2 6 5 2
COTXEROS DE VRITRT
Comèdia en un acte q en prosa
OR.ICS•IlSrAXj DE
Estrenada àb molt bon èxit en el Teatre
de la Societat NOVA COLÒNIA GIRONINA
en la nit del li* de Maig de 1906
©
B A RCELONA'
Imprkmpta: Mitjà de Sant._Pkrie, 53 -Barcelona
Una peseta
€#f IIi#S §1 f&IfàT
GOTXEROS DE VRITRT
Comèdia en an aete q en prosa
OR-IOUSTALi DE
Estrenada ab molt bon èxit en el Teatre
de la Societat NOVA COLÒNIA GIRONINA
en la nit del l.er de Maig de 1906
©
BARCELONA
Imprempta: Mitjà de Sant Pere, 53 -Barcelona 1 sos
Digitized by the Internet Archive
in 2012 with funding from
University of North Carolina at Chapel Hill
http://archive.org/details/cotxerosdevritat2014galc
Vieents ïbanez
No 't miris aquesta obra com un trevall literari, puig de sobra se que no ho es, ni pot ser ho, pel mero fet de ser escrita meva; acéptala no mes per V es- perit de unió y amistat que revela el seu argument .
Dónali acullida y t' ho estimarà ton company y amich
.DbiiMcn (íéJalceran•
REPARTICDENT
PERSOHATJES ACTORS
TUYAS Srta. Garmen Guerra.
CONXA » Maria Miralles.
ANTÓN Sr. Nicolau Pros.
PEP » Lluís Alcaníz
GUSANOS » Joseph Motta.
L' acció pasa en un quart pis del carrer de la Lluna de de Barcelona. — Època actual.
aTa^j * l*aÍaÍ <À lYj i À À .l'Í -l'Í h* À l•'TA'í•j! ij
ACTE ÜHICH
Lo teatre representa una saleta d' un pis de trevalladors , ahont s' hi nota entre-mitj de la pobresa la condicia y nete - dat de la mestressa. Eo. uo. reco djs ó tres làtig03 cuidado- sament enrotllats. Calaixera, cadiras de regilla de sala, tau- leta de centro sense tapete, un. quadro de la República. Porta al foro que condueix al menjador. Portas a la dreta y à 1' es- querra, una per banda, que donan una al dormitori del ma- trimoni, y 1' altre al del fill. Els habitants d' aquest pis son Pep y Conxita.
.ESCENA PBIMERA Pep t Anton assentats al voltant de la tauleta de centro.
Ant. Ya 't dich jo que si duran gaire aquestas vaca-
sións, m' hauré de decidir à tallàrinela, perquè
noy, à casa ja no hi toca ni el sol, y això que
no costa quartos. Pep. Si; si fa ó no fa t' hi deu passar igual que a la
meva. Ant. Aquet dia ho deya à la dona, si ara tinguéssim
de anar da viatje 'ns estalviariam de pagar
exsés, perquè tot ho tenim amagatzemat. Pep. No, no, ja 't dich jo qu' estem aviats si no 'ns
donan l' induir. Ant. Si, esperal assentat; pren turno que 'n tens per
dias. Pep. (Ab energia) No ho creguis; ó jo no tardaré à
trobar feyna, ó 't juro que me V ha de pagar
aquell negrero. Ant. jSalau!... Tu si que la farias bona. Ara si que
G12354
— 6
comprench qne no sabs ab qui 't jugas els- cuartos.
Pep. <íQue vols dir?
Ant. Sembla mentida que llegint tant com llegeixes encara et formis aquestas il•lusions.
Pep. Ya ho comprench, però
Ant. iPero, que? ique hi guanyarias tu? £que 't creus que un cop 1' hi haguessis estucat la fai- xada els altres 't darian feyna? Foram molts els qu' hauriam agafat aquet sis- tema si el ferho 'ns tenia de portar el pà à casa.
Pep. Ya ho se, ja; però potser aixís serviria d' escar- ment pels altres.
Ant. L' escarmentat foras tu. Per de prompte ja 't podrias contar modeüsta.
Pkp. éQue v°l8 dir?
Ant. Habitant de «La Modelo»; home creu à n' aquest company de fatigas que 't vol be. No 't despa- cientis y espera com jo; fins aqui tindràs igual.
Pep. Si, si: val nies qu' ho deixis corre, perquè si no, estich segur que 'n faria alguna.
(Pausa. Mudant de tó. ) iTant mateix s' ha fet socio aquell gallego que- trevallava ab tu?
Ant. (Rumiant.) i Gallego? <jNo vols pas dir en
Gusanos?
Pep. No ho se com 1' hi diheu vosaltres. Vull dir aquell que serveix al Marqués de
Ant. (Èeprenentlo) Si, home si; en Gusanos que 1' hi dïhém tots.
Pep. Tots, no; perquè jo 'n soch un que ignorava aquest apodo y ara qu* el sé tampoch 1' hi diré.
Ant. Donchs tots menos tu, que vols que 't diga. ,;Y aquell vols que s' apunti? jjé, jé! estàs bé tu. Aquell si s' ha de fer socio d' algun puesto, ho serà del gremi dels burgesos per servir de so- plón, que lo qu' es à «La Fraternal» no 1' hi veuràs pas tú. Ya ho diu ell: non estoy pur So- ciedades; la mia està en mi casa y asunto concluido.
Pep. (Ab tó compassiu) \ Idiota!
Ant. (Al comensar d parlar apareix Conxa pel foro, de manera que no sigui vista y s' enteri de lo que aquet diu). <;3abs que reparo? qu' els idiotas ho anem resul- tant nosaltres; es à dir, tots els que de bona fé Ueytém per lograr algun dia el benestar dels que vindran, perquè amigo, lo qu' es nosaltres no n' hem pas de participar.
— 7 —
ESCENA II Pep, Anton y Conxa.
-Con. Ya teniu rahó, Anton, ja; però qualsevol n' hi dona entenen à n' aquest.
Ant. (Empanadintsè de haber parlat y apart ) iPlanxa!
Pep. ^Entenent de que? iQue 't sembla que obrem mal d' aquesta manera? ^Que 't sembla à tu qu' encara no n' hem aguantat prou de priva- cions y arbitrarietats d' aquets amos? (Aixecantse y exaltantse per moments). ,:Quant m' has vist arribar à deshoras de la nit mullat de cap à peus y mort de son, no has si- gut tu la primera de malehir fins la miserable setmanada que 'n paga m' han donat? <:No has sigut tu la primera de dirme sempre en aquets casos que la culpa de tot la teniam nosaltres mateixos?
■Con. Si, però .... no habias de ser tu el qui ho tenias d' arreglar.
Pep. <;Donchs qui; els indiferents, aquet gallego qu£ iira anomenavam? {Buscant calma y cambiant
de tó) Creume à mi, Conxita, no 'm donguismes mar- tiri del que passo y pel bé que 't vull no £m to- quis mes aquet punt en el que tu y jo no esta- riam may conformes.
Con. Tossunerias tevas de las que tots en toquem las consequencias.
Pep. (Fent esforsos per contenirse) Conxita calla!
Con. No decn callar. No soch jo sola la que sufreixo. Si pensessis ab ton fill, potser....
Pep. (Ab un arranque de amor propi y dant un cop so- bre la taula). jConxita! . Ant. (Al veure V actitut de ll Pep sl alsa, sl interposa entre lls dos y ab to grave ll hi diu: <iQue no soch ningú jo aquí? Amigo, tu si qu' ho arreglarías bé; à falta de
pa truco.
(Apart y fent V ademàn de pegar).
(Encara que jo hi guillat de casa, perquè las
mans ja *m tremolavan per acaricià à la Tuyas)
Con. (Ploriquejant). Deixeulo Anton, deixeulo que s' esbraví... . que 'm pegui
— 8 —
Ant. Alto, qu' això no ho ha fet ni era aquesta la seva intenció.
Con. Si fins aqui lo que 1' hi dich no es mes que pel seu mal.
Si jo no 1' estimo gens... perquè 1' hi demano pà pel seu fill.
Pep. (Fins are haurà estat ab lo cap baix com penedintse d1 haberla amenassat. Ab ira.) jMalahit qui neix pobre!
Ant. (Volguent tornarlos d la pau) Calmis, Conxita calmis: d' una manera ó altre 'n surtiràn d* aquesta situació, no desconfií <;No ho veu ab mi? La Tuyas també crida, s' exalta, 'm recri- mina
Con. Y ab rahó.
Ant. Sense. Perquè ans que tot hi ha la dignitat d' un home y quan aquet fa una cosa deu quedar per ben feta.
Con. Donchs si es com vos diheu, 1' home que co- met un crim, pel mero fet de sé home també ha obrat bé.
Ant. Segons els motius que 1' han instigat à come- trel. si, y ademés que en aquets extrems ya hi ha uc Tribunal de Justícia per fallar en favor ó en contra del que 1' ha comès
(Se sent trucar d la porta del pis) 'M sembla qu' han trucat, Conxa.
Con. (Mutis foro) <;Qui serà?
Ant. (A Pep). <;Eh que hi parlat bé? Està vist que no mes serveixo per convensa donas. Tanta labia qu' bi tingut aqui ab la Conxa, y à las reu- nions de la Societat no £m puch treurer las pa- raulas de la boca.
ESCENA 111 Pep, Anton, Conxa t Gusanos
Gus. (En aquet per sonat} e si te de compendre d simple vista qu1 es rastrer y jesuïta)
jHola compafíeros! Ant. (A Pej)). ^.No '1 demanavas? qui del llop parla... Pep. (Saludantio però sense surtir de la seva preocupació)
jHola! Gus. Y donchs Pepe, parece que hay moros à la costa. Ant. (No deixant contestà al Pep) L' has errat Gusanos:
precisament ara estavam combinant la manera
d' anar à dinar tots à ca 'n Baldiró.
Gus. {Apart) (Me parece)
{Alt) Nada, nada pues me alegro. Ant. Y està clar home; <;hi qu' hem de fer en aquet mon, si no mirar de disfrutar tot lo posible? Be prou que venen sense buscarlos els mals ra- tos, <ioy Pep? Pep. (Comprenent çiiï el Anton V lú diu tot això perquè fingeixi alegria) Y tant com venen. Gus. Si, no està mal calculado, però no todos pue-
den hacerlo así. Ant. dQue vols dir? Gus. No nada. Que pudiéndoos hacer estos càlculos,
haceis muy bien de no trabajar. Pep. Apoch, apoch; que si nosaltres no treballem es perquè no 'ns donan feyna, no perquè no vol- guém feria. Gus. Y cualquier os la da sabiendo que podeis pasar
sin ella.
Ant. Bè, veuràs, Gusanos; si podem ó no viure sense
trevallar no 't preocupi, fins aquí tu encare no
'ns has. proposat feyna per dir si la fariam ó no.
Gus. Si precisamente he venido por eso, però como
teneis el plan formado de
-Pep. (Fins aqui en Gusanos haurà estat dret, al sentir la Conxa que venia per feyna ll hi acosta una ca- dira tota contenta. El Pep y r Antón dihuen lo que segueix molt picat demostrant angunia y ale- gria) Deixat de plans y acaba. Ant. Si, si digas hi no hi pensis ab allò de ca 'n
Baldiró {pausa) Pep. Ahont es la feyna. Gus. En casa el amo. Ant. Y quant hem de venir à comensal? Gus. (Aquet al veure que tots estan per ell y creyentse que 7s hi va d donar una bona noticia, 's dona importància y avans de contestar d las preguntas dels dos tarda d contestarlas per fer mes efecte) Esta tarde. Con. {Molt contenta) jGracias à Deu! Ant. £Ho veus? s- hi haguessis comensat per aqui no 'ns hauria calgut gastar tantas paraulas; però en fi ya està fet. Hi ara que t' has esplicat, jo y en Pep 't direm que per avuy en Baldiró es quedarà à Vallvidrera y nosaltros dos à Barce- lona decidits à trevallar de foit y de ferm. Gus. Bien però
— 10 —
Pep. Però iqué?
Ant. dQué 't tenim de pagar corretatje?
Gus, No, nombre ne; quiero decir que no es por que- daros efectivos, es nada mas
Pep. (Ab recel) ^Qué. diga6?
Gus. Que no mas es por esta tarde.
{Pausa. Gran cambi en Ton, Pep y Conxa. En
vista del silenci en Gusanos continua.) Ya vereis como ha sido. Como que esta tarde tenemos una gran troncada para un entierro y en la cochera sobran caballos y faltan coche- ros, el encargado me ha dicho: llégate à ver si el Pep y V Anton quieren venir de maletas.
Pep. {Ah ira y sorna barrejada) Si, si <jY tu has vin- gut, eh?
Gus. Ya veràs, yo he camplido el encargo.
Pep. ^Qué no ha trovat cap mes camàlich com tú que volgués ferho?
Gus. (Mitj avergonyit) iQué quieres decir con eso?
Pep. Que '1 teu encarregat t' ha pres el pel.
Gus. Bueno, bueno acabemos: <;que le digo; si, ó no?
Ant. (Ab guasa y volguentlo imitar) ^Encare no 1* has entendidui
Pep. {Que no sab si riure ó despreciarlo? Si, si explicali Anton, perquè ell y yo no 'ns entendriammay.
Ant. {Dirigintse à Gusanos, ab molta guassa però que no resulti ridícula? Pues mira, Gusanos; 1' hi dices al teu encarre- gat, que ahoy yo y el Pep estamos de campo y per lo mateix no podemos ir al cementiri d' aquesta tarde; ara, si quanc baixem de ca 'n Baldiró. que sempre seran las set ó quarts de vuit del vespre, té algun altre entierro, V hi di- ces que pot disponer de tots dos.
Gus. Por vosotros lo siento... però en fin. (Alsantse).
Ant. No t' entristeixis Gusanos, que 'n aquí ningú la coneix la tristesa y no tenim ganas de conéi- xela tampoch.
Gus. (Molt escorregut y fentse càrreeh de la planxa qu* ha fet) Nada, nada, pues que os dívertais mucho y que el arroz no se os indisponga.
Ant. Algú se 'n alegraria però no hi ha pó, Gusanos, som de bon padreny aquet y yo.
Gus. (Apart) (jMiserables orgullosos!)
Ant. ( Que l' hi ha semblat sentirlo) i Com deyas?
Gus. {Ab temor) No... nada... nada... hasta otra. Adios.
— 11 —
0
Ant. Bon vent.
(En Gusanos fa mutis pel foro. La Gonxa surt ab ell per acompanyarlo hasta la porta y després torna).
ESCENA IV Pep, Anton y Conxa
Ant. Ves ara per ahont 'ns venia la felicitat y 1' hem deixada perdre.
Pep. Oy tal, la felicitat de tres pessetas.
Con. Felicitat, no; però en quant menos hauriam po- gut sopar.
Ant. Y també soparà dona, bé ó malament.
Con. Potser si; però ho dupto. (Pausa).
Pep. (Per cambiar de conversació.) ,;Ahont es el noy?
Con. Son avia 1' ha vingut à buscar.
Ant. Ya veuràs, Pep, jo os deixo. Ml arribo à casa el Felitus que 'm va dir qu' hi passés avuy de 11 à 12 per tornarme la contestació d' aquell cotxe de pessas.
Pep. Apa donchs; à veure si tornas ab bonàs noti- cias.
Ant. No se; però el cor 'm diu qu' avuy hi ha d' ha- ber cambi de ministeri.
Pep, <»Qué vols dir?
Ant. Cambi de situació. Quina 'n fora que lo que hi dit de broma à n' en Gusanos d' anar à ca 'n Baldiró resultés vritat.
Con. Ditxós de vos qu' encara teniu esperansas, que lo qu* es à nosaltres ni això 'ns queda.
Ant. Y donchs dona, prengui exemple. <;Qué 'n treu- rà d' amohinarsi? ^donar gust als qu' ens ex- plotan? Això may; jo m' he trovat moltas ve- gadas devant d' algunt burgès sense haber dinat ni saber ahont tenia d' anarhi, y si per casualitat en aquell moment m' ha vingut un badall de gana, m' hi retingut y he fet que 's convertís ab un d* allò que fan els que dinan molt bé.
Con. Encare 'm fareu riure sense ganas.
Ant. Y està clar dona. Nada, qu' es tart. Enteniment y tranquilitat.
Pep. (L' acompanya fins al foro). jSalut noy!
— 12 —
ESCENA V Pep y Con xa
€on. [Pausa. Beferintse d la última paraula de l' Anton) jTranquilitat! Tranquilitat no pot haverni allà ahont falta lo més necesari per viure.
Pep. Es vritat Conxita, tens molta rahó.
Con. Està clar que la tinch, sinó que à tú no se 't pot parlar; en tocante la Societat, ya no res- pectes ni dona, ni fills, ni fas cas al que 't pre- dica pel teu bé.
Ara mateix £(t pensas tu qu' has fet bé no vol- guent anar à fer aquet viatje?
Pep. Està clar que si. Y molt bé qu' hi fet. Si tots ho fessin axis, ya pots estar ben segura que no n' hi hauria cap en vaga de cotxero. Si tots 1' hi haguessin contestat el mateix que jo, aquet burgès s' hauria vist obligat à llogarne un dels qu' avuy no tenim feyna, per la conta que 1' hi tenia de no perdre el parròquia; mentres que d' aquesta manera, ab tres pessetas malehídas 't paga y ell surt del compromís; tu sopas ó di- nas un dia y 1' endemà estàs igual, ó mes ben dit, pitxó, perquè en quant menos d' aquell burgès ja no cal que n' esperis feyna fixa, puesto que 't té quant 't necessita. Ara qu' hau- ràs comprés el motiu de la meva negació, con- téstam y digas si hi fet bé ó mal, no habentme rebaixat per un grapat de calderilla, anant à treure d' un compromís à un corp, que hasta els ossos 'm roseguería, si sabia que fentho, hi tenia de guanyar diners.
Con. Si no t' ho nego que '1 pensament teu sigui molt gran y noble, però tampoch 'm negaràs que perquè tu y 1' Antón, no hi habeu volgut anar, aquest amo, ó burgès, com tu 'Is hi dius, s' hagi quedat per això sense '1 cotxero qui 1' hi faltava.
Pep. Avuy no, que no n' hi haurà faltat, perquè per desgracia, encara hi ha molta brutissia entre 'Is cotxeros; però demà que la Societat sigui respectada com se deu, demà que tots aquets qu' avuy dormen en 1' ignorància y 1' indife- rència hagin despertat y donat compte del mal camí que porten, demà que tots els homes d' aquest art reconeguin els drets que com à tals
— 13 —
'Is hi pertocan, no hi ha cuidado que se 'n trobi
m cap d' aquets cotxeros à ratos, que *n dich
jó, ó de maleta com dihuen la majoria.
Con. Però esperant qul això arribi, 'ns morirém y en el present, sols resultas tu el perjudicat.
Ant. Yo y algun altre. A qui tens la Antón.
Con. L' Antón, es vritat; un altre dels acèrrims à patir.
Pep. A patir segons y com. L' Antón y alguns altresr que no es precís que t' anomenhi, son companys de veras. Son homes que com jó, respectan y volan ser respectats-, son homes que volan ser tractats com à homes, no com esclaus, y per fi son homes, que sense que n' hi hagi cap d' or- gullós, no volen humillarse à cap negociant de carn humana, perquè 'Is hi dongui lo menos que pot demanar el pobre, jTrevall!
Con. (Pausa). El trevall ja '1 tenias y te '1 vas deixar perdre.
Pep. Si, però no per cap motiu que 'm deshonrés. Creu Conxa que si aquell explotador m' hagués conegut à fondo ja no m' hauria llogat. Ells no més volen ó tontos ó jesuítas, y yo per sort no reuneixo cap d' aquestas dugas cualitats, en proba d' això, que cuant va compendre que 1' hi cantaba las vritats ja 's va doDar ànsia à despatxarme.
Con. Es que també en vas dir massa.
Pep. & Massa? massa poch deus volguer dir. Creu qu' es mes gros lo que 'm vaig callar que lo que vareig escriure. Y ademés, quant -t* ho llegia, tu mateixa 'm deyas: «noy tens molta rahó,. això es ben bé la pura vritat.»
Con. Si però avuy dia la vritat no 's pot dir, y si no ja veus las conseqüencias que t' ha reportat.
Pep. iQué vols ferhi si els caràcters no 's compran? Prefereixo mil vegadas que m' hagin despat- xat per ser massa clar. que no seguir trevallant y que 'Is demés companys 'm mirin ab recel per hipòcrita y jesuíta. Ves, pregunta à n' aquet gallego qu' ha vingut, quants son els companys que 1' hi dirigeixen la paraula.
Con. Bon cas 'n deu fer ell de que V hi parlin ó no mentres ell visqui bé y no 1* hi falti res.
Pep. Ah, si es aixís callo. Si tu creus que perquè un home va menjant ja es felís, ja no hi dit res; però jo crech que pel menjar sol, tant 1' hi val- dria haber nascut bèstia y també el tindria
— 14 —
assegurat. Però ja veuràs cambiém de con- versació que tu no tens prou coneixement per darme la rahó. Fins aquí ets dona y las donas no hi teniu de lluytar ab aquets intríngulis. (Pansa. Alsantse). ^Quin' hora es?
Con. Fa poch qu' à ca '1 Erasme ha tocat dos quarts de dotze.
Pep. <;Y ta mare que no torna el noy?
Con. Perquè vols qu* el torni, ^perquè 'ns vegi? Ha dit que se '1 quedaria à dinar.
Pep (Pausa y ab carinyo). <;Perque no hi vas à dinar
tu à casa ta mare?
Con. (Indignada per lo molt que V estima). iQué 't pen- sas que no tinch cor? ^qué 't creus que 'm faria profit àn'à mi dinar y saber que tu no pots ferho? Sembla mentida que 'm proposis això.
Pep. To ray dona. L' home sempre deu ser mes fort per resistiro tot. Vesi, tonta, vesi; ja m' arre- glaré jó.
Con. Si vols ferme contenta no m' ho diguis mes això. Encare que 't prediqui y 't fassi refle- xions de paraula, això no priva de que el meu cor 'm dicti igual qu' el teu; pues ab tot lo que 't dich, si fos home, faria igual ó mes que tu.
Pep. (Molt content). !0h! gracias, Conxita. M' has fet P home mes felís de la terra.
Com. jYa ho crech!
Pep. Si m' ho presumia jo. Ya deya que no podia ser qu' una dona tant bona com tu, recriminés *ls meus actes y desaprobés las mevas ideas.
Con. Bueno, bueno: <mo deyas que tenias de sortir?
Pep. Si; me 'n vaig, y me 'n vaig ab molt mes corat- je després d' haberte sentit à tu jvida meva! surto ab moltas conflansas de trobar feyna. Es tant 1' animo y valor que m' han inspirat las tevas paraulas, que desd' aquet moment 'm tro- bo mes fort y mes decidit que may per lluitar contra la tirania, la mentida y P exclavitud.
Con. (Satisfeta també). Apa, ves y cuyta à tornar, que si tardas ja sabs que paso angunia
Pep. Al moment torno, y no desconflis. Adéu.
Con. Adios.
(Aquesta V haurà acompanyat fins d la porta del foro, ahont dirà V últim bocadillo y després aga- fant roba del cove per repasar y una cadira s( asenta à la dreta).
— 15 — ESCENA VI
CoNXA.
;Pobre Pep! Es ben bé lo que se 'n dia un tros de pa. De vegadas fins m' en empenedeixo d! haberlo renyat. Si no que las donas totas soni unas egoistas. Ves quin mal fa per anar à la Societat. Es 1' únich vici que té, si el anarhi es un vici, que per mi es virtut. Un home que quant trevallaba, qu' ha trevallar sempre, si '1 voliau veure content, era els dilluns quant me portava la setmanada sensereta y ademés al- guna qu' altre propina que després de 'Is seus gastos 1' hi havia sobrat. Un home que no dis- fruta si jo no disfruto, y que fins k la Societat se m' enportaría, si jo volgués anarhi. En fi, un home com no n' hi ha un altre, y jo en cambi, ja no hauria d' ésser dona, perquè fà- quatre mesos que no trevalla. despatxat per venjansa d' un dèspota que s' ha fet íich ab la suhor dels seus treballadors y al qual el Pep vo- lia desenmascarar, yo ara en pago de lo bé que ab mi sl ha portat (Apareix la Tuyas pel fondo y es va acostant d
Conxa evitant qiï aquesta la vegi). no mes faig que martirisarlo y recriminarlo en cosas que casi, casi jo tinch la culpa de que las hagi fetas. Si devegadas las donas 'ns mereixe- riam que 'ns tallessin la llenga. Però vaja ja s' ha acabat. Desd- avuy vull ser un' altra. Ya que fins ara, quant ell ha disfrutat, també hi disfrutat jo, desd' ara també, ja qu' ell sufreix dech tenir que sufrir jo y ajudarli à passar las penas; fins aquí per algo ha de servir el Has deL matrimoni
ESCENA 711 Conxa t Tut^s
Tuy. (Sorprenentla). El mateix 1' hi dich, Conxa. Con. (Asustada). ;Ay! jquin susto! r.qué ha trovat la
porta oberta? Ttjt. Casi, casi; perquè si hagués sigut tancada no-
hauria pas pogut entrar. Con. En Pep distretament V hi deu haber deixat.
— 16 —
Tuy. Això prova que no Ms espantan 'Is lladres. En- care que ben mirat, no se que hi tenen de venir à buscar à casa vostra. En qaant menos, parlo per casa meva; si hi vinguessin per quartos, es tindrian d' esperar que u' hi haguessin, perquè filla, casi, casi que ja no sabem com son fets.
Con. Som tants els que 'Is anyorém. Però en fi, espe- rem: potser algun dia podrem dii ho al contrari.
Tuy. Això es lo qu' hi notat quant he vingut, que vostè estaba molt resignada.
Con. Y està clar dona: com que al fi y al cap ells tenen tota la rahó. ^Qué 'n trayém de dalsi més pena? <;Encare no sufreixen prou?
Tuy. Ya estich ab vostè, Conxa; però devegadas, en- care que la tinguin la rahó, nosaltres no convé que Ms ho demostrem.
Coy. <;Y perquè?
Tuy. Perquè, pregunta. Pues molt sencill. Perquè sí jo dongués massas alas à T Antón, estich segu- ríssima que à horas d1 ara, ó jo fora viuda, ó ell estaria engaviat, que ve à ser lo mateix.
Con. No ho cregui, Tuyas. El seu Antón, te molt me3 coneixement que '1 Pep; té més sanch freda. Més de quatre vegadas, sinó hagués sigut el seu marit, lo qu' es el Pep ja hauria fet alguna barbaritat.
Tuy. Tot lo que vulgui, però el meu es molt exaltat.
Es d' aquells, brrrr (indicant la frase).
Tot ho arreglaria à cops d' estaca que diu ell. Que per xó fora el milió raodo d' arreglaro.
Con. £Ho veu com vé ab mi? Qaant ela tenim devant, els fem sufrir recriminantlos, y de redera vostè y yo, casi, casi 'ns disputem per donals' hi la rahó.
Tuy. Com que la ten^n. jAy, si jo no portés f andillas! Cregui, Conxa; no més voldria poguer pujar à un pescante, un dia; si, un dia ja 'n tindria (Apareix ll Anton pel f vro, tot acalorat. Deixa la gorra sobre la caleixera y escolta d la seva dona) prou ;y que 'n faria dí desgracias!
Con. Ja, ja, ya ho crech.
Tuy. Tal com 1' hi dich.
ESCENA VIII Conxa, Tuyas y Antón.
A.nt. Si; pero à la primera que fessis 't pendrian el
— 17 —
número, y ja no 'n farías cap més. Tuy. jHola! i Ja ets aquí desgraciat? Ant. Si, ja soch aquí, però no desgraciat. Tuy. iQué vols dir? Con. dQué tant mateix ha trovat feyna?
Ant. Feyna y bona.
Tus. (Admirada y contenta, V hi acosta una cadira).
r;,Qué dius ara? Seu home, seu, que deus estar acalorat. ^Vols pendre alguna cosa? (Reparant que no es d casa seva y dirigintse à
Conxa). ;Ay dispensi, Conxa! 'm pensava qu' era à casa.
Con. Es igual.. .. sinó que la vritat
Ant. Deixis de compliments, Conxa; ja ha dit bé: es
igual que à casa, perquè à casa tampoch hi
ha rés. Tuy. [Tabalot! esplícat, esplícat. Ant. Aviat es esplicat; qu' avuy hi trovat lo que
tant desitjavas. Tuy. (Anguniosa) Bé-, digas el qué d' una vegada.
£No ho veus qu' estich ab ànsia? Ant. Per xó tardo més à dirtho; perquè 't fassi més
efecte. Tuy. Y qu' ets beneyt, criatura. Quina manera de fer glatir.
De segur que no es rés al cap de vall. Ant. <iQué no es rés? ^qué no es rés?
(Ab molta pompa). <iQué t' hi jugas, que %t faré molt contenta dient- ho? Tuy. óQué potser t' han assegurat un empleyo de
burot ó municipal? Ant. (Mitj indignat). Tuyas, ^qué m' has pres per altre? Soch massa jove per viure ab 1' esquena dreta. Tuy. <;Donchs que és de una vegada? Ant. (Ab molt cl aparato). Apreparat. ... ^Sabs que '1 Felitus 'm va dir, que parlaria al amo d' una fàbrica, per mi, sobres un cotxe de pessas? Tuy. Si.
Ant. &Y vostè, Conxita, també ho sabia? Con. També.
Ant. Donchs
Tuy. (Ab molta curiositat). ^Qué?
Ant. jCalla!
Tuy. No puch.
Ant. (Apart), (Ya ho sé).
(Alt). Donchs ja 'n tenen un' altre.
Tuy (Que s' ha pensat que se las rifava, maquinalment,
16
degut al estat nerviós d' ella l' hi dona un cop.
Com compendrd ll actor aquesta es 'ena ha d'
ésser molt jugada perquè resulti) Té donchs ... ximple Ant. No, dona no; vull dir que 'n contes d' un cotxe, n' ban de corre dos, y per lo tant, hem quedat llogats jo y el Pep ab vint y vuit andolas cada setmana y els diumenges lliures.
Tuy
~ ' (Molt contentas) fjde bona fé?
Ant. Tal com dich.
•Con. iY ja. ho sab el Pep això?
Ant. Mo; però ja ho se jo qu' es igual.
Con. jOh! gracias, Deu meu, gracias!
Ant. Si, justos; ara donguin las gracias à Deu.
Tuy. ,íY donchs à qui vols que las dongui?
Ant. Ya veuràs, no m' atabalis. Interina providen- cia, donemlas al Felitus, que com à bon com- pany se 'n ha recordat de nosaltros; pues si en contas de saberho ell, ho sab un' altre, de se- gur qu' aquesta feyna hauria anat à raure al primer que-s' hagués presentat.
Tuy. Y qu' es ben cert. Perquè d1 un quant temps à n' aquesta part jo creen que tothom fa de cot- xero. Es vehuen unas fatxas més extranyas als pescantes, que n' hi han que semblan ninots ab barret de copa y librea.
Ant. (Dantse importància) . Se 'n ha de néixer per ser cotxero. Que no 'Is veyeu als vostres marits que quitllos son quant van de vint y cinch bo- tons. Ab aquell balandrim balandram (Alsantse é indicant la frase ab el caminar) . que ja 'n,s portem, y aquell cop d' ull? Res qu: encara 'ns escoltan las nenas quant 'Is hi tirem algun requiebro.
Tuy. Calla, calla descarat.
Con. Deixil dir mentres no falti al seu deber.
Ant. Això may. Encara que diguem, no 'ns passa d' aquí (Indicant la boca). Lo bó ho guardem per la de casa. (A la Tuyas). Massa qu' ho sabs, si no que vols que 'c recrehi els oidos.
Tuy. (Molt cofoya). Oy tal, fugiu. El nino bonito.
Ant. Ben net que si.
Tur. Alabat ruch.
Ant. Si no ho faig jo, ja ho fas tú, ,-oy, pom de flors? (Fentli una carícia).
Tuy. (Sofocada). Fuig beneyt.
— 19 —
(Apart). (<iQaé no ho veus que 'ns miran?)
Ant. (Apart). (Tens rahó).
(AU d Conxa) Y donchs que me 'n dirà Conxita de la Societat? Es vritat qu' ocasiona algun qu* altre disgust. Però no 'in negarà que 1" alegria dT avuy també val la pena de tenirse en compte.
Con. Oh y està clar.
Tuy. óQué també es socio aquet Felitus que vos ha proporcionat això?
-Ant. Si, dona, si; y dels ferms com jo y '1 Pep. iQué 't creus que si no ho fós, aquesta feyna hauria arribat à nosaltres? y ca, dona. Primer ho hau- ria sapigut, com ja t' hi dit antes, qualsevol nyevit ab cara de persona.
Tuy. (Engrescada). Donchs si es així, també confeso que tan ara com antes, sempre hi sigut parti- dària del teu modo de pensar, perquè
Ant. (No deixantla acabar). ;Viva la Tuy as!
Tuy. No t' exaltis, perquè sinó no ho acaV>o de dir.
Ant. Canta, canta Darclée.
Tuy. (Que no sal qui es la Darclée s' ha ofès). Antón no insultem. . .
Ant. Douchà, canta calandi ia.
Tuy. Bueno: Donchs si; ja ho sab la Gkmxita 'enso igual que vosaltres, y mes de quatre vegadas, quant hi vist las injusticias qu' os han fet, m' hi rosegat els punys, y fins hi malahin el ha- ber nascut per portar las orellas foradadas.
Con. Ya pot ben dirho, Tuyas, ya.
Tuy. jAh, si en comptes de cotxeros hi haguessin cotxeras! A horas d' ara ja estaria solucionat tot això que à vosaltros vos costa tant.
Ant. No ho creguis, Tuyas No ho creguis Tractem ab malas puas per aveninshi.
Tuy. Bé, be. <;Hi quant habeu de comensar en aques-
ta fàbrica?
Ant. Ya veuràs. Si volguesim, ja podiïam anarhi aquesta tarde, però francament, comensar à trevallar ab la panxa buyda, hasta sembla que no fà guerrero; y la vritat, hi dit que comen- sariam demà.
Tuy. Apa. donchs, rumiem.,., y à veure si entra
tots fem algo. (Indicant per menjar). .Ant. Be, si; però que la Conxita 'ns ajudi, perquè si de càs hem de dinar tots quatre ab família.
Con. Yo per la meva part
Ant. Ya 'ns ho pensem dona. Però <iqué faria,m?
20 -
Ttnr. (Pensant). Aquí està el busílis ,;qu; hem de fer
per dinar?
Ant. Sense quartos
Tur. Sense t'och.. ..
Ant. Si hi haguessin quartos ja hi hauria foch, dona.
(Pausa llarga. Donantse un cop al front).
jAh, quina idea! Tuy. òQaé, digas? Ant. Pari taula Conxa. Con. Aviat ho estarà. Ant. ^Ahont, es la gorra?
Ttjy, {Conxa y Tuy as lahuscan. Aquesta la agafa de dvmunt de la caleixera y li dona).
r,Per qué? Ant, Ya ho sabrà •> Sobre tot, pareu taula hi prepa-
reho tot que luego torno.
CYa per surtir pel f oro, però es tant lo distret que va, que topa ab Pep qu' entra).
ESCENA IX Tuyas, Cojsxa, Antón y Pcp
Pep. ^Ahont vas tan desesperat? Ant. ç,V°h3 venir? à buscar quartos. Pep. (Rient y dcturantlo). Je, je esperat home es- perat. Ant. Bà, esperemse.
Pep. (Saludant d la Tuyas). óQué diu de bó, Tuyas? Tuy Ya ho pot veure. Pep. (A Conxa que hi nota el cambi). Y tú, Conxa, que
't p^gsa, sembla que 't trovo molt coDtenta. Con. Hi no haig d' estar'ho, si desd' avuy ja som
felissos. Pep. felissos? £com, de quina manera? Ant. Si, home, si. Que desd' avuy ja s' han acabat
las fatigas per nosaltie», perquè demà tú y jo,
hem de comensar à trevallar allà ahont va re-
comenarmí el Felitus. Pep. Si; però allà hi deus anar tú, perquè ab un en
tenen prou. Ant. Errada. Perquè son dos cotxes els qu' han de
corre, y per lo tant han de ser dos cotxeros els
que 'Is menin Pep. jOh! gracias, Antón, gracias; creu que tú has
portat la tranquilitat à casa.
— 21
Com. {Ab segona intenció y ab molt mimo). La traüqui-
litat sempre hi ha sigut. Ant. Bueno, bueno. Deixat de gracias y deixa que me 'n vaigi, que per haberhi felicitat del tot no més hi falta una cosa. Pep. «íQué?
Ant. Quartos, home, quartos per fer un dinar de família y celebrar el nou estat, perquè has de sapiguer qu" avuy, perquè l* alegria fos més grossa, la Tuyas se m' ha rebaixat à confesar- me que també vol ser soüa vull dir que també pensa com nosaltres y aproba el nostre com- portament. Tuy. {Molt cofoya). ;Ah farolero! ya deus estar satis- fet, ara habent fet aquet sermó. Con. jOh, iins aquí diu la vritat. Pep. Per la meva part, dech confe^sarli que no es- peraba de vostè menos que de la Conxa. Y ara que sembla que la sort 'ns vé de cara, té Antón^ no cal que surtis, {Dantliun bitllet de bancli) aquí van deu duros per celebrar la diada.
■Cos. {Ab temor), Pep, £D' ahont has tret aquets quar- tos? Pep. No t' espantis, dona, no t' espantis. Ha sigut ben bé una casualitat, com tot lo d' aquet mon. M' en anava à veure al Gregori, qu1 està de parada à la Granvía, per demanarli, la vritat, si podia deixarme un duro per sortir del pas, y al traspassar el passeig de Gracia, sento:
Pepe, Pepe; jo que si que 'm giro y 'm veig
,;raay diiías qui era, Antón?
-Ant. {Mirantse el bitllet). Que ?e jo.
Pep. Pues, era el senyoret Lluis; aquell qu' ara deu fer mitj any 1' hi vaig fer comprar aquella aca salivinagre de 'n Canitas
.Ant. Prou, no parlis mes.
Pep, Donchs com te dich Al traspassar el Passeig de Gracia 'ni crida y 'm diu: Aqui tiene V. una propinita por haberme proporcionado tan buena compra, y le doy las gracias al mismo tiempopor.. .. en fiu m' ha fet una historia qu' ara no la vuy repetir perquè no es del cas. Calcula tu quant hi vist aquet document; encara no se si es d' en Goya, d' en Quevedo ó de 'n Jovellanos.
-Ant. (Mirantsel y molt repení). Es de deu duros. (El dona d Conxa).
«Pep. M' ha faltat temps, per venir à portar la noti- cia à casa.
— 22 —
Con. (Ab un excés de carinyó). jOh! Pep y que bó ets^
Ant. Bueno, bueno à dinar.
Pep. Ara que ja sabeu això; vull donarvos el meu pare, sobres la manera de celebrarho.
Tots jA veure, à veure!
Pep. Ara dehuen ser tres quarts d' una è,oy? donchs tots cap à la Plassa de Catalunya, agafem 1' eiéctrich, després el funicular y à f é cap à ca 'n Baldiró à eumplir la broma de l' Antón ^que os sembla?
Tots De primera.
Pep. Donchs en marxa. (Trucan d la porta).
Pep. Ves qu' hi ha Conxa.
(Conxa va per sortir y V atura el Pep) dientli): ;Ah, si venen pe '1 lloguer, qué s' esperin d^ avuy en vuyt que cobrarem ^oy, Antón? (Fa mutis Conxa pe 'l i oro).
Ant. Y està clar, home, ó si no, no podríam cele- brarho. (Pausa)
Pep. No se qui podrà ser.
Ant. Bo, no passis ànsia.
Pep. Es que tarda ya.
Tuy. No se 'n estranyi: aquets propietaris y procu- radors, quant no veuhen quartos, apuraa tots els medis per ferne rejar.
Pep. Si que 'm sabria greu qu' el pagués avuy.
Con. (Apareix pe ll fora ab dugas papeletas y molta plata). Ya soch aquí.
Pep. iQui era?
Con. En Ramon, el cobrador de la Societat.
Pep. íQué no 1' has pagat?
Con. Per xó hi tardat tant perquè mi ha cambiat el bitllet,
Pep. Y el de V Antón?
Con. També 1' hi pagat.
Pep. Ben fet.
Ant. Apuntals, donchs, y prous quentos; en marxa tothom, que à la panxa sembla qu' hi porti un* fonógrafo; els budells no paran de roncarme.
Pep. Despedims'he al menos
Ant. (Anantho d fer y no saben que dir).
jAh, si! à... à .. no ho se dir. Fesho tu.
Tur. Ya ho diré jó.
Ant. (Agafant 'la perquè no hu fassi).
Fuig, fuig que no t' escau. Digas, Pep.
23 -
Pep. \Adelantantse dlpúblich:)
L' argument d' aquest' obreta, es pres tot del natural, per xó 1' autor la dedica als socis de La Fraternal.
Teló —