DR NP a Gerard rr DL 8 16 Gens 21 Ce Ple) Ep diz da el ds qu Ll 6 A g91 98 28 ha dot eéra di hi 3r hola fa al : 498 Sen qe ola mentir vi Sur és da Premi sep galta hagi AN 01, mi 14. LI 3 vi Tir fa visje di d845 delva sepa, La eo feip i s laleit yi Jfasi as ' lathg El Ra 4 Mai a4 3 h a fel h VA phÓ he D aàr ue ta R 6047 je 3 P qodegor le 1 Ch i dc sep hd Y a : Tam Mala da i data de és MÀ hora DaNidy ali ba Ma gvis El 180401). Peran Mode ur dre de dot , hu 4, yi 444 Asbiiedlaaoi : ad ti dei at ats mori Ú i, eo ea I i Mas (UM 36 sona, aci ag Ultra i da i nin) vil fl cen id, Maiterauas dr Dettaetaa Mgeaer dr labo T E Visa 4 SI ad A fog eahadi a lada Le ai fa ds ah A orpemi i Ber fe Vs 4 Ar desert bdeiedtg É H : $o DM DP Pauta Ú A En Lrpute dr hajega 4 spa x'hS eoi adgi 4, 4 4, tip Pi ciat Adataia 2 V00 ei he ah da deli dera Ar ui Mag hia Cens : ao Es da gieed Li t TEC da is REI AI area emeti aa raig al ma ter dofeteis ieil a habia 3 Ms Mil Lali ds a ns de i Paris eey 0 dei de bel 4 9444 up 3 a P SSzèccia Te RES Mencrye 3 hi deis EES ig he Le ESE Pigeaes hi 4 3 Th de MO 98 40h P El Mircida tia ME eh 2'hladesidogeisQuis Eptete 0013 4 Pa afe ja M t Li h ME En ps Aie, ea Mb LMeb Jana: pe vei aht Ed JA du aa A en Pia atre dada) 4 . (M Tl di Li RR teta i ja ajut A 09a hr 6 pga Le UR ciat de hi ded, qe CP tre y HR eo Rol Pes et dl Mitefs h fam SES sigat ri 4 , is ò tir ais al vs R ra tes i. mini . estant Catabremy LG de he rata se die Í la ge in és de vi BR ra ag (ral i Popriers Me el de ri na dial ae di h 12434 haela Pes CEM AA et LE ta 1 dadaras 3 : 1 Dia Orde veNe ns ha dosi Ú dra a Edatigiea bla Medusa 2qd1h hi : Ui da a 9a dd cià) euatats Z hi La 8 ag dat ler da à Crta i dotar te, do drgs da hot dife cai i pl À ds 4 d (eis i : dota : : Metei ai, 41 Ada j cr I Prop de rtsósdage A Ebre ada as tiet Capes Ll ES ep dt pes drtatrrelòi dol dei 4 forge . Dorort aiedr Les a gir é afe qe ab hi mis dd ed gel sep, era sep Ll ado isór tota he Laigdraetala, PA aa mal agers Biel vs ny ca I "es - Ne $ ges" mea er at EX LIBRIS ue 4 L - J C Ll Li e ee Li Li 3 4 F a Vil dd lli, 8 ny y mM ra egrint IPN VT PU Era Ve T am Healey Dall ision of Mollusts ctional Library Div Se V PRP el Nan rey LL LL ani va SE CE SP PRE qe d oo som ca: 3 00 4 4 L LA) dal Ba ua Os gay 4 5 ml a , Ç EMT i 11 MAQRIT CI LL mb TE a a TS 8 P a / la Ll . x : al PI al et vb,. ib nya PAS... a mt ert Da ada) A d'Lbi mé sn SES qe IX A A A, o, Ad Ai g ieliis - RS beat). / ad i RL mavepe Der EA Mn el erey 4 Peret qu: Res RRI TA om LL. el - . ef LI L i eL) l'E RAM Ll dl dr iii i Na ame I ds Pg aa a NT) EUA: Pe. es La Ú : -s pe ds AJ ve AR Que is Ne P Dg el El al - è ç Cl 3 cal LS I L va dates s Saga 4 Quer eanT: LL 1 LE TSLIA Pren ç gen) HL da : : qe Ci 3 da laic d EX see rey i J uy2X i) LA mana PEA 4 h IN UT Lee opi s ULL j mu A dE eyC Ne AMA mi xd Ai Li LL soy ET qu MA Ada LL VV gana De out: Preus gu. one re o mn d m8. 3 el Ne - EO EP Ne qe men 444 LU v SAR Mena OA 24 1) a TES o o X—" dl: atent SEy MON: TT Rap est ques pea lA de. dida. TI se. pe s No Ne 88) Von uL rr, Sun 4 ds Les DOROSUS UPC SS monaat REL ee 8 Lj EP, : 4 Dl i h LT l NN EA a LJ viver Y Ne i ES 3 v 4 la PU a 4 B. Ex L v de . sabe) i ea Xat L ON a AS o t Not Mena fl led Pd Pd EE af 5: Na LS cj EA a En quen EEES rol VIUS La A / da L ob NS ES dC TES) NA LA A dA A ja P Pe P fr lER i i v N Ú a pt, i A Si dor v he , EES ç 4 Darded— done Rel ps a Pis Dues Sa Es 4 dd La danses l dl uumaumanueme dadauanuesammanmunan dd m I PUBLICACIONS DE LA JUNTA DE CIÈNCIES i NATURALS DE BARCELONA -— 1921 — 40. EE Treballs del Museu de Ciències eo. Naturals de Barcelona ESTUDI SOBRE LA MALACOLOGIA DE LES VALLS PIRENAIQUES VI CONQUES DEL BESÒS, TER, FLUVIÀ, MUGA Ll LITORALS INTERMITJES PER A. BOFILL, F. HAAS 1 J. B. pE AGUILAR-AMAT - ce Es Que ao it : ds Mad j A As it Haés j CN f es i do Edat 4 i À hi MUSEU MARTORELL PASSEIG DE.LA INDUSTRIA BARCELONA Es f 4 am Es, aa IT al aa ds ET e en BREGEBtEGOEODGEòoOSGGuGaaGaGEeEsUGEGGOREEaGtEEGUEeRESGEGESSSGBGESGSGaGEaGaaGEeEm me ST dal a Ne ze 4 Es 4 FS EE P i a Pe Fa LE on DE EN DE D'EN ED D Da DD NN. NN EN UN Neu DN EN Us E N UN ED E UN N EN Du get É hi x SAUS ea ESTUDI SOBRE LA FAUNA MALACOLÒGICA DE LES CONQUES DEL BESÒS, TER, FLUVIÀ, MUGA I LITORALS INTERMITJES i ad EA x PUBLICACIONS DE LA JUNTA DE CIÈNCIES NATURALS DE BARCELONA - 1921 Treballs del Museu de Ciències Naturals de Barcelona ESTUDI SOBRE LA MALACOLOGIA DE LES VALLS PIRENAIQUES VI CONQUES DEL BESÒS, TER, FLUVIÀ, MUGA I LITORALS INTERMITJES PER A. BOFILL, F. HAAS 1 J. B. ps AGUILAR-AMAT COR AN j AR AO i a LI NN 4t El No òS PARA que ps xa ( ( ncia n SIS N A A , Pi X P4 AN od a P OR Tl NA SES ae) AT RAL ND art MUSEU MARTORELL PASSEIG DE LA INDUSTRIA BARCELONA ADVERTÈNCIA DELS AUTORS La sèrie dels treballs sobre la fauna malacològica del Pireneu català, comprèn: I. VII. Estudi sobre la fauna malacològica de la vall de l'Esseva, per A. Bormi, F. HaAS i J. B. DE AGUILAR-AMAT. (Publicat en el vol. de 1918 dels Treballs de la Institució Catalana d'His- tòria Natural.) Vall del Noguera Ribagorçana, per A. BOFiLL i F. HAAS. Vall del Noguera Pallaresa, per A. BOFILL i F. HAAS. Vall del Segre i Andorra, per A. BOFILL i F. HAAS. Vall del Llobregat, per A. Bori. i F. HAAS. Conques litorals des de Besòs a Portbou, per As BorIe, F. HAAS i J. B. DE AGUILAR-AMAT. Vall d'Avàn, per A. Bori, i F. Haas. IMPREMTA DE HENRICH I C2, EN COMANDITA. — CÒRCEGA, 348, BARCELONA EU URSS mes EI H Dan 3 RX 4 51 $a i d. SIS El El Li y L xa ps Es a as - pea Rx re, Portbou, Ú Culerà S 4) ques Q ha l lansà ebcase LLA SES si Sets Gadagrr 3 4 Us Roses 4 Regbruna Castello Beguda ticuEA Ag Gimytedon SN À A dre "figura qu Colladè verd moles Es Ta Flasyà dubd GERONA — Mer i l/ LL O /ontea qu P, LA BISBAL faces Biudell 86, eh borta , Pala mos 4 / 3 Ca Ds de Esuinelvds Màhvella. Q Viladrau e 2 S. Feliu de Guixels pMarsal. Acbuciss RNE NE) ( Cata tersel Berhi 'Tagèminont J Colls u spina Centelles Aiquaftedà 7/0 un 3 (/ Ve es Llo ral Blanes Rda A Tordera e Y Li pol a ma xat P dua Tl 4 i : e D Pineda MAL y Calella RS GcniojERS Areny deHar A y acers N Ni Ò Mo fo RX TU, Ei CONQUES LITDRALS A , al Upilassat 4(L NIORT DEL LLOBREGRT Nelanyey. Montcal rn Montgat 4 ds Eng x Sa LAN dubona 8 QN S'Àndral drà Gadalonà es 7 Barcelona Escala l'360.000. ei eds re en Th emo BPA, la 1:5o.ooo Escala 1:5o.ooco L3 £ - tx aC ostabona Li mx XU terg, i 3 paren eSefecases xa F R m N f, mi) I .— Nos x Mies r m La RS DEA tagie a dE (a Rebtbda dp NT S Ràcuó Runa - I 3 Llanès d NS Anfiu La oca 8 3 Dis SC) mnrodor I : /ev da I Ç. S Collada VeY Coblíers $ 08 regod x CAB 4 Lte R4 Co) g, Sac, l Spgarc LJ y alena R d'iontagut Bianya. o Vallduboch . f e di ço S-Joom dales Afadasses Ca sbel/fol/it de PARoca N Nu lerca Bers pi Sa Margarida £ Joan (les fonts VP Ritauça GLoT mn e 2 a. olivet Ç e Pinya (4a) 3 L) i $. Privat da Ga$ a Sicef ellent o o cj fe, 4 Puig ça Calm REGID DE CRMPROQUOLY y OLOT o / P ma PV. En PDR ET etc ades ESTUDI SOBRE LA MALACOLOGIA DE LES VALLS PIRENAIQUES CATALANES VI CONQUES DEL BESÒS, TER, FLUVIÀ, MUGA I LITORALS INTERMITJES per A. BOFILL, F. HAAS i J. B. DE AGUILAR-AMAT Si bé aquest estudi forma part de la sèrie de monografies malacològiques de les valls pirenaiques catalanes, comprèn, no obstant, unes conques francament litorals. Però com en el precedent estudi sobre la malacologia del Llobregat ja hem tingut que tractar detingudament dels ele- ments de la fauna litoral i llurs relacions amb la fauna munta- nyenca, o sia pirenaica, i com en el present treball no hi figurarà quasi cap espècie de què no s'hagi ja tractat en el sobredit de la conca del Llobregat, hem cregut convenient ocupar-nos-en també en el present estudi, ja que així no queda cap buit entre les conques pirenaiques abans estudiades i les del NE. A més poden figurar dues d'aquestes conques litorals: les del Besòs i del Tordera, com participant de la fauna pirenaica, ja que reben llurs aigues del Montseny, massís que per sa for- mació geològica i per sa fauna i flora conservada en sa part alta, pertany al sistema pirenaic. Per a major claretat, hem cregut prudent dividir el territori 838 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (6) en estudi en tres regions, çò és: la del Besòs, la de les conques litorals entre el Besòs i el Ter i, finalment, la del Ter, Fluvià i Muga i el litoral fins a la frontera francesa. A) CONCA DEL BESÒS El Besòs està format per dues branques principals que baixen del Montseny i que solament després de llur aigua- barreig prenen aquest nom: són el Mogent i el Congost. El pri- mer naix en la vessant S. d'aquell massís i rep, a més, aigues de la serra litoral del Mont Negre, i el Congost, que naix en la part occidental de l'esmentat Montseny, prop de Balenyà. En la vall del Mogent, i encara en les estribacions del Mont- seny, està situat el poble de Vilamajor. En la del Congost es troben Collsuspina, Centelles, Ayguafreda, La Garriga, La Ametlla, Granollers i Montmeló, on es reuneixen les dues bran- ques (del Mogent i del Congost) per a formar el Besòs. El Congost deu el seu nom a la vall, profundament tallada en l'estribació occidental del Montseny, separant al VV. la serra de Bertí (Pla de la Garga) de la part oriental (Pla de la Calma) amb son punt dominant Tagamanent (alt. 1,081 m.). El Besòs rep un xic més avall de Montmeló, per sa vorera dreta, la Riera de Parets o de Tenes, que baixa de Sant Miquel del Fay, on es reuneix amb ell el riuet Rossinyol. Més avall de Mollet rep el Besòs la Riera de Caldes, que té son origen prop de Gallifa en la part oriental de Sant Llovenç del Munt. En sa vall hi ha Sant Feliu de Codines, dominat al VV. pel Turó de Solanes, i Caldes de Montbuy sota la serra del Farell. En Montcada es troben ies aigues del Besòs, en la dreta, amb les del seu confluent més important, o sigui la riera de Ripollet (o ei Ripoll). Naix aquest en la part oriental de la (7) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguitar-Amati 839 muntanya de Sant Llorenç del Munt, en el poble de Sant Llo- venç Savall, passa per Sant Feliu del Recó, Castellar del Vallès, Sabadell, Ripollet i rep a poca distància de son aiguabarreig la riera de Sant Cugat del Vallès. El Besòs passa junt a Santa Coloma de Gramanet, Sant Adrià i llença ses aigues al Mediterrani entre Badalona i Bar- celona. Un Eilòmetre més al S. de sa desembocadura hi ha la riera, que baixa d'Horta en les estribacions N. de la serra del Tibi- dabo, i que va a parar en el nomenat Camp de la Bota, junt a la platja. B) CONQUES LITORALS La serralada litoral compresa entre el Besòs i el Tordera i que té ses elevacions més notables en Serra de Mates, Serra de Sant Mateu, Serra del Montalt i en la serra del Montnegre (alt. 703 m.), dóna origen a vàries rieres sense importància que no cal esmentar nominalment. En aquesta regió estan situades, de S. a N., Badalona, Tiana, Montgat, Masnou, Teyà, Vilassar de Mar, Mataró, Llavaneres, Caldetes, Avenys de Mar, Calella i Malgrat, que està ja molt prop de la boca del Tordera. Aquest últim riu naix en el cor mateix del Montseny, prop de l'ermita de Sant Marçal, entre Coll Pregon i el pic de les Agudes (alt. 1,741 m.). Passa pels pobles de Montseny i Palau- tordera i arriba poc més amunt de Sant Celoni en la depressió entre el Montseny i el Montnegre. A sa esquerra se li reuneix la riera de Gualba, que baixa de l'ermita de Santa Fe i té son origen entre el pic de les Agudes i el Turó de l'Home (altura 1,734 Mm.). 840 Junta de Ciències Natuvats de Barcelona (8) A poca distància d'Hostalvich rep les aigues de la riera d'A7- búcies, que naix en les estribacions NE. del Montseny. Més avall d'Hostalrich rep del N. altre afluient, la riera de Santa Coloma de Farnés, on hi ha situats, en un petit tributari, els banys de Caldes de Malavella. Entre les boques del Tordera i del Ter, la cordillera litoral forma una costa abrupta denominada costa brava, on es troben Blanes, Santa Cristina, Lloret, Tossa, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Llafranch, far de Sant Sebastià i Palafrugell. C) CONQUES DEL TER, FLUVIÀ 1 MUGA I LITORALS FINS A LA FRONTERA El Tev té son origen en el nomenat UJ de Ter (alt. 2,325 m.), situat en la regió dels Pireneus orientals, prop de la divisòria amb França. Passa per Selcases (alt. 1,230 m.), Camprodon (9050 m.), Sant Joan de les Abadesses i Ripoll. A Camprodon augmenta son capdal amb les aigúes del Ritorí, que li venen de l'esquerra, i a Ripoll rep, per sa dreta, el riu Freser, originat en el Pic de Freser (alt. 2,450 m.). El Freser té com a tributari de sa dreta el viu de Nuria, que es forma, en el Santuari de Núria (alt. 1,085 m.), del Fines- tvelles, baixant del Coll de Fanestrelles, i del de Mulleres o Nou Creus, baixant del coll de Nou Creus. A uns 3 Em. més avall de la reunió del Freser amb el riu de Núria es troba el poble de Queralps (alt. 1,218 m.). A Ribes (alt. 920 mM.) rep per sa dreta el Rigart, que baixa del Coll de Tosses passant per Planoles, i per sa esquerra el Segadell, que naix en la Collada Verda (alt. 1,600 m.), per on es passa a Pardines, Abella, La Roca i Camprodon, deixant a la dreta la serra de Coma de Vaca. Des de Ribes segueix el Freser pel caseriu d'Angelats, ———————————————————— ea a P Montagut, banys de Ribes, Campdevànol, lloc d'unió amb el riu Mardàs que ve del coll de Marolla i passa per Gombreny, des d'on es puja al santuari de Montgrony. Després de la reunió del Freser amb el Ter en Ripoll, segueix aquest últim en direcció meridional passant per Montes- quiu, Sant Quirze, Torelló i Manlleu, des d'on es dirigeix cap a orient. Allí, entre Manlleu i Roda, se li reuneix el Gurri, que ve del S. i passsa per Vich. Prop d'Anglès es reuneix des del S. amb el Ter, la vicra d'Ossor, i a uns 9 Em. més amunt de Girona rep des del N. la riera de Llèmana, que passa per Sant Martí de Llèmana. A Girona se li reuneix el riu Onyà, que baixa del S. i passa per Riudellots. A 8 Em. més avall de Girona li venen del N. les aigúes de l'estany de Banyoles pel riu Terri. Passa després el Ter per Flassà i, molt prop de sa boca, per Torroella de Montgrí. Sa part baixa comunica per segles amb el riu Darçó, que baixa de La Bisbal. El Fluvià naix en la serra d'Avyats i té Son curs primerament cap al N., deixa a sa esquerra el Puigsacalm (alt. 1,515 m.) i la serra de la Magdalena (alt. 1,505 m.), passa per La Pinya i Olot, on rep del VV. la riera de Ridaura. Sobre Castellfullit rep també per sa vora esquerra la riera de Vianya, que passa per Santa Margarida de Vianya i Sant Joan les Fonts. A Castellfullit pren el Fluvià sa direcció E., que ja no aban- dona fins a sa boca. Passa per Sant Jaume de Llierca, Avgelagué, Besalú, Bàscara, Torroella de Fluvià, per a llençar ses aigúes al Mediterrani junt a Sant Pere Pescador. Sa part baixa està en conexió amb les del Ter i de la Muga per moltes corrents d'aigua litorals unides per un sistema de segles. En aqueixes corrents litorals independents, al N. de la part baixa del Fluvià, estan situades Ciurana, Basella i Vilamacolum. 0 ae a a a o a a a A a a ça a a a LE P a A i —— en 4 a La Muga naix en el coll de la Muga, frontera hispano- francesa, rebent des del S. la riera Algama (o N'Algam) i el Manol, que passa per Lladó. Prop de la ribera de l'esmentat Algama està situada Figueres. Segueix la Muga, passant per Castelló d'Empòries, i desemboca en la badia de Roses. En el tret comprès des de Roses fins a la frontera francesa hi han moltes petites conques litorals, i de les poblacions en elles situades esmentarem Roses, Cadaqués i Llansà. (11) A. Bofill, F. Haas i j. B. de Aguilar Amat 843 ———————————é É———— És a a 1 a a a a a LS a a EXPLORACIÓ MALACOLÒGICA DE LA REGIÓ 1855 a 1801. Des de 1870. Des de 1879. Des de 1884. Des de 1887. Des de 1902. Des de 1903. 10907. Des de 1910. 1919. A) CONCA DEL BESÒS Des. Els X. i El ide A Coronado.— Llur col'iecció en el Col:legi del Sagrat Cor dels PP. Jesuites, Barcelona. Martorell i Pefia, F. — Sa col-lecció en el Museu de Catalunya, de Barcelona. Bofill, A. — Sa col'lecció particular, en Bar- celona. Salvafdfia, J. M.— Part de sa col-lecció en el Museu de Catalunya. Chía, M. de— Sa col'lecció particular, en Barcelona, en poder de sa família. Maluquer, J. i S. — En part, en el Museu de Catalunya. Aguilar-Amat, J. B. de— Museu de Catalunya. Thieux, E.—Sa collecció particular, en Marsella. Sagarra, I. de— Museu de Catalunya. Haas, F.— Museu Senctenberg, de Frant- fort s. Main. B) QCONQUES LITORALS ENTRE EL BESÒS I EL TER Des de 1870. 1884. Martorell i Pefia, F. — Museu de Cata- lunya. Barrera, J.— Sa col'lecció particular en Teyà. 844 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (12) Des de 1884. Salvandàa, J. M.— Part en el Museu de Catalunya. Des de 1886. Chía, M. de— Sa col'lecció particular, en Barcelona. Des de 1901. Maluquer, J. — Part en el Museu de Cata- lunya. 1906. Zulueta, A. de— Part en el Museu de Catalunya. Des de 1908. Aguilar-Amat, J. B. de — Museu de Catalunya. 1913. Rosals, J.— Museu de Catalunya. Des de 1914. Haas, F.— Museu Senctenberg, de Franl- fort s. Main. Des de 1915. Sagarra, I. de — Museu de Catalunya. C) CONQUES DEL TER, FLUVIÀ, 1 MUGA I LITORAL FINS A LA FRONTERA Des de 1870. Bolós, R. M. de— Sa collecció revisada per Chía. Des de 1870. Martorell i Pefa, F. — Museu de Cata- lunya. Des de 1870. Vayreda, E.— Sa col'lecció, en Lladó. 1879. Morer, J. — Sa col'lecció revisada per Chía. Des de 1884. Bofill, A.— Sa collecció particular. Des de 1884. Salvadnà, J. M.— En part en el Museu de Catalunya. Des de 1886. Chía, M. de— Sa col'lecció particular. Des de 1902. Cazurro, M.— Regalà sa col'lecció al Mu- seu de Catalunya. Des de 1904. Maluquer, gi En pastrenvel Musetude Catalunya (13) A. Boful, EF. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 845 10904. Des de 1909. Des de 1910. 10910. 10912. Des de 1914. 1919. Zulue ca, a dez Museu ide Catalunya, en part. Aguilar-Amat, J. B. de— Museu de Catalunya. Rosals, J. — Museu de Catalunya. Faura, M.— Son material estudiat per Hi- dalgo. Serradell, B.— Sa collecció particular, a Barcelona. Haas, F.— Museu SencRenberg, de Frant- fort s. Main. Bofill i Haas.— Museu de Catalunya i Museu SencXenberg. ——a ag ça a a P nn a a a 846 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (14) BIBLIOGRAFIA (1) 1821. Férussac, A. de — Tableaux systématiques des animaux mollusques en familles naturelles... París. (2)//18832: Bruguieènre lec Desbages ue 'Elustoire matus relle des vers. Encyel. Méth., II (par Deshayes). (3) 1834. Farines, J. -- Description de trois espèces nouvelles de coquilles vivantes du département des Pyrénées-Orien- tales. Bull. Soc. phil. Perpignan, III. (4) 1838. Des hay es, GB lin La manedmitistome naturelle des animaux sans vertèbres, VIII. (5) 1838. Potiez et Michaud. — Galérie des mollusques, ou catalogue méthodique, descriptif et raisonné des mollusques et coquilles du Muséum de Douai, I. (6) 1839. Rossmàssler, E. A. — Iconographie der Land- und Sússvvassermollusten, II, Heft 3-4. (7) 1842. Rossmàssler, E.. A. — Iconographie der Land- und Sússvvassermollusten, II, Heit 5. (7 bis) 1846. Graells, M. P. — Catàlogo de los moluscos terrestres y de agua dulce observados en Espafia. Madrid. (8) 1848. Pífeiffer, L.— Monographia heliceorum viventium, sistens descriptiones systematicas et criticas omnium hujus familiae generum et specierum hodie cognitorum, HI. (0) 1852: Ras ter UN Via (Martina ene main z es lllustriertes Conchyliencabinet, Neue Ausgabe, Gattung Pupa. (10) 1857. Moquin Tandon, A. — Histoire Naturelle des mollusques terrestres et fluviatiles de France, II. (Ii) 1863. Companyo, L.— Histoire Naturelle du départe- ment des Pyrénées-Orientales, III. (12) 1803-70. Bourguignat, JjJ. R.— Mollusques nouveaux, litigieux ou peu connus. (12 bis) 1867. Hidalgo, J. G. — Journal de Conchyliologie. (13) 1869. Paladilhe, A. — Descriptions de quelques Palu- dinées, Assiminées et Mélanidées nouvelles. Revue Mag. Zool., 2 Ser., XXI. (14) 1869. Schaufuss, LL. VV. — Molluscorum systema et catalogus. System und Aufzàhlung sàmtlicher Conchylien der Sammlung von Fr. Paetel. (15) 1873. Paetel, F.— Ratalog der Conchyliensammiung, I. Ausg. (15) (16) (17) (18) 4. Boful, F. Haas 1 J. B. de Aguilar- Amat 847 1875. 1875. 1876. 1876. 1877. Paladilhe, A. — Description de quelques nouvel- les espèces de mollusques et prodrome à une étude mo- nographique sur les Assiminées européennes. fAnn. sc. nat., 6e sér., II. Vi Hidalgo, J. G. — Catàlogo iconogràfico y descrip- tivo de los moluscos terrestres de Espafia,: Portugal y las Baleares. Bourguignat, J. R.—Species novissimae mol- luscorum in europaeo systemati detectae, notis diagno- sticis subcinctis breviter descriptae. Robelt, VV. in Rossmàssler, — Icon., IV. Bourguignat,) (gi Ri. Histoire des Clausilles de France. Ann. sc. nat., 6€ ser., V-VI. 1878-79. Gomis, C.— Donatius al Museu. Bull. Ass. Exc. 1879. 1879. 1880. 1881. 1881. 1881. 1882. 1882. 1882. 1883. 1884. 1884. 1884. 1884. CAE DO IE: Bofill, A. — Catàlogo de los moluscos testàceos terrestres del llano de Barcelona. Crón. Cient. Barce- lona, II. Morer, J.— Historia de Camprodón. Servain, G. — Etude sur les mollusques recueuillis en Espagne et en Portugal. Anònim. — Donatius per el Museu. Bull. Ass. Exc. Cat LI, P. 72. Bofill, A. — Una excursió a Horta. Bull. Ass. Exc. Cat EE P. 65-66. Salvaf à, J. M.— Moluscos testàceos de la fauna espafiola. Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2,4 ep., E, P. 154-157. Robelt, VV. — ExEursionen in Spanien. Jahbrb. deutsch. mal. Ges., IX, p. 74. Robelt, VV., in Rossmàssler, — Icon., Nueva Serie, I, 1882. Taylor, j., VV. — Life histories of British Helices. Journ. of Conch., III. Péchaud, J. — Excursions malacologiques dans le nord de l'Afrique, de la Calle à Alger, d'Alger à Tanger, DD). 9) Barrera, J. — Catàlogo de los moluscos testàceos de Teyà y Masnou. Crón. Cient. Barcelona, VII, p. 290- 291. Bofill, A. — Moluscos del valle de Ribas. Crón. Cient. Barcelona, VII. Fagot, P. — Contribution à la faune malacologique de la Catalogne. Ann. Mal., HI. Salvafià, J. M. — Introducción a la fauna mala- cológica de Vallvidrera y catàlogo razonado de los mo- Junta de Ciències Naturals de Barcelona (16) 848 luscos terrestres y fluviàtiles del territorio. Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.: ep., I, n.o 7. (36) 1884. Salvafià, J. M.— Zoografía del género Hélix, o sea de los caracoles, y farmacología de las especies medi- cinales y alimenticias. (37) 1885. Ponsonby, yJ.— Addition to the land-shells of Gibraltar. Journ. Conch., IV, p. 324. (38) 1886. Bofill, A. -—— Contributions à la faune malacologique de la Catalogne, I. Bull. Soc. mal. France, III. (39) 1886. Chia, M. de — Catàlogo de los moluscos testàceos terrestres y fluviàtiles de la comarca de Gerona. (40) 1886. Salvafià, J. M.— Estudio de M. Pablo Fagot sobre los Hélices xerofilianos del grupo barcinonensiana. (41) 1887. Chia, M. de— Nota de los moluscos terrestres y de agua dulce de los alrededores de Barcelona. (42) 1887. Salvafiàa, J. M.— Moluscos nuevos de Espafia. Crón. Cient. Barcelona, X. p. 138-140. (43) 1887. VVesterlund, C. A. — Fauna der in der palaearle- tischen Region lebenden Binnenconchylien, III. (44) 1888. Bofill, A. — Catàlogo de la colección conchiliológica, que fué de D. Francisco Martorell y Peiia. (45) 1888. Bofill, A.— Nuria, Ribas y Alt Llobregat. Bull. Asst Exe. Cat: X. (40) 1888. Fagot, P. — Catàlogo razonado de los moluscos del valle del Essera. Crón. Cient. Barcelona, XI. (47) 1888. Pollonera, C. — Appunti di Malacologia. Boll. Mus. Zool. Anat. Comp. Torino, IH, n.o 43. (48) 1888. Salvadnà, J. M.-— Contribución a la fauna malaco- lógica de los Pirineos Catalanes, o sea descripción de la comarca de Olot. An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII. (49) 1889. Paetel, ÒF.— Ratalog der Conchyliensammlung, 2led. (50) 1889. Salvafià, J. M.-— Flora y fauna de Mataró y su zona. (51) 1889. VVesterlund, C. A. — Fauna der in der palaearl- tischen Region lebenden Binnenconchylien, II. (52) 1890. Bofill, A. — Contributions à la faune malacologique de la Catalogne, II. Bull. Soc. mal. France, VII. (53) 1890. Bofill, A. — Serra de Cardó. Bull. Ass. Exc. Cat., XI. (54) 1890. Carus, J. V.—— Prodromus faunae mediterraneae, II. (55) 1890. VVesterlund, C. A.— Fauna der in der palaearhx- tischen Region lebenden Binnenconchylien, supl. I. (56) 1891. Saint-Simon, A. de — Catalogue d'une collec- tion provenant du cabinet de M. de Saint-Simon. (57) 1892. Fagot, P. — Histoire malacologique des Pyrénées françaises et espagnoles. A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 849 (72) (72) (73) (74) (75) 1893. Chia, M. de — Moluscos terrestres y de agua dulce de la provincia de Gerona. 1893-04. Drouèt, —H.— Unionidae de l'Espagne. Mem. 1894. 1897. 1897. 1898. 1899. 1901. 190OI. I90I. 1902. 1902. 1902. 1902. 1902. 1902. 1902. 1902. Acad. Dijon, 4. sèr., IV. Vesterlund, C. A. — Spiclegium malacologi- cum, III. Nachr. BI. deutsch. mal. Ges., XXVI. Bofill, A.— Nota sobre una nueva forma malaco- lógica de la provincia de Gerona. Bol. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3,: ép., I., p. 304-368. VVesterlund, CC. 07A.—Synopsis molluscorum extramarinorum regionis palaearcticae, fasc. I. Bofill, A.—La Helix montserratensis. Su origen y distribución en el tiempo y en el espacio. Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3.2 ép., HI. Stoll, O.— Beitràge zur Renntnis der sehveize- rischen Mollustenfauna. Maluquer, J.— Moluscos recollits a Gualba en desembre de 1900. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, p. 8. Margier, E.— Notes malacologiques: Le Pupa (Tor- quilla) similis Brug. Feuill. Jeun. Nat., XXXI, p. 141. VVesterlund, C. A. — Synopsis molluscorum in regione palaearcticae viventium ex typo Clausilia. San Petersburgo. Fagot, P. — Nova forma d'Hèlix per a la fauna catalana. Helix ripollica, sp. nov. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, P 50 Maluquer, J.— Descripció de una espècie nova de Limnaea de Catalunya, Limnaea maluqueti Fag. Butll. Inst Cat. Hist. Nat, II p. 10: Maluquer, J.— Una nova espècie de molusc terres- tre per a la fauna catalana. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, II, p. 26 (Comunicació científica). Maluquer, J.— Comunicació sobre alguns mo- luscs d'aigua dolça, recollits en una presa feta a la carre- tera de S. Feliu. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., HI, p. 27. Maluquer, J.— Excursió a S. Cugat del Vallès. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, p. 51 (Comunicació cien- tífica). Maluquer, J.— Moluses terrestres i d'aigua dolça de la desembocadura del Besòs. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, p. 54:55. Maluquer, J.— Excursió a S. Miquel del Fay. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, p. 125. Maluquer, S.— Acèquia Condal de Montcada a Sant Andreu de Palomar. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., H, p. 52: 850 (76) (77) (78) (79) (80) (97) (92) (93) 1903. 1903. 1904. 1904. 1905. 1905. 1905. 1905. 1906. 1906. Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (18) Couturier, M.— Catalogue des coquilles paléarc- tiques de la collection Hagenmdúller. Ferrer Dalmau, E.— Excursió a Ripoll i Núria. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, p. 81. Maluquer, J.— Excursió malacològica a Ripoll, Pobla de Lillet i Castellar d'en Huch (Alta Catalunya). Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., p. 123-125. Zulueta, A. de — Vitalitat de Leucochroa can- didissima Drap. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, p. 50. Caziot, E.— Contribution à la faune malacologique de la Catalogne. Etude sur quelques Helix. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V, p. 88-92. Caziot, 0E.— Etude sur quelques coquilles de la région circa-méditerranéenne. Helix candidissima Drap. Feuill. Jeun. Nat., XXXVI, p. 3. Caziot, E.-——Etude sur quelques coquilles de: la région circa-méditerranéenne. Rumina decollata L. Feuille. jeun. Nat., XXV, p. 198. Caziot, ÒE. — Etude sur quelques Helix. Butll. Inst. Cat. Fust. Nat, V. p. 03: Caziot, E. — Etude sur les Helix de la section Elisma. Feuill. Jeun. Nat., XXXVI, p. 122. Zulueta, A. de — Nota sobre la Hélix alonensis a Catalunya. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VI, p. 39. 1906-1909... Taylor, J. VV. — Monograph of the land and 1907. 1907. 1907. 1908. 1909. 19IO. 19IO. freshivater mollusca of the British Isles, III. Caziot et Thieux. — Observations sur la forma- tion de tubercules dentiformes chez quelques héliciens. Feuill. Jeun. Nat., XXXVIII, p. 62. Caziot, E. -——Orcula doliolum. Feuill. Jeun. Nat, XXXIX, p. 223-228. Thieux, 0E.— Note sur la Jacosta betulonensis Bof., var. de la montserratensis Hid. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VII, p. 37-30. Aguilar-Amat, J. B.-—— Algunes Xerofiles del grupo Helyomanes existents en la meva col'lecció. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, p. 89-90. Caziot et Margier.— Classification proposée pour les espèces de la région paléarctique de la famille des Pupidae. Bull. Soc. zool. France, XXXIV, p. 142. Caziot, E. — Etude sur la dispersion géographique des Pupa polyodon Drap., ringicula Mich. et montserratica Fag. Bull. soc. zool. France, XXXV, p. 97. Caziot, 0E.— Etude sur les mollusques terrestres et fluviatiles de la principauté de Monaco et du dépar- tement des Alpes-Maritimes. (19) (94) (95) (96) (97) (98) (99) (100) (1OI) (102) (103) (104) (Z05) (106) (107) (108) (109) (110) (III) 19IO. 1910. IQII. EQ EI. IQII. 1912. 1912. 1012. 1913. 1913. 1915. 1915. 1915. 1915. IQI6. 1916. 1916. 1916. A. Boful, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat 851 Caziot, E. — Etude sur quelques espèces de mollus- ques, qui du sous-centre hispanique se sont repandues dans le sous-centre alpique. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., DEP TA: Faura y Sans, M.-— La espeleología de Cata- luna: Mem. R. Soc. Esp. Eust. Nat.. VI. Aguilar-Amat, J. B.— Algunas localidades del Helix camprodunica Rob. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XI, P. II4-I15. ECazunot, et bhreux./— Etude sures Helix algeé- riennes et espagnoles des groupes lactea Múll. et myris- tigma Bgt. Bull. soc. zool. France, XXVI, p. II4-110. Taylor, J. VV. — Monograph of the land and fre- shivater mollusca of the British Isles, III. Maluquer, J.-— Alguns moluscs de la vall de Ribes. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII, p. 52-50. Rosals, J.—Sobre la Helicigona lapicida L. i sa varietat andorrica Bgt. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat, XII, p. 100-1IOI. Serradell, B.— Helix gualtiero-campesina Serr. especie o mejor dicho forma nueva intermedia entre el grupo de la H. Gualteriana L. y de la H. campesina Ezq. Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., XII, p. 384. Margier, E.— L'Hypnophila boissyi Dup. Feuill. Jeun. Nat., XXIII, p. 161-162. Rosals, yJ.— Notes sobre malacologia catalana. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, p. 82-90. Aguilar-Amat, J. B.— Moluscos de Olot. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. SV p/122-125: Barnola, J. de — Espècies del genre Unio. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XV, p. 119. Bofill, 0Ò0A.— lIconografia i descripció de formes malacològiques del Noguera-Pallaresa i del Ribagorçana. reb. Inst. Cat. Elist./ Nat: LL p. 38: Haas, F.— Spanischer Brief. Nachr. Bl. deutsch mal. Ges:, p. 7-0. Bofill, A.— Nota sobre Helix bofilliana Fag. i Pupa tarraconensis Fag. Butll. Ins. Cat. Hist. Nat., XVI, P. 79. Caziot, E.— Etude sur les modifications produites sur l'Helix barcinonensis VVest. des environs de Barce- lone (Espagne) par suite de l'isolement géographique. Annp. Soc. linn. Lyon, LXIII, p. 15. Chia, M. de-— La fauna malacológica de la pro- vincia de Gerona. Haas, F.— Die Najaden des Sees von Bafiolas und 852 o Junta de Ciències Naturals de Barcelona (20) ihre theoretische Bedeutung. Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II P O:31 (112) 1916. Rosals, J.— Contribució a la fauna malacològica de la província de Girona. Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., I, p. 30-52. (113) 1917. Bofill, A. — Excursió oficial a la costa i muntanya catalanes. An. Junt. Ciènc. Nat. Barcelona, HI, p. 582-588. (114) 1917. Bofill, A. -— Moluscos ingressats en el Museu des del mes de juny de 1916. An. Junt. Ciènc. Nat. Barce- lona, II, p. 536-547. (115) 1917. Haas, F.— Estudio para una monografia de las nàyades de la península ibérica. An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II, p. ír31-I90. (115 bis) 1r9r7. Hidalgo J. G.— Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales, Serie Zoológica, n.o 3. (116) 1918. Aguilar-Amat, J.B. — Observacions mala- cològiques: Alguns moluscos de Montesquiu. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII, p. 84-88. (117) 1918. Bofill i Haas.— Dades sobre la existència de Limnaea (Limnus) stagnalis L. a Espanya. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII, p. 169. (118) 1918. Maluquer, J.— Dispersió geogràfica del Buliminus (Zebrinus) detritus arnouldi Fag. a Catalunya. Physis, I, P. 14-18. (119) .... Aguilar-Amat,. J. B.— Geografia de Cata- lunya, tomo I, Moluscs, p. 212-215. (21) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 853 LLISTA DE LES ESPÈCIES ESMENTADES EN LES CONQUES OBJECTE D'AQUEST ESTUDI Posem a continuació de cada forma de què fem esment en aquest paràgraf, un nombre que correspon als que prece- deixen a cada un dels treballs citats en el paràgraf anterior (Bibliografia). Avion ater L. — 99, P. 52. eujus Drap 23, (P: 33:48, P. 04, (05, P./8, 99, Do EO 053: 112, P. 39. ijlavus Fer. — 00, p. 52, Z10, P. 53. A. subjuscus Drap. — 99, P. 52, IIO, P. 53. A. hovtensis Fer. — 23, P. 33: 48, P. O4: 110, P. 53: II2, P. 30. Limax flavus L. — 48, P. 94: 50, P. 83: 58, P. 7: IIO, P. 53. L. variegatus Drap. — 99, p. 52. L. maximus L. — 23, P. 33: 110, p. 53. Agviolimax agrestis L. — 50, p. 83, 58, P. 7: 72, P. 51. Limax aprestis L. — 7 bis, p. I, 65, P. 8, 99, P. 52, 110, P. 53. L. (Agriolimax) agrestis L. — 48, P. Q4: 112, P. 38. L. sylvaticus Drap. — 23, P. 33. L. brunneus Drap. — 99, p. 52, 110, p. 53. L. valentinus Fér. — 1I0, P. 53. Amalia gagates Drap. — 48, P. 95, 50, P. 83, 58, P. 7, 73. P. 54, IIO, DE 53: RE2, 0 D:398: Testacella haliotidea Drap. — 22, P. 25, 23, P. 33: 48, P. 90, 50, P. 83: IIO, D. 53: IIÓ, P. 85. haliotidea var. ovalis. — 48, P. 90. . haliotidea var. soutulum. — 48, P. 90. hatyotidea Drap. — 30, P. 19. . companyoi Dup. — 39, P. 19, 57, P. 31, 58, P. 7: IIÓ, P. 85. . cCompanyont Dup. — 23, P. 33. . catalonica Poll. — 47, P. 5: 55, P. I: 57, P. 32, 58, P. 7: 104, P. 122. Vitrina major Fér. — 39, P. 20, 48, P. O5: 57, P. 33: 58, P. 8, 09, P. 53: IIO, P. 54. V. draparnaldi Brug. — 35, P. 397. V. perlucida Múll. — 35, p. 39è. V. elongata Drap. — 23, P. 33. ed ad a a EPA treia gle Rei da A esde EES ENMEL 854 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (22) de ae dra ad ea aa ed a Viirina subglobosa Mich. — 23, p. 33. Hyalinia (Polita) pura Ald. — 58, p. 9. Hyal. pura Ald. — 86, p. 86, 110, P. 54. Zonites (Hyalinia) stveatulus Gray. — 39, p. 22. Hyalinia courquini Bgt. — 108, p. 79. Helix courquini Bgt. — 32, p. 290. Hyalinia vadiatula Gray. — 110, p. 54. Hyal. glabva Múll. — 73, P. 54: 110, P. 54. Helix glabra Stud. — 44, p. 76. Zomites (Hyalinia) glaber Stud. — 39, p. 22. Hyalinia (Polita) glabva var. harlei Bgt. — 58, p. 9. Hyal. havlei Fag. — 48, p. 98. Hyal. (Polita) mitens Gmel. — 58, P. 9, 104, P. 123. Hyal. mtens Gmel. — 48, P. 07: 50, P. 84, 909, P. 53: 110, P. 54: Hyal. (Polita) lucida Drap. — 113, P. 587: 114, p. 538. Helix lucida Drap. — 48, p. 123. Hyalinia lucida Drap. — 41, p. O, 63, P. 330, 65, P. 8: IIO, P. 54. Hyal. lucida var. minor. — 86, pp. 24, 25 i 29. Hyal. (Polita) lucida favinesi Bgt. — 116, p. 85. Hyal. lucida var. convexiuscula subvar. farinesiana Bgt. — 86, pp. 24, 2820: Helix favinesi Bgt. — 22, p. 29. Zonites favimesianus Bgt. — 33, p. 200. Zon. (Hyalinia) farinesianus Bgt. — 39, P. 21. Hyalinia farinesiana Bgt. — 41, P. O: 48, P. 97, 50, P. 84: 73, P. 54: 99, P. 53: IIO, P. 54. Hyal. (Polita) Jerinesi ame Bgt. — 58, P. 9, II4, P. 538. Hvyal. cellaria Múll. — 48, P. 98: 57, P. 390, 73, P. 54: 94, P. I4, IIO, P. 54. Hyal. (Polita) cellavia Múll. — 104, p. 1233 114, P. 538. Hyal.' cellavia var. farinesiana Bgt. — 103, P. 85. Hyal. (Polita) cellavia var. septemtrionalis B8gt. o P. 9. Hyal. septemtvionalis Bgt. — 48, p. 98. Hyal. stoechadica Bgt. — 48, p. 97: 110, P. 54. Hyal. (Polita) stoechadica Bgt. — 58, P. 9. Hyal. (Zonitoides) mitida Múll. — 58, P. 9. Helix nmitida Múll. — 22, p. 293 35, P. 401. Zonites (Hyalinia) nitidus Múll. — 39, p. 21. Hyalinia nitida Múll. — 41, p. 8, 48, P. 97: 73, P. 54: 75, P. 52, IIO, PS EE Z ND. 88. Hyal. (Vitrea) crystallina Múll. — 58, P. 93 116, P. 85. Helix crystalina Múll. — 22, p. 28. Hyalinia crystallina Múll. — 41, p. 9, 110, P. 54. Hvyal. vitreola Serv. — 05, P. 8. Hyal. (Vitrea) pseudohydatina Bgt. — 58, P. 95 113, P. 587: 114, P. 538. Hyal. pseudohydatina B8gt. — 73, P. 54: 110, P. 54. (23) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 855 Helix hydatina Rossm. — 21, p. 170. Conulus juluus Múll. — 41, P. 9: 48, P. 98, 58, P. 9, 73, P. 54: EIO, P. 54. Helix fulva Múll. — 22, p. 28: 35, P. 400: 65, P. 8. Zonites (Conulus) fuluus Múll. — 39, p. 21. Leucochvoa candidissima Drap. — 79, P. 50, 110, P. 54: I12, P. 40, 113, P. 583, II4, P. 538. Helix candidissima Drap. — 32, P. 290, 36, P. 44: 44, P. 44: 50, P. 84: SP. 3: H. (Leucochvoa) candidissima Diap. — 39, P. 22. Punctum pyemaeum Drap. — 112, P. 39. Helix pyemaea Drap. — 22, P. 30, 23, P. 33, 35, P. 402, 41, P. 95 44, P. 495 73, P. 545 110, P. 50. H. (Patula) Pyemaea Drap. — 58, P. 12. Patula (Pyvamidula) vupestris Drap. — 114, p. 538. Helix vupestris Drap. — 23, P. 33: 33, P. 201: 30, P. 20: 44, P. 50: 45, PP. 50 i 60: 48, P. 98: 53, P. 194: 63, PP. 336 i 337: 74, P. 125: 77, P. 81, 99, P. 54: 110, P. 50. Pyramadula vupestris Drap. — 112, P. 39: 116, p. 85. Vallonia rupestris Drap. — 100, p. 1OI. Helix (Patula) micropleuva Pag. — 58, P. 12. H. micropleura Pag. — 35, P. 403: 390, P. 20, 110, P. 55. H. micropleuvos Pag. — 22, p. 30, 41, P. IO. Pyramidula (Gonyodiscus) rotundata Múll. — 112, p. 40. Helix votundata Múll. — 22, p. 30: 23, P. 33: 41, P. O: 44, P. 50, 48, P. 98, 50, P. 84, 65, P. 8: 73, P. 54: 99, P. 54: ZIO, P. 56. H. (Patula) votundata Múll. — 58, p. 12. H. omalisma Bgt. — 73, P. 54. Isthmia muscorum Drap. — 58, P. 18: 73, P. 54: IIO, P. 55. Vertigo (Istimia) muscorum Drap. — 30, P. 37: 48, P. 113. Vert. muscovum Drap. — 50, p. 86. Pupa minutissima Hartm. — 22, p. 153, 65, P. 8. Vertigo columella Benz. — 48, p. 112: 58, P. 18: 110, P. 58. Helicella vaviabilis Drap. — 112, P. 41. Helix variabilis Drap. — 23, p. 33: 32, P. 200, 36, P. 30, 39, P. 355 48, p: tom 50, DP. 85: 65, P.(87. EZO, P. 50: Helyomanes variabilis Drap. — 90, p. 90. Helix (Heliomanes) variabilis Drap. — 113, PP. 582-584, 114, P. 540. H. variabilis var. avidulovum Chía. — 39, P. 31. H. (Xevophila) variabilis var. praticola Salv. — 58, P. 14. H. (Xerophila) veriabilis var. xalonica Serv. — 58, P. 14. H. (Xerophila) variabilis var. alluvionum Serv. — 58, P. 14. H. (Xerophila) variabilis var. subcycizensis St. Sim. — 58, P. 14. H. (Xerophila) variabalis var. melantozona Caf. — 58, P. 14. H. (Xevophila) variatilis vat. grannonensis Bgt. — 58, P. 14. H. (Xerophila) variadilis var. canovasiana Serv. — 58, P. 15. H. (Xerophila) variabilis var. mendvanoi Serv. — 58, P. 15. 856 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (24) a ES RS ai AO as RE UE Helix alluvionum Serv. — 48, p. Ior. Helyomanes alluvionum Serv. — 90, p. 89. Helix praticola Salv. — 42, p. 138, 48, P. 100. H. granmonensis Bgt. — 48, p. IOI, I10, P. 55. H. mendvanoi DEBV A AO TONI O DS: H. bollensis Loc. — 110, p. 55. H. bolensis Loc. — 57, p. 80. H. cygicensis Gall. — 80, p. 88. Helyomanes cysicensis Cout. — 90, p. 89. Helix euluetai Caz. — 80, p. 89. Helyomanes guluetai Caz. — 90, P. 90. Helyom. pila Caz. — 90, p. 90. Helix astata Bgt. — 80, p. 89. Helyomanes astata Bgt. — 90, p. 89. Helyom. xalonica Servy. — 90, p. 90. Helyom. canovasiana Serv. — 90, p. 89. Helyom. herbicola Paul. — 90, p. 89. Helyom. mucinica B8gt. — 90, p. 90. Helx (Heliomanes) papalis Loc. — 114, P. 540. Helyomanes albovariegata Caz. — 90, p. 89. Helix marvitima Drap. — 30, P. 31: 50, p. 86. H. maritima var. chiae Fag. — 49, D. 154. H. lineata Ol. — 32, p. 290, 48, p. IOI, IIO, P. 55. H. (Xevophila) lineata Ol. — 58, p. 15. H. Rvizensis Bgt. — 57, p. 82. H. focdata Hagenm. — 80, p. 89: 110, P. 55. Helyomanes foedata Hagenm. — 90, p. 90. Helyom. melantozona Caf. — 90, p. 90. Helyom. agna Hagenm. — 90, p. 89. Helyom. tabar ana Bgt. — 090, p. 90. Helix (Heliomanes) aspila Bgt. — 113, P. 582: II4, P. 540. H. (Heliomanes) voigiana Bof. — 114, p. 540. H. emporiensis Fag. — 110, P. 55. Helyomanes emporiensis Fag. — 90, p. 89. Helix (Xerophila) arigoi Rossm. — 58, p. 13, 110, p. 85. H. avigoi Rossm. — 39, p. 30: 48, P. IO2, 74, P. 125. H. (Helicella) avigoi Rossm. — 104, p. 123: II4, P. 540. H. avigonis Rossm. — 32, p. 200: 93, P. 240: IIO, P. 55. Helicella avigonis Rossm. — II2, P. 41. Helix cespitum Drap. — 23, P. 33, 32, P. 290, 33, P. 203: 30, PP. 37 i 44: 44, P. 445 50, P. 85, 65, P. è. . adolfi Rossm. — 36, p. 37. . levveri Mich. — 44, P. 5I. . pampelonensis A. Sehm. — 48, p. 102. . (Xerophila) evicetorum forma pampelonensis A. Sehm. — 58, p. 13. . tvepidula Cout. — 48, p. 102, 57, P. 71, IIO, P. 56. aegeegeegeeges (25) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat 857 Helix (Xerophila) esicelorum forma trepidula Cout. — 58, P. 13. H. (Xerophila) stibarum Rossm. — 58, p. 13. Helyomanes castroiana Serv. — 90, p. 89. Helix (Helicella) subarigot Fag. — 114, p. 540. . (Xerophila) arigoi subariooi Fag. — 116, p. 86. . evicetorum Múll. — 23, P. 33: 33, P. 2062: 45, P. 883 48, P. 102, 99, P. 53, IIO, P. 55. . (Xerophila) evicetovum Múll. — 58, p. 13. barcinensis Bat. — 26, p. 66, 32, p. 290, 57, P. 78, IIO, P. 55. barcinonensis Bet. — 30, p. 28, 40, P. 8: 48, P. 103: 70, P. 30, 109, P. 15. (Xerophila) barcinonensis Bgt. — 58, P. I4. (Xerophila) barcinonensis var. salvatiue Fag. — 58, P. 14. salvanae Fag. — 40, pp. 5 i 8, 42, p. 138: 48, P. IO3: 57, P. 79. (Xevophila) barcinonensis var. chiae Fag. — 58, p. 14. chiae Fag. — 39, P. 29: 40, P. 0, 42, P. 139: 57, P. 79. (Xerophila) barcinonensis var. moreri Fag. — 58, P. 14. moveri Fag. — 30, P. 30: 40, P. 7: 42, P. 1390: 57, P. 79. stviata Múll. — 35, p. 408. caperata Mont. — 35, P. 408, 44, P. 44- (Candidula) caperata ribasica Fag. — 116, p. 806. vibasica Fag. — 57, P. 79. (Helicopsis) gr. barcinensis Bgt. — 114, P. 541. . montsevratensis Hid. — 63, PP. 333, 336 i 337. . montsevralensis var. betulonensis Boí. — 22, p. 80. acosta betulonensis Boí. — 89, p. 37. Helix (Xerophila) apicina Lam. — 58, P. 14. H. apicina Lam. — 110, P. 55. H. (Helicopsis) conspurcata Drap. — 114, P. 541. H. conspurcata Drap. — 23, P. 33, 32, P. 290, 35, P. 410, 39, P. 27, 44, P. 445 IIO, P. 55. H. (Xevophila) conspurcata Drap. — 58, p. 13. Helicella conspurcata Drap. — 112, P. 42. Helix (Xevophila) moricola Pal. — 58, p. 13. H. penchinati Bgt. — 206, P. 05: 32, P. 200, 39, P. 28, 48, P. 103, 50, P. 85: 76, p. 32, 110, P. 50. H. (Tuvricula) penchinati Bgt. — 114, p. 541. Helicella penchinati Bgt. — 112, p. 42. Helix monistrolensis Fag. — 48, P. 103. . (Xerophila) penchinati var. monistrolensis Fag. — 58, p. 13. . vugosiuscula Mich. — 21, p. 170. . unifasciata Poir. — 48, p. IO2, 110, P. 56. (Xerophila) unifasciata Poir. — 58, P. 14. (Tuvvicula) conica Drap. — 114, P. 541. . COnica Drap. — 80, p. 92, IIO, P. 55. conica var. chiai Caz. — 80, p. 923 83, P. 93. URIUOGOE OU OOOS un GE poe feefedecdeie: —————éa a a 1 0-0 COMA 00 PAP QR 858 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (26) Helix (Turricula) conica var. minor. — 114, P. 541. H. trochoides Poir. — 22, p. 81, 32, p. 290: 39, P. 33: 41, P. II 50, p. 86, 13, P. 54. H. (Turricula) trochoides Poir. — 58, P. 15. Helicella trochoides Poir. — 112, p. 42. Helix pyramidata Drap. — 93, P. 298, 110, p. 56. H. subnumida B8gt. — 110, p. 56. Helicella subnumidica Bgt. — 103, p. 83. Helix (Turvicula) tevrestris Chemn. — 113, PP. 584 i 587, II4, P. 541. H. tevvestris Chemn. — 32, p. 290: 39, p. 32: 50, P. 86: 57, P. 85. Helicella tevvestris Chemn. — 112, p. 4I. Helix (Cochlicella) conoidea Drap. — 113, P. 584: II4, P. 541. HI. conoidea Drap. — 41, p. 12, 84, P. 124. Cochlicella conoidea Drap. — 58, p. 15, 110, P. 57. Helicella conoidea Drap. — 112, p. 42. Bulimus solitarius Poir. — 22, p. 151. Helix (Cochlicella) acuta Múll. — 39, P. 33: 113, P. 584. Bulimus acutus Múll. — 22, p. 136, 32, P. 201. Cochlicella acuta Múll. — 50, p. 86: 58, P. 15, 110, P. 57. Helix (Cochlicella) barbara L. — 39, P. 34: 114, P. 541. Cochlicella barbara L. — 50, p. 86: 58, P. 15: IIO, P. 57. Helicella (Cochlicella) barbara L. — 112, P. 43. Bulimus ventrosus Fér. — 22, p. 151. B. ventricosus Fér. — 65, p. 8. Helicella (Cochlicella) ventrosa Risso. — 112, P. 43. Helix (Theba) strigella ruscinica Bgt. — 116, p. 80. H. vuscinica Bgt. — 41, P. 10, 45, P. 50: 48, P. 909, 72, P. 51, 73, P. 54. H. (Fruticicola) vuscinica Bgt. — 113, p. 587: II4, P. 539. Helicella strigella var. vuscinica Bgt. — 112, P. 43. Helix stvigella Drap. — 22, p. 52: 23, P. 33: 32, P. 290, 33, P. 201: 39, P. 27: 99, P. 53: 1IO, P. 50. Helicella strigella Drap. — 112, P. 43. Helix fruticum Múll. — 36, p. 40. H. cavihusiana Múll. — 32, p. 290: 39, P. 273 48, P. 99, 50, P. 85, 03, PP. 336 i 337: 99, P. 53: 110, P. 55. H. (Theba) carthusiana Múll. — 116, p. 80. H. (Cavthusiana) carthusiana Múll. — 114, P. 539. H. (Carthusiana) carthusiana var. minor. — 114, P. 539. H. (Zenobia) carthusiana forma rufilabris Jeilr. — 58, P. II. H. cavthusiana var. sarviensis Mart. — 50, p. 85. H. savriensis Mart. — 72, p. 51, 73, P. 54. H. (Hygromia) hylonomia Bgt. — 104, p. 123. H. hylonomia Bgt. — 48, p. 105. H. (Monacha) hylonomia Bgt. — 114, P. 539. H. limbata Drap. — 23, P. 33: 33, P. 205: 35, P. 417: 44, P. 47: 99, P. 53: EIO, OD. (55: (2 2) A. Bofúll, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 859 ——————————--ltltltlt——————eÉÉé—éÉéÉé——— Helix ripollica Fag. — 68, P. 51, 70, p. 26: 77, P. 81, IIO, P. 56, II9, H RE UR AS P 203: . (Trichia) hispida L. — 58, p. 11. hispida L. — 48, P. 99, 110, P. 55. . Sleneligma Mab. — 48, p. 99, 110, p. 56. . Vufescens Penn. — 27, PP. 154, 155/i 157: IIO, P. 56. . (Trichia) mufescens Penn. — 58, p. II. (Trichia) martorelli Bgt. — 58, P. 12, 110, P. 55, 113, P. 5873 II4, P. 539 . martovelli Bgt. — 33, p. 202. . (Trichia) martorelli forma bolosii Salv. — 58, P. 12. . bolosii Salv. — 48, P. 1003 110, P. 55. Vallonia pulchella Múll. — 112, p. 43. Helix pulchella Múll. — 22, p. 135: 23, P. 33: 39, P. 23: 44, P. 48: 48, qegiee) PD EO5:150, P 84: 05. DP: 8: 73: P: 545 EI0, P: 56: . (Zurama) pulchella Múll. — 58, p. 13. . costata Múll. — 35, P. 418: 30, P. 23, 44, P. 44: 48, P. 105, 50, P. 845 73: P. 54. H. (Zuvama) pulchella var. costata Múll. — 58, P. 13. H. (Helicodonta) obvoluta Múll. — 104, p. 123. H. obvoluta Múll. — 23, P. 33: 48, P. 1006, 90, P. 53, IIO, P. 56. H. (Helicodonta) quadrasi Hid. — 95, P. 567, 103, P. 84. H. quadrasi Hid. — 110, P. 50. H. (Caracollina) lenticula Fér. — 58, P. 12: 113, P. 584, II4, P. 539. HI. lenticula Fér. — 32, P. 200, 39, P. 233 50, P. 845: 110, P. 55. H. (Helicigona) lapicida andorrica Bgt. — 110, p. 86. H. andovrica Bgt. - 63, P. 330, 05, P. 8. H. (Helicigona) andovrica Bgt. —104, P. 124. H. (Chilotrema) andorrica Bgt. — 113, PP. 584, 585, 114, P. 542. Helicigona lapicida forma andorrica Bgt. — 112, P. 44. Helix (Chilotrema) andovrica var. flammulata. — 114, P. 542. H. lapicida var. flammulata. — 45, PP. 00, 77. H. (Chilotvema) andorrica var. alba. — 114, P. 542. H. lapicida var. albina. — 45, P. 60. H. lapicida L. — 21, P. 171, 23, P. 33, 32, P..291, 33, P. 2606, 30, P. 23: 48, PP. 106, 123: 50, P. 84: 65, P. 8: 77, P. 81, 99, P. 53: 110, P. 55. H. (Campylaea) desmoulinsiió Far. — 58, P. 13, IO, P. 55. H. moulinsi Far. — 110, P. 55. H. moulinsiana var. — 45, P. 57- H. desmoulinsi var. atvicha Bof. — 106, p. 38. i H. comnea Drap. — 23, P. 33: 44, P. 44: 48, P. 1006: 574 PP- 02, 034 00, P. 54: 1IO, P. 55. H. (Campylaea) comnea Drap. — 58, P. 12. H. (Eucampylaea) comea Drap. — 114, P. 541. H. comea var. — 33, P. 200, 45, P. 59. H. (Campylaca) cornea var. squammatina Serr. — DOR DIES e 860 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (28) Helix squammatina Serres. — 23, P. 33. Helicigona pyrenaica Drap. — 103, P. 85. Helix pyvenaica Drap. — 23, P. 33: 33, PP. 205, 260: 45, PP. 77, 86, 48, P. 105: 57, P. 59: 99, P. 04, 110, P. 50. HI. xatarti Far. var. camprodunica Rob. — 3, P. 73 II, P. 443: 23, P. 33: 45. PP. 51, 573 29, P. 37. camprodunica Rob. — 51, P. 150: 57, P. 45: 90, PP. 114, 1153 11O, P. 55. . (Avianta) canigonica var. xatarit Far. — 58, P. II. . (Avianta) canigonica Boub. — 58, P. II. arbustorum var. canigonensis Boub. — 30, pp. 248, 254, 338. avbustovum LL. — 17, P. 1893: 37, P. 324. arbustorum LL. var. picea Zglr. — 44, P. 43. splendida Drap. — 23, P. 33, 32, P. 291, 33, P. 205, 30, P. 23: 45, P. 59: 48, P. IO4, 50, P. 84: 53, P. 198, 03, PP. 330, 337: 65, P. 8: 72. P. 51, 99, P. 54, 110, P. 56, £12, P. 45. (Tachea) splendida Drap. — 113, P. 587, 1I4, P. 542. (Tacheopsis) splèndida Drap. — 116, p. 86. splendida var. microstoma Salv. — 48, P. 105. splendida var. calaeca Bgt. — 50, P. 84. splendida var. cossoni Bgt. — 50, p. 84. cossoni Let. — 72, P. 51. (Tachea) nemoralis LL. — 114, D. 542, 110, P. 86. nemoralis L. — 22, P. 105, 23, P. 33: 32, P. 291, 33, P. 203: 35, P. 413, 36, PP. 39, 43: 39, P. 24: 45, PP. 00, 70, 48, P. 1045 50, P. 84: 05, P. 8: 72, P. 51, 74, P. 125: 78, P. 123, 99, P. 53, 110, P. 56, 112, P. 45. RO E RGE GA H. hovtensis Múll. — 23, P. 33: 33, P. 264: 45, P. 00, 48, P. IO4, 98, P. 304, 99, P. 53, 110, P. 55. H. (Tachea) hortensis Múll. — 32, P. 291, 35, P. 413, 30, P. 43: 50, P. 84: 72, P. 51, II4, P. 547. H. hovtensis var. conica Salv. — 42, P. 140. H. (Cryptomphalus) aspersa Múll. — 113, P. 5823 114, P. 543. H. aspersa Múll. — 23, p. 33: 32, P. 2903 33, P. 2035 39, P. 20: 45, PP: 59, 70: 48, PP. 103, 1235 50, P. 853, 03, PP. 330, 337: Ó5, P. 8: 99, P. 545 110, P. 55, 112, P. 44. H. (Pomatiana) aspersa Múll. — 58, p. 10. H. (Avchelix) punctata Múll. — 58, p. 10. H. punctata Múll. — 36, P. 43, 50, P. 84, II2, P. 44. H. punctata Múll. var. apalolena Bgt. — 28, P. 74: 29, P. 31. H. apalolena Bgt. — 32, P. 290, 30, P. 43: 03, PP. 330, 337: 05, P. 85 72, DES EO ZD EO: H. lactea Múll. — 36, p. 38. H. galena Bet. — 97, P. 114. H. alonensis Fér. — 85, P. 39, IOI, P. 384: 110, P. 55. H. (Macularia) companyoi Al. — 58, P. 10. H. companyoi Al. — 24, P. 40, 31, P. 100. (29) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 861 Helix (Macularia) vermiculata Múll.— 113, PP. 582, 584, 585: 114, P. 543. . vermiculata Múll. — 22, P. 105, 32, P. 290, 39, P. 24: 50, P. 84: 62, PP. 336, 337, 65, P. 8, 80, P. 89, 112, P. 44. . vermiculata var. vilassarum Caz. 80, P. 90. . (Euparypha) pisana Múll. — 114, P. 539. . Ppisana Múll. — 32, P. 2905 36, PP. 30, 44: 39, P. 31: 50, P. 85, 78, DO I24LnI2, P. 45. . Pisana forma catocyphia Bgt. — 87, P. 62 . vhodostoma Drap. — 48, P. 123. . (Euparypha) carpiensis Bgt. — 113, P. 582. Buliminus detvitus Múll. — 110, p. 57. Bulimus detritus Múll. — 21, P. 171, 45, P. 88, 58, P. I5: 78, P. T24, : 99, P. 5T. Buliminus (Zebrinus) detritus amouldi Fag. — 116, P. 873, 118, p. 16, Bulimus vadiatus Brug. — 48, p. 123. Buliminus obscurus Múll. — 50, p. 86. Bulimus obscurus Múll. — 63, P. 337: 78, P. 124, 99, P. 54. Chondrula quadridens Múll. — 110, p. 573: 116, P. 87. Bulimus quadridens Múll. — 22, p. 136: 32, P. 291. Chondrus quadvidens Múll. — 39, p. 35: 41, P. 12, 48, P. 108: 50, p. 86: 53, P. 109: 58, P. 15: 63, P. 337: 65, P. 8: 72, P. 51, 99, P. 54. Buliminus (Chondvus) quadridens Múll. — 112, p. 46. Chondrus quadridens var. niso Risso. — 58, P. 15. Chondvus nisso PÍr. — 48, p. 108. Pupa (Modicella) polyodon Drap. — 116, p. 87. Cochlodonta polyodon Drap. — I, p. 64. Pupa polyodon Drap. — 7, p. IO, O, P. 42, 17, P. 216, 21, P. 171, 26, P. 65, 32, P. 291, 33, P. 280, 30, P. 36, 48, P. 108: 95, P. 507, 110, Dr 5/5 112, P. 40. . aff. polyodon Drap. — 45, P. 59. . polyodon var. minor — 10, p. 374. . polyodon var. ringicula. — 58, P. 17. vingicula Mich. — 46, P. 194: 48, P. 1093 92, P. 97. variabilis Drap. — 23, p. 33. montserratica Fag. — 48, p. 108, 50, P. 86, 53, P. 200, 63, P. 337: 65, P. 8: 73, P. 54: 70, P. 51: 77, P. 81, 112, P. 406, 113, PP. 586, 588. (Abida) montserratica Fag. — 114, P. 544. montserratensis Fag. — 72, P. 51. catalonica Boí. — 38, p. 150: 43, P. 117, 40, P. 131: 48, P. 109: 52, P. 250: 57, P. 93: 77, P. 815 78, P. 124: 99, P. 55: 110, P. 57. (Abida) catalonica Boí. — 114, P. 544. affinis Rossm. — 45, P. 59: 58, P. 173 110, P. 57. affinis var. elongalissima. — 33, P. 287. affinis var. — 33, p. 287. affinis forma catalonica Bof. — 58, P. 17. affinis forma fveseriana Bof. — 58, P. 17. RE RS duo US IU IES 862 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (30) Pupa fveseviana Bot. — 46, P. 130: 52, P. 256: 57, P. 93: 110, P. 57. SI De Nas IJ US I er US . freseri Bof. — 119, p. 214. affinis forma pevlonga Boí. — 58, p. I/7. . Perlonga Bof. — 46, P. 130, 52, P. 257: 57, P. 93: 110, P. 57. . phthysica Bot. — 52, P. 258, 57, P. 93. clausilioides Boub. — 23, P. 33. secale Drap. — 48, P. 109: 58, P. 17: 110, P. 57. bvaunii Rossm. — 30, P. 36: 58, P. 17. brauni Rossm. — 21, P. 171, 48, P. 108, 03, P. 337, 77, P. 81, 78, P. 125, 90, P. 55, 110, P. 57. (Modicella) brauni Rossm. — 116, P. 87. (Torquilla) similis Brug. — 66, p. I4I. similis Brug. — 40, P. 127, 113, P. 585. (Abida) similis Brug. — 114, P. 544. quinquedentata Born. — 58, P. 16, 110, P. 58: 112, p. 46. goniostoma Rstr. — 46, P. 104, 48, P. 110,03, PP. 336, 337: 74, P. 125: 77, P. 81, 78, P. 124: 99, P. 55. (Modicella) gontostoma Rstr. — 114, P. 545: 116, P. 87. megacheila var. goniostoma Rstr. — 58, P. 16. megacheilos Jan. — 23, P. 33: 110, P. 57. megacheilos var. — 33, p. 288. megacheila Jan. — 48, p. I10, 58, P. IO. megacheila forma lepiochila Fag. — 58, p. 10. lebtochila Fag. — 48, p. 110, 99, P. 55: 113, P. 587. leptochilus Fag. — 45, P. 50: 77, P. 81. (Modicella) leptochila Fag. — 114, P. 545. auenacea Brug. — 39, P. 35: 48, P. IIO, IIO, P. 57. avenacea forma ilerdensis Fag. — 58, p. 10. ilerdensis Fag. — 46, p. 128. avenacea forma penchinatiana Bgt. — 58, p. 10. penchinatiana Bgt. — 48, P. III, 100, P. IOI. sexplicata Bot. — 110, p. 58. jumillensis Guirao. — 56, p. 23: 110, P. 57. avenacea var. duplicata M. T. — 48, P. 110. (Modicella) ignota Fag. — 114, P. 545. ignota Fag. — 113, p. 586. (Modicella) farinesi Desm. — 114, P. 544. farinesi Desm. — 33, P. 285: 39, P. 36: 44, P. 58, 45, PP. 59, 00, 78, P. 124, 99, P. 55: IIO, P. 57, 112, P. 406. favinesii Desm. — 48, p. 108, 58, P. 16, 95, P. 507. (Abida) granum Drap. — 114, P. 544. granum Drap. — 32, P. 291, 39, P. 30, 44, P. 58, 48, P. 110, 73, P. 545 DEOS SD: 5/3 TE ZD 47- . (Orceula) cylindrica Mich. — 104, P. I24. cylindrica Mich. — 2, P. 405: 4, P. 194: 5, P. 109, 6, P. 27: 8, P. 337, 9, P. 98: 14, P. 85, 15, P. 107, 17, P. 214: 33, P. 286: 30, P. 37: 44, (31) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 863 P. 57: 40, P. 194, 48, P. 109: 9I, P. 142, 99, P. 55: 1IO, P. 57: 113, PP. 585, 587, 583. Pupa (Abida) cylindvica Mich. — 114, P. 544. P. cylindrica var. longa M. T. — 77, p. 81. P. dolium Drap. — 35, P. 422. Ovcula doliolum Brug. — 88, p. 223. Pupa (Pupilla) muscorum L. — 30, P. 37: 48, P. III. Pupilla muscorum L. — 58, P. 18, IIO, P. 58. Pupilla muscovum var. bigranata Rossm. — 58, P. 18. Pupa bigranata Rossm. — 22, P. 1543, 44, P. 57: 50, P. 806. P. (Pupilla) bigranata Rossm. — 48, P. III. Pupilla bigranata Rossm. — 41, P. 12: 73, P. 54. Pupa (Pupilla) cvlindracea Costa. — 39, P. 37. P. umbilicata Drap. — 22, P. 153: 23, P. 33: 50, P. 86. P. (Pupilla) umbilicata Drap. — 48, p. 111, II2, P. 47. Pupilla umbilicata Drap. — 53, P. 201, 110, p. 58. Lauria umbilicata Drap. — 73, P. 54. Pupilla (Lauria) umbilicata var. sempronii Charp. — 58, P. 17. Pupa (Lauvia) sempronii Charp. — 48, P. III. Pupilla (Lauria) umbilicata var. edentula M. T. — 58, p. 18. Pupa fagoti Chía. — 60, P. I71. Lauria fagot: VVest. — 62, p. 66. Vertigo antivertigo Drap. — 41, P. 12: 48, p. 112, 58, P. 18, 110, P. 58. Pupa antivertigo Drap. — 22, P. 154. Vertigo pyemaea Drap. — 39, P. 38: 41, P. 12: 48, P. 112, 58, P. 18, 73, P. 54: 110, P. 58. Pupa pyemaea Drap. — 22, P. 1543 44, P. 58, 65, P. 8. Vertigo moulinsiana Dup. — 41, P. 12, 48, P. 112: 58, P. 18, 1IO, P. 58. Pupa moulinsiana Dup. — 44, P. 58. P. chavpentieri Shuttl. — 22, P. 154. Vevtigo pusilla Múll. — 57, P. 103, 110, P. 58. V. nana Mich. — 57, P. 103, IIO, P. 58. V. venetzi Charp. — 48, P. 112, 5è, P. 18. Helix aculeata Múll. — 22, p. 28, 35, P. 400, 41, P. IO. Balea perversa L. — 33, P. 280: 58, P. 18, 99, P. 54, IO4, P. 124. B. (Baleastva) pevversa L. — II4, P. 545. Balaea perversa L. — 48, P. 113. Balia perversa L. — 110, P. 538. Balea fvagilis Leach. — 23, p. 33. B. (Baleastva) deshayesiana Bgt. — 114, P. 545. Clausilia laminata Mont. — 48, P. 113: 57, P. IO4: 58, P. 18, 110, P. 538. Cl. gallica Bgt. — 48, P. 114, 57, P. 108, 58, P. 18, 110, P. 58. Cl. obtusa C. Pír. — 48, p. 114: 57, P. III, 58, P. 18, IIO, P. 58. Cl. (Ruzmicia) parvula Stud. — 104, p. 124. Cl. parvula Stud. — 58, P. 18, 78, P. 125: OO, P. 55: IIO, P. 58. Cl. (Euzmicia) penchinali Bgt. — 104, p. 124. 7——————————€——— a 1 864 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (32) Clausilia penchinat: Bgt. — 18, p. 31: 20, P. 445 41, P. 125 48, P. 114372, P. 55, 77, P. 81. Cl. rugosa var. penchinatiana Bgt. — 112, p. 47. Cl. penchinatt var. magdalenica Salv. — 58, p. 18. Cl. magdalenica Salv. — 42, P. 140, 48, P. 115: 57, P. 108, IIO, P. 58. Cl. rugosa Drap. — 22, P. 1553 23, P. 33: 39, P. 38: 44, P. 61: 64, P. 35: 100, p. IOI, IIO, P. 58. Cl. pyrenaica Charp. — 77, P. 81, 78, P. 125, 99, P. 55: 110, P. 58. Cl. (Euzmicia) pyrenaica saint-simoni Bgt. — 116, p. 87. Cl. saint-simoni Bgt. — 113, PP. 585, 586, 587. Cl. (Eusmicia) saint-simoni Bgt. — 114, p. 540. CI. (Euzmicia) abietina Dup. — 104, p. 125: 116, p. 87. Cl. (Ruzmicia) mgricans Pult. — 104, P. 125, 116, p. 87. Cl. miericans Pult. — 23, P. 33: 48, P. II4: 58, P. 18, 77, P. 81, 110, P. 58, 113, PP. 587, 583. Cl. migricans var. longa. — 113, P. 587. Cl. (Eugmicia) nigricans var. longa. — 114, P. 540. Cl. volpiii Gray. — 110, p. 58. Cl. rolphi Gray. —58, P. 19. Cl. ventricosa Drap. — 23, P. 33: 48, P. 113: IIO, P. 59. Laminifera subarcuata Bof. — 67, p. 169. Clausilia subarcuata Boí. — 110, P. 59. Nenia subarcuata Boi. — 61, p. 304: II9, P. 214. Rumina decollata L. — 39, P. 35: 48, P. 107, 50, P. 80: 53, P. 199, 63, P. 337: 65, P. 8: 82, P. 198, 1IO, P. 50, 113, PP. 584, 585, 110, p. 88. Bulimus decollatus L. — 23, P. 33: 32, P. 201, 48, P. 123. Stenogyra (Rumina) decollata L. — 112, P. 47, 114, P. 543. Hypnophila boissyi Dup. — 57, P. 1143 58, P. IO, 102, p. 162, 110, P. 59. Fevussacia (Hypnophila) boissvi Dup. — 48, p. 107. Hypnophila cylindrica Mass. — 57, P. 114: 58, P. IO, 110, P. 59. Zua eylindrica Mass. — 34, P. 184. Fevussacia cvlindrica Mass. — 48, p. 107. Zua subcylindrica L. — 41, P. 13: 73, P. 55: 99, P. 55: 110, P. 59. ec ee subcylindrica L. — 48, P. 1063, 50, P 86. F. (Zua) subevlindrica L. — 30, P. 34. F. (Cionella) subcylindrica L. — 112, P. 48. Zua lubvica Leach. — 23, P. 33. Fevussacia lubvica Múll. — 22, p. 152: 33, P. 285. Zua subeylindvica var. exigua M. T. — 58, p. 19. Fevussacia folliculus Gron. — 22, P. 152: 32, P. 201, 39, P. 34: 48, P. 106, 50, P. 86: 65, P. 8, 78, P. 125: IIO, P. 59, 112, P. 48. F. folliculus var. vescoi B8gt. — 50, P. 80, 58, P. IO. F. vescoi Bgt. — 48, p. 106, 113, P. 585. Cionella (Ferussacia) vescoi B8gt. — 114, P. 544. Fevussacia tevveri B8gt. — 73, P. 55. F. hohemuvarthi Rossm. — 35, P. 421. I EL DES CASA a) (33) 4. Boful, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 865 ES rr dar rera gra rearreriri rra nart dE Eei Dra rai Et Dt Hohenvarihia hohemuvarihia Rossm. — VIO, PD. 50: Caecilianella acicula Múll. — 32, P. 291, 39, P. 35: 41, P. 13, 48, P. 107: DESDTOJVEIO, P. 50: Achaltina acicula Múll. — 22, P. 152. Ferussacia jani B. et Mart. — 35, p. 421. Hohenuvarthia jani B. et Mart. — 110, p. 59. Caecilianella eburnea Risso. — 110, P. 59. C. viberoi Serr. — 73, P. 55. Hohemuvarthia eucharista Bgt. — 110, P. 59. Succinea valcourtiana Bgt. — 48, P. 06, 57, P. 36: 58, Di 8,110, PD. 54. S. bofilli Fag. — 57, P. 34: 110, P. 53. . elegans Risso. — 110, P. 54. . ttalica Jan. — 39, P. 21, 57, P. 35: 58, P. 83 110, P. 54. . Sivepholena Bgt. — 41, P. 8, 48, P. 953 57, P. 35: 73, P. 54: 75, P. 52. . Pleifferi Rossm. — 22, P. 27, 39, P. 20, 48, P. O5: 50, P. 83: 58, P. 8: o Da 408) . Putris (non L.) — 23, p. 33. Pyrenaica Bgt. — 48, P. 96: 58, P. 8, 1IO, P. 54. . debilis Mor. — 48, P. 96: 58, P. 7: 110, P. 54. . Uivescens Mor. — 50, P. 83: 57, P. 35: 58, P. 8, 110, P. 54. . valentina Serv. — 48, p. 96. Limnaea (Limnus) staenalis L. — 117, p. 169. L. stagnalis L. — 58, p. 20. Lymnaea auricularia L. — 48, PP. 117, 123. Limnaea auricularia L. — 57, p. 1203 110, p. 060. L. martovelli Bgt. — 12, 11.2 déc., P. 50, 24, P. 137: 44, P. 63: 57, P. 121, SOD: (205510, P: 214, 107, P7: TIO, P. 00: 101, DP: 18, 20. L. albescens Bgt. — 57, p. 120, 110, P. 60. Lymnaea limosa L. — 48, p. 116. Limnaea limosa L.— 30, P. 40: 44, P. 02, 71, P. 273 75, P. 52: 99, DO: ETO, DE 60: DE2, P 40: . (Limnophysa) limosa L. — 114, P. 546. . Canalts Villa. — 39, p. 40, 58, P. I9. limosa var. vulgaris C. Pit. — 58, p. 20. . Unlgaris C. Pir. — 48, p. 116, 110, p. 60. . (Nevistoma) vulgaris C. Pir. — 114, p. 546. . doliclum Estr. — 58, p. 20, 110, p. 60. . maluquevi Fag. — 69, P. IO, 119, P. 214. Lymnaea peregra Múll. — 48, p. 116. Limnaea peregva Múll. — 44, P. 63, 58, P. 20, 110, P. 00. L. palustvis Múll. — 41, p. 13: 58, P. 20, 73, P. 55: 75, P. 525 107, P. 7: TIO, P. 00: III, DP. 18, 20: L12, PD. 40: L. (Limnophysa) palustris var. covviformis Bgt. — 114, P. 540. L. palustris var. covuus Gmel. — 58, p. 20. L. (Limnophysa) lacustris Múll. — 114, P. 540. Lymnaea lavedanica Bgt. — 48, P. 117. nununnun vununun aisisisisiais 3 806 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (34) Limnaea tvuncatula var. lavedanica Bgt. — 58, P. 20. Lymnaea truncatula Múll. — 48, p. 110. Limnaea tvuncatula Múll. — 33, p. 289: 39, P. 40, 44, P. 03: 71, P. 27: 73, P. 55: 77, P. 815 99, P. 50, 110, p. 00. El minuta Drap: 2t, P 171,23, P. 33: Physa contorta Mich. — 44, P. 03: 58, P. 20, IIO, p. 61. Ph. acuta Drap. — 30, P. 30: 58, P. 20, 65, P. 8, 71, P. 27, 110, p. 00: 112, P. 49, 113, P. 588, 114, P. 540. h. acuta forma martorelli Serv. — 58, P. 20. Ph. acuta forma subopaca Lam. — 58, P. 20. Ph. acuta forma mamoi Ben. — 58, P. 20. Ph. mamoi Ben. — 41, P. 13: 73, P. 55, II4, P. 547. Ph. saint-simonis Fag. — 41, P. 13: 73, P. 55. Ph. taslei Bgt. — 72, P. 27. Ph. hypnovum L.— 48, P. 110, 58, P. 20, 1IO, P. OI. Planorbis (Anisus) cavinatus Múll. — 114, P. 547. Pl. cavinatus Múll. — 41, P. 13: 44, P. 63, 58, P. 21, 107, P. 7, 110, p. 61, TEL DP: es N20: 02, P. 40: Pl. cavinatus forma dubius Hartm. — 58, p. 21. Pl. umbilicatus Múll. — 58, p. 21: 110, p. OI. Pl. complanatus i. — 44, P. 03, 4è, P. 110, 58, P. 21, XIO, p. 61. Pl. dubius Hartm. — 48, P. 115. Pl. marmovatus Mich. — 41, P. 13: 57, P. 127. PL. carinatus forma subcavinatus Crist. et J. — 58, P. 21. Pl. (Anisus) subangulatus Phil. — 114, P. 547. P1. (Spivorbis) spivovbis L. — 114, P. 547. P1. laevis Ald. — 41, p. 13, 110, p. 6I1. Pl. alous Mull. — 30, p. 30:58, P. 215 110, P: OI: Pl. cvistalus L. — 110, p. 61. Pl. nautileus L. — 30, P. 36: 44, P. 64: 58, P. 21. Pl. nautileus var. imbricatus Múll. — 58, P. 21. Pl. fontanus Lightí. — 39, p. 38. Ancylus simples Buch. — 41, p. 13: 48, P. 117, 58, P. 19, 75, P. 55: 114, P. 54/. A. fluviatilis Múll. — 23, P. 33: 30, P. 40, 110, p. 60. A. fluviatilis var. capuloides Jan. — 44, P. 064. A. capuloides Jan. — 114, p. 547. A. jant Bet. — 24, P. 135: 48, P. 117, 58, P. IO. A. fluviatilis var. costatus Fer. — 44, P. O4. A. costulatus Rstr. — 71, p. 27. A. gibbosus Bgt. AO DEL: 150, P IO. Carychium minimum Múll. — 22, p. 155: 23, P. 33: 30, P. 38: 41, P. 13: 44, P. 02, 48, P. 115: 58, P. 19, 110, P. 59. Alexia myosotis L. — 112, p. 50, 114, P. 546. Al. quadridentata A-a. — 114, P. 546. Al. micheli Mittre. — 114, p. 546. — a ea a I I (35) A. Boful, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 867 Cyclostoma elegaes Múll. — 30, PD: 41,/48, PP. 118, 123: 50, P. 87: 63, P. 337: 99, P. 55, 100, P. IOI, 110, P. 59: 112, P. 48, 113, PP. 585 588: 114, P. 547, II6, p. 88. Cyclostomus elegans Múll. — 21, p. 171, 22, P. 155: 23, P. 33: 32, P. 201. Pomatias obscurus var. — 44, p. 68. Pom. crassilabvis Dup. — 33, PP. 289, 290. Pom. crassilabrum Dup. — 23, P. 33: 48, P. 118: 58, P. 21. Pom. bolosianus Salv. — 48, P. 119: 57, P. 133. Pom. bolosianum Salv. — 58, P. 21, I1I0, p. 60. Pom. montserraticus Fag. — 99, P. 55. Pom. montsevvaticum Fag. — 95, P. 567, 110, p. 60. Pom. bofilli Fag. — 78, p. 125. Pom. sancti-lauvrentii Bot. — 114, P. 547. Pom. SP. —— 03, PP. 330, 337. . Bythinia tentaculata L. — 39, P. 41: 44, P. 30, 110, P. 61, II2, DP. 49, 50: 114, P. 530. B. tentaculata var. producta Mle. — 114, p. 530. Amnicola similis Drap. — 41, P. 14, 57, P. 138: IIO, P. 61, II4, P. 530. A. spivata Pal. — 13, P. 231, 24, P. 148, 57, P. 1390, 58, P. 21, 107, P. 7: BIO, P. OI: TIL, Ppe tè, 20: AL emiliana Pal. — 48, P. 110, 58, P: 21,75, P. 55: 110, P. 61. A. roigiana Salv. et Bgt. o P. 55. 4. monjoi Bgt. — 41, P. Bvythinella veyniesi Dup. a PD 55:158, P. 27. Byth. reynest Dup. — 48, P: 110, 110, P. OT. BVIh. brevis Drap. — 48, P. 120, 57, D. I40: 5ò, P. 21, 1IO, D. OI. Byth. opaca Zglr. — 110, p. 61. Bvythinia opaca Zeglr. — 44, P. 30. Bythinella sb. — 45, P. 79. Bvythinia sp. — 44, P. 31. Bvythinella andorrensis Pal. — 45, P. 783 57, P. 142. Paludinella andovrensis Pal. — 16, p. 13. Bvythinella andorrica Pal. — 58, P. 21, 110, p. OI. Paludestrina acuta Drap. — 114, P. 5306. Truncatella subcylindvica var. laevigata Risso. — 114, p. 547. Valvata piscinalis Múll. — 58, p. 22, II0, p. 62. Val. depressa C. Pir. — 73, P. 55. Val. covonadoi Bgt. — 48, p. 120, 110, P. OT. Val. cvistata Múll. — 110, p. 61. Theodoxia fluviatilis L. — 58, p. 22. Nevitina fluviatilis L. — 44, P. 34: 107, P. 7, 110, p. 62, III, pp. 18, 20: II2,/D. 50. Smaragdia vividis Issel. — 54, p. 204. Nevitina vividis Lam. — 44, P. 34. Unio tuvtoni Payr. — 48, P. 121, 58, P. 22, 590, P. 58, 110, P. 05: 115, p. 1038. 868 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (36) Unio aleroni Comp. et Mass. — 48, P. 121, 58, P. 22, 59, P. 50, 110, p. 65. U. moquinianus Dup. — 58, p. 22: 50, P. 53: 110, P. 65. U. penchinatianus Bgt. — 12, pp. I4I, 100, 19, P. 64, 57, P. 152: 58, P. 22, 59, P. 52: 107, PP. 7, 9, 110, P. 05, I1I, PP. 18, 29, 115, P. 169. U. pictorum Drap. — 112, p. 51. U. hispanicus M. T. — 39, p. 42. U. deshayesi Mich. — 48, p. 121. U. occidaneus Drouèt. — 58, p. 22. U. vequieni Mich. — 44, p. 81, 58, P. 22, 59, P. 50, 110, P. a U. sp. — 105, P. 119. Rnombunio littovalis Lam. — 115, p. 108 Unio littovalis Lam. — 44, p. 81, 58, P. 22, 50, P. 29, 110, P. 65. U. littoralis var. umbonatus Rossm. — 44, P. 81. U. vhomboideus SCchr. — 39, P. 42: 48, P. I2I. U. subreniformis Bgt. — 12, pp. 138, 100, 19, P. 043 25, P. 723 44, P. 81: 57, P: 152: 58, P. 22: 59, P. 41, 107, PP. 7, 9, 110, P. 65, 111, PP. 18, 20 EI 2, D. 58: DES, PD. F00: Anodonta cygnea L. — 44, p. 825 115, P. 168. An. variabilis Drap. — 39, p. 42. An. ventricosa C, Pit. — 44, P. 82. An. castroi Bgt. — 50, P. 76, 110, P. 65. An. litlovalis Drouèt. — 58, p. 22: 59, P. 68: 110, p. 65. An. glaucina Drouèt. — 59, p. 783 110, p. 65. An. lativostris Drouèt. — 59, p. 69. An. mollis Drouèt. — 59, p. 70, 110, p. 65. Sphaerium comneum L. — 48, P. 120, 57, P. 148, 58, P. 22, IIO, p. 66. Cyolas comea L. — 23, P. 33: 30, P. 41, 44, P. 77. Sphaerium lacustre Múll. — 58, p. 223, 110, p. 66. Sphaerium lacusive var. hispanicum Bgt. — 58, P. 22. Cyoclas calyculata Drap. — 44, P. 77. Pisidium obiusale C. Pir. — 112, P. 52. P. henslovanum Shepp. — 58, P. 22: 110, p. 66. P. casertanum Poli. — 30, P. 41: 44, P. 77: 73, P. 55. P. cagertanum Poli. — 58, p. 22: 110, p. 66 Pysidium casertanum Poli. — 48, p. I2I. (37) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilav-Amat 869 LLISTA DELS MOL:LUSCOS AMB INDICACIONS GEOGRÀFIQUES I CRÍTIQUES I. Arion ater (Linné) Limax alter Linné, Syst. Nat., ed. X (1758), p. 652. Avion atey Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII (1912), p. 52. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 16. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), D015:/1d.,2EIT (1020), P: 10:/Id., XXIII (1020).. P: 30: Vall de Ribes (Maluquer). 2. Arion ruius (Linné) Limax vufus Linné, Syst. Nat., ed. X (1758), p. 652. Avion vufus Morter, Hist. Camprodon (1879), p. 33. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 94. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Elist. Nat., I (1001), PD: 8:/1Id., XXII (1012), P. 52. — — CEhia, Bauna malac. prov. Gerona (1916), P. 53.— Rosals, LT eb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), p. 390. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), P. 16. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), p. 15: Id., XIII (1920), P. 39. Gualba (Maluquer). Ribes (Rosals). Vall de Ribes (Maluquer). Pardines, prop de Ribes (Bofill), 1 exemplar. Camprodon (Morer, Chía). Olot (Salvafià, Chía, Rosals). Bosc de Sacot, Olot (Salva). Lladó (Bofill i Haas), 2 exemplars. 870 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (38) 3. Arion Hlavus (Miúller) Limax flavus Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), p. IO. Avion flavus Ferussac, Hist. moll. Suppl. (1819), p. 96, B. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII (1912), p. 52. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), P. 53. Ripoll (Chía). Vall de Ribes (Maluquer). Ribes (Chía). Olot (Cbía). 4. Arion subfuscus (Draparnaud) Limax subfuscus Draparnaud, Hist. moll. France (1805), p. 125, làm. 9, fig. 3. Avion subfuscus Férussac, Hist. moll. Suppl. (1819), p. 96, £. —Malu- quer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII (1912), p. 52. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), p. 53. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 16. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), p. 15: Id., XII (1920), P. 19: ICL XI (1620)0P: 80: Vall de Ribes (Maluquer). Ribes (Chía), (Bofill), 1 exemplar jove. Chía (I. c.) considera aquesta citació com crítica, però hem pogut comprovar sa veracitat amb l'exemplar de Bofill. 5. Arion hortensis Férussac Hist. moll. (1819), p. 05, làm. 2, figs. 4-6. — Morer, Hist. Camprodon (1870), P. 33. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 94. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), P. 53. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), p. 39. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII (1920), p. 40. Camprodon (Morer, Chía). Olot (Salvafià, Chía, Rosals). (39) 4. Boful, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat 871 6. Limax flayus Linné Syst. Nat., ed. X (1758), P. 152. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 94, Fauna y flora de Mataró (1889), p. 83. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 7, Fauna malac. prov. Gerona (1910), p. 53. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, X (1920), p. 15: Id., XIII (1920), P. 40. Limax variegatus Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 103. — Ma- luquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII (1912), P. 52. Mataró (Salva). Ripoll (Chía). Vall de Ribes (Maluquer). Ribes (Chía). Olot (Salvafià, Chía). Lladó (Bofill i Haas), 1 exemplar. 7. Limax maximus Linné Syst. Nat., ed. X (1758), p. 652. — Morer, Hist. Camprodon (1879), P. 33. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), P. 53. Camprodon (Morer, Chía). Chía considera aquesta citació com dubtosa. 8. Agriolimax agrestis (Linné) Limax agrestis Linné, Syst. Nat., ed. X (1758), p. 652. — Graells, Cat. mol. terr. agua dulce Espafia (1846), p. 1. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., l'(1005), p: 8: Id4 2 (1012), P. 52. — Chia, Fauna malac. prov. Gerona (1916), P. 53. Agriolimax agrestis Salvatià, Flora y fauna Mataró (1889), p. 83. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 7. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 51. — Bofill, Haas i Aguilar- Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 17. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), p. 16: Id., XII (1920), Pro: Id. DS (1020), P. 41: 872 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (40) Limax (Agriolimax) agrestis Salvafnià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 94. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), p. 38. Limax sylvaticus Morer, Hist. Camprodon (1879), P. 33. Montcada (Rosals), 2 exemplars joves. Sant Cugat del Vallès (Maluquer). Mataró (Salvanà). Gualba (Maluquer). Girona (Chía, Rosals). Ripoll (Chía, Rosals). Vall de Ribes (Maluquer). Ribes (Rosals). Camprodon (Chía, Morer). Comarca d'Olot (Salvaiià). Olot (Graells, Chía, Rosals). 9. P Agriolimax laevis (Múller) Limax laevis Múller, Verm. tert. fluv. hist., II (1774), P. I. L. bvunneus Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. r04. — Malu- quer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII (1912), p. 52. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1910), P. 53. Agriolimax laevis Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), p. 16: Id., XII (1920), p. 20, Id., XIII (1920), P. 40. Vall de Ribes (Maluquer). Ribes (Chía). Citació considerada crítica per Chía. 10. P2 Malacolimax valentianus (Férussac) Limax valentianus Férussac, Tabl. syst. an. moll. (1821), p. 21. Malacolimax valentianus Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, XIII (1920), P. 41. Limax valentinus Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1910), P. 53. sendes emet (41) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat 873 Girona (Chía). Dubtosa segons Chía. 11. Milax gagates (Draparnaud) Limax gagates Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 100. L. (Amalia) gagates Moquin-Tandon, Hist. nat. moll. France, II (1855), P. 19, làm. 2, figs. 1-3. Milax gagates Gray, Cat. Pulm. (1855), P. 174. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII (19190), P. 47. Amalia gagates Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 95: Flora y fauna Mataró (1889), p. 83. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 7. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), P. 54. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), P. 53. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), P. 38. Boca del Besòs (Maluquer). Mataró (Salvafià). Girona (Chía, Rosals). Ripoll (Chía, Rosals). Olot (Salvafià, Chía, Rosals). 12. Testacella haliotidea Draparnaud Tabl. moll. France (1801), p. 99: Hist. moll. France (1805), p. 121, làm. 9, figs. 12-I4. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), P. 25. — Morer, Hist. Camprodon (1879), p. 33. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 96: Flora y fauna de Mataró (1889), p. 83. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1910), p. 53. — Aguilar- "Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII (1918), p. 85. — Bofill i Se Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (19020), p. 8: Id., XII (1920), P. 20: Id., 2SITE (1020), Pp:/42: Testacella haliotidea var. ovalis Salvatià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), P. 906. T. haliotidea var. scutulum Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), P. 96. T. hatyotidea Chia, Cat. mol. terr. fiuv. comarca Gerona (1886), p. 19. T. barcinonensis Pollonera, Boll. Mus. Zool. anat. comp. Torino, IH, no 43(1888),/ P: 4, làm. 2, fos. 13 1 14. 874 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (42) Sant Adrià, vores del Besòs (Bofill). Mataró (Salvafià). Girona (Chía), (Cazurro), 1 exemplar. Montesquiu (Aguilar- Amat), 1 exemplar. Montagut, prop de Ribes (Bofill i Aguilar-Amat), I exem- plar. Camprodon (Morer, Chía). Olot (Salvafià, Chía). Bosc de Tosca, prop Olot (Salvafià). N. S. del Mont, de Lladó (Vayreda). Considerem com sinònimes les varietats ovalis i scutulum esmentades per Salvafià en la comarca d'Olot. 13. 2 Festacella catalonica Pollonera Boll. Mus. Zool. anat. comp. Torino, III (1888), p. 5. — VVesterlund, Fauna pal. Region leb. Binnenconch., Suppl. I (1890), p. 1. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 32. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 7. — Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XV (1915), P. 122. Olot (Pollonera, VVesterlund, Fagot, Chía), (Aguilar-Amat), 2 exemplars. Hem pogut estudiar els dos exemplars recollits per Aguilar- Amat, que corresponen en certa manera a les figures d'aquesta espècie donades per Pollonera, però que poden referir-se també a la vera T. haliotidea. Però, amb tot i la gran semblança de la closca d'ambdues, tractem aquí la T. catalonica com espècie independent, perquè Pollonera, en l'estudi anatòmic dels tres exemplars que li foren enviats per Salvafià, ha trobat diferèn- cies anatòmiques de l'espècie draparnaudiana, com la falta del flagellum i el canal deferent molt més gran. (43) 4. Bofill, F.. Haas i J. B. de Aguiar-Amat 875 14. Testacella companyonii Dupuy Hist. moll. France (1847), p. 47, làm. I, fig. 3. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat., XIII (1920), p. 42. Testacella companyoni Morer, Hist. Camprodon (1879), p. 33. T. companyoi Chía, Cat. mol. terr. fluv. comarca Gerona (1886), p. 19. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 31. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 7. — Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, XVIII (1918). P. 85. Horta (Martorell), 2 exemplars. Gualba (Maluquer), 1 exemplar. Blanes (Haas), 1 exemplar. Girona (Chía, Fagot). Anglès (Chía). Montesquiu (Aguilar-Amat), 1 exemplar. Camprodon (Morer, Chía). Lladó (Vayreda). 15. Vitrina major (Férussac) Helicolimax major Férussac, Ess. méth. conch. (1807), p. 43. Vitrina major Moquin-Tandon, Hist. moll. France (1855), p. 49, làm. 6, figs. 14-32. — Chía, Cat. mol. terr. fluv. comarca Gerona (1880), p. 20. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), P. 95. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 33. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 8. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII (1912), p. 53. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), p. 54. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII (1920), p. 20, Id, XIII (1920), p. 43. V. draparnaldi Salvafià, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., I (1884), P. 397. V. perlucida Salvanià, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., I (1884), i P. 398. V. elongata Morer, Hist. Camprodon (1879), p. 33. V. subglobosa Morer, Hist. Camprodon (1879), P. 33. Girona (Chía, Fagot, Salvafià), (Cazurro), 5 exemplars. Gombreny (Haas), 1 exemplar. 876 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (44) Sant Hou de Montgrony (Maluquer), 5 exemplars. Vall de Ribes (Maluquer). Angelats, prop de Ribes (Bofill), 7 exemplars, (Aguilar- Amat), 2 exemplars, (Bofill i Aguilar-Amat), 2 exemplars. Ribes (Bofill), molts exemplars. Camprodon (Salvafià, Chía, Morer). Castellfullit (Salvafià, Chía). Olot (Vayreda, Salvafià, Fagot, Chía). Bianya (Salvafià, Chía). Collsacabra (Salvafià, Chía). Lladó (Bofill i Haas), ro exemplars. N. S. del Mont (Vayreda). Salvanià havia citat de la regió les Vitrina draparnaldi i V. pellucida, però, segons Chía (58, p. 8), es tracta de la V. ma- jor. El mateix pot dir-se de V. subglobosa citada a Camprodon per Morer. La V. clongata citada en el mateix lloc, deu ésser també la V. major: la elongata és una espècie de l'Europa central i septentrional, que no viu a Espanya. 10. Hyalinia (Polita) pura pura (Alder) Helix pura Alder, Cat. North. Mol. (1830), P. 12. Hyalinia (Polita) pura Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 9. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII (1920), Lee Jo Dues Taylor, Monogr. land and fresh vvat. moll. Brit. ISI. (1906-1909), p. 86. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), P. 54. Zonites (Hyalinia) striatulus Chía, Cat. mol. terr. fluv. comarca Gerona (1880), P: 22: Girona (Chía, Taylor). Queralps (Rosals), 1 exemplar. Besora (Vayreda). Chía citava (39, p. 22) aquesta espècie baix la denominació (45) A. Bofill, F. Haes i J. B. de Aguilar Amat 877 de Zonttes (Hyalimia) striatulus Gray, segons ell mateix indica (58, p. 9). Citant-la de Girona per tercera vegada (II0, p. 54), la considera com dubtosa. Si bé nosaltres no hem vist exemplars d'aquestes procedèn- cies, no dubtem que aquesta Hyalinia existeixi en la regió gironina. Segons totes les probabilitats, Hyalimia (Polita) pura tí- pica viu en el N. de la regió, mentres que en el S., en el litoral i enla conca del Besòs està remplaçada per H. (Polita) pura courquini de què tractarem tot seguit. 17. Hyalinia (Polita) pura courquini (Bourguignat) Zonites courquini Bourguignat, Moll. nouv., lit. ou peu connus, z1€ déc. o (1870), P. 40, làm. 3, figs. 17-22. Helix courquini Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), P. 229. Hyalinia courquini Pàtel, Cat. Conch. Samml., 1.3 ed. (1873), p. 86. — Bofill, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVI (1916), P. 79. Hyal. (Polita) pura courquini Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII (1920), p. 51, làm. 1, figs. 83-13. El Farell, prop de Caldes de Montbuy (Bofill), 1 exemplar. Masnou (Barrera). Com acabem de dir, aquesta subespècie substitueix en la regió litoral i en la conca del Besòs a la vera. Hyalinia pura Pura de la regió muntanyenca del N. Respecte d'una figura d'aquesta subespècie, pot veure's nostre estudi sobre la conca del Llobregat (làm. 1, figs. 8-13). 18. Hyalinia (Polita) haminmonis (Stròm) Helix hammontis Stròm, Trondj. SelsE. SErif (1765), p. 435, làm. 6, fig. 16 Hyalinia (Polita) hammonis Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 8. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII (1920), P. 50. 878 Junia de Ciències Naturals de Barcelona (46) Helix vadiatula Alder, Cat. test. moll. (1830), p. 12. Hyalinia vadiatula Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), P. 54. Zonites jaccetanicus Bgt., Moll. nouv., lit. ou peu connus, 11€ do. (1870), P. 41, làm. 3, figs. 23-28. Z. subradiatulus Fagot, Bull. Soc. Hist. Nat. Toulouse, XIII (1879), p. 22. — Gourdon, Bull. Ass. Exc. Cat. II (1880), p. 188. Girona (Chía). Núria (Rosals), 1 exemplar. Chía cita aquesta espècie, amb dubte, a Girona. 19. Hyalinia (Pelita) glabra hariei (Fagot) Zonites havlei Fagot, Annal. malac., II (1884), p. 173. Hyalinia harlei Salvatià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 98. H. (Polita) glabva havlei Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, XIII (1920), p. 46, làm. I, figs. 1-3. H. (Polita) elabva var. havlei Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 9. Helix glabra (non Studer) Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 76. Zonites (Hyalinia) glaber (non Studer) Chía, Cat. mol. terr. fluy. comarca Gerona (18806), p. 22. Hyalinia glabva (non Studer) Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 54. — Chía, Faun. malac. prov. Gerona (1916), P. 54. Zonites avabiae Fagot, Ann. Malac., II (1884), P. 174 (nom. nud.) Hyalinia arcasiana (non Bourguignat), Marcet, Rev. Montse:rr. III (1909), p. 302. Desembocadura del Besòs (Maluquer). Sant Andreu de Palomar (Martorell), 3 exemplars. Sant Pere de Vilamajor (Sagarra), molts exemplars. Gualba (Rosals), 1 exemplar. Girona (Chía), (Martorell), 3 exemplars, (Salvafià). Montjuich de Girona (Cazurro), 3 exemplars. Anglès (Chía). Ripoll (Chía). Montgrony (Rosals), r exemplar jove. Castellfullit (Salvanià). (47) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat 879 Olot (Salvainé, Chía), (Aguilar-Amat), 2 exemplars. La Pinya, prop Olot (Salvafià). De coníormitat amb Chía (58, p. 9), creiem que el tipus de H. glabva no viu en la regió, sinó que hi està substituit per la forma local H. harlei, fet que hem comprovat també en la conca del Llobregat. En l'estudi de l'esmentada regió es trobaran la corresponent figura i observacions. 20. Hyalinia (Polita) nitens (Gmelin) Helix mitens Gmelin in Linné, Syst. Nat. (1788), p. 36306. Hyalinia nmitens Albers, Die Helic. 2.2 ed. (1860), p. 68. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 97: Flora y fauna de Ma- taró (1889), p. 84. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. XII - (1912), P. 53. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1910), D. 54. H. (Polita) nitens Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 9. — Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. XV (1915), p. 123. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII (1920), p. 22, Id., XIII (1920), p. 45, làm. I, figs. 4-6. Zonites subnitens Bourguignat in Mabille, Hist. malac. bassin Paris (1870), p. 110. Z. apocryplius Bourguignat in Fagot, Annal. malac., II (1884), P. 172, (nom. nud.) Mataró (Salvafió). Besora (Vayreda). Vidrà (Vayreda). Gombreny (Bofill), 2 exemplars. Vall de Ribes (Maluquer). Ribes (Chía). Camprodon (Vayreda). La Escala (Vayreda). Olot (Vayreda, Salvanià, Chía). Lladó (Bofill i Haas), molts exemplars. Sagaró (Vayreda). 880 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (48) La Estela (Vayreda). La citació d'aquesta espècie a Olot per Aguilar-Amat (IO4, p. 123) és errònia i es refereix, com hem pogut comprovar per sos exemplars autèntics, a H. (Polita) lucida Drap. 21. Hyalinia (Polita) nitiéuia (Draparnaud) Helix nitidula Draparnaud, Hist. moll. France (1805), p. 117. Hyalinia nitidula VVeinland, VVeichth. Schavv. Alb. (1870), p. 35. H. (Polita) nitidula Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII (1920), p. 22, Id., XIII (1920), P. 44. Besòs, prop de sa boca (Mus. Catalunya), 1 exemplar. Gualba (Rosals), 1 exemplar. Vall de Ribes, de Montagut a La Baell (Bofill i Aguilar- Amat), 1 exemplar. Aquesta espècie no havia estat esmentada encara en la regió que ens ocupa. Els exemplars del Besòs i de la Vall de Ribes són més de- primits que la forma típica. 22. Hyalinia (Polita) lucida (Draparnaud) Helix lucida Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 96. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 123. Hyalinia (Polita) lucida Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), PP. 538, 587. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, X (1920), p. 16, làm. 1, figs. 1-18, Id., XII (1920), p. 21, Id., XIII (1920), p. 47. H. lucida VVesterlund, Fauna Europ. Prodr. (1876), p. 22. — Chía, Mol. terr. agua dulce, Barcelona (1887), p. 9. — Bofill, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 3.2 ép. II (1898), p. 336. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1901), p. 8. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), P. 54. H. lucida var. minor Taylor, Monogr. land and fresh vvat. moll. Brit. Isl., III (1906-1909), pp. 24, 25, 20. (49) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 881 Hyaliíma (Polita) lucida farinesi Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII (1918), p. 85. H. lucida var. convexiuscula subvar. favinesiana Taylor, Monogr. land. and fresh vvat. moll. Brit. ISI., III (1906-1909), pp. 24, 25, 29. H. lucida var. obscurata subvar. navarrica Taylor, Monogr. land fresh vvat. moll. Brit. Isl., III (1900), p. 24. Helix farinesi Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), P. 29. Zonites farinesianus Bourguignat, Moll. nouv., lit. ou peu connus., IIe déc. (1870), p. 11, làm. 3, figs. 1-3. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 260. Z. (Hyalinia) farinesianus Chía, Mol. terr. fiuy. comarca Gerona (1886), P. 21. Hyalinia farinesiana Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), P. 9. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 97, Flora y fauna Mataró (1889), p. 84. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 54: Id. XII (1912), p. 53. —Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), p. 54. H. (Polita) farinesiana Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 9. — Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 538. H. cellavia Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 98. — Fagot, Hist. malac. Pyr. franç.-esp. (1892), p. 39. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 54. — Caziot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., X (1910), p. 14. — Chía, Fauna malac. prov. Ge- rona (1916), P. 54. H. (Polita) cellaria Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XV (1915), p. 123. — Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 538. H. cellaria var. favinesiana Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), P. 85. H. cellavia var. montserratica Serradell, Sota Terra (1909), p. 135. H. (Polita) cellaria var. septentrionalis Chia, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 9. Zonites septentrionalis Bourguignat, Moll. nouv. lit. peu connus., IIe déc. (1870), p. 8, làm. 3, figs. 4-6. Hyalinia septentrionalis Salvanà, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), a 08- a sloechadicus Bourguignat, in Fagot, Bull. Soc. Hist. Nat., Tou- louse, XI (1897), p. 9 (nom. nud.) Hyalinia stoechadica Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 97. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1910), p. 54. H. (Polita) stoechadica Chía, Moll terr. agua dulce prov. Gerona (1893), Zonites navarricus Bourguignat, Moll. nouv., lit., peu connus., 110 déc. (1870), p:.3, làm.:3, HgS. 10-12. Hyalinia gyrocurtopsis Bourguignat in Chía, Moli. terr. agua dulce Bar- celona (1887), p. 9 (nom. nud.) 4 882 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (50) Boca del Besòs (Chía): (Bofill), molts exemplars, (Maluquer, Caziot). Santa Coloma de Gramanet (Bofill), 1 exemplar. Castellar del Vallès (Bofill). El Farell, Caldes de Montbuy (Haas), 2 exemplars, (Bofill), 1 exemplar. Sant Miquel del Fay (Haas), 2 exemplars, (Bofill), un exemplar. Mataró (Salvafià). Gualba (Maluquer). Banyoles (Bofill), 2 exemplars, (Chía). Girona (Chía, Salvanà), (Aguilar-Amat), 3 exemplars, (Bo- fill), 2 exemplars. Serra de Susqueda, Guilleries (Bofill), 2 exemplars. Besora (Vayreda). Montesquiu (Aguilar-Amat), (Bofill), 1 exemplar. Montgrony, cingleres de Sant Hou (Maluquer), 1 exemplar . Vall de Ribes (Taylor, Bofill, Maluquer). Parramon de Dalt, Vall de Ribes (Bofill i Aguilar-Amat), I exemplar. De Montagut a La Baell, Vall de Ribes (Bofill i Aguilar- Amat), 3 exemplars. Angelats, Ribes (Bofill), 1 exemplar, (Bofill i Aguilar- Amat), 3 exemplars. Ribes (Chía). Cova de Rialp, a Queralps (Rosals). Olot (Vayreda, Salvafià, Chía, Fagot, Caziot), (Aguilar- Amat), 2 exemplars, (Bofill), 7 exemplars. La Pinya, prop Olot (Salvafià). Bianya, prop Olot (Salvafià, Chía). La Escala (Bofill). Lladó (Bofill i Haas). (51) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 883 Lo mateix que en els treballs anteriors, hem considerat Hyalima farinesiana Bgt., stoechadica B8gt. i septentrionalis Bet. com formes de muntanya de H. (Polita) lucida Drap. La citació de Hyalinia cellaria per autors de la regió, segons hem pogut comprovar en molts casos, està basada en exem- plars joves de H. lucida. 23. Hyalinia (Zonitoides) nitida (Miúller) Helix nitida Múller, Verm. terr. fiuv. hist. II (1774), p. 32. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 29. — Salvafià, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.2 ép. I (1884), P. 491. Hyalinia (Zonitoides) nitida Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 9. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1020): P: 18: Id. 2XIE (1020), pi 22: Id, XIII (1020), p. 52. Zonttes (Hyalinia) nitidus Chía, Cat. mol. terr. fluv. comarca Gerona (1886), p. 21. Hyalinia nitida Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 8. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 97. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 54. — S. Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 52. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 54. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., LI (1910), p. 38. Boca del Besòs (Salvafià, Chía, Maluquer), (Rosals), molts exemplars. Sant Adrià del Besòs (Bofill), 1r exemplars. Santa Coloma de Gramanet (Bofill), 12 exemplars, Montcada (S. Maluquer). Banyoles (Chía, Rosals). Girona (Chía, Rosals). Ribes (Chía). Torroella de Montgrí (Chía, Rosals). Olot (Salvafià, Rosals). 884 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (52) 24. Hyalinia (Vitrea) erystallina (Múller) Helix crystallina Múller, Verm. terr. fluv. hist. II (1774), P. 23. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), P. 28. Hyalinia erystallina VVesterlund, Fauna eur. moll. extram. (1877), p. 206. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 9, Fauna mal. prov. Gerona (1910), P. 54. H. (Vitrea) crystallina Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 90. — Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII (1918), p. 85. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), p. 18: Id. XII (1020), P: 23, Td., XI (1020), P-053. H. vitreola Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1901), p. 8. Boca del Besòs (Bofill), 4 exemplars, (Chía). Sant Miquel del Fay (Bofill), 1 exemplar, (Haas), 2 exem- plars. Gualba (Maluquer), (Aguilar-Amat), 1 exemplar. Girona (Chía). Montesquiu (Aguilar-Amat). Olot (Vayreda). Lladó (Bofill i Haas), ro exemplars. La Hyalinia vitreola Serv. citada per Maluquer (65, p. 8) a Gualba, és la H. crystallina. 25. Hyalinia (Vitrea) pseudohycatina (Bourguignat) Zonites pseudohydatinus Bourguignat, Amén. malac., I (1850), p. 189. Hyalinia (Vitrea) pseudohydatina Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Ge- rona (1893), p. 9. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), PP. 538, 587. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, XII (1920), p. 23, Id., XIII (1920), p. 54. H. pseudohydatina Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 54. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1910), p. 54. Helix hydatina (non Rossmàssler) Gomis, Bull. Ass. Exc. Cat., I (1878- 79), P. 170. Boca del Besòs (Maluquer). Girona (Chía). cici ec ala (53) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat 885 Montesquiu (Gomis). Lladó (Bofill i Haas), 8 exemplars. N. S. del Mont (Vayreda). La citació d'aquesta espècie a Santa Margarita d'Olot, per Bofill (113, p. 587, i II4, P. 538), és originada per la consulta d'un exemplar massa jove perquè ofereixi seguretat sa classi- ficació. Gomis, al citar la Helix hydatina de Montesquiu (21, p. 170), deu referir-se sens dubte a aquesta espècie. 26. Euconulus fulvus (Múller) Helix fulva Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), P. 56. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 28. — Salvafià, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.3 ép. I (1884), p. 400. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1901), P. 8. Euconulus juluus Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 19. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, X (1920), p. 18: Id., XII (1920), p. 23, Id., XIII (1920), P. 55. Conulus fulvus Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), P. 0. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 98. — Chía. Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 9. — Maluquer, Butli. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 54. — Chía, Fauna mal. prov. Ge- rona (1910), P. 54. Zonites (Conulus) fuluus Chía, Mol. terr. fluv. comarca Gerona (1886), Di 21: Boca del Besòs (Chía, Maluquer), (Bofill), 4 exemplars, (Salvafià), (Aguilar-Amat), 2 exemplars. Santa Perpètua de la Moguda (Bofill), 2 exemplars. Sant Miquel del Fay (Haas), 2 exempiars. Gualba (Maluquer). Banyoles (Chía). Girona (Chía, Salvafià), (Cazurro), 4 exemplars. Tortellà (Vayreda). Castellfullit (Salvafià). Montagut, prop d'Olot (Salvafià). 886 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (54) Sant Privat d'Olot (Salvafià). Olot (Vayreda, Chía). La Pinya, Olot (Salvafià). Lladó (Vayreda), (Bofill i Haas), 2 exemplars. N. S. del Mont, de Lladó (Salvafià, Chía). 27. Leucochroa candidissima (Draparnaud) Helix candidissima Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), P. 75. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 290. — Salvafià, Zoogr. gén. MHelix (1884), p. 44. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 44. — Salvafià, Flora y fauna Mataró (1889), p. 84. — Caziot, Feuille Jeun. Nat., XXXVI (1905), P. 3. Leucochvoa candidissima Bec, Ind. moll. (1837), p. 17. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 50. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), p. 54. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), p. 40. — Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), PP. 538, 583. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII (1920), p. 24., Id., XIII (1920), P. 56. Helix (Leucochroa) candidissima Chía, Mol. terr. fiuv. comarca Gerona (1886), p. 22. Montgat (Bofill), 2 exemplars. Masnou (Barrera , Caziot). Mataró (Salvafià). Torroella de Montgrí (Rosals, Salvafià). Girona (Chía, Salvafià, Caziot). Montjuich de Girona (Cazurro), 5 exemplars. Palol d'Onyar (Rosals, Caziot), (Bofill), 3 exemplars. Sant Miquel de Fluvià (Zulueta, Rosals, Caziot). Ciurana (Rosals), 12 exemplars. Sant Mori (Caziot), (Aguilar-Amat), 2 exemplars. Figueres (Martorell), 2 exemplars, (Rosals, Caziot). La Escala (Vayreda), (Bofill), 7 exemplars. Empòries (Bofill), molts exemplars. Lladó (Vayreda), (Bofill i Haas), molts exemplars. (55) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat 887 28. Punetum pygmaeum (Draparnaud) Helix pyemaea Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 93. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 30. — Morer, Hist. Camprodón (1879), P. 33. — Salvafià, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., I (1884), p. 402. — Chía, Mol. terr. agua dulce, Barcelona (1887), p. 9. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 49. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 54. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), p. 56. Punctum pygemaeum Taylor, Monogr. land and fresh vvat. moll. Brit. Isi., III (1906-1909), p. 168. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), p. 39. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat., Barcelona XIII (19020), P. 57. Helix (Patula) pygmaea Chía, Mol. teir. agua dulce prov. Gerona (1893), Dr i2. Sant Genís d'Horta (Martorell, Bofill), molts exemplars, (Salvafià, Chía). Boca del Besòs (Maluquer). Sant Miquel del Fay (Haas), 2 exemplars. Camprodon (Morer, Chía, Rosals). Torroella de Montgrí (Rosals). Lladó (Bofill i Haas), 1 exemplar. 29 Pyramidula (Pyramidula) rupestris (Studer) Helix vupestris Studer, Fauna helv. in Cox. Trav. Schvitz., III (1789), p. 413. — Morer, Hist. Camprodón (1879), p. 33. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 261. — Chía, Mol. terr. fluy. comarca Gerona (1886), p. 26. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 50: Butll. Ass. Exc. Cat., X (1888), PP. 59, 60. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 98. — Bofill, Butll. Ass. Exc. Cat., XI (1890), p. 196, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 3.2 ép., HI (1898), PP. 336, 337. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 125. — Ferrer Dalmau, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 81. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII (1912), p. 54. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1910), P. 56. Pyramidula (Pyramidula) vupestris Bofill, Haas i Aguilar- Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 19. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 19: Id., X (1920), p. 183 Id., XII (1920), p. 243 Id., XIII (1920), P. 57. 888 Junta de Ciències Naturals de Bavcelona (56) Patula (Pyvamidula) vupestris Bofill, An. Junta Cien. Nat. Barcelona, II (1917), P. 538. Pyramidula vupestris Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1910), p. 38. — Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII (1918), p. 85. Vallonia vupestris Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII (1912), p. Ior. Castellar del Vallès (Bofill). El Farell, sobre Caldes de Montbuy (Bofill), molts exemplars. Sant Feliu de Codines (Bofill). Sant Miquel del Fay (Bofill), molts exemplars, (Maluquer), (Haas), 3 exemplars. Torroella de Montgrí (Rosals). Girona (Martorell), molts exemplars, (Chía, Rosals), (Bofill), molts exemplars, (Cazurro), molts exemplars. Montesquiu (Aguilar-Amat). Ripoll (Ferrer Dalmau, Chía). Vall de Ribes (Bofill, Maluquer). Banys de Ribes (Bofilli Aguilar-Amat), molts exemplars. Ribes (Bofill, Rosals). Queralps (Bofill), molts exemplars, (Rosals). Camprodon (Bofill), 2 exemplars, (Morer, Chía, Rosals). Olot (Chía, Rosals). Santa Magdalena, Olot (Salvafià). Pla Traver, Olot (Salvafià). Serra del Corb, Olot (Salvafià). Collsacabra, prop Olot (Bofill), 4 exemplars. Darnius (Bofill), molts exemplars. Empòries (Bofill), 11 exemplars. Basegoda (Vayreda). 30. Pyramidula (Patulastra) micropleura (Paget) Helix micropleura Paget, Ann. mag. Hist. Natur. (1854), P. 454. — Bourguignat, Moll. nouv. lit. ou peu connus (1803), p. 32, làm. 5, figs. 9-13. — Salvafià, Mem. R. Ac. Ciènc. Barcelona, 2.: ép., I (1884), (ES A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 889 p. 403. — Chía, Mol. terr. fluy. comarca Gerona (1886), p. 26, Fauna malac. prov. Gerona (1916), P. 55. Pyvamidula (Patulastra) micropleura Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII (1920), p. 58. Helix (Patula) micropleuva Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 12. H. micvopleuros Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 30. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 10. Boca del Besòs (Salvaiià). Sant Andreu de Palomar (Bofill, Chía). Girona (Salvafià, Chía), (Aguilar-Amat), 4 exemplars. 31. Pyramidula (Gonyodiscus) rotundata rotundata (Miller) (Làm. I, figs. 1-16) Helix votundata Múller, Verm. terr. fluv. hist. II (1774), P. 29. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 30. — Morer, Hist. Camprodón (1879), P. 33. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 9. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 50. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 98, Flora y fauna Mataró (1889), p. 84. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1901), p. 8: Id., II (1902), p. 54: Id., XII (1912), p. 54. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), p. 56. Pyvamidula (Gonyodiscus) votundata Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), p. 40. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 19. Heltix (Patula) votundata Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), Di I2. Pyvamidula (Gonyodiscus) votundata votundata Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), p. 19: Id., XII (1920), P. 243 Id., XIII (1920), p. 58. Helix omalisma Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 54. Pyvamidula (Gonyodiscus) votundata omalisma Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 19, làm. I, figs. Io-15: Id., X (1920), p. 19: Id., XII (1920), p. 25: Id., XIII (1920), p. 59. Boca del Besòs (Chía, Maluquer), (Aguilar-Amat), II exem- plars. Sant Adrià de Besòs (Martorell), 5 exemplars, (Bofill), molts exemplars. 890 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (58) Sant Llorenç del Munt (Sagarra), 2 exemplars. Sant Miquel del Fay (Bofill), 1 exemplar, (Aguilar-Amat), 11 exemplars, (Haas), 3 exemplars. 5 La Garriga (Bofill), 2 exemplars. Mataró (Salvafià). Gualba (Maluquer). Torroella de Montgrí (Rosals). Banyoles (Rosals), molts exemplars. Girona (Chía). Vall de Ribes (Maluquer). Ribes (Rosals). Camprodon (Morer, Rosals, Salvanà, Chía), (Bofill), molts exemplars. Castellfullit (Rosals, Salvafià, Chía). Olot (Vayreda, Chía). Salt del Sallent, Olot (Salvafià). Costa de Pujal, prop Olot (Salvafià). Pla Traver (Vayreda). La Escala (Chía, Rosals). Roses (Bofill), 1 exemplar. Lladó (Bofill i Haas), 9 exemplars. N. S. del Mont (Vayreda). Basegoda (Vayreda). Totes les estacions de la regió indiquen la forma típica, a excepció d'una de Maluquer (73, p. 54), que parla de la oma- lisma dels aluvions del Besòs en la desembocadura. Tots els exemplars revisats per nosaltres corresponen a la forma típica de sotundata, a excepció dels de Banyoles, que representen la forma típica i la omalisma unides per transi- cions insensibles. (Les figs. 1-16 de la làm. 1 representen aques- tes transicions.) (59) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 891 32. Sphyradium muscorum (Draparnaud) Pupa muscorum Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 50, Hist. moll. France (1805), p. 50, làm. 3, figs. 36, 37. Sphyvadium muscorum Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1020), P. 20: Id:, XII (1020), p. 25: Id., XIII (1920),-p. 61: Isthimia muscorum Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 18. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), P. 54. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), P. 58. Vertigo (Isthmia) muscorum Chía, Mol. terr. uv. comarca Gerona (1880), p. 37. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 113. V. muscorum Salvatià, Flora y fauna Mataró (1889), p. 86. Pupa minutissima Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), P. 153. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1901), p. 8. Vevtigo columella Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 112. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 18, Fauna malac. prov. Gerona (1916), p. 58. Sant Genís d'Horta (Martorell, molts exemplars, (Bofill). Boca del Besòs (Maluquer). Sant Adrià de Besòs (Bofill), 11 exemplars. Tagamanent (Bofill), 3 exemplars. Mataró (Salvafià). Caldetes (Rosals), molts exemplars. Gualba (Maluquer). Girona (Chía), (Cazurro), 6 exemplars. Olot (Vayreda, Salvafià, Chía). Prat de les Mores, Olot (Salvafià). Sant Pau les Fonts, Olot (Salvaifià). Ridaura, Olot (Salvafió). Lladó (Bofill i Haas), 2 exemplars. Salvafià (48, p. 112) cita Vertigo columella a Olot i sa comarca, Chía (58, pp. 18 i 110) repeteix aquestes indicacions, si bé amb reserva. Segons Rossmàssier (Iconogr., 11, ent. 5 (1842), P. II, làm. 53, fig. 731) aquesta espècie pertany a la formació del loes i per çò deu considerar-se com fòssil. Segons el mateix 892 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (60) autor, és quasi indistingible de la Istmia edentula. Així queda establerta la pertenència al gènere S/yradium dels exemplars que Salvanà classifica com Vertigo columella, però actualment el Vertigo columella no viu en la península ibèrica, ni tant sols en el S. de França, en ambdues regions està substituit per l'espècie Sp/yradium muscorum Drap. Per aquesta raó no ens creiem autoritzats a admetre la presència del V. columella en aquesta regió, on tant abunda el Sphyradium muscorum. Un exemplar de Lladó, amb tot i ésser típic en els altres caràcters, presenta una dent parietal i una palatal. 33. Helix (Xerophila) variabilis (Draparnaud) (Làm. I, fig. 18) Hehx variabilis Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 73. — Dupuy, Hist. moll. France (1849), P. 204, làm. 14, fig. 2. — Morer, Hist. Camprodon (1879), p. 33. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 290. — Salvafià, Zoogr. gen. Helix (1884), p. 36. — Chía, Mol. terr. fluy. comarca Gerona (1886), p. 31. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 101, Flora y fauna Mataró (1889), p. 85. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1001), P. 8. —s Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1910), p. 56. Helicella variabiltis Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1910), p. 41. Helix (Xerophila) variabilis Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, X (1920), p. 20, làm. ro figs. 19 i 20, Id., XII (1920), p. 25: Id., OS (1020), p: 62. làm. I, eina: Helyomanes variabilis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII (1908), P. 90. Helix (Heliomanes) variabilis Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), PP. 540, 582 i 5384. H. vaviabilis var. arvidulorum Chía, Mol. terr. fluy. comarca Gerona (1880), pie31: H. (Xerophila) variabilis var. praticola Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 14. H. (Xerophila) variabilis var. xalonica Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 14. H. (Xevophila) variabilis var. alluvionum Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 14. (61) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 893 . (Xerophila) variabilis var. subeycisensis Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 14. . (Xerophila) variabilis var. melantozona Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 14. . (Xerophila) variabilis var. grannonensis Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. I4. . (Xerophila) variabilis var. canovasiana Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 15. . (Xerophila) variabilis var. mendranoi Chía, Mol. terr. agua dulce proy. Gerona (1893), P. 15. H. alluvionum Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), DP TOT. Helyomanes alluvionum Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII (1908), P. 89. Helix praticola Salvafià, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 138: An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 100. . gvamnonensis Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. IOr. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), P. 55. . (Xerophila) grannonensis Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, IX (1920), p. 20, làm. 1, figs. 16-18, Id., XII (1920), p. 26. . mendranoi Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. ror. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), P. 55. . bollensis Chia, Fauna malac. prov. Gerona (1916), P. 55. . bolensis Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 80. . CyZicensis Caziot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V (1905), p. 88. Helyomanes cysicensis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII (1908), p. 89. Helix euluetat Caziot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V (1905), p. 890. Helyomanes auluetai Aguilar- Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII (1908), P. 90. H. pila Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII (1908), p. 90. Helix astata Caziot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V (1905), p. 80. Helyomanes astata Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII (1908), P. 89. H. xalonica Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII (1908), p. 90. H. canovasiana Aguilar Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII (1908), 6 OE lal ce Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII (1908), p. 89. H. muscinica Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII (1908), P. 90. Helix (Helomanes) papalis Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 540. Helyomanes albovariegata Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, VIII (1908), p. 89. H. melantozona Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII (1008), P. 90. H. tabarhana Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII (1908), pe 90. RE SE X Q OS DE S XS 894 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (62) Helix emporiensis Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1910), p. 55. Helyomanes emporiensis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII (1908), P. 89. Helix augustiniana Bourguignat in Servain, Moll. Esp. Port. (1880), P. 73: . blasi Servain, Moll. Esp. Port. (1880), p. 106. . mauritanica Bourguignat in Servain, Moll. Esp. Port. (1880), p. 107. . misara Bourguignat in Servain, Moll. Esp. Port. (1880), p. 103 (no- men). — Locard, Prodr. mal. France (1882), pp. 115 i 342. . auenionensis Bourguignat in Locard, Bull. Soc. Mal. France, LI (1885), p. 65. . fusiana Bourguignat in Locard, Bull. Soc. Mal. France, II (1885), p. 70 : aqualatensis Salvafià, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), P. 137. vilanovensis Salvafià, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 137. odenensis Salvatià, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 133. subcyzicensis Saint-Simon in Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. TI (nomen). tiacta Ancey in Letourneux et Bourguignat, Prodr. mal. Tunisie (1887), p. 29 (nomen). mendranopsis Locard, Cog. terr. France (1894), P. 215. limbifera Locard, Coq. terr. France (1894), P. 209. nemausensis Bourguignat in Locard, Cog. terr. France (1894), p. 216, figs. 279 i 280. guideloni Bourguignat in Locard, Coq. terr. France (1894), p. 217. acamií Bourguignat in Locard, Cog. terr. France (1894), P. 223. . enthalassina Bourguignat in Locard, Cog. terr. France (1894), p. 224. cagioti Locard, Coq. terr. France (1894), p. 228. . mucinica Bourguignat in Locard, Coq. terr. France (1894), P. 227, figs. 299 i 300. . pila Locard, Cog. terr. France (1894), P. 229. . amouldi Fagot in Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 467 (nomen). BESÒS: Horta (Aguilar-Amat), 10 exemplars. Camp de la Bota, Barcelona (Aguilar-Amat), 2 exemplars. Santa Coloma de Gramanet (Bofill), molts exemplars, (Agui- lar-Amat), molts exemplars. Montcada, vores del Besòs (Bofill), molts exemplars, (Agui- lar-Amat), molts exemplars. Sabadell (Bofill), 11 exemplars. (63) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat 895 Montmeló (Bofill), molts exemplars. La Garriga (Bofill), molts exemplars. Ametlla del Vallès (Bofill), 6 exemplars. Centelles (Bofill), 3 exemplars. CONQUES LITORALS: Badalona (Aguilar-Amat). Montgat (Aguilar-Amat) 1 exemplar, (Rosals), 1 exemplar Masnou (Barrera). Vallromanes (Museu de Catalunya), 4 exemplars. Vilassar de Mar (Caziot), (Aguilar-Amat), 2 exemplars. Mataró (Salvafió), (Aguilar-Amat), 2 exemplars. Gualba (Maluquer). Montseny, Santa Fe (Museu de Catalunya), 4 exemplars. Blanes (Chía). Sant Antoni, Palamós (Bofill), 1 exemplar. La Fosca de Palamós (Haas), molts exemplars. Palairugell (Aguilar-Amat), 12 exemplars. TER, FLUVIÀ 1 MUGA: Estartit (Rosals). Flassà (Aguilar-Amat), 4 exemplars. Girona (Chía), (Rosals), molts exemplars, (Fagot), (Cazurro), molts exemplars, (Bofill), 3. exemplars. Montilibi (Bofill), 1 exemplar. Vich (Bofill), 3 exemplars, (Bofill i Aguilar Amat), 3 exemplars. Sant Julià de Vilatorta (Codina), 3 exemplars. Ripoll (Aguilar-Amat), 6 exemplars. Camprodon (Morer, Chía). Sant Pere Pescador (Aguilar-Amat), r exemplar. 896 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (64) Sant Miquel de Fluvià (Rosals), molts exemplars. Sant Jaume de Lierca (Chía, Salvafià). Olot (Vayreda, Salvafià, Rosals, Chía). Prat de les Mores, prop Olot (Salvafi). La Escala (Bofill), (Cazurro), 3 exemplars. Empòries (Aguilar-Amat), 1 exemplar, (Chía), (Bofill), I exemplar. Sagaró (Vayreda), (Bofill), 14 exemplars. Cadaqués (Maluquer), 6 exemplars. Llansà (Rosals), 5 exemplars. Havent tractat molt detingudament de les formes perta- nyents a aquest grup en nostre estudi sobre la conca del Llo- bregat, apliquem aquí el criteri allí establert, i tractem tots els noms que es troben en nostra llista sinonímica com refe- rents a la única espècie varzabilis. En aquesta llista es troben també algunes ilsanicaciens que deurien referir-se a H. martima, tals com Heliomanes tabar ana, Heliomanes melantozona i Heliomanes autuetai, però les incluim entre les formes de variabilis perquè, com ens hem pogut convèncer amb exemplars autèntics, es tracta en aquests casos de confusions entre ambdues espècies. La Heliomanes emporiensis Fag., citada per Aguilar-Amat a Empòries, no ha sigut publicada, però com aquesta deno- minació es troba en la literatura com nomen nudum, en donem la iconografia (làm. I, fig. 18) per a convèncer-se de que es tracta solament d'una H. variabilis. 34. Helix (Xerophila) maritima Draparnaud (àm. 1, fei 17) Helix maritima Draparnaud, Hist. moll. France (1805), p. 85, làm. 5, figs. 9 i io. — Chía, Mol. terr. fluy. comarca Gerona (1880), p. 31. — Salvafià, Flora y fauna Mataró (1889), p. 80. (65) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 897 Helix (Xerophila) maritima Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, XIII (1920), p. 71, làm. I, fig. 15-17. H. maritima vat. chiae Pàtel, Cat. Conchyl. Samml. (1889), p. 154. H. limeata Olivi, Zool. Adriat. (1709), p. 77. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 290. — Salvaiià, An. Soc. Esp. Hist. Nat,, XVII (1888), p. ror. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), P. 55. H. (Xerophila) lineata Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), DUI5: H. Rrizensis Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 82. H. foedata Caziot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V (1905), p. 80. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), p. 55. Helyomanes foedata Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII (1908), p. 90. H. agna Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII (1908), p. 89. Helix (Heliomanes) aspila Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), PP. 540 i 582. . (Heliomanes) voigiana Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 540. . acompsia Bourguignat, Mal. Algérie, I (1864), p. 218, làm. 24, fi- gures 17-21. . didymopsis Fagot in Locard, Prodr. mal. France (1882), pp. 110 i 345. . Sitifiensis Bourguignat in Locard, Prodr. mal. France (1882), pp. 118 L 345. tabarRana Letoureux et Bourguignat, Prodr. mal. Tunisie (1887), P. 5I. acomptiella Locard, Coq. terr. France (1894), P. 212, figs. 275 i 270. melantozona Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. XI. foedatina Locard, Coq. terr. France (1894), P. 232. . malecasta Locard, Coq. terr. France (1894), P. 232. edax Locard, Cog. terr. France (1894), P. 233. . palavasensis Germain, Bull. Soc. Scienc. Nat. Elboeuf (1894), P. 53. Boca del Besòs (Bofill), 1 exemplar. Santa Coloma de Gramanet (Bofill), 1 exemplar. Montmeló (Bofill), 3 exemplars. Masnou (Barrera). Vilassar (Caziot), (Aguilar-Amat), 1 exemplar. Mataró (Salvafià, Aguilar-Amat). Santa Cristina de Lloret (Bofill), molts exemplars. La Fosca de Palamós (Bofill), molts exemplars, (Haas), molts exemplars. 5 898 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (66) Girona (Chía, Fagot), (Cazurro), 11 exemplars, (Pàtel). La Escala (Vayreda). Empòries i Empordà (Salvafià, Aguilar-Amat, Chía), (Museu de Catalunya), 2 exemplars. : Comarca d'Olot (Salvafi). Olot (Chía). Montagut d'Olot (Salvafià). N. S. del Mont, prop Besalú (Salvafià). Castelló d'Empòries (Aguilar-Amat), 3 exemplars. També aquí conservem nostre criteri empleat en l'estudi sobre els mol'luscos de la conca del Llobregat. Representem (làm. 1, fig. 17) el co-tipus de H. auluetai Caziot, de Vilassar de Mar, que, com pot veure's, es refereix clarament a H. ma- ritima, Aguilar-Amat havia citat unes formes de H. variabilis amb la denominació de H. uluetai, com ja queda dit en trac- tant de l'espècie anterior. 35. Helix (Xerophila) arigonis Rossmàssier (Làm. 1, fig. 19) Helix arigonis Rossmàssier, Icon., III (1854), p. 21, làm. 66, figs. 823 i 824. —- Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VIII (1884), p. 290. — Caziot, Moll. terr. fluv. Monaco (1910), p. 240. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1910), P. 55. H. (Xerophila) arigonis Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 20. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 20, Id., X (1920), p. 21, Id., XII (1920), p. 20: Id., XIII (19020), p. 77, làm. 1, f8S. 18-25. Helicella arigonis Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), p. 41. Helix arigoi Chía, Mol. terr. fluv. comarca Gerona (1880), p. 30. — Sal- vafió, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. I02. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 125. H. (Xerophila) arigoi Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 13. — Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII (1918), P. 85: H. (Helicella) arigoi Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XV (67) 4. Bofull, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 899 (1915), P. 123. — Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, HI (1916), P. 540. Helix cespitum Morer, Hist. Camprodon (1879), p. 33. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 290. — Bofill, Crón. Cient. Barce- lona, VII (1888), p. 263. — Salvafià, Zoogr. gén. Helix (1884), p. 37. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 44. — Salvafià, Fauna y flora Mataró (1889), p. 85. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist, Nat., I (1901), p. 8. . adolfi Salvafià, Zoogr. gén. Helix (1884), p. 37. . tevveri Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 51. . Pampelonensis Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 102. . (Xerophila) evicetorum forma pampelonensis Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 13. . tvepidula Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 102. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 71. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1910), p. 50. H. (Xerophila) evicetorum forma trepidula Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 13. H. (Xerophila) stibarum Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), D013: Helyomanes casiroiana Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII (1908), p. 89. Helix (Helicella) subarigoi Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1916), p. 540. . (Xevophila) avigoi subavigoi Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII (1918), p. 80. . megastoma Ancey, Bull. Soc. Mal. France, I (1884), p. 164. . Uardonensis Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 384. . avenarum Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 384. . marista Couturier, Catal. coq. pal. coll. Hagenmúller (1903), p. 41. . talebova Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 384. limara Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 384. . auscitanica Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 384. GUIA RUTES Horta (Bofill), 7 exemplars. Boca del Besòs (Museu de Catalunya), 2 exemplars. Santa Coloma de Gramanet (Salvafià), (Bofill), 4 exemplars. Montcada (Bofill), 9 exemplars. Santiga del Vallès (Bofill), 7 exemplars. Sant Miquel del Fay (Maluquer), (Bofill), 7 exemplars: (Haas), 3 exemplars. Montmeló (Bofill), 4 exemplars. 000 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (68) La Garriga del Vallès (Bofill), 14 exemplars. Ametlla del Vallès (Bofill), 1 exemplar. Bertí (Bofill), 1 exemplar. Centelles (Bofill), molts exemplars. Masnou (Barrera). Teyà (Museu de Catalunya), 1 exemplar. Vallromanes, prop Teyà (Museu de Catalunya), 3 exemplars. Vilassar de Mar (Bofill), 5 exemplars. Mataró (Salvafià). Caldetes (Aguilar-Amat), 4 exemplars. Calella (Martorell), 5 exemplars, (Bofill), 6 exemplars. Pineda (Salvafià). Gualba (Maluquer), (Aguilar-Amat), 5 exemplars. Blanes (Bofill), 4 exemplars, un d'ells pervers, (Haas), 2 exemplars. Santa Cristina de Lloret (Bofill), molts exemplars. Sant Feliu de Guíxols (Bofill), 1 exemplar. Banyoles (Maluquer), 1 exemplar. Girona (Martorell), 4 exemplars, (Chía), (Caziot), (Rosals), 9 exemplars, (Aguilar- Amat), 1 exemplar, (Cazurro), molts exemplars. Montilibi, prop Girona (Bofill), 3 exemplars. Vich (Bofill), 5 exemplars, (Bofill i Aguilar-Amat), 9 exem- plars. Sant Julià de Vilatorta (Codina), 3 exemplars. Montesquiu (Bofill), 2 exemplars, (Aguilar-Amat), 5 exem- plars. Ripoll (Bofill), 3 exemplars, (Aguilar-Amat, Rosals). Vall de Ribes (Chía), (Bofill i Aguilar-Amat), molts exem- plars. Ribes (Bofill), molts exemplars. Camprodon (Morer, Chía, Rosals), (Bofill), 5 exemplars. (69) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat 901 La Escala (Bofill), 1 exemplar, (Cazurro), 1 exemplar. Castellfullit (Salvafià, Chía, Rosals), (Aguilar-Amat), dos exemplars. Comarca d'Olot (Salvafià). Olot (Vayreda, Fagot), (Aguilar-Amat), 7 exemplars, (Chía, Rosals). La Pinya, Olot (Salvafià, Chía). Ridaura (Salvafià, Chía). Empòries (Vayreda). Figueres (Martorell), 7 exemplars, (Bofill), 3 exemplars. Lladó (Bofill i Haas), molts exemplars. Sagaró (Bofill), 6 exemplars. Llansà (Bofill), 6 exemplars. Després de lo dit sobre aquesta espècie en nostre estudi sobre la malacologia de la conca del Llobregat, res tenim que afegir. La seva amplitud de variació és la mateixa que la allí ob- servada. També en aquestes conques, com en la del Besòs, s'han citat amb el nom de Helix megastoma Ancey exemplars amb l'ober- tura ampla excessivament (vegis la fig. 20 en l'esmentat es- tudi sobre el Llobregat). Donem aquí la figura (làm. 1I, fig. 19) d'un exemplar deno- minat Helix subarigoi Fagot, mss., que ha quedat nomen nudum i correspon a la sinonímia de H. (Xerop/ula) arigonis Ross- màssler, però que s'ha empleat per a designar uns exemplars recollits a Montesquiu. Hem incluit en la sinonímia les dues formes citades per Chía (58, p. 13: Helix ericelorum forma pampelonensis A. Schm. i forma trepidula Cout.), perquè es refereixen a formes de H. arigonts Rossm. i no a H. ericetorum. Les figs. 5, 30 i 36 de la làm. z de Caziot (Et. moll. Monaco, Alp. mar.) repre- senten una arigonis típica. 2 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (70) ea ————————————————— ae ee ea ee ———— 36. Helix (Xerophila) ericetorum Miúller Helix evicetovum Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), P. 33. — Morer, Hist. Camprodón (1879), p. 33. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 262, Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), p. 88. — Sal- vafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 106. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII (1912), p. 53. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1910), P. 55. H. (Xevophila) evicetovrum Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 13. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, TEL (1920) P2 NE NE (1020), P 121, làm. ztes: mono IE CSI (1020), P: 127: Id ES ITE (1020), P: (82: H. (Helicella) evicetorum Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 20. H. maladettae Bourguignat in Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), P. 3. H. nubigena Charpentier, Journ. Conch., III (1852), p. 438, Id., IV (1853), P. 77, làm. 3, fig. 7. H. nubigena var. depressa Fagot, Ann. mal., II (1884), p. 180. H. salaunica Fagot, Ann. mal., II (1884), p. 180. Montgrony (Haas), 8 exemplars. Vall de Ribes (Maluquer), (Bofill i Aguilar Amat), molts exemplars. Ribes (Bofill), molts exemplars. Camprodon (Morer), (Bofill), 7 exemplars, (Salvafià, Chía). Rocabruna, prop Camprodon (Bofill), 2 exemplars. Castellfullit (Aguilar-Amat), 1 exemplar. Serra del Corb, prop Olot (Salvafià). Olot (Vayreda, Chía). Vall del Bach, prop Olot (Salvaiià). Salt del Sallent, prop Olot (Salvafià). Bosc de Tosca, Olot (Salvafià). Capsacosta, prop Olot (Salvafià). El material consultat ve a confirmar nostra opinió exposada en els estudis precedents, de que l'elevació de la closca va en augment com major és l'altitud de la localitat. Els exemplars (71) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 90 3 de Castellfullit, Ribes i Camprodon són bon xic plans compa- rats amb els de Montgrony i Rocabruna, que són decididament cònics. Els de Rocabruna recorden per llur coloració a la forma nubigena Charp. 37. Helix (Candidula) striata barcinensis Bourguignat (àm: do hes/ 20/11/27) Helix barcinensis Bourguignat, Moll. nouv., lit. ou peu connus, I (1868), P. 303, làm. 42, figs. 12-16. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., LLI (1881), p. 606. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 290. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 78. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), P. 55. H. (Candidula) stria:'a barcinensis Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, (1920), p. 82, làm .1, figs. 28-39. H. barcinonensis Chía, Mol. terr. fluy. comarca Gerona (1886), p. 28. — Salvafià, Est. Fagot. Hel. gr. bavcinonensiana (1886), p. 83 An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 103. — Couturier, Catal. coq. pal. coll. Hagenmúller (1903), p. 36. — Caziot, An. Soc. Linn. Lyon, LXIII (1910), P. 15. H. (Xerophila) barcinonensis Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. I4. H. (Xerophila) barcinonensis var. chiae Chía, Mol. terr. agua dulce prov,. Gerona (1893), P. 14. H. chiae Chía, Mol. terr. fiuy. comarca Gerona (1886), p. 29. — Salvafià, Est. Fagot Hel. gr. barcinonensiana (1886), p. 6, Crón. Cient. Bar- celona, X (1887), p. 139. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), P. 79. H. (Xevophila) barcinonensis var. salvatiae Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 14. H. salvanae Fagot in Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 29.—Salvafià, Est. Fagot Hel. gr. barcinonensiana (1880), PP. 5 i 8: Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 139, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 103. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1872), Ui 70: H. erem barcinonensis var. moveri Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 14. H. moreri Chía, Mol. terr. fiuv. comarca Gerona (1886), p. 30. — Sal- vafió, Est. Fagot Hel. gr. barcinonensiana (1880), p. 7, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 139. — Fagot, Hist. mal. Pyr. Íranç. esp. (1892), P. 79. H. stviata Salvafià, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., I (1884), p. 408. 904. Junta de Ciències Naturals de Barcelona (72) Helix caperata Salvafià, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., I (1884), p. 408. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 44 H. (Candidula) caperata vibasica Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII (1918), p. 86 (nom. nud.). H. vibasica Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 79 (nom. nud./). H. (Helicopsis) gr. barcinensis Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 541. H. mavceti Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VI (1906), p. 133. Xerophila (Helicopsis) bruchiana dFagots Serradell, Sota Terra (1909), p. 140 (nom. nud.). Helix acosmia Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2.2 ser., IV (1898), P. 97, làm. 7, fig. 6. H. aff. hevibensis Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 4/- Horta (Martorell), 4 exemplars, (Bofill). Boca del Besòs (Museu de Catalunya), 1 exemplar. Santa Coloma de Gramanet (Bofill), molts exemplars, (Aguilar-Amat), 7 exemplars, (Rosals), molts exemplars, (Ca- ziot). Castellar del Vallès (Bofill), 4 exemplars. Sant Miquel del Fay (Haas), 9 exemplars. Centelles (Bofill), 4 exemplars. Tona (Bofill), 4 exemplars. Masnou (Barrera). Palautordera (Salvafià). Pubol (Chía). Anglès (Chía). Girona (Chía, Salvafià, Fagot, Hagenmiiller). Espinelvas (Salvafià, Fagot). Montesquiu (Aguilar-Amat). Gombreny (Haas), 6 exemplars. Montgrony (Bofill), 5 exemplars, (Maluquer), 7 exemplars. Vall de Ribes (Bofill, molts exemplars, (Bofill i Aguilar- Amat), molts exemplars. Ribes (Martorell), 1 exemplar, (Fagot). (73) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar- Amat 905 Queralps (Bofill), 6 exemplars. Camprodon (Salvafià). La Escala (Bofill). Sant Pere Pescador (Aguilar-Amat), 5 exemplars. Ciurana (Salvafi). Olot (Vayreda, Salvafià, Fagot, Chía), (Cazurro), 3 exem- plars. Montolivet, prop Olot (Salvafià, Fagot). Figueres (Vayreda). Lladó (Vayreda). Sagaró (Vayreda). Ja hem fixat la valor d'aquesta subespècie en l'estudi sobre la conca del Llobregat, on en donem una figura. El que diem allí respecte de sa grandària, çò és, que en els llocs més baixos és major, deu aplicar-se també als exemplars de les conques que ens ocupen. Així és que en Santa Coloma de Gramanet, que quasi està al nivell del mar, arriben a adquirir 10 mil. diàm. per 7 mil alt., mentres que els de Montgrony, aproximadament a l'altitud de 1,000 m., sols arriben a tenir 5 mil. diàm. per 35 alt. La nomenada Helix ribasica, que ha quedat nomen nudum i que representem en la làm. 1, figs. 20 i 2r, és també una d'aquestes formes muntanyenques nanes de la vall de Ribes. En quant a les Helix salvataec Fag., H. clae Fag. i H. mo- veri Fag., que no coneixem, es desprèn de llurs diagnosis publi- cades per Salvafià, que pertanyen també a la sèrie de H. bar- cinensis de petita talla. Confirma aquesta opinió el que Chía les considerà (58, p. 14), com varietats i més tard (110), ni tan sols ne fa esment. La H. caperata, citada en la regió que ens ocupa, és H. (Can- didula) barcinensis de què tractem. 906 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (74) me a a re a a Ba a a a et 1 a a a a a Le a a P A 38. Helix (Candidula) striata betulonensis Bofili Helix montsevratensis var. belmulonensis Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 80. Jacosta betulonensis Thieux, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VII (1907), P. 37. Helix (Candidula) striata betulonensis Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII (1920), p. 88, làm. 2, figs. 14-19. H. montserratensis (non Hidalgo) Bofill. Mem. R. Acad. Cienc. Barce- lona, 3.2 ép. VII (1898), PP. 333, 330, 337. Sant Geroni de la Murtra (Bofill). Santa Coloma de Gramanet (Bofill), molts exemplars, (Fhieux), (Rosals), 5 exemplars, (Aguilar-Amat), 6 exemplars. Castellar del Vallès (Bofill), 1r exemplars. El Farell, sobre Caldes de Montbuy (Haas), 1 exemplar. Turó de Solanes, sobre Sant Feliu de Codines (Bofill), 9 exemplars. Gallifa (Bofill), 1 exemplar. Badalona (Bofill, Thieux). També d'aquesta subespècie hem tractat detalladament en l'estudi sobre la conca del Llobregat, on es parla de ses dife- rències amb la H. síriata montserratensis Hid. i on aquestes dues formes van iconografiades, la una al costat de l'altra. Aquesta subespècie es cita vàries vegades en la literatura baix la denominació errònia de H. montserratensis. Comparant la llista de localitats de mmontserratensis i de betulonensis inscriptes en aquest treball i en l'anterior (conca del Llobregat), es desprèn que la montserratensis està confinada a Montserrat i a Sant Llorenç del Munt, mentres que betulo- nensis viu en serres litorals de la conca baixa del Besòs. 39. Helix (Candidula) apicina LamarcR Helix apicina Lamarct, Anim. s. vert., part. 2 (1823), P. 93. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1910), P. 55. (75) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 907 Helix (Xerophila) apicina Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 14. H. (Candidula) apicina Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, XIII (1920), p. 89. Blanes (Chía), (Bofill), ro exemplars. 40. Helix (Candidula) conspurcata Draparnaud Helix conspurcata Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 93, Hist. moll. France (1805), p. 105, làm. 7, figs. 23-25. — Morer, Hist. Cam- prodón (1879), p. 33. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 290. — Salvafià, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., I (1884), p. 410. — Chía, Mol. terr. fluy. comarca Gerona (1886), p. 27. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 44. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), P. 55. H. (Candidula) conspurcata Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, X (1920), p. 26, Id., XIII (1920), p. 95. H. (Helicopsis) conspurcata Bofill, An. Junta Ci nc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 541. H. (Xerophila) conspurcata Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 13. Helicella conspurcata Rosals, Tteb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1910), p. 42. Helix (Xerophila) movicola Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 13. Muntanya del Carmelo, Barcelona (Bofill), 12 exemplars. Boca del Besòs (Bofill), 1 exemplar Santa Coloma de Gramanet (Haas), 4 exemplars. Sabadell (Bofill), molts exemplars. Castellar del Vallès (Bofill), 7 exemplars. Sant Miquel del Fay (Bofill), 3 exemplars. La Garriga (Bofill), 4 exemplars. Sant Pere de Vilamajor (Bofill), 4 exemplars. Tagamanent (Bofill), 1 exemplar. Teyà (Barrera), molts exemplars. Mataró (Salvafià). Calella (Martorell), 10 exemplars. 908 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (76) Pineda (Rosals), 9 exemplars. Hostalrich (Rosals). Fonteta, prop La Bisbal (Chía). Girona (Chía, Rosals), (Cazurro), 10 exemplars. Besora (Vayreda). Olot (Vayreda, Chía). Camprodon (Vayreda, Morer, Chía). La Escala (Bofill), 1 exemplar. Baseya (Chía). Ciurana (Salvafià, Rosals). Lladó (Vayreda). N. S. del Mont (Vayreda). Llansà (Vayreda). Portbou (Chía, Rosals). Aquesta espècie no ha donat lloc a dubtes: sols direm que H. moricola, citada per Chía de Girona, deu referir-se a la conspurcata com ja hem demostrat en els estudis precedents. 41. Helix (Candidula) murcica penchinati Bourguignat Helix penchinali Bouiguignat, Moll. nouv. Ht. ou peu connus I (1868), Je li dal p. 306, làm. 42, figs. 7-11. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., III (1881), p. 65. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), P. 290. — Chía, Mol. terr. fluv. comarca Gerona (1886), p. 28. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 103, Flora y fauna Mataró (1889), p. 85. — Couturier, Cat. coq. pal. coll. Hagenmúller (1903), P. 32. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), P. 56. (Candidula) murcica penchinati Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII (1920), p. 90, làm. 2, figs. 20-26. (Tuvricula) penchinaii Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 541. Helicella penchinati Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), p. 42. Horta (Bofill). Castellar del Vallès (Bofill), 3 exemplars. Sant Miquel del Fay (Bofill), 1 exemplar. (77) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 0909 Centelles (Bofill), 8 exemplars. Masnou (Barrera), 3 exemplars. Mataró (Salvafià). Flassà (Chía). Juyà, prop Girona (Chía). Girona (Chía, Couturier), (Rosals), molts exemplars, (Aguilar- Amat), molts exemplars. Anglès (Chía). Camprodon (Chía). Torroella de Montgrí (Chía, Rosals). Olot (Chía, Rosals). Montsacopa, Olot (Salvafià). Cadaqués (Bofill). Els exemplars de la regió aquí tractada no es distingeixen dels de la localitat clàssica (comarca de Barcelona) (vegi's nos- tres figs. 20-26, làm. z de l'estudi sobre la fauna malacològica del Llobregat), més que per llurs dimensions, dels de les con- ques que ens ocupen. 42. Helix (Candidula) rugosiuscula monistrolensis Fagot Helix monisivolensis Fagot, Ann. malac., II (1884), p. 182. — Salvaiià, H. a SE RQ An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 103. (Candidula) vugosiuscula monistrolensis Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 24, làm. 2, figs. 1-I2: Id., XII (1920), p. 29, Id., XIII (1920), p. 92, làm. 2, figs. 27-38. . (Xerophila) penchinati var. monisirolensis Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 13. . mngosiuscula Gomis, Butll. Ass. Exc. Cat., I (1878-79), P. 170. . untfasciata Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 102. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), p. 506. . (Xerophila) unifasciata Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 4. . monasteriolensis Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espaifia, z.a sér., IV (1898), P. 97. - paladilhei Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2.3 sér., IV (1898), P. 97. 9QIO Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (78) Helix jeanbernati Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904) ,p. 124. H. subpaladilhi Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VI (1906), p. 134. H. miraculensis Marcet, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VI (1906), p. 135. Castellar del Vallès (Bofill), 1 exemplar. Sant Miquel del Fay (Haas), molts exemplars. Girona (Bofill), molts exemplars, (Cazurro), 7 exemplars. Tona (Bofill), 5 exemplars. Besora (Vayreda). Montesquiu (Gomis). Camprodon (Salvafià, Chía). Olot (Vayreda). Ciurana (Chía). Lladó (Bofill y Haas), 2 exemplars. Sagaró (Vayreda). Els exemplars són idèntics als de la conca del Llobregat, dels que hem donat en l'estudi sobre la mateixa les corres- ponents figures. 43. Helix (Trochula) conica Draparnaud Helix conca Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 600, Hist. moll. France (1805), p. 79, làm. 5, figs. 3-5. — Caziot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V (1905), p. 92. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1910), P. 55. . (Turvicula) conica var. minor Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barce- lona, II (1917), P. 541. . fvochoides Bofill, Crón. Cient. Barcelona, LI (1879), p. 81. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 290. — Chía, Mol. terr. fluv. comarca Gerona (1880), p. 33: Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. II. — Salvafià, Flora y fauna Mataró (1889), p. 80. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 54. H. (Trochula) conica Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII (1920), P. 95. H. (Tuvricula) conica Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 541. H. conica var. chiai Caziot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V (1905), PP. 92, 93. H El (79) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat OLI Helix (Tuvvicula) tvochoides Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 15. Helicella trochoides Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1910), p. 42. Helix pyramidata Caziot, Moll. terr. fluy. Monaco, Alp. Mar. (1910), p. 298. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1910), p. 50. Helicella subnumidica Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. XIII (1913), P. 83. Helix subnumida Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), P. 50. Boca del Besòs (Chía, Maluquer). Sant Andreu de Palomar (Bofill), 8 exemplars. Montcada (Aguilar-Amat), 8 exemplars. La Garriga del Vallès (Bofill), molts i I pervers. Masnou (Barrera). Mataró (Salvafià). La Fosca de Palamós (Haas), molts exemplars, (Bofill), 1 exemplar. Torroella de Montgrí (Chía, Rosals). Girona (Chía, Caziot, Rosals), (Bofill), molts exemplars: (Cazurro), io exemplars, (Aguilar-Amat), 2 exemplars. Anglès (Bofill), molts exemplars. La Escala (Bofill), 1 exemplar. Empòries (Bofill), 2 exemplars. Estartit (Rosals). Figueres (Bofill), 2 exemplars. Roses (Chía). Llansà (Rosals), ro exemplars, (Chía). Culera (Chía). Es citen d'aquesta regió H. (Trochula) pyramidata Drap. i H. (Trochula) subnumidica Bgt. La primera viu en el litoral espanyol al S. de l'Ebre i la subnumidica en el N. d'Africa, l'existència d'ambdues formes en el litoral de la provincia de Girona pareixia doncs molt poc probable, i per çò Chía (río, P. 56) ja la citava com dubtosa. Nosaltres hem estudiat el 912 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (80) material autèntic amb què Caziot (93, p. 298) i Rosals (r03, p. 83) han" publicat llurs citacions respectives, i ens hem pogut convèncer de que es tracta d'una interpretació errònia d'exem- plars de H. (Trochula) conica Drap. La var. chiai, publicada per Caziot, està compresa dins de l'amplitud de variació de H. conica. 44 Helix (Trochula) elegans Draparnaud Helix elegans Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 70, Hist. moll. France (1805), p. 79, làm. 5, fig. I2. H. (Trochula) elegans Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII (1920), P. 97. H. terrestris Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 32. — Chía, Mol. terr. fluy. comarca Gerona (1886), p. 32. — Salvafià, Flora y fauna Mataró (1889), p. 86. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), P. 85. H. (Tuvricula) terrestris Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), PP. 54L, 584, 587. Helicella tervestris Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1910), p. 41. Masnou (Barrera). Mataró (Salvafià). Sant Antoni de Palamós (Bofill), 1 exemplar. Torroella de Montgrí (Rosals), molts exemplars. Banyoles (Bofill), molts exemplars. Girona (Chía, Rosals), (Cazurro), molts exemplars. La Escala (Bofill). Empòries (Bofill), 10 exemplars. Santa Margarita d'Olot (Bofill), 1 exemplar. Figueres (Vayreda), (Martorell), 3 exemplars, (Bofill), 2 exem- plars, (Rosals). Sagaró (Vayreda), (Bofill), ro exemplars. Cadaqués (Aguilar-Amat), 2 exemplars. (81) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilav-Amat 913 45. Helix (Cochlicella) conoidea Draparnaud Helix conoidea Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 69, Hist. moll. France (1805), p. 78, làm. 5, figs. 7, 8. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 12. — Caziot, Feuille, Jeun. Nat., XXXVI (1906), p. 124. H. (Cochlacella) conoidea Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), PP. 541, 584. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, XIII (1920), p. 9/7. Cochlicella conoidea Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 15, Fauna malac. prov. Gerona (1916), P. 57. Helicella conoidea Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), p. 42. Bulimus solitarius Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1870), P. 151. Camp de la Bota, Barcelona (Bofill). Boca del Besòs (Chía). La Escala (Chía, Caziot, Rosals, Bofill). Empòries (Chía, Rosals), (Bofill), 4 exemplars, (Cazurro), 5 exemplars. Estartit (Rosals). 46. Helix (Cochlicella) barbara Linné Helix barbara Linné, Syst. Nat. ed. X (1758), P. 773. H. (Cocbhlicella) bavbara Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 541. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 25, Id.. XII (1920), p. 30: Id., XIII (1920), p. 98. H. (Cochlicella) acuta (non Múller) Chía, Mol. terr. fluv. comarca Gerona (1886), p. 39. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 584. Bulimus acutus Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 136. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 291. Cochlicella acuta Salvafià, Flora y fauna Mataró (1889), p. 86. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 15, Fauna malac. prov. Gerona (1910), P. 57. Boca del Besòs (Bofill). Montcada (Bofill), molts exemplars. Masnou (Barrera). 6 914 Junta de Ciències Naiuvals de Barcelona (82) Mataró (Salvafió). Banyoles (Chía), (Rosals), molts exemplars, (Bofill), molts exemplars. Girona (Chía), (Bofill), molts exemplars, (Aguilar-Amat), 8 exemplars, (Cazurro), 3 exemplars. La Escala (Vayreda), (Bofill), 4 exemplars. Empòries (Bofill), molts exemplars. Cadaqués (Aguilar Amat), 1 exemplar. Aquesta forma ha sigut citada per tots els autors, a excepció de Bofill (114, p. 541), amb la denominació de Helix acuta Miller. 47. Helix (Cochlicella) acuta Miller Helix acuta Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), p. Io00. H. (Cochlicella) acuta Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 541. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII (1020), P. 30: Id., XII (1020). P: 99. H. (Cochlicella) bavbara (non Linné) Chía, Mol. terr. fluy. comarca Ge- rona (1880), p. 34. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 541. Cochlicella barbara Salvanià, Flora y fauna Mataró (1889), p. 86. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 15, Fauna malac. prov. Gerona (1916), p. 57. Helicella (Cochlicella) barbara Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), P. 43. Bulimus ventrosus Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 151. B. ventricosus Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1901), p. 8. Helicella (Cochlicella) ventrosa Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1917), P. 43. Boca del Besòs (Bofill), 13 exemplars. Santa Coloma de Gramanet (Sagarra), molts exemplars. La Garriga (Bofill), 12 exemplars. Mataró ( Salvafià). Gualba (Maluquer). Sant Antoni de Palamós (Bofill), 4 exemplars. Torroella de Montgrí (Rosals). (83) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat 915 Flassà (Haas), molts exemplars. Banyoles (Chía), (Rosals), molts exemplars, (Bofill), un exemplar. Girona (Chía), (Rosals), 15 exemplars, (Cazurro), 7 exem- plars, (Aguilar-Amat), 6 exemplars. La Escala (Bofill). Empòries (Bofill), 3 exemplars. Igual observació que s'ha fet en l'espècie anterior ha de fer-se en la present, çò és, que els autors que han tractat d'a- questa regió denominen a la H. (Cochlicella) acuta, H. (Co- chlicella) barbara. 48. Helix (Theba) strigella ruscinica Bourguignat Helix ruscinica Bourguignat in Locard, Prodr. mal. France (1882), pp. 62, 312. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 10. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), p. 59. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 99. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), PP. 51, 54. H. (Theba) stvigella vuscinica Aguilar-Amat, Butli. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII (1918), p: 80. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 28, làm. 3, figs. 1-3. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 25, Id., X (1920), p. 26, Id., XII (1920), p. 30, Id., XIII (1920), p. 100. H. (Fruticicola) vuscinica Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), PP. 539, 587. Helicella sivigella var. vuscinica Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., LI (1917), P. 43. Helix stvigella Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 52. — Morer, Hist. Camprodón (1879), p. 33. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), P. 200. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 261. — Chía, Mol. terr. fluy. comarca Gerona (1886), p. 27. — Ma. luquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII (1912), P. 53. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), p. 56. Helicella sirigella Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1910), P. 43. Helix fruticum Salvafià, Zoogr. gen. Helix (1884), P. 40. Boca del Besòs (Bofill, Chía, Maluquer). Montcada (Aguilar-Amat), 4 exemplars. QIÓ Junta de Ciències Naturals de Barcelona (84) Sant Cugat del Vallès (Maluquer). Santa Perpètua de la Moguda (Bofill), 2 exemplars. El Farell, sobre Caldes de Montbuy (Bofill), 1 exemplar. Sant Miquel del Fay (Haas), 3 exemplars. La Garriga del Vallès (Bofill), 1 exemplar. Masnou (Barrera). Vallromanes (Museu de Catalunya), 1 exemplar. Caldetes, en el Torrent Bo (Aguilar-Amat), 2 exemplars. Calella (Martorell), 2 exemplars. Arbúcies (Aguilar Amat), 1 exemplar. Girona (Chía, Rosals), (Bofill), 2 exemplars, (Cazurro), 3 exemplars. Montesquiu (Bofill), (Aguilar-Amat), 1 exemplar. Gombreny (Haas), 4 exemplars. Vall de Ribes (Maluquer), (Bofill), molts exemplars, (Bofill i Aguilar- Amat), molts exemplars. Ribes (Bofill), molts exemplars, (Rosals), (Bofill i Aguilar- Amat), molts exemplars. l Queralps (Bofill), 4 exemplars, (Rosals). Camprodon (Morer, Salvafià, Chía, Rosals), (Bofill), 7 exem- plars, (Haas), 2 exemplars, (Codina), 1 exemplar, (Aguilar- Amat), 2 exemplars. Setcases (Haas), 1 exemplar. Santa Margarita d'Olot (Bofill), 1 exemplar. Olot (Vayreda, Salvafià, Chía, Rosals), (Bofill), 3 exemplars. Lladó (Bofill i Haas), 7 exemplars. La Estela (Vayreda). Basegoda (Vayreda). Rosals creu haver trobat (112, p. 43) el tipus de H. strigella en la regió, però hem pogut comprovar, en vista del seu mate- rial, que s'ha equivocat. La citació feta per Salvafià (36, p. 40) de Helix fruticum (85) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 917 a Camprodon és sens dubte equivocada, doncs és aquesta una espècie de l'Europa oriental, i deurà ésser ben probablement la sívigella vuscimica. 49. MHelix (Carthusiana) carthusiana Miúller Helix cavthusiana Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), P. I5. — xe Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 290. — Chía, Mol. terr. uv. comarca Gerona (1886), p. 27. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 99, Flora y fauna Mataró (1889), p. 85. — Bofill, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 3.2 ép., II (1898), PP. 336, 337. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII (1912), p. 53. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), P. 55. . (Carthusiana) cavihusiana Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1916), p. 539. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, DS (1020) D.25: Id., 0 (1020), p. 27, Id., 28I (1020), p. 31: Id. XIII (1920), p. IOr. . (Theba) carihusiana Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII (1918), p. 86. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 28. . (Carthusiana) carthusiana var. minor Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 539. . (Zenobia) cavihusiana forma vufilabvis Chía, Mol. terr. agua dulce. prov. Gerona (1893), P. II. cavihusiana var. savviensis Salvatià, Flora y fauna Mataró (1889), P. 85. savriensis Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), pp. 51, 54. episema Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), P. 53. . ventiensis Bourguignat in Fagot, Bull. Soc. Hist. Nat. Toulouse, XIII (1879), P. 14. . leplomphala Bourguignat in Locard, Prodr. mal. France (1882), p. 310. . Sstagnina Bourguignat in Locard, Coq. terr. France (1894), P. 108. Horta (Bofill), 5 exemplars. Boca del Besòs (Maluquer), (Bofill), 1 exemplar. Santa Coloma de Gramanet (Bofill), 2 exemplars. Montcada (Bofill), 3 exemplars. Sant Cugat del Vallès (Maluquer). 918 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (86) Castellar del Vallès (Bofill). El Farell, sobre Caldes de Montbuy (Bofill), 1 exemplar. Turó de Solanes, en Sant Feliu de Codines (Bofill). Sant Miquel del Fay (Bofill), 1 exemplar, (Haas), 8 exem- plars. La Garriga del Vallès (Bofill), 3 exemplars. l Ametlla del Vallès (Bofill), 13 exemplars. l Centelles (Bofill), 3 exemplars. I Montgat (Bofill), 1 exemplar. I Masnou (Barrera). i l Teyà (Museu de Catalunya), 1 exemplar. Vallromanes (Museu de Catalunya), 2 exemplars. Mataró (Salvafià). La Fosca de Palamós (Haas), molts exemplars. Girona (Chía), (Bofill), 5 exemplars, (Cazurro), 11 exemplars. Viladrau (S. Novellas), 4 exemplars. Montesquiu (Bofill), (Aguilar-Amat), 1 exemplar. Gombreny (Haas), 1 exemplar. Montgrony (Maluquer), 1 exemplar. Vall de Ribes (Maluquer): (Bofill), 2 exemplars. Ribes (Bofill), 4 exemplars, (Bofill i Aguilar Amat), ro exemplars. Camprodon (Bofill), 1 exemplar. Empòries (Bofill). Olot (Vayreda, Chía), (Bofill), 1 exemplar. Sant Cosme d'Olot (Salvaii). l La Pinya, prop Olot (Salvafià). Ridaura (Salvafià). Figueres (Bofill), 1 exemplar. Lladó (Bofill i Haas), molts exemplars. AR EO ABB 0 BALaCma nia mar Ed mare AC EI Same ds aa tt DE Mala PORC TENEN DEBAT mdé 1n esp) remermn Sam ra men ta mariana reerresuirammuramt ami Lama ec At EE FERRER AA Emma re Ba (87) 4. Boful, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 919 ra ra et i ga a mm a a a art a 50. Helix (Hygromia: limbata odeca Bourguignat (Làm. I, fig. 22) Helix odeca Bourguignat in Locard, Prodr. mal. France (1882), pp. 09 i 314. H. (Hygromia) limbala odeca Bofill, Haas i Aguilar Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 29, làm. 3, figs. 4-9. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 26: Id., X (1920), P 275IC., XE (1020), P. 31:Id XXIII (1020), P. 108. HI. limbata Morer, Hist. Camprodon. (1879), p. 33. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 265. — Salvafià, Mem. R. Ac. Cienc. Bar- celona, 2.2 ép., I (1884), p. 417. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 47. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII (1912), P. 53. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), p. 55. . hylonomia Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 105. . (Monacha) hylonomia Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 539. . (Hygromia) hylonomia Aguilatr-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., DOVI(IOLS): DL 123: . vipollica Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 51. — Ma- luquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 26. — Ferrer Dal- mau, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 81. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1910), p. 56. — Aguilar-Amat, Geogr. Cata- lunya, I, Mol., p. 213. u SE Girona (Martorell). Vidrà (Vayreda). Ripoll (Fagot, Maluquer, Ferrer Dalmau, Chía), (Bofill), 11 exemplars, (Aguilar- Amat), molts exemplars. Gombreny, font de la Pedragosa (Bofill), 4 exemplars. Montgrony (Rosals), molts exemplars, (Maluquer), 8 exem- plars. Vall de Ribes (Maluquer), (Bofill), molts exemplars, (Bofill i Aguilar-Amat), molts exemplars. Ribes (Bofill), 6 exemplars, (Rosals), molts exemplars. Queralps (Bofill), 1 exemplar. I Camprodon (Vayreda, Morer, Salvafià, Chía), (Bofill), molts 920 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (88) exemplars, (Aguilar-Amat), 5 exemplars, (Haas), molts exem- plars. Serra de Navà, prop Camprodon (Haas), 2 exemplars. Setcases (Haas), 1 exemplar, (Codina), 3 exemplars. Castellfullit (Salvafià). Olot (Vayreda, Chía, Aguilar-Amat). Santa Magdalena de Puigsacalm (Salvafià), 2 exemplars in col'lecció Aguilar-Amat. Collsacabra, prop Olot (Bofill), ro exemplars. Pla Traver, prop Olot (Rosals), 5 exemplars. Lladó (Bofill i Haas), 7 exemplars. Hem incluit en la sinonímia d'aquesta forma la Helix vipol- lica que Fagot (68, p. 51) ha descrit de Ripoll amb una diag- nosi bastant defectuosa. En ses observacions compara sa cespècien amb ses ccongènereso Helix grannonensis i H. canova- siana, Çò és, amb xerofiles, i diu que té alguna semblança superficial amb nostra Hygromia odeca. Però de sa diagnosi es desprèn que sa ripollica és pellúcida, còrnia, adornada en la meitat de l'anfracte últim d'una faixa blanca, caràcters que no convenen a cap xerofila, i, en canvi, s'adapten perfectament a la Hygroma que ens ocupa. Per això no dubtem d'incloure-la en la sinonímia de la lim- bata odeca. Donem la figura (làm. 1, fig. 22) d'un exemplar de Ripoll, quals caràcters convenen bastant amb la mala diagnosi de Fagot i que té, a més, les mateixes dimensions. 5r. Helix (Fruticicola) hispida Linné Helix hisbida Linné, Syst. nat., ed. X (1758), P. 771. — Salvaiià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 99. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1910), P. 55. H. (Fvuticicola) hispida Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- (89) A. Boful, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 921 lona, X (1920), p. 28: Id., XIII (1920), p. Io4, làm. 2, figs. 39-44. Helix (Trichia) hispida Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), par: H. steneligma Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 99. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), p. 56. . vufescens Salvafià, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., FE (1881), PP. 154, 1551 157. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1910), p. 50. . (Tvichia) vufescens Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. £1. . Praestviolata Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2.2 ser., IV (1898), p. 98, làm. 7, fig. 9. RE Tortellà (Salvafià, Chía), (Martorell), 6 exemplars, (Bofill), 6 exemplars. Olot (Salvainà, Chía). La Pinya, prop Olot (Vayreda, Salvanà, Chía). Sant Jaume de Lierca, Olot (Vayreda, Salvafià, Chía), (Rosals), 6 exemplars. Bianya (Vayreda), subfóssils. Lladó (Martorell), 8 exemplars, joves, (Bofill), 2 exemplars molt joves. Aquesta espècie s'havia citat de Tortellà i de Sant Jaume de Lierca amb la denominació de Helix rufescens, però amb el material autèntic d'ambdues localitats hem pogut comprovar que es tracta de la H. ( Fruticicola) hispida Linné. Els exemplars de Lladó en les colleccions de Martorell i Bofill són molt joves i consten allí amb les denominacions de H. elabella Drap. El nom de H. síeneligma Mabille amb el qual figura també en la literatura d'aquesta regió, ja l'hem incluit en estudis precedents en la sinonímia de la H. hispida Linné. 52. Helix (Fruticicola) sericea martorelli Bourguignat Helix martovelli Bourguignat, Mol. nouv., lit. ou peu connus, II (1870), p. 22, làm. 2, figs. 12-16. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 202. ——————————————— ee a a çaççaçaç aa a grççaçm gn ed EP SES ta a 922 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (90) Helix (Fvuticicola) sevicea mavtorelli Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII (1920), p. 105, làm. 2, figs. 45-50. H. (Tvichia) martorelli Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 12, Fauna malac. prov. Gerona (1916), p. 55. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), PP. 539 i 587. H. (Trichia) martorelli forma bolosió Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 12. H. bolosii Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. r0o0o. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), P. 55. Sant Miquel del Fay (Bofill), 2 exemplars. Sant Esteve de Palautordera (Sagarra), 1 exemplar Tagamanent (Bofill), 1 exemplar. Centelles (Bofill), 3 exemplars. Sant Pere de Vilamajor (Aguilar-Amat), 2 exemplars. Vall de Ribes (Bofill), 4 exemplars, (Chía). Ribes (Bofill), molts exemplars. Santa Margarita d'Olot (Bofill), 1 exemplar. Olot (Chía). Santa Magdalena de Puigsacau, prop Olot (Salvafià, Chía). En nostre estudi sobre la conca del Llobregat ja hem tractat detingudament d'aquesta forma i hem exposat ses diferències entre la forma típica i l'altra subespècie dofilliana, de Mont- serrat, donant les figures d'ambdues (martorelli i bofilliana). Ja allí vàrem incluir la bolosii en la sinonímia de H. bofilliana, com, a jutjar de sa diagnosi original (48, p. 100), no es pot separar. Per dissort, no disposem de cap exemplar autèntic per a poder-ne donar la representació gràfica i per a comprovar a la vista el concepte que d'ella en tenim format. Salvafià cita la forma que va descriure baix la denominació de bolosii com trobada a Montserrat, però la localitat clàssica de l'esmentada forma és Olot. La forma de Montserrat, que Salvafià atribueix també a la bolosic, no és aquesta forma, sinó una bastant diferent, denominada bofilliana, de manera que la identificació de les formes olotines i montserratines és errònia. ST EE —— ———— (91) 4. Boful, F. Haas i J. B. de Aguilav-Amat 923 amena ae mers et ea erm 53.. Belix (Vallonia) pulchella Múller Helix pulchella Múller, Verm. terr. fuv. hist., II (1774), p. 30. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), P. 135. — Morer, Hist. Camprodón (18790), p. 33. — Chía, Mol. terr. fluy. comarca Gerona (1886), p. 23. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 48. — Salvatià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. rIo5, Flora y fauna Mataró (1889), P. 84. —Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1901), P. 83 Id., II (1902), p. 54. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1910), p. 56. H. (Vallonia) pulchella Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), p. 28, Id., XII (1920), p. 32: Id., XIII (1920), p. 109. Vallonia pulchella Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), p. 43. Helix (Zuvama) pulchella Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 13. Horta (Martorell), 1 exemplar. Boca del Besòs (Bofill, Maluquer). Castellar del Vallès (Bofill), ro exemplars. Sant Miquel del Fay (Haas), 1 exemplar. Tagamanent (Bofill), 12 exemplars. Mataró (Salvaiià). Calella (Martorell), 6 exemplars. Gualba (Maluquer), molts exemplars. Torroella de Montgrí (Rosals). Banyoles (Chía), (Cazurro), 3 exemplars. Girona (Chía, Rosals), (Cazurro), molts exemplars. Camprodon (Morer, Chía, Rosals). Olot (Vayreda, Chía, Salvafià, Rosals). Bianya (Salvafià), subfòssils. Baseya (Rosals). Lladó (Bofill i Haas), 2 exemplars. 54. HRelix (Vallonia) costata Múller Helix costata Múller, Verm. terr. fluv. hist., LI (1774), p. 3r. — Salvafió, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., I (1884), p. 418. — Chía, 924 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (92) Mol. terr. fluv. comarca Gerona (1886), p. 23. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 48. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 105: Flora y fauna Mataró (1889), p. 84. — Malu- quer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), P. 54. Helix (Vallonia) costata Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IE (1020). P-/20:1d0 DE (1020), P. 28: ILC (LO 20), MD 323 TCE XIII (1920), p. 109. H. (Zuvama) pulchella var. cosiata Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 13. Horta (Martorell), molts exemplars, (Bofill), molts exem- plars. Boca del Besòs (Maluquer), 5 exemplars, (Bofill), molts exemplars. Caldes de Montbuy (Bofill), 12 exemplars. Sant Miquel del Fay (Haas), 2 exemplars. Tagamanent (Bofill), 10 exemplars. Vilassar de Mar (Bofill), 1 exemplar. Mataró (Salvanà). Banyoles (Chía). Girona (Salvafià, Chía), (Cazurro), 5 exemplars. Olot (Vayreda, Salvanà, Chía). Pla de Bianya (Vayreda), subfòssils. Lladó (Bofill i Haas), 4 exemplars. 55. Helix (Helicodonta) obvoluta Múller Helix obvoluta Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), p. 27. — Morer, Hist. Camprodón (1879), P. 33. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat,, XVII (1888), p. 106. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII (1912), P. 53. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1910), p. 506. H. (Helicodonta) obvoluta Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, XV (1915), p. 123. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 31. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 26, Id., X (1920), p. 28, Id., XII (1920), P: 82:16:49 XIP (1020), ip. 'E12: (93) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat 925 Vall de Ribes (Maluquer), (Bofill i Aguilar-Amat), 4 exem- plars. Sant Joan de les Abadesses (Vayreda). Camprodon (Vayreda, Morer, Salvafià, Chía), (Bofill), 3 exemplars. Castellfullit (Salvanà, Chía): (Bofill), 35 exemplars. Olot (Aguilar-Amat, Chía), (Bofill), 7 exemplars. Pla Traver (Vayreda). Basegoda (Vayreda). 56. Helix (Helicodonta) quadrasi Hidalgo Helix quadrasi Hidalgo, Journ. conchyl., XXXIII (1885), p. 193, làm. 9, fig. 6. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1910), P. 55. H. (Helicodonta) quadvasi Faura, Mem. R. Soc. Hist. Nat., VI (1910), P. 567. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 84. Cova prop de Sant Martí de Llémana (Chía, Rosals, Faura). Aquesta espècie, que es coneixia solament de les muntanyes de València, ha sigut trobada a una cova prop de Girona i donada a conèixer de l'esmentada localitat per Faura i Rosals, on ne trobaren exemplars morts però ben conservats, el mateix Hidalgo els classificà com pertanyents a sa espècie. Ens sembla encara massa aviat per a fer conclusions zoo- geogràfiques sobre aquesta única troballa. 57. Helix (Caracolina) lenticula Férussac Helix lenticula Férussac, Tabl. system. (1822), p. 41. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 290. — Chía, Mol. terr. fluv. co- marca Gerona (1880), p. 23. — Salvafià, Flora y fauna Mataró (1889), p. 84. — Chía. Fauna malac. prov. Gerona (1910), P. 55. H. (Cavacollina) lenticula Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1883), p. 12. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), PP. 530 i 584. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII (1920) pi 112: 926 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (94) Santa Coloma de Gramanet (Sagarra), 1 exemplar. Masnou (Barrera). l Teyà (Bofill), 5 exemplars. Vilassar de Mar (Aguilar-Amat), 4 exemplars. l Mataró (Salvafià). I Pubol (Chía). Montagut de Girona (Cazurro), 2 exemplars. Girona (Chía). Empòries (Chía), (Bofill), 2 exemplars. Llansà (Vayreda). 58. Helix (Chilotrema) lapicida andorrica Bourguignat (Làm. IL, figs. 24-28) Helix andorrica Bourguignat, Spec. noviss. europ. syst. detect. (18706), p. 39. — Bofill, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 3.2 ép., II (1898), p. 363. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1901), P. 8. H. (Chilotrema) lapicida andorrica Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 27: Id., X (1920), p. 290, Id., XII (1920), P. 33, làm. 1, figs. 24-28, Id., XIII (1920), p. 113. H. lapicida Gomis, Butll. Ass. Exc. Cat., I (1878-79), p. 171. — Morer, Hist. Camprodón (1879), P. 33. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 201. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 266. — Chía, Mol. terr. fluy. comarca Gerona (1886), p. 23. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), pp. 106 i 123: Flora y fauna Mataró (1889), p. 84. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1901), p. 8. — Ferrer Dalmau, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, III (1903), p. 81. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII (1912), P. 53. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), P. 55. H. lapicida var. flammulata Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), pp. 00 3077. H. lapicida var. albina Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), p. 00. I Helicigona lapicida forma andovrica Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., i IL (1916), P. 44. I Helix (Helicigona) lapicida andovvica Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. I Hist. Nat., XVIII (1918), p. 86. H. (Helicigona) andovrica Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XV (1915), P. 124. (95) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat 927 Helix (Chilotrema) andorrica Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), PP. 542, 584 i 585. H. (Chilotrema) andovrica var. flammulata Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), p. 542. H. (Chilotvema) andovrica var. alba Bohll, An. Junta Cienc. Nat. Bar- celona, II (1917), P. 542. Castellar del Vallès (Bofill), 2 exemplars. Caldes de Montbuy (Bofill), 2 exemplars. El Farell, sobre Caldes de Montbuy (Bofill), 3 exemplars. Sant Miquel del Fay (Bofill), 8 exemplars, (Aguilar-Amat), 2 exemplars, (Haas), molts exemplars. La Garriga del Vallès (Bofill), 1 exemplar. Ametlla del Vallès (Bofill), 6 exemplars. Bertí del Vallès (Bofill), 4 exemplars. Centelles (Bofill), 1 exemplar. Montgat (Aguilar-Amat), 1 exemplar. Masnou (Barrera). Mataró (Salvafià Arbúcies (San Miguel), 2 exemplars. Gualba (Maluquer). Entre Gualba i Santa Fe (Sagarra), 9 exemplars. — Santa Fe del Montseny (Bofill), 1 exemplar, (Haas , 2 exem- plars. Banyoles (Bofill), 2 exemplars. Girona (Bofill), 5 exemplars, (Rosals), molts exemplars, (Chía), (Cazurro), 4 exemplars. Viladrau (S. Novellas), 2 exemplars. Sant Segimon del Montseny (S. Novellas), 1 exemplar. Montesquiu (Bofill, Gomis), (Aguilar-Amat), z exemplars. Ripoll (Chía, Ferrer Dalmau). Gombreny (Haas), 5 exemplars. Montgrony (Rosals), molts exemplars, (Maluquer), río exem- plars. 928 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (96 Vall de Ribes (Maluquer), (Bofill), molts exemplars, (Bofill i Aguilar-Amat), molts exemplars, (Haas), 2 exemplars. Ribes (Bofill), molts exemplars, (Rosals), molts exemplars, (Bofill i Aguilar-Amat), molts exemplars, (Haas), 5 exemplars. Queralps (Bofill), 4 exemplars, (Rosals), (Aguilar- Amat), I exemplar. Camprodon (Morer, Chía, Salvafià), (Bofill), molts exem- plars, (Rosals), 12 exemplars, (Haas), 7 exemplars, (Aguilar- Amat), 7 exemplars. Serra de Navà, prop Camprodon (Haas), 8 exemplars. Setcases (Haas), molts exemplars, (Codina), 2 exemplars. La Escala (Vayreda). Empòries (Bofill), molts exemplars. Besalú (Bofill), 3 exemplars. Basegoda (Vayreda), (Bofill), 9 exemplars. Montagut, Olot (Salvafià). Castellfullit (Salvafià, Rosals). Sant Joan les Fonts (Bofill), 2 exemplars. Olot (Vayreda, Chía, Salvafià, Rosals), (Bofill), 5 exemplars: (Aguilar-Amat), 4 exemplars. Costa de Pujau, Olot (Salvafià). Pla Traver, Olot (Salvafià). Lladó (Bofill i Haas), molts exemplars. Res tenim que dir respecte de la forma d'aquesta subespècie que en tota la regió de que aquí es tracta ofereix identitat amb la de la vall d'Andorra que hem estudiat en nostra malacologia de l'alta vall del Segre. Però és notable la particularitat que ofereix en l'alta vall del Ter, de que els exemplars tendeixen a l'albinisme, que és total, quedant la closca del tot blanca o parcialment, exhibint un dibuix de flàmules fosques en un fons blanc. Donem una figura (làm. I, figs. 24 i 25) d'un exemplar (97) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 929 de la vall de Ribes del tot blanc, i un altre (làm. 1, figs. 20-28) recollit en la serra de Navà, prop Camprodon, en què es veu molt bé la flamulació. 59. Helix (Chilotrema) desmoulinsi desmoulinsi Farines (Làm. I, fig. 23) Helix desmoulensi Farines, Descript. coq. (1834), P. 3, figs. 4-0, i Bull. Soc. Philom. Perpignan, t. III (1835), P. 50, figs. 4-6. H. (Campylaea) desmoulinsii Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 13, Fauna malac. prov. Gerona (1910), P. 55. H. moulinsi Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1910), P. 55. H. moulinsiana var. Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), P. 57. H. desmoulinsi var. atricha Bofill, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1915), P. 38. Gombreny (Bofill), 1 exemplar. Entre Ribes i Núria (Bofill), 1 exemplar, (Chía). Núria (Chía), (Bofill i Aguilar-Amat), 5 exemplars. La Helix (Chilotrema) desmoulinsi de la regió que ens ocupa no difereix de la típica dels Pireneus orientals francesos, d'on la descrigué Farines (Descript. coq. (1834), P. 3, figs. 4-6), Si no és per les dimensions, que són sempre menors. Ne donem una representació gràfica d'un exemplar recollit en el cSalt de l'aigua), camí de Queralps a Núria, que té solament diàm. II, alt. 5 mil. Els exemplars de Font Alba, en el camí de Núria, s'han citat per Bofill (106, p. 38) amb la denominació de desmoulinst var. atvicha. 60. Helix (Chilostoma) cornea Draparnaud (Làm. I, fig. 29) Helix cornea Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 809: Hist, moll. France (1805), p. 110, làm. 8, figs. 1-3. — Morer, Hist. Camprodón 7 930 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (98) (1879), P. 33. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), P. 44. — Salvafió, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 106. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), pp. 62 i 63. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII (1912), P. 54. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1910), P. 55. Helix (Chilostoma) cornea Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, XIII (1920), P. 115. H. (Eucampylaea) cornea Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, 1I (1917), P. 54I. H. (Campylaea) comea Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), NUI2. H. Di var. Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 266: Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), P. 59. H. (Campylaca) cornea var. squammatina Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 13. H. squammatina Morer, Hist. Camprodón (1879), P. 33. Sant Miquel del Fay (Bofill), 6 exemplars. Montgrony (Maluquer), 10 exemplars. Vall de Ribes (Maluquer): (Bofill i Aguilar-Amat), molts exemplars. Ribes (Bofill), 7 exemplars, (Fagot, Chía). Queralps (Bofill), 5 exemplars. Camprodon (Martorell), 2 exemplars, (Vayreda, Morer, Chía, Fagot, Salvafió), (Bofill), molts exemplars. Basegoda (Vayreda). Castellfullit (Chía), (Aguilar-Amat), 1 exemplar. Olot (Vayreda). Pla Traver, Olot (Bofill), 4 exemplars. Santa Magdalena d'Olot (Aguilar-Amat), 2 exemplars. Lladó (Vayreda). Els nombrosos exemplars que hem vist d'aquesta espècie són típics, i sols cal fer esment dels de la localitat isolada de Sant Miquel del Fay, que són més elevats amb igualtat de diàmetre. Donem la figura d'un d'aquests últims. Sant Miquel del Fay, encara que està molt lluny dels Pire- neus, no és la sola localitat meridional d'aquesta espècie pire- (99) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 931 naica, doncs Rosals (Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 86) l'ha citat de l'Avenc de la Febror, prop de Prades, pro- víncia de Tarragona, i nosaltres hem pogut comprovar amb son material autèntic sa bona classificació. Deu remarcar-se la presència d'aquesta espècie en una loca- litat que alcança uns 150 m. d'altitud i on viuen, a més, formes tan francament litorals. 6r. Helix (Chilostoma) pyrenaica Draparnaud Helix pyrenaica Draparnaud, Hist. moll. France (1805), p. 111, làm. 13, fig. 7. — Morer, Hist. Camprodon (1879), p. 33. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), pp. 265 i 266, Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), Pp. 77 i 86. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 105. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), P. 59. — Malu- quer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII (1912), p. 54. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1910), p. 56. H. (Chilotrema) pyrenaica Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, XII (1920), p. 34. Helicigona pyvenaica Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XI II (1913), p. 85. Helix pyrenaica var. depressa Bourguignat, Rev. Mag. Zool., 2. ser., XV (1863), P. 51, làm. 13, figs. I2-I4. H. xanthelaea Bourguignat in Fagot, Esp. Pyr. Or., groupe H. arbu- slovum (1880), P. 7. Vall de Ribes (Bofill), 2 exemplars, (Maluquer), (Bofill i Aguilar-Amat), 7 exemplars. Ribes (Bofill), 10 exemplars, (Fagot, Chía). Cova de Rialp, a Queralps (Rosals). Queralps (Chía), (Aguilar-Amat), 1 exemplar. Núria (Chía). Camprodon (Vayreda, Morer, Bofill, Chía, Fagot). Serra Caballera de Camprodon: 1,100 a 1,300 m. alt. (Sal- vafió). Olot (Chía). Pa Traver d'Olot (Salvafià). Santa Magdalena d'Olot (Salvafià). 932 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (100) 02. Helix (Arianta) arbustorum xatarti Farines (Làm. I, figs. 30-32) Helix xatarti Farines, Bull. Soc. Phil. Perpignan, III (1834), P. 05, Éi- X Do ee ES gures 7-9. — Companyo, Hist. nat. Pyr. Or., III (1803), P. 443. — Morer, Hist. Camprodon (1879), p. 33. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), pp. 51 i 57. . (Arianta) arbustorum xatarti Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII (1920), p. 34: Id., XIII (1920), p. 116. . xatarti var. camprodunica Robelt in Rossmàssier, Icon. Nov., ser. I (1882), P. 37. . camprodunica VVesterlund, Fauna der in der pal. Region leb. Bin- nenconch., II (1889), p. 150. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), P. 43. — Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XI (1911), pp. II4 i 115. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1910), P. 58. . (Arianta) cantgonica var. xatarii Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. II. . (Avianta) canigonica Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. XI. . avbuslovum var. canigonensis Taylor, Journ. of conch., III (1882), PP. 248, 254 i 338. . arbustovum Hidalgo, Cat. icon. descr. mol. terr. Esp., Port. i Bal. (1875), p. 189. — Ponsonby, Journ. of conch., IV (1885), p. 34. . arbuslorum var. picea Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 43. Ribes (Chía). Vall de Dorri, Ribes (Farines). Queralps (Chía). Entre Ribes i Núria (Bofill, Aguilar- Amat). Núria (Bofill), 10 exemplars, (Chía), (Aguilar-Amat), ro exemplars, (Rosals), molts exemplars. Coma de Vaca (Farines, Companyo, Hidalgo, Chía): (Bofill), 11 exemplars, (Aguilar-Amat), 2 exemplars. Coll de Nou Creus (Rosals), 4 exemplars. Coll de Carrençà (Aguilar-Amat). Camprodon (Martorell, 3 exemplars: (Morer, Robelt, Taylor, lu (01) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 933 Ponsonby, VVesterlund, Fagot, Chía), (Bofill), 3 exemplars, (Aguilar-Amat). Ull de Ter, a 2,350 m. alt. (Haas), 1 exemplar. S'havien citat de les localitats aquí esmentades les formes xatarti i camprodunica de la H. arbustorum. El mateix Farines identificava la forma de Coma de Vaca amb sa zxatarti. La camprodunica de Robelt té també sa forma càssica, a Coma de Vaca, i es caracteritza per ésser molt aplanada (alt. r2, diàm. 19 mil.), 5 voltes, sutura superficial i la última sub- comprimida cap a l'obertura. Entre el molt nombrós material de què hem disposat, no ens ha sigut possible reconèixer cap exemplar que correspongui a la descripció de Robelt, assem- blant-se, per contra, a la xafaríi del Canigó, solament oferint la depressió molt poc menor (16 a 17 mil. alt. per 19 mil. diàm., contra 18 mil. alt. per 10 mil. diàm.) la xatarti. Ens sembla probable que l'exemplar que ha servit a Bobelt per a establir sa H. camprodumica devia ésser anormal. Donem la figura de tres exemplars de Núria en què pot observar-se la variabilitat de la Helix xatarti. 603. Helix (Pseudotachea) splendida Draparnaud Helix splendida Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 83, Hist. moll. France (1805), p. 98, làm. 6, figs. 9-11. — Morer, Hist. Cam- prodón (1879), p. 33. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 291. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 265. — Chía, Mol. terr. fluv. comarca Gerona (1886), p. 23. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), p. 59. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 104: Flora y fauna Mataró (1889), p. 84. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., XII (1890), p. 198, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 3.2 ép., II (1898), PP. 336 i 337. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1901), P. 8: Id., II (1902), p. 51: Id., XII (1912), p. 54. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), p. 56. — Rosals, : Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), p. 45. H. (Tacheopsis) splendida Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII (1918), p. 86. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 33, làm. 4, figs. 1-3. 934 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (i02) Helix (Pseudotachea) splendida Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, IX (1920), p. 29: Id., X (1920), p. 31: Id., XII (1920), P. 35: Id., XIII (1920), P. 116. . (Tachea) splendida Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), PP. 530, 547 i 587. . splendida var. cossoni Salvafià, Flora y fauna Mataró (1889), P. 84. . cossoni Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), P. 51. . splendida var. microstoma Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), P. 105. . splendida var. calaeca Salvatià, Flora y fauna Mataró (1889), P. 84. . calaeca Bourguignat in Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), P. 483. . splendida var. vosea Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 46. achea splendida var. marceti Serradell, Sota Terra (1909), p. 140. splendida var. bruchiana Serradell, Sota Terra (1909), p. 140. . splendida var. moniserratica Serradell, Sota Terra (1909), p. 141. splendida var. vafaeli Serradell, Sota Terra (1909), p. 14I. splendida var. tovresi Serradell, Sota Terra (1909), P. 141. . splendida var. faurae Serradell, Sota Terra (1909), p. 141. I UE GE R IRSHA Horta (Bofill), 3 exemplars. Santa Coloma de Gramanet (Bofill), molts exemplars, (Aguilar- Amat), 1 exemplar. Sant Cugat del Vallès (Maluquer). Sabadell, La Salud (Bofill), 4 exemplars. Castellar del Vallès (Bofill). Caldes de Montbuy (Bofill), 8 exemplars. El Farell, sobre Caldes de Montbuy (Bofill), molts exemplars. Turó de Solanes, prop Sant Feliu de Codines (Bofill), 9 exem- plars Sant Miquel del Fay (Bofill), molts exemplars, (Haas), molts exemplars. La Garriga del Vallès (Bofill), molts exemplars. Ametlla del Vallès (Bofill), molts exemplars. Centelles (Bofill), 4 exemplars. Badalona (Rosais), molts exemplars. Montgat (Bofill), 15 exemplars. ame ma i ———— ————————————— a (103) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar- Amat 935 13 Masnou (Barrera). Vallromanes (Museu de Catalunya), 1 exemplar. Mataró (Salvaifià), (Aguilar-Amat), I exemplar. Sils (Rosals), 12 exemplars. Gualba (Maluquer). Blanes (Haas), 1 exemplar. La Fosca de Palamós (Haas), molts exemplars. Sant Jordi, prop Girona (Font Quer), 1 exemplar. Banyoles (Bofill), 3 exemplars. Girona (Chía, Rosals), (Bofill), 14 exemplars, (Cazurro), exemplars, (Aguilar-Amat), Z exemplars. Anglès (Bofill), 2 exemplars. Vich (Bofill), 1 exemplar. Montesquiu (Bofill), (Aguilar-Amat), 4 exemplars. Gombreny (Haas), 5 exemplars. Vall de Ribes (Bofill), molts exemplars, (Maluquer), (Bofill i Aguilar-Amat), molts exemplars. Ribes (Bofill, Rosals), (Bofill i Aguilar-Amat), 8 exemplars. Queralps (Bofill), 12 exemplars, (Rosals). Camprodon (Morer, Salvafià, Chía, Rosals). Serra de Navà, prop Camprodon (Haas), 9 exemplars. La Escala (Vayreda). Sant Cosme d'Olot (Salvafià). Olot (Vayreda, Salvafià, Chía, Rosals). Figueres (Bofill), 2 exemplars. Lladó (Bofill i Haas), molts exemplars. Llansà (Bofill), 4 exemplars. 64. Helix (Tachea) nemoralis Linné Helix nemoralis Linné, Syst. Nat., ed. X (1758), P. 773. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 105. — Morer, Hist. Camprodón (1879), 936 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (104) p. 33. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 291. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 263. — Salvafià, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., I (1884), P. 413: Zoogr., gén. Helix (1884), PP. 390 i 43. — Chía, Mol. terr. fluv. comarca Gerona (1880), p. 24. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), pp. 60 i 70. — Sal.- vafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. ro4: Flora y fauna Mataró (1889), p. 84. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1901), P. 8: Id., II (1902), pp. 51 i 1253 Id., XII (1912), p. 53: Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 123. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), p. 56. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (19106), . 45. H. i Tachea) nemoralis Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, IL (1917), p. 542. — Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII (1918), p. 86. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 34, làm. 4, figs. 4 i 5. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 30: Id., X (1920), P. 31, làm. 3, figs. io i 11, Id., XII (1920), p. 35: Id., XIII (1920), p. 121. H. hortensis Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 20I. — Salvafià, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., I (1884), P. 413: Zoogr., gen. Helix (1884), p. 43: Flora y fauna Mataró (1889), p. 84. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), P. 51. Sant Andreu de Palomar (Bofill). Sant Cugat del Vallès (Maluquer). Sabadell (Bofill), r exemplar groc amb peristoma negre (diàm. 23'5, alt. 17 mil.). Caldes de Montbuy (Bofill), 4 exemplars, tots de peristoma negre: 2 del tot grocs, 1 de color de fetge, i I groc amb 12345 faixes (diàm. 23 a 20, alt. 17 a I4 mil.). El Farell sobre Caldes de Montbuy (Bofill), 4 exemplars, tots de peristoma negre: I del tot groc, I groc amb 00300, 2 grocs amb 12345 (diàm. 26 a 23, alt. IQ a 16 mil.). Sant Miquel del Fay (Salvafnià, Maluquer), (Bofill), 8 exem- plars de peristoma negre, dels quals 4 del tot grocs, 2 bru gro- guenc, 1 blanc groguenc, I groc amb 12345 faixes (diàm. 26 a 215, alt. 19 a 15 mil.), (Haas), 18 exemplars, dels quals 1 de peristoma blanc del tot groc i 17 de peristoma negre, d'aquests II unicolors des del groc al violaci, 2 rosats carni i 4 grocs (105) A. BofilINY F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 937 amb les faixes 12345 (diàm. 255 a 21, alt. 19 a 15 mil.). La Garriga (Bofill), 3 exemplars de peristoma negre: I groc amb 00300, I groc amb 12345 i I groc amb 23 45 (diàm. 22 a 195, alt. I5'5 a 13Í5 mil.). Bertí del Vallès (Bofill), 3 exemplars de peristoma negre: 1 del tot carni clar, 1 groc amb 00300 i I groc amb 12345 (dià- metre 265 a 21, alt. IQ a 15 mil.). Centelles (Bofill), r exemplar de peristoma negre, groc amb 00345, però a l'obertura 12345 (diàm. 225, alt. 155 mil.). Masnou (Barrera). Mataró (Salvaiió). Palautordera (Salvafià). Gualba (Maluquer), (Aguilar-Amat), 3 exemplars: 1 de peristoma blanc, del tot groc-bru, 2 de peristoma negre, groc bru amb 00300 (diàm. 25, alt. 18 a 175 mil.). Santa Fe del Montseny (Museu de Catalunya), 3 exemplars: 1 de peristoma blanc, groc bru clar amb 12345 faixes, i 2 de boca negra: 1 groc verdós amb 00300 i I bru violat amb 12345 (diàmetre 25 a 22, alt. 18 a 16 mil.). Romanyà de la Selva (Font Quer), 1 exemplar de peristoma negre, groc amb 12345 (diàm. 21, alt. 14 mil.). La Fosca de Palamós (Haas), molts exemplars, dels quals més de la mitat de peristoma blanc. Bagur (Bofill), 7 exemplars: 1 de peristoma blanc, del tot groc, 6 de peristoma negre, dels quals 2 del tot grocs, 3 grocs amb 00300 i 1 groc amb 12345 (diàm. 255 a 23, alt. 20 a 16 mil.). Torroella de Montgrí (Rosals). Girona (Chía, Rosals), (Bofill), 7 exemplars de peristoma negre, dels quals 3 del tot groguenc bru, 4 groguenc bru amb 00300 (diàm. 25 a 21, alt. 19 a 15 mil.), (Cazurro), 9 exemplars de peristoma negre: d'ells, 2 grocs amb 00300, 3 grocs amb 12345, 2 grocs amb 123 45 (diàm. 26 a 21, alt. 19 a 15 mil.). 938 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (106) Viladrau (S. Novellas), 2 exemplars de peristoma negre, grocs amb 12345 (diàm. 25, alt. 19 mil.). Montesquiu (Aguilar-Amat). Mataplana, prop Gombreny (Maluquer). Gombreny (Haas), 5 exemplars: 4 de peristoma blanc, del tot grocs, 1 de peristoma negre, del tot groc (diàm. 23 a 21, alt. 17 a 16 mil.). Montgrony (Rosals), 6 exemplars: 5 de peristoma blanc, del tot grocs fins al groc-verdós, 1 de peristoma negre, del tot groc (diàm. 23 a 21, alt. 17 a 16 mil.), (Maluquer), 2 exemplars: 1 de peristoma blanc, groc amb 12345, i I de peristoma negre, també amb 12345 (diàm. 235 a 20, alt. 17 a 135 mil.), (Haas), IO exemplars: 4 de peristoma blanc del tot grocs, 6 de peris- toma negre, dels quals 5 del tot grocs al groc-verdós i I groc amb 12345 faixes diàfanes, pigmentades solament envers la obertura (diàm. 25 a 23, alt. 18 a 16 mil.). Vall de Ribes (Maluquer), (Bofill), 30 exemplars: 8 de peris- toma blanc, dels quals 6 grocs i 2 grocs amb 12345, 22 de pe- ristoma negre, dels quals 6 del tot grocs, L£ groc amb vestigis de faixes molt poc pigmentades, II grocs amb 12345 i 4 grocs amb 12345 molt poc pigmentades (diàm. 26 a 19, alt. í8/5 a 14 mil), (Bofill i Aguilar-Amat), 35 exemplars: 7 de peris- toma blanc, dels quals 5 enterament grocs fins al groc verdós i 2 grocs amb 12345, 28 de peristoma negre, dels quals 13 del tot grocs, I groc amb 00340, I groc amb 12345 i 3 grocs amb vestigis més o menys aparents de faixes poc pigmentades (diàm. 25 a 19, alt. 18 a 12 mil.), (Haas), 3 exemplars peristoma negre, groc bru amb 12345 (diàm. 23Í5 a 25, alt. 18 a I5 mil.). Ribes (Bofill), 19 exemplars: 7 de peristoma blanc, dels quals 5 grocs del tot, 1 groc amb 00300 i I groc amb 12345, 12 de peristoma negre, grocs: 3 amb 12345 i 9 amb vestigis més o menys manifestos de faixes poc pigmentades (diàme- ere ——————— (107) A. Bofull, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 939 tre 25 a 17, alt. 18 a 12), (Rosals), 16 exemplars: 15 de peris- toma blanc, dels quals 4 grocs amb 12345, I groc amb 12345: i 3 de peristoma negre, grocs: 1 amb 12345 i 2 amb vestigis poc apreciables de faixes pigmentades (diàm. 26 a 18, alt. 20 a II'5 mil'límetres), (Haas), 4 exemplars de peristoma negre, dels quals I groc, 1 groc amb 12345 i 2 grocs amb 12345 bastant esborrades (diàm. 25 a 23, alt. 19 a 15 mil.). Queralps (Bofill), 4 exemplars de peristoma negre, grocs, dels quals 1 amb 12345 i 3 amb 12345 esborrats (diàm. 23 a 215, alt. 15 a 14 mil.), (Rosals). Núria, a uns 1,700 m. alt. (Haas), 1 exemplar de peristoma blanc, tot ell groc verdós (diàm. 21, alt. 15 mil.). Camprodon (Morer), (Bofill), 45 exemplars: 20 de peristoma blanc, dels quals 8 del tot grocs, 1 groc amb 12345 diàfanes, II grocs amb 12345, 25 de peristoma negre, dels quals r del tot groc, 18 grocs amb 12345, I groc amb 12345 i 5 grocs amb 5 faixes esborrades (diàm. 26 a 18, alt. 19 a 12 mil.), (Chía), (Haas), 21 exemplars, dels quals 14 de peristoma blanc i d'ells IO del tot grocs, 4 grocs amb 12345, 7 de peristoma negre, dels quals 2 del tot grocs, 4 grocs amb 1234 i I groc amb 12345 esborrades (diàm. 26Í5 a 19, alt. 18 a 13 mil.). Serra de Navà, prop Camprodon (Haas), 12 exemplars: 5 de peristoma blanc, tots grocs i 7 de peristoma negre, del tot grocs (diàm. 24 a 21, alt. 18 a 16 mil.). Entre La Roca i Abella, prop Camprodon (Haas), 7 exem- plars: 1 de peristoma blanc, groc del tot i 6 de peristoma negre, grocs, dels quals 2 amb 00300 i 4 amb 12345 (diàm. 26 a 20, alt mora 14 mil). Setcases (Haas), 14 exemplars: 9 de peristoma blanc, dels quals 7 del tot grocs, 1 groc amb 12345, I del tot rosat, i 5 de peristoma negre, 2 del tot grocs i 3 grocs amb 12345 (diàm. 35 a 19, alt. 17 a 12Í5 mil.), (Codina), 1 exemplar de peristoma 940 Junia de Ciències Naturals de Barcelona (108) blanc, groc amb les 5 faixes diàfanes (diàm. 19, alt. 12 mil.). Castellfullit (Salvafià, Rosals). Olot (Chía, Rosals), (Bofill), 9 exemplars: 2 de peristoma blanc, dels quals 1 enterament groc, I groc amb 123 45, i 7 amb peristoma negre, dels quals 1 groc amb 00300, 3 grocs amb faixes esborrades i 3 grocs amb 12345 (diàm. 255 a 22, alt. 17 a 15 mil.). Comarca d'Olot: Pla Traver, Santa Margarita, Puigsacalm (Salvafià, Rosals), (Aguilar-Amat), 3 exemplars de peristoma blanc grocs, 2 de color uniforme i 1 amb 00300 (diàm. 1755 d'e alt Tan ales mai): Ridaura d'Olot (Salvaiió). Figueres (Rosals), 8 exemplars: 2 de peristoma blanc, dels quals 1 groc amb 12345, I groc amb 12345, i 6 de peristoma negre, grocs, dels quals 3 amb 12345 i 3 amb 12345 més o menys reunides (diàm. 25 5 a 215), alt. 20 a 145 mil.). Lladó (Bofill i Haas), 7 exemplars, dels quals 1 amb peris- toma bru rogenc, fons groc amb 00300 faixes, i 6 amb peris- toma negre, fons groc, r d'ells amb faixes esborrades i en la obertura I 23 45 i 4 amb 12345 (diàm. 23 a 20, alt. 17 a 15 mil.). Portbou (Rosals). Els exemplars de peristoma blanc ofereixen menys variació en les faixes: generalment són unicolors, amb predilecció grocs o amb 5 faixes amb fons groc. Es distingeixen generalment dels de peristoma negre per ésser de menors dimensions. Les segients citacions de H. (Tachea) hortensis estan ba- sades amb exemplars de H. nemoralis de peristoma blanc: Sant Cugat del Vallès (Maluquer). Sant Miquel del Fay (Salvafià). Masnou (Barrera). Mataró (Salvafià). Palautordera (Salvafió). (109) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 941 65. Helix (Tachea) hortensis Múller Helix hoviensis Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), p. 52. — Morer, Hist. Camprodón (1879), p. 33. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 264: Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), p. 60. — Sal- vafió, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1878), p. r04. — Taylor, Mon. land and fresh-vat. moll. Brit. Isl., III (1911), p. 364. — Ma- luquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat , XII (1912), p. 53. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1910), P. 55. H. (Tachea) hortensis Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), p. 542. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat,, IV (1918), p. 37. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 32: Id., X (1920), P. 30, Id., XII (1920), p. 37, Id., XIII (1920), p. 126. H. hortensis var. conica Salvanià, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), P. 140. Girona (Taylor). Montgrony (Maluquer), 4 exemplars: 2 del tot grocs i 2 grocs amb 12345 (diàm. 19 a 17, alt. 13Í5 a IZ mil.). Vall de Ribes (Maluquer). Ribes (Bofill), 1 exemplar del tot groc (diàm. 185, alt. 13 mil.), (Taylor), (Rosals), 2 exemplars grocs amb 12345 (diàm. 185, alt. 14 mil.). Queralps (Bofill), 5 exemplars: 4 del tot grocs i 1 groc amb 12345 (diàm. 20 a 19, alt. 15 a 13 mil.). Camprodon (Morer, Taylor, Chía), (Bofill), 13 exemplars: 8 del tot grocs i 5 grocs amb 12345 (dàm. 19'5 a 19, alt. 15 a 14 mil.), (Haas), 5 exemplars: 1 del tot groc i 4 grocs amb r2345 (diàm. 195 a 18, alt. 14 a 13). Serra de Navà, prop Camprodon (Haas), 3 exemplars grocs amb 12345 (diàm. 20, alt. 15 mil.). Setcases (Haas), 2 exemplars grocs amb 12345 (diàm. 18, alt. 13 nil.). Olot (Taylor, Chía), (Bofill), 1 exemplar groc amb 12345 (diàm. 20, alt. 14 mil.). 942 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (110) Pla Traver d'Olot (Salvafià). No tots els exemplars citats pels autors com H. horten- sis Múll. corresponen a aquesta espècie, sinó a H. (Tachea) nemoralis L. de peristoma blanc, i per això els continuem en la bibliografia d'aquesta última espècie. La var. conica descripta per Salvafià no és,.segons sembla, més que la hortensis típica que li devia cridar l'atenció, a causa del peristoma blanc referint-la a l'espècie de Múller. 66. Helix (Cryptomphalus) aspersa Múller Heliu aspersa Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), P. 59. — Morer, Hist. Camprodón (1879), p. 33. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 290. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), P. 263. — Chía, Mol. terr. fluv. comarca Gerona (18806), p. 26. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), pp. 59 i 70. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), pp. Io3 i 123, Flora y fauna Ma- taró (1889), p. 85. — Bofill, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 3.2 ép., II (1898), pp. 336 i 337. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1901), p. 8, Id., XII (1912), p. 54. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), P. 55. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916). P. 44. H. (Cryptomphalus) aspersa Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), PP. 543 i 582. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 38. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 32: Id., X (1920), p. 36: Id,, XII (1920), p. 38: Id., XIII (1920), p. 127. . (Pomatiana) aspersa Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. IO. . depereti Locard, Ann. Soc. Linn. Lyon, XXXVIII (1891), p. 31. . depeveti var. globulosa Locard, Ann. Soc. Linn. Lyon, XXXVIII (1891), P. 31. . deperelti var. major Locard in Almera i Bofill, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 3.2 ép., IV (1903), p. 13, làm. I, fig. I. . almevai Locard in Almera i Bofill, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, s'svep:. IV (1003). P: 13, làm. I, fe. 2: QR UN Sant Andreu de Palomar (Martorell), 2 exemplars (diàme- tre 25 a 235, alt. 215 a 19 mil.). (111) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar- Amat 943 Montcada (Rosals), 4 exemplars. Castellar del Vallès (Bofill). Caldes de Montbuy (Bofill). El Farell, sobre Caldes de Montbuy (Bofill), 4 exemplars. Turó de Solanes, prop Sant Feliu de Codines (Bofill). Sant Miquel del Fay (Haas), 5 exemplars. Montmeló (Bofill), 5 exemplars. La Garriga del Vallès (Bofill), 1 exemplar. Ametlla del Vallès (Bofill), 9 exemplars (diàm. 35 a 25, alt. 30 a 22 mil.). Masnou (Barrera). Vallromanes (Museu de Catalunya), 4 exemplars. Mataró (Salvafià), Rosals), 1 exemplar escalariforme. Massana, prop l'Empalme (Font Quer), 3 exemplars. Palautordera (Rosals), 3 exemplars. Gualba (Maluquer), (Bofill), 6 exemplars. Romanyà de la Selva (Font Quer), 2 exemplars. Tossa (Bofill), 1 exemplar. La Fosca de Palamós (Haas), molts exemplars. Torroella de Montgrí (Martorell), 1 exemplar, (Chía, Rosals). Girona (Chía), (Cazurro), 3 exemplars. Gombreny (Haas), 3 exemplars. Vall de Ribes (Maluquer), (Bofill), 1 exemplar. Ribes (Bofill), 3 exemplars, (Rosals), (Bofill i Aguilar- Amat), 2 exemplars. Queralps (Bofill), 2 exemplars. Camprodon (Morer, Chía, Rosals). Setcases (Haas), 1 exemplar. Comarca d'Olot (Salvafià). Olot (Salvafià, Chía). Lladó (Bofill i Haas), 4 exemplars. 944 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (112) 07. Helix (Archelix) punctata Múller Helix punctata Múller, Verm. terr. fluv. hist., IL (1774), p. 21. — Sal- vafià, Zoogr., gén. Helix (1884), p. 43: Flora y fauna Mataró (1889), p. 84. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1910), p. 44. H. (Archelix) punctata Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 10. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), P. 33: Id., X (1920), p. 37, Id., XII (1920), p. 39, Id., XIII (1920), p. 129, làm. I, fig. 26. H. punctata var. apalolena Robelt in Rossmàssler, Icon., N. S., I (1882), p. 31. — Fobelt, Jahrb. deutsch. mal. Ges., IX (1882), p. 74. H. apalolena Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 290. — Salvafià, Zoogr., gén. Helix (1884), p. 43. — Bofill, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 3.2 ép., II (1898), pp. 330 i 337. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 1 (1901), p. 8, Id., II (1902), p. 51. — Caziot et Thieux, Bull. Soc. Zool. France, XXVI (I9II), p. 1106. . galena Caziot et Thieux, Bull. Soc. Zool. France, XXVI (1911), p. 114. . lactea Salvafià, Zoogr., gen. Helix (1884), p. 38. . Punctata var. lugatovia Salvaiià, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, ZEPA (ES SA) P: A TES . (Macularia) punciata vat. lucida Serradell, Sota Terra (1909), P. 141. XX SS Sant Genís d'Horta (Bofill), 5 exemplars. Sant Cugat del Vallès (Maluquer). Castellar del Vallès (Bofill), 1 exemplar. El Farell, prop de Caldes de Montbuy (Bofill), 1 exemplar. Turó de Solanes, prop Sant Feliu de Codines (Bofill). Sant Miquel del Fay (Bofill), 1 exemplar, (Haas), 2 exem- plars. Ametlla del Vallès (Bofill), 3 exemplars. Masnou (Barrera). Mataró (Salvafià). Gualba (Maluquer). Palamés (Caziot i Thieux). La Fosca de Palamós (Haas), Io exemplars. Palafrugell (Caziot i Thieux). Torroella de Montgrí (Rosals). ea ça ça a Re Da (113) 4. Boful, F. Haas i J. B. de Aguilav-Amat 945 - ea a a a a —————— es — ———— —— Flassà (Caziot i Thieux). Girona (Fobelt, Caziot, Thieux), (Cazurro), 2 exemplars. Figueres (Caziot i Thieux, Chía, Rosals). En la literatura apareix aquesta espècie citada, a més, amb les denominacions de Jacteg Múll., apalolona Bgt. i galena Bgt., però referim les esmentades denominacions a la punctata perquè estem segurs de que lactea i galena no viuen en la regió que ens ocupa i que apalolena pertany a la sinonímia de H. pun- ctata Múll. Helix (Archelix) alonensis Férussac Helix alonensis Férussac, Prodr. gen. Moll. (1821), n.o 62. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VI (1906), p. 39. — Serradell, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., XII (10912), p. 384. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), P. 55. H. (Avchelix) alonensis Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII (1920), p. 133. Gualba (Zulueta), 1 exemplar, (Serradell). Roses (Serradell), 1 exemplar, (Chía). Segons deixem ja indicat en nostre estudi sobre la conca del Llobregat, no donem nombre d'ordre a aquesta espècie, que no deu considerar-se com autòctona en la regió. Sa pre- sència no pot sorprendre, ja que es tracta d'un mollusc que s'importa per a l'alimentació, doncs alguns exemplars s'esca- pen, altres joves es llencen i arriben a l'estat adult sense que, per falta d'altres exemplars de la mateixa espècie, logrin re- produir-se. 68. Helix (Macularia) companyonii Aleron Helix companyonii Aleron, Bull. Soc. Philom. Perpignan, III (1837), PP. 91-98. H. (Macularia) companyonii Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, XIII (1920), P. 135. 8 946 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (HI4) Helix companyoi Servain, Et. moll. Esp. Port. (1880), p. 40. — Péchaud, Exc. mal. Nord Afrique (1883), p. I0O6. H. (Macularia) companyoi Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. IO. . Mispanica var. pyrenaica Rossmàssier, Icon. II, Heft. 1-2 (1839), p. 1, làm. 40, fig. 591. . chovista Bourguignat in Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), P. 42. . livanoi Bourguignat in Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), P. 43. o La Bisbal (Servain, Chía). Litoral de la província de Girona (Péchaud, Chía). No hem vist exemplars procedents del litoral de la pro- víncia de Girona, però no és d'estranyar la presència d'aquesta espècie en l'esmentada regió, ja que existeix relació entre la localitat dels Pireneus orientals, on fou descoberta, i les de Barcelona i Tarragona, en què abunda. 69. Helix (Eobania) vermiculata Múller (Làm. 1, fig. 33) Helix vermiculata Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), P. 20. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p 105. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 290 — Chía, Mol. terr. fluv. comarca Gerona (1886), p. 24 — Salvafià, Flora i fauna Mataró (1889), P. 84. — Bofill, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 3.2 ép., II (1898), pP. 336, 337. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1901), p. 8. — Caziot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V (1905), p. 89. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), p. 44. . (Eobania) vermiculata Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, X (1920), p. 37, Id., XII (1920), p. 39, Id., XIII (1920), P. 133. . (Macularia) vermiculata Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), PP. 543, 582, 584, 585. . Vermiculata var. vilassarum Caziot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V (1905), P. 89, fig. 2: P. 90, fig. 3. . Vermiculata var. crassilabris Rigacci, Cat. conch. coll. Rigacci (1874), P. 40. . vermiculata var. minor Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 47. i se (115) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 947 Sant Andreu de Palomar (Bofill). Montcada (Bofill), 1 exemplar. Castellar del Vallès (Bofill). Turó de Solanes, prop Sant Feliu de Codines (Bofill). Sant Miquel del Fay (Bofill), 2 exemplars, (Haas), 2 exem- plars. Granollers del Vallès (Rosals), 8 exemplars. La Garriga del Vallès (Bofill), 4 exemplars. Masnou (Barrera). Vallromanes (Museu de Catalunya), 3 exemplars. Mataró (Salvafió). Vilassar de Mar (Caziot), (Aguilar-Amat), 1 exemplar. Gualba (Maluquer). Santa Fe del Montseny (Museu de Catalunya), 1 exemplar. Santa Cristina de Lloret (Bofill), r exemplar. La Fosca de Palamós (Haas), molts exemplars, (Bofill), I exemplar. Torroella de Montgrí (Cazurro), 1 exemplar. Girona (Chía), (Cazurro), 1 exemplar. Ribes (Rosals). Camprodon (Rosals). La Escala (Cazurro), 3 exemplars. Empòries (Bofill), 11 exemplars. Figueres (Bofill), 1 exemplar. Lladó (Bofill i Haas), 1 exemplar. Cadaqués (Bofill), 2 exemplars. La var. vilassarum descripta per Caziot (80, p. 90, fig. 3), que iconografiem en la fig. 33 de la làm. r, segons un co-tipus de la collecció d'Aguilar-Amat, no és més que una forma elevada de la vermiculala típica. 948 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (116, mL ——————————éÉ—— és 70. Helix (Euparypha) pisana Miúller Helix pisana Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), p. 60. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 290. — Salvafià, Zoogr., gen. Helix (1884), PP. 30 i 44. — Chía, Mol. terr. fiuv. comarca Gerona (1886), p. 31. —— Salvafià, Flora y fauna Mataró (1889), p. 85. — Maluquer, Bol. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 124. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), P. 45. . (Euparypha) pisana Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 5390. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), P. 37: Id., XII (1920), p. 390, Id., XIII (1920), p. 137, làm. I, fig. 27. . pisana forma catocyphia Caziot et Thieux, Feuille Jeun. nat., XXXVIII (1907), p. 02. pisana var. albida Taylor, Monogr. land and fresh vat. moll. Brit. Isl., III (1911), p. 385. . Pisana var. rosaceo-albida Taylor, Monogr. land and fresh vvat. moll, Brit. Isl., III (1911), P. 3806. . Pisana var. concolor Taylor, Monogr. land and fresh vat. moll. Brit. Isl., III (1011), P. 387. . vhodostoma Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 123. . (Euparypha) carpiensis Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 582. . pisanopsis Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 112. ee) i RS SC Eq SE Santa Coloma de Gramanet (Bofill), 7 exemplars. Montcada (Bofill), 9 exemplars. Montmeló (Bofill), 4 exemplars. Montgat (Bofill), 15 exemplars. Masnou (Barrera). Mataró (Salvafià). Caldes de Malavella (Aguilar-Amat), 3 exemplars. Blanes (Bofill), 11 exemplars. Santa Cristina de Lloret (Bofill), 4 exemplars. La Fosca de Palamós (Haas), molts exemplars, (Bofill), 2 exemplars. Palairugell (Caziot, Thieux). Girona (Chía, Rosals), (Bofill), 3 exemplars, (Cazurro), 6 exemplars. (117) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 649 Ripoll (Maluquer). La Escala (Vayreda), (Bofill), £ exemplar, (Cazurro), z exem- plars. Vilarrobau (Cazurro), 1 exemplar. Sant Pere Pescador (Vayreda). Olot (Salvafià). Figueres (Bofill), 1 exemplar. Roses (Bofill), 1 exemplar. Cadaqués (Bofill), 1 exemplar. Segons diguérem en l'estudi sobre la conca del Llobregat, la H. carpiensis Let. et Bgt. és una forma dunícola de la H. (Eu- parypha) pisana Mill. Amb reserva reproduim la citació per Maluquer de H. t- sana a Ripoll, ja que en aquest punt viuen espècies francament pirenaiques com H. (Hygromia) limbata odeca Bgt. i és extra- ordinària la convivència d'una forma decididament litoral amb l'esmentada Zimbata odeca. 71. Buliminus (Zebrinus) detritus (Múller) Helix detrita Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), P. IOI. Buliminus (Zebrinus) detritus Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 38. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 33: Id., X (1920), p. 37, Id., XII (1920), DP 40:01d:, CST (1020), DP: 1230: Bulimus detritus Gomis, Butll. Ass. Exc. Cat., I (1878-79), P. I7I. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), p. 88. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 15. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (I904), P. 24: Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII (1912), DA 5T: Buliminus detvitus Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1910), P. 57. B. (Zebvinus) detritus amnouldi Aguilar Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII (1918), p. 87. — Maluquer, Physis, LE (1918), p. 16. Bulimus vadiatus Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVHI (1888), p. 123. Vidrà (Chía, Maluquer). Montesquiu (Gomis, Maluquer, Aguilar-Amat). 950 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (118) Ripoll (Chía, Maluquer). Gombreny (Haas), 8 exemplars. Montgrony (Maluquer), 1 exemplar. Vall de Ribes (Maluquer), (Bofill), 4 exemplars, (Bofill i Aguilar-Amat), 6 exemplars. Ribes (Vayreda, Bofill, Maluquer), (Aguilar-Amat), 2 exem- plars. Olot (Salvafià). Es notable la relativa escassetat d'aquest Buliminus en les conques que estudiem, en comparació amb l'abundància de les més occidentals de què hem ja tractat en els anteriors treballs. 72. Buliminus (Ena) obscurus (Múller) Helix obscura Màúller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), P. I03. Buliminus (Ena) obscurus Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, X (1920), p. 38: Id., XIII (1920), p. 140. Bulimus obscuvus Bofill, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 3.2 ép., II (1898), P. 337. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 124, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII (1912), P. 54. Buliminus obscurus Salvatià, Flora y fauna Mataró (1889), p. 48. Castellar del Vallès (Bofill). Mataró (Salvafió). Mataplana, prop Gombreny (Maluquer) Vall de Ribes (Maluquer). 73. Chondrula quadridens (Miúller) Helix quadridens Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), P. 107. Chondrula quadridens Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), P. 57. — Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII (1918), p. 87. — Bofill, Haas i Aguilar Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 38. — Bofill 1 Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 34: Id., X (1920), p. 39, Id., XII (1920), p. 41, Id., XIII (1920), p. I4I. aura rs ———— —————É És (119) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilay-Amat 95I ar are a a Le ra Chondrus quadridens Chía, Mol. terr. fluv. comarca Gerona (18806), P. 35: Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 12. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 108, Flora y fauna Mataró (1889), p. 86. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., XI (1890), p. 199. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 15. — Bofill, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 3.2 ép., II (1898), P. 337. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1901), p. 8: Id., II (1902), p. 51, Id., XII (1912), P. 54. Bulimus quadridens Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 136. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 291. Buliminus (Chondrus) quadridens Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), p. 46. Chondvus quadridens var. niso Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 15. Ch. niso Salvatià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 108. Mont Carmelo, Horta (Bofill), molts exemplars. Boca del Besòs (Bofill), Chía). Santa Coloma de Gramanet (Bofill), 2 exemplars, (Aguilar- Amat), 6 exemplars. Sant Cugat del Vallès (Maluquer). Castellar del Vallès (Bofill), 7 exemplars. El Farell, sobre Caldes de Montbuy (Haas), 1 exemplar. Turó de Solanes, prop Sant Feliu de Codines (Bofill), un exemplar. Sant Miquel del Fay (Bofill), 1 exemplar, (Haas), 12 exem- plars. Bertí del Vallès (Bofill), 3 exemplars. Centelles (Bofill), 3 exemplars. Masnou (Barrera). Mataró (Salvafió). Gualba (Maluquer). Bell-lloch, prop Palamós (Haas), 2 exemplars. Torroella de Montgrí (Rosals). Girona (Chía), (Bofill), 9 exemplars, (Cazurro), molts exem- plars, (Aguilar-Amat), 8 exemplars. Montesquiu (Aguilar-Amat). — a 952 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (£20) — a ———————————— a A ET P EV CE $a DT La a Vall de Ribes (Maluquer). Ribes (Rosals). Camprodon (Salvafià), (Bofill), 3 exemplars, (Chía, Rosals). Estartit (Rosals). Olot (Vayreda, Chía, Rosals). Montolivet, prop Olot (Salvaiià, Chía). Montagut, prop Olot (Salvafià). La Pinya, prop Olot (Salvafià). Costa de Pujau, prop Olot (Salvafià). Lladó (Bofill i Haas), 6 exemplars. Sagaró ( Vayreda). Llansà (Vayreda). El Chondrus niso Risso citat per Salvafià (48, p. 108) el referim a Chondrula quadridens Múll., ja que l'espècie de Risso no es coneix de l'encontrada que ens ocupa, i, a més, a ben segur es tracta d'exemplars de denticulació dèbil de l'esmentada Ch. quadridens. 74. —Pupa (Modicella) polyodon Draparnaud (Làm. L, fig. 34-35) Pupa polyodon Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 60, Hist. moll. France (1805), p. 67, làm. 4, figs. 1 i 2. — Rossmàssier, Icon., II (1842), p. Io. — Eúster in Mrt. Chemn. III. conch. N. Ausg. (1852), p. 42. — Hidalgo, Cat. icon. descr. mol. terr. Esp. Port. y Bal. (1875), p. 210. — Gomis, Butll. Ass. Exc. Cat., I (1878-79), p. 171. — Bofill, Butll. Ass. Exc. Cat., II (1881), p. 65. — Barrera, Crón. Cient. Bar- celona, VII (1884), p. 291. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 286. — Chía, Mol. terr. fluv. comarca Gerona (1880), p. 36. — Salvafió, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 108. — Faura, Mem. R. Soc. Hist. Nat., VI (1910), p. 507. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), p. 57. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), p. 46. . (Modicella) polyodon Aguilar Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII (1918), p. 87. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- (121) A. Boful, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 953 — celona, IX (1920), p. 34: Id., X (1920), p. 39, Id., XII (1920), P. 41: Id., XIII (1920), p. 143, làm. 3, figs. 18 i 19. Cochlodonta polyodon Férussac, Tabl. syst. moll. (1821), P. 64. Pupa atí. polyodon Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), P. 59. P. polyodon var. minor Moquin-Tandon, Hist. moll. France, II (1857), P. 374: P. polyodon var. ringicula Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 17. P. vingicula Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 194. — Sal- vafió, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 109. — Caziot, Et moll. terr. fluv. Monaco, Alp. Mar. (1910), P. 97. P. (Modicella) polyodon montserratica Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), P. 39. P. montserratica Salvaià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), P. 108, Flora y fauna Mataró (1889), p. 86. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., XI (1890), p. 200, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 3.2 ép., IL (1898), p. 337. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1901), p. 8: Id., II (1902), p. 54. — Couturier, Cat. cod. pal. coll. Hagenmiúller (1903). p. 51. — Ferrer Dalmau, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903). p. 81. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IL (1916), p. 46. — Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), pp. 586 i 588. P. (Abida) montserratica Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, IH (1917), P. 544. P. montserratensis Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., HL (1902), P. 51. P. variabilis Morer, Hist. Camprodón (1879), P. 33. Horta (Bofill. Boca del Besòs (Maluquer). Santa Coloma de Gramanet (Bofill), 1r exemplar. Sant Cugat del Vallès (Maluquer). Castellar del Vallès (Bofill), 4 exemplars. Turó de Solanes, prop Sant Feliu de Codines (Bofill). Sant Miquel del Fay (Bofill), molts exemplars, (Haas), molts exemplars. Ametlla del Vallès (Bofill), molts exemplars. Bertí del Vallès (Bofill), 3 exemplars. Centelles (Bofill), ra exemplars. Collsuspina (Sagarra), 7 exemplars. Masnou (Barrera). 954 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (122) Mataró (Salvaiià). Arbúcies (Bofill), r exemplar. Gualba (Maluquer). Torroella de Montgrí (Rosals). Banyoles (Bofill), 3 exemplars. Girona (Férussac, Hidalgo, Chía), (Rosals), 2 exemp ars, (Caziot, Couturier), (Cazurro), molts exemplars. Cova de Rocafera, prop Girona (Faura). Montesquiu (Gomis, Aguilar-Amat). Ripoll (Bofill), ro exemplars, (Chía, Ferrer). Gombreny (Bofill), 2 exemplars, (Haas), 1 exemplar. Montgrony (Maluquer), 6 exemplars. Vall de Ribes (Martorell), molts exemplars, (Bofill i Aguilar- Amat), molts exemplars. Ribes (Bofill), 7 exemplars. Queralps (Bofill), 3 exemplars. Camprodon (Morer), (Bofill), 12 exemplars, (Rosals). Serra de Navà, prop Camprodon (Haas), 4 exemplars. Setcases (Codina), 8 exemplars. Empòries (Bofill). Figueres (Rossmàssier, Moquin-Tandon, Rúster, Hidalgo, Fagot, Caziot, Rosals). Basegoda (Vayreda, Salvafià, Chía), (Bofill), molts exem- plars, (Rosals). Castellfullit (Bofill), r exemplar. Olot (Salvafià, Chía). Montolivet d'Olot (Salvaiió). Santa Margarita d'Olot (Bofill), 4 exemplars. Collsacabra, Olot (Bofill), 7 exemplars. Lladó (Bofill i Haas), molts exemplars. N. S. del Mont (Vayreda). Sagaró (Vayreda). (123) 4. Boful, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 955 Sant Martí Sasserra, prop Sagaró (Vayreda). La Pupa variabilis que Morer (23, p. 33) cita de Camprodon és, segons Chía (58, p. 17), l'espècie que ens ocupa. També s'ha citat aquesta espècie amb les denominacions de Pupa montserratica Fag. i Pupa ringicula Mich. Ens remitim sobre el particular a nostre estudi sobre la malacologia de la conca del Llobregat, on donem la figura de P. montserratica. Els exemplars recollits per Codina a Setcases són notables per representar una forma desproveida de plecs peristomals. En donem la figura d'un dels exemplars (làm. I, figs. 34 i 35). 75. Pupa (Modicella) ringens Caillaud Pupa vingens Caillaud in Michaud, Compl. Hist. moll. (1831), p. 64, làm. 15, figs. 35 i 36. P. ( Modicella) vingens Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII (1920), P. 47. Lladó (Bofiil i Haas), 7 exemplars. Sasserra (Vayreda). Espècie de que no tenim notícia s'hagi citat en la regió. 76. Pupa (Modicella) aftinis catalonica Bofill (Làm. 1, figs. 36-45) Pupa catalonica Bofill, Bull. Soc. Mal. France, III (1886), p. 156. — VVesterlund, Fauna der in der. pal. Reg. leb. Binnenconch., III (1887), p. 117. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), P. 131. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 109. —Bofill, Bull. Soc. Mal. France, VII (1890), p. 259. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 93. — Ferrer Dalmau, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 81. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), P. 124: Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII (1912), p. 55. — Chía, Fauna malac, prov. Gerona (1916), p. 57. 956 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (124) — a a ta 002000 0002007 000 (0 0 I IA Pupa (Modicella) affinis catalonica Bofilli Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. P. Barcelona, XIII (1920), P. 147. (Abida) catalonica Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 544. P. affinis Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), p. 59. — Chía, Mol. qoe qe BS ob P) terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 17: Fauna malac. prov. Gerona (1910), p. 57. . affinis forma catalonica Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 17. . Qffinis var. Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 287. . affinis var. elongatissima Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), 287. . affinis forma freseviana Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 17. . freseriana Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 130. — Bofill, Bull. Soc. Mal. France, VII (1890), p. 256. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), P. 93. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), 57- P. P. freseri Aguilar-Amat, Geogr. Catal. I, Moluscs, p. 214. P. affinis forma perlonga Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P7. P. perlonga Fagot, Ción. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 130. — Bofill, Bull. Soc. Mal. France, VII (1890), p. 257. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 93. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), P. 57: P. phthysica Bofill, Bull. Soc. Mal. France, VII (1890), p. 258. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), P. 93. P. clausilioides Morer, Hist. Camprodon (1879), P. 33. Besora (Bofill, Fagot). Ripoll (Ferrer, Chía). Gombreny (Bofill), 4 exemplars, (Haas), 3 exemplars. Montgrony (Bofill), molts exemplars, (Maluquer), molts exemplars. Vall de Ribes (Martorell), 4 exemplars, (Bofill), molts exem- plars, (Chía), (Rosals), molts exemplars, (Bofill i Aguilar- Amat), molts exemplars, (Maluquer). Montagut de Ribes (Bofill, Fagot). Ribes (Bofill, Chía). Vall del Freser (Chía). Queralps (Bofill), molts exemplars, (Fagot, Chía). (125) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat 957 Camprodon (Morer), (Bofill), molts exemplars, (Fagot, VVesterlund, Salvafià, Chía, Maluquer). N. S. del Mont (Vayreda). Sagaró (Vayreda). Basegoda (Vayreda, Salvafià, Chía, Fagot). Olot (Bofill, Chía). Salt del Sallent, prop Olot (Salvafià, Chía). Santa Magdalena d'Olot (Salvafià, Chía), (Aguilar- Amat), 8 exemplars. Pla Traver, prop Olot (Rosals), molts exemplars. Puigsacalm, prop Olot (Vayreda, Salvafià, Chía). Ja hem trobat aquesta Pupa en l'alta vall del Llobregat, i es comprova amb les dades precedents que és el representant oriental de la P. afjinis andorrensis Bourguignat de què hem tractat estudiant la vall del Segre. La P. affints catalomica és molt polimoría, lo que ha ori- ginat vàries denominacions, així, la cita Morer (23, p. 33) amb el nom de clausilioides, i Bofill ha donat denominacions dife- rents a ses formes més notables, com són: perlonga (làm. I, figs. 42 i 43) del balneari de Montagut en la vall de Ribes, que representa una forma llarga i regular, la freseriana (làm. I, figs. 30 i 37), del camí de Ribes a Queralps, que és menys fusiforme, i la phihysica (làm. I, figs. 44 i 45), de Besora, que és una forma atrofiada amb la tendència a estrényer-se molt entre l'últim i el penúltim anfracte. 77. Pupa (Modicella) secale Draparnaud Pupa secale Draparnaud, Tabl. moll. (1801), p. 59, n.o m2, Hist. moll. France (1805), P. 64, làm. 3, figs. 49 i 50. — Salvafió, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 109. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 17, Fauna malac. prov. Gerona (1916), p. 57. P. (Modicella) secale Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. 958 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (126) Nat., IV (1918), p. 46. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, X (1920), p. 42: Id., XII (1920), p. 46, Id., XIII (1920), p. 148, làm. 3, Bgs. 12 113. Pupa lilietensis Bofill, Bull. Soc. Mal. France, III (1886), p. 155. P. boileausiana Charpentier in Edúster, Ill. Conch. Cab. Neue Ausg., Gattung Pupa (1845), P. 98, làm. 13, figs. 21 i 22. Olot (Salvafià, Chía). No hem vist exemplars de P. secale de la regió que estudiem, però res té d'estrany l'existència en ella d'aquesta espècie, que té una vasta àrea de dispersió i s'ha reconegut en les conques veines. 78. Pupa (Modicella) braunii Rossmàssier Pupa braunii Rossmàssier, Icon. (1842), entr. 11, p. 10, làm. 53, fig. 726. — Chía, Mol. terr. fluv. comarca Gerona (1886), p. 33, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 17. P. (Modicella) braunii Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 36: Id. X (1920), p. 41, Id., XII (1920), P. 45: Id. XIII (1920), P. 149. P. bvauni Gomis, Butll. Ass. Exc. Cat., I (1878-79), p. 171. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 108. — Bofill, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 3.2 ép., II (1898), p. 337. — Ferrer Dalmau, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 8I. — Maluquer, Bol. R. Soc. Hist. Nat. (1904), p. 125, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII (1912), P. 55. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), p. 57. P. (Modicella) brauni Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII (1918), p. 87. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 40. Turó de Solanes, prop Sant Feliu de Codines (Bofill), 1 exemplar. Sant Miquel del Fay (Bofill), 1 exemplar, (Haas), 10 exem- plars. Bertí del Vallès (Bofill), 3 exemplars. Castelltersol (Museu de Catalunya), molts exemplars. Aiguafreda (Bofill), 1 exemplar. Centelles (Bofill), 1 exemplar. m——— (127) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 959 Arenys de Munt (Vayreda). Banyoles (Chía). Girona (Chía), (Cazurro), 2 exemplars, (Rosals), molts exemplars, (Aguilar-Amat), 2 exemplars. La Baroca, comarca de Girona (Chía). Tona (Bofill), 1 exemplar. Montesquiu (Gomis, Aguilar-Amat). Ripoll (Ferrer Dalmau, Chía), (Bofill), 12 exemplars. Montgrony (Maluquer). Vall de Ribes (Maluquer), (Bofill), molts exemplars. Olot (Chía), (Bofill), molts exemplars. Montolivet d'Olot (Salvafià). Lladó (Vayreda), (Bofill i Haas), 4 exemplars. Sagaró (Vayreda). 79. Pupa (Modicella) similis (Bruguière) Bulimus similis Bruguière, Encyel. méth., VI, 1 (1789), p. 355. Pupa ( Modicella) similis Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, XIII (1920), p. 150. P. similis Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 127. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 585. P. (Torquilla) similis Margier, Feuille Jeun. natur., XXXI (1901), p. 141. P. (Abida) similis Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 544. P. quinquedentata Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 16: Fauna malac. prov. Gerona (1916), p. 58. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 406. Torroella de Montgrí (Fagot), (Rosals), molts exemplars: (Bofill), 2 exemplars. Fonteta, prop La Bisbal (Fagot, Chía). La Escala (Fagot), (Bofill), 5 exemplars, (Cazurro), 2 exem- plars, (Aguilar-Amat), 5 exemplars. Empòries (Bofill), molts exemplars, (Haas), molts exem- plars. 960 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (128) Figueres (Martorell), 4 exemplars, (Chía, Bofill). Darnius (Vayreda, Fagot, Chía), (Bofill), ro exemplars. De les poques dades de la distribució d'aquesta espècie en la regió que ens ocupa, sembla deduir-se que la seva àrea de dispersió cap al S. no passa més enllà del Ter. Coneixem sola- ment una localitat al S. d'aquest riu, La Fonteta. Aquesta àrea de dispersió ens confirma en nostre dubte ja expressat en nostre estudi sobre els mol'luscos del Llobregat de que la P. similis visqui en la província de Barcelona. La localitat Fonteta està escrita equivocadament cJautetao en Fagot (46, p. 127). 80. Pupa (Modicella) megacheilos goniostoma Rúster (Làm. 1, figs. 46-55) Pupa goniostoma Rúster, Conch. Cab. gen. Pupa (1845), P. 53, làm. 5, figs. 1-3. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. I04. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. rr0. — Bofill, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 3.2 ép., II (1898), pp. 336 i 337. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (19002), p. 125. — Ferrer Dalmau, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 81. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 124: Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII (1912), P. 55. P. (Modicella) megacheilos goniostoma Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 40, làm. 4, figs. 6 i 7. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 38, làm. 3, figs. 3 i 4: Id., X (1920), p. 43: Id., XII (1920), p. 48: Id., XIII (1920), p. I5I. P. (Modicella) goniostoma Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 545. — Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII (1918), P. 87. . megacheila Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. rro. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 16. . megacheilos Morer, Hist. Camprodón (1879), p. 33. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), p. 57. . megacheilos var. Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 288. . megacheila var. goniostoma Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 10. G En o (129) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 961 Pupa megacheila torma leptochila Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Ge- rona (1893), P. I6. P. leptochila Salvanià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 110. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII (1912), p. 55. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), p. 587. . leplochilus Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), p. 59. — Ferrer Dalmau, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 81. . (Modicella) leptochila Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 545. . ceveana Múhifeldt in Rúster, Il. Conch. Cab. Neue Ausg., Gattung Pupa (1845), p. 47, làm. 6, figs. Q-II. moquiniana Rúster, Il. Conch. Cab. Neue Ausg., Gattung Pupa (ES45S) P 52. la. 7. OES 415. . angulata Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. I04. . Cvassata Bofill in Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 127. . adeodalt Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VI (1900), p. 134. ua o Castellar del Vallès (Bofill), 5 exemplars. El Farell, sobre Caldes de Montbuy (Bofill), molts exem- plars. Turó de Solanes, sobre Sant Feliu de Codines (Bofill), molts exemplars. Gallifa (Bofill), molts exemplars. Sant Miquel del Fay (Bofill), molts exemplars, (Maluquer): — (Haas), molts exemplars. Bertí del Vallès (Bofill), 18 exemplars. Centelles (Bofill), molts exemplars. Arbúcies (Bofill), 2 exemplars. Girona (Cazurro), molts exemplars, (Rosals), 1 exemplar. Montesquiu (Bofill), (Aguilar-Amat), molts exemplars. Ripoll (Bofill), molts exemplars, (Ferrer), (Aguilar-Amat), 8 exemplars. Montgrony (Bofill), 4 exemplars, (Maluquer), molts exem- plars. Vall de Ribes (Maluquer), (Bofill), molts exemplars, (Bofill i Aguilar-Amat), molts exemplars. Ribes (Bofill, Fagot, Chía). 9 962 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (130) Queralps (Bofill), 3 exemplars. Camprodon (Martorell), molts exemplars), (Morer, Salvafià, Fagot, Chía), (Bofill), molts exemplars, (Codina), 1 exemplar. Serra de Navà, prop Camprodon (Haas), molts exemplars. Basegoda (Salvafià, Chía), (Bofill), 9 exemplars. Montagut d'Olot (Salvafià, Chía). Vall del Bach, prop Olot (Salvafià, Chía). Olot (Fagot, Chía, Bofill). Collsacabra d'Olot (Bofill), molts exemplars. Santa Margarita d'Olot (Bofill). Santa Pau d'Olot (Bofill), 2 exemplars. Pla Traver, prop Olot (Salvafià, Chía). Puigsacalm d'Olot (Bofill), 8 exemplars. Capsacosta d'Olot (Bofill), molts exemplars. Respecte de les diferents denominacions amb què ha sigut designada aquesta forma, o sigui goniostoma i leptochila, que incluim en la sinonímia, poden consultar-se els nostres ante- riors treballs sobre els molluscos de les valls pirenaiques ca- talanes. Aquí cal solament repetir que les diferents formes de la boca que han donat origen a aquelles diverses denominacions, es troben ensems en el conjunt d'individus d'una mateixa localitat, reunits uns amb altres per transicions insensibles. Confirmen aquesta observació els exemplars dels Banys de Ribes, dels que donem figures en la làm. I, figs. 48-55. Entre els exemplars de la conca del Besòs i del Pireneu hi ha una petita diferència, si bé és aquesta constant, i consis- teix en què aquells són de majors dimensions i un xic més fusiformes. També en donem la figura d'un exemplar de Sant Miquel del Fay (làm. 1, figs. 46 i 47.). ana Pel a a El BO tia (131) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat 963 gues, 81. Pupa (Modicella) avenacea (Bruguière) Bulimus avenaceus Bruguière, Encycel. méth., VI, t. II (1792), P. 355. Pupa avena Rossmàssier, Icon., I (1835), P. 82, làm. 2, fig. 3. P. P. ge) DOS DU U LO UD DU US UC (Modicella) avenacea Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, XIII (1920), P. 153. avenacea Chía, Cat. mol. terr. fluv. comarca Gerona (1880), P. 35. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 110. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), p. 57. . sexplicata Bofill, Act. Mem. 1.t Cong. Nat. Esp., Zaragoza (1009), p. 200. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), p. 58. . quenacea forma ilevdensis Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 16. . terdensis Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 128. quenacea forma penchinaliana Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Ge- rona (1893), p. I6. . penchinatiana Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), P. 111. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII (1912), p. Ior. . massotiana Bourguignat, Rev. Mag. Zool., 2.a ser., XV (1863), P. 61, VA) I4, TgS 3 1 14. . avigonis Rossmàssier, Icon., III (1859), P. 105, làm. 85, fig. 936. . quenacea var. duplicata Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), P. IIO. . jumillensis var. biplicata Bourguignat, Rev. Mag. Zool., 2.2 Sser., XV (1863), p. 50, làm. I4, figs. 7-9. . fumillensis var. C. Bofill, Bull. Soc. Mal. France, III (1886), p. 154. . jumillensis Saint-Simon, Cat. coll. Saint Simon (1891), p. 23. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1910), P. 57. . tarvaconensis Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 129. . denota Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), p.580. . (Modicella) ignota Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 545. . microdon VVesterlund, Fauna pal. Binnenconch., 1II (1887), p. 104. . (Modicella) avenacea farinesi Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 42, làm. 3, figs. 9 i I0, Id., X (1920), p.45: Id., XII (1920), p. 50, làm. 2, figs. 5-26. . favinesi Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 285. — Chía, Mol. terr. fluv. comarca Gerona (1886), p. 36. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 58: Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), pà- gines 59 i 60. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 1243, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII (1912), P. 55. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1912), p. 57. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1917), P. 46. . (Modicella) farinesi Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917) a 964. Junta de Ciències Natuvals de Bavcelona (132) P. 544. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat.,, IV (1918), p. 39. Pupa farinesii Salvatià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 108. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 16. — Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI (1910), p. 507 Boca del Besòs (Museu de Cataluyna), £ exemplar: o—o—o. Castellar del Vallès (Bofill), 7 exemplars: o —o —o. Torroella de Montgrí (Rosals). Girona (Chía, Saint-Simon, Rosals), (Martorell), 33 exem- plars, o sigui 0 —o0 —o: 30 o —I —o: 3 (Bofill), 226 exemplars, o sigui o —0 —O0: 195 OO —o —I 3 O —I —0: 16 3 —2 —2: 12 (Cazurro), 231 exemplars, o sigui O —0 —O0: 187 o—o —I: 8 o —0o0 —2: I O—I—Oo0: 6 O—I—I: I 2 —Q —0:.:2 2—0 —I: 6 2—I—I: I 3 —0 —0: I 3 —2—2: 18 (Aguilar-Amat), 23 exemplars, o sigui 0O— 0 —O0: 10 O—I—Oo: I 3—2—2: 12 Cova Rocafera, prop Girona (Faura). (133) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 965 Amer (Bofill), 28 exemplars, o sigui O—O0 —O0: 24 O—I—Oo: 4 Ripoll (Bofill), 9 exemplars, o sigui 0O—0 —0: I 2—a—I: I DN Gombreny (Haas), 8 exemplars, o sigui O—0O —0: I Old O: I Oi OE: 2 Òrea a l: I Oller atra ta 2 Dm di I Montgrony (Maluquer), 33 exemplars, o sigui o —0 —O0: 30 0O—o —I: 2 3—2—2: I Vall de Ribes (Maluquer), (Bofill), 40 exemplars, o sigui o —0 —O0: 35 o—oO—I: o 5 (Aguilar-Amat), 10 exemplars, o sigui o —0 — 0: 9 O—oO —I: I (Bofill i Aguilar-Amat), 322 exemplars, o sigui O —o —0: 268 O—O0 —I: 52 Qo—I—o0: 2 Ribes (Bofill), 21 exemplars, o sigui O—0 —0: — 17 0O— o —I: 4 966 Junia de Ciències Naturals de Barcelona (134) ar a —— (Chía, Rosals), (Aguilar-Amat), 5 exemplars, o sigui DD — De dl QO—O—Io I Queralps (Bofill), 18 exemplars, o sigui 0O—O0—O0L 4 O—I—O0: 13 O—I—I I (Rosals). Camprodon (Bofill), 79 exemplars, o sigui o —0 —O0: 69 Olis On TE Ó O—I—0: 2 ZC 2 (Rosals). Serra de Navà, prop Camprodon (Haas), 41 exemplars, o sigui o —0 —0: 34 OE ON MO Q—O— I I Basegoda (Bofill), 27 exemplars, o sigui O—O —O0: 24 oO—o —I: I O—I—0: 2 (Vayreda, Fagot, Salvafià, Chía). Castellfullit (Bofill), 26 exemplars, o sigui O—o0 —O0: I O—0O —Io I I—I—I: I 2—I—I: 20 Ci am US) Olot (Fagot, Salvafià, Chía, Rosals). Montolivet d'Olot (Salvafià). ———————————————————————————— re ça a ma (135) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat . 967 Santa Margarita d'Olot (Bofill). Costa de Pujau, Olot (Salvafià). Figueres (Martorell), 4 exemplars, o sigui O—0 — 0: 2 0O—o—I 2 (Bofill). Lladó (Bofill i Haas), 2 exemplars: o — o — o. Sagaró (Bofill), 52 exemplars, o sigui o — o —Q: 38 o—o—I: 5 0O—1—o: 3 O—I—I I 2—a—: o 5 Darnius (Bofill), 84 exemplars, o sigui Oi (OM CG O—0 —I: 2 O—I—I I (Vayreda). El precedent estudi detallat de les denticulacions d'aquesta Pupa ve a confirmar una vegada més les nostres asercions respecte de la mateixa en els nostres treballs anteriors sobre les valls pirenaiques catalanes, çò és, que per transicions in- sensibles es passa del tipus de Bruguière, o sigui la P. avenacea, que té 7 dents, a la farinesi de Desmoulins, completament edentula. Aquesta forma edentula, que tant abunda en les localitats més relacionades amb les d'on probablement procedien els exem- plars de Desmoulins de sa Puba farimesi, es troba quasi sempre, com es pot veure, junt amb individus en què apareix denticu- lació més o menys abundant o manifesta, lo qual indica que en aquesta Pupa no pot constituir caràcter definitiu la pre- sència accidental de major o menor nombre de dents, que, per 968 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (136) lo demés, no apareixen sempre amb: tota la netedat i decisió. Es notable l'escassetat d'aquesta Pupa en la regió litoral, entre el Besòs i el Ter. 82. Pupa (Granopupa) granum Draparnaud Pupa granum Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 50: Hist. moll. France (1805), p. 63, làm. 3, figs. 45 i 40. — Barrera, Crón. Cient, Barcelona, VII (1884), p. 291. — Chía, Mol. terr. fluv. comarca Ge- rona (1880), p. 30. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 58. — Salvafiàó, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888 , p. rro. — Ma- luquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 54. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), p. 57. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1917), P. 47. P. (Granopupa) granum Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, IX (1920), p. 43, Id., X (1920), p. 47: Id., XII (1920), P. 55: Id., XIII (1920), p. 163. P. (Abida) granum Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 544. Horta (Bofill), 2 exemplars. Boca del Besòs (Maluquer), (Bofill), molts exemplars. Santa Coloma de Gramanet (Bofill), 8 exemplars. Castellar del Vallès (Bofill), 1 exemplar. Bertí del Vallès (Bofill), 2 exemplars. Sant Miquel del Fay (Bofill), 1 exemplar, (Haas), ro exem- plars. Ayguafreda (Bofill), 5 exemplars. Centelles (Bofill), 2 exemplars. Masnou (Barrera), (Bofill), 8 exemplars. Callella (Martorell), molts exemplars. Girona (Chía), (Rosals), 1 exemplar, (Cazurro), molts exem- plars, (Bofill), 1 exemplar. Empòries (Bofil)). Montagut d'Olot (Bofill), 12 exemplars. Olot (Salvafià, Chía, Rosals). (137) 4. Bofuúll, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 969 Montolivet d'Olot (Salvafió). Prat de les Mores, Olot (Salvafió). Serra de Pujau (Salvafià). Lladó (Vayreda), (Bofill i Haas), 1 exemplar. 83. Oreula eylindrica (Michaud) Pupa cylindvica Michaud, Bull. Soc. Linn. Bordeaux (1829), P. 269, figs. 17 i 18. — Bruguière et Deshayes, Hist. nat. Vers, II (1832), p. 405. — Deshayes in Lamarct, Hist. nat. An. S. vert. (1838), P. 194. — Potiez et Michaud, Moll. Mus. Douai, I (1838), p. 169. — Ross- màssler, Icon., II (1839), p. 27. — Pleiffer, Mon. Helic. viv., HI (1848), P. 337. — Moquin-Tandon, Hist. nat. moll. France, IL (1857), p. 98. — Schaufuss, Mol. Syst. (1869), p. 85. — Paetel, Cat. conchy- liensamml. (1873), p. 107. — Hidalgo, Cat. icon. descr. mol. teir. Esp., Port. i Bal. (1875), p. 214. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 286. — Chía, Mol. terr. fluv. comarca Gerona (1880), P. 37. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 57. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 194. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. ro9. — Caziot et Margier, Bull. Soc. Zool. France, XXXIV (1909),p . 142. —Maluquer, Butll. Inst. Cat.. Hist. Nat., XII (1912), p. 55. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), P. 57. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), PP. 585, 587 i 588. Orcula cyvlindrica Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII (1920), P. 164. Pupa (Orcula) cylindrica Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,, XV (1915), P. 124. P. (Abida) cylindrica Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, LI (1917), P. 544- P. oylindrica var. longa Ferrer Dalmau, Butll. Inst. Cat.j Hist. Nat., III (1903), p. 87. P. dolium Salvafià, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., 1 (1884), p. 422. Oveula doliolum Caziot, Feuille Jeun. nat., XXXIX (1907), p. 223. Helix dufouvii Férussac, Tabl. Syst. anim. moll. (1822), p. 63 (nomen nudum). Boca del Besòs (Salvafnà, Caziot). Sant Miquel del Fay (Bofill), molts exemplars, (Fagot), (Haas), molts exemplars. 970 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (138) Bertí del Vallès (Bofill), 6 exemplars. Centelles (Bofill), molts exemplars. Collsuspina (Sagarra), 7 exemplars. Banyoles (Bofill), 1 exemplar. Girona (Martorell, Hidalgo), (Bofill), 7 exemplars, (Schau- fuss, Pàtel, Chía, Fagot, Caziot i Margier), (Rosals), molts exemplars, (Cazurro), molts exemplars, (Aguilar-Amat), 8 exem- plars. Besora (Bofill), molts exemplars. Ripoll (Ferrer Dalmau, Chía), (Bofill), 5 exemplars, (Aguilar- Amat), molts exemplars. Gombreny (Bofill), molts exemplars. Montgrony (Maluquer), 6 exemplars. Vall de Ribes (Maluquer), (Bofill), molts exemplars, (Bo- fill i Aguilar Amat), 6 exemplars. Ribes (Bofill, Fagot). Queralps (Bofill), 1 exemplar. Camprodon (Bofill), molts exemplars, (Fagot), (Codina), 2 exemplars. Serrà de Navà, prop Camprodon (Haas), molts exemplars. Bàscara (Bruguière i Deshayes, Potiez i Michaud, Ross- màssler, Pfeiffer, Hidalgo). Basegoda (Bofill), 1 exemplar. Besalú (Bofill), molts exemplars, (Haas), molts exemplars. Castellfullit (Salvafià, Chía). Olot (Vayreda, Fagot), (Salvafià), molts exemplars, (Chía), (Aguilar-Amat), 2 exemplars. Montolivet d'Olot (Salvafià). Collsacabra d'Olot (Bofill), 4 exemplars. Costa de Pujau d'Olot (Salvafià). Pla Traver d'Olot (Salvaiià). N. S. del Mont (Vayreda, Salvafià). (139) A. Boful, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat 971 Santa Margarita d'Olot (Bofill), 3 exemplars. Figueres (Bruguière i Deshayes, Rúster, Hidalgo). Lladó (Bofill i Haas), molts exemplars. Carbonills (Rosals), 1 exemplar. Aquesta espècie, fundada per Michaud amb 6 exemplars d'aquesta regió, i especialment de Bàscara, s'ha citat també amb les denominacions de Pupa dolium Drap. i P. doliolum Brug. Amb la primera denominació la cita Salvafià de la boca del Besòs (35, p. 422), però segurament es tracta d'una con- fusió amb P. cylindrica, confusió que també la tingué al citar P. dolium de Vallvidrera, a més de l'equivocada classificació, és dubtosa la localitat esmentada, doncs per les seves condicions no és lloc apropiat per a poder viure allí una Orcula, és, doncs, de suposar que es tracta d'un exemplar arrossegat pel riu i trobat en els detritus, suposició que es converteix en evidència per viure aquesta espècie en l'alta conca del Besòs. També amb el nom de P. doliolum es cita aquesta espècie en la boca del Besòs per Caziot (88, p. 223), però la cita, refe- rint-se a una dada subministrada per Coronado, és del tot impossible que tracti verament de O. doliolum, que manca en la península ibèrica, per a explicar aquesta cita, basten les raons suara exposades. La regió on aquesta espècie assoleix la màxima densitat és la conca del Ter cap a l'oest, i disminueix gradualment, essent bastant escassa en la vall del Segre, i manca del tot en la del Noguera Pallaresa, cap al sud abunda bastant en la conca del Llobregat, i desapareix bruscament més al sud. 84. Pupilla (Pupilla) muscorum (Miúller) Helix muscorum Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), P. IO5. Pupa muscorum Roàssmssler, Icon. (1835), entr. 1.3, p. 83, làm. 2, fig. 37. 972 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (140) Pupilla (Pupilla) muscorum Bofill, Haas i Aguilat-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 47. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), P. 43, Id., X (1920), p. 47: Id., XII (1920), p. 56: Id., XIII (1920), p. 166. Pupa (Pupilla) muscorum Chía, Cat. mol. terr. fluv. comarca Gerona (1880), p. 37. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), P. III. Pupilla muscorum Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 18, Fauna malac. prov. Gerona (1916), p. 58. P. muscorum var. bigranata Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 18. Pupa bigranata Bofill, Crón. Cient. Barcelona, Il (1879), p. 154, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 57. — Salvafià, Flora y fauna Ma- taró (1889), p. 806. P. (Pupilla) bigranata Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), P. III. Pupilla bigranata Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 12. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902) p. 54. Boca del Besòs (Martorell), molts exemplars, (Bofill), molts exemplars, (Chía, Maluquer). Sant Andreu de Palomar (Bofill), molts exemplars. Sant Miquel del Fay (Haas), 2 exemplars. Tagamanent (Bofill), 5 exemplars. Mataró (Salvafià). Girona (Chía). Camprodon (Salvafià, Chía). Basegoda (Vayreda), (Bofill), molts exemplars. Olot (Vayreda, Salvafià, Chía). Pla de Bianya (Vayreda), subfòssil. Lladó (Martorell), molts exemplars, (Bofill), molts exem- plars, (Bofill i Haas), molts exemplars. N. S. del Mont (Vayreda). Quasi tots els autors han citat la P. bigranata procedent de localitats de la regió que ens ocupa, però, revisat el nombrós material de què es fa esment en les localitats amunt indicades, ens hem pogut convèncer de que s'ha confós amb la muscorum. (141) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 973 85. Pupilla (Lauria) eylindracea (Da Costa) Turbo cylindraceus Da Costa, Test. brit. (1778), p. 80, làm. 5, fig.16. Pupilla (Laurvia) cylindracea Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, IX (1920), p. 43: Id., X (1920), p. 48: Id., XII (1920), P. 57: Id., XIII (1920), p. 168. Pupa (Pupilla) cylindracea Chía, Mol. terr. fluy. comarca Gerona (1886), P: 37. P. umbilicata Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), P. 153. — Morer, Hist. Camprodon (1879), p. 33. — Salvafià, Flora y fauna Mataró (1889), p. 86. P. (Pupilla) umbilicata VVesterlund, Fauna pal. Binnenconch., ILI (1887), p. 111. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. I11. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), p. 47. Pupilla umbilicata Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., XI (1890), p. 201. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), p. 58. Lauria umbilicata Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), P. 54. Pupilla (Lauvia) umbilicata var. sempronii Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 17. Pupa (Lauvia) sempronii Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), Dir. Pupilla (Lauria) umbilicata var. edentula Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 18. Pupa fagoti VVesterlund, Nachr. BI. deutsch. mal. Ges., XXVI (1894), P. 171. Lauria fagoti VVesterlund, Syn. moll. extram., I (1897), p. 66. Boca del Besòs (Bofill), molts exemplars, (Maluquer). Mataró (Salvaiià). Girona (Chía), (Cazurro), 5 exemplars. Camprodon (Morer, Salvafià), (Bofill), 2 exemplars: (Chía, VVesterlund). Serra de Navà, prop Camprodon (Salvafià). Olot (Salvaiià). Lladó (Bofill i Haas), molts exemplars. Basegoda (Vayreda). Salvafià (48, p. 1í1) i Chía, referint-se al mateix Salvafià (58, p. 18) cita Pupilla sempromi Charp., a Camprodon: però 974 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (142) no es tracta d'aquesta forma alpina, que és sols una varietat de P. cylndracea, com reconeix el mateix Chía, sinó d'exem- plars de P. cylindracea. Pupa fagoti Chía in VVesterlund (60, p. 71) no és, segons el mateix Chía (rI0, p. 31), més que P. cylindracea. 86. Vertigo antivertigo (Draparnaud) Pupa antivertigo Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 57: Hist. moll. France (1805), p. 60, làm. 3, figs. 32 i 33. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), P. 154. Vertigo antivertigo Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 12. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 112. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 18, Fauna malac. prov. Gerona (1916), P. 583. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, XII (19020), p. 57: Id., XIII (1920), p. 170. Boca del Besòs (Bofill), molts exemplars, (Chía). Poble de Montseny (Bofill), 2 exemplars. Olot (Chía), (Rosais), molts exemplars. Sant Privat d'Olot (Salvafià, Chía). 87. Vertigo pygmaea (Draparnaud) Pupa Pygmaea Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 57: Hist. moll. France (1805), p. 60, làm. 3, figs. 30 i 31. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (18790), p. 154, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 538. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1901), P. 8. Vertigo pygmaea Chía, Mol. terr. fiuv. prov. Gerona (1886), p. 38, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 12. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 112. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 18. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), P. 54. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (19106), p. 58. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII (1920), P. 57: Id., 2CTIT (1020): P. £70. Sant Genís d'Horta (Martorell), molts exemplars. Boca del Besòs (Martorell), molts exemplars, (Bofill), molts exemplars, (Chía, Maluquer). (143) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 975 Gualba (Maluquer), molts exemplars. Girona (Chía), (Aguilar-Amat), 7 exemplars. Olot (Chía), (Rosals), molts exemplars. Pla de les Mores, Olot (Salvafi). 88. Vertigo moulinsiana (Dupuy) Pupa moulinsiana Dupuy, Catal. extramar. Gall. test. (1849), n.o 284, Hist. moll. France (1850), p. 415, làm. 20, fig. 11. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 58. Vertigo moulinsiana Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 12. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 112. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 18, Fauna malac. prov. Gerona (1916), p. 58. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, XIII (1920), p. I/L. Pupa charpentieri Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 154. Boca del Besòs (Martorell), molts exemplars, (Bofill), 9 exemplars, (Chía). Sant Feliu de Guíxols (Chía). Camprodon (Salvaiià, Chía). Basegoda (Salvafià, Chía). Olot (Salvafià, Chía). Sant Privat d'Olot (Salvafià, Chía). 89. P Vertigo pusilla Miúller Verm. terr. fluv. hist., II (1774), p. 124. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 103. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona (1916), p. 58. Olot (Fagot, Chía). No hem vist cap exemplar d'aquesta espècie, però com Chía la cita sense reserva, no dubtem en admetre sa presència en la localitat referida. 976 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (144) g0. P Vertigo nana Michaud Compl. hist. moll. (1831), p. 71, làm. 15, figs. 24, 25. — Fagot, Híst. mal. Py1. franç. esp. (1892), p. 103. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1910), p. 58. Vertigo venetzi Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), P. 112. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 18. Castellfullit (Salvafià, Chía). Olot (Fagot, Chía). La Pinya d'Olot (Salvafià, Chía). Les citacions de Fagot i de Chía són evidentment repeticions de les de Salvafià. Exemplars autèntics de Salvafià procedents de La Pinya, que hem pogut consultar en la col'lecció Vayreda, ens permeten afirmar que no són altra cosa que Sp/yradium muscorum Drap. Dubtem, doncs, de l'existència d'aquesta espècie en la regió, i la continuem solament baix l'autoritat de Chía, que la cita. 9r. Acanthinula aculeata (Múller) Helix aculeata Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), p. 81. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 28. — Salvafià, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., I (1884), p. 400. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. IO. Acanihinula aculeata Becl, Verz. Sam. Conch., in Amtl. Bor. (1846), p. 122. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat., Barcelona XIII (1920), P. 171. Sant Genís d'Horta (Martorell), ro exemplars, (Bofill), 3 exemplars, (Salvafià, Chía). Aquesta espècie, si bé comprovada solament en la localitat esmentada, viu segurament en altres llocs de l'encontrada en condicions anàlogues. (145) A. Boful, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat 977) 92. Balea perversa (Linné) Tuvbo pevversus Linné, Syst. Nat., ed. X (1758), P. 767. Balea perversa Bofill, Crón. Cient. Barcelona, V1I (1884), p. 289. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 18. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII (1912), p. 54. — Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XV (1915), P. 124. — Bofill, Haas i Aguilar- Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 47. — Bofill i Haas Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 43: Id., X (1920), P. 48: Id., XII (1920), P. 57, Id., XIII (1920), p. 171. B. (Baleastra) perversa Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 545. Balaea perversa Salvatià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 113. Balia perversa Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 58. Balea fragilis Morer, Hist. Camprodón (1879), p. 33. B. (Baleastra) deshayesiana Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 545. Ripoll (Bofill), molts exemplars, (Chía). Vall de Ribes (Maluquer). Ribes (Bofill), molts exemplars: (Chía). Camprodon (Vayreda, Morer), (Bofill), molts exemplars, (Salvafià, Chía), (Codina), r exemplar. Setcases (Codina), 6 exemplars. Olot (Bofill), 2 exemplars, (Chía), (Aguilar-Amat), 2 exem- plars. Collsacabra (Boful), 3 exemplars. La denominació de Balea deshayesiana amb què es cita aquesta espècie de Camprodon i la de Balea Pyrenaica les con- siderem com sinònimes, com hem dit ja en els estudis prece- dents, ja que la diferència consisteix tan sols en el major o menor desenrotlle del cal lum i de la tuberculositat del mateix cal-lum. 93. Clausilia (Marpessa) laminata (Montagu) Turbo laminatus Montagu, Test. brit. (1803), p. 350, làm. 11, fig. 4. Clausilia (Marpessa) laminata Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. IO 978 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (146) Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 47. — Bofilli Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 40, Id., XIII (1920), p. 172. Clausilia laminata Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 113. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 104. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 18, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 58. Olot (Chía). Pla Traver, comarca d'Olot (Salvafià, Fagot, Chía). Si bé no hem vist cap material comprovant, no posem en dubte l'existència d'aquesta espècie en la comarca d'Olot, ja que viu en tota la regió pirenaica. La citació de Chía a Olot (rro, p. 58) es refereix sens dubte a la de Salvafià, o sigui del Pla Traver. 94. Clausilia (Euzmicia) obtusa C. Pfeiffer Clausilia obtusa C. Pleiffer, Deutschl. Moll., 1 (1831), P. 75, làm.3, figu- res 33, 34. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 114. — Fagot, Hist. Nat. Pyr. franç. esp. (1892), p. III. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 18, Fauna mal. prov. Ge- rona (1910), P. 58. C. (Euzmicia) ottusa Bofill, Haas i Aguilar Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 48. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII (1920), p. 58. C. gallica Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. I14. — Fagot, Hist. Nat. Pyr. franç. esp. (1892), P. 108. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 18, Fauna mal. prov. Gerona (1916), P. 58. Besora (Bofill), 4 exemplars. Ripoll (Bofill), 2 exemplars. Camprodon (Salvanà, Fagot, Chía). Santa Magdalena, Puigsacalm, prop Olot (Salvafià, Fagot, Chía). Olot (Chía). La citació de Clausilia (Ruzmicia) dubia Drap. baix la de- nominació de C. gallica Bgt., de Camprodon, per Salvafià, ha (147) AM. Bofill, F. Haas 4 J. B. de Aguilar Amat 979 quedat sense comprovació. Les de Fagot i Chía no són més que reproduccions de la primitiva de Salvafià. Però com C. dubia falta en tots els Pireneus espanyols, la citació de Chía en son. últim treball (r10, p. 58) és solament amb dubte, també nosal- tres dubtem de que verament visqui en la regió i creiem que aquesta citació sigui originada per confusió amb C. (Ruzmicta) 0btusa. 95. Clausilia (Euzmicia) parvula Studer Clausilia parvula Studer in Cox, Trav. Svvitz. (1789), P. 431. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 18. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 125: Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,, XII (1912), P. 55. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), P. 58. C. (Eugmicia) parvula Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XV (1915), P. 124. Sant Joan de la Mata, prop Gombreny (Maluquer). Vall de Ribes (Maluquer). Olot (Chía), (Aguilar-Amat), 5 exemplars. No creiem que totes les citacions amunt esmentades siguin de la vera C. parvula, segurament hi ha hagut confusió amb exemplars petits de C. nigricans, els quals abunden en la regió de què tractem. 96. Clausilia (Euzmicia) crenulata penchinati Bourguignat (Làm. I, figs. 56-59) Clausilia penchinali Bourguignat, Spec. noviss. moll. Europ. detectae (1876), p. 30, An. Sc. Nat., 6.2 sér., V-VI (1877), p. 44. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 12. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 114. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 51. — Ferrer Dalmau, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, III (1903), p. 81. C. (Euzmicia) crenulata penchinati Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 44, làm. 3, figs. 11, 12, Id., X (1920), p. 32, Id., XII (1920), p. 59, Id., XIII (1920) p. 176. a tt tt a a —— 980 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (148) ——————————aç an Clausilia (Euzmicia) penchinati Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XV (1915), P. 124. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 48. C. mugosa var. penchinaliana Rosals, Treb. Inst. Cat VEbst. Nat VII (1916), P. 47. C. magdalenica Salvatià, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 140, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 115. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (18093), p. 108. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1910) P. 58. C. penchinati var. magdalenica Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 18. C. rugosa (non Draparnaud), Morer, Hist. Camprodón (1879), P. 23. Boca del Besòs (Chía). Sant Cugat del Vallès (Maluquer). Girona (Bourguignat): (Rosals), molts exemplars, (Aguilar- Amat), 6 exemplars. Ripoll (Ferrer Dalmau). Ribes (Bofill), 1 exemplar. Camprodon (Morer, Chía), (Bofill), molts exemplars. Sant Pere Pescador (Salvafià, Rosals). Besalú (Bofill), molts exemplars, (Haas), molts exemplars. Comarca d'Olot (Salvafià). Olot (Chía), (Aguilar-Amat), molts exemplars. Santa Margarita d'Olot (Bofill), 6 exemplars. Pla Traver d'Olot, en la Serra de Santa Magdalena (Salvafià, Fagot, Chía), (Rosals), 3 exemplars, (Aguilar-Amat), 5 exem- plars. Collsacabra d'Olot (Bofill), 2 exemplars. Segons Chía (58, p. 18), Clausilia rugosa citada a Campro- don per Morer, és l'espècie de què tractem. El mateix autor considera CJ. magdalemca Salv. com Cl. penchinati, i nosaltres, que hem vist exemplars de la localitat clàssica, o sigui la muntanya de Santa Magdalena, prop d'Olot, hi estem també conformes. En la làm. I, figs. 58 i 50, representem un exemplar de ———É—É——— en — a a a ——— a ———— ————— a a a RC —————é€ ee ee a ————— ee É———é ee a a ——— —— a — —— — — — —— C. magdalenica co-tipus de Salvafià. En les figs. 50 i 57 de la mateixa làmina iconografiem un exemplar procedent de Girona, perquè d'allí procedien els exemplars que serviren a Bourguignat per a descriure sa C. penchinati. Deu recordar-se que ja hem donat la figura de C. penchinalt en nostre treball sobre el Noguera-Ribargoçana en la làm. 3, SS EN) 12. 97. Clausilia (Euzmicia) rugosa (Draparnaud) Pupa vugosa Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 63. Clausilia vugosa Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), P. 155. — Morer, Hist. Camprodón (1879), p. 33. — Chía, Mol. terr. fluv. co- marca Gerona (1886), p. 38. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 61. — Stoll, Beitr. Rennt. Sehuvveiz. Moll. (1899), p. 31. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII (1912), p. Ior. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1910), p. 58. C. (Euzmicia) rugosa Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII (1920), p. 178. Boca del Besòs (Martorell), 7 exemplars, (Bofill), 7 exemplars. Castell de Centelles (Bofill), 5 exemplars. Girona (Martorell), 8 exemplars, (Chía), (Bofill), molts exem- plars, (Cazurro), molts exemplars, (Rosals). Viladrau, en el Montseny (S. Novellas), 5 exemplars. Vidrà (Vayreda). Ripoll (Chía, Stoll). Vall de Ribes (Bofill), 6 exemplars. Camprodon (Chía). Olot (Chía), (Cazurro), molts exemplars. Lladó (Vayreda). 98. Clausilia (Euzmicia) pyrenaica Charpentier Clausilia vugosa var. pyrenaica Charpentier, Journ. de Conch., III (1852), P. 391. 982 Junia de Ciències Natuvals de Barcelona (150) Clausiia (Ruzmicia) pyvenaica Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat. IV (1918), p. 49. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 45: Id., X (1920), p. 49: Id., XII (1920), P./50: Id., ESTIL (1020) 275: C. pyrenaica Ferrer Dalmau, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 81. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 125, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII (1912), p. 55. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), P. 58. C. (Euzmicia) pyrenaica saint-simoni Aguilar- Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII a P. 87: C. saint-simoni Bofill, Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), PP. 585, 586, 587. C. (Euzmicia) saint-simoni Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona II (1917), P. 540. Banyoles (Bofill), 6 exemplars. Montesquiu (Bofill), (Aguilar-Amat), 7 exemplars. Ripoll (Bofill), molts exemplars, (Chía, Ferrer Dalmau). Montgrony (Maluquer). Vall de Ribes (Bofill), molts exemplars, (Maluquer). Ribes (Bofill), molts exemplars. Camprodon (Bofill), molts exemplars. Serra de Navà, prop Camprodon (Haas), molts exemplars. Besalú (Bofill), molts exemplars, (Haas), molts exemplars. Castellfullit (Bofill), 6 exemplars. Olot (Bofill), molts exemplars. Santa Margarita d'Olot (Bofill), 11 exemplars. Lladó (Bofill i Haas), molts exemplars. N. S. del Mont (Vayreda). Basegoda (Bofill), 3 exemplars. Segons hem fet en treballs anteriors, incluim en la sinonímia d'aquesta espècie C. saini-simoni perquè la considerem una forma raquítica de C. pyrenaica. 99. Clausilia (Fuzmicia) abietina Dupuy Clausilia abtetina Dupuy, Hist. moll. France (1850), p. 358, làm. 17, fig. 5. C. (Euzmicia) abietina Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XV (I5I) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 983 (1915), p. 125, Id., XVIII (1918), p. 87. — Bofill, Haas i Aguilar- Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 49. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Cièn. Nat. Barcelona, X (1920), p. 49: Id., XII (1920), p. 58: Id., XIII (19020), p. 174, làm. 3, figs. 22, 23. Clausilia debilis Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V (1905), p. 139. C. greixensis Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V (1905), P. 140. Girona (Rosals), molts exemplars. Montesquiu (Aguilar-Amat). Gualba (Aguilar-Amat), 3 exemplars. Olot (Aguilar-Amat), 4 exemplars. r00. Clausilia (Euzmicia) nigricans (Pultney) Turto nigricans Pultney, Cat. Dorset (1799), P. 48. Clausilia nmigricans Morer, Hist. Camprodón (1879), p. 33. — Salvaià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 114. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 18. — Ferrer Dalmau, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 81. — Chía, Fauna mal. prov, Gerona (1910), p. 58. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), PP. 587, 588. C. (Euemicia) nigricans Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XV (1915), p. 125: Id., XVIII (1918), p. 87. C. ntgricans var. longa Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. . 587. C. (Ruzmicia) nigricans var. longa Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barce- lona (1917), P. 540. Sant Miquel del Fay (Bofill), molts exemplars, (Haas), 8 exemplars. Bertí del Vallès (Bofill), molts exemplars. Banyoles (Bofill), 9 exemplars. Montesquiu (Aguilar-Amat). Ripoll (Chía, Ferrer Dalmau). Vall de Ribes (Bofill), molts exemplars, (Bofill i Aguilar- Amat), molts exemplars. Ribes (Bofill), molts exemplars. Queralps (Bofill), 5 exemplars. 984 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (152) Camprodon (Morer, Chía), (Bofill), molts exemplars, (Codina), molts exemplars. Castellfullit (Bofill), 1 exemplar. S'Acot, prop Olot (Salvafià). Santa Margarita d'Olot (Salvafià, Bofill). Pla Traver d'Olot (Chía). Olot (Vayreda, Chía), (Bofill), molts exemplars, (Aguilar- Amat), molts exemplars. ror —Clausilia (Pirostoma) ventricosa Draparnaud (Làm. 1, fig. 60) Clausilia ventricosa Draparmaud, Hist. moll. France (1805), p. 71, làm. 4, fig. 19. — Morer, Hist. Camprodón (1879), P. 33. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 113. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 59. C. rolphi Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. I9. C. volphii Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), P. 58. Camprodon (Morer), (Bofill), 5 exemplars, (Salvafià, Chía). Pla Traver d'Olot (Vayreda, Salvafià, Chía), (Bofill), z exem- plars, (Rosals), 1 exemplar, (Aguilar-Amat), 1 exemplar. No ens ofereix dubte de que aquesta espècie, del centre d'Europa, viu també en la regió de que tractem. L'exemplar de Pla Traver que iconografiem (làm. I, fig. 60) comprova la nostra aserció. Chía (58, p. 19) no creia en l'existència d'aquesta espècie, ja esmentada per Morer i Salvafià, tal volta perquè no es co- neixia del Pireneu ni tan sols de la vessant francesa, on les Pirostomes eren representades per CJ. rolphiz Leach, baix quina denominació la citava del Pla Traver i de Camprodon. Tots els exemplars que hem estudiat d'aquestes dues localitats per- tanyen evidentment a C. ventricosa i no és verossímil que ambdues espècies visquin plegades en aquestes localitats. (153) A. Bofull, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat 985 102. Laminifera subarcuata (Bofill) (Làm. I, figs. 61-64) Nenia subarcuata Bofill, Bol. R. Ac. Cienc. Barcelona, 3.2 ép., I (1897), P. 364, amb fig. — Aguilar-Amat, Geogr. Cat., I, moluscs, p. 214. Laminifera subarcuata VVesterlund, Syn. moll. pal. viv. ex typo Clause- lia (1901), P. 169. Clausilia subarcuata Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 59. Lladó (Vayreda), molts exemplars, (VVesterlund, Chía), (Bo- fill), 4 exemplars, (Bofill i Haas), 2 exemplars. La singularitat i escassetat d'aquesta espècie porten a fer la història del seu descobriment i de ses localitats. En Pere Vayreda, fill del conegut botànic català Estanislau, en veié casualment dos exemplars, envers l'any 1894, en un test que tenia en sa propietat nomenada Can Olivas7, de Lladó, situada a uns 150 metres d'altitud. En vista de la troballa d'un caragol de forma tan diferent dels coneguts, va fer investiga- cions en altres llocs propers, trobant-ne alguns exemplars entre la fullaraca podrida de dues fonts al riu Manol, però la major quantitat es trobava solament junt al peu d'una penya que forma una balma de poca fondària, a pocs metres sobre l'es- mentat riu Manol, afluent de la Muga. Com diu el mateix Estanislau Vayreda en una carta a Bofill, tots els exemplars, o siguin uns 50 Ò 60, foren trobats morts, a excepció d'un que semblava viu o mort de poc temps. Donats en consulta exemplars d'aquesta forma a Bofill, aquest últim els reconegué com forma inèdita i la publicà amb el nom de Nenta subarcuata (61, p. 304). Des de la data abans esmentada fins a 1919 no s'ha recollit cap més exemplar d'aquesta Laminífera. En el mes de se- tembre d'aquest últim any Bofill i Haas ens dirigirem a D. Pere Vayreda, actual propietari de Can Olivas, preguntant si volia 986 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (154) ajudar-nos amb sos coneixements de les localitats, ja que interessava recullir-la viva per a fer-ne l'estudi anatòmic. Mes, amb tot i l'auxili molt amablement prestat per aquest senyor, no es lograren trobar exemplars vius, ni tan solament morts en les localitats on els recolliren els esmentats senyors Vayreda. Tan sols prop de la penya on se'n havien trobat, es logrà recollir-ne també dessota la fullaraca un de mort, però ben conservat, i més tard un altre entre les pedres de les parets en sec de la masia. La major escassetat d'exemplars últimament recollits, en comparació a l'època del seu descobriment, és molt difícil d'ex- plicar, perquè no se sap res sobre la seva biologia. Pot suposar-se que es tracta d'una forma nocturna que de dia es retira en les clivelles més profundes de les roques i dels murs, on està protegida de les investigacions i on fins les clos- ques dels animals morts són introbables. l Gràcies a l'amabilitat de D. Pere Vayreda, posseim uns IO exemplars de la col'lecció del seu pare, que mostren que l'espècie té caràcters bastant fixos. De la localitat isolada d'aquesta Laminífera en les estriba- cions orientals del Pireneu, anàloga a l'existència de l'altra (L. pauli Mab.) en l'extrem dels Pireneus occidentals, ne par- larem en les conclusions. 103. Rumina decollata (Linné) (Làm. II, fig. í) Helix decollata Linné, Syst. nat. ed., X (1758), P. 773. Rumina decollata Chía, Mol. terr. fluy. comarca Gerona (1886), p. 35. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 107, Flora y fauna Mataró (1889), p. 86. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., XI (1890), p. 1995 Mem. R. Ac. Ciènc. Barcelona, 3.2 ép., II (1898), p. 337. — Maluquer, Butll, Inst, Cat. Hist. Nat., I (1901), p. 8. — Caziot, Feuille Jeun. (155) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat 987 De Ra A re pe a dar ea edi Nat., XXV (1905), p. 198. — Chía, Fauna mal. proy. Gerona (1916), P. 59. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), pp. 534, 585.— Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII (1918), p. 88. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), P. 45: Id., X (1920), p. 49: Id., XII (1920), p. 59: Id., XIII (1920), p. 178. Bulimus decollatus Morer, Hist. Camprodón (1879), p. 33. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 201. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 123. Sienogyra (Rumina) decollata Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), P. 47. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 543. Castellar del Vallès (Bofill), Z exemplars, (Caziot). Turó de Solanes, en Sant Feliu de Codines (Bofill). Sant Miquel del Fay (Bofill), 1 exemplar, (Haas), 2 exem- plars. Bertí del Vallès (Bofill), 1 exemplar. Centelles (Bofill), 1 exemplar. Masnou (Barrera), (Bofill), 1 exemplar. Vilassar de Mar (Caziot). Mataró (Salvafià, Caziot). Gualba (Maluquer). Girona (Chía, Rosals), (Bofill), 7 exemplars, (Cazurro), g exemplars. Vich (Bofill), 2 exemplars, (Caziot), (Bofill i Aguilar-Amat), 1 exemplar. Montesquiu (Bofill), (Aguilar-Amat), 1 exemplar. Gombreny (Haas), 6 exemplars. Camprodon (Morer). Empòries (Bofill), 3 exemplars. Besalú (Bofill), 2 exemplars. Comarca d'Olot (Salvafió), Olot (Salvafià, Chía, Rosals). Lladó (Bofill i Haas),i5 exemplars. Es remarcable la localitat de Gombreny, no sols per estar molt a l'interior, sinó també per la tendència dels exemplars 988 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (156) a conservar molts aníractes en la part superior, com pot veure's en el que iconografiem (làm. 2, fig. I). 104. Azeca (Gomphroa) boissii (Dupuy) Zua boissii Dupuy, Hist. moll. France (1850), p. 332, làm. 15, fig. 9. Azeca (Gomphroa) boissyi Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, XIII (1920), p. 181. Hypnophila boissyi Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. II4. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 19. — Margier, Feuille Jeun. Nat., XXIII (1913), p. 1602. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 58. Ferussacia (Hypnophila) boissyi Salvanà, An. Soc. Esp. Hist. Nat,, XVII (1888), p. 107. Zua cylindrica Fagot, Ann. mal., II (1884), p. 184. Hypnobhila cylindrica Fagot, Hist. Mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 114. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 19, Fauna mal. prov. Gerona (1916), P. 59. Fevussacia cylindrica Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888) p. 107. Muntanya del Carmelo, Barcelona (Bofill), 1 exemplar. Sant Miquel del Fay (Haas), 1 exemplar. Madremanya (Chía, Margier). Girona (Chía, Fagot, Margier). Besora (Vayreda), (Bofill), 8 exemplars. Montgrony (Maluquer), 1 exemplar. Ribes (Bofill), 3 exemplars, (Rosals), 6 exemplars. Castellfullit (Salvafià, Fagot, Chía). Olot (Chía, Margier), (Aguilar-Amat), 5 exemplars. Santa Magdalena d'Olot (Salvafià, Fagot). Lladó (Bofill i Haas), 2 exemplars. N. S. del Mont (Vayreda). 105. Zua subeylindrica (Linné) Helix subcylindrica Linné, Syst. Nat., ed. XII (1767), p. 1248. Zua subcylindrica Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), P. 13. — (157) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 989 Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), P. 55: Id., XII (1912), P. 55. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 59. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), p.50, Id., XII (1920), p. 60, Id., XIII (1920), p. 131. Ferussacia suboylindrica Salvanià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 106, Flora y fauna Mataró (1889), p. 86. F. (Zua) subeylindrica Chía, Mol. terr. fluv. prov. Gerona (1886), p. 34. F. (Cionella) subeylindrica Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916) P. 48. Zua lubrica Morer, Hist. Camprodón (1879), p. 33. Fevussacia lubrica Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 152: Idem, VII (1884), p. 285. Zua subcylindrica var. exigua Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 19. I, Boca del Besòs (Bofill), molts exemplars, (Chía, Maluquer). Mataró (Salvafié). Poble de Montseny, en el Montseny (Bofill), 3 exemplars. Banyoles (Bofill), 3 exemplars. Girona (Chía, Rosals), (Cazurro), 3 exemplars, (Aguilar- Amat), 4 exemplars. Gombreny (Haas), 1 exemplar. Vall de Ribes (Maluquer), (Bofill i Aguilar-Amat), un exemplar. Ribes (Bofill), 2 exemplars, (Rosals) Camprodon (Vayreda, Morer, Chía). Castellfullit (Salvafià, Rosals). Olot (Salvafià, Chía, Rosals). Pla de Bianya (Vayreda), subfòssil. N. S. del Mont (Vayreda). 106 Ferussacia folliculus (Gronovius) Helix folliculus Gronovins, Zooph. Gronov. fasc. 3 (1781), vol. III, p. 296, làm. 6, figs. 15, 16. Fevussacia folliculus Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 152. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 291. — Chía, Mol. terr. fluy. comarca Gerona (1880), p. 34. — Salvafià, An. Soc. Esp. 990 Junta de Ciències Naluvals de Barcelona (158) Hist. Nat., XVII (1888), p. 105, Flora y fauna Mataró (1889), p. 86. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1901), p. 8, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 125. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 59. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1910), p. 48. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), P. 45: Id., X (1920), p. 50: Id., XII (1920), p. 60, Id., XIII (1920), p. 183. Fevussacia folliculus var. vescoi Salvafià, Flora y fauna Mataró (1889), p. 86. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 19. F. vescoi Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 106. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 544. Cionella (Ferussacia) vescoi Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 544. Mont Carmelo, Barcelona (Bofill), 1 exemplar. Boca del Besòs (Bofill), (Museu de Catalunya), I exem- plar. Santa Coloma de Gramanet (Bofill), 2 exemplars. Sant Miquel del Fay (Haas), 2 exemplars. Masnou (Barrera), (Aguilar-Amat), 5 exemplars. Mataró (Salvafià). Gualba (Maluquer). Girona (Chía), (Bofill), 6 exemplars, (Rosals), (Cazurro), molts exemplars, (Aguilar-Amat), 6 exemplars. Campdevànol (Maluquer). Empòries (Bofill), 2 exemplars. La Escala (Bofill). Castellfullit (Salvafi). Olot (Salvaiià, Chía, Rosals). Prat de les Mores d'Olot (Salvafià). Cadaqués (Bofill), 1 exemplar. 107. Ferussacia terverii Bourguignat Amén. malac., I (1850), p. 208. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII (1920), p. 185. Fevussacia terveri Bourguignat, Malac. Algér., II (1864), p. 64, làm. 5, figs. 1-3. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 55. (159) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 991 ———————————— ee er ça Fevussacia hohenuvarihi Salvafià, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.a ép., I (1884), P. 421. Hohentvarihia hohemoarthia Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 59. Boca del Besòs (Maluquer). Girona (Salvafié). Sagaró (Salvafià, Chía). No hem vist exemplars de localitats concretes, solament tres procedents de la edmuntanya de la província de Girona, lo qual basta per a assegurar que aquesta Ferussàcia viu en la regió de què es tracta. Amb aquesta dada queda comprovat que la Fevussacia tervert éS una espècie indígena, i no importada amb plantes, segons afirmàvem en nostre estudi sobre la conca del Llobregat. 108. Caecilioides acicula (Miúller) Buccinum acioula Miller, Verm. terr. fluy. hist., II (1774), p. 150. Caecilioides acicula Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), P. 40: Id., X (1920), P. 50, Id., XII (1920), p. 61, Id., XIII (1920), p. 186. Caecilianella acicula Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 291. — Chía, Mol. terr. fluv. comarca Gerona (1886), p. 35: Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 13. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 107. — Chía, Mol. terr. agua dulce provy. Ge- rona (1893), p. 19, Fauna mal. prov. Gerona (1916), P. 59. Achatina acicula Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 152. Ferussacia janí Salvafià, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.3 ép. I (1884), 421. Ep aeri Na jani Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 59. Caecilianella eburnea Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 50. C. viberoi Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 55. C. Mesvillei Bourguignat, Amén. malac., I (1856), p. 217, làm. 18, figs. 6-8. Hohenuvarihia eucharista Chia, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 59. H. bugesi Serradell, Sota Terra (1909), p. 143. Boca del Besòs (Bofill, Salvafià), (Maluquer), 4 exemplars. Santa Coloma de Gramanet (Bofill), 1 exemplar. 992 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (160) Santa Perpètua de la Moguda (Bofill), molts exemplars. Masnou (Barrera). Girona (Chía), (Aguilar-Amat), 5 exemplars. Palau d'Onyar (Cazurro), 1 exemplar. Riera d'En Xunela, prop Girona (Chía). Riera de Raimbau (Chía). Ribes (Bofill), 1 exemplar. Ventalló, baix Fluvià (Chía). Sagaró (Salvafià, Chía), (Bofill), 6 exemplars. Olot (Salvafià, Chía). N. S. del Mont (Vayreda). Segons Chía (58, p. 19), la Ferussacia jamí citada per Sal- vanà (35, p. 421) a Sagaró, no és sinó Caecilioides acicula, ço que podem comprovar en alguns exemplars de l'esmentada localitat existents en la collecció Bofill i que porten el nom de Ferussacia janí. Exemplars classificats com Caecilianella eburnea ja els hem incluit en treballs anteriors en la sinonímia de C. acicula, ço mateix fem avui amb exemplars de la boca del Besòs que Maluquer denominà C. viberot. Respecte de Hohemuvarthia eucharista Bgt. citada per Chía (110, p. 59) a Sagaró i a la riera d'En Xunela (no Xuncla, com per equivocació està escrit en l'esmentat treball), la considerem solament com una forma de la tan variable Caecilioides acicula. I09. Suecinea oblonga Draparnaud Tabl. moll. France (1801), p. 50, Hist. moll. France (1805), P. 59, làm. 3, figs. 24, 25. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII (1920), P. I9O. Succinea valcourtiana Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 96. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 36. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 8, Fauna mal. prov. Gerona (1910), P. 54. (161) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 993 Sant Privat d'Olot (Salvafió). La Canya d'Olot (Salvafià). Castellfullit (Chía, Fagot). Olot (Chía). Pla de Bianya (Vayreda), subfòssil. Vall de Bach d'Olot (Vayreda). De totes les localitats amunt esmentades es cita aquesta espècie amb la denominació de S. valcourtiana. 110. Succinea putris (Linné) Helix putris Linné, Syst. Nat., ed. X (1758), P. 774. Succinea putvis Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), p. 50: làm. 3, figs. 16, 17, Id., XII (1920), p. 61, Id., XIII (1920), p. 188. S. bofilli Fagot, Hist. mal. Pyr. íranç. esp. (1892), P. 34. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1910), P. 53. Sant Miquel del Fay (Haas), 1 exemplar. Poble de Montseny (Bofill), 4 exemplars. Olot (Chía, Fagot). III. Succinea elegans Risso Hist. Nat. Europ. merid., IV (1820), p. 59. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 54. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, IX (1920), p. 40: Id., X (1920), p. 51: Id., XII (1920), p. 62: Id., XIII (1920), p. 188. Succinea italica Chia, Mol. terr. fluy. comarca Gerona (1886), p. 21. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), P. 35. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 8, Fauna mal. prov. Gerona (1916), . 54. S. Es Chia, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 8. — Sal- vafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), P. 95. — Fagot, Hist. Mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 35. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 54. — S. Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 52. II 994 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (162) Sant Martí de Provençals, riera d'Horta (Chía). Boca del Besòs (Maluquer), (Gros), 1 exemplar. Montcada (S. Maluquer). Sardanyola (Bofill), r exemplar. Boca del Tordera, prop de Blanes (S. Novellas), 2 exem- plars. Girona (Chía). Olot (Vayreda, Chía, Fagot), (Aguilar-Amat), 9 exemplars. La Pinya d'Olot (Salvaiió). Castelló d'Empòries (Vayreda) Lladó (Vayreda). 112. Suecinea pieifferi Rossmàssier Icon. I, entr. 1 (1835), p. 96, làm. 2, fig. 46. — Bofill, Crón. Cient. Bar- celona, II (1879), p. 27. — Chía, Mol. terr. fluv. comarca Gerona (1886), p. 20. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), P. 95, Flora y fauna Mataró (1880), p. 83. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 8. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1910), p. 49. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, X (1920), p. 51, Id., XII (1920), p. 62: Id., XIII (1920), p. 189. O Succinea pyrenaica Salvaià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), P. 96. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 8: Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 54. S. putris Morer, Hist. Camprodón (1879), p. 33. S. debilis Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 96. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 7: Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 54. S, utrescens Salvafià, Flora y fauna Mataró (1889), p. 83. — Fagot, Hist. Mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 35. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 8, Fauna mal. prov. Gerona (1910), P. 54. S. valentina Salvatià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 96. Boca del Besòs (Bofill), 1 exemplar. Caldes de Montbuy (Bofill), molts exemplars. Mataró (Salvaiió). Torroella de Montgrí (Rosals) (163) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilav-Amat 995 Banyoles (Bofill), 1 exemplar. Girona (Chía), (Cazurro), 2 exemplars, (Bofill), 3 exemplars. Camprodon (Morer, Salvafià, Chía, Rosals). Tortellà (Bofill), 6 exemplars. Castellfullit (Salvafià, Rosals). Olot (Chía). Sant Privat d'Olot (Salvafià, Chía, Fagot). La Pinya d'Olot (Vayreda, Salvafià, Fagot). La Canya d'Olot (Salvafià, Chía). Ridaura (Salvafià, Rosals). Darnius (Bofill), 4 exemplars. Sagaró (Vayreda). 113. Lymnaea (Limnus) stagnalis (Linné) Helix stagnalis Linné, Syst. Nat., ed. X (1758), P. 774. Limnaea (Limnus) stagnalis Bofill i Haas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII (1918), p. 169. Lymnaea (Limnus) stagnalis Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, X (1920), p. 51. Limnaea stagnalis Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 20. Castelló d'Empòries (Chía), (Bofill i Haas), 1 exemplar. La localitat exacta de l'exemplar citat és Montiró, prop de Castelló d'Empòries, on es refereix la citació de Chía. Aquest exemplar, si bé bastant jove, és l'únic que prova l'existència de L. stagnalis en la regió de què tractem. 114. Lymnaea (Radix) auricularia (Linné) (Làm. II, fig. 2-6) Helix auvicularia Linné, Syst. Nat., ed. X (1758), P. 774. Lymnaea auvicularia Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), PP. 117, 123. 996 Junta de Ciències Naturals de Bavcelona (164) Limnaea auricularia Fagot, Hist. Nat. Pyr. íranç. esp. (1892), p. 120. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 60. L. martovelli Bourguignat, Moll. nouv., lit. ou peu connus, z1€ déc. (1870), P. 50, làm. 4, figs. 17-I9. — Servain, Et. moll. Esp. Port. (1880), p. 137. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 63. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 121. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 20. — Haas, Nachr. BI. deutsch. mal. Ges. (1915), p. 7. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 60. — Haas, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1910), pp. 18-29. — Aguilar- Amat, Geogr. Catalunya, I, Moluscs, p. 214. L. albescens Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 120. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 60. Calella (Martorell), 3 exemplars. Banyoles (Bourguignat, Servain), (Martorell), molts exem- plars, (Bofill), ro exemplars, (Chía, Fagot), (Cazurro), molts exemplars, (Rosals), 12 exemplars, (Haas), molts exemplars. Girona (Chía, Fagot). Olot (Salvafià, Fagot, Chía). Incluim en la sinonímia Lymnaea martorell Bgt. de l'es- tany de Banyoles, que no és més que una forma lacustre de L. auricularia L., aquest mol:lusc del llac de Banyoles no és una forma de caràcter propi de la localitat, sinó ben com- parable amb L. mucronata Held. dels llacs dels Alps de Ba- viera, o, més bé encara, amb L. tumida Held., del llac de Cons- tança. Nostres figures Z a 6 de la làm. 2 permeten apreciar les transicions entre la forma quasi normal de L. auricularia i la forma d'extrema adaptació a la vida lacustre. 115. Lymnaea (Radix) limosa (Linné) (Làm. II, figs. 7 i 8) Helix limosa Linné, Syst. Nat. ed. X (1758), P. 774. Lymnaea (Radix) limosa Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- jona, IX (1920), p. 40, Id., X (1920), P. 52: Id., XII (1920), p. 63, làm. 2, figs. 27-32: Id., XIII (1920), p. I92. (165) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 997 Lymnaea vulgaris Salvatià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), P. 116. L. (Radix) vulgaris Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), P. 52: Id., XII (1920), p. 63. L. limosa Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), P. 116. Limnaea limosa Chía, Mol. terr. fluv. comarca Gerona (1880), P. 40. — ES Es fs Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 62. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 27. — S. Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 52. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII (1912), P. 56. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1910), p. 60. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), P. 49. . (Limnophysa) limosa Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, Il (1917), P. 540. . Canalis Chía, Mol. terr. fluy. comarca Gerona (1886), p. 40, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. I9. limosa var. vulgaris Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 20. . vulgaris C. Pír. Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 60. . (Neristoma) vulgaris Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 546. . doliolum Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 20, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 60. . maluqueri Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), P. 10, amb fig. — Aguilar-Amat, Geogr. Catalunya, I, Moluscs, p. 214. . glacialis Dupuy, Catàl. extramar. gall. test. (1849), N.o 199, Hist. moll. France (1851), p. 479, làm. 23, fig. Z. Boca del Besòs (Bofill), molts exemplars. Montcada (S. Maluquer). Sardanyola (Martorell), 4 exemplars. Caldes de Montbuy (Bofill), 2 exemplars. Sant Feliu de Codines (Maluquer). Sant Miquel del Fay (Bofill), 8 exemplars, (Haas), molts exemplars. Centelles (Font Quer), molts exemplars. Badalona (Bofill), 8 exemplars. Arenys de Mar (Bofill), 8 exemplars. Blanes, boca del Tordera (S. Novellas), 8 exemplars. Gualba (Maluquer), 4 exemplars, (Rosals), molts exemplars, (Aguilar-Amat), 2 exemplars. Sant Pere de Vilamajor (Aguilar-Amat), 4 exemplars. 998 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (166) Romanyà de la Selva (Font Quer), molts exemplars. Caldes de Malavella (Rosals), molts exemplars. Riudellots (Font Quer), 13 exemplars. Girona (Martorell), 8 exemplars, (Chía), (Bofill), molts exem- plars, (Cazurro), molts exemplars. Vall de Ribes (Maluquer), (Bofill i Aguilar-Amat), 6 exem- plars. Estartit (Rosals). La Escala (Bofill), 1 exemplar. Empòries (Bofill), 5 exemplars, (Aguilar-Amat), 2 exemplars. Castellfullit (Salvafià, Chía). Olot (Martorell), 4 exemplars, (Chía) Sant Privat d'Olot (Salvafió). Baseya (Rosals), 1 exemplar. La Junquera (Bofill), molts exemplars. Lladó (Vayreda), (Bofill i Haas), molts exemplars. Donem la figura d'un co-tipus de L. maluqueri (làm. 2, figs. 7 i 8) per a que pugui comprovar-se la identitat de la mateixa amb L. limosa L. 116. Lymnaea (Radix) peregra (Miúller) Buccinum peregrum Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), P. 130. Lymnaea (Radix) pevegra Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, IX (1920), p. 47, Id., X (1920), p. 53: Id., XII (1920), p. 64. L. peregra Salvanià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 116. Limnaea peregra Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 63. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 20, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 060. Caldetes (Martorell), 4 exemplars. Castellfullit (Salvafià, Chía). Olot (Chía). Chía (110, p. 60) considera com dubtosa la citació d'aquesta espècie a Castellfuliit. (167) 4. Boful, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat 999 117. Lymnaea (Stagnicola) palustris (Múller) Buccinum palustve Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), p. 131. Lymnaea (Stagnicola) palustris Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, XIII (1920), p. 194, làm. 3, figs. 24, 25. Limnaea palustris Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 16, Si le Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 20. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), P. 55.— S. Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 52. — Haas, Nachr. Bl. deutsch. mal. Ges. (1915), P. 7. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 60. — Haas, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), pp. 18, 29. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), p. 49. . (Limnophysa) palustris var. covviformis Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 546. . palustris var. covvus Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 20. . (Limnophysa) lacustris Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 540. . catalonica Bofill, Cat. col. conch. Martorell, (1888) p. 62. Boca del Besòs (Bofill), 4 exemplars, (Chía, S. Maluquer). Montcada (S. Maluquer). Badalona (Bofill), 2 exemplars. Gualba (Aguilar-Amat), 2 exemplars. Banyoles (Chía), (Bofill), molts exemplars, (Rosals), 10 exem- plars, (Haas), molts exemplars. Estartit (Rosals), molts exemplars. Empòries (Bofill), 2 exemplars. Armentera (Vayreda). Olot (Vayreda). Castelló d'Empòries (Vayreda) Figueres (Cazurro), 5 exemplars. La Junquera (Bofill), molts exemplars. La citació de Limnaca lacustres per Bofill a La Junquera (114, P. 540) és deguda a una errada d'impremta. IO0O Junta de Ciències Natuvals de Bavcelona (168) 118. Lymnaea (Galba) truncatula (Miller) Buccinum truncatulum Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), p.130. Lymnaea (Galba) tvuncatula Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 50. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 47: Id., X (1920), p. 53, Id., XII (1920), P. 04: Id., XIII (1920), p. 195. L. truncatula Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 116. Limnaea tvuncatula Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 289. — Chía, Mol. terr. fluv. comarca Gerona (1886), p. 40. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 63. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), pp. 27, 55. — Ferrer Dalmau, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 81. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII (1912), p. 56.— Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 60. L. tvuncatula var. lavedanica Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 20. L. minuta Gomis, Butll. Ass. Exc. Cat., I (1878-79), P. 171. — Morer, Hist. Camprodón (1879), p. 33. Lymnaea lavedanica Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), P. 117. Boca del Besòs (Bofill), 9 exemplars, (Maluquer). Sant Feliu de Codines (Maluquer). Sant Miquel del Fay (Haas), 2 exemplars. La Garriga del Vallès (Bofill), 2 exemplars. Tagamanent (Bofill), 2 exemplars. Calella (Martorell), 13 exemplars. Sant Hilari Sacalm (Bofill), molts exemplars. Gualba (Aguilar-Amat), 2 exemplars. Santa Fe del Montseny, Font del Briansó (Museu de Cata- lunya), 6 exemplars, (San Miguel de la Càmara), 4 exemplars. Sant Pere de Vilamajor (Aguilar-Amat), molts exemplars. Montseny (Bofill), 3 exemplars. Girona (Chía), (Cazurro), 3 exemplars. Montesquiu (Gomis). Ripoll (Chía, Ferrer Dalmau). Gombreny (Bofill), 4 exemplars. (169) A. Boful, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat IOOI Vall de Ribes (Maluquer): (Bofill i Aguilar-Amat), molts exemplars. Ribes (Bofill). Camprodon (Morer, Chía), (Bofill), 2 exemplars. Font de la Collada Verda, entre Camprodon i Ribes, a 1,500 m. alt. (Haas), 1 exemplar. Castellfullit (Salvafià, Chía). Sant Joan les Fonts d'Olot (Salvafià). Olot (Chía) La Pinya d'Olot (Salvafià), 8 exemplars de sa col'lecció en la d'Aguilar-Amat. Sant Privat d'Olot (Salvafià). Salvafià (47, p. 117) cita Lymnaea lavedanica Bgt. de vàries localitats de la regió d'Olot. Segons Germain (Moll. France, HI (1913), P. 243), L. lavedanica és sinònim de Lymnaca (Leptolum- naca) glabra Múll., espècie que fins ara no es coneix de Catalu- nya, per çò era de suposar que la citació de Salvafià era errònia, i hem pogut comprovar aquesta suposició amb la presència de exemplars de sa col'lecció amb el rètol autografiat, existents actualment en el Museu de Catalunya, que procedeixen de la col'lecció Aguilar-Amat. També Chía sembla haver participat d'aquesta opinió: al- menys cita (58, p. 20) Javedanica com var. de truncatula. 119. Bullinus contortus (Michaud) (Làm. II, fig. 9) Physa contorta Michaud, Bull. Soc. linn. Bordeaux, III (1829), p. 268, figs. 15, 16. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 63. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 20, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p 01I Bullinus contovtus Bofill i Haa3, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII (19120), p. 197, I002 Junia de Ciències Natuvals de Barcelona (170) Boca del Besòs (Martorell), 3 exemplars, (Aguilar-Amat), 1 exemplar. Mataró (Bofill), 2 exemplars. Hostalrich (Chía). Pubol (Chía). La presència d'aquesta espècie en les localitats esmentades uneix la fins ara isolada de Barcelona amb la localitat clàssica dels Pireneus orientals. No es coneix encara de l'Empordà on abunden els recs pro- picis per a la vida del Bullinus de referència, però no hi ha dubte de que es trobarà allí en exploracions ulteriors. 120. Physa (Physa) acuta Draparnaud Physa acuta Draparnaud, Hist. moll. France (1805), p. 55, làm. 3, figs. 10, 11. — Chía, Mol. terr. fluv. comarca Gerona (1886), p. 39: Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 20. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1901), p. 8, Id., II (1902), p. 27. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 60. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1918), p. 49. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1918), PP. 540, 588. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, XII (1920), p. 65: Id., XIII (1920), p. 197, làm. 3, figs. 26, 27. Ph. acuta, forma martorelli Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 20. Ph. martorelli Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 139. Ph. acuta, forma subopaca Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 20. Ph. acuta, forma mamoi Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 20. Ph. mamoi Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 13. — Malu- quer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 55. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat., II (1917), P. 547. Ph. saint-simonis Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), P. 13. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), P. 55. Ph. taslei Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 27. Boca del Besòs (Bofill), molts exemplars, (Chía, Maluquer). Sant Feliu de Codines (Maluquer). l Badalona (Bofill), 2 exemplars. (171) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat 1003 Llavaneres (San Miguel de la Càmara), 1 exemplar. Blanes, boca del riu Tordera (S. Novellas), 4 exemplars. Gualba (Maluquer), (Aguilar-Amat), 10 exemplars. Lloret de Mar (Bofill), 4 exemplars. Romanyà de la Selva (Font Quer), 4 exemplars. Banyoles (Bofill), 2 exemplars. Girona (Chía), (Cazurro), ro exemplars, (Aguilar-Amat), 3 exemplars. Tona (Bofill), 1 exemplar. Estartit (Rosals). La Escala (Bofill), 1 exemplar. Empòries (Bofill), 7 exemplars. Baseya (Rosals), 7 exemplars. Darnius (Bofill), 4 exemplars. La Junquera (Bofill), molts exemplars. Lladó (Vayreda), (Bofill i Haas), 12 exemplars. Sagaró (Vayreda). 121. Physa (Aplexa) hypnorum (Linné) Bulla hypnovum Linné, Syst. Nat. ed. X (1758), P. 727. Aplexa hybnovum Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII (1920), P. 199. Physa hypnorum Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 116. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 20: Fauna mal. prov. Gerona (1910), p. 6r. La Pinya d'Olot (Salvafià, Chía). Referim solament aquesta espècie a la bibliografia, doncs nosaltres no hem vist cap exemplar. Segons es veu, les citacions de Chía estan basades amb les de Salvafià. L'última de Chía està posada en senyal de dubte. Si bé no sempre hem tingut entera confiança en les citacions de Salvafià, en aquest cas podria ésser que realment la Ph. hyonorum visqués en la co- 1004 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (172) marca d'Olot, ja que hem comprovat sa existència en l'estany de Remolà, segons pot veure's en nostre treball sobre la conca del Llobregat. 122. Planorbis (Tropidiscus) carinatus (Miller) Planovbis carinatus Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), P. 157. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 13. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 63. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 21. — Haas, Nachr. Bl. deutsch. mal. Ges. (1915), P. 7. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 61. — Haas, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), pp. 18, 29. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), p. 49. P. (Anisus) carinatus Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, LI (1917), P. 547- P. cavinatus forma dubius Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 21. Camp de la Bota de Barcelona (Bofill), 3 exemplars. Boca del Besòs (Chía). Caldetes (Martorell). Banyoles (Martorell), 8 exemplars, (Chía), (Bofill), molts exemplars, (Rosals), molts exemplars, (Haas), molts exemplars. Empòries (Bofill), molts exemplars, (Aguilar-Amat), 3 exem- plars. Armentera (Vayreda). Vilamacolum (Rosals). Salvafnió (48, p. 115) cita Planorbis dubius Hartm., çò és, Pl. carinatus Múll, de La Pinya, prop Olot, però sos exemplars autèntics en la col'lecció Aguilar-Amat pertanyen a Pl. umbi- licatus Múll. La citació de Chía està basada en la de Salvafià. 123. Planorbis (Tropidiscus) umbilicatus (Miller) Planovbis umbilicatus Múller, Verm. terr. fiuv. hist., II (1774), p. 160. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 21: Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 61. (173) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1005 Planorbis (Tropidiscus) umbilicatus Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII (1920), p. 200, làm. 3, fig. 28. P. complanaius Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 63. — Sal- vafió, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 116. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 21, Fauna mal. prov. Gerona (19106), p. 61. . dubius Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 115. . marmoratus Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 13.— Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 127. . Carinalus forma subcarinatus Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 21. . (Anisus) subangulatus Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 547. OO Boca del Besòs (Martorell), 5 exemplars, (Chía, Fagot). Girona (Chía). Empòries (Bofill), 2 exemplars, (Aguilar-Amat), 2 exem- plars. Olot (Vayreda, Chía). La Pinya d'Olot (Salvafià), 7 exemplars, (Chía), (Bofill), 8 exemplars. Castelló d'Empòries (Vayreda). Llansà (Rosals), 3 exemplars. Com ja hem dit en l'espècie precedent, pertany el PJ. dubius citat per Salvafià a l'espècie que ens ocupa. Chía (58, p. 21) cita aquesta forma equivocadament de Pinyana en lloc de La Pinya. 124. P Planorbis (Paraspira) spirorbis (Linné) Helix spivovbis Linné, Syst. Nat. ed. X (1758), P. 770. Planovbis (Pavaspiva) spirorbis Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat., Barcelona, XIII (1920), p. 202. P. (Spirovbis) spirorbis Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 547. La Escala (Bofill). No hem Vist, per a comprovar-lo, el material autèntic: així ——— I006 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (174) és que no podem assegurar si es tracta d'aquesta espècie o de sa afine Pl. votundatus Poir. 125. Planorbis (Paraspira) rotundatus Poiret Planorbis votundatus Poiret, Cog. terr. fiuv. de l'Aisne (1801), P. 93. P. (Paraspira) rotundatus Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, XIII ,1920), p. 201. Banyoles (Rosals), 4 exemplars. La Pinya, Olot (Bofill), 1 exemplar. Espècie no esmentada encara en la regió. 126. Planorbis (Gyraulus) glaber Jeifreys Planovbis glaber Jelireys, Trans. linn. Soc., XVI (1830), p. 285. P. (Gyraulus) glaber Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), P. 53: Id., XIII ,1920), p. 202. P. laevis Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 13, Fauna mal. prov. Gerona (1916), P. 61. Camp de la Bota, Barcelona (Rosals), 6 exemplars. Boca del Besòs (Bofill), molts exemplars, (Chía). Sant Miquel del Fay (Bofill), molts exemplars, (Haas), molts exemplars. Muntanya de Taga, sobre Ribes (Bofill), 4 exemplars. Ciurana (Chía). Lladó (Vayreda). 127. Planorbis (Gyraulus) albus Múller Planorbis albus Múller, Verm. terr. fluv. hist., HI (1774), p. 164. — Chía, Mol. terr. fluy. comarca Gerona (1886), p. 39: Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, (1893), p. 21, Fauna mal. prov. Gerona( 1916), p. 61. (175) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat 1007 Planorbis (Gyvaulus) albus Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, XII (1920), p. 65: Id., XIII (1920), p. 203. Girona (Chía), (Cazurro), 2 exemplars. 128. Planorbis (Armiger) cristatus (Linné) Nautilus cvistatus Linné, Syst. Nat. ed. X (1758), P. 799. Planorbis (Avmiger) cvistatus Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona (1926), p. 203. P. cvistatus Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 61. P. nautileus Chía, Mol. terr. fluv. comarca Gerona (1886), p. 39. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 64. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 21. P. nautileus var. imbricatus Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 21. Boca del Besòs (Martorell), molts exemplars, (Bofill), molts exemplars. Girona (Chía). Ciurana (Chía). Chía cita de Ciurana la var. imbvicatus Múll. que nosaltres considerem com una forma de molta edat del cvistatus. 129. Planorbis (Hippeutis) fontanus (Lightfoot) Helix fontana Lightíoot, Phil. trans. LXXVI, I (1786), p. 165, làm. 2, fig. I. Planorbis fontanus Fleming, Edimb. encyel. VII, I (1814), p. 69. — Chía, Mol. terr. fluy. comarca Gerona (1886), p. 38. Girona (Chía), (Aguilar-Amat), 3 exemplars. 130. Segmentina nitida (Miúller) Planorbis nitidus Múller, Verm. terr. Auv. hist., II (1774), p. 163. Segmentina nitida Fleming, in Edimb. Encyd. XII (1830). — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), p. 54: Id., XIII (1920), P. 203. T008 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (176) Girona (Vayreda). Lladó (Bofill i Haas), 1 exemplar. 131. Aneylus simplex (Buchoz) Lepas simplex Buchoz, in Aldrovandi, Lothr. (1771), p. 236. Ancylus (Ancylus) simples Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 50. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII (1920), p. 204. . simplex Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 13. — Sal- vafió, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 117. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 19. — S. Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), P. 55. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, HI (1917), P. 547. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 47: Id., X (1920), P. 54: Id., XII (1920), P. 65. . fuviatilis Morer, Hist. Camprodón (1879), p. 33. — Chía, Mol. terr. fluv. comarca Gerona (1886), p. 40, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 60. A. fluviatilis var. capuloides Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 64. h ix A. capuloides Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 547. A. jamií Servain, Moll. Esp. Port. (1880), p. 135. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 117. — Chía, Mol. terr. agua" dulce prov. Gerona (1893), P. I9. A. fluviatilis var. costatus Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 64. A. costulatus Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 27. A. gibbosus Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 117. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. I9. A. viparius Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 04. Boca del Besòs (Bofill), molts exemplars, (Chía). Santa Coloma de Gramanet (Bofill), 4 exemplars. Montcada (S. Maluquer). : Caldes de Montbuy (Bofill), molts exemplars. Sant Feliu de Codines (Maluquer). Sant Miquel del Fay (Haas), 1 exemplar. La Garriga del Vallès (Bofill), molts exemplars. Llavaneres (Bofill), 12 exemplars. Calella (Martorell), molts exemplars. (177) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat I009 Pineda (Bofill), molts exemplars. Sant Hilari Sacalm (Bofill), molts exemplars. Gualba (Bofill), 7 exemplars. Santa Fe del Montseny (Bofill), molts exemplars, (Haas), 5 exemplars. Girona ( Chía), (Cazurro), molts exemplars. Cassà de la Selva (Font Quer), 6 exemplars. Riera d'Ossor (Bofill), 7 exemplars. Ripoll (Chía). Vall de Ribes (Bofill), molts exemplars. Camprodon (Martorell), 9 exemplars, (Morer, Chía, Servain), (Bofill), 2 exemplars. Font de la Collada Verda, a 1,580 m. alt. (Haas), molts exemplars. Olot (Vayreda, Chía), (Rosals), 7 exemplars. La Canya d'Olot (Salvanà, Chía). Ridaura d'Olot (Salvafià, Chía). Sant Martí Sasserra, prop Lladó (Vayreda). 132. Caryehium minimum Múller Verm. terr. fiuv. hist., IL (1774), P. 225. — Bofill, Crón. Cient. Barce- lona, II (18790), p. 155. — Morer, Hist. Camprodón (1879), P. 33. — Chía, Mol. terr. fluv. comarca Gerona (1886), p. 41, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 13. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 62 — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 115. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. Io: Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 59. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 47: Id., XIII (1920), p. 206. Boca del Besòs (Martorell), molts exemplars, (Bofill, Chía), (Aguilar-Amat), 3 exemplars. La Garriga del Vallès (Bofill), molts exemplars. Poble de Montseny (Bofill), 4 exemplars. 13 IOIO Junta de Ciències Naturals de Barcelona (178) Girona (Chía), (Aguilar-Amat), 6 exemplars. Camprodon (Morer, Chía), (Bofill), 4 exemplars. Olot (Salvafià, Chía), (Rosals), molts exemplars. La Pinya d'Olot (Salvafià). Lladó (Bofill i Haas), 2 exemplars. 133. Alexia firmini (Payreaudeau) Auricula fivmini Payreaudeau, Moll. Corse (1820), p. 105, làm. 5, figs. 9, Io. Alexia firmini Bourguignat, Mal. Algér., II (18064), p. 143, làm. 8, figs. 40-44. Estartit (Rosals), 1 exemplar. Segons nostres antecedents, aquesta espècie no ha sigut citada de la costa catalana. 134. Alexia myosotis (Draparnaud) Auricula myosotis Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 53: Hist. moll. France (1805), P. 50, làm. 3, figs. 16, 17. Alexia myosotis Mòrch, Cat. Yoldi (1852), p. 38. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), p. 50. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 540. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII (1920), p. 206. Torroella de Montgrí (Rosals). Empòries (Bofill). Llansà (Rosals). 135. Alexia micheli (Mittre) Auvicularia micheli Mittre, Rev. mag. Zool. (1842), p. 66. Alexia micheli Bourguignat, Mal. Algér., II (1864), p. 140, làm. 8, figs. 34-39. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1017), p. 546. A. quadridentata Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 546. (179) A. Bofúll, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat IOII Empòries (Bofill). Tampoc aquesta espècie havia sigut citada de la costa cata- lana. La denominació de quadridentata Aguilar amb que Bofill la cita és d'un nom manuscrit, sinònim de micheli. 136. Ericia elegans (Miller) Nerita elegans Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), p. 177. Evicia elegans Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 48, Id., X (1920), P. 54: Id., XII (1920), p. 66: Id., XIII (1920), p. 206. Cyclostoma elegans Chía, Mol. terr. fluv. comarca Gerona (1886), P 41. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), pp. 118-123: Flora y fauna Mataró (1889), p. 87. — Bofill, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 3.2 ép., II (1898), p. 337. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII (1912), p. 55. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII (1912), p. Ior. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), P. 59. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), p. 48. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), PP. 547, 585, 588. — Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII (1918), p. 88. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), P. 5I. Cyelostomus elegans Gomis, Butll. Ass. Exc. Cat., I (1878-79), P. 171. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 155. — Morer, Hist. Camprodón (1879), p. 33. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 291. Horta (Aguilar Amat), 8 exemplars. Boca del Besòs (Bofill). Sabadell (Bofill), 4 exemplars. Castellar del Vallès (Bofill), 4 exemplars. Caldes de Montbuy (Bofill), 7 exemplars. Turó de Solanes, prop Sant Feliu de Codines (Bofill), ro exemplars. Sant Miquel del Fay (Bofill), 6 exemplars, (Haas), 8 exem- plars. La Garriga del Vallès (Bofill), molts esxemplars. Ametlla del Vallès (Bofill), molts exemplars. r— IOI2 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (180) Bertí del Vallès (Bofill), 1 exemplar. Centelles (Bofill), 6 exemplars. Collsuspina (Sagarra), 2 exemplars. Masnou (Barrera), (Museu de Catalunya), 3 exemplars. Vilassar de Mar (Aguilar-Amat), 3 exemplars. Mataró (Salvafià). Santa Cristina de Lloret (Bofill), 1 exemplar. Banyoles (Bofill), 2 exemplars. Girona (Chía), (Bofill), 6 exemplars, (Cazurro), Ir exem- plars, (Rosals). l Montesquiu (Gomis): (Aguilar-Amat), 4 exemplars. Gombreny (Haas), 6 exemplars. Vall de Ribes (Maluquer), (Bofill i Aguilar-Amat), molts exemplars. Ribes (Rosals). Camprodon (Morer, Chía), (Haas), 1 exemplar. La Escala (Bofill). . Empòries (Bofill), molts exemplars. Besalú (Bofill), molts exemplars. Castellfullit (Bofill), 1 exemplar. Sant Joan les Fonts (Bofill), 2 exemplars. Olot (Vayreda, Salvafià, Chía), (Bofill), 1 exemplar, (Ro- sals). Santa Margarita d'Olot (Bofill), 1 exemplar. Serra de Pujau, Olot (Salvafià). Lladó (Bofill i Haas), molts exemplars. Ericia sulcata (Draparnaud) (Làm. II, fig. 16) Cyclostoma sulcalum Draparnaud, Hist. moll. France (1805), p. sien làm. rs. de. 2: (181) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat I013 Palau Sacosta, prop Girona (Chía) in col. Bofill, 2 exem- plars subfòssils. La troballa d'aquesta espècie en el quaternari de la pro- víncia de Girona en una argila calcària, demostra que antigua- ment sa distribució geogràfica era més extensa, doncs en l'ac- tualitat no viu a Catalunya, trobant-se en canvi abundant a Provença. La figura que donem (làm. 2, fig. 16) dissiparà totes les dubtes de la classificació. 137. Pomatias obscurus esseranus Fagot (Làm. II, figs. 14 i 15) Pomaltas essevanus Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 197. P. obscurus essevanus Bofill, Haas i Aguilar Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 51, làm. 4, figs. 14, 15. — Bofill, i Haas Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 49, làm. 3, figs. 17, 18, Id., X (1920), P. 56, làm. 3, figs. 22-27, Id., XII (1920), P. 67, làm. 3, figs. 1-8, Id., XIII (1920), p. 212, làm. 4, figs. 3-8. P. obscurus var. Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 68. P. cvassilabris Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), pp. 289, 290. P. cvassilabvrum Morer, Hist. Camprodón (18790), P. 33. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 118. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 2T. P. bolosianus Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 119. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), P. 133. P. bolosianum Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 21, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 60. P. montserraticum Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI (r910), P. 567. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 60. P. bofilli Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 125. P. noguerae Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 108 (nomen nudum): Hist. malac. Pyr. franç. esp. (1892), p. 132. P. vipacurcicus Bofill, Act. Mem. I Cong. Nat. Esp. Zaragoza (1909), p. 204. P. alopioides Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V (1905), pp. 140, 143. P. ovganiacus Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V (1905), PP. 140, 143. IOI4 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (182) Girona (Cazurro), 12 exemplars. Cova de Rocafera, prop Girona (Faura). Besora (Bofill), 3 exemplars. Gombreny (Haas), molts exemplars. Montgrony (Maluquer), molts exemplars. Vall de Ribes (Maluquer), (Bofill i Aguilar-Amat), molts exemplars. Ribes (Bofill, Chía). Camprodon (Morer, Bofill, Salvafià, Chía). Serra de Navà, prop Camprodon, a 1,150 m. alt. (Haas), molts exemplars. Olot (Martorell), 2 exemplars, (Chía), (Bofill), molts exem- plars, (Aguilar-Amat), 12 exemplars. Pla Traver, d'Olot (Salvafià), (Rosals), 10 exemplars. Santa Magdalena de Puigsacalm (Vayreda, Salvafià, Fagot), (Bofill), molts exemplars. Costabona d'Olot (Salvafià, Fagot). Salt de Sallent d'Olot (Salvafià). Serra del Corb d'Olot (Salvafià). Finestres d'Olot (Salvafià). Collsacabra, Olot (Bofill), molts exemplars. Figueres (Martorell), 1 exemplar. Basegoda (Vayreda), molts exemplars. El Pomatias bolosianus de què donem la figura (làm. 2, figs. 14 i 15) és, per nosaltres, absolutament sinònim de P. obs- Curus esseranus. En quant a les altres denominacions amb què aquesta espè- cie ha sigut citada en la regió, pot veure's ço que hem dit en nostre estudi sobre la fauna malacològica de la conca del Llo- bregat. i (183) 4. Bofull, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat IOI5 138. Pomatias obscurus martorelli Bourguignat (Làm. II, figs. 10-13) Pomatias martorelli Bourguignat in Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), P. 144. P. obscurus martovelli Bofill i Haas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII (1918), p. 170, Treb. Mus. Ciénc. Nat. Barcelona, XIII (1920), p. 209, làm. 3, figs. 29-38, làm. 4, figs. I, 2. . Mspanicus Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 144. . montserraticus Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), P. 51: Hist. malac. Pyr. franç. esp. (1892), P. 129 (nomen nudum). . labvosus VVesterlund, Fauna pal. Binnenconch., V (1885), P. 117. . Sp. Bofill, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 3.2 ép., II (1898), pp. 336, 337. . Sancti-lauventii Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 548. RJ JR) ts Castellar del Vallès (Bofill), molts exemplars. Caldes de Montbuy (Bofill), molts exemplars. Turó de Solanes, prop de Sant Feliu de Codines (Bofill), molts exemplars. Bofill ha citat aquesta forma amb el nom de P. sancti- laurenti", momen mudum: no ofereix cap diferència amb la forma bourguignatiana, com pot veure's amb la fig. I0-I3, làm. 2 d'aquest treball. Es idèntic en totes les vessants de Sant Llorenç del Munt. 139. Acme polita (Pfeiffer) Acicula polita L. Pleitler, in VVeigmann Archiv. (1841), p. 226. Acme polita Paladilhe, Nouv. miscel. malac. (1868), p. 74, làm. 4, figs. 1-3. Santa Magdalena d'Olot (Rosals), 2 exemplars. Espècie i gènere no citats encara a Catalunya. IOIÓ Junta de Ciències Naturals de Barcelona (184) 140. Bythinia tentaculata (Linné) Helix tentaculata Linné, Syst. Nat., ed. X (1758), P. 774. Bythinia tentaculata Moquin-Tandon, Hist. moll. France, II (1855), p. 528, làm. 39, figs. 23, 24. — Chía, Mol. terr. fluy. comarca Gerona (1880), p. 41. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 30. — Chía, Fauna mal.prov. Gerona (1919), p. 61. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), pp. 40, 50. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), p. 530. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII (1920), p. 215. B. tentaculata var. producta Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 530. Malgrat (Martorell), 5 exemplars. Estartit (Rosals). Banyoles (Martorell), molts exemplars, (Bofill), molts exem- plars, (Rosals), molts exemplars, (Haas), molts exemplars. Girona (Chía), (Bofill), molts exemplars: (Cazurro), molts exemplars. La Escala (Bofill), 4 exemplars, (Rosals), molts exemplars. Empòries (Bofill), 8 exemplars. Armentera (Vayreda). Olot (Vayreda). Ciurana (Rosals). Cadaqués (Rosals), molts exemplars. Llansà (Rosals). 141 Amnicola similis (Draparnaud) (Làm. II, figs. 17-26) Cyelostoma simile Draparnaud, Hist. moll. France (1805), p. 34, làm. 1, HS S: Amnicola similis Servain, Et. moll. Esp. Port. (1880), p. 147. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 14. — Fagot, Hist. mal. Pyr. íranç. esp. (1892), p. 138. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (185) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat IOI7 (1910), p. 61. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P: 530. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII (1920), p. 215, làm. 4, figs. 21-28 i 31-54. Amnicola spirata Paladilhe, Rev. mag. Zool., 2.2 ser., XXI (1809), p. 231, làm. 19, figs. 10, 1r. — Servain, Et. moll. Esp. Port. (1880), p. 148. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 139. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 21. — Haas, Nachr. BI. deutsch. mal. Ges. (1915), p. 7. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1910), p. 61. — Haas, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), pp. 18, 29. A. similis spivata Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), P. 58, làm. 3, figs. 28-30, Id., XII (1920), p. 69, làm. 3, figs. Q-IO. Cyclostoma anatimum Draparnaud, Hist. moll. France (1805), P. 37, làm. 1, figs. 24, 25. Amnicola anatina globulus Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, IX (1920), p. 50, làm. 3, figs. 19-20. 4. emiliana Salvatià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 119. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 21. — S. Malu- quer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 52. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 6r. . voigiana Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 55. . monjoi Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. I4. . compacta Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 139. . maceana Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 148. . vallensana Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2.2 ser., IV (1898), p. 83, làm. 5, fig. 23. A ha ha h Camp de la Bota (Bofill), molts exemplars, (Chía), (Rosals), molts exemplars. Boca del Besòs (Bofill), molts exemplars, (Chía, Maluquer). Montcada (S. Maluquer). Sardanyola (Martorell), molts exemplars. Sant Miquel del Fay (Haas), molts exemplars. Banyoles (Martorell), molts exemplars, (Paladilhe, Servain, Fagot, Chía), (Bofill), molts exemplars, (Haas), 3 exemplars. Girona (Chía, Fagot). Empòries (Bofill), molts exemplars. Havent tractat detingudament en nostre treball sobre la malacologia de la conca del Llobregat de la sinonímia d'aquesta espècie, creiem inútil insistir-hi. I018 Junta de Ciències Naturals de Bavcelona (186) En quant a 4. spirata Paladilhe, que s'ha descrit en vista d'exemplars de Banyoles, en donem la figura (làm. 2, figs. 17-26) d'exemplars que procedeixen d'aquesta localitat i corresponen a la descripció de Paladilhe. Salvafià (48, p. 119) cita Ammicola emiliana Paladilhe, de les localitats purament pirenenques Sant Privat d'Olot i Cam- prodon, i Chía (58, p. 21, II0, p. 61) repeteix aquestes indica- cions. Segurament no viu cap Ammucola en llocs tan munta- nyencs, i és de suposar que a Salvanà li ocorregué una confusió amb Bvyi/unella brevis veyniesii Dupuy, a la qual anem a referir sa citació. Els exemplars de 4. similis procedents de Sant Miquel del Fay són notables per llurs petites dimensions i llur closca com cristall. 142. Bythinella brevis reyniesii (Dupuy) Hydrobia reyniesit Dupuy, Hist. moll. France (1851), P. 507, làm. 28, fig. 6. Bythinella bvevis veyniesii: Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, IX (1920), p. 50, Id., X (1920), p. 59, làm. 3, figs. 31-33: Id., XII (1920), P. 70. . bvevis veyniesi Bofill, Haas i Aguilar- Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), P. 51. . veyniesi Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), p. 51. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 21. . veynesi Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 119. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 61. . brevis Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 120. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 140. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 21: Fauna mal. prov. Gerona (1916), P. 61. B. opaca Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 61. Bythinia opaca Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 30. Bythinella sp. Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), p. 79. Bythinia sp. Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), P. 31. Bythinella andovrensis Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), p. 78. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 142. Paludinella andorrensis Paladilhe, An. Sc. Nat., 6.2 ser., II (1875), P. 13. leer 88) (187) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilav-Amat IOI9 Bythinella andorrica Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 21, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 61. B. artiasensis Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 81. Vall de Ribes (Bofill), molts exemplars, (Chía, Fagot), (Bofill i Aguilar-Amat), molts exemplars. Ribes (Bofill), molts exemplars, (Fagot, Paladilhe). Muntanya de Taga, Ribes (Rosals), molts exemplars. Núria (Bofill), molts exemplars, (Chía), (Rosals), molts exemplars. Font de Can Tous, vessant sud del Coll de Tossa (Marto- rell), molts exemplars, (Bofill), molts exemplars. Camprodon (Martorell), molts exemplars, (Salvafià, Chía), (Bofill), molts exemplars. Llanàs (Salvafià). La Roca de Camprodon (Haas), 2 exemplars. Collada Verda, a 1,580 m. alt. (Haas), 12 exemplars. Olot (Martorell), molts exemplars, (Vayreda, Salvafià, Fa- got, Chía), (Bofill), molts exemplars. Prat de la Indiana d'Olot (Salvafià). Sant Martí de Riells, en Olot (Chía). Sant Privat d'Olot (Salvafià). Paladilhe (16, p. 13) cita també de Ribes Bythinella andor- vensis, de la qual hem tractat i donat icones en la Malacologia de la vall del Segre. Segons nostre criteri, la forma de la vall de Ribes no és B. andorrensis, sinó B. reymesii amb una angu- lositat dels dos últims anfractes més pronunciada que d'ordi- nari, però no tant com en la forma local andorrensts. La Ammcola emiliana citada per Salvafià (48, p. 109) com procedent de Sant Privat d'Olot i de Camprodon, és, com hem dit al tractar de l'espècie precedent, Bythinella brevis rey- mesit Dup. IO20 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (188) 143. Bythinella brevis persuturata nov. subsp. (Làm. II, figs. 27-30) Differt praecipue a Byíhinella brevis typica, atque ab aifine sua B. brevis reymiesit, anfractibus perconvexis et ideò sutura profundissima. — Specimen typus alt. 2í5, diam. 1'25 mill. attingit, proceditque ex fontibus prope Santa Fe in monte dicto Montseny. Font de l'Enrabiada, en la Garriga del Vallès (Bofill), 6 exemplars. Font prop de Santa Fe del Montseny (Bofill), molts exem- plars, (Haas), molts exemplars. Poble de Montseny (Bofill), molts exemplars. Font del riu Tordera, en Sant Marsal (Haas), 12 exemplars. Fonts del Gorc Negre, sota Sant Segimon (Haas), 10 exem- plars, (Pérez Acosta), 12 exemplars. L'exemplar tipus existeix en el Museu de Catalunya. Exem- plars co-tipus figuren també en el Museu SencRenberg, de Franc- fort. La forma típica ben caracteritzada viu en la muntanya del Montseny, amb exclusió d'altres de transició. Donem la figura del tipus i d'un altre exemplar també de Santa Fe (làm. 2, figs. 27-30). 144. Paludestrina acuta (Draparnaud) Cyclostoma acutum Draparnaud, Hist. moll. France (1805), P. 40, làm. I, fig. 23. Paludestrina acuta Paladilhe, Mon. Palud. (1870), p. 72. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 534. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII (1920), p. 218, làm. 4, figs. 17-20. (189) A. Boful, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat IO2I Paludestrina procerula Paladilhe, Rev. Mag. Zool., 2.a ser., XXI (1869), p. 323, làm. 10, figs: 24, 25. Empòries (Bofill), 6 exemplars. 145. Truncatella subeylindrica (Linné) Helix subcylindrica Linné, Syst. Nat., ed. X (1767), p. r248. Tvuncatella subeylindrica Sovverby, Ill, ind. (1859), làm. 16, fig. 12. T. subeylindvica var. laevigata Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 547. La Escala (Bofill), 1 exemplar. Cadaqués (Bofill), 1 exemplar, (Rosals), molts exemplars. Bofill ha citat aquesta espècie de Cadaqués com var. Jaevi- gata Risso de subeylindrica que creiem és sinònima de la mateixa subeylindvica. 146. Valvata piscinalis (Múller) Nervita piscinalis Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), p. 172. Valvata piscinalis Dupuy, Hist. moll. France (1851), P. 583, làm. 28, fig. 13. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 22, Fauna mal. prov. Gerona (1910), p. 62. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII (1920), p. 221, làm. 4, figs. 20, 30. V. piscinalis var. mubiensis Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2.2 ser., IV (1898), p. 84, làm. 5, fig. 26. Torroella de Montgrí (Chía). Girona (Cazurro), 1 exemplar. Ciurana (Chía), (Museu de Catalunya), 4 exemplars. 147. Valvata pulcehella Studer Gaertners natury. Anz. sehvveiz. Ges. (1820), p. 23. Valvata depressa C. Pieifier, Syst. deutsch., I (1821), p. ro0o, làm.4 fig. 33. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 5. 1022 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (190) Valvata covonadoi Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 120. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. OI. Boca del Besòs (Maluquer). Olot (Salvafià, Chía). No hem vist exemplars de cap d'aquestes localitats, si bé no és extraordinària allí la presència d'aquesta forma. La Valvata coronadoi descripta per Bourguignat (Moll. nouv., lit. ou peu conn., 12 déc. (1870), p. 53, làm. 4, figs. 5-8), procedent de Castella la Nova i citada d'Olot, per Salvafià Chía, ens sembla que no pot ésser més que V. pulchella Stud. 148. Valvata cristata Miller Verm. terr. fluv. hist., II (1774), P. 198. — Chía, Fauna mal. prov. Ge- rona (1916), p. 6r. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, XIII (1920), p. 221. Banyoles (Chía). Ciurana (Chía). 149. Theodoxia iluviatilis (Linné) Nervita fluviatilis Linné, Syst. Nat., ed. X (1758), P. 777. Theodoxia fluviatilis Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 22. Neritina fluviatilis Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 34. — Haas, Nachr. BI. deutsch. mal. Ges. (1915), P. 7. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 62. — Haas, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1910), PP. 18, 29. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1910), p. 50. Torroella de Montgrí (Chía, Rosals). Banyoles (Martorell), molts exemplars, (Bofill), molts exem- plars, (Chía), (Cazurro), 1 exemplar, (Rosals), molts exemplars, (Haas), molts exemplars. Girona (Chía). Ciurana (Chía). (191) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat 1023 150. Smaragdia viridis (Linné) Nevita viridis Linné, Syst. Nat. ed. XII (1789), p. 1254. — Hidalgo, Journ. de Conchyl. (1867), p. 398, Treb. Mus. Nac. Cienc. Nat., XXX (1917), P. 498. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 34. Smaragdia vividis Issel, Croc. Viol. (1878), p. 21. — Carus, Prodr. faun. Medit., II (1890), p. 264. Boca del Besòs (Martorell), 5 exemplars, (Bofill), 9 exem- plars. Mataró (Martorell, Hidalgo, Carus). Pineda (Hidalgo). 151. ÚUnio turtoni aleroni Companyo et Massot (Làm. III, figs. 2-7) Unio aleroni Companyo i Massot, Bull. Soc. Pyr. Or., VI (1845), P. 234, fig. 2. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. I2r. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 22. — Drouèt, Mem. Ac. Dijon, 4.2 ser., IV (1893-94), P. 59. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1910), p. 65. U. turtoni Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. r2r. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 22. — Drouèt, Mem. Ac. Dijon, 4.2 ser., IV (1893-94), P. 58. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 65. — Haas, An. Junta Cienc. Nat. Barce- lona, II (1917), p. 168. U. penchinatianus Bourguignat, Moll. nouv. lit. ou peu connus. (1865), PP. 141-160, làm. 25, figs. 1-7. — Robelt in Rossmàssier, Icon. (1876), p. 64. — Fagot, Hist. mal. Pyr. Íranç. esp. (1892), p. 152. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 22. — Drouèt, Mem. Ac. Dijon, 4.2 ser., IV (1893-94), p. 52. — Haas, Nachr. BI. deutsch. mal. Ges. (1915), PP. 7-9. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 65. — Haas, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), pp. I8-20, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), p. 169. U. moquinianus Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 22. — Drouèét, Mém. Ac. Dijon, 4.2 ser., IV (1893-94), p. 53. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 65. . piclorum Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), p. 51. . hispanicus Chía, Mol. terr. fiuy. comarca Gerona (1886), p. 42. SS va manta bla 1024 Junta de Ciències Natuvals de Bavcelona (192) Umio deshayesi Salvatià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 121. U. occidaneus Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 22. U. requieni Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 81. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov Gerona (1893), p. 22. — Drouèt, Mem. Ac. Dijon, 4.2 ser., IV (1893-94), P. 59. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 65. U. sp. Barnola, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XV (1915), P. 119. Riu Tordera, prop Tordera (Chía). Hostalrich (Chía), (Serradell), 2 exemplars, (Rosals), 3 exem- plars, (Aguilar-Amat), 1 exemplar. Torroella de Montgrí (Rosals), 5 exemplars. Ter, a Bordils (Bofill), 2 exemplars. Banyoles (Martorell), 4 exemplars, (Bourguignat, Fobelt, Drouèt, Chía, Fagot), (Rosals), 3 exemplars, (Cazurro), 1 exem- plar, (Aguilar-Amat), 1 exemplar, (Haas), molts exemplars. Sant Julià de Ramis (Barnola). Girona (Chía), (Bofill), 6 exemplars. Onyar, a Girona (Cazurro), 2 exemplars. Palol d'Onyar (Chía, Drouèt). Ter, a Girona (Bofill), 3 exemplars. Sant Martí de Llémana (Drouèét). Riera d'Ossor (Chía), (Bofill), 3 exemplars, (Aguilar-Amat), 2 exemplars. Anglès (Chía, Drouèét). Empòries (Martorell), 4 exemplars. Argelaguer (Salvafià, Chía, Drouèt). Castellfullit (Chía). Sant Jaume de Lierca, prop Olot (Salvanà, Drouèt). Olot (Salvafià, Chía, Drouét), (Bofill), 5 exemplars, (Aguilar- Amat), 1 exemplar. Afiuents del Fluvià (Chía). Castelló d'Empòries (Martorell), 2 exemplars, (Chía, Drouèt), (Maluquer), 3 exemplars. (193) A. Boful, F. Haas i J. B. de Aguilav-Amat IO25 Aquesta espècie no ofereix el mateix aspecte en totes les localitats, ja que s'adapta a les diferents respectives condicions en què viu. Exemplars recollits en el Ter prop de Bordils (làm. 3, fig. 7) no es distingeixen absolutament dels de aleron: típics del Rosselló, i altres de l'estany de Banyoles (làm. 3, figu- res 2-4) s'han adaptat tant a la vida lacustre, que des de molt temps se'ls ha considerat com una espècie independent (Uz:0 penchinatianus). Entre aquests dos extrems de modificació local es troben molts intermitjos menys pronunciats, com per exemple els d'a- daptació a la vida de torrent (Riera d'Ossor, làm. 3, fig. 5), o en aigies quasi estancades amb fons de fang (Empòries, làm. III, fig. 6). En quant a la nomenclatura, reunim totes les denominacions que s'han empleat per a designar exemplars de la nostra regió, baix les de furtoni aleroni Comp. i Mass., considerant-la com una forma local de U. turioni, particular del Rosselló i de la província de Girona: sa forma veina al nord és U. turtont re- quieni Mich., i al sud U. turtoni valentinus Rossm. 152. Rhombunio littoralis (Lamarcx) (Làm. III, fig. 8, làm. IV, figs. 1-8) Unio litíovalis Lamarcl, Anim. s. vert. (1835), P. 538, n.o 25. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 81. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 22. — Drouét, Mem. Ac. Dijon, 4.3 ser., IV (1893-94), P. 20. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 65. U. littoralis var. umbonatus Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 81. Rhombunio littovalis Haas, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), p. 1638. Unio vhomboideus Chía, Mol. terr. fiuv. comarca Gerona (1880), P. 42. — Salvafiàó, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), P. 127. 13 IO26 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (194) Unio subreniformis Bourguignat, Moll. nouv. lit. ou peu connus, 5.2 déc. (1865), p. 138, làm. 14, figs. 4-6. — Robelt in Rossmàssier, Icon. IV (1876), p. 04. — Anònim, Bull. Ass. Exc. Cat., III (1881), P. 72. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 81. — Fagot, Hist. mal. Pyr. iranç. esp. (1892), p. 152. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 22. — Drouèt, Mem. Ac. Dijon, 4.2 ser., IV (1893-94), P. 41. — Haas, Nachr. Bl. deutsch. mal. Ges. (1915), PP. 7-0. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 65. — Haas, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), pp. 18, 29. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), p. 51. — Haas, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), p. 169. Torroella de Montgrí (Martorell), 4 exemplars, (Chía, Drouèt), (Bofill), 1 exemplar, (Rosals), 3 exemplars. Riu Ter, a Bordils (Bofill), 2 exemplars. Banyoles (Martorell), 3 exemplars, (Bourguignat): (Bofill), molts exemplars, (Chía, Robelt, Fagot, Drouét), (Rosals), 4 exemplars, (Haas), molts exemplars. Girona (Chía, Drouèét), (Cazurro), 1 exemplar. Onyar, a Girona (Bofill), 2 exemplars, (Cazurro), I exem- plar. Riera de Llémana (Drouèt), (Bofill), 2 exemplars. Ciurana (Drouèt). Argelaguer, en el Fluvià (Rosals), 2 exemplars, (Aguilar- Amat), 1 exemplar. Tortellà (Salvafià, Drouét). Riera de Lierca (Salvafià). Olot (Bofill), 2 exemplars. Castelló d Empòries (Martorell), 2 exemplars, (Drouèt, Chía), (Aguilar-Amat), 2 exemplars. Cabanes, Empordà (Martorell), 3 exemplars. Pot aplicar-se a la present espècie ço dit tractant de l'an- terior respecte de sa variabilitat. Rh. httoralis viu en sa forma típica en l'Onyar, prop de Girona (làm. 3, fig. 8), en l'adaptada als torrents, en la riera (195) 4. Bofull, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1027 de Llémana (làm. 4, fig. I), i, finalment, en una forma la- custre en l'estany de Banyoles (làm. 4, figs. 2-8). Aquesta última localitat ha modificat de tal manera aquest Unio, que Bourguignat, suposant que es tractava d'una forma del Unio crassus, la descrigué com espècie amb la denominació de U. subrentformis, però les nostres figures comprovaran que es tracta solament d'una forma adaptada de U. littoralis i que no ha de tractar-se com espècie, com demostren ses formes joves, que corresponen perfectament a les joves de U. Llfforalis, ademés, solament un petit nombre dels exemplars adults de l'estany de Banyoles poden referir-se a les figures de U. sub- vemformis donades per Bourguignat, la major part representa totes les transicions entre aquesta figura i U. Litforalis normal. Hem designat els Rhombunios de la comarca com U. litto- talis LamcxX., ja que no ofereixen cap particularitat que permeti separar-los com forma local. Drouét (59, pp. 29 i 41) diu equivocadament que Torroella de Montgrí està en el Fluvià: sapigut és que està en el Ter. 153. Anodonta cygnea (Linné) (àm. TL tes (9n 3z3 làm DS er) Mvytilus cygneus Linné, Syst. Nat., ed. X (1758), p. 700. Anodonta cygnea Draparnaud, Hist. moll. France (1805), p. 134. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 82. — Haas, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), p. 108. . vartabilis Chía, Mol. terr. fluv. comarca Gerona (1886), p. 42. . ventvicosa Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 82. . Castvoiana Drouèt, Mem. Ac. Dijon, 4.2 ser., IV (1893-94), p. 76. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 65. . httovalis Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 22. — Drouèt, Mem. Ac. Dijon, 4.2 ser., IV (1893-94), p. 68. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 65. A. glaucina Drouèt, Mem. Ac. Dijon, 4.2 ser., IV (1893-94), P. 78. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1910), p. 65. a Hh À 1028 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (196) Anodonta mollis Drouèt, Mem. Ac. Dijon, 4.2 ser., IV (1893-94), P. 70. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona (1910), p. 65. A. lativostris Drouèt, Mem. Ac. Dijon, 4.2 ser., IV (1893-94), P. 09. Tordera, en Tordera (Drouèt). Ullastret (Bofill), 2 exemplars. Girona (Chía, Drouet), (Bofill), 1r exemplar. Onyar, a Girona (Chía, Drouèt). Palol d'Onyar (Chía, Drouèt). Empòries (Martorell), 1 exemplar. Castelló d'Empòries (Martorell), 3 exemplars, (Chía, Drouèt), (Rosals), 4 exemplars. Drouét (59, p. 70) cita Anodonta cygnea baix la denomi- nació de 4. castroi de l'estany de Banyoles, referint-se a una dada subministrada per Macho, Chía (río, p. 75) repeteix aquesta citació, solament amb dubte, i nosaltres, després d'una detinguda investigació en l'esmentat estany de Banyoles, feta per Haas en 1914, estem absolutament segurs de que allí no hi viu cap Anodonta i que, per tant, ha de fer-se omissió de la citació de Drouèt. Després dels estudis efectuats en els últims anys sobre la biologia de les Nàyades i el canvi a la sistemàtica del grup, degut als esmentats estudis, ens sembla innecessari explicar perquè ens hem decidit a reunir amb el nom de 4. cygnec totes les Anodontes de la regió que ens ocupa. Copiem de les figures originals de Drouét en ses Unionidae de l'Espagne totes les formes que aquest autor cita de la nostra regió, o sigui: Anodonta glaucina (làm. 2, fig. 32), A. latiro- stris (làm. 2, fig. 31) i 4. molls (làm. 3, fig. I). 154. Sphaerium corneum (Linné) Tellina comea Linné, Syst. Nat., ed. X, I (1758), p. 678. Sphacrium comeum Scopoli, Intr. ad Hist. Nat. (1777), p.398. — Sal. (197) A. Boful, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1029 valià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 120. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 148. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 22, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 00. Sphaerium (Sphaerium) commeum Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII (1920), p. 222. Cyelas comnea Morer, Hist. Camprodón (1870), p. 33. — Chía, Mol. terr. fluy. comarca Gerona (1886), p. 41. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), P. 77. Boca del Besòs (Martorell), 4 exemplars, (Bofill), II exem- plars. La Garriga del Vallès (Bofill), 13 exemplars. Calella (Martorell), 4 exemplars. Girona (Chía, Fagot). Camprodon (Morer, Salvafià, Chía). Olot (Chía). La Canya, prop Olot (Salvafià). Sant Privat d'Olot (Salvaiià). 155. Musculium lacustre (Miller) Tellina lacustris Múller, Verm. terr. uv. hist., IL (1774), P. 204. Musculium lacustre Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII (1920), p. 222. Sphaerium lacustre Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 22, Fauna mal. prov. Gerona (1910), p. 66. S. lacustre var. hispanicum Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), P. 22. Cvyclas calyculata Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), P. 77. Boca del Besòs (Martorell), 8 exemplars. Badalona (Bofill), 2 exemplars. Sant Pere de Vilamajor (Aguilar-Amat), 7 exemplars. La Bisbal (Chía). Chía (58, p. 22) cita de La Bisbal, a més del tipus d'aquesta espècie, també la var. hispanica Bourguignat (Sphacrium his- panmicum: Bourguignat, Moll. nouv., litt. ou peu conn., XII déc, 1030 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (198) (1870), p. 53, làm. 4, fig. 20 i 21), dels contorns de Madrid, que a nosaltres sembla sinònim del tipus. 156. Pisidium amnicum (Múller) Tellina amnica Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), P. 205. Pisidium casertanum Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 77. P. amnicum Jenyns, Trans. Cambridge, IV (1832), p. 309, làm. 19, fig. 2. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), P. 59, Id., XIII (1920), p. 222. Camp de la Bota, Barcelona (Bofill), 10 exemplars. Boca del Besòs (Martorell), molts exemplars, (Bofill), 8 exemplars. Sant Miquel del Fay (Haas), 9 exemplars. Camprodon (Bofill), 3 exemplars. 157. Pisidium casertanum (Poli) Cardium casertanum Poli, Test. utr. Siciliae, I (1791), p. 65, làm. 16, ga: Pisidium casertanum Stelfox, Journ. of conch. XV (1918), p. 293, làm. 9, figs. 27-30. — Chía, Mol. terr. fluv. comarca Gerona (18806), p. 41. — Maluquer, Butll.Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 55. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), P. 50: Id., XIII (1920), p. 223. P. caserianum Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p. 225 Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 66. Pysidium cagertanum Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), DI21. Boca del Besòs (Maluquer). Arbúcies (Bofill), 10 exemplars. Montsoliu (Vayreda). Girona (Chía), (Cazurro), 1 exemplar. Camprodon (Vayreda, Salvafià, Chía). Olot (Chía). (199) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat 1031 La Pinya d'Olot (Salvafià). Lladó (Vayreda), (Bofill i Haas), 4 exemplars. 158. Pisidium obtusale (Lamarci) Cyclas oblusalis LamarcE, Hist. anim. s. vert., X (1818), p. 550. Pisidium obtusale VVoodivard, Brit. Pis. (1913), p. 119, làm. 2, fig. IO, làm. 30. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), p. 52. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII (1920), p. 225. Vall de Ribes (Rosals). No hem vist exemplars que podrien comprovar aquesta citació, no és impossible la presència d'aquest Pisidium en la vall de Ribes. 159. Pisidium henslovanum (Sheppard) Tellina henslovana Sheppard, Trans. Linn., XIV (1823), PP. 149, 150. Pisidium henslomvanum Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona (1893), p 22, Fauna mal. prov. Gerona (1916), p. 66. Ciurana (Chía). Tampoc hem vist material autèntic d'aquesta espècie. 160. Pisidium subtruncatum Malm Gòtebergs R. Vet X Vitt. Samh. Handl., III (1855), p. 92 (fig. en el texte). — VVoodvard, Cat. brith. spec. Pisidium (1913), p. 84, làm. 2, fig. 3, làm. 22. Sardanyola (Martorell), 5 exemplars. Segons creiem, aquesta espècie no s'havia citat mai a Es- panya. (201) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1033 FAUNULES DE LES LOCALITATS I. RIERA D'HORTA I BESÒS HORTA, SANT GENÍS DELS AGUDELLS, CAMP DE LA BOTA, SANT GERONI DE LA MURTRA, MUNTANYA DEL CARMELO I SANT MARTÍ DE PRO- VENÇALS. Testacella companyonit Dup. Puncium pygmaeum Stud. Sphyradium muscorum Drap. Helix (Xevophila) variabilis Drap. . (Xevophila) arigonis Rossm. . (Candidula) siriata barcinensis Bgt. . (Candidula) striata betulonensis Bof. (Candidula) conspurcata Drap. (Candidula) murcica penchinati Bgt. (Cochlicella) conoidea Drap. (Carthusiana) cavthusiana Mill. ( Vallonia) pulchella Múll. . (Vallonia) costata Mill. (Pseudotachea) splendida Drap. . (Avchelix) punctata Mill. Chondvula quadridens Mill. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Granopupa) granum Drap. Vertigo Pyomaea Drap. Acanthinula aculeata Mill. Aseca (Gomphroa) boissii Dup. Fevussacia folliculus Gron. Succinea elegans Risso. Planorbis (Tropidiscus) carinatus Mill. Pl. (Gyraulus) glaber Jetít. Ericia elegans Mill. Amnicola similis Drap. Pisidium amnicum Múll. Boca pEL BESÒS (Sant Andreu de Palomar) Milax gagales Drap. Hyalinia (Polita) glabra harlei Fag. 1034 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (202) Hyalinia (Polita) nitidula Drap. Hyal. (Polita) lucida Drap. Hyal. (Zonitoides) nitida Mill. Hyal. (Vitrea) crystallina Mill. Hyal. (Vitrea) pseudohydatina Bgt. Euconulus fulvuus Mill. Punctum pygmaeum Stud. Pyvamidula (Patulastra) micropleura Pag. P. (Gonyodiscus) rotundata rotundata Mill. Sphyradium muscorum Drap. Helix (Xerophila) maritima Drap. (Xerophila) arigonis Rossm. (Candidula) striata barcinensis Bgt. (Candidula) conspurcata Drap. (Trochula) conica Drap. (Cochlicella) conoidea Drap. (Cochlicella) barbara L. (Cochlicella) acuta Mill. (Theta) strigella vuscinica B8t. (Carthusiana) carthusiana Mill. (Vallonia) pulchella Mill. (Vallonia) costata Mill. Chondrula quadridens Múll. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) avenacea Brug. P. (Granopupa) granum Drap. Orcula cylindrica Mich. Pupilla (Pupilla) muscorum L. P. (Lauria) cvlindracea Costa. Vevtigo antivertigo Drap. V. pvemaea Drap. V. moulinsiana Dup. Clausilia (EEuemicia) crenulata penchinati B8t. Cl. (Ruemicia) rugosa Drap. Zua subeylindrica L. Fevussacia folliculus Gron. Caecilioides acicula Múll. Succinea elegans Risso. S. pfeiffevi Rossm. Lymnaea (Radix) limosa L. L. (Stagnicola) palustris Mill. L. (Galba) truncatula Mill. Bullinus contorius Mich. Physa (Physa) acuta Drap. Planorbis (Tropidiscus) carinatus Mill. Pl. (Tropidiscus) umbilicatus Múll. SO GOGOEEO GS — me. (203) 4. Bofull, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat Planorbis (Gyraulus) glater Jetir. Pl. (Armiger) cristatus L. Ancylus simples Buch. Carychium minimum Miúll. Evicia elegans Múll. Amnicola similis Drap. Valvata pulchella Stud. Smaragdia vividis L. Sphaerium comeum L. Musculium lacustre Múll. Pisidium amnicum Múll. P. casertanum Poli. SANT ADRIÀ DE BESÒS Testacella haliotidea Drap. Hyalinia (Zonitoides) nítida Mill. Pyramidula (Gonyodiscus) rotundata votundata Múll. Sphyradium muscorum Drap. SANTA COLOMA DE GRAMANET Hyalinia (Polita) lucida Drap. Hyal. (Zonitoides) nítida Múll. Helix (Xerophila) variabilis Drap. . (Xerophila) maritima Drap. (Xerophila) arigonis Rossm. (Candidula) stviata barcimensis Bgt. (Candidula) striata betulonensis Bof. (Candidula) conspurcata Drap. (Cochlicella) acuta Mill. (Carthusiana) carthusiana Múll. (Caracollina lenticula Fér. . (Pseudotachea) splendida Drap. (Euparypha) pisana Mill. Chondrula quadridens Mill. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Granopupa) granum Drap. Fevussacia folliculus Gron. Caecilioides acicula Múll. Ancylus simplex Buch. SANT ANDREU DE PALOMAR Pyvamidula (Patulastra) micropleura Pag. Helix (Trvochula) conica Drap. a me a a a a me tr 1035 1036 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (204) Helix (Tachea) nemovalis LL. H. (Cryptomphalus) aspersa Mill. H. (Eobania) vermiculata Múll. Pupilla (Pupilla) muscorum L. MONTCADA Agviolimax agrestis L. Hyalinia (Zonitoides) nitida Mill. Helix (Xerophila) variabilis Drap. . (Xerophila) avigonis Rossm. . (Trochula) conica Drap. . (Cochlicella) barbara L. . (Theba) sirigella vuscinica Bet. . (Carthusiana) carthusiana Mill. . (Cryptomphalus) aspersa Múll. . (Ecbania) vermiculata Mill. . (Euparypha) pisana Mill. Succinea elegans Risso. Lymnaea (Radix) limosa L. L. (Stagnicola) palustris Mill. Ancylus simplex Buch. Amnicola similis Drap. Roca aneegaagegtages SANT CUGAT DEL VALLÈS Agviolimax agrestis LL. Helix (Theba) stvigella vuscinica Bgt. H. (Carthusiana) carthusiana Mill. H. (Pseudotachea) splendida Drap. H. (Tachea) nemorvalis L. H. (Avchelix) punctata Mill. Chondmula quadridens Múll. Pupa (Modicella) polyodon Drap. Clausilia (Fuzmicia) cvenulata penchinati Bgt. SARDAN YOLA Succinea elegans Risso. Lymnaea (Radix) limosa L. Amnicola similis Drap. Pisidium subtvuncatum Malm. SABADELL Helix (Xevophila) variabilis Drap. H. (Candidula) conspurcata Drap. (205) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1037 Helix (Pseudotachea) splendida Drap. H. (Tachea) nemoralis L. Evicia elegans Mill. CASTELLAR DEL VALLÈS Hyalinia (Polita) lucida Drap. Pyvamidula (Pyramidula) vupestris Stud. Helix (Candidula) striata barcinensis B8gt. . (Candidula) striata belulonensis Bof. . (Candidula) conspurcata Drap. (Candidula) murcica penchinati Bgt. (Candidula) vugosiuscula monistrolensis Fag. (Carthusiana) cavthusiana Múll. (Vallonia) pulchella Mill. (Chilotrema) lapicida andorrica Bgt. (Pseudotachea) splendida Drap. (Cryptomphalus) aspersa Mill. . (Avchelix) punctata Mill. (Eobania) vermiculata Múll. Buliminus (Ena) obscurus Mill. Chondvula quadvidens Mill. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) megacheilos goniostoma Rstr. P. (Modicella) avenacea Brug. P. (Granopupa) granum Drap. Rumina decollata L. Evicia elegans Mill. Pomatias obscuvus martorelli Bgt. RGE GG GES SANTA PERPÈTUA DE LA MOGUDA Euconulus fulvus Múll. Helix (Theba) strigella vuscinica B8t. Caecilioides acicula Múll. SANTIGA DEL VALLÈS Helix (Xerophila) avigonis Rossm. CALDES DE MONTBUY, AMB EL FARELL Hyalinia (Polita) pura courguini Bgt. Hyal. (Polita) lucida Drap. Pyvamidula (Pyramidula) vupestris Stud. Helix (Candidula) striata betulonensis Bot. 1038 Junta de Ciències Naiuvals de Barcelona (206) Helix (Theba) strigella vuscinica Bgt. . (Carthusiana) carthusiana Mill. . (Vallonia) costata Múll. . (Chilotvema) labpicida andovrica B8t. . (Pseudotachea) splendida Drap. (Tachea) nemoralis L. (Cryplomphalus) aspersa Mill. (Archelix) punctata Mill. Chondrula quadridens Múll. Pupa (Modicella) megacheilos goniostoma Rstr. Succinea pfeifferi Rossm. Lymnaea (Radix) limosa L. Ancylus simplex Buch. Evicia elegans Mill. Pomattas obscuvus martorelli Bgt. ELS SANT FELIU DE CODINES, AMB EL TURÓ DE SOLANES Pyvamidula (Pyvamidula) vupestris Stud. Helix (Candidula) siviata betulonensis Bof. H. (Carthusiana) carthusiana Múll. H. (Pseudotachea) splendida Drap. H. (Cryptomphalus) aspersa Múll. H. (Archelix) punctata Múll. H. (Eobania) vermiculata Múll. Chondvula quadvidens Múll. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) bvaunii Rossm. P. (Modicella) megacheilos goniostoma Rstr. Rumina decollata L. Lymnaea (Radix) limosa L. L. (Galba) truncatula Múll. Physa (Physa) acuta Drap. Ancylus simplex Buch. Evicia elegans Múll. Pomattas obscurus mavltorelli Bgt. GALLIFA Helix (Candidula) stviata betulonensis Bof. Pupa (Modicella) megacheilos goniostoma Estr. SANT MIQUEL DEL FAY Hyalinia (Polita) lucida Drap. Hvyal. (Vitrea) crystallina Múll. (207) A. Bofúl, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat 1039 Euconulus fuluus Mill. Punctum pyemaeum Stud. Pyramidula (Pyramidula) vupestris Stud. P. (Gonyodiscus) vrotundata rotundata Múll. Helix (Xevophila) arigonis Rossm. . (Candidula) stviata barcinensis B8gt. . (Candidula) conspurcata Drap. . (Candidula) murcica penchinati Bgt. . (Candidula) vugosiuscula monistrolensis Fag. . (Theba) stvigella vuscinica Bgt. (Carthusiana) carthusiana Mill. (Fvuticicola) sevicea martorelli Bgt. (Vallonia) pulchella Mill. (Vallonia) costata Múll. (Chilotrema) lapicida andovrica B8t. (Chilostoma) comea Drap. (Pseudotachea) splendida Drap. (Tachea) nemoralis L. (Cryptomphalus) aspersa Mill. (Arvchelix) punctata Múll. (Eobania) vermiculata Mill. Chondrula quadridens Múll. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) braunii Rossm. P. (Modicella) megacheilos goniostoma Rstr. P. (Gvanopupa) granum Drap. Ovcula cylindrica Mich. Pupilla (Pupilla) muscorum LL. Claustlia (Euemicia) nigricans Pult. Rumina decollata L. Azeca (Gomphroa) boissi Dup. Fevussacia folliculus Gron. Succinea putris L. Lymnaea (Radix) limosa L. L. (Galba) tvuncatula Mill. Planorbis (Gyraulus) glaber Jefít. Ancylus simples Buch. Evicia elegans Mill. Amnicola símilis Drap. Pisidium amnicum Mill. SUR SS GRES SS GO aa MONTMELÓ Helix (Xerophila) variabilis Drap. H. (Xerophila) marítima Drap. H. (Xerophila) arigonis Rossm. TO40O Junta de Ciències Naturals de Barcelona (208) Helix (Cryptomphalus) aspersa Múll. H. (Euparypha) pisana Mill. SANT PERE DE VILAMAJOR Hyalinia (Polita) glabra harlei Fag. Helix (Candidula) conspurcata Drap. H. (Fruticicola) sericea martorelli Bet. Lymnaea (Radix) limosa L. L. (Galba) tvuncatula Múll. Musculium lacustre Mill. GRANOLLERS Helix (Eobania) vermiculata Mill. LA GARRIGA I AMETLLA DEL VALLÈS Pyvamidula (Gonyodiscus) votundata rotundata Mill. Helix (Xerophila) variabilis Drap. . (Xerophila) avigonis Rossm. . (Candidula) conspurcata Drap. . (Trochula) conica Drap. . (Cochlicella) acuta Múll. (Theba) strigella vuscinica Bgt. (Carthusiana) cavthusiana Mill. (Chilotrema) lapicida andorvica Bgt. (Pseudotachea) splendida Drap. (Tachea) nemoralis L. (Cryptomphalus) aspersa Mill. (Archelix) punctata Múll. (Eobania) vermiculata Mill. Pupa ( Modicella) polyodon Drap. Lymnaea (Galba) truncatula Mill. Ancylus simplex Buch. Carychium minimum Mill. Evicia elegans Múll. Bvythinella brevis persuturata Bof., Haas et Aguil. Sphaerium comeum L. Es BERTÍ DEL VALLÈS Helix (Xevophila) arigonis Rossm. H. (Chilotrema) lapicida andorrica B8t. H. (Tachea) nemoralis L. Chondrula quadridens Múll. (209) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) bvaunii Rossm. P. (Modicella) megacheilos goniostoma Rstr. P. (Granopupa) granum Drap. Oreula cylindvica Mich. Clausilia (Ruzmicia) nigricans Pult. Rumina decollata L. Evicia elegans Mill. TAGAMANENT Sphyradium muscorum Drap, Helix (Candidula) conspurcata Drap. H. (Fruticicola) sevicea martorelli Bgt. H. (Vallonia) pulchella Mill. H. (Vallonia) costata Mill. Pupilla (Pupilla) muscorum LL. Lymnaea (Galba) tvruncatula Mill. AVYGUAFREDA Pupa (Modicella) bvaunii Rossm. P. (Granopupa) granum Drap. Evicia elegans Mill. CENTELLES Helix (Xerophila) variabilis Drap. . (Xerophila) arigonis Rossm. (Candidula) striata bavcinensis Bgt. (Candidula) murcica penchinati Bgt. (Cavthusiana) cavthusiana Mill. (Fvuticicola) sevicea martovelli B8gt. (Chilotrema) lapicida andovrica Bgt. (Pseudotachea) splendida Drap. (Tachea) nemoralis L. Chondrula quadvidens Mill. Pupa (Modicella) polvodon Drap. P. (Modicella) bvaunii Rossm. P. (Modicella) megacheilos goniostoma Rstr. P. (Granopupa) granum Drap. Orveula cylindvica Mich. Clausilia (uemicia) vugosa Drap. Rumina decollata L. Lymnaea (Radix) limosa L. Evicia elegans Múll. as 14 IO4 I IO42 Jumta de Ciències Naturals de Barcelona COLLSUSPINA Pupa (Modicella) polyodon Drap. Orcula cylindrica Mich. Evicia elegans Múll. CASTELLTERSOL Pupa (Modicella) braunii Rossm. II. LITORAL INFERIOR I TORDERA BADALONA Helix (Xerophila) variabilis Drap. H. (Candidula) striata betulonensis Bof. H. (Pseudotachea) splendida Drap. Lymnaea (Radix) limosa L. L. (Stagnicola) palustris Mill. Physa (Physa) avuta Drap. Musculium lacustre Múll. MONTGAT Leucochroa candidissima Drap. Helix (Xerophila) variabilis Drap. H. (Carthusiana) carthusiana Múll. H. (Chilotrema) lapicida andovrica B8gt. H. (Pseudotachea) splendida Drap. H. (Euparypha) pisana Mill. MASNOU, TEYÀ, VALLROMANES Helix (Xevophila) variabilis Drap. H. (Xerophila) avigonis Rossm. H. (Candidula) conspurcata Drap. H. (Carthusiana) carthusiana Múll. H. (Carvacollina) lenticula Fer. H. (Pseudotachea) splendida Drap. H. (Cryptomphalus) aspersa Mill. H. (Eobania) vermiculata Mill. Fevussacia folliculus Gron. Caecilioides acicula Mill. Evicia elegans Múll. (210) —- a aci (211) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1043 VILASSAR DE MAR Helix (Xerophila) variabilis Drap. H. (Xerophila) maritima Drap. H. (Xerophila) arigonis Rossm. H. (Vallonia) costata Mill. H. (Caracollina) lenticula Fér. H. (Eobania) vermiculata Mill. Rumina decollata L. Evicia elegans Múll. MATARÓ Limax flavus L. Agriolimar agrestis L. Milax gagates Drap. Testacella haliotidea Drap. Hyalinia (Polita) nitens Gml. Hyal. (Polita) lucida Drap. Leucochroa candidissima Drap. Pyvamidula (Pyvamidula) votundata rotundata Mill. Sphyvadium muscorum Drap. Helix (Xerophila) variabilis Drap. . (Xerophila) maritima Drap. (Xerophila) arigonis Rossm. (Candidula) conspurcata Drap. (Candidula) muvcica penchinalt Bgt. (Trochula) conica Drap. (Trochula) elegans Drap. (Cochlicella) barbara LL. (Cochlicella) acuta Múll. (Carthusiana) cavihusiana Mill. (Vallonia) pulchella Múll. (Vallonia) costata Múll. (Cavacollina) lenticula Fer. (CRilotrema) lapicida andorrica B8gt. (Pseudotachea) splendida Drap. (Tachea) nemoralis L. (Cryptomphalus) aspersa Múll. (Avchelix) punctata Mill. . (Eobania) vermiculata Mill. . (Euparypha) pisana Múll. Biliminis (Ena) obscurus Mill. Chondvula quadridens Múll. Pupa (Modicella) polyodon Drap. Pupilla (Pupilla) muscorum L. a Ó yz ————————————— 1044 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (212) Pupilla (Lauvia) cylindracea Costa. Rumina decollata L. Zua subeylindrica L. Fevussacia folliculus Gron. Succinea pfeifferi Rossm. Bullinus contortus Mich. Evicia elegans Múll. Smaragdia vividis L. LLAVANERES Physa (Physa) acuta Drap. Ancylus simplex Buch. CALDETES Sphyradium muscorum Drap. Helix (Xerophila) arigonis Rossm. Lymnaea (Radix) peregra Mill. Planovbis (Tropidiscus) carinatus Mill. ARENYS DE MAR Lymnaeca (Radix) limosa L. ARENYS DE MUNT Pupa (Modicella) braunii Rossm. CALELLA Helix (Xevophila) arigonis Rossm. H. (Candidula) conspurcata Drap. H. (Theba) stvigella vuscinica B8gt. H. (Vallonia) pulchella Mill. Pupa (Granopupa) granum Drap. Lymnaea (Radix) auricularia L. L. (Galba) truncatula Mill. Ancylus simplex Buch. Sphaerium comeum L. PINEDA Helix (Xerophila) arigonis Rossm. H. (Candidula) conspurcata Drap. Ancylus simplex Buch. Smavagdia viridis L. (213) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1045 MALGRAT Bythinia tentaculata L. BLANES I BOCA DEL TORDERA Testacella companyonit Dup. Helix (Xevophila) variabilis Drap. H. (Xevophila) avigonis Rossm. H. (Candidula) apicina Lam. H. (Pseudotachea) splendida Drap. H. (Euparypha) pisana Múll. Succinea elegans Risso. Lymnaea (Radix) limosa L. Physa (Physa) acuta Drap. TORDERA Unio turtoni aleroni Comp. et Mass. Anodonta cygnea L. EMPALME (Massana) Helix (Cryptomphalus) aspersa Mill. HOSTALRICH Helix (Candidula) conspurcata Drap. Bullinus contortus Mich. Unio turtoni aleroni Comp. et Mass. SILS Helix (Pseudotachea) splendida Drap. CALDES DE MALAVELLA Helix (Euparypha) pisana Múll. Lymnaea (Radix) limosa L. ROMANYÀ DE LA SELVA Helix (Tachea) nemoralis L. H. (Cryptomphalus) aspersa Mill. Lymnaea (Radix) limosa L. Physa (Physa) acuta Drap. IO46 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (214) MONTSOLIU Pisidium casertanum Poli. ARBÚCIES Helix (Theba) strigella vuscinica Bet. H. (Chilotrema) lapicida andorrica B8t. Pupa ( Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) megacheilos goniostoma str. Pisidium casertanum Poli. SANT HILARI SACALM Lymnaea (Galba) tvuncatula Mill. Ancylus simplex Buch. GUALBA Avion vufus L. Agriolimax agrestis L. Testacella companyonit Dup. Hyalinia (Polita) glabra harlei Fag. Hyal. (Potita) nitidula Drap. Hyat. (Polita) lucida Drap. Hyal. (Vitrea) crystallina Mill. Euconulus fuluus Múll. Pyvamidula (Gonyodiscus) votundata votundata Mill. Sphyvadium muscorum Drap. Helix (Xerophila) variabilis Drap. . (Xerophila) arigonis Rossm. (Cochlicella) acuta Múll. (Vallonia) pulchella Mill. (Chilotrema) lapicida andovvica Bgt. (Pseudotachea) splendida Drap. (Tachea) nemoralis L. (Cryptomphalus) aspersa Mill. (Archelix) punctata Mill. (Eobania) vermiculata Múll. Chondrita quadridens Mill. Pupa (Modicella) polyodon Drap. Vevtigo pygemaea Drap. Clausilia (Ruzmicia) abietina Dup. Rumina decollata L. Fevussacia folliculus Gron. Lymnaea (Radix) limosa L. L. (Stagnicola) palustris Múll. ES (215) 4. Boful, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amatl Lymnaea (Galba) tvuncatula Mill. Physa (Physa) acuta Drap. Ancylus simples Buch. SANTA FE Helix (Xevophila) variatilis Drap. H. (Chilotrema) lapicida andovrica B8gt. H. (Tachea) nemoralis L. H. (Eobania) vermiculata Múll. Lymnaea (Galba) truncatula Múl). Ancylus simples Buch. Bvythinella brevis persuturata Boí., Haas et Aguil. PALAUTORDERA Helix (Candidula) striata bavcinensis Bgt. H. (Fvuticicola) sevicea martovelli Bgt. H. (Tachea) nemoralis L. H. (Cryptomphalus) aspersa Mill. L. (Stagnicola) palustris Múll. MONTSENY Vertigo antivertigo Drap. Zua subeylindrica L. Succinea putris L. Lymnaea (Galba) tvuncatula Mill. Caryehium minimum Múll. Bythinella bvevis persuturata Boi., Haas et Aguil. SANT MARSAL (fonts del Tordera) Bvythinella bvevis persuturata Bot., Haas et Aguil. LLORET DE MAR Physa (physa) acuta Drap. SANTA CRISTINA DE LLORET Helix (Xevophila) maritima Drap. H. (Xerophila) avigonis Rossm. H. (Eobania) vermiculata Múll. H. (Euparypha) pisana Mill. Evicia elegans Mill. 1047 1048 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (216) Tossa Helix (Cryplomphalus) aspersa Mill. SANT FELIU DE GUÍXOLS Helix (Xevophila) arigonis Rossm. Vertigo moulinsiana Dup. PALAMÓS Helix (Xerophila) vartabilis Drap. H. (Xevophila) maritima Drap. H. (Trochula) conica Drap. H. (Cochlicella) acuta Múll. H. (Carthusiana) carthusiana Muúll. H. (Pseudotachea) splendida Drap. H. (Tachea) nemoralis L. H. (Cryptomphalus) aspersa Mill. H. (Avchelix) punctata Mill. H. (Eobania) vermiculata Mill. H. (Euparypha) pisana Múll. Chondrula quadridens Múll. PALAFRUGELL Helix (Xevophila) variabilis Drap. H. (Avchelix) punciata Mill. H. (Euparypha) pisana Mill. BAGUR Helix (Tachea) nemovalis L. HI. TER, L'ESCALA I EMPÓRIES ESTARTIT Helix (Xerophila) variabilis Drap. H. (Trochula) conica Drap. H. (Cochlicella) conoidea Drap. Chondvula quadridens Mill. Lymnaea (Radix) limosa L. (217) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1049 Lymnaea (Stagnicola) palustris Mill. Physa (Physa) acuta Drap. Alexia fivmini Payr. Byihinta tentaculata L. TORROELLA DE MONTGRÍ Hyalinia (Polita) nitida Mill. Leucochroa candidissima Drap. Puncium pyemaeum Stud. Pyvamidula (Pyramidula) vupestris Stud. P. (Gonyodiscus) votundata votundata Mill. Helix (Candidula) murcica penchinati Bgt. . (Trochula) conica Drap. I . (Trochula) elegans Drap. (Cochlicella) acuta Mill. (Vallonia) pulchella Mill. (Tachea) nemoralis L. . (Cryptomphalus) aspersa Mill. . (Archelix) punctata Mill. . (Eobania) vermiculata Mill. Chondvula quadvidens Mill. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) similis Brug. P. (Modicella) avenacea Brug. Succinea pfeifferi Rossm. Alexia myosotis Drap. Valvata piscinalis Mill. Theodoxia fluviatilis L. Unio turtoni aleroni Comp. et Mass. Rhombunio littovalis Lam. ULLASTRET Anodonta cygnea L. La BisBAL 1 FONTETA Helix (Candidula) conspurcata Drap. H. (Macularia) companyonii Al. Pupa (Modicella) similis Brug. Musculium lacustre Mill. FLASSÀ Helix (Xevophila) variabilis Drap. H. (Candidula) murcica penchinali Bgt. IO5O Junta de Ciències Naturals de Barcelona (218) Helix (Cochlicella) acuta Múll. H. (Arcohelix) punctata Mill. SANT JORDI Helix (Pseudotachea) splendida Drap. PUuBoL Helix (Candidula) síviata barcinensis B8gt. H. (Cavacollina) lenticula Fet. Bullinus contortus Mich. MADREMANYA Azeca (Gomphroa) boissió Dup. SANT JULIÀ DE RAMIS Unio turioni aleroni Comp. et Mass. BANYOLES Hyalinia (Polita) lucida Drap. H. (Zonttoides) nitida Mill. Euconolus fuluus Múll. Pyvamidula (Gonyodiscus) votundata votundata Mill. Helix (Xerophila) arigonis Rossm. . (Trochula) elegans Drap. . (Cochlicella) barbara L. . (Cochlicella) acuta Mill. (Vallonia) pulchella Mill. (Vallonia) costata Mill. (Chilotrema) lapicida andorrica Bgt. (Pseudotachea) splendida Drap. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) braunii Rossm. Orcula cylindrica Mich. Clausilia (Fuemicia) pyrenaica Charp. C. (Euzmicia) nigricans Pult. Zua subeylindrica L. Succinea pjeifferi Rossm. Lymnaea (Radix) auvicularia L. Physa (Physa) acuta Drap. Planorbis (Tropidiscus) carinatus Miúll. P. (Pavaspira) votundatus Mill. SES (219) 4. Bofull, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat Evicia elegans Mill. Bythimia tentaculata L.. Amnicola similis Drap. Valvata cristata Múll. Theodoxia fluviatilis L. Unio tuvtoni aleroni Comp. et Mass. Rhombumio litloralis Lam. BORDILS Unio tuvioni alevoni Comp. é: Mass. Rhombunio littoralis Lam. GIRONA Agrviolimax agrestts L. Malacolimax valentianus Fér. Milax gagates Drap. Testacella haliotidea Drap. T. companyonii Dup. Vitrina major Fér. Hyalinia (Polita) pura pura Ald. Hyal. (Polita) hammonts Str. Hyal. (Polita) glabra harlei Fag. Hval. (Polita) lucida Drap. Hyal. (Zonitoides) nítida Mill. Hyal. (Vitrea) crystallina Mill. Hyal. (Vitrea) pseudohydatina Bgt. Euconulus juluus Múll. Leucochroa candidissima Drap. — Pyramidula (Pyramidula) vupestris Stud. P. (Patulastra) micropleura Pag. P. (Gonyodiscus) rotundata rotundata Mill. Sphyradium muscorum Drap. Helix (Xerophila) variabilis Drap. . (Xerophila) maritima Drap. . (Xevophila) avigonis Rossm. (Candidula) stviata barcinensis Bgt. (Candidula) conspurcata Drap. (Candidula) murcica penchinati Bgt. (Candidula) vugosiuscula monistrolensis Fag. (Trochula) conica Drap. (Trochula) elegans Drap. . (Cochlicella) barbara L. . (Cochlicella) acuta Mill. EES IOSI IO52 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (220) Helix (Theba) strigella vuscinica Bet. (Carthusiana) cartusiana Múll. (Hygromia) limbata odeca B8gt. (Vallonia) pulchella Múll. (Vallonia) costata Mill. (Caracollina) lenticula Fer. (Cnilotrema) lapicida andorrica Bgt. (Pseudotachea) splendida Drap. (Tachea) nemovalis L. (Tachea) hortensis Mill. (Cryptomphalus) aspersa Mill. (Archelix) punctata Mill. (Eobania) vermiculata Mill. (Euparypha) pisana Múll. Chondrula quadridens Múll. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) bvaunii: Rossm. P. (Modicella) megacheilos goniostoma Estr. P. (Modicella) avenacea Brug. P. (Granopupa) granum Drap. Ovcula cylindrica Mich. Pupilla (Pupilla) muscorum LL. P. (Lauria) cylindvacea Costa. Vertigo pygemaea Drap. Clausilia (Ruemicia) cvenulata penchinali Bgt. C. (Euzmicia) vugosa Drap. C. (Euzmicia) abietina Dup. Rumina decollata ULL. Azeca (Comphroa) boissii Dup. Zua subcylindrica L. Ferussacia folliculus Gron. Caecilioides acicula Mill. Succinea elegans Risso. S. Pfeifjeri Rossm. Lymnaea (Radix) auvicularia L. L. (Radix) limosa L. L. (Galba) truncatula Mill. Physa (Physa) acuta Drap. Planorbis (Planovbis) umbilicatus Mill. Pl. (Gyraulus) albus Mill. Pl. (Avmiger) cvistatus L. Pl. (Hippeutis) fontanus Lightí. Segmentina nitida Mill. Ancylus simplex Buch. Carychium minimum Mill. Evicia elegans Mill. RG GREU (221) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat IO53 Pomatias obscurus essevanus Fag. Bythinia tentaculata L. Amnicola similis Drap. Valvata piscinalis Mill. Theodoxia fluviatilis L. Unio tuvloni alevoni Comp. et Mass. Rhombunio litloralis Lam. Anodonta cygnea L. Sphaevium comeum L. Pisidium casertanum Poli. PALAU SACOSTA X Evicia sulcata Drap. PALOL D'ONYAR Leucochvoa candidissima Drap. Caecilioides acicula Múll. Unio turtoni alevont Comp. et Mass. Anodonta cygnea L. RIUDELLOTS Lymnaea (Radix) limosa L. CASSÀ DE LA SELVA Ancylus simplex Buch. ROCAFERA Pupa (Modicella) polyodon Drap: P. (Modicella) avenacea Brug. Pomatias obscuvus essevanus Fag. SANT MARTÍ DE LLÉMANA Helix (Helicodonta) quadrast Hid. Unio tuvioni aleroni Comp. et Mass. Rhombunio littovalis Lam. ANGLÈS Testacella companyonii Dup. Hyalinia (Polita) glabra harlei Fag. IO54 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Helix (Candidula) striata bavcinensis Bgt. H. (Candidula) murcica penchinati Bgt. H. (Trochula) conica Drap. H. (Pseudotachea) splendida Drap. Unio tuvioni alevont Comp. et Mass. RIERA D'OSSOR Ancylus simples Buch. Unio tuviont aleroni Comp. et Mass. AMER Pupa (Modicella) avenacea Brug. COLLSACABRA Vitvina major Fér. Pyvamidula (Pyramidula) vupestris Stud. Helix (Hygromia) limbata odeca Bgt. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) megacheilos goniostoma Bstr. Oveula cylindvica Mich. Balea perversa L. Clausilia (Euemicia) cvenulata penchinats Bgt. Pomatias obscurus essevanus Fag. LA BARROCA Pupa (Modicella) bvaunii Rossm. SUSQUEDA Hyalinia (Polita) lucida Drap. ESPINELVAS Helix (Candidula) stviata barcinensis Bgt. VILADRAU Helix (Cavthusiana) cavthusiana Múll. H. (Chilotrema) lapicida andovrica Bgt. H. (Tachea) nemoralis L. Clausilia (Euzmicia) rugosa Drap. (222) (223) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat IO55S SANT SEGIMÓN DEL MONTSENY Helix (Chilotrema) lapicida andorrica Bgt. Bvythinella brevis persuturata Boí., Haas et Aguil. SANT JULIÀ DE VILATORTA Helix (Xerophila) variabilis Drap. H. (Xerophila) arigonis Rossm. VICH Helix (Xerophila) variabilis Drap. H. (Xerophila) arigonis Rossm. HI. (Pseudotachea) splendida Drap. Rumina decollata L. TONA Helix (Candidula) stviata barcinensis B8gt. H. (Candidula) vugosiuscula monistrolensts Fag. Pupa (Modicella) braunii Rossm. Physa (Physa) acuta Drap. BESORA Hyalinia (Polita) nitens Gmel. Hyal. (Polita) lucida Drap. Hyal. (Polita) pura pura Ald. Helix (Candidula) conspuvcata Drap. H. (Candidula) rugosiuscula monistrolensis Fag. Pupa (Mòdicella) affinis catalonica Bot. Orcula cylindrica Mich. Azeca (Gomphroa) boissii Dup. Pomaltas obscuvus essevanus Fag. VIDRÀ Hyalinia (Polita) nitens Gmel. Helix (Hygvomia) limbata odeca B8gt. Buliminus (Zebvinus) detritus Múll. Clausilia (Euzmicia) rugosa Drap. MONTESQUIU Testacella haliotidea Drap. T. companyonit Dup. I056 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (224) - ————e0eeLCLCLÉlLÉ-eum-eCLÇ-LÇeÇÇ Hyalinia (Polita) lucida Drap. Hyal. (Vitrea) crystallina Mill. Hyal. (Vitrea) pseudohydatina Bgt. Pyramidula (Pyramidula) vupestris Stud. Helix (Xerophila) avigonis Rossm. (Candidula) striata barcinensis Bgt. (Candidula) rugosiuscula monistrolensis Fag. . (Theba) strigella vuscinica Bet. . (Carthusiana) cavthusiana Mill. - (Chilotrema) lapicida andorrica Bet. . (Pseudotachea) splendida Drap. . (Tachea) nemovalis L. Buliminus (Zebrinus) detritus Múll. Chondrula quadridens Mill. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) braunii Rossm. P. (Modicella) megacheilos goniostoma Rstr. Clausilia (Fuzmicia) Pyrenaica Charp. Cl. (Euzmicia) abietina Dup. C1. (Euzmicia) niericans Pult. Rumina decollata L. Lymnaea (Galba) tvuncatula Múll. Evicia elegans Mill. a epaegeegtegiteiaed an RIPOLL Avion flavus Fér. Limax flavus €L. Agriolimax agrestis L. Milax gagates Drap. Hyalinia (Polita) glabra harlei Fag. Pyramidula (Pyvamidula) vupestris Stud. Helix (Xerophila) variabilis Drap. H. (Xerophila) arigonis Rossm. H. (Hygromia) limbata odeca Bgt. H. (Chilotrema) lapicida andovvica Bgt. H. (Euparypha) pisana Múll. 2 Buliminus (Zebrinus) detvitus Múll. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) affinis catalonica Bof. P. (Modicella) bvaunii Rossm. P. (Modicella) megacheilos goniostoma Rstr. P. (Modicella) avenacea Brug. Orcula cylindvica Mich. Balea perversa L. Clausilia (Fuzmicia) obtusa C. Pit. (225) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat Clausilia (ERuzmicia) cvenulata penchinati Bgt. Cl. (Euzmicia) vugosa Drap. Cl. (Euzmicia) pyrenaica Charp. Ci. (Euzmicia) nigricans Pult. Lymnaea (Galba) truncatula Mill. Ancylus simplex Buch. CAMPDEVÀNOL O Fevussacia folliculus Gron. GOMBRENY Vitrina major Fér. Hyalinia (Polita) nitens Gml. Helix (Candidula) striata bavcinensis Bgt. . (Theba) stvigella vuscinica B8t. . (Carthusiana) carthusiana Mill. . (Hygromia) limbata odeca Bgt. . (Chilotvema) lapicida andorrica Bgt. . (Chilotrema) desmoulinsi desmoulinsi Far. . (Pseudotachea) splendida Drap. . (Tachea) nemorvalis L. . (Cryptomphalus) aspersa Mill. Buliminus (Zebvinus) detvitus Múll. B. (Ena) obscuvrus Múll. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) affinis catalonica Bof. P. (Modicella) avenacea Brug. Ovoula cvlindvica Mich. Clausilia (Ruemicia) parvula Stud. Rumina decollata L. Zua subeylindrica L. Lymnaea (Galta) truncatula Mill. Evicia elegans Mill. Pomatias obscuyus essevanus Fag. RG GRA MONTGRON Y Vitvina major Fér. Hyalinia (Polita) glabra harlei Fag. Hyal. (Polita) lucida Drap. Helix (Xerophila) ericetorum Múll. H. (Candidula) striata barcinensis Bgt. H. (Carthusiana) carthusiana Múll. H. (Hygromia) limbata odeca B8t. 15 1057 I058 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (226) Helix (Chilotvema) lapicida andovrica Bgt. H. (Chilostoma) comea Drap. H. (Tachea) nemovalis L. H. (Tachea) hortensis Mill. Buliminus (Zebvinus) detvitus Múll. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) affinis catalonica Boí. P. (Modicella) braunii Rossm. P. (Modicella) megacheilos goniostoma Estr. P. (Modicella) quenacea Brug. Orcula cylindrica Mich. Clausilia (Rusmicia) pyrenaica Charp. Azeca (Gomphroa) boissii Dup. Pomatias obscuvus esservanus Fag. VALL DE RIBES (Pardines, Montagut, Angelats, Vall de Dorri, etc.) Arion ater L. 4. vufus L. 4. flavus Fér. A. subfuscus Drap. Limax flavus L. dAeviolimax agvestis L. 4. laevis Múll. Testacella haliotidea Drap. Vitvina major Fér. Hyalinia (Polita) nitens Gm). Hyal. (Polita) nitidula Drap. Hyal. (Polita) lucida Drap. Pyvamidula (Pyvamidula) vupestris Stud. P. (Gonyodiscus) votundata votundata Múll. Helix (Xevophila) avigonis Rossm. (Xevophila) evicetorum Mill. (Candidula) stviata barcimensis Bgt. (Theba) stvigella vuscinica Bgt. (Hygvomia) limbata odeca B8t. (Carihusiana) carthusiana Mill. (Fvuticicola) servicea mavtorellt Bgt. (Helicodonta) obvoluta Múll. (Chilotvema) lapicida andovrica Bgt. (Chilostoma) comea Drap. (Cmlostoma) pyrenaica Drap. (Arianta) arbustorum xatarii Far. (Pseudotachea) splendida Drap. (Tachea) nemoralis L. . (Tachea) hovtensis Mill. dama eu ere ar a Ce a a EEES La at a a a a Dr me ne EL a (227) 4. Bofúll, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat Helix (Cryptomphalus) aspersa Mill. Buliminus (Zebvinus) detritus Mill. B. (Ena) obscurus Múll. Chondvula quadridens Múll. Pupa (Modicella) polvodon Drap. P. (Modicella) affinis catalonica Bot. P. (Modicella) bvaunii Rossm. P. (Modicella) megacheilos goniostoma ISstr. P. (Modicella) avenacea Brug. Orcula cylindrica Mich. Balea pevversa L. Clausilia (Fuzmicia) parvula Stud. Cl. (Eugmicia) vugosa Drap. Cl. (Euzmicia) pyrenaica Charp. Cl. (ERuzmicia) nigricans Pult. Zua subeylindrica L. Lymnaea (Radix) limosa L. L. (Galba) tvuncatula Múll. Planorbis (Gyvaulus) glaber Jefir. Ancylus simples Buch. Evicia elegans Múll. Pomatias obscurus esseranus Fag. Bythinella bvevis veyniesió Dup. Pisidium obtusale C. Pfr. RIBES Anvmon vujus L. A. flavus Fér. Limax flavus L. Agriolimax agrestis L. A. laevis Mill. Vitrina major Fér. Hyalinia (Polita) nitens Gml. Hyal. (Polita) lucida Drap. Hyal. (Zonitoides) nitida Mill. Pyramidula (Pyvamidula) vupestris Stud. P. (Gonyodiscus) votundata rotundata Múll. Helix (Xevophila) avigonis Rossm. . (Xerophila) ericetovum Múll. (Candidula) stviata barcinensis Bgt. (Theba) sivigella vuscinica Bgt. . (Carthusiana) carthusiana Múll. . (Hygromia) limbata odeca Bgt. (Fruticicola) sevicea martorelli Bgt. . (Chilotvema) lapicida andorrica Bgt. 1059 1060 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (228) Helix. (Chilostoma) comnea Drap. H. (Chilostoma) pyrenaica Drap. H. (Pseudotachea) splendida Drap. H. (Tachea) nemoralis L. H. (Tachea) hortensis Mill. H. (Cryptomphalus) aspersa Múll. H. (Eobania) vermiculata Mill. Buliminus (Zebvinus) detritus Múll. Chondvula quadridens Múll. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) affinis catalonica PBof. P. (Modicella) megacheilos goniostoma Rstr. P. (Modicella) avenacea Brug. Oveula cylindrica Mich. Balea perversa L. Clausilia (FRuzmicia) cvenulata penchinati Bgt. Cl. (Ruzmicia) pyvenaica Charp. Cl. (Ruzmicia) nigricans Pult. dAzeca (Gomphroa) boissii Dup. Zua subeylindrica L. Caeciliodes acicula Mill. Lymnaea (Galba) tvuncatula Mill. Evicia elegans Múll. Pomatias obscurus esseranus Fag. Bythinella brevis veyntesii Dup. TAGA Bvythinella brevis veyniesit Dup. QUERALPS I COVES DE RIALP Hyalinia (Polita) pura pura Ald. Hyal. (Polita) lucida Drap. Pyramidula (Pyvamidula) vupestris Stud. Helix (Candidula) striata barcinensis Bgt. . (Theba) stvigella vuscinica Bgt. . (Hygvomia) limbata odeca Bgt. (Chilotvema) lapicida andovrica B8gt. (Chilostoma) covnea Drap. (Chilostoma) pvrenaica Drap. (Avianta) arbustovum xatavti Far. (Pseudotachea) splendida Drap. (Tachea) nemoralts L. (Tachea) hortensis Múll. (Cryptomphalus) aspersa Mill. SEGRE GGa (229) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat IO61 Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) affinis catalonica Bof. P. (Modicella) megacheilos goniostoma Estr. P. (Modicella) avenacea Brug. Ovoula cylindvica Mich. Clausilia (Ruzmicia) nigricans Pult. NURIA, COMA DE VACA, NOU CREUS, COLL DE CARENÇA Hyalinia (Polita) hammonis Str. Helix (Chilotvema) desmoulinsi desmoulinsi Far. Helix (Chilostoma) pyrenaica Drap. H. (Avianta) arbustorum xatarti Far. H. (Tachea) nemoralis L. Bythinella bvevis veyniesii Dup. FoNT DE CAN TOoUS, VESSANT DEL COLL DE TOSSAS Byihinella bvevis veyniesii Dup. SANT JOAN DE LES ABADESSES Helix (Helicodonta) obvoluta Múli. CAMPRODON, SERRA DE NAVÀ, SERRA CABALLERA Arvion vmujus L. A. hovtensis Fér. Limax maximus L. Agriolimax agvestis LL. Testacella haliotidea Drap. T. companyonii Dup. Vitvina major Fér. Hyalinia (Polita) mtens Gml. Punctum pygmaeum Stud. Pyvamiduta (Pyramidula) vupestris Stud. P. (Gonyodiscus) votundata votundata Mill. Helix (Xerophila) variabilis Drap. (Xerophila) arigonts Rossm. (Xerophila) ericetorum Múll. (Candidula) striata barcinensis B8gt. (Candidula) conspurcata Drap. (Candidula) murcica penchinalt Bgt. (Candidula) vugosiuscula monistrolensis Fag. (Theba) sivigella vuscinica Bgt. (Carihusiana) carthusiana Mill. I062 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (230) Helix (Hygromia) limbata odeca Bgt. . (Vallonia) pulchella Mill. . (Helicodonta) obvoluta Múll. (Chilotrema) lapicida andorrica Bet. (Chilostoma) comea Drap. (Chilostoma) pyrenaica Drap. (Avianta) arbustovum xatarti Far. (Pseudotachea) splendida Drap. (Tachea) nemoralis LL. (Tachea) hortensis Mill. (Crypltomphalus) aspersa Mill. (Eobania) vermiculata Mill. Chondmula quadridens Mill. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) affinis catalonica Bof. P. (Modicella) megacheilos goniostoma Estr. P. (Modicella) avenacea Brug. Ovoula cylindrica Mich. Pupilla (Pupilla) muscorum LL. P. (Lauvia) cylindracea Costa. Vertigo moulinsiana Dup. Balea perversa LL. Clausiia (Ruzmicia) crenulata penchinati B8gt. Cl. (Euzmicia) rugosa Drap. Cl. (Euzmicia) pyrenaica Charp. Cl. (Euzmicia) nigricans Pult. Cl. (Pivostoma) ventricosa Drap. Rumina decollata L. Zua subeylindrica LL. Succinea pfeifjeri Rossm. Lymnaea (Galba) tvuncatula Múll. Ancylus simples Buch. Carychium minimum Múll. Evicia elegans Múll. Pomatias obscurus essevanus Fag. Bythinella brevis veyniesió Dup. Sphaerium comeum L. Pisidium amnicum Mill. P. casevtanum Poli. RS COLLADA VERDA Lymnaea (Galba) tvuncatula Múll. Ancylus simplex Buch. Bythinella brevis veyniesit Dup. (231) 4. Boful, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat SETCASES Helix (Theba) strigella vuscinica B8gt. H. (Hygromia) limbata odeca Bgt. H. (Chilotrema) lapicida andovrica B8gt. H. (Tachea) nemoralis L. H. (Tachea) hortensis Mill. H. (Cryptomphalus) aspersa Múll. Pupa (Modicella) polyodon Drap. Balea perversa L. ULL DE TER (2,350 M. S. n. m.) Helix (Avianta) avbustovum xatavti Far. IV. — CONCA DEL FLUVIÀ SANT PERE PESCADOR Helix (Xevophila) variabilis Drap. H. (Candidula) stviata barcinensis Bgt. H. (Euparypha) pisana Mill. Clausilia (FEusmicia) cvenulata penchinati Bgt. ARMENTERA Lymnaea (Stagnicola) palustris Mill. Planorbis (Tropidiscus) cavinatus Mill. Bythinia tentaculata L. VENTALLÓ Caecilioides acicula Mill. VILAMACOLUM Planovbis (Tropidiscus) cavinatus Múll. CIURANA I BASELLA Leucochroa candidissima Drap. Helix (Candidula) stviata barcinensis Bgt. H. (Candidula) conspurcata Drap. H. (Candidula) vugosiuscula monistrolensis Fag. I063 1064 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Helix (Vallonia) pulchella Mill. Lymnaea (Radix) limosa L. Physa (Physa) acuta Drap. Planorbis (Gyraulus) glaber Jefir. Pl. (Avmiger) cristatus L. Bvythinia tentaculata L. Valvata piscinalis Muúll. V. cvistata Mill. Theodoxia fluviatilis L. Rhombunio litloralis Lam. Pisidium henslovanum Shepp. SANT MIQUEL DEL FLUVIÀ Leucochvoa candidissima Drap. Helix (Xevophila) variabilis Drap. VILLARROBAU Helix (Euparypha) pisana Múl). SANT MORI Leucochroa candidissima Drap. BASCARA Ovcula cylindrica Mich. FIGUERES Leucochroa candidissima Drap. Helix (Xerophila) avigonis Rossm. (Trochula) conica Drap. (Trochula) elegans Drap. . (Carthusiana) carthusiana Mill. . (Pseudotachea) splendida Drap. (Tachea) nemoralis L. (Archelix) punctata Mill. (Eobania) vermiculata Múll. (Euparypha) pisana Mill. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) similis Brug. P. (Modicella) avenacea Brug. Orvoula cylindrica Mich. Lymnaea (Stagnicola) palustris Mill. Pomatias obscuvus essevanus Fag. RGE QuE (232) DA U UuUt Li i (233) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1065 —————————-———————————————— ee BESALÚ Helix (Chulotrema) lapicida andovrica Bgt. Orcula cylindvica Mich. Clausilia (Ruzmicia) obtusa C. Pit. Cl. (Euzmicia) crenulata penchinati Bgt. Cl. (Euzmicia) pyrenaica Charp. Rumina decollata LL. Evicia elegans Mill. SAGARÓ Hyalinia (Polita) nitens Gml. Helix (Xevophila) variabilis Drap. H. (Xerophila) avigonis Rossm. H. (Candidula) stviata barcinensis Bgt. H. (Candidula) vugosiuscula monistrolensis Fag. H. (Trochula) elegans Drap. Chondrula quadvidens Múll. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) affinis catalonica Bof. P. (Modicella) avenacea Brug. GCaecilioides acicula Múll. Succinea pfeifferi Rossm. Physa (Physa) acuta Drap. SANT MARTÍ SASSERRES Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) vingens Mich. Ancylus simples Buch. ARGELAGUER Unio tuvioni alevoni Comp. et Mas. Rhombunio littovalis Lam. TORTELLÀ Euconulus julvus Mill. Helix (Fvuticicola) hispida L. Succinea pfeifferi Rossm. Rhombunio littovalis Lam. BASEGODA Pyvamidula (Pyvamidula) vupestvis Stud. P. (Gonyodiscus) rotundata Mill. ARA DS SRA AS er aa rra ara rr rra rere re anaeneeeneronice roacocoororescorsoeeeos I066 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (234) Helix (Theba) strigella vuscinica Bgt. H. (Helicodonta) obvoluta Mill. H. (Chilotrema) lapicida andorrica B8t. H. (Chilostoma) comea Drap. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) braunii Rossm. P. (Modicella) affinis catalonica Bof. P. (Modicella) megacheilos goniostoma Str. P. (Modicella) avenacea Brug. Orvcula cylindrica Mich. Pupilla (Pupilla) muscorum Drap. Vertigo moulinsiana Dup. Clausilia (Euzmicia) pyrenaica Charp Cl. (Ruemicia) vugosa Drap. Pomatias obscurus essevanus Fag. CASTELLFOLLIT Evicia elegans Mill. Unio turtoni aleroni Comp. et Mass. OLOT Avion vufus L. A. flavus Fér. A. subflavus Drap. A. hovtensis Fér. Limax flavus L. Agriolimax agrestis L. Milax gagates Drap. Testacella haliotidea Drap. T. catalonica Pollon. Vitrina major Fét. Hyalinia (Polita) glabra harlei Fag. Hvyal. (Polita) nitens GM. Hval. (Polita) lucida Drap. Hyal. (Zonitoides) nitida Mill. Hval. (Vitrea) crystallina Mill. Euconulus fulvus Múll. Pyvamidula (Pyramidula) vupestris Stud. P. (Gonyodiscus) rotundata Mill. Sphyvadium muscorum Drap. Helix (Xercphila) variabilis Drap. H. (Xerophila) maritima Drap. H. (Xerophila) avigonis Rossm. H. (Xevophila) evicetorum Múll. H. (Candidula) striata barcinensis B8gt. (235) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat . (Candidula) conspurcata Drap. . (Candidula) murcica penchinati Bet. . (Trochula) elegans Drap. . (Theba) strigella vuscinica Bet. (Carthusiana) carthusiana Mill. (Hygromia) limbata odeca Bgt. (Fvuticicola) hMispida L. (Fruticicola) sevicea martovelli Bgt. ( Vallontia) pulchella Mill. ( Vallonia) costata Múll. (Helicodonta) obvoluta Drap. (Cmilotrema) lapicida andorrica Bgt. (Chilostoma) cornea Drap. (Chilostoma) pyrenaica Drap. (Pseudotachea) splendida Drap. (Tachea) nemoralis L. (Tachea) hortensis Múll. (Cryptomphalus) aspersa Mill. . (Euparypha) pisana Múll. Buliminus (Zebvinus) detritus Mill. Chondrula quadvidens Mill. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) affinis catalonica Bot. P. (Modicella) bvaunit Rossm. P. (Modicella) megacheilos goniostoma Estr. P IP RITE X . (Modicella) auenacea Brug. . (Granopupa) granum Drap. Orcula cylindrica Mich. Pupilla (Pupilla) muscorum Drap. P. (Lauria) cylindracea Costa. Vertigo antivertigo Drap. V. moulinsiana Dup. V. pusilla Múll. V. nana Mich. Balea perversa L. Clausilia (Marpessa) laminata Mont. Cl. (Fuzmicia) obiusa C. Pír. Cl. (Ruzmicia) parvula Stud. Cl. (Euzmicia) cvenulata penchinati Bgt. Cl. (Ruemicia) vugosa Drap. Cl. (FRuemicia) pyrenaica Charp. Cl. (Fuemicia) abietina Dup. Cl. (Euzmicia) nigricans Pult. Cl. (Pivostoma) ventricosa Drap. Rumina decollata L. Azeca (Gomphroa) boissit Dup. 1068 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (236) Zua subeylinàrica L. Fevussacia folliculus Gron. Caecilioides acicula Mill. Succinea oblonga Drap. S. pfeifferi Rossm. S. elegans Risso. S. putris L. Lymnaea (Radix) auvicularia L. L. (Radix) limosa L. L. (Radix) peregra Mill. L. (Stagnicola) palustris Múll. L. (Galba) truncatula Múll. Physa (Aplexa) hypnorum L. Planorbis (Tropidiscus) umbilicatus Mill. Pl. (Pavaspira) votundatus Poir. Aneylus simplex Buch. Caryehium minimum Mill. Evicia elegans Mill. Pomatias obscuvus essevanus Fag. Acme polita Pit. Bythinia tentaculata L. Bythinella bvevis veyniesit Dup. Valvata pulchella Stud. Unio turtoni aleroni Comp. et Mass. Rhombunio littoralis Lam. Sphaerium comeum L. Pisidium casertanum Poli. RIDAURA Sphiyradium muscovum Drap. Helix (Xevophila) avigonis Rossm. H. (Cavthusiana) carthusiana Mill. H. (Tachea) nemoralis L. Succinea pfeifferi Rossm. Ancylus simplex Buch. SANT JOAN LES FONTS Helix (Chilotvema) lapicida andovrica Bgt. Lymnaea (Galba) tvuncatula Mill. Evicia elegans Múll. PLA DE BIANYA Helix (Fruticicola) hispida L. H. (Vallonia) pulchella Mill. aa. (237) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat Helix (Vallonia) costata Mill. Zua subcylindvica L. Pupilla (Pupilla) muscorum Drap. Succinea oblonga Drap. ROCABRUNA Helix (Xevophila) evicetovum Múll. V. — CONCA DE LA MUGA CASTELLÓ D'EMPÓRIES Helix (Xerophila) maritima Drap. Succinea elegans Risso. Lymnaea (Limnus) stagnalts L. L. (Stagnicola) palustris Mill. Planorbis (Tvopidiscus) umbilicatus Mill. Unio turtoni aleroni Comp. et Mass. Rhombunio littoralis Lam. Anodonta cyenea L. LA ESTELA Hyalinia (Polita) nitens Gml. Helix (Theba) stvigella vuscimica Bgt. Evicia elegans Mill. LLADÓ Limax flavus L. Avion vufus L. Vitrina major Fér. Hyalinia (Polita) lucida Drap. Hyal. (Polita) nitens Gml. Hvyal. (Vitrea) pseudohydatina Bgt. Hyal. (Vitrea) crystallina Mill. Euconulus julvus Múll. Leucochroa candidissima Drap. Punctum pygmaeum Stud. Pyvamidula (Gonyodiscus) rotundata Múll. Sphyradium muscovum Drp. Helix (Xerophila) avigonis Rossm. H. (Candidula) striata barcinensis B8gt. 1069 1070 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (238) Cota (Candidula) conspurcata Drap. H. (Candidula) vugosiuscula monistrolensis Fag. (Theba) strigella vuscinica Bgt. (Hygromia) limbata odeca Bgt. (Carthusiana) carthusiana Múll. (Fruticicola) hispida LL. (Vallonia) pulchella Mill. (Vallonia) costata Mill. (Chilotrema) lapicida andorrica Bgt. (Chilostoma) comea Drap. (Pseudotachea) splendida Drap. (Tachea) nemoralis L. (Cryptomphalus) aspersa Mill. (Eobania) vermiculata Mill. Clondrula quadvidens Múll. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) vingens Mich. P. (Modicella) bvaunii Rossm. P. (Modicella) avenacea Brug. P. (Granopupa) granum Drap. Pupilla (Pupilla) muscorum Múll. P. (Lauria) cylindvacea Costa. Orcula cylindvica Mich. Clausilia (Rusmicia) pyvenaica Charp. Laminifera subarcuata Bot. Azeca (Gomphroa) boissii Dup. Succinea elegans Risso. Lymnaea (Radix) limosa L. Physa (Physa) acuta Drap. Planorbis (Gyvaulus) glaber Jetír. Segmentina nitida Mill. Carychium minimum Múll. Evicia elegans Mill. Pisidium casertanum Poli. RIU GG EE NOSTRA SENYORA DEL MONT Testacella haliotidea Drap. Vitrina major Fér. Hyalimia (Vitrea) pseudohydatina Bat. Pyvamidula (Gonyodiscus) votundata Múll. Helix (Candidula) conspurcata Drap. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) affinis catalonica Bof. Pupilla (Pupilla) muscorum Múll. Orvcula cylindvica Mich. ————————————————— et ee ee ee a Li (239) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat IO7I Clausilia (FEuaemicia) pyvenaica Charp. Aseca (Gomphroa) boissii Dup. Zua subcylindrica L. Caeciliodes acicula Múll. CABANES Rhombunio dittoralis Lam. DARNIUS Pyvamidula (Pyramidula) vupestris Stud. Pupa (Modicella) similis Brug. P. (Modicella) avenacea Brug. Succinea pfeifferi Rossm. Physa (Physa) acuta Drap. CARBONILLS Orcula cylindvica Mich. LA JUNQUERA Lymnaea (Radix) limosa L. L. (Stagnicola) palustris Múll. Physa (Physa) acuta L. VI. — LITORAL SUPERIOR RosEs Pyvamidula (Gonyodiscus) votundata Mill. Helix (Trochula) conica Drap. H. (Euparypha) pisana Múll. CADAQUÉS Helix (Xerophila) vaviabilis Drap. H. (Candidula) murcica penchinati Bgt. H. (Trochula) elegans Drap. H. (Cochlicella) barbara LL. H. (Eobania) vermiculata Mill. H. (Euparypha) pisana Mill. Fevussacia folliculus Gron. 1072 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona Bythinia tentaculata L. Truncatula subcylindvica L. LLANSÀ Helix (Xerophila) variabilis Drap. H. (Xerophila) arigonis Rossm. H. (Candidula) conspurcata Drap. H. (Trochula) conica Drap. H. (Caracollina) lenticula Fér. H. ( Pseudotachea) splendida Drap. Chondrula quadridens Múll. Planorbis (Tropidiscus) umbilicatus Mill. Alexia myosotis Drap. Bythinia tentaculata L. CULERA Helix (Tvochula) conica Drap. PoRTBoU Helix (Candidula) conspureata Drap. H. (Tachea) nemoralis L. (240) —————————— a ça ça ça maca P (241) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1073 RECAPITULACIÓ I CONCLUSIONS Enumerem en les pàgines precedents 160 espècies de la regió aquí tractada. Aquest nombre, relativament elevat, s'explica solament per la complexitat de les faunules que, a més de les pirenaiques, en comprèn moltes litorals, i també per la parti- cularitat de que alguns llocs han sigut objecte d'estudis mono- gràfics i molt detallats. Deu fer-se constar que el nombre de les espècies citades en treballs precedents és bastant més elevat que el citat per nosaltres. Les causes de la reducció d'aquest nombre són vàries: en primer lloc, segons nostre concepte del tipus específic, hem posat molts noms en la sinonímia d'espècies clàssiques, com hem ja fet en els treballs precedents de la mateixa sèrie d'estudis. No repetirem aquí aquestes sinonímies, que han sigut ja reconegudes per altres autors moderns, o de que nosaltres ma- teixos hem ja tractat en els estudis precedents. Les sinonímies d'espècies citades de nostra regió i recone- gudes aquí com a tals per primera vegada són les seguents: Helix omalisma B8t. — Pyramidula (Gonyodiscus) votun- data Múll. H. variabilis var. avidulovum Chía. —H. (Xerophila) variabilis Drap. H. empuriensis Fag. (nom. nud.). —H. (Xevrophila) variabilis Drap. H. guluetai Caz. —H. (Xerophila) martima Drap. H. salvanae Fag. —H. (Candidula) striata barcinen- sis Bgt. H. chiae Fag. —H. (Candidula) striata barcinen- sis Bgt. H. moreri Fag. —H. (Candidula) striata barcinen- sis Bgt. 1074 Helix vibasica Fag. (nom. nud). H. conica var. chiai Fag. H. ripollica Fag. H. bolosii Salv. H. camprodunica Rob. H. splendida var. microstoma Salv. H. vermaculata var. vilassavum Caz. Pupa freserviana Bot. P. perlonga Bof. P. phihysica Bof. P. semproni Charp. P. fagot: Chía. Clausilia magdalenica Salv. Hohemuvarthia jani Betta et Mart. H. eucharista Bgt. Succinea valcourtiana Bgt. S. valentina Serv. Limnaea maluqueri Fag. Physa taslei Bgt. Alexia quadrvidentata Aguil. (nom. nud.). Pomatias bolosianus Salv. P. sancti-lauventit Bof. Valvata coronadoi Bgt. Unio penchimatianus Bgt. U. subveniformis Bgt. Anodonta lativostris Drou. A. glaucina Drou. A. mollis Drou. Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (242) —Helix (Candidula) stviata barci- nensis Bgt. —H. (Trochula) conica Drap. —H. (Hygromia) limbata odeca Bgt. —H. (Fruticicola) sevicea marto- velli Bgt. —H. (Avianta) arbustorum xatarti Far. — H. (Pseudotachea) Drap. —H. (Eobania) vermiculata Mill. — Pupa (Modicella) affinis catalo- mica Bof. — Pupa (Modicella) affinis catalo- nica Bof. — Pupa (Modacella) affinis catalo- nica Bof. — Pupilla ( Lauria) Costa. — Pupilla Costa. —Clausilia (Fuzmicia) penchinati Bgt. —Caecilioides acicula Mill. —Caecilioides acicula Mill. —Succimea oblonga Drap. —S. pfeifferi Rossm. — Lymnaea (Radix) limosa L. — Physa acuta Drap. splendida cylindracea ( Lauvia ) cylindracea cvenutata — Alexia micheli Mitt. — Pomatias obscuvus esseranus Fag. — P. obscuvus martorelli Bgt. — Valvata depressa C. Pfr. —Unio turtoni aleroni Comp. et Mass. — Rhombunio litiovalis Lam. — Anodonta cygnea L. — Anodonta cygnea L. —/nodonta cygnea L. A més d'aquestes sinonímies, quals raons s'expliquen en el text i es demostren amb figures, s'han citat una sèrie d'espècies de nostra regió per classificacions equivocades. Chía, que ha (243) A. Boful, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat 1075 tingut ocasió d'estudiar material citat per altres autors, ja ha pogut rectificar gran part de les esmentades classificacions equivocades, també nosaltres, en el Museu de Catalunya i en la col'lecció Vayreda, hem pogut estudiar molt material autèn- tic de Salvafià, ço que ens permet augmentar aquesta llista de rectificacions que segueix a continuació: Vitvina draparnaldi Brug. — Vitrina major Fér. V. perlucida Mill. — Vitrina major Fér. V. subglobosa Mich. — Vitrina major Fér. V. elongata Drap. — Vitrina major Fér. Hyalinia vitreola Serv. —Hyalinia ( Vitrea) crystallina Helix hydatina Rossm. —Hyal. ( Vitrea) pseudohydatina Bgt. Vertigo columella Benz. —Sphyradium muscorum Drap. Helix fruticum Mill. —Helix (Theba) strigella vuscinica Bgt. H. vufescens Penn. —H. (Fvuticicola) hispida L. Pupa dolium Drap. —Oycula cylindrica Mich. Orvcula doliolum Brug. —QOreula cylindrica Mich. Pupa bigranata Rossm. — Pupilla ( Pupilla) muscorum Múll. Hohenuvarihia hohenuarthi Rossm. — Ferussacia terveri Bgt. Clausiia dubia Drap. —Clausilia (Fuzmicia) obtusa C. fc C. volphi Gray. —C. (Pivostoma) ventricosa Drap. Limnaea lacustris Múll. —Lymnaea (Stagnicola) palustris Mill. Els detalls sobre les raons d'aquestes referències es troben en les espècies a les quals referim les esmentades males inter- pretacions. Respecte a Helix (Archelix) alonensis Fér., trobada vivent a Gualba per Zulueta i a Roses per Serradell, conservem la opinió que ja hem emitit en nostre estudi sobre els mol-luscos del Llobregat, çò és, que es tracta d'una forma que s'importa per a menjar i que de vegades s'escapa o bé se'n llencen els exemplars massa joves. 1076 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (244) A part de les espècies que acabem d'esmentar i que no incluim en la llista de les vivents en la regió, hi ha cert nombre de formes qual existència ens sembla molt dubtosa, però que no podem eliminar per falta de comprovacions decisives, aques- tes les continuem amb nombre d'ordre, si bé acompanyades d'una senyal de dubte: Agriolimax laevis Múll., Malacolimax valentinus Fér., dubta Chía que visquin en les localitats esmentades respectivament, i com nosaltres no hem vist exemplars, seguim son criteri. Testacella catalonica Poll., no es distingeix conchiològica- ment de T. haliotidea Drap. En quant a les diferències anatò- miques senyalades per Pollonera entre sa T. catalonica i la T. hahotidea Drap., no ens creiem bastant competents per a decidir si basten per a mantindre la validesa de l'espècie eri- gida per Pollonera. Vertigo pusilla Múll i V. nana Mich., que Salvafià ha citat de la comarca d'Olot, ens sembla molt dubtós que visquin en la regió, en vista dels molts casos comprovats de classifica- cions equivocades que han ocorregut a Salvafià. En vista de que després cap més recol'lector ha tornat a trobar les esmenta- des espècies i en vista, sobre tot, de que en la col'lecció Vayreda existeixen tubos amb rètols de lletra de Salvafià que indiquen aquests dos Vertigos de les localitats citades per ell en sos estu- dis malacològics de la comarca, però que en realitat contenen exemplars de Sphyradium muscorum Drap., creiem que els dos Vertigos en questió sien més que dubtosos per a la regió. Finalment, suposem que respecte de Planorbis (Paraspira) spirorbis L., citat per Bofill de La Escala, no es tracta d'aquesta espècie rara i fins ara desconeguda de la regió, sinó del Planorbis (Paraspira) rotundatus Poir., espècie molt afine i més genera- litzada. Havent així eliminat de les llistes fins ara existents un (245) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilav-Amat 1077 nombre considerable d'espècies i de denominacions específiques, en canvi hem pogut enriquir els coneixements sobre la fauna malacològica de la regió estudiada amb cert nombre d'espècies i subespècies que enumerarem tot seguit nominalment: Hyalima (Polita) nitidula Drap., Pupa (Modicella) ringens Mich., Planorbis (Paraspira) votundatus Poir., Segmentina mtida Múll., Alexia firmini Payr., A. micheli Mitt., Acme polita Pfr., Bytjunella brevis persuturata B. H. A., Pisidium amnicum Mill. P. subtruncatum Malm. D'aquestes formes n'hi havia ja algunes conegudes de les conques veines, però algunes altres són enterament noves per a la fauna catalana. Entre aquestes últimes citarem Clausilia (Pirostoma) ventricosa Drap., Alexia firmini Payr., espècie rara de Còrcega i de Provença, A. micheli Mitt., Acme polita Pír., Pisidium subtruncatum Malm., i, finalment, Bvyíhinella brevis persuturata B. H. A., nova per a la ciència. A l'estudiar la fàunula de Lladó podrà veure's que aquesta, a més de formes pirenaiques com Helix (Hygromia) limbata odeca Bgt., H. (Chilostoma) corea Drap. i Pupa (Modicella) vingens Mich., conté altres purament litorals, com per exemple Leucochroa candidissima Drap. Aquesta convivència d'espècies d'origen tan diferent en la mateixa fàunula no és deguda a una extensió molt gran de la localitat respectiva, sinó que aquests diversos elements viuen els uns prop dels altres. El fet que acabem d'esmentar és molt notable i de gran importància teòrica: Lladó està situat a uns 150 metres d'al- 1078 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (246) titud, en les estribacions meridionals dels Pireneus orientals ia uns 25 Rilòmetres del mar. El seu clima és bastant humit i, per tant, hi ha molta aigua corrent i molta boscúria, la seva flora conté també formes pirenaiques com Ramondia Pyrenaica i Teucrium pyrenaicum. Sembla, doncs, que aquests elements pirenaics en la fauna i la flora de Lladó mantenen llur vida allí per les condicions muntanyenques que, amb tot i la poca altitud de la localitat, hi trobem, o sigui ombra, humi- tat i, per tant, frescor. Per altra part, la distància en què es troba Lladó del mar és relativament curta, i l'accés allí és molt fàcil, obrint-se directament la vall de la Muga a l'Empordà, ço que fa que les espècies del litoral hagin pogut penetrar-hi sense dificultat. Així s'explica, per exemple, que en un prat sec, davant del casal del Sr. Vayreda s'hi trobi la Leucochroa candidissima Drap., mentres que en l'ombra d'un petit barranc ombrívol, a cent passos d'allí, hi visquin els tres esmentats caragols pirenaics. Un altre cas de la mateixa índole és el de Helix (Chilostoma) comea Drap., en Sant Miquel del Fay, conca del Besòs, però aquesta existència isolada d'una espècie de l'alta muntanya també en un lloc ombrívol i humit s'explica tal volta com un últim reste de fauna desaparescuda amb la tala dels boscos. Comparada la fauna malacològica de la regió aquí tractada amb les anteriorment estudiades, es notarà tot seguit el major contingent de formes litorals, consequència natural de la gran extensió de la seva costa. El demés de la fauna malacològica, o siguin les espècies de la regió baixa i mitja, són quasi les mateixes que en les demés conques pirenaiques estudiades per nosaltres. Solament les formes de l'alta muntanya tenen una fàcies particular, carac- teritzada per l'abundància de Helix (Armhanta) arbustorum xa- (247) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1079 tarti Far., H. (Chilostoma) comea Drap., H. (Cmilostoma) pyre- naica Drap., i Orcula cylindrica Mich., totes elles espècies que amb escassetat havien penetrat en la vall del Llobregat i menys encara en la del Segre. Una espècie particular dels Pireneus orientals, encara que no s'hagi trobat en la vessant sud, és Helix (Caracollina) van- giana Fér., que segurament hi viu també. Altre caràcter peculiar de la regió és la falta absoluta d'es- pècies característiques dels Pireneus centrals, com les formes de Helix (Candidula) carascalensis Fér., Pupa ( Modicella) py- renacaria Boub. i P. ( Modicella) partioti M. T. Altres espècies tenen llurs formes geogràfiques en la regió oriental pirenaica, per exemple, Helix (Chilotrema) desmoulinsi desmoulinsi Farin., representada en els Pireneus centrals per la forma acvoivicha Fisch., y Pupa (Modicella) affinis catalo- mica Boí., que té son representant en el centre pirenaic amb P. (Modicella) afinis andorrensis B8gt. La presència de la forma quaternària de què hem tractat en el text (Ericia sulcata Drap.), si bé no li asignem númere corrent, significa un augment dels nostres coneixements sobre la dispersió de les espècies en l'espai i en el temps, perquè comprova que aquesta espècie provençal vivia en nostre país en temps no molt llunyans. A la categoria de les formes avui dia extingides en Catalunya pertany també la Helix (Helicodonta) quadrasi Hid., si bé els únics exemplars trobats en la regió, en la cova de Sant Martí de Llémana, no eren fòssils, sinó morts. Ens manté en aquest criteri el fet de no haver sigut trobada en cap més indret que l'indicat. Abans d'entrar en consideracions generals sobre la fauna malacològica de la regió que ens ocupa, serà oportú fer algunes observacions sobre particularitats que hi ofereixen certes formes. I080 Junta de Ciències Naturals de Bavcelona (248) Així, tenim Hyalima (Vitrea) Pura Ald., que hi està re- presentada per dues formes locals: la pura Pura Ald., en el nord (Girona, Besora, Queralps), i H. pura courquim Bgt., en el sud (Caldes de Montbuy i Masnou). Ja al parlar de Helix (Helicodonta) quadrasi hem dit que està recentment extingida, però no és encara fòssil. Una cosa pa- rescuda ha ocorregut o occorrerà prompte amb Laminifera subarcuata Bof., que ja no es troba en les localitats on vivia fa uns trenta anys i que, si no del tot extingida, el seu nombre s'és reduit d'una manera considerable. Citem aquestes dades perquè serveixin d'exemple de que l'extinció d'espècies pot ocórrer també sense intervenció de l'home. Major analogia que amb el Pireneu central té la fauna particular dels Pireneus orientals amb la dels occidentals. Així, té son anàleg la Helix (Caracollina) rangiana Fér. amb H. (Caracollina) buvimeri Mich., la H. (Cmilostoma) Pyrenaica Drap. amb H. (Elona) quimperiana Fér. i la Laminifera sub- arcuata Bot. amb l'única altra espècie d'aquest gènere L. pauli Mab. Aquestes analogies, que amb un estudi més detingut podrien sens dubte augmentar-se, no deixen d'oferir interès teòric. STUDIEN ÚBER DIE MOLLUSREN DER RATALONISCHEN PYRENAENTÀLER VI FLUSSGEBIETE DES BESOS, TER, FLUVIA, MUGA UND DER DAZVVISCHEN LIEGENDEN RUÚSTENFLÚSSE Obgleich diese Studie in die Reihe der malalozoologischen Mono- graphien úber die Eatalonischen Pyrenàentàler gehòrt, beschàftigt sie sich trotzdem mit einigen Eleinen Flussgebieten, die lediglich dem ústengebiete angehòren. Da vvir aber schon in der vorhergehenden Studie úber die Molluslzen- fauna des Llobregat ausfúhrlich die zu der Rústenfauna gehòrigen Faunenelemente behandeln mussten und ihre Beziehungen zu der Ge- birgs- oder Pyrenàenfauna darlegten, und da in der vorliegenden Arbeit von Xeiner Art die Rede sein vvird, die nicht schon in der vorherge- nannten Studie úber das Llobregattal ervàhnt orden ist, haben vir es fúr zvecEmàssig gehalten, sie auch in diese Studie aufzunehmen, um- somehr als hierdurch Reine Lúcte zvvischen den vorher untersuchten Pyrenàentàlern und denen des Nordostens gelassen vvird. Ausserdem Eònnen zvvei dieser Rústenfiussgebiete, das des Besòs und das des Tordera, als der Pyrenàenfauna teilhaítig gelten, denn sie entspringen im Montseny, einem GebirgsstocE, der durch seine geolo- gische Bildung und seine im oberen Teile noch rein bevahrte Fauna und Flora zum pyrenàischen Gebirgssystem gehòrt. Zxvects gròsserer Úbersichtlichxeit haben vir es fúr angebracht gehalten, das untersuchte Gebiet in drei Bezirte zu teilen, nàmlich: den des Besòs, den der Rústenflisse zvvischen Besòs und Ter, und schliess- lich den des Ter, Fluvià und Muga mit dem Rústengebiete bis zur fran- zòsischen Grenze. A) 0BESÒSGEBIET Der Besòs bildet sich aus zvvei Hauptquellàsten, die vom Montseny hergommen und die erst nach ihrem Zusammenfluss diesem Namen annehmen: Dem Mogent und dem Congost. Der erstere entspringt auf der Nordseite des genannten Gebirgstoctes und erhàlt Zuflússe von der Rústentette des Mont Negre. Der Congost hat seine Quelle im vvest- lichen Teil des Montseny, in der Nàhe von Balenyà. 1082 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (250) Im Tale des Mogent, noch in den Auslàufern des Montseny, liegt der Ort Vilamajor. Im Tale des Congost befinden sich Collsuspina, Centelles, Ayguajreda, La Garriga, L'Ametlla, Granollers und: Montmeló, 1vo sich der Mogent und der Congost vereinigen, um den Besòs zu bilden. Der Congost verdanEt seinem Namen seinem tief in die vvestlichen Auslàuíer des Montseny eingeschnittenen Tale, das die Serra de Bertí (Pla de la Garga) von dem òstlichen Teile (Pla de la Calma) mit seinem hóòchsten PunEte, dem Tagamanent (1,081 m. H.) scheidet. Ein vvenig unterhalb von Montmeló nimmt der Besòs von rechts her die Rieva de Parets oder de Tones auí, die von Sant Miquel del Fay herabEommt, vvo sich mit ihr das Flússchen Rossinyol vereinigt. Unterhalb von Mollet fliesst dem Besòs die Riera de Caldes zu, die ihren Ursprung bei Gallifa in dem òstlichen Teile des Berges Sant Llo- venç del Munt hat. In ihrem Tale liegt Sant Feliu de Codines, das im VVesten vom Turó de Solanes beherrscht vvird, und Caldes de Montbuy, das sich an die Serra del Farell anlehnt. In Montcada vvird der Besòs von rechts her von seinem bedeutendsten Zufiusse, der Riera de Ripollet oder dem Ripoll, verstàrEt. Dieser Fluss- entspringt im óòstlichen Teile des Sant Llorenç del Munt in dem Ort Sant Llorenç Savall, er fliesst durch Sant Feliu del Recó, Castellar del Vallès, Sabadell, Ripollet und emplàngt lsurz vor seiner Múndung in den Besòs die Riera de Sant Cugat del Vallès. Der Besòs fliesst dann bei Santa Coloma de Gramanet und Sant Adrià vorbei und ergiesst sich zvvischen Badalona und Barcelona ins Mittelmeer. Ein Rilometer súdlich von der Besòsmúndung ins Meer verlàuít die Riera, die von Horta in den nòrdlichen Auslàufern des Tibidabo hergommt und die auf dem sogenannten Camp de la Bota múndet. B) RUSTENFLUSSE Die zvvischen Besòs und Tordera sich erstrectende Rústentette, deren hòchste Erhebungen Serra de Matas, Serra de Sant Mateu, Serra del Montalt und Serra del Montnegre (793 m. H.) bilden, entsendet verschiedene Flussgebiete ohne Bedeutung, die vvir nicht namentlich auffuhren vverden. In diesem BezirE liegen von Súden nach Norden, Badalona, Tiana, Montgat, Masnou, Teyà, Vilassar de Mar, Mataró, Llavaneres, Caldetes, Arenys de Mar, Calella und Malgrat, vvelch letzteres schon nahe der Torderamúndung ist. mas amena ae ae mem TE a Pr ra ae Eren rera Tia (251) A. Bofúll, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1083 Dieser Tordera entspringt im Herz des Montseny, nahe der VVall- fahrtstapelle Sant Marçal, zivischen Coll Pregon und dem Pich de les Agudes (1,741 m. H.). Er fliesst durch die Orte Montseny und Palau- tordeva und gelangt etivas oberhalb von Sant Celoni in das Tal zvvischen Montseny und Mont Negre. Von linEs her vereinigt sich mit ihm die Rieva de Gualba, die von der VVallíahrtstapelle Santa Fe herllommt und die ihren Ursprung zvvischen dem Pich de les Agudes und dem Turó de l'Home hat (1,734 m. H.). Nahe von Hostalrich emplàngt der Tordera die Riera d'Arbúcies, die in den nordòstlichen Auslàufern des Montseny entspringt. Unterhalb von Hostalrich fliesst ihm von Norden her ein anderer Zufluss zu, die Rieva de Santa Coloma de Farnés, in deren Gebiet die Bàder von Caldes de Malavella liegen. Zvvischen den Múndungen des Tordera und des Ter bildet die Rústen- Eette eine Steillzúste, die sogenannte 4Costa Bravao, in der sich BJanes, Santa Cristina, Lloret, Tossa, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Llafranch, der Leuchtturm von Sant Sebastià und schliesslich PaJafougell befinden. C) GEBIET DES TER, FLUVIÀ UND MUGA UND RUSTE BIS ZUR GRENZE Der Ter entspringt am sogen. UJI de Ter (2,325 m. H.) in den Ost- pyrenàen, nahe der VVasserscheide und der franzòsischen Grenze. Er fliesst durch Setcases (1,230 m. H.), Camprodon (950 m. H.), Sant Joan de les Abadesses und Ripoll. In Camprodon vvird er durch den Ritort von linEs her und in Ripoll von rechts her durch den Freser verstàrEt, der am Pich del Freser in 2,450 m. H. entspringt. Ein rechter Zufluss des Freser ist der Riu de Núria, der sich bei dem VVallfahrtsort Núria (1,985 m. H.) aus dem Riu de Finestrelles, vom Coll gleichen Namens Eommend, und dem Riu de Mulleres oder de Nou Creus bildet, der auf dem Coll de Nou Creus entspringt. Etvva drei Rilometer unterhalb der Vereinigung des Freser mit dem Riu de Núria liegt das Dorf Queralps (1,218 m. H.). In Ribes (020 m. H.) empfàngt der Freser von rechts her den Rigart, der vom Coll de Tosses her Eommt und durch Planoles fliesst, und von linEs her den Segadell, der in der Collada Verda (1,600 m. H.) entspringt, úber die ein VVeg nach Pardines, Abella, La Roca und Camprodon fihbrt und der die Serra de Coma de Vaca zur Rechten làsst. Abvàrts von Ribes fliesst der Freser durch den VVeiler Ange/ats, durch Montagut, Banys de Rites und Campdevànol, vo sich mit ihm der Riu Mardàs vereint, der, vom Coll de Marolla Eommend, durch Gom- 1084 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (252) bveny fiesst, von vo man nach der VVallfahrtstapelle Montgrony auí- steigt. Nach der Vereinigung des Freser mit dem Ter in Ripoll fliesst der letztere in súdlicher Richtung vveiter und làsst Montesquiu, Sant Quirze, Torelló und Manlleu an seinen Ufern. Dann vendet er sich nach Osten und empfàngt zvvischen Manlleu und Roda den Gurrí, der, von Súden Eommend, durch Vich fliesst. In der Nàhe von Anglès vvird der Ter von Súden her durch die Riera d'Osor verstàrEt und, etvva 9 Rm. oberhalb von Girona, von Norden her durch die Riera de Llémana, die durch Sant Mavtí de Llémana fliesst. In Girona vereinigt sich mit inm der Riu Onyar, der von Súden tommt und an dem Riudellcts liegt. Acht Rilometer unterhalb von Girona fliessen dem Ter von Norden her die VVasser des Sees von Banyoles durch den Riu Terri zu. Der Ter fliesst dann durch F/assò und, schon nahe seiner Múndung, durch Torroella de Montgrí. Sein unterstes LauísticE steht durch zahl- reiche Ranàle mit dem Riu Darri in Verbindung, der von La Bisbal hergommt. Der Fluvià entspringt in der Serra d'Ayats und verfolgt zuerst einen nach Norden gerichteten Lauí. Auí seiner linRen Seite erheben sich der Puigsacalm (1,515 m. H.) und die Seyva de la Magdalena (1,595 m. H.): er fliesst durch La Pinya d'Olot und Olot, vvo sich mit ihm von VVesten Rommend die Riera de Ridaura vereinigt. Bei Castellfullit empiàngt er ausserdem von linEs her die Riera de Bianya, an der Santa Margarida de Bianya und Sant Joan les Fonts liegen. In Castellfullit vvendet der Fluvià sich nach Osten, um diese Richtung bis zu seiner Múndung beizubehalten. Er fliesst an Sant Joan de Llierca, Argelaguer, Besalú, Bàscara und Tovroella de Fluvià vorbei und ergiesst sich bei Sant Pere Pescadoy ins Mittelmeer. Sein Unterlauí steht mit dem des Ter und der Muga durch ein System von Ranàlen in Verbindung. In dem Rústengebiet nòrdlich der Fluviàmindung liegen Ciurana, Basella und Vilamacolum. Die Muga entspringt auf dem Coll de la Muga an der spanisch- franzòsischen Grenze und empíàngt von Súden her die Riera Algama (oder N'Algam) und den Manol, an dem Lladó liegt. Nahe dem eben ervàhnten Algama liegt Figueres. Auf seinem vveiteren Lauí fliesst die Muga durch Castelló d'Empòries und múndet in die Bucht von Roses. In dem Rústenstrich zvvischen Roses und der franzòsischen Grenze verlaufen viele Eleine Rústenflússchen, an denen die Orte Roses, Ca- daqués und Llansà liegen. (253) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1085 —— a a —— — a ———ÉÉ—ÉÉ———— MOLLUSRENSAMMLER IM UNTERSUCHTEN GEBIETE 1855-1801. Von 1870 an. Von 1879 an. Von 1884 an. Von 1887 an. Von 1902 an. Von 1903 an. 1907. Von 1910 an. 1919. B) Von 1870 an. 1884. Von 1884 an. Von 1886 an. Von 1901 an. 1906. A) BESÒSGEBIET DS EES und El iden A. Corontadio bre Sammlung befindet sich im Col-legi del Sagrat Cor der Jesuiten in Barcelona. Martorell i Pefia, F. — Sammlung im Museu de Catalunya in Barcelona. Bofill i Poch, A.— Privatsammlung in Barce. lona. Salvafià, J. M.— Ein Teil seiner Sammlung be- findet sich im Museu de Catalunya in Barcelona. Chía, M. de. — Seine Privatsammlung befindet sich in Hànden seiner Familie in Barcelona. Maluquer, J. und S.— Ihre Sammlung befindet sich zum Teil im Museu de Catalunya in Barcelona. Aguilar-Amat, J. B. de. — Museu de Cata- lunya. Thieux, E. — Privatsammlung in Marseille. Sagarra, I. de. — Museu de Catalunya in Barce- lona. Haas, F. — Senctenberg Museum in Frantfurt a. M. RUÚSTENGEBIET ZVVISCHEN BESÒS UND TER Martorell i Pefia, F.— Museu de Catalunya, Barrera, J. — Privatsammlung in Teyà. Salvandàa, J. M.—Ein Teil seiner Sammlung im Museu de Catalunya. Chía, M. de. — Privatsammlung in Barcelona. Maluquer, J. — Sammlung zum Teil im Museu de Catalunya. Zulueta, A. de. — Sammlung z. T. im Museu de Catalunya in Barcelona. 1086 Von 1908 an. 1913. Von 1914 an. Von 1915 an. ——————s en a a a ——————— a a a a La a ——————— ee a a a Aguilar-Amat, J. B. de. — Museu de Cata- lunya. Rosals, J. — Museu de Catalunya. Haas, F. — Senctenberg Museum in FranEurt a. M. Sagarra, J. de. — Museu de Catalunya. C) GEBIET VON TER, FLUVIÀ UND MUGA, UND RÚSTE BIS ZUR GRENZE Von 1870 an. Von 1870 an. Von 1870 an. 1879. Von 1884 an. Von 1884 an. Von 1886 an. Von 1902 an. Von 1904 an. 1904. Von 1909 an. 1910. 1910. 1912. Von 1914 an. 1919. Bolós, R. M. de. — Seine Sammlung vurde von M. de Chía nachgeprúft. Vayreda, E.— Privatsammlung in Lladó. Martorell i Pefia, F.— Museu de Catalunya. Morer, J. — Seine Sammlung vurde vom M. de Chía nachgeprúlt. Bofill i Poch, A. — Privatsammlung in Barce- lona. Salvafa, J. M.—Sammlung z. T. im Museu de Catalunya. Chía, M. de. — Privatsammlung in Barcelona. Cazurro, M.— SchenEte seine Sammlung dem Mu- seu de Catalunya. Maluquer, J. — Sammlung z. T. im Museu de Ca- talunya. Zulueta, A. de. — Ein Tell seiner Sammlung 1 Museu de Catalunya. Aguilar-Amat, J. B. de. — Museu de Cata- Junya. Rosals, J. — Museu de Catalunya. Faura, M.-— Seine Ausbeute mvurde von J. G. Hi: dalgo bearbeitet. Serradell, B.— Privatsammlung in Barcelona. Haas, F. — Senchenberg Museum in Frantfurt a. M. Bofill und Haas. — Museu de Catalunya und Senchenberg Museum. (255) A. Bofull, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1087 ABRUÚRZUNGEN DER TITEL DER IM TEXTE ERIVAHNTEN, IM AUSLANDE VVENIG BERANNTEN EATALONISCHEN UND SPANISCHEN . ZEITSCHRIFTEN Act. y Mem. I. Congr. Nat. Esp. — Actas y Memorias del I. Congreso de Naturalistas Espafioles celebrado en Zaragoza los días 7-I0o de octubre de 1908. — Zaragoza, 10909. An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona. — Anuario de la junta de Cièncias Naturals. — Ajuntament i Diputació de Barcelona. An. Ass. Exc. Cat. — Anuari de l'Associació d'Excursions Catalana. — Barcelona. Bol. Soc. Arag. Cienc. Nat. — Boletín de la Sociedad Aragonesa de Cien- cias Naturales. — Zaragoza. Bull. Ass. Exc. Cat. — Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana. — Barcelona. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. — Butlletí de la Institució Catalana d'His- tòria Natural. — Barcelona. Crón. Cient. Barcelona. — Crónica Científica. Revista Internacional de Ciencias. — Barcelona. Fiest. Cient. CL anivy. R. Ac. Cienc. Barcelona. — Fiestas Científicas celebradas con motivo del CL aniversario de la fundación de la Real Academia de Ciencias y Artes. — Barcelona, 1914. Ibérica. — Ibérica. El Progreso de las Ciencias y de sus Aplicaciones. Revista Semanal Ilustrada. — Tortosa. Mem. Real Acad. Cienc. Barcelona. — Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes. — Barcelona. Mus. Barcin. Op., Ser. Zool., N.o — Musei Barcinonensis Scientiarum Naturalium Opera, Series Zoologica. N.2... Publicacions de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona. Physis. — Physis. Publicació destinada als amics de la Naturalesa. — Barcelona. 1088 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (256) LITERATURVERZEICHNIS Geht ohne Schyvierigteit aus dem Abschitte 4Bibliografíaa im Ea- talonischen Teile, p. 14-20, hervor. Zum Verstàndnis der im Texte gebrauchten AbEirzungen Eatalo- nischer, und spanischer, im Auslande vvenig betannter Zeitschriften sei auf das der eben genannten Liste vorausgehende Verzeichnis derselben hingevviesen. LISTE DER AUS DEM FLUSSGEBIETE DES BESÓS, TER, FLUVIÀ, MUGA UND DER DASVVISCHEN LIEGENDEN RUÚSTENFLUSSE ZITIERTEN ARTEN Bedarí lxeiner Ubersetzung (p. 21-36). Die Zahlen in Verbindung mit den Seitenangaben hinter den Artnamon beziehen sich auí die lau- fenden Nummern der vorangehenden Literaturúbersicht. (257) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1089 AUFZAHLUNG DER ARTEN MIT ERITISCHEN BEMEREUNGEN 1. Arion ater Linné Limax ater Linné, Syst. Nat., Ed. X, 1758, p. 652. Avion ater Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII, 1912, p. 52. — Bofill, Haas é: Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 16. — Bofill €. Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, 1920, p. 15: Id., XII, 1920, p. 19, Id., XIII, 1920, p. 39. Tal von Ribes (Maluquer). 2. Arion rufus Draparnaud Limax vufjus Linné, Syst. Nat., Ed. X, 1758, p. 052. Avion vufus Morer, Hist. Camprodón, 1870, p. 33. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 94. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, p. 8, Id., XII, 1912, p. 52. — Chía, Fàuna mal. prov. Gerona, 1916, p. 53. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat,, II, 1916, p. 39. — Bofill, Haas £ Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 16. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, 1920, p. 15: Id., XIII, 1920, p. 39. Gualba (Maluquer). Ribes (Rosals). Tal von Ribes (Maluquer). Pardines bei Ribes (Bofill). 1 Exemplar. Camprodon (Morer, Chía). Olot (Salvafià, Chía, Rosals). VVald Sacot bei Olot (Salvafià). Lladó (Bofill € Haas). 2 Exemplare. 3. Arion flavus Nilsson Limax flavus Nilsson, Hist. moll. Sueciae, 1822, p. 5. Aron flavus Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII, 1912, p. 52. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona, 1910, P. 53. 17 I0QO Junta de Ciències Naturals de Barcelona (258) Ripoll (Chía). Tal von Ribes (Maluquer). Ribes (Chía). Olot (Chía). 4. Arion subfuscus Draparnaud Limax subfuscus Draparnaud, Hist. moll. France, 1805, p. 125, Taf. 9, ie En Avion subfjuscus Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII, 1912, p. 52. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona, 1916, P. 53. Tal von Ribes (Maluquer). I Ribes (Chía). (Bofill). 1 junges StúcE. 5. dArion hortensis Férussac dArion hovtensis Férussac, Hist. gén. part. moll. terr. fluv., 1819, p. 65, Taf. 2, Fig. 4-6. — Morer, Hist. Camprodón, 1879, p. 33. — Sal- vafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 904. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona, 1916, p. 53. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat,, II, 1910, P. 39. — Bofill X€ Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, p. 40. Camprodon (Morer, Chía). Olot (Salvafià, Chía, Rosals). 6. Limax fHavus Linné Limax flavus Linné, Syst. Nat., Ed. X, 1758, p. 052. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 94: Flora y fauna Mataró, 1889, p. 83. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 7, Fauna mal. prov. Gerona, 1916, p. 53. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, 1920, p. 15: Id., XIII, 1020, p. 40. Limax variegatus Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII, 1912, p. 52. Mataró (Salvafià). Ripoll (Chía). Tal von Ribes (Maluquer). Ribes (Chía). Olot (Salvafià, Chía). Lladó (Bofill € Haas). 1 Exemplar. (259) 4. Boful, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat IOQI 7. Limax maximus Linné Limax maximus Linné, Syst. Nat., Ed. X, 1758, p. 052. — Morer, Hist. Camprodón, 1870, P. 33. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona, 1916, P. 53: Camprodon (Morer, Chía). Chía vviederholt die von Morer (1. c.) herrúhrende Angabe úber das Vortommen dieser Art im Gebiete nur mit Zvveifel. 8. Agriolimaz asrestis Linné Limax agrestis Linné, Syst. Nat., Ed. X, 1758, p. 052. — Graells, Catàl. mol. terr. agua dulce Esp., 1846, p. 1. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 1, 1901, p. 8, Id., XII, 1912, p. 52. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona, 1910, p. 53. Agviolimax agrestis Salvafià, Flora y fauna Mataró, 1889, p. 83. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 7. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 51. — Bofill, Haas X Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 17. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, 1920, p. 16, Id., XII, 1920, p. 10, Id., XIII, 1920, p. 41. Limax (Agriolimax) agrestis Salvatià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 94. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 38. Limax sylvaticus Morer, Hist. Camprodón, 1879, p. 33. Montcada (Rosals). 2 junge Exemplare. Sant Cugat del Vallès (Maluquer). Mataró (Salvafià). Gualba (Maluquer). Girona (Chía, Rosals). Ripoll (Chía, Rosals). Tal von Ribes (Maluquer). Ribes (Rosals). Camprodon (Morer, Chía). Gegend von Olot (Salvaiià). Olot (Graells, Chía, Rosals). 9. dAgriolimax laevis Múller Limax laevis Múller, Verm. terr. fluv. hist., Il, 1774, p. I. Agrviolimax laevis Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, 1020, P X0:/Id..281T, 1020,(D1 20:00. XI) 1020, p. 40: atm ed tt eta a st di a ta ret i 1092 Junta de Ciències Naluvals de Barcelona (260) Limax bvunneus Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII, 1912, p. 52. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona, 1910, p. 53. Tal von Ribes (Maluquer). Ribes (Cbía). Nach Chía (Il. c.) ist das Vortommen dieser Art im Gebiete sehr zvveifelhait, die urspringliche Maluquersche Angabe dúrite auf einer Vervechslung beruhen. 10. Malacolimax valentianus Férussac Limax valentianus Ferussac, Tabl. syst. an. moll., 1821, p. 21. Limax valentinus Chía, Fauna mal. prov. Gerona, 1916, P. 53. Malacolimax valentianus Bofill €- Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, XIII, 1920, P. 41. Girona (Chía). Chía, der einzige Sammler, der in dem uns beschàftigenden Gebiete diese Art gefunden haben vvill, versieht selbst seine eigne Angabe (I. c.) mit einem Fragezeichen. 11. Milax gagates Draparnaud Limax gagates Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 1I00. Amalia gagates Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, P. 95: Flora y fauna Mataró, 1889, p. 83. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 7. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, II, 1902, p. 54. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona, 1910, P. 53. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 38. Milax gagates Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, P. 4I. Besòsmindung (Maluquer). Mataró (Salvafià). Girona (Chía, Rosals). Ripoll (Chía, Rosals). Olot (Salvafià, Chía, Rosals). r2. Testacella haliotidea Draparnaud Testacella haliotidea Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 09, Hist. moll. France, 1805, p. 121, Taf. 9, Fig. 12-14. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 25. — Morer, Hist. Camprodón, 1879, P. 33. (261) 4. Boful, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1093 — Salvafiàó, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 96, Flora y fauna Mataró, 1889, p. 83. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona, 1916, P. 53. — Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII, 1918, P. 85. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, 1920, PSA EX i EO20/1D: 20: Id SI, 1020, P 42: i Testacella haliotidea var. ovalis Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat.,XV II, 1888, P. 96. T. haliotidea var. scutulum Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 96. T. hatyotidea Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. com. Olot, 1886, p. I9. T. barcinonensis Pollonera, Boll. Mus. Zool. Anat. Comp. Torino, HI, N.o 43, 1888, p. 4, Taí. 2, Fig. 13-16. — Bofill €. Haas, Treb. Mus, Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, p. 42. Sant Adrià, Besòsufer (Bofill). Mataró (Salvafià). Girona (Chía). (Cazurro). 1 Exemplar. Montesquiu (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Montagut bei Ribes (Bofill X Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Camprodon (Morer, Chía). Olot (Salvafià, Chía). VVald Tosca bei Olot (Salvafià). Berg Nostra Senyora del Mont bei Lladó (Vayreda). Die von Salvafià ervvàhnten Varietàten ovalís und seutulum SOvV. halten vvir fúr Synonyme der typischen T. haliotidea Drap., und die von Chía genannte T. hatyotidea ist sicher ebenfalls eine durch einen DrucRfehler entstellte Zaliotidea. 13. Testacella catalonica Pollonera Testacella catalonica Pollonera, Boll. Mus. Zool. Anat. Comp. Torino, III, N.o 43, 1888, p. 8, Taf. 2, Fig. 7-0, 17. — VVesterlund, Fauna pal. Reg. Binnenconch., Suppl. I, 1890, p. 1. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp., 1892, p. 32. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 7. — Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, XV, 1915, P. 122. Olot (Pollonera, VVesterlund, Fagot, Chía, Aguilar-Amat). VVir Eonnten die beiden von Aguilar-Amat gesammelten StúcRe stu- dieren, die den Polloneraschen Abbildungen dieser Art iyohl entspre- chen, die man aber ebensogut als zu T. haliotidea Drap. gehòrig auí- fassen Eann. Beide, Arten stehen sich also, der Schale nach, sehr nahe, und vvenn vir catalonica hier nicht in die Synonymie von aliotidea stellen, so geschieht dies nur, vveil Pollonera an den 3 von ihm unter- suchten Exemplaren Unterschiede von der Draparnaudschen Art fest- gestellt hat, vvie Fehlen des Flagellums und vveit gròsseres Vas deferens. 1094 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (262) 14. Testacella companyonii Dupuy Testacella companyonii Dupuy, Hist. moll. France, 1847, p. 47, Taf. I, TA Fig. 3. — Bofill X. Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, p. 42. companyoni Morer, Hist. Camprodón, 1879, p. 33. T. companyot Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. com. Gerona, 1886, p. 19. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp., 1892, p. 31. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 7. — Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII, 1918, p. 85. Horta (Martorell). 2 Exemplare. Gualba (Maluquer). 1 Exemplar. Blanes (Haas). 1 Exemplar. Girona (Chía, Fagot). Anglès (Chía). Montesquiu (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Camprodon (Morer, Chía). Lladó (Vayreda). 15. Vitrina major Férussac Helicolimax major Férussac, Ess. méth. conch., 1817, p. 43. Vitvina major Moquin-Tandon, Hist. moll. France, 1855, p. 49, Taf. 6, Fig. 14-32. — Chía, Catàl. mol. test. terr. fluy. com. Gerona, 1886, p. 20. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 95. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp., 1892, p. 33. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, í893, p. 8. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII, 1912, p. 53. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona, 1916, p. 54. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII, 1920, p. 20: Id., XIII, 1920, p. 43. Vitrina draparnaldi Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Ep., TN. 7, (T8844 P: 307: Vitrina perlucida Salvatià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Ep., I, N.o 7, 1884, p. 398. Vitrina elongata Morer, Hist. Camprodón, 1879, P. 33. Vatrina subglobosa Morer, Hist. Camprodón, 1879, P. 33. Girona (Fagot, Chía, Salvafià). (Cazurro). 5 Stúcte. Gombreny (Haas). I Ed. Sant Hou bei Montgrony (Maluquer). 5 Exemplare. Tal von Ribes (Maluquer). Angelats bei Ribes (Bofill). 7 Exemplare. (Aguilar-Amat). 2 Exem- plare. (Bofill 8: Aguilar-Amat). 2 Exemplare. Ribes (Bofill). Viele Stúcte. (263) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1095 Camprodon (Morer, Salvafià, Chía). Castellfullit (Salvafià, Chía). Olot (Salvafià, Fagot, Chía). Bianya (Salvafià, Chía). Collsacabra (Salvafià, Chía). Lladó (Bofill é Haas). ro Exemplare. Berg Nostra Senyora del Mont bei Lladó (Vayreda). Salvafià hatte aus dem Gebiete Vitr. draparnaldi Brug. und Vitr. pellucida Múll. (als perlucida) genannt, aber nach Chía (58, p. 8) hand- elt es sich um Viír. major Fér., das Gleiche gilt von Vitr. subglobosa Mich., die Morer aus Camprodon nennt. VVas die vom gleichen Autor vom gleichen Ort zitierte Vitr. elongaia Drap. anbelangt, so vvird auch Sie sich auí major beziehen: elongata ist eine mittel- und nordeuropài- sche Art, die in Spanien nicht vorgommt. 16. Hyalinia (Polita) pura pura Alder Helix puva Alder, Catal. North. moll., 1830, p. 12. Hyalinia (Polita) pura Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 0. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII, 1920, DD: 2T. i Hyalinia pura Taylor, Monogr. land freshyv. moll. Brit. ISI., III, 1909, p. 86. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona, 1910, p. 54. Zonites (Hyalinia) stviatulus Chía, Catàl. mol. test. terr. fuv. com. Ge- rona, 1886, p. 22. Girona (Chía, Taylor). Besora (Vayreda). Queralps (Rosals). 1 Exemplar. Chía zitierte (30, p. 22) diese Art unter dem Namen Zonttes (Hya- linia) striatulus Gray, vvie er selbst spàter (58, p. 9) angibt. Bei seiner dritten Nennung der Art von Girona (110, p. 54) hàlt er ihr dortiges Vorgommen fúr zvveifelhait. Obuvohl vvir Xeine Belegexemplare von Gi- rona sahen, zvveifeln vvir Eeinen AugenblicE an ihrem Vortommen da- selbst. Allem Anschein nach lebt im Norden des Gebietes die typische Hya- linia (Polita) pura pura Ald., vvàhrend sie in seinem Súden, im Littoral und im Besòsgebiete, von der gleich zu besprechenden Hyal. (Polita) Puva courquini ersetzt vvird. 17. Hyalinia (Polita) pura courquini Bourguignat Zonites courquini Bourguignat, Moll. nouy. lit. ou peu connus, 11. Dels, 1870, p. 40, Taí. 3, Fig. 17-22. mt em ay o a I a ça a o Sr I ça a at ea P Helix courguini Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 229. Hyalinia courquini Bofill, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVI, 1916, p. 79. Hyalinia (Polita) pura couvquini Bofill éc Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, p. 51, Taf. 1, Fig. 8-13. El Farell bei Caldes de Montbuy (Bofill). 1 Exemplar. Masnou (Barrera). VVie vvir sehon ervvàhnten, ersetzt diese Unterart im Littoral und im Besòsgebiete die Hyal. (Polita) pura pura Ald. der nòrdlichen Ge- birgsregion. Eine Abbildung dieser Unterart und die Aufzàhlung ihrer Unter- schiede von Hyal. (Polita) pura pura Ald. vvird man in unsrer Studie úber die Mollustenfauna des Llobregatgebietes (Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920) finden. 183. Hyalinia (Polita) hammonis Stróm Helix hammonis Stròm, Trondj. SelsE. SEriit., 1765, p. 435, Taf. 6, Fig. 16. Hyalinia (Polita) hammonis Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 18. — Bofill €. Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, p. 50. Helix vadiatula Alder, Cat. test. moll., 1830, p. 12. Hyalinia vadiatula Chía, Fauna mal. prov. Gerona, 1910, P. 54. Zonites jaccetanicus Bourguignat, Moll. nouv. lit. ou peu connus, 11. DeE., 1870, P. 41, Tat. 3, Fig. 23-28. Zonites subvadiatulus Fagot, Bull. Soc. Hist. Nat. Toulouse, XIII, 1879, p. 22. — Gourdon, Bull. Ass. Exc. Cat., II, 1880, p. 188. Girona (Chía). Núria (Rosals). 1 Exemplar. Chía nennt diese Art nur unter Vorbehalt von Girona. 19. Hyalinia (Polita) glabra harlei Fagot Zonites havlei Fagot, Annal. malac., II, 1884, p. 173. Hvalinia harlei Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 98. Hyalinia (Polita) glabra harlei Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, p. 46, Taí. 1, Fig. 1-3. Hyalinia (Polita) glabra var. harvlei Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. O. Helix glabva (non Studer) Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p. 76. Zonites (Hyalinia) glaber (non Studer) Chía, Catàl. mol. test. terr. fiuv. com. Gerona, 1886, P. 22. (265) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1097 Hyalinia glabra (non Studer) Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., HI, 1902, P. 54. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona, 1916, p. 54. Zomiítes avabiae Fagot, Annal. malac., II, 1884, p. 174 (nomen nudum). Hyalinia arcasiana (non Bourguignat) Marcet, Rev. Montserr., IH, 1909, p. 302. Besòsmindung (Maluquer). Sant Andreu de Palomar, am Besòs (Martorell). 3 Exemplare. Sant Pere de Vilamajor, Montseny (Sagarra). Viele Exemplare in der Samml. Bofill. Gualba (Rosals). 1 Exemplar. Girona (Chía, Salvafià). Montjuich bei Girona (Cazurro). 3 Exemplare. Anglès (Chía). Ripoll (Chía). Montgrony (Rosals). 1 junges Stúcz. Castellfullit (Salvafià). Olot (Chía, Salvafià). (Aguilar-Amat). 2 Exemplare. La Pinya bei Olot (Salvafià). VVie Chía (58, p. 9) sind vvir der Meinung, dass die typische Hyal. (Po- dita) glabva Stud. nicht im Gebiete vorgommt, sondern dass sie in ihm durch ihre LoEalform havlei Fag. ersetzt vvird, vvas vir auch schon fúr das Llobregatgebiet feststellen Eonnten. In der diesem eben genannten Gebiete gevvidmeten Arbeit (Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920) haben vir die Unterart havlei abgebildet und ihre Unterschiede von glabva glabva Stud. besprochen. 20. Hyalinia (Polita) nitens Gmelin Helix mtens Gmelin in Linné, Syst. Nat., Ed. 13, 1788, p. 30306. Hyalinta nitens Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 97: Flora y fauna Mataró, 1880, p. 84. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII, 1912, p. 53. —Chía, Fauna mal. prov. Gerona, 1916, p. 54. Hyalinia (Polita) nitens Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 9. — Aguilar-Amat, But. Inst. Cat. Hist. Nat., XV, 1915, p. 123. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII, 1920, p. 22: IC. CSM, 1020, P. 45, Tat. í, Flo. 4-6: Zontites subnitens Bourguignat in Mabille, Hist. mal. bassin Paris., 1870, DD ETO: Zonites apocryplius Bourguignat in Fagot, Annal. malac., II, 1884, P. 172 (nomen nudum). Mataró (Salvaiià). Besora (Vayreda). Vidrà (Vayreda), I098 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (266) i —— —————— a a a at Gombreny (Bofill). 2 Exemplare. Ribes (Chía). Tal von Ribes (Maluquer). Camprodon (Vayreda). La Escala (Vayreda). Olot (Salvafià, Chía, Vayreda). Lladó (Bofill € Haas). Viele Exemplare. Sagaró (Vayreda). La Estela (Vayreda). Die Nennung dieser Art von Olot durch Aguilar-Amat (104, p. 123) ist irrtúmlich und bezieht sich, vvie vvir an seinen Belegexemplaren feststellen Eonnten, auf Hyalinia (Polita) lucida Draparnaud. 21. Hyalinia (Polita) nitidula Draparnaud Helix nitidula Draparnaud, Hist. moll. France, 1805, p. 117. — Ross- màssler, Icon., II, Heft 1-2, 1838, p. 36, Taf. 30, Fig. 526. Hyalinia (Polita) mitidula Bofill 8 Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, XII, 1920, p. 22, Id., XIII, 1920, P. 44. Besòsmindung. 1 Exemplar im Museu de Catalunya. Gualba (Rosals). 1 Stúciz. Tal von Ribes, zyvischen Montagut und La Baell (Bofill 8: Aguilar- Amat). 1 Exemplar. Diese Art ist unsres VVissens noch nicht aus dem Gebiete genannt vorden. Die Stúclze von der Besòsmindung und aus dem Tale von Ribes sind etmas niedergedricliter als typische Exemplare. 22. Hyalinia (Polita) lucida Draparnaud Helix lucida Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 96. — Dupuy, Hist. moll. France, 1850, p. 232, Taf. ro, Fig. 1. —Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 123. Hyalinia (Polita) lucida Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, HI, 1917, P. 538: Id., p. 587. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, 1020, p. 10, Taf. 1, Fig. 1-18,/Id., 2SII, 1920) pl2m: TC, EST, ro2oNp. 47: Hyalinia lucida Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 9. — Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3 Ep., II, 1898, p. 336. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, p. 8. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona, 1916, p. 54. i Hyalinia lucida var. minor Taylor, Monogr. land freshvvater moll. Brit. Isles, III, 1909, P. 24, 25, 29. ) Hyalinia lucida farinesi Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat, XVIII, 1918, p. 85. (267) 4. Bofúll, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat I099 Hyalimta lucida var. convexiuscula subvar. farinesiana Taylor, Monogr. land íreshivater moll. Brit. Isles, III, 1909, p. 24, 25, 29. Hyalinia lucida var. obscurata var. navarrica Taylor, Monoer. land fresh- tvater Moll. Brit. Isles, III, 1906, p. 24. Helix farinesi Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1870, p. 29. Zonttes farimesianus Bourguignat, Moll. nouv. lit. peu connus, 11 De£., 1870, p. 11, Taí. 3, Fig. 1-3. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, P. 260. Zonites (Hyalinia) farinesianus Chía, Catàl. mol. test. terr. fiuy. Gerona, 1886, p. 2I. Hyalinia farinesiana Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 9.— me calvafia, An. Soci Esp. lElist. (Nat. XVII, 1888, p. 97: Flora fauna Mataró, 1889, p. 84. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 54: Id., XII, 1912, p. 53. — Chía, Fauna mal. prov. Ge- rona, 1910, PD. 54. Hyalinta (Polita) farinesiana Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 9. — Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 538. Hyalinia cellaria (non Múller) Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 98. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp., 1892, p. 30. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 54. — Caziot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I19r0, p. 14. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona, 1916, p. 54. Hyalinia (Polita) cellavia (non Múller) Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XV, 1915, p. 123. — Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Bar- celona I, 1017, p:. 538. Hvyalinia cellavia var. favinesiana Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 85. Hyalinia cellaria var. montserratica Serradell, Sota Terra, 1909, p. 135. Hyalinia ( Polita) cellavia var. septentrionalis Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 9. Zonites septentrionalis Bourguignat, Moll. nouv. lit. peu connus, 11 DeF., 1870, p. 8, Taí. 3, Fig. 4-6. Hyalinia septentrionalis Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, Lfefei is sloechadicus Bourguignat in Fagot, Bull. Soc. Hist. Nat. Tou- louse, XI, 1887, p. 9 (nomen nudum). Hyalinia stoechadica Salvanià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 07. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona, 1916, p. 54. Hyalinia (Polita) sloechadica Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 9. Zonites navarricus Bourguignat, Moll. nouv. lit. peu connus, 11 Del, I870/1P. 13, Nat. 3, Fig. 10-12: Hvyalinia gyrocurtopsis Bourguignat in Chía, Mol, terr. agua dulce Bai- celona, 1887, p. 9 (nomen nudum), La dele) Junta de Ciències Naturals de Barcelona (268) Besòsmindung (Chía). (Bofill). Viele Stúcte. (Maluquer, Caziot). Santa Coloma de Gramanet (Bofill). 1 Exemplar. Berg Farell bei Caldes de Montbuy (Bofill). 1 StúcE. (Haas). 2 Exem- plare. Castellar del Vallès (Bofill). Sant Miquel del Fay (Bofill). 1 Exemplar. (Haas). 2 Exemplare. Mataró (Salvafià). Gualba (Maluquer). Banyoles (Chía). (Bofill)..2 Exemplare. Girona (Chía, Salvafià). (Bofill). 2 Exemplare. (Aguilar-Amat). 3 Exemplare. Berg Susqueda in den Guilleries (Bofill). 2 Exemplare. Besora (Vayreda). Montesquiu (Aguilar-Amat). (Bofill). 1 Exemplar. Montgrony, Rlippen von Sant Hou (Maluquer). 1r Exemplar. Tal von Ribes (Bofill, Taylor, Maluquer). Paramon bei Ribes (Bofill € Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Zvvischen Montagut und La Baell, Tal von Ribes (Bofill é: Aguilar- Amat). 3 Exemplare. Angelats bei Ribes (Bofill). 1 Exemplar. (Aguilar-Amat). 5 Exem- plare. Ribes (Chía). Hòhle Rialp bei Queralps (Rosals). Olot (Salvafià, Fagot, Caziot, Aguilar-Amat, Chía, Vayreda). (Bofill). 7 Exemplare. La Pinya bei Olot (Salvafià). Bianya bei Olot (Salvafià, Chía). La Escala (Bofill). Lladó (Bofill éc Haas). 1 Exemplar. VVie in unsren vorangehenden Studien haben vir hier Hyalinia javinesiana Bgt., sloechadica Bgt. und septentvionalis Bgt. als Gebirgs- formen der Hyal. (Polita) lucida Drap. betrachtet. Die so hàufige Nenn- ung von Hyal. cellavia Múll. aus dem Gebiete ist, vvie vvir in vielen Fàllen an Originalexemplaren nachvveisen Eonnten, auf unausgevvachse- ne StúcYe von Jucida Drap. gegrúndet. 23. Hyalinia (Zonitoides) nitida Múller Helix nítida Múller, Verm. terr. fluv. hist., Il, 1774, P. 32. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 29. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2 Ep., I, 1884, PD. 491. Hyalinia (Zonitoides) nitida Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 9. — Bofill €. Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, IOZOMP: (18: Id.) DR O20, P 22 Cd RN, TO 20:52: Zonites (Hyalinia) nitidus Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, DN 2: ———————— er a a ————————éÉ—— —éÉ— a ea a ea (269) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat IIOI Hyalinia nítida Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 8. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 97. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 54: Id., HI, 1002, P. 52. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona, 1916, p. 54. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 38. Besòsmindung (Salvafià, Chía, Maluquer). (Rosals). Viele Stiicle. Sant Adrià am Besòs (Bofill). 11 Exemplare. Santa Coloma de Gramanet (Bofill). r2 Exemplare. Montcada (S. Maluquer). Banyoles (Chía, Rosals). Girona (Chía, Rosals). Ribes (Chía). Torroella de Montgrí (Chía, Rosals). Olot (Salvafià, Rosals). 24. Hyalinia (Vitrea) crystallina Múller Helix crystallina Múller, Verm. terr fluv. hist., II, 1774, p. 23. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 28. Hyalinia (Vitrea) cvystallina Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 9. — Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII, 1918, p. 85. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, EOZO PD: 18: Id. 4 2SI 1020, P. 23: Id. CST, 10z0/ pr 53: Hyalinia crystallina Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 9: Fauna mal. prov. Gerona, 1916, P. 54. Hyalinia vitreola Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, p. 8. Besòsmindung (Bofill). 4 Exemplare. (Chía). Sant Miquel del Fay (Bofill). 1 Exemplar. (Haas). 2 Stúcte. Gualba (Maluquer). (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Girona (Chía). Montesquiu (Aguilar- Amat). Olot (Vayreda). Lladó (Bofill € Haas). 10 Exemplare. Hyalinia vitveola Serv., die Maluquer (65, p. 8) von Gualba im Mont- seny nennt, ist auí diese Art zu beziehen. 25. Hyalinia (Vitrea) pseudohydatina Bourguignat Zonites pseudohydatinus Bourguignat, Amén., malac., I, 1856, p. 185. Hyalinia (Vitrea) pseudohydatina Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Ge- rona, 1890, p. 9. — Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II, 1917, PP. 538, 587. — Bofill €. Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, XII, 1920, p. 23: Íd., XIII, 1920, p. 54. Sa 34 dron ma mt eta ama a te Pe mm art zar mer eta A emma aa 1102 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (270) Hyalinia pseudohydatina Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, P. 54. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona, 1916, p. 54. Helix hydatina (non Rossmàssler) Gomis, Butll. Ass. Exc. Cat., I, 1878, P: 170: à Besòsmúindung (Maluquer). Girona (Chía). Montesquiu (Gomis). Lladó (Bofill € Haas). 8 Exemplare. Berg Nostra Senyora del Mont bei Lladó (Vayreda). Die Nennung dieser Art von Santa Margarida bei Olot durch Bofill (153, P. 587 und 114, p. 538) beruht auf der fàlschlichen Bestimmung einer jungen Hyalinia aus der Polita- Gruppe. Gomis (21, p. 170) hat mit Helix hydatina Rossm. von Montesquiu sicher pseudohydalina bezeichnen vvollen, da Aydadina als ostmittelmeerische Form in Spanien nicht vorgommt. 26. Euconulus fulyus Múller Helix fulva Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 56. — Botill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 28. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Ep., I, 1884 p. 400 .— Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, p. 3. Euconulus fuluus Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, 1020, P. 18: Id., XXII, 1020, p. 23, Id:, XII. 1920, P. 55: Conulus fuluus Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, P. 9. — — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., 1888, p. 98. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 9. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 1902, p. 54. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona, 1916, P. 54: Zonites (Conulus) fuluus Chía, Catàl. mol. test. terr. fiuv. Gerona, 1886, p.(21. Besòsmúindung (Bofill). 4 Exemplare. (Salvafià, Chía, Maluquer). (Aguilar-Amat). 2 Exemplare. Santa Perpètua de la Moguda (Bofill). 2 Exemplare. Sant Miquel del Fay (Haas). 2 Exemplare. Gualba (Maluquer). Banyoles (Chía). Girona (Salvafià, Chía). (Cazurro). 4 Exemplare. Tortellà (Vayreda). Castellfullit (Salvafià). Montagut bei Olot (Salvafià). Sant Privat bei Olot (Salvaiià). Olot (Chía, Vayreda). a ao ir a a ial dr ie btt alta tt dt a a a a a (271) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar- Amat 1IO3 La Pinya bei Olot (Salvafià). Lladó (Vayreda). (Bofill €. Haas). 2 Exemplare. Berg Nostra Senyora del Mont bei Lladó (Salvafià, Chía). 27. Leucochroa candidissima Draparnaud Heiix candidissima Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 75, Hist. moll. France, 1805, P. 55. Taf. 5, Fig. 19. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 290. — Salvafià, Zoogr. gén. Helix, 1884, P. 44. — Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p. 44. — Salvaià, Flora fauna Mataró, 1889, p. 84. — Caziot, Feuille jeun. nat., XXXVI, 1905, P. 3. I Leucochvoa candidissima Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, P. 50. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona, 1916, p. 54. — Rosals. Ereb. inst. Cat. Hist. Nat., II, 1016, p. 40. Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, p. 5383 Id., p. 583. — Bofili € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII, 1920, p. 24: Id., XIII, 1920, P. 56. Helix (Leucochroa) candidissima Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 22. Montgat (Bofill) 2 Exemplare. Masnou (Barrera Caziot). Mataró (Salvaià). Torroella de Montgrí (Salvafià, Rosals). Girona (Salvafià, Caziot, Chía). Montjuich bei Girona (Cazurro). 5 Exemplare. Palau d'Onyar (Caziot, Rosals). (Bofill). 3 Exemplare. Ciurana (Rosals). 12 Exemplare. Sant Mori (Caziot). (Aguilar-Amat). 2 Exemplare. Figueres (Martorell). 2 Stúcte. (Caziot, Rosals). La Escala (Bofill). 7 Exemplare. (Vayreda). Lladó (Vayreda). (Bofill € Haas). Viele Exemplare. Ampúries (Bofill). Viele Stúcie. 28. Punetum pygmaeum Draparnaud Helix peymaea Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 93, Hist. moll. France, 1805, p. 114, Taf. 8, Fig. 8-I10. — Bofill, Crón. Cient. Barce- lona, II, 1879, p. 30. — Moret, Hist. Camprodon, 1879, P. 33. — Sal- vafió, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Ep., I, 1884, p. 402. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 9. — Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 49. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 54. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona, 1916, P. 50. ——————————— a a a nn 1104 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (272) Punctum pyemaeum Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 39. — Bofill €- Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, p. 57. Helix (Patula) pygmaea Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, PD: 12: Sant Genís d'Horta (Martorell). Viele Exemplare. (Bofill). Viele Exemplare. (Salvafià, Chía). Besòsmúindung (Maluquer). Sant Miquel del Fay (Haas). 2 Exemplare. Camprodon (Morer, Chía, Rosals). Torroella de Montgrí (Rosals). Lladó (Bofill € Haas). 1 Exemplar. 29. pPyramidula (Pyramidula) rupestris Studer Helix vupestris Studer in Coxe, Trav. Svitzerland, III, 1789, p. 430.— Morer, Hist. Camprodón, 1879, p. 33. — Bofill, Crón. Cient. Barce- lona, VII, 1884, p. 261. — Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 26. — Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p. 50: Butll. Ass. Exc. Cat., X, 1888, p. 59 X 60. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 98. — Bofill, Butll. Ass. Exc. Cat., XI, 1890, p. 194, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. Ep., II, 1898, p. 336 é 337. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 125.— Ferrer Dalmau, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 81. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII, 1912, p. 54. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona, 1910, p. 56. Pyvamidula (Pyramidula) vupestris Bofill, Haas 80 Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 19. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 19, Id., X, 1920, p. 18, Id., XII, 1020, P. 24: Id: IX 1920, P: 57: Patula (Pyramidula) vupestris Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, DI TOTA p0538: Pyvamidula vupestris Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., HI, 1916, p. 38. — Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 1918, XVIII, p. 85. Vallonia vupestris Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII, 1912, p. 1or. Castellar del Vallès (Bofill). Berg Farell bei Caldes de Montbuy (Bofill). Viele Stúcte. Sant Feliu de Codines (Bofill). Sant Miquel del Fay (Bofill). Viele Exemplare. (Maluquer). (Haas). 3 Exemplare. Torroella de Montgrí (Rosals). Sant Miquel del Fay (Bofill). Viele Exemplare. (Maluquer). (Haas). Girona (Chía). (Martorell). Viele Exemplare. (Bofill). Viele Exem- plare. (Rosals). (Cazurro). Viele Exemplare. (273) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat IIO5S Montesquiu (Aguilar- Amat). Ripoll (Ferrer, Chía). Tal von Ribes (Bofill, Maluquer). Bàder von Ribes (Bofill). Viele Stúcte. Ribes (Bofill, Rosals). Queralps (Bofill). Viele Exemplare. (Rosals). Camprodon (Morer). (Bofill). 2 Exemplare. (Chía, Rosals). Olot (Chía, Rosals). Santa Magdalena bei Olot (Salvafià). Pla Traver bei Olot (Salvafià). Serra del Corb bei Olot (Salvafià). Collsacabra bei Olot (Bofill). 4 Exemplare. Darnius (Bofill). Viele Stúcte. Empòries (Bofill). 11 Exemplare. Basegoda (Vayreda). 30. Pyramidula (Patulastra) micropleura Paget Helix micropleura Paget, Ann. mag. nat. hist., 3. Ser., 1854, P. 454. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Ep., I, 1887, p. 403.— Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 26: Fauna mal. prov. Gerona, 1916, p. 55. Pyvamidula (Patulastva) micvopleuva Bofill éc Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, p. 58. Helix (Patula) micropleura Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 12. Helix micropleuros Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 30. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. Io. Múndung des Besòs (Salvafià). Sant Andreu de Palomar am Besòs (Bofill, Chía). Girona (Salvafià, Chía). (Aguilar-Amat). 4 Exemplare. 31. Pyramidula (Gonyodiscus) rotundata rotundata Múller (Taf. 1, Fig. 1-16) Helix votundata Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 20. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 30. — Morer, Hist. Camprodon, 1879, p. 33. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 9. — Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p. 50. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 98, Flora fauna Mataró, 1880, P. 84. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, p. 8, Id., HI, 1902, 18 a dt (pa ade tr ll a en ta a La at beta ai a il dt a a —— a a a va a a a IIO6 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (274) P. 54: Id., XII, 1912, p. 54. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona, 1916, P. 506. Pyramidula (Gonyodiscus) votundata Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat. II, 1916, p. 40. — Bofill, Haas £ Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Flist. Nat., TV. 2916, P: 19: Helix (Patula) votundata Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, Pn2: Pyramidula (Gonyodiscus) rotundata votundata Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, 1920, p. 19: Id., XII, 1920, p. 24, Id., XIII, 1920, p. 58. Helix omalisma Bourguignat in Fagot, Bull. Soc. Hist. Nat. Toulouse, XIII, 1879, p. 294. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, P. 54. Pyvamidula (Gonyodiscus) rotundata omalisma Bofill €c Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 19, Taf. 1, Fig. 10-15, ld., X, 1920, p. 19: Id., XII, 1920, p. 25: Id., XIII, 1920, p. 59. Besòsmindung (Chía, Maluquet). (Aguilar-Amat). 11 Exemplare. Sant Adrià am Besòs (Bofill). Viele Stúcte. (Martorell). 5 Exem- plare. La Garriga (Bofill). 2 Exemplare. Sant Llorenç del Munt (Sagarra). 2 Exemplare. Sant Miquel del Fay (Bofill). 1 Exemplar. (Aguilar-Amat). 11 Exem- plare. (Haas). 3 Exemplare. Mataró (Salvafià). Gualba (Maluquer). Torroella de Montgrí (Rosals). Banyoles (Rosals). Viele Stúcte. Girona (Chía). Tal von Ribes (Maluquer). Ribes (Rosals). Camprodon (Moret, Salvatià, Chía). (Bofill). Viele Exemplare. (Ro- sals). Castellfullit (Salvafià, Chía, Rosals). Olot (Chía, Vayreda). Salt del Sallent bei Olot (Salvafià). Costa de Pujau bei Olot (Salvafià). Pla Traver bei Olot (Vayreda). La Escala (Chía, Rosals). Roses (Bofill). 1 Exemplar. Lladó (Bofill € Haas). 9 Exemplare. Berg Nostra Senyora del Mont bei Lladó (Vayreda). Bassegoda (Vayreda). In der ganzen auf unser Gebiet bezúglichen Literatur vvird nur die typische Pyr. (Gonyodiscus) rotundata ervàhnt, nur Maluquer (73, P. 54) zitiert omalisma Bgt. aus dem Genist des Besòs an seiner Múndung, (275) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1107 Das von uns untersuchte Material vies auch tatsàchlich von allen Fund- orten des Gebietes nur typische votundata auí, mit Ausnahme des- jenigen von Banyoles, in dem ausser der Múllerschen Form in typischster Ausbildung auch ÚUbergànge zu omalisma, sovvie charaEteristische Stúcie dieser Bourguignatschen Form vertreten varen. Diese Úber- gànge von rofundata zu omalisma, die vit auí Taí. 1, Fig. 1-I6 zur Abbil- dung bringen, und die, vvie vvir schon ervàhnten, am gleichen Fundorte zusammen leben, haben uns von der Unhaltbarteit der Bourguignat- schen Form úberzeugt. In unssen vorhergehenden Studien glaubten vvir, omalisma als selbststàndige Unterart neben rotundata rotundata Múll. verfechten zu Eònnen, jetzt aber besinnen vvir uns Reinen AugenblicE, sie in die Synonymie der Millerschen Art zu stellen. 32. Sphyradium muscorum Draparnaud Pupa muscorum Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 73: Hist. moll. France, 1805, p. 59, Taf. 3, Fig. 36-37. Sphyvadium muscorum Bofill €: Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, 1920, p. 20, Id., XII, 1920, p. 25: Id., XIII, 1920, p. 61. Isthmia muscorum Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1913, P. IS. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 54. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona, 1916, p. 58. Vertigo (Istimia) muscorum Chía, Catàl. mol. test. terr. fluy. Gerona, 1886, P. 37. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 113. Vertigo muscorum Salvafià, Flora fauna Mataró, 1889, p. 86. Pupa minutissima Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, P. 153. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, p. 8. Vertigo columella (non Benz) Salvafià) An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 112. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 18: Fauna mal. prov. Gerona, 1916, p. 58. Sant Genís d'Horta (Bofill). (Martorell). Viele Exemplare. Besòsmindung (Maluquer). Sant Adrià am Besòs (Bofill). 11 Exemplare. Tagamanent (Bofill). 3 Exemplare. Mataró (Salvafià). Caldetes (Rosals). Viele Stúcte. Gualba (Maluquer). Girona (Chía). (Cazurro). 6 Exemplare. Olot (Salvafià, Chía, Vayreda). Prat de les Mores bei Olot (Salvaiià). Sant Pau les Fonts bei Olot (Salvafià). Ridaura bei Olot (Salvafià). Lladó (Bofill € Haas). 2 Exemplare. Salvafió nennt (48, p. 112) Verfigo columella Benz von Olot und 1108 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (276) seiner Umgebung, und Chía vviederholt, allerdings nur unter Vorbehalt, diese Angabe (58, P. 18, und 110, p. 58). Diese Art ist aber nach Ross- màssler (Icon., II, Heft 5, 1842, p. 11, Taf. 53, Fig. 731) nur aus dem Loess beEannt, also fossil: sie steht, ebenfalls nach Rossmàssier, dem rezenten Sphyradium edentulum àusserst nahe, ist demgemàss ebenfalls ein Sphyradium. Da aber Sph. edentulum vveder im Súden Frantreichs, noch auí der Pyrenàenhalbinsel lebt, vvo sie von dem sehr àhnlichen Sph. muscorum Drap. ersetzt vvird, so gehen vvir sicher nicht fehl, venn vvir das Salvafiàsche Zitat von Vert. columella als durch Vervvechslung mit dem im Gebiete so hàufigen Draparnaudschen SpZyr. muscorum entstanden annehmen. Ein StúcE von Sphyr. muscorum von Lladó zeichnet sich, obuvohi sonst ganz typisch, durch den Besitz von je einem Gaumen- und Schei- telzahne aus. 33. Helix ( Xerophila) variabilis Draparnaud (Taí. 1, Fig. 18) Heltx variabilis Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 73. — Dupuy, Hist. moll. France, 1849, p. 294, Taíf. 14, Fig. 2. — Morer, Hist. Camprodón, 1879, p. 33. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 290. — Salvafià, Zoogr. gén. Helix, 1884, p. 36. — Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 31. —Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 101, Flora fauna Mataró, 1880, p. 85. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, p. 8. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona, 1816, p. 506. Helicella variabilis Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 41. Helix (Xerophila) variabilis Bofill cc Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, X, 1920, p. 20, Taf. 1, Fig. 19-20, Id., XII, 1920, p. 25: Id., CRT (1020, 4p- 162, at. (a Big rA: Helyomanes variabilis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, 1908, P. 90. Helix (Heliomanes) variabilis Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1017, P. 540:/1Td', DP. 582,/504: Helix variabilis var. avidulorum Chía, Catàl. mol. test. terr. fiuv. Gerona, 1886, P. 31. Helix (Xevophila) variabilis var. praticola Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. I4. Helix (Xevophila) variabilis var. xalonica Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 14. Helix (Xerophila) variabilis var. alluvionum Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. I4. Helix (Xerophila) variabilis var. subcycizensis Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. I4. (277) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat IIO9Q Helix (Xerophila) variabilis var. melantozona Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 14. Helix (Xerophila) variabilis var. evannonensis Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. I4. Helix (Xevophila) variabilis var. canovasiana Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. I5. Helix (Xerophila) variabilis var. mendranoi Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 15. Helix alluvionum Salvatià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. IoI. Helyomanes alluvionum Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, 1908, p. 89. Helix braticola Salvafià, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 138, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. Io0o. Helix grannonensis Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. Ior. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona, I916, p. 55. i Helix (Xerophila) grannonensis Bofill X. Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 20, Taf. 1, Fig. 16-18, Id., XII, 1920, p. 26. Helix mendranoi Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. Ior. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona, 1916, P. 55. Helix bollensis Chía, Fauna mal. prov. Gerona, 1916, P. 55. Helix bolensis Fagot, Hist. mal. Pyr. franç esp., 1892, p. 80. Helix cycizensis Caziot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V, 1905, p. 88. Helyomanes cysicensis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, 1908, P. 89. Helix guluelai Caziot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V, 1905, P. 89. Helyomanes guluetai (non Caziot) Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, 1908, p. 90. Helyomanes pila Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, 1908, P. 90. Helix astata Caziot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V, 1905, P. 89. Helyomanes astata Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, 1908, p. 89. Helyomanes xalonica Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, I908, P. 90. Helyomanes canovasiana Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, VII, 1908, p. 89. Helyomanes herbicola Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, I908, P. 89. Helyomanes mucinica Aguilat-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, 1908, p. 90. Helix (Heliomanes) papalis Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 540. : Helyomanes albovariegata Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, 1908, p. 89. Helyomanes melantozona (non Bourguignat) Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, 1908, p. 90. IIIO Junta de Ciències Naturals de Barcelona (278) Helyomanes tabarRana (non Bourguignat) Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, 1908, p. 90. Helix emporiensis Chía, Fauna mal. prov. Gerona, 1916, P. 55. Helyomanes emporiensis Aguilar- Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, 1908, p. 89. Helix augustiniana Bourguignat in Servain, Moll. Esp. Port., 1880, P. 73: Helix blasi Servain, Moll. Esp. Port., 1880, p. 106. Helix mauritanica Bourguignat in Servain, Moll. Esp. Port., 1880, p. 107. Helix misara Bourguignat in Servain, Moll. Esp. Port., 1880, p. ro3 (nomen). — Locard, Prodr. mal. France, 1882, p. II5 £ 342. Helix quenionensis Bourguignat in Locard, Bull. Soc. Mal. France, II, 1885, P. 65. Helix jusiana Bourguignat in Locard, Bull. Soc. Mal. France, II, 1885, P. 76. Helix aqualatensis Salvafià, Crón Cient. Barcelona, X, 1887, p. 137. Helix vilanovensis Salvafià, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 137. Helix odenensis Salvanià, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 138. Helix subcyzicensis Saint-Simon in Chía, Mol. terr. agua dulce Barce- lona, 1887, p. Ii (nomen). Helix biacta Ancey in Letourneux £ Bourguignat, Prodr. mal. Tunisie, 1887, P. 29 (nomen). Helix mendvanopsis Locard, Cog. terr. France, 1894, P. 215. Helix limbifera Locard, Coq. terr. France, 1894, P. 209. Helix nemausensis Bourguignat in Locard, Cog. terr. France, 1894, p. 216, Fig. 279 £ 280. Helix guideloni Bourguignat in Locard, Cogq. terr. France, 1894, P. 217. Helix azamí Bourguignat in Locard, Cog. terr. France, 1894, p. 223. Helix enthalassina Bourguignat in Locard, Cog. terr. France, 1894, P. 224. Helix cazioti Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 228. Helix mucinica Bourguignat in Locard, Cog. terr. France, 1894, p. 227, Fig. 299-300. Helix pila Locard, Cog. terr. France, 1894, P. 229. Helix arnouldi Fagot in Marcet, Rev. Montserr., ILIl, 1909, p. 4067 (nomen). Horta (Aguilar-Amat). ro Exemplare. Camp de la Bota bei Barcelona (Aguilar-Amat). 12 Exemplare. Santa Coloma de Gramanet (Bofill). Viele Exemplare. ( Aguilar- Amat). Viele Stúcte. Montcada (Bofill). Viele Exemplare. (Aguilar-Amat). Viele Exem- plare. Sabadell (Bofill). rr Exemplare. Montmeló (Bofill). Viele Exemplare. La Garriga (Bofill). Viele Stúcte. (279) 4. Bofull, F. Haas i J. B. de Aguiar-Amat IIII Ametlla del Vallès (Bofill). 6 Exemplare. Centelles (Bofill). 5 Exemplare. Badalona (Aguilar-Amat). Montgat (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. (Rosals). 1 Exemplar. Masnou (Barrera). Vallromanes (Museu de Catalunya). 4 Exemplare. Vilassar (Caziot). (Aguilar-Amat). 2 Exemplare. Mataró (Salvafià). (Aguilar-Amat). 2 Exemplare. Gualba (Maluquer). Santa Fe im Montseny (Museu de Catalunya). 4 Exemplare. Blanes (Chía). Sant Antoni de Palamós (Bofill). 1 Exemplar. La Fosca de Palamós (Haas). Viele Exemplare. Palafrugell (Aguilar-Amat). 12 Stúcxe. Estardit (Rosals). Flassà (Aguilar-Amat). 4 Exemplare. Girona (Chía, Fagot). (Bofill). 3 Exemplare. (Rosals). Viele Exem- plare. (Cazurro). Viele Exemplare. Montilibi bei Girona. 1 Exemplar in der Sammlung Bofill. Vich (Bofill). 3 Exemplare. (Bofill €- Aguilar-Amat). 3 Exemplare. Sant Julià de Vilatorta (Codina). 3 Exemplare. Ripoll (Aguilar-Amat). 6 Exemplare. Camprodon (Morer, Chía). Sant Pere Pescador (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Sant Miquel de Fluvià (Rosals). Viele Exemplare. Sant Jaume de Llierca (Salvafià, Chía). Olot (Salvafià, Chía, Rosals, Vayreda). Prat de les Mores bei Olot (Salvafià). La Escala ((Bofill). (Cazurro). 3 Exemplare. Empòries (Bofill). 1 Exemplar. (Chía). (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Sagaró (Bofill). 14 Exemplare. (Vayreda). Cadaqués (Maluquer). 6 Exemplare. Llansà (Rosals). 5 Exemplare. Da vvir die Systematil der hierher gehòrenden Formen sehr einge- hend in unsrer Studie úber das Llobregatgebiet behandelt haben, vvenden vvir die dort gesvonnenen Erfahrungen hier an und behandeln alle die in der Synonymieliste enthaltenen Namen als den unzàhligen VVandel- formen der einen Xer. variabilis beigelegt. Aber man vvird in dieser Liste einige Namen finden, vie Helyomanes guluetai Caz., Helyomanes melantozona Caf. und Helyomanes tabarhana Bgt., die eigentlich auf e H. (Xerophila) maritima Drap. zu beziehen sind, die aber von dem sie zitierenden Autor, vvie' vvir uns an seinen Belegexemplaren úberzeugen Eonnten, fàlscblich fúr vaviabilis-Stúcte angemvendet vurden. Helyomanes empuriensis Fag., den Aguilar-Amat von Empòries nennt, ist nie beschrieben svorden: da sich aber die ervàhnte Bezeich- nung nun einmal als Nomen nudum in der Literatur vorfindet, haben III2 Junia de Ciències Naturals de Barcelona (280) vir (Taf. 1, Fig. 18) seinen Typus abgebildet, damit man sich von seiner Zugehóriglzeit zu H. (Xerophila) variabilis Drap. úberzeugen Eann. 34. Helix ( Xerophila) maritima Draparnaud (Tat. I, Fig. 17) Helix martiima Draparnaud, Hist. moll. France, 1805, p. 85, Taf. 5, Fig. 9-I10. — Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 31.— — Salvafià, Flora fauna Mataró, 1889, p. 86. Helix (Xerophila) marítima Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, XIII, 1920, p. 71, Taf. 1, Fig. 15-17. Helix maritima var. chiae Paetel, Ratal. Conch. Samml., 2. Ausg., 1889, P: 154. Helix lineata Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 290. — Salvafió, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. ror. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, P. 55. Helix (Xerophila) lineata Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 15. Helix Rvizensis Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp., 1892, p. 82. Helix foedata Caziot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V, 1905, p. 89. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, P. 55. Helyomanes foedata Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, 1908, P. 90. Helyomanes agna Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, 1908, P. 89. Helix (Heliomanes) aspila Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, IOI7, Dr 540: Id. pi 582- Helix (Heliomanes) voigiana Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, p. 540. Helix acompsia Bourguignat, Mal. Algérie, l, 1864, p. 218, Taf. 24, Fig. 17-21. Helix didymopsis Fagot in Locard, Prodr. mal. France, 1882, p. 110 Ec È Helix REL Bourguignat in Locard, Prodr. mal. France, 1882, p. 118 E 345. Helix tabavtana Letourneux £ Bourguignat, Prodr. mal. Tunisie, 1887, ST. Helis acomptiella Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 212, Fig. 275-276. Helix melantozona Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. II. Helix foedatina Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 232. Helix malecasta Locard, Cog. terr. France, 1894, P. 232. Helix edax Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 233. Helix palavasensis Germain, Bull. Soc. Scient. Nat. Elbeuí, 1904, p. 53. (281) A. Boful, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1113 Besòsmindung (Bofill). 1 Exemplar. Santa Coloma de Gramanet (Bofill). 1 Exemplar. Montmeló (Bofill). 3 Exemplare. Masnou (Barrera). Vilassar (Caziot). (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Mataró (Salvafià, Aguilar-Amat). Santa Cristina de Lloret (Bofill). Viele Exemplare. La Fosca de Palamós (Bofill). Viele Exemplare. (Haas). Viele Exem- plare. Girona (Chía, Paetel, Fagot). (Cazurro). 11 Exemplare. La Escala (Vayreda). Empòries (Salvafió, Aguilar-Amat, Chía). (Museu de Catalunya). 2 Exemplare. Gegend von Olot (Salvafià). Olot (Chía). Montagut bei Olot (Salvatfià). Berg Nostra Senyora del Mont bei Lladó (Salvafià). Castelló d'Empòries (Aguilar-Amat). 3 Exemplare. Auch bei dieser Art haben vvir die Betrachtungsvveise beibehalten, die vvir fúr sie in unsrer Llobregatstudie darlegten. VVir bringen auf Taf. 1, Fig. 17 einen Rotypus von Helix zuluetai Caz. aus Vilassar de Mar zur Abbildung, man vvird daraus erfennen Eònnen, dass es sich um eine maritima-Form handelt. Aguilar-Amat hat fàlschlicher VVeise einige variabilis-Formen unter der Bezeichnung zuluelai von verschie- denen Orten des Littorals zitiert, vvie vvir schon bei der Besprechung der vorangehenden Art ervvàhnten. 35. Heliz (Xerophila) arigonis Rossmàssier (Taí. I, Fig. 19) Helix arigonis Rossmàssler, Icon., III, Heft 1 € 2, 1854, p. 21, Taf. 66, Fig. 823-824. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 290.— Caziot, Etude moll. terr. fluy. Monaco, 1910, p. 240. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, P. 55. Helix (Xerophila) arigonis Bofill, Haas dé Aguilar- Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 20. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 20, Id., X, 1920, p. 21, Id., XII, 1920, DU 26:4165 ECA, 1020: pi 77 Mat m Eloi a8-25: Helicella arigonis Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., LI, 1916, p. 41. Helix arigoi Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 30. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 102. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, pi t25. Helix (Xerophila) arigoi Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 13. — Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist, Nat., XVIII, 1918, P. 85. III4 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (282) —————— ea a tn Helix (Helicella) arigot Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XV, I9I5, p. 123. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 540. Helix cespitum (non Draparnaud) Morer, Hist. Camprodon, 1879, P. 33.— Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 290. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 263. — Salvafià, Zoografía gén. Helix, 1884, P. 37 E 44. — Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p. 44.— Salvatió, Fauna flora Mataró, 1889, p. 85. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat 1901, p. 8. Helix adolfi (non., Rossmàssier) Salvafià, Zoografía gén. Helix, 1884, p. 37. Helix terveri (non Michaud) Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1888, P. 5I. Helix pampelonensis (non A. Schmidt) Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 102. Helix (Xerophila) evicetorum forma pampelonensis (non A. Schmidt) Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 13. Helix trepidula Salvaià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. I02. — Fagot, Hist. malac. Pyr. franç. esp., 1892, p. 71. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1910, p. 56. Helix (Xervophila) ericetovum forma trepidula Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 13. Helix (Xerophila) stiparum (non Rossmàssier), Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 13. Helyomanes castroiana Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, 1908, P. 89. Helux (Helicella) subarigoi Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 540. Helix (Xerophila) arigoi subarigoi Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII, 1918, p. 806. Helix megastoma Ancey, Bull. Soc. Mal. France, I, 1884, p. 104. Helix vardonensis Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 384. Helix avenavum Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 384. Helix mavista Couturier, Catal. coq. pal. coll. Hagenmúller, 1903, p. 41. Helix talepora Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, P. 384. Helix limara Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 384. Helix auscitanica Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, P. 384. Horta (Bofill). 7 Exemplare. Besòsmiindung (Museu de Catalunya). 2 Exemplare. Santa Coloma de Gramanet (Salvafià). (Bofill). 4 Exemplare. Montcada (Bofill). o Exemplare. Santiga del Vallès (Bofill). 7 Exemplare. Montmeló (Bofill). 4 Exemplare. La Garriga del Vallès (Bofill). 14 Exemplare. Ametlla del Vallès (Bofill). r Exemplar. Bertí del Vallès (Bofill). 1 Exemplar. (283) 4. Boful, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat IIIS Centelles (Bofill). Viele Exemplare. Masnou (Barrera). Teyà (Museu de Catalunya). 1 Exemplar. Vallromanes bei Teyà (Museu de Catalunya). 3 Exemplare. Vilassar de Mar (Bofill). 5 Exemplare. Mataró (Salvafià). Caldetes (Aguilar-Amat). 4 Exemplare. Calella (Martorell). 3 Exemplare. (Bofill). 6 Exemplare. Pineda (Salvafià). Gualba (Maluquer). (Aguilar-Amat). 5 Exemplare. Blanes (Bofill). 2 Exemplare, davon eines linEsgevvunden. (Haas). 2 Exemplare. Santa Cristina de Lloret (Bofill). Viele Exemplare. Sant Feliu de Guíxols (Bofill). 1 Exemplar. Banyoles (Maluquer). 1 Exemplar. Girona (Chía, Caziot). (Martorell). 4 Exemplare. (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. (Cazurro). Viele Exemplare. Montilibí bei Girona (Bofill). 3 Exemplare. Vich (Bofill). 5 Exemplare. (Bofill €. Aguilar-Amat). 9 Exemplare. Sant Julià de Vilatorta (Codina). 3 Exemplare. Montesquiu (Bofill). 2 Exemplare. (Aguilar-Amat). 5 Exemplare. Ripoll (Bofill). 3 Exemplare. (Aguilar-Amat, Rosals). Tal von Ribes (Chía). (Bofill € Aguilar-Amat). Viele Exemplare. Ribes (Bofill). Viele Exemplare. Camprodon (Morer, Chía, Rosals). (Bofill). 5 Exemplare. LaEscala (Bofill). 1 Exemplar. (Cazurro). 1 Exemplar. Empòries (Vayreda). Castellfullit (Salvafià, Chía, Rosals). (Aguilar-Amat). 2 Exemplare. Gegend von Olot (Salvafià). Olot (Fagot, Chía, Rosals, Vayreda). (Aguilar-Amat). 7 Exemplare. La Pinya bei Olot (Salvafià, Chía). Ridaura bei Olot (Salvatiàó, Cbía). Figueres (Martorell). 7 Exemplare. (Bofill). 3 Exemplare. Lladó (Bofill € Haas). Viele Exemplare. Sagaró (Bofill). 6 Exemplare. Llansà (Bofill). 6 Exemplare. Da vir diese Art in unsrer Llobregatstudie schon ausfúhrlich be- handelt haben, ist es nicht nòtig, hier nochmals nàher auf sie einzu- gehen. Ihre Variationsbreite ist in dem Gebiete, das vir hier unter- suchen, die gleiche vvie in dem des Llobregat, auch in ihm vvurden Stúcre mit besonders vveiter Múndung als Helix megastoma Anc. aufgefúhrt, vvie vvir eines in unsrer ervàhnten Arbeit úber den Llobregat abgebildet haben. In der vorliegenden Studie bringen vir (Taf. 1, Fig. 19) eine Form zur Abbildung, die unter dem Nomen nudum gebliebenen Namen H. subarigoi Fag. von Montesquiu zitiert vvurde und die ohne VVeiteres in die Synonymie von. (Xerophila) arigonis gehòrt. III6 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (284) Ebenfalls in die Synonymie von arvigonis sehliessen vir die von Chía (58, p. 13) ervàhnten Helix evicetorum forma pampelonensis A. Sehm. und forma frepidula Cout. ein, vveil beide nicht auí evicelorum bezogen vverden Eónnen. Helix pampelonensis A. Schm. ist als nahe Vervandte von arigonis Rossm. beEannt und in diesem Falle mit ihr vervvechselt, H. tvepidula Cout. dagegen ist, vvie aus Caziot (Etude moll. terr. fluv. Monaco Alp. Mar., Taíf. 2, Fig. 5, 30 £: 36) hervorgeht, eine typische avigonts. 36. Helix ( Xerophila) ericetorum Múller Helix evicetovum Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 33. — Morer, Hist. Camprodón, 1879, p. 33. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 2602: Butll. Ass. Exc. Cat., X, 1888, p. 88. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 102. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII, 1912, p. 53. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, I916, p. 55. Helix (Xerophila) evicetorum Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 13. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IDE, 1020, P. 27: Id 2X0 1020, P. 21 bat. 2. Figi m2: Coc nozo, P 27:Id., IX 1020, p 81. Helix (Helicella) evicetorum Bofill, Haas é Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 20, Taf. 1, Fig. II-I9. Helix maladettae Bourguignat in Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, P. 3. Helix nmubigena Charpentier, Journ. de Conch., III, 1852, p. 438, Id., IV rec3l p77 mate lEig. 7. Helix mubigena var. depressa Fagot, An. Mal., II, 1884, p. 180. Helix salaunica Fagot, An. Mal., II, 1884, p. 180. Montgrony (Haas). 8 Exemplare. Tal von Ribes (Maluquer). (Bofill €: Aguilar-Amat). Viele Exemplare. Ribes (Bofill). Viele Exemplare. Camprodon (Morer). (Bofill). 7 Exemplare. (Salvafià, Chía). Rocabruna (Bofill). 2 Exemplare. Castellfullit (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Serra de Corb bei Olot (Salvafià). Olot (Chía, Vayreda). Vall del Bach bei Olot (Salvafià). Salt del Sallent bei Olot (Salvafià). Bosch de Tosca bei Olot (Salvafià). Capsacosta bei Olot (Salvafià). Die von uns untersuchten Stúcte haben unsre schon in den voran- gehenden Studien genvonnene und ausgesprochene Erfahrung bestàtigt, dass die Hòhe des Gevvindes der Schale mit der Hòhe des Fundortes zunimmt. i (285) 4. Bofut, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1117 Die Stúcte aus dem Tal von Ribes, von Camprodon und von Castell- fullit sind ziemlich flach, vvàbrend die von Montgrony und von Roca- bruna Eeglig erhoben sind, die vom letzten Fundorte erinnern auch in der Fàrbung an die Form nubigena Charp. 37. Helix (Candidula) striata barcinensis Bourguignat (Taf. 1, Fig. 20-21) Helix barcinensis Bourguignat, Moll. nouv. lit. peu connus, I, 1868, P. 303, Taí. 42, Fig. 12-16. — Bofill, Ass. Exc. Cat., II, 1881, p. 66. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 2090. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp., 1892, p. 78. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona, 1916, p. 55. Helix (Candidula) siviata barcinensis Bofill éc Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, p. 82, Taf. 1, Fig. 28-39. Helix barcinonensis Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, P. 28. — Salvafià, Estudio Fagot Hél. xerófil. grupo barcinonensiana, 1886, p. 8, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 103. — Cou- turier, Catal. cog. pal. coll. Hagenmúller, 1903, p. 36. — Caziot, Ann. Soc. Linn. Lyon, LXIII, 1916, p. 15. Helix (Xerophila) barcinonensis Chia, Mol. terr. agua dulce prov. Ge- rona, 1893, P. 14. Helix (Xevophila) bavcinonensis var. chiae Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. I4. Helix chiae Fagot in Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1836, P. 29. — Salvafià, Estudio Fagot Hél. xerofil. grupo barcinonensiana, 1886, p. 0, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 139. — Fagot, Hist. mal. Pyt. franç: esp., 1802, p. 70. Helix salvanae Fagot in Salvafià, Estudio Fagot Hél. xerofil. grupo barcinonensiana, 1886, p. 5 € 8, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, P. 138, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. ro3. — Fagot, Elust mal (Pyr. franç. esp.: 1892, p:/70: Helix (Xevophila) barcinonensis var. salvatae Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 14. Helix salvana: Fagot in Chía, Catàl. mol. test. ter. fluv. Gerona, 1886, p. 29. —Salvatià, Estudio Fagot Hel. xerofil. grupo barcinonensiana, 1886, p. 6, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 139.— Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp., 1892, P. 79. Helix (Xercphila) barcinonensis var. movevi Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 14. i Helix movevi Fagot in Chía, Catàl. mol. test. terr. fluvy. Gerona, 1836, p. 30. —Salvafià, Estudio Fagot Hél. xerofil. grupo barcinonensiana, 1886, p. 7, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 139. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp., 1892, P. 79. 1118 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (286) Helix siviata (non Múller) Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Ep., I, 1884, p. 408. Helix caperata (non Montagu) Salvanià, Mem. R. Acad. Cienc. Barce- lona, 2. Ep., I, 1884, p. 408. — Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1588, P. 44. Helix (Candidula) caperata ribasica Aguilar Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII, 1918, p. 86 (Nomen nudum). Helix ribasica Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp., 1892, P. 79. Helix (Helicopsis) Gruppe barcinensis Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Bar- celona, II, 1917, p. 54T. Helix marceti Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VI, 1906, p. 133. Xerophila (Helicopsis) bruchiana 4Fagots Serradell, Sota Terra, 1909, P. 140 (Nomen nudum). Helix acosmia Almera £ Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2. Ser., IV, 1898, P. 97, Tafí. 7, Fig. 6. Helix ajfj. heribensis Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, P. 47. Horta (Bofill). Sant Genís d'Horta (Martorell). 4 Exemplare. Besòsmindung (Museu de Catalunya). 1 Exemplar. Santa Coloma de Gramanet (Bofill). Viele Exemplare. (Aguilar-Amat). 7 Exemplare. (Caziot). (Rosals). Viele Exemplare. Castellar del Vallès (Bofill). 4 Exemplare. Sant Miquel del Fay (Haas). o Exemplare. Centelles (Bofill). 4 Exemplare. Tona (Bofill). 4 Exemplare. Masnou (Barrera). Palautordera (Salvafié). Pubol (Chía). Girona (Chía, Salvafià, Fagot, Couturier). (Cazurro). 3 Exemplare. Anglès (Chía). Espinelves (Salvaiià, Fagot). Montesquiu (Aguilar-Amat). Gombreny (Haas). 6 Exemplare. Montgrony (Bofill). 5 Exemplare. (Maluquer). 7 Exemplare. Tal von Ribes (Bofill). Viele Exemplare. (Bofill £ Aguilar-Amat). Viele Exemplare. Ribes (Martorell). 1 Exemplar. (Fagot). Queralps (Bofill). 6 Exemplare. Camprodon (Salvafià ). (Bofill). 5 Exemplare. La Escala (Bofill). Sant Pere Pescador (Aguilar-Amat). 5 Exemplare. Ciurana (Salvafià). Olot (Salvafià, Chía, Vayreda, Fagot). Lladó (Vayreda). — da i i é———é a a a a —é ———É a (287) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat IIIQ ame ee ea a 1 RE Pas et re Emma Sagaró (Vayreda). VVir haben diese LoEalform schon in unsrer Llobregatstudie in ihren Eigenschaíten und Unterschieden von den Nachbarformen festgelegt und sie abgebildet .VVas vvir dort von ihrer Gròsse aussagten, dass sie nàmlich an tief gelegenen Fundorten gròsser vird als an hoch liegenden, gilt auch hier: So messen die Stúcte von Santa Coloma de Gramanet, das fast aufí Meereshóhe liegt, diam. 10, alt. 7 mm., und die aus Mont- grony, in etvva 1,500 m. Hóòhe, diam. 5, alt. 3'5 mm. Die in der Literatur ervàhnte, aber Nomen nudum gebliebene Helix vibasica Fag., die vvir auf Taf. 1, Fig. 20-21 abbilden, ist solch eine zmverghaíte Gebirgsform aus dem Tal von Ribes. VVas die 4Arteno Helix salvatae Fag., chiae Fag. und moreri Fag. anbelangt, die vir nicht ERennen, so geht aus ihren von Salvanà veròfí- entlichten Beschreibungen ihre Zugehòrigheit zu der Reihe der an das Gebirgsleben angepassten Formen der siriata barcimensis hervor. In unsrer Ansicht unterstitzt uns Chías Handlungsveise, der (58, P. 14) die drei 4Artens als Varietàten der barcinensis behandelt und sie spàter in seinem Hritischen Rataloge (110) garnicht mehr ervàhnt. Die aus dem Gebiete genannte Helix caperata stellt die hier behan- delte Form dar. 38. dHelix (Candidula) striata betulonensis Bofill Helix montservatensis var. betulonensis Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, P. 81. Jacosta betulonensis Thieux, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VII, 1907, p. 37. Helix (Candidula) stviata betulonensis Bofill Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, p. 88, Taf. 2, Figs. 14-19. Helix montserratensis (non Hidalgo) Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Bar- celona, 3. Ep., VII, 1898, P. 333, 336, 337. Sant Geroni de la Murtra (Bofill). Santa Coloma de Gramanet (Bofill). Viele Exemplare. (Thieux). (Rosals). 5 Exemplare. (Aguilar-Amat). 6 Exemplare. Castellar del Vallès (Bofill). 11 Exemplare. El Farell bei Caldes de Montbuy (Haas). 1 Exemplar. Turó de Solanes bei Sant Feliu de Codines (Bofill). 9 Exemplare. Gallifa (Bofill). Badalona (Bofill, Thieux). Auch diese LoRalform haben vvir eimgehend in unsrer Arbeit úber das Llobregatgebiet behandelt, ihre Unterschiede von der Nachbarform montsevratensis Hid. vvurden besprochen und beide neben einander ab- gebildet. Diese Form erscheint unter dem fàlschlichen Namen montsevratensis mehrmals in der Literatur. II20 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (288) Aus einem Vergleiche der Fundorte der beiden hier behandelten Lolalformen betulonensis und montsevratensis, vie vvir sie in unsrer Llobregatstudie und hier aufzàhlen, geht hervor, dass montserratensis auf den Montserrat und den Sant Llorenç del Munt beschrànEt ist, vvàbrend betulonensis in den niederen Rústensierren des unteren Besòs- gebietes lebt. 39. Helix (Candidula) apicina LamarcE Helix apicina LamarcE, Anim. s. vert., VI, 1823, 2. Teil, p. 93. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona, 1916, P. 55. Helix (Xerophila) apicina Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, DIA NI Helix (Candidula) apicina Bofill éc Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, XIII, 1920, p. 890, Blanes (Chía). (Bofill). ro Exemplare. 40. Helix (Candidula) conspurcata Draparnaud Helix conspurcata Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 93: Hist. moll. France, 1805, p. 105, Taf. 7, Fig. 23-25. — Morer, Hist. Cam- prodón, 1879, p. 33. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 290. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Ep., I, 1884, p. 410. — Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 27. — Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p. 44. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona, 1916, p. 55. Helix (Candidula) conspurcata Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, 1920, p. 26: Id., XIII, 1920, P. 95. Helix (Helicopsis) conspurcata Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, TI, 1917, P. 541. Helix (Xerophila) conspurcata Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 13. Helicella conspurcata Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1910, p. 42. Helix (Xerophila) moricola Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. I3. Mont Carmelo, Riera d'Horta (Bofill). 12 Exemplare. Besòsmindung (Bofill). 1 Exemplar. Santa Coloma de Gramanet (Haas). 4 Exemplare. Sabadell (Bofill). Viele Exemplare. Castellar del Vallès (Bofill). 7 Exemplare. La Garriga del Vallès (Bofill). 4 Exemplare. Sant Miquel del Fay (Bofill). 3 Exemplare. Tagamanent (Bofill). 1 Exemplar. (289) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat II2I Sant Pere de Vilamajor (Bofill). 4 Exemplare. Teyà (Barrera). Viele Exemplare. Mataró (Salvaiià). Calella (Martorell). ro Exemplare. Pineda (Rosals). 9 Exemplare. Hostalrich (Rosals). Fonteta bei La Bisbal (Chía). Girona (Chía, Rosals). (Cazurro). 10 Exemplare. Besora (Vayreda). Camprodon (Morer, Chía, Vayreda). La Escala (Bofill). 1 Exemplar. Ciurana (Salvafià, Rosals). Í Basella (Chía). Olot (Chía, Vayreda). Lladó (Vayreda). Berg Nostra Senyora del Mont bei Lladó (Vayreda). Llansà (Vayreda). Portbou (Chía, Rosals). Zu dieser unEritischen Art brauchen vir Eeine andere BemerEung zu machen, als die, dass Helix moricola Pal., von Chía von Girona ge- nannt, mit ihr identisch ist, vvie vvir sehon in den vorhergehenden Stu- dien dargetan haben. 41. Helix (Candidula) murcica penchinati Bourguignat Helix penchinati Bourguignat, Moll. nouv. lit. peu connus, I, 1868, p. 306, Taf. 42, Fig. 7-11. — Bofill, Butll. Ass. Exc. Cat., II, 1881, p. 65. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 290. — Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 28. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 103, Flora y fauna Mataró, 1880, p. 85. — Couturier, Catal. cog. pal. coll. Hagenmúller, 1903, p. 32. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona, 1916, P. 56. Helix (Candidula) murcica penchinati Bofill €c Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, p. 90, Taíf. 2, Fig. 20-26. Helix (Tuvvicula) penchinati Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, TE 1917. P. 541. Helicella penchimati Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 42. Horta (Bofill). Castellar del Vallès (Bofill). 3 Exemplare. Sant Miquel del Fay (Bofill). 3 Exemplare. Centelles (Bofill). 8 Exemplare. Masnou (Barrera). 3 Exemplare. Mataró (Salvafià). Flassà (Chía). 19 1122 Junia de Ciències Naturals de Barcelona (290) Juyà bei Girona (Chía). Girona (Chía, Couturier). (Rosals). Viele Exemplare. (Aguilar-Amat). Viele Exemplare. Anglès (Cbhía). Camprodon (Chía). Torroella de Montgrí (Chía, Rosals). Olot (Chía, Rosals). Montsacopa bei Olot (Salvaiià). Cadaqués (Bofill). Die Stúcle dieser Form aus dem hier behandelten Gebiete stimmen gut mit denen vom Elassischen Fundorte úberein (vergl. unsre Abbil- dung in unsrer Llobregatstudie) und unterscheiden sich nur dadurch von ihnen, dass sie etvvas Eleiner bleiben. 42. Helix (Candidula) rugosiuscula monistrolensis Fagot Helix monistrolensis Fagot, Ann. malac., II, 1884, p. 182. — Salvaiià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 103. Helix (Candidula) vugosiuscula monistrolensis Bofill €. Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 24, Taf. 2, Fig. I-12, Id., XII, 1920: P. 20: 0d:. XII, 1920: P. 02, Mat. 2, FIS (27538: Helix (Xevophila) penchinali var. monistrolensis Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 13. Helix vugosiuscula (non Draparnaud) Gomis, Butll. Ass. Exc. Cat., I, 1878-79, P. 170. Helix unifasciata (non Poiret) Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 102. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona, 1910, P. 50. Helix (Xerophila) unifasciata (non Poiret) Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. I4. Helix monasteriolensis Almera €c Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2. Ser., IV, 1898, p. 97. Helix paladilhei Almera € Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2. Ser., IV, 1898, P. 97. Helix jeanbernati Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 124. Helix subpaladilhi Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VI, 1906, p. 134. Helix mivaculensis Marcet, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VI, 1906, p. 135. Castellar del Vallès (Bofill). 1 Exemplar. Sant Miquel del Fay (Haas). Viele Exemplare. Girona (Bofill). 9 Exemplare. (Cazurro). 7 Exemplare. Tona (Bofill). 5 Exemplare. Besora (Vayreda). Montesquiu (Gomis). Camprodon (Salvafià, Chía). Olot (Vayreda). Ciurana (Chía). Lladó (Bofill € Haas). 2 Exemplare. Sagaró (Vayreda). Es besteht Eein Unterschied zvvischen Stúcten dieser Form aus dem hier behandelten Gebiete und solchen vom Elassischen Fundorte Mo- nistrol de Montserrat (Vergl. unsre Llobregatstudie, Taf. 2, Fig. 27-38). 43. Helix (Trochula) conica Draparnaud Helix conica Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 69, Hist. moll. France, 1805, p. 79, Taf. 5, Fig. 3-5. — Caziot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V, 1905, p. 92. — Chía, Fauna mal. prov. Gerona, 1916, P. 55. Helix (Trochula) conica Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, p. 95. Helix (Turricula) conica Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, HI, 1917, P. 541. Helix conica var. chiai Caziot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V, 1905, p. 92: Id. Vi r005, P. 93: Helix (Turricula) conica var. minor Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Bar- celona, II, 1917, p. 54I. Helix trochoides Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 81. — Bar- rera, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 290. — Chía, Catél. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 33: Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. II. — Salvafià, Flora fauna Mataró, 1889, p. 86. — Malu- quer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 54. Helix (Tuvricula) trochoides Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 15. Helicella trochoides Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 42. Helix pyramidata (non Draparnaud) Caziot, Etude moll. terr. fluy. Monaco Alp. Mar., 19I0, p. 298. — Chía, Fauna malac. prov. Ge- rona, 1916, p. 56. Helicella subnumidica (non Bourguignat) Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, P. 83. Helix subnumida Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 56. Besòsmindung (Chía, Maluquer). Sant Andreu de Palomar (Bofill). 8 Exemplare. Montcada (Aguilar-Amat). 8 Exemplare. La Garriga del Vallès (Bofill). Viele Stúcte, darunter ein linEsge- vvundenes. Masnou (Barrera). Mataró (Salvafià). La Fosca de Palamós (Haas). Viele Exemplare. (Bofill). Viele Exem- plare. Torroella de Montgrí (Chía, Rosals). 1124 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (292) Girona (Chía, Caziot, Rosals). (Cazurro). io Exemplare. (Bofill). Viele Stúclte. (Aguilar-Amat). 2 Exemplare. Anglès (Bofill). Viele Stúcte. La Escala (Bofill). 1 Exemplar. Empòries (Bofill). 2 Exemplare. Estartit (Rosals). Figueres (Bofill). 2 Exemplare. Roses (Chía). Llansà (Rosals). 10 Exemplare. (Chía). Culera (Chía). Aus unsrem Gebiete vvurden H. (Trochula) pvvamidata Drap. und H. (Trochula) subnumidica Bgt. genannt, von denen die erstere im Spa- nischen Rústenlande súdlich des Ebro, die zvveite dagegen in Nord- afrita lebt. Beider Vorgommen im Littoral der Provinz Girona erscheint deshalb sehr ivenig ivahrscheinlich, ein Grund, veshalb auch Chía (110, P. 50) ihre Zitierung nur unter Vorbehalt vviederholte. VVir Eonnten das authentische Material untersuchen, auí das hin Caziot (93, p. 298) und Rosals ihre beiden diesbezúglichen Angaben machten, und haben uns davon úberzeugen lóònnen, dass es sich in beiden Fàllen um eine Ver- vvechslung mit unsrer H. (Tvochula) conica Drap. handelt. Die Varietàt chiai, die Caziot von dieser Art veròffentlichte, gehòrt noch in ihre Variationsbreite hinein. 44. Helix (Trochula) elegans Draparnaud Helix elegans Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 70: Hist. moll. France, 1805, P. 79, Taf. 5, Fig. 1-2. Helix (Trochula) elegans Bofill €c Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, XIII, 1920, p. 97. i Helix tevrestvis Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 32. — Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 32. — Salvafià, Flora fauna Mataró, 18890, p. 86. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. eSsp., 1802, P. 85. Helix (Tuvvicula) tevvestris Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, HI, 1917, P. 541, Id., p. 584 E 587. Helicella tervestris Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 41. Masnou (Barrera). Mataró (Salvafià). Sant Antoni de Palamós (Bofillj. 1 Exemplar. Torroella de Montgrí (Rosals). Viele Exemplare. Banyoles (Bofill). Girona (Chía, Rosals). (Cazurro). Viele Exemplare. La Escala (Bofill). Viele Stúcte. Empòries (Bofill). ro Exemplare. (293) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1125 Santa Margarita d'Olot (Bofill). 1 Exemplar. Figueres (Martorell). 3 Exemplare. (Bofill). 2 Exemplare. (Vayreda, Rosals). Sagaró (Bofill). ro Exemplare. (Vayreda). Cadaqués (Aguilar-Amat). 2 Exemplare. 45. Helix (Cochlicella) conoidea Draparnaud Helix conoidea Draparnaud, Tabl. moll. France, 18301, p. 69, Hist. moll. France, 1805, p. 78, Taí. 5, Fig. 7-8. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 12. — Caziot, Feuille jeun. nat., XXXVI, 1906, pm: Helix (Cochlicella) conoidea Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, HI, 1017, P. 541: Id., p. 584. — Bofill éc Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, p. 97. Cochlicella conoidea Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 15, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 57. Helicella conoidea Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., Ll, 1916, p. 42. Bulimus solitarius Bofill, Crón. Cient. Barcelona, Il, 1870, p. 151. Camp de la Bota in der Riera d'Horta (Bofill). Besòsmindung (Chía). La Escala (Chía, Caziot, Rosals, Bofill). Empòries (Chía, Rosals). (Bofill). 4 Exemplare. (Cazurro). 5 Exem- plare. Estartit (Rosals). 46. Helix (Cochlicella) barbara Linné Helix barbara Linné, Syst. Nat., Ed X, 1758, P. 773. Helix (Cochlicella) bartara Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 541. — Bofill €. Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 25: Id., XII, 1920, p. 30, Id., XIII, 1920, p. 98. Helix (Cochlicella) acuta (non Múller) Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 33. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 584. Bulimus acutus (non Múller) Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 136. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 291. Cochlicella acuta (non Múlier) Salvafià, Flora fauna Mataró, 1880, p. 80. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 15, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 57. Besòsmindung (Bofill). Montcada (Bofill). Viele Exemplare. 1126 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (294) Masnou (Barrera). Mataró (Salvafià). Banyoles (Chía). (Bofill). Viele Exemplare. (Rosals). Viele Exem- plare. Girona (Chía). (Bofill). Viele Stúclre. (Cazurro). 3 Exemplare. (Agui- lar-Amat). 8 Exemplare. La Escala (Bofill). 4 Exemplare. (Vayreda). Empòries (Bofill). Viele Stúclee. Cadaqués (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Diese Art vvurde von sàmtlichen Autoren, mit Ausnahme von Bofill (114, P. 541) unter dem Namen acuta Múll. aus dem Gebiete zitiert. . 47. Helix (Cochlicella) acuta Múller Helix acuta Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 100. Helix (Cochlicella) acuta Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, HI, 1917, P. 541, Íd., p. 584. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII, 1920, p. 30: Id., XIII, 1920, p. 99. Helix (Cochlicella) barbara (non Linné) Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 34. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, p. 541. i Cochlicella barbava (non Linné) Salvafià, Flora fauna Mataró, 1889, p. 86. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 160: Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 57. Helicella (Cochlicella) barbara Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., HI, TOLO1 0143: Bulimus ventrosus Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 151. Bulimus veniricosus Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, P. 8. Helicella (Cochlicella) ventrosa Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., HI, 1916, P. 43. Besòsmindung (Bofill). 13 Exemplare. Santa Coloma de Gramanet (Sagarra). Viele Exemplare. La Garriga del Vallès (Bofill). 12 Exemplare. Mataró (Salvafià). Gualba (Maluquer). Sant Antoni de Palamós (Bofill). 4 Exemplare. Torroella de Montgrí (Rosals). Flassà (Haas). Viele Exemplare. Banyoles (Chía). (Bofill). ,r Exemplar. (Rosals). Viele Exemplare. Girona (Chía). (Rosals). 15 Exemplare. (Aguilar-Amat). 6 Exemplare. Cazurro). 7 Exemplare. La Escala (Bofill). Empòries (Bofill). 3 Exemplare. (295) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat 1127 Bofill (113, P. 584, 114, P. 541) var der Einzige, der diese Art unter ihrem vvirElichen Namen zitierte, alle anderen Autoren, die úber diese Region arbeiteten, haben sie barbara L. oder ventrosa Fér. genannt. 48. Helix (Theba) strigella ruscinica Bourguignat Helix vuscinica Bourguignat in Locard, Prodr. mal. France, 1882, p. 62 é 312. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. ro. — Bofill, Butll. Ass. Exc. Cat., X, 1888, p. 59. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 99. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 51, Id., p. 54. Helix (Theba) strigella vuscinica Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII, 1918, p. 86. — Bofill, Haas dd Aguilar- Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 22, Taf. 3, Fig. 1-3. — Bofill Z Haas, Treb. Mus. Ciènc. Barcelona, Nat. IX, 1920, p. 25, Id, X, 1920, p. 26, Íd., XII, 1920, p. 30, Id., XIII, 1920, p. 100. Helix ( Fruticicola) vuscinica Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 539, Id., p. 587. Helicella stvigella var. vuscinica Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat, II, 1916, p. 43. Helix stvigella (non Draparnaud) Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 52. — Morer, Hist. Camprodón, 1879, p. 33. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 290. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 261. — Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 27. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII, IQI2, p. 53. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 56. Helicella strigella Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 43. Helix fruticum (non Múller) Salvafià, Zoogr. gén. Helix, 1884, p. 40. Besósmindung (Bofill, Chía, Maluquer). Montcada (Aguilar-Amat). 4 Exemplare. Sant Cugat del Vallès (Maluquer). Santa Perpètua de la Moguda (Bofil). 2 Exemplare. El Farell bei Caldes de Montbuy (Bofill). 1 Exemplar. Sant Miquel del Fay (Haas). 3 Exemplare. La Garriga del Vallès (Bofill). 1 Exemplar. Masnou (Barrera). Vallromanes bei Teyà (Museu de Catalunya). 1 Exemplar. Calella (Martorell). 2 Exemplare. Arbúcies (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Girona (Chía, Rosals). (Bofill). 2 Exemplare. (Cazurro). 3 Exemplare. Montesquiu (Bofill). (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Gombreny (Haas). 4 Exemplare. Tal von Ribes (Maluquer). (Bofill). Viele Stúcte. (Bofill € Aguilar- Amat). Viele Exemplare. 1128 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (296) Ribes (Bofill). Viele Exemplare. (Rosals). (Bofill €. Aguilar-Amat). Vioele Exemplare. Queralps (Bofill). 4 Exemplare. (Rosals). Camprodon (Morer, Salvafià, Chía, Rosals). (Bofill). 7 Exemplare. (Haas). 2 Exemplare. (Codina). 1 Exemplar. (Aguilar-Amat). 2 Exem- plare. Setcases (Haas). 1 Exemplar. Santa Margarita d'Olot (Bofill). 1 Exemplar. Olot (Salvafiàó, Chía, Rosals). (Bofill). 3 Exemplare. (Vayreda). Lladó (Bofill éé Haas). 7 Exemplare. La Estela (Vayreda). Bassegoda (Vayreda). Rosals (112, p. 43) glaubt ausser der Form vuscinica Bgt. auch die typische sívigella Drap. im Gebiete gefunden zu haben, aber aus seinen Belegstúcten und unsrem Material von den von ihm genannten Fund- orten geht hervor, dass er sich irrte, der Typus der Art Eommt nicht im Gebiete und vvahrscheinlich nicht auf der ganzen iberischen Halb- insel vor. Auí H. (Theba) sivigella vuscinica Bet. beziehen vvir auch Salvafiàs Zitat (30, P. 40) von Eulota fuuticum Múll. von Camprodon, da vvir sicher Sind, dass diese osteuropàische Art nicht im Pyrenàengebiete und in Spanien úberhaupt lebt. 49. Helix (Carthusiana) carthusiana Múller Helix carthusiana Múller, Verm. terr. fluv. hist., Ll, 1774, p. 15. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 290. — Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 27. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 990, Flora fauna Mataró, 1889, p. 85. — Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. Ep., II, 1898, p. 336 £ 337. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII, 1912, p. 53. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, P. 55. Helix (Carthusiana) carthusiana Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, p. 539. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, P: 25: Id.. XX, 1020, P: 27: Id. XII 1020, p. 31: Id. 20a 1920, P. IOI. Helix (Theba) carthusiana Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII, 1918, p. 86. — Bofill, Haas d€ Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV. 1018, p. 28: Helix (Carthusiana) carthusiana var. minor Bofill, An. Junta Cienc, Nat. Barcelona, II, 1917, p. 539. Helix (Zenobia) carthusiana forma vufilabris Chia, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. II. Helix carthusiana var. sarriensis Salvafià, Flora fauna Mataró, 1889, p. 85. (297) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat 1129 Helix sarriensis Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 51: Id., p. 54. Helix episema Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 53. Helix ventiensis Bourguignat in Fagot, Bull. Soc. Hist. Nat. Toulouse, DIT, ISO: 4. Helix leptomphala Bourguignat in Locard, Prodr. mal. France, 1882, P. 316: Helix stagnina Bourguignat in Locard, Coq. terr. France, 1894, p. Io08. Horta ' Bofill). 5 Exemplare. Besòsmindung (Maluquer). (Bofill). 1 Exemplar. Santa Coloma de Gramanet (Bofill). 2 Exemplare. Montcada (Bofill). 3 Exemplare. Castellar del Vallès (Bofill). El Farell bei Caldes de Montbuy (Bofill). 1 Exemplar. Turó de Solanes bei Sant Feliu de Codines (Bofill). Sant Miquel del Fay (Bofill). 1 Exemplar. (Haas). 8 Exemplarc. Sant Cugat del Vallès (Maluquer). La Garriga del Vallès (Bofill). 3 Exemplare. Ametlla del Vallès (Bofill). 13 Exemplare. Centelles (Bofill). 3 Exemplare. Montgat (Bofill). 1 Exemplar. Masnou (Barrera). Teyà (Museu de Catalunya). 1 Exemplar. Vallromanes bei Teyà (Museu de Catalunya). 2 Exemplare. Mataró (Salvafià). La Fosca de Palamós (Haas). Viele Exemplare. Girona (Chía). (Bofill). 5 Exemplare. (Cazurro). 1r Exemplare. Viladrau (Novellas). 4 Exemplare. Montesquiu (Bofill). (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Gombreny (Haas). 1 Exemplar. Montgrony (Maluquer). 1 Exemplar. Tal von Ribes (Maluquer). (Bofill). 2 Exemplare. Ribes (Bofill). 4 Exemplare. (Bofill € Aguilar- Amat). ro Exem- lare. Camprodon (Bofill). 1 Exemplar. Empòries (Bofill). Olot (Chía, Vayreda). (Bofill). 1 Exemplar. Sant Cosme bei Olot (Salvafià). La Pinya bei Olot (Salvafià). Ridaura bei Olot (Salvafià). Figueres (Bofill). 1 Exemplar. Lladó (Bofill € Haas). Viele Stúcte. II30 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (298) 50. Helix (Hygromia) limbata odeca Bourguignat (Taf. I, Fig. 22) Helix odeca Bourguignat in Locard, Prodr. mal. France, 1882, p. 69 E 314. Helix (Hygromta) limbata odeca Bofill, Haas 8 Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 29, Taf. 3, Fig. 4-9. — Bofill Z Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, P: 2602 NEE I920, P. 27, Id., XII, 1920, p. 31, Id., XIII, 1920, p. 108. Helix limbata (non Draparnaud) Morer, Hist. Camprodon, 1879, p. 33. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 263. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Ep., I, 1884, P. 417. — BOfill, Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p. 47. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII, 1912, p. 53. — Chía, Fauna malac. prov. Ge- rona, I9IÓ, .p. 55. Helix (Hygromia) hylonomia es Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, XV, I915, p. 123. Helix (Monacha) hyionomia Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, p. 539. Helix hylonomta Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. Io5. Heiix vipollica Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 51. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 26. — Ferrer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1603, p. 81. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 56. — Aguilar-Amat, Geog. Catalunya, I, Mol. p. 213. LI Girona (Martorell). Vidrà, (Vayreda). Ripoll (Fagot, Maluquer, Ferrer, Chía). (Bofill). 1r Exemplare. (Aguilar-Amat). 2 Exemplare. Gombreny (Bofill). 4 Exemplare. Montgrony (Rosals). Viele Stúcte. (Maluquer). 8 Exemplare. : Tal von Ribes (Maluquer). (Bofill). Viele Exemplare. (Bofill €: Aguilar- Amat). Viele Exemplare. Ribes (Bofill). 6 Exemplare. (Rosals). Viele Exemplare. Queralps (Bofill). 1 Exemplar. Camprodon (Morer, Salvafià, Chía). (Bofill). Viele Exemplare. (Agui- lar-Amat). 5 Exemplare. (Haas). Viele Stúcte. Serra de Navà bei Camprodon (Haas). 2 Exemplare. Setcases (Haas). 1 Exemplar. (Cd da 3 Exemplare. Castellfullit (Salvafià). Olot (Chía, Vayreda, Aguilar-Amat). Santa Magdalena de Puigsacau (Salvafià). 2 Exemplare in der Samm- lung Aguilar-Amat). (299) 4. Bofull, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat LU N3E Collsacabra bei Olot (Bofill). ro Exemplare. Pla Traver bei Olot (Rosals). 5 Exemplare. Lladó (Bofill é Haas). 7 Exemplare. VVir haben in die Synonymie dieser Form auch Heltx vipollica einbe- griffen, die Fagot (68, p. 51) mit einer ziemlich mangelhaíten Diagnose aus Ripoll beschrieben hat. In seiner SchlussbemerEung vergleicht er seine (Arts, mit den sArtgenossen, Helix grannonensis Serv. und H. ca- novasiana Serv., also mit Xerophilen, und bemerEt nur ganz nebenbei, sie gleiche àusserlich einer H. odeca Bgt., also unsrer Hygromia. Aus seiner Beschreibung geht aber hervor, dass H. ripollica eine durch- seheinende, hornartige Schale mit einer vveissen Binde besitzt, Eigen- sehaften, die sich bei Reiner Xerophila, vvohl aber bei H. (Hygromia) limbata odeca finden. VVir nehmen darum Reinen Anstand, die Fagotsche Form auf diese letztere zu beziehen, d. h., sie als deren Synonym zu betrachten. Auí Taf. 1, Fig. 22 bilden vvir ein leidlich auf Fagots mangel- haíte Diagnose von ripollica, aus Ripoll stammendes Exemplar von limbata odeca Bgt. ab, das auch in den von Fagot angegebenen Massen mit 4ripollicaa úbereinstimmt. 5r. Helix (Fruticicola) hispida Linné Helix hispida Linné, Syst. Nat., Ed. X, 1758, p. 771. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 99. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 55. Hoelix ( Fvuticicola) hispida Bofill X Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, X, 1920, p. 28, Id., XIII, 1920, p. Io4, Taf. 2, Fig. 39-44. Helix (Trichia) hispida Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. HI. Helix steneligma Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 99. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 50. Helix vufescens (non Pennant) Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barce- lona, 2. Ep., I, 1881, p. 154, 155 E 157. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, I91I6, p. 506. Helix (Trichia) vufescens (non Pennant) Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. II. Helix praestriolata Almera 8 Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, z. Ser., IV, 1808, p. 08, Taf. 7, Fig. 9. Tortellà (Salvafià, Chía). (Martorell). 6 Exemplare. (Bofill). 6 Exem- plare. Olot (Salvafià, Chía). La Pinya bei Olot (Salvatiàó, Chía, Vayreda). Sant Jaume de Llierca bei Olot (Salvafià, Chía, Vayreda). (Rosals). 6 Exemplare. i Pla de Bianya (Vayreda). Subfossil. 1132 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (300) Lladó (Martorell). 8 junge Stúcie. (Bofill). 2 sehr junge Exemplare. Diese Art vvurde als Helix vufescens Penn. von Salvafià aus Tortellà und Sant Jaume de Llierca bei Olot zitiert, vvir Eonnten authentisches Material von beiden Fundorten studieren und feststellen, dass es sich um eine Vervechbslung mit Helix ( Fruticicola) hisbida L. handelt. Die, leider unausgevvachsenen, Stúcle von Lladó befanden sich unter der Bezeichnung Helix glabella Drap. in den Sammlungen Mar- torell und Bofill. VVas die Bezeichnung H. síeneligma Mab. anbelangt, unter der die Art auch aus dem Gebiete gennannt vvird, so haben vir sie schon in unsren vorhergehenden Studien in die Synonymie der fispida L. ein- geschlossen. 52. Helix (Fruticicola) sericea martorelli Bourguignat Helix martorelli Bourguignat, Moll. nouv. lit. peu connus, LI, 1870, p. 22, Taf. 2, Fig. 12-16. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, P. 2062. Helix ( Fruticicola) sericea martovelli Bofill de Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, p. Io5, Taf. 2, Fig. 45-50. Helix (Trichia) martorelli Chia, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 12, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 55. — Bofill, An. junta Cienc. Nat. Barcelona, Il, 1917, P. 530: Id., p. 587. Helix (Trichia) martorelli forma bolosiió Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. I2. Helix bolosii Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, Ç p. 100. — — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, P. 55. Sant Miquel del Fay (Bofill). 2 Exemplare. Tagamanent (Bofill). 1 Exemplar. Centelles (Bofill). 3 Exemplare. Sant Pere de Vilamajor (Aguilar-Amat). 2 Exemplare. Sant Esteve de Palautordera (Sagarra). Tal von Ribes (Chía). (Bofill). 4 Exemplare. Ribes (Bofill). Viele Exemplare. Santa Margarita d'Olot (Bofill). 1 Exemplar. Olot (Chía). Santa Magdalena de Puigsacau bei Olot (Salvafià, Chía). In unsrer Llobregatstudie gingen vir genau auí diese LoEalform ein und legten ihre Unterschiede zvvischen der typischen sericea Drap. und der LoEalform bofilliana Fag. vom Montserrat fest, indem vir unsre Ausfúihrungen durch Abbildungen erlàuterten. Schon dort schlossen vvir Helix bolosii Salv. in die Synonymie von H. sericea martorelli ein, da sie, ihrer Originaldiagnose (48, P. í00) nach zu urteilen, nicht von ihr zu trennen ist. Leider besitzen vvir Eein Exemplar von ihr, um unsre Ansicht durch den Augenschein zu bestàrgen vnd um sie abzubilden. (301) 4. Bofull, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1133 53. Helix (Vallonia) pulchella Múller Heltx pulchella Múller, Verm. terr. fluy. hist., IL, 1774, p. 30. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, P. 135. — Morer, Hist. Camprodón, 1879, P. 33. — Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 23. — Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p. 48. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. ro5, Flora fauna Mataró, 1889, p. 84. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, p. 8, Id., II, 1902, p. 54. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 56. Helix (Vallonia) pulchella Bofill. €€ Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, X, 1920, p. 28, Id., XII, 1920, p. 32, Id., XIII, 1920, P. I09. Vallonia pulchella Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1916, P. 43. Helix (Zurama) pulchella Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 13. Horta (Martorell). 1r Exemplar. Besòsmindung (Bofill, Maluquer). Castellar del Vallès (Bofill). ro Exemplare. Sant Miquel del Fay (Haas). 1 Exemplar. Tagamanent (Bofill). 12 Exemplare. Mataró (Salvafià). Calella (Martorell). 6 Exemplare. Gualba (Maluquer). Viele Exemplare. Torroella de Montgrí (Rosals). Banyoles (Chía). (Cazurro). 3 Exemplare. Girona (Chía, Rosals). (Cazurro). Viele Exemplare. Camprodon (Morer, Chía, Rosals). Olot (Salvatià, Chía, Rosals, Vayreda). Bianya (Salvafià). (Vayreda). Subfossil. Basella (Rosals). Lladó (Bofill € Haas). 2 Exemplare. 54. Helix (Vallonia) costata Miúller Helix costata Múller, Verm. terr. fluv. hist., IL, 1774, p. 31. — Salvafió, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Ep., I, 1884, p. 418. — Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 23. — Bofill, Catél. col. conch. Martorell, 1888, p. 44. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 105: Flora y fauna Mataró, 1880, p. 84 Maluquer, Butill. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 54. Helix (Vallonia) costata Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, IX, 1920, p. 26, Id., X, 1920, p. 28, Id., XII, 1920, p. 32, Id,, XIII, 1920, p. 109. Helix (Zurana) pulchella vat. costata Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 13. 1134 Junia de Ciències Naturals de Barcelona (302) Horta (Martorell). Viele Exemplare. (Bofill). Viele Exemplare. Besòsmindung (Bofill). Viele Exemplare. (Maluquer). 5 Exemplare. Caldes de Montbuy (Bofill). 12 Exemplare. Sant Miquel del Fay (Haas). 2 Exemplare. Tagamanent (Bofill). ro Exemplare. Vilassar de Mar (Bofill). 1 Exemplar. Mataró (Salvafià). Banyoles (Chía). Girona (Salvafià, Chía). (Cazurro). 5 Exemplare. Olot (Salvafià, Chía, Vayreda). Pla de Bianya (Vayreda). Subfossil. Lladó (Bofill € Haas). 4 Exemplare. 55. Helix (Helicodonta) obvoluta Múller Helix obuoluta Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 27. — Morer, Hist. Camprodon, 1879, p. 33. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 106. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII, 1912, P. 53. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, P. 56. Helix (Helicodonta) obvoluta Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XV, 1915, p. 123. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelo- na, IV, 1918, p. 31. — Bofill, Haas 8: Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat. IX, 1920, p. 26, Id., X, 1920, p. 28: Id., XII, 1920, p. 32: Id RI i O20, pi Ti2: Tal von Ribes (Maluquer). (Bofill € Aguilar-Amat). 4 Exemplare. Sant Joan de les Abadesses (Vayreda). Camprodon (Morer, Salvafià, Chía, Vayreda). (Bofill). 3 Exemplare. Castellfullit (Salvafià, Chía). (Bofill). 5 Exemplare. Olot (Aguilar-Amat, Chía). (Bofill). 7 Exemplare. Pla Traver bei Olot (Vayreda). Bassegoda (Vayreda). 56. Helix (Helicodonta) quadrasi Hidalgo Helix quadrasi Hidalgo, Journ. de Conch., XXXIII, 1885, p. 193, Taf. 9, Fig. 6. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, P. 58. Helix (Helicodonta) quadrasi Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI, 1920, p. 567. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, P. 84. Die Anvvesenheit dieser Art, die vorher nur aus den Bergen der Provinz Valencia betannt vvar, in der Gegend von Girona vvurde von Faura und Rosals beRannt gegeben, die tote, aber vvohlerhaltne Stúcte (303) A. Boful, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1135 von ihr in einer Hòhle bei Sant Martí de Llèmana fanden, Hidalgo selbst ergannte seine Art in ihnen. Es erscheint uns verírúiht, auíf diesen einzigen, Fund hin zoogeogra- phische Schlússe aufzubauen. 57. Helix (Caracollina) lenticula Férussac Helix lenticula Ferussac, Tabl. syst., 1822, p. 41. — Barrera, Crón. Cient. Nat. Barcelona, VII, 1884, p. 290. — Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 23. — Salvafià, Flora fauna Mataró, OO 1889, p. 84. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1816, p. 55. Helix (Caracollina) lenticula Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 12. — Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 539: Id., p. 584. — Bofill 4 Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, XIII, 1920, p. 112. Santa Coloma de Gramanet (Sagarra). 1 Exemplar. Masnou (Barrera). — , Teyà (Bofill). 5 Exemplare. Vilassar de Mar (Aguilar-Amat). 4 Exemplare. Mataró (Salvafià). Pubol (Chía). Montagut bei Girona (Cazurro). 2 Exemplare. Girona (Chía). Empòries (Chía). (Bofill). 2 Exemplare. Llansà (Vayreda). 58. Helix (Chilotrema) lapicida andorrica Bourguignat (Taf. 1, Fig. 24-28) Helix andovrica Bourguignat, Spec. noviss. europ. syst. detect., 1876, P. 39. — Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. Ep., II, 1898, P. 363. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, p. 8. Helix (Chilotvema) labicida andovvrica Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 27, Id., X, 1920, p. 29, Id., XII, 1920, p. 33. Taf. 1, Fio. 24-28, Id., XIII, 1920, p. v13. Helix lapicida (non Linné) Gomis, Butll. Ass. Exc. Cat., I, 1878-70, p. 171. -— Morer, Hist. Camprodón, 1879, p. 33. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VIÍ, 1884, p. 291. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 266. — Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 23. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. ro6 éc 123: Flora fauna Mataró, 1889, p. 84. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 1, 1001, p. 8. — Ferrer, Butll Inst Cat. Hist. Nat, 1136 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (304) IIl, 1903, p. 81. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII, 1912, P. 53. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 55. Helix lapicida var. flammulata Bofill, Butll. Ass. Exc. Cat., I, 1888, p. 60 E 77. Helix lapicida var. albina Bofill, Butll. Ass. Exc. Cat., X, 1888, p. 60. Helicigona lapicida forma andorrica Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 19106, P. 44. Helix (Helicigona) lapicida andorvica Aguilar-Amat, Butll: Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII, 1918, p. 86. Helix (Helicigona) andovrica Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XV, 1915, P. 124. Helix (Chilotvema) andovrica Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, p. 542, Id., p. 584 E 585. Helix (Chilotrema) andovrica var. flammulata Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 542. Helix (Chilotvema) andorrica var. alba Bofill, An. junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, p. 542. Castellar del Vallès (Bofill). 2 Exemplare. Caldes de Montbuy (Bofill). 2 Exemplare. Berg El Farell bei Caldes de Montbuy (Bofill). 3 Exemplare. (Haas). 3 Exemplare. Sant Miquel del Fay (Bofill). 8 Exemplare. (Aguilar-Amat). 2 Exem- plare. (Haas). Viele Stúcte. La Garriga del Vallès (Bofill). 1 Exemplar. Ametlla del Vallès (Bofill). 6 Exemplare. Bertí del Vallès (Bofill). 4 Exemplare. Centelles (Bofill). 1 Exemplar. Montgat (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Masnou (Barrera). Mataró (Salvafià). Arbúcies (Sant Miquel). 2 Exemplare. Gualba (Maluquer). Zxv. Gualba und Santa Fe (Sagarra). o Exemplare. Santa Fe del Montseny (Bofill). 1 Exemplar. (Haas). 2 Exemplare. Banyoles (Bofill). 2 Exemplare. Girona (Bofill). 5 Exemplare. (Rosals). Viele Exemplare. (Chía). (Cazurro). 4 Exemplare. Viladrau (Novellas). 2 Exemplare. Sant Segimon del Montseny (Novellas). 1 Exemplar. Montesquiu (Gomis, Bofill). (Aguilar-Amat). 2 Exemplare. Ripoll (Ferrer, Chía). Gombreny (Haas). 5 Exemplare. Montgrony (Rosals). Viele Exemplare. (Maluquer). ro Exemplare. Tal von Ribes (Bofill). Viele Exemplare. (Maluquer). (Bofill € Agui- lar-Amat). Viele Exemplare. (Haas). 2 Exemplare. (305) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1137 Ribes (Bofill). Viele Exemplare. (Rosals). Viele Exemplare. (Bofill éc Aguilar-Amat). Viele Exemplare. (Haas). 5 Exemplare. Queralps (Bofill). 4 Exemplare. (Rosals). (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Camprodon (Bofill). Viele Exemplare. (Morer, Salvafià, Chía). (Ro- sals). 12 Exemplare. (Aguilar-Amat). 7 Exemplare. (Haas). 7 Exem- plare. Serra de Navà bei Camprodon yHaas). 8 Exemplare. Setcases bei Camprodon (Haas). Viele Exemplare. (Codina). 2 Exem- plare. La Escala (Vayreda). Empòries (Bofill). Viele Exemplare. Besalú (Bofill). 3 Exemplare. Basegoda (Bofill). 9 Exemplare. (Vayreda). Montagut bei Olot (Salvafià). Castellfullit (Salvafià, Rosals). Sant joan les Fonts (Bofill). 2 Exemplare. Olot (Salvafià, Chía, Vayreda, Rosals). (Bofill). 5 Exemplare. (Agui- lar-Amat). 4 Exemplare. Costa de Pujau bei Olot (Salvafià). Pla Traver bei Olot (Salvafià). VVas die Gestalt dieser Form anbelangt, so stimmt sie im ganzen Gebiete mit der aus Andorra úberein, vvie vvir sie in unsrer Studie úber das Tal des Segre abbildeten. In Bezug auí die Fàrbung aber vveist labicida andovrica Bgt. im Gebiete der vorliegenden Arbeit cine Eigen- túmlichReit auí: Im Tale des oberen Ter neigt die Form zum Albinismus, der partiell sein Eann und dann eine Flammenzeichnung auf der Schale hervorruít (Vergl. Taí. 1, Fig. 24-25, nach einem StúcE von der Serra de Navà bei Camprodon), oder der sich úber die ganze Schale erstrectt (Taí. 1, Fig. 26-28, StúcE aus dem Tal von Ribes). 59. Helix (Chilotrema) desmoulinsi desmoulinsi Farines (Faf. I, Fig. 23) Helix desmoulinsi Farines, Bull. Soc. Phil. Perpignan, III, 1834, P. 50, Fig. 4-6, Bull. Soc. Phil. Perpignan, III, 1835, p. 50, Fig. 4-6. Helix (Campylaca) desmoulinsi Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 13: Fauna malac. prov. Gerona, 1916, P. 55. Helix moulinsi Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 19106, P. 55. Helix moulinsiana var. Bofill, Butll. Ass. Exc. Cat., X, 1888, p. 57. Hoelix desmoulinsi var. atvicha Bofill, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1915, P. 38. Gombreny (Bofill). 1 Exemipar. Zvvischen Ribas und Núria (Bofill). 1 Exemplar. (Chía). 20 1138 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (306) Núria (Bofill). 5 Exemplare. (Chía). Die H. (Chilotrema) desmoulinsi der Eatalonischen Ostpyrenàen, die der Gegenstand unsrer vorliegenden Studie sind, gehòren der typischen Form an, die Farines aus den benachbarten franzòsischen Ostpyrenàen beschrieb. Sie unterscheidet sich von ihr nur durch die Eonstant gerin- gere Gròsse des Gehàuses. VVir bilden (Taf. 1, Fig. 23) ein StúcE von Salt del Aygua bei Núria ab, das nur diam. 11, alt. 5 mm. misst. Das Exemplar von der Font Alba, zvvischen Ribes und Núria, vvurde von Bofill (106, p. 38) irstúmlich der Lotalform atricha zugeschrieben. 60. Helix (Chilostoma) cornea Draparnaud (at. EL Fig. 20) Helix comea Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 89, Hist. moll. France, 1805, p. 110, Taf. 8, Fig. 1-3. — Morer, Hist. Camprodón, 1870, P. 33. — Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p. 44. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. I06. — Fagot, Hist. malac. Pyr. franç. esp., 1892, p. 62 £ 63. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII, 1912, p. 54. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, P. 55. Helix (Chilostoma) covnea Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, XIII, 1920, p. 115. Helix (Eucampylaea) cornea Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 541. Helix (Campylaca) comea Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1803, P. 12. Helix comnea var. Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 266: Butll. Ass. Exc. Cat., X, 1888, p. 59. Helix (Campylaea) comnea var. squammatina Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 13. Hoelix squammatina Morer, Hist. Camprodón, 1879, P. 33. Sant Miquel del Fay (Bofill). 6 Exemplare. Montgrony (Maluquer). ro Exemplare. Tal von Ribes (Maluquer). (Bofill Z Aguilar-Amat). Viele Exem- plare. Ribes (Bofill). 7 Exemplare. (Chía, Fagot). Queralps (Bofill). 5 Exemplare. Camprodon (Morer, Salvafià, Fagot, Chía, Vayreda). (Bofill). Viele Exemplare. (Martorell). 2 Exemplare. Castellfullit (Chía). (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Olot (Vayreda). Pla Traver bei Olot (Bofill). 4 Exemplare. Santa Magdalena bei Olot (Aguilar-Amat). 2 Exemplare. (307) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1139 Lladó (Vayreda). Basegoda (Vayreda). Alle die vielen Stúcte dieser Art von Fundorten innerhalb unsrer Region sind durchaus typisch, nur die von der isolierten Fundstàtte Sant Miquel del Fay, vveit von den Pyrenàen, unterscheiden sich durch ihr hòheres Gevvinde, vvir bilden eines von ihnen auí Taf. 1, Fig. 29 ab. Aber Sant Miquel del Fay ist nicht der súdlichste Fundort dieser Pyrenàenschnecte: Rosals (Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, P. 86) nannte sie von La Febró bei Prades, Prov. Tarragona, und vvir Eonnten an seinen Belegsticten die RichtigEeit seiner Bestimmung fest- stellen. Die Anvvesenheit von H. (Chilostoma) comnea Drap. in Lladó, das nicht ganz 150 m. hoch liegt, volllommen fírei nach dem Meere zu ge- legen ist und eine genze Reihe von littoralen Pflanzen und Tieren besitzt (siehe die Artenliste von dort), ist sehr bemerEensvvert. 61. Helix (Chilostoma) pyrenaica Draparnaud Helix pyrenaica Draparnaud, Hist. moll. France, 1805, p. 111, Taf. 13, Fig. 7. — Morer, Hist. Camprodón, 1870, p. 33. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 265 €: 206, Butll. Ass. Exc. Cat., X, 1888, p. 77 E 86. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 105. — Fagot, Hist. malac. Pyr. franç. esp., 1892, P. 59. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII, 1912, p. 54. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 56. Helix (Chilostoma) pyrenaica Bofill dc Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII, 1920, p. 34. Helicigona pyvenaica Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, P. 85. Helix pyrenaica vat. depressa Bourguignat, Rev. mag. zool., 2. Ser., DOVEI IS 63 PSI Eal. 19, Fig. iz-T4: Helix xanthelaca Bourguignat in Fagot, Esp. Pyr. Or. groupe H. ar- bustorum, 1880, P. 7. Tal von Ribes (Bofill). 2 Exemplare. (Maluquer). (Bofill €. Aguilar- Amat). 7 Exemplare. Ribes (Bofill). ro Exemplare. (Chía, Fagot). Hòhle Rialp bei Queralps (Rosals). Queralps (Chía). (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Núria (Chía). Camprodon (Morer, Bofill, Fagot, Chía, Vayreda). Serra Caballera bei Camprodon (Salvafió). Olot (Chía). Pla Traver bei Olot (Salvafià). Santa Magdalena bei Olot (Salvafió). ca o midó vert et to at 1140 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (308) 62. Helix (Arianta) arbustorum xatarti Farines (Taí. I, Fig. 30-32) Helix xatarti Farines, Bull. Soc. Phil. Perpignan, III, 1834, p. 65, Fig. 7-9. — Companyo, Hist. nat. dép. Pyr. Or., III, 1863, p. 443. — Morer, Hist. Camprodón, 1879, p. 33. — Bofill, Butll. Ass. Exc. Cat., X, 1888, P. 51 X 57. Helix (Arianta) arbustovum xatarió Bofill de Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII, 1920, p. 34: Id., XIII, 1920, p. 116. Helix xatarli var. camprodunica Robelt in Rossmàssier, Icon., N. F., I, 1882, P. 37, Taí. 14, Fig. 10è. Helix camprodunica VVesterlund, Fauna pal. Binnenconch., II, 1889, p. 150. — Fagot, Hist. malac. Pyr. franç. esp., 1892, p. 43. — Aguilar- Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XI, 1911, P. II4 E 115. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 58. Helix (Avianta) canigonica var. xatarii Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. II. Helix (Avianta) canigonica Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. XI. Helix avbustorum var. canigonensis Taylor, Journ. of. Conch., IHI, 1882, P. 248, 254 E 338. Helix arbustovum (non Linné) Hidalgo, Catàl. icon. descr. mol. terr. Esp. Port. Bal., 1875, p. 189, — Ponsonby, Journ. of Conch., IV, 1885, P. 324. Helix arbustorum var. picea (non Ziegler) Bofill, Catàl. col. conch. Mar- torell, 1888, p. 43. Ribes (Chía). Vall de Dorri bei Ribes (Farines). Queralps (Chía). Zvvischen Ribes und Núria (Bofill, Aguilar-Amat). Núria (Bofill). io Exemplare. (Aguilar-Amat, Chía). (Rosals). Viele Exemplare. Serra Coma de Vaca, zvvischen Núria und Camprodon (Farines, Companyo, Chía, Hidalgo). (Bofill). rr Exemplare. (Aguilar-Amat). 12 Exemplare. Coll de Nou Creus (Rosals). 4 Exemplare. Coll de Carençà (Aguilar-Amat). Camprodon (Morer, Robelt, Taylor, Ponsonby, VVesterlund, Fagot, Chía, Aguilar-Amat). (Martorell). 3 Exemplare. (Bofill). 5 Exemplare. Ull de Ter, 2,350 m. H. (Haas). 1 Exemplar. Von den oben ervvàhnten Fundorten vvurde somohl die Form xatartz Far., als auch camprodunica Rob. ervàhnt, Farines selbst identifizierte die Form von Coma de Vaca mit seiner xatarti. Robelts camprodunica (309) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat II4I stammt ebenfalls von Coma de Vaca, zvischen Camprodon und Núria, und zeichnet sich durch sehr niedergedrúcites Gehàuse (alt. 12 mm. bei diam. 19 mm.l), 5 Umgànge, flache Naht und an der Múndung etvvas verengten letzten Umgang aus. Nun fand sich unter unsrem zahlreichen Material Eein einziges StúcE, das Robelts Beschreibung entspricht, alle gleichen durchaus der ty- pischen zxdiavríi vom Canigou, nur dass sie ein Elein vvenig flacher sind (16-17 mm. alt. bei 19 mm. diam., gegen 18 mm. alt. bei 19 mm. diam. bei xatartí). Es seheint uns deshalb sehr vvahrscheinlich, dass Robelt seine camprodunica auf ein abnormes Stúcl der xatarti gegrúndet hat. Unsre Figuren 30-32 aufí Tafel 1 stellen 3 Exemplare von Núria dar, die den Hóòhen- und Breitenextremen der Form entsprechen. 63. Heliz (Pseudotachea) splendida Draparnaud Helix splendida Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 83: Hist. moll. France, 1805, p. 98, Taf. 6, Fig. 9-I1I. — Morer, Hist. Camprodón, 1879, p. 33. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 20I.— Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 265. — Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 23. — Bofill, Butll. Ass. Exc. Cat., X, 1888, p. 59. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. I0o4:, Flora fauna Mataró, 1889, p. 84. — Bofill, Butll. Ass. Exc. Cat., XI, 1890, p. 198, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. Ep., II, 1898, p. 336 € 337. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nats TE 1001,'p. 8: Id., II, 1902, PD: 515/0d:, XXI 012, PSA mas Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 56. — Rosals, Treb. Inst. Cat: Hist. Nat., II, 1016, p. 45. Helix (Tacheopsis) splendida Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, XVIII, 1918, p. 86. — Bofill, Haas 4 Aguilar-Amat, Treb. Inst. GCatvEust: Nats IV, IO18, P. 33: Taf4, ies 3: Helix (Pseudotachea) splendida Bofill éc Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 29: Id., X, 1920, p. 31, Id., XII, 1920, P. 35: Id. 2SIIT, 1920, P. 110. Helix (Tachea) splendida Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, LI, 1917, P. 536, 547 X 587. Helix splendida var. cossoni Salvafià, Flora fauna Mataró, 1889, p. 84. Helix cossoni Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., Il, 1902, P. 51. Helix splendida var. microstoma Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 105. Helix splendida var. calaeca Salvatià, Fiora fauna Mataró, 1889, P. 84. Helix calaeca Bourguignat in Fagot,,Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, . 483. Hel Olea var. rosca Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, p. 46. Tachea splendida var. marceli Serradell, Sota Terra, 1909, P. 140. 1142 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (310) Tachea splendida var. bruchiana Serradell, Sota Terra, 1909, p. 140. Tachea splendida var. montsevratica Serradell, Sota Terra, 1909, p. I4I. Tachea splendida var. rafaeli Serradell, Sota Terra, 1900, p. I4I. Tachea splendida var. tovvesi Serradell, Sota Terra, 1909, p. I4I. Tachea splendida var. faurae Serradell, Sota Terra, 1909, p. I4I. Horta (Bofill). 3 Exemplare. Santa Coloma de Gramanet (Bofill). Viele Exemplare. (Aguilar- Amat). 1 Exemplar. — Sant Cugat del Vallès (Maluquer). Sabadell (Bofill). 4 Exemplare. Castellar del Vallès (Bofill). Caldes de Montbuy (Bofill). 8 Exemplare. Berg El Farell bei Caldes de Montbuy (Bofill). Viele Exemplare. Turó Solanes bei Sant Feliu de Codines (Bofill). 9 Exemplare. Sant Miquel del Fay (Bofill). Viele Exemplare. (Haas). Viele Exem- plare. La Garriga del Vallès (Bofill). Viele Stúcxe. Ametlla del Vallès (Bofill). Viele Exemplare. Centelles (Bofill). 4 Exemplare. Badalona (Rosals). Viele Exemplare. Montgat (Bofill). 15 Exemplare. Masnou (Barrera). Vallromanes (Museu de Catalunya). 1 Exemplar. Mataró (Salvafià). (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Sils (Rosals). ra Exemplare. Gualba (Maluquer:. Blanes (Haas). 1 Exemplar. La Fosca de Palamós (Hàas). Viele Exemplare. Sant Jordi bei Gerona (Font Quer). 1 Exemplar. Banyoles (Bofill). 3 Exemplare. Girona (Chía, Rosals). (Bofill). 14 Exemplare. (Aguilar-Amat). 2 Exem- plare. (Cazurro). 13 Exemplare. Anglès (Bofill). 2 Exemplare. Vich (Bofill). 1 Exemplar. Montesquiu (Aguilar-Amat). 4 Exemplare. (Bofill). Gombreny (Haas). 5 Exemplare. À Tal von Ribes (Maluquer). (Bofill). Viele Exemplare. (Bofill é: Agui- lar-Amat). Viele Exemplare. Ribes (Bofill). 7 Exemplare. (Rosals). (Bofill £ Aguilar-Amat). 8 Exemplare. Queralps (Bofill). 12 Exemplare. (Rosals). Camprodon (Morer, Salvafià, Chía, Rosals). Serra de Navà bei Camprodon (Haas). 9 Exemplare. La Escala (Vayreda). Sant Cosme bei Olot (Salvafió). (311) A. Bofull, F. Haas i J. B. de Aguilav-Amat 1143 Olot (Salvafià, Chía, Rosals, Vayreda). Figueres (Bofill). 2 Exemplare. Lladó (Bofill € Haas). Viele Stúcre. Llansà (Bofill). 4 Exemplare. 64. Helix (Tachea) nemoralis Linné Helix nemoralis Linné. Syst. Nat., Ed. X, 1758, p. 773. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 105. — Morer, Hist. Camprodón, 1879, p. 33. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 291. — Bo- fill, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 263. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Ep., I, 1884, p. 413: Zoogr. gén. Helix, 1884, P. 39 E 43. — Chía, Catél. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 24. — Bofill, Butll. Ass. Exc. Cat., X, 1888, p. 60 8: 70. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. rI0o4, Flora fauna Mataró, 1889, p. 84. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, p. 8: Id. II, 1902, p. 51, Id.,/ EH, : 10902, p. (125: Bol. R. Soc. Esp. Elist: Nat., 1904, p. 123, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII, 1912, P. 53. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 56. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 45. Helix (Tachea) nemoralis Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 542. — Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII, 1918, p. 86. — Bofill, Haas £ Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 34, Taí. 4, Fig. 4-5. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 30, Id., X, 1920, p. 31, Taf. 3, Fig. 10-11, Id., XII, 1920, p. 35, Id., XIII, 1920, p. 121. Helix hortensis (non Múller) Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, P. 291. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Ep., I, 1884, p. 413: Zoograí. gén. Helix, 1884, p. 43, Flora fauna Mataró, 1889, p. 84. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 51. Sant Andreu de Palomar (Bofill). Sant Cugat del Vallès (Maluquer). Sabadell (Bofill). 1 gelbes, schmarzlippiges Exemplare (diam. 23'5, alt. 17 mm.). Caldes de Montbuy (Bofill). 4 schvarzlippige Exemplare, davon 2 ganz gelb, 1 bell braunviolett, 1 gelb mit Bàndern 12345. Diam. 20-23, alt. 14-16 mm. Berg El Farell bei Caldes de Montbuy (Bofill). 4 schvarzlippige Exemplare, davon 1 ganz gelb, I gelb mit 00300, 2 gelb mit 12345. Diam. 23-26, alt. 16-19 mm. 1144 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (312) Sant Miquel del Fay (Salvafià, Maluquer). (Bofill). 8 schvarzlippige Exemplare, davon 4 ganz gelb, 2 ganz gelbbraun, I ganz vveissgelb, r gelb mit 12345. Diam. 215-260, alt. 15-19 mm. (Haas). 18 Exemplare, 1vovon I vveisslippig, ganz gelb, und 17 schvvarzlippig, nàmlich II einfarbig, mit Ubergàngen von gelb bis braunviolett, 2 fleischfarben, 4 gelb mit 12345. Diam. 21-25'5, alt. 15-19 mm. La Garriga del Vallès (Bofill). 3 schvarzlippige Exemplare, nàmlich I gelbes mit 00300, I gelbes mit 12345, 1 gelbes mit 1 23 45. Diam. 19'5-22, alt. 13/5-15/5 mm. Bertí del Vallès (Bofill). 3 schvvarzlippige Exemplare: 1 sehr hell fleischfarbenes, 1 gelbes mit 00300, I gelbes mit 12345. Diam. 21-26'5, alt. 15-19 mm. Centelles (Bofill). r schvarzlippiges, gelbes Exemplar, mit 00345, an der Múndung 12345 (diam. 22Í5, alt. 15'5 mm. Masnou (Barrera). Mataró (Salvafià). Palautordera (Salvafià). Gualba (Maluquer (Aguilar-Amat). 3 Exemplare, vvovon I vveisslippig, ganz gelbbraun, und 2 scehvvarzlippig, gelbbraun, mit 00300. Diam. 25, alt. 17'5-I8 mm. Santa Fe del Montseny (Museu de Catalunya). 3 Exemplare, davon I vveisslippig, hell gelbbraun mit 12345, und 2 schvarzlippig, nàmlich 1 gelbgrún mit 00300, und I braunviollett mit 123 45. Diam. 22-25, alt. 16-18 mm. Romanyà de la Selva (Font Quer). 1 sehmarzlippiges, gelbes StúcE mit 12345 (diam. 21, alt. 14 mm.) La Fosca de Palamós (Haas). Viele Exemplare, vvovon mehr als die Hàlíte vveisslippig. (313) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Agualar- Amat 1145 Bagur (Bofill). 7 Exemplare, davon i I vveissmúindig, ganz gelb, und 6 sehvarzmúndig, vvovon 2 ganz gelb, 3 8gelb mit 00300, und r gelb mit 12345. Diam. 23-25/5, alt. 16-20 mm. Torroella de Montgrí (Rosals). Girona (Chía, Rosals). (Bofill). 7 schmvarzlippige Exemplare, davon 3 gelb bis gelbbraun, bindenlos, und 4 gelbbraun mit 00300. Diam. 21-25, alt. 15-I9 mm. (Cazurro). 9 schvarzlippige Exemplare, und zar 2 einfàrbig gelb, 2z gelb mit 00300, 3 gelb mit 12345, und 2 gelb mit 123 45. Diam. 21-26, alt. 15-I9 mm. Viladrau (Novellas). 2 schvarzlippige, gelbe Stúcthe mit 12345 (diam. 25, alt. 19 mm.). Montesquiu (Àguilar-Amat). Mataplana bei Gombreny (Maluquer). Gombreny (Haas). 5 Exemplare, vovon 4 vveeisslippig, ganz gelb, und I schvarzlippig, ganz gelb. Diam. 21-23, alt. 16-17 mm. Montgrony (Rosals). 6 Exemplare, davon 5 veissmúindig, einfàrbig gelb bis gelbgrún, und I sehvvarzmúndig, einfàrbig gelb. Diam. 21-23, alt. 16-17 mm. (Maluquer). 2 Exemplare, nàmlich I vveisslippiges, gelbes mit 12345, und I schvvarzlippiges, gelbes mit 12345. Diam. 21-23, alt. 13'5-I17 mm. (Haas). ro Exemplare, davon 4 vveisslippig, ganz gelb, und 6 schvvarzlippig, nàmlich 5 einfàrbig gelb bis gelbgrún, und I gelb mit 12345, die Binden dieses letztervàhnten Stúct- es sind durchscheinend und nur nahe der Múndung schuvarz. Diam. 23-25, alt. 16-18 mm. Tal von Ribes (Maluquer). (Bofill). 30 Exemplare, vvovon 1146 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (314) 8 vveisslippig, nàmlich 6 ganz gelb, und 2 gelb mit 12345, und 22 schvarzlippig, und zvvar 6 ganz gelb, I gelb mit Spuren sehr schvvach pigmentierter Binden, 1r gelb mit 12345, und 4 gelb mit schvach pigmentierten 12345. Diam. 19-26, alt. 14-I8'5 mm. (Bofill € Aguilar-Amat). 35 Exemplare, nàmlich, 7 Vveisslippige, vvovon 5 gelbgrún, bindenlos, und 2 gelb mit 12345, und 28 schxvvarzlippige, von denen 13 einfàrbig gelb, I gelb mit 00340, I gelb mit 12345, und 13 gelb mit mehr oder vveniger deutlichen Spuren schvvach- pigmentierter Binden. Diam. 19-25, alt. 12-18 mm. (Haas). 3 schvvarzlippige, gelbe bis gelbbraune Stúcle mit 12345 (diam. 21-23'5, alt. 15-18 mm.). Ribes (Bofill). 19 Exemplare, von vvelchen 7 Vveisslippig, nàmlich 5 ganz gelb, T gelb mit 00300, und I gelb mit 12345, und 12 schvvarzlippige, und zvvar 3 gelb mit 12345, und 9 gelb mit mehr oder vveniger deutlichen Spuren schvvach pigmentierter Binden. Diam. 17-25, alt. 12-18 mm. (Rosals). 18 Stúcire, vvovon 15 Vveisslippig, und zvvar 14 gelb mit 12345, und I gelb mit 12345, und 3 SChuvarzlippig, nàmlich I gelb mit 12345, und i 2 mit undeutlichen Spuren schvvach pigmentierter Binden. Diam. 23-25, alt. 15-19 mm. Queralps (Bofill). 4 schuvarzlippige Stúcte, vovon 1 gelb mit 12345, und 3 gelb mit vervischten 12345. Diam. 21'5-23, alt. 14-15 mm. (315) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1147 Núria, etva 1,700 m. H. (Haas). 1 veeisslippiges, einfàrbig gelbgrúnes Exemplar (diam. 21, alt. 15 mm.). Camprodon (Morer, Chía). (Bofill). 45 Exemplare, von vvelchen 20 vveisslippig, nàmlich 8 ganz gelb, 1 gelb mit durchscheinenden 12345, und 1r gelb mit 12345, und 25 schvarzlippig, und zivar 1 ganz gelb, 18 gelb mit 12345, I gelb mit 12345, und 5 gelb mit verveischten 12345. Diam. 18-26, alt. 12-I9 mm. (Haas). 21 Exemplare, davon sind 14 Vveislippig, nàmlich IO ganz gelb, 4 gelb mit 12345, und 7 schvvarzlippig, und zvvar 2 ganz gelb, 4 gelb mit 12345, und I gelb mit vervvischten 12345. Diam. 19-26,'5, alt. 13-18 mm. Serra de Navà bei Camprodon (Haas). r2 Stúcte, davon 5 vveisslippige, einfàrbig gelbe, und 7 schvvarzlippige, einfàrbig gelbe. Diam. 21-24, alt. 16-18 mm. Zvvischen La Roca und Abella bei Camprodon (Haas). 7 Exemplare, von vvelchen 1 vveisslippig, einfàrbig gelb, und 6 schvvarzlippig, nàmlich 2 gelb mit 00300, und 4 gelb mit 12345. Diam. 20-26, alt. 14-19 mm. Setcases (Haas). 14 StúcEe, mvovon 9 vveisslippig, nàmlich 7 ganz gelb, 1 gelb mit 12345, und I ganz rosa, sovvie 5 Schvvarzlippig, und zvvar 2 ganz gelb, und 3 gelb mit 12345. Diam. 19-25, alt. 12'5-17 mm. (Codina). 1 vveisslippiges, gelbes Stúci mit durchscheinenden, pigmentlosen Binden 12345 (diam. 19, alt. 12 mm.). 1148 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (316) Castellfullit (Salvafià, Rosals). Olot (Chía, Rosals). (Bofill). 9 Exemplare, davon sind 2 vveisslippig, und zvvar I ganz gelb und 1 gelb mit 123 45, und 7 Ssehvvarzlippig, vovon I gelb mit 00300, 3 gelb mit undeutlichen, vervvischten Binden, und 3 gelb mit 12345. Diam. 22-25'5, alt. 15-17 mm. Umgebung von Olot (Pla Traver, Santa Margarita, Puigsacau) (Sal- vafià, Rosals). (Aguilar-Amat). 3 vveisslippige Exemplare, und zvvar 2 einfàrbig gelbe, und I gelbes mit 00300. Diam. 17-17'5, alt. 11'5-12 mm. Ridaura bei Olot (Salvatfià). Figueres (Rosals). 8 Stúcxe, vovon 2 vveisslippig, und zvvar I gelb mit 12345, und I gelb mit 12345, und 6 schvarzlippig, nàmlich 3 gelb mit 12345, und 3 gelb mit mehr oder minder verschmolzenen 12345. Diam. 21/5-25'5, alt. 14'5-20 mm. Lladó (Bofill € Haas). 7 Exemplare, nàmlich I rotbraunmúndiges, gelbes mit 00300, und 6 schvarzmúndige, und zvvar r gelbes mit 00300, r gelbes mit vervvaschenen Binden, die Sich an der Múndung in die Rombination 1 23 45 auflòsen, und 4 gelbe mit 12345. Diam. 20-23, alt. 15-17 mm. Portbou (Rosals). Die vveisslippieen Stúcxe dieser Art zeigen vveniger Neigung zur Bildung von BindenBEombinationen als die mit sehvvarzem Mundsaum, gevvòhnlich sind sie einfàrbig (vorzúglich gelb) oder getrennt funibàndrig auf gelbem Grunde. Auch durch geringere Gròsse unterscheiden sie sich meistens von ihren schvarzlippigen Artgenossen. Die folgenden Nennungen von H. (Tachea) hortensis Múll. aus unsrem Gebiete sind auí vveisslippige nemoralis- Stúcte begrúndet: Sant Cugat del Vallès (Maluquer, 72, P. 51), Sant Miquel del Fay (Salvatià, 35, p. 413), Masnou (Barrera, 32, p. 201), Mataró (Salvatià, 50, p. 84) und Palautordera (Salvafià, 35, P. 413 £ 36, P. 43). (317) 4. Bofull, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1149 65. Helix (Tachea) hortensis Múller Helix hovtensis Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 52. — Morer, Hist. Camprodón, 1879, p. 33. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 264, Butll. Ass. Exc. Cat., X, 1888, p. 60. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 104. — Taylor, Monogr. land freshiv. moll. Brit. Isles, III, 1911, p. 364. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII, 1912, p. 53. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, I9I6, P. 55. Helix (Tachea) hortensis Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, HI, 1917, P. 542. — Bofill, Haas é: Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 37. — Bofill €. Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar. celona, IX, 1920, p. 32, Id., X, 1920, p. 36: Id., XII, 1920, P. 37: IL OSTE 10204 pp. 126: Helix hortensis var. conica Salvafià, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 140. Girona (Taylor). Montgrony (Maluquer). 4 Stúcle, mvovon 2 ganz gelb und 2 mit Binden 12345 (diam. 17-19, alt. 12-13/5 mm). Tal von Ribes (Maluquer). Ribes (Taylor). (Rosals). 2 Exemplare, gelb mit 12345 (diam. 18/5, alt. 14 mm.). (Bofill). 1 eintàrbig gelbes StúcE (diam. 18'5, alt. 13 mm.). Queralps (Bofill). 5 Exemplare, 4 einfàrbig gelb und r gelbes mit 12345 (diam. 19-20, alt. 13-15 mm.). Camprodon (Morer, Taylor, Chía). (Bofill). 13 Stúcie: von diesen sind 8 ganz helb und 5 gelb mit 12345 (diam. 19-19'5, alt. 14-15 mm.). (Haas). 5 Exemplare, 1 ganz gelbes und 4 gelbe mit 12345 (diam. 18-19/5, alt. 13-I4 mm.). Serra de Navà bei Camprodon (Haas). 3 Exemplare, alle gelb mit 12345 (diam. 20, alt. 15 mm.). Setcases (Haas). 2 gelbe Stúclre mit 12345 (diam. 18, alt. 13 mm.). Olot (Taylor, Chía). (Bofill). 1 gelbes StúcE mit 12345 (diam. 20, alt. 14 mm.). Pla Traver bei Olot (Salvafià). Nicht alle H. (Tachea) hortensis, die vvir in unsrer Liste der aus dem Gebiete zitierten Arten nennen, sind auch virÈlich diese Art, sondern vielmehr vveisslippige Stúcte von H. (Tachea) nemorvalis LL. Die betreff- enden Fàlle ervàhnten vvir bei der Besprechung dieser eben genannten Spezies. Die von Salvafià (42, p. 140) von Pla Traver bei Olot beschriebene var. conica ist allem Anschein nach die typische hortensis, die Salvafió, der vveisslippige nemoralis fúr die Múllersche Art hielt, natúrlich als etvvas Besondres auffallen musste. II5O Junta de Ciències Naturals de Barcelona (318) 66. Helix (Cryptomphalus) aspersa Múller Helix aspersa Múller, Verm. terr. fluv. hist., LI, 1774, P. 59. — Morer, Hist. Camprodón, 1879, p. 33. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 290. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 263. — Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 26. — Bofill, Butll. Ass. Exc. Cat., X, 1888, p. 59 X 70. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 103 £ 123: Flora fauna Mataró, 1889, p. 85.— Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. Ep., II, 1898, P. 336 € 337. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, P. 8, Id., XII, 1912, p. 53. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, P. 55. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 44. Helix (Cryptomphalus) aspersa Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 543: Id., p. 582. — Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 38. — Bofill €. Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 32: Id., X, 1920, p. 36: Id.,, XII, 1920, p. 38, Id., XIII, 1920, p. 127. Helix (Pomatiana) aspersa Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. IO. Helix depereti Locard, Ann. Soc. Lin. Lyon, XXXVIII, 1891, p. 31. Helix depereti var. globulosa Locard, Ann. Soc. Lin. Lyon, XXXVIII, 1891, P. 3I. Helix depereti var. major Locard in Almera £ Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. Ep., IV, 1903, p. 13, Taf. 1, Fig. r. Helix almerai Locard in Almera € Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Barce- lona, 3. Ep..VIV,/1003. P: E3: lat a'Bigi2. Sant Andreu de Palomar (Martorell). 2 Exemplare. Montcada (Rosals). 4 Exemplare. Castellar del Vallès (Bofill). Caldes de Montbuy (Bofill). Berg El Farell bei Caldes de Montbuy (Bofill). 4 Exemplare. Turó Solanes bei Sant Feliu de Codines (Bofill). Sant Miquel del Fay (Haas). 5 Exemplare. Montmeló (Bofill). 5 Exemplare. La Garriga del Vallès (Bofill). 1 Exemplar. Ametlla del Vallès (Bofill). o Exemplare. Masnou (Barrera). Vallromanes (Museu de Catalunya). 4 Exemplare. Mataró (Salvafià). (Rosals). 1 sEalaroides Exemplar. Massana bei Empalme (Font Quer). 3 Exemplare. Palautordera (Rosals). 3 Exemplare. Gualba (Maluquer) (Bofill). 6 Exemplare. Romanyà de la Selva (Font Quer). 2 Exemplare. Tossa (Bofill). 1r Exemplar. (319) 4. Bofúll, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat IISI La Fosca de Palamós (Haas). Viele Exemplare. Torroella de Montgrí (Chía, Rosals). (Martorell). 1 Exemplar. Girona (Chía). (Cazurro). 3 Exemplare. Gombreny (Haas). 3 Exemplare. Tal von Ribes (Maluquer). (Bofill). 1 Exemplar. Ribes (Bofill). 2 Exemplare. (Rosals). (Bofill d Aguilar-Amat). 2 Exemplare. Queralps (Bofill). 3 Exemplare. Camprodon (Morer, Chía, Rosals). Setcases (Haas). 1 Exemplar. Gegend von Olot (Salvafià). Olot (Salvafià, Chía). Lladó (Bofill € Haas). 4 Exemplare. 67. Helix (Archelix) punetata Múller Helix punctata Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 21. — Salvafià, Zoograí. gén. Helix, 1884, p. 43: Flora fauna Mataró, 1889, p. 84. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 44. Helix (Avchelix) punctata Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1916, p. IO. — Bofill é Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 33: Id., X, 1920, p. 37: Id., XII, 1920, p. 39: Id., XIII, 1920, p. 129, Taf. 1, Fig. 26. Helix punctata var. apalolena Robelt, Jahrb. deutsch. malaE. Ges., IX, m8e62. P: 74: Tcon., N. EF. L, 1882, p. 31, /Taí. 10, Fig. 88. Helix apalolena Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 290. — Salvafió, Zoograí. gén. Helix, 1884, p. 43. — Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. Ep., Il, 1898, p. 336 €: 337. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, p. 8: Id., II, 1902, p. 51. — Caziot é:c Thieux, Bull. Soc. Zool. France, XXVI, 1911, P. 116. Helix galena (non Bourguignat) Caziot EZ Thieux, Bull. Soc. Zool. France, XXVI, I9II, P. II4. Helix lactea (non Múller) Salvafià, Zoograí. gén. Helix, 1884, p. 38. Helix punctata var. Jugatoria Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, ZD I IG OA, PD: 411. Helix (Macularia) punctata var. lucida Serradell, Sota Terra, 1909, p. 141. Sant Genís d'Horta (Bofill). 5 Exemplare. Sant Cugat del Vallès (Maluquer). Castellar del Vallès (Bofill). 1 Exemplar. Berg El Farell bei Caldes de Montbuy (Bofill). 1 Exemplar. Turó Solanes bei Sant Feliu de Codines (Bofill). Sant Miquel del Fay (Bofill). 1 Exemplar. (Haas). 2 Exemplare. Ametlla del Vallès (Bofill). 3 Exemplare. Masnou (Barrera). 1152 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (320) Mataró (Salvafià). Gualba (Maluquer). Palamós (Caziot € Thieux). La Fosca de Palamós (Haas). 10 Exemplare. Palafrugell (Caziot £ Thieux). Torroella de Montgrí (Rosals). Flassà (Caziot é: Thieux). Girona (Robelt, Caziot é: Thieux). (Cazurro). 2 Exemplare. Figueres (Chía, Caziot € Thieux, Rosals). In der Literatur erscheint diese Art unter verschiedenen Namen, vvie Jactea Múll., apalolena Bgt. und galena Bgt., aber vvir beziehen alle drei aufí puncíata Múll., da vvir sicher sind, dass Jactea und galena in unsrem Gebiete nicht vorsommen, und da apalolena in die Synonymie von punctata gehòrt. Helix (Archelix) alonensis Férussac Helix alonensis Férussac, Prodr. gen. moll., 1821, N.o 62, Hist. nat. moll. terr. fluv., Taf. 309, Fig. 1-9, Taí. 39 B, Fig. 8. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VI, 1906, p. 39. — Serradell, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., XII, 1912, p. 384. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, P. 55. Helix (Archelix) alonensis Bofill éc Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, XIII, 1920, p. 133. Gualba (Zulueta). 1r Exemplar. (Serradell). Roses (Serradell). 1 Exemplar. (Chia). VVie in unsrer Studie úber die Mollustenfauna des Llobregatgebietes fúhren vvir diese Art ohne laufende Nummer an, da sie im Gebiete nicht einheimisch ist. Ihr vereinzeltes Vortommen ist, da es sich um eine essbare und aus dem Súden Spaniens in Mengen eingefúhrte Form bandelt, leicht erblàrlich, denn einzelne der so ins Gebiet gelangten Exemplare finden stets Gelegenheit zum Entveichen oder vverden unausgevachsen fortgemorfen, diese letzteren erreichen in der Freiheit 0íft ihre volle Gròsse, Eónnen sich aber, aus Mangel an Artgenossen, nicht fortpflanzen. 68. Helix (Macularia) companyonii Aleron Helix companyonii Aleron, Bull. Soc. Philom. Perpignan, III, 1837, POT: Helix (Macularia) companyonii Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, p. 135. Helix companyoi Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 40. — Pé- chaud, Exc. malac. nord Afr., N.2 1, 1883, p. 106. (321) A. Boful, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1153 Helix (Macularia) companyoi Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. IO. Helix hisbanica var. pyrenaica Rossmàssier, Icon., II, Heít 1-2, 1839, P. II, Taí. 46, Fig. 591. Helix chovista Bourguignat in Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, D'(42: Helix tivanoi Bourguignat in Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, P. 43. Rústengebiet der Provinz Girona (Péchaud, Chía). La Bisbal (Servain, Chía). Obvvohl vvir leine Belegexemplare aus der Provinz Girona gesehen haben, glauben vvir gern an das dortige Vorgommen der Art, umsomehr, als durch es der Elassische Fundort, die Pyrénées Orientales, mit den anderen Fundorten Barcelona und Tarragona verbunden vvird. 69. Helix (Eobania) vermiculata Múller (Taf. I, Fig. 33) Helix vermiculata Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 20. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 105. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 290. — Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 24. — Salvafià, Flora fauna Mataró, 1889, p. 84. — Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. Ep., II, 1898, p. 330 8c 337. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, p. 8. — Caziot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V, 1905, p. 89. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, P. 44. Helix (Eobania) vermiculata Bofill €e Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, 1920, p. 37: Id., XXI, 1920, P. 39, Id., XIII, 1920, p. 133. Helix (Macularia) vermiculata Bofill, An. junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, p. 543: Id., p. 582, 584 GE 585. Helix vermiculata var. vilassavum Caziot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, V, 1905, P. 90, Fig. 3. Helix vermiculata var. cvrassilabvis Rigacci, Catal. conch. coll. Rigacci, 1874, P. 40. À Helix vermiculata var. minor Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, P. 47. Sant Andreu de Palomar (Bofill). Montcada (Bofill). 1r Exemplar. Castellar del Vallès (Bofill). Turó Solanes bei Sant Feliu de Codines (Bofill). Sant Miquel del Fay (Bofill). 2 Exemplare. (Haas). 2 Exemplare. 21 1154 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (322) Granollers (Rosals). 8 Exemplare. La Garriga del Vallès (Bofill). 4 Exemplare. Masnou (Barrera). Vallromanes (Museu de Catalunya). 3 Exemplare. Mataró (Salvafià). Vilassar de Mar (Caziot). (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Gualba (Maluquer). Santa Fe del Montseny (Museu de Catalunya). 1 Exemplar. Santa Cristina de Lloret (Bofill). 1 Exemplar. La Fosca de Palamós (Haas). Viele Exemplare. (Bofill). 1 Exemplar. Torroella de Montgrí (Cazurro). 1 Exemplar. Girona (Chía). (Cazurro). 1 Exemplar. Ribes (Rosals). Camprodon. (Rosals). La Escala (Cazurro). 3 Exemplare. Empòries (Bofill). 1: Exemplare. Figueres (Bofill). 1 Exemplar. Lladó (Bofill € Haas). 1 Exemplar. Cadaqués (Bofill). 2 Exemplare. Die Varietàt vi/assarum, die Caziot (80, p. 90, Fig. 3) von Vilassar de Mar beschrieb, und die vvir Taf. 1, Fig. 33 nach einem Rotyp aus der Sammlung Aguilar-Amat abbilden, ist lediglich eine etivas erhòhte Form der vermiculata Mill. 70. Helix (Euparypha) pisana Miúller Helix pisana Múller, Verm. terr. fluv. hist., 1774, p. 60. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 200. — Salvafià, Zoograf. gén. Helix, 1884, p. 36 £ 44. — Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 31. — Salvafià, Flora fauna Mataró, 1880, P. 85. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 124. — Rosals, Ereb. Inst. Cat. Hist. Nat, HL TOLO P5: Helix (Euparypha) pisana Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 539. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, 1920, P. 37, dd., XII, 1020: p. 30:0d. (XIII, 1020: Pi 187 ae Fig. 27. Helix pisana forma catocyphia Caziot 8: Thieux, Feuille Jeun. Nat. XXXVIII, 1907, p. 62. Helix pisana var. albida Taylor, Monogr. land é: freshiv. moll. Brit. Isles, III, 1911, p. 385. Helix pisana var. rosaceo-altida Taylor, Monogr. land £ freshv. moll. Brit. Isles, III, forr. P. 386. Helix pisana var. concolor Taylor, Monogr. land é: freshvv. moll. Brit. Isles, III, 1911, p. 387. Helx 1hodostoma Salvatià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 123. — de a delicte dament ar tira aamenmina eimèrmenis i Sodaiec (323) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat 1155 Helix (Euparypha) carpiensis Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, Il, 1917, p. 582. Helix pisanopsis Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 112. Santa Coloma de Gramanet (Bofill). 7 Exemplare. Montcada (Bofill). o Exemplare. Montmeló (Bofill). 4 Exemplare. Montgat (Bofill). 15 Exemplare. Masnou (Barrera). Mataró (Salvafià). Caldes de Malavella i a 3 Exemplare. Blanes (Bofill). 1r Exemplare. Santa Cristina de Lloret (Bofill). 4 Exemplare. La Fosca de Palamós (Haas). Viele Exemplare. (Bofill). 2 Exem- plare. Palafrugell (Caziot € Thieux). Girona (Chía, Rosals). (Bofill). 3 Exemplare. (Cazurro). 6 Exem- plare. Ripoll (Maluquer). La Escala (Bofill). 1 Exemplare. (Cazurro). 2 Exemplare. (Vayreda). Vilarobau (Cazurro). 1 Exemplare. Sant Pere Pescador (Vayreda). Olot (Salvafià). Figueres (Bofill). 1 Exemplar. Roses (Bofill). 1 Exemplar. Cadaqués (Bofill). 1 Exemplar. . Bezúglich des Verhàltnisses von Hel. campiensis Let. € Bgt. zu H. (Euparypha) pisana Mill. vervveisen vvir auf unsre. Llobregatstudie, vvo diese Frage eingehend besprochen ist. Nur unter Vorbehalt vviederholen vir Maluquers Angabe von pisana von Ripoll, da dort, in ziemlicher Hòhe und betràchtlicher Entífernung von der Rúste, an der Seite von rein pyrenàischen Arten vie H. (Hy- gromia) limbata odeca Bgt., die Anvvesenheit unsrer Rúistenschnecte recht aufíallend vvàre. 71. Buliminus (Zebrinus) detritus Múller Helix detrita Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. IoOr. Buliminus (Zebvinus) detvitus Bofill, Haas é€c Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 38. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 33, Id., X, 1920, p. 37, Id., XII, 1920, PD: 40:41Td' CEI, 1020, p-. 130. Bulimus detvitus Gomis, Butll. Ass. Exc. Cat., I, 1878-79, p. 171. — Bofill, Butll. Ass. Exc. Cat., X, 1888, p. 88. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 15. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. El an tr mn ra a — mé 1156 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (324) Nat., 1904, p. 124, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII, 1912, P. 51. Buliminus detritus Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, P. 57. Buliminus (Zebrinus) detritus arnouldi Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII, 1918, p. 87. — Maluquer, Physis, I, 1918, p. 16. Bulimus vadiatus Salvatià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 123. Vidrà (Chía, Maluquer). Montesquiu (Gomis, Aguilar-Amat, Maluquer). Ripoll (Chía, Maluquer). Gombreny (Haas). 8 Exemplare. Montgrony (Maluquer). 1 Exemplar. Tal von Ribes (Maluquer). (Bofill). 4 Exemplare. (Bofill €. Aguilar- Amat). 6 Exemplare. Ribes (Bofill, Maluquer, Vayreda). (Aguilar-Amat). 2 Exemplare. Olot (Salvafià). Die geringe Verbreitung dieser Art in unsrer Region sticht sehr gegen ihre Hàufigteit in den vvestlichen Nachbargelieten ab. 72. Buliminus (Ena) obscurus Múller Helix obscura Múller, Verm. terr. fiuv. hist., II, 1774, p. 103. Buliminus (Ena) obscuvus Bofill ée Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, X, 1920, p. 38, Id., XIII, 1920, p. 140. Bulimus obscurus Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. Ep., HI, 1898, P. 337. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 124, Butll.. Inst. Cat. (Eust. Nat.. XII, 1012, p. 54: Buliminus obscurus Salvaftià, Flora fauna Mataró, í889, p. 206. Castellar del Vallès (Bofill). Mataró (Salvafià). Mataplana bei Gombreny (Maluquer). Tal von Ribes (Maluquer). 73. Chondrula quadridens Múller Helix quadvidens Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, P. 107. Chondrula quadvidens Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 57. — Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII, 1918, p. 87. — Bofill, Haas €: Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 38. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, P: 345'Id., 15€, 1920, p1130, Id., XXII 1020/0141: Id EC ao 20, p.'I4m. Chondrus quadvidens Chía, Catàl. mol. test. terr. fiuy. Gerona, 1886, (325) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1157 P. 35: Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 12. — Salvafió, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 108, Flora fauna Mataró, 1889, p. 86. — Bofill, Butll. Ass. Exc. Cat., XI, 1890, p. 199. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 15. — Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. Ep., II, 1998, p. 337. — Malu- quer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, p. 8, Id., Ll, 1902, P. 51: TC RT TOT ZD 54: Bulimus quadridens Bofill, Crón. Cient. Barcelona, LI, 1879, p. 136.— — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 291. Buliminas (Chondrus) quadridens Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., NI IO LG, ip: /40: Chondvus quadridens var. niso Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gero- na, 1893, P. 15. Chondrus nisso Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 108. Mont Carmel bei Horta (Bofill). Viele Exemplare. Besòsmindung (Bofill, Chía). Santa Coloma de Gramanet (Bofill). 2 Exemplare. (Aguilar-Amat). 6 Exemplare. Sant Cugat del Vallès (Maluquer). Castellar del Vallès (Bofill). 7 Exemplare. Berg El Farell bei Caldes de Montbuy (Haas). 1 Exemplar. Turó Solanes bei Sant Feliu de Codines (Bofill). 1 Exemplar. Sant Miquel del Fay (Bofill). 1 Exemplar. (Haas). 12 Exemplare. Bertí del Vallès (Bofill). 3 Exemplare. Centelles (Bofill). 3 Exemplare. Masnou (Barrera). Mataró (Salvafià). Gualba (Maluquer). Bell-lloch bei Palamós (Haas). 2 Exemplare. Torroella de Montgrí (Rosals). Girona (Chía). (Bofill), o Exemplare. (Cazurro). Viele Exemplare. (Aguilar-Amat). 8 Exemplare. Montesquiu (Aguilar-Amat). Tal von Ribes (Maluquer). Ribes (Rosals). Camprodon (Salvafià, Chía, Rosals). (Bofill). 3 Exemplare. Estartit (Rosals). Olot (Chía, Rosals, Vayreda). Montolivet bei Olot (Salvafià, Chía). Montagut bei Olot (Salvafià). La Pinya bei Olot (Salvafià). Costa de Pujau bei Olot (Salvafià). Lladó (Bofill é: Haas). 6 Exemplare. Sagaró (Vayreda). Llansà (Vayreda). Dep area aa EES i a ca i a re aa en clars i 1158 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (326) DA A de ala ee Ena ral ren MAI DA RRES EEES) EE Die von Salvafià (48, p. 108) aus der Gegend von Olot zitierten Chondrula niso Risso deuten vvir als sehivach oder unvollstàndig bezahnte Ch. quadridens Mill. 74. Pupa (Modicella) polyodon Draparnaud (Taf. L, Fig. 34-35) Pupa bolyodon Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 60, Hist. moll. France, 1805, p. 67, Taf. 4, Fig. 1-2. — Rossmàssier, Icon., HI, Heit 5, 1842, p. 10. — Rúster, Ill. Conch. Cab., Neue Ausgabe, Gattung Pupa, 1852, p. 42. — Hidalgo, Catàl. icon. descr. mol. terr. Esp. Port. Bal., 1875, p. 216. — Gomis, Butll. Ass. Exc. Cat., IL, 1878-79, p. 171. — Bofill, Butll. Ass. Exc. Cat., II, 1881, P. 65. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 201. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 2836. — Chía, Catàl. mol. test, terr. fluv. Gerona, r886, p. 30. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat,, XVII, 1888, p. 108. —Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI, 1910, P. 507. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, P. 57. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 46. Pupa (Modicella) polyodon Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII, 1918, p. 87. — Bofill £. Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, IX, 1920, p. 34: Id., X, 1920, p. 30: Id., XII, 1920 P. 415 Id., XIII, 1920, (p. 143, Taf. 3, Fig. 18-20. Cochlodonta polyodon Ferussac, Tabl. syst. an. moll., 1821, p. 64. Pupa aff. polyodon Bofill, Butll. Ass. Exc. Cat., X, 1888, p. 50. Pupa polyodon var. minor Moquin-Tandon, Hist. nat. moll. terr. fluv. France, II, 1857, P. 374. Pupa polyodon vat. ringicula Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, I8O08: P. (37: Pupa vimeicula Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 194. — Salvafió, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. I09. — Caziot, Bull. Soc. Zool. France, XXXV, 10910, p. 97. Pupa (Modicella) polyodon montserratica Bofill, Haas € Aguilar-Amat, reb. Inst. Cat VúFist. Nati IV: 1918, P. 39. Pupa montserratica Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 108, Flora fauna Mataró, 1889, p. 86. — Bofill, Butll. Ass. Exc. Cat., XI, 1890, p. 200: Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. Ep., Il, 1898, P. 337. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, P. 8, Id., II, 1902, p. 54. — Couturier, Catal. coq. pal. coll. Hagen- múller, 1903, p. 51. — Ferret, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 81. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 46. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, p. 5836 £ 588. Pupa (Abida) montserratica Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, Il, 1917, P. 544. (327) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1159 Pupa montserratensis Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, P5 Pupa variabilis (non Draparnaud) Morer, Hist. Camprodón, 1879, P. 33. Horta (Bofill). Besòsmúindung (Maluquer). Santa Coloma de Gramanet (Bofili. 1r Exemplar. Sant Cugat del Vallès (Maluquer). Castellar del Vallès (Bofill). 4 Exemplare. Turó Solanes bei Sant Feliu de Codines (Bofill). Sant Miquel del Fay (Bofill). Viele Exemplare. (Haas). Viele Exem- plare. Ametlla del Vallès (Bofill). Viele Exemplare. Bertí del Vallès (Bofill). 3 Exemplare. Centelles (Bofill). ra Exemplare. Collsuspina im Montseny (Sagarra). 7 Exemplare. Masnou (Barrera). Mataró (Salvafià). Arbúcies im Montseny (Bofill). 1 Exemplar. Gualba (Maluquer). Torroella de Montgrí (Rosals). Banyoles (Bofill). 2 Exemplare. Girona (Férussac, Chía, Hidalgo, Rosals, Caziot, Couturier). (Cazurro), Viele Exemplare. Hóòhle Rocafesa bei Girona (Faura). Montesquiu (Gomis, Aguilar-Amat). Ripoll (Chía, Ferrer). (Bofill). 10 Exemplare. Gombreny (Bofill). 2 Exemplare. (Haas). 1 Exemplar. Montgrony (Maluquer). 6 Exemplare. Tal von Ribes (Martorell). Viele Exemplare. (Bofill 8 Aguilar-Amat). Viele Exemplare. Ribes (Bofill). 7 Exemplare. Queralps (Bofill). 3 Exemplare. Camprodon (Morer, Rosals). (Bofill). 12 Exemplare. Serra de Navà bei Camprodon (Haas). 4 Exemplare. Setcases (Codina). 8 Exemplare. Empòries (Bofill). Figueres (Rossmàssier, Eúster, Hidalgo, Moquin-Tandon, Fagot, Ca- ziot, Rosals). Basegoda (Salvaiià, Chía, Rosals, Vayreda). (Bofill). Viele Exem- plare. Castellfullit (Bofill). 1 Exemplar. 7 i Olot (Salvafià, Chía, Rosals, Vayreda). (Bofill). Viele Exemplare. (Aguilar-Amat). 7 Exemplare. Montolivet bei Olot (Salvafià). Santa Margarita bei Olot (Bofill). 4 Exemplare. 1160 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (328) Collsacabra bei Olot (Bofill). 7 Exemplare. Lladó (Bofill € Haas). Viele Exemplare. Berg Nostra Senyora del Mont bei Lladó (Vayreda). Sagaró (Vayreda). Sant Martí Saserras bei Sagaró (Vayreda). Pupa variabilis, die Morer (23, p. 33) von Camprodon zitiert, ist nach Chía (58, p. 17), der Morers Belegstúcte nachprúfte, unsre P. ( Mo- dicella) polyodon Drap. Auch unter den Bezeichnungen montserratica Fag. und vingicula Mich. ist diese Art aus dem Gebiete genannt vvorden: vvir vervveisen auf unsre Llobregatstudie, vo vvir beide Namen in die Synonymie von Polyodon stellten und montserratica nach einem Fagotschen Rotyp ab- bildeten. Die von Codina (ro-VIII-1919) in Setcases gesammelten Stúcxe von Polyodon sind dadurch interessant, dass sie, obivohl vollstàndig ausge- vvachsen, Reine Peristomfalten besitzen: vvir bilden eines auí Taf. 1, Fig. 34-35 ab. 75. Pupa (Modicella) ringens Michaud Pupa vingens Michaud, Compl. Drap., 1831, p. 64, Taf. 15, Fig. 35-36. -Pupa ( Modicella) ringens Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, XII, 1920, P. 47. Lladó (Bofill € Haas). 7 Exemplare. Sant Martí Saserras (Vayreda). So vveit uns beEannt ist, vvar diese Art bis jetzt noch nie aus dem Gebiete genannt vvorden. 76. Pupa (Modicella) affinis catalonica Bofill (Taf. I, Fig. 36-45) Pupa catalonica Bofill, Bull. Soc. Malac. France, III, 1886, p. 157. — VVesterlund, Fauna pal. Binnenconch, III, 1887, p. 117. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 131. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. I0o9. — Bofill, Bull. Soc. Malac. France, VII, 1890, p. 250. — Fagot, Hist. malac. Pyr. franç. esp., 1892, p. 93. — Ferrer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 81. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 124: Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII, 1912, P. 55. — Chía, Fauna malat. prov. Ge- rona, 1916, P. 57. Pupa (Modicella) affinis catalonica Bofill de Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, p. I47. (329) 4. Boful, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat II6I Pupa (Abida) catalonica Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, HI, 1917, P. 544. Pupa affinis (non Rossmàssier) Bofill, Butll. Ass. Exc. Cat., X, 1888, P. 59. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 17, Fauna malac. prov. Gerona, I916, p. 57. Pupa affinis forma catalonica Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 17. Pupa ajffinis var. Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 287. Pupa affinis var. elongatissima Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VHI, 1884, p. 287. Pupa affinis forma freseriana Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, IGOS, P7: Pupa freseriana Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 130. —— Bofill, Bull. Soc. Malac. France, VII, 1890, p. 256. — Fagot, Hist. malac. Pyr. íranç. esp., 1892, p. 93. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, P. 57. Pupa freseri Aguilar-Amat, Geog. Catalunya, IL, Moluscs, p. 214. Pupa affinis forma perlonga Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 17. Pupa perlonga Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 130. — Bofill, Bull. Soc. Malac. France, VII, 1890, p. 257. — Fagot, Hist. malac. Pyr. iranç. eSp., 1892, P. 93. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1910, P. 57. Pupa phihysica Bofill, Bull. Soc. Malac. France, VII, 1890, p. 258. — Fagot, Hist. malac. Pyr. iranç. esp., 1892, p. 93. Pupa clausilioides (non Boubée) Morer, Hist. Camprodón, 18790, P. 33. Besora (Bofill, Fagot). Ripoll (Ferrer, Chía). Gombreny (Bofill). 4 Exemplare. (Haas). 3 Exemplare. Montgrony (Bofill). Viele Exemplare. (Maluquer). Viele Exemplare. Tal von Ribes (Maluquer, Chía). (Martorell). 4 Exemplare. (Bofill). Viele Exemplare. (Rosals). Viele Exemplare. (Bofill é: Aguilar-Amat). Viele Exemplare. Montagut bei Ribes (Bofill, Fagot). Ribes (Bofill, Chía). Fresertal bei Ribes (Chía). Queralps (Bofill). Viele Exemplare. (Fagot, Chía). Camprodon (Morer, Salvafià, Fagot, Chía, VVesterlund, Maluquer). (Bofill). Viele Exemplare. Olot (Bofill, Chía). Salt del Sallent bei Olot (Salvafià, Chía). Santa Magdalena bei Olot (Salvafià, Chía). (Aguilar-Amat). 8 Exem- plare. Pla Traver bei Olot (Rosals). Viele Exemplare. Puigsacau bei Olot (Salvafià, Chía, Vayreda). 1162 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (330) Basegoda (Fagot, Salvafià, Chía, Vayreda). (Bofill). 6 Exemplare. Berg Nostra Senyora del Mont bei Lladó (Vayreda). Sagaró (Vayreda). VVir fanden diese Lolzalform schon im vvestlichen Nachbartale, dem des Llobregat, und es scheint sich als sicher zu ervveisen, dass sie die òstliche Vertreterin von Pupa (Modicella) affinis andorrensis Bgt. ist, die im Segretale ihr Verbreitungsgebiet hat. P. (Modicella) affinis catalonica Boí. ist sehr verànderlich in ihrer Form, vvas Anlass dazu gegeben hat, sie unter verschiedenen Namen zu zitieren. So nennt sie Morer (23, p. 33) als P. clausilioides von Cam- prodon, und Bofill hat ihre aufíallendsten Formen mit Namen belegt: perlonga (Taf. 1, Fig. 42-43) von der Badeanstalt Montagut bei Ribes stellt eine schlante, regelmàssig geivundne Form dar, freseriana (Taf. 1, Fig. 36-37) von den Ufern des Freser zvischen Ribes und Queralps ist vveniger spindelfòrmig, phihysica (Taf. 1, Fig. 44-45) von Besora schliesslich ist eine Rimmerform, deren letzte VVindung etvvas aus der Gehàuseachse geht. 77. Pupa (Modicella) secale Draparnaud Pupa secale Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 59: Hist. moll. France, 1805, p. 64: Taf. 3, Fig. 49-50. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 109. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 17: Fauna malac. prov. Gerona, 1916, P. 57. Pupa (Modicella) secale Bofill, Haas £ Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 46. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, 1020, P. 42: Id:, ACM, 19020, p. 406: Id., C2SIEI 1020, P. 148, Taf. 3, Fig. 12-13. Pupa lilietensis Bofill, Bull. Soc. Malac. France, III, 1886, p. 155. Pupa boileausiana Charpentier in Rúster, III. Conch. Cab., Neue Ausg., Gattung Pupa, 1845, P. 98, Taf. 13, Fig. 21-22. Olot (Salvafià, Chía). VVir haben Leine Stúcle dieser Art aus unsrem Gebiete gesehen, und ihre Nennung von Olot durch Chía geht auí die von Salvafià zurúcE. Abetr in diesem Falle scheint Rein Grund vorzuliegen, der Angabe dieses Letzteren zu misstrauen, da Pupa (Modicella) secale Drap. sovohl aus den franzòsischen Ostpyrenàen, als auch aus den vvestlichen und súd- lichen Nachbargebieten der hier behandelten Region vorgommt, und somit ihre Existenz in ihr mehr als vvahrscheinlich ist. 78. dPupa (Modicella) braunii Rossmàssier Pupa braunii Rossmàssier, Icon., II, Heft 5, 1842, p. 10, Taf. 53, Fig. 726: — Chía, Catél. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 36: Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 17. (331) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat 1163 Pupa (Modicella) braunii: Bofill 6 Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, IX, 1920, p. 36: Id., X, 1920, p. 41: Id., XII, 1920, p. 45, Id., XIII, 1920, p. 149. Pupa brauni Gomis, Butll. Ass. Exc. Cat., I, 1878-79, p. 171. — Sal- vafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 108. — Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. Ep., II, 1898, p. 337. — Ferrer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 81.— Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 125, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII, 1912, P. 55. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, P. 57. Pupa (Modicella) bvauni Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, XVIII, 1918, p. 87. — Bofill, Haas £ Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. FistNat., IV, 1018, P. 46. Turó Solanes bei Sant Feliu de Codines (Bofill): 1 Exemplar. Sant Miquel del Fay (Bofill). 1 Exemplar. (Haas). 10 Exemplare. Bertí del Vallès (Bofill). 3 Exemplare. Castelltersol (Museu de Catalunya). Viele Exemplare. Ayguafreda (Bofill). 1r Exemplar. Centelles (Bofill). r Exemplar. Arenys de Munt (Vayreda). Banyoles (Chía). Girona (Chía). (Rosals). Viele Exemplare. (Aguilar-Amat). 2 Exem- plare. (Cazurro). 2 Exemplare. La Baroca (Chía). Tona (Bofill). 1 Exemplar. Montesquiu (Gomis, Aguilar-Amat). Ripoll (Ferrer, Chía). (Bofill). 12 Exemplare,. Montgrony (Maluquer). Tal von Ribes (Maluquer). (Bofill). Viele Exemplare. Olot (Chía). (Bofill). Viele Exemplare. Montolivet bei Olot (Salvafià). Lladó (Bofill €: Haas). 4 Exemplare. (Vayreda). Sagaró (Vayreda). 79. Pupa (Modicella) similis Bruguière Bulimus similis Bruguière, Encycl. méth., VI, Teil 1, 17890, P. 355: Pupa (Modicella) similis Bofill €. Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, XIII, 1920, p. I50. Pupa similis Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 127. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 585. Pupa (Torquilla) similis Margier, Feuille Jeun. Nat., XXXI, 1901, ABANS Pers (Abida) similis Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, Ll, 1917, P. 544. 1164 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (332) Pupa quinquedentata Chía, Mol. tert. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 16, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 58. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 46. Torroella de Montgrí (Fagot). (Bofill). 2 Exemplare. (Rosals). Viele Exemplare. Fonteta bei La Bisbal (Fagot, Chía). La Escala (Fagot). (Bofill). 5 Exemplare. (Cazurro). 2 Exemplare. (Aguilar-Amat). 5 Exemplare. Empòries (Bofill). Viele Exemplare. (Haas). Viele Exemplare. Figueres (Chía, Martorell, Bofill). Darnius (Fagot, Chía, Vayreda). (Bofill). ro Exemplare. Aus der geringen Anzahl von Fundorten dieser Art in unsrer Region seheint hervorzugehen, dass ihre Verbreitungsgrenze im Súden etva mit dem Ter zusammenfàllt. VVir Eennen zum VVenigsten nur den einen Fundort La Fonteta im Súden dieses Flusses. Dieses Fehlen im Súden des Ter rechtfertigt unsre in der Studie úber die Mollustenfauna des Llobregatgebietes ausgesprochene Zuveifel, dass die Angabe des Vor- Fommens von Pupa (Modicella) similis Brug. in der Provinz Barce- lona richtig ist. Bei Fagot (46, p. 127) vird der Fundort Fonteta irrtàmlichervveise 4Joutetas genannt. 80. Pupa (Modicella) megacheilos goniostoma úster (Taf. I, Fig. 46-55) Pupa goniostoma Rúster, III. Conch. Cab., Neue Ausg., Gattung Pupa, 1845, P. 53: Taf. 5, Fig. 1-3. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 104. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. Iro. — Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. Ep., II, 1898, P. 336 £ 337. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 125. — Ferrer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 8r. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 124: Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII, 1912, p. 55. Pupa (Modicella) megacheilos goniostoma Bofill, Haas d Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 10918, p. 40, Taf. 4, Fig. 6-7. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 38, Taf. 3, Fig. 3-4: Id., X, 1920, p. 43: Id., XII, 1920, p. 48, Id., XIII, 1920, P. I5I. Pupa (Modicella) goniostoma Botill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 545. — Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, XVIII, 1918, p. 87. Pupa megacheila (non Jan) Salvatià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 110. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. IO. (333) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat 1165 Pupa megacheilos (non Jan) Morer, Hist. Camprodón, 18790, p. 33. — Chía, Fauna malac. prov. Barcelona, 1916, p. 57. Pupa megacheilos var. Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 288. Pupa megacheila var. goniostoma Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Ge- rona, 1893, P. 16. Pupa megacheila var. leptochila Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Ge- rona, 1893, P. 106. Pupa leptochila Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 1r0.—— Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII, 1912, p. 55. — Bofill An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 587. i Pupa lepiochilus Bofill, Butll. Ass. Exc. Cat., X, 1888, p. 59. — Ferrer Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 81. i Pupa (Modicella) leptochila Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona TTOI ZD 545: Pupa ceveana Múhifeldt in Rúster, Il. Conch. Cab., Neue Ausg., Gattung Pupà, 1845, P. 47, Taf. 6, Fig. Q-II. Pupa moquiniana Fuster, III. Conch. Cab., Neue Ausg., Gattung Pupa, LS AS P 52. lat. 7, (Fig. 455. Pupa angulata Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. IO4. Pupa crassata Bofill in Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, P. 127. Pupa adeodati Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VI, 1906, p. 134. Castellar del Vallès (Bofill). 5 Exemplare. Berg El Farell bei Caldes de Montbuy (Bofill). Viele Exemplare. Turó Solanes bei Sant Feliu de Codines (Bofill). Viele Exemplare. Sant Miquel del Fay (Maluquer). (Bofill). Viele Stúcte. (Haas). Viele Exemplare. Sant Sadurní de Gallifa (Bofill). Viele Exemplare. Bertí del Vallès (Bofill). 18 Exemplare. Centelles (Bofill). Viele Exemplare. Arbúcies (Bofill). 2 Exemplare. Girona (Rosals). 1 Exemplar. (Cazurro). Viele Exemplare. Montesquiu (Bofill). (Aguilar-Amat). Viele Exemplare. Ripoll (Ferrer) (Bofill). Viele Exemplare. (Aguilar-Amat). 12 Exem- plare. Montgrony (Maluquer). Viele Exemplare. (Bofill). 4 Exemplare. Tal von Ribes (Maluquer). (Bofill). Viele Exemplare. (Bofill € Aguilar- Amat). Viele Exemplare. Ribes (Bofill, Fagot, Chía). Queralps (Bofill). 3 Exemplare. Camprodon (Morer, Salvafià, Fagot, Chía). (Martorell), Viele Exem- plare. (Bofill). Viele Exemplare. (Codina). 1 Exemplar. Serra de Navà bei Camprodon (Haas). Viele Exemplare. Basegoda (Salvafià, Chía). (Bofill). o Exemplare. Montagut bei Olot (Salvafià, Chía). Vall del Bach bei Olot (Salvanà, Chía). 1166 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (334) Olot (Fagot, Chía). Collsacabra bei Olot (Bofill). Viele Exemplare. Santa Margarita bei Olot (Bofill). Santa Pou bei Olot (Bofill). 2 Exemplare. Pla Traver bei Olot (Salvafià, Chía). Puigsacalm bei Olot (Bofill). 8 Exemplare. Capsacosta bei Olot (Bofill). Viele Exemplare. Die verschiedenen Benennungen, mit denen diese LoEalform in unsrem Gebiete belegt ivurde, vvie goniostoma Rstr. und leptochila Fag., haben vvir in die Synonymie von megacheilos goniostoma Estr. gestellt: die Grúnde zu dieser Handlungsvveise erlàuterten vvir in unsren vorher- gehenden Studien úber die Eatalonischen Pyrenàentàler. Es sei hier nur nochmals vviederholt, dass die verschiedenartige Ausbildung der Múndung, die ihrerseits die verschiedenartigen Benennungen verursacht hat, sich bei Stúcten vom gleichen Fundorte, durch alle denEbaren Zvvischenstufen verbunden, vorfindet. Unsre Abbildungen 48-55 auf Tafel 1, die Exemplare von den Bàdern von Ribes darstellen, bexveisen das eben Gesagte. Zvvischen den pyrenàischen Stúcten und denen des Besòsgebietes besteht ein Eleiner, aber durchgàngiger Unterschied: Die letzteren, von denen vir auf Taf. 1, Fig. 46-47 ein Exemplar von Sant Miquel del Fay abbilden, sind stets gròsser und reiner spindelfòrmig. 81. Pupa (Modicella) avenacea Bruguière Bulimus avenaceus Bruguière, Encyel. méth., VI, Teil 2, 1792, p. 355. Pupa (Modicella) avenacea Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona NSSII, ro20/ 0: (103: Pupa avenacea Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 35. — Salvafió, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. Iro. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, P. 57. Pupa sexplicata Bofill, Act. Mem. I. Congr. Nat. Esp. Zaragoza, 1900, p. 200. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1913, P. 58. Pupa avenacea forma ilerdensis Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 16. Pupa ilerdensis Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 128. Pupa avenacea forma penchinatiana Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. IÓ. Pupa penchinatiana Salvatià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. Irí. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII, 1912, p. or. Pupa massotiana Bourguignat, Rev. Mag. Zool., 2. Ser., XV, 1863, p. 61, Taf. 14, Fig. 13-14. Pupa arigonis Rossmàssier, Icon., III, 1859, p. 105, Taf. 85, Fig. 936. Pupa avenacea var. duplicala Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, P. IIO. (335) A. Bofull, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1167 Pupa qumillensis var. biplicata Bourguignat, Rev. Mag. Zool., 2. Ser., XV, 1863, p. 59, Taí. 14, Fig. 7-9. Pupa jumillensis var. C. Bofill, Bull. Soc. Malac. France, III, 1886, P. 154. Pupa qumillensis St. Simon, Catal. coll. cab. St. Simon, 1891, p. 23. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, P. 57. Pupa tavvraconensis Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 129. Pupa ignota Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, Ll, 1917, p. 5806. Pupa (Modicella) ignota Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1017, P. 545. Pupa microdon VVesterlund, Fauna pal. Binnenconch., III, 1887, p. 104. Pupa (Modicella) avenacea favinesi Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 42, Taf. 3, Fig. 9-I0, Id., X, 1920, P. 45: Íd., XII, 1920, p. 50, Taf. 2, Fig. 5-26. Pupa farinesi Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 285. — Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 30. — Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p. 58: Butll. Ass. Exc. Cat., X, 1888, P. 50 £ 60. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, P. 124: Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII, 19012, p. 55. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1910, p. 57. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat, II, 1916, p. 40. Pupa (Modicella) farimesi Bofill, An. junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, p. 544. — Bofill, Haas X Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, P. 39. Pupa favinesii Salvatià, An. Soc. Esp, Hist. Nat., XVII, 1888, p. 108. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 16. — Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI, 1910, p. 567. Besòsmúindung (Genist2) (Museu de Catalunya). 1 Exemplar von o — 0 — O. Castellar del Vallès (Bofill). 7 Exemplare, alle o — o — o. Torroella de Montgrí (Rosais). Girona (Chía, St. Simon, Rosals). (Martorell). 33 Exemplare, nàm- lich 30: o — 0 —oO, 3: O — I —o. (Bofill). 226 Exemplare, nàmlich 195: O — 0 —O, 3: O — 0 —I, 16: O — I —O, 12: 3 — 2 —2. (Cazurro). 231 Exemplare, nàmlich 8 ZOO O, 8: O — 0 — I, I: O — 0 —2, 11683 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (336) 6: O — I —O, I: O— I —I, 2: 2 — 0 —oO, 6: 2 —O — I, I: 2 —I — I, I: 3——O—O, 18: Se 272. (Aguilar-Amat). 23 Exemplare, nàmlich IO: O — O —O, I: O — I —O, 12: 3 — 2 — 2. Hòhle Rocafera bei Girona (Faura). Amer (Bofill). 28 Exemplare, nàmlich 24: O — 0 —O, 4: O — I —oO. Ripoll (Bofill). 9 Exemplare, nàmlich I: O — 0 —O, I: 2 —2 —I, 7: 2 — 2 —a2. Gombreny (Haas). 8 Exemplare, nàmlich I: O— o —O, 2: O — 0 —I, I: O— I —O, I O—I—I, 2: O—2 —I, 1: 2—2 —I. Montgrony (Maluquer). 33 Stúcte, nàmlich 30: o — o —O, 2: O — o —I, I: 3 —2—2. Tal von Ribes (Maluquer). (Bofill). 40 Exemplare, nàmlich 35: 0 — 0 —O, 5: O — 0 —I, (Aguilar-Amat). 10 Exemplare, nàmlich 9: O — 0 —oO, I: o — 0 —I. (Bofill € Aguilar-Amat). 322 Exemplare, nàmlich 268: Oi Or O, 52: o —O0 —I, 2: O — I —oO. Ribes (Bofill). 21 Stúcte, nàmlich 17: O — 0 —O, 4: O — 0 —I. (337) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1169 (Chía, Rosals). (Aguilar-Amat). 5 Exemplare, nàmlich 4: O — O — 0, I: O— o —I. Queralps (Bofill). 18 Exemplare, nàmlich 4: O — 0 —oO, 13: O — I —oO, I: O—I—I. (Rosals). Camprodon (Rosals). (Bofill). 79 Exemplare, nàmlich 09: O — 0 —oO0, 6: o — o — I, 2: O — I —O, 2i 2—2—I. Serra de Navà bei Camprodon (Haas). 41 Stúclte, nàmlich 34: O— o —oO, 6: o— 1 —O, I: O — o — I. Basegoda (Bofill). 27 Exemplare, nàmlich 24: O — o —o, I: O — 0 — I, 2: O — 1 —O. (Fagot, Salvafià, Chía, Vayreda). Castellfullit (Bofill). 26 Exemplare, nàmlich I: O — 0 —oO, I: O — 0 —I, Ii l1—I—I, 20: 2 — I —I, 3: 3 — 2 —2. Olot (Fagot, Salvafià, Chía, Rosals). Montolivet bei Olot (Salvafjà). Santa Margarita bei Olot (Bofill). Costa de Pujau bei Olot (Salvafià). Figueres (Martorell) 4 Exemplare, nàmlich 2: O — 0 —oO, 2: O— 0 —I. (Bofill). Lladó (Bofill € Haas). 2 Exemplare, alle o — o — o. Sagaró (Bofill). 52 Stúclte, nàmlich 38: O — 0 —O0, 5: O — o —I, SEO IO, I: O — I — I, 5: 2—2—I. 22 1170 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (338) Darnius (Bofill). 84 Exemplare, nàmlich 8I: O — O —O, 2: O — 0 —I, I: O—I—I. (Vayreda). Da vvir die Synonymie der Pupa (Modicella) avenacea Brug. schon ausfúhrlich in unsren Studien iber die Tàler des Segre und des Llobregat besprochen haben, mollen yvvir hier nicht nàher auf sie eingehen. Die dZusammenstellung der Zahntombinationen der Múndung des gesamten Materials aus unsrer Region hat unsre Ansicht belràítigt, dass die Anzahl der Zàhne in der Mundòfinung ohne jeden spezifischen VVert ist, da sich alle Úbergànge vom Typus der Art (3 Gaumen-, 2 Scheitel- und 2 Spindelzàhne) bis zur zahnlosen Form favinesi hàufig am gleichen Fundorte vorfinden. Unabhàngig von uns hat Chía schon (58, p. 16) den gleichen Gedanten ausgesprochen. Immerhin ist festzustellen, dass die Vielfàltigteit der Bezahnung bei den avenacea unsrer Region nicht so bedeutend ist, vvie in den vvestlichen Nachbartàlern. VVàhrend dort die Formen 2 — 2 —2 und 2—2—1I vorherrschten, und sich ausserdem. venn auch in geringer Zahl, die Ubergànge 3 — 2 — 2 und o —0o —o vorfanden, macht diese letztere, die zahnlose Form jfavinesi, die Hauptmasse der avenacea-Stúcle unsres Gebietes aus: der Typus ist an einigen Orten auch vertreten, die Úber- gangsreihe zvvischen beiden ist aber stets lúcEenhaít. Es scheint also sicher, dass in den franzòsischen und Eatalonischen Ostpyrenàen die avenacea-Gruppe durch ihre Form favinesi (0 — o — 0) und ihre nàchsten Steigerungsstufen (o — o — 1), (o — 1 — 0) und (o — 1 — I) vertreten ist. Die Abgrenzung dieser 3 letztgenannten Stufen von der zahnlosen Grundíform und von einander ist Leinesvvegs leicht und bleibt stets subjeltiv, da z. B. der Scheitelzahn der Fotm o — 1 — 0, der aus Schmelz besteht, immer vorhanden, aber verschieden starE ausgebildet ist, und da der Spindelzahn der Form o — o — 1, der aus einem Hòcter auf der Spindel besteht, auch nie ganz fehlt, bei beiden hàngt es sehr von der persònlichen Ansicht des Beobachters ab, ob sie noch zu úbergehen oder schon mitzuzàhlen sind. Gegenúber der reichen Verbreitung der Art in dem Pyrenàengebiet fallt ihre geringe EntvicElung im Besòsgebiete und ihr — scheinbar — gànzliches Fehlen im Rústengebiete zvvischen Besòs und Ter auf. 82. Pupa (Granopupa) granum Draparnaud Pupa granum Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 50, Hist. moll. France, 1805, p. 63, Taí. 3, Fig. 45-46. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 291. — Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 36. — Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p. 58. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 1I0o .— (339) 4. Bofull, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1171 ——— Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 54. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 57. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 47. Pupa (Granopupa) granum Bofill éc Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, IX, 1920, p. 43, Id., X, 1920, p. 47: Id., XII, 1920, p. 55, Id., XIII, 1920, p. 163. Pupa (Abida) granum Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, LI, 1917, P. 544. Mont Carmelo bei Horta (Bofill). 2 Exemplare, Besòsmindung (Maluquer). (Bofill). Viele Exemplare. Santa Coloma de Gramanet (Bofill). 8 Exemplare. Castellar del Vallès (Bofill). 1 Exemplar. Sant Miquel del Fay (Bofill). 1 Exemplar. (Haas). 10 Exemplares Bertí del Vallès (Bofill). 2 Exemplare. Ayguafreda (Bofill). 5 Exemplare, Centelles (Bofill). 2 Exemplare. Masnou (Barrera). (Bofill). 8 Exemplare. Calella (Martorell). Viele Exemplare. Girona (Chía). (Rosals). 1 Exemplar. (Cazurro), Viele Exemplare. (Bofill). 1 Exemplar. Empòries (Bofill). Montagut bei Olot (Bofill). 12 Exemplare. Olot (Salvafià, Chía, Rosals). Montolivet bei Olot (Salvafià). Prat de les Mores bei Olot (Salvafià). Serra de Pujau bei Olot (Salvafià). Lladó (Bofill € Haas). 1 Exemplar. (Vayreda). 833. Oreula eylindrica Michaud Pupa cylindrica Michaud, Bull. Soc. Linn. Bordeaux, 1829, p. 269, Figu- ren 17-18. — Bruguière 8: Deshayes, Encycl. méth., II, 1832, P. 405. — Deshayes in Lamarcx, Hist. nat. an. s. vert., VIII, 1839, p. 194. — Potiez 8: Michaud, Gal. moll. catal. méth. Mus. Douai, 1838, p. 169. — Rossmàssler, Icon., II, Heft 3-4, 1839, p. 27. — Pfeiffer, Monogr. hel. viv., II, 1848, p. 337. — Rúster, Ill. Conch. Cab., Neue Ausgabe, Gattung Pupa, 1852, p. 98. — Schaufuss, Moll. syst. catal., 1869, p. 85. — Paetel, Ratal. Conch. Samml., 1. Ausg., 1873, P. I07. — Hidalgo, Catàl. icon. descript. mol. terr. Esp. Port. Bal., 1875, P. 214. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 286. — Chía, Catél. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 37. — Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p. 57. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 194. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 109. — Caziot 8: Margier, Bull. Soc. Zool. France, XXXIV, 1909, p. 142. — detalla demane nome 2.eriuimeseobiòzmst ses eeilaeiidmtemem metabòlits minses ebre be ie tt A Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII, 1912, p. 55. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 57. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, p. 585, 587 E 583. Ovcula cylindrica Bofill de Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, p. 164. Pupa (Ovcula) cylindrica Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat, XV, 1915, P. 124. Pupa (Abida) cylindrica Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 544. Pupa cylindrica var. longa Ferrer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., ILI, 1903, P. 81. Pupa dolium (non Draparnaud) Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barce- lona, 2. (Ep. LE meogp422: Orcula doliolum (non Bruguière) Caziot, Feuille Jeun. Nat., XXXIX, 1907, (P: 223: Helix dufourii Ferussac, Tabl. syst. anim. moll., 1822, p. 03 (nomen nudum). Besòsmindung (Salvafià, Chía). Sant Miquel del Fay (Fagot). (Bofill). Viele Exemplare. (Haas). Viele Exemplare. Bertí del Vallès (Bofill). 6 Exemplare. Centelles (Bofill). Viele Exemplare. Collsuspina (Sagarra). 7 Exemplare. Banyoles (Bofill). 1 Exemplar. Girona (Schaufuss, Paetel, Hidalgo, Chía, Fagot, Caziot é: Margier). (Martorell). Viele Exemplare. (Bofill). 7 Exemplare. (Cazurro). Viele Exemplare. (Aguilar-Amat). 8 Exemplare. (Rosals). Viele Exemplare. Besora (Bofill). Viele Exemplare. Ripoll (Ferrer, Chía). (Bofill). 5 Exemplare. (Aguilar-Amat). Viele Exemplare. Gombreny (Bofill). Viele Exemplare. Montgrony (Maluquer). 6 Exemplare. Tal von Ribes (Maluquer). (Bofill). Viele Exemplare. (Bofill €: Agui- lar-Amat). 6 Exemplare. Ribes (Bofill, Fagot). Queralps (Bofill). 1 Exemplar. Camprodon (Bofill). Viele Exemplare. (Fagot). (Codina'. 2 Exemplare. Serra de Navà bei Camprodon (Haas). Viele Exemplare. Bàscara (Bruguière € Deshayes, Potiez éc Michaud, Rossmàssier, Pfeiffer, Hidalgo). Basegoda (Bofill). 1 Exemplar. Besalú (Bofill). Viele Exemplare. (Haas). Viele Exemplare. Castellfullit (Salvatià, Chía). Olot (Fagot, Salvafià, Chía). (Vayreda). Viele Exemplare. (Aguilar- Amat). 2 Exemplare. (341) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1173 Montolivet bei Olot (Salvafià). Collsacabra bei Olot (Bofill). 4 Exemplare. Costa de Pujau bei Olot (Salvafià). Pla Traver bei Olot (Salvafià). Santa Margarita bei Olot (Bofill). 3 Exemplare. Figueres (Bruguière € Deshayes, Rúster, Hidalgo). Carbonils (Rosals). 1 Exemplar. Berg Nostra Senyora del Mont bei Lladó (Salvafià, Vayreda). Diese Art vvurde auí Stúcte aus Bàscara bei Figueres, also aus uns- rem Gebiete, beschrieben. In der einschlàgigen Literatur erscheint sie . auch unter den Bezeichnungen dolium Drap. und doliolum Brug. Unter dem ersteren Namen zitiert sie Salvafià (35, P. 422) von der Besòs- múndung, aber sicher hat er sie mit cy/indrica vervvechselt, ein Jrrtum, der ihm schon einmal, als er dolium von Vallvidrera bei Barcelona nannte, unterlaufen ist. Aber nicht nur seiner Bestimmung misstrauen vvir, sondern auch seiner Fundortangabe, denn an der Besòsmindung findet eine Ovcula nicht ihre Lebensbedingungen: es ist also vohl anzu- nehmen, dass es sich um ein Stúcl aus dem Besòsgenist handelt, vvas umso vahrscheinlicher ist, als O. cylindvica im oberen Besòsgebiete hàufig ist. Auch unter der Bezeichnung doliolum vvird die Art von der Besòs- múndung von Caziot (88, p. 223) genannt, und zvvar 4fide Coronados. Es ist gànzlich ausgeschlossen, dass es sich vvirElich um O. deliolum bandelt, die auí der ganzen iberischen Halbinsel fehlt, auch hier vird die Angabe durch eine von der Stiòmung verschleppte cylindrica ver- stàndlich vverden. In der hier von uns behandelten Region erreicht Ovcula cylindrica Mich. ihre gròsste Hàufigleit, nach VVesten und Súden hin nimmt sie allmàhlich ab, ist im Segretale ziemlich selten und fehlt in dem der Noguera Pallaresa. Nach Súden hin ist sie im Llobregatgebiete noch hàufig und verschvindet súdlich davon ganz unvermittelt. 84. Pupilla (Pupilla) muscorum Múller Helix muscovum Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, P. IO5. Pupilla (Pupilla) muscovum Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 47. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 43: Id., X, 1920, p. 47, Id., XII, 1920, D' 50: Id. 2XITI, 1020, p. 166: Pupa (Pupilla) muscorum Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 37. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. III. Pupilla muscorum Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 18: Fauna malac. prov. Gerona, 1910, p. 58. Pupilla muscorum var. bigranata Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Ge- rona, 1893, P. 18. 1174 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (342) Pupa bigranata Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 154: Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p. 57. — Salvatià, Flora fauna Mataró, 1889, p. 80. Pupa (Pupilla) bigranata Salvaià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, P. III. Pupilla bigranata Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 12.— Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 54. Besòsmindung (Bofill). Viele Exemplare. (Martorell). Viele Exem- plare. (Maluquer). Viele Exemplare. Sant Andreu de Palomar (Bofill). Sant Miquel del Fay (Haas). 2 Exemplare. Tagamanent (Bofill). 5 Exemplare. Mataró (Salvafià). Girona (Chía). Camprodon (Salvafià, Chía). Basegoda (Bofill). Viele Exemplare. (Vayreda). Olot (Salvafià, Chía, Vayreda). Bianya (Vayreda). Subfossili Lladó (Martorell). Viele Exemplare. (Bofill). Viele Exemplare. (Bo- fill é Haas). Viele Exemplare. Berg Nostra Senyora del Mont bei Lladó (Vayreda). Fast alle Autoren nennen ausser oder statt dieser Alt die Pupilla (Pupilla) bigranata Rossm. Bei der Nachprúfung der Belegexemplare tberzeugten vvir uns aber davon, dass es sich stets um eine Vervechslung mit Pupslla (Pupilla) muscorum Múll. handelte. 85. Pupilla (Lauria) eylindracea Costa Turbo cylindraceus Da Costa, Test. Brit., 1778, p. 89, Taf. 5, Fig. 10. Pupilla (Lauria) cylindracea Bofill éc Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 43: Id., X, 1920, p. 48, Id., XII, 1920, P. 57: Id., XIII, 1920, p. 168. Pupa (Pupilla) cylindracea Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 37. Pupa umbilicata Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, P. 153. — Morer, Hist. Camprodón, 18790, p. 33. — Salvatià, Flora fauna Ma- taró, 1789, p. 806. Pupa (Pupilla) umbilicata VVesterlund, Fauna pal. Binnennconch., III, 1887, p. 1rr. — Salvatià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. tri. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 47. Pupilla umbilicata Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., XI, 1890, p. 20I. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, I916, p. 58. Lauria umbilicata Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 54. CE P AS ARA 0 BAREO LOU LM LAS TIR UA QUE EA (343) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat 1175 Pupilla (Lauria) umbilicata var. sempronii Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. I/. Pupa (Lauria) sempronii Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. III. Pupilla (Lauria) umbilicata var. edentula Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 18. Pupa fagoti VVesterlund, Nachr. Bl. deutsch. mal. Ges., XXVI, 18904, DUIZI Lauria fagoti VVesterlund, Syn. moll. extramar. pal., I, 1897, p. 66. Besòsmindung (Bofill). Viele Exemplare. (Maluquer). Mataró (Salvafià). Girona (Chía, VVesterlund). (Cazurro). 5 Exemplare. Camprodon (Morer, Salvafià, Chía, Rosals). (Bofill). 2 Exemplare. Serra de Navà bei Camprodon (Salvafià). Olot (Salvafià, Rosals). Lladó (Bofill € Haas). Viele Exemplare. Basegoda (Vayreda). Salvafià (48, p. 111), und im Anschluss an ihn auch Chía (58, p. 18) nennen Pupilla sempronii Charp. von Camprodon. Aber sicher hatten Sie nicht diese Art vor sich, die selbst nur eine vvenig festschalige Form von cylindracea ist, sondern Stúcle der eben genannten Spezies. Pupa fagoti Chía in VVesterlund (60, p. 171) ist nach Chías eigner Angabe (110, p. 31) nichts xveiter als eine Pupilla (Lauria) cylindracca Costa. 86. Vertigo antivertigo Draparnaud Pupa antivertigo Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 57, Hist. moll. France, 1805, p. 60, Taí. 3, Fig. 32-33. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, P. 154. Vervtigo antiverligo Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 12. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 112. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 18, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 58. — Bofill €. Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, XII, 1920, p. 57, Id., XIII, 1920, p. 170. Besòsmindung (Bofill). Viele Exemplare. (Chía). Dorí Montseny im Montseny (Bofill). 2 Exemplare. Olot (Chía). (Rosals). Viele Exemplare. Sant Privat bei Olot (Salvafià, Chía). 87. Vertigo pygmaea Draparnaud Pupa Pygmaeca Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 57, Hist. moll. France, 1805, p. 60, Taf. 3, Fig. 30-31. — Morer, Hist. Camprodón, II76 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (344) 18679, P. 154. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1870, P. 154: Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p. 58. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, p. 8. Verligo pyemaea Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 38, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 12. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 112. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 18. —Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, P. 54. —Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 58. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII, 1920, P. 57: Id., XXIII, 1920, p. 170. Sant Genís d'Horta (Martorell). Viele Exemplare. Besòsmindung (Bofill). Viele Exemplare. (Chía). (Martorell). Viele Exemplare. (Maluquer). Gualba (Maluquer). Viele Exemplare. Girona (Chía). (Aguilar-Amat). 7 Exemplare. Olot (Chía). (Rosals). Viele Exemplare. Pla de les Mores bei Olot (Salvafià). 88. Vertigo moulinsiana Dupuy Pupa moulinsiana Dupuy, Catal. extramar. Gall. test., 1849, N.o 284: Hist. moll. France, 1850, p. 415, Taf. 20, Fig. 11. — Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p. 58. Vertigo moulinsiana Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 12. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 112. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 18, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 583. — Bofill €. Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, XIII, 1920, p. 171. Pupa charpentieri Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1870, p. 154. Besòsmindung (Bofill). 9 Exemplare. (Martorell). Viele Exemplare. (Chía). Sant Feliu de Guíxols (Chía). Camprodon (Salvafià, Chía). Basegoda (Salvafià, Chía). Olot (Salvafià, Chía). Sant Privat bei Olot (Salvafià, Chía). 89. 2 Vertigo pusilla Miller : Vevtigo pusilla Múller, Verm. terr. fluv. Hist., II, 1774, p. 124. — Fa- got, Hist. malac. Pyr. franç. esp., 1892, p. I03. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, P. 58. (345) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1077 Olot (Fagot, Chía). VVir haben Eein StúcE dieser Art gesehen, vagen aber nicht, ihr Vortommen im Gebiete abzuleugen, da Chía die Fagotsche Angabe ohne Vorbehalt vviederholt. 90. P2 Vertigo nana Michaud 2 Vertigo nana Michaud, Compl. hist. moll. Draparnaud, 1831, p. 71, Taí. 15, Fig. 24-25. — Fagot, Hist. malac. Pyr. franç. esp., 1892, p. 103. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 58. Vevtigo venetzi Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 112. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 18. Castellíullit (Salvafià, Chía). Olot (Fagot, Cbía). La Pinya bei Olot (Salvafià, Chía). Als diese Art bestimmte Stúcle aus Salvafiàs Hand, von La Pinya bei Olot, die vvir in der Sammlung Vayreda untersuchen Eonnten, "varen Sphyvadium muscorum Drap. VVir bezvveifelin deshalb das Vorfommen dieser Art und fúbren sie nur auf Chías Autoritàt hin vveiter. 91. dAcanthinula aculeata Múller Helix aculeata Múller, Verm. terr. fluv. Hist., II, 1774, p. 81. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 28. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Ep., I, 1884, p. 400. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. IO. Acanthinula aculeata Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, p. 171. Sant Genís d'Horta (Bofill). 3 Exemplare. (Martorell). ro Exemplare. (Salvafià, Chía). Obvvohl diese Art im Gebiete dieser Abhandlung nur von dem einen oben genannten Fundorte beEannt ist, vvird sie sicher noch an vielen Stellen, die àhnliche Lebensbedingungen bieten, gefunden vverden. 92. Balea perversa Linné Tuvbo pevvevsus Linné, Syst. Nat., Ed. X, 1758, p. 707. Balea perversa Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 289. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 18. —Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII, 1912, p. 54. — Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XV, 1915, p. 124. — Bofill, Haas £ 1178 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (346) Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 47. — Bofill éc Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 43, Id., 28, 1920, P. 48, Id., XII, 1920, P. 57, Id., XIII, 1020, p: 171. Balea (Baleastra) perversa Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, HI, 1917, P. 545. Balaea perversa Salvatià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 113. Balia perversa Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 58. Balea fvagilis Morer, Hist. Camprodón, 1879, p. 33. Balea ( Baleasiva) deshayesiana Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 545. Ripoll (Bofill). Viele Exemplare. (Chía). Tal von Ribes (Maluquer). Ribes (Bofill). Viele Stúcte. (Chía). Camprodon (Morer, Salvafià, Chía). (Bofill). Viele Exemplare. (Co- dina). 1 Exemplare. Setcases (Codina). 6 Exemplare. Olot (Bofill). 2 Exemplare. (Chía). (Aguilar-Amat). 2 Exemplare. Collsacabra (Bofill). 3 Exemplare. Die Bezeichnungen B. deshayesiana Bgt., mit der diese Art aus Camprodon genannt vvird, und B. pyvenaica Bgt. betrachten vvir, vie schon in den. vorhergehenden Studien, als Synonyme von Balea per- versa L., da ihre Unterschiede von einander und von der letzteren nur in der verschieden starxen Ausbildung des Scheitelvulstes der Múndung und seines Tubertels bestehen. 93. Clausilia (Marpessa) laminata Montagu Turbo laminatus Montagu, Test. Brit., 1803, p. 359, Taf. 11, Fig. 4. Clausilia (Marpessa) laminata Bofill, Haas dé: Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 47. — Bofill é Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 40, Íd., XIII, 1920, p. 172. Clausilia laminata Salvanià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 113. — Fagot, Hist. Malac. Pyr. franç. esp., 1892, p. I04. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 18, Fauna malac. prov. Ge- rona, 1916, p. 58. Olot (Chía). Pla Traver bei Olot (Salvaiià, Fagot, Chía). Obvvohl vvir die Anvvesenheit dieser Art in dem hier behandelten Gebiete nicht durch Belegstúcte belràítigen Eóònnen, zveifein vir Salvafiàós, von Fagot und Chía vviederholte, diesbezúgliche Angabe nicht an, da C/aus. (Marpessa) laminata Mont. eine vveitverbreitete Form ist, die vvir schon in fast allen von uns untersuchten Pyrenàentà- lern vorfanden. (347) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1179 Die Fundortsangabe 4Olots (Chía, 110, p. 58) bezieht sich zvveifellos auí die Salvafiàsche von Pla Traver bei Olot. 94. Clgusilia (Euzmicia) obtusa C. Pfeiffer Claustlia obtusa C. Pleiffer, Deutschl. Moll., I, 1831, p. 75, Taf. 3, Fig. 33- 34. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. II4. — Fagot, Hist. malac. Pyr. iranç. esp., 1892, p. 111. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 18, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, P. 58. Clausilia (Fuemicia) oblusa Bofill, Haas, X Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 48. — Bofill €: Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII, 1920, p. 58. Clausilia gallica (non Bourguignat) Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 114. — Fagot, Hist. malac. Pyr. iranç. esp., 1892, p. 108. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 18, Fauna malac. prov. Gerona, 196, p. 53. Ripoll (Bofill). 2 Exemplare. Besora (Bofill). 4 Exemplare. Camprodon (Salvafià, Fagot, Chía). Santa Magdalena de Puigsacau bei Olot (Salvanà, Fagot, Chía). Die Nennung von Claus. (Fuemicia) dubia Drap., mit dem Namen Claus. gallica Bgt., durch Salvafià aus unsrem Gebiete, nàmlich aus Camprodon, ist unbestàtigt geblieben, die Zitate von Fagot und Chía sind lediglich VViederholungen des urspringlichen von Salvafià. Da Claus. dubia aber in den ganzen spanischen Pyrenàen fehlt, nennt sie Chía in seiner letzten Arbeit (110, p. 58) nur mit Zvveifel, auch vir zvveifeln, das sie im Gebiete vorgommt, und glauben, dass Salvafjà sie mit Claus. (Euzmicia) obtusa vervechselt hat. 95. Clausilia (Euzmicia) parvula Studer Clausilia parvula Studer, in Coxe, Travels Svitzerland, III, 1789, p. 431. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 18. — Malu- quer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 125: Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII, 1912, p. 55. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, P. 58. Clausilia (Euemicia) paruula Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XV, 1915, P. 124. Sant Joan de la Mata bei Gombreny (Maluquer). Tal von Ribes (Maluquer). Olot (Chía). (Aguilar-Amat). 5 Exemplare. 1180 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (348) VVir glauben nicht, dass allen den ermvàhnten Zitaten virEliche parvula zu Grunde liegen, sicher sind Vervvechslungen mit HEleinen Exemplaren von Claus. (FEuzmicia) nigricans Pult. vorgefallen, die in dem hier behandelten Gebiete recht hàufig sind. 96. Clausilia (Ruzmicia) crenulata penchinati Bourguignat (Taf. I, Fig. 56-59) Clausilia penchimati Bourguignat, Spec. noviss. europ. syst. detect., . Ò— 1876, P. 30, Ann. Scien. Nat., Ser. VI., 1877, Art. 2, p. 44. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 12. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 114. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 51. — Ferrer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, III, 1003, p: 81. Clausilia (Fuzmicia) crenulata penchinali Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 44, Tal. 3, Fig. mI1-12: Id., X, TO20MP SZI XI, 0201: So ICL, EST. x020, 1: 170: Clausilia (Fuzmicia) penchinati Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XV, 1915, p. 124. — Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist: Nat IV, IOr8, 0 p. 148: Clausilia rugosa var. penchinatiana Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, P. 47: Clausilia magdalenica Salvanà, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 1403 An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 115. — Fagot, Hist. malac. Pyr. franç. esp., 1892, p. 108. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1910, P. 58. Clausilia penchinati var. magdalenica Chia, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 18. Clausilia vugosa (non Draparnaud) Morer, Hist. Camprodón, 1879, P. 23. Besòsmúindung (Chía). Sant Cugat del Vallès (Maluquer). Girona (Bourguignat). (Rosals). Viele Exemplare. (Aguilar-Amat). 6 Exemplare. Ripoll (Ferrer). Ribes (Bofill). 1 Exemplar. Camprodon (Chía, Morer). (Bofill). Viele Exemplare. Sant Pere Pescador (Salvafià, Rosals). Besalú (Bofill). Viele Exemplare. (Haas). Viele Exemplare. Gegend von Olot (Salvafià). Olot (Chía, Aguilar-Amat). Santa Margarita bei Olot (Bofill). 6 Exemplare. Berg Pla Traver in der Serra de Santa Magdalena bei Olot (Salvafià, Fagot, Chía). (Rosals), 3 Exemplare. (Aguilar-Amat), 5 Exemplare. (349) A. Boful, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1181 Collsacabra bei Olot (Bofill). 2 Exemplare. Nach Chía (58, p. 18) ist die von Morer (23, p. 33) aus Camprodon genannte Claus. vugosa diese Art. Der gleiche Chía betrachtet (I. c.) C/aus. magdalenica Salv. als eine cvenulata penchinati Bgt., und vvir, nach der Untersuchung von Stúcgen vom Elassischen Fundort, dem Berg Pla Traver in der Serra de Santa Magdalena bei Olot, stimmen ihm bei, auf Taf. 1, Fig. 58-59 bilden vvirein Exemplar von Claus. magdalenica, Rotyp von Salvafià ab. Auf Taíf. 1, Fig. 56-57 bringen vir ein StúcE der penchinati aus Gerona zur Abbildung, vveil diese Stadt der Elassische Fundort der Bourguignatschen Form ist. Zum Vergleich Eann unsre Abbildung dieser Lolalform herangezogen vverden, die vvir in unsrer Studie úber die Mollusten des Tales der Noguera Ribagorzana (Taf. 3, Fig. 11-12) gaben. 07. Clausilia (Euzmicia) rugosa Draparnaud Pupa vugosa Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 63. Clausilia rugosa Bofill, Crón. Cient., II, 1879, P. 155. — Chía, Cat. mol. test. terr. filuv. Gerona, 1886, p. 383. — Bofill, Cat: col. conch. Mar- torell, 1888, p. 6r. — Stoll, Beitr. Renntn. sehuveiz. MollusEenf., 1890, p. 31. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII, 1912, p. IOI. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 53. i Clausilia (Euzmicia) vugosa Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, XIII, 1920, p. 178. Besòsmindung (Bofill), 7 Exemplare. (Martorell), 7 Exemplare. Centelles (Bofill), 5 Exemplare. Girona (Chía, Rosals). (Martorell). 8 Exemplare. (Bofill). Viele Exem- plare. (Cazurro). Viele Exemplare. Vidrà (Vayreda). Viladrau im Montseny (S. Novellas). 5 Exemplare. Ripoll (Chía, Stoll). Tal von Ribes (Bofill), 6 Exemplare. Camprodon (Chía). Olot (Chía). (Cazurro). Viele Exemplare. Lladó (Vayreda). 083. Clausilia (Huzmicia) pyrenaica Charpentier Clausilia vugosa var. pyrenaica Charpentier, Jourm. de Conch., IH, 1852, P. 301. Clausilia (Euemicia) pyrenaica Bofill, Haas 8: Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 49. -—— Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 45, Id., X, 1920, P. 493 Id., XII, 1920, p. 50: Id., 28111, 1920, P. 175: 1182 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (350) Clausilia pyrenaica Ferrer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 81. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 125: Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII, 1912, p. 55. — Chía, Fauna malac. prov. Ge- rona, 1910, P. 58. Clausilia (FRuemacia) pyrenaica saint-simoni Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII, 1918, p. 87. Clausilia saint-simoni Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, PP. 585, 586, 587. Clausilia (Ruzmicia) saint-simoni Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barce- lona, II, 1917, p. 546. Bafioles (Bofill). 6 Exemplare. Montesquiu (Bofill). (Aguilar-Amat). 7 Exemplare. Ripoll (Ferrer, Chía). (Bofill). Viele Exemplare. Montgrony (Maluquer). Tal von Ribes (Bofill). Viele Exemplare. (Maluquer). Ribes (Bofillj. Viele Exemplare. Camprodon (Bofill). Viele Exemplare. Serra de Navà bei Camprodon (Haas). Viele Exemplare. Besalú (Bofill). Viele Exemplare. (Haas). Viele Exemplare. Castellfullit (Bofill). 6 Exemplare. Olot (Bofill). Viele Exemplare. Santa Margarita d'Olot (Bofill). 11 Exemplare. Lladó (Bofill) € Haas). Viele Exemplare. Berg Nostra Senyora del Mont bei Lladó (Vayreda). Basegoda (Bofill). 3 Exemplare. VVie in den vorhergehenden Studien schliessen vvir auch hier Claus. saint-simoni Bgt. in die Synonymie von pyrenaica ein, da Sie uns nur eine rhachitische Form derselben zu sein scheint. 99. Clausilia (Euzmicia) abietina Dupuy Clausilia abietina Dupuy, Hist. moll. France, 1850, p. 358, Taf. 17, Fig. 5. Clausilia (Rugmicia) abietina Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XV, 1915, p. 125, Id., XVIII, 1918, p. 87. — Bofill, Haas € Aguilar- Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 49. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, 1920, P. 49, Id., XII, 1920, P. 58: Id., XIII, 1920, p. 174, Taí. 3, Fig. 22, 23. Clausilia debilis Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V, 1905, p. 139. Clausilia gveixensis Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V, 1905, p, 140. Gualba (Aguilar-Amat). 3 Exemplare. Girona (Rosals). Viele Exemplare. Montesquiu (Aguilar-Amat). Olot (Aguilar-Amat). 4 Exemplare. (351) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1183 comer La ——— es 100. Clausilia (Euzmicia) nigricans Pultney Turbo nigvicans Pultney, Cat. birds shells Dorsetshire, 1799, P. 48. Clausilia nigricans Morer, Hist. Camprodón, 1879, P. 33. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 114. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 18. — Ferrer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 81. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 58. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 587, 588. Clausilia (Fuemicia) nigricans Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XV, 1915, P. 125: Id., XVIII, 1918, p. 87. Clausilia nigricans var. longa Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, IL 1017, P. 587. Clausilia (Euzmicia) nigricans var. longa Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 540. Sant Miquel del Fay (Bofill). Viele Exemplare. (Haas). 8 Exemplare. Bertí del Vallès (Bofill). Viele Exemplare. Bafioles (Bofill). o Exemplare. Montesquiu (Aguilar-Amat). Ripoll (Ferrer, Chía). Tal von Ribes (Bofill). Viele Exemplare. (Bofill é: Aguilar-Amat). Viele Exemplare. Ribes (Bofill). Viele Exemplare. Queralps (Bofill). 5 Exemplare. Camprodon (Morer, Chía). (Bofill). Viele Exemplare. (Codina). Viele Exemplare. Castellfullit (Bofill). 1 Exemplar. Olot (Chía, Vayreda). (Bofill). Viele Exemplaie. (Aguilar-Amat). Viele Exemplare. Sacot bei Olot (Salvafià). Santa Margarita d'Olot (Salvafià, Bofill). Pla Traver bei Olot (Chía). 101. Clausilia (Pirostoma) ventricosa Draparnaud (Taf. I, Fig. 60) Clausilia ventricosa Draparnaud, Hist. moll. France, 1805, p. 71, Taf. 4, Fig. 19. — Morer, Hist. Camprodón, 1879, P. 33. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, P. 113. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, P. 59. Clausilia rolphi (non Leach) Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 19. 1184 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (352) Clausilia volphii (non Leach) Chía, Fauna malac. prov. Gerona, I916, P. 58. Camprodon (Morer, Salvafià, Chía). (Bofill). 5 Exemplare. Olot (Chía). Berg Pla Traver bei Olot (Salvafià, Chía, Vayreda). (Bofill). 2 Exem- plare. (Rosals). 1 Exemplar. (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Es bleibt lein Zuvveifel mehr, dass diese, bisher als mitteleuropàisch angesehene, Art in dem von uns behandelten, Gebiete vorgommt: das auf Taf. 1 Fig. 60 abgebildete StúcE von Pla Traver vvird das eben Gesagte bestàtigen. Chía (58, p. 19) glaubte nicht, dass die diesbezúgli- chen Angaben von Morer und Salvafià richtig seien, vielleicht veil C/aus. ventricosa bisher vveder von der franzòsischen, noch der spanischen Seite der Pyrenàen beEannt var. Er bezog deshalb die genannten Angaben auf die aus den Pyrenàen oft genannte Claus. (Pivostoma) volphii Leach, unter vvelchem Namen er ventvicosa aus Camprodón und von Pla Traver zitierte. VVir glauben, dass er mit seiner Ansicht im Irrtum vvar und stellen die von ihm genannte vo/phii zu ventricosa, umsomehr, als es mehr als unvvahrscheinlich ist, dass diese beiden Pirostomen zusammen an den gleichen Fundorten leben. 102. Laminifera subarcuata Bofill (Taf. I, Fig. 61-64) Nenia subarcuata Bofill, Bol. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3, Ep., I, 1897, p. 364-368, Textífigur. Laminifera subarcuata VVesterlund, Syn. moll. typo Clausilia, 1901, St. Petersburg, p. 169. Clausilia subarcuata Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, P. 59. Lladó (VVesterlund, Chía). (Bofill). 4 Exemplare. (Vayreda). Viele Exemplare. (Bofill € Haas). 2 Exemplare. Die AbsonderlichEeit und Seltenheit dieser Art rechtíertigen ein grúndlicheres Eingehen auf ihre EntdecEungsgeschichte und ihre Fun- dorte: Pedro Vayreda, àltester Sohn des beEannten Eatalonischen Botani- Lers E. Vayreda, entdecite etvva im Fahre 1890 zufàllig 2 Exemplare dieser Schnecte in einem Blumentopífe in der Besitzung Ca'n Olivas in Lladó, in etvva 150 m. Hòhe. Bei vveiterem Suchen nach der auffàllig aussehenden Schnecte fanden sich einzelne Stúcte von ihr unter abge- fallenen, faulenden Blàttem an 2 benachbarten Quellen: aber in gròsserer Anzahl fand sie sich nur am Fusse einer etvvas nischenartig ausgehóòhliten Felsmvand, nahe am, und Eaum hòher als das Flússchen Manol, einem Zufluss der Muga. VVie E. Vayreda in einem Briefe an Bofill sagt, mvurden (353) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1185 alle Exemplare, etvva 50-60, tot gefunden, und nur ein einziges schien lebend, oder doch vvenigstens jung verstorben, Bofill erhielt von E. Vayreda einige Stúcle dieser Form, erEannte in ibr eine neue Art und gab ihr den Namen Nenia subarcuata (61, p. 364). Von dem oben genannten Jahre 1890 an bis 1919 murde Xein Exem- plar dieser Laminifera gesammelt. Im Monat September dieses letzten Jahres íragten Bofill € Haas bei Pedro Vayreda, dem gegenvàrtigen Besitzer von Ca'n Olivas an, ob er ihnen bei der Suche nach der seltnen Art mit seiner Renntnis ihre Fundorte beistehen vvollte, da es ihnen darauí antam, zu anatomischen Untersuchungen lebendes Material von ihr zu besitzen. Aber trotz der úberaus freundlichen Mithilfe des genannten Heron gelang es nicht, auch nur ein einziges lebendes Stúcl der Art aufzufinden, ja nicht einmal tote vvaren anzutreffeni Nur an der Seite der ervàhnten Felsvand, an deren Fuss sich vor 29 Jahren so viele Exemplare gefunden hatten, vvurde unter totem LaubuverE ein zvar totes, aber sehr gut erhaltenes StúcE entdecEt, und spàter ein zvveites zvvischen den Steinen der Mauer von Ca'n Olivas. Die Abnahme der Zahl toter Stúclre zvvischen dem Jahre der Entdect- ung and dem der neuen Nachforschung ist sehr auffàllig und umso schvverer zu erElàren, als die Lebensvveise der Art volllommen unbe- Eannt ist. Man Eónnte annehmen, dass es sich um eine nàchtliche Form handelt, die sich bei Tag in die ticísten Fels-und Mauerritzen gurúclzzieht, vvo sie sich den Nachforschungen entzieht, und vvo auch ihre toten Scha- len fast unauffindbar sind. DanE der grossen Freundlichteit von Herrm P. Vayreda verfúgen vir úber etvva ro Stúcte von Lam. subarcuata aus der Sammlung seines Vaters, an denen vir uns von der grossen Ronstanz ihrer Merlemale Uuberzeugen Eonnten. Auf den so isolierten Fundort dieser Art in den òstlichen Pyrenàen- auslàufern, analog dem Vortommen der anderen Art der Gattung, Laminifera pauli Mab. in den àussersten VVestpyrenàen, vverden vir in den Schlussbetrachtungen nàher eingehen. 103. Rumina decollata Linné (Taf. HL, Fig. 1) Helix decollata Linné, Syst. nat., Ed. X, 1758, P. 773. Rumina decollata Chía, Cat. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 35. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 107, Flora fauna Mataró, 1880, p. 86. — Bofill, Butll. Ass. Exc. Cat., XI, 1890, p. 1090: Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. Ep., II, 1898, p. 337. — Malu- quer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1001, p. 8. — Caziot, Feuille Jeun. Nat., XXV, 1903, p. 198. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 22 1186 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (354) 1016, P. 59. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 584, 585. — Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII, I918, p. 88. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1020, P. 45: Id. EIO20, P. 40: Td., ESTIL 1620, P-50: 16. ESTIL I020,4D. 123: Bulimus decollatus Morer, Hist. Camprodón, 1879, p. 33. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 291. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 123. Stenogyra (Rumina) decollata Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., HI, 1916, P. 47. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 543. Castellar del Vallès (Bofill). 2 Exemplare. (Caziot). Turó Solanes bei Sant Feliu de Codines (Bofill). Sant Miquel del Fay (Bofill). 1 Exemplar. (Haas). 2 Exemplare. Bertí del Vallès (Bofill). 1 Exemplar. Centelles (Bofill). r Exemplar. Masnou (Barrera). (Bofill). 1 Exemplar. Vilassar de Mar (Caziot). Mataró (Salvafià, Caziot). Gualba (Maluquer). Girona (Chía, Rosals). (Bofill). 7 Exemplare. (Cazurro). 9 Exemplare. Vich (Bofill). 2 Exemplare. (Caziot). (Bofill €: Aguilar-Amat). 1 Exem- plare. Montesquiu (Bofill). (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Gombreny (Haas). 6 Exemplare. Camprodon (Morer). Empòries (Bofill). 3 Exemplare. Besalú (Bofill). 2 Exemplare. Gegend von Olot (Salvafià). Olot (Salvafià, Chía, Rosals). Lladó (Bofill € Haas). 5 Exemplare. Der Fundort 4Gombrenys dieser Artistaus 2 Grúinden bemerFensveert. Einmal, vveil er der am meisten im Gebirge liegende ist, und zum ande- ren Male, vveil die an ihm lebenden Ruminas veniger als an anderen Orten Neigung zur Abstossung der obersten VVindungen zeigen, ein derartiges, verhàltnismàssig vollstàndiges StúcE von Gombreny bilden vir auí Taf. 2, Fig. I ab. 104. Azeca (Gomphroa) boissyi Dupuy Zua boissyi Dupuy, Hist. moll. France, 1850, p. 352, Taf. 15, Fig. 9. Azeca (Gomphroa) boissyi Bofill € Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barce- lona, XIII, 1920, p. 181. Hypnophila boissyi Fagot, Hist. malac. Pyr. franç. esp., 1892, p. 114. — (355) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat 1187 Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. I9. — Margier, Feuille Jeun. Nat., XXIII, 1913, p. 162. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 58. Fevussacia (Hypnophila) boissyi Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 107. Zua cylindrica Fagot, Ann. malac., II, 1884, p. 184. Hypnophila cylindrica Fagot, Hist. Mal. Pyr. franç. esp., 1802, p. 114. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 19: Fauna malac. prov. Gerona, I910, P. 59. Fevussacia cylindrica Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, P. 107. Monte Carmelo bei Barcelona (Bofill). 1 Exemplar. Sant Miquel del Fay (Haas). 1 Exemplar. Madremanya (Chía, Margier). Girona (Chía, Fagot, Margier). Besora (Bofill). 8 Exemplare. (Vayreda). Montgrony (Maluquer). 1 Exemplar. Ribes (Bofill). 3 Exemplare. (Rosals). 6 Exemplare. Castellfullit (Salvafià, Chía, Fagot). Olot (Chía, Margier). (Aguilar-Amat). 5 Exemplare. Santa Magdalena bei Olot (Salvafià, Olot). Lladó (Bofill € Haas), 2 Exemplare. Berg Nostra Senyora del Mont bei Lladó (Vayreda). 105. Zua subeylindrica Linné Helix subcylindrica Linné, Syst. nat., Ed. XII, 1767, p. 1243. Zua subcylindrica Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 13. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 55, Id., XII, 1912, p. 55. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 59. — Bofill éc Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, 1920, p. 50, Id., XII, 1920, p. 60, XIII, 1920, p. 181. Ferussacia subcylindrica Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 106: Flora fauna Mataró, 1889, p. 86. Fevussacia (Zua) subcylindrica Chía, Cat. mol. test. terr. filuv. Gerona, 1886, P. 34. Ferussacia (Cionella) subcylindrica Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 48. Zua lubrica Morer, Hist. Camprodón, 1879, P. 33. Fevussacia lubrica Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 152, Id., VII, 1884, p. 285. Zua subeylindrica var. exigua Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. IO. 1188 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (356) ca EA OE a ça a a a a os ço tt EB PE Besòsmindung (Bofill). Viele Exemplare. (Chía, Maluquer). Mataró (Salvafià). Dorfí Montseny im Montseny (Bofill). 3 Exemplare. Bafioles (Bofill) 3 Exemplare. Girona (Chía, Rosals). (Cazurro). 3 Exemplare. (Aguilar-Amat). 4 Exemplare. Gombreny (Haas). 1 Exemplar. Tal von Ribes (Maluquer). (Bofill € Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Ribes (Rosals). (Bofill). 2 Exemplare. Camprodon (Morer, Chía, Vayreda). Castellfullit (Salvafià, Rosals). Olot (Salvafià, Chía, Rosals). Pla de Bianya (Vayreda). Subfossil. Berg Nostra Senyora del Mont bei Lladó (Vayreda). 106. Ferussacia folliculus Gronovius Helix folliculus Gronovius, Zoophyt. gronov. fasc. III, 1781, Vol. III, P. 296, Taf. 19, Fig. 15-16. Fevussacia folliculus Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 152. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 291. — Chía, Cat. mol. test. terr. fiuv. Gerona, 1886, p. 34. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 106, Flora fauna Mataró, 1889, p. 86. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, p. 8, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 125. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 50. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 48. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 45: Id., X, 10920, p. 50: Id., XII, 1920, p. 60, Id., XIII, 1920, p. 183. Fevussacia folliculus var. vescoi Salvafià, Flora fauna Mataró, 1880, p. 86. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. I9. Fevussacia vescoi Salvaiià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 106. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 585. Cionella ( Ferussacia) vescoi Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, HI, 1917, P. 544. Mont Carmelo bei Barcelona (Bofill). 1 Exemplar. Besòsmindung (Bofill). (Museu de Catalunya). 1 Exemplar. Santa Coloma de Gramanet (Bofill). 2 Exemplare. Sant Miquel del Fay (Haas). 2 Exemplare. Masnou (Barrera). (Aguilar-Amat). 5 Exemplare. Mataró (Salvafià). Gualba (Maluquer). Girona (Chía, Rosals). (Bofill). 6 Exemplare. (Cazurro). Viele Exem- plare. (Aguilar-Amat). 6 Exemplare. Campdevànol (Maluquer). (357) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1189 Empòries (Bofill). 2 Exemplare. La Escala (Bofill). Castellfullit (Salvafià). Olot (Salvafià, Chía, Rosals). Prat de les Mores bei Olot (Salvaiià). Cadaqués (Bofill). 1 Exemplar. 107. Ferussacia terverii Bourguignat Fevussacia tevvevii Bourguignat, Amén. malac., 1, 1856, p. 208. — Bofill 8 Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, p. 185. Fevussacia tevveri Bourguignat, Malac. Algérie, II, 1864, p. 64, Taf. 5, Fig. 1-3. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 55. Fevussacia hohemuarthi (non Rossmàssier) Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2 Ep., I, 1884, P. 421. Hohemuvarihia hohemvarthia Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1910, P. 59. Besòsmúndung (Maluquer). Girona (Salvafià, Chía). Sagaró (Salvafià, Chía). VVir Eonnten Leine StúcEe von genau umschriebenen Fundorten innerhalb des Gebietes einsehen, nur 3 mit dem allgemeinen VermerFe 4Gebirge in der Provinz Gerona, die aber immerhin als Bevveis fúr die Anvvesenheit dieser Art angesehen vverden mússen. Mit der Angabe von so abseits von allem Verxehr gelegenen Fund- orten vvie Sagaró scheint es ausgeschlossen, dass Ferussacia tevverit Bgt. durch Pflanzen oder sonst irgendvvie aus Nordafrita eingeschleppt vvorden ist, vvie 1vir noch in unsrer Llobregatstudie annahmen. Sie ist 1vohl als einheimische Art anzusehen, die Fev. hohemiuvarthi Rossm. sehr uahe steht und sie im vvestlichen Mittelmeergebiete ersetzt. 108, Caecilioides acicula Múller Buccinum acicula Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, P. 150. Caecilioides acicula Bofill éc Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IES I020/0P. 46: Id., X, 1020, P. 50: Id.) XII, 1020,4P/01:/Id. / XIII, 1920, p. 186. Caecilianella acicula Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, P. 291, — Chía, Cat. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 35: Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 13. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat,, XVII, 1888, p. 107. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 19, Fauna malac. prov. Gerona, 1910, p. 59. Achatina acicula Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, P. 152. II90 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (358) Fevussacia jani (non Betta 8: Martinati) Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2 Ep., I, 1884, p. 421. Hohemoarihia jani (non Betta é: Martinati) Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, P. 59. Caecilianella eburnea (non Risso) Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, P. 59. Caecilianella viberoi Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, P. 55. Caecilianella lesvillei Bourguignat, Amén. malac., I, 1856, p. 217, Taf. 18, Fig. 6-8. i Hohemuvarihia eucharista (non Bourguignat) Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 59. Hohenuvarthia bugesi (non Bourguignat) Serradell, Sota Terra, 19090, p. 143. Besòsmindung (Bofill, Salvafià, Maluquer). Santa Coloma de Gramanet (Bofill). 1 Exemplar. Santa Perpètua de la Moguda (Bofill). Viele Exemplare. Masnou (Barrera). Girona (Chía). (Aguilar-Amat). 5 Exemplare. Palau de Onyar (Cazurro). 1 Exemplar. Riera d'En Xunela bei Girona (Chía). Riera de Raimbau bei Girona (Chía). Ribes (Bofill). 1 Exemplar. Ventalló (Chía). Sagaró (Salvafià, Chía). (Bofill). 6 Exemplare. Olot (Salvafià, Chía). Berg Nostra Senyora del Mont bei Lladó (Vayreda). Nach Chía (58, p. 19) ist die von Salvafià (35, P. 421) von Sagaró zitierte Fevussacia jani B. E Mart. die Caec. acicula Múll., vir Eònnen die Richtigleit dieser Angabe durch einige in der Sammlung Bofill befindliche, von Sagaró stammende und als Fer. janií bestimmte Exem- plare bervveisen, die ebeníalls zu der Múllerschen Art gehòren. Schon in vorhergehenden Studien haben vvir als Caec. eburnea Risso bestimmte Stiúcle der acicula zuerteilt. das Gleiche tun vvir hier mit den von Maluquer von der Besòsmindung genannten Caec. riberoi Serv. VVas sehliesslich Honenuarihia eucharvista Bgt. anbelangt, die Chía (110, P. 590) von Sagaró und der Riera d'En Xunela (nicht Xuncla, vvie irrtúmlicher VVeise bei Chía steht) nennt, so halten vvir sie nur fúr eine Form des so verànderlichen Caecilioides acicula Múll. 109 Suecinea oblonga Draparnaud Succinea oblonga Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 506, Hist. moll. France, 1805, P. 59, Taf. 3, Fig. 24-25. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, p. I90. Succinea valcouriiana Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, cd 0a ae ee dd MA AU te a a ESA (359) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1191 De SR rar A pe o 99 aa ar SAS DA La ANA P. 96. — Fagot, Hist. malac. Pyr. franç. esp., 1892, p. 36. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 8, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, P. 54. Castellfullit (Fagot, Chía). Olot (Chía). Sant Privat bei Olot (Salvafià). La Canya bei Olot (Salvafià). Bianya (Vayreda ). Subfossil. Vall del Bach. bei Olot (Vayreda). Von allen den oben ervvàhnten Fundorten vvird diese Art unter der Bezeichnung valcourtiana Bgt. genannt. 110. Succinea putris Linné Helix putvis Linné, Syst. Nat., Ed. X, 1758, P. 774. Succinea putris Bofill ée Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, IO20, P 50: Mat. 3) Fig. 16-17:0Id., /QXE, 1020, P. 6154 Id EST, 1920, p. 188. Succinea bofilli Fagot, Hist. malac. Pyr. franç. esp., 1892, p. 34. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 53. Sant Miquel del Fay (Haas). 1 Exemplar. Dorf Montseny im Montseny (Bofill). 4 Exelplare. Olot (Fagot, Chía). T1I. Suecinea elegans Múller Succinea elegans Risso, Hist. Europe mérid., IV, 1826, p. 59. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, I916, P. 54. — Bofill €. Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 46, Id., X, 1920, P. 51: IO) 020, p. 62: Id., 2STII, 19020, ip: 188: Succinea italica Chía, Catàl. mol. test. terr. fiuv. Gerona, 1886, p. 21. — Fagot, Hist. malac. Pyr. franç. esp., 1892, p. 35. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 8, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, P. 54. Succinea stvepholena Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 8. — Salvafió, An. Soc. Espu Hist. Nat., XVII, 1888, p. 95. — Fagot, Hist. malac. Pyr. Íranç. esp., 1892, P. 35. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 54. —S. Maluquer, Id., II, 1902, p. 52. Sant Martí de Provençals, Riera d'Horta (Chía). Besòsmindung (Maluquer). (Gros). 1 Exemplar. Montcada (S. Maluquer). 1192 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (360) Sardanyola (Bofill). 1 Exemplar. Torderamúindung bei Blanes (S. Novellas). 2 Exemplare. Girona (Chía). Olot (Fagot, Chía, Vayreda). (Aguilar-Amat). o Exemplare. La Pinya bei Olot (Salvafià). Castelló d'Empòries (Vayreda). Lladó (Vayreda). 112. Succinea pieifieri Rossmàssier Succinea pfeifferi Rossmàssler, Icon., I, Heft 1, 1835, p. 96, Taf. 2, Fig. 46. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 27. — Chía, Catél. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 20. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 95, Flora fauna Mataró, 1889, p. 83. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 8. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 49. — Bofill €: Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, 10920, p. 51, Id., XII, 1920, p. 62: Id., XIII, 1920, p. 189. Succinea pyrenaica Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 96. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 8, Fauna malac. prov. Gerona, I9I6, P. 54. Succinea putris (non Linné) Morer, Hist. Camprodón, 1870, p. 33. Succinea debilis (non Morelet) Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 96. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 7: Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 54. Succinea vivescens (non Morelet) Salvafià, Flora fauna Mataró, 1880, p. 83. — Fagot, Hist. malac. Pyr. franç. esp., 1892, p. 35. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 8, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, P. 54. Succinea valentina Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 96. Besòsmindung (Bofill). 1 Exemplar. Caldes de Montbuy (Bofill). Viele Exemplare. Mataró (Salvafià). Torroella de Montgrí (Rosals). Banyoles (Bofill). 1 Exemplar. Girona (Chía). (Bofill). 3 Exemplare. (Cazurro). 2 Exemplare. Camprodon (Morer, Salvafià, Chía, Rosals). Tortellà (Bofill). 6 Exemplare. Castellfullit (Salvafià, Rosals). Olot (Chía). Sant Privat bei Olot (Salvafià, Chía, Fagot). La Pinya bei Olot (Salvafià, Fagot, Vayreda). La Canya bei Olot (Salvafià, Chía). Ridaura (Salvafià, Rosals). (361) A. Boful, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1193 Darnius (Bofill). 4 Exemplare. Sagaró (Vayreda). Morer (23, p. 33) nennt S. pfeifjerí von Camprodon unter dem Namen Pulvis, eine Art, die so hoch im Geberge nicht nachgeviesen ist. 113. Lymnaea (Limnus) stagnalis Linné Helix stagnalis Linné, Syst. Nat., Ed. X, 1758, p. 774. Limnaea (Limnus) stagnalis Bofill € Haas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, XVIII, 1918, p. 169, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, 1920, P 51. Limnaea stagnalis Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 20. Castelló d'Empòries (Chía). (Bofill €. Haas). 1 Exemplar. Der genaue Fundort des genannten Exemplares, auí das sich auch Chías Zitat bezieht, ist Montiró bei Castelló d'Empòries. Dieses, noch ziemlich unausgevvachsene, StúcE ist das einzige, das die Anxvesenheit der Art in unseren Gebiete beveist. 114. Lymnaea (Radix) auricularia Linné (Taí. II, Fig. 2-6) Helix auvicularia Linné, Syst. Nat., Ed. X, 1757, P. 774 Lymnaea auvicularia Salvatià, An. Sots Esp. Hist. Nat,, XVII, 1888, D' 117 Ec 123: Limnaea auricularia Fagot, Hist. malac. Pyr. iranç. esp., 1892, p. 120. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 60. Limnaea martorelli Bourguignat, Moll. nouv. lit. ou peu connus, 11. DeE., 1870, p. 50, Taf. 4, Fig. 17-19. — Servain, Et. moll. Esp. Port., 1880, p. 137. — Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p. 63. — Fagot, Hist. malac. Pyr. Íranç. esp., 1892, p. 121. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 20. — Haas, Nachr. BI. deutsch. malal. Ges., XLVII, 1915, p. 7. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, I9IÓ, p. 60. — Haas, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 18 £ 29. Limnaea albescens Fagot, Hist. malac. Pyr. franç. esp., 1892, p. 120. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 60. Calella (Martorell). 3 Exemplare. Banyoles (Bourguignat, Servain, Fagot, Chía). (Martorell). Viele Exemplare. (Bofill). ro Exemplare. (Rosals). 12 Exemplare. (Cazurro). Viele Exemplare. (Haas). Viele Exemplare. Girona (Fagot, Chía). Olot (Salvafiàó, Fagot, Chía). 1194 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (362) VVir behandeln Lymnaea martorelli Bgt. als Synonym der auricula- via L., da sie, unsrer Meinung nach, lediglich deren Seeform darstellt. Aber diese Seeform aus dem See von Banyoles ist Eeine von eignem, nur auf ihren Fundort beschrànEtem Gepràge, sondern ohne VVeiteres mit L. mucronata Held aus den bayrischen Alpenseen oder, noch besser, mit L. tumida Held aus dem Bodensee vergleichbar. Unsre Fig. 2-6 auf Taf. 2 lassen den Ubergang von einer ziemlich normalen auricula- via bis zu einer von àusserster Anpassung an das Seeleben deutlich er- Eennen. 115. Lymnaea (Radix) limosa Linné (Taf. II, Fig. 7-8) Helix limosa Linné, Syst. Nat., Ed. X, 1758, P. 774. Lymnaea (Radix) limosa Bofill dc Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, IX, 1920, p. 46, Id., X, 1920, p. 52: Id., XII, 1920, p. 63, af. 2. (Fio./27-32: Id. OCI, 1020, P: I02- Lymnaea limosa Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 116. Limnaea limosa Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 40. — Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p. 62. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 27: Id., HI, 1902, p. 525 Id., XII, 1912, p. 56. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 60. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 49. Limnaea (Limophysa) limosa Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, p. 546. Limnaea canalis Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 403 Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 19. Limnaea limosa vat. vulgaris Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 20. Limnaea vulgaris Salvatià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 110. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 60. Limnaca (Neristoma) vulgaris Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, p. 546. Limnaea doliolum Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 20, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 60. Limnaea maluqueri Fagot in Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, TI IQO2/ UD: IO: Limnaea glacialis Dupuy, Catal. extramar. gall. test., 1849, N.o 199: Hist. moll. France, 1851, p. 479, Taf. 23, Fig. I. Besòsmindung (Bofill). Viele Exemplare. Montcada (Maluquer). Sardanyola (Martorell). 4 Exemplare. Caldes de Montbuy (Bofill). 2 Exemplare. (363) 4. Boful, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1195 Sant Feliu de Codines (Maluquer). Sant Miquel del Fay (Bofill). 8 Exemplare. (Haas). Viele Exemplare. Centelles (Font Quer). Viele Exemplare. Badalona (Bofill). 8 Exemplare. Arenys de Mar (Bofill). 8 Exemplare. Blanes, Torderamúndung (S. Novellas). 8 Exemplare. Gualba (Maluquer). 4 Exemplare. (Rosals). Viele Exemplare. (Agui- lar-Amat). 2 Exemplare. Sant Pere de Vilamajor (Aguilar-Amat). 4 Exemplare. Romanyà de la Selva (Font Quer). Viele Exemplare. Caldes de Malavella (Rosals). Viele Exemplare. Riudellots (Font Quer). 13 Exemplare. Girona (Chía). (Martorell). 8 Exemplare. (Bofill). Viele Exemplare. (Cazurro). Viele Exemplare. Tal von Ribes (Maluquer). (Bofill). 6 Exemplare. Estartit (Rosals). La Escala (Bofill). 1 Exemplar. Empòries (Bofill). 5 Exemplare. (Aguilar-Amat). 2 Exemplare. Castellfullit (Salvafià, Chía). Olot (Chía). (Martorell). 4 Exemplare. Sant Privat bei Olot (Salvafià). Basella (Rosals). 1 Exemplar. La Junquera (Bofill). Viele Exemplare. Lladó (Vayreda). (Bofill 4. Haas). Viele Exemplare. VVir bilden (Taf. 2, Fig. 7-8) einen Rotyp vom Lymnaca malu- quevi Fag. ab, damit man sich von der Unhaltbarheit dieser Ait úber- zeugen Eann. 116. Lymnaea (Radix) peregra Miller Buccinum peregrum Múller, Verm. terr. fluv. bist., Ll, 1774, P. 130. Lymnaea (Radix) peregva Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona IOS 1020, P. 47: Ed., X, 1920, P. 53:/1d., XII. 1020, P. 64. Lymnaea peregra Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 116. Limnaea peregra Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p. 63. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 20: Fauna malac. prov. Gerona, 1910, p. 60. Caldetes (Martorell). 4 Exemplare. Castellfullit (Salvanà, Chía). Olot (Chía). Chía betrachtet (rI0, p. 60) die Angabe dieser Art von Castellíullit als zvveifeiheit. 1196 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (364) 117. Lymnaea (Stagnicola) palustris Múller Buccinum palustre Múller, Verm. terr. fluv.. hist., II, 1774, p. 131. Lymnaea (Limnus) palustris Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, p. 194, Taí. 3, Fig. 24-25. Limnaea palustris Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 13, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 20. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, P. 55: Id., II, 1902, p. 52. — Haas, Nachr. Bl. deutsch. mal. Ges., XLVII, 1915, p. 7. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 60. — Haas, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 18 £ 29. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IL 1916, P. 49. Limnaea (Limnophysa) palustris var. corviformis Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 5406. Limnaea palustris var. corvus Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 20. Limnaea (Limnophysa) lacustris (non Múller) Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 546. Limnaea catalonica Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p. 62. Besòsmindung (Chía, Maluquer). (Bofill). 4 Exemplare. Montcada (S. Maluquer). Badalona (Bofill). 2 Exemplare. Gualba (Aguilar-Amat), 2 Exemplare. Banyoles (Chía). (Bofill). Viele Exemplare. (Rosals). 10 Exemplare. (Haas). Viele Exemplare. Estartit (Rosals). Viele Exemplare. Empòries (Bofill). 2 Exemplare. Armentera (Vayreda). Olot (Vayreda). Castelló d'Empòries (Vayreda). Figueres (Cazurro). 5 Exemplare. La Junquera (Bofill). Viele Exemplare. Die von Bofill (114, P. 546) aus La Junquera zitierte Lymmnaea la- custris Múll. ist durch einen Schreibfehler zu erElàren, es handelt sich in VVirElichteit um die hier besprochene Art. 118. Lymnaea (Galba) truncatula Miller Buccinum tvuncatulum Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 130. Lemnaea (Galba) tvuncatula Bofill, Haas €c Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1918, p. 50. Lymnaea (Galba) tvuncatula Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- —— ——e a a ——————— a a a a UT a (365) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1197 celona, IX, 1920, p. 47, Id., X, 1920, p. 53: Id., XII, 1920, p. 64: Id XII 1020, P. 195. Lymnaea tvuncatula Salvatià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, P. 116. Limnaea tvuncatula Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 289. — Chía, Catàl. mol. test. terr. fluy. Gerona, 1886, p. 40. — Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p. 63. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 27, Id., II, 1902, p. 55. — Ferrer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 81. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII, 1912, p. 56. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 60. Limnaea truncatula var. lavedanica Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 20. Lymnaea lavedanica (non Bourguignat) Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 117. Limnaea minuta Gomis, Butll. Ass. Exc. Cat., I, 1878-79, p. 171. — Morer, Hist. Camprodón, 1879, P. 33. Besòsmúindung (Maluquer). (Bofill). 9 Exemplare. Sant Feliu de Codines (Maluquer). Sant Miquel del Fay (Haas). 2 Exemplare. La Garriga (Bofill). 2 Exemplare. Berg Tagamanent (Bofill). 2 Exemplare. Calella (Martorell). 13 Exemplare. Sant Hilari Sacalm (Bofill). Viele Exemplare. Gualba (Aguilar-Amat). 2 Exemplare. Santa Fe im Montseny, Font del Briansó (Museu de Catalunya). 6 Exemplare. (Sant Miguel de la Càmara). 4 Exemplare. Sant Pere de Vilamajor (Aguilar-Amat). Viele Exemplare. Dorf Montseny im Montseny (Bofill). 3 Exemplare. Girona (Chía). (Cazurro). 3 Exemplare. Montesquiu (Gomis). Ripoll (Ferrer, Chía). Gombreny (Bofill). 3 Exemplare. Tal von Ribes (Maluquer). (Bofill dc Aguilar-Amat). Viele Exem- plare. Ribes (Bofill). Camprodon (Morer, Chía). (Bofill). 2 Exemplare. Quelle an der Collada Verda, 1,580 m. H. (Haas), 1 Exemplar. Castellfullit (Salvafià, Chía). Sant Joan les Fonts bei Olot (Salvafià). Olot (Chía). La Pinya bei Olot (Salvafià). 8 Exemplare aus seiner Hand in der Sammlung Aguilar-Amat. Sant Privat bei Olot (Salvafià). Salvafià (48, p. 117) nennt Lymnaea lavedanica Bgt. von, verschiede- 1198 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (366) nen Fundorten in der Gegend von Olot. Nach Germain (Moll. France, II, 1913, p. 243) ist lavedanica Synonym von Lymnaea (Leptolimnaeca) glabra Múll., einer Art, die bisher in Ratalonien noch nie beobachtet vvorden ist. Es vvar deshalb von vornherein anzunehmen, dass das betreff- ende Zitat Salvafiàs irrig ist, und vvir Eonnten dies dadurch bevveisen, dass Stúcre aus Salvafiàs Hand, mit seinem eigenhàndigen VermerE 4L. lavedanicas aus La Pinya bei Olot, die in Aguilar-Amats Sammlung varen, der ifvuncatula angehòren. Auch Chía scheint dieser Ansicht govvesen zu sein, denn er zitiert (58, p. 20) Javedanica als Varietàt der Lymnaea (Galba) truncatula Múll. 119. Bullinus contortus Michaud (Taí. II, Fig. 9) Physa contorta Michaud, Bull. Soc. Linn. Bordeaux, III, 1829, p. 268, Fig. 15-16. — Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p. 63. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 20, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 61. Bullinus contortus Bofill dc Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, p. 197. Besòsmindung (Martorell). 3 Exemplare. (Aguilar-Amat). r Exem- plare. Mataró (Bofill). 2 Exemplare. Hostalrich (Chía). Pubol (Chía). Die Gegenvart dieser Art im Gebiete der Provinz Girona verbindet den bisher vereinzelt dastehenden Fundort Can Tunis bei Barcelona (siehe unsre Studie úber die MollusEen des Llobregatgebietes) mit ihrem Elassischen Fundort, den franzòsischen Ostpyrenàen. Aus dem vvasser- reichen Empordà vvurde sie bisher noch nicht gemeldet, dort vvird sie sicher noch dort gefunden vverden. Auí Taf. 2, Fig. 9 bilden vvir ein Exemplar von der Besòsmind- ung vegen seiner ungevòhnlichen Gròsse ab. 120. Physa (Physa) acuta Draparnaud Physa acuta Draparnaud, Hist. moll. France, 1805, p. 55, Taí. 3, Fig. I0-II. — Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 30: Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 20. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, p. 8: Id., II, 1902, p. 27. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 60. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., Il, 1916, p. 490. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, HI, (367) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1199 1917, P. 540, Id., p. 588. — Bofill €. Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII, 1920, p. 65: Id., XIII, 1920, p. 197, Taí. 3, Fig. 26-27. Physa acuta forma mastorelli Chia, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 20. Physa martorelli Servain, Et. moll. Esp. Port., 1880, p. 139. Physa acuta forma subopaca Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 20. Physa acuta forma mamoi Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 20. Physa mamoi Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 13. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 55. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 547. Physa saint-simonis Chia, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, P. 13. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 55. Physa taslei Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., Il, 1902, p. 27. Besòsmindung (Chía, Maluquer). (Bofill). Viele Stúcte. Sant Feliu de Codines (Maluquer). Badalona (Bofill). 2 Exemplare. Llavaneres (San Miguel de la Càmara). 1 Exemplar. Blanes, Torderamúindung (S. Novellas). 4 Exemplare. Gualba (Maluquer). (Aguilar-Amat). 10 Exemplare. Lloret de Mar (Bofill). 4 Exemplare. Romanyà de la Selva (Font Quer). 4 Exemplare. Banyoles (Bofill). 2 Exemplare. Girona (Chía). (Cazurro). ro Exemplare. (Aguilar-Amat). 3 Exemplare. Tona (Bofill). 1 Exemplare. Estartit (Rosals). La Escala (Bofill). 1 Exemplar. Empòries (Bofill). 7 Exemplare. Basella (Rozsals). 7 Exemplare. Darnius (Bofill). 4 Exemplare. La Junquera (Bofill). Viele Exemplare. Lladó (Vayreda). (Bofill é Haas). 12 Exemplare. Sagaró (Vayreda). 121. Physa (Aplecta) hypnorum Linné Bulla hypnovum Linné, Syst. Nat., Ed. X, 1758, P. 727. Aplexa hypnovum Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, p. 199. Physa hypnorum Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 116. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 20, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 61. La Pinya bei Olot (Salvafià, Chía). VVir mússen diese Art, von der vvir aus dem uns hier beschàftigenden I 200 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (368) Gebiete Fein StúcE geschen haben, nur auf die oben ervvàhnten Literatur- stellen hin anfihren. Es ist offensichtlich, dass die beiden Angaben Chías, von denen die zvveite úbrigens mur unter Vorbehalt gegeben vvird, auf die ursprúngliche von Salvafià (48, p. 116) zurúcEgehen. Obvohl vvir selbst allen Grund haben, den Salvafiàschen Zitaten ein sicher nicht unbegrúndetes Misstrauen entgegenzubringen, so ist doch in diesem Falle die Mòglichteit vorhanden, dass er in Bezug auf Physa (Aplecta) hybnorum Recht hatte, da die Anxvesenheit dieser Art in Ra- talonien durch ein von Aguilar-Amat im Teiche Remolà bei Barcelona gesammeltes, von uns in unsrer Llobregatstudie zu Eennen gegebenes Stúci bevviesen ist. 122. Planorbis (Tropidiscus) carinatus Miúller Planorbis carinatus Múller, Verm. terr. fluv. hist., Il, 1774, P. 157. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 13. — Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p. 63. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 21. — Haas, Nachr. Bl. deutsch. malalz. Ges., XLVII, 1915, p. 7. —Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1910, p. 61. — Haas, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 18 £ 29. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 49. Planorbis (Anisus) carinatus Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, IL, 1917, P. 547. Planorbis carinatus forma dubius Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Ge- rona, 1893, P. 2I. Camp de la Bota (Bofill). 3 Exemplare. Besòsmindung (Chía). Caldetes (Martorell). Banyoles (Chía). (Martorell). 8 Exemplare. (Bofill). Viele Exem- plare. (Rosals). Viele Exemplare. (Haas). Viele Exemplare. Empòries (Bofill). Viele Exemplare. (Aguilar-Amat). 3 Exemplare. Armentera (Vayreda). Vilamacolum (Rosals). Salvafià (48, p. 115) nennt Plan. dubius Hartm., also Plan. carinatus Múll., von La Pinya bei Olot, aber authentische StúcEe von ihm in der Sammlung Aguilar-Amat, gehòren zu Plan. umbilicatus Múll. Die Chia- sche Angabe eOlots, die auí die von Salvafià von La Pinya zurúcizu- fuhbren ist, fàllt hiermit auch fort. 123. Planorbis (Tropidiscus) umbilicatus Miúller Planosbis umbilicatus Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 160. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 21, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, P. 607. (369) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat I20I Planorbis (Tropidiscus) umbilicatus Bofill 6 Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, p. 200, Taf. 3, Fig. 28. Planorbis complanatus Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p: 63. — Salvaiià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 116. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 21, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 61. Planorbis dubius (non Hartmann) Salvafió, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 116. I Planorbis marmoratus Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Barcelona, 1887, P. 13. — Fagot, Hist. malac. Pyr. franç. esp., 1892, p. 127. Plamorbis carinatus forma subcarinatus Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 21. Planorbis (Anisus) subangulatus Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barce- lona, II, 1917, p. 547. Besòsmindung (Chía, Fagot). Girona (Chía). Empòries (Bofill). 2 Exemplare. (Aguilar-Amat). 2 Exemplare. Olot (Chía, Vayreda). La Pinya bei Olot (Salvaúà). 7 Exemplare. (Bofill). 8 Exemplare. (Chía). Castelló d'Empòries (Vayreda). Llansà (Rosals). 3 Exemplare. VVie vvir schon bei Besprechung des vorhergehenden Plan. cavinatus sagten, ist das Zitat von Plan. dubius Hartm. von La Pinya bei Olot durch Salvafià (48, p. 115) durch eine Vervvechslung mit Plan. umbili- catus entstanden. Chía (58, p. 21) nennt diese Art irrtúmlicher VVeise diese Art von 4Pinyanas statt von 4dLa Pinya. 124. P Planorbis (Paraspira) spirorbis Linné 2 Helix spirovbis Linné, Syst. Nat., Ed. X, 1758, p. 770. Planorbis (Paraspira) spivorbis Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, p. 202. Planovbis (Spivorbis) spirorbis Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 547. La Escala (Bofill). VVir Eonnten das Belegmaterial Bofills nicht sehen, sodass nicht mit Bestimmtheit zu sagen ist, ob es sich virÈlich um diese Art oder den àhnlichen P/an. (Paraspira) rotundatus Poir. handelt. 24 ds 1202 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (370) a a a ra ay 125. Planorbis (Paraspira) rotundatus Poiret Planorbis votundatus Poiret, Coqg. terr. fluv. Aisne, 1801, p. 93. Planorbis (Pavaspiva) votundatus Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, p. 20r. Banyoles (Rosals). 4 Exemplare. La Pinya bei Olot (Bofill). 1 Exemplar. Diese Art vvar bisher in der Literatur úber die hier behandelte Re- gion noch nicht ervvàhnt vvorden. 126. Planorbis (Gyraulus) glaber Jefireys Planorbis glaber Jefireys, Trans. Linn. Soc., XVI, 1830, p. 285. Planorbis (Gyvaulus) glaber Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, (ES I020, DP: 53:11d.. XXI, 1020, P. 207. Planorbis laevis Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 13, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 61. Camp de la Bota bei Barcelona (Rosals). 6 Exemplare. Besòsmindung (Bofill). Viele Exemplare. (Chía). Sant Miquel del Fay (Bofill). Viele Exemplare. (Haas). Viele Exem- plare. Berg Taga bei Ribes (Bofill). 4 Exemplare. Ciurana (Chía). Lladó (Vayreda). 127. Planorbis (Gyraulus) albus Múller Planovbis albus Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 1604. — Chía, Catàl. mol. test. terr. fliuv. Gerona, 1886, p. 39: Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 21: Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 61. Planovbis (Gyraulus) albus Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, XII, 1920, p. 05, Id., XIII, 1920, p. 203. Girona (Chía). (Cazurro). 2 Exemplare. 128. Planorbis (Armiger) cristatus Linné Nautilus cvistatus Linné, Syst. Nat., Ed. X, 1758, P. 799. Planorbis (Avmigev) cristalus Bofill €c Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, XIII, 1920, p. 203. (371) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1203 Planorbis cvistatus Chía, Fauna malac. prov. Gerona, EOTON P: OT: Planorbis nautileus Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, P: 39: — Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p. 64. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 21. Planorbis nautileus var. imbricatus Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 21. Besòsmindung (Martorell). Viele Exemplare. (Bofill). Viele Exem- plare. Girona (Chía). Ciurana (Chía). Chía zitiert von Ciurana die Varietàt imbricatus Múll., die vvir fúr eine Altersform des cvistatus halten. 129. Planorbis (Hippeutis) fontanus Lightfoot Helix fontana Lightioot, Philos. Transact., LXXVI, 1786, p. 165, Taf. 2, Fig. 1. Planorbis fontanus Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 38. Girona (Chía). (Aguilar-Amat). 3 Exemplare. 130. Segmentina nitida Múller Planorbis nitidus Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, P. 163. Segmentina nitida Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, 1920, P. 54: Id., XIII, 1920, p. 203. Girona (Vayreda). Lladó (Bofill é Haas). 1 Exemplar. 131. Ancylus (Aneylus) simplex Buchoz Lepas simplex Buchoz in Aldrovandi, Lothr., 1771, p. 236. Ancylus (Ancylus) simplex Bofill, Haas dc Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 50. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, p. 204. Ancylus simplex Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 13. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 117. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 19. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 55. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, p. 547. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. 1204 Junta de Ciències Natuvals de Bavcelona (372) — a ——————— É—É——————————— ————————— a ————————————— a mama. De Barcelona, IX, 1920, p. 47, Id., X, 1920, p. 54, Id., XII, 1920, p. 65. Ancylus fluviatilis Morer, Hist. Camprodón, 1879, p. 33. — Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, p. 40, Fauna malac. prov. Gerona, 1910, p. 60. Ancylus fluviatilis var. capuloides Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p. 064. Ancylus capuloides Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, Il, 1917, P. 547. Ancylus jani Servain, Etude moll. Esp. Port., 1882, p. 135. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 117. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 19. Ancylus fluviatilis var. costatus Bofill, Catàl. col. conch. Maitorell, 1888, p. 04. Ancylus costulatus Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., Ll, 1902, p. 27. Ancylus gibbosus Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 117. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. I9. Aneylus fluviatilis var. viparius Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p. 04. Besòsmindung (Chía). (Bofill). Viele Exemplare. Santa Coloma de Gramanet (Bofill). 4 Exemplare. Montcada (S. Maluquer). Caldes de Montbuy (Bofill). Viele Exemplare. Sant Feliu de Codines (Maluquer). Sant Miquel del Fay (Haas). 1 Exemplar. La Garriga del Vallès (Bofill). Viele Exemplare. Llavaneres (Bofill). 12 Exemplare. Calella (Martorell). Viele Exemplare. Pineda (Bofill). Viele Exemplare. Sant Hilari Sacalm (Bofill). Viele Exemplare. Gualba (Bofill). 7 Exemplare. Santa Fe del Montseny (Bofill). Viele Exemplare, (Haas). 5 Exem- plare. Girona (Chía). (Cazurro). Viele Exemplare. Cassà de la Selva (Font Quer). 6 Exemplare. Riera d'Ossor (Bofill). 7 Exemplare. Ripoll (Chía). Tal von Ribes (Bofill). Viele Exemplare. Camprodon (Morer, Servain). (Martorell). 9 Exemplare. (Bofill). 2 Exemplare. Quelle auf der Collada Verda, 1,580 m. H. (Haas). Viele Exemplare. Olot (Chía, Vayreda). (Rosals). 7 Exemplare. La Canya bei Olot (Salvafià, Chía). Ridaura bei Olot (Salvatià, Chía). Sant Martí Saserres (Vayreda). (373) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat 1205 132. Caryehium minimum Miúller Caryohium minimum Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 225. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 155. — Morer, Hist. Cam- prodón, 1879, p. 33. — Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 38, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 13. — Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p. 62. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 115. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 19, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 59. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, P. 47: Id., XIII, 1920, P. 206. Besòsmúindung (Chía). (Martorell). Viele Exemplare. (Bofill). 4 Exem- plare. (Aguilar-Amat). 3 Exemplare. La Garriga (Bofill). Viele Exemplare. Dorf Montseny im Montseny (Bofill). 4 Exemplare. Girona (Chía). (Aguilar-Amat). 6 Exemplare. Camprodon (Morer). Olot (Salvafià, Chía). (Rosals). Viele Exemplare, La Pinya bei Olot (Salvafià). Lladó (Bofill € Haas). 2 Exemplare. 133. Alexia firmini Payreaudeau Auvicula firmini Payreaudeau, Catal. moll. Corse, 1826, p. 105, Taí. 5, Fig. 9-10. Estartit (Rosals). 1 Exemplar. Unsres VVissens mvurde diese Art bisher noch nie von der Eataloni- schen Rúste genannt. 134. Alexia myosotis Draparnaud Auvicula myosotis Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 53: Hist. moll. Frnnce, 1805, p. 56, Taf. 3, Fig. 16-17. Alexia mvyosotis Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 50. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 546. — Bofill de Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, p. 206. Torroella de Montgrí, Termúndung (Rosals). Empòries (Bofill). Llansà (Rosals). 1206 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (374) 135. Alexia micheli Mitre dAuricularia micheli Mitre, Rev. mag. zo0l., 1842, p. 66. Alexia micheli Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, p. 546. Alexia quadridentata Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 540. Empòries (Bofill). Auch diese Art vvar, somveit uns beEannt ist, noch nie von der Eata- lonischen Rúste zitiert vvorden. Die Bezeichnung quadridentata Aguil., mit der Bofill 4/7. micheli von Empòries nennt, ist ein synonymer Manustriptname. 136. Ericia elegans Múller Nerita elegans Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 177. Evicia elegans Bofill €. Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, P. 48, Id., X, 1920, p. 54: Id., XII, 1920, p. 66: Id., XIII, 1020, (D:1206. (45 Cyolostoma elegans Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 41. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 118 £ 123: Flora fauna Mataró, 1887, p. 87. — Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. Ep., II, 1898, p. 337. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII, 1912, p. 55. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XII, 1912, p. 1or. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, P. 59. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 48. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 547: Id., p. 585-588. — Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII, 1918, p. 88. — Bofill, Haas é Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, P. 51. Cyclostomus elegans Gomis, Butll. Ass. Exc. Cat., I, 1878-79, p. I7I. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 155. —Morer, Hist. Cam- prodón, 1879, p. 33. — Barrera, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 291. Horta (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Besòsmindung (Bofill). Sabadell (Bofill). 4 Exemplare. Castellar del Vallès (Bofill). 4 Exemplare. Caldes de Montbuy (Bofill). 7 Exemplare. Turó Solanes bei Sant Feliu de Codines (Bofill). 10 Exemplare. Sant Miquel del Fay (Bofill). 6 Exemplare. (Haas). 8 Exemplare, La Garriga (Bofill). Viele Exemplare. i Ametlla del Vallès (Bofill). Viele Exemplare. Bertí del Vallès (Bofill). 1 Exemplar. (375) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat 1207 Ayguafreda (Museu de Catalunya). 7 Exemplare. Centelles (Bofill). 6 Exemplare. Collsuspina (Sagarra). 2 Exemplare. Masnou (Barrera). (Museu de Catalunya). 3 Exemplare. Vilassar de Mar (Aguilar-Amat). 3 Exemplare. Mataró (Salvaiià). Santa Cristina de Lloret (Bofill). 1 Exemplar. Banyoles (Bofill). 2 Exemplare. Girona (Chía, Rosals). (Bofill). 6 Exemplare. (Cazurro). 11 Exemplare. Montesquiu (Gomis). (Aguilar-Amat). 4 Exemplare. Gombreny (Haas). 6 Exemplare. Tal von Ribes (Maluquer). (Bofill €: Aguilar-Amat). Viele Exemplare. Ribes (Rosals). Camprodon (Morer, Chía). (Haas). 1 Exemplar. La Escala (Bofill). Empòries (Bofill). Viele Exemplare. Besalú (Bofill). Viele Exemplare. Castellfullit (Bofill). 1 Exemplar. Sant Juan les Fonts bei Olot (Bofill). 2 Exemplare. Olot (Salvafià, Chía, Rosals, Vayreda). (Bofill). 1 Exemplar. Santa Margarita d'Olot (Bofill). 1 Exemplar. Serra de Pujau bei Olot (Salvatià). Lladó (Bofill € Haas). Viele Exemplare. Ericia sulcata Draparnaud (Taí. II, Fig. 16) Cyelostoma sulcatum Draparnaud, Hist. moll. France, 1805, P. 33, Faf. 13, Eig van Palau Sacosta. bei Girona (Chía in Sammlung Bofill). 2 subfossile Stúcte. Die Auffindung dieser Art in subfossilem Zustande, in einem dilu- vialen, feinen Ralls in der Gegend von Girona, bemveist, dass ihr Ver- breitungsgebiet in der Vorzeit gròsser vvar als ihr jetziges, auí die Pro- vence beschrànEtes. i Die beigegebene Figur eines der envàhnten Stúcle vvird alle Zvveifel an der Richtiglreit der Angabe beseitigen. 137. Pomatias obscurus esseranus Fagot (a RA ES) Pomatias esseranus Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, P. 197. Pomatias obscurus esseranus Bofill, Haas 8: Aguilar-Amat, Treb. Inst, 1208 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (376) Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 51, Taí. 4, Fig. 14-15. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 40, Taf. 3, Fig. 17, 18: Id., IX. 1020, P. 5601 Mat. 3. Fig. 22:27: Id CRT r020, ip 07 Mata: Fig. 1-8, Id., XIII, 1920, p. 212, Taf. 4, Fig. 3-8. Pomatias obscurus var. Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p. 68. Pomatias crassilabvis Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 289 é: 290. Pomattas crassilabrum Morer, Hist. Camprodón, 1879, p. 33. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 118. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 21. Pomatias bolosianus Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 119. — Fagot, Hist. malac. Pyr. franç. Esp., 1892, P. 133. Pomatias bolosianum Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 21, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 60. Pomatias montsevraticum Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI, 1910, P. 567. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 60. Pomatias bofilli Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 125. Pomatias noguevae Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 198 (No- men nudum): Hist. malac. Pyr. franç. esp., 1892, p. 132. Pomatias vipacurcicus Bofill, Act. Mem. I. Congr. Nat. Esp. Zaragoza, 1909, p. 204. Pomatias alopioides Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V, 1905, p. 140 E 143. Pomatias organiacus Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V, 1905, p. 140 E 143. Girona (Cazurro). 12 Exemplare. Hóòhle Rocafesa bei Girona (Faura). Besora (Bofill). 3 Exemplare. Gombreny (Haas). Viele Exemplare. Montgrony (Maluquer). Viele Exemplare. Tal von Ribes (Maluquer). (Bofill € Aguilar-Amat). Viele Exemplare. Ribes (Bofill, Chía). Camprodon (Morer, Bofill, Salvafià, Chía). Serra de Navà bei Camprodon, 1,150 m. H. (Haas). Viele Exemplare. Olot (Martorell). 2 Exemplare. (Bofill). Viele Exemplare. (Chía). (Aguilar-Amat). 12 Exemplare. Pla Traver bei Olot (Salvafià). (Rosals). 10 Exemplare. Santa Magdalena de Puigsacau (Fagot, Salvafià, Vayreda). (Bofill). Viele Exemplare. Costabona (Salvafià, Fagot). Salt del Sallent bei Olot (Salvafià). Serra del Corp (Salvafió). Finestres (Salvafià). Collsacabra bei Olot (Bofill). Viele Exemplare. Figueres (Martorell). 1 Exemplar. (377) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1209 Basegoda (Vayreda). Viele Exemplare. Pomattas bolostanus Salv., den vvir auí Taf. 2, Fig. 14-15 nach einem Rotyp von Santa Magdalena de Puigsacau abbilden, ist absolut mit obscuvus essevanus synonym. VVas die andren Bezeichnungen anbelangt, mit denen diese Lolalform aus unsrem Gebiete genannt vvurde, so fin- det man alle dies bezúglichen Einzelheiten in unsrer Llobregatstudie. 138. Pomatias obscurus martorelli Bourguignat (Taí. II, Fig. 10-13) Pomatias martovelli Bourguignat in Servain, Etude moll. Esp. Port,, 1880, P. 144. Pomatias obscuvus martovelli Bofill dc Haas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, XVIII, 1918, p. 170, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, pi coo: viat. 3. Fig. 20:38: Tal. 4, Fig. I, 2. Pomatias hispanicus Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 144. Pomatias montservaticus Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 51, Hist. malac. Pyr. franç. esp., 1892, p. 129 (Nomen nudum). Pomatias labvosus VVesterlund, Fauna pal. Reg. Binnenconch., V, 1885, P. 117. Pomatias sancti-laurentii Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, p. 548 (Nomen nudum). Pomatias sp. Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. Ep., II, 1898. P. 336 é 337. Castellar del Vallès (Bofill). Viele Exemplare. Caldes de Montbuy (Bofill). Viele Exemplare. Turó Solanes bei Sant Feliu de Codines (Bofill). Viele Exemplare, Bofill hat diese Form von Caldes de Montbuy als Pom. sancti-lau- ventii ervvàhnt (114, p. 548): diese Bezeichnung ist Nomen nudum ge- blieben und vvar ausserdem unnòtig, da der Pomatias von den genannten sàmtlich im Gebiete des Bergstoctes Sant Llorenç del Munt liegenden Fundorten mit Pom. obscurus martorelli von der Llobregatseite des ermvàbnten Gebirges und vom Montserrat identisch ist, zur Beseitigung aller Zaveifel bilden vir 2 Exemplare von sancii-lauventii vom Turó Solanes bei Sant Feliu de Codines ab (Taí. 2, Fig. ío-13). 1390. Acme polita Píeiffer Acicula polita L. Pleiffer in VViegmanns Arch. f. Naturg., 1841, p. 226. Santa Magdalena bei Olot (Rosals). 2 Exemplare. Diese Art, vie auch úberhaupt die Gattung Acme, vvar noch nie aus Ratalonien zitiert vvorden. I2IO Junta de Ciències Naturals de Barcelona (378) 140. Bythinia tentaculata Linné Helix tentaculata Linné, Syst. Nat., Ed. X, 1758, P. 774. Bythinia tentaculata Chía, Catàl. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 41. — Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1884, p. 30. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 61. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 49 £ 50. — Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II, 1917, p. 530. — Bofill €. Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, p. 215. Byihinia tentaculata prov. producta Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barce- lona, II, 1917, p. 530. Malgrat (Martorell). 5 Exemplare. Estartit (Rosals). Banyoles (Martorell). Viele Exemplare. (Bofill). Viele Exemplare. (Rosals). Viele Exemplare. (Haas). Viele Exemplare. Girona (Chía). (Bofill). Viele Exemplare. (Cazurro). Viele Exemplare. La Escala (Bofill). 4 Exemplare. (Rosals). Viele Exemplare. Empòries (Bofill). 8 Exemplare. Armentera (Vayreda). Olot (Vayreda). Ciurana (Rosals). Cadaqués (Rosals). Viele Exemplare. Llansà (Rosals). 141. Amnicola similis Draparnaud (Taí. II, Fig. 17-26) Cvyelostoma simile Draparnaud, Hist. moll. France, 1805, p. 34, Taí. I, Fig. 15. Ammnicola similis Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 147. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 14. — Fagot, Hist. malac. Pyr. franç. esp., 1892, p. 138. — Chía, Fauna malac. prov. Gero- na, 1916, p. 6r. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 536. — Bofill €. Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, p. 215, Taf. 4, Fig. 21-28 E 31-35. Amnicola spivata Paladilhe, Rev. mag. zool., 2. Ser., XXI, 1869, p. 231, Taf. 19, Fig. Io-11. — Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 148. — Fagot, Hist. malac. Pyr. franç. esp., 1892, p. 139. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 21. — Haas, Nachr. BI. deutsch. malal. Ges., XLVII, 1915, p. 7. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 61. — Haas, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 18 £X 29. (379) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguiar-Amat I2IL Amnicola similis spirata Bofill €c Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, X, 1920, p. 58, Taí. 3, Fig. 28-30. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII, 1920, p. 609, Taf. 3, Fig. 9-1o. Cyclostoma analinum Draparnaud, Hist. Moll. France, 1805, p. 37, Taí. 1, Fig. 24-25. Amnicola anatina globulus Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, IX, 1920, p. 50, Taf. 3, Fig. Io, 20. Amnicola emiliana Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 119. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 21. — S. Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 52. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 61. Amnicola roigiana Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 55. Amnicola monjoi Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. I4. Amnicola compacta Fagot, Hist. Mal. Pyr. franç. esp., 1892, p. 130. Amnicola maceana Servain, Etude Moll. Esp. Port., 1880, p. 148. Amnicola vallensana Almera é: Bofill, Bol. mapa geol. Espaiia, 2, Ser., IV,/1808, p. 83, Tal. 5. Fie. 23. Camp de la Bota bei Barcelona (Chía). (Bofill). Viele Exemplare. (Rosals). Viele Exemplare. Besòsmindung (Chía, Maluquer). (Bofill). Viele Exemplare. Montcada (S. Maluquer). Sardanyola (Martorell). Viele Exemplare. Sant Miquel del Fay (Haas). Viele Exemplare. Banyoles (Paladilhe, Servain, Fagot, Chía). (Martorell). Viele Exem.- plare. (Bofill). Viele Exemplare. (Haas). 3 Exemplare. Girona (Chía, Fagot). Empòries (Bofill). Viele Exemplare. VVir behandelten die Synonymie von Amnicola similis Drap. ein- gehend in unsrer Llobregatstudie, sodass vvir hier nicht nochmals die Grúnde zu vviederholen brauchen, mvarum vir 4. emiliana Pal., roigiana Salv., monjoi Bgt., compacta Pal. und spirata Pal. hier nicht als eigne Arten behandeln. VVas die letzte der eben genannten Formen, spiyata, anbelangt, deren Typus aus dem See von Banyoles stammt, so stellt auch sie fúr uns nur eine der vielen VVandelformen der Amnicola similis dar, vvir bilden auí Taf. 2, Fig. 17-26 einige der Paladilheschen Beshr- eibung gut entsprechende Stúcle aus Banyoles ab. Die Stúcte von A. similis Drap. von Sant Miquel del Fay zeichnen sich durch ausserste Rleinheit und glashelle, feste Schale aus. Salvafià nennt (48, p. 119) 4. emiliana Pal. von den rein pyrenài- schen Fundorten Sant Privat bei Olot und Camprodon, und Chía (58, p. 21 € 110, p. 61) viederholt diese Angaben. Sicher lebt so hoch im Gebirge eine Amnicola, es ist anzunehmen, dass Salvafià eine Ver- vechslung mit der gleich zu besprechenden Bvyíhinella brevis reyntesit Dup. unterlaufen ist, auf die vvir sein Zitat beziehen. 1212 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (380) 142. Bythinella brevis reyniesii Dupuy Hydrobia reyniesii Dupuy, Hist. Moll. France, 1851, p. 567, Taf. 28, Fig. 6. Bythinella brevis reyniesii Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, IX, 1920, P. 50, Id., X, 1920, p. 59, Taf. 3, Fig. 31-33, Id. XII, 1920, p. 70. Bythinella bvevis veyniesi Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 50. Bythinella reyniesi Bofill, Butll. Ass. Exc. Cat., I, 1888, p. 51. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 21. Bythinella reynesi Salvatià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 119. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 61. Bythinella brevis (non Draparnaud) Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat. XVII, 1888, p. 120. — Fagot, Hist. Mal. Pyr. franç. esp., 1892, p. 140. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 21, Fauna malac. prov. Gerona, 1910, p. 61. Bythinella opaca (non Ziegler) Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, P. 61. Bythinia opaca (non Ziegler) Bofill, Cat. col. conch. Martorell, 1888, p. 30. Bythinella sb. Bofill, Butll. Ass. Exc. Cat., X, 1888, p. 79. Bythinia sp. Bofill, Cat. col. conch. Martorell, 1888, p. 31. Bvythinella andovrensis (non Paladilhe) Bofill, Butll. Ass. Exc. Cat., X, 1888, p. 78. — Fagot, Hist. Mal. Pyr. franç. esp., 1892, p. 142. Paludinella andovrensis (non Paladilhe) Paladilhe, Ann. Sci. Nat., 6 Ser., DE 1875 MD T3: Bythinella andorrica (non Paladilhe) Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 21, Fauna malac. prov. Gerona, I916, p. 61. Byithinella avtiasensis Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 81. Tal von Ribes (Chía, Fagot). (Bofill € Aguilar-Amat). Viele Exem- plare. Ribes (Paladilhe, Fagot). (Bofill). Viele Exemplare. Berg Taga bei Ribes (Rosals). Viele Exemplare. Núria (Chía). (Bofill). Viele Exemplare. (Rosals). Viele Exemplare. Quelle Can Tous, Súdseite des Coll de Tossa (Martorell). Viele Exem- plare. (Bofill). Viele Exemplare. Camprodon (Salvafià, Chía). (Martorell). Viele Exemplare. (Bofill). Viele Exemplare. Llanàs bei Camprodon (Salvafià). La Roca bei Camprodon (Haas). 2 Exemplare. Quelle auf der Collada Verda, 1580 m. H. (Haas). 12 Exemplare. Olot (Salvafià, Chía, Fagot, Vayreda). (Martorell). Viele Exemplare. (Bofill). Viele Exemplare. Prat de la Indiana bei Olot (Salvafià). Sant Martí de Riells bei Olot (Chía). (381) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1213 remei a IIa rra oa rel er dg ad aa il delata a Ep lar tardana Sant Privat bei Olot (Salvafi4). Paladilhe (16, P. 13) nennt von Ribes seine Bythinella andovrensis, die vvir in unsrer úber Mollustenfauna des Segretals besprochen und abgebildet haben. Unsrer Ansicht nach ist die Form von Ribes nicht andorrensis, sondern reyniesió mit deutlicherer Schulterung der beiden letzten Umgànge, als gevòhnlich, aber nicht so starX, vvie bei der an- dorrischen LoEalform. Die von Salvafià (48, p. 119) von Sant Privat bei Olot und Campro- don zitierte Amnicola emiliana ist, unsrer Ansicht nach, vvie vvir schon bei der Besprechung der vorhergehenden Art ervàhnten, die By. brevis veyniesii Dup. 143. Bythinella brevis persuturata nm. subsp. (Taí. II, Fig. 27-30) Quelle d''Enrabiadao in la Garriga del Vallès (Bofill). 6 Exemplare Quelle bei Santa Fe im Montseny (Bofill). Viele Exemplare. (Haas). Viele Exemplare. Dorf Montseny (Bofill). Viele Exemplare. Torderaquelle in Sant Marsal (Haas). 12 Exemplare. Quellen im Gorc Negre, unterhalb von Sant Segimon im Montseny (Haas), 1o Exemplare. (Pérez Acosta). 12 Exemplare. Differt praecipue a Byih. brevis typica atque ab affine sua Byth. brevis veymiesit aníractibus perconvexis et ideo sutura profundissima. Specimen typus alt. 2,5 mm., diam. 1,25 mm. attingit proceditque ex fontibus prope Santa Fe in monte dicto Montseny. Von der typischen Bvyihinella brevis und ihrer pyrenàischen Loxal- form reyniesii dureh die immer àusserst gevvòlbten VVindungen und die hierdurch sehr vertieíte Naht unterschieden. Der Typus von persuturata misst. alt. 2,5, diam. 1,25 mm. und stammt aus den Quellen von Santa Fe im Montseny. Der Typus ist im Museu de Catalunya in Barcelona, Rotypen befin- den sich im Senctenberg Museum zu FranEfurt a/M. Die oben beschriebene Form lebt, unter Ausschluss von anderen, im ganzen GebirgstocE des Montseny, fúr den sie charaEteristisch ist. Auí Taí. 2, Fig. 27-30 bilden vvir den Typus, in Fig. ein anderes StúcE, gleichíalls von Santa Fe stammend, ab. 144. Paludestrina acuta Draparnaud Cvyclostoma acutum Draparnaud, Hist. Moll. France, 1805, p. 40, Taf. 1, ie, (23: Paludestrina acuta Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, 1214 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (382) P. 536. — Bofill €. Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, p. 218, Taí. 4, Fig. 17-20. Paludestrina procevula Paladilhe, Rev. mag. zool., 2 Ser., XXI, 1809, p. 323, Taf. 19, Fig. 24-25. Empòries (Bofill). 6 Exemplare. 145. Truncatella subeylindrica Linné Helix subeylindrica Linné, Syst. nat., Ed. XII, 1707, p. 1248. Tvuncatella subcylindrica var. laevigata Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, Il, 1917, P. 547. La Escala (Bofill). 1 Exemplar. Cadaqués (Bofill). 1r Exemplar. (Rosals). Viele Exemplare. Bofill hat diese Art aus Cadaqués unter dem Varietàtsnamen Jaeui- gata Risso zitiert, den vvir fúr ein Synonym von ihr halten. 146. Valvata piscinalis Múller Nervita piscinalis Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, P. 172. Valvata piscinalis Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 28: Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 62. — Bofill €c Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, p. 221, Taf. 4, Fig. 29-30. Valvata piscinalis var. vubiensis Almera é€: Bofill, Bol. mapa geol. Es- pafia, 2 Ser., IV, 1898, p. 84, Taí. 5, Fig. 26. Torroella de Montgrí (Chía). Girona (Cazurro). 1 Exemplar. Ciurana (Chía). (Museu de Catalunya). 4 Exemplare. 147. Valvata pulchella Studer Valvata pulchella Studer, Gàrtners naturv. Anz. sehvveiz. Ges., 1820, P. 23. Valvala depressa Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, P. 55. Valvata covonadoi Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 120. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 61. Besòsmindung (Maluquer). Olot (Salvafià, Chía). Von leiner der beiden ermvàhnten Fundorte haben vvir Belegstúcle gesehen, aber nichts spricht gegen des Vorommen dieser Art im Gebiet. Valvata coronadoi, von Bourguignat (Moll. nouv. lit. peu connus, (383) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1215 12 Delx., 1870, P. 53, Taf. 4, Fig. 5-8) aus NeuEastilien beschrieben und von Salvafiàó und Chía aus Olot genannt, scheint uns vòllig mit Va/v. pulchella Stud. identisch. 3 148. Valvata cristata Miúller Valvata cristata Múller, Verm. terr. fluy. hist., II, 1774, p. 148. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 61. — Bofill €: Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, p. 221. Bafioles (Chía). Ciurana (Chía). 149. Theodoxia fluviatilis Linné Nerita fluviatilis Linné, Syst. nat., Ed. X, 1758, P. 777. Theodoxta fluviatilis Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 22. Neritina fluviatilis Bofill, Cat. col. conch. Martorell, 1888, p. 34. — $ó Haas, Nachr. BI. deutsch. malalz. Ges., XLVII, 1915, p. 7. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 62. — Haas, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 18 E 29. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 50. Torroella de Montgrí (Chía, Rosals). Bafioles (Chía). (Martorell). Viele Exemplare. (Bofill). Viele Exem- plare. (Rosals). Viele Exemplare. (Cazurro). 1 Exemplar. (Haas). Viele Exemplare. Girona (Chía). Ciurana (Chía). 150. Smaragdia viridis Linné Nevita vividis Linné, Syst. nat., Ed. X, 1758, P. 778. Smavagdia viridis Carus, Prodr. faun. med., II, 1890, p. 204. Nevitina vividis Hidalgo, Journ. de Conch., XV, 1807, p. 398. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell, 1888, p. 34. Besòsmindung (Bofill). o Exemplare. (Martorell). 5 Exemplare. Mataró (Martorell, Hidalgo, Carus). 151. ÚUnio turtoni aleroni Companyo éc Massot (Taf. IU, Fig. 2-7) Unio aleroni Companyo é: Aleron, Bull. Soc. Agric. Pyr. Or., VI, 1845, p. 234, Fig. 2. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, I2I6 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (384) p. 121. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 22. — Drouét, Mem. Acad. Dijon, 4 Ser., IV, 1893, p. 50. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 65. Unio turtons (non Payreaudeau) Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 121. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 22. — Drouèt, Mém. Acad. Dijon, 4 Ser., IV, 1893, p. 58. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 65. — Haas, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, p. 168. Unio penchinatianus Bourguignat, Moll. nouv. peu connus, 1863-1870, P. 141 E 100, Taf. 25, Fig. 1-7. — Robelt, in Rossmàssier, Icon., IV, 1876, p. 66, Taí. 119, Fig. 1155. — Fagot, Hist. malac. Pyr. franç. esp., 1892, p. 152. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 22. — Drouèt, Mém. Acad. Dijon, 4 Ser., IV, 1893, p. 52. — Haas, Nachr. BI. deutsch. mal. Ges., XLVII, 1915, p. 7-9. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 65. — Haas, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 16 € 26, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, p. 169. Unio moquinianuys (non Dupuy) Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 22. — Drouèt, Mém. Acad. Dijon, 4 Ser., IV, 1893, P. 53. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 65. Unio pictorum (non Linné) Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, P. 51. Unto hispanicus (non Moquin-Tandon) Chía, Cat. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 42. Unio deshayesi (non Michaud) Salvafió, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, P. I2I. Unio occidaneus (non Drouèt) Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 22. Unio vequieni (non Michaud) Bofill, Cat. col. conch. Martorell, 1888, p. 81. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 22. — Drouèt, Mém. Acad. Dijon, 4 Ser., IV, 1893, P. 590. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 65. Unto sp. Barnola, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XV, 1915, P. 119. Tordera bei Tordera (Chía). Hostalrich am Tordera (Chía). (Rosals). 3 Exemplare. (Aguilar- Amat). 1 Exemplar. (Serradell). 2 Exemplare. Torroella de Montgrí (Rosals). 5 Exemplare. Ter in Bordils (Bofill). 2 Exemplare. Bafioles (Bourguignat, Robelt, Drouèt, Fagot, Chía). (Martorell). . 4 Exemplare. (Rosals). 3 Exemplare. (Aguilar-Amat). r Exemplar. (Cazurro). 1 Exemplar. (Haas). Viele Exemplare. Sant Julià de Ramis (Barnola). Girona (Chía). (Bofill). 6 Exemplare. Onyar in Girona (Cazurro). a Exemplare. Palol d'Onyar (Chía, Drouèét). (Bofill). r Exemplar. ——— a é — —b— (385) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1217 ——————— TEI ee ar er de aa A Qa Baa rs e a dada Ter in Girona (Bofill). 3 Exemplare. Riera de Llèmana bei Sant Martí (Drouèt). Riera d'Ossor (Chía). (Bofill). 3 Exemplare. (Aguilar-Amat). 2 Exem- plare. Anglés (Chía, Drouèt). i Empòries (Martorell). 4 Exemplare. Argelaguer (Salvafió, Chía, Drouèt). Sant Jaume de Llierca bei Olot (Salvafià, Drouèt). Castellfullit (Chía). Olot (Salvafià, Chía, Drouèt). (Bofill). 5 Exemplare. (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Zufiússe des Fluvià (Chía). Castelló d'Empòries (Chía, Drouèt). (Martorell). 2 Exemplare. (Ma- luquer). 3 Exemplare. Es leuchtet ein, dass diese Art nicht im ganzen Gebiete in Eonstanter Form auftritt, da sie sich den Lebensbedingungen des jevveiligen Fund- ortes anpasst. Stúcte aus dem Ter bei Bordils (Taf. 3, Fig. 7) unter- scheiden sich in Eeiner VVeise von dem aleroni des Elassischen Fundortes, dem Roussillon, und andre Stúcte, aus dem See von Banyoles (Taf. 3, Fig. 2-4) haben sich dem Seeleben derart angepasst, dass sie lange Zeit fúr eine eigne Art, U. penchinatianus Bgt., galten. Zxvvischen diesen beiden EndpunEten der Verànderlichreitsreihe liegen viele, vveniger ausgepràgte Anpassungen, vvie die an das Leben in Ge- birgsbàchen (Riera d'Ossor, Taf. 3, Fig. 5), oder in vvenig fliessenden, schlammigen Geivàssern (Empòries, Taf. 3, Fig. 6). VVas die Nomenllatur der hier behandelten Form anbelangt, so vereinigen vvir alle Bezeichnungen, die fúr Stúcte von ihr aus der uns hier beschàítigenden Region benutzt vvorden sind, unter der furioni aleyoni Comp. é: Mass., und betrachten sie somit als eine fúr das Roussi- llon und die Provinz Girona charaEteristische LoEalform des U. turtoni Payr., deren Nachbarform un Norden U. turioni veguieni Mich., im Súden U. turioni valentinus Rossm. ist. 152. Rhombunio littoralis Lamarci (Taf. III, Fig. 8, Taf. IV, Fig. 1-8) Unio littovalis Lamarct, Hist. nat. an. s. vert., 1801, p. II4. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell, 1888, p. 81. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 22. — Drouét, Mém. Acad. Dijon, 4, Ser., IV, 1893, p. 29. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 65. Rhombunio litlovalis Haas, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, . 163. Unio do boides Chía, Cat. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 42. — Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. I2r. 25 1218 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (386) Unio Htlovalis var. umbonatus Bofill, Cat. col. conch. Martorell, 1888, P. (81. Unio subreniformis Bourguignat, Moll. nouv., lit. peu connus, 1863-70, p. 130 £ 160, Taf. 34, Fig. 4-6. — Fobelt in Rossmàssier, Icon., IV, 1876, p. 64, Taf. 118, Fig. 1151. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell, 1888, p. 81. — Fagot, Hist. malac. Pyr. franç. esp., 1892, p. 152. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 22. — Drouèt, Mém. Acad. Dijon, 4 Ser., IV, 1893, p. 41. — Haas, Nachr. BI. deutsch. mal. Ges., XLVII, 1915, p. 7 E 9. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 65. — Haas, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 18 €: 29. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 51. — Haas, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 169. Torroella de Montgrí (Chía, Drouèt). (Martorell). 4 Exemplare. (Bofill). 1 Exemplar. (Rosals). 3 Exemplare. Ter in Bordils (Bofill). 2 Exemplare. Banyoles (Bourguignat, Robelt, Chía, Fagot, Drouèt). (Martorell). 3 Exemplare. (Bofill). Viele Exemplare. (Rosals). 4 Exemplare. (Haas). Viele Exemplare. Girona (Chía, Drouèt). (Cazurro). 1 Exemplar. Onyar in Girona (Bofill). 2 Exemplare. (Cazurro). 1 Exemplar. Riera de Llèmana (Bofill). 2 Exemplare. (Drouèt). Ciurana (Drouèt). Argelaguer am Fluvià (Rosals). 2 Exemplare. (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Tortellà (Salvanià, Drouèt). Riera de Llerca (Salvafià). Olot (Bofill). 2 Exemplare. Castelló d'Empòries (Chía, Drouèt). (Martorell). 2 Exemplare. (Agui- lar-Amat). 2 Exemplare. Cabanes (Martorell). 3 Exemplare. VVas vvir von der Vielgestaltiglzeit der vorangehenden Art sagten, gilt auch von Rhombunio litlovalis Lam. Dieser findet sich in typischer Ausbildung im Onyar bei Girona (Taf. 3, Fig. 8), in einer Gebirgsbach- form in der Riera de Llémana (Taí. 4, Fig. 1) und schliesslich als See- form im See von Banyoles (Taf. 4, Fig. 2-8). Dieser letztgenannte Fund- ort hat seinen Rhombunio derartig veràndert, dass ihn Bourg ignat, in der Annahme, eine Form der cvassus-Gruppe vor Sich zu haben, als Unio subreniformis beschrieb. Unsre Abbildungen verden bevveisen, dass er nur eine umgeànderte Jitfovalis-Form darstellt und nicht einmal als Art zu betrachten ist, da seine Jugendformen die des typischen /itforalis sind: ausserdem sehen bei VVeitem nicht alle ausgevvachsenen Exemplare aus dem See von Banyoles so aus, vvie Bourguignat seinen U. subreni- formis abbildet, sondern bilden alle Úbergànge zvvischen dieser Abbild- ung und dem normalen littoralis. VVir haben die Rhombunionen des hier behandelten Gebietes einfach —— a a TCA, I IP OO çzaçmç—m——ç—— a (387) 4. Boful, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1219 —— OO CUP II re hitoralts Lam. genannt, da sie Eeine Merlcemale aufvveisen, die ihre Ab- trennung als Lolalform rechtfertigten. Drouèt (59, p. 29 8: 41) làsst Torroella de Montgrí irrtúmlicherveise am Fluvià, statt am Ter liegen. 153. Anodonta cygnea Linné (Taf. II, Fig. 31, 32, Taf. III, Fig. 1) Mytilus cygneus Linné, Syst. nat., Ed. X, 1758, p. 700. Anodonta cygnea Bofill, Cat. col. conch. Martorell, 1888, p. 82. — Haas, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, p. 168. Anodonta variabilis Chía, Cat. mol. test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 42. Anodonta ventricosa Bofill, Cat. col. conch. Martorell, 1888, p. 82. Anodonta castroiana Drouèt, Mém. Acad. Dijon, 4 Ser., IV, 1893, p. 76. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 65. Anodonta litlovalis Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 22. — Drouèt, Mém. Acad. Dijon, 4 Ser., IV, 1893, p. 68. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 65. Anodonta glaucina Drouèt, Mém. Acad. Dijon, 4 Ser., IV, 1893, P. 78, Taí. 1, Fig. 1. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 65. Anodonta mollis Drouèt, Mém. Acad. Dijon, 4 Ser., IV, 1893, p. 70, Taf. 2, Fig. 7. — Chía, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 65. Anodonta lativostris Drouèt, Mém. Acad. Dijon, 4 Ser., IV, 1893, P. 09, Taf. 1, Fig. 8. i Tordera in Tordera (Salvafià, Drouèt). Ullastret (Bofill). 2 Exemplare. Girona (Chía, Drouét). (Bofill). 1 Exemplar. Onyar in Girona (Chía, Drouèt). Palol d'Onyar (Chía, Drouèt). Empòries (Martorell). 1 Exemplar. Castelló d'Empòries (Chía, Drouèt). (Martorell). 3 Exemplare. (Ro- sals). 4 Exemplare. Drouét (59, p. 76) nennt 44. cygnea L. unter der Bezeichnung cas- iroi Bgt. aus dem See von Banyoles, indem er Macho als Gevvàhrsmann angibt: Chía (110,p. 65) vviederholt dieses Zitat nur mit Zveeifeln, und vir, nach einer Untersuchung des ganzen genannten Sees durch Haas im Jahre 1914, Sind absolut sicher, dass in ihm eine Anodonta lebt, Drouèts Angabe infolgedessen hinfàllig ist. Nach den in den letzten Jahren ausgefúhrten Studien úber die Na- jadenbiologie und deren Nutzanmendung auí die SystematiE dieser Gruppe halten vvir eine besondere ErElàrung fúr unnòtig, varum vvir die aus dem Gebiete zitierten Arten von 4nodonta alle unter dem Namen cvgnea L. vereinigt haben. VVir bilden die Drouèt schen Formen, die 1220 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (388) er in seinen Unionidae de l'Espagne aus unsrer Region nennt, in Ropien der Originalfiguren ab Anodonta glaucina auí Taf. 2, Fig. 32, An. lati- vosiris auf Taf. 2, Fig. 31, und 47. mollis auí Taf. 3, Fig. I. 154. Sphaerium corneum Linné Tellina cornea Linné, Syst. nat., Ed. X, 1758, p. 678. Sphaerium comeum Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 120. — Fagot, Hist. malac. Pyr. franç. esp., 1892, p. 148. — Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 22, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 06. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, XIII, 1920, p. 222. Cvyelas comnea Morer, Hist. Camprodón, 1879, p. 33. — Chía, Cat. mol. oo test. terr. fluv. Gerona, 1886, p. 41. — Bofill, Cat. col. conch. Marto- rell, 1888, p. 77. Besòsmindung (Martorell), 4 Exemplare. (Bofill). 1: Exemplare. La Garriga del Vallès (Bofill). 13 Exemplare. Calella (Martorell). 4 Exemplare. Girona (Chía, Fagot). Camprodon (Morer, Salvafià, Chía). Olot (Chía). La Canya bei Olot (Salvafió). Sant Privat bei Olot (Salvafià). 155. Musculium lacustre Múller Tellina lacustvis Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 204. Musculium lacustre Bofill éc Haas, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1920, P. 222. Sphaerium lacustre Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 22, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 66. Sphaerium lacustre var. hispanicum Chía, Mol. etrr. agua dulce prov. Gerona, 1893, P. 22. Cyclas calyculata Bofill, Cat. col. conch. Martorell, 1888, p. 77. Besòsmindung (Martorell). 8 Exemplare. Badalona (Bofill). 2 Exemplare. Sant Pere de Vilamajor (Sagarra). 7 Exemplare. La Bisbal (Chía). Chía (58, p. 22) nennt von La Bisbal ausser dem Typus dieser Art auch die var. hispanica Bgt. (Sphaerium hispanicum Bourguignat, Moll. nouv. lit. peu connus, 12. De., 1870, p. 53, Taf. 4, Fig. 20-21), Umgeb- ung von Madrid), die uns mit der typischen Form volllommen identisch zu Sein scheint. (389) A. Bofill, F. Haas 4 J. B. de Aguilar Amat 1221 156. Pisidium amnicum Múller Tellina amnica Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 205. Pisidium amnicum Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, 1920, P. 59, Id., XIII, 1920, p. 222. Pisidium casertanum (non Poli) Bofill, Cat. col. conch. Martorell, 1888, P. 77. Camp de la Bota bei Barcelona (Bofill). ro Exemplare. Besòsmúindung (Martorell). Viele Exemplare. (Bofill). 8 Exemplare. Sant Miquel del Fay (Haas). 9 Exemplare. Camprodon (Bofill). 3 Exemplare. 157. Pisidium casertanum Poli Cardium casevtanum Poli, Test. utr. Sic., I, 1791, p. 65, Taf. 16, Fig. I. Pisidium casertanum Chía, Cat. mol. test. terr. uv. Gerona, 1886, P. 41. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 55. — VVood- vvard, Brit. Pis., 1913, p. 31, Taf. 1, Fig. 3-6, Taf. 13-18. — Bofill £ Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, 1920, p. 59, Id., XIII, 1920, p. 223. i Pisidium cazertanum Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 22, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 66. Pysidium cazgertanum Salvafià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. I2I. Besòsmindung (Maluquer). Arbúcies (Bofill). ro Exemplare, Montsoliu (Vayreda). Girona (Chía). (Cazurro). 1 Exemplar. Camprodon (Salvafià, Chía, Vayreda). Olot (Chía). La Pinya bei Olot (Salvafió). Lladó (Bofill é: Haas). 4 Exemplare. (Vayreda). 158. Pisidium obtusale LamarcE Cvycelas obtusalis Lamarci, Hist. anim. s. vert., V, 1818, P. 559. Pisidium obtusale VVoodvvard, Brit. Pis., 1013, p. 119, Taf. 2, Fig. Io, Taf. 30. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 52. — Bofill 8: Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, p. 225. Tal von Ribes (Rosals). VVir sahen Xein Belegmaterial, das diese an und fúr sich nicht unmòg- liche Angabe bestàtigt. 1222 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (390) 159. Pisidium henslovanum Sheppart Tellina henslomana Sheppart, Trans. linn. soc., XIV, 1825, p. 150. Pisidium henslovanum Chía, Mol. terr. agua dulce prov. Gerona, 1893, p. 22, Fauna malac. prov. Gerona, 1916, p. 66. — VVoodvvard, Brit. PiS., 1913, p. 93, Taf. 2, Fig. 4, Taf. 23, Fig. 21-23, Taf. 24, Faf. 25, Fig. 13, Taí. 26, Fig. 13. Ciurana (Chía). Auch von dieser Art sahen vvir lein Belegmaterial. 160. Pisidium subtruncatum Malm Pisidium subtruncatum Malm, Gòt. RF. Vet. £ Vittz. Samh. Handl., IH, 1855, P. 92, Textfigur. — VVoodvvard, Brit. Pis., 1913, P. 84, Taf. 2, Fig. 3, Taf. 22. Sardanyola (Martorell). 5 Exemplare. So veit vir vvissen, var diese Art vorher noch nie aus Spanien zitiert vorden. DIE MOLLUSRENFAUNA NACH FUNDORTEN GEORDNET Die Eatalonische Liste 4çFaunules de les localitatss, p. 201-240 bedarf einer Úbersetzung. (391) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1223 ZUSAMMENFASSUNG UND SCHLUSSFOLGERUNGEN VVir zàhlen in dieser Studie 160 Arten aus dem behandelten Gebiete auf. Diese verhàltnismàssig hohe Zahl ertlàrt sich aus der gemischten Zusammensetzung der LoEalfaunen, die oft ausser rein pyrenàischen auch viele ERústenformen enthalten, und auch aus der Tatsache, dass viele Orte eingehend und monographisch auf ihre Mollusten hin un- tersucht vvorden vvaren. Es darf hierbei nicht vergessen vverden, dass vorhergehende Autoren aus dem gleichen Gebiete vveit mehr Arten als vvir genannt haben. Die Grúnde, varum vvir vveniger Arten nennen, sind verschiedene: Der hauptsàchlichste ist der, dass vvir, nach unsrer Auffassung des Art- begriffes, viele Namen in die Synonymie Rlassischer Arten stellten, vvas vir ja schon in den friheren Arbeiten aus dieser Reihe von Studien taten. VVir vvollen diese Synonymien hier nicht viederholen, da sie entvve- der schon von anderen Schriítstellern anertannt sind oder vvir unsre Beveggrúnde schon in unsren vorhergehenden Studien dargelegt haben Dagegen lassen vvir im Folgenden eine Liste der Namen folgen, die vvir hier zum ersten Male als SyYnonyme anderer Arten einfúhbren: Helix omalisma B8t. — Pyramidula (Gonyodiscus) votun- data Múll. H. vartabilis var. avidulorum Chía. —H. (Xerophila) variabilis Drap. H. empuriensts Fag. (nom. nud.). —H. (Xerophila) variabilis Drap. H. auluetai Caz. —H. (Xevrophila) maritima Drap. H. salvanae Fag. —H. (Candidula) siriata barcinen- sis Bgt. H. chiae Fag. —H. (Candidula) striata barcinen- ) sis Bgt. H. moreri Fag. —H. (Candidula) siriata barcinen- i sis Bgt. H. vibasica Fag. (nom. nud). —H. (Candidula) striata barcinen- sis Bgt. H. conica var. chiai Fag. —H. (Trochula) conica Drap. N. ripollica Fag. —H. (Hygromia) limbala odeca Bgt. H. bolosii Salv. —H. (Fruticicola) sevicea marto- velli Bgt. H. camprodunica Bob. —H. (Arianta) arbuslorum xatarti Fér.: 1224 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (3092) H. splendida var. microstoma Salv. H. vermiculata var. vilassavum Caz. Pupa freseviana Bof. P. perlonga Bof. P. phtysica Bot: P. semproni Charp. P. fagoti Chía. Clausilia magdalenica Salv. Hohemuvarihia jani Betta et Mart. H. eucharista Bgt. Succinea valcouriiana Bet. S. valentina Serv. Limnaea maluqueri Fag. Physa tastei Bgt. Alexia quadridentata Aguil. (nom. nud.). Pomattas bolosianus Salv. P. sancti-lauventii Bot. Valvata coronadoi Bgt. Unio penchinatianus Bgt. U. subreniformis B8t. Anodonta ltatirostris Drou. 4. glaucina Drou. A. mollis Drou. —H. (Pseudotachea) —splendida Drap. —H. (Eobania) vermiculata Mill. —Pupa (Modicella) affinis catalo- nica Bof. —Pupa (Modicella) affinis catalo- nica Bof. — Pupa (Modicella) affinis catalo- nica Bof. — Pupilla ( Lauria) cylindracea Costa. — Pupilla ( Lauria) cylindracea Costa. —Clausilia (Euemicia) cvenulata penchinati Bgt. —Caecilioides acioula Mill. —Caecilioides acicula Mill. —Succinea oblonga Drap. —S. pfeifferi Rossm. —Lymnaeca (Radix) limosa L. — Physa acuta Drap. —dlexia micheli Mich. — Pomatias obscurus essevanus Fag. — P. obscurus martorelli Bgt. — Valvata depressa C. Pír. —Unio turioni aleroni Comp. et Mass. —Rhombunio littoralis Lam. — Anodonta cygnea L. —/Anodonta cygnea L. —/Anodonta cygnea L. Ausser diesen Synonymien, deren Berechtigung im Text durch Ab- bildungen bevviesen vvird, sind noch eine ganze Reihe von Arten durch falsche Bestimmungen aus unserem Gebiete genannt vvorden. Schon Chía, der verschiedentlich Gelegenheit hatte, von anderen Autoren ge- machte Aufsammlungen nachzuprúfen, hat-viele solche falsche Bestimm- ungen richtig stellen Eònnen, auch vvir Eonnten im Museu de Catalunya und in der Sammlung Vayreda viel authentisches Material von Salvafià studieren, vvas uns gestattet, die folgende Berichtigunegsliste zu geben: Vitrina drapamrnaldi Brug. V. pellucida Mill. V. subglobosa Mich. V. elongata Drap. — Vitvina major Fér. —V. major Fér. —V. major Fér. —V. major Fér. (393) A. Boful, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1225 Hyalinia vitreola Sery. —Hyalinia ( Vitrea) crystallina Múll. Helix hydatina Rossm. —H. (Vitrea) pseudohydatina B8gt. Veriigo columella Bens. —Sphyradium muscorum Drap. Helix fruticum Múll. —Helix (Theba) strigella ruscinica Bgt. H. vufescens Penn. —H. (Fruticicola) hispida L. Puba dolium Drap. —QOrcula cylindrica Mich. Orcula doliolum Brug. —Orcula cylindrica Mich. Pupa bigranata Rossm. —Pupilla ( Pupilla) muscorum Mill. Hohenmarthia hohenmarthi Rossm. — Ferussacia terveri Bgt. Clausilia dubia Drap. —Clausilia (Euzmicia) obiusa C. Pír. C. solphi Gray. —C. (Pirostoma) ventricosa Drap. Limnaea lacustris Múll. —Lymnaea (Stagnicola) palustris Múll. Einzelheiten úber die Grúnde dieser Gleichsetzungen finden sich bei der Besprechung der Arten, auí die vvir die genannten falschen Be- stimmungen beziehen. VVas Helix (Archelix) alonensis Fér. anbelangt, die lebend in. Gualba von Zulueta und in Roses von Serradell gefunden vvurde, so beharren vir auf unserer schon in der Studie úber die Mollusten des Llobregat- gebietes geàusserten Meinung, dass es sich hierbei um eine essbare und hàufig eingefubrte Form handelt, die zuxveilen der Fúche entvischt oder deren zu junge Stúcte veggevorfen vverden. Ausser den eben genannten Arten, die vvir nicht in die Liste der in unserem Gebiete lebenden einschliessen, gibt es eine gevvisse Zahl von Formen, deren Vorsommen uns sehr zveifelhaít erscheint, die vir aber aus Mangel zvvingender Bevveise nicht vveglassen Eònnen: Diese Formen fúhren vir mit laufender Nummer, aber mit einem Fragezei- chen versehen an. Agriolimaz laevís Múll. und Malacolimax valentianus Fér. Chía zvyei- felt daran, dass diese beiden Arten an den Orten leben, an denen sie angegeben vverden, da vir Xeine Stúce von ihnen sahen, folgen vir seiner. Meinung. Testacella catalonica Poll. unterscheidet sich rein conchyliologisch nicht von T. halíotidea Drap. VVas die von Pollonera angegebenen ana- tomischen Unterschiede zvvischen beiden Arten anbelangt, so Ronnen vvir Eein ausschlaggebendes Urteil darúber fàllen, ob sie genúgen, um die von Pollonera aufgestellte Art auírecht zuerhalten. Vertigo pusilla Múll. und V. nana Mich. Es scheint uns mehr als zveifelhaít, dass diese beiden von Salvafió aus der Gegend von Olot genannten Arten virllich im Gebiete leben, umsomehr als man Salvafià so viele falsche Bestimmungen nachuveisen Eonnte. In Hinsicht darauf, 1226 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (394) dass Lein spàterer Sammler die beiden Arten hat vviederfinden Eònnen, und, vor allem, dass in der Sammlung Vayreda Belegstúcxe aus Sal- vafiàs Hand vorhanden sind, die sich bei der Nachprúfung als Stúcle von Sphyradium muscorum Drap. herausstellten, glauben vir diese bei- den Vertigonen als mehr als zvveifelhaft fúr das Gebiet betrachten zu dúrfen. Planorbis (Paraspiva) spivorbis LL. Bei dieser von Bofill aus La Escala genannten, aus dem behandelten Gebiet bisher noch unbeEannten Art, handelt es sich um den nahe vervandten und veit hàufigeren P/anorbis (Pavaspiva) rotundatus Poir. Somit haben vir aus den bisher belannten Faunenlisten eine grosse Zahl von Arten ausmerzen Eònnen, dagegen Eonnten vir aber unsele Renntnisse der Mollustenfauna des untersuchten Gebietes durch die im folgenden genannten Arten und Unterarten ervveitern: Hyalinia (Polita) nitidula Drap., Pupa (Modicella) vingens Mich., Planorbis (Paraspiva) rotundatus Poir., Segmentina nitida Múll., Alexia fivmini Payr., A. michelil Mich., Acme polita Pir., Bvythinella bvevis persuturala Boí., Haas, Ag., Pisidium amnicum Múll., und P. subtruncatum Malm. Von den eben genannten Arten vvaren einige schon aus den Nach- bargebieten beltannt, andere dagegen sind fúr die Fauna von Ratalonien vollstàndig neu. Zu diesen letzteren gehòren Clausilia (Pirostoma) ven- tvicesa Drap., Alexia firmini Payr., eine seltene Art von der Rústen Ror- siEas und der Provence, A. micheli Mich. Acme polita Pír. Pisidium subiruncatum Malm und schliesslich die noch unbeschriebene Bvyihinella brevis pevsuturata Bofill, Haas und Aguilar-Amat. Bei dem ÚberblicE úber die Lolalfauna von Lladó sieht man, dass ausser Pyrenàenformen, vvie Helix (Hygromia) limbata odeca Bgt., H. (Chilostoma) comea Drap. und Pupa (Modicella) vingens Mich., auch ausgesprochene Ristenformen, vvie Leucochvoa candidissima Drap. in ihr vertreten sind. Dies Zusammenleben von Arten so verschiedener Herltunít ertlàrt sich aber nicht aus einer grossen ErstrecEung des als LoEalfauna zusammengefassten Gebietes, sondern diese so verschieden- artigen Elemente leben tatsàchlich eng nebeneinander. Diese eben ervvàhnte Tatsache ist sehr merlvvúrdig und von gevvisser theoretischer Bedeutung: Lladó liegt in einer Hóòhe von etva 150 M. in den súdlichen Auslàufern der Ostpyrenàen und in einer Entfernung von ungefàhr 25 Em. vom Meer. Das Elima ist ziemlich feucht, und (395) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1227 deshalb gibt es ziemlich viel laufendes VVasser und reichliche Bevval- dung, die Pflanzenvvelt enthàlt einige rein pyrenàische Formen, vvie Ra- mondia pyrenaica und Teucrium pyrenaicum. Es scheint also, dass diese Pyrenàenelemente in der Fauna und Flora von Lladó sich dort durch die gebirgsartigen Lebensbedingungen halten Eónnen, die, trotz der geringen Hóòhe des Ortes, durch Schatten, Feuchtigteit und somit auch durch Rúhle herrschen. Andrerseits ist die Entfernung zvvischen Lladó und dem Meer ver- hàltnismàssig gering und der Zugang von dort, durch das sich zum Empordà òfinende Tal der Muga, leicht, sodass Rúistenarten ohne Schvvie- rigEeit eindringen Eonnten. So erElàrt es sich z. B., dass auf einer troctenen VViese vor dem Landhaus des Herrn Vayreda Leucochroa candidissima Drap. lebt, vvàhr- end im Schatten einer Eleinen, Eúhlen Schlucht, roo Schritte entfernt, die drei vorher ervvàhnten Pyrenàenschnecten vorgommen. Ein anderer Fall gleicher Art ist der von Helix (Chilostoma) comea Drap. in Sant Miquel del Fay im Besòsgebiet: aber dieses vereinzelte Vortommen einer Hochgebirgsschnecye an einem gleichíalls schattigen und feuchten Orte làsst sich vielleicht auch als ReliEt der mit dem Ab- hauen der VVàlder verschvundenen ursprúnglichen Tiervelt erElàren. Verglichen mit den frúher studierten Gebieten, enthàlt das hier un- tersuchte eine vvesentlich gròssere Zahl von Riústenformen, vvas eine natúrliche Folge seiner gròsseren Ausdehnung ist. Der Rest seiner Mollustenfauna, nàmlich die Arten des Tieflands und des Mittelgebirges, sind fast die gleichen vvie die in den frúher von uns untersuchten Pyrenàentàlern. Nur die Hochgebirgsformen sind von eigentúmlicher Zusammensetzung, geEennzeichnet durch das Vorherr- schen von Helix (Arianta) arbustovum xatarti Far., H. (Chilostoma) cornea Drap., H. (Chilostoma) pyrenaica Drap. und Ovcula cylindrica Mich., alles Arten, die nur ausnahmsvveise in das Tal des Llobregat und noch vveniger in das des Segre eindringen. Eine fúr die Ostpyrenàen eigentúmliche Form ist Hedix (Cavacolina) vangiana Fér., die sich auf der spanischen Seite noch nicht gefunden hat, obvvohl sie auch sicher dort lebt. Ein anderes Fennzeichen des untersuchten Gebietes ist das vóllige Fehlen von Charalsterformen der Zentralpyrenàen, vie Helix (Candi- dula) carascalensis Fér. mit ihren Unterarten, Pupa (Modicella) pyre- naearia Boubée und P. (Modicella) partioti M. T. VVieder andere Arten aus den Zentralpyrenàen sind durch geogra- phische Unterarten in den Osttpyrenàen vertreten, vvie Helix (Chilo- tvema) desmoulinsi Far., deren zentralpyrenàische Form acrotvicha Fische ist, und Pupa (Modicella) affinis catalonica Bofill, die Pupa ( Modicella) afjinis andovrensis Bgt. ersetzt, 1228 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (396) Hyalinia (Vitrea) pura Alder ist im Gebiete durch zvvei Lolalformen vertreten, pura pura Alder im Norden (Girona, Besora und Queralps) und pura courquint Bgt. im Súden (Caldes de Montbuy und Masnou). Die Auffindung der von uns im Texte ervàhnten, aber nicht mit laufender Nummer versehenen quaternàren Ericia sulcata Drap. er- vveitert unsere Renntnisse úber die Verbreitung der Arten im Raum und in der Zeit, vveil sie bevveist, dass diese heute ausschliesslich pro- vencalische SchnecRe in noch gar nicht vveit zurúcEliegender Zeit auch in Ratalonien lebte. Zu den heute in Fatalonien erloschenen Formen gehòrt auch Helix (Helicodonta) quadrasi Hid. Die einzigen Stúcte dieser Art aus dem uns hier interessierenden Gebiete 1vurden in der Hòhle von Sant Martí de Llémana gefunden, sie varen tot, aber Reinesvvegs fossil. Als vvir eben von Helix (Helicodonta) quadrasi sprachen, ervàhnten vir, dass Sie noch nicht fossil ist, sondern Eúrzlich erloschen sein muss. Etvas Ahnliches geschieht oder vvird mit Laminifera sutarcuata Bof. geschehen, die sich schon nicht mehr an den Orten findet, vvo sie vor etva 30 Jahren noch lebte, und die, mvenn sie noch nicht ganz ausge- storben ist, betràchtlich zurúicEgegangen sein muss. VVir ervàhnen diese Tatsache hier, vveil sie als Bevveis dafúr gelten Eann, dass auch heute noch Arten, und zmvar ohne Einmischung des Menschen, aussterben Lònnen. Mehr Ahnlichteit als mit der der Zentralpyrenàen besitzt die fúr die Ostpyrenàen eigentàmliche Fauna mit der der VVestpyrenàen. So entspricht Helix (Caracolina) vangiana Fér. der vvestlichen H. (Cara- colina) tuvinieri Mich., H. (Chilostoma) pyrenaica Drap. der H. (Elona) quimperiana Fér., und Lamiínifera subarcuata Bof. der einzigen anderen belannten Art dieser Gattung, der L. fauli Mab. Diese Beziehungen, die sich bei eingehenderem Studium zvveifellos noch vermehren liessen, sind nicht ohne theoretisches Interesse. ÍNDEX . DE LES ESPÈCIES ESMENTADES EN EL TEXT Abietina Dup., Clausilia. 32, 150, acicula Múll., Achatina . 33, 159, acicula Múll., Buccinum... acicula Múll., Caecilianella. 33, 160, acicula Múll., Caecilioides . 159, 242, 357, 358, acombsia Bgt., Helix...... 65, acombtiella Loc., Helix 65, acosmia Bgt., Helix ...... 2n aculeata Múll., Acanthinula . 144, aculeata Muúll., Helix .. 31, 142, acuta Múll., Cochlicella . 26, 81, acuta Mull., Helix..... 26, 81, 83, 293, acuta 'Drap., pPaludes- RA VS DE DE AD en SES ET 88, acuta Drap., Physa.... 34, 170, 366, acuta forma mamoi Ben., DNS Core ler dei etelcte 34, 170, acuta forma dmartorvelli SET EE RyS ae lle 34, 170, acuta forma subopaca CA PR USOS da. 34, 170, acutum Drap., Cyclostoma .. 188, acutus Múll., Bulimus.. 26, 81, adeodait Fag., Pupa .. 129, adolfi Rossm., Helix .. 24, 67, affinis Rossm., Pupa . 29, I24, affinis var., Pupa .... 29, I24, affinis —andovrensis —Bgt., LED CN Na 125, 247, affinis catalonica Boí., Pupa. I2Cr242, 247, 328, 330, affinis forma catalonica BOL MN EupaNt . sae a affinis var. elongatissima, Pupa affinis forma freseriana - Bof., Pupa 330, 123, 392, ss sas es ss ea so so 000800 15994 affinis forma perlonga BOf, PRUuDpa Ne. 30, 124, 329 agna Hagenm., Helyo- DI SGA ESO d'o'oncoat 24, 65, 280 agrestis L., Agriolimax. 21, 39, 259 agrestis L., Limax .. 21, 39, 40, 259 albescens Bgt., Limnaea. 33, 164, 361 albovariegata Caz., Helyo- 24, 61, 277 albus Múll., Planorbis. 34, 174, 175 370 aleroni Comp., Mass,, Uniol. So 3O5 OI 103,38321385 alluvionum Serv., Helix. 24, 6I, 277 alluvionum Serv. Helyo- Monestir ale: 24, 61, 277 almevat Loc., Helix.... IIO, 318 alonensis Fér., Helix... 28, 113, 243 320, 393 alopioides Fag., Pomatias.. 181, 376 ' amnica Múll., Tellina ..... 198, 389 amnicum Múll., Pisidium.. 198, 245 389, 394 anatina globulus Bof., Amni- COLG RI ACC 185, 379 analinum Drap., Cyclostoma. 185, 379 andovrensis Pal., Bythinella. 35, 186 187, 380, 381 andomensis Pal., Paludinella. 35, 186 380 andovrvica Pal., Byihinella 35, 186, 380 andovrica B8gt., Helix 27, 94. 95, 303, 304 andovrica var. alba, Helix. 27, 95, 304 andorrica var. flammula- is Vela Go No G ga ne 27, O5, 304 angulata Fag., Pupa .. 129, 333 antivertigo Drap., Pupa. 31, 142, 343 antivertigo Drap., Verligo. 31, 142, 343 apalolena Bgt., Helix . 28, 112, 1I3 319, 320 1230 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona apicina Lam., Helix. 25, 74, 75, 288 apocryptius Bgt., Zonites .. 47, 265 aqualatensis Salv., Helix .. 62, 278 avabiae Fag., Zoniles ..... 46, 265 amvbustovum L., Helix ..... 28, I00 IOI, 308 arbustorum var. canigonensis BOUb:, eli ae 28, I00, 308 avbustorum var. picea Zgl., Te lia NE 28, I00, 308 arbustorum xataríi Far., j Helix. 100, 242, 246, 308, 3901, 305 arcasiana Bgt., Hyalinia .. 46, 265 arenarum B8gt., Helix ..... 67, 282 arigoi Rossm., Helix ..... 24, 66 281, 282 arigoi subarigoi Fag., Helix. — 25, 67 282 arigonis Rossm., Helicella , 66, 281 avigonis Rossm., Helix 24, 66 69, 281, 283, 284 arigonis Fag., Pupa ...... 131, 334 amnouldi Fag., Helix ...... 62, 278 artiasensis Fa8g., Bythinella. 186, 380 aspersa Múll., Helix .. 28, IIO, 318 aspila Bgt., Helix .... 24, 65, 280 astata Bgt., Helix DAO TR 277 astata Bgt., Helyomanes 24, 61, 277 alter A vcon a: 2 ST 257 aten Lima ee. 37, 257 augustiniana Bgt., Helix .. 62, 278 auricularia L., Helix ..... 163, 361 auviculavia L., Limnaeca. 33, 164, 361 auvicularia L., Lymnaeca. 33, 163, 164 361, 362 auscitanica Gourd., Helix . 67, 282 avena Rossm., Pupa...... I3I quenacea Brug., Pupa 30, I3I 135, 334, 338 avenacea Vat. duplicata M.-T., Pupa NE a SOL TS I. 334 auenacea favinesi Desm., Pupa 131, 335 avenacea forma ilerdensis a SS UP CU SON I3E, 884 avenacca forma penchina- ana Bgt., Pupa ... 30, 131, 334 avenaceus Brug., Bulimus.. 131, 334 avenionensis Bgt., Helix 62, 278 azamt Bet. Helix Lc. 2.. 62, 278 Barbara L., Cochlicella. 26, 82, 294 barbara L., Helicella .. 26, 82, 294 (398) barbara L., Helix ..... 26, 81, 82 83, 293, 294, 295 barcinensis Bgt., Helix DEu His 9 285, 287 barcinensis Bgt. Sp. gr., ETC 25, 72, 286 barcinonensis Bgt., Helix 25, 71, 285 barcinonensis var. chiae ' Fa Se NET ec Lia ee ou A DIG barcinonensts var. morevi Ia, JSID092 docoobac 25, 7I, 285 barcinonensis var. salva- nae Fag., Helix .... 25, 7I, 285 barcinonensis Poll., Testacella. 41, 261 betulonensis Bof., Helix ..... 74, 288 betulonensis Bof., Jacosta. 25, 74, 287 biacta VAnc. NNETe Lia: 62, 278 bigranata Rossm., Pupa ... 31, 140 243, 342, 393 bigranata Rossm., Pupilla.. 31, 140 342 blasciSery., (Helix (NN 62, 278 bofilli Fag., Pomatias.. 35, 181, 376 bofilli Fag., Succinca ... 33, 161Z, 359 bofilliana Fag., Helix 90, 300 boileausiana Charp., Pupa.. 126, 330 Docs Du: A zeca a 156, 354 boisstti Dup., Zua ........ 156, 354 botssyi Dup., Azeca ...... 156, 354 botssyi Dup., Ferussacia. 32, 150, boissyi Dup., Hypnophila... 32, bolensis Loc., Helix ....... 24, bollensis Loc., Helix 24, 61, bolostanum Salv., Poma- i CS coc Go odogug one 35 MEO IL, bolosianus Salv., Poma- CO ac addadenpGoa the Sorea, 242, 370, 377, bolosit Salv., Helix 27, 90, 300, bvauni Rossm., Pupa . 30, I2I, braunit Rossm., Pupa . 30, I2I, brevis Drap., Bythinella. 35, 186, 380, brevis persuturata B. H. Aa., Bvythinella. ... (188, 245, 381, bveuis veyniesi Dup., Byihi- AC bel aa deia dida: a dia 186, bvevis veymesit Dup., Bythi- nella. 1806, 187, 188, 379, 380, 355 156 354 277 277 376 182 392 242 391 331 330 331 188 381 394. 380 381 (399) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1231 bruchiana Fag., Xerophila.. 72, 286 — catalonica Parr., Limnaea .. 167, 364 brunneus Drap., Limax . 21, 40, 260 —catalonica Bof., Pupa.. 29, 123, 124 bugesi Bgt., Hohenuarihia.. 159, 358 328, 329 buvinteri Mich., Helix..... 248, 396 catalonica Poll., Testacella 21, 42, 244 Byithinella sp. ........ 35, 186, 380 261, 393 EUR UC NS DS EI 35, 186, 380 —cazertanum Poli, Pisidium... 306, 198 389 Calaeca Bgt., Heliz ... I02, 309 —cazertanum Poli, Pysidium.. 36, 198 calyculata Drap., Cyclas. 36, 197, 388 389 camprodunica Rob., He- Ca2ioltrILOC., (Ec lux ae 62, 278 lix. 28, IOO, IOI, 242, 308, 309, 391 —cellaria Múll., Hyalinia.... 22, 49 canalis Villa, Limnaea . 33, 165, 362 candidissima Drap., Helix 23, 54, 271 candidissima Drap., Leu- cochroa. 23, 54, 245, .246, 271, 394 canigontca Boub., Helix. 28, 100, 308 canigonica var. xatarii RA ET Ce EN I 28, 100, 308 canovasiana Serv., Helix........ 299 canovastana Serv., Helyo- mane Sus 2461, 8830277 caperata Mtg., Helix.... 25, 72, 73 286, 287 caperata vibasica Fag., ETC To EL Dis 72 28 O capuloides Jan, Ancylus. 34, 176, 372 carascalensis Fér., Helix. 247, 395 cavinatus Múll., Planorbis.. 34, 172 368, 369 carinatus forma dubius Hartm., I lamorDES NE AE 34, 172, 368 cavinatus forma subcavinatus Crist., Jan, Planorbis.... 34, 173 369 carpiensis Let., Bgt., Helix. 29, 116 117, 323 carihusiana Múll., Helix. 26, 85, 296 carthusiana carthusiana Múll., ETC eL 85, 296 carthusiana var. minor, Helix. 26, 85 296 carihusiana forma vufilabris estan TEI GR A Elo E 26, 85, 296 cavihustana Var. savriensis IMC ETC Ii 26, 85, 296 casertanum Poli, Cardium. 198, 389 casertanum Poli, Pisidium. 36, 198 389 castroi Bgt., Anodonta ..... 30, 196 castrotana Drouèt, Anodonta. 195, 387 castroiana Serv., Helyomanes —25, 67 282 GI, 267, 268 cellaria var. favinestana Bgt., ls IMC op alaco SO pe 8 22, 49, 267 cellaria var. montsevratica SErr EI yalen va ee 49, 267 cellavia var. seplentrionalis Bot, Hyalmniau de. 22, 49, 267 cereana Mhlíd., Pupa .. 129, 333 cespitum Drap., Helix ... 24, 67, 282 clausilioides BOub., Pupa. 30, 124, 125 329, 330 columella Benz., Vertigo. 23, 59, 60 243, 275, 276, 393 compacta Pal., Amnicola. ... 185, 379 companyoi Aler., Helix.... 28, II4 320, 321 companyoi Dup., Testacella.. — 21, 43 262 companyoni Dup., Testacella.. —21, 43 262 companyonii Aler., Helix ... 113, 320 companyonii Dup., Testacella. 43, 262 complanatus L., Planorbis.. 34, 173 369 conica Drap., Helix. 25, 78, 80, 242 291, 292, 39I conica var. chiai Caz., Helix. 25, 78, 80, 242, 291, 292, 391 conica var. minor, Helix. 26, 78, 2901 conoidea Drap., Cochlicella. 26, 81, 293 conoidea Drap., Helicella. 26, 81, 293 conoidea Drap., Helix .. 26, 81, 293 conspurcata Drap., Heli- Cola ade IEC 25, 75, 288 conspuvcata Drap., Helix. 25, 75, 76 288 contoria Mich., Physa . 34, 169, 366 contortus Mich., Bullinus... 169, 366 covnea L., Cyclas ..... 36, 197, 388 covnea Drap., Helix. 27, 97, 98, 245 246, 247, 300, 307, 394, 395 1232 Junta de Ciències Naiurals de Barcelona (400) cornea var., Helix ..... 27, 98, 306. —Charpentieri Shuttl., Pupa. 31, 143 cornea var. squammatina 344 SErE UET CI N 27, 98, 306 —chtae Fag., Helix ..... 2 es comnea L., Tellina ..... 196, 388 73, 241, 285, 301 corneum L., Sphaerium...... 36, 196 — chorista Bgt., Helix ...... II4, 32I 197, 388 covonadoi Bgt., Valvala.... 35, 190 —Debilis Fag., Clausilia.... 151, 350 242, 382, 392 —debilis Mor., Succineca.. 33, 162, 360 çossoni Let., Helix .... 28, 102, 309 —decollata L., Helix..... 154, 353 costata Múll., Helix . 27, 9I, 92, 301 —decollata L., Rumina .. 32, 154, 353 costulatus Rstr., Ancylus 34, 176, 372 —decollata L., Slenogyra . 32, I55, 354 courquini Bgt., Helix . 22, 45, 264 —decollatus L., Bulimus . 32, 155, 354 courquini Bgt., Hyalinia. 22, 45, 264 —depereti Loc., Helix ...... XIO, 318 courquini Bgt., Zonites ..... 45, 263 —depereli var. globulosa Loc., crassata Boí., Pupa ...... 129, 333 dE Ggegc DA buer ea RUCION SES crassilabris Dup., Pomatias. —35, 181 —Odepereli var. major Loc,, 376 Delig du AE TIO, 318 crassilabrum Dup., Pomatias. 35, 181 — depressa C. Pír., Valvata 35, 189, 242 376 382, 392 crassus Phil., Unio ....... 195, 386. —deshayesi Mich., Unio . 36, 192, 384 crenulata. penchinati Bgt., deshayesiana Bgt., Balca. 31, 145, 346 Clausilia. 147, 242, 348, 349, 392 —desmoulenstt Far., Helix ....... 97 cristata Múll., Valvata . 35, 190, 383 desmoulensit Far., Helix .. 97, 305 cristatus L., Nautilus . 175, 370 —desmoulinsi acrotricha Fisch., cristatus L., Planorbis 34, 175 De RES das Go ale 247, 395 370, 371 —desmoulins: desmoulinsi Far., erystallina Múll., Helix . 22, 52, 269 Eloi ACA , 247, 305 crystallina Múll., Hyalinia.. 22, 92. —desmoulinsi var. atricha Bofí., 243, 209, 393 ETC NE 27, 97, 305, 306 cycizensis Gall., Helia : 277 —detrita Múll., Helix ....... 117, 323 cygnea L., Anodonta... 36, 195, 196 —detritus Múll., Buliminys , 29, 117 242, 387, 392 323, 324 cygneus L., Mytilus ...... 195, 387 — detvitus amnouldi Fag., Buli- cylindracea Costa, Pupa 31, I4I MERUS NN SCA Cs PRO ia A 142, 342 —detvitus Múll., Bulimus. 29, 117, 323 cylindracea Costa, Pupilla.. 141, 142 — didymopsis Fag., Helix ... 65, 280 342, 343, 392 doliolum Estr., Limnaea. 33, 165, 302 cylindraceus Costa, Turbo.. I41, 342 — doliolum Brug., Orcula . 31, 137, 243 cylindrica Mass., Ferussacia. 32, 156 340, 393 355 — doliolum Drap., Pupa 139, 341 cylindvica Mass., Hypnophila 32, 156 —dolium Drap., Pupa .. 31, 137, 139 355 243, 340, 341, 393 cylindrica Mich., Orcula .. 137, 243 —draparnaldi Brug., Vitrina. 21, 43, 44 247, 339, 340, 341, 393, 395 243, 262, 263, 392 cylindvica Mich., Pupa . 30, 3Z, 137 — dubia Drap., Clausilia. 146, 147, 243 139, 339, 340, 34I 347, 393 cylindrica vat. longa M.-T., dubius Hartm., Planorbis .. 34, 172 DUDPQU Se tetelele acte acte 3I, 137, 340 173, 3068, 369 cylindrica Mass., Zua . 32, £56, 355 — dujouvit Fér., Helix ...... 137, 340 cysicensis Gall., Helyomanes.. 24, 61 277 —Eburnea Risso, Caecilianella. 33, 159 cygicensis Gall., Helix ...... 24, OI 160, 358 ————————————————————————————————e— a a —————— a (401) CC GNIOC I ETC Tor ea edentula Drap., Isthmia edentulum Drap., Sphyradium... 276 elegans Múll., Cyclostoma 35, 179, 374 elegans Múll., Cyclostomus.. 35, 179 374 elegans Màll., Evicia ..... 179, 374 elegans Drap., Helix ...... 80, 292 elegans Múll., Nevita ..... 179, 374 elegans Risso, Succinea. 33, 161, 359 elongata Drap., Vitrina. 21, 43, 44 243, 262, 263, 302 emiliana Pal., Amnicola. 35, 185, 186 187, 379, 381 emporiensis Fag., Helix . 24, 62, 241 278, 391 empoviensis Fag., Helyomanes 62, 64 278, 279 enthalassina Bgt., Helix .... 62, 278 episema Bgt., Helix ....... evicetovum Múll., Helix evicetovum forma pampelonen- SUA SC ma eli EL 24, 67 evicetorum —dforma —tvepidula Count Hejar ie 250. 07,1282, essevanus Fag., Pomatias .. 181, eucharista Bgt., Hohemuar- idees GN ICO 160:1/242, 358: Fagoti VVest., Lauria.. 31, I4I, fagoti VVest., Pupa AS ENT, 242, 343, 20,49, Misog asi. 335, favinesi Bgt., Helix ... farinesi Desm., Pupà farinestana Bgt., Hyali- Vda Lo gen DONA ON SI 207, favinesianus Bgt., Zonites. 22, 49, favinesit Desm., Pupa. 30, 132, fumini Payr., Alexia ..... 178, fumini Payr., Auvicula.... 178, flavus Múll., Avion .... 21, 38, 257 Tlavus Me Naumart o 21,130, 2571298 Taques Mu temari ut 38 fluviatilis Múll., Ancylus. 34, 176, fluviatilis var. capuloides Jan, Ancylus 34, 170, fluviatilis var. costatus Fér., Ancylus 34, 176, 26 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat 1233 fluviatilis var. viparius, Desm., AMCN TS a tecla 372 fluviatilis L., Nemita ...... 190, 383 fluviatilis L., Nevilina.. 35, 190, 383 fluviatilis L., Theodoxia. 35, 190, 383 foedata Hagenm., Helix. 24, 65, 280 foedata Hagenm., Helyoma- AO olgia Darde db donde 24, 65, 280 foedatina Loc., Helix ...... 65, 280 folliculus Gron., Ferussacia. 32, 157 356 folliculus var. vescoi B8t., Rey USSACUCU A Et 32,/158, 356 folliculus Gron., Helix..... 157, 356 fontana Lightí., Helix UE SS IT fontanus Lightí., Planorbis. 34, 175 371 fvagilis Leach, Balea . 31, 145, 346 fvesevi Boi., Pupa .... 30, I24, 329 frescviana Bof., Pupa.. 30, I24, I25 242, 329, 330, 392 fvuticum Múll., Eulota ........ 2096 fruticum Múll., Helix ... 26, 83, 84 243, 295, 393 futua (Mall: ET iaia: ZC 70 fulvus Múll., Conulus... 23, 53, 270 fuluvus Múll., Euconulus . 53, 270 julvus Múll., Zomites ... 23, 53, 270 Gagates Drap., Amalia . 21, 41, 260 gagates Drap., Limas... 41, 260 gagates Drap., Milax 41, 260 galena Bgt., Helix .... 28, II2, II3 319, 320 gallica Bgt., Clausilia . 31, 146, 347 gibbosus B8gt., Ancylus. 34, 176, 372 glaber Jefír., Planorbis. 174, 370 glaber Stud., Zonites .. 22, 46, 264 glabella Drap., Helix . 89, 300 glabra Stud., Helix ... 22, 46, 264 glabra Múll., Hyalinia.... 22, 46, 47 265 glabva var. harlei Fag., EI al on ce EE ae 22, 46, 264 glabra harlei Fag., Hya- MOOC ARA EA dE re eta One 46, 264 gelabra Múll., Lymnaeca .... 169, 366 glacialis Dup., Limnaeca ...... 362 glaucina Drouèt, Anodonta. 36, I95 196, 242, 387, 388, 392 gomostoma Estr., Pupa .... 30, 128 130, 332, 534 1234 grannonensis Bgt., Helix ... 24, 61 88, 277, 299 granum Drap., Pupa...... 30, 136 338, 339 greixensis Fag., Clausilia . I5I, 350 guideloni Bgt., Heltx...... 62, 278 gyrocuriopsis Bgt., Hyalima. 49, 267 Haliotidea Drap., Festacella. . 21, 41 42, 244, 200, 261, 393 haliotidea var. ovalis M.-T., DE SCC CC LG etc DI NA A 2, 20 T haliotidea var. scutulum, M.- Res tacelloe. 21, 4I, 42, 201 hammonis Stròm., Helix ... 45, 264 hammonis Stròm., Hyalinia . 45, 264 harlei Fag., Hyalinia .. 22, 47, 265 harlei Fag., Zonites ........ 46, 264 hatyotidea Drap., Testacella.. 21, 41 261 henslovana Shepp., Tellina. 199, 390 henslovanum Shepp., Pisi- CO co obbobdgoogos 36, 199, 390 hevbicola Paul., Helyomanes 24, 01, 277 hevipensis Mab., sp. aff., Helix 72, 286 hispanica var. pyrenaica Rossm., Helix 114, 32I hispanicum Bgt., Sphacrium. 197, 388 hispanicus Serv., Pomatias. 183, 377 hispanicus M.-T., Unio. 36, 191, 384 hispida L., Heltx ...-. 27, 88, 89 243, 299, 300, 393 Rhohenmarthi Rossm., Fe- VUSSQCUG electe electe 82 SO, 357 hohenumuarthia Rossm., Ho- hemuarihia 33, 159, 243, 357, 393 hovtensis Fér., Avion .. 21, 38, 258 hovtensis Múll., Helix.. 28, I04, 108 I0O, LLO, 314, 310, 357 hovtensis var. conica Salv., UELo Lo oa 28, IO9, IIO, 317 hydatina Rossm., Helix. —23, 52, 53 243, 270, 393 hylonomia Bgt., Helix .. 20, 87, 298 Eypnorum L., Aplexa .. 71,307 hypnorum L., Bulla DZE, 307 hypnorum L., Physa.... 34, TI 367, 368 Tonota Fag., Pupa.... 30, 131, 335 ilerdensis Fag., Pupa.. 30, 131, 334 italica Jan, Succinca .. 33, 101, 359 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (402) eJaccelanicus Bgt., Zonites .. 46, 264 jam B8gt., Anoylus .... 34, 1706, 372 jant B., Mart., Fevussacia. —Ò—33, 159 160, 358 jani B., Mart., Hohemuvar- aa LG coc SIS ON 242, De, 802 jeanbernati Bgt., Helix ..... 78, 290 jumillensis Guir., Pupa. 30, 131, 335 jumillensis var. biplicata IS o P OIAM do se cdodegoo 131, 335 jumillensis var. C, Pupa... 131, 335 jusiana Bgt., Helix ....... 62, 278 TE vicensis Bgt., Helix .. 24, O5, 280 Labrosus VVest., Pomatias . 183, 377 lactea Múll., Helix .... 28, IX2, LES 319, 320 lacustre Múll., Musculium . 197, 388 lacustre Múll., Sphacrium.. 36, 197 388 lacustre var. hispanicum B8gt., SP naemium ce 36, 197, 388 lacustris Múll., Limnaeca. 33, 167, 243 364, 393 lacustris Múll., Tellina .... 197, 388 lacvis Múll., Agriolimar... 40, 244 259, 393 laevis Múll., Limax....... 40, 259 laevis Ald., Planorbis.. 34, 174, 370 laminata Mtg., Clausilia. 31, 145, 146 346 laminatus Mtg., Turbo .... X45, 346 lapicida LE eeeec. 27, 94, 303 lapicida andorrica B8gt., Helix. 27, 94 303, 304, 305 lapicida forma andovrica Bgt., Ms coGSocooDe 27, 94, 304 lapicida var. albina, Helix 27, 94, 304 lapicida var. flammulata, LE c Lee 27, 94, 304 lativostris Drouèt, Anodonta. 36, 196 242, 387, 388, 392 lavedanica Bgt., Eymnaeca .. 33, 168 169, 305, 366 lenticula Fer., Helix 27, 93, 303 lepiochila Fag., Pupa . 30, 129, 130 333, 334 leptochilus Fag., Pupa . 30, 129, 333 leptomphala Bgt., Helix ... 85, 297 liesvillei Bgt., Caecilianella. 159, 358 lilietensis Bof., Pupa...... 126, 330 (403) limara Bot. Holx aug io. 67, 282 limbata Drap., Helix ... 26, 87, 298 limbata odeca B8gt., Helix. 87, 88, 117 242, 245, 298, 299, 323, 391, 394 limbifera Loc., Helix ..... 62, 278 LOS CNIE ETC Ir ae a A I64, 362 limosa L., Limuaea ... 33, 165, 362 limosa vat. vulgaris C. PÍr., MEU NIC CN aa 339 OS, 362 limosa L., Eymnaea ... 33, 164, 165 166, 242, 362, 392 lineata Olivi., Helix ... 24, 65, 280 litlovalis Drouèt, Ano- dOMTaE Sa Sa NE 36, 195, 387 littovalis Lam., Rhombu- NO 3O, 103, 242).385,1386, 392 Utltovalis Lam., Unio .. 36, 193, 195 385, 386 Uttovalis var. umbonatus IROSSIN., (Umoc ea. 36, 193, 386 lubvica Múll., Ferussacta 32, 157, 355 lúbvica Múll., Zua .... 2 NH 57 lucida Drap., Helix 22, 48, 266 lucida Drap., Hyalinia. —22, 48, 51 266, 268 lucida var. minor, Hya- COCCO Ca CD SU RE 22, 48, 266 lucida favinesi Bgt., Hya- Un CE le ee coma 22, 49, 266 lucida var. convexiuscula subvar. farinesiana Bet:, Hyolinia qu..: 221491 267 lucida var. obscurata, subvar. navarvica Bgt., Hyalinia.. 49, 267 Maceana Pal., Amnicola... 185, 3790 magdalenica Salv., Clausilia. 32, 148 149, 242, 348, 349, 392 major Fér., Helicolimax ... 43, 262 major Fér., Vatrina. 21, 43, 44, 243 262, 263, 392 maladeitac Bgt., Helix...... 70, 284. malecasta Loc., Helix ...... 65, 280 maluqueri Fag., Limnaea . .. 33, 165 166, 242, 3062, 363, 392 mamot Ben., Physa ... 34, 170, 367 màvceici ta gi, VELL 72, 286 martista Cout., Helix ....... 67, 282 maritima Drap., Helix. 24, 64, 65, 66 24I, 280, 281, 39I mavitima var. chiae Fag., Fe er SAL E 24, 65, 280 A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1235 maritima Drap., Helyomanes.... 279 marmovatus Mich., Planorbis. 34, 173 martorelli Bgt., Helix. 27, 89, 90, 300 martovelli forma bolosit Salv., IEC GagcdboGoocoòc 27, 90, 300 martorelli Bgt., Limnaea. 33, 164, 301 martorelli Bgt., Lymnaea... 164, 362 martovelli Serv., Physa .... 170, 367 martorelli Bgt., Pomatias... 183, 242 massotiana Begt., Pupa .... 131, 334 mauritanica Bgt., Helix ... 62, 278 maximus L., Limax ... 21, 39, 259 megacheila Crist., Jan, Pupa. 30 128, 332 megacheila var. goniosto- ma Estr., Pupa .... 30, 128, 333 megacheila forma lepio- chila Fag., Pupa ... 30, 129, 333 megacheilos Crist., Jan, Pupa. — 430, 128, 333 megacheilos var., Pupa.30, 128, 333 megacheilos goniostoma Rstr., TEU DS a 128, 332, 334 megastoma Anc., Helix.. 67, 69, 282 283 melantozona Caf., Helix.... 65, 280 melantozona Caf., Helyomanes. 24, 61 64, 277, 279 mendranoi Serv., Helix . 24, OI, 277 mendvanopsis Loc., Helix . 62, 278 micvodon NVest., Pupa .... 131, 335 micropleura Pag., Helix ... — 23, 56 57, 273 micvopleura Pag., Pyramidula. 56, 57 273 micropleuros Pag., Helix. 23, 57, 273 macheli Mitt:, Alexia ... 34, 178, 179 242, 245, 374, 392, 394 mucheli Mitt., Auviculavia.. 178, 374 minimum Múll., Carychium. 34, 177 minuta Drap., Limnaca. 34, 168, 365 minulissima Hartm., Pupa . 23, 59 275 mivaculensis Marc., Helix.... 78, 290 misava Bet Heus lilei. 62, 278 mollis Drouèt, Anodonta.... 306, 196 242, 387, 388, 392 monasteriolensis Alm., B0f., ETC NS a A oa 77, 290 1236 Junta de Ciències Naturals de Barcelona montistrolensis Fag., Helix 25, 77, 290 monjoi B8gt., Amnicola. 35, 185, 379 montservatensis Hid., Helix.. 25, 74 287, 288 montserratensis var. betulo- nensis Bof., Helix .. 25, 74, 287 montservatensis Fag., Pupa.. 29, I21 327 montservatica Fag., Pupa .. 29, I21 123, 320, 328 montserraticum Fag., Po- MOCCAS CE SU RS TE. (376 montserraticus Fag., Po- CETA S CE SIS GES SN 77 moquiniana Rstr., Pupa. 129, 333 moquinianuts Dup., Unio. 36, 191, 384 moreri Fag., Helix. 25, 71, 73, 241 285, 287, 391 moricola Pal., Helix...... DES 76 288, 289 moulinsi Far., Helix... 27, 97, 305 moulinsiana var., Helix. 27, 97, 305 moulinsiana Dup., Pupa. 31, 143, 344 moulinsiana Dup., Ver- ESC ON a Ei 31, 143, 344 mucimca Bgt., Helix ..... 62, 278 mucinica Bgt., Helyomanes. — 24, OI 277 mucvonata Held., Lymnaeca. I64, 362 murcica penchinati Bgt., He- LOS Be MD 76, 289 muscovum Múll., Helix .... 139, 341 muscorum Drap., Isthmia. 23, 59, 275 muscorum Drap., Pupa.. 31, 59, 139 140, 275, 341 muscorum Múll., Pupilla ... 139, 140 243, 341, 342, 393 muscorum var. bigranata Rossm., Pubilla ee it 3I, 140, 341 muscorum Drap., Sphyradium. 59, 60 144, 243, 244, 275, 270, 345, 393, 394 muscorum Drap., Vertigo 23, 59, 275 myosotis L., Alexia ... 34, 178, 373 myosolis L., Auricula . E78, 373 Nana Mich., Vertigo .. 31, I44, 244 345, 393 nautileus L., Planorbis. 34, 175, 371 nautileus var. imbvicatus Múll., Planorbis..... QR At navarricus Bgt., Zoniles .... 49, 267 nemausensis Bgt., Helix ... 62, 278 nemoralis L., Helix.... 28, 103, DOS TLO GES nigricans Pult., Clausilia. 32, I47, 348, nigricans var. longa, Clau- QQC al dc IC ea 2n, migricans Pult., Turbo .... I5T, niso Risso, Chondvula ........ mso Pit., Chondrus ... 29, 119, mitens Gmel., Helix ... 47, nitens Gmel., Hyalinia. 22, 47, nitida Múll., Helix .... 21, 51, mitida Múll., Hyalinia . 22, 51, mitida Múll., Segmentina... 175, 375, mitidula Drap., Helix ..... 48, mitidula Drap., Hyalinia .. 48, 266, milidus Múll., Planorbis ... 175, nitidus Múll., Zonites .. 22, 51, noguevae Fag., Pomatias... 181, nubigena Charp., Helix.... — 70, 71 284, nubigena var. depressa Fag., ETC da CEE EE 70, Oblonga Drap., Succinea .. 160, 358, obscuva Muúll., Helix ...... II8, obscurus Múll., Buliminus.. 29, obscurus Múll., Bulimus... 29, obscuvus Var., Pomatias. 35, I8I obscuvus essevanus Fag., Po- maltas. 181, 182, 242, 375, 377, obscurus martorellt Bgt., Po- MATES AL, 1834 8771 obtusa C. Pir., Clausilia. 31, 146, 243, 347, obtusale Lam., Pisidium. 36, 199, obtusalts Lam., Cyclas. 199, obvoluia Múll., Helix .. 27, O2, occidaneus Drouèt, Unio. 36, 192, El odeca B8gt., Helix . 87, 88, 298, odenensis Salv., Helix ..... 62, omalisma Bgt., Helix . 23, 57, 274, omalisma Bgt., Pyramidula.. 58, opaca Zgl., Bvythinella. 35, 186, (405) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1287 opaca Zgl., Byihinia .. 35, 186, 380 —pisana Múll., Helix.... 29, 116, 117 organiacus Fag., Pomatias . 181, 376 322, 323 pisana var. albida Tayl., He- Paladilhei Bgt., Helix . 77, 290 (ae Ca do bada merió al: 116,/322 palavasensis Germ., Helix.. 65, 280 —pisana var. concolor Tayl., palustre Múll., Buccinum.. 167, 364 I cos do cog Go do ot LIO, 322 palustris Múll., Limnaea. 33, 167, 243 —pisana var. rosaceo-albida palustris var. corviformis Ma VE Te Lo ee IIÓ, 322 Bgt., Limnaea ...... 33, 167, 364 — pisanaÍiorma calocyphia B8gt., palustris var. corvus Gmel., Isla co uonp dono oo eo 29, 116, 322 ILoReCian Gopidebgudoc 33, 167, 364 — pisanopsis Serv., Helix ... II6, 323 palustris Múll., Lymnaea... 167, 364 —piscinalis Múll., Neyita ... 189, 382 393 —piscinalis Múll., Valvata. 35, 189, 382 pampelonensis A. Schm., He- piscinalis var. rubiensis Alm., LS ee tavel cie 24, 07, 282, 284 BORN Via IU GL ee a 189, 382 papalis Loc., Heltx..... D'AMO TE 2 bola GB Cic Ins MS ee 83377 partioti M.-T., Pupa.... 247 30 Ponte PEA cme eo 183, 245 parvula Stud., Clausilia.... 31, 147 377, 394 347, 348 — polyodon Drap., Cochlodonta. 29, 121 pauli Mab., Laminifeva ... 154, 248 326 353, 396 — polyodon Drap., Pupa . 29, 120, 326 pellucida Múll., Vitrina. 44, 263, 392 328 penchinati B8gt., Clausilia. 31, 32, 147 — polyodon var. minor, Pupa. . 29, I2X 148, 149, 348, 349 326 penchinati var. magdalenica polyodon var. ringicula, Pupa. 29, 121 Salv., Clausitia J.... 32, 148, 348 326 penchimati Bgt., Helicella.25, 70, 289 — polyodon Drap. aff., Pupa.. 29, 121 penchinali Bgt., Helix.. 25, 76, 289 326 penchinali var. monistro- polyodon montserratica Fag., lensisvHagii Helixi dd. 25, 77, 200 ID a ea ee le le) -le I21, 320 penchinatiana Bgt., Pupa. 30, 131, 334 —Pomalias Sp. ......... SIS 97 penchinatianus Bgt., Unio.. 36, 191 — praestriolata Alm., Bof., He- 193, 242, 384, 385, 392 OE Era a UES DGE 89, 299 peregra Múll., Limnaeca. 33, 166, 363 —praticola Salv., Helix .. 24, OI, 277 peregra Múll., Lymnaca. 33, 166, 363 — procerula Pal., Paludestrina. 189, 382 peregrum Múll., Buccinum. 166, 363 —pseudohydatina Bgt., Hyali- perlonga Bof., Pupa .. 30, I24, I25 Ni 222 2a 2091270,308 242, 329, 330, 392 —pscudohydalinus B8gt., Zoniles. 52, 269 perlucida Múll., Vitrina. 21, 43, 243 —pulchella Múll., Helix... 27, 91, 301 262, 263 — pulchella var. costata Mill, perversa L., Balaea ... 31, 145, 340 ETC oa ea ele ee 2702301 perversa L., Balea .... 31, 145, 345 —pulchella Múll., Vallonia. 27, 91, 301 346 —pulchella Stud., Valvata ... 189, 190 perversa L., Balia..... 31, 145, 346 382, 383 perversus L., Turbo ... 145, 345 —punctata Múll., Helix... 28, II2, 113 pfeifferi Rosmm., Succi- 319, 320 nea.... 33, 162, 242, 360, 361, 392 —punctata var. apalolena Bgt., phihysica Bof., Pupa.. 30, 124, 125 Ec Lia Le 28, 112,/319 242, 320, 330, 392 —punctata var. lucida Fag., He- pictorum L., Unio..... 36, I9I, 384 LE EEES 112, 319 Pilaitoci Eli cec 62, 278 —punctata var. lugatoria Bgt., pila Loc., Helyomanes.. 24, OLI, 277 ETC Lorca ae ade tea 112, 319 Junta dè Ciències Naturals de Barcelona 1238 pura Ald., Helix ......... 44, 263 pura Ald., Hyalimia 2 EN ANIAIS 263, 396 pura courquini Bgt., Hya- linia.... o 45, 248, 263, 264, 306 pura pura Ald., Hyalinia. 44, 45, 248 263, 264, 396 pusilla Múll., Vertigo . 31, 143, 244 344, 393 puèris Te, Heltz .. ee... I6I, 359 puiris L., Succinea ... 33, 101, 162 359, 360, 301 Pyvemaea Drap., Helix. 23, 55, 271, 272 Ppyomaca Drap., Pupa . 31, 142, 343 pygmaca Drap., Vertigo. 31, 142, 343 344 Pygmacum Drap., Puncium.. 23, 55 272172 pyramidata Drap., Helix.... 26, 79 291, 292 pyrenacaria Boub., Pupa . 247, 395 pyrenaica Bgt., Balca .... 145, 346 pyrenaica Charp., Clausilia. 32, 149 150, 349, 350 pyrenaica saint-simoni Bgt., Elausiia i 32, 150, 350 pyrenaica Drap., Helici- EG Go onogdodocecc 28, 99, 307 pyrenaica Drap., Helix.. 28, 99, 247 248, 307, 395, 396 pyrenaica var. depressa B8gt., Ia EG GcoS so docogoSión 99, 307 pyrenaica Bgt., Succinea 33, 162, 360 Quadrasi Hid., Helix.. 27, 93, 247 248, 302, 396 quadridens Múll., Buliminus. 29, 119 325 quadridens Múll., Bulimus.. 29, 119 325 quadridens Múll., Chondrula. 29, 118 I20, 324, 326 quadridens Múll., Chondrus.. 29, 119 324 quadridens var. niso Risso, Chondrus Lellceei 20, 110, 325 quadridens Múll., Helix.... 118, 324 quadridentata Ag,. Alexia. 34, 178 170, 242, 374, 392 quimpeviana Fér., Helix ... 248, 390 quinquedentata Born., Pupa. 30, 127 332 Radiatula Ald., Helix..... 46, vadiatula Ald., Hyalinia. 22, 46, vadiatus Brug., Bulimus. 29, 117, rangiana Fer., Helix ..... vequieni Mich., Unio .. veynesi Dup., Byihinella. 35, 186, veyniesi Dup., Byihinella 35, 186, veyniesii Dup., Bythinella.. 187, veymiesiió Dup., Hydrobia .. 1806, vhodostoma Drap:, Helix. 28, 116, vhomboideus Schr., Unio. 36, 193, vibasica Fag., Helix ... 72, 73, 286, 287, viberoi Serv., Caecilianella. .. — 33, 160, vingens Mich. Pupa 123, 245, 328, vingicula Mich., Pupa .... 29, 23,320. vipacurcious Bof., Pomatias. 181, viparius Desm., Ancylus... 1706, vipollica Fag., Helix .... 242, 298, 290, yoigiana Salv., Amnicola 35, 185, voigiana Bof., Helix .. 24, 65, volphi Gray., Clausilia. 32, 152, 357, volbhii Gray, Clausilia. 32, 152, votundata Múll., Helix . 23, 57, votundata Múll., Pyramidula: 58, 274, votundata omalisma Bgt., Py- vamidula De, votundata votundata Múll., Pyramidula . DI 2 789 274) votundatus Poir., Planorbis. 174, 245, 369, 370, vufescens Penn:, Helix .. 27, 89, 299, 300, pujus L., Arion pufus L., Limax 37, yugosa Drap., Clausilia. 32, 148, 348, ss 0000 ee eo co pugosa var. penchinatia- na B8gt., Clausilia. .. 32, 148, yugosa var. pyrenaica Charp., (GlqU SU NS ee es qugosa Drap., Pupa 149, yugosiuscula Mich., Helix. 25, 77, pugosiuscula monistrolen- sis Fag., Helix 77) (406) 264 264 324 248 396 384 380 380 381 380 322 385 242 391 159 358 394 I2£ 328 376 372 27, 87, 88 391 379 280 243 393 352 273 274 do 27 391 274 275 244 394 243 393 257 257 149 349 348 349 349 290 290 ——aaççaaççççççsnçaçcsuaçsuç çó (407) A. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar-Amat 1239 vupestris Stud., Helix... 23, 55, 272 pupestris Stud., Patula.. 23, 56, 272 vupestris Stud., Pyvami- Go d'docid emo elec 28, 55, 50, 272 vupestris Stud., Vallonia. 23, 56, 272 yuscinica Bgt., Helix. 26, 83, 205, 296 Saint-simoni Bgt., Clausilia. 32, I50 350 satni-simonis Fag., Physa .. 34, 170 367 salaunica Fag., Helix ...... 70, 284 salvanae Fag., Helix ....... 25, 73 73, 241, 285, 287, 391 sancti-laurentii Bof., Poma- Go cobloe 356, 183, 242, 377, 392 savriensis Mart., Helix. 206, 85, 297 secale Drap., Pupa ... 30, I25, 126 330 sempronii Charp., Pupa. 31, I4I, 242 343, 392 sempronii Charp., Pupilla . 141, 343 septenivionalis Bgt., Hyalinia. 22, 49 GI, 267, 268 septentvionalis Bgt., Zomites . 49, 267 sevicea Drap., Helix........ 300 sericea martorelli Bgt., Helix. 242, 300, 391 sexplicata Boí., Pupa . 30, 131, 334 simile Drap., Cyclostoma .. 184, 378 similis Drap., Ammnicola. ... 35, 184 186, 378, 379 similis spirata Pal., Amnicola 185, 379 similis Brug., Bulimus.... 127, 33£ similis Brug., Pupa... 30, 127, 128 331, 332 simplex Buch., Ancylus. 34, 176, 371 simplex Buch., Lepas . 176, 37I sitifiensis Bgt., Helix . 65, 280 solitavius Poir., Bulimus 26, 81, 293 spirata Pal., Ammnicola.. 35, 185, 186 378, 379 spirovbis L., Helix .... 173, 369 spirorbis L., Planorbis.. 34, 173, 244 369, 394 splendida Drap., Helix. 28, IOI, 102 242, 309, 392 splendida var. calaeca BS CEIC Lia Ce, 28, 102, 309 splendida var. cossont BOC EI CI ae 28, IO2, 309 splendida var. microstoma 89, 90 : Salv., Helix. 28, IO2, 242, 3090, 392 splendida var. rosea, Helix. 102, 309 splendida var. bvuchtana Serr., SCC) ob on o GO aa so go be 102, 3IO OC he CUINA ol elclepeteló 102, 3IO IOC diocodosoo do oc de 102, 309 splendida var. montserratica Serr., Tacheca splendida var, vafaeli Serr., DachcaN ies qr Ne et lenteeia 102, 3IO splendida var. tovresi Serr., TAC RC GN a A eta ela I0O2, 3IO squammatina Serres, Helix 28, 98, 306 síaechadica Bgt., Hyalinia 22, 49, 5X 267, 268 sigechadicus Bgt., Zoniies .. 49, 267 SL oNaLeS JL ETC Ii a ere 163, 36I stagnalis L., Limnaeca.. 33, 163, 301 stagnalts L., Lymnaca .... 163, 301 slagnina Bgt., Helix ...... 85, 297 steneligma Mab., Helix.. 27, 89, 299 300 slibarum Rossm., Helix. 25, 67, 282 sirepholena B8gt., Succinea.. 33, 161 359 siriata Màll., Helix .... 25, 7£, 286 siviata barcinensis Bgt., Helix. 7£, 241 DA 2280 28743 OE siviata belulonensis Bot., Helix 74, 287 siviata moneserratensis Hid., Teide cd gsocogddoncocoo 74, 287 siviatulus Gray, Zomites . 22, 44 45, 263 strigella Drap., Helicella..... 26, 83 295, 296 sirigella var. ruscinica B8t., ET eLice la a 26, 83, 205 strigella Drap., Helix. 26, 83, 84, 295 sívigella vuscinica Bgt., Helix. 26, 83 85, 245, 295, 296, 393 subangulatus Phil., Planorbis. 34, 173 369 subarcuala Boí., Clausilia... 32, 153 352 subarcuata Boí., Laminifera. 32, 153 248, 352, 353, 396 subarcuata Bofí., Nenia..... SZI SIS 352, 353 del 259/607, 69 282, 283 subarigoi Fag., Helix.. 1240 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (408) subcylindvica L., Fevussacia. 32, 157 355 156, 189 355, 382 sybeylindrica L., Truncatella. 189, 382 subcylindrica var. lacvigata Risso, Tvuncatella .. 35, 189, 382 subcylindrica L., Zua . 32, 1506, 355 subcylindrica var. exigua ILC And ao dado aa 32, 157, 355 subcyzicensis St. Sim., Helix. 62, 278 subjuscus Drap., Arion . 21, 38, 258 subfuscus Drap., Limax.. 38, 258 subglobosa Mich., Vitrina. 22, 43, 44 243, 2062, 263, 392 subnitens B8gt., Zoniles ..... 47, 265 subnumidica Bgt., Helicella. 26, 79, 291 subnumidica Bgt., Helix.... 20, 79 291, 292 subpaladilhei Fag., Helix .. 78, 290 subvadiatulus Fag., Zoniles. 406, 264 subvemiformis Bgt., Unio.... 36, 194 subeylindrica L., Helix .:.. OB 242 0 ON 02 subtvuncatum Malm., Pisidi- Ca ben de 199, 245, 390, 394 sulcata Drap., Evicia...... 180, 247 375, 396 sulcatum Drap., Cyclostoma. 180, 375 sylvalicus Drap., Limax. 21, 40, 259 TabarRana Let. Bgt., Helix . 65, 280 tabarhana Let. Bgt., Helyoma- 24, 61, 64, 278, 279 talepova Bgt., Helix ....... 67, 282 tavraconensis Fag., Pupa .. 131, 335 taslei Bgt., Physa .... 34, 170, 242 307, 392 tentaculata L., Byihinia 35, 184, 378 tentaculata Var. producta Mxe., Bytima ..... 35, 184, 378 tentaculata L., Helix .. 184, 378 tevrestvis Chemn., Heli- CELLERA aa te 26, 80, 292 tevrestris Chemn., Helix. 26, 80, 292 tevvevi Bgt., Fevussacia. 32, 158, 159 243, 357, 393 levvevi Mich., Helix.... 24, 67, 282 terverii Bgt., Fevussacia.... 158, 159 243, 357 tvanon Bet. Ec lia (NN II4, 321 trepidula Cout., Helix..... 24, 67 69, 282, 284 tvochotdes Poir., Helicella. 26, 79, 291 tvochoides Poir., Helix .. 26, 78, 79 201 tvuncatula Múll., Limnaca .. 34, 168 364, 365 tvuncatula var. —Jlavedanica Bet., Limmaeca.. 34, 168, 169, 365 tvuncatula Múll., Eymnaea . 34, 168 364, 365, 366 tvuncatulum Múll., Buccinum. 168, 364 tumida Held., Lymnaea ... 164, 362 turtoni Payr., Umio. 35, 19I, 193, 384 turiont aleroni Comp. et Mass., Unio A a ela 19I, 193 242, 383, 385, 392 turioni vequieni Mich., Unio. 193, 385 turtoni valentinus Rossm., no NE aa 193, 385 Umbilicata Drap., Lauria.. 31, 141 342 umbilicata Drap., Pupa. 31, I4I, 342 umbilicata Drap., Pupilla.. 31, I41 342 umbilicata var. edentula M.- Eu Da 31, I4I, 343 umbilicata var. sempronii Charp., Pupilla ..... DE TAN SAS umbilicatus Múll., Planorbis. 34, 172 173, 3068, 369 umnifasciata Poir., Helix. 25, 77, 290 Un ONS DEL ENS See etc 36, 192, 384 Valcouritana Bet., Succinea . 33, í60 16I, 242, 358, 359, 392 valentianus —Fér., Malacoli- Ga agido d'odio de 40, 244, 260, 393 valentina Serv., Succinea... 33, 162 242, 300, 392 valentinus Fér., Limax.. 2I, 40, 260 vallensana Alm. et Bof., Am- I AQUE o Glaició SEGON AI CO dia 185, 379 vardoncnsis Loc., Helix.... 67, 282 variabilis Drap., Anodonta .. 36, 195 387 variabilis Drap., Helicella. 23, 60, 276 variabilis Drap., Helix. 23, 60, 64, 66 241, 276, 280, 281, 391 variabilis var. alluvionum SOTA EE C Ii de 23, 60, 276 variabilis vat. avidqulovum Chía, Helix. 23, 60, 241, 276, 391 (4.09) 4. Bofill, F. Haas i J. B. de Aguilar Amat 124I variabilis var. canovasiana SON bo TEC: o od o obgoS ZOO 77 variabilis var. grannonen- SUS BB St ETC Lord. Ap 0, 2977 vaviabilis var. melantozona Ca PTI CL DOI 277 variabilis var. mendvanoi SERV SCC Id aa de DO 277 variabilis var. praticola Sa VA EC Lo 2a GO, 276 variabilis var. subcycizen- SUSIS EES, ETC iaio 3 ao 276 variabilis var. xalomica SEVA EC Ca I 23, 00, 276 variabilis Drap., Helyoma- CAS da do d'doid alba ae DG, 2701270 variabilis Diap., Pupa. 29, I2I, 123 327, 328 variabilis Drap., Xerophila .... 279 variegatus Drap., Limax. 21, 39, 258 venetzi Charp., Vertigo. 31, 144, 345 ventiensis Bgt., Helix . 85, 297 ventricosa C. Pír., Ano- dORt QUIN SAL Ne ae 30, 195, 387 ventricosa Drap., Clausi- UR Era SES ES SON ES 224 245, 351, 352, 393, 394 ventricosus Drap., Bulimus.. —26, 82 294 ventvosa Fér., Helicella.. 82, 294 ventrosus Fér., Bulimus. 20, 82, 294 vevmiculata Múll., Helix. 29, II4, IIS D'ACS 2X322 902 vevmiculata var. cvassilabris IRIS A Ce CEL C LU Se et 114, 32I vermiculata var. minov, Helix. II4, 321 vermiculata var. vilassavum Ca ZEC LU LIC 29, II4 XS ZA 2p 3 2 DI 2203 92 vescoi Bgt., Cionella... 32, 158, 356 vescoi Bgt., Fevussacia. 32, 158, 356 vilanovensis Salv., Helix. 62, 278 vivescens Mor., Succinea. 33, 1062, 360 VIVUdiS TE Ne vita I9I, 383 vividis L., Nevitina .... 35, 1OZ, 383 vividis L., Smavagdia .. 35, I9I, 383 vitveola Bgt., Hyalinia . 22, 52, 243 269, 393 vulgarts C. Pir., Limnaea 33, 165, 362 vulgaris C. Pír., Lymnaea 165, 362 Xalomca Serv., Helyomanes. 24, 6I 277 xanthelaca Bgt., Helix...... 99, 307 xalarti Far., Helix.... IOO, 308, 309 xatarti var. camprodumica Rob., Helix.... 28, IO0, IOI, 308 Zuluetai Caz., Helix.... 24, 61, 66 DA 2770028 1039 guluetai Caz., Helyomanes .. 24, 61 64, 277, 279 Figs. y I-I6. I7. 18. I9. 20-21. ADC 281 24-28. 29. 30-32. 33. 34-35. 36-45. 40-55. 56-59. 60. 61-64. Conques litorals LÀMINA I Pyramidula (Gonyodiscus) rotundata Múll. — 4 exemplars de Banyoles, que constitueixen les transicions entre la forma omalisma Bgt. i la forma típica. Les figures 3, 4, 7, 8, tg GEDg 9 HO Xa Helix (Xevophila) marítima Drap. — Vilassar de Mar. — Tipus de H. zuluetai Caz. Helix (Xerophila) variabilis Drap. — Empòries. — Co-tipus de H. empuriensts Fag. Helix (Xerophila) arigonis Rossm. — Montesquiu. — Co-tipus de H. subarigoi Fag. Helix (Candiduia) striata barcinensis Bgt. — Vall de Ribes. — Forma corresponent a H. vibasica Fag. Dra El, oc Helix (Hygromia) limbata odeca Bgt. — Ripoll. —— Co-tipus de H. vipollica Fag. Helix (Chilotvema) desmoulinsi desmoulinsi Fag. — Núria. Helix (Chilotrema) lapicida andorrica Bgt. — Vall de Ribes. 24-25. Exemplar albino. 26-28. Exemplar amb albinisme parcial i flàmules radials. Helix (Chilostoma) cornea Drap. — Sant Miquel del Fay. Helix (Avianta) arbustovum xatartt Far. — Núria. — 3. exem- plars que figuren els extrems de variabilitat respecte a altura i diàmetre. Helix (Eobania) vermiculata Múll. — Vilassar de Mar. — Tipus de var. vilassarum Caz. Pupa (Modicella) polyodon Drap. — Setcases. 34. Exemplar sense plecs peristomals. aca os Pupa (Modicella) affinis catalonica Bof. 36. Exemplar tipus de Pupa freseviana Bof. — Queralps. am ld. 2: 38, 40. 2 exemplars típics de Camprodon. 39, 41. Íd., De 42. Exemplar tipus de P. perlonga Bol. — Vall de Ribes. da de ot 44. Exemplar tipus de P. phthysica Bof. — Besora. Ad 2. Pupa (Modicella) megacheilos goniostoma Rstr. 46. Exemplar típic de Sant Miquel del Fay. : A. dels Ras 48, 50, 52, 54. Exemplars que constitueixen la transició de la forma de boca angulosa a la de boca rodona. — Vall de Ribes. Ap Bu 58, 980 Na 30. Clausilia (Ruzmicia) crenulata penchinati Bgt. 56. Exemplar topo-tipus. — Girona. Ge Non XP2 58. Exemplar co-tipus de CJ. magdalenica Salv. — Olot. dor del, 22, Clausilia (Pivostoma) ventricosa Drap. — Pla Traver. Laminifeva subarcuata Boí. — Lladó. 61. Exemplar vist de boca. eo, Mel ge 63. Exemplar vist de costat. o leg RA. . FAUNA MALACOLÒGICA DEL MUSEU DE CIÈN- DEL PIRENEU CATALÀ NATURALS, volum III, 1921 lis Di CRT È Ed AR see ef E pin: CF Espr o -— Qu co Lo4l on len) — CONQUES LITORALS DES DE BESÒS A PORTBOU.— Làm. I Nu i mt P dsliossi s0q vdmoxA e— 4 amticidt auenYl. 1 è Mor Das P : ee Ps: (SSL) db LED a Es 3 do El ROM ST Gotes Go Real 9B, 81 EL. SIGUIS 3D ent TGN ae 4 - BotcioS ab GT SS 335. Hist TS 7 3 - , Pr ds i T Pedres etc CROS On ERO OS lsb SA pieRe es dd Figs. 14-15. 16. 17-26. 27-30. 31-32. Conques titorals LÀMINA Il Rumina decollata L. — Exemplar poc decol'lat de Gombreny. Lymnaca (Radix) auricularia L. 2-6. Sèrie de transició entre la forma típica i la L. marto- velli Bgt. — Estany de Banyoles. Lymnaca limosa L. 7. Exemplar co-tipus de L. maluqueri Fag. — Gualba. SES 2. . Bullinus contortus Mich. — Boca del Besòs. Pomatias obscurus martorelll Bgt. — Turó de Solanes, prop Sant Feliu de Codines. 10, 12. Exemplars co-tipus de Pom. sancti-laurentii Boí. dt, Pe: lla, 23 Pomatias obscurus essevanus Fag. — Santa Magdalena de Puigsacalm. 14. Exemplar co-tipus de Pom. bolostanus Salv. go Mel B204 Evicia sulcata Drap. — Exemplar subfòssil de Palau Sacosta. Ammnicola similis Drap. — Estany de Banyoles. 17, 19, 21, 23, 25. — Exemplars de la forma corresponent a A. spirata Pal. o, PE, do, AN, CE. Uohe Se Bvythinella brevis persuturata B. H. A. — Santa Fe de Montseny. 27. Exemplar tipus, vist de boca. ao Mel, X ge 29. Exemplar co-tipus, vist de darrera. CO al ge Anodonta cygnea L. 31. Exemplar tipus de Anodonta latirostris Dr. — Tordera, en Tordera. — Copiada de Drouèt. 32. Exemplar tipus de Anodonta glaucina Dr. — Copiada de Drouèt. REBALLS DEL MUSEU DE CIÈN- FAUNA MALACOLÒGICA Era IES NATURALS, velum 1II, 1921 DEL PIRENEU CATALÀ CONQUES LITORALS DES DE BESÓS A PORTBOU.— Làm. II EA st SA ds3 DR: me ado au Di Ò É mori Pia RT Ir: Diria Sant deis mis cl I pa sp EA P Conques litorals LAMINA III Figs. r. dAnodonta cyenea L. — Exemplar tipus de 4n. mollis Dr. — Co- piada de Drouèt. L 2-7. Unmio turtoni alevoni Comp. et Mass. 2-4. Exemplars topo-tipus de U. penchinatianus Bgt. — Es- tany de Banyoles. 5. Exemplar de la forma d'aigua corrent. — Riera d'Ossor. 6. Id. de la forma de corrent lenta i fons fangós. — Em pòries. 7. Id. de la forma típica de riu amb fons arenós. — Bordils. Li 8. —Rhombunio littoralis Lam. — Forma típica de riu amb fons d'arena. — Riu Onyar a Girona. cades El met x 3 DEL MUSEU DE CIÈN- FAUNA MALACOLÒGICA ATURALS, volum III, 1921 DEL PIRENEU CATALÀ ras: ha Li DEA des CONQUES LITORALS DES DE BESÒS A PORTBOU. — Làm. III LAMINA IV Figs. 1-8. Rhombunio littoralis Lam. 1. Forma d'aigua corrent amb fons pedregós. — Riera de Llèmana. 2-8. Sèrie de creixement, que mostra la formació de Umio: subreniformis Bgt. de joves típics de Rh. littovalis Lam. — Topo-tipus de U. subreniformis de l'estany de Banyoles. FAUNA MALACOLÒGICA DEL PIRENBU CATALÀ CONQUES LITORALS DES DE BESÒS A PORTBOU.— Làm. IV PUBLICACIONS DE CIÈNCIES CANUARI 1910... les eec SE de cs act ee a Tan (ag cata) Id. 1917 (Dos volums). ES A sie a LA DI ESs Id. IQIB n.o den es a a ae ets CRC) dE TOC AS TREBALLS DEL MUSEU VOLUM I (Comple:i) AGUILAR-AMAT (J. B. DE).— Instruccions per ala preparació 1 tramesa de Mamífers. Ri SAGARRA (I. DE).— Instruccions per a la prepareció i i conservació d'ocells A MALUQUER (JOAQUIM). —Instruccions als rècol:lectors de Reptils i Batracis. SAGARRA (I. DE). — Instruccions als recol'lectors de insectes. Borit, (ARTUR). — Instruccions per a la recol: lecció de Mol:luscos ter- — restres i d'aigua dolça. HAAS (FR. )— Consideraciones sobre los medios y fines de la investiga- ción zoogeogràfica. MALUQUER (JOSEP). — insitccions per a la recol: lecció, uguari conservació d'animals marins. FoNr QUER (P.) — Instruccions per a la recol'lecció, preparació i con- servació de plantes. SAN MiGuEL (M.) — Instrucciones a los recolectores és rocas y a los af cionados a geologia y petrografia. VOLUM II Ri E MALUQUER (JOAQUIM). -—— Les serps de Catalunya. — Les tortugues de Catalunya. VOLUM iIL È Bori (A.) 1 HAAS (FR.) — Fauna malacològica del Pirineu Català: Vall del Noguera Ribagorçana. Vall del Noguera-Pallaresa. 7 i 3 Vall del Segre i Andorra. Í ca del Llobregat. VBlls-del Ter, Fluvià i La Muga amb col'laboració AGUILAR-AMAT. Vall d'Atàn. VOLUM IV Navàs (L.) — Notas sobre los Osmílidos (Ins. Neur.). : VVEISS (ALFRED). — Contribució al coneixement de la fauna lepidoptero- lògica d'Aragó. a VOLUM V GONZALEZ FRAGOSO (R.) — Introducción a la fórula de micromicetos de Catalufia. FoNT QuUER (Pius). — Contribució al coneixement de la Eoua catalana occidental. sl VOLUM. VI . SAN MiGuEL (MJ) — Catúlogo de rocas Grandes-Bloques, de la colección del Parque de Barcelona. VOLUM VII El (A.) — Mamíferos del yacimiento solutrense de San Juliàn de amis. VOLUM VIII VILASECA (S.) — Contribució al estudi dels terrenys triàsics de la Pro- víncia de Tarragona. Ens d Pg ALTA LL VAL CE UI TT TT RA SRA a "Ti maun SE NP e SA er - Oda an aa Ra 7 È ta30 esa A A Lip amena meta LL RLU Arena Lama NARARAR LL . Re marit, I Pa aa 9 VE i ci ir, CC 0800 4.0 Re fa i i La dar SES J MAR Rue ib: NA es RARaa, Ba La Je La bi Des. i Li : i LLOR ES u Va UEL prior, AMA AA a. A LA nia A 8 2 x : ir a 3 A ANA É 1 y EES Dar aea ex ap/ 6 3 re x3 amb l £ LE 88 Jam, T TR eli elit RA z, L CRA A ARBP " LA CORAL, Meca: pels RR H Ian aa , 1 Ab, EE Pl s Ll De: V3 pe El P Let GS EE tt Ge ARA Ll a aeri E Va a AMAT A RA aa P. a a ab És Erarga La h El Ed EE Tl LT La Ral) AL cj an j aa 3 m SRA X EO La REI. a Mas me rems Ph Ra I ta Ve CEDA Ea EE CER t 39 Ras, dE de A ,m, Úú2z AR PN AR Ra Raga a da a da S Carina DEMANDA Ei JP LL : TN ali L : a: ç ama OT Ray Es - a ar 444 RR RR RA LI nia EI dr ml RA hom 10a fas Dies dl Da PPA — E A me ara. a i On A am: RAP. TF ds see a — a l - i ii r AB RA u Materna api uan, Ma): duil i aAA AR aci y am Pel R Ei m Am am RA 4 r dada) RES SO Rgene na a - Ens fs da RQua van. LL Ma QE hm 4 Al ia a) X Ba a ARM SN Ras N I RR ga -l È x a és És : Be a m2 Lara aq Rin, n agra A : am, . Pet LT as EB Gaza AR IT RR aa sr le 8 à An aus —Xaua a aRCÓ DR RR A Ban, An sa MAR A qua tè EE OR Li) Es he P RQ R ame i mx mn — am $ a. OO NRER - po dm, P des RJ AR È 4 na A da pea RC pla EE ria, ab LE MRDESS À RRAQS mA LL MMA MA ea i l MAR Nqqan' / A RE LEISEL: a AR. ds gn) EE g Sea ú $ PL La dipt af A RARAntamARA Dada Lean, . Ll sa Any RA LE ) 449 a11: IL Ri LL Afal l Ve , Verge a. art BB CT, : Ra VA a — sn 88 2a EE ama EEES Í I i N A - LT ha 1 ç 1 1 À A" I , EE Led) i LITEAET 2 Pa x I aq MA Raanar rit Ba LA je Li TT aju a R TR : a MA LMmeer ies a mama, ds Ra, en ai é - 026 Riera LL Enan an RA SRA, Pebre Tere eren a Map De vn AB Pag MN am, rn EL Si JI dua di i Tea DSDna ma ia Dl A, a A, Rol DB. P Es JI Ag a De La ca RES Mt Da RCR BB8e RA Li , a un Va SABRARRR ARA 70 Ge DE LI LE A ul sé 6 L es 1 È P. m, dt Ho In Era apli aj AL h8 ay Ó N 947 ea 4 h Di i OA La R Lu RA qae NR LL L Rere : Maia, 8 La ui TEL TITITR lar Pey P gir Tant RT VIVA Ma — Ga BB ba ad (A fab, Asia ba d- Lu Fita ts : A A : SMITHSONIAN INSTITUTION LIBRARIES Es MAL 3 9088 00624 1210 iy I in , . 4 LL È L DA y i i ' i Laleued i i ' , Ú L , hr i ' L i Ú í i pen i : 1 i L Ú i PERI RS) Ejia a va , ' J ME 14 i À Ú i i ' Li h Pere L Ú 44, di