(navigation image)
Home American Libraries | Canadian Libraries | Universal Library | Community Texts | Project Gutenberg | Children's Library | Biodiversity Heritage Library | Additional Collections
Search: Advanced Search
Anonymous User (login or join us)
Upload
See other formats

Full text of "Quaranta cançons populars catalanes"




/Ç^^ 


^ 




yy 


PURCHASED 


FOR THE 



UmVERSlTí OF TORONTO L•IBRARY 

FROM THE 

CANADÀ COUNCIL SPECIAL GRANT 

FOR 



CAIAI.AN LANfiüAGELA . LLTEBATÜfiE 



40 CANÇONS POPULARS CATALANES 



S'ha fei d'a<jucsta obra un tiraigt: especial 
dç 50 exemplars en ptpcr saiiaai 



41 CANÇONS POPULARS 

CATALANES 



PRIMERA SÈRIE 
SEGONA EDICIÓ 




BARCELONA 

Biblioteca popular de «L'Avenç» 

1909 







Tipogufia tL'Aveaç», RamVU de CaUlaDy«,'24 



quatre: Paraules 



Publiquem aquest recull de cançons 
populars creient fer un bé a la literatura 
musical catalana donanUne 40 de les més 
hermoses, acompanyades de la lletra. Les 
melodies han estat revisades pel jove mestre 
Jaume Llobera 

D* aquesta colecció podriem dir-ne^les 
perles de la cançó popular» ^ perquè hem 
procurat que s'hi trobin les més inspirades 
melodies conegudes^ escullides entre les mol- 
tes variants de cadascuna. A ixò mateix hem 
Jet amb la lletra^ triant la millor entre les 
publicades desde en Brií^fins ara, fóra de 
les que ja nosaltres teniem recullides. 

Fer historia de tots els reculls i meri- 
fissims estudis que s'han publicat sobre 
aquesta hermosa branca Jolk-lorica seria 
feina llarga, i aquests quatre mots, posats 



Quatre paraules 



sols amb iintent de presentar aquest nou 
reculi s'allargarien massa. Solament fem 
constar que no tenim la vanitat de dir 
que la .present colecció sigui una cosa per- 
fecta: ens ha guiat senzillament el bon 
intent d'oferir un tresor de cançons a tot- 
hom, en general, a molt bon preu. Donem 
no més la melodia sola, pura com els llavis 
de les noies que la canten, ajudant a la 
seva senzillesa pagesivola l'inspirada poesia 
que li fa companya, pera que tots els que 
jan canten alguna puguin apendre-n de 
noves per breçolar els nens, per distreure 
la pensa emboirada o per taral•lejar-les 
durant eí treball per fer més entretinguda 
la feina, I si algun d'aquests intents nos- 
tres s'acompleix, donarem per ben corres- 
posta la nostra tasca^ senzilla i ben agra- 
dosa de fer. 



LA MALA NOVA 



Alezre 



i 



à^g-by ,♦ I - ^ 



=fc±rl3=t7 



Jas^hantc • tes les cri-dcs, vo - 






ísr 



í^3 



t-^ 



lan - ge, gran guer-ra hi ha dTia • ver, vo • lan 



ge. Tra la la. la la ra tra la U 



p | ^ „KM . Mfci ;fet^g 



k Tra la ra la ra la ra la 



jr^ j rí-3f ^ 



trra 



un la ra la. ra la 



la. 



Cançons populars catalanes 



Ja s'han fetes les crides. 

volange, 
gran guerra hi ha d'tiaver, 

volange. 
El rei mana >que hi vagio 
comtes i cavallers. 
Si hi han d'anar els nobles, 
els que no ho són també. 
Aquell que hi farà falla 
escapsat n'ha de ser. 
El comte de l'Aronge 
n'es capità primer. 
Hi ha d'anar per força 
imb els soldats que té. 
Casat de nou lo comte, 
deu deixar la muller. 
Li reca de deixar•la 
de tant bonica que es. 
El comte de l'Aronge, 
per més que li ^^ab greu, 
un bon mati se lleva 
I fa cridar sa gent. 
Ne fa albardar les mules 
pels moços bagatgcrs, 
i al pati les carreguen 
de tot lo menester. 
Pa aparellar ses armes 
mellors a l'escuder, 
i ja ha mana\ als patges 
que ensellin el corcer 
— Adéu, gentil comtessa; 
gentil comtessa» adéu 



Cançom popttiars catalanes 



MA'tï vaig ara a la guerra 
per obeir al rei. 
•—Ai, comte, lo bon comte, 
per què així me deixeu? 
Si teniu de deixar-me, 
digueu: quan tornareu? 
•— Per la Pasqua florida, 
comtessa, tornaré, 
i si no es per Pasqua, 
per Sant Joan que ve. •— 
Les Pasqüc3 són passades 
I Sant Jgan també: 
el comte de TAronge 
de la guerra no ve. 
La dama casc un dia 
de gales se vesteix 
i se-n pujaa la torra 
més alta del castell. 
Ja veu venir sos patges, 
;ïos oatges i escuders. 
Vestits de dol arriben, 
gramalles &ns als peus. 
— Ai, patges, els meus patges, 
quines noves porteu? 
~-Ai, comtessa, la nova 
no la volgueu saber. 
Quan la vos haurem dita 
les robes mudareu; 
despullant-vos les gales, 
dedoi vos vestireu. 
Cntreu'f-en a ia cambra, 
que ja us bo explicarem 



10 Cançons populars caialanea 

senteu-vos en cadira: 
tot vos ho cont&rera. 
Lo comte de l'Aronge 
mort i soterrat es. — 
Quan sent la trista nova 
la dama s'esmcrteix. 
.Després plora i més plcra 
son mal sense remei: 
no pot aconsofar-se'n 
i torna a plorar més. 

— Ai, patges, els bons patges, 
ont té l'eüterrament? 

— Li han fetes les fosses 
dessota un taronger. 

A la branca més alta 
hi canta l'esparver, 
hi canta ia calandria, 
i el rossinyol també. 

— Que malhaja la guerra 
i el qui la va fer fer, 
eng^any de les donzelles 

i morc de cavallers. 



ELS ESTUDIANTS DE TOLOSA 



i 



Molt a poc » poc 



E^^^ 



A k 



vi - la de To - 



^^'-y-^-^ 



pes 



^EP 



lo - sa n'hi ha tres es • tu • dí - ants que n s« - 



1^^ 



^^S= 



giieixer. íls es • tu-dis pe • ra ser-ne ca- pe 



ic*: 



i: 



3 



llaas, pe • ra set ne ca pe • llaos. 



A la vila de Tolosa 
n'hi ha tres estudiants 
que -n segueinen els estudis 



t8 Cónçons populars catalanes 

pera ser-ne capellans. 
Ja n'eocoDtren tres nincteS) 
xres^inetes molt galants. 
Comencen a tirar xanzes, 
xanxetes vénen i van. 
Les ninetes són traïdores: 
justícia van reclamant. 
No tcjga Tcspai d'una hora 
que a la presó -Is van portant. 
El tcés petit sempre plorg, 
el mitjancer ja no tant, 
el més gram els aconsola; 

— Germans meus, no ploreu tant 
que tenim un germà a França, 
cavaller del Duc de Rohan. 
Demanaré papé i ploma 

per escriure-li a l'instant. 
Així que -n sabrà la nova 
el tindrem ací volant. 
Matarà jutges i batlles 
i també a llurs escrivans. 

— Calleu-ne, calleu-ne, presos, 
que d'aquí jaus en treuran. 
Aquí teniu papé i ploma 

per escriure a qui vulgau.'-» 
A les dues de la tarda 
ja-ls en donen paper blanc; 
a les quatre de la tarda 
a la forca-Is \an portant. 
Quan són al peu de la forca 
el seu germà està arribant. 
Ja prégurtia a l'hostalera: 



dtnçons popuiary catalanes i^ 



»* Tanta gent aHi qaè hi fan ? 
— Es que pengen i despengen 
tres pobreís estudiants 
que seguien els estudis 
pera ser-ne capellans. 

— Calleu, callen, hostalera, 
que són de la meva sang. 
^No-m dirien, hostalera. 
per ont hi seria abans? 

— Passeu per ta carretera 
per les prades i camps •- 
Ja baixa de) cavall negre 

í se 'n puja al caval; islanc. 
De tant que I cavall corria 
les pedres van foguejant. 
He desenveina l'espasa, 
piCL• i^esperó al cavall. 
Quan es al peu de la forca 
ja ban fet el darrer badaM 
Amb la punta de l'espasa 
els hi va tallar els dogals; 
els Ca on béf a cada galta 

— Déu voF peidó, els nieus germans 
Se gira a' oatUe i al jutge 

guels ivien sentenciat: 

— ^Ncra dirien, jutge i batlle, 
per qcè heu mort als estudiants? 
— Cavaller, deixeu els morts: 

ja no pateixen cap dany. 

Eren bnrladoi's de nines, 

robadors de camí rail 

— %çn.tin.pel coll, els mals. jutges 1 



í4 Cançons populars catalanes 

Mos germans no ho foren mai. 
Per llur mort les vostres testes 
penjaran sobre Is portals.— 
i Ai, Déu, vila de Tolosa, 
bé te'n veuràs de ireballs»! 
Aparteu "s, dones prenyades, 
si voleu salvà'ls infants, 
perquè també hi reberien 
eis que no mereixen mal. 
Ai tu, vila de Tolosa, 
de mi ten recordaràs! 
Persones, cases i places 
han d'anar a foc i sang. 
De la sang del senyor jutge 
els carrers se 'n regaran ; 
en la sang de leS'Dinetes 
els cavalls b^ nedaran; 
de les testes dels teus homes 
montanyes se n'alçaran. 
Adéu, vila de Tolosa, 
no t'hagués conegut mai ! 



CAPITEL-LO 



Idoierat 



^ X JT^^ gggg 



A . llà 



la vi • la de 




3^^e 



^ 



v^ 



•#— ^ 



Re -us to* ta la gent va fu -gir, si•có 



ih-^ ** ■ -— ^ *— » -0 0^ ' 



tt - na &o • ble da • ma que q té pres el seu ma • 



P^-^ ^^l|^^ ^ 



nt. 



si • üó u • sa no • ble da•ma que n té 



pres el seu ma « rit» 



i6 Cançons populars catalanes 

Allí a la vila de Reus 
tQia la gent va fugir, 
sinó uoa noble dama 
que-n té pres el seu marit. 
La dama plora i més plora 
i sospira dia i nit 
Set anys ha que l'en té pres,, 
i altres sét que ao Tha.vist. 
Se'n va a trobà *! Capitel-Jo, 
qne li torni 1 seu marit. 
—'Déu lo guard, lo CapiteMo: 
si vol treure'l meu marit? 

— Sí, per cert, la noble dama, 
si ve amb mi a dormi una nit. 

— Calli, calli -I Capitel-lo, 
que bo diré al meu marit.— 
Ella sç'ngira i s'cntorna 

a contar-ho al seu marit. 
De tant lluny com la va veure: 
^ Noble dama, què t'ha dit? 
—M'ha dit que sí te*n treuria 
si bi volgués dorm! una nit. 

— Fes-ho, fes-ho, noble dama 
fes-ho per amor que-i tinc, 
que quan jo de presó surti, 
se recordarà de mi. 

Posa-t el vestit de seda, 
sinó lo de set!. 
A l'entrar-se-n a la cambj-a 
noble dama fa un sospir. 

— Quèva sospira, noble dama, 
què'n sospira aquesta nit? 



Ccnçons populars caiaiams 17 

- I — I - I I ■•-' - 

^Sospira \a. noble dama 
els amors del seu marit? 
— Sí, per cert, lo CapiteWo, 
els amors dei mea marit, 
-> No s'espanti, not^le dama : 
ja '1 veurà demà al matf. 
Abans no serà de dia, 
el marit ja tindrà aquí. — 
Fins cap a ta matinada 
la dama no pot dormir. 
Noble dama es matinera : 
a les quatre del rnatí, . 
quan tot just apunta í'auBa, 
noble dar^a en finestra is. 
Ja'n veu les forques plantades: 
veu penjat ei seu marit. 
—Calli, calli -i Capitel-lo, 
ja'S recordarà de mi: 
n'ha llevat la honra meva, 
n*ha penjat el meu marit. 
— No t*espàntis, noble dama : 
flo-t faltarà pas marit: 
tres fills ne tinc a la guerra: 
triaràs el més bonic, 
i, 6i aquestos no t'agraden, 
jo seré lo teu marit. 
Tinc la dóna al llit malalta, 
que s'acaba de morir, 
^, si ella tko's moria, 
fo l'ajudaré a morir- 
~ Calli, calli -I Capitelrlo: 
lo mateix faria amb üú. 



iS Cançons populars catalanes 

Deixeu-la viure, Capitel-lo, 
deixeu-la viure per mi. — 
Ella se'n gira i s'entoma; 
de volant sen va a vestir; 
quan de volant s'es vestida, 
an ei rei se'n va a servir. 
ün dia, venint de missa, 
Capitel-lo veu venir. 
-^Hoía, hola, CapiteMo: 
t'has de recordar de mi. 
Atureu-vos, Capitel-lo, 
que ara es hora de morir. 

— Tinga pietat la dama, 
tinga pietat de mi. 

— La pietat que tenieu 

al penjar lo meu marit.— 
Ja li'n dóna punyalada: 
la primera '1 va ferir, 
la segona cau en terra, 
la tercera va morir. 

— Déu te perdó, Capiíel-lo, 
a tu i an el meu marit. 



LA PLOMA DE PERDIU 



Alegri 



FfFi\ 



i 



Sí n'hi ha - vi r* en tres ni» 



itríS: 



m 



fers 



ítíc 



-# -# 



« 0- 



^9- 



ne-tes, lum-ber•bi-gu " dí, bi-gu • a n don -• 



yyy »;^^ ^ ^^.!,,^, ^ ^ 



de-t.ijum-ber-bi-gu • dl, bi-gü • de - ta 



N;=fet= ^ r=6s^ 



don, que to • tes tres bro - da - ven 



^^^ 



^3i 



se - da, lunr^ber- bi-gu - dí, lutn • ber-bi-gu 






tcfe 



^^-^^^ 



It . 



donjum-bcr-bi-gu - dí bi-gu - de^u don. 



Cançons populars catalanes 



Si n'hi havien tres ninetes, 

lumberbigudí bigudon dondeta, 
lumberbigudí bigudeia don, 

que iotes tres brodaven seda, 

lumbcrbigudí. lumberbigudon, 
lumberbigudí bigudeia don. 

L'una groga i l'altra verda, 

I laltra n'era vermelleta. 

Lo fill del Rei s'In paseja. 

J;t Is en demana un bri de seda. 

— Què-n voleu fer del bn de seda? 

— El vui per una llaçadeta 

— Per quèn voleu la llaçadeta? 

— Pera agafà una perdiuela. 
~Perquè n voleu la perdiueia? 

— Pera arrancar-li una plometa. 

— Quèn voleu fer de la plonicia^ 

— Hi vu» escriure una carteta. 

— Quèn voleu fer de la carteta? 

— Vu» cnviar-la a l'araoreia. 

— Quèn voleu fer de l'amoreta? 

— Vui fer-li una abraçadeta. 



LA DAMA D'ARAGÓ 



I 



Apocapec 



feí 



f:^^-? 



Jrtc4 



-0—t 



-* — #— í- 



itzic-^ 



g 



A A-ra - gó n'hi ha una da-maqueesbo 



:í^ 



5r=p 



t=t) 



^— * — s- 



ni -ca com un sol; té la ca•be•lle•ra 



^^^^^^^S 



fos•sa ; li ar • ri • ba fins als ta-loAs, Ai, a^mo 



^^^^^^^ 



ro-sa Ag-oa Ma-ria, ro^ba - do^ra del meu 

I 



±1:^ 



Pt- 



4 :...sL 



cor. Ai d« l'a 



mori 



22 Cançons populars caiatanes 

iii p • r ■ lli I .111 «III I II . ... 

A Aragó n*hi ha una dama 
que es bonica com un sol; 
té la cabellera rossa: 
li arriba fins als talons 
Ai, amorosn Agna Maria, 
robadora del meu cor. 

Ai de l'amorl 
Sa mare la pentinava 
amb una pinteta d'or; 
sa tia los hi esclaria 
los cabells de dos en dos. 
Cada cabell, una perla, 
cada perla, un anell d'or; 
cada anell d'or, una cinta 
íjue li volta tot el cos. 
Sa gçrnianals hi entrenava: 
amb una cinieta d'or; 
sa padrina los hi untava 
amb aigua de nou olors; 
sa germana més petita 
li baixava'l lligador; 
el lligadó que li baixa 
es un floc de nou colors; 
Sa cunyada Is hi lligava 
amb un floc de nou colors; 
son germà se la mirava 
amb un ull tot amorós. 
— No fóssim germans, Maria, 
DOS casaríem tots dos: 
ara, com que som germans. 
jo t'he buscat aimador. 
A la fira.se l'emporta, 



Cançons populars catalanes as 

a la fira de Lyó. 

De tants anells que n'hi compra 

li cauen del mocador. 

Els criats van al darrera 

plegant-los de dos en dos. 

— Senyora Maria, tihga, 
tinga, tinga'ls anells d'or.— 
Mentres estan a la fira 
toquen a missa major. 

— Germà meu, anem a raissà, 
anem a missa major, 

A l'entrar ella a l'iglesia 
les piques se tornen flors ; 
^er pendre l'aigua benfeita 
_ tenia un canonet d'or. 
Quan es al mig de l'iglesia 
los altars llueixen tots. 
Les dames, quan la van veure, 
totes li varen fer lloc. 
tes dames seuen en terra, 
i ella en cadireta d'or. 
Capellà que diu la missa 
Ti'ha perduda la lliçó; 
escolà que t'ajudava 
no M'n sab donar raó. 

— De qui es aquella dama 
que llença tant resplendor? 

— N'es filla del rei de França, 
germana del d'Aragó; 

i si acàs no ho voleu creure, 
mireu-ll lo sabató: 
Veureu lés trec. flors de lliri 
i les armes d'Aragó. 



EL TESTAMENT D'AMELIA 




A pocapnc 



^l•.HH+r-Fte i 



t^ N'A-me-liaes - tà m» ? UI 



^^ :|=rr-gT^ • ffH^' F| 



ta, 



U fi • lla del bott rai. 



^^H4fn^^Mdrj=^ 



Setdoctçrs la yi - ti • ten, eo sa-bea 



{^N.i ^.ir-rr f ^ 



^uin mai té. 



I Ai, que I meu cor tem sa /- 



I 



^ 






per ttn ram 4t cla-TelUI 



Cançons populars éàtaianes a5 

N'Aüieiia està malalta, 
la 611a del bon rei. 
Set doctors la visiten. 
No saben quin mal té. 
Ai, que*l meu cor se'm nua 
per UTi ram de clavells. 
Les dames la van a veure, 
cavallers i gent del rei. 
També hi ha pujat sa mare 
en ja companyia d'elis. 

— Ai filla, la meva íilia, 

el vostre mal quin deu ser? 

— Ai mare, la meva mare, 
bé prou que vós el sabea : . 
metzines m'haveu donades 
dintre d'un ram de clavells. 

— Ai filla, la meva filla, 

no he tingut mai tal intent. 
Çhfan ne sereu combregada. 
tindreu de fer el testament. 

— Del testament que he fet, mare, 
poca alegria'n tindreu: 

set castells que tinc a França 
tots estan al poder meu. 
Ne jaquesc tres al meu parc: 
tres a Carles, germà meu ; 
l'altre-l jaquesc per almoines 
an els pobres i als romcus. 
La creu, collar i manilles 
són per la Mare de Déu; 
les altres joies, pels frares 
que enterraran cl cos mctt/ 



^ Cançons populars catalanes 

— Ai fílla, la meva filla, 
doncs a mi no'm iaquiu re? 

— A vós la caputxa oldana, 
que encara no mereixeu. 

— Ai fílla, la meva filla, 

i re més nom jaquireu? 

— Vós jaquesc, mala madrastra, 
per sempre lo marit meu, 
perquè'l tingueu en cambra 
tot'hora que volgueu, 

que ara no' us faré nosa 
l'hora que l'abraceu. 
Ai, que'I meu cor se'm nua 
per un ram de clavells. 



LA PRESÓ DE LLEIDA 



MoíUrat 




la ciu • tüt ' de Llei 



^j4^feF^^^^ 



d« n'hi ha u • oa pre • SO) 



de 



^^^^^^ 



pre 'SOS mai n'hi coaa-quen,pe - li-ta, bo 



^ m=^ us-ï>j^ m 



nt • ca. 



proa n'hi pot -tal Ba - 



T*, 



li • re tt, li 



r6. 



i8 Cançons populars catalanes 

A la ciutat de Lleida 

n'hi ha una presó : 

de presos mai n'hi manquen, 

petita bonica, 
prou n'hi porta-j baró, 

lireta liró 
Hi ha trenta tres presos; 
canten una cançó, 
l'ha treta i l'ha dictada 
lo més jove de tots. 
La nina sels escolta 
de dalt del mirador, 
a cada posadeia 
ne devaüa un graó 
Los presos se n'adonen 
1 paren la cançó 

— Canteu, canteu, bons prc-soò 
canteu-ne la cançó 

— Com cantarem, senyora 
SI estem en greu presó? 

— Que us falta menjà o beure 
o us quiten la racció? 

— No-ns falta menja i beure, 
ni ns quiten la racció. 

lo quens falta, senyora, 
les claus de la presó. 

— Canteu, canteu-ne, presos, 
acabeu ia cançó, 
acabeu-la, bons preses, 

que mcn captival sò. 
Aniré al meu pare; 
recaptaré'l perdó. 



Cançons p^pulart catalanes 3$ 



Qui es qce Tha dictada. 
tan{ bonica c&nçó? 
»^ Lo del barreiet negre, 
ióiné5JOvedeiois.-i< 
Ja se'n va an el seu pare 
a demanar-li un do. 

— Ai pare, lo me«pare, 
jo VOS deman un do : 
no vos d«man Valencià, 
t>i tampoc Aragó, 

'ni tampoc Ba,rcelona, 
ciutat de gran valor. 

— Ai fiüa Marguerida, 
quin do vols que jo 'i dó. 

— Ai pare, lo meu pare, 
Jes claus de la presó. 

— Ai filla Marguerida, 
això no pot ser, no: 
los presos fugirieri. 
Com quedaria jo? 
Digues per què vols, filia, 
les claus de la presó? 

— AÍ4)are, lo meu pare, 
per ireure-n l'aimador. 

— Ai filla Marguerida^ 
quin es ton aimador? 

— Ai pare, lo meu pare, 
lo més petit de tots. 

— Ai filla Marguerida, 
això no pot ser, no: 
han cremat La Garriga, 
Confient i Rosselló. 



$0 Cançons populars catalanes 

— Dels presos que allà canten, 
digau, què-n fareu vós? 

— S'acosia'l sani dissabte: 
los penjaran a tots. 

— Ai pare, lo meu pare, 
no pengeu l'aimador. 

— Ai filla Marguerida, 
seràM primer de tots: 
les cordes són filades 
que'n costen a pes d'or. 

— Ai pare, lo meu pare, 
pengeu-m'hï a mi i tot; 
feu les forques de plata, 
íeu-ne los dogals d'or, 

i a cada cap de forca 
poseu-hi un pom de flors 
perquè la gent que passi 
sentin la bona olor, 
resin un pare nostre 
per Tànima dels dos, 
i diguen: «|Ai la trista 
que ha mort per l'aimador I 
Déu la perdó, floreta, 
jardí de cada flor». 

— Qui es aquesta donzella 
que es morta per amor? 

— Néta es del rei d'Hungria, 
parenta d'Aragó.— 

Déu l'haja perdonada 
la filla del baró. 



BLANCA FLOR 



Apocépoc 



^^ 



Es -ta 



va la Blaa-ca flot 



ItJ Ua^^Jd^Ea^ i^ 



^27" f 



l'ar-bre de la msn-ta, 



que bro•da - va un mo • ca • dor per la 



i 



a ^aii^ 



fi • Ha de la rei • ua 



Estava la Blancaflor 
sota l'arbi e de la oienta 
qaen brodarà ua mocador 



33 Cançons populars catalanes 

per la 6Ila de la reina. 

El mocador n'era d'or 

I de seda l'en broda ella. 

Aixis que l'or li fallà * 

posà de sa cabellera: 

de sa cabellera a l'or 

no h\ ha molta diferencia. 

Girà'ls ulls devés el cel 

per conèixei quin temps feia; 

girà Is ulls devés la mar • 

veu venir l'ona brunsenta, 

veu venir fustes i naus 

I galeres més de trenta. 

Les veles veu arriar 

d'una nau que n'es vinguda. 

mira devés el camí 

i veu molta gent que hi puja 

Veu venir un cavaller 

que ve a cavall d'una mula. 

Sella i bi ida ne són d'or, 

I també les ferradures: 

un gran acompanyament 

de senyors darrera duia. 

De ?ant lluny com la veu 

et cavaller la saluda 

— Cavaller, bon cavaller, 
SI veniu de part de França, 
haveu vist el meu senyor, 

a qui Déu guard de desgiacia> 

— Jo l'he vist i conegui, 

1 amb ell tinc força amistança, 
N'es el més gran servidor 



Cançons populan cataianes 53 

que té a França I rei d'Espanya. 
Quao vaig partir me donà 
per vós, dama, una comanda: 
diu que us cerqueu aimador, 
que ell amada s'ba cercada: 
la filla del rei francès 
per esposa li han donada. 

— BcTïbaja qui presa l'ha, 
malhaja qui li ha dada. 
Gentil dama ne só jo, 

i ell per altra m'ha deixada. 
Set anys el som esperat 
com a dóna ben casada, > 
altres set Tesperaré 
com una víudeta honrada. 
Si al cap d'aquesi temps no t«, 
per monja seré tancada, 
monja d'un sant monestir 
quc's nomena Santa Clara. 

— No vos feu raonieta, no, 
que fóreu malaguanyada 
No s menja allí pa de blat, 
sinó d'espelta 1 civada 
Vós dormiu en llit guarnit 
dins la cambra encortinada* 
alii s dorm sense llençols 
en un pobre llit de palla. 
No vos feu monieta, no, 

que encara teniu qui us aimtt. 
Vostre mant pot venir 
• l'faora més impensada. 
Qoè faríeu dama, vós, 



^4- Cançons populari catalanes 

si davant el vessiu arA? 

— Faria 'Is rosers florir 

i les poncelles badar-se. — 
Llavores lo seu marit 
li va don^r una abraçada. 
Ella, al veure al seu marít« 
als seus peu^ s'agenoilava. 

— Perdoneu-me, el meu senyor, 
si só estada malparlada. 

— • Vós m'haveu de perdonar 
pels set anys que us he deii&da. 

— Pcrdoneu-me, el meu senyor, 
si só estada mal criada. 

— Ben criada, Blancaflor, 
de bon pare i bona mare. 



EL COMTE ARNAU 



i 



A poca poe 



-9^ 



^^ 



To . ta 



so - la 



féu 



È 



Jt=ís: 



irrít 



-*T- 



vct - lla, mu • ller llei 



al? 



To - ta 



ÍcÍï: 



-»-r 



to • li fea I« vet-lU, vin-de-Ui • gual? 



— Tota sola feu la Tetllaj-rmoller lleial? 
Tou sola feu la Tcilla, — tiudeta igual? 

— No la faig jo tota sola, — comte l'Arnau, 
no la faig jo tota sola, — valga-m Déu, val ! 

— Qui teniu per c>mpanyia, — muller lleial? 
Qui teniu per companyia, — viudeta igual? 

— Déu i la Verge Maria, — comte l'Arnau, 
Déu i la Verge Maria, — valgam Deu, val ! 

— Aont ne teniu les filles,— muller lleial? 
Aooi ne teniu les filles, — viudcu igual! 

— A la cambra sòn que broden, — comte l'Arnau, 
a ia cambra «ónx]ae broden — seda i esum. 



$6 Cançons populars catalanes 



— Me Ics deixaríeu veure, — muller lleial ? 
Me les deixaríeu veure, —viudeta igual? 

— Massa les espantaríeu,— comte i'Àrnaa, 
massa les espantaríeu,— valga'm Déa. val,( 

— Aont teniu les criades, — muller lleial? 
Aont teniu les criades, — viudeta igual? 

— A la cuina són que renten, — comte l'Arnau, 
a la cuina són que renten,— valga-m Ücu, val! 

— Aont ne teniu els moços,— muUer lleial? 
Aoni ne teniu els moços,— viudeta igual? 

— Én el llit són que reposen, — comte l'Arnau, 
en ei llit són que reposen, — valga-m Deu, val ! 

— Pagueu-los bé la soldada, — muller lleial, 
pagueU'los bé ia soldada, — viudeta igual. 

— Tant prest com l'hauran cuanyada, —comte l'Arnau, 
Unt prest com l'hauran guanyada,— valga-m Déu, vall 

— Per ont heu entrat vós ara,— comte l'Arnau? 
Per ont heu entrat vós ara, — valgann Déu, val? 

— Per la 'finestra enreixada, — muller lieial, 
per la finestra enreixada, — viudeta igual. 

— Ai, que me l'haureu cremada,— comte l'Arnau! 
Ai, que me l'haureu cremada,- valga-m Déu, val! 

— Solament no i'be tocada,— muller lleial, 
solament no rh€ tocada,— viudeta igual. 

— Què es lo que us ix p^r la boca, — comte l'Arnau? 
Qiiè es lo que us ix- per !a boca, — valga-m Déu, val ? 

— Mxües paraules que he dites,— muller lleial, 
males paraules que he dites,— viudeta igual. 

— Què es això que us ix pels ulls,— comte l'Arnau? 
Què es això que us ix pel& uUs,— valga-tn Déo, val? 
—Mates miradks que he dades,— muller IJelal,^ 
cnales mirades qo« he dades, — viudeta igual. 
.^Iquè us ix per les orelles, —comtíP Arnau? 

I què us íx per les orelles,— valga•m JDéu, yal ? 
wSón flames de focquje^m cremen,'^ moller lleial, 
aòn fiamès de foc qttc^m o^emen,— viudeta igual. 



Cançons populars caíaldnts jy 



-i. I qoè us-« sün per les mans,— comte TArnA»? 
I què us-e »uri per lc$ mans,— ralga-ra Wu, val? 

— Lfs coses mai num-riàdes, — muHer lleial, 
les coses mal manejades,— viudeta igual. 

—Què es això que us sun pels peas, — comte PArnao ? 
Què es això que us surt pels peu», — Talga-m Etóu, val? 

— El.< mals passos que donava, — muller lleial, 
€ls mals passos que donava,-^ vi udeta igual. 

— Què es això que hi ha a l'entrada, — comte TAmau? 
Què es això que hi Ua a Tentrada, — valga•m Déo, ral? 

— E:$ el cavall que m'espera, — muller lleial, 
es el cavall que m'espera, — vi udeta igual. 

— Baixeu-li grana i civada, — comte l'Arnau, 
baixeu-Ii grana i civada, — valga-m Dèu, val! 

— No menja gra ni civada,— muller lleial, 
sinó ànimes condemnades, — viudeta igual. 

— Ont vos han donat posada,— comte i'Arnau? 
Oat vos han donat posada, — ralga-m Déu, val? 

— A l'infern me Phan donada, — muller lleial, 
a rinfem me l'han donada,— viudeta igual, 

— Per què allí vos l'han donada,- comte l'Arnau? 
Per què allí vos Phan donada,— valga-m Déu, val? 

— Per pagar mal les soldades,- muller lleial, 
per pagar mal les soldades, — viudeta igual. 
Feu-ne tancà aquella"mina, — muller lleial, 
que dóna al convent de monges— de Sant Joan. 
Quina hora es que'l gall ja canta, — muUer lleial? 
Quina hora es que;! gail ja canU, — viudeta igual? 

— Les dotre hores «òa tocades, — comte l'Arnau, 
les doue hores són tocades, — valga-m Déu, val 1 

— Voi dic que no-m feu Tofcrta,— muller lleial, 
que com més me feu l'oferta, -- més pena *m dau. 
Ara, per la despedida,— muller lleial, 

ara, per la despedida, — deta-nos les mans. 

— MasM me les cremarieu, — comte l'Arnau, 
aassa me les cremarieu, — valga-m Déu, vall 



ELS TRES TAMBORS 



à 



AUgre 



^ 



y. l ^ 



^ 



S» n'c-ren trestatn • bors. ve - 






ni • en de la gucr-ra j, el més pe • tit de 



-ULJI-A 



u 



^ 



s 



tots por • ta ua ram de ro se 



tes, 



^^ 



^^íe 



^^ 



^ 



■^^#- 



t=f 



ram, ram.pata'plain, portà un ram de ro • se • tes. 



Si n'eren tres tambors: 
venien de la guerra; 
el més petit de tots 



.ü. 



Cançons populars catalanes 39 

porta un rara de rosetes 

Ram, rataplam 
La 611a del rei n'es 
al balcó ques passeja. 

— Vine, vine, larabor. 
Dò'tn aquestes rosetes. 

— No us donaré jo I ram 
si no ro deu l'amoreta. 

— L'haveu de demaniar 
al pare i a la mare. 

Si ells diuen que sí, 
per mi no s'ha de perdre. — 
Tambor se n va a trobar 
al rei 1 ane la reina 

— Déu te guard, rei francès 
Vols dar-me la filleia? 

— Ix-me d'aquí, tambor, 
abans no i fac» pendre. 

— No no fareu pendre vós, 
ni cap d'aquesta terra, 
que allà en el meu pais 

h» tinc gent quem defensa. 

— Digues, digues, tambor: 
qui es, doncs, el teu peirc? 

— El meu pare es el rei 
de tota l'Anglaterra 

— Vine, vine, tambor, 
quet daré la filleta 

— No m sento grat de vós, 
tampoc me n sento d'ella, 
que alli en el meu país 

se veu&x) de més belles 



LA FILLA DEL CARMESÍ 



Moderat 




^^^^^^ 



Pe.ti - te -ta l'han ca - sa-da lafi-lla 



^^ 



:i=£ 



tmtc 



del Car-tnc • si, Ue taat pe • ti - U que 




n'e-ra uo sen sab cal-çar i Tes- tir. Qjii I oe 



É@ 



i 



hi I h . h 



E 



:;?3C 



-»— #■ 



IIJ 



-SW 



tcl'&'tnorlo det-va»quL uo I telo vol te > oir. 



Petiteta l'han casada 
ta filla del Carmesí; 
de tant petita que era 
n9 scn sab calçà i vestir. 

Qui *1 ne té Tamor lo deixi; 

qui no i té, lo vol tenir. 



Cançons populars catalanes 4* 

Lo seu marit l'ba deixada 
perquè se-n puga engrandir 
Se n'es anat a la guerra : 
set anjs trigarà a venir 
Al cap d'aquesta setena 
son marit torna a ser a<)uí. 
Ja-n pega un truc a la porta. 

— Escriv&na, baíia a obrir. — 
Contesta la seva mare, 

que lo truc ne va sentir. 

— A.oni es lEscnvaneta, 
mare, que no^m baixa a obrir? 

— Com baixarà l'Escrivsina, 
si no es en tot per ac(? 

Lo rei moro se l'ha enduta 
disset lleugues lluny d'aquL 
~Mare, baixeu-me la capa, 
la capa de bombosí, 
que cercaré l'Escrivana 
més que sàpiga morir. 
Anjré de porta en porta 
com un pobre pelegrí, 
aniré de porta en porta 
tol captant del pa i d*l vi. 
Mare, baixeu-me la capa, 
la capa de bombosí 
No m baixeu la més bonica, 
ni tampoc la de se^i, 
sinó aquella més pobretav 
la que solia vestir, 
i amt) la cap<i també i llibre 
i ei bordó de pelegTÍ. 



Cançons populars catalanes 



Mare, aquí teniu'la roba 
i la faixa de setí; 
replegueu-me aquestes armes: 
l'espasa la vui per mf. 
Fins que l'haja rescatada 
captaré del pa i del vi: 
tornaré amb l'Cscrivaneta 
o mai més sabreu de m^. -— 
Arribant a Moreria 
demana 1 més dret camí, 
i al primer castell que troba 
n'es el del rei sarrai. 
Ja se n va de porta en porta 
tot captant del pa i del vi; 
a la segona porteta 
l'Escrivana ja trobí: 
la veu ala finestreta 
que s'afanyava a cusi. 
L'agulla n'era de plata, 
lo didal n'era d'or fi; 
els coixins d'or en que seia* 
n'eren tots de carmesí; 
el tresor que ella portava 
Iota la feia lluir, 
i més que tot la cadena 
i ei joiell que duia al pit. 
.Feuxaritat, Escrivana, * 
an el pobre pelegrí; 
feuli caritat, mestress;», 
per l'amor de Jesucrisi. 
^Com volea que vos ne façt, 
si no soc mçstressa aqgl? 



Cançons populars catalanes 4^ 

Torneu demà a les nou hores 

passat demà al matí. 
la estaran feies les noces 
del rej moro sarraf, 

1 llavors seré mestressa 

de loi lo que hi haurà aquí.— 
Lo rei moro s'ho escolta 
passejantse pel jardi 
•» Escrivana, amb qui enraones^ 

— Amb un pobre pelegrí 

que me n demana una almoina 
per l'amor de Jesucrisi 

— Que n es de la teva terra 
aquest pobre pelegrí? 

— No e> pas de la meva lerrt 
ni tampoc del meu país, 

Dl Is aucells que van per l'aire 
crec que no n saben venir 

— Caritat fes-li, Escrivana, 
an el pobre pelegrí: 
para-li la taula blanca 
amb et bon pa i el bon vi; 
don-li beure amb una taca. 
amb una taca d'or fi, 

que ja sabs ets ta mestressa 
de iot lo que hi ha an aquf — 
L'Escrivana para taula 
per al pobre pelegrí; 
mentres parava la taula 
ja n'arrenca un gran sospir. 
— De què lojpireu. senyora? 
Per què feu tant k^^aq sospir? 



y44 Cançons populars catalanes 

— Amb el posat I en la cara 
m'apar que us havia vist: 
dels ulls i de barba rossa 
▼os sembleu al meu marit; 
l'espasa que porteu sembla 
la que li veiat;enyir. 

— No sospireu, Escrivana, 
no sospireu més per mi, 

que qui us parla ara, Escrivana, 
es vostre estimat marit. 
Voleu venir, Escrivana, 
voleu's-en venir amb mi? 

— SI, per cert, lo senyor comte, 
que ja fóssim pel camí. 
Llarga me n'es tota espera: 
voldria jo haver sortit, 

i sobre tol ésser fóra 
del reialme sarraí. 
Deixeu-me veure *! rei comte: 
sabré si vol res de mi. 

— No vui res, no, Escrivana, 
sinó que'm deixis dormir. 

— Cuita, vés a l'establia, 
tria'ls dos millors rocins, 
mentres que jo per les caixes 
triaré'ls millors vestits 

i trauré de l'arquimesa 
l'or de que'ns cal proveir. — 
Ell se'n va dins de l'est«ble 
a cercà'l millor rocí; 
ella sen puja a la cambra 
a cercà't mçllor vcjstit. 



Cançons populars catalanes 45 

Carregaren d'or i sedes 

tant com el cor els va dir. 

Quan tenen lo que volien 

se posaren en camí. 

£1 rei moro es en finestra 

i al pelegrí veu fugir. 

Quan el moro se n'adona 

l'Escrivana es pel camí. 

Lo rei moro sa gent crida 

qiieís vagin a conseguir. 

Se n'agaía ell ^s Tespasa 

r també'ls vol assolir. 

Qu.-'.n traspassava pel pat» 

fent enseliar un rocí, 

veu que entraven les viandes 

per les noces de la nit. 

Uns criats portaven plates 

amb galls i capons rostits, 

altrss &mb coques maurades 

amb molu flaooa i amb confits. 

Quan ei rej^morots va veure 

deia tot enfellooit: 

— Maleída l'Escrivana I 

Mal goig n'hagis, pelegrí! 

Ara sf que me l'heu fetal 

Vos recordareu de rai i 

Si jo t^hagués conegut 

no hauries entrat aquf. — 

I amb pressa'ls corre ai darrera 

per podé-ls aconseguir. 

Qi^an en lòn aprop de l'aigoa 

tl rei creu queis va asaotir; 



46 Cançons populart catalanes 

quan són l'altra part de l'aigua 
lo pont se va roig partir. 

— Ara sf que serà teva, 
gran traidor de pelegrí! 
Set anys que té l'he nodrida 
del bon pa i del bon vi . 

5et anys que te l'he vestida > 
de domas i carmesí , 
set anys te l'he mantinguda 
sense podermen servir. 
Poncelleta te l'emportes, 
ai traidor de pelegrí! 
Cent escuts costa sa roba 
i altres cent costa I rocí, 
i altres cent jo te n daria 
si la deixessis venir. 
Poncelleta te Tcmmenes: 
encara es verge per mi. 
Si ara te l'endús poncella, 
no ho fóra demà al matí. — 
De l'altra banda de Taigua 
va respondre I pelegrí- 

— Així )0 me Temport verge 
com l'arbre sec va a florir — 
Per mostrar-ho amb un miracle 
un arbre sec va florir 

~ Ara sí que conec, ara^ 
que era per tu i no per mi. 
No m reca lor que semporit, 
les alhages ni Is seiins, 
sinó'l joiell de ma mare 
que s'eodú penjat al pit 



LA TORNADA DEL CAVALLER 



Modera 




^^^m 



Sa ma 



lo 



veu ve 



^^^^^^^ 



per ua canip que ver - de - ja 



M — r-(•--J — T — t — N — rn — ^nr 


gZ^ ^-^ ^.jlJ:^ Xl-h^ 



cu-llint vi . o - les i flors pergua 



S 



-^^- 



rir les 



na - fres. 



St mare lo veu venir 

per UQ camp que verdejava, 

culimt violes i flors 



45 Cançons populars catalanes 

per guarif les seves nafres. 

— D'aont venes, cl meugU, 
fimb la cara tramadeda? 
—Mare mia, ja ho sabeu, 
qoe jo vinc de la bauila, 
del& batalla del rei: 

molts n*hi van, no-n tornen gaires. 
Entre jo i el meu cavall 
portem vintinou liançadec. 
Mon cavall ne porta nou ; 
irist de mi, totes les altres. 

— Ai, lo meu fill estimat, 
vés a la cambra més atu: 
fci trobaràs ta muller 
entre senyores i dames. 
N'ha parit un infantó 

tant bell com l'esiel de Taoba. 
•-Mare mia, feu-me i llit 
allà aont me-l fèieu antes. 
Jo moriré a mitja nit. 
mon cavall a punta d'alba. 
A) cavall l'enterrareu 
en el pati de les armes 
j ane mi m'enterrareu 
à. riglesia de Sant Jaume. 
Ni campanars que no toqoin 
ni capellans que no cantin. 



MUNTANYES DE CANIGÓ 



Mel* a poc a poc i J0I4 



i 



^Tir?r 



X:r^^=f. 



^4F# 



#-^- 



T=P=:t»- 



:ti:=tt:í 



/> Mon-t 


a - nyes de Ca-n 


1 - g^ 


^.ft 


•s-qaes 


Vx — \^ ^ ^ 


1 Ld 1 '^ 1^ 


br— 


S 


b-i^^ 



*oa i re-ga - li • des, so-bre tot í-raíl'es- 



l~? f . 1- J » * ^ 1 j'^~1~fi'T~l 


t=r=í=^l-*^c!=tí=H^•^*^^^-^N 



tiu, que les ai•guesftóa ge • U • de^queks 



u 



^^ 



«i • goestón ge 



des. 



Montanyes de Canigó, 
fresques sou i regalades, 
sobre tot ira a l'estio. 



3o Cançons popular* catalanes 

que les sigues són gelades 
Sii mesos cn'hi som estat 
serii veure persona nada, 
sinó lo lossjnyolet, 
que tu einni del niu cantava. 
Lo íossmyolei s'es mort, 
t'anyofança m'hi ha agaf&da- 
Si ne som caigut n^alalt 
d'una crudel mala gana. 
Nir.gú no-tn conta el mal, 
Xiingt coneix lo que*m maia, 
SàHÓ vtné nina que ht ha' 
que Vàcr^oi me n lé robada 



EL PARDAL 



A poca poc 



U^jt ^. 



^-^-n- 



-^r. 



U-na cao • ço - ne- » U 



^^^^^^^ 



BO-TS VOS 1« di * té, vos la dt • tkf. del par •• 



^S^^^ 



•¥^#?3 



:p: 



dal quaa s*a ••jo • ca «va so - ta onia 



gé, vos la di • ré, del par • ddl qaau 
»'t «jo • ca • va 90 • ta orao • çè. 



Cançons populars catalanes 



Una cançoneta nova 

vos ta diré, 

vos la d«ré, 
del pardal quan s'ajocava 

sota orangé, 

vos la diré, 
de) pardal quan s'ajocava 

sota orangé. 
Lo pardal, quan s'ajocava, 

feia remor, 
per veure si •! sentiria 

la seva amor. 
La seva amor es dins cambra 

que non sent res, 
sinó -1 moco de la casa, 

lo traginer. 
De la 6nestra més alta 

li'n va parlar: 

— Les onze hores són tocades. 

vés-ie a acotxar. 

— No m'acotxo pas encara : 

vai de cami: 
som fet una prometença 

a Sant Magí. 
Quan a Sant Magí vai ésser 

vai suplicar 
que m deixés anà a mes terres 

per f«ísiej«r. 
Quan ne vai esse a mes terres 

jols enconirí 
los tres amors que tenia, 

teoiaalli.— 



Cançons populars caiahnes 



Tres galanes que tenia 

eix fiucellet: 
Maríagna, Petroneils 

i Isabelet. 
Als tres amors que tenia, 

quan els trobf, 
los va doni una creueta 

de Sant Magf. 
Ella li*n fa de resposta: 

— No es hora, no: 
quan m'haureu dcmanadeta 

serà raó. — 
Ai cançó, qui t'ha dictada? 

qui treta t'ha? 
Es un minyó de la plana. 

Gentil Romà. 



EL ROSSINYOL 



^ 



'c\t •< poc o poc 



^^ 



M 



■f — »- 



p=^ 



pp Ros-si-uyolqueYas a Fran-ça, ro» • $i - 



M4;^-gEEg^g^^ 



pyoUen'CO • ma-na-ma la ma•re, ros•si-r: 

rittard. 



yol. d'un 



m 



^ 



bell ïo cat • ge, ros • si nyol, à'na voU 

Rossinyol que va* a França, 

rossinyol, 
encomana-m a la mare, 
rossinyol 
• d'un bell bocatge, 
rossinyol, 
d'un voT. 



Cançons populars catalanes 55 



i a mon pare no pas gaire, 
perquè m'ha mal maridada: 
a un pastor me n'ha dada 
que 'm fa guardar la remada ; 
he perduda l'esquellada: 
lo vaquer me l'ha atrapada. 

— Vaquer, torna-me-n la cabra. 

— Què me'n donaràs per paga? 

— Un petó i una abraçada. 

— Això són coses de mainatge: 
quan tenen pa, volen formatge. 



EL NOI DE LA MARE 



A poc a poc 




-4=js=^E3^E^^F rrÇ 



m 



pfctl: 



fj-g?^» 



:p: 



P=P^ 



Qjaè li di • rem an «1 noi de ia 



^Hfe^Eg^ggP 



ma-re?Qjiè li da - rem que li sa - pi-g» 



^ ^J^JU^q^^ ^ 



bo ? Pan • ses i fi • gues i nous i o - 



3^^^ 



5^^ 






i'^i I J r 



•zc 



li-yes, pan•ses i fi-gces i mel i jne • 

Què li darem an el Noi de la Mare? 
Què li darem que li sapi^ta bo? 
panses i figues i nous í olives* 



Cançons f.'Opulars catalanes 37 

panses i figues i mè! i meió 

Què li darem al fillet de Mana^ 

Què li darem a Thermós Jesusex? 

Jo li voldria donar una cota 

que l'abrigués ara que fa tani (ret 

ÜQà cançó jo també cantaria, 

una ca.nçó ben bonica d'aroor 

1 que n'es treta d'una donzelieta 

que a'es ia Verge Mare del Senyor. 

A l'eixint de ses virginals entranyes 

apàr que tot se reventi de plors, 

I la mareta, pera consolar-lo, 

ella li canta la dolça cançó* 

— No ploris, no, manyaguet de la Mare; 

no ploris, no, ai alè del meu cor. — 

Cançó es aquesta que al Not de U Mare, 

cançó es aquesta que l'alegra molt. 

Àngels del cel són els que l'en breçolen, 

àngels del cel que li fan venir sòn, 

mentres li canten cançons d'alegria, 

canis de la glòria que no són del món. 

Li darem panses amb unes balances. 

li darem figues amb un paneret. 

Tam patantam, que les figues són verdes, 

tam patantam.que ja maduraran ; 

si no maduren en el dia de Pasqua, 

maduraran en el dia del Ram. 



CANÇÓ DE NADAL 






El De - scm•btecon•ge-lat 



IL•L•UJ^ ^^M 



^fús SC re - ti. - ra; A - bril, 



^^^^^m 



de flors co•rp•nat, tot cJ' món ad • 



^ ^^m ^^^^m. 



mi•ta,quaoeD un |ar-di d'a- mor iuú('\i * 



m=^i^^^^ ^ 



o» di * vi ' pa flor 4*o-na ro • lo - .ro, d'a-p* sa • i» * 



Cançons populars catalanes 



59 



feí: 



?ES^3Er 



:5r3: 



t^ 



sa, d'u -na ro, d'u «na sa, d'v -na xQ-fit 



m 



^ 



ÍS=3t 



ÍS 



1>€ • lla, fe-con-dai pon • ce • lla. 

El Desembre congelat 
confús se retira; 

Abril, de flors coronat, 
• tot el mÓD admira, 

quan en un jardí d'amor 

neix una divina flor 
d'una rosa bella, 
feconda i poncella. 

El mes de Maig ha florit, 
sense ser encara, 

un lliri blanc tot polit, 
de fragància rara 

que per toi el món se sent, 

de llevant fins a ponentc 
tota sa dolçura 
a rhort envoUura. 



El primer pare causà 
la nit tenebrosa 

que a tot el món ofu«c> 
la vista penosa; 

més en una mitja mt 



6o Cançons popuiars calalanes 



ve lo sol que a'cs eixit 
d'una bella aurora 
que'i cel enamora. 

Quan Taurora hagué parit» 

el sol, que ja eixia, 
amb gran amor It ha dit: 

— Veniu, vidamia: 
preneu-ne, diví Senyor, 
aquest caldo de licor 

d'un mamelleta 

que per vós es plena.— 

Tenint la Verge en son pit 
la prcnda tant rica, 

I que bo fóra de sentir 
quan li cantaria 

una lletra .molt galant 

per alegrar a l'infant 
d'una dolça boca, 
obra de Déu totai 

Arribaren ets tres reis 

amb gran alegria» 
adorant el rel del c^l 

en una establia, 
oferiot-ti tres presents, 
com són or^ mirra i encens 

ala Mare pia» 

ia Verge Maria. 

QuAU al tempje lo port^ 



Cançons populars catalanes 6r 

)a Verge Maria, 
un bon vell se n'alegrà, 

cosa que admira; 
tenint-ne lo diví infant, 
non dimitís va cantant 

d'una vida santa 

tant gran alabança. 

Amb gran comento i amor 

celebrem el dia, 
puix que lo diví Senyor 

neix amb alegria. 
Si no tenim més tresor, 
oferim-li nostre cor, 

tota la finesa 

út nostra fermesa. 



L'ESTUDIANT DE VICH 



Molt a poc a pcc 



i 



iiSiJzi 






-0^-0 



^^^: 



ü • na can -çd vull cau • lar, u - 






•■• • ■ -» ■ » -^^ — #■ 



na can • {ó no • v« 1 lin • da, d'un 






es - tu • di • aot de Vich que n 



m^^^^^^ 



fes - te - ja - vt una TÍu-da. Bon 



U^^E^E^^^^ 



a - mor. a - deus - si - au, 



Cançons pop u far 9 co (tria net 



€3 



EJ^:;; 4IÜJI3 3 



-0^ #- 



lor 



de ro - sa fio 



ri da.. Boa 



iS 



.ujLgjLm .f^^^ 



« • morta-deus-si - au 



Una cançó vui cantar, 
una cançó nova i linda. 
d'un esiudia-nt de Vïch 
que*n fastejava una viuda. 
Bon amor, adeussiau» 
color de rosa flotida. 
La viuda s'hi vol casar, 
el seu pare no ho volia; 
i'esiudiaMt se n'ha anat 
a serví una 1 ectotia. 
Quan' la viuda ho va sai^er 
tingué llarga naalaltia. 
La viudeta stn va a l'hort, 
en un jardí que hi tenia. 
un jardí de iotes flors, 
rosa vera i selelia. 
A la vora del jardí 
un roseret n'hi havia; 
1 1« vora del roser 
U viuda s'hi adormia. 
Jan pcssava un rossinyol 
qoe pel món dóna alegria. 



'64 Cançons populars catalanes 

— Rossinyol, bon rossinyol, 
tu cantes i jo estic trista. 
Rossinyol, bon rossinyol, 
com portes tanta alegria? 

— Porto noves de l'amor, 
del cor que tu més estimes. 
<— Si això n'era veritat 

jo bé ten regalaria: 
te-n faria lo béc d'or, 
les ales de plata fina. 

— De noves prou ten daré, 
però no ten convindria: 

a Roma lo trobaràs 
servint una rectoria.— 
La viuda se n'es anat 
vestida de pelegrina. 
Quan la viuda arribà allí, 
l'estodiant canta missa. 



LA NOIA D'EMPORDÀ 



F« moderat 



T^^^^ 



■» #- 



X=í: 



U oa can ço ne ta no va 



±rjt: 






be la sen ti • reo can tà. trc u n'es d'u - 






D« mi • nyo • na de la pla - na d'Em-por- 
Moderat 



^^^^^ ^^ ^ ^ = .^=è= 



dà 



Flor de lli - ri, ela • vell, vi - c - 



\t - u, l'a • moi mco té ik ma • li. 



6S Cançons populars catalanes 

Una cançoneta nova 
bé la sentireu cantà * 
treta n'es d'una minyona 
de la plana d'Empordà. 
Flor de lliri, clavell, violeta. 
Tamor me*n té de mati. 
Si'n són tres que la-n festegen 
tots tres s'hi volen ctsi. 
L'un es lo senyor alcalde, 
1 altre '1 senyor capità. 
Flor de lliri, eic. 
L'altre n'es cabo de ronda: 
aquest se l'emportarà. 
Diumenge, sortint de missa, 
soleia la va trobar. 
Fíor de lliri, etc. 

— Aont aneu, Mariagna? 
Soleta us deixen anar? 
Jo us demano, Mariagna, 
Si l'amor me voleu dar. 

— De bon cor jo vos el doDo 
si amb mi vos voleu casar. 
Flor de lliri, etc. 



L'HEREU RIERA 



il^n 




Ís=Íï: 



m 



íj=* 



^ 



3E=Iit 



^^— # 



Per - a Sant An • to . ni graas 



^m 



ÍE=fi 



:t=3í 



bl • llu 'ai h>, per • a Sant M4a 



i^M-j» i' h i"> ^--^ 



ri • d tot el poble bi v«. Tra U 



^^ 



^-^^^ 



-» — ^ 



íc=P= 



n la la ra U la, tu Ja ra la 



^^^^^^ 



tra U 



ra la la ra 



^^ ^-~hM^ - è4^ ^ 



U la, tra U ^ k 



Gfi Cançons populars catalanes 



Pera Sant Antoni 
grans balles hi ba, 
pera Sant Maurici 
lOl cl poble hi va. 
Tra la ra la !a la 
tra la ra Ja la la. 
N'hi van tres donzelles : 
són de l'Empordà. 
L'una diu laltra: 

~I a tu quin treurà? 

Anem, donzelleies, 

anem a ballar. 

que l'hereu Riera 

nos hi farà entrar.— 

La primera dança 

la'n treu a ballà, 

la segona dança 

la nova arribà. 

— A fe, hereu Riera, 
podes ben dançà, 
que la teva aimada 

a la mort n'està. ^ 
Tota la musica 
de cop va parà. 

— Perdonin, senyores, 
que me-n tinc d'anà, 
que la meva aimada 

a la mort n'està. --• 
Agafa -J gambeto: 
al braç se i tirà.; 
agafa'l sombrero: 
per plaça «en va j 



Cançons populars catalanes 6^ 

dóna un tom per plaça 
sombrcro a la mà; 
se'n va dret la casa 
que ell solia anar. 
Se n'entra cap dintre 
sens dir-ne qui hi ha. 
Tot pujant l'escala 
ia sent sospirà. 

— Déu vos guard, Maria. 
Maria, com va? 

Per a mi, Riera, 
molt malament va : 
febre nit i dia 
quem cuida matà. — 
Gira Is ulls en terra, 
se'n posa a plorà. 

— Què'n plores. Riera? 
No'n tens de plorà: 
tinc una germana: 

t'hi podràs casà. 

Si ella no t'agrada, 

pel món prou n'hi ha. ^ 

Les joies que porto 

les hi podràs dà. 

A la Verge del Carme 

li vaig demanà 

que si curaria 

l'iré a visità. 

— Per a mi, Maria 
cap més n'hi haurà. — 
Seo gira d'esquena. 
* l'iglesia va; 



70 Cançons populars cntatanea 

davant d'un Sant Cristo 
se-n va agenollà, 
««»• Senyor, que m'ajudi, 
si'm vol ajudé: 
quem torni l'aimada 
que a la mort n'està. — 
Ai cap dels nou dies 
Maria s llevà: 
a les tres setmanes 
se varen casA. 



EL MARINER 



Moderat 



^^^ 



^^' 



^ 



A la TO • ra de la nat n'hi ha o- 



^ ^^ 



s 



don - xe • .lla, n'iii ba u • sa 



doa 



Í£=tE 



S^ 



■'-¥- 



le - lla, que bro•da•va an tno-ca - dor que es 



^a 



22; 



per la rei • na, que es per la rei • na. 



A la vora de lainar 
n'b) ha tina donzella 
que brodava an mocador 
que es per la reina. 



7* Cançons populars catalanes 

Con n'es a mig brodar 

ti manca seda. 

Gíra'is ulis envers la mar: 

veu una vela, 

veu venir uo galió 

tot vora terra. 

Ne veu vení un mariner 

que una nau mena. 

— Mariner, bon mariner, 
que-n porteu seda? 

— De qtiin color la voleu : 
bIanca.o vermella ? 

— Vermellcta la vui jo. 
que es millor seda. 
Vermelleta la vui jo, 
que es per la reina. 

~ Pugeu a dalt de la nau : 
triareu d'ella. 

— Ai, no! No hi poc pujar: 
no tinc moneda. 

Lo meu pare té les claus 
de l'arquimesa, 

— No quedeu per diners, no, 
gentil donzella; 

no queden per diners, no: 

prou fio d'ella. — 

La donzella entra a la nati : 

tria la seda. 

Mentres va mercadejant 

la nau pren vela. 

Mariné's posaa cantar 

cançons novelles: 



Cançons populars catalanes 2J 

«mb el caat del mariner 
s'ha adorraidcta, 
i amb el soroll de la-mar 
ella'S desperta. 
Quan ella s'ha despertat 
ja no'n veu terra: 
ia nau es ço alta rtiar, 
pel niar navega. 

— Mariner, bon mariner, 
torneu-me en terra, 

que los aires de la mar 
me-n donen pena. 

— Això si que no ho faré, 
que heu de ser meva: 

set anys ha que vaig pel mdr 
per vós, donzella, 
cent llegQ.es dins de la mar, 
lluny de Ta terra. 

— De tres germanes que som 
só la més bella: 

l'una-n porta vestit d'or, 

l'altra de seda, 

i jo, pobreta de mi, 

de sargit negre. 

L'una es casada aoíb un doc, 

í'altra es princesa, 

i jo, pobreu de mi, 

só marinera. 

— No sou marinera» no, 
qoe'n sereu reina, 
qua jo só lo filt def rei 
de riúglaterra. 



EL MESTRE 



Uodcral 




ü=Mt=J=j 



P=^ 



fc^Í 



£1 p« • rv i U ma • re 



^^Em^i^ ^ 



QOIB tft•OCB $1*00 A mi, 



tDcfflD a-oa/Ares' 



^^^^s^ 



co • >« « a-peo-dre éc 11« g>. Més 



ij'^j^Jj' j. j'-hM^t^ 



1 1 ft • ra 1001 p4 - tao - tom xi • n - ba • rt 



i^^^^^^ 



cle-D«, tam - pe -na. tom < p(, més ai I a - ni 



tom pa - Un • tom si • n • br • rí ' doa. 



Cançons populars catafcnes 7^ 



El pare i 1« mare 

üO'xn tenen sinó a mi, 

me'R fan ana a I'çscoIa 

a apendre de ilegi. 

Més, ai! ara tom 

patantom zinbiriclena, 

tumpena tumpi. 

Més, ai! ara tom 

patanton) ziribiriclon. 

El mestre que m'ensenya 

s'ha enamorat de mi. 

Me-n diu : — No t facis monja, 

quei casaràs amb mi — 

Jo n'hi faig de resposta 

que no I sabré serví. 

— Tu faràs com les altres: 

quan me veuràs veni 

me-n pararàs la taula, 

m'hi posaràs pa i vi, 

les estovalles blanques 

com el paper més fi 

A cada cap de taula 

un brot de llessaml — 

El mestre va \ la guerra 

a serv! I rei Felip 

M'ba dit que tornaria 

quan seràl bruc florit. 

Me n ve una gran tristesa. 

A l'horta jo n'aní, 

a l'horta del meu pare, 

que n'hiha un tarongí. 

La loça n'es de plata. 



7<? Cançons populars catalanes 

les branques són d'or fi- 
A ia branca més alta 
hi canta'l francolf, 
a la branca més baixa 
lo poput hi fa niu. 
El francolí ja canta, 
i amb son llenguatge diu: 
— Què m darieu, senyora, 
si I mestre fes venir? 
Te'n daria Tolosa, 
la meitat de Paris. 



MARIAGNETA 



Moderat 



^ 



Ír=tE 



^ 



g^a-^ 



^ 



Ai, A-déUjMa • rí^ag- ae • ta^prio • 



fí 



^è=Ç: 



:p: 



?: 



=?c=5=F 



sta^ 



ei «pi del mea so • frir. Tu rp-bes el cor als 









tí: 



bo-mes i a-mi m ías penà i mo • rir. Ai, adéu, Ma-ri-ag* 



^^ 



±3ÍÍI 



^^S 



W--^-- 



wt " u, príA > ce • M dels xa^eos sos • pin. 



I Ai, adéu, Maríagneu, 
principi <lél meu sofrir t 
Tu robes ei cor als bomu 



J'S Cançons ^populars- caialanís 

i a mi'm fas penà i morir. 
(Ai, adéu, Mariagneta, 
princesa dels meus sospirs I 
Ton amant es a la poirta, 
que no espera sinó *l sí ; 
no desconsolis tos pares 
per a aconsolar-me a mr, 
que jo ja me'n faré frare 
de l'ordre del caputxí. 
Quan ne siguis casadeta 
ja m'Iio enviaràs a dir: 
m'enviaras una lletra 
com te va amb el teu maric ; 
jQ te n'enviaré una altra 
com me va en el monestir. 
Si tens una criatura 
dcixa-me-li ser padrí: 
si no m'ha estimat la mare» 
que al menos m'estimi 1 fili. 
I Ai, adéu, Mariagneta, 
princesa dels meus sospirsl 
Un dia, dient la mi?sa, 
ja la carta n veu venir. 
excuses de besà a terra, 
ja la carta vacullir; 
la missa mai s'acabava 
per a poder^Ia llegir^ 
Al sòbrescrit de la carta 
ja n'arrenca un gran sospir. 
— Agneta de mes entranyes, 
si pogués tenir'te aquC, 
que després d'baver•te vista 



Cançons populars catalana 79 

00 m sabria greu morir. — 
Quan la missa es acabada 
la lletra cuita a llegir: 
(ot just era a mig llegir-la 
n'arrencava un gran sospir 
i Al. adéu, Mariagneta, 
que JO me n sento morir^ 



CATERINA D'ALIÓ 



Ahfnl 



^^^^È^^ 



Ca - íe tin», Td - mor, de 



;^^ 



^^^^ m 



ti s'es lle • vft •» da, n'a - ga.fa I ren • u • 




d6, c} reo «• u-dòi U ban - ca. ta 



dQl «ça da • ma d'A * li • ó, 



c\ yà U^ 



Q^ lú li. 



Cançons popular» catalanes 8t 

Caterina l'amor 
demaií ses llevada. 
N'agafa -1 rentador, 
lo rentadó i la banca 

La dolça dama d'Alió, 

oh lai la ! oh iai ta i 
Sota 1 pom d Alió 
va a rentà la bugada 
Mcnires n'esià remant 
tres galans ne passaven 
Ja n passen tres galans 
que l'han assaludada. - 
Ja n diu el més grandeí 

— Ai quina gemil dama! — 
Respon el mitjancer. 

—Jo la tingués en cambral — 
Ja n respon el més xic : 

— Calleu, calleu, lerraires, 
que, si casada n'es, 

serà basicnejada; 

i, si fadrma n'es. 

ne serà murraurada. — 

La sogra n'era aprop, 

que tot s'ho escoltava 

Ja n'agafa I cistell. 

a casa se n'anava. 

N'ha trobat el seu fill 

en un camp que llaurarà. 

— Men diries, fill meu, 
Caterina ont es ara? 

— Caterina eaal riu 
qtie-n renu U bugada. 



82 Cançons populars catalanes 

—Menteixes, lo meu fill, 
que }o la só rentada. 
N'han passat tres galans 
que l'han assaludada.— 
N'agafa M bastonel 
i també Tagullada. 
Quan es a mig carrer 
Caterina encontrava. 

— ^No'm diries, muller, 
d'ont ne véns tu ara? 

— Això ben bé ho sabs tu: 
de rentar la bugada, 

— Ments pel coll, la muller: 
la mare l'ha rentada. 

— ^Què me*n diràs, marit, 
cosa que bé ho sé ara? — 
N'acabant de dir això 

li'n venta bastonada; 
de tantes que n'hi ha dat, 
per morta l'ha deixada. 
Caterina'sen va, 
al llit se n'es anada. 
La sogra puja a dalt. 

— Heu vist la delicada? 
Caterina l'amor, 

quin mal teniu vós ara? 

— Del mal que jo ne tinc 
prou n'esteu enterada. 

— Per un bofet o dos 
ai llit vos heu ficada. 
—Bé passa de bofet, 
bofet i bofetada. 



Cançons populars catalanes if) 

Atceu-ne lo llençol 
I també ia ílaçada, 
mireu a dmire i llit: 
veureu la san^ com raja. — 
Alça un pam de llençol 
I un altre de flaçada, 
I en veu un gros infant 
que pel llit bellugava. 

— Caterina l'amor, 
quin metge voleu ara? 

— El metge que jo vui 
la creu i la mortalla. 

— Caterina l'amor, 
quin testament feu ara? 

— Testament que faré 
no us agradarà gaire ' 
lo vestit de vellut 
torneu-lo a cà I meu pare, 
lo dels dies de festa 
doneu-lo a ma germana, 

1 el dels dies feiners 
doneu-lo a la criada. 
Les joies que jo tinc 
a ta Verge del Carme. 

— Caterina l'amor, 

i a mi què 'm deixeu ara? 

— Lo que vos deixaré 
no us agradarà gaire: 
el meu marit penjat, 
la sogra esquarterada, 
ta cunyada que tinc 

)a t'haguessin cremada. 



(?4 taniioM poputars catalanes 

(a cendra del seu cos 

ja l'haguessin ventada. «~ 

Lò dia de sa mort 

el seu maiit penjaven; 

cl dia de l'enierro 

la sogra esquarteraven ; 

el dia de ses honres, 

sa cunyada cremaven. 



EL MAL RIC 



Moderat 




^^$^s ^^^^^ 



£1 mal ric s'es • tà en fí • 



^^^^^m 



aes-tra, p&3-sauo po - bre pe * le - gri; 



=1: 



'^^^^ 



li diu, de-ma•naat al - moi-na, si e& que 1 



M: 



m 



3^EÍE3 



Tol « • fa • vo • rf. 



Je • sús i Ma 



B ^3= ri-^i^'T^~11 



ri • t» pre-gau pec 



ml. 



86 Cançons populars catatàHis 

El mal ric s*està en finestra; 
passa un pobre pelegrí ; 
li diu, demanant almoina, 
si es qae'l vol afavorí. 

Jesús i Maria 

pregau pera mi. 

— D'aquest pa quedeu als goços, 
$i me'n dessiu un bociP 

— Mira, pobre, si t'hi baixo 
te'n faré fugir d'aqu! : 

te faré abordar pels goços, 
t'amorraré '1 goç mastí. 
Les moUetes que !i quèieu 
el pobret les reculli. 
Al cap de la miija iioreta 
el pobrei ja va mori. 
•Truca a les portes del Cel, 
les del Ce! i Paradís. 
Bon Jesús diu a Sant Pere: 

— Mira, Pere, qui iii ha aquí. 

— Ai, Senyor, es aquell-pobre 
quel mal ric deixà morir. 

— Óbre-li les portes, Pere, 
les del Cel i Paradís.^ 
Al cap de la mitja horeta 
el mal ric U va morir. 
Truca a les portes del Cel, 
les del Cel i Paradís. 

Bon Jesús diu a Sant Pere: 
—Mira, Pere, qui hi ha aquí. 

— Ai, Senyor, n'es el mal ric 
que al pobret d^ixà morir. 



Cançons populars catalanes Sy 

r- Tanca-li les portes, Pere, 
les del Cel i Paradís. 
Digues que vagi a les altres, 
que ja les hi obriran : 
sortiran dea mil dimonis 
que ja l'arrocegaran; 
maleia pare i mare, 
<]ue l'havien dut al món; 
maleía'padrí i padrina, 
que l'han portat a les foots; 
malefal capellà 
que li feu la creu al front; 
maleia l'escolà 
-que li féu llum amb l'atxó. 



LA NINA ENCANTADA 



A poc a poc 



m 






^ 



3^ís5^í; 



A • qui dalt A la moa • 



PiÉ^^^g^^P 



U-aya, a • qui da!t a la nioo • u-oyA n'hí ha - 



^ 



^i^ 



iií 



vi•au•na foat vi - va. Vi->a l'a • mor, vi-val* 



SB^ ^; ^ ^^ 



t=t=ÍF 



mor, qae l'a -m-jr vi.va, vi-v* i'* - mot 



Aquí d&lt a la montanya 
n'hi bav>a una fçut viv^, 



Cançons populars catalanes Sg 



Viva l'amor, que l'amor viva! 

Viva l'amor! 
Hi havia utj cervo qu»: hi bevia. 
Un caçador II espia. 

— Caçador, mira nom tiris: 
no-n só cervo, que n só niaa. 
Só Qlia del rei d'Hungria. 

— Ai, nina, si \o u sabia, 
amb tu bé m'bi casaria. 

— Nom dieu pas si u volria? 

— Minyona, jo bo provaria. 



MONTANYES REGALADES 



A pct a poc 




Mon-ta-nyes re • ga • U - des 



bii-. 



^g^g=H?^^tJ^pE ^ 



sónles del Ca -ni - gó, 



que tot l'es-tiu flo - 



*=?: 



3^ 



^^-5=f^ 



rci - xer», 



pri - ma • ve - ra i tar 



Mé% mogut 



E?^ 



S 



dó. Juqucno l'ai-nao gaire, foqoe do Tai- mo, 



-#í— ^— ^— «— F— Fj 



=i^E=EÍ^^ 



ipup-tr 



ne, )0 ^ue DO l'ai - mo gai • re la vi • da del p«s 



t6. 



Cançons populars catalanes 



9t 



I 



Montanyes regalades 

sòn les del Canigó, 

que tot l'istiu floreixen, 

primavera i tardo. 

Mon pare ra'ba procnesa 

amb un pobre pastor. 

Jo que no i'aimo gaire, 

jo que no I'aimo, no, 

jO que no I'aimo gaire 

ia vida del pasto. 
Deu-me \ amor, minyona, 
deu-md lo vostre amor. 

Ells se 'n van a montanya : 

jo visc al Rosselló; 

ell cutza sus la palla: 

ja cutxi sus cotó; 

ell menja pa moreno: 

jo'n mengi del flecó; 

ell menja carn de cabra: 

jó'n mengi de moltó; 

el! ne beu aigua clara: 

io'n bec del vi milió. 



SANT RAMON 



Molt apoeapoè 




^^^^ ^m^^^ 



£11 n'en•vol•ca • va, ics • tant-locD-vol-cantn'es 



^^?^=rS -JJ-J=3Z- l^ 



lu-dau - na plan «ta. 



La Mare de Déu — son fill n'envolcara, 
i esunt-Jo envolc&nt — n'es nada una planta: 
nasqué Sant Ramon,-» fill de Vilafranca, 
confessor de reis, —de rei» i de papes. 
Confessarà un rei — que en pecat n'estava. 
El pecat es gros,— Sant Pxamon plorava. 
«No ploreu, Ramon, — que-l pecat s'acaba.9 
RAffloa seo va< xnar — a llogft una barca. 



Cançons populars catalanes pj 



EI barquer li diu — que n'està embargada: 

no'n pot embarcar — capellans ni frares, 

ni estudiants — de la capa Harga. 

Mireu en Ramon — quina n'ha pensada: 

lira*! seu manteu — per servir de barca, 

i lo gàiatci— per arbre posava, 

i amb l'cscapulari — gran vela n'alçava, 

i amb el sant cordó — bandera molt santa. 

Montjuïc el veu,— raixcU assenyala; 

tots els tn ari oers — surten « muralla. 

«Jesúil'Quéesallò?— Es galera o barca?» 

No n'cs vaixell, no,— ni galera armada, 

que n'es Sant Eamon — que ha fet un miracle. 

Santa Caterina — toquen les campaner. 

La Mare de Déu — iin roser plantava; 

d'aquell sant roser '— va ílort una branca: 

nasqué Sant Ramon, — fill de Vilafranca,' 

confessor de reis, — de rels i de papes. 

Confessava un rei — que en pecat n'estava: 

el pecat es gran, — Ramon se n'csglaia. 

Ei traïdor del rei — li amenaçava 

que li pegaria — si no'l perdonava. 

Ramon se'n va al port— a llogà una barca: 

«Barquer, bon barquer, — vols llogà una barca?» 

«No potser, Ramon: — totes són llogaties; 

no puc embarcar — capellans ni frares, 

ni'ls de Sant Francesc, — ni is que van dCSCalços,' 

sioóescotanets— de la .cota llarga.» 

Sant Ramon beneit — jan va fè un miracle: 

lira capa a mar — per servir de barca, 

el seu gaiaiet— per arbre hi posava, 

i amb el seu cordó — bandera molt santa. 

Qaan es alta mar — Montjuïc senyala ; 

tots els mariners — juguen dalt muralla; 

pensen que era nau,— i va ser an frare, 

va ser Sant Ramon, — que ha fel un miracle. 



LA FILADORA 



AUfret 



^;^^ ^^^, 



Un po•bre pa • gè$ te • ni•att•n* 



^ 



£5a3ÉÈ3Et3ÉiE3 



fi • lU» te - ni* aquioi'auy» ien•ca•ra no 



^^ 



i ■ r- I 



^ 



fi • U. Tft U t% U U ra, prim 



fi • U. prim fi • la; ta la rt U la 



H-t-:4r^ 



m 



prim. fi • Iti sea • va. 



Cançons populars catalanes gy 

Un pobre pagès tenia una 6lla; 
tenia quinze any& i encara no &4a. 

Talarà, la, la, la, 

prim fila, prim fiia. 

Talarà, la, la, la, 

prim fila i se-n. va. 
La nit de Nadal, que es nit d'alegria, 
pren filosa i fus, dóna un tom per vila. 
N'encontra I galan, el qui ella volia. 

— D'ont veniu, Joan? — Ont arteu, Mari^? 
— - Vaig al teixidor, que hi tinc peça urdida. 

— Quantes canes hi ha, herniósa Maria? 
Quantes canes hi ha de ta peça urdida? 

>- Setze canes té : me n manquen les quinze. 

— Quèn farem del drap? —Llençols i camises; 

del quens quedarà pararem botiga; 

cap més n'h» haurà tant ben proveïda ; 

i dels retallons vestirem les nines; 

la gent ne diran : «Hermosa botiga»; 

jo'ls hi respondré: «Jo me l'he guarnida»* 

— En tizò quedem, hermosa Maria. 



L'HOSTAL DE LA PEIRA 



QuMsi alegrtt 



^^^^^^m 



A rbos-ul de la Pei • rt, o *. 



ri h ^ > J'l «^ h ï^-í^ 



^-^ 1 » ^' »^l =f 



l&í, da- mes bi van • • aar, da-meshi van ft «^ 



;^^ H^F=^# ^ 



3=:CctCi=tï 



oar. Ja n tru-quen a ]a por - ta, o. • UI Ja &* 



UU* h h- 



:J:=J5-l-^£ 



ret - po • nen qui hi ha? O • UI Jab 



feM-i• i i_i. ^ 



res • po * oen qui hi . ha> 



Cançxyns popufars catalanes 97 



A l'hostal de Ia Peira dames hi van anar. 

Ja truquen a la porta ; ja responen : — Qui hi ha? 

—SoEa ancs pobres dames : si ns volea allotjar. 

— Obre-ls la porta, moca, i deixa-Ics entrar.— 
Diuen a la mestressa : — Què hi ha pera sopar ? 

— N'hi ha tunyina amb ceva, bolets amb bacallà. «* 
La una nd té gana, Taltra no vol menjar, 

raltra està prenyadeia i al llit se'n vol anar. 
Demanen una cambra per poder-s'hi tancar. 
La moca se les mira: no li van agradar. 

— Agafa i llum, tu, moca. Ves-les-hi a acompanyar. '^ 
Quan foren a la cambra se varen despullar. 

La moca a'es traidora : pel pany les Va guaitar. 
Se'n baixa a baix la moca : se'n posa a sospirar. 

— De què sospires, moca? Què tens per sospirar? 
—Què haig de tenir, mestressa? Que nos volen roba/: 
ponen calceta curta, pistoles als costats. 

Aneu al llit, mestressa, que anit jo vui vetllar; 

que avui, si no m'enganyo, nos tenen de robar. -► 

Al sé al llit la mestressa, ella a l'escó/s posà. 

Quan són les deu tocades els lladres van baixar. 

Ja van de cambra en cambra per veure què hi haurà; 

se-n baixen a la cuina : la moca hi van trobà. 

Quan entren a la cuina ella's posa a roncà: 

ne feia l'adormida damunt d'uns sacs de gra. 

Tres gotetes de cera al pit n'hi van tirà. 

La moca n'es traidora : ronca que més roncà. 

Lo un ne deia a l'alire : — Ren adormida esta. — 

Va braç de criatura al foc ne van lira. 

—Qui està despert, s'adorm; qui dorm, dormií s'està.— 

Ja n surten al defora, se'n posen a xiula. 

La moca n'es trai.'ora : la porta Is va tancar. 

— Obre la porta, moca : cent escuts te'n vui dar. 

— Ni per cent ni cinquanta la porta s'obrirà. 

— Aquell braç de criatura si md volguessis dar. 

— £1 braç bé te I daria, sés no'l puc apagar 



yS Cançom populars catalanes 



— Dins la gerra de l'oli tira-I i s'apagarà. 

— Per ont vos el daria, per ont vos el puc dar? 

— Dóna-me-l per la pena, per 'quest foral que hi ha. 
La moca n'es traïdora : a la cuiaa scn va, 

'gafa '1 braç de criatura, el tallant a l'altra mà. 

— Treu ia mà per la porta, que i braç ;c vui donaf. 
Pcnsajít-se que li dava, el seu li va tallar. 

~ T'asseguro, criada, que me l'has de pagar : 
atnb la sang de tes venes la mà men vui rentar, 
i amb ta cabellera me la vui aixugar. 
Hostaler de la Peira icn pots ben recordar: 
a la teva criada la pots ben estimar, 
que t'ha salvat la vida i l'hostal de robar 
Dels tres fills que tu'n tens li pots donar a triaf . 
si 'i petit no li agrada, l'btreu it pots donar 



LA PASTORETA 



A!,gnl 



^^^^^^ ^ 



Què li do • ua - rem a U pas • to - 



^^ 



-^"=^=9^^==^^ 



<?■ •• j — g>- 



re - ta? Q.uè li do-ua • rera per a-nàa ba - 



llar? Jo li do 



na • n • a u « na 



^t^^^ 



:íi=í 



=l3=t 



-y — ^- 



ca • put . xe • ta i a la mou-ta - nye-ia ia h 



m^^^^^^ 



ri • a a- uar. 



A lamont^ • uye•tanohine« 



fOO 



Cançons populars catalanes 



tr->r-tt 



3È^Í^ 



Vi ni h" plou, 



ia la ter-ra pla- na tot el 



i* 



-*-• 



S^^fí 



qEt 



5: 



•nt ho mou. Sota rom-brc-ta, rom-bre-ta,! om- 



íí^iíírJ 



lEi 



^ 



bri, ííori i vi • o ■ les i ro • ma - ni. 



Què li donarem a la pastoreta? 
Què li donarem per anà a balU? 
Jo li donaria una caputzeta 
I a la montanyeta ia faria ani. 
A la motitanyeta no hi neva ni hi plou* 
i a la terra plana tot el vent ho mou. 
Sota l'ombreta, l'ombrcta, l'ombrí, 
üors i violes i roroaof. 



PRESENTS DE BODA 



Lleuger 



iEFt=^M^M^^ 



N'hi ha - vi - en tres oi - 






i^. 



y^=^fi=í^=^^^= ^. 



ne-íes, de la vi -la , sóa de- la- vall d'Or- 



$F# 



gi^Si 



i*—j-*f=r- 



di na, 



as «se - gu-des ca un 



^^Í5S 



^^^g 



■9 "* *^ fi 



\f^ 



bané, de U tí • la són, de la vi • la gran. 



Si n*hi havien trc5 ninetes: 
de la vila són, de la vall d'Ordina, 
assegudes ea un banc. 



eo2 Cançons populars catalanes 



De )a vila són, de la vila gran. 
Totes tres s'enraonaven: 

— Quan vindran nostres galants? 
Ja'n respon la més petita: 

— El meu ne trigarà un any. — 
Ja'n respon la mitjansera: 

— El meu trigarà mig any. — 
la'n respon la mésgrandeta: 

— El meu no trigarà tani. — 
Surt enfora de la porta 

i en veu venir son galant 
amb dos criats, que camina 
al costat del seu cavall. 

— Què'm dueu de llunyes terres, 
vós que n'haveu trigat tant? 

—- No't porto or ni 't porto plata, 
oi joies de diamants, 
sinó una cinta brodada 
que no l'han feta cristians, 
sinó una mora molt jova 
que hi ha treballat set anys. 



LA MORT DE LA NÜVIA 



LtHtir 



s 



m 



^. 



: Jí^ é^—é- 



M« • ti 



net men lle - vi 



^^§^m 



jo, ma- d'net a pun^ta d'al - ba; po-so 



ffi3!Í:jU,j>^a 



la se'llatl ca •vall, dret a la coa * u so* 



^F^= ^i^ i j' iiim 



la -na, la ra la la la, dret a la cos 



*=Z3È=* 



^ 



eo 



la •na, la- ;& la la la. 



T04 Cançons poputarr^^^^^^^^ 

Matinet mcn lleví jo, 
malinet a punta d'alba. 
Poso la sella al cavall, 
dret a la costa solana. 

Talirà, lirom; 
talirà, íirom, talironi, lumlaina 

talirà, lirom. 
El galó negre al barret, 
la sabata encibellada. 
Jo men pujo costa amunt, 
amunt la costa solana. 
Quan a mitja costa só 
sento una veu prima i clara. 
Una espina'm tocaM cor; 
n'es la meva enamorada. 
Jo men giro de cavall: 
ja lan veig tras una mata. 
Jo n'hi dono '1 Déu vos guard • 
ella també me-l tornava. 
£ns posem a enraonar 
de les penes que-l cor passa. 
Tant i tant vam conversar, 
que ella a plorar sen posava. 

— No-m diries, mon amor, 
quan cornarem a encontrar-nos?' 

— Ai, amorl Com t'ho diré." 
Amor, com t'ho diré ara? — 
lo ii dono un anell d'or, 

de set pedres virolades \ 
ella-m dóna un mocador 
tot brodat de seda i plata. 

— Aleuss5a«, dolç amor .' 



Cançons populars catalanes io5 

Bé tardarem d'encontrar-nos! - 
Poso la brida al cavall, 
dret a la costa solana 
Quan ne soc un xiquet lluny 
sento tocar les campanes. 
Ja'n veig venir un amic, 
araic meu de confiança 

— ^'Me-n diries, mon amic. 
per qui toquen les campanes? 

— Amic meu, jo t'ho diré: 
per la teva enamorada. . 

T- Valga m Déu I Com pot sé això? 
No fa un quan que l'he deixada > — 
Jo m'eniorno costa avall, 
avall !a costa solana; 
poso la brida al cavall 
dret a casa seva anava. 
Pel camí trobo un fus.ot 
que estava fent una caixa. 

— Fusteret, bon fusteret 
per qui feu aquesta caixa? 

— Per una noia de quinze anys, 
que es la teva enamorada — 
Quan ne soc prop del fossar 
trobo un vellet que cavava 

— Ai, veílet, ei bon vellef 
per qui feu vós la fossa na? 

— Per una nina la faig 
morta n'es d'enamorada 

— ^Me dineu, bon vellet, 
me-Q Toldrieu dir la crasaP 

— A tres portes del portal 



io6 Cançons populars caiatanes 

trobareu-la amortallada. — 
Aixís que n'entro al carrer 
veig mitj^ porta tancada: 
cortina negra al balcó. 
El meu cor se'm traspassava. 
Tot ne són llantos i plors. 
Àizi que passo l'entrada 
ja me'n pujo escala amunt, 
jCOffi si jo fos de la casa. 
Pujo lo primé esgraó, 
pujol segon de l'escala. 
Al ser a dalt del replà 
bit la veig amortallada. 
Ja la-n veig a sobre -1 llit., 
sobre '1 llit amortallada, 
un llum a cada costat, 
i que los dos cremaven. 
Ja me n'hi agenollo ais peus, 
als peus me n'hi agenollava, 
i rae-n poso a suplicar 
a tots els sants i les santes 
Despr<&s de fer oració 
ja R'hi destapo ia cara. 

— Amor meu, no -m toquis pas. 
que jo'n fóra condemnada, 

— Bé m'hauries de tornar 
les racades que t'he dades. 

— Vés a la cambra del mig: 
trobaràs la meva mare, 
xjue te-n vui tornar les joies, 
les joies que tu m'has dades. 
Digues quet donga les clau&. 



Cançons populars catalanes toy 

li - ,, 

les claiis de la meva caixa: 
hi trobaràs l'anell d*or, ' 
de set pedres virolades. 
Torna-hi aquell mocador 
tot brodat de seda i plata. 
En el primer calaixó 
trobaràs les arracades: 
en el calaixó de baix 
trobaràs l'aneü de plata, 
i lo ret de carmesí 
dessota la roba blanca. 
Després ves a cal fuster 
i digues que al fer la caixa 
me la faci un xiquet gran, 
que tots dos hi poguem cabre, 
que jo men só anat del món» 
JO del món ine-n soc anada.— 
Men baixo escales avall : 
n'cncontro son pare i mare. 

— Ara bé n'esteu contents 
que m'heu mort l'enamoradaí 
Ja que no me l'heu donat, 

bé l'haureu casada ara í 

— No l'haurem casada, no, 
que-l bon'Déu se l'ha emportada. 
De minyones com era ella. 

en el món n'hi ha prous d'altres. 

— No pas per los meus ulls 

en el món n'hi ha cap altra. -^ 

Ja se n'hi ajeu al costat. 

^yrx pega tres punyalades. 

Quina tristesa que fa 

que una mon ne causi una altra! 



LA FILLA DEL MARXANT 




Alegre 



^B M^ J^& ^ 



La íi•lla delmar-xant 



diu - 



E^q-f-^^^-pJ:^ ^. 



en que es la més be * lla. No es. lames be 'lla, 



^ 



■^ 



d'al • tres n*hi ha sense 



S^^^^^^ 



e • lla* La bt•ron - don, 



la bi • rou - 



a ^jL ^ ^um ^^ 



í 



-^ — «t- 



-#T^5;•- 



doo» qui•na doD • ze^UalLa bi•ron•donl 



Cançons poputars catalanes tog 



La filla del raarxani 
diuen que es la més bella. 
No es la més bella, no, 
que altres n*hi ha sense ella. 

La virondon ! 
La virondon, quina donzçllal 

La virondon! 
S'ha cercat aimador 
ala íaisó novella; 
n'ha donat els amors 
al peu d'una olivera. 
Quan ella va a sarau 
se-n posa boniqueta, 
lo faldeUí vermell 
cnribetat de negre. 
La'n treuen a ballar 
a la dança primera, 
i el ballador li diu» 
lo ballador li deia, 
lo ballador li diu: 

— Amor, sou pesanteta. 

— En què m'ho coneixeu.'^ 
Com ho podeu conèixer.» 

— Bé es prou coneixedor, 
bé n'es de bon conèixer: 
poseu els peus més plans, 
ja no danceu lleugera, 

lo cinturó no us clou, 
lo faldellí us curteja, . 
la cintureta us creix, 
to davantal s'aixeca 
i el faldellí ver mtll 



Cançons populan catalanes 



d'un pam no us toca a lerra. 
cQuèn donarieu vós 
per tornà a sa manera? 

— Galan^ si 's feia això, 
vos vestiré de seda, 
vos compraré un barret 
amb plomes a l'orella, 
vos donaré un cavall 
guarnit a la francesa» 
un cavall blanc, valent, 
que-n volarà la terra, 
pagant-vos tot l'ormeig 
per atiar a la guerra. 

— Voleu venir, amor ? 
Sereu desUiuradéta. 
A dintre l'hort del rei 
n'hi ha una fonteta: 
tota niaa que hi beu 
■óe rosa'S fa poncèlla. 
—Anem-hi, don Joan, 
qüe jo hi voldria beure. — 
Quan foren a la font, 

la font aixuta n'era. 
De sentiment qucn té, 
l'infant li cau a lerra. 

— CulUu-ho, don Joan . 
tireu'ho a la riera. 

— La bella, no ho faré, 
qtie no són coses mevcí.*— 
EUade.terra-lculK 

lo'n lira a la riera. 
Quan lo n'hagut tirat 



Cançons populars catalanes 



r«igua torna vermella. 

— Ai la bellal Què heu fet? 
Sereu casiigadeta ' — 

Los pescadors del rei 
són més avall, que pesquen: 
n'han pescat un. infant, 
bonic com una estrella. 
De tant bonic que n'es 
el ponen a la reina. 
Les guardes ho han visi : 
l'han feta presonera 

— A la presó del rej 
vós sereu la més bella : 
vos hi estareu st:t anys 
sens veure cel ni terra — 
Al cap de los set anys 

ja n'obren una reixa * 

darrera del reixat 

la dama s fa en 6nestra 

— Quan hi podré tornar. 
ai ' a la meva terra? — 
Ne veu passi un bailet 
que n'era de sa terra. 

— Bailei, el bon bailei. 
què fan a aquelles terres* 

— D'ençà que vós no bi sou 
hi ha hagudes moltes guerres 
els vaixells van pel mar 
amb banderes vermelles, 
amb banderes de sang 

pera ofegar la terra. 

— No bi tornaré pas més, 



Vançons populars, catatanei 



ai, a la meva terra l'- 
La veu un passejant,. 
que s'ha enamorat d'etla. 

— Deixeu-me, carceller, 
parlà amb la presonera. 

— Torneu demà al matí, 
que eixirà a la carrera, 
vestideta de blanc, 
resant el Miserere. — 

El fill del rei ho sab: 
lan vol anar a veure. 
A Tendemà al matí , 
la'n treuen amb bandera: 
la creu hi va al davant, 
el butxi va al darrera, 
dos frares al costat 
cantant el Miserere. 
Les nines del seu temps 
se'n van corrent a veure-la. 

— Ai, nines de Lyó* 

de mi preneu exemple I 
Mares, no deixeu mai 
les filles que festegen.— " 
La mare la segueix 
feta una Magdalena. 
Quan va passar davant, 
davant de casa seva, 
ja n'arrenca un gran crit: 

— Valga-m Déu, mare meva I 
Si m'haguéssiu casat 

al cap de la quinzena,, 
no hatiria jo«àigut 



Cançons populars catalanes i 13 

en aquesta baixesa.— 
Qaan baix de la forca es, 
ella n demana beure 
io batlle I lo veguer 
n'omplen una escudella 
— Beveu, Eiianor 
aquesta es la darrera. 



LA FUGIDA 



AUgn 




rn\rz 



^^^^ 



M=i?=P 



A U por•ta desaal•ina-da^ ca-ri • 



— p g 



S 



^ 



p=p=i 



ut de - tnan; fea-Ii ca-ri • tat, se 



gr:f;X H-F^= g^^^ 



nyo*»» al po • brt pat • sao« al po • 



^ ^g^^^^S^i^ 



pti'san, go•rí • de -ta. oi po-bre pai-san. 



A la porta de sa aimada caritat deman: 
— Feu-li caritat, senyora, al pobre paisao. 
Gorideta l'han. 



Cà nçons pop u la rs cà la la ne$ 1 1 5 



— Fes-li caritat, xiqueia: baixa'l pa blanc. 

^ No es caritat, senyora, lo que jo us deman. 
Jo us deman, senyora meva, el camí d'Oran. 

— Ensenya-li, ziqueta: surt a foral portal.— 
La xiqueta es atrevida, dóna un pas endavant. 
L'agafa per les mans blanques i la posa al cavall. 



LA MARE DE DÉU 



Apoe•poe 



m 



¥^É 



í 



Ma • re 4c Déu, quan 



:i=t=è4 



e • ra xi • qoe -ta» a • na • va a cos 



i 



^a 



fclít 



ta • n 



a a - pen • dre de Ue • tn» 



La Mare de Déu, 
quan era xiqueta, 
anava a costura 
aapendre de lletra, 
amb son coixinet 
i la cistelleta* 
En el cistellet 
du quatre poraetes, 
un boci de ps, 
també avellanetes; 
hi portava nous 
i alguna panseta. 



CançBns populars ca U^tanes tij 

£n feia fusets, 

en teixia beta. 

i amb un coixinet 

ne feia punt£ta. 

Ccixl n'era d'or; 

Xti puntes, de seda. 

EUa n*enseny«va 

aduessantetes: 

a Santa Susagna 

i a Santa Pauleta. 

En un llibret d'of 

'prenia de lletra. 

Els àngels cantaven: 
«Garindò, garindeta!». 
Estant retirada 
en una carabreta, 
l'angel n'hi va entrar 
per la finestreta. 
— Déu vosguard, Maria: 
de gràcia sou plena. 
La nit de Nadal 
parireu vós, Verge. 
En tindreu un noi 
bonic com TesireUa: 
serà vostre fill, 
serà fill de verge. 
Per nom se dirà, 
per nom s'anomena, 
per nora Salvador 
de cel i de terra. 
Se diri lt&<i%, 
rei de ctl i terra. 



ELS FADRINS DE SANT BOI 



Viu 
f^ _ , , 


( — >-^= 




jf. n fi~r-ri-* — *- 


—éU 


— pj 


rfjT^ » Q r r i 1 I 


1 


I 


il^r. » [^ 1^ 1^ 1 ' -^ 













Els fadrins d; Siat Boi 



Hs — ^ ^ 


—,• i-: 


,*• 1 ^ — H 


L•Lü'^zü-J 


1 


' 1 i — M 



mol • ta 'fat • xeo úa d gai 



*=?=; 



^t— l^-U 



m 



-^^ 



1— 



<1 més pe • lit de tots 



iN^f|?--p t^^^ 



Mt 



ne gas» u més que Is al • tres. Tra-la • rà. 



fdfc jdJL^-JUq-.^ 



co de U L« • ia, Uji'U 



•rà. 



Cançons populars catalanes ti9 

Els fadrins de Sant Boi 
molta fatxenda gasten 
El més peiii de iots 
en gasta més que Is altres. 

Tra-Ia-rà 
t£l fnaco de la La)-.<i, 

tra-la-rà. 
Va vestit de veliui, 
boionada de plata. 
Se n'ha comprat un ram 
per dà a l'enamorada . 
Se n'ha comprat un ram: 
sei duros d'or costava , 
tres duros costal ram, 
quatre més la lligada 
Quan l'ha tingut comprat 
ja no sab ont fjosar-se") , 
ja sel posa al barret 
per fer més pompa i gala. 
Quan l'hi ha tingut posat 
carré avall se n'anava, 
quan es a mig carrer 
jan gira Is ulls enlaire. 
Ne veu la seva amor 
sola que's pentinava 
amb una pinta d'or, 
l'escarpidor de plata. 
Amb el signe que fa 
coneix que n'hi té entrada. 
Sen puja escala amunt 
com SI fos de la casa. 
Quan es a mig replà 



/JO Cançons populars catalanes 

la troba qae baixava. 

Li dóna'l Déu-vos-guard. 

Raó no li tornava. 

Ja n'hi presenta'l ram: 

li fa mitja rialla;. 

li torna a presentar: 

i i fa tota plegada. 

— • EI ram prou me Tha pres, 

i'amor no me l'ha dada. 

Si no'm doneu l'amor, 

feu-mcn una abraçada. 

— Això no ho faré jo, 

que-n fóra castigada, 

castigada de Oéu, 

del pare i de la mare, 

també dels meus germans, 

dels germans i germanes, 

i de tots els parents 

i de la gent de casa. 



EL BON CAÇADOR 



AU^i 



^^=f^=^3^ 



3Et 



^ 



U - na ma - ti - na - da frc$ «et 



i^^ 



i=g; 



íj: 



vaigsor-tir pet'niac» - çar. Non tro - bo 



^^^^^^ 



per • din ni guat - lla pe • ra pa 



i 



^^^4^=^=d 



i53 



dcr-U ti - itr: Sira ti . ra l'a-mgràiejlil 



^^m 



SS5=E 



ca, sim to - ca, bc.m ;o • ca 

Una matinada /resca 
vaig 9ortir per 'ni a caçar. 



<à 



i 22 Cançons populars catalanes 

No'n trobo perdiu ni guatlla 
pera poder^li tirar. 

Si^m tira l'amor im toca. 

si-m toca, bé 'm'tocarà. 
Sinó una pobra pastora 
que-n guardava'l bestiar. 
Ja la'n trobo adormideta 
a la vora d'un canyar. 
De tant boniqueta que era 
no la'n goso despertar. 
Ne cullo un pom de violes 
i al pit les hi vaig tirar. 
Les violes eren fresques, 
la pastora 'S despertà, 
í'^an ne fou despertadeta 
tots els colors trasmudà. 
— ^Digau-me, la pastoreta, 
de qui es el bestià.^ 

— I.es ovelles, del meu pare; 
els moltons, del meu germà: 
les cí»bretes ne són meves ; 
els cabrits, del rabadà. 

^Què cerqueu per 'qui, el bon jove 
què hi veniu aquí a buscar? 

— El vostre amor, donzelleta. 
si me*l volieu donar, 

— Dcmaneu-lo stn c\ meu pare, 
o també an el meu germà, 

i sinó a la tia monja 
o bé a l'oncle capellà, 
que si ells vos el donaven, 
per mi ben donat, serà. 



PLANY 



.-f ?>.v poc 



^^ 



*=* 



Ca • t2 lu - nya en 



al . tra 



glM 



m 



:t=í:t 



x;n:ps e • lla so - U s go • ver • na • va 



1=*:; 



m 



■Em 



SEEJ; 



es fc-iea les 



sc-vfs lleis en sa ílen-gu* 



^^^^^^^ 



inonc^p al-tra. 



Plo-ra. plo • ra, 



Ca-ta 



lU'Ova.que ja 00 1 go ver-oes ««ut 



t'd4 Cançons populars catalanes 

Catalunya, en altre temps, 
ella sola'S governava 
i es feien les seves llets 
en sa llengua i no en cap altra. 
I Plora, plora, Caialonya, 
que ja nqt governes ara! 

Desde ja fa massa temps 
ez'rangers són que la manen 
i en llengua extranyas fan lleis 
que a U nació són contraries. 
I Plora, plo( 9, Catalunya, 
ja que t doblegues encdra! 



ELS SEGADORS 



fe 



j1 p0C a poc 



^^S 



m 



-#=-*■ 



v=v^ 



/ Oi-ta • lu-nya.tri-om • fant,tor< 



^^M 






^zpzrçr 



m 



ràa $«r ri-c«i ple-nal En-dat • rc-ra a-ques-ta 



m 



.#-—#- 



^S 



í: 



gent tant u • fa-na i tant so • per « bafBoncopde 



'^'^:=:^:=^^r^^=^'^ 



Calç, bon cop de falç qaan vul-goia mou «re 



Kt • ^a 1 Boo cop d« falç) 



126 Cançons populars catalanes- 



PItMBRA VARIANT 

Catalunya, triomfant 
tornarà a ser rica i plena! 
Endarrera aquesta gent 
tant ufana i tant soperba f 

Bon cop de falç! 
Bon cop de falç quan valguin moure brega f 

Bon cop de falç! 

Ara es hora, segadors! 
Ara es hora d'està alerta ! 
Per quan vingui un altre Juny 
esmolem ben bé les eines! 
Bon cop de falç! 
Bon cop de falç si I blat ens volen pendrel 
Boo cop de falç! 

Que tremoli l'enemic 
en veient la nostra ensenya 
com fem caure espigues d'or, 
quan convé seguem cadenes. 
Bon cop de falç! 
Bon cop de falç, defensors de la terral 
Bon cop de falç! 



SBGOWA VARIANT 

Catalunya, cornut gran, 

qut t ha vist taoi rica i plena! 

Ara 1 rei nostre senyor 



Cançotis populars catalanes t^y 

declarada -QS té là guerra. 
Bon cop de falç, defensors de la terral 
Bon cop de falç! 
El gran comie d'Olivar 
sempre li bursa rorclla: 
— Ara es hora, nostre rei, 
ara es hora que fem guerra 
contra tots els catalans. — 
Ja ho veieu quina n'han feta : 
seguiren viles i llocs 
fins si lloc de Riu d'Arenes; 
n'han cremada una iglesia 
que Santa Coloma 's deia; 
cremen albes i casuUes» 
els calzers i les patenes, 
i el Santíssim Sagrament, 
alabat sia per sempre. 
Mataren un sacerdot 
mentres que la missa deia; 
mataren un cavaller 
a la porta de i'iglesia, 
don Lluís de Furrià» 
1 els àngels li fan gran festa. 
El pa que no era blanc 
deien que era massa negre: 
el daven an els cavalls 
sols per assolar la terra; 
del vi que no era bo 
engegaven lea aixetes: 
cl tiraven pels carrers 
sols pera rc^ar la terra. 
A presencia dels seus paret 



/ 2i Cançons popuUtrs caiainnes 

deshonraven les donzelles. 

£n daven part al virrei 

del mal que aquells soldats feien* 

— Llicencia'ls he donat jo 

molia més sen poden pendre - 

A vista de tot això 

s'es esvalotat la terra. 

Entraren » Barcelona 

mil persones forasteres 

entren com a segadors 

com érem en temps de sega 

De tres guardes que n'hi ha 

ja n*han morta la primera ; 

en mataren al virrei 

^ l'entrant de la galera, 

mataren als diputats 

i als jutges de l'Audiència 

Anaren a la presó: 

donen llibertat als presos 

El bisbe Is va beneir 

amb la m& dreta i l'esquerra: 

— Ont es vostre capità, 

ont es la vostra bandera? — 
Varen treurel bon Jesús 
iot cobert amb on vel negre 

— Aquí es nostre capità, 
aquí es la nostra bandera 
A les armes, catalans, 

que ns han declarat la guerra f — 



TAULA 



Quatre paraules . 5 

La mala nova , 7 

£ls estudiants de Tolosa 11 

Capitel•lo 1 5 

La ploma de perdiu íg 

La Dama d'Aragó 2i 

El testament d'Amelia 24 

La presó de Lleida 27 

Blancaflor 31 

El comte Arnau 35 

Els tres Tambors 38 

La filla del Carmesí 40 

La tornada del cavaller 47 

Monianyes de Canigó 49 

El Pardal 5i 

El Rossinyol • 64 

El Noi de la Marc 56 

Cançó dC Nadal 58 

L'esiudiant de Vich 62' 

La noia d'Empordà . 65 

L'hercu Riera 67 

El Mariner 7» 

El Mestre. . 74 

Mariagneia . . 77 

Caterina d'Alió 80 



Pacr. 



El mal ric 85 

La nina encantada 88 

Montanyes regalades 90 

Sant Ramon 92 

La Filadora 94 

L'Hostal de la Peira 96 

La Pastorets 99 

Presents de boda 101 

La mort de la núvia 103 

La filla del marxant I08 

La fugida ha 

La Mare de Déu 116 

Els fadrins de Sant Boi 118 

El bon caçador lai 

Plany 123 

Els Segadors ia5 



SEGONA SÈRIE 

DE 

CANÇONS POPULARS CATALANES 



S'ha fet d'aquesta obra un tiratge especial 
de 50 exemplars en paper satinat 



SEGONA SERlE 



DE 



CANÇONS POPULARS 

CATALANES 




BARCELONA 

Biblioteca popular de «L'Avbnç» 

1909 



TipoífKtfia «L'Avauç». Rambla de CataJuiiya, 24 



QUATRE PARAULES MÉS 



La bona acullxda que ha tingui la nostra 
primera sèrie de cançons populars ens ha 
encoratjat a donar-ne una segona, amb Vin- 
ient de divulgar documents que són fruit 
del sentiment oriistic del nostre poble. 

Recullides de per iot arreu, les hem 
juniades sense ordre ni plan preconcebut, 
puix no intentem altra cosa que fer-les 
arribar a mans de tothom. 

Ara, com aleshores, sols hem procurat 
que fossin anotades amb la major exactitut 
i tot lo més completes possible, però sense 
acompanyar-tes de comentaris ni d'estudi 
de cap mena, perquè no pretenem fer obra 
folk lorica, sinó de popidarisació. 

Si aquesta segona sèrie es acullida amb 
la mateixa simpatia que la primera, serem 



Quatre paraules més 



reincidents, puix considerem indispensable 
que figuri en aquesta Biblioteca i fruit dels 
autors anònims que ran crear aquests do- 
cuments que han sobreviscut per tradició 
oral del poble, el qual, fent- se' h seus, .e/s 
ha conservats. 

Les cançons d'aquesta sèrie han sigut 
també aplegades pel jove mestre Jaume 
Llobera. 



LA RAIMUNDETA 



AUgra 



^ 



Í5=t^ 



Jtuf: 



ib 



-V — •> — V- 
SJ vo - leu o - jr 



c&n >ço 



^ 



^ 



1— Mj— u 



ne - ta no - va, 



jo ves la à\ 



^ 



ré d'u • na 



'ran mi -- 



nyo - aa. 



p^ 



^ 



Rai-mun-de • ta, a - déu; Rai-muu - de^tafaer- 
ret. 



jt=fe: 



í 



t=?: 



atulz: 



mo o ca; Eai•ioini <• 4c » ta, a • dea. 



Cançons populars catalanes 



Si voleu oir 
cançoneta aova, 
jo vos ia diré 
d'u-na gran minyona. 

Raimundeta, adéu, 
Raimundeta-hermosA; 
Raimundeta, adéu. 

D'ençà que la casen 
tot el dia plora. 
— No ploreu, Raimundt, 
que encara no es hora: 
capítols són fets, 
les cartes són closes, 
diumenge vinent 
•vos duran les joies, 
sabata amb taló, 
la raitjela groga, 
faldelií vermell 
ac3b punta a la vora, 
lo davantal, blanc 
tallat a la moda» 
mantó 1 cirineu 
a tali de senyora. 

Raimundeta, adéu, 
Raimundeta bermosa; 
Raimundeta, adéu. 



DONYA ISABEL DE CASTILLA 



m 



Moderat 

JL 






-#— ^- 



V=^ 



:T?c• 



Uu ma - tí de Sant Jo - aa 



-^-•-*? 



-*^/í- 



^it^ii^-prp• 



»-^-f i*~r~/^ 



Í7-^ 



a cu - ilir ro-sesni cD-vi-en 



# • # ^ 



=í^=;t=ts: 



'-J>— MM/- 



g — r 



irr~g: 



P--V- 



íí^qí: 



en un jar-díquc te - uioi 



a la 



«t 






- *• > ^— <- 



#-#- 



k li é ^ 



▼o - ra de nia • ri - na; més, ai I de la o 




CA, nét, til de la o - li • v«. 



10 Cançons populars catalanes 

Un mait de Sant Joan 

a cuUir roses m'envien 

en un jardí que tenim 

a la vora de marina. 
Més ai ! de l'oliva, 
de l'oliva n'he nascuda; 
més ai I de l'oliva. 

El caçador de la reina 

ja n'ha caçat nit i dia; 

no'n troba llebre ni daina, 

ni de morta ni de viva, 

sinón troba una arboreda 

que granava i no floria, 

i sota de l'arboreda 

un ginjoler n'hi havia, 

I sota del ginjoler 

una dama molt bonica. 

Kls vestits que ella portava 

n'eren d^or i platM fina, 

i ia camisa d'hoUnda 

més de cent ducats valia. 

Ja la presenta a la reina, 

a la reina de Turquia. 

— Veli-aquí, senyora reina, 

una molt bella captiva. 

La reina, íjucn la va veure: 

-— D'ont has tret dama tant linda?' 

Ja mana an els seus criats 

que la tirin al foc viva, 

que quan la veuria 'i rei 
d\j!Ia&*eBamcrarU: 

eVra seria la ifleina 



Cafïçons populars catalanes it 

i jo fóra la captiva. — 
Quan va dir eixes paraules 
una vella responia: 

— Reina, li daré un consell 
d'iiquells pocs que jo sabia: 
més val que la faci anar 

a remar a la marina; 

inentres anirà i vindrà 

sos colors blam:s ne perdria — 

E! rei se la va quedar 

per fer-li cuidar ses fi fies. 

Un dia estava volcant 

la més petita que havia. 

— Ai, fiUa, la meva filla, 
a ma terra te voldria, 

i t posaria per nom 
donya Isabel de Castilla, 
que tenia una germana 
que per nom aquest tenia. 

— Sentiu vós, lo meu senyor, 
lo que ara diu U cap iva? 

— Si això no voleu que diga, 
jo la faré cremar viva. 

— Això sí que no ho fareu 
perquè a mi me mataricu, 
que, si això fos veritat, 
germanes les dos seriem 

I juntes ai palau érem 
de les terres de Castilla. 



L'ANTONIA 



A peu fí po£ i tnoll dolç 



^=^^n^r r^ ^=^ m 



Mi nyons que a - neu al 



N=f — rvüi^ ^ 



Pia de Gi 



^- 



% 



±- 



ít 



co • ma lu 



reu « a • que • IJa lui 

rel ^ 



^^^^^^^ 



t>yo 



que es tà 9 so) > :ieut. 



Minyons que aneu 
al Pla de Girona, 
m'^oconsaoveu 



Cançons populars catalanes 13 

a aqueiia minyona 
que està a sol izent. 
De tant blanca que es 
n'apar una monja, 
monja d'un convent 
de dins Barcelona. 
Diumenge al maií, 
n'ei joc de pilota, 
mt-n diuen : — Joan, 
te casen TAntonia. — . 
En sentint això 
a plorar mcn poso. 
Baixo carro avall 
sonant la viola, 
quan a rnig carrer 
n'encontro l'Antonia. 

— Déu vos guard, Joan. 

— Déu vos guard, Antònia. 
M'han dit que us caseu 
encar no fa una hora. 

— No ho cregueu, Joan ; 
no cregueu tal cosa, 
que jo fins aquí 

soc estada vostra, 
i d'aquí endavant 
la mateixa cosa 
de! cap fïns als peus 
tota ma persona. — 
Men poso barret 
i la roba bona ; 
mcn vaig a l'iglesia 
« dir parc•nostret. 



14 Cançons populars catalanet 

Quan éoc assegui 
ja n'entra rAntonia 
amb jove al costat, 
que a casar la porten. 
Me'n vaig 'ver d'anar, 
vaig sortir a fóra. 
Trobo un meu cosí: 
li dic i li conto: 

— ^Vols venir, Josep, 
a córrer la bola? 
Ens farem soldats 

de la sanigoia. 

— No facis, Joan, 
no facis tal cosa, 
que, si 't vols casar, 
no't faltaran dones; 
al poble n'hi !ia 
que són bonicoies. 

— No'n irobaré cap 
QX>m era l'ÀJiionia. 



EL CAÇADOR 



hfè*ut 






ün Q:a - tí, a trejicd ;)u • ba - da, 



}■ K- 


-I— N- 


-fr- 


k 




— r-h- 


-^ 


\=±=^ 


:^ 


-Jt- 


=h-- 




-H- 





jo utc 'u vaig a '.iià a ca - çà. S^l-taat ba« « 



^^^^ 



*=j=d=?^ 



1 mon - u - nyes, o - na 



oi • na va!g iro - bar. 



i 



Eíi • tau • 



bot coo • vc^rrf anV 



y^ 



zfczíï: 



11», lo r 



/6 



Cançons populars catalanes 



m 



Íi=tt 



l•'» ■ h 



g 



^^ 



h de 



1— iUli::;;^ 






Jpos - ta quec-lli'm 



ia : —Ca - 'ça - 



Ji=: 



úò, QS bur - leu <le 



mi. 



Un matí, a trenc d'aubada, 

jo me n vaig anà a caçà. 

Saltant barrancs i montanycs 

una nina vaig trobA. 

Entaulant conversa amb dia 

jo l'amor li demaní; 

ia resposta que ella -m feia : 

— -Caçadò, us burleu de mi. 

Demaneu-me ai pare i marc, 

que, si elis hi venen bé, 

)0 us prometo de paraula 

que, per mi ncs perdrà re — 

Pensant no més en sos pares, 

jo no po^ia dorrnir 

per saber què-m respondrien, 

si me'n dirien que si. 

A son pare i a &a mare 

jo 'is la vaig 'nà a demanar. 



Cançons populars catalanes 17 

La resposta que me'n feien 
que s'hi volien pensar. 
Resposta no n'han tornada: 
no m'han dit ni sí, ni no ; 
entre mi mateix pensava : 
volen un partit millor. 



LA MINYONA DE BANYULS 



Apocapat 



tí ^ti ji-j d= fc t^ 



U • va cao • çò voi c&n 



ít=tE 



i 



zzzp: 



' p 



i^4^6^ ^^q^4= ^^^ 



Ur, ao hi ba molt que s'es dic • ta-da, d'u-aa 



h — —^ à é • ^ A-«^ « — •- 



mi-nyo-na que hi ha, can Lie • te • nes s'es cri 
rail. 



hn — \ — ' — ú — 1^ — Mh 


^j — j — , — .í — j ^ f' jq 



da, can Ue 



te • oes s'es en 



da 



Cançons populars catalanes tg 

Una cançó vui cantar, 

no hi ha nnoit que n'es dictada, 

d'una minyona que hi ha 

càn Lletenes s'es criada. 

Enamorada se n'es 

d'un soldat dragó d'Italia, 

EM ja baixa carré avall 

un ilaut d'or puntejant-ne, 

i quan n'es a mig carrer 

gira'ls seus ulls blaus enlaire 

i ja'n veu la seva amor 

soleta ques pentinava 

amb una pinteta d'or, 

l'escarpidoret de plata. 

Amb el signe que ella fa 

ja cotieix que hi tindrà entrada: 

ja scn puja escala amunt 

com si fos l'amo de casa. 

— Déu vos guard, la dolça amor, 
color de rosa boscana. — 

I ella diu: — Adéu, clavell 
cullit a la matinada. — 
Acabat que ha dit això 
a plorar se n'es posada. 

— De què ploreu, dolça amor? 

— De què esteu tant enutjada? 

— Bé m'apar que tinc raó, 

que m'han dit que us en anàveu. 
M'han dit que voleu anar 
a Tiurc cap a l'Italia. 

— No us cregueu, amor, això, 
qae no bo faré pas per ara. 



í« Cançons popuiars catalaHes 

>H l il 11 I I M «I I I . . M . H i . I .1.1 I . II I <«■ 

que, abans jo iio us deixaré, 
primél sou del rei me falti.— 
Acabat que ha dit això 
üca la mà a la butxaca: 
sc-n ireu una bossa d'or 
amb un cordonet de plata. 

— Preneu-ne la bossa^amor: 
ta tindreu per rccordança. — 
A les onze de la nit 

ja'n tocaven la llamada. 
Al punt de la mitja nit 
el dragó a cavall pujava, 

— Adeussiau, companys meu5. 
Una cosa us encomano: 

que ajudeu a consolà 
aqueixa resa boscana. 



EL PETIT BAILET 



AUgrei 



p 



^ 



rf-^ 



-5»- 



àzZÉL 



t=P 



El pe 



tit bai 



let 



de •ma - 



m 



se-D va; 



'ga • fa la 



^m 



x=t 



Ue-ta ít\lao rai sen rt. Lai-rum L•i - 



^ 



*;# 



(a, ^} • rum lai rum lai • ri. 



Ei petit bailet 
dematí se'n va: 
'giti la repleta 



Cançons populars catalanes 



i a llaurar se'n va. 

Lairum lairum laireía, 
lairum lairum lairà. 

La petita jova 
)i duu l'esmorsar: 
un tupí de sopes, 
un crostó de pa 
1 una carbaceta 
pera xerricà. 
AI mig de ia vila. 
una font hi ha, 
que qui vulga beure 
s*ha d'agenollà, 
de genolls en terra, 
barret « la mà. 
Jugarem a córrer 
qui més correrà: 
tu per la cosleta, 
]o pel c&mí pla. 



CANT D'AMOR 



\iodtrat 



# 



T=X 



V=^ 



Ne só aat sen-se for•tu•na;bé'D8Óes• 



irrCzíc 



^^^ÍB 



r:E&t^^ 



tat det-gra-ci • at, fes•te•jant o^nadon- 



ly^M^ ^^ 



f—^—0- 



se • lla her-mo-sa i be lla, del poc temps qne m'ha do- 



?c=ic 



m 



-#— -^ 



^^ 



íí=? 



oat. fes • te - jant % • na don • se - Itaher•mo•sa i 



:?c=qc 



H-^^"^ 



bo • lUv de! poc texnpiquem'bado • Mt. 



2i Cançons populari catalanes 

Ne só nat sense fortuna, 

ben só estat desgraciat, 

festejant una donzella 

hermosa i bella, 

del poc temps que m'ha donar 

festejant una donzella 

hermosa i bella, 

del poc temps que m'ha donat. 

De nit sempre la somnio, 

promptament ne só desper» 

trec el cap a la Gnesira 

i cada vespre 

sempre m sembla que la veig 

trec el cap a la finestra, 

i cada vespre 

sempre m sembla que la veig. 



GALANT DE MONTANYA 



Moéerat 






-#^=T# 



È • ra un sa • Ió de da» - mes; 



5^^^ 



=^=?: 



^?=P= 



Í=V== 



to- tes ^'es-tan di • ver tint. 



I 



is=ü: 



me oos a 



=± 



no ble da 




que íél cor molt en 



^^^ 



u 



!5=ii: 



per vm ga • lan: 



de mon - ta 



nya 



m 



(5=3-:ÍJrr=JS 



í 



^ 



que l'a - ruor l'hi ha 



.26 Cançons populars catalanes 

Era un saló de dames; 
iotes s'estan divertint, 
menos una noble dama 
que tél cor moit entristit 
per un galant de montanya 
que l'amor l'hi ha traít, 
~ Per què no canteu vós, dama? 
per què no canteu bonic? 

— Voleu que canti, senyora» 
si tinc el cor entristit 

per un galant de montanya 
que l'amor me n'ha traít? — 
Ja n'encén el candelero, 
ja se;n va cap a dormir. 
Tot just entra dins la cambra 
un infantó n'ha parit. 

— Ai, fil! Dieu de mes entranyes, 
jo no sé d'om has sortit. 

Si t'encomano a la dida 
no n'esiaras ben servit, 
SI ten tiro a la riera, 
no hi haurà perdó per mi , 
si ten crio jo mateixa 
ja no trobaré marit. — 
£i fill del lei s'ho escoltava 
passejant-se pel jardí. 

— Cria-l tu mateixa, dama, 
que no't faltarà marit. 
Trescents homes tinc amb armes: 
triaràs el més bonic, 

i, si cap d'ells no t'agradd> 
te podràs casar amb zni. 



Cançons populars catalanes 27 

Tinc la muller molt malalta 
que s'acaba de morir, 
i, si Déu no me ia mata, 
ja la faré jo unir. 
— Calleu, calleu, lo mal home: 
conserveu vostra muller, 
que! mateix que feu amb ella 
amb mi ho farieu també. 



DESENGANY 



U»lenl 



^^^^^^^^m 




Car-rcií•aiuni 



car • ré a • vall. 






^ 



±=^=:± 



^' — I 



CKX • ret de TAr - gen - te • ri 



t ^r-y 



— #--^/- 



^^fefe^ 



U vi-rcig veu • re al bal 



que la 



:í.-r=^=è: 



Uti ' ex n'hi pre • ni 

Carré amunt i carré avall, 
carré 6z i'AFgeiuena, 
la vateig veure al balcó 
Que la fresca n'bi prenia» 
— Kb pujieu, no, Joanet, 
que*! pare fti bi tf òbari^p 



Cançons populars catalanes 29 

Veniu demà al demaií, 
tres hores abans de dia, 
que -I pare serà a mercat, 
la raeva mare a matines. — 
Al senidemà al deroatí 
en Joanet ja venia: 
ella I va baixar a obrir 
despuiiadeta en camisa. 
Era tant el seu amor, 
l'araor que ella li tenia, 
que enraonant enraonant, 
la nina s quedà adormida. 
Quan la nina -s despertà 
tres hores eren de dia. 
— 'Neu's-en, 'neu's-en, Joanet, 
que i parens hi trobaria. — 
Quan tot just era al carré 
veu son pare que venia. 

— D'aont veniu, Joanet, 
a aqueixes hores de dia i* 

— Del convent de la Mercè 
de tocar-ne les matines. 

— Ai, Déu meu, com pot ser això; 
si jo no les hi sentides? 

Si vos penseu, Joanet, 
casau's-e amb la meva filla .> 

— Vostra fílla no ia vui, 
no la vui ni la voldria. 
No me la varcu donar 
quan jo us-e la pretenia; 
ara ja estic satisfet, 
ÍMj\i lograt lo que volia. 



LA MONJA DE MOIÀ 



AU^re 



I^El^^fefe^^^ 



ü • UI fi • lla que te 



inrií 



3^ 



v' — '• — U- 



-#r- 



-■•- 



no me l'han vol - gu • da dar: 



t — 1 1 




1 — ' N—ï 


\-^—'~ 


m • 


' 9 


l^ , ,. . 


U^ y Ij-J 





vo - Ien que 



SI - gui 






mon -ja, lat • rum fa lai-rum ja, 

-i c I -! N- 



^ 



del 



con 






vent de Mo 



n I j 1 II 



Ui 



rà. 



CançQus popiUqrs catalanes 



Una filla que tenen 

no me l'han volguda dar: 

volen que sigui ruonja, 

lair'umfi.1, la i r tan fa , 
del conveni de Moià, 
lairum lairà. 

— Nena, si ie*n fas noonja, 
jorn faré capellà 
o frare de Sant Fracisco, 
lairum fa, lairum fa, 
dets últims novicis que hï ha, 
lairum lairà. 

Cap d'un temps que seràs díntra 

m'enviaras a buscar. — 

Cap d*un temps que a dintre n'era, 

lairum fa, lairum fa, 
la monja malalta està, 
lairum lairà, 

N'entra ia mare abadessa: 
— Filla, qui us confessarà? 
Un frare de Sant Francisco, 

lairum fa, lairum fa, 
l'ultim novici que hi ha, — 
lairum lairà. 

Per confessar a una monja 
tres hores s'hi va estar; 
n'entra la mare «badessa: 
lairum fa, lairumfd, 



difons fopuíut s cataianc» 



— Prou contessadeta està» 
íaírum lairà. 

La nQon)a esià més maialta: 
JO no sé lo que tindrà. -^ 
Coniesia-l frare Francisco: 
lairumfa, lairumfa^ 

— Nou mesos li durarà, — 

lairum lairà 

— Ai frare, lo bon frare, 
això bé haureu de pagar. — 
Ja n'arreglen la capella, 

lairumfa, lairum fa^ 
i ailt los varen oasar, 
lairum lairà. 

De monges com aqueiies 
nsai més diu que n'hi haurà, 
perquè això no més passava 

lairum fa, lairumfa, 
en el convent de Moià, 
lairum lairà 



ELS TRES DALLAIRES 



ïioèarat 



^ 



jH^^-t- 



N'hib'a - vi «en tree ds 



S 



h I ^^ 



T^ ==^ 



^^=^ 



19 •- 



Uai•resqacnda - llen dd bon blat. Els 



^= ^-^--j:z:^ 



V=rPV- 



dos da-llaqae da • lla, />e - ti • ia, ho 



\-.—\ — K ^^--r-- r— ^ 


Hr-^^•' ^ ■' r F— ^- 



l'al-tre no 



pot da 






llar, p* • ti' ia 



va. Lpm la^^ui de l'ai • rt 



Jí4 



Cançons populars catatane* 



I J' > J' i^ 



^ 



íí=í=l 



i 'at ri, ioifi 



qut tU l'ai - 



I j ■" ." í-A^ ^ 



fuf dz l'at •> 



^NM-TÍ-irJadi 



«L-p # ), J1 » I ^ 



l'mi • r$, lom la que d» l'ai -re tu 



N'bi havien tres dallaires 
que-n dallen del bon blat. 
Els dos dalla que dalla, 

petita bonica, 
l'altre no pot dallar, 
petita com pa. 

Lom la que de Vaire l'atre, 
tom la que de Vaire va, 
tom ta que de taire Caire, 
tom ta que de taire va 

N'hi ha una minyoneia 
que 'Is ne porta 1 dinar 
— Que teniu ei dallaire, 

petita bonica, 
que no podeu dallar^ 

petita com va. 



Cançons populars catalanes ^5 

~Mon mal es d'amoretes, 
es mal de' festejar: 
una polleta rossa, 

petita bonica, 
que-m fa mori i penar, 

petita com pa. 

Jo li diré al seu pare 
5i me la vol donar. 
Si ell no me la dóna, 

petita bonica, 
jo la faré robar, 

petita chm va, 

pels niiquelets d'Andorra 
o pels de Perpinyà. — 
Ja-n truquçn a la porta, 
petita bonica, 

— Hola, hola, qui hi ha? 

petita com va. 

— Baixeu, baiseu, rosseta, 
que us ne volen casar. 

— Ja baixo desseguida, 

petita bonica, 
que ho tinc tot arreglat, 
petita com va. 

Les vintinou camises 
.acabo de plegar. — 
Al baixant de l'escala, 
petita boMica, 



55 Cançont populars catalanes 

n'encontra son germà, 
petita com ya. 

— Om vas, falsa traidora, 
que me Plus de pagarà 

— Calia, mon germà, calla,, 

petita bonica. 
Calla, non vols callar? 
petita com pa. 

— Ja sabs que amb geni de guerra 
no hi ha re:i a guanyar. 

— Si les forques són noves, 

petita bonica, 

ic Ics íaré esireiiar, — 

petita com va. 

Obren taniosi la porta 
i pres ja l'han posat: 
abans de mori I dia 

petita bonica, 
varen penjà I germà, 

petita com v.i. 

Lom la que de Vaire l'aire, 
tom la que de l'aire va, 
lom la que de l'aire l'aire, 
hm la que de l'aire va. 



LA CONFESSIÓ 



ttednt 



m 



^tm\ 



1 



U • na pas - to 



fi* 



m 



#1 #— 



^^ 



&• molt «i 



ma • d« de] 



pM * 



índs— =:t=± 



S 



]■=#= 



ï= 



M'a po • ts Has - ti • mo 



11=5 



an %\è pcMi del con • fes - 



S 



jlii> J > 



ü dhr* I-.9A >. «« 



38 



Cançons populars catalanes 



ítzih: 



^^ 



ai • zis 



Oéu J'hi dó sa 



^ 



*=*: 



V=^^ 



f—é 



hit 



si ha 



i 



co • ae 
3 



gut 



■^T 



a la SC o va jo 



Una pastora garana, 
molc aimada del pastor, 
se n posa ilastimoseta 
An.ets peus del confessor.. 
Li diu: — Pare confessor, 
així Déu ii dó salut 
si ha conegut amor 
« la seva joventut. 
->Amb la joventut, pastor^, 
«ra ja no hi puc pensar: 
quan els hàbits vareig pendre 
al món vaig renunciar. 
Pastora, deiza-t d'això 
1 arrima Is teus pensaments, 
i, si amb mi vols confessar-te, 
comença'ls dèu manaments. 
— El primer manament, pare, 
jo m'acuso, pare meu • 
sols per amaral pastor 



Cançons populars catalanes 39 

hi deixat d'amar a Déu. 
El segon manament, pare, 
jo m'acuso, pare meu, 
que hi jurat i perjurat 
que no I deixaria an ell. 
El tercer manament, pare, 
jo m'acuso, pare meu, 
no hi oit missa completa 
sols pera pensar en ell. 
El quart manament, pace, 
jo m'acuso, pare meu, 
no hi estimat pare i mare 
sols pera estimar-lo an ell. 
El quint manament, pare, 
jo m'acuso, pare meu, 
mataria a qualseviílga 
que n'anés en contra d'ell. 
Et sisè manament, pare, 
jo m'acuso, pare meu, 
que si no es estat d'obra, 
es estat de pensapient. 
El setè manament, pare, 
jo m'acuso, pare meu, 
que or i joies robaria 
per oferir-les an ell. 
El vuitè manament, pare, 
jo m'acuso, parc meu, 
mentiria una i mil voltes 
per no perdre-l mai an ell. 
EI novè raanàmcni, pare, 
)o m'acuso, pare meu, 
i\ ell fos casat amb altra 



40 Cançons populars catalanes 

jo I desitjaria an ell. 

El desè manament, pare, 

jo m'acuso, pare meu, 

que voldria 'Is béns dels altres 

sols per dar-los tots an ell. 



LA NIT DE SANT JOAN 



dur>* 



W=^ 



^ 



^ 



A U nit àt Sa&t J» 



^m 



±z:± 



I h h 



i: 



4^ ^ » 



49f a 1» nit de Sant Jo - aB, queesu '> 



i 



fc=t 



ríízzte 



^ 



HA oit molt a 



le -gra, que es u 



aa Sit molt x 



le 



gra. 



^It nit de Sant Joan, 
^Mt es uua^Ait molt ategra, 
eU òompafiy& m'estao díeat: 
• Joan . pe- què nfií t'afegrei * 



4í Cançons populars caialanet 

— Com me puc alegrar jo 
si m'han tasat l'amor meva: 
l'han casada lluny d'aquf 
per maMné")! poder•la veure. 
El dia que*s va casar 
va passar perx:asa meva. 
Jo m'eatava en el balcó 
pensant-nç que no la veia. 
Ja n'arrenca ella un gran ploc, 
jo plorava molt més que ella; 
ja n'hi tiro un anell d'or 
de les cinc pedres vermelles. 
EllaMn tira un mocador 
brodat de seda vermella 
que al mig hi ha un campanar 
1 tot voltant hi ha una estrella, 
Fadrinets que aneu pujant, 
no poseu l'amor en eller, 
que són com els rovellons 
cuUits al mts de Setembre, 
que al demati són tendrets 
i a la tarda 1 cuc se *ls menja'. 



EL CARBONEROT 



AUgrtt 



i 



-^: 



-fl— ^- 



:P=Í?=Í? 



y- 






Tres ni ncs scn van al bosc La fos-ca'ls 



^^ ^=è ^^F^^ 



pren. Veu-co ve-niruncar-bo-nc rotquen'esd'Ur 



-U. 



geli 



-tf -g } -h — * — - — V * ^~^ — * — * 



An-ialum het lum-bel sar da-m, an-da lurn 



i^ 



bet lum ■ bei lum het 



Tres nines se n van al bosc 
La fosca 'Is pren 
Veuen veni un carboneiot 
que n'es d'Urpeil 



44 Cançom populars calatanes 

Anda lumbeí luníbet sardana, 
anda Inmbel lunibet lumbct. 

— Carboner, ireu-ntre del bosc, 
quet pagarem: 

no t pagvircm amJb plata ni or, 
que no-n porlem. 

Sinó un bés de totes tres 
te -n donarem. 

— Més m'esiimo un dinerot 
que-n fossin cent. 

— Anda allà, carboneroi, 
quen £0u dolent. 

La llenya que tens al bosc 
mal llamp l'euçén. 

La dóna quet casaràs 
ja estès a prenys; 
la criatura que parirà 
ja tingués dents. 



L'ALABAU 



lidttngi&s 



U • na cao • çó tui cu 



^ 



^ 



1 



ur, 



DO hi ha molt que D*es dic • 



^ 



^ 



U - da: 



tre - ta 



d'on mi 



1=1: 



U 



I U '"^^ \i- 



ipz 



n^, 



d'un 



mi - nyó i u - aa cri - 



:; — fc:=t 



m 



^0-JL 




ten, ^tl teu mal so se • rà gai * re. 



46 Cançons popidàrs, catalanes 

Una cançó vull cantar, > 
no hi ha molt que s'es dictadj^: 
treta se n'es d'ua minyó, 
un minyó i una criada. 

Ai, no ploris, Alabau, 
qwí •/ teu mal no lerà gaire. 

Ei minyó fa de pastor, 

la minyona de criada. 

Si se n porten voluntat 

i u:ia amistat molt granda. 

Es tanta aquesta amistat 

que I pastor me l'ha enganyada. 

Quan son amo ho ha sabut, 

ja mtn van per cgafar-lo. 

Quan això s'ha descobert 

l'Alabau ja es a montanya. 

Ja l'en fan anà a buscar 

per dos raoços de l'Esquadra. 

£1 cabo Is va preguntar: 

— Quina nova'n porteu ara? 

— Anem a agafà un pastor 

que ha enganyada una criada.— 
Pujant an el coli del Pal 
un carboné l«i enconiraren. 

— Sabríeu vós l'Alabau 
aoni es a la montanya.^ 

— A Fresers el trobareu 
majoral de la ramadà. 

— Serieu vós l'Alabau? 
—Cert que som jo í fto cap «Itrc. 



Cançons populars catalanes ^7 

— Vostre amo "ns ha fet pujar 
perquè baixeu a la plana. 

— Som ai set de Juliol 

i no es temps de baixà encara. 

— A'abau, heu de baixar, 
heu de deixar la ramadà. 

— L'Alabau no baixarà 
que la ramadà no baixi.— 
Quan senten que diu això, 
prompte van per agafar-lo. 
Si se n'arrenca '1 punyal 

i ii venta punyalada. 

— Si del punyal no'n té prou, 
me n'arrencaré ia daga. 



LA GENTIL MINYONA 



Alegret 



I 



s 



— y-? ò r f r —f 
t ÍLJ; — p — t»=t 



Lft pri • me ra set • ma 



J. I c C M-IL-ú^ ^ 



na que'm pd - si 



a fes • te jar. 



^^ 



g— 4— ». 



d'u • na gen 



til 



mi - nyo - 



-#^ 



na me'iiyaig e 



mo • rar. 



-# «► 



g_a j^ I j' .» jLl 



^ 



Tra U ra U ra 



S — ff 



là ra Ut ra 



Cançons populars catalanes 



49 



ypp t. ^M . í=f M^E^ 



la la ra la ra 



la ra, tro la ra ia 
raïl. 



^?^tr lT-^ 



la ra UI • U n Ui - i», 

L« primera setmana 
quem posí a festejar, 
d'una gentil minyona 
me vaig enamorar. 
I al cap dels vuit dies 
les joies li vaig dar, 
i al cap dels quinzd dies 
ja me les va tornar. 

— Si tu m tornes les joies, 
jo vui sabé'l per què. 

— M'fían dit que eres repropri, 
que amb tuTiingú hi vol re. 

— Repropri o no repropri, 
minyona, què hi faras^ 
Tu m'has dada paraula 

i ara jat tinc pel llaç. 

— Si l'he dada paraula, 
bé te la trencaré: 
abans me -n faré monja 
que amb tu nom casaré. 

— Abans not facis monja, 
noia, pensa-t'hi bé. 

La vida de les monges 



5o Cançons populars catalanes 

jo te l'explicaré: 

seippre hair' d'estar tancades; 

no's poden divertir; 

lès unes amb les altres 

se fan penar i morir. 

Ja m'has dada paraula: 

ara te n puc privar: 

te t&BcàH «la curía,- 

no podràs professar. 

^ Ara ja'm penedeixo 

de tot lo que som dit. 

— Tani si es dit com si no, 

amb tu jo m vui casar.— 

Quan ne va ser casada 

volia-s descasar. 

La poma, quan es cuita, 

crua no's pot tornar. 



LA DEL PAGÈS 



dUfnt 



A-ras^adic - tat a na can -ço- 



rTTl^^--^4-»'--^V^ 




M « ta. Dos anys se trac • u • ren \'i va-ren ca 



^^^^feteiNÈg^ 



i«r: les se-vespas • sa-des vos vui ex • pH 



5 



52 Cançons populars catalanes 

Ara s*ha dictat —una cançoneta 
de un fadrinet — i una mínyoneta. 
Dos anys se tractaren — i -s varen casar ; 
les seves passades — vos vui explicar. 
Ell se diu Joseph — i ella s diu Maria. 
Són de Sant Martí, — terra divertida. 
Ell es fill d'un sastre — i fa de sabater; 
la minyona es filla — d'un mestre barber. 
Sen pot alabar, — que ella es molt distreta; 
blanca com la neu, — sempre està rogeta. 
Té l'ull que li parla — i el cabell castany; 
minyona més maca — no s'es vista mai. 
I una cara té — com una pometa, 
molt presumideta — en el caminar; 
la 4*nt raenudeta, — sab moll ben parlar: 
pesa les paraules — quan les deixa anar. 
Jo m'hi vaig casar — amb molta alegria, 
i ara, si pogués, — me descasaria. 
Quatrecentes lliures— me van dar de dot, 
i abans de sis mesos — ja l'hem gastat tot. 
Si la'n faig filar, — diu que es aixerida, 
me diu que no pot, — que no té saliva ; 
tot el fil que gasto — l'haig de fer filar ; 
si això dura massa — no ho podré aguantar. 
Per anA a sarau — ja s posa aixerida ; 
ella se n'hi va — amb molta alegria, 
i jo m quedo a casa — a dormt o treballi: 
ella salta i bslla, — qui sab lo que fa I 
Torna de sarau — iota fadigada, 
^mb els fadrinets — iota acompanyada. 
ï st vui renyar-la — se n posa a cridà: 
apareix que es boja -'de tants crits que t* 



Cançons populafs catalanes 



No sab de cuinar — ni de fé escudellaj 

i un dia va fer — caragols amb ceva, 

també cols i bledes — hi va barrejar ; 

perquè vaig renyar-la — me va alaconar. 

No sab de cusi — ni de fer camises; 

de mitjan sab fer, — prò també se'n prisa. 

Se 'n va amb les veïnes, — se n posa a garlar : 

tot el dia passa — sense treballar. 

Jo m'hi vaig casar — sols per l'hermosura, 

i ara, trist de mi, — só una criatura; 

ara soc un poijre — fart de treballà; 

per rai i per la dóna — tinc deguanyà'l pa. 

Ja ho veieu, fadrins, — si n passem de penes 

els pobres casats. — De totes maneres, 

el qui ho ensopega — es molt bon estat, 

perb el qui ho erra — n'es molt desgraciat. 

Jo m'hi vaig casà — sols per l'hermosura, 

i ara trist de mi, — só una criatura ; 

quatrecentes lliures — me varen donar, 

i ara, pago ceffsos — allí a Cornellà. 

Caseu-vos, fadrins, — amb una pagesa, 

no us enganyi 1 dot — ni la boniquesa; 

feu que siga bona -«pera treballà, 

que la boniquesa — no us donarà pa. 



LA SENYORA ISABEL 



AUgnt 



m 



Jt=ts: 



:ít 



Dot • ze ca • va 



tlers, 



—h-fr 



V^=^ 



dot -xe ca • ma • ra - des, 5ód a • oats a 



^^^ 



Tremp 
S 


a 


ro 


hi n oa 
3 


da • ma, 


M"ii 


k 


- 




n- ■ "J^ ^ 


h • 


J 




L Jl- • * 




-W— 


— * 



















sòn 



oats a 



Treoip 



=v- 



í 



^ 



ro ° btl Ti • oa da • ma. 



Cançons populars cuialanes 5^ 



Dotze cavallers, 
dotze camarades, 
són anais a Tremp 
a robd una dama. 
Arriben a Tremp 
que'l sol se posava, 
quan ne s6n a Tremp 
sola l'han trobada, 
sola en el balcó 
que a la fresca estava. 

— Senyora Isabel 
ha sopat encara? 

— No per cert, senyors, 
que no tinc pas gana. 
Mon pare no hies, 

ni tan: poc ma mare: 
són a l'Aragó, 
que volen casar-me 
amb un mal vellot 
que a mi no m'agrada. 

— Senyora Isabel 
ba de ser robada 
a la mitja nit 

o a la matinada. 

— Robada seré 

si I lladre m'agrada. — 

A la mitja nit 

sent soroll per casa. 

— Dejxeu-ípe vestir, 
que estic despullada.^ 
Jh l'agafen dos, 
4^opercfi(}aüanda; 



56 Cançons populars catalanes 

amb escala d'or 
ja Phan davallada ; 
amb un cavall blanc 
se l'han ena portada; 
amb capa de seda 
ja l'han abrigada 
i amb un mocador 
li han tapat la cara 
perquè no la vegin 
son pare i sa mare. 
Quan són a cavall 
enconiren son pare. 

— ^ Aont la porteu 
an aquesta dama, 
aont la porteu, 
que va tant tapada? 
^quen té por del sol 
de la rosada, 

o l'airet de baix 
que talla la cara? 

— No té por del sol 
ni de la rosada^ 
sinó de l'airet 
qu<*'n talla la cara. 
Tireu per avall, 

que no us hi demanen.— 
Un xic més enllà 
troben sa germana. 
—■«'Qui es eixa d^ma 
que va tant tapada? 
^quer. té por del sol 
de la rçsada? 



Cançons populart catalanes 5y 

— No n té por del fol 
ni de ia rosada, 

finó de l'airet 
quen talla |a cara.— 
Al ser més avall 
m troben sa mare. 

— ^Ont vas, Isabel, 
ont vas, desditxada? 

— Amb aquests fadrinf 
que me n'han robada. - 

— No diguis això 
que t'haguem robada» 
que tu n'has vingut 
de moll bona gana. 

— Baixa de cavall 

i anem's-en a casa; 
demà a missa iràs 
ben acompanyada, 
lo patge al costat, 
com toca a una daisa. 



LA CINTA DAURADA 



Moderat 




g fe=fad i=^< 



^- 



To • tes lesMar-gue • ri • de • tes se 






^^^ 



vo - Ien ca - sà a-quest any. Ai I Tris - ta de 



^^te^ ^^S^^ 



mi, més tris- ta, quehau-ré d*es-pe-ràun al- 
treany. A so - ia d'u-nao .- li • va, o - 



Cançons populars catalanes 5g 

Totes les Marguerideies 
se volen casà aquest any. 
Ai! trista de mi, més trista, 
que liau»é d'esperà un altre any. 

A sota d'una oliva, oliva, 
a sota d una oliva ttn ram. 

Tinc el galant a la guerra, 
'no sé si me-l mataran. 
Si me 1 maten, que meM matin: 
soleta m'iré quedant. 

— Tres germans tinc a la guerra: 
le -n podràs trià 1 més gran. — 
Si n'hi havien tres ninetes 

molt boniques i galants. 
Ja la una diu a l'altra: 

— Els aimadors quan vindran? — 
Respongué la més grandeta: 

— El meu no trigarà un any. — 
Respongué la mitjanseta: 

— Ei meu no trigarà tant.— 
La xica surt en finestra: 
veu que ve dalt de cavall. " 

De tant llujiy com l'en va veure, 
ja li n'allarga les mans. 

— Déu lo guard, lo caballeru; 
Déu lo guard, lo Don Juan. 
^Què'm porteu d'aquelles terres, 

^d'Allí ont heu estat tants anys? 

— Les joies que jo vos porrto 
n rt ^i \i s a"g r a'd ira « . 



6» Cançons populars catalanes 

No són ssbatcs ni mitges, 
ni clav£?ls valencians: 
n'cs una cinta daurada 
d'antiqüeies i brillant»; 
n'es una cinta daurada 
que no es feta de cristians: 
n'es d'un moro i una mora 
que hi han treballat set anys. 



LA VIUDETA 



Allíttl 



i 



I a ^ ^ 



S^3 



*T rf- 



S 



A - 114 dalt a l'Es -qui - 






^^i^^ 



» 



rol n'hi ha - vi - a u^aa viu - de • u qucnfeS' 



t^^^^É^^^^^m 



te • ja- va'l bar • b«r ta-raes-ti malse-nyor 



ÍE^-:?,:ÍEÍÍÍE£J 



mes•tre. A-nem-hi tots dos • no nias-sa de 



fret-sa, ob bi là, cap • ba I1&. 



62 Cançons populars catalanes 

Allà dalt a l'Esquirol 
n'hi havia una viudeia 
que-n festejava -1 barber 
i ara estima -1 senyor mestre. 
Aneni'hi tots dos 
i no massa depressa, 
oh lailà, 
cap a ballà. 
El mestre se n'es anat 
cap allà a les seves terres; 
i diu que no tornarà 
fins Sant Miquel de Setembre. 
Sant Miquel ja n'es passat 
i no torna •! senyor mestre. 
La viuda s'està al balcó 
i sà mare a la finestra. 
La viudeta puja a dalt, 
treü.el cap a la linesira; 
la viudeta fa t^n gran crit: 

— Ai, mare, ja hi vist el meStre.— 
Baixa l'escala corrent: 

— Com ho passa, senyor me&ire? 

— Jo, molt bé, ja t'ho djré, 
sinó que nom voldràs creure. 
Hi esiat set mesos malalt 

a l'hostal de les Ginguetes. 
La minyona puja a dalt 
a matà una gallineta. 
La viudeta ja es a dalt; 
ja mala la gallineta; 
la gallina pera mj, 
iercaldo pel senyoi* mestre. 



LA SIRENA 



A poe a poc 



i^^g^^^g 



La Si 



de la 



KEg^i^^lTI^^g^ 



mar, 



que la 



1T= 
■gent re -* 



m 



lz::±ziii; 



* • ♦^^ 



po • SCO, ue fa 



els meus , 



ulls. 






í- 



que vo 



lea 



dor 



È^^ 



i!=±: 



ml i uo po • deu, que vo - leo 



dor - 



■> ::— 



toll bcf 



^•==?5^5=K 



«^;l:•-^t:^-C^ 



po 



deu 



04 Cançons populars catalanes 

La Sirena de la mar, 
ara que la gent reposen, 
ne fa tristos els meus ulls, 
que volen dorm! i no poden. 

— Nit i dia eslic pensant 
amb la vostra amor, minyona. 
^Quan hi podré descansar 

en vos braços amorosos, 

lligats amb unfatabet 

els cabé s rossos, minyona? 

—-Vos diria, jovenet, 

que parléssim d'altres coses, 

que de lo que havem parlat 

en prenguéssiu testimoni 

— T'haurasd'aguardar un poc: 
not prometo una tal cosa. 

— Tu mateixa bé ho has dit 
que jo no era bon moco; 
no't pensessis tu tampoc 
ser del món la més hermosa. 
La ventura que tu tens 
que la roba bé se't posa, 
que, si acas no fos això, 

del món series l'escòria.— 
Nines que 'n veniu al món 
tinc de dir-vos una cosa : 
de festejar non parleu 
ni poseu amor als homes 
Molt temps n'he festejat un, 
portant-hi voluntat dolça. 
Ell me n*es estat traidó : 
mai me n'ha portada gota. 



Cdnçoiïs populars cafiitantts 63 

Ara m'he determinat 

de fer vida tota sola, 

He posai•iiie cu ud convent 

i fer-mcn manja) s> ^^O trobo. 



CATERINA 



Mogut 



i 



p 



na se 'n 



pen 



Í5e^ 



-^-4-N- 



JÜtí 



it^ 



-^^=^ 



ti * zu, prim, tant a - qo • ro • s&. 



amb 



ftl s N N h^ 


N ^ # 


-lí-t^ — h-fr 


WA-f-^-t-t- 


l•-<'^-H 


b=^— ^=1 



aipin^ta d'ar • gent, prim, tant a-mo-ro-sa 



^^g 



^^Í3 



555^^ 



*- 

ment, amb n n^ pin • ta d'ar • gent, prim, 



tast a • oLO to s» 



ment 



Cançons populars catalanes 67 

Caterina se n pentina, 

prim^ tant amorosa, 
amb una pintí argent, 

prim tant amorosament. 

Cada cabell que lin queia 
maleía Is seus parents ; 
maleía pare i mare, 
son marit primerament. 
Son marit se l'escoltava 
i de molt secretament. 
— Calla, calla, Caterina, 
no parlis tant malament. 
Si aquest viure no t'agrada, 
jo l faré mudar d'intent. 
Quan éreu a casa vostra 
n'anaveu molt pobrament. 
Abans, quan 'naveu a missa, 
hi anàveu tot corrent, 
i ara hi aneu amb cotxe; 
per vós s'aixequen la gent; 
i-us feien menjar pa d'ordi, 
i ara I mengeu de formem. 
De pedaços a la roba 
n'hi portaveu més de cent, 
i ara n'aneu de seda, 
de seda i de fil argent. 
I us feien guardar Ics cabres 
tant amb pluja com amb vent, 
i aqui aneu acompanyada 
de criades més de cent. 
Si aquest viure no us agrada, 
casa vostra us tornarem. 



MARGUERIDA DE CASTELLTERSOL 



Ucíul 



^í-^ 



■ a à à. — M 



p~p i ;— u 



U - flt ctn - çó s'ha dic • 



h ^J- T rà|=^ ^ 



da 



a tren - u de Ju - H - 



^^E T-^-J^ - lli -^ ^ 



oi, dc Ics cii-nyo-nes bo - ni - ques, 



^^ 



m 



ínztE 



de Ui de Cas • teli • ter • sol. 



\= ÍH^^i4=J=^.}±ú-^ 



Dt les deGu • teli - ter • sol. 



Cançons populars catalanes GQk 

Una cançó s'ha dictada 
a trenta de Juliol, 
de les minyones boniques, 
de les de Castelltersol. 

Entre tantes n'hi ha ti^na 
que es bonica com un sol. 
Són molts els que la festegen: 
no sé quin ne durà dol. 

Jo no ho puc dir, però penso 
que la festejo tot sol. 
Un dia l'encontro sola, 
puix que la ventura ho vol, 

que portava 'Is cantarillos, 
que-n venia de la font. 
Jo li dic; — Hola, Garida.— 
I ella-m diu: — Hola, Ramon.— 

Jo li dic si ballaria, 
i ella me'n respon que no. 
— De ballar jo no'n soc digne 
amb un jove com sou vós.— 

La primera giradeta, 
tol ne sàu roses i flors. 
La segona giradeta, 
llàgrimes del cor iin dó. 

La tercera giradeta 
ii-aa pistola iin dó 



JO Cançons populars catalanes 



— Veus-en-aquf una pistola 
i atravesseu-men el cor. 

— El meu cor no bastaria 
per mata un jove cotn vós. 
Voiires pares plorarien, 
plorarien de irtstor, 
també germans i germanes, 
i també U vostra amor. 



ROSA DEL FOLLÓ 



Apoca poc 


rriSri 


—T- — ^- 


— r- — 1 


tt^-"^=*^ 


.f 


-f — ^ 


—4 — 1 



Ro 



del Fo 



lló, 



íc=:í!t 



2è: 



iper qaèetstaot plo 



sa? 






No•n tincires-tar 



jo, 51*01 ca - sea per 



fe 



Cor • ça. 



Mi 



nyo - na. 



3TÍt=íçr:hi± 






'»— ir- 



^__*. 



í?=l>^ 



H 



Qpins co-lors gas teu tant de ro - sa her- 



it 



i 



tijo na. 



7í Cançons populars caiaianes 

— Rosa del Folló, 

per què ets tant plorosa? 

— No n tinc d'estar jo, 
si m casen per força ? 

Minyona. 
Quins colors gasteu 
tant de rosa hermosa.. 
Minyona. 

— ^Com non tinc d'esia 
si -m casen per força? 

— No n'estigueu, no, 
que ia no n'es hora 

Diumenge vinent 
)a ns duran les )Oies. 
el davantal blau, 
la corbrata groga 



CANÇÓ NOVA 



Moàtrai 



FJÍ--^-^— r-|— S K f 



i^=^ 



m 



U - ni can - ç6 vqí c«d • 






f 



-0 — 0- 



t=ti 



ur, no bi ha 



molt que n'es dtc 



í^ 



^í 



i 



^ 



2-p- 



iàzE^^. 



ta 'da, d'u-na ft)i - uyo • na que bi ba dins &t * 



PP^^-gil^g^?^^^ 



nyuls a - po-sen - ta-da. 



Bon a 



^^^^^^^ 



a • deus • si 



m 



au, co • lor de 



3S! 



1^^= % ^^.:^ 



ftia • BA. 



74 CançoK^ populars catalanes 



Una cançó vui cantar, 
no hi ha molt que s'es dictada, 
d'una minyona que hi ha 
dins Banyuls aposeníada. 
N'es filla de bona gent, 
de boi- pare i bona mare. 
Un dia jo Tenqontrí 
més avallet de Sant Llàtzer. 
Jo li dic: — Que Déu te guard, 
rosa fresca i colorada. ~ 
Ellam diu: —Adéu, clavell 
cullit s\3l matinada. 

— Llicencia us vui demanar 
per dir-vos quatre paraules. 
Si us volieu casà amb mi 
us faria demanar-vos. 

— No pot ser, lo jovenet, 
que'n só massa jova encara.— 
Quan el jove sent això 

en terra va caure en bas(^. 

— Aixequeu-vos, jovenet: 
no perdeu les confiances, 
que, si jo'm tinc de casar, 
sereu vós i no cap altre; 

que me n volen fer ser monja 
d'un convent que a mi m'agradi, 
del convent de Sant Geroni^ 
de Sant Pere o Santa Clara. 
Santa Clara es un convent 
que té gran anomenada. 



L'ÀNIMA EN PENA 



Mr-ti 



Tor • . n« - li lo mf de 



^ 



4?=ï^ 



1^— h- --^1 — ^ J ^ _^ 



mftif, re-ga • U • d* prí-i 



▼e^rt; cas-o • 



^ 



lo ros si 



g=d^-fe>- 



nyol. 



^ 



^ 



•^#• ■ " ^^rW-- 



la ca • der - ne ri, el 



1;^^^ 



^ 



U ca • der - oe - r«. 



y6 Cançons populars caialanes 

Tornarà lo mes de Maig. 
regalada primavera; 
cantarà lo rossinyol, 
el tord i la cadernera : 
les herbetes floriran 
i els arbres posaran tendre. 
i jo, pobreta de mi, 
n'estic, ai! pena que pen». 



TERESA 



ftUí 



^ 



■f-r 



i 



Me n'a • nia mij-sa ma • jof sols per 



^^s^-^i^gB 



▼eu -re la Ta • re • ta. Ja l'cn veig qne ^jor-taal 



I fl J I 1-^-^=^ ^ 



írcDt 



na pam de ciii•ia ver 
lla, ma pjun de cin • u ver 



^s 



1 f. ■"_; I ■" t-^ 



114. 



y8 Cançons populars catalanes 

• Me n'aní a missa major 
sols per veure ia Teresa. 
Ja la'n veig que porta al fronl 
un pam de cinta vermella. 
Ja me li miro -Is dits, 
l'anell d'or a la raà dreta. 
Aquell es un bon senyal. 
que porten quan són promeses. 
Al sortir-ne ^e l'iglesia 
n'encontro la mare d'ella. 
Jo la'n vaig a saludar 
com acostumava ;i fer-ho. 
Mentre estava saludant, 
n'ha passada una donzella. 

— ^Bé'm dirieu, Maria-Agna, 
qui n'es aquesta donzella.^ 

— Joan, com vós heu tornat? 
Bé la solieu conèixer. 

Vos voleu burlar de rai? 
Aquesta es la meva Teresa. 

— ^Me-n voldrieu dar llicencia 
per parlar un xic açab ella? 

— Joan, si hi voleu anar, 
avui serà tota soleta.— 

De tant lluny com me va veure 
a plorar se-n posa ella. 
De tristor plorava jo, 
d'alegria plorava ella. 
Lo que m'aconsola a mi 
que d'ella -n tinc una prendaí 
d'ella -n tinc un mocador 
brodat de seda vermella, 



Cançons populars catilanes 7p 

que al mig hi ha un campanar 
i ai cap-d'amunt una estrella 
qúe -n fa cara a tots els vents. 
Aizís ho fan les donzelles. 
Aixfs m'ha passat a mi. 
No m fiaré ja més d'elles. 



L'ESCOLTA 



ün poc mogut 



^fe 



P£S 



2!:^; 



Fa • drios que fes • te 



gea, 



*=* 



S 



^t 



dan • me l'en • ho - ra • bo • na, queme*nsó»> 






!-•- 

P 



oio rat d'a • na gen • til mi 

^ Més viu 



l_..„K-t» d>: 






^feíÉ 



-.? -^ 



lí^r* 



-^— <^ 



na. La flor 



n es fres-cai cO'lo 
rel. 



1?=P= 



ní ^l pred ^ da del mea cor. 



Cançons populars catalanes 8i 

Fadrins que festegeu, 
dau'me'n l'enhorabona, 
que me n só enamorat 
d'uoa gentil minyona. 

La flor 

n' et fresca i regaiada 

prenda del meu cor. 

Blanca n'es com la neu,' 
fresca com una rosa. 
Sempre n'esiic pensant 
quan l'encontraré sola. 

Un dia vaig saber 
que era a i'hort tota sola, 
que'n regada -1 jardí, 
ies flors i les violea, 

la flor del llessamí 
i un roseret de roses. 
De tant lluny com l'en veu, 
elia a riure se-n posa. 

— De què rieu, l'amor? 
De què rieu, l'esposa ? 

— Jon ric del bé que us vui, 
la voluntat que us porto. <- 

Pensant que ningú '!s sent, 
son galan sels escolta. 



82 Cançom populars cataian^ 

S'í ho han anat a dir 
al pare de ta minyi^na. 

— No parlem re» d€ mal, 
ni parlem d'altres co&es: 
parla veo del casà, 
cosa que moh imporu. 



ANGELETA 



Mo^ut 



\hr^ í^ ' l}l} ' l}\ i\ I j I ^-^ 



Si n'hi havia una Ange - le • ta molt 



prtriripía 


■I 2 ... N-t 


^ h- 


V-^^' ' " 1 


|-í=f=:^: 


liV-^ 



£res - ca i molt re. - ga - U • dft. 



UU - UU''- .Ihé^-^ g^ 



Ca-da di • aque'I sol ix e • lU • 



«—# «CS:» « W — #t=»# 



rborla 



SC n a - na-ya. 



t . llt • 



*=ï 



l'bor -u 



-*r- 



^^mi 



Cançons populars catalanes 



Si n'hi havia una Angeleta 
molt fresca i molt regaladar 
Cada dia que*i sol ix 
ella a Thorta se n'anava, , 
i ara no hi anirà, no, 
que! seu pare l'ha casada. 
L'ha casada a Tarragona; 
penso que no hi viurà gaire» 

— Angeleta, ves a l'hort, 
ves-te'n a l'hort i no tardis. 

— Adeussiau, clavelleis 
que algun dia ]o us regavaj 
i ara no us regaré, no, 
que-l meu pare m'ha casada; 
m'ha casada a Tarragona: 
penso que no hi viuré gaire. 

— Angeleta, puja a cavall, 
que ta mare hi es pujada. 

— Adeussiau, veïnes totes, 
donzelles, viudes, casades. 
Adeussiau, mongetes totes 
del convent de Santa Clart* 
I adeussiau, fadrinets 

amb els quals jo festejava.— 
Quan són un troç més avall, 
el seu galan n'encontrava. 

— Ont va, ont va l'Angeleta? 
Ont va tant acompanyada? 
-^La porten a Tarragona, 
que ella mai hi es estada. 

— Si tingués un cavall blanc, 
ío vindria a «companyar^la. 



Cançons populars catalanes 85 

— Trou s*cstima lal favor, 

prou són els que m'acompanyen: 

a davant hi ha Is criats, 

i a darrera pare i mare. — 

Lin dóna u.n ram de clavells 

per memòria i recordança. 

Els clavellcts n'eren secs, 

que d'olor no*n feien gaire. 

Tot olorant els clavells 

li n'ha vinguda una ba&ca,. 

No ho gosa dir als criats, 

que ho diu a la seva mare> 

que la'n baixin de cavall. 

L'Angeleta està cansada. 

— A l'entrant de Tarragona 

tota la gent me miraven. 

No sé srm miren a mi 

o les joies que portava, 

o si miren al traidor 

que en el meu costat anava. 

A l'entrant-ne del carrer, 

la sogra ja li cridava; 

— Vine, vine. Angeleta, 

que l'ensenyaré la casa. 

Les parets són de cristall, 

les calaixeres daurades; 

la cambra que dormiràs 

coberta de pedra marbre. 

A l'entrant ne de la cambra 

a sobrel llit sen tirava. 

Ja no li gosen dir res, 

Pcuaíof qqm em^va C4ns4<i< 



86 Cançons populars catalanes 

Tant i tant va durà això, 
que-l seu galan ja hi entrava. 

— Escolta, escolta, Angeleta, 
no estiguis desconsolada, 
que irem a comprà un vestit 

que en tot el món no n'hi ha un altre. 

~ Ai, no estic pas de vestits: 

prou me'n comprava •! meu pare. 

Aneu a buscà '1 doctor, 

el doctor per visitar-me. — 

I el doctor ja n'ha manat 

confessar-la i combregar-la, 

que té metzines al cap, 

que no hi ha remei per ara. 

A les nou hores de nit, 

Angeleta confessava; 

a les dèu hores de nit, 

Angeleta combregava; 

a l(es onze hores de nit, 

Angeleta extremaunciada; 

a les dotze hores de nit, 

l'esperit a Déu donava. 

Vinguen frares i beats 

per aconsolà *I seu pare, 

i les nines del carrer 

per aconsolà a sa mare. 

I al tornar-rae-n a ManrcsA 

tota la gent me cridava : 

>-*Què tal, què tal l'Angeleta? 

'Deu està alegra- i trempada. 

— L*Angelet4 ja n'es morta, 
ia n'M morta r enterrada ' 



Cançons populars caiaianes 



Ai niares qoe teniu filles, 
pendreu l'experiència ara: 
no feu pas cusà les (illes 
auib un que an elies no agradi. 



EN SERRA LLONGA 



Modtrat 






¥ 



^ 



Jo an Sa la » Vi U drau e 





1 — N" 


w 


— t^ 


— h-l 


■ ■ f ■ - " ■ f ■ 


,« ^ 


■ !' ■■n- -r ■:; - \ 


— 'i^ — '^ b 


^; >j 






• ■ 


J 




_^_^_J 











ra*) nom que jo te 



per 10 






5ü^ 



bre nom Sero lloo ga, ca sat e-ra amb lapó 



h I . 1 ^ 



í 



^ 



È 



bi 



bi 



il«. 



lla. 



sat e ra amb la po 



Cançons populars caialanef- 9<) 

Joan Sala i Viladrau 
era'l nom que jo lenia, 
■per sobrenom Serrallonga, 
casat era amb la pubilla. 
T«niera tres hereiais, 
els dos descansats vivíem, 
de continu tres criats 
fins a taula nos servien. 
Un dilluns al dematí 
Péu vol la fortuna mia: 
tinguérem quatre pentiencies 
amb uu fadri de la vila. 
De raons ve més raons: 
)0 li vaig llevar la vida; 
fadrí es fill de bona part, 
de gent principal i rica. 
Manaren que -ni perseguís 
ei rei de nit i de'dia. 
Veieni-me avorrit del móo, 
perseguit de la justjcia,, 
aní amb en Roca a dinar 
(i me n'vol en sa quadrilla. 
Divuit anys vatg anar amb «H 
perseguint la mala vida. 
Jo li mirava 'l& prüúl& 
i ell ane mi no mels mirat 
jo men vaig determinar 
de íer-me-n cap de quadrilla. 
Jo tntn posí a llogar moços, 
cinquanta tots en un dia; 
)a fo«em cinquanta i'dos, 
jo i un company «|o« tenúu 



po Cançom pçpulars caialanes 

En ei regne de Valencià 

m'encontrava sol un dia, 

trobant•me sense diners 

jo i ia camarada mia. 

Anàrem a un hostal: 

de diners prou n'hi havia: 

d allí 'ns en vàrem portar 

propxiQcinccentes lliures. 

Acabats són els dïner-s, 

jo a l'hostal ja hi tornaria ; 

jo me'n vaig determinar 

de tornar-hi sol un dia. 

De tant lluny cora veig l'hostesa 

— Teniu gent de mala vida? 

— Bé n'hi ha haguda per mi. 
m'han robat tot quant tenia. 

— Me-n dirà, senyora hostesa, 
el lladre quin nom tenia? 

— El iraidor den Serrallonga, 
llamp que li llevés la vida.-> 
Jo penso de baii en baix: 

— Lo que -m desitges te vingui. - 
A la taula hi han dos moços 
quem miren com jo mels miro. 
Que ells ne porten floviols, 

pel cert jo també n tenia, 
que si ells guessin sonat, 
io també sonat hauria. 



CANÇÓ DE LLADRE 



Aïegrtt 



^=^ 



ÍE* 



feí 



i 



i^ 



Quan 



ne -fa pe - ti - 



# # ^ 






^-.*->-^ir-| 



tet fes <• te • ja-va i pre • su 



nii - a, 



.:. f 


— #- 


' # » 


, : V — V — . 




-^ 


=feí=£a 


—J J' ^ ' - 



par • de>Dya blan-ca al peu 






ca - dò a la fal 



í?-* 



^£^^ 



déu. cla-vell mo-re - net I 

* . h 



Adéu, 



^ 



55=3i 



■<9~ y ^ 



« • tre - !U d«l 



•I 



çi Cançons populars catalanes 



Quan )o n'era petitet 
festejava i presumia, 
espardenya blanca al peu 
' mocadd a la falsia 

Adéu, clavell mareneU 
Adéu, €Htrella del dia ' 

ara que ne só grandet 
•n'he posat a mala vida 
Me só posat a robar 
ofici de cada dia. 
^aig robar un traginer 
que venia ds la fira: 
li prenguí tots els diners 
« la mostra que duia. 
Quan he tingut prous diners 
he robat també una nina* 
l'he robada en falsetat 
dieut que m'hi casaria 



TORNANT DE LA BATALLA 



Uodtnt 



4 



i 



ift 



ba 



lla del rei 



ÍEirín 



i 



mo • ro dels que hi van ao'n tor-ncn 



i 



gai • res, no'n tor • nen - «I - nò'ls he - 

/7\ 



^T-J^^ 



U 



l=t 



-« #- 



rvaa. 



i eo<a * ri'ls de bo-oei ca • tes. 



L« btulla del rei moro 

dels que hi van non tornen gaires: 

oo*D tornen sin6 'Is faereu», 



g4 Cançons populars catalanea 

1 encara Is de bones cases. 
Sa mare surt al balcó 
pei veure 1 fill si arribava 

— D'ont veniu color trencat? 
d'ont veniu cara esblaimada? 

— Mare, ne vinc de la m'ar, 
ont hi ha hagut grossa batalla, 
la batalla del rei moro, 

dels que hi van non tornan gaires 

— Pugeu, patges, el meu fill, 
pujeu-lo a les- cambres alies, 
que allí veurà a sa muller, 
que es panera d'una mfania. 

— No estic jo per ma muller 
ni per ma filleta aimada. 
Oh I Feu-me 1 llit en repòs, 
que JO no viuré pas gaire, 
que entre jo i el meu cavall 

~ portem trenta nou llançades 
el cavall porta les vmt, 
trist de noi, porto les altres t — 
Al tocar la mitja na 

« «"< cavaller ^afinava. 



LA PASTOREL•LA 



On po£ mogut 



i 



1 — h-!r 



-#— ^ 



Uo sol-Uat, quan tor-nL de la 



i 



-^, , ' ■ h 



^ 



# — ^ 



ga;r 



SI n en * con » tra u - oa 



^ 



— >«=í^ lé-, 

p&« • to - re • lla. 



^-^ 



m 



— P»! - to - re 



3^ 



-#s- 



!ic, bon jcrn, bon jorn. Vo leu lio 



g J' .M J J 



■77 



glf • oe un jo • ve p«i • tor? 



g6 Cançons populars catalanes 

Un soldat, quan tornà de ia guerra, 
si n'encontrà una pastorel•la. 

— Pastorella, bon jorn, bon jorn. 
Voleu llogar-ne un jove pastor? 

— Vós de pastor nen feu la mina: 
porteu espasa i carrabina. 
Al coll porteu vostre xarpó: 
no'n teniu l'aire de ser pasto. 

— Ni vós tampoc, la demosella, 
no'n teniu l'aire de pastorella: 
blanca sou com el ilessamf : 
les pastoreiles no són així. 
Vols-te'n venir, gentil pastora? 
Vols-te -n venir una horeta a l'ombra? 
A l'orabreta d'un vert jolí 
floreix i no grana lo romaní.— 
La pastorella s'ha excusada 
dient que i seu pare l'ha cridada. 

— Torneu demà 'I dematí: 
a les nou hores ja seré aquí. — 
Les nou hores ja són tocades. 
La pastoreta no hi ha es anada. 
£1 soldat prou hi es estat: 
la pastoreta ja l'ha enganyat 
--Jo hi faré.fé una capelleta 
que tingui forma de pastoreta, ^Ég 
i quan la gent hi passaran, 
de l'amor meva 's recordaran. 



LA DIDA 



Afoli pot a ptx 






t=±: 



A ca 



çai n'es cl bon 



Jfcrfc 



t=^ 



rei. 



e) bop rei i 



la re - 



^ 



ÍJ=i: 



No 10 - man qíd gú al pa- 



'■ ^ ' — '^ ^ 



:ii-- 



lia. 



si oó l'io faot i 



•1^; T~ 



4« 



Cançons populars catalanes 



A caçar n'es el bon rei, 
cl bon rei i la regina. 
No-roman ningú al palau, 
sinó l'infant i la dida. 
L'infantó no vol callar 
ni en breçol ni en cadira, 
sinó voreta del foc, 
a la falda de la dida. 
Un gran foc la dida encén 
de llenya seca d'alsina. 
Amb l'ardoreta del foc 
la dida s'es adormida. 
Qoan ella'S va despertar 
troba Pinfant cendra viva. 
La dida llença un gran crit: 

— Aidau-rae, Verge Maria, 
que si vós no m'ajudeu, 
de tothom seré avorrida. 
Set anells d'or que jo tinc 
tots set vos els donaria. 
Verge, si m torneu l'infant, 
corona d'or vos faria, 

i al vostre fill gloriós 
un altre de plata fina.— 
Mentre estava ella en això 
un patge del rei arriba. 

— Dida, de què sospireu? 
De què esteu tant afligida? 

— Me s'ha cremat un llençol 
dels millors quel rei tenia. 

— Dida, veus-aqui diners: 
aneu's-en per les botigues. 



Cançons populars caícianes çg 

— E41 botigues no n'hi ha pas 

dels llençols quel rei tenia. 

— Si no iiTii ha de plata i or, 
compreu-lo de seda fina. — 
Mentre estan dient això, 

<o rei i la reina jgirriben. 

— Dida, aoni .teniu l'infant, 
que per veure-l jo venia ? 

— L'infant es en el breço!: 
oit i dia dormiria. 

— Dida, aneu-lo a cercar, 
sioó jo també hi 'oiria.— 
Ala voreta del breç 

sent una veu que li crida: 

— Dida, veus-aquí l'infant 
que es al breçol que dormia. 

— Valeu-me, saniissim D^u! 
Aidau-mc. Ve^ge Maria! 
Les promeses que us he fet 
tote^ seran ben complides. 



FUM, FUM, FUM 



AUgret 



^ 



h=ís: 



ite^ 



1^ 



» ^ 



A. vin - ti-cinc de De-scm•bré, 



É ^PNN=Ngg i^ 



/«m, /«w», /tiw. 



a víD - u-cinc 



:M!: 



^m 



^=^0=^ 



^ 



* — r 



de De-sei»i-bre, /um, fum, fum, ha nas 






cut un mi-nyo-net ros i bUm-quet, ros i blan - 



quct, fill de la Ver-ge Ma • ri•a;n'e8nat 



Cançons populars catalanes 



^g^Jl 1ftí=M^ 



en u - ua çsu 



bli - «, fum, fum. 



P^^ 



/Mfk 



Ha nas 



Jitm. 



A vinticinc de Desembre, 

fum, fum, fum, 
ha iiascuí un minyonet 
ros i blanquet, 
fill de la Verge Maria; 
n'es nat en una establia, 

fum, fum, fum. 

Aquí dalt de la niontanya, 

fum, fum, fum, 
si n'hi han dos pastorets 
abrigadets 

amb la pell i la samarra; 
mengen ous i botifarra, 

fum, fum, fum. 

Qoi'n dirà més gran mentida? 

fum, fum, fum. 
Ja'n respon el majoral 
amb gran cabal: 
— Jo'n faré dèu mil camades 
amb un salt totes plegade», 

f^iii*if(im^fum, 



i02 Cançons populars catalanes 

Jan va respondre en Diego: 

fum, fum, fum, 
— Bé l'enganyes per meitat, 
tu, Escarbat, 

que tu sempre per 6ngir-te 
jo mentida tinc de dir-ie, 

fum, fum, fum. 

Les llangonices d'aquell, 

fum, fum, fum, 
bé sé prou qui les ne trau, 
i a mi ja-m plau, 
i el vi dolç de la padrina 
jo meM bec per medecina, 

fum^ fum, fum. 

A vinticinc de Desembre, 

fum, fum, fum, 
es el dia de Nadal 
molt principal-, 
quan eixirem de raaitincs 
farem bones restdiines, 

fum, fum j fum. 

Déu nos dó unes santes festes, 

fum, fum, fum, 
amb temps de fret i calor, 
i moll millor 
fent-ne de Jesús memòria 
lo tindrem sempre a la Glòria- 

fum, fum, fum. 



CANÇÓ DE L•INFANT 



Cúm hreçant 



\ ^^^Hr^.jm^ 



Què li à» rem a l'In fant 



ít 



i-^UiUè 



1^ 



^ — p — r 



lUt. 



tot mort de 



fret 



í tot ge 



^^ 



Tc=t 



Ut? Com-prem-li ro ba, puix es tant 



'^^-nxn:^ 



|É 



a-^.: 



V^ 



po bre, no 



Fill 



^ ^^jm 



at Ml 



l'es 



104 



Cançons popularz catalanes 



rr-T! N — bv — :: : 1 — r 




)^'^-f—h^-^ 


.! ._._Ci « .,£,:J 

#^ ■ -y— 


bl•l • a n'es nal a - nit. $i 


h- • — í» — } — i^— r ~ - 


^-=^ — iy 


f-u — 1 1. é — t 


■8=f ^ 


Vln -ftint plo - ra i 

rrr — N"^ — s — ; r~ 


la Se ' 
r7\ 


í-f-^v-A-j^LÏ N - 


-i ' h ? n 


[■ fi -■■ ■ • ¥.9 J' 


V -1 


"^ H • 

np - ra iris - te-ta es - 
Respost 


TP\ h~i 


^— s — ^' ^ • 


S_ f— y 


li» co - se -^ ics ben 


{)0 . N. . 

d-1 J 


H-e~^ — ^ « ij.i- 


I3tZ 


4-'= — -41 



}tM 



tes: 



ca - lla 



rà. 



^Què li darem a l'infant nat, 
tot mort de frei i los gelat? 
Comprem-li roba, 
puix es tant pobre, 
no lé vestit. 
Fiíl de Maria, 
en l'establia 
n es nat anit 



^ Sí l Infant phrt> 



Cançons povulan catalanes i05 



t ta Senyora 
tristeta estàf 
Fsm-ü cosetes 
ben boniquetes: 
ja callarà. 

Una joguina li vui comprar 
perquè tot sol puga jugar. 
Una campana 
de bona gana 
li compraré; 
un vestidet 
Jjergansinet, 
tot vindrà bé. 

Li comprarem també lurrons 
sucats amb sucre que sien bons 
neules torrades, 
amb meUmelades 
i alguns confits, 
perquè aixís puga 
amb ses dolçuries 
passar la nit. 

Fruita novella li vui comprar: 
pomes ni peres poden faltar, 
alguna figa 
dolça i pansida, 
raims gromets; 
jo tinc melons 
que tots seran bons 
per fé un prefentet. 



iq6 Cançons populart catalanes 

Si amb aquestes no vol callar, 
se 'n pot sa mare aconsoil, 
i a Josep crida 
amb agonia, 
dient-li :~ Espòs, 
preneu-lo en braços: 
veurem si acas 
callarà amb vós. 

Quan el bon vell sent que plora tant, 

diu : — Pel cert no puc sofrir-ho tant 

fa més d'una bora 

sento que plora 

amb gran clamor.— 

Diu a Maria 

amb agonia: 

— Me trenca I cor. 



BALL RODO 



ritmat 



^S 



?=?: 



pxzn:: 



-^_v-v- 



Ub ball ro • dó dis - po • sen per 



íi=tt 



irnií: 



^S 



TT-y- 



a•le•grAaJe • sús, de viu • des t ca 



r^^^te^l^— HI 



M - des.don - zc-lles i bar • bats. 



^ 



?r=? 



•^^ — n— ^ — r ^ 



V-ÍA 



To • ca It qae vul-guei, qoe tot ho eo tea 



^?^ 



feíi 



to ca la qae tuI • gues, )«e 



drem; 



^=L•ijL•^ 



tot bo bs Ua rtiB.' 



io8 Cançons populars catalanes 

Un ball rodó disposen 
per alegrà a Jesús 
de viudes i casades» 
donzelles i barbuts. 

Toca la que vulgues, 
que tot ho entendrem ; 
toca la que vulgues^ 
que tot ho ballarem. 

Unes viudes ballen, 
fan un ball rodó: 
ballen la Xacona 
i el Canari bo. 

Urtes viudes ballen, 
rossegant els peus: 
a Jesús festegen 
i el pare Josep. 

També n*han tret dançt 
quatre o cinc barbuts 
per concloure 1 marro 
i alegrà a Jesús. 



CAP A BETLEM CAMINEM 



AUftd 



$ 



é < 



Pas • tors, tots & 



ncm amo 



bfzfarh•'^n^ 



E^ 



grxo re • 



ren -cu a a 



do • ri Jc H 



1 n 1 . ^ h — ^— — í>-tpi 


K' ; 1 V '^ ' — M-^'M 



•4». 



de cei 



tcr • ra. Ca -mi 



m 



«en, que* fa 



pre, 



Bet - lem. Lai 






^^^^^ 



H la ' ra la ' ra lai, hi -la la- ra la • r* 



tio 



Cançons populars catalanes 



m 



ÍF=^ 



í«=tf 



la ' la lat 



lai 



r^, 



^ 



^m 



la lai ' re 



tom -ha pet i 



fus. ptt i 



m 



M 



i d Jut, 



Pastors, tots anem 
amb gran reverencia 
a adorar Jesús, 
rei de cel i terra. 



Caminem, 
caminem, que' s fa vetprt, 
a Betlem. 

Lal•la Ux'ra Ura lai, 
lai-íft ta-ra lara lai^ 
iai-re-ta lai ró, 
la-ra-la laire tomba 
pet i fus, 
pet i fus i la vella 
i el fus. 

No voldria pas 

que tittífuessiní^uerres, 



Cançons populars catalanes 



puií tots som iguals: 
no hi haja mà-dreta. 

A Jesús, que es nat, 
mirem-lo com plora; 
la Mare li diu: 
— No ploren toi'hora. 

Pastors, si hi ^nau 
a la vall d'Andorra, 
direu a la gent 
que es nada una rosa. 

Un clavell hermós, 
cosa molt donosa, 
puix Jesús es nat 
d'una gran Senyora, 

que es Reina del Cel, 
també Emperadora. 
Veniu, pastorets, 
veniu, que ja es hQrj. 



L'ESTRELLA GUIADORA 



Moderat 



m 



í 



ícr 



Els Reis 




sa - vi» Çfóajp . ta - 




, 




■ ■■ i"'"T"" .^ . 


^ 


j ^ *'^•- _PH 


* n p j 




i i lli 


"■ • V » J C * * 







ment, 



mo-guts del Sant Es • pe 



í 



ícrií 



^^ 



g-V 



nt. 



a a • do 



rar l'Om - ni 



po - 





1 ^ f ' "^ "^ ' 


— . J > ^ tr- 




\—J n 1^ 


/ ^^'w*' <* J 


_l4 — i 


^ *! 1 



tent 



rei Déu in • fi 

^^ Respost 



m 



^ 



-r— jM 



- ^h-^v 



in: 



nit. 



Bou di • a i 



Amb l'es 



Cançons populars cattlantt 



11} 



:ti— frjr 



!í 



ttc - lla gui • a 



m 



do 



a-nem, a 



^ 



i^=ür 



-«T 



nem tots en bon' 



ho 



Els Reis savis promptament, 
moguts del Sant Esperit, 
a adorar l'Omnipotent 
nostre Rei-Déu infinit, 
bon dia i nit, 
amb l'estrella guiadora, 
anerrij anem iots en bon* hora f 

Anem tots en companyia, 
no tingueu pas por d'errar, 
puix que ve la llum del dia 
i Pestrella de la mar, 
que ve a guiar 
qui uns tals senyals honora. 
Anem; anem tots en bon' hora. 



A Jerusalem entraren 
demanant aont es nat, 
els Rabins interpretaren 
de Betlem noble ciutat ; 
ja hi han trobat 
cl Noi i la gran Senyora. 
Anem, anem lots en bon* hora. 



t4 Cançons populars eataiants 

De sos tresors li portaren 
molta mirra, incens i or, 
i per Rei to coronaren 
amb aquestos rics tresors, 
i altres millors 
aont els ti-es Reis adoren. 
Anem, anem tots en bon' hora. 

No'l trobaren a sa casa 

ni tampoc a Nazareth, 

sinó entre un bou i un ase, 

sa Mare i Sant Josep, 

io Infantet, 

ont el pobre Infantet plora. 

Anem, cnem tots en bon'hora. 

Els pastors porten formatges ; 
amb grans genuflexions 
diuen : — Senyora, accepteu-los, 
que són d'envers Farraron» 
i són molt bons; 
preneu-los, noWe Senyora. 
Anem, anem tots en bon' hora. 

Li diuen : — No us portem pomeSt| 

puix veiem que us fan plorar, 

puix que la primera dóna 

i Adam les van gustar 

i van pecar, 

aont tota la gent plora. 

Anem, anem tots en bon' hora. 



EL RtLi riERODES 



AUgn 



4 ^ M jlJ ^.MJ ^ 



E« - uut a U carn -bra amb 



m 



i^a 



^ «- 



son fill ai - mat, re - mor va sen 



m=¥tT=i^^i 



t 



ttff • oe per tot el vei - nat. E 



L•^=^4=r-^^T'r^=^ M 



rt'l rei He - ro - des amb la le • v^ 



g 



^ 



geat, que fe • i« ua • ur toti 



* é 



-^- 



if - BO • cenu. 



//5 Cançons populars catalanes 

Estant a la cambra 
amb son fill aimat 
remor va sentir-ne 
per tot el veinat. 

Era-l rei Herodes 
amb la seva gent, 
que feia matar 
tots els ignocents. 

— Ancm's-en, Josep; 
anem's-en, espòs; 
anem's-en a Egipte 
sens tenir repòs. 

Deixem nostres cases, 
viandes també, 
perquè -1 rei Herodes 
diuen que ja ve.— 

Amb la soraereta 
se-n van a cavall, 
seguint les petjades 
per un camí ral. 

Els àngels davalkn, 
també'ls aucellets, 
perquè'l bon Jesús 
no fos descobert. 

Pel cami anaven 
molt atribuUts . 



Cançons populars cataianet nj 

un home trobaren 
que sembrava blat. 

Vós, Verge Maria, 
ii vàreu manar 
que molt aviat 
l'anés a segar. 

— Com el segaria, 
jove, lo bon blat^ 
Com el segaria, 

si encara no es nat? 

— Preneu la falseta, 
que ho serà aviat.— 
No va trigà una hora 
que ja era espigat. 

Primera garbera 
vos vàreu 'magar. 
No va trij^ar una hora 
que varen passar. 

Eral rei Herodes 
amb tota ia gent, 
que feia matar 
tots els ignocents. 

Molta gent amb armes 
l'anaven cercant. 
A l'home digueren 
que estava segant: 



u8 Cançons populars catalanes 

— Vós, home, cl bon home, 
lo bon segador, 

heu vist una dóna- 
amb el Redemptor? 

Ell ne responia: 

— Una n'ha passat 
mentres jo n'estava 
segant aquest blat.— 

Sen gira an els altres; 
diu: — No seran ells. 
Tornem's-en a casa 
amb tota la gent. 

El camí que hem fet 
no'ns ha aprofitat: 
ens hem cansat molt 
i res hem trobat. 



TAULA 



p»ti. 



Quatre paraules més 5 

La Raimundeta 7 

Oonya Isabel de Castilla 9> 

L' Antònia •. . . . la 

EI Caçador i5 

La minyona de Banyuls 18 

El petit bailei 21 

Cant d'amor 23 

Galant de montanya 2S 

Desengany 28 

La monja de Moià 30 

Els tres daliaires 33 

La confessió 37 

La nit de San Joan 4» 

El Carbonerot 43 

L'Atabau 4^ 

La gentil minyona 48 

La del pagès 5i 

La senyora Isabel 54 

La cinu daurada 58 

La Viudeu 61 

La Sirena 63 

Caterina 66 

Marguerida de Castelltersol 68 

Rosa del Folló 7» 

Cançó nora 75 



Paft. 



L'ànima en pena .... 75 

Teresa 77 

L'Escolta 80 

Angekta 83 

En SerralloDga 88 

-Cançó de lladre 91 

Tornant de la batalla 93 

3,a Pastorclla 95 

La Dida 97 

Fura, fum, Tum 100 

Cançó de l'Infant 103 

iftall rodó 107 

Capa Betlem caminem 109 

L'Estrtila guiadora iia 

EtreíHecodes iiS 



TERCERA SÈRIE 

DB 

CANÇONS POPULARS CATALAKT.S 



S'ha ícl d'aquesta obra un tiratge especial 
de 50 exemplars en paper satinat 



TERCERA SÈRIE 



DE 



CANÇONS POPULARS 
CATALANES 




BARCELONA 

Biblioteca popular de «L'Avenç» 

1910 



TipogMfía «L'Avenç*. Rambla dt Catalony», 24 



L'ESQUERPA 



^'• gaire depressa 



I 



1=^=^ 



^3 



V=^ 



Per més quc-m can - tes au - 



ísito 



» * I » — » 



p 



o^^ 



-^-?-^-»t 



ba-dcs, ía gri - f« ^rí - ta 






daambtu no-mveu-ran, U gri-xa han, 



^^^^^^ ^^^ 



a-bans mcnfa-réu-na trui-ta, la gri-va 






fri - va, 



\-r—t : 



que per l'al•guai•rà na • 



dant, lo gri • ta ^an. 



Cançons populars catalanes 



— Per més que-m cantes aubades, 

ia griua griva, 
casada amb tu ncm veuran, 

la griva ban: 
abans me-n faré una truita, 

la griva griva, 
que per l'aigua irà nadant, 

la griva ban. 

— Si tu ten fas una truita 
que per l'aigua irà nadant, 
jo men faré pescador 
que te n'anirà pescant. 

— Si tu ten fas pescador 
que me n'anirà pescant, 
jo. me-n tornaré una griva: 
ginestrons iré menjant. 

— Si tu ten fas una griva 
i ginestrons vas menjant, 
jo men faré un astor 
que te n'anirà caçant. 

— Si tu te-n fas un astor 
que me n'anirà caçant, 

jo me-n tornaré una Ilebra 
d'aquell bosc que n'es tant gran. 

— Si tu ten fas una Ilebra 
d'aquell bosc que n'es tant gran, 
jo me-n faré un caçador 

que te n'anirà tirant. 

— Si tu t fas un caçador 
que me n'anirà tirant, 
jo me-n posaré un vestit 
on les bales noi podran. 



Cançons populars catalanes 



— Si tu te'n fas un vestit 
on les bales no-i podran, 
jo me-n faré l'esbarzer 
que te l' anirà estripant. 
— Si tu te-n fas Tesbarzer 
que me l'anirà estripant, 
Jo me-n tornaré una erbeta 
d'aquell prat que n'es tant gran. 
— Si tu te-n fas una erbeta 
d'aquell prat que n'es tant'gran, 
jo me-n faré l'aigua fresca 
que te n'anirà mullant. 

— Si tu te-n fas l'aigua fresca 
que me n'anirà mullant, 

jo me-n tornaré rateta 
que se n'anirà amagant. 

— Si -t tornes una rateta 
que se n'anirà amagant, 
jo men tornaré un gatet 
que te n'anirà caçant. 

— Si tu te-n fas un gatet 
qu« me n'anirà caçant, 
jo me-n tornaré la lluna: 
pels aires iré volant. 

— Si tu ten tornes la lluna 
que pel cel irà volant, 

Jo men tornaré lo núvol 
que te n'anirà tapant. 

— Si ta te fasel gros nuvoI 
que me n'anirà tapant. 

Jo me-n tornaré una flor 
que'Is ulls s'hl enamoraran. 



Cançons populars ca la I anés 



— Si tu te-n fas una flor 
que-Is ulls s'hi enamoraran, 
jo mcn faré jardiner 

que te n'anirà regant. 

— Si tu te-n fas jardiner 
que me n'anirà regant, 
jo me-n tornaré lletuga, 
Uetugueta d'enciam. 

— Si tu te-n tornes lletuga, 
Uetugueta d'enciam, 
jo me-n tornaré la terra 
que te n'anirà criant. 

— Si tu te-n tornes la terra 
que me n'anirà criant, 

jo me-n tornaré una monja 
i en convent me ficaran. 

— Si tu-t tornes una monja, 
en convent te ficaran; 

més jo -m tornaré fraret 
I t'aniré confessant. 

— Si tu -t tornes un fraret 
que m'anirà confessant, 

jo me-n tornaré una morta, 
i a la tomba -m .tiraran. 
Si tu te-n fas una morta 
que a la tomba tiraran, 
jo me-n tornaré una caixa 
I dins meu te ficaran. 



L'ENRAMADA 



Ueitrat 



^ m^i .■ I J' ." J'^ 



-^-*f- 



Jo só fill de la Vall- dau. ra; 



í 



H I - ^^ 



^ 



7 ^ \ V 



m'he cri - at t Cas - te - lló: 



i-^A-^^^^^ ^ 



quan vaig ser gran me po • sa • rea 



È^^ 



^^ 



^ »t 



d'a > pre - oeut • Be - m « Ió. 



Jo só fin de la Valldaura: 

m'he criat a Castelló: 

quan vaig ser gran me posaren 



Cançons populars catalanes 



d'aprenent a Besaló. » 

Acabat l'aprenentatge 

m'he posat festejador: 

í\e festejo una minyona 

quel seu pare no'u vol, no. 

Més, encara que ell no'u vulga, 

amb ella -m casaré jo. 

Els meus companys sempre -m diuen: 

— No te la donaran, no. — 
Jo n*hi faré una enramada 
de roses í d'altres flors. 
Mentres feia l'enramada 

■ne veig vindré dos senyors: 

l'un era lo senyor batlle, 

l'altre un senyor regidor. 

Me criden: « — Detente al rell» 

i se m'acosten els dos. 

Ja m'agafen i me-n lliguen 

i 'm porten a la presó. 

— Senyor batlle, senyor batlle: 

per que -m porta a la presó"? 

— A la presó no t'hi porto 
ni per lladre ni traidor, 

sinó perquè vull quem diguis 
d'ont has tretes tantes flors? 

— Senyor batlle, les he trcto» 
de les penes del meu cor. 



I ) Besaló per Besalú. 



LA VENJANÇA 



LUuger 



^m 



P»=r 



íi=t?: 



De pe - ti - tets s'han 



fet 



i 



^ 



-9 m. 



~0— 



?- 



grans: 



lo fa - drí-s vol 



^5=d^5^E:^^ 



ca • si amb e • lla : son pa - re diu 



is: 



^E^ 



-0-, 



f F #- 



V=i 



que no ho vol, 



ir 



sa uia - re con - 



^-^ 



^^ 



ten - ta n'c - ra. A - déu, 



í^^ 



í 






a - 

m 



déu.FKn-ci» - ca fer - rc-ra, a - dóa. 



:í3. Cançons populars catalanes 



De petitets s'han fet grans: 
cl fadrí -s vol casà amb ella: 
son pare diu que no'u vol, 
sa mare contenta n'era. 

Adéu, Franciscà ferrera, 
adéu! 
— Déu vos guard, Josep ferrer. 
Vostra filla ha d' ésser meva. 
Si no me la voleu dar, 
la prendré sense llicencia. — 

Adéu, Franciscà ferrera, 
adéu! 

— Llogaré quatre fadrins, 
tots quatre a la bandolera. ~ 
Ja n'agafa 1 botavant 

i me li tira al darrera. 

. — Fadrins, sereu ben pagats 

si-m trèieu d'aquest empenyo: 

sereu pagats amb diners. 

moneda barcelonesa. — 

A les dotze deia nit 

n'hi truquen a la finestra. 

— Josep ferrer, baixa a obrir, 
que-n tens de picar un ferro, 

i si tu -m baixes a obrir 
te-n faré jo de manxego. — 
Al primer cop de martell 
tres punyalades li pega: 
l'una l'hi dóna al costat, 
l'altra li clava a l'esquerra, 
l'altra a la boca del cor, 
que es la que li da més pena. 



Cançons populars catalanes i$ 

— Justícia del Cel, baixeu! 
Deu-mc la raó si es meva, 
qufl me n'han mort el marit, 
m'han robat la filla meva! — 
De petltets s'han fet granst 
lo fadrí 's vol casà amb ella: 
son pare diu que no'u vol, 
sa mare contenta n'era. 
Adéu, Franciscà ferrera» ^ 
adéu I 



SANT MAGÍ 



Mo):ndtt 



i 



^m 



M ^- 4U ^. 



- — ^ — •—#—#—# 



A* lli baix al pU }a n'hi ha o-r 



ffi: ;^fpq = ï 



^ 



da . ma 



n'e-r» lo à\ - nio - 



s 



Mi 



^ 



¥ " • é 



que l'A-torincn • ta «va, pe -ca - dor, 



y^-i';'?rf^^^ ^a 



que l'a • tor-meu - ta • va, pe ■ ca - dor. 

Allí baix al pla • ]a n'hl ha una dama: 
n'^a lo dimoni - que Tatormentava, 
peoadòr, 



I 



Cançons populars catalanes i5 



que Tatormentava, 
pecador. 
El dimoni diu, - del cor de la dama: 

— No me n'aniré - que en Magí no-u mani. 

Ja *1 varen buscar - per 'quelles montanyes: 
varen-lo trobar - a la cova santa 
que pregava a Déu - per la seva mare, 
de que li alcancés - lo que li demana, 
la glòria del Cel, - que es la glòria santa. 
Ja -1 varen lligar - amb cadenes llargues 
I per aquells monts - van arrocegar-lo. 
Quan són baix al pla - jalon reposaven: 

— Tu, Magí, que ets sant, - obra-ns un miracle. 
Ne tenim gran set, - set que nos abrasa: 

bé beuríem prou - si tinguéssim aigua. — 
Magí s'agenolla - amb les mans plegades: 
amb el gaiatet - tres cops ne pegava. 
Ja n surten tres fonts - fresques i gelades: 
curen de dolor, - febres i quartanes: 
qui tinga algun mal - vagi a visitar-les. 



EL BOU I LA MULA 



^ 



Alegri 



è^^ 



^^ 



U - ua can - ço - ne - ta 



fe àà fa. ±a Bgp 



^1^ 



no -va bé la scn • ti-rcu can • tar, trc-ta 



fe^ 



e 



♦r-^- 



V^-V 



del bou i la nau'la quan se va-rea en-con 



^ 



^ 



^ 



1' — *■ 



P=tc 



trar, 



quau se va - reu en - con 



;^^ 



3=^: 



ÍJ=t=p: 



:í=5: 



í?:: 



trar, quan se va-ren cn-con - trar, quau se 

4 K 



va - reo eu • con •• trar. 



Cançons populars catalanes 17 

Una cançoneta nova 
bé la sentireu cantar, 
treta del bou i la mula 
quan se varen encontrar. 
Quan el bou, per ses desgracies, 
a casa seva va anar, 
al ser al peu de la porta 
més de tres quarts va trucar. 

— No sé per quin cap ho prenga 
ni per quin cap ho prendré:' 

o bé se n'es adormida 

o tindrà algun forastè. — 

Ja te n'hi obre la porta. 

Li diu: — Entra, el meu marit 

Quina por que n'he tinguda, 

tota soleta en el llit! — 

Ja li allarga la cadira. 

— Ai! descansa, mon marit! — 
diu. — Vet-em aquí la pipa, 
tabaco que fumaràs. 

— El carinyo que ara -m gastes 
no me-l solies gastar: 

ara ten conec la maula, 
que-m volies enganyar. — 
Amb el llum que ella portava 
va mirar sota del llit, 
i el burro que ella i tenia 
s'estava tot arrupit. 
De ganivets sen tiraren 
íins a voler-se matar, 
i iuego lo pobre burro 
perdó li va demanar. 



i8 Cançons populars catulancs 



— Ai, boul Si tu me-n perdones 

i si me deixes està, 

del regiment de Banyoles 

te-n faré ser capità; 

i si 't portes com un ome 

i així com mana la llei, 

luego't vindrà la patenta 

per a ser-ne coronel. 



LA CITA 



Alegret 



^ 



X j. ."T 



Com vo « leu qucusbai - xi a 



3= FJ^-q 



^i r-^—v -- 



obrir, 



ro • sa fres - ca i co - lo 



^^=^=^=^^^=^=^ 



S 



da, com vo - leu qucus bai • xi * o - 



^ 



^P 



ira 



brir 



$\ es • tic al llit acut • u-da? 



— iCom voleu queus baixi a obrir, 

rosa fresca i colorada? 

^Ccm voleu queus baixi a obrir 



20 Cançons populars catalanes 

SI estic al llit acotxada? 
A un costat tinc el marit, 
a l'altre -i tinc la mainada. — 
Estant en eixes raons 
son marit se despertava. 
-~iMe diries, ma muller, 
amb qui enraones ara? 

— Es el moco del forner, 
que ve a veure si pastava. 

— No tinc el llevat posat 
ni la farina passada. 

— Ai. marit? Lleveu-s, que es ora, 
i fe/n llevar la mainada: 

Tun anirà a cercar foc, 
t'aitrs anirà a cercar aigua, 
i vós, cem a més vellet, 
anireu a la caçada. 
Mai fa de més bon caçar 
que a la fresca matinada: 
tenen el morret al niu 
i la cueta gelada 

— iQui -us pogués tindré, muller, 
dintre una caixa tancada, 

amb els capellans cantant 
i la creu i la mortallal 

— iQuJ us pogués tindré, marit, 
a dintre d'un munt de palla, 
amb foc als quatre cantons 

i la cendra ben ventada) 



EL PASTORET 



Mogut 






-r 



Jo me-n He - vo de • ma- 



-# 1 -—ml 



ti. 



de ma • ti net a pun * ta 



1 — 1 — ;— 


H — ^-H 


-^ — r-^-r^ 


^^^— ^ 


-i—'—^ 


V^-A pj 



a'flu - b.i 



ga . fe 




^ 



mon * u • ayj. 



3S Cançons populars catalanes 

Valdria més soleta dormir 

que d'un pastor ser l'enamorada; 

valdria més soleta dormir 

que. no que un pastor s'enamori de mL 

— Jo me-n llevo dematí, 
dematl 1 a punta d'auba: 
agafo mon sarronet, 

me-n vaig dret a la montanya. 
Quan a la montanya só 
veig venir ma enamorada: 
me la veig venir plorant: 
tot el meu cor s'abrusava. 
Me l'agafo per un braç- 
1 la fico a la barraca. 
Quan a la barraca só 
veig venir els meus contraris. 

— Pastoret, bon pastoret: 
. aon tens l'enamorada? 

— La tinc aquí, prop de mi, 
ben tapada amb la çamarra. 

— Pastoret, bon pastoret: 
tens el llop a la ramadà: 
de les ovelles que-i tens 
la meitat són degollades. 

— Baldament ho fossin totes 
no deixaré la barraca. 

«^ AJ, cançól qui treta t'ha? 
Ai, cançó! qui t'ha dictada? 

— M'ha dictat un pastoret 
que n'es un fUl de la plana: 
n'es de la plana den Bas. 
aigua fr^fOB i regalada. 



LA FILLA PERDUDA 



Mceiit 



m 



i'm= ^ 



^Ti^n 



:ícqí=tr=l?;fctï 



» 



Ai, niarelaueu a mis-sa. Ail 



^^^^^^ 



5E=a: 



9=^ 



visca l'a-morl ^u* , jo cou.ré'I dí 



^ 



m 



» ^ ,^, 



V=tr- 



Ail 



vi$-ca l'amor I 



que 



-ft ^ 



jo cou-ré-l di - né. Yis • ca U 

F^ * G 15^-* I. I — u ^ £ d 



ro • sa, visca la 



10 • sa I 



que 



H 



Cançons populars catalanes 



i=? 



9 — h-i 



¥=if=^- 



V=^ 



{o COU • ri'I di • iiè. Vis-ca la 



?=y=J? > I j-^^ 



ro * sa del ro 



sé. 



— Ai, màrel aneu a missa. 

Ail visca l'amorl 
AI, mare! aneu a missa. 

Ail visca l'amorl 
que jo cour4 -1 dinS. 

Visca la rosal 
que jo couré -1 dinS. 

Visca la rosa del rosél 
Sa mare se-n va a missa ; - ella noi Vol anè. 
Quan ne torna de missa, - Agneta noi trobé. 
Pregunta a les veïnes - si l'han vista passé. 

— Per 'qui n'ha passat una - amb un bell caplté: 
ne venia de l'aigua - que en el torrent hi e. — 
Nines que aneu a l'aigua: - no trigueu a tornd. 
N'hi es anada una; - sot anys hi estigué. 

Al cap de los set anys - la bella ja torné: 
a casa de sa meira - ella -i anà a sopS. 
A fóra l'osteria - un cavaller hi e: 
ja pregunta a l'ostessa - si -1 voldria allotjft. 
Li posa bona taula, - li dóna bon sopé... 
Mentres ell ne sopava, - l'ostessa sospiré. 

— Què sospira l'ostessa? - Què té que sospiré? 



Cançons populars catalanes 25 

— N'he perduda una filla: - vostè s'hl sembla bé. 

— Què -m daria l'ostessa, - que jo la buscaré? 

— Cent lliures tinc en bossa : - totes les hi daré. 
I altres cent i cinquanta - si poncelleta n'e. 

— Aquí la té, la filla, - la filla que perdé. 
Ponceila ne só, mare, - com poncella al ro«è. 



L'ENUIG DE SANT JOSEP 



Moàerat 



^at-iu-gi-f-M ^ 



Jo • sep i Ma • ri 



TF=f=a 



m 



^ 



b==^ 



a pas-sc-jar: en u • na font fres • ca va 



J' p r> r ii 



ren re - po - sar. 



Josep 1 Maria - van a passejar: 
fen una font fresca - varen reposar. 
Josep se la mira, - la'n torna a mirar. 

— Què mireu, Josep, - que tant reullau? 

— Jo miro, Maria, - que prenyada estau. — 
Josep pren la roba. - Amer, adeussiau. — 
Pel camí que anava «un àngel trobà. 



Cançons populars catalants 



— Aont aneu, Josep, - que roba portau? 
— Maria es prenyada: - vull mudar d'ostal. 
— Torneu-•s-en, Josep, - al vostre palau. 
Parirà, Maria, - la nit de Nadal : 
parirà, Maria, - un Déu eternal. 



LA PROMETENÇA 



Alegret 



m 



=±A=t=Í: 



— #- 



í=í^ 



Ai les 



de h 



^S 



^ 



^S*=; 



0=1?: 



"vi•la, i tam bé les de ra • vall To -tes 



• -1 h . 1 1» — « — !• — ^-H 


-^ — ^"—r-y-^ — '^— ' — "^ 



són 



ma - u - ne 



re - tes 



í=t>: 



^ 



-é^r—é-. 



tar - se-l da-van • ui. Tot es mal, Ma-ri-aAg- 

r7\ 



P B f P \ 0- 



t? — 4 — U- «=i7 



u« " ta; rot «s tu«l si no ui ca 



CjnvOn.f pr>puf<ir^ caial•inex ep 

Ai les noies de la vila, - i tambó les del raball 
Totes són matineietes • a rentar-se I davantal. 

Tot es mal. Maria Agneta; 

tot es mal si no-us casau. 
Mcntres que-l davantal renten -va passi un jove galant. 
—Aquí prou m'hi estaria: -vés, donzelles, res no-m dau? 

— Si voleu la cordonera - oi cintó del davantal? 

— Jo no vull la cordonera - ni •! cintó del davantal, 
sinó les pometes blanques - que en el vostre pit portau, 

— Les pomes són verdosetes: - el jove,* us farien mal. 
Torneu la nit de Sant Pere. - o bela nit de Sant Joaa: 
Ics pomes seran madures, - meves i vostres seran. 



LA CARTA DE NAVEGAR 



Alcieréf 



^ 



:L•|; 



«5 



t=^- 



5==P: 



m 



Set vai • xeils dei • xen Mar 



pi: 


— fr- 


— ^~ 


=:ÍF 


-^-f 






ft 


-M 




—a — 


—0-: — 


» 


-'-)- 


■f 


-U- 


-t- 


-M 



se • lla per 'ni a h c»;» - tat ú'O • 



^^^ 



*=t=3r 



• é é é =^ 



ri: els uns ti rea cap Bor 






ras -ca tel ca rai dret va fal - tar. O 



^m 



-é^ tí- 



liàl o • hèl ^ues perJ 



Cançons populars catalanes 



31 



1 » ^ a,^ '. ■■ 0'— 



car - ta. O 



he I 



í 



ta de na - ve 



^ 



gar. 



hàt 



Set vaixells deixen Marsella 
per 'ni ala ciutat d'Orà: 
els uns tiren cap Borrasc* 
i el camí dret va faltar. 

Ohàl ohèl 
que's perd la carta. 

Ohèl ohàl 
carta de navegar. 
Al cap-d'avall dels nou mesos 
varen acab& «1 menjar. 
Perduda, bé l'han perduda, 
la carta de navegar! 
Nou mesos corren per l'aigua 
sense la terra trobar. 
Ja se-n juguen a palletes 
qui primer s'ha de menjar: 
el patró de la galiota 
palla curta va estirar. 
Ja destfnvelnen l'espasa 
per el patró degollar: 
nostramo se-n tren la sava 
per sa vida dafofuar. 



32 Cançons populars catalanet 

— IQm\ serà l'atrevit jove 
que la vida -m salvarà? 
Al que me-n salvi la vida 
un dó Jo li vull donar: 

li daré una de mes filles 
i un vaixell sobredaurat. — 
El més petit va respondre, 
aixís que-l patró ha acabatl 

— Jo seré l'atrevit jove 
que la vida -us salvarà. 

— Puja amunt, l'atrevit jove: 
dalt de l'arbre has de pujar. — 
Quan es a mig arbre mestre 

ja se-n posa ell a plorar. 

— Què plores, l'atrevit jove? 
De què tens tu de plorar? 

— Perquè sols vei^ cel i aigua 
1 les ones de la mar. 

— Puja amunt, l'atrevit jove: 
més amunt has de pujar. — 
Quan es dalt de l'arbre mestre 
ja se-n posa ell a cantar. 

— Què cantes, l'atrevit jove? 
Per què -t poses a cantar? 

— Veig els turons de Marsella, 
les senyes de la Ciotat. 

— Si Déu ens feia tal grada 
que a casa poguem tornar, 
faria una capelleta 

tota voltada de mar, 

la Mare-de-Déu del Carme 

posada al cat» de l'altar. 



Cançons populars catalanes 33 

Mariners, quan passarien, 
la vindrien a adorar. 
Viica Toló, Nàpols i Marsellàl 
Visca l'estret de Cibraltarl 



L'INFANTA 



No massa ispren» 



^ r rT r I J ^^ 



Per t se< • f) • lla d'un 



■ ^ . I J i ' J 



ne 9Ò ben des • gra • ei - 



^^^s 



li 

- da: vaig par - làambuu ca • va - 



;. W-J'H Vr N^ 



tler, to 'ta so-la, u^na ve • ga-da. 



Per a ser filla de un rei, 
nè só ben desgraciada: 
vaig parU amb un cavaller, 



Cançons populars catalanes j5 



tota sola, una vegada. 
Mon pare -m veu al balcó 
i 'm nr.ira de fit la cara. 

— Tenies els colors frescs, 
1 perduts els tens tu ara. 

— He begut aigua del riu 
i tota ni'ha reinflada. 
Sastre que roba m'ha fet 
mereix una punyalada. , 

— Si tu volies, infanta, 
promptament seràs curada. 
Vinguen metges de Sevilla, 
vinguen doctors de Granada* 
vinguen tots, de un a un, 
per a polsar a l'infanta. 

El primer metge que-i ve: 

— L'infanta n'està molt mala. — 

El segon metge que ve: 

— L'infanta n'està prenyada. -- 
El rei mana a sos criats: 

— Tanqueu-la dins d'una cambra, 
amb aigua fins an el cos 

per que la consumi l'aigua. — 
Allí r anaven a veure 
cavallers i moltes dames. 
La -n va anà a veure una 
diferenta de les altres. 

— No t'espantis, Adrlana, 
de lo que't diré jo ara : 

el foc està ben encès 
1-tu has de ser cremada. 

— No m aab grou al morir, no. 



36 Cançons populars catalanes 

ni tampoc el ser cremada, 
sinó que mori l'infant 
que viu dins de mes entranyes. 
Si passos un passatjant 
li donaria esta carta: — 
Mentre està en eixes raons 
un passatjant ne pacsava. 

— Passatjant, bon passatjant: 
si voldria aqueixa carta? 

— Una, dos, i fins a tres, 

i encara que siguin quatre. — 
Quan don Carles reb la carta 
molt content i alegre estava. 
Al descloent de la carta 
llàgrimes de sang llançava. 
Oigueu-Ii noi puc anar, 
que tino malalta la mare. -- 
Ja-n mana an els seus criats 
que li ensellln prompte Taca: 
no aquella que va corrent, 
sinó la que va volant-ne. 
Quan es a bell mig camf 
sen troba un convent de frares. 
Ne diu al pare prior 
si li deixaria un abit. 

— Un, I dos, i fins a tres, 

1 encara que fossin quitre. — 
Quan arriba an el palau. 
an el rei se presentava. 
An el rei li demanà 
per a confessar rinfanta 

— Vagi, pare confessor, 



Cançons popuiurs coM/iia'çs 



fot seguit a confessar-la. 
Tres ores U dó de temps 
ien una i mitja s'acaba. 
—•Me diries, tu. l'infanta. 
si has pecat gaires vegades? 

— No més n'he pecat que una, 
amb don Carles del Palacio. 

— Qucl coneixeríeu, vós, 

a don Carles del Palacio? . 

— Com el coneixeré jo 

si tinc la vista entelada? — 
Amb besar-li de les mans 
don Carles bé li semblava. 
Ell se la -n puja a cavall 
ben estreta i ben lligada. 

— Ara que vingui ton pare, 

que de tu no ha de privar-mc. — 

Adéu... adéu... Birondon. 
per voluntat desdiíxadal 



LA COMTESSA 



Uodtnl 



y }! ;: J'N r m 



Out t • teu vós, Ic bon 



^M='f=f^ ^-)-:^ 



com -te? ont a . neu tant de • ms 



é=^=^^=^^=^=^$^. 



-^ — r 



ti? Vaig a veu • re Ift cç,aï 



j-T ^J^in^HfrfT^ 



tes'sa; fa molt temps que no'nshsm vist. 



— Ont aneu vós, el bon comte? 
ont aneu tant demaü? 

— Vaig a Veure la comtessa: 



Cançons populars catalanes 3^ 

fa molt temps que no-ns hem rlstl 

— La seua esposa D'e3 morta 
I jo l'he vista morir. 

El dia de! seu enterro 
missa d'ella -n vaig oir. 
ne cremaven trescents ciris: 
tot l'altar feien lluir; 
n'hl havia trenta donzelles 
que portaven mantoíl. 
Les cortines de palacio, 
jo de dol les vaig cobrir; 
els infarts que ella tenia, 
jo de dol els vaig vestir. — 
Al sentir això I bon comte, 
passa avant el seu camí. 
Amb la punta de l'espasa 
ell la fossa li va obrir. 

— Alça-t, alça-t, la comtessa, 
que ton marit ja es aquí. 

— <iAont éreu, vós, el comto, 
el dia que vaig morir? 

— Ala ciutat de Vallnora» 
que no podia venir. 
Alça-t, alça-t, la comtessa. 
que] teu comte ja es aquf. 

— iCom m'alçaré, lo bon comte 
si sola no-m puo tenir? 
Casa-t, casa-t, el bon comte: 

no te n'estiguis per mi. 
A la dóna que pendras 
estima-la com a ml; 
al« fUIs I flflfls quen tinenit 



40 Cançons populars catalanes 

fes-los posà -1 nom de mi: 
cada camí que tu Is cridis, 
sempre pensaràs en mi. 
A tots els fills que teníem 
posa-Is en un monestir. 
Posa-ls-hi xiquets: no aprenguin 
cl món que cosa vol dir. 
Fes-los-hi di 1 pare-nostre 
al vespre i al dematl. 



LA FILLA DEL REI 



Pocép^ 



^ 



ÍS 



1=^^^=^ 



Tres fi - lles ne té'l bou 



j ji px^m 



to • tes eres com u • na pi* • t^. 



^S 



*" ' * 8 ) s^ 



S'e • n« - mo • r;i de la u - na 



^g^^: ^^:^ ^^^ 



Mjir•;;iíe • fj-das no • me - ni - va. 



Trei fllle* ne lé J bon rel i 
totet tr<5s com un» plata. 
S'MAmora de la una. 



42 Cançons populars catalanes 

Marguerida -s nomenava. 

— Marguerida, Marguerida: 
tu has de ser ma enamorada. 

— Nou mana lo Déu del Cel, 
ni la Verge sobirana, 

de ser muller de mon pare, 
madrastra de mes germanes. 

— Depressa, los meus criats: 
tanqueu-la ^ins d'una cambra, 
que no vegi sol ni lluna 

ni tampoc néixer l'aubada. 

Per menjar li donareu 

sols tonyina i carn salada, 

i per beure li dareu 

aigua de la mar salada. — 

Passa un dia, passen dos, 

passa tota la setmana: 

ella, de set que tenia, 

per la finestra guaitava. 

Va veure ses germanetes 

que un coixinet d'or brodaven. 

— Germanetes, mes germanes: 
doneu-me una taca d'aigua, 
que la boca se m'asseca 

i ma gola es una brasal 

— No la beuràs, maleïda; 
no la beuràs tu, malvada: 
si creguessis a ton pare 

no tc'n mancaria, d'aigua. — 
Marguerida torna a dins 
tristeta i desconsolada. 
Ja baixa un aUgel àfíl Cel 



Cançons populars catalanes 4$ 

i li obre una altra ventana, 

I d' allí veu sos germans 

que amb pilotes d'or jugaven. 

— Oh germans, els meus germanal 
doneu-me una taca d'aigua, 

que la boca se m'asseca 
i ma gola es una brasa! 

— No la beuràs maleïda, 
no la beuràs tu, malvada: 
si creguessis a ton pare 

no ten mancaria, d'aigua. — 
Marguerida torna a dins 
tristeta i desconsolada. 
Ja-n baixa un àngel del Cel 
que li obre una altra ventdna: 
desde allí veu al seu pare 
que amb forquilla d'or menjava. 

— Al, pare, lo meu bon parel 
doneu-me una taca d'aigua, 
que la boca se m'asseca 

i ma gola es una brasa! 
Mentres jo me la beuré, 
de Dios seré enamorada. 

— Deprcssa, Ics.meus criats: 
pugeu-li una taca d'aigua. 
No li pugeu amb la d'or, 

ni tampoc amb la de plata, 
sinó amb la de cristall, 
que l'aigua serà més clara. 
El primer que serà allí 
té una corona guanyada. 
Quan són al cap de l'escala 



44- Cançons populars catalanes 

Marguerida ja finava: 
els àngels li feien llum, 
la Verge l'amortaflava. 
I en la cambra del seu pare 
ios dimonis hi ballaven. 



CARAMELLES 



Alegre 



^^ 



*=& 



Eu a ques - u por • ta 



Tlrt^ f^ fr^ ^ 



m 



Í31 



:*=? 

■X^ 



irzÈ 



som: noi som pas per res de mal; si en 



w 



SBS3j5±^^ 



res TOS a -gra- vi- em, su • pli•co noshodi - 



^^^^^^ 



gau. D'ai • xó non fi-rcm ca bal 






pas • u-rcm noi-tra ri-i. Déu vosguarJ lotquaut te- 






nií 



I ro-Bii) Verge Mf - ri « «. 



4^ Cançons populars catalanes 

En aquesta porta som: 
no -I som pas per res de mal: 
si en res vos agraviem, 
suplico nos ho digau. 
D'això jio-n far.eai cabal 
i passarem nostra via. 

Déu vos guard tot quant teniu 
irumil Verge Maria. 

Digueu, viudetes, casades, 
1 donzelles que sou dins, 
si gusteu de la musica 
d^aquestos galants fadrins. 
La resposta no es tornada: 
jo crec que bé -n gustaran. 

Cantem tots amb alegria: 
si volen donar, daran. 

Lo primer, oh donzelletesi 
que vos supliquem rendits 
es que vos isqueu llestetes 
de dintre de vostres llits. 
Eixiu, doncs, amb alegria, 
que cobles no-n faltaran. 

Cantem tots amb alegria: 
si volen donar, daran. 

Isquen els pares i mares, 
qufi'ls agradarà també; 



Cançons populars catalanes 47 

1 així mateix les comares, 
quo per elles te fa-I bé. 
Isca tota la casada, 
que tots junts s'alegraran. 

Cantem tots amb alegria: 
si volen donar, daran. 

Isquen també vostres avis, 
I ds sogres si n'hi ha; 
però aquestos, que no isquen, 
molt poc nos importarà: 
ara es el temps d'alegria 
i ells sempre van rondinant. 

Cantem tots amb alegria: 
si volen donar, daran. 

La Quaresma es acabada, 
Jesús ja ha ressucitat: 
deu-nos ous, figues coques, 
puix que a Pasqua hem arribat. 
Les cobles són acabades: 
per això no cessarem, 
i aJ peu de la vostra porta 
alegrement cantarem. 



LA PRESÓ DEL REI DE FRANÇA 



Alegret 



^^^-^^-,-rr+g^^ ^ 



par - ti lo rei de 






-■==^- 



Fran - ça un dt-lluns al de > ma - ti: 



:#=í?- 



t 



te 



Jé 



va par - tir per pen-drcEs - pa 



^ 



-*— #- 



V=^- 



-9^ 



32^ 



nya, i els es • pa - nyols 



bé l'bau pris. 



^#— #- 



í^ 



=^=P: 



J.i par - ti 


lo 


rei de 


Fran - 


mjí^-íiJ^ni-i— 


— h~ 


— -; »- 


-TT-J 


1 *-' M-^ 


— '>- 


■—4 W- 


\=x=^ 



sa uu 



li - Iíqus al de « .raa > ti. 



Cúnçons pc^ulars catalanes 4g 

Ja part! lo rei de França 
un dilluns al dematí: 
va partir per pendre Espanya, 
i els espanyols bé l'han pris, 
posant-lo en presó molt fosca 
que no-a coneix dia 1 nit 
sinó per una finestra, 
dóna al camí de París. 
Treu el cap a la finestra 
i un passatger veu venir: ' 

— Passatger, bon passatger: 
a França qué-s diu de ml? 

— A París I a França deien: 

« — Nostre rei es mort o pris. i> 

— Passatger, retorna a França; 
portaràs noves de mi: 

diràs a la meva esposa 
quem vinga a treure d'aquí. 
SI noi ha prou dlnè a França, 
que vagin aSant Denls, 
que venguin la conxa d'or, 
qucs venguin la flor de lis. 
íi noi ha prou dlné en bosea, 
qut vagin a Sant Patriç. 



DON BERTRAN I DONYA MARIA 



Poc fí poe 




La ma • re de don Bcr > tran 



V==F. 



pTr^'^-H^^^U^ 



la Ue do • nya Ma - ri • a, 



^ 



-• F — m- 



i 



-#— ♦ 



tes da-gacsbaD pa - rit en u • oa oitiui 



^^ 



±± 



XP=^' 



p - » 



Í?H?: 



di . a; 



ut. 



tó • tes du-gucs ban pa 



^^ 



ï^ 



^ 



rit en u • na uir i ud di • a. 



Cançons populars catalanes 5i 

La mare de don Bertran 

1 la de donya Maria, 

iotes dugués han parit 

en una nit i en un dia. 

Tots dos dormen en un brtç; 

tots dos els cria una ^4a. 

Quan els dos s'han fet grandets, 

l'amor ja -Is ne perseguia. 

Els parents de don Bertran^ 

)a 'I porten a Lo m bar dia. 

La filla diu a sa mare 

don Joan si tornaria. 

— Ai. filla, la meva filla! 
què voleu que vos hi diga? 
Un consell vos donaré, 

un consell vos donaria. 
Sembreu, filla, sembreu sal 
I arena de la marina: 
quan tot allò serà nat 
don Bertran ja tornaria. 

— Això, mare, això vol dir 
que jo mai més lo veuria. 
Ai, mare! fèu-me un vestit 
a modo de pelegrina; 
parel féu-men un bordó. 

i vós, mare. una esclavina; 
que me n'aniré pel món 
a veure $1 1 trobaria. — 
Son pare paga 1 barret 
1 sa mare l' esclavina. 
Cent llegües va caminar 
•«na trobar pobU «I vik. 



52 Cançons populars catalanes 

A l'ultim troba una font, 
una íont d'aigua molt viva, 
que set bugaderes hi ha 
que pel rei renten camises. 

— Bugaderes, Déu les guard. 
■»- Benvinguda, pelegrina. 
Aíe que men sembleu bé 

la figura de Maria, 
aquella de don Bertran, 
que sospira nit I dia; 
al quarto la té pintada 
j a l'arma la porta escrita. 

— Bugadera, no só jo, 
que jo mai m'he dit Maria: 
ma mare, Tecla men deia 
quan jo n'era molt petita. 
Só filla de pares pobres: 
no-s poden guanyar la vida. 
Jo men só anada pel món 
de feina si -n trobaria. 

— Quina feina sabeu fer 
vós, ermosa pelegrina? 
—"Sé brodar amb plata i or. 
ori plata, si -n tenia. 
També sé tallà! cosir 
deia tela bona i fina. - 
AlH, al palacio del rel, 

de feina prou n'hi avia. 

Ja n'arriba an el palau 

I n'encontralaregina. 

•- Llnda reina, Déu la guard. 

— Benvinguda, pelegrina. 



Cançons populars catalanes 5j 

A fe que*m sembleu ben bé 
la flgfura de Maria, 
aquella de don Bertran^ 
que sospira nit i dia: 
al quarío la té pintada 
i a l'ànima la duu escrita. 

— Linda reina, no só jo, 
que jo mai m'he dit Maria: 
ma mare, Tecla men deia 
quan jo n'era molt petita. 
Só filla de pares pobres: 
no's poden guanyar la vida. 
Jo rae-n só anada pel món 
de feina si-n trobaria. 

— Quina feina sabeu fer 
vós, ermcsa pelegrina? 

— Sé brodar amb seda I or, 
ori seda, si-n tenia; 

i també tallà i cosir 
de la tela blanca i fina. — 
Ja li dóna, per brodar, 
feina per un any i un dia. 
Sen posa a tallà i cosir, 
se'n posa a fe una camisa: 
en l'un pany hi broda 1 sol, 
en l'altrei broda lo dia, 
en l'altre i broda Bertran, 
en l'altre la pelegrina. 
Quan la regina això veu, 
tot seguit s'engelosia. 

— Pekgrioa, fuig d'tqul: 
vé•-t•n, vét-im, ptíogHna; 



^4 Cançons populars catalanes 



que, si'u veia don Bertran, 
de tu s'enamoraria. 
L'estimada fores tu, 
i jo, trista, l'avorrida. 
-^Regina, me n'aniré: 
m'estaré per 'quí escondida. '^ 
Quan don Bertran arribà 
demanà mudar camisa. 
—Vés-hi, vés-hi tu, criadar 
dóna-li aquella camisa. — ' 
Aixís que Bertran la veu 
pregunta qui l'ha cosida. 

— Jo l'he cosida, Bertran: 
jo i'he tallada i cosida. 

— Digueu-me la veritat; 
si no, us llevaré la vida. 
—Jo l'he brodada, Bertran, 
amb aquestes mans tan lindei. 

— Ments pel coll, falsa i traidoral 
que tal traça n? tindries. 

— Jo rh« tallada, Bertran; 
pelegrina l'ha cosida. 

— La pelegrina aont es? 
Aont es la meva aimia? 

— Pelegrina se n'ha anat, 

se n'ha anat pçr 'qui escondida. 
Ja la busca i l'ha trobada 
darrera d'una cortina. 

— Alça-t, alça-t, mon amor; 
alça-t. alça-t, pelegrina; 
que tu se^as l'estimad». 

I ta reina l'avorrida. 



LA BUGADA 



.Urnrtt 



m 



-^ 



iï 



IS 



^ 



={? 



E • lla n'es .al -ta i pii-ma, ros -sa com 
3. 



"fr^frjy 



1^ if é 



d'or. Si n'ha fet 



bu 



^ 



ga - 



^ 



±c4ï 



^* f* 



^ 



de • te, l'ha ren «U 



de 



tai 



tou 



EUa n'es alta i prima, 
rossa com un fU d'or. 
SI n'ha fet bugadeta, 
l'ha rentadeta I tot. 
Si la n'ha esbandldeta 
en un rluet airót, 
ti ia n'ha estenedetfl 



56 Cançons populars catalanes 

en un jardí de flors. 
Ja la n'ha aixugadeta 
en un jardí de flors; 
ja la n'ha plegadeta 
en una capsa d'or. 
Cada plec que ella^n íoia 
tot són Ilantos i plors. 
Son pare l'escoltava 
desde dalt del balcó. 

— Què s'es estat, ma filla? 
què s'es estat això? 

— Prou ho sabeu bé, pare; 
prou ho sabeu bé vós, 
que me n'aveu donada 

a un mal omenot 
que nien fa anà a la farga 
a vendre lleig carbó. 
Ail S) això dura gaire, 
jo nou faré pas, no, 
quen pararé botiga, 
i no pas de carbó: 
la pararé de roba 
de ben gentils colors, 
de blanqueta i de grana, 
que es el color millor. 



LA MORT 1 L'ENAMORAT 



Poc a poc 



^^^^^^m 



A-ques-ta nitsom•ni - a - va. 



F^ V Í^A >H^ ^ 



tí-ï^H?- 



som - ni • » • va i ao dor - mi • a 



' ^ j -V— V— I — ^^ é- € I 



V=^- 



som • ni - a • ra rt-tnor me - va 



t t : \ r'^j±^ 



=P=ÇÍ 



qae ah meua bra • ços la te • ni 



Aquesta nit somniava, 
•omniava i no ciormia: 
torp.rlave lanrior meva 



58 Cançons populars catalanes 



que als meus braços la tenia. 
Mentres això somniava 
una veu me deixondia: 

— Jo no s6, no, l'amor teva: 
só la Mort, que Déu t'envia. 

— Ai, Mort trista i rigorosa! 
deu-men un dia de vida 
per confessà i combregar 

í anar a veure l'aimia I — 
A l'instant ja se-n calçava. 
a l'instant ja se-n vestia: 
se-n va plorant pel carrer 
on la seva amor vivia. 
Ja-n pega un truc a la porta: — 
Baixa a obrir, aimada mia, 
que la Mort m'està buscant: 
potsé aquí no-m trobaria. 
La seva amor, quan el sent, 
li respon tot desseguida: 

— Ja t'allargaré un cordó, 
un cordó de seda fina. 

— Si la seda prima n'es, 
el cordó se-n trencaria, — 
Mentres ell està parlarjt, 

ja veu a la Mort que arribà. 

— Vaja, vaja, cavaller, 

que l'ora ja està complica. — 
Ja s'agafen de les mans 
I un camí molt aspre enfilen: 
se-n van per una montanya 
que no'i ha sinó una ermita- 
■— Deu lo guard, bon ermità, 



Cançons populars calaianet 39 

ermità d'aqaesta ermita. 
Si una pregunta li fés. 
la resposta nom darta ? 

— Si la pregunta sabés. 
Jo resposta li n faria. 

— El qui -s mor de mal d'amors, 
no perd Tànima, amb la vida? 

— Això si que no'U sé jo: 
Déu del Cel Ü respondria. 



LA COMTESSA DE FLORÍS 



híodtrat 



1^%-^--^ ^^ ^ 



La vi - la na se n pas 



H:= g=at:n=ti^ 



se • ia a • muut i a vaU de «a 



l•iczpzcr^fc r l•^-^ 



cam•.bra, pen • ti - aaut sa ca - be 



^^^^^^^ 



llcTa i ten ' tant sa er-mo - sa ca-ia. 



La Vüana sdn passeja 
amxint \ ava}) de sa cambra. 



Cançons populars catalanes 6i 

pentinant sa cabellera 
i rentant sa ermosa cara. 
Un serpent de vius colors 
al seu davant s'es plantada. 

— Al, valga-m el Déu del Cel, 
I la Verge sobiranal 

La meva vida s'escursa 
la meva vida s'acabal 

— Un rei encantat ne só: ^ 
no te m'espantis, Vilana. 
Si regalada vols viure, 

ne seràs tu ma estimada: 
seràs reina de Castella 
i princesa de Granada; 
més, si per cas nou vols ser, 
moriràs de fil d'espasa. 

— Més val onrada morir 
que no viure desonrada — 
La reina-u va sentir tot 
dcsde la cambra ont estava, 
i una crida n'ha fet fer 

per tot Sevilla i Granada: 
«Tots els cavallers i comtes, 
que i vagin a presentar-se, 
i també lo comte Florís; 
t aquest que noi faci falta.» 
Quan arriben a palau 
troben la taula parada: 
quan ne són a mig dinar 
mala vianda Is han dada. 
La reina es la que a tots rlU 
així mateix els hi parla: 



Cançom populars catalanes 



— Tots els cavallers 1 comtes 
ne tenen la dóna onrada, 
menos el comte de Florís, 
que es casat amb la Vilana 

— No digueu pas això, reina, 
que es onrada la Vilana. — 
La reina ja se n'aixeca 

per dar-li una boíetada. 

— Lo dit ho tinc per ben dit: 
nom desdic de ma paraula. — 
Quan el comte sent això, 
promptament baixa l'escala. 
Mentres davalla alterat, 

aixi mateix ell parlava: 

— Quan arribo, ma muller 
sempre m dóna una abraçada. — 
La seva muller, que-l sent, 
l'espera al peu de l'escala. 

— Fuig d'aquí, mala mullerj 
fulg-me d'aquJ, desonradal 
que avui al palau del rei- 
per culpa teva -m befaven: 
que eres la maca del rei 

me n'han dit, mentre dinàvem 

— Si 1 rei es el que-u ha dit, 
a la veritat faltava. 

— Tant si mentia com no, 
has de morir de ma espasa. 

— Mata-m, comte; més abans 
t'haig de dir que estic prenyada, 
prenyada de los set mesos, 

qtw es lo que més desitiaves. 



Cançons populars catalanes 6j 

— Si p€r Ilíurar-te u has dit, 
encar més t'has condemnada. 
Moriràs ara mateix: 

a Déu i als sants encomana't, 
que, si paries tm fill, 
fio fcóra jo lo seu pare; 
íl tina filla aguessis tu, 
85 semblaria a sa mare. 

— Mata-m, comte; més abans, 
deixa-m demanà una gràcia: 
de tres íiUes que jo tinc, 

a la més gran íèu que parli. — 
Quan la filla té al davants 
Ü fauna bona abraçada. 

— Filla meva del meu corl 
Ai, filla de mes entranyes) 
Quan ton pare m'aurà mort 
t m'haurà deslliurat rànim3v 
el meu cap agafaràs, 
ren'taras-lo amb aigua clara-* 
posa-1 dins ia tovallola 
aquella que jo brodava 
quan el meu comtç de Florís 
per esposè m demanava 
Quan estigui 1 rei dinant 
aniràs a presentar-Phi. 

Li parlaràs com se déu 
parU amb testes coronades: 
que conegui ja amb d dir 
qua ets filla de mare onrada. 



64 Cançons populars catalanes 



— Bon profit vos faci, rei. 

— Ben vinguda sies, infanta. 

— Aquí -us vinc a fé un present 
de la muller més onrada. 

— Destapeu-!o, bona filla; 
destapeu-lo vós, infanta. 

— Destapeu-lo vós, el rel, 

que a mi -1 cor no m'hi abasta, - 
Destapa la tovallola: 
veu e! cap de la Vilana. 

— Per lo menut de les dents 
aquest cap es de ta mare. 
Aquesta mort, qui l'ha feta? 
Esta mort, qui-l'ha causada? 

— La n'ha causada la reina 
i l'ha feta lo meu pare. 

— Ton pare ne serà mort 
i la reina aparedada; 

i després, casant-te amb mi, 
seràs reina i respectada. 



LA TORNADA DEL PELEGRÍ 



Mogudet 



k ^ n ^^SHAi ^ 



:?:í3E 



írií:!?: 



S'csu • va Ijn-da se-nyo-ra sota 



^^^^^^ 



l'onibrc-ia d'uD pi. Les ora-bre-tes e-rcn 



^M I r ^-'-JT^ 



•1 • tes que I sol li to - ca-vaal pit. 



S'estava Ünda senyora 
sota l'ombreta d'un pi. 
Les ombretes eren altes, 
que! sol li tocava al pit. 
Sota l'ombreta dormia 
dormia a tot bell dormir. 
Ja'n passava un cavaller: 



66 Cançons populars catalanes 



no la n gosa despertí. 
Li tira un pom de violes: 
al pit leshi va tirt. 
Les violes eren fresques: 
la senyora s despertí. 

— Qui es aquest cavaller 
que m'ha quitat el dormir? 

— No só un cavaller, senyora, 
que só un pobre pelegrí 

que vinc d© terres de França, 
i encara de més enlll. 
— .^Nom diria -1 cavaller 
les noves que i ha per 'Ui? 

— Les noves queus duo, senyera, 
M n'es mort un pelegrí. 
--Nom diria 1 cavaller 

de quin color va vcitlt? 

— Porta la capa d'orUnda 
i la valona d'or fi, 

i en el cap de la valona 
n'hi pen]a doble satl. 

— Ai, trista de mi més trista, 
que serà lo meu marltl 
iNom diria 1 cavaller 
quan hi ha d'aqu! an allí? 

— Cent llegües n'hi ha, senyora; 
i, aqueixes, de mal camí. 

-- Jol ne tinc d'anar a veure 
més que-n sàpiga morir. 

— Noi vagi, linda senyora, 
quel seu marit es aquí. 



EL PODER DEL CANT 



AtifrtI 



m 



& 



í5 



p=^ 



i 



à=i 



=& 



Don Fran - eia 



co se es 



F* 



t=t 



zt 



ta - va tan -ca • det • la pre 



3^Eí 



:r==t 



f=17 



ÍC 



$6. 



Q^an sa ma - reu reb !a 



^^m 



±=± 



np 



va ja n'hi ve u - oa gran tris 






tor. 



Ja n'bi com - prt u • ua gui - 



€S 



Cançons populars catalanes 



^ 



ur - tt qgi té Mfl »ò coo • »o 

Al l ^ \f^» , — 



^^ 



^?2- 



dor. 



it It 



pre - tó }a li por 



^ 



íS 



u que U te» prial seo te 



Don Francisoo se n' estarà 
XzncAàtX a la pres6. 
Quan sa mare -n reb la nova 
Ja o'hl re una gran trlstd. 
Ja n'hi compra una i;uitarra 
que té un sd eonsoladd, 
1 alapre»6j al! porta 
qtie la tenrprl al seu tend. 

— Quan raureu a to posada, 
cantareu una can^. 

— Quina cantaria, mare? 
quina cantaria. Jo? 

— La que cantava I teu part 
a Ja nit de l'Ascensió. — 
Don Prandsco la canUra 
amb un to enamorada. 

eif MtetOsi, aixf qual senten, 
«e paren per senti J sA« 



Cançons populars catalanes 6$ 

Tots ds patges de la reina 

no saben caminar, no. 

La reina s'ho escoltava 

desde -i més alt miradS. 

Ja pre^nta an els seus patges: 

— Qui es aquest cantad6? 

— Aquest es el don Frandsco 
que està tancat en presó. — 
Ja respon així la reina: 

— Per fill el voldria jo. -i- 
Ja responia l'Infanta: 

— Per marit, mare, d vul Jo. — 
La reina mana als seus patges 
quel treguin de la presó. 

La resposta que Is hi feia 
qoe no sen vol anar, no; 
que noi ha més galant vida 
que «star tancat en presó. 



LA LLÀNTIA DEL REI MORO 



Ko gcire (icpressa 



Í^ 



^^ 



Hcrj r rl: 



1— t— *-- 



Pre - cio•saes i mo-re nC'U la 



tíd^ip 



- m — m — f-j — - — m- 



Vcr-ge dcMont-ser • rat; pre • cio-saes i mo-re - 



^^ 



lf=^ 



Ver • ge de Mont ser rat. 



per 



-^/-íí- 



^-z^zrr 



.-rt:i::±=p::z^:=p=::p::: 



sa ga•la'lsau•cells vé-nen de l'al-trabau-da de 



^ 



dn 



P=P= 



mar. Pre - clo-sacs'i mo-re - ae u la 



m 



i& 



p=^ 



Ví? - gé Í6 'MgV;!•ser - rat. 



Cançons populars catalanes 71 

Preciosa es i moreneta 
la Verge de Montserrat: 
per sa gala -Is aucells vénen 
de l'altra banda de mar; 
per sa gala tots ells canten 
i la de son fill aimat; 
per sa gala en la montanya 
un altar n'hí té aixecat. 
Doscentes cinquanta llànties 
cremen davant de l'altar.' 
Totes son de plata fina, 
menos una que n'hi ha 
que es la llàntia de! rei moro, 
que mai l'han vista cremar. 
Un dia la van encendre 
i un àngel del Cel baixà: 
— Apagueu aquesta llàntia, 
si Qol món s'enfonsarà. 



perfídia 



^lO^fil 



^^m 



^^i 



v=^ 



U • oa t«r da molt se te • ua 



m 



ÍtT5: 



nr^rr^ 



nic n'a-ni a ca • sa l'a mor 



5^ 



^ 



#=& 



*;s; 



* — r 



perveu-re si It veu - ri 



N^-M^ f-M^"^ ^ 



a - (jvie • lla Vlan-que • ta flor. 



Una tarda molt serena 
me n*aní a casa l'amor 
per veure si la veuria 



Cançons populai^s catalanes 73 

aquella blanqueta flor. 
Ja la veig ala finestra 
que-n llança gran resplendor. 
La vaig encontrar soleta, 
soleta l'encontrí jo. 
Ja li dono lo bon dia: 
ella no mel torna, no; 

— Diumenge fjiran ballades, 
que n'es la festa major: 

prju vos diria, minyona, •• 
si voldrieu ballà o no. — 
Ala primera danceta 
|8 li demano l'amor. 

— Jo no-m calço ni m vesteixo 
ni m pentino per a vós. 

— Valga-m Déu, galan minyonal 

quin parlar més rigorós! 

Ni-ls etclaus de Moreria 

ne són vant catius com jol — 

A ta seg^na dancetí 

ja n^hi doio uft pom de flors. 

Ja les preni les olora, 

» n llaça un sospir molt groa. 

A la tercera danceta 

ja n'hi demano l'amor: 

— Prenftu-vos-Ia, galant jove, 
que n'es vostra í de m! t»o. 



DARIDETA 



JUgret 



^.n !.\í:S' 



-♦— P- 



4=Íí: 



íi=í?: 



Un di • « pts 



^ L•'J U' g 



S=3t 



\f=^ 



per un riu a - vall, per un riu a 



J JTR f, ^^ I ^-J l 



ill, rfa - r» rfa • r» 



/<:, per 



uu riu a • vall, <!• • n* i^-rí 



Cançons poputan catalanes ib 

Un dia passava 
per un riu avall, 
per un riu avall, 

darideta. 
per un riu avall. 

Encontra una dama: 
rentava galan, 

darideta, 
rentava galan. 

Ja 11 diu: —Vós, Jove: 
on teniu l'aimant? 

— El tinc ala guerra, 
soldat de cavall- 

— Noies, ala guerra, 
quei teniu davant. — 
Ella jasel mira. 

— Noi conec per tal. — 
Neplegalaroba: 

se-n torna al'ostal. 
Ne truca ala porta 
un jove galant. 

— Caritat, senyora, 
per un passatjant. 

— Vésa dalt, ma filla: 
baixa-li pa blanc. 

— No es això, senyora» 
lo que us demanam: 

el carr.I de Ll©idi 

©•1 ds PcrtMgAl 

—Vés, fiila, acompanyi-I* 



76 Cançons populars catalanes 

vés fins al portal. ~ 
Quan es fóra vila, 
ja puja a cavall. 
Mira l'atrevida 
s'ha passat avant. 

— Mira, l'atrevida! 
S'ha passat avant I 

— Adéu, pare i mare 
i tots mos germansl 
M'haguéssiu casada 

al complir quinze anys, 
ara nom veurieu 
amb un passatjant. 

— No só lo quc'us sembUi 
que só general, 

general d'exèrdt, 
mariscal de camp. 



LA TUIES 



Ritmét 



i 



* 



#=iN^ 



í^^ÈÍ 



Bé sa • beu qui e • ra la Tu 



I^ ^^ J^M^L•JIJJJJ 



ics Ri • poll: J'cuífà quecs ca - sa-da ue sem 



bla uo ti - boll. 



Bé sabeu qui era 
la Tuies Ripoll: 
d'ençà que es casada 
ne sembla un tiboil. 

Quan jo la vaig veure 
la vaig concertar: 
a les meves ordres 
n'avia d'estar. 



78 Cançons populars catalanes 

Ja li dono una ença: 
• Vés-la a canviar, 
I cols i verdura 
me-n podràs portar. — 

Les cols les duu a carros, 
a piles el pa; 
im diu. quan la renyo, 
que s'ho menjarà. 

La trobo, un cap-vespre, 
amb el cor dormit. 
Li vaig dir: — Tuietes, 
ten pots anà al llit. — 

Aquestes paraules 
ella va escoltar, 
I agafa 1 llum d'oli 
1 al llit sen va anar. 

A les set me llevo 
i esmorso a les nou, 
i encara la trobo 
roncant com un bou. 

Li vaig dir- —Tuietes: 
que no has prou dormit? 
— Com no'm diu que m lleví, 
encara m'hi estic. — 

Li dono un cigarro 
que me i' encengués. 



Cançons popuhrs catalanes 79 

i el tira a les brases 
sense més ni més. 

I, quan II pregunto 
si l'avia encès: 
— Tirat l'he a les brasefi 
i no l'he vist més. 



LA FALGUERA 



Alt/nt 



i 



jJU-;' ; I j'-jb^ 



s 



EI pa - ren té u • na fal 



N^'|pN^-í ?V1"?=ü^ 



gue-raimel'ha do • nada a se - gar. De tant 



v= - ^ I j I j 



e 



-♦— # 



14?=^ 



W-MM>- 



^ 



5=-c 



pe • ti - te • u que ç-ra, promp-te ne va re -bro 



^^ 



■*-n 



Hr-^ b-^UM ? 



Ur. A la fal-gue-ra, ni > ne-tes; a la 



g c r f lli ^ n 

fal-gue-ra, a %t 



6*ç. 



Cançons populars catalanes Si 

El pare -n té una falguera: 
me l'ha donada a segar. 
De tant petiteta que era, 
prompte ne va rebrotar. 

A la falguera, ninetes: 
a la falguera, a segar 
Vaja, a la falguera, nines; 
a la falguera, a segar: 
mentre la falguera brota, - 
el meu pare -m vol casar 
— Una cosa -us vui dir, pare, 
i una altraus vui explicar: 
ni per béns ni per riqueses 
un mal vell me volgueu dar. 
Dèu-me un jove sense barba: 
si no-n té, ja -n posarà. 
Un jove anirà a la guerra, 
i un mal vell noi podrà anar. 
Un mal vell s'estarà a casa: 
farà sinó rondinar. 
Ne pendrà un bastó d'alsina 
i un altre d'avellanar, 
ne pendrà un bastó de roura, 
i amb ells m'apalliçaràr 
tres quatre cada dia, 
molt bé s'hi coneixerà. — 

A la falguera, ninetes: 
a la falguera, a tegtr. 



EL GANIVET DE DOS TALLS 



AUgrel 



s 



í 



f?r ^ ^ » 9 9 



^^^—9- 



Per di-ver - tir mes pe - nes, 



ríUFif ^^''"^ 1 



v=^ 



sos-pirs, UaU' tos i plors, 



un dl • a'm 



J'hfAAr r.lJ^I I 



^m 



de • ter • mi • no de dic-tiu • na can • çó. 



Per divertir mes penes, 
sospirs, Hantos i plors, 
un dia-m determino 
de dictà una cançó 
sobres d'una donzella 
i del qus m'ha passat: 
cregueu que mor en vida 
qui viu enamorat. 



Cançons populars catalanes 8$ 

Jo no'us-e la nomeno 
per qué no li sé-1 nom: 
la terra que ella ablta, 
vora -1 Salt de Colom. 
Ditxa de pare i mare, 
de germans i parents, 
dintre d'aquell llinatgo 
s'hi crií un tal clavell. 
Els traginers que passen»' 
passen pel camí ral, 
pel camí de Cardona, 
quan van a buscar sal. 
Jalasentenquecanta: 
no-s cansen d'escoltar, 
que-n sembla la sirena 
quan canta dintre -1 mar. 
Que si men caso amb ella 
els meus no -i vénen bé: 
volen treure-m de casa 
1 no-m volen dar re. 
Un dia, a casa seva, 
prou me-n puc recordar, 
que érem per Carnestoltes, 
lo que a mim va passar. 
Jo, conversant amb ella, 
ja vareig plegar tard: 
quan vaig arribà a casa 
trobo -1 pare enfadat. 
D'enfadat, si n'estava, 
quem volia pegar: 
la trista de la mare 
s'afanyava a plorar. 



64 Cançons populars catalanes 

M'acut a ia memòria 

en aquella ocasió: 

als peus me li agenollo, 

li demano perdó. 

— Perdoaeu-me, el meu pare, 

si jo us he agraviat, 

que-1 tractar més amb elta 

per mi ja està acabat. 

Lo que noi fet fins ara 

ja m'he reconegut: 

jo avia viscut cego 

tota ma joventut. 

Ara he cobrat la vista 

sens fer-me cap remei, 

que, encara que la vegi, 

ja se fer com-aquell. 

Ara la tracta un altre 

que fa de cisteller: 

fa coves i cistelles, 

que l'aigua no s'hi té. 

Ella s pensa casar-s'hi, 

que així m'ho van dl a mi, 

que li porta les canyes 

i els vimets per teixí. 

A mi no m'acomoda 

ganivet de dos talls, 

que, si no anava alerta, 

m'hi podria fer mal. 



EL PRESUMIT 



AUguï 



g 



i^^ 



F 



p^23 



-•-- 



Quan el pa • re «s " va mo 



^ 



e 



i 



^' ^ * 



v^# # 



la ma ■> re va 



que -dar viu • da 



Nrríszi: 



Jt 



^>^ j' J' I j 



^^a € # 



pe • ti • tet. 



jo vaig que -dar 



^^^^^m 



■i^-'-rn 



car • re • gat de fau • ta « si • a. 



U^,M;àn±^-i^^-l-j;= 



Ai traí • do - ra i fal • sa a • oior I 



^^s^g^^ 



M< ü'bta de cau • ser la vi - dat 



'86 Cançons populars catalanes 

Quan el pare -s va morir, 
la mare va quedar viuda: 
jo vaig quedar petitet, 
carregat de fantasia. 

—Ai traïdora i falsa amort 
Me n'ha« de eausar la vtdal 

Avia de posseir béns, 
els quel pare posseïa. 
No tenia enteniment: 
m'he dat a la bona vida: 
vinguen fires i aplecs, 
que per mi res hi valia. 
ja me-n van encarregar 
a una tia que tenia. 
Men feia anar ben vestit 
ala moda que corria: 
sabatetes amb talons, 
mltjetes de seda fina, 
calces de vellut reff 
i ermilla d'escarlatina; 
capa de vintiquatret: 
ce vellut ne són les gires; 
barret a la decantada; 
més trincant que-l sol del dia. 
No'i ha fires, no-i ha aplecs 
que ]o no 'i doni una vista. 
Les noies, quan a mi *m veuen, 
ja'n queden embadalides. 
Agués cre^t pare i mare 
i el» parents qUe bé «m volien. 



Cançons populars /Catalanes 87 

«no'm veuria amb els treballs 
que ara m veig avui al dia 
anà a mort a un ospital, 
tant que jo ja m'ho temial 
Ja vénen els cirurgians 
tres vegades cada dia, 
traient-se mofes de mi, 
dient si les coneixeria 
les d'enagos amb serrell 
i aquelles cares tant fines!- 

— Ai traïdora i falsa amorl 
Me n'has de causar la vida 



ELS BALLAIRES DINTRE UN SAC 



Ahgrt 




TT. 



^ 



*-^-^-#- 



fe^£^^2±533 



Ja o'hi a-via tres o qua-tre que ba - 



# F * y ■ I y - —F—P—a — z 



Ha-veiidin-ireun sac. l'uo n'e - ra lo scnj'or 

3. 



^ 



jÜJ-J'^ i'i ' ^' 



b.it-lte, l'íil-ire !o re-gi-dóen cap. Jo que no 



F=lt 



^N^ 



i£=ít 



^ 



í« 



b.n-llo ni trum-foamb dò-ncs, jo ^ue po 



^ 



^TTH 



ba^lo B) trum•fo am]> cap. 



Cançons populars catalanes 69 

Ja n'hi avia tres quatrs 

que ballaven dintre un sac: 

l'un n'era lo senyor batlle, 

l'altre lo regidd en cap... 

Jo que no ballo ni trumfo amb dones, 

jo que no baJlo ni trumfo amb cap. 

... l'altre n'era lo vicari, 

que dançava més que cap. 

Ja n'ha vingut el dimoni 

i se n'ha emportat el sac. 

Jo que no ballo ni trumfo amb ddnes, 

jo que no ballo ni trumfo amb cap. 



só PATIT SET I CALOR 



Moitrct 



m 



i ^h- h ^ 



íti: 



3Efe 



ï=P 



Só pa - tit set i ca -. lor pen-sant 



P5^^ 






^-FF^ 



■s^ 



v=v-- 



quan la pcdrè ven -re aa a-quc Ilaer mo-sa 



3=?: 



^ 



V=if- 



font. 



d'oo se veu l'ai -gua tant 



m 



-0^- 



^f—W- 



:P=Í?==Í 



lla, d'on se veu l'aignatant be - lla. 

Só paüt set i calcr 
perisant quan 1 a podré vetire 

an aqucHa e/m'osa Unt, 



li 



Cançons populars catalanes gi 

d'ont se beu l'alba tant bflla. 

Só perduda la salut: 

no la puc cobrar sens ella. 

Esteu atents i oireu: 

tot serà alabances d'ella. 

Té lo front blanc \ «spaiós, 

la cara fresca i alegre, 

I amorosa en el parlar 

com ho tenen les donzelles. 

Que la sort bé m'ha tocat 

d*haver-men d'anà a la guerra, 

a l'espai de Camp-rodó, 

per defensa de la terra. 

El meu cor sempre m'ho diu, 

el meu cor sempre m'ho deia: 

— Ai, que te la casaran 

o la trobaràs promesa! — 
Tant bon punt he estat aquí, 
prompte l'he anada a veure: 
ja l'he trobada a la font 
que prenia l'aigua freda. 
Jo li dic. — Déu me la guard, 
rosa de la primavera. — 
Ella no-m torna raó, 
pensant que era més cortesa. 

— Ara jo m'explicaré 
amb els ulls baixos a terra. 
PercJoneu-me, jovenet, 
que jo ara só promesa, 
perquè -Is meus pares ho han fet 
sense demanA-m Uioeacia: 

pei* no trenc^-ls manaments. 



g2 Cançons populars catalanes 

jo s6 estada obedieata. — 
Quan el meu cor ha sentit 
una nova tant dolenta, 
ferit del mal de l'amor, 
esmortuït, cau a terra: 
— Cent escuts m'has de costar, 
tant com tinc m'has de fer perdre, 
la vida m'has d'acabar, 
i ara -m dones la sentencia. 
Amoreta, d6-m la mà; 
dó-m ia mà, tu, amoreta: 
si a la terra no-ns veiem, 
dalt del Cel nos poguem veure: 
viudeta t'esperaré 
si no-t puc haver donzella. — 
A l'espai d'un any i mig 
la donzella ja es viudeta. 
-Ja li van envià a dir, 
^n en Josep Albareda 
de la vila de Ripoll, 
si *s volia casà amb ella. 
LI van escriure 1 dissabte, 
I ell Ja va venl -1 diumenge: 
els papers els varen fer 
i els van cloure -1 dimars vespra 



LA MARIA ERMOSA 



No ifínssrt deí>rfssé 



^^^^"^^ 



Nin-gà lan-Taa veu - re 



^^M^h^ ^ ^j^ ^ 



vi • 51 • tar, 



si DÓ la Ma • 



u^:U4à^ 



WJ^^^ 



ca-da di-ahi v». A- mur coma 



^ 



»1U0 



lla mai més n'hi au « ri. 



Ningú la n va a veure 
ni a visità, 
finó la Maria 
o«^a dia i va. 



94 Cançons populars catalanes 



Amor com aqudl» 
mai més n'hi aura. 

A l'entrant del quarto: 

— Francisco: com va? 

— Pera mi, Maria, 
molt malament va: 
tinc un fret i febre 
que-m cuida matà. — 
Ara ve-l dilluns: 

el metge ja -i va; 
ara ve-j dimars: 
s'ha de confessà; 
ara ve -I dimecres: 
s'ha de combregà; 
ara ve -1 dijous: 
s'ha d'estremuncià; 
ara ve-l divendres: 
Francisco fina; 
ara ve '1 dissabte: 
Francisco a enterrà: 
ara ve-l diumenge: 
ballades n'hi ha: 
la Maria ermosa 
també se n'hi va. 
Un jove aixerit 
ja la'n va a buscl: 
ella gira cara 
l 'S posa a plorà. 

— Amor com aquell 
mai més n'hí aura. 



as FADRINS DE SANT CUGAT 



* 



P^¥^i¥^^ 



Els ÍA • drins de 



Sant Cu 






ZL. u- 



gat quiu a • na te 



o'banpen «sa • da; 



^;^:fSj^-r±4:^:j^:jJ: 



vo-loí fer. le« ca^ra • me•lles per la 



^E^fe^ ír, j ^=:jí5^ 



P-i • qua gra - na - da. Mi nyo - 



t-^ — j-t ^ J* t 1 N ^ J' 1 


l—í i-l-s í » \ J^ J ^ \ 



ii=rí 



É^ 



Déu si • au I No'us fi 






íi 



tu d«)s 



u • ram • ba • nei. 



g6 Cançons populars catalanes 

Els fadrins de Sant Cugat 
quin' una se n'han pensada: 
volen fer les caramelles 
per a la Pasqua granada. 

— Minyones, adcusslau! 
No-us fieu dels tarambanes. 

El batlle diu que nou vol 
perquè no s'acostumava. 
Els fadrins ne són valents: 
passen avant la batalla: 
ja roden tota la nit 
de la una porta a l'altra. 
El batlle s'estava al llit 
que tot això s'escoltava. 
Al sent demà dematt 
Ics bulles ja se plegaven, 
i a la porta de l'iglesia 
•is batlle ja -Is esperava. 
Els lliga de dos en dos: ^ 
dalt del castell els pujava. 
El castell no era prou fort, 
que Is forrellats sorollaven. 
-Si d* aquí voleu eixir 
heu de grat&'us la butxaca: 
vosaltres aplegueu ous, 
jo aplego pessetes blanques: 
per a mi n'es estat poc, 
pe: vosaltres ha estat massa. 

— Minyones, adousalaui 
No-us fíeu dels taramban». 



LA PASTORA 



Alfgra 




^^ 



^ 



So-ta-I bosc hi ha u • na 



pas 



) 



{ — 1 — 1 


, 


I h K h I 


f— fv-^ 


"^ — fw^ï 








! W ! 


10 




V-^^ 


tttJ 




-ji — ;i_£_ 


■-^—^—^ 



quee-llau le 



per gran cou 



^§=i 



m 



sol; 



fa pa» - tu -rar Ics ca • bre-tes 



m 



xm 



amb el 



sò del 



flo • vi - oi. 



Sota -I bosc hi ha una pastora 
que ella u té per gran consol: 
fa pastur&r les cabretes 



g8 Cançons populars catalanes 



amb el sò del fluviol. 
Té mirada carinyosa 
i un cabell com un fil d'or, 
i al mig de la seva cara 
n'hi porta pintat el sol. 
De bona matinadeta 
molts ne té de miradors: 
l'un n'hi diu papelloneta, 
l'altre garlanda de flors. 
Jo n'hi dic: ♦—Rica pastora, 
mirada de serafl, 
que amb les teves amoretes 
el meu cor me fas glatt.» 
I ella, més per a a!egrar-me, 
dóna un cop de fluviol: 
fa acudir papellonetes 
calandries i rossinyols. 



MARIAGNA 



Poc a poc 



í fcfEgt;MjJ5feèi^ 



El mal del a - mor es mal de mi •' 



^^^^r^^ 



gra-nya. 



quc 



jo'u SC per 



^^ 



^ 



m 



'4-^- 



xn'x de quan fes - te - j* • va; 



que 



Fpr: 



mmé^ ^l•i^i 



io'u sé per mi de quan fes -te 



)a . va. 



El mal de l'amor 
es mal de migranya, 
que jo -usé per mi 
de quan festejava. 



Cançons populars caLitanc* 



Festegí molt temps 
una Mariagna 
^ue de voluntat 
jo prou li "n portava. 
Ella també a mi, 
ja-s veu a la clara: 
les claus del meu cor 
ella les portava, 
eue les hi vaig dar 
una matinada 
anant a la font, 
a la font del Carme. 
Un dia vaig anar 
fer-li una tocada 
amb dos íluviols 
1 ona guitarra. 
Ja-uha tot tanca:, 
portes i lentanes, 
sinó un finestró 
per a despertar-la-n. 
Li 'n tiro pedretes 
per a despertar-la'n. 
Ella me-n fa'l sort 
com si fos un lladre 
que volgués robar 
els béns de sa casa 
O potser les jole» 
que cllan té guardades. 
Jo no vull els béns 
ni res de sa casis, 
que lo que vull jo .. 
eisla Mariagna,. 



LA MORT 



Moderat 



P^=^-- 



V=^ 



Des - per 



leu - vos don - ze - 






-#í-í«- 



7={): 



Ue•tes, que ja n'a • veu prou dor • mit : 



S^-JïESg ^^^ 



n'ha arri -ba-da l'obra, l'o- ra que a* veu de mo • 



^i^^^^-^ 



3^=:?: 



Fuig • me d'a-qui, cu • ca 



1 — W 



X=^ 



i 



to:3=: 



i= 



^c ' »^•* conHí•ii do • pis u' "ï? ' )|faott 



Í02 Cançons populars catalanes 



^ ^ r '^' «^' N r J'^ 



que jo por • to la ban • de • ra de les 



fegfe^ Mit THJ 



sí - ncs prin - ei - pals. 



Despertcu-vos, donzellete», 
que ja n'aveu prou dormit: 
ara n'ha arribada 1 ora, 
l'ora que aveu de morir. 
— FuJg-rae d'aquí, cuca fera; 
no me-n donis tal espant, 
que jo porto la bandera 
de les nines principals. 

— Donzelleta: jó la Mort, 
8i mai l'heu vista pintada. 

— La Mort pintada bé -s veu, 
però no matant com fèu. 
Aon tal vos heu posada? 
Mata *1 meu pare, que es veu; 
a la mare després d'ell. 

-^ Al teu pare i a ta mare 
l'ora ao'ls es arribada: 
quan arribada serà, 
a mi vindran a pavA. 

— Vf-lga-m Déul que sou cnidell 
TingaU pietat de mil 

Que un arbre sense fer fni!t 



Cançons populars catalanes 103 

alxls agi de morfl 
Jo podria ésser casada, 
posada amb el bé del món: 
els comtes me n'han aimada, 
per muller m'han demanada, 
1 ara la Mort m'ha citada 
per anar no sé aon. 
— No t'espantis, donzelieta, 
ja que tu aniràs a un lloc 
que noi ets estada mai: 
a l'infern seràs per sempre; 
grans sorolls ne sentiràs. 



EL SASTRE 



Altgril 



t:^=a _ ■ h, f' I E S^ 



A- cl n'hi • . vi-aun sas - tre 



^ms. 



tz^&zri; 



que n tor-na va de cu - sir: se u'eu-con - 



^^z:^í. .:.^4r;t-?,ESg^ 



tri tres oi • ne • tes a la vo • ra del 





=r^^ 


=í=feÜ 



\ 



nú. 



C'Jin pa - nyi a de ui 



irte 






t=:ís: 



3tzJL 



-É Jl^ 

ne • tes no vin«;li.ni i\uiniés3u>b n»i. 



Cançons populars catalanes io5 



Ki :^-H-^-=t:^^Bí 



Jo'm peu «sa - va bar - là-m d*e < lles, 



jw^i- 1 ;ljí_n-^5^ 



i e • lles s'bau bar - lat de mi. 



Ací n'hl avia un sastre 
que-n tornava de cosí. 
Si n'encontri tres ninetes 
a la vora del camí. ♦ 

Companyia de ninetes 
no Vindran mai més amb ml. 
Jo -m pensava burlà-m d'elles, 
1 elles s'han burlat de mi. 



--Voldrieu venir, ninetes, 
una oreta i mitja amb mi? 
— Ai sí, per cert, el bon sastre! 
cap allà volem vení. 
Quan ne pujen la pujada 
se les comencen de dí. 
Ja li-n desfeien les calses: 
les hi penjen dalt d'un pi. 
Amb una espardenya blanca 

• Totes lís estrofes d'aquesta cançó comencen 
«mb el ?.' y 4.» ven ds rnnterfor. 



to6 Cançons populars catalanes 

les hi feien esclafi. 

L'en tiren en una rasa 

que s'hi pensava mori. 

Reclamava sants i santes: 

Gloriós Sant Pelegrí! 

que si puc sortir d'aquesta 

una missa faré dí! 

Ja mentre -Is treballs passava 

son gcrtnà passa per 'lli: 

— No-m pensava que tu, sastre,, 

te-n deixessis arrendí 

per dugués o tres ninetes 

a la vora del camíi 



EL POMERET 



AU^iet 



^ ^^^^^^^ 



Uq po-me - ret Déu me l'ha 



^S^Ml^^^^ 



d*t, ua po-me - ret Dèii me l'ha 



M^EEPJ&. 



^^ 



4-- 



dat: dí po-me - tes n'es Mr • re - 



jF^iM^-^a^^i^^^^ 



gat; qne no dèu viu-tc, perquè no 



fete^^ te ^-Jfet^^a^ 



ubdc beo ai ^ mi;quenovia - rà.quenoTiu 



to8 



CiiHçons populars catalanes 



^^ 



fe--b— tL 



tzz? 



-^ — 2. 
ri. Un po-ine - ret Déu me l'ha 



iU-J_jÜLiï||^ ;J-^^ 



dat; de po-me - tes u'escar-re - gat. 



Un pomeret Déu me l'ha dat: 
de po metes n'es carregat; 

que no dl•.u viure, 
perquè no sab de bèn aimà; 
que no viurà, que no viurà. 
De pometes n'es carregat: 
de vermelletes la meitat; 

que no dèu viure, etc. 
Úe vermelletes la meitat 
■I de groguetes l'altra part; 

que no dèu viure, etc. 
! de groguetes l'altra part: 
un aucellet s'hi ha posat; 

que no dèu viure, etc. 
Un aucellet s'hi ha posat: 
de les aletes n'es daurat; 

que no dèu viure, etc. 
De les aletes n'es daurat: 
un caçador li ha apuntat; 

que no dèu viure, etc. 
Un caçador li ha apuntat. 
—Al, csçadorl No m tirís pas, 



Cançons populars catalanes 109 

que no pot viure, etc. 
—Ai. eftçadorl No'm tiris pas, 
que del rei só i'enamorat; 

que no pot viure, etc. 
—Jo menjo i bec en el seu plat, 
i també dormo al seu costat; — 

que no pot viure, 
perquè no saó de ben aimò; 
que HO viurà, que no viurà. 



BACH DE RODA 



Poc a poc 



te^^^feSfe^^ 



ç] 



tat de Vici 



Ai, a-déu,ciu 



i^i 



3^í: 



JS^EÍ 



Bé'n me•rei•xes ser cre - ma-dal 



SEÍ^ 



=*=! 



■*— * 



^P^ 



-#— ^ 



N'hasfeipeu-jàun ca -va - Uer, el més no -ble de 






íï=:i 



liü 



Í^I^^ 



ifi 



la Pla-na. Va . leu - nos, Ma - re de 



í^ 



^ 



V— " 



p-*—^-T 



Déu, la del Ro • sé i la del Cai-me, 



Cançons populars catalanes 



is=ís: 



^^ 



i SaDt Do-mio • go glo • rí • ósl Ma 



it 



^^ 



m 



-#- 



ja - d«a • ,npsl 



re de Déu, 



Al, «déu, ciutat de Vici 
Bé -n mereixes ser cremadal 
N'has fet penjà un cavaller, 
el més noble de la Plana, 
qve per nom li diuen Bach 
I al terme de Roda estava. 



» 



Valeu-nos, Í4are de Déu, 
la del Rosft i la del Carme, 
i Sant Domingo gloriósl 
Mare de Déu, ajudau-nosl 

A nou ores de la nit 

el destacament marxava. 

Se-n van dret al Colom-gros: 

al terme de Roda estava. 

Quan n'arribaven allí, 

ells a la porta trucaven. 

—Està aquí un cavaller? 

Voluntaris el demanen. 

—No està aquí aquest cavaller: 

al Mas-nou de Roda estava. -^ 



n» Cançons populars catalanes 

Quan ne foren en el Mas, 

allí a la porta trucaven. 

— Està aquí un cavaller? 

Voluntaris el demanen. 

— No està aquí aquest cavaller, 

que al Torrent té la posada. — 

Quan ne foren al Torrent, 

allà a la porta trucaven. 

— Dieu an el Bach que surti, 

que-l Vallfogona -1 demana. 

— Déu los guard, els meus amics: 

benvinguts sigueu vosaltres. 

— No som, no, eis vostres amics: 

ben contraris vos som ara. — 

Quan en Bach va sontí això, 

— Trist de mil Penjat som ara. — 

Tant prompte com va sé a baix, 

fortament l'agarrotaven, 

i a la cua del cavall 

ciutat de Vic el portaven. 

Quan a Vic el van tenir 

la sentencia li dictaven. 

— Anem a avisà -1 domer, 

el domer de Santa Clara, 

que vingui a confessà en Bach« 

que sigui al peu de l'escala. 

Aneu a avisà 'Is fusters, 

fusters i mestres de case», 

que vagin a fer les forques 

al cap de les Davallades. — 

El domer Sz de resposta 

que-l seu cor do U bastava. 



Cançons populars caialanet i»3 

Ne responen eis fusters 
que ro tenen fusta obrada. 
Va respondr-i -1 general: 

— Farem aterrar les cases. — 
Espatllen molts candèleros, 
també les llànties de plata. 
Ja respongué lo Noi-Ros: 

— Noi aura prou fusta encara. — 
Ja-n respongué! Xirinola: 

— Veniu-ne a buscar a casa, 
que tanta com n'hi aura 
tota serà per vosaltres. — 
Van a visità i domerr, 
domer de les Davallades, 

que vingui a confessà en Bach, 
que la vida se li acaba. 
Ja-n varen fer unes crides 
que tots els portals se tanquin. 
Quan els portals són tancats 
el perdó ja n'arribava. 
Ja l'emprenen, i el lliguen 
i a la forcaTen portaven. 
Quan es al peu de la forca 
ja-n va dir aquestes paraules: 

— Del que-t supllc, general, 
si'm daras terra sagrada. 

— No te nVespantis, no, Bacb, 
que ja te-n serà donada. — 
Quan es a dalt de la forca 
treu una capsa de plata.' 

diu que la facin a mans 
del pare Ramon del Carme 



t4 Cançons populars catalanes 

— Ell era i meu confessor. 
la tindrà per recordança. 
A mi no'm raca-l morir 
ni -1 ser la mort afrontada, 
sinó tres filles que tinc: 
totes tres són encartades 
i no poder-Ies deixar 
totes tres emmaridadesl — 
Les tres filles que tenia 
als peus se li agenollaven. 
— Aixequeu-s, les meves filles: 
do Déu sigau perdonades. 
No'm maten per ser traidor, 
ni tampoc per ser cap lladrc- 
sinó perquè hs volgut dir 
que visqués tota ma patrial 



EL ROSSINYOL 







=A=: 



■& 



^ 



^ 



El ros -si - uyo), pre-nenl-ne U 



C=t 



M-l^ h h h 



Ifc=tï: 



fczÉ 



-N !J \ 



-^r—r 



fres - ca, so - bre d'un roa-rc se po•sa a can - 



5=rti=fc=tt:=3 



ïí 



-* #- 



ÍEsS 



tar: ell oc dic - tà u • na can 'ço 



g^^^ÈE^^É^^^^^ 



st'U p«r les duu - xe -lles po-dcr-uea Ic • giar. 



El rossinyol, prenent-ne la fresca, 
sobre d'un roure se posa a cantar: 
eU no dictà una cançoneta 



it6 Cançons populars catalanes 

per les donzelles poder-ne'alegrar. 

oi rossinyol, a la primavera, 

canta, s alegra i fa niu tot sol: 

"lempre sel fa al cimet d'una branca» 

que no l'alcança aquell qui i vol. 

Si i rossinyol allí molestar-lo 

algú intenta, com solem di, 

luego-Is canta la seva amoreta 

I, rcpetint-!a, els diu aixi: 

— Vós, donzelleta, que anau a la plac» 

i una cistella de flors ne'portau: 

vostres mirades pera ml són falses. 

i al rossinyol vós no l'enganyau. — 

Quan són promesos, de cop són entesos: 

l'aíició luego Is farà casar: 

cl rossinyol, amb aquella alegria, 

antes de dia se posa a cantar. 

Quan són casats, els primers vuit dies 

tot norabones i tot són consols: 

el rossinyol, amb aquella alegria, 

sempre vos canta aquell sò tant dolç, 

Antes d'un any de fetes les bodes 

tot són sospirs, Ilantos i plors: 

ei rossinyol, amb tota la pausa. 

vos anuncia sereu més de dos. 

Oitxós el pare i també la marel 

Que Déu els dó un bon ereuetl 

El rossinyol, amb tota canturia, 

sempre vos diu: — Guardeu-lo del frel.• 

í si i marit ne porta bon sangro, 

quan la partcra •! '^a alletant 

mata gallina \ ii porta recapte. 



Cançons populars catalanes ny 

i amb el caldo se va reforçant. 

Si ell ne té vicis, quina desgracial 

sovint là tusta amb el bastó. 

El rossinyol, de dalt de la branca, 

luego Is canta: — Aqui no-i só jo. — . 

Si ella té sogra i es mostatxuda, 

si es iracunda, quina aflicciól 

El rossinyol ja seis-e contempla. 

i no'ls hi canta dolça cançó. . 

Si en Cota-blanca allí se barreja, 

seguit no-i falta desunió: 

cl rossinyol, a l'apuntà i dia, 

canta l'aurora i -s riu d'això. 

Molt a menut segueix els seus passos 

per saber qui tracta amb afició: 

el rossinyol d'això sempre -s burla 

1 pren la rosada amb son bon to. 

Si l'experimenta, quina desgracial 

tota alegria mor amb allò. 

El rossinyol, amb sa melodia, 

canta amb gran pena: — Que Déu els perdòi — 

Qui no té culpa, tot això paga: 

es la familia amb viu doló. 

El rossinyol molt bé vos avisa 

1 amb melodia alaba -1 SenyS. 

El rossinyol per a totorn canta 

i més alaba an eh bons casats; 

1 an els que sou al.^ís, al contrari, 

sempre voi cant« dfsc^aoiat:. 



TAULA 



i 



Pags. 

L'esquerpa. ... 5 

L'enramada. 9 

La venjança 11 

Sant Magí 14 

ElbcuUa mula 16 

La cita 19 

El Pastoret • 21 

La filla perduda 23 

L enuig de Sant Josep 26 

La prometença 28 

La carta de navegar 30 

L'Infanta ^4 

La Comtessa 3S 

La filla del rei 4i 

Caramelles ..... 45 

La pffesó del rel de França. . 48 

Don Bertran i donya Maria 50 

La bugada .55 

.'-a mort I l'enamorat. . 67 
La comtessa ds Floria. . . .60 

La tornada del Pelegrí 65 



Pags. 

El poder de! caní. , . , . .... 67 

La llàntia del rei moro . . , 70 

Perfídia 72 

Darideta 74 

La Tuies 77 

La Falguera .... 80 

El ganivet de dos talls. . . 82 

El presumit 85 

Els ballaires dintre un sac 88 

Só patit set i calor 90 

La Maria ermosa 93 

Els fadrins de Saat Cugat 95 

La Pastora 97 

Mariagna 99 

La Mort 101 

El Sastre 104 

El pomeret 107 

Bach de Roda HO 

El Rossinyol IfS 



30 CANÇONS POPULARS CATALANES 



I 



D'aquesta obra s'ha fet un tiratge especiaV 
de 50 exemplars en paper satinat; 







ü 

'fi*'! 

& 

m 



—-—CP' 



30 Cançons Populars 
Catalanes 

Aplegades per ADOLF CABRERA 

(QUARTA SÈRIE) 




BARCELONA 
Biblioteca popular de L'Avenç 
1916 



Tip. L'Avenç ; Rambla de Catalunya, 24 



QUATRE JSOTS DE BIOGRAFIA 



SEMPRE meü recordaré amb goig ine- 
fable aquella tarda daurada d'un 
diumenge d'octubre en el seminari de 
La Seu en què vaig entrar en relació i 
franca amistat amb el dolç company que 
tots plorem. Ens coneixíem del curs 
anterior, mes no havíem parlat cap ve- 
gada; en aquell any, o sigui en el curs de 
1909 a 1910, ell havia passat del col•legi 
al seminari per haver entrat al primer 
any de teologia. Feia pocs dies que 
Mn. Brisa (amb qui tinc l'honor de com- 
partir la tasca plaent, si bé que dolorosa, 
d'homenatjar l'amic desaparegut) m'havfa 
innovat de què havia feta coneixença 
amb l'Adolf Carrera, en ocasió de con- 
córrer tots dos als assaigs de la funció 
teatral que s'estava preparant per a re- 



Cançons populars catalanes 



presentar durant les properes festes de 
Tots Sants. Aprofitaven les estones que 
els deixava lliures la tasca de l'assaig 
(un i altre s'havien encarregat d'un paper 
en la representació escènica) per a parlar 
d'afers literaris, en lo qual l'Adolf Carrera 
donava palesa mostra de la seva il•lus- 
tració gens comuna. Aiximateix un altre 
seininarista, als ulls del qual l'Adolf era 
quelcom misteriosament agradable, m'en- 
terava de la seva afició en fer arreplega del 
nostre lèxic, ponderant-me entusiàstica- 
ment la seva intensa amor a tot lo català. 
Realment, la troballa que se m 'oferia era 
per a mi completament insospitada; es 
tractava d'un jovincel, qui, malgrat l'am- 
bient, respirava a ple pulmó les aures sa- 
nitoses de la nostra renaixença. 

En la mig-diada d'aquell diumenge, 
passejant amb l'amic Brisa en l'ample 
i senyorial claustre que fa testera al pati 
del seminari, escometérem el novell com- 
pany, qui, segons tenia per costum, s'en- 
caminava a una de les aules a tocar el 
piano. No cal dir que la nostra primera 
sentada fou digne començament de les 



Cançons populars catalanes 



moltes que sense interrupció s'anaren 
succeint; sols tinc d'afegir que aquell 
mateix dia la meva biblioteca de llibres 
catalans entrava tota sencera dintre el 
calaix de la taula d'estudi de nostre amic. 
Des d'aquell instant la nost/•à coral amis- 
tat quedava afermada, rebent ell afectuosa 
acollida dintre la colla dels ribatans. 

L'Adolf, com a bon muntanyenc (amb 
tot i que la seva elegant i esvelta figura 
semblava delatar un anyívol ciutadà de 
terra baixa), no es prodigava massa en el 
parlar. Era, abans, un esperit observa- 
dor, estudiós, reflexiu... Fruía d'estar 
sol, i era molt aficionat a la lectura, a la 
que dedicava moltes estones lliures des- 
tinades a l'esbargiment; aprofitant^, aixi- 
mateix, les hores de recreació, i fins moltes 
vegades les del passeig, per a practicar-se 
més 1 més en l'execució musical. Se 
comportava sempre amb notable serietat, 
i, no obstant, en les estones de gatzara 
sabia fer admirablement el seu paper, 
aconseguint atraure's l'interès i simpatia 
dels circumstants amb els seus acudits 
sempre ' acertats i ses entremaliadures 



Cançons populars catalanes 



plenes d'ironia. El seu caràcter, una 
mica fret i indiferent, fruit més aviat de 
les circumstancies del moment que d'altra 
cosa, l'inclinava algiín tant al pessimisme. 
Amb tot» les seves altes qualitats d'intel- 
ligencia i voluntat, enrobustides per la 
força latent d'arrelades conviccions,' li 
permetien eixir-se airosament dels con- 
tratemps que les misèries de la vida podien 
acumular-li. 

En les nostres amicals conversades, 
sobretot en les hores del passeig, l'Adolf 
no podia faltar-hi. En aquell sagrat ra- 
cer de les nostres il•lusions i entusiasmes 
eren comentades les migrades noves que 
ens oferia l'ensopida actualitat, i quasi 
sempre, per espolsar-nos aital regust de 
prosaïsme, les empreníem amatents sobre 
assumptes de caràcter literari científic, 
i canviàvem impressions sobre els treballs 
dels nostres caporals que havíem llegit o 
teníem en vies de lectura. La intervenció 
del nostre amic, sempre escaient i atrac- 
tiva, captivava sovint la nostra atenció. 
La seva vasta il•lustració li permetia 
donar raó de moltes coses, i la seva cons- 



Cançons populars catalanes 



k 



tant afició a la música, per la qual reunia 
excel•lents condicions, li conferia certa 
originalitat molt agradable per a nosal- 
tres. 

Tenia indiscutiblement temperament 
d'artista; des de molt jove s'havia distin- 
git en la composició musical, en la qual 
havia fet progressos admirables, revelant- 
se compositor de força i de' caràcter que, 
a son degut temps, hauria pogut figurar 
dignament al costat dels millors entre els 
nostres clergues compositors. Sempre re- 
cordaré amb emoció els inicis de la seva 
carrera musical que ens havia referit algu- 
na vegada. jAmb quin heroisme hagué 
de lluitar per a combatre els inevitables 
contratemps de la vida que s'oposaven als 
impulsos de sa vocació irresistible! 

Ben aviat aconseguí posseir una en- 
vejable cultura musical. Coneixia a me- 
ravella les pesses principals dels nostres 
millors artistes, i estava aiximateix al 
corrent de les més importants publica- 
cions dels nostres musicògrafs. 

Manifestà ben aviat la seva predilecció 
per les cançons populars. Aquests bells 



10 Cançons populars catalanes 

exemplars de nostra ingènua poesia el 
tenien verament encisat. 

lAmb quin fervor ell aimava les nostres 
cançons tan amarades de sentiment i ru- 
blertes de l'odorant perfum de l'amor a la 
pàtria! 

Amb alguns companys havíem anat 
aplegant, en època de vacances, al san- 
tuari de Núria, un nombre ben regular de 
cançons populars catalanes, les quals espe- 
raven una mà intel•ligent que les revisés 
per a oferir-les algun dia a la publicació. 
No cal dir amb quin entusiasme el nostre 
amic s'encarregà de semblant tasca; es- 
sent aquest petit recull com el germe de 
la col•lecció que féu créixer amb activitat 
incansable. Potser passaven d'un cen- 
tenar les que tenia aplegades i anava pre- 
parant, quan el sorprengué la mort trai- 
dorà. Avui sols hem pogut disposar, per 
a la pubhcació, de la petita part que for- 
nien el present volum dedicat a sa memòria. 

í^essenyaríem detingudament la seva 
tasca literària si la manca d'espai no ens 
ho privés. En ella, no menys que en els 
estudis musicals, el nostre amic sabé dis- 



Cançons populars caialanes Ji 

tingir-se. Pel maig de 1913 obtingué 
un premi en els Jocs Florals de Lleida, 
amb un remarcable treball en prosa in- 
titulat Aires Vells : lema Romancesca. 
Ja durant l'any anterior havia anat pu- 
blicant en el setmanari ripollès El Pirineu 
Català algunes Odes d'Horaci magistral- 
ment traduïdes en vers català, com també 
els dos articles Pro Cultura i De la primera 
neu. Publicà, aiximateix, en el calendari 
per a 1913 de la revista infantil En Pa- 
tufet, un graciós treball que firmà en 
pseudònim amb les inicials 0-U. Per 
últim, cal fer esment de l'hermós article 
De Nadal, que aparegué en la fulla li- 
terària d'El Correo Caialdn, de 28 de 
gener de 1913, en el qual canta entusiàs- 
ticamcnt la joia popular de la gran festa, 
copiant dues nadalenques que també fi- 
guren en la present col•lecció. Acaba amb 
un inspirat record al gran Maragall «el 
gran poeta — com ens diu l'Adolf — 
d'esperit senzill i pur, qui sentia tota la 
ingènua poesia de les cançons de Nadal, j 
de paraula lluminosa qui n'aclaria tota 
llur pregonesa». Acostumava signar els 



Cançons populars catalanes 



seus treballs amb el pseudònim Xavier 
Viana. 

En la part musical assolí també al- 
guns triomfs importants. Compongué una 
Salve Regina que li meresqué un primer 
accèsit en el certamen de 191 1 de V Acadè- 
mia Mariana de Lleida, i havia compost 
igualment altres motets de tema reli- 
giós que li valgueren en distintes ocasions 
l'entusiasta felicitació de sos professors. 

S'havia sabut conquerir l'afecte i esti- 
mació de tot-hom... Molts érem els qui 
teníem posades en ell grans esperances. 
Precisament, quan semblava arribada 
l'hora en què l'esdevenidor començava a 
somriure-li li sobrevingué la mort sob- 
tadament. S'estava preparant per a con- 
córrer a oposicions d'organista, i al mateix 
temps havia de rebre, dintre poc, les pri- 
meres ordres. M'escrivia, amb data de 
20 d'agost de l'any 1913, una carta tota 
plena d'optimisme, la qual acabava amb 
les següents ratlles : «A primers de setem- 
bre (s. D. p.) cap a La Seu; el dia 6, exà- 
mens; el 10, exercicis; oposicions, no sé 
quin dia...». 



Cançons populars catalanes 13 

Pobre amic meu! Qui podia predir -li 
la tràgica fi que se li esperava! 

Estant de passeig, en la tarda del 27 
del propi mes i any, en la seva població 
natal, La Pobla de Segur (Conca de 
Tremp), amb l'amic caríssim Mn. Daniel 
Cortès, vicari de la localitat, 'tingué la 
fatal pensada de pendre un bany en el 
Noguera, on, als pocs moments de tro- 
bar-se dintre l'aigua, li sobrevingué un 
fort atac al cor, efecte segurament del 
cansanci, que li llevà la vida. 

L'Adolf Carrera i Aleu comptava es- 
cassament vint-i-dos anys, ja que havia 
nascut el 14 de novembre de l'any 1891. 

MN p. PUJOL 



OÏULA 



Oïu-LA la cançó vinguda de mun- 
tanya. Ella sola, felinamcnt, ha 
anat baixant avall com l'aigua, fins al pla, 
portant-vos l'exquisit perfum de les coses 
santes, d'allò que conten els pastors dins 
les fumades i rialleres barraques de son 
estatge. Oïu-la i, abastament marrits, 
després canteu-la fortament, suaument, a 
ple pulmó, car en ella hi trobareu l'aroma 
dels pins, dels boscos encantats, de la 
mare-selva; és la cançó que floreix, la dels 
amors, dels desmais i dels ensomnis : és 
tota bella. Plena de llum i d'horitzons i 
fresca cum riallades de pastors, ella us 
visita ; feu-li pas i oïu-la, que és bellíssima 
floració d'una primavera esclatada mera- 
vellosament en tot temps,. al cor de l'hi- 
vernada. 



j6 Cançons populars catalanes 

Per camins desconeguts i lluminosos, 
blancs com nit de neu al clar de la lluna 
i blonds com la boirina, ella ha feta via 
tota sola, calcigant arreu matolls florits 
de sana poesia, car els bells camins qui 
travessen els emboscats recons de les 
muntanyes tots vessen de claror i de 
poesia, i per ço les cançbns us la porten la 
poesia dels camins; per ço són belles. 

En aquest ramell de flors boscanes no 
hi trobareu pas. amics, aquell suau i 
odorant perfum de la donzella brodadora 
de la cançó dJEl Mariner, amb gronxa- 
ment de dóna enamorada; ni aquell ploricó 
ritmat, cadenciós, del Plany escrit amb 
notes; ni aquell adormiment pausat, su- 
blim, de la cançó eterna Muntanyes de 
Canigó... Què hi trobaràs, doncs, oh tu, 
amic, en aquesta garba? Ja ho sabs : un 
deix de melangia, un cant d'amor qui bé 
semblarà transportar-te enllà del temps, 
als temps heroics dels cavallers qui com- 
partien la seva amor entre una dama i 
un glavi; l'encís particular que mostren 
al vivent les nostres muntanyes amarades 
de sol, la nostra mar blava, el nostre cel 



I 



Cançons populars catalanes 17 

immensament obert i ple de clarianes; en 
pocs mots, el sentiment suprem de pàtria 
que porten congriat les cançons de la 
nostra terra, de nostra dolça i hospitalària 
Catalunya 

Us sembla poc, encara? í bé : sigui 
com sigui, veus-aquí el garbello que avui 
us oferim sens un bell i agençat pròleg 
que l'acompanyi, car qui havia la co- 
manda — i era el mateix col•lector — va 
traspassar fa poc extingint sa vida dins 
les pures i temptadores aigües d'un riuet. 
Mes, bé caldrà apuntar-li aquí mateix unes 
ratlles que ens deixà escrites. Elles, 
encara que curtes, són palesa mostra de 
la fina percepció de nostre malhaurat 
company, qui tan intensament sabé esti- 
mar eixos meravellosos esplais del senti- 
ment artístic de nostre poble. Fan així: 
«En l'actual esplendorós desvetllament de 
la nostra terra, té una importància cabdal 
el recull de les cançons populars, i, en 
general, del Folk-lore; una importància 
tal com la que tenien les troballes religio- 
ses, que els cristians primitius feien després 
d'una invasió d'infidels, les quals els servien 



t8 Cançons populars catalafies 

per a conèixer la fe dels seus pares, no- 
resmenys que per enrobustir la llur pròpia. 

La cançó, l'agermanament de la parla 
i la tonada, és la més bella manifestació 
del pensar i del sentir dels nostres avant- 
passats; car si la parla tradueix especial- 
ment el pensar, les idees, la tonada" ex^ 
pressa millor els sentiments, la manera de 
bategar del cor. Hi ha en les cançons 
nostrades un perfum misteriós, un no sé 
què de comú amb les nostres muntanyes, 
amb el nostre cel, amb els nostres rius, 
amb nosaltres mateixos, un no sé què que 
sentim, però que no sabem explicar i 
nomenem agre de la terra. 

Les nostres cançons són monòtones, 
d'una monotonia placèvola, com la del 
salmejar, com la del pa'rrupeig dels co- 
loms, i que és la vera expressió dels senti- 
ments de la nostra raça, dels sentiments 
grans, perdurables i intensos perquè són 
reconcentrats. Mn. Verdaguer ho ha sin- 
tetitzat amb aquests dos versos : 

«L'amor quan és gran 
té sols una nota.»> 



Cançons populars catalanes r(f 

En elles no hi» trobareu aquella am- 
plada d'intervals que fa ésser desllori- 
gades i buides certes altres cançons, filles 
del poc seny i de la mandra; com el cant 
gregorià — el qual algimes ressemblen per 
Ja llibertat del ritme i àdhuc per la tona- 
litat * — sempre es mouen per grans con- 
junts i intervals no gaire amples; són ple- 
nes, granaxíes com les espigues, vora de les 
quals varen nàixer fecimdades...» 

Aquí fineix la seva prosa, que no pogué 
acabar per haver-se-li estroncada la vida 
arran mateix d'una forta i vigorosa jo- 
ventut. 

Permeteu-me, doncs, vosaltres, amics 
meus, qui també ho fóreu del plorat amic 
i excel•lent artista, que en nom seu us 
faci present d'aquesta garba florida, co- 
llida en plena primavera; permeteu que 
us en faci ofrena tot recordant Texpressiva 
llegenda Plantem cantant, som la llevor, 
que ell havia triada per títol de son flairós 
Tccull, perquè féu d'ell una bella escam- 

Els popularissims Coig del Roset, tal com 
els havem sentit cantar alguna vegada 



20 Cançons populars catalanes 

padissa; car aital con? ell va copçar-lo 
virginalment dels llavis inspirats de la 
nostra gent muntanyana, arreli, aixima- 
teix, fortament, i fructifiqui en el cor 
bategant d'esperança de la nostra joven- 
tut al ritme de la cançó 

«Catalunya, triomfant, 
tornarà a ser nca i plenal-^ 

MN. VALENTÍ BRISA 



LA BONA MARE DE DÉU 



^^m^^ 



— Aon a neu. Mt • re do 



=f-=^ -^\^ E^^ l ^^^^ 



Oéuí.Aona neu ttn ••pres la•d•?— A^qul 



g =fc ; -f! I ^ ^ ^ 



baix «un pe • bla • lò. que u • na 



bg 44^-pg^C^ ^^ 



dò-namehldt • ma'na. Ai, quetnis ali Oït 



tü '' g rt-g: 



^ 



10 • tà 1% nit d9 Na • dali 



22 Cançons populars catalanes 

— Aon aneu, Mare de Déu?, 
aon aneu, tan apressada? 

— Aquí baix, a un poblató, 
que una dóna me hi demana. 

Ai, que més ai! 

Ditxosa la nit de Nadal! 

— No lli aneu. Mare de Déu, 
que és una dóna molt rara. 

— Amb ella vui anar jo; 
tot lo món la desimpara. — 
Quan ella ha arribat alli, 
l'ha trobat desinfantada; 
n'ha tingut un infantó 

que en pareix l'estel de l'alba. 
L'han portat a batejar 
a les fonts de Santa Clara, 
Sant Josep n'és lo padrí, 
la padrina Santa Clara. 
Quan han arribat allí 
han trobat taula parada 
del bon pa i del bon vi, 
de regalos no n'hi falten. 
Per alli passa un pastoret 
que al coll porta la samarra. 

— Pastor, lo bon pastoret, 
voleu tocà una sardana? 

— No pot ser. Mare de Déu, 



Cançons populars catalanes 23 

que en tinc sola la ramadà. 

— No la'n teniu sola, no, 

prou la teniu ben guardada; 

trenta tres àngels n'hi ha 

que li donen la girada; 

si d'aqueixos no n'hi ha prou, 

també l'àngel de la guarda, 

i també Sant Armingol 

que n'era cap de ramadà — 

A dctre hores de la nit 

lo pastoret ja finava, 

los àngels li giren llum, 

la Verge l'amortallava 

Se le'n pugen dret al cel 

amb gran canturia dels àngels 



LA CANÇÓ DEL POBRE 




;i b^O— Ji 



&=é: 



■^ - r t\ N h h - 



3ÍZTt 






Al de-ma-tl em He-vo t men 



r ^• : — n " V" ■ 




n-h '' ^ f^ 


1, n" n ■ K "n'n' 




— PL-J — J p -#' — — 




■— *— ^-«^ — « 



'ai • la fent, men len-to )a ca ra, la 






• ra ta lón ; e> ricro f^c pot fer per 



pr7 ^ n ^í^-t-i v- t^— f 



feJ^ N h -Ji- 



cuí n: íslie-vat joen can-tc i m'a- le-gro quan 

is— — - 



ÍS=Í!: 



Jo - sús fs nat 



Cançons populars catalanes 2$ 

Al dematí em llevo 
i me'n vai a la font. 
me'n reato la cara, 
u aíora la sòn: 
lo ric no ho pot fer 
perquè no és llevat. 

Jo en canto 1 m'alegro 

quan Jesús és nat. 

Jo en tinc una jupa 
tota de vellut, 
no és llarga, ni carta. 
i hi cabo tot just: 
ai, pobre de mi, 
se m'ha esparracat! 
Jo en canto. etc. 

Lo ric surt de casa 
ben engalanat, 
amb sabata baixa 
i el coll ben planxat: 
de coll com aquell 
no n'heu vist mai cap. 
Jo en canto. etc. 

Capons i gallines 
es mengen los rics: 
i molts estan magres. 



20 Cançons populars catalanes 

puix no els fa profit: 
més profit fa al pobre 
un crostó de pa. 

Jo en canto i m'alegro 
quan Jesús és nat. 



CASA EL COIX D'ALINS.., 



^ JL•^H^=Í^^^ 



Ca -sa ei ccix d A • Iins. 



ca • sa r 



ca • sa re • ga • la-da, u • na xi-caM 



^ ^^3^ 



ha (res -cal co^Io • ta • da. La 



j^^+r-H 



ri, la • ra li. 

Casa el coix d'Alins, 
casa regalada, 
una xica hi ha 
fresca i colorada. 
La rà. la ra là. 



25 Cançous populars catalanes 

Allà. per Vísti\x. 
a Sant Joan anava, 
amb un germà seu 
que l'acompanyava. 
Al sé a mig camí 
ja la n'han robada; 
al veure'ls venir 
ja en cau desmaiada. 

— No us desmaieu, no, 
gentil cor de dama. 
que no us robarem 

ni l'or ni la plata, 

sinó les amors, 

que a tots mos agraden. 

Torna-te'n, xiquet, 

torna-te'n a casa, 

no la veuràs més 

la teua germana. — 

Lo xic n'és discret, 

a La Seu anava; 

a càl Governador 

trobà que sopaven. 

— Bona nit, senyors, 
bon profit que els fassa, 
quan hauran sopat 
contaré el que em passa. 
-- Conta-mos-ho, xic, 
conta-mos-ho ara. 



Cançons populars catalants 2<) 

— Que me n'han robat 
la meua germana. 

— No em diries xic, 
qui te l'ha robada? 

— Un del casquet vermell, 
gravat de la cara. — 
Toquen sometent; 

repic de campanes. 



L'AMOR traïdora 




S^ 



^ 



Fes -te la vg una ml 



^ J W' I ^ «iT J^^f^ 



nyo - na de pe i1 ta-sacnen- 



^^^1 



^B 



çà, a • ra qu8 m'hai tst gran 



det 



]a m'hl vo • ii • • ca 



E 



si. 



Cançons populars catalanes 



Festejava una minyona 

de petitesa en ençà; 

ara que m'hai fet grandet 

ja m'hi volia casà. 

Ella. la fals i traïdora, 

me n'ha volgut deixà estar 

— Mare, dau-me Tescopeta, 
que la vui anà a matar. 

— Ai fill meu, això no ho fasscs, 
de minyones prou n'hi ha. 

— No pas de tan boniquctes, 
i de tan de bon amaV. — 

A la porta de l'esglesia 
alK mo'n vam aturar; 
al sortir- lo matrimoni 
jo al novio vaig matar. 
Me'n cordo les espardenyes, 
i a corre me'n vai posar; 
ja s'aventen les campanes, 
lo sometent se va alçar, 
allà. a sota d'una roca, 
la vida me'n vai salvar 
A l'essent a la vesprada, 
a casa me'n vai tornar; 
ja en trobo la meua mare 
que no hi veu de tant plorar 

— Què en feu. la meua mare, 
què en feu, de tant plorar? 



32 Cançons populars catalanes 

— Que la justícia de Targa 
te'n volen agafar. 

— Mare, dau-me'n la guitarra, 
que la vui anà a rondar — 
Quan vai sé a la porta d'ella, 
allí me'n vai aturar; 

ja en surt a la finestreta, 
ja me n'allarga la mà. 

— Ara sí, falsa traidora, 
amb mi n'hauràs de tornar 



LA CANÇÓ DE L'ESTEVE 



S^-ü^l^^ 



U - ni can ç6 vui can - 



pSgi^í^^ 



lar, no hi ha molt que s'és d;c la-da, tre-ta 



1^^^^ 



n"é5 d'un fa-dri • nsi dt la prí-me - ra vo 



iÍEÍ^&^íi&^i^í^ 



la da. T» • rl tí rl tJnc. tl • ri tinc tina 



^^^^S^^ 



ase tl03 tai oa ti • rt ti - rt «xini; 

3 



34 Cançons populars catalanes 

Una cançó vui cantar, 

no hi ha molt que s'és dictada, 

treta n'és d'un fadrinet 

de la primera volada. 

Tiri, txrx tinc, tiri, tinc, ta\na: 

tiri, tiri, tinc. 

Esteve se diu per nom, 
que en té gran anomenada; 
no hi ha aplec ni sarau 
que l'Esteve ja no hi vaiga. 
La primera que hi fa anar 
és la seva enamorada. 
Ella sempre està dient: 

— Esteve, no et cansis massa, 
que en seria un bon perill 

de rebre'n alguna airada, — 
Quan ne són a mig sarau 
van a fer la refrescada, 
i ella amb el mocadoret 
si li'n eixuga la cara. 
I ella, sempre està dient: 

— Esteve, per què no et cases? 

— De casar ja em vui casar, 
pro jo no em puc casà encara; 
tinc de gonyar lo diner 

per arrendar-ne una casa. — 
Qui li'n havia de dir! 



Cançons populars catalanes 35 

Quina noia tan galanal 

Si serà d'un veiot, 

o d'un veí de can Saumanya, 

de can Saumanya de Boix, 

que n'és capità de banyes! 



LA MORT DE LA MISSENYORA 



fc^3^ 



^S^^^^^ 



ll=fc 



— Aon va lu. í 3 ÒQ 



is: 



j. ^ ; J 



tEdE 



/Í2 • '«^ a ■ ca vas, lan d; • ma 



^^ 



tl? — A veu - re la mij s 

Í5 






nyo la, mes aü, que al 



1— t^ I h . 



uen queestà al mo • rl, mes ai d? mil 



Cayiçons populars catalanes 37 



— Aon vas. tu. caballeru? 
aon vas. tan dematí? 

— A veure la missenyora. 

Mes ai!, 
que diuen que està al mori. — 
Mes ai de mit 

— Vostra senyora n'és 'morta, 
jo hi era quan va finir; 
tres-centes monges hi havia 

a ajudar-la a ben 'morir. 

El dia del seu enterro 

sant Ofici varen dir; 

ne cremaven tres-cents ciris, 

tot l'altar feien lluir. 

Les campanes d'aquell poble 

tot ho feien retrunyir; 

enterraren missenyora 

allà al peu del monestir. — 

Ell se'n corre i no reposa; 

ja és al peu del monestir. 

ja se n'arrenca l'espasa 

I la sepultura obri 

— Alça't, alça't, missenyora, 
^ue ton marit és aquí 

— Com m'alçaré, cabalieru, 
8i sola DO em puc tenir? 
Casa't, casa't, caballeru, 

i DO quedis pas per mi; 



38 Cançons populars catalanes 

1 si Déu te'n dóna filles 
posa'ls-hi el nom de mi, 
i fé'ls-hi Cít el pare-nostre 
al vespre i al dematí. 



LA MALLARENGA I EL PINÇÀ 



i 



^^=§- 



La ma -lla - ren ga i el pin 



-♦t- 



Çi 



si se'n vo - II - en ca 






s&. Lan • ti • ru • lu 



re ♦ ta. 



si se'n 



:í=p: 



vo II 



si. lan • ti • ru • lu 



là. 



40 Cançons populars catalanes 

La mallarenga i el piaçà 
si se'n volien casà, . 

lan tiru lureta, 
si se'n volien casà, 

lan tiru lurà, 
mes diu que els ne manca pa. 
Si en veuen venir un grill, 

lan tiru lureta, 
SI en veuen venir un grill, 

lan tiru lurill, 
que en portava un pa de mill. 
— Ara de pa ja en tenim. 

lan tiru lureta. 
ara de pa ja en tenim, 

lan tiru lurim, 
de vi ja ens en estarem, 
tot cantant i tot rient, 

lan tiru lureta. 
tot cantant i tot rient 

ens en pairarem! 



L'AIMADOR 



f^^^^è^E^ 



Fa drl - nets que fes - te • 



13 h-;: 



: A-^..-,_4-J-;— J - 



>eu. iri 



eu en ho • ra bo - na; 



5^: 



^ # é- 



)o me n tò e • na m: 



rat 



^ r 



àz^ 



íï=*=:íïr: 



de 



r.j gen til ml 



^^^^e^ 



njo • 08. Traí la 



53 



ÍeÉ 



tà tral-lard la-ra lara 



)a la traí !a lal la 



là. 



42 Cançons populars catalanes 

Fadrinets que festejeu, 

trieu en hora bona; 

jo me'n só enamorat 

d'una gentil minyona. 

Tral-la-rà, tral-larà, lara, 
larà, larà, tral-la raj-la-la. 

De nits no en dormo, no; 
de dies no en reposo; 
sempre n'estic pensant 
quan l'encontraré sola. 
Un dia vaig saber 
que era a l'hort tota sola, 
i que regava les flors, 
que n'hi havien de bones; 
la flor del geçamí 
i un roseret de roses. 
De tan lluny com me veu 
ella a riure se'n posa. 

— De què rieu. l'amor? 
De què rieu, l'esposa? 

— Jo, de què ne? De vós, 
deh gran amor que us porto 



EL CAMP DE TARRAGONA 






■JH^- 



A-Hàen el Camp de 



B^e EE£B£S^ 



Tar 



ra - go 



na 8i n'hi ha un 



\=^-i^f^=Tri — :^ 



bre que hi 



bro - to 



na; 



<■ ^ í — i •— ^ — #-^— *— I — ^ — •— ^ 



quan l'ar-brc és verd, l'om • bre-taés bo - na, 



fr-tri^ 



5^£ 



1=^- 



Q?E 



rf: 



izní: 



quan l'ar-bre és verd . quan l'ar-brc és verd, l'om- 



^^^ 5^ 



bra-ta és bo • na, quan l'ar-bre és verd. 



44 Cançons -populars catalayies 

Allà, en el Camp de Tarragona. 

si n'hi ha ua arbre que hi brotona; 

Quan l'arbre és verd. l'ombreta és bona, 

quan l'arbre és verd. 

Se n'hi ombreja una pastora, 
i un frare blanc l'enseremona, 
tantes li'n diu, la fa fellona; 
s'arrenca el fus i la filosa, 
li venta un cop a la corona 
i la sang del cap a terra brolla. 

— Ai, que n'has fet, falsa traïdora! 
Per tal pecat has d'anà a Roma 

a di al Sant Pare que et perdone. 

— Com hi aniré, jo tota sola? 
L'un dia plou, i l'altre trona. 
i l'altre cau pedra rodona. 



L.-^ MINYONETA DEL ROSSELLÓ 



P 



U 



w — : — » « 



-1 — 



i 



U ■ na c%n 



t^ 



t=t)=:« 



fc^s; 



^ — '- 



ne ta ros vul can tar jo, d*u-na 



^^^^^^^ 



mi 



nyo ne ta que és del Rós • se 






Uó. Ai a mor prl me-ra, te'n por- 



fcí 



^k >?-^ 



:#-—?- 



tes 


la 


flor. 


te'n por - 


tes 

^7\ 


la 






^ 


1 , 


~11 


•• ^ • " 


. ■ 


- 




^ 


Ü 


* J 






rv__5_ 


-V 




E JJ 



pal- ma de tot Ros ' se 



Uó. 



40 Caiiçons populars catalanes 

Una cançoneta 

vos vui cantar jo, 

d'una minyoneta 

que és del Rosselló. 
Ai, amor primera, 
te'n portes la flor, 
te'n portes la palma 
de tot Rosselló. 

Ella cuina i pasta, 
fa bugada i tot. 
i ella la'n rentava 
en un riu molt gros. 
ella l'esclaría 
en un d'espaiós, 
ella l'estenia 
en un jardí de flors, 
i ella* la'n plegava 
en una capça d'or, 
cada plec que hi feia. 
un sospir o dos. 

— Què sospires, filla? 
Què sospires, tu? 

— Bé ho sabeu prou, mare; 
bé ho sabeu prou, vós. 
que n'era promesa 

amb un xicot ros. 



LA FLOR DEL LLINET 



^^eMeÍ^^ 



A l'bor • ta mo'n só bal • 



l•l•^L.^HH-^^ 



xa • da. 



u • na lle-Drahlsóa-ga' 



ji=^=i^-n-}-J- ^^ 



fa • da. La flor del lli • net. la flor 



f- 



^^m 



del lli • net m'a • gra - da, la flor 

/TS 

ijjí y 



d?l UI • oet. 



48 Cançons populars catalanes 

A l'horta me'n só baixada, 
una llebra hi só atrapada. 
La flor del llinet, 
la ílor del llinet m'agrada, 
la ílor del llinet 

La'n só cuita i empebrada, 

tot tastant me l'he menjada 

Què em dirà, la meva niaré? 

Bona escusa hauré trobada; 

diré • « — El gat se l'ha menjada.» 

El gat no menja empebrada, 

sinó ous i cansalada. 

Al celler me'n só baixada, 

üha bóta só eixugada, 

i una altra n'he començada. 



LES TRES XIQUETES 



^^i ^:;^ .M J ." ; a a 



SI n'e-ren tres xi - quc-tes, o>e5 



-0^ 



^ ^ ^ i 



ai I, to- tes d'un temps; Tu «na ren- 



^^-^3 



ta bu - ga - da. mes ait, l'al-tra I' 



^m 



^ 



jfe 



i 



tén.Qttero«s 



ral-traPes • tén. 



Si o'ereo tres xiquetes, mes ait, 

totes d'un temps; 
l'una renta bugada, mes ai!, 

l'altra l'estén. 



so Cançons populars catalanes 



Que mes ai!, 
l'altra l'estén 

L'altra cull violetes 

vora el torrent. 
Mentre que ella en collia, 

passa l'amor; 
tira pedreta enlaire 

toca l'amor 

— Bé me n'has ben tocada 

del mig del cor. 

— No em diries, amoreta. 

si t'bai fet mal? 

— Un poquet i no gaire, 

ja curarà. 

— Metges n'hi ha a l'Espanya 

per a ordenar; 
si Espanya no hi abasta, 

ia França és gran. 
A l'horta del meu pare 

una herba hi ha, 
que del mal d'amor cura, 

de festejar. — 

L'amoreta s'és morta. 

Déu la perdó; 
no es farà més en finestra 

Qi en balcó. 



LA FRANCISQUETA 



Í5 



I^TTT I ^J^^^^ 



Quan jo n'e - ra pe - tl 



^^^ \\ rr=j^ 



te - ta. lo meu pa - re em va cri 



^i •'nw nxM 



dar- — No t'es-pan-tes, Fran-cis- 



t=fc=Í 



^ 



f ^ r 



que • u, quePran-cis - que • ta, que amb 



u:itL^^^U-m 



un vell te vul oa ' sar. 



52 Cançons populars catalanes 

Qaan jo n'era petiteta, 
lo meu pare em va cridar: 

— No t'espantes, Francisqueta. 

que Francisqueta, 
que amb un vell te vui casar. 

— Més m'estimo un de jove, 
sia de mon compliment, 
que un vell amb sa riquesa 

1 amb sa noblesa. 
Déu mantingué lo jovent. — 
Soleta me'n vai a l'aigua, 
soleta m'hi tinc d'anar, 
quan ja de l'aigua m'entorno, 

que ja de l'aigua, 
ja n encontro lo promès 
Ja me'n regala uns rosaris 
de grans de glòria coral. 
per passar-los a la missa, 

que a la missa, 
lo dia de Sant Joan. 



DESENGANY 



^ 



^ 



Jo 



V© - neu d'* • vul 



m 



m 



dl • a. prl • mers a • mort. 






no os fi - eu de Ics 



no-iescom hai 



fet 



f=:í= 


=t- 


— tr 


— #— 


"# — 




==1 


M^ 


=^^— 


— ?^ 


^í-: 


^ 


=& 


=^ 



i». 



T — :^ :r 



fi - «u 



de les 



P=^ 



no • les com htl 



fet 



i». 



54 Cançons populars catalanes 

Jovenets d'avui dia. 

primers amors, 

no us fieu de les noies 

com hai fet jo. 

Totes són falses, elles; 

creieu-me a rai. 

Una que jo en festejo, 

me'n fa morir. 

Un dia, per a provar-la, 

jo li vaig dir: 

— Si me'n vols dar de l'aigna 
del teu jardí? — 

Me'n respon, tota aixerida: 

— Això sí que no, 
que'n fóra murmurada 
per un minyó. — 

Un dia, per a provar-la, 
jo li vai dir- 

— Mira, la gent que diuen 
de tu i de mi 

diuen que jo amb tu em caso 

— Això no és veritat; 
BO en serà ditxa teua 
ni llibertat 



L'ULL -DE-BOU 



fc 



^^^^^m 



ü • na ma • ti • na • da 



Qzpn^ z g^^^^ 



fres -ca ma • t» - net me'n lle - vi jo. 



^^^^m^m 



t trec el cap en fi • nes • tra 



^^m 



M-J I C C 



sén • tí can - tà un o - r» • o|. 



^iS^^^P 



Ai, tots els • ce • llets can • ten 



per • què U per • diu ho vo). 



$6 Cançons populars catalanes 

Una matinada fresca. 

matinet me'n llevi jo, 

1 trec el cap en finestra, 

senti cantà un oriol. 

Al, tots els ocellets canten 
perquè la perdiu ho vol. 

Jo que agafi l'escopeta 
i surti donant el vol; 
no en trobi caça ninguna, 
sinó un petit ull-de-bou. 
Li tiri una escopetada 
i le'n fai caure an el sol, 
l'agafi per les alasses 
per carregar-me'l al coll; 
com és tan gran bestiassa 
no l'en puc moure del sol, 
vai a buscar la carreta 
1 també el parell de bous. 
La mare em diu traç de cossi. 
i el pare cap de mussol. 
Anà a buscar la carreta 
per arrocegar l'uU-de-boul 

Férem una gran festassa, 
ià convidàrem tot-hom; 
d'entre el cap i les alasses 
ne soparen vint-i-nou. 



ELS MICALETS D'ESPANYA 



^ 



í» 



El dd - ma • tl de Saa* 



S 



j^-t : \ ' ' u 



U Ag; • na tot-hom n'es • ta • va con 



í^^ 



Unt 



d'a - nar a - llà a la C«r • 



3 ; I ;. i' J' a^,^^ 



oyaa treu • re a • que • lla ma • la 



s=í>^ 



l-i "I }^ J^>LJ ^ 



f[tni. 



Tra • la • ra • U - la - la • la 



58 



Cançons populars caia ànes 



S 



ífrfcds: 



M 



■^-^-y 



la- la-ra - la. Tra-Ia-ra-la 



la -la -la 



y=i f ^ 



la 



la - ra - la. 



El dematí de Santa Ana 
tpt-hom n'estava content, 
d'anar allà a la Cerdanya 
a treure aquella mala gent. 

Tra-la-ra-la-la la-la-la-la-ra-la. 

Tra-la-ra-la-la^la-la-la-la-ra-la. 



travessàrem la muntanya 
al mig del cor de la nit, 
í el5 raicalets d'Espanya 
í\|gíen amb gran delit. 
Sort tinguérem, en bona hora, 
dels baluarts que allà hi ha. 
vam pendre'ls les bateries 
allà als camps de Puigcerdà. 
Els de Palau i Osseja 
no es volien entregar; 
hasta les. dones s'hi feien, 
que sempre varen tirar. 
Les paus ne foren firmades, 



CaMfons populars catalanes 5p 

l'ordre ts a Vilallovent 

les monges foren tornades 

a Puigcerdà an el convent. 

Acabades les veremes. 

dels micalets. què en farem? 

Acabades les veremes 

a fangar los posarem 

Ml ha fills de moltes maròs, 

BO els hi sab bo el treballai; 

acabades les veremes 

»e'B posaran a robar. 



COTIRÓ 



fe 



f F« ^ J. ;• I j u^_^ 



Quan Jo n'e - ra pe - ti 



i r,: \r r I," J'i l^ 



tet íes-to - Ja- va i pro-$u ml - a, 



M ^ Mr^'-^'^' 



^ 



es -par - de-nya blan-caal peu i moca 



rH^ IL-j^mg 



dò a fa fal - cf • a. 



A- deu. 



^^-^J" í j i' '^^ I r p 



cla- vdll mo - re • hetl A • deu, es - tre 



^^ 



^ 



»a del di a. 



Cowfoni populars catalana 61 

Quan JO n'era petitet 
festejava 1 presumia, 
espardenya blanca al peu 
i mocadó a la íalcia. 

Adéu, clavell morcnctl 

Adéu, estrella del dia! 

Ara que en só estat grandet, 
m'he dat a la mala vida, 
me'n poso a matar i robar^ 
l'ofici de cada dia. 

Só robat un mercader 
que venia de la fira. 
li só robat els diners, 
tots els diners que tenia; 

i encara molt més d'això, 
li en só quitada la vida. 
Trist de mi, com m'han poaat 
tan malvades companyies! 

Tan que m'ho deia sovint 
meva esposa Marguerida, 
que cm deixés d'estar el robar. 
Per mi remei no hi bavla! 



éz Caifçotts populars catalanes, 

* Ara ja estic en presó, 

me'n ían guardià nit i dia; 

treballar voldria jo 

I esmenar la raeua vida. 

Quan jo correvia el món, 
tot-hom Cotiró em cridava; 
ara que som en presó, 
tot-hom me diu el traïdor 
sols per fer-me'n més sumaria. 

Jo som fill de Montagut, 
allà tinc lo sant baptisme, 
allà tinc mon pare amat, 
la marc que m'ha criat, 
partit de la meua vida. 



A LA VALL D'ESTOLA 



^m 



í^ 



^ 



la Vall d'Es - to - la, prop 



m^^=^rU-H^=^ 



de Sant Fe • liu, a llA on vi - vi - a l'hi 



^^l ±d:±±3r l^ 



vern I l'is • tiu. a • llà on vi vi • a l'hl 



^^EB 



2Z=* 



vern I VI* • llu. 



A la vall d'Estola, 
prop de Sant Feliu, 
allà on vivia 



C/J. Cançons populars cataïants 

l'hivern i l'istiu, 
tardo i primavera, 
tot lo mes d'abril, 
n'hi ha una pastora, 
guarda el bestiar; 
no le'n guarda sola, 
que hi té el rebadà, 
per més companyia 
tres estudiants; 
tots tres le'n voltegcn. 
le'n van voltejant. 

— ^Vols tu venir, Pepa, 
vols tu veni amb mi, 
avui a la tarda 

o demà al matí? 

— Ne vaig mal vestida 
per 'nar de camí. 

— No t'espantis, nina, 
jo et faré un vestit; 

ni a França ni a Espanya, 
ni tampoc Madrid, 
no n'hi haurà un altre 
que en sigui més ric. 

— Vaig amb la mestressa 
a dar-li'n raó, 

que si no ho volia 
no vindria jo. — 
Passà Collccrola. 



Cançons populars catalanes 65 

a posta de sol, 

on més resplandia 

la lluna que el sol, 

i on més cId bi cantava 

gentil rossinyol 



EL MESTRE 




U.. f^ fe - 



^EE^^^ 



4=t 



ja me'n fan se -guiïs es 



í=:fcíç: 



JtDÉr* 



izzt 



■^í 



^-^ «^- ^ - 



tu-dis per a - pcn-dre de He - gir, el mes 



I I I I 



Í5 



é 4 ¥ W 



TS^Z 



:*— r 



-#—*-# 



í.^í^£^ 



tre que me n'en • se-nya, rocs aü.s'ése-na-mo-ratde 



1 —1 — 1- 



^ ííi ^fcg E^ 



mi. Sant Pau. 



Sant Ge- ri -mo-nl 



^ th±\ ;: j> j'I ^ 



te 



clam pa tam tam Ge-ri-mo-ní cle-ri.mes aif, 



f!^: 



í» 



•*-^-* 



Sant Cí -ri- mo-nl clam pa tam te -na tam. 



Catiçons populars catalanes 67 

Ja me'a fan segui els estudis 

per apendre de llegir; 

el mestre que me n'ensenya. 

mes ai!, 
s'és enamorat de mi. 

Sant Pau. 

Sant Gerimoni clam , 

pa tam tam 
Gerimoni cleri. 



mes ai 



Sant Gerimoni clara 
pa tam tena tam. 

Me diu que no em fassia monja, 
que se'n casaria amb mi. 

— Ne soc massa petiteta. 
no le'n sabria servir. 

— Bé me'n faràs com les altres, 
quan me veuràs a venir. 

bé me'n pararàs la taula 
del bon pa i del bon vi, 
, també ous amb cansalada, 
i també algun colomí; 
a cada cap de la taula 
hi haurà un llibre per llegir. 



MARIETA 



Í 



Íi^^SF 



Í?=P: 



El seu pa - re se'n va al 



fes ^t^^ga^BB 



llit, Ma-ri - e- ta se'n He 



va- va, se nas- 



N-N 



^35 



^^ 



w—w 



iHf4^ if • \-^ 



sen-ta al banc del foc amb un pom d'or que bro- 



P ^^- ?f^ THB ^ 



da-va. Ai a • mori, dins del cor 1 les en 



^ 



tra•nyes. Ai a • mori 



Catiçons populars catalanes 6ç 

El seu pare se'n va ai llit, 
Marieta se'n llevava, 
se n'assenta al banc del foc 
amb un pom d'or que brodava. 

Ai amor!, 
dins del cor i les entranyes. 

Ai amor! 

Mentre que n'està brodant, 
son galant puja l'escala. 

— Marieta, vols venir? 
Som quatre de camarada. 

— No em digues si vui venir, 
la robeta en tinc plegada. — 
L'agafen per ses mans blanques, 
a cavall le n'han muntada. 

A la plaça que han estat, 
vestit d'home li han posada, 
les calcetes de vellut, 
l'ermilleta d'andiana, 
espardenya blanca al peu» 
beta fins a mitja cama. 

— Minyons, anemo'n d'aquí. 

que a mi me'n coneixen massa. — 
Ja se'n van a l'Hostal' noa 
a fer una gran bren^da. 
Mentre que n'estant brenant 
l'hostalera molt mirava. 



/O Cançons populars catalanes 

— Què miiau, vos, hostalera, 
que n'estau tan admirada' 

— De què me n'admiro jo, 
de deixà el pare i la mare. 

— No en deva pas ser jo, 

me dereu pendre per una altra 
Mentre estava dtnt això, 
son pare puja l'escala 

— Marieta, vols venir' 
Te'n pendré de bona gana. 

— No em digueu si vui venir; 
no en vui pas venir jo ara. 



I£L CAÇADOR I LA PASÏORETA 



0^^^^^m 



U - na mai • ti - na • da 



0- 



J ^ J .J lJ _J J 



fres - ca, triim la lai, <jui - na fres-cahl 



i # ■» # : '- 



fe - ia. 



noenfa 



bo per tre - ba 



N^^M^^t^JJ ^^ 



llar 



trum la lai, qui-na frtrs-cahl fa. 

Una maitinada fresca, 

trum la lai, quina fresca hi feia, 
no en fa bo per treballar, 

trum la lai. quina fresca hi fa. 



72 Cançons populars catalanes 

Me n'agafo l'escopeta, 

i me'n vaig anà a caçar; 

no en trobo cap pessa bona 

per a poder-li tirar, 

sinó una pastoreta 

que en guardava cl bestiar, 

que n'estava adormideta 

a sota d'un olivar. 

Si li'n tiro o no li'n tiro. 

no li'n vaig voler tirar; * 

en <:ullo un pom de violes 

i al pit les hi vaig posar, 

les violes eren fresques, 

la pastora es despertà. 

— No cm diríeu, la pastora, 
de qui és, aquest bestiar? 

— Les ovelletes són meues, 

i els moltons del meu germà. 

— Ko em diríeu, la pastora, 
si se'ls voldria jugar? — 

Ja en treuen un joc de cartes, 
i se'n posen a jugar, 
lo caçador n'era pràctic, 
totes les hi va guanyar. 

— Ara que m'heu guanyadeta, 
aon me'n fareu anar? 

— A les muntanyes més altes, 
que ningú rnos hi veurà, 



Cavçons populars catalanes 



sinó els ocellets que volen, 
que no saben de parlar, 
que tenen la llengua curta 
i no la'n poden retumbar. — 
En passà un de xerraire 
que tot ho va anà a contar. 



LA VIDA DE LES GALERES 



^^=^U-^-^ 



La vi * da de les ga 



L•lKhUJM. 



fclzpzitz 



le-res n'és molt llar-ga de con - tar, fa set 

rU. 



rrrUfrh-U^ 



y—y 



anys que vaig en c-lles,i al-tres set que hi tinc d'a* 



nar. 



La vida de les galeres 
n'és molt llarga de contar; 
set anys fa que vaig en elles, 
i altres set que hi tinc d'anar. 



Cançons populars catalanes 75 

Al cap de la catorzena 
llicencia en vui demanar; 
la demano al senyor Comte, 
no me l'ha volguda dar; 
la demano a la Comtessa, 
promptament me la va dar. 
Tanta és la meua alegria < 
que amb dos hores passo el mar 
Quan ne só a mitja carrera, 
ja n'encontro el meu germà. 

— Ai germà, lo meu germà, 
la meua mare, què fa? 

— Don Lluís, la nostra mare 

ja no hi veu de tant plorar. — 
Al sé a la porta de casa 
la mare en vai encontrar. 

— Ai mare, la meua mare. 
la meua muller, què fa? 

— Don Lluís, la teua esposa 
se n'ha tornat a casar, 

s'ha casat a llunyes terres 
amb un noble capità. 

— Mare, baixeu la guitarra, 
la que solia tocar, 

que la vui anà a rondar-la, 
a veure si eni conei.xerà — 
Arribo a la porta de casa, 
al pedris me'n vai scatar 



y6 Cançons populars catalanes 

— Dama, feste a la finestra, 
si vols veure ocell cantar. 

— Aquí no hi ha ocell que cante. 
ni sirena de la mar; 

sinó que era don Lluís, 
don Lluís de Montellà. 

— Si aquell n'em don Lluís 
prompte le'n faré matar. 

— Si tu mates don Lluís 
amb mi ja pots començar, 
perquè n'era amor primera, 
que costa molt d'oblidar. — 
Al punt de la mitja nit 
don Lluís mort ja n'està. 

A la punta de l'albada 

la dama ja va finar. 

L'un l'enterren al solc de l'esglesia, 

l'altre al peu del campanar. 

De l'un va eixir-ne un xipré 

i de l'altre un olivar. 

L'un créixer i l'altre créixer 

tots dos se van ajuntar, 

perquè les amors primeres 

ne costen molt d'oblidar. 



L'HOME PETIT 



I 



^ 



T-9 



ïï-r-rt 



Un ho - me 



pe 



I 



M-md ^ ^^ 



tct. 



un ho - me 



pe 



tet 



m 



com un gra 



de 



izrrf 



ba • da, La ra 



lal. 



Com un gra 



do 



-♦*- 



be - da. La r* 



lal. 



y8 Cançons populars catalanes 

Un home petitet 

com un gra de cibada, 

ba ra bai, 
per fer-lo pujà al llit 
Ii n'hai fet fé una caixa; 
una caixa i un caixó, 
i encara no hi abasta. 
L'agafo amb un pessic 
I al colgo le'n tirava, 
quan lo tenia al colgo 
lo gat l'esgarrapava. 
L'agaío amb un pessic 
i al poUer le'n tirava, 
quan lo tenia al poUer 
lo gall l'espicassava. 
L'agafo amb un pessic 
i al nu le'n tirava, 
quan lo tenia al riu 
l'aigua se l'emportava. 
Amb un ganxo le'n trec, 
i amb la pala l'hi tornava 
Me volía^posà a plorar, 
i el riure se m'escapava. 
Me volia posar de dol, 
i de vermell me'n posava. 
Quan lo vam enterrar 
els músics hi tocaven. 



LA CATARINETA 



i 



^—^--^— ^: 



p 



-ÉT 



)' 4 ^ — #— #— # 



A la pla • ça fan ba 



m 



^-^rrr 



Jü: 



Ua • ^89, a la pla - ça fan 



ba - 



s 



lla - <!«.-> ; ma • re. del - xeu m'hl 



^^m^ i^^m 



nar; ma -re. d•sl•xeu 



m'hl a • nar. 



— A la plaça fan ballades, 
mare. deixeu-m'hi anar; 
jo. com soc tan boniqueta. 
balladors no em íaltarA. 



8o Cançons populars catalanes 

— No hi vagis, Catarineta, 
que ton pare arribarà, 

— Tant si arriba com no arriba, 
jo a la plaça vui anar. — 

Al cap d'una hora que hi era, 
son pare ja va arribar, 

— Aon és la Catarineta, 
aon és, que no fa el sopar? 

— A la plaça n'és, que ballen; 
se n'hi ha volgut anar. — 

Ja n'agafa una buscalla, 
1 un bastó a l'altra mà. 

— Passa, passa, Catarina, 
passa, passa, a fè el sopar. — 
La primera garrotada 

l'un braç ja li feu sagnar, 
la segona garrotada 
l'altre braç li va trencar, 
la tercera garrotada 
morta ja. la va deixar. 
Sota l'oliver l'oliva, 
sota l'oliver s'està. 
La mare se'n va a la cuiüa, 
reventant-se de plorar. 

— Tant si plores com no plores 
la teua filla morta està. — 

Lo dia del seu enterro 
dos paraules va llençar: 



Cançons populars catalanes 8 1 

— Ai, mares que en teniu filles, 
no les deixeu festejar, 
que a la pobra Catarina 
la vida li n'ha costat. 



EL MATÍ DE SANT JOAN 



int Jo-àn, comn 



£1 ma* tl de Sant Jo- àn, com n'és 



t-#— # — #— # - 4 -I 



^— • 0—0- 



:ïc:p=P=?-i=í/=í?=P=í?^• 



fes -ta se-nya - la-da, po-so la se -lla al ca 



vall, les pis • to-les a la xar-pa. Joqueno 



puc dor-mta la nit, si nóunxic a la 



ma - tl 



na-da; joqueno pucdor-miala 



nit, «i-nóa la tna' ti • na-da un xic. 



Cançons populars catalanes 83 

El matí de Sant Joan, 

com n'és festa senyalada, 

poso la sella al cavall 

les pistoles a la xarxa. 

Jo, que no puc dormi a la ait, 
sinó un xic a la matinada; 
jo, que no puc dorm! a la nit, 
sinó a la matinada un xic. 

Ja me'n vai tot carré avall, 
carrer de l'enamorada, 
quan soc al mig del carrer 
trobo la porta tancada. 
Ja li fai un truc o dos: 

— Baixa a obrir, l'enamorada; 
malaent tan esperar, 

que la barba tinc glaçada; 
les anques del meu cavall, 
són blanques de la rosada. 

— Lleva't, lleva't, tu, marit, 
t ves-te'n a la caçada, 
trobaràs conills al jaç. 

i perdius a la llevada. 

— Lleva't, lleva't tu. muller, 
que a tu te n'han demanada. 

— Allò era lo forner 
qoe manava la fornada. 

— Qui et pogués veure, muller, 



84 Cançons populars catalanes 

en una sala ben llarga, 

voltada de capellans 

i tu al mig amb la mortalla. 

— Qui et pogués veure, marit, 

dintre d'un paller de palla, 

als quatre cantons lo íoc, 

i la porta ben tancada. 

i jo fossa lluny d'allí 

amb les claus a la butxaca. 



LA DAMA DEL PONT D'OLION 




±7- 



m 



t=i 



Í^B 



A-nà,alPont d'O • li 



^=^J^=.r-=í^=^^^ . 



s 



6n. n'hl ha u - na gran da • ma, 



S 



^=^ 



se'nren-tael da • van - tal, tam-bécnfa 



^g];jJ^/lj ^ 



la bu • s;a • da. La don. AH la no- ble 

t=^^=H' J' I J U^ 

da-ma del Pont d'O • 11 • 6n. 



86 Cançons populars catalanes 

Allà. al Pont d'Olión. 
n'hi ha una gran dama, 
se'n renta el davantal, 
també en ía la bugada. 

La don. 

Ai! la noble dama 

del Pont d'Ohón. 
Passen tres cavallers, 
tots tres la'n saludaven; 
ja diu lo del davant: 

— Déu la guard, la gran dama. 
Ja respon lo del mig: 

— Per a mi fos criada. — 
Respon lo del detràs: 

— Deixeu estar la dama, 
que si en tingués marit 
en fóra castigada, 

i si fossa fadrina 
en fóra murmurada. — 
La sogra n'era a l'hort, 
que tot s'ho escoltava; 
ja n'agafa el cistell 
í a casa se n'anava. 
Hi troba lo seu fill, 
tot això li contava; 
ja n'agafa un buscall, 
la sogra una buscalla. 
Quan són a mig carrer 



Cançons populars catalanes 87 

ja n'encontren la dama. 

— No em diries muller, 
d'aon venies ara? -r- 

— Això ja ho sabs bé tu, 
de rentar la bugada. — 
N'acabant de dir això. 
li'n dóna buscallada. 

de tantes que li'n don 
la deixa mig baldada; 
se'n puja escala amunt . 
i al llit se n'és posada. 
Arriba un oncle seu, 
dels que més l'estimaven. 

— La gran dama, on és, 
que no volta per casa? 

— Per un boíet o dos 
al llit se n'és posada. 

— Deu passar de boíet, 
boíet i boíetada. 

La dama : dieu, vós, 
quin metge voleu, ara? 

— Lo metge que jo en vui, 
és ser- ne combregada; 
després del combregar, 

vui sé extremunciada; 
després l'extremunció. 
en vui sé amortallada. 



NADAL 



[^^4^^^^ 



Per Na - dal fa - rem gran 



^S 



^■ 



m\^ 



fes «ta, la Ma - redeDéuJaho sab, me^nfa 



^-nr^- 



ràn 



nes fal • dl • lles, que no en 



g^^^^^ 



fal -ta si - nóel 



drap. 



Per Nadal farem líran festa, 
la Mare de Déu ja ho sab; 
me'n faran unes faldilles, 
que no en falta sinó el drap. 



Cançons populars catalanes 



89 



Lo drap n'és a Barcelona, 
a casa d'un botiguer, 
la seda n'és a Girona, 
a casa un passamaneí 
l'agulla nés espuntada 
lo didal n'és foradat 
les estisores no tallen, * 

i el sastre encara no és nat 
De la soca en surt la rama. 
de la rama en surt la flor 
de la flor en surt la Verge, 
de la Verge ei Redemptor 



FADRINETS D'ALINS 



m 



■b h h i: 



Fa -dri-nets d'A 



lins 






t do Vall-Far • r* • ra, en llu - lu el 



| = ;^^^r-yrt J-i[i;lU jIj i 



ram d'a - ques - ta ri • be - ra. 



Fadrinets d'Alins 
1 de Vall-Farrera, 
en lluïu lo ram 
d'aquesta ribera. 
Porteu davantal, 
manteta i coberta, 
també cascabeUs, 



Cavçnns populars catalanes gi 

per fer més fatxenda. 
Primer cant del gall, 
traginers, alerta, 
ja els han agafat 
en una taverna. 
ja els han posat 
en una presó estreta, ' 
ja s'han escapat 
per una finestra. 
No ho ha vist ningú, 
sinó una donzella 
que en prenia el sol, 
allà, en una era 
Ja se'n posa a crits 
a l'escarcellera. 

— Els presos han fugit, 
ja en colen la serra. — 
Morcu va al davant, 
Jordi va al darrera. 

— Camina, Moreu, 
que ja mos atenyen. 

— Camina-hi tu, 

si pots 'nar dcpressa; 
que jo no puc més, 
de tan gran flaquesa. 



EL ROMER I LA ROMERA 



EÍí^fc3^Fí 



=P=Í?: 



El ro - m«r 



jg^gEp^gEJg^ 



la ro 



sm 



me - ra quan se'n van a Mont-ser - 



:; :_z=:c— — ^n— n— ^— ^— — ^ — y 



í^=í? 



la ro - me-ra hi vades - cal - ça 



^ —H- ^;=.'. =^^^ è^^3^^ 



i el 



ro mé hi va des - pu 



llat. 



El romer i la romera, 
quan se'n van a Montserrat, 
la romera hi va descalça 
i el romè hi va despullat. 
Quan ja n'eren pel camí 
la romera va de part; 



Ccíiçons populars catalanes ÇJ 

ja se'n reclama a la Verge, 
la Verge de Montserrat. 
Ja se'n gira de mà esquerra, 
SC veu molt lluny de poblat; 
ja se'n gira de ma dreta, 
se veu la Verge al costat. 

— Jo só la Verge Maria, 
la que tant heu invocat 
Jo só la Verge Maria, 

la Mare de Montserrat. — 
Ella n'és desocupada, 
un infantó li ha donat. 

— Feu-lo bisbe, o bé canonge, 
o abat de Montserrat. 

— No el vui bisbe, ni canonge, 
ni abat de Montserrat, 

que el vui un àngel del cel 

que cantarà al meu costat. 

Pregarà per lo seu pare. 

que en aquet món l'ha engendrat; 

pregarà per la seua mare, 

que els nou mesos l'ha portat; 

pregarà pels seus padrins,, 

que a les fonts le n'han portat; 

pregarà pel' capellà. 

que la crisma li ha posat; 

pregarà per l'escolà, 

que llum li n'haurà girat. 



LA FILLA DEL REI 



^.=UlIU-t-^ : 



De les tres fi • lles del 



tJ^4.tJ^ ^=h^ 



rel jo en soc la més des-gra - cia-da, del pri 



LC-C I ^• i'H ^^ 



merfes'te-ja • dor n'he que - dat e - na-mo- 



^^ 



ra • da. La • ra 



là. 



De les tres filles del rei, 
jo en soc la més desgraciada; 
del primer festejador 
n'he quedat enamorada. 
La n là. 



Cançons populars catalattes 



95 



Set anys le n'he tingut mort, 

tancat a la raeua cambra; 

totes les festes de l'any 

jo le'n vesteixo de gala, 

i per a fer-lo anar millor 

li poso les seves armes. 

Un dia, estant-lo vestint, 

sos óssos s'esmicolaren: 

Torna't, torna't polvorí 

com la neu de la muntanya, 

que jo, pobreta de mi, 

com m'ho arreglaré ara? 

Si an el meu pare ho dic. 

serà capaç de matar-me; 

si a la meva mare ho dic, 

és capaç de no callar-m'ho, 

i si ho dic als meus germans, 

de l'amor no en saben gaire. 

Ja n'oviro un llaurador 

que, allà, prop un camp, llaurava. 

— Déu lo guard, lo llaurador 

— Benvinguda, bella dama. 

— Me'n vindríeu a enterrar 
un hom mort que tinc a casa? 

— Per vós, sí que hi vull venir, 
amb bon gust i bona gana, 

a dotze hores de la nit, 
quan la gent és retirada. 



ç6 Cançons populars catalanes 

Pujant de balcó en balcó, 
i d'escala en escala, 
al ser al primer replà 
li ía un petó a cada galta, 
a l'arribar al capdamuRt 
ja li'n dóna una abraçada: 
— Adeussiau, bona amor; 
ja tornaré a visitar-vos. 
La visita que li féu, 
va ser per amortallar-la' 



lA PI DEL TOCASSONS * 



Txxassons en cau malalt 
a l'Hostal de Vilafranca; 
menties ha tingut diners 
l'hostalera lo cuidava. 

Adéu, Tocassonb, adéu; 

arbolero de gran fama. 

Quan ha acabat los diners, 
l'hostalera h diu que marxe. 
Ell Ii dju « — Ja marxaré 
ans d'acabar la setmana. 
Me n'amré ai camí ral 
a robar tot-hom que passa. — 
Ja veu venir un mmyonet; 
capa de pastor portava 
— Acostat, tu. mmyonet, 

* No heio oogui trobar, entre eis papers del col- 
(ecior, l« interessant melodia de aquestes diM cançons 
qoe, amb )ot, cootiouciD eo el recull, per si al^ün dia 
«Igú pol compleur-les 



ç8 Cançons populars catalanes 

que et vui pendre aquesta capa 

— Tocassons. no nes per tu, 

te n'hauràs de buscà una altra. 
Tres bales que duu al íosill, 
al front les hi ha pintades. 
Minyonet si se'n va anar 
a explicar-ho al senyor batlle. 

— Senyor batlle, som aquí 

a explicar-h lo que em passa 

Si só mort lo Tocassons, 

ell al darrera manava. 

i hasta me íeia raons 

de pendre'm aquesta capa. 

— Si tu has mort io Tocassons, 
gran soldada hauràs gonyada. 
Daven cent i vint escuts 

a qualsevol que el matava, 
si canses tu l'hauràs mort 
també les hauràs gonyades. — 
Senyor batlle sen va anar 
a fer tocar les campanes. 



LA MINYONA DE CASTELLÀ 



Ihia cançó vui cantar, 
no hi ha molt que s'és dictada, 
d'una minyona que hi ha, 
filla n'és de Castellà. 
Té la cara com un àngel, 
els cabells té com l'or íi, 
i al cap unes grosses trenes, 
i a mi me'n té el cor robat 
i l'enteniment Ihgat 
^amb unes fortes cadenes. 
Les cadenes que en som pres, 
són d'amor d'una donzella; 
i amb la gràcia que ella iü va 
i amb l'aire del caminar 
mariners pendrlen vela. 
An el seu pare vai dir, 
i també a la mare d'ella, 
si me la volien dar, 
si no l'iria a robar 
com s'estila a les donzelles. 



700 Cançons populars catalanes 

— No pot ser, jove gentil; 
la minyona n'és promesa, 
n'és promesa amb un soldat 
que en serveix vora la mar 
en el reine de Valencià. — 
Medecina per aquest mal 
no n'hi ha als apotecaris, 
els metges no hi tenen vot; 
i a mi em causarà la mort 
si a la noia no alcanço. 
Al senyor bisbe de Vich 
li vui demanar llicencia 
per poder ser capellà, 
pgr poder-la confessar, 
sols per dar-li penitencia. 



LA MONJA RENEGADA 



Si n'hi ha una monja 
dintre d'un convent, 
passa quarts i hores 
plorant i rient. 
La mare abadessa 
n'ha tingut esment: 

— De què ploreu, monja, 
de que tant ploreu? 

— Ploro per un jove 
xjuc se'n diu Climent, 
que si no m'hi caso 
moriré per ell. 

— Moriu-se'n la monja, 
ja us enterrarem, 

un ofici d'àngels 
vos en cantarem, 
de flors 1 violes 
vos enramarem; 
les tombes són noves. 
Ics estrenareu. 



102 Cançons populars catalanes 

— No vui ser enterrada 
dintre del convent, 
que vui ser enterrada 
tom la demés gent. 



LA FILLA DEL MOLINER 



Una cançó nova 
cantant vos la diré, 
treta d'una minyona, 
filla d'un moliner. 

Adéu polleta d'aigua, 

jo mai t'oblidaré, 

que si no hi vaig de dia. 

de nit jo hi aniré. 

Ella s'enamorava 

d'un fadrí cabaler; 

son pare no vol que hi tracte 

ni que lei digué res. 

— Filla, la meva filla, 
te'n çleseretaré. 

— Ai pare, lo meu paíe, 
això a mi no em fa re. 
Dot de la meva mare 

jo me l'enïportaré; 
set centes Ihures puja. 



104 Cançons populars catalanes 

bones robes també. 
Me'n 'niré a Barcelona 
casa d'un botiguer, 
del drap de la botiga 
me'n vestiré molt bé. 



LA FALSA PROMESA 



Allà, vora Arenys de Mar, 
n'hi ha una gentil donzella 
que té un cabell ros com l'or, 
a la fe una bona trena 
En porta çl gipó vermell 
i cordat a l'aixamberga; 
un de negre en sol portar 
que li està a la meravella. 
Un amic sempre me'n diu, 
un' amic sempre me'n deia, 
un amic m'està dient 
que la minyona és promesa. 
K 'agafo capa i barret, 
també la faixa de seda, 
me'n baixo a Arenys de Maf 
sols per poder parlà amb ella.. 
N'encontro la dolça amor 
que es pentinava soleta: 
— Déu la guard, la dolça amor, 
casada, viuda o donzella? 



io6 Cançons populars catalanes 

— Casadeta no en só jo; 
seré la vostra promesa. 

— En porteu un anell d'or 
al dit xic de la mà dreta! 

— Ed porto aquest anell d'or 
perquè ja n'estic promesa. — 
Se n'arrenca un gros punyal 
al sentir que ja és promesa, 
li clava al bell mig del cor 

i l'amor ja en cau a terra. 
Se n'és pegat a fugir, 
la justicia al seu darrera, 
també l'Arcalde major 
i tota la junta entera. 
Lo han anat a agafar 
a baix el pla d'en Falguera. 
Lo han anat a portar 
en el pre§iri de Ceuta; 
li posen grillons als peus. 
també unes fortes cadenes, 
també un canti d'aigua al cap 
per íer-li'n passar més pena. 
Amb un amic que allà té 
nit i dia ne peleien. 
n'han foredat les parets, 
han travessat parets seques; 
han mort a l'escarceller 
i també les centinelles. 



Cançons populars catalanes loy 

A França se n'han anat 

a aixecar-ne gran guerra; 

han robat molt de diner 

i ara viuen molt alegres. 

Nines que veniu al món, 
una cosa tinc de dir-vos: 
Que si acàs vos prometeu, 
per sempre més ateniu-bo. 



LA FILLA DEL REI DE FRANÇA 



Una cançó vui cantar, 
no hi ha molt que s'és dictada, 
d'una minyona que hi ha, 
filla n'és del rei de França 

Color de rosa i clavell. 

la teva hermosura em mata 
N'ha caigut en pecat gran 
amb un criat de la casa; 
son pare la vol matar, 
los seus parents li ajudaven. 
S'és vestida de soldat, 
Barcelona n'és entrada, 
quan a Barcelona fou 
s'és assentada a la plaça. 
Un capità ja li diu: 

— Vós ne sou una gran dama. 

— No en só una gran dama. no, 
que'n só un soldat de campanya. 
Ja le'n convida a dinar 

per un dissabte a la tarda; 



Cançons populars catalanes loç 

quan són per un bosc enllà, 
d'amor le n'ha^atormentada. 

— Capità, deixa'm estar, 

o sinó, et tiro i et mato. — 

Ja li aplana lo fusell 

i li venta escopetada. 

Quan el capità ha esset mort, 

Barcelona n'és tornada. 

Quan a Barcelona fou 

de procés no li en faltava; 

no li falta prou procés 

per una espia malvada. 

Ja h donen paper blanc, 

que n'és l'istil de penjar-los. 

Quan dalt de la forca n'és, 

llicencia n'ha demanada, 

n'ha demanada llicencia 

per dir aquestes paraules: 

— Juraré sobre una creu, 
sobre d'una creu sagrada, 
juraré sobre una creu 

que só dóna com les altres; 

8i só mort el capità 

és perquè m'hi ha obligada. 



LA DONZELLA ISABEL 



N'eren tres fadrins 
de La Vilatona, 
han anat a Urgell 
robà una minyona. 

Ai. 

robà una minyona! 
A l'arribar allà. 
les portes són closes; 
tot tustant, tustant. 
les portes se n'obren. 

— Bon dia. Isabel. 

— Déu vos guard. bons joves. 

— Vostre pare, on és, 
que us esteu tan sola? 

— Mon pare és a Urgell, 
i també la mare; 

han anat molt lluny 
a casar ma germana- 
Ara, també a mi 
diu volen casar-me 



Cançons populars catalanes IIT 

amb un vell vellot. 
que a fe no m'agrada. 
Es borni d'un ull, 
no s'hi veu de l'altre, 
esgarrat d'un braç 
i coix d'una cama. 

— Donzella Isabel, * 
voleu ser robada? 

— Tot això pot ser 

ai el lladre m'agrada. — 
Surt en lo balcó. 
veu la cavalcada. 
trenta de cavall, 
quaranta de l'altre. 
Cavall d'un de blanc 
bé la n'han muntada. 
Surtmt del portal, 
troben lo seu pare; 

— Déu vos guard, minyons, 
quina galant dama! — 

Un troç més enllà 
trobaven sa mare. 

— On vas. Isabel? 
On vas, desditxada? 
Baixa de cavall, 
tornem-se' n a casa. — 
Ne respon un d'ells. 

— Bé en serà guardada. —> 



112 Cançons populars catalanes 

Tot marxant, marxant, 
Isabel plorava. 

— De què ploreu tant? 
De què ploreu, ara? 

— Ploro de tristor; 
vull tornar a casa. 

— No ploreu pas tant, 
a casa us aguarden; 
menjareu pa blanc, 
beureu aigua clara. 

i també bon vi 
si acàs us agrada. 



EL SERRALLER 



Una cançó vui cantar, 

no hi ha molt que s'és dictada, 

treta de dotze fadrins 

que tots dotze n'eren lladres. 

Adeussiau. Plana de Vich. 

mala fortuna ets estada. 

Minyons, si voleu venir, 
farem vida regalada, 
no matarem a nmgú. 
sinó escurarem butxaques 
An «I Hostal del Boló 
allà hi tenen la posada. 
Arriben an el Hostal, 
demanen un joc de cartes, 
ja se'n posen a jugar 
tots els diners que portaven; 
acabats tots els dmers, 
ja se'n jugaren les mantes. 
El mosso an cl amo diu: 



Xi4 Cançons populars catalanes 

— Mireu que a casa hi ha lladres. 
L'amo manda el mosso a Vich, 

a dir-ho al comandant d'armes 
Li fa anar cmc-cents soldats 
i vint-i-cmc homes d'armes 
Al punt de la mitja nit 
la casa fou enrondada. 
Ja en venten cop. de trabuc 
per fer-ne la despertada: 
Serraller feu un gran crit* 

— Apa, minyons, a les armes, 
jo carregaré els trabucs, 
vosaltres descarregar-los, 

de bales ne rajaran 
més que grans de pedregada. — 
Set hores va durà cl foc, 
sense ningú dcsmaiar-se, 
sinó és un dels Hostalets 
que a l'Hospital lo portaren 
Serraller els diu « — Minyons, 
minyons, haurem d'entrcgar-nos, 
vosaltres salveu-me a rai 
jo vos salvaré a vosaltres, 
jo us ne trauré de per tot 
d'aquelles presons tan males, 
mentre que a mi m'amagueu 
entremig de fems i palla.» 
Ja fiquen en Serraller 



Cançons populars catalanes T15 

entremig de íems i palla, 
una post an els costats, 
1 an el cim una de llarga. 
Quan ne foren entregats 
van per registrar la casa; 
encontren dotze trabucs, 
no hi ha sinó onze lladres. 

— Aquí falta en Serraller, 
que n'és capità dels altres. — 
El comandant, que és molt llest, 
mireu quina n'ha pensada: 

Se'n va a cercenà el paller 
amb la punta de l'espasa; 
ja troba an en Serraller, 
ja li don forta punxada 
que li atravessa el pit, 
i ell ja no pot soportar-la. 
i llença un gran crit al cel: 

— Avui a mi. demà a un altre. 



L'AMOR SINCERA 



Allà, a sol ixent, 
sota d'una roca, 
n'hi ha un bell poblct 
que en diuen La Pobla^ 
que JO hi tinc l'amor 
que se'n diu Antònia. 
De tan blanca que és 
n'apar una monja, 
monja del convent 
del de Barcelona. 
Diumenge al mati 
me'n pujo a La Pobla, 
me'n poso a jugar 
cl joc de pilota 
Mentre estic jugant, 
m'arriba una nova, 
nova que m'han dat: 
N'han casat l' Antònia. 
Me'n poso el barret 
1 la capa bona; 



Cançons populars catalanes ïij 

me'n vai carrè avail, 

carrer de l'Antonia. 

Al sols del carrer 

la n'encuantro sola, 

sentada en un banc 

al peu de la porta. 

los peuets al sol, * 

la careta a l'ombra. 

Li'n dic . « — Déu vos guard>: 

molt millor me'l torna 

— Diu que us heu casat 
amb un íadrí d'Aitona? 

— No ho cregueu. Josep, 
no cregueu tal cosa; 
que jo, fins ací. 
sempre só estat vostra, 

i d'ací endavant 
la mateixa cosa. 



CANÇÓ DEL SOLDAT 



Matí de Sant Joan. 

sorteig assenta plaça, 

i tots els joves en massa 

se n'hi van sospirant, 

1 el pobre que en treu negre 

se'n va a casa plorant. 

Me'n vaig a despedir 

del pare i de la mare, 

dels germans i germanes, 

1 de l'amor també; 

me'n tmc d'anar a la guerra, 

no sé si en tornaré 

Ai mare, bé ho sabeu 

que tinc d'anar a la guerra, 

valga'm Déu. quina pena! 

Quin desconsol tan gran! 

Me'n tinc d'anar a la guerra, 

a servir el rei vuit anys! 

Partirem de Llansà 

per anar dret Figueres, 



Cançons populars catalanes izç 

seguirem leò carreteres 

passant per Mataró; 

seguirem les-Castelles, 

Valencià i Aragó, 

Adéu. vila de Madrid. 

tens gran i rica vista; 

per rai no hi ha vila niés trista 

com és la de Llansà. 

i ciutat com Barcelona 

a Espanya no n'iii ha. 



TAULA. 

Quatre taot§ de biografia-^ ..... 5 

Oïu-la . . . , 14 

La bona Mare de Pétt 2r 

La Cançó del pobre. ► 3^ 

Casa el coix d'Alins. , 27 

L'Amor traidora. . . , 3J0 

La Cançó de l'Esteve ..».,.. ^ 

La mort de la missenyora. . / . . . 36 

La mallarenga i el pinçà ...... 39 

L'Aimador . 41 

El Camp de Tarragona . . . . ^ . 43 

I^ Minyoneta del Rosselló .... 45 

La Flor del llinet 47 

Les Tres xiquetes 49 

La Francisqueta. 51 

Desengany 53 

L'Ull de Bou 55 

Els Micalets d'Espanya 57 

Cotiró 60 

A la vall d'Estola ........ 63 

EI Mestre 66 

Marieta 68 



Taula 



El^i^doriJa pastoreta 71 

La Vida de Içs fjaleres 74 

L'Home petit 77 

La Catarineta. -. . . 79 

El Mati de Sant Joan 82 

La Dama del Pont d'Oliói 85 

Nadal 88 

Fadrinets d'Alins 90 

El romer i la romera 92 

La Filla del rei , , . 94 

La fi del Tocassons 07 

La Minyona de Castellà 99 

La Monja renegada lo» 

La Filla del moliner 103 

La falsa promesa ........ 105 

La Filla del rei de França ! 08 

La Donzella Isabel 1 10 

ElSerraller 1 13 

L'Amor sincera 116 

Cançó del soldat rifi 



1 



3929 populars 

037 

1909 



i 



PLEASE DO NOT REMOVE 
CARDS OR SUPS FROM THIS POCKET 

UNIVERSITY OF TORONTO LIBRARY