Skip to main content

Full text of "Quaranta cançons populars catalanes"

See other formats 


/Ç^^ 

^ 

yy 

PURCHASED 

FOR  THE 

UmVERSlTí  OF  TORONTO  L•IBRARY 

FROM  THE 

CANADÀ  COUNCIL  SPECIAL  GRANT 

FOR 


CAIAI.AN  LANfiüAGELA . LLTEBATÜfiE 


40  CANÇONS  POPULARS  CATALANES 


S'ha  fei  d'a<jucsta  obra  un  tiraigt:  especial 
dç  50  exemplars  en  ptpcr  saiiaai 


41  CANÇONS  POPULARS 

CATALANES 


PRIMERA    SÈRIE 
SEGONA  EDICIÓ 


BARCELONA 

Biblioteca  popular  de  «L'Avenç» 

1909 


Tipogufia  tL'Aveaç»,  RamVU  de  CaUlaDy«,'24 


quatre:  Paraules 


Publiquem  aquest  recull  de  cançons 
populars  creient  fer  un  bé  a  la  literatura 
musical  catalana  donanUne  40  de  les  més 
hermoses,  acompanyades  de  la  lletra.  Les 
melodies  han  estat  revisades  pel  jove  mestre 
Jaume  Llobera 

D* aquesta  colecció  podriem  dir-ne^les 
perles  de  la  cançó  popular» ^  perquè  hem 
procurat  que  s'hi  trobin  les  més  inspirades 
melodies  conegudes^  escullides  entre  les  mol- 
tes variants  de  cadascuna.  A  ixò  mateix  hem 
Jet  amb  la  lletra^  triant  la  millor  entre  les 
publicades  desde  en  Brií^fins  ara,  fóra  de 
les  que  ja  nosaltres  teniem  recullides. 

Fer  historia  de  tots  els  reculls  i  meri- 
fissims  estudis  que  s'han  publicat  sobre 
aquesta  hermosa  branca  Jolk-lorica  seria 
feina  llarga,  i  aquests  quatre  mots,  posats 


Quatre  paraules 


sols  amb  iintent  de  presentar  aquest  nou 
reculi  s'allargarien  massa.  Solament  fem 
constar  que  no  tenim  la  vanitat  de  dir 
que  la  .present  colecció  sigui  una  cosa  per- 
fecta: ens  ha  guiat  senzillament  el  bon 
intent  d'oferir  un  tresor  de  cançons  a  tot- 
hom, en  general,  a  molt  bon  preu.  Donem 
no  més  la  melodia  sola,  pura  com  els  llavis 
de  les  noies  que  la  canten,  ajudant  a  la 
seva  senzillesa  pagesivola  l'inspirada  poesia 
que  li  fa  companya,  pera  que  tots  els  que 
jan  canten  alguna  puguin  apendre-n  de 
noves  per  breçolar  els  nens,  per  distreure 
la  pensa  emboirada  o  per  taral•lejar-les 
durant  eí  treball  per  fer  més  entretinguda 
la  feina,  I  si  algun  d'aquests  intents  nos- 
tres s'acompleix,  donarem  per  ben  corres- 
posta la  nostra  tasca^  senzilla  i  ben  agra- 
dosa de  fer. 


LA  MALA  NOVA 


Alezre 


i 


à^g-by  ,♦  I  -^ 


=fc±rl3=t7 


Jas^hantc  •  tes     les         cri-dcs,  vo  - 


ísr 


í^3 


t-^ 


lan  -  ge,  gran  guer-ra    hi  ha  dTia  •  ver,    vo  •  lan 


ge.         Tra  la    la.        la      la    ra         tra   la    U 


p     |^„KM.Mfci;fet^g 


k  Tra     la    ra    la    ra  la        ra      la 


jr^jrí-3f^ 


trra 


un      la    ra    la.   ra  la 


la. 


Cançons  populars  catalanes 


Ja  s'han  fetes  les  crides. 

volange, 
gran  guerra  hi  ha  d'tiaver, 

volange. 
El  rei  mana  >que  hi  vagio 
comtes  i  cavallers. 
Si  hi  han  d'anar  els  nobles, 
els  que  no  ho  són  també. 
Aquell  que  hi  farà  falla 
escapsat  n'ha  de  ser. 
El  comte  de  l'Aronge 
n'es  capità  primer. 
Hi  ha  d'anar  per  força 
imb  els  soldats  que  té. 
Casat  de  nou  lo  comte, 
deu  deixar  la  muller. 
Li  reca  de  deixar•la 
de  tant  bonica  que  es. 
El  comte  de  l'Aronge, 
per  més  que  li  ^^ab  greu, 
un  bon  mati  se  lleva 
I  fa  cridar  sa  gent. 
Ne  fa  albardar  les  mules 
pels  moços  bagatgcrs, 
i  al  pati  les  carreguen 
de  tot  lo  menester. 
Pa  aparellar  ses  armes 
mellors  a  l'escuder, 
i  ja  ha  mana\  als  patges 
que  ensellin  el  corcer 
—  Adéu,  gentil  comtessa; 
gentil  comtessa»  adéu 


Cançom  popttiars  catalanes 


MA'tï  vaig  ara  a  la  guerra 
per  obeir  al  rei. 
•—Ai,  comte,  lo  bon  comte, 
per  què  així  me  deixeu? 
Si  teniu  de  deixar-me, 
digueu:  quan  tornareu? 
•—  Per  la  Pasqua  florida, 
comtessa,  tornaré, 
i  si  no  es  per  Pasqua, 
per  Sant  Joan  que  ve.  •— 
Les  Pasqüc3  són  passades 
I  Sant  Jgan  també: 
el  comte  de  TAronge 
de  la  guerra  no  ve. 
La  dama  casc  un  dia 
de  gales  se  vesteix 
i  se-n  pujaa  la  torra 
més  alta  del  castell. 
Ja  veu  venir  sos  patges, 
;ïos  oatges  i  escuders. 
Vestits  de  dol  arriben, 
gramalles  &ns  als  peus. 
—  Ai,  patges,  els  meus  patges, 
quines  noves  porteu? 
~-Ai,  comtessa,  la  nova 
no  la  volgueu  saber. 
Quan  la  vos  haurem  dita 
les  robes  mudareu; 
despullant-vos  les  gales, 
dedoi  vos  vestireu. 
Cntreu'f-en  a  ia  cambra, 
que  ja  us  bo  explicarem 


10  Cançons  populars  caialanea 

senteu-vos  en  cadira: 
tot  vos  ho  cont&rera. 
Lo  comte  de  l'Aronge 
mort  i  soterrat  es.  — 
Quan  sent  la  trista  nova 
la  dama  s'esmcrteix. 
.Després  plora  i  més  plcra 
son  mal  sense  remei: 
no  pot  aconsofar-se'n 
i  torna  a  plorar  més. 

—  Ai,  patges,  els  bons  patges, 
ont  té  l'eüterrament? 

—  Li  han  fetes  les  fosses 
dessota  un  taronger. 

A  la  branca  més  alta 
hi  canta  l'esparver, 
hi  canta  ia  calandria, 
i  el  rossinyol  també. 

—  Que  malhaja  la  guerra 
i  el  qui  la  va  fer  fer, 
eng^any  de  les  donzelles 

i  morc  de  cavallers. 


ELS  ESTUDIANTS  DE  TOLOSA 


i 


Molt  a  poc  »  poc 


E^^^ 


A     k 


vi    -    la     de     To    - 


^^'-y-^-^ 


pes 


^EP 


lo    -    sa  n'hi  ha      tres      es  •  tu  •  dí  -  ants  que  n  s«  - 


1^^ 


^^S= 


giieixer.  íls    es    •    tu-dis  pe  •  ra       ser-ne  ca- pe 


ic*: 


i: 


3 


llaas,     pe  •  ra         set     ne     ca   pe     •    llaos. 


A  la  vila  de  Tolosa 
n'hi  ha  tres  estudiants 
que  -n  segueinen  els  estudis 


t8  Cónçons  populars  catalanes 

pera  ser-ne  capellans. 
Ja  n'eocoDtren  tres  nincteS) 
xres^inetes  molt  galants. 
Comencen  a  tirar  xanzes, 
xanxetes  vénen  i  van. 
Les  ninetes  són  traïdores: 
justícia  van  reclamant. 
No  tcjga  Tcspai  d'una  hora 
que  a  la  presó  -Is  van  portant. 
El  tcés  petit  sempre  plorg, 
el  mitjancer  ja  no  tant, 
el  més  gram  els  aconsola; 

—  Germans  meus,  no  ploreu  tant 
que  tenim  un  germà  a  França, 
cavaller  del  Duc  de  Rohan. 
Demanaré  papé  i  ploma 

per  escriure-li  a  l'instant. 
Així  que -n  sabrà  la  nova 
el  tindrem  ací  volant. 
Matarà  jutges  i  batlles 
i  també  a  llurs  escrivans. 

—  Calleu-ne,  calleu-ne,  presos, 
que  d'aquí  jaus  en  treuran. 
Aquí  teniu  papé  i  ploma 

per  escriure  a  qui  vulgau.'-» 
A  les  dues  de  la  tarda 
ja-ls  en  donen  paper  blanc; 
a  les  quatre  de  la  tarda 
a  la  forca-Is  \an  portant. 
Quan  són  al  peu  de  la  forca 
el  seu  germà  està  arribant. 
Ja  prégurtia  a  l'hostalera: 


dtnçons  popuiary  catalanes  i^ 


»* Tanta  gent  aHi  qaè  hi  fan  ? 
—  Es  que  pengen  i  despengen 
tres  pobreís  estudiants 
que  seguien  els  estudis 
pera  ser-ne  capellans. 

—  Calleu,  callen,  hostalera, 
que  són  de  la  meva  sang. 
^No-m  dirien,  hostalera. 
per  ont  hi  seria  abans? 

—  Passeu  per  ta  carretera 
0  per  les  prades  i  camps  •- 
Ja  baixa  de)  cavall  negre 

í  se  'n  puja  al  caval;  islanc. 
De  tant  que  I  cavall  corria 
les  pedres  van  foguejant. 
He  desenveina  l'espasa, 
piCL•  i^esperó  al  cavall. 
Quan  es  al  peu  de  la  forca 
ja  ban  fet  el  darrer  badaM 
Amb  la  punta  de  l'espasa 
els  hi  va  tallar  els  dogals; 
els  Ca  on  béf  a  cada  galta 

—  Déu  voF  peidó,  els  nieus  germans 
Se  gira  a'  oatUe  i  al  jutge 

guels     ivien  sentenciat: 

—  ^Ncra  dirien,  jutge  i  batlle, 
per  qcè  heu  mort  als  estudiants? 
— Cavaller,  deixeu  els  morts: 

ja  no  pateixen  cap  dany. 

Eren  bnrladoi's  de  nines, 

robadors  de  camí  rail 

— %çn.tin.pel  coll,  els  mals.  jutges  1 


í4  Cançons  populars  catalanes 

Mos  germans  no  ho  foren  mai. 
Per  llur  mort  les  vostres  testes 
penjaran  sobre  Is  portals.— 
i  Ai,  Déu,  vila  de  Tolosa, 
bé  te'n  veuràs  de  ireballs»! 
Aparteu "s,  dones  prenyades, 
si  voleu  salvà'ls  infants, 
perquè  també  hi  reberien 
eis  que  no  mereixen  mal. 
Ai  tu,  vila  de  Tolosa, 
de  mi  ten  recordaràs! 
Persones,  cases  i  places 
han  d'anar  a  foc  i  sang. 
De  la  sang  del  senyor  jutge 
els  carrers  se  'n  regaran  ; 
en  la  sang  de  leS'Dinetes 
els  cavalls  b^  nedaran; 
de  les  testes  dels  teus  homes 
montanyes  se  n'alçaran. 
Adéu,  vila  de  Tolosa, 
no  t'hagués  conegut  mai ! 


CAPITEL-LO 


Idoierat 


^XJT^^gggg 


A  .  llà 


la    vi  •  la     de 


3^^e 


^ 


v^ 


•#— ^ 


Re -us    to*  ta     la   gent  va     fu  -gir,  si•có 


ih-^ **■-— ^ *— »  -0 0 0^ ' 


tt  -  na  &o  •  ble    da  •  ma  que  q  té   pres  el  seu    ma  • 


P^-^^^l|^^^ 


nt. 


si  •  üó     u  •  sa  no  •  ble     da•ma  que  n  té 


pres  el    seu       ma   «   rit» 


i6  Cançons  populars  catalanes 

Allí  a  la  vila  de  Reus 
tQia  la  gent  va  fugir, 
sinó  uoa  noble  dama 
que-n  té  pres  el  seu  marit. 
La  dama  plora  i  més  plora 
i  sospira  dia  i  nit 
Set  anys  ha  que  l'en  té  pres,, 
i  altres  sét  que  ao  Tha.vist. 
Se'n  va  a  trobà *!  Capitel-Jo, 
qne  li  torni  1  seu  marit. 
—'Déu  lo  guard,  lo  CapiteMo: 
si  vol  treure'l  meu  marit? 

—  Sí,  per  cert,  la  noble  dama, 
si  ve  amb  mi  a  dormi  una  nit. 

—  Calli,  calli  -I  Capitel-lo, 
que  bo  diré  al  meu  marit.— 
Ella  sç'ngira  i  s'cntorna 

a  contar-ho  al  seu  marit. 
De  tant  lluny  com  la  va  veure: 
^  Noble  dama,  què  t'ha  dit? 
—M'ha  dit  que  sí  te*n  treuria 
si  bi  volgués  dorm!  una  nit. 

—  Fes-ho,  fes-ho,  noble  dama 
fes-ho  per  amor  que-i  tinc, 
que  quan  jo  de  presó  surti, 
se  recordarà  de  mi. 

Posa-t  el  vestit  de  seda, 
0  sinó  lo  de  set!. 
A  l'entrar-se-n  a  la  cambj-a 
noble  dama  fa  un  sospir. 

—  Quèva  sospira,  noble  dama, 
què'n  sospira  aquesta  nit? 


Ccnçons  populars  caiaiams  17 

-  I  — I  -     II ■•-'  - 

^Sospira  \a.  noble  dama 
els  amors  del  seu  marit? 
—  Sí,  per  cert,  lo  CapiteWo, 
els  amors  dei  mea  marit, 
->  No  s'espanti,  not^le  dama : 
ja  '1  veurà  demà  al  matf. 
Abans  no  serà  de  dia, 
el  marit  ja  tindrà  aquí.  — 
Fins  cap  a  ta  matinada 
la  dama  no  pot  dormir. 
Noble  dama  es  matinera : 
a  les  quatre  del  rnatí,   . 
quan  tot  just  apunta  í'auBa, 
noble  dar^a  en  finestra  is. 
Ja'n  veu  les  forques  plantades: 
veu  penjat  ei  seu  marit. 
—Calli,  calli -i  Capitel-lo, 
ja'S  recordarà  de  mi: 
n'ha  llevat  la  honra  meva, 
n*ha  penjat  el  meu  marit. 
—  No  t*espàntis,  noble  dama : 
flo-t  faltarà  pas  marit: 
tres  fills  ne  tinc  a  la  guerra: 
triaràs  el  més  bonic, 
i,  6i  aquestos  no  t'agraden, 
jo  seré  lo  teu  marit. 
Tinc  la  dóna  al  llit  malalta, 
que  s'acaba  de  morir, 
^,  si  ella  tko's  moria, 
fo  l'ajudaré  a  morir- 
~  Calli,  calli -I  Capitelrlo: 
lo  mateix  faria  amb  üú. 


iS  Cançons  populars  catalanes 

Deixeu-la  viure,  Capitel-lo, 
deixeu-la  viure  per  mi.  — 
Ella  se'n  gira  i  s'entoma; 
de  volant  sen  va  a  vestir; 
quan  de  volant  s'es  vestida, 
an  ei  rei  se'n  va  a  servir. 
ün  dia,  venint  de  missa, 
Capitel-lo  veu  venir. 
-^Hoía,  hola,  CapiteMo: 
t'has  de  recordar  de  mi. 
Atureu-vos,  Capitel-lo, 
que  ara  es  hora  de  morir. 

—  Tinga  pietat  la  dama, 
tinga  pietat  de  mi. 

—  La  pietat  que  tenieu 

al  penjar  lo  meu  marit.— 
Ja  li'n  dóna  punyalada: 
la  primera '1  va  ferir, 
la  segona  cau  en  terra, 
la  tercera  va  morir. 

—  Déu  te  perdó,  Capiíel-lo, 
a  tu  i  an  el  meu  marit. 


LA  PLOMA  DE  PERDIU 


Alegri 


FfFi\ 


i 


Sí  n'hi  ha    -    vi  r*  en      tres    ni» 


itríS: 


m 


fers 


ítíc 


-# -# 


« 0- 


^9- 


ne-tes,  lum-ber•bi-gu    "    dí,  bi-gu  •  a  n  don    -• 


yyy»;^^^^^.!,,^,^^ 


de-t.ijum-ber-bi-gu    •    dl,  bi-gü    •   de  -  ta 


N;=fet=^r=6s^ 


don,        que    to  •  tes        tres     bro    -    da  -  ven 


^^^ 


^3i 


se  -  da,  lunr^ber- bi-gu     -    dí,  lutn  •  ber-bi-gu 


tcfe 


^^-^^^ 


0  It.  0 


donjum-bcr-bi-gu    -   dí    bi-gu  -  de^u      don. 


Cançons  populars  catalanes 


Si  n'hi  havien  tres  ninetes, 

lumberbigudí  bigudon  dondeta, 
lumberbigudí  bigudeia  don, 

que  iotes  tres  brodaven  seda, 

lumbcrbigudí.  lumberbigudon, 
lumberbigudí  bigudeia  don. 

L'una  groga  i  l'altra  verda, 

I  laltra  n'era  vermelleta. 

Lo  fill  del  Rei  s'In  paseja. 

J;t  Is  en  demana  un  bri  de  seda. 

—  Què-n  voleu  fer  del  bn  de  seda? 

—  El  vui  per  una  llaçadeta 

—  Per  quèn  voleu  la  llaçadeta? 

—  Pera  agafà  una  perdiuela. 
~Perquè  n  voleu  la  perdiueia? 

—  Pera  arrancar-li  una  plometa. 

—  Quèn  voleu  fer  de  la  plonicia^ 

—  Hi  vu»  escriure  una  carteta. 

—  Quèn  voleu  fer  de  la  carteta? 

—  Vu»  cnviar-la  a  l'araoreia. 

—  Quèn  voleu  fer  de  l'amoreta? 

—  Vui  fer-li  una  abraçadeta. 


LA  DAMA  D'ARAGÓ 


I 


Apocapec 


feí 


f:^^-? 


Jrtc4 


-0—t 


-* — #— í- 


itzic-^ 


g 


A  A-ra     -    gó  n'hi  ha  una    da-maqueesbo 


:í^ 


5r=p 


t=t) 


^— * — s- 


ni -ca  com  un        sol;    té      la  ca•be•lle•ra 


^^^^^^^S 


fos•sa ;  li  ar  •  ri      •     ba  fins    als  ta-loAs,  Ai,  a^mo 


^^^^^^^ 


ro-sa  Ag-oa  Ma-ria,  ro^ba  -  do^ra  del  meu 

I 


±1:^ 


Pt- 


4  :...sL 


cor.    Ai     d«  l'a 


mori 


22  Cançons  populars  caiatanes 

iiip  •    r    ■    lli    I       .111  «III        I         II  .  ... 

A  Aragó  n*hi  ha  una  dama 
que  es  bonica  com  un  sol; 
té  la  cabellera  rossa: 
li  arriba  fins  als  talons 
Ai,  amorosn  Agna  Maria, 
robadora  del  meu  cor. 

Ai  de  l'amorl 
Sa  mare  la  pentinava 
amb  una  pinteta  d'or; 
sa  tia  los  hi  esclaria 
los  cabells  de  dos  en  dos. 
Cada  cabell,  una  perla, 
cada  perla,  un  anell  d'or; 
cada  anell  d'or,  una  cinta 
íjue  li  volta  tot  el  cos. 
Sa  gçrnianals  hi  entrenava: 
amb  una  cinieta  d'or; 
sa  padrina  los  hi  untava 
amb  aigua  de  nou  olors; 
sa  germana  més  petita 
li  baixava'l  lligador; 
el  lligadó  que  li  baixa 
es  un  floc  de  nou  colors; 
Sa  cunyada  Is  hi  lligava 
amb  un  floc  de  nou  colors; 
son  germà  se  la  mirava 
amb  un  ull  tot  amorós. 
—  No  fóssim  germans,  Maria, 
DOS  casaríem  tots  dos: 
ara,  com  que  som  germans. 
jo  t'he  buscat  aimador. 
A  la  fira.se  l'emporta, 


Cançons  populars  catalanes  as 

a  la  fira  de  Lyó. 

De  tants  anells  que  n'hi  compra 

li  cauen  del  mocador. 

Els  criats  van  al  darrera 

plegant-los  de  dos  en  dos. 

—  Senyora  Maria,  tihga, 
tinga,  tinga'ls  anells  d'or.— 
Mentres  estan  a  la  fira 
toquen  a  missa  major. 

—  Germà  meu,  anem  a  raissà, 
anem  a  missa  major, 

A  l'entrar  ella  a  l'iglesia 
les  piques  se  tornen  flors ; 
^er  pendre  l'aigua  benfeita 
_  tenia  un  canonet  d'or. 
Quan  es  al  mig  de  l'iglesia 
los  altars  llueixen  tots. 
Les  dames,  quan  la  van  veure, 
totes  li  varen  fer  lloc. 
tes  dames  seuen  en  terra, 
i  ella  en  cadireta  d'or. 
Capellà  que  diu  la  missa 
Ti'ha  perduda  la  lliçó; 
escolà  que  t'ajudava 
no  M'n  sab  donar  raó. 

—  De  qui  es  aquella  dama 
que  llença  tant  resplendor? 

—  N'es  filla  del  rei  de  França, 
germana  del  d'Aragó; 

i  si  acàs  no  ho  voleu  creure, 
mireu-ll  lo  sabató: 
Veureu  lés  trec.  flors  de  lliri 
i  les  armes  d'Aragó. 


EL  TESTAMENT  D'AMELIA 


A  pocapnc 


^l•.HH+r-Ftei 


t^     N'A-me-liaes    -   tà      m»    ?    UI 


^^:|=rr-gT^•ffH^'F| 


ta, 


U  fi  •  lla        del  bott    rai. 


^^H4fn^^Mdrj=^ 


Setdoctçrs     la     yi  -  ti     •     ten,       eo  sa-bea 


{^N.i^.ir-rrf^ 


^uin  mai      té. 


I  Ai,  que  I  meu  cor  tem   sa   /- 


I 


^ 


per  ttn  ram      4t    cla-TelUI 


Cançons  populars  éàtaianes  a5 

N'Aüieiia  està  malalta, 
la  611a  del  bon  rei. 
Set  doctors  la  visiten. 
No  saben  quin  mal  té. 
Ai,  que*l  meu  cor  se'm  nua 
per  UTi  ram  de  clavells. 
Les  dames  la  van  a  veure, 
cavallers  i  gent  del  rei. 
També  hi  ha  pujat  sa  mare 
en  ja  companyia  d'elis. 

—  Ai  filla,  la  meva  íilia, 

el  vostre  mal  quin  deu  ser? 

—  Ai  mare,  la  meva  mare, 
bé  prou  que  vós  el  sabea : . 
metzines  m'haveu  donades 
dintre  d'un  ram  de  clavells. 

—  Ai  filla,  la  meva  filla, 

no  he  tingut  mai  tal  intent. 
Çhfan  ne  sereu  combregada. 
tindreu  de  fer  el  testament. 

—  Del  testament  que  he  fet,  mare, 
poca  alegria'n  tindreu: 

set  castells  que  tinc  a  França 
tots  estan  al  poder  meu. 
Ne  jaquesc  tres  al  meu  parc: 
tres  a  Carles,  germà  meu  ; 
l'altre-l  jaquesc  per  almoines 
an  els  pobres  i  als  romcus. 
La  creu,  collar  i  manilles 
són  per  la  Mare  de  Déu; 
les  altres  joies,  pels  frares 
que  enterraran  cl  cos  mctt/ 


^  Cançons  populars  catalanes 

—  Ai  fílla,  la  meva  filla, 
doncs  a  mi  no'm  iaquiu  re? 

—  A  vós  la  caputxa  oldana, 
que  encara  no  mereixeu. 

—  Ai  fílla,  la  meva  filla, 

i  re  més  nom  jaquireu? 

—  Vós  jaquesc,  mala  madrastra, 
per  sempre  lo  marit  meu, 
perquè'l  tingueu  en  cambra 
tot'hora  que  volgueu, 

que  ara  no' us  faré  nosa 
l'hora  que  l'abraceu. 
Ai,  que'I  meu  cor  se'm  nua 
per  un  ram  de  clavells. 


LA  PRESÓ  DE  LLEIDA 


MoíUrat 


la     ciu     •    tüt  '        de        Llei 


^j4^feF^^^^ 


d«       n'hi      ha    u  •  oa        pre  •  SO) 


de 


^^^^^^ 


pre 'SOS       mai  n'hi     coaa-quen,pe    -    li-ta,  bo 


^m=^us-ï>j^m 


nt  •  ca. 


proa      n'hi      pot    -tal      Ba  - 


T*, 


li    •     re     tt,     li 


r6. 


i8  Cançons  populars  catalanes 

A  la  ciutat  de  Lleida 

n'hi  ha  una  presó  : 

de  presos  mai  n'hi  manquen, 

petita  bonica, 
prou  n'hi  porta-j  baró, 

lireta  liró 
Hi  ha  trenta  tres  presos; 
canten  una  cançó, 
l'ha  treta  i  l'ha  dictada 
lo  més  jove  de  tots. 
La  nina  sels  escolta 
de  dalt  del  mirador, 
a  cada  posadeia 
ne  devaüa  un  graó 
Los  presos  se  n'adonen 
1  paren  la  cançó 

—  Canteu,  canteu,  bons  prc-soò 
canteu-ne  la  cançó 

—  Com  cantarem,  senyora 
SI  estem  en  greu  presó? 

—  Que  us  falta  menjà  o  beure 
o  us  quiten  la  racció? 

—  No-ns  falta  menja  i  beure, 
ni  ns  quiten  la  racció. 

lo  quens  falta,  senyora, 
les  claus  de  la  presó. 

—  Canteu,  canteu-ne,  presos, 
acabeu  ia  cançó, 
acabeu-la,  bons  preses, 

que  mcn  captival  sò. 
Aniré  al  meu  pare; 
recaptaré'l  perdó. 


Cançons  p^pulart  catalanes  3$ 


Qui  es  qce  Tha  dictada. 
tan{  bonica  c&nçó? 
»^  Lo  del  barreiet  negre, 
ióiné5JOvedeiois.-i< 
Ja  se'n  va  an  el  seu  pare 
a  demanar-li  un  do. 

—  Ai  pare,  lo  me«pare, 
jo  VOS  deman  un  do : 
no  vos  d«man  Valencià, 
t>i  tampoc  Aragó, 

'ni  tampoc  Ba,rcelona, 
ciutat  de  gran  valor. 

—  Ai  fiüa  Marguerida, 
quin  do  vols  que  jo  'i  dó. 

—  Ai  pare,  lo  meu  pare, 
Jes  claus  de  la  presó. 

—  Ai  filla  Marguerida, 
això  no  pot  ser,  no: 
los  presos  fugirieri. 
Com  quedaria  jo? 
Digues  per  què  vols,  filia, 
les  claus  de  la  presó? 

—  AÍ4)are,  lo  meu  pare, 
per  ireure-n  l'aimador. 

—  Ai  filla  Marguerida^ 
quin  es  ton  aimador? 

—  Ai  pare,  lo  meu  pare, 
lo  més  petit  de  tots. 

—  Ai  filla  Marguerida, 
això  no  pot  ser,  no: 
han  cremat  La  Garriga, 
Confient  i  Rosselló. 


$0  Cançons  populars  catalanes 

—  Dels  presos  que  allà  canten, 
digau,  què-n  fareu  vós? 

—  S'acosia'l  sani  dissabte: 
los  penjaran  a  tots. 

—  Ai  pare,  lo  meu  pare, 
no  pengeu  l'aimador. 

—  Ai  filla  Marguerida, 
seràM  primer  de  tots: 
les  cordes  són  filades 
que'n  costen  a  pes  d'or. 

—  Ai  pare,  lo  meu  pare, 
pengeu-m'hï  a  mi  i  tot; 
feu  les  forques  de  plata, 
íeu-ne  los  dogals  d'or, 

i  a  cada  cap  de  forca 
poseu-hi  un  pom  de  flors 
perquè  la  gent  que  passi 
sentin  la  bona  olor, 
resin  un  pare  nostre 
per  Tànima  dels  dos, 
i  diguen:  «|Ai  la  trista 
que  ha  mort  per  l'aimador  I 
Déu  la  perdó,  floreta, 
jardí  de  cada  flor». 

—  Qui  es  aquesta  donzella 
que  es  morta  per  amor? 

—  Néta  es  del  rei  d'Hungria, 
parenta  d'Aragó.— 

Déu  l'haja  perdonada 
la  filla  del  baró. 


BLANCA FLOR 


Apocépoc 


^^ 


Es -ta 


va    la   Blaa-ca    flot 


ItJUa^^Jd^Ea^i^ 


^27"     f 


l'ar-bre  de   la  msn-ta, 


que  bro•da  -  va  un  mo    •    ca  •  dor  per  la 


i 


a^aii^ 


fi  •  Ha     de   la     rei  •  ua 


Estava  la  Blancaflor 
sota  l'arbi  e  de  la  oienta 
qaen  brodarà  ua  mocador 


33  Cançons  populars  catalanes 

per  la  6Ila  de  la  reina. 

El  mocador  n'era  d'or 

I  de  seda  l'en  broda  ella. 

Aixis  que  l'or  li  fallà    * 

posà  de  sa  cabellera: 

de  sa  cabellera  a  l'or 

no  h\  ha  molta  diferencia. 

Girà'ls  ulls  devés  el  cel 

per  conèixei  quin  temps  feia; 

girà  Is  ulls  devés  la  mar  • 

veu  venir  l'ona  brunsenta, 

veu  venir  fustes  i  naus 

I  galeres  més  de  trenta. 

Les  veles  veu  arriar 

d'una  nau  que  n'es  vinguda. 

mira  devés  el  camí 

i  veu  molta  gent  que  hi  puja 

Veu  venir  un  cavaller 

que  ve  a  cavall  d'una  mula. 

Sella  i  bi  ida  ne  són  d'or, 

I  també  les  ferradures: 

un  gran  acompanyament 

de  senyors  darrera  duia. 

De  ?ant  lluny  com  la  veu 

et  cavaller  la  saluda 

—  Cavaller,  bon  cavaller, 
SI  veniu  de  part  de  França, 
haveu  vist  el  meu  senyor, 

a  qui  Déu  guard  de  desgiacia> 

—  Jo  l'he  vist  i  conegui, 

1  amb  ell  tinc  força  amistança, 
N'es  el  més  gran  servidor 


Cançons  populan  cataianes  53 

que  té  a  França  I  rei  d'Espanya. 
Quao  vaig  partir  me  donà 
per  vós,  dama,  una  comanda: 
diu  que  us  cerqueu  aimador, 
que  ell  amada  s'ba  cercada: 
la  filla  del  rei  francès 
per  esposa  li  han  donada. 

—  BcTïbaja  qui  presa  l'ha, 
malhaja  qui  li  ha  dada. 
Gentil  dama  ne  só  jo, 

i  ell  per  altra  m'ha  deixada. 
Set  anys  el  som  esperat 
com  a  dóna  ben  casada, > 
altres  set  Tesperaré 
com  una  víudeta  honrada. 
Si  al  cap  d'aquesi  temps  no  t«, 
per  monja  seré  tancada, 
monja  d'un  sant  monestir 
quc's  nomena  Santa  Clara. 

—  No  vos  feu  raonieta,  no, 
que  fóreu  malaguanyada 
No  s  menja  allí  pa  de  blat, 
sinó  d'espelta  1  civada 
Vós  dormiu  en  llit  guarnit 
dins  la  cambra  encortinada* 
alii  s  dorm  sense  llençols 
en  un  pobre  llit  de  palla. 
No  vos  feu  monieta,  no, 

que  encara  teniu  qui  us  aimtt. 
Vostre  mant  pot  venir 
•  l'faora  més  impensada. 
Qoè  faríeu  dama,  vós, 


^4-  Cançons  populari  catalanes 

si  davant  el  vessiu  arA? 

—  Faria 'Is  rosers  florir 

i  les  poncelles  badar-se. — 
Llavores  lo  seu  marit 
li  va  don^r  una  abraçada. 
Ella,  al  veure  al  seu  marít« 
als  seus  peu^  s'agenoilava. 

—  Perdoneu-me,  el  meu  senyor, 
si  só  estada  malparlada. 

— •  Vós  m'haveu  de  perdonar 
pels  set  anys  que  us  he  deii&da. 

—  Pcrdoneu-me,  el  meu  senyor, 
si  só  estada  mal  criada. 

—  Ben  criada,  Blancaflor, 
de  bon  pare  i  bona  mare. 


EL  COMTE  ARNAU 


i 


A  poca  poe 


-9^ 


^^ 


To   .   ta 


so    -    la 


féu 


È 


Jt=ís: 


irrít 


-*T- 


vct  -  lla,     mu  •  ller  llei 


al? 


To  -  ta 


ÍcÍï: 


-»-r 


to  •  li  fea  I«         vet-lU,  vin-de-Ui  •  gual? 


—  Tota  sola  feu  la  Tetllaj-rmoller  lleial? 
Tou  sola  feu  la  Tcilla,  — tiudeta  igual? 

—  No  la  faig  jo  tota  sola,  — comte  l'Arnau, 
no  la  faig  jo  tota  sola,  —  valga-m  Déu,  val ! 

—  Qui  teniu  per  c>mpanyia,  — muller  lleial? 
Qui  teniu  per  companyia,  — viudeta  igual? 

—  Déu  i  la  Verge  Maria,  — comte  l'Arnau, 
Déu  i  la  Verge  Maria,  — valgam  Deu,  val ! 

—  Aont  ne  teniu  les  filles,— muller  lleial? 
Aooi  ne  teniu  les  filles,  — viudcu  igual! 

—  A  la  cambra  sòn  que  broden,  — comte  l'Arnau, 
a  ia  cambra  «ónx]ae  broden  — seda  i  esum. 


$6  Cançons  populars  catalanes 


—  Me  Ics  deixaríeu  veure,  —  muller  lleial  ? 
Me  les  deixaríeu  veure, —viudeta  igual? 

—  Massa  les  espantaríeu,—  comte  i'Àrnaa, 
massa  les  espantaríeu,—  valga'm  Déa.  val,( 

—  Aont  teniu  les  criades,  — muller  lleial? 
Aont teniu  les  criades,  —  viudeta  igual? 

— A  la  cuina  són  que  renten,  —  comte  l'Arnau, 
a  la  cuina  són  que  renten,—  valga-m  Ücu,  val! 

—  Aont  ne  teniu  els  moços,—  muUer  lleial? 
Aoni  ne  teniu  els  moços,— viudeta  igual? 

—  Én  el  llit  són  que  reposen,  —  comte  l'Arnau, 
en  ei  llit  són  que  reposen,  — valga-m  Deu,  val ! 

—  Pagueu-los  bé  la  soldada,  — muller  lleial, 
pagueU'los  bé  ia  soldada,  —  viudeta  igual. 

—  Tant  prest  com  l'hauran  cuanyada,  —comte  l'Arnau, 
Unt  prest  com  l'hauran  guanyada,—  valga-m  Déu,  vall 

—  Per  ont  heu  entrat  vós  ara,—  comte  l'Arnau? 
Per  ont  heu  entrat  vós  ara,  — valgann  Déu,  val? 

—  Per  la 'finestra  enreixada,  — muller  lieial, 
per  la  finestra  enreixada,  — viudeta  igual. 

—  Ai,  que  me  l'haureu  cremada,— comte  l'Arnau! 
Ai,  que  me  l'haureu  cremada,- valga-m  Déu,  val! 

—  Solament  no  i'be  tocada,— muller  lleial, 
solament  no  rh€  tocada,—  viudeta  igual. 

—  Què  es  lo  que  us  ix  p^r  la  boca,  —  comte  l'Arnau? 
Qiiè  es  lo  que  us  ix-  per  !a  boca,  —  valga-m  Déu,  val  ? 

—  Mxües  paraules  que  he  dites,—  muller  lleial, 
males  paraules  que  he  dites,— viudeta  igual. 

—  Què  es  això  que  us  ix  pels  ulls,— comte  l'Arnau? 
Què  es  això  que  us  ix  pel&  uUs,—  valga-tn  Déo,  val? 
—Mates  miradks  que  he  dades,—  muller  IJelal,^ 
cnales  mirades  qo«  he  dades, — viudeta  igual. 
.^Iquè  us  ix  per  les  orelles, —comtíP Arnau? 

I  què  us  íx  per  les  orelles,—  valga•m  JDéu,  yal  ? 
wSón  flames  de  focquje^m  cremen,'^ moller  lleial, 
aòn  fiamès  de  foc  qttc^m  o^emen,— viudeta  igual. 


Cançons  populars  caíaldnts  jy 


-i.  I  qoè  us-«  sün  per  les  mans,—  comte  TArnA»? 
I  què  us-e  »uri  per  lc$  mans,— ralga-ra  Wu,  val? 

—  Lfs  coses  mai  num-riàdes, —  muHer  lleial, 
les  coses  mal  manejades,— viudeta  igual. 

—Què  es  això  que  us  sun  pels  peas,  —  comte  PArnao  ? 
Què  es  això  que  us  surt  pels  peu»,  —  Talga-m  Etóu,  val? 

—  El.<  mals  passos  que  donava, —  muller  lleial, 
€ls  mals  passos  que  donava,-^  vi udeta  igual. 

—  Què  es  això  que  hi  ha  a  l'entrada,  —  comte  TAmau? 
Què  es  això  que  hi  Ua  a  Tentrada,  —  valga•m  Déo,  ral? 

—  E:$  el  cavall  que  m'espera,  — muller  lleial, 
es  el  cavall  que  m'espera,  — vi udeta  igual. 

—  Baixeu-li  grana  i  civada,  —  comte  l'Arnau, 
baixeu-Ii  grana  i  civada,  — valga-m  Dèu,  val! 

—  No  menja  gra  ni  civada,— muller  lleial, 
sinó  ànimes  condemnades, — viudeta  igual. 

— Ont  vos  han  donat  posada,— comte  i'Arnau? 
Oat  vos  han  donat  posada,  —  ralga-m  Déu,  val? 

—  A  l'infern  me  Phan  donada,  — muller  lleial, 
a  rinfem  me  l'han  donada,—  viudeta  igual, 

—  Per  què  allí  vos  l'han  donada,- comte  l'Arnau? 
Per  què  allí  vos  Phan  donada,—  valga-m  Déu,  val? 

—  Per  pagar  mal  les  soldades,- muller  lleial, 
per  pagar  mal  les  soldades,  — viudeta  igual. 
Feu-ne  tancà  aquella"mina,  — muller  lleial, 
que  dóna  al  convent  de  monges— de  Sant  Joan. 
Quina  hora  es  que'l  gall  ja  canta,  — muUer  lleial? 
Quina  hora  es  que;!  gail  ja  canU,  — viudeta  igual? 

—  Les  dotre  hores  «òa  tocades,  — comte  l'Arnau, 
les  doue  hores  són  tocades,  —  valga-m  Déu,  val  1 

—  Voi  dic  que  no-m  feu  Tofcrta,— muller  lleial, 
que  com  més  me  feu  l'oferta,  --  més  pena  *m  dau. 
Ara,  per  la  despedida,— muller  lleial, 

ara,  per  la  despedida,  — deta-nos  les  mans. 

—  MasM  me  les  cremarieu,  — comte  l'Arnau, 
aassa  me  les  cremarieu,  — valga-m  Déu,  vall 


ELS  TRES  TAMBORS 


à 


AUgre 


^ 


y.  l  ^ 


^ 


S»         n'c-ren    trestatn  •  bors.       ve    - 


ni  •  en    de  la  gucr-ra  j,         el      més  pe  •  tit  de 


-ULJI-A 


u 


^ 


s 


tots       por  •  ta  ua  ram  de     ro         se 


tes, 


^^ 


^^íe 


^^ 


^ 


■^^#- 


t=f 


ram,  ram.pata'plain,    portà  un  ram  de  ro  •  se   •  tes. 


Si  n'eren  tres  tambors: 
venien  de  la  guerra; 
el  més  petit  de  tots 


.ü. 


Cançons  populars  catalanes  39 

porta  un  rara  de  rosetes 

Ram,  rataplam 
La  611a  del  rei  n'es 
al  balcó  ques  passeja. 

—  Vine,  vine,  larabor. 
Dò'tn  aquestes  rosetes. 

—  No  us  donaré  jo  I  ram 
si  no  ro  deu  l'amoreta. 

—  L'haveu  de  demaniar 
al  pare  i  a  la  mare. 

Si  ells  diuen  que  sí, 
per  mi  no  s'ha  de  perdre.  — 
Tambor  se  n  va  a  trobar 
al  rei  1  ane  la  reina 

—  Déu  te  guard,  rei  francès 
Vols  dar-me  la  filleia? 

—  Ix-me  d'aquí,  tambor, 
abans  no  i  fac»  pendre. 

—  No  no  fareu  pendre  vós, 
ni  cap  d'aquesta  terra, 
que  allà  en  el  meu  pais 

h»  tinc  gent  quem  defensa. 

—  Digues,  digues,  tambor: 
qui  es,  doncs,  el  teu  peirc? 

—  El  meu  pare  es  el  rei 
de  tota  l'Anglaterra 

—  Vine,  vine,  tambor, 
quet  daré  la  filleta 

—  No  m  sento  grat  de  vós, 
tampoc  me  n  sento  d'ella, 
que  alli  en  el  meu  país 

se  0  veu&x)  de  més  belles 


LA  FILLA  DEL  CARMESÍ 


Moderat 


^^^^^^ 


Pe.ti     -      te -ta  l'han  ca  -  sa-da    lafi-lla 


^^ 


:i=£ 


tmtc 


del         Car-tnc  •  si,     Ue  taat  pe    •    ti  -  U    que 


n'e-ra   uo        sen    sab  cal-çar  i  Tes- tir.  Qjii  I       oe 


É@ 


i 


hi  I  h  .  h 


E 


:;?3C 


-»— #■ 


IIJ 


-SW 


tcl'&'tnorlo  det-va»quL   uo  I    telo  vol  te  >  oir. 


Petiteta  l'han  casada 
ta  filla  del  Carmesí; 
de  tant  petita  que  era 
n9  scn  sab  calçà  i  vestir. 

Qui  *1  ne  té  Tamor  lo  deixi; 

qui  no  i  té,  lo  vol  tenir. 


Cançons  populars  catalanes  4* 

Lo  seu  marit  l'ba  deixada 
perquè  se-n  puga  engrandir 
Se  n'es  anat  a  la  guerra : 
set  anjs  trigarà  a  venir 
Al  cap  d'aquesta  setena 
son  marit  torna  a  ser  a<)uí. 
Ja-n  pega  un  truc  a  la  porta. 

—  Escriv&na,  baíia  a  obrir.  — 
Contesta  la  seva  mare, 

que  lo  truc  ne  va  sentir. 

—  A.oni  es  lEscnvaneta, 
mare,  que  no^m  baixa  a  obrir? 

—  Com  baixarà  l'Escrivsina, 
si  no  es  en  tot  per  ac(? 

Lo  rei  moro  se  l'ha  enduta 
disset  lleugues  lluny  d'aquL 
~Mare,  baixeu-me  la  capa, 
la  capa  de  bombosí, 
que  cercaré  l'Escrivana 
més  que  sàpiga  morir. 
Anjré  de  porta  en  porta 
com  un  pobre  pelegrí, 
aniré  de  porta  en  porta 
tol  captant  del  pa  i  d*l  vi. 
Mare,  baixeu-me  la  capa, 
la  capa  de  bombosí 
No  m  baixeu  la  més  bonica, 
ni  tampoc  la  de  se^i, 
sinó  aquella  més  pobretav 
la  que  solia  vestir, 
i  amt)  la  cap<i  també  i  llibre 
i  ei  bordó  de  pelegTÍ. 


Cançons  populars  catalanes 


Mare,  aquí  teniu'la  roba 
i  la  faixa  de  setí; 
replegueu-me  aquestes  armes: 
l'espasa  la  vui  per  mf. 
Fins  que  l'haja  rescatada 
captaré  del  pa  i  del  vi: 
tornaré  amb  l'Cscrivaneta 
o  mai  més  sabreu  de  m^.  -— 
Arribant  a  Moreria 
demana  1  més  dret  camí, 
i  al  primer  castell  que  troba 
n'es  el  del  rei  sarrai. 
Ja  se  n  va  de  porta  en  porta 
tot  captant  del  pa  i  del  vi; 
a  la  segona  porteta 
l'Escrivana  ja  trobí: 
la  veu  ala  finestreta 
que  s'afanyava  a  cusi. 
L'agulla  n'era  de  plata, 
lo  didal  n'era  d'or  fi; 
els  coixins  d'or  en  que  seia* 
n'eren  tots  de  carmesí; 
el  tresor  que  ella  portava 
Iota  la  feia  lluir, 
i  més  que  tot  la  cadena 
i  ei  joiell  que  duia  al  pit. 
.Feuxaritat,  Escrivana,  * 
an  el  pobre  pelegrí; 
feuli  caritat,  mestress;», 
per  l'amor  de  Jesucrisi. 
^Com  volea  que  vos  ne  façt, 
si  no  soc  mçstressa  aqgl? 


Cançons  populars  catalanes  4^ 

Torneu  demà  a  les  nou  hores 

0  passat  demà  al  matí. 
la  estaran  feies  les  noces 
del  rej  moro  sarraf, 

1  llavors  seré  mestressa 

de  loi  lo  que  hi  haurà  aquí.— 
Lo  rei  moro  s'ho  escolta 
passejantse  pel  jardi 
•»  Escrivana,  amb  qui  enraones^ 

—  Amb  un  pobre  pelegrí 

que  me  n  demana  una  almoina 
per  l'amor  de  Jesucrisi 

—  Que  n  es  de  la  teva  terra 
aquest  pobre  pelegrí? 

—  No  e>  pas  de  la  meva  lerrt 
ni  tampoc  del  meu  país, 

Dl  Is  aucells  que  van  per  l'aire 
crec  que  no  n  saben  venir 

—  Caritat  fes-li,  Escrivana, 
an  el  pobre  pelegrí: 
para-li  la  taula  blanca 
amb  et  bon  pa  i  el  bon  vi; 
don-li  beure  amb  una  taca. 
amb  una  taca  d'or  fi, 

que  ja  sabs  ets  ta  mestressa 
de  iot  lo  que  hi  ha  an  aquf  — 
L'Escrivana  para  taula 
per  al  pobre  pelegrí; 
mentres  parava  la  taula 
ja  n'arrenca  un  gran  sospir. 
—  De  què  lojpireu.  senyora? 
Per  què  feu  tant  k^^aq  sospir? 


y44  Cançons  populars  catalanes 

—  Amb  el  posat  I  en  la  cara 
m'apar  que  us  havia  vist: 
dels  ulls  i  de  barba  rossa 
▼os  sembleu  al  meu  marit; 
l'espasa  que  porteu  sembla 
la  que  li  veiat;enyir. 

—  No  sospireu,  Escrivana, 
no  sospireu  més  per  mi, 

que  qui  us  parla  ara,  Escrivana, 
es  vostre  estimat  marit. 
Voleu  venir,  Escrivana, 
voleu's-en  venir  amb  mi? 

—  SI,  per  cert,  lo  senyor  comte, 
que  ja  fóssim  pel  camí. 
Llarga  me  n'es  tota  espera: 
voldria  jo  haver  sortit, 

i  sobre  tol  ésser  fóra 
del  reialme  sarraí. 
Deixeu-me  veure  *!  rei  comte: 
sabré  si  vol  res  de  mi. 

—  No  vui  res,  no,  Escrivana, 
sinó  que'm  deixis  dormir. 

—  Cuita,  vés  a  l'establia, 
tria'ls  dos  millors  rocins, 
mentres  que  jo  per  les  caixes 
triaré'ls  millors  vestits 

i  trauré  de  l'arquimesa 
l'or  de  que'ns  cal  proveir.  — 
Ell  se'n  va  dins  de  l'est«ble 
a  cercà'l  millor  rocí; 
ella  sen  puja  a  la  cambra 
a  cercà't  mçllor  vcjstit. 


Cançons  populars  catalanes  45 

Carregaren  d'or  i  sedes 

tant  com  el  cor  els  va  dir. 

Quan  tenen  lo  que  volien 

se  posaren  en  camí. 

£1  rei  moro  es  en  finestra 

i  al  pelegrí  veu  fugir. 

Quan  el  moro  se  n'adona 

l'Escrivana  es  pel  camí. 

Lo  rei  moro  sa  gent  crida 

qiieís  vagin  a  conseguir. 

Se  n'agaía  ell  ^s  Tespasa 

r  també'ls  vol  assolir. 

Qu.-'.n  traspassava  pel  pat» 

fent  enseliar  un  rocí, 

veu  que  entraven  les  viandes 

per  les  noces  de  la  nit. 

Uns  criats  portaven  plates 

amb  galls  i  capons  rostits, 

altrss  &mb  coques  maurades 

amb  molu  flaooa  i  amb  confits. 

Quan  ei  rej^morots  va  veure 

deia  tot  enfellooit: 

—  Maleída  l'Escrivana  I 

Mal  goig  n'hagis,  pelegrí! 

Ara  sf  que  me  l'heu  fetal 

Vos  recordareu  de  rai  i 

Si  jo  t^hagués  conegut 

no  hauries  entrat  aquf. — 

I  amb  pressa'ls  corre  ai  darrera 

per  podé-ls  aconseguir. 

Qi^an  en  lòn  aprop  de  l'aigoa 

tl  rei  creu  queis  va  asaotir; 


46  Cançons  populart  catalanes 

quan  són  l'altra  part  de  l'aigua 
lo  pont  se  va  roig  partir. 

—  Ara  sf  que  serà  teva, 
gran  traidor  de  pelegrí! 
Set  anys  que  té  l'he  nodrida 
del  bon  pa  i  del  bon  vi . 

5et  anys  que  te  l'he  vestida  > 
de  domas  i  carmesí , 
set  anys  te  l'he  mantinguda 
sense  podermen  servir. 
Poncelleta  te  l'emportes, 
ai  traidor  de  pelegrí! 
Cent  escuts  costa  sa  roba 
i  altres  cent  costa  I  rocí, 
i  altres  cent  jo  te  n  daria 
si  la  deixessis  venir. 
Poncelleta  te  Tcmmenes: 
encara  es  verge  per  mi. 
Si  ara  te  l'endús  poncella, 
no  ho  fóra  demà  al  matí.  — 
De  l'altra  banda  de  Taigua 
va  respondre  I  pelegrí- 

—  Així  )0  me  Temport  verge 
com  l'arbre  sec  va  a  florir  — 
Per  mostrar-ho  amb  un  miracle 
un  arbre  sec  va  florir 

~  Ara  sí  que  conec,  ara^ 
que  era  per  tu  i  no  per  mi. 
No  m  reca  lor  que  semporit, 
les  alhages  ni  Is  seiins, 
sinó'l  joiell  de  ma  mare 
que  s'eodú  penjat  al  pit 


LA  TORNADA  DEL  CAVALLER 


Modera 


^^^m 


Sa  ma 


lo 


veu      ve 


^^^^^^^ 


per  ua     canip  que      ver  -  de   -    ja 


M — r-(•--J — T — t — N — rn — ^nr 

gZ^  ^-^  ^.jlJ:^  Xl-h^ 

cu-llint    vi  .  o   -   les      i       flors        pergua 


S 


-^^- 


rir       les 


na     -    fres. 


St  mare  lo  veu  venir 

per  UQ  camp  que  verdejava, 

culimt  violes  i  flors 


45  Cançons  populars  catalanes 

per  guarif  les  seves  nafres. 

—  D'aont  venes,  cl  meugU, 
fimb  la  cara  tramadeda? 
—Mare  mia,  ja  ho  sabeu, 
qoe  jo  vinc  de  la  bauila, 
del&  batalla  del  rei: 

molts  n*hi  van,  no-n  tornen  gaires. 
Entre  jo  i  el  meu  cavall 
portem  vintinou  liançadec. 
Mon  cavall  ne  porta  nou ; 
irist  de  mi,  totes  les  altres. 

—  Ai,  lo  meu  fill  estimat, 
vés  a  la  cambra  més  atu: 
fci  trobaràs  ta  muller 
entre  senyores  i  dames. 
N'ha  parit  un  infantó 

tant  bell  com  l'esiel  de  Taoba. 
•-Mare  mia,  feu-me  i  llit 
allà  aont  me-l  fèieu  antes. 
Jo  moriré  a  mitja  nit. 
mon  cavall  a  punta  d'alba. 
A)  cavall  l'enterrareu 
en  el  pati  de  les  armes 
j  ane  mi  m'enterrareu 
à.  riglesia  de  Sant  Jaume. 
Ni  campanars  que  no  toqoin 
ni  capellans  que  no  cantin. 


MUNTANYES  DE  CANIGÓ 


Mel*  a  poc  a  poc  i  J0I4 


i 


^Tir?r 


X:r^^=f. 


^4F# 


#-^- 


T=P=:t»- 


:ti:=tt:í 


/>   Mon-t 

a  -  nyes    de  Ca-n 

1  -  g^ 

^.ft 

•s-qaes 

Vx — \^  ^  ^ 

1  Ld  1    '^  1^ 

br— 

S 

b-i^^ 

*oa      i     re-ga  -  li   •  des,  so-bre     tot      í-raíl'es- 


l~? f     .  1-  J      »    *    ^  1  j'^~1~fi'T~l 

t=r=í=^l-*^c!=tí=H^•^*^^^-^N 

tiu,    que    les     ai•guesftóa  ge  •  U    •    de^queks 


u 


^^ 


«i  •  goestón  ge 


des. 


Montanyes  de  Canigó, 
fresques  sou  i  regalades, 
sobre  tot  ira  a  l'estio. 


3o  Cançons  popular*  catalanes 

que  les  sigues  són  gelades 
Sii  mesos  cn'hi  som  estat 
serii  veure  persona  nada, 
sinó  lo  lossjnyolet, 
que  tu  einni  del  niu  cantava. 
Lo  íossmyolei  s'es  mort, 
t'anyofança  m'hi  ha  agaf&da- 
Si  ne  som  caigut  n^alalt 
d'una  crudel  mala  gana. 
Nir.gú  no-tn  conta  el  mal, 
Xiingt  coneix  lo  que*m  maia, 
SàHÓ  vtné  nina  que  ht  ha' 
que  Vàcr^oi  me  n  lé  robada 


EL  PARDAL 


A  poca  poc 


U^jt^. 


^-^-n- 


-^r. 


U-na        cao    •    ço    -    ne-    »    U 


^^^^^^^ 


BO-TS  VOS  1«    di  *  té,  vos  la    dt  •  tkf.  del  par  •• 


^S^^^ 


•¥^#?3 


:p: 


dal  quaa    s*a  ••jo      •      ca  «va      so  -  ta  onia 


gé,  vos  la     di     •      ré,        del  par     •     ddl  qaau 
»'t   «jo       •       ca  •  va     90  •  ta  orao      •     çè. 


Cançons  populars  catalanes 


Una  cançoneta  nova 

vos  ta  diré, 

vos  la  d«ré, 
del  pardal  quan  s'ajocava 

sota  orangé, 

vos  la  diré, 
de)  pardal  quan  s'ajocava 

sota  orangé. 
Lo  pardal,  quan  s'ajocava, 

feia  remor, 
per  veure  si  •!  sentiria 

la  seva  amor. 
La  seva  amor  es  dins  cambra 

que  non  sent  res, 
sinó  -1  moco  de  la  casa, 

lo  traginer. 
De  la  6nestra  més  alta 

li'n  va  parlar: 

—  Les  onze  hores  són  tocades. 

vés-ie  a  acotxar. 

—  No  m'acotxo  pas  encara : 

vai  de  cami: 
som  fet  una  prometença 

a  Sant  Magí. 
Quan  a  Sant  Magí  vai  ésser 

vai  suplicar 
que  m  deixés  anà  a  mes  terres 

per  f«ísiej«r. 
Quan  ne  vai  esse  a  mes  terres 

jols  enconirí 
los  tres  amors  que  tenia, 

teoiaalli.— 


Cançons  populars  caiahnes 


Tres  galanes  que  tenia 

eix  fiucellet: 
Maríagna,  Petroneils 

i  Isabelet. 
Als  tres  amors  que  tenia, 

quan  els  trobf, 
los  va  doni  una  creueta 

de  Sant  Magf. 
Ella  li*n  fa  de  resposta: 

—  No  es  hora,  no: 
quan  m'haureu  dcmanadeta 

serà  raó.  — 
Ai  cançó,  qui  t'ha  dictada? 

qui  treta  t'ha? 
Es  un  minyó  de  la  plana. 

Gentil  Romà. 


EL  ROSSINYOL 


^ 


'c\t  •<  poc  o  poc 


^^ 


M 


■f — »- 


p=^ 


pp    Ros-si-uyolqueYas  a      Fran-ça,  ro»  •  $i  - 


M4;^-gEEg^g^^ 


pyoUen'CO  •  ma-na-ma    la    ma•re,  ros•si-r: 

rittard. 


yol.  d'un 


m 


^ 


bell      ïo        cat  •  ge,  ros  •  si     nyol,  à'na     voU 

Rossinyol  que  va*  a  França, 

rossinyol, 
encomana-m  a  la  mare, 
rossinyol 
•     d'un  bell  bocatge, 
rossinyol, 
d'un  voT. 


Cançons  populars  catalanes  55 


i  a  mon  pare  no  pas  gaire, 
perquè  m'ha  mal  maridada: 
a  un  pastor  me  n'ha  dada 
que  'm  fa  guardar  la  remada ; 
he  perduda  l'esquellada: 
lo  vaquer  me  l'ha  atrapada. 

—  Vaquer,  torna-me-n  la  cabra. 

—  Què  me'n  donaràs  per  paga? 

—  Un  petó  i  una  abraçada. 

—  Això  són  coses  de  mainatge: 
quan  tenen  pa,  volen  formatge. 


EL  NOI  DE  LA  MARE 


A  poc  a  poc 


-4=js=^E3^E^^FrrÇ 


m 


pfctl: 


fj-g?^» 


:p: 


P=P^ 


Qjaè    li    di  •  rem  an   «1  noi  de   ia 


^Hfe^Eg^ggP 


ma-re?Qjiè   li      da    -    rem  que  li      sa  -  pi-g» 


^^J^JU^q^^^ 


bo  ?    Pan  •  ses      i  fi  •  gues  i     nous    i      o   - 


3^^^ 


5^^ 


i'^i  I  Jr 


•zc 


li-yes,  pan•ses  i       fi-gces  i  mel   i  jne    • 

Què  li  darem  an  el  Noi  de  la  Mare? 
Què  li  darem  que  li  sapi^ta  bo? 
panses  i  figues  i  nous  í  olives* 


Cançons  f.'Opulars  catalanes  37 

panses  i  figues  i  mè!  i  meió 

Què  li  darem  al  fillet  de  Mana^ 

Què  li  darem  a  Thermós  Jesusex? 

Jo  li  voldria  donar  una  cota 

que  l'abrigués  ara  que  fa  tani  (ret 

ÜQà  cançó  jo  també  cantaria, 

una  ca.nçó  ben  bonica  d'aroor 

1  que  n'es  treta  d'una  donzelieta 

que  a'es  ia  Verge  Mare  del  Senyor. 

A  l'eixint  de  ses  virginals  entranyes 

apàr  que  tot  se  reventi  de  plors, 

I  la  mareta,  pera  consolar-lo, 

ella  li  canta  la  dolça  cançó* 

—  No  ploris,  no,  manyaguet  de  la  Mare; 

no  ploris,  no,  ai  alè  del  meu  cor. — 

Cançó  es  aquesta  que  al  Not  de  U  Mare, 

cançó  es  aquesta  que  l'alegra  molt. 

Àngels  del  cel  són  els  que  l'en  breçolen, 

àngels  del  cel  que  li  fan  venir  sòn, 

mentres  li  canten  cançons  d'alegria, 

canis  de  la  glòria  que  no  són  del  món. 

Li  darem  panses  amb  unes  balances. 

li  darem  figues  amb  un  paneret. 

Tam  patantam,  que  les  figues  són  verdes, 

tam  patantam.que  ja  maduraran ; 

si  no  maduren  en  el  dia  de  Pasqua, 

maduraran  en  el  dia  del  Ram. 


CANÇÓ  DE  NADAL 


El    De      -       scm•btecon•ge-lat 


IL•L•UJ^^^M 


^fús     SC     re        -       ti.  -  ra;     A  -  bril, 


^^^^^m 


de  flors    co•rp•nat,  tot     cJ'  món   ad    • 


^^^m^^^^m. 


mi•ta,quaoeD  un  |ar-di  d'a- mor  iuú('\i  * 


m=^i^^^^^ 


o»  di  *  vi '  pa    flor  4*o-na  ro  •  lo  -  .ro,  d'a-p*  sa  •  i»  * 


Cançons  populars  catalanes 


59 


feí: 


?ES^3Er 


:5r3: 


t^ 


sa,   d'u -na    ro,    d'u  «na        sa,    d'v -na     xQ-fit 


m 


^ 


ÍS=3t 


ÍS 


1>€   •   lla,    fe-con-dai  pon  •  ce   •   lla. 

El  Desembre  congelat 
confús  se  retira; 

Abril,  de  flors  coronat, 
•  tot  el  mÓD  admira, 

quan  en  un  jardí  d'amor 

neix  una  divina  flor 
d'una  rosa  bella, 
feconda  i  poncella. 

El  mes  de  Maig  ha  florit, 
sense  ser  encara, 

un  lliri  blanc  tot  polit, 
de  fragància  rara 

que  per  toi  el  món  se  sent, 

de  llevant  fins  a  ponentc 
tota  sa  dolçura 
a  rhort  envoUura. 


El  primer  pare  causà 
la  nit  tenebrosa 

que  a  tot  el  món  ofu«c> 
la  vista  penosa; 

més  en  una  mitja  mt 


6o  Cançons  popuiars  calalanes 


ve  lo  sol  que  a'cs  eixit 
d'una  bella  aurora 
que'i  cel  enamora. 

Quan  Taurora  hagué  parit» 

el  sol,  que  ja  eixia, 
amb  gran  amor  It  ha  dit: 

—  Veniu,  vidamia: 
preneu-ne,  diví  Senyor, 
aquest  caldo  de  licor 

d'un  mamelleta 

que  per  vós  es  plena.— 

Tenint  la  Verge  en  son  pit 
la  prcnda  tant  rica, 

I  que  bo  fóra  de  sentir 
quan  li  cantaria 

una  lletra  .molt  galant 

per  alegrar  a  l'infant 
d'una  dolça  boca, 
obra  de  Déu  totai 

Arribaren  ets  tres  reis 

amb  gran  alegria» 
adorant  el  rel  del  c^l 

en  una  establia, 
oferiot-ti  tres  presents, 
com  són  or^  mirra  i  encens 

ala  Mare  pia» 

ia  Verge  Maria. 

QuAU  al  tempje  lo  port^ 


Cançons  populars  catalanes  6r 

)a  Verge  Maria, 
un  bon  vell  se  n'alegrà, 

cosa  que  admira; 
tenint-ne  lo  diví  infant, 
non  dimitís  va  cantant 

d'una  vida  santa 

tant  gran  alabança. 

Amb  gran  comento  i  amor 

celebrem  el  dia, 
puix  que  lo  diví  Senyor 

neix  amb  alegria. 
Si  no  tenim  més  tresor, 
oferim-li  nostre  cor, 

tota  la  finesa 

út  nostra  fermesa. 


L'ESTUDIANT  DE  VICH 


Molt  a  poc  a  pcc 


i 


iiSiJzi 


-0^-0 


^^^: 


ü  •  na         can -çd  vull  cau  •  lar,        u    - 


•■••■  -»  ■»  -^^ — #■ 


na  can  •  {ó      no  •  v«  1  lin  •  da,     d'un 


es     -     tu  •  di  •  aot     de       Vich  que  n 


m^^^^^^ 


fes      -      te  -  ja  -  vt    una  TÍu-da.  Bon 


U^^E^E^^^^ 


a     -     mor.    a  -  deus  -  si    -    au, 


Cançons  pop u far 9  co (tria net 


€3 


EJ^:;;4IÜJI33 


-0^ #- 


lor 


de     ro  -  sa     fio 


ri      da..  Boa 


iS 


.ujLgjLm.f^^^ 


«  •  morta-deus-si    -    au 


Una  cançó  vui  cantar, 
una  cançó  nova  i  linda. 
d'un  esiudia-nt  de  Vïch 
que*n  fastejava  una  viuda. 
Bon  amor,  adeussiau» 
color  de  rosa  flotida. 
La  viuda  s'hi  vol  casar, 
el  seu  pare  no  ho  volia; 
i'esiudiaMt  se  n'ha  anat 
a  serví  una  1  ectotia. 
Quan' la  viuda  ho  va  sai^er 
tingué  llarga  naalaltia. 
La  viudeta  stn  va  a  l'hort, 
en  un  jardí  que  hi  tenia. 
un  jardí  de  iotes  flors, 
rosa  vera  i  selelia. 
A  la  vora  del  jardí 
un  roseret  n'hi  havia; 
1 1«  vora  del  roser 
U  viuda  s'hi  adormia. 
Jan  pcssava  un  rossinyol 
qoe  pel  món  dóna  alegria. 


'64  Cançons  populars  catalanes 

—  Rossinyol,  bon  rossinyol, 
tu  cantes  i  jo  estic  trista. 
Rossinyol,  bon  rossinyol, 
com  portes  tanta  alegria? 

—  Porto  noves  de  l'amor, 
del  cor  que  tu  més  estimes. 
<— Si  això  n'era  veritat 

jo  bé  ten  regalaria: 
te-n  faria  lo  béc  d'or, 
les  ales  de  plata  fina. 

—  De  noves  prou  ten  daré, 
però  no  ten  convindria: 

a  Roma  lo  trobaràs 
servint  una  rectoria.— 
La  viuda  se  n'es  anat 
vestida  de  pelegrina. 
Quan  la  viuda  arribà  allí, 
l'estodiant  canta  missa. 


LA  NOIA  D'EMPORDÀ 


F«  moderat 


T^^^^ 


■» #- 


X=í: 


U    oa  can   ço        ne      ta  no      va 


±rjt: 


be   la  sen  ti    •   reo    can     tà.  trc    u  n'es  d'u  - 


D«     mi  •  nyo  •  na       de      la     pla  -  na       d'Em-por- 
Moderat 


^^^^^^^^^=.^=è= 


dà 


Flor    de      lli  -  ri,       ela  •  vell,  vi   -  c     - 


\t  -  u,      l'a  •  moi  mco    té        ik     ma  •  li. 


6S  Cançons  populars  catalanes 

Una  cançoneta  nova 
bé  la  sentireu  cantà  * 
treta  n'es  d'una  minyona 
de  la  plana  d'Empordà. 
Flor  de  lliri,  clavell,  violeta. 
Tamor  me*n  té  de  mati. 
Si'n  són  tres  que  la-n  festegen 
tots  tres  s'hi  volen  ctsi. 
L'un  es  lo  senyor  alcalde, 
1  altre '1  senyor  capità. 
Flor  de  lliri,  eic. 
L'altre  n'es  cabo  de  ronda: 
aquest  se  l'emportarà. 
Diumenge,  sortint  de  missa, 
soleia  la  va  trobar. 
Fíor  de  lliri,  etc. 

—  Aont  aneu,  Mariagna? 
Soleta  us  deixen  anar? 
Jo  us  demano,  Mariagna, 
Si  l'amor  me  voleu  dar. 

—  De  bon  cor  jo  vos  el  doDo 
si  amb  mi  vos  voleu  casar. 
Flor  de  lliri,  etc. 


L'HEREU  RIERA 


il^n 


Ís=Íï: 


m 


íj=* 


^ 


3E=Iit 


^^— # 


Per    -    a    Sant  An    •    to  .  ni  graas 


^m 


ÍE=fi 


:t=3í 


bl  •  llu    'ai         h>,  per     •    a    Sant  M4a 


i^M-j»  i'  h  i">^--^ 


ri  •  d  tot         el     poble bi       v«.        Tra  U 


^^ 


^-^^^ 


-» — ^ 


íc=P= 


n   la    la    ra         U     la,    tu        Ja      ra      la 


^^^^^^ 


tra     U 


ra       la       la     ra 


^^^-~hM^-è4^^ 


U     la,     tra  U     ^     k 


Gfi  Cançons  populars  catalanes 


Pera  Sant  Antoni 
grans  balles  hi  ba, 
pera  Sant  Maurici 
lOl  cl  poble  hi  va. 
Tra  la  ra  la  !a  la 
tra  la  ra  Ja  la  la. 
N'hi  van  tres  donzelles : 
són  de  l'Empordà. 
L'una  diu  laltra: 

~I  a  tu  quin  treurà? 

Anem,  donzelleies, 

anem  a  ballar. 

que  l'hereu  Riera 

nos  hi  farà  entrar.— 

La  primera  dança 

la'n  treu  a  ballà, 

la  segona  dança 

la  nova  arribà. 

—  A  fe,  hereu  Riera, 
podes  ben  dançà, 
que  la  teva  aimada 

a  la  mort  n'està.  ^ 
Tota  la  musica 
de  cop  va  parà. 

—  Perdonin,  senyores, 
que  me-n  tinc  d'anà, 
que  la  meva  aimada 

a  la  mort  n'està.  --• 
Agafa -J  gambeto: 
al  braç  se  i  tirà.; 
agafa'l  sombrero: 
per  plaça  «en  va  j 


Cançons  populars  catalanes  6^ 

dóna  un  tom  per  plaça 
sombrcro  a  la  mà; 
se'n  va  dret  la  casa 
que  ell  solia  anar. 
Se  n'entra  cap  dintre 
sens  dir-ne  qui  hi  ha. 
Tot  pujant  l'escala 
ia  sent  sospirà. 

—  Déu  vos  guard,  Maria. 
Maria,  com  va? 

Per  a  mi,  Riera, 
molt  malament  va : 
febre  nit  i  dia 
quem  cuida  matà. — 
Gira  Is  ulls  en  terra, 
se'n  posa  a  plorà. 

—  Què'n  plores.  Riera? 
No'n  tens  de  plorà: 
tinc  una  germana: 

t'hi  podràs  casà. 

Si  ella  no  t'agrada, 

pel  món  prou  n'hi  ha.  ^ 

Les  joies  que  porto 

les  hi  podràs  dà. 

A  la  Verge  del  Carme 

li  vaig  demanà 

que  si  curaria 

l'iré  a  visità. 

—  Per  a  mi,  Maria 
cap  més  n'hi  haurà.  — 
Seo  gira  d'esquena. 
*  l'iglesia  va; 


70  Cançons  populars  cntatanea 

davant  d'un  Sant  Cristo 
se-n  va  agenollà, 
««»•  Senyor,  que  m'ajudi, 
si'm  vol  ajudé: 
quem  torni  l'aimada 
que  a  la  mort  n'està.  — 
Ai  cap  dels  nou  dies 
Maria  s  llevà: 
a  les  tres  setmanes 
se  varen  casA. 


EL  MARINER 


Moderat 


^^^ 


^^' 


^ 


A    la  TO  •  ra  de   la  nat  n'hi  ha  o- 


^^^ 


s 


don    -    xe  •  .lla,  n'iii  ba  u  •  sa 


doa 


Í£=tE 


S^ 


■'-¥- 


le  -  lla,  que  bro•da•va  an  tno-ca  -  dor    que  es 


^a 


22; 


per       la     rei  •  na,  que  es     per       la     rei  •  na. 


A  la  vora  de  lainar 
n'b)  ha  tina  donzella 
que  brodava  an  mocador 
que  es  per  la  reina. 


7*  Cançons  populars  catalanes 

Con  n'es  a  mig  brodar 

ti  manca  seda. 

Gíra'is  ulis  envers  la  mar: 

veu  una  vela, 

veu  venir  uo  galió 

tot  vora  terra. 

Ne  veu  vení  un  mariner 

que  una  nau  mena. 

—  Mariner,  bon  mariner, 
que-n  porteu  seda? 

—  De  qtiin  color  la  voleu : 
bIanca.o  vermella  ? 

—  Vermellcta  la  vui  jo. 
que  es  millor  seda. 
Vermelleta  la  vui  jo, 
que  es  per  la  reina. 

~  Pugeu  a  dalt  de  la  nau  : 
triareu  d'ella. 

—  Ai,  no!  No  hi  poc  pujar: 
no  tinc  moneda. 

Lo  meu  pare  té  les  claus 
de  l'arquimesa, 

—  No  quedeu  per  diners,  no, 
gentil  donzella; 

no  queden  per  diners,  no: 

prou  fio  d'ella.  — 

La  donzella  entra  a  la  nati : 

tria  la  seda. 

Mentres  va  mercadejant 

la  nau  pren  vela. 

Mariné's  posaa  cantar 

cançons  novelles: 


Cançons  populars  catalanes  2J 

«mb  el  caat  del  mariner 
s'ha  adorraidcta, 
i  amb  el  soroll  de  la-mar 
ella'S  desperta. 
Quan  ella  s'ha  despertat 
ja  no'n  veu  terra: 
ia  nau  es  ço  alta  rtiar, 
pel  niar  navega. 

—  Mariner,  bon  mariner, 
torneu-me  en  terra, 

que  los  aires  de  la  mar 
me-n  donen  pena. 

—  Això  si  que  no  ho  faré, 
que  heu  de  ser  meva: 

set  anys  ha  que  vaig  pel  mdr 
per  vós,  donzella, 
cent  llegQ.es  dins  de  la  mar, 
lluny  de  Ta  terra. 

—  De  tres  germanes  que  som 
só  la  més  bella: 

l'una-n  porta  vestit  d'or, 

l'altra  de  seda, 

i  jo,  pobreta  de  mi, 

de  sargit  negre. 

L'una  es  casada  aoíb  un  doc, 

í'altra  es  princesa, 

i  jo,  pobreu  de  mi, 

só  marinera. 

—  No  sou  marinera»  no, 
qoe'n  sereu  reina, 
qua  jo  só  lo  filt  def  rei 
de  riúglaterra. 


EL  MESTRE 


Uodcral 


ü=Mt=J=j 


P=^ 


fc^Í 


£1  p«  •  rv       i       U  ma    •    re 


^^Em^i^^ 


QOIB  tft•OCB  $1*00  A  mi, 


tDcfflD  a-oa/Ares' 


^^^^s^ 


co  •  >«  «  a-peo-dre  éc  11«  g>.  Més 


ij'^j^Jj' j.  j'-hM^t^ 


1 1  ft  •  ra        1001    p4  -  tao  -  tom    xi  •  n  -  ba  •  rt 


i^^^^^^ 


cle-D«,  tam  -  pe -na.  tom  <  p(,  més      ai  I    a  -  ni 


tom    pa  -  Un  •  tom    si  •  n  •  br  •  rí    '    doa. 


Cançons  populars  catafcnes  7^ 


El  pare  i  1«  mare 

üO'xn  tenen  sinó  a  mi, 

me'R  fan  ana  a  I'çscoIa 

a  apendre  de  ilegi. 

Més,  ai!  ara  tom 

patantom  zinbiriclena, 

tumpena  tumpi. 

Més,  ai!  ara  tom 

patanton)  ziribiriclon. 

El  mestre  que  m'ensenya 

s'ha  enamorat  de  mi. 

Me-n  diu  :  —  No  t  facis  monja, 

quei  casaràs  amb  mi  — 

Jo  n'hi  faig  de  resposta 

que  no  I  sabré  serví. 

—  Tu  faràs  com  les  altres: 

quan  me  veuràs  veni 

me-n  pararàs  la  taula, 

m'hi  posaràs  pa  i  vi, 

les  estovalles  blanques 

com  el  paper  més  fi 

A  cada  cap  de  taula 

un  brot  de  llessaml  — 

El  mestre  va  \  la  guerra 

a  serv!  I  rei  Felip 

M'ba  dit  que  tornaria 

quan  seràl  bruc  florit. 

Me  n  ve  una  gran  tristesa. 

A  l'horta  jo  n'aní, 

a  l'horta  del  meu  pare, 

que  n'hiha  un  tarongí. 

La  loça  n'es  de  plata. 


7<?  Cançons  populars  catalanes 

les  branques  són  d'or  fi- 
A  ia  branca  més  alta 
hi  canta'l  francolf, 
a  la  branca  més  baixa 
lo  poput  hi  fa  niu. 
El  francolí  ja  canta, 
i  amb  son  llenguatge  diu: 
—  Què  m  darieu,  senyora, 
si  I  mestre  fes  venir? 
Te'n  daria  Tolosa, 
la  meitat  de  Paris. 


MARIAGNETA 


Moderat 


^ 


Ír=tE 


^ 


g^a-^ 


^ 


Ai,       A-déUjMa  •  rí^ag-  ae  •  ta^prio  • 


fí 


^è=Ç: 


:p: 


?: 


=?c=5=F 


sta^ 


ei  «pi  del  mea  so  •  frir.      Tu     rp-bes  el  cor  als 


tí: 


bo-mes    i  a-mi  m  ías  penà  i  mo  •  rir.  Ai,  adéu,  Ma-ri-ag* 


^^ 


±3ÍÍI 


^^S 


W--^-- 


wt "  u,     príA  >  ce  •  M  dels  xa^eos  sos  •  pin. 


I  Ai,  adéu,  Maríagneu, 
principi  <lél  meu  sofrir  t 
Tu  robes  ei  cor  als  bomu 


J'S  Cançons  ^populars- caialanís 

i  a  mi'm  fas  penà  i  morir. 
(Ai,  adéu,  Mariagneta, 
princesa  dels  meus  sospirs  I 
Ton  amant  es  a  la  poirta, 
que  no  espera  sinó  *l  sí ; 
no  desconsolis  tos  pares 
per  a  aconsolar-me  a  mr, 
que  jo  ja  me'n  faré  frare 
de  l'ordre  del  caputxí. 
Quan  ne  siguis  casadeta 
ja  m'Iio  enviaràs  a  dir: 
m'enviaras  una  lletra 
com  te  va  amb  el  teu  maric ; 
jQ  te  n'enviaré  una  altra 
com  me  va  en  el  monestir. 
Si  tens  una  criatura 
dcixa-me-li  ser  padrí: 
si  no  m'ha  estimat  la  mare» 
que  al  menos  m'estimi  1  fili. 
I  Ai,  adéu,  Mariagneta, 
princesa  dels  meus  sospirsl 
Un  dia,  dient  la  mi?sa, 
ja  la  carta  n  veu  venir. 
excuses  de  besà  a  terra, 
ja  la  carta  vacullir; 
la  missa  mai  s'acabava 
per  a  poder^Ia  llegir^ 
Al  sòbrescrit  de  la  carta 
ja  n'arrenca  un  gran  sospir. 
—  Agneta  de  mes  entranyes, 
si  pogués  tenir'te  aquC, 
que  després  d'baver•te  vista 


Cançons  populars  catalana  79 

00  m  sabria  greu  morir.  — 
Quan  la  missa  es  acabada 
la  lletra  cuita  a  llegir: 
(ot  just  era  a  mig  llegir-la 
n'arrencava  un  gran  sospir 
i  Al.  adéu,  Mariagneta, 
que  JO  me  n  sento  morir^ 


CATERINA  D'ALIÓ 


Ahfnl 


^^^^È^^ 


Ca    -    íe      tin»,  Td   -  mor,       de 


;^^ 


^^^^m 


ti  s'es  lle    •    vft  •»  da,  n'a    -    ga.fa  I  ren  •  u  • 


d6,         c}        reo  «•  u-dòi  U       ban  -  ca.  ta 


dQl    «ça        da  •  ma  d'A  *  li    •    ó, 


c\     yà      U^ 


Q^       lú  li. 


Cançons  popular»  catalanes  8t 

Caterina  l'amor 
demaií  ses  llevada. 
N'agafa  -1  rentador, 
lo  rentadó  i  la  banca 

La  dolça  dama  d'Alió, 

oh  lai  la  !  oh  iai  ta  i 
Sota  1  pom  d  Alió 
va  a  rentà  la  bugada 
Mcnires  n'esià  remant 
tres  galans  ne  passaven 
Ja  n  passen  tres  galans 
que  l'han  assaludada.  - 
Ja  n  diu  el  més  grandeí 

—  Ai  quina  gemil  dama!  — 
Respon  el  mitjancer. 

—Jo  la  tingués  en  cambral  — 
Ja  n  respon  el  més  xic  : 

—  Calleu,  calleu,  lerraires, 
que,  si  casada  n'es, 

serà  basicnejada; 

i,  si  fadrma  n'es. 

ne  serà  murraurada.  — 

La  sogra  n'era  aprop, 

que  tot  s'ho  escoltava 

Ja  n'agafa   I  cistell. 

a  casa  se  n'anava. 

N'ha  trobat  el  seu  fill 

en  un  camp  que  llaurarà. 

—  Men  diries,  fill  meu, 
Caterina  ont  es  ara? 

—  Caterina  eaal  riu 
qtie-n  renu  U  bugada. 


82  Cançons  populars  catalanes 

—Menteixes,  lo  meu  fill, 
que  }o  la  só  rentada. 
N'han  passat  tres  galans 
que  l'han  assaludada.— 
N'agafa  M  bastonel 
i  també  Tagullada. 
Quan  es  a  mig  carrer 
Caterina  encontrava. 

—  ^No'm  diries,  muller, 
d'ont  ne  véns  tu  ara? 

—  Això  ben  bé  ho  sabs  tu: 
de  rentar  la  bugada, 

—  Ments  pel  coll,  la  muller: 
la  mare  l'ha  rentada. 

—  ^Què  me*n  diràs,  marit, 
cosa  que  bé  ho  sé  ara?  — 
N'acabant  de  dir  això 

li'n  venta  bastonada; 
de  tantes  que  n'hi  ha  dat, 
per  morta  l'ha  deixada. 
Caterina'sen  va, 
al  llit  se  n'es  anada. 
La  sogra  puja  a  dalt. 

—  Heu  vist  la  delicada? 
Caterina  l'amor, 

quin  mal  teniu  vós  ara? 

—  Del  mal  que  jo  ne  tinc 
prou  n'esteu  enterada. 

—  Per  un  bofet  o  dos 
ai  llit  vos  heu  ficada. 
—Bé  passa  de  bofet, 
bofet  i  bofetada. 


Cançons  populars  catalanes  if) 

Atceu-ne  lo  llençol 
I  també  ia  ílaçada, 
mireu  a  dmire  i  llit: 
veureu  la  san^  com  raja. — 
Alça  un  pam  de  llençol 
I  un  altre  de  flaçada, 
I  en  veu  un  gros  infant 
que  pel  llit  bellugava. 

—  Caterina  l'amor, 
quin  metge  voleu  ara? 

—  El  metge  que  jo  vui 
la  creu  i  la  mortalla. 

—  Caterina  l'amor, 
quin  testament  feu  ara? 

—  Testament  que  faré 
no  us  agradarà  gaire  ' 
lo  vestit  de  vellut 
torneu-lo  a  cà  I  meu  pare, 
lo  dels  dies  de  festa 
doneu-lo  a  ma  germana, 

1  el  dels  dies  feiners 
doneu-lo  a  la  criada. 
Les  joies  que  jo  tinc 
a  ta  Verge  del  Carme. 

—  Caterina  l'amor, 

i  a  mi  què  'm  deixeu  ara? 

—  Lo  que  vos  deixaré 
no  us  agradarà  gaire: 
el  meu  marit  penjat, 
la  sogra  esquarterada, 
ta  cunyada  que  tinc 

)a  t'haguessin  cremada. 


(?4  taniioM  poputars  catalanes 

(a  cendra  del  seu  cos 

ja  l'haguessin  ventada.  «~ 

Lò  dia  de  sa  mort 

el  seu  maiit  penjaven; 

cl  dia  de  l'enierro 

la  sogra  esquarteraven  ; 

el  dia  de  ses  honres, 

sa  cunyada  cremaven. 


EL  MAL  RIC 


Moderat 


^^$^s^^^^^ 


£1    mal         ric        s'es  •  tà  en        fí    • 


^^^^^m 


aes-tra,  p&3-sauo     po  -  bre        pe  *  le    -    gri; 


=1: 


'^^^^ 


li  diu,       de-ma•naat  al  -   moi-na,  si  e&  que  1 


M: 


m 


3^EÍE3 


Tol  «  •  fa  •  vo    •    rf. 


Je    •    sús     i   Ma 


B^3=ri-^i^'T^~11 


ri  •  t»      pre-gau        pec 


ml. 


86  Cançons  populars  catatàHis 

El  mal  ric  s*està  en  finestra; 
passa  un  pobre  pelegrí ; 
li  diu,  demanant  almoina, 
si  es  qae'l  vol  afavorí. 

Jesús  i  Maria 

pregau  pera  mi. 

—  D'aquest  pa  quedeu  als  goços, 
$i  me'n  dessiu  un  bociP 

—  Mira,  pobre,  si  t'hi  baixo 
te'n  faré  fugir  d'aqu! : 

te  faré  abordar  pels  goços, 
t'amorraré '1  goç  mastí. 
Les  moUetes  que  !i  quèieu 
el  pobret  les  reculli. 
Al  cap  de  la  miija  iioreta 
el  pobrei  ja  va  mori. 
•Truca  a  les  portes  del  Cel, 
les  del  Ce!  i  Paradís. 
Bon  Jesús  diu  a  Sant  Pere: 

—  Mira,  Pere,  qui  iii  ha  aquí. 

—  Ai,  Senyor,  es  aquell-pobre 
quel  mal  ric  deixà  morir. 

—  Óbre-li  les  portes,  Pere, 
les  del  Cel  i  Paradís.^ 
Al  cap  de  la  mitja  horeta 
el  mal  ric  U  va  morir. 
Truca  a  les  portes  del  Cel, 
les  del  Cel  i  Paradís. 

Bon  Jesús  diu  a  Sant  Pere: 
—Mira,  Pere,  qui  hi  ha  aquí. 

—  Ai,  Senyor,  n'es  el  mal  ric 
que  al  pobret  d^ixà  morir. 


Cançons  populars  catalanes  Sy 

r- Tanca-li  les  portes,  Pere, 
les  del  Cel  i  Paradís. 
Digues  que  vagi  a  les  altres, 
que  ja  les  hi  obriran : 
sortiran  dea  mil  dimonis 
que  ja  l'arrocegaran; 
maleia  pare  i  mare, 
<]ue  l'havien  dut  al  món; 
maleía'padrí  i  padrina, 
que  l'han  portat  a  les  foots; 
malefal  capellà 
que  li  feu  la  creu  al  front; 
maleia  l'escolà 
-que  li  féu  llum  amb  l'atxó. 


LA  NINA  ENCANTADA 


A  poc  a  poc 


m 


^ 


3^ís5^í; 


A   •   qui        dalt      A       la      moa   • 


PiÉ^^^g^^P 


U-aya,  a  •  qui     da!t  a    la    nioo  •  u-oyA  n'hí  ha  - 


^ 


^i^ 


iií 


vi•au•na  foat      vi  -  va.  Vi->a  l'a  •  mor,  vi-val* 


SB^^;^^^ 


t=t=ÍF 


mor,  qae  l'a -m-jr      vi.va,  vi-v*  i'*   -   mot 


Aquí  d&lt  a  la  montanya 
n'hi  bav>a  una  fçut  viv^, 


Cançons  populars  catalanes  Sg 


Viva  l'amor,  que  l'amor  viva! 

Viva  l'amor! 
Hi  havia  utj  cervo  qu»:  hi  bevia. 
Un  caçador  II  espia. 

—  Caçador,  mira  nom  tiris: 
no-n  só  cervo,  que  n  só  niaa. 
Só  Qlia  del  rei  d'Hungria. 

—  Ai,  nina,  si  \o  u  sabia, 
amb  tu  bé  m'bi  casaria. 

—  Nom  dieu  pas  si  u  volria? 

—  Minyona,  jo  bo  provaria. 


MONTANYES  REGALADES 


A  pct  a  poc 


Mon-ta-nyes    re  •  ga     •     U   -  des 


bii-. 


^g^g=H?^^tJ^pE^ 


sónles  del  Ca  -ni  -  gó, 


que  tot  l'es-tiu   flo  - 


*=?: 


3^ 


^^-5=f^ 


rci     -     xer», 


pri  -  ma  •  ve   -    ra  i       tar 


Mé%  mogut 


E?^ 


S 


dó.       Juqucno  l'ai-nao   gaire,  foqoe  do  Tai- mo, 


-#í— ^— ^— «— F— Fj 


=i^E=EÍ^^ 


ipup-tr 


ne,     )0  ^ue  DO  l'ai  -  mo    gai  •  re    la    vi  •  da     del  p«s 


t6. 


Cançons  populars  catalanes 


9t 


I 


Montanyes  regalades 

sòn  les  del  Canigó, 

que  tot  l'istiu  floreixen, 

primavera  i  tardo. 

Mon  pare  ra'ba  procnesa 

amb  un  pobre  pastor. 

Jo  que  no  i'aimo  gaire, 

jo  que  no  I'aimo,  no, 

jO  que  no  I'aimo  gaire 

ia  vida  del  pasto. 
Deu-me  \  amor,  minyona, 
deu-md  lo  vostre  amor. 

Ells  se  'n  van  a  montanya  : 

jo  visc  al  Rosselló; 

ell  cutza  sus  la  palla: 

ja  cutxi  sus  cotó; 

ell  menja  pa  moreno: 

jo'n  mengi  del  flecó; 

ell  menja  carn  de  cabra: 

jó'n  mengi  de  moltó; 

el!  ne  beu  aigua  clara: 

io'n  bec  del  vi  milió. 


SANT  RAMON 


Molt  apoeapoè 


^^^^^m^^^ 


£11  n'en•vol•ca  •  va,  ics  •  tant-locD-vol-cantn'es 


^^?^=rS-JJ-J=3Z-l^ 


lu-dau  -  na     plan  «ta. 


La  Mare  de  Déu  —  son  fill  n'envolcara, 
i  esunt-Jo  envolc&nt  —  n'es  nada  una  planta: 
nasqué  Sant  Ramon,-»  fill  de  Vilafranca, 
confessor  de  reis, —de  rei»  i  de  papes. 
Confessarà  un  rei  —  que  en  pecat  n'estava. 
El  pecat  es  gros,— Sant  Pxamon  plorava. 
«No  ploreu,  Ramon,  — que-l  pecat  s'acaba.9 
RAffloa seo  va< xnar  — a llogft  una  barca. 


Cançons  populars  catalanes  pj 


EI  barquer  li  diu  — que  n'està  embargada: 

no'n  pot  embarcar  — capellans  ni  frares, 

ni  estudiants  —  de  la  capa  Harga. 

Mireu  en  Ramon  — quina  n'ha  pensada: 

lira*!  seu  manteu  — per  servir  de  barca, 

i  lo  gàiatci— per  arbre  posava, 

i  amb  l'cscapulari  — gran  vela  n'alçava, 

i  amb  el  sant  cordó  — bandera  molt  santa. 

Montjuïc  el  veu,— raixcU  assenyala; 

tots  els  tn ari oers  —  surten  «  muralla. 

«Jesúil'Quéesallò?—  Es  galera  o  barca?» 

No  n'cs  vaixell,  no,— ni  galera  armada, 

que  n'es  Sant  Eamon  —  que  ha  fet  un  miracle. 

Santa  Caterina  —  toquen  les  campaner. 

La  Mare  de  Déu  — iin  roser  plantava; 

d'aquell  sant  roser '—  va  ílort  una  branca: 

nasqué  Sant  Ramon,  —  fill  de  Vilafranca,' 

confessor  de  reis,  —  de  rels  i  de  papes. 

Confessava  un  rei  — que  en  pecat  n'estava: 

el  pecat  es  gran,  —  Ramon  se  n'csglaia. 

Ei  traïdor  del  rei  — li  amenaçava 

que  li  pegaria  — si  no'l  perdonava. 

Ramon  se'n  va  al  port— a  llogà  una  barca: 

«Barquer,  bon  barquer,  — vols  llogà  una  barca?» 

«No  potser,  Ramon:  — totes  són  llogaties; 

no  puc  embarcar  —  capellans  ni  frares, 

ni'ls  de  Sant  Francesc, —  ni is  que  van  dCSCalços,' 

sioóescotanets— de  la  .cota  llarga.» 

Sant  Ramon  beneit  — jan  va  fè  un  miracle: 

lira  capa  a  mar  —  per  servir  de  barca, 

el  seu  gaiaiet—  per  arbre  hi  posava, 

i  amb  el  seu  cordó  —  bandera  molt  santa. 

Qaan  es  alta  mar  —  Montjuïc  senyala ; 

tots  els  mariners  — juguen  dalt  muralla; 

pensen  que  era  nau,— i  va  ser  an  frare, 

va  ser  Sant  Ramon,  —  que  ha  fel  un  miracle. 


LA  FILADORA 


AUfret 


^;^^^^^, 


Un      po•bre  pa  •  gè$    te  •  ni•att•n* 


^ 


£5a3ÉÈ3Et3ÉiE3 


fi  •  lU»  te   -   ni*  aquioi'auy»    ien•ca•ra  no 


^^ 


i  ■  r-  I 


^ 


fi  •  U.    Tft  U         t%     U     U         ra,       prim 


fi  •  U.  prim    fi     •     la;     ta   la       rt      U      la 


H-t-:4r^ 


m 


prim.      fi  •  Iti     sea   •  va. 


Cançons  populars  catalanes  gy 

Un  pobre  pagès    tenia  una  6lla; 
tenia  quinze  any&    i  encara  no  &4a. 

Talarà,  la,  la,  la, 

prim  fila,  prim  fiia. 

Talarà,  la,  la,  la, 

prim  fila  i  se-n.  va. 
La  nit  de  Nadal,    que  es  nit  d'alegria, 
pren  filosa  i  fus,    dóna  un  tom  per  vila. 
N'encontra  I  galan,    el  qui  ella  volia. 

—  D'ont  veniu,  Joan?    — Ont  arteu,  Mari^? 
— -  Vaig  al  teixidor,    que  hi  tinc  peça  urdida. 

—  Quantes  canes  hi  ha,    herniósa  Maria? 
Quantes  canes  hi  ha    de  ta  peça  urdida? 

>-  Setze  canes  té :    me  n  manquen  les  quinze. 

— Quèn  farem  del  drap?    —Llençols  i  camises; 

del  quens  quedarà    pararem  botiga; 

cap  més  n'h»  haurà    tant  ben  proveïda ; 

i  dels  retallons    vestirem  les  nines; 

la  gent  ne  diran  :    «Hermosa  botiga»; 

jo'ls  hi  respondré:    «Jo  me  l'he  guarnida»* 

—  En  tizò  quedem,    hermosa  Maria. 


L'HOSTAL  DE  LA  PEIRA 


QuMsi  alegrtt 


^^^^^^m 


A       rbos-ul    de    la         Pei  •  rt,  o  *. 


ri  h  ^  >  J'l  «^  h  ï^-í^ 


^-^1»  ^'  »^l=f 


l&í,    da-  mes  bi  van  •  •  aar,      da-meshi  van   ft  «^ 


;^^H^F=^#^ 


3=:CctCi=tï 


oar.       Ja  n  tru-quen  a    ]a     por  -  ta,  o.  •  UI    Ja  &* 


UU*   h   h- 


:J:=J5-l-^£ 


ret  -  po  •  nen  qui  hi     ha?     O       •       UI       Jab 


feM-i•i   i_i.  ^ 


res  •  po  *  oen  qui  hi  .       ha> 


Cançxyns  popufars  catalanes  97 


A  l'hostal  de  Ia  Peira    dames  hi  van  anar. 

Ja  truquen  a  la  porta ;    ja  responen  :  —  Qui  hi  ha? 

—SoEa  ancs  pobres  dames :    si  ns  volea  allotjar. 

—  Obre-ls  la  porta,  moca,    i  deixa-Ics  entrar.— 
Diuen  a  la  mestressa :    —  Què  hi  ha  pera  sopar  ? 

—  N'hi  ha  tunyina  amb  ceva,    bolets  amb  bacallà.  «* 
La  una  nd  té  gana,    Taltra  no  vol  menjar, 

raltra  està  prenyadeia  i  al  llit  se'n  vol  anar. 
Demanen  una  cambra  per  poder-s'hi  tancar. 
La  moca  se  les  mira:    no  li  van  agradar. 

—  Agafa  i  llum,  tu,  moca.    Ves-les-hi  a  acompanyar. '^ 
Quan  foren  a  la  cambra    se  varen  despullar. 

La  moca  a'es  traidora :    pel  pany  les  Va  guaitar. 
Se'n  baixa  a  baix  la  moca :    se'n  posa  a  sospirar. 

—  De  què  sospires,  moca?    Què  tens  per  sospirar? 
—Què  haig  de  tenir,  mestressa?    Que  nos  volen  roba/: 
ponen  calceta  curta,    pistoles  als  costats. 

Aneu  al  llit,  mestressa,    que  anit  jo  vui  vetllar; 

que  avui,  si  no  m'enganyo,    nos  tenen  de  robar.  -► 

Al  sé  al  llit  la  mestressa,    ella  a  l'escó/s  posà. 

Quan  són  les  deu  tocades    els  lladres  van  baixar. 

Ja  van  de  cambra  en  cambra    per  veure  què  hi  haurà; 

se-n  baixen  a  la  cuina :    la  moca  hi  van  trobà. 

Quan  entren  a  la  cuina    ella's  posa  a  roncà: 

ne  feia  l'adormida    damunt  d'uns  sacs  de  gra. 

Tres  gotetes  de  cera    al  pit  n'hi  van  tirà. 

La  moca  n'es  traidora :    ronca  que  més  roncà. 

Lo  un  ne  deia  a  l'alire :    —  Ren  adormida  esta.  — 

Va  braç  de  criatura    al  foc  ne  van  lira. 

—Qui  està  despert,  s'adorm;    qui  dorm,  dormií  s'està.— 

Ja  n  surten  al  defora,    se'n  posen  a  xiula. 

La  moca  n'es  trai.'ora :    la  porta  Is  va  tancar. 

—  Obre  la  porta,  moca  :    cent  escuts  te'n  vui  dar. 

—  Ni  per  cent  ni  cinquanta    la  porta  s'obrirà. 

—  Aquell  braç  de  criatura    si  md  volguessis  dar. 

—  £1  braç  bé  te  I  daria,   sés  no'l  puc  apagar 


yS  Cançom  populars  catalanes 


—  Dins  la  gerra  de  l'oli    tira-I  i  s'apagarà. 

—  Per  ont  vos  el  daria,    per  ont  vos  el  puc  dar? 

—  Dóna-me-l  per  la  pena,    per  'quest  foral  que  hi  ha. 
La  moca  n'es  traïdora :    a  la  cuiaa  scn  va, 

'gafa  '1  braç  de  criatura,    el  tallant  a  l'altra  mà. 

—  Treu  ia  mà  per  la  porta,    que  i  braç  ;c  vui  donaf. 
Pcnsajít-se  que  li  dava,    el  seu  li  va  tallar. 

~  T'asseguro,  criada,    que  me  l'has  de  pagar : 
atnb  la  sang  de  tes  venes    la  mà  men  vui  rentar, 
i  amb  ta  cabellera    me  la  vui  aixugar. 
Hostaler  de  la  Peira    icn  pots  ben  recordar: 
a  la  teva  criada    la  pots  ben  estimar, 
que  t'ha  salvat  la  vida    i  l'hostal  de  robar 
Dels  tres  fills  que  tu'n  tens    li  pots  donar  a  triaf . 
si  'i  petit  no  li  agrada,    l'btreu  it  pots  donar 


LA   PASTORETA 


A!,gnl 


^^^^^^^ 


Què  li    do  •  ua  -  rem     a    U     pas  •  to  - 


^^ 


-^"=^=9^^==^^ 


<?■  ••  j— g>- 


re  -  ta?     Q.uè  li      do-ua  •  rera   per    a-nàa    ba  - 


llar?  Jo      li      do 


na    •    n   •  a       u  «  na 


^t^^^ 


:íi=í 


=l3=t 


-y — ^- 


ca  •  put  .  xe  •  ta     i  a    la  mou-ta  -  nye-ia  ia   h 


m^^^^^^ 


ri  •  a  a-  uar. 


A    lamont^  •  uye•tanohine« 


fOO 


Cançons  populars  catalanes 


tr->r-tt 


3È^Í^ 


Vi  ni  h"  plou, 


ia    la   ter-ra     pla- na  tot   el 


i* 


-*-• 


S^^fí 


qEt 


5: 


•nt  ho  mou.        Sota  rom-brc-ta,  rom-bre-ta,!  om- 


íí^iíírJ 


lEi 


^ 


bri,        ííori   i     vi   •  o  ■  les    i       ro  •  ma  -  ni. 


Què  li  donarem  a  la  pastoreta? 
Què  li  donarem  per  anà  a  balU? 
Jo  li  donaria  una  caputzeta 
I  a  la  montanyeta  ia  faria  ani. 
A  la  motitanyeta  no  hi  neva  ni  hi  plou* 
i  a  la  terra  plana  tot  el  vent  ho  mou. 
Sota  l'ombreta,  l'ombrcta,  l'ombrí, 
üors  i  violes  i  roroaof. 


PRESENTS  DE  BODA 


Lleuger 


iEFt=^M^M^^ 


N'hi    ha    -    vi  -   en     tres      oi    - 


i^. 


y^=^fi=í^=^^^=^. 


ne-íes,   de    la    vi -la    ,     sóa    de-     la-    vall  d'Or- 


$F# 


gi^Si 


i*—j-*f=r- 


di      na, 


as  «se    -    gu-des     ca         un 


^^Í5S 


^^^g 


■9  "*     *^fi 


\f^ 


bané,  de  U    tí  •  la      són,  de  la      vi  •  la    gran. 


Si  n*hi  havien  trc5  ninetes: 
de  la  vila  són,  de  la  vall  d'Ordina, 
assegudes  ea  un  banc. 


eo2  Cançons  populars  catalanes 


De  )a  vila  són,  de  la  vila  gran. 
Totes  tres  s'enraonaven: 

—  Quan  vindran  nostres  galants? 
Ja'n  respon  la  més  petita: 

—  El  meu  ne  trigarà  un  any.  — 
Ja'n  respon  la  mitjansera: 

—  El  meu  trigarà  mig  any.  — 
la'n  respon  la  mésgrandeta: 

—  El  meu  no  trigarà  tani.  — 
Surt  enfora  de  la  porta 

i  en  veu  venir  son  galant 
amb  dos  criats,  que  camina 
al  costat  del  seu  cavall. 

—  Què'm  dueu  de  llunyes  terres, 
vós  que  n'haveu  trigat  tant? 

—-  No't  porto  or  ni  't  porto  plata, 
oi  joies  de  diamants, 
sinó  una  cinta  brodada 
que  no  l'han  feta  cristians, 
sinó  una  mora  molt  jova 
que  hi  ha  treballat  set  anys. 


LA  MORT  DE  LA  NÜVIA 


LtHtir 


s 


m 


^. 


:     Jí^é^—é- 


M«  •  ti 


net      men     lle  -   vi 


^^§^m 


jo,  ma- d'net  a  pun^ta    d'al   -  ba;       po-so 


ffi3!Í:jU,j>^a 


la    se'llatl  ca  •vall,  dret  a    la  coa  *  u        so* 


^F^=^i^  i  j' iiim 


la -na,  la  ra  la  la    la,  dret  a   la  cos 


*=Z3È=* 


^ 


eo 


la  •na,  la-  ;&  la  la    la. 


T04  Cançons  poputarr^^^^^^^^ 

Matinet  mcn  lleví  jo, 
malinet  a  punta  d'alba. 
Poso  la  sella  al  cavall, 
dret  a  la  costa  solana. 

Talirà,  lirom; 
talirà,  íirom,  talironi,  lumlaina 

talirà,  lirom. 
El  galó  negre  al  barret, 
la  sabata  encibellada. 
Jo  men  pujo  costa  amunt, 
amunt  la  costa  solana. 
Quan  a  mitja  costa  só 
sento  una  veu  prima  i  clara. 
Una  espina'm  tocaM  cor; 
n'es  la  meva  enamorada. 
Jo  men  giro  de  cavall: 
ja  lan  veig  tras  una  mata. 
Jo  n'hi  dono '1  Déu  vos  guard  • 
ella  també  me-l  tornava. 
£ns  posem  a  enraonar 
de  les  penes  que-l  cor  passa. 
Tant  i  tant  vam  conversar, 
que  ella  a  plorar  sen  posava. 

—  No-m  diries,  mon  amor, 
quan  cornarem  a  encontrar-nos?' 

—  Ai,  amorl  Com  t'ho  diré." 
Amor,  com  t'ho  diré  ara?  — 
lo  ii  dono  un  anell  d'or, 

de  set  pedres  virolades  \ 
ella-m  dóna  un  mocador 
tot  brodat  de  seda  i  plata. 

—  Aleuss5a«,  dolç  amor .' 


Cançons  populars  catalanes  io5 

Bé  tardarem  d'encontrar-nos!  - 
Poso  la  brida  al  cavall, 
dret  a  la  costa  solana 
Quan  ne  soc  un  xiquet  lluny 
sento  tocar  les  campanes. 
Ja'n  veig  venir  un  amic, 
araic  meu  de  confiança 

—  ^'Me-n  diries,  mon  amic. 
per  qui  toquen  les  campanes? 

—  Amic  meu,  jo  t'ho  diré: 
per  la  teva  enamorada.  . 

T- Valga  m  Déu  I  Com  pot  sé  això? 
No  fa  un  quan  que  l'he  deixada >  — 
Jo  m'eniorno  costa  avall, 
avall  !a  costa  solana; 
poso  la  brida  al  cavall 
dret  a  casa  seva  anava. 
Pel  camí  trobo  un  fus.ot 
que  estava  fent  una  caixa. 

—  Fusteret,  bon  fusteret 
per  qui  feu  aquesta  caixa? 

—  Per  una  noia  de  quinze  anys, 
que  es  la  teva  enamorada  — 
Quan  ne  soc  prop  del  fossar 
trobo  un  vellet  que  cavava 

—  Ai,  veílet,  ei  bon  vellef 
per  qui  feu  vós  la  fossa  na? 

—  Per  una  nina  la  faig 
morta  n'es  d'enamorada 

—  ^Me  dineu,  bon  vellet, 
me-Q  Toldrieu  dir  la  crasaP 

—  A  tres  portes  del  portal 


io6  Cançons  populars  caiatanes 

trobareu-la  amortallada.  — 
Aixís  que  n'entro  al  carrer 
veig  mitj^  porta  tancada: 
cortina  negra  al  balcó. 
El  meu  cor  se'm  traspassava. 
Tot  ne  són  llantos  i  plors. 
Àizi  que  passo  l'entrada 
ja  me'n  pujo  escala  amunt, 
jCOffi  si  jo  fos  de  la  casa. 
Pujo  lo  primé  esgraó, 
pujol  segon  de  l'escala. 
Al  ser  a  dalt  del  replà 
bit  la  veig  amortallada. 
Ja  la-n  veig  a  sobre -1  llit., 
sobre '1  llit  amortallada, 
un  llum  a  cada  costat, 
i  que  los  dos  cremaven. 
Ja  me  n'hi  agenollo  ais  peus, 
als  peus  me  n'hi  agenollava, 
i  rae-n  poso  a  suplicar 
a  tots  els  sants  i  les  santes 
Despr<&s  de  fer  oració 
ja  R'hi  destapo  ia  cara. 

—  Amor  meu,  no  -m  toquis  pas. 
que  jo'n  fóra  condemnada, 

—  Bé  m'hauries  de  tornar 
les  racades  que  t'he  dades. 

—  Vés  a  la  cambra  del  mig: 
trobaràs  la  meva  mare, 
xjue  te-n  vui  tornar  les  joies, 
les  joies  que  tu  m'has  dades. 
Digues  quet  donga  les  clau&. 


Cançons  populars  catalanes  toy 

li-,, 

les  claiis  de  la  meva  caixa: 
hi  trobaràs  l'anell  d*or,    ' 
de  set  pedres  virolades. 
Torna-hi  aquell  mocador 
tot  brodat  de  seda  i  plata. 
En  el  primer  calaixó 
trobaràs  les  arracades: 
en  el  calaixó  de  baix 
trobaràs  l'aneü  de  plata, 
i  lo  ret  de  carmesí 
dessota  la  roba  blanca. 
Després  ves  a  cal  fuster 
i  digues  que  al  fer  la  caixa 
me  la  faci  un  xiquet  gran, 
que  tots  dos  hi  poguem  cabre, 
que  jo  men  só  anat  del  món» 
JO  del  món  ine-n  soc  anada.— 
Men  baixo  escales  avall : 
n'cncontro  son  pare  i  mare. 

—  Ara  bé  n'esteu  contents 
que  m'heu  mort  l'enamoradaí 
Ja  que  no  me  l'heu  donat, 

bé  l'haureu  casada  ara  í 

—  No  l'haurem  casada,  no, 
que-l  bon'Déu  se  l'ha  emportada. 
De  minyones  com  era  ella. 

en  el  món  n'hi  ha  prous  d'altres. 

—  No  pas  per  los  meus  ulls 

en  el  món  n'hi  ha  cap  altra.  -^ 

Ja  se  n'hi  ajeu  al  costat. 

^yrx  pega  tres  punyalades. 

Quina  tristesa  que  fa 

que  una  mon  ne  causi  una  altra! 


LA  FILLA  DEL  MARXANT 


Alegre 


^BM^J^&^ 


La       íi•lla  delmar-xant 


diu  - 


E^q-f-^^^-pJ:^^. 


en  que  es  la  més     be  *  lla.     No  es.  lames  be 'lla, 


^ 


■^ 


d'al    •    tres  n*hi       ha  sense 


S^^^^^^ 


e  •  lla*   La  bt•ron  -  don, 


la     bi  •  rou  - 


a^jL^^um^^ 


í 


-^ — «t- 


-#T^5;•- 


doo»  qui•na  doD  •  ze^UalLa  bi•ron•donl 


Cançons  poputars  catalanes  tog 


La  filla  del  raarxani 
diuen  que  es  la  més  bella. 
No  es  la  més  bella,  no, 
que  altres  n*hi  ha  sense  ella. 

La  virondon ! 
La  virondon,  quina  donzçllal 

La  virondon! 
S'ha  cercat  aimador 
ala  íaisó  novella; 
n'ha  donat  els  amors 
al  peu  d'una  olivera. 
Quan  ella  va  a  sarau 
se-n  posa  boniqueta, 
lo  faldeUí  vermell 
cnribetat  de  negre. 
La'n  treuen  a  ballar 
a  la  dança  primera, 
i  el  ballador  li  diu» 
lo  ballador  li  deia, 
lo  ballador  li  diu: 

—  Amor,  sou  pesanteta. 

—  En  què  m'ho  coneixeu.'^ 
Com  ho  podeu  conèixer.» 

—  Bé  es  prou  coneixedor, 
bé  n'es  de  bon  conèixer: 
poseu  els  peus  més  plans, 
ja  no  danceu  lleugera, 

lo  cinturó  no  us  clou, 
lo  faldellí  us  curteja,  . 
la  cintureta  us  creix, 
to  davantal  s'aixeca 
i  el  faldellí  ver mtll 


Cançons  populan  catalanes 


d'un  pam  no  us  toca  a  lerra. 
cQuèn  donarieu  vós 
per  tornà  a  sa  manera? 

—  Galan^  si  's  feia  això, 
vos  vestiré  de  seda, 
vos  compraré  un  barret 
amb  plomes  a  l'orella, 
vos  donaré  un  cavall 
guarnit  a  la  francesa» 
un  cavall  blanc,  valent, 
que-n  volarà  la  terra, 
pagant-vos  tot  l'ormeig 
per  atiar  a  la  guerra. 

—  Voleu  venir,  amor  ? 
Sereu  desUiuradéta. 
A  dintre  l'hort  del  rei 
n'hi  ha  una  fonteta: 
tota  niaa  que  hi  beu 
■óe  rosa'S  fa  poncèlla. 
—Anem-hi,  don  Joan, 
qüe  jo  hi  voldria  beure.  — 
Quan  foren  a  la  font, 

la  font  aixuta  n'era. 
De  sentiment  qucn  té, 
l'infant  li  cau  a  lerra. 

—  CulUu-ho,  don  Joan . 
tireu'ho  a  la  riera. 

—  La  bella,  no  ho  faré, 
qtie  no  són  coses  mevcí.*— 
EUade.terra-lculK 

lo'n  lira  a  la  riera. 
Quan  lo  n'hagut  tirat 


Cançons  populars  catalanes 


r«igua  torna  vermella. 

—  Ai  la  bellal  Què  heu  fet? 
Sereu  casiigadeta  '  — 

Los  pescadors  del  rei 
són  més  avall,  que  pesquen: 
n'han  pescat  un. infant, 
bonic  com  una  estrella. 
De  tant  bonic  que  n'es 
el  ponen  a  la  reina. 
Les  guardes  ho  han  visi : 
l'han  feta  presonera 

—  A  la  presó  del  rej 
vós  sereu  la  més  bella  : 
vos  hi  estareu  st:t  anys 
sens  veure  cel  ni  terra  — 
Al  cap  de  los  set  anys 

ja  n'obren  una  reixa  * 

darrera  del  reixat 

la  dama  s  fa  en  6nestra 

—  Quan  hi  podré  tornar. 
ai '  a  la  meva  terra?  — 
Ne  veu  passi  un  bailet 
que  n'era  de  sa  terra. 

—  Bailei,  el  bon  bailei. 
què  fan  a  aquelles  terres* 

—  D'ençà  que  vós  no  bi  sou 
hi  ha  hagudes  moltes  guerres 
els  vaixells  van  pel  mar 
amb  banderes  vermelles, 
amb  banderes  de  sang 

pera  ofegar  la  terra. 

—  No  bi  tornaré  pas  més, 


Vançons  populars,  catatanei 


ai,  a  la  meva  terra  l'- 
La veu  un  passejant,. 
que  s'ha  enamorat  d'etla. 

—  Deixeu-me,  carceller, 
parlà  amb  la  presonera. 

—  Torneu  demà  al  matí, 
que  eixirà  a  la  carrera, 
vestideta  de  blanc, 
resant  el  Miserere.  — 

El  fill  del  rei  ho  sab: 
lan  vol  anar  a  veure. 
A  Tendemà  al  matí  , 
la'n  treuen  amb  bandera: 
la  creu  hi  va  al  davant, 
el  butxi  va  al  darrera, 
dos  frares  al  costat 
cantant  el  Miserere. 
Les  nines  del  seu  temps 
se'n  van  corrent  a  veure-la. 

—  Ai,  nines  de  Lyó* 

de  mi  preneu  exemple  I 
Mares,  no  deixeu  mai 
les  filles  que  festegen.—  " 
La  mare  la  segueix 
feta  una  Magdalena. 
Quan  va  passar  davant, 
davant  de  casa  seva, 
ja  n'arrenca  un  gran  crit: 

—  Valga-m  Déu,  mare  meva  I 
Si  m'haguéssiu  casat 

al  cap  de  la  quinzena,, 
no  hatiria  jo«àigut 


Cançons  populars  catalanes  i  13 

en  aquesta  baixesa.— 
Qaan  baix  de  la  forca  es, 
ella  n  demana  beure 
io  batlle  I  lo  veguer 
n'omplen  una  escudella 
—  Beveu,  Eiianor 
aquesta  es  la  darrera. 


LA  FUGIDA 


AUgn 


rn\rz 


^^^^ 


M=i?=P 


A  U    por•ta  desaal•ina-da^  ca-ri  • 


— pg 


S 


^ 


p=p=i 


ut       de   -  tnan;     fea-Ii         ca-ri  •  tat,  se 


gr:f;XH-F^=g^^^ 


nyo*»»  al  po   •   brt      pat      •      sao«     al   po  • 


^^g^^^^S^i^ 


pti'san,  go•rí  •  de -ta.  oi   po-bre    pai-san. 


A  la  porta  de  sa  aimada  caritat  deman: 
—  Feu-li  caritat,  senyora,  al  pobre  paisao. 
Gorideta  l'han. 


Cà  nçons  pop  u  la  rs  cà  la  la  ne$  1 1 5 


—  Fes-li  caritat,  xiqueia:  baixa'l  pa  blanc. 

^  No  es  caritat,  senyora,  lo  que  jo  us  deman. 
Jo  us  deman,  senyora  meva,  el  camí  d'Oran. 

—  Ensenya-li,  ziqueta:  surt  a  foral  portal.— 
La  xiqueta  es  atrevida,  dóna  un  pas  endavant. 
L'agafa  per  les  mans  blanques  i  la  posa  al  cavall. 


LA  MARE  DE  DÉU 


Apoe•poe 


m 


¥^É 


í 


Ma  •  re       4c        Déu,      quan 


:i=t=è4 


e  •  ra     xi    •   qoe  -ta»      a     •    na  •  va  a     cos 


i 


^a 


fclít 


ta  •  n 


a  a  -  pen  •  dre    de        Ue  •  tn» 


La  Mare  de  Déu, 
quan  era  xiqueta, 
anava  a  costura 
aapendre  de  lletra, 
amb  son  coixinet 
i  la  cistelleta* 
En  el  cistellet 
du  quatre  poraetes, 
un  boci  de  ps, 
també  avellanetes; 
hi  portava  nous 
i  alguna  panseta. 


CançBns  populars  caU^tanes  tij 

£n  feia  fusets, 

en  teixia  beta. 

i  amb  un  coixinet 

ne  feia  punt£ta. 

Ccixl  n'era  d'or; 

Xti  puntes,  de  seda. 

EUa  n*enseny«va 

aduessantetes: 

a  Santa  Susagna 

i  a  Santa  Pauleta. 

En  un  llibret  d'of 

'prenia  de  lletra. 

Els  àngels  cantaven: 
«Garindò,  garindeta!». 
Estant  retirada 
en  una  carabreta, 
l'angel  n'hi  va  entrar 
per  la  finestreta. 
—  Déu  vosguard,  Maria: 
de  gràcia  sou  plena. 
La  nit  de  Nadal 
parireu  vós,  Verge. 
En  tindreu  un  noi 
bonic  com  TesireUa: 
serà  vostre  fill, 
serà  fill  de  verge. 
Per  nom  se  dirà, 
per  nom  s'anomena, 
per  nora  Salvador 
de  cel  i  de  terra. 
Se  diri  lt&<i%, 
rei  de  ctl  i  terra. 


ELS  FADRINS  DE  SANT  BOI 


Viu 
f^ _ , , 

( — >-^= 

jf.     n   fi~r-ri-*  — *- 

—éU 

— pj 

rfjT^ »  Q    r   r    i    1  I 

1 

I 

il^r.   »    [^    1^    1^  1  '        -^ 

Els  fadrins  d;     Siat      Boi 


Hs — ^      ^ 

—,• i-: 

,*•   1  ^ — H 

L•Lü'^zü-J 

1 

'    1  i — M 

mol  •  ta     'fat    •    xeo     úa  d        gai 


*=?=; 


^t— l^-U 


m 


-^^ 


1— 


<1    més    pe    •    lit       de        tots 


iN^f|?--pt^^^ 


Mt 


ne  gas»  u    més  que  Is  al  •  tres.  Tra-la    •     rà. 


fdfcjdJL^-JUq-.^ 


co     de      U     L«  •  ia,    Uji'U 


•rà. 


Cançons  populars  catalanes  ti9 

Els  fadrins  de  Sant  Boi 
molta  fatxenda  gasten 
El  més  peiii  de  iots 
en  gasta  més  que  Is  altres. 

Tra-Ia-rà 
t£l  fnaco  de  la  La)-.<i, 

tra-la-rà. 
Va  vestit  de  veliui, 
boionada  de  plata. 
Se  n'ha  comprat  un  ram 
per  dà  a  l'enamorada  . 
Se  n'ha  comprat  un  ram: 
sei  duros  d'or  costava  , 
tres  duros  costal  ram, 
quatre  més  la  lligada 
Quan  l'ha  tingut  comprat 
ja  no  sab  ont  fjosar-se") , 
ja  sel  posa  al  barret 
per  fer  més  pompa  i  gala. 
Quan  l'hi  ha  tingut  posat 
carré  avall  se  n'anava, 
quan  es  a  mig  carrer 
jan  gira  Is  ulls  enlaire. 
Ne  veu  la  seva  amor 
sola  que's  pentinava 
amb  una  pinta  d'or, 
l'escarpidor  de  plata. 
Amb  el  signe  que  fa 
coneix  que  n'hi  té  entrada. 
Sen  puja  escala  amunt 
com  SI  fos  de  la  casa. 
Quan  es  a  mig  replà 


/JO  Cançons  populars  catalanes 

la  troba  qae  baixava. 

Li  dóna'l  Déu-vos-guard. 

Raó  no  li  tornava. 

Ja  n'hi  presenta'l  ram: 

li  fa  mitja  rialla;. 

li  torna  a  presentar: 

i  i  fa  tota  plegada. 

— •  EI  ram  prou  me  Tha  pres, 

i'amor  no  me  l'ha  dada. 

Si  no'm  doneu  l'amor, 

feu-mcn  una  abraçada. 

—  Això  no  ho  faré  jo, 

que-n  fóra  castigada, 

castigada  de  Oéu, 

del  pare  i  de  la  mare, 

també  dels  meus  germans, 

dels  germans  i  germanes, 

i  de  tots  els  parents 

i  de  la  gent  de  casa. 


EL  BON  CAÇADOR 


AU^i 


^^=f^=^3^ 


3Et 


^ 


U  -  na    ma  -  ti  -  na  -  da     frc$  «et 


i^^ 


i=g; 


íj: 


vaigsor-tir       pet'niac»  -  çar.         Non  tro  -  bo 


^^^^^^ 


per  •  din       ni  guat   -  lla         pe  •  ra      pa 


i 


^^^4^=^=d 


i53 


dcr-U    ti    -  itr:      Sira    ti  .  ra       l'a-mgràiejlil 


^^m 


SS5=E 


ca,     sim    to  -  ca,  bc.m  ;o  •  ca 

Una  matinada /resca 
vaig  9ortir  per  'ni  a  caçar. 


<à 


i 22  Cançons  populars  catalanes 

No'n  trobo  perdiu  ni  guatlla 
pera  poder^li  tirar. 

Si^m  tira  l'amor  im  toca. 

si-m  toca,  bé 'm'tocarà. 
Sinó  una  pobra  pastora 
que-n  guardava'l  bestiar. 
Ja  la'n  trobo  adormideta 
a  la  vora  d'un  canyar. 
De  tant  boniqueta  que  era 
no  la'n  goso  despertar. 
Ne  cullo  un  pom  de  violes 
i  al  pit  les  hi  vaig  tirar. 
Les  violes  eren  fresques, 
la  pastora 'S  despertà, 
í'^an  ne  fou  despertadeta 
tots  els  colors  trasmudà. 
— ^Digau-me,  la  pastoreta, 
de  qui  es  el  bestià.^ 

—  I.es  ovelles,  del  meu  pare; 
els  moltons,  del  meu  germà: 
les  cí»bretes  ne  són  meves  ; 
els  cabrits,  del  rabadà. 

^Què  cerqueu  per  'qui,  el  bon  jove 
què  hi  veniu  aquí  a  buscar? 

—  El  vostre  amor,  donzelleta. 
si  me*l  volieu  donar, 

—  Dcmaneu-lo  stn  c\  meu  pare, 
o  també  an  el  meu  germà, 

i  sinó  a  la  tia  monja 
o  bé  a  l'oncle  capellà, 
que  si  ells  vos  el  donaven, 
per  mi  ben  donat,  serà. 


PLANY 


.-f  ?>.v  0  poc 


^^ 


*=* 


Ca  •  t2      lu  -  nya  en 


al    .    tra 


glM 


m 


:t=í:t 


x;n:ps  e  •  lla      so  -  U  s  go  •  ver  •  na  •  va 


1=*:; 


m 


■Em 


SEEJ; 


es  fc-iea       les 


sc-vfs    lleis  en  sa     ílen-gu* 


^^^^^^^ 


inonc^p    al-tra. 


Plo-ra.  plo  •  ra, 


Ca-ta 


lU'Ova.que    ja  00 1  go  ver-oes       ««ut 


t'd4  Cançons  populars  catalanes 

Catalunya,  en  altre  temps, 
ella  sola'S  governava 
i  es  feien  les  seves  llets 
en  sa  llengua  i  no  en  cap  altra. 
I  Plora,  plora,  Caialonya, 
que  ja  nqt  governes  ara! 

Desde  ja  fa  massa  temps 
ez'rangers  són  que  la  manen 
i  en  llengua  extranyas  fan  lleis 
que  a  U  nació  són  contraries. 
I  Plora,  plo(  9,  Catalunya, 
ja  que  t  doblegues  encdra! 


ELS  SEGADORS 


fe 


j1  p0C  a  poc 


^^S 


m 


-#=-*■ 


v=v^ 


/   Oi-ta    •    lu-nya.tri-om  •  fant,tor< 


^^M 


^zpzrçr 


m 


ràa    $«r    ri-c«i    ple-nal  En-dat     •      rc-ra  a-ques-ta 


m 


.#-—#- 


^S 


í: 


gent  tant  u  •  fa-na  i  tant  so  •  per  «  bafBoncopde 


'^'^:=:^:=^^r^^=^'^ 


Calç,      bon  cop  de        falç    qaan  vul-goia  mou  «re 


Kt  •  ^a  1  Boo  cop  d«         falç) 


126  Cançons  populars  catalanes- 


PItMBRA    VARIANT 

Catalunya,  triomfant 
tornarà  a  ser  rica  i  plena! 
Endarrera  aquesta  gent 
tant  ufana  i  tant  soperba  f 

Bon  cop  de  falç! 
Bon  cop  de  falç  quan  valguin  moure  brega f 

Bon  cop  de  falç! 

Ara  es  hora,  segadors! 
Ara  es  hora  d'està  alerta  ! 
Per  quan  vingui  un  altre  Juny 
esmolem  ben  bé  les  eines! 
Bon  cop  de  falç! 
Bon  cop  de  falç  si  I  blat  ens  volen  pendrel 
Boo  cop  de  falç! 

Que  tremoli  l'enemic 
en  veient  la  nostra  ensenya 
com  fem  caure  espigues  d'or, 
quan  convé  seguem  cadenes. 
Bon  cop  de  falç! 
Bon  cop  de  falç,  defensors  de  la  terral 
Bon  cop  de  falç! 


SBGOWA   VARIANT 

Catalunya,  cornut  gran, 

qut  t  ha  vist  taoi  rica  i  plena! 

Ara  1  rei  nostre  senyor 


Cançotis  populars  catalanes  t^y 

declarada -QS  té  là  guerra. 
Bon  cop  de  falç,  defensors  de  la  terral 
Bon  cop  de  falç! 
El  gran  comie  d'Olivar 
sempre  li  bursa  rorclla: 
—  Ara  es  hora,  nostre  rei, 
ara  es  hora  que  fem  guerra 
contra  tots  els  catalans.  — 
Ja  ho  veieu  quina  n'han  feta : 
seguiren  viles  i  llocs 
fins  si  lloc  de  Riu  d'Arenes; 
n'han  cremada  una  iglesia 
que  Santa  Coloma 's  deia; 
cremen  albes  i  casuUes» 
els  calzers  i  les  patenes, 
i  el  Santíssim  Sagrament, 
alabat  sia  per  sempre. 
Mataren  un  sacerdot 
mentres  que  la  missa  deia; 
mataren  un  cavaller 
a  la  porta  de  i'iglesia, 
don  Lluís  de  Furrià» 
1  els  àngels  li  fan  gran  festa. 
El  pa  que  no  era  blanc 
deien  que  era  massa  negre: 
el  daven  an  els  cavalls 
sols  per  assolar  la  terra; 
del  vi  que  no  era  bo 
engegaven  lea aixetes: 
cl  tiraven  pels  carrers 
sols  pera  rc^ar  la  terra. 
A  presencia  dels  seus  paret 


/  2i  Cançons  popuUtrs  caiainnes 

deshonraven  les  donzelles. 

£n  daven  part  al  virrei 

del  mal  que  aquells  soldats  feien* 

—  Llicencia'ls  he  donat  jo 

molia  més  sen  poden  pendre  - 

A  vista  de  tot  això 

s'es  esvalotat  la  terra. 

Entraren  »  Barcelona 

mil  persones  forasteres 

entren  com  a  segadors 

com  érem  en  temps  de  sega 

De  tres  guardes  que  n'hi  ha 

ja  n*han  morta  la  primera  ; 

en  mataren  al  virrei 

^  l'entrant  de  la  galera, 

mataren  als  diputats 

i  als  jutges  de  l'Audiència 

Anaren  a  la  presó: 

donen  llibertat  als  presos 

El  bisbe  Is  va  beneir 

amb  la  m&  dreta  i  l'esquerra: 

—  Ont  es  vostre  capità, 

ont  es  la  vostra  bandera?  — 
Varen  treurel  bon  Jesús 
iot  cobert  amb  on  vel  negre 

—  Aquí  es  nostre  capità, 
aquí  es  la  nostra  bandera 
A  les  armes,  catalans, 

que  ns  han  declarat  la  guerra  f  — 


TAULA 


Quatre  paraules  . 5 

La  mala  nova  , 7 

£ls  estudiants  de  Tolosa 11 

Capitel•lo 1 5 

La  ploma  de  perdiu íg 

La  Dama  d'Aragó 2i 

El  testament  d'Amelia 24 

La  presó  de  Lleida 27 

Blancaflor 31 

El  comte  Arnau 35 

Els  tres  Tambors 38 

La  filla  del  Carmesí 40 

La  tornada  del  cavaller 47 

Monianyes  de  Canigó 49 

El  Pardal 5i 

El  Rossinyol •  64 

El  Noi  de  la  Marc         56 

Cançó  dC  Nadal 58 

L'esiudiant  de  Vich 62' 

La  noia  d'Empordà .             65 

L'hercu  Riera 67 

El  Mariner 7» 

El  Mestre.             .             74 

Mariagneia  .    .                     77 

Caterina  d'Alió                       80 


Pacr. 


El  mal  ric 85 

La  nina  encantada 88 

Montanyes  regalades 90 

Sant  Ramon 92 

La  Filadora 94 

L'Hostal  de  la  Peira 96 

La  Pastorets 99 

Presents  de  boda 101 

La  mort  de  la  núvia 103 

La  filla  del  marxant I08 

La  fugida ha 

La  Mare  de  Déu 116 

Els  fadrins  de  Sant  Boi 118 

El  bon  caçador lai 

Plany 123 

Els  Segadors ia5 


SEGONA  SÈRIE 

DE 

CANÇONS  POPULARS  CATALANES 


S'ha  fet  d'aquesta  obra  un  tiratge  especial 
de  50  exemplars  en  paper  satinat 


SEGONA  SERlE 


DE 


CANÇONS  POPULARS 

CATALANES 


BARCELONA 

Biblioteca  popular  de  «L'Avbnç» 

1909 


TipoífKtfia  «L'Avauç».  Rambla  de  CataJuiiya,  24 


QUATRE  PARAULES  MÉS 


La  bona  acullxda  que  ha  tingui  la  nostra 
primera  sèrie  de  cançons  populars  ens  ha 
encoratjat  a  donar-ne  una  segona,  amb  Vin- 
ient  de  divulgar  documents  que  són  fruit 
del  sentiment  oriistic  del  nostre  poble. 

Recullides  de  per  iot  arreu,  les  hem 
juniades  sense  ordre  ni  plan  preconcebut, 
puix  no  intentem  altra  cosa  que  fer-les 
arribar  a  mans  de  tothom. 

Ara,  com  aleshores,  sols  hem  procurat 
que  fossin  anotades  amb  la  major  exactitut 
i  tot  lo  més  completes  possible,  però  sense 
acompanyar-tes  de  comentaris  ni  d'estudi 
de  cap  mena,  perquè  no  pretenem  fer  obra 
folk  lorica,  sinó  de  popidarisació. 

Si  aquesta  segona  sèrie  es  acullida  amb 
la  mateixa  simpatia  que  la  primera,  serem 


Quatre  paraules  més 


reincidents,  puix  considerem  indispensable 
que  figuri  en  aquesta  Biblioteca  i  fruit  dels 
autors  anònims  que  ran  crear  aquests  do- 
cuments que  han  sobreviscut  per  tradició 
oral  del  poble,  el  qual,  fent- se' h  seus,  .e/s 
ha  conservats. 

Les  cançons  d'aquesta  sèrie  han  sigut 
també  aplegades  pel  jove  mestre  Jaume 
Llobera. 


LA  RAIMUNDETA 


AUgra 


^ 


Í5=t^ 


Jtuf: 


ib 


-V — •> — V- 
SJ      vo  -  leu      o     -    jr 


c&n  >ço 


^ 


^ 


1— Mj— u 


ne    -    ta  no    -    va, 


jo    ves       la      à\ 


^ 


ré         d'u  •  na 


'ran  mi   -- 


nyo     -    aa. 


p^ 


^ 


Rai-mun-de  •  ta,  a  -  déu;    Rai-muu    -   de^tafaer- 
ret. 


jt=fe: 


í 


t=?: 


atulz: 


mo  o  ca;       Eai•ioini <•  4c » ta, a  •  dea. 


Cançons  populars  catalanes 


Si  voleu  oir 
cançoneta  aova, 
jo  vos  ia  diré 
d'u-na  gran  minyona. 

Raimundeta,  adéu, 
Raimundeta-hermosA; 
Raimundeta,  adéu. 

D'ençà  que  la  casen 
tot  el  dia  plora. 
—  No  ploreu,  Raimundt, 
que  encara  no  es  hora: 
capítols  són  fets, 
les  cartes  són  closes, 
diumenge  vinent 
•vos  duran  les  joies, 
sabata  amb  taló, 
la  raitjela  groga, 
faldelií  vermell 
ac3b  punta  a  la  vora, 
lo  davantal,  blanc 
tallat  a  la  moda» 
mantó  1  cirineu 
a  tali  de  senyora. 

Raimundeta,  adéu, 
Raimundeta  bermosa; 
Raimundeta,  adéu. 


DONYA  ISABEL  DE  CASTILLA 


m 


Moderat 

JL 


-#— ^- 


V=^ 


:T?c• 


Uu  ma  -  tí      de  Sant  Jo  -  aa 


-^-•-*? 


-*^/í- 


^it^ii^-prp• 


»-^-f  i*~r~/^ 


Í7-^ 


a    cu      -     ilir       ro-sesni  cD-vi-en 


#•     #     ^ 


=í^=;t=ts: 


'-J>— MM/- 


g — r 


irr~g: 


P--V- 


íí^qí: 


en     un  jar-díquc  te    -    uioi 


a       la 


«t 


-*•  >^— <- 


#-#- 


k         li     é    ^ 


▼o   -   ra   de  nia  •  ri    -    na;  més,     ai  I      de  la     o 


CA,  nét,       til      de   la    o    -    li  •  v«. 


10  Cançons  populars  catalanes 

Un  mait  de  Sant  Joan 

a  cuUir  roses  m'envien 

en  un  jardí  que  tenim 

a  la  vora  de  marina. 
Més  ai !  de  l'oliva, 
de  l'oliva  n'he  nascuda; 
més  ai  I  de  l'oliva. 

El  caçador  de  la  reina 

ja  n'ha  caçat  nit  i  dia; 

no'n  troba  llebre  ni  daina, 

ni  de  morta  ni  de  viva, 

sinón  troba  una  arboreda 

que  granava  i  no  floria, 

i  sota  de  l'arboreda 

un  ginjoler  n'hi  havia, 

I  sota  del  ginjoler 

una  dama  molt  bonica. 

Kls  vestits  que  ella  portava 

n'eren  d^or  i  platM  fina, 

i  ia  camisa  d'hoUnda 

més  de  cent  ducats  valia. 

Ja  la  presenta  a  la  reina, 

a  la  reina  de  Turquia. 

—  Veli-aquí,  senyora  reina, 

una  molt  bella  captiva. 

La  reina,  íjucn  la  va  veure: 

-—  D'ont  has  tret  dama  tant  linda?' 

Ja  mana  an  els  seus  criats 

que  la  tirin  al  foc  viva, 

que  quan  la  veuria 'i  rei 
d\j!Ia&*eBamcrarU: 

eVra  seria  la  ifleina 


Cafïçons  populars  catalanes  it 

i  jo  fóra  la  captiva. — 
Quan  va  dir  eixes  paraules 
una  vella  responia: 

—  Reina,  li  daré  un  consell 
d'iiquells  pocs  que  jo  sabia: 
més  val  que  la  faci  anar 

a  remar  a  la  marina; 

inentres  anirà  i  vindrà 

sos  colors  blam:s  ne  perdria  — 

E!  rei  se  la  va  quedar 

per  fer-li  cuidar  ses  fi  fies. 

Un  dia  estava  volcant 

la  més  petita  que  havia. 

—  Ai,  fiUa,  la  meva  filla, 
a  ma  terra  te  voldria, 

i  t  posaria  per  nom 
donya  Isabel  de  Castilla, 
que  tenia  una  germana 
que  per  nom  aquest  tenia. 

—  Sentiu  vós,  lo  meu  senyor, 
lo  que  ara  diu  U  cap  iva? 

—  Si  això  no  voleu  que  diga, 
jo  la  faré  cremar  viva. 

—  Això  sí  que  no  ho  fareu 
perquè  a  mi  me  mataricu, 
que,  si  això  fos  veritat, 
germanes  les  dos  seriem 

I  juntes  ai  palau  érem 
de  les  terres  de  Castilla. 


L'ANTONIA 


A  peu  fí  po£  i  tnoll  dolç 


^=^^n^rr^^=^m 


Mi       nyons     que      a     -    neu         al 


N=f — rvüi^^ 


Pia         de     Gi 


^- 


% 


±- 


ít 


co    •    ma     lu 


reu        « a    •   que  •  IJa     lui 

rel  ^ 


^^^^^^^ 


t>yo 


que  es    tà  9    so)    >      :ieut. 


Minyons  que  aneu 
al  Pla  de  Girona, 
m'^oconsaoveu 


Cançons  populars  catalanes  13 

a  aqueiia  minyona 
que  està  a  sol  izent. 
De  tant  blanca  que  es 
n'apar  una  monja, 
monja  d'un  convent 
de  dins  Barcelona. 
Diumenge  al  maií, 
n'ei  joc  de  pilota, 
mt-n  diuen :  —  Joan, 
te  casen  TAntonia. —    . 
En  sentint  això 
a  plorar  mcn  poso. 
Baixo  carro  avall 
sonant  la  viola, 
quan  a  rnig  carrer 
n'encontro  l'Antonia. 

—  Déu  vos  guard,  Joan. 

—  Déu  vos  guard,  Antònia. 
M'han  dit  que  us  caseu 
encar  no  fa  una  hora. 

—  No  ho  cregueu,  Joan  ; 
no  cregueu  tal  cosa, 
que  jo  fins  aquí 

soc  estada  vostra, 
i  d'aquí  endavant 
la  mateixa  cosa 
de!  cap  fïns  als  peus 
tota  ma  persona.  — 
Men  poso  barret 
i  la  roba  bona ; 
mcn  vaig  a  l'iglesia 
«  dir  parc•nostret. 


14  Cançons  populars  catalanet 

Quan  éoc  assegui 
ja  n'entra  rAntonia 
amb  jove  al  costat, 
que  a  casar  la  porten. 
Me'n  vaig  'ver  d'anar, 
vaig  sortir  a  fóra. 
Trobo  un  meu  cosí: 
li  dic  i  li  conto: 

—  ^Vols  venir,  Josep, 
a  córrer  la  bola? 
Ens  farem  soldats 

de  la  sanigoia. 

—  No  facis,  Joan, 
no  facis  tal  cosa, 
que,  si  't  vols  casar, 
no't  faltaran  dones; 
al  poble  n'hi  !ia 
que  són  bonicoies. 

—  No'n  irobaré  cap 
QX>m  era  l'ÀJiionia. 


EL  CAÇADOR 


hfè*ut 


ün  Q:a  -   tí,      a  trejicd  ;)u  •  ba    -    da, 


}■ K- 

-I— N- 

-fr- 

k 

— r-h- 

-^ 

\=±=^ 

:^ 

-Jt- 

=h-- 

-H- 

jo  utc 'u  vaig  a '.iià  a      ca     -     çà.      S^l-taat  ba«  « 


^^^^ 


*=j=d=?^ 


1    mon   -   u     -     nyes,    o  -  na 


oi  •  na      va!g     iro     -     bar. 


i 


Eíi  •  tau   • 


bot  coo  •  vc^rrf  anV 


y^ 


zfczíï: 


11»,  lo    r 


/6 


Cançons  populars  catalanes 


m 


Íi=tt 


l•'»  ■  h 


g 


^^ 


h      de 


1— iUli::;;^ 


Jpos     -     ta  quec-lli'm 


ia :  —Ca  -  'ça     - 


Ji=: 


úò,  QS  bur  -  leu         <le 


mi. 


Un  matí,  a  trenc  d'aubada, 

jo  me  n  vaig  anà  a  caçà. 

Saltant  barrancs  i  montanycs 

una  nina  vaig  trobA. 

Entaulant  conversa  amb  dia 

jo  l'amor  li  demaní; 

ia  resposta  que  ella  -m  feia : 

— -Caçadò,  us  burleu  de  mi. 

Demaneu-me  ai  pare  i  marc, 

que,  si  elis  hi  venen  bé, 

)0  us  prometo  de  paraula 

que,  per  mi  ncs  perdrà  re  — 

Pensant  no  més  en  sos  pares, 

jo  no  po^ia  dorrnir 

per  saber  què-m  respondrien, 

si  me'n  dirien  que  si. 

A  son  pare  i  a  &a  mare 

jo 'is  la  vaig  'nà  a  demanar. 


Cançons  populars  catalanes  17 

La  resposta  que  me'n  feien 
que  s'hi  volien  pensar. 
Resposta  no  n'han  tornada: 
no  m'han  dit  ni  sí,  ni  no ; 
entre  mi  mateix  pensava  : 
volen  un  partit  millor. 


LA  MINYONA  DE  BANYULS 


Apocapat 


tí^ti  ji-jd=fct^ 


U  •  va        cao  •  çò      voi    c&n 


ít=tE 


i 


zzzp: 


0'    p 


i^4^6^^^q^4=^^^ 


Ur,      ao  hi  ba  molt  que  s'es  dic   •   ta-da,   d'u-aa 


h — —^ à   é    •    ^ A-«^ « — •- 


mi-nyo-na  que        hi  ha,  can  Lie     •     te  •  nes  s'es  cri 
rail. 


hn — \ — ' — ú — 1^ — Mh 

^j — j — , — .í — j   ^    f'   jq 

da,       can        Ue 


te  •  oes     s'es    en 


da 


Cançons  populars  catalanes  tg 

Una  cançó  vui  cantar, 

no  hi  ha  nnoit  que  n'es  dictada, 

d'una  minyona  que  hi  ha 

càn  Lletenes  s'es  criada. 

Enamorada  se  n'es 

d'un  soldat  dragó  d'Italia, 

EM  ja  baixa  carré  avall 

un  ilaut  d'or  puntejant-ne, 

i  quan  n'es  a  mig  carrer 

gira'ls  seus  ulls  blaus  enlaire 

i  ja'n  veu  la  seva  amor 

soleta  ques  pentinava 

amb  una  pinteta  d'or, 

l'escarpidoret  de  plata. 

Amb  el  signe  que  ella  fa 

ja  cotieix  que  hi  tindrà  entrada: 

ja  scn  puja  escala  amunt 

com  si  fos  l'amo  de  casa. 

—  Déu  vos  guard,  la  dolça  amor, 
color  de  rosa  boscana.  — 

I  ella  diu:  — Adéu,  clavell 
cullit  a  la  matinada.  — 
Acabat  que  ha  dit  això 
a  plorar  se  n'es  posada. 

—  De  què  ploreu,  dolça  amor? 

—  De  què  esteu  tant  enutjada? 

—  Bé  m'apar  que  tinc  raó, 

que  m'han  dit  que  us  en  anàveu. 
M'han  dit  que  voleu  anar 
a  Tiurc  cap  a  l'Italia. 

—  No  us  cregueu,  amor,  això, 
qae  no  bo  faré  pas  per  ara. 


í«  Cançons  popuiars  catalaHes 

>Hlil    11         I      I      M  «I  I  I  .  .        M.  Hi       .  I      .1.1  I     .  II    I    <«■ 

que,  abans  jo  iio  us  deixaré, 
primél  sou  del  rei  me  falti.— 
Acabat  que  ha  dit  això 
üca  la  mà  a  la  butxaca: 
sc-n  ireu  una  bossa  d'or 
amb  un  cordonet  de  plata. 

—  Preneu-ne  la  bossa^amor: 
ta  tindreu  per  rccordança. — 
A  les  onze  de  la  nit 

ja'n  tocaven  la  llamada. 
Al  punt  de  la  mitja  nit 
el  dragó  a  cavall  pujava, 

—  Adeussiau,  companys  meu5. 
Una  cosa  us  encomano: 

que  ajudeu  a  consolà 
aqueixa  resa  boscana. 


EL  PETIT  BAILET 


AUgrei 


p 


^ 


rf-^ 


-5»- 


àzZÉL 


t=P 


El  pe 


tit       bai 


let 


de  •ma  - 


m 


se-D        va; 


'ga  •  fa  la 


^m 


x=t 


Ue-ta      ít\lao        rai     sen       rt.  Lai-rum  L•i    - 


^ 


*;# 


(a,  ^}  •  rum  lai        rum    lai    •    ri. 


Ei  petit  bailet 
dematí  se'n  va: 
'giti  la  repleta 


Cançons  populars  catalanes 


i  a  llaurar  se'n  va. 

Lairum  lairum  laireía, 
lairum  lairum  lairà. 

La  petita  jova 
)i  duu  l'esmorsar: 
un  tupí  de  sopes, 
un  crostó  de  pa 
1  una  carbaceta 
pera  xerricà. 
AI  mig  de  ia  vila. 
una  font  hi  ha, 
que  qui  vulga  beure 
s*ha  d'agenollà, 
de  genolls  en  terra, 
barret  «  la  mà. 
Jugarem  a  córrer 
qui  més  correrà: 
tu  per  la  cosleta, 
]o  pel  c&mí  pla. 


CANT  D'AMOR 


\iodtrat 


# 


T=X 


V=^ 


Ne  só       aat  sen-se  for•tu•na;bé'D8Óes• 


irrCzíc 


^^^ÍB 


r:E&t^^ 


tat  det-gra-ci   •    at,  fes•te•jant    o^nadon- 


ly^M^^^ 


f—^—0- 


se  •  lla  her-mo-sa  i     be    lla,  del  poc  temps  qne  m'ha  do- 


?c=ic 


m 


-#— -^ 


^^ 


íí=? 


oat.    fes  •  te  -  jant     %  •  na  don  •  se  -  Itaher•mo•sa  i 


:?c=qc 


H-^^"^ 


bo  •  lUv  de!  poc    texnpiquem'bado  •  Mt. 


2i  Cançons  populari  catalanes 

Ne  só  nat  sense  fortuna, 

ben  só  estat  desgraciat, 

festejant  una  donzella 

hermosa  i  bella, 

del  poc  temps  que  m'ha  donar 

festejant  una  donzella 

hermosa  i  bella, 

del  poc  temps  que  m'ha  donat. 

De  nit  sempre  la  somnio, 

promptament  ne  só  desper» 

trec  el  cap  a  la  Gnesira 

i  cada  vespre 

sempre  m  sembla  que  la  veig 

trec  el  cap  a  la  finestra, 

i  cada  vespre 

sempre  m  sembla  que  la  veig. 


GALANT  DE  MONTANYA 


Moéerat 


-#^=T# 


È  •  ra   un    sa  •  Ió    de       da»  -    mes; 


5^^^ 


=^=?: 


^?=P= 


Í=V== 


to-  tes    ^'es-tan      di    •    ver       tint. 


I 


is=ü: 


me    oos     a 


=± 


no    ble    da 


que  íél         cor  molt  en 


^^^ 


u 


!5=ii: 


per    vm     ga   •   lan: 


de   mon  -  ta 


nya 


m 


(5=3-:ÍJrr=JS 


í 


^ 


que  l'a     -     ruor  l'hi  ha 


.26  Cançons  populars  catalanes 

Era  un  saló  de  dames; 
iotes  s'estan  divertint, 
menos  una  noble  dama 
que  tél  cor  moit  entristit 
per  un  galant  de  montanya 
que  l'amor  l'hi  ha  traít, 
~  Per  què  no  canteu  vós,  dama? 
per  què  no  canteu  bonic? 

—  Voleu  que  canti,  senyora» 
si  tinc  el  cor  entristit 

per  un  galant  de  montanya 
que  l'amor  me  n'ha  traít?  — 
Ja  n'encén  el  candelero, 
ja  se;n  va  cap  a  dormir. 
Tot  just  entra  dins  la  cambra 
un  infantó  n'ha  parit. 

—  Ai,  fil!  Dieu  de  mes  entranyes, 
jo  no  sé  d'om  has  sortit. 

Si  t'encomano  a  la  dida 
no  n'esiaras  ben  servit, 
SI  ten  tiro  a  la  riera, 
no  hi  haurà  perdó  per  mi , 
si  ten  crio  jo  mateixa 
ja  no  trobaré  marit. — 
£i  fill  del  lei  s'ho  escoltava 
passejant-se  pel  jardí. 

—  Cria-l  tu  mateixa,  dama, 
que  no't  faltarà  marit. 
Trescents  homes  tinc  amb  armes: 
triaràs  el  més  bonic, 

i,  si  cap  d'ells  no  t'agradd> 
te  podràs  casar  amb  zni. 


Cançons  populars  catalanes  27 

Tinc  la  muller  molt  malalta 
que  s'acaba  de  morir, 
i,  si  Déu  no  me  ia  mata, 
ja  la  faré  jo  unir. 
—  Calleu,  calleu,  lo  mal  home: 
conserveu  vostra  muller, 
que!  mateix  que  feu  amb  ella 
amb  mi  ho  farieu  també. 


DESENGANY 


U»lenl 


^^^^^^^^m 


Car-rcií•aiuni 


car  •    ré  a  •  vall. 


^ 


±=^=:± 


^' — I 


CKX  •  ret    de      TAr    -    gen   -   te  •  ri 


t^r-y 


— #--^/- 


^^fefe^ 


U      vi-rcig  veu  •  re  al  bal 


que     la 


:í.-r=^=è: 


Uti  '  ex        n'hi       pre  •  ni 

Carré  amunt  i  carré  avall, 
carré  6z  i'AFgeiuena, 
la  vateig  veure  al  balcó 
Que  la  fresca  n'bi  prenia» 
—  Kb  pujieu,  no,  Joanet, 
que*!  pare  fti  bi  tf òbari^p 


Cançons  populars  catalanes  29 

Veniu  demà  al  demaií, 
tres  hores  abans  de  dia, 
que -I  pare  serà  a  mercat, 
la  raeva  mare  a  matines. — 
Al  senidemà  al  deroatí 
en  Joanet  ja  venia: 
ella  I  va  baixar  a  obrir 
despuiiadeta  en  camisa. 
Era  tant  el  seu  amor, 
l'araor  que  ella  li  tenia, 
que  enraonant  enraonant, 
la  nina  s  quedà  adormida. 
Quan  la  nina -s  despertà 
tres  hores  eren  de  dia. 
— 'Neu's-en,  'neu's-en,  Joanet, 
que  i  parens  hi  trobaria.  — 
Quan  tot  just  era  al  carré 
veu  son  pare  que  venia. 

—  D'aont  veniu,  Joanet, 
a  aqueixes  hores  de  dia  i* 

—  Del  convent  de  la  Mercè 
de  tocar-ne  les  matines. 

—  Ai,  Déu  meu,  com  pot  ser  això; 
si  jo  no  les  hi  sentides? 

Si  vos  penseu,  Joanet, 
casau's-e  amb  la  meva  filla  .> 

—  Vostra  fílla  no  ia  vui, 
no  la  vui  ni  la  voldria. 
No  me  la  varcu  donar 
quan  jo  us-e  la  pretenia; 
ara  ja  estic  satisfet, 
ÍMj\i  lograt  lo  que  volia. 


LA  MONJA  DE  MOIÀ 


AU^re 


I^El^^fefe^^^ 


ü  •  UI    fi     •    lla    que        te 


inrií 


3^ 


v' — '• — U- 


-#r- 


-■•- 


no    me  l'han       vol  -  gu  •  da         dar: 


t — 1 1 

1 — ' N—ï 

\-^—'~ 

0         m         • 

' 9 

l^         , ,. . 

U^ y Ij-J 

vo  -  Ien      que 


SI       -       gui 


mon -ja,     lat    •    rum  fa     lai-rum       ja, 

-i c        I       -! N- 


^ 


del 


con 


vent      de      Mo 


n  I  j  1  II 


Ui 


rà. 


CançQus  popiUqrs  catalanes 


Una  filla  que  tenen 

no  me  l'han  volguda  dar: 

volen  que  sigui  ruonja, 

lair'umfi.1,  la  i  r  tan  fa , 
del  conveni  de  Moià, 
lairum  lairà. 

—  Nena,  si  ie*n  fas  noonja, 
jorn  faré  capellà 
o  frare  de  Sant  Fracisco, 
lairum  fa,  lairum  fa, 
dets  últims  novicis  que  hï  ha, 
lairum  lairà. 

Cap  d'un  temps  que  seràs  díntra 

m'enviaras  a  buscar.  — 

Cap  d*un  temps  que  a  dintre  n'era, 

lairum  fa,  lairum  fa, 
la  monja  malalta  està, 
lairum  lairà, 

N'entra  ia  mare  abadessa: 
—  Filla,  qui  us  confessarà? 
Un  frare  de  Sant  Francisco, 

lairum  fa,  lairum  fa, 
l'ultim  novici  que  hi  ha,  — 
lairum  lairà. 

Per  confessar  a  una  monja 
tres  hores  s'hi  va  estar; 
n'entra  la  mare  «badessa: 
lairum  fa,  lairumfd, 


difons  fopuíut  s  cataianc» 


— Prou  contessadeta  està» 
íaírum  lairà. 

La  nQon)a  esià  més  maialta: 
JO  no  sé  lo  que  tindrà. -^ 
Coniesia-l  frare  Francisco: 
lairumfa,  lairumfa^ 

—  Nou  mesos  li  durarà, — 

lairum  lairà 

—  Ai  frare,  lo  bon  frare, 
això  bé  haureu  de  pagar.  — 
Ja  n'arreglen  la  capella, 

lairumfa,  lairum  fa^ 
i  ailt  los  varen  oasar, 
lairum  lairà. 

De  monges  com  aqueiies 
nsai  més  diu  que  n'hi  haurà, 
perquè  això  no  més  passava 

lairum  fa,  lairumfa, 
en  el  convent  de  Moià, 
lairum  lairà 


ELS  TRES  DALLAIRES 


ïioèarat 


^ 


jH^^-t- 


N'hib'a  -  vi    «en      tree  ds 


S 


h     I  ^^ 


T^ ==^ 


^^=^ 


19 •- 


Uai•resqacnda   -   llen        dd       bon  blat.  Els 


^=^-^--j:z:^ 


V=rPV- 


dos      da-llaqae         da  •  lla,     />e  -  ti  •  ia,     ho 


\-.—\ — K  ^^--r-- r— ^ 

Hr-^^•'  ^  ■' r F— ^- 

l'al-tre        no 


pot      da 


llar,  p*  •  ti' ia 


va.  Lpm   la^^ui    de  l'ai  •  rt 


Jí4 


Cançons  populars  catatane* 


I  J'   >   J'     i^ 


^ 


íí=í=l 


i  'at        ri,        ioifi 


qut     tU      l'ai  - 


I  j     ■"    ."   í-A^^ 


fuf        dz      l'at    •> 


^NM-TÍ-irJadi 


«L-p    #  ),  J1  »     I  ^ 


l'mi  •  r$,    lom       la     que  d»  l'ai -re        tu 


N'bi  havien  tres  dallaires 
que-n  dallen  del  bon  blat. 
Els  dos  dalla  que  dalla, 

petita  bonica, 
l'altre  no  pot  dallar, 
petita  com  pa. 

Lom  la  que  de  Vaire  l'atre, 
tom  la  que  de  Vaire  va, 
tom  ta  que  de  taire  Caire, 
tom  ta  que  de  taire  va 

N'hi  ha  una  minyoneia 
que  'Is  ne  porta  1  dinar 
—  Que  teniu  ei  dallaire, 

petita  bonica, 
que  no  podeu  dallar^ 

petita  com  va. 


Cançons  populars  catalanes  ^5 

~Mon  mal  es  d'amoretes, 
es  mal  de' festejar: 
una  polleta  rossa, 

petita  bonica, 
que-m  fa  mori  i  penar, 

petita  com  pa. 

Jo  li  diré  al  seu  pare 
5i  me  la  vol  donar. 
Si  ell  no  me  la  dóna, 

petita  bonica, 
jo  la  faré  robar, 

petita  chm  va, 

pels  niiquelets  d'Andorra 
o  pels  de  Perpinyà. — 
Ja-n  truquçn  a  la  porta, 
petita  bonica, 

—  Hola,  hola,  qui  hi  ha? 

petita  com  va. 

—  Baixeu,  baiseu,  rosseta, 
que  us  ne  volen  casar. 

—  Ja  baixo  desseguida, 

petita  bonica, 
que  ho  tinc  tot  arreglat, 
petita  com  va. 

Les  vintinou  camises 
.acabo  de  plegar.  — 
Al  baixant  de  l'escala, 
petita  boMica, 


55  Cançont  populars  catalanes 

n'encontra  son  germà, 
petita  com  ya. 

—  Om  vas,  falsa  traidora, 
que  me  Plus  de  pagarà 

—  Calia,  mon  germà,  calla,, 

petita  bonica. 
Calla,  non  vols  callar? 
petita  com  pa. 

—  Ja  sabs  que  amb  geni  de  guerra 
no  hi  ha  re:i  a  guanyar. 

—  Si  les  forques  són  noves, 

petita  bonica, 

ic  Ics  íaré  esireiiar, — 

petita  com  va. 

Obren  taniosi  la  porta 
i  pres  ja  l'han  posat: 
abans  de  mori  I  dia 

petita  bonica, 
varen  penjà  I  germà, 

petita  com  v.i. 

Lom  la  que  de  Vaire  l'aire, 
tom  la  que  de  l'aire  va, 
lom  la  que  de  l'aire  l'aire, 
hm  la  que  de  l'aire  va. 


LA  CONFESSIÓ 


ttednt 


m 


^tm\ 


1 


U  •  na        pas   -    to 


fi* 


m 


#1 #— 


^^ 


&•     molt   «i 


ma   •   d«      de] 


pM  * 


índs— =:t=± 


S 


]■=#= 


ï= 


M'a  po   •   ts    Has  -  ti    •    mo 


11=5 


an     %\è       pcMi       del     con   •    fes    - 


S 


jlii>    J  > 


ü  dhr*   I-.9A  >.  «« 


38 


Cançons  populars  catalanes 


ítzih: 


^^ 


ai  •  zis 


Oéu       J'hi     dó      sa 


^ 


*=*: 


V=^^ 


f—é 


hit 


si     ha 


i 


co    •     ae 
3 


gut 


■^T 


a    la       SC  o  va  jo 


Una  pastora  garana, 
molc  aimada  del  pastor, 
se  n  posa  ilastimoseta 
An.ets  peus  del  confessor.. 
Li  diu: —  Pare  confessor, 
així  Déu  ii  dó  salut 
si  ha  conegut  amor 
«  la  seva  joventut. 
->Amb  la  joventut,  pastor^, 
«ra  ja  no  hi  puc  pensar: 
quan  els  hàbits  vareig  pendre 
al  món  vaig  renunciar. 
Pastora,  deiza-t  d'això 
1  arrima  Is  teus  pensaments, 
i,  si  amb  mi  vols  confessar-te, 
comença'ls  dèu  manaments. 
—  El  primer  manament,  pare, 
jo  m'acuso,  pare  meu  • 
sols  per  amaral  pastor 


Cançons  populars  catalanes  39 

hi  deixat  d'amar  a  Déu. 
El  segon  manament,  pare, 
jo  m'acuso,  pare  meu, 
que  hi  jurat  i  perjurat 
que  no  I  deixaria  an  ell. 
El  tercer  manament,  pare, 
jo  m'acuso,  pare  meu, 
no  hi  oit  missa  completa 
sols  pera  pensar  en  ell. 
El  quart  manament,  pace, 
jo  m'acuso,  pare  meu, 
no  hi  estimat  pare  i  mare 
sols  pera  estimar-lo  an  ell. 
El  quint  manament,  pare, 
jo  m'acuso,  pare  meu, 
mataria  a  qualseviílga 
que  n'anés  en  contra  d'ell. 
Et  sisè  manament,  pare, 
jo  m'acuso,  pare  meu, 
que  si  no  es  estat  d'obra, 
es  estat  de  pensapient. 
El  setè  manament,  pare, 
jo  m'acuso,  pare  meu, 
que  or  i  joies  robaria 
per  oferir-les  an  ell. 
El  vuitè  manament,  pare, 
jo  m'acuso,  parc  meu, 
mentiria  una  i  mil  voltes 
per  no  perdre-l  mai  an  ell. 
EI  novè  raanàmcni,  pare, 
)o  m'acuso,  pare  meu, 
i\  ell  fos  casat  amb  altra 


40  Cançons  populars  catalanes 

jo  I  desitjaria  an  ell. 

El  desè  manament,  pare, 

jo  m'acuso,  pare  meu, 

que  voldria 'Is  béns  dels  altres 

sols  per  dar-los  tots  an  ell. 


LA  NIT  DE  SANT  JOAN 


dur>* 


W=^ 


^ 


^ 


A     U       nit    àt     Sa&t   J» 


^m 


±z:± 


I     h  h 


i: 


4^     ^    » 


49f     a   1»     nit  de   Sant  Jo       -       aB,  queesu   '> 


i 


fc=t 


ríízzte 


^ 


HA     oit    molt  a 


le  -gra,  que  es  u 


aa      Sit   molt    x 


le 


gra. 


^It  nit  de  Sant  Joan, 
^Mt  es  uua^Ait  molt  ategra, 
eU  òompafiy&  m'estao  díeat: 
•  Joan .  pe-  què  nfií  t'afegrei  * 


4í  Cançons  populars  caialanet 

—  Com  me  puc  alegrar  jo 
si  m'han  tasat  l'amor  meva: 
l'han  casada  lluny  d'aquf 
per  maMné")!  poder•la  veure. 
El  dia  que*s  va  casar 
va  passar  perx:asa  meva. 
Jo  m'eatava  en  el  balcó 
pensant-nç  que  no  la  veia. 
Ja  n'arrenca  ella  un  gran  ploc, 
jo  plorava  molt  més  que  ella; 
ja  n'hi  tiro  un  anell  d'or 
de  les  cinc  pedres  vermelles. 
EllaMn  tira  un  mocador 
brodat  de  seda  vermella 
que  al  mig  hi  ha  un  campanar 
1  tot  voltant  hi  ha  una  estrella, 
Fadrinets  que  aneu  pujant, 
no  poseu  l'amor  en  eller, 
que  són  com  els  rovellons 
cuUits  al  mts  de  Setembre, 
que  al  demati  són  tendrets 
i  a  la  tarda  1  cuc  se  *ls  menja'. 


EL  CARBONEROT 


AUgrtt 


i 


-^: 


-fl— ^- 


:P=Í?=Í? 


y- 


Tres  ni      ncs  scn  van  al   bosc  La  fos-ca'ls 


^^^=è^^F^^ 


pren.  Veu-co  ve-niruncar-bo-nc       rotquen'esd'Ur 


-U. 


geli 


-tf     -g    }-h — * — - — V * ^~^ — * — * 


An-ialum     het  lum-bel  sar     da-m,  an-da  lurn 


i^ 


bet  lum  ■  bei  lum         het 


Tres  nines  se  n  van  al  bosc 
La  fosca  'Is  pren 
Veuen  veni  un  carboneiot 
que  n'es  d'Urpeil 


44  Cançom  populars  calatanes 

Anda  lumbeí  luníbet  sardana, 
anda  Inmbel  lunibet  lumbct. 

—  Carboner,  ireu-ntre  del  bosc, 
quet  pagarem: 

no  t  pagvircm  amJb  plata  ni  or, 
que  no-n  porlem. 

Sinó  un  bés  de  totes  tres 
te  -n  donarem. 

—  Més  m'esiimo  un  dinerot 
que-n  fossin  cent. 

—  Anda  allà,  carboneroi, 
quen  £0u  dolent. 

La  llenya  que  tens  al  bosc 
mal  llamp  l'euçén. 

La  dóna  quet  casaràs 
ja  estès  a  prenys; 
la  criatura  que  parirà 
ja  tingués  dents. 


L'ALABAU 


lidttngi&s 


U  •  na    cao    •   çó  tui   cu 


^ 


^ 


1 


ur, 


DO  hi  ha     molt  que      D*es  dic  • 


^ 


^ 


U  -  da: 


tre  -  ta 


d'on    mi 


1=1: 


U 


I        U    '"^^ \i- 


ipz 


n^, 


d'un 


mi    -    nyó   i  u     -    aa    cri  - 


:; — fc:=t 


m 


^0-JL 


ten,     ^tl      teu     mal    so    se  •  rà     gai  *  re. 


46  Cançons  popidàrs,  catalanes 

Una  cançó  vull  cantar,  > 
no  hi  ha  molt  que  s'es  dictadj^: 
treta  se  n'es  d'ua  minyó, 
un  minyó  i  una  criada. 

Ai,  no  ploris,  Alabau, 
qwí  •/  teu  mal  no  lerà  gaire. 

Ei  minyó  fa  de  pastor, 

la  minyona  de  criada. 

Si  se  n  porten  voluntat 

i  u:ia  amistat  molt  granda. 

Es  tanta  aquesta  amistat 

que  I  pastor  me  l'ha  enganyada. 

Quan  son  amo  ho  ha  sabut, 

ja  mtn  van  per  cgafar-lo. 

Quan  això  s'ha  descobert 

l'Alabau  ja  es  a  montanya. 

Ja  l'en  fan  anà  a  buscar 

per  dos  raoços  de  l'Esquadra. 

£1  cabo  Is  va  preguntar: 

—  Quina  nova'n  porteu  ara? 

—  Anem  a  agafà  un  pastor 

que  ha  enganyada  una  criada.— 
Pujant  an  el  coli  del  Pal 
un  carboné  l«i  enconiraren. 

—  Sabríeu  vós  l'Alabau 
aoni  es  a  la  montanya.^ 

—  A  Fresers  el  trobareu 
majoral  de  la  ramadà. 

—  Serieu  vós  l'Alabau? 
—Cert  que  som  jo  í  fto  cap  «Itrc. 


Cançons  populars  catalanes  ^7 

—  Vostre  amo  "ns  ha  fet  pujar 
perquè  baixeu  a  la  plana. 

—  Som  ai  set  de  Juliol 

i  no  es  temps  de  baixà  encara. 

—  A'abau,  heu  de  baixar, 
heu  de  deixar  la  ramadà. 

—  L'Alabau  no  baixarà 
que  la  ramadà  no  baixi.— 
Quan  senten  que  diu  això, 
prompte  van  per  agafar-lo. 
Si  se  n'arrenca '1  punyal 

i  ii  venta  punyalada. 

—  Si  del  punyal  no'n  té  prou, 
me  n'arrencaré  ia  daga. 


LA  GENTIL  MINYONA 


Alegret 


I 


s 


— y-?  ò    r     f     r    —f 
t ÍLJ; — p — t»=t 


Lft    pri  •  me         ra       set    •    ma 


J.  I  c  C  M-IL-ú^^ 


na         que'm  pd  -  si 


a      fes  •  te         jar. 


^^ 


g— 4— ». 


d'u  •  na    gen 


til 


mi    -   nyo     - 


-#^ 


na  me'iiyaig     e 


mo     •     rar. 


-# «► 


g_a  j^  I  j'   .»  jLl 


^ 


Tra    U    ra    U    ra 


S — ff 


là      ra      Ut      ra 


Cançons  populars  catalanes 


49 


yppt.^M.í=fM^E^ 


la   la    ra   la    ra 


la       ra,      tro  la   ra   ia 
raïl. 


^?^trlT-^ 


la     ra     UI    •    U     n     Ui  -  i», 

L«  primera  setmana 
quem  posí  a  festejar, 
d'una  gentil  minyona 
me  vaig  enamorar. 
I  al  cap  dels  vuit  dies 
les  joies  li  vaig  dar, 
i  al  cap  dels  quinzd  dies 
ja  me  les  va  tornar. 

—  Si  tu  m  tornes  les  joies, 
jo  vui  sabé'l  per  què. 

—  M'fían  dit  que  eres  repropri, 
que  amb  tuTiingú  hi  vol  re. 

—  Repropri  o  no  repropri, 
minyona,  què  hi  faras^ 
Tu  m'has  dada  paraula 

i  ara  jat  tinc  pel  llaç. 

—  Si  l'he  dada  paraula, 
bé  te  la  trencaré: 
abans  me  -n  faré  monja 
que  amb  tu  nom  casaré. 

—  Abans  not  facis  monja, 
noia,  pensa-t'hi  bé. 

La  vida  de  les  monges 


5o  Cançons  populars  catalanes 

jo  te  l'explicaré: 

seippre  hair' d'estar  tancades; 

no's  poden  divertir; 

lès  unes  amb  les  altres 

se  fan  penar  i  morir. 

Ja  m'has  dada  paraula: 

ara  te  n  puc  privar: 

te  t&BcàH  «la  curía,- 

no  podràs  professar. 

^ Ara  ja'm  penedeixo 

de  tot  lo  que  som  dit. 

—  Tani  si  es  dit  com  si  no, 

amb  tu  jo  m  vui  casar.— 

Quan  ne  va  ser  casada 

volia-s  descasar. 

La  poma,  quan  es  cuita, 

crua  no's  pot  tornar. 


LA  DEL  PAGÈS 


dUfnt 


A-ras^adic  -  tat      a    na    can  -ço- 


rTTl^^--^4-»'--^V^ 


M   «   ta.       Dos  anys  se  trac  •  u  •  ren    \'i  va-ren  ca 


^^^^feteiNÈg^ 


i«r:       les  se-vespas    •    sa-des  vos  vui    ex  •  pH 


5 


52  Cançons  populars  catalanes 

Ara  s*ha  dictat  —una  cançoneta 
de  un  fadrinet  — i  una  mínyoneta. 
Dos  anys  se  tractaren  —  i  -s  varen  casar ; 
les  seves  passades  — vos  vui  explicar. 
Ell  se  diu  Joseph  —  i  ella  s  diu  Maria. 
Són  de  Sant  Martí,  — terra  divertida. 
Ell  es  fill  d'un  sastre  —  i  fa  de  sabater; 
la  minyona  es  filla  —  d'un  mestre  barber. 
Sen  pot  alabar,  —  que  ella  es  molt  distreta; 
blanca  com  la  neu,  —  sempre  està  rogeta. 
Té  l'ull  que  li  parla  — i  el  cabell  castany; 
minyona  més  maca  —  no  s'es  vista  mai. 
I  una  cara  té  —  com  una  pometa, 
molt  presumideta  —  en  el  caminar; 
la  4*nt  raenudeta,  — sab  moll  ben  parlar: 
pesa  les  paraules  — quan  les  deixa  anar. 
Jo  m'hi  vaig  casar  —  amb  molta  alegria, 
i  ara,  si  pogués,  — me  descasaria. 
Quatrecentes  lliures—  me  van  dar  de  dot, 
i  abans  de  sis  mesos  —  ja  l'hem  gastat  tot. 
Si  la'n  faig  filar,  — diu  que  es  aixerida, 
me  diu  que  no  pot,  —  que  no  té  saliva ; 
tot  el  fil  que  gasto  —  l'haig  de  fer  filar ; 
si  això  dura  massa  — no  ho  podré  aguantar. 
Per  anA  a  sarau  —  ja  s  posa  aixerida ; 
ella  se  n'hi  va  — amb  molta  alegria, 
i  jo  m  quedo  a  casa  —  a  dormt  o  treballi: 
ella  salta  i  bslla,  —  qui  sab  lo  que  fa  I 
Torna  de  sarau  —  iota  fadigada, 
^mb  els  fadrinets  —  iota  acompanyada. 
ï  st  vui  renyar-la  — se  n  posa  a  cridà: 
apareix  que  es  boja -'de  tants  crits  que  t* 


Cançons  populafs  catalanes 


No  sab  de  cuinar  —  ni  de  fé  escudellaj 

i  un  dia  va  fer  —  caragols  amb  ceva, 

també  cols  i  bledes  —  hi  va  barrejar ; 

perquè  vaig  renyar-la  —  me  va  alaconar. 

No  sab  de  cusi  — ni  de  fer  camises; 

de  mitjan  sab  fer,  —  prò  també  se'n  prisa. 

Se  'n  va  amb  les  veïnes,  —  se  n  posa  a  garlar : 

tot  el  dia  passa  —  sense  treballar. 

Jo  m'hi  vaig  casar  — sols  per  l'hermosura, 

i  ara,  trist  de  mi,  — só  una  criatura; 

ara  soc  un  poijre  — fart  de  treballà; 

per  rai  i  per  la  dóna  — tinc  deguanyà'l  pa. 

Ja  ho  veieu,  fadrins,  — si  n  passem  de  penes 

els  pobres  casats.  — De  totes  maneres, 

el  qui  ho  ensopega  —  es  molt  bon  estat, 

perb  el  qui  ho  erra  — n'es  molt  desgraciat. 

Jo  m'hi  vaig  casà  — sols  per  l'hermosura, 

i  ara  trist  de  mi,  —  só  una  criatura ; 

quatrecentes  lliures  — me  varen  donar, 

i  ara,  pago  ceffsos  — allí  a  Cornellà. 

Caseu-vos,  fadrins,  — amb  una  pagesa, 

no  us  enganyi  1  dot  — ni  la  boniquesa; 

feu  que  siga  bona -«pera  treballà, 

que  la  boniquesa  — no  us  donarà  pa. 


LA  SENYORA  ISABEL 


AUgnt 


m 


Jt=ts: 


:ít 


Dot  •  ze        ca  •  va 


tlers, 


—h-fr 


V^=^ 


dot  -xe      ca  •  ma    •    ra   -   des,     5ód      a  •  oats     a 


^^^ 


Tremp 
S 

a 

ro 

hi  n      oa 
3 

da    •    ma, 

M"ii 

k 

- 

n-  ■  "J^     ^ 

h    • 

J 

L  Jl-    •     * 

-W— 

— * 

sòn 


oats       a 


Treoip 


=v- 


í 


^ 


ro  °  btl  Ti  •  oa         da     •     ma. 


Cançons  populars  cuialanes  5^ 


Dotze  cavallers, 
dotze  camarades, 
són  anais  a  Tremp 
a  robd  una  dama. 
Arriben  a  Tremp 
que'l  sol  se  posava, 
quan  ne  s6n  a  Tremp 
sola  l'han  trobada, 
sola  en  el  balcó 
que  a  la  fresca  estava. 

—  Senyora  Isabel 
ha  sopat  encara? 

—  No  per  cert,  senyors, 
que  no  tinc  pas  gana. 
Mon  pare  no  hies, 

ni  tan: poc  ma  mare: 
són  a  l'Aragó, 
que  volen  casar-me 
amb  un  mal  vellot 
que  a  mi  no  m'agrada. 

—  Senyora  Isabel 
ba  de  ser  robada 
a  la  mitja  nit 

o  a  la  matinada. 

—  Robada  seré 

si  I  lladre  m'agrada.  — 

A  la  mitja  nit 

sent  soroll  per  casa. 

—  Dejxeu-ípe  vestir, 
que  estic  despullada.^ 
Jh  l'agafen  dos, 
4^opercfi(}aüanda; 


56  Cançons  populars  catalanes 

amb  escala  d'or 
ja  Phan  davallada ; 
amb  un  cavall  blanc 
se  l'han  ena  portada; 
amb  capa  de  seda 
ja  l'han  abrigada 
i  amb  un  mocador 
li  han  tapat  la  cara 
perquè  no  la  vegin 
son  pare  i  sa  mare. 
Quan  són  a  cavall 
enconiren  son  pare. 

—  ^  Aont  la  porteu 
an  aquesta  dama, 
aont  la  porteu, 
que  va  tant  tapada? 
^quen  té  por  del  sol 
0  de  la  rosada, 

o  l'airet  de  baix 
que  talla  la  cara? 

—  No  té  por  del  sol 
ni  de  la  rosada^ 
sinó  de  l'airet 
qu<*'n  talla  la  cara. 
Tireu  per  avall, 

que  no  us  hi  demanen.— 
Un  xic  més  enllà 
troben  sa  germana. 
—■«'Qui  es  eixa  d^ma 
que  va  tant  tapada? 
^quer.  té  por  del  sol 
0  de  la  rçsada? 


Cançons  populart  catalanes  5y 

—  No  n  té  por  del  fol 
ni  de  ia  rosada, 

finó  de  l'airet 
quen  talla  |a  cara.— 
Al  ser  més  avall 
m  troben  sa  mare. 

—  ^Ont  vas,  Isabel, 
ont  vas,  desditxada? 

—  Amb  aquests  fadrinf 
que  me  n'han  robada. - 

—  No  diguis  això 
que  t'haguem  robada» 
que  tu  n'has  vingut 
de  moll  bona  gana. 

—  Baixa  de  cavall 

i  anem's-en  a  casa; 
demà  a  missa  iràs 
ben  acompanyada, 
lo  patge  al  costat, 
com  toca  a  una  daisa. 


LA  CINTA  DAURADA 


Moderat 


gfe=fadi=^< 


^- 


To  •  tes    lesMar-gue  •  ri  •  de  •  tes   se 


^^^ 


vo  -  Ien  ca  -  sà  a-quest  any.    Ai  I    Tris    -    ta  de 


^^te^^^S^^ 


mi,  més       tris- ta, quehau-ré       d*es-pe-ràun  al- 
treany.  A  so  -  ia     d'u-nao  .-    li  •  va,  o  - 


Cançons  populars  catalanes  5g 

Totes  les  Marguerideies 
se  volen  casà  aquest  any. 
Ai!  trista  de  mi,  més  trista, 
que  liau»é  d'esperà  un  altre  any. 

A  sota  d'una  oliva,  oliva, 
a  sota  d  una  oliva  ttn  ram. 

Tinc  el  galant  a  la  guerra, 
'no  sé  si  me-l  mataran. 
Si  me  1  maten,  que  meM  matin: 
soleta  m'iré  quedant. 

—  Tres  germans  tinc  a  la  guerra: 
le  -n  podràs  trià  1  més  gran.  — 
Si  n'hi  havien  tres  ninetes 

molt  boniques  i  galants. 
Ja  la  una  diu  a  l'altra: 

—  Els  aimadors  quan  vindran?  — 
Respongué  la  més  grandeta: 

—  El  meu  no  trigarà  un  any.  — 
Respongué  la  mitjanseta: 

—  Ei  meu  no  trigarà  tant.— 
La  xica  surt  en  finestra: 
veu  que  ve  dalt  de  cavall.    " 

De  tant  llujiy  com  l'en  va  veure, 
ja  li  n'allarga  les  mans. 

—  Déu  lo  guard,  lo  caballeru; 
Déu  lo  guard,  lo  Don  Juan. 
^Què'm  porteu  d'aquelles  terres, 

^d'Allí  ont  heu  estat  tants  anys? 

—  Les  joies  que  jo  vos  porrto 
n  0  rt  ^i  \i  s  a"g  r  a'd  ira  « . 


6»  Cançons  populars  catalanes 

No  són  ssbatcs  ni  mitges, 
ni  clav£?ls  valencians: 
n'cs  una  cinta  daurada 
d'antiqüeies  i  brillant»; 
n'es  una  cinta  daurada 
que  no  es  feta  de  cristians: 
n'es  d'un  moro  i  una  mora 
que  hi  han  treballat  set  anys. 


LA    VIUDETA 


Allíttl 


i 


I   a      ^     ^ 


S^3 


*T rf- 


S 


A    -    114        dalt         a     l'Es -qui      - 


^^i^^ 


» 


rol   n'hi    ha   -    vi  -  a  u^aa  viu  -  de  •  u  qucnfeS' 


t^^^^É^^^^^m 


te  •  ja- va'l  bar  •  b«r    ta-raes-ti    malse-nyor 


ÍE^-:?,:ÍEÍÍÍE£J 


mes•tre.  A-nem-hi  tots  dos    •     no  nias-sa    de 


fret-sa,     ob     bi         là,     cap   •     ba         I1&. 


62  Cançons  populars  catalanes 

Allà  dalt  a  l'Esquirol 
n'hi  havia  una  viudeia 
que-n  festejava -1  barber 
i  ara  estima -1  senyor  mestre. 
Aneni'hi  tots  dos 
i  no  massa  depressa, 
oh  lailà, 
cap  a  ballà. 
El  mestre  se  n'es  anat 
cap  allà  a  les  seves  terres; 
i  diu  que  no  tornarà 
fins  Sant  Miquel  de  Setembre. 
Sant  Miquel  ja  n'es  passat 
i  no  torna  •!  senyor  mestre. 
La  viuda  s'està  al  balcó 
i  sà  mare  a  la  finestra. 
La  viudeta  puja  a  dalt, 
treü.el  cap  a  la  linesira; 
la  viudeta  fa  t^n  gran  crit: 

—  Ai,  mare,  ja  hi  vist  el  meStre.— 
Baixa  l'escala  corrent: 

—  Com  ho  passa,  senyor  me&ire? 

—  Jo,  molt  bé,  ja  t'ho  djré, 
sinó  que  nom  voldràs  creure. 
Hi  esiat  set  mesos  malalt 

a  l'hostal  de  les  Ginguetes. 
La  minyona  puja  a  dalt 
a  matà  una  gallineta. 
La  viudeta  ja  es  a  dalt; 
ja  mala  la  gallineta; 
la  gallina  pera  mj, 
iercaldo  pel  senyoi*  mestre. 


LA  SIRENA 


A  poe  a  poc 


i^^g^^^g 


La      Si 


de      la 


KEg^i^^lTI^^g^ 


mar, 


que  la 


1T= 
■gent  re     -* 


m 


lz::±ziii; 


*    •    ♦^^ 


po  •  SCO,    ue     fa 


els    meus    , 


ulls. 


í- 


que    vo 


lea 


dor 


È^^ 


i!=±: 


ml  i        uo         po  •  deu,  que     vo    -    leo 


dor   - 


■> ::— 


toll     bcf 


^•==?5^5=K 


«^;l:•-^t:^-C^ 


po 


deu 


04  Cançons  populars  catalanes 

La  Sirena  de  la  mar, 
ara  que  la  gent  reposen, 
ne  fa  tristos  els  meus  ulls, 
que  volen  dorm!  i  no  poden. 

—  Nit  i  dia  eslic  pensant 
amb  la  vostra  amor,  minyona. 
^Quan  hi  podré  descansar 

en  vos  braços  amorosos, 

lligats  amb  unfatabet 

els  cabé   s  rossos,  minyona? 

—-Vos  diria,  jovenet, 

que  parléssim  d'altres  coses, 

que  de  lo  que  havem  parlat 

en  prenguéssiu  testimoni 

—  T'haurasd'aguardar  un  poc: 
not  prometo  una  tal  cosa. 

—  Tu  mateixa  bé  ho  has  dit 
que  jo  no  era  bon  moco; 
no't  pensessis  tu  tampoc 
ser  del  món  la  més  hermosa. 
La  ventura  que  tu  tens 
que  la  roba  bé  se't  posa, 
que,  si  acas  no  fos  això, 

del  món  series  l'escòria.— 
Nines  que  'n  veniu  al  món 
tinc  de  dir-vos  una  cosa  : 
de  festejar  non  parleu 
ni  poseu  amor  als  homes 
Molt  temps  n'he  festejat  un, 
portant-hi  voluntat  dolça. 
Ell  me  n*es  estat  traidó : 
mai  me  n'ha  portada  gota. 


Cdnçoiïs  populars  cafiitantts  63 

Ara  m'he  determinat 

de  fer  vida  tota  sola, 

He  posai•iiie  cu  ud  convent 

i  fer-mcn  manja)  s>  ^^O  trobo. 


CATERINA 


Mogut 


i 


p 


na     se  'n 


pen 


Í5e^ 


-^-4-N- 


JÜtí 


it^ 


-^^=^ 


ti  *  zu,  prim,  tant  a  -  qo  •  ro  •  s&. 


amb 


ftl    s    N    N    h^ 

N  ^  # 

-lí-t^ — h-fr 

WA-f-^-t-t- 

l•-<'^-H 

b=^— ^=1 

aipin^ta  d'ar  •  gent,    prim,  tant  a-mo-ro-sa 


^^g 


^^Í3 


555^^ 


*- 

ment,       amb  n        n^    pin  •  ta     d'ar  •  gent,      prim, 


tast     a  •  oLO      to       s» 


ment 


Cançons  populars  catalanes  67 

Caterina  se  n  pentina, 

prim^  tant  amorosa, 
amb  una  pintí      argent, 

prim  tant  amorosament. 

Cada  cabell  que  lin  queia 
maleía  Is  seus  parents  ; 
maleía  pare  i  mare, 
son  marit  primerament. 
Son  marit  se  l'escoltava 
i  de  molt  secretament. 
—  Calla,  calla,  Caterina, 
no  parlis  tant  malament. 
Si  aquest  viure  no  t'agrada, 
jo  l  faré  mudar  d'intent. 
Quan  éreu  a  casa  vostra 
n'anaveu  molt  pobrament. 
Abans,  quan  'naveu  a  missa, 
hi  anàveu  tot  corrent, 
i  ara  hi  aneu  amb  cotxe; 
per  vós  s'aixequen  la  gent; 
i-us  feien  menjar  pa  d'ordi, 
i  ara  I  mengeu  de  formem. 
De  pedaços  a  la  roba 
n'hi  portaveu  més  de  cent, 
i  ara  n'aneu  de  seda, 
de  seda  i  de  fil  argent. 
I  us  feien  guardar  Ics  cabres 
tant  amb  pluja  com  amb  vent, 
i  aqui  aneu  acompanyada 
de  criades  més  de  cent. 
Si  aquest  viure  no  us  agrada, 
casa  vostra  us  tornarem. 


MARGUERIDA  DE  CASTELLTERSOL 


Ucíul 


^í-^ 


■a     à       à. — M 


p~p     i;— u 


U  -  flt  ctn  -  çó     s'ha    dic    • 


h^J-  T   rà|=^^ 


da 


a    tren    -    u     de       Ju  -  H     - 


^^ET-^-J^ -  lli  -^  ^ 


oi,  dc  Ics  cii-nyo-nes  bo       -      ni  -  ques, 


^^ 


m 


ínztE 


de     Ui  de  Cas  •  teli  •  ter  •  sol. 


\=ÍH^^i4=J=^.}±ú-^ 


Dt    les  deGu    •    teli  -  ter    •    sol. 


Cançons  populars  catalanes  GQk 

Una  cançó  s'ha  dictada 
a  trenta  de  Juliol, 
de  les  minyones  boniques, 
de  les  de  Castelltersol. 

Entre  tantes  n'hi  ha  ti^na 
que  es  bonica  com  un  sol. 
Són  molts  els  que  la  festegen: 
no  sé  quin  ne  durà  dol. 

Jo  no  ho  puc  dir,  però  penso 
que  la  festejo  tot  sol. 
Un  dia  l'encontro  sola, 
puix  que  la  ventura  ho  vol, 

que  portava 'Is  cantarillos, 
que-n  venia  de  la  font. 
Jo  li  dic;  — Hola,  Garida.— 
I  ella-m  diu:  — Hola,  Ramon.— 

Jo  li  dic  si  ballaria, 
i  ella  me'n  respon  que  no. 
—  De  ballar  jo  no'n  soc  digne 
amb  un  jove  com  sou  vós.— 

La  primera  giradeta, 
tol  ne  sàu  roses  i  flors. 
La  segona  giradeta, 
llàgrimes  del  cor  iin  dó. 

La  tercera  giradeta 
ii-aa  pistola  iin  dó 


JO  Cançons  populars  catalanes 


—  Veus-en-aquf  una  pistola 
i  atravesseu-men  el  cor. 

—  El  meu  cor  no  bastaria 
per  mata  un  jove  cotn  vós. 
Voiires  pares  plorarien, 
plorarien  de  irtstor, 
també  germans  i  germanes, 
i  també  U  vostra  amor. 


ROSA  DEL  FOLLÓ 


Apoca  poc 

rriSri 

—T- — ^- 

— r- — 1 

tt^-"^=*^ 

.f 

-f — ^ 

—4 — 1 

Ro 


del        Fo 


lló, 


íc=:í!t 


2è: 


iper      qaèetstaot  plo 


sa? 


No•n     tincires-tar 


jo,     51*01   ca  -  sea    per 


fe 


Cor  •  ça. 


Mi 


nyo  -  na. 


3TÍt=íçr:hi± 


'»— ir- 


^__*. 


í?=l>^ 


H 


Qpins  co-lors  gas        teu     tant      de    ro   -    sa  her- 


it 


i 


tijo       na. 


7í  Cançons  populars  caiaianes 

—  Rosa  del  Folló, 

per  què  ets  tant  plorosa? 

—  No  n  tinc  d'estar  jo, 
si  m  casen  per  força  ? 

Minyona. 
Quins  colors  gasteu 
tant  de  rosa  hermosa.. 
Minyona. 

—  ^Com  non  tinc  d'esia 
si  -m  casen  per  força? 

—  No  n'estigueu,  no, 
que  ia  no  n'es  hora 

Diumenge  vinent 
)a  ns  duran  les  )Oies. 
el  davantal  blau, 
la  corbrata  groga 


CANÇÓ  NOVA 


Moàtrai 


FJÍ--^-^— r-|— S K f 


i^=^ 


m 


U     -     ni       can     -    ç6         vqí      c«d   • 


f 


-0 — 0- 


t=ti 


ur,    no     bi  ha 


molt  que   n'es    dtc 


í^ 


^í 


i 


^ 


2-p- 


iàzE^^. 


ta 'da,  d'u-na  ft)i     -     uyo  •  na  que  bi  ba        dins  &t  * 


PP^^-gil^g^?^^^ 


nyuls    a  -  po-sen     -    ta-da. 


Bon  a 


^^^^^^^ 


a  •  deus  •  si 


m 


au,  co  •  lor   de 


3S! 


1^^=%^^.:^ 


ftia  •  BA. 


74  CançoK^  populars  catalanes 


Una  cançó  vui  cantar, 
no  hi  ha  molt  que  s'es  dictada, 
d'una  minyona  que  hi  ha 
dins  Banyuls  aposeníada. 
N'es  filla  de  bona  gent, 
de  boi-  pare  i  bona  mare. 
Un  dia  jo  Tenqontrí 
més  avallet  de  Sant  Llàtzer. 
Jo  li  dic:  — Que  Déu  te  guard, 
rosa  fresca  i  colorada.  ~ 
Ellam  diu:  —Adéu,  clavell 
cullit  s\3l  matinada. 

—  Llicencia  us  vui  demanar 
per  dir-vos  quatre  paraules. 
Si  us  volieu  casà  amb  mi 
us  faria  demanar-vos. 

—  No  pot  ser,  lo  jovenet, 
que'n  só  massa  jova  encara.— 
Quan  el  jove  sent  això 

en  terra  va  caure  en  bas(^. 

—  Aixequeu-vos,  jovenet: 
no  perdeu  les  confiances, 
que,  si  jo'm  tinc  de  casar, 
sereu  vós  i  no  cap  altre; 

que  me  n  volen  fer  ser  monja 
d'un  convent  que  a  mi  m'agradi, 
del  convent  de  Sant  Geroni^ 
de  Sant  Pere  o  Santa  Clara. 
Santa  Clara  es  un  convent 
que  té  gran  anomenada. 


L'ÀNIMA  EN  PENA 


Mr-ti 


Tor     •  .  n«    -    li         lo  mf    de 


^ 


4?=ï^ 


1^— h-  --^1 — ^    J  ^  _^ 


mftif,     re-ga  •  U  •  d*    prí-i 


▼e^rt;   cas-o  • 


^ 


lo        ros      si 


g=d^-fe>- 


nyol. 


^ 


^ 


•^#•    ■        "^^rW-- 


la       ca  •  der    -    ne      ri,      el 


1;^^^ 


^ 


U      ca  •  der    -    oe     -     r«. 


y6  Cançons  populars  caialanes 

Tornarà  lo  mes  de  Maig. 
regalada  primavera; 
cantarà  lo  rossinyol, 
el  tord  i  la  cadernera : 
les  herbetes  floriran 
i  els  arbres  posaran  tendre. 
i  jo,  pobreta  de  mi, 
n'estic,  ai!  pena  que  pen». 


TERESA 


ftUí 


^ 


■f-r 


i 


Me   n'a   •   nia  mij-sa  ma  •  jof  sols  per 


^^s^-^i^gB 


▼eu  -re    la  Ta  •  re  •  ta.  Ja    l'cn  veig  qne  ^jor-taal 


I  fl   J  I  1-^-^=^^ 


írcDt 


na  pam     de    ciii•ia  ver 
lla,     ma     pjun  de        cin  •  u     ver 


^s 


1  f.  ■"_;  I  ■"  t-^ 


114. 


y8  Cançons  populars  catalanes 

•  Me  n'aní  a  missa  major 
sols  per  veure  ia  Teresa. 
Ja  la'n  veig  que  porta  al  fronl 
un  pam  de  cinta  vermella. 
Ja  me  li  miro -Is  dits, 
l'anell  d'or  a  la  raà  dreta. 
Aquell  es  un  bon  senyal. 
que  porten  quan  són  promeses. 
Al  sortir-ne  ^e  l'iglesia 
n'encontro  la  mare  d'ella. 
Jo  la'n  vaig  a  saludar 
com  acostumava  ;i  fer-ho. 
Mentre  estava  saludant, 
n'ha  passada  una  donzella. 

—  ^Bé'm  dirieu,  Maria-Agna, 
qui  n'es  aquesta  donzella.^ 

—  Joan,  com  vós  heu  tornat? 
Bé  la  solieu  conèixer. 

Vos  voleu  burlar  de  rai? 
Aquesta  es  la  meva  Teresa. 

—  ^Me-n  voldrieu  dar  llicencia 
per  parlar  un  xic  açab  ella? 

—  Joan,  si  hi  voleu  anar, 
avui  serà  tota  soleta.— 

De  tant  lluny  com  me  va  veure 
a  plorar  se-n  posa  ella. 
De  tristor  plorava  jo, 
d'alegria  plorava  ella. 
Lo  que  m'aconsola  a  mi 
que  d'ella -n  tinc  una  prendaí 
d'ella -n  tinc  un  mocador 
brodat  de  seda  vermella, 


Cançons  populars  catilanes  7p 

que  al  mig  hi  ha  un  campanar 
i  ai  cap-d'amunt  una  estrella 
qúe  -n  fa  cara  a  tots  els  vents. 
Aizís  ho  fan  les  donzelles. 
Aixfs  m'ha  passat  a  mi. 
No  m  fiaré  ja  més  d'elles. 


L'ESCOLTA 


ün  poc  mogut 


^fe 


P£S 


2!:^; 


Fa  •  drios  que        fes  •  te 


gea, 


*=* 


S 


^t 


dan  •  me  l'en  •  ho  -   ra   •    bo  •   na,    queme*nsó»> 


!-•- 

P 


oio         rat  d'a   •  na  gen    •    til       mi 

^  Més  viu 


l_..„K-t»d>: 


^feíÉ 


-.? -^ 


lí^r* 


-^— <^ 


na.  La        flor 


n  es          fres-cai  cO'lo 
rel. 


1?=P= 


ní     ^l  pred  ^  da        del      mea  cor. 


Cançons  populars  catalanes  8i 

Fadrins  que  festegeu, 
dau'me'n  l'enhorabona, 
que  me  n  só  enamorat 
d'uoa  gentil  minyona. 

La  flor 

n' et  fresca  i  regaiada 

prenda  del  meu  cor. 

Blanca  n'es  com  la  neu,' 
fresca  com  una  rosa. 
Sempre  n'esiic  pensant 
quan  l'encontraré  sola. 

Un  dia  vaig  saber 
que  era  a  i'hort  tota  sola, 
que'n  regada -1  jardí, 
ies  flors  i  les  violea, 

la  flor  del  llessamí 
i  un  roseret  de  roses. 
De  tant  lluny  com  l'en  veu, 
elia  a  riure  se-n  posa. 

—  De  què  rieu,  l'amor? 
De  què  rieu,  l'esposa  ? 

—  Jon  ric  del  bé  que  us  vui, 
la  voluntat  que  us  porto.  <- 

Pensant  que  ningú  '!s  sent, 
son  galan  sels  escolta. 


82  Cançom  populars  cataian^ 

S'í  ho  han  anat  a  dir 
al  pare  de  ta  minyi^na. 

—  No  parlem  re»  d€  mal, 
ni  parlem  d'altres  co&es: 
parla veo  del  casà, 
cosa  que  moh  imporu. 


ANGELETA 


Mo^ut 


\hr^  í^'l}l}'l}\  i\  I  j   I  ^-^ 


Si  n'hi  havia  una  Ange  -  le  •  ta      molt 


prtriripía 

■I  2     ...      N-t 

^ h- 

V-^^'  '  "   1 

|-í=f=:^: 

liV-^ 

£res     -     ca  i  molt  re.   -    ga      -       U    •   dft. 


UU-UU''-  .Ihé^-^g^ 


Ca-da    di  •  aque'I  sol       ix  e   •  lU    • 


«—# «CS:» « W — #t=»# 


rborla 


SC  n  a     -     na-ya. 


t     .     llt    • 


*=ï 


l'bor -u 


-*r- 


^^mi 


Cançons  populars  catalanes 


Si  n'hi  havia  una  Angeleta 
molt  fresca  i  molt  regaladar 
Cada  dia  que*i  sol  ix 
ella  a  Thorta  se  n'anava,       , 
i  ara  no  hi  anirà,  no, 
que!  seu  pare  l'ha  casada. 
L'ha  casada  a  Tarragona; 
penso  que  no  hi  viurà  gaire» 

—  Angeleta,  ves  a  l'hort, 
ves-te'n  a  l'hort  i  no  tardis. 

—  Adeussiau,  clavelleis 
que  algun  dia  ]o  us  regavaj 
i  ara  no  us  regaré,  no, 
que-l  meu  pare  m'ha  casada; 
m'ha  casada  a  Tarragona: 
penso  que  no  hi  viuré  gaire. 

—  Angeleta,  puja  a  cavall, 
que  ta  mare  hi  es  pujada. 

—  Adeussiau,  veïnes  totes, 
donzelles,  viudes,  casades. 
Adeussiau,  mongetes  totes 
del  convent  de  Santa  Clart* 
I  adeussiau,  fadrinets 

amb  els  quals  jo  festejava.— 
Quan  són  un  troç  més  avall, 
el  seu  galan  n'encontrava. 

—  Ont  va,  ont  va  l'Angeleta? 
Ont  va  tant  acompanyada? 
-^La  porten  a  Tarragona, 
que  ella  mai  hi  es  estada. 

—  Si  tingués  un  cavall  blanc, 
ío  vindria  a  «companyar^la. 


Cançons  populars  catalanes  85 

—  Trou  s*cstima  lal  favor, 

prou  són  els  que  m'acompanyen: 

a  davant  hi  ha  Is  criats, 

i  a  darrera  pare  i  mare.  — 

Lin  dóna  u.n  ram  de  clavells 

per  memòria  i  recordança. 

Els  clavellcts  n'eren  secs, 

que  d'olor  no*n  feien  gaire. 

Tot  olorant  els  clavells 

li  n'ha  vinguda  una  ba&ca,. 

No  ho  gosa  dir  als  criats, 

que  ho  diu  a  la  seva  mare> 

que  la'n  baixin  de  cavall. 

L'Angeleta  està  cansada. 

—  A  l'entrant  de  Tarragona 

tota  la  gent  me  miraven. 

No  sé  srm  miren  a  mi 

o  les  joies  que  portava, 

o  si  miren  al  traidor 

que  en  el  meu  costat  anava. 

A  l'entrant-ne  del  carrer, 

la  sogra  ja  li  cridava; 

—  Vine,  vine.  Angeleta, 

que  l'ensenyaré  la  casa. 

Les  parets  són  de  cristall, 

les  calaixeres  daurades; 

la  cambra  que  dormiràs 

coberta  de  pedra  marbre. 

A  l'entrant  ne  de  la  cambra 

a  sobrel  llit  sen  tirava. 

Ja  no  li  gosen  dir  res, 

Pcuaíof  qqm  em^va  C4ns4<i< 


86  Cançons  populars  catalanes 

Tant  i  tant  va  durà  això, 
que-l  seu  galan  ja  hi  entrava. 

—  Escolta,  escolta,  Angeleta, 
no  estiguis  desconsolada, 
que  irem  a  comprà  un  vestit 

que  en  tot  el  món  no  n'hi  ha  un  altre. 

~  Ai,  no  estic  pas  de  vestits: 

prou  me'n  comprava  •!  meu  pare. 

Aneu  a  buscà  '1  doctor, 

el  doctor  per  visitar-me.  — 

I  el  doctor  ja  n'ha  manat 

confessar-la  i  combregar-la, 

que  té  metzines  al  cap, 

que  no  hi  ha  remei  per  ara. 

A  les  nou  hores  de  nit, 

Angeleta  confessava; 

a  les  dèu  hores  de  nit, 

Angeleta  combregava; 

a  l(es  onze  hores  de  nit, 

Angeleta  extremaunciada; 

a  les  dotze  hores  de  nit, 

l'esperit  a  Déu  donava. 

Vinguen  frares  i  beats 

per  aconsolà  *I  seu  pare, 

i  les  nines  del  carrer 

per  aconsolà  a  sa  mare. 

I  al  tornar-rae-n  a  ManrcsA 

tota  la  gent  me  cridava : 

>-*Què  tal,  què  tal  l'Angeleta? 

'Deu  està  alegra- i  trempada. 

—  L*Angelet4  ja  n'es  morta, 
ia  n'M  morta  r  enterrada  ' 


Cançons  populars  caiaianes 


Ai  niares  qoe  teniu  filles, 
pendreu  l'experiència  ara: 
no  feu  pas  cusà  les  (illes 
auib  un  que  an  elies  no  agradi. 


EN  SERRA LLONGA 


Modtrat 


¥ 


^ 


Jo       an   Sa     la »  Vi    U        drau      e 


1 — N" 

w 

— t^ 

— h-l 

■  ■  f  ■  -  "     ■  f  ■ 

,«     ^ 

■      !'      ■■n-     -r         ■:;  -  \ 

— 'i^ — '^     b 

^; >j 

•  ■ 

J 

_^_^_J 

ra*)  nom    que     jo    te 


per       10 


5ü^ 


bre  nom  Sero      lloo    ga,    ca        sat    e-ra  amb  lapó 


h  I  .  1^ 


í 


^ 


È 


bi 


bi 


il«. 


lla. 


sat      e        ra  amb  la      po 


Cançons  populars  caialanef-  9<) 

Joan  Sala  i  Viladrau 
era'l  nom  que  jo  lenia, 
■per  sobrenom  Serrallonga, 
casat  era  amb  la  pubilla. 
T«niera  tres  hereiais, 
els  dos  descansats  vivíem, 
de  continu  tres  criats 
fins  a  taula  nos  servien. 
Un  dilluns  al  dematí 
Péu  vol  la  fortuna  mia: 
tinguérem  quatre  pentiencies 
amb  uu  fadri  de  la  vila. 
De  raons  ve  més  raons: 
)0  li  vaig  llevar  la  vida; 
fadrí  es  fill  de  bona  part, 
de  gent  principal  i  rica. 
Manaren  que -ni  perseguís 
ei  rei  de  nit  i  de'dia. 
Veieni-me  avorrit  del  móo, 
perseguit  de  la  justjcia,, 
aní  amb  en  Roca  a  dinar 
(i  me  n'vol  en  sa  quadrilla. 
Divuit  anys  vatg  anar  amb  «H 
perseguint  la  mala  vida. 
Jo  li  mirava  'l&  prüúl& 
i  ell  ane  mi  no  mels  mirat 
jo  men  vaig  determinar 
de  íer-me-n  cap  de  quadrilla. 
Jo  tntn  posí  a  llogar  moços, 
cinquanta  tots  en  un  dia; 
)a  fo«em  cinquanta  i'dos, 
jo  i  un  company  «|o«  tenúu 


po  Cançom  pçpulars  caialanes 

En  ei  regne  de  Valencià 

m'encontrava  sol  un  dia, 

trobant•me  sense  diners 

jo  i  ia  camarada  mia. 

Anàrem  a  un  hostal: 

de  diners  prou  n'hi  havia: 

d  allí  'ns  en  vàrem  portar 

propxiQcinccentes  lliures. 

Acabats  són  els  dïner-s, 

jo  a  l'hostal  ja  hi  tornaria ; 

jo  me'n  vaig  determinar 

de  tornar-hi  sol  un  dia. 

De  tant  lluny  cora  veig  l'hostesa 

—  Teniu  gent  de  mala  vida? 

—  Bé  n'hi  ha  haguda  per  mi. 
m'han  robat  tot  quant  tenia. 

—  Me-n  dirà,  senyora  hostesa, 
el  lladre  quin  nom  tenia? 

—  El  iraidor  den  Serrallonga, 
llamp  que  li  llevés  la  vida.-> 
Jo  penso  de  baii  en  baix: 

—  Lo  que  -m  desitges  te  vingui.  - 
A  la  taula  hi  han  dos  moços 
quem  miren  com  jo  mels  miro. 
Que  ells  ne  porten  floviols, 

pel  cert  jo  també  n  tenia, 
que  si  ells  guessin  sonat, 
io  també  sonat  hauria. 


CANÇÓ  DE  LLADRE 


Aïegrtt 


^=^ 


ÍE* 


feí 


i 


i^ 


Quan 


ne  -fa     pe  -  ti    - 


#    #     0    ^ 


^-.*->-^ir-| 


tet    fes  <•  te  •  ja-va  i  pre  •  su 


nii    -    a, 


.:.  f 

— #- 

'   #   » 

, : V — V — . 

-^ 

=feí=£a 

—J J'  ^  '  - 

par  •  de>Dya  blan-ca  al     peu 


ca  -  dò  a      la       fal 


í?-* 


^£^^ 


déu.  cla-vell  mo-re    -   net  I 

*    .     h 


Adéu, 


^ 


55=3i 


■<9~y    ^ 


«  •  tre  -  !U      d«l 


•I 


çi  Cançons  populars  catalanes 


Quan  )o  n'era  petitet 
festejava  i  presumia, 
espardenya  blanca  al  peu 
'  mocadd  a  la  falsia 

Adéu,  clavell  mareneU 
Adéu,  €Htrella  del  dia ' 

ara  que  ne  só  grandet 
•n'he  posat  a  mala  vida 
Me  só  posat  a  robar 
ofici  de  cada  dia. 
^aig  robar  un  traginer 
que  venia  ds  la  fira: 
li  prenguí  tots  els  diners 
«  la  mostra  que  duia. 
Quan  he  tingut  prous  diners 
he  robat  també  una  nina* 
l'he  robada  en  falsetat 
dieut  que  m'hi  casaria 


TORNANT  DE  LA  BATALLA 


Uodtnt 


4 


i 


ift 


ba 


lla       del      rei 


ÍEirín 


i 


mo  •   ro      dels  que  hi        van    ao'n     tor-ncn 


i 


gai  •  res,    no'n      tor  •  nen     -   «I  -  nò'ls    he     - 

/7\ 


^T-J^^ 


U 


l=t 


-« #- 


rvaa. 


i  eo<a   *   ri'ls  de     bo-oei        ca  •  tes. 


L«  btulla  del  rei  moro 

dels  que  hi  van  non  tornen  gaires: 

oo*D  tornen  sin6  'Is  faereu», 


g4  Cançons  populars  catalanea 

1  encara  Is  de  bones  cases. 
Sa  mare  surt  al  balcó 
pei  veure  1  fill  si  arribava 

—  D'ont  veniu  color  trencat? 
d'ont  veniu  cara  esblaimada? 

—  Mare,  ne  vinc  de  la  m'ar, 
ont  hi  ha  hagut  grossa  batalla, 
la  batalla  del  rei  moro, 

dels  que  hi  van  non  tornan  gaires 

—  Pugeu,  patges,  el  meu  fill, 
pujeu-lo  a  les- cambres  alies, 
que  allí  veurà  a  sa  muller, 
que  es  panera  d'una  mfania. 

—  No  estic  jo  per  ma  muller 
ni  per  ma  filleta  aimada. 
Oh  I  Feu-me  1  llit  en  repòs, 
que  JO  no  viuré  pas  gaire, 
que  entre  jo  i  el  meu  cavall 

~  portem  trenta  nou  llançades 
el  cavall  porta  les  vmt, 
trist  de  noi,  porto  les  altres  t  — 
Al  tocar  la  mitja  na 

« «"<  cavaller  ^afinava. 


LA  PASTOREL•LA 


On  po£  mogut 


i 


1 — h-!r 


-#— ^ 


Uo     sol-Uat,     quan   tor-nL      de      la 


i 


-^,  ,'■         h 


^ 


# — ^ 


ga;r 


SI  n  en  *  con  »  tra  u  -  oa 


^ 


— >«=í^ lé-, 

p&«  •  to      -       re     •     lla. 


^-^ 


m 


—  P»!  -  to  -  re 


3^ 


-#s- 


!ic,     bon      jcrn,    bon       jorn.     Vo        leu      lio 


g   J'  .M  J    J 


■77 


glf    •    oe  un  jo    •    ve        p«i      •      tor? 


g6  Cançons  populars  catalanes 

Un  soldat,  quan  tornà  de  ia  guerra, 
si  n'encontrà  una  pastorel•la. 

—  Pastorella,  bon  jorn,  bon  jorn. 
Voleu  llogar-ne  un  jove  pastor? 

—  Vós  de  pastor  nen  feu  la  mina: 
porteu  espasa  i  carrabina. 
Al  coll  porteu  vostre  xarpó: 
no'n  teniu  l'aire  de  ser  pasto. 

—  Ni  vós  tampoc,  la  demosella, 
no'n  teniu  l'aire  de  pastorella: 
blanca  sou  com  el  ilessamf : 
les  pastoreiles  no  són  així. 
Vols-te'n  venir,  gentil  pastora? 
Vols-te -n  venir  una  horeta  a  l'ombra? 
A  l'orabreta  d'un  vert  jolí 
floreix  i  no  grana  lo  romaní.— 
La  pastorella  s'ha  excusada 
dient  que  i  seu  pare  l'ha  cridada. 

—  Torneu  demà 'I  dematí: 
a  les  nou  hores  ja  seré  aquí.  — 
Les  nou  hores  ja  són  tocades. 
La  pastoreta  no  hi  ha  es  anada. 
£1  soldat  prou  hi  es  estat: 
la  pastoreta  ja  l'ha  enganyat 
--Jo  hi  faré.fé  una  capelleta 
que  tingui  forma  de  pastoreta,  ^Ég 
i  quan  la  gent  hi  passaran, 
de  l'amor  meva  's  recordaran. 


LA  DIDA 


Afoli  0  pot  a  ptx 


t=±: 


A      ca 


çai   n'es      cl     bon 


Jfcrfc 


t=^ 


rei. 


e)     bop        rei      i 


la      re     - 


^ 


ÍJ=i: 


No     10    -    man  qíd       gú   al  pa- 


'■^     ' — '^^ 


:ii-- 


lia. 


si      oó        l'io  faot       i 


•1^;  T~ 


4« 


Cançons  populars  catalanes 


A  caçar  n'es  el  bon  rei, 
cl  bon  rei  i  la  regina. 
No-roman  ningú  al  palau, 
sinó  l'infant  i  la  dida. 
L'infantó  no  vol  callar 
ni  en  breçol  ni  en  cadira, 
sinó  voreta  del  foc, 
a  la  falda  de  la  dida. 
Un  gran  foc  la  dida  encén 
de  llenya  seca  d'alsina. 
Amb  l'ardoreta  del  foc 
la  dida  s'es  adormida. 
Qoan  ella'S  va  despertar 
troba  Pinfant  cendra  viva. 
La  dida  llença  un  gran  crit: 

—  Aidau-rae,  Verge  Maria, 
que  si  vós  no  m'ajudeu, 
de  tothom  seré  avorrida. 
Set  anells  d'or  que  jo  tinc 
tots  set  vos  els  donaria. 
Verge,  si  m  torneu  l'infant, 
corona  d'or  vos  faria, 

i  al  vostre  fill  gloriós 
un  altre  de  plata  fina.— 
Mentre  estava  ella  en  això 
un  patge  del  rei  arriba. 

—  Dida,  de  què  sospireu? 
De  què  esteu  tant  afligida? 

—  Me  s'ha  cremat  un  llençol 
dels  millors  quel  rei  tenia. 

—  Dida,  veus-aqui  diners: 
aneu's-en  per  les  botigues. 


Cançons  populars  caícianes  çg 

—  E41  botigues  no  n'hi  ha  pas 

dels  llençols  quel  rei  tenia. 

—  Si  no  iiTii  ha  de  plata  i  or, 
compreu-lo  de  seda  fina.  — 
Mentre  estan  dient  això, 

<o  rei  i  la  reina  jgirriben. 

—  Dida,  aoni  .teniu  l'infant, 
que  per  veure-l  jo  venia  ? 

—  L'infant  es  en  el  breço!: 
oit  i  dia  dormiria. 

—  Dida,  aneu-lo  a  cercar, 
sioó  jo  també  hi  'oiria.— 
Ala  voreta  del  breç 

sent  una  veu  que  li  crida: 

—  Dida,  veus-aquí  l'infant 
que  es  al  breçol  que  dormia. 

—  Valeu-me,  saniissim  D^u! 
Aidau-mc.  Ve^ge  Maria! 
Les  promeses  que  us  he  fet 
tote^  seran  ben  complides. 


FUM,  FUM,  FUM 


AUgret 


^ 


h=ís: 


ite^ 


1^ 


»        ^ 


A.     vin  -  ti-cinc        de    De-scm•bré, 


É^PNN=Nggi^ 


/«m,  /«w»,      /tiw. 


a       víD  -  u-cinc 


:M!: 


^m 


^=^0=^ 


^ 


* — r 


de  De-sei»i-bre,      /um,      fum,    fum,  ha  nas 


cut  un  mi-nyo-net  ros       i  bUm-quet,  ros     i  blan  - 


quct,    fill  de      la    Ver-ge    Ma     •     ri•a;n'e8nat 


Cançons  populars  catalanes 


^g^Jl1ftí=M^ 


en      u  -  ua     çsu 


bli  -  «,     fum,       fum. 


P^^ 


/Mfk 


Ha       nas 


Jitm. 


A  vinticinc  de  Desembre, 

fum,  fum,  fum, 
ha  iiascuí  un  minyonet 
ros  i  blanquet, 
fill  de  la  Verge  Maria; 
n'es  nat  en  una  establia, 

fum,  fum,  fum. 

Aquí  dalt  de  la  niontanya, 

fum,  fum,  fum, 
si  n'hi  han  dos  pastorets 
abrigadets 

amb  la  pell  i  la  samarra; 
mengen  ous  i  botifarra, 

fum,  fum,  fum. 

Qoi'n  dirà  més  gran  mentida? 

fum,  fum,  fum. 
Ja'n  respon  el  majoral 
amb  gran  cabal: 
— Jo'n  faré  dèu  mil  camades 
amb  un  salt  totes  plegade», 

f^iii*if(im^fum, 


i02  Cançons  populars  catalanes 

Jan  va  respondre  en  Diego: 

fum,  fum,  fum, 
—  Bé  l'enganyes  per  meitat, 
tu,  Escarbat, 

que  tu  sempre  per  6ngir-te 
jo  mentida  tinc  de  dir-ie, 

fum,  fum,  fum. 

Les  llangonices  d'aquell, 

fum,  fum,  fum, 
bé  sé  prou  qui  les  ne  trau, 
i  a  mi  ja-m  plau, 
i  el  vi  dolç  de  la  padrina 
jo  meM  bec  per  medecina, 

fum^  fum,  fum. 

A  vinticinc  de  Desembre, 

fum,  fum,  fum, 
es  el  dia  de  Nadal 
molt  principal-, 
quan  eixirem  de  raaitincs 
farem  bones  restdiines, 

fum,  fum  j  fum. 

Déu  nos  dó  unes  santes  festes, 

fum,  fum,  fum, 
amb  temps  de  fret  i  calor, 
i  moll  millor 
fent-ne  de  Jesús  memòria 
lo  tindrem  sempre  a  la  Glòria- 

fum,  fum,  fum. 


CANÇÓ  DE  L•INFANT 


Cúm  hreçant 


\^^^Hr^.jm^ 


Què      li      à»       rem  a     l'In    fant 


ít 


i-^UiUè 


1^ 


^ — p — r 


lUt. 


tot    mort   de 


fret 


í       tot     ge 


^^ 


Tc=t 


Ut?         Com-prem-li  ro     ba,  puix     es    tant 


'^^-nxn:^ 


|É 


a-^.: 


V^ 


po      bre,    no 


Fill 


^^^jm 


at     Ml 


l'es 


104 


Cançons  popularz  catalanes 


rr-T! N — bv — :: : 1 — r 

)^'^-f—h^-^ 

.!    ._._Ci  «  .,£,:J 

#^ 0 ■ -y— 

bl•l  •  a     n'es   nal      a     -     nit.                      $i 

h- • — í» — } — i^— r  ~  - 

^-=^ — iy 

f-u — 1 1. é — t 

■8=f ^ 

Vln  -ftint        plo     -     ra         i 

rrr — N"^ — s — ; r~ 

la        Se    ' 
r7\ 

í-f-^v-A-j^LÏ      N     - 

-i  '     h   ?     n 

[■    fi   -■■               ■  •     ¥.9     J' 

V  -1 

"^ H      • 

np  -  ra     iris  -  te-ta  es    - 
Respost 

TP\ h~i 

^— s — ^' ^  • 

S_  f— y 

li»       co     -     se   -^   ics     ben 

{)0         .         N.       . 

d-1 J 

H-e~^ — ^    «    ij.i- 

I3tZ 

4-'= — -41 

}tM 


tes: 


ca    -    lla 


rà. 


^Què  li  darem  a  l'infant  nat, 
tot  mort  de  frei  i  los  gelat? 
Comprem-li  roba, 
puix  es  tant  pobre, 
no  lé  vestit. 
Fiíl  de  Maria, 
en  l'establia 
n  es  nat  anit 


^  Sí  l  Infant  phrt> 


Cançons  povulan  catalanes  i05 


t  ta  Senyora 
tristeta  estàf 
Fsm-ü  cosetes 
ben  boniquetes: 
ja  callarà. 

Una  joguina  li  vui  comprar 
perquè  tot  sol  puga  jugar. 
Una  campana 
de  bona  gana 
li  compraré; 
un  vestidet 
Jjergansinet, 
tot  vindrà  bé. 

Li  comprarem  també  lurrons 
sucats  amb  sucre  que  sien  bons 
neules  torrades, 
amb  meUmelades 
i  alguns  confits, 
perquè  aixís  puga 
amb  ses  dolçuries 
passar  la  nit. 

Fruita  novella  li  vui  comprar: 
pomes  ni  peres  poden  faltar, 
alguna  figa 
dolça  i  pansida, 
raims  gromets; 
jo  tinc  melons 
que  tots  seran  bons 
per  fé  un  prefentet. 


iq6  Cançons  populart  catalanes 

Si  amb  aquestes  no  vol  callar, 
se  'n  pot  sa  mare  aconsoil, 
i  a  Josep  crida 
amb  agonia, 
dient-li :~  Espòs, 
preneu-lo  en  braços: 
veurem  si  acas 
callarà  amb  vós. 

Quan  el  bon  vell  sent  que  plora  tant, 

diu :  —  Pel  cert  no  puc  sofrir-ho  tant 

fa  més  d'una  bora 

sento  que  plora 

amb  gran  clamor.— 

Diu  a  Maria 

amb  agonia: 

—  Me  trenca  I  cor. 


BALL  RODO 


ritmat 


^S 


?=?: 


pxzn:: 


-^_v-v- 


Ub       ball     ro  •  dó  dis    -    po   •  sen  per 


íi=tt 


irnií: 


^S 


TT-y- 


a•le•grAaJe    •    sús,      de         viu  •  des    t    ca 


r^^^te^l^— HI 


M  -  des.don    -    zc-lles      i   bar    •    bats. 


^ 


?r=? 


•^^ — n— ^ — r ^ 


V-ÍA 


To  •  ca    It  qae       vul-guei,  qoe       tot  ho   eo   tea 


^?^ 


feíi 


to       ca    la  qae        tuI  •  gues,  )«e 


drem; 


^=L•ijL•^ 


tot    bo       bs     Ua        rtiB.' 


io8  Cançons  populars  catalanes 

Un  ball  rodó  disposen 
per  alegrà  a  Jesús 
de  viudes  i  casades» 
donzelles  i  barbuts. 

Toca  la  que  vulgues, 
que  tot  ho  entendrem  ; 
toca  la  que  vulgues^ 
que  tot  ho  ballarem. 

Unes  viudes  ballen, 
fan  un  ball  rodó: 
ballen  la  Xacona 
i  el  Canari  bo. 

Urtes  viudes  ballen, 
rossegant  els  peus: 
a  Jesús  festegen 
i  el  pare  Josep. 

També  n*han  tret  dançt 
quatre  o  cinc  barbuts 
per  concloure  1  marro 
i  alegrà  a  Jesús. 


CAP  A  BETLEM  CAMINEM 


AUftd 


$ 


é       < 


Pas  •  tors,  tots     & 


ncm       amo 


bfzfarh•'^n^ 


E^ 


grxo    re  • 


ren  -cu    a  a 


do  •  ri      Jc    H 


1  n      1  .  ^    h — ^— — í>-tpi 

K'  ;  1 V  '^  ' — M-^'M 

•4». 


de     cei 


tcr  •  ra.     Ca -mi 


m 


«en, que*  fa 


pre, 


Bet   -  lem.       Lai 


^^^^^ 


H   la  '  ra   la  '  ra       lai,      hi   -la    la-  ra    la  •  r* 


tio 


Cançons  populars  catalanes 


m 


ÍF=^ 


í«=tf 


la  '  la      lat 


lai 


r^, 


^ 


^m 


la     lai  '  re 


tom  -ha     pet    i 


fus.    ptt   i 


m 


M 


i  d       Jut, 


Pastors,  tots  anem 
amb  gran  reverencia 
a  adorar  Jesús, 
rei  de  cel  i  terra. 


Caminem, 
caminem,  que' s  fa  vetprt, 
a  Betlem. 

Lal•la  Ux'ra  Ura  lai, 
lai-íft  ta-ra  lara  lai^ 
iai-re-ta  lai  ró, 
la-ra-la  laire  tomba 
pet  i  fus, 
pet  i  fus  i  la  vella 
i  el  fus. 

No  voldria  pas 

que  tittífuessiní^uerres, 


Cançons  populars  catalanes 


puií  tots  som  iguals: 
no  hi  haja  mà-dreta. 

A  Jesús,  que  es  nat, 
mirem-lo  com  plora; 
la  Mare  li  diu: 
—  No  ploren  toi'hora. 

Pastors,  si  hi  ^nau 
a  la  vall  d'Andorra, 
direu  a  la  gent 
que  es  nada  una  rosa. 

Un  clavell  hermós, 
cosa  molt  donosa, 
puix  Jesús  es  nat 
d'una  gran  Senyora, 

que  es  Reina  del  Cel, 
també  Emperadora. 
Veniu,  pastorets, 
veniu,  que  ja  es  hQrj. 


L'ESTRELLA  GUIADORA 


Moderat 


m 


í 


ícr 


Els    Reis 

sa  -   vi»    Çfóajp  .  ta    - 

, 

■  ■■   i"'"T""         .^      . 

^ 

j     ^       *'^•-    _PH 

*                 n    p  j 

i      i         lli 

"■    •  V    »        J           C        *       * 

ment, 


mo-guts      del  Sant      Es    •    pe 


í 


ícrií 


^^ 


g-V 


nt. 


a  a  •  do 


rar  l'Om  -  ni 


po    - 


1  ^      f       '       "^      "^    ' 

— .      J      >     ^     tr- 

\—J      n    1^ 

/      ^^'w*'     <*      J 

_l4 — i 

^      *!     1 

tent 


rei  Déu     in   •  fi 

^^         Respost 


m 


^ 


-r— jM 


-^h-^v 


in: 


nit. 


Bou   di  •  a  i 


Amb  l'es 


Cançons  populars  cattlantt 


11} 


:ti— frjr 


!í 


ttc   -  lla      gui    •    a 


m 


do 


a-nem,  a 


^ 


i^=ür 


-«T 


nem     tots      en     bon' 


ho 


Els  Reis  savis  promptament, 
moguts  del  Sant  Esperit, 
a  adorar  l'Omnipotent 
nostre  Rei-Déu  infinit, 
bon  dia  i  nit, 
amb  l'estrella  guiadora, 
anerrij  anem  iots  en  bon* hora  f 

Anem  tots  en  companyia, 
no  tingueu  pas  por  d'errar, 
puix  que  ve  la  llum  del  dia 
i  Pestrella  de  la  mar, 
que  ve  a  guiar 
qui  uns  tals  senyals  honora. 
Anem; anem  tots  en  bon' hora. 


A  Jerusalem  entraren 
demanant  aont  es  nat, 
els  Rabins  interpretaren 
de  Betlem  noble  ciutat ; 
ja  hi  han  trobat 
cl  Noi  i  la  gran  Senyora. 
Anem,  anem  lots  en  bon* hora. 


t4  Cançons  populars  eataiants 

De  sos  tresors  li  portaren 
molta  mirra,  incens  i  or, 
i  per  Rei  to  coronaren 
amb  aquestos  rics  tresors, 
i  altres  millors 
aont  els  ti-es  Reis  adoren. 
Anem,  anem  tots  en  bon' hora. 

No'l  trobaren  a  sa  casa 

ni  tampoc  a  Nazareth, 

sinó  entre  un  bou  i  un  ase, 

sa  Mare  i  Sant  Josep, 

io  Infantet, 

ont  el  pobre  Infantet  plora. 

Anem,  cnem  tots  en  bon'hora. 

Els  pastors  porten  formatges  ; 
amb  grans  genuflexions 
diuen :  — Senyora,  accepteu-los, 
que  són  d'envers  Farraron» 
i  són  molt  bons; 
preneu-los,  noWe  Senyora. 
Anem,  anem  tots  en  bon' hora. 

Li  diuen :  —  No  us  portem  pomeSt| 

puix  veiem  que  us  fan  plorar, 

puix  que  la  primera  dóna 

i  Adam  les  van  gustar 

i  van  pecar, 

aont  tota  la  gent  plora. 

Anem,  anem  tots  en  bon' hora. 


EL  RtLi  riERODES 


AUgn 


4^M  jlJ  ^.MJ  ^ 


E«  -  uut    a      U       carn -bra  amb 


m 


i^a 


^ «- 


son    fill     ai    -    mat,  re    -    mor   va      sen 


m=¥tT=i^^i 


t 


ttff  •  oe    per        tot     el    vei    -    nat.  E 


L•^=^4=r-^^T'r^=^M 


rt'l    rei    He    -   ro  -  des  amb       la      le  •  v^ 


g 


^ 


geat,        que        fe  •  i«       ua    •    ur  toti 


*         é 


-^- 


if  -  BO  •  cenu. 


//5  Cançons  populars  catalanes 

Estant  a  la  cambra 
amb  son  fill  aimat 
remor  va  sentir-ne 
per  tot  el  veinat. 

Era-l  rei  Herodes 
amb  la  seva  gent, 
que  feia  matar 
tots  els  ignocents. 

—  Ancm's-en,  Josep; 
anem's-en,  espòs; 
anem's-en  a  Egipte 
sens  tenir  repòs. 

Deixem  nostres  cases, 
viandes  també, 
perquè -1  rei  Herodes 
diuen  que  ja  ve.— 

Amb  la  soraereta 
se-n  van  a  cavall, 
seguint  les  petjades 
per  un  camí  ral. 

Els  àngels  davalkn, 
també'ls  aucellets, 
perquè'l  bon  Jesús 
no  fos  descobert. 

Pel  cami  anaven 
molt  atribuUts . 


Cançons  populars  cataianet  nj 

un  home  trobaren 
que  sembrava  blat. 

Vós,  Verge  Maria, 
ii  vàreu  manar 
que  molt  aviat 
l'anés  a  segar. 

—  Com  el  segaria, 
jove,  lo  bon  blat^ 
Com  el  segaria, 

si  encara  no  es  nat? 

—  Preneu  la  falseta, 
que  ho  serà  aviat.— 
No  va  trigà  una  hora 
que  ja  era  espigat. 

Primera  garbera 
vos  vàreu  'magar. 
No  va  trij^ar  una  hora 
que  varen  passar. 

Eral  rei  Herodes 
amb  tota  ia  gent, 
que  feia  matar 
tots  els  ignocents. 

Molta  gent  amb  armes 
l'anaven  cercant. 
A  l'home  digueren 
que  estava  segant: 


u8  Cançons  populars  catalanes 

—  Vós,  home,  cl  bon  home, 
lo  bon  segador, 

heu  vist  una  dóna- 
amb  el  Redemptor? 

Ell  ne  responia: 

—  Una  n'ha  passat 
mentres  jo  n'estava 
segant  aquest  blat.— 

Sen  gira  an  els  altres; 
diu:  — No  seran  ells. 
Tornem's-en  a  casa 
amb  tota  la  gent. 

El  camí  que  hem  fet 
no'ns  ha  aprofitat: 
ens  hem  cansat  molt 
i  res  hem  trobat. 


TAULA 


p»ti. 


Quatre  paraules  més 5 

La  Raimundeta 7 

Oonya  Isabel  de  Castilla 9> 

L' Antònia •.    .    .    .  la 

EI  Caçador i5 

La  minyona  de  Banyuls 18 

El  petit  bailei 21 

Cant  d'amor 23 

Galant  de  montanya 2S 

Desengany 28 

La  monja  de  Moià 30 

Els  tres  daliaires 33 

La  confessió 37 

La  nit  de  San  Joan 4» 

El  Carbonerot 43 

L'Atabau 4^ 

La  gentil  minyona 48 

La  del  pagès 5i 

La  senyora  Isabel 54 

La  cinu  daurada 58 

La  Viudeu 61 

La  Sirena 63 

Caterina 66 

Marguerida  de  Castelltersol 68 

Rosa  del  Folló 7» 

Cançó  nora 75 


Paft. 


L'ànima  en  pena ....  75 

Teresa 77 

L'Escolta 80 

Angekta 83 

En  SerralloDga 88 

-Cançó  de  lladre 91 

Tornant  de  la  batalla 93 

3,a  Pastorclla 95 

La  Dida 97 

Fura,  fum,  Tum 100 

Cançó  de  l'Infant 103 

iftall  rodó 107 

Capa  Betlem  caminem 109 

L'Estrtila  guiadora iia 

EtreíHecodes iiS 


TERCERA  SÈRIE 

DB 

CANÇONS  POPULARS  CATALAKT.S 


S'ha  ícl  d'aquesta  obra  un  tiratge  especial 
de  50  exemplars  en  paper  satinat 


TERCERA  SÈRIE 


DE 


CANÇONS  POPULARS 
CATALANES 


BARCELONA 

Biblioteca  popular  de  «L'Avenç» 

1910 


TipogMfía  «L'Avenç*.  Rambla  dt  Catalony»,  24 


L'ESQUERPA 


^'•  gaire  depressa 


I 


1=^=^ 


^3 


V=^ 


Per  més     quc-m     can  -  tes       au    - 


ísito 


»  *  I» — » 


p 


o^^ 


-^-?-^-»t 


ba-dcs,  ía     gri  -  f«         ^rí  -  ta 


daambtu  no-mveu-ran,    U  gri-xa         han, 


^^^^^^^^^ 


a-bans  mcnfa-réu-na    trui-ta,    la  gri-va 


fri   -  va, 


\-r—t: 


que  per        l'al•guai•rà   na    • 


dant,      lo    gri  •  ta  ^an. 


Cançons  populars  catalanes 


—  Per  més  que-m  cantes  aubades, 

ia  griua  griva, 
casada  amb  tu  ncm  veuran, 

la  griva  ban: 
abans  me-n  faré  una  truita, 

la  griva  griva, 
que  per  l'aigua  irà  nadant, 

la  griva  ban. 

—  Si  tu  ten  fas  una  truita 
que  per  l'aigua  irà  nadant, 
jo  men  faré  pescador 
que  te  n'anirà  pescant. 

—  Si  tu  ten  fas  pescador 
que  me  n'anirà  pescant, 
jo.  me-n  tornaré  una  griva: 
ginestrons  iré  menjant. 

—  Si  tu  ten  fas  una  griva 
i  ginestrons  vas  menjant, 
jo  men  faré  un  astor 
que  te  n'anirà  caçant. 

—  Si  tu  te-n  fas  un  astor 
que  me  n'anirà  caçant, 

jo  me-n  tornaré  una  Ilebra 
d'aquell  bosc  que  n'es  tant  gran. 

—  Si  tu  ten  fas  una  Ilebra 
d'aquell  bosc  que  n'es  tant  gran, 
jo  me-n  faré  un  caçador 

que  te  n'anirà  tirant. 

—  Si  tu  t  fas  un  caçador 
que  me  n'anirà  tirant, 
jo  me-n  posaré  un  vestit 
on  les  bales  noi  podran. 


Cançons  populars  catalanes 


— Si  tu  te'n  fas  un  vestit 
on  les  bales  no-i  podran, 
jo  me-n  faré  l'esbarzer 
que  te  l' anirà  estripant. 
— Si  tu  te-n  fas  Tesbarzer 
que  me  l'anirà  estripant, 
Jo  me-n  tornaré  una  erbeta 
d'aquell  prat  que  n'es  tant  gran. 
— Si  tu  te-n  fas  una  erbeta 
d'aquell  prat  que  n'es  tant'gran, 
jo  me-n  faré  l'aigua  fresca 
que  te  n'anirà  mullant. 

—  Si  tu  te-n  fas  l'aigua  fresca 
que  me  n'anirà  mullant, 

jo  me-n  tornaré  rateta 
que  se  n'anirà  amagant. 

—  Si  -t  tornes  una  rateta 
que  se  n'anirà  amagant, 
jo  men  tornaré  un  gatet 
que  te  n'anirà  caçant. 

—  Si  tu  te-n  fas  un  gatet 
qu«  me  n'anirà  caçant, 
jo  me-n  tornaré  la  lluna: 
pels  aires  iré  volant. 

—  Si  tu  ten  tornes  la  lluna 
que  pel  cel  irà  volant, 

Jo  men  tornaré  lo  núvol 
que  te  n'anirà  tapant. 

—  Si  ta  te  fasel  gros  nuvoI 
que  me  n'anirà  tapant. 

Jo  me-n  tornaré  una  flor 
que'Is  ulls  s'hl  enamoraran. 


Cançons  populars  ca  la  I  anés 


—  Si  tu  te-n  fas  una  flor 
que-Is  ulls  s'hi  enamoraran, 
jo  mcn  faré  jardiner 

que  te  n'anirà  regant. 

—  Si  tu  te-n  fas  jardiner 
que  me  n'anirà  regant, 
jo  me-n  tornaré  lletuga, 
Uetugueta  d'enciam. 

— Si  tu  te-n  tornes  lletuga, 
Uetugueta  d'enciam, 
jo  me-n  tornaré  la  terra 
que  te  n'anirà  criant. 

—  Si  tu  te-n  tornes  la  terra 
que  me  n'anirà  criant, 

jo  me-n  tornaré  una  monja 
i  en  convent  me  ficaran. 

—  Si  tu-t  tornes  una  monja, 
en  convent  te  ficaran; 

més  jo  -m  tornaré  fraret 
I  t'aniré  confessant. 

—  Si  tu  -t  tornes  un  fraret 
que  m'anirà  confessant, 

jo  me-n  tornaré  una  morta, 
i  a  la  tomba  -m  .tiraran. 
Si  tu  te-n  fas  una  morta 
que  a  la  tomba  tiraran, 
jo  me-n  tornaré  una  caixa 
I  dins  meu  te  ficaran. 


L'ENRAMADA 


Ueitrat 


^m^i  .■  I J' ."  J'^ 


-^-*f- 


Jo      só     fill  de   la  Vall- dau. ra; 


í 


H  I-     ^^ 


^ 


7    ^    \      V 


m'he       cri     -    at      t     Cas  -  te     -     lló: 


i-^A-^^^^^^ 


quan     vaig        ser  gran  me     po    •     sa  •  rea 


È^^ 


^^ 


^ »t 


d'a    >    pre   -  oeut    •      Be  -  m    «    Ió. 


Jo  só  fin  de  la  Valldaura: 

m'he  criat  a  Castelló: 

quan  vaig  ser  gran  me  posaren 


Cançons  populars  catalanes 


d'aprenent  a  Besaló. » 

Acabat  l'aprenentatge 

m'he  posat  festejador: 

í\e  festejo  una  minyona 

quel  seu  pare  no'u  vol,  no. 

Més,  encara  que  ell  no'u  vulga, 

amb  ella  -m  casaré  jo. 

Els  meus  companys  sempre  -m  diuen: 

—  No  te  la  donaran,  no.  — 
Jo  n*hi  faré  una  enramada 
de  roses  í  d'altres  flors. 
Mentres  feia  l'enramada 

■ne  veig  vindré  dos  senyors: 

l'un  era  lo  senyor  batlle, 

l'altre  un  senyor  regidor. 

Me  criden:  «  —  Detente  al  rell» 

i  se  m'acosten  els  dos. 

Ja  m'agafen  i  me-n  lliguen 

i  'm  porten  a  la  presó. 

— Senyor  batlle,  senyor  batlle: 

per  que  -m  porta  a  la  presó"? 

—  A  la  presó  no  t'hi  porto 
ni  per  lladre  ni  traidor, 

sinó  perquè  vull  quem  diguis 
d'ont  has  tretes  tantes  flors? 

—  Senyor  batlle,  les  he  trcto» 
de  les  penes  del  meu  cor. 


I  )    Besaló  per  Besalú. 


LA  VENJANÇA 


LUuger 


^m 


P»=r 


íi=t?: 


De  pe  -  ti  -  tets     s'han 


fet 


i 


^ 


-9         m. 


~0— 


0 ?- 


grans: 


lo  fa  -  drí-s     vol 


^5=d^5^E:^^ 


ca    •     si  amb       e  •  lla :  son  pa  -  re    diu 


is: 


^E^ 


-0-, 


f F #- 


V=i 


que  no  ho      vol, 


ir 


sa         uia  -  re     con    - 


^-^ 


^^ 


ten    -   ta         n'c  -  ra.      A    -    déu, 


í^^ 


í 


a     - 

m 


déu.FKn-ci»    -    ca      fer    -    rc-ra,    a    -    dóa. 


:í3.  Cançons  populars  catalanes 


De  petitets  s'han  fet  grans: 
cl  fadrí  -s  vol  casà  amb  ella: 
son  pare  diu  que  no'u  vol, 
sa  mare  contenta  n'era. 

Adéu,  Franciscà  ferrera, 
adéu! 
—  Déu  vos  guard,  Josep  ferrer. 
Vostra  filla  ha  d' ésser  meva. 
Si  no  me  la  voleu  dar, 
la  prendré  sense  llicencia.  — 

Adéu,  Franciscà  ferrera, 
adéu! 

—  Llogaré  quatre  fadrins, 
tots  quatre  a  la  bandolera.  ~ 
Ja  n'agafa  1  botavant 

i  me  li  tira  al  darrera. 

. —  Fadrins,  sereu  ben  pagats 

si-m  trèieu  d'aquest  empenyo: 

sereu  pagats  amb  diners. 

moneda  barcelonesa.  — 

A  les  dotze  deia  nit 

n'hi  truquen  a  la  finestra. 

—  Josep  ferrer,  baixa  a  obrir, 
que-n  tens  de  picar  un  ferro, 

i  si  tu  -m  baixes  a  obrir 
te-n  faré  jo  de  manxego.  — 
Al  primer  cop  de  martell 
tres  punyalades  li  pega: 
l'una  l'hi  dóna  al  costat, 
l'altra  li  clava  a  l'esquerra, 
l'altra  a  la  boca  del  cor, 
que  es  la  que  li  da  més  pena. 


Cançons  populars  catalanes  i$ 

—  Justícia  del  Cel,  baixeu! 
Deu-mc  la  raó  si  es  meva, 
qufl  me  n'han  mort  el  marit, 
m'han  robat  la  filla  meva!  — 
De  petltets  s'han  fet  granst 
lo  fadrí  's  vol  casà  amb  ella: 
son  pare  diu  que  no'u  vol, 
sa  mare  contenta  n'era. 
Adéu,  Franciscà  ferrera»  ^ 
adéu  I 


SANT  MAGÍ 


Mo):ndtt 


i 


^m 


M^-4U^. 


- — ^ — •—#—#—# 


A*  lli  baix  al  pU      }a  n'hi  ha  o-r 


ffi:;^fpq=ï 


^ 


da  .  ma 


n'e-r»    lo    à\    -    nio   - 


s 


Mi 


^ 


¥    "    •    é 


que  l'A-torincn  •  ta  «va,  pe -ca    -   dor, 


y^-i';'?rf^^^^a 


que  l'a  •  tor-meu  -  ta  •  va,  pe  ■  ca  -  dor. 

Allí  baix  al  pla  •  ]a  n'hl  ha  una  dama: 
n'^a  lo  dimoni  -  que  Tatormentava, 
peoadòr, 


I 


Cançons  populars  catalanes  i5 


que  Tatormentava, 
pecador. 
El  dimoni  diu,  -  del  cor  de  la  dama: 

—  No  me  n'aniré  -  que  en  Magí  no-u  mani. 

Ja  *1  varen  buscar  -  per  'quelles  montanyes: 
varen-lo  trobar  -  a  la  cova  santa 
que  pregava  a  Déu  -  per  la  seva  mare, 
de  que  li  alcancés  -  lo  que  li  demana, 
la  glòria  del  Cel,  -  que  es  la  glòria  santa. 
Ja  -1  varen  lligar  -  amb  cadenes  llargues 
I  per  aquells  monts  -  van  arrocegar-lo. 
Quan  són  baix  al  pla  -  jalon  reposaven: 

—  Tu,  Magí,  que  ets  sant,  -  obra-ns  un  miracle. 
Ne  tenim  gran  set,  -  set  que  nos  abrasa: 

bé  beuríem  prou  -  si  tinguéssim  aigua. — 
Magí  s'agenolla  -  amb  les  mans  plegades: 
amb  el  gaiatet  -  tres  cops  ne  pegava. 
Ja  n  surten  tres  fonts  -  fresques  i  gelades: 
curen  de  dolor,  -  febres  i  quartanes: 
qui  tinga  algun  mal  -  vagi  a  visitar-les. 


EL  BOU  I  LA  MULA 


^ 


Alegri 


è^^ 


^^ 


U  -  ua         can  -  ço     -    ne  -  ta 


feààfa.±aBgp 


^1^ 


no -va       bé   la     scn  •  ti-rcu  can   •  tar,  trc-ta 


fe^ 


e 


♦r-^- 


V^-V 


del  bou    i     la        nau'la       quan  se     va-rea  en-con 


^ 


^ 


^ 


1' — *■ 


P=tc 


trar, 


quau    se  va  -    reu         en   -  con 


;^^ 


3=^: 


ÍJ=t=p: 


:í=5: 


í?:: 


trar,  quan  se         va-ren     cn-con   -  trar,     quau  se 

4 K 


va  -  reo     eu  •  con   ••  trar. 


Cançons  populars  catalanes  17 

Una  cançoneta  nova 
bé  la  sentireu  cantar, 
treta  del  bou  i  la  mula 
quan  se  varen  encontrar. 
Quan  el  bou,  per  ses  desgracies, 
a  casa  seva  va  anar, 
al  ser  al  peu  de  la  porta 
més  de  tres  quarts  va  trucar. 

—  No  sé  per  quin  cap  ho  prenga 
ni  per  quin  cap  ho  prendré:' 

o  bé  se  n'es  adormida 

o  tindrà  algun  forastè.  — 

Ja  te  n'hi  obre  la  porta. 

Li  diu:  —  Entra,  el  meu  marit 

Quina  por  que  n'he  tinguda, 

tota  soleta  en  el  llit!  — 

Ja  li  allarga  la  cadira. 

—  Ai!  descansa,  mon  marit!  — 
diu.  — Vet-em  aquí  la  pipa, 
tabaco  que  fumaràs. 

—  El  carinyo  que  ara  -m  gastes 
no  me-l  solies  gastar: 

ara  ten  conec  la  maula, 
que-m  volies  enganyar.  — 
Amb  el  llum  que  ella  portava 
va  mirar  sota  del  llit, 
i  el  burro  que  ella  i  tenia 
s'estava  tot  arrupit. 
De  ganivets  sen  tiraren 
íins  a  voler-se  matar, 
i  iuego  lo  pobre  burro 
perdó  li  va  demanar. 


i8  Cançons  populars  catulancs 


—  Ai,  boul  Si  tu  me-n  perdones 

i  si  me  deixes  està, 

del  regiment  de  Banyoles 

te-n  faré  ser  capità; 

i  si  't  portes  com  un  ome 

i  així  com  mana  la  llei, 

luego't  vindrà  la  patenta 

per  a  ser-ne  coronel. 


LA  CITA 


Alegret 


^ 


X     j.  ."T 


Com  vo    «    leu       qucusbai  -  xi  a 


3=FJ^-q 


^ir-^—v-- 


obrir, 


ro  •  sa        fres     -    ca  i     co  -  lo 


^^=^=^=^^^=^=^ 


S 


da,  com    vo    -    leu  qucus   bai  •  xi  *      o     - 


^ 


^P 


ira 


brir 


$\    es  •  tic    al   llit    acut   •   u-da? 


—  iCom  voleu  queus  baixi  a  obrir, 

rosa  fresca  i  colorada? 

^Ccm  voleu  queus  baixi  a  obrir 


20  Cançons  populars  catalanes 

SI  estic  al  llit  acotxada? 
A  un  costat  tinc  el  marit, 
a  l'altre  -i  tinc  la  mainada.  — 
Estant  en  eixes  raons 
son  marit  se  despertava. 
-~iMe  diries,  ma  muller, 
amb  qui  enraones  ara? 

—  Es  el  moco  del  forner, 
que  ve  a  veure  si  pastava. 

—  No  tinc  el  llevat  posat 
ni  la  farina  passada. 

—  Ai.  marit?  Lleveu-s,  que  es  ora, 
i  fe/n  llevar  la  mainada: 

Tun  anirà  a  cercar  foc, 
t'aitrs  anirà  a  cercar  aigua, 
i  vós,  cem  a  més  vellet, 
anireu  a  la  caçada. 
Mai  fa  de  més  bon  caçar 
que  a  la  fresca  matinada: 
tenen  el  morret  al  niu 
i  la  cueta  gelada 

—  iQui  -us  pogués  tindré,  muller, 
dintre  una  caixa  tancada, 

amb  els  capellans  cantant 
i  la  creu  i  la  mortallal 

—  iQuJ  us  pogués  tindré,  marit, 
a  dintre  d'un  munt  de  palla, 
amb  foc  als  quatre  cantons 

i  la  cendra  ben  ventada) 


EL  PASTORET 


Mogut 


-r 


Jo       me-n   He    -    vo     de     •    ma- 


-# 1 -—ml 


ti. 


de     ma  •  ti        net       a       pun      *      ta 


1 — 1 — ;— 

H — ^-H 

-^ — r-^-r^ 

^^^— ^ 

-i—'—^ 

V^-A pj 

a'flu  -  b.i 


ga   .   fe 


^ 


mon   *   u  •  ayj. 


3S  Cançons  populars  catalanes 

Valdria  més  soleta  dormir 

que  d'un  pastor  ser  l'enamorada; 

valdria  més  soleta  dormir 

que.  no  que  un  pastor  s'enamori  de  mL 

—  Jo  me-n  llevo  dematí, 
dematl  1  a  punta  d'auba: 
agafo  mon  sarronet, 

me-n  vaig  dret  a  la  montanya. 
Quan  a  la  montanya  só 
veig  venir  ma  enamorada: 
me  la  veig  venir  plorant: 
tot  el  meu  cor  s'abrusava. 
Me  l'agafo  per  un  braç- 
1  la  fico  a  la  barraca. 
Quan  a  la  barraca  só 
veig  venir  els  meus  contraris. 

—  Pastoret,  bon  pastoret: 
.    aon  tens  l'enamorada? 

—  La  tinc  aquí,  prop  de  mi, 
ben  tapada  amb  la  çamarra. 

—  Pastoret,  bon  pastoret: 
tens  el  llop  a  la  ramadà: 
de  les  ovelles  que-i  tens 
la  meitat  són  degollades. 

—  Baldament  ho  fossin  totes 
no  deixaré  la  barraca. 

«^  AJ,  cançól  qui  treta  t'ha? 
Ai,  cançó!  qui  t'ha  dictada? 

—  M'ha  dictat  un  pastoret 
que  n'es  un  fUl  de  la  plana: 
n'es  de  la  plana  den  Bas. 
aigua  fr^fOB  i  regalada. 


LA  FILLA  PERDUDA 


Mceiit 


m 


i'm=^ 


^Ti^n 


:ícqí=tr=l?;fctï 


» 


Ai,      niarelaueu    a     mis-sa.  Ail 


^^^^^^ 


5E=a: 


9=^ 


visca  l'a-morl         ^u* ,  jo    cou.ré'I    dí 


^ 


m 


»^    ,^, 


V=tr- 


Ail 


vi$-ca  l'amor  I 


que 


-ft ^ 


jo       cou-ré-l       di     -     né.        Yis  •  ca      U 

F^  *    G  15^-*  I.    I — u  ^  £d 


ro  •  sa,    visca    la 


10  •  sa  I 


que 


H 


Cançons  populars  catalanes 


i=? 


9 — h-i 


¥=if=^- 


V=^ 


{o      COU  •  ri'I       di     •    iiè.  Vis-ca    la 


?=y=J?  >  I  j-^^ 


ro    *    sa         del         ro 


sé. 


—  Ai,  màrel  aneu  a  missa. 

Ail  visca  l'amorl 
AI,  mare!  aneu  a  missa. 

Ail  visca  l'amorl 
que  jo  cour4  -1  dinS. 

Visca  la  rosal 
que  jo  couré  -1  dinS. 

Visca  la  rosa  del  rosél 
Sa  mare  se-n  va  a  missa ;  -  ella  noi  Vol  anè. 
Quan  ne  torna  de  missa,  -  Agneta  noi  trobé. 
Pregunta  a  les  veïnes  -  si  l'han  vista  passé. 

—  Per  'qui  n'ha  passat  una  -  amb  un  bell  caplté: 
ne  venia  de  l'aigua  -  que  en  el  torrent  hi  e.  — 
Nines  que  aneu  a  l'aigua:  -  no  trigueu  a  tornd. 
N'hi  es  anada  una;  -  sot  anys  hi  estigué. 

Al  cap  de  los  set  anys  -  la  bella  ja  torné: 
a  casa  de  sa  meira  -  ella  -i  anà  a  sopS. 
A  fóra  l'osteria  -  un  cavaller  hi  e: 
ja  pregunta  a  l'ostessa  -  si  -1  voldria  allotjft. 
Li  posa  bona  taula,  -  li  dóna  bon  sopé... 
Mentres  ell  ne  sopava,  -  l'ostessa  sospiré. 

—  Què  sospira  l'ostessa?  -  Què  té  que  sospiré? 


Cançons  populars  catalanes  25 

—  N'he  perduda  una  filla:  -  vostè  s'hl  sembla  bé. 

—  Què  -m  daria  l'ostessa,  -  que  jo  la  buscaré? 

—  Cent  lliures  tinc  en  bossa  :  -  totes  les  hi  daré. 
I  altres  cent  i  cinquanta  -  si  poncelleta  n'e. 

—  Aquí  la  té,  la  filla,  -  la  filla  que  perdé. 
Ponceila  ne  só,  mare,  -  com  poncella  al  ro«è. 


L'ENUIG  DE  SANT  JOSEP 


Moàerat 


^at-iu-gi-f-M^ 


Jo     •    sep        i      Ma  •  ri 


TF=f=a 


m 


^ 


b==^ 


a     pas-sc-jar:  en         u  •  na  font  fres  •  ca    va 


J'  p  r>    r   ii 


ren         re  -  po   -   sar. 


Josep  1  Maria  -  van  a  passejar: 
fen  una  font  fresca  -  varen  reposar. 
Josep  se  la  mira,  -  la'n  torna  a  mirar. 

—  Què  mireu,  Josep,  -  que  tant  reullau? 

—  Jo  miro,  Maria,  -  que  prenyada  estau.  — 
Josep  pren  la  roba.  -  Amer,  adeussiau.  — 
Pel  camí  que  anava  «un  àngel  trobà. 


Cançons  populars  catalants 


— Aont  aneu,  Josep,  -  que  roba  portau? 
— Maria  es  prenyada:  -  vull  mudar  d'ostal. 
— Torneu-•s-en,  Josep,  -  al  vostre  palau. 
Parirà,  Maria,  -  la  nit  de  Nadal : 
parirà,  Maria,  -  un  Déu  eternal. 


LA  PROMETENÇA 


Alegret 


m 


=±A=t=Í: 


0 — #- 


í=í^ 


Ai     les 


de      h 


^S 


^ 


^S*=; 


0=1?: 


"vi•la,      i    tam      bé      les     de   ra  •  vall    To -tes 


•  -1 h .  1  1» — « — !• — ^-H 

-^ — ^"—r-y-^ — '^— ' — "^ 

són 


ma   -   u  -  ne 


re   -   tes 


í=t>: 


^ 


-é^r—é-. 


tar  -  se-l   da-van  •  ui.     Tot  es    mal,  Ma-ri-aAg- 

r7\ 


P         B         f         P       \       0- 


t?— 4 — U-«=i7 


u«  "  ta;   rot      «s        tu«l       si  no  ui  ca 


CjnvOn.f  pr>puf<ir^  caial•inex  ep 

Ai  les  noies  de  la  vila,  -  i  tambó  les  del  raball 
Totes  són  matineietes  •  a  rentar-se  I  davantal. 

Tot  es  mal.  Maria  Agneta; 

tot  es  mal  si  no-us  casau. 
Mcntres  que-l  davantal  renten  -va  passi  un  jove  galant. 
—Aquí  prou  m'hi  estaria:  -vés,  donzelles,  res  no-m  dau? 

—  Si  voleu  la  cordonera  -  oi  cintó  del  davantal? 

—  Jo  no  vull  la  cordonera  -  ni  •!  cintó  del  davantal, 
sinó  les  pometes  blanques  -  que  en  el  vostre  pit  portau, 

—  Les  pomes  són  verdosetes:  -  el  jove,*  us  farien  mal. 
Torneu  la  nit  de  Sant  Pere.  -  o  bela  nit  de  Sant  Joaa: 
Ics  pomes  seran  madures,  -  meves  i  vostres  seran. 


LA  CARTA  DE  NAVEGAR 


Alcieréf 


^ 


:L•|; 


«5 


t=^- 


5==P: 


m 


Set         vai    •  xeils  dei  •  xen  Mar 


pi: 

— fr- 

— ^~ 

=:ÍF 

-^-f 

ft 

-M 

—a — 

—0-: — 

» 

-'-)- 

■f 

-U- 

-t- 

-M 

se  •  lla      per     'ni      a  h     c»;»    -   tat    ú'O    • 


^^^ 


*=t=3r 


•é      é        é=^ 


ri:         els    uns  ti      rea      cap  Bor 


ras -ca  tel  ca   rai      dret  va   fal  -  tar.  O 


^m 


-é^ tí- 


liàl  o    •    hèl  ^ues    perJ 


Cançons  populars  catalanes 


31 


0 1 »        ^a,^  '.     ■■  0'— 


car   -  ta.  O 


he  I 


í 


ta     de       na  -  ve 


^ 


gar. 


hàt 


Set  vaixells  deixen  Marsella 
per 'ni  ala  ciutat  d'Orà: 
els  uns  tiren  cap  Borrasc* 
i  el  camí  dret  va  faltar. 

Ohàl  ohèl 
que's  perd  la  carta. 

Ohèl  ohàl 
carta  de  navegar. 
Al  cap-d'avall  dels  nou  mesos 
varen  acab&  «1  menjar. 
Perduda,  bé  l'han  perduda, 
la  carta  de  navegar! 
Nou  mesos  corren  per  l'aigua 
sense  la  terra  trobar. 
Ja  se-n  juguen  a  palletes 
qui  primer  s'ha  de  menjar: 
el  patró  de  la  galiota 
palla  curta  va  estirar. 
Ja  destfnvelnen  l'espasa 
per  el  patró  degollar: 
nostramo  se-n  tren  la  sava 
per  sa  vida  dafofuar. 


32  Cançons  populars  catalanet 

—  IQm\  serà  l'atrevit  jove 
que  la  vida  -m  salvarà? 
Al  que  me-n  salvi  la  vida 
un  dó  Jo  li  vull  donar: 

li  daré  una  de  mes  filles 
i  un  vaixell  sobredaurat.  — 
El  més  petit  va  respondre, 
aixís  que-l  patró  ha  acabatl 

—  Jo  seré  l'atrevit  jove 
que  la  vida  -us  salvarà. 

—  Puja  amunt,  l'atrevit  jove: 
dalt  de  l'arbre  has  de  pujar.  — 
Quan  es  a  mig  arbre  mestre 

ja  se-n  posa  ell  a  plorar. 

—  Què  plores,  l'atrevit  jove? 
De  què  tens  tu  de  plorar? 

—  Perquè  sols  vei^  cel  i  aigua 
1  les  ones  de  la  mar. 

—  Puja  amunt,  l'atrevit  jove: 
més  amunt  has  de  pujar.  — 
Quan  es  dalt  de  l'arbre  mestre 
ja  se-n  posa  ell  a  cantar. 

—  Què  cantes,  l'atrevit  jove? 
Per  què  -t  poses  a  cantar? 

—  Veig  els  turons  de  Marsella, 
les  senyes  de  la  Ciotat. 

—  Si  Déu  ens  feia  tal  grada 
que  a  casa  poguem  tornar, 
faria  una  capelleta 

tota  voltada  de  mar, 

la  Mare-de-Déu  del  Carme 

posada  al  cat»  de  l'altar. 


Cançons  populars  catalanes  33 

Mariners,  quan  passarien, 
la  vindrien  a  adorar. 
Viica  Toló,  Nàpols  i  Marsellàl 
Visca  l'estret  de  Cibraltarl 


L'INFANTA 


No  massa  ispren» 


^rrT  r  I J  ^^ 


Per     t         se<  •   f)    •    lla  d'un 


■^  .  I  J   i'    J 


ne     9Ò        ben    des  •  gra  •  ei    - 


^^^s 


li 

-    da:  vaig   par  -  làambuu       ca  •  va    - 


;.  W-J'H  VrN^ 


tler,  to 'ta        so-la,  u^na  ve  •  ga-da. 


Per  a  ser  filla  de  un  rei, 
nè  só  ben  desgraciada: 
vaig  parU  amb  un  cavaller, 


Cançons  populars  catalanes  j5 


tota  sola,  una  vegada. 
Mon  pare  -m  veu  al  balcó 
i  'm  nr.ira  de  fit  la  cara. 

—  Tenies  els  colors  frescs, 
1  perduts  els  tens  tu  ara. 

—  He  begut  aigua  del  riu 
i  tota  ni'ha  reinflada. 
Sastre  que  roba  m'ha  fet 
mereix  una  punyalada.         , 

—  Si  tu  volies,  infanta, 
promptament  seràs  curada. 
Vinguen  metges  de  Sevilla, 
vinguen  doctors  de  Granada* 
vinguen  tots,  de  un  a  un, 
per  a  polsar  a  l'infanta. 

El  primer  metge  que-i  ve: 

—  L'infanta  n'està  molt  mala.  — 

El  segon  metge  que  ve: 

—  L'infanta  n'està  prenyada.  -- 
El  rei  mana  a  sos  criats: 

—  Tanqueu-la  dins  d'una  cambra, 
amb  aigua  fins  an  el  cos 

per  que  la  consumi  l'aigua.  — 
Allí  r anaven  a  veure 
cavallers  i  moltes  dames. 
La  -n  va  anà  a  veure  una 
diferenta  de  les  altres. 

—  No  t'espantis,  Adrlana, 
de  lo  que't  diré  jo  ara  : 

el  foc  està  ben  encès 
1-tu  has  de  ser  cremada. 

—  No  m  aab  grou  al  morir,  no. 


36  Cançons  populars  catalanes 

ni  tampoc  el  ser  cremada, 
sinó  que  mori  l'infant 
que  viu  dins  de  mes  entranyes. 
Si  passos  un  passatjant 
li  donaria  esta  carta: — 
Mentre  està  en  eixes  raons 
un  passatjant  ne  pacsava. 

—  Passatjant,  bon  passatjant: 
si  voldria  aqueixa  carta? 

—  Una,  dos,  i  fins  a  tres, 

i  encara  que  siguin  quatre.  — 
Quan  don  Carles  reb  la  carta 
molt  content  i  alegre  estava. 
Al  descloent  de  la  carta 
llàgrimes  de  sang  llançava. 
Oigueu-Ii  noi  puc  anar, 
que  tino  malalta  la  mare.  -- 
Ja-n  mana  an  els  seus  criats 
que  li  ensellln  prompte  Taca: 
no  aquella  que  va  corrent, 
sinó  la  que  va  volant-ne. 
Quan  es  a  bell  mig  camf 
sen  troba  un  convent  de  frares. 
Ne  diu  al  pare  prior 
si  li  deixaria  un  abit. 

—  Un,  I  dos,  i  fins  a  tres, 

1  encara  que  fossin  quitre.  — 
Quan  arriba  an  el  palau. 
an  el  rei  se  presentava. 
An  el  rei  li  demanà 
per  a  confessar  rinfanta 

—  Vagi,  pare  confessor, 


Cançons  popuiurs  coM/iia'çs 


fot  seguit  a  confessar-la. 
Tres  ores  U  dó  de  temps 
ien  una  i  mitja  s'acaba. 
—•Me  diries,  tu.  l'infanta. 
si  has  pecat  gaires  vegades? 

—  No  més  n'he  pecat  que  una, 
amb  don  Carles  del  Palacio. 

—  Qucl  coneixeríeu,  vós, 

a  don  Carles  del  Palacio?    . 

—  Com  el  coneixeré  jo 

si  tinc  la  vista  entelada?  — 
Amb  besar-li  de  les  mans 
don  Carles  bé  li  semblava. 
Ell  se  la  -n  puja  a  cavall 
ben  estreta  i  ben  lligada. 

—  Ara  que  vingui  ton  pare, 

que  de  tu  no  ha  de  privar-mc.  — 

Adéu...  adéu...  Birondon. 
per  voluntat  desdiíxadal 


LA  COMTESSA 


Uodtnl 


y }!  ;:  J'N  rm 


Out       t    •    teu  vós,         Ic    bon 


^M='f=f^^-)-:^ 


com -te?  ont     a     .     neu  tant        de  •  ms 


é=^=^^=^^=^=^$^. 


-^ — r 


ti?  Vaig       a  veu  •  re  Ift    cç,aï 


j-T^J^in^HfrfT^ 


tes'sa;      fa  molt   temps    que  no'nshsm  vist. 


—  Ont  aneu  vós,  el  bon  comte? 
ont  aneu  tant  demaü? 

—  Vaig  a  Veure  la  comtessa: 


Cançons  populars  catalanes  3^ 

fa  molt  temps  que  no-ns  hem  rlstl 

—  La  seua  esposa  D'e3  morta 
I  jo  l'he  vista  morir. 

El  dia  de!  seu  enterro 
missa  d'ella  -n  vaig  oir. 
ne  cremaven  trescents  ciris: 
tot  l'altar  feien  lluir; 
n'hl  havia  trenta  donzelles 
que  portaven  mantoíl. 
Les  cortines  de  palacio, 
jo  de  dol  les  vaig  cobrir; 
els  infarts  que  ella  tenia, 
jo  de  dol  els  vaig  vestir.  — 
Al  sentir  això  I  bon  comte, 
passa  avant  el  seu  camí. 
Amb  la  punta  de  l'espasa 
ell  la  fossa  li  va  obrir. 

—  Alça-t,  alça-t,  la  comtessa, 
que  ton  marit  ja  es  aquí. 

—  <iAont  éreu,  vós,  el  comto, 
el  dia  que  vaig  morir? 

—  Ala ciutat  de  Vallnora» 
que  no  podia  venir. 
Alça-t,  alça-t,  la  comtessa. 
que]  teu  comte  ja  es  aquf. 

—  iCom  m'alçaré,  lo  bon  comte 
si  sola  no-m  puo  tenir? 
Casa-t,  casa-t,  el  bon  comte: 

no  te  n'estiguis  per  mi. 
A  la  dóna  que  pendras 
estima-la  com  a  ml; 
al«  fUIs  I  flflfls  quen  tinenit 


40  Cançons  populars  catalanes 

fes-los  posà  -1  nom  de  mi: 
cada  camí  que  tu  Is  cridis, 
sempre  pensaràs  en  mi. 
A  tots  els  fills  que  teníem 
posa-Is  en  un  monestir. 
Posa-ls-hi  xiquets:  no  aprenguin 
cl  món  que  cosa  vol  dir. 
Fes-los-hi  di  1  pare-nostre 
al  vespre  i  al  dematl. 


LA  FILLA  DEL  REI 


Pocép^ 


^ 


ÍS 


1=^^^=^ 


Tres     fi    -    lles         ne       té'l  bou 


j  ji  px^m 


to  •  tes  eres  com  u  •  na          pi*   •   t^. 


^S 


*"     '       *  8)s^ 


S'e  •  n«   -    mo  •  r;i        de      la  u      -      na 


^g^^:^^:^^^^ 


Mjir•;;iíe   •    fj-das      no  •  me      -      ni    -     va. 


Trei  fllle*  ne  lé  J  bon  rel  i 
totet  tr<5s  com  un»  plata. 
S'MAmora  de  la  una. 


42  Cançons  populars  catalanes 

Marguerida  -s  nomenava. 

—  Marguerida,  Marguerida: 
tu  has  de  ser  ma  enamorada. 

—  Nou  mana  lo  Déu  del  Cel, 
ni  la  Verge  sobirana, 

de  ser  muller  de  mon  pare, 
madrastra  de  mes  germanes. 

—  Depressa,  los  meus  criats: 
tanqueu-la  ^ins  d'una  cambra, 
que  no  vegi  sol  ni  lluna 

ni  tampoc  néixer  l'aubada. 

Per  menjar  li  donareu 

sols  tonyina  i  carn  salada, 

i  per  beure  li  dareu 

aigua  de  la  mar  salada.  — 

Passa  un  dia,  passen  dos, 

passa  tota  la  setmana: 

ella,  de  set  que  tenia, 

per  la  finestra  guaitava. 

Va  veure  ses  germanetes 

que  un  coixinet  d'or  brodaven. 

—  Germanetes,  mes  germanes: 
doneu-me  una  taca  d'aigua, 
que  la  boca  se  m'asseca 

i  ma  gola  es  una  brasal 

—  No  la  beuràs,  maleïda; 
no  la  beuràs  tu,  malvada: 
si  creguessis  a  ton  pare 

no  tc'n  mancaria,  d'aigua.  — 
Marguerida  torna  a  dins 
tristeta  i  desconsolada. 
Ja  baixa  un  aUgel  àfíl  Cel 


Cançons  populars  catalanes  4$ 

i  li  obre  una  altra  ventana, 

I  d' allí  veu  sos  germans 

que  amb  pilotes  d'or  jugaven. 

—  Oh  germans,  els  meus  germanal 
doneu-me  una  taca  d'aigua, 

que  la  boca  se  m'asseca 
i  ma  gola  es  una  brasa! 

—  No  la  beuràs  maleïda, 
no  la  beuràs  tu,  malvada: 
si  creguessis  a  ton  pare 

no  ten  mancaria,  d'aigua.  — 
Marguerida  torna  a  dins 
tristeta  i  desconsolada. 
Ja-n  baixa  un  àngel  del  Cel 
que  li  obre  una  altra  ventdna: 
desde  allí  veu  al  seu  pare 
que  amb  forquilla  d'or  menjava. 

—  Al,  pare,  lo  meu  bon  parel 
doneu-me  una  taca  d'aigua, 
que  la  boca  se  m'asseca 

i  ma  gola  es  una  brasa! 
Mentres  jo  me  la  beuré, 
de  Dios  seré  enamorada. 

—  Deprcssa,  Ics.meus  criats: 
pugeu-li  una  taca  d'aigua. 
No  li  pugeu  amb  la  d'or, 

ni  tampoc  amb  la  de  plata, 
sinó  amb  la  de  cristall, 
que  l'aigua  serà  més  clara. 
El  primer  que  serà  allí 
té  una  corona  guanyada. 
Quan  són  al  cap  de  l'escala 


44-  Cançons  populars  catalanes 

Marguerida  ja  finava: 
els  àngels  li  feien  llum, 
la  Verge  l'amortaflava. 
I  en  la  cambra  del  seu  pare 
ios  dimonis  hi  ballaven. 


CARAMELLES 


Alegre 


^^ 


*=& 


Eu  a      ques   -  u       por  •  ta 


Tlrt^  f^  fr^^ 


m 


Í31 


:*=? 

■X^ 


irzÈ 


som:         noi  som  pas  per  res  de      mal;  si  en 


w 


SBS3j5±^^ 


res  TOS  a -gra- vi-  em,  su  •  pli•co  noshodi  - 


^^^^^^ 


gau.  D'ai  •  xó  non  fi-rcm  ca      bal 


pas  •  u-rcm  noi-tra      ri-i.  Déu  vosguarJ  lotquaut  te- 


nií 


I        ro-Bii) Verge  Mf   -   ri  «  «. 


4^  Cançons  populars  catalanes 

En  aquesta  porta  som: 
no -I  som  pas  per  res  de  mal: 
si  en  res  vos  agraviem, 
suplico  nos  ho  digau. 
D'això  jio-n  far.eai  cabal 
i  passarem  nostra  via. 

Déu  vos  guard  tot  quant  teniu 
irumil  Verge  Maria. 

Digueu,  viudetes,  casades, 
1  donzelles  que  sou  dins, 
si  gusteu  de  la  musica 
d^aquestos  galants  fadrins. 
La  resposta  no  es  tornada: 
jo  crec  que  bé  -n  gustaran. 

Cantem  tots  amb  alegria: 
si  volen  donar,  daran. 

Lo  primer,  oh  donzelletesi 
que  vos  supliquem  rendits 
es  que  vos  isqueu  llestetes 
de  dintre  de  vostres  llits. 
Eixiu,  doncs,  amb  alegria, 
que  cobles  no-n  faltaran. 

Cantem  tots  amb  alegria: 
si  volen  donar,  daran. 

Isquen  els  pares  i  mares, 
qufi'ls  agradarà  també; 


Cançons  populars  catalanes  47 

1  així  mateix  les  comares, 
quo  per  elles  te  fa-I  bé. 
Isca  tota  la  casada, 
que  tots  junts  s'alegraran. 

Cantem  tots  amb  alegria: 
si  volen  donar,  daran. 

Isquen  també  vostres  avis, 
I  ds  sogres  si  n'hi  ha; 
però  aquestos,  que  no  isquen, 
molt  poc  nos  importarà: 
ara  es  el  temps  d'alegria 
i  ells  sempre  van  rondinant. 

Cantem  tots  amb  alegria: 
si  volen  donar,  daran. 

La  Quaresma  es  acabada, 
Jesús  ja  ha  ressucitat: 
deu-nos  ous,  figues  0  coques, 
puix  que  a  Pasqua  hem  arribat. 
Les  cobles  són  acabades: 
per  això  no  cessarem, 
i  aJ  peu  de  la  vostra  porta 
alegrement  cantarem. 


LA  PRESÓ  DEL  REI  DE  FRANÇA 


Alegret 


^^^-^^-,-rr+g^^^ 


par  -  ti        lo     rei       de 


-■==^- 


Fran  -  ça   un         dt-lluns    al      de  >  ma   -   ti: 


:#=í?- 


t 


te 


Jé 


va         par    -    tir      per      pen-drcEs  -  pa 


^ 


-*— #- 


V=^- 


-9^ 


32^ 


nya,  i  els  es  •  pa  -  nyols 


bé     l'bau     pris. 


^#— #- 


í^ 


=^=P: 


J.i          par    -     ti 

lo 

rei       de 

Fran    - 

mjí^-íiJ^ni-i— 

— h~ 

— -; »- 

-TT-J 

1 *-'     M-^ 

— '>- 

■—4 W- 

\=x=^ 

sa  uu 


li  -   Iíqus     al       de  «  .raa  >   ti. 


Cúnçons  pc^ulars  catalanes  4g 

Ja  part!  lo  rei  de  França 
un  dilluns  al  dematí: 
va  partir  per  pendre  Espanya, 
i  els  espanyols  bé  l'han  pris, 
posant-lo  en  presó  molt  fosca 
que  no-a  coneix  dia  1  nit 
sinó  per  una  finestra, 
dóna  al  camí  de  París. 
Treu  el  cap  a  la  finestra 
i  un  passatger  veu  venir:    ' 

—  Passatger,  bon  passatger: 
a  França  qué-s  diu  de  ml? 

—  A  París  I  a  França  deien: 

«  —  Nostre  rei  es  mort  o  pris.  i> 

—  Passatger,  retorna  a  França; 
portaràs  noves  de  mi: 

diràs  a  la  meva  esposa 
quem  vinga  a  treure  d'aquí. 
SI  noi  ha  prou  dlnè  a  França, 
que  vagin  aSant  Denls, 
que  venguin  la  conxa  d'or, 
qucs  venguin  la  flor  de  lis. 
íi  noi  ha  prou  dlné  en  bosea, 
qut  vagin  a  Sant  Patriç. 


DON  BERTRAN  I  DONYA  MARIA 


Poc  fí  poe 


La      ma  •  re  de  don  Bcr  >  tran 


V==F. 


pTr^'^-H^^^U^ 


la      Ue        do  •  nya    Ma    -    ri  •  a, 


^ 


-• F — m- 


i 


-#— ♦ 


tes  da-gacsbaD        pa    -    rit  en     u  •  oa  oitiui 


^^ 


±± 


XP=^' 


p-  » 


Í?H?: 


di  .  a; 


ut. 


tó    •    tes  du-gucs  ban        pa 


^^ 


ï^ 


^ 


rit  en     u  •  na  uir  i  ud        di  •  a. 


Cançons  populars  catalanes  5i 

La  mare  de  don  Bertran 

1  la  de  donya  Maria, 

iotes  dugués  han  parit 

en  una  nit  i  en  un  dia. 

Tots  dos  dormen  en  un  brtç; 

tots  dos  els  cria  una  ^4a. 

Quan  els  dos  s'han  fet  grandets, 

l'amor  ja -Is  ne  perseguia. 

Els  parents  de  don  Bertran^ 

)a  'I  porten  a  Lo  m  bar  dia. 

La  filla  diu  a  sa  mare 

don  Joan  si  tornaria. 

—  Ai.  filla,  la  meva  filla! 
què  voleu  que  vos  hi  diga? 
Un  consell  vos  donaré, 

un  consell  vos  donaria. 
Sembreu,  filla,  sembreu  sal 
I  arena  de  la  marina: 
quan  tot  allò  serà  nat 
don  Bertran  ja  tornaria. 

—  Això,  mare,  això  vol  dir 
que  jo  mai  més  lo  veuria. 
Ai,  mare!  fèu-me  un  vestit 
a  modo  de  pelegrina; 
parel  féu-men  un  bordó. 

i  vós,  mare.  una  esclavina; 
que  me  n'aniré  pel  món 
a  veure  $1  1  trobaria.  — 
Son  pare  paga  1  barret 
1  sa  mare  l' esclavina. 
Cent  llegües  va  caminar 
•«na  trobar  pobU  «I  vik. 


52  Cançons  populars  catalanes 

A  l'ultim  troba  una  font, 
una  íont  d'aigua  molt  viva, 
que  set  bugaderes  hi  ha 
que  pel  rei  renten  camises. 

—  Bugaderes,  Déu  les  guard. 
■»- Benvinguda,  pelegrina. 
Aíe  que  men  sembleu  bé 

la  figura  de  Maria, 
aquella  de  don  Bertran, 
que  sospira  nit  I  dia; 
al  quarto  la  té  pintada 
j  a  l'arma  la  porta  escrita. 

—  Bugadera,  no  só  jo, 
que  jo  mai  m'he  dit  Maria: 
ma  mare,  Tecla  men  deia 
quan  jo  n'era  molt  petita. 
Só  filla  de  pares  pobres: 
no-s  poden  guanyar  la  vida. 
Jo  men  só  anada  pel  món 
de  feina  si  -n  trobaria. 

—  Quina  feina  sabeu  fer 
vós,  ermosa  pelegrina? 
—"Sé  brodar  amb  plata  i  or. 
ori  plata,  si  -n  tenia. 
També  sé  tallà!  cosir 
deia  tela  bona  i  fina.  - 
AlH,  al  palacio  del  rel, 

de  feina  prou  n'hi  avia. 

Ja  n'arriba  an  el  palau 

I  n'encontralaregina. 

•-  Llnda  reina,  Déu  la  guard. 

—  Benvinguda,  pelegrina. 


Cançons  populars  catalanes  5j 

A  fe  que*m  sembleu  ben  bé 
la  flgfura  de  Maria, 
aquella  de  don  Bertran^ 
que  sospira  nit  i  dia: 
al  quarío  la  té  pintada 
i  a  l'ànima  la  duu  escrita. 

—  Linda  reina,  no  só  jo, 
que  jo  mai  m'he  dit  Maria: 
ma  mare,  Tecla  men  deia 
quan  jo  n'era  molt  petita. 
Só  filla  de  pares  pobres: 
no's  poden  guanyar  la  vida. 
Jo  rae-n  só  anada  pel  món 
de  feina  si-n  trobaria. 

—  Quina  feina  sabeu  fer 
vós,  ermcsa  pelegrina? 

—  Sé  brodar  amb  seda  I  or, 
ori  seda,  si-n  tenia; 

i  també  tallà  i  cosir 
de  la  tela  blanca  i  fina.  — 
Ja  li  dóna,  per  brodar, 
feina  per  un  any  i  un  dia. 
Sen  posa  a  tallà  i  cosir, 
se'n  posa  a  fe  una  camisa: 
en  l'un  pany  hi  broda  1  sol, 
en  l'altrei  broda  lo  dia, 
en  l'altre  i  broda  Bertran, 
en  l'altre  la  pelegrina. 
Quan  la  regina  això  veu, 
tot  seguit  s'engelosia. 

—  Pekgrioa,  fuig  d'tqul: 
vé•-t•n,  vét-im,  ptíogHna; 


^4  Cançons  populars  catalanes 


que,  si'u  veia  don  Bertran, 
de  tu  s'enamoraria. 
L'estimada  fores  tu, 
i  jo,  trista,  l'avorrida. 
-^Regina,  me  n'aniré: 
m'estaré  per  'quí  escondida.  '^ 
Quan  don  Bertran  arribà 
demanà  mudar  camisa. 
—Vés-hi,  vés-hi  tu,  criadar 
dóna-li  aquella  camisa.  — ' 
Aixís  que  Bertran  la  veu 
pregunta  qui  l'ha  cosida. 

—  Jo  l'he  cosida,  Bertran: 
jo  i'he  tallada  i  cosida. 

—  Digueu-me  la  veritat; 
si  no,  us  llevaré  la  vida. 
—Jo  l'he  brodada,  Bertran, 
amb  aquestes  mans  tan  lindei. 

—  Ments  pel  coll,  falsa  i  traidoral 
que  tal  traça  n?  tindries. 

—  Jo  rh«  tallada,  Bertran; 
pelegrina  l'ha  cosida. 

—  La  pelegrina  aont  es? 
Aont  es  la  meva  aimia? 

—  Pelegrina  se  n'ha  anat, 

se  n'ha  anat  pçr  'qui  escondida. 
Ja  la  busca  i  l'ha  trobada 
darrera  d'una  cortina. 

—  Alça-t,  alça-t,  mon  amor; 
alça-t.  alça-t,  pelegrina; 
que  tu  se^as  l'estimad». 

I  ta  reina  l'avorrida. 


LA  BUGADA 


.Urnrtt 


m 


-^ 


iï 


IS 


^ 


={? 


E  •  lla  n'es   .al -ta  i    pii-ma,  ros -sa  com 
3. 


"fr^frjy 


1^   if  é 


d'or.      Si  n'ha  fet 


bu 


^ 


ga     - 


^ 


±c4ï 


^*     f* 


^ 


de     •    te,   l'ha  ren  «U 


de 


tai 


tou 


EUa  n'es  alta  i  prima, 
rossa  com  un  fU  d'or. 
SI  n'ha  fet  bugadeta, 
l'ha  rentadeta  I  tot. 
Si  la  n'ha  esbandldeta 
en  un  rluet  airót, 
ti  ia  n'ha  estenedetfl 


56  Cançons  populars  catalanes 

en  un  jardí  de  flors. 
Ja  la  n'ha  aixugadeta 
en  un  jardí  de  flors; 
ja  la  n'ha  plegadeta 
en  una  capsa  d'or. 
Cada  plec  que  ella^n  íoia 
tot  són  Ilantos  i  plors. 
Son  pare  l'escoltava 
desde  dalt  del  balcó. 

—  Què  s'es  estat,  ma  filla? 
què  s'es  estat  això? 

—  Prou  ho  sabeu  bé,  pare; 
prou  ho  sabeu  bé  vós, 
que  me  n'aveu  donada 

a  un  mal  omenot 
que  nien  fa  anà  a  la  farga 
a  vendre  lleig  carbó. 
Ail  S)  això  dura  gaire, 
jo  nou  faré  pas,  no, 
quen  pararé  botiga, 
i  no  pas  de  carbó: 
la  pararé  de  roba 
de  ben  gentils  colors, 
de  blanqueta  i  de  grana, 
que  es  el  color  millor. 


LA  MORT  1  L'ENAMORAT 


Poc  a  poc 


^^^^^^m 


A-ques-ta  nitsom•ni     -    a  -  va. 


F^  V  Í^A  >H^^ 


tí-ï^H?- 


som  -  ni  •  »  •  va  i    ao    dor   -    mi  •  a 


'      ^     j   -V— V— I —      ^^      é-       €     I 


V=^- 


som  •  ni  -  a  •  ra   rt-tnor        me    -    va 


t  t  :\r'^j±^ 


=P=ÇÍ 


qae  ah  meua  bra  •  ços     la      te     •    ni 


Aquesta  nit  somniava, 
•omniava  i  no  ciormia: 
torp.rlave  lanrior  meva 


58  Cançons  populars  catalanes 


que  als  meus  braços  la  tenia. 
Mentres  això  somniava 
una  veu  me  deixondia: 

—  Jo  no  s6,  no,  l'amor  teva: 
só  la  Mort,  que  Déu  t'envia. 

—  Ai,  Mort  trista  i  rigorosa! 
deu-men  un  dia  de  vida 
per  confessà  i  combregar 

í  anar  a  veure  l'aimia  I  — 
A  l'instant  ja  se-n  calçava. 
a  l'instant  ja  se-n  vestia: 
se-n  va  plorant  pel  carrer 
on  la  seva  amor  vivia. 
Ja-n  pega  un  truc  a  la  porta:  — 
Baixa  a  obrir,  aimada  mia, 
que  la  Mort  m'està  buscant: 
potsé  aquí  no-m  trobaria. 
La  seva  amor,  quan  el  sent, 
li  respon  tot  desseguida: 

—  Ja  t'allargaré  un  cordó, 
un  cordó  de  seda  fina. 

—  Si  la  seda  prima  n'es, 
el  cordó  se-n  trencaria,  — 
Mentres  ell  està  parlarjt, 

ja  veu  a  la  Mort  que  arribà. 

—  Vaja,  vaja,  cavaller, 

que  l'ora  ja  està  complica.  — 
Ja  s'agafen  de  les  mans 
I  un  camí  molt  aspre  enfilen: 
se-n  van  per  una  montanya 
que  no'i  ha  sinó  una  ermita- 
■—  Deu  lo  guard,  bon  ermità, 


Cançons  populars  calaianet  39 

ermità  d'aqaesta  ermita. 
Si  una  pregunta  li  fés. 
la  resposta  nom  darta  ? 

—  Si  la  pregunta  sabés. 
Jo  resposta  li  n  faria. 

—  El  qui  -s  mor  de  mal  d'amors, 
no  perd  Tànima,  amb  la  vida? 

—  Això  si  que  no'U  sé  jo: 
Déu  del  Cel  Ü  respondria. 


LA  COMTESSA  DE  FLORÍS 


híodtrat 


1^%-^--^^^^ 


La        vi     -     la  na    se  n   pas 


H:=g=at:n=ti^ 


se   •  ia  a  •  muut       i  a        vaU    de     «a 


l•iczpzcr^fcrl•^-^ 


cam•.bra,        pen  •  ti    -    aaut    sa   ca     -    be 


^^^^^^^ 


llcTa        i   ten  '  tant  sa  er-mo    -    sa  ca-ia. 


La  Vüana sdn  passeja 
amxint  \  ava})  de  sa  cambra. 


Cançons  populars  catalanes  6i 

pentinant  sa  cabellera 
i  rentant  sa  ermosa  cara. 
Un  serpent  de  vius  colors 
al  seu  davant  s'es  plantada. 

—  Al,  valga-m  el  Déu  del  Cel, 
I  la  Verge  sobiranal 

La  meva  vida  s'escursa 
la  meva  vida  s'acabal 

—  Un  rei  encantat  ne  só:     ^ 
no  te  m'espantis,  Vilana. 
Si  regalada  vols  viure, 

ne  seràs  tu  ma  estimada: 
seràs  reina  de  Castella 
i  princesa  de  Granada; 
més,  si  per  cas  nou  vols  ser, 
moriràs  de  fil  d'espasa. 

—  Més  val  onrada  morir 
que  no  viure  desonrada  — 
La  reina-u  va  sentir  tot 
dcsde  la  cambra  ont  estava, 
i  una  crida  n'ha  fet  fer 

per  tot  Sevilla  i  Granada: 
«Tots  els  cavallers  i  comtes, 
que  i  vagin  a  presentar-se, 
i  també  lo  comte  Florís; 
t  aquest  que  noi  faci  falta.» 
Quan  arriben  a  palau 
troben  la  taula  parada: 
quan  ne  són  a  mig  dinar 
mala  vianda  Is  han  dada. 
La  reina  es  la  que  a  tots  rlU 
així  mateix  els  hi  parla: 


Cançom  populars  catalanes 


—  Tots  els  cavallers  1  comtes 
ne  tenen  la  dóna  onrada, 
menos  el  comte  de  Florís, 
que  es  casat  amb  la  Vilana 

—  No  digueu  pas  això,  reina, 
que  es  onrada  la  Vilana.  — 
La  reina  ja  se  n'aixeca 

per  dar-li  una  boíetada. 

—  Lo  dit  ho  tinc  per  ben  dit: 
nom  desdic  de  ma  paraula.  — 
Quan  el  comte  sent  això, 
promptament  baixa  l'escala. 
Mentres  davalla  alterat, 

aixi  mateix  ell  parlava: 

—  Quan  arribo,  ma  muller 
sempre  m  dóna  una  abraçada.  — 
La  seva  muller,  que-l  sent, 
l'espera  al  peu  de  l'escala. 

—  Fuig  d'aquí,  mala  mullerj 
fulg-me  d'aquJ,  desonradal 
que  avui  al  palau  del  rei- 
per  culpa  teva  -m  befaven: 
que  eres  la  maca  del  rei 

me  n'han  dit,  mentre  dinàvem 

—  Si  1  rei  es  el  que-u  ha  dit, 
a  la  veritat  faltava. 

—  Tant  si  mentia  com  no, 
has  de  morir  de  ma  espasa. 

—  Mata-m,  comte;  més  abans 
t'haig  de  dir  que  estic  prenyada, 
prenyada  de  los  set  mesos, 

qtw  es  lo  que  més  desitiaves. 


Cançons  populars  catalanes  6j 

—  Si  p€r  Ilíurar-te  u  has  dit, 
encar  més  t'has  condemnada. 
Moriràs  ara  mateix: 

a  Déu  i  als  sants  encomana't, 
que,  si  paries  tm  fill, 
fio  fcóra  jo  lo  seu  pare; 
íl  tina  filla  aguessis  tu, 
85  semblaria  a  sa  mare. 

—  Mata-m,  comte;  més  abans, 
deixa-m  demanà  una  gràcia: 
de  tres  íiUes  que  jo  tinc, 

a  la  més  gran  íèu  que  parli.  — 
Quan  la  filla  té  al  davants 
Ü  fauna  bona  abraçada. 

—  Filla  meva  del  meu  corl 
Ai,  filla  de  mes  entranyes) 
Quan  ton  pare  m'aurà  mort 
t  m'haurà  deslliurat  rànim3v 
el  meu  cap  agafaràs, 
ren'taras-lo  amb  aigua  clara-* 
posa-1  dins  ia  tovallola 
aquella  que  jo  brodava 
quan  el  meu  comtç  de  Florís 
per  esposè  m  demanava 
Quan  estigui  1  rei  dinant 
aniràs  a  presentar-Phi. 

Li  parlaràs  com  se  déu 
parU  amb  testes  coronades: 
que  conegui  ja  amb  d  dir 
qua  ets  filla  de  mare  onrada. 


64  Cançons  populars  catalanes 


—  Bon  profit  vos  faci,  rei. 

—  Ben  vinguda  sies,  infanta. 

—  Aquí  -us  vinc  a  fé  un  present 
de  la  muller  més  onrada. 

—  Destapeu-!o,  bona  filla; 
destapeu-lo  vós,  infanta. 

—  Destapeu-lo  vós,  el  rel, 

que  a  mi  -1  cor  no  m'hi  abasta,  - 
Destapa  la  tovallola: 
veu  e!  cap  de  la  Vilana. 

—  Per  lo  menut  de  les  dents 
aquest  cap  es  de  ta  mare. 
Aquesta  mort,  qui  l'ha  feta? 
Esta  mort,  qui-l'ha  causada? 

—  La  n'ha  causada  la  reina 
i  l'ha  feta  lo  meu  pare. 

—  Ton  pare  ne  serà  mort 
i  la  reina  aparedada; 

i  després,  casant-te  amb  mi, 
seràs  reina  i  respectada. 


LA  TORNADA  DEL  PELEGRÍ 


Mogudet 


k^n^^SHAi^ 


:?:í3E 


írií:!?: 


S'csu  •  va  Ijn-da   se-nyo-ra       sota 


^^^^^^ 


l'onibrc-ia  d'uD      pi.  Les      ora-bre-tes    e-rcn 


^M  I  r  ^-'-JT^ 


•1  •  tes  que  I  sol         li    to  -  ca-vaal       pit. 


S'estava  Ünda  senyora 
sota  l'ombreta  d'un  pi. 
Les  ombretes  eren  altes, 
que!  sol  li  tocava  al  pit. 
Sota  l'ombreta  dormia 
dormia  a  tot  bell  dormir. 
Ja'n  passava  un  cavaller: 


66  Cançons  populars  catalanes 


no  la  n  gosa  despertí. 
Li  tira  un  pom  de  violes: 
al  pit  leshi  va  tirt. 
Les  violes  eren  fresques: 
la  senyora  s  despertí. 

—  Qui  es  aquest  cavaller 
que  m'ha  quitat  el  dormir? 

—  No  só  un  cavaller,  senyora, 
que  só  un  pobre  pelegrí 

que  vinc  d©  terres  de  França, 
i  encara  de  més  enlll. 
— .^Nom  diria  -1  cavaller 
les  noves  que  i  ha  per  'Ui? 

—  Les  noves  queus  duo,  senyera, 
M  n'es  mort  un  pelegrí. 
--Nom  diria  1  cavaller 

de  quin  color  va  vcitlt? 

—  Porta  la  capa  d'orUnda 
i  la  valona  d'or  fi, 

i  en  el  cap  de  la  valona 
n'hi  pen]a  doble  satl. 

—  Ai,  trista  de  mi  més  trista, 
que  serà  lo  meu  marltl 
iNom  diria  1  cavaller 
quan  hi  ha  d'aqu!  an  allí? 

—  Cent  llegües  n'hi  ha,  senyora; 
i,  aqueixes,  de  mal  camí. 

--  Jol  ne  tinc  d'anar  a  veure 
més  que-n  sàpiga  morir. 

—  Noi  vagi,  linda  senyora, 
quel  seu  marit  es  aquí. 


EL  PODER  DEL  CANT 


AtifrtI 


m 


& 


í5 


p=^ 


i 


à=i 


=& 


Don  Fran     -    eia 


co  se  0  es 


F* 


t=t 


zt 


ta     -     va      tan -ca   •   det       •  la       pre 


3^Eí 


:r==t 


f=17 


ÍC 


$6. 


Q^an  sa         ma  -  reu       reb  !a 


^^m 


±=± 


np 


va        ja  n'hi      ve  u   -  oa       gran     tris 


tor. 


Ja  n'bi       com   -   prt  u  •  ua  gui   - 


€S 


Cançons  populars  catalanes 


^ 


ur     -     tt      qgi  té  Mfl       »ò      coo    •    »o 

All  ^    \f^»   ,  — 


^^ 


^?2- 


dor. 


it   It 


pre    -    tó  }a    li       por 


^ 


íS 


u    que  U      te»  prial  seo    te 


Don  Francisoo  se  n' estarà 
XzncAàtX  a  la  pres6. 
Quan  sa  mare  -n  reb  la  nova 
Ja  o'hl  re  una  gran  trlstd. 
Ja  n'hi  compra  una  i;uitarra 
que  té  un  sd  eonsoladd, 
1  alapre»6j  al!  porta 
qtie  la  tenrprl  al  seu  tend. 

—  Quan  raureu  a  to  posada, 
cantareu  una  can^. 

—  Quina  cantaria,  mare? 
quina  cantaria.  Jo? 

—  La  que  cantava  I  teu  part 
a  Ja  nit  de  l'Ascensió.  — 
Don  Prandsco  la  canUra 
amb  un  to  enamorada. 

eif  MtetOsi,  aixf  qual  senten, 
«e  paren  per  senti  J  sA« 


Cançons  populars  catalanes  6$ 

Tots  ds  patges  de  la  reina 

no  saben  caminar,  no. 

La  reina  s'ho  escoltava 

desde  -i  més  alt  miradS. 

Ja  pre^nta  an  els  seus  patges: 

—  Qui  es  aquest  cantad6? 

—  Aquest  es  el  don  Frandsco 
que  està  tancat  en  presó.  — 
Ja  respon  així  la  reina: 

—  Per  fill  el  voldria  jo.  -i- 
Ja  responia  l'Infanta: 

—  Per  marit,  mare,  d  vul  Jo.  — 
La  reina  mana  als  seus  patges 
quel  treguin  de  la  presó. 

La  resposta  que  Is  hi  feia 
qoe  no  sen  vol  anar,  no; 
que  noi  ha  més  galant  vida 
que  «star  tancat  en  presó. 


LA  LLÀNTIA  DEL  REI  MORO 


Ko  gcire  (icpressa 


Í^ 


^^ 


Hcrjrrl: 


1— t— *-- 


Pre  -  cio•saes    i    mo-re      nC'U    la 


tíd^ip 


-  m — m — f-j — - — m- 


Vcr-ge  dcMont-ser  •  rat;     pre  •  cio-saes  i    mo-re  - 


^^ 


lf=^ 


Ver  •  ge  de  Mont  ser       rat. 


per 


-^/-íí- 


^-z^zrr 


.-rt:i::±=p::z^:=p=::p::: 


sa   ga•la'lsau•cells  vé-nen   de     l'al-trabau-da  de 


^ 


dn 


P=P= 


mar.      Pre   -   clo-sacs'i    mo-re   -   ae      u      la 


m 


i& 


p=^ 


Ví?  -  gé  Í6  'MgV;!•ser     -    rat. 


Cançons  populars  catalanes  71 

Preciosa  es  i  moreneta 
la  Verge  de  Montserrat: 
per  sa  gala  -Is  aucells  vénen 
de  l'altra  banda  de  mar; 
per  sa  gala  tots  ells  canten 
i  la  de  son  fill  aimat; 
per  sa  gala  en  la  montanya 
un  altar  n'hí  té  aixecat. 
Doscentes  cinquanta  llànties 
cremen  davant  de  l'altar.' 
Totes  son  de  plata  fina, 
menos  una  que  n'hi  ha 
que  es  la  llàntia  de!  rei  moro, 
que  mai  l'han  vista  cremar. 
Un  dia  la  van  encendre 
i  un  àngel  del  Cel  baixà: 
—  Apagueu  aquesta  llàntia, 
si  Qol  món  s'enfonsarà. 


perfídia 


^lO^fil 


^^m 


^^i 


v=^ 


U  •  oa  t«r        da  molt  se        te     •     ua 


m 


ÍtT5: 


nr^rr^ 


nic  n'a-ni  a      ca  •  sa   l'a    mor 


5^ 


^ 


#=& 


*;s; 


* — r 


perveu-re        si     It  veu     -    ri 


N^-M^f-M^"^^ 


a  -  (jvie  •  lla        Vlan-que  •  ta      flor. 


Una  tarda  molt  serena 
me  n*aní  a  casa  l'amor 
per  veure  si  la  veuria 


Cançons  populai^s  catalanes  73 

aquella  blanqueta  flor. 
Ja  la  veig  ala  finestra 
que-n  llança  gran  resplendor. 
La  vaig  encontrar  soleta, 
soleta  l'encontrí  jo. 
Ja  li  dono  lo  bon  dia: 
ella  no  mel  torna,  no; 

—  Diumenge  fjiran  ballades, 
que  n'es  la  festa  major: 

prju  vos  diria,  minyona,        •• 
si  voldrieu  ballà  o  no.  — 
Ala  primera  danceta 
|8  li  demano  l'amor. 

—  Jo  no-m  calço  ni  m  vesteixo 
ni  m  pentino  per  a  vós. 

— Valga-m  Déu,  galan  minyonal 

quin  parlar  més  rigorós! 

Ni-ls  etclaus  de  Moreria 

ne  són  vant  catius  com  jol  — 

A  ta  seg^na  dancetí 

ja  n^hi  doio  uft  pom  de  flors. 

Ja  les  preni  les  olora, 

»  n  llaça  un  sospir  molt  groa. 

A  la  tercera  danceta 

ja  n'hi  demano  l'amor: 

—  Prenftu-vos-Ia,  galant  jove, 
que  n'es  vostra  í  de  m!  t»o. 


DARIDETA 


JUgret 


^.n  !.\í:S' 


-♦— P- 


4=Íí: 


íi=í?: 


Un  di      •     «   pts 


^  L•'J  U'  g 


S=3t 


\f=^ 


per     un  riu     a   -    vall,         per       un  riu    a 


JJTR  f,  ^^  I  ^-Jl 


ill,        rfa     -     r»      rfa  •  r» 


/<:,  per 


uu         riu   a   •   vall,         <!•     •    n*     i^-rí 


Cançons  poputan  catalanes  ib 

Un  dia  passava 
per  un  riu  avall, 
per  un  riu  avall, 

darideta. 
per  un  riu  avall. 

Encontra  una  dama: 
rentava  galan, 

darideta, 
rentava  galan. 

Ja  11  diu: —Vós,  Jove: 
on  teniu  l'aimant? 

—  El  tinc  ala  guerra, 
soldat  de  cavall- 

—  Noies,  ala  guerra, 
quei  teniu  davant.  — 
Ella  jasel  mira. 

—  Noi  conec  per  tal.  — 
Neplegalaroba: 

se-n  torna  al'ostal. 
Ne  truca  ala  porta 
un  jove  galant. 

—  Caritat,  senyora, 
per  un  passatjant. 

—  Vésa  dalt,  ma  filla: 
baixa-li  pa  blanc. 

—  No  es  això,  senyora» 
lo  que  us  demanam: 

el  carr.I  de  Ll©idi 

©•1  ds  PcrtMgAl 

—Vés,  fiila,  acompanyi-I* 


76  Cançons  populars  catalanes 

vés  fins  al  portal.  ~ 
Quan  es  fóra  vila, 
ja  puja  a  cavall. 
Mira  l'atrevida 
s'ha  passat  avant. 

—  Mira,  l'atrevida! 
S'ha  passat  avant  I 

—  Adéu,  pare  i  mare 
i  tots  mos  germansl 
M'haguéssiu  casada 

al  complir  quinze  anys, 
ara  nom  veurieu 
amb  un  passatjant. 

—  No  só  lo  quc'us  sembUi 
que  só  general, 

general  d'exèrdt, 
mariscal  de  camp. 


LA  TUIES 


Ritmét 


i 


* 


#=iN^ 


í^^ÈÍ 


Bé    sa  •  beu    qui        e  •  ra    la   Tu 


I^^^J^M^L•JIJJJJ 


ics     Ri  •  poll:  J'cuífà    quecs  ca   -   sa-da  ue  sem 


bla  uo       ti    -    boll. 


Bé  sabeu  qui  era 
la  Tuies  Ripoll: 
d'ençà  que  es  casada 
ne  sembla  un  tiboil. 

Quan  jo  la  vaig  veure 
la  vaig  concertar: 
a  les  meves  ordres 
n'avia  d'estar. 


78  Cançons  populars  catalanes 

Ja  li  dono  una  ença: 
•  Vés-la  a  canviar, 
I  cols  i  verdura 
me-n  podràs  portar.  — 

Les  cols  les  duu  a  carros, 
a  piles  el  pa; 
im  diu.  quan  la  renyo, 
que  s'ho  menjarà. 

La  trobo,  un  cap-vespre, 
amb  el  cor  dormit. 
Li  vaig  dir:  —  Tuietes, 
ten  pots  anà  al  llit.  — 

Aquestes  paraules 
ella  va  escoltar, 
I  agafa  1  llum  d'oli 
1  al  llit  sen  va  anar. 

A  les  set  me  llevo 
i  esmorso  a  les  nou, 
i  encara  la  trobo 
roncant  com  un  bou. 

Li  vaig  dir-  —Tuietes: 
que  no  has  prou  dormit? 
—  Com  no'm  diu  que  m  lleví, 
encara  m'hi  estic.  — 

Li  dono  un  cigarro 
que  me  i' encengués. 


Cançons  popuhrs  catalanes  79 

i  el  tira  a  les  brases 
sense  més  ni  més. 

I,  quan  II  pregunto 
si  l'avia  encès: 
—  Tirat  l'he  a  les  brasefi 
i  no  l'he  vist  més. 


LA  FALGUERA 


Alt/nt 


i 


jJU-;' ;  I  j'-jb^ 


s 


EI      pa    -    ren     té  u  •  na        fal 


N^'|pN^-í?V1"?=ü^ 


gue-raimel'ha        do  •  nada  a  se    -    gar.    De  tant 


v= - ^  I  j    I  j 


e 


-♦— # 


14?=^ 


W-MM>- 


^ 


5=-c 


pe  •  ti  -  te  •  u  que  ç-ra,  promp-te        ne  va    re  -bro 


^^ 


■*-n 


Hr-^  b-^UM? 


Ur.    A    la       fal-gue-ra,  ni  >  ne-tes;  a    la 


g  c  r  f  lli  ^  n 

fal-gue-ra,  a  %t 


6*ç. 


Cançons  populars  catalanes  Si 

El  pare  -n  té  una  falguera: 
me  l'ha  donada  a  segar. 
De  tant  petiteta  que  era, 
prompte  ne  va  rebrotar. 

A  la  falguera,  ninetes: 
a  la  falguera,  a  segar 
Vaja,  a  la  falguera,  nines; 
a  la  falguera,  a  segar: 
mentre  la  falguera  brota,  - 
el  meu  pare  -m  vol  casar 
—  Una  cosa -us  vui  dir,  pare, 
i  una  altraus  vui  explicar: 
ni  per  béns  ni  per  riqueses 
un  mal  vell  me  volgueu  dar. 
Dèu-me  un  jove  sense  barba: 
si  no-n  té,  ja  -n  posarà. 
Un  jove  anirà  a  la  guerra, 
i  un  mal  vell  noi  podrà  anar. 
Un  mal  vell  s'estarà  a  casa: 
farà  sinó  rondinar. 
Ne  pendrà  un  bastó  d'alsina 
i  un  altre  d'avellanar, 
ne  pendrà  un  bastó  de  roura, 
i  amb  ells  m'apalliçaràr 
tres  0  quatre  cada  dia, 
molt  bé  s'hi  coneixerà.  — 

A  la  falguera,  ninetes: 
a  la  falguera,  a  tegtr. 


EL  GANIVET  DE  DOS  TALLS 


AUgrel 


s 


í 


f?r^^»    0     9    9 


^^^—9- 


Per  di-ver    -    tir       mes        pe    -    nes, 


ríUFif  ^^''"^1 


v=^ 


sos-pirs,  UaU' tos  i    plors, 


un     dl  •  a'm 


J'hfAAr  r.lJ^II 


^m 


de  •  ter  •  mi  •  no       de  dic-tiu  •  na    can  •  çó. 


Per  divertir  mes  penes, 
sospirs,  Hantos  i  plors, 
un  dia-m  determino 
de  dictà  una  cançó 
sobres  d'una  donzella 
i  del  qus  m'ha  passat: 
cregueu  que  mor  en  vida 
qui  viu  enamorat. 


Cançons  populars  catalanes  8$ 

Jo  no'us-e  la  nomeno 
per  qué  no  li  sé-1  nom: 
la  terra  que  ella  ablta, 
vora  -1  Salt  de  Colom. 
Ditxa  de  pare  i  mare, 
de  germans  i  parents, 
dintre  d'aquell  llinatgo 
s'hi  crií  un  tal  clavell. 
Els  traginers  que  passen»' 
passen  pel  camí  ral, 
pel  camí  de  Cardona, 
quan  van  a  buscar  sal. 
Jalasentenquecanta: 
no-s  cansen  d'escoltar, 
que-n  sembla  la  sirena 
quan  canta  dintre  -1  mar. 
Que  si  men  caso  amb  ella 
els  meus  no  -i  vénen  bé: 
volen  treure-m  de  casa 
1  no-m  volen  dar  re. 
Un  dia,  a  casa  seva, 
prou  me-n  puc  recordar, 
que  érem  per  Carnestoltes, 
lo  que  a  mim  va  passar. 
Jo,  conversant  amb  ella, 
ja  vareig  plegar  tard: 
quan  vaig  arribà  a  casa 
trobo  -1  pare  enfadat. 
D'enfadat,  si  n'estava, 
quem  volia  pegar: 
la  trista  de  la  mare 
s'afanyava  a  plorar. 


64  Cançons  populars  catalanes 

M'acut  a  ia  memòria 

en  aquella  ocasió: 

als  peus  me  li  agenollo, 

li  demano  perdó. 

—  Perdoaeu-me,  el  meu  pare, 

si  jo  us  he  agraviat, 

que-1  tractar  més  amb  elta 

per  mi  ja  està  acabat. 

Lo  que  noi  fet  fins  ara 

ja  m'he  reconegut: 

jo  avia  viscut  cego 

tota  ma  joventut. 

Ara  he  cobrat  la  vista 

sens  fer-me  cap  remei, 

que,  encara  que  la  vegi, 

ja  se  fer  com-aquell. 

Ara  la  tracta  un  altre 

que  fa  de  cisteller: 

fa  coves  i  cistelles, 

que  l'aigua  no  s'hi  té. 

Ella  s  pensa  casar-s'hi, 

que  així  m'ho  van  dl  a  mi, 

que  li  porta  les  canyes 

i  els  vimets  per  teixí. 

A  mi  no  m'acomoda 

ganivet  de  dos  talls, 

que,  si  no  anava  alerta, 

m'hi  podria  fer  mal. 


EL  PRESUMIT 


AUguï 


g 


i^^ 


F 


p^23 


-•-- 


Quan  el       pa  •  re  «s       "    va  mo 


^ 


e 


i 


^'   ^   * 


v^#     # 


la  ma  ■>  re     va 


que -dar        viu  •  da 


Nrríszi: 


Jt 


^>^   j'  J'  I    j 


^^a    €    # 


pe  •  ti     •    tet. 


jo  vaig       que -dar 


^^^^^m 


■i^-'-rn 


car  •  re  •  gat    de  fau  •  ta    «    si  •  a. 


U^,M;àn±^-i^^-l-j;= 


Ai    traí   •  do  -  ra  i  fal  •  sa  a   •   oior  I 


^^s^g^^ 


M<  ü'bta    de  cau    •    ser  la       vi  -  dat 


'86  Cançons  populars  catalanes 

Quan  el  pare  -s  va  morir, 
la  mare  va  quedar  viuda: 
jo  vaig  quedar  petitet, 
carregat  de  fantasia. 

—Ai  traïdora  i  falsa  amort 
Me  n'ha«  de  eausar  la  vtdal 

Avia  de  posseir  béns, 
els  quel  pare  posseïa. 
No  tenia  enteniment: 
m'he  dat  a  la  bona  vida: 
vinguen  fires  i  aplecs, 
que  per  mi  res  hi  valia. 
ja  me-n  van  encarregar 
a  una  tia  que  tenia. 
Men  feia  anar  ben  vestit 
ala  moda  que  corria: 
sabatetes  amb  talons, 
mltjetes  de  seda  fina, 
calces  de  vellut  reff 
i  ermilla  d'escarlatina; 
capa  de  vintiquatret: 
ce  vellut  ne  són  les  gires; 
barret  a  la  decantada; 
més  trincant  que-l  sol  del  dia. 
No'i  ha  fires,  no-i  ha  aplecs 
que  ]o  no 'i  doni  una  vista. 
Les  noies,  quan  a  mi  *m  veuen, 
ja'n  queden  embadalides. 
Agués  cre^t  pare  i  mare 
i  el»  parents  qUe  bé  «m  volien. 


Cançons  populars  /Catalanes  87 

«no'm  veuria  amb  els  treballs 
que  ara  m  veig  avui  al  dia 
anà  a  mort  a  un  ospital, 
tant  que  jo  ja  m'ho  temial 
Ja  vénen  els  cirurgians 
tres  vegades  cada  dia, 
traient-se  mofes  de  mi, 
dient  si  les  coneixeria 
les  d'enagos  amb  serrell 
i  aquelles  cares  tant  fines!- 

— Ai  traïdora  i  falsa  amorl 
Me  n'has  de  causar  la  vida 


ELS  BALLAIRES  DINTRE  UN  SAC 


Ahgrt 


TT. 


^ 


*-^-^-#- 


fe^£^^2±533 


Ja  o'hi       a-via  tres   o     qua-tre  que  ba  - 


#    F    *    y  ■  I     y      0    0-  —F—P—a — z 


Ha-veiidin-ireun  sac.  l'uo  n'e     -     ra    lo  scnj'or 

3. 


^ 


jÜJ-J'^  i'i'^' 


b.it-lte,  l'íil-ire     !o    re-gi-dóen   cap.       Jo  que  no 


F=lt 


^N^ 


i£=ít 


^ 


í« 


b.n-llo  ni    trum-foamb       dò-ncs,      jo  ^ue  po 


^ 


^TTH 


ba^lo  B)     trum•fo  am]>      cap. 


Cançons  populars  catalanes  69 

Ja  n'hi  avia  tres  0  quatrs 

que  ballaven  dintre  un  sac: 

l'un  n'era  lo  senyor  batlle, 

l'altre  lo  regidd  en  cap... 

Jo  que  no  ballo  ni  trumfo  amb  dones, 

jo  que  no  baJlo  ni  trumfo  amb  cap. 

...  l'altre  n'era  lo  vicari, 

que  dançava  més  que  cap. 

Ja  n'ha  vingut  el  dimoni 

i  se  n'ha  emportat  el  sac. 

Jo  que  no  ballo  ni  trumfo  amb  ddnes, 

jo  que  no  ballo  ni  trumfo  amb  cap. 


só  PATIT  SET  I  CALOR 


Moitrct 


m 


i^h- h^ 


íti: 


3Efe 


ï=P 


Só   pa   -   tit  set    i    ca  -.    lor  pen-sant 


P5^^ 


^-FF^ 


■s^ 


v=v-- 


quan  la    pcdrè  ven -re    aa    a-quc  Ilaer  mo-sa 


3=?: 


^ 


V=if- 


font. 


d'oo    se  veu      l'ai -gua  tant 


m 


-0^- 


^f—W- 


:P=Í?==Í 


lla,  d'on  se      veu   l'aignatant   be     -     lla. 

Só  paüt  set  i  calcr 
perisant  quan  1  a  podré  vetire 

an  aqucHa  e/m'osa  Unt, 


li 


Cançons  populars  catalanes  gi 

d'ont  se  beu  l'alba  tant  bflla. 

Só  perduda  la  salut: 

no  la  puc  cobrar  sens  ella. 

Esteu  atents  i  oireu: 

tot  serà  alabances  d'ella. 

Té  lo  front  blanc  \  «spaiós, 

la  cara  fresca  i  alegre, 

I  amorosa  en  el  parlar 

com  ho  tenen  les  donzelles. 

Que  la  sort  bé  m'ha  tocat 

d*haver-men  d'anà  a  la  guerra, 

a  l'espai  de  Camp-rodó, 

per  defensa  de  la  terra. 

El  meu  cor  sempre  m'ho  diu, 

el  meu  cor  sempre  m'ho  deia: 

—  Ai,  que  te  la  casaran 

o  la  trobaràs  promesa!  — 
Tant  bon  punt  he  estat  aquí, 
prompte  l'he  anada  a  veure: 
ja  l'he  trobada  a  la  font 
que  prenia  l'aigua  freda. 
Jo  li  dic.  —  Déu  me  la  guard, 
rosa  de  la  primavera.  — 
Ella  no-m  torna  raó, 
pensant  que  era  més  cortesa. 

—  Ara  jo  m'explicaré 
amb  els  ulls  baixos  a  terra. 
PercJoneu-me,  jovenet, 
que  jo  ara  só  promesa, 
perquè  -Is  meus  pares  ho  han  fet 
sense  demanA-m  Uioeacia: 

pei*  no  trenc^-ls  manaments. 


g2  Cançons  populars  catalanes 

jo  s6  estada  obedieata.  — 
Quan  el  meu  cor  ha  sentit 
una  nova  tant  dolenta, 
ferit  del  mal  de  l'amor, 
esmortuït,  cau  a  terra: 
—  Cent  escuts  m'has  de  costar, 
tant  com  tinc  m'has  de  fer  perdre, 
la  vida  m'has  d'acabar, 
i  ara  -m  dones  la  sentencia. 
Amoreta,  d6-m  la  mà; 
dó-m  ia  mà,  tu,  amoreta: 
si  a  la  terra  no-ns  veiem, 
dalt  del  Cel  nos  poguem  veure: 
viudeta  t'esperaré 
si  no-t  puc  haver  donzella.  — 
A  l'espai  d'un  any  i  mig 
la  donzella  ja  es  viudeta. 
-Ja  li  van  envià  a  dir, 
^n  en  Josep  Albareda 
de  la  vila  de  Ripoll, 
si  *s  volia  casà  amb  ella. 
LI  van  escriure  1  dissabte, 
I  ell  Ja  va  venl  -1  diumenge: 
els  papers  els  varen  fer 
i  els  van  cloure  -1  dimars  vespra 


LA  MARIA  ERMOSA 


No  ifínssrt  deí>rfssé 


^^^^"^^ 


Nin-gà    lan-Taa         veu    -    re 


^^M^h^^^j^^ 


vi  •  51    •   tar, 


si   DÓ     la     Ma  • 


u^:U4à^ 


WJ^^^ 


ca-da   di-ahi      v».         A- mur  coma 


^ 


»1U0 


lla         mai  més  n'hi     au    «    ri. 


Ningú  la  n  va  a  veure 
ni  a  visità, 
finó  la  Maria 
o«^a  dia  i  va. 


94  Cançons  populars  catalanes 


Amor  com  aqudl» 
mai  més  n'hi  aura. 

A  l'entrant  del  quarto: 

—  Francisco:  com  va? 

—  Pera  mi,  Maria, 
molt  malament  va: 
tinc  un  fret  i  febre 
que-m  cuida  matà.  — 
Ara  ve-l  dilluns: 

el  metge  ja -i  va; 
ara  ve-j  dimars: 
s'ha  de  confessà; 
ara  ve  -I  dimecres: 
s'ha  de  combregà; 
ara  ve  -1  dijous: 
s'ha  d'estremuncià; 
ara  ve-l  divendres: 
Francisco  fina; 
ara  ve  '1  dissabte: 
Francisco  a  enterrà: 
ara  ve-l  diumenge: 
ballades  n'hi  ha: 
la  Maria  ermosa 
també  se  n'hi  va. 
Un  jove  aixerit 
ja  la'n  va  a  buscl: 
ella  gira  cara 
l 'S  posa  a  plorà. 

—  Amor  com  aquell 
mai  més  n'hí  aura. 


as  FADRINS  DE  SANT  CUGAT 


* 


P^¥^i¥^^ 


Els   ÍA   •   drins     de 


Sant  Cu 


ZL.  u- 


gat  quiu  a  •  na     te 


o'banpen  «sa  •  da; 


^;^:fSj^-r±4:^:j^:jJ: 


vo-loí      fer.  le«  ca^ra  •   me•lles  per  la 


^E^fe^ír,j^=:jí5^ 


P-i  •  qua  gra        -        na    -   da.  Mi  nyo  - 


t-^ — j-t  ^   J*   t  1   N  ^  J'  1 

l—í i-l-s í »       \     J^     J      ^      \ 

ii=rí 


É^ 


Déu      si     •     au  I  No'us  fi 


íi 


tu       d«)s 


u  •  ram    •   ba  •  nei. 


g6  Cançons  populars  catalanes 

Els  fadrins  de  Sant  Cugat 
quin'  una  se  n'han  pensada: 
volen  fer  les  caramelles 
per  a  la  Pasqua  granada. 

—  Minyones,  adcusslau! 
No-us  fieu  dels  tarambanes. 

El  batlle  diu  que  nou  vol 
perquè  no  s'acostumava. 
Els  fadrins  ne  són  valents: 
passen  avant  la  batalla: 
ja  roden  tota  la  nit 
de  la  una  porta  a  l'altra. 
El  batlle  s'estava  al  llit 
que  tot  això  s'escoltava. 
Al  sent  demà  dematt 
Ics  bulles  ja  se  plegaven, 
i  a  la  porta  de  l'iglesia 
•is  batlle  ja  -Is  esperava. 
Els  lliga  de  dos  en  dos:  ^ 
dalt  del  castell  els  pujava. 
El  castell  no  era  prou  fort, 
que  Is  forrellats  sorollaven. 
-Si  d* aquí  voleu  eixir 
heu  de  grat&'us  la  butxaca: 
vosaltres  aplegueu  ous, 
jo  aplego  pessetes  blanques: 
per  a  mi  n'es  estat  poc, 
pe:  vosaltres  ha  estat  massa. 

—  Minyones,  adousalaui 
No-us  fíeu  dels  taramban». 


LA  PASTORA 


Alfgra 


^^ 


^ 


So-ta-I       bosc     hi  ha  u  •  na 


pas 


) 


{ — 1 — 1 

, 

I    h   K   h  I 

f— fv-^ 

"^ — fw^ï 

!          W        ! 

10 

V-^^ 

tttJ 

-ji — ;i_£_ 

■-^—^—^ 

quee-llau  le 


per  gran  cou 


^§=i 


m 


sol; 


fa  pa»  -  tu -rar     Ics   ca  •  bre-tes 


m 


xm 


amb    el 


sò    del 


flo  •  vi     -    oi. 


Sota  -I  bosc  hi  ha  una  pastora 
que  ella  u  té  per  gran  consol: 
fa  pastur&r  les  cabretes 


g8  Cançons  populars  catalanes 


amb  el  sò  del  fluviol. 
Té  mirada  carinyosa 
i  un  cabell  com  un  fil  d'or, 
i  al  mig  de  la  seva  cara 
n'hi  porta  pintat  el  sol. 
De  bona  matinadeta 
molts  ne  té  de  miradors: 
l'un  n'hi  diu  papelloneta, 
l'altre  garlanda  de  flors. 
Jo  n'hi  dic: ♦—Rica  pastora, 
mirada  de  serafl, 
que  amb  les  teves  amoretes 
el  meu  cor  me  fas  glatt.» 
I  ella,  més  per  a  a!egrar-me, 
dóna  un  cop  de  fluviol: 
fa  acudir  papellonetes 
calandries  i  rossinyols. 


MARIAGNA 


Poc  a  poc 


ífcfEgt;MjJ5feèi^ 


El       mal  del    a  -  mor       es       mal  de  mi  •' 


^^^^r^^ 


gra-nya. 


quc 


jo'u    SC       per 


^^ 


^ 


m 


'4-^- 


xn'x  de  quan  fes  -  te     -     j*  •  va; 


que 


Fpr: 


mmé^^l•i^i 


io'u  sé  per  mi  de  quan  fes -te 


)a  .  va. 


El  mal  de  l'amor 
es  mal  de  migranya, 
que  jo  -usé  per  mi 
de  quan  festejava. 


Cançons  populars  caLitanc* 


Festegí  molt  temps 
una  Mariagna 
^ue  de  voluntat 
jo  prou  li  "n  portava. 
Ella  també  a  mi, 
ja-s  veu  a  la  clara: 
les  claus  del  meu  cor 
ella  les  portava, 
eue  les  hi  vaig  dar 
una  matinada 
anant  a  la  font, 
a  la  font  del  Carme. 
Un  dia  vaig  anar 
fer-li  una  tocada 
amb  dos  íluviols 
1  ona  guitarra. 
Ja-uha  tot  tanca:, 
portes  i  lentanes, 
sinó  un  finestró 
per  a  despertar-la-n. 
Li  'n  tiro  pedretes 
per  a  despertar-la'n. 
Ella  me-n  fa'l  sort 
com  si  fos  un  lladre 
que  volgués  robar 
els  béns  de  sa  casa 
O  potser  les  jole» 
que  cllan  té  guardades. 
Jo  no  vull  els  béns 
ni  res  de  sa  casis, 
que  lo  que  vull  jo  .. 
eisla  Mariagna,. 


LA  MORT 


Moderat 


P^=^-- 


V=^ 


Des  -  per 


leu  -  vos     don  -  ze    - 


-#í-í«- 


7={): 


Ue•tes,  que  ja     n'a  •  veu    prou  dor  •  mit : 


S^-JïESg^^^ 


n'ha  arri -ba-da     l'obra,  l'o- ra    que  a*  veu     de  mo  • 


^i^^^^-^ 


3^=:?: 


Fuig  •  me   d'a-qui,    cu  •  ca 


1 — W 


X=^ 


i 


to:3=: 


i= 


^c  '  »^•*  conHí•ii      do  •  pis    u'  "ï?  '  )|faott 


Í02  Cançons  populars  catalanes 


^^  r  '^'  «^'  N  r  J'^ 


que     jo    por  •  to     la    ban    •    de  •  ra     de   les 


fegfe^MitTHJ 


sí  -  ncs     prin  -  ei    -    pals. 


Despertcu-vos,  donzellete», 
que  ja  n'aveu  prou  dormit: 
ara  n'ha  arribada  1  ora, 
l'ora  que  aveu  de  morir. 
— FuJg-rae  d'aquí,  cuca  fera; 
no  me-n  donis  tal  espant, 
que  jo  porto  la  bandera 
de  les  nines  principals. 

—  Donzelleta:  jó  la  Mort, 
8i  mai  l'heu  vista  pintada. 

—  La  Mort  pintada  bé  -s  veu, 
però  no  matant  com  fèu. 
Aon  tal  vos  heu  posada? 
Mata  *1  meu  pare,  que  es  veu; 
a  la  mare  després  d'ell. 

-^  Al  teu  pare  i  a  ta  mare 
l'ora  ao'ls  es  arribada: 
quan  arribada  serà, 
a  mi  vindran  a  pavA. 

—  Vf-lga-m  Déul  que  sou  cnidell 
TingaU  pietat  de  mil 

Que  un  arbre  sense  fer  fni!t 


Cançons  populars  catalanes  103 

alxls  agi  de  morfl 
Jo  podria  ésser  casada, 
posada  amb  el  bé  del  món: 
els  comtes  me  n'han  aimada, 
per  muller  m'han  demanada, 
1  ara  la  Mort  m'ha  citada 
per  anar  no  sé  aon. 
—  No  t'espantis,  donzelieta, 
ja  que  tu  aniràs  a  un  lloc 
que  noi  ets  estada  mai: 
a  l'infern  seràs  per  sempre; 
grans  sorolls  ne  sentiràs. 


EL  SASTRE 


Altgril 


t:^=a_  ■   h,  f'  I  ES^ 


A- cl  n'hi  •  .  vi-aun        sas  -  tre 


^ms. 


tz^&zri; 


que  n  tor-na      va   de    cu     -    sir:  se     u'eu-con  - 


^^z:^í..:.^4r;t-?,ESg^ 


tri  tres  oi    •    ne   •   tes        a     la    vo    •    ra   del 


=r^^ 

=í=feÜ 

\ 


nú. 


C'Jin      pa   -   nyi  a         de        ui 


irte 


t=:ís: 


3tzJL 


-É Jl^ 

ne  •  tes         no  vin«;li.ni      i\uiniés3u>b      n»i. 


Cançons  populars  catalanes  io5 


Ki:^-H-^-=t:^^Bí 


Jo'm    peu   «sa    -    va      bar  -  là-m       d*e  <  lles, 


jw^i- 1  ;ljí_n-^5^ 


i  e  •  lles    s'bau      bar  -  lat      de         mi. 


Ací  n'hl  avia  un  sastre 
que-n  tornava  de  cosí. 
Si  n'encontri  tres  ninetes 
a  la  vora  del  camí.  ♦ 

Companyia  de  ninetes 
no  Vindran  mai  més  amb  ml. 
Jo  -m  pensava  burlà-m  d'elles, 
1  elles  s'han  burlat  de  mi. 


--Voldrieu  venir,  ninetes, 
una  oreta  i  mitja  amb  mi? 
— Ai  sí,  per  cert,  el  bon  sastre! 
cap  allà  volem  vení. 
Quan  ne  pujen  la  pujada 
se  les  comencen  de  dí. 
Ja  li-n  desfeien  les  calses: 
les  hi  penjen  dalt  d'un  pi. 
Amb  una  espardenya  blanca 

•    Totes  lís  estrofes  d'aquesta  cançó  comencen 
«mb  el  ?.'  y  4.»  ven  ds  rnnterfor. 


to6  Cançons  populars  catalanes 

les  hi  feien  esclafi. 

L'en  tiren  en  una  rasa 

que  s'hi  pensava  mori. 

Reclamava  sants  i  santes: 

Gloriós  Sant  Pelegrí! 

que  si  puc  sortir  d'aquesta 

una  missa  faré  dí! 

Ja  mentre  -Is  treballs  passava 

son  gcrtnà  passa  per  'lli: 

— No-m  pensava  que  tu,  sastre,, 

te-n  deixessis  arrendí 

per  dugués  o  tres  ninetes 

a  la  vora  del  camíi 


EL  POMERET 


AU^iet 


^^^^^^^^ 


Uq     po-me    -    ret      Déu     me    l'ha 


^S^Ml^^^^ 


d*t,       ua  po-me      -       ret        Dèii    me    l'ha 


M^EEPJ&. 


^^ 


4-- 


dat:       dí  po-me       -       tes        n'es    Mr  •  re    - 


jF^iM^-^a^^i^^^^ 


gat;     qne  no  dèu  viu-tc,  perquè  no 


fete^^te^-Jfet^^a^ 


ubdc  beo  ai  ^  mi;quenovia  -   rà.quenoTiu 


to8 


CiiHçons  populars  catalanes 


^^ 


fe--b— tL 


tzz? 


-^ — 2. 
ri.      Un  po-ine       -       ret        Déu    me    l'ha 


iU-J_jÜLiï||^  ;J-^^ 


dat;     de  po-me     -     tes  u'escar-re    -    gat. 


Un  pomeret  Déu  me  l'ha  dat: 
de  po  metes  n'es  carregat; 

que  no  dl•.u  viure, 
perquè  no  sab  de  bèn  aimà; 
que  no  viurà,  que  no  viurà. 
De  pometes  n'es  carregat: 
de  vermelletes  la  meitat; 

que  no  dèu  viure,  etc. 
Úe  vermelletes  la  meitat 
■I  de  groguetes  l'altra  part; 

que  no  dèu  viure,  etc. 
!  de  groguetes  l'altra  part: 
un  aucellet  s'hi  ha  posat; 

que  no  dèu  viure,  etc. 
Un  aucellet  s'hi  ha  posat: 
de  les  aletes  n'es  daurat; 

que  no  dèu  viure,  etc. 
De  les  aletes  n'es  daurat: 
un  caçador  li  ha  apuntat; 

que  no  dèu  viure,  etc. 
Un  caçador  li  ha  apuntat. 
—Al,  csçadorl  No  m  tirís  pas, 


Cançons  populars  catalanes  109 

que  no  pot  viure,  etc. 
—Ai.  eftçadorl  No'm  tiris  pas, 
que  del  rei  só  i'enamorat; 

que  no  pot  viure,  etc. 
—Jo  menjo  i  bec  en  el  seu  plat, 
i  també  dormo  al  seu  costat;  — 

que  no  pot  viure, 
perquè  no  saó  de  ben  aimò; 
que  HO  viurà,  que  no  viurà. 


BACH  DE  RODA 


Poc  a  poc 


te^^^feSfe^^ 


ç] 


tat  de    Vici 


Ai,       a-déu,ciu 


i^i 


3^í: 


JS^EÍ 


Bé'n       me•rei•xes    ser       cre  -  ma-dal 


SEÍ^ 


=*=! 


■*— * 


^P^ 


-#— ^ 


N'hasfeipeu-jàun    ca -va  -  Uer,  el    més  no -ble  de 


íï=:i 


liü 


Í^I^^ 


ifi 


la        Pla-na.        Va  .  leu  -  nos,  Ma    -    re       de 


í^ 


^ 


V— " 


p-*—^-T 


Déu,     la        del    Ro  •  sé  i    la        del      Cai-me, 


Cançons  populars  catalanes 


is=ís: 


^^ 


i    SaDt  Do-mio    •    go    glo   •   rí    •    ósl    Ma 


it 


^^ 


m 


-#- 


ja    -   d«a  •  ,npsl 


re     de  Déu, 


Al,  «déu,  ciutat  de  Vici 
Bé  -n  mereixes  ser  cremadal 
N'has  fet  penjà  un  cavaller, 
el  més  noble  de  la  Plana, 
qve  per  nom  li  diuen  Bach 
I  al  terme  de  Roda  estava. 


» 


Valeu-nos,  Í4are  de  Déu, 
la  del  Rosft  i  la  del  Carme, 
i  Sant  Domingo  gloriósl 
Mare  de  Déu,  ajudau-nosl 

A  nou  ores  de  la  nit 

el  destacament  marxava. 

Se-n  van  dret  al  Colom-gros: 

al  terme  de  Roda  estava. 

Quan  n'arribaven  allí, 

ells  a  la  porta  trucaven. 

—Està  aquí  un  cavaller? 

Voluntaris  el  demanen. 

—No  està  aquí  aquest  cavaller: 

al  Mas-nou  de  Roda  estava.  -^ 


n»  Cançons  populars  catalanes 

Quan  ne  foren  en  el  Mas, 

allí  a  la  porta  trucaven. 

— Està  aquí  un  cavaller? 

Voluntaris  el  demanen. 

— No  està  aquí  aquest  cavaller, 

que  al  Torrent  té  la  posada. — 

Quan  ne  foren  al  Torrent, 

allà  a  la  porta  trucaven. 

— Dieu  an  el  Bach  que  surti, 

que-l  Vallfogona  -1  demana. 

— Déu  los  guard,  els  meus  amics: 

benvinguts  sigueu  vosaltres. 

— No  som,  no,  eis  vostres  amics: 

ben  contraris  vos  som  ara. — 

Quan  en  Bach  va  sontí  això, 

— Trist  de  mil  Penjat  som  ara. — 

Tant  prompte  com  va  sé  a  baix, 

fortament  l'agarrotaven, 

i  a  la  cua  del  cavall 

ciutat  de  Vic  el  portaven. 

Quan  a  Vic  el  van  tenir 

la  sentencia  li  dictaven. 

— Anem  a  avisà  -1  domer, 

el  domer  de  Santa  Clara, 

que  vingui  a  confessà  en  Bach« 

que  sigui  al  peu  de  l'escala. 

Aneu  a  avisà  'Is  fusters, 

fusters  i  mestres  de  case», 

que  vagin  a  fer  les  forques 

al  cap  de  les  Davallades. — 

El  domer  Sz  de  resposta 

que-l  seu  cor  do  U  bastava. 


Cançons  populars  caialanet  i»3 

Ne  responen  eis  fusters 
que  ro  tenen  fusta  obrada. 
Va  respondr-i  -1  general: 

—  Farem  aterrar  les  cases.  — 
Espatllen  molts  candèleros, 
també  les  llànties  de  plata. 
Ja  respongué  lo  Noi-Ros: 

—  Noi  aura  prou  fusta  encara.  — 
Ja-n  respongué!  Xirinola: 

—  Veniu-ne  a  buscar  a  casa, 
que  tanta  com  n'hi  aura 
tota  serà  per  vosaltres.  — 
Van  a  visità  i  domerr, 
domer  de  les  Davallades, 

que  vingui  a  confessà  en  Bach, 
que  la  vida  se  li  acaba. 
Ja-n  varen  fer  unes  crides 
que  tots  els  portals  se  tanquin. 
Quan  els  portals  són  tancats 
el  perdó  ja  n'arribava. 
Ja  l'emprenen,  i  el  lliguen 
i  a  la  forcaTen  portaven. 
Quan  es  al  peu  de  la  forca 
ja-n  va  dir  aquestes  paraules: 

—  Del  que-t  supllc,  general, 
si'm  daras  terra  sagrada. 

—  No  te  nVespantis,  no,  Bacb, 
que  ja  te-n  serà  donada. — 
Quan  es  a  dalt  de  la  forca 
treu  una  capsa  de  plata.' 

diu  que  la  facin  a  mans 
del  pare  Ramon  del  Carme 


t4  Cançons  populars  catalanes 

— Ell  era  i  meu  confessor. 
la  tindrà  per  recordança. 
A  mi  no'm  raca-l  morir 
ni  -1  ser  la  mort  afrontada, 
sinó  tres  filles  que  tinc: 
totes  tres  són  encartades 
i  no  poder-Ies  deixar 
totes  tres  emmaridadesl  — 
Les  tres  filles  que  tenia 
als  peus  se  li  agenollaven. 
— Aixequeu-s,  les  meves  filles: 
do  Déu  sigau  perdonades. 
No'm  maten  per  ser  traidor, 
ni  tampoc  per  ser  cap  lladrc- 
sinó  perquè  hs  volgut  dir 
que  visqués  tota  ma  patrial 


EL  ROSSINYOL 


=A=: 


■& 


^ 


^ 


El  ros -si   -    uyo),  pre-nenl-ne    U 


C=t 


M-l^  h  h  h 


Ifc=tï: 


fczÉ 


-N !J \ 


-^r—r 


fres  -  ca,    so  -  bre  d'un       roa-rc   se  po•sa  a  can    - 


5=rti=fc=tt:=3 


ïí 


-* #- 


ÍEsS 


tar:  ell     oc     dic    -    tà  u    •    na    can 'ço 


g^^^ÈE^^É^^^^^ 


st'U    p«r  les  duu   -  xe -lles  po-dcr-uea  Ic  •  giar. 


El  rossinyol,  prenent-ne  la  fresca, 
sobre  d'un  roure  se  posa  a  cantar: 
eU  no  dictà  una  cançoneta 


it6  Cançons  populars  catalanes 

per  les  donzelles  poder-ne'alegrar. 

oi  rossinyol,  a  la  primavera, 

canta,  s  alegra  i  fa  niu  tot  sol: 

"lempre  sel  fa  al  cimet  d'una  branca» 

que  no  l'alcança  aquell  qui  i  vol. 

Si  i  rossinyol  allí  molestar-lo 

algú  intenta,  com  solem  di, 

luego-Is  canta  la  seva  amoreta 

I,  rcpetint-!a,  els  diu  aixi: 

—  Vós,  donzelleta,  que  anau  a  la  plac» 

i  una  cistella  de  flors  ne'portau: 

vostres  mirades  pera  ml  són  falses. 

i  al  rossinyol  vós  no  l'enganyau.  — 

Quan  són  promesos,  de  cop  són  entesos: 

l'aíició  luego  Is  farà  casar: 

cl  rossinyol,  amb  aquella  alegria, 

antes  de  dia  se  posa  a  cantar. 

Quan  són  casats,  els  primers  vuit  dies 

tot  norabones  i  tot  són  consols: 

el  rossinyol,  amb  aquella  alegria, 

sempre  vos  canta  aquell  sò  tant  dolç, 

Antes  d'un  any  de  fetes  les  bodes 

tot  són  sospirs,  Ilantos  i  plors: 

ei  rossinyol,  amb  tota  la  pausa. 

vos  anuncia  sereu  més  de  dos. 

Oitxós  el  pare  i  també  la  marel 

Que  Déu  els  dó  un  bon  ereuetl 

El  rossinyol,  amb  tota  canturia, 

sempre  vos  diu:  —  Guardeu-lo  del  frel.• 

í  si  i  marit  ne  porta  bon  sangro, 

quan  la  partcra  •!  '^a  alletant 

mata  gallina  \  ii  porta  recapte. 


Cançons  populars  catalanes  ny 

i  amb  el  caldo  se  va  reforçant. 

Si  ell  ne  té  vicis,  quina  desgracial 

sovint  là  tusta  amb  el  bastó. 

El  rossinyol,  de  dalt  de  la  branca, 

luego  Is  canta:  —  Aqui  no-i  só  jo.  — . 

Si  ella  té  sogra  i  es  mostatxuda, 

si  es  iracunda,  quina  aflicciól 

El  rossinyol  ja  seis-e  contempla. 

i  no'ls  hi  canta  dolça  cançó.    . 

Si  en  Cota-blanca  allí  se  barreja, 

seguit  no-i  falta  desunió: 

cl  rossinyol,  a  l'apuntà  i  dia, 

canta  l'aurora  i  -s  riu  d'això. 

Molt  a  menut  segueix  els  seus  passos 

per  saber  qui  tracta  amb  afició: 

el  rossinyol  d'això  sempre  -s  burla 

1  pren  la  rosada  amb  son  bon  to. 

Si  l'experimenta,  quina  desgracial 

tota  alegria  mor  amb  allò. 

El  rossinyol,  amb  sa  melodia, 

canta  amb  gran  pena:  — Que  Déu  els  perdòi  — 

Qui  no  té  culpa,  tot  això  paga: 

es  la  familia  amb  viu  doló. 

El  rossinyol  molt  bé  vos  avisa 

1  amb  melodia  alaba -1  SenyS. 

El  rossinyol  per  a  totorn  canta 

i  més  alaba  an  eh  bons  casats; 

1  an  els  que  sou  al.^ís,  al  contrari, 

sempre  voi  cant«  dfsc^aoiat:. 


TAULA 


i 


Pags. 

L'esquerpa.          ...  5 

L'enramada.                   9 

La  venjança 11 

Sant  Magí 14 

ElbcuUa  mula 16 

La  cita 19 

El  Pastoret • 21 

La  filla  perduda 23 

L  enuig  de  Sant  Josep 26 

La  prometença 28 

La  carta  de  navegar 30 

L'Infanta ^4 

La  Comtessa 3S 

La  filla  del  rei 4i 

Caramelles .....  45 

La  pffesó  del  rel  de  França.    .  48 

Don  Bertran  i  donya  Maria  50 

La  bugada .55 

.'-a  mort  I  l'enamorat.   .  67 
La  comtessa  ds  Floria. .     .                             .60 

La  tornada  del  Pelegrí 65 


Pags. 

El  poder  de!  caní.    ,    .    ,     .          ....  67 

La  llàntia  del  rei  moro  .     .     , 70 

Perfídia 72 

Darideta 74 

La  Tuies 77 

La  Falguera ....  80 

El  ganivet  de  dos  talls.     .     .          82 

El  presumit 85 

Els  ballaires  dintre  un  sac 88 

Só  patit  set  i  calor 90 

La  Maria  ermosa 93 

Els  fadrins  de  Saat  Cugat 95 

La  Pastora 97 

Mariagna 99 

La  Mort 101 

El  Sastre 104 

El  pomeret 107 

Bach  de  Roda HO 

El  Rossinyol IfS 


30  CANÇONS  POPULARS  CATALANES 


I 


D'aquesta  obra  s'ha  fet  un  tiratge  especiaV 
de  50  exemplars  en  paper  satinat; 


ü 

'fi*'! 

& 

m 


—-—CP' 


30  Cançons  Populars 
Catalanes 

Aplegades  per  ADOLF  CABRERA 

(QUARTA  SÈRIE) 


BARCELONA 
Biblioteca  popular  de  L'Avenç 
1916 


Tip.   L'Avenç   ;   Rambla   de  Catalunya,   24 


QUATRE  JSOTS  DE  BIOGRAFIA 


SEMPRE  meü  recordaré  amb  goig  ine- 
fable aquella  tarda  daurada  d'un 
diumenge  d'octubre  en  el  seminari  de 
La  Seu  en  què  vaig  entrar  en  relació  i 
franca  amistat  amb  el  dolç  company  que 
tots  plorem.  Ens  coneixíem  del  curs 
anterior,  mes  no  havíem  parlat  cap  ve- 
gada; en  aquell  any,  o  sigui  en  el  curs  de 
1909  a  1910,  ell  havia  passat  del  col•legi 
al  seminari  per  haver  entrat  al  primer 
any  de  teologia.  Feia  pocs  dies  que 
Mn.  Brisa  (amb  qui  tinc  l'honor  de  com- 
partir la  tasca  plaent,  si  bé  que  dolorosa, 
d'homenatjar  l'amic  desaparegut)  m'havfa 
innovat  de  què  havia  feta  coneixença 
amb  l'Adolf  Carrera,  en  ocasió  de  con- 
córrer tots  dos  als  assaigs  de  la  funció 
teatral  que  s'estava  preparant  per  a  re- 


Cançons  populars  catalanes 


presentar  durant  les  properes  festes  de 
Tots  Sants.  Aprofitaven  les  estones  que 
els  deixava  lliures  la  tasca  de  l'assaig 
(un  i  altre  s'havien  encarregat  d'un  paper 
en  la  representació  escènica)  per  a  parlar 
d'afers  literaris,  en  lo  qual  l'Adolf  Carrera 
donava  palesa  mostra  de  la  seva  il•lus- 
tració gens  comuna.  Aiximateix  un  altre 
seininarista,  als  ulls  del  qual  l'Adolf  era 
quelcom  misteriosament  agradable,  m'en- 
terava  de  la  seva  afició  en  fer  arreplega  del 
nostre  lèxic,  ponderant-me  entusiàstica- 
ment  la  seva  intensa  amor  a  tot  lo  català. 
Realment,  la  troballa  que  se  m 'oferia  era 
per  a  mi  completament  insospitada;  es 
tractava  d'un  jovincel,  qui,  malgrat  l'am- 
bient, respirava  a  ple  pulmó  les  aures  sa- 
nitoses  de  la  nostra  renaixença. 

En  la  mig-diada  d'aquell  diumenge, 
passejant  amb  l'amic  Brisa  en  l'ample 
i  senyorial  claustre  que  fa  testera  al  pati 
del  seminari,  escometérem  el  novell  com- 
pany, qui,  segons  tenia  per  costum,  s'en- 
caminava a  una  de  les  aules  a  tocar  el 
piano.  No  cal  dir  que  la  nostra  primera 
sentada  fou  digne  començament  de  les 


Cançons  populars  catalanes 


moltes  que  sense  interrupció  s'anaren 
succeint;  sols  tinc  d'afegir  que  aquell 
mateix  dia  la  meva  biblioteca  de  llibres 
catalans  entrava  tota  sencera  dintre  el 
calaix  de  la  taula  d'estudi  de  nostre  amic. 
Des  d'aquell  instant  la  nost/•à  coral  amis- 
tat quedava  afermada,  rebent  ell  afectuosa 
acollida  dintre  la  colla  dels  ribatans. 

L'Adolf,  com  a  bon  muntanyenc  (amb 
tot  i  que  la  seva  elegant  i  esvelta  figura 
semblava  delatar  un  anyívol  ciutadà  de 
terra  baixa),  no  es  prodigava  massa  en  el 
parlar.  Era,  abans,  un  esperit  observa- 
dor, estudiós,  reflexiu...  Fruía  d'estar 
sol,  i  era  molt  aficionat  a  la  lectura,  a  la 
que  dedicava  moltes  estones  lliures  des- 
tinades a  l'esbargiment;  aprofitant^,  aixi- 
mateix,  les  hores  de  recreació,  i  fins  moltes 
vegades  les  del  passeig,  per  a  practicar-se 
més  1  més  en  l'execució  musical.  Se 
comportava  sempre  amb  notable  serietat, 
i,  no  obstant,  en  les  estones  de  gatzara 
sabia  fer  admirablement  el  seu  paper, 
aconseguint  atraure's  l'interès  i  simpatia 
dels  circumstants  amb  els  seus  acudits 
sempre  '  acertats    i    ses    entremaliadures 


Cançons  populars  catalanes 


plenes  d'ironia.  El  seu  caràcter,  una 
mica  fret  i  indiferent,  fruit  més  aviat  de 
les  circumstancies  del  moment  que  d'altra 
cosa,  l'inclinava  algiín  tant  al  pessimisme. 
Amb  tot»  les  seves  altes  qualitats  d'intel- 
ligencia  i  voluntat,  enrobustides  per  la 
força  latent  d'arrelades  conviccions,'  li 
permetien  eixir-se  airosament  dels  con- 
tratemps que  les  misèries  de  la  vida  podien 
acumular-li. 

En  les  nostres  amicals  conversades, 
sobretot  en  les  hores  del  passeig,  l'Adolf 
no  podia  faltar-hi.  En  aquell  sagrat  ra- 
cer  de  les  nostres  il•lusions  i  entusiasmes 
eren  comentades  les  migrades  noves  que 
ens  oferia  l'ensopida  actualitat,  i  quasi 
sempre,  per  espolsar-nos  aital  regust  de 
prosaïsme,  les  empreníem  amatents  sobre 
assumptes  de  caràcter  literari  0  científic, 
i  canviàvem  impressions  sobre  els  treballs 
dels  nostres  caporals  que  havíem  llegit  o 
teníem  en  vies  de  lectura.  La  intervenció 
del  nostre  amic,  sempre  escaient  i  atrac- 
tiva, captivava  sovint  la  nostra  atenció. 
La  seva  vasta  il•lustració  li  permetia 
donar  raó  de  moltes  coses,  i  la  seva  cons- 


Cançons  populars  catalanes 


k 


tant  afició  a  la  música,  per  la  qual  reunia 
excel•lents  condicions,  li  conferia  certa 
originalitat  molt  agradable  per  a  nosal- 
tres. 

Tenia  indiscutiblement  temperament 
d'artista;  des  de  molt  jove  s'havia  distin- 
git en  la  composició  musical,  en  la  qual 
havia  fet  progressos  admirables,  revelant- 
se  compositor  de  força  i  de' caràcter  que, 
a  son  degut  temps,  hauria  pogut  figurar 
dignament  al  costat  dels  millors  entre  els 
nostres  clergues  compositors.  Sempre  re- 
cordaré amb  emoció  els  inicis  de  la  seva 
carrera  musical  que  ens  havia  referit  algu- 
na vegada.  jAmb  quin  heroisme  hagué 
de  lluitar  per  a  combatre  els  inevitables 
contratemps  de  la  vida  que  s'oposaven  als 
impulsos  de  sa  vocació  irresistible! 

Ben  aviat  aconseguí  posseir  una  en- 
vejable cultura  musical.  Coneixia  a  me- 
ravella les  pesses  principals  dels  nostres 
millors  artistes,  i  estava  aiximateix  al 
corrent  de  les  més  importants  publica- 
cions dels  nostres  musicògrafs. 

Manifestà  ben  aviat  la  seva  predilecció 
per  les  cançons  populars.    Aquests  bells 


10  Cançons  populars  catalanes 

exemplars  de  nostra  ingènua  poesia  el 
tenien  verament  encisat. 

lAmb  quin  fervor  ell  aimava  les  nostres 
cançons  tan  amarades  de  sentiment  i  ru- 
blertes  de  l'odorant  perfum  de  l'amor  a  la 
pàtria! 

Amb  alguns  companys  havíem  anat 
aplegant,  en  època  de  vacances,  al  san- 
tuari de  Núria,  un  nombre  ben  regular  de 
cançons  populars  catalanes,  les  quals  espe- 
raven una  mà  intel•ligent  que  les  revisés 
per  a  oferir-les  algun  dia  a  la  publicació. 
No  cal  dir  amb  quin  entusiasme  el  nostre 
amic  s'encarregà  de  semblant  tasca;  es- 
sent aquest  petit  recull  com  el  germe  de 
la  col•lecció  que  féu  créixer  amb  activitat 
incansable.  Potser  passaven  d'un  cen- 
tenar les  que  tenia  aplegades  i  anava  pre- 
parant, quan  el  sorprengué  la  mort  trai- 
dorà.  Avui  sols  hem  pogut  disposar,  per 
a  la  pubhcació,  de  la  petita  part  que  for- 
nien el  present  volum  dedicat  a  sa  memòria. 

í^essenyaríem  detingudament  la  seva 
tasca  literària  si  la  manca  d'espai  no  ens 
ho  privés.  En  ella,  no  menys  que  en  els 
estudis  musicals,  el  nostre  amic  sabé  dis- 


Cançons  populars  caialanes  Ji 

tingir-se.  Pel  maig  de  1913  obtingué 
un  premi  en  els  Jocs  Florals  de  Lleida, 
amb  un  remarcable  treball  en  prosa  in- 
titulat Aires  Vells  :  lema  Romancesca. 
Ja  durant  l'any  anterior  havia  anat  pu- 
blicant en  el  setmanari  ripollès  El  Pirineu 
Català  algunes  Odes  d'Horaci  magistral- 
ment traduïdes  en  vers  català,  com  també 
els  dos  articles  Pro  Cultura  i  De  la  primera 
neu.  Publicà,  aiximateix,  en  el  calendari 
per  a  1913  de  la  revista  infantil  En  Pa- 
tufet, un  graciós  treball  que  firmà  en 
pseudònim  amb  les  inicials  0-U.  Per 
últim,  cal  fer  esment  de  l'hermós  article 
De  Nadal,  que  aparegué  en  la  fulla  li- 
terària d'El  Correo  Caialdn,  de  28  de 
gener  de  1913,  en  el  qual  canta  entusiàs- 
ticamcnt  la  joia  popular  de  la  gran  festa, 
copiant  dues  nadalenques  que  també  fi- 
guren en  la  present  col•lecció.  Acaba  amb 
un  inspirat  record  al  gran  Maragall  «el 
gran  poeta  —  com  ens  diu  l'Adolf  — 
d'esperit  senzill  i  pur,  qui  sentia  tota  la 
ingènua  poesia  de  les  cançons  de  Nadal,  j 
de  paraula  lluminosa  qui  n'aclaria  tota 
llur  pregonesa».    Acostumava  signar  els 


Cançons  populars  catalanes 


seus  treballs  amb  el  pseudònim  Xavier 
Viana. 

En  la  part  musical  assolí  també  al- 
guns triomfs  importants.  Compongué  una 
Salve  Regina  que  li  meresqué  un  primer 
accèsit  en  el  certamen  de  191 1  de  V Acadè- 
mia Mariana  de  Lleida,  i  havia  compost 
igualment  altres  motets  de  tema  reli- 
giós que  li  valgueren  en  distintes  ocasions 
l'entusiasta  felicitació  de  sos  professors. 

S'havia  sabut  conquerir  l'afecte  i  esti- 
mació de  tot-hom...  Molts  érem  els  qui 
teníem  posades  en  ell  grans  esperances. 
Precisament,  quan  semblava  arribada 
l'hora  en  què  l'esdevenidor  començava  a 
somriure-li  li  sobrevingué  la  mort  sob- 
tadament. S'estava  preparant  per  a  con- 
córrer a  oposicions  d'organista,  i  al  mateix 
temps  havia  de  rebre,  dintre  poc,  les  pri- 
meres ordres.  M'escrivia,  amb  data  de 
20  d'agost  de  l'any  1913,  una  carta  tota 
plena  d'optimisme,  la  qual  acabava  amb 
les  següents  ratlles  :  «A  primers  de  setem- 
bre (s.  D.  p.)  cap  a  La  Seu;  el  dia  6,  exà- 
mens; el  10,  exercicis;  oposicions,  no  sé 
quin  dia...». 


Cançons  populars  catalanes  13 

Pobre  amic  meu!  Qui  podia  predir -li 
la  tràgica  fi  que  se  li  esperava! 

Estant  de  passeig,  en  la  tarda  del  27 
del  propi  mes  i  any,  en  la  seva  població 
natal,  La  Pobla  de  Segur  (Conca  de 
Tremp),  amb  l'amic  caríssim  Mn.  Daniel 
Cortès,  vicari  de  la  localitat,  'tingué  la 
fatal  pensada  de  pendre  un  bany  en  el 
Noguera,  on,  als  pocs  moments  de  tro- 
bar-se dintre  l'aigua,  li  sobrevingué  un 
fort  atac  al  cor,  efecte  segurament  del 
cansanci,    que  li   llevà  la  vida. 

L'Adolf  Carrera  i  Aleu  comptava  es- 
cassament vint-i-dos  anys,  ja  que  havia 
nascut  el  14  de  novembre  de  l'any  1891. 

MN    p.  PUJOL 


OÏULA 


Oïu-LA  la  cançó  vinguda  de  mun- 
tanya. Ella  sola,  felinamcnt,  ha 
anat  baixant  avall  com  l'aigua,  fins  al  pla, 
portant-vos  l'exquisit  perfum  de  les  coses 
santes,  d'allò  que  conten  els  pastors  dins 
les  fumades  i  rialleres  barraques  de  son 
estatge.  Oïu-la  i,  abastament  marrits, 
després  canteu-la  fortament,  suaument,  a 
ple  pulmó,  car  en  ella  hi  trobareu  l'aroma 
dels  pins,  dels  boscos  encantats,  de  la 
mare-selva;  és  la  cançó  que  floreix,  la  dels 
amors,  dels  desmais  i  dels  ensomnis  :  és 
tota  bella.  Plena  de  llum  i  d'horitzons  i 
fresca  cum  riallades  de  pastors,  ella  us 
visita  ;  feu-li  pas  i  oïu-la,  que  és  bellíssima 
floració  d'una  primavera  esclatada  mera- 
vellosament en  tot  temps,. al  cor  de  l'hi- 
vernada. 


j6  Cançons  populars  catalanes 

Per  camins  desconeguts  i  lluminosos, 
blancs  com  nit  de  neu  al  clar  de  la  lluna 
i  blonds  com  la  boirina,  ella  ha  feta  via 
tota  sola,  calcigant  arreu  matolls  florits 
de  sana  poesia,  car  els  bells  camins  qui 
travessen  els  emboscats  recons  de  les 
muntanyes  tots  vessen  de  claror  i  de 
poesia,  i  per  ço  les  cançbns  us  la  porten  la 
poesia  dels  camins;  per  ço  són  belles. 

En  aquest  ramell  de  flors  boscanes  no 
hi  trobareu  pas.  amics,  aquell  suau  i 
odorant  perfum  de  la  donzella  brodadora 
de  la  cançó  dJEl  Mariner,  amb  gronxa- 
ment  de  dóna  enamorada;  ni  aquell  ploricó 
ritmat,  cadenciós,  del  Plany  escrit  amb 
notes;  ni  aquell  adormiment  pausat,  su- 
blim, de  la  cançó  eterna  Muntanyes  de 
Canigó...  Què  hi  trobaràs,  doncs,  oh  tu, 
amic,  en  aquesta  garba?  Ja  ho  sabs  :  un 
deix  de  melangia,  un  cant  d'amor  qui  bé 
semblarà  transportar-te  enllà  del  temps, 
als  temps  heroics  dels  cavallers  qui  com- 
partien la  seva  amor  entre  una  dama  i 
un  glavi;  l'encís  particular  que  mostren 
al  vivent  les  nostres  muntanyes  amarades 
de  sol,  la  nostra  mar  blava,  el  nostre  cel 


I 


Cançons  populars  catalanes  17 

immensament  obert  i  ple  de  clarianes;  en 
pocs  mots,  el  sentiment  suprem  de  pàtria 
que  porten  congriat  les  cançons  de  la 
nostra  terra,  de  nostra  dolça  i  hospitalària 
Catalunya 

Us  sembla  poc,  encara?  í  bé  :  sigui 
com  sigui,  veus-aquí  el  garbello  que  avui 
us  oferim  sens  un  bell  i  agençat  pròleg 
que  l'acompanyi,  car  qui  havia  la  co- 
manda —  i  era  el  mateix  col•lector  —  va 
traspassar  fa  poc  extingint  sa  vida  dins 
les  pures  i  temptadores  aigües  d'un  riuet. 
Mes,  bé  caldrà  apuntar-li  aquí  mateix  unes 
ratlles  que  ens  deixà  escrites.  Elles, 
encara  que  curtes,  són  palesa  mostra  de 
la  fina  percepció  de  nostre  malhaurat 
company,  qui  tan  intensament  sabé  esti- 
mar eixos  meravellosos  esplais  del  senti- 
ment artístic  de  nostre  poble.  Fan  així: 
«En  l'actual  esplendorós  desvetllament  de 
la  nostra  terra,  té  una  importància  cabdal 
el  recull  de  les  cançons  populars,  i,  en 
general,  del  Folk-lore;  una  importància 
tal  com  la  que  tenien  les  troballes  religio- 
ses, que  els  cristians  primitius  feien  després 
d'una  invasió  d'infidels,  les  quals  els  servien 


t8  Cançons  populars  catalafies 

per  a  conèixer  la  fe  dels  seus  pares,  no- 
resmenys  que  per  enrobustir  la  llur  pròpia. 

La  cançó,  l'agermanament  de  la  parla 
i  la  tonada,  és  la  més  bella  manifestació 
del  pensar  i  del  sentir  dels  nostres  avant- 
passats; car  si  la  parla  tradueix  especial- 
ment el  pensar,  les  idees,  la  tonada"  ex^ 
pressa  millor  els  sentiments,  la  manera  de 
bategar  del  cor.  Hi  ha  en  les  cançons 
nostrades  un  perfum  misteriós,  un  no  sé 
què  de  comú  amb  les  nostres  muntanyes, 
amb  el  nostre  cel,  amb  els  nostres  rius, 
amb  nosaltres  mateixos,  un  no  sé  què  que 
sentim,  però  que  no  sabem  explicar  i 
nomenem  agre  de  la  terra. 

Les  nostres  cançons  són  monòtones, 
d'una  monotonia  placèvola,  com  la  del 
salmejar,  com  la  del  pa'rrupeig  dels  co- 
loms, i  que  és  la  vera  expressió  dels  senti- 
ments de  la  nostra  raça,  dels  sentiments 
grans,  perdurables  i  intensos  perquè  són 
reconcentrats.  Mn.  Verdaguer  ho  ha  sin- 
tetitzat amb  aquests  dos  versos : 

«L'amor  quan  és  gran 
té  sols  una  nota.»> 


Cançons  populars  catalanes  r(f 

En  elles  no  hi» trobareu  aquella  am- 
plada d'intervals  que  fa  ésser  desllori- 
gades  i  buides  certes  altres  cançons,  filles 
del  poc  seny  i  de  la  mandra;  com  el  cant 
gregorià  —  el  qual  algimes  ressemblen  per 
Ja  llibertat  del  ritme  i  àdhuc  per  la  tona- 
litat *  —  sempre  es  mouen  per  grans  con- 
junts i  intervals  no  gaire  amples;  són  ple- 
nes, granaxíes  com  les  espigues,  vora  de  les 
quals  varen  nàixer  fecimdades...» 

Aquí  fineix  la  seva  prosa,  que  no  pogué 
acabar  per  haver-se-li  estroncada  la  vida 
arran  mateix  d'una  forta  i  vigorosa  jo- 
ventut. 

Permeteu-me,  doncs,  vosaltres,  amics 
meus,  qui  també  ho  fóreu  del  plorat  amic 
i  excel•lent  artista,  que  en  nom  seu  us 
faci  present  d'aquesta  garba  florida,  co- 
llida en  plena  primavera;  permeteu  que 
us  en  faci  ofrena  tot  recordant  Texpressiva 
llegenda  Plantem  cantant,  som  la  llevor, 
que  ell  havia  triada  per  títol  de  son  flairós 
Tccull,  perquè  féu  d'ell  una  bella  escam- 

Els  popularissims  Coig  del  Roset,  tal  com 
els  havem  sentit  cantar  alguna  vegada 


20  Cançons  populars  catalanes 

padissa;  car  aital  con?  ell  va  copçar-lo 
virginalment  dels  llavis  inspirats  de  la 
nostra  gent  muntanyana,  arreli,  aixima- 
teix,  fortament,  i  fructifiqui  en  el  cor 
bategant  d'esperança  de  la  nostra  joven- 
tut al  ritme  de  la  cançó 

«Catalunya,  triomfant, 
tornarà  a  ser  nca  i  plenal-^ 

MN.    VALENTÍ    BRISA 


LA  BONA  MARE  DE  DÉU 


^^m^^ 


—  Aon    a        neu.   Mt  •  re     do 


=f-=^-^\^E^^l^^^^ 


Oéuí.Aona        neu  ttn   ••pres      la•d•?— A^qul 


g=fc;-f!  I  ^  ^^ 


baix  «un     pe  •  bla     •     lò.  que  u  •  na 


bg44^-pg^C^^^ 


dò-namehldt  •  ma'na.    Ai, quetnis     ali  Oït 


tü  ''  g  rt-g: 


^ 


10  •  tà      1%      nit    d9     Na    •    dali 


22  Cançons  populars  catalanes 

—  Aon  aneu,  Mare  de  Déu?, 
aon  aneu,  tan  apressada? 

—  Aquí  baix,  a  un  poblató, 
que  una  dóna  me  hi  demana. 

Ai,  que  més  ai! 

Ditxosa  la  nit  de  Nadal! 

—  No  lli  aneu.  Mare  de  Déu, 
que  és  una  dóna  molt  rara. 

—  Amb  ella  vui  anar  jo; 
tot  lo  món  la  desimpara.  — 
Quan  ella  ha  arribat  alli, 
l'ha  trobat  desinfantada; 
n'ha  tingut  un  infantó 

que  en  pareix  l'estel  de  l'alba. 
L'han  portat  a  batejar 
a  les  fonts  de  Santa  Clara, 
Sant  Josep  n'és  lo  padrí, 
la  padrina  Santa  Clara. 
Quan  han  arribat  allí 
han  trobat  taula  parada 
del  bon  pa  i  del  bon  vi, 
de  regalos  no  n'hi  falten. 
Per  alli  passa  un  pastoret 
que  al  coll  porta  la  samarra. 

—  Pastor,  lo  bon  pastoret, 
voleu  tocà  una  sardana? 

—  No  pot  ser.  Mare  de  Déu, 


Cançons  populars  catalanes  23 

que  en  tinc  sola  la  ramadà. 

—  No  la'n  teniu  sola,  no, 

prou  la  teniu  ben  guardada; 

trenta  tres  àngels  n'hi  ha 

que  li  donen  la  girada; 

si  d'aqueixos  no  n'hi  ha  prou, 

també  l'àngel  de  la  guarda, 

i  també  Sant  Armingol 

que  n'era  cap  de  ramadà  — 

A  dctre  hores  de  la  nit 

lo  pastoret  ja  finava, 

los  àngels  li  giren  llum, 

la  Verge  l'amortallava 

Se  le'n  pugen  dret  al  cel 

amb  gran  canturia  dels  àngels 


LA  CANÇÓ  DEL  POBRE 


;ib^O— Ji 


&=é: 


■^-rt\    N  h  h- 


3ÍZTt 


Al  de-ma-tl  em  He-vo  t  men 


r      ^•    :  — n         "     V"  ■ 

n-h    ''     ^          f^ 

1,    n"  n  ■    K  "n'n' 

— PL-J — J p  -#' — 0 — 

■— *— ^-«^ — « 

'ai    •     la  fent,    men       len-to    )a      ca    ra,  la 


0  •  ra    ta     lón    ;    e>         ricro  f^c  pot  fer        per 


pr7  ^  n^í^-t-iv-t^— f 


feJ^    N  h-Ji- 


cuí  n:  íslie-vat      joen      can-tc  i  m'a- le-gro  quan 

is— — - 


ÍS=Í!: 


Jo  -  sús     fs      nat 


Cançons  populars  catalanes  2$ 

Al  dematí  em  llevo 
i  me'n  vai  a  la  font. 
me'n  reato  la  cara, 
u  aíora  la  sòn: 
lo  ric  no  ho  pot  fer 
perquè  no  és  llevat. 

Jo  en  canto  1  m'alegro 

quan  Jesús  és  nat. 

Jo  en  tinc  una  jupa 
tota  de  vellut, 
no  és  llarga,  ni  carta. 
i  hi  cabo  tot  just: 
ai,  pobre  de  mi, 
se  m'ha  esparracat! 
Jo  en  canto.  etc. 

Lo  ric  surt  de  casa 
ben  engalanat, 
amb  sabata  baixa 
i  el  coll  ben  planxat: 
de  coll  com  aquell 
no  n'heu  vist  mai  cap. 
Jo  en  canto.  etc. 

Capons  i  gallines 
es  mengen  los  rics: 
i  molts  estan  magres. 


20  Cançons  populars  catalanes 

puix  no  els  fa  profit: 
més  profit  fa  al  pobre 
un  crostó  de  pa. 

Jo  en  canto  i  m'alegro 
quan  Jesús  és  nat. 


CASA  EL  COIX  D'ALINS.., 


^  JL•^H^=Í^^^ 


Ca -sa  ei  ccix  d  A      •     Iins. 


ca  •  sa     r 


ca  •  sa     re  •  ga      •      la-da,     u  •  na    xi-caM 


^^^3^ 


ha     (res  -cal    co^Io      •      ta  •  da.      La 


j^^+r-H 


ri,      la  •  ra  li. 

Casa  el  coix  d'Alins, 
casa  regalada, 
una  xica  hi  ha 
fresca  i  colorada. 
La  rà.  la  ra  là. 


25  Cançous  populars  catalanes 

Allà.  per  Vísti\x. 
a  Sant  Joan  anava, 
amb  un  germà  seu 
que  l'acompanyava. 
Al  sé  a  mig  camí 
ja  la  n'han  robada; 
al  veure'ls  venir 
ja  en  cau  desmaiada. 

—  No  us  desmaieu,  no, 
gentil  cor  de  dama. 
que  no  us  robarem 

ni  l'or  ni  la  plata, 

sinó  les  amors, 

que  a  tots  mos  agraden. 

Torna-te'n,  xiquet, 

torna-te'n  a  casa, 

no  la  veuràs  més 

la  teua  germana.  — 

Lo  xic  n'és  discret, 

a  La  Seu  anava; 

a  càl  Governador 

trobà  que  sopaven. 

—  Bona  nit,  senyors, 
bon  profit  que  els  fassa, 
quan  hauran  sopat 
contaré  el  que  em  passa. 
--  Conta-mos-ho,  xic, 
conta-mos-ho  ara. 


Cançons  populars  catalants  2<) 

—  Que  me  n'han  robat 
la  meua  germana. 

—  No  em  diries  xic, 
qui  te  l'ha  robada? 

—  Un  del  casquet  vermell, 
gravat  de  la  cara.  — 
Toquen  sometent; 

repic  de  campanes. 


L'AMOR  traïdora 


S^ 


^ 


Fes -te        la         vg  una  ml 


^    J  W'  I  ^  «iTJ^^f^ 


nyo  -  na         de         pe         i1  ta-sacnen- 


^^^1 


^B 


çà,  a  •  ra  qu8   m'hai   tst  gran 


det 


]a  m'hl  vo  •  ii  •    •      ca 


E 


si. 


Cançons  populars  catalanes 


Festejava  una  minyona 

de  petitesa  en  ençà; 

ara  que  m'hai  fet  grandet 

ja  m'hi  volia  casà. 

Ella.  la  fals  i  traïdora, 

me  n'ha  volgut  deixà  estar 

—  Mare,  dau-me  Tescopeta, 
que  la  vui  anà  a  matar. 

—  Ai  fill  meu,  això  no  ho  fasscs, 
de  minyones  prou  n'hi  ha. 

—  No  pas  de  tan  boniquctes, 
i  de  tan  de  bon  amaV.  — 

A  la  porta  de  l'esglesia 
alK  mo'n  vam  aturar; 
al  sortir-  lo  matrimoni 
jo  al  novio  vaig  matar. 
Me'n  cordo  les  espardenyes, 
i  a  corre  me'n  vai  posar; 
ja  s'aventen  les  campanes, 
lo  sometent  se  va  alçar, 
allà.  a  sota  d'una  roca, 
la  vida  me'n  vai  salvar 
A  l'essent  a  la  vesprada, 
a  casa  me'n  vai  tornar; 
ja  en  trobo  la  meua  mare 
que  no  hi  veu  de  tant  plorar 

—  Què  en  feu.  la  meua  mare, 
què  en  feu,  de  tant  plorar? 


32  Cançons  populars  catalanes 

—  Que  la  justícia  de  Targa 
te'n  volen  agafar. 

—  Mare,  dau-me'n  la  guitarra, 
que  la  vui  anà  a  rondar  — 
Quan  vai  sé  a  la  porta  d'ella, 
allí  me'n  vai  aturar; 

ja  en  surt  a  la  finestreta, 
ja  me  n'allarga  la  mà. 

—  Ara  sí,  falsa  traidora, 
amb  mi  n'hauràs  de  tornar 


LA  CANÇÓ  DE  L'ESTEVE 


S^-ü^l^^ 


U  -  ni        can     ç6      vui  can  - 


pSgi^í^^ 


lar,    no  hi  ha  molt  que  s'és  d;c       la-da,  tre-ta 


1^^^^ 


n"é5  d'un  fa-dri    •    nsi  dt   la    prí-me    -     ra     vo 


iÍEÍ^&^íi&^i^í^ 


la     da.    T»  •  rl    tí     rl       tJnc.  tl  •  ri    tinc  tina 


^^^^S^^ 


ase    tl03      tai    oa     ti  •  rt    ti  -  rt      «xini; 

3 


34  Cançons  populars  catalanes 

Una  cançó  vui  cantar, 

no  hi  ha  molt  que  s'és  dictada, 

treta  n'és  d'un  fadrinet 

de  la  primera  volada. 

Tiri,  txrx  tinc,  tiri,  tinc,  ta\na: 

tiri,  tiri,  tinc. 

Esteve  se  diu  per  nom, 
que  en  té  gran  anomenada; 
no  hi  ha  aplec  ni  sarau 
que  l'Esteve  ja  no  hi  vaiga. 
La  primera  que  hi  fa  anar 
és  la  seva  enamorada. 
Ella  sempre  està  dient: 

—  Esteve,  no  et  cansis  massa, 
que  en  seria  un  bon  perill 

de  rebre'n  alguna  airada,  — 
Quan  ne  són  a  mig  sarau 
van  a  fer  la  refrescada, 
i  ella  amb  el  mocadoret 
si  li'n  eixuga  la  cara. 
I  ella,  sempre  està  dient: 

—  Esteve,  per  què  no  et  cases? 

—  De  casar  ja  em  vui  casar, 
pro  jo  no  em  puc  casà  encara; 
tinc  de  gonyar  lo  diner 

per  arrendar-ne  una  casa.  — 
Qui  li'n  havia  de  dir! 


Cançons  populars  catalanes  35 

Quina  noia  tan  galanal 

Si  serà  d'un  veiot, 

o  d'un  veí  de  can  Saumanya, 

de  can  Saumanya  de  Boix, 

que  n'és  capità  de  banyes! 


LA  MORT  DE  LA  MISSENYORA 


fc^3^ 


^S^^^^^ 


ll=fc 


—  Aon         va       lu.  í  3    ÒQ 


is: 


j.     ^  ;  J 


tEdE 


/Í2  •  '«^  a  ■  ca        vas,  lan    d;  •  ma 


^^ 


tl?  —  A    veu    -    re         la         mij       s 

Í5 


nyo         la,        mes  aü,  que    al 


1— t^    I     h. 


uen  queestà  al  mo    •    rl,     mes   ai   d?         mil 


Cayiçons  populars  catalanes  37 


—  Aon  vas.  tu.  caballeru? 
aon  vas.  tan  dematí? 

—  A  veure  la  missenyora. 

Mes  ai!, 
que  diuen  que  està  al  mori.  — 
Mes  ai  de  mit 

—  Vostra  senyora  n'és  'morta, 
jo  hi  era  quan  va  finir; 
tres-centes  monges  hi  havia 

a  ajudar-la  a  ben 'morir. 

El  dia  del  seu  enterro 

sant  Ofici  varen  dir; 

ne  cremaven  tres-cents  ciris, 

tot  l'altar  feien  lluir. 

Les  campanes  d'aquell  poble 

tot  ho  feien  retrunyir; 

enterraren  missenyora 

allà  al  peu  del  monestir.  — 

Ell  se'n  corre  i  no  reposa; 

ja  és  al  peu  del  monestir. 

ja  se  n'arrenca  l'espasa 

I  la  sepultura  obri 

—  Alça't,  alça't,  missenyora, 
^ue  ton  marit  és  aquí 

—  Com  m'alçaré,  cabalieru, 
8i  sola  DO  em  puc  tenir? 
Casa't,  casa't,  caballeru, 

i  DO  quedis  pas  per  mi; 


38  Cançons  populars  catalanes 

1  si  Déu  te'n  dóna  filles 
posa'ls-hi  el  nom  de  mi, 
i  fé'ls-hi  Cít  el  pare-nostre 
al  vespre  i  al  dematí. 


LA  MALLARENGA  I  EL  PINÇÀ 


i 


^^=§- 


La  ma -lla    -    ren  ga  i     el  pin 


-♦t- 


Çi 


si      se'n       vo    -    II     -     en       ca 


s&.   Lan  •  ti  •  ru  •  lu 


re  ♦  ta. 


si     se'n 


:í=p: 


vo       II 


si.      lan   •   ti  •  ru  •  lu 


là. 


40  Cançons  populars  catalanes 

La  mallarenga  i  el  piaçà 
si  se'n  volien  casà,    . 

lan  tiru  lureta, 
si  se'n  volien  casà, 

lan  tiru  lurà, 
mes  diu  que  els  ne  manca  pa. 
Si  en  veuen  venir  un  grill, 

lan  tiru  lureta, 
SI  en  veuen  venir  un  grill, 

lan  tiru  lurill, 
que  en  portava  un  pa  de  mill. 
—  Ara  de  pa  ja  en  tenim. 

lan  tiru  lureta. 
ara  de  pa  ja  en  tenim, 

lan   tiru  lurim, 
de  vi  ja  ens  en  estarem, 
tot  cantant  i  tot  rient, 

lan  tiru  lureta. 
tot  cantant  i  tot  rient 

ens  en  pairarem! 


L'AIMADOR 


f^^^^è^E^ 


Fa    drl    -    nets  que  fes  -  te  • 


13 h-;: 


:A-^..-,_4-J-;— J- 


>eu.    iri 


eu     en     ho  •  ra  bo     -     na; 


5^: 


^ # é- 


)o     me  n    tò  e    •    na     m: 


rat 


^ r 


àz^ 


íï=*=:íïr: 


de 


r.j  gen     til     ml 


^^^^e^ 


njo    •    08.    Traí   la 


53 


ÍeÉ 


tà  tral-lard  la-ra  lara 


)a        la         traí    !a     lal   la 


là. 


42  Cançons  populars  catalanes 

Fadrinets  que  festejeu, 

trieu  en  hora  bona; 

jo  me'n  só  enamorat 

d'una  gentil  minyona. 

Tral-la-rà,  tral-larà,  lara, 
larà,  larà,  tral-la  raj-la-la. 

De  nits  no  en  dormo,  no; 
de  dies  no  en  reposo; 
sempre  n'estic  pensant 
quan  l'encontraré  sola. 
Un  dia  vaig  saber 
que  era  a  l'hort  tota  sola, 
i  que  regava  les  flors, 
que  n'hi  havien  de  bones; 
la  flor  del  geçamí 
i  un  roseret  de  roses. 
De  tan  lluny  com  me  veu 
ella  a  riure  se'n  posa. 

—  De  què  rieu.  l'amor? 
De  què  rieu,  l'esposa? 

—  Jo,  de  què  ne?     De  vós, 
deh  gran  amor  que  us  porto 


EL  CAMP  DE  TARRAGONA 


■JH^- 


A-Hàen   el       Camp         de 


B^eEE£B£S^ 


Tar 


ra    -    go 


na  8i     n'hi  ha  un 


\=^-i^f^=Tri — :^ 


bre     que  hi 


bro    -    to 


na; 


<■    ^ í — i       •— ^ — #-^— *— I — ^ — •— ^ 


quan l'ar-brc  és  verd,  l'om  •  bre-taés       bo  -  na, 


fr-tri^ 


5^£ 


1=^- 


Q?E 


rf: 


izní: 


quan  l'ar-bre  és  verd .       quan  l'ar-brc  és  verd,  l'om- 


^^^5^ 


bra-ta  és       bo  •  na,      quan  l'ar-bre  és  verd. 


44  Cançons  -populars  catalayies 

Allà,  en  el  Camp  de  Tarragona. 

si  n'hi  ha  ua  arbre  que  hi  brotona; 

Quan  l'arbre  és  verd.  l'ombreta  és  bona, 

quan  l'arbre  és  verd. 

Se  n'hi  ombreja  una  pastora, 
i  un  frare  blanc  l'enseremona, 
tantes  li'n  diu,  la  fa  fellona; 
s'arrenca  el  fus  i  la  filosa, 
li  venta  un  cop  a  la  corona 
i  la  sang  del  cap  a  terra  brolla. 

—  Ai,  que  n'has  fet,  falsa  traïdora! 
Per  tal  pecat  has  d'anà  a  Roma 

a  di  al  Sant  Pare  que  et  perdone. 

—  Com  hi  aniré,  jo  tota  sola? 
L'un  dia  plou,  i  l'altre  trona. 
i  l'altre  cau  pedra  rodona. 


L.-^  MINYONETA  DEL  ROSSELLÓ 


P 


U 


w — : — »    « 


-1 — 0 


i 


U  ■  na        c%n 


t^ 


t=t)=:« 


fc^s; 


^ — '- 


ne      ta     ros    vul        can       tar         jo,    d*u-na 


^^^^^^^ 


mi 


nyo         ne     ta  que  és  del       Rós    •    se 


Uó.        Ai      a        mor       prl        me-ra,  te'n  por- 


fcí 


^k >?-^ 


:#-—?- 


tes 

la 

flor. 

te'n  por   - 

tes 

^7\ 

la 

^ 

1            , 

~11 

••     ^      •      " 

.    ■ 

- 

^ 

Ü 

*           J 

rv__5_ 

-V 

E JJ 

pal- ma    de    tot       Ros    '    se 


Uó. 


40  Caiiçons  populars  catalanes 

Una  cançoneta 

vos  vui  cantar  jo, 

d'una  minyoneta 

que  és  del  Rosselló. 
Ai,  amor  primera, 
te'n  portes  la  flor, 
te'n  portes  la  palma 
de  tot  Rosselló. 

Ella  cuina  i  pasta, 
fa  bugada  i  tot. 
i  ella  la'n  rentava 
en  un  riu  molt  gros. 
ella  l'esclaría 
en  un  d'espaiós, 
ella  l'estenia 
en  un  jardí  de  flors, 
i  ella*  la'n  plegava 
en  una  capça  d'or, 
cada  plec  que  hi  feia. 
un  sospir  o  dos. 

—  Què  sospires,  filla? 
Què  sospires,  tu? 

—  Bé  ho  sabeu  prou,  mare; 
bé  ho  sabeu  prou,  vós. 
que  n'era  promesa 

amb  un  xicot  ros. 


LA  FLOR  DEL  LLINET 


^^eMeÍ^^ 


A  l'bor    •    ta  mo'n  só    bal  • 


l•l•^L.^HH-^^ 


xa    •    da. 


u  •  na  lle-Drahlsóa-ga' 


ji=^=i^-n-}-J-^^ 


fa  •   da.    La  flor        del       lli    •    net.    la  flor 


f- 


^^m 


del        lli  •  net  m'a    •    gra   -   da,       la    flor 

/TS 

ijjí  y 


d?l        UI    •    oet. 


48  Cançons  populars  catalanes 

A  l'horta  me'n  só  baixada, 
una  llebra  hi  só  atrapada. 
La  flor  del  llinet, 
la  ílor  del  llinet  m'agrada, 
la  ílor  del  llinet 

La'n  só  cuita  i  empebrada, 

tot  tastant  me  l'he  menjada 

Què  em  dirà,  la  meva  niaré? 

Bona  escusa  hauré  trobada; 

diré  •  «  —  El  gat  se  l'ha  menjada.» 

El  gat  no  menja  empebrada, 

sinó  ous  i  cansalada. 

Al  celler  me'n  só  baixada, 

üha  bóta  só  eixugada, 

i  una  altra  n'he  començada. 


LES  TRES  XIQUETES 


^^i^:;^  .M  J ."  ;aa 


SI  n'e-ren    tres  xi  -  quc-tes,  o>e5 


-0^ 


^ ^       ^      i 


ai  I,        to-  tes  d'un    temps;         Tu  «na    ren- 


^^-^3 


ta     bu    -  ga  -  da.  mes        ait,       l'al-tra    I' 


^m 


^ 


jfe 


i 


tén.Qttero«s 


ral-traPes   •  tén. 


Si  o'ereo  tres  xiquetes,  mes  ait, 

totes  d'un  temps; 
l'una  renta  bugada,  mes  ai!, 

l'altra  l'estén. 


so  Cançons  populars  catalanes 


Que  mes  ai!, 
l'altra  l'estén 

L'altra  cull  violetes 

vora  el  torrent. 
Mentre  que  ella  en  collia, 

passa  l'amor; 
tira  pedreta  enlaire 

toca  l'amor 

—  Bé  me  n'has  ben  tocada 

del  mig  del  cor. 

—  No  em  diries,  amoreta. 

si  t'bai  fet  mal? 

—  Un  poquet  i  no  gaire, 

ja  curarà. 

—  Metges  n'hi  ha  a  l'Espanya 

per  a  ordenar; 
si  Espanya  no  hi  abasta, 

ia  França  és  gran. 
A  l'horta  del  meu  pare 

una  herba  hi  ha, 
que  del  mal  d'amor  cura, 

de  festejar.  — 

L'amoreta  s'és  morta. 

Déu  la  perdó; 
no  es  farà  més  en  finestra 

Qi  en  balcó. 


LA  FRANCISQUETA 


Í5 


I^TTTI^J^^^^ 


Quan     jo        n'e  -  ra     pe  -  tl 


^^^\\rr=j^ 


te  -  ta.     lo    meu  pa   -    re  em      va    cri 


^i•'nw  nxM 


dar-  — No  t'es-pan-tes,  Fran-cis- 


t=fc=Í 


^ 


f     ^     r 


que  •  u,  quePran-cis   -  que  •  ta,       que  amb 


u:itL^^^U-m 


un    vell    te    vul    oa    '    sar. 


52  Cançons  populars  catalanes 

Qaan  jo  n'era  petiteta, 
lo  meu  pare  em  va  cridar: 

—  No  t'espantes,  Francisqueta. 

que  Francisqueta, 
que  amb  un  vell  te  vui  casar. 

—  Més  m'estimo  un  de  jove, 
sia  de  mon  compliment, 
que  un  vell  amb  sa  riquesa 

1  amb  sa  noblesa. 
Déu  mantingué  lo  jovent.  — 
Soleta  me'n  vai  a  l'aigua, 
soleta  m'hi  tinc  d'anar, 
quan  ja  de  l'aigua  m'entorno, 

que  ja  de  l'aigua, 
ja  n  encontro  lo  promès 
Ja  me'n  regala  uns  rosaris 
de  grans  de  glòria  coral. 
per  passar-los  a  la  missa, 

que  a  la  missa, 
lo  dia  de  Sant  Joan. 


DESENGANY 


^ 


^ 


Jo 


V©  -  neu    d'*  •  vul 


m 


m 


dl  •   a.     prl  •  mers      a   •   mort. 


no  os    fi  -  eu     de     Ics 


no-iescom  hai 


fet 


f=:í= 

=t- 

— tr 

— #— 

"# — 

==1 

M^ 

=^^— 

— ?^ 

^í-: 

^ 

=& 

=^ 

i». 


T — :^    :r 


fi  -  «u 


de       les 


P=^ 


no  •  les  com     htl 


fet 


i». 


54  Cançons  populars  catalanes 

Jovenets  d'avui  dia. 

primers  amors, 

no  us  fieu  de  les  noies 

com  hai  fet  jo. 

Totes  són  falses,  elles; 

creieu-me  a  rai. 

Una  que  jo  en  festejo, 

me'n  fa  morir. 

Un  dia,  per  a  provar-la, 

jo  li  vaig  dir: 

—  Si  me'n  vols  dar  de  l'aigna 
del  teu  jardí?  — 

Me'n  respon,  tota  aixerida: 

—  Això  sí  que  no, 
que'n  fóra  murmurada 
per  un  minyó.  — 

Un  dia,  per  a  provar-la, 
jo  li  vai  dir- 

—  Mira,  la  gent  que  diuen 
de  tu  i  de  mi 

diuen  que  jo  amb  tu  em  caso 

—  Això  no  és  veritat; 
BO  en  serà  ditxa  teua 
ni  llibertat 


L'ULL -DE-BOU 


fc 


^^^^^m 


ü  •  na    ma    •    ti  •  na  •  da 


Qzpn^zg^^^^ 


fres  -ca        ma  •  t»  -  net      me'n  lle  -  vi         jo. 


^^^^m^m 


t       trec      el        cap      en       fi    •    nes  •  tra 


^^m 


M-J  I  C    C 


sén  •   tí       can  -  tà  un      o    -    r»     •     o|. 


^iS^^^P 


Ai,     tots      els         0    •    ce  •  llets       can  •  ten 


per  •  què      U         per  •  diu      ho         vo). 


$6  Cançons  populars  catalanes 

Una  matinada  fresca. 

matinet  me'n  llevi  jo, 

1  trec  el  cap  en  finestra, 

senti  cantà  un  oriol. 

Al,  tots  els  ocellets  canten 
perquè  la  perdiu  ho  vol. 

Jo  que  agafi  l'escopeta 
i  surti  donant  el  vol; 
no  en  trobi  caça  ninguna, 
sinó  un  petit  ull-de-bou. 
Li  tiri  una  escopetada 
i  le'n  fai  caure  an  el  sol, 
l'agafi  per  les  alasses 
per  carregar-me'l  al  coll; 
com  és  tan  gran  bestiassa 
no  l'en  puc  moure  del  sol, 
vai  a  buscar  la  carreta 
1  també  el  parell  de  bous. 
La  mare  em  diu  traç  de  cossi. 
i  el  pare  cap  de  mussol. 
Anà  a  buscar  la  carreta 
per  arrocegar  l'uU-de-boul 

Férem  una  gran  festassa, 
ià  convidàrem  tot-hom; 
d'entre  el  cap  i  les  alasses 
ne  soparen  vint-i-nou. 


ELS  MICALETS  D'ESPANYA 


^ 


í» 


El     dd  -  ma    •     tl     de  Saa* 


S 


j^-t  :  \ '  '  u 


U  Ag;  •  na        tot-hom  n'es   •    ta  •  va    con 


í^^ 


Unt 


d'a  -  nar       a   -   llà  a      la     C«r  • 


3    ;  I  ;.    i'    J'a^,^^ 


oyaa     treu  •  re  a  •  que    •    lla      ma  •   la 


s=í>^ 


l-i    "I  }^  J^>LJ^ 


f[tni. 


Tra  •  la  •  ra  •  U    -     la  -  la  •  la 


58 


Cançons  populars  caia  ànes 


S 


ífrfcds: 


M 


■^-^-y 


la-  la-ra  -  la.      Tra-Ia-ra-la 


la -la -la 


y=if^ 


la 


la  -  ra   -   la. 


El  dematí  de  Santa  Ana 
tpt-hom  n'estava  content, 
d'anar  allà  a  la  Cerdanya 
a  treure  aquella  mala  gent. 

Tra-la-ra-la-la  la-la-la-la-ra-la. 

Tra-la-ra-la-la^la-la-la-la-ra-la. 


travessàrem  la  muntanya 
al  mig  del  cor  de  la  nit, 
í  el5  raicalets  d'Espanya 
í\|gíen  amb  gran  delit. 
Sort  tinguérem,  en  bona  hora, 
dels  baluarts  que  allà  hi  ha. 
vam  pendre'ls  les  bateries 
allà  als  camps  de  Puigcerdà. 
Els  de  Palau  i  Osseja 
no  es  volien  entregar; 
hasta   les. dones  s'hi  feien, 
que  sempre  varen  tirar. 
Les  paus  ne  foren  firmades, 


CaMfons  populars  catalanes  5p 

l'ordre  ts  a   Vilallovent 

les  monges  foren  tornades 

a   Puigcerdà  an  el  convent. 

Acabades  les  veremes. 

dels  micalets.  què  en  farem? 

Acabades  les  veremes 

a  fangar  los  posarem 

Ml  ha  fills  de  moltes  maròs, 

BO  els  hi  sab  bo  el  treballai; 

acabades  les  veremes 

»e'B  posaran  a  robar. 


COTIRÓ 


fe 


fF«  ^  J.  ;•  I  ju^_^ 


Quan  Jo         n'e  -  ra     pe  -  ti 


i  r,:  \r  r  I,"  J'il^ 


tet    íes-to    -   Ja- va  i     pro-$u  ml  -  a, 


M  ^Mr^'-^'^' 


^ 


es -par   -    de-nya  blan-caal  peu  i    moca 


rH^IL-j^mg 


dò     a        fa     fal      -      cf  •  a. 


A-  deu. 


^^-^J"  í  j  i'  '^^  I  r  p 


cla- vdll  mo  -  re    •    hetl     A  •  deu,       es  -  tre 


^^ 


^ 


»a  del  di  a. 


Cowfoni  populars  catalana  61 

Quan  JO  n'era  petitet 
festejava  1  presumia, 
espardenya  blanca  al  peu 
i  mocadó  a  la  íalcia. 

Adéu,  clavell  morcnctl 

Adéu,  estrella  del  dia! 

Ara  que  en  só  estat  grandet, 
m'he  dat  a  la  mala  vida, 
me'n  poso  a  matar  i  robar^ 
l'ofici  de  cada  dia. 

Só  robat  un  mercader 
que  venia  de  la  fira. 
li  só  robat  els  diners, 
tots  els  diners  que  tenia; 

i  encara  molt  més  d'això, 
li  en  só  quitada  la  vida. 
Trist  de  mi,  com  m'han  poaat 
tan  malvades  companyies! 

Tan  que  m'ho  deia  sovint 
meva  esposa  Marguerida, 
que  cm  deixés  d'estar  el  robar. 
Per  mi  remei  no  hi  bavla! 


éz  Caifçotts  populars  catalanes, 

*  Ara  ja  estic  en  presó, 

me'n  ían  guardià  nit  i  dia; 

treballar  voldria  jo 

I  esmenar  la  raeua  vida. 

Quan  jo  correvia  el  món, 
tot-hom  Cotiró  em  cridava; 
ara  que  som  en  presó, 
tot-hom  me  diu  el  traïdor 
sols  per  fer-me'n  més  sumaria. 

Jo  som  fill  de  Montagut, 
allà  tinc  lo  sant  baptisme, 
allà  tinc  mon  pare  amat, 
la  marc  que  m'ha  criat, 
partit  de  la  meua  vida. 


A  LA  VALL  D'ESTOLA 


^m 


í^ 


^ 


la  Vall  d'Es  -  to  -  la,  prop 


m^^=^rU-H^=^ 


de  Sant  Fe  •  liu,  a  llA  on   vi    -    vi  -  a   l'hi 


^^l±d:±±3rl^ 


vern  I    l'is  •  tiu.  a     •     llà  on   vi         vi  •  a  l'hl 


^^EB 


2Z=* 


vern      I      VI*     •     llu. 


A  la  vall  d'Estola, 
prop  de  Sant  Feliu, 
allà  on  vivia 


C/J.  Cançons  populars  cataïants 

l'hivern  i  l'istiu, 
tardo  i  primavera, 
tot  lo  mes  d'abril, 
n'hi  ha  una  pastora, 
guarda  el  bestiar; 
no  le'n  guarda  sola, 
que  hi  té  el  rebadà, 
per  més  companyia 
tres  estudiants; 
tots  tres  le'n  voltegcn. 
le'n  van  voltejant. 

—  ^Vols  tu  venir,  Pepa, 
vols  tu  veni  amb  mi, 
avui  a  la  tarda 

o  demà  al  matí? 

—  Ne  vaig  mal  vestida 
per  'nar  de  camí. 

—  No  t'espantis,  nina, 
jo  et  faré  un  vestit; 

ni  a  França  ni  a  Espanya, 
ni  tampoc  Madrid, 
no  n'hi  haurà  un  altre 
que  en  sigui  més  ric. 

—  Vaig  amb  la  mestressa 
a  dar-li'n  raó, 

que  si  no  ho  volia 
no  vindria  jo.  — 
Passà  Collccrola. 


Cançons  populars  catalanes  65 

a  posta  de  sol, 

on  més  resplandia 

la  lluna  que  el  sol, 

i  on  més  cId  bi  cantava 

gentil  rossinyol 


EL  MESTRE 


U..     f^     fe- 


^EE^^^ 


4=t 


ja  me'n      fan    se -guiïs  es 


í=:fcíç: 


JtDÉr* 


izzt 


■^í 


^-^  «^-^- 


tu-dis  per  a    -    pcn-dre  de  He   -    gir,         el  mes 


I      I      I      I 


Í5 


é    4     ¥     W 


TS^Z 


:*— r 


-#—*-# 


í.^í^£^ 


tre  que  me  n'en  •  se-nya,  rocs  aü.s'ése-na-mo-ratde 


1—1 — 1- 


^     ííi      ^fcgE^ 


mi.  Sant  Pau. 


Sant     Ge-  ri  -mo-nl 


^th±\ ;:  j>  j'I^ 


te 


clam  pa  tam  tam  Ge-ri-mo-ní       cle-ri.mes    aif, 


f!^: 


í» 


•*-^-* 


Sant  Cí -ri- mo-nl     clam  pa     tam  te -na     tam. 


Catiçons  populars  catalanes  67 

Ja  me'a  fan  segui  els  estudis 

per  apendre  de  llegir; 

el  mestre  que  me  n'ensenya. 

mes  ai!, 
s'és  enamorat  de  mi. 

Sant  Pau. 

Sant  Gerimoni  clam    , 

pa  tam  tam 
Gerimoni  cleri. 


mes  ai 


Sant  Gerimoni  clara 
pa  tam  tena  tam. 

Me  diu  que  no  em   fassia  monja, 
que  se'n  casaria  amb  mi. 

—  Ne  soc  massa  petiteta. 
no  le'n  sabria  servir. 

—  Bé  me'n  faràs  com  les  altres, 
quan  me  veuràs  a  venir. 

bé  me'n  pararàs  la  taula 
del  bon  pa  i  del  bon  vi, 
,  també  ous  amb  cansalada, 
i  també  algun  colomí; 
a  cada  cap  de  la  taula 
hi  haurà  un  llibre  per  llegir. 


MARIETA 


Í 


Íi^^SF 


Í?=P: 


El    seu        pa  -  re    se'n  va  al 


fes^t^^ga^BB 


llit,   Ma-ri    -   e- ta  se'n  He 


va- va,    se  nas- 


N-N 


^35 


^^ 


w—w 


iHf4^ if  •  \-^ 


sen-ta  al  banc  del  foc  amb  un      pom  d'or  que  bro- 


P^^-?f^THB^ 


da-va.  Ai    a  •  mori,  dins  del       cor   1    les  en 


^ 


tra•nyes.  Ai      a    •    mori 


Catiçons  populars  catalanes  6ç 

El  seu  pare  se'n  va  ai  llit, 
Marieta  se'n  llevava, 
se  n'assenta  al  banc  del  foc 
amb  un  pom  d'or  que  brodava. 

Ai  amor!, 
dins  del  cor  i  les  entranyes. 

Ai  amor! 

Mentre  que  n'està  brodant, 
son  galant  puja  l'escala. 

—  Marieta,  vols  venir? 
Som  quatre  de  camarada. 

—  No  em  digues  si  vui  venir, 
la  robeta  en  tinc  plegada.  — 
L'agafen  per  ses  mans  blanques, 
a  cavall  le  n'han  muntada. 

A  la  plaça  que  han  estat, 
vestit  d'home  li  han  posada, 
les  calcetes  de  vellut, 
l'ermilleta  d'andiana, 
espardenya  blanca  al  peu» 
beta  fins  a  mitja  cama. 

—  Minyons,  anemo'n  d'aquí. 

que  a  mi  me'n  coneixen  massa.  — 
Ja  se'n  van  a  l'Hostal'  noa 
a  fer  una  gran  bren^da. 
Mentre  que  n'estant  brenant 
l'hostalera  molt  mirava. 


/O  Cançons  populars  catalanes 

—  Què  miiau,  vos,  hostalera, 
que  n'estau  tan  admirada' 

—  De  què  me  n'admiro  jo, 
de  deixà  el  pare  i  la  mare. 

—  No  en  deva  pas  ser  jo, 

me  dereu  pendre  per  una  altra 
Mentre  estava  dtnt  això, 
son  pare  puja  l'escala 

—  Marieta,  vols  venir' 
Te'n  pendré  de  bona  gana. 

—  No  em  digueu  si  vui  venir; 
no  en  vui  pas  venir  jo  ara. 


I£L  CAÇADOR  I  LA  PASÏORETA 


0^^^^^m 


U  -  na       mai  •  ti  -  na  •  da 


0- 


J ^ J .J lJ _J J 


fres  -  ca,    triim   la         lai,  <jui  -  na        fres-cahl 


i #    ■»      # : '- 


fe  -  ia. 


noenfa 


bo    per    tre  -  ba 


N^^M^^t^JJ^^ 


llar 


trum    la         lai,  qui-na  frtrs-cahl      fa. 

Una  maitinada  fresca, 

trum  la  lai,  quina  fresca  hi  feia, 
no  en  fa  bo  per  treballar, 

trum  la  lai.  quina  fresca  hi  fa. 


72  Cançons  populars  catalanes 

Me  n'agafo  l'escopeta, 

i  me'n  vaig  anà  a  caçar; 

no  en  trobo  cap  pessa  bona 

per  a  poder-li  tirar, 

sinó  una  pastoreta 

que  en  guardava  cl  bestiar, 

que  n'estava  adormideta 

a  sota  d'un  olivar. 

Si  li'n  tiro  o  no  li'n  tiro. 

no  li'n  vaig  voler  tirar;  * 

en  <:ullo  un  pom  de  violes 

i  al  pit  les  hi  vaig  posar, 

les  violes  eren  fresques, 

la  pastora  es  despertà. 

—  No  cm  diríeu,  la  pastora, 
de  qui  és,  aquest  bestiar? 

—  Les  ovelletes  són  meues, 

i  els  moltons  del  meu  germà. 

—  Ko  em  diríeu,  la  pastora, 
si  se'ls  voldria  jugar?  — 

Ja  en  treuen  un  joc  de  cartes, 
i  se'n  posen  a  jugar, 
lo  caçador  n'era  pràctic, 
totes  les  hi  va  guanyar. 

—  Ara  que  m'heu  guanyadeta, 
aon  me'n  fareu  anar? 

—  A  les  muntanyes  més  altes, 
que  ningú  rnos  hi  veurà, 


Cavçons  populars  catalanes 


sinó  els  ocellets  que  volen, 
que  no  saben  de  parlar, 
que  tenen  la  llengua  curta 
i  no  la'n  poden  retumbar.  — 
En  passà  un  de  xerraire 
que  tot  ho  va  anà  a  contar. 


LA  VIDA  DE  LES  GALERES 


^^=^U-^-^ 


La    vi    *    da     de     les    ga 


L•lKhUJM. 


fclzpzitz 


le-res  n'és  molt    llar-ga  de  con    -  tar,      fa  set 

rU. 


rrrUfrh-U^ 


y—y 


anys  que  vaig  en      c-lles,i  al-tres    set  que  hi  tinc  d'a* 


nar. 


La  vida  de  les  galeres 
n'és  molt  llarga  de  contar; 
set  anys  fa  que  vaig  en  elles, 
i  altres  set  que  hi  tinc  d'anar. 


Cançons  populars  catalanes  75 

Al  cap  de  la  catorzena 
llicencia  en  vui  demanar; 
la  demano  al  senyor  Comte, 
no  me  l'ha  volguda  dar; 
la  demano  a  la  Comtessa, 
promptament  me  la  va  dar. 
Tanta  és  la  meua  alegria  < 
que  amb  dos  hores  passo  el  mar 
Quan  ne  só  a  mitja  carrera, 
ja  n'encontro  el  meu  germà. 

—  Ai  germà,  lo  meu  germà, 
la  meua  mare,  què  fa? 

—  Don  Lluís,  la  nostra  mare 

ja  no  hi  veu  de  tant  plorar.  — 
Al  sé  a  la  porta  de  casa 
la  mare  en  vai  encontrar. 

—  Ai  mare,  la  meua  mare. 
la  meua  muller,  què  fa? 

—  Don  Lluís,  la  teua  esposa 
se  n'ha  tornat  a  casar, 

s'ha  casat  a  llunyes  terres 
amb  un  noble  capità. 

—  Mare,  baixeu  la  guitarra, 
la  que  solia  tocar, 

que  la  vui  anà  a  rondar-la, 
a  veure  si  eni  conei.xerà   — 
Arribo  a  la  porta  de  casa, 
al  pedris  me'n  vai  scatar 


y6  Cançons  populars  catalanes 

—  Dama,  feste  a  la  finestra, 
si  vols  veure  ocell  cantar. 

—  Aquí  no  hi  ha  ocell  que  cante. 
ni  sirena  de  la  mar; 

sinó  que  era  don  Lluís, 
don  Lluís  de  Montellà. 

—  Si  aquell  n'em  don  Lluís 
prompte  le'n  faré  matar. 

—  Si  tu  mates  don  Lluís 
amb  mi  ja  pots  començar, 
perquè  n'era  amor  primera, 
que  costa  molt  d'oblidar.  — 
Al  punt  de  la  mitja  nit 
don  Lluís  mort  ja  n'està. 

A  la  punta  de  l'albada 

la  dama  ja  va  finar. 

L'un  l'enterren  al  solc  de  l'esglesia, 

l'altre  al  peu  del  campanar. 

De  l'un  va  eixir-ne  un  xipré 

i  de  l'altre  un  olivar. 

L'un  créixer  i  l'altre  créixer 

tots  dos  se  van  ajuntar, 

perquè  les  amors  primeres 

ne  costen  molt  d'oblidar. 


L'HOME  PETIT 


I 


^ 


T-9 


ïï-r-rt 


Un    ho  -  me 


pe 


I 


M-md^^^ 


tct. 


un     ho  -  me 


pe 


tet 


m 


com   un    gra 


de 


izrrf 


ba  •  da,   La     ra 


lal. 


Com      un      gra 


do 


-♦*- 


be  -  da.    La     r* 


lal. 


y8  Cançons  populars  catalanes 

Un  home  petitet 

com  un  gra  de  cibada, 

ba  ra  bai, 
per  fer-lo  pujà  al  llit 
Ii  n'hai  fet  fé  una  caixa; 
una  caixa  i  un  caixó, 
i  encara  no  hi  abasta. 
L'agafo  amb  un  pessic 
I  al  colgo  le'n  tirava, 
quan  lo  tenia  al  colgo 
lo  gat  l'esgarrapava. 
L'agaío  amb  un  pessic 
i  al  poUer  le'n  tirava, 
quan  lo  tenia  al  poUer 
lo  gall  l'espicassava. 
L'agafo  amb  un  pessic 
i  al  nu  le'n  tirava, 
quan  lo  tenia  al  riu 
l'aigua  se  l'emportava. 
Amb  un  ganxo  le'n  trec, 
i  amb  la  pala  l'hi  tornava 
Me  volía^posà  a  plorar, 
i  el  riure  se  m'escapava. 
Me  volia  posar  de  dol, 
i  de  vermell  me'n  posava. 
Quan  lo  vam  enterrar 
els  músics  hi  tocaven. 


LA  CATARINETA 


i 


^—^--^— ^: 


p 


-ÉT 


)'   4      ^ — #— #— # 


A      la     pla  •  ça         fan        ba 


m 


^-^rrr 


Jü: 


Ua    •    ^89,         a       la     pla  -  ça        fan 


ba  - 


s 


lla    -    <!«.-> ;       ma  •  re.      del  -  xeu      m'hl 


^^m^i^^m 


nar;  ma -re.  d•sl•xeu 


m'hl      a    •    nar. 


—  A  la  plaça  fan  ballades, 
mare.  deixeu-m'hi  anar; 
jo.  com  soc  tan  boniqueta. 
balladors  no  em  íaltarA. 


8o  Cançons  populars  catalanes 

—  No  hi  vagis,  Catarineta, 
que  ton  pare  arribarà, 

—  Tant  si  arriba  com  no  arriba, 
jo  a  la  plaça  vui  anar.  — 

Al  cap  d'una  hora  que  hi  era, 
son  pare  ja  va  arribar, 

—  Aon  és  la  Catarineta, 
aon  és,  que  no  fa  el  sopar? 

—  A  la  plaça  n'és,  que  ballen; 
se  n'hi  ha  volgut  anar.  — 

Ja  n'agafa  una  buscalla, 
1  un  bastó  a  l'altra  mà. 

—  Passa,  passa,  Catarina, 
passa,  passa,  a  fè  el  sopar.  — 
La  primera  garrotada 

l'un  braç  ja  li  feu  sagnar, 
la  segona  garrotada 
l'altre  braç  li  va  trencar, 
la  tercera  garrotada 
morta  ja.  la  va  deixar. 
Sota  l'oliver  l'oliva, 
sota  l'oliver  s'està. 
La  mare  se'n  va  a  la  cuiüa, 
reventant-se  de  plorar. 

—  Tant  si  plores  com  no  plores 
la  teua  filla  morta  està.  — 

Lo  dia  del  seu  enterro 
dos  paraules  va  llençar: 


Cançons  populars  catalanes  8 1 

—  Ai,  mares  que  en  teniu  filles, 
no  les  deixeu  festejar, 
que  a  la  pobra  Catarina 
la  vida  li  n'ha  costat. 


EL  MATÍ  DE  SANT  JOAN 


int  Jo-àn,  comn 


£1  ma*  tl  de  Sant  Jo- àn,  com  n'és 


t-#— # — #— #  -  4  -I 


^— • 0—0- 


:ïc:p=P=?-i=í/=í?=P=í?^• 


fes -ta     se-nya  -  la-da,    po-so     la   se -lla  al  ca 


vall,  les  pis     •     to-les   a    la  xar-pa.  Joqueno 


puc     dor-mta      la        nit,  si  nóunxic   a    la 


ma   -    tl 


na-da;   joqueno      pucdor-miala 


nit,    «i-nóa  la  tna' ti    •     na-da  un      xic. 


Cançons  populars  catalanes  83 

El  matí  de  Sant  Joan, 

com  n'és  festa  senyalada, 

poso  la  sella  al  cavall 

les  pistoles  a  la  xarxa. 

Jo,  que  no  puc  dormi  a  la  ait, 
sinó  un  xic  a  la  matinada; 
jo,  que  no  puc  dorm!  a  la  nit, 
sinó  a  la  matinada  un  xic. 

Ja  me'n  vai  tot  carré  avall, 
carrer  de  l'enamorada, 
quan  soc  al  mig  del  carrer 
trobo  la  porta  tancada. 
Ja  li  fai  un  truc  o  dos: 

—  Baixa  a  obrir,  l'enamorada; 
malaent  tan  esperar, 

que  la  barba  tinc  glaçada; 
les  anques  del  meu  cavall, 
són  blanques  de  la  rosada. 

—  Lleva't,  lleva't,  tu,  marit, 
t  ves-te'n  a  la  caçada, 
trobaràs  conills  al  jaç. 

i  perdius  a  la  llevada. 

—  Lleva't,  lleva't  tu.  muller, 
que  a  tu  te  n'han  demanada. 

—  Allò  era  lo  forner 
qoe  manava  la  fornada. 

—  Qui  et  pogués  veure,  muller, 


84  Cançons  populars  catalanes 

en  una  sala  ben  llarga, 

voltada  de  capellans 

i  tu  al  mig  amb  la  mortalla. 

—  Qui  et  pogués  veure,  marit, 

dintre  d'un  paller  de  palla, 

als  quatre  cantons  lo  íoc, 

i  la  porta  ben  tancada. 

i  jo  fossa  lluny  d'allí 

amb  les  claus  a  la  butxaca. 


LA  DAMA  DEL  PONT  D'OLION 


±7- 


m 


t=i 


Í^B 


A-nà,alPont      d'O  •  li 


^=^J^=.r-=í^=^^^. 


s 


6n.       n'hl    ha    u    -     na     gran       da     •     ma, 


S 


^=^ 


se'nren-tael      da  •  van   -    tal,       tam-bécnfa 


^g];jJ^/lj^ 


la     bu   •    s;a    •    da.  La   don.  AH  la  no- ble 

t=^^=H'  J' I  J    U^ 

da-ma    del  Pont      d'O    •     11    •     6n. 


86  Cançons  populars  catalanes 

Allà.  al  Pont  d'Olión. 
n'hi  ha  una  gran  dama, 
se'n  renta  el  davantal, 
també  en  ía  la  bugada. 

La  don. 

Ai!  la  noble  dama 

del  Pont  d'Ohón. 
Passen  tres  cavallers, 
tots  tres  la'n  saludaven; 
ja  diu  lo  del  davant: 

—  Déu  la  guard,  la  gran  dama. 
Ja  respon  lo  del  mig: 

—  Per  a  mi  fos  criada.  — 
Respon  lo  del  detràs: 

—  Deixeu  estar  la  dama, 
que  si  en  tingués  marit 
en  fóra  castigada, 

i  si  fossa  fadrina 
en  fóra  murmurada.  — 
La  sogra  n'era  a  l'hort, 
que  tot  s'ho  escoltava; 
ja  n'agafa  el  cistell 
í  a  casa  se  n'anava. 
Hi  troba  lo  seu  fill, 
tot  això  li  contava; 
ja  n'agafa  un  buscall, 
la  sogra  una  buscalla. 
Quan  són  a  mig  carrer 


Cançons  populars  catalanes  87 

ja  n'encontren  la  dama. 

—  No  em  diries  muller, 
d'aon  venies  ara?  -r- 

—  Això  ja  ho  sabs  bé  tu, 
de  rentar  la  bugada.  — 
N'acabant  de  dir  això. 
li'n  dóna  buscallada. 

de  tantes  que  li'n  don 
la  deixa  mig  baldada; 
se'n  puja  escala  amunt   . 
i  al  llit  se  n'és  posada. 
Arriba  un  oncle  seu, 
dels  que  més  l'estimaven. 

—  La  gran  dama,  on  és, 
que  no  volta  per  casa? 

—  Per  un  boíet  o  dos 
al  llit  se  n'és  posada. 

—  Deu  passar  de  boíet, 
boíet  i  boíetada. 

La  dama  :  dieu,  vós, 
quin  metge  voleu,   ara? 

—  Lo  metge  que  jo  en  vui, 
és  ser- ne  combregada; 
després  del  combregar, 

vui  sé  extremunciada; 
després  l'extremunció. 
en  vui  sé  amortallada. 


NADAL 


[^^4^^^^ 


Per    Na    -    dal       fa  -  rem  gran 


^S 


^■ 


m\^ 


fes  «ta,  la  Ma  -   redeDéuJaho  sab,        me^nfa 


^-nr^- 


ràn 


nes      fal     •     dl  •  lles,    que    no  en 


g^^^^^ 


fal  -ta       si  -  nóel 


drap. 


Per  Nadal  farem  líran  festa, 
la  Mare  de  Déu  ja  ho  sab; 
me'n  faran  unes  faldilles, 
que  no  en  falta  sinó  el  drap. 


Cançons  populars  catalanes 


89 


Lo  drap  n'és  a  Barcelona, 
a  casa  d'un  botiguer, 
la  seda  n'és  a  Girona, 
a  casa  un  passamaneí 
l'agulla  nés  espuntada 
lo  didal  n'és  foradat 
les  estisores  no  tallen,  * 

i  el  sastre  encara  no  és  nat 
De  la  soca  en  surt  la  rama. 
de  la  rama  en  surt  la  flor 
de  la  flor  en  surt  la  Verge, 
de  la  Verge  ei  Redemptor 


FADRINETS  D'ALINS 


m 


■b    h    hi: 


Fa  -dri-nets  d'A 


lins 


t      do  Vall-Far    •   r*  •  ra,  en        llu  -  lu  el 


|=;^^^r-yrt J-i[i;lU  jIj    i 


ram      d'a  -  ques  -  ta   ri   •   be  -  ra. 


Fadrinets  d'Alins 
1  de  Vall-Farrera, 
en  lluïu  lo  ram 
d'aquesta  ribera. 
Porteu  davantal, 
manteta  i  coberta, 
també  cascabeUs, 


Cavçnns  populars  catalanes  gi 

per  fer  més  fatxenda. 
Primer  cant  del  gall, 
traginers,  alerta, 
ja  els  han  agafat 
en  una  taverna. 
ja  els  han  posat 
en  una  presó  estreta, ' 
ja  s'han  escapat 
per  una  finestra. 
No  ho  ha  vist  ningú, 
sinó  una  donzella 
que  en  prenia  el  sol, 
allà,  en  una  era 
Ja  se'n  posa  a  crits 
a  l'escarcellera. 

—  Els  presos  han  fugit, 
ja  en  colen  la  serra.  — 
Morcu  va  al  davant, 
Jordi  va  al  darrera. 

—  Camina,  Moreu, 
que  ja  mos  atenyen. 

—  Camina-hi  tu, 

si  pots  'nar  dcpressa; 
que  jo  no  puc  més, 
de  tan  gran  flaquesa. 


EL  ROMER  I  LA  ROMERA 


EÍí^fc3^Fí 


=P=Í?: 


El     ro   -    m«r 


jg^gEp^gEJg^ 


la      ro 


sm 


me    -    ra       quan      se'n       van     a     Mont-ser  - 


:;  :_z=:c—  — ^n— n— ^— ^—  — ^ — y 


í^=í? 


la     ro    -    me-ra  hi  vades    -    cal  -  ça 


^—H-^;=.'.=^^^è^^3^^ 


i  el 


ro       mé  hi  va    des  -  pu 


llat. 


El  romer  i  la  romera, 
quan  se'n  van  a  Montserrat, 
la  romera  hi  va  descalça 
i  el  romè  hi  va  despullat. 
Quan  ja  n'eren  pel  camí 
la  romera  va  de  part; 


Ccíiçons  populars  catalanes  ÇJ 

ja  se'n  reclama  a  la  Verge, 
la  Verge  de  Montserrat. 
Ja  se'n  gira  de  mà  esquerra, 
SC  veu  molt  lluny  de  poblat; 
ja  se'n  gira  de  ma  dreta, 
se  veu  la  Verge  al  costat. 

—  Jo  só  la  Verge  Maria, 
la  que  tant  heu  invocat 
Jo  só  la  Verge  Maria, 

la  Mare  de  Montserrat.  — 
Ella  n'és  desocupada, 
un  infantó  li  ha  donat. 

—  Feu-lo  bisbe,  o  bé  canonge, 
o  abat  de  Montserrat. 

—  No  el  vui  bisbe,  ni  canonge, 
ni  abat  de  Montserrat, 

que  el  vui  un  àngel  del  cel 

que  cantarà  al  meu  costat. 

Pregarà  per  lo  seu  pare. 

que  en  aquet  món  l'ha  engendrat; 

pregarà  per  la  seua  mare, 

que  els  nou  mesos  l'ha  portat; 

pregarà  pels  seus  padrins,, 

que  a  les  fonts  le  n'han  portat; 

pregarà  pel' capellà. 

que  la  crisma  li  ha  posat; 

pregarà  per  l'escolà, 

que  llum  li  n'haurà  girat. 


LA  FILLA  DEL  REI 


^.=UlIU-t-^: 


De  les        tres    fi  •  lles    del 


tJ^4.tJ^^=h^ 


rel    jo  en  soc        la  més  des-gra  -   cia-da,  del  pri 


LC-C  I  ^•  i'H^^ 


merfes'te-ja    •    dor  n'he  que    -     dat   e  -  na-mo- 


^^ 


ra  •  da.    La  •  ra 


là. 


De  les  tres  filles  del  rei, 
jo  en  soc  la  més  desgraciada; 
del  primer  festejador 
n'he  quedat  enamorada. 
La  n  là. 


Cançons  populars  catalattes 


95 


Set  anys  le  n'he  tingut  mort, 

tancat  a  la  raeua  cambra; 

totes  les  festes  de  l'any 

jo  le'n  vesteixo  de  gala, 

i  per  a  fer-lo  anar  millor 

li  poso  les  seves  armes. 

Un  dia,  estant-lo  vestint, 

sos  óssos  s'esmicolaren: 

Torna't,  torna't  polvorí 

com  la  neu  de  la  muntanya, 

que  jo,  pobreta  de  mi, 

com  m'ho  arreglaré  ara? 

Si  an  el  meu  pare  ho  dic. 

serà  capaç  de  matar-me; 

si  a  la  meva  mare  ho  dic, 

és  capaç  de  no  callar-m'ho, 

i  si  ho  dic  als  meus  germans, 

de  l'amor  no  en  saben  gaire. 

Ja  n'oviro  un  llaurador 

que,  allà,  prop  un  camp,  llaurava. 

—  Déu  lo  guard,  lo  llaurador 

—  Benvinguda,  bella  dama. 

—  Me'n  vindríeu  a  enterrar 
un  hom  mort  que  tinc  a  casa? 

—  Per  vós,  sí  que  hi  vull  venir, 
amb  bon  gust  i  bona  gana, 

a  dotze  hores  de  la  nit, 
quan  la  gent  és  retirada. 


ç6  Cançons  populars  catalanes 

Pujant  de  balcó  en  balcó, 
i  d'escala  en  escala, 
al  ser  al  primer  replà 
li  ía  un  petó  a  cada  galta, 
a  l'arribar  al  capdamuRt 
ja  li'n  dóna  una  abraçada: 
—  Adeussiau,  bona  amor; 
ja  tornaré  a  visitar-vos. 
La  visita  que  li  féu, 
va  ser  per  amortallar-la' 


lA  PI  DEL  TOCASSONS  * 


Txxassons  en  cau  malalt 
a  l'Hostal  de  Vilafranca; 
menties  ha  tingut  diners 
l'hostalera  lo  cuidava. 

Adéu,  Tocassonb,  adéu; 

arbolero  de  gran  fama. 

Quan  ha  acabat  los  diners, 
l'hostalera  h  diu  que  marxe. 
Ell  Ii  dju     «  —  Ja  marxaré 
ans  d'acabar  la  setmana. 
Me  n'amré  ai  camí  ral 
a  robar  tot-hom  que  passa. — 
Ja  veu  venir  un  mmyonet; 
capa  de  pastor  portava 
—  Acostat,  tu.  mmyonet, 

*  No  heio  oogui  trobar,  entre  eis  papers  del  col- 
(ecior,  l«  interessant  melodia  de  aquestes  diM  cançons 
qoe,  amb  )ot,  cootiouciD  eo  el  recull,  per  si  al^ün  dia 
«Igú  pol  compleur-les 


ç8  Cançons  populars  catalanes 

que  et  vui  pendre  aquesta  capa 

—  Tocassons.  no  nes  per  tu, 

te  n'hauràs  de  buscà  una  altra. 
Tres  bales  que  duu  al  íosill, 
al  front  les  hi  ha  pintades. 
Minyonet  si  se'n  va  anar 
a  explicar-ho  al  senyor  batlle. 

—  Senyor  batlle,  som  aquí 

a  explicar-h  lo  que  em  passa 

Si  só  mort  lo  Tocassons, 

ell  al  darrera  manava. 

i  hasta  me  íeia  raons 

de  pendre'm  aquesta  capa. 

—  Si  tu  has  mort  io  Tocassons, 
gran  soldada  hauràs  gonyada. 
Daven  cent  i  vint  escuts 

a  qualsevol  que  el  matava, 
si  canses  tu  l'hauràs  mort 
també  les  hauràs  gonyades.  — 
Senyor  batlle  sen  va  anar 
a  fer  tocar  les  campanes. 


LA  MINYONA  DE  CASTELLÀ 


Ihia  cançó  vui  cantar, 
no  hi  ha  molt  que  s'és  dictada, 
d'una  minyona  que  hi  ha, 
filla  n'és  de  Castellà. 
Té  la  cara  com  un  àngel, 
els  cabells  té  com  l'or  íi, 
i  al  cap  unes  grosses  trenes, 
i  a  mi  me'n  té  el  cor  robat 
i  l'enteniment  Ihgat 
^amb  unes  fortes  cadenes. 
Les  cadenes  que  en  som  pres, 
són  d'amor  d'una  donzella; 
i  amb  la  gràcia  que  ella  iü  va 
i  amb  l'aire  del  caminar 
mariners  pendrlen  vela. 
An  el  seu  pare  vai  dir, 
i  també  a  la  mare  d'ella, 
si  me  la  volien  dar, 
si  no  l'iria  a  robar 
com  s'estila  a  les  donzelles. 


700  Cançons  populars  catalanes 

—  No  pot  ser,  jove  gentil; 
la  minyona  n'és  promesa, 
n'és  promesa  amb  un  soldat 
que  en  serveix  vora  la  mar 
en  el  reine  de  Valencià.  — 
Medecina  per  aquest  mal 
no  n'hi  ha  als  apotecaris, 
els  metges  no  hi  tenen  vot; 
i  a  mi  em  causarà  la  mort 
si  a  la  noia  no  alcanço. 
Al  senyor  bisbe  de  Vich 
li  vui  demanar  llicencia 
per  poder  ser  capellà, 
pgr  poder-la  confessar, 
sols  per  dar-li  penitencia. 


LA  MONJA  RENEGADA 


Si  n'hi  ha  una  monja 
dintre  d'un  convent, 
passa  quarts  i  hores 
plorant  i  rient. 
La  mare  abadessa 
n'ha  tingut  esment: 

—  De  què  ploreu,  monja, 
de  que  tant  ploreu? 

—  Ploro  per  un  jove 
xjuc  se'n  diu  Climent, 
que  si  no  m'hi  caso 
moriré  per  ell. 

—  Moriu-se'n  la  monja, 
ja  us  enterrarem, 

un  ofici  d'àngels 
vos  en  cantarem, 
de  flors  1  violes 
vos  enramarem; 
les  tombes  són  noves. 
Ics  estrenareu. 


102  Cançons  populars  catalanes 

—  No  vui  ser  enterrada 
dintre  del  convent, 
que  vui  ser  enterrada 
tom  la  demés  gent. 


LA  FILLA  DEL  MOLINER 


Una  cançó  nova 
cantant  vos  la  diré, 
treta  d'una  minyona, 
filla  d'un  moliner. 

Adéu  polleta  d'aigua, 

jo  mai  t'oblidaré, 

que  si  no  hi  vaig  de  dia. 

de  nit  jo  hi  aniré. 

Ella  s'enamorava 

d'un  fadrí  cabaler; 

son  pare  no  vol  que  hi  tracte 

ni  que  lei  digué  res. 

—  Filla,  la  meva  filla, 
te'n  çleseretaré. 

—  Ai  pare,  lo  meu  paíe, 
això  a  mi  no  em  fa  re. 
Dot  de  la  meva  mare 

jo  me  l'enïportaré; 
set  centes  Ihures  puja. 


104  Cançons  populars  catalanes 

bones  robes  també. 
Me'n  'niré  a  Barcelona 
casa  d'un  botiguer, 
del  drap  de  la  botiga 
me'n  vestiré  molt  bé. 


LA  FALSA  PROMESA 


Allà,  vora  Arenys  de  Mar, 
n'hi  ha  una  gentil  donzella 
que  té  un  cabell  ros  com  l'or, 
a  la  fe  una  bona  trena 
En  porta  çl  gipó  vermell 
i  cordat  a  l'aixamberga; 
un  de  negre  en  sol  portar 
que  li  està  a  la  meravella. 
Un  amic  sempre  me'n  diu, 
un'  amic  sempre  me'n  deia, 
un  amic  m'està  dient 
que  la  minyona  és  promesa. 
K 'agafo  capa  i  barret, 
també  la  faixa  de  seda, 
me'n  baixo  a  Arenys  de  Maf 
sols  per  poder  parlà  amb  ella.. 
N'encontro  la  dolça  amor 
que  es  pentinava  soleta: 
—  Déu  la  guard,  la  dolça  amor, 
casada,  viuda  o  donzella? 


io6  Cançons  populars  catalanes 

—  Casadeta  no  en  só  jo; 
seré  la  vostra  promesa. 

—  En  porteu  un  anell  d'or 
al  dit  xic  de  la  mà  dreta! 

—  Ed  porto  aquest  anell  d'or 
perquè  ja  n'estic  promesa.  — 
Se  n'arrenca  un  gros  punyal 
al  sentir  que  ja  és  promesa, 
li  clava  al  bell  mig  del  cor 

i  l'amor  ja  en  cau  a  terra. 
Se  n'és  pegat  a  fugir, 
la  justicia  al  seu  darrera, 
també  l'Arcalde  major 
i  tota  la  junta  entera. 
Lo  han  anat  a  agafar 
a  baix  el  pla  d'en  Falguera. 
Lo  han  anat  a  portar 
en  el  pre§iri  de  Ceuta; 
li  posen  grillons  als  peus. 
també  unes  fortes  cadenes, 
també  un  canti  d'aigua  al  cap 
per  íer-li'n  passar  més  pena. 
Amb  un  amic  que  allà  té 
nit  i  dia  ne  peleien. 
n'han  foredat  les  parets, 
han  travessat  parets  seques; 
han  mort  a  l'escarceller 
i  també  les  centinelles. 


Cançons  populars  catalanes  loy 

A  França  se  n'han  anat 

a  aixecar-ne  gran  guerra; 

han  robat  molt  de  diner 

i  ara  viuen  molt  alegres. 

Nines  que  veniu  al  món, 
una  cosa  tinc  de  dir-vos: 
Que  si  acàs  vos  prometeu, 
per  sempre  més  ateniu-bo. 


LA  FILLA  DEL  REI  DE  FRANÇA 


Una  cançó  vui  cantar, 
no  hi  ha  molt  que  s'és  dictada, 
d'una  minyona  que  hi  ha, 
filla  n'és  del  rei  de  França 

Color  de  rosa  i  clavell. 

la  teva  hermosura  em  mata 
N'ha  caigut  en  pecat  gran 
amb  un  criat  de  la  casa; 
son  pare  la  vol  matar, 
los  seus  parents  li  ajudaven. 
S'és  vestida  de  soldat, 
Barcelona  n'és  entrada, 
quan  a  Barcelona  fou 
s'és  assentada  a  la  plaça. 
Un  capità  ja  li  diu: 

—  Vós  ne  sou  una  gran  dama. 

—  No  en  só  una  gran  dama.  no, 
que'n  só  un  soldat  de  campanya. 
Ja  le'n  convida  a  dinar 

per  un  dissabte  a  la  tarda; 


Cançons  populars  catalanes  loç 

quan  són  per  un  bosc  enllà, 
d'amor  le  n'ha^atormentada. 

—  Capità,  deixa'm  estar, 

o  sinó,  et  tiro  i  et  mato.  — 

Ja  li  aplana  lo  fusell 

i  li  venta  escopetada. 

Quan  el  capità  ha  esset  mort, 

Barcelona  n'és  tornada. 

Quan  a  Barcelona  fou 

de  procés  no  li  en  faltava; 

no  li  falta  prou  procés 

per  una  espia  malvada. 

Ja  h  donen  paper  blanc, 

que  n'és  l'istil  de  penjar-los. 

Quan  dalt  de  la  forca  n'és, 

llicencia  n'ha  demanada, 

n'ha  demanada  llicencia 

per  dir  aquestes  paraules: 

—  Juraré  sobre  una  creu, 
sobre  d'una  creu  sagrada, 
juraré  sobre  una  creu 

que  só  dóna  com  les  altres; 

8i  só  mort  el  capità 

és  perquè  m'hi  ha  obligada. 


LA  DONZELLA  ISABEL 


N'eren  tres  fadrins 
de  La  Vilatona, 
han  anat  a  Urgell 
robà  una  minyona. 

Ai. 

robà  una  minyona! 
A  l'arribar  allà. 
les  portes  són  closes; 
tot  tustant,  tustant. 
les  portes  se  n'obren. 

—  Bon  dia.  Isabel. 

—  Déu  vos  guard.  bons  joves. 

—  Vostre  pare,  on  és, 
que  us  esteu  tan  sola? 

—  Mon  pare  és  a  Urgell, 
i  també  la  mare; 

han  anat  molt  lluny 
a  casar  ma  germana- 
Ara,  també  a  mi 
diu  volen  casar-me 


Cançons  populars  catalanes  IIT 

amb  un  vell  vellot. 
que  a  fe  no  m'agrada. 
Es  borni  d'un  ull, 
no  s'hi  veu  de  l'altre, 
esgarrat  d'un  braç 
i  coix  d'una  cama. 

—  Donzella  Isabel,  * 
voleu  ser  robada? 

—  Tot  això  pot  ser 

ai  el  lladre  m'agrada. — 
Surt  en  lo  balcó. 
veu  la  cavalcada. 
trenta  de  cavall, 
quaranta  de  l'altre. 
Cavall  d'un  de  blanc 
bé  la  n'han  muntada. 
Surtmt  del  portal, 
troben  lo  seu  pare; 

—  Déu  vos  guard,  minyons, 
quina  galant  dama!  — 

Un  troç  més  enllà 
trobaven  sa  mare. 

—  On  vas.  Isabel? 
On  vas,  desditxada? 
Baixa  de  cavall, 
tornem-se' n  a  casa.  — 
Ne  respon  un  d'ells. 

—  Bé  en  serà  guardada.  —> 


112  Cançons  populars  catalanes 

Tot  marxant,  marxant, 
Isabel  plorava. 

—  De  què  ploreu  tant? 
De  què  ploreu,  ara? 

—  Ploro  de  tristor; 
vull  tornar  a  casa. 

—  No  ploreu  pas  tant, 
a  casa  us  aguarden; 
menjareu  pa  blanc, 
beureu  aigua  clara. 

i  també  bon  vi 
si  acàs  us  agrada. 


EL  SERRALLER 


Una  cançó  vui  cantar, 

no  hi  ha  molt  que  s'és  dictada, 

treta  de  dotze  fadrins 

que  tots  dotze  n'eren  lladres. 

Adeussiau.  Plana  de  Vich. 

mala  fortuna  ets  estada. 

Minyons,  si  voleu  venir, 
farem  vida  regalada, 
no  matarem  a  nmgú. 
sinó  escurarem  butxaques 
An  «I  Hostal  del  Boló 
allà  hi  tenen  la  posada. 
Arriben  an  el  Hostal, 
demanen  un  joc  de  cartes, 
ja  se'n  posen  a  jugar 
tots  els  diners  que  portaven; 
acabats  tots  els  dmers, 
ja  se'n  jugaren  les  mantes. 
El  mosso  an  cl  amo  diu: 


Xi4  Cançons  populars  catalanes 

—  Mireu  que  a  casa  hi  ha  lladres. 
L'amo  manda  el  mosso  a  Vich, 

a  dir-ho  al  comandant  d'armes 
Li  fa  anar  cmc-cents  soldats 
i  vint-i-cmc  homes  d'armes 
Al  punt  de  la  mitja  nit 
la  casa  fou  enrondada. 
Ja  en  venten  cop.  de  trabuc 
per  fer-ne  la  despertada: 
Serraller  feu  un  gran  crit* 

—  Apa,  minyons,  a  les  armes, 
jo  carregaré  els  trabucs, 
vosaltres  descarregar-los, 

de  bales  ne  rajaran 
més  que  grans  de  pedregada.  — 
Set  hores  va  durà  cl  foc, 
sense  ningú  dcsmaiar-se, 
sinó  és  un  dels  Hostalets 
que  a  l'Hospital  lo  portaren 
Serraller  els  diu      «  —  Minyons, 
minyons,  haurem  d'entrcgar-nos, 
vosaltres  salveu-me  a  rai 
jo  vos  salvaré  a  vosaltres, 
jo  us  ne  trauré  de  per  tot 
d'aquelles  presons  tan  males, 
mentre  que  a  mi  m'amagueu 
entremig  de  fems  i  palla.» 
Ja  fiquen  en  Serraller 


Cançons  populars  catalanes  T15 

entremig  de  íems  i  palla, 
una  post  an  els  costats, 
1  an  el  cim  una  de  llarga. 
Quan  ne  foren  entregats 
van  per  registrar  la  casa; 
encontren  dotze  trabucs, 
no  hi  ha  sinó  onze  lladres. 

—  Aquí  falta  en  Serraller, 
que  n'és  capità  dels  altres.  — 
El  comandant,  que  és  molt  llest, 
mireu  quina  n'ha  pensada: 

Se'n  va  a  cercenà  el  paller 
amb  la  punta  de  l'espasa; 
ja  troba  an  en  Serraller, 
ja  li  don  forta  punxada 
que     li  atravessa  el  pit, 
i  ell  ja  no  pot  soportar-la. 
i  llença  un  gran  crit  al  cel: 

—  Avui  a  mi.  demà  a  un  altre. 


L'AMOR  SINCERA 


Allà,  a  sol  ixent, 
sota  d'una  roca, 
n'hi  ha  un  bell  poblct 
que  en  diuen  La  Pobla^ 
que  JO  hi  tinc  l'amor 
que  se'n  diu  Antònia. 
De  tan  blanca  que  és 
n'apar  una  monja, 
monja  del  convent 
del  de  Barcelona. 
Diumenge  al  mati 
me'n  pujo  a  La  Pobla, 
me'n  poso  a  jugar 
cl  joc  de  pilota 
Mentre  estic  jugant, 
m'arriba  una  nova, 
nova  que  m'han  dat: 
N'han  casat  l' Antònia. 
Me'n  poso  el  barret 
1  la  capa  bona; 


Cançons  populars  catalanes  ïij 

me'n  vai  carrè  avail, 

carrer  de  l'Antonia. 

Al  sols  del  carrer 

la  n'encuantro  sola, 

sentada  en  un  banc 

al  peu  de  la  porta. 

los  peuets  al  sol,        * 

la  careta  a  l'ombra. 

Li'n  dic  .  «  —  Déu  vos  guard>: 

molt  millor  me'l  torna 

—  Diu  que  us  heu  casat 
amb  un  íadrí  d'Aitona? 

—  No  ho  cregueu.  Josep, 
no  cregueu  tal  cosa; 
que  jo,  fins  ací. 
sempre  só  estat  vostra, 

i  d'ací  endavant 
la  mateixa  cosa. 


CANÇÓ  DEL  SOLDAT 


Matí  de  Sant  Joan. 

sorteig  assenta  plaça, 

i  tots  els  joves  en  massa 

se  n'hi  van  sospirant, 

1  el  pobre  que  en  treu  negre 

se'n  va  a  casa  plorant. 

Me'n  vaig  a  despedir 

del  pare  i  de  la  mare, 

dels  germans  i  germanes, 

1  de  l'amor  també; 

me'n  tmc  d'anar  a  la  guerra, 

no  sé  si  en  tornaré 

Ai  mare,  bé  ho  sabeu 

que  tinc  d'anar  a  la  guerra, 

valga'm  Déu.  quina  pena! 

Quin  desconsol  tan  gran! 

Me'n  tinc  d'anar  a  la  guerra, 

a  servir  el  rei  vuit  anys! 

Partirem  de  Llansà 

per  anar  dret  Figueres, 


Cançons  populars  catalanes  izç 

seguirem  leò  carreteres 

passant  per  Mataró; 

seguirem  les-Castelles, 

Valencià  i  Aragó, 

Adéu.  vila  de  Madrid. 

tens  gran  i  rica  vista; 

per  rai  no  hi  ha  vila  niés  trista 

com  és  la  de  Llansà. 

i  ciutat  com  Barcelona 

a  Espanya  no  n'iii  ha. 


TAULA. 

Quatre  taot§  de  biografia-^    .....  5 

Oïu-la   .     .     .     , 14 

La  bona  Mare  de  Pétt 2r 

La  Cançó  del  pobre.     ► 3^ 

Casa  el  coix  d'Alins.     , 27 

L'Amor  traidora.     .     .     , 3J0 

La  Cançó  de  l'Esteve  ..».,..  ^ 

La  mort  de  la  missenyora.    .     /    .     .     .  36 

La  mallarenga  i  el  pinçà  ......  39 

L'Aimador .  41 

El  Camp  de  Tarragona     .     .     .     .    ^     .  43 

I^  Minyoneta  del  Rosselló         ....  45 

La  Flor  del  llinet 47 

Les  Tres  xiquetes 49 

La  Francisqueta. 51 

Desengany 53 

L'Ull  de  Bou 55 

Els  Micalets  d'Espanya 57 

Cotiró 60 

A  la  vall  d'Estola    ........  63 

EI  Mestre 66 

Marieta 68 


Taula 


El^i^doriJa  pastoreta 71 

La  Vida  de  Içs  fjaleres 74 

L'Home  petit 77 

La  Catarineta. -.     .     .  79 

El  Mati  de  Sant  Joan 82 

La  Dama  del  Pont  d'Oliói 85 

Nadal 88 

Fadrinets  d'Alins 90 

El  romer  i  la  romera 92 

La  Filla  del  rei ,    ,     .  94 

La  fi  del  Tocassons 07 

La  Minyona  de  Castellà 99 

La  Monja  renegada lo» 

La  Filla  del  moliner 103 

La  falsa  promesa     ........  105 

La  Filla  del  rei  de  França !  08 

La  Donzella  Isabel 1 10 

ElSerraller 1 13 

L'Amor  sincera 116 

Cançó  del  soldat rifi 


1 


3929      populars 

037 

1909 


i 


PLEASE  DO  NOT  REMOVE 
CARDS  OR  SUPS  FROM  THIS  POCKET 

UNIVERSITY  OF  TORONTO  LIBRARY