^

\

mmtmm

714

^-^.^2^^ , ^^Z^t^a^ ^^t^

^

DOMINGO BARTRINA

pr NOU, viDyovii

Monólech original y en vers

Estrenat en lo teatro

CALV^O = VICO

en la nit del

Bivendzcò 1 de cJanez dz i8c)2

BARCELONA

IMPRENTA* DE FLORENCIO SANTOLARÍA

1892

Es propietat: queda fet lo dipòsit que marca la lley.

A mon íntim amic>

M. €LAVÈ

Dedico aquest humi! monólech com à prova de amistat,

L' AUTOR

L' únicli encarregat de cobrar los drets de representació d' aquest mt- nólech, es lo propietari de la Galeria de Obras Dramàticas y Líricas don Jcan Molas y Casas.

PERSONATJE Baldiri Se. Llibhe

ACTE ÚNICH

L' escena representa un menjador regularment amo- blat; porta al foro y laterals; una taula al centro de la escena y varias cadiras.

Dreta y esquerra Ja del actor,

ESCENA ÚNI^JA

Al alsarse '1 teló, pausa: à poch se sentiran crits a la

esquerra, fent de modo que 's coraprenga la veu

d' en Baldiri y dugas donas com si 's barallessen,

. després d' això surtirà en Baldiri desesperat posantse

'1 sofflbrero y dirà.

Ja no 's pot arrivà à més: casi sembla fet exprés: tanta pega es increïble lo que 'm passa es insufrible, sí, senyors; ho es en excés.

Tant tranquil que jo viuria... tenir d' arrivà aquest dia, pera mi en extrem dolent y perdre 1' enteniment

60781 0

per casarme ^jqui ho diria?

Vareig sé un bon carcamal: vaya un dia mes fatal lo dia que *m vaig casar. . jves qui no 'm feya trencar las camas, per animal!

Tenir d' aguantà à una sogra que sols íerme enfadar logra

y a voltas fa corre '1 mànech

;lo dia quefassi 1' ànech quin pes me treure de sobre!

Es una dona... no es dona; es... una íiera, una lleona; ningú 1* ha pogut sufri ab això, diguinme à mi si serà bona persona.

Ja fà un any que la sufreixo: un any fà que d* ella *m queixo; ja la alegria he perduda: ísi Deu no 'm dona una ajuda no se pas si la paheixo!

No tinch una bona proba del qu* es ella, quina troba vareig fer, jy tant que reya jo, ab los meus companys quant deya. — jjCcmpanysÜ jjany nou, vida nova!?

La vareig ben cambiàr: que nova la vaig trobar; al cap d' un mes de casats

ja tot eran disbarats

y ja 'm volian pegar.

Però are... fins la dona molts cops, també m' atacona; y si m* hi torno, m' atraca, y las dos me fan la vaca

com si jo fos... ré, una mona.

Això no es viure, es un martiri: mes bé s* està en un presiri que entre mitj d' aquestas fieras, y la"^ grans re ..trapaceras me tan veure à Sant Baldiri.

Elías me tenen per ceba y sempre volen la seva: ni que risqui, ni que rasqui, no puch fer res del que *m plasqui ab tot, y sé, à casa meva.

Creyéume, això à mi 'm trasbalsa: ja saben bé qui las calsa: may puch anà à fer cap broma perquè sols per fe un xich V home

(treu una moneda.)

porto una pesseta... falsa.

Quins trevalls passo mes grossos entre-mitj d' aquets dos gossos: si un dia matan un gall, ellas se menjan lo tall... y à mi ^m fan escurà Ms ossos.

Quants cops, uo més perquè he dit si per sopà hi ha '1 bullit de dinà: — Això, no m' agrada: — jNo? donchs té — una bofetada — y apa, sense sopà al llit. —

Hi han cosas que no s' esplican: desseguit de 1^ honra *s pican: ©Has se dehuen pensar que à n* a mi, mes que 4 menjar, las plantofadas m' atipan.

Ja Gon bou parell de puUas: fan mes mal que las agullas: perquè un cop vaig demanar

natas, me van contestar

— ijProu!! pro... seran sense fullas.

Això son Hos indióts: lo viure ab tals tabalots m' ha ben 'xafat la guitarra... això si q,ue m^ encaparra lo qu' es jó, ja he fet à tots.

Tinch ben dolenta la estrella: quina vidja mes trapella: me fan servir de criat y hasta... hasta han arrivat. . . * à ferm fregar la paella.

Los hi dich que hi ha salero: sols pensanthi m' esparvero sort, que no tenim cap fill sinó estaria en perill... de servilshi de nyinyero.

No volen llogar criada per no pagar la mesada; es clar, ja pass.an ab mi mentres los puga serví per passaU ^lii la bugada.

Me van ben arreplegà; quina vida haig de passa, ellas, sí, que poden dirho y ningú *ls ho pot desdirho que van neixe ab la íló... allà.

May puch fumar cap cigarro; y si percàs me desbarro à gastar, no mes que un ral ja 'm diiihen: — jQuiu dineral! ne gastarias un carro —

jOh!... y.eucare de mi 's queixan que m^ afartan y 'm vt-steixen això últim, es vritat.

pro 'm fan dur quan vaig mudat... las sabatas qu' ellas deixan.

Diuhen que passan tropells: que jó al cap tiu eh. cascahells j que ^m dónan molts dinés,.. ;si hasta per no gastar res la sogra 'm talla 'Is cabells!

(jJo anà al cafè? jca barret! no seria poch mal íet gastà un ral^iave Maria! ^oIs me donan cada dia... cinch cèntims per cafè ab llet.

(í; Jo anà al teatre? santa Blasa? jo per ellas. soch un ase y ellas, be^hi van si/ls hi plau y à n' ami 'm tancan ab clau tot sol à dintre de casa.

Vaja, no hi puch viure aixis: mudar de vida es precis y vaig à posarho à prova: (;soin any nou? donchs vida nova à veurer si visch íelis.

No hi vull viurer mes ab ellas: vaya qum parell d' estellas: . ;qu' estàs ben posat Baldirü me duran al cementiri si no m' en vaig, las trapellas!

Veí qui *s. podia peusàr qu' això *m passés ;voto à và! jsi 'm feyan tant bon paper quant encara era solter! jMe van ben escabetxar!

Creguin que 'm. fa molta pena que 'm tractin de aquesta mena: ja 'Is dich jo que hi tenen sombra;

= 10 =

de tant pegarme ab la escombra m' han pelat tota la esquena. Passo una vida ben perra: tot lo dia estem ab guerra y *m posan com un canalla: iquina llengua! los hi talla mes del que talla una serra. ^Es això la vida?

jsenyors, quin pati!

à ningú no passa

lo que 'm passa à mi

si canto... rondinan:

si... xiulo també...

es dir, qu», ni duenjo

no soch, de fer re. Tot. lo dia trino

y estich ab neguit:

íins la xocolata

se fan portà al llit,

y mentres s' atipan

jo... m' ho haig d* mirar

y un tros de pa ab oli

tinch per esmorsar. No puch obrir boca;

tinch dry callà ab tot,

y contra mi 's fijiran

si 'm senten di un mot.

Creyeume, hos ho juro

soch molt tastarut

però aquestas donas ..

m' han fet tornar mut.

^Que Ms sembla senyores?

^s' hi pot viure així?

^vostès s' hi estarian?

me sembla que si.

= 11 =

Mirin quin hujero:

(Ensenyant un forat del cul de las calsas.)

no *m cús res ningú:

las que tiuch mes bonàs

la sogra las dú.

Si no més fos això ray: lo mal qu' ellas de mi diuhen: ab tants poetas qu' escriuhen lo que *m passa, s' hi escrit may.

N^ hi ha per fern trenta pessas ab tot lo que à n' amí 'm passa: es un teatro aquesta cas-*; hi han dugas actrius... expressas.

Tot lo vehinat de mi parla sense coneixem ningú: tinch una sogra Jel hú; fins penso en fé embalsamarla.

Ja 'Is hi dich jó que riurian quan jo y ella 'us barallem; la vritat, sembla que fem comèdia, i's distr. urian!

jOh! y tot vé pe 'Is grans abu>( s que *m fan: jreso uns pare nostres! ves, 1' altre dia, per postres varen donarme tramusos.

No hi vull viure mes així-; b' ha de acabar jvoto al mon! de serio, ni à i' Odeón feyan, lo que fem aquí.

Y encare '1 pitxó dels m^ls es que 'm tiran plats, ampoUas... jay, senyo; los plats y oUas no 'ns ne tenen poch^ de raKsI

íQue s' han tornar dif^reutas

= 12 =

d' are ab avants de casarme! , '

^;Hllavoras malt.'actarme?

ja s' han tornat ben dolentas.

De primer, tot era jo: /lo promès de la pubilla! fins anava contra sa filla lo sogra, (Tlie? sí, senyo.

Quantas vegadas li deya: — no t' el mereix'ls, no, jcà! pobre noy, que bufrirà — y es clar, jo, d' això m' en reya. •

^No havia de raire? es net; hasta 'm va dir, no 'Is admiri: — No vull dirte mós Baldiri are 't diré Baloirr-t.

Ja la duyan bé la trama: la qüestió era cassarme; hasta que vareig casarme no vaig veurer la cama ma.

Yes qui és, que pensa mal de la dona que un estima, y molt' menos quant lo mima si no es cap tros d' animal. Quant aixi 'ns deyam

del modo aqutt.

(marcant lo diàlech)

— Tú ets un àngel: — — Tú UP. aucelU t: —

— Deixam que 't besi: fesme un petó ..

— Au, au, apartat... no ho vull, no, nó —

La seva imatge, era '1 meu goig; talment semblaba

= 13 =

que 'm tornés boig:

per res sentian

los dos, fatichs,

y jó li dava

juy...! quins pessichs. Alió era viurer

dintre d' un cel:

ella calmava

tot mon anhel;

y allà à las íoscas

tot arropits...

com que teniam

la vista als dits. Ab això ja poden véurer si 4 goig era general; ves si jo podia créurer .. vaja, un no pensa mú-

jOh; y no n' estaba poch toba ella, quant li deya jo. — S* ha de acabà tot això per que al any nou, vida nova.—

Si jo no m' hagués casat no passaria tribulls; be, 'm vaig tirà terra als ulls, aixis m' hauré escarmentat. Y aro que vaig à sortirme de tot aquesta w.area^ senyores, que dicho sea de vostès vull despedirme.

Me n' aniré à Buenos Ayres y aixis may mes las veuré ..

(De la esquerra tiraran un far- cell al cap d' en Bakliri contenint lo que diní.

jrecristo! un farcell ibe!

= 14 =

noy si m' en tiresseo gayres.

Ja ho venhen, son dos idiotas al mon hi son perquè si las beoeytas, desde al í ara m' estan fent ganyotas.

Mes... jo are m^ entretinch y entretinch també à vostès y aixis garlant no taig res ab tanta feyna com tinch.

(agafa '1 tarcell y '1 posa daiiiunt la taula y dirà.)

Una camisa, qu* es vella, nen' hi ha pochs de padassets; això son uns calsotets: ;ux! si son las calsas d' ella.

(ho llensa)

Potsé encara 's burlaran de mi, no hi ha cap botó; ^perquè m' ho donan això? no es bó ni perdú al encant.

(torna à embolica '1 farcell y '1 tira por la esquerra)

Teniu, llensého sihos plau: això fora massa escarni: si per cas, per que uo s' arni tauquého al armari ab clau.

Bé, no 'm vull encaparrar; no seria mal empaig: pues... sernj07'esj jo m' en vaig que no *m puch mes allargar.

|Ah! si acas volen venir à veurem, allàhont m' estigui, ja diré à algú que 'Is ho digui

= 15 =

de cualsevol dels d' aqui.

(va per marxar j torna)

Bueno, salut y pessetas: iah! 'm tenen de fe un favor... donguin per mi y per 1' autor un parell de palmadetas.

PROU

}

'^^0

E3L.

PEfO TEpmo

leyenda dramàtica en 7 actos, en prosa j verso

ORIGINAL DE

V

ROSBNDO ARÚS Y ARDBRIU

4.^ BDICIÓN

Precio 2 pesetas

BARCELONA

ANTONIO LÓPEZ, EDITOR, LIBRERÍA ESPANOLA Rambla del Cextiío, núm. 20