R. MUNTANÉ
MADRID S©cie<3.a<3 ds Autores KepaLÍioleQ
DITXÚS TENORIO!
JUGUET CÓMIOH EN UN AOTE Y EN VERS
ORIGINAL DE
RAMÓN MUNTANÉ
BARCELONA
BIBLIOTECA «TEATRO MUNDIAL» 21 - Carrer de Sant Pau - 21 19T4
REPARTIMENT
Mercè 20 anys.
Maties 55 »
Enrich 25 »
Don Pau 50 »
L'acció, a Barcelona.
Dreta y esquerra, les de Vactor.
Aquesta obra és propietat de l'autor. La «Sociedad de Autores Espanoles» és l'encarre- gada del cobro dels drets de representació. Queda fet el dipòsit que marca la lley.
Totes les societats que vulguin representar aquest juguet tenen de subjectarse als exemplars publicats pel «Teatro Mundial» (Suplement Català), puig aquesta edició és diferent de les anteriors.
FÈLIX COSTA
IMPRESSOR
Nou de la Rambla, 45
itAtAtAtAfAtA*AtAtAtAtAb
ACTE UNICH
'escena representa una sala ben amoblada. Porta al fons que4 con- duheix a l'escala y una a cada costat. Al mitj, taula ab tapete.
ESCENA PRIMERA
»ON MATIES, qu'estarà assentat al costat de la taula llegint «Don Juan Tenorio».
Víatíes «...como al mundo es bien notorio ;
si en vuestro alcàzar mortuorio me aprestàis venganza fiera, daos prisa, que aquí os espera otra vez don Juan Tenorio.»
(Tanca el llibre.)
i M'encanta molt, aquest drama ! Sempre l'estich fullejant, i Es l'obra que més m'engresca del teatre castellà ! El que a mi més m'entusiasma, del Tenorio, és Tacte quart quan en Gonzalo y Mejía moren als peus de don Juan. També és bonich el sisè acte quan se n'entra el convidat, don Gonzalo, y els de taula es queden endormiscats, i Són escenes de gran mèrit ! Per mi, el més gran ideal fóra ser sogre d'un gendre,
672095
i què dich jo ! d'un comediant,
perquè d'aquesta manera
podríem representar
el Tenorio tantes voltes
com a mi em passés pel cap.
Més la noya no vol còmichs,
y jo, me l'estimo tant,
que, vaja, per no enfadaria
fins em veuria capàs
d'anar descals... dins d'un cotxe
y pujar a Montserrat.
j Carambes ! Ara que hi penso :
a les nou m'haig de trobar
a casa de l'amich Freixes,
que ja'm dèu està esperant.
Alaba molt el Tenorio
aquest també ; y és el cas
que a les festes a la tarde
sempre el fem dalt del terrat, (ai púbiich.)
(i Vostès -no m'han vist may ferlo?
^No?... donchs ara ja'm veuràn
com en cinch minuts escassos
faré un tros de l'acte quart.
Vaig- a buscar la pistola
y l'espasa. (Matías se'n va per l'esquerra, tor- nant al poch rato ab una escombra y la mà de morter.) j Ja, ja, ja !
Posem ara les cadires ;
Una per Cada COStat. (Fa tot el que indica.)
Aquesta (Per l'esquerra.) serà el Mejía ; jo faré l'audàs don Juan ; , aquesta (Per la dreta.) farà el Gonzalo
y ja ho tenim arreglat. (Mirantse les cadires.)
i Quin parell de personatges ! i Sembla qu'estiguin parlant !
; Ulloa ! (Amenassant ub la mà de morter a la cadira de la dreta.) Pues mi alma así
vuelves a hundir en el vicio,
cuando Dios me llame a juicio
tú responderàs por mí. (Tira la mà de
morter a la cadira de la dreta.)
— 5 —
Àra aquest. , (Per la de l'esquerra.)
Y tú, insensato, que me llamas vil ladrón, di, en prueba de tu razón, que cara a cara te mato.
(Ab l'escombra fa com si es barallés ab el Mejía ; pega cop a la cadira fentla caure y adelantantse al públich ab l'escombra a la mà, diu :)
Llamé al cielo y no me oyó, y pues sus puertas me cierra, de mis pasos en la tierra, responda el cielo, y no yo.
(Llensa l'escombra y se'n va corrents pel fons.)
ESCENA II
MERCÈ, per l'esquerra. ERCÈ (Desde la porta.)
i Qué pot ser tant rebombori ! (Entrant.) No's veu ningú ; y és el cas que la sala està que sembla una parada als encants. (Sorpresa.)
La ma de morter? <; L'escombra? <jQui les pot haver portat aquestes eynes de cuyna dins de la sala? ; Es estrany !
(Recull els trastos indicats.)
Ja qu'estich sola a la sala y ningú em pot espiar, llegiré el que'm diu la carta que l'Enricn m'ha fet a mans.
(De dins de la màniga es treu una carta y la lle- geix.)
«Mercedes del alma mía.»
i Com comensa ! ; Quin contrast !
(Llegeix.) «Desde las nueve a las once
estaré frente al portal
de tu casita, en espera
de que me hagas la serial
de que si està o no tu padre,
— 6 —
pües hoy mismo le he de hablar de asuntos que a ti y a mí nos convienen arreglar. Adiós. Se espera tu Enrique. »
(Plega la carta y l'amaga a la màniga.)
Jo també estich esperant el moment de darli el sí al meteix peu de l'altar. Més el papà vol per gendre un que sigui comediant : y l'Enrich no ho és, de còmich, qu'és tot un senyó advocat, j Vès ara quina taleya ! Té manies el papà. (Pausa.) Farà, si mal no recordo, cosa de sis o set anys que va agafar la cabòria de guardar les pells de gat, perquè deya que posades sota'l llit, ans de sopar, curaven d'atachs de nervis... del que no'n patia may. Ara ja ha cambiat la tecla ; ja ha olvidat les pells y els gats, però en cambi és més dolenta la mania que ha agafat ab els drames, les comèdies y els ditxosos comediants.
(Toquen les nou.)
i Les nou ! j L'Enrich ja m'espera ! Vaig a mirar si és a baix.
(Entra per la dreta y torna desseguida.)
Si, ja hi és ; \ may ha fet falta ! No he vist jove més puntual.
(Dient aquest últim vers, se n'entra per la porta rs- querra y surt desseguida ab una tovallola.)
Aquí tinch la tovallola ; vaig a ferli les senyals.
(Entra per la dreta y surt desseguida sense la to- vallola.)
i Ja l'ha vista! j Ja s'acosta!
i Ja sab que no hi ha el papà !
(Va a la porta del fons, escolta y obre.)
i Ja puja ! j Deixa'm obrirlo ! Quan el tinch al meu costat sembla que estich a la glòria, i No hi ha rès com l'estimar !
ESCENA III
MERCÈ y ENRICH, pel fons.
Enrich
Mercè Enrich
Mercè Enrich
Mercè Enrich Mercè
Enrich
Mercè Enrich
(Trayent el cap.)
(jQue hi ha moros a la costa?
Moros, no ; mores hi ha.
Aixís, donchs, ja no m'espanto ;
haventhi mores, avant. (Entra.)
Tú sempre estàs molt alegre.
iQue vols que'm posi a plorar?
Y bé, digues, Merceneta :
<?ja has parlat al teu papà?
Mira que és cosa que cansa
el festejar d'amagat.
çjLi has parlat del nostre assumpto?
Ahir vespre.
<:Y com va anar? El meteix qu'altres vegades, sense treure'n resultat. Tot sopant, se'm posà serio, y abans de passar mitj quart ja va comensà a parlarme de drames y comediants y sobre tot del Tenorïo ; sense això no pot passar, j Ditxós Tenorio ! Ja és massa. (Resolt.) Avuy tot queda arreglat. Fa uns quants dies que pensava com m'ho podia enginyar per ferme passar per còmich, siguent, com soch, advocat. No t'entench de cap paraula. Escolta'm bé y m'entendràs.
— 8 —
(i Què't sembla de presentarme
al davant del teu papà
y dirli que soch un còmich,
es dir, un primer galàn,
en els drames d'en Zorrilla
y del gran Echegaray?
I Què'm contestes?
Mercè Pots provarho.
Enrich Tu me'l tens de preparar.
Mercè Faré tot el que m'indiquis.
Enrich Agafes al teu papà ;
procures d'acontentarlo, y quan ja ho hagis lograt y el tinguis al teu domini, li dius seguit, nèt y clar, que ja fa cinch o sis mesos que un jove molt ben plantat et segueix cada diumenge, sortint de la Catedral, y que tu, que averiguaves els informes del galàn, has sabut, per una carta que una amiga et va entregar, qu'és un còmich de valia, que fa el Tenorio tot l'any, y en fi, dígali tals coses que'l fassin entusiasmar de manera qu'ell et dongui permís per jo podè entrar a enrahonà ab ell un bon rato per ferlo caure al parany.
Mercè Noy, noy, noy, \ quin embolich !
Enrich Es l'únicn remey que hi ha ;
ab això, si et decideixes avuy tot queda arreglat.
Mercè Si, si, si ; jo'm decideixo.
Enrich Aixís tornaré més tart y prepararem l'enredo per sortir del temporal.
(Disposantse a marxar.)
Adiós, pues, y en mí te fia. Mercè Y en mí el garboso galàn.
9
Enrich Mercè
Enrich Mercè
Enrich Mercè Enrich
Mercè Enrich Mercè
Enrich Mercè
Enrich Mercè
Adiós, pues, franca Lucia. Adiós, pues, rico don Juan.
(Truquen a la porta. Enrich y Mercè queden sor- presos.)
(i Han trucat?
No hi ha cap dubte.
Si serà...
j Què ! i Qui serà? ; El papà !
No vull que'm trobi ; jo'm tiro del balcó abaix. i Vaya uns acudits t'agafen ! Aixís no m'agafarà. Mira, amaga't aquí dintre.
(Porta dreta. Tornen a trucar.)
Cuyta, que torna a trucar... I Y si el teu papà se n'hi entra? Ja'l distreure, si ve el cas.
Apa, CUyta, determina't. (Tornen a trucar.) Si, SÍ ; m'amagO. (Enrich entra primera dreta.)
i Ja va !
(Mercè va a la porta del fons y entra junt ab Ma- ties.)
ESCENA IV
MERCÈ y MATIES, que entren, dihent els dos primers versos, y ENRICH dins.
Matí es ^Com és que has trigat a obrir?
j He estat mitj quart repicant !
Mercè Estava arreglant la sala !
Maties ^Y per què l'has d'arreglar?
<:No ho estava, d'arreglada?
Mercè j Ja ho crech ! Semblava els encants ;
la mà de morter, l'escombra...
Maties (Té rahó, m'ho he descuidat.)
He volgut fer el Tenorio,
y, com sabs, a l'acte quart
don Juan mata a don Gonzalo
y a don Lluís també : j zis ! \ zas !
TO
Enrich Mercè Matíes Mercè Matíes
Mercè Enrich Matíes Mercè
Matíes
Mercè Matíes
Mercè
Matíes Mercè
Matíes Mercè Matíes Mercè
Matíes
Mercè
l'enfila com un cargol. Dintre la cuyna he trobat les eynes de barallarme, y aquí me les he deixat.
; Etxem ! (Desde dins.)
(i Oh!)
(Ab por.) (iQui és qu'estornuda?
( j Pobre Enrich ! S'ha encostipat.)
(Tremolant.)
j Aquí a casa hi ha algun lladre ! No hi ha cap lladre, papà. i Etxem ! (Desde dins.)
(Ab por. ) j Sents com estornuda?
(No sabent què dir.)
Serà... el vehí del costat.
(Ab recel.)
No crech que sigui un pochs-modos, com suposes, don Pascual, que quan estornudi giri la cara cap aquí.
(No fóra pas bo per còmich aquest qu'estornuda tant.) Bé, papà : deixi's de coses y escolti'm, que vull parlar d'una cosa que vostè en tindrà alegria gran. (Ara dauraré la píndola ; després l'hi faré empassar.) Digues, donchs, y acaba prompte. Encara no estaré un quart . Tinch de ferli sapiguer que per. tot avuy vindrà un jove per demanarme. i Què dius ara ?
La vritat. ^•Qui dèu ser aquest pela-canyes? No és pela-canyes, papà. Es còmich. (Ja la té.)
I Còmich?
lY t'ha dit?...
Que avuy vindrà.
— II —
Maties Mercè
Matí es Mercè Matí es
Mercè
Matíes Mercè Matíes
Mercè Matíes
Mercè
Matíes
Mercè Matíes
(Ja li faré fe el Tenorio.) (Rient.) (Ja és a la ratera, ja.) Y cregui'm qu'és un bon mosso, y molt rich, y és advocat. <jNo acabes de dir qu'és còmich? Vull dir, còmich.
Bé, veuràs, no vull que diguis mentides. ^Es còmich o és advocat? ^Prò que no li dich qu'és còmich? (Si em descuido esguerro el plan.)
que sabs si fa el Tenorio? i Que si el f a ? \ Ja ho crech ! Cada any. (i Sabs, noya, que m'emboliques y no sé si en sortiràs? <;Y per què?
i Per què? Escolta'm : (i com és qu'ara, d'un plegat, t'has enamorat d'un còmich quan cada dia m'estàs marejantme y criticantme perquè jo et vull fer casar ab un que fassi comèdies? Quan vaig coneixe el galàn que li parlo, £ què sabia si ell era o no* comediant? Sols sé jo que a mi m'agrada, y per xò ara li he parlat, perquè trobo que d'eix modo es pot molt ben arreglar sent per mi un jove agradable y per vostè un comediant. Tens rahó ; quedem entesos. ,jNo m'has dit qu'avuy vindrà? Aixís ell m'ho va prometre. Donchs si al venir des el cas de que jo estigués per dintre, passa'm recado a l'instant, . perquè, com que tinch d'anarme'n dintre de poch rato al banch, si vingués mentres sóch fóra li dius que dins breus instants
12
Mercè
Matíes Mercè Matíes
Mercè
estaré jo de tornada
per parlà el que té pensat.
( ; Si sapigués que ja és dintre ! )
Faré lo que'm diu, papà.
Ara, donchs, me'n vaig- a escriure.
(Donchs jo espero a l'advocat.)
(Tot anantse'n per l'esquerra.)
(Ja tinch jo lo que buscava : se el sogre d'un comediant, i Qu'és bona la meva filla ! )
(Mirantse com Matíes se'n va.)
( i Qu'és ignocent, el papà!)
ESCENA V
MERCÈ, després ENRICH.
Mercè
Enrich
Mercè Enrich
Mercè
Enrich Mercè
Enrich
Es ben meva la jugada ; ja tinch el papà enganyat ; per enfadat qu'ell estigui un còmich el fa alegrar. Mentres ara no s'esguerri el plan que li havem tramat, ja podem cantar victorià, i Ja> Jaj ja • i Pobre papà !
(Mercè obre la porta de la dreta.) Enrich, SUrt. (Surt Enrich ab el mocador al nas.)
Què tens? ^ què't passa? Dóna, i què'm té de passar? j Etxem !
i Jesús !
Per ta culpa, mira quin encostipat. Enrahona poch a poch, que podria està escoltant. <;Que no és fóra?
No, és a dintre, y si et sentís enrahonar podria entrar en sospites qu'hem de procurà evitar. Bé, donchs, deixemnos de coses
— 13 —
y passem a lo important.
(i Que t'ha sortit bé, l'enredo? Mercè No podia millò anar.
Enrich <;Y què, ja puch presentarme? Mercè Ja crech que t'està esperant.
j Quan jo li he dit qu'eres còmich
s'ha quedat tot encantat ! Enrich ha preguntat pel Tenorio?
Mercè D'això ja no'n cal parlar.
Enrich Aixís, donchs, ja estem a salvo. Mercè Per ara tot va marxant.
Enrich Està bé. Diga'm del modo
que m'hi tinch de presentar. Mercè Figurarem que tu ets fóra,
o, millor dit, que has trucat ;
jo me n'aniré a avisarlo,
ell desseguida vindrà ;
corro jo, t'obro la porta,
tu entres fent ademans,
li dius versos del Tenorio
y ja ho tens tot arreglat. Enrich Diga'm, donchs, per hont comenso. Mercè Per nà a l'escala y trucar,
el demés és cosa meva. Enrich Donchs a l'escala me'n vaig. Mercè Si, Enrich, si ; femho depressa
que'l temps passa y se'ns fa tart.
(Mercè acompanya a Enrich al fons ; al poch rato se sent el timbre de la porta y es dirigeix la Mercè a l'esquerra.)
j Papà, papà ! Cuyti, vingui.
ESCENA VI
MERCÈ, DON MATÍES y després ENRICH.
Matíes ^Què és? <;Què hi ha?
Mercè (Anunciant.) Aquell comediant.
Matíes (Buen talante.) Bien venido,
Caballero.
Enrich Bien hallado,
— H —
Maties
Enrich Matíes
Enrich
Maties
Enrich Matíes Enrich
Matíes Enrich
Matíes
Mercè
senor mio.
Sin cuidado
hablad.
Jamàs lo he tenido. Decid, pues. què venís a esta hora y con tal afàn? Vinch a parlar de la noya si vostè es digna escoltar. Pot parlar sens cap recansa, seyem y espliqui's : iquè hi ha?
Jo SOCh CÒmich. (S'assenten.)
Me n'alegro. Faig funció cada dimars en un dels millors teatres de la barriada de Sans. Faig bolos per Catalunya (y de boles també en faig). Jo faig de protagonista dels drames d'Echegaray. Jo he representat les obres del Teatre Català com Els segadors, Les joyes, Or, La filla del marxant, La banda de bastar dia, El monjo negre, La fals, El dir de la gent, La dida, Tal faràs, tal trobaràs, la cèlebre Terra baixa al davant d'en Guimerà, que, abrassantme, al segón acte, va dir : — \ Millor qu'en Borràs !• — Això si, ho diu a tothom. Per tot ahont he treballat he sigut aplaudit sempre, y puch dí, ab el cap ben alt, que dels còmichs d'avuy dia soch qui tallo el bacallà.
(Ab to burlesch.)
I Ja ha acabat? ; Es cosa estranya ! (Té corda per catorze anys ; ja's coneix, ja, qu'és un còmich.) (L' Enrich ara s'ha enredat.)
— i5 —
Matíes <:Y que també fa el Tenorio?
Enrich j Ja ho crech, home ! j vol callar !
j Si és la meva favorita !
Kl Tenorio? j Déu me val! Sempre que jo'l represento s'omple el teatre al instant y han de posà a la taquilla : «No queden localitats.»
Matíes <:Y vostè el sab de memòria?
Enrich Si, senyor.
Matíes Donchs, ja veurà ;
ara farem el quart acte.
Enrich ( j Tu si que m'has ben trompat ! )
MERCÈ (A Enrich.)
( j Ay Enrich, com t'emboliques ! )
Enrich (a Mercè.) (Un medi tinch de buscar per ferli aborrí el Tenorio.) (A Matíes.) i Sab lo què havia pensat?
Matíes Si no ho diu, no ho endevino.
Enrich Donchs jo l'hi diré : és el cas de que ara m'és impossible poderli representar el drama Don Juan Tenorio, perquè haig d'anà al Principal a cobrà el préstam, <; comprèn? com que hi estich contractat. Però si que li asseguro que dins dèu minuts o un quart li faré Don Juan Tenorio, advertint, que sortirà l 'estàtua de don Gonzalo per Ja paret.
Mercè ( i Què diu? )
Matíes (Ab mofa.) ; Ca !
Enrich Vostè fassi'm la promesa de que la noya em darà.
Mercè ( ; Quin embolich ! )•
Matíes Promès, donchs.
Enrich Donchs tòquila ; d'aquí un quart estaré ja de tornada y acabarem d'arreglar í'assumpto que pendent queda.
— i6 —
Matíes
Enrich Matíes
Complint lo que m'ha indicat, de que sortirà l'estatua per la paret.
Ja ho veurà. Satisfecho quedaré al ver don Gonzalo. Vamos. Conque sefiores, quedamos en que la apuesta esta en pie.
(Maties y Enrich se'n van pel fons. Mercè es que- da que no sab el que li passa.)
ESCENA VII
MERCÈ; després ENRICH.
Mercè
Enrich
Mercè Enrich Mercè
Enrich
i M'han deixat de pedra marbre ! j Si em punxen no'm treuen sang- ! Se'n van igual que dimonis quan els empayten el sants. Pro l 'Enrich fa la gran planxa a l'haverse embolicat ab l'estatua del Gonzalo y al voler ser comediant.
(Anant a la porta y escoltant.)
Em sembla que l' Enrich torna, i Si que torna ! ; Qu'és estrany !
(Pel fons entra Enrich, rient en gran manera.)
i Ja, ja, ja ! \ Quina bromada ! j Y que content que ha marxat ! Ha anat més bé del que'm creya. Prò no sabs com sortirà, i Què vols dir?
Que n'has fet massa ; perquè <;com t'ho arreglaràs per ferli sortir l'estatua de don Gonzalo?
Ja sabs qu'és cosa que convé feria per sortir de l'entrebanch, perquè si no fos l'enredo que de moment he tramat, ell a cada hora voldria
fè el Tenorio, y és el cas que de còmich no'n tinch rès, y ens convé sortir del fang sigui del modo que's pugui.
Mercè Prò pensa el que't passarà.
Enrich No'm passarà rès, t'ho juro,
y perquè ho vegis més clar tu meteixa te'n vas ara a buscar al senyor Pau y li dius que pugi prompte, perquè ab ell tinch de parlar.
Mercè (i Què v°ls fè, Enrich?
Enrich Deixaho córrer ;
tart o d'hora ja ho sabràs. Apa, ves.
Mercè Si, me n'hi vaig.
(Anantse'n pel fons.)
(Si l'entench de rès, que'm matin.) Enrich Dígali que pugi aviat.
(Mercè desapareix pel fons.)
ESCENA VIII
ENRICH, sol.
Enrich \ La partida tinch guanyada an aquest ximple, y serà que tindrem broma llarch rato si em surt bé el meu plan tramat. Per una part fins m'hi espanto ; per altra, m'hi veig triomfant, i Si ell aborreix el Tenorio puch comptarme per salvat ! (Pensatiu.) Segons el que'l portè em digui veuré més segurs mos plans ; si un cop descobert l'enredo don Maties m'obre el cap, amigo, cosas del mundo... y tal dia farà un any. (Ai púbiich.) Avuy tinch de fer de còmich, j y no sé de declamar ! prò em jugo dugués pessetes
— i8 —
que may s'ha representat comèdia com dins poch rato aquí es representarà ; advertint, si don Maties al veure's per mi enganyat no'm trenca alguna costella
0 em tira escales avalL (Escoltant.)
1 Calla ! j Sembla que ja pugen ! Preparemnos per l'ayguat.
ESCENA IX
ENRICH, MERCÈ y PAU pel fons.
Mercè
Pau
Enrich
Pau
Enrich
Pau
Enrich
Pau
Enrich
Pau
Enrich
Pau
Enrich
Pau
Mercè
Pau
Enrich
Pau
(Desde'l fons, a Pau.)
j Passi ! j Passi ! (A Enrich.) j Ja és aquí ! (A Enrich.) i Què se li ofereix, senyor? Escolteu.
Soch tot orelles. Teniu de ferme un favor. Ab molt gust, mani el que sigui, (i Esteu disposat a tot? (Ab por.) <:Que's tracta, potser, de rebre? No crech arribà an això, però comenso per dirvos que 3a nostra salvació depèn, sense dius cap broma, d'una paraula de vos. Bé, digui'm què tinch de fer y prompte estarà entès tot. Donchs el que teniu de ferme... és...
; Què ! j Digui !
Fer de mort.
(i Què diu ara?
I Verge Santa ! (j Vaya un enredo més gros ! ) l Què'm contesteu? i Podeu ferme'l, aquest petitet favor? , No. Y dispensi'm que l'hi digui : és un favor massa gros. j Fer el mort ! No'm creuràn pas.
— i9 —
Enrich iY perquè no?
Pau Perquè no.
Tothom pel barri ja sab que'l pobre ataconador es l'home més viu del barri y no' serveix per fè el mort.
Enrich Prò com qu 'estareu a casa
no se sabrà rès de vos.
Pau ,jY els que'm vegin, si em coneixen?
Enrich D'això no'n passeu cap por.
Pau Si fos igual fer sabates
0 bé posar uns talons, ho faria sense escrúpol, però, fill meu, ferme el mort, és cosa que may l'he feta ni crech pas que sigui bo. (Tindré de provar si ab quartos li faig fè el que ara no vol.) Teniu, Pau, y feu muixoni.
(Enrich es treu de la butxaca una cartera ; treu de dins un bitllet y el dóna a Pau.)
^Prò, què'm dóna?
(A cau d'orella.) Tot això
és per ara, per lo prompte.
PAU (Prenen tlos.)
(Són cinch duros.) Vaja, donchs, faré tot quant vostè vulgui. Prò... iho semblaré, jo, de mort? Enrich Si, home, si. Ara escolteume :
1 Sabeu el Tenorio, vos?
Pau fi Que si el sé? Tot de memòria.
Al menos l'he fet vint cops. Enrich Digueu, donchs, que sóu artista.
Pau Si, senyor : prò de nyinyols.
Enrich <jY recordeu el sisè acte
què surt... ? Pau El Comendador.
Merck (Ara ja comprench l'enredo.)
Enrich (a Pau.) i Que sabríeu ferlo, vos?
Pau Em sembla que si ho provava
encara hi faria goig.
Però... (i què és aquest misteri?
Enrich
Pau Enrich
20
Enrich Ja l'enteraré de tot.
Estarem aquí a la taula
fent nostra conversació
el pare de la senyora,
la senyora, y a més, jo.
Farà de don Juan Tenorio
don Maties, que ab rahó
té de fè el protagonista.
Vostè (A Pau.) fa el Comendador ;
la Mercè, d'Avellaneda,
y el Centellas faré jo.
Tots plegats fem el Tenorio
y al dï aquells versos tant bons
de : — Adelante — qu'és quan surt
el que fa el Comendador,
vostè, qu 'estarà amagat
en aquell quarto... Pau (Interrompent. ) (i Qu'és fosch?
Enrich No ; surt com ho fan els còmichs
y parla tot aquell tros
fins que s'acabi l'escena,
y després pot tocà el dos.
(Pau es posa a riure.)
Bé, molt bé, ^de què se'n riu?
Pau De que no sabré fè el mort.
Enrich Si és la cosa més senzilla
que pot ferse en aquest món.
Pau Prò escolti : si don Maties,
al veure que no soch mort descobreix aquesta farsa y agafa un gruixut garrot que m'amidi les costelles o bé que'm fassi un cap nou, ^qui m'abona els blaus y tantos?
Mercè Jo li respondré de tot.
Enrich Y jo, més a més, dèu duros, (i Què contesta?
Pau Acepto ; prò
voldria qualsevol cosa per poderme tapà un poch. Si tingués una flassada...
21
Mercè Pau
Enrich Pau
Enrich Mercè
Pau
Mercè Enrich
Pau
Mercè Pau
Mercè Pau Mercè Enrich
Mercè Enrich
Pau
Ja li portaré un llensol.
(Mercè se'n va per l'esquerra.)
i Ja, ja, ja ! Bonica prenda.
(A Enrich, y fent ademàn de rebre.)
Vol dir que...
No tingui por. Ja veurà ; pel que pugui ésser jo'm posaré en un recó, y mentres allí m'espero diré dugués oracions a Sant Pancràs y a Sant Quirse perquè em guardin el meló.
(Tocantse el cap.)
Com vostè vulgui, prò vaja...
(Sortint ab el llensol.)
Aquí tenim el llensol.
(Tremolant.)
j Ay Déu meu, no les tinch totes ! j M'ha agafat un tremolor!... No sigui tant rondinaire, fa patir.
(A Mercè.) Posa el llensol.
(Mercè posa el llensol a Pau, de manera que quedi ben tapat.)
Tapi'm ben bé, senyoreta, que no conegui que jo faig això sols pels dèu duros. Fugi, home ; no tingui por.
(A Mercè.)
( (■<; Que porta bastó el seu papa? ) May n'ha portat, de bastó, j Sobre tot no'm descobreixin ! Me'n guardaré prou.
Y jo.
(íja està llest?
Si.
Donchs depressa,
a la sala del balcó, y sobre tot no s'olvidi cap detall de la funció. No'n passi pas càp cuydado.
22
Mercè Enrich Mercè
Enrïch Pau
( j Per mi avuy s'acaba el món ! )
(Truquen a la porta.)
I Han trucat? \ Dèu sè el papà ! (A Pau.) Apa, donchs, cap al balcó, i Cuyti, per Déu ; cuyti, amagui's, abans no truqui més fort.
(Enrich acompanya a Pau fins a la porta dreta.)
Recordi lo que li he dit
Ho tindré molt present tot.
(Entrant y estenent els brassos enlayre. Enrich s'as- senta. Mercè va a obrir.)
ESCENA X
ENRICH, MERCÈ y MATÍES pel fons.
Enrich (Aisantse.) Bien venido, Caballero.
Matíes Bien hallado, sefíor mío.
,;Qu'està a punt de fè el Tenorio?
Enrich Si, senyor. Matíes Donchs al avio.
Enrich El tiempo no malg-astemos.
Matíes Això és. Sillas arrimad.
Mercè ( \ Quin compromís, Verge Santa ! )
Enrich ( ; Quin home més animal ! )
(Maties posa quatre cadires al costat de la taula. Matíes s'assenta al extrem de la taula. Mercè y En- rich, al costat, quedant a l'altre extrem de la taula una cadira desocupada. Tots s'omplen la copa de vi.)
Matíes La apuesta fué...
Enrich Porque un dia,
j què un dia ! farà mitj quart, li vaig- dir que sortiria tal com surt en el D on Juan, la estàtua de don Gonzalo per la paret. Ja ho veurà. .
Matíes Y siendo contradictorio
al vuestro, jo vaig pensar : ja m'agradaria veureho ; y vostè y jo vam quedar de reunínse els dos aquí
— 23 —
Enrich
Maties Enrich
Matíes Enrich
Matíes
Enrich Matíes Mercè
Enrich
y ferho tal com ho fan en teatres, en casinos, en cafès y en societats. ,jNo és aixís?
No hi ha cap dubte, y a més, que vàrem quedar en que si jo* conseguía lo que tenia apostat vostè em donava sa filla, ja que estem enamorats^ Es cosa que ho vaig prometre y cumpliré lo pactat si no falta a la promesa. Primer que'm tallin el cap. (Si el senyor Pau, per desgracia, m'arriba a fè un disbarat, l'agafo pel coll, l'escanyo, y el tiro escales avall.) ^Somhi, donchs?
Com vostè vulgui ; però abans hem de brindar.
(L'Enrich agafa la copa y l'aixeca.)
A que Dios le dé su glòria.
(Agafa la copa, s'aixeca y fa el meteix.)
Mas com yo no crech que yaya mas glòria que la mortal, no faig molt, en brindis tal, més, per fervos contents, j vaya ! y brindo a que Dios te dé la glòria, Comendador.
(Mentres beuhen se sent trucar, y don Matíes que- da atontat y tremolant.)
I Han trucat? .
èi, si senyor.
Vé quien. (A Mercè.)
(Anant a la porta dreta y obrintla de bat a bat.)
A nadie se ve. ^Quién va allà? Nadie responde. Algun neula qu'ha passat y al ser aquí haurà trucat sin mirar siquiera donde.
— 24 —
Maties Ba, ba. Bebamos.
Enrich Bebamos.
(Tornen a trucar més fort.)
Matías Pasada me es ya la broma,
mas veuremos quien asoma mientras en la mesa estamos.
Enrich (a Mercè.) (Hi veig massa mal talante.)
(Tornen a trucar molt més fort. Maties s'aixeca y diu:)
Matíes Sefiores : <;a qué trucar?
los muertos tienen que entrar por la pared : Adelante.
(Surt Pau. Matíes, al veure'l, cau a terra, y des- prés, refentse del susto, s'aixeca. Mercè y Enrich fan l'adormit.)
ESCENA XI
Dits y PAU.
Matíes ( \ Ave Maria Purissima !
i Hi ha sortit ! No ho creya pas.
j Y aquests dos s'han adormit,
com en el Tenorio fan ! )
j Noya ! j Noy ! ; Filleta meva !
Desperteu vos. Pau (Ab la veu cambiada.) No ho faran
hasta que me'n vagi jo. Matíes j Ja no hauria d'havè entrat !
M'hauria estalviat un susto
y de fè el paper que faig.
Y vostè, qui és? i què vol? Pau Que se'n vingui ab mi al instant.
Matíes (Pensatiu.) Jo no entench aquest misteri.
( i Y si això fos preparat
per aquests dos que aquí escolten
volentse de mi burlar ? )
(Decidit.) Espera'm una miqueta
que prompte estaré arreglat,
y aniré a qualsevol puesto
pera aixafarvos el cap.
Pau
Enrich Mercè Matíes
Pau
Enrich Pau Matíes Pau
Mercè
Matíes
Mercè Enrich
Matíes
Enrich
Matíes
Pau
Mercè
i Ay, per Déu, senyor Matíes !
(S'agenolla.)
( j Pasterada ! )
(A Enrich.) ( i Què ha passat? ) <jEstich despert o somnio?
I Y qui SOU VOS? (A Pau.)
Ja ho sabrà. Soch el porter de sa casa, por lo que guste mandar.
Y si vol saber la causa del qu'acaba de passar, assenti's, y desseguida n'estarà ben enterat.
i Ay, Mercè, quina pillada ! ciQuè, m'esplico?
Aneu al gra. El senyo y la seva filla són els causants d'aquest cas.
(Aixecantse.)
Jo, papà ; prò no tinch culpa de rès del qu'ara ha passat. I Es cert això que'm diheu? Noya : i tu m'has enganyat? Si, papà ; prò sens malicia.
(Aixecantse.)
i Jo l'hi puch assegurar !
i Calleu ! Vostè (A Em-ich.) fassi el favor,
vàgisse'n del meu davant
y el qu'és en aquesta casa
no gosi a pujarhi pas,
perquè si l'hi torno a veure,
viu d'ella no'n sortirà.
Me hacéis reir, don Gonzalo ;
pues venirme a provocar
es como ir a amenazar
a un león con un mal palo.
j Pènsishi bé, don Matíes !
Fa rato que ho tinch pensat.
(Ara no'm darà els dèu duros.)
Y si jo digués, papà,
que vostè és qui té la culpa de tot el que'ns ha passat,
— 26 —
què diria?
Maties Qu'és mentida.
Mercè Donchs jo l'hi podré provar.
Fa ja temps té una mania . posada dins del seu cap ab tot això del Tenorio, comèdies y comediants ; y com que l'Enrich m'estima jo' li he dit que's fes passar per còmich, y d'aquest modo, entre tots havem lograt portà a fi nostres enredos quedantne vostè enganyat, fí Es dir que vostè no és còmich ? No senyor, soch advocat, y si vostè no s'hi oposa abans d'acabarse l'any seré marit de sa filla... j Contesti ! iQuè hi diu, papà? i Caseuvos !
i Enrich !
i Felissos ! (Y jo encara no he cobrat.) (A Pau.) ,;Y vostè, aquí, què hi espera? Que'm perdoni el que ha passat y dèu duros.
Dèu... naranjas. Si, sogre ; els hi haig- de dar ; perquè com que'ls hi he promesos, jo cumpleixo lo pactat. (A Pau.) Teniu, y ara moltes gràcies ; ja podeu anar cap baix.
Pau (Agafant els papers.)
j Desseguida ! Vaja, buenas.
(Se'n va pel fons.)
No crech que m'atrapin pas.
Matíes Enrich
Mercè
Matíes
Mercè
Enrich
Pau
Matíes
Pau
Matíes Enrich
— *7 —
ESCENA ÜLTIMA
Dits menos PAU.
Enrich
Mercè Matíes
Enrich Matíes
Enrich Matíes
Enrich Mercè Matíes Enrich
(Tocant l'espatlla de Matíes.)
Tot això ha sigut de broma.
^Oy, papà, que s'ha espantat?
Espantat, no ; però vaja,
mal rato m'heu fet passar.
(Ja no vull fer més comèdia
ni parlar de comediants.)
(A Enrich.) i Sab, vostè, lo que pensava?
dQuè sé jo?
Per celebrar ab santa pau y armonía . lo que avuy queda arreglat, jo, com a pare, proposo... j Fè el Tenorio !
No, no, may. i No, per Déu ! \ Ditxós Tenorio ! Anànsen al restaurant ; y en lloch de dinar a casa dinarem a Miramar.
^Aprobado ? (A Mercè.)
Aprobado. En marxa tots.
Un instant. (Ai púbiich.) Aquesta obreta no té cap gota de pretensió ; si no'ls ha agradat, perdonin, no hem sabut ferho milió.
teló
Biblioteca TEflTBO PIDPIÍL
CARRER DE SANT PAU, 2 1. BARCELONA
OBRES CATALANES
La sala de rebrer
Un beneyt del cabàs
Lo ninot de mollas
L'agencia d'informes comercials
Un pa com unas hostiàs
Toreros de pega
Las huelgas, o els amos y els dependents
A sants y a minyons...
Mala nit
De panxa al sol
Viatge de boda
Sense argument
La criada nova
El niu d'aucellets
La gent del ferro
A cà la modista
L'últim grahó
L'hereu Pruna
La manta
La qüestió son quartos
La meva senyora
En Pau de les calces curtes
Uu vagó
Jugar a casats
Toreros d'hivern
Un bateig a cops de punys
La torre dels sustos
Si, senyors
La mà de mico
Una cova de lladres
Un sabí per forsa
{Trencadissa!
iDitxós Tenorio!