í,

i* xe;

Uf 11 P WT1M

•

- ! *V» j; :.: :*,n; ív -

- r^r^m

V

;«

a v ^ ^ ;■*«;.-»

: i ' * ":\ W -.. i. ï ' *- r

V"WT ■ V

ÍSif. í<t\ /.

rïà * r i # J

<

t^Wlff **"^M

'((

<«<* (<<»

;fcr« <<r v

t i < r 4 \ rA^ '

*mkV-M

<

rii

K V ^ t'

wL•^oSl Cl.

3JH

k*

<

!

'CM 'VC

t!£<*. -^

v^ICZt

€

* l'Wl- r«< *

300 . '

r

i*

f<# 1£ ^

C<0Í

Li

ir

i

(c cr

$ &( Ü

t

fífj

i

Sr f ^V ^<A (r'ul <<

\m — ir

c

£

(ir

r< rt(ff

fi €< <fV<

5*2 ^

tx ( i ( { r- i ( ( í i(f ( ( C tf

irr-f r

I

1 «. * ■■■*« 4 ■

r €3fcflL*JÍ 1

t< rtt^ 4

r ^c(Cc v icer-. (v<\ {{^íd

<wí"

C C <( r (

u.vv;

mvàjrnwú

í «t<

«

Jj <> fé rri.;

v «^ iT

•

<«<-(sf is kil

1 * <V f<

^ <

,,

«

r

4

«i •

^f. ;* «*

/■

<f 'fií i 1(0

ïrlf C

L'ií 4'lf C(í 1* < tK C f «< ^W vy \t 1^ fííí CiV Clf CU 1

ï <« cec

1" t v\

amíunis

r4 Mi c*> ' vW C*V % V

rV y< * * .t

*♦» ;v*- S>7

o òY^ht

PVBLICACIONS DE L'INSTITVT DE CIÈNCIES

R. P . LONGINOS NAVAS, S. J . : CRISOPIDS
D'EUROPA.

Extret dels A RX IV S DE L'INSTITVT DE CIÈN-
CIES. Any III. Número 2. BARCELONA MCMXV.

Z34-73L,

!

PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIÈNCIES

R. P. Longinos Navàs, S. J.

Crisòpids d'Europa

Uns. Neur.)

Extret dels ARXIVS DE L'INSTITVT
DE CIÈNCIES. - Any III. - Número 2.

BARCELONA

Institut d'Estudis Catalans
palau de la diputació

1915

««ÏDíD

noT3

EQ. «US,

zy/7&

Família CHRYSOPIDiE Hagen (com subfam.)

Stett Entorn. Zeit-, 1866, p. 371.

Organografía

Per a la intel•ligència de les següents descripcions consignarem aquí algunes nocions
morfològiques.

Els Crisòpids són Neuròpters planipennes.

El cap de l'imago és globós, amb ulls prominents i d'ordinari metàl•lics en vida,
d'un verd daurat, rogenc, blaviç, etc, les antenes nliformes, gairebé tan llargues com
l'ala anterior (i), amb articles cilíndrics allargats, el primer, més gros i diferent, i el
segon, curt. A la cara o part davantera del cap s'ha de distingir, anant de dalt a
baix, el front, el clip (clypens), l'epístoma, d'ordinari poc visible, i el labre (o llavi
superior). Entre'ls òrguens bucals, les maxil•les porten els palps maxil•lars de cinc arti-
cles, i el llavi (llavi inferior), els palps labials de tres, l'últim del qual sol ésser fusi-
forme. No tenen estemes.

El tòrax es divideix en els tres segments pro-, meso- i metatòrax, dient-se pro-,
meso- i metanot la part superior, i pro-, meso- i metasternó la inferior. El protòrax
és movible i té al damunt un solc transversal. Els meso- i metanot són dividits
per solcs oblics gairebé en aspa; calent tenir present el prescut o triangle anterior i
l'escudet o triangle posterior. Els triangles o lòbuls laterals més grans són les espatlles
o lòbuls humerals.

L'abdomen és de dèu segments, cilíndric. L'aparell reproductor extern és poc visi-
ble en general. Cal distingir en el mascle els cerques {cerci) o apèndixs superiors i la

làmina subgenital.

(1) En les espècies d'Europa, i tot lo que es dirà s'entén de les espècies d'aquesta contrada, prescindint de les

ARXIVS DE L'INSTITVT DE CIÈNCIES

Les potes són primes, cilíndriques, els tarsos de cinc articles, amb dues ungles
ganxudes, la part basilar de la qual sol ésser molt enxamplada per sota. Les tibies
posteriors amb freqüència són comprimides i un xic fusiformes, i presenten al costat
un solc longitudinal de diferent llargària i forma.

Les ales són grans, amb malla mitjanament espessa. No es coneix cap espècie àptera.
En les ales (fig. i) s'han de distingir les venes (venes longitudinals) següents, anant

d'avant enrera: i. costal; 2. subcostal; 3. radi;
4. procúbit; 5. cübit; 6. posícúbit; 7. axil•lar;
8. basilar o axil•lar 2.a El radi porta el seu
sector amb els rams corresponents i també el
cúbit a l'ala anterior i el postcúbit a la poste-
rior. L'espai enclòs darrera d'una vena es de-
nomina amb el nom d'ella: camp costal, sub-
costal, etc, i les venetes (venes transversals)
tenen la mateixa denominació: venetes cos-
tals, radials, etc. Diem camp intermitg i vene-
tes intermitges les que van del sector del radi
al procúbit. Són esgraonades les venetes del
disc de l'ala que es presenten en escalinata i
formen dues series interna i externa. El nom-
bre de dites venetes l'expressarem amb una
fórmula: per exemple, 5/7 vol dir que hi ha
cinc venetes a la sèrie interna i set a l'externa.

El procúbit a l'ala anterior porta un ram a la 3.a cel•la procubital, de molta im-
portància taxonòmica, el qual pei dividir la 3.a cel•la en dues, s'ha dit ram divisori.
La primera (interior i anterior) d'aquestes dues cel•letes és de forma particular i
característica i ha rebut diferents noms: cubital típica, procubital, etc; però per més
senzillesa li direm en endavant cel•la divisòria. L'estigma és una taca més o menys
sensible que ocupa el seu lloc en els camps costal i subcostal. La malla porta pèls, i
els del marge, sobre tot extern i posterior, formen la fimbra.

Les larves són allargades i aplanades, de figura més o menys oval, i l'aparell bucal
se distingeix amb dues enormes mandíbules semblants a les de les larves dels Mirme-
leònids.

Fig. z. — Chrys,.;.,, ;„/,,„,

r. costal. — se. subra stal. — i
— ai. cúbit.— ptc. posti úbit
s. r. sector del radi. — d. ram
divisòria. — e. estigma. — i.

radi. — pi. ppiriil.it.
— a. vena axil•lar,
divisori. — c. d. cel•la
2. }. primeres i el•les

Biologia

Les larves són carnívores i molt devoradores, xuclant la sang de llurs víctimes amb
les llargues mandíbules. Ataquen qualsevol insecte menut, especialment Hemípters,

K. P. Longinos Navàs, S. J.: Crisòpids d'Europa

pugó, Síl•lids, etc, i fins a les altres larves de la pròpia espècie, si els manca altre men-
jar. Se les troba en les rames i sota les fulles dels arbres i dels arbustos i fins en plan-
tes herbàcies (p. e., la Chvysopa vulgaris) i avancen servint-se de les potes i fixant
l'extrem de l'abdomen a tall de ventosa. Amb les despulles de llurs víctimes se co-
breixen imperfectament, dissimulant-se així a sa presa.

Arribades ràpidament a l'estat nimfal, filen un capell gairebé esfèric, un xic allar-
gat, de seda blanca, on se verifica la nimfosi. Per sortir la nimfa talla a l'extrem un
casquet circular i deixa la pell nimfal a la boca.

L'imago també es nodreix de petits insectes que fa troços amb ses mandíbules, no
prominents per davant de la cara. Són nocturnes; de dia se les troba ocultes a l'ombra
dels arbres o dels boscos, en les rames, o en les roques ombrívoles; de nit són atretes
per la llum i se n'entren per les habitacions.

Verificada la fecundació, la femella pon els ous en una rameta o en l'envés d'una
fulla en nombre variable. Per pondre aplica l'extrem de l'abdomen al punt desitjat,
i aixecant-lo queda un fil que se solidifica a l'instant i a l'extrem deixa l'ou, quedant
pedunculat, de manera que el conjunt sembla un xic de floridura, o de menuts bolets.

Algunes espècies, la Chvysopa vulgaris, per exemple, són hivernants.

Distribució geogràfica

S'ha trobat espècies de Crisòpids en abundor en totes les parts del món. Pel
que pertany a Espanya, crec que és la nació d'Europa més abundosa en tals insec-
tes, ja que s'hi troben la major part de les d'Europa, i algunes són exclusives fins ara
de la nostra pàtria, com les espècies Chvysopa ibèrica, Nierembergi, Alarconi, etc, i
moltes varietats d'altres espècies.

De les 59 espècies d'Europa que es van a enumerar i descriure, almen3's les 29
viuen a Espanya, les més també a Catalunya. Totes les formes que s'han citat de la
península ibèrica existeixen en ma col•lecció, una de les més riques del món, puix
conté unes 200, entre espècies i varietats.

BlBLIOGRAFÍA

Aderson.

1907. Notes on Chvysopa perla, etc. Naturalist, p. 89.

Brauer (Friedrich).
1850. Beschreibung und Beobachtung der òsterreichischen Arten und Gattung Chry-

sopa. Naturw. Abh. Haidinger, IV, 4.
1855. Rückblick auf die im Jahre 1850 beschriebenen òsterreichischen Arten der

ARXIVS DE L'INSTITVT DE CIÈNCIES

Gattung Chrysopa Leach nebst Beschreibung der Ch. tricolor nov. sp. Verhandl.
zool.-bot. Ges. Wien, 1855, p. 703.
1857. Chrysopa tricolor werglichen mit der Beschreibung von Ch. gracilis und ste~

noptila Schneider. Verhandl. zool.-bot. Ges. Wien, p. 201
1867. Larve von Hypochysa nobilis Heyd. Verhandl. zool.-bot. Ges. Wien, p. 27.

Brauer (Friedrich) und Lòw (Franz).
1857. Neuroptera austríaca. Wien.

Burmeister (Hermann).
1839. Handbuch der Entomologie. II.

Costa (Achille).
1860. Fauna del Regno di Napoli. Neurotteri.
1884. Nota intorno i Neurotteri delia Sardegna.

Cuní i Martorell (Manuel).
1888. Insectos observados en los alrededores de Barcelona. Anal. Soc. Fsp. Hist.

Nat., XVII, p. 133.
1897. Fauna entomológica de la villa de Calella. Anal. de la Soc. Esp. de Hist.
Nat., XXVI, p. 281.
Fabricius (Joh. Crist.)
1781. Species Insectorum. Hamburgi. I, p. 392.
1793. Entomologia systematica, vol. II, p. 81.
Hagen (Hermann A.)

1858. Russlands Neuropteren. Stctt. Entoni. Zeit., XIX, p. 110.

1859. Ausschüpfen von Chrysopa-Larven. Stctt. Entorn. Zeit., XX, p. ^^^.

1864. Névroptères (non Odonates) de la Corse, recueillis par M. Bellier de la Chavi-

gnerie, en 1860 et 1861. Bull. Soc. Ent. France, p. 40.
1866. Die Neuropteren Spaniens nach Ed. Pictet's Synopsis des Névroptères d'Es-
pagne, Genève, 1865, 8, tab. 14, col. und Dr. Staudingers Mittheilungen.
Stett. Ent. Zeit., p. 281.
1866. Hemerobidarum Synopsis Synonymica. Stett. Ent. Zeit., p. 369.

Klapàlek (Franz).
1899. Bemerkungen über die Trichopteren und Neuropteren-Fauna Ungarns. Buda-
pest, Term. Fuzetek, XXII.
Lacroix (Joseph).

1912. Deux variétés nouvelles de Chrysopides (Névr.). Bull. Soc. Ent. France, p. 351.

1913. Chrysopides nouveaux (Névr.). Bull. Soc. Ent. France, p. 924.
Latreille.

1805. Histoire naturelle des Crustacés et Insectes, XIII, p. 32.

R. P. Longinos Navàs, S. J.: Crisòpids d'Europa

1807. Précis des caractères genèriques des Insectes.

Leach.
1810. Edinb. Encycl., IX, p. 138.

Linnseus (Carolus).
1761. Fauna Suecica.
1767. Systema Natura^. Ed. XII.

Lurie (M.).
1897. Zur Biologie und Metamorphose v. Chrysopa Leach. Trav. Lab. Cab. Zool.,
Univ. Varsovie, p. 83.

Mac Lachlan (Robert)'.

1867. New Genera and Species etc. of Neuropterous Insects, and a revision of
Mr. F. Walker's British Museum Catalogue of Neuroptera, part II (1853) as
far as the end of the genus Myrmeleon. Journ. of the Linn. Soc., p. 230.

1868. A Monograpb of the British Neuroptera-Planipennia. Trans. Ent. Soc. Lon-
don. p. 145.

1871. Viatge de Fedtschenko. Compt. Soc. Imp. des Amis de la Nat. Moscou, t. X.

1872. Notes sur quelques espèces de Phryganides et sur une Chrysopa. Bull. de Mos-
cou, p. 187.

1880. Notes on some Neuroptera-Planipennia described by the late Móns. A.
Edouard Pictet in his «Névroptères d'Espagne» (1865). Ent. Mo. Mag. XVII,
August, p. 62.

1880. Notes on the Entomology of Portugal. II. Pseudoneuroptera (in part) et Neu-
roptera Planipennia. Ent. Mo. Mag. XVII, p. 103.

1883. The distinctive and sexual caràcters of Chrysopa fiava Scopoli and Ch. vittata
Wesm. Ent. Mo. Mag. XX, p. 161.

1884. Four species of Chrysopa recorded for Switzerland. Ent. Mo. Mag. XX,
p. 185.

1884. Geographical distribution of Chrysopa venosa Rambur. Ent. Mo. Mag. XX,

p. 274.
1886. Notes concerning Chrysopa ventralis, prasina, abdominalis, adspersa and Zelleri.

Ent. Mo. Mag. XXIII, Jul. p. 33.

1886. On some points of variation in Chrysopa septempunctata Wesm. Ent. Mo.
Mag. XXIII, Jul. p. 36.

1887. Note on Nothocrysa capitata F. and Chrysopa tenella Schn. Ent. Mo. Mag.
XXIV, Aug., p. 69.

1889. Neuroptera collected by Mr. J. J. Walker, A. N. on both sides of the straits
of Gibraltar. Ent. Mo. Mag., XXV.

5

ARXIVS DE L'INSTITVT DE CIÈNCIES

1893. On species of Chrysopa observed in the Eastcrn Pyrenees; together with des-
críptions of, and notes on, new or little-know Palseartic forms of the genus.
Trans. Ent. Soc. London, p. 227.

1902. Trichoptera, Planipennia and Odonata collected by Lord YValsingham in the
vicinity of Granada (Spain) in 1901. Ent. Mo. Mag. XIII, Feb., p. 33.
Navàs (Longí), S. J.

1901. Notas Neuropterológicas. III. El genero Chrysopa en Espaha. Butll. Inst. Cat.

Hist. Nat., p. 23.

1902. Una excursió científica a la Serra Nevada. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., p. 29.

1902. Fàunula entomológica estival de Brihuega. Bol. Soc. Ar. Cienc. Nat., p. 82.

1903. Algunos Neurópteros de Espaíïa nuevos. Bol. Soc. Ar. Cienc. Nat., p. 99.

1904. Notas zoológicas; I. Las Chrysopas de Chamartín de la Rosa. Ibid., p. 115.
1904. II. Neurópteros de la provincià de Barcelona cogidos por el P. Saz. Ibid.,

p. 122.
1904. V. Excursión al Moncayo. Ibid., p. 139.

1904. VI. Excursión de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales a la Sierra de
Guara. Ibid., p. 190.

1905. Catalogo descriptivo de los Inseclos Neurópteros de los alrededores de Madrid.
Rev. R. Acad. Cienc. II, n. 4.

1905. Notas zoológicas. VI. Neurópteros de Montserrat. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
p. 11.

1905. VIII. Mis excursiones durante ei verano de 1904. Bol. Soc. Ar. Cienc. Nat.,
p. 107.

1905-1908. Neurópteros de Espaha y Portugal. Broteria.

1906. Notas zoológicas. XI. Tres Neurópteros nuevos de Espaha. Bol. Soc. Ar. Cien.
Nat., p. 134.

1906. XII. Novedades zoológicas de Aragón, Ibid., p. 198.

1907. Neurópteros nuevos. Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, VI, p. 401.

1907. Algunos Neurópteros y Ortópteros nuevos de Montserrat (Barcelona) y El Mi-
racle (Lérida). Rev. Montserratina, p. 48.

1907. Notas zoológicas. XIII. Insectos nuevos o recientemente descritos de la penín-
sula ibèrica. Bol. Soc. Ar. Cienc. Nat., p. 194.

1909. Neurópteros nuevos de la fauna ibèrica. Mem. del Primer Congreso de Nat.
Esp. Zarag., p. 143.

1909. Neurópteros de los alrededores de Madrid. Suplemento I. Rev. R. Ac. Cienc.
Madrid, p. 370.

1910. Crisópidos nuevos 0 poco conocidos. Mem. R. Acad. Cienc. Madrid, p. 473.

R. P. L on gi nos Navàs, S. J.: Crisòpids d'Europa

1910. Crisópidos (Ins. Neur.) nuevos. Broteria, p. 38.

1910. Mis excursiones entomológicas durante el verano de 1909. Butll. Inst. Cat.

Hist. Nat., p. 32.
1910. Notas entomológicas (2.a sèrie). 2. Excursiones por Cataluna y Mallorca. Rol.

Soc. Ar. Cienc. Nat., p. 240.

1910. Sur quelques Insectes Névroptères de Saint-Nazaire (Loire Inférieure) et voi-
sinages. Feuille Jeun. Nat., p. 69.

1911-1913. Synopsis des Névroptères de Belgique. Rev. Mens. Soc. Ent. Namur.

1911. Nouvelles formes de Chrysopides (Ins. Névr.) de Fiance. Ann. Assoc. Natur.
Lev.-Perret, p. 12.

1911. Sur quelques Insectes Névroptères de Saint-Nazaire (Loire Inférieure) et envi-

rons (2.e sèrie). Ibid., p. 11.
1911. Insectes Névroptères de Crimée. Annuaire du Mus. Zool. Ac. Imp. Scienc.

St. Petersb. XVI, p. 528.

1911. Notas entomológicas. 3. Excursiones por los alrededores de Granada. Bol. Soc.
Ar. Cienc. Nat., p. 204.

1912. Crisópidos y Hemeróbidos (Ins. Neur.) nuevos 0 poco conocidos. Brotem,
p. 98.

1912. Notes sur quelques Névroptères. Quelques Névroptères de Corse recueillis par
M. G. Benard. Insectos, p. 33.

1913. Notes sur quelques Névroptères. V. Quelques observations sur riívpochrvsa
nobilis Schn. (Névr.). Insectos, p. 129.

1913. Notas entomológicas. 4. Excursiones por los alrededores de Zaragoza. Bol. Soc.

Ar. Cienc. Nat., p. 61.
1913. — 5. Cuatro pequenas colecciones de la Península Ibérica. Ibid., p. 77.
1913. — 6. Visita a San Esteban de Litera (Huesca). Ibid., p. 85.

1913. Les Crysopides du Musée de Londres. Ann. Soc. Seient. Bruxelles, p. 202.

1914. » « » Ibid., p. 73.

19x4. Notas entomológicas. 7. Excursión anual de la Sociedad Aragonesa de Ciencias
Naturales a Ortigosa y Valvanera. Bol. Soc. Ar. Cienc. Nat., p. 22.

1914. — 8. Algunos Neurópteros de los alrededores de Madrid. Ibid., p. 38.

1914. Quelques Névroptères recueillis par le Dr. Malcolm Burr en Transcaucasie.
Rev. Russe d'Entorn.

1914. Notas entomológicas. 9. Algunos Neurópteros de Manresa. Bol. Soc. Arc. Cienc.
Nat., p. 174.

1914. — 10. Neurópteros de Mallorca. Ibid., p. 185.

1914. — 11. Neurópteros del Moncayo. Ibid., p. 207.

A R X I V S DE L ' I N S T I T V T DE CIÈNCIES

1915. Neurópteros nuevos o poco conocidus. Mem. Real Acad. Cienc. Barcelona.

Olivier (Guillaume Ant.).
1792 ctc. Encyclop. Méthod. Histnire Naturelle. Insectes, vol. Vil.

Petersen (Esben).
1913. Eine Chrysopiden-Art aus Deutschland (Neur.). Dcutscb. Ent. Zeitschr., p. 553.

Pictet (A. Edouard).
1865. Synopsis des Névroptères d'Espagne.

Pongràcz (Sàndor).
1912. Magyarorszàg Ohrysopài. Budapest.

Rambur (Pierre).
1842. Histoire Naturelle des Insectes. Névroptères.

Rossi.
1807. Fauna Etrusca.

Rostock und Kolbe.
1888. Neuroptera Germànica.

Schneider (Guií.).
1851. Symbolse ad monographiam generis Chrysopse Leach.

Scopoli (Joan Ant.).
1763. Entomologia Carniolica.

Selys-Longchamps (Edmond) .
1888. Catalogue raisonné des Orthoptères et des Névroptères de Belgique. Ann. Soc.
Ent. Belgique, NXXII, p. 103.

Stein (J. P. E. Frdr.).
1863. Beitrag zur Xeuropteren Fauna Griechenlands (mit Berücksichtigung dalmati-
nischer Arten). Berl. Ent. Zeitschr. VII, p. 411.

Stephens (James Fiancis).
1836. Illustrations of British Entomologv.

Walker (Fiancis).
1853. List of the Neuropterous Insects in the collection of the British Muscum.

Wesmael (C).
1S41. Notice sur les Hémérobides d' Belgique. Bull. Acad. Royal Bruxelles, p. 203.

Divisió pe la família en tribus

Cos fort, antenes fortes i obscures; labre escotat al marge anterior; cel•la procubi-
tal tercera de l'ala anterior dividida en dues cel•letes gairebé iguals per una veneta

R. P. Longinos Navàs, S. J.: Crisòpids d'Europa

paral•lela al procúbit i cúbit; o sia ram divisori del procúbit en ratlla trencada

2. Notocrisins Nav.

— Cos més prim, antenes primes i pàl•lides (en les espècies d'Europa), labre no
escotat al marge anterior, sinó truncat; ram divisori del procúbit a l'ala anterior divi-
dint la tercera cel•la procubital en dues molt diferents de figura i grandària: l'inte-
rior i anterior (cel•la divisòria fig. i d), més petita, de figura oval o fusiforme; ram
divisori del procúbit en arc, girant -se cap al davant fins a reunir-se amb el mateix
procúbit i. Crisopins Nav.

i. Tribu CRISOPINS Nav.

Broteria, 1910, p. 59.

Clau dels gèneres

i. Estigma amb venetes visibles al camp costal, semblants a les altres del mateix
camp; la resta com al gènere Chrysopa i. Cintameva Nav.

— Estigma sense venetes visibles al camp costal, algunes poques al camp costal,
d'ordinari poc sensibles 2

2. Procúbit de l'ala anterior dret, no angulós o còncau al començar la cel•la divi-
sòria o ram divisori; tiridi manifest al mateix procúbit prop de la primera veneta

intermitja; ungles ccrbes, aprimades progressivament de la base a l'extrem

5- Hypochrysa Hag.

— Procúbit de l'ala anterior amb una inflexió al començar la cel•la divisòria o ram
divisori; sense tiridi 3

3. Aparell genital extern poc manifest; ceres del a* no visibles exteriorment

2. Chrysopa Lach.

— Cercs del o" ben visibles, cilíndrics 4

4. Làmina subgenital del o" arquejada, en carena; ceres del mateix més curts que
ella, drets o sia longitudinals o bé arquejats en pla vertical. . . 3. Chrysotropia Nav.

— Cercs més llargs que la làmina subgenital, en forma d'estenalles, arquejats en
pla horitzontal; venetes esgraonades nombroses 4. Nineta Nav.

1. Gènere cintameva Nav.

Revue Russe d'Entomologie, 1914. p. 214.

Etim. Nom format del de la meva germana Cinta.
Tipus. Cintameva venulosa Nav.

ARXIVS DE L'INSTITVT DE CIÈNCIES

Clau dicotòmica de les espècies

i. Color verd, variat de negre; una faixa lateral negra al damunt del tòrax; ales
amb gairebé totes les venetes negres, un senyal negre en Y entre les antenes 2

— Color groguenc o rogenc, sense faixa dorsal negra al tòrax 3

2. Color verd blaviç, senyal negre en Y del front closa per darrera al vèrtex;
venetes de l'estigma brunes, distants; rams del sector gairebé del tot negres a l'ala
anterior; faixa lateral del protòrax partida en dues 1. perla L.

— Color verd franc; senyal negre en Y oberta per darrera al vèrtex, faixa lateral
del protòrax no interrompuda del tot; venetes de l'estigma verdes, rams del sector del
radi a l'ala anterior negres un troç a l'origen 2. Walkeri M' L.

3. Cap amb un punt negre entre les antenes, ratlla en mitja lluna davant de cada
una d'elles, estríes al costat de la cara, dos punts bruns al vèrtex; estigma amb
camps costal i subcostal d'igual amplada 3. venulosa Nav.

— Cap sense taques ni punts; estigma més estret al camp ccstal que al sub-
costal 4. eomitissa Nav.

Enumeració de les espècies
i. Cintameva perla L.

Hemerobius perla. Linné, Fauna Suec, 1761, p. 382.
— chrysops. Fabricius, Syst. Ent., 309.

cancettatus. Schranck, Fauna Boia, 1802, p. 189.
Chrysopa maculata. Stephens, Illustr., 1836, p. 102.
— reticidata. Stephens, ibid., p. 102.

perla. Schneider, Symb. ad monogr. gen. Chrys., 1851, p. 136, tab. VI,
íig. 4 (larva), tab. 49 (imago).

D'un verd blaviç amb marques negres.

Cap groguenc; vèrtex amb una depressió al mig, la part elevada prolongada entre
les antenes, amb una ratlla negra; front amb dues ratlles negres en A, que ajuntades
amb les del vèrtex formen una X ; una taca negra a les galtes i una ratlla als costats
del clip; pèls negres, pàl•lids a les articulacions; antenes més curtes que les ales, bru-
nes, article basilar groguenc, el segon negre.

Protòrax al damunt amb dos punts negres gairebé quadrats a cada costat, sota un
anell negre a l'inserció de les potes. Meso- i metanot amb una faixa negra lateral lon-
gitudinal; sota ratlles negres.

K . P . Longinos Navàs, S . J . : Crisèpids d'Europa

Abdomen en gran part negre, variat de blau verdós; pubescencia pàl•lida.

Ales curtes i amples, obtuses; venes verdes, estigma d'un verd obscur; venetes
totes negres; pèls negres.

Al assecar-se es descoloreix notablement.

Llargària n1"™; ala ant. 14"™; ala post. I2'5mm.

Hab. Per tota Europa. De la península ibèrica no l'he vista més que de Sant Hi-
lari (Girona). (Col. m.)

2. Cintameva Walkeri Mac Lachl. (làm. I, fig. 1; làm. II, fig. 2).

Chrysopa Walkcvi. Mac. Lachlan, Trans. Ent. Soc. London, 1893, p. 229.
— novempanctata. Navàs, Broteria, 1912, p, 104.

De la talla de la C. perla L., però el color és de un verd pur, no d'un verd
blaviç.

Cap amb un lleuger matiç groguenc, molt marcat d'un negre brillant de la manera
següent: una taca més 0 menys triangular a l'occipuci tocant els ulls i de vegadas
unida amb una ratlla estreta del marge posterior, 0 bé aquesta ratlla és trencada en
punts 0 pot desaparèixer; al mig del vèrtex prop del marge posterior i de vegades
tocant-lo hi ha dos punts pròxims, variables en grandària i a voltes esborrats, que
s'estenen cap al davant en forma de \, les quals rames sovint s'engruixeixen a l'ex-
trem 0 origen i s'uneixen per un tronc entre les antenes i al mateix temps amb dues
ratlles en mitja lluna ^-w davant de la base de les antenes, on hi ha sovint una
ratlla fina al principi del primer article; al davant, a cada costat, hi ha dos punts
ovals arrodonits, l'un a les galtes, l'altre al costat del clip. Palps, en gran part bru-
noscs, pàl•lids a la base i a les articulacions. Antenes d'un bru pàl•lid, el segon article
d'un negre brillant.

Proíòrax pelut, els costats amb una faixa ampla negra, el qual color és més 0
menys dividit pel solc transversal en dos punts. Meso- i metanot amb una taca negra
en mitja lluna a cada costat, en la qual d'ordinari hi ha una pupil•la negra. Al pit hi
ha una gran taca negra al mig del prosternó i del mesosternó entre les potes; les cade-
res són més o menys negres.

Abdomen verd, variat amb abundor de negre.

Potes verdes, tarsos brunosos.

Ales anteriors amb les venes verdes, les venetes negres, i també el principi del sec-
tor del radi i dels seus rams i les forquetes marginals.

Ala posterior amb la malla generalment verda; són negres les venetes costals, ra-
dials (amb part del sector) i les esgraonades.

ARXIVS DE L ' I N S T I T V T D li CIÈNCIES

Llargària de] cos 9"™; de l'ala anterior I3'5,ü'"; de l'ala posterior I2'3mm.
Hab. Europa oriental, Hungría i França meridional. La tinc de Digne (Basses Al-
pes), Juliol de 1902 (Morton), Blois, 1911 (Lacroix) i Souchoum, Càucas, 1911 (Burr.).

3. Cintameva venulosa Nav. (pi. II, fig. 3 i 4).

Rcv. Ruís.' d'Entorn., 1914. p. 215, f. 4.

Groguenca.

Cap de color de carn; un punt negre entre les antenes, una estría en mitja lluna
davant de llur base, una estría a les galtes i una altra al costat del clip, negres; ante-
nes grogues, els dos primers articles de color de carn.

Protòrax més ample que llarg, amb els angles anteriors truncats, de color de carn,
brunós per davant. Meso- i metanot groguencs, de color de carn als costats. Pit gro-
guenc.

Abdomen d'un verd groguenc.

Potes verdoses, pèls bruns, tarsos rogencs, ungles molt dilatades a la base.

Ales amb malla d'un groc verdós; venetes de l'estigma ben visibles i el mateix
estigma d'igual amplada al camp costal i subcostal; venetes esgraonades 5/7 o 5/6;
venetes costals negres a la fi, les radials i altres al principi.

Llargària del cos 9"™; de l'ala ant. iq"1"1; de l'ala post. I2'5mm.

Hab. Rússia, Transcaucasia, pr. Elisabetpol, distr. Aresh, Geog-Tapa, Burr, Se-
tembre 191 2 (col. m.).

4. Cintameva eomitissa Nav. (pi. II, fig. 5).

Rev. Russe d'Entorn., 1914, p. J14, f. 6.

Semblant a la venulosa Nav. D'un groc testaci.

Cap testaci, sense cap marca; vèrtex rogenc, antenes grogues, primer article tes-
taci.

Protòrax transversal, teslaci, amb una banda mitjana groguenca, brunós als cos-
tats. Mesonot brunós per davant i al costat. Metanot i pit d'un groc testaci.

Abdomen immaculat, amb pèls curts groguencs.

Potes cilíndriques, groguenques, tarsos rogencs.

Ales hialines, un xic agudes; venetes de l'estigma ben visibles, aquest més estret al
camp costal que al subcostal.

Ala anterior amb gairebé totes les venetes i les forquetes marginals negres, les es-

R. P. Longinos Navàs. S. J.: Crisòpiis d'Europa

graonades 7/9, altres negres al principi i a la fi. Ala posterior amb les venetes costals
negres.

Llargària del cos iomm; de l'ala ant. i5mm; de la post. io1™.

Hab. Rússia: Transcaucasia, pr. Elisabetpol, dist. Aresh, Geog-Tapa, Set. 1912,
Burr. (col. m.).

2. Gènere chrysopa Leach

Edinburg Encyclopaedia, 1810.

Etim. De les paraules gregues xpd<3°s or i ot|> vista, ull.
Tipu. Chrysopa vulgar is Schn.

Clau de les espècies

i. Cap sense taques negres, brunes o rosses, o almenys sense taca al front entre-
mig de les antenes (i.a Secció: Purse) 2

— Cap amb més o menys taques, i especialment un punt o taca obscura entre les
antenes (2.a Secció: Maculatse) 23

2. Cel•la divisòria isolada, o sia que el ram del procúbit a l'ala anterior termina
abans de la primera veneta intermitja (íïg. i) o no més enllà; ales molt poc o gens mar-
cades de negre 3

— Cel•la divisòria de l'ala anterior no isolada, perquè la primera veneta intermitja
arriba al procúbit dintre de la cel•la divisòria o abans de l'extrem del ram divisori;
ales més o menys marcades de negre a les venetes 5

3. Cos del tot verd, sense faixa dorsal groga; algunes venetes de la base d' amb-
dues ales i les costals a l'ala posterior són negres i les radials de l'anterior al principi;
pèls de les ales ben visibles; veneta intermitja de l'ala anterior dirigida cap a fóra

(fig. 2), com si manqués la primera, i terminant en la quarta cel•la procubital

1. ecliptica Nav.

Cos amb faixa groga o rogenca al damunt, pèl llarg; ales rarament amb punts ne-
gres, d'ordinari la malla uniforme, verda; veneta primera intermitja dirigint-se cap en-
dins i enrera (fig. 1) , 4

4. Una banda groga longitudinal al damunt del tòrax i abdomen

2. vulgaris Schn.

— Sense banda groga dorsal, una de vermellenca sobre '1 tòrax; primer article de
les antenes de color de carn i també algunes marques de la cara; ales estretes; a l'ala

13

ARXIVS DE L'INSTITVT DE CIÈNCIES

anterior el ram divisori encaixa o es continua a l'extrem amb la primera veneta inter-
mitja 3. gracilis Schn.

5. Algunes venetes de l'ala anterior i especialment les esgraonades internes voreja-
des de bru; un punt negre sobre 1 primer article de les antenes i dues ratlles negres
al vèrtex; un punt negre a la base de la vena costal 22. Alarconi nov.

— Venetes no vorejades de bru, i sense'l conjunt d'aquests caràcters 6

6. Procúbit i part basilar del sector del radi negres; una faixa bruna lateral al da-
munt del tòrax i abdomen; costal sense punt negre a la base 21. pallida Schn.

— Procúbit i les altres venes de color uniforme 7

7. Cap sense taques de cap mena; ni negres, ni brunes, ni rosses 8

— Cap amb algunes taques o ratlletes negres, brunes o roges 10

8. Color verd pàl•lit, blanquinós; tòrax sense cap punt de color; venetes de l'ala
anterior gairebé totes negres, i a la posterior ho són al menys les costals i radials. . . .
6. alba L.

— Color verd, franc 9

9. Color verd, a l'assecar-se groguenc; cap groc; tòrax verd amb faixa mitjana
groga; ales amb marge no engroixit a l'extrem, malla verda; venetes costals, les es-
graonades i alguna altra verda, altres al principi, vena costal de l'ala anterior dreta.
4. Peterseni Nav.

— Cap verd, ales amb marge engroixit a l'extrem de l'ala; venetes esgraonades
verdes; vena costal de l'ala anterior convexa, fent arrodonida l'ala i enxamplant el
camp costal cap al mig 5. craspedia Nav.

10. Cap amb dues ratlles longitudinals roges al labre; protòrax més llarg que am-
ple; ales amb venes verdes, les venetes la major part negres 7. polonica Lur.

— Cara sense ratlles roges al labre n

11. Un punt o ombra bruna a les galtes 12

— Generalment dos punts o estríes negres o brunes al costat de la cara, la una a
les galtes davant dels ulls, l'altra al costat del clip 13

12. D'un groc pàl•lid al cos, el mateix la malla de les ales; abdomen amb dues rat-
lles longitudinals poc sensibles; ales brillants 8. lamproptera Stein.

— D'un verd pàl•lid; tòrax al damunt marcat d'obscur als costats; venes verdes,
moltes venetes negres totalment o en part 9. nigrovenosa Pongr.

13. Costal d'ambdues ales marcada d'un punt bru a la base o prop d'ella ... 17

— Sense punt a la base de la costal 14

14. D'un verd pur; una faixa groga al damunt del tòrax i abdomen, en aquest de
vegades poc sensible; cara amb una estría negra a les galtes i una altra al costat del
clip; ales amb les venetes costals, les esgraonades i altres al menys de la base negres

R. P. Lokgixos Navàs, S. J.: Crisòpid^ d'Europa

del tot; a l'ala anterior ho són també les quatre marginals posteriors, excepte al
marge 10. viridana Schn.

— D'un verd pàl•lid o blanquinós, o bé obscur, blaviç, i marques d'altra ma-
nera I5

15. D'un verd pàl•lid; cara amb dues estríes negres a cada costat 16

— Mitjana; d'un verd molt pujat i pèls negres, sobre tot als costats del pronot; un
punt gros a les galtes i una estría al costat del clip, negres; una faixa groga longitu-
dinal al damunt del tòrax; ales amb malla verda, les anteriors amb gairebé totes les
venetes negies 13- nigricostata Brau.

16. Petita, amb una banda longitudinal pàl•lida 0 blanquinosa al damunt del tòrax
i abdomen; ales estretes, a l'anterior les venetes esgraonades i algunes altres negres
gairebé del tot, les altres al principi i a la fi, les quatre marginals posteriors internes
del tot excepte al marge 12. tenella Schn.

— Mitjana, tòrax amb una banda longitudinal groguenca; venetes esgraonades, les
costals i algunes altres negres; a l'ala anterior les marginals posteriors 2, 3, 4 negres
excepte al marge posterior H- hilaris Nav.

17. Estigma d'un groc de sofre molt distint, sobre tot en vida; cara amb dues
estríes laterals negres; primer article de les antenes amb estría lateral externa bruna;
occipuci amb un punt rogenc prop dels ulls; malla verda groguenca; les venetes esgrao-
nades negres, altres al principi i a la fi 20. escudera Nav.

— Estigma verdós 0 groguenc *8

18. Tòrax sense cap punt; color verd pur o blanquinós; malla de les ales verda
amb molt poques venetes negres a la base, algunes costals al principi i a la fi

14. inornata Nav.

— Tòrax amb alguns punts o ratlles obscures 19

19. Cap amb una ratlla roja en mitja lluna davant de la base de les antenes; vèr-
tex còncau o aplanat i una ratlla roja a cada costat; tòrax al damunt amb una ratlla

roja longitudinal a cada costat interrompuda; color verd groguenc

15 . granatensis Ed. Pict.

— Tòrax sense ratlles rojes al damunt o molt curtes i gairebé reduides a punts. 20.

20. Color groc, gairebé gens verdós; pronot amb dos punts discals bruns, i cap als
marges laterals, excepte una ratlleta a sota de l'angle anterior; ales amb malla i

estigma d'un verd groguenc; venetes esgraonades i algunes altres negres

16. luteola Nav.

— D'un verd pur o pàl•lid 21

21. Verda, sense groc al damunt, abdomen groguenc per sota; cap amb una ratlla
negra a les galtes, palps verds anellats de negre, protòrax sense punts negres al costat

15

ARXIVS DE L'INSTITVT DE CIÈNCIES

i dos al disc 17. narcissina Nav.

— Verda groguenca o pàl•lida al damunt 22

22. Mitjana, verda o en part groga; cap groc ordinàriament, amb les estríes late-
rals de la cara negres; protòrax amb dos punts almenys al damunt i d'un a tres a
cada costat; meso- i metanot sense grans taques brunes; abdomen verd, sense banda
bruna al costat 18. flavifrons Brau .

— Petita, d'un verd blanquinós; dos punts rogencs al vèrtex i dos més a l'occi-
puci, una estría negra a les galtes; meso- i metanot amb taca lateral bruna; abdomen
pàl•lid, amb una banda bruna al costat, de vegades poc sensible; venetes gairebé totes
negres 19. clathrata Schn.

23. Algunes venetes de l'ala anterior distintament vorejades de bru 42

— Cap veneta distintament vorejada de bru 24

24. Petita; abdomen i ales amb llargs pèls negres; malla gairebé del tot verda;
ales arrodonides; segon article de les antenes mig anellat de negre. 23. dasyptera M'L.

— Pèls de l'abdomen i de les ales curts 25

25. Marca negra d'entre les antenes isolada, en forma de punt oval, rodó 0 trian-
gular 26

— Marca interantenal més o menys unida amb altres del front i del vèrtex, for-
mant una mena de X o Y 38

26. Part anterior del cap amb set punts negres o rogencs, que són: dues estríes
dretes a cada costat de la cara, dues en arc davant de la base de les antenes (de ve-
gades poc sensibles 0 esborrades) i un punt negre entre les antenes 33

— Part anterior del cap amb cinc punts o marques negres; sovint ultra això una
estría roja en mitja lluna davant de la base de les antenes; un punt bru o negre a la
base de la vena costal 27

27. Venes totalment verdes 28

— Venes verdes; a l'ala anterior una estría curta negra a la base del postcúbit;
antenes amb el primer article marcat de negre per fóra i el segon també freqüent-
ment 30. subcubitalis Nav.

28. Abdomen negre per sota excepte l'últim segment i a les sutures

29. ventralis Curt,

— Abdomen per sota verd o groguenc o pàl•lid, o amb algun punt negre, però no
totalment 29

29. Protòrax sense punts negres al damunt ni als marges laterals o solament un a
l'angle anterior; cap groc 24. caucàsica Nav.

— Protòrax amb tres punts negres als marges laterals i algun punt o ratlla al da-
munt, ordinàriament 3°

R, P. Longinos Navàs, S. J . : Crisòpids d'Europa

30. Cap de color de carn, tòrax groguenc, protòrax sense punts al damunt; malla
de les ales groguenca, amb algunes venetes brunes 25. Burri Nav.

— Cap verd o groguenc, alguns punts bruns al pro no t i sovint altres dos al me-
sonot 31

31. D'un verd pàl•lid; primer article de les antenes amb una ratlla externa grossa,
pronot amb dos punts davant del solc i dues ratlletes derrera; meso- i metanot també
amb dos punts bruns; gairebé totes les venetes de l'ala anterior i les forquetes margi-
nals en part brunes 28. Zelleri Schn.

— Metanot d'ordinari sense punts i sovint també el mesonot; algunes o moltes
venetes de l'ala anterior verdes, almenys al mig i també les forquetes marginals. 32

32 Més petita (enforcadura 25-3011"11); més verda, venetes esgraonades de l'ala an-
terior, generalment 5/7, o menys, negres i en gran part 0 totalment altres, costals,
radials i de la base 27. prasina Burm.

— Més gran (enforcadura 32-36111111), més pàl•lida; a l'ala anterior les venetes esgrao-
nades nombroses, 6/8, verdes i altres també verdes del tot o solament negres en un
dels extrems 26. mariana Nav.

33. Sense punt bru o negre a la base de la costal 34

— Un punt a la base de la costal; generalment dos punts al vèrtex, a les voltes
poc sensibles o esborrats 35

34. Cap de color de taronja; protòrax amb dues estríes o punts bruns al damunt,
taques negres a la rel de les ales; abdomen amb una estría lateral negra a cada seg-
ment 35. Nierembergi Nav.

— Cap verd o groguenc; protòrax amb dues estríes longitudinals en $£; meso- i me-
tanot amb quatre o sis punts negres 36. ibèrica Nav.

35. Gran, enforcadura fins a 36mm; d'un verd pur, sense punts ni taques al vèrtex.
31. septempunctata Wesm.

— Més petita (fins a 30"™ d' enforcadura), d'un verd pujat, set punts a la part da-
vantera del cap i dos més al vèrtex; segon article de les antenes anellat de negre. 36

36. Ales allargades, agudes; venetes esgraonades i algunes altres de la base de l'ala
negres del tot, altres a l'un o als dos extrems 32. formosa Brau.

— Ales curtes, arrodonides a l'extrem; venetes esgraonades i moltes altres del tot
verdes 37

37. Ungles aprimades progressivament de la base a la punta; cap ratlla negra a
l'occipuci ni punt al primer article de les antenes 33. phylloehroma Wesm.

— Ungles notablement dilatades a la base; occipuci amb una ratlla negra trans-
versal en arc; primer article de les antenes amb un punt negre a la banda de dins . . .
34. abbreviata Curt.

A R X I V S DE L'INSTITVT DE CIÈNCIES

38. Color general groguenc marcat de bru; ungles senzilles, això és, aprimades pro-
gressivament 41

— Color general verd marcat de negre; ungles notablement dilatades a la meitat
basilar 39

39. Totes les venes verdes totalment; gairebé totes les venetes verdes

37. hungarica Klap.

— Vena subcostal en part o del tot negra 40

40. Vena subcostal negra en el terç 0 meitat interna, i la procubital de l'ala ante-
rior un xic 38- regalis nov.

— Vena subcostal totalment negra i a l'ala anterior també el procúbit de la base
a la cel•la divisòria inclusiu 39. dorsalis Burm.

41. Protòrax curt, molt arrodonit al davant, marcat al damunt amb diferents es-
tríes brunes gairebé radiants; abdomen amb els segments faixats de bru al damunt. . .
l-o. venosa Rb.

— Protòrax gairebé rectangular, amb una faixa lateral bruna que corre pel damunt
de la resta del tòrax i de l'abdomen 41. Genei Ramb.

42. Venetes esíigmàtiques del camp subcostal i esgraonades no vorejades de bru;
a l'ala anterior el sector del radi gairebé del tot bru, mig trencat com en esgraons, ses
venetes segona i tercera vorejades de bru i també la segona intermitja, la segona cubi-
tal del tot i algunes procubitals al principi 42. nymphula Nav.

— A l'ala anterior les venetes estigmàtiques (subcostals) negres, les esgraonades
més o menys vorejades de bru 43

43. A l'ala anterior són negres i vorejades de bru tres radials, les esgraonades i
alguns rams del sector del radi en llur naixement 43. nympha Nav.

— A l'ala anterior són negres i vorejades de bru poc distintament les quatre vene-
tes estigmals (subcostals), la primera intermitja, les esgraonades i les aixelles de les
forquetes marginals 44. nymphodes Nav.

Enumeració de les espècies
i.» Secció: PUR^

Navàs, Bmll. Inst. Cat. Hist. Nat., 1901, p. 24.

5. Chrysopa ecliptica Nav. (fig. 2).

Actas del Primer Congreso de Nat. Esp. Zaragoza, Ï909, p. 148.

Semblant a la vulgaris Schn. Verda.

Cap sense taques, vèrtex aplanat, extrem del labre rogenc; palps verds, últim arti-
cle negre; antenes amb els dos articles basilars verds, els altres grocs.

R . P . LüXGIN o s X A V \ s ,

| . : Crisòpids d'Europa

Pro tòrax més ample que llarg, amb tres punts negres visibles al marge lateral; disc
amb dos punts allargats d'un bru rogenc. Meso- i metatòrax verds, sense taques.

Abdomen verd, amb pèls prims, llarguets, del mateix color, amb alguns de negres;
tarsos groguencs, ungles negres.

Ales amb totes les venes i gairebé totes les venetes verdes; coctal marcada d'un
punt obscur a la base; pèls de la malla negres, llargs i
espessos, sobre tot al disc, tocant-se amb els veïns;
estigma poc sensible.

Ala anterior enxamplada, gairebé arrodonida a
l'extrem; cel•la divisòria (fig. 2) terminant abans i
lluny de la primera veneta intermitja, la qu
dintre deia quarta cel•la procubital. Venetes e
nades unes 5/7, primes, poc visibles, negroses; la sub-
costal, les dues primeres procubitals i les tres prime-
res cubitals negres del tot; les radials i les tres mar-
ginals posteriors negres al principi o a la fi, 0 en
ambdós costats. Hi ha tres venetes intermitges, semblant que hi manca la primera.

Ala posterior un xic aguda a l'extrem; venetes costals, dues procubitals i cubitals
primeres negres del tot; les radials al principi; les esgraonades 4 15, primes, verdes.

Llargària del cos 7,5mm; de l'ala ant. 13™™; de la post. 12°™.

Hab. Jaca. En els salzes, 8 Juliol 1908.

Fig. 2. — Chrysop

Base de l'ala anterior.
(Col. in.)

6. Chrysopa vnlgaris Schm.

Symb. ad monogr. gen. Chrysopa;, 1851, p. 68, 1. VI, f. 2 larva, !. VIII imago.

Hemerobius perla. Fabricius, Syst. Ent., 1793, p. 82.

Chrysopa perla. Burmeister, Hanb. II, 1839, p. 980.

— afinis. Evans, Tr. Ent. Soc, 1848, v. 78, pi. IX, í. 2.

D'un verd pur, amb una faixa dorsal groga al tòrax i abdomen (poc sensible o
gens en la var. viridella).

Cap groguenc, marcat més o menys de roig de carn als costats de la cara entre 'Is
ulls i la boca; palps generalment no embrunits; antenes més curtes que les ales, gro-
guenques, embrunides cap a l'extrem.

Protòrax resultant un xic més llarg que ample, amb un solc transversal a la mei-
tat, sense taques generalment.

Abdomen amb pèls clars negres.

A R X I V S DE L'INSTITVT DE CIÈNCIES

Potes verdes, amb pubescencia curta negrenca; ungles brunes, llargues, la part
basilar enxamplada i més curta que l'apical.

Ales (fig. i) estretes, llargues, poc agudes; malla verda o pàl•lida, poc o gens mar-
cada de negre (gens en el tipus); estigma verd, ben sensible; venetes esgraonades bas-
tant nombroses, 5/7 o més. Ala anterior amb el ram divisori del procúbit fmalisant
més ençà de la primera veneta intermitja.

Llargària del cos 8mm; de l'ala ant. I2'5mm; de la post. nram.

Hab. Tota Europa, sense caler citar localitats. És abundantíssima per tot arreu,
verament vulgar. N'he trobat molts centenars, potser milers.

Es espècie riquíssima en formes.

Tipu. Es distingeix per no tenir cap marca negra ni bruna ni al cap, ni al tòrax,
ni a les ales.

Generalment és la forma més freqüent i per l'experiència pròpia em sembla que
almenys el noranta per cent dels exemplars pertanyen al tipus.

Clau de les varietats

i. Ales sense cap vena ni veneta negra 0 puntejada de negre 2

— Ales amb alguna veneta negra del tot o almenys algun punt bru 0 negre a
l'extrem d'algunes venetes 25

2. Cara sense cap estría bruna o negra 3

— Cara amb alguna ratlleta o taca negra o bruna a les galtes 0 al costat del clip
o en ambdós punts 12

3. Color verd general substituït pel rogenc de carn, retenint la ratlla groga dorsal,
que de vegades és poc sensible 1. carnea Steph.

— Color normal, verd o groguenc 4

4. Tòrax sense cap taca o senyal, ni roja ni bruna 5

— Tòrax amb alguna taca, estría o punt vermells o bruns 10

5. Cap de color d'avellana, abdomen sense punts 2. íulviceps Pongr.

— Cap de color groc verdós; ratlla dorsal groga 6

6. A l'ala anterior la primera veneta intermitja cau dins de la cel•la divisòria; vèr-
tex verdós als costats 3. Buchi Nav.

— A l'ala anterior la primera veneta intermitja cau al procúbit més enllà de la
cel•la divisòria; abdomen amb ratlles o punts rogencs o bruns al costat 7

7. Una estría roja en mitja lluna davant de cada antena; abdomen amb una ratlla

longitudinal rogenca a cada segment entre la faixa groga i el conectiu

t bilineata Nav.

R. P. Longinos Navàs, S. J.: Crisòpids d'Europa

— Abdomen amb taques o punts rogencs al damunt, als costats de cada segment . . 8

8. Una ratlla o punts rojos al damunt del tòrax al costat de la ratlla groga; abdo-
men sense marques 8. rubricata Na\ .

— Abdomen més o menys marcat de punts o ratlles io

9. Abdomen amb una taca de color de carn obscur o de sang al costat de cada
segment 5. biseriata Schn.

— Dos punts rogencs a cada segment abdominal al costat de la ratlla groga dor-
sal 6. rubropunctata Br.

10. Protòrax amb taques brunes al disc; ales amb malla un xic de color de carn,
estigma roig 7. lul•liana Nav.

— Cap groc, una estría vermella en mitja lluna davant de cada antena 11

11. Vèrtex sense ratlles roges; protòrax amb dues estríes longitudinals brunes; ab-
domen amb una estría lateral a cada segment al damunt 9. thoracica Nav.

— Vèrtex amb una ratlla vermella al costat dels ulls; protòrax sense estría bruna;
abdomen a cada segment amb dues estríes rogenques entre la faixa groga i el conec-
tiu 10. disticha Nav.

12. Abdomen sense cap punt ni taca rogenca 0 bruna 13

— Abdomen més o menys marcat de punts 16

13. Cara amb una estría a les galtes 13

— Cara amb dues estríes negres a cada costat, una a les galtes i una altra al cos-
tat del clip; abdomen normal 15

14. Cara amb una estría bruna a les galtes; palps embrunits; a l'ala anterior la
primera veneta intermitja arriba al bell punt de l'extrem del ram divisori del pro-
cúbit 11. eequata Nav.

— Cara amb una estría a les galtes d'un bru pàl•lid; tòrax verd, gairebé gens gro-
guenc al mig; abdomen del tot verd, sense la ratlla dorsal groga . 12. viridella Nav.

15. Petita; ales amb poques venetes esgraonades, unes 3/5 a l'ala anterior i 3/2 a
la posterior 13. Barnolai Nav.

— Normal; malla d'un ros bru; estigma llarg i ros brunós. 14. rufostigma Pongr.

16. Protòrax sense punts ni ratlles brunes o negres 17

— Pronot més 0 menys marcat de bru o de negre 19

17. Abdomen amb pèls verds; tres punts bruns rogencs a cada tergit, els dos en
ratlla dreta longitudinal prop del conectiu, el tercer posterior prop de la faixa groga.
15 . tristicta Nav.

— Abdomen amb ratlletes dretes 0 obliqües 18

18. Dos punts vermells a la part anterior del metanot, i a cada tergit de l'abdo-
men una ratlla obliqua brunosa 16. aragonica nov.

A R X I V S D E L'INSTITVT DE CIÈNCIES

— Sense punts vermells al metanot; abdomen amb dues ratlles dorsals longitudi-
nals negres i altres dues ventrals més llargues aprop del conectiu . . 17. ornata Nav.

19. Protòrax amb dues estríes brunes darrera '1 solc i punts laterals a la base dels
pèls formant estría; metanot amb dos punts vermells a la faixa groga, primers tergits

de l'abdomen amb una estría negra longitudinal prop del conectiu

18. eatalaunica Nav.

— Protòrax amb els marges embrunits i dues estríes obliqües negres darrera '1 solc;
abdomen amb una estría lateral bruna prop de l'extrem de cada tergit al costat de la
faixa groga i un punt a l'estigma rogenc 19. síigmalis Nav.

20. Primera veneta intermitja a l'ala anterior arribant ai procúbit més ençà de
l'extrem del ram divisori; sense la ratlla groga longitudinal; veneres negres en part i
les antecubitals del tot 27 bis. notata Pongr.

— Cel•la divisòria normal, 0 sia que l'extrem del ram divisori arriba al procúbit
abans de la fi de la primera veneta intermitja 21

21. Venetes esglaonades de l'ala anterior 6/8 negres; radi no marcat de negre; pro-
tòrax amb dos punts negres als marges laterals i altres dos al disc; abdomen amb dos
punts negres a molts tergits 28. ditata Nav.

— Venetes esgraonades verdes 23

22. D'un verd molt pàl•lid; ala anterior amb un punt a les venetes costals vora de
la vena subcostal i algunes venetes de la base negres del tot; radi sense cap marca. 23

— Ales semblants a les de la precedent; una estría bruna a la base del radi a l'ala
anterior 24

23. Abdomen sense marques 20. microeephala Brau.

— Segments de l'abdomen marcats d'una ratlla lateral d'un bru rogenc, unint-se
pel damunt, formant una faixa a l'extrem de cada segment 21. cingulata nov.

24. Pronot amb dues estríes obliqües negres darrera '1 solc; abdomen amb punts 0
estríes de color ben visibles 27

— Pionot sense aquestes dues estríes; abdomen amb algun punt dorsal rogenc, a
les voltes poc sensible 25

25. Pronot amb punts brunosos poc sensibles; abdomen amb dos punts o ratlles

negres a cada tergit prop del marge posterior, de vegades poc sensibles

22. radialis Nav.

— Pronot amb alguna estría negra o bruna 26

26. Protòrax al damunt amb punts negres espessos, formant com estríes laterals;
abdomen amb dues ratlles longitudinals brunes al primer tergit i dos punts al altres . .
23. bella Nav.

— Pronot amb angles anteriors truncats i una ratlleta negra prop d'ells i al marge

R . P . L o N g IN o s Navàs, S . J . : Crisòpids d'Europa

lateral; abdomen amb dos punts d'un roig brunós en alguns tergits abans de l'ex-
trem • 24. nigropilosa Nav.

27. Abdomen amb una estría d'un roig brunós a cada tergit prop de l'extrem al
costat de la faixa groga 25. nemorosa Nav.

— Cada tergit de l'abdomen amb una estría obliqua lateral 28

28. Una estría obliqua al costat, gairebé interrompuda, més visible a l'estigma. . .
26. lateralis Nav.

— Ultra l'estría obliqua, una ratlla negra longitudinal al conectiu

27. namurcensis Nav.

Enumeració de les varietats
i. Var. carnea Steph.

Chrysopa carnea. Stephens, Illustrations of British Entomology, 1836, p. 103.
Chrysopa -perla a primaveria. Brauer. Haid. Abh. 1850, p. 5.

— — [3 incarnata. Brauer, ibid.

El color verd canviat en rogenc de carn, retenint la ratlla groga dorsal, encara
que de vegadas poc sensible; les ales igualment amb la malla i estigma de color de carn.
És la forma hivernant i es troba a la primavera.
És freqüent a Anglaterra, l'he vista de França, la tinc de Burgos (Zuazo).

2. Var. fuluiceps Pongracz.

Allatani Hòzlemenyek, Budapest, 19 12, p. 209.

Hab. Hungría.

3. Var. Buchi Nav.

Bol. Soc. Arag. Cienc. Nat., 19 1 5, p. 42, fig. 2.

Una ratlla dorsal del vèrtex a l'extrem de l'abdomen. Vèrtex verdós als costats.

Protòrax clarament més ample que llarg.

Ales estretes, agudes; malla verda; estigma d'un verd groguenc; pèls i Ambres
bruns.

Ala anterior amb cinc venetes intermitges, la primera caient dins de la cel•la divi-
sòria; les esgraonades 5/7, les subcostals de la regió estigmàtica quatre, verdes.

Ala posterior amb dues venetes subcostals estigmàtiques, unes 4/6 esgraonades.

Hab. Hostalets de Bas (Girona), 9 de Juliol de 19 14.

23

ARXIVS DE L'INSTITVT DE CIÈNCIES
4. Var. bilineaía Nav.

Bol. Soc. Arag. Cier.c. Nat. 1915, p. 32.

Verda, amb una faixa dorsal groga de l'occipucia l'extrem de l'abdomen. Vèrtex verd.

Cara groga, marcada de vermell als costats de l'ull a la boca; una estría roja en
mitja lluna davant de la base de cada antena.

Abdomen d'un verd groguenc per sota; una ratlla longitudinal rogenca a cada
segment entre la faixa groga i el conectiu.

Hab. Girona, 6 de Juliol de 1914.

5. Var. biseriaía Schn.

C/ii'vsopa vulgaris var. n. 2. Hemerobius biseriatus Schum. (nomen nudum.) Schnei-
der, Mon. gen. Chryp. 185 1, p. 69.

Color d'un groc verdós; abdomen amb una taca de color de carn obscur 0 de sang
al costat de cada segment.

L'he vist de França i de Bèlgica.

6. Var. nibropunctata Brau.

Chrysopa perla ■; rubropunctata. Brauer, Haid. Abh. 1850, p. 5.

D'un verd pàl•lid amb la ratlla dorsal groga, amb dos punts rogencs al seu costat
en cada segment abdominal.

Brauer la cita d' Àustria, de Setembre a Novembre. Per En Mac Lachlan, qui la
cita d'Anglaterra, és la forma hivernant del tipus.

7. Var. lulliana Nav.

Bol. Soc. Arag. Cienc. Nat., 1910, p. 248.

Més pàl•lida. Protòrax amb taques brunes al disc. Metanot amb escudet groguenc.
Ales amb la malla un xic de color de carn; estigma allargat, roig.
Hab. Pollensa, 10 Abril 1910, H. Jordà (col. m.).

8. Var. rubricata Nav.

Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 1905, p. 10, làm. 1, í. 3, a, b.

Cap groc, una estría roja en mitja lluna davant de cada antena i una ratlla dreta

24

R. P. Lolgixos Navàs, S. J.: Crisòfiis i'Europà

també vermella al mesonot al costat de la banda groga, de vegades reduides a
punts.

Hab. Montserrat i altres punts d'Espanya, França, Bèlgica, Anglaterra.

9. Var. thoracica Nav.

Mem. Real Acad. Cienc. y Artés, Barcelona, 1915, t. XI.

Cap groc, marcat de vermell als costats entre l'ull i la boca; una estría roja en
mitja lluna davant de la base de cada antena; vèrtex amb una ratlleta roja al costat
dels ulls; antenes grogues, el primer article en part marcat de roig.

Protòrax més ample que llarg, verd, amb faixa longitudinal groga, una ratlla bruna
longitudinal a cada costat o dos punts bruns, el posterior al solc transversal. Meso- i
metanot amb estría roja longitudinal al costat de la faixa groga.

Abdomen marcat al damunt amb una faixa groga poc distinta i senyals d'un bru
rogenc més o menys visibles.

Hab. Saragossa, 24 d'Octubre de 1914.

10. Var. disticha Nav.

Mem. Real Acad. Cienc, Barcelona, 191 5, t XI.

Cap groc, marcat de vermell als costats entre 'Is ulls i la boca; una estría roja en
mitja lluna davant de cada antena.

Meso- i metanot de vegades amb una ratlla vermellenca longitudinal al costat de
la ratlla groga.

Abdomen amb faixa groga dorsal; una estría bruna al costat i una altra entre ella
i el conectiu, rogenques.

Hab. Saragossa, 25 d'Octubre de 1914.

11. Var. xquata Nav.

Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 1905, p. 19, làm. 1, fig. 2, a. b.

Cap groc, una estría bruna a les galtes, palps embrunits; a l'ala anterior la pri-
mera veneta intermitja arriba al procúbit a l'extrem del ram divisori, semblant conti-
nuació del mateix.

Hab. Montserrat i altres punts d'Espanya; Bèlgica, etc, amb el tipus, poc fre-
qüent.

25

ARXIVS DE L'INSTITVT DE CIÈNCIES

12. Var. viridella Nav.

Bül. Soc. Arag. Cienc. Nat, [Oi \. p. 207.

Palps d'un ros obscur. Cap verd, galtes amb una estría d'un bru pàl•lid; primer
article de les antenes d'un verd groguenc. Tòrax verd, gairebé gens groguenc el mig.
Abdomen del tot verd.

Hab. Granada, 22 Juny 1911.

13. Var. Barnolai Nav.

Bol. Soc. Arag. Cienc. Nat., 1906, p. 137.

Petita. Cap amb una estría negra gran a les galtes i una altra de petita al costat
del clip. Ales amb poques venetes esgraonades, unes 3/5 a l'ala anterior i 3/2 a la pos-
terior.

Llargària 6mm; de l'ala ant. 8™°; de la post. 7'5mm.

Hab. Sarrià (Barcelona), Agost 1904.

14. Var. rufostigma Pongràcz.

Allaltani Kòzlem., Budapest, 191 2, p. 209.

Cos d'un verd d'oli groguenc, una grossa taca negra a les galtes; clip amb una rat-
lla negra lateral; palps labials negres en part. Malla d'un ros bru, amb estigma llarg
i ros brunós.

Hab. Hungría.

Tal volta sigui degut el color de les ales a la preparació o que l'insecte fou mort
amb fum de sofre.

15. Var. tristicta Nav.

Meni. Real Acad. Cienc. Barcelona, 191 5 , t. XI, p. 20.

Cap groc, marcat de roig entre l'ull i la boca; una estría negra a les galtes davant
dels ulls.

Abdomen verd, amb pèls verds i faixa dorsal groga; a cada tergit hi ha dos punts
rogencs a cada costat en sèrie longitudinal entre la faixa groga i el conectiu i un altre
posterior al costat de la faixa groga.

Hab. Espanya: Saragossa, 25 d'Octubre de 1914.

26

R . P . L o n g i n o s Navàs,

J . : ( 'risòpids d'Eurofu

Fif,. 3. — Chrysopa

vulgaris Schn. var.

aragonica Nav.

Alguns segments
de l'abdomen vis-
tos de costat.
(Col. m.)

16. Yar. aragonica ncv. (fig. 3).

Caput stria rúgra longitudinali ad genas et alia ad clypei la-
tera; palpis fuscis, ad articulationes flavidis. Metanoturn duobus
punctis rubris anterioribus.

Abdomen (fig. 3) singulis fere segmentis superne linea Iaterali
obliqua viridi-fusca et alia ad connectivum parum sensibilibus; pilis
nigris.

Hab. Espanya: Saragossa, 4 Juny 19 14.

17. Var. ornata Nav.

Bol. Soc. Arag. Cienc. Nat., 191 5, p. 31.

D'un verd groguenc, amb ratlla dorsal groga.

Cap amb un punt negre a les galtes, una estría roja davant de les antenes i una
altra al costat del clip.

Abdomen amb dues ratlles longitudinals negres al damunt de cada segment i altres
dues de ventrals més llargues prop del conectiu.

Hab. Espanya: Girona, 5 de Juliol de 1914.

18. Var. catalaunica Nav.

Bo!. Soc. Arag. Cienc. Nat., 191 5, p. 28.

Semblant a la rubriçata Nav.

Una estría negra davant dels ulls; una estría roja davant de les antenes i una altra
al costat del clip.

Protòrax amb una ratlla negra sota l'angle anterior, dues estiíes brunoses longitu-
dinals darrera'l solc i atonies laterals a la base dels pèls formant estría longitudinal.
Metanot amb dos punts vermells a la part anterior al costat de la faixa groga.

Abdomen amb els primers tergits marcats d'una estría negra longitudinal prop del
conectiu.

Hab. Espanya: Barcelona, 2 de Juliol de 1914.

19. Var. stigmalis Nav.

Mem. R. Acad. Cienc. Barc, 191 3, X, p. 50S, i. 17.

Cap amb una estría en mitja lluna davant de cada antena i una altra de dreta al
costat del clip, vermelles; una estría forta davant dels ulls i una altra de prima a les

27

ARXIVS DE L'INSTITVT DE CIÈNCIES

galtes i al costat del clip, negres; palps brunosos exteriorment; vèrtex i occipuci verds.

Protòrax amb faixa mitjana longitudinal groga, marge lateral brunós, punts ne-
gres en la base dels pèls del disc i una estría lateral obliqua negra darrera '1 solc. Me-
sonot groc al mig, amb una estría longitudinal roja a cada costat del present.

Abdomen verd, amb faixa dorsal longitudinal groga; a cada segment hi ha una
estría longitudinal prop de l'extrem a cada costat de la faixa groga i un punt a l'es-
tigma, vermells.

Ala anterior amb malla verda i pèls negres.

Hab. Bèlgica: Lives, Arlón.

20. Var. microcephala Brau.

Haid. Abh., 1850, p. 6, n. 2.

D'un verd molt pàl•lid o blanquinós, o blaviç.

Ala anterior amb un punt negre a les venetes costals a la inserció a la subcostal
i a les radials a la inserció al radi i al sector; altres venetes de la base negres del tot.
Hab. Amb el tipus per tot, molt menys freqüent.

21. Var. cingulala nov.

Viridi-flava.

Prothorax marginibus lateralibus fusco-rubro suffusis.

Abdomen singulis tergitis linea longitudinali fusco-rubra ad fasciam flavam, ad
apicem posticum in fasciam transversam conjunctis.

Ala anterior venulis costalibus puncto fusco ad subcostam; 2 primis venulis procu-
bitalibus et cubitalibus fuscis.

Cetera ut in typo.

Hab. França: Niort, 17 d'Octubre de 191 1 (Lacroix).

N. B. Feia temps que havia assenyalat aquesta varietat i em creia haver-la pu-
blicada.

22. Var. radialis Nav.

Bol. Soc. Arag. Cienc. Nat., 1904, p. 119, làm. 3, fig. 1-3.

D'un verd pàl•lid, amb una ratlla dorsal groga de cap a cap.

Cara amb una estría a les galtes davant dels ulls i una altra al costat del clip,
negres.

R. P. Long i nos Navàs, S. J.: Crisòpids d'Europa

Protòrax amb taques brunes poc visibles al damunt.

Abdomen amb dos punts o ratlles negres al damunt de cada segment prop del
marge posterior, de vegades poc visibles.

Ales amb les venes cubitals primeres negres. Ala anterior amb el radi marcat d'una
estría longitudinal bruna a la base; venetes costals i radials amb un punt negre a llur
inserció a la subcostal i radi respectivament.

Hab. Deu trobar-se en tota Europa; l'he vista d'Espan}7a, França, Bèlgica i Rússia.

23. Var. bella Nav.

Ann. Assoc. Natur. Lev.-Perret, 191 1, p. 12, f. 2.

Color més pàl•lid, groguenc.

Cap amb una estría negra a les galtes i al costat del clip; palps en part enfosquits.
Protòrax al damunt amb punts negres espessos, formant una estría lateral.
Abdomen amb dues ratlles longitudinals brunes al damunt del segon segment i als
altres amb dos punts i una ombra fosca cap al cim.
Ales com en la var. radialis Nav.
Hab. França: La Chàtaignerie, Deux Sèvres, 3 Oct. 19 10, Lacroix.

24. Var. nigropilosa Nav.

Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 1913, X, p. 507.

Palps rogencs; una ratlleta bruna als costats del clip.

Protòrax amb els angles anteriors truncats obliquament, amb una ratlleta negra
prop d'ells i del marge lateral.

Abdomen amb un punt roig brunós lateral en alguns tergits abans de l'extrem.

Ales amb pèls negres llargs, drets.

Ala anterior amb una estría bruna a la base del radi, com en la var. radialis Nav.;
primera veneta cubital i principi del ram del cúbit bruns.

Hab. Bèlgica, Arlon, 30 Ag. 1912.

25. Var. nemorosa Nav.

Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 1913, X, p. 508.

Semblant a la biseriata Schn.

Cap amb el vèrtex verd, occipuci grec, cara groga, tenyida de roig entre l'ull i la

29

ARXIVS DE L'INSTITVT DE CIÈNCIES

boca, amb dues e trí< s negres fines a cada costat., l'una davant de l'ull, l' altra al cos-
tat del clip; palps de vegades brunosos exteriorment.

Protòrax amb ratlla groga mitjana prolongada fins a l'extrem de l'abdomen; marge
lateral un xic branós; una estría lateral obliqua negra darrera '1 solc, de vegades gai-
rebé esborra^

Abdomen verd, amb una estría d'un roig brunós al costat de la ratlla groga cen-
tral, prop de l'extrem de cada segment.

Ala anterior amb una estría bruna a la base del radi; de vegades també un punt
bru en les veneíes costals junt a la subcostal; la primera veneta procubital i les dues
primeres cubitals brunes.

Hab. Bèlgica: Brussel•les, Namur, Livcs, Arlon.

26. Var. laleralis Nav.

Meni. R. Acad. Cienr:. Barcelona, 191.;, t. X, p. 508

Cap amb dues estríes negres a cada costat de la cara a les galtes i al costat del
clip.

Protòrax amb el marge lateral embrunit per davant i el disc amb una estría late-
ral obliqua darrera '1 solc.

Abdomen al damunt amb una taqueta bruna rogenca al costat de la faixa groga i
una estría obliqua del mateix color al costat, gairebé interrompuda, niés visible a
l'estigma.

Ales com en la var. radialis; radi amb una estría bruna a la base, venetes costals
amb un punt negre a l'extrem, primera veneta procubital i les dues primeres cubitals
negres del tot; pèls negres, sarrell groc.

Hab. Bèlgica: Namur, Arlon.

27. Var. namurcensis Nav.

Rev. mens. Soc. Entorn. Namur, 1910, p. 75, í. a, b.

Cara amb un punt gran a les galtes i una estría al costat del clip, negres; palps
maxil•lars en gran part embrunits; vèrtex verd, occipuci groc al mig.

Protòrax amb marge lateral negre i una estría obliqua lateral darrera '1 solc.

Abdomen amb una estría lateral negra al conectiu i una ratlla obliqua rogenca a
cada segment al costat de dalt.

.Ma anterior amb una estría bruna a la base del radi; sector del cúbit al principi i

3°

R. P. Longinos Navàs, S. J.: Crisòpids d'Europa

la veneta primera cubital del tot negres. Ala posterior amb les venetes costals negres
junt a la subcostal, les radials i el sector dol radi al principi.
Hab. Bèlgica: Namur.

27 bis. Var. notata Pong.

Allattani Kòzlem., Budapest, 10 12, p. 200.

La forma és la general de] tipus, però li manca la ratlla groga longitudinal. La pri-
mera veneta intermitja arriba dins de la cel•la divisòria. Les venetes són negres en
part i les antecubitals del tot.

Hab. Hungría.

Sembla una forma aberrant que potser pertanyi a una altra espècie.

28. Var. ditata Nav.

Bol. Soc. Arag. Cienc. Nat., 10 15, p. 32.

Cap amb un punt negre davant dels ulls.

Protòrax estrenyit pel davant, amb dos punts negres als marges laterals i altres
dos al disc. Altres dos al mesonot.

Abdomen amb dos punts negres a la major part dels tergits i una estría negra
prop del conectiu a la major part dels esternits.

Venetes esgraonades de l'ala anterior 6/8, negres.

Hab. Espanya: Girona. 6 de Juliol de 1914.

7. Chrysopa gracilis Schn.

Monogr. 185 1, p. 72, tab. 9.

Chrysopa stenoptila. Schneider, Monogr. gen. Chrys., 1851, p. y^, t. 10.

Chrysopa tricolor. Brauer, Verhandl. zool.-bot. Gesellsch. in Wien, 1855, p. 707, tab.

Verda, amb pubescencia negra.

Cap verd, amb el primer article de les antenes, clip, labre i una ratlla en mitja
lluna davant de les antenes d'un vermell de carn; palps bruns, antenes un terç més
curtes que les ales.

Una ratlla rogenca longitudinal al damunt del tòrax.

Ales estretes, malla verda; membrana irisant, reflectint tres bandes longitudinals
blanquinoses. Ala anterior amb la primera veneta intermitja ajuntant-se amb l'extrem
del ram divisori; cinc venetes intermitçes.

ARXIVS DE L'INSTITVT DE CIÈNCIES

Llargària del cos ymm; amb les ales plegades ii'5mm.
Hab. Àustria, Alemanya.

8. Chrysopa Peterseni Nav.

Rev. R. Acad. Cienc. Madrid, 1910, p. 473.

De mida mitjana, verda. Semblant a la vulgaris Schn.

Cap groc sense taques (ho sembla, però estant mal conservat l'exemplar tipus no
es pot decidir); antenes grogues, un xic més curtes que l'ala davantera, palps grocs.

Protòrax més ample que llarg, verd al damunt, amb una ratlla longitudinal groga.
Meso- i metanot grocs, verdosos al costat.

Abdomen verd, pèls pàl•lids.

Potes verdes, pàl•lides, tarsos groguencs.

Ales hialines, irisauts, allargades, amb malla verda i estigma d'un verd pàl•lid.

Ala anterior gairebé aguda a l'extrem. Les venetes costals, les sis últimes radials,
les dues primeres intermitges, les esgraonades 4/7 i totes les cubitals són negres, les
altres generalment al principi i a la fi. Sector del radi negre al principi. Sector del pro-
cúbit o sia la veneta divisòria de la tercera cel•la procubital negra a la fi i conti-
nuada amb la primera veneta intermitja.

Ala posterior aguda a l'extrem; venetes verdes, les costals i les esgraonades exter-
nes negres.

Llargària del cos gmm; de l'ala ant. I3'5mm; de l'ala post. I2'5m"\

Hab. Grècia: Mont Parnàs (col. Petersen).

9. Chrysopa craspedia Nav.

Bol. Soc. Arag. Cienc. Nat., 1015. p. 55, fig. 6, làm. II.

Etim. Del greg x^ào^eSov marge; al•lusió al marge que s'engruxeix a l'extrem de l'ala.

Verda.

Cap verd, sense cap taca; ulls bruns en sec; palps pàl•lids, els maxil•lars amb
faixes brunes, els labials amb l'últim article negre; antenes grogues, amb el primer
article verd.

Protòrax més ample que llarg, gairebé quadrat, el disc amb dos punts bruns
rogencs allargats, els marges laterals amb dos punts bruns.

Abdomen verd, per sota groguenc, amb pèls del mateix color.

Potes verdes, amb pèls bruns; tibies posteriors amb el solc longitudinal distint;
tarsos groguencs; ungles brunes, molt dilatades a la base.

32

R . P . Longinos Navàs, S . J . : Crisòpids d'Europa

Ales transparents, amb irisacions, amb malla verda; estigma verdós, poc manifest,
marge anterior engruixit entre l'estigma i l'extrem de l'ala; unes 4/5 venetes esgrao-
nades, verdes.

Ala anterior ampla, gairebé obtusa a l'extrem; marge costal un xic convexe, en-
xamplant el camp costal al mig; venetes costals brunes als extrems, les últimes verdes
del iot; les dues primeres procubitals i cubitals brunes del tot, les quatre marginals
posteriors a l'extrem; quatre venetes intermitges, la primera inserta al quint últim de
la cel•la divisòria.

Ala posterior amb les venetes costals i algunes altres de prop de la base negres.

Llargària del cos o* 6'2mra; de l'ala anterior io^1""1; de l'ala posterior o/7mm.

Hab. Espanya: Figaró (Barcelona), 16 de Juliol de 19 14.

10. Chrysopa alba L.

Hemerobius albus. Linné, Fauna Suecica, 1761, p. 382.

Chrysopa alba. Stephens, Illustr., 1836, p. 104.

— ciliata. Wesmael, Bull. Acad. Brux., 1840, p. 212.

D'un verd molt pàl•lid, blanquinós.

Cap petit, sense taques; antenes i palps sense cap senyal.

Tòrax sense punts; angles anteriors del pronot arrodonits.

Abdomen lleugerament pubescent.

Potes molt pàl•lides; ungles brunes, molt corbes, porció basilar molt enxamplada
per sota.

Ales curtes i amples, poc agudes a l'extrem. Les anteriors amb gairebé totes les
venetes negres, a les posteriors les venes costals i radials i alguna altra de la base
negres.

Llargària del cos 8'5mm; de l'ala ant. I4mm; de la post. I2'5mm.

Hab. Molt freqüent al centre i nord d'Europa: Alemanya, Bèlgica, Anglaterra, etc.
No s'ha trobat encara a Espanya.

11. Chrysopa polonica Lurie

Trav. Lab. Cab. Zool. Univ. Varsòvia?, 1S97, p. 83.

Verda, a l' assecar-se groguenca.

Cap d'un groc pàl•lid, palps del mateix color; antenes més llargues que'l cos, els dos
primers articles grocs, els altres un xic obscurs; dues ratlles longitudinals roges al labre..
Protòrax més llarg que ample, estret pel davant.

33

ARXIVS DE L'INSTITVT DE CIÈNCIES

Potes verdes, tarsos bruns.

Ales hialines, estretes, unes tres vegades més llargues que amples, un xic agudes,
amb malla verda.

Ala anterior amb les venetes costals, radials, esgraonades, procubitals i subcubi-
tals, les tres primeres intermitges i les primeres marginals negres del tot, altres i les
forquetes marginals negres a la fi.

Ala posterior amb las venetes costals, les esgraonades i radials negres del tot, les
intermitges al principi, les forquetes marginals a la fi.

Llargària del cos io-ii"™; de les antenes I2-I3mm; de l'ala ant. 14-16™; de l'ala
post. 12-14"™. Amplaria de l'ala ant. 5mm; de l'ala post. 4'5mm.

Hab. Rússia: Navaja Alexandria, Agost.

Es semblant a la flavi/rons i a la alba.

12. Crhysopa lamproptera Stein

Berl. Entomol. Zeitschr., 1863, VII, p. 419.

D'un groc pàl•lid.

Cap sense punts ni marques, solament l'extrem dels palps maxil•lars i les galtes
són brunosos. Labre no escotat.

Abdomen amb dues ratlles longitudinals brunoses poc sensibles a la vista.
Ales pures, molt brillants, malla d'un groc pàl•lid.
Hab. Dalmacia: Castelnuovo.

13. Chrysopa nigro venosa Pongràcz

Allattani Kòzlemények, Budapest. 1912, p. 213, n. 25.

Cos d'un verd pàl•lid, en vida amb un xic de reflexe blaviç.

Cap sense cap senyal i amb una taca poc distinta quadrada a les galtes. Palps
maxil•lars d'un bru negrós, els labials un xic més pàl•lids.

Pronot pla, amb els angles anteriors obtusos i marges laterals paral•lels, obscurs,
pelosos. Meso- i metanot igualment tacats d'obscur.

Ales arrodonides al cim, amb venes verdes i venetes antecubitals negres. Las ve-
netes són en part negres i les radials ho són totalment. Les venetes radials assenyalen
sobre '1 sector una ratlla negra. La primera veneta intermitja arriba dintre de la cel•la
divisòria.

Llargària del cos 8-ç)mm; de les ales io-ii™.

Hab. Hungría. Un sol exemplar conegut.

34

R. P. Longinos Navàs, S. J.: Crisòpids d'Europa

14. Chrysopa viridana Schn.

Symbolae in mon. gen. Chrysopse, 1S51, p. 97, 1. 27.

Color d'un verd pur.

Cap groc, amb els palps i les antenes; una estría brunosa a les galtes davant dels
ulls i al costat del clip.

Tòrax amb una faixa dorsal mitjana groga. Protòrax tan ample com llarg, amb
angles anteriors arrodonits.

Abdomen verd, poc pelós, amb pèls pàl•lids, al damunt amb una faixa longitudi-
nal groguenca (i).

Potes verdes, tarsos grocs, ungles negres.

Ales allargades, un xic agudes a l'extrem; malla i estigma, pèls i sarrell verds.

Ala anterior amb les venetes costals, excepte les últimes a la costal, les radials, les
primeres intermitges, les esgraonades, les dues primeres i la última procubital, gairebé
totes les cubitals negres del tot; les esgraonades 3/6 o 3/7; el sector del radi i els seus
rams; les forquetes marginals al principi; les quatre venetes marginals posteriors 0 sia
el ram del sector del cúbit, la postcubital i el seu ram, l'axil•lar, negres un troç al
principi, verdes al marge. Ram divisori negre a la fi. Cel•la divisòria arribant més enllà
de la primera veneta intermitja. Sector del cúbit i el de l'axil•lar verds del tot.

Ala posterior amb les venetes costals, última procubital i les esgraonades de la
sèrie externa negres, les radials i el sector del radi i del procúbit al principi; esgrao-
nades generalment 2/7.

Llargària del cos 8'5mm; de l'ala ant. i3'5mm; de l'ala post. i2'5mm.

Hab. Itàlia meridional (Schneider), França, Nord (LaCroix). D'Espanya la tinc de
diferents punts (com var.).

Clau de les varietats

(Abdomen del tot verd, amb la banda dorsal groga poc o gens marcada).

1. Ala anterior amb el ram divisori continuant a l'extrem amb la veneta primera
intermitja 1. adsequaía nov.

— A l'ala anterior el ram divisori fineix més enllà de l'extrem de la primera veneta
intermitja 2

(1) Així ho diu Schneider i així és pintada la figura; però en els nombrosos exemplars que he vist aquesta faixa no és sensible.
Aquesta diferencia i altres que vaig notar entre 'Is exemplars d'Espanya i la descripció i figura de Schneider motivà que crcpi, és
espècie autònoma ma Ch. marginalis que ara redueixo a aquesta espècie, com a varietat.

A R X I V S DE L'INSTITVT DE CIÈNCIES

2. Pronot sense cap estría negra o bruna 2. marginalis Nav.

— Pronot amb una estría bruna longitudinal darrera 3. montana nov.

Enumeració de les varietats

i. Var. adsequata nov.

Chrysopa marginalis. Navàs, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 1910, p. 54.
A typo difïert:

Coloribus viridi et iiavo intensioribus.
Capite flavo.
Abdomine viridi.

Ala anteriore cellula divisòria apice cum venula prima intermèdia continuata,
■ rmla prima intermèdia in procubitum veniente ad ipsum apicem rami divisorii;
venulis gradatis 3/6 vel 4/7; furculis marginalibus ramo anteriore ad axillam nigro.
Ala posterior venulis gradatis 2/5 vel 3/7.

Long. corp. Smm

— al. aní. i2'8nmi

— — post. II'2mm

Hab. Sant Llorenç dels Morunys (Lleida), 28 Juliol 1909.

2. Var. marginalis Nav.

Chrysopa marginalis. Navàs. Bol. Soc. Arag. Cienc. Nat., 1905, p. 122.
Cal fer remarcar solament les diferencies amb el tipus.
Estría de les galtes generalment esborrada 0 poc sensible.
Abdomen del tot verd, sense la banda longitudinal groga.
Ales amb més venetes esgraonades, sovint 4/8 a les duc: ali
Ala anterior amb les forquetes marginals del tot verdes.
Llargària del cos 8mm; de l'ala ant. 14°™; de l'ala post. i2mm.

Hab. EI tipus és de d'Albarracín (Terol), 13 juliol 1904. Chamartín, Zuera, Gra-
nada, Pozuelo.

3. Var. montana nov. (fig. 4)
A typo difïert:
Pronoto striola laterali postico fusca insignito.

36

R. P. Longinos Navàs, S. J.: Crisòpids d'Europa

Ala anteriore vena axillari cum suo ramo totis vi-
ridibus; furculis marginalibus viridibus; venulis grada-
tis fere 5/8.

Ala pòster iore venulis gradatis fere 4/8.

Llargària jmm; ala ant. i2mm; ala post. io'5mm.

15. Chrysopa hilaris Nav.

Bol. Soc. Arag. Cienc. Nat., 1915. làm. II.

Semblant a la viridana Schn. D'un verd blanquinós.

Cap amb una estría negra a les galtes i als costats del clip, una altra externa al
article penúltim dels palps maxil•lars; vèrtex groguenc al mig; antenes llargues, gro-
guenques cap a l'extrem.

Tòrax amb una ratlla dorsal longitudinal groguenca. Pro tòrax més ample que
llarg, amb marges laterals paral•lels, angles anteriors truncats, amb una petita estría
obliqua dorsal negra a cada costat prop del marge posterior; pèls dels costals bruns.
Metanot amb dos petits punts ferruginosos prop del marge anterior.

Abdomen groguenc per sota, d'un verd blanquinós al damunt, amb una estría
lateral rogenca al damunt dels dos primers segments.

Potes amb tarsos groguencs, ungles brunes, molt dilatades a la base.

Ales transparents, amb irisacions, agudes a l'extrem, estigma amb prou feines sen-
sible; malla d'un verd blanquinós; venetes esgraonades negres, unes 7/9 a l'ala ante-
rior, 5/7 a la posterior.

Ala anterior amb les venetes costals negres del tot, moltes altres al principi i a la fi;
les marginals posteriors 2, 3, 4 del tot negres excepte al marge; veneta divisòria negra
a l'extrem, molt més enllà de la primera intermitja unida al procúbit; cinc venetes
intermitges.

Ala posterior amb les venetes costals negres del tot, les radials ai principi i a la fi;
sector del radi negre al origen.

Llargària o* 8mm; ala anterior i^mm; ala posterior n'5mm.

Hab. Espanya: Vall d'Aràn, Les. V. 14 (Germà Léon Hilaire).

16. Chrysopa tenella Schn.

Symbolae in monogr. gen. Chrysopae, 1S51, p. 95, t. 25.

Petita, d'un verd pàl•lid, amb una faixa pàl•lida al damunt del tòrax i de l'ab-
domen.

37

ARXIVS DE L'INSTITVT DE CIÈNCIES

Cap amb vèrtex inflat; una taca a les galtes i una estría al costat del clip, negres;
palps bruns, antenes més curtes que les ales, blanquinoses, primer article gros, verdós.

Protòrax gairebé tan llarg com ample, molt estret pel davant, amb angles ante-
riors arrodonits.

Abdomen amb pèls pàl•lids, més espessos a l'últim.

Potes pàl•lides, ungles brunes, molt corbes a l'extrem, dilatació de la base allar-
gada.

Ales estretes, agudes, sobre tot les posteriors; malla d'un verd blanquinós, estigma
pàl•lid, poc sensible. Ala anterior amb les venetes esgraonades 4/6, primeres intermitges,
procubitals i cubitals i última procubital negres, les costals, radials i procubitals al
principi i a la li; les marginals posterior^ o sia ram del sector del cúbit i tres internes
negres gairebé dt-1 tot, excepte al marge; altres cubitals i rams del sector al principi.
A l'nia posterior les costals i esgraonades 3/6 i última procubital negres, les radials al
principi i a la ri, el sector del radi i els seus rams al principi.

Llargària ymm; de l'ala ant. nmm; de la post. o,'5mm.

Hab. Se troba per gairebé tota Europa. A Espanya no sembla freqüent; Oriola,
Cercedilla, Ortigosa, Barcelona, Sarrià, etc. (col. m.).

17. Chrysopa nigricostata Brau.

Haid. Naturw. Abh. 1S50, p. 6, t. 1. 1. 3 1 ;,a.

D'un verd íosc. Una faixa groga longitudinal al damunt. Pèls negres a tot el cos,
més negres i més espessos i sensibles al costat del pronot.

Dos punts negres entre l'ull i la boca, el primer gros.

Abdomen verd del tot.

Potes verdes, tarsos brunosos.

Ales amb malla verda. A les anteriors gairebé totes les venetes negres; a les poste-
riors les costals, radials i esgraonades.

Llargària iomm; de l'ala ant. I3'5ram; de la post. -L2'$mm.

Hab. Centre i mitjorn d'Europa, Espanya.

1. Var. marginata Nav.

Boi. Soc. Arag. Cienc. Nat. 1904, p. 120, làm. 3, fig. 4.

Per distingir millor aquesta varietat donaré la descripció completa, com ho vaig
fer a l'establir-la.

Cap groguenc, amb un punt negre gros davant dels ulls, una estría negra al costat

R. P. Longinos Navàs, S. J.: Crisòpids d'Europa

del clip, palps d'un groc rogenc, antenes d'un groc brunós, el primer article gran, verd
groguenc.

Tòrax al damunt amb una ratlla mitjana longitudinal groga. Protòrax més ample
que llarg, per davant gairebé gens estrenyit, amb angles obtusos, cobert de pèls negres
forts i espessos, excepte a la ratlla groga; un punt negre lateral davant del solc i la
resta del costat negrós.

Potes verdes, tarsos grocs rogencs.

Ales allargades, un xic agudes a l'extrem; venes verdes, timbres molt curtes. Marge
posterior groc de la base fins més enllà del mig.

Ala anterior amb la vena procubital negrosa abans de la cel•la divisòria; les vene-
tes gairebé totes negres; un petit núvol a la membrana prop de l'angle axil•lar.

Ala posterior amb les veneres costals negres del tot, les radials al principi, les
altres verdes.

Hab. Saragossa.

2. Var. Ataresi Nav.

Bol. Soc. Arag. Cien. Nat., 1914, p. 213.

Protòrax amb dos punts discals bruns.

Abdomen amb gairebé tots els tergits marcats a cada costat amb dues ratlles
longitudinals, els últims amb una a cada costat.

Ales amb el marge posterior groc.

Ala anterior amb gairebé totes les venetes i les forquetes marginals negres; algu-
nes venetes costals, la major part de les radials i procubitals verdes al mig.

Llargària del cos 8mm; de l'ala ant. i3mm; de l'ala post. n'5mm.

Hab. Espanya: Veruela (Saragossa), i d'Agost de 1914.

18. Chrysopa inornata Nav.

Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 1901, p. 24 (clau dicotòmica)
i Bol. Soc. Arag. Cien. Nat., 1904, p. 124, làm, 4.

Mitjana; color verd pur o blanquinós.

Cap verd, sense taques o amb una estría bruna a les galtes, palps verds o més pàl-
lids, primer i segon article dels labials amb un anell bru, l'últim gairebé del tot negre;
antenes més curtes que l'ala, el primer article verd, els altres grocs, embrunint-se cap
a l'extrem.

Abdomen verd, més pàl•lid per sota, pèls pàl•lids, poc espessos.

39

ARXIVS DE L'INSTITVT DE CIÈNCIES

Potes verdes, amb pèls negres, més clars a les cuixes, més espessos a les cames;
tarsos groguencs, ungles negres.

Ales enxamplades al terç apical, amb malla i estigma verds, pèls llargs i negres,
les timbres mitjanes i pàl•lides. Costal marcada d'un punt bru a la base.

Ala anterior amb !a primera veneta intermitja finint dintre de la cel•la divisòria;
poc aguda a l'extrem. Són negres totalment les venetes següents: primera costal, dues
primeres procubitals i cubitals; ho són al principi i a la fi moltes costals i al principi
les radials i el sector del radi, i a l'últim algunes marginals posteriors.

Llargària jmm; ala ant. i2mm; ala post. nmm.

Hab. Espanya: El tipus és del Montseny; es troba en gairebé tot Espanya.

tq Chrysopa granatensis Ed. Pict.

Chrysopa granadcnsis. Ed. Pictet, Synopsis des Névroptères d'Espagne, 1865, p. 69,
làm. VI, fig. 5-8.

Chrysopa clathrata. Ed. Pictet, ibid., p. 68.

— lineolata. Mac Lachlan, Trans. Ent. Soc. London, 1893, p. 232.

Cos petit i prim, d'un verd groguenc.

Cap d'un groc pàl•lid; palps de color groc uniforme; antenes més obscures a l'ex-
trem. El cap és ornat de taques i punts vermells com segueix: un punt a les galtes a
cada costat, una ratlla en mitja lluna davant de cada antena; vèrtex aplanat o còn-
cau, la part elevada sovint cenyida de roig; primer article de les antenes amb una rat-
lla bruna externa.

Protòrax estret al davant; una ratlla roja al damunt a cada costat que no toca el
marge i que es continua interrompent-se al meso- i metanot.

Abdomen pàl•lid amb pubescencia pàl•lida.

Potes pàl•lides, tarsos rogencs, ungles dilatades a la base.

Ales estretes, malla groguenca pàl•lida, estigma groguenc; un punt bru a la base de
la costal; venetes enraonades per terme mig 5/6, variant molt en els diferents exem-
plars i negres; moltes de les altres ho són als extrems.

Es molt variable en grandària; el tipus de Mac Lachlan és la forma usual, el de
Pictet és un exemplar petit.

Llargària 8mm; ala ant. I3'5mm; ala post. I2mm.

Hab. Espanya i sud de França. La tinc de Granada, Oriola, Escorial, Guadarrama,
Charnartín, Ortigosa, Torrecilla (Logrofio), Moncayo, Veruela, Albarracín, Mallor-
ca, etc.

R. P. Longinos Navàs, S. J.: Crisòficls </'.'■

Var. pyrenaica nov.

Fiava, pallens.

Caput puncto grandi ad genas ante oculos et stria ad clypei latera, fuscis; stria
semilunari rubra ante antennas; vertice immaculato; antennis articulo primo haud
stria to.

Prothorax puncto rubro laterali ad discum et ad angulos anticòs. Mesonotum et
metanotum stria bina longitudinali rubro-pallidis.

Ala? hyalinae, acuts; reticulatione flava, uti n typo picta; venulis gradatis 2/4;
pilis fimbriisque fuscis.

Cetera ut in typo.

Long. corp. 6mm

— al. ant. 9/4"""

— — post. 8'3mm

Hab. França: Bagneres de Luchon, 25 Agost 19 12 (col. Lacroix).
20. Chrysopa luteola Nav.

Butll. Inst. Cat. d'Hist. Nat, 1901, p. 24 (clau dicotòmica).

Cal fer la descripció completa, que no s'ha fet més que en una curta clau dico-
tòmica.

Color general del cos, cap amb les antenes, tòrax i abdomen, groc, gairebé gens
verdós.

Cap amb una estría negra a les galtes i una altra al costat del clip; ulls bruns ver-
dosos o bronzats en sec.

Protòrax més ample que llarg, amb els angles anteriors truncats, sense més taques
que un punt discal a cada costat d'un bru poc fosc i la ratlleta que hi sol haver sota
de l'angle anterior.

Potes groguenques, genolls i tarsos més grocs.

Ales hialines, un xic agudes a l'extrem; malla i estigma d'un verd molt pàl•lid,
groguenc, pèls bruns, fimbres groguenques. Un punt bru a la base de la costal.

Ala anterior amb les venetes esgraonades 3/7 brunes; i també ho son la subcostal
basilar, la primera intei mitja, la segona procubital sota la cel•la divisòria i la última;
gairebé totes les costals ho són al principi i a la fi, algunes radials al principi, algunes
cubitals i marginals posteriors a la fi.

Ala posterior amb les venetes costals, les esgraonades 3/7 i algunes de la base bru-
nes del tot; les radials al principi i a la fi.

41

A R X I V S DE L'INSTITVT DE CIÈNCIES

Llargària 8'5mm; de l'ala aní. i2'8mm; de l'ala post. u's™1.

Hab. Cartagena (Múrcia), Agost 1900, Càceres. No he vist més que tres exemplars
existents en ma col•lecció enviats per son descobridor D. Joan Càceres.

21. Chrysopa narcissina Nav.

Bol. Sor. Arag. Cienc. Nat., ioio, p. 243.

Mitjana, verda.

Cap amb una ratlla negra a les galtes; palps verds, anellats de negre, amb l'últim
article negre gairebé del tot; antenes grogues, el primer article verd.

Tòrax verd. Protòrax més ample que llarg, sense taques als costats, dos punts al
disc, a les voltes esborrats. Mesonot amb un punt negre al solc oblic en la 9. Mefanot
del tot verd, sense taques.

Abdomen verd pel damunt, groguenc per sota, sense taques.

Potes verdes, tarsos groguencs, ungles negres.

Ales hialines, amb irisacions, agudes a l'extrem, amb malla verda, estigma d'un
verd pàl•lid, poc sensible, pèls negres, un xic llargs. Vena costal marcada d'un punt
negre a la base.

Ala anterior amb les venetes costals i quatre o més marginals posteriors negres al
principi i a la fi, les radials i sector del radi al principi, les dues primeres intermitges,
procubitals i cubitals del tot. Venetes esglaonades 3-5 a la sèrie interna, 5-6 a l'ex-
terna, verdes o negroses. Cel•la divisòria finint més enllà de la fi de la primera veneta
intermitja.

Ala posterior amb les venetes costals, menys les últimes, i les dues primeres pro-
cubitals i cubitals negres. Venetes esgraonades 3-4 a la fila interna, 5-6 a l'externa,
del tot verdes.

Llargària 6-81™1; ala ant. io-i3mm; ala post. 9-1 imm.

Hab. Girona, a les vores de l'Onyar, 23 Agost 1910 (col. m.).

22. Chrysopa flavifrons Brau.

Haid. Abh., 1850, p. 6, làm. i. fig. 2.

D'un verd pàl•lid.

Cap més o menys groc o groguenc (en algunes varitats verd), amb una ratlla o
senyal rogenc a cada costat a la cara; palps anellats de negre, l'últim article negre
del tot; antenes més curtes que l'ala, article basilar gros.

Protòrax a sobre amb dues ratlles longitudinals irregulars d'un bru rogenc; costats

R. P. Longinos Navàs, S. J.: Crisòpids d'Europa

molt convexes o arrodonits, amb algun senyal negrenc a l'angle de davant i de dar-
rera, pèls negrencs, sobre tot al costat.

Abdomen amb pubescencia pàl•lida.

Potes pàl•lides, tarsos groguencs, ungles brunes, porció basilar molt dilatada, la
terminal corba.

Ales amples, poc agudes, malla i estigma verds; costal amb un punt negre a la base;
venetes esgraonades negres, moltes altres negres als extrems (costals, radials, etc); les
costals de l'ala posterior negres del tot.

Llargària 8°™; ala ant. n*5m,n; ala post. nmm.

Hab. Per tota Europa.

És molt variable en son color i grandària, formant una munió de varietats, algunes
de les quals s'han donat per espècies autònomes.

El tipus es distingeix segons Selys pel cap groc i la resta del cos de sobte verd pur,
menys una ratlla groga sobre '1 tòrax.

El tipus és freqüent a l'estranger; d'Espanya el tinc de Sant Hilari (Girona).

Clau de les varietats

i. Abdomen sense punts negres, vermells o bruns 2

— Abdomen assenyalat amb alguns punts 10

2. Protòrax sense punts al marge lateral, o solament amb un als extrems 3

— Marge lateral del protòrax marcat amb tres punts o estríes negres 5

3. Una estría roja en mitja lluna davant de la base de cada antena i una estría
negra a les galtes 4

— Sense estría roja al front davant de la base de les antenes; cara marcada de
roig davant dels ulls, amb una estría negra a les galtes; poques venetes esgraonades. .
1. geniculata E. Pict.

4. Sense punts al vèrtex i occipuci 2. moníieoïa E. Pict.

— Un punt vermell a cada costat de l'occipuci prop dels ulls; venetes costals de
l'ala anterior negres del tot 3. laietana Nav.

5. Cara marcada d'una estría roja en mitja lluna a la base de cada antena i d'una
estría negra a les galtes i una altra al costat del clip 7

— Sense estríes en mitja lluna a la cara; venetes esgraonades negres totalment, les
altres generalment als extrems 6

6. Sense punts al mesonot; un gran punt negre a les galtes davant dels ulls i una
estría al costat del clip 4. Meyeri E. Pict.

43

ARXIVS DE L'INSTITVT DE CIÈNCIES

— Dos punts negres o bruns al prescut del mesonot; palps grogencs, cada article
bru al mig 5. nigropunctata E. Pict.

7. Primer article de les antenes assenyalat d'una estría bruna longitudinal externa;
dos punts rogencs a l'occipuci vora dels ulls 9. cosmeta Nav.

— Sense estría al primer article de les antenes i sense punts a l'occipuci 8

8. Dos punts al pronot i altres dos bruns al prescut del mesonot. 8. riparia E. Pict.

— Sense aquests senyals 9

9. Pronot amb dues ratlles brunes en zig-zag; poques (unes dues) venetes esgraona-
des internes 6. dirTormis Lacr.

— Més venetes esgraonades (cinc o sis) ; pronot amb ratlla brunosa lateral

7. gallica Lacr.

10. A cada tergit abdominal una estría rogenca lateral 10. vestita Nav.

— Més de dos senyals bruns a cada tergit abdominal 11

11. Quatre punts bruns a cada tergit 11. Carrobei nov.

— Més de quatre punts a cada tergit abdominal 12

12. Gairebé a cada tergit una faixa transversa lateral i dos punts a sobre, anterior
i posterior, brunosos 12. exornata nov.

— Sis 0 vuit punts a cada tergit 13. opulenta nov.

Enumeració de les varietats
i. Var. geniculata Ed. Pict.

Chvysopa geniculata. Ed. Pictet, Synopsis des Névroptères d'Espagne, 1865, p. 62,
làm. 7, f. 5-8.

Petita, d'un verd clar. Cara marcada de roig davant dels ulls i una estría negra a
les galtes. Mesonot sense punts. Poques venetes esgraonades, 3/5 generalment a l'ala
anterior. Moltes venetes negres.

Llargària 7mm; enforcadura 22™'".

Hab. Granada (E. Pictet) i altres punts d'Espanya.

2. Var. monlicola Ed. Pict.

Chvysopa monlicola. Ed. Pictet, Synopsis des Névroptères d'Espagne, 1856, p. 70,
n. 17, làm. 7, f. 1-4.
Verda.
Una taca en mitja lluna roja a cada costat davant dels ulls i una estría negra.

R. P. Long i nos Navàs, S. J.: Crisòpids d'Ei

Tòrax d'un verd pur sense punts. Ales amb les veneíes esgraonades negres, les altres
generalment als extrems.

Es molt semblant al tipus, mancant-li les taques del protòrax.

Hab. Eaux Bonnes, Basses Pyrénées (E. Pictet).

3. Var. laietana Nav. (làm. III, fig. 7).

Chrysopa formosa (erroni en lloc de fiavifvons) Br. var. laietana. Navàs, Entomol.
Zeitschrift, 1909, p. 799.

Cara marcada amb una ratlla roja en forma de mitja lluna davant de les antenes
i una altra de dreta a les galtes al costat del clip, i un punt vermell a l'occipuci, al
costat dels ulls. Ultra això el tòrax és verd del tot, de manera que gairebé no es dis-
tingeix la ratlla groga. A l'ala anterior les venetes costals són totalment negres.

Hab. Montserrat (Barcelona) i Miracle (Lleida), Juliol.

4. Var. Meyeri Ed. Pict.

Chrysopa Meyeri. Ed. Pictet, Synopsis des Névroptères d'Espagne, 1865, p. 62,
làm. 8, fig. 5-8.

D'un verd groguenc.

Cap amb un gran punt negre a les galtes davant dels ulls i una estría al costat
del clip; palps negrosos excepte a les articulacions. Tres punts negres al costat del
protòrax. Mesonot sense punts. Una faixa longitudinal groguenca sobre'l tòrax. Vene-
tes esgraonades negres, les altres en general als extrems.

Hab. Eaux Bonnes, Basses Pyrénées (E. Pictet) i Espanya.

5. Var. nigropunctata Ed. Pict.

Chrysopa nigropunctata. Ed. Pictet, Synopsis des Névroptères d'Espagne, 1865,
p. 60, làm. 8, fig. 1-4.

Cos prim, d'un verd clar.

Palps groguencs, cada article bru al mig. Antenes groguenques, més fosques cap a
l'extrem. Una taca negra davant dels ulls i una ratlla a cada costat del clip.

Protòrax gairebé tan llarg com ample, estret al davant; cada marge lateral asse-
nyalat de tres punts negres en rengle i dos de bruns a cada costat al disc, variables
de llargària i figura, a les voltes units en ratlla o mig esborrats. Mesonot amb dos
punts negres o bruns al prescut, davant del solc oblic.

45

ARXIVS DE L'INSTITVT DE CIÈNCIES

Abdomen verd, sense punts.

Potes pàl•lides, tibies brunoses al costat intern, ungles brunes.

Ales estretes, agudes, hialines, amb irisacions; malla verda, pèls negrosos, mitja-
nament llargs. Un punt bru a la base de la costal.

A l'ala anterior gairebé totes les venetes són negres als dos extrems, les esgraona-
des generalment 5/7 negres del tot, el sector del radi al principi.

Ala posterior amb les venetes costals negres, les radials i sector del radi al prin-
cipi; les esgraonades generalment 3/6.

Llargària 8mm; enforcadura 26"™.

Hab. Pictet la cita d'Espanya a Granada. La tinc de gairebé tota la Península:
Granada, Pozuelo, Alacant, Chamartín, Guadarrama (Lauffer), Ortigosa, Gijón, Ve-
rnela, Saragossa, Tortosa, Sarrià, etc; també de Bèlgica.

N. B. Moltes vegades he dubtat sobre'l valor d'aquesta forma que he citat
d'ordinari com a varietat de la flavifrons i alguna volta amb dubte com a espècie
autònoma.

Trobo que semblants dubtes assaltaren a l'eminent neuropteròleg Mac Lachlan.
En Maig de 1880 (Notes on some Neuroptera-Planipennia described by the late Móns.
A. Edouard Pictet, Entorn. Mo. Mag., p. 62) tractant de la Chrysopa nigropunctata
Ed. Pictet diu (p. 60): «Certainly a good species. Of the three examples one wants the
spots on the mesonotum (as is indicated by Hagen in Stett. Zeit, 1866, p. 300), but
has those oi the pronotum. I saw a similar example from Barcelona forwarded by
Sen. Cuni y Martorell.»

Un xic més tard, pel Setembre (Entorn. Mo. Mag., 1880, p. 107) citant la mateixa
espècie escriu: «Chrysopa nigro-punctata E. P. Further materials seem to prové that
nigro-punctata is not so distinct from flavifrons as it at first appeared to me (vide
ante, p. 62), but I refer Mr. Eaton's examples to the form rather than to the latter.»

Nou anys més tard, el 1889 (Entorn. Mo. Mag., p. xxv) encara dubta més. «Chry-
sopa nigro-punctata Ed. Pict. Gibraltar. The largest blaxk points on the pronotum
form two <> opposed. Whether it, and some other forms from Spain be anything
morè than varieties of flavifrons Brauer is perhaps open to question.»

Més explícit és a l'any 1893 (Trans. Entoni. Soc. Loncl., p. 229). «I think it pro-
bable that several of Ed. Pictet's species (al•ludeix sens dubte a les nigro-punctata,
Meyeri, riparia i monücola, que ajunta en un altre article) will eventually be merged
into flavifrons as varieties.»

Finalment la troballa de dos exemplars a Lives (Bèlgica) el mateix dia 25 d'Agost,
l'un sens dubte la flavifrons i l'altre en tot semblant a la nigro-punctata, amb els tres

46

R . P . Longinos Navàs, S . J . : Crisòpids d'Europa

punts negres laterals al protòrax, els dos bruns al present del mesotòrax, etc, ja no
em deixa lloc a dubtar.

Inclouré doncs en la flavifrons les formes dites de Pictet i altres que se li assem-
blen molt.

6. Var. dif formis Lacr.

Bull. Soc. ent France, 1912, p. 351.

Cap amb una ratlla rogenca en arc davant de les entén es a cada costat, un punt a
les galtes i una estri a al costat del clip.

Protòrax al damunt amb dues ratlles en zig-zag negres.

Venetes esgraonades negres totalment a les quatre ales, 2/7 i 2/6 respectivament.

Hab. França: Mervent i Bessines.

7. Var. gallica Lacr.

Chrysopa gallica. Lacroix, Bull. Soc. ent. France, 1913, p. 924.

Cap amb una ratlla roja en mitja lluna a cada costat davant de les antenes i un
punt roig a l'occipuci a cada costat, prop dels ulls; palps negres, grocs a les articula-
cions; antenes grogues, brunoses cap a l'extrem.

Protòrax transversal, d'un verd groguenc, amb una ratlla lateral al damunt al
marge d'un bru rogenc, als costats per sota tres punts negres com a la nigropunctata.
Meso- i metatòrax verds, els punts gairebé del tot esborrats.

Abdomen verd, més pàl•lid per dessota, amb pèls grocs.

Potes d'un verd blanquinós amb pèls bruns; genolls i tarsos rogencs.

Ales grans, transparents, agudes a l'extrem, amb la malla i estigma verds, un punt
bru a la base de la costal; pèls bruns, llarguets; sarrell groc.

Ala anterior amb 6/8 venetes en escalinata, negres; les costals ho són al principi i
a la fi, les altres sols al principi. Hi ha quatre venetes intermitges, la primera arriba
al quart apical de la cel•la divisòria

Ala posterior amb 5/8 venetes en escalinata, aquestes i les costals i algunes de la
base de l'ala del tot negres, les radials només al principi.

Llargària 8imn; ala ant. 15°™; ala post. I3mm.

Hab. França: Saint Martin de la Coudre, Charente Inférieure, 18 Juny 1912 (col.
Lacroix).

47

ARXIVS DE L'INSTI T V T DE CIÈNCIES
8. Var. riparia E. Pict.

Chrysopa riparia. A. Edouard Pictet, Synopsis des Névroptères d'Espagne, 1865,
p. 69, làm. VII, fig. 6-12.

Tinc ara aquesta forma com una varietat de la flavifrons. La descripció de Pictet
sembla basada sobre un exemplar petit i mascle. Alguns de la meva col•lecció són
enterament conformes a la descripció d'En Pictet, altres, les 2 són més grans i amb
més venetes esgraonades.

Daré la descripció de Pictet afegint-hi algun caràcter.

Cos petit i prim, d'un verd groguenc. La 2 notablement més gran.

Cap pàl•lid, remarcable per un senyal en mitja lluna roja davant de les antenes i
dos punts o ratlletes davant dels ulls; palps negrosos.

Protòrax amb tres punts negres al marge lateral i dos a cada costat al disc i altres
dos en el mesonot.

Abdomen pàl•lid, amb pèls blanquinosos.

Potes pàl•lides, tarsos groguencs, ungles ben dilatades a la base, extrem poc en-
corbat.

Ales irisades, un punt bru a la base de la costal.

Ala anterior amb les venetes esgraonades 3/4 (en algunes ocasions menys encara,
en la 2 moltes més) i les cubitals internes negres, les altres al principi i a la fi o sola-
ment al principi.

Ala posterior amb les venetes costals primeres i algunes de la base negres del tot,
les radials verdes al principi, les altres verdes, les esgraonades 3/4 0 més.

Llargària 6'5-8'5mm; ala ant. 9-i4'5mm; ala post. S-i3'4mm.

Hab. Pictet la cita de Granada i d'Eaux Bonnes. La tinc de gairebé tota la penín-
sula: Granada, Cox, Alacant (Andreu), Vianna do Castelho, Coruna (Bolívar), Cangas
de Tineo (Flórez), Veruela, Saragossa, Sarrià, Montseny, Sant Hilari, Pollensa. També
de Malta.

9. Var. cosmeta Nav.

Chrysopa cosmeta. Navàs, Bol. Soc. Arag. Cienc. Nat., 1904, p. 125, làm. 4.

Petita; color verd groguenc.

Cap groguenc o groc, amb una estría en mitja lluna roja davant de la base de les
antenes i dues de dretes a les galtes davant dels ulls i al costat del clip; palps bruns,
pàl•lids a les articulacions; antenes grogues, primer article verdós, amb una estría late-
ral externa; d'ordinari un punt roig a l'occipuci al costat dels ulls.

48

R. P. Longinos Navàs, S. J.: Crisòpids d'Europa

Pro tòrax gairebé tan llarg com ample, verd amb ratlla mitjana groga; marges late-
rals" amb tres punts negres, l'anterior generalment més gros, sota l'angle anterior, dos
punts al damunt. Meso- i metatòrax d'un color, un xic enfosquits a la base de les
ales; dos punts bruns al prescut del mesonot.

Abdomen verd, més pàl•lid per sota, sense punts ni taques.

Potes verdes amb pèls negres; genolls i tarsos groguencs, ungles negres.

Ales allargades; malla verda; costal assenyalada d'un punt bru a la base; estigma
groguenc; venetes esgraonades generalment 2/4, o més nombroses.

Ala anterior un xic aguda; venetes costals i radials, les esgraonades, les dues pri-
meres procubitals, cubitals i postcubitals negres, les altres gairebé del tot verdes.

Ala posterior aguda; venetes costals, les esgraonades i altres de la base de l'ala,
negres.

Llargària S-S'S"™; ala ant. 9-I2™11; ala post. 8-nmm.

Hab. Sarrià, Set. 1902 (P. Saz); Ortigosa, Montserrat, Montseny, Oriola. Deu tro-
bar-se a tota Espanya.

La descripció fou feta a la vista d'un exemplar o" petit i esgrogueit.

10. Var. vestiía Nav.

Bol. Soc. Arag. Cienc. Nat. 1914, p. 32.

Cap i antenes grocs, amb les marques del tipus i una estría corba roja davant de
les antenes.

Protòrax verd, sense faixa groga mitjana, amb un punt a l'angle de davant i una
estría a cada costat al disc.

Abdomen verd, més pàl•lid per sota; a cada segment una
estría rogenca dorsal a cada costat.

Hab. Espanya: Ortigosa (Logrono), 20 Juliol 1912.

11. Var. Carrobei nov. (fig. 5)

Caput viride, antennis flavis, primo articulo viridi.

Thorax stria dorsali media longitudinali fiava.

Abdomen (fig. 5) singulis fere segmentis dorso 4 punctis fuscis
notatis, 2 ad marginem posticum, inter se distantibus, 2 ante illa,
magis ad medium accedentibus.

Alae paucis venulis gradatis, in ala anteriore fere 4/6, in pos-
teriore fere 3/5, nigris.

0» «

1 . .

Fig. 5. — Chrysopa fia-

vi/rons Brau.

var. Carrobei Nav.

Alguns tergits abdo-
minals.

49

ARXIVS DE L'INSTITVT DE CIÈNCIES

Els altres com el tipus.

Long. corp.
— al. aní.
— post.

6

n'5"
io'5"

Hab. Espanya: Maria (Saragossa), 3 i 9 Setembre 1913. Alguns exemplars caçats
en companyia i ami) el concurs del R. P. Jacinto Carrobé, S. J., mon company i auxi-
liar en moltes excursions a Saragossa. Tinc bell gust d'endreçar-li aquesta varietat
collida d'ell.

12. Var. c.vornaía nov. (fig. 6)

Caput flavum, stria arcuata ante antennas et stria recta externa in primo antenna-
rum articulo, rubris.

Prothorax viridis, fascia centrali longitudinali fla-
va, punctis elongatis discalibus fusco-rubris (fig. 6, a).
Meso- et metanotum subtota viridia, prsescuto duobus
punctis fuscis.

Abdomen vincle, superne singulis fere segmrntis
fascia transversa laterali et duobus punctis superio-
ribus, antico et postico (fig. 6, b), ferrugineis.

Alàs longae, venulis gradatis nigris, fere 5/7 in ala
anteriore, 4/6 in posteriore.
Cetera ut in var. nigropunctata E. Pict.

i*~ •

T*3

ï}

yra.

\ b

- i

Fig. 6. — Chrysopa flavifrons

vai f\<'i>iat,i Nav.

Brau.

a. Part del

l>- l'art de

tòrax, pel dam
'abdomen, de <

(Col. m.)

nit.

Long. corp. 2 8°™

al. ant. 141

- post. 1 2 '3'"'

Hab. Espanya: Ortigosa (Logroiïo), 20 Juliol 1912.

12. Var. opulenta nov. (làm. III, fig. 8)

Caput flavum; oculis in sicco nigro-viridibus, nitentibus; inter oculos et os rubrum
stria semilunari rubra ante antennas et striis rectis fuscis lateralibus parum distinctis;
antennis flavis, impunctatis.

R. P. Longinos Navàs, S. J.: Crisòpids d' Europa

Thorax viridi-albus, fascia dorsali fiava vix distincta, vel flavo-alba. Prothorax
transversus, puncto ad angulos anticòs et stria arcuata utrimque fusco-rubris grandi-
bus, distinctis. Mesonoti praescutum duobus punctis fusco-rufis notato.

Abdomen viridi-album, inferne pallidius, albido pilosum, superne singulis segmen-
tis plerisque senis vel octonis punctis rubris, hoc est tribus quatuorve ad utrumque
latus, parum definitis.

Pedes virides, fusco pilosi, genibus tarsisque flavis; unguibus basi fortiter dilatatis.

Alae hyalinae, irideae; stigmate et reticulatione viridibus.

Ala anterior venulis i.a costali, subcostali, intermèdia, 2 primis et ultima procubi-
talibus, 2 primis cubitalibus, gradatis internis totis; aliis costalibus et procubitalibus
initio et fine, radialibus et sectore radii initio, aliis initio vel fine nigris. Venulse gra-
datae fere 5/8.

Ala posterior venulis primis costalibus et aliquot ad basim totis, ceteris costalibus,
aliquot radialibus primis initio et fine, aliis radialibus et sectore radii initio nigris.
Venula? gradata? 4/7, virides.

Cetera ut in var. nigvo-punctata Ed. Pict.

Long. corp. 8' 5™

— al. ant. 15™™

— — post. I4mm

Hab. Espanya: Ortigosa (Logrono), 20 Juliol 1912. Un exemplar que encara tenia
per estudiar en ma col•lecció. Té l'aire d'una espècie autònoma, però per la gran
semblança amb la var. nigropunctata l'encloc en la flavifrons provisionalment; si fos
vera espècie caldria anomenar-la Ch. opulenta Nav. Sense veure més exemplars no goso
decidir.

23. Chrysopa clathrata Schn.

Symb. in monogr. gen. Chrysopae, 1851, p. 116, tab. 39.

Petita, d'un color verd blanquinós.

Cap groguenc, un punt rogenc (poc visible) entre les antenes i altres dos sobre'l
vèrtex, de vegades esborrats, i dos més a l'occipuci; una estría negra a les galtes;
palps negrencs; antenes groguenques.

Protòrax gairebé tan llarg com ample, estret cap al davant, marges laterals
embrunits. Mesonot amb dos punts bruns rogencs al prescut i una taca a la rel de
l'ala. Metanot amb una taca bruna a la rel de l'ala.

A R X I V S DE L'INSTITVT DE CIÈNCIES

Abdomen pàl•lid, amb una banda bruna al costat, a les voltes poc sensible.

Potes pàl•lides, ungles brunes, dilatació de la base curta.

Ales hialines, les anteriors obtuses, les posteriors agudes; malla i estigma d'un verd
pàl•lid; costal amb un punt bru prop de la base.

Ala anterior amb les vencies costals, les esgraonades 4/7, i les primeres intermit-
ges, procubitals i cubitals del tot negres, les altres gairebé totes i les forquetes margi-
nals al principi i a la fi; sector del radi al principi. La primera veneta intermitja fineix
abans de l'extrem del ram divisori del procúbit.

Llargària 6-gmm; ala anterior 10-13™"; ala post. 8-l0'2mm.

Hab. Itàlia, i Sicilià.

N. B. Malgrat el que diu Schneider del punt entre les antenes, com que aquest
punt és poc sensible, quan existeix, i es troba més pròpiament al vèrtex que entre les
antenes, he enclòs aquesta espècie en la secció de les Pures.

24. Chrysopa escudera Nav.

Actes del Primer Congr. Nat. Esp. Zaragoza, 1909, p. 149.

D'un verd groguenc, estigma d'un verd de sofre.

Cap groc, sense punt entre les antenes; una estría roja poc marcada davant de la
base de les antenes, una ratlla negra a les galtes i una altra al costat del clip; primer
article de les antenes groc, amb una ratlla d'un bru rogenc al costat extern, els altres
grocs, enfosquint-se cap a l'extrem; vèrtex aplanat, occipuci amb un punt rogenc
prop dels ulls.

Protòrax verd, marges laterals gairebé paral•lels, marcats de tres punts negres;
disc groguenc al mig, assenyalat de dues ratlles longitudinals d'un bru rogenc, inter-
rompudes al solc anterior, esvaïdes al solc posterior. Meso- i metatòrax verds, amb una
ratlla longitudinal groga, limitada a cada costat per una ratlla roja interrompuda.

Abdomen verd, groguenc per sota, amb pèls negres, més espessos cap a l'extrem.

Potes mitjanes, amb pèls negres, més clars a les cuixes, més espessos a les cames;
tarsos groguencs; ungles primes, roges.

Ales mitjanes, allargades, agudes a l'extrem, amb totes les venes d'un verd gro-
guenc; costal marcada d'un punt bru a la base; estigma gran, d'un groc de sofre, que
omple els camps costal i subcostal.

Ala anterior amb moltes venetes negres al principi i a la fi; són negres del tot les
esgraonades 4/6, les dues primeres procubitals i cubitals.

R. P. Longinos Navàs, S. ].: Crisòpids d'Europa

Llargària 7'5mm; ala ant. n'5mm; ala post. io^™.
Hab. Espanya: Jaca, salzes, 8 Juliol 1908 (col. m.).

25. Chrysopa pallida Selm.

Synib. in monogr. gen. Chrysopse, 185 1, p. 99, tab. 29.

Gran, prima, verda.

Cap amb una taca bruna al front davant de la base de les antenes; palps grogencs,
els dos últims articles bruns; antenes groguenques o rosses, amb el primer article gran,
groguenc.

Protòrax més llarg que ample, amb una ratlla bruna lateral que segueix pel
damunt del tòrax fins a l'extrem de l'abdomen.

Potes verdes, pàl•lides; ungles amb dilatació basilar curta.

Ales grans, estretes, brillants, agudes, malla verda; procúbit i un troç del sector
del radi negres; venetes costals, radials i les esgraonades negres totalment, les forque-
tes marginals al principi.

Llargària 15°™; ala ant. io,mm; ala post. ió"™.

Hab. Alemanya i centre d'Europa, Itàlia. Es rara en les col•leccions.

26. Chrysopa Alarconi sp. nov. (làm. III, fig. 11)

Viridis.

Caput stria semilunari obliqua rubra ante antennas, alia recta ad genas, alia ad
clypei latera fusco-nigris; palpis fuscescentibus; vertice deplanato, fastigio inter anten-
nas prominulo, striola nigra obliqua fusca pone antennas, striis duabus parallelis ad
medium; antennis alam anteriorem longitudine subsequantibus, flavis, articulo primo
crasso, viridi, stria dorsali longitudinali fusca signato.

Prothorax transversus, marginibus lateralibus parallelis, striola marginali brevi et
aliis transversis lateralibus fuscis. Meso- et metanotum ad latera infuscata; pilis fuscis.
Pectus viride, maculis fuscescentibus.

Abdomen viride, nigro pilosum, maculis fuliginosis vagis, parum definitis.

Pedes virides, pilis densis longiusculis fuscis; tarsis rufescentibus; unguibus basi
fortiter dilatatis.

Alse hyalinse, iridese, acutse; reticulatione viridi; costa ad basiïn puncto fusco
notata; stigmate elongato, viridi; pilis longiusculis nigris; fimbriis densis fuscis.

Ala anterior vena postcubitali tractu basilari nigro; venulis primis costalibus, sub-
costali basilari, prima radiali, tribus primis intermediis, gradatis seriei internae, duabus

53

ARXIVS DE L'INSTITVT DE CIÈNCIES

mediis gradatis seriei externa;, duabus primis et ultima procubitalibus, duabus primis
cubitalibus totis, aliis plerisque initio et line nigris. Venulae gradatae 3/5, interna; late,
duae mediae externae anguste fusco limbatae. Venulse intermedise 4, prima ad quartum
apicale cellulae divisòria; finiente. Venulae subcostales pone stigma 4 distinctae, quarum
3 primat fuscre. Initium sectorum radii et cubiti nigrum.

Ala posterior acutior pallidiorque; venulis primis costalibus, primis radialibus et
aliquot ad alse basim nigris, mediis radialibus initio; gradatis 2/3.

Long. corp. s'5""

— al. ant. iomm

- Post. 9'5mm

Hab. Espanya: Chamartín (Madrid). Un exemplar caçat manguejant pels oms del
pinar dia 15 de Juny de 1913.

He denominat Alarconi aquesta bella espècie en obsequi del R. P. Juli Alar-
cón S. J., ben conegut a Espanya, primer Rector del Col•legi de Chamartín i a qui es
dèu l'adquisició del pinar per al mateix col•legi.

2.» Secció: MACULATS

Navàs, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. 1901, p. 24.

27. Chrysopa dasyptera Me. Lachl.

Bull. de Moscou, 1872, XLVI, p. 193.

Chrysopa mínima Kilj.

Petita, d'un verd groguenc, probablement d'un verd obscur en vida.

Cap amb cinc punts negres (un de rodó entre les antenes i un altre d'allargat a
cada galta i al costat del clip); palps anellats de negre, l'últim article negre gairebé
del tot, antenes més curtes que les ales, grises, negroses cap a l'extrem, primer article
groc, el segon mig anellat de negre.

Protòrax gairebé quadrat, amb pèls llargs. Meso- i metatòrax sense pèls.

Abdomen amb llargs pèls negres i atupits.

Potes verdoses, molt pàl•lides amb pèls negres; ungles senzilles, corbes.

Ales ovals curtes, a l'extrem gairebé semicirculars, amb malla verdosa, excepte
dues 0 tres venetes de la base negres; pèls negres i llargs, cada un amb un tubèrcol
negre a la base. Ala anterior amb la cel•la divisòria com a la phyllochroma. Venetes
esgraonades 6/7.

54

R. P. Long i nos Navàs, S. J.: Crisòpids d'Europa

Llargària 6-y"^; enforcadura 18-22™11.

Hab. Sud de Rússia, Finlàndia. També a Samarcanda.

28. Chrysopa caucàsica Nav. (làm. II, fig. 9)

Rev. Russe d'Entom., K114. p. 212, f. 2.

Verda.

Cap groc, amb un punt entre les antenes i una estría a les galtes i al costat del
clip, negres; antenes grogues; ulls d'un bru bronzejat en sec.

Pro tòrax més ample que llarg, amb els angles anteriors truncats, verd, sense punts
als marges laterals, o amb un punt petit a l'angle davanter; disc groc al mig. Meso- i
metanot grocs al mig.

Abdomen verd, més pàl•lid per sota, sense punts ni taques.

Potes verdes, amb pèls bruns; tibies posteriors cilíndriques, gairebé gens comprimi-
des; tarsos d'un groc rogenc; ungles molt dilatades a la base.

Ales hialines, irisants, agudes a l'extrem, amb malla verda, estigma d'un verd gro-
guenc; regió estigmàtica amb quatre venetes subcostals; costal amb un punt bru a la
base; sarrell mitjà, groguenc.

Ala anterior amb la major part de les venetes costals radials i cubitals i els rams
del cúbit i del postcúbit negres al principi i a la fi; les dues primeres venetes inter-
mitges i cubitals, la última procubital i les esgraonades que són unes 5/7 negres del
tot, sector del radi i venetes marginals posteriors solament al principi. Hi ha quatre
venetes intermitges, la primera finint al terç apical de la cel•la divisòria.

Ala posterior amb les venes costals i altres cinc a la base de l'ala negres del tot,
les radials i el sector del radi al principi; les venetes esgraonades són unes 4/6.

Llargària 9°™; ala ant. I4mm; ala post. 12™.

Hab. Transcaucasia, pr. Elisabetpol, dist. Aresh, Geok-Tapa, Sept. 1912, M. Burr
(col. m.).

29. Chrysopa Burri Nav. (làm. II, fig. 10)

Rev. Russe d'Entom., 1914, p. 212, f. 1.

Groguenca.

Cap rogenc, amb un punt negre entre les antenes i una estría a les galtes i al cos-
tat del clip; palps pàl•lids, bruns a l'extrem; ulls d'un bronzejat obscur en sec; antenes
grogues, primer article rogenc.

Tòrax groguenc. Protòrax més ample que llarg, amb els marges laterals marcats
de tres punts negres o bruns.

55

ARXIVS DE L'INSTITVÏ DE CIÈNCIES

Abdomen groguenc o verdós.

Potes primes, d'un groc verdós, tibies posteriors un xic comprimides, com és usual
a les Chrysopes; ungles molt dilatades a la basc.

Ales hialines, irisants, gairebé agudes a l'extrem; malla d'un groc verdós, estigma
pàl•lid, allargat, poc sensible, sense venetes al camp costal i algunes de poc visibles al
subcostal; vencies en esgraons 3/5 brunes; pèls bruns, sarrell pàl•lid. Costal amb punt
bru a la base.

Ala anterior amb la major part de les venetes brunes al principi i a la fi, sector
del radi i els seus rams al principi; quatre venetes intermitges, la primera finint al
terç apical de la cel•la divisòria.

Ala posterior més pàl•lida, amb les venetes costals i quatre més a la base de l'ala
del tot brunes, les radials al principi i a la fi, el sector del radi i els seus rams al
principi.

Llargària 8mm; ala ant. ii'5m,n; ala post. io'2m"\

Hab. Transcaucasia, pr. Elisabetpol, dist. Aresh, Geok-Tapa, Sept. 1912, M. Burr
(col. m.).

30. Chrysopa mariana Nav.

Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 1905, p. 19. Iàm. 1, fig. 4.

Gran, d'un verd pur o pàl•lid.

Cap verd, un punt entre les antenes, una estría a les galtes i una altra al costat
del clip negres; vèrtex pla, amb dos punts bruns; palps pàl•lids, anellats de negre; ante-
nes grogues, primer article gran, llarg, verd.

Protòrax més ample que llarg, poc estret pel davant, angles anteriors obtusos, al
marge 2-3 punts negres, al disc dos de bruns davant del solc, dues estríes darrera.

Meso- i metatòrax verds, un punt bru al solc oblic del mesonot.

Abdomen verd, per sobre una estría lateral bruna a cada segment, per sota més
pàl•lid, blanquinós, no marcat.

Potes verdes, tarsos grocs, ungles negres.

Ales llargues, agudes, més les posteriors; estigma verd, malla verda; costal amb un
punt bru a la base; sector del radi negre al principi; venetes esgraonades unes 6/8,
verdes.

Ala anterior amb la veneta primera subcostal i les dues primeres procubitals negres
del tot; solament al principi i a la fi les costals, les 2-3 primeres radials, el ram del
sector del cúbit; altres al principi solament 0 a la fi.

Ala posterior amb les venetes costals i alguna altra de la base negres del tot, altres
poques al principi.

56

R. P. Longinos Navàs, S. J.: Crisòpids d'Europa

Llargària 9°™; ala ant. 16°™; ala post. i^.

Hab. Dèu trobar-se a tota Espanya i al mitjorn de França. El tipus és de Mont-
serrat, on és abundosa del santuari al cim de la muntanya. La tinc també del Miracle
(Lleida), Valvanera (Logrono), etc.

N. B. Encara que semblant a la prasina Burm. var. adspersa Wesm., es distingeix
al moment per la grandària notable, el color verd més pur, pèls més llargs i espessos,
venetes esgraonades més nombroses i verdes i altres venetes també verdes.

Clau de les varietats

i. Cap amb dos punts bruns al vèrtex 2

— Cap verd, sense punts al vèrtex 1. chlorocephala Nav.

2. Un punt negrenc al damunt de l'extrem del primer article de les antenes

2. stictocera Nav.

— Primer article de les antenes no marcat d'un punt dorsal 3

3. Venetes esgraonades de l'ala anterior embrunides; abdomen sense punts dor-
sals 3. scalaris Nav.

— Venetes esgraonades nombroses, del tot verdes; abdomen amb uns quatre punts
negres a cada tergit 4. insignata Lacr.

Enumeració de les varietats
i. Var. chlorocephala Nav.

Rev. Montserratina, 1907, p. 49.

Sense cap punt al vèrtex.
Hab. Espanya: Montserrat.

2. Var. stictocera Nav.

Rev. Monserratina, 1907, p. 49.

Un punt negrenc al cim del primer article de les antenes, al damunt.
Hab. Espanya: Montserrat.

3. Var. scalaris Nav.

Primer Congr. Nat. Esp. Zaragoza, 1909, p. 150.

Venetes esgraonades de l'ala anterior 6/8 del tot o gairebé embrunides.
Hab. Espanya: Montserrat, P. Marcet, O. S. B., 1908.

57

ARXIVS DE L'INSTITVT DE CIÈNCIES
4. Var. insignata Lacr.

Bull. Soc. Ent. France, 1913, p. 430.

Protòrax amb quatre punts a la regió dorsal; els posteriors són tan marcats com
els anteriors i amb tendència a fusionar-se amb ells per formar dues bandes.

Els segments 2, 3, 4, 5, 6 de l'abdomen porten al damunt quatre punts negres,
dos al davant i dos al darrera.

Venes esgraonades de l'ala anterior 8/9 o 8/10, a la posterior 6/8 o 6/9, del tot
verdes.

Hab. França: Saint Martin de la Coudre (Charente Inférieure), 15 Agost 1913.

31. Chrysopa prasina Burm.

Handb. der Entorn. If. 1830, p. 981, n. 1.

Verda.

Cap verd o groguenc; un punt negre entre les antenes, una estría a les galtes da-
vant dels ulls i una estría estreta al costat del clip, també negres; palps negres, pàl•lids
a les articulacions; antenes groguenques, obscures cap a l'extrem, els dos primers arti-
cles verdosos.

Protòrax més ample que llarg, un xic estret pel davant, angles anteriors truncats;
davant del solc dos punts i darrera dues ratlletes longitudinals; al marge lateral tres
punts negres o dos. Un punt negre al mesonot, al mig del solc oblic.

Abdomen amb pèls negres, més espessos a l'extrem.

Potes pàl•lides, tarsos rogencs, ungles brunes.

Ales hialines, amb irisacions, a l'extrem gairebé gens agudes les anteriors, clara-
ment les posteriors; estigma verdós; malla verda; un punt negre a la base de la costal
i del sector del radi.

Ala anterior amb les venetes costals i gairebé totes les altres negres.

Ala posterior amb les venetes costals, radials, esgraonades i algunes de la base,
negres, les altres al principi.

Llargària 9"™; ala ant. I4mra; ala post. 13"™.

Hab. Es troba per tot arreu. Es sumament polimorfa. El tipus sembla menys fre-
qüent. A Espanya és rar. El tinc d'Ortigosa, Benasque, Jaca, Manresa, Sarrià, Mont-
seny i Sant Hilari.

Clau de les varietats

i. Un punt dorsal bru a l'extrem del primer article de les antenes 2

— Sense tal punt a les antenes, de vegades amb una ratlla lateral 4

58

R. P. Longinos Navàs, S. J.: Crisòpids d'Europa

2. Vèrtex a més amb dos punts bruns i. coronata nov.

— Sense cap punt al vèrtex 3

3. Els dos primers articles de les antenes marcats d'un punt bru al cim i al costat
2. disticta Nav.

— Solament un punt dorsal al primer article de les antenes. . . 3. punctigera Sel.

4. Primer article de les antenes marcat amb una ratlla externa bruna o rogenca;
una ratlla roja en mitja lluna davant de la base de cada antena 5

— Sense estría al primer article de les antenes 6

5. Sense punts o taques a l'abdomen 4. Picteti M' L.

— Abdomen amb una estría bruna lateral a cada tergit 5. Salvadori nov.

6. Ratlla roja en arc davant de la base de cada antena 7

— Sense aital ratlla a la cara n

7. Abdomen marcat de dos o més punts o estríes brunes a cada tergit 9

— Abdomen verd, sense marques 8

8. Punts del tòrax esborrats o poc visibles; poques venetes esgraonades, unes 3/6.
6. obsoleta Nav.

— Punts del tòrax ben visibles; una ratlla negra a l'angle anterior del protòrax;
procúbit de l'ala anterior negrós a la segona cel•la procubital. ... 7. nigrescens Nav.

9. Cap veneta de l'ala anterior vorejada de bru 10

— Algunes venetes de l'ala anterior vorejades de bru al marge posterior

10. gerundensis nov.

10. Abdomen marcat d'una estría lateral bruna a cada tergit; ala anterior amb
l'extrem del ram del sector del cúbit no enfosquit al marge posterior. 8. striata Nav.

— Cada tergit de l'abdomen amb sis punts rogencs; ala anterior amb l'extrem del
postcúbit no ennegrit al marge posterior 9. amabilis Nav.

11. Abdomen no marcat de punts o ratlles 12

— Cada tergit de l'abdomen almenys amb dos punts o estríes brunes o brunoses 18

12. Poques venetes esgraonades, generalment 2/4 11. modesta Nav.

— Venetes en esgraons més nombroses 13

13. Un punt rodó gran i negre a les galtes 12. maculata Pong.

— Una estría negra a les galtes 14

14. Venetes esgraonades i de vegades altres procubitals i cubitals verdes del tot . .
13 degradata Nav.

— Venetes esgraonades de l'ala anterior negres 15

15. Costat del protòrax amb quatre punts negres, els tres en rengle i el quart al
damunt del terç 14. didyma Nav.

— Protòrax amb tres punts al marge lateral 16

59

ARXIVS DE L'INSTITVT DE CIÈNCIES

16. Ala anterior amb moltes venetes esgraonades, 7/8 0 6/7 i una altra sèrie de
2-4 venetes entre la interna i el sector del radi 15. luxurians Nav.

— Solament dues series de venetes esgraonades a l'ala anterior, i generalment
menys nombroses 17

17. Ala anterior amb el sector del cúbit i sector o ram de la vena axil•lar verds
del tot, sense punt al marge 16. notha Nav.

— Dites venetes amb un punt negre al marge posterior .... 17. adspersa Wesm.

18. Cada tergit de l'abdomen amb dos punts bruns o negres. 18. abdominalis Brau.

— Més marques a l'abdomen, alguna als esternits 19

19. Cada tergit de l'abdomen amb sis punts negres; alguns esternits amb algun
punt bru 21. respersa Nav.

— Menys de sis punts a cada tergit 20

20. Una taca brunosa a molts esternits de l'abdomen prop de l'extrem, una estría
lateral a cada tergit, poc sensible 19. gàstrica Nav.

— Cada esternit de l'abdomen amb una ratlla allargada negra i un punt a l'extrem
a la vora del conectiu, en forma de punt d'admiració 20. Guitarti nov.

Enumeració de les varietats
i. Var. coronata nov. (làm. 1, fig. 12)

Chvysopa prasina Burm. var. Zelleri auct. nec Schn.

Viridi-pallida.

Caput vertice duobus punctis fuscis; primo antennarum articulo puncto fusco
dorsali prope apicem insignito.

Thorax punctis striisque solitis notatus.

Abdomen superne stria laterali longitudinali fusca ad pleraque segmenta.

Alae fere ut in var. striata Nav.

Ala anterior venulis gradatis 5/7, duabus primis et ultimis procubitalibus, duabus
primis cubitalibus totis, reliquis plerisque initio et fine nigris.

Ala posterior venulis gradatis 5/7 viridibus, costalibus primis et aliquot prope
basim totis nigris; aliis costalibus et radialibus initio et fine nigris.

Long. corp. 9'5mm

— al. ant. i2'6mm

— — post. n'5™

60

R. P. Longinos Navàs, S. J.: Crisòpids d' Europa

Hab. Un xic per tot. Prenc per tipus un exemplar existent en ma col•lecció i que
vaig caçar a Sant Esteve de Llitera (Osca) el 23 de Juny de 1912. Generalment les
cites de Ch. prasina Burm. var. Zelleri Schn. se refereixen a aquesta varietat. Tinc
ara la Zelleri per espècie pròpia i autònoma.

2. Var. disticta Nav.

Revista Montserratina, 1907, p. 49.

Els dos primers articles de les antenes són marcats d'un punt bru al cim i al
costat. Venetes en esgraons de la primera sèrie a l'ala anterior poc nombroses, 3-4.
Hab. Espanya: Montserrat.

3. Var. pundigera Sel.

Ann. Soc. Ent. Bel., 1888, XXXII, p. 169.

Un punt negre al damunt del primer article de les antenes. En la resta com la
var. adspersa Wesm., o un xic més pàl•lida.

Hab. Se troba amb el tipus, però molt més rarament

4. Var. Picteti Mac Lachl.

Chrysopa thoracica. Ed. Pictet, Synopsis des Névroptères d'Espagne, 1865, p. 67,
pi. VI, fig. 9-12. (Nom. praeocc. Walker Cat. Brit. Mus. 1853, p. 243.)
Chrysopa Picteti. Mac Lachlan, Ent. Mo. Mag., 1880, p. 63.

Chrysopa prasina Burm. var. Picteti. Navàs, Broteria, i(
Una ratlla roja en mitja lluna davant de la base de
cada antena i una estría bruna rogenca longitudinal al
costat extern del primer article de les antenes; estríes
del protòrax corbes, rogenques. La resta com en la var.
adspersa Wesm.

Hab. Un xic per tot on se trobi la var. adspersa, o al-
menys a Espanya.

5. Var. Salvadori nov. (fig. 7)

P- 255-

Fig. 7.

-Chrysopa prasir
ar. Salvadori Na

Segments de l'abdomen,
de costat.

Similis Picteti Me Lachl.

Caput flavum, stria semilunari rubra ante antennarum basim, alia nigra recta ad

61

ARXIVS DE L'INSTITVT DE CIÈNCIES

genas et ad clypei latera! antennis flavis, primo articulo cxterne stria longitudinaii
fusco-rubra notato.

Thorax viridis, superne fascia media longitudinaii fiava. Prothorax superne puncto
ad angulos anteriores et stria laterali ad discum, fuscis.

Abdomen (fig. 7) viride superne, inferne flavescens, singulis fere segmentis superne
utrimque stria ferruginea ad medium et puncto nigro ad marginem posticum.

Ala anterior venulis gradatis fere 3/6, nigris, aliis plerisque nigris initio et fine.
Àpex sectoris cubiti niger.

Ala posterior venulis gradatis fere 3/5, costalibus et radialibus nigris.

Cetera ut in typo.

Long. corp. 5.^™

— al. ant. n"im

— — post. iomm

Hab. Espanya: Arnes (Tarragona), 28 d'Agost de 1913. En els pins.

Se distingeix fàcilment aquesta varietat per les marques dels segments abdomi-
nals. Per la ratlla externa del primer article de les antenes s'assembla a la var. Pictcti
Me Lachl., per l'estría roja en mitja lluna amb la var. striata Nav. i pel color de les
ales a la var. adspcvsa Wesm.

L'he denominat Salvadori en obsequi del meu company d'excursió D. Marià de
Salvador, en la que realitzàrem a Arnes i Ports de Bezeit els dies 27 i 28 d'Agost
de 1913.

6. Var. obsoleta Nav.

Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 1901, p. 26.

Punts del tòrax esborrats o poc visibles. Ratlla roja en arc davant de les antenes.
Venetes esgraonades generalment 3/6.
Hab. Espanya: Cartagena, Saragossa.

7. Var. nigrescens Nav.

Act. Primer Congr. Nat. Espanolcs Zaragoza, 1909, p. 151.

Cap groc, amb una estría roja en arc devant de la base de les antenes.

Una ratlla negra a l'angle anterior del pronot.

Abdomen verd, sense punts negres.

Ales gairebé com a la var. adspersa. Ala anterior amb la vena procubital negrosa

62

R. P. Longinos Navàs, S. J.: Crisòpids d'Europa

a la segona cel•la abans de la cel•la divisòria. Són negres les venetes costals, la subcos-
tal basilar, les dues primeres cubitals, l'última radial i procubital i les esgraonades 3/5.

Ram de la vena axil•lar negre un troç a l'extrem.

Hab. Espanya: Bezeit (Terol), 9 d'Agost de 1908 (col. m.).

8. Var. striata Nav.

Butll. Inst. Cat. de Hist. Nat., 1901, p. 26 (clau dicotòaiica).
Bol. Soc. Arag. Cienc. Nat., 1904, p. 121, làra. 3, í. 6 i 7 (descr.).

Semblant a Vadspersa. Color general d'un verd groguenc.

Cara amb una ratlla en mitja lluna roja davant de la base de les antenes.

Protòrax marcat de tres punts negres al marge lateral, el posterior sol ésser allar-
gat; al disc dues ratlles brunes allargades, que devegades arriben als dos marges ante-
rior i posterior. Mesonot amb un punt negre al solc oblic, que'l parteix.

Abdomen marcat al damunt amb una estría lateral bruna; freqüentment a sota hi
ha algun punt bru, que s'esvaeix en sec.

Ales més pàl•lides que'l tipus.

Ala anterior amb el ram del sector del cúbit verd a l'extrem o al marge posterior,
jamai assenyalat de negre. Sol haver-hi una ombra a la base darrera el cúbit.

Hab. Bastant freqüent amb el tipus i la var. adspersa.

9. Var. amabilis Nav.

Bol. Soc. Arag. Cienc. Nat., iqii, p. 208, làn. 2, f. 2.

Semblant a la var. adspersa Wesm.

Cap amb una ratlla roja en mitja lluna davant de les antenes.

Protòrax amb dues ratlles longitudinals d'un bru rogenc, al mig un punt bru.

Abdomen amb sis punts d'un bru rogenc al damunt de cada segment, quatre al
mig més grans i dessota tres estríes, la mitjana més curta.

Ala anterior puntejada com a la var. striata, l'extrem del postcúbit no ennegrit
al marge.

Ala posterior amb les sis primeres venetes radials negres, les altres solament al
principi.

10. Var. gerundensis nov. (làm. III, fig. 13).

Similis var. striatce Nav.

Caput linea arcuata rubra ante antennas.

63

ARXIVS DE L'INSTITVT DE CIÈNCIES

Protorax tribus punctis elongatis nigris ad margines laterales.

Abdomen duabus striis dorsalibus longitudinalibus fusco-rubris ad singula fere
segmenta.

Alae fere ut in var. striata Nav.

Ala anterior venulis gradatis 6/7 nigris; margine postico 5 punctis nigris fusco lim-
batis, seu apice 5 venularum marginalium fusco limbato; ramo postcubiti etiam initio
fusco limbato.

Ala posterior venulis gradatis fere 6/7, viridibus.

Long. corp. S'^"™

— al. ant. i3'5mm

— — post. I2mm

Hab. Espanya: Girona, 22 d'Agost de 1910.

11. Var. ads persa Wesm.

Chrysopa adspersa. Wesmael, Bull. Acad. Brux., 1840, p. 210.

Hemerobius prasinus. Rambur, Névroptères, 1842, p. 424.

Hemerobius Ramburi. Costa, Fauna Nap., 1855, p. 14.

Verda.

Cap amb un punt negre entre les antenes i una estría a les galtes i al costat
del clip.

Protorax amb dues ratlles a sobre i tres punts als marges laterals, negres.

Ales amb malla verda, les venetes esgraonades negres i algunes més a la base de
l'ala, les altres gairebé totes al principi i a la fi; vena costal amb un punt negre a
la base.

Hab. Per tot; és més freqüent que '1 tipus. A Espanya es troba per tot arreu, i els
90 per 100 almenys de la prasina pertanyen a aquesta varietat.

12. Var. modesta Nav.

Bol. Soc. Arag. Cienc. Nat., 1906, p. 205.

Petita, verda.

Tòrax amb punts molt petits; abdomen verd, sense punts; poques venetes esgrao-
nades, generalment 2/4, devegades 1/4.

Hab. Espanya, amb el tipus, rara: Saragossa, etc.

64

R. P. Longinos Navàs, S. ].: Crisòpids d'Enrola
i;,. Var. maculala Pongràcz

Allattani Kózlemények, hhj, p. [96.

Distinta del tipus per una gran taca rodona negra a les galtes.
Hab. Hungría.

14. Var. degradata Nav.

Bol. Soc. Arag. Cienc. Nat., 1906, p. 205.

Chrysopa adspersa Wesm. var. n. 5. Schneider, Symb. ad monogr. gen. Chr.,
1851, p. 112.

Venetes esgraonades i a les voltes altres procubitals i cubitals verdes.
Hab. Amb el tipus, més rara. Espanya: Grisén, Saragossa, etc.

15. Var. didyma Nav.

Bulli. Inst. Cat. Hist. Nat.. 1901, p. 26.

Costats del protòrax amb quatre punts negres, els tres en rengle, el quart al da-
munt del tercer; venetes esgraonades 4/6.
Hab. Espanya: Brihuega.

16. Var. luxurians Nav.

Actas Primer Congr. Nat. Espt Zaragoza, 1909, p. 151.

Semblant a la var. adspersa Wesm.

Cap i tòrax verds, amb els punts negres d'aquella varietat.

Ala anterior amb venetes esgraonades 7/8 o 6/7, amb una altra sèrie intercalada
entre la primera i el sector del radi de 2-4 venetes. Cel•la divisòria o ram divisori
negrós a l'extrem, a l'ajuntar-se al procúbit.

Hab. Espanya: Jaca (Osca), Juliol, 1908, Escudé (Col. m.).

17. Var. noíha Nav.

Actas Primer Congr. Nat. Esp. Zaragoza, 1909, p. 151.

Semblant a la var. adspersa Wesm.

Protòrax d'un verd groguenc, pronot amb dues ratlles longitudinals flexuoses del
marge anterior al posterior, gairebé interrompudes, brunoses.

6-5

A R X I V S D E 1. ' I X S T I T V T D li CIENCI E S

AKs amb l'estigma visible, d'un verd blanquinós.

Ala anterior andí la cel•la divisòria assenyalada de quatre ratlles negres, això és, al
principi i a la fi en ambdues venes, procúbit i sector. Venetes esgraonades nombroses,
generalment 6/9. Sector del cúbit 1 sector 0 ram de la vena axil•lar verds del tot, sense
cap punt negre al marge.

Llargària a/""1; ala ant. 14-15™.

Hab. Espanya: Jaca, Juliol 1908 (Col. m.).

18. Var. abdominalis Brau.

Chrysopa abdomine punctata. Brauer, Naturw. Abh. Hail., 1850, VI, tab. II, fig. 7.

Chrysopa abdominalis. Brauer, Verhandl. zool.-bot. Ges. Wien, 1855, p. 705.

IVouot amb dues ratlles longitudinals brunes rogenques amb un punt bru al mig.
Me onot amb dos punts del mateix color, i altres dos al damunt de cada segment del
abdomen. Ales anteriors amb les venetes costals i radials negres, etc, les altres amb
un punt negre al principi.

Hab. Àustria, Alemanya, Espanya, poc freqüent.

19. Var. gàstrica Nav.

Bol. Soc Arag. Cicn. Nat. 1914, p. 33.

Abdomen per sota pàl•lid, amb pèls bruns, amb una taca a gairebé tots els seg-
ments, a voltes esborrada.

Ala anterior andí la vena procubital ennegrida abatis de la cel•la divisòria i en ella;
algunes aixelles de les íorquetes marginals negres.
Llargària 8"""; ala ant. 14"""; ala posi. I2'5mra.

//,//>. Espanya: Ortigosa (Logrofio), 20 Jul.
iqi2 (Col. m.).

20. Var. Guitarti Nav. (fig. 8)

Bol. Sor. Alií;. Cienc. Nat., 1914. p. 175.

Ulls verds en vida, brillants.

Protòrax molt estret cap al davant i arro-
donit, amb dues estríes curtes gairebé com a
punts al damunt (fig. 8 a). Mesonot amb un
punt al mig del solc oblic.

66

R. 1'. Longinos Navàs, S. J.: Crisòpids d'Europa

Abdomen (fig. 8 b) verd; cada tergit amb una estría curta lateral negra prop de
l'extrem; cada esternit amb una estría allargada negra i un punt negre a l'extrem a la
vora del conectiu, com un signe o punt d'admiració. — Làmina subgenital del o* arro-
donida a l'extrem.

Hab. Espanya: Manresa, 4 Agost 1913 (Col. m.).

21. Var. respersa Nav.

Bol. S<>c. Arag. Cienc. Nat. 191 1, p. 208.

Semblant a l'adspersa Wesm.

Palps anellats de negre, l'últim article negre del tot.

Protòrax amb dos punts negres discals abans del mig, altres dos darrera.

Abdomen amb sis punts negres al damunt de cada segment, dos anteriors i quatre
posteriors, i també una estría negra prop del conectiu; segments ventrals amb alguns
punts bruns.

Estigma d'un verd pàl•lid.

Hab. Espanya: Granada, Juny 191 r (Col. m.).

32. Chrysopa Zelleri Schn.

Symb. ad rnonogr. gen. Chi.. [851. p. 114. üab. 38.

Chrysopa prasina Burm. var. Zelleri auct.

Hcmevobius Ramburi. Costa, Neurotteri Emerobiidei, p. 14, n. 2.

Hemerobiíis neglectus. Costa, ibid., p. 15, n. 3, tab. XI, lig. 2.

N. B. Aquesta espècie s'ha tingut i citat sovint com a varietat de la prasina; però
la vista d'un exemplar indubitable de Nàpols existent en ma col•lecció m'ha persuadí!
de son valer específic.

Petita. D'un verd pàl•lid.

Cap amb un punt negre entre les antenes, dos més petits al vèrtex, dues estríes al
costat de la cara; palps negrosos, pàl•lids a les articulacions; antenes verdoses, primer
article amb una ratlla grossa externa negra o bruna.

Protòrax gairebé tan llarg com ample; tres punts negres als marges laterals, dos
davant del solc i dues ratlletes darrera. Al mesonot un punt a cada solc oblic; meta-
not amb dos punts anteriors.

Abdomen sense taques ni punts; pèls negres.

Ales hialines; malla i estigma d'un verd pàl•lid; costal amb un punt negre a la base.

67

ARXIVS DE L'INSTITVT DE CIÈNCIES

Ala anterior amb quasi totes les venetes negres i les forquetes marginals negres en
gran part, les esgraonades 4/6 negres també; sector i rams del radi negres al principi.

Ala posterior amb les venetes costals, les esgraonades 4/5 i altres negres del tot,
les radials al principi i a la íi; marginal posterior (cubital) i forquetes marginals, sector
del radi i els seus rams al principi.

Llargària. 6"""; ala ant. iomra; ala post. 8'5""".

Hab. Itàlia 1 Sicilià.

33. Chrysopa ventralis Curt.

Chrysopa ventralis. Curtis, Brit. Entorn., 1834, p!. i.xx.

Chrysopa adspersa var. 7. Schneider, Symb. .ni monogr. gen. Chrysopa^, 1851, p. 112.

Molt semblant a la prasina Burm.

D'un verd pàl•lid.

Cap amb un punt entre les antenes i dues estríes al costat de la cara, negres.

Protòrax amb tres punts negres als marges laterals, i dues ratllis brunes al disc o
quatre punts, dos punts al mesonot, als solcs oblics.

Abdomen verd, pèls negres; negre per sota excepte l'últim segment 1 a les sutures
transversals.

Ales agudes, amples, malla verda, estigma pàl•lid; venetes costals, les esgraonades
i altres de la base negres del tot, les altres generalment al principi i a la li. Un punt
negre a la base de la costal.

Llargària 8mm; ala ant. I4'5mm; ala post. I2'5mm.

Hab. Poc abundant, se troba un xic per tot. D'Espanya la tinc de Cercedilla
(Madrid) i Ortigosa (Logrofío).

Clau de les varieta rs

1. Dos punts bruns al vèrtex, primer article de les antenes sense punt dorsal

1 . decora Nav.

— Dos punts bruns al vèrtex i un altre dorsal al primer article de les antenes prop
de l'extrem 2

2. Taca interantenal trilobada per davant 1. pullata Nav.

— Punt interantenal arrodonit 3. Jodoti Lacr.

1. Var. de ora Nav.

Bol. Soc. Ara-. Cienc. Nat, 1014, p. 33.

("olor d'un verd groguenc, semblant al que sol presentar la Ch. vulgaris.
Cap groguenc; vèrtex amb dos punts bruns.

K. P. Longinos Navàs, S. ].: Crisòpids d'Europa

Llargària 8'4'mn; ala ant. I4'5"""; ala post. ij'5""".
Hab. Espanya: Ortigosa (Logrono).

z. Var. pullata Nav.

Bo!. Soc. A.rag. Cienc. Nat., [904, p. [41.

Taca interantenal trilobada per davant; primer article de les antenes amb un punt
bru a la cara dorsal prop de l'extrem.

Abdomen més negre per sota, essent negres les articulacions dels segments del mig.
Hah. Espanya: Moncayo.

3. Var. Joduli Lacr.

Bu'l. Soc Ent. France, [912, p. 352.

Vèrtex amb dos punts bruns i un altre al primer article de les antenes.
Hab. França: Foret de l'Hermitain.

34. Chrysopa subcubitalis Nav. (làm. 3, i. 14)

Bull. Inst. Cat. Hist. Nat., 1901, p. 26 (clau dicotòmica). Ibid., 1902, p. 101, 1. 1 (dc;-,cr.).

Mitjana o petita; color verd brillant, en sec un xic groguenc.

Cap amb un punt negre entre les antenes, un altre davant dels ulls i una estría al
costat del clip; palps anellats de negre; antenes amb el primer article gros, marcat
d'una estría externa longitudinal negra, el segon curt, negre per fóra, els altres gro-
guencs, més foscos cap a l'últim.

Protòrax més ample que llarg, un xic estret per davant, angles anteriors truncats
obliquament, marges laterals amb tres punts negres; disc pelut, amb dues ratlles
negres en zig-zag \ £. Mesonot amb dos punts anteriors més grans, altres dos poc
visibles. Metanot amb dos punts negres gairebé esborrats.

Abdomen marcat al damunt amb dues ratlles negres a cada segment, formant
sèrie a cada costat.

Potes febles, tarsos groguencs.

Ales allargades, les anteriors a l'extrem poc agudes, les posteriors més sensible-
ment; malla i estigma verds; costal marcada d'un punt negre a la base; sarrell i pèls
negres.

Ala anterior amb la vena postcubital marcada d'un punt 0 ratlleta curta ;i la base;
la procubital negrosa abans de la cel•la divisòria, aquesta finint més enllà de la pri-

6q

ARXIVS DE L'INSTITVT D!-. CIÈNCIES

inri, i veneta intermitja. Són negres les venetes en esgraons 5/6, les dues primeres
intermitges, les durs primeres i la última procubital, i Ics tres primeres cubitals, les
restants negres al principi 0 a la li.

Ala posterior amb les venetes esgraonades 4/6 i altres de la base negres del t<>t.
les altres al principi 0 a. la fi.

Llargària 8mm; ala ant. n'5"""; ala post. nva""11.

Hah. Espanya. La tinc de Chamartín (Madrid). Saragossa, Sant Esteve de Llitera
(Osca), Albarracín (Terol), Granada, Serra Nevada.

Var. sordidata Nav. (làm. II. fig. 15).

B'jl. Soc. Avag. Cienc. Nat, 190 >. \\ 137.

Primer article de les antenes amb un punt negre dorsal a l'extrem.
Vena procubital marcada d'una, ratlla negra abans de la cel•la divisòria, a la segona
cel•la procubital i cel•la divisòria negra a l'entorn.

Hah. Espanya: Oriola (Alacant). Agost de 1905 (Cl. m.).

35. Chrysopa septempunctata Wesm.

Bull. Acad. Brux., 1S40, p. 210.

Chrysopa angustipennis. Stephens, Brit. Illustrations, 1836, p. 104.

Hemcrobius mauricianus. Rambur, Névroptères, 1842, p. 4^5.

Chrysopa nobüis. Brauer, Haid. Abh., 1850, p. 7, tab. 1. f. 4.

D'un verd pur >> pàl•lid; grau.

Ca]) verd, amb un punt negre entre les antenes i altres sis a. la cara (de vegades
quatre solament), que són: un de rodó a les galtes davant dels ulls i un altre d'allargat
al costat del clip i un altre en arc davant de la base de L's antenes, de vegades esbor-
rat; antenes més curtes que les ales, brunoses cap a l'extrem, verdoses ca]» a la base;
primer article gros i curt.

Protòrax més ample que llarg (tipus), amb una impressió longitudinal al mig de la
unitat posterior i una marca negra a l'angle anterior.

Abdomen amb pèls negres.

Potes verdes, tarsos brunosos, ungles brunes, molt corbes, porció basilar enxam-
plada i arrodonida.

Ales llargues, un xic agudes; estigma i malla verds; estigma llarg, verd obscur, ben
sensible, venetes esglaonades nombroses, negres d'ordinari. A l'ala anterior són negres
les venetes costals, menys al marge costal, les primeres intermitges, procubitals, cubi-

70

R. I'. Longinos Navàs. S. J.: Crisòpids d'Europa

íals i marginals posteriors, menys la primera; altres ho són al principi. A l'ala poste-
rior són negres les venetes costals i radials.

Llargària 13"""; ala ant. iq",m; ala post. iN""".

Hab. Bastant freqüent a tota Europa. A Espanya es troba per tota la península.

Clau de les varietats

i. Vèrtex amb clos punts negres darrera de les antenes .... 1. Montandoni Nav<

— Sense punts al vèrtex 2

2. Coll amb un punt negre dorsal a cada costat; punt anterior del protòrax allar-
gat 2. puncticollis nov.

— Sense punts negres al coll 3

3. Cara amb set punts 0 marques negres; protòrax allargat . . 3. longicollis Nav.

— Cara amb cinc punts o marques negres, estant esborrades les de davant de les
antenes 4. pallens Ramb.

Enumeració de les varietats
i. Var. Montandoni Nav.

Bri iteria, 1910, p. 38, n. 1.

Vèrtex amb dos punts negres darrera de les antenes; un puntet al mig de la cara
sobre '1 clip i un altre al mig del pronot, poc sensible.
Hab. Bucarest, Montandon (Mus. de París).

2. Var. puncticollis nov. (fig. 9).

Caput viride; oculis in vivo viridi-ameis, metallicis; punctis
in facie parvis; stria ante antennas punctiformi, exigua, subob-
soleta; antennis flavis, primo articulo viridi.

Collum (fig. 9) puncto postico laterali nigro. Prothorax an-
gulis anticis oblique leviter truncatis et stria crassa obliqua
nigra notatis.

Abdomen viride, immaculatum.

Cetera ut in typo.

Hab. Maria (Saragossa), 3 Setembre 1913 (Col, m.).

Fig. 9. — Ch .
data Wesm. var. puncti-
collis Nav.

Coll i protòrax.

(Col. m.)

A R X I V S DE L'INSTITY T D E CIÈNCIES

3. Var. longicollis Nav.

Meni. K. Acad. Cim. Barcelona, 1913, t. X. p. 509, f. 18.

Protòrax allargat o més llarg que ample, amb el solc situat abans de la meitat;
Milc longitudinal mig esborrat derrera'l solc; sense taques; solament una inferior negra
a l'angle anterior.

Hab. Bèlgica: Arlon (Col. m.).

4. Var. pallens Ramb.

Hemerobius pallens. Rambur, Névr< ptères, 1842, p. 425, n. 3.

Cap amb un punt negre entre les antenes i dos a cada costat a la cara, mancant
la ratlla de davant de les antenes.

Hab. Amb el tipus, menys freqüent. D'Espanya la tinc d'Oriola, Chamartín, Olot,
Sani Hilari, Pollensa, Capdepera.

36. Chrysopa formosa Brau.

X.ilinw. Al.li.. 1S50, [V, p. S. n. [O, tal.. II. I. í

Chrysopa Bitrmeisteri. Schneider, Symb. ad. monogr. gen. Chrysopae, 1851, p. 23,

tab. 42.

Cal transcriure aquí la descripció original curta, però suficient, afegint-hi quelcom.

Verda.

Cap amb dos punts negres al vèrtex, un punt entre les antenes, una ratlla en
mitja lluna davant d'elles i una estría a les galtes i al costat del clip. Boca rogenca,
palps negrencs. Antenes brunoses, segon article negre a l'extrem.

Protòrax amb dues taques negres dorsals al davant. Altres dos punts negres al
meso- i metanot; els del mesonot se troben al solc oblic i els del metanot al davant.

Potes verdes, tarsos bruns.

Ales amb malla i estigma verds.

Ala anterior amb les venes costals, les esgraonades generalment 7/8 i altres de la
base negres del tot; les radials al principi, com també els rams del sector del radi.

Ala posterior amb les venetes costals del tot negres, les radials i el sector al prin-
cipi; les esgraonades generalment 6/8.

Llargària ()"""; ala ant. I3mm; ala post. 12""".

Hab. Gairebé tota Europa, no rara. La tinc especialment de moltes localitats d'Es-
panya i Portugal.

72

k. P. Longinos Navàs, S. J.: Crisòpids d'Europa

Clau de les varietats

i. Una taca negra al mig del front i una a cada costat de l'occipuci

i. frontalis Pongr.

— Sense aquests senyals 2

2. Punts negres petits al mig del pro-, meso- i metanot; venetes esgraonades de

l'ala anterior negres 2. atomaria Nav.

— Sense aquests punts; venetes esgraonades de l'ala anterior verdes

2. Punts negres al meso- i metanot 3. buíona neix-.

— Sense punts al meso- i metanot 4. Gundisalvi nov.

Enumeració de les varietats
i. Var. frontalis Pongràc.z

Allatani Kòzlemények, Budapest, 1912, p. 201.

Com el tipus, però amb 2-3 taques rodones negres al vèrtex i i-i a l'occipuci. Les
primeres poden ajuntar-se i formar una ratlla transversal. Una taca negra al mig del
front.

Hab. Hungría.

2. Var. (domaria Nav.

Brotcria. 1908, p, 256.

Amb punts negres al mig del pro-, meso- i metanot.
Hab. Saragossa (Col. m.).

3. Var. bufona nov.

A typo differt.

Punctis nigris meso- et metanoti prsesentibus vel pallidis, vel subobsoletis.

Ala anteriore venulis gradatis externis viridibus, procubito vel toto viridi vel stria
ante cellulam divisoriam nigra.

Hab. Espanva: Chamartín, Saragossa, Alacant (Andreu), Manresa, Sarrià. També la
tinc de Cesarea de Capadocia (P. Beraud), Argelia, Rocher Blanc, J. Surcouf.

4. Var. Gundisalvi nov.
A typo differt:
Punctis nigris in meso- et metanoto obsolet is.

73

A R X I V S D E L'INSTI T Y T D E C IENClES

Ala anteriore venulis gradatis externis viridibus.

Long. corp. iomm

— al. ant. 13*5 '

- post. I2'5

Hab. Espanya: Veruela (Saragossa), Agost, 1913. Un exemplar enviat pel germà
Gonzal Palacios S. J., al qual dedico la nova varietat.

Cal també remarcar una anomalia a l'ala anterior. Les venetes esgraonades són 7/9;
però entre la sèrie interna i l'externa hi ha altres tres venetes intercalades amb irregu-
laritat.

37. Chrysopa phyilochroma Wesm.

Bu!!. Acad. Brux., [840, p. 207.

Chrysopa pusilla. Brauer, Haid. Abh., 1850, p. 7, t. II, I'. 4.
tenella. Brauer, ibid., fig. 5.

D'un verd pur.

Cap amb nou marques negres: un punt entre les antenes, dues ratlles en arc
davant de la basc de les mateixes, una estría a les galtes i al costat del clip i dos
punts al vèrtex; antenes sense punt negre intern a l'article basilar.

Tòrax i abdomen semblants a V abbreviata Curt.

Ales curtes i amples; malla verda, estigma verd; pèls negres; algunes venetes de la
base i costals de l'ala posterior negres; les costals de l'ala anterior solament a l'inserció
a la subcostal.

Ungles poc dilatades a la base, gradualment aprimades.

Llargària S'5"""; ala ant. 14"1"'; ala post. I2'5""".

Hab. Se troba per tota Europa, d'Anglaterra a Rússia. D'Espanya la tinc sola-
ment d'Oriola (Andreu).

38. Chrysopa abbreviata Curt.

Chrysopa abbreviata. Curtis, Brit. Ent. 1834, pi. dXX.
Chrysopa abbreviata. Wesmael, Bull. Acad. Brux., 1840, p. 200.
( hrysopa immaculata. Stephens, Illustr., 1836, VI, p. 103.
Hemerobius chlorophanus. Ratz. Forst, 1837, III. 248.

74

R. P. Loxòinos Navàs, S. J.: Crisòpids d'Europa

Trelladaré la descripció de Mac Lachlan (Traus. Ent. Suc. London, 1868, p. 203)
per més completa i precisa,

D'un color verd pur; senyals negre- a la cara i vèrtex.

Cap andí el vèrtex inflat, un xic triangular, amb els angles arrodonits; dos punts
negres davant de les antenes formant arc; una ratlla negra en arc a l'occipuci, amb
freqüència interrompuda i sovint un punt negre darrera 'Is ulls; un gros punt entre
les antenes; front amb una ratlla en mitja lluna davant de la base de les antenes; un
o dos punts negres a les galtes i un altre al costat del clip; palps anellats de negre,
l'últim article gairebé negre del tot; antenes un xic més curtes que les ales, brunoses,
primer article verd amb una. marca interna negra i el segon negre.

Protòrax més ample que llarg; angles anteriors arrodonits; un punt negre a cada
extrem del solc transversal; costats and) una ratlla negra; pèls negres. Meso- i metatò-
rax marcats de negre al costat, damunt.

Abdomen amb bastants pèls negres, i de vegades una ratlla negra al costat.

Potes verdes, amb pèls curts negres; tarsos brunosos; ungles brunes, dilatades a la.
base per sota.

Ales curtes i amples, arrodonides a l'extrem; malla verda, estigma verd; pèls llargs
negres.

Ala anterior amb algunes venetes de la base gairebé del tot negres, les costals a la
vora de la subcostal, les radials als dos extrems.

Ala posterior amb les venetes costals gairebé del tot negres, les radials al prin-
cipi.

Llargària 7'5nmi; ala ant. i2""m; ala post. n'2mm.

II al). Per tota Europa, d'Anglaterra a Crimea, sembla poc freqüent. D'Espanya no
l'he vista encara.

Var. germànica Pet.

Nothochrysa germànica. Petersen, Deutsch. Ent. Zeitschr. 1913, p. 553.

Punts del vèrtex i del mig de les antenes allargats; primer article de les antenes
amb un punt gros al costat intern i un de petit al costat extern, negres.

Hab. Alemanya: Sieg-Mündung.

L'exemplar tipus presenta una anomalia en la direcció del ram divisori que fa la
tercera cel•la procubital semblant a la del gènere Nothochrysa, per la qual cosa l'autor
l'inclogué en aquest gènere, àdhuc sospitant que en podria constituir un altre de nou.
Més tard, però, el mateix autor sospità que podria ser una varietat de la Chr. abbre-
viata, com així la crec.

A R X I V S D E L'INSTIÏ V T D E C I E N C I E S
39. Chrysopa Nierembergi Nav. (làm. III, f. 17).

Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 1908, VI, p. 401, f. 1.

Semblant a l.i formosa Brau. Verda, mitjana.

Cap d'un groc de taronja, amb un punt negre entre les antenes, una estría al llur
davant i un gran punt a les galtes; palps del tot negrencs; vèrtex abombat, marcat de
dos punts o estríes negres.

Protòrax transversal, un xic més estret pel davant, amb dos punts o estríes negres
darrera del solc transversal i els angles anteriors negres; per sota una ratlla negra late-
ral al davant. Meso- i metatòrax verds, amb taques negres al damunt prop de la rel
de les ales, a sota prop de les potes.

Abdomen verd, amb pèls negres 1 una estría negra lateral a cada segment per sobre.

Potes mitjanes, verdes, amb pèls negres; cuixes grogues, tarsos groguencs.

Ales amb sarrell negre i espès; estigma verd, venes verdes.

Ala anterior amb el radi marcat d'un punt negre a la base; vena procubital mar-
cada d'una estría negra abans de la cel•la divisòria. Són negres del tot les venetes
costals, les esgraonades 4/6, les dues primeres procubitals i cubitals; les radials ho són
al principi i a la ii; les marginals posteriors un troç negres al principi, o del tot menys
a l'extrem; les altres verdes.

Ala posterior amb les venetes costals i les últimes radials del t<>t negres, les altres
radials solament al principi, les altres verdes; les esgraonades són 3/5.

Llargària Smm; ala ant. 13"""; ala post. nmm.

Hab. Espanya: Màlaga, P. Risco S. J. (Col. m.)

Clau de les varietats

i. Vèrtex sense punts 3. clara nov.

— Vèrtex puntejat 2

2. Tòrax al damunt amb una faixa lateral bruna, interrompuda al principi del

mesonot 2. nitens Nav.

— Sense aquesta banda 1. Andreui Nav.

1. Var. Andreui Nav.

Broteïui, 191 >. p. 38, n. _*.

Ales més verdes. A l'ala anterior la vena procubital és verda de! tot abans de la
cel•la divisòria, i aquesta mateixa del tot verda; venetes negres en gran pari i del toi

76

K. P. Longinos Navàs, S. J.: Crisòpids d'Europa

ho són les esgraonades; Ics venetes costals són negres prop de la vena subcostal. Ala
posterior amb \renetes esgraonades negres.

Hab. Espanya. Rojales (Alacant), n Juny 1909, Rnd. Andreu (Col. m.).

2. Var. nilens Nav.

Actas Primer Congr. Nat. Esp. Zaragoza, 1909, p. [50.

Més pàl•lida que'] tipus, groguenca.

Tòrax al damunt amb una faixa lateral bruna, interrompuda al principi del
mesonot.

Ales molt irisants; estigma d'un verd rogenc, gairebé de color de taronja.

Ala anterior amb totes les venetes negres; les esgraonades 5/6; els rams del sector
del radi en gran part negres, a la base i en la forca externa.

Hab. Portugal: San Fiel, Maig 1908, R. P. Joaquim da Silva Tavares S. J. (Col. m.)

3. Var. clara nov.

Pallidior.

Caput flavum; vertice haud punctato; oculis in sieco nigris.

Prothorax medio flavus, punctis minoribus.

Ala anterior venulis costalibus primis solum ad insertionem ad subcostam nigris;
3 primis intermediis, 2.a procubitali seu pone cellulam divisoriam et 2 primis cubitali-
bus totis nigris, marginalibus posterioribus solum initio.

Hab. Espanya: Rojales (Alacant), 15 Juny 1909, Rnd. Andreu (Col. m.).

40. Chrysopa ibèrica Nav.

Bol. Soc. Arag. Cienc. Nat., 1903, p. 99.

Mitjana o petita, de color verd, pelosa, amb pèls negres.

Cap d'un verd groguenc, amb diferents marques d'un roig obscur a la cara; un
punt entre les antenes, una estría obliqua davant de llur base, un punt davant dels
ulls i al costat del clip, una ratlla transversal a l'extrem del clip; vèrtex arrodonit,
amb dos punts rogencs al mig i dos més darrera prop dels ulls; antenes llargues, pri-
mer article allargat, assenyalat exteriorment amb una ratlla longitudinal bruna; segon
curt, amb un punt bru poc sensible, o a les voltes esborrat, els altres articles grocs,
enfosquint-se com més van a l'extrem; pèls gairebé del tot negres.

Tòrax verd, marcat de bru. Protòrax niés ample que llarg; angle anterior bru; disc
amb dos punts allargats bruns que afecten la forma de dues ratlles en zig-zag $ \;

77

A R X I V S DE L'INSTI T V T D li C I E N C I E S

marge lateral amb tres punts negres. Mesotòrax amb sis punts, quatre al mig, dos a
la base de les ales, de vegades ajuntant-se en una ratlla o taca bruna. Metanot igual-
ment amb quatre o sis punt-..

Abdomen marcat al damunt de cada segment amb sis senyals negres, ducs ratlles
transverses al mig i dos punts al davant i al darrera.

Potes verdes, tarsos groguencs.

Ales llargues, malla verda; vena costal amb un punt bru a la base.

Ala anterior un xic aguda a l'extrem; venetes costals, Us esgraonades 4/6, les dues
primeres intermitges, procubitals 1 cubitals del tot negres, les altres ho són al principi
o a la fi.

Ala posterior: són negres del tot les venetes costals, les esgraonades 3/5 i algunes
altri's de la base; altres al principi i a la fi.

Llargària j'8mm; ala ant. 12"""; ala post. r.1'5'

Hab. Espanya. Sembla de tota la nació. La tinc d'Oriola (Alacant), Chamartín
(Madrid), Ricla, Veruela, Zuera, Saragossa, Arnes (Tarragona), Montserrat (Barcelona).

Var. asticla Nav.

Jí il. So,. Arag. Cicnc. Nat., [906, p. 204

Sense'ls punts negres del vèrtex.
Iliih. Saragossa (col. m.).

41. Chrysopa hungaiïca Klap.

Verda 0 groguenca, molt variada de negre.

Cap amb una ratlla negra a les galtes que's doblega en angle dret a la base del
clip; un gros punt entre les antenes, unit amb una ratlla fina que dóna volta en cercle
a les antenes, do.-, punts al vèrtex, aprimats cap al davant i enxamplats ca]) enrera
gairebé com un parèntesi; una ratlla en arc a l'occipuci unida amb una altra de curta
al costat dels ulls; al mig i davant de l'arc dos punts bruns; els dos primers articles de
les antenes negres; palps hrunosos, últim article negre.

Tòrax amb una laixa lateral negra.

Abdomen per sota dd tot negre, excepte l'últim segment, quedant solament una
faixa longitudinal verda a sobre.

Potes verdes, tarsos brunosos, ungles molt dilatades a la base.
Mes curtes i amples, ben arrodonides a l'extrem; malla verda; solament algunes

78

R. P. Longinos Navàs, S. J.: Crisòpids i' Europa

venetes de prop de l'estigma i a la base de l'ala negres; veneta primera intermitja
finint a dins de la cel•la divisòria.

Llargària 8mra; ala ant. ii'""1.

Hdb. Hungría.

42. Chrysopa regalis sp. n. (làm. I. fig. 21).

Similis dorsali Burm. Viridis smaragdina in vita, viridi-flava post desiccationem.

Caput viride; stria nigra arcuata ante antennarum basim, media fronte in unam
coalescente et in vertice in duas strias retrorsum divergentes, apice incrassatas, divisa;
stria nigra ad genas et ad clypei latera; occipite flavescente, dnobus pnnctis fuscis
anterioribns, pone apicem striarum verticis; stria nigra juxta oculos, strise nigra late-
rali thoracis respondente; ocnlis in sicco fuscis; palpis nigris, ad articulationes flavidis;
antennis flavis, ala anteriore longioribns.

Thorax viridis, superne fascia laterali nigra, ante sulcum transversum prothoracis
et ad alamm insertionem subinterrupta. Prothorax latior quam longior, marginibus
lateralibus parallelis, margine antico late rotundato.

Abdomen viride, fusco pilosum, inferne fascia media longitudinali picea, ante api-
cem octavi segmenti obsoleta, superne stria laterali longitudinali nigra.

Pedes virides, nigro pilosi, apice tibiarum et tarsis flavescentibus; unguibus basi
fortiter dilatatis.

Alae hyalinae, irideae; reticulatione lsete viridi; subcosta in quarto vel quinto, costa
in decimo basilari nigris; stigmate elongato, viridi, venulis 3-4 in àrea subcostali dis-
tinctis.

Ala anterior apice subacuta, venulis omnibus nigris, etiam marginalibus posteriori-
bus internis, seu apice sectoris cubiti, posteubito et axillari cum singulis ramis; initio
sectoris radii et suorum ramorum, procubito ante et intra cellulam divisoriam; venulis
gradatis fere 6/8, intermediis 5, prima ante et juxta apicem cellulae divisoriae finiente.

Ala posterior apice acuta; venulis costalibus, radialibus, gradatis fere 5/7 et ultima
procubitali, initio sectoris radii et procubiti nigris.

Long. corp. gnu"

— al. ant. i4'5mm
— post. I3mni

— antenn. 15 '5"""

Hab. Espanya: Chamartín (Madrid), i Arnes (Tarragona). (Col. m.)

Per la gran semblança amb la dorsalis Burm. primerament vaig designar amb aquest

79

A R X I V S DE L ' I N S T I T V T DE CIÈNCIES

nom els exemplars de Chamartín (Broteria, 1908, p. 256). L'he dit regalis per sa be-
llesa 1 per haverse trobat per primera vegada prop de la vila coronada d'Espanya.

43. Chrysopa dorsalis Burm.

Handb. der Entorn. II. 1839, p. 981, n. [o.

Chrysopa pini. Brauer, Haid. Abh., 1850, p. 9, tab. II, fig. 2.

Color d'un verd pur, tornant-se groguenc a l'assecar-se.

Cap amb una taca negra en ferma de X entre les antenes, formada per una estría
en arc davant de les antenes que s'uneix amb altres dues del vèrtex i corren fins a
l'occipuci; altres estríes a les galtes i al costat del clip; palps negrencs; antenes amb
els dos primers articles verds, els altres testacis, enfosquint-se cap a l'extrem.

Tòrax al damunt amb una ratlla lateral ampla negra.

Abdomen verd, generalment amb una faixa lateral i una ratlla dorsal brunes.

Potes d'un verd pàl•lid, ungles senzilles, molt corbes.

Ales amb malla verda; vena subcostal negra del tot i també les venetes esglaona-
des, costals, radials i procubitals.

A l'ala anterior el procúbit fins a la cel•la divisòria inclusiu és negre. Altres vene-
tes i les forquetes marginals negres en part.

Llargària iomm; ala ant. 14"""; ala post. 13""".

Hab. Sembla pròpia del centre d'Europa, Alemanya, Bèlgica, etc. N'he visi molt
pocs exemplars.

44. Chrysopa venosa Rand).

Hemerobius venosus. Rambur, Nevroptères, 1842, p. 430, n. 17.

Groguenca; totes les pintures brunes.

Cap amb dos punts al labre, tres al costat del clip, una estría a les galtes, dues
taques al front davant de les antenes gairebé unides al mig i altres dues divergents al
vèrtex; antenes andí una ratlla dorsal al primer article i el segon anellat.

Protòrax curt, molt arrodonit per davant, amb estríes als costats, semblant una
estrella. Meso- i metanot amb faixes al costat.

Abdomen amb els segments amb una faixa irregular, transversal.

Potes groguenques, tarsos rogencs, ungles senzilles.

Ales molt irisants; malla groguenca; gairebé totes les venetes i les forquetes margi-
nals brunes del tot, altres venetes al principi i a la li.

Hab. Espanya i Portugal. La tinc de Sant Fiel, Granada, Oriola, Guadarrama,

R. !'. Longinos N'avAs, S. J.: Crisòpids d'Europa

Escorial, Maria (on n'he agafal a cents en les roques ombrívoles de la vora del
Huerva), Veruela, Ascó, Tortosa, Montserrat, Barcelona, Mallorca. També es troba al
nord de l' Àfrica.

45. Chrysopa Genei Ramb.

Hemerobius Genei. Ranibur, Nevroptères, 1842, p. 4.50, n. t8.

Petita, groguenca.

Tòrax i abdomen al damunt amb una faixa lateral negra.

Cap amb un punt allargat entri' les antenes i una estría a les galtes, una altra al
costat del clip, dues estríes negres al vèrtex divergents cap enrera; antenes amb l'arti-
cle segon anellat de negre.

Ales amb malla d'un verd groguenc i el mateix color a l'estigma; gairebé totes Ics
venetes i les forquetes marginals negres de! tot.

Ungles senzilles.

Llargària 8,m"; ala ant. 12"""; ala post. n""".

Hab. Espanya: Oriola (Andreu), Zuera (Maynar) i Mallorca (Jordà); Itàlia, Sar-
denya i Sicilià. També es troba a Sirià (Col. m.).

46. Chrysopa nymphula Nav.

Rev. K. Acad. Cienc. Madrid, 1911, p. 475. fig. 1.

Petita, groga, tacada de bru.

Cap groc; una estría davant dels ulls i al costat del clip, un punt entre les antenes
i els palps negres; antenes grogues, més curtes que l'ala anterior, amb el primer arti-
cle gros, gairebé cilíndric, assenyalat d'una estría longitudinal externa negra; vèrtex
aplanat, limitat posteriorment per una carena transversal; occipuci amb una ratlla
lateral bruna continuada amb les del protòrax.

Protòrax més ample que llarg, distintament més estret per davant; disc groc, amb
una ratlla al costat bmna. Meso- i metanot, amb una ratlla lateral dividida en dues
pel llarg.

Abdomen groc i sembla amb faixes brunes.

Potes d'un color groc de palla, primes; cuixes intermitges i posteriors assenyalades
d'una taca dorsal bruna abans de l'extrem; ungles dilatades a la base.

Ales hialines, gairebé agudes a l'extrem, molt irisants; estigma blanquinós, poc
distint, allargat; totes les venetes brunes, les venes pàl•lides, embrunides a l'inserció de
les venetes; les esgraonades 4/3 en ambdues ales.

A R. X I V S DE L'INSTI T V T DE CIÈNCIES

Ala anterior amb e] sector de] radi gairebé tot bru, migtrencat com en esgraons,
amb ses venetes (o esgraons) segona i tercera vorejades de bru. Igualment són vore-
jades la segona intermitja, la segona cubital del tot i algunes procubitals al principi.
La cel•la divisòria és oval, terminada per més enllà de la fi de la primera veneta
intermitja.

Llargària 6"""; ala ant. H'2"':"\ ala post. 7'4""".

Hab. Grècia: Atica (Col. Petersen).

47. Chrysopa nympha Nav.

Rev. R. Acad. Cienc. Madrid, 1911, p. 474.

Mitjana, groga.

Cap amb un punt entre les antenes i una ratlla al costat del clip, negres; galtes
roges; palps anellats de bru; antenes groguenques, obscurides ca]) a l'extrem; vèrtex
aplanat.

Protòrax més ample que llarg, amb dos punts allargats oblics al damunt, bruns;
marges laterals amb tres punts negres. Meso- i metanot sense taques.

Abdomen sense taques, groc, pel damunt més obscur.

Potes d'un groc verdós; tarsos groguencs.

Ales mitjanes, hialines, irisants; estigma groc verdós; malla d'un verd pàl•lid; costal
amb un punt bru a la base.

Ala anterior un xic aguda a l'extrem; venetes subcostals, quatre últimes radials,
dues primeres intermitges i les esgraonades 4/5 negres del tot, les altres en general al
principi i a la n. Algunes venetes negres són vorejades de bru: les tres radials, les
esgraonades i alguns rams externs del sector del radi en llur naixement. La vena pro-
cubital és embrunida abans de la cel•la divisòria i en ella mateixa, son ram divisori
és bru. La cel•la divisòria és fusiforme i termina més enllà de la primera veneta
intermitja.

Ala posterior aguda a l'extrem. Cap veneta és vorejada de bru. Són brunes les
costals, la primera radial, les dues primeres procubitals i cubitals; les marginals exter-
nes o rams del sector del radi i les posteriors solament al principi; les esgraonades 5/5
verdes.

Llargària 8m,n; ala ant. 11"""; ala post. 10""".

Hab. Grècia: Tesalia.

4*. Chrysopa nymphodes Nav.

Rev. Russe d'Entorn., 1014.

Groguenca.

Cap testaci; un punt entre les antenes, a les galtes i als costats del clip, bruns;

R. P. Lokginos Navàs, S. J.: Crisòpids d'Europa

vèrtex brunós; ulls d'un bru bronzejat en sec; antenes grogues, els dos primers articles
brunosos.

Tòrax d'un testaci groguenc. Protòrax més ample que llarg, marge anterioi arro-
donit, angles amb un punt bru.

Abdomen d'un groc testaci, sense taques.

Potes d'un groc verdós, amb pèls bruns; tarsos groguencs; ungles molt dilatades .1
la base.

Ales hialines, irisants, un xic agudes a l'extrem; venes groguenques, estigma gro-
guenc, amb quatre venetes distintes al camp subcostal; venetes esgraonades unes 4/5,
brunes.

Ala anterior amb gairebé totes les venetes brunes; algunes venetes radials i les
procubitals del mig i les forquetes marginals al principi i a la fi, i també brunes les
venes a l'inserció de les venetes. Moltes venetes són vorejades de bru poc distintament:
les esgraonades, la primera intermitja, les quatre subcostals a l'estigma, les primeres
cubitals, les aixelles de les forquetes marginals. Hi ha quatre venetes intermitges, la
primera finint al terç apical de la cel•la divisòria.

Ala posterior més pàl•lida; la major part de les venetes i de les forquetes marginals
brunes als extrems, les venetes costals, subcostals i esgraonades del tot; cap veneta
vorejada de bru, excepte les tres subcostals de l'estigma, molt poc visiblement.

Llargària 7'5mm; ala ant. I2'4mm; ala post. n'4"1"1.

Hab. Rússia: Transcaucasia, pr. Elizabetpol, dist. Aresh, Geok-Tapa, 3-15 Septem-
bre 1912, Burr. (Col. m.).

3. Gènere chrysotropia Nav.

Ami. Associat. Nat. Lev.-Perrct, 191 1. p. 12.

Antenes no més llargues que les ales, amb el primer article gran 1 llarg.

Protòrax transversal.

Abdomen del o* amb la làmina subgenital llarga, traspassant l'extrem de l'abdo-
men, carenada per sota, encorvada a l'extrem; ceres visibles, més curts que la làmina
subgenital, drets o angulosos.

Ales amb les venetes esgraonades en dues series.

Ala anterior amb la cel•la divisòria oval; camp costal poc dilatat.

La resta com en el gènere Chrysopa Leach.

El tipus és Ch. Lacroixi Nav.

83

A R X 1 V S D R L'INSTITV T 1) K ( I R N C I Fi S
49. Chrysotropia Lacroixi Nav.

Aün. V ■•-. Nat. [>v.-Penet. 191 1, p. 1 ;. i. 1.

Verda.

Cap groc, palps grocs, sense taques; antenes més curtes que l'ala anterior; ulls
negres en sec.

Protòrax transversal, gairebé doble més ample que llarg, verd, amb una faixa lon-
gitudinal groga .;! raig; marges laterals paral•lels, sense punts. Meso- i metanot verds,
més pàl•lids al mig. Pit verd, pàl•lid.

Abdomen groguenc, embrunit al damunt del segment setè, làmina subgenital del
llarga, estreta gradualment, girada cap dalt a l'últim terç; ceres girats cap dalt i cap
al davant.

Potes primes, d'un verd groguenc a la base, grogues a la fi.

Ales hialines, iris, nits, amb venes verdes, estigma d'un verd groguenc.

Ala anterior amb el camp costal un xic enxamplat prop de la base, amb venetes
negres; les venetes radials són negres al principi, la tercera i quarta intermitja a la fi;
la primera intermitja, les esglaonades 6/7, les intercubitals i cubitals del tot; cel•la
divisòria amb el ram divisori del tot negre.

Ala posterior amb les venetes costals, radials i esgraonades 4/5 negres totalment,
el sector del radi al principi.

Llargària 8mm; ala. ant. 13"""; ala post. 12""".

Hab. França: Haute Payenne (Deux Sèvres), 15 Agost 1911 (Col. Lacroix).

50. Chrysotropia Kusnezovi Nav.

Chrysocerca Kusnezovi. Navàs, Annuaire du Mus. Zool. de l'Acari, [mp. Scienc.
St. Petersb., 1911, t. XVI, p. 533, n. 14, f. 1-4.

Cap groc, sense punts negres; palps grocs; antenes grogues, pàl•lides, amb el primer
article més obscur, gros; ulls bruns en sec.

Protòrax doble més ample que llarg, amb marges laterals paral•lels i l'anterior
arrodonit, verd, amb dues ratlles a la part anterior brunes, del marge anterior al mig
del pronot. Mesonot verd. Metanot verd, amb una faixa lateral bruna.

Abdomen d'un verd groguenc; ceres superiors deia' cilíndrics, curts, inclinats, ro-
gencs; làmina subgenital triangular allargada, rogenca, amb llargs pèls, amb la part
basilar ampla, horizontal, còncava pel damunt; part apical estreta, obtusa a l'extrem,
poc enlairada.

Potes grogues, verdoses, peloses, primes; ungles divergentes, brunes.

R. P. Longinos Navàs, S. J.: Crisòpids d'Europa

Ales sense taques ni senyals, amb irisacions, allargades, agudes a l'extrem; malla
d'un verd groguenc, igual que l'estigma, venetes en esgraons 77, negr<

Ala anterior amb el camp costal enxamplat prop de la base; costal després dreta;
primeres venetes costals brunes als extrems; cel•la divisòria gairebé triangular, amb el
ram divisori dret; la primera veneta intermitja hi arriba al quart apical; venetes esgrao-
nades dispostes en dues series convexes, que s'acosten mútuament cap a l'extrem.

Ala posterior més estreta; venetes costals negres, Us esgraonades dispostes en dues
series paral•leles.

Llargària 8'5mm; ala aní. I3'5'nul; ala post. 12""".

Hab. Crimea. Un exemplar o" ', 26 Juny 1900, Kusnezov (Mus. de S. Petersburg).

4. Gènere nineta Nav.

Broteria, 191 2, p. 98, n. 2

Antenes més curtes que l'ala anterior.

Abdomen del <f amb ceres superiors cilíndrics, visibles darrera de l'abdomen, for-
mant com unes estenalles; làmina subgenital també llarga, carenada per sota, arque-
jada cap dalt a l'extrem.

Ales llargues, estretes, amb nombroses venetes esgraonades, almenys dèu a la sèrie
externa; rams del sector generalment forçats a les duc-, ales.

Ala anterior amb la cel•la divisòria com al gènere Chrysopa, finint més enllà de la
primera veneta intermitja.

Clau de les espècies

i. Venetes esgraonades negres a les dues ales, sobre tot la sèrie externa; altres
venetes negres del tot o als extrems; ceres superiors en arc en pla horitzontal;
làmina subgenital de sobte aprimada i dirigida cap dalt. 1. guadarramensis E. Pict.

— Venetes esgraonades de l'ala anterior i la major part de les altres verdes. . . 2
2. Marge costal de l'ala anterior còncau o escotat al mig; primer article de les

antenes gros, cilindro-cònic 0 oval, de la forma ordinària; làmina subgenital obtusa a
l'extrem, amb un pinzell de pèls 2. fiava Scop.

— Marge costal de l'ala anterior convexe; primer article de les antenes allargat,
cilíndric, dret, almenys dues vegades tan llarg com ample; làmina subgenital de sobte
aprimada i dirigida cap a dalt, aguda 3- vittata ^ esm.

Sç

ARXIVS DE L'INSTITVT DE CIÈNCIES
51. Nineta guadarramensis Ed. Pict.

Chrysopa guadarramensis, Ed. Pictet, Synopsis des Nèvr. d'Espagne, 1865, p. 65,
làm. VI, f. 1-4.

Gran, forta, d'un verd groguenc.

Cap sense punts negres, palps i antenes groguencs.

Tòrax niés groc a la banda longitudinal del mig, més verd als costats. Protòrax
curt, un xic estret pel davant, els costats enfosquits.

Abdomen allargat; ceres del d llargs, corbs cap endins; làmina subgenital triangu-
lar, horitzontal a la base, d<- sobte aprimada i alçada, aguda.

Potes d'un groc pàl•lid.

Ales allargades, poc irisants, estretes; malla groguenca 0 d'un verd blanquinós;
pèls negres i curts; sarrell groc.

Ala anterior ami» les venetes rsgraonades 11/10 negres del tot, sobre tot les exter-
nes; les primeres procubitals i cubitals, i la última procubital; les altres amb un punt
negre a l'un o als dos extrems.

Llargària i6mm; ala ant. 2oimn; ala post. I7'5""".

Hdh. Espanya: Guadarrama, Montseny, Solsona.

52. Nineta fiava Scop.

Hemerobius flavus. Scopoli, Ent. Carn., 170;, p. 270.

Chrysopa fiava. Hagen, Ent. Ann., 1858, p. 20.

subfalcata. Stephens, Illustr., 1836, VI, 105.

vittata. Schneider, Monogr., 1851, p. 65, làm. 6, f. 1, làm. 7.

D'un verd pàl•lid; una ratlla groga longitudinal al damunt del tòrax i abdomen.

Cap totalment sense taques; vèrtex elevat, la part elevada un xic triangular, avan-
çant entre les antenes; aquestes més curtes que les ales, tornant-se obscures cap .1
l'extrem; primer article oval, gros.

Protòrax sense taques, arrodonit als costats, estret al davant.

Abdomen un xic pubescent. Làmina subgenital ampla, triangular, horizontal, ob-
tusa i amb un pinzell de pèls a l'extrem.

Potes molt pàl•lides; ungles brunes, dilatades a la base per sota.

Ales llargues, agudes; malla totalment pàl•lida; estigma gairebé gens més obscur,
allargat.

Ala anterior amb el marge costal sensiblement còncau al mig, ò el camp costal
estret; venetes costals negres a la inserció a la subcostal.

86

K . P. I. on (.ixo s Navàs, S. J.: Crisòpids d'Europa

Ala posterior amb les venetes costals niij4 negres, les altres pàl•lides.
Llargària i2mm; ala ant. 2in""; ala post. 19°"".

Hab. Se troba un xic per tota Europa: Anglaterra, Bèlgica, França, Alema-
nya, etc; no l'he vist d'Espanya.

53. Nineta vittata Wesm.

Chrysopa vittata. Wesmael, Bull. Acad. Brux., 1840, p. 211.

Hemerobius albus. Fabricius, Ent. Syst., 309.

Chrysopa alba. Burmeister, Handl. Entorn., 1839, II, p. 918.
— perla. Stephens, Illustrat., 1836, VI, p. 105.

Hemerobius proximus. Rambur, Névropt., 1842, p. 425.

Chrysopa integra. Hagen, Stett. Zeit., 1852, p. 40.

Molt semblant a la precedent.

Article basilar de les antenes allargat, cilíndric; palps maxil•lars marcats do bru,
especialment l'últim article.

Protòrax amb una marca negra al marge de l'angle anterior.

Abdomen amb la làmina subgenital triangular a la base, horitzontal, de prompte
vertical, endreçada cap a dalt i aprimada progressivament fins a la punta.

Ales allargades, amples, arrodonides a l'extrem; malla i estigma verds, algunes
poques venetes de la base negres.

Llargària I31""1; ala ant. 22mm; ala post. 20mm.

Hab. Se troba amb la fiava al camp i a les col•leccions. D'Espanya, Màlaga, la cita
Walker; però aquest exemplar, segons Mac Lachlan (Journ. Linn. Soc, 1867, p. 268)
pot ésser la microcephala .

5. Gènere hypochrysa Hag.

Entorn. Zeit., 1866, p. .577.

Ales arrodonides a l'extrem; subcostal unida a la costal bastant abans de l'extrem.

Camp costal de l'ala anterior estret a la base; camp procubital de la mateixa divi-
dit a la tercera cel•la per medi del ram divisori; cel•la divisòria gairebé triangular.
Procubital de la mateixa ala dreta, sense inflexions a la cel•la tercera; amb tiridi a la
tercera cel•la.

El tipus i única espècie d'Europa és la H. nobilis Schn.

A R X I V S D E

I N S T I T V T D E CIÈNCIES

54-

Hypochrysa nobilis Schi

la fi;

il da-
ticles

Chrysopa nobilis. Schneider, Symb. ad monogr. gen. Chr., 1851, p. 142, tab. 51.

Hemerobins degans. Burmeister, Handb. Entoni., 1838, II, p. 981.

Petita, robusta, groga, sense pèls, només uns quants a l'extrem de l'abdomen.

Cap amb antenes negres; primer article groc, amb una ratlla interna i externa ne-
gres; palps negres; una ratlla negra a les galtes 1 una altra al costat del clip; una ratlla
negra del front pel vèrtex a l'occipuci i elevació del vèrtex envoltada per darrera
d'una ratlla fina negra.

Pro tòrax gairebé igualment llarg que; ample; angles anteriors arrodonits; una ratlla
mitjana longitudinal negra, una altra als marges laterals. Mesonot amb una taca ne-
gra prop de la rel de les ales i metanot igualment marcat.

Abdomen per sota amb una ratlla lateral negra a cada segment.

Potes fortes, d'un verd groguenc; fèmurs amb una ratlla longitudinal
munt i una banda negra a la li; tibies amb un anell negre al principi i a
dels tarsos anellats finament de negre; ungles brunes.

Ales hialines, blanquinoses, irisants, dues vegades i mitja més llargues que amples,
a l'extrem arrodonides, també les posteriors; venes negres, cap a la base groguenques,
sobre tot el radi d'un verd groguenc fins al terç apical; venetes negres, poc nombro-
ses. Estigma d'un verd fosc.

La larva té els segments més allargats que les altres; verda, groga als extrems; i
les antenes són com dividides en dues parts, portant una seda terminal.

Llargària 7'5mm; ala ant. io""n; ala post. 9""".

Hah. Alemanya, Àustria, França, etc. Sembla molt rara en les col•leccions. En la
meva hi ha un exemplar de Saint Nazaire, que presenta en les ales l'anomalia de no
tenir la cel•la divisòria.

2. Tribu NOTOCRISINS Xav.
Broteria, ioio. p. 59.

Clau dels gèneres

i. Antenes i cos més forts; venetes esgraonades
en series paral•leles, la sèrie externa sortint del procú-
bit i semblant continuació d'aquesta vena (fig. 10, a);

ala anterior sense tiridi al procúbit

2. Nothochrysa M' L.

Cl

-

b

— ■ T^~.. ■■'

Fig. 10.

Al,,

anterior (esquem

itica).

6.

.Xi'tlKiíili \'.« itilllul Ki-K-il.

Nathanica capitata F.

R. P. Longinos Navàs, S. J.: Crisòfids d'Europa

— Antenes i cos més prims; venetes esgraonades internes formant arc, les externes
fent continuació del cúbit, formant arc convexe amb les venetes últimes d'aquest
(fig. 10, b; amb tiridi al procúbit de l'ala anterior i. Nathanica Nav.

6. Gènere nathanica Nav.

Trans. Congress, "í Entorn. Oxford, [913, p. [80.

Clau de les espècies

i. Color dominant taronjat, ales amb les venetes esgraonades de la sèrie interna
més nombroses que les de la sèrie externa; algunes venetes irregulars. 1. corsica Hag.

— Color dominant negre; cap de color de taronja; sèrie externa de venetes esgrao-
nades més nombrosa que la interna 2

2. Malla uniforme, bruna, en venes i venetes 2. capitata F.

— Malla bruna; algunes venes, sobre tot la costal i subcostal grogues

3. ïulviceps Steph.

Enumeració de les espècies
55. Nathanica? corsica Hag.

Chrysopa corsica. Hagen, Bull. Soc. ent. France, 1864, p. 40.

Nothochrysa corsica. Mac Lachlan, Trans. Ent. Soc. London, 1864, p. 208.

Color de taronja.

Cap de color de taronja, amb la cara roja de sang al costat; labre manifestament
escotat; antenes obscures cap a l'extrem; primer article inflat, de mitjana llargària;
palps maxil•lars bruns, els labials groguencs.

Protòrax més ample que llarg, truncat als angles anteriors, d'un color de taronja
obscur, verdós al costat, brunós al davant.

Abdomen groguenc, amb pubescencia negra i groga.

Potes de color de taronja; pubescencia negra; últim article dels tarsos bru; ungles
corbes, no dilatades a la base.

Ales amples, arrodonides a l'extrem; malla espessa, groga, sense taques ni punts;
pubescencia negra, densa; estigma d'un groc brunós. Venetes esgraonades 12/9. Sembla
que n'hi hagi d'intercalades.

Llargària amb les ales plegades I2-I4ram; enforcadura 23-27mm.

Hab. Còrsega.

§9

A R X I V S DE L'INSTITVT D E C I E N C I E S

X. B. No havent visi encara cap exemplar d'aquesta espècie, l'he inclosa amb
dubte en cl gènere Nathanica per la semblança que té, segons la descripció i dit de
l'autor, amb les altres dues espècies, i per la semblança que ofereix amb els Osmílids,
als quals s'aveïnen les espècies del gènere Nathanica X.iv.

56. Nathanica capitata F. (fig. 10, b)

Hemerobius capitatus. Fabricius. Ent. Syst., 1703. II, p. 82.
Chrysopa capitata. Stephens, Illustr., 1836, p. 102.
Nothochrysa capitata. Mac Lachlan, Trans. Ent. Soc, 1868, p. 207.
Cos negre de pega.

Cap roig, un xic de color de taronja, amb els dos primers articles de les antenes;
els altres negres; palps negres brunosos.

Protòrax d'un roig obscur tirant a taronja.

Abdomen rogenc a l'extrem.

Potes testacies, genolls negres; ungles senzilles, poc corbes.

Ales curtes, amb belles irisacions; malla bruna; estigma bru rogenc.

Llargària io'2mm; ala ant. l6'5mm; ala post. 147""".

Hab. Espanya (a Montserrat abundosa), França, Alemanya, Bèlgica, Anglaterra, etc.

57. Nathanica fulviceps Steph.

Chrysopa fulviceps. Stephens, Illustr., 183b, p. ioi, pi. XXX, fig. 2.

Hemerobius erythrocephalus. Rambur, Névroptères, 1842, p. 42S, pi, IX, f. 5.

Nothochrysa fulviceps. Mac Lachlan, Trans. Ent. Soc. London, 1868, p. 207.

Color bru, cap rogenc 0 negrenc.

Cap i primer article de les antenes de color de taronja, aquest article amb un petit
punt bru a la banda de dins; la resta de les antenes d'un bru negrenc; palps negrencs.

Pro- i mesotòrax groguencs, als costats bruns negrencs; metatòrax un xic. negrenc
anteriorment.

Abdomen bru negrenc; una ratlla lateral i l'extrem, sobre tot dessota, groguencs.

Potes groguenques; tarsos bruns; ungles dilatades a la base per sota.

Ales allargades, l'anterior obtusa a l'extrem, la posterior aguda; malla negra;
estigma allargat, obscur; les venes costal, subcostal, radi i cúbit pàl•lides.

Llargària 13""": ala ant. 2o'im'"; ala post. l8'5mm.

Hah. Anglaterra, Bèlgica, França, Alemanya, etc. Fins ara no s'ha trobat d'Es-
panya.

90:

R. P . L o N G i N o s Navàs, S . J . : ( nsòpids d'Europa
7. Genre nothochrysa Mac Lachl.

Traus. Entorn. Soc. London, 1S68, p. 195.

Fornia robusta. Les antenes són fortes, niés curtes que l'ala anterior.

Labre més 0 menys escotat per davant.

A l'ala anterior la tercera cel•la procubita] és migpartida per una veneta gairebé
paral•lela al procúbit i al cúbit en dues cel•les gairebé rectangulars. Procúbil sense
tiridi.

Les venetes en esgraons són gairebé paral•leles a les dues ales, i l'externa sembla
sortir 0 fer continuació del procúbit (fig. 10, a).

Mac Lachlan no assenyalà cap espècie per tipus de son gènere Nothochrysa, però hi
enclou les espècies d'Europa fulviceps Steph., capitata Fabr., itàlica Rossi, stigmatica
Ramb. i corsica Hag. amb altres d'exòtiques.

Tenint compte que Yitalica Rossi representa la forma més general de les diferents
espècies de Nothochrysa i li escauen millor els caràcters assenyalats per Mac Lachlan,
especialment aquell «Form morè robust» la prenc per tipus d'aquest gènere restringit
de Nothochrysa. Així hi quedaran encloses gairebé totes les espècies descrites sota
aquest gènere.

Al contrari les espècies fulviceps i capitata, molt aberrants de la forma general de
les primitives Nothochrysa, quedaran separades, amb altres similars, sota mon gènere
Nathaiüca.

58. Nothochrysa itàlica Rossi (fig. 10, a)

Hemerobius italicus. Rossi, Fauna etrusca, 1807, p. 12.

— lateralis. Olivier, Encycl. méthod. Hist. N. VIII, 61, n. 10.

Chrysopa itàlica. Burmeister, Handb. Entoni., 1838, II, p. 981, n. ij,

Hemerobius grandis. Rambur, Faune ent. de l'Andal. II.

Nothochrysa itàlica. Mac Lachlan, Traus. Ent. Soc-. Lond., 1866, p. 208.

Gran, cos robust, color groc, en part bru.

Cap gros; antenes grosses, negres, els dos primers articles groguencs; palps negrosos.

Protòrax més ample que llarg; angles anteriors truncats obliquament; marges late-
rals bruns. Meso- i metanot amb faixa lateral bruna.

Abdomen groc pel damunt amb faixa longitudinal bruna; per sota bru, els dos
últims segments grocs.

Potes grogues; fèmurs i tibies anteriors 1 mitges a l'extrem brunes; tarsos brunosos.

Ales grans, blanquinoses, agudes; reticulació groguenca pàl•lida; estigma allargat,

A 1-: X I V S D li L'I N S T I T V T D E C 1 !•". N C I E S

brunós; venes esgraonades a les dius ales, les costals a l'aln anterior i algunes de la
base negres o brunes; molles altres al principi i a la li.

Llargària iymM; ala aní. 23mm; ala post. 21 '5""".

Hab. Europa meridional: Espanya (amb Mallorca), Itàlia, Rússia meridional, etc.

59. Nothochrysa stigmatica Ramb.

Hemerobius stigmaticus. Rambur, Névroptères, 1842, p. 429, n. 15.

Chrysopa stigmatica. Schneider, Symb. monogr. gen. Chrysopa, 1851, p. 153, t. 57.

Nothochrysa stigmatica. Mac Lachlan, Trans. Ent. Soc. London, 1866, p. 208.

(iran, color groguenc, un xic ros.

Cap amb antenes negres; primer article groguenc, segon bru.

Pro tòrax doble més ample que llarg, groguenc, amb solc transversal a la meitat i
en ell una ratlla bruna a l'un costat i l'altre.

Abdomen groguenc; per sobre una gran taca bruna a l'extrem de cada segment.

Ales estretes, llargues, agudes; malla i estigma d'un groc ros.

Ala anterior amb algunes venetes brunes i punts negre-- en el tars basilar, en les
3-5 primeres venetes radials, a les dues primeres procubitals, al marge posterior entre'l
ram del cúbit i la primera veneta cubital externa, i al mateix marge quatre punts
més a l'extrem de les venetes marginals posteriors.

Ala posterior sense taques.

Llargària 14°""; ala ant. 2omn'; ala posí. i5mm.

Hat). Espanya. El tipus és de Màlaga. La tinc de Serra Nevada, Mazarrón, Sipàn
(Osca) i Mallorca. Se troba també als Marrocs i Alger.

Resum
Tribus: 2. Gèneres: 7. Espècies: 59. Varietats: ^~

92

R. I'. Longinos Navàs, S. J.: Crisòpids d'Europa

APÈNDIX

Cal fer esment d'altres espècies que s'han citat amb el nom de Chrysopa i no

contenen en aquesta monografia.

i Chrysopa bimaculata Hag.

Ann. S"c. Ent. France, [864, p. 4".

Es nomen nudum, sense descripció i no' s pot saber si pertany a una forma ja cone-
guda o a una altra de nova. Se troba a Còrsega.

2. Chrysopa parvula Doumerc.

Ann. Soc. Ent. France, 1861, p. 19^.

La descripció delata evidentment un Hemeròbid, potser YHemerobius nitens o ivn
altre de semblant.

Serà útil transcriure aquí la descripció, facilitada amicalment per mon correspon-
sal d'Estats Units Mr. Nathan Banks. Diu així:

«Description d'une nouvelle espèce de Névroptère de la tribu des Hémérobiens.

»L'espèce que je nomme Chrysopa hawaià (0) et que je crois nouvelle, pourrait
peut-ètre recevoir par les néologistes la dénomination générique de Melanops par
opposition à celle de Chrysops, si ses mceurs, inconnus pour le moment, se trouvaient
ultérieurement différentes des autres Hémérobiens. Elle a 3 lignes ' . de longueur; sa
couleur est d'un jaune citron clair uniforme, mais ce qui la caractérise particulière-
ment a la première vue c'est la grosseur de ses yeux globuleux, noirs pendant la vie
et après la mort; la longueur approximative de ses antennes noires, à articules moni-
liformes moins allongés, que chez les autres espèces, et en fiu par deux taches rondes
et noires placées de chaque cóté sur le corselet, pres de la téte. Je n'en connais pas le
màle. J'ai pris cette jolie espèce le 8 mai 1861, sur les feuilles humides des aulnes
qui bordent la berge pres du pont Royal.

»J'aurais volontiers nommé cette espèce nigricornis si Burmeister n'avait déjà
employé ce nom spécirique pour une espèce américaine de ce genre.»

93

R. P. LONG]

ros \ a vas.

)pids i'Europi

TAULA ANALÍTICA

( Irganografía, i .

Biologia. 2.

Distribució geogràfica, *,.

Divisió de la família en tribus. 8.

i. Tribu Crisopins Nav. 9.

1. Gènere Cintameva Nav. 9.

1. Cintameva perla L. 10.

2. Walkeri Mae l.achl. 11.
5. venulosa Nav. 1 2.

4. coniitissa Nav. 12.

2. Gènere Chrysopa Leach. 13.

1.» Secció: PURíE. 18.

1. Chrysopa ecliptica Nav. 18.

2. — vidgaris Schn. 10.

var. 1. cavtiea Stcph. 23.

2. fulviceps Pongr. 23.

3. Buchi Nav. 23.

I. bilineata Nav. 2 j.
5. büeria/a Sebn. 24.
i), rubropunctata Brau.
7. lul•liana Nav. 24.

— s. ruliricata Nav. 2 [.
9. thoracica Nav. 2;.

in. disticha Nav. 25.
1 1. íP.quata Nav. 2 :.
1 2. viridella N.n . 26.
1 3. Barnolai Nav. 2''.

1 |. rufosiigma Pongr. 2
— 15. tristicta Nav. 26.
_ i'-, aragonica Nav. 27.

— 17. ornata Nav. 27.

! x. catalaunica Nav. 2;
io- stigmalis Nav. 27.
20. microcephala Brau.

2 1. ( ingulata Nav. 28.

i ■ , 1 .i

■. 22. radialis Na
2 5. ftcWíi Nav. 29.
2 1 H»gi op / ra Nav. 2 1.

2 5 i/cji/'.; OSíl Na\ . 29.

26. lateralis Nav. 30.

27. namurt ensis Nav. 31
27 bis. Jw/íi/íí Pongr. 31

28. (Kíaía Nav. 31.
■ l•in. 31.

Petersem Nav. 32.
1 raspedia Nav. 52.
o/òa I.. 33.
polonica Lur. 3;,.
lamproptera Stein. 3 (..
nigrovenosa l 'ongr. 34.
viridana Schn. 35.

— var. i. aila•quatii Nav. ■.".

2. marginalis Na i . 36.

3. montana Nav. 36.

/,//,</,, Na',. ;/.

tenella Schn. 37.

j/íL-f /, as/íi/íi Brau. 38.

7,/ Nav.
Nav. 39.

2. .-I /or.
['noi ;;<//'< Nav. 19
gmnatensis Ed. Pict. 40.

— var. 1. pyrenaica Nav. |i.
'i/ic••/ti Nav. 41.

narcissina Nav. 42.
flavifrons Brau. 42.

— var. 1. genictUala'Ed. Pict. 14.

2. monticola Ed. Pict. 14.

3. laietana Nav. 45.

— ! -l/< ven Ed. Pict. 45.

5. nigropunctata~Ed.Vi<\. |;

— 6. difformis Lacr. 47.
_ 7. gallica Lacr. 47.

95

A R X I V S I > ! .

X S T I T V T D E Cl E N C

i flavifi

t.riparia VA.

0. cosmeta Nav

n. ,•,';./.'7,í Nav.

P

1 !

'■ -19

2. exoruata Na

;. O/Hí/c: í 1 X.:

• 5°

, lathi ala Schi

i ;cudera X,i\

; j

,,ll„la Schn.

; ;.

1 ,rcom Na

MACULATS :

Lachl. 54.

ii puvclata

..;, i. f/i pro, »/>//.«/« Nav.
hoccra Na
;. sca/aj i s Nav. ; -
, ?,m/„ Lacr. 58.

/■; ,íï/i.' i Bui m. ;8

var. 1 . [i« onata Nav 61 1
2 í/^/íi í« X . 6i
: , '(;//, /ít,'fTi/ Sel. 61 .
I Pí'e/e/í Mac Lachl. (
; Síi/í ado; ■ Nav. 6i
1. obsoleta Nav 62
7. irigres \

triata Nav. 63

i, i;;/.;/ i'/ i N.i '. 63

[( 1 gi 1 ;:/'</.• líiis Nai 63

I I , ad / . I ■-. / \\ ■■ ,, 64

1 2. modesta Nav. 64.

1 3. macidata Pon

1 1 degradata Nav. 65.

1 5. didyma Nav. 65.

16. /;í ríí) í'íMïs Nav 65

1 7. (.'.<//,-.( Nav. 65.

is. abdomin tlis Brau. 6
[9. ga .- -• / í . / X., 66
2i 1. Guitai tt Nav 66
21. rMpersa Nav. 1.7.
/cíltti Schu. 67.
ventralis Curi. 68.

var. 1. aVcora Nav. 68.
■ 1 1 Nav. 60.
3. /od", !j I... 1 9
uocmí .-,« Nav. 69.

\ ar. sordidala Nav.
.eptempunciata Wesm 70.

1 V, H/a»íZo« Nav. 71.

2 puncticollis Nav. 7 1.

3 longicollis Nav. 72.
1 ^aliens Ramb. 72.

/..,,......, Brau. 72.

• iv. 1 frontal u Pongr. 73.

2 atotnaria Nav. 73.

3. bufona Nav. 73.

t Gundisalvi Nav. 73.
phyUochroma Wesm. 74.
abbreviata Curt. 74.

Nieremhergi X n 76

var ,. Ihíwkí Nav. 76.
■■■■.■ -j/s Nav. 77.
3 ,/ ti'rt Nav. 77.
rtwíVa Nav. 77.

v ir. as/ :'c/ 1 Nav. 78.
■ g >, 1 Klap. 78.
, g-fl/t's Nav. 79
i/í's Burm. 80.
a Ramb 80
',.)/:/ Ramb. 8 1 .
nymphula Nav .81.
uympha Nav. 82.
nymphodes Na 82.
Gè icrc Chrysotropia Nav. 83.
1. Chrysotropia Lacmixi Nav. 84.
j h't :•*>/■■ "ori X;iv. S4.

1 Gènen Nineta Na 85.
1 . Nineta guad 11 1 1 1 >/ I ■ > 1

//ff." 1 Si

3. ,-//,'.//</ Wesm. 87.

; (.entre Hypochrysa H.il; 87.
Hypochrysa nobilis Schn. 88.

Tribu Notocrisins. 88
i. Gènere Nathanica Nav. 89.
1 . Xathai 1 cot ca Ha

capitata F. 90
3. fulviceps Steph. 90.

Nothochrysa Mac Lachl. 91.
1 Nothochrysa itàlica Kossi 91.

stigmatica Ramb. 92

APÈNDIX

1 bimaculata Hag. 93

patenta Doiuii' ■

9&

R. P. Longin* - Navàs, S. J.: Crisàpids d'Europa

TAULA ALFABÈTICA

DE LA PART SISTEMÀTICA

abbreviata, 17, 74.
abdominalis, 60, 66.
abdomine punctata, 66.
ada;quata, 35. 36.
adspersa, ?j. 61 , 62

6;, 68.
aequata, 21, 25.
affinis, 19.

Alarconi, 3, 14. 53, 54.
alba, 14, 33, 34.
alba, 87.
albus, 33, 87.
amabilis, 59. 00, 63.
Andreui, 76.
angustipennis, 70.
aragonica, 2 1 , 27.
asticta, 78.
Ataresi, 39.
atomaria, 73.

Barnolai, 21, 26.
bella, 22, 29.
bilineata, 20, 24.
bimaculata. 93.
biseriata, 21, 24, 29.
biseríaíus, 24.
Buchi, 20. 23.
buíona, 73.
Burmeisteri, 72.
Burri, 17, 55.

cancellatus, 10.
capitata, 88, 89, 90, 91
capilalus, 90.
carnea, 20, 23.
catalaunica, 22, 27.
caucàsica, 16, 55.

chlorocephala, 57.
chlorophal•lus, 74.
Chrysopa, 13 et pass
CHRYSOPIDAi, 1.
64, 65, . hrysops, 10.

Chrysotropia, 9 83, 84.

cingulata, 22, 28.
Cintanxeva, 9, 11, 12.
clara, 76, 77.
clathrata, 16, 40, 51.
comitissa, 10, 12.
coronata, 59, 60.
corsica, 89, 91.
cosmcta, 44, 43.
craspedia, 14, £2.
Crisopins, 9.

dasyptera, 10, 54.
decora, 68.
degradata. 59 65.
didyma, 59, 65.
difformis, 44, 47.
üisticha, 21, 25.
disticta, 50, 61.
ditaia, 22, 31.
dorsaüs, 18, 79, 80.

ccliptica, 13, 18, 19.
elegans, 88.
escudera, 1 5, 52.
exornata, 44, 50.

fiava, 85, 86, 87.

flaviírons, 16, 34, 42, 45, 46, 47,

48,49, 50.. 51.
fíavtts, 86.

formosa, 17. 45, 72.
frontalis, 73.

fulviceps (Chrys.), 20. 23.
fulviceps (Nath.), 89, 90, y.

gallica, 44. 47.
gàstrica, 60 66.
Genei, 18, 81.
gcrriculata, 43, 44.
germànica. 75.
gerundensis, 59, 63.
gracilis, 14, 31.
granadensis, 40.
granatensis, 1 5 . 40.
grandis, 91.

guadarram'.'ïisis. 85, 86.
Guitarti, 60 66.
Gundisalvi, 73.

Hcwcrobüis, ;

70. 72, 74, so.

90, 9:.
hilaris, 15, 37.
hungarica, 18 78.
Hypochrysa, 9. 87;

ibèrica, 3, 17, 77.
immaculaia, 74.
incarnata, 23.
inomata, 15, 39.
insignata, 57, 58.
integra, 87.
itàlica, 88. 91.

Jodoti, 68, 69.

Kusnezovi, 84.

9. 24, 33

. 8r, 85, 87, 88,

97

ARXIVS DE L ' I N S T I T V T D

CIÈNCIES

Lacroixi, 83, 84.
laietana, 43, 45.
lamproptera, 14, 34.
lateralis, 23, 30.
lateral is, 01 .
lineolata, 40.
longicollis. 7 : . 72.
lulliana, 2 1 , 24.
luteola ,15. 41.
luxurians, 60, 65.

maculata, 10, - < 65.
Maculata?, 13, 54.
marginalis, 35, 38.
marginata, 38.

nobilis, 87, 88.
nobilis, 70.
notata, 22, 31.
notha, 60.
Nothochrysa, 75, 8S,

NOTOCRISIXS, (). 88
nympha. 18, 83.
nymphodes, 1 8, 82.
nymphula, 18, 81.

obsoleta, 59, 62.

opulenta. 44. 51 1 51.
ornat a, 22. 27.

mariana, 17. 56-

pallens, 7 1, 72.

mauriciai

pallida, 14, 53.

Mi'/dHi';' ■

parvula, 93.

Meycri, 43, 45.

perla, 3, 10, 11, 19

microcephala, 22, 28, 87

Peterseni, 14. 32.

modesta, 59. 64.

phyllochroma, 17.

mon ta na, 36, 37

Picteti, 59, 61.

Montandoni, 71-

pini. 80.

monticola, 43, 44, 46

polonica, 1 (, 33.

prasina, 17, 57, 58

namurcensis, 23, 30.

67, 68.

narcissina, 16, 42.

prasinus, 6 |

Nathanica, 88, 89,

primavei ia, 2 \

neglectus, 67.

proximus, S/.

neraorosa, 23. 29.

pullata, 68, 69.

Nierembergi, 3, 17, 76.

puncticollis, 71.

nigrescens, 59, 62.

punctigera, 59, 61.

nigricostata. 15, 38.

Pura-. 13, 18.

nigropilosa, 2^,. 26.

pusilla, 74.

nigropunctata , 44, 45, 40,

50, pyrenaica, 41.

5 '•
nigro venosa, 14. 34.

radialis, 22, 28, 29

Nineta, 9. 85, 86

Rambitri, 6 1, 67

nitens, 76. 77.

regalis, 18. 79.

respersa, 60, 67.
reticulata, io
riparia, 44, 46, 48.
rubricata, 21, 24, 27.
rubropunctata. 21. 24.
rufostigma. 2 1 . 26.

Salvadori, 59, 61.
scalaris, 57.
septempunctata. i;.7C
sordidata, 79.
stenoptila, 31.
stictocera, 57.
stigmalis, 22, 27.
sügmatica, 01, 92.
stigmaticus, 02.
striata, í<j & >. 62, 63.
subcubitalis, [6, 69.
subfalcata, 86.

tenclla, 1?. 37.
tendia, 74
thoracica, 2 1 , 25.
thoracica, 6 1
tt icoloí . 3 1
tristicta, 21, 26.

venosa, 1 8, SO.
venosus, 8
ventralis, i<>, 68.
venulosa, 10, 12.
vestita, 44. 49.
viridana, 1 ;, 35, 37.
viridella, 10. 21, 26.
vittata, 85, 86, 87.

Walkeri, to, 11.

ZeUeri, 1 7, 60, 61, 67.

98

AHXIVS DE IJIINSTITVT DE CIÈNCIES

Lòm.I

12. Chr. prasina Burm.
v. coronala Nav

21. Chr. regalis Nav

m^

18. C/ir. Nltrtmbtrgi v. Andreu/ Nav.

5. Cftr. /u/fOía Nav.

AUXIVS HE C1TSSTITVT PK ( IR NCIKS

L «i m. II

■ V./'ï

í

Zhr. ibèrica Nnv X 4.

LW '

r

> \ \ v- \ W ./

ii^i^/

~

. C.inlamevn venulnsa Na

10. CAr. Bu/tí Nav. X 4.

2 Cintamem Walkeri Mac Lgchl.

AHXIVS DE UINSTITVT DE CIENCIE

àni m

#

S

II. Chrysopa Atirconi Nav. x 10

g

( /

7. CVw flavifrons Br
v. lalttasiu Kj. .

14. í.'.'ií. subcn'•itiins N*v. ^ i.

17. (.ftr. Afrérei e

<*•

• »

Li'

X í.'nr flavifrons Brau.
opulenta Nav

13. Chrysopa prasinu Biirni var. gerundens

I

R. P. Longi

: iòpids d'Europa

EXPLICACIÓ DE LES LÀMINES

Figura i. Cintameva Walkeri Mac Lachl. Cap i protòrax.

» 6. Chrysopa lulcola Nav. X 4. Meitat dreta.
» 12. — prasina Burm. var. coronaía Nav. Cap i protòrax.

[8. Nierembergi Nav. var. Andreui Nav. Base de l'ala anterior.

19. var. r/ara Nav. Cap i part del tòrax i de l'ala anterior,

» 21. regalis Nav. X 8. Meitat dreta.

Cintameva Walkeri Mac Lachl. Extrem de l'ala an

— vemtlosa Nav. Cap i protòrax.

Extrem de l'ala anterior.
comitissa Nav. X 6. Ala anterior.
Chrysopa caucàsica Nav. X 4 . Meitat dreta.
Burri Nav. X 4. •> »

— stibcubitalis Nav, v.ir. sordidata Nav. Ba

— ibèrica Nav. X. 4. Meitat dreta.
nymphodes Nav. ■> »

de l'ala anterior. Amb molt aument.

Figura 7. Chrysopa fiavifrons Brau. var laietana Nav. (',

» 8. — — var. opulenta Nav. Cos.

» ir. - Alarconi Nav. X jo. Meitat dreta.

«13. ■ — prasina Burm. var. £í rundensis Nav.

14. - subcubitalis Nav. X 4. Meitat dreta.

» 17. — Nierembergi Nav. X 4. ■> »

ise de l'ala anterior. Amb molt aument.

Colegio del Salvador, Zaragoza.

99

.

*»->>5 ví»:í» v** ^ v>

K

»v* *** v

lMI>

j)*))! r>V * 9 *> >>>* *>* * B >> r > * ^ i >> V> >>* r>|

iï % í oví j>* >,r )>J- >>* ;y » >;* )V i)»»;.)! )v* >,> >>r> J >J

>v >j* j>>»? :-(a9 o\

u

-& yj» *>i» 2>i

»>>»> > y

)7SYS >j V^1 '

<< * > y

i* . > 'i

> > •>:■>■> j>

3 9088 00665 5856

k^-fc-