers.
Crois. Alb. 8393.
Glossar „coups, massacre" ; Übers,
^recoramence le carnage si san-
glant que . .".
Glazios (R. III, 475). Schwierigkeiten
macht :
De tantas partz lo feron el ostal
glazios
Que remas en la plassa debrizatz
a trensos.
Crois. Alb. 7261.
Glossar „lieu où on recoit des coups?" ;
Übers, „dans cette íorêt de glaives"
und dazu die Amkg. : „Dans cette
f. de gl." est emprunté à Fauriel,
mais je soupçonne que el ostal
glazios est corrompu". Chabaneau,
Revue 9. 205 schlägt vor el costal
zu ändern. Wäre dann g. adver-
bial zu nehmen und „in mörderischer
Weise" zu verstehen?
Glei- siehe gleiz-.
Gleira siehe gleiza.
Gleiza (R. III, 95) „Kirche". Neben-
formen :
Gleia, giieia (R. ein Beleg) Arch. du
Consulat § 91 (Rv. 3, 25) ; Chapel-
lenies § 231 (Rv. 4, 32), vergl. Rv.
3, lol; Cout. Albi S. 92 Z. 20;
Cart. Vaour S. 56 Z. 9; Frères
Bonis I, 200 Z. 5. Im Reim:
. . Mais nos penssava quesemuda
La tengues hom dedins la gleia
(Text gliesa).
Ab tan sos ostes li dis : Eia !
Sener, mout ben sabes orar.
Flamenca" 2302.
Z. 4 hat der Text hen mout; die
Änderung stammt von Chabaneau,
Rv. 45, 18.
Gleira Peire d'Alv. 12, 11; Guir. Riq.
60, 58 (: ribeira) ; Arch. Narbonne
S. 12i> Z. 13.
Gleziii Elucid., Rv. 33, 217 Z. 4 v. u.
Hierher gehört auch die Stelle, die
R. III, 95 b Nr. 4 als einzigen Be-
leg von glesia „clergé" anführt:
Tant cantet d'ela e tant . . la servi
que la dompna se laisset furar ad
el; e mena la en un castel de!
dalfin d'Alverne. El ma(r)ritz la
demandet molt com la glesia e com
gran guerra qu'en fetz.
Mahn Biogr. Nr. 86.
Chabaneau, Biogr. S. 58« Z. 14, liest
gleisa.
Glieza Crois. Alb. 3182 ; S. Douc. S. 76
§ 9 u. S. 132 § 13; Flamenca»
2302 u. 3750 (Lesart des Schreibers,
vgl. oben gleia) ; Chapellenies § 223
(Rv. 4, 31).
Glizieüec. gascon S-. 111 Z. 3; Mceurs
béarn. S. 156 Z. 10.
Glizi Etabl, Bayonne S. 288 Z. 10;
Arch. bist. Gironde 12, 142 Z. 18.
Egleiza Bulletin Hist. 1889 S. 127
Z. 4 u. 8; eglieija Doc. Hist. I, 181
Z. 6.
Eiglieija Cart. Limoges S. 153 1. Z. ;
Langue lim., Rv. 35, 414 Z. 11 u.
12 {-ga) ; eiglieiza Cart. Limoges
S. 132 Z. 16 u. S. 170 Z. 1.3.
Igleia Deux Mss. S. 213 V. 461.
Vgl. auch Romania 5, 489,
Gleizargne (R. III. 95) siehe gleisatge.
Gleizastgle ? „ geistlich "
En tota cort gleiostgla o seglar.
Textes Haute- Auvergne S. 14 Z. 19.
Haltbar? Oder cor. gleiastga^
Gleizastgue 1) „kirchlich".
En W. Bernatz . . et na Gauzenza
. . donero . . a la maio del Temple
. . lo deime e'l feu gleiastgue que
avio en la gleia de Mornac, on
meillz i es enteirament (?), ab totz
SOS apertenementz (Text -teneintz).
Cart. Vaour S. 63 Z. 5 v. u.
— 137 -
(juillerms (Sic) . . o Peire, sos fraire,
meiro em pens a 'n Ponzo. lo prior
dal Segur, . . lo dreit el tort el
servizi que demaiidar podio ella
gleia da Gavauzas ni el îeu gleiasgue
ni el decrae.
Chartes prieuré Ségur S. 32b vl.Z.
\'gl. Du C&ngefeudum ecclesiasticum.
'^}
Eu, Isarnz de Vertfoil, ei donat a
Deu . . et a la maio dal Segur . .
la quarta part que eu avia en la
capella del castel de San Marcel ab
tot lo gleiastgue que s'i aperte et
ab tota la seinnoria que eu i avia.
Chartes prieuré Segur S. 35« Z. 2
\- Bartsch Chr. 154. 30).
Bartsch „Kirchspiel". Vgl. Du Cange
ecclesiasticum.
Siehe auch den vorhergehenden Ar-
tikel.
Gleizatge . gleziatge 1) ,der kirch-
lichen Gerichtsbarkeit unterliegend".
Aco es vers. si lo crims non es glei-
satges, mas si el es gleizatges, per
revesque(s) deu esser conogutz e
castiatz.
Cod. Justin. (Rochegude).
R. III, 95 citiert die Stelle als ein-
zigen Beleg von gleizargue. Ist
das haltbar V
2) „Kirchenrecht".
Consuetudine Narbonensis patriae,
in qua jus obtinet, quod gleisage
ab hominibus vocatur.
Du Cange.
3) „Kirchsprengel".
E volem que nulhs hom no casse . .
conilh ni conilha el gleziatze de la
gleya de Salvanha.
Cout. Sauvagnas § 26.
Glena. G. de gel „Eisscholle".
Item davant lo muret viel e lo muret
nou . . si meron glennas de gel mo-
tas, sa .1*. e la antra, que eran del
larc d'una iera e de mays e de
mens.
Chronik Boysset S. 378 Z. 15.
Mistral gleno de ghi „glaçon".
Glenai% gre- ,A ehren lesen". S. Stichel
S. 59. Ferner:
Glenar Aristo, conspicor.
Floretus, Rv. 35,69«.
Glenhar? oder glenher?
Savis es qui lo fuoc destreing.
Q'estra grat sobre lui non reing,
Que puois lo fuocs l'aura onvazit
Son ardimen c'ad el si gleing,
Tart remanra senes mal crit.
Liederhs. A Nr. 74, 3 (Marc).
Hs. I (Mahn Ged. 312, 3) Z. 3 Que
pois al fuoc que pais a lo fuoc
enuiat. Z. 4 codes si gl.
Stichel S. 59, der nur Z. 4 u. 5 nach
Hs. I anführt, setzt glenher „sich
hören lassen?" an. Das gibt aber
doch keinen Sinn.
Gles „Rellmaus, Siebenschläfer".
Gles glis, animal.
Don. prov. 7». 20.
Ferner ibid. 50«, 24.
Gleta.
Item lo quintal de tígas . . e fustot
e castanhas .i*. m». Item lo quin-
tal de gleta e de souza (?) e tot
aver de .im. s. en aval, lo quintal
.1». p*.
Pet. Thal. Montp. S. 238 Z, 24.
Vgl. Godefroy glete.
Glenza siehe den folgenden Artikel.
Gleva (R. III, 475 „glèbe" ein Beleg).
Appel führt das Wort noch Appel
Chr.* 120, 54 ein, siehe glevatz.
Floretus, Rv. 35, 69* steht: „Gleusa
Rayn. gleva". Ob das richtig ist,
weiss ich nicht; es ist lebhaft zu
bedauern, dass der Hrsgbr. nicht
138 —
statt des Hinweises auf Eayn. die
latein. Deutung des Originals mit-
getheilt hat. Vgl. gleza.
Gleva „Stab, Stecken".
Empero hom lo (sc. den Verbrecher)
balhara au rey deus (Text deutz)
arlotz per far corre la vila am
bonas glevas fendudas de fust.
Cout. Bordeaux S. 86 1. Z.
Estre batut am singlas o am glevas
lo lonc de la vila.
Ibid. S. 38 vi. Z.
Lespy glèbe ^.baguette îendae où l'on
suspend par le cou les petits oiseaux
morts que Ton porte au marché;
gaule fendue à une extrémité avec
laquelle on cueille des fruits à
queue, des raisins, que Ton ne peut
atteindre avec la main ; même sig-
nitication que esplene^ und esplene
„bâton aplati par un bout avec le-
quel on tourne , quand on la fait
cuire, la pâte appelée broge/'
Gleyatz „schlechter Erdenkloss".
Aylas ! co perdonara a mi femoras e
glevas de la terra e son vil ser lo
senhor imperayre, si me troba er-
golhos . . ?
Trat. Pen., Studj 5, 321 Z. 5.
Vgl. das Glossar ibid. S. 338. Appel
Chr.^ 120, 54 ändert in gleva.
Gleza (R. III, 475), greza. Einziger
Beleg bei R. :
E valgra raais, per la îe qu'ieu
vos dei,
AI rei Felip, comenses lo desrei
Que plaidejar armatz sobre la
glesa.
B. de Born« 31, 42.
Eayn. ,,glèbe"; Chabaneau, Revue
31, 609 „glèbe, champ (de bataille)".
Thomas, B. de Born S. 68 setzt die
Variante gresa in den Text und be-
merkt dazu, dass die Lesart glesa
„certainement déîectueuse" sei. Zu
gresa bemerkt Chabaneau, Rv. 32,
205: ,,C'est la bonne leçon, que
M. Thomas a eu le bon esprit d'aller
chercher parmi les variantes négli-
gées par M. Stimming; mais 11 a
oublié de relever ce mot au glossaire.
La traduction est „grève" (la riba
de l'aiga, dit l'auteur des razosý^
Stimming* 17, 42 liest gresa, dazu
die Amkg. : „Eigentlich „Sand"
(vgl. Diez. Et. Wb. 11, 320), hier
„Sandplatz, Schlachtfeld". Lespy
giere, grera ,, gravier, grève, bord
de rivière couvert de gravier", Mis-
tral greso „friche, terrain inculte,
en Querci".
Glezia (R. III, 95) siehe gleiza.
Gleziatge siehe gleizatge.
Glia?
En la glia de Cusansa perdet S. de
Lhignac . . una flessada barrada e
.VIII. aunas de canabatz.
Mém. consuls Martel IV. 1.
Glossar ,,église".
Glieza, glizi, glizie siehe gleiza.
Gloch (R. III, 479), gloi, glui „Roggen-
stroh, Strohbündel". Vgl. cloi. Bd.
I, 264.
E emendem al prohome de ]a Landa
.xiiii. d. pels glochs queih barregero
donas del barri de Briva.
Mém. consuls Martel I, 111.
No deu hom crubir mayzo de palha
0 de gloys.
Gart. Limoges S. 135 Z. 18.
E si*m vol far aman morir
Amors ....
Far 0 pot, tant am fermamen
Lei qe aman me et mon sen
Destrui. Q'abdui l'aman, pres
traenz traz.
Qu'ab glui m'estui, tan l'am ab
gran senz graz.
Prov. Ined. S. 247 V. 24 (P. Raimon?).
— 139
Dazu die Amkg. : ,,Die gleiche Gegen-
überstellung von glui und gran s.
T^ex. rom. unter glueg^\ 7i. 5 deutet
Appel (brieflich): ,.Da beide {me et
»lon sen) sie lieben, nahm sie (die
Minne) verratend Verratene". Mir
ist die Stelle nicht klar.
Si alcus hom . . eraide) trobat de nuyt
0 de dies prenen l'autrui fen o
palha 0 glucs (sie), qiie sia punitz a
.xii. sols de gatge.
Arch. bist. Gironde 5, 88 Z. 1.
(iehört hierher auch die folgende
Stelle?
Item .XV. d. per Ihiorar lo gluoty (sie)
e metre dins la borda.
Dép. chât. quere. 111. 2
Vgl. Godefroy glui.
Glom ,, Knäuel".
Item .Lxxx. gloms de peu ad ops de
corneilhats garnir.
Ktabl. Bayonne S. 13 Z. 14.
Du C'ange glomus, Petròcchi ghiòmo.
Glop „Schluck".
Globs plenum os alicuius liquoris.
Don. prov. ô3b, 27.
Ab lo lectuari d'estieu
Beu un glop de l'aigua del rieu.
Diätetik 94.
Mistral gloup, glout (g.). „gorgée, en
Languedoc; goutte, lärme".
Gloriejansa ., Rühmen".
Dn es donca la tua gloriejansa ? Es-
clausa es (= lat. gloriatio).
Römer 3, 27 (Clédat 335t>, 3).
Gloriejar (se) (R. HI, 476 „se glorifier"
ein Denkmal). Ferner Brev. d'am.
829, 9416 u. ö., vgl. das Glossar;
II. Korinth. 5, 12 (Clédat 383«», 15
u. 16); Bartsch f^hr. 232, 22 (Bene-
diktinerregel).
Glorios (R. III, 476) „glänzend, pracht-
voll, kostbar".
Et .1. bei palays m'an mostrat
Que es bastitz d'aur e d'argen
Et ab precios ornamen
Et de peyras preciozas
E d'autras res gloriozan . . .
Lo quäl palays tan glorios
leu regardiey . . .
Brev. d'am. 27038 u. —41.
Le rix manjars fai d'ome cast e
net
Luxuriös e vueja lo borset.
Quan es manjatz lo morseis glorios,
Mor le deliegz e vay poyrir lajos.
Deux Mss. B III. 97.
Glot „Höhlung, hohler Raum- siehe clot,
Bd. I. 264.
Glotamen (R. III, 478 ein Beleg) an
gieriger, gefrässiger Weise".
.V. manieyras son per lasquals pot
om pecar per lo pecat de la gola:
la premieyra es qui minga davant
hora . . ., la tersa qui pren sa vi-
anda <jlotamen.
Rapports S. 268 Z. 11.
Glotir „verschlingen". S. Stichel S. 59.
Glotonejar (R. III, 478), -niar 1) .ge-
frässig sein, Völlerei treiben" (R.
ein Beleg).
Glotonejar ingluviem facere,
Don. prov. 31», 45.
2) „gierig essen, verschlingen".
La segonda branca de peccat de gola
es manjar e beure otra mezura.
Aytals son propriaraens glotons,
que tot 0 glotonian com fa le gorx
de Satanas.
Bartsch Chr. 348, 7 (Vices et Vert.).
Mistral gloutouneja „manger glouton-
nement".
Glotonia (R. Ili, 478) „Leckerbissen".
Quant les effans son petitz, hom los
acostuma de mingar soven frian-
darias e lecharias e autras glotonias,
140
e adoiic se acostumen (sie) les effans
a esser lechadiers.
Rapports S. 267 Z. 6.
Glotre „gofrässig''.
Que ieu ay üieus offendut en .vii.
vissis raortals,
Que ieu soy avols, glotres et a(l)-
sultres venals.
Romania 14, 534 V. 15 (Raim. de
Castelnou).
In der zweiten Hs., die das Gedicht
enthält, lautet der Vers, Suchier
Dkm. I, 241: „Qu'ieu son avutz
gulozes et adultres venals".
Gloza (li. IIl, 476). Im ersten Beleg:
Mas non es tant ardida cela gens
e tant osa
Que no es la dels crozatz, so nos
retrais la gloza,
E fan 0 ben parvent.
Crois. Alb. 1786,
wo R. „glose'" deutet, erklärt Paul
Meyer im (llossar „récit écrit", Übs.
„rhistoire". Zu Z. 2 die Amkg. :
„Cor. Com es?'\
Glozador „Erzähler".
Cels qe serviron foron mots,
Mais los maestres sobre tots,
Segon qe an dig los glozados,
Mardochai e Aman foron andos.
Rom. d'Esther 117 (Rom. 21, 207).
Glozar (R. III, 477). Für die Bedeutung
„parier" gibt R. keinen Beleg; ich
kenne auch keinen.
Der zweite Beleg lautet vollständig :
Tot SOS (cor. son) esfors
D'arm' e de cors
Deu hom metre en Dieu amar.
Pueis am la gen
Tot eissamen
Com se e no i calha ren glozar.
Galvani S. 215 Z. 15 (P. Card.).
Die letzte Zeile, die eine Silbe zu
viel hat, ist mir unklar. Rayn.'s
unvollständiges Citat lautet: No i
cal ren glozar „il n'y faut ricn
gloser". Galvani deutet fälschlich
„cercar con ardore, appetire, esserne
ghiotto" und übersetzt ,,e non li
caglia cosa bramare". Hs. I (Mahn
Ged. 941, 26) liest E se gar da de
son pezar, was ich auch nicht ver-
stehe.
Glozir „glucken, glucksen" siehe clocir
Bd. I, 264.
Granz er tos sens
Si tenza i prens
Per nulla paor de chantar,
Eil rauca voz
Qe's racla e gloz
Er en gresillon aut e dar.
Jahrbuch 14, 145 V. 17 (AldricdelVilar).
•So Hs. D. ; die Hss. A I K C R haben
Z. 2 Si ren {res R) sai, Z. 4 En
aut I {antra A) v.; Z. 5 A 1 K Que
ruich {ruch I) e cloz {clotz A), C R
Que rauquilhos ■. Z. 6 A E non gla-
ßllan, 1 Enon graissellant, K Enon
graiseülant, C E nol sabes dir, R
E no crey folon. Wie die Strophe
herzustellen und zu deuten ist, weiss
ich nicht; Suchiers Text (er liest
Z.l— 4 wie oben angegeben, Z. 5— 6:
Que rascla, el gloz er en grasülan
aut e dar ; gloz soll „Schlund" be-
deuten) befriedigt mich nicht. Ist
Z. 4 Çe's rííc/a zu bewahren V Oder
cor. Que racla? Der Sinn ist, meine
ich: „die plärrt und gluckst". In
der Lesart von A I K ist ruch 3.
Präs. von rugir.
Gludar „klebrig machen". S. Stichel
S. 60 und Gröbers Zs. 15, 539. Gode-
froy gluer.
Glui siehe gloch.
Glnt (R. III, 479) „e. Art Schminke".
Passada es la sasos
Qe fasias (Text -tias) cols (cor.
col?) e cais,
Et ja no'us gensera mais
141
liO blanqes nil vermeillos
NH gluz ni Testefinos,
Qe la cara'us ru' e fraing,
Qe no po[t] penre color.
Liederhs. H S. 513 1. Z. (Ugo de S. Circ).
Per so son li vout irascut,
Car hom lor a lor plait romput,
E non an grat
Queill quecha fai pisar son glut
Am ueu pastat.
Mönch von Mont., Un. Ldr. 2, 9.
€k)a, goar siehe ga,
Gobel -Becher".
Item una copa d'argent daurada am
son cobessel . ., item .vi. gohels am
sa pinta.
Mascaro, Rv. 34, 78 Z. 24.
E mays Ihi presenteron ab las dichas
.XII. tassas hun gohel daurat ab sa
cuberta.
Revue 34, 99 Z. 3 v. u.
.v. marxs d'argen en .im. tassas e en
.1. guohel d'argen sobredaurat am
sobrecop.
Erères Bonis II, 490 Z. 5 v. u.
Ferner ibid. II, 415 Z. 12.
Tota hobradura d'aur ho d'argen . .
coma son tassas, gobels, culhiers.
Rev. du Tarn 8, 372»» Z. 21.
Ferner Inventaire Moissac .1310 S. 21
Z. 5 u. 6; Douze comptes Albi S. 71
§ 965 ; .Tacme Olivier II, 78 vi. u.
1. Z.
Gobla =- cobla R. II, 422 steht Razos
de trobar 84», 46.
Godamesin, godo- ,e. Art Leder".
Pels d'anhels .i. d. . . .; godomessis .vi.
d. malg. la dotzena; cordam de
cambe ...
Arch. Narbonne S. 4'' Z. 11.
Jtemfustanis.i. d.narbonesla pessa . . ;
item (joddrnesins .vi. d. malg. la
dotzena. .; item cordoan et esco-
daz III. d. malg. la dotzena.
Ibid. S. 124b Z. 8.
Ibid. S. 130b Z. 22 godomessis {— lat.
godamessina) ; S. 202» Z. 19 u. 21
godamecis, beide Male nach fustani
und vor cordoan und escodatz.
Vgl. Thomas, Mélanges S. 85 s. v.
godemetin, das vielleicht in godeme-
sin zu ändern ist. Ist prov. etwa
überall (/oda- einzuführen?
Godendart „e. Art Lanze oder Pike".
Item Willelmas Chasseir cum uno
godendart, item Petrus Chasseir
cum una lancea . ., itemVitalis de
Fonchava cum uno godendart, item
Monmauron cum uno gladio, una
perpoynta.
Spicil. Brivat. S. 331 Z. 26 u. S. 332
Z. 11.
Ferner ibid. S. 337 Z. 7 und S. 338
Z. 17.
Vgl. tìodeîroy godendart, Du Gange
godandardus und Alwin Schultz,
Höf. Leben II, 210.
Godomesin siehe goda-.
Gofon l)„(Thor-,Thür-, Fenster-) Angel".
Per I. goffo que fo mes a la porta
de Verdussa.
Douze comptes Albi S. 107 i? 1919.
.xiiii. Ibr. de fer ad obs de far goffos
a las portas.
Comptes Albi i^ 1772.
It. per .VII. Ibr. de plom. . . ad obs
de emplombar los gofos.
Ibid. ii 1778.
It. per .II. gofos ad obs de la ienestra
dessus lo portal.
Ibid. § 1963.
Paguem a tìuiraut del Rieu, faure,
per los goffos de la porta de las
orguenas.
Arch. cath. Carcas. S. 270 Z. 15.
Ich weiss nicht, ob auch die folgende
Stelle hierher zu setzen ist:
Quelay ol trabuquetferia las sazos
Portego la cozina del seynne dels
Gascos.
142 —
Ei trabuquet dels borx destendet
molt cochos,
E la peyra va s'en plus tost que
auzelos
Ferir dintz el payrol ont cosiai
moltos,
E trenquet lo payrol eis trepez
eis gofos.
Guerre de Nav. 4038.
Übs. ,,les gonds" ; s. auch die Amkg.
zu der Stelle. Aber passt das?
Vgl. V. 4041-42: „quez an trayt
lay or cozinatz vos Ez an trencat
cauderas, trepez e cabyros".
2)
Item que cascu drap aia . . dets canas
tendens de lonc et cinq palms d'am-
ple segon la mesura de quatre
boquets de peira que son pauzats
al mur cominal . . E l'ordim deu
se mesurar et afinar lo lonc des
(sie) dos gofos que so en dos bo-
quets d'aquels^uatre dessus menta-
guts et ample (cor. l'a.V) deu se
mesurar als dos boquets propdas
davas le mostier de l'autre a l'au-
tre (?).
Fabr. draps S. Antonin S. 260 vi. Z.
Hrsgbr. „la chaîne doit être mesurée
et ajustée le long des deux crocs
de îer qui sont plantés dans deux
des bouquets de pierre". Ist das
richtig, und ist etwa gafos zu
ändern? Siehe gafon.
Mistral gounfoun, goufoun (m. d.),
gafou (1.) etc. „gond".
Gog
Empero si n'i ave algun bezin qui
salasse porcs o troies, que podosse
bener los gogs et las aureiies -eis
pees e las esquines eis loms en
aqueds logs or lo plaira.
Rec. gascon S. 53 Z. 5.
Glossar „cou (de bete)", Lespy, der
die Stelle anführt, „lard du cou
du porc".
Ich weiss nicht, ob auch die folgende
Stelle hierher gehört:
Manam que nulhe femne estrainhe no
sie tant ardide que . . benie nulh
peis fresc en Baione per arcardar,
mas tote molher de pescador on
pan 0 son bin (?) qu'y pot portar
gogz et fitge de marlus e pirlon (V)
e bredeu (?) e macareu d'aquel que
lor maritz auran pescat e lors sei-
nhors (?), e nulh autre peis gros
no i pusquen portar ni bener.
Établ. Eayonne S. 126 Z. 7.
Gogz steht im (Tlossar S. 493, wo
„boyaux" gedeutet wird; im Text
steht goz.
Gogla „lärmende Freude".
Et apres fan cortz e bobans
E volo goglas e mazans
Tot per mondana vanetat.
Br«v. d'am. 2744«.
Var. joglars. Glossar ,c'est proba-
blement le même que le vieux mot
francais gogue, divertissement, d'où
dérivent gogaille et goguette'^.
Gogol „anmassend, eingebildet".
Escudiers veg e borzes e sirvens
Fatz e (juoguols e ples de mn-
sardia.
T.unel de Montech S. 68 V. 34.
Vgl. Paul Meyer, Romania 21, 305,
der „présomptueux" deutet und auf
afz. goguelu hinweist.
Goia siehe goja.
Goifanon siehe gonfanon.
Goirisar?
Per aquela meteyssha maniera pot
hom atrobar los rims en -ici: . .
hedifici, esquissi, lissi, gogrissi.
Leys III, 380 Z. IG.
Goja „Hohlmeissel".
E . . ordeneren que lo tresaurey aguos
piquas et guotgas per las (?) que
143
necesaris seran. per trametre a
Borg, per contraminar.
Jur. Bordeaux I, 140 Z. 28.
Mistral goujo etc. „gouge, ciseau de
menuisier, de charpentier".
Goja ..Mädchen'",
. . lor abian demostrat. cum una filha
petita era Stada trobada morta . .
e que plagossa alz ditz cosselhs
que la dita filha fossa sebelida . . ;
los calz cosselhs . . doneron licencia
, . de . . sepelir la dita goya . . Et . .
en lor retornan per sebelir la dita
gotya . . E . . se transportaren suber
lo loc ont era morta la dita gotya.
Arch. Lectoure S. 117 1. Z. u. S. 118
Z. 2 u. 5.
Mistral goujo, goutjo (quere), gouio
(g.) „fille, servante, en Languedoc,
Gascogne et Béarn".
Gojat „Bursche, junger Mann".
Item tot ftlh 0 galan sive gojat de-
moran a soldada an mestre . ., am
so que el aja et aver el deja de
temps quatorze ans complitz . .
Livre Épervier S. 133 Z. 263.
Pey del Cauze, apelat lo gojat de
Misso.
Libre de Vita S. 56 Z. 3.
Gojonhar „verbolzen".
Per .1. yssieu pauzat .viii. bl., . . per
raj'ses a remendar .iv. bl., per re-
tendre e gojonhar .ii. bl.
Tarif Nimes S. 542 vi. Z.
Mistral goujouna „goujònner".
Gola (ß. III, 480) 1) „Hals, Kehle".
I'endre per la g. (R. ein Beleg):
Lains la tenrai ensarrada . . ;
E sia pendutz per la goln,
8i n'eis ses mi.
Flame nca« 1308.
Mas ja Dieus no mi sal mon cap . .,
Siou per la gola non lo pen,
Que ja noii trobara guiren.
Appel Chr.« 6, 87 (Raim. Vidal).
Mentir per la g. „in seinen Hals liin-
ein lügen".
E si dises que siem crestia,
Per la gola mentes de pla.
S. Agnes 258.
Wegen siem vgl. Chabaneau, Revue
12, 97.
E Falco autrejec li la batalha disen
. . qu'elh mentia per la gola d'aquo
que dig avia.
Gesta Karoli 2830.
2) „Hals und Busen (einer Frau)".
Menton e gola e peitrina
Bianca com neus ni üors d'es-
pina.
Bartsch Chr. 96, 22 (Arn. de Mar.).
Las mas e la gola'ns blanqueya
Plus que no fa neus de montanha.
Appel Chr.* 100, 102 (Am. de
■ Sescas).
De Chales la vescomtal
Vuolh que'm done ad ostros
La gola eis mas amdos.
B. de Born 32, 33.
So doch auch in R.'s einzigem Beleg
für die Bedeutung „bouche" :
Qui ben remira ni ve
Huoills e gola. front e faz,
Aissy son finas beutatz
Que mais ni meins no i covç.
Liederhs. A No. 242. 6 (B. de Vent.).
3) „Öffnung, Weite".
Emi pro eisdem cubis duos mangnos
circulos de fraxinu, quemlibet .vn.
pedum de gola.
Arch. hist. Gironde 21, 683 Z. 27.
4) „Völlerei".
Abstinentia engenra castedat, gola
es maire de non-continensia (— lat.
gastrimargia).
Beda 18 (Rochegude).
Li altre dui (sc. pechat), gola e lu-
xuria, movent de la charn.
Bartsch Chi. 233, 36 (Beda).
De pecfat de goln. Lo .vii. cap de la
bestia d'enfern es peccat de gola.
Ibid. 345. 1 u 3 (Vices etVert.).
144
5)
Colier que porta conils o anhinas . . .
.1. d. ; la dotzena de golas de mar-
trins .II. d.
Pet. Thal. Montp. S. 226 Z. 10.
Du Gange gula 1 ; Godefroy gole 1
„collet, la partie de rhabillement
qui Joint le cou, fourrure disposée
en bordure".
Nicht klar ist mir:
Per la ^otet me ren,
Mas mas juntas festen,
E, bos sener, tu'm pren.
Gröbers Zs. 10, 157. 38« (anon.).
Golabadat »der mit offenem Munde da-
steht".
. . coma bocafortz, bocatortz, golaba-
datz.
Leys II, 98 Z. 12.
Golada (R. III, 481 ein Beleg) „Mund-
voll, Bissen".
E can vos seretz adormitz,
Manjaran a grans goladas,
E jairetz en lensols blezitz.
Folq. de Lunel, Romans 197.
Golaion (R. III, 481 „gosier"). Einziger
Beleg:
Si cum aurelia non conjois vianda ni
golaios non au paraula.
Beda fol. 43.
Rochegude S. 166 schreibt golajos und
gibt den lat. Text: „nee auris es-
cas nee guttur verba agnoscit".
Ist das Wort haltbar V Oder cor.
golairos oder golu jes?
Golairon (R. ein Beleg) „Kehle".
E de dolor de dentz e del guolayro.
Revue 1, 305 Z. 7 (Albucasis).
Sepulcres azubrent es lo golairos de
lor (r= lat. guttur.).
Psalm 5, 10 (Rochegude).
Golar (R. IIl, 481 ein Beleg) 1) „Eisen-
kragen zum Schutze des Halses".
It. .1. gantelets, .i. golar.
Comptes Albi § 418.
item deu per .i. guolar de malha
guarnit, que'lh prestem, quant tra-
mes .HI. omes d'armas a M« Pons
de Guordo . . Tomec lo guolar.
Frères Bonis 1, 154 Z. 3 v. u. und l.Z.
Ferner ibid. I, 179 Z. 21 u. I, 190
vi. Z.
2) „Halskette"?
Et plus que . . a mosenhor de Mont-
ferrant sia restituit . . quitti lo
gatge, so es a saver lo golar de
Tordre deu rey de Fransa, que los
senhorsjuratz Tan passatprengoren
en gatge per la soma de .iic. francs,
que sobre aquet lo presteren.
Jur. Bordeaux 1, 21 Z. 3 v. u.
Golart? siehe goliart.
Golasa „grosses Maul".
Non ti valran ni vezin ni vezina
(Tarn mon bordon ades mort non
ti lays,
Pos de mentir ta golasu non ftna.
Dem. Troub. § VIII, I. 40.
Mistral goulasso „ grande gueule,
vilaine bouche".
Golejar „begierig verlangen, eifrig be-
gehren". S. Stichel S. 60. Der zweite
Beleg ist = Sordel 36, 13. Petròcchi
goleggiare.
Golet (R. III, 481). Im einzigen Beleg:
E vai ferir F. de Mon Folet,
Escrevantet lo mort latz un golet.
Gir. de Boss., Par. Hs. 6282,
wo R. „goulet, gorge, défilé" deutet,
übersetzt Paul Meyer, Gir. de Rouss.
S . 227, wol richtiger „ petit r uisseau " .
Die Bedeutung „Wasserlauf, Bach"
liegt noch vor in :
. . si nulha persona . . fare nül(s)
dampnage a ung petit goulet quy
es .1. pauc en dejus lo deit molin
de Peyralonga, per lo quau golet
la quart[aj par|t] de la medis[saj
aiga deu anar au molin de Franchs.
Arch. bist. Gironde 1, 59 Z.32u. 3.3.
145 —
.Mistral goulet ,goulet, passage étroit,
défilé, gorge; fllet d'eau. ruisseau,
en Gascogne".
Goleta (R. III. 481) „kleiner Kanal".
Der einzige Beleg lautet vollständig :
E negueus receubuda la dicha exac-
tion hajon poder (sc. li cossol de
mar) de despendre ad encaussar
raubadors . . de mar e d'estanh et
a melhurar lo gra e la goleta, et
en autras causas que far se pues-
con per que plus seguramens . .
se puesca far lo navegament.
Pet. Thal. Montp. S. 115 Z. 21.
E de la moneda que s'en levara de
las dichas mealhas, adobar faray
. . tot lo dig camin (sc. zwischen
Montpellier und Lattes) entro la
(joleta e"l gra e las canals.
Ibid. S. 261 Z. 9.
Dazu die Bemerkung S. XXII Amkg.
24: „La golette de Lattes . . n'était
autre chose que la désignation de
Tembouchure de la rivière du Lez
au port de Lattes. Elle fut plus
tard appelée rohine, dans des let-
tres de Charles VII du 1«' juin
1248". Vgl. aber unten den letzten
Beleg, wo goleta und rohina neben
einander genannt werden.
titem dimars a .xiiii. de octobre fo
uberta la goleta del Rose pres
Aygasmortas.
Ibid. S. 425 Z. 6.
'Neguna persona . . no sia tant au-
zarda que auze . . ditar . . ramilha
ni neguna antra manieyra d'em-
pachier el viatge en ren de la
canal dels senhiors cossols de mar
de Montpeylier , so es assaber de
Morre de jonc entro a la goleta de
Latas ni en ren de la robina de
Latas.
(jermain, Commerce Montp. I, 514
Z. 5.
Latj, Pro V. Supplement-Wörterbuch. IV.
Mistral gouleto „goulette, goulotte,
chenal".
Grolfainon, golfanon siehe gonfanon.
Golfe, golire „Schlund, Abgrund",
Del gran golfe de mar
E dels enois dels portz
E del perillos far
Soi, merce Dieu, cstortz.
Appel Chr.« 75, 1 (Gaue. Faidit).
Per aquistar glorio et laux
Deversmos compaignons dampnas,
Que sonalpuant^owi/re etlaux('r'),
Astarot, Berit, Mamonas.
S. Pons 619 (Rv. 31, 341).
Goliart (R. III, 421 ; siehe oben galiart)
„gefrässig".
Gollarz ardens in gula.
Don. prov. 43b, lo.
Tobler (vgl. die Amkg. zu der Stelle)
ändert unter Hinweis auf Leys
III, 98 Z. 12 sich findendes goliart,
in goliarz, was Stengel im Wort-
verzeichnis zum Don. prov. accep-
tiert, und in der That hat das
ms. Landau, Studj I, 390 Z. 9,
golliartz. Da aber Mistral gou-
lard, gulard (g.), gouliard (auv.)
„gourmand" verzeichnet, so scheint
es mir nicht sicher, dass Toblers
Änderung absolut nothwendig ist.
Was goliart Appel Chr.« 80, 76 (=
Peire d'Alv. 12, 76) in Hs. R be-
deutet, weiss ich nicht; siehe die
Stelle s. V. galhart 3).
Vgl. Godefroy goliart, Labernia goliart
„golós, golafre" und Diez, Et. Wb.
n, 326.
Golicios „gefrässiger Mensch".
La seconda paria es de li golicios,
Manjant e bevent otra czo qu'es
rason.
Novel Sermon 178 (Zs. 4, 341).
Golir „verschlingen". S. Stichel S. 60
und Gröbers Zs. 15, 539.
10
146
Golsa „Schote, Hülse".
, . e . . las favas . . prengan, abans
que no sian maduras . ., et tot autre
blat de golso aperat de legum.
Établ. Marmande § 9.
Der Schluss ist mir nicht klar; ge-
nügt es, das de nach aperat zu
streichen ?
Johani lo Breto pres . . Niot Ardao
. . e Ten menet a Coza, ont lo fetz
ünar . . dos parelhs de botinas e
una onssa de pebre e .m. golssas
de gingebre blanc.
Libre de Vita S. 56 vi. Z.
Übers, „gousse". Aber passt das
zum Ingwer y
Golut (R. III, 481 .goulu" ein Beleg).
Ferner Myst. prov. 7439.
Gomar. Cera gomada „Siegelwachs"
siehe cera, Bd. I, 244.
Gomf- siehe gonf-.
Gona (R.III, 482) „Rock". Der einzige,
mir nicht klare, Beleg ist = Liederhs.
A No. 565, 5 (Guir. del Luc).
Item deu per comtans, que paguem
a Pe Ros . . e per las mias .ii.
guonas e per lo dig M» de Mont-
pezatper .vi. palms mesclat Bruse-
las, que n'aguem . . per complir la
guona de Mossenhe . .
Freies Bonis II, 540 Z. 10 u. 12.
E plus que lo tresaurey deliure a
Auberin Crespyn quatre liuras detz
soudz per se far una guona.
Jur. Bordeaux I, 298 Z. 31.
Godefroy gone, Du Gange gunna 1.
Gonel (R. III, 483 ein Beleg) „Rock".
Sobrecot ni gonel,
Queus sia conogut (?),
No portetz descozut
Ni lunh autre vfstir.
Bartsch Chr. 329, 27 (Am. de Sescas).
.1. gotiel d'ome o de femna .i. denier.
. . et una gannacha ,i. denier, et .i.
mantel .i. denier.
Cost. pont Albi § 71 (Rv. 44, 499).
Item .1. sac ple de gonels et de sabatas
et de autre menut bagatge.
Bull. Soc. Tarn-et-Garonne 8, 226.
Tot volgueron que hom fes .c. sirvens
per guardiar entorn de la vila e
que los dones hom gonels.
Jur. Agen S. 123 Z. 12.
A sa comay, la molineyra, la soma
de quatre francs . . ., un gonet
blanquet de bon drap.
Arch. bist. Gironde 1, 207 Z.l.
. . que ed se hole batalhar am cavat
entressenhat, ab esperons, am cam-
beiras . . et cuisseiras et en guonetz
de lin.
Cout. Bordeaux S. 10 Z. 9.
Gonelon „Rock".
Et US sirvens li sal denant . . .
Et anc non ac altr' armadura
Mas gran coutel a la centura
Et en son dos un gonellon
Ben fait e de bona faizon.
Jauîre 66 b, 28.
Gonfainon, gonfainonier siehe gonf an-.
Gonfairon siehe gonfanon.
Gonfanon, -fainon (R. 111, 483) „Fahne,
Feldzeichen". Vgl. ferner die Glos-
sare zu Appel Ohr.*, Crois. Alb.,
Daurel, Guilh. de la Barra* gom-
phaino. Rayn. gibt einen Beleg von
golfainon, Briefe R. de Vaq. I, 44
Var. ; ferner Guerre de Nav. 2017
u. 3178. Golfanon steht Brev. d'am.
24647.
Nachzutragen ist bei R. die Form
gonfairon :
Car tu lest nostra vida e la nostra
carreira.
De yeraia salut guonfaims <■
lumneira.
Sünders Reue 628 (Such. Dkm. 1,234).
I
147
Pazu Suchier: „Korr. guonfanos'^' .
Eine Änderung ist. im Hinblick
auf gonfainon und gonfaronier,
nicht nöthig.
Daurel 221 steht goifano ; ist das
haltbar?
Gonfanonier, -ronier(R. III. 484 je ein
Beleg) „Fahnen-, Bannerträger".
Gonfanonier noch Crois. Alb. 9376.
Daneben gonfainonier Chans. d'Ant
161; gonfanorier Crois. Alb. 4124.
Gora- siehe gorra-.
Gorbaut.
. . lo quäl raur es en la mayo del dich
en Bernad Linha, pres del gorbaut
de Bordelha.
. . a . . donat e cedit . . al dich n'Arnal
de Doat . . tota la maitat . . de la
tela, de la peira e de la fusta e del
teule . ., la quäl tela lo meiss Ber-
nad Linha a a Bordelha, devert(a)
lo gorhaut de Bordelha, al cap del
petit pont de la Peyra, tant quant
dura . . de terra entroy al teule e
de lonc de la carrera publica del
cap del petit pont entroy dins lo
riu del moli de Bordelha.
Chartes Agen I, 305 Z. 9 u. 26.
Ist gorhaut dasselbe wie der riu del
moli':' Godefroy gorbaut „fossé".
Gorbel (R. II, .520 ein Beleg) „Korb".
Item de naps paguen de .x. gorhUhs
un gorbel h de naps ... e si ne ha
mens de .x. gorbels, no pague res,
e si n'i a mes de .x. gorhelhs, no
pague pas mas un gorbelh.
Cout. Foix S. 33 § 90.
Gorbelar.
Item quod si aliquis in veniatur tenendo
averium de pes, quod illud teneat
bene mundatum et purgatum et
quod non sit humidum . ., et quod
ipsi bajuli . . possint compellere mer-
catores extraneos ad gorbelandutn
averia ante dicta et tenere bona et
sufficientia ad vendendum.
Cart. Beaumont S. 97 Z. 4 v. u.
Glossar ibid. S. 215 „mesurer avec
une corbeille".
Gorbilh.
Tot quant veg es (/orbilhs,
Quel payre ven los tilhs
E l'us l'autre devora.
Deux Mss. II, 7.
Vgl. das Glossar, das „ruse, perfidie''
deutet.
Gore (R. IIL 484) „Mühlbach« ? Vgl.
gorga 2).
Item les homes de Foys han usatgc
de pescar . . en les fluvis e aygas
del comtat de Foys . ., exccptat
que en les gorxs dels molis . . ab
escavas (Text -nas) ni naus . . no
devo pescar.
Cout. Foix 8. 27 § 41.
Gordanela siehe gardamela.
Gorga (R. III, 484) 1) „Traufröhre, Dach-
rinne, Röhre e. Wasserleitung".
Item sera tengut . . de far sobre la
dita soqua Tagulha que sera de
Taut . . et am la forme d'aquelle de
Nostra Dona de Taulas, am los
ymages et gorges necessaris.
Art. montp. S. 281 b Z. 29.
Glossar S, 343 „gargouille".
Gorga Fistula . canalis unde fluunt
stillici(n)dia, iluarium. imbricium.
Floretus, Rv. 35, 69'>.
Tres jors que a vacat a adobar las
gorgas de l'eysors de la fönt de la
Lauveta.
Doc. B.-Alpes, Roni.' 27, 428 Z. 8.
Paul Meyer „les conduits de la source".
2) „Mühlbach".
Item quant lo deyt molin a estat unu
an . . que lo adop . . es gastat, sj;v
mola ou rodet . . ou curadis (V) de
10*
148 —
gorya ou autra causa appartenent
au deyt molin . . .
Oout. Bazas § 145.
ìíìatT9.\gorgn „chéneau d'untoit,gout-
tière ; chenal d'un moulin, courant
d'eau; etc.". Vgl. Du Gange gorgal.
Gorgaireta, gorjai-, cor- (R III, 484
gorgei- ein Beleg) „Eisenkragen
zum Schutze des Halses" , nicht
„gorgerette".
Michel Blancheyr comparuit: per-
poynta, g'or^ai/^'etoetlansaet basci.
Spicil. Brivat. S. 336 Z. 17.
So noch oft ibid. S. 336 - 338 ; corgai-
ibid. S. 337 vi. Z. und S. 338 Z. 8.
Item plus un arnes de home d'armes
tout complet , garnit de salada,
gorjaireta e de toutos autres pessas
nesesayres al dit arnes.
Inventaire Montbeton § 218.
Plus crompan goryayretas aus dits
arches.
Comptes de Riscle S. 104 Z. 10.
Crompar duas bergantinas e duas
celadas e duas goryayretas per
abilhar nostres franx arches.
Ibid. 8. 216 Z. 11.
Gorgeirin, -jairin, -jarin , Eisenkragen
zum Schutze des Halses".
Item ung gorgeyrin et una margue
de cota de malha.
Hist. Nimes IV, preuves, S. 43» Z. 15.
Plus .1». apcha d'armas, plus .i. gor-
jayri de malha, . . . plus .i. par de
gantelhetz, plus .i. bassinet vielh
am vezieyra e sun gorjayri de malha.
Arch. cath. Oarcas. S. 351 Z. 3 u. 8.
E de .VI. gorjai/rins non n'i a quo tres.
Inventaire Hyères, Rv. 37, 316 Z. 20.
Item .VI. curassas garnidas de gor-
jarins et gardabras.
Ibid., Rv. 37. 312 Z. 11.
Gorgeron „Eisenkragen zum Schutze
des Halses".
E cridan a las armas. La us pren
gonio,
E Tautro pren sa lanc^a, l'autre
so(s) golfaino . .,
E l'autre pren (Text pres) sa es-
passa, l'autre so gorgero.
Guerre de Nav. 3180.
Übs. „gorgerin".
Gorgias.
Lucifer, non ayas dotanso . . .
Ya ay fach si bono diligencio
Que ya ay fach perdre obediencio,
Amor e tota charita . . .
De honesteta no te chal (Text chel)
parlar,
(Jar yo me auso de tant vantar
(Text ven-)
Que yo Tay mes' a ma guiso.
Yoles tu ver (sie) ma deviso?
Ar viro te de l'autre las.
Vey tu aici lo gorgias?
D'autras chausas y veyres plusours
Que ya layso al[s] corapagnous
(d'enfert).
S. Anthoni 731.
Que ay coregu e chamina
E ay vira trastot lo mond
De la cimo al plus pregont
E Tay tot mes a ma guiso.
Or regardo ma diviso
E remiro tot entor(n),
Car ya te fauc grant honor.
Tot lo mond es controfach.
Or regardo mon gorgias (Text-ialj,
E regardo dilijament :
Tot lo mond ven en nostre co-
vent
A grant habundancio.
Ibid. 997.
(rlossar „grande gorge, gorge dé-
couverte?". Mistral gourgias „col-
lerette, mouchoir de cou, dans les
Alpes" ; Godefroy gorgias.
Gorgiera(R.lII.484 ein Beleg) .,Kragen
aus Eisen oder Tuch zum Schutze
des Halses".
149 —
0 cotel 0 gorgeira. capmailh o al-
coto.
Crois. Alb. 5114.
Vgl. das Glossar.
() perpuynt o gorgera, alavesa o pal.
Guerre de Nav. 4376.
E presenta plus aquestas gorgeyras
de drap(s) et de fer, doblas [et]
singlas, garnidas, per prendre las-
quaus que a lui playran.
Cout. Bordeaux S. 6 Z. 18.
Nulhs hom . . no sia tant arditz que
prestia a nulh hom . . qui sia es-
tatgans fora de la honor de Mon-
segur sas (Text ses) armadures, so
es assaber gambaisson ni perpuint
. . ni gorgueira ni coîa puncta.
Arch. bist. Gironde 5, 40 Z. 4.
Hierher gehört auch die von R. III,
484 als einziger Beleg für fälsch-
lich angesetztes gorgieu angeführte
Stelle :
E trastotfzl vostr* arnes,
Gorgieir' e capel[s] ponhs
E ausbercfs] e perponhs,
Que'us sia totz de talh.
Bartsch Dkm. 111, 37 (Am. de
Sescas).
Bartsch liest carel, Rayn. Gorgietis,
capel, ponhs.
Gorgieu (R. III, 484) ist zu streichen;
siehe gorgiera Schluss.
Gorgolhon „ Kornwurm ".
E Rotlan Ihi respos que aquel que a
la fava fa enjenrar lo guorgolho . .
e ha mainhs peissos . . senes se-
mensa de mascle fa enfantar una
linhada , aissi aquel fetz "Dieu e
home esser en la vergena senes
corrompemen e senes semensa hu-
manal.
Pseudo-Turpin, Zs. 14, 495 Z. 31.
Gorgolhonar?
Enayssi meteysh pot hom trobar los
rims en -ona, coma: annona, ...
felona, gazardona, . . gorgolhona.
Leys III, 380 Z. 22.
Gorinalha „Lumpenpack".
Quar be me o emagenava,
Quar ja mays senblan gorinalha
No van sertas que de nuechz.
Myst. prov. 3255.
Glossar „Canaille"; Mistral gourrinaio
„truandaille, vauriens, gens de dé-
bauche".
Gorjaireta siehe gorgaireta.
Gorjairin, gorjarin siehe gorgeirin.
Gormana „e. Birnenart *. Siehe den
folgenden Artikel.
Gormanda „e. Birnenart".
Albiguotas, . . bertolimyna, guormanda
grossa, . . segualat, fromental, guor-
mana.
Bulletin Hist. 1889 S. 120 Z. 7.
Mistral groumandino, gour- (g.) „Va-
riete de poire, connue dans le Gers".
Gormet „Schiff sknecht".
Ordenat es que, quen augun mariner
0 gormet o paje se sera logat ab
augun maieste de nau, que negun
• no sie tant ardit que laischie, mas
que seguie le nau entrou au biadge
complit.
Établ. Bayonne S. 132 Z. 12.
Item que nulh mariner ni gormet ni
page no sie tant ardit que faze
enpreze nulhe contre los maiestes
ni contre los marcaders.
Ibid. S. 133 Z. 3.
Ferner ibid. S. 133 Z. 9 u. 14, S. 135
Z. 37, S. 136 Z. 10 u. ö.
Vgl. Godefroy grämet, Du Gange gra-
mes.
Gomilha.
De gorniUa porta semblan,
Q'es serps detras, leos denan,
Bous en miei luoc.
Liederhs. A No. 82, 3 (Marc).
I
— 150 -
öorp ^Rabe". R. II, 479 corp.
Una bestia negra coma gorh.
Tindal S. 16 Z. 15 v. u.
Mistral corh, gorb (toul.), gorp (quere.)
etc. „corbeau".
Gorp? „Tragkorb " siehe grop.
Gorratatge = corratatge Bd. 1 , 375.
Comptes Albi § 180 ; Douze comptes
Albi S. 40 Z. 3 und S. 89 § 1557.
Gorratier = corratier R. II, 491. Règl.
Police Castres S. 286» 1. Z. u. S. 286»>
Z. 7; Douze comptes Albi S, 70 § 946
und S. 147 § 894.
Mistral courratié, gourratiè (toul.),
gourratè (g.) etc. „courtier".
Gorratiera = corraüera R. II, 491.
Maquarelas he goratieyras
Qua vendian tot jorn las filhas.
Myst. prov. 7568.
(rlossar „entremetteuse".
Gorret „Spanferkel".
l.tem venc comeyrar lad. Mariote Re-
giere, comayr, . . en dos pastitz
. ., une auche, ung gorret, quatre
poletz routiz.
Mathive Beynesche . . venc . . en ung
gorret et .iii. poletz routiz.
Guibert, Liv, de Raison S. 179 Z. 4
u. S. 180 Z. 1.
Mistral gourret „göret, petit cochon".
Gorrier.
Briffault.
() sy aguessoc perfuma
La gorjo d'ung gros vin vermelh,
Auriouc lo fla lo non-parelh
Per ma trompeto îar parlar !
Friant.
Davant !
Bruyant. ♦
Sus hault!
Rifflant.
Gorriers.
Grandent.
Saular
Non me pouc de veyre aquest tren.
S. Pons 88 (Rv. 31, 321).
Rifflant.
Ben es de vielho puto lilh
Qui se dono malenconio.
Friaut.
De s'en charjar es grant folio.
La non es brut (?) que de gor-
riers.
Brayant.
Vio n'es que de taverniers.
Fy de grandos hereditas !
Ibid. 100 (Rv. 31, 323).
Mistral gourrié „recherché dans sa
toilette, bien paré, elegant, gra-
cieux, glorieux, délicat" ; Godefroy
gorrier 1 „elegant, bien paré, co-
quet; joli; joyeux".
Die erste Stelle verstehe ich nicht;
ist an der zweiten etwa „lustiger
Bruder" zu verstehen? Aber kann
g. das bedeuten? Godefroy gibt, wie
bemerkt, die Deutung „joyeux",
aber sie scheint mir nicht sicher;
in seinem einzigen Beispiel „la pe-
tite chanson gorrier e " könnte g.
doch auch „hübsch" sein.
Gorrin „Spanferkel".
Lai sunt mil braives e lai mil
egecer,
E Cent gorrin trestuit salvage e
fer,
E mil polan qui tuit serant corser.
Aigar« 923.
Der Text hat fälschlich timt mil
braines. Über die Stelle ist aus-
führlicher gehandelt s. v. egatier,
Bd. II, 323.
Gorrinalha siehe gori-.
Gort (R. III, 485) 1) „fett, dick, wohl-
genährt".
Dompna, s'ieu ai mon austor ane-
dier.
151 —
Bei e mudat. ben prenden e mai-
nier . . .,
Volrai lo donc mal mudat, galli-
nier,
Gort , debaten . que non puosca
volar ?
Appel (.'hr.2 35, 42 {- B. de
Born 31, 42).
(ilossar „fett, oder plump"; Stimming
liest gras.
Et er Tanta, sis pausava,
Qu'aissi lais
Benanans
E gortz e tirans
Cels qu'amar no sol
E poissans.
B. de Born 22, 48.
Glossar „behäbig".
2) „starr vor Kälte". So, wenn meine
Änderung das Richtige trifft, in:
Gortz rigidus îrigiditate.
Don. prov. 57«, 36.
l)ie Hss. haben rigidus inßrmitate
und rigidu ßrmitate.
Unklar ist mir:
Filhs es leyals metges que vuelha
sort
Gren saludar, ses dire mot que
l'auja
Degus mas orbs, per intrar en la
rauja
Del mon caytiu que son amic fay
gort.
Deux Mss. XXVI, 49.
Glossar „gourd, ou gras?".
Mistral gourd „gros, bien nourri;
gourd, engourdi par le froid".
Gort „Fischwehr ".
Ni deu plantar pau . . au trabers de
Taygue ni . , îar gorts ni paisseres
per prene negun peychs.
Hist. mon. S. Severi II, 280 Z. 8.
Go8 siehe gotz.
Gos.
I
Item . . baylem a mastre Thomas, lo
fustier, per so que anec a las mo-
linas per far lo sclapo per far los
gosses del gran cen(s) . . .
Arch. cath. Carcas. S. 266 Z. 3 v. u.
Paguem . . per .vi. canas . . de rana
de tenda (?) que prezem per far
statgas e per pignar lo sen de-
vais la vilha que stava en (Text
anj perilh de tombar, per so que
le gos del sen era romput, . . .vii.
gros bos.
Paguem a Guiraud del Riu, faure,
per . . refar le gos del dit sen que
era romput en .ii. trosses, que cos-
tet entre rebolir lo dit gos e ado-
bar l'autra ferradura . . .
Ibid. S. 324 Z. 16, 23 u. 25.
Gos?
Et . . porra hom donar (de) .ii. corres
ab arens et .ii. mes; e no mes cn
una escuela mas .i. mes de carn
et .1. pessa tant solament et una
maniera de pehs . . E sera contada
tota carn gossa per (Text por) .i.
mes.
Arch. hist. Gironde 8, 305 Z. 18.
Cor. grossa? Vgl. gros 4).
Goson (R. III, 488 „roquet"). Im ersten
Beleg, Bartsch Dkm. 95, 31 (Guir.
de Calanson), liest Bartsch Totn
statt Tom ohne eine Variante an-
zugeben.
Ein weiterer Beleg steht Mahn Ged.
725, 6 (Marc.) ; siehe die Stelle s. v.
umastinar, Bd. I, 56.
Gostada „ Vesperbrot" .
Gostada Merenda, antecenia.
Floretus, Rv. 35, 69^.
]^Iistral goustado „goûter que Ton fait
entre amis, entre écoliers, pique-
nique".
Gostar (R. III, 522) 1) „vespern".
Gostar Merendo.
Floretus, Rv. 35, 69b.
— 152 —
Item ay pagat al susdich , per far
goustar aquels qua netejeron la ro-
bina, gros .in.
Doc. Arles, Kv. 39, 270 Z. 20.
2) , gefallen"? So, nach Chabaneau,
Revue 45, 19, in:
Guillems s'es apensatz
Consi pogues lo libre aver,
E per ucaison del tener
Ha dig suau: Ha i comtier,
Amics, aqui ni calendierV
Quar saber voil, per qu'ansi'm
(josta,
Quant es dins jun la Pantecosta.
Flamenca^ 2577.
Paul Meyer liest per quan sim costa ;
dazu bemerkt Chabaneau a. a. 0. :
„Cela ne donne pas un sens satis-
faisant. .T'écrirais qu'ansim et cor-
rigerais gosta. Gustar s'emploie
encore ainsi, en catalan comme en
castillan, dans la signification de
agréer, plaire. Cheville pour che-
" ville, Celle -ci est plus acceptable
que l'autre. La confusion de c et
de g est constante dans le ms.".
3) „Vesperbrot".
Item al gostar per vin .xx. d.
Item al gostar antre pan e vin e
fromagi .ii. g. .v. d.
Doc. B.-Alpes, Rom. 27, 380
Z. 17 u. vi. Z.
Das passt aber nicht in:
Gostar et disner et marendet (cor. -da
oder -deta?), treys deniers de po
(sie) chasque repas.
Guibert, Liv. de Raison S. 186 Z. 5.
Es scheint hier doch gostar die Morgen-
mahlzeit, disnar, entgegen dem ge-
wöhnlichen Gebrauch, vgl. disnar,
Bd. II, 252a, (Jie Mittagsmahlzeit
zu bedeuten.
Gostat „Vesperbrot".
Item per lo goustat de dos homes .i.
gros.
Doc. Arles, Rv. 39, 270 Z. 13.
Gota (R. III, 485 „goutte") 1) zur Ver-
stärkung der Negation dienend (ß.
ein Beleg).
Elas vuelhs avian
He guota no hy vesian.
Myst. prov. 5931.
2) „Abfluss".
Si la gote d'aygue qui en ma terre
cayra fe mal a nulh mon vesii, no
suy thiancut (sie).
Fors Béarn S. 196 § 320.
Lespy goute „égout".
3) „Graben, Kanal".
Et ainssi com vet li gota que mes-
part lez dites dues pies et le bos.
Item de l'autra part . ., ensi comment
vat lo chami de Marci, ez tot a
lez dames jusques par desus una
petita gota don vin li aygui de Bolat
et s'en intra par lo bos.
Poss. prieuré Alix S. 10 Z. 29 u.
S. 11 Z. 37.
Vgl. Du Gange gota und gutta 1.
4) „(tropfenförmiger) Fleck".
La serpens vieu mal de mil ans, e
a cascu cente an lo Ihi nais una
gota en la testa del gros d'una len-
tilha 0 plus.
Sydrac fol. 29».
Gotar (R. III, 486) 1) „tröpfeln, träufeln".
Gotar Stillare.
Don. prov. 31», 44.
2) gotat ,, gefleckt".
D'un ver jaspe gotat
Es faitz lo cobessel.
Mahn Ged. 1245 (S. 89 Z. 20;
F. Card.).
3) gotat „Tuch mit Tupfen".
Per .VI. aunas guotat vermelh per
rauba.
Frères Bonis I, 120 Z. 9 v. u.
Glossar ,,drap moucheté"'.
Vgl. Godefroy goute 1.
Gotela siehe goteta.
153
Goteta (R. III, 485). Bezeichnung einer
Krankheit.
Cant auzel qu'en ferma noiritz
Goteta en l'ala sentitz,
Lo sanc o la graissa prendetz
D'un' auca e ben lo n'onhetz
üesotz las alas totz los os.
Auz. cass. 1969.
Ferner, wenn mein Zs. 19, 466 ge-
machter Änderungsvorschlag Zu-
stimmung findet:
Ges no me don paor
Per lor dig de îolor,
Si tot quatre comtor
Me menasson d'aucir;
Quar en eis po (sie) venir
Anz qu'e mi la moria.
Et yeu, podes lor dir,
Prec Dieu a cascun dia
Que goteta los fic
Ei lag mal don moric
l^ns comtors qu'ieu ausic
Qu'anc preveire non vic.
Appel, Poes. prov. 8. 45 V. 57 (=
Rv. 34, 19; Garin d'Apchier).
Der Text hat gotela me fic.
Gotíer (R. III, 486) .Ablauf rinne".
Item pague a la garda hun piye de
bin per cur(r)ar lo gote de la fala.
Comptes de Riscle S. 192 Z. 7.
Hrsgbr. „chenal".
Item far foratz tot entorn de tot lo
mur e goters de fuste que geten
l'augoe de la lo contramur aus lo
taluu.
Art. béarn. S. 86 Z. 3 v. u.
Lespy „conduits de bois qui rejettent
l'eau".
Nicht klar ist mir die genaue Be-
deutung ibid. S. 86 Z. 32:
La cuberte que hom no veye priva-
des; ante cuberte au goter de la
cosine.
k Lespy deutet an dieser Stelle „évier".
Mistral goutié „gouttière, égouttoir,
égout; rigole d'écoulement".
Siehe auch gotitz.
Gotiera (R. III, 486) 1) „Dachrinne".
E volem que li ambans ei(s) pergeit
e las guoteiras de las maysons e
las fenestras . . sian franquas als
borgues del loc.
Arch. bist. Gironde 5, 7 Z. 1.
Si . . Tun vol obrar plus faut de peyre
que l'autre o de fuste, las goteres
deu meter en guise que dann (Text
dann) non bienque au besii.
Fors Béarn S. 196 Z. 1.
2) „Abfluss". So, denke ich, in R.'s
Beleg aus Fors Béarn, den zu fin-
den mir nicht geglückt ist:
Si la gotera tomba en sa terra.
3) „dünner Strahl, Tropfen". •
Que ieu prec Jhesu Crist c'una
pauca guotieira,
Una petita lagrima que nais en
la ribieira,
Que mou de la fönt viva de la
cort drechurieira,
Del gaug de paradis e de la cort
plenieira,
Que el la*m fassa naisser de guisa
e de manieira
Entrei cor e la pensa qu'en gefc
la polverieira . .
Que'm ten mon cor enclaus.
Sünders Reue 644 (Such. Dkm. 1, 234).
Mistrsii goutiero „filet d'eau, voie d'eau,
égout qui tombe d'un toit par le
déîaut d'une tuile ou d'une planche;
gouttière".
Gotitz? „Abflussgraben" V
Ny los qui estan defora no gitin fens
en carreyra ny al barrat ny al guo-
tis per ont corren les aygues.
Cout. La Réole § 60.
Cor. guotey? Vgl. gotier.
Golja siehe goja.
154 —
Götz (R. III, 488 u. VI, 26 nur Marc.)
, (kleiner) Hund".
Garava ben los angles totz,
Poissas s'en vai si coma goz
Com geta de cort jangolan,
Ques vai per los osses trian.
Flamenca« 1504,
Domna, vers es, fe que dei vos. —
Nom fait'z a creire plus que gos,
Quel sagrament m'avetz passat,
Que'm degratz aver amenat
Lo cavallier, et es tornatz
Sens el, de queus es perjuratz.
Appel Chr.» 3, 466 (Jaufre).
Daneben cotz. siehe Bd. I, 397.
Mistral gous „chien, dans le haut
Languedoc et le Limousin" ; Lespy
gos ,chien" ; vgl. Diez, Et. Wb. I,
146 cuccio.
Gotzehia ?
Per balas de violas sequas .im. d. ;
per bala de guotzenia .im. d. ; per
barilha de laca .uii. d.
Pet. Thal. Montp. S. 243 Z. 23.
Govern (R. III, 487) „Behandlung, War-
tung". LuneldeMontechS.40V. 172;
siehe den Beleg s. v. governamen.
Governador (R. III, 487) „Erzieher".
Item deu lo dig senhor, que bailie a
M« W. Faure, son capela e gover-
nador de SOS efans, . . .
Frères Bonis II, 542 Z. 11.
Governador 1) „der lenken, verwalten
wird" 2) „der werth ist, gelenkt,
verwaltet zu werden" 3) „der ge-
lenkt, verwaltet werden wird".
.Vdonx vol dire amadors aquel que
amara, . . govemadors que gover-
nara.
Legidors, govemadors son aquel que
. . legiran o governaran o qui son
digne . . d'esser legit o d'esser go-
vern at 0 qui seran . . legit o go-
vern at.
Leys II, 60 1. Z. u. S. 62 Z. 26.
Nicht recht klar ist mir:
Item negus (Text algus) habitans . .
de la dita cioutat . . no es tengut
de pagar pecha ni ley per servici
. . que îassan a mason d'orde . . ni
a gleysa per ftus que tenguan de
lor, mas tant solament lo servici
e las oblias la que lor sia deman-
dat per aquels a cuy las ditas
maizos e gleysas se regardan go-
bernadoras.
Arch. Lectoure S. 39 Z, 9.
Governadora „Erzieherin".
Magdalena, filhe et sor de reys de
France, . . tutoresse et governadore
de nostre tres car et tres amat filh
Frances Phebus, prince deViana,
. . . notificam et fem saber que . . .
Cart. Oloron S. 69 Z. 4.
Ebenso Hist. Saverdun S. 282 Z. 17.
Governairitz (R. III, 487), Im einzi-
gen Beleg, Leys II, 160, ist die
genaue Bedeutung nicht klar.
1) „Verwalterin".
Item plus voly . . que la deyta Ka-
thalina . ., ma deyta molher. em-
pres ma mort . . sia . . dona usu-
fructuaritz et gouvernaßjritz a tot
lo terme de sa vita de mous locs,
terras et senhorias et revenuas.
Arch. hist. Gironde 6, 138 Z. 5.
Item volo . . que Alis, ma moller,
seyt donna et guovernaris de tot
mon otal, lo mentre que illi itare
veva.
Langue Dauph. sept. I, 11.
2) „Erzieherin".
E meis que l'a îeita . . et establida
dona senhoressa de tots sos bens
. . et tutairis, govemairis et ad-
ministrairis de Poncet de Castelhon,
son filh , . . . (Lücke im Text) de
tots SOS bens et de totas sas aren-
das . ., tant quant era vorra estar
sens mar it.
Arch. hist. Gironde 6, 40 Z. 4 v. u.
- 155 -
Wartung". rrN„^JVXA,vK*<ju ^/a.vj>\
E poys lo ser ^
ftovernal „Steuerruder".
IC CO aguesso levadas las ancoras,
autrejavo se a la mar, essems lais-
santz las junchturas dels governals
(= lat. gubernaculorum).
Apost. Gesch. 27, 40 (Clédat266», 18).
Mistral (jouvernai. -nalh (g.), -nal (1.)
.gouvernaiP. Ú^;U ^
Governamen (R. III, 487) „Behandlmig,
Tu Tiras autra vetz vezer
Eis pes curar,
E poys bona litiera far . .,
De la civada e del fe
Li met davan.
Lo liam noi layshes ges gran . . .
Trastot aquest guovernamen
Li te rivern;
Car sapchas ques autre guovern
Le fay l'estieu.
Lunel de Montech S. 40 V. 170.
Übs. „regime".
Unklar ist mir :
Car Sias un paure captiva,
Tc 1 veys eysi ung franc
De que achates ung abit blanc.
E affanno te, car autroment
Ourias petit governament.
S. Eust. 85 (Rv. 21, 293).
Übs. ,tu ferais petit ménage".
Govemansa „Regierung, Leitung, Ver-
waltung".
L'archivesque, . . mossenhor de . .
Blanquaf fort, senescaut de Guiayna,
. . mossen Berlran d'Asta, jutge de
Guasconha, . . et plusors autres,
aqui ajustatz per metre bona guo-
bernanssa a la saubacion et bona
guobernanssa deu pais . .
Jur. Bordeaux II, 1Ó8 Z. 16 u. 17.
Ist etwa das erste g. zu ändern?
. . ajustatz per tenir consselh sur la
guovernanssisa et far bona provesion
deu pais.
Ibid. II, 158 Z. 4 V. u.
El segon loc les prophetas . ., d'aqui
endreit las vertuzes, d'aqui endreit
(Text enderit) gracias de sana-
mentZjlos ajutoris, l&s governansas,
linhages de lengas (— lat. guber-
nationes).
I. Korinth. 12, 28 (Clédat 370«, 17).
Governar (E. III, 486) 1) „erziehen".
Tantuest eys vengu seyt beytiol
Que l'enfant tenio per lo col,
E si non me fozoc avansa,
De tot en tot lagro strangla.
Avisá eysi, per vostre cayre.
Si li sabriá donar payre;
Autroment lo farey governar.
S. Eust. 1224 (Rv. 22, 65).
Vgl. ibid. 1228 „Autroment . . Lo
nurirey como lo miou".
Ferner ibid. 1751 u. 2024 (Rv. 21,
191 u. 209).
2) „besorgen, beaufsichtigen, hüten".
Item que sia baylat a mossen Johan
Teyssere lo reloge per hun an a
melhor prez que se poyra far, et
que sia pagat de hun mes que Ya
governat.
Doc. B.-Alpes, Rom. 27, 426 Z. 10.
Vgl. governation.
Item mays que non hy aia nenguna
persona . . que . . aure (sie) go-
vernar ny far governar buous sy
non per bovias sufficiens, e que los
bovias non ajon a governar sy non
que cascun son par de buous per
tal de miels gardar, per non damp-
nejar los olevias ny autres albres
ny frutz.
Revue 2, 12 Z. 4 u. 5.
3)
Peza lo dit reliquiari .xiiii. marcz
. . d'argent fi. Pus peza lo pe del
coyre, am lo cano que governa lo
dit reliquiari, .viu. marcs et mieg.
Arch. cath. Carcas. S. 333 Z. 29.
— 156
4) g. de , hüten, schützen vor".
E*m salve em govern
De las penas d'efern.
Gröbers Zs. 10, 158, 30» (anon.).
5) se g. „seine Angelegenheiten selbst
besorgen".
Et que empres mon deces totz los
cens et rendes que ne salhiran cas-
cun an sian mesas au proffeyt et
augmentation deu deyt bastart,
entro que sia de atge de se go-
hernar.
Arch. bist. Gironde 6, 118 Z. 2.
Governation „Besorgung. Regulie-
rung".
Item pausa aver paya . . a Peyre
Jordam per la govemacion del re-
loje . . f. .VIII.
Doc. B.-Alpes, Rom. 27, 382 Z. 5.
Glossar ibid. S. 387 „réglage". Vgl.
governar 2).
Gra (R. III, 488) 1) , Stufe, Grad". Im
Reim: fa At de Mons III, 114; .esta
Bartsch Dkm. 205, 6 (Seneca).
Nebenformen gran, grus, grat (R.
ein Beleg), graze ; vgl. Lit. Bl.
9, 269 ff. und Gröbers Zs. 22, 257
—58.
Lurs hers descendents de lurs cors
et de cascun de lor de gran en gran.
Arch. bist. Gironde 1, 35 Z. 14.
Recebent aquest affranquiment . , per
sin, per sous hers . . et per tots
los sons, presens et abenidors, ayssi
cum tot temps bingran (cor. bin-
dran?) de gran en gran.
Ibid. 1, 82 Z. 7.
Ordeni mon universau heretey lo
noble home Henric de laRoqua...
cum lo plus pres en gran de linatge
de la mayson d'Anglada.
Ibid. 6, 120 Z. 20.
Empero aquel parent deure estre lo
plus prosma parent de linhatge ...,
so es . . frayr de payr o de mayr
. . 0 neps, filh de frayr, . . o alcun
parent enjusqu'al quart gran.
Cout. Gontaud § 160.
Costuma es a Bordeu que, si son dos
0 tres frayres o parens mascles de
ung gran medis, que au premey
apparten lo torn.
Cout. Bordeaux S. 77 Z. 18.
Ma dona se tostemps en l'aussor gras
(:cas, solas)
De reyal pretz.
üeux Mss. XIV, 17.
Vuelh que Ihi avandig .n. cestiers
de froment torno e sio a mo6
heretiers dejos escrig, enaissi coma
venrau de gras en gi-as la us apres
l'autre.
Te igitur S. 81 Z. 11.
Venecian, qu'en Taut grat
D'aussor pretz ant pojat.
Zorzi 8, 7.
Von Rayn. citiert.
Senher coms de Peiteus, bem platz
Car es en l'aussor grat montatz.
Peire Vidal 24, 5H.
Aber Hs. A No. 280, 7 und Hs. E
(Mahn Ged. 79, 7) gra ; Hs. a (Rv.
44, 240) und Hs. c (Studj 7, 858)
weichen ab.
E qi"us tolges la lusor,
Foraitz (sie) en alt grat poiatz;
E pois perden gazagnatz,
Qi'us fezes la lenga traire,
Cre que foses emperaire.
Bert. d'Alamanon, Append., S. 145
V. 7.
Dels rics crois, manenz renegatz,
Qu'eu vei en Tauzor grat pojatz.
Ramb. de Buvalel 4, 17.
Qu'en quatre gratfz] son asetat
Tug Tome del mon e pausat.
Sordel 40, 671.
Dazu die Amkg. : „Una gralia -t =
-tz non avrebbe nulla di ripugnante
. ., ma non se ne avrebbe qui che
questo solo esempio, e sorgerebbe
157 —
piuttosto il dubbio se non fosse da
restituire g7-as. pl. di g?-a, forma
preferita. pare. nell' uso . . .".
Tota persona de cal qua stat, grat
0 condicion que sie.
Doc. Arles, Rv. 39. 271 1. Z.
Es ist zu beachten, dass drei der
Belege von grat sich bei Italienern
finden.
Degus no den esser faytz bacheliers
en la gaya sciensa . . ni en autre
major yraze receubutz.
Jeux floraux S. 25*» Z. 3 v. u.
Obliq. Plur grazes:
Quel descortes
Vilan, mal essenhat,
Mal noirit, empachat
No y intran per poder
El palais . . .
. , . . ni sajar
Non auza (cor. auzan) de pujar
Los grazes per lunh fag.
Guir. Riq. 84, 577.
Aber ibid. V. 559 Nom. Plur. gra.
Methalensis (cor. -eusis) es cant hom
procezish per motz grazes o per
motz mejas de la cauza preceden a
la subsequen.
Leys III, 206 Z, 7.
Ferner ibid. Z. 13, 17 u. 1. Z. Rayn.
VI. 26, der „par mots gradués et
par mots moyens" übersetzt, er-
schloss aus dieser Stelle fälschlich
ein Adjectiv graze ^gradué". Rich-
tig übersetzt Gatien-Arnoult „par
plusieurs degrés ou plusieurs inter-
niédiaires".
2) „Verbindungskanal zwischen Meer
und Lagunen, Mündung eines Flus-
ses''.
Ina carta publica de la compra que
feron cossols de mar . . de la selva
que es entre mar et estanh . . per
far gra.
Arch. du Consulat § 19 (Rv. 3, 18).
Letras que mercadiers puescon intrar
per les grazes am lurs mercadarias
francamens.
Ibid. § 244.
Noch mehrfach in demselben Denk-
mal ; vgl. das Glossar ibid. S. 64.
Item carta con l'avesque de Maga-
lona det lo gra e la correja a cos-
sols de mar.
Arch. Montpellier I S. VII Nr. 29.
Noch ibid. Nr. 124 und 155. Ferner
Pet. Thal. Montp. S. 115 Z. 21 und
S. 261 Z. 9; siehe die Beleges, v.
goleta.
It. pus per portar las ditas .xii. balas
fin al gra . ., it. pus per portar del
gra fin en nau.
Jacme Olivier II, 131 Z. 7 u. 9.
Item . . lo jorn quatre d'avost fon .i.
galeota armada . . al gras de Rose.
Chronik Boysset S. 344 Z. 25.
Mistral gras, grau (1.) „embouchure
d'un fleuve, bouche, chenal, coupure
par laquelle la mer communique
avec un étang du littoral". Die
Form grau kann ich altprov. nicht
nachweisen ; das unten angeführte
grau ist ein anderes Wort.
Oracia (R. III, 490) 1) de g. „ohne Ent-
gelt".
Pregant . . ques ad aquel mosenhor
lo prior deguessan ajudar a pagar
aquella quantitat de pecunia . .,
e que aquestas cauzas fezessan de
bona volantat (= lat. gratis), quar
aquellos non entendia a costrenher
en deguna re ad adjutori de gracia
a far (= lat. auxilium gratuitura)
al dich mosenhor lo prior, ni per
deute aquellas cauzas non deman-
dava.
Priv. Manosque S.83 Z. 26.
Sapiatz que la presentation de las
.M. libras de tornes a nos . . per
vos . . facha per lo subsidi del
158
nostre passatge d'outra mar mout
agradable avens, aquella entendem
de gracia esser facha e per pura
liberalitat vostra, ses tot prejuizi
de vostre dreg e de vostra über-
tat (= lat. gratis).
Arch. Narbonne S. 96b z. 16.
Oder ist hier „aus freiem Antriebe"
zu verstehen?
2) per <j. „aus Güte".
E li dih cossol contra la voluntat
de mosonhor l'abat . . non aurau
alcun proiieh dels proces de las
dichas enquestas ni de las con-
dampnacios. Et si s'esdevenia que
alcuna vetz . . n'aguesso alcuna
causa -per gracia, aisso non poiran
(Text pou-) traire a negun dreh
ni a neguna costuma (= lat. ex
gratia).
Prem. paix Aurillac S. 300 Z. 10.
3) donar g. de „erlassen".
Per so le rey se declina (schreibe
declin'a?)
Donar graaia per cent ans
De talhas als abitans.
Joyas S. 150 Z. 16.
Poes. rel. 1814, 1829 (vgl. dazu Tobler,
Zs. 11, 577) und 2545 findet sich die
Form graiça.
Mistral de-gràci „de grâce ; par grâce,
de gré, par pure bonté".
Graciar.
E puiss diss los aisy: Borgues,
vos vo"n tornatz
E îaçatz totz engens ab que vos
deffendatz ;
Que puiss que mon judici es per
lor pecegatz,
leu non vuill que vos autres ne
siatz mescabatz.
E si vo'n tornaretz al plus tost
que puiscatz. —
Et adoncs li borgues foron i<e gra-
ciatz
E yssiguo d'Estela alegres e pa-
gatz.
Ouerre de Nav. 1081.
Übers, „s'en furent reconnaissants".
Mistral gracia „gracier, faire grâce;
donner par grâce" ; Godefroy gra-
cier „remercier" ; Labernia graciar
„festejar, obsequiar. regalar**.
Gracier „entgegenkommend".
Mas car el m'es malignes e fortz
e sobrancers
E m'a coraes ab glazis e ab saiic
totz primers . .,
No'lh trametrai mesatges ni'l serai
plazenters,
Qu'el a gens orgulhozas e felos
cosselhiers.
E ja pro noni tindria, s'ieu I'era
gracier s,
Ans doblaria Tanta e'l dans el
reproers.
Crois. Alb. 9389.
Glossar „celui qui demande grâce",
Übers, „je ne gagnerais rien à lui
faire des avances".
Gracios (R. 111, 491) 1) „freiwillig" (K.
ein Beleg).
Item .1". letra . . de messen .Jacme,
rey de Malhorgas, . . que las .x.
milia lieuras que la vila avia paga-
das . . era estada concessio gru-
ciosa e senes prejudici de las fran-
quezas.
Arch. Consulat § 181 (Rv. 3, 37).
Glossar ibid. S. 64 „de pure courtoisie".
He per so, pecador. el te cal
humiliar,
Quant tu te volras confessar,
Quar ta cofessio deu estre volon-
tosa
He grandamen deu estre grasiosa
He non pas sertas per forsa.
Myst. Ascension 690.
159
2) ese?- (j. „gefallen".
Bern fora miellis ....
qua fos dins un cros
Vius sebelhitz, si no puesc yra-
cios
Esser a lies que tot jorn m'abelis.
Deux Mss. XIV, 43.
8) eser g. ,,üank verdienen"?
Que mil aitantz es plus grazitz lo
dos
E"l honramenz qui nais de cor-
tezia
Qü'aicel de(l) cor destreg(z) e con-
siros;
Que s'om destregz n'escars fai
galaubia,
Esfortz fai gran, mas no*n es yra-
cios,
Quar non li ven de francha ga-
Ihardia.
Trov. min. Genova 4, 33.
Gradar.
Grat li'n sai qar es isnella
E sap grat dels pros retenir
Es fai gradan son prec grasir,
E grat. qar aissi'm cenbella.
Prov. Ined. S. 247 V. 27 (P. Raimon?).
Dazu die Amkg.; „So die bessere Hs. c
ijprec = prec) ; aber ein gradar in
solcher Verwendung ist nicht nach-
gewiesen ; man könnte etwa lesen
E's fa agradan^. Ist nicht gradan
= gardan zu nehmen oder in gar-
dan zu ändern V
Qe non cresa sermon don prec; •
abais,
Mas grat . com fe sos avis , bos
assaiç.
Prov. Ined. S. 12 V. 50 (Aim. de Bei.).
Glossar: „gradar = gardar , denn
ein Verb gradar „wohlgefällig auf-
nehmen" ist schwerlich anzuneh-
men".
Vgl. oben gardar Schluss.
Gradien, grazien.
Et si uUus homo . . erit qui lor tola
(sc. lo castel) . ., Guillems . . et liay-
mundus . . ab eis societat non auran
. ., et . . in adjutori lor en seran . .,
tro que recobrat l'auran . . Asi o
tenra Guillems . . et Ramund . .,
fors quant il los solveran lor gra-
diens armes (Text armas) sine forza.
Bartsch Ohr. 8,11 (Urkunde aus Foix).
E si hom es que o fasa, Guilelni, lo
íìlz Guidinilz. ab aquel . . fin ni so-
cietat non aura, fors quant pel castel
a recobrar, fors [quant] Guilelms,
filz Beliarz, ab sos gradiens armes
[r]en solvera.
Liber Instr. Mem. S. 666 Z. 3 v. u.
Ebenso ibid. S. 668 Z. lo, wo grazient
steht, das mit Chabaneau, ibid. S.
LXIX, in grazienz oder graziens zu
ändern ist. Chabanau bemerkt da-
zu: „.T'y vois la traduction d'une
formule latine yradientihus animis".
Also etwa „freiwillig" ?
Gradaal (R. III, 489) „Gradualbuch".
Item paguem per far reliar .vi. libres
de la glieyza. coma es dos messals,
. . lo epistolier et lo gradual . . .
Arch. cath. Carcas. S. 314 Z. 19.
Graduar (R. III, 489). Die genaue Be-
deutung des einzigen Belegs lässt
sich bei der Knappheit des Citats
nicht feststellen. .Joyas S. 222 Z. 12
findet sich g. „eine akademische
Würde ertheilen" :
Donan tres flors en aquest mes de
may
Als miels dictans en ton bei parlar
gay,
Graduan los en la sciensa gaujoza.
Grafan „grob, ungeschliffen"? oder „fin-
ster, unfreundlich" ?
En totz afars tanh cortczia . .,
Car qui es cortes en tota re.
A tota gen play sa paria.
Sal aquel que es descortes.
Quei desplay sei cui far la ves ;
160
Que d'omes braus e durs tiuep que
son morn,
Que gaug ni dol non camjalorcor
sorn.
Per c'oms grafans d'un autre quer
companha
Et hom cortes d'un autre no s'es-
tranha ;
Per que dis homs c'ades vol com-
panhar
Per natura tota cauz' ab sa par.
Bartsch Dkm. 48, 18 (G. del Olivier).
R. III, 491 liest grafau, citiert nur
Z. 8 und deutet „butor, grossier".
Mistral verzeichnet Grafan als Fa-
miliennamen.
Grafau (R. III, 491) siehe den vorher-
gehenden Artikel.
Grafi (R. III, 491). Nicht klar ist mir:
Item deu (sc. Bert. Carbonel, fraire
menor) per comtans, que fe bailar
per .II. pars de selas a .xxv. de se-
tembre am so grafi, .x. s.
Frères Bonis I, 173 Z. 6.
Amkg. : „avec son poinçun, sa mar-
que", Gloss. „ Signatur e".
Grafler, gre- „Schreiber, Kanzlist".
A Peire Nicolau (sc. feyro gratia) per
la testa (d. h. Kopfsteuer) per .v.
ans, per so que es graffie et en la
cieutat no'n avia plus et a promes
de habitar en la cieutat.
Recherches Albi 8. 389 Z. 4 v. u.
Aber Hrsgbr. ^greffeur".
Item . . vengo hun saryant . . per nos
exsecutar a la instancia de hun
grafie de la cort de mossenh lo se-
nescal.
C^omptes de Riscle S. 271 Z. 8.
Item pagan a hun grafie de la cort
de mosenh lo senescal . . a causa
de hun proses . . .
Ibid. S. 294 Z. 3 v. u.
Et emperarey a mon poder que lo
greffier, sergens e autres officiers
de la prevostat . . .
Établ. Bayonne S. 413 Z. 2.
Mistral grafie, grefié (rh.) „greffier^,
Graflnadara , Kratzwunde, Schramme".
Si empero la sangîoio n'era de nas
laujerament facha o de grafinadura
0 de semblans causa, d'aquo seria
la justicia de .xx. solz.
Cout. Montricoux § 24.
Gragel 1) „Lärm, Geschrei".
Dels corns e de las trompas es aitals
lo grajeus
Qu'en retendig la terra e*n fremig
totz lo cels.
Crois. Alb. 4552.
Eih de dins los encausan ab colps
e ab grageus
E lor fero eis nafran los cavals e
las peus.
Ibid. 4583>.
Glossar „bruit, tumulte".
2) „Drohung"?
E ja*l(s) îals ple(s) d'enjan
Copat d'avol capelh
No saus (cor. Noca'm?) fasson^ro-
gelh
Ni'm (Hs. nun) gieton a lur dan,
Que totz temps m'i auran,
Qui qu'ajon a lur pro,
Qu'avol aug lor resso.
Guar si qui m'es privatz!
Mahn Ged. 28,3 (G. P. de Oazals),
Gar ges per mon sen no cre
Ni per prec ni per gragel
Qu'eu pogues aver per re
Ni conquerer tal a(i)mia,
8i Dieus, a cui la grasis,
No"m n'ages mes en la via
Et a leis hon cor assis.
Ibid. 1082, 2 (R. d'Aur.).
Gragelar(R. III, 492) „murren, schelten".
So, meine ich, und nicht „dire le
contraire", in den beiden letzten Be-
legen bei R.:
— 161
E "n Pos fo SOS justaire,
Qui qii'en gragel,
De Monlaur, o qu'en laire,
Quel gastinel
Li saup Jen de jotz traire
Fresq e novel.
Prov. Ined. S. 270 V. 51 (R. de Vaq.).
Beus die. qui (Hs. que) que'm
gragel
C'onor y a pus gran,
Se . . .
Seibach S. 105 No. IX , 22 (Tenzone
Guilhem — e. (rraf).
Vgl. Appel, Lit. Bl. 8, 79.
Das Wort (ist es dasselbe?) findet
sich dreimal bei Guiraut Riquier:
Qu' ab lezer
Jörn e ser
Apella
M'arma e gragella,
Sembella
Us greus peccatz quem cofon.
Guir. Riq. 11, 78.
Doncx ma caramida
Mos Belhs Deportz sia
E*l reys de Castella
N'Anfos que grazida
Valor ten a tria,
On pretz renovella,
Guy devers gragella.
Lay. chansos tey (cor. ten) via.
Ibid. 27, 66.
Pïaîf setzt Semikolon nach tria, inter-
pungiert nicht nach renovella und
setzt Komma nach gragella.
Pueys dis : Senher, cum avetz es-
tat tan
Qu'ieu no'us ai vist? Ges m'amors
nous gragella'^ —
Toza, si fa, mai que no fas sem-
blan. —
Senher, l'afan per que podetz su-
frir? — .
Toza, tals es, qu'aissi m'a fag
venir.
Ibid. 58, 4.
Rayn. übersetzt an der letzten Stelle
i, evy, Prov. Supplement-Wörterbuch. IV.
„émouvoir", Diez, Leb. u. VVke. S.
509 „zu schaffen machen". Das
würde auch an der ersten Stelle
genügen. Oder ist es etwa „locken,
reizen"? Und würde man damit
auch an der zweiten Stelle aus-
kommen ?
Keine Entscheidung wage ich über
Peire d'Alv. 13, 8:
E pus l'aura renovelha,
Be'S tanh que renovel mos cors,
Si que flurisca e bruelh defors
Aisso que dins mi gragella.
Dazu die Amkg. : „G. kann nicht
„remuer" heissen, wie Rayn. will,
. . . vgl. Prov. Ined. S. 270 V. 51 .
Es ist =: *gracellare für gracillare,
gackern . . Also etwa: ,.das was mir
im Innern tönt"; ähnlich spricht
Peire V, 2 von dem „chant nou
qui*m gronh dins lo cais"; Glossar
„gackern, krächzen".
Graile (R. III, 493 „clairon"). Daneben,
falls die Form haltbar ist, graile:
Aqui auzim vas manhtas partz
sonar
Manh corn, manh graile, manhta
senha cridar.
Briefe R. de Vaq. I, 47.
Grailejar „trompeten, blasen".
Quan los sararins foron dels crestians
apropiatz, gran gera demeneron,
mot fort an grailejat, an trompas,
an tombalas menavan lur afar.
Rom. d'Arles 733 (Rv. 32, 499).
Tibaut cor fes graylegar, sararins fes
venir.
Ibid. 878 (Rv. 32, 503).
Cor. cors oder ./. cor'^
Grauen (R. III, 493 „délicat") ist zu
streichen; s. Stembeck S. 74.
Grailet 1) „schlank, zierlich".
E quan remir sa crin saura
El cors gai, grailet e nou,
Mais l'am que quim des Luserna.
Arn. Dan. X, 20.
11
162
2) „(kleine) hellklingende Trompete".
Ladoncs sonan las trompas e li
corn eis grailetz.
Crois. Alb. 8113.
ti-raïlha siehe (ß-aziUm.
Graisa (R. III, 500) „Fruchtbarkeit".
De la distinctio . . de las partidas de
Hibernia e de la bontat ho de la
graissa de la terra.
Merv. Irl. S. 3 Z. 6.
Text grassa, vgl. aber Paul Meyer,
Rom. 21, 453.
Graiselhar? siehe den Beleg s. v. glozir
Var.
Graisor „fetter". Ich kann nur den
Nomin. graiser belegen :
C'ab esqivar
Mi tornatz en iraisser.
Per c'om blasmar
No"m deu, s'ieu m'en irais.
Neis l'engraissar
En pert, q'ieu fora graisser;
Per autr' aîar
Nom fail la carns nil grais.
Liederhs. A No. 402, 5 (Aim. de Peg.).
Ebenso Hs. I (Mahn Ged. 1210, 5);
Hs. C (M. G. 1211, 5) Z. 5 quem
feira g.
Graisura ,. Fettiges".
De drap muylat en clara d'ou die
atrestal
Enî(o)ra .m. jorns el cap primer,
que adonc val,
Quo ben poyria far enug et blau
jornal
Que de graysura nax et plou que
fa gran mal.
Chirurgie 182 (An. du Midi 5, 113).
Lat. Text: In vulneribus ubi fractura
cranei non est, soluni pannum im-
mittimus, et a secundo vel tercio
die non inîusum in albuinine ovi.
Unguentum vero vel aliquod unc-
tuosuni immittere omnino refugi-
mus". Thomas ,,chose grasse". Die
prov. Stelle kann doch so nicht in
Ordnung sein.
Gralha?
Et lo truel grand de saumes, mach
e vit e gralltas et autres sas appar-
tenensas.
Inventaire Montbeton § 268.
Grain(R. 111,493 ein Denkmal) „Quecke*.
Enquera, s'om en suc de gram
Li moilla soven son reclam
0 en aquel de Teiresel,
Peira no pot estar ab el.
Auz. cass. 2279.
Mistral grame, gram etc. „chiendent".
Gram (R. III, 493 „triste, morne").
Hierher setzt Stimming:
Aragones fan gran dol . .,
Quar non an qui los chapdel,
Mas un senhor llac e gran,
Tal ques lauza en chantan
E vol mais deniers qu'onor.
B. de Born 15, 44.
Vgl. die Amkg. zu der Stelle. Cha-
baneau, Revue 31, 609: „Pourquoi
pas grundem? Flac et gran sont
des épithètes bien souvent asso-
ciées. — ou leurs équivalents, —
encore aujourd'hui" ; Diez. Leb. u.
Wke. S. 221: „einen trägen und
schweren Herrn"; Thomas, B. de
Born , hat im Glossar nur gran
„grand" und macht zu der Stelle
(S. 63) keine Anmerkung.
Gramadi (fehlt R.), -azi (R. III, 494
ein Beleg) 1) „Gelehrter".
Tota Basconn' et Aragons . . .
Sabon quals es aqist canczons
, E s'es ben vera 'sta razons.
Eu l'audi legir a clerczons
Et a gramadis, a molt bons.
S.Fides 28 (Rom. 31, 18iM.
Ferner ibid. 400.
— Iö3 —
¥
Qu'anc Dieus no fetz (jramazi ni
clergue tant letrat
Qiie vos pogues retraire le ters
ni la maitat.
Crois. Alb. 177.
Glossar „savant, qiii sait le latin".
2) „Advokat".
El es advocatz, so es (/ramadis.
Ood. Just. (Rochegude).
•^)
Eschivar las fablas dels gramazis.
Beda fol. 83.
Rayn. „sophiste'', aber III, 246 s. v.
fabla „écrivain". Ich kann die
Stelle nicht nachprüfen. Sind viel-
leicht mit den gramazis die latein.
Schriftsteller gemeint?
Gramaira (E . III, 494) „lateinische Gram-
matik".
Lo colloqui dels mastres (sie) per
regir et governar las scolas de
gramayra d'esta biela.
An. Pamiers I, 481 Z. 4.
Gramaire.
Aicestz iran a Roma e pois a
l'enperaire :
Parlaran am lo papa, car cilh son
bon gramaire,
De calsque acordamens.
Crois. Alb. 233.
Glossar „savant, qui sait le latin" ;
Übs. „orateur". Ist letzteres nicht
vorzuziehen V Vgl. ibid. V. 238—9:
„Tant dizon de paraulas e tant
fan de prezent Qu'am le ric apos-
toli an fait acordament".
Que li gramaire diient e li clerjas
K'orguels non chai desci qu'es aus
montas.
Aigar* 1155,
„Gelehrter" oder „Schriftsteller"?
Gramatge (R. III. 494).
Plus parliers c'us gramages.
Liederhs. A No. 598. 3 (R. de Vaq.).
I
Seinh' en Girant, el mon non a
yramage
Qu'ieu non vences en plag de
drudaria.
Rec. d'anc. textes No. 21. 9 (Tenzono
Guir. de Salinhac— Peironeti.
Rayn. an der ersten Stelle „sophiste".
an der zweiten „grammairien". Ist
an beiden etwa ., Advokat" zu deu-
ten? Vgl, gramadi 2).
Gramatica (R. III, 494) „latein. Litte-
ratur".
Mon estribot fenisc . . .
C'ai trag de gramatica e de divi-
nitatz.
Appel Chr.« 79, 35 (P. Card.).
Gramavi (R. III, 494 ein Beleg) ..Ge-
lehrter".
Amors es mout de mal avi,
Mil homes a mortz de glavi;
Dieus non fetz tant fort gramiwi,
Escoutatz.
Fol non fassa lo plus savi,
Si tant fai qe 1 tenga al latz.
Liederhs. A No. 61, 8 (Marc).
Ferner Mahn Ged. 586. 7 (Guilli. de
Berguedan).
Ob die in den beiden letzten Belegen
bei R. (Cod. Justin.) gegebenen
Deutungen ,.greffler, écrivain" rich-
tig sind, weiss ich nicht. Aus dem,
was R. citiert. lässt sich die Be-
deutung nicht erkennen, und ich
kann die Stellen nicht nachprüfen.
Gramazi siehe gramadi..
Gran siehe gru 1) und gram.
Gran (R. III, 497) 1) „vieP.
Per la pudor dels homes que son
malaus tornatz
E del gran bestiari qu'es lains
escorgatz,
Que de tot lo pais i era enseiratz . .
Crois. Alb. 697.
Übs. „nombreux"-.
11*
164 —
E semblec que'l locs tlaniejes
Lay hon li duy minhot estavan . ..
Tant eran bei e resplandent
Pel gran aur e pel gran argent
Que y fo mes per diverses locs.
üuilh. de la Barra* 3530.
He que valra a l'ome da[m]pnat
Lo gran aur, argen que aura a-
masat,
Se apres el es da[mipnat'?
Myst. prov. 1711.
Golut. ieu te îariey hun plaser
gran
De te fayre tot jorn mal,
Quar tu as tot jorn mangat
He tenguda la gorga liuberta
Per devorar la gran vianda.
Ibid. 7443.
Cant ayso fo sauput per tota la ost
quels .Juzieus eron ples d'aur e
d'argen, que l'avian manjat, adonx
vengron grans gens a l'eraperador
e dizian li: Senher, fay m'en de-
nayrada.
Appel Chr.« 118, 103 (Prise Jér.).
Sapias que el es nostre frayre, mas
grans dyas ha que non lo vim.
Barlam S. 32 Z. 29.
So auch an der folgenden Stelle?
E en aquet temps ave a 'thenas grans
escolas et maestes fondatz en la
art d'estremonie.
Hist. sainte béarn. lI, 156 Z. 4.
Hrsgbr. „grandes".
2) „von Bedeutung, wichtig, hoch-
gestellt".
De femna die gran meravilha,
Se es prenhs de íìlh o de filha . .
Un' autra cauzaih die que es
grans:
Se a sa vida aura efans.
Trait. géomancie, Rom. 26,258 V. 97.
Non hac baron ni graii persona
Qu'en Archimbautz non somoses
Ques al tornejamen vengues.
Flamenca" 7200.
Glossar persona g. „persoiinage, homme
important".
Li amiralh Sarrazin, grent home. que
eran en la vila. s'en intreron en
las tors que eran sobre Tayga.
Prise Dam. 585.
Paul Meyer, Capt. Damiatae S. 34
„considérable".
3) „schwierig".
Lo perbost disso. endreit de .Johan
Metge qui s'es gitat de son hostau a
terra, que la conoyssensa . . s'aper-
ten au rey . . Piichart Makanan
disso que aquest cas es tro'p gran
per luy; mas ed(z) se reffere aus
clerxz et aus costumeys.
.Tur. Bordeaux II, 498 Z. 25.
4) g. maün „am frühen Morgen, sehr
früh"; g. vespre „später Abend".
R. hat einen Beleg von g. noch
„tiefe Nacht", Guir. Kiq. 63, .33.
Lo coms Simos se leva gran mati
a l'albor.
Orois. Alb. 7786.
E vuelh que sapchatz atressi
Ques yeu me levi grün mati,
Vau a l'escola volontiers
En tan que y soy am los pri-
iiiiers.
Leys III, 134 Z. 3 v. u.
E dys que aneron gran matin al
moriment.
Récits II, 242 Z. 6.
Respon .lozep: Non sai ont s'es.
Alcunas ves se levara
Gran mati, e pueis s'en ira,
Que no'l veirem de tot lo dia,
Que no sabrem ont el se sia. —
Dis lo tenheire : Vespre es gran.
Senher .Tozep, a Dieu vos coman.
Appel Chr. « 9, 216 u. 219
(Kindheitsev.j.
Auch gran ivern „tiefer Winter"?
Vgl. ivern Schluss.
5) en gran, en granda, en grans „in
grosser (Not, Bedrängnis, Sorge),
16:
in grossen (Nöten etc.)"- Vgl.
Tobler, Vrai aniel 2 Amkg. und
Ebeling, Zs. f. franz. Spr. 23, II,
117. Belegt ist m\T se metre en g .
.sich bemühen, sorgen",
len w'en sui mes totz temps en
gratis
('om puoscha aver cairels e dartz.
B. de Born 8. 34.
Rayn III, 494 erschloss aus dieser
Stelle fälschlich ein Adj. engrans
^soucieux", das also zu streichen
ist; vgl. Sternbeck S. 83.
Stimming bringt noch folgende Be-
lege bei :
Ges de chantar no"m pren talanz
Tan mi pesa de cho q'ieu ve[i],
Qe metre s soll' hom en granz
Com agues prez, honor et lau,
Mas era non vei ni non au
Com parle de drudaria.
Mahn Cied. 256, 1 (ß. de Vent. ; Hs. S).
Auch die Hss. 0 No. 101 , 1 und a
(Rv. 42, 333) haben en gram ; Hs.
i^I (Mahn Ged. 705) hat enans;
Hs. E (M. (t. 370) ist verderbt.
Nnills hom non a ün pretz verai,
Si d'amor non si met em plai,
E cel que plus s'en met en gran,
Per im ben n'a de mals dos cens
(Text tans).
Liederhs. A No. 380, 2 (G. de
S. I.eidier).
Met te, Peire, ditz K., per mi en
gran (: talan).
Gir. de Ross., Par. Hs. 3311.
Paul Meyer S. 129 „emploie-toi ac-
tivement pour moi en cette af-
faire*.
Ferner :
Gramat de Babilonia essenha
Com se deu fort donar essenha
E metre se del tot en granda
He om poiria trobar sa comanda.
Trait. géomancie, Rom. 26, 261»
Z. 11 V. u.
Wegen Z. 2 siehe ensenha Bd. III, 32.
Appel fragt, ob ein tnenar a g. an-
zunehmen sei in :
A juzamen de sos vesis
Mena [a] grant de sa honor
N'Elias sa meia seror.
Appel, Poes. prov. S. 37 V. 2
(= Rv. 34, 11; Gaue. Faidit).
6) g.ferir „gewaltige Schläge führen".
Et l'altre'l duj^st d'escud cubrir
Et de s'espaa grant ferir.
Alexander 95.
Paul Meyer, Alexandre le Grand S. 8
„f rapper de grands coups" ; vgl.
die Anm. ibid. S. 14.
7) „Grösse, Länge, Mass" (R. ein
Beleg).
Tres pinholetas (Text pind-) la
senmana
Qui seran del gran d'un' aulanha
D'aquest lactoari faretz.
Auz. cass. 2782.
Com pot en si proar
Per vertut de sentir
E per esme d'albir
E per art de comtar,
Pus a vista d'uelh par.
Las naturas ei gran
E las vertutz que an ,
Lo solelhs e la luna.
At de Mons I, 108.
Una . . illa . . , en la quäl creys Ip
gran del froment del gran d'nna
grossa coronya.
Pr. Joh. 34, 2 (Such. Dkm. I, 361).
E haqui habitan unas gens que son
del grün d'un enfant de .v. ans he
an cavals del gran d'un boc petit.
Ibid. 38, 8 u. 9.
. . . deu far une tor dsu gran de la
une de queres on los colomees son
deu haut de .x. canes.
Art. béarn. S. 136 Z. 5 v. u.
Qu'ieu ai motz mascles auzitz
En chansonetas assatz,
E motz feminis paüzatz
166 -
En Verses bos e grazitz,
E cortz sonetz e cochans
Ai (ieu) auzit en verses raans,
E chansos ai auzidas ab lonc so,
E'ls motz d'amdos d'un gran ei
chan d'un to.
Mahn Wke. II, 173 (Aim'. de Peg.).
R. III, 495 fälschlich „grain", Cre-
scini, Man. prov. Glos, „di una gran-
dezza, della stessa misura".
Gehören die folgenden Stellen hierher
oder zu 8)?
Del pastoret vos die per fe '
E de l'enfant qu'eran d'un gran
(: efan).
Guilh. de la Barra« 3353.
Glossar „de même grandeur".
Empero gualinas salvatjas hi troba
hom a tart. E aquelas que hi so,
so petitas e so a maneira de per-
ditz en gran e en color.
Merv. Tri. S. 7 Z. 20.
8) „Wuchs, Gestalt".
Mos Bels Miralhs vuolh que*m lais
Sa gaieza e son bei gran (:ben-
estan).
B. de Born 32, 57.
Rayn. „grain". Vgl. Chabaneau, Rv.
31, 606 Z. 5.
E non cre que nulh hom que viva
Vis anc dona de tan bei gran,
Qu'enaisi es fach' a guaran
Vostra faissos e bei' e conja:
Vos non es corta ni trop lonja
Ni grossa ni sobredelgada.
Appel Chr. 2 100, 81 (Am. de
Sescas).
Rayn. fälschlich „grain".
Quei cors a gras, delgat e de bei
gran,
La car' humil, fresca ab bei sem-
blan.
Sordel 23,' 29.
Tam bell, tam pros ni tan apert
Non vi hom anc, al mieu semblan,
Ni que fos aisi de bon gi-àn.
Flamenca^ 1634.
Glossar „de bonne grandeur, de belle
taille".
Ei cavaliers fon gent bastitz
E de bei gran e de bon talh.
Guilh. de la Barra« 2059.
Senher, lo coms vos vol mandar
Que triat ha .i. cavalier
De bei gran e no trop sobrier.
Ibid. 4234.
Vgl. ferner Deux Mss. Glos. Hierher
gehört wol auch S. Hon. XCVII,
82; s. den Beleg s. v, drech 2),
Bd. II, 297« unten.
9) „(hoher) Rang, Stellung" ? So, nach
Chabaneau, vielleicht in:
Dos omes say, rix, d'un gran, as-
.Toves e bels, e so d'un parentor.
Deux Mss. XLII, 3.
Siehe auch den Anfang des folgen-
den Artikels.
Gran (R. III, 495 „grain"). R. nimmt
auclfc die Bedeutung „genre, race"
an in den folgenden Stellen, die ich
nicht nachprüfen kann:
Gals . . quar de beitat es lo plus bei
de son gran.
Sydrac fol. 116.
Deguna autra bestia de son gran.
Eluc. de las propr. fol. 54.
Hat R. recht, oder gehören die Stel-
len zum vorhergehenden Artikel?
In der zweiten könnte gran viel-
leicht „Grösse" oder „Gestalt" be-
deuten; aber im ersten?
Der neunte, zwölfte und dreizehnte
Beleg bei R. gehören nicht hier-
her ; s. den vorhergehenden Artikel
7) und 8).
Der fünfte Beleg bei Rayn.:
Sens aporta gruns e mezura
Vas totz aquestz mestiers qu'ie'us
toc,
E fai cascu metr' en son loc
Segon que es ni tanh a far.
Bartsch Dkm. 151, 36 (Raim. Vidal)
— 167
ist mir unverständlich. Rayn. „poids".
Eine Änderung scheint nöthig; ge-
nügt aber das von Bartsch frage-
weise vorgeschlagene grat'i
1 )er letzte Beleg ist zu streichen ;
falls wirklich an der Stelle :
Que lur enfan
Seran plus tolledor,
E noh daran
En Parma de lor paire
Lo pretz d'un giian.
Mahn Wke. II, 187 (P. Card.)
eine der sieben Hss. gran haben
sollte, ist gu(in (oder vielleicht
glan'i) zu ändern.
Nachzutragen ist die Bedeutung , Ge-
treide'' :
Tot marchant estrange qui porti fro-
ment, segle o autre gran, de que-
inhe condicion que sie, en Baione . . .
Établ. Bayonne S. 370 Z. 19.
Nicht klar ist mir :
. . tant qe no"s vara
Mos cors de vos on pres grana,
Qar vos es de valors grans
E non par siatz de grans
Qius ai color de grana ( — 1).
Studj 8, 457 No. XIX, 29 (P.
Bremon)
Zu Z. 5 die Amkg. : „Da seconda mano
<• stato aggiunto fra ai e color la
parola a/a".
E seu qui sal conprara en charreta
o en bestia, o cum qe la's conpre,
deu la raezurar au derrier gra.
Cart. Limoges S. 64 Z. 6.
Grana (R. III, 495 „graine"). Wie ist
die folgende Stelle zu verstehen?
Plus .1. capayro rog d'home dedins
la dita cayssa de mieja grana.
Arch. cath. Carcas. S. 355 Z. 3 v. u.
Granat (R. III, 496) 1) „aufblühen, spros-
sen" (real u. figürlich).
Car nos crezem lo Dieu . .
. . que fetz cel e terra e granar
e rtorir
E'l solelh e la luna per lo mon
resplandir.
Crois. Alb. 7307.
Ei jorn de Pentecosta, can granan
li broton.
Ibid. 7827.
Car lo jois que repaira es <, ranatz
e lloritz.
Ibid. 5868.
Glossar „éclore, pousser (non pas
monter en graine)"; Übs. der ersten
Stelle „qui créa le ciel et la terre,
qui fait geriner et fleurir " . der
zweiten „lorsque les bourgeons per-
cent", der dritten „verdissant".
So auch im ersten und dritten Beleg
bei R.?
Bona dona, on totz bes
Vezem granar e florir.
Prov. Ined. S. 245 V. 26 (P. Raim.
de Toloza).
Mas si anc nulhs joys poc florir,
Aquest deu sobre totz granar
E part los autres esmerar.
Appel Chr.« 11, 10 (Graf v. Poit.).
Rayn. „grener", Appel „Frucht trei-
ben".
2) „Samen bekommen".
Vos aguest frug, domn', ab menz
de semenza,
Que totz bos frug fai foillar e
florir
Eis fai granar et a lor temps
venir.
P. Guilh. de Luzerna 5. 21.
Mas cant lo cors vol als huelhs
cossentir.
Amors dissen per los huelhs el
coratje ;
Pueis cortes ditz et onrar e servir
La fan granar et a son temps
venir.
Appel Chr.» 109»>, 9 (Bert. Carbonel).
Glossar „Frucht treiben".
- 168
D'amor ven merces e comensa,
D'anior pren merces la creissensa
Qui la fai esser tan humana,
E ses amor(s) merces non grana.
Flamenca« 4660.
Glossar „monter en graine".
3) granat „voll Samenkörner".
Aisso es de merce sos fruitz;
Et es florida e granada
Et em bona rasis fermada,
Car ab si mena caritat
Per cui tut ben son coronat.
Flamenca« 4637.
Glossar „pourvue de graines". Vgl.
span. granado.
Granasol ^Meergries". Auz. cass. 2893;
siehe den Beleg s. v. figadel, Bd. III,
479. Vgl. Koch. Beitr. Auz. cass.
S. 63.
Granat (R. III, 499) „Granat". Der ein-
zige Beleg:
Rey res pres honratz (4- 1)
Cors tal obra'us atray
Qu'es faitz granatz
Qu'a maracde os retray.
Milá^ S. 405 (Serveri)
ist mir nicht verständlich. Rayn.
liest Z. 4 maracde retray.
Lo vayssel es d'aur fi;
Gergonsa e robi.
Safiri e granat
I son encadastat (Text -estat).
Mahn Ged. 1245 (S. 89 Z. 19;
P. Card.).
.1. anel d'aur am granat.
Frères Bonis I, 152 Z. 2.
Ferner ibid. II, 78 Z. 21.
Granat „gross".
Ez intret N'Estacha e totz sos
comandatz,
El borgues de la vila eis menutz
eis granatz.
Guerre de Nav. 8844.
Ez anegos armar li menut ei
granat.
Ibid. 3926.
Granataria.
. . congregas . . lo baylle, los sindegues
. . per . . examinar quant avia d'a-
nona de sobras della granataria . .
Et . . an trobat que an (cor. a V)
d'anona a l'ostal de Lagier Mota
trenta et nou sestiers d'anona . .
Item a l'ostal de Jaume Cathalan
sestiers .vu.
Doc. B.-Alpes, Rom. 27, 392 Z. 24.
Mistral granatarié „place au grain" ;
Du Gange granataria „granarium
vel locus ubi frumentum venam ex-
ponitur".
Granatier „Vorsteher e. Salzmagazins,
Salzfaktor" .
Le granier de Nemse: actendut que
no poguem aver Testat del.ŷra«a<?>r
ne de son contrarollador, faguera
(cor. fo-) enformatz per Johan de
Lioze, notre (sie) companho, que
aquest granier pot valer . . cascun
an . . .
An. du Midi 1, 508 Z. 11 v. u.
Revendours et granatiers
You gagnarey, et panatieras
Nous umplaren nostraschaudieras.
Taverniers et tavernieras,
Car ellous fan mesuro falsso.
S. Andre 2608.
Oder ist hier „Korn-.Getreidehändler-
zu deuten ?
Mistral í/rana^íè „grenetier, raarchand
de grains ou de graines". Vgl. Du
Cange granatarius und granetiirius.
Grandeza (R. III, 498) „Menge".
Cel que convertira lo peccador . .,
cubrira la grannessa de[l]s peccatz
(= lat. multitudinem).
Jacobi 5,20 (Rochegude).
Rayn. „grandeur".
— 169
So dann wol auch in R.'s vorletztem
Beleg :
Charitaz eobre la grandesa dels
pechaz.
Beda fol. 19.
R. ^grandeur".
Die Form grann- (R. ein Beleg) findet
sich noch Floretus, Rv. 35. 69^.
Grandola (R. III, 473 glan-) „Drüse".
Gratidola Grandula.
Floretus, Rv. 35, 69 b.
Vgl. Du Gange grandula.
Granega.
Item .1. casal en la borgada, justa la
granega de Peyre Martel.
Item la mitat d'un tros de granega
comun e indevis entre lo dich Folco
e Rostanh Sauma, frayres, davant
la vila, justa la ferraya de maystre
Ysnart Vesian.
Doc. B.-Alpes. Rom. 27, 416 Z. 13 u. 1. Z.
Ist „Scheune" zu deuten? Aber wie
wäre dann die zweite Stelle zu ver-
stehen ?
Mistral granegoun „ cahute, petit réduit
voûté et bâti en pierres sèches".
Granha.
Lains s'era el mes ab tota sa com-
panha,
Mas li nostri Frances e cels devas
Campanha . .
Les ne traiso per forsa, ans que
vengues la granha.
Crois. Alb. 1081.
Glossar „bléV Du Cange ^ronea" ; Übs.
„gréle".
Granhatge.
Aques casals sunt de tot servici, .u.
mois de froment, .xviii. d. per porc
e per molto, .i. moy de müh et sex
panes, gragnndge, pa far e legna.
e corada (cor. coroadaV) e cavad
albergar.
Reo. gascon S. 13 Z. 5.
Granhier.
liO casal deZamola .i. modio frumenti,
una conca gragnera, .i. mo. de niil,
.1. porc.
Rec. gascon S. 12 Z. 22.
Granhola siehe granolha.
Granhon 1) „(Wein-)Beere''.
Granhon Acinus (uvarum est Hs. A).
botrus (Hs. B).
Floretus, Rv. 35, 69 •.
2) „(Oliven-)Kern''.
Granhone (Hs. A), granhos (Hs. B)
Napta (Hs. B), nepta (Hs. A), ole-
arum est.
Floretus, Rv. 35, 69»>.
Vgl. Du Gange napta.
Grani (R. III, 496) ist zu streichen. Im
einzigen Beleg, Mahn Ged. 955, 2,
iste» granf o en seiliier zu schreiben
und die Stelle zu granja zu setzen.
Granier (R. III, 496) „(Salz-) Magazin*.
An. du Midi 1, 507 Z. 6 v. u. und
S. 508 Z. 1; siehe die Belege s. v.
cambra 2), Bd. I, 192.
Nebenform grae Gomptes de Risele
S. 191 Z. 5 u. S. 384 Z. 7.
Mistral grunié, graè etc. „grenier'".
Graniera.
Pus despendem per granieyras et per
tachas, per parar la [?] hon estava
nostre senhor le divendres sant, .vi.
d. t.
Arch. cath. Carcas. S. 268 Z. 6. v. u.
La bespra de Pentacosta paguem a
dos homes que agranero la glieyza
et per las granieyras .vi. s. .x. d.
Ibid. S. 269 Z. 7.
„Besen" ? Aber passt das an der ersten
Stelle?
Mistral engraniero „balai, en Lan-
guedoc" ; Escrig granera „escoba".
Granilha ?
Plus .1. mortier de metalh . ., plus
170
(jranilha de îer granda, plus .1. cande-
lier.
Arch. cath. Carcas. S. 352 Z. 1.
Vor. gr/isilha?
Granjon ?
Item enteras (?) a eschampar lo fems
e"l granjo en las vinas .vii. sols.
Spicil. Brivat. S. 129 Z. 2.
Granolha (R. III, 499 u. V, 39) „Frosch^
Daneben granhola :
Ysshamens se fay per transportatio
de h, coma granhola per granolha.
Leys III, 8 Z. 20.
Ferner ibid. II, 196 Z. 2.
Granren siehe ganren.
Granagada ?
Granuguda ]l;^''y\j "PCTD
Hebr. franz. Voc, Rom. Studien 1, 180.
Vgl. An. du Midi, 9, 338—39.
Grap „Griff"?
Graps manus curva.
Don. prov. 40», 8.
Grapa (R. III, 492) 1) „Krampe, Klam-
mer".
Item pro .1. clave, .1. grapa et .1.
plata pro hostio anteriori.
Arch. bist. Gironde 22, 425 Z. 23.
Item pro una grappai&xxi cum clavis
necessariis pro clavelando tabulis
positis in cursorio. ubi tenetur curia
hora vesperorum.
Ibid. 22, 506 Z. 9 v. u.
2) „Gabel, Dreizack".
Grapa Creaga, fuscina, fuscinula,
tridens.
Floretus, Rv. 35, 69b.
3) „Haken" V
Plus crompam huna grapa per
Tespaza.
Comptes de Riscle S. 500 Z. 6.
Grapai siehe grapaut.
Grapaut (R. III, 499) 1) „Kröte". Da-
neben grapai Merv. Irl. S. 19 Z. 9,
aber ibid. S. 15 Z. 20 grapaut. Myst.
prov. 2358 steht graupaut, aber ibid.
2374 grap-. Ist graup- haltbar?
2) „Schlosskasten"?
.1. grapaut de fer que compret ab de
la dita porta.
Comtes Montreal (Gers) I, 27 § 4.
Mistral gr'ipaud, grapaut (a.), grapai
etc. „crapaud; morceau de fer qui
sert de gâche à une serrure; etc.".
Gras siehe gra.
Grasa.
Mouss"" l'abat dounec a la viala lo
assemble (Text -ie) de las aygas
del teron Martinenc et de Seguret,
que la viala lo pogues far venir a
las grassas de oliu de la plasse et
far ne griffol ou autre artifici a
Futilitat . . de la Universität.
Libert. S. Pons S. 37 vi. Z.
Grasamen (R. III, 500) „reichlich, im
Überflusse". Der einzige Beleg ist
= Novel Confort 51 (Zs. 4, 522).
Item que los boyssels de .ix. liuras
de blat als molis de Garona . .
sian baihat aissi cum es estat
ordenat per fornes et moliners^
quar, atendut lo for del blat que
val de .vii. liuras a .vu. e .xv.
sols d'arnaldens, s'i poden be e
grassament salvar.
.Jur. Agen S. 263 Z. 10.
Graseza (R. III. 500) „Grösse. Erheb-
lichkeit".
Et aquist (sc. prozome) podon mer-
mar e creisser en cadauns homos
(sc. den zu zahlenden Beitrag) . .
segon la pauqueza e la teuneza e
la grnsseza del patremoni de cas-
cun.
Priv. Clôture § 4 (Rv. 2, 92).
Hrsgbr. S. 105 „importance".
171
Grat siehe gra.
Grat (R. HI. 501) 1) .Gefallen, Belieben\
Oimais poirez auzir. sieus es graz
ni talens,
Los noms e las razos.
Tezaur 617.
Text Z. 1 cui eti. vgl. aber Bartsch.
Jahrbuch 4. 235.
2) ab ŷ. rle „mit Einwilligung von".
Arnautz tramet son cantar d'ongl'
e d'oncle,
Ab grut de Heys que de sa verj'
a Tarma,
Son Dezirat.
Appel Chr.« 26, 88 (Arn. Dan.).
3) ab man g. „nach meinem Gefallen.
Willen'\
Jaufre respon : Domna. per Crist,
Be 1 volria trobar enans,
Car aquest termes m'es us ans;
Tant ai de lui gran volontat
C'ades i seria uh mon grat.
Jaufre 107», 11.
4) de g., de bon g. ,, willig, gern". Im
einzigen, vorletzten, Beleg bei R.,
Mahn Wke. III. 191 Z. 4 (Pistoleta),
ist s'an (so Hs. N*. Herrigs Arch.
101. 373) statt /an zu lesen.
Enves totz cels c'ab vos an acor-
danssa
E qneus servon de grat e volon-
tier,
Vos nontenetz sagramen nifianssa.
Appel Chr.« 90. 49 (Tenzone
Albert de Malasp. — R. de Vaq.).
leu. senher. guerrai, siDieu platz,
E pueis farai vos de bon grat
Tota la vostra volontat.
Ibid. 5, 403 (Raim. Vidal).
Weitere Belege im Glossar.
Elh sonet son dous e bas,
Coind' e leugier o cortes,
Per que de grat son apres.
Bartsch Chr. 151. 25 (R. de Mir.).
Et hom pessaria que fos
T^s homs misericordios
Que perdonaria de grut
A tot peccador son peccat.
Brev. d'am. 13177.
Ferner Gesta Karoli Glos.
Siehe auch 5).
5) de g., de hon g. ,,aus freiem An-
triebe, von selbst".
Que soi vengutz en cort de grat
e non forsatz.
Izarn 576.
La dona na Helitz . . de grat e de
bona voluntat e no per forssa ni
per paor ni per suggestio d'alcuna
persona. . . autorguec . . que . .
Cart. Alaman S. 74 vi. Z.
Ve[n]gro a la porta ferrienca (Hs.
frerieca) . . que fo uberta ad eis
de grat (— lat. ultro).
Apost. Gesch. 12. 10 (Clédat 230b. 11).
Ela del tost anar no fina
Vas la cambra del cavayer
C'amors destrenhi' a sobrier . .
Ela lo pren, vas si lo tira . .
Pueys l'a dig : Bels amicx cortes,
Araus don aisi de bon grat
So c'avetz tostemps dezirat,
C'amors o vol e m'o acorda.
Appel Chr.« 5, 271 (Raim. Vidal).
Glossar „freiwillig", Rayn. „de bon
gré". Oder gehört die Stelle zu 4)?
6) de g. „umsonst".
De grut o rece[u]betz e de grut o do-
natz (= lat. gratis).
Ev. Math. 10, 8 (Clédat !()», 3).
• Eu darei al sedejant de la fönt de .
Taiga devida(Ze<;rai (=lat. gratis).
Off. Job. 21, 6 (Clédat 298 », 8).
Ferner Cout. du Fossat § 31 (An. du
Midi 9, 307).
7) de g. „ohne Ursache, ohne Grund".
Quar en azirament agro mi de grat
(= lat. gratis).
Ev. Job. 15, 25 (Clédat 191«>, 7).
Mes asso es per que la palaura de
— 172 —
lor ley sie complide. or ditz: En-
corrotexin rae de grat.
Hist sainte béarn. II, 86 Z. 9.
8) en (j. „nach Wunsch".
De nulla ren mais non consira
Mais com pogues en grat servir
Leis cui vol onrar e blandir.
Flamenca' 347.
Glossar „à son gré"^.
Domna, sim tenetz en defes
Que d'alre non ai pensamen
Mas de far vostre mandamen.
E s'en grat servir vos pogues
Entrel despolhar e'l vestir,
Ja mais mals no'm pogr' avenir,
Quar vostre dig e vostre plag
M'an sabor de roza de mag.
Peire Vidal 25, 60.
9) en y. „umsonst". Fraglich; vgl. es-
grat, Bd. III, 229.
10) estra mon g. (R. cstra g. ein Be-
leg), oltra mon g. „gegen mein Ge-
fallen, meinen Willen".
(^Vl estra mon grat cuit acabar
E quier so que no vuelh trobar.
Appel Chr.2 40, 29 (G. de Born.).
Si'm vol de Brunissen garar
Que de ren nom puesca îorsar
Ni retener oltra mon grat.
Ibid. 3, 385 (Jaufre).
11) per mon g. „nach meinem Ge-
fallen, Willen".
Aisso tenc eu per gran error,
E per mon grat no seria.
Appel Chr.2 32, 38 (Lanf. Cigala).
Senher, mais guerreira
No'us serai per mon grat.
Guir. Riq. 62, 22.
Que do[m]pna no deu esgardar
So que es laig per remirar . .,
Ni deu auzir per son grat re
Que no l'esteja gen e be.
Sordel 40. 1181.
Ferner Flamenca* Gloss.
12) aver g. „Dank ernten, Beifall
finden".
Chanssos, a na Maria
Vai dir qu'eu chantaria,
Si*n sabia aver grat.
Liederhs. A No. 492, 6 (Bereng.
de Palazol).
Quar fan
Vida tal que ja non auran
Grat de Deu ni del segle onor.
Sordel 40, 925.
Gen saup presentar e proferre,
De tot quant fes saup aver grat.
Flamenca« 1671.
Glossar „avoir gré, s'attirer la recon-
naissance".
13) aver bon g. „wolgefällig sein"?
Que ja lunhs temps retraire
Non l'auzarai mos talans,
Tant es nobla e plazens
Dona, don non es a dire
Beutatz, honors ni jovens,
Et a bon grat e dous rire
Ab faitz, ab ditz avinens.
Guir. Riq. 35, 19.
Appel Chr. 2 Glos. „Gefälligkeit be-
sitzen".
14) cazer en g. „angenehm sein, ge--
fallen", siehe cazer 9), Bd. I, 236.
15) prendre de g. „freundlich auf-
nehmen" y
S'ab lor voletz parlar,
Trazetz lo capayro.
Qu'estiers vostra razo
No prendran ja de grat,
Mas que'us auran per fat.
Deux Mss. VI, 171.
16) retener g. „Dank ernten, Beifall
finden".
Per c'om degra lialmen viure,
aman
Deu , retenen del mon grat , gen
regnan.
Sordel 16, 28.
de LoUis führt in der Amkg. noch
folgende Stellen an:
— 17^
Tan sap valer
Que de totz sap retener
Grat que vezon son cors gai.
Paul, de Mars. 4, 17.
Quar seih es raortz que sabia re-
nhar
Betenen grat de Dieu e de la gen,
Si qu'ane ves pretz nulh temps
no fes falhensa.
Ibid. 6, 20.
Ja no vuelh do ni esmenda
Ni grat retener
Dels ricx ab lur fals saber . .,
E no vuelh sia grazitz
Mos sirventes entreis flacx nua-
Ihos.
Mahn Wke. III, 132 (Bern, de
Rovenac).
17) sentir g. „Dank wissen".
Domna, per vos estauc en greu
türmen. —
Senher, que fols îaitz, qu'eu grat
no"us en sen.
Bartsch Chr. 159, 26 (Aim. de
Peg.).
Qi'l dones un contat, grat no lin
sentiria.
Sordel 11, 12.
18) venir de g. (fehlt R.), venir en g.
(R. ein Beleg) „gefallen".
Mais am lo talan e'l dezir
Sofrir ei greu mal
Cai de vos. dona, en vertat,
Que so d'autras c'a drutz ven mays
de grat.
Prov. Ined. S. 59 V. 54 (Bert.
Carbonel).
Far devez tota via
De parlar carestia,
Que meilz venont de grat
Dich que son apensat.
(iarin, Ens. 353 (Rv. 88, 420).
Em sojorn en lin' amistat
De leis qui plus mi ven en grat.
Peire Vidal 22, 46.
Grataboisa „Drahtbürste. Kratz-".
Duas rodas tili de ferre, quattuor
grataboyssas.
Inventaire Draguignan No. 46.
Vgl. Thomas, Essais S. 813.
Gratadar? „umhacken" ?
Item sermentars . . .xv. sols . . ; item
gratadars .x. sols.
Spicil. Brivat. S. 129 Z. 1.
Gratar (R. III, 505) „schmeicheln"?
Eil ditz lausenga ei grata.
Liederhs. A No. 88, 4 (R. d'Aur.).
Gratificar „e. Geschenk machen".
Plus per grattißcar ad aquet qui presta
los .vic. scutz seran balhatz quoa-
rante sincq scutz.
Liv. Synd. Béarn S. 78 1. Z.
Lespy gratificar „donner une grati-
fication".
Grati]h. Faire g. „lachen, spotten"?
Mas menut trobador bergau (cor.
her tau ?),
Entrebesquill
Mi tornon mon chant en badau
E'n fant grutill.
Liederhs. A No. 60, 2 (Marc).
Rochegude „plaisanter, tourner en
ridicule".
Mistral grati, gratilh etc. „chatouille-
ment; etc." ;/aîre g. „chatouiller ;
faire rire, plaisanter".
Gratilha siehe grazilha.
Gratonia.
Deron cabrit en gratonia,
Mujols e lops en gelaria.
Rom. d'Esther 137 (Rom. 21, 207).
Dazu die Amkg. : „6r. est peut-etre l'é-
quivalent de l'anc. fr. cretonnée sorte
de purée'". Oder entspricht en g.
dem neufz. au grutin?
Gi'atnar siehe gratuzur.
Gratnza 1) ..Reibeisen".
Item que tot merchant de ferratalha
menuda que aduga, so es assaber
174
culheras de ferre, . . grutusas, guio-
netz . .
Hist. Sisteron I, 559 1. Z.
Item una gratuza îerri, item unum
veru.
Inventaire Crest § 23.
Ferner ibid. § 45.
2) ,, Kratzwolle".
Item que qui volra far draps de pelis
0 de (jratuzas, que'l piiesca far.
Item que totz los^draps que's îaran . .
de lana aussissa, sian totz unencx,
en tal guisa que no aian en si ne-
guna mescla de pelhadas ni anhisses
ni de reraes ni de pessols ni de borra
ni de pelis ni de gratuza. E que
pelhadas e anhisses e remesses se
puescan obrar per si, essems mes-
clanlas (cor. mescladasV), am que
borra ni borrilha ni borrelhos ni
pelis ni gratuza ni pessols no(s) s'i
mesclon.
Arch. Narbonne S. 324b z. 3, 30 u. 32.
3) „Wasserröhre, Wasserleitung"?
He aduysen la (sc. la peyra grossa)
desos la bestore per metre la sobre
la gratusa de las fönst (sie).
Doc. B.-Alpes, Rom. 27, 370 Z. 11.
Vgl. die Amkg. zu der Stelle.
Mistral gratuso ,,râpe de cuisine;
etc.". Vgl. Godefroy gratuise, ital.
grattugia.
Gratttzar (ß.III, 505),gratuar „kratzen,
reiben". Der einzige Beleg ist = Pet.
Thal. Montp. S. 286 Z. 5.
Gratuar Strideo (?), frico.
Floretus, Rv. 35, 69»>.
Unklar ist mir Mahn Ged . 306, 8 (Marc.) ;
siehe die Stelle und die Varianten
s. V. capel, Bd. I, 204b.
Mistral gratusa, gratua(m.) „râper du
Sucre, de la croûte du pain, chapeler ;
chatouiller; etc.".
Gran „Strand".
Et son tirats lo dit comte Guy et
n'Amalric an los dits gens devers . .
Belcaire, al grau son venguts arri-
bar . ., et d'autra part es arribat
al dit grau lo dit comte de M. an
totas sas gens . . Et quand es estat
arribat al dit gravier . . .
Guerre Alb. S. Gi) Z. 36 u. 38.
Vgl. Crois. Alb. 4117—18: ,E caval-
gon lo jorn e la noit . . Tro que
venc a Belcaire e dechent eis gra-
vers".
Gi'auca siehe crauca, Bd. .1, 401.
Graulador „HobeP ?
Graulador Runcina.
Floretus, Rv. 35, 7o*.
Vgl. Du Lange rtmcina 1.
Graus (R. III, 505). . Der einzige Beleg
(Marc.) ist bis jetzt Mahn Wke. I,
54 und Liederhs. A No. 64, 6 gednickt.
Die beiden Fassungen weichen von
einander ab ; in der ersten steht gram
überhaupt nicht. R.'s Lesart stimmt
auch mit Hs. A nicht ganz überein.
Wie zu lesen ist, kann ich nicht
entscheiden; dass R.'s Übersetzung
„plainte" das Richtige trifft, scheint
mir aber recht zweifelhaft.
Graüza (R. III, 505 Nr. 3 ein Beleg)
„Streit, Streitigkeit".
Lamberz Ubouz e sei effant contra-
riavant la maison de San Pol per
graiisas que aviant a n'Artaut de
Pisanzan ; e fo isi defeni (Text de-
fein) que li maisons lor done .xxx.
sol., e il defenirunt (Text defeiurunt)
tota graüsa que il aguessant ves
la maison.
Gart. Hospit. Dauph. § 86.
Notum Sit Omnibus . . quod Lambertns
Fougers et frater ejusFulco . . pacem
fecerunt cum fratribus Hospitalis
de totas las graiisas que il aviant
sovre la maison de TOspital, e l'Os-
pitals donet lor .hi. libras.
Ibid. ^ 4S.
175 —
Gehört hierher auch das von Rayn.
III. 505 Nr. 2 angeführe (/ruuaa, das
er mit den folgenden Stelion, die
ich nicht nachprüfen kann, belegt?
De las f/rausas dels homes fo Aven-
tura faita devessa.
Neguna (jrausa non es tan grans a ta
pessa.
Beda fol. 5 u. 7.
Rayn. übersetzt an der ersten Stelle
,,murmure". a*ber das gibt doch
keinen Sinn. Die Bedeutung des
Wortes an der zweiten Stelle lässt
sich bei der Knappheit des Citats
nicht erkennen ; Rayn. ..peine".
Graüzar (R, III. 505 ein Denkmal)
refl. .,sich beklagen".
A greu aura ja vergonda
Putia de gros bosin,
Mas nafrot baldit baboin
Ja acueilh car li aprionda
Soven, qi qe s'en (iruüs (: sus).
Studj 8, 427 No. 1, 30 (Marc).
Vgl. zu der mir unklaren Stelle de
Lollis. Studj 9, 157 oben.
Qui enjana horae a Monferrant . . de
merchat , ., si dins .viii. jorns s'era
yraüzat aquel que seria enjanats
del merchat, deu aver cobre. o des
aqui en lai es lo merchats tenguts.
Cout. Montferrand § 80.
Cout. Chénérailles S. 175 Z. 17 s^en
era pluinhz.
Qui enjana homeaBessa de merchat. .,
desfara lo merchat; si dins .viii.
jorns aquel que seria enjanaz no's
nerd graüsnz, d'a(u)qui enant seria
lo merchaz faiz per l'usatge de
Bessa.
Cout. Besse S. 274 Z. 36.
Cout.Saint-Bonnet ij 27 steht yWMsos,
dazu Paul Meyer „sie édit.". Liegt
ein Druckfehler vor, und wennnicht
wärt- die Form haltbar?
Grava (K. 111. 506) 1) „Sand". So nicht
auch im zweiten Beleg bei R.V
Reculaire. qi'us donava
Cinc solz e pois en gitava
Autres cinc porr en la (/ravti.
Detz solz auria perdutz.
Liederhs. A No. 512, 5 (Tenzom-
Uguet-Reculaire).
Rayn. „grève^
Nulhs hom . . no gitia . . nulha caro-
nha . . ni palha dins los baratz . .
ni prenga terra ni grava en alcun
loc dels deyt[z] valat[z] ni de les
barbacanes.
Établ. Marmande i? 73.
2) „Strand, Ufer".
E tuit passeron Taiga ...
E perprendon la grava eis ortz
ei cazamoiit.
Crois. Alb. 7500.
Ez an passada l'aiga e vengon
endemes,
E dedins en la grava comensa
lo chaples.
Ibid. 8005.
So auch an der folgenden Stelle?
Item que alcuns (cor. denguns) homes
estrangs que non enblanquisco te-
Ihas dengunas en las gravan.
Livre Épervier S. 157 Z. 13.
Gravable.
Disso que la ciutat a feit son degnt
per la defensa deu pais tos temps
entro assi et que. si causa y a
grahuhlä per los Franses contra lo
pais de la hobediensa deu rey, nos-
tre senhor. que en aquet cas la
ciutat fara son degut . . d'assi en
abant.
.Tur. Bordeaux II, 550 Z. 9 v. u.
Etwa „Schaden bringend, schädlich'^ ?
Oder „Schaden drohend"?
Siehe grevable.
Gravairon ..sandiger Platz"?
Notum Sit Omnibus hominibus qnod . .
yendimus . . inonasterio S.Salvatoris
. . quidquid in molendinis & in res-
176
clausa & in ipso îonte & in gra-
vairone Guillermi Augerii & in aliis
yravaironibus & in olivariis & intra
que sunt super yravaironem tìuil-
lermi Farragossie habemus.
Hist. Nimes I, preuves, S.39b Z. 16 ff.
Glossar „gravier, lieu plein de sable
sur le bord d'une rivière, d'une fon-
taine, d'un canal".
Mistral graveiroun „petit gravier,
banc de gravier".
Gravairon.
E si s'esdevenia que nul homs me
bayle de la (cor. tela) poyrida . .
ni cozida ni traucada . . e que non
fos gravayronada en plus de .x.
gravayrons e que non fos de lonc
de .VI. canas . ., promet que aque-
la(s) non tenheray.
Pet. Thal. Montp. S. 269 vi. Z.
Gravaironar. Pet. Thal. Montp. S. 269
Z. 3v. u., siehe den vorhergehenden
Artikel.
Gravamen „Schaden".
Et il perdonon me ab bona voluntat,
si negun gravament lor ai fait . .,
si non a fiansa o a chaptal de terra
0 d'aver o de depte.
Rivière, Inst. Auvergne II, 239
vi. Z.
Siehe grevamen.
Gravansa 1) „Schwere".
E devetz saber que lo peccatz . . Ihi
dona pezantura e gravansa per so
que peze plus que nulha cauza que
sia el mon e lo fay cazer e anar
6 l'abisme d'iffern.
Sydrac fol. 89c.
2) ,, Schwierigkeit".
E de totas aisselas cauzas que ilh
volo far an poder ses tota gra-
vansa.
Sydrac fol. 10*».
3) „Schaden".
E qui se foro pensá
Que cet treytor plen de meschanso
Nos fazesa talo gravanso?
S. Anthoni 3261.
Gravar (R. III, 510) 1) „lästig sein,
verdriessen".
Guillem[s] volgra ben que jasse
Aquel avangelis dures,
Sol a Flamenca non graves.
Flamenca« 2526.
So die Hs. ; Text greves. Glossar „être
à Charge , être penible " ; Appell
Chr.* Glos, „beschwerlich sein".
El a volgu mostrar la vio
Per venir al realme de glorio
E si ya la volo tenir
Per en aquel realme venir,
La non deo pas a mon oncle gravar
Ny me deo pas destorbar,
Car el fario grant pecha.
S. Anthoni 1428.
2) „drücken, das Gewissen beschweren".
Segner payre, non vos chal dotar,
Car ya ay entendament (sie)
D'istar a vostre comandament
Tot lo temps de ma vio;
Et mays fort me gravario,
Si ya fasyo lo contrari.
S. Anthoni 1385.
3) „kränken"?
Ni tu lor (sc. deinen Kindern) deves
mostrar bela cara soen ni eis apri-
vadar de te, per so quar, si tu los
blasmavas d'alcuna cauza, tu los
gravarias e s'en darian anta e ver-
gonha per sela privadansa que da-
van lor auria[s] facha.
Sydrac fol. 64».
4) „Schaden zufügen, schädigen, Un-
recht anthun".
Et que yo te peucho servir
De bon cor . .,
Et que l'enemic decevable
En re no me peucho gravar \
S. Anthoni 3471.
17'
Item que. per so quar Ramon de La
Serra, espectan de rofficidesirven(s)
del cossolat, es desordenat e disso-
lat 6 « gravat d'aicus borgaes . .,
accosselheron que d'aissi avant no
aia ponhs de rauba de la vila e
qne sa expectacio noi tenga loc.
Jur. Agen S. 305 Z. 10.
So auch im einzigen Beleg bei R. ?
Si tenen per gravat.
Tit. de 1360.
R. „grevé".
Mistral greva, grava etc. „grever,
charger, accabler; peser, être à
Charge, être un sujet de repentir".
Gravas , Sandboden. Kies-"?
Vomer de gravas .xv. deners, de palu
.im. soudz; cotre de gravas .vi.
deners, de palu .xviii. deners.
Oout. Bordeaux S. 601 Z. 30 u. 31.
Mistral gravas „grande grève, lieu
pierreux, etc.".
Gravena „Kies".
Gravena Glarea.
Floretus, Rv. 35, 70«.
Mistral graveno „gravier, terrain grave-
leux".
Gravier (R. III, 505) „Strand, Ufer".
Guiraut de Pepios e tuit sei cava-
1er
S"en eisson del castel e foras pel
graver.
Crois. Alb. 2502.
Tro que venc a Belcaire e dechent
eis gravcrs.
Ibid. 4118.
Ladoncs se levai setis per tras-
totz los semdiers
Ques era d'outra Taiga e teniais
graviers.
ibid. 8484.
Weitere Belege im Glossar.
E quan foro fors de la mar
Ij e T T ,
Prov. Supplement- Wörterbuch IV.
E foron yssit el gravier,
Tantost montan ab alegrier
E tug armat sus lors cavals.
Guilh. de la Barra^ 139.
E lay ausiratz retendir
Tota la mar per sanaphils
E'l gravier per homes gentils.
Ibid. 514.
Glossar -grève, plage sablonneuse".
Gravier „Belästigung" oder „Schädi-
gung".
E se alcun layro . . ho que (cor. qui)
que sia an aquels que van a la
sancta cieutat . . fasian alcun empa-
hier (sie) ho gravier . . en tal
nianieyra que al filh hobedien fos
faha (sie) injuria ho malvestat, la
malediction de S. Peyre . . . si
sapchan aver encorsa.
Dial. rouerg. S. 161 Z. 15.
Vgl. oben gravar.
Graviera (R. 111,506 e i n Beleg) „Strand,
Ufer".
Aquels de Puygillem cavalgueren a
Bragayrac otra l'aygua, e un qui
s'apela lo Gasquart plaguet Ar-
naut Rampnols en la graviera.
Libre de Vita S. 28 Z. 5 v. u.
Mistral graviero „banc de gravier,
carrière de gravier, grèvederivière,
terrain graveleux".
Gravos. Deux Mss. LIII, 32; siehe die
mir unklare Stelle s. v. garric, Bd.
IV, 73.
Graza(R.III,488 ein Denkmal) „Stufe".
. . que nengun non tengua banc costa
sa porta que passe otra .ii. palms
ni se fassa escalier que aia deforas
carieyra otra .ii. grazas.
Arch. duConsulat §36 (Rv.8, 20).
. . fon gran deluvi d'aigua de Roze
. . ; e fon tant gran que l'aygua venc
entro las grasas de l'esqualier de
12
— 178
Vüstal dels heres de Reymon Se-
lesti.
Chronik Boysset S. 348 Z. 17.
Ferner Apost. Gesch. 21, 35 u. 40
(Clédat 253«, 13 u. 253 b, 8).
Grazal (R. III, 501) „Napf, Schale,
Schüssel". Weitere Belege Bert.
d'Alamanon 7, 35; Don. prov. 40^, 4
„catinum"; Frères Bonis I, 79 Z. 18
g. d' argen; Cost. pont Albi § 160
(Rv. 44, 508) g. de fusta
Mistral yrasau etc. ,.auge de bois,
baquet, sébile, terrine, grand plat,
vaisseau dans lequel on lave la
vaisselle". Vgl. Du Gange gradale 8
und grasala.
Grazala, -alha 1) „grosse Schüssel,
Mulde".
Ab tant vec vos lo latinier
A cavalh cantan e rizen.
Ab .an. grazalus d'argen
Plenas de viandas que dec
AI rey, e premier la[s] proec.
Ans qu'al rey ne laysses manjar.
Guilh. de la Barra« 2120.
Glossar „grand vase".
Prumieramen vingt e una pichiera
d'estanh . . .; item sine grazalas;
item detz et set platels de peutre.
Inventaire Moissac 1349 S. 20 Z. 19.
De la cargadura dels enaps .u. enaps ;
de las scudelas . . de las .xxx. una
. . .; de gradalas et de talhas per
aquela mateyssa raso.
Cout. Montoussin § 46.
En la cosina: . . . .xii. talhados de
fust; plus .11«*. grazalas de fust;
plus .1*. mayt pastandieyra.
Arch. cath. Carcas. S. 344 Z. 4 v. u.
2) „Sammelbüchse" ?
Premieyrament resseubem (Text res-
sem-) de nostres predecessors, que
nos layssero a las grazalhaa entre
tolzas et blancas et denies petits,
la soma entre tot de .xxx. s. t.
Arch. cath. Carcas. S. 264 Z. 15.
Soman les acaptes am las .ii. liuras
que foron mesas a las grazalas,
am las quals es acoustumat de far
los acaptes, .xxxvi. 1.
Ibid. S. 342 Z. 2.
E . . nostres predecessors nos an
baylat .im. grazalas per acaptar,
am blancas e tolzas e deniers me-
nutz. la soma de .ii. liuras.
Ibid. S. 365 1. Z.
Mistral grasalo Jale , jatte, sébile,
grande terrine".
Grazalet „kleiner Zuber, (kleine) Schüs-
sel".
Mas Ii peirer deîora lor gietan
mantas vetz
E Ii arc e las frondas peiras e
caireletz
Que dels caps lor abato orzols e
grazaletz.
Crois! Alb. 8183.
Übs. „les vases et les cruches" und
dazu die Amkg. „les vases où les
habitants portaient des matériaux
de construction ou des munitions".
Tres gradaletz podetz aver d'eruga.
Studj 8, 471 Z. 7 V. u. (Tenzone
Jauîre— Elias).
Item sine grazalas ; item detz et set
platels de peutre; item setze sa-
liers; item vingt e dos grazalets
de peutre.
Inventaire Moissac 1349 S. 20 Z. 20.
Plus .xviii. scudelhas d'estanh am
aurieyras; plus m\. grazaletz d'es-
tanh am aurieyras amplas.
Arch. cath. Carcas. S. 349 vi. Z.
De bestia carguada d'escudellas , de
de talhadors, de grazaletz, de gra-
zals, de qulhiers dona .im. d.
Péages de Tar. No. 267.
Ferner ibid. No. 232; Leudaire Saint-
Marcet S. 7 Z. 6; Hist. Saverdun
S. 254 Z. 7 V. u. Siehe auch den
Beleg s. V. grazaleta.
MistraAgrasalet „äuget, petit baquet".
179 —
Grazaleta „kleine Mulde''.
De las scudellas. dels talhadors, dels
grasalets, dels mortiers, de las gra-
saletitíí . . una pessa.
(Jitiert von Noulet. Guill. de la Barre
S. 22 aus Tarifs de leude , péage
et guidonage de Toulouse.
Mistral (jra^-uleto „petite jale, petite
sébile'".
Grrazalha siehe yrazala.
Graze siehe gra.
Grazesc = grezesc R. III. 506 steht
(iesta Karoli 1589.
Grazida „Dank".
Mieills-de-Ben ren,
Si't pren,
Chanssos, graziäa.
Arn. Dan. VII, 69.
Grazidor (R. III. 502 ein Beleg) „dank-
bar".
C'aissi cum es de quant Dieus vol
grazire
Rendutz qu'estai penedens e con-
fes,
Enten grazir tot quant faire'm
volgues.
Zorzi 17, 33.
Grazien siehe gradien.
Grazilh (R. III, 506 „grésillement").
Einziger Beleg:
Com d'auzel ni rana non au
Chan ni grazilh.
Marcabrun, „Lo vers comens".
Bis jetzt gedruckt nach Hs. A No. 60,
1, die grondül liest, das Str. 6 als
Reimwort wiederkehrt, und nachHs.
E (Mahn Ged. 798, 1) Com rana ni
auzel non au Ni chant ni grazill.
Ist R.'s Deutung richtig?
Grazilha, gre-, grat- „Rost".
Espera piegz enapres
Que seih que crema en grazilha.
Mahn Ged. 805, 2 (Marc).
So Hs. C; Hs. A No. 70, 2 weicht ab
und ist mir nicht verständlich. Rayn.
III, 506 schreibt e 'n g. und über-
setzt irrig „et en pétille".
L'emperaire . . fez aportar una gra-
zilla e far îoc desotz tant tro li
graziUa îon tota blanca ; e pois fa
penre la donzella e getar desobre.
Legendes VIII, 145-46 (Rv. 34, 260).
Ferner ibid. XXV, 236 ; s. den Beleg
s. V. Costa 2), Bd. I, 387.
Item .1. petita payrola; item una sar-
taya de ferre ; item una grant gra-
silha ; item una petita grasilha.
Inventaire Hyères, Rv. 37, 311 Z. 7 u. 8.
Ad coquendum aliquos ex dictis pis-
cibus coqtis a la grasilha.
Hist. Nimes IV, preuves, S. 48* Z. 37.
Sant Laurens, qu'en \9igraylha
Per Jesu Crist îust raustitz.
Par. Litanies 257 (Rv. 29, 22H).
Gra/lha Grates, craticula.
Floretus, Rv. 35, 69 b.
Item tres astes de îer ; item una gre-
silha; item ung ander.
Inventaire Montbeton § 102.
Aquela terribla bestia jazia stenduda
sobre una gresilha de îerr, e dejotz
la gresilha avia gran brasa, e una
gran multitut de demonis ses nom-
bre menavo grans bozas, am las
quals buffavan la brasa dejotz la
gresilha per lo (cor. so) que cremes
plus fort.
Tindal S. 16.
Dune fez venir un seun obrer,
Q'una graUglq,W fez d'acer;
Sus la pa[u]sed sobre'l foger.
Lo Corps tot nud, cast et enter.
S. Fides 3.34 (Rom. 31, 191).
Mistral grasiho. gresiho (rh.), gra'ilho
(d.) „gril; grille; etc.".
Grazilhar (R. HI, 506). Der einzige
Beleg bei R. ist zu streichen; siehe
grazilha. Doch findet sich g. „rösten"
in:
12*
180 —
Saint Laurenz îez (sc. Decius) raustir
e grazüar sobre'l foc.
Homél. prov., An. du Midi 9, 407 vi. Z.
Vgl. auch früh. Bd. III, 602. '
Grazilhar. Konjectur von Suchier, siehe
glozi?-. Wegen der Bedeutung vgl.
oben grazilh.
Grazilhon.
Pro îerris et grasilhons îactis in pre-
positura Vichiaci .xxvi. s., et pro
quibusdam furcis factis ibidem
.VIII. s.
Spicil. Brivat. S. 202 Z. 4 v. u.
Grazimen ,Dank, Anerkennung".
Car prez manda'ls pros servir,
E quils pros sap enantir,
N'a major grazimen.
Such. Dkm. I, 339 V. 45 (Tenzone
Guionet-Pomairol).
De totas gens del mon sai aver
grazimens,
De clercs, de cavaliers, de domnas
avinens.
Bartsch Chr. 217, 16 (Tezaur).
Grazir (R. III, 502) 1) „freundlich auf-
nehmen, gerne sehen, (jefallen finden
an, e. Sache gutheissen" (R. ein Be-
leg).
Ära nos sia guitz
Lo vers deus Jhesu Critz,
Car de franca gen gaia
Sui per lui partitz,
On ai estat noiritz
Et honratz e graziiz.
Bartsch Chr. 145, 12 (Gaue. Faidit).
El nom del payre . .
Comensa la cansos que maestre W.
fit. .;
Mot es savis e pros . ..
Per clergues e per laycs fo el for-
ment grazit,
Per comtes. per vescomtes amatz
e obezit.
Crois. Alb. 5.
Lo filhs del rei de Fransa fo mot
be aculhitz.
Per son paire e pels autres e vol-
gutz e grazitz.
Ibid. 3141.
Senhors, so ditz l'avesques, tug au-
zetz quei coms ditz
Qu'el s'es de la eretgia delhiuratz
e partitz.
Eu die que de sa terra fo la mager
razitz,
E el les a amatz e volgutz e grazitz.
Ibid. 3258.
Glossar „accueillir avec bienveillance",
Übs. der ersten Stelle „chaudement
accueilli". der zweiten „fêté", der
dritten „accueillis" , Appel Chr.*
Glos, zur dritten Stelle „mit Wohl-
wollen begegnen".
Car toz hom pros s'abellis
De n'Anaiseta e gi-azis,
Guillems, son valen prez car,
Tanh c'ab n'Alais deja far
Lo jujamen e complir,
E tuit lo devem grazir.
Sordel 17, 68 u. 72.
^ue, ges leu no grazii<
S'estas en claustra rescos.
Appel Chr.2 93, 17 (Mönch von
Mont.).
Glossar „gutheissen",
Quar Dieus ardor de caritat
Non grasis ses humilitat.
Brev. d'am. 25802.
Glossar „agréer, avoir pour agréable"'.
2) g. alcun ,jmdm. danken".
Per qu'ieu los dei grazir e mer-
cejar,
Quar ilh m'an fait de tal enamorar
Don sui pagatz ses plus ab l'aten-
densa.
Guilh. Fig., Un. Ldr. I, 52
(Aim. de Peg.).
Santa Maria en aia grazidal
.Taufre HC». 7.
— 181 —
Bei seiner Dieus, tu sias grasiz,
Quar nos a ves tu convertiz.
Que nos siam trastut periz.
Grasiz sias de nostra salut.
S. Agnes 1113 u. 1116.
Seyner Dieus . . .,
De nos sias grasiz e lausatz,
Quar nos as donat tan gran don
Que . . .
Ibid. 1390.
Man könnte die letzten Beispiele auch
zu 4) stellen.
Die Construktion ist unentschieden
in:
Grazir gratias agere.
Don. prov. 37«, 25.
8) -dankbar sein für. Dank wissen.
danken" (R. ein Beleg).
fr. iiicuna ren :
Mas plus fai ad hon rar
Us paubres avinens
Que sap honor grazir
E"ls bes d'amor celar
C'us rics desconoissens
Cui par que totas gens
Lo deian obezir.
Liederhs. A No. 296, 4 (Arn. de Mar.).
Mas cel quez es bos e leials
E sap grazir les bes eis mals
Et es de pregar temeros . .,
Aquel devo donas amar.
Brev, d'am. 30827.
Ferner Zorzi 17, 35 : s. den Beleg s.
V. grazidor.
G. alcuna ren ad alcun:
Qu'on meyns er ricx, mais vos o
graziria.
Montanhagol 9, 16.
Car on plus m'auci d'enveja,
Plus li dei ma mort grazir,
Sil dreit d'amor voill seguir.
Bartsch Chr. 88, 16 (P. Raim. de Toi.).
Tals vira,
Sentira
Mos dang, quiis vos gruzira.
Appel Chr.« 52, 53 (R. de Vaq.).
Weitere Belege im Glossar.
Que, si dona plazer lor ten,
Non er per eis mielhs volguda,
Quais qu'ela"n sia tenguda,
Ni ja be no loi graziran
Ni de re no la celaran.
Brev. d'am. 30824.
.Thesu Crist nos governa e devem
li grazir
Lo mal ei be quens dona e dou-
sament sufrir.
Crois. Alb. 7302.
Glossar „prendre en gré".
E sieu la vuelh giquir, car conosc
qu'es peccatz,
E prenc la fe de Roma, vuelh que
m'o graziscutz
E que sia receuputz coma us homs
onratz.
Izarn 610.
Übs. „que vous m'en sachiez gré".
G. ad alcun car, si:
Mais mout mi îaitz meravilar
De mon paire coi conoisetz
Ni per que tant a Dieu grasetz
Car m'avetz servida enaissi.
.Jaufre 116«, 15.
Quar lo plus bas li grazil- tota via
Mais quei plus ricx nii pars, siih
fa plazer.
Per quei deu mielhs dompn' ab si
retener,
Quar mais i a poder e senhoria.
Montanhagol 9, 29.
4) „(dankbar) preisen".
Per grazir la bona estrena
D'amor que'm ten en capdelh
E per aleujar ma pena
Vuelh far alb' ab son novelh.
Appel Chr.2 57, 1 (ügo de la Bacal.?).
Glossar „willkommen heissen".
La vostr' amor grasciosa
M'empenh lo cor a servir
Etz a lausar e bendir
E grasir
Vos, Flor ses par, amorosa.
.Toyas S. 19 Z. 16.
iJbs. „agréer".
182
E per so qu'ela sabia qu'en Bertrans
era tan fort prezatz hom . . e qu'el
la podia fort enanzar , silh fetz
tan d'onor qu'el s'en tenc fort per
pagatz et enamoret si fort de lieis,
si qu'el la comenzet lauzar e grazir.
B. de Born, Razon zu 35 Z. 18.
Siehe auch oben 2).
5) ae y.
Si*n potz estar, re no vuelhas
querir,
Que'l no desplatz ei dos vol se
grazir.
Deux Mss. B III, 262.
Etwa „verlangt Dank" '?
6) faire g. „bewirken , dass man an
etwas Gefallen findet, beliebt
machen" ;refl. „sich beliebt machen".
Que'm fatz amar lei qu'es flors de
beutat,
De totz los bes que domna fan
grazir.
Montanhagol 8, 52.
Ferner ibid. V. 57.
Gar totz seingner on mais a cor
Volon
D'aver mais e d'esser mais poderos,
De valer deu esser mais volontos
E de tot zo que[i] fass' als pros
grazir
E majorment de dar.
Calvo 10, 28.
Text Z. 4 zo que fassals pros.
Na Guida de Kodes prenda del
cor, car fai
Sos bes grazir als pros e car toz
bes li plai.
Bert. d'Alamanon 15, 26.
Sos bes ist mir nicht recht klar; Übs.
„puisqu'elle fait apprécier ses qua-
lités par les hommes de bien".
Toz mos talenz m'aemplira
Ma domna, sol d'un bais m'aizis,
Qu'en guerrejera mos vezis
E'n fora larcs e donera
ISi'm fera grazir e temer.
Bartsch Chr. 49, 5 (Cercamon).
Qu'a tot lo mon se fes, qui'n vol
ver dir,
Als US duptar et als autres grazir.
Appel Chr.2 82, 18 (Gaue. Faidit).
Glossar „willkommen heissen".
Qu'a mi'n creis jois, quan ben pens
ni m'albir
Cos fa midons part la melhor
grazir
Ab conhde pretz.
Montanhagol 8, 35.
Car l'avers non a valenza
Mas q'om en trai sa guirenza (?)
E qar hom s'en pot far grazir.
P. Guilh. de Luzerna 2, 27.
Totz. oms qui be's vol /ar grazir,
Deuria plazer far e dir
Ses ennueg.
Sordel 40, 281.
Non fo hom que"is saubes cabir entreis
barons ni entre la bona gen, mas
mout se fetz grazir als arlotz et
a las putans.
Guilh. Fig., Biographie Z. 5.
7) grazeil „dankbar".
. . . mi det do, tro lai ont es Surs,
Qu'ieu sobriers fos
Als grans et als menutz
Dels esciens
De trobar ses fenhs fatz,
Don suy grazens
Ad aquelh don m'es datz.
Prov. Ined. S. 207 V. 69 (= P.
d'Alv. 2).
E son me vengudas denan
Mot grazens e mot mercejan,
Quar ieu tan las ai lauzadas
E de gran blasme curadas.
Brev. d'am. 30225.
8) grazit „gern gesehen, beliebt, wohl-
gefallend, angenehm" (R. ein Be-
leg).
Graziz graciosus.
Don. prov. 5L'>. 17.
183
Mas ilh CS franc' e leials e yrazida
Per tota gent et a Deu agradiva.
Appel Chr.« 24. 41 (= Peire Vidal 43).
. , . quar hom que viu marritz
Non pot de cor far bos îatz ni
(jrazitz ;
Doncx er merces si'in fai la plus
fjrazida
Viure jauzens, pos als no-m ten
a vida.
Ibid. 31, 6 u. 7 (= Sordel 20).
Quar SOS belhs aculhimeus
Es grazitz e benestans.
Ibid. 33, 26 (= Guir. Riq. 35, 26).
Dona grazida,
Quecx lauz' e crida
Vostra valor.
Ibid. 52. 57 (R. de Vaq.).
Weitere Belege im Glossar.
Greha.
Alasais Calveta a mieja cartairada
d'ort a la greba del lop que se te
am l'ort de na Sudra.
Recherches Albi S. 119 Amkg. 1. Z.
Grec.
C'al cornar l'agra mestier becs
Ab que-il traisses del com los grecs.
Arn. Dan. I, 7.
Var. crecx. Vgl. die Amkg. zu der
Stelle; Übers, „sporcizie".
Mas fort faillon . . .,
Qar ill prendon vostre jangloill
Per chan de Proenza,
Per q'eu lor do
Per cosseill bo
Ca joglar nee
Bave[c] e pec
E cec
No donon tan de grec,
Car es grans faillensa,
E ges no taing
Dir aur d'estaing.
Liederhs. H No. 254, 1 (Lauf.
Cigala).
Ich verstehe beide Stellen nicht, weiss
also auch nicht, ob es sich um das-
selbe Wort oder um zwei verschie-
dene Wörter handelt.
Grefier siehe grafier.
Gregorial. Aiga gregorialu „Weih-
wasser, mit Wein und Asche ge-
mischt".
Item del sainct cire pascal et de l'em-
cens; item de Yai/gue gregoriale.
Art. montp. S. 3.32>> Z. 8 v. u.
Greguet „Halsband".
Paguem a maestre Bernad . . , ar-
gentier, en ajutori de iar la Coro-
na del argent îayta ad honor de
la . . Verges Maria dels Angiels . .
.1. calix petit et .n. padelas d'ar-
gent trincatz . . Item paguem . .
en ajutori de far la dita corona del
argent per .i. tiret de perla, le quäl
dona Oatherina . . avia layssat en
son . . testament a la dita imagena
de Xostra Dona dels Angiels, .U
greguet de perla.
Arch. cath. Carcas. S. 308 Z. 24.
Mir nicht recht klar. Ist der Sinn,
dass ausser dem Vermächtnis der
Frau C. noch eine Perlenschnur
gespendet wurde?
. . pro quibus tradidimus vobis pig-
nora sequentia : . . .xi. tasseas et
.11. pintas . . argenti. . . unum gre-
guetum platum, .CLViii. plata deau-
rata.
Art. montp. S. 326^ Z. 6.
Glossar S. 343 „collier, ouvrage d'or-
févrerie".
Vgl. Du Gange gregetum.
Grei.
Pero deportz m'es e d'auzir
volers
Bos motz ses greg de lieys don
tan m'azaut
Qu'al sieu servir suy del pe tro
qu'al coma.
Appel Chr.2 25, 13 {= Arn.
Dan. IX, 31).
— 184 —
Appel „ Beschwer " ; Canello in der
Amkg. „buone parole, senza (i so-
liti) gravami o accuse", Übs. ^buo-
ne parole di pace".
Greiar siehe den Schhiss des folgenden
Artikels.
Grejar (R. III, 502) nicht „agréer, plai-
re", sondern = greujar, siehe dieses.
Der einzige Beleg lautet vollstän-
dig:
E lo coms non aura pejor
(Tuerrer a son dan,
Q'eu non ai talan
Mas de far qe'ill t/rei,
On q'an ni estey.
Appel, Poes. prov. S. 32 V. 31 {—
Rv. 34. 6; Ademar Jordan).
Ferner :
Ez es grans frevoltatz
Qu'om ben am desamatz.
Ses gauzimen,
Per tal coven
Qe sil seignorei
Cui re non (/rei
Si es secs coma leigna. .
Liederhs. A No. 18, 6 (truir. de
Born.).
Per qu'es conseills senatz
Qu'om desai (sc. in dieser Welt)
se castey
Que SOS tortz lai nol ffvei/.
Mahn Wke. I, 206 Z. 2 (Guir.
de Born.).
Ja non er, si tot mi greia,
Q'enqer fin e plag no-il man,
Que mal m'es c'aissim recreia
Ni perda tant lonc afan.
Liederhs. A No. 244, 7 (B. deVent.).
Si que totz a lei m'autrei
Eil soplei
Eül mercei
E no fas semblan quem gret
Com plus mi destreing em fer.
Mahn Ged. 650. 5 (G. de la Tor).
C'atressi-m muor per grand amor
qe'm gt-eja.
Liederhs. A No. 211, 5 (Gaue. Faidit).
Chanson, saludar la'm vay ;
Per til mandarai
Que'l res es que plus mi greija
Que tan lueinh de mi estai.
Mahn Wke. II, 23 (Peirol).
Amors mi destrenh em greya
Pel genser (sie) dona del mon.
Mahn Ged. 209, 1 (Guiraudon Jo Ros).
E s'ieu ai îaieh ni dich causa
que'lh greja,
Ben hi ai dol.
Zorzi 15, 41.
Nicht klar ist mir der genaue Sinn
der folgenden Stelle:
Dregz es d'orguelh qu'orgulhos
!/rcy,
E seih ditz ver qu'o retray,
Qu'en pauc d'ora fenis e vay,
Per qu'estet be que-1 mieus cazes,
Quar soanei so quem promes
La genser dona qu'ieu ane vis.
Mahn Ged. 233, 3 (Arn, de Mar.).
Wegen der zwei von Stichel S. 60
citierten Stellen, B. de Born 17, 16
und Bartsch Chr. 144, 28 (Gaue.
Faidit), siehe Lit. Bl. 11, 230 und
Gröbers Zs. 15, 539.
Stimming nimmt in der Stelle aus
B. de Born ein Yerbum greiar „ge-
währen'' an und citiert dafür in
der Anmerkung noch die folgende
Stelle :
Qu'ieu fora mortz, mas fa-m suf-
frir l'espers,
Quelh pree que"m greg, qu'ais-
som te let e baut.
Appel Chr.2 25, 27 Var. (= Arn.
Dan. IX, 65).
So die Hss. C R. Appel und Canello
mit DIKN«ÜVa hrei, AHN hei.
Grelha „(Braten-)Rost'-.
.II. parvas bassinas, .i. colayre, . . .
.1. grelha ferri.
Inventaire Jean de Tournai § 10.
— 185
Greliiun (K. ein Beleg), gri- (R. III, 511
,.prison ; menottes"). Die Form gre-
noch in :
Cel jorn m'agui decebut,
Qam me mis en sa preso.
Qe meillz me fos q'en greillo
M'aguessen mes li Masmut.
Bert. d'Alamanon 21, 13.
Die Form gri- noch Brev. d'am. 22321.
Gren (R. II, 518 ein Beleg) „Schnurr-
bart".
Mas ab sos chantarez frairis
S'es totz pejuratz lo mesquis
Danzels'vielz barbaz ab lonc gren.
Mönch von Mont. 1. 84.
Grens barba.
Don. prov. 47«. 39.
Grenar siehe glenar.
Grenh?
E pendien (Text -dren) dints aysi
com rapugas de rasimps e de di-
verses frucs entalhats d'aur e d'ar-
gent . . ; e dautres divers grenhs
pendien (Text -dren) dedints las
tendas laorats am peyras precio-
zas.
Esther 1, 6 (Herrigs Arch. 30, 159).
Ist etwa gienhs zu ändern und „kunst-
volle Dinge" zu deuten?
Grep.
Greps parvus.
Don. prov. 48*, 5.
Grep gripus.
Floretus, Rv. 35, 70».
Ist vielleicht im Don. prov. parvus
[canisj zu bessern und das gripus
des Floretus ebenso zu verstehen?
Vgl. Du Gange gripus und Seifert,
Glossar zu den Gedichten des Bon-
vesin da Riva S. 34 grepo. Mistral
grep „ gourd ; onglée" und „tra-
quenard , dans les Alpes" ; Lespy
grep „agaric palomet".
Grepa.
Item deu .i». Ih. aragnon e marisia-
ton e grepa e dialte . . que hac per
onher son bras.
Frères Bonis I, 87 Z. 5.
Item deu . . per trebentina e per mega
Ih. grepa . . .
Ibid. II, 144 Z. 4.
Ferner ibid. II, 546 Z. 4.
Glossar „picride vulgaire".
Grepcha, grepia, grnpia (R. II. 514
er- u. VI, 12 grepia ein Beleg)
„Krippe".
Anz jairas en tos drapeis
Per angles e per grepchas
(: recepchas).
Witthoeft S. 44 No. 3, 42 (Dalftn
d'Alv.).
So Hs. A; Hs. D crepchas, danach von
Rayn. citiert.
Que'l salvaire del mon es natz
En Betleem, lo conoicheretz,
Quar en la grepia'l trobaretz.
Brev. d'am. 21772.
Beachtenswerth ist ibid. 21757 die
Accentversetzung ;
E tantost cum ac efantat,
L'efan en draps envolopat
Vai pauzar en una grepia,
Quar raelhor loc non avia.
Z. 8 hat eine Silbe zu viel ; cor. l'au-
zet ?
Anas vo'nh lay; lo trobaretz
En la grepia, can lay seres.
Esposalizi 598 (Rom. 14, 517).
Ferner ibid. (552.
Encaras devetz saber qu'om deu dir
gracias e gracia per doas sillabas
. . Aquo meteys entendatz de lors
semblans o quaysh, coma: propria,
. . Victoria, grepia.
Leys I, 48 Z. 13.
En Testable et en la grepia entre
doas bestias brutas.
Pet. Thal. Montp. S. 161 Z. 18.
— 186 -
Grupia Praesepe. praesepium.
Floretus, Rv. 35, 70».
Mistral griipi, crfipi, yrépio (1.), gre-
plo (g.), crépio (d.) etc. „crèche".
Grepir siehe guerpir.
Gres 1) , kiesiges Stück Land".
Et en tot lo tenement adjacent a la
dita correga superiora, jusquas al
gres, sya licite et permes al dit
monestier . . .
Cout. S. Gilles S. 80 Z. 27.
Lo bestial aratori et aultre gros bes-
tial, payssen en lo gres liou hy la-
boran. poyran passar . . . per una
via que . . .
Ibid. S. 110 Z. 1.
2) vin de y. „auf Hügeln gewachsener
Wein".
Et aura libertat de chausir del me-
lier (sie) vin del selier, so es del
vin de gret> juxta son nombre et
del vin del plan juxta son nombre.
Ext. arch. Tarascon § 1.5 (Rv. 40, 217).
Mistral gres „terrain graveleux, champ
pierreux" ; vin de gres „vin de co-
teau, de montagne".
Gresa.
Item . . crompe hun echiu et la gressn
per lo tombarel de la verenha.
•Inventaire Bern, de Béarn S. 128
Z. 25.
Gresle „griechisch".
Ez ha setjat Ragosa, bela vila.
De neyt e jorn grans assauts luy
donan,
Gitan dedins foc gresle flamejan.
.Toyas S. 85 Z. 17.
Greu (R. III, 508) 1) „schwer (real)".
Mas poders de dona es vas,
Que de greu maltrag leu se lassa
E fier petit colp de grieu massa.
Appel Chr.2 5, 256 (Raim. Vidal).
2) „schwer (fig.), hart, arg, schlimm,
gewaltig" (R. ein Beleg).
Dieus pres, per nos salvar, greu
malanansa,
Que'n fon batutz en suffri tal
martire
Que sus la crotz en volc penden
murire.
Appel Chr.2 74, 9 (Raim. Gaue,
de Beziers).
Soptamens lo pres greu malautia.
S. Douc. S. 240 § So.
Paubretatz e sofracha es trop
greus per sofrir.
Crois. Alb. 3706.
Übs. ,dur".
Et es tant gt-eus
La gerra davas totas partz
Que uo lor ten pro geins ni artz.
Appel Chr.2 22, 57 (Guir. de Born.).
Et enoja'm estar a port,
Quan trop fa greu temps e plou
fort.
Ibid. 43, 60 (Mönch von Mont.).
Weitere Belege im Glossar.
E non parlava, mais fazia tan greu[s]
brams que semblava que le cor li
partis.
S. üouc. S. 240 i; 33.
.3) „schwierig". Belege bei R. ; ferner
Appel Chr.* Glossar.
4) „schwerfällig, langsam".
Qu'anc no vi cors miels talhatz
ni depens
Ad ops d'amar sia tan gt-eus ni
lens.
Appel Chr.2 18, 24 (B. de Vent.).
De Joe comu fay granda vilania
Quil vol menar lonc temps per
feloiiia;
Per leu jogar massa pot venir
dans,
E per trop greu n'es om deza-
gradans.
Deux Mss. XLVII, 32.
— 187
So auch an der folgenden, mir nicht
recht klaren Stelle?
Tal mavetz raenat c'a lucha
No'm defendria d'un manc;
E vitz anc greu clop ni ranc,
Si per mal pas non trebucha,
Leu non posc' avan fugir?
Bartsch Chr. 107, 15 (Guir. de Born.).
5) accen ;/. ,. Unbetontheit ".
Enesta dictio ..governayre" son quatre
sillabas ; en la penultima. so's assa-
ber en aquel „naj-" es l'accens prin-
cipals apelatz loncz. en cascuna de
las autras sillabas es Vaccens ape-
latz ijreus. Aquo meteysh en esta
dictio „governador" ; en la derriera
sillaba es Faccens principals apelatz
agutz, en cascuna de las autras es
accens greus.
Leys I, 88.
Ans se deu esîorsar si las dichas pa-
raulas poyria acordar ab autras
rimas longas, so es que finiscan en
accen greu.
Ibid. III, 372 Z. 4.
Ferner ibid. III, 6 und 144.
6) g., de g. m'es „es ist mir unange-
nehm, peinlich, es missfällt mir, es
thut mir leid".
Qu'a(b) lei vuelh far totz temps
mos cans grazir
E a midons, cui que plassa o greu
sia.
Montanhagol 8, 58.
Ar escoutas, no'íís sia greu.
Appel Chr.» 104, 33 (Epist. S. Steph.).
Un sirventes farai ses alegratge
E chantarai iratz sobre feunia
E mandarai, don m'es greu e sal-
vatge,
Lai al comte proensal, on que sia,
Que re no val forsa ses ardimen.
Bert. d'Alamanon 1, 3.
Mout m'es greu d'en Sordel, car
Tes faillitz sos senz,
Qu'eu cuidava qu'el fos savis e
conoissénz.
Ibid. 15, 1.
Mas grieu [m'es] car no"m degna
Auzir ni far parven •
Qe mos precs en grat pregna.
Studj 8, 438 No. IV, 25 (Pistoleta).
Guiraut, greu m'es, per San Mar-
sal,
Car vos n'anatz de sai nadal.
Kolsen, Guir. de Born. II, 57.
Seiner, dis lo donzel, per Deu.
Laisas li dir, que non m'es greu.
Jaufre 55^, 31.
Si-t volias batejar, companho te faria
de mi . . , quar mot m'es greu de
ta prohesa, si mors en error sar-
rasinesca (= lat. de probitate tua
doleo).
Gesta Karoli 2243.
Ferner Don. prov. 5», 27; siehe den
letzten Beleg s. v. esquiu 6), Bd.
III, 286.
Accosselhar te vuelh fort de maleu,
Si'n potz estar, que no"n prengas
nin fassas,
Quar ses profieg enamix te per-
CctSSctb.
Mal e trebalh, que'i sera trop de
greu.
Deux Mss. B I, 92.
Im Glossar, wo er „penible, fâcheux"
deutet, führt Chabaneau noch an :
De greu li fora estat.
Vida de S. Flor.
7) se redre g. „Schwierigkeiten
machen" V
Item sii dit comprador (sc. del emo-
lument del pes) als comprans e als
vendensz recusava pesar o otra ma-
niera deguda se redia greus en pe-
sar, a conoguda dels senhors cos-
sols que'ls compradors eis vende-
dors en aquest cas franchament
puescan anar pesar la on se volran.
Cout. Montreal (Aude) S. 50 § 10.
188 —
8) Advb. „schwer, schlimme
(Jar del mal d'amor soy îeritz
Tan (jreu que ja non gueriray.
Appel Chr.* 100, 23 (Aman, de Sescas).
Adam menjet (sie) lo fruit,
Per que îom tuit perdut;
Adam no creet Deii,
A tot nos en vai gy-eu.
Bartsch Chr. 20, 12 (anon.).
9) , schwer, mit Schwierigkeit, mit
Mühe".
Ni res tan greu no"s covertis
Cum so qu'om plus vai deziran,
Ni tal enveya no fai res
Cum aquo qu'om no pot aver.
Appel Chr.* 13, 9 (Cercamon).
Der Text hat Z. 1 ren und non; vgl.
convertir 2), Bd. I, 354.
Ei malautes que soven recaliva,
Garis mout greii, ans mor, si sos
mals dura.
Ibid. 24, 22 (Peire Vidal).
10) , schwerlich, kaum". Belege bei
R. ; ferner :
Mas greu faran tan de sen,
S'amors no las i empenh.
Montanhagol 2, 29.
Greu veirez neguna garda que ad oras
non somnei.
Bartsch Chr. 32, 3 (Graf v. Poit.).
Sercalmons ditz : gy-eu- er cortes
Hom que d'amor se desesper.
Appel Chr.2 13, 53 (Cercamon).
Weitere Belege im Glossar.
Ebenso a g. (R. ein Beleg):
Qu'a tal ai dat e mon cor e ma
via
Que sembla be que il aucis a greu
Neguna res qu'agues en sa bailia.
Rainaut de Pons V. 43.
Mais a greu po(s)t hom creire ai-
tals penedenciers
Ques volvo per paor que sian bos
fazendiers.
Izarn 660.
11) „spät".
He las ! Belial, vai sa.
Quar. pueys que me ho quäl far,
Aytan vai leu coma greu.
Ronsa me dedins lo fornatz.
Myst. prov. 7687.
Seguentre parle Renelmes lo cor-
tes:
Maurins ac dit tot aiço que mils
es,
Trop bon conseil, si trop greu
non fu pres.
Aigar« 1012.
Beachtenswerth ist das Femin. greva
Enferm. uelhs S. 118 Z. 27, s. den
Beleg s. V, greveza 1), und :
Que nous a remps de grant sou-
franso
De Jesus la grevo passion.
Petri & Pauli 1505.
Greu „Belästigung, Unannehmlichkeit".
. . la quäl (sc. le;ys) dona previlegi
fort grant als escolas e si deffent
que hom no lor fassa greic ni des-
plaser, mas tota honor e reverensia.
Bartsch Chr. 401, 16 (Arbre de
batalhas).
Auzen sos greus deu far lo sort
totz oms
Granre de vetz, neys que fos dux
0 coms.
Deux Mss. B III, 29.
Es ist doch zu verstehen „was ihm
unangenehm ist".
Greuch siehe greug.
Greug (R. ein Beleg), greuge (R. III,
509) 1) „Belästigung, Schädigung,
Unrecht". Weitere Belege:
Vos autres sabetz be los greuhs (sie)
et los dampnatges que sofferts ay
per los officiers del princip.
Dial. rouerg. S. 168 Z. 21.
. . que als digs cossols , . no sian
. . donatz . . alcus dampnatges,
greutz (sie) o molestias ni en cors
- 189
ni en bes per mercha donada . . . ni
autramen.
Doc. Millau S. 352 Z. 21.
. . per dire los greugs al rey qua
las comunas sufertavon de part
desa.
Douze comptes Albi S. 23 § 208.
Tot volgueron que dels greuchs que
nos fa mossenhor lo senescalc en
so que no vol admetre en la causa
cominal moguda davaiit luy contra
en E. Garner los cosselhs que de-
von estre jutges ensems ab el « . .
que hom s'en apele.
.Tur. Agen S. 264 Z. 8.
Pero si lo prebost fare tort a nulh
borgues, se pot appera a la audi-
ensa del senescal d'aquet gi-euch
(Text grench) et tort que lo prebost
l'aure feit.
Oout. La Réole § 34.
Diverses escrigs . . sobre alcus yreuges
que 1 rey d'Arago . . fazia als homes
de Monpeslier, e motas appellacios
d'aquels greuges a Favesque de
Magalona.
Arch. du Consulat § 128 (Rv.3, 80).
Ferner Priv. Manosque Glos, greuge.
2) „Beschwerde, körperliches Leiden".
E Teniiadura del cap . . e de la cara
per aviament de Tumor corrompuda
s'en parti, e pueis semhlsiDt greuge
non senti.
S. Douc. S. 230 Z. 1.
3)
Item deu per .i. greuge que hac en
ieurier . . .
Frères Bonis I, 18 Z. 4.
Dazu die Amkg. ; „dommage. procès
perdu".
Item per .i». monesio, que hac a .in.
de novembre, .vi. s. . .; item per .in.
greuges apres .im. s.
Ibid. I, 15ü Z. 2.
Item deu per lo greuge, lo cal greuge
no volo que fo servit a Ardu, mas
be fo servit a Caors, .v. s. .n. d.
Ibid. II, 88 Z. 14.
Item deu per .i». sitasio e per la de-
fauta en aost e per Tescumenge e
per .1. autre greuge.
Ibid. II, 108 Z. 25.
Weitere Belege im Glossar, wo „pro-
cès" gedeutet wird. Vgl. ibid. I, 9
Amkg. 2: , Apres la citation (s/to-
sio). Tadmonition ou monitoire {mo-
nesio, amonesio), le jugement U^t-
gat) ou procès (greuge). le débiteur
était excommunié (escumengat) ; il
ne pouvait obtenir l'absolution {ab-
solvesio) qu'après complète libéra-
tion".
Item termeto mosenh de Maumuson
l'escominye e greuges contra totz
.1111. conselhs, a causa que la bila
l'es tenguda en sertana soma d'ar-
gent.
Comptes de Riscle S. 368 Z. 28.
i)
Los quals mostran que haben recebut
en certanas talhas a lor . . autre-
yadas per la expedition deus negocis
de la . . vila, las qualas montan,
deduzitz .XX. dines acostumat[z]
de balhar per levar talhas et dus
scutz per los gatges acostumatz
balhar a hun cascun, so es la soma
de .cccxLiii. scutz .xiii. sos .vii.
dines; et ayxi ben deduzitz totz
greuges e nichils.
Comptes de Riscle 8. 233 Z. 20.
Los quals mostran que haben recebut
en duas talhas per pagar las gens
d'armas et autres cargas, las qualas
montan en una soma, deduzitz
greuges, .xx. dines et dus scutz
per cascun per los gatges accostu-
matz, tres centz navanta set scutz
quatre dines et mealha.
Ibid. S. 253 Z. 17.
190
Greuga, greugansa siehe yreuj-.
Greuge siehe greuy.
Greugetat (R. lil. 509).
Aquel que volra noelamen intrar en
l'orde, no sia ges leugeramen receu-
butz, ans sia fah aichi cum ditz
l'apostol : Esproat (sie) los esperiz,
si so de Dieu. E si el persevera
en sa demanda e no s'en recre per
greugetat ni per reprobche qu'om
Ihi fassa e tot o soîre pacienmen,
apres .im. jorns sia receubutz.
Benediktinerregel (Paris) fol. 29''.
Ist zu verstehen : , welche Schwierig-
keiten man ihm auch in den Weg
lege"? Oder „welche Unannehmlich-
keiten man ihm auch zufüge" ?
Greugeza,, schwierige Lage, Bedrängnis,
Noth".
Et annet al segon amic e dis li : Amic,
recorda ti can grans honors e cant
grans bens as agut de mi. Et yeu
suy aras cazug en greugeza et en
tribulacion, et a mi mestier que tu
m'ajudes.
Barlam S. 17 Z. 17.
Greuja (R. III, 507). Im einzigen Beleg:
E quan forsa lo greuga d'omes ar-
matz,
Adonc es orgolhos i afermatz.
Gir. de Ross., Par. Hs. 4298
liegt. kein Substantiv (/. „troupe" vor,
sondern .g. ist Verbum „bedrängt",
forsa ist Subject.
Dagegen findet sich g. „Schwierigkeit,
Mühe" in:
Las escriptures fe cremar et arder totz
quantz libres troba que parlassen
deus reys.- Et per aquesta razoo
agon los euvangelistes trope greuge
a trobar lo linhage de Jozeph et
Nostre Done may.
Hist. sainte béarn. I, 104 Z. 14.
Greujamen (so statt greviamen R. III,
510; s. Sternbeck S. 26) „Schaden"
(R. ein Beleg).
Ni tenria nulh plazer per plazen
Qu'a lieis tornes a negun greu-
jamen.
Montanhagol 10, 23 Var.
Greujansa (R. III, 507) „Strenge", nicht
„réunion", in R.'s einzigem Beleg:
Mostre Ih'om duras cauzas e aspras e
la greugansa de l'orde per on vai
hom a Dieu.
Benediktinerregel (Paris) fol. 29^.
Greujar (so statt greviar R. III, 510;
s. Sternbeck S.. 26) 1) „beschweren,
belasten, beladen".
Si somnia que sen ardor
De fuoc . . .,
Es senhal quez el caut sia . .
Qui sompnia que vai volan,
Es senhal de sequeza gran . .,
E qui sompnia quez es (cor. qu'es)
cargatz
0 en qualque guia greujatz
Si que nolh es plazen ni bo,
Es senhals de repleccio.
Brev. d'am. 7898.
2) „belästigen, quälen, bedrücken" (R.
ein Beleg).
Qu'us vers pros hom prezatz,
Sius dona, pars un an,
Duptara pueis l'afan
E's tenra per greujatz,
Si gayre'l demandatz.
Appel Chr.2 63, 104 (Guir. de Born.).
Ist Z. 2 so richtig?
. . . . ai estat languen
Eis en sa senhoria.
Don s'era ben acertatz
Sos cors co-1 (Text don) mieus es
greujatz.
Leu seria coronatz
Del joy qu'ueymais deuria
Venir. don suy totz secatz
D'envey' e de feunia.
Montanhagol 14, 68.
Glossar „peiné, torturé".
- 191 -
E Karlles i receup eil cors mant
colp mortal,
Don pueys tant con visquet lo greu-
geron siey mal.
S. Porcari II, 12.
Don greujon las gens sosmesas
En trebalh et en despessas
A gran tort et a gran peccat.
Brev. d'am. 17324.
Per queis deurian fort gardar
De la gen sosmesa greujar,
Quar totz homs que merce non a
Sapcha que Dieus no la y aura.
Ibid. 17429.
Var. grevar.
Carta de las gardas dels portz . . que
no greugeson los passans.
Jacme Oliver II, 541 Z. 1.
3) „verschlimmern, vergrössern".
Enquaras quis vol ben purgar
Deu las circumstancias nomnar
Que podo greujar lo peccat,
Quo es si a perseverat
En aquel peccat longamen
0 s'i retornava soven.
Brev. d'am. 17206.
Tot 0 îes Nostre Senher per miracles
a greujar als Sarrazins lor malautia,
si que ben en morian lo jorn .cc.
Prise Dam. 513.
4)
De la cal soma desus deu paguar la
dona . . .c. s. t., queih bailec M«
Bertomio per far rauba de dol, e
es ne escumengada e greugada.
Frères Bonis II, 184 Z. 3 v. u.
Glossar „faire un procès." Vgl. oben
greuge 3).
5) intrans. (oder refl. V) „ sich verschlim-
mern'' (R. ein Beleg).
E soven fan (sc. die Arzte) mant
home bo
Morir senes cofessio,
Car si an greu malautia.
No sosteno qu'om lor dia
Quez eis se dejan cofessar,
Per duptansa de may greujar;
E curo mays de corporal
Sanetat que d'esperital.
Bartsch Chr. 321, 16 (= Brev. d'am.
17731).
Aza'is liest Z. Ö tnais, das er Brev.
d'am. II, 692 mit Unrecht in mols
ändert.
Cant veno a cap d'uech Jörns, la pres
f ebre continua mot afortidamens . . .
Pueis cascun jorn comenset a greu-
jar; e diisseron li meje qu'en lo
sieu cors non podian ren obrar.
S. Douc. S. 190 § 10.
Ob es sich an diesen beiden Stellen
umeinSchlimmerwerden der Krank-
heit oder um ein Kränkerwerden der
Personen handelt, lässt sich wol
kaum mit Sicherheit entscheiden.
6) se g. „sich e. Last auferlegen".
,)a hom coitos
No torn de vos
Sens conseill, si li podetz dar,
C'aissi cove
Com greuge se
Per les (sie) autres a conseillar.
Mahn Ged. 941, 24 (P. Card.).
7) greujat „leidend, krank".
De aquesta ordenatio exceptam le pay-
re, la mayre, le frayre, la sor, quan
lor ftlha, lor sor sera enferma e ma-
lauta 0 greujada, e adonc aquestz
hy puescan intrar.
Regle August. Toulouse 606.
8) greujat „mit Schulden belastet".
R. e i n Beleg, dem ich keinen andern
beizufügen vermag.
Siehe auch oben grejar.
Greujatiu ist zu lesen statt greviatiu,
R. III, 510; vgl. Sternbeck 8. 26.
Greujor „schwerer, härter". Beleg bei
R. III. 508 s. V. greu:
En donan sentencia, greujor pena pau-
zar.
Cartulaire de Montpellier fol. 50,
wo R. unrichtig grevior schreibt.
- 192 —
Gençer pulchrior, leuger levior, greu-
ger gravior.
JDon. prov. 4» vl. Z.
Nicht klar ist mir Guir. de Bornelh,
„Las CO m'ave" Str. 5, wo die Hss.
I (M. G. 815), N (Revue 20, 136),
Q (Herrigs Arch. 33, 423), a (Rv. 41,
365) greujor oder greu jor haben,
während R. III, 509 die Stelle als
einzigen Beleg von grevor „peine"
anführt. Vgl. den Herstellungsver-
such von Chabaneau, Revue 20, 235.
Greujos.
Lhi dig cossol . . donero licensia . . als
digs proshomes, requerens per lor
e pels autres que far o volrau per
profeg e per emendament de la dra-
paria que hom fa a Caortz, que
ilh . . puesco ... far far a Caortz
draps bos e bels . . . e de bonas lanas
e melhors e plus prims que no so
aquels que hom fa . . sai en reire
a Caortz e que sio de moyzo de
.XXII. aunas de lonc e de .vi. palms
0 de plus d'ample . ., sals empero . .
que, si als cossols . . era vist que
aquela draparia noela . . no fos bona
ni sufiiciens e fos trop greugoza als
cioutadas e a la vila, que ilh . . o
puesco revocar e tornar al estament
degut e ancia.
Te igitur S. 303 Z. 19.
tJbs. „préjudiciable".
Greumen (R. III, 509) 1) .bitterlich" (R.
ein Beleg).
E guardet lo e vi lo malament ado-
bat e comenset a plorar greument.
Prise Jér., Rv. 32, 583 Z. 17.
2) „schwerlich".
Verament die a vos que'l manentz in-
trara greument el regne dels cels
(= lat. difticile).
Ev. Math. 19, 28 (Clédat 36i>, 9).
Greva ,,Beinharnisch'\
Item tres parelhs de arneys de cueysa.
Item tres parelhs de greves.
Hist. Nimes IV, preuves, S. 43* Z. 7.
Et avantbras de fer et de cur et bas-
sinet . . et greves de fer et de cur.
Cout. Bordeaux 8. 8 vi. Z.
.1. rocii bayard . ., coexotz e greves,
Greves, avantbras e ganteletz.
Unes greves, .i. par de coyxotz.
Arch. Gironde 12, 185 vi. Z.; S. 203
Z. 11; S. 273 Z. 24.
Les^pygrèbe „jambière, armure de Jam-
be"; Du Cange greva; Godefroy
greve 2.
Grevable „lästig, drückend".
Cum a l'occasieu de fermalhas, nossas,
jazilhas . . s'en enseguant plusours
despens voluntaris, que son gran-
damen excessieus et grevahles aux
habitans d'esta vila ...
Cart. Limoges S. 174 Z. 5.
Los temps passatz fo metut ung im-
post . . en lo loc de Campfranc . .,
fort grevable a nostres subgecxs et
autres.
Liv. Synd. Béarn S. 10 Z. 9.
Lespy grebahle „qui greve, onéreux,
préjudiciable" ; Godefroy grevable.
Siehe oben gravdble.
Grevamen (R. III, 510 ein Beleg)
„Schaden, Unrecht".
E tots feuzaters pot apelar de tot
grevament del senhor del feus al
cosselh d'Agen.
Cout. Agen § 41 (S. 81 Z. 12).
So wol auch durch Änderung ibid,
S. 80 Z, 6 ; s. den Beleg s. v gre-
var 2).
Siehe oben gravamen.
Grevamen „arg, gar sehr".
Dieus vos do coneyssensa
Dels grans pecatz he 'n vostres
mals passiensa.
— 193 —
Car grevanient etz tiista. sens me-
zura.
Joyas 8. 125 1. Z.
Grevar (K. III, 510) 1) „belästigen,
quälen, bedrücken".
Nostre senher somonis el mezeis
Totz los arditz e*ls Valens e'ls pre-
zatz,
Quanc mais guerra ni cocha no'l
destreis,
Mas d"aquestasite fort per .yrei-ai;?,
Quar presa es la vera crotz e*l reis,
El sepolcres a de socors frachura.
B. de Born 18. 4.
(ilossar „beunruhigen".
Ferner Brev. d'ain. 17429 Var.; s. den
Beleg s. V. tjreujar 2).
2) „benachtheiligen, schädigen".
Qu'om don tan gran non deu dar
Qu'en sia trop fort (jrevatz,
Ni tant pauc qu'a soanar
'i aigna lo cellui qui er datz.
Calvo 3, 10.
Vgl. Lit. Bl. 19, 29. Oder zu 1) ge-
hörig y
Et que, quant la talha ho comu sera
empauzat . ., que alcus hom . . que
s'en complangues no sia auzit per
se rebattre de son comu, se non que
venga al comunal davan lo cosselh
. . jurar et far segon Testatut . .
fag sobre aquest article de jurar
et rebatre aquels que's tenriau per
(jrevatz.
L)oc. Millau S. 319 Z. 30.
Digam quäl remedi an el cosselh d'A-
gen . . li habitant del raeiss loc,
aquilh majorment qui en jutjament
se sento grecats. Quant lo senher . .
aura jutgat a Agen . ., si neguna
de las partidas se tenia per grevada
del jutgament, pot sobre aquel gra-
vamerit (cor. grev-V; Var. jutga-
mentj apelar al cosselh d'Agen.
(out. Agen § 11 (8. 30 Z. 2 u. 6).
L e V y , Prov. Supplemont-Wöptorbuch. IV.
Gehört hierher auch die folgende
Stelle?
E per pregueiras de maestre Ai. de
Boishet solsem a Koca .im. s. de
sa leva. A'n S. Orcer .in. s. c'om
Ihi sols d'ishamen, car era yrcvatz
. . . A na Guilhelma la Valada .v. s.
c'om Ihi sols, car era grevuda.
Mém. consuls Martel I, 204 u. 209.
Oder ist grevat hier „in bedrängter
Lage^ ?
8) „Nachtheil, Schaden bringen."
Era gardatz de lor amor si greva,
Qeill primieira sap hom que fos
na Eva
Que fetz a Dieu rompre covenz e
treva,
Don nos em tuich enqeras pecha-
dor.
Liederhs. A No. 150, 3 (Alb. de
Sest.).
4) me greva de „es thut mir leid'*.
Ay entendut la causa per que es
vengut en Avinhon, per trobar lo
senescal de Provensa per lo le-
nham de la nau que vos dona des-
torbi, de que m'e?i greva granda-
• ment.
ßomania 25, 74 Z. 27.
Grevet „ziemlich schvi^er*^.
Et es greveta passion.
Chirurgie 702 (An. du Midi 5, 113).
Thomas „assez grave".
Greveza (R. III, 509) 1) „Schwere" (R.
ein Beleg).
E"l malautes non pot ben obrir los
uels per la grevesa de l[a]s palpe-
Ihas ques aparon grevas e pesans.
Enferm. uelhs 8. 118 Z. 27.
2) „Bedrängnis, Kummer".
Ben sapias, senher, que en aytal
maniera non puesc estar en gaug,
mas en tribulation et en greveza,
que neys le manjar el beure mi
recemble amar.
Barlam S. 5 Z. 27.
13
194
Et . . comenset a contar . . al rey . .
con son filh . . era . . fatz cresti-
ans . . . Cant el auzi ayso de son
filh , neguns lioms non sap dir lo
dol ni la yra que el hac en si. E
vivassament îes si venir lo plus
privat amic quei rey avia . . E cant
l'ac îag venir. mostret li sa greveza.
Ibid. S. 31 Z. 85.
Qe can la (sc. ta moiler) ves plo-
rar,
Donc te vol enganar.
Fenicra tal falseza,
Don tu auras greveza.
Dist. Catonis 6B0.
Oder ist hier etwa , Nachtheil. Scha-
den" zu deuten?
3) „Schwierigkeit" (K. ein Beleg).
La quäl cauza permetem maiormen
per la greveza del so, quar a penas
pot hom trobar huey cantre . . que
sapia ben endevenir en far propri-
amen un so segon que requier aquest
dictatz.
Appel Chr.2 124, 144 (^ Leys I, 348).
Greviamen, greviar, greviatiu (R. III,
510) siehe greuj-.
GreviiV „Schaden, Nachtheil".
Et per so car l'avantdigs comman-
daire et sei ancessors non aviu ais-
so complit, demandavo li lo priors
e"l conventz moutz de grevitz quin
aviu fachs et que lor emendes (Text
-das) los dans qui'n aviu suffertatz.
Et que"l(s) priors ni"l coventz, per
negus grevitz que faig ajo d'aici
en arreire per failla de las causas
sobredichas, re no queira . . a la
maio del Temple.
Lo priors e"l coventz soberdigs quit-
tero . . a la maio del Temple los
dans e*ls grevitz que i aviu agut.
Cart. Vaour S. 110 Z. 23 und
S. 111 Z. 11 u. IS.
Grevor (li. III, 509 „peine"). Der ein-
zige Beleg ist mir nicht klar; vgl.
oben greujor.
„schweres Unwetter".
Item . . . lo jorn redier de niay . .
ploc d'una grevor que parti deves
solelh colquant; e tomberon peirus
aysi grosas coma .i. peze, e duret
lo quart d'una ora.
Chronik Boysset S. 347 Z. 2ü.
Et aquest jorn . . si levet .i«. grevor
deves ponent tant negra que mera-
vilhas (Text mena-) fon ; e s'espandi
ves levant an îortuna gian e plue-
ja an gran forsa de peiras.
Ibid. S. 388 Z. 4.
Grevos „schwer".
Mas aitant es grevoa
L'afanç e dangeros
Que paors de faillir
Me fai tardar de dir.
Garin, Ens. 105 (Rv. 33. 412).
Ist Z. 2 etwa L'afars zu ändern V
Vgl. V. 109— 10: „Una dorana-m
semos ITun aîar perillos".
Greza siehe gleza.
Greza.
Item .1. euer de buou, . . cargua de
greza, cargua de sarsiamelha (Vj.
Péages de Tar. No. 67.
Mostarda, eruga, grezfaj, rusca, et
aisin de totas las semblablafs] cau-
sas, dona per quintal .i. d. t.
Péage S. Gilles l? 18.
Grcisa Raxina.
Floretus, Rv. 35, 70«.
Mistral greso „tartre , incrustation ;
crasse épaisse ; graminée à feuille
dure, ka'lerie sétacée, îétuque dure;
nard raide, plante".
Grezar.
Senescals e bayliu son senhor del
pahis,
Qu'elh rompo las costumas als cos-
solatz mesquis.
195 —
Sitols denant en reyre, (jrezar
degrols camis.
Deux Mss. XXXIX, 35.
Chabaneau im Glossar: „g*niir de
grès, paverV Se (jrezar se dit au-
jourd'hui d'une futaille qui se frarnit
de tartre et plus généralement d'un
vase sur les parois duquel un dé-
pot se forme (Azais et Mistral).
C'est peut-étre là une acception
lìgxirée du même verbe. dont Tem-
ploi. dans sa signiücation propre,
aura été abandonné " ; derselbe,
Revue 32, 47: „Ce vers nous reste
obscur. Est-il corrompu?".
Grezes (E. III, 506 ein Beleg „grec")
ist nicht, wie R. VI, 312 sagt, in
l/reze zu ändern.
Xos menarem la gata pel mur
sarrazines
Tro dedins en la vila, qu'enaisi
es empres,
E per tota la vila lor metrem
(Text -en) foc yrezes.
Crois. Alb. 8071.
Grezilha siehe grazilha.
Grifanh ist anzusetzen statt (]rifaigne
R. III, 512.
Grifar „fassen, packen". S. Stichel S. 60,
Der einzige Beleg ist = Guilh. de
la Barra^ 1195; Glossar „saisir,
comme avec une griffe".
Grifol -Springbrunnen".
Li senhor capitol.
De[l]s quals tot pretz cum l'ayga
de] (jrifol
Vesem salhir.
Joyas S. 109 Z. 7.
Mouss' l'abat dounec a la viala lo
assemble (Text -bie) de las aygas
del teron Martinenc et de Seguret,
que la viala lo pogues far venir
a las grassas de oliu de la plasse
et far ne i/rij/'ol ou autre artifioi
a Tutilitat . . de la Universität.
Libert. S. Pons S. 37 1. Z.
Lo griffoL de la plasseta de Pays-
sieyra.
An. Millau S. 332* Z. 9.
Mistral grifo, grlfout (rouerg.), gri-
foul (1.) „jet d'eau, fontaine jail-
lissante'' ; Laberniar/^v/o/, Du Gange
grifoulus.
Grifon „Springbrunnen".
It. mais deu far venir . . l'aigua dintre
la tore per conducts. lt. mais deu
enbatumar la dicha tore en tal
manieira que estie (Text -tre) ben
a pontz et adobar al megua hon
esta lo griff 0.
Art. montp. S. 269^ Z. 12.
Item que . . non auze lavar . . en la
fon del Sant Esperit ni el griffo
de Layrola . . ni eis abeuradors de
las dichas fons e griffo.
Doc. Millau S. .343 Z. 9 u. 11.
Lo dig Jolia Guiraut ha . . jurat de
vesitar las muralhas de la vila e
las fons et lo griffo et revelar las
causes necessarias a reparar.
Recherches Albi S. 389 Z. 16.
Mistral grifoun, grifou (1.) „fontaine
jaillissante ; etc.".
Grifon.
Item compret una bartabera e .i.
griffon ab deu dit yrisson.
Comptes Montreal (Gers) I, 28 5^ 12.
Item plus paget . . per lo faur per
.1. griffon e per una bartabera que
metoc en lo dit yrisson .vii. 1.
Ibid. I, 45 § 23.
.1. .xii. blocarum lotoni . . , .i. griffn
lotoni, .1. novaculam.
Inventaire Jean de Tournai t? 65.
Etwa „Haken, Klammer V"
Grilar „durchsieben".
Crila, grila cribrat.
Don. prov. 63», 2.
Mistral crevela. grela etc.
13*
— 19C -
Grübet ,(Trille"' findet sicli Floretus,
Rv. 35, 70«. .ilistral grihet „gril-
lOT)".
Grilhon sielie greihoit.
Gi'im (R. III, 511). Im einzigen Beleg:
Yen suy tan prims a na Grima,
Ja no vuelli denant me yrim;
Soven planh, gronli e badalha,
E son d'engan siey badalh,
Que'l savi ten per ïol pec,
Qnan l'a tout l'aver.
Malm Ged. 1(J69— 70, 5 (Gavaudan)
ist yi-im nicht „triste, morose", son-
dern o. Praes. Conj. von grimur;
siehe dieses.
Grima (K. III, 511 „tristesse, souci").
Im einzigen Beleg, Elias Oairel
„Freitz ni neus" Str. 5, haben die
Hss. A No. UU und H No. 108, nach
denen das Gedicht bis jetzt gedruckt
ist:
Del mal don lo fols (Hs. H îol)
iugrima.
Das Gedicht steht noch in den Hss.
Da E I K M.
Grimar [R. III, 511). Einziger Beleg:
Don mos cors sailh fort e grima,
6i q"en trep e saut e grim,
E plor mais . . .
Mahn Ged. 62;J, 6 (K. d'Aur. ; Hs. M).
Hs. 1 (M. (t. 628) und Hs. N« (Her-
ngs Archiv 102, 180) Z. 2 Et en
saiUen trep e grim. Z. 3 En; siehe
das ausführlichere Zitat s. v. este-
rinli, Bd. III, 319. Kayii. „gémir".
Ist das richtig ? Oder ist es „hüp-
fen, springen' ? Diese Bedeutung
rauss man doch wol annehmen in :
No*m pot far en als entendre
Mos cors ; de gaug salh c grima,
Tant ai en vos mon cor sert
E ma voluntat assiza.
Prov. Ined. S. 264 V. 38 (E. d'Aur.).
Hs. a hat saiegrima, aber C R haben
sath e guitna, und R. III, 52Ü citiert
die Stelle als einzigen Beleg für
guimar „bondir", das Stichel S, (11
tilgen möchte. Könnte man nicht
aber in guimar eine Nebenform von
guimhar sehen? Ich kann dies zwar
altprov. nicht belegen, aber Mistral
h&t guimba „sauter, gambader, bon-
dir, en Languedoc".
Das Wort findet sich noch in der s. v.
gŶ-ini angeführten Stelle und Lieder-
hs. 0 No. 116, 5 oder richtiger
116«, 1, da die beiden letzten Stro-
phen nicht zu den vorhergehenden
gehören (anon.):
(.'ant me done l'anel daurat
E vera dos et pauca ren (cor. resj.
Et fu greu a encortinar
S'audis Michel caramellar
Aissi de guerra com remes,
Se no Tanes denant grimar.
So unverständlich die gewiss stark
verderbte Stelle auch ist, scheint
sie doch auch für die Bedeutung
„hüpfen , springen" zu sprechen.
Aber würde diese auch für die s.
V. griìH citierte Stelle passen? Oder
sind zwei verschiedene Verba an-
zunehmen ?
Grimart.
Pero US sonetz fai galliartz
Ab motz maribotz et grimartz.
Peire d'Alv. 12, 77 Var. (Hs. a).
Vgl. oben galhart 3), Bd. IV, 22—23.
Grimasa „Grimasse". Faire lu g. „sauer
dreinsehen".
El non ry ny plouro,
Ben fay la grimasbo.
S. Andre 1037.
Grimeza siehe grineza.
Grin ?
Ai cara grina.
Maritz testa enclina
Sai restet gelos.
Lais Non-par, Zs. 1, 67 V. 45.
— 197 —
Überlieferung: Ai cliaire {Alii chiere)
ijrina Maris teste encline Cur (Cai)
restai ia/ous. Bartsch deutet ibid.
S. 77 „traurig".
Vgl. unten gris Schluss.
Grina?
Entre las vilas nayss .i. molt mal
destorber
E que vivo ab (jrinna y ab corages
d'acier.
E sj' no i metem patz . lo pecat
esqueirer
Crey que'ls vendra desus e'ls me-
tra a brasier.
Guerre de Nav. 1691.
Übers, ^mésintelligence".
Grinar (R. III, 511). Einziger Beleg:
La mesquina
Flaira e grina
Que maystre Rogier enclina;
Tan iestina
E s'aizina,
Tro sent la doussor conina.
Guilh. de Berguedan 21, 23.
Rayn. „gémir". Ist das richtig?
Griiieza (R. III, 511). Aus den beiden
von R. citierten Belegen, denen ich
keinen weiteren beizufügen vermag,
ergibt sich die Bedeutung „tristesse"
nicht. Paul Meyer nimmt dieselbe,
unter Hinweis auf grineza bei Rayn.,
an für gruneza in :
Le capellas nom poc respondre
De gruneza, car si vol tondre (sc.
Guilhems)
Sos cabeillz, ques eron plus säur
Ques una bella fuilla d'aur.
Flamenca* H562.
Flamenca' Übs. „tout interdit d'en-
tendre que . .". Ist nicht „Erregung,
Ergriffenheit" zu deuten, vgl. gri-
nos? Tobler will grün- in grim-
ändern. Grimeza ist sonst nicht be-
legt, und ob es eine hier passende
Bedeutung haben kennte, ist frag-
lich, vgl. oben grim. grimu, grimar.
Grinos (R. III, 511). Ich kann das Wort
nur aus S. Hon. belegen. Rayn.
citiert :
Adonx n'Anselms fom tan joios
Que de gaug era toz grinos,
E baysa los huellz el dar vis
A son fiyll.
S. Hon. LXXXIX, 2Ü().
Rayn. „saisi".
Le cambia[i]res diz: Per ma fe,
Yeu non ay d'aur tan gran foyson,
Per fueylla de palma lo don.
Mas ben t'en donnaray lo pes,
Si vols, dels (cor. de V) petits mar-
seylles :
Mot es li fueylla preciosa. —
Li femna diz tota grinosa:
Ar fay. seyner, zo que ti play.
Ibid. CVIII, 50.
Rayn. „aîfligée".
Ferner :
Merce ti quer li desastrada
Que aias de nii pietat.
Rent mi l'enfant que m'avias dat. -
Sant Honoratz fom tot[z] grinos
E vay si metre a ginoyllos.
Los membres li vay ajostar,
L'enfant portet denant l'autar
E vay far sa oration.
Ibid. LXXI. 71.
E ditz li : Con lest tan plorosa V
Diguas mi l'esdeveniment. —
E li caytiva mantenent
Li compta tota sa rancura.
Portas del nas la partidura? —
Seyner, hoc ben; e ve la vos. —
E le benastrucs totz grinos
L'ajostet al nas contenent
Que anc ren non y fom parvent,
Cant l'ac seynada de sa man.
Ibid. XCIII, 58.
Rochegude „affligé, sensible, plein de
corapassion".
E l'arcivesques totz grinos
Si vay gitar a ginoyllos
— 198 —
Denaiit lo moyne de bon ayre
E dizia li: Car seyner payre.
Est vos preyres aordenatz.
Que m'absolvas de mons peccatz ?
Ibid. CXVl, 87.
Mit „erregt, ergriffen, bewegt" kommt
man überall aus, nur an der zweiten
Stelle ist mir die genaue Bedeutung
nicht klar.
Gris (R. III, 511) 1) Faire cara yriza
„ein böses Gesicht machen" ; s. den
Beleg s. V. cara, Bd. I, 208.
2) „Grauwerk". So im ersten Beleg
bei Rayn. :
Aissi guerpisc joi e deport
E vair e gris e sembeli.
Bartsch Chr. 34, 14 (Graf v. Poit.).
Weitere Belege Appel Chr.'^ Glos.
Als eine dem Reime zu Liebe geschaffe-
ne Nebenform von gris erklärt Cha-
baneau die Form gri in:
Na Flors, al clerc vostre peregri
gri
Monge daretz, si dreytz nous re-
mort. mort.
Deux Mss. LIII, 9.
Vgl. oben grin.
Grisier? oder grizier? „Leber".
E l'angel dis a Tobiou: desmenbra
aquel peys, restaura a tu lo cor e"l
fei el grisier (= lat. jecur).
Tobias 6, 5 (Herrigs Arch. 32, 344).
Vgl. unten grizier.
Grit siehe guit Schluss.
Gria (R. III, 512 ein Beleg) „Greif".
E fai's plus temer de griu
A vilas domnejadors,
Et als fis conoissedors
A solatz tant agradiu
■ Qu'al partir quecs jur' e pliu
Que domn' es de las melhors.
Peire Vidal 14, 21.
E tenetz hi grius, colombas e paus.
E ses perdo no y intra nulhs pre-
jurs . . .
Elh griu certamens so
Li San de paradis,
Que de ginolhs aclis
Lauzo Dieu e sa mayre.
Deux Mss. S. 60 V. 35 u. S. 61 V. 13«.
Grius quedam avis.
Don. prov. h'M. 41.
Grizet „grau".
Vestida fon d'un nier sardil
Ab capa grizeta ses pelh.
Prov. Ined. s! 122 V. 8 (G. d'Autpol).
R. III, 512 citiert diese Stelle als ein-
zigen Beleg von grizeta „grisette,
Sorte d'étoffe".
Grizeta (R. III, 512) siehe grizet.
Grizier „ins Graue spielend".
.1. rocii bayart, grisey davant.
Arch. bist. Gironde 12, 190 vi. Z.
Vgl. oben grisier.
Grizon „grau".
E venio am lo caval griso.
Dép. chât. quere. III, 57.
.vi. rociis , Tun grisoo . . , autre ba-
yard . . , Fautre blanc . . , autre
grisoo.
Arch. bist. Gironde 12, 185 Z. 9 u. 11.
Ferner ibid. S. 198 Z. 16 u. S. 219
Z. 6.
. . deu per ungrossi de peal gri~o (Text
gre-) . . la soma de . .
Guibert, Regist. dom. I, 126 Z. 14.
Grizonet „grau; graues Pferd''.
Item pro regnis et falsaregnis equi
grisoneti .v. s.
Item pro cammalibus . . pro grisoneto
.xir. s.
Arch. bist. Gironde 22, 500Z. 20u. vi. Z.
Groc siehe troc, Bd. I, 417.
Grogezir (R, III, 512) ist zu streichen.
S. Stichel S. 60.
— 199 —
Groìsa ,, Dicke".
. . . qar parlet de (fruimsa (sie) îez
no-sen,
Q'andui em gros, mas el o es, clio'm
par,
De Clara fam (?), et eu per pro
manjar.
Appel. Poes. prov. S. 37 V. 6 {■= Rv.
34, 11 ; Gaue. Faidit).
E fu si granda e si grossa
Che ac de lonc .viii. ou .viiii. pas-
ses
E ben de (p-uei/ssa dos brasses
(- 1).
Blandin de Com. 1458 (Rom. 2, 190).
Ell avia tan grans nafras el cap
d'aquella malautia que ben era de
;/rueissa de .iii. detz so ques hom i
metia.
S. Douc. S. 170 § 10.
Vgl. (/habaneau, Revue 18, 24.
. . aissi que la (jroissa de son ventre
per gran verguonia celava quan que
podia.
Marienwunder § 155 (Rom. 8, 25).
] )e la color del drap ni de la groicha
noifs] plaig[n]e negus.
Benediktinerregel (Paris) fol. 28''.
Groisor (R. III, 514). Der einzige Beleg
aus Marcabrun (Hs. A No. 56, 6,
Hs. E, Mahn Ged. 796, 6) ist mir
unklar ; jedenfalls kann hier aber g.
nicht „grosseur" bedeuten. Dagegen
liegt g. „Dicke" vor in :
Car el no po virar lo cap per la grant
groisor del col.
Wald. Phys , Rom. Forsch. 5, 407 1. Z.
Groisor „dicker". Ich kann nur den
Nomin. -ser belegen :
D'Esteve de Belhmon m'enueja
Qtiar es i/rueytsert- q'una trueja
(- !)•
Mahn (iod. 7()2, 1 (P. Card.; Hs. C).
Hs. R (M. G. 763) Car es . . (Lücke
im Ms.) d'una tremueya.
Grola „alter, abgetragener Schuh".
Ch-ola solea vetus.
Don. prov. 63», 32.
Mistral groulo „savate, vieux soulier".
Grölet „e. Gefäss (Kiug?)".
Plus de deniers bons en ung grölet
de terra en la dicha caisa .vii. g.
Ouvr. Arles. Rv. 39, 30 Z. 14.
Vgl. Godefroy grole 2.
Grolh (R. III, 512). Einziger Beleg:
M'arma del gorgolh
D'iîern mal e grolh
Gandish e de la pena
Del payrol que bolh.
Leys I, 284 Z. 15.
Rayn. „grouillant, bouillonnant" ; Ga-
tien-Arnoult „tumultueux". Ge-
naue Bedeutung?
Grolh.
El chans-plors fai lo plus vert foill
Secar en parvenza,
E pariatz tan c'ab vostre groill
Faitz fugir plasenza.
Liederhs. H No. 254, 2 (Lanf.
Cigala).
Etwa mit frz. grouiller zusammen-
zustellen und .Geknurr" zu deuten?
Groller „Schuhflicker".
Sabatiers, groliers, fabres.
Germain, Commerce Jlontp. II. 315,
Z. 14.
Guilhem Borel, grolier, a un osdal . .
Recherches Albi S. 123 Z. 7.
E tot grolle/ hosse, revendedos de
fromatges . . pagara . . .
Cart. Beaumont S. 89 1. Z.
E plus receb.oren en borgues .Tohan
de Pretz, taconey et grollet/.
,Tur. Bordeaux II, 291 Z. 3 v. u.
Ferner ibid. II, 297 Z. 8.
Mistral groulié ,savetíer, carreleur
de souliers".
— 200
Oroma.
Ben conosc ses art d'escriure
Que es plan o que es comba,
Quïeu sai drut que si assembla
Don blasm' a leis, el col groma.
Arn. Dan. IV, 44.
Übs. „sudiciume". Vgl. die Amkg. zu
der Stelle.
Orondilh (R. III, 513). Einziger Beleg :
Mais pretz lo îreich teraporau
Que l'estiu plen de grondilh.
Don nais putia et enveja.
Lo pics e la rossignola
Tornon lor chant en tazer (Hs.
ia-).
Si's fal gais e l'auriola.
Don Tinverns fai son plazer.
E l'orgoills torna en canau
Per garssos plens de f/rondiU
Qu'en estiu contradenteja (?).
Liederhs. A No. 75, 1 u. 2 (Marc).
Eayn. übersetzt temporau Z. 1 _,in-
constant", es ist „Jahreszeit" ; gron-
dilh Z. 2 „chuchoterie ", aber be-
zieht sich g. hier nicht auf die von
den Thieren (Vögeln. Insekten) her-
vorgebrachten Laute? Vgl. den An-
fang von Str. 2 und ibid. Str. 3
Aquest (Hs. -quist) malvatz volatill
(sc. mosca, tavan, escaravait) Non
sent briiir ni oler (?) Don francs
iverns nos iieteja; vgl. auch oben
den Beleg s. v. grazilh. Das groii-
dilh Z. 9 übersetzt R. „rechigne-
ment" ; mir ist die Stelle unklar.
Passat an lo saut vergondau
Ab semblan d'usatge captill (?).
Tot cant que donant fant sensau
Plen de grondiU,
E non prendon (cor. prezon) blas-
me ni lau
Un gran de mill.
Liederhs. A No. 6Ü, 6 (Marc).
Hs. E (Mahn (ied. 798, 5) Z. 1 Fer-
dut; vergoniau; Z. 2 ^ ; cabrill; Z.
3—4 und 5 — 6 sind umgestellt E
no prezon b. ni l. Un g. d. m. Sei
per cui dcnars es cessau Ples de
grondiU. Etwa „brummiges, mür-
risches Wesen. Unfreundlichkeit"?
In Hs. A findet sich in diesem Ge-
dicht g. noch ein Mal in Str. 1 ; siehe
den Beleg s. v. grazilh.
Die Bedeutung „Murren. Schelten" hat
g. in :
En aital rimeta prima
M'agradon lieu mot e prim,
Bastit ses regia e ses linha,
Pos mos volers s'i apila,
E atozat ai mon linh (?)
Lai on ai cor qe m'apil(l)
Per totz temps. E qi'n grondilha,
No tem' auzir mon grondilh.
Mahn Ged. 629. 1 (R. d'Xur.; Hs. M).
Hs. I (M. G. 628, 1) und Hs. N« (Her-
rigs Arch. 102, 180) Z. 4 Pos mos
prims {ýerms N^) cors ; Z. 5 Cuidan
cuidat ai de nio Un, Z. 7 ql I. qiiim
N ^ ; Z. 8 Ni or tem per nie son gron-
diU igrongill Í). R. III, 513 citierr,
die Stelle nach der falschen Lesart,
von Hs. I als einzigen Beleg für
grongiUi „gronderie".
Grondilhador „Ohrenbläser".
Murmurador, bislengos, grondilhador,
detrazedor.
Römer 1, 29 (Clédat 332 b, 4).
Vgl. Romania 18, 360 Am. 5.
Grondilhamen „Ohrenblasen'".
Descordias, detrazementz, grondilha-
mentz^ . . tensos no sian entre vos
{— lat. susurratiönes).
IL Korinth. 12, 20 (Clédat 393 ^, 3
V. u.).
Grondilhar (R. III, 513). Der letzte Be-
leg, wo „murren, schelten" zu deuten
ist und R. „rechigner" deutet, ist
ungenau citiert und missverstanden ;
siehe die Stelle vollständig s. v. gron-
dilh Schluss.
201 —
Ferner :
A. domn' ap cor volpill.
(iran paor ai qeil bocha me rovill.
Qar . .
No'us bais. qi q'en grondiU,
Q'eu n'iria en eissil
Enanz c'autra'm baizes.
Appel. Poes. prov. S. 114 V. 22 (= Rv.
40, 412;R. d'Aur.).
Grondir (R. III. 512) „murmeln".
Vas la fenida s'embria
Lo vers. s'es qui 1 chant nii gron-
da.
Liederhs. A No. 70, 7 (Marc).
Grongilh (R. 111. 513) ist zu streichen;
Í5. oben grondilh Schluss.
Gronh , Murren".
E qui ves lor (sc. los rics) se des-
via,
Mostron gronh e fellonia,
Cais qu'ora do non lur complanha.
Uc Brunenc 5, 47.
Appel deutet (brieiiich) : „Und wer
gegen sie sich vergeht, dem zeigen
sie Murren und Bosheit, gleichsam
als ob man nicht ihnen Klage gäbe
d. h. als ob man sich nicht über
sie beklagte". Dass die letzte Zeile
in Text und Deutung das Richtige
bietet, bezweifle ich. Paul Meyer,
Rom. 24, 453 hält dieVariante hronh
für viel wahrscheinlicher als gronh.
Vgl. Godefroy groin 2.
Gronhir, gronir (R. III, 513) 1) „mur-
ren, s. Unzufriedenheit äussern".
Mout lur tarzava le pascors,
Soven ne gronissun en tosson.
Flamenca^ 7175.
Glossar „grogner , témoigner de la
mauvaise humeur".
á)
Entre"ls Valens et pros
N'i a que son ses tot esgart
E queus diran a una part
Emestz(sic)autrus quelurcantetz,
E no y gardaran nulha vetz
Ni nulh temps ni nulha sazo.
E al ters mot de la canso,
Cal que digatz, ilh groniran
E josta vos cosselharan
O's metran novas a comtar.
Bartsch Dkm. 183, 29 (Raim. Vidal).
Rayn. , der nur Z. 8 citiert, deutet
irrig „grogner". Es handelt sich
nicht um einen Tadel, sondern um
die Äusserung eines Geräusches,
das die Unaufmerksamkeit des
Hörers beweist und den Vortrag
stört. Aber was ist die genaue
Bedeutung? Etwa „in den Bart
brummen"? Oder „etwas vor sich
her summen" ? Oder „leise reden" ?
Gronidor „der grunzt, knurrt, murrt".
Consentire qui consentit , . . ferire
cum armis percussor, gronire quod
(cor. qui?) frequenter grunnit.
Don. prov. 4«, 24.
Gronir siehe gronhir.
Grop „Knoten".
Grobs, grops nexus vel nodus.
Don. prov. 53b. 22.
Mistral (jroup. grop (1.) „noeud, dans
les Alpes".
Grop? „Tragkorb, Kiepe".
Item de saumata cereriarum . . .1.
den. . . et de quolibet grop unum
obulum.
Du Gange s. v. grop (Urkunde
aus Carcassonne).
Ist die Form haltbar, oder soll man
goi-p ändern? Vgl. corp. Bd. I, 374,
und Mistral gorh , gorp etc. (aber
nicht grop) „hotte, etc.".
Gropar „knoten, binden".
Repren la cordo e tiro ben
E la me baylo, e groparey.
S. Eust. 2366 (Rv. 22, 219).
Mistral groupa „nouer". Vgl. agro-
par, Bd. I. 35.
202 —
Gropiera siehe cropieru, Bd. I, 419.
Gropir „niederhocken".
Cropir, ffropir super talos sedere.
. Don. prov. SQ^, 22.
Vgl. cropir. Bd. I, 419.
Mistral t/roupi, croupi „croupir".
Gros (R. III, 514) 1) „gross" (R. ein
Beleg).
E'l focs Î0 bos,
Et ieu calfei me voluntiers
Als i/ros carbos.
Appel Chr.2 60, 42 (Graf v Poit.).
Pesse de drap grosse ni petite.
Établ. Bayonne S. 210 Z. 6.
Bestias (jrosas „ Grossvieh ".
Apreizoneron alcus homes de Mont-
pellier . . e prezeron motas hestias
grossas e s'en îugiron d'aqui verS
Anhana.
Pet. Thal. Montp. S. 864 Z. 14.
Blut gros.
Que totz homes . . sian tengutz de
pagar . . de hlutz grosses, lis e
cambes en garba . . la octava part.
Gout. Foix § 70.
Ist b. g. — nfz. (,runds blés „Weizen
und Roggen " oder = nfz. gros
grains „ Wintergetreid e " ?
2) „dick, dicht".
E tu fai ton cap penchienhar,
Un pauc escarpir e gratar,
Car aquo es grans sanitatz ;
Que las grossas fumositatz
Que son pujades el dormir,
Aquo les en fai departir.
Diätetik 52.
3) „heftig, stark, gewaltig".
Mais lo colp es gros,
Que no i a mesolla ni os,
Vena ni nervi que nol senta.
Bartsch Chr. 251, 5 (Jaufre).
4) „derb, grob" (R. ein Beleg). Carn
grosa „Schlachtfieisch". nfz, grosse
viande.
Et disso que lo deit .Tohan d'Ama-
don et son tilh eran pres de garitz
. , et poden sens perilh mingar bau,
porc et tota autra carn grossa et
beure bin et ypocras.
.Tur. Bordeaux II, 403 Z. Ö.
A toz sia amparat que no mengo
carns grossas, si cum so las bestias
am .1111. pes. sals dels malaudes e
dels frevols.
Benediktinerregel (Paris) fol. 20».
Vgl. auch gos, Bd. IV. lölb.
5) „unbearbeitet".
Saumada de fer obrat .ii. d. e de fer
gros .1. d.
Et. bist. Moissac I. 108 Z. 14.
6)
Tot volguoron que a mosstnhor . .
de la Sala sia facha resposta r/rossa
sobre lo fach de Moissac, e que'S
mene aquel fach be e regeament
el cas que no's vulhan acordar ab
la vila d'Agen.
.Tur. Agen S. 276 Z. 20.
Hrsgbr. ..on répondra en detail".
E que degun pestre . . ni autra per-
sona que fassa pan a vendre non
pasti d'ayga grossa ni d'ayga sa-
lada de pous sotz aquella mesema
pena.
Criées Mars. S. 3 vi. Z.
Mistral uigo grosso „crue d'eau".
8) „Dicke" (R. ein Beleg).
Une corde de ,xvi. brasses de lonc
e deu gros que lo portedor lo di-
raa (?).
Arch. bist. Gironde 12. 277 Z, 8.
9) „Groschen".
Resto ,v. escute .n. groses d'argen.
Frères Bonis I. 144 Z, 8.
Ferner ibid. I. 208 1. Z.
Abem (sie) receubut (Text recem-)
. . .11. francs .xii. grosses en doblas
et en grosses de .xx. dcniers la
pessa. dits guilhems.
Arcli. catli. Carcas. 8. 285 Z. 8.
— 203
10) losíirots ,dieReichen, die Grossen".
Item . . se levet rumor . . en la ciu-
tat de Bezers dels menutz contra
los grosses, en que los menutz
me[i]ron fuoc en l'ostal del cossolat.
Pet. Thal. Montp. S. 408 Z. 11.
E de so que mais i aura mester que
hom malleve dels (/rna de que se
ïassa.
Jur. Agen S. á38 Z. 18.
Hrsgbr. „gros bourgeois". Mistral
// (jms, lous (jroííses (1.) .les riches,
les gros bonnets, les grands".
11) faire lo r/ros.
E silh plagues quieu tot jorn li
servis
Del mieu saber, cum me dicta razos,
; Alejgramen fei/ra depueys le gros
.... eys dizen sauti de gaug en
sus,
Deux Mss. XIV, 23.
Dazu die Amkg : „Je ferais le fier?
En catalan /er se gros de aiguna
cosa — gloriarse (Labernia)".
12) {comprar, vendre) en g., a en g.
„im Grossen".
Deguna persona . . non ause vendre
. . vi ni pimen en gros ni en menut
setz licencia dels gabeliers.
Règl. police Castres S. 285'> Z. 14.
Negun marchant . . no . . sie tant
auzart que . . beni ni atau meinhs
crompi en gros ni en menut . .
pesse de drap grosse ni petite.
Établ. Bayonne S. 210 Z. 5.
Per rebener le en gros ni en menut-
Ibid. S. 370 Z. 10.
Ferner Jur. Bordeaux II, 119 Z. 21.
It. que de cascuna copa que si ven-
dra a en gros si deya donar .vn.
den. per copa.
Tota persona que vendra vin a taverna
a racnu o a en gros . . .
Ordon. munic. Digne § 2 u. 5 (Rv. 32,
168-69).
Ferner ibid. § 10.
Grosa (R. TU. 515) „Groschen".
Lo previlegi cum las monedas d'argen
aperadas grosas . . ayan cors per tot
lo duguat.
Cout. Bordeaux S. 420 Z. 6 v. u.
Vgl. Du Cange grossu 1.
Grosadura „ Abschrift . Ausfertigung
(einer Urkunde)".
A M Guiraut Blacas per las grossa-
duras de la carta . . .viii. crozatz.
Douze comptes AM S. 27 § 239.
Ferner ibid. S. 31 § 264.
Grosal.
Item lo pan del yrossal pesera meys,
lo de .111. d.. .1. onsa que lo del
canesal (?).
Établ. Marmande S 2.
Glossar, Arch. bist. Gironde Bd. 11,
„grosse farine".
Mistral groussau „qui porte de gros
fruits ; de grosse espèce, en parlant
de certaines variétés de prune ou
de cerise".
Groseria ?
Item los argenters bateran a .xi. diners
.VI. grans grosserie et lo resti a .xi.
diners.
Liv. Synd. Béarn 8. 20 Z. 7.
Groseza (R. IIÍ, 514). Der einzige Be-
leg für „grossesse" ist zu streichen.
Er lautet richtig :
La longuesza . . es de .xi . covedes e
la grossesa es de .x.
Pr. Joh. 56, 11 (Such. Dkm. I, 376).
Nachzutragen ist die Bedeutung „Un-
bildung" :
Eis grans defallimens que hi serian
(sc. in der Vida) solamens son per
la (,rosseza e*l non-saber de la per-
sona.
S. Douc. S. 244 § 42.
204
Grosier (R. III, 514) 1) ,,dick, gross'-.
Dels brans e de las lansas e dels
cairels grossiers
Recomensa la guerra.
Crois. Alb. 8385.
Glossar „gros", Übs. ^îort".
.c. deniers d'aur portec (jrociers
E .VC. floris de menutz.
Giiilh. de la Barra^ 8220.
Vgl. Da Gange grossi denurii s. v.
moneta.
2) „gewöhnlich, gemein".
Ez obreren ab joya totz lo pobles
groitisiers
E donzels e donzelas e donas e
molhers
E tozetz e tozetas.
Crois. Alb. 9429.
Glossar „bas". Übs. „menu".
3) „ungebildet".
(Jar motas canzas i a escrichas . . que
per sa rudeza non entendia, car per-
sona !,rossiera e ruda. ses deguna
sciencia s'en es enpachada.
S. Douc. S. 244 § 41.
4) los grosiers „die Reichen, die Gros-
sen". Vgl. gros 10).
E cridego ad armas borgues e mey-
nader,
E de cels de la vila li menud el
grosser.
Guerre de isav. 4445.
Was ist die genaue Bedeutung an der
folgenden Stelle ?
La lotja Costa le portal . . per tenir
las fustas, caux et totas autras cau-
sas grossieyras de la dita gle\'za.
Arch. cath. Carcas. S. 310 Z. 16.
Grosir „(e. Urkunde) ins Reine schreiben " .
R. III, 515 -sar.
. . feron grossir las cartas que se en-
seguon.
See. Liv. Pèl. S. Jacques S. 137 Z. 7.
Grua (R. III, 515 „grue'"). Pelar la g.
Elh e l'autre faidit que i son pelan
la grua
Tans colps i an donat que motz
om i trabua.
Oois. Alb. 2207.
Vgl. Paul Jleyer. Romania 4. 273 ff.
Gruat .,Krahn, Hebemaschine".
Pus de que avem îait lo gruat per
monta (sie) las fustas .v. canas e
dos pams, .in. 1. .xv. s.
Art. montp. S. 296b Z. 11.
Gruda.
Cascuns cavalje un cras mur so-
jornat.
E cascuns porte un girfalcon mu-
dat,
Un palefrei ant de grudes carjat ;
Gent son vestit e sont ben con-
redat.
Aigar« 828.
Vgl. die Amkg. zu der Stelle.
Gruia? oder gruier? ,. grosser Ziegel''.
.1. milher de teuletas, .x. grans teules
apelatz gruyes.
An. du Midi 7, 451 Z. 8.
Grulb (R. in, 513) ist zu streichen; vgl.
Sternbeck S. 71.
Grnmeisei „Knäuel".
Grumeycel Glomus, glomeratio.
Floretus, Rv. 35, 70».
Mistral grumicèu „peloton de ül".
Vgl. Thomas, Essais S. 331 Amkg. 2.
Grarael „Knäuel''.
Item quatorze grumels de fiel prim
de li.
Item quinze grumels e madayssos
de fial gris.
Inventaire Montbeton t; 05 u. 245.
Mistral griinim ,.grumeau, peloton ;
peloton de fil".
- 205
Grün .Abzugskanal-'.
Tant solament es permes en aqael
de qui es la terra . . en la qualla
es la paret . ., faire cloacas, gran
ou eygui[eJros per recebre et con-
duyre las aygas que hy coro» ho
naysson de per se ho las quallas
Ton hi (Text ho) geta.
Cout. S. tìilles S. 29 Z. 8.
Mistral yrun ^puits perdu. égout,
clcaque'.
Gruneza siehe grineza.
Grupia siehe yrepcha.
Grut .(Trutze".
Grutz iarrum.
Don. prov. 59». 29.
Vgl. die Amkg. zu der Stelle.
Mistral i/rwi, grus {&.) ,gruau; etc.".
Grutz?
E cant la gata'S vira . . .,
Lo trabuquetz albira . . .
E donec li tal colp . . .
Que lo fer e l'acier eis îustz e"ls
claveletz
Fer e trenca e briza e lo grutz e
la petz.
Crois. Alb. 8130.
Paul Meyer fragt in der Amkg. : ,Corr.
glutz?" und übersezt „la colle et
la poix" ; Ohabaneau. Revue 9, 362 :
„Je propose la correction e la crutz
e lo petz, c'est à dire „et Técrase
sur la poitrine, lui brise les flancs" ;
Appel Chr.* Glos, grutz „etwa der
Kies, der Sand etc., der die oberste
Fläche der Maschine bedeckte, um
sie vor dem Anbrennen zu schüt-
zen? vgl. Mistral grut pavé d'as-
phalte, it&l. gruzzo^ , petz „Pech".
ivela ?
item crompam huna liura de seu ab
de huntar gruvelan e caretz.
Comptes de Kiscle S. 230 Z. 8 v. u.
Glossar „grue, treuil".
Guach siehe gaug Schluss, Bd. IV, 86.
Gaasandor (H. III, 449) ist zu streichen ;
siehe gazanhadvr Schluss, Bd. IV. 94.
Guele (K. III. 516 j. Nur ctda guela,
aus Cartulaire de Montpellier. Das
Wort ist mir sehr verdächtig.
Gueuchida siehe gunchia. Bd. iV. 30.
Giier (R. HI, 51H) siehe guers.
Guerentejar, guerentia, guerida,gue-
riiuen, guerir, guerizoii siehe ga-,
Guerpimeu, gur-, 1) „Verlassen, Auf-
geben".
Don(s) apare manifest deseretement^
despoblement e gurpiment de les
heretatz e possessions de le ciptat.
car per arrezon dous perilhs e em-
barguers soberdiitz armaden les
heretatz desertes e laschades chetz
poblar e chetz coitivar (Text cor-).
Établ. Bayonne S. 179 Z. 4.
2) „Überlassung, Abtretung".
Et fey vendition, cession, gurpiment
et quitanssa deu tot sens degun
arretenament.
Arch. bist. Gironde 3, 172 Z. 16.
Et la(s) present bendicion, cession,
gurpiment, transport et quittanssa
Jur. Bordeaux I, 436 Z. 12.
Guerpir, gur- (R. Hl, 516) 1) „über-
lassen".
Aquest do au donat et gurpit a jasse
. allz fraires sobredigz del Temple.
Cart. Vaour S. 45 Z. 19.
Ferner ibid. S. 46 Z. 6.
Et plus los medis procuraires . . an
bendut, liurat, quittat, cedit, gur-
pit et transportat aus . . senhors
mager et jurats . . tot dreit, tota
rason, accion . . .
Jur. Bordeaux I, 436 Z. 84.
206 -
2) „ablassen, aufhören".
Et ay dig per esta raso
Que cilli quez enamorat so
Fasson de las fuelhas capel
E de las iioretas pinhel,
Quar en obras o en talen
Devon cilh qu'amon lealmen
Las vertutz de las ilors complir
E de las fuelhas, sens <jrepir.
Brev. d'am. 444.
Die Form f/repir ist bei Rayn.
nachzutragen.
Guerpizon, gur- 1) „Überlassung, Ab-
tretung".
No fara . . deguna causa per que
aquesta bendition, quitanssa, gur-
pissons, donations et cessions . .
pusca(n) estre cassat, rebocat, anul-
lat.
Arch. bist. Gironde 7, 285 Z. 6.
Aquesta present benda, cession, . . liu-
ransa, gurpizon.
Ibid. 15, 549 Z. 10.
2) „Abgabe bei Aufgabe eines Lehens".
Cum se pot gurpir feu ses paguar .v.
soudz de gurpidon. Costuma es que,
sy mon payre ten .i. feu de .i. se-
nhor et mon payre mor, et apres
lo senhor deu feu me requer que
prenguy de luy la causa, que, sy
no la vulh retenir de luy, jo non
son(t) tingut de pendre de luy, an[s]
lo(c) pusc leysar la causa sens que
(Text ya) nom costera .v. soudz de
gurpisson.
Cout. Bordeaux S. 104 vi. Z. u. S.
105 Z. 3.
Guerra (R. III, 516) 1) .Streit".
Enquer me menbra d'um mati,
Que nos fezem de guera fl
E que"m donet un don tan gran :
Sa drudari' e son anel.
Appel Chr.« 10, 20 (Graf v. Poit).
2) „Unruhe" ?
Lo Premier Jörn cera mot fers,
JMot engoyssos e mot despers.
La mar, que esson luec esta fera
E tal trebalh fa t tal guerra,
Las hondas que yssiran del mar
Sus vas lo cel volran pojar.
Ev. Nie. 2478 (Such. Dkm. I, 75).
8) „Lärm".
E tota la gens de la terra
j\lenan aquesta eisa gerru,
Que cascus crida e plora e piain,
Jove e viell, petit e gran.
Appel ('hr.2 3, 152 (.Taufre).
Quant los sararins foron dels crcs-
tians apropiatz, gran gera deme-
neron , mot fort an grailejat, an
trompas, an tombalas menavon Inr
afar, per so que la gent crestiana
pogesan espaventar.
Rom. d'Arles 733 (Rv. 32, 499).
4) „Widerwärtigkeit".
Dels malvatz baros recrezenz,
A cui dos e cortz par guerra,
Sui sers, quant hom los soteri a,
Quar tan m'es lor vida destrics,
Per qu'a la mort lor sui amics.
Guilh. Augier Novella 2, 11.
Vgl. Schulze. Glossar Chev. lyon
(/uerre.
ö)'
Qui pren granre de la[s] garros-
sas . .
Et en un topi nou de terra
Lur fai sufrir al fuec tal guerra
Que tornon en polvera menuda
(+ 1).
Tost faun issir auzel de muda.
Auz. cass. 1574.
Der Sinn ist klar, doch finde ich
keinen entsprechenden deutschen
Ausdruck. Würde .sie dem Feuer
so lange aussetzt" genügen?
Guerrejador (R. III, 517) 1) „Krieger,
Kämpfer "• (R. ein Beleg).
Trop son plus ric gerrejador
Li Proenssal e plus valen.
Liederhs. A No. .523, 3 (Tenzone Bert.
d'Avinhon — Raim. de las Salas).
207
Píego tot jorn Dieus . . .
Que do salut als sieus t/uerreja-
(ìors.
Deux Mss. XLI. 49.
2) j kämpf-, streitlustig".
Us n'i a gucrrejadors
Quç an de mal far lezer
E no's sabon chaptener
Xul temps ses enginhadors.
Tan aman lanzar e traire.
B. de Born 88. 84.
Hierher gehört auch vielleicht die
s. V. endomens, Bd. II. 478. ange-
führte Stelle.
Guerrejador tìndet sich in Crois. Alb.
in der Form (/ar- in den Bedeutungen
1Ì , Kampf".
E sofren la trebalha e polvera e
calor,
E estan noit e dia en tal garre-
jador
Que perdon las mainadas tant
destrier corredor . . .
Crois. Alb. 4449.
Glossar „lutte'^, Übs. „guerre".
2) ,. Kampfplatz".
Degus sains no tenga taula ni
obrador,
Mas estem tot lo dia la fora al
trepador,
E fassam las trencadas e tal gar-
rejador
Quei sirvent e l'arquier e li fronde-
jador,
Cant lor sira gran coita, agen bo
intrador.
Crois. Alb. 6802.
Eih sirvent frontalier . .
Prendo'ls ortz e las vinhas e li
frondejador.
Eis camis e las plassas ei bei
garrejador.
Ibid. 7748.
Glossar „champ de bataille. place
propre au combat", Übs. der ersten
Stelle ,, défenses " , der zwt iten
„champ de bataille".
Guerrejar (R. III, 517) 1) .Krieg füh-
ren".
Quan ieu pren e tuolh la ricor
D'aquels que nom laissan gua-
rir,
Dizon que trop mi sui cochatz ;
Quar no guerrei.
Aras dizon que sui malvatz.
B. de Born 4. 55.
Puois als baros enoja e lor pesa
D'aquesta patz qu'an facha li dui
rei,
Farai chanzo tal que, quan er
apresa,
A cadau sera tart que guerrei.
Ibid. 17, 4.
Ferner Appel Chr." 101, 28a (K. de
Vaq.)
Mit flgdm. ab, contra :
Lo vescomte son bot merceja e
somon
Que no guerrei ah lui ni noih
mova tenson.
E que sian amdui a la defension,
Qu'ilh nil pais no caian en mal[a|
destruction.
Crois. Alb. 196.
Si no s'en van. tugh perdran la
desferra.
Cum fe le rej's am sos frayres e
ducs
D'autres granre. que vezem de-
zastrux.
Per guirejar (sie) contra'l rejne
de Fransa.
Joyas S. 106 Z. 16.
2) „kriegerisch, kampflustig sein" ?
Des lo temps Rotlan
Ni de lai denan
No vi hom tan pro
Ni tan giterrejan
Ni don sa lauzors
Tan pel mon s'empenha.
B. de Born 8. TK).
— 208 —
Li (ìasco folejo, Bordoles (jiierrcjo e
Limozi flaquejo.
' Leys ir, 70 Z. 4.
3) , streiten". Bartsch C'hr. 827, 21
u. 24 (Joan de Peanas) ; s. den Be-
leg s. V. endomens, Bd. II, 473. So
nach Appel auch in :
Mon (iazanhat sal Dens e na
Vierna,
Oar hom tan gen no dona ni
(juerreja.
Appel Chr. 2 24, 48 (Peire
Vidal 43, 48).
Oder darf man hier die Bedeutung
4) „streitig machen, verweigern" an-
nehmen V
5) „bekriegen". Belege bei Rayn. ;
ferner Appel Chr.» 6, 87 (Chans.
d'Ant.) und 71, 4 (= Calvo 14, 4);
B. de Born 3, 15.
Was ist der genaue Sinn der folgen-
den Stelle ?
Doncs pos aisso quem guerreja
C'onosc que m'er a blandir,
Ab honrar et ab soîrir
Li serai hom e servire.
Bartsch Chr. 88, 19 (P. Eaim. de
Toloza).
6) g. alc. ren ad alcun.
A Miquel de Castelho
Et a Codolen deman
Si deu saber mal o bo
De si dons a fin ayman,
Si"l fa esgart nonchalen
A vista de tota gen,
Si (cor. S'a?) selat
Lo y fa de bon grat.
Mas res non l'autreya
De so que 1 guerreya.
Varia prov. S. 2 V. 10 (= Rv. 32, 110;
Tenzone Guir. Riq. - Miquel de Cast.
— Codolen).
De fln cor l'autreya
Lo joy que'l guerrega.
Ibid. V. 60.
7) se g. „Krieg führen" (R. ein
Beleg).
Baro, metetz en guatge
Chastels e vilas e ciutatz,
Enanz qu'usquecs no'ua guerre-
jatz.
B. de Born 42, 53.
E-n Richartz si guerrejava ab n'Ai-
mar.
B. de Born, Razon zu 2 Z. 11.
Nachzutragen ist bei Rayn. die Form
garrejar, vgl. ('rois. Alb. Glos.
Guerrestaje (R. III, 517 „guerroyage").
Einziger Beleg :
El e Rostans
Plus parliers qu'uns gramajes
Tenon per guerr' estajes (Hs.
guerrestaies),
Qu'anc trepas (?) ni sonaill
Ni auberc ap cabmaill
Non fon per eis portatz
Ni lor cavals armatz
Ni colps pres ni donatz.
Mahn Ged. 610, 3 (R. deVaq.; Hs. I).
Hs. A No. 598, 3 ge^-ra ostatges, Rayn.
guerrestaje. Die Zeile ist mir un-
klar, doch ist gewiss das von Rayn.
angesetzte Wort zu streichen.
Guerrier (R. III, 517) 1) „Krieger" (K
ein Beleg). Ferner B. de Born 11,8
und 28, 58 ; Chans. d'Ant. 158; ßlan-
din de Corn. 654 (Rom. 2, 181).
2) „Streitgedicht".
Un guerrier per alegrar
Vuelh comensar, car m'agensa,
Que non lo dey plus celar,
Trop l'auray tengut en pensa.
Bartsch Chr. 327, 17 (Joan de Pennas).
Guers (so ist anzusetzen statt guer,
R. III. 516) 1) „schielend". Rayn.
gibt einen Beleg, Peire d'Alv. 13,9.
Ferner :
Et apelam noms Integrals aquels que
per ostamen de la derriera letra,
209
so es de s. niudo o perdo lor sig-
nilicat. et enayssi volon esser tos-
temps entier aytal nom, per que
son dig integral . ., coma son a-
quest nom seguen plenissonan : . .
cors, gros, . .. gars, <juers.
Leys II, 158 vi. Z.
Guers strabo.
Don. prov. 48», 13.
D"iielhs 0 trop moveiis. mal tem-
pratz
0 guers o calux o nialvatz.
Brev. d'am. 5102.
AI rei de Cecili' an
Mos sirventes dir aitan
Q'ar paresca, s'anc parec,
Sos grantz poders braus e fers,
Q'ar luecs es. o ieu sui gers.
Mahn Ged. 323, 7 (Raim. de Tors).
D. h. „ich sehe nicht recht, ich habe
kein richtiges Urtheir.
De trachoretz sai vey que lur tri-
chars
Torna sobr' eis. e par mi dreg jut-
jars,
Car cascus sa molher tricha,
Qu'elas los vazan trichan.
Per que, cant veira[n] l'engan,
Er tort si n'an dissazec
Ni'n baten las lurs molhers ;
C'als guers deu hom esser guers.
Bartsch Dkm 19, 30 (Bert. Carbonel).
D. h. „wie du mir, so ich dir", eigent-
lich y, die Schielenden muss man
wieder anschielen" V
2) „quer".
Mas Tinfladura ti pot far duptos
ades.
Per que rasons dis que ta mans
ti sia pres
Ab ton rasor que tail en lonc et
en traves,
E ab ton det tasta si Tos va tort
ni gues.
(Jhiurgie 258 (An. du Midi 5, 113).
Thomas „de travers".
L e V y , Prov. Supplemont-Wörterbuch. IV.
3Iistral gurc/te, giterch (niç.), guerche
„louche" ; ital. guercio.
Gues siehe guers Schluss.
Giiesa?
E las guessas per carrejar la fusta.
Bull. Soc. Périgord I, 115.
Hrsgbr. „char".
Guespiltaar, gis- (R. V, 527 „taquiner,
tracasser"). Siehe den einzigen Be-
leg, Marcabrun „El mes quan la
îuelha îana" Str. 6, vollständig s.
V. estrilhar, Bd. III, 350. Ist R.'s
Deutung richtig?
Guia siehe gwida und guiza.
Guianes „Münze der Herzöge von (ìuy-
enne".
Aquest covens que fero entre lor que
aquel que prumieiramen desanaria
donec (cor. dones) al sobreviven
.XXV. guianes negres per far sas
volontats e per sos ops.
Frères Bonis I S. CLX Z. 5 v. u.
Seyssanta guianes d'aur, comptat cas-
cun guianes per vingt et sincq soudz
de la moneda corsable a Bordeu.
Arch. bist. Gironde 1, 35 Z. 22.
Vgl. Du Gange yuianenis, (lodefroy
guiennois.
Gnida, guia (R. III. 518) 1) „Führung".
Mas pois en vostra guida,
Maire de Dieu,
Em trag de mort a vida.
Appel Chr.« 102, 31 (Lanf. Cigala).
2) „sicheres Geleit" ? Cout. Gontaud
§ 118 ; s. den Beleg s. v. guidon 3).
Jm letzten Beleg bei Rayn. :
Désotz Dijo viratz eis plas cam-
bos
Tendutz traps de colors e pava-
Ihos,
Tantas senhas de guias e tans
penos.
Gir. de Ross., Par. Hs. 6015
14
- 210 -
ist de g. (Oxf. Hs. 6822 de gises)
nicht „de guidons". sondern „man-
nigfaltig".
Gnidar, gnizar, guiar (R. III, 519)
1) „führen". Ohjectlos „die Führung
übernehmen, vorangehen",
leu irai lai on mi dires,
Car ben sai qu'aicim tornares,
Si podes, salva e segura.
E guidas per bon' aventura.
Flamenca* 5892.
Anem donc, pos tan vos agrada. —
Una samarra fera e trida
Vest Ens Archimbautz, e pois
guida
E vai s'en als bains totz descauz.
Ibid. 6366.
2) „leiten, ableiten".
E d'aqui enant, so es a saber pos
que venra als prats combals. cas-
cuns que a prat en aquellas par-
tidas puesca d'aquella aiga penre
e a SOS pratz guizar segon la quan-
titat dels pratz (= lat. derivare).
Priv. Manosque S. 19 Z. 14.
8) „ leiten , verwalten , in Ordnung
halten".
Bona moler halonga vida
AI marit e la maiso guida.
Appel Chr.« 110, 108 (Seneca).
Glossar „führen". Cor. halonga-l?
4) „begleiten, zur Bedeckung dienen".
A Cabaretz s'en vai tost et isne-
laraent
Una espia de Tost, a lor dich
mantenent
Que lo coms a trames vilas e
avols gens
Que porton las peirieiras, e no
son plus de cent
Geis que'ls devon guizar, que pe-
zos que sirvent.
Crois. Alb. 1181.
Glossar „accompagner [qq. pour le
protéger'". Übs. „conduire".
5) „sicheres Geleit gewähren, Sicher-
heit, Schutz gewähren, schützen".
Senhors, ditz n'Aimirics, ieu soi
lo menassatz ;
Mais volh ir que remandre, e soi
n'aparolhatz.
Ab del mels de la vila e dels em-
parentatz
Nos irem, senher n'abas, si vos
autre'us guidutz.
Crois. Alb. 5273.
Glossar „donner un sauf-conduit" .
E per aco volria que y fos la fer-
metatz
Del laissar o del penre, mai ven-
gutz soy guizatz.
Izarn 558.
Übs. „avec sauf-conduit". Appel Chr.*
107, 115 Amkg. fragt, ob nach Z. 1
eine Lücke anzunehmen sei.
E si nulhs hom de Banheres hole
despoblar, don nos no aiam agud
clam, benude sa heretad, nos lo
devem guidar, lui et sas causes,
entro en laug segurat.
Rec. gascon S. 25 Z. 10.
Conduma es de Gordo que totz hom
que veniha (sie) al mercat dal dijos,
sia guidatz dal dimecres mati entro
al divendres a la nog, el e las soas
cauzas e aquo que amenara.
Cout. Gourdon § 28.
Qui vendra al mercat cum deu esser
guidat. Item tots hom que venga
al marcat de Fumel, dal dilhus tro
al dimars a nug de[u] esser gui-
dats per los senhors de Fumel e
per lo cosselh a bona fe a lor poder.
Cout. Fumel § 31.
Item es pausat . . per costuma que,
si algus homs questals . . bolia cs-
tre castlas f rancz juratz . que fos
defftndut per los senhors e per los
caslas, guizats e 'mparats per tos-
tems cum castlas de totas perso-
211
nas e del senhor on (cor. don?)
beilgut sere.
(!out. Pouy-Oarréjelart § 21.
Hierher gehört auch der dritte Beleg
bei Rayn. :
Peire joglar saup mal pagar,
Queih prestet deniers e chavaus,
Que la vielha que Föns Ebraus
Aten lo fetz tot pessejar,
Qu'anc l'entresenhs fach ab
benda
De la jupa del rei d'armar,
Quelh balhet, no lo poc guizar
Qu'om ab coutels tot no'l
fenda.
B. de Born 13, 47.
Glossar „führen'', Rayn. „diriger".
(irehören hierher auch die folgenden
Stellen , deren genauer Sinn mir
nicht recht klar ist?
Si alcus habitans en Narbona (o)fora
Narbona aura fraire, . sogre, genre,
oncle . . . puescan guisar eis e las
lurs causas en Narbona, per paz
0 per guerra, si doncas personal-
raent non era[n] en colpa; mais pus
lor sera entredit d'alcun habitador
de Narbona, no puescan guisar las
causas d'aquels davantdiz , mais
puescan guisar las personas.
Arch. Narbonne S. 24 Z. 2. 5, 6.
Qui pot guidar en esta vila. Item
tots hom d'esta vila pot guidar
hom en esta vila, si hom mort no
i avia 0 fuc mes.
Cout Fumel § 35.
Der Schluss des Paragraphen, in dem
guidar noch mehrfach wiederkehrt,
ist mir ganz unverständlich und
gewiss verderbt.
Que hom non puesca guidar autre
per deute contra la voluntat d'a-
quel a cui deu. E dissero mai que
hom non puesca guidar las causas
d'autre home de la vila per deute
que deja contra la voluntat d'a-
quel a cui o deuria.
Cout. Albi S. 86 Z. 19 u. 21.
Ferner Te igitur S. 165 1. Z. und
Oout. Gontaud § 118; s. die Be-
lege s. V. guidon 3).
Ö) se g. „sich aufführen, sich be-
nehmen".
Que malamen s'es contra vos giii-
dada
Vostra dompna.
Appel Chr.2 90. 3 (Tenzone Albert
de Malaspina — R. de Vaq.).
Ayssi ti capdela et guida
Cossi eras entro (cor. en prop?)
ta fenida.
Ibid. 110, 49 (Seneca).
Aten t'a l'altru vida,
D'achel qe meils se guida ;
Pelz altres potz saber
Coment deus mantener.
Dist. Catonis 524.
Unklar sind mir die folgenden Stel-
len:
E que'ls dam . . per for e per cos-
tume que totes lors causes que
beneran posquan guidar del senhor
e dels bezins, entro que'l compra-
dor ag aje en laug saub.
Rec. gascon S. 28 Z. 1.
. . am .XVI. reconoysensas contiguas
del dich fach, receupudas per lo dich
notari, contengudas en .iii. pels de
pargamin guidadas.
See. liv. pèl. S. Jacques S. 117 Z. 24.
Vgl. Godefroy guier. Du Gange guida.
Guidon, -zon 1) „Führer".
Senher, pos(t) vostre plazer es
Que da sains vos mi gites,
Das mi que mi dega menar,
Senher, ayla von deg anar. —
Dieus li baylet .i companhon,
Un angel que li fon guiron.
Rom. d'Arles 120 (Rv. 32, 483;
Dazu die Amkg. ibid. S. 510: ^gui-
14'
212 -
ron = guizon (guidon). Rayn. ne
relève que la forme guit , qui est
Celle du cas sujet, et qui corres-
pond au îrançais guide (anc. gui,
yuionY.
2) „Begleiter. Geleitsmann", Et. bist.
Moissac I, 92 Z. 3 v. u. ; s. den
Schluss des ersten Belegs s. v. gui-
donatge.
3) „sicheres Greleit, Sicherheit".
Grausberts Mercer se rancura d'homes
de la Reula que, cum el e sos avers
ÎOSSO el guido d'en R. Depis e . .
d'en R. Segui, lo predih R. Depis
e 'n Doats , sos îrair, . . prezero e
traichero son aver, que venia de
la cort de Bordel, de la nau d'en
R. Gassias del Molias, on Favers
era.
Chartes Agen I, 33 Z. 24.
Der Sinn ist doch „obgleich R. Depis
versprochen hatte, nichts gegen G.
M. zu unternehmen".
(iehören hierher auch die folgenden
Stellen?
Cum nulhs hom no pusca aber guida
en la bila de Guontald qui tort
aga ses licensia d'aquel a cuy tort
aura. E establit . . e donet en fran-
quessa que nulhs hom ni nulha
fempna . . guidon no aga . . en la
bila de Guontald, en maneyra que
nulh home ni nulha fempna hi pos-
cos guidar nulh autre qui tort aia
a nulh home . . de Guontald, si no
0 fasia ... ab boluntat d'aquel a
cuy lo tort auria estat feyt, o tray-
ra la corelha d'aquel de cuy lo
guidon seria demandat que tort
aga de crim o de grossa enjuria.
Cout. Gontaud § 118.
Cout. Tonneins-Dessous § 120 fehlt
am Schlüsse, der mir unklar ist, o
trayra; dort steht querelha statt
corelha, gussa statt grossa.
De guidon. Costuma es de la ciutat
que seinher ni autre no deu guidar
en la ciutat malfachor. se non o
fa ab cosselh d'aquel a cui auva
lo tort.
Te igitur S. 165 Z. 3 v. u.
■1) „Fähnchen, Standarte".
La sancto crous . . .
Syo vostre guidon et ensegno.
Petri & Pauli 4835.
Item . . solvi pro guidone empto . .
ad opus covnamusatorum & corna-
torum pro adventu domini nostri
regis, una cum cordonibus, .i.x..
grossos.
Hist. Nimes II, preuves, 8.251«
Z. 16.
Unklar sind mir :
El, con audid aitan fer son,
Pres s'a la barb' et al grennun.
Rumped lil cors prob lo polmun,
L'anm' ag fraitura de guidun.
S. Fides 568 (Rom. 31, 199).
Encar vendren (sc. die Christen i . . .
AI fuoc como lo parpalhon.
Vendré qui los tendré a l'escolo,
En bre(a)u de temps, mon com-
paignon.
Quar qui s'en salh de son guidon.
Sovent es preysonier ou mort.
Tal si saré tuest lor guierdon.
S. Pons 3662 (Rv. 31, 501).
Guidonatge, guiz- (R. III, 518) 1) „zur
Sicherheit dienende Begleitung, si-
cheres Geleit, Schutz".
E alcus dels senhors ni autre hom
no deu donar guidonatge ad alcu
home ni a fenna ni ad alcunas cau-
zas de lor dins lo bore de Moys-
sach ni defora, si era malfazeire
d'alcu habitan de itoissach . . . Mas
en tal maniera que, si alcus dels
habitans del dig bore volia anar
per so negoci en alcu loc . . e so-
bre aquo trametia ad alcu home
que'lh dones guidonatge que el po-
213
gues anar segur , aquel que faria
aquel guidonaUje poiria estar a
Moyssac seguramen, quan per aisso
venria . . ni tornaria, si empero . .
non avia fag gran mal . . el dig bore,
per que el no y degues intrar. Mas
cum alcus dels habitans de Moys-
sach ÎOS foral dig borch e agues
obs guidonatge d'alcu home, aquel
que faria aquel guidonatge seria
segur issamen. E aquest fazen
aital guidonatge deu esser amenat
a bona fe . .; e aquel que penria
aquel guido deu lo menar per si
meihs e d'aisso deu esser crezut ab
sagramen qu'en fezes que el noi
amenava per mal . . d'aquel a cui
aquest auria fag tort.
Et. bist. Moissac I, 92.
E quels dam . . . per for . . que, si
aucuns hom estrani aucun autre
hom 0 femne dels avantditz borgs
amenave en son guidoadge em Ba-
nheres, que per dos dies l'i posqa
guidar, si hom no i a mort.
Rec. gascon S. 22 Z. 13.
En honor de Diou . . . e dels bonau-
rats apostols Sanh P. et S. Paul,
sotz lo poder e sotz lo guidonatge
(Text qui-) dels quals lo predig
bore de Moyssach e tug li habi-
tans del meish bore estan.
Et. bist. Moissac I, 68 Z. 2.
Den einzigen Beleg R.'s, Appel Chr.*
62b, 28 r= Peire d'Alv. 9», 23, siehe
s. V. entredormir, Bd. III, 81. Dem
dort Gesagten ist hinzuzufügen:
Eayn. citiert nur Z. 3—4, setzt
Komma nach guidonatge und über-
setzt „sauf-conduit" ; Bartsch setzt
ebenfalls Komma nach g. und über-
setzt „Führung'" ; Zenker nimmt
Z. 2 das von Appel vorgeschlagene
si entredorniis auf , liest Z. 3 Ab lui
ai en g. und deutet in der Amkg. :
„so wie ich nur halb eingeschlafen
bin, habe ich mit ihm zusammen
als Geleit Scherz und Freude und
Lust und Lachen, d. h. er erscheint
mir sofort im Traum und dann
sind Seherz etc. unsere Begleiter ;
Joe, joi etc. sind personiftzierf" .
2) „Abgabe für sicheres Geleif".
E tindretz en Proenza tot vostre
dreituratge
E las rendas eis ces e"l traut el
peatge,
E non ira camis, si no da guido-
natge.
Crois. Alb. 3768.
Zu Z. 3 die Amkg. : „ Corr. Hom
non?'^.
Glossar „droit pour l'obtention d'un
sauf-conduit".
Unklar ist mir:
Coneguda causa seia . . que frair Aze-
mar de Montpesat . . . laixa la terra
a SOS fils . . partidera per mei, mens
del guidoadge que laisa a 'n Bernard
Ancabada.
Rec. gascon S. 103 vi. Z.
Vgl. Godefroy guionage, Du C'ange
guida.
Gaierdonamen „Lohn".
Qar il (sc. Jesus) pot far tot giiier-
donamen
Et pot venjar totas offensios
Et pot leu far lo plus dolent joios
El plus joios en breu, sil plai.
dolen.
Poes. rel. 2568.
Gail (R. III, 519 „tromperie, moquerie").
Der einzige Beleg, Mahn Ged. 197,6
(Raim. de Mir.), ist mir nicht klar.
. . . Mos ears sabers, qu'ieu non
ai ta subtil
Que pogues dir Tuna part de las
mil
Lauzors qu'om pot de lieys dir,
que d'ans mil a
214
No nasqueth homs lo pogues, non
die guil,
Ni lunhs per Heys lauzar non pot
dir guila.
Folq. de Lunel 6, 7.
Nach Paul Meyer hat aber die ein-
zige Hs. C dir non guü. Wie ist
das zu verstehen? Wäre etwa Za
(sc. part) pogues dir, non guil zu
ändern, und guil als 1. Sg. Präs.
von guilar zu betrachten?
Guila (R. III, 519). Die neben „trom-
perie, mensonge" angesetzte Bedeu-
tung „moquerie" ist durch keinen
Beleg gesichert. Weitere Belege :
Guila deccptio.
Don. prov. 62b, 42.
Barris es veran-en
Ditz so que fora vila
Es bastit, senes guila,
Entorn e pres del mur,
Per so que pus segur
Tot quant y es estia
Que ben leu no faria.
Guir. Riq. 84. 592.
Text (juiza; die Correktur stammt
von Dammann S. 78.
Guilar (R. III, 519) , lügen, betrügen".
Der zweite Beleg, Mahn Ged. 197, 6
(Raim. de Mir.), ist mir unklar. Das
Wort liegt vielleicht noch Folq. de
Lunel 6, 7 vor ; vgl. den Beleg s. v.
guil. Die Bedeutung „se moquer"
ist nicht belegt.
Gnilfanh siehe guirfanh.
Guilha.
E que nulhe persone no sie tant ar-
dide qui quoailhie (sie) nulh[e] guil-
ie ni nu]h[ej îrouite entrou que sie
madure.
Établ. Bayonne S. 128 Z. 10.
Lespy guiihe „prunelle (fruit) •'. Ge-
. nügt das für die altprov. Stelle? j
Gnilhalmenc „e. Münze".
Sots pena de .l. libras de guillal-
mencs.
Priv. Manosque S. 15 Z. 8.
Vgl. Du Gange V, 497 guillelmenses.
Gnilhem „e. Münze".
Abem receubut (Text recem-) . . . .it.
francs .xii. grosses en doblas et en
grosses de .x.\. deniers la pessa,
dits guilhems.
Arch. cath. Carcas. S. 285 Z. 9.
Guimar (R. III, 520) siehe den zweiten
Beleg s. V. grimar.
Guimbalet siehe gimhelet.
Guimpla siehe gimpla.
Gnina „e. Kirschensorte ".
Paguey entre guinus e serieyas .vi.
d. . . . Item en sal et en oli .xvi.
d. ; it«m en guinas .1111. d. ; item
en serieyas .u. d.
An. du Midi 4, 240 Z. 16 u. 24.
Item lo dia de la festa de Nostre Se-
nhor al dignar ginas senso (sie)
janat am carn salada.
Item la vespra de Sanet Johan Ba-
tista guiniis al dignar et letjums
novels.
Cout. command. S. Andre § 89 u. 40
(Rv. 42, 223).
II apprécie les variétés de cerises:
cerizas, guynas, guynies, guyndolz.
Bulletin Hist. 1889 S. 119 Z. 25.
Mistral guino ,cerise acide et tar-
dive, en Rouergue ; guigne, autre
espèce de cerise".
Guindar „aufwinden, emporziehen''.
Et feyssilherio qui portavit usquc ad
mare .111. barrillos vini, quia non
potuerunt guindari de prima die
pro implendo dictos ton. ad bor-
num navis, .vi. sterl.
Areh. hist. Gironde 21. 675 vi. Z.
- 215
Als Tortur:
La quarta (sc. informacios) ly (sc. dem
des Mordes Angeklagten) pot mos-
trar lo turment et lo lygar, mas
non pas lo guindar.
Cout. Bazas § 164.
Gnindol ^ Weichselkirsche".
Item quod nullus revenditor . . fruc-
tuum, utpothe guinciolorum , cere-
riorum, pomorum et pirorum . . .
Cart. Beaumont S. 121 Z, 21.
Ferner Bulletin Hist. 1889 S. 119
Z. 25; s. den Beleg s. v. guina.
Mistral guindoul „griotte, en Gas-
cogne; pruneau, dans la Marche;
grosse cerise. en Querci".
Guindolier (R. III, 520 ein Beleg)
, Sauerkirschbaum".
Epenthesis alarga.
Can sincopa descarga,
Que fay dir per guinier.
Quan se vol, guindolier.
Deux Mss. S. 208 V. 320.
Mistral guindoulié „cerisier à îruits
aigres, en Languedoc".
Guinhamen „Wink, Zeichen".
Aquest falco al guinhamen dels cio-
tadas . . coma ausela domestica . . .
perseguia las anedes dels camps.
Merv. Tri. S. 44 Z. 3.
Guinhar (R. III, 520) , Zeichen machen".
E ab tant ilh an demandat
A son paire Zacaria
Que lor guinhes quin volia,
Car ges non podia parlar.
Brev. d'am. 21355.
Adoncs Jozep pres a parlar :
Baros, per que'm îezes venir?
Voles mi vos doncas ren dir? —
A 'n Nicodemus an ginhat,
Car lo sabo som bom privat,
Que li demande so semblan.
Ev. Nie. 1323 (Such. Dkm. 1, 38).
Ses guinhar (Text ginnhar), so es ses
far alqun senhal per alqu movemen
de membre.
Leys III, 282 Z. 1.
Mistral guigna „remuer, hocher; faire
Eigne, montrer du doigt, désigner;
guigner, viser, lorgner".
Guinhon „Schnurrbart".
Ja vers novel
Bon d'en Rudel
Non cug quet pas sotz lo guingnon.
Bartsch Chr. 85, 7 ((xuir. de
Cabreira).
Mays am esser trop fendutz que
no pro ;
C'al mens aurai vider (?) que pas-
ses meta,
Si tot m'estay lo braguier sul
guinho.
Troub. de Beziers S. 38 V. 14.
Vgl. ibid. V. 4—5: „0 totz iendutz
del pe tro al mento E que portetz
sobre'l nas la culveta".
Lo pros coms levec son guinho
E vay .1. pauc son cap crossar.
(iuilh. de la Barra* 4126.
Es ist doch zu verstehen : „er erhob
sein Haupt".
Im Plural:
N'Agnes anet per l'enujos (sc. d.
Katze).
E fo granz et ac loncs guinhos.
Appel Chr.2 qq^ 5ß (Graf v. Poit.i.
R. II, 518 citiert die Stelle nach einer
anderen Hs. als Beleg für grinhon.
Gardatz vostres cabelhs.
Que mais val hom per elhs ...
Mas no'ls portes trop loncxs . . ;
Ni portes loncx guinhos,
Que sapchatz no so bos,
Ni la barba trop lonja.
Ibid. 112, 47 (Arn. G. de Marsan).
Ges no s fera los guinnos raire
Per nulla ren c'om li disses.
Flamenca' 1554.
— 216 —
Guinlion.
Antz prenian la terra, qui guin-
non, qui Carter,
E non era segur ni camiii ni Sen-
der.
Guerre de Nav. 1163.
Übs. „lopin".
Guinhonnt „schnurrbärtig". S. Stichel
S. 61.
Guinier (R. III, 520 ein Beleg) 1) ,e.
Kirschbaumsorte ". Ferner Deux Mss.
S. 208 V. 319 ; s. den Beleg s. v. guin-
dolier.
2) „e. Kirschensorte"? Bulletin Hist.
1889 s. 119 Z. 25; s. den Beleg
s. V. f/uina.
Mistral guinie „cerisier à îruits aci-
des; guignier".
Guinsalh 1) „Strang. Strick".
. . que los sie deffendut tote pilherie
sus pene deu guinsalh.
Liv. Synd. Béarn S. 58 Z. 24.
2) „Leitseil". Figürlich:
Mas Fadreitz cors q'ieu voill . .
M'a traich d'ir' e d'afan ;
E si jois m'en condui,
Ja non sabran raas dui
Los entresseins ni'ls maus,
Que tortz es grans
E sobeirans follatges,
Qan per malvatz messatges,
Vilans ni d'avol taill,
Escampa del ginsaül
Ni fuig bon' amistatz.
Mas ieu'm sui ben gardatz
Que non sia encolpatz,
Qe non es vius ni natz
Cui anc en fos privatz.
Liederhs. A No. 12, 5 (Guir, de
Born.).
Mistral guinsau „hart. lien, corde de
bourreau ou de pendu" ; Godefroy
guinsal; ital. guinzaglio.
Guionet „kleiner Bohrer".
Item que tot merchant de ferratalha
menuda que aduga, so es asaber
culheras de îerre, caleus (Text -ens).
gratusas, yuionetz, taravellas, ser-
ras . . .
Hist. Sisteron I. 559 1. Z.
M-istred guioun et „petit foret, vrille*.
Guiransa (R. III, 430) ist zu streichen ;
siehe garensa 3).
Guirbaudinar, gnirbaut siehe gir-.
Guiren, guirensa, guirentia, -tir siehe
ga-.
Guiret.
Abchas portont anglezas e guirez per
lansar.
Chans. d'Ant. 90.
Übs. „javelot".
Guirfalc siehe girfalc.
Guirfanh, guil- „e. Sperberart".
Ramencx es sei c'om pren el ram
Ab latz 0 ab ret o ab reclam ( + 1).
Autres n'i a que son guirfanh
C'om pren ab vesc o ab eranh . .,
Can ve a l'intrada d'ivern.
Aquist aun los hueills tan ver-
meills
Com es de mati lo soleills.
Auz. cass. 307.
Auzel niaic non aura ja
Aissi bels hueills com Tautre a.
Que'l guilfanh non a contrast.
Ibid. 325.
Der letzte Vers hat eine Silbe zu wenig
und ist mir unklar.
Godefroy grifain.
Guirlanda siehe garlanda.
Guiriandar „bekränzen".
Bonafe, dels huoilz del front non
as escata.
E'l pels es veilz e chanutz e sem-
bla lana.
— 217
Ben aia qui"us (juirUmda sus de
la pata
Lai on intravaz emblar per la
forana.
Blacatz 5, 11.
Vgl. die Amkg. zu der Stelle, Zs. 24,
39. Conlet, An. du Midi 13, 892:
„Guirlandar et pata ont ici un sens
bien particulier et s'appliquent à
l'exposition publique qu'a subie
Bonaîé. La guirlanda ne peut être
que la coiffure dont le bourreau l'a
afîublé^
Guisca.
Coutelh portarai tronc per layssar
mala <jiscu (: sofrisca)
E farai mi ampla corona tondre.
Mahn Ged. 437, 6 (O. de S. Gregori;
Hs. C).
Hs. K (M. ÍT. 109, 3) per schivar
mala gutscha.
Godefroy guisc/ie „ mauvais traite-
ment*.
Guiäcos „klebrig"
Pels es sobrefluitat dels membres
creatz de grossa fumozetat que ven
de materia giscoza et espessa (—
lat. viscosa).
Anatomie fol. 6''.
Guiscozia (R. III, 522 „ruse, habileté"
ein Beleg). Als Wiedergabe von
lat. astutia findet sich g. II. Korinth.
4, 2 (Clédat 382*, 1) und Epheser 4, 14
(Clédat 408a, 6).
Guisquet (K. III, 522 ein Beleg) „kleine
Pforte".
E comensan las obras eis portals
eis guisquetz.
Crois. Alb. 8176.
E fo ordenat que lo deit portau barres
et hubris Guilhem Maurin et que
aguos .VI. liuras per an, per ayssi
que, si tost cum hubrit aure lo
guisquet deu deit portau. leyssat
aqui aucun que guarde lo deit
guisquet et porta , que angue a
l'espitau Sent-Julian.
Jur. Bordeaux II, 206 Z. 27 u. 28.
Et una porta que es en la barba-
cana que sia enmurada, exceptat
un guisquet per on un home pusca
passar.
Arch. bist. Gironde 4, 97 Z. 5.
Item . . fem far huna clau de la
porta de Cambadia ab deu pan
deu visquet (sie).
Comptes de Riscle S. 428 Z. 4.
Guit (R. III, 518) 1) , Führer". Rayn.
nimmt weibl. Geschlecht an in:
E vol (sc. Christus) nos far ferms
e certas.
Si 1 crezem, qu'ab los sobiras
Nos metra e serans la guitz
Sobreis fals feilos descauzitz.
Mahn Wke. III, 21 (Gavaudan).
Aber la ist hier doch nicht Artikel.
sondern Adverb.
Im Obliq. findet sich guit in :
Tans hi trob' om de passes perillos
Que nulhs ses guit no va tro la
guandida.
Guir. Riq. 21, 35.
Aber guitz ibid. 31, 3 :
Qui-m disses non a dos ans
Quei laus me fos desgrazitz
Del rey n'Anfos, de pretz guitz.
Mot mo fora greus afans.
Oder darf man hier den Nom. an-
nehmen ?
Ein zweiter Beleg für Obliq. guitz
liegt nach Appel Chr.* Glos, vor in :
Totz lo mons es en tal biais
Qu'ier lo vim mal et oi peior;
Et anc pos lo guitz de Deu frais.
Non auzim pois l'emperador
Creisser de pretz ni de barnat.
Appel Chr.« 69, 27 (Peire Vidal).
Aber die Stelle scheint mir nicht
beweisend, da intrans. /rauher vor-
kommt, gmtz also Nomin. und Sub-
I
218 —
ject sein kann. Hier hat g. die
Bedeutung
2) „Führung, Leitung". So nicht
nur im vorletzten Beleg bei R.,
sondern wol auch im letzten, Peire
d'Alv. 15, 65 ; siehe Zenkers An-
merkung zu der schwierigen Stelle
und Schultz-Gora, Lit. Bl. 23, 76.
Lo prumiers credo nos fo datz
Per los apostols espiratz
De gracia del S. Esperit
A estruccio e a guit
De totas gens en general
En sancta fe catholical.
Brev. d'am. 20883.
E 'n ß. de Cumenge pres lo cap-
del e'l guit
Dels omes de la vila qu'els no
sian delit.
Crois. Alb. 7001.
E lai on merces merma e bes
torna en omblit,
Merces e senhoria i pert lo nom
ei guit.
Ibid. 7060.
Dazu die Amkg: ,.Corr. M. i p. lo
n., la s. e'l guit?"'
Ferner ibid. 4240. Glossar „conduite,
direction".
Nicht klar sind mir :
Pois ditz (sc. l'abas de Cistel) que
el pais qu'an crozatz comquerit
Vol que aia mantenent .i. bon
senhor eslit.
Lo comte de Nivers en a el somo-
nit,
Mas anc no i volc remandre ni
estar ab nulh guit,
Ni lo coms de Sant Pol que an
apres cauzit.
Dizon que pro an terra . . .
El regisme de Fransa on lor paire
nasquit.
Per so no an ilh cura de l'autrui
dezerit.
Crois. Alb. 791.
Glossar „sauvegarde, garantie", Übs
„à aucun prix".
E van passar lo port suau,
Quei senhor l'ac ja affranquit
A tot crestia que y agues guit,
E tot sarrazi que pagues,
0 si que no, qu'om l'escapses.
Guilh. de la Barra^ 2158.
Glossar „sauf-conduit." Oder ist es
„der dort einliefe", eigentl. „dort-
hin Führung habe" ?
Dompna, lonc temps vos ai vol-
guda,
Mas ar vos qier, si'us platz, perdo
Car anc penssei qe*m fossetz dru-
dä,
Pois mi tornez vostr' oc e no.
•Ta mais per vos non querrai guit
De lausengier, car per un crit
Vos donetz tant gran espaven
Qem faillissetz de covinen.
Liederhs. A No. 351 , 5 (Daude
de Pradas).
Item auran los de Ossau, per certane
despense per lo guiit, quoate scutz.
Liv. Synd. Béarn S. 66 Z. 6.
Dazu die Amkg.: „Le guiit ou gui-
doadge des bestiaux était un droit
d'entrée imposé sur les troupeaux
qui allaient paitre dans les landes
de Gascogne".
Nebenform grit? Vgl. Such. Dkm.
I, 535 zu 144.
Guit „Enterich", guita „Ente".
E . . . que tota persona que trobera
auc 0 auqua, guit o guita . . que
los pusca ausizer sens tota pena.
Établ. Marmande § 82.
Frucha, polalha, aucas, guitas, capos.
Gart. Beaumont S. 90 Z. 10.
Item lo parelh de las melhors guitas
.xiiir. d. t., eis guitos a l'avinen.
Comptes Albi S. 182 Z. 1(5.
Mistral guit „canard, en Languedoc,
Querci, Gascogne et Guienne" :
219 -
guito „cane, femelle du canard, en
Gascogne".
Gniton Junge Ente".
E nos a lu (sc. devem) per .11. pars
gitos, que n'aguem quant se dinec
am nos M« Johan Tozet, . . .v. s. t.
Frères Bonis II, 343 Z. 2ö.
Ferner Comptes Albi S. 182 Z. 16;
s. den Beleg s. v. guit.
Mistral guitoun „caneton".
Guiurar siehe giurar.
Guiure siehe gihre „Viper".
Gniza, guia (R. III, 520) 1) a la g.
„modern" ?
Item deu per .11. capels de feutre a
la guia, que pres lo falconier . . .
Frères Bonis II, 56 Z. 7.
Ebenso ibid. II, 124 Z. 6.
2) Q, ma g. „nach meinem Gefallen,
Wunsche, Gutdünken".
Per q'amarai.
Que ben leu enqeras n'aurai
De joi n ma guia.
Liederhs. A No. 52, 3 (Guir. de
Born.).
Per que feira chausimen, sil pla-
gues,
Pos tant sui sieus, que per sieu
mi tengues ;
Puois fezes en cum del sieu a sa
guia.
Liederhs. A No. 445, 3 (Ugo de
S. Circ).
E vi l'a un sirven menar (sc. das
Vieh)
Qui als dos emblat l'avia.
E comencey l'aut a cridar :
Laxatz lo, non podetz anar!
E'l sirven fetz n'a ma guia.
Kleinert, Serveri 1, 17.
Ära vejas doncs que faria,
S'entre mos brasses la tenia
Que la sentis e la baises
Et a ma guisa la menes !
Flamenca* 4710.
Mais per Amor 0 ai vesat
Que*m fai teuer mi don (sie) soven
Tot a ma guisa en dormen.
Ibid. 4720.
A mieja bocha dis : Bei sengner,
Veus m'aici ben a vostra guisa
Tota nudeta en camisa.
Ibid. 6129.
Ferner ibid. 6596 ; s. den Beleg s. v.
fuisola, Bd. III, 891. Glossar .,à
ma guise, comme il me plait; à
votre gré".
Cant ayso ac dig Jozeph, et Pilat, li
comandet quez el 0 fezes far a sa
guiza.
Prise Jér., Rv. 33, 31 Z. 8.
Ferner Auz. cass. 2648 ; Livre Éper-
vier S. 160 Z. 91, s. den Beleg s.
V. gatjadura 1), Bd. IV, 81.
Petròcchi a sua guisa, aila sum g.
„secondo la sua volontà, il suo Ca-
priccio, disegno",
3) a ma g. „nach meiner Meinung"
(R. ein Beleg).
Guillem, prims lest en trobar. n
ma guiza;
Troban vueilh doncs saber
Ta voluntat.
Guilh. Augier Novella 8. 1 .
Enquaras an, a mn guia,
Lh' amador fah gran folia
Quar . . .
Brev. d'am. 29117.
Gar nullia res, a ma guia,
No met tan en la folia
Femna jove, delechoza
Cum fai estar ocioza.
Ibid. 83146,
4) de g. „in richtiger Art, auf ge-
hörige Weise".
Et es fols quis desmezura
E nos ten de guiza.
Bartsch Chr. 63, 2 (B. de Vent.).
220 —
5) de y. que „derart dass, so dass"
(R. ein Beleg).
E que"ns don entendensa e clar-
dat e lugor,
C'aissi de totas vias cauziscam
la melor,
De guisa que sapcham del ben
triar la flor
E creirels sagramens de la glieisa
major.
Doctrinal 267 (Such. Dkm. I, 250).
Car de guisa eran mesclatz que a pe-
nas conoysxian los lors.
Gesta Karoli 1889.
E li Frances lor corro e an totz
lor destruitz
E an les malament de guiza com-
batutz
Caicel que vius n'escapa se te
per ereubutz.
Crois. Alb. 3074.
Unter Annahme der in der Amkg. vor-
geschlagenen Änderung ; der Text
hat Z. 3 Car cel.
Nicht klar ist mir:
La regina de gran plaser
Me vay en sa cambra sonar
De guiza qiie'm volia forssar.
Guilh. de la Barra« 4576.
Glossar „de manière que".
0) de guizas „verschiedenartig, man-
nigfaltig".
Qu'adoncx foran sert demandadas
mas vias.
E sufrira leu quei mezes mas mas
el se (+ 1);
Aras non o vol, e si Tagr' ieu de
guias
Datz senchas et anels et aurfre
(-2).
Appel, Poes. prov. S. 72 V. 47 (=
Rv. 39, 184; G. Peire de Cazals).
Desotz Dijo viratz eis plas cam-
bos
Tendutz traps de colors e pava-
Ihos,
Tantas senhas de guias e tans
penos.
Gir. de Ross., Par. Hs. 6015.
Oxf. Hs. 6822 de gises. R. III, 518
hat die Stelle misverstanden, siehe
oben guida. Vgl. deguizat 8), Bd. II.
54, und Gröbers Zs. 2, 147 zu 5375
u. 6, 421 zu 878.
7) en g. „in richtiger Art. wohlge-
gestaltet". Vgl. deguizat 6), Bd.
II, 53.
Que desotz sa camiza
Eon graile pels costatz . . .
E per las ancas grans,
En guiz' e ben estans
Cambas e pes e bratz,
Mielhs no fon hom formatz.
Bartsch Leseb. 132, 60 (Arn. G.
de Marsan).
Unklar ist mir:
Gaya pastorelha
Trobey l'autre dia . :
Un capelh îazia
De flors e sezia
Sus en la îresqueira.
Dissendey en guia,
Que s'amor volia
En calque maneira.
Guir. Riq. 59, 10.
Rayn. setzt kein Komma nach gicia
und übersetzt „en sorte que".
8) en g. de „nach der Art von, wie"
(R. a g. de, das z. B. noch Peire
Vidal 2, 7; B. de Born 2, 39; Mahn
Wke. II, 164 V. 27, Aim. de Peg..
sich findet).
Ab tan lo senher de Barbastrc
Vai enan en guiza de drut.
Anueg venc al portel sonar
En semblansa de mo senhor;
Intret en guiza de trachor
A mon lieg e volc me aunir.
Appel Chr.2 5, 228 u. 286 (Raim.
Vidal).
221
Guizar siehe guidar.
Giiizardon, guizarma siehe ga-.
Gnizon, -onatge siehe guid-.
Gnlha =- agulha R. II, 36 in der bei R.
nachzutragenden Bedeutung , Spitze
(eines Kirchturmes)" findet sich in :
Quatre barras grossas de fer per por-
tar la crotz et lo pom que se metra
a la puncta de lad. gulha.
Bull. Soc. arch. Midi 18, 143 Z. 15
(Urkunde aus Toulouse).
Ebenso lad. gulha ibid. Z. 19 u. 21,
aber Z. 6 lad. agulha.
Rochegude hat gulha „aiguille" ohne
Beleg ; Mistral agu'io, gulho (lim.),
uelho (dauph.) ; Lespy agulhe, gulhe.
Gurbec, -et.
Dou gurbet far.
Établ. Bayonne S. 9 Z. 7.
Nulh hom o femne . . no sie tant ar-
dide que seguie ni talhie ni traga
gurbeg ni centeie (?) de que hom
ligue les vinhes . . . Ni (Text Si)
nulh hom . . ni femne no sie tant
ardide que portie gurbec ni centeie
deffens le biele de Baione . . sober
peie (sie) de .xii. sols . ., e*u gurbeg
e senteie que perdera.
Ibid. S. 128 Z. 17, 21, 24.
Hrsgbr. in der Überschrift „ajonc",
Glossar gurbet „gurbet, plante tra-
çante".
Gurpimen, -pir, -pizon siehe guer-.
Gusiueg „Knäuel".
.III. dodz[e]nes e mieye de lii, .ii. gus-
megs de flu.
Arch. bist, (iironde 12, 275 Z. 4.
Lespy gusmèt, gusmeg „peloton". Vgl.
Thomas, Mélanges S. 91.
- 222
H.
Ha- siehe a-.
Haca, hala, halop siehe fa-.
Haqaeneia siehe facaneia.
Hau siehe fahre.
Hauäipana siehe falsipana.
He-, bi-, ho- siehe «-, i-, o-.
Hodi (R. III, 530). Einziger Beleg:
Depueis que l'a mes en son hodi.
Un troubadour anonyme „Dieus
vos salve".
Wo steht die Stelle? Rayn. „greffe".
Es ist doch wol = odium.
Holque siehe folca.
Hu- siehe u-.
I.
(R. III. 552). Auî Personen bezogen
(vgl. Diez, Gram. III, 56 und Meyer-
Lübke, Gram. III, 80), und zwar
nicht nur auf die dritte Person (Be-
lege bei Rayn., B. de Born' 7, 23
Amkg., Guerre de Nav. 1403), sondern
auch auf die erste und zweite :
Per qu'ieu soi sieus per far son
mandamen,
C'autra no i a deman ni tenemen
Ni part ni dreg.
Poes. inéd. S. 42 V. 30 {- Rv. 25, 220;
Elias Cairel).
Eus am per vostre joven,
E'us am, car hi es beutatz.
Liederhs. A No. 413, 5 (Cadenet).
E cant aco aguist auzit,
Acordiest te al cossentir.
Per que Dieu y denhet venir
E fetz de ton ventre maizo.
Gui Folqueys, Sieben Freuden 162
(Such. Dkm. I, 277).
Vostre paire . . .
Nos mandec e nos fe jurar
Que nos vos anessem mostrar
Tot defalhiment qu'en vos f os ;
E per so quar etz bels e bos.
Luns falhimens no // deu caber.
Guilh. de la Barra* 67.
Siehe auch den Artikel / Appel Chr.-
Glos.
I „und" siehe e, Bd. II, 311. Auch Rayn.
III, 552'» gibt, was ich übersehen
hatte, zwei Belege.
Jana führt R. III, 550 als Nebenform
von hi/ena an. Im einzigen Beleg,
Fierabras 152 (nicht 53), schreibt
Bekker :
Son escut de cartier,
Cubert d'un euer de jatia e be obrat
d'acier.
Ist das richtig und Jana = janeta
(siehe dieses) ? Nach Diez, Et. Wb. T ,
223
ál'i s. V. gineto. ist die neuprov. Form
diâino: ich linde sie aber nicht bei
Mistral. Azais und Lespy.
laneta (R. III, 550) siehe janeta.
lap siehe enap. Bd. II, 418.
lau siehe eu, Bd. III, 360.
Ibre, ibri, iure (E. III, 94 je ein Be-
leji ; R. schreibt fälschlich ivre, vgl.
.Sternbeck S. 26), ienre, ubri „be-
trunken, berauscht".
Ihre noch im Innern desVerses Q.Vert.
Card. 857 und Bartsch Dkm. 207, 7
(Seneca); im Reim {-.gibres, libres)
Mahn Ged. 217, 5 (R. de Vaq.).
Ibri im Innern des Verses Q. Vert.
Card. 864 u. 878; .Taufre S. 158»
Z. 3.
Iure im Reim (: escriure) Appel Chr.*
12, 9 (Graf v. Poit.) ; (: viure) Arn.
Dan. IV, 17; {-.pliure) Mahn Ged.
626, 4 (Text uire; R. d'Aur.).
leure im Reim (: heure) Mahn Wke. II,
205 (P. Card.) und Dist. Catonis 212
(Hs. ybre, Text eure).
Ubri Floretus, Rv. 35, 86« ; Romania
24, 78 Z. 16 (Somme le roi), s. den
Beleg s. V. jo()ar 2) ; fem. ubria S.
Douc. S. 110 § 58 u. S. 116 § 65.
Ibriaic, für das ich s. v. ebriac, Bd. II,
;]13, keinen Beleg beigebracht habe
steht Pseudo - Turpin , Zs. 14. 502
Z. 35.
Ibriarl) „berauschen, trunken machen".
E crey be que alcus
Ibriatz d'est' amor
M'en cargaran folor.
Guir. Riq. 84. 842.
2; se i.
Cujas ti per vent ni per vela
Ni per clerdat ni per [ejstella
Que la naus pusca mar passar
Ni sapia son viage far,
Si lo nauchier no la governa . . V
Car cel que la laysava anar
A merce del vent, (la nau) s'ibriuria
E tota la gent peririya (sie).
Romania 20, 538» Z. 17.
Ist die Überlieferung zu bewahren?
Und wie wäre zu deuten? Etwa
frei „jeden Halt verlieren" V
Mistral enebria, ebria (rh.) etc. „eni-
vrer; étourdir, donner le vertige".
Ich- siehe eis-.
Idesa (R. III, 553). Sehr fraglich. Ein-
ziger Beleg:
D'autra part Larguesza e Donneis
Lo meton en un leit d'orfreis;
Celars e Dousa Conpania
Getön (de)sus idesa floria.
Cour d'am. 50 (Rv. 20, 159).
Chabaneau, Rv. 21, 90, fragt: „Cor.
desus ruesa floria?'^. Ibid. V. 56
findet sich die Form ruosas. Rayn.'s
Deutung „haie, buisson" ist jeden-
falls nicht annehmbar.
Idolatre „Götzendiener".
Los juzieus seran a part a l'escadaffal
gran . . Los ydoLatres seran a part
sus lo escadafal.
Myst. prov. S. 193 Z. 6 v. u.
Per la folyo tant notorio
Das (sie) ydoUitres detegir.
S. Pons 602 (Rv. 31, 341).
Ferner ibid. 664.
Idre „e. Art Schlange". R. V, 578 ydra.
Del idre. Idre es una serp que, can
hom li talha una testa, el ne met
doas; e d'aquel idre s'a paor la
cocodrilla.
Appel Chr.2 125, 83 u. 84.
Ferner ibid. Z. 81 u. 82.
Idria (R. V, 578 ein Beleg) „Krug".
Ab aitant aporteron una ampolla de
veire & meseron la a la bocca de la
naffra; & aqui eis fon plena del
224 —
sanc . . Quan li juzeu viron aizo,
comenset a dir Tus a Tautre : Porte
om aquesta ydria a nostra syna-
goga.
Legendes IJI. 142 (Rv. 34, 221).
L'onratz evesques acomenset a pen-
sar . . que faria . . d'aquesta ydria
qued era plana del sanc.
Ibid. III, 280 (Rv. 34, 225).
Et abe aqui .vi. ydries de peyre. en
que cabe en casc.una entorn de une
saumade. E dixs Jhesu Xrist aus
serbidors : Emplitz aqueres ydries
d'aygua.
Hist. sainte béarn. II, 46 Z. 1 u. 3.
ler siehe er, Bd. III, 114^.
lera siehe eira, Bd. II, 324.
Iga siehe ega, Bd. II, 315.
Igar siehe egar, Bd. II, 322.
Igleia siehe gleiza, Bd. IV, 136.
Igne (R. III, 554). Vgl. Sternbeck S. 56
—57.
Ignir (R. III, 554 „embraser"). Daneben
egnir, Revue 1, 304 Z. 22 (Albucasis).
Ignoramen? siehe den folgenden Artikel.
Ignoranmen (R. IV, 836). Einziger Be-
leg, den ich nicht nachprüfen kann ;
Ignoranment del fayt me poyria ex-
cusar.
Arbre de Batalhas fol. 111.
Ignoranmen kann nicht „ignorance",
sondern nur „ ignoramment " be-
deuten. Darf man ignoramen, das
ich sonst nicht belegen kann, ein-
führen? Oder liegt das Adverb vor,
und ist die Stelle von Rayn. un-
vollständig citiert und misverstan-
denV
Ignosceu siehe inucen.
Ignoscensa siehe inocencia.
IIa, ilha, isla (R. III, 576 je ein Beleg),
irla, iscla, isola 1) -Insel".
Et apres s'en aneron a Vila de Mar-
tegue ; e quant foron lay, las gens
de Yila salhiron sus la galeota.
Chronik Boysset S. 344 Z. 26 u.
S.345Z.1.
Lo creis d'una illa que sia entre .u.
aiguas . . Si quas era que questio
endevengues entre .ii. partidas, so
es asaber que Tuna part agues .i».
illa entre .ii. aiguas, et l'autra part
agues sa posesion en terra ferma . . .
Romania 22, 119 Z. 5 u. 10 (Boysset).
En la fin d'aquella prohenssa es una
fönt en un illa de la Menor Yndia.
Pr. Joh. 33, 1 (Such. Dkm. I, 360).
Pros femna, vostra filha
Es, segon mo semblan. -
Senher, pres de la ilha
Nos trobes vos antau.
Guir. Riq. 62, 63.
Vostra nau es perduda,
Si per la vostr' ajuda
Xo troba port o ylha (:perylha).
Revue 31, 292 (Jacob II von
Aragon).
E vay lo dampnar en eissilh,
So es que degues sols estar
En .1. ilha dedins mar.
Brev. d'am. 26470.
Ferner Appel Chr.« 125, 116 u. 117.
Die Form isla, die Rayn. mit S. Hon.
XXVIII, 88 belegt, habe ich nur
in S. Hon. (vgl. Appel Chr. * Glos.
und Bartsch Chr. Glos.) gefunden
und Crescini, Lettera R. di Vaq.
1 , 28 (Var. ylla und ilha , Rayn.
illa).
Ben tost Ten porta en Yirlu de-
manes.
Daurel 715.
Vos noiria hom ins en irla de
mar.
Ibid. 1657.
225
. . per que fonc lo perdon del mo-
nestier de Sant Peyre de Monmajor,
en lo quäl vengron . . tantas gens
que aquela nueg tota la irla era si
plena de pobol quant n'i podia caber,
e . . non se recompta que dengun
hi preses perilh anan ni tornan am
barchas et autras fustas passan las
robinas.
Pet. Thal. Montp. S. 448 Z. 5 v. u.
Se nulh hom estrainh . . feran augun
tort a nulh . . habitant de Baione
en le mar ni en les arribeires ni
en les hirles . . .
Établ. Bayonne S. 125 Z. 4 v. u.
En R. Baudis et Arnalz del Fi . .
donero . . a la maio del Temple . .
las lor terras . ., zo es a saber los
erms e"lz condreigz et los bosc et
las paisseiras et la isola que es al
cap de la paisseira en d'outra.
Cart. Vaour S. 64 Z. 22.
Oder gehört die Stelle zu 2)?
Contra aquels qui meten lor bestiar
en las autruis bacones o yles. E
establin plus .. . que nulha maneyra
de bestiar no sia mes en las au-
truys bacones o ilhes o taladis de
bosc de tres ans, si no que ios de
voluntat . . d'aquel . . de cui la ba-
cona 0 la yla ofi] talhadis seria.
Établ. Marmande § 100.
De malasfeytas de prats e d^ilas. E
de malasfeytas dels bocxs, a'üas e
de prats deu aber lo senhor del
bosc . . .V. s. d'arn. de guatge en
tot home qui hi talhia ab destral
0 ab bezoch.
Cout. Gontaud § 187.
. . que d'aissi enant l'Espitals non
deia cassar coniltz mas quant . .
tut li home d'aquella(s) universi-
tat(z) cassaran . ., et aisso s'entent
dels bezals dels molins az ensamont
ves Manoasca, e del som del bezal
Lery, ProT. Suppiement- Wörterbuch. IV.
dels davantditz molins en tant quant
daran e s'alongan e tenon las iselas
otra lo dich bezal (= lat. iscle).
Priv. Manosque S. 109 Z. 7.
Glossar „iscle, île".
Siehe auch den letzten Beleg unter 1).
Du Gange iscla ,alluvio , accrescens
ager vel insula e terris flumine ad-
vectis".
3) „Häusergruppe, Häuserquadrat".
Item que'ls cossols . . fassan jurar
de cascun menestier de .xv. entro
a .XX. prosomes, e (cor. o?) per car-
reiras e (cor. o?) per ylas, segon
que lur sera vist , que gardon per
eis e per los lurs los davanditz
establimentz.
Arch. Narbonne S. ISl^ Z. 22 v. ü.
Gehört hierher auch die folgende
Stelle ?
Empero lo camp que es appellat d'en
Atbran e la yrla la quäl l'avesque
ha en Montpeylier ad aquel aves-
que et a sos successors jutgam, so
es assaber a la juridiction d'els
pertengon, e*l destreg tan sobrei
camp et t/rla quant sobre la tersa
part del[s] lauzimis e de las jus-
tizias de la cort espiscopal de la
demanda del senhor rey aquel me-
teys(e) avesque absolvem (?), eu-
samens jutgam a la juridiction et
al destreg del dig avesque . . aquo
que es del portal d'Obilhon entro
la mayzon que fon sa enreyre d'en
R. Lambert.
Pet. Thal. Montp. S, 151 Z. 8 u. 6.
Oder wie ist zu verstehen ?
Vgl. Dognon, Inst. Languedoc S. 48
unten.
Mistral ilo, üho (lim.), ülo (g.), islo,
isclo (rh.), isolo, isoulo etc. „île;
alluvion ; pâté de maisons entouré
de rues".
15
226
Ileta „kleine Insel". Ich kann nur die
Form isl- belegen :
E feron lo pont endreg una isleta
ques era el miegh del flum.
E la ialeta que era al cap del pont . . .
Prise Dam. 65 u. 75.
Mistral ileto, iscteto (rh.) „petite île".
IIb (R. III, 103) im Nora. Sing, ist nicht
männl. Pron. Pers. ; in dem ein-
zigen No. 9 angeführten Beleg, Fla-
raenca* 1786, bezieht es sich auf
amor, das bekanntlich weiblich ist.
Ebensowenig ist es selbständige
Form des Dativs der 3. Pers. des
Pers. Pron. noch des männlichen
Artikels im Nom. Plur. oder gar
des Obl. Plur. noch des weiblichen
Artikels, sondern nur die enklitische
Form. Im dritten Beleg No. 8 (Mahn
Wke. III, 268; Peire de Bergerac)
ist cant aufi . . Lo bruit e'l crit e'l
masan Que'il com e las trombas /an
statt Li bruit e'il c. e'il m. zu än-
dern ; im vierten Beleg (B. de Born*
4, 24) hat der kritische Text que'ls
crosatz.
Ilha siehe ila.
Ilha „Weichen".
Ilha ilia.
Don. prov. 64«, 41.
Ilhaus siehe elhaus, Bd. II, 350.
Ili „Lilie". R. IV, 74 Uli.
Autra ves . . li fon mostratz uns pas-
quiers on li verges maire pauzet
l'amat filh antre'ls iiis.
S. Douc. S. 130 § 11.
E li clauzura d'aquell puei era áHlis.
Ibid. S. 132 § 12.
Ili Lilium.
Floretus, Rv. 35, 70».
Mistral ile, lile (rh.), ili (lim.) etc.
„lis, plante et ileur".
Illuminaineii siehe enlumenamen , Bd.
III, 8.
llluminansa ..Glanz, Leuchten".
Eis quals lo deus d'aquest segle eco-
guec las pessas dels nofizels, per
ZG que no [lor] resplandisca la
iliuminatisa de l'avangeli de la
gloria de Crist ( = lat. illuminatio).
II. Korinth. 4, 4 (Clédat 382*, 9).
Mas ara es manifestada per la illu^
minansa del Salvador nostre Jesu
Crist (= lat. illuminatio).
IL Timoth. 1, 10 (Clédat 441*, 5
V. u.).
Illnminar siehe enlumenar, Bd. III, 0.
Hon „kleine Insel".
Si r Hon aquel o autre . . que sie entre
.11. aiguas, e ven a quas de fortuna
que los rieus o aquela rebiera se-
qua 6 r Hon sy ajusta an los terrens
et an las ribas vielhas, adoncs tu
declara que lo creis que si sera
fag a quascun costat sie megier:
Vilon n'aia la mitat e lo terren de
ribas vielhas Tautra mitat.
Romania 22, 119 Z. 19, 21, 22
(Boysset).
Mistral iloun „ilot".
Ima „Rand, Ufer".
. . ayssi cum son foras los murs entro
la yma de la mar . .
. . de la mayson qui fo de Pey He-
brart . . entro a la yma de la mar.
Cout. Bordeaux S. 192 Z. 13 u. 19.
E dura de lonc de la yma de la mar
davant enjusqua au sou deu deyt
mostey.
Jur. Bordeaux II, 146 Z. 2.
Du Gange ima „ora".
Image (R. III, 554). Als Femin., ausser
im ersten Beleg bei R., noch in:
Ca sa imnge te fe Deus.
Q. Vert. Card. 991.
En la quäl bolla era enpreza una
ymuie d'orae istaiit a ginolhos.
Priv. Manosque S. 123 Z. 27.
- 227 —
Ferner im zweiten Beleg s. v. es-
mage. Bd. III, 2H5. Mistral kennt
das Wort nur als Mascul., altprov.
kann ich es so nicht belegen.
Imaginador? oder -inaire?, em- ^Bild-
hauer, Bildschnitzer".
La meygo (sie) deu gendre de Johan
Roy, ymaginuyre.
Inventaire arch. Limoges S. 58«
Z. 19.
Eamon Fernii , emaginayre , Johan
Baudri, sabatier , . . . Johan Am-
nont, emaginayre, Bernat Bonet,
mercier.
Arch. cath. Carcas. S. 298*> Z. 25 u.
S. 299* Z. 29.
Pagoem a mestre Johan, imaginaire,
per adobar la emagena del Sant
Miquel de l'autar maier, que refec
las balansas et las armetas, .i.
moto.
Ibid. S. 327 vi. Z.
Imai^inar, em- (R. III, 555) „mit Bild-
hauerarbeit schmücken".
Ar parlem del sepulcre, de que
fon fabregat,
De peira e de fust, ni con es en-
talhat.
Lo sepulcre deu eser de peyra
precioza . . .
Alabastrum l'apelon et es ima-
genat
De images corporals e mot ben
desboisat,
Cant (cor. Com ?) venc la Magda-
lena, descausa, repentent,
En Taubere de Simon an presios
engent.
S. Marie Mad. 1127 (Rv. 25, 186).
Die Form -enar ist bei R. nachzu-
tragen ; sie findet sich noch Flore-
tus, Rv. .'35, 70».
Siehe auch estnaginar, Bd. III, 235.
Imil, imol = humil R. III, 547.
0 tu Syon . le tieus reis venra hi-
milz & restaurara te.
Legendes XIX. 178 (Rv. 34, 331).
A SOS compainnos totz fon mont hi-
milz e benignes.
Ibid. XXVIII, 27 (Rv. 34, 393).
Als .Lxxii. deeipols . .
Que foron tan bons e ymols
Par. Litanies 235 (Rv. 29, 227).
Vgl. die Amkg. zu der Stelle.
Imilitat = humilitat R. III, 547.
Ades portet himüitat en son cor.
Legendes XXVIII, 249 (Rv. 34, 399).
Imni- siehe im-.
Imnari „Hymnarium, Gesangbuch".
Nicholaus pren un breviari
On ae sauteri et imnari,
Evangelis et orazos.
Flamenca* 2556.
Imol siehe imil.
Imor siehe umor.
Imortal (R. IV, 270) „endlos, kein Ende
nehmend".
Item . . los qui dessus vedens . los
pleitz que anaven de le cort dou
maire de Baione enfore per vie de
apellation au judge dous appeus
de Uaseoinhe, se lasen e reden in-
mortaus per les grans dilations e
prolixitatz . . .
Établ. Bayonne S. 222 1. Z.
Imovable „unbeweglich".
. . de denguna mereandaria que fassa
vendre, sia blat, ordi , , . . vinhas,
pratz . . ou causa quäl que sia, tant
movable que inmovuhle.
Rec. d'anc textes No. 60 Z. 12.
Imp- siehe auch emp-,
Impaciencia (R. IV. 454) „Unfähigkeit
oder Unwilligkeit zu ertragen" (Ap-
pel).
15*
228 —
Mot nos deu ponher a temer Dieu la
consideratio de nostra írevoleça e
de nostra impaciencia a comparatio
dels torment eternals e de las pe-
nas a que nos obliguam per .i. cas-
cun peccat raortal.
Appel Chr.* 120, 26 (Trat. Pen.).
Impeliscar (R. IV, 666) ist zu strei-
chen ; vgl. Sternbeck S. 64.
Imperar (R. III, 556 ein Beleg) ,herr-
schen".
Puisque Jupiter dominar
Nos fay sus terro et imperar . .,
Voloc lo monde ben governar.
S. Pons 30 (Rv. 31, 31^).
Importable „ unerträglich " .
. . per so que fazian grans et im-
portablns demandas et specialment
de .XII. francs per fuoc per an.
Pet. Thal. Montp. S. 898 Z. 12.
A causa de quero los combien soffrir
grandes et importables despenses.
Liv. Synd. Béarn S. 146 Z. 10.
Importansa „Wichtigkeit^
Affin que totas causas de importansa
que sobrebendran se fassen ab ma-
dura deliberation.
Comptes de Riscle S, 316 Amkg. 2
Z. 14.
Importun, -unar siehe em-, Bd. II, 896.
Inamistansa siehe enemistunsu, Bd. II,
483.
Incendiari „Brandstifter*.
Item qui comet fürt o homicidi . . o
es incendiari, deu esser punit de
pena corporal o pecuniaria.
Cout. Foix S. 23 § 6.
Ayssi com son murtres, arraubados,
incendiaris e d'autes que an co-
me(n)tuz grans crims.
Cout. du Gers S. 240 Z. 31.
lucitat , eifrig".
Vos veyré en grant triomphe et
glorio
Juar tost sa nativita,
Como en la vito transitorio
Fosec de ben far incita.
S. Pons 12 (Rv. 31, 319).
Incomportable „unerträglich".
Per solayar . los deu regne de tantz
carxs a lor incom portables.
Liv. Synd. Béarn S. 109 Z. 2.
Inconvinencia „Ungehörigkeit".
Car lo contrari entendre seria absur-
ditat e inconvinencia, segons ro-
mans.
Deux Mss. S. 221 Z. 10.
Incredible „unglaublich".
S'es uno chauso incrediblo.
S. Pons 2.34 (Rv. 31, 327).
Increzable ., unglaublich".
. . fouc una causa la plus granda et
incresable que ja may home vissa.
Guerre Alb. S. 9 vi. Z.
Indicatin (R. III, 558) „anzeigend".
Midons m'es enperativa,
Car mi consen l'optatiu,
E si'm fos indicativa
Que'm mostres son conjunctiu,
For' amors intinitiva.
Dern. Troub. § X, IIb, 3,
Indigensa .jMangel". R. III, 558 -entia.
Sobre la tres grant indigenssa de la
moneda qui es en lo pays de part
dessa.
Jur. Bordeaux II, 31 Z. 5.
Indurar siehe endurar, Bd. II, 481.
Inferir = enýerir, Bd. II, 490.
Vulhá la substanso notar
Sens inferir nengun outr(e)age,
Si nos falhian [enj nostre lengage.
S. Pons, Prolog 29 (Rv. 31, 317).
229 —
lufesimen = enfecimen, Bd. II, 488.
La dite garde protesta encontre lo
dit maeste Ramon et sa dite fa-
milie de tot infesiment, dampnadge
. . et bergonhe que aus ditz de
Momor . . . s'en podore enseguir.
Moeurs béarn. S. 175 Z. 20.
Ramon und seine Familie sind Ca-
gots.
Inttnitiu (R. III. 331) „unendlich". Dem.
Troub. § X, IIb. 5^ g. den Beleg s.
V. indicatiu.
Iiifortuni. I. de temps „Unwetter".
. . de tornar lo baysset, si no que
fos pergud per enemics o per in-
foriuni de temps.
Jur. Bordeaux I, 195 Z. 19.
Inhilar (R. III, 560), -ilhar siehe eni-
Ihar, Bd. III, 4.
Inhuman „unmenschlich".
Et lo me liá et pes et mans,
(Et) de tormens cruelh| s] (et) in-
humans
Ly donares ial falx ribaut.
S. Andre 1675.
Inhumanal „unmenschlich, grausam".
0 fier dragol , calobre cru , sal-
vatge,
(/or serpenti, de natura murtrier,
Renegat Türe, inhumanal coratge,
Diable dampnat.
Bartsch Chr. 409, 3 (= .Toyas S. 91
vi. Z.).
Inm- siehe im-.
Inn- siehe in-.
Inocen (R. IV, 342) 1) „schwachsinnig".
Et sy pana de dia . ., done cinq sols
de justitia . ., si no que fos enfant
de dex ans o persona innocenta qui
Cresa no delinquar.
Cout. Seix § 6.
2) los inocens „die unschuldigen Kind-
lein (die Herodes tödten liess)".
La passio dels sans innocens.
Kalender, Such. Dkm. 1, 121 Z. 28.
Per que lo gaug de gloria e tot
Tajustamens.
Vergenas et apostols, martirs et
ignoscens.
Las quatre evangelistas . . ..
Tuit lauzon e soplegon los tieus
avenimens.
Sünders Reue 260 (Such. Dkm. I, 222).
Inocencia (R. IV, 342 „innocence").
Der letzte Beleg, den ich nicht nach-
prüfen kann:
Cazec en colpa de innoscencia.
Eluc. de las propr. fol. 11
ist mir nicht klar.
Nachzutragen ist die Form -ensa und
die Bedeutung „Unschuldsbeweis,
Rechtfertigung" :
Item que dengun home non sia gitat
. . del cosselh secret . . ., se donc
(cor. no '?) que sia an voluntat dels
digs cossolz . . ; enpero noz volem
. . que [laj partida hi sia appellada
et ausida en sas rasos , deffensas
et ignoscens((s, se ges n'i a, tras-
tot al lonc et al ple. davan que elz
puesco . . determenar de Ten gitar.
Livre Épervier S. 151 Z. 224.
Vgl. Godefroy innocence.
Inocensa siehe inocencia.
Inodar siehe enozar, Bd. III, 17.
Ins, intz (R. III, 566) „drinnen; hin-
ein". Nachzutragen sind die Formen
entz, in, en (vgl. dens und din s.v.
dins, Bd. II, 244):
E venc si lotgiar denant nostras lizas
tant aforzadament qu'elh fetz cassar
ab massas sos vilhas entz eis nos-
tres fossatz per gitar lo foc gresech
(sie) e las lissas.
Prise Dam. 492.
— 280
A! com trais gen doussamens
Lo cor d'm (Text din) del cor ses
dolor.
Paul, de Mars. 3, 35.
Aqui meteyx veno lo dragon,
Abri (sie) la gola e raet la s'e«.
Seyna's en crotç, a Deu se ren.
Inç en la gola del dragon
Creguet la crotç de tal fayzon
Que per raey creba lo gigan.
S. Marg.2 311 (Madrider Hs.).
Text s'enfç], Toulous. Hs. dedinstz.
Vgl. auch den .Artikel ins Appel Chr.^
Glos.
Insatar? siehe izalar.
Insigne „ausgezeichnet",
Quant conce[u]betz lo filh de Dieu
insigne.
Joyas S. 55 Z. 4.
Insalt siehe ensult, Bd. II [, 40.
Intaizin siehe entairin, Bd. III, 42.
Intercedir „sich verwenden".
Humielment te pregue . . que inter-
cediscas per ine davant la mages-
tat del tieu filh que el . . per la
tieua venerable intercession au-
trege (Text -ga) a me, avant que
morisca, de tots los mieus peccatz
Vera penitencia et emendacion.
Revue 33, 365 Z. 14.
Intercesion „Verwendung, Fürsprache".
Revue 33, 365 Z. 16; s. den Beleg
s. V. intercedir.
Intercesor „Fürsprecher".
A Johan Tapostol vous commant . ,,
Que li plaso, per sa amor,
Qu'el sio vostre intersessor
Davant Diou omnipotent.
S. Eust. 514 (Rv. 22, 10).
Interes . -ese , -est siehe enterese,
Bd. m, 65.
Interva (R. V, 104) siehe enterva,
Bd. III, 68.
Intrada (R. III. 568), en- 1) „Herein-
kommen" (R. ein Beleg).
E dixs a Horrelh que mal era ven-
gutz a Narbona . . ., e las menassas
que aviatz faytas a la intrada, per
mon cap, lo'us son tornadas en
dampnage.
Gesta Karoli 1836 Var.
2) „Eingang"' (R. ein Beleg).
E li Türe . . viron la banieyra del
Temple . . sus en las tors . . , e
torneron areyre per dire la novella
al soudan, don el ac tant grant
dolor que a paue no forsenet com
cel que ac perdut la elau e la in-
trada de tota la terra de Egypte.
Prise Dam. 603.
Weitere Belege s. v. eisida 4;), Bd.
II, 339.
3) „Eintritt, Anfang" (R. ein Beleg).
A Ventrade del tens dar.
Appel Chr.* 48, 1 (anon.).
4) „Eingang (von Geld), Einnahme"'.
Ayssi acomensso a escrieure Y in-
trada e las recepcions de Fargönt
e las quantitas degudas a la Uni-
versität de Dinha, exigidas per mi,
Jaume Palhol, elavari.
Doc. B.-Alpes, Rom. 27, 405 Z. 4 v. u.
See si Y intrada la cal yeu, Jaume
Palhol, elavari del comun de Dinha,
dey far juxta lo pendent que me
layssa mon predecessor.
Ibid., Rom. 27, 406 Z. 25.
Ferner ibid. S. 411 Z. 26.
5) „Eingangszoll".
Totz mercadier que porte . . draps
. . 0 autras mercadarias en las
dichas fieyras, es . . quittis d'/n-
■trada, de leuda e de barra.
Mascaro, Rv. 34, 40 Z. 30.
Pus vendero los ditz cossols lo so-
quet del vi . . ., pus vendero la in-
trada de la vendemia per .i. autre
an per pretz de . . .
Ibid., Rv. 34, 85 Z. 5.
Glossar, Rv. 39. 16 .droit d'entrée".
— 231 —
Gera de« pagar per quintal d'yntrada
.1111. d. E si passa la viella ses
vendre, den estre quita per Vin-
trada desus. E si es comprada en
la vila, den d'issida per quintal .i. d.
Cart. Limoges S. 155 Z. 14 u. 15.
Ferner Cout. Tonneins-Dessous § 113 ;
s. den Beleg s. v. eisida 6), Bd. II,
339.
6) „Abgabe bei Antritt eines Lehens".
Et plus per un marc d'argent que
lo deit baron reconogo . . . aver
agut . . deus dits affevats de en-
trada et de caritatz, en tau forma . .
que lo deit baron s'en tengo . . per
ben pagat . . et habondos deu tot.
Arch. bist. Gironde 10, 162 Z. 14.
Intrador „Eintretender".
E per tal fai s'en [bon] gequir,
C'anc esquern ni coratge estout,
Si broilhet, no sai vini florir;
E par d'avol respeit jardis,
Quan vei que la cima ni"l brotz
Non geta frucha ni tequis,
E Vintrador n'eisson tug clop.
Peire d'Alv. 16, 21 Var.
Text li traitor. Vgl. Schultz-Gora,
Lit. Bl. 23, 76.
Intrador „Gelegenheit zum Eintreten,
Eingang".
E fassani las trencadas e tal gar-
rejador
Que-1 sirvent e l'arquier e li fron-
dejador,
Cant lor sira gran coita, agen bo
intrador.
Crois. Alb. 6804.
Glossar ..entrée, commodité pour en-
trer"; Übs. ,.aient une retraite as-
surée".
lutralha» (Plur.) .,Einge weide" (R. III,
568 -alias, ein Beleg, flg.).
Crebec per meg, e so esparzas las
intralhas de lui (= lat. viscera).
Apost. Gesch. 1, 18 (Clédat 205», 17).
Intramen (R. III, 568), en- 1) „Eintritt,
Einzug".
Que lings e barcas . . îossan . . en-
pennonadas e . . fossan en la plassa
d'Areng en Vintrament del papa,
. . . menant gran festa. tro que'l
papa ÎOS passat de la plaia, e pueis
deian venir al port.
Entrée Urbain V § 22.
2) „Zugang, Zutritt" (R. ein Beleg).
Si alcus deu chasteu es malaude . ..
si paren . . . deven aver a luy iv-
trament per luy visitar.
Cart. Limoges S. 134 Z. 19.
3) „Antritt (eines Amtes), Eintritt
(in einen Dienst)".
Cum eu temps passat plnrors deu
chastel de Lemotges per lour nou-
veu inirament de cossolat ayen fach
grans e excessios despens . . .
Cart, Limoges S. 154 Z. 16.
. . plusors letras. cum los cosselhs
devon estre a totz intramens d'o-
mes servens o autres.
Jur. Agen S. 13 Z. 29.
4) „Eingang".
Que li Frances povprendon Vintramen
el costal.
Crois. Alb. 4881.
Glossar ,,entrée, porte", Übs. „les
abords du rempart".
Weitere Belege s. v. eisimen 2), Bd.
II, 341.
5) „Eintritt, Anfang" (R. ein Beleg).
A la fin de matinas, car es iins de
la nuech e intramens del jorn.
S. Douc. S. 14' • § 24.
So auch an der folgenden Stelle?
E cant le santz homs entendet la
maniera e Vintrament d'aquell sant
estament, sauput ques ac tot son
— 232 —
entendement . . ., dis li . • : Estai,
filha, estai fermamens en so ques
as ben comensat.
S. Douc. S. 136 § 18.
Übs. ,,origine". Oder soll man
6) „Beginnen, Unternehmung" deu-
ten? So auch an der folgenden
Stelle?
Que dis Sant Augustin . . que tota(s)
persona que aquel jorn que ausira
messa o veyra lo corfs] de Jhesu
Crist, lo viure necessari li autreia,
. . . parlamens leugies li son remes,
leugies intramens son delitz, . . .
de mort sopta es gardada.
Tract. Messe fol. 20»>.
7) „Eingang (von Geld), Einnahme".
Vgl. intrada 4).
Segon si las rasons de mi, Jaume
Cathelan, theseurier (sie). See si
Vintrament. L'an mil .iiiio. .xxii«.
. . . pause ieu, .Tarne Cathelan, . .
aver reseuput las causas que s'en-
segon.
Doc. B.-Alpes,Rom.27,408Z.19.
Intran (R. 111, 5B7 s. v. intrar), en-
1) ,, Eintritt, Eindringen".
Rotlan lor comtec en cal guisa Kar-
ies avia mortz los Aragoneses, et
eran .xxxv. .m. e .cccc , et el tor-
nejament mais de .xx. .M. , et el
meteys a Vintran de Narbona mais
de .XII. .M. {— lat. dum intravit
Narbonam).
(jesta Karoli 2801.
2) „Eingang, Anfang (örtlich)" (R.
ein Beleg).
E can venc al maiti, enant d'alba
foron a Vintrant del pla (= lat.
in principio plani).
Gesta Karoli 2758.
Paschal del Forn . . venguet . . del
loc de Mazeras entro a Yentran del
vinhe de Pamiasl
An. Pamiers I, 485 Z. 14.
3) „Eintritt, Anfang (zeitlich)" (R.
ein Beleg).
E"l Jörns naturals es digz la nuej't
ab lo jorn essems , e comensa a
Vintran de la nueyt.
Deux Mss. XXXIV, 5.
Lo sinquen jorn a Ventran deu nies
de jun.
Arch. bist. Gironde 7, 888 Z. 19.
Intrar, en- (R. III, 567), fen- 1) „ein-
treten, eindringen". Mit flgdm. en
von R. belegt; siehe ferner Bartsch
Leseb. Glos, und Appel Chr.* Glos.
in-. Hierher gehört auch die fol-
gende Stelle:
Dieus se pot clamar del Satan
E dir: Fals, tu as corrumput
E trab de via de salut
Ab falsa persuacio
Lo mieu ser qu'ieu flh bei e bo,
E intrest (Text -trieis) e ma dre-
chura
Fazen tort e desmezura.
Brev. d'am. 24537.
Glossar „tu fus soumis à ma justice,
ou tu devins mon justiciable". Es
bedeutet doch .. du bist in das
mir rechtlich Zustehende einge-
drungen".
Mit flgdm. a:
Ab tan Daurel venc a la nau in-
trar.
Daurel 853.
Siehe die Errata S. 109. Ferner ibid.
195.
Lo dit . . . rey de Navarra . . in-
tret a Montpellier.
Pet. Thal. Montp. S. 387 Z. 12.
E intran a Murel per mei lo mer-
cadal.
Crois. Alb. 2987.
Car lo rics reis de Fransa es a\
seti intratz.
Ibid. 8266.
233 -
Hierher gehört, meine ich, aus dem-
selben Denkmal auch V. 455:
Ladoncs viratz tal preisha a la
vila intrar,
Per forsa fan los murs al[s] dins
dezamparar.
Nach dem Glossar steht hier das Verb
ohne Präposition ; ich denke aber,
es liegt hier ein Beispiel einer Prä-
position in doppelter Funktion vor,
vgl. Tobler, Verm. Beitr. I, 181 ff.
So doch auch an der folgenden Stelle :
D'aissi a lasiptat los farem raüzar
Senes regna tirar eses lansa virar,
Que de sus de las tors viretz traire
e lansar,
E aura i oi detras a las portas in-
trar D'espazas e de lansas.
Appel Chr.2 6, 104 (Chans. d'Ant.).
Appel fragt im Glossar: ,.intrans.
oder trans.V". Ist die Stelle so in
Ordnung? Was soll hier detras,
und wovon hängt d'espazas ab?
Paul Meyer übersetzt „il y aura
à l'entrée des portes une bataille
d'épées et de lances". Er lässt also
detras bei Seite ; andrerseits steht
„bataille" nicht im Text.
Mit flgdm. dins:
E an . . establit los deyt cosselhs que
gaffet . . no mtre dens la vila de
Marmanda.
Établ. Marmande § 114.
E se pot entrar fens l'ostau , que
fasse l'enqueste au cremailhe.
Établ Bayonne S. 113 Z. 21.
2) .,ein Amt antreten".
Dens cossols intratz (Text -at)
novelament.
Cart. Limoges S. 154 Z. 14.
Cum deu jurar lo senhor, quant in-
tra senhor. Item , . establiro . • .
que tots senhor . . , quant volra
prumerament de sa senhoria usar,
deu jurar . . .
Cout. Fumel § 10.
Cum lo senescalc deu jurar, quant
intra senescalc.
Cout. Gontaud § 3.
3) Spielausdruck.
S'ieu per jogar m'asset pres del
taulier,
.Ta no i puosca baratar un denier
Ni ab taula presa non puosca in-
trar,
Anz get ades lo reirazar derrier,
S'ieu autra dompna deman ni en-
quier
Mas vos cui am e desir e tenh car.
Appel Chr.« 35, 21 f = B. de Born
31, 21).
Diez, Leb. u. Wke. S. 183 übersetzt
Z. 3 „noch in das Spiel meines Geg-
ners eindringen können" ; Stim-
ming, B. de Born' 15, 21 Amkg.
„mit einemhinausgeworfenen Steine
möge ich nicht wieder hineinkom-
men können"; Appel deutet mijar
„beim Spiel in die Zielstelle ein-
rücken?"; Thomas, B. de Born S.
108 Amkg. bemerkt: „Pour com-
prendre cette'phrase , il faudrait
avoir sur le jeu de tric-trac au
moyen age des notions plus pré-
cises que Celles qui nous sont par-
venues".
Ferner Appel, Poes. prov. S. 83 V. 16
{= Rv. 39, 194; P. Milon); siehe
die Stelle und den Versuch, sie zu
erklären, s. v. enviar, Bd. III, 108
-109.
4) i. (m) „(zu etw.) gehören".
Resta apres le tractat de las cauzas
intrans en humanal compozicio, que
digam de las cauzas pertenens adz
humanal conservacio.
Bartsch Chr. 368, 11 (Elucidari).
5) „hereinbringen",
Recort tengut sus la garda de la
porta de Capdemassa . . pec causa
de intrar los fes et verenhas . . .
Totz los perssonages dessus nomen-
— 234
tatz . . conclusin que la dita porta
estanga (cor. -onga) uberta per em-
harrar (?) e reculhir los frutz, ab
que y sian metutz gardadors . .,
que inconvenient non en bienha.
Arch. Lectoure S. 129 1. Z.
6) i. fermansa (-as) , i. en f. „Bürg-
schaft leisten" siehe fermansa 2),
Bd. III, 457.
7) sei. „eintreten, einziehen" (R. ein
Beleg se i. en).
Quant al monestier son vengut,
Amdui s'en intreron e\ cor.
Flamenca« 2408.
E Jaufres es cambaterratz
E es s'en e\ vergier entratz.
Appel Chr.« 3, 156 (Jaufre).
Ferner ibid. 9, 61 (Kindheitsev.).
Mit flgdm. a :
E intran s'en a Genoa.
Crois. Alb. 3665.
8) se i. „untergehen (von der Sonne)".
Pero nuitz es hueimas, quei(s) soleyll
es intrans.
Guerre de Nav. 2782.
Que'l soleyll s'en intret, si c'om non
vic son par.
Ibid. 3071.
E quant veno a la nuyt que'l soleyll
yntrat fo...
Ibid. 3709.
9) „Eingang" oder „Hereingehen" ?
Las portas son de parlar
A Fensir et a Y entrar ;
Qui gen no sab raszonar,
Defors li ven a estar.
Castel d'am. 50.
Nachzutragen ist die Form f entrar:
E se pot entrar fens Tostau, que fasse
l'enqueste au cremailhe ; e se f en-
trar no y pot, que fasse a le porte.
Établ. Bayonne S. 113 Z. 21.
Que negune persone no sie tant ar-
dide que dííscargui nulhe raaneire
de laurat, despuis que sera fentrat
per lo Bocau de le Punte entrou
au pont de Baione.
Ibid. 8. 118 Z. 4 V. u.
Mistral intru, entra (g.), hentra (b.)
etc. ; Imi snulèu intro „le soleil se
couche".
Intrat (R. III, 567 s. v. intrar) 1) „Ein-
gang".
E vengon tuit essemble corren e
sciental,
E a Yintrat de la porta an mos-
trat lo senhal.
Mas en Ugs de Laens e n'Imbert
e 'n Rical . .
Defenderoi passatge e Yintrat el
bocal.
Crois. Alb. 4874 u. —78.
Paul Meyer fragt im Glossar, unter
Hinweis auf ibid. 4903 A l'intrar
de la porta ag tan estranh carnal,
ob Z. 2 intrar zu ändern sei, was
Chabaneau, Rv. 9, 200, verneint.
2) „Eintritt, Anfang" (R. ein Be-
leg).
A Yentrad de feurer.
Rec. gascon S. 88 vi. Z.
Ebenso Cîart. Auch S. 248 vi. Z.
Intrat-caresme „Fastnachtszeit, -dien-
stag".
Item foc apuntat . . que paguessam
los joclas a etitrat-caresme.
Comptes de Riscle 8. 444 Z. 8.
Item . . . foc apuntat en conselh que
paguessam los joclaas de entrat-
caresme.
Ibid. S. 468 Z. 13.
Ibid. S. 252 Z. 9 Yentrat deu caresnie.
Intratge (R. III, 568) 1) „Eingang" (R.
ein Beleg).
Car l'enemicx ten tans tendut/
Lasses que no y a boscatges
Ni pratz ni vergiers ni batutz . .
Ni issidas ni Intratges
— 235 —
Ni castels entiers ni fondutz . .
Que per tot noiis tengues ten-
dutz
Los lasses.
Folq. de Lunel, Romans 433.
Totz Avinhos se met el vostre se-
nhoratge,
Que cadaus vos Ihiura son cor[s] e
son estatge,
E las claus e la vila e los ortz e
Vintratge.
Crois. Alb. 3759.
2) „Eintrittsgebühr, Abgabe für Ein-
führung von Waren, bei Antritt
einer Pacht".
E als Jörns de les feyres cascun mer-
cader qui aura trossel o plusors
trossels en les dites fej'res, per in-
tratge, per isshida, per taulatge e
per leuda paguera . . .im. deners.
Arch. bist. Gironde 5, 95 Z. 20.
Las maijos nostras . . avem acessat
a toz temps au[sj cossols e au
cuminal de la ciptat de Lemotges
. . E an nos redut asempres en B.
Vidal per achaptador . . ., e avem
agut nostre grat de .vi. vins libras
de la moneda de Lemotges , que
nos doneren d'intratgè.
Doc. hist. mun. Limoges I, 18 Z. 21.
Figürlich im letzten Beleg bei R. :
Don, hom cochatz de folhatge
Jur' e pliu e promet guatge;
Si'm fariatz homenatge,
Seiiher, so dis la vila(y)na.
Mas ges per un pauc d'intratge
No vuelh mon despiuzelhatge
Camjar per nora de puta(y)na.
Appel Chr.« 64, 68 (Marc).
Cor. Z. 6 No vuelh nom de piuze-
lhat(/e'f Glossar „Eintrittsgebühr
(verschiedener Art, s. Du Gange
intragiunty.
Intre „drinnen; hinein".
E volgron cremar lo palais e"l rei intre.
Legendes XXIV, 413 (Rv. 34, 367).
Vejas, filz, que non b3vas d'aqucl flas-
con . ., mas clina lo . . e veiras qued
ha intre.
Ibid. XXIX, 593 (Rv. 34, 418).
L'eraperaire . . fez aportar una sar-
taia e metre pez e ceu e cera e
fondre tot ensemps . ., e fez getar
intre la donzella.
Ibid. VIII, 157 (Rv. 34, 260).
E solament per una via mout estrecha
om intrava intrm en aquel lue.
Ibid. XXVIII, 257 (Rv. 34, 399).
Vgl. laintre und saintre.
Intz siehe ins.
Invensable „unbesiegbar".
Tot plaser infinioment
Aures et ben qu'es perdurable,
Tant a plagu finabloraent
A Diou ton certar invensable.
S. Pons 5257 (Rv. 32, 19).
Inventari siehe enventari, Bd. III, 103.
Inventarizar „den Bestand aufnehmen".
Item que los priors . . deyan . . guar-
dar totas las causas que son . . de
la dicha almorna, vestimentas sa-
cerdotals, libres, toalhas . ., et a-
quellas si deyan inventarizar et
reconoyscer cascun an.
Confr. Misér. Nice, Rom. 25, 73 Z. 23.
Invern siehe ivern.
Inviolat „unversehrt".
Et tostemps verges pura et entieyra
et inviolada davant lo enfantamen
et apres lo enfantamen yes remasa.
Revue 33, 364 Z. 18.
lo „ich" siehe eu, Bd. III, 360.
lo „hüh!".
Interjeccios : tau,
Aui, yo, chit e au.
Deux Mss. S. 206 V. 254.
Mistral iò v. /, und i „interj. dont se
servent les charretiers pour exciter
les chevaux. Haie!".
— 236 —
lola , Zäpfchen".
Os landa ha . . . alcus autres traucz,
per los quals alcunas sobrefluitatz
raumatiquas son tramessas de la
servela a la yola, al piech et al
pulmo (= lat. Uvula).
Anatomie fol. 7"^.
Vgl. Thomas, Essais S. 328.
Ipocras „Ge würzwein".
Et poden sens perilh mingar beu,
porc . . et beure bin et y poeras.
Jur. Bordeaux II, 403 Z. 6.
Ira (R. III. 573). Eser en la i. de „jmds.
Zorn erregt haben".
Oi recebretz martiri o daretz re-
zemso,
Car vos etz en la ira de mosenh
en Simo.
Crois. Alb. 5100.
Glossar „vous avez excité la colère
de«.
Ira „Herold"?
L'us dis del Bei Desconogut
E l'autre del vermeil escut
Que Vyras trobet a Fuisset.
Flamenca^ 681.
Vgl. Romania 16, 100.
Irable 1) „schrecklich".
Lo .V. signes er plus irables
E sobre totz sera plus aspres.
Fünfzehn Zeichen 58 (Such.
Dkm. I, 158).
Vgl. das Glossar,
2) „kummervoll" ? Liederhs. H No.
119, 5 (Guir. de Born.); siehe die
schwierige Stelle und den Versuch,
sie zu deuten, s. v. dat 1), Bd. II,
11—12.
Iraisable siehe den folgenden Artikel.
Iraiseble „traurig". Vgl. iruiser 3).
Mout a sa jus en terra grans ever-
tudamens (sc. la luna),
C'ab lei creisson e mermon totas
causas humens
E fai letz e yraicliehles sels que
y son entendens,
Secas e deresecas, pojans e deis-
sendens.
Tezaur 674.
Galvani S. 334 hat Z. 2 cauzns vi-
venz, Z. 3 Hetz e malinus, pensan-
sas e fraignenz.
Ibid. 632 steht irapjssable, das K.
III, 574 aus Beda belegt.
Iraiser (se) (R. III, 574) 1) „zornig,
böse werden". Mit flgdm. ab:
Que tan vos cobeiton mey huelh
Que de tot alrem desovenh,
Quei cor en autre loc non tenh.
Qu'a& me's nHrays. quan m'en
destuelh
Ni'm vir alhors.
Uc Brunenc 1, 52.
Per aquestas paraulas qued el lur
dizia e per los malz captenemenz
de que los reprennia, irasqueron
se ab el per gran ira.
Legendes XXVI, 33 (Rv. 34, 377).
2) se i. a „wüthen gegen".
E per bon dreg serai cogotz.
Mas ja no"m cal dire : serai,
Qu'ades o sui, que ben o sai. —
A si meseis fortmen s'irais,
Tiras los pels, pelas lo cais.
Flamenca« 1115.
Glossar „s'irriter contre soi-même".
3) „sich betrüben".
Mout es Guillems en greu pan-
tais,
Leu s'alegra e leu s'irais,
Leu ha conort, leu ha esmai.
Flamenca^ 4110.
Glossar „s'affliger".
Ferner Liederhs. A No. 12, 1 (Guir.
de Born.) ; s. den Beleg s. v. trat 2).
— 237 —
Irange 1) , Orange".
Item solverunt pro herbis . . ., item
pro yranges.
Item pro quinquaginta yranges . . .
Hist. Nimes IV, preuves, S. 46*>
Z. 31 u. S. 48« Z. 24.
Garias, . . . moton, porc, . . yranges.
Comptes de Riscle S. 152 Z. 2.
2) „Orangegelb".
Una pessa de drap à.'irange.
.in. aunas drap de gris e un cobde
áHrange.
Libre de Vita S. 42 Z. 12 u. S. 48
Z. 10.
Mistral arange, irange (1.) „orange".
Iranjat 1) „eingemachte Orangenschale".
E per .1». Ih. e mega Ostias dauradas
e yrangat.
Frères Bonis I, 44 Z. 15.
2) „orangefarbenes Tuch".
•U. canas .n. palms de vayr e de
erangut (sie).
Jean Saval § 2.
Mistral aranjat. iranjat (1.) „Oran-
geat, confiture d'écorce d'orange".
Irar (R. III, 574) siehe irat.
Irat 1) „zornig, erzürnt, böse".
Qu'ades estai (sc. ma domna) vas
mi salvatg' e grama.
Ve'us per que"m fai semblan irat
e morn :
Quar en s'amor mi deleit em so-
jorn;
Ni de ren als nos rancara ni's
clama.
Bartsch Chr. 59, 7 (B. de Vent).
Pero si garda mos peccatz,
Ben deu esser irada,
Mas sa gran merce prec, si'l
platz,
La mi îass' apaguada.
Appel (Jhr.* 102, 13(Lanf. Cigala).
Weitere Belege im Glossar und Deux
Mss. Bin, 148.
2) „traurig, betrübt, freudlos".
Qu'eu sui per vos gais , d'ira
ples,
Jratz, jauzens mi faitz trobar.
Bartsch Chr. VO, 16 (R. d'Aur.).
Ca nos platz jois. can autre son
irat.
Per qu'a nos son tug jauzimen
donat.
Montanhagol 8, 5.
Unter Annahme der Correktur To-
blers, Herrigs Arch. 101, 464 unten.
Ni ja lay non iran
Ni joys ni fes ni patz
Ol seynher regna iratz,
Qu'a luy s'azesmaran
Cylh qu'entorn lui seran,
E pus que joys li platz,
Alegran s'en totz latz.
Appel Chr.« 63, 116 (Guir. de
Born.).
Weitere Belege im Glossar.
Hierher gehört doch auch der ein-
zige Beleg bei R. :
Ai Dieus! cals dans
S'en sec e cals dampnatges
Car jois e bos usatges
Aisi menuza e faill.
No i agr' eu retenaill,
Mas car mon seignor platz
Bes e jois e solaz,
M'esjau ab sos privatz,
E qan m'en sui loignatz,
Irasc m'ab los iratz.
Liederhs. A No. 12, 1 (Guir. de
Born.).
Rayn, „irrité".
Rayn. setzt einen Infinitiv irar an,
den Sternbeck S. 64 streicht, weil
im Prov. ein Verbum irar unbe-
kannt sei; irat sei = lat. iratus,
Part, von irasci. Gewiss berechtigt
die von R. citierte Stelle aus Guir.
de Born, nicht zur Annahme eines
Infinitivs irar, aber Sternbeck ohne
Vorbehalt zuzustimmen , hindern
die beiden folgenden Stellen:
— 238 —
Lo fils del rei s'en enquet a irar,
Mais non o poc a sa guise menar.
Aigar 757.
Brossmer, Aigar* 752. schreibt en-
quet airar und bemerkt: „Hs. a
irar; da vom Simplex bisher nur
irat belegt ist und die Präposition
nach enquar facultativ ist, so ist
die Zusammenziehung in ein Wort
wohl berechtigt". Dass enquar mit
einfachem Infinitiv construiert wer-
den kann, ist möglich und mir, in
Hinblick auf die gleiche Construk-
tion von comensar (vgl. Bd. 1, 295),
sogar wahrscheinlich, aber noch
nicht bewiesen. Sowol die von
Brossmer selbst citierten Stellen
aus Aigar wie die von Stichel S. 45
u. 84 sonst noch beigebrachten Be-
lege zeigen alle enquar a.
Et viencon Toos et lo leon et prenen
las aolhas, et jo estrem(ab)ey las
(Text los) hy, et etz iran se contra
mi, et jo matey los.
Hist. sainte béarn I, 52 1. Z.
Glossar ,devenir, être furieux". I.
Sam. 17, 35: illi consurgebant ad-
versum me.
Ist etwa iban se zu ändern? Aber
wäre das Imperf. hier zulässig?
Irefragablamen „unverletzt".
Establem . . las cauzas seguens gar-
dadoyras et irrefragahlament a tot
jorn mais observadoyras per nos.
Pet. Thal. Montp. S. 187 Z. 6 v. u.
Ferner ibid. S. 199 Z. 3.
Du Gange irrefragahüüer „firme, in-
violate".
Irendola siehe arendola, Bd. 1, 81.
Iretge, iretgia, irisar, irison siehe er-.
Iritar (R. III, 576 „annuler, infirmer").
E cant venc dintz .in. ans, ag ne
(sc. dels raubadors) tantz enfor-
çatz (cor. -catz ?),
Que sonsis e que mortz e tantz
de lancejatz
Qu'el loc or om dizia : Beumarche
es entratz,
No i avia tant fort que non fos
iritatz.
Eis labrados defora que eran mal
menatz
Eis marchantz escrideron: Deus
nos a isauçatz
E-ns a trames tal omme per cui
es dreitz amatz.
Guerre de Nav. 1207.
Übs. „qui ne fût abattu". Ist das
richtig? Oder wie ist zu verstehen?
Iritar „ärgern".
A l'entrade del tens dar— eya
Pir joie recomençar — eya
E per jalous irritar — eya
Vol la regine mostrar
K'ele est si amourouse.
• Appel Chr.'' 48, 3 (anon.).
Irla siehe üa.
Irnel siehe isnel.
Ironde (R. III, 551 ein Beleg)
„Schwalbe".
Lo mati, ans quei jorn paresca
Ni Virondes comens sa tresca,
Venetz . . .
Auz. cass. 1770.
Irondre (R. IH, 551) „Schwalbe". Wegen
des einzigen Belegs, Prov. Jned.
S. 170 V. 48 (Izarn Rizol), vgl. aren-
dola, Bd. I, 82.
Irotge „zornig".
Qu'ieu son avutz gulozes et adul-
tres venals,
Envejos, ples d'accidia . . .,
Et avars et iroges.
Doctrinal 17 (Such. Dkm. I, 241).
Vgl. Thomas, Essais S. 240.
Irr- siehe ir-.
Isalot, isamen siehe eis-.
239 -
Isample. -pli siehe eisetnple, Bd. II, 335.
Ischirgach siehe escalgach, Bd. III, 140.
Iscla siehe il<i.
iaec (R. III. 572Ì. isemple, isen siehe
eis-.
Isi „so". R. V, 223 ai-. Guilh. de la
Barra* 1267 ; siehe den Beleg s. v.
ensolada, Bd. III, 39.
Isida, isidor, isilhar siehe eis-.
Isimen siehe eisamen und eisimen.
Isiraple siehe eisemple, Bd. II, 335.
Isinta „Gürtel".
Quant s'avindra que alcus borgues
. . fera filhol . ., que no sia tant
arditz que donga ysshinta ni borsa
a sa comair ni al filhol . . ni angen
minyar a l'ostal de la jazent . . E
si ac fazen , que la yssinta e la
borsa sia encorsa al senhor.
Arch. hist. Gironde 5, 30 Z. 32 u. 1. Z.
Item an de la vila .im. balestas d'es-
treup boys (?) e .im. issintas de
fial.
Jur. Agen S. 43 Z. 22.
Dazu die Amkg. : „Ne seraient-ce
pas des ceintures de toile de fil?".
Item ago Moss. Ar. de la Vigaria .i».
balesta e .i». issinta.
Ibid. S. 45 Z. 20.
Aber sinta ibid. S. 45 Z. 4 u. 27 ff.
Vgl. cencha, Bd. I, 242.
Isintaria, isir, isirapa siehe m-.
Isirgach siehe escalgach, Bd. III, 140.
Isirop (R. III, 99 ein Beleg s. v. ei-
sarop) „Sirup". Häufig die Form
ychirop in Frères Bonis, s. das (Glos-
sar.
Isit. isiu, isiveruar, isizon siehe eis-.
Isla, isleta siehe ila, iletu.
Isme siehe esme, Bd. III, 238.
Isnel (R. III, 576), irnel „schnell, flink,
behende". Die bei R. fehlende Form
ir- findet sich Appel Chr.' 22, 30
Var. (Guir. de Born.); Calvo 15, 13;
Raim. Vidal, So fo 511 ; Rom. d' Es-
ther 405 (Rom. 21, 214).
Was ist die Bedeutung an der fol-
genden Stelle?
Ja preyador conhdarelh
No vol ni entendedor
Midons. mas fin amador,
Non fenhedor ni yrnelh,
Ni es îenhens ni yrnelha
Ni anc no*s miret nis peys
Ni escotet ges dompneys,
Ni anc fis amans no'l fo
Ses cobrar bon gazardo.
Folq. de Lunel 5, 22 u. 23.
Etwa „wankelmüthig" ?
Isola siehe ila.
Istansa siehe estansa, Bd. III, 305**.
Itanqilba? siehe estampilha, Bd. III, 299.
Item „Rechnungsposten".
Et lo demorant demora prestat, ay-
xi cum en lo precedent item es
contengut.
E la resta deu dit müh restant de-
mora sus la vila cum en lo prece-
dent item.
Comptes de Riscle S. 163 Z. 6u. 12.
Resto .VI. flor . . . que'm devo los
digs senhors per Vitem del camarier
de Figac.
Frères Bonis II, 408 Z. 6.
Iure siehe ibre.
lareza ist zu schreiben statt irreza, R.
III, 94; vgl. Sternbeck S. 26. Rayn.
belegt das Wort nur aus Beda; es
steht noch Ev. Lucae 21, 34 (Clédat
150»», 16).
Inros ist zu schreiben statt ivros, R.
III, 94; vgl. Sternbeck S. 26.
240 —
Ivatz, -as „schnell".
Lo prefeyt es fel(cin) e yratç (Hs.
yv-),
Delir te pot tost e yvatç.
S. Marg.« 192 (Madrider Hs.).
Margarida respon yvas:
Baros, mal cosselh me donatz.
Ibid. 196 (Toulous. Hs.),
Lo prefeyt dix : Tost e ivatç
Un vayxel (plen) d'ayga m'apor-
tatç.
Ibid. 449 (Madr. Hs.).
Vgl. Jeanroy, An. du Midi 11, 8
Amkg. 5, und Chabaneau, Revue 9,
210 Amkg.
Vos autres recebretz totz babtisme
. . ., si no 0 faytz, hivas moriretz
(= lat. velociter).
Gesta Karoli 2220.
Si non 0 fan, ivas seretz vencutz.
Ibid. 2790.
Vgl. das Glossar.
E dix li: Surge velociter, estai sus
ijvas.
Homél. prov., An. du Midi 9, 405 Z. 9.
iTazamen „schnell".
Moltas sazons vezem, cant om a grant
aver d'aur . . o de blat . . , yvaza-
ment deleis e tost.
Homél. prov.. An. du Midi 9, 390 Z. 4.
Ferner ibid., An. du Midi 9, 391 Z. 26.
Ivern (R. III, 577) „Winter". Nachzu-
tragen sind bei Rayn. die Formen
invern, uvern, vern:
Invern Jaufre Rudel 5, 7 ; Guilh. Fig.
2, 54; Barlam S. 24 Z. 29.
■Uvern Dern. Troub. § XX, 22; Rom.
d'Esther 432 (Rom. 21 , 215), vgl.
die Amkg. zu der Stelle, Rom. 21,
225; Cour d'am. 688 (Rv. 20, 176)
in der Hs., der Herausgeber ändert
in iv-.
Item apres ayszo quält la dicta dama
. . îeses . . mandar fora de Nisza
totz SOS enfans . . e mandar los en
sa terra de Buelh, a tout lo mal
temps que era e lo gran uvern, que
cuderon tuyt morir per lo camin.
Mém. Grimaldi, Rom. 22, 408 Z. 29.
Lo jorn .xiii. de desembre si mes vern
tant fort que lo Roze si pres del
Quapont avan ves Tarascon.
Chronik Boysset S. 378 Z. 11.
Var. fon frejor.
Soll man an diesen beiden Stellen
„tiefer Winter, strenger Winter"
übersetzen, oder darf man für ivern
die Bedeutung „Kälte" annehmen?
Mistral ivèr, uvèr, uvern „hiver; neige,
en Auvergne".
Ivernal (R. III, 577). Ivemals „Winter-
saat".
Li tresmees . . sunt al mestral, los
ivernauz deit cuUir et gardar.
Langue Dauph. sept. III, 24.
Ivernar (R. III. 577). Ivernat „der den
Winter durchlebt hat". Vgl. eisi-
vernar, Bd. II, 344.
Ensec se lo bestial lo cal n'es exempt
. . del dit comu, coma son vedelz
de lag, anielz non hivernatz et ca-
britz (Text -ilz) he cabridas aussi
pauc non hivernatz ni hehernadas
(sie).
Livre Épervier S. 138 Z. 427 u. 428.
Ivernotge „Winter-".
Peras ny pomas yvernotgas ny noses.
Cart. Alaman S. 151 Z. 3 v. u.
.1. sestari de blat yvernotge.
Charte Saint-Gauzens § 34.
Izalar „ davonrennen , hin- und her-
rennen (vom Vieh, das von e. Bremse
gestochen ist, gesagt)".
Inçatar , izalar ad boves pertinet.
propter muscam fugere.
Don. prov. SI*», 2.
Vgl. die Amkg. zu der Stelle und Ro-
mania 10, 442.
— 241 —
Mistral isala, esiala (for.), iola, guisnla
etc. „fuir précipitarament. courir
en furie, courir de çà, de là, s'em-
porter, en parlant d'une vache pi-
quée par un taon".
Ist inçatar (das frage ich jedoch unter
grösster Reserve) in Hinblick auf
(juisola bei Mistral etwa in jugalar
zu änaern?
Izop (R. III. 577 ein Beleg), nzop
„Weihwedel".
Le capellas ab Visop plou
Lo sal espars per miei lo cap
A Flamenca lo miels que sap.
Flamenca« 2483.
Vgl. Chabaneau, Revue 45, 18 — 19.
Comandat fo . . que preses hom lo
sanc del boc . . que om avia adug
a sacrifici . ., e presess o lo preire
. . e mesess o en Taigua . . . e gites
ne a tot lo pobol ab Visop.
Homél. prov-, An. du Midi 9, 385
Z. 18.
Item pausa aver paya . . , per una
chaena pausaya en Vusop del bey-
nechier dal sere, d. .vni.
Doc. B.- Alpes, Rom. 27, 881 Z. 19.
Mistral isop „hysope; goupillon" und
tisn „hysope, en Dauphiné".
LeTy, Prov. Supplement- Wörterbuch IV.
16
242
Ja (R. III, 578) 1) Jetzt, gerade".
Ab tan fo vengutz us juglars
E dis a n'Archimbaut : Bei sener,
Le reis vol ja Tespasa cener
A Tibaut, lo comte de Bleis.
Tibautfz] sa'm trames el meseis,
Sener, si'us plas, que lai anes.
Flamenca« 890.
Glossar „maintenant, présentement".
Digatz, e que avetz avut? —
Per Crist, senher, gran malau-
tia. —
E CO sera ? Qu'ieu ja volia
Anar en ost. No y anaretz?
Appel Chr.« 5, 171 (Raim. Vidal).
Gehört hierher auch der erste Beleg
bei Rayn.V
Ja'm vai (Text vau) revenen
D'un dol e d'un' ira
Mos cors, car aten
Per sol bon coven
Benanansa e jai,
Per q'ieu chantarai;
C'ogan non cantera,
Que vergiers ni pratz
No'm adui solatz.
Liederhs. A No. 21, 1 (Guir. de Born.).
Oder gehört die Stelle zu 3) ? Rayn.
„déjà«.
2) „schon".
Aysi's conten en magesteyr
Cum trestot teyne ja l'empeyr.
Alexander 81.
E"l Lazer suscites vos,
Qu'era ja quatredias.
Peire d'Alv. 18, 46.
E comenzon a dire ja
Que mais quer lo reis de Leon
Cassar d'austor o de falcon
C'ausberc ni sobreseing vestir.
Appel Chr.2 71. 29 (= Calvo 14, 29).
Ja sabon tut per lo pais
Qu'en Archimbautz es gelos fi(n)s.
Per tot Alvergn' en fan cansos . .
0 estribot o retroencha
D'en Archimbaut con ten Fla-
men cha.
Flamenca^ 1171.
Wegen tot Z. 3 (der Text hat tot')
vgl. Thomas, Journal des Savants
1901 S. ^68. Oder gehört die Stelle
zu 3)?
3) „fürwahr, wahrlich, sicherlich".
E doncx, que"us faretz, manenV
Ja morretz vos. quan que quan.
Gardatz que"l temps nous engan.
Montanhagol 11. 35.
Baros, ditz Tus a l'autre, mot Ta
gent encolpat.
Amix, ditz l'apostolis, ja er be
emendat.
Crois. Alb. 8375.
Gehört hierher auch die folgende
Stelle?
En vos es niortz pretz e barnatz . .,
Don ja, per ma fe, non creiray . .
Que Dieus el sieu Saint joi verai
Non vos acuoilla totz preniiers,
Pois tans bels dons vos det en-
tiers.
Ja dizon que per vos s'estrai
243
Proenssa de faitz galaubiers,
Q'us lai no"n es tant fazendiers.
Appel Chr.* 83, 65 (Guir. de Born.).
Yg\. auch oben den letzten Beleg
unter 1) und 2).
4) Je". So im zweiten Beleg bei R.:
Per ma enemigua m'esperc,
Quem te marrit e deziron,
Per so quar tostemps si'm defui.
Ai ! si ja Ten penra merces ?
Qu'ieu no sai consi's conseilla,
Quar de leis no (cor. ncm?) ve
negus bes.
Prov. Ined. S. 12 V. 10 (Am. de
la Broqueira).
Rayn., der nur Z. 4 anführt, liest Aisi
ja und übersetzt „ Ainsi désor-
mais".
Ferner :
Pero l'afans m'es deportz , ris e
jois,
Car en pensan sui de lieis lecs e
glotz.
Ai Dieus , si ja'n serai estiers
jauzire ?
Arn. Dan. XV, 35.
Qu'en paradis n'aura doble joi
m'arma,
Si ja nuills hom per ben amar
lai intra.
Ibid. XVIII, 36.
A nuill maltraich nom tengra la
dolor
Que jam vengues d'autra nin fos
iratz,
Mas de vos, domn', ai temens' e
paor.
Mönch von Mont. 11, 24.
E dis que ja Dieus joy no'l renda,
Si ja lai va , qui non lo"n forsa.
Appel Chr.« 5, 158 (Raim. Vidal).
Ferner ibid. 47, 10 (anon.); s. den
Beleg unter 8).
Ja muis, ja pois „je ferner".
Mas ja Dieus no mi sal mon cap,
Si ja may negus mi retrai
De res que na Alvira fai,
S'ieu per la gola non lo pen.
Appel Chr.« 5, 85 (Raim. Vidal).
Ja Dombredieus no*m azir tan
Qu'ieu ja pueis viva jorn ni mes,
Pus que d'enueg serai repres
Ni d'amor non aurai talan.
Ibid. 16, 14 (B. de Vent.).
6) „zwar" ?
E ja melhur' om e gensa
En raubas e en guarnir
E en manhta captenensa,
E'S vol om trop gent tenir,
Mas en dar ni en servir •
No vey far melhuramen.
Montanhagol 11, 28.
6) ja non „wahrlich nicht, gewiss
nicht, keineswegs''.
Quar ieu Tarn senes falsura.
Ja no'm deu esser escura
D'aquo don tan Tay enquiza.
Appel Chr.« 14, 41 (Marc).
Weitere Belege im Glossar.
Leu pot hom dir que, s'ieu en fos
crezutz.
Ja no fora remazuda per nos
Esta guerra.
Bert. d'Alamanon 4, 18.
Quan l'us d'els ditz oc, e l'autre ditz
no,
Quasqus te em pes la sua razo.
Ja de gran amor non aura sazo
La lur companhia.
Mönch von Mont. 5, 7.
Gehört hierher auch der fünfte Be-
leg bei Rayn. y
Partirai m'en donc ieu ? Non ja,
Que SOS pretz e sa valors
M'o defen e m'o calonja,
Quant ieu cuit amar alhors.
Mahn Wke. II, 4 (Peirol).
Oder soll man die Stelle zu 7) setzen
und „nie'' deuten V
Jedenfalls irrt Rayn.. der Non, ja
16*
I
- 244 —
schreibt und „non , jamais" über-
setzt.
7) ja non .,nie, nimmer". Belege bei
E. ; ferner Appel Chr.* Glos. Vgl.
auch 6) letzt. Beleg.
Ja mais non „nie mehr, nimmer
mehr".
Ja mais d'amor no'm gauzirai,
Si nom gau d'est' amor de lonh.
.Tauîre Rudel 5, 8.
Que ja mais
Non er per me tan rics jais
Cobratz, e si del semblan
No trop domna a mon talan
Que valha vos qu'ai perduda,
Ja mais no vuolh aver druda.
B. de Born 32, 5 u. 10.
Seigner, ben m'avetz dat si bon man-
jar que ja tnais non manjarai
d'autre.
Bartsch Chr. 2;-i8, 36 (Biogr. Guilh.
de Gäbest.).
8) ja non zur Einleitung eines nega-
tiven Wunsches dienend.
Ja Deus no'm sal, se jan sui amo-
rosa.
Appel Chr.« 47, 10 (anon.).
Ferner ibid. 5, 84 und 16, 13 ; s. die
Belege unter 4).
9) ja non „doch nicht" (Appel).
La gensor e la mais plazen . .
Ha per moiller c'om aver deja,
Mais el languis e mor d'enveja,
E fai l'estar neis a rescost,
Cant es sainz, tras cella post.
Guillems respon : Non sap que's
fa,
E ja ben leu non li valra ;
Mais no m'en cal ; que"s vol s'en
Appel Chr « 4, 2 (= Flamenca« 2329).
10) per ja, per ja mais „in Zukunft"
oder „(für) immer"?
Dont volen (sie) que per la vertut
d'aquesta presen confermatio de
unio entre nos . . facha. et la calha
volhen que valha aras et per ja
entre nos . . ., que per aras ny per
ja ni en degun autre temps endeve-
n[i]dour non se leve[nj . . nenguns
pcsatges.
Livre Épervier S. 37 Z. 219 u. 220.
Item que per aras e per ya las guar-
landas de l'argen (per) las cals se
solian portar, non se dejan portar
ja mays per home dels dessus dichs
mestiers.
Item que per aras e per ya las fo-
guasas las cals se solian dar, non
se donon d'aqui avant
Art. montp. S. 302b Z. 21 u. 26.
Per ja mais
Lo bobans
Remanha e"l mazans,
Qu'ieu ho vuolh, sil (cor. s'il?)
vol,
Dos aitans.
B. de Born 22, 16.
11) ja non mit flgdm. Conj. „wenn
auch — nicht" (R. ein Beleg;.
E ja de leis bes no'm veingna,
Totz temps li serai aclis.
Mönch von Mont. 16, 19.
Que bos volers — e ja le faitz no
y fos —
Se deu per fag comtar totas sa-
zos.
Prov. Ined. S. 63 V. 15 (Bort.
Carbonel).
12) jasiaiso que „wenn auch, ob-
gleich". Belege bei R. ; ferner Ap-
pel Chr.« Gloss.
Auch j. cum?
Ayssi cum vezetz qu'om apela le no-
minatiu cas , jaciaysso cum pro-
priamen no sia ditz cas, quar le
nominatiu[s] no cay nrs desshen
dels autres cazes, per que no pot
esser ditz cas.
Leys II, 82 1. Z.
Oder cor. j. que?
245 —
Nicht klar ist mir :
Ab tot aquo portava continuamens
celcle de ferre. que res non sabia,
per mais alligir lo cors ; e desus
illi portava vestirs bels e paratz,
j'issiaisso que draps de lur propria
color amava e portava.
S. Douc. S. 10 § 11.
Übers, „comme si eile aimait les é-
toffes de couleurs variées".
Jaan siehe jaian.
Jabra.
Per adobar la jabra de la bada.
Regist. S. Flour S. 37 Z. 17.
Dazu die Amkg. : Jabra, chahra, ca-
bra „chèvre, sorte de treuil pour
raanoeuvrer les herses".
Jaca , Panzerhemd".
Lo senhor de Barzun ab .i. rocii, ba-
cinet, jaque, came e goantaletz.
Arch. bist. Gironde 12, 144 Z. 18.
Ferner ibid. S. 145 Z. 16 u. 20.
Vgl. Lespy jaque.
Jacis? „Lager".
De cervi coren cobezejas tener los
corns, et el torna c'en e son jacis
(— lat. in cubili suo).
Sorts Apôt. § 10 (Kv. 18, 168).
] )azu bemerkt Chabaneau, Rv. 18, 166:
„Torr, jaci? Le mot est ici regime
singulier. Rayn. a seulement jatz,
qui renvoie comme jaci k un type
*jacium. Mais jacis regime sing.,
par conséquent nom integral, re-
présenterait *jacisium^.
Jacomart „geharnischter Stunden-
schläger".
Los dich maistres devon far .i. re-
lotge . . et .1. home que sera de
fusta, appelat jacomart, que batra
lo dig reloge, mays los dits senhoTs
cossols seran tenguts de far en-
talhar lo dich jacomart.
Art. montp. S. :-528'> Z. 25 u. 28.
Mistral jacoumar, -mart (1.) „jaque-
mart".
Jacopin „Jacobinermönch".
Cordeliers he jacopins. observantins.
Myst. prov. 6131.
Cordelies, jacopins, carmes et augus-
tin s.
Bulletin Hist. 1889 S. 123 Z. 31.
Jacqaes, jacqneta siehe jaq-.
Jactansa (R. III, 579 ein Beleg) ,Gross-
sprecherei".
. . et nos certiffiquar de bostra bona
intencion endreit la deita jactanssa
et bantament deus deits Frances.
.Tur. Bordeaux I, 99 Z. 19.
Jactar (se) (R. III, 579 ein Denkmal)
„sich brüsten, prahlen".
Et . . avem entendut . . que los Fran-
ces se son jactatz de far fort Mont-
laur et de lo establir.
Jur. Bordeaux I, 43 Z. 4 v. u.
Jagan siehe jaian.
Jagada „Nachtquartier".
Ayant eu connaissance de sa marche
(sc. du bâtard de Landorre, capi-
taine d'une compagnie de gens dar-
mes), les Consuls de Millau s'em-
pressèrent d'en donner avis à ces
deux localités
per paor de la jaguda.
An. Millau S. 60« Z. 22.
Hrsgbr. „couchée".
Jai siehe gai.
Jaia?
Tro qu'un ysnelh messatgier aya
Del vostre belh cors, que*m ro-
traya
Plazer novelh qu'areors m'a-
traya
E jaya,
Em traya
Vas vos, domna veraya.
Appel Chr.2 52. 9 (R. de Vaq.).
Glossar „Freude?".
— 246
Jaian, jaan. gigan (R. III, 467 je ein
Beleg), jagan, jeian „Riese". Die
Form jaian ausser Jaufre S. 112»
Z. 10 (von R. citiert) noch ibid.
S. 112* Z. 17 u. 28, S. 113» Z. 32,
S. 113b Z. 8 u. ö., auch an R.'s ein-
ziger Belegstelle von jaan ibid.
S. 114b z. 27 ; Don. prov. 42b, 14 ;
Blandin de Com. 333, 343 u. ö.
(Rom. 2, 177) ; Livre Épervier S. 113
Z. 2433, s. den Beleg s. v. jaianda.
Die Form jagan findet sich Guilh.
de la Barra^ 1229; jeyan Pseudo-
Turpin, Zs. 14, 494 Z. 21 u. 44,
S. 495 Z. 14, 18 u. ö.
Von einem Drachen gesagt:
Inç en la gola del dragon
Creguet la crotç de tal îayzon
Que per mey creba lo giyan;
Margarida n'exi sens dan.
S. Marg.« 315 (Madrider Hs.).
Jaianda , Riesin".
Homes ou fennas salvatgas, maymos
ho maymonas, jayans ou jayandas
et tota antra manieyra de gens
semblans alz sobres digz.
Livre Épervier S. 113 Z. 2438.
Jaiet „Gagat, Jet".
.XI. pecias rotundas jayeti grossitu-
dinis .1. avellane, et .111. alias pla-
tas et rotondas.
Inventaire Jean de Tournai § 67.
Jaina, jazena 1) „kleiner Balken".
De .XII. jainas colladieras es trava-
da. De .nii. 0 de .v. jainas bas-
tardas es travada.
Péages de Tar. § 101 u. 102.
Solvi duobus bastaissis, qui porta-
verunt trabes , jaynas & alia ne-
, cessaria ad palmum, pro ibidem
dicta die ramis palmorum divinum
oiftcium celebrando , . .
Hist. Nimes III, preuves, S. 149*
Z. 6 V. u.
Et tam pro suo labore dicti îusterii,
decem cannis jayne, sex cannis ca-
brionum , circulis & aliis fustibus
necessariis . . .
Ibid. III, preuves, S. 337b Z. 46.
Per .1111. carradas de jazenas. de ca- ■
biros e de corondas.
Comptes Albi § 864.
.1*. jazena de .vi. canas qu'en aviam
aguda(s) ad adobar la brida.
Ibid. § 875.
It. per .X. pesas de fusta . ., entre
jazenas e traux, costec .xxx. s.
Ibid. 1577.
It. per .1*. jazena que mezem al pa-
lenc, mesi .vi. s.
Ibid. 1662.
Per .1. cabiro az ops del pon . . e per
.1. jazena de .1111. canas e mieja az
ops del dig pont . . .
Douze comptes Albi S. 225 § 460.
2) „langes, schmales Stück Land"?
Juxta faissiam sive jaynam .Toannis
Alexis.
Du Gange s. v. jayna 2.
Du Gange deutet „locus quercubus
consitus, quercetum".
Mistral jasèno, jaino, jèino (m.) „pou-
trelle, latte, chevron ; chantier sur
lequel on assied lestravaux; tra-
verse".
Jainet? oder jaineta?
.iinc. homines Spanorum cnm jaynetis
veniebant contra villam Nemausi
pro dampnifficando eandem.
Hist. Nimes II, preuves, S. 248b z. 20.
Du Gange jayneta „hasta, cujus has-
tile ex quercino ligno est". Ge-
hört die Stelle nicht zu janet?
Jairatge.
' Hugo Arnaudh engatget Agneti a la
Lobetha duos sextarios de vi et
unam eminam d'anona que avia
en jairatge el mas al compte d'Ar-
foillia per .xiv. sol.
Ext. cart. Blessac § 90.
— 247 -
Dazu dieAmkg. : „Ce mot doit pro-
bablement être corrigé" ; Chaba-
neau , Kevue 16 . 185 Anmkg. 1 :
„Juiratge (de jaire — jnzer) paraît
signifier „droit de gîte", et spéciale-
ment la redevance attachée à ce
droit. Voy. Du Gange sous jacere
et gistum'^.
Jana? siehe iana. Bd. IV, 222.
Janat.
Item, lo dia de Pasquas, broet o ja-
nat am carn de porc o de meto.
Cout. command. S. Andre § 19
(Kv. 42, 219).
Dazu die Amkg. : „. . . Janat paraît
bien désigner une grillade. Broet
o janat am carn de porc . . sem-
blent devoir se traduire par : viande
de porc . . en sauce ou grillée".
Das kann doch nicht richtig sein.
Item . . al dignar janat am carn sa-
lada.
Ibid. § 30.
Item . . al dignar ginas senso janat
am carn salada.
Ibid. § 39.
Item . . porres o jaiiat am moto et
porc.
Ibid. § 49.
Janet ,. spanisches Pferd''.
Item pro .iii. cammalibus magni ja-
neti .V. s. ; item pro una falsaregna
pro uno parvo janeto .v. 8.
Arch. hist. Gironde 22, 501 Z. 3 u. 4.
Nfz. genet, span. ginete.
Siehe auch jainet.
Janeta „Fell der Genette, Ginster-
katze".
La dotzena de lobernas .ii. d. ; la
dotzena de janetas .ii. d.
Pet. Thal. Montp. S. 226 Z. 12.
R. III, 550 citiert die Stelle als ein-
zigen Beleg für ianeUi „petite hyène,
peau de petite hyène".
Mistral janeto „genette".
Janeta „weisse Narzisse".
leu le dichi que lo (sc. das kranke
Kind) ungues am de herbas. —
Quelles herbes ? — De la nebla et
de la janeta.
Rev. du Tarn I, 40» Z. 9.
Mistral janeto „narcisse des poètes*.
Jangar? siehe jaugar.
Jangla (R. III, 580) 1) „Geschw.ätz, thö-
richtes Reden".
Tu songarias (cor. canjarias) tot
vung pays
Per ta junylo (Text jau-) et car-
cavello.
S. Andre 986.
Per tu la ley sario destrucho,
Qui volrio creyre ta janilo (:am-
blo ; Text jau-).
Ibid. 1426.
2) „Spott, Hohn".
Que n'i abe que fasen retreyt et len-
guoa bosse (cor. -bossi?) de tau
rey qui aben, que a penas lo de-
nhaben guoardar ; et Saul fes cuma
sort et no'(n)s de arre de \or j angle
(Text jau-).
Hist. sainte béarn. I, 381. Z.
Übs. „mépris".
So doch auch in R.'s einzigem Be-
leg:
Dison las chuflas et los gaps e tru-
phas e janglas per mays far de
offenda.
V. etVert. fol. 22.
Rayn. „facétie".
Janglar (R. III, 580) 1) „schwatzen,
thöricht reden". Vgl. jangla 1). Sub-
stantivisch :
Per ton parlar aquo as gagna,
Paya sares de ton hobrage. —
En la crous sares mena
Per ton janglar (Text jau-) et
ault lengage.
S. Andre 1690.
Ist ault richtig? Oder cor. aul'f
— 248 —
2) „verspotten, spotten über". Be-
lege bei Rayn. ; ferner:
E que faria yeu, si pueys er' en-
contratz
Per los amicxs d'aquels e no*m
recebiatz
Et er' en vostra cort escarnitz e
janglatz . . .?
Izarn 554.
Objectlos :
Trepar de mas e janglar de vertat
Es vils solas trop may qu'om no
s'albira,
Car motas vetz torna del tot en
ira,
Si tot se platz, quant om l'a co-
mensat.
Per que totz oms, mentre'l solas
es bos,
Lo deu layshar, ans que n'iesca
tensos,
E sobre tot, qui no vol qu'om
l'escayshe,
Es mielhs razos que d'escayshar
se layshe.
Deux Mss. XX, 49.
Janglolh (R. III, 580).
Mas fort faillon Breissan . . ,,
De qem desagensa.
Qar ill prendon vostre jangloill
Per chan de Proenza.
Liederhs. H No. 254, 1 (Lanf.
Cigala).
Genügt „Geschwätz, thörichtes
Reden" ?
Janglos (R. III. 580). Im zweiten Be-
leg:
En cort an obs bon lauzador
Per los bes que se fan lauzar . .,
Home janglos e de solatz
Per donar gaug e alegrier,
Home suau e plazentier
A mostrar manieiras e sens.
At de Mons IV, 96
tibersetzt R. „railleur". Ist es nicht
„geschwätzig, redelustig" ?
Se faire j. „zum Schwätzer werden,
etwas ausplaudern".
E dirai qui es ni don?
Non ieu, que leugieiramen
Faill e mespren
Qui's fai janglos
A sazos.
Liederhs. A No. 47, 2 (Guir. de
Born.).
Se faire j. de „spotten über".
No prezan re lor dich ni lor de-
man
Sai ves Peitau , enanz ^en fan
janglos,
Quan son ensems, en Richartz e 'n
Bertran.
B. de Born 20, 34.
Jangolar (R. III, 581) 1) „blaffen, kläf-
fen". So im letzten Beleg bei R..
der „grogner" übersetzt:
Negus cas non pot layrar ni japar
ni jangolar.
V. et Vert. fol. 71.
Poissas s'en vai si coma goz
Com geta de cort jangolan,
Que's vai per los osses trian.
Flamenca« 1505.
2) se j. de.
Totz temps la vuelh onrar et
obezir
E car tener ; qui s vuelha, s'en
janguelh.
Mahn Wke. III, 237 (Daude de
Pradas).
Rayn. „en médise". Ist es „schelten,
schimpfen, eigentl. belfern" ? Oder
„spotten über" ?
Mistral gingoula, jangoula etc, „crier
d'un ton plaintif, en parlant d'un
chien , gueuler , glapir ; geindre,
gémir, se lamenter, en mauvaise
part".
Jangot.
Si y demore ni char ni pa
Ni dal releo de l'endema.
— 249 —
Gens îo« portont per las maysos
Ou sont li paubre vergonhios;
Aus altres siont li jatigot,
Lo releo menus e lo brot.
Romania 8, 220 V. 124.
Janier, -noier, -ovier siehe genier,
Bd. IV. 104.
Jant siehe gant, Bd. IV, 37.
Janner, -nnier siehe genier, Bd. IV, 104,
Jap, jaup (R. III, 581 je ein Beleg)
.Gebell, Gekläff".
Japs vox canis.
Don. prov. 40», 13.
Mistral jap „aboi. aboiement", aber
neben japa auch Jaupa (1.).
Jaqaes (R. III, 581) „e. Münze".
Solt de j.
Item . . autreya . . de pagar . . .xxx.
soos de jaques, los quaus .xxx. soos
de jaques . . prometo . . portar èn
la dite feste de OmniuH> Sancto-
rum.
An. S. Pé 18, 403 Z. 3 u. 4.
Vgl. Lespy jaques und Comptes de
Riscle S. LXIV und Glossar.
Jaqnen 1) „e. Kleidungsstück (Jacke?)".
Itera deu per .i. marc .i». onsa d'ar-
gent que bailem al daurelier ....
per far sinclas al gacques del dig
mosenhor T vi. flo.
Frères Bonis II, 548 Z. 20.
Glossar „jacques. vétement". Vgl.
ibid. Bd. I S. LXXIX.
Item plus ung jaajues de drap negre.
Inventaire Montbeton § 226.
2) „eine Waffe (welcher Art?)".
Harnezes blancs . jacques , lansas
(Text lau-), gazarmas, . . hespasas,
dägas.
Livre Épervier S. 112 Z. 2406.
.Uli. jaques e .vi. canos.
Comptes Albi Gloss.
Hrsgbr. „sorte d'arme".
Vgl. Godefroy jaque.
Jaqueta „Jacke".
E feren finar lo dit Coli Ardit .x.
franx e una jaqueta . . e una ca-
misa.
Libre de Vita S. 22 Z. 7 v. u.
Ferner ibid. S. 36 Z. 5.
Per .1. jaqueta de femna roja de drap
de Roan.
Arch. cath. Carcas. S. 356 Z. 9.
Ferner ibid. Z. 4, 7 u. 12.
Plus crompan . . aliud as per los ditz
arches far jaquetas e agulhetas.
Comptes de Riscle S. 102 Z. 4.
Item plus a dat . . a cascun de lor
(sc. de SOS servidors) .i. gipon, unas
caussas et una jacquetta . . et vol
. . que los avantdeyts gipon, caus-
sas et jacquetas sian bailhatz . . .
Arch. bist. Gironde 1, 206 Z. 28 u. 25.
Ferner S. Eust. 921 ; s. den Beleg
s. V. fomiir 5), Bd. III. 551.
Jarbaudela.
Qu'ans que aur ni vayssella . .
Penria piuscella
Tozeta, ben estan,
Trepan
Aital jarbaudella
Que m'anes embrassan.
Appel, Poes. prov. S. 65 V. 15
(= Rv. 39, 178 ; P. Card.).
Dazu die Amkg. : „II paraît que le
mot, qui sera dérivé de girhiut,
signifie une danse". Rochegude
citiert die Stelle als Beleg für jau-
hardela. Wie hat die Hs. ?
Jardin (R. III, 581), gar- (R. VI, 28)
„Garten". Nebenform jarzin Guilh.
de la Barra^ 39.
Jargonsa, jarlet siehe ger-.
Jarra, ga- (R. III, 582 je ein Beleg)
1) „Krug".
Item tota jara plena d'oli o de mel
0 d'alquitran , e de que que sia
plena, .i. d, narbones.
Arch. Narbonne S. 123» Z. 21.
— 250
It. pus deu per .lxxiiii. garas de
mel . . .
Jacme Olivier II, 67 Z. 14.
2) „Zuber" oder „Eimer"?
Mas temps fo qu'om trobava en
lor
Fizeltat e lial amor;
Mas huei poiria pro sercar,
Ans qu'en pogues una trobar,
Qui daria d'aur plena jarra (: Na-
varra).
Brev. d'am. 29690.
Mistral gerlo, jarro (lii.) etc. „jarre,
Sorte d'amphore ; seau pour traire
les vaches ; cuvier, en Forez ; cuve,
dans les Hau tes- Alpes ; etc.".
Jarzin siehe jarclin.
Jase (R. III, 579). A j. „für immer".
Per amor de Deu . . laissa a Sancti
Saturnini .xiii. den. de gadi a jasse
cadan.
Cart. Gellone S. 433 Z. 8 v. u.
Ferner ibid. Z. 3 v. u. und vi. Z.
Jasempre „immer".
Et ad aquestz sagrament a îar en
li (?) mon successor per jasempre,
aquel qu'aura lo îeu de Castrias . .,
a te et al teu successor.
Liber Instr. Mem. S. 775 vi. Z.
Tot aiso . . donam . . per jassempre . .
a Saing Salvador . . et a te P. de
Baissac, prior de las gleisas de
Cornuz, et a totz aquels que se-
gentre te prior ne seran, que tot
o . . tengatz jassempre francamen
. ,, e donam eissamen per jassem-
pre . . que . . .
Oart. Gellone S. 500 Z. 6, 13, 14.
Ab aquesta . . carta en jasempre vale-
doira liure . . e gurp . . a vos . .
Doc. rouerg., Rv. 15, 8 Z. 26.
Text emasempre; die Correctur
stammt von Paul Meyer, Rom. 8,
295.
Jaspe (R. III, 582 -pt) „Jaspis".
D'un ver jaspe gotat
Es îaitz lo cobessel.
Mahn (ied. 1245 (S. 89 Z. 20; P.
Card.).
Tug li arsso foro de jaspe
E la sotzsela d'un diaspe.
Bartsch Chr. 267, 41 (P. Guilhem).
Jatz (R. III, 583 ein Beleg) 1) „Lager
(eines Thieres)".
Jatz lectus fere.
Don. prov. 44", 42.
2) faire j. „sich einnisten".
Se*l pessatz es mals, om l'estenga
E get lo de son cor viatz.
Que no y pusca faire jatz.
Q. Vert Card. 72.
R. V, 307 citiert die Stelle fälschlich
als Beleg für tatz „amas".
Jan siehe gaug.
Jau.
Las donzelas la van garnir
De novels e rics vestimens
Ayssi deguizatz veramens
Que d'una part semblava blau
E d'autra part semblava jau
Et d'autra part eran vermelh.
Guilh. de la Barra« 1630.
Glossar „jaune? II s'agit d'une étoffe
à couleurs changeantes, qui sem-
blait bleue, rouge et jau".
Vgl. unten jaune.
Jaubardela? siehe jarbaudela.
Jaugar? oder jangar?
Tot aquest trens (Text treus) de terra,
d'aubareda et de jauguar . ., ayssi
cum son entre l'aubareda et jau-
guar deu deit Arnaud Faur, d'una
part, et la terra, aubareda et jau^
guar deu deyt Ayquem Faur. d'au-
tra part.
Arch. bist. Gironde 10. 498 Z. 27, 29, 30.
Vgl. Du Gange jangaria „pro jun-
cariae, loci palustres".
251
Jaulier, jeu- ^Gefangenwärter, Kerker-
meister".
A Gui Salvanhac, giaulier de la cort
del rey, per la gaida d'en Guilhem
de Lavila que avia estat arestat
be .XV. dias a la cort.
Douze comptes Albi S. 81 § 1353.
Mondo, lo jeulier de Tofficialat.
Arch. cath. Carcas. S. 265 1. Z.
Mistral joulié, jaule (g.) .jgeôlier" ;
Lespy jaulte.
Jaametria siehe geometria.
Jaane (R. III, 582 nur aus Sydrac)
.gelb".
E triet los totz uns seinnals,
So fon aquel de n'Archimbau
Ab flors jaunas sus el camp blau.
Flamenca^ 6998.
Nefa jauna e lonc entrueill.
Auz. cass. 93.
Bella coa e ben clauzen,
Pena grossa, jauna e breu.
Ibid. 107.
Aquel que porta la jauna baneyra.
Prise Dam. 750.
Negun drap lani en grana ni en roia
ni en vert ni en jaune.
Pet. Thal. Montp. S. 263 Z. 21.
Vgl. oben jau.
Janp siehe jap.
Jauvir, janzeu siehe jauzir.
Jauzensa siehe tjaudensa.
Jauzir, gau- (R. III, 448), jauvir 1) „ge-
Äiessen". Weitere Belege Appel Chr.*
Glos.
2) , erfreuen, glücklich machen".
Don nulhs deportz no"m pot
jauzir
Tan cum solatz d'amor valen.
Jaufre Kudel 8, 7.
Qne mor[r]ai me, si nom voletz
jauzir
De qualque joi.
Prov. Dicht. 8, 1 V. 45.
Anc ieu de lei nom (Hs. non) volc
clamar,
Q'enqer, si"s vol. me pot jauzir-
Studj 8, 424 No. II, 30 (Cercamon).
E digas li c'om non es miels assis
Ni plus gaillartz com ieu son, ses
faillia,
Per leis qim jau de sa bella paria.
Studj 8, 485 Z. 4 (B. de Born
lo íìlh).
Non estarai, per ome que'm casti,
Qu'ieu no"m do joi, pos amors m'en
vol dar,
E mas jais so . dei jaia chanson
far,
Qu'ieu jauziscu los fins amans e
mi.
Montanhagol 8, 4.
Unter Annahme der Correcturen von
Jeanroy, An. du Midi 10, 351, und
Tobler , Herrigs Arch. 101 , 464
unten.
Estra lur grat cre jois m'alberc
Que'm tenra baut e jauzion,
E si*m jauzis, jauzirei lui.
Prov. Ined. S. 13 V. 21 (Am. de la
Broqueira).
3) ,,îroh begrüssen, willkommen heis-
sen". Vgl. conjauzir, Bd. I, 325.
Cum la reina l'auvit,
Si Tarnet e si'u jauvit.
Bartsch Chr. 18, 15 (anon.).
Chabaneau, Revue 31, 612 „faire îête,
accueillir avec joie".
Anc no cug que negus hom vis
Cavalier ayssi governar,
Ni que tant gent o saubes far
Ni miels se saubes far c/au^ir
Ni miels se saubes perregir
Cum fey en G. de la Barra.
Guilh. de la Barra« 2757.
Glossar „se faire bien venir".
4) „sich freuen, glücklich sein".
Veramén vós die que ploraret vos,
mas lo münz jauvira (— lat. gau-
debit).
Bartsch Chr. 15, 11 (Ev. Job. 16, 20).
— 252
Die Form jauvir ist bei R. nachzu-
tragen.
Quei magers gaug c'om puesc' el
mon chausir
Es, qui pot nus ab pros domna/aM-
C'am jauzimenz non vim per ben-
volenza
Un morir, zous die veramen,
E son en mort mil de talen ;
Per qu'eu voil joi douze mes l'an
Mais c'un sol jorn.
Blacatz 11, 35.
5) (sej.?) j,Nutzeii, Vortheil haben"?
Non es enois ni faillimens
Ni vilania, so m'es vis,
Mas d'ome, qan si fai devis
D'autrui amor ni conoissens.
Enojos, e qe'us enanssa
Car faitz enoi ni pesanssa?
Chascus si deu de son mestier for-
mir;
Mi confondetz, e vos non vei jauzir.
Liederhs. A No. 248, 4 (B. deVent.)-
6) se j. „sich eine Freude bereiten".
Se as grant consirer,
Ira 0 destorber,
Poina cum te gauziscas,
Qe plus leu en sufriscas.
Dist. Catonis 431.
Lat. : .,Interpone tuis interdum gaudia
curis". Wegen des letzten Verses
vgl. Lit. BL 19, 296.
7) se j. de „sich (einer Sache) er-
freuen" (R. ein Beleg).
Qu'ieu no er? qu'om moris
Tan leu com fai, si á'amor sijauzia.
Montanhagol 7, 32.
Lo segonz de Saint Antoni
Vescoms qu'anc ci'amor no' s jauzi.
Mönch von Mont. 1, 14.
.Ta m'amia no mi tenra,
Si ieu lieys non tenia,
Ni ja de mi no's jauzira,
S'ieu de lieys nom jauziu.
Mahn Wke. II, 210 (P. Card.).
Ja mais (i'amor no">w gauzirai,
Si nom gau ti'est' amor de lonh.
Appel Chr.« 15, 8 u. 9 (Jaufre
Rudel).
Weitere Belege im Glossar,
Auch mit flgdm. sobre?
Qu'ieu torn ysnel e reverdey
E melhur mos chans e mos lays ..,
Qu'enaissi"m vey
Jauzir aizitz
Sohr' un joy , que m'es de totz
guitz,
Qu'ins en mi cluy,
Que sobr' el branc e fuelh e fiuy.
Guilh. P. de Cazals „Ar m'es beP
Str. 3 (Hs. C fol. 245).
Oder hat sohre hier die gewöhnliche
Bedeutung „über", da es im fol-
genden Verse heisst „die ich in înir
verschliesse" und im zweitfolgen-
den „denn über ihr treibe ich Äste ?
No cossira mal. no se gauziss sohre
iniquitat(at).
I. Korinth. 13, 6 (Clédat 370b, 18).
Oder ist es nur wörtliche Übersetzung
von „non gaudet super iniqui-
tate" ?
8) jauzen „froh, fröhlich". So auch
im drittletzten Beleg bei Rayn. :
Quan mi mostretz vostra faisso,
Sobre totz jauzens fui joios.
Mahn Wke. III, 26 (Gavaudan).
R. „jouissant".
Femin. jauzenta:
Domna, ara"n seretz jausentu,
Dis Jaufre, s'anc ne fos dölenta.
Jaufre 107«, 24.
Weitere Belege Appel Chr.* Glos.
9) jauzen „geniessend". So wohl, mit
Appel, in:
Donc quäl esfortz fa, sim vens
Em fai languir de dezire
Ses esper d'esser jauzens"^
Appel Chr.* 33, 40 (Guir. Riq.j.
I
— 253 —
10) jauzen , freudebringend , be-
glückend'^.
. . que'ra det lo ric joi jauzen
Ue vos qu'eras ai perduda.
MahnWke. II, 152 (Ugo de S. Circ).
11) jauzit „froh". Belege bei R. ;
ferner :
E qu'ieu. clars reis, . . .
M'en an ab los gausitz gauzens.
Peire d'Alv. 18, 91.
Vgl. Tobler, Verm. Beiträge« I, 155.
Was bedeutet ./. an der folgenden
Stelle ?
S'uns cavalers valenz
Se part de vos jausenz,
Toz tems mais a sa vida
Sereç per lui jaugida.
Garin, Ens. 630 (Rv. 33, 429).
Vgl. auch gauder, Bd. IV, 84.
Jauziu , geniessend, sich erfreuend".
E eil qu'en son maldizedor
Non foron anc del miels jauziu
(: seignoriu).
Mahn Ged. 597, 6 (Arn. de Tintinhac;
Hs. I).
Hs. c No. 59, 8 iaciou {: segnoriou) ;
Hs. E (M. G. 598, 5) und Hs. C (M.
G. 599, 5) aiziu.
Jazemen „Beilager".
E sera a Sarra fils. Mais no sola-
ment a lei, mas neis a Rebecca,
d'u jazement (Hs. zaz-) aventz dos
fils a Ysaac nostre paire (= lat.
ex uno concubitu).
Römer 9, 10 (Clédat 342«», 9).
Jazen 1) „Wöchnerin".
Estatblissem . . que en jazilhas . . ne-
guna dompna . . en visitan la ja-
zent . . no . . deva îar alcus despens,
ny eissament la dicha jazent a e-
quelas (sie) qui la vizitarant no . .
sia tenguda a far despens ni messio
alcuna.
Gart. Liraoges S. 153 Z. 18 u. 20.
Ferner Hist. Montauban I, 414 Z. 3,
4 u. 12, s. die letzte Stelle s. v.
cortejar 2) , Bd. 1 , 384 ; Guibert,
Liv. de Raison S. 39 Anm. 3, s.
den Beleg s. v. comairar , Bd. I,
291 ; ibid. S. 180 vi. Z.
2)
. . que eis dejon desbastir la paret
vielha a nivel de la nova, et que
d'aqui amont s'en monte de .v.
palms, et que lo premier fil sia de
cadascas de Tespes de tota la paret,
et que s'en monte .i. jazen de ca-
dascas et autre de cartiers per la
forma dessus dicha.
Art. montp. S. 257« Z. 27.
. . que a cascun costat del portal
ha una tor redona am .i. eantouier
et am .i. jasen el gros que hom
volra.
Ibid. S. 263* Z. 19.
Et las autras dous auzidas desobre
deu bastir et claure de maistratge,
peyra, caus, arena . . et de tota
antra matiera a sos despens, de
bonas jazens de peyra per maniey-
ra de jazens que dous pessas fas-
san (Text -am) l'espes de la paret
del dich cloquier. Et sobre aquela
filada meta jazens apeladas perpe-
zaus.
Ibid. S. 275* Z. 2, 3. 5.
Ist die Stelle so in Ordnung?
Premierament fara ung mur ponchier
de dos pams (sie) d'espes, et de dos
en dos filadas ung jazent.
Ibid. S. 288« Z. 23.
Glossar S. 344 „lit de pierres, pierres
à plat, assise, appareil".
Jazena siehe jaina.
Jazer (R. III, 582), -zir 1) „liegen".
Im zweiten Beleg, Boethius 96. ist
jazia statt jaxia zu lesen.
2) „im Bette liegen, schlafen, ruhen".
So in R.'s sechstem und erstem Be-
leg, der vollständig lautet:
254 —
Mielhs mi îora jazet- vestitz
Que despolhatz sotz cobertor,
E puesc vos en traire auctor
La nueit, quant ieu fui assalhitz.
Totz temps n'aurai mon cor dolen,
Quar aissi's n'aneron rizen.
.Taufre Rudel 4, 36.
Ferner :
Hai, si poirai Tora veder
Qu'eu posca pres de lei jacer !
Bartsch Chr. 48, 33 (Cercamon).
Quan mangeron li servidor,
El intret en son dormidor,
So es li cambra en que jai.
Flametica« 3983.
Weitere Belege im Glossar.
Auch se j.:
Fin' Amors l'esperit Ten mena
Lai en la tor on si jasia
Flamenca.
Flamenca« 2148.
Se anar j. „schlafen gehen, zu Bette
gehen".
Dieus mi respieyt, tro qu'ieu l'a-
gues
0 qu'ieu la vej' anar jazer.
Appel Chr.* 13, 24 (Cercamon).
Dieus! cum gran merce faria
Us sieus garsos, si'm seguia
Per las terras ond iriei,
Qe"m parles tot jorn de liei.
Qand el s'iria jazir,
Eu seria al sieu colgar
E no"m poiria sofrir
C'autr' om Tanes descaussar.
Liederhs. A No. 480, 5 (P. Bremon).
Pueis venc a Jaufre mantenent
E dis li tot suau e gent:
Seiner, vos vos nHretz gaser,
E Dieus vos don anuit bon ser
B al matin meillor levar.
Bartsch Chr. 253, 4 (Jaufre).
3) j. ab alcun „bei jmdm. schlafen,
beiliegen" (R. ein Beleg).
Que jazon ab putanas, troi solelhs
es levatz.
Appel Chr.« 79, 20 (P. Card.).
Car la nueg jac ab la puncela
E si la fes domna noella.
Flamenca* .325.
Aquelas causas per que pot lo paire
. . . deseretar sos enfans sunt ca-
torze . . 0 si el jaira ab sa mai-
rastra o ab la concoa de son paire.
Bartsch Chr. 302, 41 (Cod. Just.).
Fraglich ist Mönch von Mont. 9, 39.
s. den Beleg s. v. cazerna, Bd. J.
237.
Auch se j. ab :
Us cavaliers si jazia
Ab la re que plus volia.
Appel Chr.« 55, 1 (B. d'Alam.?).
Ohne nähere Bestimmung:
Cil a cui plai sos fins amanz en-
tiers,
L'ama, 'n Bertran, mais, e fai o
parer,
Que eil quel vol ardit per de-
chaer ;
Que Sil fai l'oill perdre o-l pugn
combaten,
Tart loi rendra pos baisan ni
jasen.
Bert. d'Alamanon 14, 19.
4) J. d'enfan „im Kindbett, in Wochen
liegen".
.1. cart girofle que hac . . per tra-
metre a sa conhada que jazia d'ef-
fan.
Frères Bonis I, 140 Z. 3 v. u.
Que neguna dona . . non ause vesitar
neguna jasen a dimenge . ., si donx
no mayres, sors . . ho comayres dels
effans de qui jayrun.
Item que dona que aia jagui(z) de
effan non ause donar . . fogassetz
. ., mas tant solamens al compayrc
e a la comayre [de l'effan] de que
aura jagut.
Règl. police Castres S. 320»
Z. 25, 33, 37.
Si nulha molher, atant cum jaga d'en-
fant, fe nul conbit d'omes ni de
- 255 -
raolhes, ni cant s"en leve, que peche
.V. sols.
Arch. Lectonre S. 65 Z. 3.
Ferner Cout. Agen § 2 (S. 10 Z. 6).
Quar sa molher gazia de ./«. filha.
Frères Bonis II. 495 Z. 1.
Ohne nähere Bestimmung:
Fempna d'esta vila, deis que haura
hagut effan e l'effas (Text -es) er
bapteaz e la dompna JatVa, pot aus
compars donar . . pan e vin . . E
deguna dompna no la deu anar veer
tant qant ella jaira.
E si es pauhra fempna que jassa,
poden la visitar . ., sez beure e sez
mengar de la paubra fempna jazen.
Cart. Limoges S. 12 Z. 5, 7, 18, 20.
5 ) ,, übernachten , Nachtquartier
nehmen".
Le coms de Montfort torna e a
Sent Antoni Joe.
E vai s'en ves Lavaur . . .
A 'n Savaric trames .c. .m. salutz
per pag,
Que deu venir ves lui, e jac a
Bragairag
Ab sa cavalaria.
Crois. Alb. 1911 u. 1919.
Cella nug jac ad un repaire
Pres de Borbo de .xv. legas.
Flamenca« 1801.
Et a vespras arribet a Porto Venrres
e dissendet de galea , et aqui jac
aquela nuog.
Pet. Thal. Montp. S. 879 Z. 15.
. . per son trebalh de anar saber no-
velas ont eron las gens d'armas,
las cals hom dizie que avien jagut
a Sarnhac.
Hist. Nimes III, preuves, S. 227*
Z. 10.
6) „liegen, sich befinden, sein". Be-
lege bei R.; ferner:
E per so que miels me cresas,
ün breu, qu'en (Sta borssam Ja*. .,
Vos mostrarai ara dese.
Flamenca« 7066.
Quar entrel trop e*l pauc mezura
jatz.
Montanhagol 10, 30.
e son gen cors plazen
On tant grans bes e tanta beu-
tatz j'li.
Ramb. de Buvalel 6, 28.
Chansoneta, vai . . .
Lai envers Est, on fis pretz ca-
balos
Sojorna e jai ab la meillor c'anc
fos.
Ibid. 7, 53.
7) „enthalten sein, geschrieben stehn".
Et .1. fort belh decret laysseron
establit,
Si com el libre jus, e ieu o ay
legit.
S. Trophime 706.
En aquest vulgal (sie) o ay trans-
portat segon que jassia en latin
en la carta sobredicha.
Priv. Manosque S. 147 Z. 4 v. u.
So auch an der folgenden Stelle?
... sie tinqud de . . pagar doble ley,
segont jatz en costume e en usatge
ansianemens.
Etabl. Bayonne S. 454 1. Z.
Oder „wie es in Gebrauch ist" ?
8) j. en pecat „in Sünde verharren,
sündigen".
Gels doncx qu'en tot peccat jairan,
Totas las penas soffriran.
Brev. d'am. 16048.
E enaysi deo far cascun home . . ra-
çonivol. Car quant el perman en
luoc spaventivol e en temp du1)i-
tos , non deo dormir ni jaçir per
long temp en li pecca, a ço que lo
diavol non laçe luy cun li seo laç.
Wald. Phys.. Rom. Forsch. 5, 404
Z. 26.
9) j. sobre alcun „überwältigen".
Kar retrait er d'ui cest jor en
Cent ans
AI rei Aigart e a sos eritans
256 —
Ke"l coms Maurins, pos îu vils e
ferrans,
Jac sorbre (sie) lui e tint sa terre
a pans.
Aigar^ 987.
Maurins, cavalge e garde non o
mus,
Ke lo reis es mermas et confon-
dus . .
Abans que sie amendas e rendus . .,
Jas sorbre lui e despoille tos nus.
En longes terres er lo blasmes
sabus
Ke sorbre'l rei jas Maurins lo
canus.
Ibid. 1084 u. 1086.
10) „ Beiliegen , Beischlaf " (R. e i n
Beleg).
Amors tans plazers lar ministra
Que jassers no i es mentagutz.
Ans los ha beu cel jorn pagutz
Sol de baisar e d'embrassar.
Flamenca* 5969.
Glossar „l'action de coucher ensem-
ble".
Si be*m devetz encaras lo jazer
Que'm promezetz, can n'auriatz
lezer.
Bartsch Chr. 198, 15 (P. de Barjac).
Die Form jazir, siehe den vorletzten
Beleg unter 2) und den zweiten
Beleg unter 8), ist bei ß. nachzu-
tragen.
Vgl. Godefroy gesir.
Siehe auch jazen.
Jazeren „aus Eisenmaschen ". ß. III, 582
-ran aus Gir. de ßoss.
Anc non auzis baron armat plus
covinent :
Sobre son coto porta .i. ausberc
zazerent (sie)
Ab peiras deviro, e a n'i mai de .c.
Chans. d'Ant. 394.
Entre Bertrant e lo duc d'Agi-
lent
Se vant ferir andui de maltalent,
Ke do . , . falssent li osberc jase-
rent.
Aigar« 1314.
Brossmer ergänzt ke do[i se] fals-
sent; das ist doch nicht annehm-
bar.
Vgl. Thomas. Essais S. 407 u. 410.
Jazilha (ß. IIT , 583 -as „couches")
„ßecht, Vieh lagern zu lassen".
E dona aus poblantz dessus diitz
talh et dalh, padoent et jazilhe en
Ferm d'Asson obs de lors propris
usadges e propris bestiars.
An. S. Pé 14, 341 Z. 14.
Empero los (Text las) vesiaus d'As-
son . . y an . . atente e padoense e
jasilhe ab lor propri vestiar.
Ibid. 18, 395 Z. 6.
Lespy jasilhe , droit de gîte pour k
bétail".
Jazina (ß. III. 583) „Lager, Streue
Que queres plus? L'un' escoba ton
nays,
L'autra fay lum, l'autra ti fay
Jasina,
Pueis ti donan . .
De sivada ben lo cart d'un' es-
mina.
Dem. Troub. § VIII, I, 22.
Jazir siehe jazer Schluss.
Jebis?
Item que degun frayre non deya ju-
guar a degun juec de dat ni de
jebis all isuch.
ßomania 25, 72 1. Z.
Jeian siehe jaian.
Jejanar (fehlt ß.), jeonar, junar (R. III,
596) „fasten".
Ben son servit a lur talenz;
Mais ben i ac plus de .v. cciiz
Que cascuns esgarda e mira
Flamenca, e can plus cossira
Sa faiso ni sa captenenza
E sa beutat c'ades agenza,
— 257
Sos oilz ne pais a l'esgardar
E fai la boca jejunar,
Flamenca* 530.
Der einzige Beleg von jeonar, Mahn
Ged. o7, 4 (B. de Vent.), ist unge-
nau citiert und unrichtig übersetzt ;
siehe dejaonar, Bd. II, 58. Der ein-
zige Beleg von junar ist = Nobla
leyçon 423.
JejuMÌ .Fasten". R. III. 596 de-.
Deu hom los movemens carnals res-
tregner e ropremir per abstinencia
de jejunis.
Rochegude (V. e V.).
Tals es jejunis senes almorna. cals
es l'olis de la lampeza senes lo foc.
Homél. prov.. An. du Midi 9, 381
Z. 10.
Aber Z. 12 u. 13 de-.
Jenier, -noier, -novier siehe genier.
Jeonar siehe jejunar.
Jeulier siehe jaulier.
Jo (R. III, 600) „Joch". Die Form> noch
Tarif Nimes S. 543 Z. 13. Daneben
irtîFloretus, Revue 35, 70^, und Joíí:
Mal ai portat lo jou e guisat mon
araire.
Sünders Reue 739 (Such. Dkm. I, 237).
Mistral jou, jouc (a. g. 1.), joui (rou-
erg., Var) etc. Joug".
Joanenc „(Gras) das man zu Johanni,
Ende Juni, schneidet".
Tala facha per bestial boy en Terba
jnhanenca.
Comptes Albi Glos.
Mistral Janen, jouanenc (rouerg ) etc.
.de la Saint Jean, qui mûrit à la
Saint Jean ; erbo janenco „ herbe
qu'on coupe à la fin de juin".
Joar „beschenken".
. . deu per .ii. senturas e per .ii. bor-
sas . . que hac . . per joar sirven-
tas . . .
L«vy. Prov. Supplement-Wörterbuch. IV.
. . deu ... per .ii. Ih. doblos que hac
. . per joar la dona, sa molher .
Frères Bonis II, 309 Z. 16 u. 22.
Item deu per .i. cofre de Paris dau-
rat . . e per .i. espilher de seda . .
e per .ii. doblos de Ii de Paris e
per .1«. vergua d'aur plana que hac
per joar sa molher . . .
Ibid. II, 311 Z. 5.
Glossar „donner des joyaux".
Joe (R. III, 584) 1) „Spiel".
J. comun.
De Joe comu fay granda vilania.
Quil vol lonc temps per îelonia;
Per leu jogar massa pot venir
dans,
E per trop greu n'es om deza-
gradans.
Deux Mss. XLVII, 29.
J. par siehe par.
J. de sort „Glücksspiel".
Deguna persona non ause . . jugar a
neguns dats ni cartas ni trinquet
ni a negun altre juec de sort.
Chartes Bouches-du-Rhone S. 215
Z. 15.
Entuular tin j. siehe eniaular 2),
Bd. III, 44.
Frendre im j. „e. Spiel unternehmen,
spielen".
Om deu voler qu'autres l'auze
matar,
E que Î0S reys, pueus a jogar se
pren,
E qui vol be jogar ardidamen,
Prenga lo joc ab .i. son contra-
par.
Deux Mss. XLVII, 12.
Mir nicht recht klar.
Se faire a un j. „an e. Spiel theil-
nehmen" siehe faire 31), Bd. III, 388.
2) „Spiel". Figürlich, vom Liebes-
spiel (R. ein Beleg). Ferner Appel
Chr.» Glos.
17
— 258
3) „Ort, wo gespielt wird, Bühne,
Theater".
La crida del fons del joc
Messenhors he danas, vos autres
Avetz vist gogar
La figura de la sancta Passio.
Myst. prov. S. 191 Z. 11.
Chabaneau, Revue 37, 484 „du îond
du théâtre".
4) ,, Register (einer Orgel)".
Paguem a Johan Damora jove per
.II, baros (?) de boys per far le joc
de las orguenas . . .
Arch. cath. Carcas. S. 283 Z. 21.
5) „Freude".
Si be la gens ditz qu'ieu soy fols
e sex . .,
No m'a que far, que sobriers es
le jox
Que"m pren de vos , quan pessi
Yostres dex.
Deux Mss. XI, 10.
Vgl. dazu Chabaneau, ibid. S. 190 u.
247. Vgl. auch den zweiten Beleg
unter 6).
6) Redensarten.
Faire j. de „sich lustig machen über".
Der einzige Beleg bei R. lautet
vollständig:
Per so son bo aitau (sc. escu-
dier)
Que vos n'aiatz bo lau ;
Si'ls enviatz en loc,
No'« puesca hom far joc.
Gar ditz hom de gen fada:
Cal senhor, tal mainada.
Appel Chr.« 112, 80 (Arn. G. de
Mars an).
Chabaneau, Revue 45. 31 \\\\\ faire j.
einführen in :
D'aisso qu'an dig fa trop gran
jiiec
Flamenca que no"s poc teuer
De rire.
Flamenca'^ 6162.
Paul Meyer dig ac trop; jedenfalls
trifft seine Deutung „avoir de l'a-
musement [d'une chose]" das Rich-
tige.
Perj. „zum Scherz, zur Belustigung".
Ens Archimbautz es tost vengutz.
Non fo raeinz lanza ni escutz
Ne(i)s antreseinz que portar deia
Cavalliers que per joc torneia.
Flamenca« 824.
Glossar „par jeu, par amusement''.
Wegen Nes =^ ne Z. 3 vgl. Cha-
baneau, Revue 45, 12.
Tener a j. „als e. Scherz, als etwas
Unwichtiges betrachten".
Paors mi castia cm menassa
E dis mi que ja ren non fassa
Que monsegner nos te)i(/' a joc.
Car s'o fas, metra m'en un fuec.
Flamenca- 5559.
Glossar „tenir à jeu, considérer com-
me chose sans importance".
En G. Barra van cridar,
Quar no s'o (Text so) tengro pas
a joc.
Guilh. de la Barra« 161.
Nicht klar ist mir:
Qu'ieu no'm meravill si"m desloc
Per amor, que maint s'en deslo-
gua
Que no s'o tenon tant a joc
Com ieu (Text sieu), si tot amor[sl
me jogua.
Mahn Ged. 563, 4 (anon.).
Tornar a j. „lächerlich machen, ver-
spotten".
Per qu'ieu ni nulhs hom avinens
Ni savis non es aculhitz.
Ans on pus venc josta'ls chau-
zitz
On cujaria trobar loc,
Ades truep mays qui-m tarn en
joc
E en soan so que vuelh dir.
Bartsch Dkm. 146, 16 (Raim.
Vidal).
259 —
Nicht klar ist mir:
Ben es achell aitz ereubutz
0 Deus tan rica sancta duz,
Q'el fa per ella granz vertuz
E plaiz molt gentz e jocjs menuz.
S. Fides 440.
Der Herausgeber deutet „milagres
de pouca importancia". Ist das
richtig?
Joel siehe joiel.
Jogador (R. III, 585) „Schauspieler",
He per so totz he totas avetz vist
he ausit
So que los jogados an fach ni dich.
Myst. prov. 5359.
Jogar (R. III, 585) 1) „um etwas spie-
len".
A degun joc no'[t] îassas volun-
tiers,
E si t'i fas , Joga petitz deniers.
Deux Mss. B IIÍ, 834.
2) „verspielen".
Car el a dat
Alz juglars tan quei plus men-
dix,
Sol non 0 joc, pot esser rics.
Flamenca2 992.
Que tot quant gazaingnava eljogava
e despendia malamen en taverna.
Chabaneau, Biogr. S. 88^ Z. 14.
. . es semblans a ribaut que es ubris
cn la taverna, que ha jugat tot cant
ha, e es paures e nus.
Romania 24, 73 Z. 17 (Somme le roi).
Si nulhs hom . . vene o joguva o . .
alienava bes o causas de son(t)
pay . . e lo pay . . vole trobar a-
queras causas qui seren estadas ve-
nudas o jogadas o . . alienadas . . .
Arch. Lectoure S. 7Ö Z. 20 u. 24.
3) „mit jmdm. spielen, zum Besten
haben".
Qu'ieu no-m meravill si'm desloc
Per amor, que maint s'en des-
logua
Que no s'o tenon tant a joc
Com ieu (Text sieu), si tot amor[s]
me jogua.
Mahn Ged. 563, 4 (anon.).
Die Stelle ist mir nicht klar.
4) „spielen, aufführen, darstellen".
Senhors he danas, vista avetz
Jogar l'estoria.
Myst. prov. 8101.
Ferner ibid. 5329, s. den Beleg s. v.
joc 3).
E si Dieus nos done victoria,
Dimenge jugaren l'estoria.
Bartsch Chr. 409, 34 (Ludus
S. Jacobi).
5) j. a, en un joc „ein Spiel spielen".
. . ques alcuns non joguessa ad alcun
juec en la vila de Manoasca.
Priv. Manosque S. 79 Z. 23.
Item ia hom comandament . . que . .
non ajon a jogar a datz ni a car-
tas ny a autre joc prohibit.
Proclam. Piquecos S. 236 Z. 19.
J. a noch Chartes Bouches-du-Rhone
S. 215 Z. 14, s. den Beleg s. v.
joc 1), und in den unter 6) ange-
führten Stellen.
. . no sia si ausart . . de jogar en
degun joc am dats, tindarela ni am
nayps.
An. Pamiers I, 474 Z. 1.
6) j. a „spielen um".
Item manda may la dicha court que
degun home . . non ause jogar alz
datz ad aur ny ad argen.
Criées d'Hierle § 2.
Item que nenguna persona non ause
jogar a datz ne a dengun autre
joc a l'argent.
Proclam. Assas § 19 (Rv. 1, 105).
J. al hanhat „um die Zeche spielen",
j. a l'eisuch „um Geld spielen", siehe
eisuch 5), Bd. II, 346 und ibid.
S. XIII; vgl. auch Bulletin Hist.
1885 S. 82 Amkg. 2 u. 3.
17*
I
260
7) „Kurzweil treiben, scherzen". Be-
lege bei Rayn. ; ferner Appel Chr.^
Gloss.; Prov. Ined. S. 92 V. 32;
Peire d'Alv. 12, 86 joyan rizen,
vgl. dazu Schultz-Gora, Zs. lö, 514.
•loglador „Spielmann".
La cortz durec ab gran mazan
.XV. Jörns senes departir.
Segon que tayss, hom fey venir
Joyas, e segon la valor
Paguat foron li jocglaor (sie).
Guilh. de la Barra» 2434.
Joglar „Kunststücke machen".
Ni sels que trasgitars
Es lor US, ses als far,
Ni cels que îan joglar
Cimis ni bavastels.
Guir. Riq. 79, 582.
Joglarejar „Spielmannskünste trei-
ben" ?
Ja noill cal gardar cho clam
Per si ni per son arneich
Ni per bon astre qeül veich
Ni pel sieu corren volam,
Pel joglarejar faduc
Ni per las canas del suc.
Appel, Poes. prov. S. 53 V. 13
(= ßv. 34, 27; Torcafol?).
R. III, 284 citiert die mir nicht klare
Stelle s. V. faduc und übersetzt
„bouffonner".
Joglaresa (R. III, 585 ein Beleg) „fah-
rende Sängerin, Gauklerin".
Juglar ab douces istrumens
E juglaressas eissamens.
Diätetik 238.
Que neguna dona . . no auze portar
. . negu rosset en deguna de sas
raubas . ., exceptadas jotglaressas
e putas.
Hist. Montauban I, 413 Z. 3.
Ferner ibid. Z. 11.
Jogos „kurzweilig, zum Scherz ge-
neigt".
Quar tant es fresca sa colors,
Siei esgart douz e plen d'amors,
Siei dig plazent e saboros
Que la bellazers el plus pros
E que plus sol esser ju(josa
Estet quais muda et antosa.
Flamenca^ 545.
Glossar „qui aime à rire".
Joi siehe jo.
Joi (R. III, 444) 1) „Gegenstand der
Freude, das was jmds. Freude aus-
macht".
Guillems vai son libre queren,
E per also demora tan
Qu'en Archimbautz ne prend'a-
van
Qu'el sia lai defor vengutz
On estai sos jois escundutz.
Flamenca^ 3926.
Glossar „ce qui cause la joie, l'être
aimé"; Flamenca^ Übers. S. 348
„trésor". Zu Z. 3 vgl. Mussafia,
Kritik rom. Texte 6, 20.
2) de j. „freudig, sehr gerne".
No posc dir mal de leis. que non
i es;
Que-1 n'agra dig de joi , s'eu Vi
saubes,
Mas no l'i sai; per so m'en lais
de dire.
Bartsch Chr. 59,22 (ß. deVent.).
Ara't para, chans e condutz,
Formir al rey que t'er escuelhs,
Quar pretz, secx say, lay es
doblencx
E mantengutz dars e manjars.
De joy la*t portz.
Appel Chr.« 25, 40 (= Arn. Dan.
IX, 96).
]\Eout chantera de joi e voluntiers
ün leu sonet.
Ramb. de Buvalel 8, 1.
— 261
3) ýaire j.
Fols hom /a/ joi de sas mas (= lat.
plaudet).
Beda (Rochegude).
Mir nicht klar.
Joia (R. III, 445). Im einzigen Beleg
für die Bedeutung „joyau" :
Costuma es . . de noble espos, can ve
a sa espoza, que li aporte de sas
wi/as e de sos dos.
V. et Vert. fol. 45
ist doch wol auch „Geschenk" zu
übersetzen.
Dagegen ist, meine ich, „Geschmeide,
Kleinod" zu deuten in:
So son trop adreitas res,
Joi'as e anels trames
Per entresseignas d'amor.
Castel d'am. 59 (An. du Midi 1, 192).
Die Bedeutung „joujou" soll nach
R. vorliegen in :
A l'enfant deron tres besanz
Per semblant de joias d'enfanz.
Trad. d'un Évang. apocr.
Das scheint mir schwerlich annehm-
bar. Ist es nicht ein Geschenk,
das einem Kinde -bei seiner Geburt
gemacht wird?
Cridar la J. siehe cridar 6), Bd. I,
415.
Joial ..Geschenk"? oder „Preis (beim
Wettschiessen)" ?
. . baylet lo dit recebedor a Guill.
Palissa una dagua que . . dones als
companhos arbalestriers per Joi/au
et per far plazer, alhn que fosso
(Text fe-) melhs prest per anar da-
vant lo dit luoc de Salhens, .x. s.
Regist. S. Flüur S. 172 1. Z.
Dazu die Amkg.: ^Ceajoyaux étaient
des prix destinés au vainqueur dans
les joutes et les concours de tir".
Joian „fröhlich".
Lo gen parlar el vostre dolz scen-
blan . .
M'aucis lo jor ch'eu parlei a vos
tan.
Ja mai no"n volgra esser partit
denan,
C'anc pois non foi (sie) alegre ni
joian.
Mahn Ged. 278, 5 (anon.).
Joiel, joel (R. III, 445) „Geschmeide.
Kleinod". So im letzten Beleg bei
R. ; ferner :
. . de mon aur et argent, plata, jneiis
et autres baguas.
Arch. bist. Gironde 6, 119 Z. 4.
Per una letra empetrada per St. Chay-
lada, que poscham senhar e far se-
nhar la vayssela d'argent e altres
juels, .IUI. fr.
Regist. S. Flour S. 62 Z. 20.
Im ersten Beleg :
Vos devetz autrejar
Lialmen, ses falsar,
Bon' am-or ambedui,
E que prendatz de lui
Joiels et el de vos.
Bartsch Leseb. 144, 73 (Am. de
Sescas)
übersetzt R. ebenfalls „joyaux". Oder
ist hier „Geschenk" zu deuten?
Figürlich :
Be es fol qui (Text que) per una
virada de uelh
Ni per los bes pert tal joyelh,
So es a saber la vida eternal.
Myst. prov. 2021.
Wie ist die folgende Stelle zu ver-
stehen?
Item quant a monsenhor lo viguier
sera vegeiro . . venir far la reve-
rencia a nostre senhor lo papa,
deian apellar monsenhor l'evesque
de Masselha, lo cal . . prepauzi pa-
raulas sabens gaug de la venguda
de nostre senhor lo papa, rendent
— 262
gracias dels joels e de las gracias
az aquesta cieutat fachas, suppli-
cant de endulgencia donadoira.
Entrée Urbain V § 26.
Vgl. Godefroy joiel 2.
Joine njung; junger Mann".
Joynes e viels, trastotz y fes morir.
Joyas S. 85 Z. 9.
Ferner ibid. S. 90 Z. 19.
Segnors, damas et damoyselas,
Scuyers joynes et piouselas
S. Anthoni 1047.
Toutas las ditas îeminas, tant vielhas
que joynas.
Guerre Alb. S. 35 Z. 22.
Totz bos paire . . . deu enaissi istruire
SOS efans , quan so joines , per so
que en lor velhisa aprofecho.
Merv. Irl. S. 6 Z. 5.
Recomda . . lo ditz Guiraut que en
las partidas boreals d'Anglaterra
Î0 un joine que, dementre que dor-
mia, un colobre Ihi intret el ventre
per la boca, e aqui estan lo colobre
lo ros si que aquest joine (Text
jor-) no podia aver repaus . . Aquest
joine que plus amava morir que
viure . . .
Ibid. S. 20 Z. 7, 10, 12.
Mistral jouine etc.
Joinesa „Jugend".
Soven error joynessa pren e lia.
Joyas S. 131 V. 8.
TJng filh del dit comte Ramon, lo quäl
lo rey d'Angleterra avia noyrit ung
temps de sa joynessa.
Guerre Alb. S. 57 Z. 9.
Mistral jouinesso etc.
Joios (R. III, 445) „Freude bereitend,
îreudebringend".
Per qe"l (Text qels) trenchans
Mals q'ie'n trac angoissos
M'es ben joios^
Quan ien sui remembrans.
Sordel 39, 35.
Qu'anz que'l vostre bels cors joyas
Nasques, era establida
Morz a quascun qu'el segle îos.
Quar l'avia merida
Eva.
Appel Chr.« 102, 23 (Lanî. Cigala).
Fraglich ist, ob ebenso an der folgen-
den Stelle zu deuten ist:
Puois no'us puosc trobar engal
Que fos tant bella ni pros
Ni SOS rics cors tant joios,
De tant bella tieira
Ni tant gais
Ni SOS rics pretz tant verais,
Irai . . .
Appel Chr.2 20, 13 (= B. de
Born 32, 13).
Joiozitat „Freude".
Tres bon novel , segnour Neron !
Nous aven vist en la cita
Patrocle qu'es resuscita . .
Mas nous, per grant joy[u]sita.
Sens dire ren Taven leyssa,
Per t'ou venir tout prest nunciar.
Petri & Pauli 4318.
Hellasso my! ben ay you pauc
En aquest mont joyusital
Ibid. 5228.
Mistral jouiouseta, -tat (g. 1.) „joyeu-
seté".
Joisensa „Nutzniessung, Besitz".
Item remonstrera cum per obviar que
la possession et juyssence deu ves-
comtat de Gavardan . . no îosse ba-
Ihade au dit de Candalle.
Liv. Synd. Béarn S. 130 Z. 11.
Mistral jouìssènço.
Jolep (fehlt R.), ju- (R. III, 595 ein
Beleg) „Kühltrank".
Mas entretant tu auras hun
joleh
Que te abaisara ta luxuria.
Myst. prov. 7574.
— 263
He per so ha volgut îar coma hun
bon medesy.
Quant el vol hun malaute gueri,
Hei li ordena hun bon jolep
He aprop una bona medesina . . .
He per so mon sermo aura tres
partidas :
Permieyramen sera del jolep.
Myst. Ascension 472 u. 477.
La dona mager de Guasbert . . deu
. ., e Î0 per .i.julep e per .i. enguen
e per .i«. medesina . . .
Frères Bonis I, 26 Z. 18.
Noch mehrfach in demselben Denk-
mal, vgl. das Glossar.
Jolh siehe genolh, Bd. IV, 105.
Joli (E. III, 586j 1) „hübsch". So in
R.'s zweitem Beleg, Blandin de Com.
1380; ferner ibid. 1688:
Adonc ela se va levar
E vers Blandin s'en va anar . .,
E vi lo blanc e gratios,
Joli/, corteys e amoros.
2) .munter, lustig".
Que fasé vos, mon bei nepbon?
Vos me senblá tot tenebros.
Vos soliá esser joli e gay
Coma ung gentil papagay.
S. Anthoni 1250.
Mas quant aquelas humors cesso e
l'eflamens dissen, lo cors repauza
e Tescurdatz part de Ihuy e"lh mem-
bre perdo l'engordimen. E aladonc
el esdeve jolis e alegres.
Sydrac fol. 32<i.
So auch im ersten Beleg bei R., wo
ebenfalls jolis e alegres steht und
R. jCoquet" übersetzt?
Jolin „hübsch, angenehm".
En abriel, lo jolieu mes.
Joyas S. 204 Z. 3.
Godefroy joli/.
Jolvert siehe gilvcrt, Bd. IV, 120.
Joncada 1) „Gestreu von Blumen und
Zweigen".
E que no fasse fug ni juncade en
carreire sober peie de .vi. sols.
Établ. Bayonne S. 75 Z. 2.
Item . . fo establit . . que nulhs hom
. . no faze juncade en la biele de
Baione . . en carrere, quen espos o
espoze hischira.
Ibid. S. 88 Z. 13.
2) „Rahmkäse''.
Anc tan bei colp de joncada
No cuit que hom vis
Com det l'autrer Jacopis
A 'n Guilhem Testapelada.
Guilh. Fig. 8, 1.
Vgl. die Amkg. zu der Stelle.
Mistral jouncado ,,jonchée ; fromage
frais".
Joncha (R. III, 597), jonta, Junta (R. III,
598) 1) „Verbindungsstelle".
Item si las partidas . . vollen que . .
plantesas termes, estay avisat que
plantes ton terme dreg, e si i a
mestier dos o .iii. . . aguachons . . .,
fay que sien tots d'una peira e que
sien fraires e que si acordon tots
sus la joncha de la rompedura.
Romania 22, 113 Z. 9 v. u. (Bert.
Boysset).
Von R. III, 598, der Junta liest, un-
vollständig citiert.
2) „Fuge".
Item que tota la peyra de la dicha
hobra sia de Sant Genieys . . . Item
que totas las juntas sian embatu-
madas de (bon) batut bon et suf-
ficient.
Art. montp. S. 266^ Z. 23.
Glossar „joints des pierres".
3) „Gelenk".
Li mayre . . la porta pezejet
Et intret de lainz, cant le santz
adornava
Las jonchas de las mans a l'en-
fant que plorava.
— 264 -
Li donna Tempachet, per que vay
desnembrar
Que en la man senestra non li lec
ajostar
Ni conporre los detz si con enant
avia,
Per que'ls ac desformatz totz los
temps de sa via.
S. Hon. LXXIV, 46.
Et atroberon un contrah a la porta
del temple . . E dis li Sanz Peire
. • . : Leva sus e vai t'en . . . Et en
eus pas las joinchas de las cambas
e las plantas delz pes foron ferma-
das, e comenset a saillir & a correr.
Legendes VI, 86 (Rv. 34, 238).
4) ..feindlicher Zusammenstoss, Zwei-
kampf, Tjost". So im einzigen Be-
leg von joncha R. III, 597 :
Aqui viratz combatre .m. chiva-
liers
E far jonchas a .c. i a milliers.
Gir. de Ross., Par. Hs. 4376.
Paul Meyer, Gir. de Rouss. S. 165
„et les masses se heurter les unes
contre les autres". Rayn. fälsch-
lich ,,jonchée".
So nicht nur im dritten, sondern auch
im zweiten Beleg bei R. III, 598 :
Si'l temps anticx qu'om solia pre-
zar
Chans e mandar cortz , juntas o
torneys . .
Milá 393 (Milá^ 407; Serveri de
Gerona).
Eayn. „junte", aber Milá „justa".
Ferner :
Mota juncta i an faita e brize
mant arson
E mot cavaer mort.
Crois. Alb. 1275.
Glossar „joûte".
Quais fos ben pros. lo malvays
vay mandar
Jonchas als pros.
Prov. Ined. S. 79 V. 10 (B. Carbonel).
Vgl. das Glossar.
Mas li baro si brocan et an es-
peronat
E la US venc vas l'autre per mot
gran volontat.
Meravilbozes colps les cavayers
s'an datz . . .
Ay Dieus, tan bela Junta !
Fierabras 1123.
Französ. Text V. 787 jouste.
Et assegurada la Junta de cascuna
part e la batalha , e Tornabelh e
Falco foron se cascus gent e belh
armatz (= lat. Et securitate utrius-
que partis prestita inter utrumque
exercitum T. et F. ad duellum pera-
gendum fuerunt armaturis Omni-
bus preparati).
Gesta Karoli 2839.
Jonchada, junt- „doppelte hohle Hand
voll".
E clama's enz Guilelms de Mont-
pestler d'en Bernard Guilem de las
jicnchadas del sestairalague de la
vila de Montpestler, que el e sei
ome las prendon majors que non
devon.
Liber Instr. Mem. S. 250 Z. 13.
De totz legums e de grana de cerbe
tres Juntadas.
Arch. Narbonne S. 5^ Z. 32.
Item fruchas . . e tot legum . . .iii. jun-
tadas, et es entendut las juntadas
aitant cant hom ne pot levar ab
las palmas.
Ibid. S. 125b Z. 5 u. 6.
La saumada de ^al una junhtada.
De tota frucha la saumada una
junldada. E la junhtada de la sal
0 de la frucha no deu passar lo
col del ma (?).
Te igitur S. 182 Z. 1 u. 2.
Item tot home estranh que porte po-
mas 0 autra fruta per vendre a
Limos le dimenge . . deu paguar
de cada saumada .i. dinie (sie) tor-
— 265
nes e (Text o) .iii. juntadas de leuda.
E la saamada que ve le dimecres
0*1 dijaus . . deu pagar .i. dinie tor-
nes e non plus, e carc d'ome . .
pagara per leuda .i. juntada e non
pus (sie). Item tot home estranli
que porte vendre .i. saumada de
naps deu paguar .i. dinie tornes e
(Text o) .III. juntadas . . . , e carc
d'ome . . deu pagar .i. juntada e non
pus.
Règl. cons. Limoux S. 7 Z. 6, 9, 11, 14.
Ferner Cout. Mondenard § 8.
Mistral jounchado „jointée, contenu
des mains jointes".
Jonchador? siehe jonhedor ScUuss.
Jonchar „feindlich zusammenstossen,
kämpfen". Ich kann nur juntar be-
legen :
Olivier tele lo cap ad Aramo, Augier
gitec en terra mort Cabrahet. Samp-
sson de Bretanha anec juntar amb
Ospinelh et amdos caseron en terra
enverses.
Gesta Karoli 2653, Hs. P.
Hs. B justec, lat. junxit.
Jonglar „packen, ergreifen".
Ha! lo faulx plen de malefici !
Si lo pouc uno fes jonglar,
El non auré jamays juglar (?),
Dequi qu'on lo mene al gibet.
S. Pons 3253 (Rv. 31, 485).
Mistral joungla „saisir, accrocher".
Jonhedor (R. III, 598) „Kämpfer in
einem Zweikampf (sowohl der An-
greifer wie der Gegner)". Der ein-
zige Beleg lautet richtig:
Alcun nessi entendedor . . .
An fag coblas en tan cars rims
Com no y troba respondedor . .
Mas sapchatz c'aiso es folia,
Quel jonhei/res segon valor
Deu voler a son jonhedor
Las armas semblans que el ha;
Atressi sei que coblas fa
Deu donar rims segon razo,
Que y puesc' om far responsio.
Bartsch Dkm. 5, 25 u. 26 (B.
Carbonel).
Rayn. liest fälschlich Z. 5 joinheyns
und citiert die Stelle daher noch-
mals irrthümlich s. y.jonhet'. Hs, P
(Herrigs Arch. 50 , 266*>) liest jo-
inlteres und joinchcdor.
En Raembaut. qui soven
Derocha son jongedor,
Qeil val si no n'a lauzor
Ni no'n pot aver guiren?
Blacatz 1, 34.
Var. joinnedor, joignedor etc. Soltau
setzt die Lesart von Hs. A jonze-
dor in den Text ; berechtigt dieses
und die zum ersten Beleg ange-
gebene Variante joinchedor ein
Subst. jonchadnr (vgl. oben jon-
char) anzusetzen?
Jonher (R. III, 597). Der erste Beleg
auf S. 598« ist zu streichen, vgl.
oben den ersten Beleg s. v. jonhe-
dor.
1) „feindlich zusammenstossen, an-
greifen" (R. ein Beleg).
Isa Biatritz monta
E va's de pretz garnir . .,
Gel' ab cui s'afronta
Es certa de morir.
E jonJi
Et abat prop e lonh.
Bartsch Chr. 132, 15 (R. de Vaq.).
Voluntiers desplec m'encenha
E jonh e fatz d'asta lenha.
Peire Vidal 29, 17.
Vgl. Crescini, R. de Vaq. S. 15 (=
An. du Midi 11, 429).
2) „sich verbinden, sich vereinigen".
Car non vuoill gabs ab vergoigna
Ni blasmes ab honor joigna.
Arn. Dan. IV, 47 Var.
Vgl. Bartsch, Gröbers Zs. 7, 591
unten.
266 —
Von geschlechtlicher Vereinigung :
A domnas m'en sui profertz
E datz, per que m'en ven jais;
Si no qu'ai (cor. nonqu' ai ?) poder
que i joingna
En jazen, ades engrais
Solament del desirer
E del vezer, qu'als non quier.
Mahn Ged. 620, 8 (R. d'Aur.).
Gehört hierher auch die folgende
Stelle?
E fis drutz no"s deu tarzar,
Si messatge'l venia,
Mas que pens de Fanar
E que's meta en la via;
Com no sap son afar
De si dons ni sa besonha,
Be leu a talan que jonha,
Per que's no deu aturar.
B. de Born 39, 15.
Glossar „ankommen", Thomas, B, de
Born Glos, „venir". Aber das genügt
doch schwerlich ; dass die Dame das
Kommen des drut wünscht, ist, da
sie ihm einen Boten geschickt hat,
doch gewiss und selbstverständlich.
3) J. en „gerathen in".
Gen fe la comensansa
Lo dons del Baus;
E, qui'l ver en romansa,
Ac SOS chivaus
Gran gol' e grossa pansa
E sembiet braus,
Si que'l jorn en balansa
Juys lo vassaus,
Qu'en E. ab sa lansa
Lo mes el raus.
Prov. Ined. S. 269 V. 23 (R. de
Vaq.).
Glossar balansa „Schwanken, Ge-
fahr".
4) mas jonchas „mit gefalteten Hän-
den" (R. ein Beleg). Ferner Ap-
pel Chr.2 Glos."
5) mas jonchas „mit beiden Händen".
G. Barra hac descubert
L'elm que portec lo latinier
E, mas Juntas, ab alegrier
Desus son cap l'a gent pausat.
Guilh. de la Barra^ 948.
Jonolh, jonolhons siehe ge-.
Jonquiera „mit Binsen bewachsener
Ort".
E las ribas . . e las jonquieras eis
conderxs . . e Ihi pastural e Ihi
bosc e las talhas del castel de Cau-
sada . . so d'esplecha franca del co-
minal de Causada.
Cout. Caussade § 25.
Junquiera Juncetum.
Floretus, Rv. 35, 70i>.
Mistral jounquiero „lieu couvert de
Jone".
Jonta siehe Joncha.
Jopa siehe jupa.
Jorgi „e. Münze".
Item deu per .i. drap d'aur . . ., lo
jorgy d'aur per .xx. s., . . .in. jor-
gis.
Frères Bonis I, 5 Z. 12 u. 15.
Dazu die Amkg. : „Les florins Georges
frappés à Orleans sur l'ordre de
Philippe d'Orléans, fils du roi, eu-
rent cours des 1340. On voit qu'ils
valaient 20 sols".
Ferner ibid. I, 220 Z. 3; II, 74 Z. 7
u. 19.
Jorn (R. III, 587 „jour"). Nebenformen :
Jor (R. ein Beleg, Bartsch Chr. 95,
22, Arn. de Mar.) Springer, Klage-
lied S. 83 V. 25 {:.amor; Folq. de
Mars.); S. Hon. LXXIX, 27 {.do-
lor) ; Obl. Plur. jors Bartsch Chr.
140, 29 {-.melhors, Peirol).
Jornt Rec. d'anc. textes No. 55 Z. 7 ;
Obl. Plur. jorntz Guerre de Nav.
262 u. 452.
— 267
Jon Tre miracoli II, 7 (Studj 8, 193);
S. Eust. 959 (Rv. 22, 56); Ouvr.
Arles, Rv. 39, 38 Z. 9 u. 15 ; Rec.
d'anc. textes Xo. 60 Z. 48 (Urkunde
aus Tarascon) ; Priv. Manosque S. 39
Z, 12, S. 49 Z. 5 u. ö. ; Doc. B.- Al-
pes, Rom. 27, 366 Z. 1.
1) „Tag".
J. de Egipte.
Totas ves que ieu observi los jorns
que hom apela los jorns de Egipte,
en disen que aquels jorns no so
pas ben fortunatz he que no quäl
ponch anar a la íìeyra ni îar ma-
riatge en aquels jorns . . . . , ieu
pequi mortalmen.
Bulletin 1890 S. 86 Z. 7 v. u.
Wegen der dies aegyptiaci vgl. Du
Gange s. v. dies 7 und Paul Meyer,
Bulletin 1883 S. 94.
J. de feri siehe feri^ Bd. III, 452.
J. natural ,,der ganze Tag in s. Ver-
lauf von 24 Stunden".
E .xxiiii. horas fan dia natural, e'l
jorns naturals es digz la nueyt ab
lo jorn essems, e comensa a l'in-
tran de la nueyt.
Deux Mss. XXXIV, 4.
Item an ordenat que tot corratier . .
que sabra que dengun de sos com-
panhons corratiers . . fassa causa
que sia . . contra la forma et tenor
d'aquestos presens capitols . . ., deia
venir o revellar . . a mons' lo vi-
guier . . denfra jort natural, sus la
pena dessus dicha.
Rec. d'anc. textes No. 60 Z. 48.
Lava las et apres sian conquassadas
et aian remolat en vi blanc per .i.
jorn natural.
Recettes med., Rom. 12, 102 Z. 15.
Wie istj. n. an der folgenden Stelle
zu deuten ?
Item . . totas personas . . seran quic-
tes . . de tout peatge . . que ven-
dran merchandisas . . vo despleya-
ran . . durant ung jurt natural de-
clara[t] comme s'ensec. Item que
lo dich jort natural, affin que los
merchans et merchandisas pues-
chant venir estre portadas et s'en
retornar aysadamen, commensara
lo dyjous a myey-jort et durara
tout lo vendres entier et lo sandes
l'endeman entro a la messa dicha,
per mean so (cor. meansa?) que
non se despleye (Text displuye) ren
si non lo divendre sobred. que es
lo dich jort daud. mercha.
Droits év. S. Paul S. 340 Z. 17 u. 18.
J, ohran, j. obrier ,, Werktag".
Et horar pot hom tot dia
E totz temps et on que sia,
A jorn ohran o feriat
Et en yvern et en estat.
Brev. d'am. 18289.
E lo diit moss. lo comte . . prometo
far balhar a quascun deus diitz
pejTers, que fon .xxv., quada tres
pars de boeus quascun jorn ohrer,
que son .ii«lxix. dies obrers en tot
l'an.
Art. béarn. S. 87 Z. 6.
J. util „als gesetzliche Frist zählen-
der Tag".
Item y a autre capitol que totas las
questions dels ciutadans . . . dedins
seyssante jors utils si se (sie) deian
termenar . ., denfra los cals cascuna
de las partidas aya mostrat de son
drech, si non d'aqui avant non Serie
ausida.
Priv. Apt § 136.
2)
Covidar e servir
Sapchatz et aculhir . . .
Silh que penran covit
Sian mot gent servit
E per vos e pels vostres,
E siatz lur bos ostes:
A semblansa del jorn
Lur faitz donar sojorn:
268
Mas per tot cant anc vis,
No servas vos metis,
Pus lo manjars comensa,
Car so seria îalhensa.
Appel Chr.2 112, 99 (Arn. G. de
Marsan).
Glossar „entsprechend, je nach der
Tageszeit".
3) ,, bestimmter, festgesetzter Tag,
Termin".
L'autre (sc. lo plaideja), car a pe-
zansa,
Car so que l'a prestat,
Crezut e baratat
No pot a Jörn cobrar.
Gir. Riq. 83, 131.
Donar j. ,,e. Tag, e. Termin fest-
setzen".
Car qui promet a dia,
Non es le gratz tan bos,
Cant s'atcn, car le dos
Es auzitz mot enans.
L'auzirs es agradans,
Mas resper[s] es doptos,
E"l jorn es laguios
Com dona prometen.
Guir. Riq. 72, 108—9.
Apres fasa tant de proessa
Que sa dompna franca e cortesza
Parle privadamens ab lui ;
Que, qant ill seran ambedui
Emsems, mout dousamen li diga:
Dieus vos sal, bella dousa ami-
ga
Q'anc pos vo'ri me dones cçs[t]
jorn,
Non estet mos cors en sojorn,
Antz, se Dieus de vos m'aconsel,
Hai pregat la luna e'l solel . .
Per Dieu que(m) breugesson lo
(cor. lor ?) cors,
Q'ieu vos volia vezer tan
Q'us pauchs jorns me scemblava
un an.
Cour d'am. 1325 (ßv. 20, 265).
Unter Annahme der von Chabaneau,
Revue 21, 96, vorgeschlagenen Än-
derung; „c'est-a-dire „depuis que
vous m'avez donnéunrendez-vous".
Donar cest ou aquest jorn était
une formule juridique signifiant as-
signer un jour".
Prendre j. ,,e. Tag bestimmen, fest-
setzen".
Monot de Cantalop . . balhet aucuns
articgles encontra la deita bilha,
et fo pres jorn per messenhors a
deliberar am (cor. de?) las protes-
tacions que dessus.
Jur. Bordeaux I, 311 Z. 5.
E cant venc un jorn , acomenset a
tensonar ab Saint Peire e dis li que
presessan jorn, et aquel jorn fos i
totz le pobols, et auzent tot lo
pobol desputessan. . . Preseronjorn,
e cant venc ad aquel jorn qued
agron pres . . .
Legendes VI, 206, 209—10 (Rv. 34,
242).
4) „gerichtlicher Termin , Gerichts-
tag".
. . deu per comtans, que bailem a so
masip . ., que fo vengut per teuer .i.
jorn contra M« Pons de la Farga. . .
.V. s.
Frères Bonis II, 228 Z. 7 v. u.
Pueys me dizon : Pujatz,
En cort es demandatz ;
La pena s'escrieuria,
Qu'om nous perdonaria,
Si'l jorn en vos falia.
Bert. d'Alamanon 6, 42.
Übs. „si l'audience ne pouvait pas
être tenue par votre faute".
J. gran als Bezeichnung des jüngsten
Gerichts.
Que, quan venretz en las nius
Jutjar lo segle el jorn grati,
Doutz Dieus, no*m siatz esquius.
Peire d'Alv. 18, 88.
269
5) „Alter, Leben".
Jove , vielh de jorns .J^iDg , alt an
Jahren'".
Qu'el es joves de jorns e vielhs
de sen.
Montanhagol 10. 58.
E mais d'espletz vos dirai per jau-
zir
Qeus seran bo , sils sabes rete-
n:r:
Donna jove non enqeras de ser . .,
Vieilla de jornz nom preges de
mati.
Mahn Gcd. 757, 3 (Ozil de Ca-
dartz; Hs. M).
Hs. C (M. G. 756, 3) und Hs. D (Guilh.
de Cabestanh S. 62) Ni la de jorns.
Ist das haltbar, und darf man da-
raus ein de jorns „betagt" er-
schliessen '?
Major de jorns ,, älter".
Fes lo testamen M. Jacme de Sant
Jolia, notari, major de jorns , per
se 0 per autre (?).
Chapellenics § 231 (Rv. 4, 32).
Aprop SOS jorns ,,nach seinen (ihren)
Lebzeiten''.
Lo testamen . . el quäl fes heretieira
dona Marita , sa molher, e aprop
SOS jorns volc que los bens se do-
nesson per amor de Dieu.
Chapelleuies § 61 (Rv. 3, 308).
ö)
• leu cug que tant avetz apres —
Non per jorns, mas per plan co-
ratje —
Que ben sabetz que per paratje
Ni quem cuges esser sos pars
Non amey — e sia*n cujars
Eissitz — vostra don'a mos jorns.
Raim. Vidal, So îo 222.
Dazu die Amkg. : ,,per jorns eigen-
tümlich gezwungen : euer natür-
licher Scharfsinn, nicht erst längere
Erfahrung sagt euch". Wegen e
sian cujars eissitz vgl. Lit. Bl. 10,
58. Was ist der Sinn von a mos
jorns Z. 6? Etwa „jemals"?
7) „Tagewerk, Feldmass".
Item las possentos (cor. possecios)
de la honor de Caslus en que a
.vu. sestiers (cor. sestairadas) e .iii.
jorns de prat.
Recherches Albi S. 75 Z. 3 v. u.
E nos a lu (sc. devem) per .ii. juorns
e .IUI. sestairadas de tera a Yla-
mada . .
Frères Bonis II, 21 Z. 21.
Dazu die Amkg. : „Le nom de cetto
mesure agraire est très-mal écrit
. . ; c'est Sans doute ce qu'on nom-
me aujourd'hui le Journal, c'est-à-
dire l'étendue qu'une paire de boeufs
peut labourer en un jour".
8) ancjorn „je" (R. ein Beleg), non-
jorn (R. ein Beleg), jorn — non.
anc j. — non „nie".
S'oMc jorn agui joi ni solatz,
Ar sui iratz.
Appel Chr.2 83, 1 (Guir. de Born.).
E per chamis non anara saumiers
Jorn afiatz ni borges ses dop-
tanza.
B. de Born 26, 21—2.
Nop laissarai per aitals ditz
Sei que'm fa vieure e valer;
No farai jorn.
Raim. Vidal, So fo 1057.
Car senes vos jorn vida iton auria.
Prov. Ined. S. 63 V. 20 (Bert.
Carbonel).
Quar me conois plus fin ad obs
d'amar
E quar a7tc jorn vas lei ieu no/t.
falhi. *
Montanhagol 8, 31.
Unter Annahme der Correctur To-
blers, Herrigs Arch, 101, 465.
9) lo j. „tagsüber, bei Tage".
E cant lo jorn per lo trebaill non
pbdia orar, la nuog apres ill es-
270 —
mendava . . so que lo jorn non avia
pogut dire. Lo jorn et illi trebailla-
va en servir los malautes e en
obras de pietat, la nueg illi vella-
va en la oracion.
S. Douc. S. 8 § 8.
10) loj. „an dem (bestimmten) Tage".
Qu'om no pot lo jorn mal traire
Qu'aia de leis sovinensa.
Peire Vidal 17, 15.
Soven envidon e revidon,
Lo jorn. la mostra e la presa.
Flamenca« 6507.
Die Hs. hatjürs, das Chabaneau, Re-
vue 45, 33, bewahren will; er be-
merkt: „Lo jors est ici considéré
comme un adverbe et muni en con-
séquence de Ys adverbiale. Ce cas
est îréquent. Autres exemples dans
Flamenca même : quad'ans (v. 3492),
de nugz (v. 6280), quada sers (v.
7131)".
11) per jorn.
Per SOS den ben garar d'ergueill
Tota domna, mentre que'l les,
Car si mescaba una ves
En autr' aîar pot revenir,
Mais ja tan nos sabra îormir,
Pos er mescabada per jorn,
Que beutatz ni joven i torn.
Flamenca* 5613.
Glossar „un jour" ; Flamenca» Übs.
S. 367 : „car si une îois eile îail-
lit, eile peut à d'autres égards re-
gagner ce qu'elle a perdu, mais
eile ne saura tant faire que beau-
té et jeunesse lui reviennent " .
Chabaneau, Revue 45, 29: „Cette
locution, per jorn, . . paraît signifier
plutôt joii?' àjour. chaquejour"' ; er
schlägt ibid. S. 41 vor, Z. 4 En
antra sai zu ändern, und deutet:
„Je sais bien qu'elle peut une autre
fois revenir de son erreur, mais . .".
Die Stelle ist mir nicht klar.
12) tot jorn „jeden Tag, beständig,
fortwährend" (R. ein Beleg).
Est conselh m'a donat amors
A cui deman tot jorn socors.
Bartsch Chr. 94, 31 (A. de Mar.).
Rayn. ,,toujours".
E no'us cujetz qu'ieu fassa motz
a vendre,
Mas per ric bar deu hom tot jorn
contendre.
B. de Born 25, 40.
E joglars de moutas manieiras
Que tot jorn van per las careiras
Cantan e trepan e bürden.
Appel Chr.2 3, 62 (Jaufre).
Weitere Belege im Glossar und Re-
vue 43, 243 Z. 24.
13) totz Jörns „immer, allezeit".
Ben bas fora meza
Valors,
Deportz e gaieza,
Si no fos amors
Que mante proeza
Totz jors.
Bartsch Chr. 140, 29 (Peirol).
Ebenso a t. j. :
Ab cor jauzen, si mortz no m'en
desmen,
La servirai u totz jorns finamen.
Appel Chr.2 28, 45 (Gaue. Faidit).
14) l'autre jorn „letzthin, neulich''.
L' autre jorn cost' una via
Auzi cantar un pastor.
Bartsch Chr. 169, 15 (Gui d'Uisel).
L'autre jorn m'en pogei el cel.
Mönch von Mont. 4«, 1.
L'autre jorn m'anava
Per una ribeira
Soletz delichan.
Guir. Riq. 57, 1.
Ebenso l'autre jorn denan V
Domna. lo filtz Dovon, Jaufre
Vos manda granz salutz per me. .,
E a US Taulat aissi trames,
Que non avion vostre amic
Ni vos plus coral enemic . .,
- 271
E parec ben al cavalier
Queus aucis l'autre Jörn denan.
Jaufre 123b, 25.
Oder ist es nicht vielmehr „neulich
vor euch, vor euren Augen" ?
15) de jorn en jorn „Tag für Tag,
täglich".
Mout mi platz quan vei dolenta
La malvada gen manenta
Qu'ab paratge mou contenta,
E"m platz quan los vei desîar
De jorn en jorn vint o trenta.
B. de Born 41, 5.
Aysso son las ordenansas îeytas per
moss. Fofficiau d'Aux . . sur los
renegamens e blasfemamens que
se îen de jorn en jorn en la ciutat
d'Aux.
Bev. de Gascogne 16, 38 Z. 3.
16) de jorn a autre „von Zeit zu Zeit",
Per so que beden los . . senhors que
los Talamones de jorn a autre
prenen grans proffeitz deus de la
bila per los saubsconduitz que pre-
nen de lor, et aissi medis que de
jorn a autre la bila a a far ga-
liotatge et no se troben gens suf-
iicienta per esquipar . . .
Jur. Bordeaux I, 34 Z. 16 u. 17.
Jornada (R. III, 588) 1) „Tag".
ijotz sei non es negus homs ni sera
Qu'en pauc joven no dones gran
soldada
AI derrier jorn , quan sos tortz
retraira,
Qui'l tornava atras uiiSijornada.
Bartsch Chr. 289, 18 (Serveri).
Gehört nicht en pauc joven zu tor-
nava ? Die Wortstellung ist aller-
dings sehr seltsam, aber y/ie sollte
man sonst verstehen?
Yeu . . confesse d'aver . . resauput
de los (sie) heres de sen Guilhem
Lhataud .xvii. fiorins, de que mi
tene content de tot so que ja mays
agui a far amb el . . fin a la, jornada
present que om conta .mccclxxxi.
a .xxviii. del mes de mars.
Portal, Lett. de change S. 12 Z. 2.
Gehört hierher auch die folgende
Stelle?
Messagier, levaz mati
E vai m'en la gran jornada,
La chançon a mon ami
Li portatz en sa contrada.
Bartsch Chr. 229, 28 (anon.).
Ist zu verstehen „den ganzen langen
Tag"? Oder ist^'. hier „Tagereise"?
Auch an der folgenden Stelle scheint
mir die Entscheidung schwierig,
ob es sich um Angabe der Zeit oder
der örtlichen Entfernung handelt :
Que se el t'acosego, vengutz est
a la fi;
Anc no vi fautz en bratz (?) ni
falco montarzi,
Tant be cas per usatje ni segua
la perdris.
AI tretz (sie) jorn o al cart vos
metran el cami;
Ja d'una gran jornada no volh
qu'en prengua fi.
Appel Chr.2 6, 47 (Chans. d'Ant.).
Glossar „Tagesdauer".
2) „bestimmter, festgesetzter Tag,
Termin". So im ersten Beleg bei R. :
[E si?] el l'apela de batalha, e es
tengut de luy respondre e de luy
tenir la jornada.
Arbre de batalhas fol. 228.
Prendrej. ,.e. Tag (für e. Zusammen-
kunft) festsetzen".
. . majorment cum sian informas que
en breu de tems se devon ajustar
et an pressa jornada en la dita
senescaussie de Thoulouse.
Dognon S. 67 Z. 3 v. u.
3) „gerichtlicher Termin, Zusammen-
kunft, Versammlung einer Kom-
mission, einer Körperschaft".
.1. macip que tramezem a (,'arcassona
a M« Jacme Pueg et al procurayre
de Moss. d'Albi per prorogar las^or-
— 272
nadas que aviam a tener a Carcas-
sona.
Comptes AM § 162.
Item Î0 tremes lo dit Ar. G» de No-
lenx a 'gen . . tenir jornada contra
lo camare.
Portet nos une letra de M« Ar. Bonet
sertiffiquan de nostra jornada que
abem ab lo camare de Condom.
Comptes îlontréal (Gers) I, 7 § 25
u. 30.
Item Î0C ordenat que cm anasa a la
jornada sus lo loc deu debat de
las marcas ; ont de qui en fora anan
ont la dita jornada era asignada,
que îon de nombre de .xxxv. o .xl-
Comptes de Riscle S. 27Ò vl.u.l. Z.
Item lo dit jorn lo loctenent de mo-
senh jutge d'Aribera tengo \a, jor-
nada, ont aqui compari lo dit An-
toni de Lafarga per la boca de
mäste Guilhem deu Sans , notari
d'Anhan, lo quäl dyso que . . .
Ibid. 8. 283 Z. 2.
Item ana Johanon deu Magenc a No-
garo a \a,joritadu ont eran adjornatz
los de Nogaro. de Barsalona e nos au-
tres ; e aqui foc apuntat que Johanet
de Bonasias . . anessa a Nerac parlar
ab lo prior.
Ibid. S. 454 Z. 7.
Item . . fuy trames a Vilaîranca . .,
ont las gens dels tres st^atz del
pais de Rouergue avian jor?iada,
quar a la antra desus no s'ero po-
gutz acordar . . Et lo conseil non
ac ponch de conclusio, quar no se
pogro acordar, mas que îonc presa
antra jornada al .xiiii. jorn de îe-
brier.
Una letra . . . contenen desencusa
cossi los senhors cossols non au-
savo anar ne trametre a la jornada
la quäl era assignada a las gens
dels tres stats del pais de Rouergue.
An. du Midi 2,226 Z. 38 u. 37;
S. 227 Z. 2.
4) „Schlacht(-tag)".
Item l'an. .mccccxv. . . fonc la gran
batalha en Fransa, e fonc en lo
pays de Picardia, on era lo rey
d'Anglaterra . . am sos frayres . . ;
et aquela jornada fonc per eis en-
contra nos.
Pet. Thal. Montp. S. 463 Z. 5 v. u.
Item Fan mil .ccccxxini. , el mes
d'aost, se tenc nna, jornada en Fran-
sa de nostra gent contra los En-
glezes . ., los cals tenian lo seti da-
vant una vila que s'apela Ebry, e
nostra gen vengron îerir dessus lo
dig seti , ont moriron grans gens
d'una part e d'autra.
Ibid. S. 472 1. Z.
Julius . . .XVII. kl. Aquel jorn fo la
jornada deu rey nostre sobeyran
Sr, que facha ha contra moss. de
Charoley, filh deu duc de Bour-
guonha.
.XVI. kl. Hie fuit la, journade de Cas-
tilhon on îu mort Talabot.
Cart. Limoges S. 226 Z. 6 u. 9.
5) „{Tage-)Lohn-.
Et demoreren (Text -aren) en fazen
aquo aus despens de la ville, seys
prendre autras jornadas mas tant
solament lors despens per dos via-
geys que vengueren et .xi^. jours
que hi demoreren.
Fontaines Périgueux S. 838
Amkg. 1 Z. 8.
6) „Tagewerk, Feldmass".
La jornade de prat .vn. 1.
Possessori Nismes S. 141 Z. 10.
Item que l'abat age .xxv. jornades
de terre per borde, cort e feaas
far aqui. Item .x. jornades de
terre a far vinhe.
An. S. Pé 14, 343 Z. 13 u. 15.
Jornada .lugerum, dieta.
Floretus, Rv. 35. 70i>.
— 273
Jornadasa , lange Tagereise".
Mater,
leu ay grant fam, si Dieus mi
valho !
Aseten nos, car ieu su[i] lasso.
Pater.
Nos fasen trop gv^nt jorna [du] sso ;
Mas tantos[t] nos [nosV] pausareni
Et del melior vin nos beurem.
Ludus S. Jacobi 473.
Mistral journadasso „grande, longue
ou mauvaise journée".
Jornal (R. III, 589 No. 5). Estelaj.
^Morgenstern". Der erste Beleg bei
R. muss richtig lauten :
Cant Sant Honorat volc levar
Lo corpus Cristi per mostrar,
En sas maus parec veramenz
Uns enfas qu'es plus resplandentz
C'aurs ni argentz; non es aytals
Nescalre Vestela jornals.
8. Hon. LXXV, 224.
Rayn. Z. 6 n'es tals re „n'est teile
chose".
Jornal (R. III, 588 No. 4) 1) „Tag,
Tageslicht, -helle".
E puis a l'endema, can viro lo
jornal,
Lo bos reis d'Arago e tuit li seu
capdal
Eison a parlament defora en .i.
pradal.
Crois. Alb. 2990.
Glossar „la lumière du jour".
Figürlich :
Per qu'ieu sui meravelhaire
Qu'om non es Dieu regardaire,
Tro qu'es tan prosmatz al ser
Quei jornals l'es escurzitz,
Peire d'Alv. 15, 47.
2) „Tag". Belege bei R. ; ferner
Crois. Alb. Glos.
3) , Arbeitstag". Belege bei R. ; fer-
ner Doc. B.-Alpes, vgl. Romania
27, 387; Guibert, Regist. dorn. 1,
LeTj, ProT. Supplement-Wörterbuch. IV.
122 Z. 10; Chartes prieuré Ségur
S. 351» Z. 4.
4) „Tagewerk". Belege beiR.; ferner
Poes. inéd. S. 8 V. 4 ( - Revue
20, 60; Arn. de Mar.); Flamenca^
Glos.
5) „Tagelohn''.
. . que quand la paubra gent auran
gasanhat \oy% jornalz am los habi-
tans deld. loc de lors personas o
am lors bestias . . .
Cout. Saint-Sulpice S. 43« Z. 4.
Item que a negun dalhador no don
hom plus de .xixii. dies áejornau.
Établ. Bayonne S. 141 Z. 1.
Item fo establit que nulh dous hobres
qui hobran -gev jornaics que negun,
pus ques sera logat ab augun.
d'aquet die nos pusque logar ab
autre.
Ibid. S. 141 Z. 3 v. u.
Oder ist hier „tageweise'' zu ver-
stehen ?
6) „Tagewerk, Feldmass".
Jornals campus unius diei.
Don. prov. 40'', 29.
E nos a lu (sc. devem) per .ui. jor-
nals de prat que comprem . . .
Frères Bonis II, 96 Z. 11.
Item plus sieys jornals de prat situat
al loc susd. de Raygada, per los
quals dono al d. senhor dos deniers
t. de ces.
Rev. du Tarn 8, 373b Z. 39.
Ramon de Veguer ten .ii. hostaus et
.1. casau, plasse, binhe, .\i.jornaus
de terras.
' An. S. Pé 19, 404 Z. 2.
. . quaranta sincg jornaus de terra
. . ., ... balhant tanta de terra per
cascun jurnau cum balhar se deu
seguon la uzanssa . . et costuma
de Basadez.
Arch. bist. Gironde 3, 187 Z. 14 u. 16.
. . per rason de tot aquet hostau,
terra, binha . . et per tot aquet
18
274 —
trens de boria . . et per tot aquet
autre jornau de terra.
Ibid. 10, 128 Z. 24.
. . en lo quau trens de terre a en-
viron huyt jornaus.
Ibid. 10, 161 Z. 16.
Ferner Possessori Nismes S. 143 Z. 24
u. S. 146 Z. 19.
7) aj. „fortwährend, ohne ünterlass"
(R. ein Beleg).
E estam tot lo dia e la noit ajornal
Garnitz de totas armas.
Crois. Alb. 4812.
tìlossar „perpétuellement".
Jos (R. III, 591), jotz (fehlt R.), jus
^ (R. VI, 28 ein Beleg) 1) „herunter,
hinab" 2) „unten". Belege bei R.;
ferner Appel Chr. ^ Glos.; Mahn
Wke. I, 320 Z. 4 (Folq. de Mars.).
E"n Pos fo SOS justaire . .,
Que'l gastinel
Li saup Jen de jotz traire
Fresq e novel.
Prov. Ined. S. 270 V. 54 (R. de Vaq.).
So die Hs.; Appel ändert in sotz;
vgl. An. du Midi 8, 89.
A .XXX. de jenoier per las causas
jotz escrichas . . .
Douze comptes Albi S. 90 § 1587.
Ensec si la presa d'en G™ Guitbert
de so que a pres del libre de las
reconoysensas de las gens jots es-
crichas.
Ibid. S. 116 Z. 12.
Jus deorsum.
Don. prov. 60«, 9.
L'autre fon noyritz sa jus part Co-
folen.
Appel Chr.2 59, 16 (Graf v. Polt.).
Ferner ibid. 51, 31 (anon.).
C'Aristotils sobre'ls prims clus
Pres dons de rics e Vergils la ri-
biera
De Napol jus.
Guilh. Augier Novella 8, 21.
Prega sa jus
Lo paire sus
Fasa perdonament.
Gröbers Zs. 10, 156, 21» (anon.).
Lo solelhs, cant es vengutz jua
El signe de Capricornus.
Brev. d'am. 3864.
Ferner (: desus) Flamenca* 854.
Beachtenswert ist jos bas in :
E Jos bas en la rocha an triatz
nautoniers
Que . . .
Crois. Alb. 4075.
Glossar „au bas".
3) ,. unter, unterhalb" (R, je ein Be-
leg von Jos und jus).
Yeu suy ab ma bell' amia
Jos la iior.
Appel Chr.2 54, 4 (anon.).
Ez avia i pa e vi pro e carn e
froment
Ez aiga clara e doussa jos la
rocha pendent.
Crois. Alb. 3238.
E gardats nos/ois vostra senhoria.
Joyas S. 182 Z. 6.
Jotz lo mantel d'una verges sa-
grada
La flor nasquet per nostre salva-
men.
Ibid. S. 278 V. 9.
E fes lo penre e liar . . . e fetz lo
metre en .i». clota sotz tera , jotz
lo palays major.
Prise Jér., Rv. 32, 602 Z. 14.
Que deguna persona . . no ause gitar
palhars . . ni far antra hordura . .
jots la mayo communal ni entorn.
Hist. Montauban 1, 312 Z. 18.
Item de metre una fuelha (Hs. felua)
d'avet jotz los cabiros de una ga-
laria del dit castel . . Item de . .
metre un trau de coral al solier
del concistori de la cort dels apels
— 275
de Tholoza, situat jotz lod. hostal
de la viguaria.
An. du Midi 7, 451 Z. 21 u. 27.
Vgl. ibid. S. 441 Anikg. 6.
Die Form jotz noch Deux Mss. II, 74
u. 78.
Josca, jasca, -as (R. VI, 2S Juscas ein
Beleg) „bis".
Lo vers comens, qan vei del fau
Ses foilla lo cim e"l branquill, '
Com d'auzel ni ra(i)na non au
Chan ni grondill
Ni 0 îara josca (Text josta) al
temps chau.
Liederhs. A No. 60, 1 (Marc).
Hs. E (Mahn Ged. 798, 1) Ni o f. tro
al t. sua[uj.
C'ab un amoros ris
Qe'm îec, qan m'esgardet,
M'ubri e'm trasforet
Mon cor juesqa en mei-loc.
Poes. inéd. S. 3 V. 63 (= Rv. 20, 55 ;
Am. de Mar.).
Ele a îait pir tot mandar, — eya
Non sie jusq' a la mar — eya
Pucele ni bachelar — eya
Que tuit non venguent dançar
En la dance joiouse.
Appel Chr.« 48, 10 (anon.).
Totas las quaus [causas] et feus lo
deit en Pons . . tenga a sa vita tant
juscha es pagatz deus deits .x. me-
lia soutz.
Arch. hist. Gironde 6, 32 Z. 17.
Entre la terra qui mau d'en P. d'Ar-
rions . . d'una part . . et la terra
quel mediss en Bernard de Segur i
a jusca la terra Bidal del Soleir
d'autra part.
Ibid. 7, 225 Z. 11.
.Sy . . aquel de qui serie aquela po-
sesion de terra ferma demandava
sa frontiera jusque a l'aigua co-
rent . . .
Romania 22, 120 Z. 5 v. u. (Boysset).
Et del dich potz de Engresas per lo
long de la carrieyra d'en Tibalh
jusquas la porta del Vigua.
Recherches Albi S. 280 Z. 12.
Que tout maistre et companhon de
las dichas arts . . sian tenguts . . .
acompanhar lo pan de lor Caritat
d'aqui ont partira jusques al molon
ont se amolona . . lo pan de la
Caritat general.
Art. montp. S. 304b Z. 29.
In Verbindung mit tro:
Car per .x. ans nueg e jorn d'or
en or
Suy estat sieus (cor. sos) servires
tro jusc' ara.
Dern. Troub. § X, III, 32.
Vgl. dosca, dusca Bd. II, 291, endosca
Bd. II, 474, enjusca Bd. III, 6.
Josta, justa (R. III, 592 je ein Beleg)
„Tjost, Zweikampf mit dem Speer".
Die Form josta findet sich noch
Bartsch Chr. 129 , 22 (: setnosta,
Costa ; R. de Vaq.) ; Flamenca* 7952
u. 7997 (: ujosta); justa Prov. Ined.
S. 270 V. 60 (R. de Vaq.); Deux
Mss. B II, 47; Regist. S. Flour
S. 189 vi. Z.
Josta (R. III, 591), justa 1) „neben".
Die Form justa steht Appel Chr.^
63, 5 (Guir. de Born.).
2) „entsprechend, gemäss".
Cant veno aprop que foron tuh ba-
tejat, pregueron tuh ensemps aquel
Saint evesque que totas lur syna-
gogas reconsilies e sagres en la
honor de nostre sennor Jesu Crist
. . Ab aitant l'arcivesques. ./osia lur
pregueira , ab gran gauh nedejet
. . las synagogas e sagret las.
Legendes III, 268 (Rv. 34, 225).
Et que ou cas que li obrage dessus
dichs no Serien josta et segont las
leys et manieyras dessus dichas, li
bayles . . los puissan (sie) rompre.
18*
276 —
... los quals tals fasens au contrari
nos volem sobzjazer a las penas,
josta la qualitat deu mesîach.
Cart. Limoges S. 187 Z. 1 u. 1. Z. ,
La non es nenguno creaturo
Que deo leysar son creator,
Mas li îaso reverencio e honor
Josto la soa qualita.
S. Anthoni 1163.
Et si deguna cauza y a a corregir
que non sia ben romansada Josta
lo latin, non m'o tenrai a mal, si
denguns m'o esmenda.
Priv. Manosque S. 127 vi. Z.
Oder ist hier „im Verhältnis zu, ver-
glichen mit" zu deuten?
3) „nahe, in der Nähe".
Si que josta ni lonh
No truep fi ni repaus.
Bartsch Leseb. 145, 56 (Aman, de
Sescas).
So ditz lo nostre maeste: Lo me[u]
temps es juste.
Hist. sainte béarn. II, 62 Z. 7.
Ev. Math. 26, 18: Tempus meum
prope est.
4) /. de „nahe an, bei".
Et bin los .ni. reys Magos un sercle
daurat de color de polpre apari
juste den sorelh.
Hist. sainte béarn, II, 10 Z. 9.
Et ere juste deu die de la îesta deus
Judeus.
Ibid. II, 52 Z. 4.
5) j. de „verglichen mit, im Verhält-
nis zu".
E tan de letra sabo
Ques truîo gent es gabo
De clerx e de canonges,
De pestres e de monges
E de grosses prelatz,
Can nols vezo letratz
Justa de lor saber.
Deux Mss. VI, 151.
6) J. que „so wie, je nachdem".
Et si fare el ben a mi,
Josta que l'escripturo di :
Nescit abesse Deus sperantibus
in se.
S. Anthoni 1151.
Car, josto que me es senblant,
Vos fasé coma ung enfant.
Ibid. 1258.
Sorre, ya lor vauc parlar
E veyrey que me dirent (sie);
E josto que me respondrent,
Nos îaren en la bono horo.
Ibid. 1657.
Ferner ibid. 1159, 1733 u. 2412.
Item que plassa al rey . . autrejar
que las universitatz de las vilas
. . puescan . . metre sus revas, . .
gabellas, . . quinsens, àesens, juxta
que miels lur semblara.
Hist. Sisteron II, 568 Z. 5 v. u.
Jostal „nahestehend". Ich kann nur
die Form justau belegen:
Item . . es . . ordenat que tote per-
sone pusque . . perseguir . . son
dret en les diites causes, si es ab-
sent, per son procuredor ad asso
especiaumens constituit, e molher
per (Text e per molher de) son
marit, e marit per molher o autre
persone conjuncte, e que lo procu-
redor 0 molher o marit o autre
justau persone cum dit es pusque
îar . . tot que aquet qui sera ab-
sent poiri îar . . , si îos prezent.
Établ. Bayonne S. 181 Z. 3 v. u.
Jotz siehe jos.
Jon siehe jo.
Jons (R. VI, 28) „Donnerstag". Weitere
Belege Flamenca* Glos.; Comptes
Albi Glos.
277 —
IjO hon j. „Himmelfahrtstag".
Queis yferns volguist espoliar
Et al ters jorn ressucitar
Et al bon jous pujar el cel.
Guilh. de la Barra^ 603.
La C'aritat del hon jous de mai.
Comptes Albi Gloss.
Hrsgbr. -la Charité de l'Ascension,
établissement charitable institué à
Saint- Paul -Cap-de-.Toux, dont la
fête patronale était le jour de l'As-
cension".
Jove (R. III, 594) 1) Jung". So, und
nicht „gracieux", auch im vierten
Beleg bei R.:
Jore se te, quan garda son cors bei.
Et esjoves domna, quan bes chap-
del.
B. de Born 40, 21—22.
Der fünfte Beleg, Mahn Ged. 1025, 6
(Pons de la Garda), ist zu streichen ;
es ist Jni e deport statt jove deport
zu lesen.
Nachzutragen ist die Form joven, Be-
lege in Appel Chr.2 Glos.
Der Xom. Sing, joves als Paroxyt.
gesichert ih:
E can venc lo coms joves , qu'es
la nostra clartatz,
Nos a faita bastida.
Crois. Alb. 8304.
Appel Chr.2 70, 29 (Tomier e Palaizi)
ist joves : sirventeä im Reim gebunden.
2) , .frisch angelegt".
Item manda may la dicha court que
degun home . . non auze mettre de-
gun bestiari en pratz ni en vignes
ny en ortz ny en yssartadas joves.
Criées d'Hierle § 3.
S)j. home „Geselle, Handlungsdiener".
El maistre de la tencharia
Anet dir a sa companhia:
Joves honies, huey mais es temps
Que non anem trastotz essems
Espertamens cascu dinar.
Appel Chr.« 9, 17 (Kindheitsev.).
Item en lo cas que alcun maistre,
molher, filhs o filhas de maistre o
encaras mays vaylets van de via
a trespassamen, cascun maistre et
joves homes dels mestiers et atressi
(Text -assi) apprentis sia tengut
de acompanhar lo cors entro a la
seboltura . . , et qui y falhira, sia
tengut de paguar a la Caritat .xii.
s. los maistres et .vi. den. los joves
homes.
Art. montp. S. 803» Z. 18 u. 24.
Item deu que'lh bailec B. Molinier,
nostre joven ome, .ii. s.
Frères Bonis II, 111 Z. 2.
4) „junger Mann, Jüngling".
E joves cui guerra no pais
N'esdeve leu flacs e savais.
B. de Born 16, 34.
Joven (R. III, 594) 1) „Jugend". Dej.
„in der Jugend".
Zo sun tuit omne qui de joven sun
hü . .,
E, cum sun vell. esdevenen îelló.
Boethius 233.
2) „Jugendlichkeit, jugendliche Fri-
sche, Jugendlust" ; nicht „amabi-
lité, grâce" in den letzten Belegen
bei R. Vgl. die Glossare zu Appel
Chr. 2, Flanienca^, Crois. Alb., B.
de Born'.
3) „Jugend, junge Leute".
Ay! glorios Sant Honorat,
Los frayres c'auras acampat
En aquesta sancta abadia
An en poder jentz de Turquia.
Segner, sias lur verays confortz!
Sertas, yeu say ben que li mortz
A mi non fa pas gran paor,
Mas doblada m'an ma dolor,
Car an partit lo bell jovent
De mi ni de l'autre covent.
Paor ay non sien deyceuput.
S. Porcari VI, 107.
278
4) „(junges) Leben".
Aclii aucis saintz a talent,
Seis mil n'i morun e seis cent;
Viraz lo camp roi e cruent,
Massa i guirpiron lur jovent.
S. Fides 535 (Rom. 31, 198).
5) zur Umschreibung der Personbe-
zeichnung dienend ? So, nach Ap-
pel, in:
Guillem Guaysmar, anc per amor
No trays hom piegz de mon joven
Cum ay fag yeu, sai et enten,
Ni mais deya de ma ricor.
Appel Chr.2 96, 11 (Tenzone G.
Gasmar — Eble).
Appel deutet (brieflich): „nimmer
duldete einer durch Liebe schlim-
mer als ich (junger Mann), wie ich
gethan habe, weiss ich und meine
ich. noch (gibt es einen) der mehr
schuldig sei als ich (reicher Mann)".
Mir ist die Stelle nicht klar.
Jovenir „verjüngen". S. Stichel S. 61.
Jovensa ., Jugend".
Fidança non abgaç,
Per que joven seiaç;
Vers mort no val jovença (: cre-
dença).
Poes. rel. 367.
Jovensel (R. III, 594) „jung".
Quar hanc tan gran humilitat
Non ac mais homs tan jovenselz.
Flamenca^ 3757.
Empero tres mors son en natura : la
una es dels enfans petis, Tautra
(Text -tre) es dels homes jovencels
e vigorozes . ., l'autra es natural,
aquella dels homes vielhs.
Elucid., Rv. 33, 331 Z. 12.
Jua?
E . . semblava . . que sere mot neces-
sari que . . las tors . . se arrasian
entro a bas a una brassa, e ayssi
medis las juas quo son a l'enbiron
de la sala entro au mcchs, et en
outra los dos portaus de part da-
bant.
Jur. Bordeaux I, 132 Z. 23.
Et . . Í0 ordenat . . que las tors . . fos-
san fondudas de tot entro bas a
las arqueyras, et plus las Juas de
la sala entro au mechs, et plus lo
portau davant.
Ibid. I, 137 Z. 4.
Jadaic „jüdisch".
Ho, malvatz avesques de la ley!
De la hont deuria salhir la sal-
vatio
El no ne salh que perdisio
Del paubre pöble judaic (: die).
Myst. prov. 5215.
Encreyre îazio a plusors
Qu'el ero rey et segnour
De la terro judayco (:vito).
S. Andre 637.
Judaisme „JudenthUm".
Quar vos auzisz a la vegada la mia
coversatio el judaisme.
Galater 1, 13 (Clédat 395b, 6 v. u.).
Judicatura. Oßci de j. „Richteramt".
Item avem privelege que lo juge de
la cort de la dicha ciutat dAt,
stant et durant lo temps de sa ju-
diciaria, non pot tenir autre uf-
fici de Judicatura en lo baylliat
d'At.
Priv. Apt § 32.
Judiciaria „Richterthätigkeit". Siehe
den Beleg , Priv. Apt § 32 , s. v.
judicatura.
Juel siehe joiel.
Juglar ?
Ha ! lo îaulx plen de malefici !
Si lo pouc uno ies jonglar.
El non auré jamays juglar
Dequi qu'on lo mene al gibet.
S. Pons 3254 (Rv. 31. 485).
279
Jugular „den Hals abschneiden, um-
bringen".
Et nota como tribulas
Son agus los tres sanctz martirs,
Batus, attris. patibulas,
Au surplus Juguîas, murtris.
S. Pons 2575 (Rv. 31, 461).
Jul siehe julh.
Julep siehe jolep.
Julet siehe julhet.
Julh, jul (R. III, 595 je ein Beleg)
„Juli". Julh Frères Bonis 1, 19 1. Z.,
II, 7 Z. 22 u. ö.; Comptes AM
§ 1209, 1212 u. ö.; Ugo Teralh § 116;
jul Ugo Teralh § 117 u. 118; See.
liv. pèl. S. Jacques S. 120 Z. 11 u.
S. 123 Z. 26.
Jnlhat „e. Münze".
Pa (=: paga) Faraut .xxx. julhast
d'argent.
Ugo Teralh § 37.
Ferner ibid. § 8, 47, 133. Dazu die
Amkg. S. 12 „monnaie d'argent
ainsi nommée à cause des lieurs
de lis qui en décoraient le revers
(liliatus). Elle îut îrappée pour la
prämiere îois dans le royaume de
Xaples sous Charles II ; voir L.
Blancard, Revue numismatique, 3«
Serie, I, 432; cf. Du Gange gi-
(jliati, julhata, julhatus'^.
Julhet, julet, junhet „Juli".
Quar lo gran Türe, en julhet Tan
Pres Negrepon.
Joyas S. 85 Z. 3.
Aisso fo fait l'an de rincarnatio Nos-
tre Segnor mil dos centz e sep-
tanta e nou . . au meis (sie) de
juilhet.
Cout. Chénérailles S. 179 1. Z.
Ferner Gart. Albi, Rv. 45, 465 1. Z.
Plus a .III. de julet a reseput . . .
Ouvr. Arles, Rv. 39, 29 Z. 8.
Lo .v. jorn de junhet.
Gomptes Herment § 2.
Ferner ibid. §3 u. 4. Vgl. An. du
Midi 14, 56 Z. 5.
Jumen (R. III, 595) „Lastthier". Bei
R. als Femin. belegt; masc. in:
E vai si d'el apropiar
E ab vi sas piagas lavar . .,
Apres, si cum poc, lo levet
E sus son jumen lo pauzet.
Brev. d'am. 19365.
Jumenta „Stute".
Et es a notar que si ung chival hou
nna, jumenta, portant he soufertant
brida, ho antra semblabla bestia a
estat . . obligada en gaige, et lo
dit creditor . . la chivaucha . . ,
Cout. S. Gilles S. 42 Z. 15.
En l'estable . . : .i». gementa de pel
gris; plus .1. polhina de pel ba-
yart, . . . plus .i. rossi de pel negre.
Arch. cath. Carcas. S. 359 Z. 7.
Ist gi- statt ge- zu ändern?
Mistral jumento, jimento, jument (g.)
s. f. „bete de somme; jument".
Jun siehe junh.
Junar siehe jejunar.
Junega, jurga „Färse".
Junega Bucula, junix.
Floretus, Rv. 35, 70b.
Et laisse a Grimalda, ma boda, .LX.
sol., de que hom li compre .ii.jur-
gas d'aici a la festa de Sanh An-
dren.
An. du Midi 15, 63 Z. 8.
Mistral junego, jurgo etc. „génisse".
Junh (R. III, 597) „Juni". Daneben
jun:
Genueir e febreir . . marz e jun.
Bartsch Chr. 58, 17.
— 280 —
Quar saber voil . . .
Quant es dins jun la Pantecosta.
Flamenca« 2578.
Mistral jun, juin (g.).
Junhet siehe julhet.
Juniert (R. III, 600 „genévrier"). Sind
Form und Deutung richtig?
Junolhons siehe ge-.
Junta, -tada, -tar siehe johcJm etc.
Jupa (E. III, 600) „Rock". Siehe noch
die Glossare zu Crois. Alb. u. Guilh.
de la Barra*. Daneben gipa Flore-
tns. Rv. 35, 69a; Bartsch Chr. 211, 8
(Raim. d'Avinhon), von Rayn. nach
einer anderen Hs. als Beleg înv jupa
citiert; jopa Frères Bonis II, 186
Z. 9.
Vgl. Goäehoy ju2)e. Du Gsingejupa 1.
Jupel (R. III, 600) („kurzer) Rock". Im
einzigen Beleg, Bartsch Chr. 211, 8
(Raim. d'Avinhon), hat Bartsch nach
einer anderen Hs. gi-.
Vgl. (jodefroy jupel, Du Cange ju-
pellum.
Jupet ,, kurzer Rock, Wamms'".
Item paguiey a Sicart Garigas .i. ju-
pet. .1. broquier, .i. cotel.
Comptes Albi § 420.
Item a G. Orts .i. platas, .i. jwpet.
Ibid. § 486.
Jupon (R. III, 600 ein Beleg), gi-
..Rock".
Item deu per guarnizo de rauba . .
que pres Gr., so masip, a .iii. de
julh per .1. jupo . . .
Frères Bonis I, 84 Z. 13.
Item deu per .in. aunas fustani de
Givat e mega Ih. meg cart coto e
per .1*. onsa e mega fil e per .in.
ochaus sedas que hac per far .i.
jupo . . .
Ibid. T, 107 Z. 5.
Noch oft in demselben Denkmal, vgl.
das Glossar und ibid. I S. LXXXIII.
It. paguiey a 'n R. Cussolas .i. ba-
Ifcsta am . . carcais ; it. .i. jupo.
Comptes Albi § 431.
Ferner ibid. § 457, 463, 479; Arch.
bist. Gironde 21, 240 Z. 21 ; Jacme
Olivier II, 38 Z. 9 und gu- ib. II,
74 Z. 1.
Plus .1. jipo de îustam (cor. -ani ?)
blanc.
Plus paguem a S. Miquel un gi2)0 et
capayro del dit Maurel.
Arch. cath. Carcas. S. 350 Z. 19 u.
S. 363 Z. 13.
Item plus a dat . . aus avantdeyts
Arnaut . . et Raymond . ., sous ser-
vidors , . . un gipon, unas caussas
et una jacquetta . ., et vol . . que
los avantdeyts gipon , caussas et
jacquetas sian bailhatz . . per sous
ordeneys.
Arch. bist. Gironde 1, 206 Z. 23 u. 24.
Die Form gi- noch Floretus, Rv. 35,
69«.
Vgl. <Todefroy jupon, Du Cange gipo,
giponus.
Juponier „Verfertiger von Röcken".
Aisso es la letra que fo autriada (Text
ai-) a Johan Donmairil, alias Moyne,
juponier.
Comptes Albi Gloss.
Item que totz . . sabatiers , sartres,
juponier s, argentiers . . non auzon
far neguna causa contra las dichas
ordenansas.
Pet. Thal. Montp. S. 164 Z. 3.
. . nasquet . . en Fostal d'un juponier
.1. cadel que . . .
Ibid. S. 417 Z. 8.
Sediers, sartres, jupponiers, oliers.
Germain, Commerce Montp. II, 315
Z. 2.
Vgl. Godefroy juponnier.
281 —
Jur (R. III, 601) 1) „Eid". So im zweiten
Beleg bei Rayn. Ferner:
E remembrar . . lo jur que jurec ad
Abraham, lo nostre paire (= lat.
jusjurandum).
Ev. Lucae 1, 73 (Clédat 101«, 18).
2) „(beschworenes) Bündnis".
Puois Ventadorns e Comborns ab
Segur
E Torena e Monîortz ab Gordo
An fach acort ab Peiregorc e
jur . .,
M'es bei qu'ieu chan.
B. de Born 5, 3.
Rayn. -serment", Stimming „Schwur".
Vgl. unten jurar 9).
Jura „Eid, Schwur".
Segnen se los segrements fasedors . .
per totz los besinx . . de le ciutat
de Baione . . . Seg se le segonte
(sie) jure facedore per los qui des-
sus . . . Fey les jures prescriutes
Menionin dou Noguer, charpanter
. . Fey las prescriutes jures Pas-
quo, sarrailher.
Établ. Bayonne S. 361 Z. 16 u. S. 362
Z. 6 u. 10.
Seg se la jure fasedore suber lo cors
sant de Moss»" Sent Leon per los
besinx . . de Baione.
Ibid. S. 401 Z. 5.
Jurada (R. III, 601) „Stadtbezirk, der
einen Jurat zu wählen hat".
Jureran . . que edz . . eslegiran autres
dotze juratz . . ; et aquetz ... es-
legiran en la maneyra que dessus,
cascun lo son, de sa jurada et es-
quingeyta (cor. esquiu-V), si'n trova
en la sua sufficient ; e si non trova
en la sua sufficient, deu lo eslegir
de la plus pres jurada o esquin-
geyta.
Jur. Bordeaux I, 228 Z. 31 u. 33.
Ebenso ibid. I, 334 Z. 16 ff. u. II, 203
Z. 20 ff.
Jnrador „zu beschwören".
. . a patz juraduyra, servadeyra et
seguideyra (Text seq-).
Arch. bist. Gironde 3, 120 Z. 30.
Jurar (R. III, 601) 1) „schwören". J.
per „schwören bei" (R. ein Beleg).
Sis volia colgar ab me,
A pauc no vos jîir per ma fe
Que pro m'en faria prejar.
Appel Chr. 2 40, 34 (Guir. de
Born.).
Jurar vos 'pnesc per sancta crotz
Q'un non vei que pretz entier
am.
Mahn Ged. 790, 3 (P. Raim. de
Toloza).
E jur vos pe\ Senhor qu'en la crotz
fo ramitz
Ques anc bos peregris . . .
No Î0 per me destruitz ni raubatz
ni fenitz.
Crois. Alb. 3298.
Ferner Mahn Ged. 77, 1 (Aim. de
Belenoi); Dèrn. Troub. § XI, 20;
Guerre de Nav. 1286.
J. a, desus, sohre, s-ur, sus „schwören
auf".
Son claver jurera aus Sans evangelis
Diu, en les maus de l'officiau de
Baione . . que . .
Établ. Bayonne S. 240 Z. 32.
Enpero eis jurego desus lo Glorios
Que el Bore non remandrian per
prex ni per razos.
Guerre de jS'av. 4057.
Sohre sains li juraria
Qu'el mon . . .
Liederhs. A No. 250, 6 (B. de
Vent).
Sempre'us iran jurar
Sohre las dens n' Arpi (?)
Que . . .
Mahn Wke. III, 279 (P. de Bus-
sinhac).
E confermesmes toz los covenenz .
— 282
e sohre sainz avangelis o juresmes
a tenir e a gardar.
Cout. Saint-Bonnet § 56 Z. 12.
E va jurar sobre sa testa
Che [ja] non aura nulla festa
Tro son caval aya trobat.
Blandin de Corn. 1101 (Rom. 2, 186).
J. sohre, sur lo fort, sohre lo plan
siehe fort 17), Bd. III, 570.
E nos . . syndics dels digs cossols . .
totas las cauzas . . approam . ., e que
sian totas las dichas cauzas gar-
dadas . . per los distz cossols e per
lur successors . ., de mandamen dels
cossols . . en las armas (?) dels cos-
sols 0 juram sus los sans avan-
gelis de Dyeu de nos corpora[l]-
mens tocastz.
Pet. Thal. Montp. S. 104 vi. Z.
Jurar mit flgdm. Accus, „schwören
bei".
Empero don Garcia juret lo Glo-
rios
Qu'el non seria fill de don Gar-
cia*l pros . .,
Si dintz lo cap de Fan . .
El non îazia estar dolentz . .
Le seinnor de Casquant.
Guerre de Nav. 1021.
Cascuna jura sa cresensa.
Tot suavet, c'om non l'ausi,
Anc mais tarn bei clergue no vi.
Flamenca« 4332.
Qu'ieu tant Tai \i^t jurar son cap
Que tot cant es conoys e sap.
Eevue 28, 8 V. 15 (Myst. Passion).
E la dona val covidar
E que remases per estar
.VIII. Jörns per honor de la festa.
Anc non li calc jurar sa testa,
Que'l cavaliers tantost o pres.
Guilh. de la Barra^ 3950.
2) „schwören, fluchen". Mit flgdm.
de (R. ein Beleg):
Item que degun frayrenon áeya, jurar
de Dien ni de Nostra Donna ni dels
Sans furiosament en vituperii et
deysonor d'aquels.
Conîr. Misér. Nice § 16 (Rom. 25, 73).
Que plusors gens . . eren bingutz en
maubat usatge de renegar e jurar
de Diu, de le berges Marie e dous
Santz e Sanctes de paredis.
Établ. Bayonne S. 415 Z. 9.
Aber ibid. 1. Z. :
Item plus es . . establit que negune
persone no Juri Diu ni lo cors de
Diu . . ni le verges Marie ni les
plagues de Diu.
3) „Treue schwören"; j. rei „als
König huldigen".
E per so nomna se
Rey ses tot si de Fransa drey-
turier,
Si que'lh Flamenc Van jurat vo-
luntier
E motas gens que li'n dono va-
lensa.
Deux Mss. LVI, 17.
Ferner ibid. V. 27.
Lo dimergue . . mori monsenher en
Jacme, rei d'Aragon, . . . e juret lo
pobol de Montpellier a monsenher
(sie) en Jacme, son fill, rei de Ma-
Ihorgas.
Pet. Thal. Montp. S. 337 Z. 26.
En aquel an meteys . . nasquet . . .
messen Jacme, filh de moss. Jac-
me, rey de Malhorca, lo cal enfant
fon tantost jurat rei per las co-
munas de Oataluenha.
Ibid. S. 348 Z. 5.
4) „beschwören".
Item avem una carta que lo clavari
e li notaris . . an costumat áe. jurar
nostres priveleges . . et libertatz e
non venir contra aquellas.
Priv. Apt § 89.
Et eil (sc. der König) juret las cos-
tumas.
Pet. Thal. Montp. S. 337 Z. 3 v. u.
- 283
ö) .zuschwören, eidlich versprechen"
(R. ein Beleg).
Que'ls dos que mos frair m'a ju-
ratz
E fals (oder fag) autrei
Vol retener l'autra meitatz.
B. de Born 4, 40.
Wegen Z. 2, wo die Hss. E far autre
autrei haben und Stimming jE/í autre
autrei liest, vgl. Lit. Bl. 11, 230 zu
XIII, 40; Z. 3 bezeichnet L'autra
meitatz nach Chabaneau, Rv. 32,
204, Constantin de Born, und Stim-
ming deutet im Glossar meitat,
.Partei". Ist das zulässig? Mir
erregt der Ausdruck ernste Be-
denken. Ist etwa l'outracuidatz zu
ändern ?
Per que m'es volontatz
Que Jure a vos mon regne e totz
mos comandatz,
E'os tenguan per seinnor, quant
eu serai passatz.
Guerre de Xav. 203.
Übs. „donner par serment".
6) „unter Eid angeben".
Item es pausat e stablit per costuma
que . . cascun . . deu jurar tots sos
bes mobles, on que los aia, quant
obs sera de respondre o de pagar
a sols e a liura, e deu jurar tota
sa heretat que ha en la honor del
dit castet.
Cout. Pouy-Carréjelart § 4.
Vgl. Paul Meyer, Romania 7, 476.
7) j. molher „sich verloben".
Item deu per .i. frachis d'argen . .,
que avia jurada moUter.
Frères Bonis II, 101 Z. 6.
8) j. batullia.
E fant lor graisles sonar a la me-
nade.
Gerne %ifus grans bataille jurade.
. Aigar* 659.
9) se j. „ein (beschworenes) Bündnis
schliessen, sich verbünden" (R. ein
Beleg).
Per Crist, s'ieu crezes amor,
Tornat m'agr' en la folor
En que'm solia tenir,
Que pels huelhs m'intret ferir
D'un dart que'm hubri'l coratge
AI cor d'un amoros semblan
Que pres d'un gay cors benestan ;
Mas ja mais, s'ap me nos jura,
No y poira intrar segura.
Mahn Ged. 897, 1 (Aim. de
Belenoi).
E mand al don de Corteson,
Si tot s'es ab Frances Juratz,
Que non cuich ja estar en patz
Contra*(i)l cossolat d'Avignon.
Liederhs. A No. 536, 1 (Gui de
Cavalhon).
10) Jurat „eidlich verpflichtet, ver-
eidigt''. Belege bei R. ; ferner:
C'ambedui me son jurat e plevit per
sagramen.
Appel Chr.2 59, 27 (Graf v. Poit.).
Arnauld Guilhem . ., testis, jurat et
requerit que disses vertat . . .
Chartes Agen I, 95 Z. 7 v. u.
P. Gras, testimonis, juratz e deman-
datz . . sobre la donacio . ., dich
(sie) per so sagramen que . . .
Mém. consuls Martcl V, 71.
Ferner ibid. V, 48.
Arnaud Fort . ., segond testimoni,
jurat et diligentment examinat . .,
disso et depauset per son segra-
ment que . . .
Jur. Bordeaux I, 360 Z. 4 v. u.
Vgl. Tobler, Verm. Beiträge I, 127.
11) jurat „Verlobter".
A M« Johan de Vila . . devem, comte
fag am lu , quant s'en montec en
son pays per maridar sa filha, en
prezensia de Johan , jurat de sa
filha, . . .
Frères Bonis II, 559 Z. 16.
Unklar ist mir:
Cosdumpnes es en esta vila qnc de
home d'esta vila qui movra ses effans.
284
que l'armadura de fer jurada deu
penre lo Cossolaz , si mestier non
havia a sos clams adobar.
Cart. Limoges S. 67 vi. Z.
Juraria „Amt eines jurat^.
E si aquere (sc. talhe) no han preste
. . , tal recebedor apresona . . et
compelleixs los juratz de tal loc . .,
la quoal cause es . . inconveniente
contre tote bone rason et justicie,
cum los ditz juratz per lovjurarie
no ayen stipendis, gadyes ne autres
utilitatz.
Etats Béarn S. 436 Z. 27.
Ferner ibid. Z. 33.
Vgl. Du Gange juraria 1.
Jurat (R. III, 601 No. 4 und III, 602
s. V. jurar). Vgl. jurar 10) u. 11).
Unklar ist mir Aigar^ 607; vgl. die
Amkg. zu der Stelle.
Juratairia ,, Kollegium der ^Míaís" ?
Paguem a ÄP P. Maurel, per .i». autra
lettra de la juratayria per portar
a la cort de moss. viguier, .ii. s.
Arch. cath. Carcas. S. 318 Z. 38.
Jurga siehe junega.
Juridic (R. III, 608). Jornj. „Gerichts-
tag" (R. ein Beleg). Ferner Comptes
de Riscle S. 391 Z. 10 und S. 532
Z. 20.
Jurista „Jurist".
Alcunas letras autreyadas per lo car-
denal d'Embrezu sobre lo fag dels
estatutz fagz per la Universität dels
juristas.
Arch. du Consulat § 289 (Rv. 3, 49).
Jurvert „Saft unreifer Trauben"? oder
„Petersilie"?
Cabrols, bruîols, cerves salvages
Det am jurvert e am borages.
Rom. d'Esther 146 (Rom. 21, 208).
Dazu die Amkg. S. 219: ^Jurvert (\ç
texte donne aussi bien gurv-, gurh-
gorv-. gorh-) est Sans doute le ver-
jus , qui était d'un grand emploi
dans la cuisine du moyen âge. A
la rigueur , ce pourrait être du
persil".
Vgl. gilvert und jua.
Jus siehe jos.
Jus (R. III, 604) J. vert „Saft unreifer
Trauben".
En estieu contra la calor
Es bona causa de frescor . . .,
Milgranas o pomas aigretas
E cocombres e cogorletas,
Ab bon jus vert o ab agras
La carn ol peis que manjaras.
Diätetik 275.
Vgl. jurvert.
Jnsca, -as siehe jnsca.
Jusel „Brühe".
E pollas e aucels volans
Ab bon jussel en qu'om molra
De gigimbre o de safra.
Diätetik 295.
E deu hom usar en ju(n)ssels
Pebre, gigimbre e clavels.
Ibid. 369.
Mistral >ssèií „julep" ; Godefroy>ò-
sel „jus, potion".
Just?
E desemparam nostraley e tota nostra
gent 6 tot quant avem en just et
en querent e volem esser bateyatz.
Gesta Karoli 2391 Var.
Glossar aver en just „besitzen?".
Justa siehe josta.
Justa „Kanne".
Lassus al cap de la carriera
Teno las gens mercat e fiera . . .
Bertrans totz sos vezis tabusta,
Quar massa beu am pot de ju^ta.
Ayssi pot hom vezer alcus noms pau-
zatz impropriamen . ,, quar carriera
no pot haver cap . . ni justa no
— 285 —
pot haver pot . . Mas dire que
carriei'a haia cap . . e justa pot,
aysso es impropriamen.
Leys III. 204 Z. 14 ff.
Et pistanciarius debet ad heredes
P. deu Peyrat .xvi. flaons ... et
doas justas de vi.
Doc. Hist. I, 45 Z. 9-
Item .1. fiasco (Text fles-) d'argent
.. tenen tres quartos; pus doas
justas d'argent, tenen cascuna .i.
quarto e mieg.
Mascaro, Rv. 34, 95 Z. 23.
.V. justas d'estanh redondas quarto-
nals , de las quals n' i a .iia«. ses
petges e las autras am pedges.
Plus .III. justas d'estanh redopdas
de mieg carto ses pedges.
Arch. cath. Carcas. S. 349 Z. 18u.21.
Vgl. Godefroy juste 2, Du Gange
justa 2.
Jnstan siehe jostal.
Jastecia, -ecier siehe justi-,
Justet „kleine Kanne".
Plus .II. justetz d'estanh.
Arch. cath. Carcas. S. 349 Z. 23.
Jasticia, -zia (R. III, 604), -ecia, -ezia,
isa, -iza 1) „Handhabung des Rechts,
Gerichtsbarkeit ".
De tota Roma l'emperi aig a man-
dar,
Los savis omes en soli' adornár;
De la justicia , que grant aig a
mandar,
Not servii bé , no la"m volguist
laisar.
Boethius 86.
Appel Chr.2 Gloss. „Rechtsprechung".
2) „Gerichtshof, Gericht. Richter".
He per so diguatz hont l'avetz,
Ho autramen ieu van a la, justicia.
Myst. prov. 3258.
Es coustuma . . que lo(r) senhor lor
deu donar [per ?] justicia pro home
et leal . . et tal que garde al senhor
son drech et a la villa sos fors et
sas coustumas.
Es coustuma . . que tot habitant . .
ques clame (Text que esclame) al
senhor e a la justicia done fer-
mansa.
Es coustuma . . que , si*l senhor ou
la justicia per nom de luy . . faya
alcun deman a degun habitant de
la dicha villa . . .
Cout. Auvillar § 3, 4, 5.
Item que la senhoria o sa justicia
ly sia tengut de ly baylar (sc. al
boreu) dolado[i]ra et cordas per fer
son offici.
An. Pamiers I, 479 Z. 6.
3) „Gerichtsgebühren".
He sy per lad. transaction . . una
partida non consec . . ren de l'au-
tra. la dita cort non . . exigira ren.
Et sy una chascuna de lasd. parti-
das consec, hou una tant solament
de Tautra, adonc la cort poyra pen-
dre la terca part de so que per l'ung
ou l'autre aura estat donat . . ho
restituit; la qualle terca part ho
portion Ton appella vulgarament
justicia.
Cout. S. Gilles S. 20 Z. 7.
En las causas pecuniarias, per (Text
por) quäl que occasion que syan
entre los privatz particuliers de-
mandadas . ., los viguiers ny au tres
officiers . . non podon levar . . per
lo emolument, lo quäl Ton appella
. . vulgarement justicia, sy non la
terca partida de la quantitat de
pecunia que es demandada.
Ibid. S. 45 Z. 8.
Lod. viguier ny aussy lod. juge non
prenga . . ren per fayre exercir la
dita juridition . . si non que so que la
cort ha accostumat de prendre per
lo nom de \a, justicia, so es la tersa
part de la soma en la quala alcung
aura estat condanpnat hou la tersa
part de l'extimation , sy alcuna
I
— 286
causa ven en condempnation, que
vulgarament s'appella jusiicia.
Ibid. S. 58 Z. 4 V. u. und 1. Z.
Es costuma que aquel que denunciara
. . per aquela denunciation no sia
tengut en nulla Justicia pagadoj'ra
ny en nulla restitution a alcun
• îazedoj'ra.
Cout. Auvillar § 140.
Übs. „droits de justice".
4) „(gerichtliche) Strafe".
Si empero la sangfoio n'era de nas
laujerament îacha o de grafinadura
. ., d'aquo seria la justicia de .xx.
solz.
Cout. Montricoux § 24.
Costuma . . es en la villa de Bordeu
que, sy aucun home . . a passat
justicia ni sentenssa per lo major
0 per los juratz, cum de poyar au
pilloureu per laironissy o per guat-
ge que no pode pagar o en autra
maneyra, sy nulh home . . ly retrey
ni Ten [ejscarnis, se guatgera .v.
soudz a la partida et quinse soudz
a la villa ; e sy no pot pagar, pas-
sera aquera medissa justicia.
Cout. Bordeaux S. 45 Z. 1 u. 5.
Lo capitols a poder de metre justezia
sobre aquels homes o femnas e
bestial que so trobatz en tala . .,
et d'aquelas justezias lo veguier
deu aver lo ters.
Hist. Montauban I, 382 Z. 30
u. 32.
Las justezias del senhor son tals : de
clam privat deu aver lo senhor .v.
sols de Caors, de sancfoio deu aver
lo senhor .xxx. sols . . . E si hom
. . nafrava autre ab glazi e"l senhor
n'aura clam, e la justezia sera a
la volontat del senhor sobre aquel
que la nafra aura facha . . . Dels
adultres sera la justezia d'encorre-
ment de totz lors bes.
Ibid. I, 406 Z. 6, 14, 19.
So auch an der folgenden Stelle?
Aquestes son [las] leis e daunizies e
peches e justizies e fors e costu-
mes que'ls .lx. juradz de Banheres
an establides.
Rec. gascon S. 82 Z. 5 v. u.
5) „Rechtsvollzug, Strafgericht".
E sa ma déxtra la domna ú libre
té;
Tóz aquel libres era de fog ardenz :
Zo 's la justicia al réi omnipotent.
Si l'om forîái e pois no s'en repen
Et evers Deu non faz' amenda-
ment,
Quora que's vol, ab aquel fog Ten-
cent.
Boethius 248.
Si aras no't confessas, lo foc es
alucatz,
E'l corn va per la vila.l pobol
es amassatz
Per vezer la justizia, c'ades seras
crematz.
Izarn 529.
Übs. „pour voir le jugement [s'ac-
complir]".
E lo rey non li respondet adoncs,
mays que apres .i. jorn trames en
son ostal las trompas e la cort ar-
mada que hom loy amenes pres,
et aquo era senhal de justeçia en
aquel regne.
Appel Chr.2 120, 6 (Trat Pen.).
6) „Hinrichtung".
Senher, nos conoyssem que Pilat a
mort deservida. Cant aura estat
lonc temps en prezo, nos volem
quel trametatz a Viana . ., lay on
si fan las justezias d'aquels que
an mort deservida en Roma . . .
E per ayso lo vostre honrat payre
. . volc que lay se fezesso las jus-
tezias.
Prise Jér., Rv. 33, 45 Z. 14 u. 16.
7) „Galgen".
. . foc apuntat . . que om anessa dres-
287
sar \a.s jtísticias au plassot de Mon-
tanhan.
Comptes de Riscle S, 476 Z. 9.
8) , Gerechtsame"?
R.. abbas Sancti Wilelmi, donet a
Frotart Bego sa liura e ssijustizia
ella claustra de Sancti Juliani.
Cait. Üellone S. 434 Z. 1.
Siehe auch unten jutzia.
9) „gerichtliche Geltung"?
E tot aquo que farau li prohome del
castel am son baile de terras aces-
sadas, que aja ferma stablitat per
totz temps, ab que sia îag a bona
îe e ses engan; pero, si engans i
era trobatz en aquo que seria estat
fag ab lo baile, aquo fos revocat
e deffag a la voluntat de la dona
sobredicha, ses justizia d'aquo que
aquels auriu fag ab lo baile.
Gart. Alaman S. 70 Z. 31.
Nachzutragen sind bei R. noch die
Formen JMSima Gart. Limoges S. 40
Z. 14 und justiza (: guiza, deviza)
Mahn Ged. 716 , 2 (Lauf. Cigala).
Justiciador , Bestrafer " (R. III, 604
jiiste-).
Dieus non fes rei ni emperaire
Dels crois tal justiziador,
Tal guerrier, ni tal deffendaire
Dels sieus ni ab tan de vigor.
Complainte prov. 42.
Justiciar, -ziar (R. III, 605) „regieren,
beherrschen".
Donc Amors [a] vera justicia
Que tot lo mon vens e justizia.
Flamen ca» 3354.
Glossar „gouverner (rendre la justice
étant considéré comme Tacte es-
sentiel du gouvernement)".
Vgl. Godefroy justicier 3 u. Ebeling,
Auberee 51 Amkg.
Justiciatge, -ziatge „Gerichtsbarkeit".
De far justicia. Item es pausat . .
per costuma que'ls dits senhors . .
tenguan lor justiciage el dit castel
en homes e en femnas e eis habi-
tans en la honor . . del dit castet.
Cout. Pouy-Carréjelart § 10.
Mas lo baylle comunial a el (sie) jus-
tiziadge d'Astafort comunialment
per totz los senhors del meiss loc
et per tota la honor de tota plagha
e de tot feriment.
Cout. Astafort § 84.
. . aretengut a nos . . tot altre drei-
tatge de justiziadge e d'als, ayssi
cum ancianament l'avem acostu-
mad aver.
Arch. bist. Gironde 5, 16 Z. 9.
Justicier, -ecier (R. III, 604) „Straf-
vollstrecker, Henker". So, meine
ich , im einzigen Beleg bei Rayn..
der „justicier, juge" deutet:
E'ls cavaliers prezeron Pilat . . et
al justecier da Viana rederon lo
. . . E can lo justecier vic la sen-
tentia queis senadors de Roma
agron donada contra Pilat, man-
tenen pres lo e mes lo en .i. potz
encontra l'aygua . . Pueys el li
mes unas buejas de fust als pes .,
Et a cap de .ii. ans lo justicier lo'n
trays et ostet li las buejas . . Lo
justecier lo pren e leva lo en .i.
poli e d'otra lo pont de Roze el
s'en anet amb elh.
Prise Jér., Rv. 33, 45 Z. 27 îî.
Ferner :
Establit es que, si aucuns hom aussy
aucun autre, ed ser(r)a sebelit sotz
lo mort; et so es a jutjar per lo
major et per la comunia . ., et puis
lo cors deu murtrer es baihat aus
justiciers de nostre senhor lo rey(s)
a far tantost la justicia davant-
deita.
(Jout. Bordeaux S. 291 Z. 17.
Labernia justicier „botxi".
288 —
Jastisa, -iza, -izia siehe jusUcia.
Jutjador 1) „der richten soll, wird".
. . que adonx lo dih draps sia apor-
tatz a la cort de mosenhor l'abat
jutga(r)dor(s) sobre la falsedat a-
vandicha.
Deux. paix Aurillac S. 380 Z. 24.
2) j,der zu richten ist, abzuurteilen".
Se sia lo malîazeire jutgador lo quäl
es dich aver comes lo crim, lo baile
a îar lo jutgamen sera tengutz
apelar dels prohomes de la ciutat
al meinhs .xx. ... los quals creira
non esser amix , . o enemics del
malfachor jutgador.
Cout. Albi S. 93 Z. 16 u. 19.
Juljamen (R. Iir, 607) 1) „richterlicher
Spruch, Urteil".
Aver en j. „zu richten haben über".
E laisa'n Deu, lo grant omni-
potent,
Ki'ls mort[z] eis vius tot a in jut-
jamen.
Boethius 17.
Donar j. „e. Urtheil abgeben, fällen"
siehe donar 10), Bd. II, 282. Ferner
Appel Chr.2 124, 93 (= Leys I, 344
Z. 12).
Prendre j.
Cum lo senhor deu prene jutgament
a tot borgues de Guontald. E es-
tabli . . que [de] totas ciamors
que'l senhor aga . . d'alcun bor-
gues . . de Guontald , lo prengu
e"l fassa prendre jutgament per la
cort del cosselh et dels prohomes
de Guontald. E de totas ocayzoiis
quei senhor e sas gens trayssessan
d'alcun borgues . . de Guontald,
lo prengu'i e'l ýassa prene jutga-
ment a Guontald e dreyt, a es-
guard . . del senhor et del cosselh
et dels prohomes de Guontald, scs
que . . non deben .... mandar
d'anar fora en autre loc prene
jutgament ni esguard de negima
causa.
Cout. Gontaud § 125.
Mir nicht klar.
Traire a, en j. „vor Gericht ziehen".
Tosthz (sie) hom que fara murtre . .
deu estre pres, si pot estre trobatz,
e deu estre menatz eu chasteu e
traihtz en jutjument, sia rixs o
paubres, e si no pot estre ateinhs.
deu estre uchatz e banitz per tos-
tempzs.
Conoguda chauza sia que . cum li
cossol . . aguessan faih penre Jau-
îre Guaborn . . , aquilh cossol no
troberen clam ni chauza en lui per
que eu degues esser traihs a jut-
gament ni en plassa. E cum en
P. Guaborns , sos pair . e si (sie)
autre amic requerissan . . aqucst
tozet, li cossol quistersn lo.
Cart. Limoges S. 15 Z. 17 u. 26.
2) Jüngstes Gericht" (R. ein Beleg).
Ferner Appel Chr.^Glos.; Bartsch
Chr. 290, 12 (Serveri); Ev. Nie. 34
(Such. Dkm. I, 2). Ebenso derrier
j. Appel Chr.2 108, 135 (Nobla Icj-
çon). Auch im Plural :
Pauc faym dels mandamens Pre-
miers
Qu'el nos fey ; per negligensa
Nos en layssam, per qu'els derriers
Jutjamens n'aurem pendensa.
Folq. de Lunel, Romans 224 — 5.
Z. 1 hat der Text fam, aber die Hs.-
faym.
3) „gerechtes Urtheil, Gerechtigkeit".
E deus teuer drechura e patz e
judjament,
Per so car iest pauzatz al nostre
salvament.
Crois. Alb. 3210.
Übs. „justice".
Jutjar (R. III, 607) 1) „verurtheilen"
(R. ein Beleg).
Tu eis te deus jugar,
Se fols îais ton aîar.
Dist. Catonis Gll.
289
Lat. dampnare. Cor. Z. 2 forfatz?
Vgl. Lit. Bl. 19, 297.
E non degra aici jutgar
A inort ni a passion
Dos per un juzieu fellon.
Bartsch Chr. 242. 29 (G. de Berguedan).
E die te be que aytan pauc de merce
auray de tu ni de negu coma vos
aiitres agues de .Jesu Crist, can lo
jutgetz a mort.
Appel Chr.* 118, 58 (Prise .Ter.).
Aquel Senhor que per .i. sol peccat
de glotonia yssilhet de paradis lo
primier payre e lo jutget a mort
ab tot l'uman lignage.
Ibid. 120, 58 (Trat. Pen.).
Car no volia far los lurs malvais
talens,
Jutgeron la a mort per lurs fals
jutgamens. '
Tezaur 357.
2) „beschliessen , bestimmen , ver-
fügen".
Supausat que totz escolas îossan as-
seguratz, depuys que guera gene-
ral Joe jutghada per lo rey de
Fransa contra aquels d'Anglaterra,
nuls Angles no deu venir per es-
tudiar ny per antra causa.
Bartsch Chr. 402, 2 (Arbre de
Batalhas).
Aras yeu demandi si lo rey, quant
denant luy sera venguda aquela
querelha, deura el entre aquest
dos jutghur batalha?
Ibid. 403, 12 (Arbre de Batalhas).
E que li senhor no fassan far lo camp,
entro que .xx. dias sian passads
depusc que la \)di,iaiX\\& sera judjada.
Cout. Condom § 44.
Gehört hierher auch die folgende
Stelle?
A senhor! ta fort deu salvatge
Esser al gran et al menor,
Quant del sieu honrat senhoratge
Nos membrara e de l'honor
LeTy, ProT. Supplement-Wörterbuch. IV.
Quens fetz e de la fezautat.
Quan per nos Vagro mort jutjat.
Guilh. Augier Novella 3, 36.
Es ist dann /' = U, mort als Subst.
zu betrachten.
3) „zuerkennen, zusprechen".
0 faran mais aquist senhor,
Quar a lurs amix per favor,
A tort e a desmezura,
Jutgaran l'autruy drechura;
0 faran mais, que ses donar
En lur cort non poyretz re far,
E si lor datz, ben o penran
E l'autruy dreg vos jutgaran.
Brev. d'am. 17303 u. —07.
E an poder de jutgar dressas ad a-
quels que las enjurias auran rece-
budas.
Hist. Montauban I, 883 Z. 4.
Empero lo camp . . e la yrla . . ad
aquel avesque et a sos successors
jutgam, so es assaber a la juri-
diction d'els pertengon . . Eusa-
mens jutgam a la juridiction . . del
dig avesque . . aquo que es del por-
tal d'Obilhon entro la qjayzon que
fon . . d'en R. Lambert.
Pet. Thal. Montp. S. 151 Z. 5 u. 8.
Dansa d'amors am refranh, per la
quäl foc jutgat lo gauch a mestre
Peyre de Vilamur.
Joyas S. 214 Z. 2.
4) j. a ,,beurtheilen als, ansehen als,
halten für",
leu lo jutge per dreich a trahitor.
Si's rend pariers e'is det per ser-
vidor.
Prov. Dicht. 5, 39.
Quar es tengutz chantars a ne-
sies,
Ni eu meteis a sen no-1 puesc
jutjar,
Quar per chantar non conquer
lioin lauzor.
Zorzi 12, 20.
19
290 —
Auch j. per in der folgenden Stelle?
Aquels nos jutja (Text juge) dregz
entiers
Per envidadors ufaniers,
Desvergoignatz, vils et escars,
Qu'a envers fan lur envidars.
Sordel 40, 559.
Jutjaria, carga de j., ofici de j.
1) „Richteramt, Richterstelle".
Item carta con non îos prejuzizi.
quant en B. Bandin, que era sotz-
jutge, fon pauzatz en luoc de mes-
sier G. Seguier, que resignet a la
jutgaria.
Arch. Montpellier I S. XVIII
No. 322.
Item . . bengo mosenh Arnaut Gui-
Ihem de Lauverio, jutge ordinari
d'Armanhac . . , e . . los diso cum
a mosenh lo conte habe piagut de
lo donar la carga de la jutgeria
d'Armanhac.
Comptes de Riscle S. 332 Z. 7.
Lo dit mossenh jutye s'en ana tenir
cort e aqui remustra las letras de
sa jutyeria.
Ibid. S. 536 Z. 6.
Ordounam que lo sobresdig jutge, el
e SOS successors en lo sobresdig
hufßci de jutjaria . ., que . . puesco
minuar . . la . . pena.
Item volhem . . que lo . . jutge . . que
el et SOS successors en lo dig huf-
fici de jutjaria . . . volhem que sian
patros . . . delz . . pesatges nostres
. . , et volhem que aja , el et sos
successors en la sobresdicha jut-
jaria . ., plen poder de . . .
Livre Épervier S. 90 Z. 1754, 1768
und 1778.
J. major „Oberrichteramt".
Lo senescalc de Carcassona avia do-
nada la jutgaria mager de Carcas-
sona a Me P. de Lafon.
Douze comptes Albi S. 21 § 199.
2) „(rerichtsbezirk".
. . ni en totz los autres loxs en los
quals lo dig senhor a renda en la
jutgaria d' Albiges.
Reg. not. Albigeois S. 7. Amkg. 4
Z. 8.
Godefroy jugerie Juridiction ; fonc-
tion de juge".
Jutjat.
M« Wilhelm Cabirol , ofesial de M»
de Montalba, deu . . ., de que n'a-
vem .1. jutgat al sagel de Montalba
d'en Tomas de las Gariguas.
Frères Bonis I, 63 § 1.
Soma per tot .xi. escut d'aur que
deu, e Me R, Bramaire îeu jutgat
en la cort de M« l'ofesial, a paguar
a S. Miquel de setembre que ve.
Ibid. L 154 Z. 19.
Finat Î0 am lu (sc. M« Arnaut de
Salas, notari) la vespra de martro
. . per cartas e per jutgat que-ns
avia fachas tro al dia desus.
Ibid. I, 195 Z. 11.
Mo Guiscart de Rocafort . ., prior de
Nagac, . . deu per las cauzas que
fe bailar per la malautia de . . so
fraire . . ., M« R. Arnaut, prior
de S. Marsal, reconoc nos o, conia
percuraire de lu , e ]\I« Huc Gar-
nier, notari de M«» l'ofesial fe-u jut-
gat, l'escut per .xvi. s. .viii. d., que
monta .vi. Ih. .xvii. s.
Ibid. I. 210 Z. 6.
Soma que monta so que deu M« Huc
de Malhac . . M« Huc Guarnier fe'u
jutgat de M« R. Beri, son percu-
raire, a paguar a S. Alary.
Ibid. II, 81 Z. 11 v. u.
E may devem lor, que'ns mandec a
paguar M^ Arnaut Bertran, jutge
mager de Montalba, per lor . ., en
rebaten de .i». soma que nos Ihi
deviam, . . .x. fior. Item devo (Text
— 291 -
-a) per las despensas de la carta
del jutgat .1. llor.
Ibid. II, 405 Z. 21.
E may devem, que bailec en J» Vezia
. . .11. flor. E redem Ihi lo jutgat.
Ibid. II, 406 Z. 13.
Noch selir oft in demselben Denk-
mal; vgl. das Glossar, wo „juge-
ment" gedeutet wird. Aber genügt
das z. B. im dritten und letzten
Beleg y
Item m'es degut .i. jutgat en que Bi-
dau de Mauras es obliguat enta la
billa.
Comptes Montreal (Gers) I, 12 § 17.
Jiitjazon.
Non son que 15 las maios
Don me cove dire los noms
De totas tro en la îenida . . .
La 14. es tristeza . .
La 15. îay jugiazon
De trastota la question;
Ab Tu si te atresta be
Com am l'autre, c'aysi cove.
Trait. géomancie, Rom. 26, 271
V. 213.
Paul Meyer ibid. S. 2-05 „jugement".
Mir ist die Stelle nicht klar.
Jntzia ?
La jutziu que Petrus de Murs de-
mandava en la terra de Laisina
donet Deo et Sancto Marciale et
Arnad a l'almosner en Talmosna.
E Arnauz Talmosners don(on)et Ten
.11. solz de diners e duos sesters
de segle.
Doc. Hist. II, 21 Z. 5 V. u.
Glossar , droit de justice". Ist etwa
ju[s]t[i]zia zu ändern und die
Stelle zu justicia 8) zu setzen ?
Jozaigamen „auf jüdische Weise".
Si tu, CO Sias juzeus, vius paganil-
ment e no juza [i] gament, per quäl
maneira costrenhes las gentz ju-
daizar (= lat. judaice)?
Galater 2, 14 (Clédat 397», 4 v. u.).
Vgl. An. du Midi 8, 89.
Juzaigas „Ghetto".
Item fon establit . . que'ls cossols ju-
zieus de Jusuigas juron . . als cos-
sols de la Cieutat de . . gardar . .
totas las davanditas causas. E
que aquels cossols juzieus . . o fas-
san jurar a . . .xxx. juzieus de Ju-
baigas que . . .
Arch. Narbonne S. 151'> vi. Z. u.
S. 152» Z. 3.
Vgl. An. du Midi 7, 489 und 8, 88
u. 195.
Jazalar? siehe izalar Schluss.
Juzan „unterer".
E mazo sobirana covenda (cor. -ra)
a pagar .i. dine morlas en la dita
obra, la maizo meiansera deu pa-
gar im. poges, e la m&izojusatifaj
.1. morlas.
Arch. Lcctoure S. 41 Z. 11.
Degun habitant de la vila . . non sia
tant . . presumptuos de fer stablas
dabant lo camy dreyt . ., mas que
fassan las stablas debat e darre
los ditz hostals e en las carreras
juzanaíí.
Ibid. S. 122 Z. 6.
L'ostau d' Anglade . . ; Yahadiejusaa.
Den. mais. Béarn S. 6.5« Z. 25.
E si nulhs hom crompave lo peis qui
seri pescat dou caT^jusatift) de l'isle
de Belay entrou au cap suzan de
l'irle Corbeire . . .
Établ. Bayonne S. 59 Z. 20.
Mistral /iisan „inférieur, d'en bas, en
vieux béarnais". Vgl. juzon.
•Tnzarma siehe gazarma, Bd. IV, 98.
Ein weiterer Beleg steht Inventaire
Jean de Tournai § 22 (Bulletin Hist.
1899 S. 464).
10*
I
— 292 —
.ínzev« (R. III, 611 ein Beleg) „Jüdin".
Car anc genser crestiana
Non Î0 . . .,
Juzeva ni sarrazina.
Jauîre Rudel 2, 19.
E foron motas îemnas aunidas, e cres-
tianas e juzievas.
Pet. Thal. Montp. S. 352 Z. 16.
Juzevesc „Judenthum".
E profechava el juzevesc sobre raoutz
teirals mens el meu linhage (= lat.
in judaismo).
Galater 1, 14 (Clédat 395»>, 4 v. u.).
Juzi, juzivi siehe juzizi.
Jnzizi (R. III, 606 „jugement"). Rayn.
führt als Nebenform juzi aus Cod.
Justiniani an; es ist doch gewiss
juzizi zu ändern.
Nachzutragen ist die (haltbare?) Form
juzivi :
E CO el venra , repenra lo mon de
pecat e de dreitura e de juzivi.
Ev. Joh. 16, 8 (Clédat 192», 9).
Jnzon „unterer, Unter-".
Las sinquantenes d'Araus, suzoo e
juzoo, [e"| de Montfort.
Arch. hist. Gironde 12, 230 Z. 19.
Ebenso ibid. S. 249 Z. 20.
Lespy Jusou', jusoo „inîérieur, au-
dessous, au nord".
— 293
K.
Kiri (K. III. 611 ein Beleg) „Litanei".
Sels qu'el monestier so intratz
Tot (sie) die que so aginolhatz,
Essenis cantans kiris e eans.
Alexius 1094 (Such. Dkm. I, 155).
L.
La siehe lai.
Labansa (R. IV, 2 „décadence, ruine").
Sehr fraglich. Einziger Beleg:
E plas me d'avol baron, can met
e guasta
Tan tro sia
sus en labansa.
Prov. Ined. S. 324 V. 9 (anon.).
Appel ändert halansa und bemerkt:
„Dem Metrum zufolge eine Lücke,
die der Sinn nicht erkennen lassen
würde und die von der Hs. nicht
angezeigt wird".
Labech (R. II. 12) „ Südwestwind ". Der
einzige Beleg ist — S. Hon. XV, 3.
Les prineipals (sc. vens) assi
nomnam
En nostra lengua romana:
Levan, grec e trasmontana,
Maestre, ponent e labeg,
Mieg-jorn, issalot; .viii. son
dreg.
Brev. d'am. 6099.
Mas siroc e labech feron mala tem-
pesta
Als nauchiers en la mar.
S. Hon. C, 29.
Labencba „Steinplatte".
Item las peyras talhadas et laben-
chas chauls (?) desobras (sie) del
dit pont tumbat et los gatges de
fer, barras ...
Brückenbau TuUe Z. 22.
Mistral lavencho, lab- „dalle, en Li-
mousin".
Labor (fem. — lat. laborem , fehlt R. :
masc. = Vbalsubst. von laborar.
R. IV, 3) l) „Mühe, Arbeit" (R. ein
Beleg).
— 294 —
E poiran s'en conortar
En mi tuit l'autr' amador,
Qu'ab sobresforsiu lahor
Trac de neu freida foc dar
Et aigua doussa de mar.
. Peire Vidal 13, 25.
E cel que brandis l'albre ni'n fai
perdre la flor,
Ja l'an no culhira fruit de bona
sabor.
E donc, s'ieu vos perdia ni'us gi-
tava en error,
Perdria'l fruit e l'albre e la digna
lahor.
Crois. Alb. 5313.
Übs. „et le saint travail (que j'y au-
rais consacré)".
2) „Arbeit, Werk".
Mas qui far non o sabria,
Per que blasma l'autrui lahor '^
Appel Chr.« 32, 36 (Lanf. Cigala).
.3) „Feldbestellung, Pflügen" (R. ein
Beleg).
Pey Trencavel, pessatz de la la-
hor,
Car ges coblas no sabetz azegar.
Deux Mss. XXIX, 49.
Item se negus hom d'esta vila . . passa
a la nau per menar lahor otra Tarn,
deu pagar garbatge, so es a saber
que se el laura tot l'an am boueus
0 ab baccas, deu donar al ponta-
nier nau garbas de blat.
Monogr. Tarn 4, 257 Z. 28.
Ferner Recherches Albi S. 360 Z. 21 ;
s. den Beleg s. v. lauransa.
4) „Ackerfeld" (R. ein Beleg).
. . aven . . treyt grant trens de terre
en lo deit bosc et conbertit en lahor
et samenat deus blatz.
Arch. bist. Gironde 3, 212 Z. 25.
Gehört hierher auch die folgende
Stelle?
E trenquet . . motz albres en los orts
. . 6 descobri la glieyza . . e l'ostal
de la reclusa , e d'aqui s'en anet
per lo laor de la Valeta et aqui
levet motas telas (?) e las portet
otra lo Les e las escampet per los
albres e per las vinhas entro pres
lo luoc de Ciapiers.
Pet. Thal. Montp. S. 388 Z. 9.
5) „Ertrag der Feldarbeit, Ernte".
Can aguen trop estat vas Fois
l'ostejador,
Can fait mal, cel que pogro, en
cel pais laor,
Gastada la vitalha, lo blat e la
lahor,
Se departi la ost.
Crois. Alb. 1891,
Glossar „labourage, culture".
Per qu'esdevenc de l'an un temps
C'al prince vengron tut ensemps
El palays siey arrendador,
Ciyll c'avian comprat son laor
Li rendon gran cantitat d'aur.
S. Hon. CXII, 38.
Hrsgbr. „ses labours, ses terres".
6) ,, Gewinn".
Del tot vey remaner valor,
Qu'om nos n'entremet sai ni lai.
Ni non penson de nulh ben sai
Ni an lur cor mas en laor.
Montanhagol 4, 4.
Vgl. die Amkg. zu der Stelle. Glos-
sar ,,récolte, bien, richesse".
Laboraditz ,, bestellbar, pflügbar".
Per rason de tot aquet trens (Text
treus) de terra lahoradissa, lo quau
sole estar desert.
Tota aquesta boria de terra lahora-
dissa qui es en la deyta parropia
dejus La Casa.
Arch. hist. Gironde 10, 128 Z. 29
u. 8. 129 Z. 32.
3Iistral lahouradis „qui peut être la-
bouré, qui peut recevoir un labour".
Vgl. unten lauradisa.
— 295
Laboradiu „Ackerfeld'"?
Item que los dits habitans puscan
mettre carbones en lo bosc que es
dedins los laborudius on an ac-
coustumat . . . Resposta : los dits
mossur (sie) et madona sont con-
tens, mes que los lahoradius se tre-
menen (?).
Baronnie Miglos S. 216 Z. 10 u. 14.
Du Gange laborativus „arabilis, cul-
turae idoneus''.
Laboratge (R. IV, 3) 1) „Feldbestel-
lung, Pflügen, Ackerbau''.
. . que non hy aia nenguna persona
que . . aure (sie) metre . . ny far
payser nengun bestial gros ny me-
nut, si non que sya de lahorage,
en tota la terra . . de Ginhae.
Revue 2, 11 Z. 4 v. u.
Tota persona habitant en la villa . .
que aura blas en autrui terrador
per lahorage et los porton et des-
cargon en la villa . ., de aytals blas
pagaran lo carenten.
Ext. arch. Taraseon § 2 (Rv. 40, 213).
P. de Bolauc . . manda et inhibi . . a
maeste Ramon, chrestian deu dit
loc de Moraor. que eg ni sa mo-
Iher , genre . fiUie ni autes de sa
familie no agossen a tenir bestiars
ni far laboradge, mes que agossen
a bibre ab lor offici de eharpan-
terie.
Mfjeurs béarn. S. 174 Z. 11.
Ich vermag nicht zu entscheiden, ob
der einzige Beleg bei Rayn. hier-
her oder zu 2) gehört. Er muss
richtig lauten :
Chan tan dissera, si pogues . .,
Tal ren qu'az enan mi valgues,
Quan l'autre culhiran las mes;
Qu'ieu de mon /aborag' aten
Un frug d'amor dousset e car.
Prov. Ined. S. 114 V. 5 ((j. Azemar).
R. „labourage".
2) „Ackerfeld".
Item als porcs . ., si lous trobas en
ton aforetz ('?), ne podes prene ung
. ., et si lous trobas en (Text an)
ton laborage, lous podes . . aucire,
si te boles.
Cout. Bazas § 190.
Tota persona . . que tenga terras,
affars, laborages ho mases, vinhas,
pras . . .
Ext. arch. Tarascon § 44 (Rv.40, 225).
Vgl. Godefroy laborage, Du Gange
laboragium 1.
Labrador siehe laurador Sehluss.
Labrnsca (R. IV, 4) .wilder Wein". Da-
neben lambrusca Florotus, Rv.35, 71*.
Mistral labrusco, lamb-.
Lac (R. IV, 4), laus 1) „See" (R. ein
Beleg).
Encaras . . no se declinon : bas, cas,
. . glatz, . . claus . . ., laus pro laude
vel pro stagno.
Don. prov. 8*, 3.
D'aques (sie) monestiers . . eran li
tres sus en la rocha & era lur mout
de gran trabail d'aportar aigua
d'aval del laus . . . E vengron a
Saint Benezehg e disseron li: Sen-
ner, granz trabailz nos es mout de
descendre cada jorn sa aval per
aigua ad aquest lac.
Legendes XXIX, 212 u. 217
(Rv. 34, 408).
Oder ist hier etwa
2) „Wasserbecken, Reservoir'' zu
deuten ?
3) „Grube" (R. ein Beleg).
Dieus, per la tyeua pietat,
Tu non girar de mi ta fas,
Qu'eu seria ad aquels semblans
Que deysendon en lo lac gran.
Psalm 142 V. 30 (Rv. 19, 227).
29G
Que volguist gardar Daniel
Del lac del leo ses mal far.
Guilh. de la Barra« 1787.
Vgl. auch Récits I, 193 Z. 7 und
Amkg.
Mistral lau ; laus (a.) , lac (1. g. b.)
„lac, amas d'eau".
Lacai oder -cais? 1) „Fusssoldat".
Segont ey entenut, mon adversari a
feyta congregation de lacays de
Perpinhan, et no pux presumir que
sia a bonas fins.
Bull. Soc. ariégeoise 3, 109 Z. 11.
Lo capitayne los pregua que remus-
tresan au pöble si . . om bolora tie
hun home deus sous que era pla-
gat . ., entro que fossa garit . . .
Dont ÎOC apuntat que lo trameto-
sam a dise que lo trametossa . . ;
e aysi lo menan, que eran enbiron
.VII. 0 .VIII. lacaj/s.
Comptes de Riscle S. 496 Z. 3.
2) „Strassenräuber"?
Car veg soven cum lacays en Fes-
trada
Los malîactoi's, et nos volen re-
trayre,
Que îau a trops tres desonest o-
tratge,
Azulterant, cometen violensa.
Joyas S. 99 V. 3.
Vgl. Godefroy laquais, span. lacaijo;
Du Gange lacinones.
Lacerar siehe laserar.
Lach (R. IV, 5) „Milch". Als Femin.
(R. ein Beleg) noch in :
Huey parra tot lo vostre fait
Ni qui popet de bona lait.
Guilh. de la Barra* 878.
Ferner in der von R. IV, fiOO s. v-
popar citierten Stelle :
Cum appar eis efans popans mala
layt:
Eluc. de las propr. fol. 44.
Lachar (R. IV, 6) ,, saugen an".
E sal lo cors vergen qu'el volc
honrar.
Et las teitas qu'el volc e plaic
laitar,
Et las mains que lo bagneit e"l
laveit.
Poes. rel. 2227.
Preiaç Yesus, que laiteit vostra teita.
Ibid. 2261.
Godefroy laitier „teter".
Lachenc (R. IV, 6) 1) „Milch-, Saug-".
Item de tot porc o truega . . paga .i.
d. . . . E porc la[i]tenc no dona re.
Cout. Montreal (Aude) S. 17 § 7.
Vedel d'un an . . .. vedel lachenc (Text
-ent).
Item la pel d'un vedel lachenc .vi. gr.
Tarif Nimes S. 537 Z. 26 u. S. 541
Z. 19.
2) „von jungen Thieren. die noch ge-
säugt werden".
Si los dichs maselhiars volian vendre
las chars lachencas (Text lachens)
mays que no senblaria al con-
selh . . .
üoc. B.-Alpes, Rom. 27, 391 vi. Z.
Mistral lachen , -enc (1.) ,,cochon de
lait".
Lachier ,, Milch-, Saug-".
Item dizen . . que non dono leida . .
per deguna bestia ni per autra
causa, se non costava de cinq sols
. . a ensus e se bestia laciu'eira non
era (Text ero) ; dizen . . que done
leida aissi coma dessus es dig, ex-
ceptadas . . totas las bestias lachiei-
ras (Text lachinas) quals que sio
ni quant que costesso.
Monogr. Tarn II, 369 Z. 34 u. 36.
Ellfan l. „Säugling".
Eis homes e las femnas e los efans
laitiers
Iran tuit a la espaza. si no son eis
mostiers.
Crois. Alb. 6909.
— 297
(ỳlossar ^enfants à la maraelle''. Vgl.
Mistral lachié, Labernia lleter.
Lachin oder lachis? „Milch-, Saug-".
R. IV, 6 hat zwei Belege (Brev.
d'am. 159 u. 162) von Nom. Sg. und
Obl. Plur. enfans lachis „Säugling''.
Ferner Nom. Sg. lachis in :
Item de cadaun porc o trueia . . o
cabra . . .t. d. c, se non era lachis.
Monogr. Tarn III, 170 Z. 24.
Ibid. II, 369 Z. 36, s. den Beleg s. v.
lachier, findet sich hestias lachinas,
aber dort scheint mir wegen des
unmittelbar vorhergehenden bestia
lachieira geändert werden zu müs-
sen.
Mistral : lachin v, lachen.
Lachuga (R. IV. 6 ein Denkmal) „Lat-
tich^.
Tot hom . . que cuella en autru ort
. . porrat ni laituyas . .
Cout. Montreal (Aude) S. 41 Z. 1.
Lachugueta (R. IV, 6 ein Beleg) „Lat-
tich".
E laig de cabra al disnar
E laijchuguftas al sopar.
Diätetik 268.
Lachuscla „Wolfsmilch".
Lach de titimal. autramen apelada
lachuscla (Text la chuscla).
Recettes med., Rom. 12, 103 Z. 16.
Mistral lachuscto „euphorbe , tithy-
male".
Lacrema siehe lagrema.
Ladela?
Per .1. cabas anguilhes polgal[s] .vi,
d. ; per .i. cabas de bocre de ladela
d. mealha (Text meilha); per .i.
cabas de mugols .vi. d.
Pet. Thal. Montp. S. 241 Z. 6.
Ladonc, -iiuas, -itcs 1) „damals, da,
dann".
Per lo vescomte d'Onie a el ladonc
trames.
Crois. Alb. 1972.
E tuit sei cavalier que n'an gran
gaug agut,
Que cujan per lui estre ladoncas
mantengut.
Ibid, 616.
Ladoncas fo la faita aitant grans
mortaldat
Qu'entro la fin del mon cug qu'en
sia parlat.
Ibid. 1566.
Wegen des la Z. 1 vgl. Chabaneau,
Revue 9, 194.
. . . ana lo rey a la carsa per que
ploras a Daniel, e vi que era saa
et fort enter los leoos, et ladonques
crida a grans votz : . . .
Hist. sainte béarn. I, 120 Z. 14.
Belh m'es quan vei camjar lo se-
nhoratge
Eih vielh laissan als joves lur
maizos . .
Ladoncs m'es vis que"l segles re-
novelh
Mielhs que per ilor ni per chan-
tar d'auzelh.
B. de Born' 7, 5.
Thomas, B. de Born S. 131 und Stim-
ming^ 40, 5 lesen Adoncs.
En aquel temps que'l reis mori
n'Anfos . .,
Ladoncs cugci que fos mortz pretz
e dos.
Bartsch Chr. 162, 32 (Aim. de
Peg.)-
Belh m'es, quan l'erba reverdis
E*l vergier son vestit de ilors . . . ;
Ladoncx m'es pres novels talans
Cum si' amoros e prezans.
Prov. Ined. S. 294 V. 5 (Arn. de
TintinhacV).
Car lo ducs de Bergonha s'en es la-
doncs crozatz.
Crois. Alb, 170.
Weitere Belege im Glossar.
298
Cant hom es ardens de batalhar . .
ab alcuna persona, ladonx deu hom
cossirar en Dieu,
Bartsch Chr. 309, 41 (Sydrac).
2) l. que „wenn".
E establi . ., si alcus hom . .enbazia
la feyra o'l mercat e dam n'i ssia
(schreibe n'issiaV), que. ladonc que
Tenbaziment sere proat, sia punit
Tenbazire (Text -iayre) en .lxv. s.
arn. de guatge.
Cout. Gontaud § 113.
Ladre (R. IV, 7 ein Beleg) „Aus-
sätziger".
Los ladres gueritz iey
He los orbs illuminatz iey.
Myst. prov. 5870.
Ferner ibid. 5887.
Ladrier, lairier(R.IV,27) „Seite". Die
Form lai- (R. nur Brev. d'am. 3353)
findet sich noch Brev. d'am. 2880
und S. Andre 329.
Laen, laens siehe lains.
La,-, lait (R. IV, 9) 1) „schmutzig".
Neguns hom . . en neguna carreira
del bore de Narbona . . no auze
lavar vaicels ni gitar rausada ni
lavaduras de vaicels ni autras ai-
guas belas ni lajas.
Arch. Narbonne S. 137^ Z. 32.
. . que negun ome . . no auze versar
ni gitar fems ni escobila ni pegara-
ilas ni terra ni lajhas aigas ni belas
en las carreiras de la . . ciutat, . , .
exceptat aiga bela per enrozar d'es-
tieu.
Ibid. S. 151» Z. 20.
2) eser l. „unangenehm, zuvv^ider sein,
missfallen".
No'm platz companha de basclos
Ni de las putanas venaus ;
Sacs d'esterlis e de moutos
Wes laitz, quan son vengut de
fraus.
B. de Born 25, 28.
De gran senhor m'es lag, si Dieus
me sal.
Si pren malen de paubres merca-
diers.
Deux Mss. BIX, 9.
3) faire laja cara „ein böses (xesicht
machen".
Pilat, cant auzi Gay lo senescalc,
mot li fes laja cara e respondet
li ergulhüzamen ei menasset.
Prise Jér., Rv. 32, 587 vi. Z.
Lo rey demanda: Deu hom far layda
cara a son amic . quan ve e son
ostal ? Sydrac respon : Si tu es en
ton ostal . . e tos amix ve sobre
te que ti desplassa, tu noih deves
pas mostrar malvatz semblan.
Bartsch Chr. 311, 34 (Sydrac).
4) „in hässlicher, schlechter Weise,
übel" (R. ein Beleg).
E quar etz lait guarnitz e mal
estan,
Ab queus n'anetz , farai vostre
coman.
B. de Born 36, 13.
Ferner ibid. 12, 55.
Que sol ren no i a mal asis,
Descovinen ni laig estan.
Appel Chr.» 3, 129 (.Taufre).
Bei senher [Dieus], que t'ay for-
fach
Que m punes altra ves tan lach?
S. Enim. 577 (--- Bartsch Dkm.
231, 28).
Bartsch ergänzt Z. 1 Bei senher, [e]
que.
Vgl. unten latge.
Lageza (R. IV, 10) 1) „Schmutz" (R.
ein Beleg).
îsi ause gitar escobila ni autras la-
gesas forais portals.
Arch. Narbonne S. 151» Z. 27.
Item que degu hom . . . no meta bes-
tiar en degu dels cementeris . . .
— 299
E qai i fara neguna lagessa , pa-
gne .11. sols.
Cout. Montreal (Aude) S. 44 § 26.
Glossar ,saleté, ordure". Ist hier
etwa ^e. Bedürfnis verrichten" zu
verstehen ?
2) ^schmutzige, gemeine Handlung"
(R. ein Beleg).
Lagesas fug e malvestatz,
E no doptaras pozestatz.
- Appel Chr.2 110. 29 (Seneca).
Glossar „(moralische) Hässlichkeit".
3) , schmutzige, gemeine Rede".
Eis gardon de dir folezas
Et avols motz e lagezas.
Brev. d'am. 32508.
Lagot (R. IV, 7) 1) „Schmeichelei". So
in R.'s zweitem Beleg, der voll-
ständig lautet:
Quar no's corromp ges per de-
niers
Ni laissa ges per compaires
De far dreg ni per parentes
Xi per lagotz ni per grans dos
Ni per grandas promissios
Qu'om li fassa d'aur ni d'argen.
Brev. d'am. 16252.
2) , Falschheit. Unwahrheit, Trug".
So im ersten Beleg bei R. :
Enquaras peccon mercadier.
Quar mot decebo voluntier
Les compradors, lagotz dizen
Per eis decobre e menten.
Brev. d'am. 17912
Rayn. „cajoleries".
Donc quan li fara bei semblau
Oih fara ben (cor. hon? oder bei?)
aculhimen,
El coscire demantenen
Qu'ela 0 fai per tricharia.
Per lagot o per bauzia.
Ibid. 34105.
Pauc me valra, dona, mos ale-
grars,
Que lauzengiers vils, malvatz e
tafurs
Aj^ trop crezutz, car en lor es en-
claus
Lagotz e tortz, mentirs, falhirs e
fraus,
Que malvastatz los te malvatz e
durs.
Deux Mss. S. 59 V. 31.
Lagotier (R. IV, 8) „lügnerisch, falsch".
L'autr' es paures ricos, parliers,
Que totz Jörns bregas comensa,
L'autr' es maldizens lagotiers
D'autres e de sa naissensa (?),
L'autr' es ribautz e taverniers.
Folq. de Lunel, Romans 278.
Der letzte der beiden Belege bei R.
ist mir nicht klar:
Cobla lauzengeira
Fes e messongeira,
Quar en cort comtal
Dis vostra lengua parleira
AI comte greu mal,
E si la fes lagoteira,
Anc no"n gueris de paupreira.
Prov. Ined. S. 40 V. 15 (Bern, de
Rovenac).
R. „flatteur".
Lagrema (R. I V, 6), lacr- (R. e i n Beleg),
lagrima, lamm, lerma 1) „Thräne".
Für die Betonung beachtenswerth ist:
Que no(n) i a nulh conort, si mer-
ces no l'avida
Em ploramens de lagremas e 'n
bona repentida.
Sünders Reue 417 (Such. Dkm. I, 227).
De crys, gemissemens et larmos,
De dolor, maladiction
Umpliré las palus et lamos.
S. Pons 310 (Rv. 31, 331).
Sanglotissen, gitan critz e grans
lermas,
Contra la movt dizen : Per que
m'azermas V
.Toyas S. 124 V. 2.
300 —
2) „Tropfen".
E geta ne tres lagremas de sanc de
so senestre laz.
Sermons 21, 40.
• Ferner Sünders Reue 645 (Such. Dkm.
I, 234) lagrima; s. den Beleg s.v.
gotiera 8).
Lagremar „Thränendrüse". R. IV, 6
Lacrimal.
Pueis cola o e met ne en lo lagre-
mar de Tuelh.
Chirurgie (Basel) îol. 134«.
Lagremejar (R. IV, 7), lernaejar
1) „Thvänen vergiessen, weinen".
Die Form lerm- findet sich Joyas
S. 237 V. 3 ; s. Stichel S. 84. Einen
weiteren Beleg kenne ich nicht.
2) „thränen".
Et aquest es lo senhal que hom a la
malautia, quar tot jorn los uelhs
lui (sie) lagremeggon.
Enîerm. uelhs S. 109 Z. 3 v. u.
E per aquel batement de las venas
los uelhs lagremeggon e se torbon.
Ibid. S. 110 Z. 17.
Lagremeta „Thräne".
. . . per recordar
Los covinens ques an pariatz
Et ab mil baisars aíïìnatz
Et escrig ab lur lagremetas
Sus eis detz, per mieg las ongle-
tas.
Flamenca* 6811.
Lagrima siehe lagrema.
Lagrimonse (R. TV, 7) ist zu streichen.
Im einzigen Beleg :
E'ls uels tan paucs coma deniers,
Lagrimonses e grepoillatz.
Jaufre, 2« ms., p. 59
ist lagrimoses zu lesen, und die Stelle
ist zu lagrimos zu setzen. Oder cor.
lagainoses ?
Lagui (R. IV, 17). Im einzigen Beleg:
Fau vos, senher, saber qu'ieu agui
El cami gran trebalh e lagui.
Leys III, 186
übersetzt Rayn. unrichtig „retard",
Gatien-Arnoult besser „fatigue".
Car si nos er prendiam cels qui,
son ensarratz,
Simos s'en îugiria per los autres
comtatz ;
E si nos lo seguem, er lo laguin
doblatz.
Crois. Alb. 2965.
Glossar „peine, îatigue".
Rayn. führt daneben langui an, aber
an der einzigen, mir nicht recht
klaren, Belegstelle, Guir. Riq.6, 19.
liest Pfaff lagui ohne eine Variante
zu verzeichnen.
Laguna.
E d'aquera bridana entro a la bri-
dana de Bon Lasset, et d'aquera la-
guna ayssi com s'en va juscas a
la honor . . deu senhor de Sene-
brun.
Arch. bist. Gironde 6, 186 Z. 3.
Lagzana siehe laizana letzt. Beleg.
Lai siehe lais.
Lai, la (R. IV, 8) 1) „dort". Weitere
Belege der Form la (R. ein Beleg)
Jaufre Rudel 6, 20; Appel Chr.^
Glos. ; S. Douc. S. 50 § 5.
2) „dorthin" (R. ein Beleg).
El capitoli . .,
Lai 0 solien las altras leis jut-
jar,
Lai veng lo reis sa felni'a menár.
Boethius 62.
Mos vers an . .
Lai on hom non sen conglapi.
Appel Ohr.« 19, 43 (R. d'Aur.).
Ferner ibid. 5, 158 (Raim. Vidal).
. . si venc la tot denant el.
Merlin, Rv. 22. 115 Z. 9.
301 —
Adonc la verges sa(y) e la (: Ga-
valda)
Garda.
S. Enim. 276 (= Bartsch Dkm.
223, IH).
8) /. (ie „jenseits".
En ana terra tat/ d' Ungria
Ac .1. rey qu'era de Suria
Ques ac nom lo rey de la Serra.
Guilh. de la Barra* 1.
4) de l. ,von dort; dort". Weitere
Belege Appel Chr.* Glos. Rayn.'s
vierter Beleg auf S. 8*», Prov. Ined.
S. 144 V. 4 (Guilh. de Mur), ist zu
streichen; es ist de luy statt de
lay zu lesen.
5) de — en l. „ausser, abgesehen
von".
E ton cor ferma e prepausa
Que puescas sofrir tota causa
De Vuna en lay. Cals es aquil?
Laigeza.
Q. Vert. Card. 1147.
. . de la bella de Belmont,
Qu'es li plus bella res del mont
De vos en lai.
Flamenca* 7099.
6) en L „dort".
Li abas de Cistel ditz que no li
cal anar . .,
Que tot atertan pot sai ab lui aca-
bar
Co el fara en lai ; mais el non vol
estar.
Crois. Alb. 916.
7) en l. „dorthin". .
Dont corron en lai tuit e metos en-
viron,
Crois. Alb. 765.
E van trastuit en la on fo'l reis co-
nogutz.
Ibid. 3066.
Domna, aug dir, don son iratz,
Qu'en la fönt es .Taufre negatz. —
Sancta Maria! so consi?
leu m'en vanc negar atressi,
Que ja. per Dieu, sol no i mor-
ra! —
E vai s'en, tan con pot, en la,
Tota de sen vouta, correnz.
.Taufre 147*, 12.
8) en l. „weg, fort".
No'm sones mot, faitz vos en lai,
Qu'entre mos bras mos amics jai.
Flamenca* 3245.
9) lai temporal (R. ein Beleg). L.
can „dann wann".
E s'aissi pert sos drechs , entre
qu'es tos,
Lai quan er vielhs, en sera ver-
gonhos.
B. de Born 20. 30.
Per natur' e per uzatge
Me ve qu'eu vas joi m'acli
Lai quan fai lo dous auratge
Que'm reve lo cor aissi.
Bartsch Chr. 93, 19 (Arn. de
Mar.).
Suplic vos donc que de mi sove-
nenssa
Vulhatz aver la quatit Tora dop-
toza
S'apropriara de la mort riguo-
roza.
Joyas S. 75 Z. 4 v. u.
L. on „dann wann".
Eu ab aquel . . paz . . ni societat non
auria, si per lo castel a recobrar
non 0 avia. E la on recobrat
l'auria, eu en ton poder lo tor-
naria.
Liber Instr. Mem. S. 513 Z. 8.
E si avia (sc. der Miether) moiler,
dont non agues efanz, lai ont el
er morz, no tenra ja lo logier, si
no's vol.
Cart. Liraoges S. 66 Z. 10.
L. que „dann wann, zur Zeit da".
E lai qu'ien si' espoza
E m'ajon maridada,
Soi fort encoratjada
302
Que'us renda guazerdo
Azaut e bei e bo
Del servir quem îaratz (sie).
Bartsch Leseb. 144, 54 (Aman, de
Sescas).
Que ja nom falhira
La
Que temps e lox veyra.
Deux Mss. LH, 29-30.
Pessa d'aver bonamens, quan potz
mielhs,
Don vivas lay que rotz seras e
vielhs.
Ibid. Bin, 268.
Ferner ibid. BI, 84.
Aiso fo lay que'l temps d'estatz
Repairava e la sazos
Raim. Vidal, So fo 1079.
Lai bei e. Zeitbestimmung, im Deut-
schen nicht zu übersetzen.
E platz mi be Un en estiu
Que'm sojorn a fönt o a riu.
Appel Chr.« 44, 13 (Mönch v. Mont.).
So auch en i. an der folgenden Stelle?
El preguet Domnideu . . .
Qu'el perdo sos pecatz a cel felo
sarjant,
Cant el fo cumenjatz , en la ves
lo galcant.
Crois. Alb. 92.
Nicht sicher ist temporale Verwen-
dung von lai an den folgenden
Stellen:
E doncx no"U8 cujatz vos, de lay
Cant el se senti retengutz,
C'adoncx fos pus aperceubutz
E pus jays que dabans non era?
Raim. Vidal, So fo 48.
Cornicelius nimmt in der Amkg. an,
dass l. hier in temporalem Sinne
verwandt sei, dagegen bemerkt
Schultz-Gora, Gröbers Zs. 12, 544 :
„De Lay braucht nicht notwendiger-
weise mit quant verbunden zu wer-
den, vielmehr kann es wohl heissen
„von dort her" d. h. von der Ge-
liebten". Dann wäre die Stelle zu
10) zu setzen.
D'amor vos die eu tan
Que bon respieich en ai,
E ja d'aqui en lai
Nuills hom no m'en deman.
Liederhs. A No. 442, 8 (Peirol).
Hs. E (Mahn Ged. 521, 6) Z. 1 uitan;
Hs. P (Herrigs Arch. 49, 301) und
Hs. S (M. G. 262, 7) Z. 1 aüan,
Z. 2 hon cosirier n'ai; Hs. a (Re-
vue 45, 56) und Rayn. (Mahn Wke.
II, 18) Z. 1-2 D'amor aißn (Rayn.
hon) talan E fin (Rayn. ferm) de-
zirer n'ai, Z. 4 On, Rayn. Hom. In
Hs. R (M. G. 522) fehlt die Strophe.
Nach Stimming, B. de Born* 26,
48 Amkg., hat lai hier temporale
Bedeutung. Oder ist zu verstehen
„über diesen Punkt, über das, was
ich eben gesagt habe, hinaus"?
10) auf Personen bezogen.
De lai don plus m'es bon e bei,
Non vei mesager ni sagel.
Appel Chr.» 10, 7 (Graf v. Poit.).
Que denhesson per me clamar
merce
Lai on prejars ni razos no*m val
re.
Ibid. 29, 11 (Ric. de Berbezilh).
Weitere Belege gibt Stimming, B. de
Born 33, 13 Amkg.
Laie (R. IV, 8). laigue, lec 1) „Laie;
weltlich".
Ugo Jauvis, clerx, e P. e J. .lauvis,
laigue, filh qui foren n'Ugo Jauvi.
Cart. Limoges S. 46 Z. 3.
. . estant lod. corps en lad. eyglieyge.
sia presbtre (sie) ou laygue.
Langue lim., Rv. 35, 422 Z. 2.
Maiestre Iteir et Johan Dat, clercs,
et B. d'Avedan et B. Gyrmont, lecs.
Rec. gascon S. 122 Z. 23.
Los avanditz . . abesque . . e beneffi-
ciatz . . pusquen meter . . franque-
303 —
mens en la biele . . los fruitz , . .
vins et pomades apertiens a lor per
arrezon de lors benefficis de les
glisies . . e que ac pusquen vener
franquemens chetz pagar cize au-
gune , . ; a so empero es ajustat
que. si ere cause que dous avan-
ditz (scriutz) ere feite vente . . ad
auguu de lor o ad augun autre,
que aquet qui ac auri . . crompat,
se ac bene, que pagas cize . . . cum
los lecxs ferin en semblans causes.
Etabl. ßayorine S. 44 Z. 35.
. . . que . . pagas cize . . cum fori hun
autre ciutadant lec de semblans vinx
o pomades.
Ibid. S. 45 Z. 11.
Et totz autres , tant clercx quoant
lecx.
i Livre noir Dax S. 241 Z. 1.
2) „Volkssprache, einheimische
Sprache".
Oel cavalier avia dos noras :
Aman era son nom en laic,
Mes (sie) on l'apelavan en ebraic
Memucan. en aqost envit (V),
Qe vol dir en roman amanovit.
Rom. d'Esther 287 (Rom. 21, 211).
Vgl. Du Gange laica linyua s. v. lai-
cus.
Laiealmen „in Laienart, für die Laien".
E si procezem alcunas vetz per pa-
raulas que sapian mays a natura
de gloza que de test, aysso fam a
ii quel layc, per los quals princi-
palmen fam la prezen obra, miels
ho puescan entendre . . . E quar
amors es us sobiras bes, per so en
la diffinicio d'amors, pauzada lay-
calmen, podon esser notadas . . las
ditas tres bonas cauzas.
Jeux floraux S. 18* Z 25.
Laidejar? „beleidigen". Konjektur von
Tobler. Ö. Stichel S. 61.
Laidenga? „hässliche Rede". So viel-
leicht statt des von Chabaneau für
Cour d'am. 1146 vorgeschlagenen
laidanya'^ Siehe die Stelle s. v. lai-
dura 3).
Laidenjar „schimpfen, schmähen".
Vergundaç fustes et feruç . .,
De peis. de mains et de bastos
Fostes batuç et laidenjaç,
De groisas peiras lapidaç.
Poes. rel. 1155.
Laides „schmutziges, hässliches Thun" ?
Ges no m'esclaire
Ni 0 farai d'est mes
Ni 0 dei faire.
Pels fills que fant laides
Trop tem mal traire
Per atendre sorde(i)s.
Mout nais espes
Malvestaz de sa maire
Senes razo.
Liederhs. A No. 57, 4 (Marc).
Hs. I (Mahn Ged. 662) hat Z. 5 Tro-
bei, Hs. N (M. G. 663) Trop ei;
Z. 7 nai liü; Z.9 E nom sabon N.
Die Strophe ist mir nicht klar.
Laideza siehe layeza.
Laidor siehe lajor.
Laidura (R. IV, 10), laiz- 1) „Schmutz".
Provesiscan cossols que fems ni lai-
duras no's gieton en vias publicas.
Arch. Narbonne S. 148^ Z. 8.
Que negus hom . . en neguna car-
reira del bore de Narbona . . non
ause far femoriers . . ni gitar ne-
guna laisura.
Ibid. S. 137b Z. 26.
2) „hässliche That, Unrecht".
Per manh forfag e per manhta
Laidura
Qu'an fag e fan clerc e laic ma-
lamen.
Montanhagol 12, 9.
Glossar „vilenie".
— 304 —
So auch in R.'s einzigem Beleg?
Qu'amors vol tals araadors
Que sapchon sufrir erguelh
En patz e gran desmezura ....
Per aquest sen suy ieu sors
Et ai d'amor tan quan vuelh,
Quar s'elham fay gran laidura,
Quant autre's planh, ieu m'apays.
Peire Rogier 1, 31.
Rayn. „outrage".
3) ^hässliche, gemeine Rede".
E donnas i ha d'autre îuel,
Que parlon laid, e ja non vuel
Que negus gentils hom si fl
En dompna que laidura di . . .
Dompna non deu parlar mas gent
E suau e causidament,
E deu tant gent sos motz assire
Que. totz hom son solatz desire.
Cour d'am. 1148 (Rv. 20. 219).
Z. 1 u. 2 unter Annahme der von Cha-
baneau, Rv. 21. 95 angegebenen
Verbesserungen. Z. 2 hat die Hs.
laide ande non nuel ; Chabaneau
schlägt neben der oben aufgenom-
menen Änderung noch vor parlon
laidang' e n. v. Etwa laideng'e?
4) „Schmähung, Schimpfwort".
Si alcus alcunas leyduras o reproches
0 parolas (sie) maliciosas yrada-
ment (l)aura dit et querela es pro-
pozada . ., en .iii. solz per justizia
a nos sya punitz (= lat. convicia).
Cout. Riom § 14.
Vgl. Godefroy laidure.
Laiens siehe lains.
Laigue siehe laic.
Laima (R. IV, 14) ist zu streichen; s.
lama.
Laimbert „grüne Eidechse".
Laymhert Lacertus, lacerta.
Floretus, Rv. 85, 70b.
Mistral linibert, laim-, lam- „lézard
vert, grand lézard".
Lains (R. III, 567) „dort drinnen, dort
hinein". Daneben laiens, laens, laen:
La nueg e*l jorn mi ven en pes-
samens
Qu'ieu cavalgue ab totz mos va-
ledors
Dreyt a Sant Pos, sia sens o fo-
Ihors,
E que creme las morgas de laiens.
Appel Chr.2 84, 12 (Blacasset).
E fez se faire una maison e reclus
se dinz, disen q'el non eisseria (sie)
mais de laienz.
Ibid. 122fi, 35 (Biogr. Ric. de Berbe-
zilh).
Car ara no'm val forsa ni genb
ni ardimens,
Com ieu mos baros cobre ni'ls
tragua de laens.
Crois. Alb. 4928.
E destruirem la vila, e aicels de
laens
Iran tug a la espaza; tals es lo
jutjamens.
Ibid. 8670.
No s'en partran per nulh[s] ho-
mes vivens,
Tro que p[r]endran aquelhs que
so hiens (Text lains).
Daurel 1895. '
Ferner ibid. 1403.
lai seres mai de cen,
Pro aias armas et altre(s) gar-
nimen(s),
Dia e nueh, amix, estais laen (Text
lai)ts).
Ibid. 1112.
Vgl. ibid. S. XLVIII.
Laintre (R. III, 567) „dort drinnen".
Der einzige Beleg muss lauten:
E sapchan, com c'a lor de laintre
esti,
Que . . .
Zingarelli, Due trovatori S. 16 V. 6
(Ugo de S. Circ).
305
E can foron a la porta de la maiso,
demanderon si era iaintre , e dis
lur hom qued hoc . . . . E cant io-
ron Iaintre en la maison . . .
Legendes XVIII, 431 u. 440
(Rv. 34, 316).
Ferner ibid. XXV, 206 (Rv. 34, 374).
Laira „Diebin".
E qui fara layronessi de dias, sas
cansas devo estre encorsas al se-
nhor . , ., el lairos o la laira deu
estre senhats o senhada.
Cout, Agen § 15 (S. 38 Z. 7).
Que-1 lairos o la layra corra lo Gas-
tet.. . E tot layre o layra que pa-
nara el dit castet . . .
Cout. Pouy-Carréjelart § 60.
Lairangenes ?
E dogam e botam .ii. d. narbones . .,
e selcles travessengs (sie) .uii. d.
narbones . . , e selcles lairangenes
.11. d.
Arch. Narbonne S. 125b Z. 19.
Lairar (R. IV, 10) 1) „bellen". Neben-
form latrar Don. prov. 31b, n.
2) „schelten" oder „klagen"?
E 'n Pos fo SOS justaire,
Qui qu'en gragel,
De Monlaur, o qu'en laire,
Quei gastinel
Li saup Jen de jotz traire
Fresq e novel.
Prov. Ined. S. 270 V. 52 (R. de Vaq.).
Mistral Icira, laira ,,aboyer, en Gas-
cogne; se lamenter, gémir, dans
les Alpes".
Lairar siehe laizar Schluss.
Laire „Gebell".
D'autres n'i a chassadors
Per la costuma tener,
Ques fan ric home parer,
Quar aman chas et austors
E com e tabor e laire.
B. de Born 33, 60.
Lcvy, Prov. Supplement- Wörterbuch. IV.
In der Amkg. zu der Stelle führt
Stimming als hierher gehörig noch
an:
Un pauc estan (sc. die Frauen) en
bon plais,
Quan si podon escondire,
AI prim que jovens las pais,
Tro qu'es aut montatz
Lur pretz ves totz latz, 5
Mas pueys lo fan bas deyssen-
dre,
Qu'ab lur orretatz
En fan per totz sens
Lurs drutz conoyssens,
Per qu'ieu serai lens 10
De tornar al laire,
Si m'en puesc estraire;
Quar totz malvatz fais
Porta qui las crey,
E parec en la cub' al rey. 15
Mahn Wke. III, 280 (P. de Bus-
sinhac).
Stimmings Auffassung ist mir nicht
verständlich. Die Hss. A No. 602,
5 und B (Mahn Ged. 152) haben
Z. \1 al aire und ferner Z. 1 venon
a hos plais, Z. 2 Mentreis p. e., Z. 3
prims (nur A), Z. 4 Pois qand es
poiatz, Z. 5 L. p. aut montatz^ Z. 6
Et ellas lo fant d., Z. 7 Tro q'es
(B Tro es) sosterratz , Z. 8 — 9 E
fant conoissens Als drutz entreseins,
Z. 13 Que malvatz f., Z. 15 a la c.
(nur A). Mir ist die Stelle nicht
klar.
Lairier siehe ladrier.
Lairin? oder lairis?
It. pus deu per .im, dozenas de
layris ...
It. pus deu per los port del drapz
e*l layrys .in. g.
Jacme Olivier II, 148 Z. 14 u. 16.
Lairon (R. IV, 11 „larron"). Nachzu-
tragen ist die Form lar statt laire:
20
— 306
E ja ac merces lo segner Deus d'un
lar
Qi en la crois li saup merce cla-
mar.
Appel, Poes. prov. S. 83 V. 23 (=
Rv. 39, 194 ; Peire Milon).
1) als Bezeichnung der Teufel ge-
braucht.
En quäl loc estan li djable(s).
E devetz saber quelh laire
Estan sobre nos en l'aire,
On los laissa Dieus abitar
Per miels sos amixs esproar.
Brev. d'am. 3392.
2) /. de camin ,.Strassenräuber".
E se alcun layro ho layres de cami
... an aquels que van a la sancta
cieutat e s'en torno fasian alcun
empahier ho gravier . . .
Dial. rouerg. S. 161 Z. 12.
8) a l. „verstohlen, heimlich" (R. ein
Beleg).
Qu'un mati
Intrei dins sa maizo
E'lh baizei a lairo
La boca e'l mento.
Peire Vidal 7, 27.
Dins ma chambr' encortinada
Eon el a lairon.
Bartsch Chr. 230, 4 (anon.).
E l'emperaire fugic s'en a lairo.
Appel Chr.2 101, 54 (R. deVaq.).
Aisel enîan noiri hom a lairo.
Daurel 731.
Weitere Belege im Glossar.
Lairona „Diebin".
Si layron o layroa (sie) pane au Gas-
tet . ., que sya metut a(u) l'espil-
lory.
Cout. Pouy-Carréjelart § 60 Über-
schrift.
Laironada (a) , .verstohlen, heimlich".
Corteisement l'a la nuit cadelade
E Sans mazans c'on oie, a lairo-
nade.
ir« 662.
Laironar (R. IV, 11) „heimlich ein-
nehmen, überrumpeln".
Ce dis Sicars : Mils lo poriam far ;
Ki a celat nos sabrie guidar,
Si poriem oltre cele ost passar,
Lai non ac home qui puisse ar-
mes portar,
Ke"l reis ac tot ab sei quant pot
menar.
Gent nos estere un castel lairo-
nar.
Aigar« 440.
Godefroy larronner.
Laironeci siehe laironici.
Laironel „junger Dieb".
Per aver cosselh am lor de lo (sie)
crim de .i. laironel de .xii. ans que
avia panadas .iii. garbas.
Douze comptes Albi S. 22 Z. 14.
Laironesa (R. lY, 11 ein Beleg) „Die-
bin".
Tot hom . . que apele autre home o
antra femna lairon o lairoessa (sie)
. . que peche .xx. sols.
Areh. Lectoure S. 74 Z. 12.
Laironesa „Diebstahl".
Si no abe feyt murtre o layronesse
. . . Aquet qui aure feyt lo murtre
0 la layroìíesse.
Cout. La Réole § 31.
R. IV, 11 hat latronisa. Sein ein-
ziger Beleg steht Charte Gréalou
S. 92, nicht S. 94.
Laironia (R. IV, 11) „Diebstahl, Stehlen".
Der einzige Beleg bei Rayn. ist zu
streichen; Brev. d'am. 2118, steht
nicht layronias, sondern iayronicis
(: ofßcis).
Engans et luironias,
Traisios et bausias
Ei fait mon esient.
Bartsch Chr. 21, 21 (anon.).
— 807
Esteve, qui noi (Text uol) jus-
tizia,
Guerra greu de la laironia.
Mahn Ged. 762, 5 (P. Card.).
Laironici (R. IV, 11) „das Gestohlene".
. . que corra lo castet en (sie) lo lai-
ronicy sus lo col . . . Lo layronici
deu esser redut del[s] bes del layre
. . doblat ad aquet a cuy sere estat
.ieyt.
Cout. Pouy-Carréjelart § 60.
. . deuria corre la bila am lo layro-
nici al col.
Cout. Gontaud § 142.
. . corra la vila ab lo layroneci al col
pendent.
Cout. Goudourville § 24.
Die Form -eci ist bei R. nachzutragen.
Sie findet sich noch Cout. Agen
§ 15, s. den Beleg s. v. laira.
Nachzutragen ist ferner die Form lai-
ronitz :
E que'ls dam . . per îor . . que , si
nulh hom . . prene lairon maas bes-
tides del laironyz. tot so que porte
s'en prenga, si'S vol; e arrendud
lo laironiz al senhor de cui panad
sera estad . . .
Rec. gascon S. 24 Z. 26 u. 27.
Si layronici es de .ii. sols de Morias
ensus . ., que arreda lo layroys . . .
e perga l'aurelha ; pero si layroys
era de causas manjadoras, cum es
fruita, que fos a l'esgart del co-
selh; e si lairois era de .Xii. dines
enjus, que . . .
Arch. Lectoure S. 66 Z. 1 ff.
Si aucun sera pauzat en pitloric (sie)
no per lairois, mas cor (sie) aura
feit aueune cause encontre l'esta-
bliment de le comunie . . .
Établ. Bayonne S. 18 Z. 25.
Laironitz siehe laironici.
Lairor?
.XU. s. peus lairors.
Mém. consuls Martel Glossar.
Lais (R. IV, 11 u. IV, 12, von R. mit
Unrecht getrennt), lai (fehlt R.) „Lai,
Gedicht, Lied".
Der einzige Beleg bei R. IV, 11, Peire
d'Alv. 10, 21, lautet bei Zenker:
Premiers penretz Labadol,
E si anatz a dreitura
Tro a Marroe, fciran lais.
Übers, „und wenn ihr geraden Wegs
bis nach Marokko zieht, wird man
Lieder auf euch dichten". Dazu
Schultz-Gora, Lit. Bl. 23, 75 : „Wa-
rum in der Übersetzung „wird"
statt „würde" ? Es wäre auch fei-
ra'n möglich". Rayii. liest faran,
setzt Komma nach dreitura statt
nach Marroe und übersetzt: „et, si
vous allez en droiture, jusqu'a Ma-
roc ils feront lamentations".
Wegen des letzten Beleges bei R. IV,
12, Jaufre 93«, 16, siehe fais 2),
Bd. III, 389.
Obliq. Sing, lais ausser im zweiten
Beleg bei R., Jaufre 98^, 21, noch
Prov. Ined. S. 170 V. 48 (Izarn Ri-
zol) und Brev. d'am. 17103; siehe
die Belege s. v. arendola, Bd. 1, 81.
Ferner :
E car no'm par
Qu'estiers mostrar
Li puesca gen
Con Tarn fortmen.
Li tramet ar
Mon lais per far li entendre
L'amor queil port e aprendre.
Appel Chr.2 38, 84 (= Calvo 16, 84).
Er lays lo lays fei, fol e frag.
Prov. Ined. S. 255 V. 25 (Pons
Fahre d'Uzes).
Qui saup novella violadura
Ni canzo ni descort ni lais,
AI plus que poc avan si trais.
L'uns violai lais del Cabrefoil,
E l'autre cel de Tintagoil.
Flamenca^ 597 u. 599.
20*
— 308 —
Ferner JRaim. Vidal, So îo 384, s. die
schwierige Stelle s. v. estiers 9),
Bd. III, 325; Daurel 1180 u. 1942;
Obl. Plur. laises Daurel 1208 u.
1473.
Obliq. Sing, lai:
E responden die c'ap chant et ab
lay (: ay).
Ab cor fizel suy estat sos amicz.
Dern. Troub. § X, III, 27.
Cell que volc romanzar la vida
Sant Alban . .
E los Verses del lay fetz de la
passion . . .
S. Hon. I, 4.
Finamens
E jauzens
Vos comens
Lai non par.
Finament
E jauzent
Vos defin lai non par.
Gröbers Zs. 1, 66 V. 4 u. S. 69
V. 150 (anon.).
Als Bezeichnung für den Gesang der
Vögel (R. ein Beleg). Weitere Bei-
spiele gibt Bartsch, Gröbers Zs.
1, 59.
Beachtenswerth sind noch die folgen-
den Stellen:
Ja'us soliatz en dompnejar en-
tendre.
Tan lonjamen — so faziatz sem-
blan —
Von fenhiatz e*us en faziatz
guays;
Mas eras vey que fenitz es lo lays.
Prov. Ined. S. 287 V. 6 (Raim.
Jordan).
Glossar „das Lied ist aus".
Tant suy de Heys glotz e lecays,
Per pauc no muer, quan non la
bays;
Mas no'n ai ges tan de lezer,
Que'l gelos braus janglos di lays,
Que sabra tot nostre voler (?).
'ibid. S. 175 V. 29 (Jordan Bonel).
Glossar „Redensarten (vgl. frz. chan-
sons) machen?".
Lais.
.1. penches pro canapo ; .i. molam par-
vam cum ejus lays\ .im. bachas-
sias ad pastandum.
Inventaire Jean de Tournai § 57.
Lais siehe las Schluss.
Laisa „Leitseil".
Per so'n part lo cors el cor laissa,
Car cel non vol ben segr' e laissa
E"l cors pensa que l'esteisses,
Se-1 forsava que s'en mogues.
Flamenca« 2762.
Vgl. Mussafia, Romania 31, 381 ff.
Laisada „Wittwe".
Et . . aven reseput (sie) de Honet
Sabatier, Esteve Grimaut, gagiers
de l'arma de Loisa, moler de Ugo-
nin, lo fornier, e laisada de Bauta-
sart Soumeire . . .
Ouvr. Arles, Rv. 39, 39 Z. 5.
Ebenso ibid., Rv. 39, 149 Z. 6 v. u.
Laisador 1) „der etwas lässt, aufgibt".
Figueir', anc per lo fraire
No fon del joc laissaire
Bertrams, enans per desdenb,
Que tan punhav' en traire.
Guilh. Fig. 10, 20.
2) „der etwas vermacht, Testator".
Es coustuma que tot homme . . pot
layssar et donar lo pretz de la va-
lensa de sos bes . . a la gleysa o
a mayo d'orden ... Et aysso que
fos fach dins lo cap de l'an que"l
donaire o layssaire mort seria.
Cout. Auvillar § 40.
Laisar (R. IV, 12) 1) „zurücklassen".
Per qu'entre la franca gen
Ai laissat mon cor jauzen
Ab leis que fa'ls iratz rire.
Peire Vidal 17, 13.
309 —
NArmans de Montlanart li a tal
cop donat
(^ue mei pe de Tacer li laicha el
costat.
Crois. Alb. 6369.
2 „übrig lassen".
tí quan si"m tolc, no'm laisset re
Mas dezirier e cor volon.
Appel Chr.2 17. 15 (B. deVent.).
Fresca color natural
Pren, Bels Cembelins, de vos
El doutz esgart amoros ;
E fatz gran sobrieira
Car re i lais,
C'anc res de ben no'us soîrais.
Ibid. 20, 25 (= B. de Born 32, 25).
3) „belassen".
De la justicia, que i^rant áig a
mandar,
Not servil bé, no la-m volguist
laisar.
Boethius 87.
4) .auslassen, übergehen".
Et si ren i lais o i fas errada, pot
si ben avenir per oblit.
Appel Chr.î' 123, 8 (Razos de trobar).
5) „in Kühe lassen, nicht behelligen".
Lo rics coms de Montîort, que es
oltracujatz,
Estava dins las tendas enaisi acer-
ratz
Que si nos le Laissesam, el nos lai-
chera em patz.
Crois. Alb. 8298.
Übs. „si nous le laissions tranquille,
il nous laissait en paix".
So, nach Appel, auch in:
Que avetz el vergier trobat? —
üomna, un cavalier armat . .,
E dormia de tal poder
Qu'a penas lo poc residar. —
E con l'avetz laissat anar?
Per que no'l m'avetz amenat?
Ja per so non Vaiatz laisat,
Que ja tro quel veia pendut,
Non manjarai. si Dieus m'ajut.
Appel Chr.» 8, 280 (.Taufre).
6) „frei lassen".
Mas pero, s'oimais laiss' en fat
Richart, pos en sa preizon es,
Lor esquern en faran Engles.
Appel Chr.2 69, 30 (F. Vidal).
7) „hinterlassen". Belege bei R.;
ferner Appel Chr.* Glos., Bartsch
Chr. 292, 11 (Gui Folqueys).
8) „überlassen".
Mos Bels Miralhs vuolh que ra
Inis
Sa gaieza e son bei gran.
B. de Born 32, 56.
Bei m'es quan vei chamjar lo se-
nhoratge
Elh vielh laissan als joves lor
maisos.
Ibid. 40, 2.
Lo caval laissa al trotier
E dis : Amicx, aten m'aisi.
Appel Chr.« 5, 203 (Raim. Vidal).
9) „(eine Ware) ablassen".
E li drapier an fag enprenemen
Que no laison lur draps senes
argen.
Appel Chr.« 88, 14 (Guilhalmet —
ein Prior).
10) „unterlassen, aufgeben".
Queih faran far corteza capte-
nenza
E laissar mal e far faitz valoros.
Montanhagol 13, 47.
Per Dieu, Rambaut, segon la mia
esmansa
Fesetz que fols, qan laissetz lo
mestier
Don aviatz honor e benanansa.
Appel Chr.« 90, 38 (Tenzone Alb.
de Malasp. ^ R. deVaq.).
Weitere Belege Appel Chr.« Glos.,
Flamenca* Glos.
11) l. + Infin. „lassen, zulassen".
Weitere Belege Appel Chr.« Glos.
L. estar siehe estar 10) und 11),
Bd. III, 309.
L. garir siehe den ersten Beleg
s. V. garir 6), Bd. IV, 68.
— 310
12) l. que non mit flgdm. Conjunc-
tiv „unterlassen zu".
E anc per bruida ni per gap
Ni per neguna ren c'ausis
Non laisset que non s'adormis.
Appel Chr.2 3, 166 (Jaufre).
Mas s'il fos per nulla ren certa
Qu'el mostier agues tal amic,
Non laissera per l'enemic
Que ben non trobes uccaiso
Cîomen li mostres lo mento.
Flamenca^ 2421—22.
ydt reflex. l. (R. ein Beleg):
E no i guart dilus ni dimartz . .,
Nim lais per abril ni per martz
Qu'ien no tracte com venha dans
A cels que'm fan tort.
B. de Born 3, 27—28.
Ries hom que de guerra no*s lassa
Ni no s'en recre per menassa,
Tro qu'om si lais que mal no'lh
Val mais que ribieira ni chassa.
Ibid. 28, 48.
Si tot m'o tenetz a foles,
Per tan no'm poiria laissar
Que ieu mon talan non disses.
Appel Chr.2 36, 11-12 (R. d'Aur.).
Ära pot far, sis vol, corolla
En Archimbautz desotz lo fraisse,
Qu'ieu non cug que per el si laisse
Flamencha ques amic non fassa.
Flamenca^ 5874.
13) l. a + Infin. „unterlassen zu".
Sor, si aquest hom es ginhos
Ni laissa a pariar per nos,
Nos aportem nostre cat ros
De mantenent,
Quel fara pariar az estros,
Si de rens ment.
Appel Chr.2 60, 50 (Graf v. Poit ).
Que res non es qe"m sofrainha
Ni lais a far
A ben amar
E finamen.
Calvo 16, 61.
Lo glorios linage dels crestians e las
mayzons dels monogues . . . raes-
prezavon lo coutivament del rey. e
per menassas ni per paor de mort
non laysavan a prezicur la \ey de
.Thesu Crist ardidament e ses paor.
Barlam S. 1 Z. 15.
Item que li bayleys . . devan tantost
senhar tal cela, si eys bona, josta
l'ordenansa dessus , a la pena de
.X. s., a la fi quo per malvolensa
ho per envega no la luysaen a se-
nhar.
Cart. Limoges S. 203 Z. 4.
E establin plus que. si alcus borgues
. . que sia estat citat . . e a layssat
a comparer . . .
Établ. Marmande § 105.
14) /. de + Infin. „ablassen, auf-
hören^ (R. ein Beleg) oder „unter-
lassen" ?
Peccat y fay e gran fallensa
Domna que son amic bistensa
E per temensa de mal dir
Non tem vaus son amic îaillir . . .
Ben a doncas îol sen d'enfan
Tota dona que per cridar
De lauzengier laissa d'aniar
Cel de cui sap que . . .
Flamenca« 6306,
15j se i. ? „vorwärts stürmen" ?
Az aquest mot s'en laicha ab son
escut blocat.
Brandis Tasta redonda . .
E broquec lo destrier per mot gran
volontat.
Chans. d'Ant. 250.
Dazu die Amkg. : „s'c» laicha pour
s'eslaicha?"; Übs. ,il se lance au
galop".
16) se l. „nachlassen, aufhören, inne-
halten".
Per cela de cui es maritz,
Per la bona reina"»i lais,
E des quem dis so don m'apais.
B. de Born 12, 47.
— 311
N'Atempre, vos etz trop leugiers
E fatz ho coma esparviers
Que's laissa, quan a randonat.
Ibid. 37, 24.
17) se l. de (R. ein Beleg) „ablassen
von, abstehen von, aufgeben".
Dens, quals dans es de midonz
n'Azalais !
Non puosc als far, mas de tot joi
w'en lais
E pren comjat de chansos dere-
nan.
Pons de Capd. 24, 47.
Senher Conratz, a Jesu vos co-
man,
Qu'ieu îora lai a Sur. so vos afi,
Mas laissei m'en, quar s'anavan
tarzan
Li comt' e-lh duc eih rei e li
princi.
B. de Born 21, 10.
Si de la vilhassa neyra
Qu'espaventalh de îaveyra
Sembla"« layssa nostre coms, tug em
ric.
Folq. de Lunel 3, 43.
Per pauc de chantar no me lais,
Quar vei mort joven e valor.
Peire Vidal 22, 1.
Le rossinols sa voz abaissa
E de chantar de! tot si laissa
Sempre que'l sein auzi sonar.
Flamenca" 2385.
Ferner ibid. 5234, s. den Beleg s. v.
fantaumeta, Bd. III, 412.
Weitere Belege Appel Chr.» 28, 6
(Gaue. Faidit); Bartsch Chr. 59, 23
(B. de Vent.) ; Peire d'Alv. Gloss. ;
Guilh. de la Barra* Glos.
18) se l. en „sich verlassen auf.
En Deu, lo segner verais,
Vergen, et en vos mi lais,
Quem defendeç de faillir
E d'e mala fin venir.
Poes. rel. 1667-68.
Unklar ist mir Lais non-par 10 (Grö-
bers Zs. 1, 66). vgl. dazu die An-
merkung von Bartsch ibid. S. 77.
Ob Bartsch den stark verderbten
Text richtig hergestellt hat, ist
fraglich.
Lait siehe lag.
Laizadura „Flecken".
Garda aquest mandamen senes luisa-
dura (= lat. macula).
I. Timoth. 6, 14 (Rochegude).
Per so que el meteis dones glorioza
gleiza non avent laysadura (— lat.
macula).
Epheser 5, 27 (Herrigs Arch. 28, 83).
Laizamen „Befleckung".
. . mais escriure ad eis que s'ab-
stengo dels laizamentz de las yma-
jes e de fornicatio (= lat. a conta-
minationibus).
Apost. Gesch. 15, 20 (Clédat 287^
vi. Z.).
Laizana (R. IV, 10 ein Beleg)
„Schmutz".
E que neguna persona non pyssi en-
tern los barris ni fassa neguna
laysana entorn los vallatz.
Criées Mars. S. 6 Z. 15.
Tota persona que aia fems al portal
de la Fracha, que Ten aia levat
denfra .v. jorns . . ; ni neguna per-
sona non y gieti terra ni autras
laysanas que poges dan venir al
port.
Ibid. S. 7 Z. 5.
Item statuimus quod nullus prohiciat
aquam de alto in carreriis . . ne-
que prohiciat aliquam laysanam in
carreriis.
Cout. Tarascon § 39 (S. 60).
Item que alcuna (sie) pressona . . non
auze lavar . . draps , porres . . ni
carns alcnnas ni far ho metre per
— 312
se ho per altras pressonas alcunas
laysanas en la fon majer (sie).
Doc. Millau S. 343 Z. 8.
Cum . . desacortz . . fos . . etitre alqus
proshomes . . . estans en la vouta
apelada da Galaup de la carriera
de las donzelas sobre alqunas ai-
guas e alqunas lagzanas (sie) que
Ihi vezi de la dicha vouta gitavo
e aportavo en una aguiera que es
al eap de la dicha vouta . ., fon
aordenat . . que . . negus hom . . no
auze gitar neguna lagzana de cors
d'ome ni de femna.
Te igitur S. 274 1. Z. u. S. 275 Z. 16.
Laizar (R. IV, 9 nur Brev. d'am.) 1) „be-
schmutzen".
Lag parlar cor(s) latza e boca.
Q. Vert. Card. 1167.
Aquo que intra per la boea no laisa
Tome, mais aco que eis de la boca
lais(s)a Tome (= lat. eoinquinat).
Ev. Math. 15, 11 (Clédat 28« vi.
u. 1. Z.).
2)
Mas qui la (sc. amor) vol aucir'
0 pendre
0 tener captiva enclausa,
Tolla de se aisin' e pausa;
Proverbis es: qui trop s'azaisa,
Greu er si per amor no*s laiza.
Flamenca« 1831.
Glossar „se souiller".
En aquest mot ben conîesset
Ques anc mecina non trobet
Que contr' amor valer pogues.
Per so nom meravil eu ges,
Si Guillems era fort laisatz.
Ibid. 3055.
Dazu bemerkt Chabaneau, Revue 45,
21 : „M. Meyer propose en note la
correction lassatz, et non sans mo-
tif, le verbe laisar , s'il faut lui
laisser sa signification propre et,
à ce qu'il parait, constante, de
souiller, ne pouvant en effet eon-
venir ici. Mais le même verbe se
trouve déjà au v. 1831, oü il pré-
sente la mênie diffieulté d'inter-
prétation, et là il n'est pas pos-
sible de lui substituer lassar. 11
faudrait donc admettre pour ce
verbe , à côté de la signification
ordinaire de souiller, celle de ren-
dre malade, faire du mal"'.
Nebenform lairar; vgl. Romania 4,
467—68.
Laizura siehe laidura.
Lajor, laidor (R. IV, 9 s. v. laid). Ein-
zige Belegstelle :
Esteves a la testa grossa
El ventre redon coma bossa,
Sas espatlas semblon trasdossa.
Anc el mon non vi tan lag' ossa
(Text la gossa)!
E jatz ab una vielha rossa 5
Que cordeja e tiragossa.
Esteve non a tanhedor,
Quan sera pendutz, que ja*! plor,
An[s] li falliran plorador.
Si l'avian manjat vo[u]tor, 10
Non farian cara laidor.
Mahn Ged. 762, 4 (P. Card.).
So Hs. C ; Hs. R (M. G. 768) hat Z. 4
Anc no vitz el mon lager rossa, Z. 5
fehlt, Z. 6 Ques . . . (Lücke in der
Hs.), Z. 11 laior. Rayn. citiert nur
Z. 4 nach Hs. R und Z. 11, wo er
No en f. cara laidor liest. Er über-
setzt Z. 11 „mine plus laide", aber
cara ist hier „Mahlzeit, Kost".
Lam (R. IV, 15) „Blitz, Blitzstrahl ^
Weitere Belege:
Lams fulgur.
Don. prov. 42», 18.
E Dieus . . .
. . trames tan gran resplandor
De sus del eel sobre la gen . .
Que no'is pogro de pes tener
E van tug en terra cazer,
— 313 —
Quar agro sobregran paor
Que'l Imns fos cazutz sobre lor.
Brev. dam. 27108.
Der letzte Beleg bei Rayn. :
Eu en prec lam e fic
steht nicht bei Torcaîol ^Comunal
veill" und die Deutung ^j'en pris
glissade et contusion^ ist falsch.
Vgl. ßcar, Bd. III , 479 ; doch ist
wohl besser Utm los ßc statt lam
me fic zu ändern, vgl. die ausführ-
liche Wiedergabe der Stelle s. v.
goteta, Bd. IV, 153.
Der dritte Beleg bei R. gehört nicht
hierher ; siehe den folgenden Ar-
tikel.
Lam.
don grans mals mi mou
Dels fals pus ponhens que gi-
bres,
Enujos parliers, mals tafurs,
Q'usquex ponha et ataca
Quon als fis drutz sia joys lams
(: brams).
Mahn Ged. 217, 3 (R. de Vaq. ;
Hs. C). *-
Hs. E (M. G. 524) Z. 5 Cui ; Hs. W
(Herrigs Arch. 102, 189) Z. 4 es-
taca, Z. 5 bams. R. IV, 15 citiert
die Stelle fälschlich s. v. lam „é-
clair" ; s. v. atacar R. II, 140 über-
setzt er „que le bonheur soit glis-
sant pour les fidèles amants". Fusst
Rochegudes Deutung „ imparfait"
etwa auf unserer Stelle , und ist
die Deutung richtig? Rochegude
gibt auch „boiteux, estropié, man-
chot" an, und daraufhin führt Diez,
Et. Wb. II, 356 ein lam „hinkend,
einarmig" an, aber ein Beleg ist m.
W. noch nirgends beigebracht.
Lama, laima (R. IV, 14 je ein Beleg
„lame, plaque"). Im ersten Beleg
Brev. d'am. 27230, liest Azais lau-
nas, dazu die Var. lunas und die
Amkg. : „Rayn. . . met lamas, mais
c'est launas qu'il faut lire . . ; lan-
nas est une mauvaise leçon".
Es ist doch gewiss auch statt laima,
dessen at nicht begreiflich ist (ein-
ziger Beleg Flamenca'* 7010), launa
zu lesen. Vgl. span. launa, Labej -
nia Uauna.
Ich kenne sonst keinen Beleg von
lama ausser Établ. Bayonne S. 159
Z. 4 v. u.:
Nulh hom . . no sie tant ardit que . .
porti arme no dehude cum es es-
pade, cotere, espiut, dart, lame,
baleste.
Aber hier ist , meine ich , lanse zu
ändern.
Lama ., Morast".
De crys, gemissemens et larmos.
De dolor, maladiction
Umpliré las palus et Jarnos.
S. Rons 812 (Rv. 31, 331).
Mistral lamo „endroit d'une rivière
0Ù l'eau est immobile; lame, vague
d'une mer agitée ; masse de glace
d'une rivière prise ; eau débordée" ;
ital. lama ., sumpfige Niederung" ;
vgl. Du Gange lama 1.
Lambre „Ambra".
Que neguna dona . . no auze portar
en son cap ni en sa rauba negun
arnes en que aia aur ni argen ni
perlas ni botos de lambre ni de
cristalh.
Item que neguna persona . . no ause
portar . . botos d'aur ni d'argen, de
lambre ni de cristalh.
Ordon. sompt. Castres S. 42» Z. 13 v. u. .
und S. 43» Z. 12.
Item devo . . per .i. rezol e per .i».
corda de lambre e per borssa e sen-
cha de seda . . .
Frères Bonis IÍ, 75 Z. 7 v. u.
314
. . . deu per .i. frachis d'argen e per
.1». corda de patrenostres de lamhre
(Text -a) . . .
Ibid. II, 270 Z. 3.
Item deu . . per .i. frachis d'argent,
borsa e sencha de seda, .i». corda
de lanibre . . .
Ibid. II, 275 Z. 10.
Corda de l. noch ibid. I, 222 Z. 19
u. II, 492 Z. 16. Der Herausgbr.
schreibt de l'amhre.
Mistral lamhre ,,ambre''.
Lambrois „langstieliges Gartenmes-
ser".
Una beseguda e .i. lambrois e .i. dail.
Kec. gascon S. 87 Z. 1.
Mistral lamhrous „serpe emmanchée
d'un long manche".
Lambrasca siehe labrusca.
Lamela, na- „Klinge".
Tuit essems i feriro de lor trencant
lamela.
Crois. Alb. 118.
Gehört hierher auch die folgende
Stelle?
Clergues gieton cavaliers a car-
natge,
Que, quan Inr an donat pan e fro-
matge,
Los meton lay ont hom los en-
cairella,
Mas la lor pòrcella
Guardan ben de lamella
E l'autruy cervella
Non planhon si s'espan.
Mahn Ged. 1254, 4 (Hs. C ; P. Card.).
Hs. ß (M. G. 1255) fehlt Z. 3 — 5.
E. IV, 601 s. V. porcela übersetzt
„ils gardent bien de couteau". Ist
das richtig?
Nebenform namela :
Ar si fay Ferabras armar en la
pradela ...
El demandet Florensa, don tren-
quet la namela.
Fierabras 134.
. . tro l'aya conquerit feren de ma
nnmela.
Ibid. 1302.
Lamentar „klagen". S. Stichel 8. 84.
Lamentatiu ..klagend, Klage-".
Sirventes . . del gran foc de Tholosa,
lamentatiu (Text le-) he confor-
tatiu.
Joyas S. 143 Z. 2.
Lamfilh, laniil, na-, nau- (oder nan-?)
„e. Art Trompete". Vgl. anaßl,
Bd. I, 62.
It. paguiey a M« Duran Pos. .i*. mas-
sa . ., it. paguiey a Gui Bona .i.
lamfilh . ., it. paguiey a Jacme Bo-
atier .1». spaza.
Comptes Albi § 491.
. . e prezeron comjhat (sc. li cossol),
e non foron pas ben al cossolat que
Yolian montar a caval per lo accom-
panhar (sc. den Kaiser), que auziron
los lanfils, et el venc e passet per
aqui.
Pet. Thal. Montp. S. 462 Z. 18.
Die Form nafil ausser in der s. v.
anaßl angeführten Stelle noch in :
Gar al vostre maridament . .
Reinas e donas gentills,
Juglas e tro[m]bas e nafylls,
Cantaras (?) e salteriuns . .,
Citairas, violas . . .
Desirava yeu ayostar.
S. Georg 124 (Rt. 29, 250).
Et apelat am vos de naufil (^lies nun-?)
lo pöble davant lo cossolat . . .
Pet. Thal. Montp. S. 467 Z. 4.
Lainpar, das Stichel S. 61 aufgenom-
men hat, ist nur eine sehr fragliche
Conjectur von Stengel, der Don.
prov. 42*, 19 lams „pareas'' statt
des überlieferten tams „par" zu än-
dern vorschlägt.
Lampezier ..Lampengestell, Kron-
leuchter".
315
La despesa facha per .im. lampesies
e lampesas que fasio besonh en las
Uli. tors acostumadas.
An. du Midi 2, 224 Z. 18.
Ung lampezier d'estaing rompu.
Ibid. 11, 163 Z. 16.
Paguem . . per una biga d'avet que
ÎOUC comprada . . per metre naut
al lampezier debant le cor . . .
Arch.- cath. Carcas. S. 281 Z. 20.
Et penres conte . . delz regidos de la
roda del Imnpezia de Sanct Marti
et del sagresta de la gleia de Nos-
tra Dona huna vegada l'an.
Livre ÉperTÌer S. 165 Z. 52.
Glossar „lampadaire". Die Stelle ist
mir nicht klar.
Lampezier.
Paguem . . per .iii. can. de corda lam-
pezieira per liar lo sen devais lo
cementery .i. s. .iii. d.
Paguem a S. Bernard Payri, poti-
caire, per .in. can. de corda lampe-
zieyra per tendre lo sobrecelh de
l'autar majer .i. s. .in. d.
Arch. cath. Carcas. S. 324 Z. 18
u. 28.
Lampier 1) „Kirchenleuchter".
Item may sera . . lo lampier alumat,
estant lod. corps sobre terre.
Langue lim., Ev. 35, 422 Z. 18.
2) „Lampenwärter".
Per nom deu senhor e deus obrers
e lampers de las dites glisies.
Moeurs béarn. S. 167 Z. 4.
Lamprada (R. IV, 15) siehe lampreda.
Lampreda ist zu lesen statt lamprada
R. IV, 15 „lamproie". Die Stelle ist
von den s. v. lampreza, -ea (R. IV, 15
je ein Beleg) citierten nicht zu
trennen. Lampreda noch Jur. Bor-
deaux II, 834 Z. 3 V. u. ; (Jout. Bor-
deaux S. 603 Z. 6; Arch. bist. Oi-
ronde 8, 44 Z. 6 v. u.; Établ. Ba-
yonne S. 60 Z. 19 u. S. 128 Z. 10
(-ede); lampreza Etabl. Marmande
§ 46; lamprea Cout. Pujols § 53.
Mistral lampreso, lampredo (bord.),
lampreo etc.
Lampredon „Querder (Knorpelfisch-
Art)".
Merlus fresc xx. deners ; dotzena de
lampredons .vi. deners.
Cout. Bordeaux S. 603 Z. 5.
Mistral lampresoun „lamproyon, lam-
prillon".
Lamprei „Lamprete".
Le pechare qui prent lamprei/ a iila..
Chascuns peschare . ., si el prent mun
(sie) de lemprei/ , si deit .i. lem-
prey.
Langue Dauph., sept. III, 9 u. IV, 62.
Vgl. Thomas, An. du Midi 4, 397 u.
398.
Lampreza siehe lampreda.
Lana (R. IV, 15) „Wolle".
L. ausenca, l. ausisa „Schur- Wolle".
E draps que sy fesesson per venda
e que sy îasan de lana ausenqua e
que lana de peladas no sy mesclo
ponch am aquo ausenc ni anises,
se no que la pessa . . fos tota tes-
cuda de anises.
Mém. Soc. Aveyron 15, 267 Z. 25.
Glossar ibid. S. 313 „laine provenant
de la toison proprement dite".
Item que totz los draps que's faran . .
de lana aussissa sian totz unencx,
en tal guisa que no aian en si ne-
guna mescla de pelhadas ni an-
hisses ni de remes . . . E que los
stams que seran traytz de lana aus-
sissa se puescan mesclar am los
draps ques faran de pelhadas o
d'anhisses o de remes.
Arch. Narbonne S. 324i> Z. 27 u, 34.
316 —
L. burela „rohe , ungefärbte Wolle".
.1. flassada tescuda de lana blanca
et burelha.
Arch. cath. Carcas. S. 347 Z. 15.
L. de peladas „Schab-Wolle'" ? Mém.
Soc. Aveyron 15, 267 Z. 25, s. oben
den ersten Beleg. Glossar ibid.
S. 314 „laine teile qu'elle tombe de
la peau de mouton mégissée ; laine
courte".
L. sotza, surga, suzolenta, l. ah suc
..fette, ungewaschene Wolle".
Item lana sutza (sie) .im. d. malg.
per quintal.
Arch. Narbonne S. 201» Z. o v. u.
Item lana surga .ii. d. malg. lo quin-
tal.
Ibid. S. 124» Z. 23.
Comprey . . .i. q. .lv. li. lana surga
... It. pus comprey . . .ii. q. lana
surga.
Jacme Olivier II, 108 vi. Z. u. S. 109
Z. 2.
Item una cargua de lana lavada .viii.
d. ; item una cargua de lana surja
.im. d.
Reg. not. Albigeois S. 219 Z. 25.
Aprop de lana suzolenta
0 de salgema bell' e genta
Dos deniers pezans de cascuna
Hi metretz.
Auz. cass. 2765.
S'aquesta metzina eis (cor. es?)
trop lenta.
De lana que es suzolenta
Tres pilolas faitz autressi.
Ibid. 3402.
Lana am suc .ii. den. malg. lo quin-
tal .. , lana lavada .im. [den.] lo
quintal.
Arch. Narbonne S. 4» Z. 7 v. u.
Carga de lana lavada . . .in. deniers
narbones , e lana ab suc .in. me-
salas narbonesas.
Ibid. S. 207i> Z. 16.
Mistral lano surjo, l. sucouso „laine en
suint", lano pe/ado „laine que les
mégissiers détachent des peaux";
lano hurello (s. v. hurèu) „laine
beige, Sans préparation".
Vgl. auch An. du Midi 10, 447.
Lanasaria ., Wollfabrikation".
Item autra letra en pargames . . sus
la libertat de la lanassaria , con-
tenent cum los cossols . . al feyt
de la lanassaria e [dels ?] draps
que's faran a Foys . . poden fer . .
ordenanssas.
Cout. Foix § 58.
Du Gange lanassaria „mulier quae
lanas vendit".
Lanat. Bestia lanada ,,Wollthier".
Totas hestias lanadas o cabrinas pa-
garan . . .
Livre Épervier S. 141 Z. 511.
Mistral lanat ,,les bôtes à laine".
Lancura = rancura R. V, 40 steht Liber
Instr. Mem. S. 251 Z. 13. Ist diese
einzige Belegstelle nicht zu ändern,
um so mehr als in derselben Ur-
kunde auch ran- vorkommt?
Landa (R. lY, 16 „lande") siehe den
Schluss des folgenden Artikels.
Landa.
Avem pagat a Joh. Malvas, saralhe,
per adobar .i. cadenat et far .i. clau
et mettre una landa al ceps (?) del
cen majer, per so que no*l sones-
san, .11. s.
Arch. cath. Garcas. S. 330 Z. 13.
Weist etwa Labernia llanda, llauna
,,hoja de lata; Hanta; calce, calzo;
grasera de hoja de lata" auf den
richtigen Weg, und wäre vielleicht
,, eiserner Ring" zu verstehen?
Liegt dasselbe Wort in übertragener
Bedeutung (etwa „Gewalt" ?) viel-
leicht im letzten Beleg von landa
R. IV, 16 vor?
317
Qui no fai so que Dieus manda,
L'enemix l'a en sa landa,
L'arma metra en türmen.
Mahn Wke. II, 202 (P. Card.).
Rayn. „lande".
Du Cange ianda „pro lamina vel
handa"'.
Lanfll siehe lanifilh.
Langos ?
Ai! cara grina,
Maritz test' enclina
Sai restet gelos,
Son cors en greu tira
Qui d'al non empira,
Car eu sui joios.
Molt en es pensazos
E Tenfas langos.
Lais non-par 52 (Gröbers Zs. 1, 67),
Der Text ist stark verderbt ; ob Bartsch
mit seiner Herstellung das Richtige
trifft, ist sehr fraglich.
Langueiser setzt Stichel 8. 61 frage-
weise an. Im einzigen Beleg, Bartsch
Dkm. 213, 24 (Seneca), steht 3. Pers.
Präs. langueis, die von languir kom-
men kann und zur Annahme eines
Infin. langueiser nicht genügt.
Langui (R, IV, 17) siehe lagui Schluss.
l.aiiguinar „schmachten".
E totz cels que Tavian fayt enui
ni pesar,
El les fes per la gola pendre ez
enforcar . .,
E totz les autres fe en Tebas pre-
sonar
E morir de dolor e layntz lan-
guinar.
Guerre de Nat. 4772.
Mistral languineja ,, languir".
Lanha (R. IV, 18) 1) „Klage, Be-
schwerde".
Per so'm plaing e*n mou laingna,
Car sui seus ligemen
D'amor, que*m fo estraingna
E'm trais fort malamen.
Pons de Capd. 4, 10.
2)
Per merceüll prec qe sos bruit e
ses laingna
Suffra qe-ill serv' (Text serf) a
rescos humilmen.
Pons de Capd. 10, 15.
Totz mal menatz fora fiels e bos,
Francs et omils e cellatz e su-
frens
Ses trop parlar e de totz engans
blos,
E saubra ben entrels desconois-
sens
Cobrir mon joi . . . ;
S'aisim volgues la genser que's
despuoill,
Ja noi'll fera fencha ni bruich ni
laigna.
Ibid. 14, 40.
Ist /. hier nicht Iruch synonym?
3) faire l.
La gent d'Alemaigna
Non voillaz amar
Ni la soa compaigna
No'us plaza usar,
C'al cor m'en fai laigna
Ab lor sargotar.
Crescjni, Man. prov. S. 70 V. 29
(P. de la Cavarana),
Z. 5 ist C'al Änderung von Canello,
die Hss. haben cur (quar). Gas-
pary, Zs. 6, 163, meint, die Bes-
serung sei nicht eben glücklich ;
aber wie wäre sonst zu ändern?
Wie ist fai l. zu verstehen? Glos-
sar ,,lagna, pena". Darf man etwa
„ärgern, zornig machen" deuten?
4) menar l. „Schaden bereiten"?
Le reys ac en conpayna trenta
milia vassallz.
Van s'en contra Girart que troba
en la campayna,
E guasta borcx e vilas e menava
gran laynu.
S. Hon. XLVII, 20.
J^
K_
318
5) nicnar l. de „etw. eifrig betreiíben".
Vgl. lanhar.
E troban lur conpayna
Que menavan gran layna
De corre e de sautar
E de mantz juecs a far.
Cant si sont deportat,
Intran en la ciptat.
S. Hon. XII, 46.
Mistral lagno „chagrin, affliction,
peine d'esprit, fácherie, mauvaise
humeur, dépit, souci, tristesse, dou-
leur" ; avé la l. ,,être en mauvaise
humeur, en colère"; niòure la ì.,
faire veni la l. „dépiter, fâcher, in-
quiéter, chagriner'".
Lanhar (R. IV, 17). Se h de „sich be-
mühen um''. Vgl. lanlia 5).
Qu'a tal lionor a levada la crotz
Que no'm pens mais que honors
Ten soîranha,
Qu'az honor vol est segl' e l'autr'
aver,
E Dens a*l dat genh e fors' e po-
der
Queis aj' arados, quar tant quan
pot s'en lanha.
Bartsch Chr. 127, 3 (R. de Vaq.).
Lani ist anzusetzen statt lanis, R. IV,
16; s. Sternbeck S. 45.
Lanier (R. IV, 16). Im zweiten Beleg:
E 'n Perdigos ditz cum joglars
laniers,
Qu'en penr' aver a tota s'espe-
ransa.
Appel Chr.* 98. 37 (Tenzone R. de
Vaq. — Aimar — Perdigon)
übersetzt Rayn. „avide", und auch
Appel deutet ,, habgierig". Ist das
zulässig? Ist nicht vielmehr ,. ge-
mein'' zu deuten ?
Lanier „Wollhändler, -arbeiter".
Pelicers, basters, faures, frenes, lanes,
bossers.
Jur. Agen S. 34 Z. 11.
Mistral lanié ,,lainier, marchand de
laine, ouvrier en laine". Vgl. Gode-
froy lanier 1.
ms (R. IV, 18) 1) „Werfen, Wurf'' (R.
ein Beleg).
Lans jactus.
Don. prov. 42«, 44.
E sobre tot dei estre fortment
meravilhans,
Pos Glieiza la m'autreja e los
meos auribans,
Car me cridan Tholoza! al ferir
e al lans.
Crois. Alb. 4158.
Glossar „action de lancer (des traits,
des des)", Übs. „quand on en vient
aux mains''. Vgl. zu der Stelle
ibid. II, 224 Amkg. 1.
Catola, l'amors dont parlaz
Camja cubertament los daz;
Aprop lo bon lanz vos gardaz,
Appel Chr.2 85, 31 (Tenzone Ugo
Catola — Marc).
Que senas a gitadas a tot lo pri-
mer lans.
Crois. Alb. 4176.
Note per costume que qui ha plagat
augun de lans ab lance deu la ley
au seinhor. Item note que per estoc
de lance dat ad augun autre no
deu au seinhor sino .vi. ss.
Livre noir Dax S. 77 Z. 9.
2) „Sprung".
Que enaissi m sap ferir de sa lansa
Amors, qui es us esperitz cortes
Que no-ys laissa vezer mas per
semblans,
Que d'huelh en huelh salh e fai
SOS dous lans,
E d'huelh en cor, e de coratge en
pes.
Uc Brunenc 4, 7.
3) „Zug (beim Schachspiel)".
Blatz es le reys premiers ses cum-
panhia,
319
Matz es d'escac, si non pren gue-
rentia,
Matz es le jox qua moure no"s pot
lans,
Matz es qui'l vol ses fi layshar
enans.
Deux Mss. XLVII, 23.
4) „Wurf (fig.), Mal".
Car pretz de do[m]pna no*s res-
taura
Perdutz . . . ;
Qu'om pot tal re perdr' az un lanz
Que uos restaura eiitre cent anz.
Sordel 40, 1235.
Que lor aîars s'enansa e'l nostre
es mermans,
Que tot cant nos aviam gazanhat
en .X. ans,
Si Dieus no nos ajuda*. s pot per-
dre en aquest Jans.
Crois. Alb. 6096.
(jilossar „fig. coup de des?".
Fols cobeytos par sei que vol a
tort
C'onquistar so que d'el nos tanh
aver,
E qui vol trop montar, bas deu
chazer,
Cum sei que vol guerrejar ab plus
fort
De si meteys, tot per sobremon-
tar ;
Per que totz om se deu amezurar
En totz SOS faytz, gardan si de
falhir,
E colbs e lox esperar e suffrir,
Que trop coytar toi may en .i. sol
lans
Que restaurar nos pot ges en .vii.
ans.
Deux Mss. XL, 49.
Glossar „coup, terme de jeu".
Mas d'aisso'm conort al mens
Que tost m'aucira l'afans,
Pus que senhor de bon aire . .
Non truep que pro m tenha gaire;
Mas assajar m'ay est lans —
Mas assajar m'ay est lans
Ab lo rey. de saber paire,
Peire d 'Aragon . . .
E si m'es degutz guirens,
Yei serai lials servire.
Appel Chr. 2 33, 50-51 (Guir.
Eiquier).
Gehört hierher auch die folgende
Stelle?
Razos vol e dretz comanda
Que qui semena que cuelha;
Qual que semensa qu'espanda,
Aital frug coven que tonda;
E qui fai los enuegz ni'ls dans,
Gertz sia que a l'autre laiis
Penra dan, quan que atenda.
Mahn Wke. II, 236 (P. Card.).
Was ist der genaue Sinn?
5) de l. „gleich, ohne Weiteres".
Tostemps vueilhas ton amic ra-
zonar,
Si per nulh fag lo seq defama-
men . .,
E s'om li fay nil dis sobransaria,
Sequore li demanes e de lans (Text
0 delans),
Qu'atresi pos d'el esser bezo-
inhans.
Dem. Troub. § XIV, I, 31.
So, meine ich, auch in:
D'entrambas las partidas es bas-
titz lo contens :
De lansas e d'espazas e de ta-
Ihans brandens
E de dartz e de peiras e de cai-
ros batens
Se feron e*s combaton de lans e
mantenens.
Crois. Alb. 8579.
Paul Meyer aber übersetzt „ils se
frappent . . de loin et de près",
während er im Glossar e mante-
nens „Sans relâche" deutet.
Im zweiten Beleg bei R., Sordel 39,
— 320
41, ist lassatz statt laissatz zu
lesen.
Mistral lans ,,action de lancer, de s'é-
lancer, jet, élan, bond" ; it. lancio.
Lansa (R. IV, 18) 1) „L, l. garnida
, Ritter mit Bogenschützen, Knap-
pen, Pagen".
Los Angles bezonhero am los Frances
pres del puech de la Garda . ., de
que foro prezas .lx. lansas dels
Angles, de que hi ha .i. bot del
senescalc de Caerssi.
Dial, rouerg. S. 163 Z. 33.
Et aYÌa donat conget a totas las
(Text los) gens d'armas, exceptat
que avia retengudas .xvi. cens lan-
sas (Text len-) . . Et en special
avia ordenat que en lo . . pays de
Rouergue demoresso quatre-vingts
lansas^ contant per lansa(s) .vi. ros-
sis, de las quals .im^^. lanssas
volia . . que lansas .xx. fosson me-
sas . . en lo pays de Quercy.
An. Millau S. 103» Z. 47, 54, 56.
Item plus mustran que aben despen-
sat, quant fon mandatz a Bic per
debant los ditz comissaris . ., per
nom de la lansa qui nos era come-
tuda, quar no gausabam reculhir
la, per so que no portaba las orde-
nansas deu rey.
Comptes de ïliscle S. 27 Z. 1.
Las causas . . necessarias per las gens
d'armas qui demoraban a Riscla,
que eran duas lansas garnidas.
Ibid. S.' 28 Z. 6.
Item . . . bengo lo comissari ... per
alotyar seys lanssas.
Ibid. S. 216 Z. 16.
2) „Abgabe für den Unterhalt der
lansas''.
Monon deu Bedat, collector de las
lansas.
Comptes de Riscle S. 182 Z. 23.
Vgl. ibid. S. 27 Amkg. 1, S. 28 Am. 2
und 8. XXVIL
LauBa ? siehe eslansar 1), Bd. III, 231.
Lansada (R. IV, 18 „coup de lance")
ist zu streichen. Im einzigen Be-
leg, Gesta Karoli 1894, hat Hs. P :
E feriros tarn fort amdos que am
las lansasas (cor. lansas) lo's trau-
quero la .i. l'autre l'escut e Taubere.
Hs. B hat : . . c'ap las lanssas trau-
quec la us a l'autre l'escut e l'aus-
berc.
Lansar (R. IV, 19) 1) „entfernen".
Mas a me fay (sc. amors) sobre
totz un' onransa,
C'anc mon voler no volc en dos
devire,
Que, quan si ven en mon fin cor
assire.
Tot autre pes gieta defors e lansa.
Uc Brunenc 4, 20.
Var. loigna de si e lansa.
Erguelh ni pezansa
Non ai, s'aver non o dei,
Quar tan luenh mi lansa
La bella a cui m'autrei,
Quar amistat ni semblansa
Qu'ela fei
Endreg mei
Non es qu'al cor nom estei.
Folq. de Romans 1, 19.
Zenker in der Amkg. „weil sie mir
ihn, d. i. den Kummer, so fern
hält" ; Mussafia, Kritik rom. Texte
1, 30 „deshalb weil meine Herrin
mich von sich so weit stösst, fühle
ich keinen Kummer, und darf ihn
nicht fühlen, denn . ." ; Appel, Lit.
Bl. 17, 168 „wenn ich sie nicht
haben muss, weil die Schöne mich
so weit entfernt". Mit erguelh soll
nach Mussafia das schroffe Abweisen
der Dame und vielleicht auch die
dadurch im Dichter erzeugte Em-
pfindsamkeit gemeint sein ; ist etwa
Enuei zu ändern? Vgl. Mahn Ged.
1161, 1 (Ugo de 8. Circ): „Que
321
quil ve pert benanansa E cobia
enui e pesansa" .
2) lansan „geschleudert".
Ab bastos e ab massas e ab peiras
lansans
Nos an gitatz deforas.
Crois. Alb. 6075.
Vgl. Dittes, (xebrauch der Partici-
pien S. 7.
Lansejar „mit der Lanze durchbohren".
S. Stichel S. 61.
Laniseon? siehe lanson.
Lansol. lansolada siehe Jen-,
Lanson „kleine Lanze".
Dart e cairel. sagetas e lanso,
Lansas e bran e coutel e fausso.
C'rescini, Lettera R. di Vaq. II. 19.
Var. sagetas lanseo. Ist lanseo halt-
bar?
Q'elms e lanzas e lansos
Brizesson.
Nuove rime Sordello 3, 14.
Crescini, R. de Vaq. S. 28 Amkg. 2
(= An. du Midi 12, 437): J. doi-
vent être des javelots, littérale-
ment des „petites lances" ; ce dont
nous avertit le suffixe diminutif
-on. En italien lancione, quoiqu'il
soit. naturellement , augmentatif,
signitìe de même „lance qu'on jette
avec la main" (Vocab. della Orus-
ca, 4e ed.)"; Petròcchi lancione
„quadrello o arme da lanciarsi con
arco 0 balestra" ; Du Cange lamo
„grandis lancea".
Lansot „kleine Lanze" oder „Wurf-
speer" ?
Si augun fey plague ab lo petit cotet
e no tien lance o lanssot en la mang
(sie), que no deu la ley de les ar-
mes, so es assaber sexante syeys
SS. de Morlanx.
Livre noir Dax S. 98 Z. 19.
Levy, ProT. Supplement-Wörterbuch. XV.
Glossar „petite lance, dague" ; Gode-
froy lanssot „javeline, petit dard" ;
ital. lanciotto.
Lanternier (R. lY, 20 ein Beleg)
„Laternenfabrikant'.
Penchenayre, cardayre, lanternier, so-
quier.
Ext. arch. Tarascon § 24 (Rv. 40, 220).
Mistral lanternié ,, lanternier, qui fait
ou vend des lanternes".
Lanteza „Lampe".
Ysshemple ysshample, . . . teuer te-
nir, lampeza lanteza, perda perga.
Leys II, 194 Z. 18.
Las .X. verges las qual[s] recebentz
lors lantezas issiro encontra l'es-
pos (Hs. los pos) . . E las fadas,
presas las lantezas, e (sie) no pre-
sero oli ab lor, mais las .v. savias
presero oli en lors vaissels ab las
lantezas.
Ev. Math. 25, 1, 3, 4 (Clédat 49^,
3 V, u. ff.
Launt „wollhaarig, wolletragend".
Item si deu pagar deyme de nadons
d'aver lanut e cabrun.
Priv. Apt § 77.
.Lxxv. motos lanutz de tres ans . . .,
item .XXXV. motos doblencz lanutz.
Doc. rouerg., Revue 15, 15 Z. 34
u. 35.
Ahordenan que l'aver menut lanut
venga dedins lo luoc de Forcal-
quier deves vespre.
Doc. B.- Alpes. Rom. 27, 426 Z. 4 v. u.
Mistral lanu, lanut (1. g.) „laineux,
lanigère".
Laor „damals".
Pero no'l vigui anc mas una vetz,
laor
Quant lo coms de Tholoza pres
dona Elionor.
Crois. Alb. 358.
21
322
Del devet los absols, si qu'ieu
cugé laor
Que aguessan patz faita per totz
temps de bon cor.
Ibid. 1434.
Ferner ibid. 1879, 1890.
Laoransa siehe lauransa.
Lap „Schoss".
Laps gremium.
Don. prov. 40«, 12.
Lapdan ?
Armoniac, opoponac, scordio, lapdan.
Recettes med., Rom. 12, 103 Z. 20.
Hrsgbr. „bardane, arctium lappa,
synanthérée".
Lapidar (R. IV, 20 „lapider"). Neben-
form lapizar:
Que 11 en foron escabezat e lapizat
e mes en croz.
Homél. prov.. An. du Midi 9, 415 Z. 24.
Levero peiras 11 .Tuzeu. que lapis(s)eso
lui. Respos a lor Jhesu: Moutas
bonas obras demostrei a vos del
meu paire, per quäl obra d'aques-
tas me lapizatz? Respondero a lui
li .Tuzeu dizent: De bonas obras
no't lapidam.
Ev. Joh. 10, 31 u. 32 (Clédat ISO«, 2 u. 6).
Laporda „Klette".
Laporda Lapa, glis.
Floretus, Rv. 3ö, 71».
Mistral lampourdo, la- (1.) etc. „fruit
de la bardane; bardane, gloute-
ron".
Lar siehe lairon und lart.
Lar 1) „Herd".
Per la quarta part de l'an estian con-
tinuament en Narbona lar foven
0 domicili fazen.
Arch. Narbonne S. 135^ Z. 12 v. u.
Item de adobar de teula am terra
liza la porta e la lar (Text Talar)
de la cambra del portier del Oastel
Narbones.
An. du ilidi 7, 451 Z. 17.
Es costuma que totas las causas moa-
blas que so en la mayo d'alcun
habitant de la dicha villa son . .
d'aquela major persouna que en la
dicha mayo habita et en que ten
son foc et sa lar et son caulet.
Cout. Auvillar § 141.
E poden coyre le pa o en lar o en
forn. hon mes voldran.
Cout. Foix § 44.
L'ostau apres lo de Baratz, lar caute
e garies . . e pomade.
Den. mais. Béarn S. 40* vi. Z.
Un ostau . . en que ave cadelheytz
boeytz, arques barrades, lar e
porer.
Ibid. S. 41a z. 36.
Segnen se los ostaus en que no fon
trobatz foecs : un ostau que fo diit
que ere borde d'Arnauton de Cla-
verie dessus diit, pero y fo trobat
la lar caute, pomade e lenhe.
Ibid. S. 98a 1. z.
2) „Stammsitz, -bürg" ?
Si le cause ere ceyssau ad augune
persone d'un ceys, ja per so que
aquere persone faze division d'a-
quetz ceys, no y aura mas une per-
parance et hun dret d'entrade et
ychide ; et aquere perparance aura
lo plus prim hereter et principau
de le lar a cuy fo prumerementz
degut lo ceys, mas enter lor par-
tiran lo proffiit de totes causes et
dreytadges de arthier et autres que
bienquen per areson dous ceys.
Établ. Bayonne S. 184 Z. 17.
Glossar „manoir principal".
Vgl. Mistral und Lespy lur.
Larc (R. IV, 21) 1) „breit, dick" (R.
ein Beleg).
Larc ac lo col, la gola blanca.
Bartsch Chr. 267, 11 (P. Guilhem).
323
Vis de castron , ma^agnat , larga
panssa.
Appol Chr.« 90, 58 (Tenzone Albert
de Malasp. — R. de Vaq.).
2) „gross, reichlich". Der Beleg bei
R. muss lauten :
Quar say petit, mi met en razon
larga,
Quar leu troba qui pesca en es-
tanc,
Per qu'ieu quere lay ont trobaray
Iure
Vertadier laus,
Prov. Ined. S. 130 V. 1 u. 3 (G. de
Durfort).
Danach ist R.'s Übersetzung zu än-
dern.
3) „freigebig". Der dritte Beleg bei
R. muss lauten:
Ar chantarai de vos primeiramen,
(■um del plus aut linhatge que
anc ÎOS
Etz ; e foratz en totz faitz caba-
los,
Si fossetz larcx, don avetz pauc
talan.
Mahn Wke. III, 150 Z. 8 (Granet).
Danach ist R.'s Übersetzung zu än-
dern.
Weitere Belege in den Glossaren zu
Appel Chr. 2, Bartsch Chr., Mon-
tanhagol.
4) „offen (v. e. Vokal)".
E tuit aquel que fenissen in -as larg,
no se declinon . ., si cum . . pas, vas,
ras . . E tuit li nom provincial que
fenissen in -es, si cum Fra[n]ces,
Angles , ., e tut aquest sobredit
fenissen in -es estreit. D'aquelz
que fenissen in -es larg: confes.
Don. prov. 7», 6 u. 30.
So noch oft im Don. prov. ; s. das
Glossar. Vgl. Lienig S. 24 ff.
6) advb. „bequem".
Le palais fo e granz e latz;
•x. milleir la pogran caber
De cavalliers e larc sezer.
Flamenca» 498.
6) advb. „reichlich''.
En un bei tapit lonc e lat
Flamenca fes avan pausar
De joias, qu'en puesca donar
A mil cavalliers aitan larc
Qued unquec valguesson .i. marc
Et aquel fos de bon aur ii.
Flamenca« 7(U3.
Advbl. larc findet sich noch einmal
in demselben Text :
Los cilz ac niers et arzonatz,
Loncs et espes, larc devisatz.
Ibid. 1.586.
Glossar „largement séparés". Ist das
richtig, oder wie ist zu verstehen ?
7) „Breite" (R. ein Beleg).
Davant lo muret viel . . si meron
glennas de gel . . que eran del larc
d'una iera.
Chronik Boysset S. 378 Z. 16.
Lardier. Dimars l. „Fastnacht".
Memorie sie que lo dilus avant lo
dimarfsj lardier, .uii. jorn de mars
mil .cccc. et .lux., fo plantat l'au-
Jbre . . .
Cart. Limoges S. 224 Z. 1.
Vgl. Mistral lardié, Lespy lardc. Gode-
froy lardier 4.
Lardiera „Tau, Seil".
Una lardieyra de .x. canas de lonc
per tendre lo escadafalc.
An. du Midi 4; 240 Z. 2.
Plus . . . avem comprat una lardiera
per la grosa campana.
Ouvr. Arles, Rv. 39, 156 vi. Z.
Dos lardieras per far stropes.
Doc. Arles, Rv. 39, 270 Z. 15.
It. pus deu per .vji. lardeyras a lyar
e fyel .vix. s.
•lacme Olivier II, 193 Z. 17.
Ferner ibid. S. 17 Z. 19, S. 130 Z. 23,
S. 214 Z. 13.
21*
— 324 —
Carbe la carga .i. s., lardeyras la
carga .i. s., sobresingles la carga
.1. s.
Arch. Narbonne S. 198b Z. 3.
Per .II. canas îuelha d'avet e per .i».
lardieira.
Frères Bonis I, 63 Z, 4 v. u.
Ebenso corda lardiera :
Item el deu . . per .ii. canas de fuelha
e per .i». corda lardieira .xxii. d. t.
Frères Bonis I, 65 Z. 1.
Du Gange larderia „funis species".
Lardon „ Speckschnitte ".
Manja quatre colombatz
Am de lart aparelhatz,
Ses plus, am tretze Lardos ;
Antra salsa no les dos.
.loyas S. 273 vi. Z.
Mistral lardoun „lardon, pointe de
lard^
Largamen „Erlassung".
Establit es que lo mayre no aye po-
der de dar larguement deus dauns
qui jutjatz seran ; lo mayre ni los
juratz ni tote le cort no ayen po-
der de dar die, mas que ades los
facen pagar.
Livre noir Dax S. 520 Z. 23.
Glossar „dispense, pardon".
Largar (R. IV, 22) 1) „nachlassen, er-
weitern".
Ans la tenon enserrada quada trei ;
Tant Tus noill iarga l'estaca que
l'altres plus no laill plei.
Bartsch Chr. 31, 38 (Graf v. Poit.).
2) l. paraulas „Reden ausgehen las-
sen, verbreiten" (Appel).
E si ieu ÎOS seinher de la Corona,
Als malastrucs qi obran ab mu-
sansa
E paraulas largan senes temensa.
De las gautas la lenga lur trai-
reia.
Prov. Ined. S. 243 V. 31 (Peire
Milon).
3) „loslassen, frei lassen". Der erste
Beleg bei R., wo que'ls statt qu'els
zu lesen ist, ist — S. Porcari VI, 354.
Largor (R. IV, 22) 1) „Breite, Weite".
Der erste Beleg bei R. muss lauten:
E no sai cossi s'esdeve
De mon cor qu'aissinis a ni te
Que res non par que n'aj' alhors
Quar si [be]"us etz grans, issamen
Podetz en me caber leumen
Quos devezis una grans tors
En un pauc miralh ; eil largors
Es ben tan grans que, sius pla-
gues,
Encaras i caubra merces.
Mahn Wke. I, 318 (Folq. de Mars.).
Danach ist R.'s Übersetzung zu än-
dern.
2) „Fülle". So in R.'s zweitem Be-
leg:
Gauselms, eu meseis garentis
Qe non ai d'aver gran largor.
Liederhs. H No. 160 (Elias d'Uisel).
Rayn. „étendue".
Et es vengutz per aventura
En un vergier tot claus de marbre,
Qu'el mon non cre que aia ar-
bre . .
Que no'n i aia un o dos
Ni bona erba ni bella flor
Que lains no*n aia largor.
Appel Chr.2 3, 30 (.Taufre).
Que nos estam ab joia e avem
grant largor
E sojorn e repaus e umbra e fres-
cor.
Crois. Alb. 4442.
Glossar „abondance (de vivres)".
Largos „freigebig".
Et autres homes prezentiers
Vulhatz (cor. Podetz?) trobar mest
cavayers
E en autre loc vergonhos
0 se puescan fenher largos
E de cortes captenemens.
Bartsch Dkm. 185. 8 (Raim. Vidal).
325 —
Largaear „zugestehen, gestatten".
Et fo . . . establit . . qua, si alcus dels
habitans de la vila . . avia vis . .
de sas vinhas que fosso foras del
tenh de la vila de Moyssac, deou
. . venir al capitol et jurar que
aquel vi quen vol metre es de . .
sas vinhas , e adoncas lo capitol
deu largear ad aquel que'n mete
dins la vila de Moyssac tant d'a-
quel vin quant . . .
Et. bist. Moissac II, 394 Z. 14.
Du Gange largear e „pro largiri'^.
Larguejador „freigebig".
Reis de misericordia . .,
Fai m'atrestal perdo coma fezist
al laire
Et a la Magdalena, a cui fust bos
donairo.
Si per precs e per fe fust ad eis
larguejaire,
Vailha mi la merces e la fe de ta
maire.
Sünders Reue 727 (Such. Dkm. 1, 237).
Largnejar (R. IV, 22 ein Beleg)
, freigebig sein".
Pero cascus en larguejur
Deu sen e mezura gardar,
Car deu dar per tal mezura
Que pueis nolh fassa frachura.
Brev. d'am. 32007.
Trop larguejar teni per gran fo-
lor,
Pey de Ladils, car es trop grans
pecatz,
Que larguejan es om desmezuratz,
Parliers e mals e ples de gran
ricor.
Deux Mss. XLII, 25 u. 27.
Larguet 1) „reichlich".
E"l baro de capitol portan los bas-
tonetz
E Ihiuran las viandas eis bels
dos e'ls larguetz.
Appel Chr.» 7, 319 (= Crois. Alb. 8172).
Paul Meyer sieht, abweichend von
Appel, in l. ein Substantiv und
deutet „largesse".
2) advb. „bequem, beweglich".
De l'autra (sc. glandola) fai ta
voluntat que vai larguet,
Que non es dura, quant hom sus
pausa son det.
Chirurgie 499 (An. du Midi 5, 113).
Lat. Text: „Qnedam est dura, que-
dam est mollis , quedam istarum
est mobilis, quedam immobilis ; ejus
que est mobilis, talis est cura . .".
Thomas „d'une manière large, mo-
bile".
Largaetat (R. IV, 22) 1) „Freigebig-
keit" (R. ein Beleg).
Cals es la schalaV De que sun
li degra?
Fait sun d'almósna e fe e cari-
tát:
Contra felnia sunt fait de gran
bontat . .,
Contr' avaricia sun fait de large-
tát.
Boethius 220.
En vos es mortz pretz e bar-
natz
E largetatz.
Appel Chr.« 83, 58 (Guir. de
Born.).
Ni no-m tenon pro armas ni sens
ni larguetatz
Qu'ieu per fust o per peira no sia
rahusatz.
Crois. Alb. 8221.
2) „zu reichliche Nahrung" (R. ein
Beleg).
Ja de manjar no vuelhas esser
glotz,
Quar larjetatz confon ei cors e
l'arma.
Deux Mss. BI, 26.
Vgl. Chabaneau, Rv. 32, 48 „abon-
dance, excès de nourriture".
326
Largaeza (R. IV, 22) „Freigebigkeit"
(R. ein Beleg).
Dos e servirs e guarnirs e lar-
yuesa
Noiris amors , com fai Taiga los
peis.
B. de Born 29, 8.
Omes trob' om larcx e mal co-
noyssens ;
E largueza non es, ans es îoilors,
Qui dona si que no'l sega lau-
zors,
Quar laus non es, mas blasmes e
nonsens,
Qui az ome da trop part sa va-
lensa.
Montanhagol 13, 26.
Z. 3 unter Annahme der von Jean-
roy, An. du Midi 10, 353, vorge-
schlagenen Lesart.
Weitere Belege Appel Chr.* Glos. u.
Guir. Riq. 54, 15.
Faire l. „Freigebigkeit erw^eisen, e.
Geschenk machen".
Si'l reis engles li fttz do ni lar-
guesa
AI rei I'elip, drechs es que Ten
mercei.
B. de Born 17, 22.
Largnra 1) „Breite" ?
Anc la bella ben faita per cen-
tura
Non desirei mais (cor. tan ?) c'ara
per un cent
Non dezir mais e garbin e ponent
Et autres venz , can si fan per
mesura,
Et net port a gran largura,
Com conosca can son temps es.
Varia prov. S. 48 V. 26 (= Rv. 32.
571; Peirol).
2) „Fülle".
El gaug de paradis on hom non
a frachura
De nulha res c'om vuelha, tant i
a gran largura
De gaug e d'alegrier e de bon'
aventura.
Sünders Reue 503 (Such. Dkm. I, 23%
Larma siehe lagrema.
Larinier „Traufdach".
Lo quoau pinhon puyera une aune
dessus lo cabiron e que sera en-
taulat de peyre de taylhe ab son
lurmer.
Art. béarn. S. 120 Z. 18
Vgl. Lespy lärme.
Lart (R. IV, 23) 1) „Speck". R. nur
Auz. cass. 2117; ferner ibid. 1777
{■.part) und 2065; Enferm. uelhs
S. 102 1. Z.
2) „Speck eines ganzen Schweines".
Plus .II. carties de carn salada, jilus
.1. mieg lart.
Arch. cath. Carcas. S. 348 Z.4v. u.
Rayn. citiert die Nebenform lar ; ein-
ziger Beleg Hist. Nimes III, preu-
ves. S. 227a Z. 5 v. u. Ist die Form
haltbar ?
Mistral lard, lart „lard, graisse fer-
me ; porc auquel on a enlevé les
intestins, les jambons et la viande".
Er verweist auf bacoun „porc salé,
lard entier d'un porc salé" und
rusco „lard de cochon entier, sé-
paré des chairs".
Las (R. IV, 23) 1) „matt, müde" (R.
ein Beleg).
E es totz las e enujatz,
Que tant es feritz e machatz
E tant a estat de manjar
E de dormir e de pausar
C'ades se cuja renlinquir (cor.
rel-?),
Car no's pot el caval sufrir.
Appel Chr.2 3. 9 (.Taufre).
Que non pot aver alegrier.
Ans l'aven quec jorn a lassar
(.'atro ves en gran dol a far.
327 —
E cada nueg leva's tres ves
E plora tan qne lassn n'es.
Ibid. 3, 142 (Jaufre).
2) .überdrüssig" (R. ein Beleg).
Pros femna, no'us espassa
Enquers e dura'us massa
Mais huey vostre trufars. —
En Guiraut Riquier, lassa
Suy, quar tant seguetz trassa
D'aquestz leugiers chantars.
Guir. Riq. 62, 74.
.S) , träge, gleichgültig".
Fraitz, faillitz, de proeza los,
Que non amo joi ni deport.
Appel Chr.« 72, 62 (Marc).
4) „elend, unglücklich". Weitere Be-
lege Appel Chr.* Glos.
Nebenform lais :
Mais Cent piuzellas vos ai vist
raaridar
A coms. marques , a baros d'aut
aîar,
Que foran laissas e no saupran
que îar.
Crescini. Lettera R. di Vaq. III, 86.
E prec tüc laus qu'el vostre cors
estai
Que de mi lais et peccador s'en
dolla
E que m'ajut e*ls greus peccaç
mi tolla.
Poes. rel. 2254.
Las „gefesselt" V
Car ieu soi ples de tot peccat
E tu. senher, d'umilitat;
Tu iest fort autz et ieu trop bas,
Car peccatz m'a vencut e las.
Gröbers Zs. 21, 846 V. 142 (Folq.
de Romans).
Lasamen (R. IV, 4) 1) „Band, Verbin-
dung".
E lo Saint Esperit es lassument e
lyame de tota la divinitat (= lat.
est vinculum totius divinitatis).
Elucid., Rv. 38. 219 Z. 26.
2) „Schlinge, Fessel".
Seguon qu'el suffertet trebalhas
e tormens
De mort e de martire per des-
liurar sas gens
Del poder del dyable e de sos Las-
samens.
Sünders Reue 253 (Such. Dkm. 1. 222).
Lasar (R. IV, 4). L. un matremoni „e.
Ehe schliessen".
N'Englentina feiro venir
Ei rey jove, ses pus triguar ;
Le matremoni van lassar,
Ei capelas vay dir la messa.
Guilh. de la Barra« 2382.
Si cos tanh, segon nostra fe,
Le matremoni vay lassar,
E pueys vay la messa cantar
L'avesques.
Ibid. 3855.
Ferner ibid. 3818. Glossar „lier par
les liens du mariage".
Lasec „Müdigkeit, Mattigkeit".
E ayssi totz assegutz per lo lassec
e per lo trebalh que aviam passat
am la engoyssesa que cascun se
pot pessar nos adormim.
Voyage s. Patrice« 1078.
Ferner Gesta Karoli 2887-90—93
Var. ; s. den Beleg s. v. laset.
Mistral lassige. lassec/i (1.) ,.îatigue,
lassitude".
Laserar ,,zerreissen".
Ha, reis crestians, deu morir tal
princessa V
Layssaretz vos mas donzelas for-
sar,
Renegar Dieus e mon cors las-
serar
Tan rudamen a falsa gen pagana?
.Toyas 8. 86 Z. 17.
Reflexiv :
Y a pas lonc temps, dedins Jhe-
rusalcm
328 —
Vigui plorar del munde la plus
bella;
Tan plangia fort qu'om Tauzia
de Bellem (sie),
Se lasser an e rompen sa gonela.
Ibid. S. 83 V. 4.
Laset „Müdigkeit, Mattigkeit".
Del filh de Dieu devetz saber
Quinha vida receup per ver
E humana fragilitat,
Car cors receup aparelhat
A sufrir fam, set e suzor,
Lasset e temor e dolor
E totz autres defalhimens
Que foron a lui covinens.
Brev. d'am. 24154.
E moriron aqui .xxxv. .m. cavaiers
sarrasis, e"l Lasset e la nueyt que
Î0 venguda partic (se) la batalha
. . . E Karies am los sieus tornec
s'en vais Narbona, e per lo gran
lasset manjeron (un) pauc aquela
nueit. e non-res de tals n'i hac . . ;
et alcus aneron dormir vestitz eis
autres despulhatz e dormiron fort
per lo gran lasset.
Gesta Karoli 2887—90—93.
Var. lassec.
Lasetat „Müdigkeit".
Aissi s'en vai jent e azaut,
Que no s'en laissa per lo caut,
Per trebail ni per lassetat,
Ans a tot lo jorn cavalcat
Tro al vespre.
Jaufre 97«, 27.
Laseza „Müdigkeit".
Antra ves li esdevenc que servia un
malaute , . , e per trop de lasseza
ill si va repauzar.
S. Douc. S. 8 § 7.
Nota que el pres pauretat, fam e set,
caut e frech e lacesa e susor.
Tract. Messe fol. 18r.
Per motas horas an grans lagremas
or(r)ava e fazia motas agilhonadas
e colcava si el paviment. JC de
la lasseza que avia adormi si un
pauc.
Barlam S. 46 Z. 24.
Lasiera „Schlinge".
Totz hom qui tenera cordas en l'au-
truy bosc bedat ni fassa lasseras
ob de prene nuUas saubadgias ses
voluntat del senhor de cuy sere,
que peche .xx. sols.
Arch. Lectoure S. 60 Z. 3 v. u.
Vgl. Godefroy laciere 2.
Lastenc ?
Amiga, ab tant ai assatz;
Per mil vetz s'es mon joi doblatz,
Quar en la vostr' amor ateno.
Senher, e vos non o digatz,
Si tan dur cor adomesjatz,
Als parliers gola de lastenc.
Mahn Wke. III, 27 (Gavaudan).
Paul Meyer (vgl. seine Bemerkungen
Eomania 24, 185) schlägt Änderung
in gola de mastenc „gueule de mâ-
tin" vor. Mastenc ist sonst nicht
belegt.
Lat (R. IV, 24 ein Beleg) „Breite".
E conquerit las terras e en lonc e
en lat.
Crois. Alb. 5678.
Quant noels draps fahz a Orlhac sera
trobatz defalhens en pes, e lonc o
e lat, les quals hom deuria gardar
eis draps segon que sera . . esta-
blit . . .
Mas si als cossols . . plazia que'lh
drap . . non aguesso certa pes o
certa lonc o certa lat e que per
defalha non leves hom neguna pe-
na . . .
Prem. paix Aurillac § 3.
Ferner Brev. d'am. 3959 ; D^urel 467 ;
Livre noir Dax S. 111 Z. 6 v. u.
- 329 —
Lata (K. IV. 25) 1) , Latte" (ß. ein
Beleg).
Not deliches en tas maysos
Per latas ni per cabiro(n)s
Ne per loncs traus grantz e cai-
ratz.
Q. Vert. Card. 1082.
Item que costero .c. teules .iii. s. t.
per recubrir tot l'osdal, e per .xii.
d. de lata e per .vi. d. de clavels.
Frères Bonis I, 35 Z. 7.
Per .iic. latas que n'aguem per las
fenils.
Ibid. I, 153 Z. 22.
.ui. 8. . . que paguem per .in. faises
de lata e per .xi. d. per clavels
e .1111. s. .VI. d. per .cl. teules.
Ibid. II. 146 Z. 2.
Tratnesem Me Tibaut a la forest per
comprar la fusta que nos avia mes-
tier(s), e comprec la .i». carada e
mieja de lata, e eiitre corondas e
riostas e cabiros .vi. caradas.
Comptes Albi § 769.
Fer e clau, aredge e late.
Art. béarn. S. 122 Z. 4.
Foren ordenatz bistors de la busqua
Bernart de Coturas . . et Arnaud
de Peletan; et aysi medis deu pau,
de la lata, deu bime et carasson.
.Jur. Bordeaux II, 461 Z. 20.
E deu aber .v. s. de guatge en tot
home qui talhia ab falssot . . o ab
coltet 0 ab coltera . . busca o fusta
0 carrasson o lata.
Cout. Gontaud § 137.
Tota la obra de pau, de lata et de
carrasson que auran mester(s) en
aquera lur vinha.
Arch. bist. Gironde 2, 165 Z. 2.
Et pauset . . en las binhas . . .i. pe-
nonceu de las armas deu dit noste
senhor lo rey, ciaberat lo deit pe-
nonceu en una hauta lata d'aubar.
Ibid. 7. 254 Z. 26.
Huna cantitat de latas per caperar
hostal.
Comptes de Riscle S. 65 Z. 11.
Im letzten Beleg bei Rayn. :
Mas totz temps eissetz volontiers
De vostra terr' ab los primiers,
Anz que sia la flors el prat,
E fatz comte de paubretat.
Com vos e vostr' asiata
A tengut Vinverns enserrat,
Qu'anc us non passet la lata.
B. de Born 37, 14
wo R. „limite" übersetzt, deutet Cha-
baneau , Rv. 31 , 606 „ rebord du
toit", Thomas, B. de Born Glos,
„latte servant de clôture", Stim-
min g* ., Umzäunung".
2) „Messruthe"?
Item sia a saber que la sestairada
. . de terra o de vinha o de prat
se vol mesurar am la lata del pon
. ., e la lata del pon deu aver .xv.
pes del pon de lonc.
Te igitur S. 32 Z. 2 u. 4.
Gehört hierher auch die folgende
Stelle?
Per far las palancas a l'Arosset e
per far los ditz pontz e per far
l'areche de las mesuras e las cu-
vertar e far la lata deu pont deu
molin e la far recubrir.
Comptes de Riscle S. 69 Z. 4
Unklar ist mir R.'s erster Beleg:
Seingn' en Blacatz, aqist paz non
cuiz s'abata
Que soven solez anar a la lugana,
E'ill sirven tenon la corda e la
lata.
Maint molton vos an pissat per
la capzana.
Anc hermitan ni templer
Non viron tant mal guerrer,
E dison lor berbiger
Q'om tant malament non qer.
Blacatz 5, 35.
330 —
Rayn. „les servants tiennent la corde
et la perche". Das ist nach Sol-
tau, Zs. 24, 42, unverständlich ; er
liest Z. 3 temon und erklärt : „Eure
Leute sind nicht mutiger als ihr,
sie nehmen Reissaus, wenn sie die
Peitschen (Mistral cordo „longe
d'un îouet") und Knüttel (oder
Dreschflegel? — Mistral lato „lon-
gue perche , gaule pour battre le
blé") der Bauernknechte zu sehen
bekommen". Aber es handelt sich
doch augenscheinlich nicht um den
Vorwurf der Feigheit, sondern um
den des Raubes. Coulet, An. du
Midi 13, 394 , erklärt tetion ,por-
tent" für die richtige Lesart; über
corda und lata äussert er sich
nicht.
Mistral lato „latte, bois refendu qui
porte la tuile , pièce de bois ser-
vant de cloison. poutrelle" ; Lespy
late platte; mesure agraire".
Lata (R. IV, 25) „Geldstrafe für nicht
rechtzeitige Bezahlung einer Schuld ;
Gebühr, die jeder, der einen Prozess
führt, bei Einleitung des gerichtlichen
Verfahrens bezahlen musste". Be-
lege bei Rayn.; ferner Doc. B. -Alpes,
Rom. 27, 370 1. Z. , vgl. die An-
merkung Paul Meyers zu der Stelle ;
Eist. Sisteron II, 573 Z. 28, s. den
Beleg s. V. latier.
Latada „Länge einer toto" ?
Detz et oeyt sadons de terra . . a la
mesura de latade de Piech-Paulin.
Arch. bist. Gironde 2, 333 Z. 7.
Latador. Clavel L „Latt-Nagel".
It. al dig B. per clavels latadors
.XXXHII. s.
Oomptes Albi § 780.
lt. .iiiic. clavels latados reforssats.
Ibid. § 1173.
Per .xiiii. Ibr. e mieja de quavilhas
de fer e per .xiiii. Ibr. de clavels
amvaradors e per .im. clavels la-
tadors reforssats.
Ibid. § 1455.
Ferner Reg. not. Albigeois S. 113
Z. 9.
Latar „belatten".
. . a recubrir i a latar lo gachial.
Douze comptes Albi S. 153 § 1053.
It. per .iiic. Ihr. de clavels amvara-
dors e a planquar .xvii. s. It. per
.iiiic. mosquetas az ops de latar
.V. s.
Comptes Albi § 1584.
Item plus compret .lxxv. claus ab
de lata lo dit aguasse.
Comptes Montreal (Gers) I, 25 § 16.
.X. iloriis d'aur, quant la diite glissie
sie latade, e lo plus remadent, quant
la diite glissie sie acabade de far.
Art. béarn. S. 122 Z. 8.
Ferner Comptes de Riscle S. 314 Z. 12
u. S. 327 Z. 9.
Mistral lata „latter, garnir de lattes;
planchéier un toit".
Latejar (se)? „sich fröhlich unter-
halten"? So nach Chabaneau in:
E la dona qu'era plasens
Apres beure s'acomjadec.
Et a cascu se latejec
Ayssi cum si fos batejada.
Guilh. de la Barra« 1438.
Der Sinn soll sein : „La dame, heu-
reuse d'avance du bonheur qui Tat-
tend {ayssi cum si fos batejada),
s'entretient gaiement avec chacun,
en prcnant congé de la compa-
gnie". Die Hs. hat se batejec oder
latejec; Paul Meyer setzt se bate-
jec in den Text und schlägt frage-
weise die Änderung son cors se-
nhec vor. Vgl. Chabaneau, Revue
40, 578.
Latge „ hässlich " nimmt Chabaneau,
Rv. 32, 207, für B. de Born 40, 9
— 331 --
an ; s. die Stelle uncj, die Versuche,
sie zn deuten, s. v. capelayar, Bd. I,
205. Nach Chabaneau soll die Form
auch sonst vorkommen ; ich kann
keinen Beleg beibringen.
Latier , Verzeichnis der lata genannten
Strafe".
Item supplican a la . . reginal mages-
tat que li plassa . . . donar . . re-
mession general . . de totfz] crims,
delitz et falhas . .. et nonrenmens
de totas latas contumacias et penas
falhidas, condampnacions et compo-
sicions fachas et non pagadas . .,
et aquellas mandar cancellar et
abolir en cartolaris, latiers , pro-
cesses et parlamens.
Hist. Sisteron II, 573 Z. 32.
Latin (R. IV, 25) 1) „lateinisch abge-
fasste Schrift".
Eu trametrai a Roma, aisi co es
empris,
Que trametan pel setgle los pre-
zics eis latis.
Crois. Alb. 7104.
Glossar „écrits (lettres pontificales)
en latin?"; Übs. „des appels à la
croisade et des lettres";
2) „Gelehrsamkeit, Wissen".
Sens de natura e de /ati
Ha en Romieus.
Gnilh. Augier Novella 8, 49.
Seynors, en gran consir
Suy que pogues complir
Aquesta sancta jesta
De rason manifesta.
Gar l'estoria es greus
E le latins es breus.
8. Hon. LXXXII, 6.
Latinar „lateinisch sprechen". S. Stichel
S. 61.
Latinier (R. IV, 26) 1) „sprachkundig;
Sprachkundiger".
La comtessa apela .i. sirvent la-
tiner
Que va, ambla e trota pus de imlh
averser :
Amics , digas al comte .i. cozen
reprover,
Que perduda a Tliolosa eis iilhs
e la molher.
Crois. Alb. 5937.
Glossar „messager", Übs. „un ser-
gent latinier" und dazu die Amkg.:
„proprement un homme qui sait
plusieurs „latins", c.-ä-d. plusieurs
langages. A une époque où , en
France . aucun idiome n'était en-
core devenu d'un usage général, il
fallait bien que les messagers fus-
sent en etat de se faire entendre
en plusieurs pays".
El bar senher de Malleo
Non entendec las lors paraulas,
Mas que cujec que fossan faulas.
E tantost us bels cavaliers.
Qu'era sarrazis latiniers.
Se levec mantenent en pes
E vay comenssar tot ades
Iradamens als escudiers : . .
Guilh. de la Barra^ 224.
Ab tant lo latiniers s'en va
Vas so senhor lay hon lo vic,
E parlan son algaravic
Tot lo negoci li mostrec.
Ibid. 246.
Ferner ibid. 272, 410 u ö. (jlcssar
„interprète".
So auch in R.'s erstem Beleg :
E lur (sc. der Lügner) len^^atj'
es fals,
Que nulhs hom nois enten.
Homs pot segon nio sen
Per art o per uzatje
Entendre tot (Text son) lengatje,
Mas non say latinier
Qu'entenda messongier.
At de Mons II, 571.
Rayn. „savant". Die Correctur tot
Z. 5 stammt von Chabaneau.
332
2) „(sprachkundiger) Bote".
Quel cardenals . . .
A trames per las terras clergues
e latiniers
Que preziquen los regnes . . e*ls
empers,
E per las abadias los altres me-
satgiers
Que l'aver nos trametan.
Crois. Alb. 6899.
Glossar „messager", Übs, „latiniers"
und dazu die Amkg. : „messagers
parlant diverses langues".
Que pos vi vostras letras e vostre
latiner
Quem vendriatz socorrer . . .,
Ai bastida la gata.
Ibid. 7877.
So auch in R.'s zweitem Beleg?
Doncs, s'aisim muor, qe*m val ni
cal prom te,
Pols non 0 sap cill per cui m'es-
deve?
Noill aus querre plus qel pene-
denciers,
Mas ma chansos li sera latiniers
A lieis per cui îatz tant greu pene-
denssa.
Liederhs. A No. 370, 4 (Raim.
Jordan).
Hs. C liest Qu'ieu ni autre non l'en er
messatgiers. Raj'n. „interprète".
Laton (R. IV, 26), le , lo- „Messing".
Die Form la- noch Auz. cass. 2524,
Frères Bonis 1, 102 Z. 3 u. II, 280 vi.
Z. ; die Form le- findet sich Bartsch
Dkm. 49, 29 Var. (G. del Olivier).
Loton Electrum.
Floretus, Rv. 35, 72».
Zwischen longiera und luac aufge-
führt.
Unum calicem de lothon, excepta cupa
que est argenti.
Inventaire Draguignan § 70.
Mistral latoun, le- (rh.), lou- (d.)
-laiton".
Laton „Latte" ?
Nulhe persone no sie tant ardide que
faze ni portie en Baione nulh laton
ni combes de fau(s) ni de corau
sober peye de. xx. sols de Morlaus
e dou laton e dou combes perde.
Établ. Bayonne S. 126 Z. 15.
. . los quoaus establimens fen men-
cion de latons, de bensilhs, d'aulon
0 d'autres fustes.
Nulhe persone . . no sie tant ardide
qui trague de Baione en fore per
mar ni per terre . . . nuilh laton
de corau ni combes de fau sober
pene de .c. liures de Morlans e de
perde los latons e combes . . . E
que le mitat dous latons e combes
e de la ley fossen . . d'aquetz qui
ac escuseran.
Ibid. S. 198 Z. 16, 27, 28, 29.
Glossar „latte, baguette llexible".
Fraglich ist, ob die folgende Stelle
hierher gehört :
Guillems pren la marga corren,
Desplega la cortesamen.
Dedins l'escut la fes pausar
E ab hlatons d'argen sesmar
Ques hanc non parec per defor
Mais sol un petit sobre l'or.
Flamenca" 7802.
Glossar: „p.-ê. un diminutif de blata,
conservé dans le prov. mod. blato
(Mistral bardo). II s'agirait de la-
melles d'argent pouvant servir à
fixer une manche à l'intérieur d'un
écu. Mais il se peut que le mot
soit corrompu". Paul Meyer schlägt
denn auch unter dem Texte frage-
weise vor, in latons zu ändern, und
das ist nach Chabaneau, Rv. 45, 38,
zu acceptieren ; „c'est évidemment
un diminutif de lata, baguette lon-
gue et plate". Du Gange s. v. lato
citiert ein altfz. blaton.
Latrar siehe lairar.
— 333
Latz (R. IV, 4 ,lacs, lacet"). Im zweiten
Beleg, Crois. Alb. 4492, ist l'engenh
statt l'engens zu lesen.
Die Form lue ist zu streichen ; es ist
laç zu lesen.
L. d'amors „Liebesschleife, in Form
einer liegenden 8 (x)".
.1. rezol de seda de las d'amors.
Frères Bonis I, 216 Z. 15.
Latz (R. IV, 26) 1) „neben" (R. ein
Beleg).
Pero anc non lai vic
Paupre cusso mendic
Sezer latz qui son ric
Appel Chr.« 76, 47 (P. Card.).
Si'us par cortes ni pros,
Faiz lo seçer las vos.
Garin, Ens. 308 (Rv. 83, 418).
E d'aval, davas destre, laz Taiga
e la gazanha,
Vai l'avesque del Poi.
Chans. d'Ant. 114.
2) de l. „an der Seite, zur Seite" (R.
ein Beleg).
Nulhs hom non era de latz
A l'aman que sa dolor
No conogues, tant torbatz
Era ab semblan de plor.
Guir. Riq. 66, 19.
E denant .i. calabre que lor es-
te;t] de latz,
Que tot jorn trai e briza los grans
cairons talhatz.
Crois. Alb. 4385.
Non y a descrezensa ni tan mor-
tal peccatz,
Qui queis digua ni fassa, que no
sia salvatz,
S'a nos autres s'en ve . .,
Per me o pel diague que m'estara
de latz.
Izam 607.
3) de l. „neben" (R. ein Beleg).
E lo coms de Montfort el chan-
tres S! Daniza
E la comtessa i es, qn'es denant
lor assiza.
E manta baronia que de latz lor
s'es miza.
Crois. Alb. 2516.
De las la tor prop del terrier
Lor vay metre foc al solier.
Nov. pappagallo 271.
4) l. e. l. „Seite an Seite, neben ein-
ander" (R. ein Beleg, Jauîre 133'»
1. Z.).
Sus .1. tapit de ceda se son ase-
tiatz ;
Robertz de Malvezi . . .
E 'n Guis lo manescalcs, cest
foron latz e latz.
Crois. Alb. 1109.
Ab aitant il s'en son vengut
Denant Fellon, que jatz nafratz,
Jauîre et ella latz et latz.
Jaufre 155'', 17.
Lhi jove ni"lh tozeh (sie) no jasso jes
laz e laz, mas entremescladaraen
ab los ansias.
Benediktinerregel (Paris) fol. 13'.
L. e L de „an der Seite von, neben".
Que vi la pulcella venir . . .
Cavalcant son bei palafre;
E venc latz e latz de .Taufre.
.Jaufre 127»>, 3.
Unklar ist mir:
E l'autre a perdut lo las . .,
L'autres pes e mans a trencat . .
L'autres avia perdutz lo latz,
La cueyssa, lo brazon el bras.
S. Porcari VI, 261 u. 279.
Lau, laus (R. IV, 28), laut 1) „Lob,
Ruhm" (R. ein Beleg).
Car soi tan pros, per aco n'ai bon
lau,
Que sovendet m'en venon messat-
gier
Ab anel d'aur, ab cordo blanc e
nier,
Ab tals salutz don totz mos cors
s'esjau.
Romania 2, 425 V. 15 (P. Vidal).
334
Qu'ades a quasqun jornau
Sai viu e verdeja
Sa valors ab ver lonc lau.
Peire d'Alv. 1, 55.
Übs. „mit wahrem, dauerndem
Ruhme".
Lo noms Dieu, que aquestz ditz
clau,
Los obri, dont er sieus lo lau.
Appel Chr.« 42^, 22 (anon).
Anc trobar clus ni braus
Non dec aver.pretz ni laus.
Bartsch Chr. 149, 12 (Raim. de
Mir.).
Si'm vol midons s'amor donar,
Pres suy del penr' e del grazir . .
E de son pretz tenir en car
E de son laus enavantir.
Appel Chr.2 11, 42 (Graf v. Polt.).
Mai valria mortz que vius
Qui pert sa bona sazo
Serven. quant seih l'es esquius
De qui aten guazardo ;
Pero bon laus ne conquier,
El servitz fas escarnir.
tìuir. Riq. 8, 23.
Weitere Belege Appel Chr.« Glos, und
Montanhagol Glos.
Die Form laut (fehlt R.) findet sich
in:
E feron la capella de bon cor e
de grat
AI laut de Jhesu Crist.
S. Hon. C, 66.
Intran s'en a l'autar,
Lo laut de Jhesu Crist comensan
a cridar.
Ibid. CII, 22.
Mas qui lo nom vol entervar
De sei que la (sc. la vida) volc
romanzar
E"ls miracles compli, Dieu laut,
Hom Tapella Raymon Feraut.
S. Porcari VII, 17.
Avol l., mal l. „Tadel".
En Espaign' e sai lo marques
E eil del Temple Salamo
Sofron lo pes
E'l fais de Forgoil paganor.
Per que jovens coil avol laus.
Appel Chr.« 72, 59 (Marc).
Ab me"l volon tuit encusar,
Qu'us mi comtet de sos vassaus
Que de Castellot ac mals laus,
Quan ne fetz n'Espanhol gitar.
B. de Born 13, 19.
Faire l. „loben. Dank sagen".
Tug ne feron a Dieu gran laus
E dizon : Dona, beus n'es pres.
Appel Chr.« 5, 290 (Raim. Vidal).
E cant se fo tres ves lavada,
La malautia s'en es anada . .
Ayso fes Dyeus per sa virtut . .
Et yeu non poyria ges retrayre
Las laus que comenset a fayre
La vcrges ab sos companhos
A Jhesu Crist, lo syeu espos.
S. Enim. 509 (= Bartsch
Dkm. 229, 34).
Ist nicht Los laus zu ändern? Ich
kann wenigstens keinen anderen
Beleg von weibl. l. beibringen.
2) „Entscheidung, Urteil".
Pel lau del rei de Fransa de tras-
tot passaran.
Crois. Alb. 1400.
Glossar „par la permission, sous le
bon plaisir", Übs. „entoutes choses
ils se conformeront à la volonte
du roi de F."; Chabaneau, Revue
9, 194 „par ce que le roi de F.
décidera". Rayn., der fälschlich
detras tot schreibt, „par l'avis du
roi de F. derrière entièrement ils
passeront".
Promettens . . ques al lau et a l'al-
biri et a la pronunciation et als
mandamentz dels ditz arbitris o
arbitradors . . obeziran,
Priv. Manosque S. 33 Z. 17.
— 335
Gairaut Riquier, pus ques sabens
Pro a laus de vostres vezis,
Diatz . . .
Guir. Riq. 92, 2.
E si do[m]pna conseii aman
Demieg, torna d'aquel semblan
Demiega, al laus dels conossenz.
Sordel 40, 1079.
So auch in den beiden letzten Be-
legen bei Eayn., der „à l'avis de"
übersetzt,
3j ., Verkaufsgebühren (nfz. lodsY ?
Item pauso aver paya al noble Ber-
tran d'Eyrolas, clavari, per lo lau
del Puey tochant a la cort, groses
vint e dos,
Doc. B.-Alpes, Rom. 27, 374 Z. 1.
Vgl. die Amkg. zu der Stelle.
Item pauso aver paya a mosen Peyre
Brun, per lo lau dal Puey a si to-
chant, so es a saber groses nou.
Ibid.. Rom. 27, 382 Z. 24.
So auch an der folgenden Stelle V Oder
handelt es sich um eine andere
Abgabe V
Item plus an ordenat que tota per-
sona . . que aja censas en la . .
Villa de Tharascon . . et prenga
laus et trezen, de tal laus et trezen
pagara lo vinten. Et si entent que,
si lad. persona avent las censas
coma seignior diret retengues la
possession que fa la censa, pagara
lod. vinten ansins coma si prenia
laus et trezen.
Item plus an ordenat que tota per-
sona . . que aja censas . . en la . .
Villa de Tharascon . . que venda
lo Premier laus et trezen de la
possession que li fa censa, del pres
que recebra . . pagara lo vinten,
declarant que si en la dicha ven-
dicion avie denguna reservacion,
so es que si la tal possession que
fa la censa si vendia mays, per
que lo luiis et trezen montessa plus,
pagara lod. senhior diret lo vinten
del surplus.
Ext. arcb. Tarascon § 34 u. 35
(Rv. 40, 223).
Vgl. Godefroy los 1 ; Du Gange lau-
dis 3, laudum 2 „sententia arbitri".
Laue siehe loc.
Laudamen siehe lauzamen.
Laudime (R. IV, 28 -eme), lauzimi (R.
(IV, 29) I) „Lob".
De la bocca dels effant[zj e delz te-
tanz fezist to laudime.
Sermons 14, 28.
2) „Entscheidung, Urtheil".
E . . autrejam a vos . . plen . . poder
de costrenher e destrenher . . totz
aquels los quals aqui donar dever
conoisseres, segon Talbire e la co-
noissensa e lauzimi vostre.
Priv. Clôture § 18 (Rv. 2, 96 Z. 5).
Lang siehe loc.
Lanna siehe lama.
Laupart, leo-, leu- (R. IV, 48 j 1) „Leo-
pard". Die Form lau- noch Appel
Ghr.« 57, 35 (Guilh. oder üc de la
Bacalaria); Don. prov. 43*», 18; Fla-
menca* 1430; Jaufre 149'^ 31; leu-
Appel Chr. 2 22, 7 (Guir. de Born.);
Joyas S. 107 Z. 3; leopart (zwei-
silbig) Schultz - Gora , Sirv. Guilh.
Fig. S. 22 V. 55 „Jagdleopard",
vgl. die Amkg. S. 29.
2) „e. Münze" (R. ein Beleg). Frères
Bonis II, 530 Z. 12 leo-. Rayn.'s
Beleg zeigt die Form lupari; ist
sie haltbar?
Laar (R. IV, 27 ein Beleg) „Lorbeer-
baum".
E van lo clavelar trop be
En una branca d'un vert laur.
Guilh. de la Barra* 383.
Adoncx se fay una figura apelada
apocopa , la quals osta . . . de la
— 336
fi sillaba o letra ; de sillaba coma
. . . oliu per olivier, laur per laurier.
Leys II, 200 Z. 14.
Ferner ibid. III, 142 Z. 4 v. u.
Laur?
0 sera del registre
Dels covidatz mogutz per tal mi-
nistre
Quel plagara de la bana d'un taur
Gran laur.
Deux Mss. XXVI, 27.
Dazu die Anmkg. : „On ne peut, ce
semble, songer ni à laurier, ni à
un subst. verbal de laurar'^.
Laura „Farbe des Lorbeers".
Laura color laureus.
Don. prov. 62», 13.
Lanradisa „Feldbestellung" ?
Sober lo fayt que los laurados an a
paga de lor lauradissa au senhor.
Item Î0 ordenat . . que tot homi
que eu dit loc laborara ab son bestia
(sie) sia tiencut [de dar] ... au
dit senhor . . per la formentada .ii.
quartz de forment e .im. quartz
de sivada,
Cout. du Gers S. 242 1. Z.
Vgl. oben Laboraditz.
Laurador (R. IV, 3 ein Beleg)
1) „Ackersmann".
Item sabatos de lauradors ho de
boyers.
Comptes Albi S. 184 Z. 9.
So que an a fer los laurados. Tot
prumerament . . ordoneren . . que
los habitados del Fossat, los quo
lauren solamen , eis sian tengutz
de îer a totz los senhos del Fossat,
a la lor requisitio , so es a saber
casque un an aian a donar un fays
petit de paylha de forment.
Cout. du Fossat § 1 Überschrift.
Construktion?
Pons Fahre, laurador da Nemze.
Bondurand, Rec. féodales § 2.
Ferner Cout. du Gers S. 242 1. Z.,
s. den Beleg s. v. lauradisa, und
Monogr. Tarn. IV, 257 vi. Z. , s.
den Beleg s. v. laurar.
2) „Bauer (in verächtlichem Sinne)" ?
Messen Ramons, yeus vi frayre
menor,
Cortes e bo , certas , per quem
desplatz
Quar monge blanc rustix vos etz
tornatz,
Escas e prim. vila, dreyt laurador.
Deux Mss. XLII, 68.
Chabaneau in der Amkg.: „vrai la-
boureur, vrai paysan?".
Guerre de Nav. 1298 findet sich die bei
R. nachzutragende Form lahrador ;
s. den Beleg s. v. iritar, Bd. IV, 238.
Laurador „zum Ackern, Pflügen die-
nend".
Et no prenera lod. collector los buos
ne autres bestials laurados.
Comptes de Riscle S. 302 Amkg. Z. 4 v. u.
Lauram.
Lo fre ni"l peitral ses doptansa
Comprar no poiria'l rei de Fransa,
E que Ihi valgues l'emperaire,
Car tot lo tesaur del rei Daire
Valo doas peiras que i so.
Et anc lauram d'aital faisso
Non vi mais nuls hom batejatz,
Que l'aver de trenta ciotatz
Val lo carboncles qu'es al fre.
Bartsch Chr. 268, 8 (P. Guilhem).
Glossar „Arbeit" ; Chabaneau, Revue
31, 614: „C'est certainement lorain
(lat. loramen) qu'il faut traduire,
sauf à corriger loram. Mais cela
même n'est pas nécessaire. Les
exemples ne sont pas rares du pas-
sage de o à au"'.
Lauransa (R. IV, 3), laor-, -ansia
1) „Bestellung des Feldes".
— 337 -
Ny fassatz las executions en bestiars
ny instrumentz deputatz a la iau-
rance.
I.iv. Synd. Béarn S. 4 Z. 16.
Item que tot home que aja buous,
vaquas . . o autres bestials . . en
gazalha . ., îora lo bestial de la
propria labor et lauransa (Text
-ensa) et necessari(a) a sos pro-
pres usatges, que los aja a . . reve-
lar als dits estimadors.
Recherches Albi S. 360 Z. 21.
L'avandig priors ei coventz deman-
davo . . a l'avandig commandador
que el tengues en las honors de
Montricols . . et de Mairessi detz
pareils de bous . . per laorar en las
onors soberdichas, de la quäl lao-
ransa facha en las avantdichas
honors ab los detz pareils de bous
soberdig la gleia de Sang Antonin
agues et prezes lo deime.
Cart.Vaour S. 110 Z. 11.
S. Esteve Pascal deu, que ly bayley
per comprar .ii. bous per la lau-
ransya de la comdamina de las
Launas . . .
Jacme Olivier II, 80 Z. 4.
2) ^.Ackerfeld" (R. ein Beleg).
Si alcun a . . blat . . o de sas rendas
0 de sas laurancias proprias . . .
Jacme Olivier II, 655 Z. 26.
Lanrar (R. IV, 3 ein Beleg) „ackern,
das Feld bestellen, die Erde um
einen Baum aufhacken".
Item se laura am rossis . . o ab muls
. ., deu donar . . sept garbas. Item
se Laura amb ases . ., deu donar . .
cinq garbas. Item tots aquets . .
lauradors que Lauron ab aquestas
sobredichas bestias debon passar
francamen . . anan et tornan . .
ab totas las mainadas et ab totas
las bestias que menaran lor lau-
rats et apportar tots lor blats . . et
Levy, ProT. Supplement- Wörterbuch. IV.
passar lor bestias ab que Laura-
ran,
Monogr. Tarn IV, 257 Z. 30 ff.
Item deu, que abatem del comte d'en
Faure Molinier. per Laurar .im.
sestairadas de tera en .ii. vet, a-
vans qu'en Marti y lauret, . . .
Frères Bonis II, 48 Z. 3 v. u.
.1*. esteva a laurar.
Ibid. II, 366 Z. 5.
Loguie per .i. an complit, a Laurar
a la boria de la Cotura, Robert
Salona.
Ibid. II. 375 Z. 13.
Pero lun temps, quan bonamen no-s
Laura (sc. lo fruchiers d'amor),
No pot gitar frug precios.
Deux Mss. XXV, 37.
Chabaneau in der Amkg. : „n'est pas
travaillé".
So nicht auch an der folgenden Stelle?
E Karies donec vestirs a totz los bate-
jatz e blat a manjar e a semenar,
e Karies mandec lor que laur essen
e s'esforcessen e fossen bos cres-
tias (= lat. ut laborarent).
Gesta Karoli 404,
Glossar , arbeiten •* ; aber wird laurar
(nicht laborar) von andrer Arbeit
als der in Feld und Garten ge-
braucht y
Lanrat 1) „bestelltes Feld".
Item que negun bestiar no vasa per
los lauratz, mays tan solament per
las garigas.
Arch. Narbonne S. 293b z. 29.
2) „Getreide".
Item que nulh hom . . no crompie vin
. . ad arrebener ni Laurat . . sober
peie de .c. sols de Morlans, eu bin
e'U Laurat que perderi.
Établ. Bayonne S. 76 Z. 6 u. 7.
. . fo establit . . que negun laurat qu
biera en Baione que no sie descarcat
22
— 338 -
en obrader . . E aquet laurat qui biera
en les naus . . .
Ibid. S. 83 Z. 14 u. 17.
Item si los d'Ax portaven laurat gros
0 menut capbat Taygue, que fos-
sen tiencutz de descarquar lo en
Baione.
Livre noir Dax S. 405 Z. 4.
Ferner Monogr. Tarn IV, 258 Z. 2;
s. den Beleg s. v. laurar.
Mistral labourat, laurat (1.) ,champ
labouré" ; Lespy laurat „champ la-
bouré; céréale".
Lanrel (R. IV. 27) ist zu streichen. An
der einzigen Belegstelle, Auz. cass.
2452, steht laurier {-.premier).
Lauron „Springquell".
E s'aviset de faire demolir lous arcs
e aqueducts de l'aygua que venia
dels laurons d'entre Mouleges e
Sexta.
Tersin, Rom. 1, 66^, Z. 9 v. u.
Vgl. die Amkg. zu der Stelle.
Mistral lauroun „ surgeon d'eau, source
à fleur de terre".
Lans siehe lac und lau.
Laus „verlassen, unbewohnt, unbebaut"^
Sie sabut . . quoantz foecs ha en Bearn
de vius ne qui son cap d'ostaus.
Item sie sabut quoantz questaus
laus ha en Bearn. Item sie sabut
quoantz autes ostaus laus ha en
Bearn.
Den. mais. Bearn S. 2 Z. 3 u. 4.
Locs laus de Laa en que no fo tro-
bat foecs.
Ibid. S. 5» Z. 7.
Bernat de Sonabiele . . dixs que an
pagat entro assi lo foegatge per
.XX. foecs vius e plus .iii. sols . .
per terres lausses.
Ibid. S. 25»> vi. Z.
La domengedure de Mur Major,
lausse.
Ibid. S. 30» 1. Z.
Segnen se los ostaus en que no s'es
trobat foecs, ans fo diit que eren
laus.
Ibid. S. 54« Z. 11 V u.
Dixon que aven pagat lo foegatge . . .
per .XLii. foecs vius e plus .viii.
iioriis en cade pague per las terres
deus ostaus laus quis laboraven.
Ibid. S. 60b vi. Z.
Arthees, foecs vius . . Seguen se los
ostaus den diit loc (e) en que no
fo trobat foecs . . . Seguen se los
ostaus deu diit loc de (cor. del?)
tot laus.
Ibid. S. 87» Z. 7.
L'ostau de Marque, laus, que foec no
y fo trobat.
Ibid. S. 87b z. 30.
Dazu die Bemerkung ibid. S.X: „Ces
maisons vides, ostaus lous, étaient
de deux sortes : Celles qui étaient
réellement sans maître, et celles qui,
bien que vacantes, avaient des pro-
priétaires légaux . . qui, pour une
raison quelconque, ne voulaient pas
y demeurer".
P, .Torda, laus ; lo quart de (Text a)
las terras se laboran; condat per
.1. quart de foc.
Censier Foix S. 57» Z. 20.
Vgl. Thomas, Mélanges Couture
S. 266.
Lansedat, -tat „verlassener Besitz, un-
bewohntes Haus".
Lo casau inter lo Doda de lo For-
cade et Auriou es lausedat.
Rec. gascon S. 73 Z. 3 v. u.
Dixon que aven pagat lo foegatge de-
qui' ad are per .xvi. foecs e plus .i.
florii en cade pague per laucetatz.
Den. mais. Bearn S. 56»» Z. 28.
Lespy laussetat „maison abandonnéei
domaine abandonné". Vgl. Thomas,
Mélanges Couture S. 266.
— 339 -
Lanset.
Paguem a Johan Says per .iii. canas
de lausset per los batals de las es-
quilhas . . .
Arch. cath. Carcas. S. 289 Z. 11.
Una corda de lauset per tirar la co-
lomba.
Ibid. S. 332 Z. 15.
Lansetat siehe lausedat.
Laut siehe lau.
Laut (K. IV. 3á) ,e. Art Schiff".
Item . foron aparelhatz .im. luüts
et .1. quaraton (cor. -con) atendat,
on montet lo rey, et s'en motiteron
ad Avinhon.
Chronik Boysset S. 849 Z. 30.
Var. lahuts.
Per .1. naveg .xvi. d., per un laut
de aguUa (?) .vm. d., per .i. caraca
(Text -ta) .vifi. d., per laut de pes-
cadors .im. d.
Pet. Thal. Montp. S. 244 Z. 8 u. 10.
Mistral lahut „tartane, potit bati-
ment usité dans le golfe du Lion" ;
Dn Cange lahutum und laudus 1.
Vgl. Kemna, , Schiff" im Franz.
8. 204—5.
Lauvamen, lauvai-, lauvation siehe
lauz-,
Lauza (R. IV, 31 j, lo- „Steinplatte,
flacher Stein zum Dachdecken, Schie-
fer".
Item que li habitantz de la dicha
vila . . puescan prendre peiras et
lauzas de tot loc, sal de maiso, de
hört e de vigna.
Charte Gréalou § 47.
Item . . aguem .ii. homes que portero
las lausas am que cobrim lo toat
de la mayo cominal al pon.
Comptes Albi § 644.
... sal que no y devetz re cubrir
de lausa iii de teula, mas latar,
coma dig es.
Reg. not. Albigeois S. 97 Z. 22.
Item las lauzas .x. f. ; item tota fusta
.xxxx. f.
Art. montp. S. 259'' Z. 12.
Item que tota la peyra de la dicha
hobra sia de Sant Genieys. Item
que cascun cartier aia .iii. palms
de lonc . . . Item que de cascun
cartier yscon .im. lauzas et non
plus. Item que cascuna lauza qua-
valque l'una sus l'autra .ii. bos
detz.
Ibid. S. 266b z. 17 u. 18.
Cornudas , barrals , lausas, madiera
dona la saumada . . .
Péages de Tar. § 232.
De lausas, de pechers, de enaps, de
cercles dona de .c. d. .im.
Ibid. § 262.
Item que los habitans de Sanct Pons
puescan pezar am lor propri pes
fe, lauza, lenhas, caus.
Libert. S. Pons« S. 7 Z. 18.
Lo priors del Segur reders la maio
que na Massa ll'avia donada . . E
costet la fusta. . . .xim. solz , ., et
ac be la meitat de la lauza.
Chartes prieuré Ségur S. 35'> Z. 11.
Antra despensa fayta per le cobrir
de la capela ..,1a quäl fouc cou-
berta de lauzn. Pus paguem a G.
Cazeyre . . . per .viii. jornals que
stet per talhar la lauza et pau-
zar . . .
Arch. cath Carcas. S. 284 Z. 4 u, 6.
Establit fo . . que nulhs hom . . no
crobie maizon ni apendis . . mes
de teule o de loze o de plan.
Établ. Bayonne S. 77 Z. 12.
Mistral lauso, loso (g.) „pierre plate
et mince servant à couvrir les mai-
sons, plaque de pierre , pierre sé-
pulcrale, dalle; ardoise".
22*
340
Laazablamen „in lobenswerther
Weise".
Tenens e gardans le denant dich of-
fici lor, juxta lor poder, lausabla-
ment.
Confr. Fanjeaux S. 180 Z. 8 v. u.
Lanzador (R. IV, 29 ein Beleg, fälsch-
lich mit lauzador „Lobender" zu-
sammengestellt) 1) „lobenswerth, zu
loben, zu preisen".
Lauzadors dignes d'esser lauzatz.
Leys 11, 62 Z. 20.
Et vi pres no tempradament
Toi salut a l'entendement . .
Aquel a mal dona lauzor
Et deslauza be lauzador.
Gröbers Zs. 13, 283 V. 23 (Lucidarius).
Empero sy tant es que grant amor
de Dieu los y porte . . , certas a-
doncas son lausadors aquellos que
lo fan.
Elucid., Rv. 33, 327 Z. 24.
Benesecta sobre totas femnas . . et
lausadora sobre tots Sans.
Revue 33, 363 vi. Z.
2) ,der Bestätigung, Gutheissung
werth".
Li stabliment de la ciutat de Bor-
deu per savis barons . . sian en-
cercat, et si (en) aucunas causas
desacordablas ad aradon . . y son
trobadas (Text -at), que sian def-
fensadas, et aqueras qui seran lau-
dnduyras sian laudadas ; et si au-
cunas dofalhiren (Text defalhcre)
que . . deus deyt[s] barons . . a la
comuniaproîeytablassianjutgadas,
et sian ajustadas et laudadas et
sian confermadas et escriutas.
Cout. Bordeaux S. 502 Z. 7.
3) ,der loben wird".
Et enayssi amadors , lauzadors . .
son de signiücatio activa, e vol
dire amadors aquel que amara,
lauzadors aquel que lauzara.
Leys 11, 416 Z. 10 u. 11.
4) „der gelobt werden wird".
La Passiva es conoguda. quan se
desshen de verb passiu . . ., et a-
donx . . vol dire amadors aquel qui
sera amatz , honradors aquel qui
sera honratz ... E la passiva pren
. . del verb passiu autres dos temps,
so 's assaber lo preterit ei futur,
coma amatz, essenhatz, legitz, —
amadors. honradors, lauzadors.
Leys II, 416 Z. 22.
Lauzadura „Verkaufsgebühren an den
Territorialherrn ".
R. Ramunda et sa moiller vendero
. . a'n Fort Sanz . . la lor vinea
d'Auriola . . . Aizo fo faig . . per
cosseil d'en Johan de Fontanas, de
cui era la seignoria d'aquesta vi-
nea , et ac ne sas lauzaduras, et
retenc i .v. sol. d'acapte, quant
avenra.
Gart. Vaour S. 15 Z. 5.
Thomas, An. du Midi 7, 457 , droit
de lods et ventes".
Lanzamen, land- (R. IV, 28), lauv-
1) „Lob". Die Form lauv- findet
sich in:
Honors e pret e lauvamens
Ai volgut part tos los melors.
Préceptes mor. VIII, 35.
2) „Entscheidung, Urtheil".
Et d'ambas partz auzidas lor razos
. . , Augers de Penna et Bernatz
Arnals jutgero et dissero que . . .
Aquestz lauzamentz sobrescriutz fo
retraigz a Penna al vallat, ad au-
zenza Durant Oeiller.
Gart. Vaour S. 37 Z. 12.
E dissero mai que , sei bisbe avia
plach ni contrast ab luinh home
... de la vila d'Albi, den lo far
lausar als prohomes de la vila. E
se eill lausar noi volio, que el lo
fezes lausar ad altres, senes fian-
sas que non deu aver. Mas se a
- 341 —
plag de(n) dos homes o de mai de
la vila e son poder. deu aver per
justicia la terssa part d'aitant cant
Tus ateiihera sobre l'autre per lau-
stimm, e deu aver d'aquel que sera
coiidafmjpnat per lausamen. E si
lo plach si fenia per voluntat d'am-
bas partz. deu levar lo bisbe d'am-
bas partz la drechura, segon que
lo plach seria.
Cout. Albi S. 87 Z. 13 u. 14.
Del ferir e dell evaziment que il ne
feiro que il Vo (Text illo) aderguo
per laudament del bistbe.
Cart. Conques S. 396 Z. 28.
Die Aenderung ü L'o stammt von
Chabaneau, Rv. 17, 278.
Du Gange laudamentum 1 ,,judicium,
sentenlia arbitri'*.
3)
E nos (sc. devem) a liey per las ven-
das e acaptes del prat que tenem
dels ereticrs d'en \V., so filh, . .
abatut .VI. s. .vi. d.- per los acap-
tes que*ns donec a, .xvi. de feurier
. ., e M« B. Alric, notari, fe la carta ,
del lauzamen.
Frères Bonis II, 101 vi. Z.
Item deu per comtans que paguem
per las vendas del prat que com-
prec de la dona de Masip . ., part
.vm. s. que sobrero de .xii. lloris,
que bailo per lo prat , e per la
carta del lauzamen . . .
Ibid. II, 149 Z. 80.
E nos a lu (sc. devem) per (Text
que) las vendas de Vinharnaut . .
e per oblias e acaptas, quant nos
rendra lo lauzamen.
Ibid. II. 157 Z. 16.
Item deu, que îe bailar a M« Esteve
Yzarn, notari, per .ii. lauzamens
. . .VI. s. .VI. d.
Ibid. II, 330 vi. Z.
Item deu per comtans que pres lo
dig Robert, son fraire, . . lue vo-
lia penre lauzamen de mayos que
avia compradas . . .vi. gr.
Ibid. II, 391 Z. 10 V. u.
Glossar ,.lausirae, vente, droit de
lods".
Lauzar (R. IV. 29), lauvar 1) , loben,
rühmen, preisen". Weitere Belege
Appel Chr.* Glos. Nebenform lauvar:
Que lauva
Syo l'haultan seignor de glorio.
S. Pons 369 (Rv. 81, 332).
Ferner ibid. 712 u. 715.
Affin que . . pueycham tous ensemble
louvar (sie) lo filh et la mayr au
reaume de paradis.
Langue lim., Rv. 35, 418 Z. 32.
Lauvar e beneycir Dio.
Wald. Phys., Rom. Forsch. 5, 399 Z, 2.
Ferner ibid. S. 404 Z. 31 u. S. 408
Z, 2.
2) „rathen, empfehlen". So im dritten
und vierten Beleg bei Rayn. Ferner
Appel Chr.« Glos., B. de Born' Glos.
8) ,für gut finden, gut heissen, bil-
ligen, bestätigen".
Aissi con en aquesta carta es escrit
. . ., 0 lauclam nos dui et o autor-
gam en bona fe e juram sobre sanz
evangelis. Tot aizo fo laudat e
jurat en la sala del castel de Mon-
pestlier.
Liber Instr. Mem. S. 747 Z. 25
u. 27.
Aquestas cauzas totas foron fachas
e lauzadas de la dona regina . .
al castel davant la glieiza . . Pueis
Tan que desus el mes de jenovier
le sobredih senher en P. . . . , rei
d'Aragon . ., lauzet e confermet to-
tas las cauzas sobrescrichas.
Priv. Clôture § 18 (Rv. 2, 96
Z. 33 u. S. 97 Z. 11).
Item .1. transcrig . . , com mossen
Jacme, rey d'Aragon . ., lauzet e
confermet las costumas las quals
342
mossen P. , payre sieu , e madona
Maria, mayre sieua, avian lauzadas.
Arch. du Consulat § 61 (Rv. 3, 23).
E rechoneisem quei dit comte, nostre
frai, a carte dade e autreiade de
la dite donation . . ; e nos autreiam
6 lauzam la dite carte e volem . . '
que tot aitant quant en la dite
carte es contengud, que aie . . va-
lor per toz temps.
Rec. gascon S. 111 Z. 20.
E nos, Hugo . . , comps de la Äfar-
cha . . , las avantdiitas chausas
vegndas e regardadas , aissi cum
sunt dessus escritas en la present
chartra approantz e luuvmit, donem
e autreem . . .
Cout. Chénérailles S. 179 Z. 23.
. . que las dichas partidas lauvesso
e volguesso que'l prosses e"l deme-
namens îaclis fos ferms e estes en
durabletat.
Mém. consuls Martel Gloss.
4) „überlassen, abtreten".
E ei donat e lauzat a Deu . . e a la
maio del Temple . . totas las mias T
causas entegrament.
Revue 3, 7 Z. 7.
Eu . . done e laude et autorc per
totz tems a te ügo , • avesque de
Rodes, et a tos successors . . tot
quant avia . . ella vila de Sancta
Regons.
Doc. rouerg.. Rv. 15, 6 1. Z.
Et assolsero li .c. sol. de Melg. que
avio per nom de pignora en la
boria d'Anibilet que sos paire i
wvia lauzatz per so forniment.
Cart. Vaour S. 39 Z. 3 v. u.
5) „entscheiden".
E dissero inai que , sei bisbe avia
plach ni contrast ab luinh home
. . de la vila d'Albi , deu lo far
I^usar als prohomes de la vila. E
se ci1l lausar no'l volio, que el lo
fezes lausar ad altres, senes fian-
sas que non deu aver.
Cout. Albi S. 87 Z. 9 u. 10.
Lo judizi que det Oalricus . . e Peire
de Cormol . . entre Bernart . . elz
veguers da Älarcilag ... Et illi
de Marcilag anparabant .in. man-
sos per alodem d'aquesta laisa, e
dizo que te[n]guz los au ses an-
parament, il e lor paire ... E
aqucl qu'aizo laudero demandero
lor . cal autorici n'avio d'aquestz
mases.
Cart. Conques S. 396 Z. 2(1.
6)
Cum no deu home vene ni comprar
vin per tabernejar ni luuzar. E
establiren . . que negus habitans
en la vila de Marmanda no vendia
vin a negun taberney de Marman-
da, ni los deyts taberneys ni alcus
de lor no compria vin dels deyts
habitans . . per vendre a taberna
ni lausar vin, cant sia atabernat.
Établ. Marmande § 29.
7) se L „sich rühmen".
Peire d'Alvernhe a tal votz
Que canta cum granolh' em potz,
E lauza's mout a tota gen.
Appel Chr.« 80, 81 (= Peire
d'Alv. 12, 81 Var.).
Ja no*m tenga negus per sobran-
cier
De so q'ai dich, si ben îauc gab
sobrier,
Qu'eu no'l menatz mas segon que
m'en law.
E s'ieu"! cossec, l'outracuidat par-
lier.
Ja no"l garra totz l'aurs de Mon-
peslier.
Sordel 6, 21.
de Lollis: „che io non lo minaccio
se non secondo che me ne vanto:
vale a dire , la serietà delle mie
minacce è proporzionale alla sono-
343
dtà delle mie parole. Kiman però
sempre il dubbio: m'en Um o men
lau'?''. Ist das richtig, oder wie
ist zu verstehen?
Gehört hierher anch die folgende
Stelle ?
Aragones fan gran dol . .,
Quar non an qni los chapdel
Mas un senhor fiac e gran,
Tal que .s lauza en chantan
E vol mais deniers qu'onor.
B. de Born 15, 45.
Oder hat Stimming Recht, der „Ruhm
suchen" deutet?
8) se l. „seine Zufriedenheit bezeugen,
sich für befriedigt erklären, zufrie-
den sein".
Si la carn trespassada non devia
tornar
Auzir lo jutjamen qne Dieu[s]
manda donar . .
De cui se deura (cor. degra?)
Dieul s i planher ni rancurar
Ni ab cal se poiria congauzir ni
lauzar
Del be ni del servizi que deu ga-
zardonar ?
Izarn 294.
Wegen der Deutung der Stelle vgl.
conjauzir Scbluss, Bd. I, 825 — 26,
De lai Roorgue e (Javaida
No'm clam ni'w lau qu'aissi s'esta.
En Proenza . . .
Ai ben encara mas razos ;
No'w sui clamatz
De Proensals ni de (iascos
Ni trop lausatz.
Mönch von Mont. 4", 82 u. 45.
Vos est cella per cui mi clam,
Vos est cella per cui aflam.
Vos est cella de cui mi lau,
Vos est cella qui ten la clau
De tot mon ben, de tot mon mal.
Appel Chr.« 3, 639 (Jaufre).
Na Guiza, ges nom repen
De vos lauzar, quar mVs gen ;
Mas dels vostres tan ni quan
Nom laus, s'enquer mielhs no fan.
Montanhagol 11, 53.
Ans m'a tan doussa sabor
Qu'ab un plazer w'en lauzera
Quem fezes seguentre cen
Enuegz.
Prov. Ined. S. 4 V. 19 (Ademar
de Rocaficha?).
Sei hoste tut de lui se lauson;
Tant nol sobrecomtan ni bauson,
Mais non lur don al departir.
Flamenca« 1711.
Vgl. Godefroy her 1, Du Gange lau-
dare.
Lauzar, lo- ,mit Steinplatten belegen".
. . qu*^ . . lo mayre e la vilhe facen
. . los portaus clousar, quent mestir
sie, e les carreyres lousar (sie) aqui
hör coneyseran que obs sye , e los
pudz de la vile e los murs deus
banhs.
Livre noir Dax S. 5Ü7 Z. 11.
Et $era lo dit soulier lozat de bonas
lauzas.
Art. moiitp. S. 281»' Z. 21.
Mistral lausa „dalier. carreler, etc.".
Laozation „Gutheissung. Bestätigung".
Ich kann nur lauv- belegen :
Enquera may lauvacio e aproacio e
ratificacio e confermacio.
Cart. Liraoges S. 140 Z. 14.
Lauzatz ?
Congregat lo conselh en lo lausas de
la thomea de mi Peyre Mercier.
Doc. B.-Alpes, Rom. 27,425 Z. 13.
Dazu die Amkg. : .,Lausas signifie
une grande pierre plate, mais je
ne comprends pas thomea. La lec-
ture est certaine".
Lauzenga, -ja (R. IV, 30) 1) „Schmei-
chelei". Weitere Belege: Q. Vert.
Card. 1273; Flamenca» 1230; Roche-
gude (V. etV.).
344
2) , Verleumdung" (R. ein Beleg).
Dieus prec . .
Que mueyr' onguan mal descofes
Seih hom quez anc lauzengua y
mes
Entre nos, per qu'ilh m'azires.
Prov. Ined. S. 115 V. 43 (G. Ademar).
3) „Freundschaft"?
Jes las donsellas non oblida
Guillems, car mot gen las envida
Que de lui amar las sovenga;
Poissas lur donet per lausenga
Cordas e frontals e frezells.
Flamenca^ 5986.
Glossar ^par araitié, en souvenir d'a-
mitié".
Guillems demandet ap paor :
Ma douza res, mos cors que fai ? —
Amix, en luec del mieu estai,
E sol quei mieu ren non movas
Del luec del vostre, non Cresas
Qu'ieu negun tems lo vostre mova.
E eist razons es assas nova
E par d'amor o de lausenga
Qu'en luec del mieu vostre cor
tenga
E vos lo mieu.
Ibid. 7383.
Glossar „parole flatteuse".
4) „Freundschaftsbeweis. Liebes-
dienst" y
Per dreg sobredesir follei
Que"m fai esser outracujat.
Mais per Amor o ai vesat
Que'm fai tener mi donfs] soven
Tot a ma guisa en dormen.
Mais ges aiso fort nom trigava
Qu'o disses, ses Amor[s] mi dava
Negun ben, dormen ni veillan:
Celar lan dei, a mon semblan,
S'Amor[sl mi fai waWa. lauzenga;
Eu dei ben castiar ma lenga,
Que ja per ren non la mentava,
Si eiss' Amors non lo m mandava.
Flamenca« 4725.
Unter Annahme der von Ohabaneau
Rv. 45 , 25 , angegebenen Ände-
rungen, (ilossar „parole tiatteuse".
Lauzengador, -gar siehe lauzenj-.
Lanzengier (R. IV, 30) „Lügner, Be-
trüger; betrügerisch".
Ai Dieus! car si fosson trian
D'entrels fals li fin amador,
E'l lauzengier e'l trichador
Portesson corus el f ron denan!
Appel Chr.2 16, 35 (B. de Vent.).
Lo duc Boves . . apela .i. trotier:
Vay me ad Aspremon . .
A mon companh G. c'a me venga
parlier. —
Senher, dis lo messauge (sicj, so
faray volontier. —
E vinc (sie) ad Aspremon dejos .i.
olivier ;
Aqui trobec G. lo trager lauzen-
gier
Que jogava a taulas.
Daurel 61.
Glossar .,trompeur".
Gehört hierher auch Izarn 636?
C'aissi coma sol esser enemics e
guerriers
De la gleiza de Roma, huey mal
ira estiers,
Qu'encaussarai heretjes, crezens
e lauzengiers.
Übs. „trompeurs" und dazu die Amkg.:
„L. n'est ici que pour la rime, ef
n'a aucun sens précis".
Wie sind die folgenden Stellen zu ver-
stehen ?
E si n'es tan privatz
Que'us creza voluntiers,
No siatz lauzengiers
Ni marritz ni gilos,
Sils autres companhos
Son pus privatz de luy.
Ni, ab que be'us enuy,
Re non fassatz parven.
Bartsch Dkm. 110, 33 (Am. de
Sescas).
345
Sonneiit li graile e mesclent li
caplers,
No'l poc sufrir coars ni lauzen-
gers.
Aigar« 1294.
Der Sinn verlangt etwas wie „Schwäch-
ling''. Aber kann l. die Bedeutung
haben ?
Laazenja siehe lauzenga.
Lauzenjador (R. lY, 30 ein Beleg)
1) „Lästerzunge".
Don die quei caussigars que fo
Faitz del pe fo fiu' amistatz
Celada de lauzenjadors.
Bartsch Chr. 156, 27 (Tenzone Savaric
de Mauleon — (íauc. Faid
Ugo de la Bacal.).
Car no'us aus mostrar
L'amistat gran de valensa
Qu'ieu vos port, car gran secor
Mi fora, si la manieira
Non ÎOS del lauzengador
Maldizen qu'es trop sobrieira.
Ibid. 328, 25 (Joan de Pennas).
2) „Lügner; betrügerisch".
Dicunt alquant estrobatour
Que'l reys fud filz d'encanta-
tour.
Meiitent, fellon losenyetour.
Alexander 29.
Dona, dis G., mort es el bosc ma-
jor,
Mortiz) Ta-l sanglar, al cor n'ai
gran dolor. —
Mentit n'aves, en glot lausenga-
dor.
Daurel 485.
Glossar „trorapeur".
Lanzenjar (R. IV, 30) 1) „schmeicheln"
(R. ein Beleg).
Aias cortesia de grat,
No de joglar otracujat
Que launenjan zo lausara
ue ja nulla re no valra
I E blasmara ço que bon es
' E cujara esser cortes.
I Q. Vert. Card. 1229.
I E Sias estraintz
A cel qui volra gazaynar
La tu' amor per lausenjar.
Ibid. 1276.
2) „lästern, verleumden". Im ein-
zigen Beleg bei R. ist mit der Hs.
E ýol statt A f. zu lesen.
Que negus hom no lauzengue alcu
ciutada . . ab senhor ni ab la gleia
ni ab autrui, e si o fazia e proats
n'era, sia fals e perjuris e passe
pena el cors e en l'aver . . . E si
alcus hom dizia que alcus hom
agues Jauzengat autre ab senhor o
ab gleia o ab autrui e proar no lo
podia . . .
Chartes Agen I, 62 Z. 3 u. 7.
Ferner Leys I, 348 Z. 15 ; s. den Be-
leg s. V. dezencuzation, Bd. II, 223.
3) „betrügen". Izarn 537, s. den
ersten Beleg s. v. dat, Bd. II, 10.
Lanzenjaria (R. VI, 29 ein Beleg)
„Schmeichelei, schmeichelnde Über-
redung".
Segnors, antre nos ha . . setze en-
fantz . ..
Et ay mot gran paor que li Es-
clau de Turquia
Per dons (Text donx) ho per paor
ho per Lauzenjaria
Non los fassan ostar de bon pre-
pauzament
E renegar la fe dell payre omni-
potent.
S. Porcari V, 10.
E ayssü me dizian eis per me dece-
bre e per menassas e per lauzen-
guarios.
Voyage S. Patrice^ 576.
Lanzesme (fehlt R.), -isme (R. IV, 28)
• „Abgabe bei e. Verkauf, e. Schenk-
ung etc.".
346
Si alcnns homs sa honor . . vetidre
volra ad alcun . ., licencia aia, . .
sal empero lo drech de son senhor,
que le senhers aia .xiii. d. per lo
lauzesme e la sensa.
Priv. Manosque S. 9 Z. 14.
.III. letras rials que hom non done
de donatio ni de institutio de here-
tatge lauzisme.
Arch. du Consulat § 297 (Rv. 3, 50).
Vgl. Eomania 1, 898.
So doch auch im letzten Beleg bei
R :
Que per escambi o per donation lau-
zisme non sia donatz ni doman-
datz.
Cout. d'Alais.
Rayn. „approbation".
Laiizeta „kleine Platte".
E fay de plomp una lauseta pertu-
sar.
Chirurgie ò9d (An. du Midi 5, 113).
Lat. Text plageMa facta de pluniho.
Thomas ,petite lame".
Lanzevol „lobenswerth".
A ! quan lauzevolz e quan nobles fon
le prex del just . . rei Agari , le
qaalz ameritet que le salvaire del
mont lo lauzes ni Tonres.
Legendes IV, 53 (Rv. .84, 228).
Laaziera? „Schmeichelei'.
Peccat d'azulazon es portar lauzeras,
lauzar home (Text -mo) que fassa
mal ni lauzar sas malas costumas.
Romania 24, 68 Z. 1 (Somme le roi).
Rochegude citiert die Stelle als Be-
leg für lauzenffa, und ebenso liest
R. II, 28 s. V. adulatio. Darf man
lauzera bewahren?
Lauziera „Schieferbruch".
La forma del luoc de las lausieiras.
Item que'l luocs pauzats juxta las
lausieiras e juxta la planca e juxta
lo prat Monziel, . . lo quals luox
es Claus . . am Fort que fo sai en
reires de P. de Sovia, un rivet dih
de las laucieiras e en la fl dos ri-
vetz discendens de . . .
Deux. paix Aurillac S. 389 Z. 23,
24, 27.
Mistral lausiero „lieu où Ton trouve
des pierres plates, des pierres schis-
teuses, ardoisière".
Lauziraanier ?
Quar pro aures lo jorn con-
ques
Queus meisser' autrui(s) bo-
telliers.
E siatz lur lausimaniers
E vulhatz mais pauc ben qu'om
non vos venda
Que percassar rics dons ab riqu'
esmenda.
Witthopft No. 1 , 61 (Guir. de
Born.).
So nicht nur die Hss. C D , sondern
auch Hs. H No. 124, 5. Witthoeft
liest laus umaniers. das er S. 13
„menschliches Lob" übersetzt.
Lauzimi siehe laudime.
Lauzina.
Et feront reparar las escliamas de
las dogas. et feyron far la lauzina
e'ls avan(s)-peigs del mur.
Art. montp. S. 245* Z. 30.
Glossar S. 344 „dallage, pavé".
Lanzisme siehe lauzesme.
Lanzor (R. IV, 28) 1) „Lob". Faire L,
portar L, rendre l. „loben, preisen".
Amors, de vos faz lauzoi\
Qu'amar mi fatz la gensor.
Montanhagol 2, 81.
Am la maynada estay pla
De ton senhor,
Per que puescan major lnuzor
De tu portar.
Lunel de Montech S. 41 V. 196.
)47
Poderos Diens . .,
Merce n'aiatz, qu'ieu vos azor e'us
cre
E"us ren lauzor de Tonor e del
be
Que m'avetz fag.
Appel Chr.» 58, 58 (G. d'Autpol).
Se dar l. „ stolz sein , sich geehrt
fühlen".
Le pros coms levec son guinho . ..
E vaj' al senescalc mandar
Que resposes al messagier
A fuer de noble cavallier,
Per defendre son bo senhor.
Lo senescalc se dec lauzor,
Quar el dec parlar davant totz.
Levec sus et en auta votz
AI messagier fey so respost.
Guilh. de la Barra« 4132.
Z. 7 ist pagar überliefert, das Paul
Meyer bewahrt, der Z. 6 frageweise
Änderung in se sec (oder s'estec),
ausor vorschlägt. Dazu bemerkt
Chabaneau, Revue 40, 583: „La
correction proposée en note parait
inutile. Mais au vers snivant peut-
être conviendrait-il de substituer
parlur à pagar. „Le sénéchal se
donna louange, se sentit fier, ho-
noré, de ce qu'il devait parier avant
(ou devant?) tous".
2) -Lobgesang".
En totas las lausors que sancta gleysa
canta.
Appel Chr.« 8, 180 (-^ S. Hon.
XXIX, 20).
3) „ lobenswerthe That, löbliches
Thun".
E ponharay cum senes lor m'es-
fortz
De servir e d 'autras lauzor 8,
D'escut, de lansa o de bran
E de bon pretz trair' ad enan
Entreis reys e"ls emperadors.
Appel Chr.* 27, 38 (R. deVaq.).
So auch an der folgenden Stelle?
En cosselh . . et en sa cort le senher
a homes de lauzor e d'onestat pre-
clars que amon justizia e miseri-
cordia {— lat. laude).
Pet. Thal. Montp. S. 5 Z. 8.
4) „Zustimmung, Billigung".
Adonx dis K. magnes : Escoltas
mi, senhor.
Amenas mi ma sor; donar Tay
per amor
Marit(z) lo ric duc Bove(s), se de
vos n'ay lauzor.
Daurel 134.
Glossar .approbation". Z. 2 ist über-
liefert : Ammas mi seror genta ; die
Verbesserung stammt von Chaba-
neau, Revue 20, 255.
Lavaci (R. IV, 32) wird nach Suchier,
Zs. 4, 407 zu 127, mit Unrecht von
Rayn. als Masc. angesetzt.
Lavador (R. IV, 32 ein Beleg) „Ort,
wo man sich wäscht, Bad".
Aujatz que di.
Cum nos a fait per sa dousor
Lo seingnorius celestiaus
Probet de nos un lavador . . .
Lavar de ser e de mati
Nos deuriam segon razo . .
Cascus a del lavar legor;
Dementre qu'el es sas e saus,
Deuria anar al lavador,
Queens es verais medicinaus.
Appel Chr.2 72. 6 u. lö (Marc).
Lavadura (R. IV, 32) 1) „Spülwasser".
Neguns hom . . en neguna carreira
. . no auze lavar vaicels ni gitar
rausada ni lavaduras de vaicels
ni autras aiguas belas ni lajas.
Arch. Narbonne S 137b z. 31.
2) /. de carn „Blutwasser (vom Ab-
waschen des Fleisches)" (R. ein
Beleg).
348 —
Festola . . ad oras corromp la carn,
ad oras l'os , ad oras lo nervi , e
conoisiras ab aitals signes : aquela
que coromp la carn gieta saina
blanca semblant d'aigua , e cant
coromp Tos, gieta saina semblant
de lavadura de car[n] , e cant co-
romp lo nervi, gieta saina sangui-
nolenta.
Chirurgie (Basel) iol. 138d.
Laya-mans „zum Hände waschen die-
nend".
Item unam picalpham stagni, con-
tinentem medium cartum; item
unum picalphum stagni iava-mas.
Inventaires 14« siècle S. 19 § 3.
Dazu die Amkg. : „11 est cuVieux de
constater cette difîérence de genre
qui dénote deux variétés de pichets.
Le second était sans doute une
aiguière".
Mistral lavo-man „ce qui sert à se
laver les mains".
Layamen (R. IV, 32). Ob Rayn. mit
der für Brev. d'am. 7107:
Pero sapchatz qu'en lur vertutz
(sc. de las erbas)
Pot hom ben esser deceubutz
Qui no sap . .
El) quäl guia fau ministrar
0 en beure o en menjar,
En emplautz o en lavamens,
En yssirops o en enguens
angesetzten Deutung „clystère" im
Recht ist, ist zweifelhaft. Vgl. die
folgenden Stellen:
Item deu per .i. lavamen e per .i.
enguen . . e per .i«. poma d'ambre
quelh ordenec M« Bernat d'Anto-
cla . ., que avia mal en la ma . . .
Frères Bonis I, 75 vi. Z.
. . . deu per .i. ychirop . . e per .l. la-
vamen al cap e per .i. enguent . . .
Ibid. II, 166 Z. 10.
Der Hrsgbr. bemerkt ibid. Bd. I S.
CXVII: „Toutes les fois que Bo-
nis parle de clystère, il écrit la
phrase sacramentelle : Per la de-
coxsio de Uli cristeri et per lo do-
nar . . . Quand il dit lavamen, c'est
un maniluve employé pour un mal
à la main, ou un lavamen al cap
pour la tête: en somme, une dé-
coction pour laver, employée con-
curremment avec les emplâtres et
les onguents".
Layar (R. IV, 32) 1) luvat „kahl, mit
leerem Beutel".
Que vienco a mi aixi lavat cum Adam
exi de paradis, quar egs Tan feit
pagar .CL. francx de despens et
Tan ostat .v. rociis.
Rev. de Gascogne 8, 427 Z. 3 v. u.
Hrsgbr. „nettoyer".
2) se l. de „sich entäussern, sich los-
machen von".
Que de tot joi si desvest
E de pretz si cura e*s lava.
B. de Born 22, 15.
Layetz siehe vetz.
Leada siehe liada.
Leal siehe leial.
Lear (R. IV, 66) siehe Liar.
Lebier?
Item sien baylhatz aus bayletz de
lebiees qui Mossenhor a ordenatz
pilhartz . sencles rossiis de .xxx.
floriis, e un ad Arnaut de Castanh.
Item los barletz (sie) de lebiees qui
Mossenhor a ordenatz pilhartz, se
thienquen ab los saumers e sien
au carcar e au descarcar e au ser-
vici de la crampe.
Arch. bist. Gironde 12, 262
Z. 27 u. S. 264 Z. 4.
Lespy lebièe „lévrier" ; bayletz de le-
biees „valets de lévriers (des chiens
de Gaston-Phoebus)".
— 349 —
Lebrairon.
E bram de lebrairo
E dolor de talo.
Mahn Ged. 1245 (S. 89 Z. 14: P. Card.).
Diminutiv von lebrier? Oder weist
Mistral leheroun „loup-garou, en
bas Limousin" auf den Weg zum
richtigen Verständnis?
Lebrat Junger Hase".
Per vi que lor donec a Causac am
.1. lebrat .v. s.
Douze comptes Albi S. 192 § 1540.
Vgl. auch unten lobret.
Span, lebrato, ital. leprattu.
Lebrata rjiog^ Häsin".
Per una grossa lebre .iv. gr. ; per
.1». lebrata .vi. bl.; per cascuna
de las autras mendres .mi. bl.
Tarif Nimes S. 548 1. Z.
Mistral lebrato „ levraut femelle. hase " .
Lebratina „Hasenfell".
Le .c. de las lehratinas .ii. d. ; la
.XII*. de las lebratinas .i. d.
Leyde Embrun, Bulletin Hist.
1885 S. 127 Z. 18 u. 19.
Lebriera (R. IV, 35) „Windhündin,
Windspiel" . Siehe R.'s einzigen
Beleg vollständig s. v. umastinar
Bd. I, .56.
Lebreira canis leporina.
Don. prov. 61», 39.
Ben car comprest so qu'emblez a
la feira,
Qu'enquer n'anas tiran per la ri
beira ,
E tira vos tiraillz coma (Text -me)
lebreira,
Mas greu penretz ja mais lebre
corseira.
Blacatz 6, 23.
L ebros (R. IV, 49) „finnig".
Los d igs cossols per las carns lebro.
sas et ensinadas (? cor. enficidas?)
et per las penas d'aqui levadoyras
appelo lo bayle nostre.
Et. hist. Moissac I, 459 Z. 25.
Lee siehe laic.
Leca „Falle".
Leca Decipula.
Floretus, Rv. 35, 71«>.
Mistral leco „sorte de piège que l'on
construit avec une pierre plate
soutenue par des baguettes ou des
épis de blé; traquenard ; piège en
général; etc.".
Leca.
Pus paguey . . per pan . . e carn sa-
lada e lart et lecha e belach ara . . .
Revue 35, 303 Z. 10.
Mistral lico, lecho , leco (1.) „liehe,
leiche, poissons de mer"' So auch
an der altprov. Stelle?
Lecafroia. lecha frita „Bratpfanne".
Item ung ander ; item una lecafroya
(Text lecapoyra) de fer ; item ung
grand payrol de coyre.
Inventaire Montbeton § 104.
Item una cassa; item una lechafrita ;
item quatre padenas.
Inventaire Moissac 1349 S. 20 Z. 24.
Mistral licafroio, lecoß'oio (rouerg.),
lechofrito (1.) , lecafrico (lim.) etc.
„lèchefrite".
Lecai, Ii- „leckermäulig, lüstern, be-
gierig". So ist anzusetzen statt
-cais, R. IV, 35. Der Obliq. Sg.
findet sich in:
Ver ditz, qui m'apella lechai
Ni desiran d'amor de lonh,
Car nulhs autres jois tant no'm
plai
Cum jauzimens d'amor de lonh.
Jaufre Rudel 5, 43.
Wie ist aber das im ersten Beleg
bei Rayn. (V. et Vert. fol. 22) sich
findende licaytz zu erklären? Liegt
umgekehrte Schreibung für licays
350 —
Lecar (R. IV, 35), li- 1) flecken". Lecar
noch Don. prov. 31b, 18 und 40*», 36
{lecs lambas).
Los cans d'aquest ric li venian
liquar las piagas.
Ev. Lucae 16, 21 (Rochegude).
Clédat 140», 7 ïecavo.
2) „in hinterlistiger Weise reden"
(Appel).
E no tem truan maligne
Ni fals digz, don malvatz lecha.
Prov. Ined. S. 298 V. 29 (Raim.
Vidal).
Rayn. „îait lippée".
Lecardetz (R. IV, 85 „goinfrerie, gour-
mandise") ist nicht, wie R. VI, 340
angibt, in -det zu ändern. Der ein-
zige Beleg lautet vollständig:
Q'el mon dompna non a c'om deia
aver fianssa
Que d'amor li fezes mais negun'
esperanssa,
Pois eu l'agues comtat sa fera
malananssa . ,
Ni p(u)ois de SOS huoils vi (cor.
vis?) sa fera enflada panssa
Ni son fer lechardetz ni sa fera
semblanssa.
Liederhs.-A No. 568, 4 ((i.delaTor).
Lecaria (B. IV, 35), 11- 1) „Leckerbissen".
Quant les effans son petitz, hom los
acostuma de mingar soven frian-
darias e Jecharias e autras gloto-
nias.
Rapports S. 267 Z. 6.
2) „eitles, trügerisches Reden" (Appel).
Que chanso ni sirventes
Ni 'stribot ni arlotes
Non es mas quan licharria.
Seih qui faulas di (faul' es
Enteiramen lecharia),
Di, quom no s'enganaria,
Qu'entiers e sals remazes?
Prov. Ined. S. 30 V. 24 u. 26
(Bern. Martin).
Vgl. das Glossar. Zenker, Peire d'Alv
S. 21 übersetzt Z. 3 „Eitelkeit^
Z. 5 „Nichtigkeit", Rayn., der nur
Z. 1—3 citiert, „libertinage".
Lech (R. IV, 44) „Kindbett, Nieder-
kunft".
Sia ela beneeita
Que de lui fo eseinta
Ta gloriosament,
Nol coseub a deleit
Ni ac dolor a (cor. al?) leit
Ni SOS cors naframent.
Gröbers Zs. 10. 155. 6^ (anon.).
Lecha „Wahl".
E si . . vol persegre son jutgeamen,
la cort deu jutgear al defendedor
sagramen, quel fassa o quei prenga
del demandador, lecha sua.
Hist. Montauban I, 402 Z. 27.
So vielleicht auch Ohartes Agen I, 5
Z. 14? Siehe enlecha, Bd. III, 8.
Lechafrlta siehe lecafroia.
Lechai, lechar etc. siehe leca-,
Lechiera, lit- (R. IV, 44), lich-
1) „Sänfte". Weitere Belege:
G. Barra s'en fey portar
Malautes en una leyteyra.
Aysinar se fey ben e bei
En la Icyteijra per portar.
Guilh. de la Barra^ 2317 u. 2381.
Item . . . bailie .iii. s. al caratier e
a Gazas per anar a (cor. ab) la
lieiUeira Aujols e per portar a Mon-
talba.
Dép. chât. quere. III, 35.
Ferner ibid. IV, 23 (JiUera); s. den
Beleg s. V. frareJa, Bd. III, 592.
Lichiera Basterna.
Floretus, Rv. 35. 72».
2)
Item pauso aver pagat . . . per las
taulas que preron los sendegues
d'essi, quant Carlle Espiafam sa
— 351
îom. 0 (cor. e?) per far lichiera
e portas als bans, monta .xii. s.
.VIII. d.
Doc. B.- Alpes, Rom. 27, 412 Z. 11.
Dazu die Amkg. : „11 y a dans la
délibératioii (15 juin); „pro tabulis
emptis pro constructione licteria-
runi Karoli Spiaffam". Lichiera
désigne-t-il une sorte de lit?".
Siehe auch unten lechiei-at.
3) „Streu".
E poys lo ser
Tu l'iras autre vetz vezer (sc. ton
rossi)
Eis pes curar
E poys bona Htiera far.
Lunel de Montech S. 40 V. 162.
Mistral lichiero, litièro, leitèiri (d.)
etc. „litière, sorte de voiture ou
de Chaise portative ; chalit, bois de
lit, fouche ; paille qu'on met sous
les bestiaux''.
Lechierat? „Bettstelle"?
Item mais trobares en l'espital .viii.
lieteirat e .viii. palasas e .vu. quol-
ses e .XI. quoisin e .v. lansou e
.XV. flassadas.
See. liv. pèl. S. Jacques S. 14ò Z. 6.'
Hrsgbr. „literies, garnitures de lit".
Cor. Heteiras?
Lectíon (R. IV, 40) „Wahl".
Aqui bengo . . raossenh de Panyas . .,
lo cal remustra cum lo dit mos-
senhor lo senescal lo abe . . donada
carga que et enpauses sus lo pais
que .X. foex fesan hun arcbalestre
e balhasan a quasque un balcstre
hnna carca de blat, autra carca
de bin per portar a Galan . . . E per
80 que aqui fo dit que los noples
• . doptaban que . . lo senescal se
bolossa apropiar los ditz biures,
lo dit de Panyas disso aus ditz
noples . . que, per tau que degun
no pensasa sus aquo, que el se
contentara . . que fossa baihat a
casque hun arcbalestre dus scutz,
e de quo et donaba la lection aus
ditz cossolatz, e que lo fessan res-
posta.
Comptes de Riscle S. 197 Z. 19.
Leetara „Lesen. Vorlesen".
Las quaus letres aqui publiquemens
fon legides et publicades, et en-
pres la lecture et publicacion de
querejs] . . .
Établ. Bayonne S. 284 Z. ö.
Las quals letras füren legidas aqui
metis ; apres la cal fectura fu re-
mostrat . . .
Arch. Lectoure S. 186 Z. 4.
Leda siehe leuda.
Leg siehe lei.
Leg?
Stephanus Baroneti .i. sestarium or-
dei de cada leg de Casalebres.
Liber Instr. Mem. S. 432 Z. 10 v. u.
Text cadaleg; die Schreibung cada
leg stammt von Chabaneau, der
ibid. S. LIX frageweise „chaque
homme lige" deutet.
Lega (R. iV, 40) „Zeit, die man zum
Zurücklegen einer Meile braucht,
Stunde".
. . fo adordenat . . que . . hom mezes
gardas a las portas del pont de
Tarn . ., las quals [i?] fosso .i«.
legua davan jorn, e de ser demo-
resso tro que la gen fos reclausa.
Comptes Albi § 82.
Glossar „temps nécessaire pour par-
courir une lieue".
Vgl. Du Cange leuca 2.
Legada „Raum einer Meile".
Nos engen ges per re que Tost
agues durea,
Qu'abans de .xv. jors fos tota
desebrea,
Car ben tenon de lonc una granda
legueia.
Crois. Alb. 402.
352 —
L'evesques de Caortz e la gens
desgarnia
S'en fugiron vas Fan jaus .1». gran-
da legueia.
Ibid. 2151.
Mistral iegado ,espace d'une lieue".
Vgl. Du Gange leucata s. v. leuca 1 ;
Godeîroy lieuee.
Legador „Schmelzkessel".
Sagramen d'aquels que tenon lo le-
gador del ceu. leu hom que tene
(sie) lo legador del ceu jur que de
tot lo ceu que yeu auray, 0 autre
per me. en lo dich legador, que yeu
daray son dreg a cascun ben e lial-
ment . . ayssi ben egalment al com-
prador coma al vendedor.
Pet. Thal. Montp. S. 304 Z. 21-23.
Legar (Stichel S. 61 ein Beleg) „schmel-
zen". In realem Sinne:
Suc de savina ben colat
Ab tant de lart de porc legat
E fresc faretz ensemps boillir.
Auz. cass. 3334.
Qe qant le fucs pren escalfar,
Lo coure comenza legar.
Enaici seras tu legaz
El poz d'enfern es escalfaz.
S. Agnes 451—52.
E tot 0 lega sus un marbre caut.
Chirurgie 564 (An. du Midi 5, 114).
Thomas „liquéfier".
Lo jorn .xxvii. de novembre nevet
que ac d'espes dos pals, e la nueg
siguent ploc e leguet en ben las
doas partz. Item la tersa part de
la neu restant non fon legada de
.VIII. Jörns.
Chronik Boysset S. 342 Z. 13 u. 14.
In übertragenem Sinne:
. . que semblava le cor totz li legues
per compassion.
S. Douc. S. 62 § 8.
Car cant illi venia per recebre aquell
sant sagrament (sc. das Abend-
mahl), per gran ardor tota legava
de devocion sobre aquest benifici
. . . Per que totas ves qu'illi cu-
menegues, am tan gran ardor hu-
fria si mezesma a Dieu que cais
SOS cors semblava deîallis d'aquella
gran fervor d'esperit que tota la
legava.
Ibid. S. 86 § 27.
Nicht klar ist mir die Bedeutung an
den folgenden Stellen:
Ja per me (sagt die Starke) non
leves erguell,
Car a nuilla ren pietz non vueill;
E pus ab me l'ajustarias,
Om cruzeis et esflatz serias . .
No gardarias îag ni dig
Ni ren que trobe om escrig.
Los sobrecils legatz tenrias,
E per gran ancta 0 aurias,
S'ab ome parlavas en bas.
Q.Vert. Card. 698.
Der Text hat Z. 9 parlarias, die Hs.,
nach Bartsch, Zs. 3, 430, parlavas.
Maygres e palles et enclins.
E los huellz leguaz e mesquins.
S. Hon. III, 102.
Hrsgbr. „cernés et abattus".
Legat (R. IV, 39 ein Beleg) „Ver-
mächtnis".
Per la destribusio dels leguat del tes-
tamen de so senhe paire.
Frères Bonis II, 341 Z. 24.
Weitere Belege im Glossar.
Item may .c. sols tor., lo[s] qual[s]
laychec . . a la dicha Peyronela per
legat en so darnier testamen.
Inventaires 14« siècle S. 16 Z. 12.
Sy lo payre . . ordena que lo filh 0
filha no aya sa tersa part deus
deitz bens . ., lo filh 0 la filha pen-
dran deus leguatz que lo payre aura
feyt tant que aya sa terssa part.
Cout. Bordeaux S. 166 Z. 8.
353
Legendíer, Hg- 1) „der Gebete, die
Messe liest"; Priester"'. Vgl. legir 1).
Ab tant portan lo comte als cler-
gues legendiers;
Ei cardenals e l'abas e Tevesques
Forquiers
Lo receubron ab ira, ab crotz e
ab essesiers.
Crois. Alb. 8468.
Arsevesques, avesques e abatz e
templiers,
E monges e canonges , que de
blancs que de niers,
N'a en la ost .v. melia dictans e
legendiers.
Ibid. 9339.
E Taîars d'aquest seti non es mas
alouguiers.
Ja tant non emprendretz ab vos-
tres Ugendiers
Que no i trobetz contenta d'a-
questz .X. ans entiers.
Ibid. 6951.
Glossar „lecteur, qui lit (les offices)" ;
Übs. der ersten Stelle „lisant", der
dritten „prêtre".
Les .XII. pas y ioro et tot sos
cuseyllers,
ArcpvesqiU'S e bisbes ez abatz
legenders.
Guerre de Nav, 4797.
Dazu die Amkg. S. 647: „On enten-
dait par abatz legenders des su-
périeurs d'abbayes dans les ordres
et disant roflice, dont le livre por-
tait autreîois le nom de legenda en
latin et de legendier dans notre
langue. Voy. Du Gange legenda*^.
2) „Kollektenbuch-'.
Si ben sai legir mon sauteri
E cantar en un responsier
E dir leisson en legendier.
Flamenca« 2313.
Glossar: „proprement le recueil des
legendes des saints, et particulière-
ment des legendes des confesseurs,
LeTy, Prov. Supplement-Wörterbuch. iV.
mais ici, d'après le contexte, c'est
plutôt un lectionnaire".
Lej^ensa (R. IV, 43). Einziger Beleg:
Et agra entier
Pretz, cui quecx soana,
S'ab aital mestier,
Crides sai: Guiana!
E ferai (cor. fer' al ?) premier
L'onrat coms valensa,
Quar SOS sageis es
De tan breu legensa
Qu'ieu non o die ges.
Mahn Wke. III, 78 (Bern. Arn. de
Moncuc).
Rayn. „son sceau est de si petite
legende". Ich verstehe die Stelle
nicht.
Legir (R. IV, 43) 1) „lesen".
Der letzte Beleg bei R. lautet voll-
ständig :
Moysen ay lescut
Trastot et ay agut
Mantz libres en baylia.
S. Hon. I, 103.
Nebenformen ligir, leire, leger Par-
oxyt.) :
Et ay ligit la gesta
De la sancta conquesta
Que fom en Ronzasvalz.
S. Hon. I, 109.
R. setzt ligir an , gibt aber keinen
Beleg.
Et l'altrei duyst d'escud cubrir..,
Li terz ley leyre et playt cabir
Ei dreyt del tort a discernir.
Alexander 98.
Los prophetas deurias creyre
E tot ayço qu'es escriut leyre.
S. Marg.« 434 (Madrider Hs.).
E cant era petitz, sos paires lo mes
per quanorgue en la quanorguia
major del Puei, et apres letras e
saup ben lezer (sie) e chantar.
Chabaneau, Biogr. S. 62^ Z. 5
(Biogr. des P. Card.).
23
— 354 —
Hier etwa speziell „Gebete, das Bre-
vier, die Messe lesen"? So in:
Pey Trencavel, pessatz de la la-
bor,
Car ges coblas no sabetz aze-
gar . . .
Mossen R., beus fora mays d'o-
nor
De be legir que non es de trobar.
Deux Mss. XXIX, 54.
Glossar „lire (s. ent. le psautier ou
le bréviaire)".
E la. major partida de la nueg illi
metia en legir e en orar.
S. Douc. S. 8 § 8.
Ferner Crois. Alb. 6454.
Gehört hierher auch die folgende
Stelle?
E'l malvatz manens savais . .
Conquier de sa manentia
Dolor e pena e pantais.
Mas d'aisso no'l pren esglais,
Quar gallinas e perdis"
Lo conorton e*l bon vis
E*l ben qu'en la terra nais,
Dont el es jauzens e gais.
Pueys ditz a Dieu en ligens:
leu suy paupres e dolens.
E si Dieus li respondia,
Poirial dire: Tu mens.
Mahn Wke. II, 188 (P. Card.).
Vgl. oben legendier.
2) „vortragen, erzählen, mittheilen".
Apres ayso, senhors, lo s'ensegui
So qu'ieu premier el libre vos legi,
Con los cors mors qu'eran de bo-
nas gens
Aqui fasien aportar lur parens.
S. Trophime 270 (An. du Midi
13, 319).
Aras vos legiray, s'en (cor. se'm?)
voles escoutar,
Lo decret que davant vos ay pro-
mes contar.
Ibid. 949.
Aqui foron per sert aquels qu'ieu
legiray
Aras ayssi per nom, de motz non
falhiray.
Ibid. 1021.
3) „wählen, erwählen" (R. IV, 40).
Der vorletzte Beleg ist nicht sicher;
Eichelkraut druckt:
Mas d'aisso'm fan meravilhar
L'eligidor, qu'eligit so
Que puescon emperador far,
Cum . . .
Folq. de Lunel 2, 26.
Weitere Belege Appel Chr.* 34, 35
(Guir. de Calanson); Crois. Alb.
4211 u. 8525. So doch auch an der
folgenden Stelle :
Mas qui la sancta regia lieg
De monseynor San Benezeg,
Non deu aver proprietat
Sens licencia de son abat.
S. Hon. CXVIII, 25.
4) legen „der zu lesen ist".
Ez ag n'y .x. tantz d'omes qu'ays-
si non son ligens,
Car si les mentavia, seria longa-
mens.
Guerre de Nav. 2541.
Unentschieden bleibt, ob an den fol-
genden Stellen trobar legen „finden
als etwas, das zu lesen steht" oder
„beim Lesen finden" bedeutet. Vgl.
Tobler, Verm. Beitr. 1, 37 (2. Auf-
lage S. 43).
Nos e molz libres o trobam legen,
Dis 0 Boecis . . .,
Molt vál lo bés que Tom fai e jo-
vent.
Boethius 99.
Car legen o trobaria,
Amors, om no's deu sofrir
De dir, si tot so li tir,
Re que porta benanansa
A l'amic cui es amaire.
Kolsen, Guir. de Born, 5, 14.
355 —
Legisme. Füh l. „eheliches Kind" (R.
IV, 37 ein Beleg).
E car es ßlhs legismes. gentils e
de bon aire
E del milhor linatge que hom pos-
cha retraire,
Ira doncs per lo mon perilhatz
CO maljs] laire?
Crois. Alb. 3564.
Legitima (R- IV, 36 ein Beleg) ^Pflicht-
theil\
Tots hom . . pod far son testament
. . aishi cum lo plaira , exceptad
que no pod desheretar son fllh ni
sa filha . . ou son pair ou sa mair
de lor legitima que dret los da.
Cout. Condom § 49.
Tota donation feita de pair a filh
per cauza de matrimoni . . a valor
e no pod ester . . pel pair revo-
cada, saub a sos autres enfants
lor legiUma. E si la donation feita
al filh era tant pauca que no valos
sa legitima . . ., lo filh . . deu aver
dels bes del pair lo compliment de
sa legitima.
Ibid. § 56.
Item deu que fe bailar a 'n W. Boyer
. . . per lo dreg que avia en aquest
(sie) bes per la legitima de sa mo-
Iher . . .
Frères Bonis II, 440 Z. 17.
Legor (R. IV, 50) 1) ,Ruhe, Müsse,
Nichtsthun",
Legorss otium.
Don. prov. 56^, 22.
Reis n'Anfos, ja*ls crois marritz
Non crezatz
Ni'ls feingnenz alegoratz,
Car amon dinz lur maizos
Mais bos vis e bos morseus
C'ab afan penre casteus,
Ciutatz ni reinz ni faire faitz pre-
zantz,
Tan lur es cars legors e pretz
soanz.
Calvo 15, 40.
Zu beachten ist hier das männliche
Geschlecht von legor. .
Siehe auch 2).
2) „Behagen, Freude" (R. ein Be-
leg).
Ni malvatz aficx
De lauzenjador
No"m tolh (sie) ma legor
Ni*l honrat joy que*m soste.
Prov. Ined. S. 221 V. 53 (P.
Bremon).
Car eu soil chavalchar
E soen vestirs far,
E gran legor n'avia.
C'ara non sai qe sia
,Tois ni chans ni amia.
Appel, Poes. prov. S. 64 V. 17 (=
Rv. 39, 177; Verf. zweifelhaft).
Per qu'om fai trop gran follor
S'en re s'es desmezuratz
Per afan ni per legor,
Quar quecs deu sofrir en patz
On plus es marritz,
Qu'aissi n'er pels pros grazitz
E blasmatz, s'es orgolhos,
On plus es joios.
Zorzi 7, 15.
Quar fan
Vida tal que ja non auran
Grat de Deu ni del segle onor
Ni a lor cor nulla legor.
Sordel 40, 926.
So auch an der folgenden Stelle?
Qu'ilh ri e chanta dels mieus plors
E pauza e dorm del mieu vellar,
Et yeu*m tenc vil, elas ten car,
E mos trebalhs es li legors,
E li es sojorns mos afans.
Prov. Ined. S. 154 V. 44 (G. de S.
Gregori).
Ist zu verstehen „meine Qual ist ihr
Freude" ? Oder gehört die Stelle
zu 1) und ist zu deuten „meine
Mühsal ist ihr Ruhe"?
23*
356 -
3) , behagliches Leben, Wohlleben" ?
Mals tratz dona alegransa
Per lo respiech c'om n'aten,
Car pron d'omes mal trazen
Venon a gran benanansa.
Et ai vist per trop legor
Mans ricx tornar en paureyra.
Bartsch, Dkm. 39,32 (G. del
Olivier).
4) „Zeit. Gelegenheit". Belege bei
R.; ferner Appel Chr.* Glos.
5) de l. „ruhig" ?
Un mandament, amics. te fas, no"l
say meylor:
Que ames Dieu sobre quant es,
nostre Seynor,
Penetensa, comunion, tot sens
tt-mor
Comenda penre al naffrat. Pois
de legor
Poyras obrar com fa hom savis
sens error.
Chirurgie 19 (Rom. 10, 71).
Legretat = alegretat R. IV, 53 findet
sich Mahn Ged. 1154, 4 (Ugo de S.
Circ) ; siehe den ersten Beleg s. v.
enoi, Bd. III, 12.
Legueta „kleine Meile".
E quan venc pla sus l'adyar . .,
Agro cavalguada (cor. -das?) de
terra
.VI. leguetas per ver a dir.
Guilh. de la Barra« 2681.
Legmu (R. IV, 44 ein Beleg), legnmi,
leam, liom, liome, lium, liame
(R. ein Beleg) „Gemüse".
Item lo divendres et lo disapde, la
ung dia Legums et l'autre . . broet.
Cout. command. S. Andre § 25
(Rv. 42, 220).
Ferner ibid. § 29.
E aysso entendem de fromen, d'ordi,
d'avena, d'arraon, de legums e d'au-
tres blatz cals que sion.
Jacme Olivier II, Ö55 Z. 21.
Die Form leguin noch Reg. not. Al-
bigeois S. 154 vi. Z.
Ben ha fag los ostals garnir,
Que per re uo i posca falhir
Legumis, civada ni cera.
Flamenca* 403.
Et hoc laudavit Simonz de Chasteillo
. . et habuit .i. em. de leum (Text
leû), et Bernardus Airars et habuit
.1. emin. leguminis.
Cart. Hospit. Dauph. § 45.
Li sia vianda era pans et aygua
tot dia ;
Pero d'erbas saladas o de liom
prennia,
Cant venian las'grantz festas, et
als frayres donava
Viandas e peysson.
S. Hon. XXXVII, 16.
Rayn. citiert diese Stelle als einzigen
Beleg für liume.
De las questions . . dels desmes de
blat, de melh, de liom^, de cebas.
Priv. Manosque S. 31 Z. 4 v. u.
La quäl cauza de tota maniera de
blat e de liom le ditz mosen Teves-
que a entendut.
Ibid. S. 45 Z. 5 V. u.
Ferner ibid. S. 105 Z. 4 v. u.
Premieramens si deu pagar lo deyme
... de totz blatz . . . o (cor. e?) de
liomes la des-e-huchena partida, a
partir en los camps on Serien los
blatz 0 los liomes.
Priv Apt § 76.
Neguna persona . . non porti . . mon-
stra de blat ni de farina ni de Unme
lo dilluns al mercat.
Criées Mars. S. 4 Z. 29.
Die Form liome steht noch Floretus,
Rv. 35, 72«.
Adonchas deu hom esquivar
Gauls e totz liums per manjar.
Diätetik 29H.
Die Hs. hat lums.
— 357 -
Lei, ìefs (R. lY, 36) 1) ,Ge8etz\ Leis
„weltliches Recht".
Mas s'en aital obr' eu fallia,
Miravilla granz no seria . . .,
. . quar iio sai divinitat,
Leis ni decretz, ni m'es mostrat.
Sordel 40, 28.
Arnaut Donat, licenciat en leys.
Joyas S. 21 Z. 2.
Peyre de Vilamur, bachelier en leys.
Ibid. S. 214 Z. 2.
Ibid. S 239 Z. 2 „bachelier en de-
cretz"' (kanon. Recht).
2) „Gesetz, BibeP.
E mostret lor be per totas las es-
cripturas e despos lor la leg e las
prophetas e tot aicelo que de lui
era escrit.
Sermons 18, 35.
Mas que sia nmplida la paráula chi
es escriufa en la lor /ei, que de
gráth me águen en ódi.
Ev. Job. 15. 25 (Bartsch Chr. 14, 5).
E digas li qu'a tal domna soplei
Que marves puosc juvar sobre la
lei
Quel meiher es del mon e*l plus
cortesa.
B. de Born 17, 47.
He volem que sobre la nostra lei/
Vos ho juretz encontinen.
Aras Cayphas li presente la let/ en
que jure, he .Joseph sc meta de gi-
nollios davan la ley he meta las
mas sobre lo libre
Myst. prov. 5155.
3) „Glaubensgemeinschaft".
Anc non nasquet plus savis en tota
nostra ley.
S. Hon. XXIX, 18.
Zum vorletzten Beleg bei R. -.
Quar anc non ateys
Dorapna de las doas leys
En tan haut pretz.
Folq. de Lunel 5, 31
ist die folgende Stelle zu vergleichen :
Qu'el vol mais pretz qu'om de las
doas leis,
Dels crestias e dels no-batejatz.
B. de Born 18, 12.
4) „(Geld-) Busse, Strafe".
E si las batalhes faze e era bencud,
ab .LX. e .V. sols que des de lei al
senhor deu garir.
Rec. gascon S. 23 Z. 19.
Ferner ibid. S. 24 Z. 1 u. S. 33 Z. 14.
Item qui plaguera horae de plagua
leial . .. que done .h. sols de Mor-
ias al plagat . . e la ley dreta als
senhors.
Cout. Condom § 45.
Item de plagua que no es leial . ., si
aqued qui feita Taure n'era con-
dempnadz per judjament e no pode
pagar la esmenda de que sere es-
tad condempnad e la ley als se-
nhors, que den isliir de la viela de
Condom per tots temps. entro que
aia pagada la esmenda . . ad aqued
a cui sere . . feita la enjuria e la
lei/ als senhors.
Ibid. § 46.
Cum en lo priviledge . . sie conten-
gut que los qui venderan lor blad
fora la place d'Oloron pergossen
lor blad et pagassen certe ley au
senhor . . .
Cart. Oloron S. 50 Z. 1.
Si algus [hom] . . fazia plaga leial,
que pague .lxv. sols de Morias als
senhors de la viela de Laitora e .xi,.
sols . . a la viela e .xx. [sols] . .
ad aquel qui sere estat plagat, e
que pague lo medge . .; e si era
tals persona que no pogues pagar
la dita ley grossa, que perga la
man.
Arch. Lectoure S. 70 Z. 8.
Ferner ibid. S. 50 Z. 15, s. den Be-
leg 8. V. descarc Schluss, Bd. II,
120. Nicht klar ist mir ibid. S. 39
- 358
Z. 5, s. den Beleg s. v. govemador
Schluss, Bd. lY, 154.
Weitere Belege Livre noir Dax S. 96 ff. ;
Mceurs béarn. S. 161 Z. 9; S. 162
Z. 1 u. 26; S. 167 Z. 1.
5) , Treue, Rechtschaffenheit" (Appel).
Dels reis d'Espanham tenh a fais
Quar tan volon guerra mest lor . ..
E fora melhs, s'a lor plagues
Qu'entr'els fos patz e leis e fes.
Appel Clir.2 69, 40 (P. Vidal).
Tota la let/ qne'l mais de las gens
an
Escriuri' eu en fort petit de pelh.
Ibid. 77, 33 (P. Card.).
6) a lei de „nach Art von, wie".
Weitere Belege Appel Chr.^ Glos. ;
Guilh. Fi-r. 2, 66 Amkg. Das von
R. angeführte ab l. de ist zu strei-
chen ; die Stelle lautet richtig :
Viurai de gnerr' a Hey de mai-
nadier.
Appel Chr.2 27, 38 (R. de Vaq.).
7) plaga de lei siehe plaga.
Unklar ist mir :
Ar ai gaug, car s'esbroiida'l freis
E remanon sol li abric.
E li auzelet en lor leis
Cascus de rantar no se tric.
Bartsch Chr. 67, 12 (R. d'Aur.).
Rayn. „à lenr manière".
Nicht klar ist mir ferner Blacatz 2,
14 ; vgl. dazu die Amkg.. Zs. 24, 35,
und Coulet. An. du îllidi 13, 391.
Leia „Bergschlitten".
Item pausa aver paya . . per una
peyra grosa aduscha anbe mos
buos, en que fon Peyre Janselme
. . he Pons Martin, que la buterun
sobre la lieyu he aduysen la desos
la bestore, . . .
Doc. B.-Alpes, Rom. 27, 370 Z. 10.
Mistral lieio (a.) etc. „traîneau, sorte
de lit ou de brancard dont on se
sert dans les montagnes pour char-
rier les gerbes ou le fumier".
Leia?
Item . . ordeny que la et aqui medis
que la leya sera deyta lo deser (?)
que mous ordeneys . . sian tingudz
de me far portar lo meu cors a la
deyta gleysa Sent Miqueu.
Arch. bist. Gironde 10, 414 Z. 6.
Leial (R. IV, 37) 1) , Recht u. Billig-
keit entsprechend".
Mas pero Fapostolis . .
Monstra per escriptura e per leials
sermos
Quel comte de Tholosa no repren
ocaizos
Qu'el deia perdre terra.
Crois. Alb. 3188.
E'lh cossol establirau dos proshomes
que pezarau lo pa que sera a ve-
jaire que'is fossa a franger al(s)
pes que lor semblara que sia leyals
segon lo mercat comu del blat (=
lat. eqnum).
Prem. paix Aurillac § 2 (S. 302
Z. 19).
2) „der gesetzlichen Vorschrift ent-
sprechend , gesetzmässig , recht-
mässig".
Per so quar li pes e las liuras e au-
tras mesuras devo estre leials, quar
per aquo son establidas . . que ni'l(s)
vendeires nii(s) compraires no i sia
enganatz, parlem de las mesuras
d'oli e de las liuras . . e de las ca-
nas . . , si no era[n] leials, qu'en
deu estre fachs. E si negus hom
. . . tenia . . mesura d'oli que no
fos leials . ., lo senhor i aura .Lxv.
sols . . de gatge . . E la liura ab qne
hom peza . . deu estre de .xvi. on-
sas, e si negus hom . . avia liura
. . que no fos leials . . .
Cout. Agen § 14.
Noch mehrfach in demselben Para-
graphen.
Item que los cossols puscan, si neces-
sari es, fer leals mezuras e las vie-
— 359
Ihas ostar, so es a saber de blat,
de vi 6 d'oli, am las cals sia ven-
dut 0 crompat fizelment.
Cout. du Fossat § 44.
Item demandavan qne enaichi co eran
liuraz als paradors los draps Hals,
aichi fosson tengutz redre aicels
Hals, cant los aurian adobatz e
paratz.
Arch. Narbonne S. TSb 1. Z.
Item que degun . . no porte al mer-
cat . . lanas filhadas . . ni estams,
si doncx no son ben mercadies e
mercadeyras e Hals ses tot enca-
marament.
Ibid. S. 825» Z. 7.
E que deu ost îar de cada maison .i.
hom . . , e aqued que deu ester lo
senhor de la maison o fray o filh
. .. saub que a la biele gardar ne
deven armaze per garde dels jud-
ges ; e si nulhs hom se armaze sens
tens leyal que no agos. qu'en de-
vem aver nos .v. sols de ley.
Rec. gascon S. 23 1. Z.
En aquet caas sere perilh de haber
pergut tot lo negoci aquet qui sere
en deifaute, si no habe desencuse
Ißj/au.
Livre noir Dax S. 64 Z. 6.
Filh, enfan l. „eheliches Kind".
Note per costume que si augun qui ha
conquistat augune cause inmoable
e laysche aquere a sa filhe borde
ab condition en son testament que
si desabie de luys schetz heret que
tornasse aus filhs leyaus, que si a-
quere filhe borde ha agut filh leyau
e aquet apres luy ha bendut la
diite cause . ., que, dat que aquet
filh mori schetz heret, la bente bau
e thien, car ed pot bende segont
la costume e no ha loc la condition
deu testement, car no desabienco
schetz heret, quant filh leyau y ago.
Livre noir Dax S. 129 Z. 24 u. 28,
Aquesta regia nos retra(h)i,
Se vuelh (Hs. vols) saber d'un filh
que ai
Se es mieus o no es aitals.
Que ades puesc saber se es lials:
Can Mars e la Coa-drago
El prim cel .v. angle (?) so . .,
L'eîas d'attlteri es nastz ;
Mas si bos pianetz hi es tro-
bastz . .,
Per lial puesc tener Tefan.
Trait. géomancie, Rom. 26, 262»
Z. 18 u. 26.
3) playa L. siehe plaga.
4) „e. Weinmass".
Qui solvebat tibi occasione ejusdem
vineae tres leals vini annuatim.
Du Gange (Tabularium Brivatense
ann. 1274),
Item per .i*. lial e mieja de vi e .iii.
d. de pa.
Comptes Albi § 1215.
Ebenso ibid. § 1220,
.viii. Hals e miega de vi, a for de .i«,
parpalhola la Hai.
Douze comptes Albi S. 17 § 179.
Ferner ibid. S. 85 § 1469 und Gart.
Albi, Rv. 45, 462 Z. 13 u. 14.
Vgl. An. du Midi 10. 67 Am. 2.
Leida, leidier siehe leu-.
Leire siehe legir.
Leisa (R. lY, 44) ...Tagdhündin". Wegen
des einzigen Belegs, Blacatz 5, 27,
vgl. die Anmerkungen von Soltau
und Tobler, Gröbers Zs. 24, 41 —42
zu 27 u. 28. und von Coulet, An,
du Midi 13, 393—94.
Leisegar? ..Recht sprechen"'?
Quant Salamo comensa de lixeguar,
viencon dabant luy ,11«». aules îem-
nas.
Hist. sainte béarn. I, 78 Z. 12.
Glossar „regier des contestations,
rendre des jugements".
- 360 —
Leìsensa siehe licensa.
Leísiu, 1Ì8- (R. IV, 81 ,.lessive"). Nach-
zutragen ist die Form les- Pet. Thal,
Montp. S. 436 Z. áO.
Mistral leissieu. lis- (rh.), les- (1.).
Leison, les- (R. lY, 43), lis- 1) , Lesen".
Der einzige Beleg bei R. lautet nach
Rochegude vollständig :
Li leissos de las divinas escripturas
dona doble do ( = lat. geminum
confert donum lectio divinarum
scripturarura).
Beda fol. 81.
2) „Lehre, Vorschrift". Der einzige
Beleg bei R. lautet vollständig :
0 fraj're. entende una nobla ley-
çon:
Sovent deven velhar e istar en
oracion,
Car nos veen aquest mont esser
pres del chavon.
Nobla leyçon 1.
Ben ay vostre colp repetit,
Diss lo tils. bog escolas so;
Ja mais non essenhetz lesso
Ad hora que sapcha mais que vos.
Guilh. de la Barra^ 4420.
3) „Lernaufgabe, Lektion" (R. ein
Beleg).
Sai vines, sai vines, puncellas,
Voles ausir bonas novellas ? . . .
Aujas cal lison ai apresa ;
Non vist tan leu ni tan cortesa:
Mur mi.
Flamenca^ 4537.
So auch an der folgenden Stelle?
Frances e clerc an lauzor
De mal, car ben lor en pren,
E renovier e trachor
An tot lo segF eissamen ;
Qu'ab mentir et ab barat
An si tot lo mon torbat
Que no i a religio
Que no sapcha sa leisso.
Bartsch Chr. 173. 27 (P. Card.).
4) „Lektion (der Liturgie)". R.'s ein-
ziger Beleg ist = Appel Chr.^ 84, 7
(Blacasset?).
Pel segle que no*m n'ahis,
Me torney a las leysos
En laissey l'anar d'Espanha.
Appel C;hr.2 93, 31 (= Mönch v.
Mont. 2, 31).
Apres vespras el recordet
Las leissos e'ls respos cantet
Que dec hom dire a matinas.
Flamenca« 3768.
Nicholaus pren un breviari
On ac sauteri et imnari,
Evangelis et orazos,
Respos e versetz e lissons.
Ibid. 2558.
Ferner ibid. 2313 {leis-) ; s. den Beleg
s. V. legendier 2).
Sezetz, senhors, et aiatz patz;
So que direm ben escoutatz,
Car la lessos es de vertatz,
Non hy a mot de falsetatz.
Sesta lesson que legirem
Dels fatz dels apostols trairem.
Appel Chr.2 104, 3 u. 5 (Epist.
S. Steph.).
Var. lis-.
Weitere Belege der Form les- gibt
Karch. Nordfranz. Elemente im
Altprov. S. 58.
Leitiera siehe lechiera.
Leitor = lector , Nom. lectre „lecteur"
R. IV, 43.
Car le leitre que devia legir ad aquel
jorn non i poc esser. car le pobolz
era tan granz qued avenir non i
podia, cant li clergne viron que le
leitre non i era, vai penre uns delz
clergues un psauteri & uberc lo &
acomenset a legir lo primer vers
qued i atrobet.
Legendes XXVIII, 234 u. 236
(Rv. 34, 398).
— 361 —
L'ostau de l'abadie en que demore
lo leytoo.
Den. mais. Béarn S. 79»> Z. 19.
Dass lector auch „lettre, littérateur"
bedeute, wird durch keinen der Be-
lege bei ß. bewiesen. Wie im
zweiten Beleg:
Pros e sabis lectre.
Beda fol. 88,
wo R. , lettre" übersetzt, zu deuten
ist, lässt sich bei der Kürze des Ci-
tats nicht entscheiden, und ich kann
die Stelle nicht nachprüfen.
Leitoral ?
Tendas (Text -datz) e traps, al-
cubas. pabalhos
Veyrem tendre per pratz e per
vergiers
Josta l'aigua pres leüorals cam-
bos,
Quel coms Gr. vol mais pretz que
deniers.
Mahn Ged. 517, 1 (P. Card.).
Cor. per (oder peU) litorals camhos V
Ich kann litoral allerdings sonst
nicht belegen.
Leja?
E plus ordeneren que los clercs den
clerc ayen per Inr tribalh de la
premeyra letya .i. gatge de .lxv.
soudz prohat (?).
Jur. Bordeaux I, 306 Z. 26.
E plus que se pague (sc. lo tresau-
rey) de .x. liuras .x. soudz .x. de-
neys que despendo per la prumeyra
letya.
Ibid. I, 315 Z. 15.
E plus que los clercs deu clerc ayen
.1. gatge de .lxv. soudz per lo tri-
balh de la leya (sie).
Ibid. 1, 333 1. Z.
E plus que deman se fassa la letya
et que sia cridada apres disnar.
Ibid. I, 415 Z. 10.
Len (R. IV, 46 „lent"). Der einzige Be-
leg für die Bedeutung „paisible" ist
zu streichen ; At de Mons II, 1127
steht nicht Lent, sondern Jeiit.
Der erste, Beleg für adverbiales len
lautet vollständig:
C'aicel Jörns mi sembla nadaus
C'ab SOS bels hnoills esperitaus
M'esgarda, mas so îai tant len
C'us sols dias mi dura cen.
Liederhs. A No. 266, 7 (B. de
Vent.).
R. „lentement". Etwa frei „sie zögert
damit so lange" V
Ferner :
Araus es ops, e non len.
Esforsar contra joven.
Peire d'Alv. 11. 25.
Sordel, moiller trobatz truep len,
E ges no sai per qe sia. —
Joan, qu'aicil en cui m'enten
M'am' e no i vueil compagnia.
Nuove rime Sordello 1, 29.
Nebenform Uns:
A ma dona fai la razon enten-
dre,
Chansoneta, e pueys vai, e non
len[sj,
A Mon Dezir que pens de rnon
conort.
Mahn Ged. 788. 6 (Raim. .Tordan).
Die Hs. hat len, aber der Reim ver-
langt -ens.
So doch auch an der folgenden Stelle:
Serai doncs suffrens,
Ja m'en veigna lens
Bes e gauzimens.
Car nuills fins' amair^
Non sap d'araor gaire
Que leu s'irais.
Liederhs. A No. 10. 2 (Guir. de
Born.).
Nicht klar ist mir:
leu m pes que tot aissi'nvprenha
Cum fes al comensamen,
Quan me vis al cor la flama
362
De leys que"m fes estar len,
Qu'anc no m'en detz jauzimen.
Mahn Ged. 208, 1 (B. de Vent. ;
Hs. C).
Var. Z. 8 mis Hss. R (îH. G. 702) S
(M. G. 259) a (Revue 42, 812) ; Z. 4
fe e. l. Hs. 51 (M. G. 701), ses es-
tat len Hs. a, fay estar ien R ; Z. 5
des M, Et anc non des j. a, Et anc
nolles deschausimen S , die Zeile
fehlt in Hs. R.
Len siehe lonh.
Lencar.
L'umor del ionge aisi deu
Deforas lencar destrempada,
S'es ab la poizo emesclada.
Auz. cass. 2227.
Ist l. — leneyar „gleiten" ?
Lenda (fehlt R.), iende (R. III, 45 ein
Beleg), lendena „Nisse".
Del cap li trarai la lenda,
Si'll plaz, e ill pioll del sen,
Pero qe no"s escoissenda
Lo cor qi es blanc e len.
Appel, Poes. prov. S. 126 V. 1
(=Rv. 40,423; anon.).
. . e ausis pesoills e totas lendes.
Bartsch Dkm. 814, 20.
L'ome de si non rent si non fruc
encreisivol,
Lo cal es verms e lendenas e peolh.
La Barca 99 (Gröbers Zs. 4, 332).
Mistral Iende, lendo (a.) „lente, oeuf
de pou". Vgl. Thomas, Essais S. 826
und Tobler, Li proverbe au vilain
221, 7 Amkg.
Lendeman (R. lY. 133) siehe endeman,
Bd. II, 4ß0.
Lendena siehe lenda.
Lendorela , (kleine) Schwalbe".
Et plus sinple que uno tordorello,
Plus laugier que lendnrello.
Ludus S. Jacobi 635.
Mistral arendoulo, lendolo.
Leuegar (R IV, 45) 1) „ausgleiten".
Va s'en ab son gonel frag . .,
Mas al pas d'un riu leneya.
Tan prozamen s'en capdela
Que tal colp de la maysshela (?)
Dec ques aqui s'es esteza.
Leys I, 260 Z. 4 v. u.
2) lenegan „glatt".
Amdos en las fons metreis vay,
E las fons foro lenegans;
Gran fertat fon ab los effans,
Amdos van negar bras e bras.
Guilh. de la Barra* 1691.
Glossar „glissant".
Vgl. elenegar, Bd. II, 348, und len-
car.
Lenga (R. IV. 45) 1) „Zunge". Menar
la l. „die Zunge bewegen, rühren".
Dieus, perdona me en ma vida
Totz mos peccatz e ma falhida,
Ans que la mortz me sobrevenga,
Can non poirai menar la lengua,
Car penedensa del adoncs
No val a l'arma .im. Jones.
Gröbers Zs. 21, 345 V. 88 (Folq.
de Romans V).
Traire la l. „die Zunge ausstrecken".
La volp se fa morta en cami . . e ten
la lenga tracha et esta enversa ;
e venon las pigas e cujon se sia
morta e picon li la lengua.
Appel Ohr.2 125, 120.
Als Zeichen der Verachtung , des
Spottes :
Qu'ieu nom aus en plassa mos-
trar
Ni vestir bos draps de color,
Quar hom nom ve que sa lengua
no"m traya.
Appel Chr.'' 96, .35 (Tenzone G. Gas-
mar — Eble).
2) „Rede". Belege bei R. ; ferner:
Vos non volretz escoutar ni auzir
Fals conceilhiers ni lor lenguas
grazir.
Dern. Troub. § IV, I, 63.
363
Faire la l. „eine Ansprache halten".
Baran la porta en que abia gran
nombre de gent et populars de la
dita ciutat, entre los quals era lo
discret mestre Pey Itier, bachelier,
. . lo quäl abia la carga de fer la
len<ja al dit moss»'" de Pamias de
par los scindics, la quäl lenga no
li foc feyta per so que . .
An. Pamiers I, 485 Z. 25 u. 26.
Ferner ib. S. 487. Z. 15 u. 21.
Aqui fo mosenh lo prior d'Eusa e/e
la lenya per los ditz nobles en disen
aysi: „Messenhors de proprietatz.
messenhors de nobles son enmeri-
bilatz, vos autres cum vos voletz
deseparar de lor . . .". Et cant et
agon parlat a son plaser, lo fo
feyta resposta que . . .
Comptes de Riscle S. 250 Z. IB.
Oder ist es hier ,das Wort führen"?
3)
En aquel an comprezon los ditz se-
nhors cossols la part pertoquan ad
Ymbert de Montadi, so es a saber
totz los vigayrals, exceptat las co-
pas e las lengas del mazel.
Mascaro, Rv. 34, 62 Z. 3.
Glossar (Rv 39, 16) „Sorte d'exaction
féodale, espèce d'impôt prélevé en
nature sur les bouchers : sans doute
la langue des animaux tués , ou
seulement des boeufs? Cf. Du Gange,
article Uni/uae et article boum lin-
guae 8 v. fco«".
4) l. hovina „Ochsenzunge (Pflanze)".
Fai aital enguent : pren razitz de
lengua bovina . . .
Lansolada, berbena, . . lengua bo-
vina.
Chirurgie (Basel) fol. 13Sb u. 140«».
Mistral Zm^o-rfe-èi'ÒM„buglosse; plan-
tain aquatique ; patience ; scolo-
pendre".
5) l. cervina „Hirschzunge (Farn-
kraut-Gattung)".
Yssarop îay hom atressi
Contra tersana bo e fi . .,
Qui pren la lengua servina
E dyacons e politris . . .
Brev. d'am. 6954.
Mistral lengo - de - cèrvi „scolopendre
officinale".
Lengabose? (oder -si?). Faire l. „die
Zunge ausstrecken als Zeichen der
Verachtung".
Que n'i abe que fasen retreyt e lengua-
bonse de tau rey qni aben , que a
penas lo denhaben guoardar.
Hist. saintc. béarn. 1, 38 Z. 4 v. u.
Cor. lenguabossi? Vgl. Flamenca*
Glos, bossi.
Lengaforbit „glattzüngig".
No sai quals es plus aveuzitz
De lauzengers lenguaforbitz
Ho cels que crezon digz savais.
Mahn Ged. 600. 5 (Arn. de
Tintinhac).
R. IV, 46 s. V. lenga übersetzt „mêdi-
sants aiguisés par la langue".
Lengalmen? „in der Volkssprache".
Tut 1) crezedor . . qui venditions fan
. . 0 autres baratz en frau d'uzura
que a barata o a montas s'apella
Hngalmens (= lat. vulgariter).
Priv. Manosque S. 71 Z. 3.
Paul Meyer, Romania 23, 317 : ^Lin-
galmens . . me paraît f autif ; je pro-
poserais vulgalmens" .
Lengatge (R. IV, 46), lin- 1) „Sprache".
Die Form lin- findet sich in:
El lor vay dir en pla lingage : . . .
Guilh. de la Barra« 277.
2) „Land".
Senher , so ditz lo coms , cauzi-
ment e barnatge
Faitz, si m'en amparatz, e auretz
l'avantatge
364
De tot crestianesme e del vostre
lenguatge,
Car restauratz les pros e joia e
paratge.
Crois. Alb. 3778.
Glossar „pays? Du Gange Ungua^ ;
Übs. jpatrie".
Amics, diss el, no't sia greu
Si tu*m dises d'aquel effant
De cuy es, que tant bei semblant
Li veg far, sembla de parage. —
Senher, diss el, d'estianh lingage
Es refans, e no say qui s'es.
Guilh. de la Barra« 3336.
E tantost vengron tug a massa
Per sas paraulas escoutar,
Tant los volgron ausir parlar,
E quar eran d'estranh lingage.
Senhors, diss el, aquest estage
Es d'u senhor o es de dos?
Ibid. 4715.
Paul Meyer setzt Punkt nach Z. 3
und Kolon nach Z. 4 und deutet
Hierher stellt Paul Meyer auch ibid.
4120:
Quar totz sosmes que tant fort
erra
Que desconosca so senhor
Nol deu luns hom portar honor,
Mas qu'om lo deu viu escorjar.
E vos etz en aquels, som par,
Que vostre comtat, que tenetz
De mo senhor, desconoyssetz,
Que no'l voletz iar traütage.
No remandretz en lunh lingage
Ni poyretz al rey escapar.
Vostra gent faretz mal menar
E vostra terra metr'a foc.
Mir ist die Stelle nicht klar.
Im letzten Beleg bei R. :
En autra terra irei penre(r) len-
Si que ja mai en aquesta non
s[ejja.
Mahn Ged. 688, 3 (Guilh. de Cabes-
tanh, Hs. I)
übersetzt Rayn. „prendre langue".
Ist etwa . Aufenthalt nehmen " zu
verstehen V Hüffer. Guilh. de Cabes-
tanh 6, 17 liest mit Hs. d linhatge.
Mistral lengage, lingàgi (m.).
Lengos (R. IV, 46 ein Denkmal)
„schwatzhaft".
Que mot fai pejor habitar
Ab femna fada. lengoza.
Mala e litigiosa,
No fai en ploioza raaio.
Brev. d'am. 32860.
De messorga no fo eures.
De sa boca no fo lengos,
Ans era el a totas gens
Mot amoros e covinens.
Alexius 49 (Such. Dkm. I. 126).
Lo morgues tenha sa lenga que no
parle mas quan deura respondre . .
E ditz mais (sc. l'escriptura) que
ja hom lengos no sera endressatz
en terra.
Benediktinerregel (Paris) fol. ll'^.
Lenguejar (R. IV, 46) „die Zunge ge-
brauchen, reden, schwatzen". Der
einzige Beleg, Jahrbuch 14, 148 V. 31
(Marc), lautet in dem von Suchier
hergestellten kritischen Text:
De lenguejar
Contra joglar
Ez plus afilaz que Mulas.
Wegen Mulas vgl. ibid. S. 150. Z. 1
hat Hs. D lenguetur; Mistral len-
gueta „dégoiser".
Domna, no'us pes sil lengua ditz
So qu'anc mos cors no poc pes-
sar.
Tatz, boca! Nemps potz lengue-
jar,
Et es ten grans mals arramitz (?).
Mahn Ged. 1489, Ü (B. de Vent.).
Mistral lengueja „remuer la langue,
parier, bavarder; etc.".
365
Lengaeta , Zunge''.
Car lausengier, cni Dieus afol,
Non ant jes lenyueta adorna.
Arn. Dan. VII, 87.
Vgl. die Arakg. zu der Stelle.
Aprop li iaitz una lanzeta,
Doas venetas sotz la lengueta
Li taillatz.
Auz. cass. 2442.
Lengaetar siehe lenguejar.
Lenh siehe lonh.
Lenh, linh (R. IV, 77), lin 1) „Holz".
Ich kenne keinen anderen Beleg als
den von Rayn. angeführten, Mahn
Wke. II, 201 Z. 16 (P. Card.). Lo-
winsky, Geistl. Kunstlied S. 13
Arakg. 62. will hier linh in lenh än-
dern ; warum ?
2) , Ruder schiff". Der einzige Beleg
von lenh, Mahn Wke. III. 267 Z. 3
V. u., zeigt das Wort im Reime :
genh. fenh, destrenh.
Si barchas o autres leins portans
merces . . de que leuda se deja do-
nar . . Et si alcuna barcha o alcun
lein passara . . que no aura pagada
la leuda . . .
Jacme Olivier II, 316 Z. 13 u. 19.
Le primpces de Salern un dia . . .
Auzi la fama ei nom plenier
Dels rairacles del monestier,
Per c'apareylla son viage,
Gualeyas e lenz el ribaje.
S. Hon. LXXXIII, 6.
Lins lignum maris.
Don. prov. 52*, 3.
E so ditz lo coms joves : R. Qtiti-
celm, mandatz
Com establisca l'aiga ab totz los
Uns armatz.
Crois. Alb. 4371.
E desotz lo castel , lai on es lo
peiratz,
Son ilh de Volobrega ab los lins
acorsatz.
Ibid. 4376.
. . que galea ni negus lins no y
pogues avenir.
Prise Dam. 73.
Vgl. Kemna, , Schiff" im Franz. 8. 189.
Lenha (R. IV, 77) 1) „Holz". Speziell
„Brennholz", vgl. Romania 27, 387.
L. seca „ trocknes Holz " ; l. verda
„frisches, nasses Holz".
Item lo quintal de la lenha verda
reduda ad Albi .vi. d. t. ; item lo
quintal de la lenha sequa . . . .viii.
d. t.
Comptes Albi S. 183 Z. 4 u. 5.
Siehe auch den zweitnächsten Beleg
Faire lenha, lenhas „(Brenn-) Holz
fällen, hauen".
Item .X jornals de far lenha al bosc.
Dép. chât. quere. IV, 11.
Coma la Universität de Sanct Pons
et habitans d'aquella fosson en po-
cessio . . de lenhar et lenhas für . .
sens . . pena, sia verda o sequa,
trencar et fendre et amb alz apor-
tar.
Libert. S. Pons« S. 11 Z. 9.
Vgl. fmt 5), Bd. III, 620.
2)" „Scheit".
E d'autre part dise que a luy apar-
tene . . de prene . . de cascun car
0 carga de lenha huna lenha o tis-
son.
Comptes de Riscle S. 418 Amkg.
vi. Z.
3)
D'aisso'm farai plaidejaire:
Qui 'n amor ha son esper.
No's deuria tardar gaire,
Tan com l'amors n'a lezer;
Que tost chai
Blancs en bai
Com flors sobre lenha;
366
E val mai
Qui'ls iagz îai,
Ans qu'als la*n destrenha.
Appel Chr.« 62», 57 (= Peire
d'Alv. 9S 57).
Appel im Glossar hai „Hellbraun" ;
lenha „Holz (am Baum)" ; Zenker
im Glossar „Holz, Zweig". Übs.
„denn schnell fällt weiss auf blond,
wie die Blüte am Baum". Rayn.
liest Coma flors en lenha und deutet
l. „bois, lieu plante d'aibres". Die
Stelle ist mir nicht klar.
Rayn. setzt die Nebenform linha an,
gibt aber keinen Beleg; auch ich
kenne kein altprov. Beispiel.
Mistral Ugno, legno (g.) „bois à brû-
1er. bois de chauffage, bois menu,
branchages" ; Lespy lenke „buche,
bois de chauffage" ; ha lenhes „faire
des búches ; couper dans la forêt
du bois pour le chauffage".
Vgl. Godefroy laigne 1; span. Lena.
Lenhairar, îi- „(Brenn-)Holz sammeln,
fällen".
♦
Item avem carta . . que nos podem
pastorgar en la terra de Siverguas
. ., e atressi la podem lenhayrar,
donant per an de sepage per cas-
cuna bestia que la lenhayrara doze
deniers , e aquell que portarie la
lenha a sa testa non deu ren pa-
gar.
Priv. Apt § 54.
, . dels ditz tenementz, en los qualz
avia estat concedide . . al[s] ditz habi-
tans . . facultat de paisce et lenhay-
rar.
Cout. S. Gilles S. 85 1. Z.
Facultat de pendre, culhir et em
portar fornilhe et linheyrar, pen-
dre aucelz et cassar.
Ibid. S. 107 Z. 9.
Quod homines Niciae possint legnay-
rare in territorio Gaudae.
In . . Vera possessione pastorgandi,
eyssartandi , Leignerandi , fuste-
jandi.
Du Gange.
Mistral ligneira „couper du bois pour
son usage".
Lenkam „Holz'".
Aissi con hom tra l'estam
As envers q'era adreich,
E si cum meno'l carreich
Li bou, qant trao'l legnam . . .
Appel, Poes. prov. S. 52 V. 4
(=Rv. 34, 26; Torcafol?).
Ay entendut la causa per que es ven-
gut en Avinhon, per trobar lo se-
nescal de Provensa per lo lenham
de la nau que vos dona destorbi,
de que m'en greva grandament.
Romania 25, 74 Z. 26.
Katal. lenyam, span. lename, ital. le-
gnanie.
Lenhar „(Brenn-)Holz fällen, sammeln".
Cum ÎOS nascuda materia de ques-
tion . . sobre l'us de paycher bes-
tiar . . dels habitadors de Narbona
e sobre l'us de lenhar o de lenha
trencar e de portar per lurs us
propris . . .
Arch. Narbonne S. 159*» Z. 14.
E nos devem ly per .i. jornal de lehar
(sie) de las siuas (sie) bestias . .
• VI. s.
Jacme Olivier II, 234 Z. 1.
Ferner Libert. S, Pons« S. 11 Z. 9,
s. den Beleg s. v. lenha 1).
Vgl. span. lenar, ital. legnare.
Lenhier 1) „Holzhaufen, Holzstoss".
Lenhiers congeries lignorum.
Don. prov. 49», 19.
Lenhiar lignarium, strues.
Floretus, Rv. 35, 71»>.
. . que me deu far e metre en lenhier
la soma de .iiii*^''. saumadas de le-
nha . . , las qalas me . . jura de me
— 367 —
aver facbas et mezas en lenhier d'aj'si
al jour de Sanc .lohan.
Guibert, Regist. doin. 1. 132 Z. 18
u. 2U.
2) „Holzstall" oder .Holzlager"?
Item meron fuoc en lo lenhier del
papa, que era justa la torre de
Trulhas, e duret lo fuoc tres jorns.
Chronik Boysset S. 354 Z. 4.
Negus hom . . no sia arditz de cas-
sar ni de pendre conilhs en au-
trui clapier ni lenhier ni en loc
deffendut o claus.
Cart. Beaumont S. 68 Z. 10.
3) „Holz" ? So, nach Chabaneau, an
der folgenden Stelle:
E garniro las Ihissas eis fossatz
eis solers
De balestas tornissas e de bos
arcs maniers
E cairels e sagetas e puas de
liniers.
Crois. Alb. 8337.
Glossar pua „arme de trait", Übers.
,pointes de fer?"; Chabaneau, Re-
vue 9, 206: „Je crois que le sens
est proprement pieux aigus de bois.
La signification de puas n'est pas
douteuse ; c'est celle , en général,
d'un objet long et pointu et, plus
particulièrement , des dents d'un
ráteau ou d'un peigne . . . Quant
à linier . , ., c'est simplement un
synonyme de lenha (cf. pour 1'«,
ßrent de ferir, etc.), comme fla-
mier de flama, pazimentier de pazi-
ment, companher de comptmh, . .
acordier á'acort, etc. Ces forma-
tions en ier sont tres - fréquentes
dans le poème, surtout à la rime,
qui en a peut-être provoqué plus
d'une".
Mistral lignié etc. „bûcher, tas de
bois, Provision de bois ; stère, me-
sure de bois, dans le Tarn" ; Gode-
Iroy laignier 1 ; Du Cange lignarium;
Escrig llenyer „lefiero; lefiera".
Lens siehe len.
Lensol, lan-, lin- (R. IV, 76 je ein Be-
leg) „Leintuch, Laken; Bettlaken;
Leichentuch".
S'us paupres hom a emblat un
lensol,
Laires sera et anara cap cli,
E si US ricx hom ha emblat Mer-
curol,
Ira cap dreg.
Appel Chr.« 78, 25 (P. Card.).
Sos ueils ensug' ab un lensol (: dol).
Flamenca'' 2187.
Glossar „linge".
E jairetz en lensols blezitz
E en cossers dezonradas.
Folq. de Lunel, Romans 198.
Item una autra taula petita plegua-
dissa, sus la quäl a un lensnl.
Inventaire Montbeton § 172.
Hrsgbr. S. 37 „drap de lit" ; ist hier
nicht „Tischtuch" zu deuten?
Item cinq lensols prims de dos bran-
cas ; item doas pernas de lensols ;
item sine lensols de cortinas.
Item plus en los liegs de cada may-
son y a dez-sets lensols.
Ibid. § 195—97 u. § 267.
Plus .1. par de caussas d'home . .,
plus .1. lansol de tela de viute (?)
broydat del long de .xim. palms
et de larg .vm. palms.
Arch. cath. Carcas. S. 359 Z. 4.
E sas toalhas per manjar,
E sos bels lanssols per colcar.
Guilh. de la Barra» 3012.
E ditz Sent March que un masip, qui
ere disiple de Jhesu Crist, anabe
ab luy, et no bestiba si no un lin-
seu.
Hist. sainte béarn. II, 112 Z. 8.
Ist nicht linsou zu ändern V Mistral
verzeichnet zwar auch lencieu, len-
368 —
ceu (d.), aber ist die Form in einem
bearn. Text zulässig? Lespy führt
dafür nur unsre Stelle an, sonst
linsol, -oü, -o.
Mistral linçòu , len- . lan- ( rh.) etc.
„linceul; drap de lit; nappe, dans
les Alpes".
Lensolada (fehlt R.), lan- (R. IV, 19)
1) ,ein Laken voll".
Item solvi pro .viii. lanssoLatis pale-
arum positarum in solo hospicii
comunis propter frigus , de quali-
bet lansolata .ii. albos.
Hist. Nimes II, preuves, S. 319*
Z. 54 u. .56.
2) , Schleifenblume".
Per sanar la carn nafrada
Es bona la lensolada,
Qu'om apela carlepepi.
Brev. d'am. 7036.
Rayn. citiert die Stelle als einzigen
Beleg von lan-; Azais gibt keine
Variante an.
Pren salvia salvagga e domergga,
lansolada, berbena, pempinelha.
Chirurgie (Basel) fol. 140d.
Mistral linçoulado, len-, lan- (rh.) etc.
„contenu d'un linceul, d'un drap
de lit; ibéride pinnée".
Lentiscle (R. IV, 47 -isc) ^Mastixbaum"
lindet sich Floretus, Rv. 35, 71>>.
Mistral lentiscle, -isque etc. ,lentis-
que".
Leon (R. IV, 47) 1) „Löwe". Nom. Sg.
leu :
Sil toca res chi micha peys.
Tal regart fay cum leu qui est
preys.
Alexander 59.
Vgl. auch unten levon.
2) „e. Goldmünze".
E nos a lu (sc. devem), que bailec
per nos al senhe Bertran Austorg,
en .VI. Coronas e en .xv. leos, . . .
Frères Bonis I, 101 1. Z.
Ferner ibid. I, 120 vi. Z.
Fahre de Pomars deu .x. s. que 11
prestem . . e .i. pavolo e .i. leo
d'aur.
Jean Saval § 132.
Leons d'aur de Flandres a xxviii.
SOS .VIII. diners pesse,
Liv. Synd. Bearn S. 14 Z. 19.
Vgl. Du Cange leones 1.
Leonar.
En sa cort a Paris avia un leo-
nar
Que li volia sos huelhs fors de
son cap gitar.
Fierabras 5018.
Franz. Text V. 6145 : . . avoit .i. He-
mer Qui li voloit du ventre tous
les boiaus sacier.
Leonar (R. IV, 48 „mettre bas des pe-
tits lionceaux"). Einziger Beleg :
E can la leonessa a leonat, el nais
mort; e .m. jorns lo paire . . rugis
sobre el e fay lo vieure.
Appel Chr.'' 125, 27.
Appel deutet, doch wol mit Recht,
„junger Löwe".
Leonat (R. IV, 48) 1) Junger Löwe"
(R. ein Beleg, Leys III, 252). Siehe
den vorhergehenden Artikel.
2) „e. Goldmünze".
.X. d. auri vocatos angelotz et .ii.
d. auri vocatos leonatz, videlicet qui-
libet denarius de angelo pretio .ex.
s. Burd. et quilibet leonat pretio
.nii. üb. Burd.
Arch. hist. Öironde 21, 118 Z. 3
V. u. und vi. Z.
Leones „Löwen-".
Mas li Frances so mal e dur en
totas res,
E an durs los coratges e an cor
leones.
Oois. Alb. 2918.
369 —
Vos i (sc. in d. Stadt) degratz in-
trar ab vostres palafres,
Desgarnit, senes armas . ..
Cantant ab las garlandas, cum sei
que senher n'es;
E so que vos mandessatz om no i
contradiches.
Er aportatz temensa e mal cor
leones.
Ibid. 5003.
Leonesa (R. IV, 48) , Löwin". Siehe
R.'s einzigen Beleg, Appel Chr.'
125, 27, oben s. v. lennar.
La niayre fo d'aysso auzens,
Co leonessa veno correns,
Rompen ades sas belas cris
E SOS vestirs e vars e gris.
Alexius 941 (Such. Dkm. I, 150).
Leopart siehe laupart.
Lepar (R. IV, 48). Für die Bedeutung
„flatter, cajoler" gibt Rayn. keinen
Beleg. Ich kenne auch keinen.
Lera?
Anc puois amors non fo vera,
Pos triet del mel la cera,
Anz sap si pelar la pera,
Escoutatz,
Doussaus er cum chans de lera,
Si sol la coa'n troncatz.
Liederhs. A No. 61, f> (Marc).
Leri (R. IV, 49) 1) ,froh, zufrieden«.
. . Vos 0 aves ben conogut,
Que de letras sabes assas. —
Ostes, ben sai, mais no m'en fas
Ges ara trop gais ni trop leri,
Si ben sai legir mon sauteri
E cantar en un responsier.
Flamenca« 2310.
Glossar „content, joyeux".
2) „leichtsinnig, ausschweifend".
Et ab tot so las trichayritz
Mon an assatz de lurs maritz,
LeTy, Prov. Supplement-Wörterbuch. IV,
Ans faran lurs adulteris
Ab homes malastrucx leris.
Brev. d'am. 18769.
Glossar „gai, jovial, leger".
Mistral Uri , frais et gaillard, bien
nourri, lieuri, joli; her. glorieux;
alerte, leger; allègre, jovial; écer-
velé, évaporé ; jouvenome Uri Jeune
homme folâtre".
Lerma siehe lagrema.
Lermar (R. IV, 7 „larmoyer, lamenter").
Der einzige Beleg ist zu streichen ;
s. desmur 2) letzt. Beleg, Bd. II, 148.
Lermejar siehe lagremejar.
Lesda siehe íeu-.
Lesdia? siehe lestia.
Lesdier siehe Leu-.
Lesin siehe leisiu.
Lesna siehe leuda.
Leson siehe leison.
Lesta, liesta „Wahl".
Per que-us die per sert que a vos
autres fa mestiers que prenguatz
lesta [de] una de dos (sie) causas,
0 vos autres penretz baptisme o
per sert penretz mort per Karies.
Gesta Karoli 2218 Var.
Oder ist das von mir hinzugefügte
[de] nicht zu ergänzen und lesta
als Part. Perf. anzusehen? Glos-
sar lesta adv. „rasch".
E asso sia [en] liesta del senhor . .,
quala divisio li platz mes d'aques-
tas doas.
Cout. Foix § 77.
E asso sia en liesta del senhor . .,
quäl manera de delmar vol que sia
observa(n)da.
Ibid. § 80.
Van tramettre de notables homes que
anessan en Catalonha requerir mos-
sen Guilhem, seignor de Moncada,
24
370
que lor dones un de sos fils per
seignor . . . Lo seignor de Mon-
cada lor donec Uesta de dos fils
que avia en un lieyt que dormian,
que causissan de aquel lor plaguera
(cor. caus. aquel que lor pl. ?).
Ohronique Foix S. 33 Z. 20.
Lestia? „Recht, Abgaben zu erheben"?
Cent n'i remainent qui cuident
far bauzie
A don Ponçon, viscomte de Tu-
bie,
Ki ac al Lans tor e sale e lestie
E par las rues par tot erbergerie.
Aigar« 677.
Nach Scheler steht lestie für lesdie.
Vgl. Du Gange lesta und s. v, leudis
die Formen lezta und lidia.
Letanha, -ani (fehlt R.), -ania (R. IV,
54) 1) „Litanei".
. . sian . . tengutz legir lo sauteri
una vegada cad'an e cada mes los
sept salmps amb las letanhas, am
oracions conpetens.
Statut Clar. Cassés S. 136 Z. 4.
Item que cada un comfray . . sia ten-
gut de dise, so es asaber : les clercz
les .VII. psalms ab las letanhas . . .
Statuts Saint- Christaud S. 10 Z. 26.
Apres lo mena lo prio e totz los cler-
gues a la porta del purgatori am
la processio cantan las letanhas.
Voyage S. Patrice^ 142.
Für die Betonung von letania ist zu
beachten :
Encaras devetz saber qu'om deu dir
gracias . . per doas sillabas . . Ys-
shamens devetz pauzar bestia, savia
et avia per doas sillabas . . Aquo
meteys entendatz de lors semblans
o quaysh coma : propria, . . gloria,
. . misericordia, letanias, reliquias.
Leys I, 48 Z. 13.
2) „Betwoche".
. . fo tremetud lo prume jorn de le-
tanis a Condom per enformar . , .
Comptes Montreal (Gers) I, 23 § 1.
Mistral letanio, Magno (g. niç.), la-
tàni (b.) etc. „litanie" ; Lespy la-
tanis „litanies; Rogations".
Letargnia (R. IV, 54) siehe litargia.
Letia siehe leja.
Leton siehe laton.
Leton.
Item lo crompam aluda de leton e
agulhetas . . ; plus fustane (sie) .ix.
paums e mey per far lo jupon.
Comptes de Riscle S. 481 Z. 21.
Letra (R. lY, 55) 1) „Buchstaben, Schrift"
(R. ein Beleg).
L'uns l'enseyned beyn parv mis-
chin
De grec sermon et de latin
Et lettra fayr en pargamin
Et en ebrey et en ermin.
Alexander 90.
L. formada „gotische Schrift" ; l. ti-
rada.
Plus . . un libre apelhat Las Flos dels
Sants . . scrit en pargames de letra
formada.
Plus .1. libre escrit en pargames de
letra tirada apelhat Proverbi con-
templatiu . . .
Arch. cath. Carcas. 8. 344 Z. 3 u. 4.
2) „Lateinisch" (R. ein Beleg).
Don dit Sant Bernat en la gloça so-
bre lo libre de amor que s'apela
en letra cantica canticorum . . .
Trat. Pen., Studj 5, 306 Z. 3.
3) „Schriftstück, Brief, Erlass". L.
de merca „Repressalienbrief".
Et plus autreyeren a Pey Simon et
en reparacion de sons dampnatges
que Maralles, capitaine d'Arrions,
l'a dat encontra son saub-conduyt,
— 371 -
atendudas las letras de requesta
que los deitz senhors sobre aquetz
l'an feyt, letra de merca sobre los
Frances.
.Tiir. Bordeaux I, 24 Z. 24.
Was bedeutet /. de requesta'^
L de parlar.
. . que donero al mesatger . ., que
portec .1». letra de parlar a Pei-
reguers a M« P. de Labatut, .i.
flori.
Frères Bonis II, 386 Z. 3 v. u.
Letras pendens , Dokument , Ur-
kunde".
E per so que raielhs m'en cre-
zatz,
Don vos letras pendens rimadas.
Appel Chr.2 100, 16ö (Am. de
Sescas).
4) metre a l. „in die Schule schicken"?
. . si que quan Termita lo (sc. Ten-
fan) ac tengut per .vii. ans, e l'eves-
que lo va penre e mes lo a letra e
fetz lo en sciensa essenhar e en
bonas costumas.
Marienwunder § 94 (Rom. 8, 22).
So auch im vierten Beleg bei Kayn.?
Qui met un eîan a letra, al comen-
samen hom li essenha lo Pater
noster.
V. et Vert. fol. 37.
Rayn. „lecture".
5) ses letras „ohne gelehrte Bildung".
Senher, fetz sei, hom di
Que vos sabetz d'amor
May de nulh amador
Ses letras c'anc fos natz.
Vos que non es letratz
Sabetz d'amor can nais
E don ve.
Bartsch Dkm. 102, 12 (Am. de
Sescas).
So die Hb. ; Bartsch ändert fälschlich
in S'es letratz.
Car jassiaisso qu'illi fos sirapla fe-
mena e ses letras, a las sobeiranas
autezas de contemplacion la levet
Nostre Seinnhers.
S. Douc. S. 72 § 3.
Vgl. Godefroy X, 73 ietre.
Letradura „Inschrift e. Münze".
Retencgut . . a nos en aquest feu per
nom de vestidura e de reire-acapte
.1. marabeti de leial pes e de leial
letradura pagador a nos.
Lay. Trés. Chartes No. 4074 Z. 45.
Du Gange literatura solidi „charac-
teres qui in nummo exarantur".
Letran.
Licins fo SOS filz sobeirans,
E quan fo naz, ded li letrans.
S. Fides 117 (Rom. 31, 184).
Dazu die Amkg. : „Parece ser syno-
nimo de „mestre".
Letrat (R. IV, 56) „mit Buchstaben, mit
Inschriften versehen, geschmückt".
E son palaitz s'en intra e ab lui
sei privat,
E los comtes remazo sus el mar-
bre letrat. •
Crois. Alb. 3377.
Glossar „ orné de lettres " ; Übers,
„historié".
Orbs, mutz e sortz . .
E sufrens vol proeza reculhir . .,
E mena los cubertz de so mantel
D'aur tot letrat, on van estudiar
Li may suptil bos digz per ece-
nhar
Nescis e fols cubertz de mala pel.
Deux Mss. XXIII, 46.
Et sio tengut de pezar am pes de
metal . . senhatz de cascuna part
del senhal de[l] cossolat. Los quals
pes so estat fag e's devo far d'aissi
ad enan . . per Santolh da Santolh,
daurelier . . . E lo digs Santolhs
deu far e redre los digs pes totz
senhatz et letratz dessus et affinatz
24*
372
a totz los cieutadas que aver e
penre ne volrau.
Te igitur S. 19 Z. 5.
Vgl. Godefroy letré.
Letreta.
Mossen Ramons, per clercia (?)
Prendetz so que volretz may :
Esser bos ab manentia
0 paubres humils veray.
Prendetz, segon que retray,
Justa'l sen de la letreta,
Quar la questios es neta.
Deux Mss. XXXT, 6.
Glossar „petite lettre, ou letrille, au
sens de l'esp. letrllla? Désigne ici
la cobla initiale du partimen" .
Letrier (R. IV, 55) , Gesangspult". Der
einzige Beleg ist = Voyage S. Pa-
trice* 2187.
Nioht klar ist Deux Mss. II, 24 :
El (sc. der Papst) es bos merca-
diers,
Que dona per deniers
Avesquatz a maynada;
Tramet nos ranatiers,
Quistans ab lors letriers,
Que dan perdo per blada
On fan neys pojezada.
Glossar „lecteur'? Du Gange lecto-
rarius" ; Bartsch Chr. Gl. „Pult".
Letril „Chorpult" oder , Emporbühne,
Lettner" ?
Que alcunas de las plus coraplidas
viron . . la sancta maire a raatinas
intrar per lo coronell ; e mes si en
miei d'aquellas quatre qu'estavan
al letril . . E ganren la(n) n'ac que
l'auziron aqui cantar per l'espazi
d'un vers.
S. Douc. S. 214 § 26.
Item plus per tres chabros agutz . .,
per far lo leiriou dels chantres,
.Uli. s.
An. du ^idi 4, 387 Z. 9.
Mistral letrin, letriéu (g.) „lutrin, pu-
pitre" ; Godefroy letril „lutrin, tri-
bune, chaire". Vgl. Du Gange lec-
torile.
Leu (R. IV, 58) „Lunge". Weitere Be-
lege Flamenca* 2588 und Crois. Alb.
4586. Mistral leu , Uns (1.) „mou,
poumon".
Leu siehe leoii 1).
Leu 1) „Steuerhebung^.
Paguem a Me R. Ortola . . per lo leu
dels .1111. comus fachs lo dia e Fan
desus, .xim. s.
A'n G"» Rotgier, jove, per lo leu del
cunh de Puech Amadenc, .xv. s.
A P. Esteve, filh d'en G«» Esteve, per
lo leu dels dichs dos comus de la
guacha de Verdussa, a .xii. d. per
Ibr., .XXII. s. .X. d.
Douze comptes Albi S. 78—80
§ 1294, 1300, 1339.
Vgl. ibid. S. 78 § 1293: ßaylem li
may al sobredich G™ Esteve , que
avia levat son filh dels (cor. los ?)
dos comus de la gacha de Ver-
dussa . . .
2) „(Steuer-)Liste, Register".
See se lo leu dels dos tailhs endichs
per los senhors cossols.
Mas ly baylaran los dichs cossols hun
libre strach de l'aliuramen del mö-
ble et pocessori darrieyramen fach,
segon lo quäl . . se deu levar lo
dich talh , lo quäl libre on apela
communament leu.
Recherches Albi S. 377 u. S. 380
Z. 18.
Leu (R. IV, 58) 1) „leicht". Die Be-
merkung Rayn.'s über chansoneta
de leu rima bei Elias Cairel ist zu
streichen. Aus dem Zusammenliang
(Liederhs. A No. 140, 1) ergibt sich,
dass der Trobador mit dem Aus-
druck nicht sein eigenes Gedicht
bezeichnet.
373 —
Mit folgdm. a (R. ein Beleg), Tper:
heu chansonet' ad entendre
Ab leu sonet volgra far,
Co[i]ndet' e leu per aprendre
E plan' e leu per cantar.
Mahn Wke. III, 388 (Bern, de
la Fon).
Der Text hat Z. 1 Leu chansoneta
d'entendre.
Leu cauza es a mi a dir
E a tu fort leu per complir.
Sieben Freuden Marias 307—8 (Gui
Folqueys; Such. Dkm. I, 282).
Farai chanso tal qu'er leus per
aprendre.
Peire Vidal 42, 3.
Ära farai . . .
Un sirventes en est son gay
Ab bos motz leus per retener.
(Tuilh. Anelier 1, 3.
2) „hurtig, flink, munter" (R. ein
Beleg).
Sener, letras fassam e breus,
Messages mandem bons e leus.
Flamenca« 136.
Bona dompna, lo vostr' aneus
Qe'm detz mi fai tant de socors
Q'en lui refraigni mas dolors,
Qan lo rerair, e torn plus leus
C'us estorneus.
Appel Chr.« 22, 30 (Guir. de Born.).
Variante irneus.
3) adv. „leicht". Belege bei R. ;
ferner :
Per que torna a nien
Jois e pretz si que, qui pretz vol
nii platz,
Pot n'aver leu, car tant n'es granz
mercaz
Que per eine solz u'a hom la peza
el pan.
Sordel 16, 33.
N'Eble, ben sabon li pluzor
Qu'om endeutatz no mor, sei man-
jar aya.
Mas d'amor mor plus leu que d'au-
tra playa.
Appel Chr.« 96, 48 (Tenzone G.
Gasmar — Eble).
On mais a om de valensa,
Mielhs si deuria chauzir
No fezes desconoyssensa,
Quar om bos leu pot falhir,
Ei malvatz, al mieu albir,
No falh, quan fai falhimen.
Montanhagol 11, 4.
Siehe ferner die Glossare zu Bartsch
Chr. und Flamenca^
4) advb. „schnell, hurtig".
Corona d'aur porta per son dever,
E no ve re, mas lai on vol ferir
No faill nuill temps, tan gen s'en
sap aizir;
E vola leu e fai si mout temer.
Appel Chr.2 34, 20 (Guir. de Calanso).
Hierher gehört auch die folgende
Stelle, falls Chabaneaus Auffassung
das Richtige trifft:
E cels del Capdolh preson . . .
Foc e solpre e estopa ins en un
drap cozutz,
E an leus ab cadena per lo mur
dessendutz.
Crois. Alb. 4500.
Dazu bemerkt Chabaneau, Revue 9,
358: „Au lieu de changer leus en
los, comme le propose M. Meyer,
il serait préférable de corriger
seulement Eis ou Que. Leus =
promptement , comme dans le lan-
guedocien moderne, qui, en liaison,
conserve à ce mot Vs adverbiale
qu'on lui voit ici".
5) „schnell, bald''. So nicht nur im
neunten, sondern auch im letzten
Beleg bei R. :
Que nos aurera secors del rey Marsse-
li leu e tost (Text totz).
Gesta Karoli 2215 Var.
Rayn. „facilement".
374
Weitere Belege Appel Chr.^ Gloss.
und Montanhagol Gloss.
6) „wenig"?
E nous cal aver duptansa
De mi, qu'ap leu d'apagansa
M'auretz del tot tostemps al vostre
latz.
Mahn Ged. 1098, 4 (Raim. de Mir.).
7} ben 1. ,,gar leicht".
Aital lairon fraidel . .
Si ja"l sofre ni'l blan
Nuyl' auta poestatz,
Greu pot esser onraz,
Que ben leu se diran
Cylh que non o sabran
Qu'elh eyx n'es encolpatz
Oi n'eschai la meitatz.
Appel Ohr.« 63, 57 (Guir. de
Born.).
Eu nol conosc ni sai qni sia,
Mais vos îares gran cortesia
S'adrejamen (sie) li respondes. —
Amiga, ben leu o dises,
Ans [nos] coven, so sai, trobar
Tal mot que puescam acordar
A so que'm dis prumierament.
Flamenca« 4232.
Glossar s. v. ben: „bien facilement" ;
b. l. 0 dises signiiie „il est facile
de le dire, c'est vite dit". Cha-
baneau, Eevue 45, 23, ändert Z. 5
A nfojs.
8) ben l. „vielleicht". Belege bei
Rayn. ; ferner
Per q'amarai,
Que ben leu enqeras n'aurai
De joi a ma guia.
Liederhs. A No. 52. 3 (Guir. de
Born).
Mas servir Tai dos ans o tres,
E pueys ben leu sabrai lo ver.
Appel Chr.2 13, 36 (Cercamon).
Ferner Prov. Ined. S. 192 V. 27 (Marc),
s den Beleg s. v. endurar 2), Bd. II,
480, und Flamenca^ Gloss. s. v. ben.
Ebenso fort l. :
Quar la operacio am ma es prostrada
en nostre (sie) re(li)gio . . , entro
que fort leu peric la sciencia de
lu (sie) (= lat. fortasse).
Eevue 1, 14 Z. 3 (Albucasis).
Ferner ibid. S. 302 Z. 19 u. 20.
9) de l. „leicht". Belege bei Rayn. ;
ferner :
Amics, per quet sera donada ni
cobida
La gloria del paire, si tu no l'as
servida?
No ve aissi de leu aitan gian adis-
sida
Co es la sua amor, qui no l'a per-
servida.
Appel Chr.2 106, 27 (= Sünders
Reue 879).
Non passaretz aissi de Heu,
Respos la don', amiga bela.
Raim. Vidal, So fo 1023.
10) de I. ,gérn".
Vils homs de leu no vol auzir bos
motz,
Quar dels sieus fagz contraris los
ve totz.
Deux Mss. Bin. 25.
11) l. que l.
Nos vezem entre nos
Paratges sofrachos
Tant que vendo lor terra,
E creys lor mecios . . .
Nos vezem leu que hu
Que decazo mot leu.
Deux Mss. II, 179.
Glossar „très-îacilement".
12) tan L can, que „sobald als".
Un jovencel . . fetz fnrt ella gleya de
S. Maydoch, e ta leu quan ac fah
aquest fürt, el esdevenc aurios e
senes sen.
Merv. Irl. S. 51 Z. 24.
Enquera hi aportet hom causas ple-
nas de vere que, ta leu que ero el
375
mieh dels flu vis . ., tantost perdio
lor males del vere.
Ibid. S. 19 Z. 3.
13) tener L. teuer a l. „leicht nehmen,
gering achten".
Quel iin aimans per esperansa
cara
Den tener Ueu tot destric e de-
mor.
Dern. Troub. § X, III, 14.
Qu'anz que'l vostre bels cors joyos
Nasques, era establida
Morz a quascun qu'el segle fos,
Quar Tavia merida
Eva, tan fon ardida,
Quar tenc a Ueu
Lo die: de Dieu,
De que fon pueys au nid a.
Appel Chr.« 102, 28 (Lanf. Cigala).
Von R. unvollständig citiert.
Das in R.'s achtem Beleg, ßrev. d'am.
27794, angesetzte a leu — a leu
,,tantôt — tan tot" ist zu streichen;
es ist mit Azaïs alcu — alcu zu
lesen.
Leuda, lei-, le-, les- ÍR. IV, 61 je ein
Beleg), lesna „Abgabe, vor allem
für Einführung oder Verkauf von
Waren".
Tot hom estrayn que vent blat a Mon-
rial que deja donar leuda . . del
sestier i. d. tor.
Cout. Montreal ÍAude) S. 15
Z. 3 V. u.
Die Form leu- steht noch Leud,
Saverdon, Rv. 16, 106 Z. 27 ; Leu-
daire Saint-Marcet S. 5 Z. 4; Livre
noir Dax S. 218 Z. 17.
Et tot horae que tenga taula a la
fieyra dona quatre deniers de lej/da,
e pueys de re que passe ni porte
e la vila, sol que y desplegue, non
deu donar leyda . . . , exceptat de
lana.
Cart.VianeII, 117>> Z. 2u. 4.
De frucha non prenda hom leda, si
no i a al meins emina.
Cout. Alais S. 24 Z. 12.
Item las enformacios . . sobre la leda
el peatge de S. Cabrari.
Jur. Agen S. 14 Z. 80.
Die Form lesda steht Floretus, Re-
vue 35, 71b und Leyde Embrun,
Bulletin Hist. 1885 S. 125 Z. 14.
Ses asso de a lor e'us autreya aqueste
franquesse . . que no don[en] lesna
en tota la senhoria de Bearn et . .
vendossen et comprassen franca-
mentz tot so que's voleran.
E si augu abe panat lezna et en quet
lairoici era pres, la cause de que
la lesne aure panade fosse encos[e]
a la voluntat deu senhor.
Cart. Oloron S. 3 Z. 9 u. S. 6
Z. 8 u. 9.
Ferner ibid. S. 41 Z. 1.
Totas las lesnus , peages, costumas,
vendas.
Hist. Mon. S. Severi 1. 2.38 Z. 1.
L. penoza.
Cum los . . cossols . . ayan enquerit
diligenraent deu peatge e barratge
e leuda penoza . . eu chastel de Le-
motges . . .
Eysso es la renda e leyda penoza que
se leva eu chastel de Lemotges deuz
estrangiers tant solament, quar li
habitans deu dix (sie) chastel en
son exemps.
Cart. Limoges S. 154 1. Z. u. S. 163
Z. 4 v. u.
Vgl. Thomas, Romania 28. 196 u. 487
und Du Cange leudis.
Leudable ,, abgabepflichtig".
. . feron escriure dos roUes, en los
quals se contenian . . . (Lücke im
Text) las causas leudublas e las som-
mas de la leuda.
Leud. Saverdun, Rv. 16, 107 Z. 4.
— 876 -
Leudairia „Zollhaus".
E qo traspassec d'aqui Jliesus, vi .1.
home sezentz e la leudairia que avia
nom Mateu (= lat. in telonio).
Ev. Math. 9, 9 (Clédat 13b 1. Z.).
E cum traspassava, vi Levi Alphei
sezent a la leudairia.
Ev. Marci 2. 14 (Clédat 64b, 19).
Leadar 1) ,,die Imda erheben".
Item leudan (sc. die Konsuln) per
tota la semana. exceptat lo dis-
sapte.
Charte cons. Uzes § 39.
Übers. S. 10 ..ils perçoivent la leude".
2) trans. „die leuda für eine Ware
erheben".
Item sobre aj'sso que los sindix di-
zian que monss«" Tabat non devia
levar ny penre neguna leuda ni
cops dels habitans de Sanct Pons
en la terra de Riols, fonc pronun-
ciat per los dichs arbitres que los
habitans de Sanct Pons no sian
tengutz de pagar leuda ny cops de
deguna cauza que $ia estade leu-
dada a Sanct Pons.
Libert. S. Pons« S- 9 Z. 4 v. u.
Item qui aporta olas a vendre deu
d'una bestia chargada .1». ola. E deu
estre leudada apres la premieyra.
Cart. Limoges S. 164 Z. 15.
Sinn ?
Lendari 1) „Gebiet, in dem die leuda
erhoben w^ird".
. . . cum tropas questios fossan mo-
gudas . . entre lo colhedor (sie) de
la leuda dels senhors de Savardu e
los que passavan per lo castel desus
dit de Savardu e per lo leudan/ del
dit castel.
Item cascun juzieu et juzieva pas-
san per lo leudari de Savardu a
cavalh, sieys din.
Leud. Saverdun, Rv. 16, 106 Z. 28
u. S. 109 Z. 22.
2) „Verzeichnis der leuda^'.
S'ensie(i)g lo leudari del loc de St.
Marcel de Comenge , en la forma
et maniera con se deu pagar la
leuda el d. loc lo jorn de mercat.
Leudaire Saint-Marcet S. 5 Z. 3.
Ebenso libret l.:
Tant per ung Uhret leudari antiqui
(sie) produisit per los cossols coma
per la relation dels prohomes et
antiquis (sie) deld. loc.
Ibid. S. 5 Z. 14
Vgl. Du Gange leudarium 1 u. 2.
Leudier, les- (R. IV, öl je ein Beleg),
lei- ,,Erheber der leuda^\
. . a tots nostres officiers et sosmes,
bailius, peadgers, costumers et leu-
ders.
Cart. Oloron S. 17 Z. 7.
Der einzige Beleg von ies- ist = Cout.
Montferrand § 55 (An. du Midi 3,
302); ferner ibid. § 53.
E degun leydier deputat a culhir las
leydas sobrescrichas . . .
Priv. Apt § 74.
Leudor? „Erheber der leuda''.
E com los , . Singulars de Foys sian
. . quitis de totz peadges e leudas
en totas nostras terras e alcus leu-
dors nostres se perforsen de exigir
e levar leuda de sal d'aquels contra
la forma de lors privilegis . .
Cout. Foix S. 38 Z. 3 v. u.
Haltbar? Oder cor. leuders?
Leugier (R. IV, 59) 1) „fiink, frisch".
Mas pir neient lo vol far, - eya
K'ele n'a soing de viellart — eya
Mais d'un leyeir (sie) bachelar —
eya
Ki ben Sache solaçar
La donne savorouse.
Appel Chr." 48, 27 (anon.).
377 —
So aucli an der folgenden Stelle?
Trameton los messatges . .
Als bares de las terras . ..
Que nulhs hom no i remanga, ni
sirvens ni arquiers
Ni cavaliers mirables ni negus
soudaders
Ni faizitz de boscatge ni negus
hom leugiers.
Crois. Alb. 9348.
Übers, „ni aucun jeune homme" und
dazu die Amkg. : ,.,Te prends hom
leugiers comme l'équivalent des
bacheliers legiers qui sont si fré-
quents dans les chansons de geste
îrançaises".
2Ì ,, bereit, willig" (R. ein Beleg).
Ferner P. Guilh. de Luzerna ö, 43;
s. den Beleg s. v. frontier 2), Bd.
III, 6Ü7.
Lea;s?ieretat ., Leichtfertigkeit".
Totas . . ves que ieu ho fau delibe-
radamen ieu pequi mortalmen. Se
ieu , que soy persona ignoranta,
crezi aquo per una Itugeyretat, que
vezi que bei cop d'autres ho fan
he ja mays persona no m'en re-
pres, he tot mantenen que gen saja
(sie) m'en repren ieu ho layssi, no
Serie pas peccat mortal.
Ieu pequi mortalmen, quant ho fau
deliberadamen. Se ieu soy simpla
persona he ho fau per une laugey-
retat, davant que hom m'en aia re-
pres, ieu no pequi pas mortalmen.
Bulletin 1890 S. 87 Z. 7 u. S. 90
Z. 8.
Leujairia siehe teujaria.
Leujamen „Erleichterung, Linderung".
Mais mezinas e purgament
Donan adoncs gran leujament.
Diätetik 300.
De tot dolors leujamens et ga-
rença.
Poes. rel. 1994.
Lenjar (R. IV, 60). Die von R, ange-
setzte Nebenform leviar ist zu strei-
chen; vgl. Sternbeck S. 26.
1) „erleichtern, lindern" (R. ein Be-
leg).
Car vesen liei vogU mon dan,
Vau sai e lai esgardan
Antra qe*m leuges l'afan.
Prov. Ined. S. 225 V. 47 (Sordel?).
Qu'ieu non ai d'autr' esperansa
Que ja"m leuje ma dolor.
Guilh. Augier Novella 5, 38.
2) „zur Ader lassen".
Dirai li que mal ai avut . .,
E enquera no m'a laissat.
Per que metge m'a cosselhat
Que*m fassa .i. petit leujar.
Appel Chr.« 5, 1.54 (Raim. Vidal).
Mistral aiéuja „ alléger , soulager ;
tirer du sang à une brebis malade,
saigner",
Leujaria, -airia (R. IV, 60) 1) „Leicht-
sinn, Leichtfertigkeit". So auch in
R.'s zweitem Beleg:
Meysuram ditz suau e gen
Que fassa mon afar ab sen,
E Leujairia la'n desmon
E*m ditz que, si trop m'i aten,
.Ta pros non serai dia.
Revue, .33, 406 V. 8 (Garin lo Brun)
Rayn. „folie*".
Ferner :
L'autre comtet con Dedalus
Saup ben volar, e d'Icarus
Co[n| neguet per sa leujaria.
Flamenca« 705.
2) „Anmuth"?
Tu deves saber que sept especials
glorias auran los corses dels saintz
. . Car en los corses auran tota
beautat (sie) e forssa e leuyaria e
übertat e deliech e sanitat e im-
mortalitat.
Elucid., Rv. 33, 350 Z. 15.
Godefroy legerie.
— 378
Lenjazon ist zu lesen statt Leviazon
R. IV, 59; s. Sternbeck S. 26. Für
die neben „saignée" angegebene Be-
deulung „allégement, soulagement'
gibt R. keinen Beleg ; ich kenne auch
keinen.
Leujor (R. IV, 59 s. v. Leu ein Beleg,
wo fälschlich levior geschrieben ist)
„leichter".
E de la regia del nominatin Singular
que vol s a la ii voilh ancar traire
îors : maestre , . . bar . . , gençer
pulchrior, leu'ger levior.
Don. prov. S. 4« vi. Z.
Leujor.
Pero per conseill faria
La leujor
Bemart Martin lo pintor,
Que ditz e trai guirentia:
(üreu er amors ses putia
Camjairitz,
Tro quel mons sia fenitz.
Prov. Ined. S. 28 V. .37 (Bern.
Martin),
Glossar „Leichtfertigkeit'-. Die Stelle
ist mir nicht klar.
Darf man das Wort in der Bedeutung
., Erleichterung , Linderung"' (vgl.
leujamen) vielleicht an der folgen-
den Stelle einführen?
Dieus ! ben fui fols, can cujei fo-
lamen
Que, si"m lugnes de vos, que granz
le[ujo]rs
Fos a mon mal. mas er n'a (cor.
n'ai?) per un dos,
[Quje'il martir en son doblat do-
blamen,
Tan [qu'Jieu non sai qois posca
sostener.
Studj 5, 55 V. 18 (Lanf. Cigala).
Rajna liest lefvojrs, Appel, Herrigs
Arch. 86, 460, will hier das legors
,,otium" des Don. prov. einführen.
Lenla „Zäpfchen".
Del plorar li dolc fort li leula
(: teula),
Flamenca« 6040.
Leula Uva, uvula.
Floretus, Rv. 35, 71b.
Vgl. Thomas, Essais S. 327.
Lenm siehe legum.
Lenmen (R. IV, 59) 1) „leicht". Wegen
des einzigen Belegs bei Rayn., Mahn
Ged. 178, 2 (Graf v. Poit). vgl. ai-
zimen, Bd. I, 43.
Mas ab tot zo mi peza fort qu'il
(sc. la gens genoeza) es
Desacordanz , car s'il esser vol-
gues
En bon acort, sos granz poders
leumen
Sobrera totz cels per cui mal [li]
(Text en) pren.
Calvo 17, 7.
Quar soven
Aurez de doas res talen
A far, que leumen non podez
Conosser quäl melz far devez.
Sordel 40, 59.
Be sai donc qu'el deu perdonar,
Qui'l sap ni"l vol merce clamar.
E par qu'en sia pus tengut.
Depus qu'en ton cors fon vengut,
Qu'enans era nostres creaires,
D'aqui enant fon nostres fraires.
E si nosen nos fa falhir,
Deu nos o pus leumen partir.
Sieben Freuden Marias 68 (Gui
Folqueys ; Such. Dkm. I, 274).
Ferner Mahn Wke. I, 318 (Folq. de
Mars.), s. den Beleg s. v. Utrgor 1),
Bd. IV, 324.
2) „schnell".
Que l'avers vai leumem e la- rie-
tatz,
E'ill vida es breus e la mortz ven
viatz.
Sordel 16. 25.
379 —
Letras del fait van sagelar
E van las dar a .1. corssier
Que tost anes, ses alonguier,
E van li dar aur et argent.
Lo" messagier s'en vay leument
Ab so rocinet tot ainblant.
Guilh. de la Barra« 2894.
3) ,. gewöhnlich, meist" (R. ein Be-
leg, Leys II, 406).
Encaras ha autra diversitat, quar
hom comunalmen fa et ordena lo
dictat de dansa e pueysh li enpauza
so, e*l contrari fay hom leumen en
. bal. quar hom primieramen trobai
so amb esturmens e pueys, aquel
trobat, hom fa lo dictat de bal.
A.ppel Chr.« 124, 169 (= Lejs I, 350
Z. 5).
Glossar „leicht, oft".
Cant aytal mot son de significatio
Passiva, adonx podon esser nom
0 particip ; si nom , adonx volon
dire: amadors dignes d'esser amatz
. . . Si particips es en significatio
Passiva , adonx volon dire aytal
mot: amadors aquel que sera a-
matz . . Pero segon romans leumen
lo prendem per nom, coma lauza-
dors dignes d'esser lauzatz.
r,eys IT, 62 Z. 19.
Ferner ibid. II. 48 Z. 3 u. 4.
Lenpart siehe laupart.
Leurier — lebrier R. IV, 34.
Mos (cor. Bos?) leurers volvedors.
Liamers frezadors
Voill e los (cor. bos ?) venadors.
Mahn Wke. III, 225 Z. 4 v. u.
(Guir. de Salinhac).
Hierher gehört nach Paul Meyer und
Gaston Paris auch die folgende
Stelle :
Del cavalier
Ni del liurier
Que sus en la garda mort fon.
Bartsch Dkm. 93, 82 (Guir. de
Cabreira).
Dazu bemerkt Paul Meyer, Romania
7, 453: „C'est, peut-être. une al-
lusion au chien d'Aubri, qui resta
trois jours auprès du corps de son
maître tue par Macaire" und Gas-
ton Paris, ibid. S. 456: „Les vers
. . Del cavalier . . . me paraissent
bien se référer, non au chien d'Au-
bri, mais au récit Canis dans les
Sept Sages. où le Chevalier tue le
lévrier auquel il avait confié la
garde de son enfant".
Mistral lehrié, leuri (d.) etc. ,,lévrier''
und lehre, Uure, leuire, lieura etc.
„lièvre".
Lens (advb.) „schnell" siehe leu 4).
Leus.
Item pessa . . de tela 0 d'estamenha
.1. d. narboneä . . Item leuses e tras-
lises ad aquel for meseis.
Arch. Narbonne S. 124» vi. Z.
Item leusses e tralires e flassadas no-
vas son az aquelh meteys for de
vintenas.
Ibid. S. 130b z. 18.
Item pessa de vintena . . e de tela
. . e leuses e tralisses e flessadas.
Ibid. S. 202» Z. 7.
Item de fustanis et de leuces atressi.
Cout. ;\Iontréal (Aude) S. 18 § 12.
Leva 1) „Erhebung von Steuern etc.".
Lo . . recebedor de la villa . . sia ten-
gut de continuar sa leva e levar
tota la talha . . que sera estada
empausada.
Pet. Thal. Montp. 8. 188 Z. 3 v. u.
. . seran tenguts de donar quitansa
al dit Bocal . . de totas levas de ta-
Ihas levadas des oura en avant.
Brückenbau Tülle Z. 52.
Cosdumna es en esta vila que, lai on
lo cossolat deura .xv. milia sl., li
cossol . . deven far la leva, abanz
380
que metan autres cossols. E no
deven issir deu(s) cossolat sai que
la haian (Text hahand) facha e
desliurada; e si n'issien part los
.XV. m. numpnaz desus, que los
laissessan de depte, deven o pai-
jar (sie) deu lor.
Gart. Limoges S. 72 vi. Z.
Lhi sirven, can mandero la leva, .ir. s.
Mém. consuls Martel I, 167.
2) „Verzeichnis von Steuern, Ab-
gaben".
A 'n G. Manha .xi. s. per l'escrire de
la leva.
Mém. consuls Martel I. 249.
See se la Leva del monestier de Sant
Salvayre de la Font.
Bondurand, Rec. féodales S. 52.
Hrsgbr. „relevé des redevances".
3)
Item una leva per tirar albaresta.
Inventaire Hyères, Rv. 37, 811 Z. 25.
Der Hrsgbr. deutet ibid. S. 806 „ Arm-
brustschaft" ; ist das richtig? Oder
ist es „Hebel" wie ital. /eua?
4) „Schleuse"?
.T. Gaut. deu Merchat e sos frair apor-
teren unas letras davan los cos-
sols que dizien que a totas vez que
J. Gaut. e sos frair comandarien
q'hom ubris los eslaus qui son eu
riu sobre ueil (sie) de la leva d'aqez
molis, q'hom los devia ubrir.
Gart. Limoges S. 86 Z. 19.
Vgl. Du Gange leva, Godefroy lieve.
Levada (R. IV, 58 „mou, poumon").
Der einzige Beleg muss lauten :
Ni las levadas dels motons ni de las
fedas ni las metzinas dels anhels
non bofaray (Text botaray).
Pet. Thal. Montp. S. 287 Z. 22.
Ventre de moton cuech .xii. d. ; la
levada del moton garnida .i. gr. ;
la trippa del moton o del eabrit
.vi. d. ; la levada o meschina (sie)
del dit aignel o eabrit .x. d.
Tarif Nimes S. 538 Z. 28 u. 30.
Hrsgbr. „mou".
Mistral levado „fressare; entrailles" ;
Du Gange levata 1 „exta, viscera
et quaevis animalium intestina".
Levada (R. IV, 63) 1) „Erhebung, Auf-
stand'".
Item juri eadun que . . no sera feite
conspiracion , conjuracion, ligue,
emprese ni Ihevade Tun contre l'au-
tre, so es los grans contre los pe-
titz ni los petitz contre los grans.
Établ. Bayonne S. 360 Z. 21.
Item prometi . . qne si augun (ni) e-
saye . . de far ligue, emprese, . . .
conspiracion ni Ihevade augune con-
tre la ciutat . . que, tantost cum
ac sabere . ., io ac revelere au bi-
cari 0 mayre.
Ibid. S. 402 Z. 9.
Glossar „levée turaultueuse, sédition".
Si nos an demustrat segretamentz
au(s)cuns grans manipolis et trac-
tementz de levada que se fen et se
tracten de far en la bila.
Jur. Bordeaux II, 275 Z. 4.
Vgl. ibid. S. 274 Z. 14 ff. : „ Los gua-
barreys se ajusteren, et si no fos
lo guobern que tenguorem am las
bonas gens de las juradas et [si]
aguossan trobat cap — quar ben
ne serqueren , si cum em enfor-
matz — eresem que se foren le-
vatz".
Et obligam nos . . que nos no (Text
ne) farem (Text feram) . . . eon-
tende ni trabail ni levade en la
viele de Baione.
Recogn. feodorum S. 123* Amkg.
Z. 15.
2) „Erhebung von Abgaben etc.".
Item que sia facha una levada de cas-
— 381 —
cuTia gacha simpla d'Agen de .x.
liu. torn.
Jur. Agen S. 270 1. Z.
E pels dichs drechs li cossols o lor
serbens pnescan pignorar . . aquel
que no boldria pagar ... Et ais-
|si] sian fachas las lebadas dels
cossols ni dels serbens de lor.
Charte Gréalou § 21 (S. 82 Z. 2).
3) „Fischfang".
. . poyran aussy aqiiellos de qui son
losd. fossatz hy pescar, retenguda la
levada d'ung jour al monestier, sy
la pesca dura per una sepmana.
Cout. S. Gilles S. 72 Z. 3.
. . pourrion pescar al dit estang . .,
salva et reservada ald. monestier una
levadu d'ung jort de la sepmana.
Ibid. S. 77 Z. 1.
4) „Damm, Deich". Der einzige Be-
leg bei R. ist = S. Trophime 606
(An. du Midi 13, 329).
La herba que sera en las levadas del
Roze sera publica, et ung chascung
s'en poyra ajudar et usar, talament
que lod. abbat ny aussy dengung
autre, per razon . . de sas terras
propias que sy conîronton en la
dita levada, non las sy poyra ap-
propiar. non obstant que los albres
que son en lad. levada son . . d'a-
qnelses que si confrontaran an la
part de lad. levada en la quala
seran losd. albres nascutz ho plan-
tatz.
Cout. S. Gilles S. 81 Z. 8 ff.
Ainsy que lod. tenement de lad. cor-
rega inferiora sy move (sie) et con-
fronta an et per la levada, la qualla
es entre los pratz del almornier . .
et la honor de Raymond (,'arbonel
. ., et tira recta linha per lad. le-
vada jusquas al gabin . . Et ont
(sie) volgut que lad. levada divi-
sisca . . lou territori . . del castel
d'Espeyran et lo territori . . de la
dita correga inferiora . ., la qualla
levada . . terminera losd. tenemens
et sera comuna entre lasd. parti-
das.
Ibid. S. 106 Z. 19 ff.
. . . confrontant devers solel levant
ambe ung camin vesinal . .. devers
cocant ambe la levada, devers mais-
tral ambe una vinha dels eretiers
de mestre Branquas Sauvaire.
Ouvr. Arles, Rv. 39, 163 Z. 8.
Vgl. Du Gange levada und levata 3,
4, 5.
Levadier „Deichbeamter".
Item quod omnis persona habens pos-
sessiones quascumque confrontatas
cum Rodano . . teneatur plantare
palerias. Et hoc . . dum erit eis
preceptum per levaderios, sub pena
perditionis possessionis.
Cout. Tarascon § 12 (S. 114 Z. 1).
Mistral levadié „syndic chargé de sur-
veiller l'entretien et la réparation
des digues, inspecteur des chaus-
sées du Rhone".
Levaditz ist anzusetzen statt levadit
R. IV, 63; s. Sternbeck S. 48.
Levador (R. IV, 63 ein Beleg) 1) „Er-
heber von Abgaben etc.".
Chausa adcordada fud per los cos-
suls . . que Hei. Amieils no sia mais
tenedre ni levadre de l'affar ni de
las rendas de las Chieiras. E 11
cossul . . meiren i levador e baille
d'aqestas rendas W. Merchadier.
Cart. Limoges S. 3 Z. 23 u. 25.
. . del quäl talh es estat ordenat le-
vador et recevedor S. Johan Fahre.
Arch. cath. Carcas. S. 305 Z. 4 v. u.
An may conoycensa dels debats . .
que se poden moyre entre lo le-
vador de las talhas . . et lor que
son tenguts de pagar las d. talhas.
Rev. du Tarn 8, 366»» Z. 1.
— 382
Foron levat/ren de bans : Johan Ray-
naut per marel, Peyre Romieu per
lahor.
Mascaro, Rv. 34, 45 Z. 35.
Ferner ibid., Rv. 34, 47 Z. 10; vgl.
Rv. 39. 16-17.
Levadors et cnlhidors de la coGtuma
de las tabernas.
Jur. Bordeaux II, 99 1. Z.
2)
Primeyrament qua podador, saqua-
dor, levador de Bordeu no prenguan
. . mas .X. deners per jornau.
Cout. Bordeaux 8. 597 Z. 3 v. u.
Vgl. Mistral levaire, Grodefroy leveor 1,
Du Gange levator.
Levador (R. IV, 63 fälschlich mit dem
vorhergehenden Wort zusammenge-
stellt) 1) „zu erheben" (R. ein Be-
leg).
Sotz pena fde) .lx. s. t. exhigidors
e levadors del[s] digz malautes que
ho îarian.
Ordon. ladres Castres S. 318 Z. 22.
Contrafazen encor en la ley de .lxv.
s. de Morias applicadors et leva-
dors per lo dit senhor de Berdu-
san.
Reg. dorn. Verdusan S. 83 Z. 6 v. u.
Et asso en pena d'estre mes au pil-
laureu . . et . . en donacion de .lxv.
soutz de gatges, applicadors a las
obras de la vila et levadors sens
aucuna merce.
Jur. Bordeaux I, 7 Z. 8.
Ad aso s'oblygua . . sotz la pene de
.XX. marcz d'argent, aplicaders a
mossenher lo comte de Foys e Ihe-
vaders seys nulhe merser.
Moeurs béarn. S. 148 Z. 6 v. u.
. . . cometa pena de .lx. s. . . . tant
longamen levadoyra cant als cos-
sols . . plazera.
Gart. Viane II, 119^ Z. 2.
Item et que los digs cossols per las
carns lebrosas . . et per las penas
d'aqui levadoyras appelo lo bayle
nostre.
Et. bist. Moissac I, 459 Z. 26.
2) pon l. ,. Zugbrücke".
A M« F. Fahre, fahre, per far cavi-
Ihas et adobar la cadena del pont
levador de Verdussa, .iii. s. .xi. d.
Douze comptes Albi S. 201 § 36.
Vgl. Godefroy leveor 2.
Leyadura (R. IV, 64 ein Beleg)
1) ,, Sauerteig".
Et car los .Tudeus uzen de mynyar
lo paa asime ab l'anhet, per so la
Glisie, la quoau sacrifique lo cos
de Jhesu Crist, use de paa sens
Ihebadure.
Hist. sainte béarn. II, 60 Z. 20.
Nach Paul Meyer gehört auch die
folgende Stelle hierher:
. . Gar ben aparellat trobet
Tot so que fon obs al manjar.
D'aiso non voll gaire comtar,
Car semblaria levadura.
Gar hanc homs non i hac frai-
tura
De ren que saupes cor pensar,
Que boca deja desirar.
Flamenca« 307.
Glossar „levure, aliment aigre", Fla-
menca * Übers. S. 272 ,,le récit en
semblerait fade". Dagegen meint
Tobler, Herrigs Arch. 110,465, m. E.
mit Recht, dass die von Paul Meyer
im Glossar angesetzte Bedeutung
für die Stelle wenig schicklich zn
sein scheine ; er möchte semhlari'
alevadura lesen und alevadura,
unter Hinweis auf alevament Ale-
xander 24 (s. den Beleg Bd. I, 50),
als ,, Übertreibung, übertreibende
Schilderung" verstehen.
2) „Entbindung".
Maestre Johans . ., sazurgias (sie),
promes . . que totas personas pau-
383 —
bras . . que aio mestier de so cosselh
. . per fag de malaudias o de leva-
duras, el los acosselhara e lor valra
de so mestier ses deniers.
Te igitur S. 254 Z. 16.
Leyalhas «erster Kirchgang einer Wöch-
nerin".
Cum per los grans . . despens que . .
se fazien . . en las jazilhas e en las
levalhas de las fempnas , plurors
habitans deu chastel de Lemotges
. . sien vengutz quays ad consump-
macio de lours bez . . ., inhibissem
que alcuna dompna o femna . . no
auze . . en sas levalhas alcuna de
las dompnas Hey aquel jour acom-
panhan a la eglieyja covidar per
mengar ni autrament.
Cart. Limoges S. 158 Z. 11 u. 24.
Ferner ibid. S. 171 Z. 6.
Mistral levaio, levalhos (1. g.) „rele-
vailles".
Levamen (K. IV, 63) 1) ..Erhebung
(fig.)'-.
Motas ves era sospenduda en tan gran
levament de contemplacion qu'es-
tava raubida per l'espazi d'un jorn.
S. Douc. S. 72 § 5.
2) „Erhebung, Aufstand".
Prumeirament que sur lo feit de Pey
Gran et de Pey de Grava, arres-
tatz au castet, per so que haben
deit que quatre homes de la ciutat
deven liurar la ciutat aus Frances
et que dintz .i. mes sere francesa,
et aissi medis fos (cor. sus) lo leva^
ment deu comun, lo quau se levet
divendres, que los .xxx. et los tres
centz sian apperatz.
Jur. Bordeaux II, 357 vi. Z.
Vgl. ibid. S. 358 Z. 4—5: „. . per
tenir concelh sur Pey Grant et Pey
de Grava . . et sus la cedicion deu
pobble".
Levan (R. IV, 63 s. v. levar) 1) „Sonnen-
aufgang, Osten".
E qui"s vol segua aquest trai
E gard e levan e ponen,
Qu'ieu am mais estar en
Fransa.
Peire Regier, Un. Ldr. 7, 49
(R. deVaq.?).
Complansa (sie), vay senes tota
bestensa
Per lo pays de levant al ponent.
Bartsch Dkm. 56, 24 (anon.).
Ar s'en van ves levant li corsant.
S. Hon. XXIV, 59.
Del levant tro ponent
S'en sap li veritatz.
Ibid. XL, 8.
2) „Wöchnerin, die den ersten Kirch-
gang macht*'.
Mas aquelas que l'acompanheran, tan
tost quant de l'eyglieyja a l'in-
trant de la porta seran vengudas
de la levan, aquela levant, receu-
but de liey congiet, salutar (sie)
sian tengudas e devan layssar.
Empero per so no es pas nostra
ententa que elas no poychant be
. . aquela levan acompanhar e la
dicha levan elas mandar a liey
acompanhar, eyci cum es acosdu-
mat. Prohibissem eyssament que
la dicha levant ni son marit . . no
dega . . trametre . . negun prezent.
Cart. Limoges S. 154 Z. 1 ff.
Levar (R. IV, 61) 1) „heben, aufheben,
aufnehmen". Weitere Belege Appel
Chr.2 Glos., Flamencaä Glos.
L. en croi« „kreuzigen" (R. ein Be-
leg).
Denan mi fon en crotz levatz,
El fust ses merce clavelatz.
Marienklage 275.
E feiro Nostre Seiner levar en crotz
. . Pois que Nostre Seiner agro le-
vat en crotz . .
Sermons 21, 19 u. 26.
384
L. la crotz „das Kreuz nehmen" (R.
ein Beleg).
E quan vos îeiron li prezic e"l
sermo
Levar la crotz per gran devo-
cio . . .
Appel Chr. 2 101, 23"^ (R. de Vaq.).
2) „aufstehen machen".
E el li respon : Per ma îe,
Domna, non vol venir per me
Nil puesc de son dormir levar.
Appel Chr.« 3, 285 (Jaufre).
3) „erheben, erhöhen (fig.)''-
Pus en pretz m'avetz levada,
Senher, so dis la vila(y)na,
Per so n'auretz per soudada . .
Appel Chr.2 64, 52 (Marc).
E que faran vair huelh ni blan-
cas dens?
Ni per cuy er mantenguda va-
lors?
Ni per cuy er levatz dompneys e
sors?
Ibid. 84, 19 (Blacasset?).
E ben saup levar las soas dompnas
e ben decazer, quant el lo volia
îar, ab los sieus vers & ab los sieus
digz.
Chabaneau, Biogr. S. öl*» Z. 3 v. u.
4) „erheben, wählen". Die beiden Be-
lege bei R. sind = Folq. de Lunel
3, 21 und S. Hon. XLI, 86.
Eser levatz mit flgdm. Nomin.:
Qu'ieu ai be .v. .c. homes d'a-
questas mas salvatz
E mes en paradis, mai fui bisbes
levatz.
Izarn 546.
Übs. ^depuis que je suis sacré évê-
que".
Ò) „(Abgaben, Geldbussen) erheben"
(R. ein Beleg).
Tant los trobe malvatz,
Certas, que me desplatz
Car levo los deymaris . . .
Deîalhir veg lo rey,
Car te gens senes ley . .,
E îalh car vol levar
Subcidis.
Deux Mss. II, 139 u. 150.
. . . autreyet que negun pezatgier
estranh leves pezatge a Latas.
Arch. du Consulat § 25 (Rv. 3, 19).
Si . . alcus hom ses armas . . . fer
altre tro i a efusio de sanc, so es
a saber coma am onglas, ab ma . .
0 ab pe . ., per aisso mosenher l'a-
bas . . non leva(i)ria pena ni es-
menda neguna.
Prem. paix Aurillac § 4.
Emendas per maleiicis . . no volem
que per nostres baylius sian leva-
das, si doncs no eran jutjadas publi-
cament en for judiciari.
Arch. Narbonne S. 84b z. 10 v. u.
Ferner Arch. bist. Gironde 8, 306
Z. 31.
6) „wegnehmen, wegführen". Belege
bei R. ; ferner :
D'aquest mon leva Dieus los bos
E-ls cortes eis savis eis pros
Alqunas vetz en lor joven.
Brev. d'am. 2594.
Et aqui preseron homes e femnas
et efans e granre de bestiar ses
tot nombre , lo qualh levero de
Girona.
Gesta Karoli 389 Var.
7) „entnehmen".
Conformava si li sancta . . a totz los
bens que vezia . . eis santz ni en
las sanctas, per que a motz la pot
hom comparar, car de cascun le-
vava una vertut.
S. Douc. S. 68 § 10.
Übs. „imiter".
8) „abschneiden" '? oder „holen, kau-
fen" ?
Item deu may ma domayzela .iii. al-
nas de blanc . . per far rauba a la
Sermenha . ., que pres a .xiii. de
— 385
martz . , . Item den may nia doraay-
zela, quan (cor. queV) fetz levar
Tendema, per far rauba al vaylet
. ., .in. alnas . . de bru.
Guibert, liegist. dorn. I, 139 Z. 7.
Dazu die Amkg.: „Prendre. Lever se
dit, surtout à la campagne, dans
le sens de couper dans une pièce
létofîe d'un vêtoment". Vgl. Lit-
tré lever Xo. 13. Mistral leva drap
„acheter des étofìfes pour une noce".
9) .säuern".
E . . retinem per nos . . las farguas
. . eis forns de la vila de Salvanha
e dels barris per pa levat cozir . .
Empero volem qne aquilh qui ten-
dran bordils foras de Salvanha
puescan coze pas levatz o aymes
al[s) meish bordils obs a lors mai-
nadas . . senes fornage.
Cout. Sauvagnas § 18.
Semblans es lo regnes del[s] cels al
levam que pres la îemna, e rescos
lo en tres mesuras de farina, entro
que totz fo levatz.
Ev. Math. 13, aS (Clédat 24b, 1).
Ferner Hist. sainte béarn. II, 60
Z. 21.
10) „tragen, hervorbringen" (R. ein
Denkmal).
Lo quart de tots los fruyts que lo
deyt trens de terra levera.
Arch. hist. Gironde 36, 124 Z. .5.
Ebenso ibid. S. 127 Z. 9.
11) „anheben, beginnen".
Jois e Jovens ais balz levatz
Ab lur cosina na Proesa.
Flamenca^ 748.
Glossar „commencer le bal, entrer
en danse".
Mas lo latinier . .
Vay sautar dins, ses tot vestir,
E vay en Chabert requerir
Que so senhor fos sos pairis.
Ei senhor vay levar .i. ris
Levy, ProT. Supplcment-AVörterbuch. IV.
De Malleo e vay intrar
En la cuba.
Guilh. de la Barra« 1640.
Ja ab to conoissen,
Se potz, no leuò- conten,
Ni ab amic, si l'as,
Iratz non contendras.
Dist. Catonis S. 48 V. 72.
Der Herausgbr. deutet leus „leicht-
fertig, leichtsinniger Weise".
Note que costume es ad Ax que, si
son dus bandols qui mavin e Ikevin
naves Tun ab l'autre e si (schreibe
s'i?) fey angune plague leyau, que . .
Livre noir Dax S. 75 Z. 8.
Fast genau ebenso ibid. S. 65 Z. 17.
12) „errichten, erbauen".
Truan, mala guerra
Sai Volon comensar
Domnas d'esta terra
E vilas contrafar;
En plan o en serra
Cuidan ciutat levar
Ab tors.
Bartsch Chr. 129, 4 (R. de Yaq.).
13) „(e, Laden) aufthun, eröffnen".
Item tot home del dit mestier que
levara botiga o obrado novel pa-
gara . . al dit ciri una lieura de
cera.
Reg. not. Albigeois S. 211 Z. 5 v. u.
Item que negun mestre no prenha
aprentit sino a .vi. ans et a la fi
que sia suffisent, quant volrra levar
obrador.
Cart. Limoges S. 203 Z. 3 v. u.
Item convenon . . . que quäl que com-
panhon, sia . . veyrier . ., tapissier
ou casublier, qui voldra levar bo-
tiga del dich olHce en la . . villa
de Montpellier, pagara . . .
Art. montp. S. 30;> Z. 5 v. u.
Item que nulh barbey no pusca levar
hobrador dintz la deyta bila et
ciutat, sino que sia filh de mestre.
.lur. Bordeaux IJ, 95 vi. Z.
26
— 386
Ferner ibid. II, 225 Z. 27 ; Arch. bist.
Gironde 36. 804 Z. 2 u. 6.
14) Eedensarten.
L. lo camp „das Feld bebaupten, den
Sieg davontragen".
Vei vos, vei vos, sant Frances!
Aquell aqui fortmens sera contra-
dich. mais veramens non am ver-
tat. Car , per cert . eil levara lo
camp e vensera.
S. Douc. S. 98 § 43.
Et en aost fo la gran batalha del
rei de Fransa o dels Flamens a
Älont - en - pebre . e levet lo rei lo
camp.
Lo jorn de SantMiquel mossen Carles
de ßloys . . coinbatet on camp prop
Vannas en Bretanba ;un lo comte
de Montîort. en lo cal combate-
ment lo dich duc fon descofit e
mort, e lo comte ne levet lo camp.
Pet. Thal. Montp. S. 342 Z. 17 n.
S. 367 Z. 20.
Ferner Guilh. de la Barra^ 1278.
L. coasa Flamenca* 1125 ; s. den Be-
leg s. V. coasa, Bd. I, 266. Glossar
„porter les cbeveux en tresse (en
forme de queue)".
L. cocha „sich beeilen".
Ans an tut tres assas baisat,
Tengut estreg e manejat,
E alre sis feiron ben leu
De qu'ieu a dir cocha non leu,
Mais tant y feiron a lur guisa
Qua anc ni blisaus ni camisa
Non tele ren de lur benenansa.
Flaiiienca* 7646.
Glossar „se presser, se hâter". —
Vgl. Chabaneau, Revue 45, 37.
L. a coltura ., bestellen . bebauen " ;
siehe coltura, Bd. I, 289.
L. conseUt.
i.'ossols podon levar cosel e penre
sagrament de lur cosel totas ve-
gadas qiie's volun , a la maneira
que an acustumat de far, per lur
propria auctoritat.
Arch. Narbonne ö. 189»> Z. 17.
L. orgolh, l. ricor „hochmüthig, hof-
f artig sein, Dünkel emptínden".
Enquer dizon mais de folor,
Q'aurfres a donipnas non s'eschai.
Pero si dorapna piegz no fai
Nin leva erguclli ni ricor,
Per gent teuer no pert Dieu ni s"a-
mor.
Montanhagol 4, 31.
Glossar „concevoir, eprouver".
Ära te vueil dir e mostrar (sagt
die Stärke)
Cosi deuras de mi usar.
•Ta per me non leves erguell,
Car a nuilla ren pietz non vueill ;
E pus ab me l'ajustarias.
Gm cruzeis et esflatz serias,
Menazantz. torbatz. ses repaus.
Q. Vert; Card. 686,
. . Per que la gens lor dona
Mot ricamens lors ops,
Don pueus ne vezem trops
Qu'en levo gran oi-guelh,
Quar le mons los aquelh
Tan finamens ab si.
Deux Mss. VI, 42.
15) intrans. .,sich erheben, aufstehen".
Weitere Belege:
Nostre Seiner cenet ap sos discipols
. , e puis. quant levet da la sena . . .
Sermons 21. 2.
Et quant agro manjat. levero.
Guilh. de la Barra* 2151.
Que quand m'esveill ni clau los
huoills de som,
A vos m'autrei, quan leu ni vau
jazer.
Arn. Dan. XVII, 38.
Ferner Appel Chr.^ Glos.; Flamenca*
Glos.
16) „steigen-.
Anc nans en mar, quan a perdut
sa barga . .
- 387 —
E cor plus fort quuna sajeta d'arc
E leva en aut e puois aval jos
tomba . . .
15. de Born 19. 86.
17 Ì .anheben".
E levet le critz per lu ost.
Prise Dam. 543.
18^ se l. „sich erheben, aufstehen".
Weitere Belege Appel Chr.* Glos. ;
Elamenca' Glos.
Se I. matin.
Ära sai ieu de pretz quals la plus
gran
De totz aquels que's leveron rnati:
Messers Conratz l'a plus fi ses
enjan,
Que"s defen lai a Sur d'cn Saladi
E de sa maisnada croia.
Socoral Dieus, quei socors vai
tarzan !
Sols aura'l pretz.. que sols soïre
laîan.
B. de Born 21, 2.
Diez. Leb. u. Wke. S. 227 „die sich
des Morgens erheben- ; aber leveron
ist Perfectum und mati bedeutet,
wie Stimming m. E. richtig an-
gibt, .früh". Mir ist der Sinn der
Stelle nicht klar.
19) se l. „aufgehen (v. der Sonne)".
Belege bei R. : ferner :
(^ue jazon ab putanas trol solelhs
es levatz.
Appel Chr.2 79, 20 ÍP. Card.).
20 1 se l. „('fig.) sich erheben" (R. ein
Beleg).
I'er malvestat mi sai levar
E mai valer per sordejar.
Appel Chr.* 40, 41 (Gnir. de Born.).
21) se l. „sich erheben, sich empören"
iW. ein Beleg).
Sur so . . los guabarreys sc ajusteren,
et si no fos lo guobern que ten-
guorem am las bonas gcns de las
juradas et [si', aguossan trobat cap
— quar l)en ne serqueren, si cum
em enformatz — cresem que se
foren levatz.
.Tur. Bordeaux II, 274 Z. 17.
Ferner ibid. II, 357 vi. Z.; s. den
Beleg s. V. levamen 2).
22) se l. „sich fortbegeben, auf-
brechen".
0,v, senher, per amor de Dieu .Thesu
C'hrist, levem nos d'aj'ssi, que non
ay cor que plus o puesca vezer ni
regardar.
Voyage S. Patrice^ 1413.
E delibera si d'assailhir las gens de
Karle, e ensin que marchavan, el
ho sap e si leva de Freta e va
troiibar son enemy.
Tersin. Rom. 1, 05^ Z. 4.
23) levan et colcan „wohnhaft, an-
sässig". Cout. Agen § 55; s. den
Beleg s. V. colcar 2), Bd. 1, 280.
Ferner :
Los borgues d'Agen que an acostu-
niat a far lor vinhas que an foras
los dexs ab homes levans e colcans
d'Agen . . .
.lur. Agen S. 81 Z. 28.
Conoguda causa sia que lo senhor
n'Aymeric de Bore . . |aj affran-
quit . . . per totz temps Ramon
(]arpenter de Beguadan et sos hers
en tau maneyra que lo deit Ramon
et SOS hers deven ester levantz et
coguants (Text levatz et coguauts)
a Beguadan eu poder deu deit se-
nhor.
Arch. hist. Gironde 1. 8 Z. 13.
24) Redensarten.
Ne l. consir. enoi, pensamen „sich Ge-
danken, Kummer, Sorge machen".
I'art tot aisso ay auzit dire
(^ue hom no sia en cossire
Ni se vuelha levur enuech
De ren que hom vega de nuech,
(^ar sompnis es e vay sen breu,
Ayssi com es vengut de Ieu.
S. Enim. 1831 (^ Bartsch
Dkm. 266. 1).
25*
— 388
E per aysso. si ho rlizias,
Per fantauma tengutz serias,
E dirian qua sompnis es,
Car non pot esser altra res.
Et yeu ho cre, se Dyeus [mi] gar,
Per que ho layssaray istar,
Que ya sol no m'en levaray
Cossir ni pessamen ya may.
Ibid. 1861-2 (Bartsch Dkm. 266, 31).
Se l. crim „sich mit e. Verbrechen
belasten''.
Ja mais no cug que*s desencrim,
Quar trop s'a levat pejor crim
Que"I de Caim om qui l'amor
Del ric senhor
De Toloz' era's tuelha.
Montanhagol 3, 26.
Se l. paor ..fürchten".
Romanz, vay t'en tot dreg al Pueg,
Seynor ti do ses tot enueg,
Co es Tavesques en Esteves.
E se'l trobas. paor laot leves
Qne ben non sias acullitz.
Q. Vert. Card. 1798.
Se l. vergonha „sich genieren''?
Guillems vai per la vila sols,
No"s gara de îanc ni de pols
Ni's leva d'autr' orae vergoina,
Quar de Franssa e de Bergoina . .
I ac assas homes estrains
Que i eron vengut per los bains.
FÌamenca^ 3795.
Glossar .. avoir honte " ; Fiamenca '
Übs. „Sans respect humain".
Unklar ist die Bedeutung von son
levat Appel Chr.^ 87, 39 (Guir. de
Born.). Siehe die sehr schwierige
Stelle und die Versuche, sie zu
deuten, s. v. deisazegar 2), Bd. 11,
56—57. Wegen der Bedeutung der
beiden ersten Verse vgl. auchx\ppel,
Herrigs Arch. 97, 187 unten.
Levation ..Erhebung".
E que . . aquels sirvens . . îassa jurar
. . que . . legalmen gardarau las
avandichas causas . . e quel dih
ban levaran d'homes, de femnas,
de bestias cometens lo ban, aissi
coma e la dicha vila es acostumat
a levar . . . Item si doptes . . na[i]s-
sia sobre la levacio del dih ban . . .
Deux. paix Aurillac S. 388 Z. 34.
Levestic „Liebstöckel (Pfianze)".
Api e levestic (Test -is) queretz,
Fueillas de veills cauls hi metetz.
Auz. cass. 2623.
D'aiso que die sus contra set,
0)1 api e levestic met,
Li donatz [a] beure soven.
Ibid. 2716.
Levet (R. IV, 59) 1) adj. „leicht" (R.
ein Beleg).
üna chansoneta îera
Voluntiers levet' a dir.
Prov. Ined. S. 263 V. 2 (R. d'Aur.).
. . Qu'es mais amatz
Chans e prezatz,
Qui'l fai levet e venansal.
Appel Chr.* 87. 13 (Tenzone Li-
nhaure — Guir. de Born.).
2) adv. „leicht". Der einzige Beleg
bei R. lautet vollständig :
Avenir deuV Xo pot ges. —
No pot lo V Per Dieu, si fay. —
E quem V — Yeu vos o diray. —
Digatz cum. - S'a Heys plagues. —
PlazerV A Heys cum plairiaV —
Levet, s'amors o volia.
Peire Rogier, Un. Ldr. II, 15 (Arnaut
Plagues).
Danach ist R.'s Citat und Ueber-
setzung zu änder^.
Levon.
Estrecha venc en .i. mantelh
D'un drap de seda, bon e belh,
Que hom apela sisclato;
Vermelhs ab lista d'argen fo,
E y ac .1. levon d'aur devis.
Appel Chr.2 5, 23 (Raim. Vidal).
Glossar „Löwe" ; Bartsch Leseb. Glos.
„Rand, Streifen".
— 389 —
Lez K. IV. lUj darf nicht angesetzt
werden, sondern weibl. leza. Be-
legt ist nur leza mufiestat.
Lezendier.
J Um. a le.zendicrs et a mersiers . . lo
portal nou.
En l'escala dol dimerjiue son . . bar-
biers . tenchuriers e lezendiers e
razedors de pargamins.
Pet. Tlial. Jlontp. S. 95 Z. 4 v. u.
und S. 97 vi. Z.
Lezensa.
Auzels, per ta conoissensa
So"l digatz
Qu'en un glatz
Lev" e jatz,
Deziratz
Er l'abatz
, Ans assatz
Que n'ajam lezensa.
Bartsch Leseb. öB, 65 (Marc).
Glossar , Müsse, Erlaubnis". Die
Stelle ist mir unklar. Ist etwa en
un glatz zu das 3), Bd. I, 259, zu
stellen, und findet l'abatz durch
Hinweis auf Bartsch Leseb. 55, 72
— 78 seine Erklärung V
Lezer „freistehen" setzt Appel Chr.*
(ilos. an, R. IV. 5fi letz „il est li-
cite, permis, loisible" und leyut „li-
cite, permis, loisible'. Der Infinitiv
ist in der That ni. W. nicht belegt,
doch hat ß. das Fut. lezera, Bartsch
Dkm. 194. 34 (Seneca).
3. Sing. Praes. Ind. letz, R. ein Be-
leg, Bartsch Chr. 96, 7 (Arn. de
Mar.) ; ferner Liederhs. A No. 16, 5
(: vetz ; Guir. de Born.) ; (Jrois. Alb.
3872 {-./aretz) u. 8144 {:espaven-
tetz) ; Flamenca* Glos. s. v. lezer ;
(xuerre de Nav. 2103 (: remantiretz) ;
At de Mens J, 443.
Daneben lei und le:
E ley,- CO US ai dig, part
Pel tot parlan mostrar.
Per que devetz notar.
Oan nomni la razo
D'orae, m'entensio
Que Tarma vuelh noninar.
At de Mons I. 933.
Vgl. Lit. Bl. 9, 313.
Pecca, soczura, enequita sovent
Pensen, parlen e obren fellone-
sament
Que non ley a nos ni tang ni con-
ven.
La Barca 92 (Zs. 4, 332).
Teospitus.
Di, compagnun. si Diou t'aju.
Soven te de ton jovent?
Sabrias m"en avieyra ment (?)
De quäl pays tu sies nas
Ni nuris ni governasV
Parlen d'eyso, que la nous le
(Text l'e).
Agapitus.
lou te juro sobre ma fe
Que non aviouc plus de sieys ans.
S. Eust. 2025 (Rv. 22, 209).
3. Sing. Imperf. lezia Liederhs. A
No. 49, 1 (Guir. de Born.).
3. Sing. Perf. lec, R. ein Beleg, Mahn
Ged. 353, 6 (Alegret) ; ferner Don.
prov. 21a, 31; s. Hon. XV, 9 (:sec)
und XCVII, 24 (: aparec). Daneben
lic {-.ric) Mahn Ged. 212, 1 (Arn.
de Mar.).
3. Sing. Praes. Conj. leza, Rayn. ein
Beleg, Pet. Thal. Montp. S. 19
Z. 21; ich kann keinen weiteren
beibringen. Daneben lega:
Sardas, so es a saber, d'aquest es-
tabliment exceptan» cant ad aiso
que leya a cascum pescaire vendre
sardas . . a quäl que'l plasa estranh
que no las porte a Narbona.
Arch. Narbonne S. 40>» Z. 9.
Gehört hierher auch die folgende
Stelle y
390 —
Et yeu disshii: Na corteza . ..
Digatz me si(n) etz piusela . . .
E respondet en tertan . . :
Hom, per que'm vas enujanV
See de part Dieu ta cariera.
Toza, fi"m ieu, plazentiera.
Per vos ay trag gran afan,
Per queus prec, que volontiera
Me digatz so que'us dcman. —
Senher, per fugir a brega
E per gandir a mal plag,
Mas que nom sia retrag,
Dir vos 0 vuelh , sol que'm lega.
Leys I, 258 Z. 18.
„Wofern es mir nur erlaubt ist" be-
friedigt allerdings wenig. Aber
wie wäre sonst zu deuten V
3. Imperf. Conj. legues, R. ein Be-
leg , Peire Vidal 21 . 46 ; ferner
Mahn Ged. 228, 5 (Guir. de Born.) ;
Deux Mss. IV, 77.
Lezer (R. IV, 57) 1) „Erlaubnis".
Pro gadaing, car me datz lezer
Qu'eu chant de vos, bona domna, ni'us
platz.
Mönch von Mont. 14, 28.
E es assaber que'l dit prior a donad
e autreiad lezer al dit en Guiraut
que no vesta los draps de l'avid
de la dita maison, si per sa pro-
pria volontad no a faze.
Rec. gascon S. 87 Z. 16.
E quant auran eslegit la crida, deben
la presentar al senhor, el senhor
deu prendre de luy sagrament de
fizeltat ... Et apres deu lo donar
lezer et auctoritat de cridar, e d'a-
qui enant pot cridar aquela crida.
Cout. Gontaud § 31.
. . en maneyra que nulh horae . . hl
poscos guidar nulh autre qui tort aia
a nulh home . . de Guontald, si no o
fasia ab lezer e ab assentiment e ab
boluntat d'aquel a cuy lo tort auria
estat feyt.
Ibid. § 118.
Si aucun dels .xu. esquevins volera
anar en Angleterre o in autre terre
loinhau . ., prenera lezer del maire e
dels autres esquevins, quent seran
ajustads au dissapte, e id ades aqui
. . eslieran (sie) aueun que establis-
quen en log de luy tro que tornie.
Établ. Bayonne S. 17 Z. 19.
Oder ist hier ..Urlaub" zu deuten?
2) „freie Verfügung, Macht" V
Que Sil que poiran vencer ni"ls
autres descofir
Retengo la siptat ses negu con-
tradir . .,
E pois er Tautra tera tota a lor
lezir
De Niquia la gran, qui ques vol
s'i (schreibe si?) air,
Tro al port de Salandra.
Chans. d'Ant. 220.
3) „Möglichkeit, Vermögen, Kraft".
So im ersten Beleg bei R.:
Als vostres laus dir mi sofranh
lezers.
Quar tant es rics vostre pretz e
tan val,
Sobrels melhors es eyssausatz et
ers.
MahnWke. I, 163 (Arn. de Mar.).
Rayn. „loisir".
Ferner :
Gent es, mentr' om n'a lezer.
S'enans de son mielhs a faire.
Peire d'Alv. 15, 1.
Auch ibid. 9', 54 (= Appel Chr.*
62», 54), s. den Beleg s. v. lenha 8),
deutet Appel „Möglichkeit", wäh-
rend Zenker „so lange Liebe Zeit
hat" übersetzt. Mir ist die Stelle
nicht klar.
Mas de so c'ay auzit
A savias gens dir . .
Per bona fe dirai
A mon semblan vertat,
Ab bona voluntat,
391
K Uieus don m'en lezer.
El cal ai mon esper,
Car d'ol venon tuch be.
Guir. Riq. 71. 37.
4i , Freude". So im zweiten Beleg
bei R.:
Tant si (^s mos cors fermatz
Que messonga"in sembla vers
Et aitals maltraitz lezers.
Liederhs. A No. 185, 3 (Folq. de
Jtars.).
Rayn. ^loisir".
Xo m'agrada iverns ni pascors
Ni clars temps ni fuoills de gar-
rics,
Car naos onans mi par destrics
E totz mos raaier gaugz dolors.
Er son raaltraire miei lezer.
E dcsesperat miei esper.
Liederhs. A No. 470, 1 (R. de
Vaq.).
E sem dassetz (sie) un bai,
Tro qe ïos luecs del jazer,
Tuit mei trebaill foran lezer.
Studj 8, 488« Z. 6 (Pistoleta).
So auch an den folgenden Stellen ?
Us n'i guerrejadors
Que an de mal far lezer,
E no's sabon chaptener
Nul temps ses enginhadors,
Tan aman lansar e traire.
B. de Born 33, 35.
Glossar ,. Erlaubnis, Gelegenheit \
Rayn. ^moyen".
Ab gran lezer
Faray vezer
Sos nobles fagz prezans,
(!hans
Fazen do lies que roza divinals
Es benolens o joys esperitals.
I )eux Mss. XXVII, 61.
5) „Zögern, Aufschub".
Lors dieus van portar ab aytan
Sus las cadieyras gent sezer;
Apres cascus, ses lonc lezer,
En la terra s'adenolhec
E cascus son dieu adzorec.
Guilh. de la Barra^ 480.
Glossar „loisir, délai".
Nicht klar sind mir:
De so don non avetz voler
Sabetz vos gen donar lezer.
( 'an y a loc :
E anc vostra honor[s] nos moc,
('an volgues ren, si no vos poc
Esser enans.
Bartsch Ukm. 129, 5 (R. de Mir.).
E dis : Amicx. non sai enquera
A mon semblan tot ton saber ;
Car demandat m'as a lezer.
Es mot a mi e pauc als pros.
Per qu'ieu no eng aital respos
A far cos cove ni's taisses.
Raim. Vidal, Abrils 228.
Die Hs. hat Z. 1 es statt sai, Z. 3 de-
mandarmas. l'bers.: „weil du mich
in Müsse gefragt hast . so ist es
schwer für mich, dir deine Fragen
zu beantworten, wenn es auch für
die Wackeren leicht wäre".
Ai, bona domna benestans,
Si veira ja est lis amans
A son viven lo jorn nil ser
Que a celat o per lezer
Vostre gen cors coind' e prezan
Entre mos bras rerair. baizan
01h s e boca.
Bartsch Chr. 97, 11 (Arn. de Mar.).
Rayn. „avec permission". Cov. e per
Z.V Godefroy hat par loisir ,,à son
aise".
Die Chans. d'Ant. 220. s. den Beleg
unter 2), sich findende Form lezir
ist bei Rayn. nachzutragen; des-
gleichen leizir :
Tu n'auras (Text nous noire) pas
tant de lei/sir (:murir)
(^ue Ion fassas murir en crous.
S. Andre 2040.
— 392
Vous non.poynas aver leysir{;.xe-
sistir)
De mandar querie gendarmas.
Ibid. 2108.
Mistral lese, lesi (m.), leiei (d.) etc.
-loisir".
Ijezerar.
Abando abandoni, iezer lezeri, refranh
refranhi.
Leys II, 356 Z. 5.
Übs. ,j'ai du loisir". Vgl. alezerar
K. ÍV, 58 ; Mistral s'alesera ,,pren-
dre du loisir, muser" ; lesoura „dis-
•pos, libre".
Lezeros (R. IV, 57) „Zeit, Gelegenheit
habend, im Stande".
Be volgra'l reis fos devis . .
E conogues la malanha
De que clocha Lemozis,
Qu'era sieus e foralh bos,
Mas US sobros loih gavanha.
Be volgra lo mal chausis,
Coras qu'en fos lezeros,
E qu'en passes dos (cor. los) se-
dos,
Anz que trop li endurzis.
B. de Born 24, 34.
Die Lesart von Z. 6 ist unsicher;
die Hss. haben Be v. len ma {mos
IK) chauzis ADIK, Be v. lom e si
auzis F ; lo mal ist Änderung von
Thomas; Stimming ändert in Be
V. en ma'l eh., wo en mu .,in seiner
Gewalt" bedeuten soll.
Leziera (fehlt R.), li- (R. IV, 80 ein
Beleg) „Leiste, Saum".
Item es estat asordenant . . que losd.
teysseyres fesesso (Text fa-) las
lezieyras dels draps totas blavas
et blancas, als blanc[s i que tot sia
mesclat, et als burels las lezieyras
totas blavas.
Que . . los teysseyres que faran et
ordiran draps merchans am lo cap
et lezieyra per vendre de la sorta
et moyzo de Müh au . . .
Not. draperie Millau S. 269 Z. 14 u,
15 u. S. 272 Z. 25.
Rayn.'s einziger, gar zu kurzgefasster
Beleg (Foirs de Béarn), den ich nicht
nachprüfen kann , lautet vollstän-
diger nach Lespy :
Los draps se deben mesura . . per la
esquia e no per la lisera.
Lezir siehe Iezer Schluss.
Lezir „beschädigen, verletzen". Siehe
Stichel S. 84. Im einzigen Beleg,
.Joyas S. 205 1. Z., ist das Komma
nach Vergis zu streichen. Ferner
ibid. S. 206 Z. 2.
Lhaus siehe elhaus, Bd. II. 350.
Lhi- siehe li-,
Li „dort; dorthin".
E dis a tot lo pöble : Seinnos, nos
em forcatz,
Qu'en la Navarreria son contra
nos alçatz,
Que li (Text l'i) fan algarradas.
Guerre de Nav. 656.
E quant fo en la terra per senes-
cals auçatz,
Vic que pel raubadors eran caniis
guidatz,
Que li eran seynnor e coms e po-
destatz.
Ibid. 1283.
(^or. Z. 2 per oder pels statt pel und
ero'l statt eran':f
A Marseylla vay dreyta via,
Plus ren que sia non l'a (Text la)
portat
Mas la palma c'avia guardat
E son vestir soletament.
S. Hon. CVIII, 17.
Encaras mais reconta, et es vers,
Que de Tolzan e de tot Carcases . .,
Cant eran mortz, li si fazien por-
tar;
- 393
fì tutz avien tant gran devosion,
Tios avesqiies eis contes eis ba-
rons,
Que a penas alons jaser volian.
s. Trophime 40 (An. du Midi 13, 309).
So die Hss. F und N, Hs. P mortz si
fuzien ; der Hrsgbr. m. * si fazien.
(^uanf. l'enpeiador fon as Arie, Sant
Troîeme li venc per las gens pre-
zicar.
Rom. d'Arles 545 (Rv. 32, 494).
Vgl. dazu die Amkg. ibid. S. 519.
Item que nenguna persona ause metre
en los prals nenguii bestial . . tant
quant las garbas del îen et gar-
bieyras ly saran.
Proclam. Assas, Rv. 1, 107 Z. 3.
Si nulhs hom dave assaut a maison
de son bezin . . e per fort li en-
trave . . .
Rec. gascon S. 25 Z. 3.
E cant los autres (Text -as) anneron
adorar aquella emage, aquels .iii.
enfans no ^'aneron.
Récits 1, 183 Z. 20.
\gl. Uhabaneau, Revue 11, 214. In
der dort als ebenfalls hierherge-
börig angeführten Stelle. Récits I,
163 Z. 20, ist jedoch li Pron. Pers.;
die Stelle ist zu forsa 19), Bd. III,
563, zu setzen : Que tu lest enfant
e non sabes de batalhar, e non li
aurias forsa, car el es usat de por-
tar armas e a mais de forsa que
autre (Text -a) home.
Lia (R. IV, 05), liga „Hefe". Der ein-
zige Beleg bei Rayn. ist nicht sicher;
er lautet vollständig:
Del tot mi sui viratz
Totz enicx e forsatz
A so que no*m platz mia,
Que nie coven de platz
Pensar e d'avocatz
Per far libelhs tot dia;
E pueys esgart la via.
Si nulhs corrieus venria,
Qu'ilh venon daus totz latz . ..
Que la cort[z] los m'envia . .
Pueys me dizon; „Pujatz.
En cort es demandatz.
La pena s'escrieuria,
Qu'om no'us perdonaria.
Sii jorn en vos falia''.
Ve'us a que suy tornatz.
Senhors, ar esgardatz
Si sui ben a la llda:
Qu'ieu am trop mais lo glatz
No fas las tiors dels pratz.
Que no sai on me sia.
Bert. d"Alamanon 6, 45.
Rayn. „lie'', dagegen Salverda de
Grave in der Amkg. „lien", im
Glossar „corde", Übs. „voyez si je
suis tenu en laisse".
Establit es . . que nulhs hom no meti
aygue ni pomade per bener sober
ligue de pomade, puis la pomade
sie benude, mas que ades, le po-
made benude, geti hom le Lirfiie
deu bayset.
Livre noir Dax S. 518 Z. 12 u. 1.3.
Der Hrsgbr. ändert benude in renude.
Nulhe persone no porti aus jocz de
pentecoste merde ne ligue . . m
nulhe autre horedure.
Ibid. S. 516 Z. 10.
Mistral %o, lio (nie. rh.) „lie, vase,
bourbe".
Lia, liga 1) -Band, Fessel".
E prez mais, qui qu'en als s'apil,
Clars digz ab obra polia
Qu'escurs motz ab seran lia;
E nora par qu'aia tan d'onor,
Si tot la cuj' aver major.
Gel qui son chant ser' e lia
Com cel que 1 fai ab clardat a-
gradiu.
Appel Chr.2 32. 15 (Lanf. Cigala).
Vgl. auch den vorhergehenden Artikel
und den letzten Beleg unter 2).
394
2) .,Bund, Vereinigung, Komplott".
Item juri cadun que . , no sera feite
conspiracion , conjuracion , ligue.
empresse iii Ihevade Fun contre
Tautre, so es los grans contre los
petitz ni los petitz contre los grans.
Établ. Bayonne S. 360 Z. 21.
. que negun clerc o leq . . no sie tant
ausart que en la dite ciutat fasse
cedicion, . . conjuracion, confrayrie,
inanipoli, ligue . emprese . . chentz
auctoritat dou maire o regidor de
la ciutat.
Ibid. S. 398 Z. 3.
Item prometi . . que si augun (ni)
esaye . . de far ligue, emprese, . .
conspiracion ni Ihevade augune
contre la ciutat . . que, tantost cum
ac sabere . ., io ac revelere au bi-
cari 0 mayre.
Ibid. S. 402 Z. 8.
Föns de vertutz, fazetz qu'al port
de Piza
E"ls autres locx fassam causa pla-
senta,
Qu'envers los Turcx anem (Text
-en) dar tal espenta
Qu'en breu de temps hom defassa
lor lya (: parya).
Joyas S. 63 Z. 9.
Übers, „ligue". Oder ist die Stelle
zu 1) zu setzen?
3) „Bund, Bündel".
Per una pipa de vi . . e per .im. en-
torcas e per .ii. Ihias de doblos.
que pesava tot .xiii. Ibr. .xi. onsas,
e per .in. sestiers de civada.
Douze comptes Albi S. 8.S § 1429,
4) „Legierung".
P^napres requeron . . que con en lo
dict temps de Madama Johanna . .
la moneda tant en aur quant en
argent . . sien stadas bonas de bona
liga et de bon pes . . et ayssins
sia que per lo present los mone-
diers . . la fassan de liga incora-
petent et dampnajosa . . .
Hist. Sisteron II, 557 Z. 9 u. 12.
5) „Brückenpfeiler"? oder „Verband-
stück"?
Atendut . . que lo dit pont es trop
estreyt et mal ornat, cum deguera
estre en cascum cavalhat plusors
agulhas sive ligas que aia[n] a lo
(sie) sostener. e gens e bestias et
causas per aqui passantz . . .
Id. pyrén. S. 333 Z. 4 v. u.
Item . . fem adobar la comporta deu
Campbadia e y fem lo cap-matras
de nau e adobar lo timo e las ligas
e fem adobar la muralha per mete
lo timoo.
Comptes de Eiscle S. 453 Z. 8.
Glossor „liens, chaînes".
Mistral ligo „ligue" und Uo, ligo (g.)
etc. „lien, attache, hart d'osier ;
ruban de tìl; etc." Vgl. Du Oange
liga, span. liga, ital. lega.
Liabratz „Armbinde"?
Alcunas vetz se fay aquesta compo-
sitios de nom e,de verb . . coma . .
gar d ab ras, liabras.
Leys II, 98 Z. 25.
Übs. „lie-bras ou brassard".
Liacamba „Strumpfband".
Liacamba Ligula.
Floretus, Kv. 35, 71 *>.
MistraXliu-cambo „jarretière"; span.
Hgngamha; Labernia lligacama.
Liada.
Item per una leaya (sie) de lena .xx.
d. . . Item per tres lcay[a]s de lena . .
Doc. B.-Alpes, Rom. 27. 376 Z. 9
u. 11.
Dazu die Amkg. : „Lat. ligata, un
fagot; ce mot désigne probablement
une mesure".
Item per dos liagas de lena . . .
Ibid., Rom. 27, 377 Z. 13.
— 395 —
Liador (K. IV, 71) 1) „Ballenbinder,
Packer",
lt. que paguey als liayres per .im.
balas . . .
.lacme Olivier IÍ, 145 Z. 19.
Item may manda la . . dicha cort que
negun liayre (Text -eyre) non ause
liar ni far liar degus avers en la
dicha viela . .. tro que los . . avers
sien vitz per las dichas gardas
dels avers.
(iennain, Commerce 3lontp. II, 822 Z. 17.
So auch in Eayn.s letztem Beleg?
Item a cambiadors com an dam lo por-
tal San Gili . .. item a liadors lo
portal nou.
Pet. Thal. Montp. S. m 1. Z.
Rayn. „lieur".
2) „Buchbinder-.
. . per mega beana vermelha . . que
îe bailar al Uairc per garnir. .i.
libre.
Frères Bonis II, 6 Z. 26.
E el deu a nos. que îe bailar al liaire
de[l]s libres, . . .vii. s. t.
Ibid, II, 442 Z. 1.
. . ques teno ab las mayos . . de M'e
Amblart Marnhac, liaire de libres.
Regist. lausimes Albi, An. du
Midi 15, 509.
Liadura (R. IV, 71) 1) „Kleidung"?
oder „Kopfputz"?
Sas serviris privadas
Sion gent euseignadas
E sapchon senz orgueil
Servir, c'aital o voll ;
E de sa liadura
Se sapchant donar cura;
Son pel ahordenar
Sapchan et entrenar,
E son gen las apella
De neguna novella,
Sapchon se ben defendre.
Garin, Ens. 235 (Rv. 33, 416).
Las îemnas aun espeilz
Om miron lor cabeilz,
E SOS (Text ses) oilz e sa cara
S'i mira e s'i gara,
Tota sa liadura
E s'altra garnidura.
Dist. Catonis S. 55 V. 317.
2) „Kettenfaden".
It. pus deu per teyser lo dit drapz
de .XVI. lyaduras .i. fr*.
Jacme Olivier II, 209 Z. 7.
Prepausava . . la part dels davant
ditz paradors . . que co eis temps
trespassatz . . los teichedors de
Narbona . . avian usat teicher o far
draps de Narbona de .xxi. liadu-
ra [s] en astela de .viiii. palms e
de .xvm. e de .xvi. e de .xii, lia-
duras en astela de .viii, palms e
novelamens ara en frau dels merca-
diers . . astelas aguesson mudadas
e mermadas . . .
Arch. Narbonne S. 76'> Z. 19 u. 20.
Item prepausavan que cois teichei-
res . . avian vendutz los draps fal-
sament de .xviiii. e de .xx. liaduras
per draps de .xxi. liadura[s], affer-
mant aicels esser de .xxi. Uadu-
ra[s], demandavan a lor esser re-
stituit dels teichedors per aquest
dampnatge que avian sostengut .xx.
.M. sols malgoires.
Ibid. S. 77t' Z. 30 u. 81.
Ferner ibid. S. 79b z. 30.
Vgl. Mistral liame „tii de la chaîne
d'un tissu".
Lial siehe leial.
Liam (R. IV, 70), -me, ligame, -mi
1) „Band, Fessel".
E lo Saint Esperit es lassament e
lyame de tota la divinitat (= lat.
est vinculum totius divinitatisi.
Elucid., Rv. 33, 219 Z. 2(i.
La novena pena son las cadenas e
los lyames del ferre ardent.
Ibid., Rv. 33, 337 Z. 23.
396 —
Die Form liame findet sich noch Flo-
retus, Rv. 35, 11^.
. . . treytz et foragitatz de tot li-
l/ame de questalitat.
Arch. hist. Gironde 1. .'55 Z. 15.
. . deu ester pres e ligat de ligamis
de fer e deu ester pauzat en le
carce.
Établ. Bayonne S. 22 Z. 2.
Ebenso ibid. Z. 9.
2) „ Halfterstrick ".
De la civada e del fe
Li (sc. dem Pferde) met da-
ran.
1^0 Harn no-1 laishes ges gran,
Car gran enog
Li poiria far. Vay lo la nog
Veser soven.
Lunel de Montech S. 40 V. 166.
Übs. ,longe". Ibid. S. 47 V. 316:
Si tu veses de[l] teu capdel
Qu'anar volgues
En loc, vejas si ferrat es
Ni si falh re
AI caval . . .
Tot ton arnes
Reguarda si parelhat es
Ni si t'en falh,
E fay I'adobar tot a talh,
Que n'ajas bregua.
Lo liam p[ren] e ben lo plegua,
Que deseubutz
No sias. E can seras mogutz,
Si es iratz
Ton senhor, e tu sias pagatz
E sias joyos
übersetzt der Hrsgbr. ebenfalls „longo".
Ist das richtig, oder wie ist zu ver-
stehen ?
Liamen, liga- {W. IV, 70) 1) „Kopf-
schmuck" ?
Si laissaz aqcst foU jovent
E volez faire'l meu talent,
D'aur vos farei lo liament,
De vera purpra'l vestiment.
S. Fides 254 (Rom. 31, 188).
Vgl. Labernia ihUjassu „adorno, com-
postura del cabell de la dona. To-
cado, prendklo'^.
2) .Bund, Bündnis".
(^ue . . . totas alligacios e totas con-
spiracios fachas per sagrament o
en antra maneira per razo de par-
tidas 0 de malas volontats . . sio
revocadas . . e que negus no sia
tengutz de sagrament ni de liga-
ment que aia fagh ad autrui per
razo d'aitals partidas.
Chartes Agen I. 63 Z. 5.
Liansa (R. IV, 70) „Eintracht".
Donar mi cor. talens et fe,
Bon confort et ferma speran^a
De mantenir pax et liança.
Poes. rel. 1474.
Liapel „Kopfputz".
Plus .i»s. liapels da ceda morats am
las (Text los) coas de ceda del long
de .xmr. palms.
Plus .i's. liapels de perla d'enfanta.
Arch. cath. Carcas. S. 357 Z. 11
u. S. 358 Z. 7.
Liar, ligar (K. IV, 69). Im ersten Be-
leg, Auz. cass. 1221, ist mit Monaci
franliedura statt franlmdura zu
lesen.
1) „zubinden".
Aprop auretz un budel quist
De galina e be mondat;
Umplir l'etz d'aquel suc colat . . .
■ E can l'ausel sera dejus,
Fait[z] lo-ill traire aisi corren
Que del suc no senta nien.
E del budel sias molt coitatz
Que bei Hetz d'amdoas partz.
Auz. cass. 2858.
2) „(Bücher) binden".
A 'n P. Redon per liar .i. libre
.1111. gros.
Douze comptes Albi S. 56 § 704.
A 'n P. Redon per .viii. jemals que
estec a la mayo cominal per Ihiar
397
lo libre del alhiauramen e de las
reconoysensas.
Ibid. S. 59 § 796.
Ferner ibid. S. 84 § 1435.
3) ^(Waren) ein-. verpackeTi".
leu. homs establit a fiarda dels avers,
. . . promet . . que totz aquells que
sabrai qne avers Harun o liar fa-
ran per portar o per traraetre foras
de Montpeylier jurar îarai que ne-
gun encaraarament . . non fasson
en aquells avers . . . Aquells avers
que liatz trairan . . d'esta vila . .
non desliaran . . ni sofriran que's
deslion per encamarar.
Germain, Commerce iiontp. I, 473
Z. 26 u. 29.
Ferner ibid. II, 322 Z. 17 u. 18; s.
den Beleg s. v. liador 1).
4) „ankleiden" oder „putzen".
Non trop quim guirenta
Ni qui m'o auze dire
Q'un' autra tan genta
El mon i-e li ni's mire.
Peire Rogier 2, 22.
Non es grans meravelhansa
S'ieu ne fas lauzor,
Quar non sai melhor
Ni's iiu
El mon bellazor.
Troub. de Beziers S. 107 Z. 3.
La regina e sa iilha e sa sor ero ves-
tidas e Uyadas de vert.
Voyajie S. Patrice^ 333.
('habaneau, Revue 31, 605—6, der
die beiden ersten Stellen citiert,
„habiller" ; vgl. deliur 5), Bd. II,
63. Labernia lligar „adornar la
dona. Pender; adornar lo cap de
la dona. Tocur^.
Nicht klar ist mir :
(!osdum]mes es en esta vila . . que
Tornamens deu chap de la dompna
piucela, ((and penra marit, . . no
den valer inas .xx. sl. sez plus . .,
e de la dompna liadu, qand penra
marit, atertal.
Gart. Limoges S. 9 1. Z.
Liar (R. IV, 66), liart ,rait Haaren von
verschiedener Farbe, meliert, grau".
Rayn.'s einziger Beleg von liar {;.tom-
har) ist = Prov. Ined. S. 271 V. 85
(R. de Vaq.). Rayn. führt daneben
lear an ; an der einzigen Beleg-
stelle, .Taufre S. 54^ Z. 6 {■.intrar)
hat der Text liar, vgl. aber ital.
leardo.
Ferner:
Que lo comte Guio i vigon eis
anar,
En Folcaut de Merli sus un ca-
val liu)-.
Crois. Alb. 2433.
Glossar „de poil mêlé".
Ab tan vec vos Daurel lo bon
joglar,
Laissa's cazer del bon destrier
liar.
üaurel 521.
Weitere Belege im Glossar.
En Brenguier de Langlada . . deu
per .1. rossi liar am sela . . .
Frères Bonis II, 341 Z. 16.
See sy de coynosser (sie) los bons pels
dels cavals: . . Pel negre lyai-t es
bon pel. Pel rous li/art sont îortas
bestias.
Romania 23, 352 \. Z. u. S. 353 Z. 1.
Vom Menschen (R. ein Beleg, Mahn
Wke. I, 215, Guir. de Born.):
Ail tantas vetz m'a trait necis
parlars
Joi d'entre'ls maus, per qu'ende-
venc liara.
Liederhs. A No. 7, 2 ((iuir, de Born.).
Godefroy liart. Vgl. Ott, (Couleurs
en V. îranç. S. 46 ff., und vor allem
Boehmer, Rom. Studien 1, 264 ff.,
wo es heisst: „Denominari autem
potest ligarins ex pilis qui colore
praecellunt, vel ex eo colore qui
— 398 —
mixtuia eííicitur. E. g. equus albus
ligarius is est cuius pilus maiorem
partein albus est, admixtis pilis
alius coloris vel aliorum colorum.
Porro (irigio de colore mixtione
effecto dictum species est generis
leardo."
Liasa (R. IV, 71 ein Beleg), ligasa
„Bündel, Packen".
Item .1». Uassa de cabasses grosses
Arch. Narbonne S. 123* Z. 25.
Cabasses la Uassa .i.*, mesala.
Ibid. S. 207 b Z. 8 v. u.
Per .1. Uassa cabasses . . .n^.
Pet. Thal. Montp. S. 241 Z. 18.
Per .II. entorcas de sera e una Uassa
de doblos de sera . . .
Douze comptes Albi S. 202 § 45.
L. de dohlos noch ibid. S. 174 § 1088.
Item quatuor Ihiassas canapis ad filan-
dum.
Inventaire Aloys de S. Gilles S. 9
Z. 22.
E en Uguassa de lin que sia portat
a la feyra per bendre deu aber lo
senhor .i. baladin de lin d'intrada.
Cout. Gontaud § 109.
Liaunier.
L'us es vaudes e liauniers
E de mala conoissensa.
Folq. de Lunel. Romans 226.
Bartsch Chr. Glos, „hérétique, Ketzer
(de Lyon)^
Liazon „Putz" oder „Kleidung".
N'Audiartz, si be*m vol mal,
Vuolh que'm do de sas faissos,
Que'lh estai gen Uazos.
B. de Born 32, 43.
Stimming in der Amkg. „Kleidung,
Anzug. Toilette", im Glossar
„Kleidung, Putz": Chabaneau,
Revue 31, 606 Z. 4 .sa toilette
lui va bien, eile s'habille avec
goiit" ; Appel Chr. Glos. „Schnü-
rung (der Kleider)". Vgl. Uadura 1)
und Uar 4).
Libar „opfern".
Si Pons non vol aulx dioux sacri-
fiar et lyhar . . .
S. Pons, Revue 31, .520 Z. 11.
Libel „Nachtgeschirr".
Libel Madula, minsatoiium, vas ad
mingendum vel cacandum.
Flbretus, Rv. 35. 71»>.
Liberalitat „Freigebigkeit".
Los ditz Statz. de lor UberaUtut et
sens domande que non |es] estade
feyte, autreyan a Mos»" de Lautrec
. . la somme do dus mil iiorins.
Liv. Synd. Boam S. 03 vi. Z.
Liberar 1) „befreien". S. Stichel S. 84.
2) „entlasten, Decharge ertheilen"?
Item que tot cossol borssier, quant
aura redut so compte . . , aia
quitatz et Uheratz de sa admi-
nistratio am public instrumen per
los cossols novels.
1)00. Millau S. 321 Z. 26.
Liberier.
Prumeramens y (sc. en l'encor de la
glisie) deven far .xxvi. quadieyres . .
Item las taules clauses dabant per
thier et pausar los libres . . Item
lo Uberer en lo dit encor, on est (?)
a conexense de (cor. dels?) ma-
estes.
Art. béarn. S. 171 Z. 29.
Lespy, der diese Stelle citiert, ,.lu-
trin".
Libradoira ..Bibliothek".
Lihradoyra Bibliotheca.
Floretus, Rv. 85, 72«.
Librari (R IV. 69). Im einzigen Beleg,
wo R. „libraire" deutet:
Vejam donx (|uans rims ])oyrem tro-
bar en aris . . : De a havcm ad-
— 399 —
versaris . ., de b coma In-eviaris . . ,
de 1 coma libraris, lectuaris.
Leys IIL 378 vi. Z.
lässt sich der Sinn des Wortes nicht
erkennen. Es findet sich = ^Bücher-
gestell" in:
. . a far hun banc apelhat lo Uhrari
per tenir los libres encadenatz.
Arch. cath. Carcas. S. 338 Z. 8.
Librat.
En l'an de Dieu .mccx'Xlix. la luna
se renoelet en abril, a saber .xx.
oras. .VI. libratz, .xxix. puntz.
Deux Mss. XXXI V, 11.
Glossar ,L. paraît désigner une
division du temps''.
Libret „Büchlein".
Aissi fas fin a las tres partz de
mon libret,
E prec t\ amics, quel tengues
car ei gardes net.
Chirurgie, Rom. 10, 74 V. 126.
Vec te libt-et de bos ensenhamens.
Deux Mss. Bin, 1.
Ferner Legendes III, 7 (Rv. 34, 217);
Merv. Tri. S. 1 Z. 14 u. 15. Siehe
auch den letzten Beleg s. v.
leudari, Bd. IV. 376.
Libri (R. IV, 68 ein Beleg) ..Buch".
Lo libri lur an aportat
Hon tota la ley era escricha.
Ev. Nie. 1654 (Such. Dkm. I, 49).
Ferner ibid. 2209 und 2427.
Licai, licar siehe /ec-.
Licensa. -ci, lei- = licencia, II. IV, 57.
E que volgues midons qu'ab sa
lissensa
Cantes de lies.
Deux Mss. XXVI 1, .03.
Et quant aura besonh (Vi iiiarida l'ere-
ter, ha besonh Ucenci deu senhor
d'ühart.
Et no pot maridar son hereter sens
licencie (sie) deu senhor d" Chart,
et haben Ucenci, den pagar .xii
tarjes.
Bulletin Hist. 1896 S. 578 Z. 9 u.
S. 579 Z. 28.
Item abem pagat a mossenh lo
jatge d'Armanhac . . tant per la
leyaensa d'arendar la teverna e lo
maset cant per amigabla dona-
tion . .
Comptes de Riscle S. 190 Z. 20.
Lei- noch ibid. S. 198 Z. 17 und
S. 354 vi. Z.
Licharia siehe lecuria.
Lichiera siehe lechiera.
Licit ..erlaubt'.
Tota persona . . puesca et li sia
licit adure . . vin ad aquesta pre-
sent cioutat.
Doc. B.- Alpes. Rom. 27, 393 Z. 2.
Lieia siehe leia.
Liesa ,, Freude".
He pueys hieu vegh heia ges no
s'adressa
Per mitiguar mon mal alcuna-
ment,
Fugir tot loc hon se trobe liessa
Vuelh d'or' avant he m'en anar
breument
En loc desert.
Joyas S. 238 Z. 8.
0 Diou dal cel. sios regracia,
Car ero tant desgracia.
Et m'as dona joho (sie) et Uesso
En rae levant de grant tristesso
Qu'aviouc dedins mon cor en-
clauso.
Petri & Pauli 507.
Liesta siehe lesta.
Liga siehe Ha.
Ligacion „Bund, Komplott".
Item que no ferey nulh temps con-
spiracion. . . conjuracion, Uf/ucion,
- 400 —
emprese ni Ihevade augune . .
contre lo dit iire. 8°' lo rey.
Établ. Bayonne S. 401 Z. 15.
Ligame siehe liam.
Ligamen siehe lia-.
Ligami siehe limn.
Ligar, ligasa siehe lia--
Lige (R. IV, 70 „lige'-). Weitere Belege :
LIges soi sieus mieltz que demieis.
Arn. Dan. XIV, 29.
Wegen demieis statt de mi eis des
Textes vgl. Tobler, Zs. 11, 133 ff.
Si'l plagues qem laisses en son
servizi metre
Sill cui liora liyes sui ses dar e
ses prometre.
Liederhs. A Nr. 377, 1 (Guilh. de
S. Leidier).
Gase, pecs, laitz joglars e fers,
Dechatz e fatz a revers,
A totz mals litges e sers.
Witthoeft Nr. 10 V. 3 (Gausb.
de Poic).
Aillors no vir mo coratge
Ni 0 îarai ja per re,
Qu'anz li fatz lige homenatge
E'ill refer grat e merce.
Mönch von Mont. 16, 80.
Vgl. Wechssler, Zs. f. franz. Spr. 24,
I, 165 Amkg. 15.
Ligemen „wie ein Vasall" oder „ganz
und gar, ohne Rückhalf".
Car eil cui son ligemen
M'a dit qu'eu teingna ma via.
Pons de Capd. 3, 36.
Per so'm plaing e"n mou laingna,
Car sui seus ligemen
D'amor, quem fo estraingna
Em trais fort malamen.
Ibid. 4. 11.
Godefroy ligement „comme un homme
lige; Sans réservo, absolument".
Ligendier siehe leg-.
Ligeza „Recht des unmittelbaren Lehns-
herrn" ?
Tot premeyrament jureran totz bor-
gues . . que edz seran . . fidels
au rey Hanrri d'Anglaterra . . et
aissi medis . . leyaus et hobediens
aus deitz senhors mager e juratz . . ;
et am lor . . se tendran per deffen-
dre . . la deita ciutat . . encontra
totas personas, saubant empero la
sobiraneta[t] et ligesm deu rey,
nostre tres soviran senhor.
Jur. Bordeaux I, 81 Z. 7.
E cascun de lor prometran . . , sau-
ban totas betz la sobiranetat et
ligessa deu rey, nostre senhor, . .
que totas . . las causas dessus
deitas . . observeran.
Ibid. I, 82 Z. 26.
Si sey que negun vulhe far . . ni pro-
curar mau [ni ?] dampnatge contre
negun vesin de le dite ciutat ni
la dite obediensse ni ligesse dou
rey nostre dit seinhor, jo ac rebe-
lerey au s"'' guobernedor.
Établ. Bayonne S. 420 Z. 2.
Lespy S. 399 ligesse „devoir de
Thomme lige" ; Godefroy ligesse
„hommage lige".
Ligir siehe legir.
Lili (R. IV, 74), liri (R. IV, 75 ein
Beleg), lis (R. IV, 75), lir, Ure
„Lilie". Weitere Belege:
Quar Dieus dona pro que manjar
Als aucels ses lur semenar,
E als Ulis pro que vestir.
Que no Is cal vestir (?) ni cozir.
Brev. d'am. 15110.
La tua odor es co odor de rozas en
lo temps de mai e co odor de Ulis
que so Costa aiga.
Scala div. amoris S. 6 Z. 28.
Saphir de pretz, cedre de galhar-
dia,
Liri clars, netz, tenor de melodia.
Bartsch Chr. 367, 22 (Elucidarii.
401 —
Bell' e blancha plus c'us hermis.
Plus îresca que rosa ne Us.
Bartsch Chr. 48, 80 (Cercamon).
(>ar plus es fresca, bella e blanca
Que neus gelada sus en branca
Ni que rosa ab flor de Us (: assis).
Appel Chr." 3, 127 (Jaufre).
De rozas o de violetas
0 de lü 0 d'autras floretas.
Diätetik 104.
Nachzutragen sind bei Tlayn. die
Formen lir und lire :
E per la cropa una îaissa
Ac plus blanca que flor de for
(: mentir).
Bartsch Chr. 269, 3 (Peire Guilhem).
.Thesus. lums clars, la nobla flor
del lir
E l'auriflam luv donec per def-
fensa
Envers totz homs, que l'ajam
obesir
Per tostemps mays.
Joyas S. 169 Z. 14.
Ferner ibid. S. 211 Z. 10.
Mas a la flor del lir,
Pueys qu'el (sc. lo ducs) no y ve, no
podem ges gandir.
Deux Mss. LVII, 31.
Nos cossol de Caortz avem bailatz
los pes ab que hom deu pezar a
Caortz . . , so es a saber .i. quin-
tal, . . .1». Ihioura, . . i. quarto , . tot
de ferr senhat ab la flor del lir.
Te igitur S. 52 Z. 28.
M'ami'a bei cors blanc com flor de
lire (:dire, ausire).
Appel Chr.2 49, 3 (anon.).
Mistral lire, liri (l), Uri (b.) etc. ,lis,
en Languedoc, Gascogne et Limou-
sin". Vgl. ili, Bd. IV, 226.
Lim = Union R. IV, 76.
Pel femps don nayhs la flors . .
Es entendutz le lim^ del quäl nas-
qnec
Adamixjs.
.loyas S. 11 Z. 10.
Levy, Pro». Supplement- Wdrterbacb. IV.
Convertic (Text -it) en figura
Lo (Text Del) lym , qu'es grays
de terra, poyridura,
D'ome vivent.
Ibid. S. 112 vi. Z.
Deus fez ome a la sua forma . . . Non
lo fez d'aur ni d'argent, enans lo
fez de la plus vil causa que poc
trobar, zo [es] del lim de la terra.
Homél. prov,, An. du Midi 9, 391
Z. 12.
Figürlich :
Lengaforquat de mal Um,
Ves totas partz avetz crim.
Mahn Ged. 755, 7 (Hs. C; Bern.
Martin).
Hs. E (M. G. 754) hat Unh.
Mistral Um „fumier, dans les Alpes;
limon, en Guienne".
Llmadura „Feilspäne". R. IV, 75 citiert
als einzigen Beleg /. de ýer Auz.
cass. 1665, das ibid. 2570 wieder-
kehrt; l. de coire steht ibid. 2187,
l. d'eram ibid. 2551 und 3432.
Limalha „Feilspäne".
Et que desos vayssela esmalhada hom
no meta que lymalha d'argent ou
de papier.
Cart. Limoges S. 186 Z. 20.
Limanda „Name einer Schlange".
Mas la cortina es blanca que es
d'una serpen
Que apelo limanda, que del foc la
defen.
Chans. d'Ant. 311.
Limar (R. IV, 75). L. las dens „mit
den Zähnen knirschen".
Irasc tan fort con fa serpentz.
Trastornals oilz, Uma las dentz.
S. Fides 286 (Rom. 31, 189).
Tira-s los pels, pela-s lo cais,
Manja-s la boca, las dens Uma.
Flamenca« 1117.
Glossar „grincer des dents".
26
402
Mistral faire linia li dint „agacer les
dents par un bruit strident".
Limatge „Feilspäne"?
Item limatge deu esser le quintal de
.c. e .V. libras.
Règl. cons. Linioux S. 29 Z. 7.
Vorhergeht sotcel, es folgt oU.
Limatz (R. IV, 75 ein Beleg; es ist
nicht in limat zu ändern, wie R. VI,
843 sagt . vgl. Sternbeck S. 4ß^
-Schnecke (mit Haus)".
A(|uetz auzels s'engenro en aquestas
lenhas coma guoma, pues en aisso
se congrua un closc a maneira de
limatz.
Merv. Irl. S. 8 Z. 6.
Limentar = alimentär Bd. I, 51.
. . per causa . . de las questas . .
qua . . avian (Text anan) acostu-
raat de far . . per substansar et
limentar lurs bitas.
Arch. hist, Gironde 10. 154 Z. 11.
Ferner ibid. Z. 15.
Limon (R. IV, 76*>) „Limone". Der ein-
zige Beleg ist mit Tobler, Lied B.
von Vent. S. 948 Am. 1, zu limon
..limon" K. IV. 76« zu stellen. Er
muss lauten :
Doncs, per qu'es nulhs hom duptos
Que"l verays salvaire
Non pogues filh traire
D'un (Text 1 )on) verge cors precios
Ses assag que iagz no y fos
D'ome? Be"s poc (Text per) faire
Pus tost que quant us Hmos
De terra (Text perra) veno en
mudansa
D'ome per forsa dobransa
Del senhor piatados.
Mahn Ged. 196, 4 (Guilh. de S. Leidier).
Vgl. Lowinsky, Geistl. Kunstlied S. 54.
Dagegen findet sich die Bedeutung
.,LimonL" in:
Tota fustalha .vi. ú . . ., ponsiri .vi.
d.. Union .VI. d.
l'et. Thal. Montp. S. 239 Z. 4 v. u.
Item tota fusta que porta poma . .,
cictrons, lymons dona . . .
Péage S. Gilles § 13.
Limpre? , glatt •".'
Et eg prenco son doble[rl et meto
y .V. peyres ardones et limpres en
un riu.
Hist. sainte béarn. I. 54 Z. 10.
Glossar .pierres rondes et polies".
Fehlt nicht einVeib vor en unriu?
Oder ist die Stelle zu ändern V Et-
wa et lisses preses en un riu?
Lin siehe lenk.
Linada „Abgabe von der Flachsernte".
. . aien . . per totz temps lo civa-
datge, . . la milhada. la linada. lo
garbatge . . Lo quau . . civadatge, . .
milhada, linada, garbatge . . l'a-
vantdeita dona cum tutayris . . re-
tengo au deit Pons et a sos hers.
Arch. hist. Gironde 6, 42
Z. 25 u. 29.
Vgl. Du Cange linata.
Line (fehlt R.), lini (R. IV. 77 ..de lin")
..leinen".
Eu ti tramet drap line. el quäl eu ai
pausat . . la image de la mia cara.
Legendes IV, 47 (Rv. 34, 228).
Drap line noch ibid. VI, 43 (Rv.
34, 237).
Lavava sos pes . . e los eisugava anb
un drap line.
Chronik Boysset S. 340 Z. 7.
Weitere Belege von Uni:
Un capell Uni ben cosut
Ab seda e moscat menut
Ac en son cap.
Flamenca^ 5835.
Glossar „de toile".
Per un drap lini deu colar.
Auz. cas.s. 3513.
Neguna pressona . . non auze far . .
mostral de rama a sa taverna per
vcndre vi ... mas tan solamen
403
iiietre senhals de cluegz als vis
vermelhs e senhal blanc de papia
i sie) ho de pergami ho de tela linia
al vi dar.
Doc. Millau S. 34() 1. Z.
Lin^tge siehe len-.
Linge (K. IV, 77) 1) „leinene
.1». caisa am draps linges e am li a
tilar dedins.
Frères Bonis IJ. 164 Z. 8.
Item deu per .ii. onsas e .i. cart fil
enlumenat per cozer drap[s] linges . .
Ibid. II, 237 Z. 4.
Paguem a la molher de Johan Dela-
gas qae nos lavet los draps linges
delaglieyza. toualhas, amitz. ami-
dos, albas . . .
Arch. cath. Carcas. S. 277 Z. 9.
2) ., Leinwand"?
E presenta estopas. . . lana. . . drap
de lin gros o lingc.
Oout. Bordeaux S. 9 Z. 24.
Oder ist /. auch hier AdjectivV
(Todefroy linge 1 ,de lin. de toile".
Lingot.
item per redemer lo uiulet de Vic-
tnrian de Bernad deus Appaz et
los Lingotz ago nau ïranxs . . per
lo restituir au dit Victurian.
Liv. Synd. Béarn S. 88 Z. 8.
Linh siehe lenk.
Linha siehe lenha Schluss.
Linba (B. IV. 77) 1) Jieschlechtslinie-.
l^ue'ls bens . . de pavt del paire o de
})aterrial linha o per rason de pa-
ternals bens venens als enfans . .
als quals la maire (Text-ra) so-
breesta [e que] moron ses testa-
rnent, sian . . donaz en tot als
]»ropdans d'aicela linlia entro al
tt;rs gra tiiclusivament. enaichi que
la mairo iieguna causa aja d'aqni
I = lat. bona . . ex parte patris
seu ex paterna linea . . liberis ob-
venientia qui. superstita matre, ab
intestato decedunt, deft'erantur in
totum proximioribus ex illa linea).
Arch. Narbonne S. 89'' Z. 5 v. u.
und vi. Z.
2) , Zeile" (K. ein Beleg).
E contenha (sc. chasque rotle) en se
sinquanta linhas . . e aya de marge
• durant sa longor. dever (sie) la part
ont hom comenssa las linhas. .i.
travers pouze.
Cart. Limoges S. 148 Z. 12 u. 14.
8) ..Angel". R.s einziger Beleg lautet
bei Ba,rtsch vollständig :
Aquest peccat (sc. de gola) es l'a-
zesc e li linha an que le pescayres
d'enfern pren los peysons en l'es-
tanh d'aquest mont. e pren los per
la gola.
Bartsch Chr. ,'545, 82 (Vices et
Vertus).
. . deguna personna non . . ause pes-
car . . sinon que ou fagues am bar-
tuel (V) ou gaffonels (Text -ouels) ou
am linha.
Monogr. Tarn III. 185 Z. 22.
Linhairar siehe lenhuirar.
Linhar „gerade aufführen".
En aquest hospital îare castel en-
tier
Ab dentelhs e ab lissas e ab iiiur
batalhier
K de la part de foras pal Hnhat
de Carter.
(;roÌ8. Alb. 7962.
Gloss. .aligné". Tbs. «une palissade
de gros madriers".
Linhatge (if. IV. 78). Der einzige P>e-
log für . ligne . direction " ist zu
streichen; Peire d'Alv. 9^. 53 hat
zwar Hs. E linliadge. aber das ist
gewiss unrichtige Lesart statt des
von Hs V ü))erlieferten, von Zenker
26*
— 404 —
und von Appel Chr.^ 62'>. 35 anî-
genommenen lenr/atge.
1) „Art".
Fort mi pot esser salvatge
Quar s'es lonhatz mos arais.
Qu'anc joi de negun iinhatge
No vi que tan m'abelis.
Peire d'Alv. 9b. 13.
De tres maneiras son austor . . .
Lo ters linhatges es petitz.
Auz. cass. 53.
De falcons hi a .vii. linhatges,
Mas los dos tenc per trop sal-
vatges.
Ibid. 345.
iSi blat, de quäl que linhage sera. . .
sera venduz . . (^== lat. cujuscumque
generis sit).
Arch. Narbonne S. 25»> Z. 19.
2) „richtige Art"?
Co (— So) c'auras gazainat
Despen gen e membrat.
Segon q'es t'aventura.
E tu seg ta mesura.
Ma, se per ton folage
Vols [ei]s[ir] del lignage.
Aco c'as en maixon
Not dizera de non.
Dist. Catonis 666.
Hrsgbr. in der Amkg. „aus der Art
schlagen".
3) ,Adel^
C'anc malvatz no îo de Unhatje
Ni hom galhartz de vilania,
Car lay on valors ven e tria.
Ven paratjes, e de lay fuy
On paubres cors soven s'aduy,
Que mans n'a fait bas d'autz
baros.
Raim. Vidal, So fo 70..
Zu Z. 3—4 vgl. Lit. Bl. 10, 57.
4) „Nachkommenschaft, Kinder".
Si la diite femne habe portat . . en
maridatge autres heretatz e po-
cessions, si linadge no habe de
ere, no ac poyre bender schetz
boluntat de la . . femne, mas si
linadge en habe, per grant necessari
de bite cothidiane ac poyre bender
part la boluntat de . . sa molher.
Livre noir Dax S. 121 1. Z. u. S.
122 Z. 1.
5) „Gewächs, Frucht".
Veraraent die a vos que ja no beti-
rei de linhage de vit (Text vid)
entro en aquel dia que . . . (= lat.
genimine).
Ev. Marci 14, 25 (Clédat 91^, 15).
6) de l. „von der Familie geerbt.
Familiengnt".
E bou la costume que le moilher
(sc. nach dem Tode des Mannes)
sie pagade de son dot dou moble,
se n'i ave; e se no n'i ave, que
tinqui los beis e causes no-mobles
tant de conqueste com de linadge^
tant entrou sie pagade de son dot.
Établ. Bayonne S. 202 Z. 24.
Exceptad que bes no-mobles, si de
liatge los ha, que nois aia per si
mezish conquerids, no pod leishar
en son testament . . ni gitar de
liagge a ancuna antra persona que
no fos parens entro al quart gra . .
d'aquera partida on los dits bes
no-mobles lo seren avenguds.
Cout. Condom § 49.
Note que fo judyat . . que totas las
causes que Peys de Guosse e Ra-
monde . ., sa molher, haben, qnant
lo dit Peys bado malau deu ms^u
ons (sie) mori, eren deu diit Peys,
e de las qui guoadanhades se haben
podo far a sa guise. mas de quero
que habe de linadge no podo far a
sa guise . . Plus judya la cort . .
que cum lo sou de son hostau fosse
de linatge, ja fosse que ed Tagosse
cubert e y agosse feyte mayson,
no*n pode far a sa guise . .; avans
enquares sa molher debe far segre-
ment . . de monstrar los draps den
Iheyt qui deben estar de linatge.
Livre noir Dax S. 128 Z. 25, 28, 32.
405
Note que quent augun ditz esser de
augan liiiatge e cum atal bol far
demande ad augnn autre de terre
c/e linatge, que, prumer que l'autre
lo sie tengut responde. se deu mon-
strar per atal en cort cum baute.
Ibid. y. 36 1. Z.
Glossar terre de l. , terre de souche,
possédée par trois générations suc-
cessives".
Linhatjal „vou den Eltern geerbt".
Que un home qui tienca bees tinat-
yuus o patevnaus cum son hostaus,
bordas, camps, prats, processioos
e que acquetz (que) tienca de son
pay e de sa may o de Tun o de
Fautre, que los iilh(e)s o filhas quas
ja nies (cor. que prumers) seran
engendratz, que aquet o aquera
pocedesca lo(o)s bees linaUjaus o
paternaus. e pux apres, en defa-
Ihiment d'aquet o d'aquera . ., l'au-
tre 0 antra qui sera apres engen-
drat 0 engendrada.
(vout. Azun § 86.
Linhol. Fü l. „Zwirn, iiindfaden".
Per .xini. meghanas . . et i. Ib. de
fial linhol per estopar et liar las
ditas topinas et per charriar las
ditas topinas et olas.
Regist. S. Flour !<. 88 Z. 13.
Hrsgbr. „fil de lin, iicelle"'.
Vgl. Godefroy lignoel.
Linhol.
Turris S. Nicolai debet habere a pri-
mo linholo nsqae ad altius tres
cannas.
Du fange (Urkunde v. Marseille, 1383).
Du Gange deutet ^corona muri, Gallis
cordon'^; Sachs liynolet „Firstreihe
eines Schieferdaches".
Linholet ist mit Monaci, Auz. cass. 878,
zn lesen statt linhoret R. IV. 77.
Linholons siehe gemjlhotts. Bd. IV, 105.
Linhon.
Item que's îassa .i. sagel comun e
en las senheyras sia la clau el
liynon mieg per mieg.
Arch. Marbonne S. 293b Z. 7 v. u.
Item que totz draps . . sian senhatz
del senhal del cossolat de Narbona.
ayssi CO es la clau e"l ligno.
Ibid. S. 324» Z. 23.
Das Wappen von Xarbonne enthält
einen Schlüssel und ein Patriar-
chenkreuz.
Linhon „Zwirn, Bindfaden" V
E presenta apres . . sebatos de cur.
causas et braguas ... am gor-
geira . . et am linhos et cordas,
liu et ceda et autras causas ne-
cessarias ad ataus armaduras.
E presenta flu, ceda, drap, cordas,
Unhons.
(but. Bordeaux S. 9 Z. 8 u. 20.
Linhor.
Liniior Interlinum.
Floretus, Rv. 35, 72«.
Mistral hat lignour (a.) s. v. liynòu
..ligneul; filet de la langue; per-
sonne importune ; traìnée de debris
au milieu d'un courant de mer:
cheveu rüde et inculte".
Linhoret (R. IV, 77) ist zu streichen;
siehe linholet.
Lini siehe line.
Linier siehe lenhier Hi.
Linos (R. IV, 76 ein Beleg) „Lein-
samen".
Us estragazis lur aven,
Que's manjo'ls pes, si hom nols ten
En linos o en tan de meill
Que non lur parescon Tarteill.
Auz. cass. 445.
— 406 —
l*le poiili de linos solamen
Paretz fort cozer e buillir,
Pueis 0 la[i]saretz tebezir,
Et ab Taiga, can n'auretz trait
El (cor. Lo) linos, vos banhatz Tos
frait.
Ibid. 3088 u. 3042.
Kayn citiert nur Z. 1 u. 2.
Lyn la carga .i. s. ; . . . mostasia lo
sac .VIII. d.; li^nos lo sac .i. d.
Arch. Narbonne S. 198b z. 13.
Mieja cartieira de linos mealha.
Cost. pont Albi § 113 (Rv. 44, 504).
Ebenso g^-an de l. :
Carja de r/t-a de linos dos dinies tol-
zas.
Leud. Saverdun, Rv. 16, 108 Z. 12.
Vgl. Du Gange linosa 2.
Linseu, linsol siehe lensol.
Linta
Cappayron simple d'ome .viii. bl. ; . .
per la faysson del gippon .xx. s. ;
per linta .viii. gr. ; per mantel . . .
Tarif Nimes S. 546 Z. 22.
Liom, liome siehe legum.
Lipandes „Schmeichelei, Liebedienerei"
(Appel).
Ja nom digua lipaudes
Nulhs hom per mon cor auzir,
Qu'ieu Ten sabrai gent mentir.
Prov. Ined. S. 245 V. 33 (P. Raim.
de Toloza).
Vgl. das Glossar.
Lipsar „glätten, feilen".
Lipsar polire.
Don. prov. Sl^, 22.
Lir, lire siehe Uli.
Lirga.
E no portet vestir de sirgua,
Ans portet be vestir de Ihirgua,
Mantel e blial e gannacha.
Bartsch Chr. 268, 34 (Peire Guilhem).
Glossar ., Leinwand".
Lipi siehe Uli.
Liron ..Rellmaus. Siebenschläfer".
Peloz d'anhels e de ventres de co-
nils e garnacha de lirons, per cas-
cun una mesala narbonesa.
Arch. Narbonne S. 207» Z. 25.
Ebenso ibid. S. 209^ Z. 2 {liros).
^listral liroun ..loir'".
Lis siehe Uli und litz.
Lis (R. IV, 80) 1) ..glatt". Die von R.
angesetzte Nebenform Uz ist zu strei-
chen ; sie ist irrtümlich aus dem weib-
lichen liza erschlossen.
Weitere Belege:
AI gen parlar que"m fetz et al
bei ris.
Quan vi las dens de cristau
E'l cors graile. delgat e fresc e
lis . . .
B. de Born 35, 35.
Glossar ..weich, sanft".
En sovinensa
Tenc la car' e'l dous ris.
Vostra valensa
El bei cors blanc e Us.
Guilh. de Cabestanh o, 34.
Tan m'es intratz vostre cors
blanx e lis,
Umils e franx. dona. dins en mon
cor
Que ja lun temps qu'ieu viva per
lunh for
No-n ishira. neys que mays [yeu]
nonis vis.
Deux Mss. XLV, 33.
Ni auras vestit ta camisa
Prima, blanca. bela e lisa . .
Diätetik 48.
Plus .1. autre anelh d'aur am .in.
perlas am .i». peyra lisa colorada
en lo mieg.
Arch. cath. Carcas. S. 357 Z. 4.
2) ..sanft, milde".
Lis lenis.
Don. prov. 52». 29.
Ferner ibid. 8». 3L
- 407
Quar matrais
Ab un esfiuart de biais
Hna fîaia. lisu Lena.
B. de Born 34, 9.
Thomas. Ì). de Born S. 125. schreibt
Z. 3 lena, er sieht also das Wort
nicht als Nom. propr. an.
Lis K. IV. 70 ..lige- ist zu streichen.
Im einzigen Beleg:
Aquel messatges ac nom Ataïs,
Chamarlenx fo au duc e totz sos lis.
La nnh jac en la chambra ab sos
cosis.
air. de Boss., l^ar. Hs. 8557
hat die Oxf. Hs. 9599 e toz ses Uns.
Paul Meyer. Gir. de Rouss. S. 304-5
übersetzt ..à titre héréditaire"'. Die
Stelle gehört zu linh ..(ìeschlecht''.
Lisa (R. IV, 12 irrtümlich mit laisa
zusammengestellt) 1) „Palissade".
Bei R. nur im Plur.
E Francis (sie) e Berzis se son tant
aprosmat
Que no i a per defendre mas la
lissa ei valat,
(^ue mantenent los fero ab peiras
al costat.
Crois. Alb. 6363.
Ferner ibid. 8157 u. 8160. Vgl. das
Glossar.
2) , Platz zwischen der inneren und
äusseren Umwallung''.
It. per .11. jornais de bestias a por-
tal peyra de las Ussas.
Comptes Albi § 1298.
Glossar „lice, voie longeant le rem-
part à Texterieur".
Item per la garda de las liasas entre
doas muralhas foron deputatz .xx.
homes.
An du Midi 7, 214 Z. 10.
Vgl. ibid. 8. 213: „Un peu plus bas
on avait construit un mur de sou-
tènement qui constituait la troi-
sième ceinture. L'espace assez res-
serré compris entre celle-ci et la
précédente portait le nom de lice.
du côté nord , de planol , du côté
sud".
Vgl. auch Guerre de Nav. S. ßl3
Amkg. zu 4447.
Nicht klar ist mir die folgende Stelle :
Am critz et am plors
S'en fug (sc. die Seele) per una
lissa,
Ei fals (der Teufel) de gran
cors
La persec e la iissa.
Leys I. 230 Z. 11.
Übers, „s'enfuit par dessns le mur^
Lisensa siehe lic-.
Lisin, lison siehe leis-.
Lista (R. IV, 81 ein Beleg, Appel Ohr.*
5.22), listra 1) „Leiste. Saum".
Item volem queis teichedors non tes-
can draps en los cals sia tencha
negra, si no era tan solament [en 1
lista 0 veta {= lat. nisi esset . . in
lista seu veta).
Arch. Narbonne S. 81»> Z. 32.
E cendat a lista .ii. d., et ses lista
non dona ren.
Leude S. Gilles S. 19 § 23.
Gar per lo petit pros se dis (Text
ditz)
Aquest semblans qu'es vers e iis,
Cant es als obs sa valor vista:
Ben val mais per drap que per
lista.
Bartsch Dkm. 12, 26
(Bert, ('arbonel).
Tal vai armatz et a cors bei e
gran
Qu'es vils e flacx e volpilh[8] sotz
la pel.
E tals es paucx que desmen son
semblan,
Can ven als obs. ab un petit (V)
cosselh.
408
Per Iny se dis que us diaps mo-
tas vetz
Val mai per drap que per list';
aisi es,
C'us paucx destrui be un pauc
(cor. gran?) ei cofon
E l'aussi be o li fug o s'escon.
Ibid. 24, 26 (Bert. Carbonel).
Hierher gehört auch der einzige Be-
leg von listre ß. ÎV, 81, wo per
Listr' e per drap zu lesen und listr'
= lisU-a ist; vgl. Thomas, Mé-
langes S. 100 Amkg. 5.
2) „Trauerband, nfz. iitrc".
E la capela que sia enducha e caire-
lada ab Ihistras que i aia ab es-
cudetz de mo senhal.
Te igitur S. 271 Z. 8.
'^) „langes, schmales Feld".
.11*. pessas de terra que sont alias
listas de la vila del Ulme.
Cens Vivarais I, 113 Z. 13 v. u.
Item .1. sester de fro[mentl . . per lo
champ de la lista del Perer de
Chasser.
Ibid. IX, 24 Z. 13.
Mistral Usto, listro (1.) „bände de
toile fine . . dont ont borde les
coiffes , les chemises de femme :
raie colorée qui termine une pièce
de drap ou de toile ; lisière, langue
de terra" ; Lespy U^te, listre; Gode-
froy liste, listre; Du Gange lista
„ora, limbus", lista terrae „modus
agri loDgior quam latior*.
Listar, -trar (R. IV, 81 No. 2 u. 4 je
ein Beleg) 1) „mit Streifen ver-
sehen" ; listat „gestreift, geädert".
Listrar, listar per virgas ornare.
Don. prov. 31b 19.
.u. barracanas bonas listadas.
See. liv. pèl. S. Jacques S. 141 Z. 13.
Item unum traylis listatum cum barris
vermellis.
Ibid. S. 149 Z. 21.
Ferner ibid. S. 144 Z. 10.
Prop la tor d'Agremonia el ric
palaytz listrat.
Fierabras 4048.
D. h. „aus Marmor" ?
2) „säumen, einfassen".
E pren sos gans . .,
Foron de drap entorn ab aur listrat.
Daurel 12(>3.
E lassa l'elme quo es ab aur littrair-.
Ibid. 1711.
So nach Paul Meyer auch in :
Vestitz fo dun presset vermelh
Tot listrat de barretas d'aur.
Guilh. de la Barra« 5177.
Glossar „borde". Dagegen bemerkt
Noulet, Guill. de la Barre S. 24:
„Je pense qu'il faut étendre le sens
du verbe listrar. Ce n'est pas seu-
lement hordé qu'était le vêtemert
de pers . . ., raais tout (tot) orné
de barrettes ou raies d'or".
Listra, listrar siehe lista, listar.
Listrat „gestreiftes Tuch".
. . deu per .x. palms tela e per.
.VI. ochaus sedas e per .i. cordo
de seda vert . . . per guarnir .ii.
cotardias de listrnt negre e gaune.
Frères Bonis I. 188 Z. 7.
Listre (E. IV, 81) ist zn streichen ; siehe
lista 1) Schluss.
Litargi „Bleiglätte".
Litargi d'aur .i. liura. galbano . .,
armoniac . . .
Recettes med., Rom. 12, 102 Z. 3.
1 )azu die Amkg. : „protoxyde de plomb
demi-vitreux. La litharge d'or est
Celle dont la couleur se rapproche
de l'or".
Litargia (K. IV, 54 ein Denkmal)
„ Schlafsucht, Letli argie " .
Bos es (sc. aquest lectoaris) per fre-
nezi e per litargia e per apoplexia.
Recettes med., Rom. 32, 276 Z. 17.
Im zweiten der beiden Belege R.'s,
Brev. d'am. 6967, steht im Citat
409
letaryuia, als Stichwort schreibt R.
litarguin, Bd. VI steht sowol le-
targuia wie litarguia mit Hinweis
auf litargia, Azaïs liest an der
Stelle litargicia ohne Variante, was
doch wol verlesen oder verdruckt
ist für litarguia.
Litiera siehe lechiera.
Litjar?
Item que los diitz Arnau Guilhem e
Arnaud de la Tor deven deffar tot
aquet portau qui es en la diite gli-
sie . . atant cum ha d'ample de la
une paret a Tautre daqui' (Text
d'aqui) au haut de terre. e aqui
deven alitgar lo portau e lo da-
vantau, lo quoau aura une aune
e mie d'espes e puyera ad aquere
espesse d'aqui a (cor. daqui'on?) lo
s'apertiera de litjar (oder schreibe
d'elitjarV; Text de litiar), e d'aqui
on lo s'alidgera en sus aura une
aune d'espes lo pinhon.
Art. béarn. S. 120 Z. 16.
Litz -Aufzug. Zettel".
Lis licium.
Floretus, Rv. 85, 72».
Lium, liume siehe legum.
Linra (R. IV, 67) 1) .Pfund". Die Neben-
form livra ist zu streichen ; vgl.
Sternbeck S. 26.
Raj'n. citier't einen Beleg aus Eluc.
de las propr. fol. 281, wo die liu-
ra = 12 onsas ist. Aber = 16 on-
sas in :
Quintal sia de cent lieuras, e lieura
sia de .xvi. onsas.
Arch. Narbonne S. 28b Z. 19.
Lo quäl pees de liura deu estre de
.XVI. onssas.
l!out. Gontaud § 93.
Das Pfund von 16 onsas heisst liura
prima; die zum Wiegen von Fleisch
verwandte /. carnasiera ist in Albi
= 3 liurus primas :
La vila leve dos denies per liura
carnacieyra que vendran los mase-
lies en la ciutat d'Albi ... Et devo
donar la liura carnacieyra del moto
per .u. s. .VI. d. . . . Et cascuna
liura carnacieyra deu pesar tres
libras primas que so .XLViii. onsas.
Cart. Albi, Rv. 45, 462 Z. 24
u. vi. Z. und S. 463 Z. 4.
2)
R., abbas Sancti Wilelmi, donet a
Frotart Bego sa liura e sa justi-
zia ella claustra de Sancti Juliani . .
aquella ora qu'el prendre o volra.
Cart. Gellone S. 434 Z. 1.
Linra (R. IV, 68) „Zuschlag, Ver-
steigerung".
Item a .xv. de mars a pagat . . a
Mielh Ranguin, sirvent, quant se
deslieuret lo masel, per los enchans
.1. g. Item plus a .xvii. de mars a
pagat . . per far collacion a l'ostal
de la Villa, cant adobavon la lieu-
ra, per ung demiey de vin .x. d. . .
Item plus a .xix. de mars ay pa-
gat . ., quant adobavon la lieura
a l'ostal de la villa, per doas fo-
gassas per far collacion . . .im. d.
Doc. B.-Alpes, Rom. 27, 430
Z. 27 u. 30.
Liurada (R. IV, 67 „livre, livrée"). Die
Nebenform livr- ist zu streichen ; s.
Sternbeck S. 26.
Linrada „Zuschlag, Versteigerung'.
Item a .ix. deu dit mes fem la obli-
gansa deu maset e teberna a Ber-
nadon de Lafitan cuma (Text cum
ha) au plus auferent a la liurada.
Comptes de Riscle S. 517 Z. 3 v. u.
Linradon „e. Mass (= Vs Scheffel)».
Item fuit liberatum pro dictis equo
et roncino . . . .v. /mraf/owcs avene.
Et sie, computatis .viii. libratis sive
410
libradonibus pro uno boys., est
summa totalis dicte avene . . ,
Arch. hist. Gironde 21. 247 Z. 8 u. 9.
Liurador 1) ,der überlieiert werden
soll".
Lo fil del home es Imradors e las
mas dels homes e auciran lo (= lat.
tradendns).
Ev. Math. 17, 22 (Clédat 32b,
fi V. u.).
2) „auszugeben"?
Item li cossols . ., si no bolguan benir,
pagaran doze denies, pagados, U-
hrados e despendados (sie) pels cos-
sols als negocis commus.
Charte Gréalou i^ 19.
3)
Plus .11. caps-foguies de îei- ; plus .i.
liurador de A'i d'avet del long de
.V. palms.
Arch. cath. (^arcas. S. 348 Z. 11.
Linradara.
Cridet que deguna persona . . que
tenga taverna de vis o de vi, no
sia si arditz ni auzartz d'aissi enan
gazanhar ni levar ni trayrir(?) de
una sauniada de vi mas tres sol.
per razo de lieuraduras.
Cart. Viane II. 118b Z.. 4.
Linral (R. IV, 67) 1) „e. Pfund fassend« ?
Item deu per .u. brostias lieurals e
per trebentina . . .
Frères Bonis II, 144 Z. 3.
Glossar s. v. hrostia „d'une livre".
•IUI. massapas lieurals.
Revue 42, 97 Z. 7.
Dazu die Amkg. ,.du poids d'une
livre".
2) „Mass für Getreide (— ^l^sestieryy.
E sian tengut de dar per la conqua
* pesar .ii. Uuraus defll blat que
pezara[n], e (Text on) .i. liura del
sester e meia liura de Taymina e
.1. carton tlel liurau.
Arch. Lectoure S. 75 Z. 8 u. 4.
Sancta Luciadebet .im. Uvrallos imm.
et. .XVI. boys. avene. Sanctus Chris-
tophorus debet .im. livraUos sili-
ginis.
Arch. hist. Gironde 21. 61 Z.
25 n. 26.
Liaramen (R. IV. 67 u. 82). Die Neben-
form livramen ist zu streichen ; siehe
Sternbeck S. 26.
Liaramen „Steuereinschätzung".
Ensieguen se las instructious et avi-
saraents faitas sur las estimas et
liuraments fazedors dels bens, here-
tages et rendas que tenen los cinta-
das . . de Tolosa.
Recherches Albi S. 353 Z. 13.
Übers, „allivrement".
Liaranda (R. IV, 67) „Versorgung.
Unterhalt. Nahrung".
Der erste Beleg muss vollständig
lauten :
Atressi cum lo oamel
Ten honi ab pauca Uuranda
Benigne e fort e fizel.
8i ben li dona türmen.
Pois fui en vostra comanda.
Ab petit de jauzimen
Humil et obedien,
Amors, m'avetz retengut
Carjat d'amoros afan.
Zorzi 8. 2.
R. „ration".
Der letzte Beleg muss lauten :
Pretz sojorn' ab los cortes
E no i quier Uuranda
Mas joi e valor.
E ten celui per senhor
Quii da tal vianda.
Folq. de Romans 6,6.
R. citiert nur Z. 1 — 2 und deutet
fälschlich .gratitication".
Ferner :
Que malvatz fai. quar aissi viu
a randa
De liurazo a comte et a guaranda ;
— 411
Keis coronatz que ilautrui pren
liuranda
Mal sembla Arnaut. lo marques
de Bellanda.
V). de Born 6. 11.
(ilossar „Lieferung i'von Lebens-
mitteln), Spende" ; Appel Chr.'Glos.
-Lieferant" ; Thomas. B. de Born
Glos. „Pension'" ; Diez, Leb. u.Wke.
S. 2(X) .seinen T'nterhalt bezieht".
Linransa 1) „Auslieferung (beschlag-
nahmter Güter)".
Note quent ung liurement de ban se
fey per lo seinhor a partide, que
aqui se deu expressar la some per
que fey la liurance.
Note que si augune liurance es feyte
de ban per lo seinhor deffens los
dies costumaus, e aquet demande
au senhor que lo fasse gaudir de
la liurance en cort (?), e aquet de
qui los beys son demande die de
cosselh, non deu haber segont la
costume. mas que allegui contro
la liurance.
Livre noir Dax 8. 86 Z. 23 ff.
Die zweite Stelle ist mir unklar. Ist
nicht zu ändern V
2) „Satzung, Lehre'".
Emper aisso, fraire, estatz e tenetz
las liuransas las quals apresetz o
per paraula o per la nostr' epistola.
IL Thessal. 2, 15 (Clédat 42.5«,
S V. u.j.
Mais vos denonciam . . que vos sotz-
tragatz de tot fraire anant desa-
zordenadament . . e no segon la
liuranm la quäl aprezero de nos.
IL Thessal. .3. 6 (C'lédat 42.ôb.
9 V. u.).
Es liegt doch wol nur wörtliche
Wiedergabe von lat. traditio vor.
Liarar i'K. IV, 68 „pescr à la livre" j.
Die Nebenform litrar ist zu streichen ;
8. Sternbeck S. 26. Die beiden letzten
Belege gehören nicht hierher, sondern
zu Uurar R. IV, 82 (s. den folgenden
Artikel), wo auch das vorletzte Bei-
spiel nochmals angeführt wird.
Liarar (R. IV, 82 „délivrer"). Die Form
livrar ist zu streichen : s. Sternbeck
S. 26.
Wegen des vorletzten Beleges aus
Gir. de Boss., wo Rayn. die un-
richtige Lesart der Pariser Hs. l.
curtiers anführt, das er „accorder
quartier" übersetzt, vgl. carnier'ü),
Bd. I, 217, und cartier, Bd. I, 222.
Im letzten Beleg:
A ! senher reys valens, e que faran
Huei inais armas ni fort tornei
espes . ..
Pus vos no i etz, qui n'eratz cap-
delaire ?
Ni que faran li liurut a maltraire,
Silh qui s'eran el vostre servir
mes,
Qu'atendion quel guazardos ven-
gues '?
Appel C'hr.2 82, 32 (Gaue. Faidit)
übersetzt R. fälschlich „les adon-
nés à mal agir" statt „die dem
Leiden IJeberlieferten".
1) „bei e. Versteigerung zuschlagen,
versteigern".
A Uurar (Text livras) es la emposi-
cion de las mercadarias que venon
a Latas. la cal es dels senhors
cossols de mar de ]\lonpeylier . . :
et qui que ho compre, dara bonas
fermansas . . . Item a Uurar (Text
livras) son las mealhas del camin
de Lf^tas . . .
Germain. Commerce Montp. IL 240
z. 3 u. lo:
Vgl. den lat. Text ibid. S. 248 und
Mistral deUéiira .adjuger, livrer".
2) „(e. Thiere) sein Futter geben,
füttern".
Item deu, quelh prestem de nostre
— 412 —
granier . ., ops a lieurar las dichas
bestias que cavalguava . . .
Item deu, quelh prestie (sie) de nostre
granier en diversas parselas, enai-
chi coiria Ihi venien ostes , ops a
lieurar en loc de sivada . . . .iii.
eminas e .i. boicho de balharc.
Frères Bonis II. 377 Z. 12 u. 1. Z.
Item que fe bailar a so masip per
lieurar las cavalgaduras suas a
Montalba e per .ii. razas e mega
qu'em portero am lor al seti, .im.
razas de sivada.
Ibid. IL 464 vi. Z.
Mistral liéura „donner la ration aux
animaux. en Dauphiné".
3) se l. „entbunden werden". Spec.
„glücklich entbunden werden"?
De femna die gran meravilha,
Se es prenhs de filh o de filha;
Yer Ihi die si deu aorar
0 deu morir o deu Ihieurar.
Trait. géomancie, Rom. 26, 258
V. 96.
Oder ist morir o des Lieurar zu än-
dern? Z. 3 ist aorar unverständ-
lich. Cor. avortar oder aortar'^
Vgl. Mistral avourta, ahourta
(bord.).
Linrata? „Lohn"?
E Dieus qi ama Verität
Los maudiga eis abata
Sai e puois lai on er jutgat.
On recebrem la Liurata.
Liederhs. A Nr. 83, 8 (E. d'Aur.).
Die Hss. C (Mahn Ged. 356, 8) und
a (Rv. 45, 145) recebran {recebratz
C) de nauata, Hs. I (M. G. 625) und
N« (Herrigs Arch. 102. 181) rese-
bran denuata.
Liurazon (R. IV, 67). Die Nebenform
livr- ist zu streichen ; s. Sternbeck
S. 26.
Wegen des dritten Beleges. B. de
Born 6. 10, siehe garanda, Bd.
IV, 42.
Wie ist an der folgenden Stelle zu
verstehen? Genügt „Futter (für
Tiere)"?
Despessec am si et am son rosi et
am so macip, que a Carcassona
avia trop carestia de pa et de vi
e de liurazo, que costava .vi. gros.
.V. Ibr. .X. s.
Douze comptes Albi S. 210 § 236
L Z.
Liure (R. IV, 82). Die Nebenform Uvre
ist zu streichen; s. Sternbeck S. 26.
1) „frei, befreit". Belege bei R. :
ferner :
Item que la maijos que fo sai enrei-
res de Valäitz . . sia lieura e qui-
tia del[sl talhs que serau fah e la
vila da Orlhac.
Deux. paix Aurillac S. 391 Z. 3.
2) „frei, unbesetzt, leer".
Doncx si be l'angel son per tot.
E nulh logal no fan comot,
O'us locs on n'agues .c. milia
Gres mens lieures no seria.
Brev. d'am. 2887.
3) ,,ohne Besitz, arm".
Se as trop gazainat
E i as lonc tems pognat,
Potz esser si tost liure
Qe non aias ton viure.
Dist. Catonis S. 47 V. 175.
Mistral libre, liéure (g.) ,,libre, indé-
pendant; non oecupé, vacant, en
parlant d'un ustensile ".
Liureia ,, Kostüm. Tracht''.
Item los . . cossols . . van ordenar que
per la novela venguda del rey las
escalas dels mesties feresson liu-
reya. Enapres los ditz senhors cos-
sols anezo a las cortz del rey e de
mossenhor l'avesque, per saber am
los senhors eurials, si volian esser
de las Uurey[a]s de las ecalas dels
mesties ; eis ditz senhors eurials
et notaris van dir que volian ; et
- 413
foron totz vestitz d'una lieureya
vermelha.
Item plus ordenezo los . . cossols e
tot lur honorable cosselh qu'els no
fosson pas vestitz de neguna lieu-
reya sino d'aquela del cossolat. per
tal que lo rey los conogiies a las
ranbas mieg-partidas.
Mascaro, Ev. 34. 94 Z. 10 ff.
Monet Vidal den per baissar lo drap
de la lieureya del rey e avaryas e
fareduras . . del qapairon . .
.Tacme Olivier II, 199 Z. 6.
E plns derem . . mandament au tre-
saurey de compiar las liureyas de
lor et [delsV] autres officiers.
Jur. Bordeaux I, 140 Z. 16. '
Plus paga per la liureya e trosa deu
dit arche au capitayne .xlv. sos
tornes.
Comptes de Riscle S. 471 Z. 24.
Ferner ibid. S. 492 Z. 27 u. 28; Livre
noir Dax S. 450 Z. 6 u. 7; Revue
42, 97 Z. 8.
Nicht klar ist mir:
Ees non se poc azemar
La gran gent qe veno per mar
Am burs e am galeias.
[A] cascun feron las Uureias
En Susan la gran ciutat.
Non i caupron fsol] la mitat,
Mas deforas s'estenderon.
Rom. d'Esther 72 (Rom. 21,206).
Dazu die Amkg. ibid. S. 217: „Ldu-
reian au sens de livrée ou livraison
en anc. fr. Voir aussi Du iJange
sous liberare. La finale -eias^ au
lieu d'-orfae-, est rnotivée par larirae;
toutefois. cette forme s'observe
dans la Haute- Provence des la fin
du moyen âge".
Linreza (R. IV, 82). Die Nebenform
Uvr- ist zu streichen ; s. Sternbeck 8. 26.
Der letzte Beleg bei Hayn.:
El persegra la grandeza dels peccatz
per la liureza de virtut.
Beda fol. 50
ist mir nicht klar. Rayn. „indé-
pendance".
Liurier siehe leurier.
Lixegar siehe leisegar.
Liza ,, Tonerde".
It. agnem .ii. b[estias] a carejar la
liza.
Comptes Albi § 668.
It . . . a .11. bestias que caregero teu-
la e mortier . ., it. ad .i«. bestia
que carejava la liza.
Ibid. § 2597.
Glossar ..terre siliceuse".
Per .II. homes que portero liza e
teula .1111. s.
Douze comptes Albi S. 35 § 295.
Per .Uli. bestias que carrejero lisa
al sobredich pon.
Ibid. S. 75 § 1075.
Per carrejar lisa e teula a claure
l'arc que es sobre la porta de Nos-
tra Dona desus lo pon.
Ibid. S. 111 § 2086.
Auch terra liza :
Item de adobar de teula am terra
liza los pazimens et emmurar al-
gus traucx de lasd. cambra et sala,
et y aver et empleguar .m. carre-
tadas de terra liza . . Item de ado-
bar de teula am terra liza la porta
et la lar . . et y aver . . .ii. carre-
tadas de terra liza.
An. du Midi 7, 451 Z. 14 ff.
Mistral liso ,dépôt de terre fine ou
de sable fin, laissé par l'eau d'une
rivière ou par la mer; glaise".
Liza.
. . foc delhiberat . . que, per so que
los pons . . . se gastavo de jorn en
jorn, que d'ayssi avan carreta vueja
ni cargada de nulha causa no passe
414
per degun dels pons ni am Ihiaa om
HO passe nulha causa sus los pons.
Te igitur S. 350 Z. 6.
Übs. „traîneau". Ist das richtig?
Vgl. leia, Bd. IV. 3Ô8»; Mistral hat
lieio. liso ig.).
Lizar (R. IV, 79). Lizut ^glatt".
E vay li far la trescambada
En la cuba qu'era lizada,
E 'n (t. cazec totz envers.
Guilh. de la Barra^ 1656.
Glossar „lissée. polie. par extension
glissante".
Mistral lisa, Ussa (1.) „lisser, polir;
glisser, en Languedoc, Querci et
Rouergue".
Liziera siehe leziera.
Lo .dort; dorthin; damals'^.
Ladon<;as fo lo îaita aitänt grans
mortaldat
Qu'entro la iin del mon cug qu'en
sia parlat.
Crois. Alb. 1566.
Ira doncs per lo mon perilhatz co
mal laire?
Doncs er (o mortz paratges e mer-
ces no val gaire.
Ibid. 3567.
Ferner ebenso ibid. 3798. Vgl. Cha-
baneau, Revue 9, 357 Amkg. 1.
Paul Meyer ändert an der ersten
Stelle d'els, an der zweiten lors,
an der dritten ja.
Jhesus non trobo aut ni bas . .,
Mays sol .Tozep de Arimathia,
Que agron pres per gran feunia,
Trobon lo e laysso Testar.'
Ev. Nie. 1253 (Such. Dkm. I. 36).
Suchier ändert in Lo trobon.
Cant ieu renhava vieus el mon,
E lo'm trames lo rey del mon
Sant esperit quem demostret
D'aquest sieu íìlh que*ns enviet.
Ibid. 1916.
Vffl. Ohabaneau. Revue 24, 194 Z. 1.
Per tu îon lo convertida
Guanren de gens, so say yeu.
Par. Litanies 181 (Rv. 29, 226).
Tu fust lo decapitada
Per ton Dyeu.
Ibid. 405.
Vgl. Chabaneau. Revue 29, 217.
Et David ag enteno et ditz: Quant
l'enfant ere viu , lo plore per lo
mau que passabe et pregue a Diu
que viscos ; mes are, quant es raort,
per que plorariv
Hist. sainte béarn. I, 72 Z. 7.
Vgl. Chabaneau, Revue 11, 210. Die
Hrsgbr. sehen in lo einen Copisten-
îehler für io.
So vielleicht anch in:
Abtant lo venc en Peire Gui
E dis : . . .
Flamenca* 2224.
Paul Meyer ändert in lai. Vgl. Cha-
baneau, Revue 45. 17 — 18: „Lo
pouvait rester, soit qu'on considère
ce mot comme pronom neutre, sujet
explétiî, soit qu'on préfère y voir
un adverbe de lieu".
So nach Chabaneau. Revue 12, 97 u.
100, auch in :
Menz sembla qe deja pregar
Tas ydolas ni asorar,
Q'ellas non podon moz sonar
Con qi las den lo asorar.
S. Agnes 366.
So die Hs.. Bartsch Con lo qi l. d. a.
Ai puta, per qu'as mon iill mort
A gran falsea es a gran tortv
Qu'el non t'avia lo ren forfah.
Per que nos as auniz tan lagV
Ibid. 959.
Bartsch tilgt lo. Genügt aber hier
Chabaneaus Deutung ^là" V
Siehe auch den folgenden Artikel.
Lo (R. IV. 87). Als neutraler Nomina-
tiv verwandt :
— 415
Mais MOS [non] faiiii aquelas obras
(^ue apertengon a Nostre S.. car lo
non es fes en aquest mon.
Home), piov.. An. du Midi 9. 898 1. Z.
Vgl. ibid. S. 373 Am. 1. wo noch
Marienwimder t; 124 (Rom. S. 24)
citiert wird.
Item an convengut . . que lo sia licit
als sindegues . . de piovesir de vin
ha taverna.
Doc. B.-Alpes, Rom. 27, 394 Z. 6.
Mit flgdm. Verb im Plural :
Lo son pluros gens que . .
ßomania 22, 125 Z. 4 v. u. (Boysset).
Wegen weiterer Belege vgl. Cha-
baneau, Rom. 4. 342 u. 7. 329, Priv.
Manosque S. LXXVll u. Am. 1,
Revue 45. 17 u. 29 zu Flamenca*
2224 (siehe den drittletzten Beleg
im vorhergehenden Artikel) und
5497; Paul Meyer, Bulletin 1875
S. 79 Z. 1 und 1883 S. 62.
Wenn die Appel Chr.« S. XIII an-
geführten Stellen :
E mentre anavo aisi parlan. lo veno
N. S. et aparec a lor. et aquo fez
e semblanza de peligri.
Appel Chr.« 1 16. 8 (= Sermons 18, 10)
und
Can la perdis a postz sos huous, lo
ven autra perditz quels li pana.
Appel Chr.« 125. 99,
wie Appel will, hierher und nicht
zum vorhergehenden Artikel ge-
hören, würde wol Sermons 18.10 der
älteste Beleg sein und das Vor-
kommen von lo als neutrales Pron.
im Xomin. bis ins 12. Jahrhundert
hinauf reichen. Armitage. dem ein
solcher Gebrauch von lo an dieser
Stelle unmöglich erscheint, ändert
in lofrj.
In waldensischen Denkmälern Hndet
sich la statt lo :
Car la non se troba en scriptura
sancta ni per raczon
Que li sant perseguesan alcun ni
metesan en preson.
Appel Chr.« 108, 24 (^Nobla leyçon).
Aber ibid. 113 : Car lo es un segnor
Dio lo cal ha forma lo raont.
Mas ara ho die (Hs. dis) a vos pre-
mierament que la sia fait, que, cum
/(/ sere fayt. que vos crea (Text
crean) car yo soy.
Ev. Job. 13. 19 (Rec. danc. textes S.36;
Hss. von Dublin und Grenoble).
Vgl. Chabaneau, Rom. 7. 330.
Loarenc . lothringisch " .
Escut portet de Melfa, una siptet
(sie) valen,
Et al costat senestre .i. lonc bran
loarenc;
liRS reonas (sie) so d'u pali c'apeloii
bocarenc.
Chans. d'Ant. 397.
Loba-cerviera (R. II, 380 s. . v. cervier
ein Beleg) „(weibl.) Luchs".
Loba-cervicra ÍText terniera) Linx,
linca.
Floretus. Rv. 35. 72».
Li pel de la mostela blancha ob.; li
pel de la loha-serviera (Text ser-
veria) ob.
Leyde Embrun, Bulletin Hist. 1885
S. 128 Z. 1.
Mistral louho-cerviero „loup- cervier
femelle. lynx" ; (iodefroy lovecer-
viere.
Lobadura.
E nos a lu (sc. devem) per .i, rossi
baiart am lobadura, que n'agueni
a ,xi. de junh, .ix. Ih. t.
Frères Bonis J,69Z. 14,
Item deu may, quelh avia prestat
per la lobadura de la egua . . .i».
raza de sivada.
Ibid. II. HHO Z. 17.
Vgl. unten lobat.
416
Lobal „gierig'' ? Vgl. Godefroy lavier 4
und lovis.
Et amors es tant estrecha
Qu'als sieus valer se fadia.
Non pot als,
Quar (Text Qu'ar) los fals
Föns de mals
Troba tals
Ab venals
Precx, los quals
Vey löbals
D'u e d'als.
Guir. Riq 64. 36.
Lobat.
.1. egua maurela, lobada, prengs.
Frères Bonis II, 366 Z. 23.
Vgl. oben lobadura.
Loberna (R. IV, 107) „Fell des Luchses\
nicht „peau de loup". Vgl. Thomas.
Mélanges S. 102. Der einzige Beleg
bei Rayn. ist = Pet. Thal. Montp.
S. 226 Z. 11.
Lobet.
E n'Estacha lor dyss : Eras m'es-
coltaretz.
Lop Dies de Bisquaya, cel que
portal! s] lohetz,
E don Simon nos a embiatz mes-
Guerre de Nav. 2051.
Übs. „loup". Mistral louhet „petit
loup, jeune loup; espèce de chien ;
Sorte d'escargot; fuie, lucarne".
Lobinat „ Wolfsbarsch " .
E nulh hom no crompie per arre-
bener lus ni lamprede ni löbiadz
ni creagadz.
Établ. Bayonne S. 60 Z. 19.
Nulhe persone . . no sie tant ardide
que crompie per arrebener lus ni
lemprede ni lohiadz ni criagatz.
Ibid. S. 128 Z. 10.
Labemia llobina, nfz. loubine.
Lobret.
E son (sc. li joglar) ja tan pe]
mon cregut
Que mais son que lobret menut.
.Jahrbuch 14, 151 V. 8 (P. de la Mulai.
So die Hss. CR ; Hs. D lobrer, Hs. A
lebrier. Suchier bemerkt dazu :
„Junge Hasen oder junge Hunde?
Zu frz. levret-ier oder levrett-eV
Wol jenes". Witthoeft S. 71 ändert
in lebrat.
Loc (R. IV, 87). Nebenformen laue, iaur/.
lue:
So es que no sien tenguts de . . pa-
gar peadge . lesne ni costume . .
Et asso autreyam que sie de tots
los laucxs en que nos . . per tot lo
comtat de Foixs . . prenem.
Gart. Oloron S. 10 Z. 2.
Dam franqueces . . au laug e aus po-
bladors e als habitadors . . dels
borgs de Banheras . . .
Rec gascon S. 20 Z. 29.
E . . autreiam . . la soberdite donatio
. . a la avandite mason e als habi-
tadors d'aqued laug.
Ibid. S. 31 Z. 24.
Cossiros sui d'un gran vergier
Gnt a de belhs plansos maus lucs,
Gent son l'empeut ei frugs ba-
cucs,
Seih qu'esser degron sordegier.
Mahn Ged. 202, 2 (Marc).
E pujet sus el pug en tal lue on mais
bestia ni nuil home non avia agut.
Legendes V, 11 (Rv. 34, 230).
Die Form lue noch ibid. XVIII, 148
(Rv. 34, 809) ; Mém. consuls Martel
Glos. ; Textes Haute- Auvergne S. 35
Z. 2.
1) „Ortschaft".
Sii reis Felips, reis dels Frances,
A volgut a Richart donar
Gisortz, aut luoe et aut paes,
Richartz Ten deu fort mercejar.
B. de Born 23, 43.
- 417 -
E que ïaria yeii si . . nom rece-
biatz
Et er' en vostra cort escarnitz e
janglatz
E perdial loc de So en que yeu
soy pauzatz
E caber no y podiaV
Izarn 555.
Vgl. ibid. S. 48 Amkg. 4.
Et cum entraben per los locx et ciu-
tatz, las puiicelles et donselhas
cantaben aquesta cansoon: Saul
n'a raort min et David .x. milie.
Hist. sainte béarn. I, 58 Z. 9.
Prumerentz Sarporenx ; f oecs vius : . . .
Locs laus deu diit loc: . . .
Den. mais. Béarn S. 4» Z. 18.
Berdot de Las Caves . . e Johannet
de Ferriou, deus diitz locx de Laa
e de Mondran, dixon . . que aben
pagat lo foegatge dequi' assi per
.xxYi. foecs vius.
Ibid. S. 5» Z. 3.
2i , Grundstück" V
Item plus . . ordony que la deyta
Kathaiina . . . empres ma mort . .
demoury dona usuîructuaritz . . de
mous locs, terras et senhorias et
revenuas de Sentralhes, Ambrutz
. . et Villaton et de mon moulin de
Damarsan et totas las apparte-
nenssas deus ditz locs ... Et an-
pres la mort . . de ma deyta mo-
Iher . . ordony que los ditz locs des-
sus nompnatz ayen . . a venir . . a
raon heretey . . ab totas lors appar-
tenenssas et deppendenssas.
Arch. hist. Gironde 6. 138 Z. 5 ff.
Es costuma que sian francs ly locs
que son contra los murs de la dicha
Villa d'Haultvillar, enviro de la meja
Villa cinq estatz en dedins.
Cout. Auvillar i; 170.
i/bs. „terrain". Der Schluss ist mir
nicht recht klar.
Levy, ProT. bupplement-Wörterbuch. IV.
3) „Wohnstätte, Haus".
Et lahora escrisco Samuel las leys . .
et Ihego ag dabant lo pöble au rey
et posa aqnet escrit en lo taber-
nagle . . Apres s'en anan cascun
enta son loc et Saul enta sa casa.
Hist. sainte béarn. I. 38 Z. 20.
I. Sam. 10, 25: Et dimisit Samuel
omnem populum, singulos in do-
mum suam.
Locs laus de Laa en que no îo tro-
bat foecs : l'ostau d'Angladete ; la
borde de Las Caves.
Den. mais. Béarn S. 5» Z. 7.
Locs laus deu diit loc : Lo loc de La
Säle . . ; lo loc äen caperaa que no
y ave foec.
Ibid. S. 35a Z. 27, 28, 82.
Bon loc „vv^ohlthätige Stiftung"? , Spi-
tal" ?
La quals saumada (sc. de vi) sia . .
destribuida . . pels cossols als pau-
bres et als bos luox de la dicha
vila.
Deux. paix Aurillac S. 384 vi. Z.
Loc mendican , Kloster eines Bettel-
ordens " ? Vgl. Lespy s. v. men-
diant.
Et plus . . mandi que sien feites can-
tar m« (?) misses per los locqs men-
dicans et en las autes glisies et
locqs en Navarre.
Navarre franç. II, 431 Z. 26.
4) „Stelle in einem Buche".
Pueis dis : „Clergues , et on do-
natz
Vos paz? Que donar la devetz
Ab lo sauteri, si podes". —
„Seiner, si-m fas, e neis aisi
Lo donei ar". E mostret li
Lo foil e*l Itiec.
Flamenca* 2595.
. . voill eu far aqest libre . . Per
q'ieu anlongerai (sie) en tal luec
qe porria ben leu plus breumenz
dir.
Appel Chr.« 123,7 (Razos de trobar).
27
418 -
5) .Stellung. Rang".
Mas qui per .i. semdier
Ve passar mantas gens . .
Et enquier demandan :
De qui son (Text soi) o qui es,
Respon li dreg, som pes,
Sei qu'o sap certamens
Si qu'enten planamens
De qui 0 que, so crey :
Del comte o del rey,
Ol coms 0*1 rey[sj tertal,
E son esser cabal
E son luec tota via,
Pas que poestatz sia,
Si CO pot pus onran.
Pueis non cal c'om deman
S'es cavayers o no,
Car entendut es pro,
Co vos ai dig dessus,
Car per esser cascus
Es e per luec(x) noninatz
Si con es pus onratz.
E sabetz que vers es,
C'us reys es coms. marques.
Et (Text Esj coms vescoms.
Guir. Riq. 79. 290 u. 298.
E vos avetz chauzit. si cum eu
sai,
En un tal drut que'us îara de-
chazer.
Et eu en leis que vol pretz man-
tener,
En cui beutatz s'apropch'. e de
vos vai;
Si tot non es de loc tan parajos.
U es assatz plus bella e plus pros.
Pons de Capd.. Un. Ldr. I. 29
(P. de Barjac).
Var. en loc. Oder ist, wenn man de l-
liest, mit Bartsch Chr. Glos.
6) „Herkunft- zu deuten?
7) Spielausdruck.
Escax ni lox pres ni tocatz no sia
Ges per nient. e qui far no podia
Joe detocat, perdal joc sos talans.
E que valgues may que l'autres
cen tans.
Deux Mss. XLVII, 5.
Glossar „terrae de jeu; case de l'é-
chiquierV'. Wegen Z. 3 vgl. deto-
cm\ Bd. II, 186.
8) auf die Dame bezogen.
Qu'amans es fols (juant en bon loc
non tria,
Quar qui ama vilmen. si eis au-
nis.
Montanhagol 7. 45.
Ferner ibid. 8, 83 u. 48.
Mos sens e ma conoissenza
M'an fait en tal loc chausir
Don mi valgra mais suffrensa,
C'ara no i posc avenir
Ni ges no m'en sai partir.
Qu'amors mimostrae m'enseingna
("ades en ric loc m'aizis.
E si del be nom jauzis.
La honors m'en valra mais
Que d'autre loc us rics jais.
Mönch von Mont. 16, 2, 22 u. 20.
]\Iais vuoill estar totz temps cum
francs sufrire,
(^an plus non puosc aver de jau-
zimen,
(''aiai solatz e l'acuillir de vos
cranes prejan sai e lai a rescos.
Que jes non puosc mon coratge
devire ;
Cal niieu albir, qui en dos liwcs
s'enten.
A chascun es enganaire e men-
tire.
Liederhs. A No. 305, 5 (Arn. de
Mar.).
Die letzten Stellen citiert Stimming
in der Amkg. zu B. de Born 33, 13.
9) a locs, en loc (K. ein Beleg), en
locs „stellenweise, bei Gelegenheit,
zuweilen".
419
Atressi fay grau foldat qui ab
sen
Renlia . en loc . com hom fay fo-
leyan.
Per que fai sen quis sap anar
camjan
A locx son sen e son ensenhamen;
t''a mi ten dan e tenra cortezia,
Car s'ieu agiies lo mieu sen per
folia,
Dona, canijat. en tal loc fuy ab
vos.
Ja no fora marritz ni doloiros.
Prov. Ined. S. 74 V. 2 u. 4
(Bert. Carhonel).
Fein te fol multas vetz
Per tems, aici co*t letz ;
Mult es grantz savieza
En locs feiner foleza.
Dist. Catonis S. 4H V. 186.
Vgl. die Amkg. zu der Stelle.
10) en loc „irgendwo''.
E jurec Mahomet qu'el tolriai cap
a Karies . . , si'l podia atrobar en
loc.
Gesta Karoli 2407.
Ebenso ibid. 2818.
11) en loc de ,als, wie".
Doncs que îarai ? Snfrirai per
aital
Coi pres destreitz cui aven a su-
frir.
(^ui (Text Que) li fai mal ; raas
ben .saupra grazir,
Quim fezes ben en loc rf'araic
leial.
Peire Vidal 35, 44.
En abans quo vegna pascor
VoigU faire u serventes ausir
E luoc de ver mesatge
Quem dig' als tres deseretat«;
Qe ...
Sordel 4. 5.
Vgl. Appel. Lit. Bl. li). 229.
E portet al col un baston
Ez anet mon amic ferir
Si que"l fes tot esaboizir.
Pueis pren lo en luec d'nn enfan
Et det n'en terra tal creban
Queis ueil[s] li fes del cap saillir.
Jaufre Ergänzung S. 187 Z. 28.
Bona dompna et avinen
Am, e no ges per amor,
Mas en luoc de bon seignor
Servirai son bei cors gen, —
Ar es (cor. erV) tost causa sau-
buda, —
E pren per luoc de jauzir
(^ant li plai que'm faz' auzir :
Aitals domna vos saluda.
Appel, Poes. prov. S. 36 V. 19 (=
Rv. 34, 10 ; Evesque de Basaz ).
Appel setzt Z. 7 Punkt nach auzir
und Z. 8 Komma vor und nach
domna. Er nimmt (brieflich) faz'
auzir -= auja.
12) per loc de .an Stelle von'". Siehe
den Beleg, Appel Poes. prov. 8. 36
V. 22, unter 11).
13) aoer loc {locs) „Anwendung linden,
zur (ieltung gelangen, in Betracht
kommen, zugelassen werden". So
im elften und zwölften Beleg bei
Bayn.: ferner:
Dels autres tems del entinitiu nom
entremet. qar non an loc en vulgär
se non pauc.
Don. prov. S. Ui» 1. Z.
Item que si alcus delinque fora de
la juridiction de Condom, que eis
bes estants (^1 dit territori de
Condom aquesta prezent costuma
ai/i loc.
Cont. Condom ^ lò8.
Quar d'aqui nais corros et ira
E malcnjars e sospeissos
El vilans motz. fols. enujos
i^ue ,.non'' a nom. Mais antre nos
Non aura luec, si Dieu plas, .nos'',
27*
420
Car el non vol ni eu non voill,
Qu'avols motz es e plens d'or-
guoill.
Flamenca" 6214.
Grlossar ,avoir lieu, precdre place\
Lo majer senz c'om en se puosc'
aver
Es saber far qn'aja liiec sa va-
• lors.
Car ges estiers non pot far per
qu'el sia
Pros ni prezatz ni grazitz ni hon-
ratz.
Calvo 4, 2.
Donc non n luecs so qne sol Pauls
aprendre,
Qui dizia e son escrit aisi :
„Plus es lauzatz qui don' al seu vezi
Que sei qui pren". c'ar sol franqueza
vendre.
Kolsen. Guir. de Born. VI. 17.
iibs. „statthaben". — Z. 1 hat die
Hs. pro prendre; die Änderung
. stammt von Tobler.
Mandament a donat qne fos presa
e liada ;
Cant li donna s'escusa, sa rason
non a luec,
Sententia fom donada c'on la Cre-
mes el îuec.
S. Hon. LXXXVI, 29.
Hrsgbr. „n'a lieu. est vaine''.
TCncaras havem estampida. Et aquesta
ha respieg alcunas vetz quant al
so d'esturmens, et adonx d'aquesta
no curam. Et alqunas vetz ha res-
pieg no tant solamen al so, ans
0 ha al dictat, qu'om îa d'amors
0 de lauzors, a la maniera de vers
0 de chanso. Et adonx segon nos-
tra sciensa pot haver loc.
Leys I, 350 Z. 15.
Übs. „eile entre dans le domaine de
notre science" ; Appel Chr.* Glos.
-Statthaben".
14) cobrar l.
E car ai entendenza
Qu'el vol îaig comensar
Don poiran luec cobrar
Armas e coindejar,
Sui tan gais e jauzenz
Qu'eu non penz ni consir
Mas de joi.
Calvo 13, 13.
Eayn.. der die Stelle unvollständig
citiert. deutet fälschlich „d'où ils
pourront aussitót recouvrer ar-
mes" ; Milá (neue Ausgabe) S. 202
„el quiere comenzar tal hecho que
dará cabida á las armas y á la
gentileza" ; Pelaez. der poira 'n luec
liest, „per cui potra tosto racco-
gliere armi e ornarle (di gloria)" ;
cioè la impresa essendo nazionale
tutti risponderanno- prontamente
alla sua chiamata e Alfonso potra
ofnare le armi di gloria colla vit-
toria". liass cobrar armas den
Sinn, den Pelaez ihm geben will,
haben kann , ist mir nicht recht
glaublich, und gewiss heisst en luec
nicht „tosto". Vielleicht aber trifft
P.'s Auffassung von coindejar das
Richtige , nur dass das Verb hier
reflexiv zu nehmen wäre. Dürfte
man etwa deuten : „wodurch Waf-
fen Platz, Gelegenheit (sich zu be-
thätigen) finden und Schmuck wer-
den erlangen können", d. h. wo-
durch Gelegenheit zu glänzenden
Waffenthaten geboten werden wird V
15) dar l. „Platz machen".
Li emperadors so iratz
Del popol qu'es lay aturatz.
Que lur aver negus no volc
Ni la grau preissa non det loc,
Per quel san cors aqui estay,
Que noi pot hom pussar de lay.
Alexius 1047 (Such. Dkm. 1. 153).
16) esser en l. de „Gelegenheit haben,
im Stande sein".
— 421
E que tantost cum sabut seri per
augune de les partides, que a fasse
assaher a l'autre que atau s'es feit
cossari. E s'en son en loc. queu
seguin e que prenquin, se poden,
e que sie penut cum arraubedor.
Établ. Bayonne S. 278 Z. 7.
17) faire I. „Platz machen". Belege
bei Rayn.
IS) faire 1. ^Gelegenheit bieten" setzt
Appel an in :
Poyst lou mc fay m'enfirmitas.
Tojile s'en otiositas.
Solaz nos faz' antiquitas,
Que tot non sie vanitas.
Alexander 5.
Appel folgt darin Foerster, der Grö-
bers Zs. 6, 422 übersetzt: .,Nach-
dem mir meine Krankheit Kaum,
Müsse, ijelegenheit schafft, so hebe
sich hinweg die Faulenzerei". Ge-
nügt das dem Sinne? Wegen an-
derer Erklärungen der Stelle vgl.
Paul Meyer, Alexandre le Grand
I, 10.
gelten . (an-)gerechnet
l.
19) teuer
werden" ?
autra (sc
E
letra) del rey que so
que es despendut en autres nsatges
que en la clausura tengue Inc coma
si era mes en aquela.
Jur. Agen S. 177 Z. 5.
Item que per so quar Ramon de la
Serra, espectan de Toitici de sir-
ven(8j del cossolat. es desordenat
e dissolut . . . , acosselheron que
d'aissi avant no aia ponhs de rauba
de la vila e que sa expectacio nol
tenga Inc.
Ibid. S. SOö Z. 13.
Hrsgbr. „que son temps de surnu-
raérariat ne lui serapas compté".
Unklar ist mir:
. . . Dels Sarrazis que per vigor
("ujan la batalha traucar,
Mas anc sol no y pogron intrar
Mens (cor. MaisV) que no feraii
per .1. mur,
Tant fort estavan dur e dur
Li crestia tro visso lor loc.
Guilh. de la Barra« 1027.
Loca?
Item .1. cabas .vii. d. e m'\; item
en .V. Ih. de candelas . . .xxvii. s.
.11. d.; item .i. ioca de vi blanc
.XXIX. d.
Dép. chât. quere. IV, 58.
Locha [R. IV, 103) „Gerichtskosten-.
D'ome qu'estai a Monferrant no den
levar lo coms loita de plait.
Cout. Montferrand § 21.
Vgl. die Amkg. zu der Stelle.
Ebenso Cout. Besse S. 273 Z. 25 und
Cout. Chénérailles S. 178 Z. 9.
Loehar, lu- (R. IV, 103) 1) , kämpfen".
Der zweite Beleg steht in Am. de la
Broqueira „Mentre que" (Mahn Wke.
III, 331 Z. 5), nicht in dem „Quan
reverdejon" beginnenden Gedicht.
3. 8g. loc/ia: cocha Sordel 40, 766;
Flamenca« 6034.
2) ..sich widersetzen, zögern".
E dis: S'Amors hui non m'aduz
De mon desir a qualque luz,
.la mais en leis nom fisarai;
Mas, si Dieu plaz, be i avenrai.
Amors non fail ges a la cocha,
Mas a mi par que trop i locha
Pel gran desir quei cor m'afflama.
Flamenca« 3944.
Glossar „résister. par ext. tarder".
Locre siehe logre.
Loctenen (R. IV, 90 ein Denkmal)
-Stellvertreter".
. . a la requesta dels cossols sobre
aisso fazedoira a mosenhor l'abat
, o a so luoctenen.
Deux. paix Aurillac S. 387 Z. 4 v. u.
E plus fo ordenat que. puys que
mossenhor lo mager ba en Angla-
422 —
terra. .. que los gatges lo seguian . .
E plus ordeneren que lo sotzmager
regis son oíRci et fos son loctenent
tant entro que bengua.
.Tur. Bordeaux I. 295 1. Z.
Ferner ibid. I. 800 Z. 19.
. . requerive tos e sengles los preditz
cavers e logx tiens (sie) de cavers
en la terre d'Ariber. donzels , .
Charte gase. 1304 § 8.
Dazu die Amkg. : ,Par lieutenants
de Chevaliers nous croyons quïl
îaut enteiidre les représentants.
les mandataires des Chevaliers qui
possédaient des fiefs".
Aueh als Femin:
Quan las sors deuran elegir abades-
sa. la viearia o la loctenent o fassa
assaber a mossenher Tareivesque.
Bègle August. Toulouse 316.
Loctenensa „ Statthalterschaft ".
Item . . intreron en esta vila . . mossen-
hor lo mareseal de Bossieaut, moss.
l'avesque de Carcassona, . . lo senhor
de Laviat, senescal d'Alvernhe.
. . tramesses per mossenhor lo duc
de Berry per penre la pocession de
la luoctenensa de Lenguadoe e del
dueat de Guiana, la quala . . lo rey
li a restituida.
Pet. Thal. Montp. S. 459 Z. 5.
Item . . foron publicadas . . las letras
de la segonda loctenensa que lo
reys avia donat del pays de Len-
guadoe e [del] dueat de Guiyana
al conte de Foys.
Ibid. S. 473 Z. 20.
Loctenensaria „Stellvertretung".
Item que. si mossenhor lo mager . .
no bine, estant min au deit biatge.
que mons guatges de loctenensaria
me ayan [a?] seguir, cum si eri
President (cor. present?).
,Iur. Bordeaux II, 115 Z. 10.
. . fo ordenat . . que lo loctenent de
mossenhor lo mager aya, en ab-
sensia de mossenhor lo mager. los
gatges per la loctenensaria de mos-
senhor lo mager qui son acostu-
matz de . . pagar aus deitz locte-
nentz qui per abant aquest temps
son estatz deus senhors magers.
Ibid. II. 461 Z. 8.
Et empres mossenhor lo mager in-
terroguet lo sotzmager si l'offici
de la sotzmajoria et de la loctenen-
saria es tot Uli 0 no. Disso que
ed abe bist que, quant le mage se
absentava foras deu pais, et leys-
sava son sotzmager son loetenen.
Ibid. II. 618 Z. 10.
Locntion i K. IV. 99) Plur. .Reden.
Unterhaltung".
Layssen aquestos locutions
Et anen nous tos dos ensemble
Far de tloretos provisions
Per alegrar tot nostre temple.
S. Pons 243 (Rv. 31. 328).
Loeira ?
Item deu per .in. plans (palms) (sie)
fustani eseaeat e per .1. eart fll
vermelh . . per fair' .i». loeira . .
.im. s.
Frères Bonis IL 446 Z. 14.
Loga (R. IV. 89), luga 1) , Platz ^
Loys Justa . . a reeonogut a la dicba
dama abbadessa la loga d'ung casal
que es pres lo portal de la Bocaria.
Bondurand, Rec. îéodales § 53.
Hrsgbr. ..emplaeement".
E vi de SOS huols una donna begui-
na que partia . . de la luogu vo
d'aqui on li donzella era ques es
dicha desus.
S. Douc. S. 206 § 12.
Lo quintal del fen(e) . . eomprat en
la luoga foras de la villa de Nem-
ze .IUI. gr.
Tarif Nimes S. 541 Z. 24.
Dazu die Amkg.: „lieu. foin acheté
sur place".
— 423
E venras laintre *íí atrobaras la luga
on jatz le dragos.
Legendos XXII, 103 (Rv. 34. 839).
Non vos apparic (sie) donx . . ad
amdos, can dormias. e vos raonstrei
las lugan on bastissesV
Ibid. XXIX. 668 (Rv. 34, 420).
2) .Stelle- (R. ein Beleg).
Lo cappellan que en tota la messa
ten la luogua de nostre senhor
.Thesu Trist.
Tract. Messe îol. 19'.
Mosen Esparrons. tenent luetja de co-
mandayre a Manoasca.
Priv. Manosque S. 35 Z. 13.
Logadaria (R. IV, 92 ein Beleg) „Ver-
mietung, Verdinguug''.
Tota persona . . qua si logue a jor-
nadas . . ho antrament en quanha
(Text quamta) obra que sia . ., que
aytals pagon lo vinten d'eytals
logadariefs] et gazanhatges en de-
niers.
Ext. arch. Tarascon § .32 (Rv.
40, 222).
Item es estat ordenat que tout ju-
sieu . . dejon pagar lo vinten de
raercadaries, logadaries, gasanha-
ges. Interesses . . en la forma et
maniera que pagavan los crestians.
Ibid. § 46.
Logadier (R. IV, 92) 1) ,Miets-, ge-
miethet".
Mandec tost al Capitol e als co-
minalers . .,
Ques aian los iiiaestres eis nau-
tors eis brassers
E las bonas cumpanhas eis sir-
vens logtiadiers
Ops de las tors socorrer.
Crois. Alb. 7624.
Obs. „loué".
Las quals .viii. Ih. de renda cadans
una vetz paguadoyras per totz
temps ieu assigni sobre la renda
et sobre las mias raaios lognadieras
que ieu iey en la cariera apelada
en la Fnndnda.
Te igitur S. 212 Z. 20.
Mandani queis senhors e logadois
de las inaisons per las pensions
d'aquelas maisons siaii denant me-
ses en las cansas dols maritz e de
las molhers aportadas e mesas dins
las maisons a totz los crezedors
del hoste . .. cum las iogadieiras
habitacions comimamens serviscon
als maritz et a las molhers.
Pet. Thal. Montp. S. 1-40 Z. 6 v. u.
Guilhem Molinier e sa maire an un
osdal a Pueg Brenguier am los
osdals iogadiers que se te am l'os-
dal de na Brenguieira Isarnida.
Recherches Albi S. 290 Amkg. Z. Ò.
Mir nicht klar.
Mandam que degus . . no prenga ca-
val d'autre ses voluntat d'aquelh
. de qui sera lo cavalh. si no o fazia
per nostre propri negoci. o adoncs
per nostres senescalcs . . . . o per
aquelhs que en lur loo auran cura
delhs cavalhs. logadiers sia pres.
E si li cavalh logadier no podian
bastar per far nostre servizi, li
senescalc . . no prengan los ca-
valhs . . dels paubres, mas dels rics
tan solament i — lat. conducticiusX
Arch. Xarbonne 8. 87b z. 23 u. 24.
Oine (femna) logadier{çì) ,, l^ohnarbei-
■ ter(in)".
E los delhioram d'una maniera de
scrvisi . . que aviam . . sobre lor?
so es a saber del[s| jornals que cas-
cus liom e quascuna femna de
Causada logadier nos devia cas-
cu an.
Cout. Caussade >? 47.
Per .\i.femnas logadeyras a la Clau-
ra, a. .im. blanc per femna. .viii. g.
Jacme Olivier II, 20 Z. C.
- 424
2) „Mieter". Belege bei Rayn. Siehe
unten logmidier.
3) „Vermieter" ?
Forniers, ramilhiers et boscadiers:
. . la saumada de la ramilha .Vili.
bl. . . . Loguudiers de tinas bugua-
dieyras: Per tina buguadieyra de
grant moyson (Text mey-) .ii. bl.
Tarif Nimes S. 551 Z. 4 v. u.
4j , Lohnarbeiter . Tagelöhner" (R.
ein Beleg).
Lo ters peccatz es de murtrier,
Lo quartz es qui rete loguier
De hguadier outra son grat.
Brev. d'am. 16922.
. . 0 a tarzat pagar loguier
Ad alcu paubre logadier.
Ibid. 17081.
Logadier e menestairal
Pecco en falsar lor jornal,
Quar si son logat ab autruy
Per obrar .i. jornal ab luy,
Venon tart. van s'en aboras,
Si qu'al menhs n'emblo .ii. horas.
Ibid. 18180.
Mantenent laisseron lur paire et la
barca e los loguad/ers, e seguiron
los (= lat. mercenarii).
Ev. Marci 1. 20 (Rom. 18, 434 Z. 20).
Paire, îai me aisi con u de tos lo
guadiers.
Ev. Lucae 15, 19 (Rochegude).
5) „Mietssoldat, Söldner".
E*l coms de Montfort passa e ca-
inis e sendiers,
E prega sos araics e totz los
ïoguadiers,
E per totas partidas lai on ac
soldadiers.
( rois. Alb. 4115.
E enapves el vnanda diire als
mainaders
Ez als • baros de Fransa ez als
sieus logadiers
Que tuit vengan essems.
Ibid. 8414.
(ilossar „soudoyer".
Vostre tezaur auh dire que es
mermatz,
Que aves lo als logadiers donat.
Daurel 566.
Mas hanc al moster pendre us no
fo defenser,
Ni non yssic la for baron ni lo-
gader.
Guerre de Nav. 4469.
Logaditz ist anzusetzen statt logadit.
R. IV. 92; s. Sternbeck S. 48.
Lofçador (R. IV, 92) 1) „Vermieter".
Le senher ol logayre de la mayzon . .
lo mayzonier pot gitar de la may-
zon per propria estatga del se-
nhor 0 del logador.
Pet. Thal. Montp. S. 39 vi. Z.
u. 8. 41 Z. 1.
Rayn. 's erster Beleg ist identisch mit
dem Beginn dieser Stelle ; die Über-
setzung „locataire" ist also nicht
richtig.
Ferner ibid. S. 140 Z. 10 v. u. ; s. den
Beleg s. V. logadier 1).
Senhor o logador de raaison o mes-
sage de lui podon ditar l'enquilin
o'l maisonier . . de la maison, si
aqui lo senhor o'l logador en pro-
pria persona estar volra.
Arch. Narbonne S. 27»' Z. 20 u. 22.
Li lojadors de las mayjos no poden
las mayjos ostar als lojandiers (sie)
davan lo terme enpreys, syno que
las vendessen.
Cart. Limoges S. 121 Z. 22.
2) „Mieter".
En aytal manieyra que non puesca
demandar lo loguier . .. pueys que
sera passastz l'espazi de tres ans,
Sil logayre . . aura jurat se tot lo
loguier . . aver pagat, car apros
dels tres ans esta hom al sagranun
del logador {— lat. conductor).
Pet. Thal. Montp. S. 73 Z. 3 v. u.
und 1. Z.
— 425
Rayn., der nur den Schlqss der Stelle
•citiert, fälschlich „loueur*.
Cosdnma es que li lojadors (de) las
mayzos que au lojadas no poden
laissar say que au terme deu lo-
gier, syno per lo passatge d'ostra
(sie) mar.
Cart. Limoges S. 121 Z. 12.
3) „Lohnarbeiter".
E . . jureran de gardar lo proliit dou
seinhor dou bin e d'esquivar lo
dampnadge a lor leyau poder, assi
cum bons assoutadatz (Text asseu-)
e loguedors deven far ad aquetz
de cuy prenen celari ni loguer.
Rtabl. Bayonne S. 158 Z. 7.
Auch otne l. :
Item que cum lo[sJ homes logados
s'en sian montat a gran for e es
perilh que, si montavan a l'avinen,
que nulh no poguefs] far obra que
necessaria lo sia sino a son gran
dampnatge. que hom fassa cridar . .
ab trorapa que degus . . no se logue
a deguna obra de vinha si no .xii.
den. torn. per dia e d'aqui en jus.
Jur. Agen S. 338 Z. 3 v. u.
Logal (R. IV, 89). Im letzten Beleg,
Brev. d'am. 27793, ist in der letzten
Zeile ^/cii — alcH statt yl leu — a hu
zu lesen.
1) -Platz, Grundstück".
Xos . . donam a Saing Salvador . .
lo loc ei loyal que es entre la
maiso que fo de P. Sirvent . . e la
maso que fo d'Alria . . Aquest lo-
gual sobredich que es dins aquestz
termes davandichz tot entroi cel
eis intrars eiz eissirs . . donam . .
per jassempre . . .
Cart. Gellone S. 499 Z. 25 u. vi. Z.
2) , Gelegenheit '•.
E car tant a de feunia
C^ua celz cui deu valer non val.
On plus en auriaM loijal
Que pogues e no Ih nozia,
Gaire valer non volria.
Zorzi 9, 30.
Ich habe in der Amkg. gefragt, ob
Z. 4 noiria, Z. 5 rolia zu ändern
sei. Chabaneau, Revue 25, 199 be-
merkt zu Z. 4 : „Jócrirais Qui avec
IK. en mettant uue virgule à la
fln du vers précédent. L'imparfait
aurait ici, comme il arrive îré-
quemment, la signiiication du con-
ditionnel".
Logandier .Miether". Cart. Limoges
S. 121 Z. 23; s. den Beleg s. v. lo-
iiador 1). In logadier zu ändern, ist
doch wol nicht nöthig.
Logar (R. IV, 91) 1) „miethen, dingen,
in Sold nehmen". So im ersten Be-
leg bei R, ; ferner :
Locs conducas.
Don. prov. 54«, 5.
Autreiam que sia costuma que si hom
ha logada sa maizon per an ou per
ans . .. aqued qui la mazon aura
logada. au darrer dia del terme
que logada Yaura, deu hier ab la
clau de la mazon en la man denant
lo senhor que logada la y aure e
areder la clau e sa maizon bueita.
Cout. Condom § 69.
Quei nostri companhon sen iran
a Martror
Per logar cavaliers. e nos sabem
be or.
Crois. Alb. 6846.
Ferner Cart. Limoges S. 121 Z. 13;
s. den Beleg s. v. logador 2).
2) „vermiethen". Cout. Condom § 69,
s. den Beleg unter 1) ; p]xt. arch.
Tarascon § 30, s, den Beleg s. v.
logatge.
Refl. „sich verdingen". So im zweiten
Beleg bei R.. Peire d'Alv. 12, 66.
Nostre senher quer e demanda entre
la gen, qui vol esser lo seus o-
426
briers . c ditz : Qui es aquel hom
que vol gaanhar vida durabla?
Quar qnis vol logar a fav la mia
obra, eu Ihi darai vida durabla.
Bartsch Chr. 231, 43 (Renediktiner-
regel).
8) „entschädigen, belohnen'^.
Pretz es estortz qu'era gastz e
malmes
E dos garitz del mal qu'avia pres,
Qu'an bon metge nos a Dens sai
trames
Deves Salem, savi e ben apres,
Que conois totz los mals e totz
los bes
E raeizina cascun segon que s'es,
Et anc loguier no*n demandet nrn
ques,
Ans los (oija . tant es francs e
cortes.
Bartsch Chr. 163. 2 (Aim. de
Peg.).
Un breu qu'en esta borssam jas..
Vos mostrarai ara dese;
E si m[e) lof/asses fort be . .,
E ja non dires, quant aures
Las salutz que i son apresas.
Ques hanc n'ausisses plus cor-
tesas.
Elamenca'^ 7070.
Z. 4 fehlt in der Hs.
E prec que vezen mi, sius plas,
Estas salutz vos eis digas . .,
E s'ellas son aissi polidas
CvOD vos dises. quant las sabrem,
Voluntieras vos lo(farem.
Ibid. 7090.
Glossar „donner une récompense".
Siehe auch unten loyrar.
Nicht klar sind mir die folgenden
Stellen :
Bertram, ben es causa pega
Qi per son cor[sj effruchar
Se vol de veilla logar.
Herrigs Ar eh. 35. 103 (Tenzone Ber-
tran — Gausbert).
Rayn. _se veut donner en location"
und R. III, 404 s. v. esfrugar .se
veut faire locataire''. Aber genügt
das dem Sinne, und könnte dann
de stehen V In den vorhergehen-
den Strophen heisst es Qi de ve-
illa s mct en plai und Mas d'aital
veilla m'ampur ; also etwa „sich ab-
geben" V Wegen Z. 2 vgl. esfruyar.
Bd. III. 221.
De paraulas os granz mercatz.
Et ieu soi de parlar logatz;
Per (so) qu'es drech que viutat
en fassa.
Car lenga logada non lassa.
Mahn Ged. 1235 (P. Card.).
Rayn. „mis à louage".
So son fals jutgefsj raubador.
Fals molherat(z) e jnrador,
Homicidi e lauzengier,
Lengualogat, crebamostier.
Mahn Wke. I. 54 (Marc).
Rayn. „mis à louage pour la langue ".
Ar mi posc eu lauzar d'amor.
Que no*m toi manjar ni dormir
Ni'n sent freidura ni calor . ..
Ni'n sui conques ni'n sui cochatz
Ni'n sui dolens ni'n sui iratz
Ni non logui messatge
Nin sui trahitz ni enganatz.
Que partitz m'en sui ab mos datz.
Bartsch Chr. 174. 20 (P. Card.).
Logar (R. VI. 29). Einziger Beleg:
Vuelh retraire Tamor . . .
Ei fag que fem de Saldina de
Mar.
Quan la levem al marques de
Solar.
A Malespina de sui plus aut iogar.
Briefe R. de Vaq. I. 18.
Rayn. .lieu", Schultz-Gora im Gloss.
.Wohnort, Behausung". Du Cange
locaris .domus. aedes". Zu Z. 2 vgl.
Appel, Gröbers Zs. 18. 293.
Logatenen „Stellvertreter".
. . fes apelar . . mossenhor lo gover-
— 427
Jiador ho son loyatenent, mossenhor
lo rector . .. mossenhor lo bayle.
Pet. Thal. Montp. Ö. 434 1. Z.
Sus la pena que ordenara monss. lo
bayle o son luagatenent (sie).
Doc. B.-Alpes. Rom. 27. 402 Z. 11.
Ferner ibid. Z. 18.
Logatge -Vermiethung. Verdingung"'.
De airendamens et lof/af//'s. Item
que tota persona . . que si logue
ho logue ho arrende sas bestias
ho sa carreta . ., vergiers et gra-
niers, seliers et toutas altras cau-
sas que si logon et arrendan . ..
pagaran lo vinten de so que ga-
zanharan.
Ext. arch. Tarascon i; 30 (Rv.
40. 221).
Logazon (R. VI. 92) ^Miethe".
Kl si. estan alcunas causas bandidas
d'alcuna persona, benia alcus de-
raandar en las causas. qui deman-
des deutes o penhs o conbents o
coraandas o loguazos o lieretatges . .
Cout. Gontaud § 65.
Logombart siehe longohart.
Logra.
Stephanus Berlanth dedit Deo , .
mansum quem ipse habebat del
comte d'Alvernie a Arfoillia . .
Suus frater venit e per las quesi-
das que el fazia dedit illi Agnes
la Lobeta quatuordecim solides e
las lof/ra^: e per equo (sie) ille con-
cessit . . Post hoc Aimois Berlanth,
filius Esteve, habuit duodecim so-
lidos e las lotjraif. et concessit.
Ext. cart. Blessac § 78.
Petrus Guillelmus . . demandava in
isto manso .xii. sol. e. .vi. den. a
redent (V). e quant foront davant
las paubras domnas, el juret . . que
re non avia en equesta (sie) terra,
mas paubres era e volia de Taver
a las domnas ; e costet a las dom-
nas. que aquo que el nac que las
logras. .xx. sol.
Ibid. § 91.
Bernart de Laval et uxor . . dederunt
Deo . . Tautre demei quartel ab
l'aver que n'agron, et uxor ac en
una almutza de logras, de cui
moia (?i.
Ibid. § 121.
Lograr (R. IV. 9o ., aquérir '^ ). Der
einzige Beleg. Mahn Ged. 1067. 8
(Gavaudan). ist zu streichen. Die Stelle
ist mir nicht verständlieh, aber logra
ist durch den Reim ausgeschlossen.
Bartsch Chr. 228. 30 (anon.) findet
sich von Bartsch statt haiulschriftl.
malegrea eingesetzt :
Quan vei los praz verdesir
E pareis la flors granada.
Aduncas pens e consir
D'amors qn'aissi m'a lograda,
Per un paue non m"a tuada.
(xlossar „gewinnen". Das passt aber
doch gar nicht. Soll man „be-
schenken" deuten, vgl. logre? Oder
ist etwa, logada zu ändern und
die Stelle zu logar 3) zu setzen?
Logre (R. JV. 93 ein Beleg). Nicht
„lucre" sondern , Geschenk'?
Et si Guillelms et Raymund . . reco-
brar lo podnn. en lor podestat lo
tornaran senes engan et sine de-
ceptione et sine lugre (sie).
Bartsch Chr. 7, 31.
E si recobrar lo pot, en la sua pos-
tat (sie) de (4uilelm lo tornara,
senes deoeption e sens logre d'aver.
Liber Instr. .\Iem. 8. 667 Z. 12.
Ist die Stelle mit R.'s einzigem Be-
leg identisch?
E quan recobrar la podrái , en ta
postad lo tornarai sans ton logre
e sans ta deeepcion.
Rec. d'anc. textes Nr. 44 Z. 8.
Cosdumpnes es en esta vila, qu'hom
no prezna (sie) logres ni no los
done per Vafîar d'esta vila, e seus
— 428
qui los daria e seus qui los prenia
encoroguz (sie) es vez los cossuls;
e li cossul . ., qand penran lo sa-
gramen de la gen d'esta vila. de-
ven lor far jurar que no preznan
logre ni no lo donen . . per l'affar
d'esta vila e que ad isadal . . no
trameta Tus ad lautre, si vins o
chausa cuecha non era, ni tot l'an,
per num de logrcs.
Cart. Limoges S. 10 Z. 21, 25, 28.
reu qui vendra terra e ceu qui la
comprara venran davant lo cosso-
lat . . e dura vertat quant i dona
e Tautre quant la vent; e no i deu
metre gein ni locres (sie) donar,
a bona fe, ses mal enjan.
Ibid. S, 69 Z. 11.
Mir nicht klar.
Ni laissa ges per compaires
De far dreg ni per parentes
Ni per logres ni per grans dos
Ni per grandas promissios
Qu'om li îassa d'aur ni d'argen.
Brev. d'am. 16252 Var.
Lo peatjes de Plazonsa fo assesatz
a .Joyos Duran . . per lo pretz de
.xxxiii. 11., .XX. s. per logres a la
maj'nada. Item lo peatjes de Las-
culi fo assesatz a V. Duran . . per
lo pretz de .c. s. am .v. s. de lo-
gres per la maynada.
Langue lim., ßv. 35. 429 Z. 23 und 25.
Logaet, lu- „kleiner Ort, kleine Stelle'^.
Sus en las res a una fossa
On no cap meia fava grossa:
Pauzatz li en aquel loguet
De solfre arden un granet.
Auz. cass. 3085.
AI bosc s'en vay. vezen de totz,
Predican la veraya crotz
Vj penedensa per salvar.
Lains el bosc s'en vai intrar
En .1. loguet ques hac cubert;
Aqui coraplic SOS jorns per cert.
Guilh. de la IBarra^ 2295. '
Glossar „petit local".
}sos trobam en escrig que .i.
preire estava
Religiös e sans . . .
En .1. petit luget un pauc pobol
avia,
Lo cal tenia en pas ot en Dieus
lo noyria.
S. :Marie Mad. 895 (Ev. 25, ISO).
Loguier (R. IV, 92) „Miethe".
Item que lo senhor qui la mazon
aure logoda pot penhorar son es-
tadjant . . per son loguer ou per
atant de loguer cum pagad no
laure.
Cout. Condom § 70.
E plus que sien paguatz a Jolian
Arguy . . quatre franxs, los quaus
lo son degutz de resta a causa
deu loguet/ de l'ostau, lo quau Ger-
gin, lo balestey, tene en loguey
de luy.
Jur. Bordeaux I, 171 Z. 14 u. 15.
Loira (fehlt R.), loiria, Iniria, luria
(R. IV, 107 je ein Beleg) .Fisch-
otter, Fischotterfell ". ,
Deguna dona de Montalba en sas
raubas . . no porte . . lunha para-
dura . . de ceda ni d'hermeni ni de
loira ni de gris.
Hist. Montauban T, 411 Z. 16.
Dotzena de bocquinas. ab peu, .i.
deney; . . . pessa de sendat .mi.
deneys; loyra .im. deneys; dotzena
de petz de bo[l]ps .i. deney.
Cout. Bordeaux S. 605 Z. 6.
Petz de loyra mealha; . . dotze[na]
de petz de boc et de craba ung
deney.
Ibid. S. 629 Z. 11.
Pel de gat salvatge o de volp o de
loyria o de martri.
Rcgl. cons. Limoux S. 3 Z. 32.
Der einzige Beleg von luiria ist = Pet.
Thal. Montp. S. 225 Z. 11 v. u..
wo im Text liuria steht. '
429
Lyria (sie) dona la pelh .vi. d. malg..
la ventresca .11. d. malg.
Arch. Narbonne S. 4'» Z. 17.
Item pel de luria .11. d. malg., e la
ventresca .1. d. malg.
Ibid. S.^ 124»> Z. 23.
Luria et martrina et autras pels
d'aquel semblan . .
Loude S. Gilles S. 19 § 21.
Mistral lùrî. Uirio («.). louirio, louiro
(g. 1.) etc. „loutre".
Loire (R. IV, 93 ein Denkmal) „Feder-
spiel (Falktierei)".
Austor e falcon gruier,
Ijoire e tabor[s] cuirada
K braquet e liamier.
B. de Born' 36, 30 Var.
\'gl. cncoirar. Bd. II, 443.
Loiria siehe loira.
Loita siehe locha.
Loni „Rüster, Ulme".
K aqueres (sc. causes) . . establin de-
bat Ig lom en le claustre de Nos-
tre Done.
Établ. Bajonne S. 50 Z. 6 v. u.
E Î0 publicat lo diit establiment e
laudat per tot lo comunau debat lo
lom, segon que es acostumat.
Ibid. S. 66 Z. 2.
Ferner ibid. S. 194 Z. 8.
(rlossar ^orme".
Item foc ordenat . . que fessam scogo-
sar lo lom, e aysi a fem, que lo-
gam hnn home que lo donam .vi.
arditz.
Comptes de Riscle S. 421 Z. 25.
Glossar „ormeau".
Lora, lombe (R. IV, 93) „Lende, Lenden-
stück". Bis jetzt ist das Wort nur im
Plural belegt. So in allen Belegen bei
R.; ferner:
Et dels porcs que seran vendutz al
mazel deu aver (sc. lo senhor) los ;
loms 0 ung morlas. !
Cout. Auvillar ^ \\. i
Item que los mazelies que, per causa
de vendre, bestias aucideran . .
donen en (sie) aquels senhos del
porc les lums . . . de la vaca lo
pyeytz.
Cout. du Fossat § 29.
Empero si nï ave algun bezin qui
salasse porcs 0 troies, que podosse
bener . . las aureiles e*ls pees e las
esquines eis loms en aqueds logs
or lo plaira.
Rec. gascon S. 53 Z. 6.
Die Form lomle findet sich, obgleich
als Stichwort bei R. fehlend, in
R.'s zweitem Beleg (Beda) ; ferner :
E que li senhor de Glarmont . . aio
per totz temps aitals meis peag-
ges . . e aitals meissas leidas e
aitals meis deneys en los lombes
cum ansianament hi an a,gut . .
E aio en los meis peatges, en las
leidas e en lo mazel aitals justi-
cias e gages cum hi an agut sai en
reire.
Cout. Clermont-Dessus § 76.
Hier etwa frei „ Schlachtsteuer " ?
Vgl. den ersten Beleg, Cout. Au-
villar § 11.
Lombart 1) „Lombarde" ; Belege Appel
Chr.2 Glos. S. 333. 2) „Nord-Italiener"
3) „Italiener", vgl. Diez, Et. Wb II,
362 s. V. lombard. und Paul Meyer,
Crois. Alb. II , 56 Amkg. 8 u. S. 67
Amkg. 2.
4)
Talairans no trota ni salh . .
Ni no geta lanza ni dart,
Anz viu a guiza de lombart.
B. de Born 2, 39.
Glossar „Kaufmann"; Appel Chr.^
Gloss. S. 333 „Krämer, unkriege-
rischer Mensch".
5) papier l. siehe papier.
Lombe siehe lom.
— 480
Lombec (ß. iV, 94 ein Beleg). Das
Wort liegt nach Appel noch vor in :
Egual si semblon a randa. —
Una de Heys par ni eguaus?
Quo fa l'aiglos de coa"! paus
Ni del cap lombecs (Text lom-
bers) miranda.
Piov. Ined. 8. 120 V. 52 (G. Ademar).
Dazu die Amkg. : „lombers = lom-
becs (so wird wol auch zu lesen
sein), lombrecs ,,Wurm'' ; cap in-
sofern der Kopf als der höchste
Punkt gerechnet wird".
Lombles, nombels, nombles (Plur.)
, Lenden. Lendenstück".
E retenera (Text -en) a nostres obs
la senhoria dels mazels . . ; e au-
rem per senhoria de tot porc e
trueia que i sera vendut o vendu-
dá los lombles, e de bueo e de
vaqua la lengiia.
('out. Sauvagnas § 22.
Item . . an (sc. li seiihor) los lombles
dels porcs et de las troias eis
prims pes dels bous . . que seran
mortz per bendrc a mazel. E si
rompian (?) los lombles, que aian
de gatge la meia tilla (V) ab la
camba primiere.
Cout. Pujols § 53.
En SOS nvmbels ven asas ves una
dolors.
Chirurgie 1544 (An. du Midi 5, 114).
Thomas „reins''.
Et aparelha ti con sias ben armatz
de las anuas de Tesperit, e senh
tos nvmbels en Verität.
Barlam S. 26 /. 33.
Mandam que le comandaires non
prenga . . nombùes dels porquetz
d'aquellos que valran .vi. sols o
mens.
Priv. Manosque S. 21 Z. 17.
Li home d'aquel luec sian tengut de
donar nombles de porcs al dich
Espital, li qual(s) s'ausirian el ma-
zel . .. eisseptatz los nombles dels
porcx li (jual non serian de valor
de .vi. sols.
Ibid. S. 103 Z. 12 u. 13.
Ferner ibid. S. 119 Z. 1.
AI mazel dona hom de cada porc
mealha a l'abat ..Eli nomble dels
porcs so als monges.
Et. bist. Moissac I. 106 vi. Z.
Item de buo o de vaca que sia ven-
dutz el masel aurem nos la lengua
et de porc los nombles.
Cout. Goudourville i^ 33.
E de tot porc . . que sia vendutz . . a
mazel . . que n'aiafnl los [njomblet:
li senhor per leida. E que sia comi-
nals als predighs senhors la pre-
dicha . . yssida e la predicha leida
e li predich nombles.
Gout. Larroque § 87 Schluss.
Lon siehe lonJi.
LonalK. IV. 94 ^lagune. mare'"). Vgl.
Paul Meyer. Romania 21 , 567 Amkg. 1.
Lonc (R. IV, 94) 1) Mit folgendem a, de.
per 4 Inf. .,zu lang'".
E aqui suffric turmens terribles, tals
e tans que /onc seria a contar.
Voyage S. Patrice^ 1730.
Los turmens diverses, cals ni can(s)
terribles ly donero , lonc seria de
contar.
Ibid. 1435.
Tot lo jorn los fey sojornar;
E del pessar no vos cal dir
]Si dels presens qu'om fay venir.
Quar lo/ic seria per contar.
Guilh. de la Barra« 5033.
2) „langsam".
Item supplican . . que, attendut la
lon;/u justicia que si fa cii lo dicli
pays. ((uc, pueys que casciina de
las partidas aura demandat sen-
tencia et sera assignat terme ad
ausir aquella. que passat .ii. o .iii.
— 431
termes la dicha causa non sia de-
terminada per lo dich jage, que
aytal juge defferent aquella sia con-
danipnat en cent inaics dargent.
Hist. Sisteron II. 579 Z. 2fi.
Sias doncas en la obra ionx et garda
te que am cocha non vullias tvayre
tenchuras ni non aias talan de tost ,
ta obra complir.
Alchimie fol. 2*.
Dura nierces e trop loncs chau-
simons
Mi fan murir per sobredesirar.
Appel Chr.2 81. 25 (= Sordel 20, 25).
Ygl. Lit. Bl. 19, 158 s. V. cauzimen.
Von einer Melodie :
E cortz sonetz e trotans
Ai auzitz en versetz mans,
E ai auzit chanssonet" ab lone srt
E'ls motz d'amdos dun gran e"l
chan d'un to.
Liederhs. A No. 392, 2 (Aim. de Peg.).
Vers deu haver tone so e pauzat e
noel.
E deu (sc. la dausa) tractar d'amors.
e den haver so joyos et alegre per
dansar, no pero ta lonc coma vers
ni chansos. mas un petit plus via-
cier.
Appel Chr. 2 124. 10 u. 64 (Leys).
Glossar „getragen".
3) Jern-.
E domentre que cantavan, vengron
aqui .IV. homes sex de longuais
terras.
(iesta Karoli 447.
Empero cant yeu auzi que de longa
terra eras vengutz. mot si alegret
lo mieu corage.
Mas tu seras receuput en aytal raa-
niera con fon lo filh que venc de
longan terras, so os assaber (jue
era luenh de I)ieu.
Harlam S. 8 Z. 3 ) u. S. 49 Z. 31.
Amic, fays ilh. digas rae tu . .
On es ni en cal encontrada
La ton que Burla es apelada,
Car per ela nein vengut nos
De molt longuois regios.
8. Enim. 448 (= Bartsch Dkm. 228,7).
Der letzte Vers hat eine Silbe zu
wenig. Bartsch schlägt in der
Amkg. Änderung in lonhadas vor.
4) accen l. „Accent auf der vorletzten
Silbe \
L'accens loncz es aquel segon romans
qu'es tostemps assetiatz en la pen-
ultima, 0 en la piimiera sillaba.
cant la dictios es de doas sillabas,
coma regina, fina.
Leys I, 88 Z. 20.
Ferner ibid. Z. 29, s. den Beleg s. v.
greu 5). und ibid. 1. 136.
■")) rima longa „w^eiblicher Heim".
. . ans se deu esforsar si las dichas
paraulas poyria acordar ab autras
rimais longas. so es que finiscan
en accen greu . . E las longuas son
mays plazens que las agudas, quai*
totas las longas rimais son leo-
nismas.
Leys 111. 372 Z. 3 ff.
6) longa moneda.
Kesta . . . (Lücke im Text) Ih. de
longua moneda. Pinat am lu.
Frères Bonis II. 426 1. Z.
7) lonc temps , Ionen tenips „lange
Zeit", Belege Appel Ohr.^ Glos.
Auch lonc de temp{> :
E agron los jardins a lor plazer. dels
quals il avian gran mestier, que
lonc de temps avian estat el sablon.
Prise Dam. 21.
8) .,L;inge" (K. ein Beleg i.
Ayso es lo Jone dels ostadals ou bota:
de .1*. Ib. e s. ( —- Vs) s. pal. .in. qr.
Komania 14, 491 Z. 1.
Et que sian (sc. las armas) commu-
nas et pageladas d'ung long.
Cont. Auvillar § 106 (S. 184 1. Z.).
E las pintas d'estanli en que avia
aygua se fendian per lo long per
lo dich frech.
Pet. Thal. Montp. H. 365 Z. 13.
— 432
Messeiihors. el quäl îar huna crida
Per tot lo lotic de la vila.
Myst. prov. 4106.
Weitere Belege s. v. lat, Bd.IV, 328.
9) „neben". So nicht nur im zehnten,
sondern auch im neunten Beleg :
L'autrier lonc un bosc îolhos
Trobei en ma via
Un pastor.
Mahn Wke. 111, 67 (Cadenet).
Kayn., der nur Z. 1 citiert, „le long
de", eine Bedeutung, die lonc m. W.
überhaupt nicht hat.
Ferner :
Parelhar parelhadura
Devem eu e vos, vilafy)na,
A l'abric lo)tc la pastura.
Appel Chr.2 64,75 (Marc).
E Jaufres com ben enseinatz
Vas delonc Brunissen sezer;
E anc no 1 fes mais de plazer,
Can s'en es lonc ella vengutz.
Ibid. 3, 517 (.Taufre).
E li testimoni pausero lors vestimen-
tas lonc los pes d'u jovencel que
era apelatz Saul (= lat. secus).
Apost. Gesch. 7,57 (Clédat 220», 18).
10) „in Bezug auî" ?
Moysen dix als vostres pairos que'l
vostre senher Dens resucitara a
vos propheta dels vostres fraires
aisi CO mi; lui auziretz lonc to-
tas las causas quals que parlara
a vos.
Apost. Gesch. 3, 22 (Clédat 210», 8).
Es liegt doch wol nur wörtliche
Wiedergabe des lat. juxta vor.
11) /. de.
Plagues a Dien, ja la nueitz non
îalhis
Ni'l mieus amicx lonc de mi nos
partis.
Appel Chr.^ 53, 6 (anon.).
Glossar „von meiner Seite weg? (oder
lonc = luenh?)".
12) de l. ,der Länge nach'"
Trop iier duramens G. Barra
Ab son bran, qu'enayssi los sarra
L'u de travers, Tautre de lonc.
Guilh. de la Barra^ 1107.
Vgl. Chabaneau, Revue 40, 577 unten.
13) de l. „seit langer, seit alter Zeit" ?
Heretje, .viii. veguadas t'ai proat
e vencut,
D'ueg mals de descrezensa t'ai
messorguier [rendut]
Per bonas guerentias que son de
lonc crezut,
D'apostols , de prophetas , mais
petit m'an valgut.
Appel Chr.2 io7, 3 (= Izarn 445).
Paul Meyer „par de bons et anciens
témoignages" ; Appel „von alters-
her?".
14) de l. „daneben".
AI fenestral qu'era de lonc
Cubert de palma e de jonc
Fon li comtessa de Nivers . . .
Aqui s'en es a leis venguda
Flamenca.
Flamenca^ 843.
Glossar „ auprès " , Flamenca^ Ubs.
„à la îenétre voisine".
15) de lonc „neben". Belege bei ßayn. ;
ferner Flamenca^ 1097 und .Taufre
S. 161» Z. 9.
Loncadamen siehe longadamen.
Londan siehe lonhdan.
Loudar.
Qui de l'autruy nos chastia,
Bon es qu'om del sieu lo tonda.
Quant avers falh, amors londa
Ab drut recrezut engres;
E pueys tan quan viu perilha.
E blasmes sec lo'n ades,
Quar viu d'autruy remazilha.
Mahn Ged. 805, 3 (Marc. ; Hs. C).
Hs. A No. 70, 3 hat Z. 2 Een und sieu
refonda, Z. 3 amars statt avers
und loinda, 7j. 4 AI ric recrezen e.
— 433 —
Longa l) „Wurfriemen (dos Ja^d-
vogels)".
L"esparviers ab bei semblaiit
Va del pueg ves leis volant.
La loiuju' a trencada.
Pren lai sa volada.
Prov. Ined. S. 26 V. 53 (Bern.
Martin).
Cant liom l'a (sc. den Vogel) de
ferma gitat.
Li nozel sion apareillat;
Mas d'aital euer los cove far
Que non durison per moillar . .
Longa ni torn no i deu faillir.
Auz. cass. 6H9.
El vi gruas en un pradel
Que paission entro a cent;
E el toi la longa corrent
A l'auzel e laissai volar.
Jaufre S. 151» Z. 2.
2) -langes, schmales Stück Land^?
Ego. Guigo de la Roda, devia a la
maizo del Temple .xi. cartoneiras
de sivada . ., e per aquest deptal
ai (Text a) en redut la Vaiseira . .
Et si en Bertrans de Caires por-
ta la sivada que demanda a Senogol.
Ig Temples Ten pagara .v. carto-
neiras e dinieia, e si non la porta.
lo Temples redra a 'n Guigo de la
Roda la longua deus cheirs Jordas
qu'es (Text qu'e) antre champ Pe[i-
ro) de Senoigol et n'Inteir de Mir-
manda.
Gart. Templiers Puy S. 17 Z. 16.
Die Stelle ist mir nicht klar.
Longa sieh(; lonja.
Longadamen, lonc- „lange".
Empero es assaber que los bens deu
defendador ayssi longuadament es-
tan pres.
Cout. Bordeaux S. 160 Z. 15.
('um . . (lesacort . . agos estat lon-
guadament entre lo major . . de
LsTy, ProT. Supplement- Wörterbuch. IV.
Bordeu . . et n'Arnand (iuilhem
Aros ...
Ibid. S. 372 1. Z.
Note per costume que, si lo marit
ha pleyteyat longadement per la
molher e au comensement deu pleyt
en cort le molher no li ha poder de
pleyteyar donat, tot aquero que ha
feyt lo marit es nulh.
Livre noir Dax S. 38 Z. 4 v. u.
Gum contrast . . fos estat e aye du-
rat loncadement entre lo mayre . .
d'Ax . . et los juratz . . de la biele
de Sent Sever . . .
Ibid. S. 302 Z. 3.
Ferner long- Arch. bist. Gironde 6. 39
Z. 13.
Lespy louncadementz „depuis long-
temps. pour longtemps*.
Longamen (R. IV, 96) 1) „lange". De l.
„seit lange-. R.'s einziger Beleg
ist = Ev. Nie. 1280 (Such. Dkm. I,
37); vgl. die Amkg. zu der Stelle.
A totz fa bona pas e fi.
Als messatges totz issamens,
Sos bos amics de longamens.
Ev. Nie. 1288 (Such. Dkm. I, 37).
Cum nos aguessem contendut de
longament am mosen Guischart de
Beljoc . ., a l'endareir nos aeorde-
mes am Ihui.
Rec. d'anc. textes Nr. 55 Z. 2.
2) „in hohem Grade".
En Raj'mbaut, d'aquelh die qu'es
plus pros
Qu'ab mezura fa totz sos faitz
entiers,
E n'es sos pretz longamens cabalos
E-n pot esser als enemicx so-
briers.
Appel Chr.2 98, 11 (Tenzone R. de Vaq.
— Aimar — Perdigon).
Glossar „bei weitem".
Wie ist die folgende Stelle zu ver-
stehen ?
Aiso sai eu qu'es danz e desonors.
28
434
(^ui non socor los desapoderatz,
Que ja chastels frevols qii'es aset-
gatz
Fort longamen nos tenra (Text
terra) ses socors,
E sil seingner de cui es noi deîen.
Eu sa colpa lo pert pois tongamen.
Pons de Capd. 12, \A.
Longas (K. 1^,96 ein Beleg) 1) „lange".
Peir Rogiers li quier secors,
E si'l mals longuas li dura.
Pauc viura, quades rauguelha.
Peire Rogier 1, 51 Var.
2) a lonf/us „lange". H.'s einziger Be-
leg lautet vollständig:
Per un arden trazen quem trays
M'a si sazit ira et esmays,
No puesc durmir, quan vauc Jazer,
Qu'(f lonjas n'iiy sufert lo fays.
Et es me greu al sostener.
Prov. Ined. S. 175 V. 9 (.Tordan
Bonel).
Rayn. „des longtemps".
No"s pot (/ longuas janzir
De tort qui nol vol laisar.
Mahn (ied. 754—5, 4 (Bern.
Martin).
Cest pauc eîan per amor Dien se-
iatz.
De lui vos prenga merse e pia-
tatz ! . .
Si al trachor, senlier, Fensegna-
vatz,
El lauciria, car vas lui es iratz.
C'el vieu a longas, vos seres ric
asatz.
Daurel 799.
Glossar .longuement'".
Vers es que malautes mi fein,
Mais (I longas no"m calra feiner.
Flamenca« 2048.
E dis soen : Amors, Amors !
S'em breu no'm faitz vostre socors.
Nom poires fa] longas socorre.
Ibid. 2689.
(ilossar „longtemps".
Longeis, longeitz (K. IV, 95) Jünger.
weiter". Im Beleg von longcis, Mahn
Wke. III, 35 (llic. de Berbezilh), ist
Durensa{:faihensa) staitt Duransa zu
lesen.
Ira Beleg von longeitz, Peire Kogier
1, 51, zeigt Appels Text longueitz.
Longueis steht Uc Brunenc 6,45.
Nachzutragen ist bei R. die Form -cz.
-es:
E N. S., quant o vi que pres ero del
castel. el fez apparer ques departis
de lor et que volges longez anar,
Sermons 18, 41.
Die Form longues steht Peire Regier
1,51 Var.
Longier?
Per .1«. esparra .1. gr.. per enrude-
lar .11. gr.; item rodas novas de
grossa carreta . . ; item rodas sira-
plas . . . ; item Scalas longieyras . . .:
item la tusta d'un arayre forcat . .
Tarif Nimes S. 543 Z. 5.
Hrsgbr. .legere".
Longiera .,Handtuch, Serviette".
Loiigicri/ CTausape, mantile. mann-
piarium.
Floretus. Rv. 35, 72».
Item .VI. toalhas. .in. longieras et
.111. candelabres de ferre.
Inventaire Hyèrcs. Rv. 37. 315 Z. 1(5.
. . toalhas, .\ servietas c .vi.
longieyras e .ii. dreyssados.
Inventaire Verfeuil § 1.
Item un' autre toalha vielha, item
quatre longieras.
Guibert. Regist. dom. I. 77 Z. H v. u.
Hrsgbr. „nappepluslonguequelarge".
Plus .11. minhotz cuberts de seda . .;
plus .1**. longieyras obradas del
long de .VI. palms.
Plus .1»». Imgicyras de[lj long de
.xuii. palms; plus i»« toualhas . . .
del long de .ii»». canas e mieja.
Plus .Till, petitas longieyras primas.
435
obratge de Paris, casquna del long
de .Uli. palms.
Arch. cath, Carcas. S. 354 1. Z..
S. 355 Z. 21, S. 856 Z. 21.
.11. leiisols. una toalha iS .ii. longieyras.
Hist. Nimes III. prenves. S. 227b
Z. 18.
Item Ulla cayssa . ., en la quäl hy
a . . doas toalhas finas. Item tres
loncfieiras e dos dressados.
Inventaire I^Iontbeton § 191.
Hrs)j:br. S. 37 .cliemin de table".
Item plus . . leyssi empres ma mort
a la deyta ma molher la meytat
de totas mas ordilhas, so es assaver
de leytz, . . de ciibertas, . . de to-
alhas. de Innrieyras.
Arch. hist. (iironde 10, 420 Z. 14.
Ferner See. liv. pèl. S. .Jacques S. 144
Z. 4; Tarif Nimes .tî. 547 Z. 20.
3Iistral loungiero „couverture qu'on
met sur le pain qu'on porte au
four''; Godefroy longiere ,.linge
beaucoup plus long que large, es-
suie-mains-' ; Paul 31eyer, Bulletin
Hist. 1899 S. 457 longeria „nappe,
Serviette longue, essuie-maiiis" ; Du
Cange longeria.
Longinc (K. IV, 96) „1 angewährend'-.
Savi dion eil autor veramen
Qe longincs us, segon dreic et
raisos,
Si eonvertis e natura, don vos
Oeves saber car eu viu (Textn'ai)
eissamen
Ter longinc us en Hoc d'amor
plaisen.
Prov. Ined. S. 95 V. 18 u. 21
(Folq. do Mars.).
Die einzige Hs. T hat loncs gints und
longims.
Die Änderung Z. 4 stammt von Zin-
garelli, Folch. di Marsiglia S. 33.
Longobart, logombart -Süd -Italie-
ner-'. Vgl. Paul Meyer, Crois. Alb.
ir, 67 Am. 2.
Loiigor Í) „Länge".
Ordenara que chasque rotle . . sia
de la longor de .ii. pes e ample
demiey pe.
Cart. Limoges S. 148 Z. 10.
Las ancolas . . seran de la longor de
las capelas et de Taut et de Tespes
que sera necessari.
Reg. not. Albigeois S. 102 Z. 28.
. . lo quäl balet sera de la longuor
de .XII. et amplor de .vm. pams.
An. du Midi 7, 449 Z. 8.
Ferner Bull. Soc. arch. Midi 18, 148
Z. 11.
2) l. de temps ,eine Zeit laug'-.
Item hengo mossenh de Lagraulet
nobelament de mossenhor d'Ar-
inanhac que abe estat longur de
temps en Roerge.
Comptes Montreal ((iers) I, 47 § 13.
Longor (P. IV, 95) siehe lonhnr.
Longueis siehe longeis.
Longuet ..länglich, lauir".
. . Fassa'l metzina que no menta:
De sain blanc un taillonet
Faitz en redon, alquesíText aquel)
longuet.
De torn en torn enbalsamatz,
E pueis a l'auzel lo pauzatz
Si com hom fai suppozitori.
Auz. cass. 2902.
Die Korrektur alques stammt von
Koch, Auz. cass. S. 28.
S'a vostr' auzel naisson porret,
Avant sion massa longuet,
Del garir non aiatz despeig.
Ibid. 8126.
Ferner ibid. 1138.
Item doas bullas del papa . . que son
en la .i. escrinh longuet.
.Jur. Agen S. 176 Z. 24.
In primis quod quisquis homo hujus
ville Tholo.sfi daserius . . non sit
ausus facere taxillos scu datz lun-
guestz nee tria vouc (V) nee doa vonc.
Fagniez, Doc. Industrie I. 821 Z. 20.
Sinn?
28*
436 —
Louguier ?
(G.) Raynier, chausit avetz nes-
siamen,
E 'n Dardasier prec qu'en doii
jutjamen,
Qae falhitz es et yeu ay von
proat,
Car per longuier layssatz joy
acabat.
Revue 32, 117 V. 52 (Guir. Riq.).
G. Raynier hat auf die Frage : „Cal
penriatz per melhor . ., Que donzela
amassetz Halmen E non acsetz
mas sol l'aculhir gen 0 tal veuza
que US fes tot vostre grat Endreg
d'amor?" die i^oM^eZa gewählt. Cor.
Zan^rmV? Vgl. V. 23 24: „Yeuvuelh
jauzir so c'ay tan dezirat, E vos lan-
g[u]etz ab cor desesperat".
Longuiera „Länge".
Lo dich maestre Rotgier deu edifi-
car la dicha gleya . . de la lon-
guietp-a que es al present et de
TampUeyra que es al present.
Reg. not. Albigeois S. 100 Z. 28.
Loiigura „Länge, Grösse der Gestalt".
Dels Saxos germas les Angles des-
cendero . . et ressemlo de Inngura,
et costumas, segon que ditz Beda.
Bartsch Chr. 372, 15 (Eluc. de las
propr.).
Lonli (R. IV, 95 „loin"). Nebenformen
Ion, lenk, len:
E Melian tost e corrent,
Tot a pe, va devas la fon;
E non ac gaire anat Ion
Que el a Jaufre conogut.
Jaufre S. 156b Z. 13.
. . coma sie romiers que van (Text
von) lenk ostra (sie) mar o a St.
.lacme . . o sio mercadiers que tengo
lor (Text los) raercaderia foras lo
castel de Cordoas . . o se anavo
lenk per lor (Text los) mercaderias
coma a Montpelier.
Monogr. Tarn III, 175 Z.
4 V. u. und vi. Z,
Nos, suffrisen len del palays del
cel,
No trobam (Text -an) pas de
guayha noyridura.
Fasetz, si'us platz, que len del
serpen gran
Lo dictator sia davan vostra facia.
Joyas S. 182 Z. 1 1 u. S. 183 Z. 8.
Gitatz nos len del gran serpen
cruzel
E mostras nos lo cami de drey-
tura.
Ibid. S. 279 Z. 8.
1) a lonhas „weithin , eine grosse
Strecke".
Cant Jozaphas eyssi del palays e
comenset s'en az annar, e'l pobol
lo sec apres, et avia n'i motz que
dizian que ja mays non s'en tor-
narian en la ciutat. Et el lur di-
zia que s'en tornessan ; et ilh lo
seguian a luenhas, e cant la nueg
los sobrepres, et el si parti d'els
Barlam S. 56 Z. 32.
2) al plus lonh.
Los sacqueys no prendran de(u) l'es-
carta deu blat portar mas. .im.
deners; au plus lonh .vi. dencrs.
Cout. Bordeaux S. 601 Z. 13.
Sinn? Etwa „für grössere Entfer-
nungen" ?
8) per l. „weithin".
Per so laus ai moguda (sc. la.
chanson) . .,
Et er per loing saubuda,
Qu'ieu non tem gab ni bruda
De nuill mon enemic.
Guilh. de Berguedan 8. 10.
Vgl. auch den Artikel lonh Appel
Chr.* Gloss.
— 437
Lonhal? siehe lonfian.
Lon harnen „Sich-Entfernen",
E voill c'az aquest covinen
Sian fermansas e guiren
Bona fes e Hals amors . .,
E volers complitz de bon grat
E loingnamenz d'autr' amistat
E gais sabers e conoissenza.
Nov. pappagallo S. 67 V. 54.
Xon vezian la persona, mais l'annar
e*l tornar auzian que fazia pres
d'ellas, e Taprobenquament de la
persona ei luinnhament sentian que
fazia.
S. Douc. S. 210 § 20.
Apren, homs pecaires, de la femena
pecairis, a la cal foron perdonat
sei peccat. plorar lo luinament de
Dieu e desirar la soa presencia.
Kevue 24. 63 Z. 381 (S. Marie Mad.).
Lonhan? „fern, entfernt".
Annet en pellerinatge en lunhana
terra.
Ev. Lucae 15, 13 (Rochegude).
Clédat 137b, 21 londana; E. lY. 97«
s. V. lonhar liest lunhada.
8i aucun dels .xii. esquevins volera
anar en Angleterre o in autre terre
loinhan' (Text loinlmu) o in pere-
grinadge , . .
Établ. ßayonne S. 17 Z. 19.
Si augnn notari jurad de Baione
combiera anar fore de le biele.
cum es a Santa Marie de Gosse . .
0 a Boret o en otres (sie) locx ta
lainiuins cum aquetz ...
Ibid. S. 94 Z. 34.
Oder ist die Form lunhana im ersten
Beleg ein Scbreib- oder Druckfehler
statt des von Rayn. gebrachten
lunhada und ist im zweiten Beleg
loinhau zu bewahren, im dritten
luinhaus zu ändern und ein lonhal
anzusetzen V
Lonhansa , Aufschub, Zögern".
Lo pretz queus enansa
Prenga remembransa
De mi ses lonhansa.
Deux Mss. XLVIIJ, 30.
(ilossar ., éloignement, ici retard".
Vgl. E. IV, 96 longansu.
Lonhar (R. IV, 96) 1) „entfernen". L. al-
cuna ren a alcun (R. ein Beleg):
Mon cor 11 loinff e il defen,
E pens oimais chascus d'als.
E plassail mos dans mortals.
Ca mi plaz lo sieus eissamen
(+ 1).
Liederhs. A No. 450, 3 (Ugo de
S. Circ).
2) I. un deute u alcun „die Bezahlung
einer Schuld hinausschieben".
D'omes trobi que ab lur gent
parlar
Vos lunharan un deute, sii queres,
Ei poirian leugeyramen paguar.
Bartsch Dkm. 16, 8 (Bert. Carbonel).
3) ,sich entfernen von, verlassen,
fliehen ".
Per tot lo mon voill tan anar
aratge
Tro trobi pretz, si tant es q'en
loc sia,
E voill loingnar ma terra e mon
lingatge.
("ar lai sai ben que trobar noi
porria (sie).
Prov. Ined. S. 267 V. 27 (Raimb. de
Beljoc),
. . Per que ieu lomg son seignoril.
Arn. Dan. IV, 48.
Mas ara podetz proar
S'es ver so qu'ieu dizia.
Que no fai ad araar
Ries liom per drudaria;
Tan an a consirar
Per quei jois d'amor los lonha.
B. de Born 39. 30.
438
Donna, ajaz cliai"! cor,
Que['l] mieus es lai que mor.
Qn'ainch un jorn norn loniiet Í
Vostre cors gen. !
Folq. de Romans 5, 40.
Vgl. Mussalia, Kritik rom. Texte
1.31-2, und -Appel, Lit. El. 17,]()«.
Lonlidau (R. IV, 96 „lointain, eloigne")
Nebenform londan Bartsch Chr. 212.
88 (F. de Corbiac) und 246, 20 (anon.).
Der einzige Beleg für lonhdans „lon-
guemenf" ist = Peire Rogier 1, öl
(Var. Hs. ^í) ; siehe die Stelle s. v.
Ivngas 1) und longeis. Liegt in
lonMans nicht Copistenfehler vor?
Nachzutragen ist die Bedeutung
„fernliegend, gesucht'' :
() si hom vol pendre possecir per
servir, yassiaysso que lonhdana
sia la enterpretacios, estar pot.
Deux Mss. S. 219 Z. 6 (Johan
de Oastelnou).
Lonhet „(etwas) entfernt".
AI rey soplega, pueys s'asis
Ad una part lonhet de luy.
■ E es a .1. castel vengutz
.11. legas loniiet d'aqui.
Appel Chr.''' 5, 25 u. 190 (Raim.
Vidal).
Girartz la (sc. la quintana) vai
vezer ab T antra gen.
E fo lonhet dels autres en son
jazen
Entre'ls bratz sa molher que char
lo ten. •
Bartsch Chr. 43, 16 (Gir. de
Ross.).
Lonheza , Entfernung, Entf erntsein ".
iSi cosciras la ignocencia e la per-
fectio la quäl deves aver segon
los mandamens de Dieu . ., veyras
raanifestament ta basseça e lu-
nhega (Hs. lunlheça) de la davant
dicha ygnocencia e perfectio.
Trat. Pen., Studj 5, 294 Z. 1.
Lonhor „länger".
D'un sirventes nom chal far Jo-
nhor ganda.
Tal talan ai quei diga e (^ue
l'espanda.
B. de Born 6. 1.
1Ì. IV, 95 citiert die Stelle s. v. louc
und liest lonyor; aber Stimmiiig^
13, 1 gibt zu lonhor nur die Va-
riante lunhor an; Hs. A No. ööO. 1
liest loiijnor.
Rayn. führt noch Icnjor an. und eben-
so liest Zenker. Peire d'Alv. S. 143
Y. 44, ohne eine Variante anzu-
geben. Aber Hs. A No. 1 , 8 und
Hs. B (Mahn (^ed. 1317, H) haben
lüignor, Hs. N^ (Herrigs Arch. 102,
195) loingnor. Ist lonjor haltbar
und nicht loninr oder loinor zu
schreiben?
Unklar ist mir:
Tant doussamen mi ven nafrar
e poigner
Q'ieu non o sen ni no sai ab
qe'm poing.
Puois ses onguen mi sap garir
et oigner
Ab un plazen esgart. Ve'us ab
que m'oing!
Que fai mon sen ab ma volun-
tat joigner
Que d'un talen los trob qeis
lia eis joing;
Per qu'eu corren venc vas lieis
don mi loing.
Tant promet len e fai de loignor
loigner.
Liederhs. A No. 402, 4 (Aini.
de Peg.).
Ebenso Hs. I (Mahn Ged. 1210). lis.
C (M. G. 1211), Hs. c No. 68, 4;
Hs. .U (Herrigs Arch. 35, 392) de
langor logner. — In der letzten
Zeile l'oigner zu schreiben, scheint
mir der grammatische Reim und
das Vorkommen von oigner als
Heimwort Z. 3 zu verbieten.
439
Loitja -Lendenstück".
Item per .11. longas de moiiton .1111.
gros.
Rec. d'anc. textes Nr. 59 Z. G
(Arch. Tarascon).
Mistral lotinzo. lonjo (111.) „longa de
mouton, de veau".
Lop (R. IV. 107) „Wollsharsclr.
Deron cabrit en gratonia,
3Iujols e lops en gelaria.
Rom. d'Esther 138 (Rom. 21. 207).
Vgl. die Amkg. zu der Stelle.
Sezers et amenlas e ris mange, ous
cueg en aiga manje, lops e pieisos
(sie) ab escama . . mango.
Recettes med., Rom. 82, 296 Z. ö.
Mistral loup „lonp de mer, perche
de mer".
Lopa -unreifer Edelstein'^.
Unum lapidem apellatum lopa de
Saphir.
Inventaire Draguignan § 69. XXIL
Nfz. loupt.
Lopin .Wolis-''.
Negus no deu descreire . . que Dieus
on un movemen no puesca îar
que humanal natura no se puesca
mudar en forma lopina ho de lop.
Merv. Jrl. S. 34 Z. 12.
Lopin ^ Stück ^.
Ma sor . . venc comeyrar en ung
pastitz de »inatre poletz et de ung
lopi de buoii.
(ruibert. Liv. de Raison S. 181 Z. IH.
Luquet siehe luquet.
Loram siehe Lauram.
Loras, lors -da. damals, dann".
E fo si makment e nafratz e
. ferutz
Que per iticja la terra s'es lo
sancs espandutz;
K loi-ua cazcc rnortz aqui totz
estendutz.
Crois. Alb. 3070.
En fredas aiguas gittada
Fos, vergen, col cap en jos.
Los pes et las mains liada;
Mais lo segner glorios
Vos gardet loras (Text Toras)
de mort.
Poes. rel. 1643.
lie si grau mal me ve d'una
mestressa
A qui me son donat entierament.
Que no permet confort per sa
rudessa
Envers mon cor, que Fama Hal-
men t,
Ans (Text Ams) plus la prec, lors
îa cum qui no 'ntent.
Lo cap bayssan, fingen que noiii
conoys.
Joyas S. 238 Z. 1.
Loriga „Panzer''.
E raayntz nobles escutz . .,
Maynta bela loriga [e] maynt
capel luzens.
Guerre de Nav. 4604.
E maynta bela seynna e mayntz
nobles destrers,
Maynta bela loriga, maynt escut
de Carters.
Ibid. 4809.
Lors siehe loras.
Lort j schwerfällig, träge".
Lortz parum (rarnm Hs. B) audiens.
Don. prov. bl». 3').
Vgl. die Amkg. zu der Stelle.
Tu Sias pyeys que uno feo lordo.
Gar la te chal tot jort menar.
S. Andre 1311.
Unklar ist mir:
Ben s'eschai qen bona cort
Chan qui chantar sap:
Et ieu atendrai mon gap,
Don mi» tenrai plus per lort.
Car sabran li sec eil sort
440
Q'ieu n"aurai pretz, qui qcn gap
Dels vint que serem el trap.
Liederhs. A No. 93, 1 (R. (rAur.).
Ebenso Hs. a (Revue 45, 141).
\gl. Diez, Et. Wb. I, 254 lordo.
Lot (R. IV, 102 „boue, vase"). Der erste
Beleg ist = Cour d'am. 1394 (Rv.
20, 267). Im zweiten Beleg, Q. Vert.
Card. 929, ist sueUla statt fueilla zu
lesen,
l'n ostau . . en que cre la lar car-
cade de lot e tones e arques e tele.
Den. mais. Béarn S. 42» Z. 5.
Ist hier mit Lespj' ,cendre mouiUée'"
zu deuten? Lespy verweist auf
ibid. S. 41b Z. 7: ün ostau . . en
que ave lar, brase molhade. arques.
cadelheytz, tonegfs].
Lot „Mass für Flüssigkeiten".
Prometo e jura . . que no jogara a
nulh Joe on die se pergue. si no
que fos per companhie miey lot
de bii per a bever.
Moeurs béarn. S. 140 Z. 20.
Vgl. Lespy lot 1, wo ein Beleg ci-
tiert wird, nach dem ein lot — '/it-o
pipu ist : Godefroy lot 1 ; Du Gange
lottuis und lotum.
Lotja (R. IV, 89 ein Denkmal) „(Laub-)
Zelt, (Laub-) Hütte".
Per qu'ieu ai gran temensa de
prendre dampnament,
Si tant pres de la vila prendani
albergament. —
E li baro essems fan tal acor-
dament
Que lotjas e caudeiras i laiseron
ben Cent.
E torneron areire mieja lega ver-
tent
E fiqueron las tondas desobrei
paziment.
e'rois. Alb. 7553.
Glossar .,loge, abri temporaire, or-
dinairement en feuillage".
Apres Pasca, al .xv. jorn.
Pöble s'alberga tot entorn
De traps, de lotjas e de tendas.
Flamenca''* 7205.
Z. 2 hat den Text Pohles alhergu.
Die Aenderung stammt von Cha-
baneau, Revue 45, 36, der noch
bemerkt: „Mais on voudrait l'ar-
ticle. Corr. Le pöble aïbergas'^
Pöble . . signifie ici vüle, bourg. Ac-
ception conservée en catalan et en
gascon".
Glossar „loges, habitations tempo-
raires construites ordinairement
avec des branches d'arbres''.
Et quant son intratz au camp, los
batalheys, si entren a cavat, poden
be descendre . . Et es acostumat,
quant son descendutz, edz fan (Text
fen) la crotz en la terra . .. et
quant son levatz. ban a lors lotgas,
et aqui beven (Text -em;, si se
bolan (sie).
Cout. Bordeaux S. 5 Z. ö.
. . los quaus .ua'«. fusters sien car-
gatz de far la lodge de Mossen
atau que cant ni beut ni ploye
no y entren.
Arch. bist. Gironde 12, 135 Z. (>.
Lespy, zu dieser Stelle: „pavillon
de Gaston-Phoebus dans les cam-
pements".
Ferner Fierabras 3188.
Godefroy löge; Du Gange logium 3.
Lotjamen „Quartier".
Per .1. torcha que era . . bailada a
las gens d'armas . ., quant par-
ti[r]on de sopar de l'ostal del . .
bailliou et lor fos huberta la porta
del Teule per anar a lor loghament,
que eront alotghat al barry.
Regist. S. Flour S. 275 Z. 14.
Lotjar „beherbergen, unterbringen";
refl. ..sich lagern'".
— 441 —
Agapitus.
Dono, voll'' nos eyci logar'^
Noisj sen vengu dola}' la mar
Per visitar aquest pays . . .
Uxor.
.Toves, you vous recullierey.
S. Eust. 1949 (Rv. 22. 197).
Jhesu solament servirey :
El solet fay miracles grans.
En paradis loyo lous Christians.
Ibid. 2312 (Kv. 22. 217).
Von sia causa manifesta que Jacims
de P'orcalquier , candclier de ceu.
logie et fonda son ceu deiifra la . .
cieutat, venent contra Testatut
i ^j[nicipal. et enapres . . logie (Text
lojue) et obre sas candelas de ceu
juxta la carriera publica , ., per
la quäl causa grand pudor . . totz
los . . homes . per aqui passant
en suferton . . .
Doc. Arles, Kv. 39, 234 Z. 23 u. 25.
E venc si lotgiar denant nostras lizas
tant aîorzadament qu'elh fetz
cassar ab massas sos vilhas entz
eis nostres fossatz per gitar lo foc
gresech e las lissas.
Prise Dam. 490.
Das Wort liegt m. E. auch vor in :
E qand aura (sc. lo coms) son
trap tendut,
E nos lotjarem deviro.
B. de Born' 23, 17.
So liest allerdings keine Hs., aber
die Hss. I K haben lor tiarem, D
lo lor uiareni, M Nos ulogerem ; Hs.
F hat los trairen. Hs. R lur serem,
Hs. C lo penrem.
Loton siehe laton.
Lovadraga (K. IV, 91 .lavoir"). Sind
Form und Deutung richtig?
Loza, lozar siehe lau-.
L«.
l'se aquestas pillolas contra malen-
conia: preii de lapis armcnius o
de lapis lazuli . .. e raetes i u pauc
de mastoc o del lu.
Recettes med.. Rom. ,32. 296 Z. IG.
Luc siehe loc.
Lucana „Dachluke".
Item fen far sertanas callibas de ferr
per callibar los caulatz de la tor
e ab de las lucanas.
Comptes de Riscle S. 327 Z. 7.
îlistral lucano .lucarne".
Lucha, luchar siehe lo-.
Luda — aluda R. II, 61.
Dotzena de motoninas . . .x. soudz
bordales; dotzena de ludas blanc-
quas a far orles de sabatons . .
Cout. Bordeaux S. 598 Z. Ifi.
Lespy alude, lüde.
Lueta.
Item innotuit . . qiiod dicta .Tohanneta
. . de dictis potionibus et fachinis
usa est . . et eas pluribus personis
ministravit et fecit qnandocnmqne
del chat esbadat, de la lueta toni-
bada. de dolore ventris et capitis
et de cor batut, et de aliis pluribus
et diversis sortilegiis et fachinis.
Spicil. Brivat. S. 441 Z. 3 v. u.
hnga, siehe loga.
Lngan „Morgenstern".
E si ditz Fus a lautre: Ära aveni
.Thesu Cri(s)tz,
E"l lugans e la estela que nos es
esclarzitz.
O'aiso es nostre senher que s(»l
estre peritz.
Crois. Alb. 5870.
Vgl. Chabaneau. Revue 9, 202.
Mas lo iilhs de la Verges per doiiar
milhorier
Lor trames una joya ab un riim
dolivier.
(Ina clara estela el luga montaner :
442
Lo valent comte jove, clartat ez
eretier,
Intra perineg la porta.
Ibid. 7915.
Ebenso /. matutinal:
Oertas no dopti que, si dizes esta
orazo ab humil entendemen . ., lo
lugas matutinals de que parla mose-
nhei- Sant Peire imissera eii lo tieu
cor.
Scala div. amoris S. 11 Z. 24.
Lugor (R. IV, 108).
Enapres salliras de] lieg
Alegrament e per delieg.
Tas mans e tos ueills lavaras,
Que plus clara lugor n'auras.
Appel Chr.« 114, 30 (= Diätetik 58).
Glossar ,,(41anz (der Augen u. s. w.)".
Etwa , irisches Aussehen'' V
Lugoros , leuchtend".
E l'endema, quant fo le soleyll
. lugoros,
Le prior e 'n Gastos, quez eran
compaynnos.
Entrero s'en eis borx.
Guerre de Nav. 4054.
Lugre, lagaet siehe lo-.
Lairar „gewinnen"-
Luirar lucrari.
Don. prov. 31'', 28.
Vgl. Chabaneau, Revue 13, 140.
Luiria siehe loira.
Lum (R. IV, 103) Nebenform lume Flo-
retus, Rv. 35, 72«. Ferner:
E aquel luoc es plen de serpens que
son de meravilhoza forma . ., e an
cap ayssins con ha boc o los huelhs
aysi con lume.
iPr. .loh. 36,6 (Such. Dkm. I, 362).
Ist ,. brennende Lampe" zu deuten?
Si aleun aquella peyra portara en
son det, negun temps de la sieua
vida non li falhira lume. Aytant
quant la peyra es ben gardada, la
vista miells lur creyssera.
Ibid. 85, 16.
„Augenlicht".
Nicht klar ist:
Don an li rey colp' e l'emperador.
Quar no fan patz et acort entre
lor
Per desliurar lo regisme reyal
E'l lum el vas e la crotz atretal
Qu'an retengutz li Türe tan longa-
mens
Que sol Tauzirs es us grans marri-
mens.
Appel Chr.2 73, 4S (Alm. de Peg.).
Mistral Imne, lum ..lumière; larape
allumée; etc.".
Lumdar, -tar, lun- (R. IV, 106 je ein
Beleg) „Schw^elle". Ferner lumdar
Crois. Alb. 3026; lumtar Flamenca-
6280; /«nciötr Sermons 10, 25 ; luntar
Flamenca^ 3876.
Lumde ?
Enaissi cum s'en va la cri del poig
de Caslucet e sobre lo pueg de
Pestrans tota via lo lumdes entro
sus dreg la barrieira de Lescura.
Gart. Alaman S. 120 Z. 4 v. u.
Lame siehe lum.
Lumet „schwaches Licht".
Gar es joves (sc. der Vogel), non
deu estar
En negun luec aisi reclus
Que no i aia calque pertus
Per on veia calque lumet
0 per postat o per paret.
Auz. cass. 843.
Mistral lumet „petite lumière".
Lamier „Stern"?
E venian las peyras . .,
E trencavan las tors e*ls ambans
e*ls celers.
443
Vj duiet tio a la uuyt que pare-
i^o'ls lumers.
()>uein Í0 temps de sopar.
Guerre de Nav. 3666.
Übs. ^lnmiòres''.
Laminada „Fackeljagd''.
Item . . fa hom . . deffensa . . que . .
non ajan a cassar . . las perlitz a
la luviinadu am lo iilat.
Proclam. Piquecos S. Sei Z. 13.
Mistral liimhiado ^îouée, chasse on
pêche aux Hambeaux'^.
Luminaire „(himmlisches) Licht".
Laissus eu son sant iuminaire,
0 son martir e confessor,
Meta s'arma lo ver salvaire.
C'omplainte piov. V. 39.
Lnminara ^Licht^.
Enayssin coino veses que tenebras
non son luminaras e orbegi non
es vista. e cant hom pert lo vesei*
ho cant la lusor ho la clardat es
moguda ho levada, adoncas las
tenebras n}' aquo que hom appella
orbigi non a substancia.
Elucid. Rv. 33. 310Z. 3.
Lnminiera (fehlt K.), lamniera (R. IV.
104) „Licht".
Per aysso dit apres Sant Paul: . .
cntre los cals vos resplandet ayssi
CO luminieyras en lo raon.
Trat. Pen., Studj 3, 828 Z. 15.
Die Stelle ist = Philip. 2, 15,
Traire la l. , blenden" steht (luilh.
Augier Novella 9, 35; s. den Beleg
s. V. frustar, Bd. III, 611. Der
Text hat, wie es die Silbenzahl
des Verses fordert, lumneiru, die
Hs., nach Mahn (ìed. 534. 5, lume-
neira.
Lumtar siehe lumdar.
Luna (R. IV, 106) 1) ,Mond".
L. bona „für Feldarbeiten und dergl.
günstiger Mond".
Yen . . jur . . que yeu non obraray . .
neguii fust ni albrier de balesta,
si non era sec e que aga estat
culhit .1. an al njens e que sia
culhit de bona luna.
Pet. Thal. Montp. S. 301 Z. 14.
Mistral la luuo es bono „au dire des
paysans. la lune est plus ou moins
bonne, plus ou moins favorable aux
travaux des champs. selon qn'elle
est plus ou moins daiis son plein.
Selon les bncherons. les arbres verts
doivent être coupés en lune nou-
velle, et tous ceux qui perdent leurs
feuilles, apres la pleine lune, sans
quoi ils se vermoulent".
L. fermada. Flamonca^ 5(585; siehe
den Beleg s. v.fennar 20). Bd. III.
463 . und die Bemerkung ibid.
S. VIII.
L. nova, /. prima „Neumond".
Item lo dilus. preraier jorn de genoier,
que era luiia nova, entre la segunda
e la tersa hora dol jorn fo eclipsi
de solhel.
Pet. That. Montp. S. 410 Z. 10.
La prima luna mi comptas
Qu'apres FAparicio sera.
Apres aquella prima luna
Qu'ieu vos ay dich, eu queras .i»..
La premieyra que trobares.
Comput 20 u. 39 (Rv. 19, 165 u. 166).
Corona ab la quäl conoys oin lo cunte
de la luna prima.
Deux Mss. XIX Überschrift.
2) „böser Einiluss des (lestirns, unter
dem man geboren ist''.
Aital die de cels que nat so
En avol costellatio,
Que, si be's volon affortir
Et en ben far et en ben dir.
De bon cor lur poder fazeu
En romprc lur mal movcmen
Et aquela defalhensa
Que prendo en lur naissensa.
Dieus donara per sa merce
A lur bon cor forsa de be . . ;
44^
Dont ab esîors pot sa kma
Rompre cascus e quascuna.
So es pot be son dezastre
Per esfors mudar en astie.
Brev. d'am. 5213.
Vgl. ital. esser nato a buona. a cat-
tiva lunu: Lespy nuscut en me-
chante lue.
3) , rundes Fenster".
Den la dyta vylla per metre .ii. lu-
nas al consollat . . .
Ey ])aguat a . . Benereg Tamborel,
veyrier, per dos (sie) lunas que son
estadas niezas a la clavayria . . .
Klane, Essai S. 29 Amkg. Z. 5 u. 8.
Ferner ibid. Z. 11.
Mistral luno ,trou rond, ïenêtre ron-
de, oeil-de-büBuf".
4) , Brillenglas".
Plus dedins la dita cayssa .ii«». hcnas
grandas de veire.
Ar oll. cath. Carcas. S. 347 Z. 20.
Nov. Die. liina „cualquiera de los
vidrios que se ponen en los an-
teojos".
Lunajos -mondsüchtig".
E qui presi eran de turmentz e qui
avian demonis eis lunajosses {—
lat. lunaticos).
• Ev. Math. 4, 24 (Clédat 6«, 1).
Senher. misericordia aias de mi e del
meu fil . quar lunajos es e soîre
mal.
Ev. Math. 17. 14 (Clédat 32b, i),
Lunategue = lunatic, U. IV. 106. steht
Floretus, Rv. 35. 72*.
Lundar siehe lumdar.
Lunet -kleines rundes Fenster"?
Item en la sale sien feites dues fe-
nestres enta la part de la biele e
desuus luet)s un o dus o atantz cum
nï aura mestier.
Art. béarn. S. 90 Z. 20.
Ltspy lue, tuet ,.petite lucarnè".
Luntar siehe lumdar.
Lupart siehe laupart.
Luquet, lo- „Schloss"
! Item .1«. brustia de cur ab luquet
en que es la confirmacio dels pri-
vilegis.
Jur. Agen S. 169 Z. 4 v. n.
Paguem a M« Peyre Auriou, sarra-
Iher, per far .i». clau al cloquier
per .1. luquet a la fenestra de la
sacristania . . .
Arch. cath. Carcas. S. 825 Z. 8.
Plus per ung luquet que aven (sie)
fach metre a la porta e de clavels
.Uli. g".
Ouvr. Arles, Rv. 39, 32 Z. 16.
Pro .1. clave et .t. sarratura pro ca-
mera bladi . . .vi. s.; item pro .ni.
clavis de luquet pro aula domini . .
Arch. hist. üironde 22, 425 Z. 13.
Pro uno loqueto cum duabus clavi-
bus posito in camera dicti procu-
ratoris.
Ibid. 21, 403 Z. 6 v. u.
Vgl. Mistral luquet, Godefroy loquet.
Luqaetaire ..Verfertiger von Schlös-
sern" ?
Tibaut de Sena. brassier; Peyre Ar-
naud, iuquetayre.
Arch. cath. Carcas. S. 297^ Z. 6.
Mistral luquetaire „marchand d'allu-
mettes".
Luria siehe loira.
Lusca?
Et tots autres dreits et devers, ho-
mes questaus, . . tenanceis, lusquet-.
dehes, boscs, prats, aubaredes.
.Tur. Bordeaux I, 436 Z. 25.
Ebenso ibid. S. 442 1. Z.
Lutz (R. IV, 107). Der dritte Beleg
steht nicht in Palais „Mot m'enoja".
sondern in ,.Un estribot farai", Grö-
bers Zs. 4. 519.
Ul
V ans de In 1. „vor Tagesanbruch".
Lo divenres uns de la lutz
Lo gran popol fo ja vengutz
AI monestier la raessa auzir.
Alexius 731 (Such. Dkm. I, 145).
Hey matinet ans de la lutz
Lo vi de sus son lieg levar
Pus matinet que no sol far.
Ibid. 828.
2) gitar a l. ^ausführen, vollenden"
(R. ein Beleg).
Mais molt er pros, quant er ro-
conogus,
Tos tos afars te jetera a las.
Aigar* 13.
3) metre a l. „ausüben".
Auzir parlar de motas de vertutz
No val ges fort, qui no las met a
lutz.
Deux Mss. B III, 36.
4) traire a L „erklären".
Vene volerls] al senhor
N'Enric . . .
Que auzis per alcus
Trobadors dar e clus (?)
L'entendemen tot dar
Si (cor. Si's?) pogues declarar,
So es de la chanso .
Que sei de Oalanso
En Gr. fes per ver,
En que dis son voler
Del raenor ters d'ainor .... —
Per quel coms s'es mogutz
Del menor ters (Text versj, ca
lutz
Volria tray arer.
L'entendemen per ver
D'estas .ki. partz d'anior . . .
Vos dirai.
Guir. Kiq. 84, 108—9.
.") I traire a l. „ausführen, (e. Ver-
sprechen; halten" (R. ein Beleg).
Ai! fin' amors, si ja trairai a lutz
Aiço don tant aurai estnt maritz.
Pauc presora lausengier e lor critz.
Mussalia, Cod. Est. S. 440 Z. 3
(Daudc de Pradas).
Chanzüs, ab mil salutz
Vai al seu cors plazenz ^sic .
Car lai estai jovenz
E pretz es retengutz,
E di'lh q'il traf a lutz
Lo coven quem fo datz.
Studj 8, 454b Z. 5 (Ugo de Pcnai.
6) venir a l. „offenbar werden"":'
Can l'azautz (Text lauzatzi es
vengutz
Don amors vcn a lutz
E nays duna persona
Ad antra . . .
Guir. Riq. 84, 703.
E car Temparey, vostre pro
Cugey far e non vostre dan.
Per so qu'el no s'anes clamaii
Ni vostre tortz no fos saubutz.
E veramen per so c'a lutz
Vengues per el mos pretz enans.
Raim.Vidal, So fo 1017—18.
Nicht klar ist mir :
Si de cocelh noih fay mestiers
salutz,
No deu luns oms dire son falhimen,
Mais alavetz lo deu secretamen
Tot revolar, si'n pot venir a lutz.
Deux Mss. LV, 28.
Luxuria [\\. IV, 111), -iria ..Wollust".
Proparoxytonon in :
Alcun baron das Arllo an un cler-
gue trobat
En peccat de luxuria ^ e an lo
mantenent
Menat a l'arcivesque.
S. Hon. LV. 3.
Luxuri' et avaresa
Toi a omfe proesa.
Dist. Catonis 199.
Paroxytonon in:
Et eis cujon de luxuria
E de tort que bon' amors sia.
Mahn Wke. II, 214 (P. Card.).
Tem, cum potz, luxuria
E blasme d'avaria.
Dist. Catonis 192.
Vgl. ibid. S. 17.
— 446
Nachzutragen ist bei R. die Form
luxiria :
Ell aisso deíçnt . . tota obra de lu-
xiria. si non es en maridatge.
Préceptes mor. V, 34.
Luzeiisa „Leuchten. Glanz".
B quan le lums pres a Lunel lu-
zensa,
Qu'enlumina daus Tolza part Pro-
ensa,
Estavo jois e dompneis tenebros ;
Mas ara'ls fai Lunels luzir amdos.
Montanhagol 1, 5.
Ltizerna (1\. IV, 109 ..lampe"). Unklar
ist mir :
Eus ai vist un tal noirim.
JiOS vairos q'avetz el cym,
Qe'us fant plus laich de Caym
E'us reverson la luserna.
Liederhs. A No. 511. 3 (Tenzone
G. Rainol — G. Magret).
Unverständlich ist ferner Liederhs. H
Xo. 202, 1 (Ugo de S. Circ); vgl.
dazu .Teanroy, Revue 40, 394.
Luziblamen „deutlich".
E son tans d'aquestz deslials (sc.
diables),
Que tan deziran nostres mals.
Que soen volon entre nos
Aici espes cum moscalhos.
Aisso an vist luzihlameii
Alcu sanh home peneden.
Brev. d'am. 3476.
Var. veziblament. Soll man ändern V
Luzor „Augenlicht".
E qius tolges la /usor,
Foraitz en alt grat poiatz.
E, pois perden gazagnatz,
Qius fezes la lenga traire.
Cre que foras emperaire.
l>ert. d'Alamanon S. 145 V. 0.
Z. 5 hat der Text foses, die Us.fores.
Mistral lusoiir ..lueur".
||í,-96l
aug
Í0/SSS5
F:.r Use in Library
Only
PLEASE DO NOT REMOVE
CARDS OR SLIPS FROM THIS POCKET
ÜNIVERSITY OF TORONTO LIBRARY
For Use in Librarj^
Only .--
SH-