has SECTIONAL UE AR at EE BMSioN OF MOLLUSXS MECR EEES UEEmEnEumEn A o AVLIAM H. DALO A des PUBLICACIONS DE LA JUNTA DE CIÈNCIES NATURALS DE BARCELONA — 1921 Treballs del Museu de Ciències Naturals de Barcelona os ESTUDI SOBRE LA MALACOLOGIA DE LES VALLS. PIRENAIQUES VII VALL D'ARAN PER A. BOFILL i F. HAAS MUSEU MARTORELL PASSEIG DE LA INDUSTRIA BARCELONA d: 2 BS, ESTUDI SOBRE LA FAUNA MALACOLÒGICA DE LA VALL D'ARAN PUBLICACIONS DE LA JUNTA DE CIÈNCIES NATURALS DE BARCELONA.—1921 Treballs del Museu de Ciències Naturals de Barcelona ESTUDI SOBRE LA MALACOLOGIA DE LES VALLS PIRENAIQUES VII VALL D'ARAN PER A. BOFILL 1 F. HAAS CNT SON A MAR O 6 1989 LIBRARIES hd MUSEU MARTORELL PASSEIG DE LA INDÚSTRIA BARCELONA ADVERTÈNCIA DELS AUTORS La sèrie dels treballs sobre la fauna malacològica del Pireneu català, comprèn: I. Estudi sobre la fauna malacològica de la vall de l'Essera, per A. BOFiLL, F. HAAS i J. B. DE AGUILAR-AMAT. (Publicat en el vol. de 1918 dels Treballs de la Institució Catalana d'His- tòria Natural.) II. Vall del Noguera Ribagorçana, per A. BOFiLL i F. HAAS. III. Vall del Noguera Pallaresa, per A. BOFILL i F. HAAS. IV. Vall del Segre i Andorra, per A. BOFILL i F. HAAS. V. Vall del Llobregat, per A. BOFiLL i F. HAAS. VI. Conques litorals des de Besòs a Portbou, per A. BOFILL, F. HAAS i J. B. DE AGUILAR-AMAT. VII. Vall d'Avàn, per A. BOFILL i F. HAAS. IMPREMTA DE HENRICH 1 C.2, EN COMANDITA. — CÒRCEGA, 348, BARCELONA ES: "Q 4 2 3 h 5 e t 8 ESCALA 1:130.000. 7 4t t 4 ed Es, Sa SA x 4 e Sra ex BR as x e xt xX x X La x Fa L4 da Ès cis X P Ú ge , Xa Le És Ll Ra X xq ARX al N x x x Xa è 4 3 I se Montgarri R x p ri dprtig a aa US Us. a ss— mas ———s ————— aa RE LE i ns h x I geni Ep, L) 1 2 3 h 5 o t 3 9 4o X : xv X X Font ba. ESCALA 1:130.000. es Des Dl Rei has P xX ts die bed P La san La h Mata 3, A a, LA arena $) x Tor x L T Ra a x Li r Tag X x Se e Lés ax x , f Reg xAttg hi N Ri 2 x x S ha R, Ei hi d X x X H / ua 2 X x 1 BX x 4 É, Riu Map 24: qe A XX iÈ Bogge id, x : Lla Li, 4 c de Un : Pis Te A di (Di Montga rré pi t plttg ee N 1 La Bor del x Les p : es e y) ie Or dA, ses ar x, : Bosç : eRciós e v x I — Li Baticnçy, C, : x COL Co x, Na No das é 1 RS RE / Ú a £ po Mitg Azam 3 A : s , LS sat al 5 i de pe Era is Gausac È Viella Garròs Gessa g satardi Mat Dr i . I Ca Sau dl Re : R Tredos LES 4 : Portde 4 Ratiga de Lin Betrèn 2. OCasariL OT SS o TER ja Escunygu 3dA Gi Arties s ta Picada. Ria Si N Ú Esseta le L ES) Forat de Riguallut Q Rue. a) P Pd El i Es Os Net (Q ES nt Col de Toro él p de Victta NR et de Viella de e as S Rç NN ce 6 MS Z Ve, POTS X Res a hont at Es LL 9 Le 3 NLI IVIL HE LEB GT AU A 3assVIvaUVSa a Re y auat uU sesmavera man: ee aa an a an) QP VI —onan var va ESTUDI SOBRE LA MALACOLOGIA DE LES VALLS PIRENAIQUES CATALANES VII VALL D'ARAN per A. Bori 1 F. HAAS INTRODUCCIÓ La vall d'Aran és la única regió situada en la vessant N. del Pireneu que pertany políticament a Espanya. Geogràfica- ment pot anomenar-se la regió de les fonts del Garona, ja que la constitueixen la vall superior d'aquest riu i de sos primers afluents. El Garona naix a l'altitud relativament baixa de 1,870 me- tres, en el Pla de Beret, que dóna també origen al Noguera Pallaresa, tributari de l'Ebre. Entre els tres primers Rilòmetres baixa més de 500 metres. Rep després per sa part esquerra un afluent molt important: el Garona de Ruda, al que llença ses aigues per la dreta el riu Malo, que naix en el Tuch de la Llança (2,760 metres) i un altre que baixa del Port de la Bonaygua. A 1/5 Em. més avall, prop del poble de Tredós, rep el Ga- rona altre afluent de sa esquerra: el riu Ayguamoix, en quina vall estan situats els Banys de Tredós, i s'anomena la part de sobre dels Banys Vall de Colomès. A més de z Em. més avall de Tredós passa el Garona per 1248 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (6) Salardú, 1 Xim. després, per Gessa, i rep 3 Em. més avall, en Arties, a l'esquerra, el riu de Valarties, que té una de ses fonts en el Tuch de Montartó (2,828 metres d'altitud), 1r Em. des- prés deixa el riu a sa esquerra els Banys d'Arties, passa després per Casarill, Escunyau, Betrén i arriba a la capital de la Vall d'Aran, Viella. Allí augmenta son cabdal amb les aigúes del riu Nere, que baixa del Port de Viella (2,424 metres d'altitud), divisòria entre el Garona i l'Ebre. Una petita planura situada en la mateixa divisòria, porta la denominació de Coll de Toro de Viella. En una petita vall a l'esquerra, a 1 Em. més avall de Viella, es troben els pobles de Gausach i Casau, situats ambdós en les vessants de la muntanya La Pinsa, o sigui La Piusa, com pro- nuncien els del país. A poc més d'1 Em. més avall de Viella i a curta distància del Garona es troba l'ermita de Mitg Aran, la més antiga de la Vall. Passa el riu per varis pobles i arriba, a uns 8 Em. de Viella, a Avvòs. Entre aquest últim i el de Les Bordes, a 5 Em. aigúes avall, s'estén a la part esquerra del Garona el famós Bosc de Baricauba (no Barricaudo, com escriu Fagot). En Les Bordes rep el riu un gran afluent per sa part esquerra, o sigui el Jueu, quina part alta, anomenada Vall de Pumerola, està coberta pel Bosc Nerc. En la part mitjana del Jueu es troba l'ermita d'Avtiga de Lin. Des d'aquest santuari es puja al Port de la Picada (2,416 metres d'altitud) per arribar a la Vall de l'Essera. 3 Em. més avall de Les Bordes passa el Garona per La Bordeta i, 6 Em. encara més avall, per Bossost. Un camí molt fàcil per a entrar des de França a la Vall d'Aran, entre Bagnères-de-Luchon i Bossost, passa la frontera franco-espanyola, en el port del Portilló, també anomenat Portilló de Burbe. — a a OI (7) A. Bofudl i F. Haas I249 a, IN A 1 Em. més avall de Bossost desaigua en el Garona, en sa vora dreta, el riu Margarida, que naix en el llac de Vilamós, i 5 Em. després està situat el poble de Lès, tan conegut per sos banys, un poc més aigúes avall del poble. Arriba el Garona en territori francès, a uns 10 Rm. més avall de Lès, pel punt denominat Pont de Rey (580 metres d'al- titud). 1250 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (8) EXPLORADORS MALACOLÒGICS DE LA VALL D'ARAN 1860. 1879. 1881. 1881. 10909. 1910 2 1918. Drs. Coronado. — Llur collecció existeix en el Col'legi del Sagrat Cor, dels PP. Jesuites, a Barcelona. M. Gourdon. — No es coneix on para sa col'lecció. A. Bofill. — Sa col'lecció particular, a Barcelona. P. Fagot.— Sa collecció particular, que existeix actualment en un Museu de Toulouse. M. Llenas. — Recollí, en sa exploració botànica, també alguns mol:luscos existents en el Museu de Cata- lunya, a Barcelona. J. Rosals.— Sa col'lecció existeix en el Museu de Catalunya, a Barcelona. — S'ignora l'any exacte de sa exploració. F. Haas.— El material per ell recollit perteneix al Museu Sencxenberg, de Francíort sobre el Mein. (9) A. Boful i F. Haas 1251 (6) (7) (9) 1866. BIBLIOGRAFIA Mengo, J. S.— Collecçào conchyliologica. Genus Helix. — Porto. 1875-84. Hidalgo, J. G. — Catàlogo iconogràfico y des- 1880. 1880. 1881. 1881. 1884. 1887. eriptivo de los moluscos terrestres de Espafia, Portugal y — las Baleares. Gourdon, M. — Quelques mollusques de la Vallée d'Aran. — Bull. Soc. Ramond, XV, p. 2 (Y) Gourdon, M. — Alguns mol-luscos de la Vall d'Aran. — Butll. Ass. Exc. Cat., II, pp. 188-190. Gourdon, M.— Pich de Llança (2,265 metres), en la Vall d'Aran. — Butll. Ass. Exc. Cat., III, pp. 17-20. Salvafia, J. M.-— Moluscos testàceos de la Fauna espafiola. Adición y corrección al 4Catàlogo iconogràfico y descriptivo de los moluscos de Espafia, Portugal y las Baleares, del Dr. J. G. Hidalgo, — Mem. R. Acad. Cienc. y Art. Barcelona, pp. 153-159. Salvafnàó, J. M. — Introducción a la fauna malaco- lógica de Vallvidrera y catàlogo razonado de los moluscos testàceos, terrestres y fluviàtiles del territorio. — Mem. R. Acad. Cienc. y Art. Barcelona, 2.2 ép., I, n.o 7, planes 375-433. Fagot, P.— Catàlogo razonado de los moluscos del Valle de Aràn. — Crón. Cient. Barcelona, X, pp. 25-28, 49-54, 76-83. 1887-88. Fagot, P. — Catàlogo razonado de los moluscos del 1888. 1890. 1891. Valle del Essera. — Crón. Cient. Barcelona, X, 1887 i XI, 1888. Bofill, A.— Catàlogo de la colección conchiliológica que fué de D. Francisco Martorell y Pefia. — Barcelona. Bofill, A. — Serra de Cardó. — Butll. Ass. Exc. Cat,, XI, pp. 188-202. Bofill, A. — Excursión malacológica efectuada por los Dres. D. Francisco J. Coronado y Ruipérez y don Francisco de Asís Coronado y Balius, de Montserrat al No ens ha sigut possible consultar aquesta obra, que, ademés està literal- ment traduida en el n.o 3. 1252 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (10) (14) (25) 1892. 19006. 1909. 1917. Valle de Aràn en el mes de agosto de 1860. — Crón. Cient. Barcelona, XIV, pp. 49-55. Fagot, P.— Histoire malacologique des Pyrénées françaises et espagnoles. — Bull. Soc. Ramond, Bagnères- de-Bigorre. Taylor, J. VV.— Monograph of the land and fresh- vvater mollusca of the British Isles. — Leeds, III, pla- nes 24 i 94. Bofill, A.— El Noguera Ribagorzana evallis clausay malacológicamente considerado. — Act. Mem. I Congr. Nat. Esp. Zaragoza, pp. 190-206. Bofill, A. — Mol:luscos ingressats en el Museu des del mes de juny de 1916. — An. Junta Cienc. Nat. Bar- celona, II, pp. 533-549. (11) i 4. Bofill i F. Haas 1253 LLISTA DE LES ESPÈCIES ESMENTADES EN LA VALL D'ARAN Posem, a continuació de cada forma de què fem esment en aquest paràgraf, un número que correspon als que pre- cedeixen a cada un dels treballs citats en el paràgraf precedent (Bibliografia). Avion vujus L. — 7, P. 40: II, P. 53. 4. ater L. —7, P. 40: II, P. 53. 4. subfuscus Drap. — 7, p. 49. A. pyrenaicus Drap. — 7, p. 49. Limax avborum Bouch. —7, P. 50, 8, X, p. 481. L. agrestis L. —7, P. 49. L. pycnoblennius Bgt. — 7, p. 50. Vitrina elongata Drap. — 3, P. 188, 4, P. I/. V. pyrenaica Bgt. — 7, P. 51, XI, P. 53. V. servainiana St.-Simon. — 7, p. 50. Hyalinia vadiatula Ald. var. vividula. — 13, P. 94. H. vividula Mle. — 7, p. 50. Zonites subradiatulus Bgt. — 4, P. 17. Z. subradiatus Bgt. — 3, p. 183. Hyalinia subvadiatula Bgt. — 7, p. 82. H. niltens Mich. —7, P. 50. H. lucida Drap. var. obscurala subvar. navarrica. — 13, P. 24. H. navarrica Bgt. — 7, p. 50. Helix vupestris Drap. —7, P. 533 IO, P. 194: HI, P. 53: H. votundata Múll, — 3, p. 189, 7, pP. 53 i 82. H. omalisma Bgt. — 7, P. 53: IO, P. 194. H. (Discus) omalisma Bgt. — 14, P. 194. H. solavia Me. — Ii, P. 53. Isthmia muscorum Drap. —7, P. 78. Helix evicetovum Múll. — 1, P. 4: 2, P. 195, 3, P. 1893 4, P. 17, 6, P. 407: 7. P. 83, 9, P. 45: HI, P. 54. . vaviabilis Drap. — 11, P. 54. . barcinonensis Bgt. — 7, P. 70. . pallaresica Fag. — 12, p. 79. . Cavascalensis Fér. — 3, P. 189, 7, P. 83. . Sp. afí. carascalensis Fér. — 4, p. 20. ep tegtegceges 1254 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (12) Helix carascalopsis Fag. — 8, XI, p. 32. . Carthusiana Múll. — 3, p. 189: 7, pp. 53 i 82. . limbata Drap. —- 3, P. 1890: O, P. 47: II, P. 54. . Odeca Bgt. —7, p. 52. (Monacha) odeca Bgt. — 15, P. 539. hylonomia Bgt. — 7, P. 52. hispida L. — I, P. 3, 2, P. 107: 4, P. 20, O, P. 404: 7, PP. 53 i 82: Q, 10. (Ep i6 qob SB pulchella Múll. — 7, p. 54. costata Múll. — 7, P. 543 II, P. 54: lapicida L. — 3, P. 189, 7, P. 543 9, P. 47: HI, P. 54. andovrica Bgt. — 7, .p. 54. moulinsiana Far. — 3, P. 189, 4, P. 20, 7, P. 82. xvanihelaea Bgt. — 3, p. 189. personata Lam. — 5, p. 158. . nemoralis L. — 3, p. 189: 7, P. 52: HI, P. 54. . hortensis Múll. — I, p. 4: 2, P. 197, 3, P. 1890, 4, P. 17, 7, P. 52, O, P. 46: II, P. 54. H. aspersa Mill. — 7, p. 52: den P. 54. Bulimus detvitus Múll. — 7, p. 83. Helix detvita Múll. — 3, p. 189. Bulimus obscurus Múll. —— 7, p. 77: IO, p. 193. Helix obscura Múll. — 3, p. 189. Chondyus quadridens Múll. — 7, pp. 77 i 83. Helix quadridens Múll. — 3, p. 189. Pupa quadridens Múll. — 11, P. 54. Chondvus megacheilos Crist. et Jan. — 3, p. 189. Pupa bigovriensis Charp. — 3, P. 1890: 7, P. 77. P. avenacea Brug. — II, P. 54. P. pyvenaearia Mich. — 3, P. 189, 4, di ZONA PD: 700835 OD 50 ETS P. 54: 12, P. 95. P. partioti M.-T. —/7, p. 773 HI, P. 55. P. vimgens Mich. — 7, p. 78: 8, XI, P. 195, 9, P. 58: EI, P. 55. P. granum Drap. —7, p. 78: II, P. 54. Pupilla muscorum L. —7, P. 78. Pupa muscorum L.— II, P. 55. Balia perversa L. — 7, p. 77. B. fvagilis. — II, p. 55. B. deshayesiana Bgt. — 3, p. 189. Clausilia laminata Mont. — 3, p. 189, 7, P. 79. Cl. volphi Leach. — 3, p. 1890, 7, P. 79. Cl. obtusa C. Pír. — 7, p. 80. Cl. gallica Bet. — 3, p. 189, 4, P. 20, 7, PP. 79 i 83. Cl. vugosa Drap. — 11, p. 55. Cl. migricans Pult. — 7, pp. 80 i 83. Turbo nigricans Pult. — 3, p. 189. ROGER GRES E Cl MARE ENT AR DAR Pr RNA EAC RAL AL EA aa NM (13) 4. Bofill i F. Haas 1255 Clausilia saint-simont Bgt. —7, P. 79. Cl. abietina Dup. — 7, P. 79. Zua subeylindrica L. —7, p. 73. Glandina subcylindvica L. — 11, P. 54. Ferussacia subcylindrica L. — 4, P. 17. Zua exigua Me. — 7, P. 79. Achatina exigua. Mle. -— 3, p. 189. Glandina folliculus Gron. — 11, p. 54. Succinea arenaria Bouch. —1I, P. 53. S. Pfeifferi Rossm. — 11, p. 53. S. pyrenaica Bgt. — 3, P. 188, 7, P. 50. Helix limosa L. var. glacialis Boub. — 3, p. 190. Limnaea peregra Múll. — 7, pp. 80 i 83: 9, P. 63: LI, P. 55. L. truncatula Múll. — 7, pp. 81 i 83. Buccinum tvuncatulum Múll. — 3, p. 190. Limnaea minuta Drap. — 11, P. 55. Ancylus simplex Buch. — 7, pp. 80 i 83. A. gibbosus Zglr. — 7, p. 80. 4. jani Bgt. — 3, p. 190, 7, P. 80. 4. fluuiatilis var. viparius Desm. — 9, p. 64. A. viparius Desm. — II, P. 55. Nevita elegans Múll. — 3, p. 189. Pomattas cvassilabris Dup. — 3, P. 189. P. partioti M.-T. — 3, p. 190. Bvythinella bvevis Drap. — 11, P. 55. Bithynia brevis Drap. — 9, p. 30. Bythinella baudoniana Pal. — 7, p. 81. B. baudoni Palad. — 12, P. 141. B. artiasensis Fag. — 7, p. 81, 12, P. I41. Bithynia opaca Zglr. — 9, P. 30. LLISTA DELS MOL'LUSCOS AMB INDICACIONS GEOGRÀFIQUES I CRÍTIQUES 1. Arion ater (Linné) Limax ater Linné, Syst. Nat., ed, X (1758), p. 652. Avion ater Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), P. 49. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), p. 53. — Bofill, Haas i Aguilar- Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 16. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), p. 15: Id., XII (1920), P. 19, Id., XIII (1920), P. 39. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV (1921), P. 37. Tota la Vall (Coronado, Fagot). 2. Artion rufus (Linné) Limas vujus Linné, Syst. Nat., ed. X (1758), p. 652. Arion vujus Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 49. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), p. 53. — Bofill, Haas i Aguilar- Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 16. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), p. 15, Id., XIII (1920), P. 39. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, XIV (1921), P. 37. i Tota la Vall (Fagot). Bosc Nere de la muntanya Pumarola (Coronado). 3. Arion subfuscus (Draparnaud) Limax subjuscus Draparnaud, Hist. moll. France (1805), p. 125, làm. 9, EN En Arvion subjuscus Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 49. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), 1258 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (16) p. 19. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), p. 15, Id., XII (1920) ,pP. 19, Id., XIII (1920), p. 39. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV (1921), p. 38. Bosc de Baricauba (Fagot). Vall del riu Nere (Fagot). 4. Arion hortensis Férussac Hist. gén. part. moll. terr. fluv. (18190), p. 65, làm. 2, figs. 4-6. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII (1920), p. 19: Id,, XIII (1920), p. 40. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV (1921), P. 38. Avion fuscus var. pyrenaicus Moquin-Tandon, Hist. moll. France (1855), P. 14. A. pyrenaicus Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), P. 49. Bosc de Baricauba (Fagot). 5. Agriolimax agrestis (Linné) Limax agrestis Linné, Syst. Nat., X (1758), p. 652. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), P. 49. Agriolimax agrestis Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 17. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, X (1920), p. 16, Id., XII (1920), p. 19, Id., XIII (1920), P. 41. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, XIV (1921), P. 39. Entre Lès i Arties (Fagot). Entre Viella i Betrén (Fagot). 6. Lehmannia marginata (Múller) Limax marginatus Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), p. Io. Lehmannia marginata Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 16. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII (1920), p. 20. Limax arborum Bouchard, Moll. Pas Calais (1838), p. 28. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 50, Id., p. 481. (17) Amat dua ieres 1259 Vall d'Aran (Fagot). De Lès a Arties (Fagot). Bosc de Baricauba (Fagot). Viella (Fagot). 7. Limax pycnoblennius Bourguignat Spicil. malac. (1861), p. 31. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), P. 17. Entre Viella i Betrén (Fagot). Per manca de material de mol:luscos nus, ens hem concretat a repetir, sense crítica, les dades existents en la literatura. 8 Vitrina pyrenaica (Férussac) Helicolimar pyrenaicus Férussac, Tabl. syst. (1822), p. 25, Hist. moll. ter uv. lamyo, nel 3: Vitrina pyrenaica Moquin-Tandon, Hist. moll. France, II (1855), P. 48, làm. 6, figs. 9-13. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), P. 50. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), P. 53. — Bofill i .Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII (1920), p. 21. V. penchinati Bourguignat, Spec. noviss. mal. europ. syst. detect. (1870), P. 38. V. elongata (non Draparnaud) Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II (1880), P: 1885 ICL. (08a). P: 17: Tota la Vall, vores del Garona (Gourdon) Entre Viella i Betrén (Fagot). Betrén (Coronado). Fondalada de Valarties (Gourdon). 9. Vitrina servainiana Saint-Simon Ann. Malac., I (1870), p. 20. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), P. 50. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat,, IV (1918), P. 18, làm. 1, figs. 1-4. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), P. 16. 2 1260 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (18) Entre Viella i Betrén (Fagot). Arties (Haas), 1 exemplar. 10. Hyalinia (Polita) hammonis (Stròm) Helix hammonis Stròm, Trondj. SelsE. SErift. (1765), P. 435, làm. 6, fig. 10. Hyalinia (Polita) hammonis Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 18. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII (1920), p. 50. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, . Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV (1921), P. 45. Helix vadiatula Alder, Cat. test. moll. (1830), p. 12. Hyalinia vadiatula var. visidula Taylor, Monogr. land freshvvater moll. Brit. Isl., III (1906), p. 94. Helix vividula Menle, Syn. meth. moll., 2.2 ed. (1830), p. 127. Hyalinia viridula Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1877), P. 50. Zonites jaccetanicus Bourguignat, Moll. nouv., lit. ou peu connus, 11 dé- cade (1870), p. 41, làm. 3, figs. 23-28. Z. sutradiatulus Fagot, Bull. Soc. Hist. Nat. Toulouse (1879), p. 22. — Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., III (1881), P. 17. Z. subvadiatus Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II (1880), p. 188. Hyalinia subradiatula Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 82. Part baixa de la Vall (Gourdon). Bosc de Baricauba (Fagot, Taylor). Fondalada de Valarties (Gourdon, Fagot). Reunim baix la denominació de 4ammontis, de conformitat amb Germain (Moll. France, II, (1913), p. 07) la Hyalinia subradiatula Fag., la identitat de H. viridula Me. i de H. ra- diatula Ald. amb H. hammonis, està ja reconeguda des de fa molts anys. 11. Hyalinia (Polita) nitens (Gmelin) Helix nitens Gmelin in Linné, Syst. Nat., (1788), P. 36306. Hyalinia (Polita) nitens Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, XII (1920), p. 22: Id., XIII (1920), p. 45, làm. I, figs. 4-6. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV (1921), P. 47. (19) A. Bofill i F. Haas 125I Hyalinia nitens Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 50. Zonttes subnitens Bourguignat in Mabille, Hist. mal. bass. parisien (1870), P. II06. Z. apocrypitus Bourguignat in Fagot, Ann. Malac., II (1884), p. 172, (nomen nudum). Entre Casarill i Arties (Fagot). 12. Hyalinia (Polita) lucida (Draparnaud) Holix lucida Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 96. — Dupuy, Hist. moll. France (1850), p. 232, làm. 10, fig. I. Hyalinia (Polita) lucida Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelo- TA CSIC ZO) P EO, am SS ro IL, OR (1020): P: 2n: dd., XIII (1920), p. 47. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV (1921), p. 48. Zonites septentrionalis Bourguignat, Moll. nouv. litt. ou peu connus, 1r déc. (1870), p. 8, làm. 3, figs. 4-6. Z. farinesianus Bourguignat, Moll. nouv. lit. ou peu connus, mí déc. (1070). P. vE, làm. 3, fes. 1-3. Z. mavarricus Bourguignat, Moll. nouv., lit. ou peu connus, mí déc. (1870), p. 13, làm. 3, figs. I0-12. Hyalinia navarrica Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), P. 50. H. lucida var. obscurata Subvar. mavarrica Taylor, Monogr. land fresh- vvater moll. Brit. ISsl., III (1906), p. 24. Zonites sloechadicus Bourguignat in Fagot, Bull. Soc. Hist. Nat. Tou- louse, XI (1877), p. 38 (nomen nudum). Hyalinia gyrocurtopsis Bourguignat in Chía, Moll. terr. agua dulce Barcelona (1887), P. 9 (nomen nudum). H. cellavia var. montserratica Serradell, Sota Terra (1909), p. 135. Vall d'Aran (Taylor). Entre La Bordeta i Arròs (Fagot), 1 exemplar en la col'lec- ció Bofill. Viella (Bofill), 1 exemplar. L'esmentat exemplar de Fagot s'ha publicat (1. c.) amb el nom de Hvyalinia navarrica Bet. Com hem dit ja més detalladament en treballs precedents, considerem H. navarrica com una forma contreta de H. lu- cida pròpia d'indrets muntanyencs i reunida amb aquella per transicions insensibles. 1262 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (20) 13. Pyramidula (Pyramidula) rupestris (Studer) Helix vupestris Studer, Fauna helv. in Coxe, Trav. Svvitzerl., III (1789), p. 430. — Rossmàssier, Icon., II, entr. 1-2 (1838), p. 38, làm. 39, fig. 534. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), P. 54. — Bofill, Butll. Ass. Exc. Cat., XI (1890), p. 1943, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), P. 53. Pyvamidula (Pyramidula) vupestris Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 19. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), P. 19, Id., X (1920), p. 18, Id., XII (1920), p. 24, Id., XIII (1920), p. 24. — Bofill, Haas i Aguilar- Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV (1921), P. 55. Vall d'Aran (Bofill), (Llenas), molts exemplars. Artiga de Lin (Coronado). Vilamós (Llenas), 1 exemplar. La Piusa (Coronado, Fagot). Arties (Haas), 1 exemplar. Valarties (Fagot). 14. Pyramidula (Gonyodiscus) rotundata omalisma (Bourguignat) Helix omalisma Bourguignat in Fagot, Bull. Soc. Hist. Nat. Toulouse, XIII (18790), p. 294. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 53. — Bofill, Butll. Ass. Exc. Cat., XI (1890), P. 194. Pyvamidula (Gonyodiscus) rotundata omalisma Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona IX (1920), p. 19, làm. I, figs. I0-15, Id., DE (020), pr 10: Id, CSI (n020)2 P/255 Id, 2SURI (1020) DNS OT Helix (Discus) omalisma Bofill, Act. Mem. I Congr. Nat. Esp. Zaragoza (1909), P. 194. H. solaria (non MenYe) Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), P. 53. H. voiundata (non Múller) Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II (1880), p. 189. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), pp. 53 i 82. Vall d'Aran (Bofill). Lès (Gourdon, Fagot). Entre Lès i Arròs (Fagot). Entre Bossost i el Portilló (Gourdon). (21) 4. Bofdl i F. Haas 1253 Arròs (Gourdon, Fagot). Bosc de Baricauba (Fagot). La Piusa (Coronado, Fagot). Entre Viella i Arties (Fagot). Hem referit a la subespècie omalisma les citacions de votun- data fetes per Gourdon i Fagot, perquè creiem que la vera 70- tundata no viu allí, tan prop de la localitat clàssica, o sigui Toulouse. No tenim material suficient per a confirmar d'una manera categòrica nostra afirmació, però basta recordar que els doctors Coronado classificaren els exemplars recollits per ells en la Vall d'Aran com Pyr. (Gonyodiscus) solaria Menxe, amb la qual confongueren la omalisma per l'extrema depressió de l'espira i per sa part inferior tan oberta. 15. Sphyradium muscorum (Draparnaud) Pupa muscorum Draparnaud, Tabl. moll. (1801), p. 56, Hist. moll. France (1805), P. 50, làm. 3, figs. 36-37. Sphyradium muscorum Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, 2 (ESO 10. Le MEL, CON (eco), jo. 25e UG SOU (COL f06 Gi — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XI (ri, me. Ger Istimia muscorum Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), P. 78. La Piusa (Fagot). Helix (Xerophila) variabilis Draparnaud Helix variabilis Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 73. — Dupuy, Hist. moll. France (1849), p. 204, làm. 14, fig. 2. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), P. 54. H. (Xerophila) variabilis Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, X (1920), p. 20, làm. I, figs. 19-20, Id., XII (1920), p. 25, Id., XIII (1920), p. 62, làm. 1, fig. 14. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV (1921), p. 60. 1264 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (22) (No posem aquí la sinonímia tan llarga d'aquesta espécie, que pot veure's detalladament en nostre estudi sobre els mol:luscos de la conca del Llobregat.) Viella (Drs. Coronado), 1 exemplar. Hem estudiat aquest exemplar que existeix en el Collegi del Sagrat Cor, de Barcelona, i podem confirmar que certament es tracta de H. (Xeroplula) variabilis, però dubtem de que l'exemplar, encara que trobat a Viella, hagi viscut allí. La situació tan muntanyenca d'aquesta localitat i el fet de que recol'lectors posteriors no hagin retrobat aquesta espècie tan comuna en ses estacions, ens indueixen a creure que no hi ha colònia indígena de H. variabilis en la Vall d'Aran, sinó que es tracta d'una importació amb verdures i fruites procedents de França, un cas anàleg d'importació trobarem en tractar del Buliminus (Zebrinus) detvitus Múller. Per aquestes raons ens abstenim de donar número d'ordre a la variabilis. 16. Helix (Xerophila) ericetorum Múller (Làm., figs. 1-13) Helix evicetovrum Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), p. 33. — Ross- màssler, Icon., II, entr. 1-2 (1838), p. 33, làm. 38, fig. 517. — Mengo, Collecçào conchyliologica, genus Helix (1866), p. 4. — Hidalgo, Catal: icon. y descr. mol. ter. Esp., Port, Bal.(4875),0D./ 105122: Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II (1880), p. 189, Id., III (1881), P. 17. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., I (1884), p. 407. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 83. — Bofill, Catàl. col. conch. Martorell (1888), p. 45, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), P. 54. H. (Helicella) evicetorum Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Elist. Nat: EV (1018), P. 20: làm tes NI CIO: H. (Xevophila) evicetorum Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, HPX (1020), P. 21: Id., EX (1020), P. 21. Jam 2, HES ner2, Mal., XII (1920), p. 27: Id., XIII (1926), p. 81. — Bofill, Haas i Aguilar- Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV (1921), P. 69. (23) A. Bofill i F. Haas 1265 Helix maladettae Bourguignat in Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), P. 32. H. nubigena Charpentier, Journ. de Conch., III (1852), P. 438, Id., IV (1853), P. 77, làm. 3, É8. 7. H. nubigena var. depressa Fagot, Ann. Malac., II (1884), P. 180. H. salaunica Fagot, Ann. Malac., II (1884), p. 180. Vall d'Aran (Mengo, Hidalgo, Salvafià), (Martorell), 4 exem- plars (diàm. 18 a 20, alt. 9 a 8:75 mil), (Aguilar- Amat), 2 exemplars (diàm. 16 a 18, alt. 8 a 8f5 mil.). Entre Bossost i La Bordeta Gourdon, Fagot). Entre Gausach i Viella (Bofill), 2 exemplars (diàm. 17 a 175, alt. 8 mil.). Viella (Haas), 11 exemplars (diàm. 15 a 19, alt. 7Í5 a 9 mil.). Vall del riu Nere, a r,000 metres d'altitud (Haas), 4 exem- plars, que tendeixen a la forma nubigena per ésser més con- tretes, petites i altes (diàm. 14 a 155, alt. 7 a 8 mil.). Entre Arties i Salardú (Gourdon, Fagot), (Haas), molts exemplars, recollits a 1,100 metres d'altitud, que tendeixen a la forma nubigena (les formes típiques mideixen diàm 16. a 19/5, alt. 755 a 8/5 mil., i les nubigena, diàm. 15 a 18, alt. 8 a I0 mil.). Pujada al Port de la Bonaygua (Gourdon, Coronado), (Haas), 13 exemplars recollits entre 1,600 i 2,050 metres d'altitud, quasi tots pertanyents a la forma nubigena (diàm. 1I0 a 16, alt. 5 a 8 mil.). Ja hem parlat de les relacions que existeixen entre les formes nubigena Charp., maladeltac Bgt. i salaunica Fag., per una part, i H. (Xerophila) evicetorum Múll., per l'altra, en nostre estudi sobre els mol'luscos del Segre. El material de la Vall d'Aran ens confirma nostra opinió de que les esmentades formes no són més que diferents estadis d'adaptació de H. cricelorum a la vida muntanyenca. Els exemplars de la Vall d'Aran procedents de llocs de poca 1266 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (24) altitud i situats no en els costats sinó en el fons pla, de la vall del Garona (com els d'entre Bossost i La Bordeta, d'entre Gau- sach i Viella, i en Viella mateix, localitats que no pugen més enllà de 950 metres d'altitud), pertanyen tots a la forma típica de H. ericelorum (vegi's la làm., figs. 1-2). Els H. evicelorum, d'entre Arties i Salardú, pel contrari, recollits en el fons de la Vall però a l'altitud d'uns 1,100 metres, ja tendeixen en part a adquirir la forma nubigena. Nostres figs. IO-II representen un exemplar encara típic, i les figs. 8-9 i 12-13 dos altres exemplars que, per llur espira més elevada i llur forma més contreta, recorden ja la forma nubigena (là- mina, figs. 8-13). Les H. evicetovum, en canvi, recollides en la vall abrupta i estreta del riu Nere, a una altitud de solament 1,000 metres, o siguin 100 metres menys que els exemplars anteriors, han adquirit tots i amb major evidència la forma nubigena (là- mina, fig. 3). Per fi, els exemplars recollits en la pujada del Port de la Bonaygua, entre 1,600 i 2,050 metres d'altitud, vénen a ésser tots de forma nubigena, tal com representa Charpentier (I. c.), (vegis la làm., figs. 4-7). Com pot veure's també en nostres figures, es nota una tendència a disminuir les dimensions, corresponent a l'augment d'altitud de les localitats. 17. Helix (Candidula) striata pallaresica Fagot Helix pallaresica Fagot in Salvafià, Estud. de M. P. Fagot sobre Hél. xerofil. grup. barcinonensiana, Barcelona (1886), p. 4.—Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 790. H. (Candidula) stviata pallavesica Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 23, Id., X (1920), p. 23, làm. I, figs. 13-25, ol, XU (MON os 274. (25) 4. Boful i F. Haas 1267 Helix barcinonensis (non Bourguignat) Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), P. 76. H. mascarenasi Bourguignat in Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), P. 30. H. (Candidula) mascarenasi Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Elist. Nat, IV. (ro16). P. 27. H. urgelensis Bourguignat in Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XII (1889), p. 280. Viella, en l'horta (Fagot), 6 exemplars en la collecció Bofill (diàm. 8 a 8:75, alt. 6 mil). Els exemplars de Viella es citaven abans com H barcino- nensts, el mateix Fagot els va classificar més tard com H palla- resica. També nosaltres no trobem cap diferència entre .aquesta forma de la Vall d'Aran i la dels dos Nogueres. 18. Helix (Candidula) carascalensis carascalopsis Fagot Helix carascalopsis Fagot, Ann. malac., II (1884), p. 178, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 32. H. (Candidula) cavascalensis carascalopsis Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 23, làm. £, fig. 20, làm. 2, figs. 1-2. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 21, Id., X (1920), p. 25, làm. 2, figs. 1-6. H. cavascalensis Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II (1880), p. 189. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 33. H. sp. gr. carascalensis Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., III (1881), p. 20. Vall d'Aran (Aguilar-Amat), 1 exemplar, (Llenas), 1 exem- plar. Vall del Jueu (Rosals), 6 exemplars. Port de la Picada (Fagot). Vall de Colomès, a 2,300 metres d'altitud (Gourdon). Vall del riu Malo (Gourdon, Fagot). Les localitats d'aquesta subespècie que acabem d'esmentar confirmen la nostra opinió ja emesa en nostre estudi sobre els mol:luscos de la Vall de l'Essera, çò és, que H. carvascalensis 1268 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (26) carascalopsis és característica de la cresta alta del Pireneu central, a excepció del massís de La Malehida, on està repre- sentada per la subespècie esserana Bgt., de qui anem tot seguit a tractar. 19. Helix (Candidula) carascalensis esserana Bourguignat Heltx esserana Bourguignat in Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p182: H. (Candidula) carascalensis esserana Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 24, làm. 2, figs. 3-5. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 21 Port de Viella, en la mateixa divisòria entre el Garona, i el Noguera Ribagorçana (Haas), 15 exemplars (els mateixos ja esmentats en l'estudi sobre el Noguera Ribagorçana). Aquesta localitat és la única on H. carascalensis essevana es troba en la divisòria, existència que s'explica perquè el port de Viella està en les estribacions de La Malehida que reuneixen aquesta última a la serra divisora de Biciberri i dels Encantats. 20. Helix (Carthusiana) carthusiana Múller Helix carthusiana Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), P. 15. — Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II (1880), p. 189. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), pp. 53 i 82. H. (Theba) carthusiana Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 28. H. (Carthusiana) carthusiana Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, IX (1920), p. 25: Id., X (1920), p. 27, Id., XII (1920), P. 31, Id., XIII (1920), p. IOr. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV (1921), p. 85. . Savriensis Servain, Etude moll. Esp. Port. (1882), P. 52. . episema Servain, Etude moll. Esp. Port. (1882), P. 53. . Venttensis Bourguignat in Fagot, Bull. Soc. Hist. Nat. Toulouse, XIII (1879), p. I4. Ragiceges (27) A. Bofill i F. Haas 1269 Helix leptomphala Bourguignat in Locard, Moll. viv. France (1882), p. 316. H. stagnina Bourguignat in Locard, Cog. terr. France (1894), p. I08. Entre Bossost i La Bordeta (Gourdon). Viella (Fagot), (Haas), 1 exemplar. Entre Arties i Salardú (Gourdon). ar. Helix (Fruticicola) hispida Linné Helix hlispida Linné, Syst. Nat., ed. X (1758), p. 771. — Hidalgo, Catàl. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal. (1875), p. 197. — Gourdon, . t Butll. Ass. Exc. Cat., III (1881), p. 20. — Salvafià, Mem. R. Acad. ve Glenc. Barcelona, 2.4 ep. i (1884), p. 404. — Fagot, Crón. Cient. La Barcelona, X (1887), PP. 53 i 82. — Bofill, Catàl. col. conch. Mar- torell (1888), p. 46, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), p. 53. H. (Fvuticiccla) hispida Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, X (1920), p. 28, Id., XIII (1920), p. Io4: làm. 2, figs. 39-44. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat. Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV (1921), p. 88. H. hyspida Mengo, Collecçào conchvliologica genus Helix (1866), p. 3. H. steneligma Bourguignat in Mabille, Bull. Soc. Zool. France (1877), p. 305. H. (Fvuticicola) steneligma Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst.. Cat. Hist. Nat., IV (1918), P. 3I. H. praesiviolata Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2.2 sér., IV (1898), p. 08, làm. 7, fig. 9. Vall d'Aran (Coronado), molts exemplars, (Hidalgo, Salvafià Fagot), (Martorell), ro exemplars. Entre Bossost i La Bordeta (Fagot). Muntanya de la Piusa (Coronado, Fagot). Vall del riu Nere (Coronado). Vall del riu Malo, a 1,935 metres d'altitud (Gourdon, Fagot). 22. Helix (Fruticicola) sericea Draparnaud Helix sericea Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 85: Hist. moll. France (1805), p. 103, làm. 7, figs. 16-17. — Rossmàssler, Icon., TI entr 2 (sese) p- 2 Iamsa, HE: 420: 1270 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (28) Vall d'Aran (Coronado), 4 exemplars. Aquests exemplars estaven junts amb altres de H. hispida i per això Bofill no en fa esment en sa enumeració dels mol- luscos recollits pels Drs. Coronado en la Vall d'Aran. 23. Helix (Hygromia) limbata odeca Bourguignat Helix odeca Bourguignat in Locard, Prodr. malac. France (1882), pla- nes 69 i 314. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 52. H. (Hygromia) limbata odeca Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 20, làm. 3, figs. 4-9. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 26, Id., X (1920), p. 27: Id., XII (1920), p. 31, Id., XIII (1920), p. 108. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV (1921), D67: H. (Monacha) odeca Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 539. H. hylonomia Bourguignat in Locard, Prodr. malac. France (1882), PP. 09 i 315. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 52. H. limbata (non Draparnaud) Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II (1880), p. 189. — Bofill, Catàl. col. conch. Martorell (1888), p. 47, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), P. 54. Vall d'Aran (Coronado, Gourdon, Fagot), (Martorell), 6 exemplars, (Llenas), 2 exemplars. Vall del Jueu (Rosals), molts exemplars. Artiga de Lin (Coronado), (Bofill), 3 exemplars. Alta vall del Jueu, o sigui Pumerola (Coronado). Muntanya de La Piusa (Coronado). Viella (Coronado), (Bofill), 6 exemplars, (Haas), 2 exem- plars. Vall del riu Nere (Coronado). Betrén (Coronado). Escunyau (Coronado). Arties (Coronado). Entre Arties i Salardú (Haas), 1 exemplar. (29) A. Bofúll i F. Haas 127I Pujant al Port de la Bonaygua, entre 1,600 i 2,050 metres d'altitud (Haas), 2 exemplars. Els exemplars de les localitats baixes pertanyen a la, forma hylonomia i els de les altes a la odeca, segons diguérem en el treball sobre els mol:luscos de l'Essera, on s'en donen per primera vegada llurs figures. 24. Helix (Vallonia) pulchella Múller Helix pulchella Múller, Verm. terr. uv. hist., II (1774), p. 30. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), P. 54. H. (Vallonia) pulchella Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), p. 28, Id., XII (1920), p. 32, Id., XIII (1920), p. Io9. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, SON (GS) 30. Que Muntanya de La Piusa (Fagot). 25. Helix (Vallonia) costata Miller Helix costata Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), P. 31. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), P. 54. — Bofill, Crón. Cient. Bar- celona, XIV (1891), P. 54. H. (Vallonia) costata Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IS (CO), PL Es ML, 2 (USZOL jD, Veg UG QUE (MOLA) 0a Ses del, XIII (1920), p. 109. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV (1921), P. OI. Muntanya de La Piusa (Coronado, Fagot). 26. Helix (Chilotrema) lapicida lapicida Linné Helix lapicida Linné, Syst. Nat., ed. X (1758), p. 768. — Rossmàssier, Icon., I, entr. 1.2 (1835), p. 63, làm. I, fig. 12. — Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II (1880), p. 189. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), P. 54. — Bofill, Catàl. col. conch. Martorell (1888), p. 47, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), p. 54. 1272 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (30) Helix (Chilotrema) lapicida Bofill, Haas i Aguilar- Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV( 1918), p. 32. H. (Chilotrema) lapicida lapicida Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 27, Id., XII (1920), p. 32. H. andorrica (non Bourguignat) Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), P. 54. Vall d'Aran (Gourdon, Fagot, Martorell), (Aguilar- Amat), 2 exemplars (diàm. 14 a 15, alt. 6 a 655 mil.). Bossot (Gourdon). Bosc de Baricauba (Fagot). Entre Gausach i Casau (Fagot). Viella (Coronado), (Fagot), 3 exemplars en la collecció Bofill (diàm. 15 a 17, alt. 6 a 775 mil.), (Haas), 1 exemplar (diàm. 1655, alt. 7 mil.). Vall de la Garona de Ruda, prop de la confluència amb el Garona, a uns 1,350 metres d'altitud (Haas), r exemplar (dià- metre 1655, alt. 7 mil.). Tots els exemplars que hem pogut estudiar pertanyen a la forma típica i no a la subespècie andorrica, encara que Fagot cita aquesta última en tota la vall, però uns exemplars recollits per ell i existents en la col'lecció Bofill amb la rotulació au- tèntica de andorrica, corresponen sense cap gènere de dubte al tipus linneà. Com no és possible la coexistència d'ambdues subespècies en la mateixa vall, ens creiem autoritzats per a referir totes les citacions fagotianes de andorrica en la Vall d'Aran a la labicida típica. 27. Helix (Chilotrema) desmoulinsi subsp. Helix moulinsiana Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II (1880), p. 18905 Id., III (1881), p. 20. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), P. 82. (31) 4. Bofill i F. Haas 1273 Cim del Tuch de Montartó, a 2,828 metres d'altitud (Gour- don), 1 exemplar. Vall del riu Malo (Gourdon). Les citacions de Fagot són repetició de les de Gourdon. Per manca d'indicacions exactes i de material accessible per a l'estudi, no ens és possible decidir a quina subespècie de la desmoulinsi: pertanyen els individus de la Vall d'Aran. Com en les valls veines al S. viuen la H. (Cnlotrema) acro- tvicha Fischer, hi ha certa probabilitat de que ella representi també l'espècie en la Vall d'Aran. Helix (Chilostoma) pyrenaica Draparnaud Helix xanthelaea Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II (1880), p. 189. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 82. Aquesta H. xanthelaea, que actualment es considera sinò- nima de H. pyrenaica Drap., és particular dels Pireneus orien- tals, i perxò sa citació en la Vall d'Aran per Gourdon, en cas de que es confirmés, seria de molt interès geogràfic. Però sabem per Fagot (I. c.) que el mateix Gourdon li escrigué que aquesta espècie figurava en sa llista cequivocadament, amb motiu d'una barreja involuntària d'exemplars. Per tant, ha de suprimir-se aquesta espècie de la fauna aranesa. Helix (Isognomostoma) isognomostoma Gmelin Helix isognomostoma Gmelin in Linné, Syst. Nat., ed. XIII (1780), p. 3621, H. personata LamarcE, Journ. Hist. Nat., II (1792), p. 348, làm. 42, fig. 1. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona (1881), p. 158. Salvafià (l. c.) ha citat aquesta espècie en la Vall d'Aran, on cap recollector l'hi ha trobada i on segurament no hi viu. Com manca també en el S. de França i sembla confinat a la 1274 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (32) regió alpina, és quasi impossible que visqui en cap localitat del Pireneu. Salvafià pretén haver rebut d'un corresponsal l'exem- plar o exemplars que li remeté com procedents de la Vall d'Aran, però indubtablement es tracta d'una de les equivocacions o distraccions tan frequents en aquest senyor. Perxò creiem pru- dent no continuar aquesta Helix entre els mol:luscos de la Vall que ens ocupa. 28. Helix (Tachea) nemoralis Linné (Làm., figs. 14-17) Helix nmemoralis Linné, Syst. Nat., ed. X (1758), P. 773. — Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II (1880), p. 189. — Fagot, Crón. Cient. Bar- celona, X (1887), p. 52. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), P. 54. H. hovtensis (non Múller) Mengo, Collecçào conchyliologica genus Helix (1866), p. 4. — Hidalgo, Catàl. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal. (1875), P. 197. — Bofill, Catàl. col. conch. Martorell (1888), p. 46: Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), p. 54. H. (Tachea) nemoralis Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 34, làm. 4, fig. 4-5. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 30, Id., X (1920), P. 31, làm. 3, figs. ro-11, Id., XII (1920), p. 35: Id., XIII (1920), p. I2I.— Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, DEINV(IEO2T), (P: TOg: Vall d'Aran (Coronado), molts exemplars, el major (là- mina, fig. 14) té diàm. 32, alt. 22 mil.), (Mengo, Hidalgo, Gour- don, Fagot), (Martorell), 14 exemplars (diàm. 22 a 26/5, alt. 17 a 20 mil.), dels quals: 7 de peristoma negre, grocs: I amb 12345 faixes, ED) I2 8 45 D) TDT 23 45 ) I ) 123 45 D) DD COI) D) (33) A. Bofill i F. Haas 1275 I amb 00345 apareixent les 5 faixes en l'ober- tura, I groc uniforme, i 7 de peristoma blanc, grocs: 2 amb 12345 faixes, 2 D) I 23 45 ) I D) 12345 D) i ) 00345 D) I groc uniforme, (Rosals), 22 exemplars (diàm. 21 a 28, alt. 15 a 2055 mil.), dels quals: 9 amb peristoma negre, O sigui 8 grocs, d'aquestos 3 amb 12345 faixes, SD SOS VS ) PD (OS 45 Y TO OS, 45 D) I. xv 00305 ) I xv 00300 a I verdós amb 00300 faixes, i 13 amb peristoma blanc, o sigui IO grocs, d'aquestos 5 amb 12345 faixes, de DC AS) ) DD OS AS ) I. Dv —O0305 Dual 3 bru-rogencs uniformes, (Aguilar-Amat), 1 exemplar (diàm. 19, alt. 13 mil.), de peristoma blanc, color bruna-rogenca uniforme. Vall del riu Jueu (Rosals), 49 exemplars (diàm. 21 a 20 alt. 16 a 20 mil.), d'ells 3 1276 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (34) 37 de peristoma negre, i d'ells 23 grocs: 6 amb 12345 faixes, DNA E08 45) DC OR A 3 de color groga uniforme, 8 rogencs verdosos: 2 amb 00300 faixes 1 6 de color uniforme: 6 de color bruna-rogenca uniforme. 12 de peristoma blanc, color uniforme de la groga a la verdosa. Artiga de Lin (Coronado). Vall de Pumerola (Coronado). Gausach (Coronado). Casau (Coronado). Viella (Coronado), (Bofill), 4 exemplars (diàm. 20 a 26, alt. 155 a 19 mil.), d'ells 1 de peristoma negre, groc, amb 12345 faixes i 3 de peristoma blanc, grocs, 1 amb 123 45 faixes i 2 de color uniforme. Vall del riu Nere, a 1,100 metres d'altitud (Haas), 3 exem- plars (diàm. 22Í5 a 25, alt. 17 a 19 mil.), d'ells I amb peristoma negre, groc, amb 10345 faixes i 2 amb peristoma blanc, grocs, I amb 12345 faixes i ME DE 23 45 y Betrén (Coronado). Escunyau (Coronado). Vall de Valarties, entre 1,100 i 1,300 metres d'altitud (Haas) (35) 4. Bofdl i F. Haas 277 z exemplars (diàm. 22 a 24, alt. 16 a 18 mil.)j, ambdós amb peristoma blanc, I groc amb 12345 faixes i I groc-verdós, coloració uniforme. Entre Arties i Salardú, a uns 1,100 metres d'altitud (Haas), 39 exemplars (diàm. 21 a 255, alt. í4 a I9 mil.), dels quals 8 de peristoma negre, grocs, i d'ells 7 amb 12345 faixes 1 TES SEO A ao) i 31 de peristoma blanc, grocs, o sigui 25 amb 12345 faixes, 3t ) Ti 23 45 ) SU i TOS45 ) A més hi ha un exemplar senestre (làm., figs. 16-17) de dià- metre 26, alt. 17Í5 mil., que té el peristoma blanc i coloració groga, amb faixes 12045. Vall del Garona de Ruda, a uns 1,300 metres d'altitud, prop de sa confluència amb la vall del Garona (Haas), 13 exem- plars (diàm. 18 a 25, alt. 13 a 18 mil.), dels quals 3 de peristoma negre, grocs, I amb 12345 faixes, mo Ral AE o i ormant a l'obentura nos JE ROS 4 DD il 10 de peristoma blanc, grocs: 6 amb 12345 faixes, ZC RO 845) el 2 de color uniforme. Pujada al Port de ia Bonaygua (Coronado), (Haas), a 1,700 metres d'altitud, 14 exemplars (diàm. 19 a 23, alt. 14 a 17 mil.), tots de peristoma blanc, color uniforme groga-verdosa, molts d'ells sense part de l'epidermis colorejada en els recollits vius. Hem referit a aquesta espècie els H. hortensis esmentats 1278 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (36) per Mengo i Hidalgo, i per Bofill en son catàleg de la col'lecció Martorell i en sa ressenya de l'excursió dels Drs. Coronado a la Vall d'Aran. Totes aquestes notícies estan originades per exemplars recollits i després repartits a altres malacòlegs pels Drs. Coronado. En la mateixa collecció Coronado ens hem pogut convèncer de que la denominació de hortensis és deguda a una falsa interpretació d'exemplars albo-llabiats de H. (Ta- chea) nemoralts. Nostra opinió sobre la Helix hortensis dels altres autors es trobarà expressada en tractant d'aquesta última. 29. Helix (Tachea) hortensis Miller Helix hortensis Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), P. 52. — GOour- don, Butll. Ass. Exc. Cat., II (1880), p. 189, Id., III (1881), P. 17. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 52. H. (Tachea) hovtensis Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 37. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, IX (1920), p. 32: Id., X (1920), p. 30, Id., XII (1920), P. 37, Id., XIII (1920), p. 126. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV (1921), P. 109. Vall d'Aran (Gourdon, Fagot). Pujada al Port de la Bonaygua (Gourdon). Entre el nostre material tan considerable de Tacheas de la Vall d'Aran, no hi ha cap exemplar de la hortensis. Si bé no és impossible, més encara és molt probable que aquesta espècie visqui allí, dubtem de que Gourdon i Fagot hagin pres també exemplars albo-llabiats de nemoralis tan abundants en la Vall per l'espècie de Miller. 30. Helix (Cryptomphalus) aspersa Múller Helix aspersa Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), P. 59. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 52. — Bofill, Crón. Cient. Bar- celona, XIV (1891), P. 54. (37) A. Bofill i F. Haas 1279 Helix (Cryptomphalus) aspersa Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 38. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 32: Id., X (1920), p. 36, Id., XII (1920), p. 38: Id., XIII (1920), p. 127. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV (1921), p. IIO. Vall d'Aran (Coronado). Des de Pont de Rey fins a Viella (Fagot). Viella (Haas), 1 exemplar. Buliminus (Zebrinus) detritus (Miller) Helix detvita Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II (1880), p. 189. Bulimus detritus Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 83. Buliminus (Zebvinus) detritus Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 38. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 33, Id., X (1920), p. 37, Id., XII (1920), p. 40: Id., XIII (1920), p. 139. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV (1921), P. 117. Entre La Bordeta i Viella (Gourdon). Segons Fagot, la citació d'aquesta espècie en la Vall està basada en un sol individu, trobat en la carretera en un raim, i com la Vall d'Aran és superior a la regió de la vinya, és segur que el raim i amb ell el B. detritus havia sigut importat de regions més baixes. Com no se n'ha trobat cap altre exemplar, sembla molt probable l'explicació de Fagot, i perxò no incluim B. (Zebrinus) delritus Múll. en la fauna malacològica de la Vall d'Aran. 31 —Buliminus (Ena) obscurus (Miller) Helix obscuva Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), P. 103. Bulimus obscurus Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), P. 77- Buliminus obscurus Bofill, Butll. Ass. Exc. Cat., XI (1890), p. 198. B. (Ena) obscurus Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), p. 38: Id., XIII (1920), p. 140. — Bofill, Haas i Aguilar- Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV (1921), p. 118. 1280 Junta de Ciències Naiuvals de Barcelona (38) Vall d'Aran (Bofill). Casarill (Fagot). Gourdon cita (Butll. Ass. Exc. Cat., II (1880), p. 189) aquesta espècie baix la denominació de Helix obscura del bosc de Baricauba, però segons Fagot (Crón. Cient. Barcelona. X (1887), p. 83) deu eliminar-se aquesta citació. 32. Chondrula quadridens (Múller) Helix quadridens Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), p. 107. — Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II (1880), p. 189. Chondrus quadvidens Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), pla- nes 77 i 83. Pupa quadridens Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), p. 54. Chondrula quadvidens Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 38. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 34: Id., X (1920), p. 39, Id., XII (1920), P. 41, Id., XIII (1920), p. 141. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV (1921), p. 118. Vall d'Aran (Coronado). Entre Bossost i La Bordeta (Fagot). Muntanya de La Piusa (Fagot). Viella (Gourdon, Fagot). 33. Pupa (Modicella) pyrenaearia Boubée Pupa pyvenaearia Boubée in Michaud, Complém. Draparnaud (1831), p. 06, làm. 15, figs. 37-38. — Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II (1880), p. 189: Id., III (1881), p. 20. — Fagot, Crón. Cient. Barce- lona, X (1887), pp. 78 i 83. — Bofill, Catàl. col. conch. Martorell (1888), p. 58, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), p. 54. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 95. . (Modicella) pyvenaearia Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, IPE (1920). 1p: 30: Td.,/ EX (1020), p:/42: l8m./3, Bes. 12-15, Td., XII (1920), P. 47. D, (Modicella) pyrenaica Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), P. 45, làm: 4, figs. 10-13. ie) (39) A. Bofill i F. Haas 1281 Pupa vergmesiana Charpentierin Rúster, Conch. Cab., gen. Pupa (1852), P. 103, làm. 14, figs. 13-16. P. aulusensis Fagot, Bull. Soc. Agric. Sc. Litt. Pyr. Or., XXI (1880), P. 280. làmiir. ner. P. hespitii Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. Io04. Vall d'Aran (Coronado), molts exemplars, (Fagot), (Mar- torell), 16 exemplars. Banys de Lès (Gourdon). Entre Lès i Arròs (Fagot). Muntanya de La Piusa (Coronado), (Fagot), 6 exemplars en la col'lecció Bofill. Banys d'Arties (Fagot). Arties (Fagot), (Haas), 10 exemplars. Vall del riu Malo (Gourdon). Pujant al Port de la Bonaygua, a 1,500 metres d'altitud (Haas), 15 exemplars. 34. Pupa (Modicella) ringens Caillaud Pupa vingens Caillaud in Michaud, Complém. Draparnaud (1831), P. 64, làm. 15, figs. 35-36. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 78, Id., XI (1888), P. 195. — Bofill, Catàl. col. conch. Martorell (1888), p. 58, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), P. 55. P. (Modicella) ringens Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII (1920), p. 42. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV (1921), p. 123. Vall d' Aran (Fagot), (Martorell), 5 exemplars. Entre Lès i Arròs (Fagot). Entre Viella i Betrén (Coronado), 4 exemplars en la col- lecció Bofill. Entre Viella i Casarill (Fagot). Entre Casarill i Arties (Fagot), 5 exemplars en la col- lecció Bofill. 1282 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (40) 35. Pupa (Modicella) partioti Moquin-Tandon Pupa partioti Moquin-Tandon in Saint-Simon, Misc. mal., I (1848), p. 28. — Dupuy, Hist. moll. France (1850), p. 383, làm. 19, fig. I1.— Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 77. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), P. 55. P. (Modicella) partioti Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 45. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 35, làm. 2, figs. 29-30, Id., X (1920), p. 40: Id., XII (1920), p. 45, làm. 2, figs. 1-2. P. cadica Fagot in VVesterlund, Nachr. Deutschl. Mal. Ges., XXXIV (1902), p. 40. Vall d'Aran (Coronado), 2 exemplars en la col'lecció Bofill. Artiga de Lin (Coronado, Fagot). 36. Pupa (Modicella) megacheilos bigorriensis Charpentier Pupa bigorriensis Charpentier, Act. Soc. Linn. Bordeaux, VII (1835), p. 161. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), P. 77. P. megacheilos var. bigovriensis Dupuy, Hist. moll. France (1850), là. mina 19, fig. 9-g, A. Vall del riu Jueu (Rosals), 15 exemplars. Vilamós (Llenas), molts exemplars. Arties (Fagot). Les citacions de Chondrus megacheilos Crist. et Jan, i de Pupa bigorriensis Charp., de Bossost, per Gourdon (Butll. Ass. Exc. Cat., II (1880), p. 189), són degudes a una equivocació, segons diu Fagot (Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 83). Es la primera vegada que trobem aquesta espècie en nostre estudi sobre la malacologia de les valls pirenaiques catalanes. S'havia citat també per Fagot en la Vall d'Andorra, però allí es tracta segurament d'una confusió amb la subespècie gondo- stoma Rstr. que allí la substitueix. (41) 4. Bofill i F. Haas 1283 La bigorriensis sembla confinada a les valls pirenaiques que desaigúen al Garona, sense que es sàpiga que existeix en la vessant S. de la cordillera. 37. Pupa (Modicella) avenacea (Bruguière) Bulimus avenaceus Bruguière, Encycel. méth., VI, part. 2 (1792), P. 355. Pupa avenacea Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), P. 54. P. (Modicella) avenacea Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII (1920), p. 153. — Bofill, Haas i Aguilar- Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV (1921), P. 131. P. farines: Desmoulins, Act. Soc. Linn. Bordeaux, VII (1835), P. 156, làm. 2, Ho El 1-3: P. (Modicella) farimesi Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV. (rom8), P. 30. P. (Modicella) avenacea farinesi Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. ge he Res P a EE) Barcelona, IX (1920), p. 42, làm. 3, figs. 9-I0, Id., X (1920), P. 453 Id., XII (1920), p. 50, làm. 2, figs. 5-26. . jumillensis Guirao in Pfeiffer, Monogr. hel. viv., III (1853), P. 540. . jumillensis var. biplicata Bourguignat, Rev. Mag. Zool., 2.a sèr., XV (1803), P. 59, làm. 14, figs. 7-9. . jumillensis var. C Bofill, Bull. Soc. Mal. France, IIL (1886), p. 154. . avigonis Rossmàssler, Icon., III (1859), p. 105, làm. 85, fig. 936. . massotiana Bourguignat, Rev. Mag. Zool., 2.3 sèr., XV (1863), p. 61, làm. 14, figs. 13-I4. . penchinatiana Bourguignat, Rev. Mag. Zool., 2.2 sèr., XV (1863), p. 62, làm. 14, figs. IO-I2. . Ppenchinatiana var. sexplicata Bofill, Bull. Soc. Mal. France, III (1880), p. 160. . microdon VVesterlund, Fauna pal. Reg. lebend. Binnenconch., IH (1887), P. IO4. . dlerdensis Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 128. . lanrvaconensis Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 129. . denota Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 130. . Sexplicata Bofill, Act. Mem. I Congr. Nat. Esp. Zaragoza (1909), p. 200. Arties (Coronado). Vall del Garona de Ruda, a 1,360 metres d'altitud (Haas), més de 100 exemplars. Pujant al Port de la Bonaygua, a 1,500 metres d'altitud (Haas), 2 exemplars. 1284 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (42) Tots els exemplars que hem pogut estudiar pertanyen a la forma típica, çò és, la que té en sa obertura tres plecs palatals, 2 parietals i 2 col'lumelars. 38. Pupa (Granopupa) granum Draparnaud Pupa granum Draparnaud, Tabl. moll. (1801), p. 50, Hist. moll. France (1805), p. 03, làm. 3, figs. 45-40. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 77. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), P. 54. P. (Granopupa) granum Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, IX (1920), p. 43, Id., X (1920), p. 47, Id, XII (1920), P. 55: Id., XIII (1920), p. 163. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV (1921), p.139. La Piusa (Coronado, Fagot). 39. Pupilla (Pupilla) muscorum (Miller) Helix muscorum Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), P. 105. Pupa muscorum Rossmàssier, Icon., I, entr. 1.3 (1835), P. 83, làm. 2, fig. 37. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), P. 55. Pupilla muscorum Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 78. P. (Pupilla) muscorum Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 47. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 43: Id., X (1920), p. 47, Id., XII (1920), P. 50: Id., XIII (1920), p. 166. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV (1921), P. 139. La Piusa (Coronado, Fagot). Casarill (Fagot). Arties (Haas), 1 exemplar. 40. Balea perversa (Linné) Tuvbo pevversus Linné, Syst. Nat., ed. X (1758), p. 767. Balia perversa Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), P. 77. Balea perversa Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., TV (1918), p. 47. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, (43) 4. Boful i F. Haas 1285 I2S (1020). P-/43: Id 28 (1020). P: 48: Id. XII (1020), P: 57: Ta., XIII (1920), p. 171 — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV (1921), P. 145. Bal-a fragilis Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), P. 55. Viella (Coronado). Vall del riu Nere (Coronado). Betrén (Coronado). Casarill (Fagot), 3 exemplars en la col'lecció Bofill. Valarties (Fagot). Gourdon (Butll. Ass. Exc. Cat., II (1880), p. 189) cita Balca deshayesiana Bgt. en els Banys de Lès, però Fagot (Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 83) ens informa de que es tracta d'una equivocació. 41. Clausilia (Marpessa) laminata (Montagu) Turbo laminatus Montagu, Test. brit. (1803), p. 359, làm. 11, fig. 4. Clausilia laminata Dupuy, Hist. moll. France (1850), p. 343, làm. 16, fig. 6. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), P. 79. CZ. (Marpessa) laminata Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 47. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 44, Id., XIII (1920), p. 172. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV (1921), p. 145. Bosc de Baricauba (Fagot), 1 exemplar en la collecció Bofill. Gourdon (Butll. Ass. Exc. Cat., II (1880), p. 189) cita Clausilia laminata a Betrén i Casarill, però Fagot (Crón. Cient. Barcelona, X (1887, p. 83) diu, respecte de la citació de l'es- pècie anterior, que es tracta també d'una equivocació. 42. Clausilia (Euzmicia) dubia Draparnaud Clausilia dubia Draparnaud, Hist. moll. France (1805), p. 70, làm. IV, fig. IO. Cl. gallica Bourguignat, Ann. Scienc. Nat., sèr. 6, VI, art. 2, p. 21. — 1286 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (44) Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II (1880), p. 189, Id., III (1881), p. 20. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 79 i 83. Clausilia (Euzmicia) gallica Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 48. Bosc de Baricauba (Fagot), 2 exemplars en la collecció Bofill. Betrén (Gourdon, Fagot). Casarill (Gourdon, Fagot). Vall del riu Malo (Gourdon, Fagot). D'acord amb Germain (Moll. terr. France, HI (1913), p. 200), considerem ara C. gallica Bgt. com sinònima de C. dubia. 43. Clausilia (Euzmicia) obtusa C. Pfeiffer Clausilia obtusa C. Pleiffer, Deutschl. moll., I (1831), p. 75, làm. 3, fi- gures 33-34. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 80. Cl. (E :zmicia) obtusa Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 48. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 44: Id., XII (1920), p. 58. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV (1921), p. 146. Bosc de Baricauba (Fagot). 44. Clausilia (Euzmicia) rugosa (Draparnaud) Pupa vugosa Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 63. Clausilia ,ugosa Draparnaud, Hist. moll. France (1805), p. 73, làm. 4, figs. 19-20. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), P. 55. Cl. (Ruzmicia) vugosa Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII (1920), p. 178. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV (1921), P. 148. Betrén (Coronado), 5 exemplars. 45. Clausilia (Euzmicia) pyrenaica Charpentier Clausilia vugosa var. pyvenaica Charpentier, Journ. de Conch., III (1852), P. 391. (45) 4. Bofill i F. Haas 1287 Clausilta pyrenaica Bourguignat, Ann. Sc. Nat., 6 sèr., VI (1877), art. 2, pr12- Cl. (Euzmicia) pyrenaica Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat, Hist. Nat., IV (1918), p. 49. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), P. 45: Id., X (1920), p. 49: Id., XII (1920), P. 59, Id., XIII (1920), P. 175. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb, Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV (1921), p. 149. C1. saint-simonis Bourguignat, Ann. Sc. Nat., 6.a sèr., VI (1877), art. 2, p. 3. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 79. Entre Arròs i Viella (Fagot). Betrén (Fagot). 46. Clausilia (Ruzmicia) abietina Dupuy Clausilia abietina Dupuy, Hist. moll. France (1850), P. 358, làm. 17, fig. 5. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 79. Cl. (Euzmicia) abietima Bofill, Haas i Aguilar Amat, Treb. Inst. Cat, Hist. Nat., IV (1918), p. 49. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat, Barcelona, X (1920), p. 49: Id., XII (1920), p. 58, Id., XIII (1920), P. 174, làm. 3, figs. 22-23. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV (1921), p. 150. Cl. debilis Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V (1905), P. 139. Cl. greixensis Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V (1905), p. 140. Bosc de Baricauba (Fagot), 2 exemplars en la collecció Bofill. Pujant al Port de la Bonaygua, a uns 1,500 metres d'altitud (Haas), 1 exemplar. 47. Clausilia (Euzmicia) nigricans (Pultney) Turbo migricans Pultney, Catal, birds, shells Dorsetshire (1709), p. 48. — Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat. II (1880), p. 189. Clausilia nigricans Moquin-Tandon, Hist. moll. France, II (1855), p. 334. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 80 i 83. Cl. (Euzmicia) nigricans Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV (1921), P. 151. 1288 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (46) Part baixa de la Vall d'Aran (Gourdon). Entre Les Bordes i Viella (Fagot). Arties (Fagot). 48. Clausilia (Pirostoma) rolphii Leach Clausilia volphii Leach, Moll. Brit. Syn., 2.2 ed. (1820), p. 119. — Mo- quin-Tandon, Hist. moll. France, II (1855), P. 343, làm. 24, figu- res 33735: C1. volphi Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., HI (1880), p. 189. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), P. 70. Bosc de Baricauba (Fagot). Viella (Gourdon). 49. Zua subeylindrica (Linné) Helix subcylindvica Linné, Syst. Nat., ed. XII (1707), P. 1248. Zua subcylindrica Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 78. — Bo- fill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), p. 50, Id., XII (1920), p. 60: Id., XIII (1920), p. 181. — Bofill, Haas i Aguilar- Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV (1921), P. 156. Ferussacia subcylindrica Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., III (1881), P. 17. Glandina sybcylindrica Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), P. 54. Vall d'Aran (Coronado), 6 exemplars en la collecció Bofill. Viella (Fagot). Vall del riu Nere (Coronado). Betrén (Coronado). Fondo de la vall de Valarties (Gourdon). 50. Zua exigua (Mente) Achatina exigua Menle, Synopsis moll., 2.2 ed. (1830), p. 29. Zua exigua Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), P. 79. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), P. 50. —. Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII (1920), P. 60: TAN ERNIT (1020), pi 182: (47) 4. Bofudl i F. Haas 1289 Viella (Fagot). Gourdon esmenta aquesta espècie (Butll. Ass. Exc. Cat., HI (1880), p. 189) als Banys de Lès, però segons Fagot (Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 83) aquesta citació és errònia. Ferussacia folliculus (Gronovius) Glandina folliculus Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), P. 54. Fevussacta folliculus Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), p. 50, Id., XII (1920), p. 60, Id., XIII (1920), p. 183. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV (1921), P. 158. Muntanya de La Piusa (Coronado). La citació d'aquesta espècie en la Vall d'Aran cns sembla poc probable. Ja és un fet molt notable que cap altre recol- lector hagi retrobat aquesta espècie tan comuna, i, sobre tot. hi ha raons climatològiques que parlen contra sa existència en la vall alta del Garona. Perxò preferim no incluir la Ferus- sacta folliculus en la fauna malacològica de la Vall d'Aran. 51. Suecinea arenaria Bouchard Bouchard-Chantereaux, Moll. Pas Calais (1838), p. 54. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), p. 53. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII (1920), P. 191. Betrén (Coronado). A. excepció d'una citació, dubtosa, de Salvaiià a Vallvidrera (Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., I (1884), p. 398), aquesta espècie no es cita de la vessant espanyola pirenaica, però Saulcy i Debeaux la citen dels alts Pireneus francesos (ide Locard, Prodr. mal. France (1880), p. 34), i perxò sa exis- tència en la Vall d'Aran és molt probable. 1290 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (48) 52. Succinea pleifferi Rossmàssler Icon., I, entr. 1.2 (1835), P. 96, làm. II, fig. 46. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), p. 53. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), P. 51, Íd., XII (1920), p. 62, Id., XIII (1920), p. 189. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV (1921), p. 162. Succinea pyrenaica Bourguignat, Aperçu esp. franç. genre Byiíhinia (1877), p. 12. — Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II (1880), p. 188.— Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 50. Vall d'Aran (Gourdon). Lès (Fagot). La Bordeta (Fagot). Viella (Fagot). Entre Viella i Betrén (Fagot), 4 exemplars en la col'lecció Bofill. Betrén (Coronado). 53. Lymnaea (Radix) limosa (Linné) Helix limosa Linné, Syst. Nat., ed. X (1758), P. 774. Lymnaea (Radix) limosa Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, IX (1920), p. 46, Id., X (1920), p. 52, Id., XII (1920), P. 63, làm. 2, figs. 27-32: Id., XIII (1920), P. 192. — Bofill, Haas i Aguilar- Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV (1921), P. 165, là- mina 2, fig. 7 i 8. Limnaea glacialis Dupuy, Catal. extramar. Gall. test. (1849), n.o 1993 Hist. moll. France (1851), P. 479, làm. 23, fig. I. Viella (Bofill), 2 exemplars. La forma elacialis, citada com Helix limosa var. glacialis per Gourdon (Butll. Ass. Exc. Cat., II (1880), p. 190) del llac de Vilamós, no viu allí com ens informa Fagot (Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 83). eo dicten dt emeti astiatmtzettamestststtstmisxtmmmbetmmemímm atm mslumeisenmeeriiimns (49) 4. Bofill i F. Haas 1291 54. Lymnaea (Radix) peregra (Múller) Buccinum peregrum Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), P. 130. Limnaea peregra Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), pp. 80 i 83.— Bofill, Catàl. col. conch. Martorell (1888), p. 63, Crón. Cient. Bar- celona, XIV (1891), P. 55. Lymneea (Radix) peregra Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, IX (1920), p. 47: Id., X (1920), p. 53: Id., XII (1920), p. 64.— Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV (1921), P. 166. Vall d'Aran (Fagot), (Martorell), 5 exemplars. Entre Bossost i el Portilló (Gourdon, Fagot). Vall del riu Jueu (Rosals), molts exemplars. Viella (Coronado). Entre Viella i Betrén (Coronado). 55. Lymnaea (Galba) truncatula (Miúller) Buccinum tvuncatulum Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), p. 130. — Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II (1880), p. 190. Limnaea truncalula Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), pp. 81 i 83. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), P. 50. Lymnaea (Galba) tvuncatula Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, IX (1920), p. 47: Id., X (1920), p. 53, Id., XII (1920), p. 64: Id., XIII (1920), p. 195. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV (1921), p. 168. Limnaea minuta Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), P. 55. Vall d'Aran (Fagot). Llac de Vilamós (Gourdon). Arròs (Fagot). Viella (Coronado). Entre Viella i Betrén (Coronado). Vall de Valarties (Haas), 1 exemplar. Alta vall de Colomès (Gourdon). 4 1292 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (50) 56. Ancylus (Ancylus) simplex (Buchoz) Lepas simplex Buchoz in Aldrovandi, Lothr. (1771), p. 2306. Ancylus simplex Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), pp. 80 i 83.— Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat., IX (1920), p. 47, Id., X (1920), P. 54: Id., XII (1920), p. 65. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV (1921), p. 176. . (Ancylus) simplex Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 50. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, XIII (1920), p. 204. . gibbosus Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 80. . jant Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II (1880), p. 190. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 80. . fluviatilis var. viparius Bofill, Catàl. col. conch. Martorell (1888), P. 64. . viparius Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), P. 55. bS A ES ES DS Vall d'Aran (Coronado, Fagot), (Martorell), 5 exemplars. Lès (Fagot). Llac de Vilamós (Gourdon). Entre Bossost i el Portilló (Fagot). Vall del riu Jueu (Fagot). Vall del riu Nere (Fagot). Vall de Valarties (Fagot), (Haas), 12 exemplars. Ericia elegans (Múller) Nevita elegans Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II (1880), P. 189. Ericia elegans Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 48, Id., X (1920), P. 54: Id., XII (1920), p. 66, Id., XIII (1920), p. 206. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, XIV (1921), P. 179. Cyclostoma elegans Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat NI O TO), PEUS TL Vall d'Aran, en les vores del Garona (Gourdon). Fagot (Crón. Cient. Barcelona, X (1887), observa amb raó que la citació de Ericia elegans, així com les de Pomatias cras- (51) A. Bofill i F. Haas 1293 silabvis i P. partioti de la Vall d'Aran, és absolutament errònea i perxò deu eliminar-se de la fauna malacològica d'aquesta Vall. Nosaltres podem comprovar que cap recollector ha trobat cap espècie de pneumonopomaci en la Vall d'Aran. Pomatias crassilabris Dupuy Pomatias cvassilabvis Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II (1880), p. 189. Entre Betrén i Arties (Gourdon). També diu Fagot que aquesta espècie ha d'eliminar-se de la llista de la fauna aranesa. Pomatias partioti Moquin-Tandon Pomatias partioti Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II (1880), P. 197. Vall d'Aran (Gourdon). Devem repetir, respecte d'aquesta espècie, ço que deixem manifestat al tractar de les dues anteriors. 57. Bythinella brevis reyniesii (Dupuy) (Làm. 1, figs. 18-23) Hydrobia veyniesii Dupuy, Hist. moll. France (1851), p. 567, làm. 28, fig. 6. i Bvyihinella bvevis veynmiesi Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat, Hist. Nat., IV (1918), p. 51. B. bvevis veyntesii: Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), P. 50, Id., X (1920), p. 50, làm. 3, figs. 31-33: Id., XII (1920), P. 70. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, XIV (1921), p. 186. Bithynia brevis Bofill, Catàl. col. conch. Martorell (1888), p. 30. Bythinella trevis Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), P. 55. B. baudoniana Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 81. 1294 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (52) Byihinella baudoni Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), P. 141. Bithynia opaca Bofill, Catàl. col. conch. Martorell (1888), p. 30. Bythinella artiasensis Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), P. 81: Hist. mal. Pyr. Íranç. esp. (1892), P. I4I. Vall d'Aran (Coronado), molts exemplars, (Martorell), molts exemplars, (Fagot). Entre Lès i Les Bordes (Fagot). Bosc de Baricauba (Fagot), 6 exemplars en la col'lecció Bofill. La Piusa (Fagot). Viella (Fagot)., Vall de Valarties (Fagot), 6 exemplars en la collecció Bofill, co-tipus de la B. artiasensis, (Haas), molts exemplars. En la làm., figs. 18-23, es representen tres exemplars d'a- quests co-tipus de Bvythunella artiasensis Fagot, per a poder-se convèncer de la identitat de B. arliasensis amb B. brevis rey- mesii. (53) A. Bofill i F. Haas 1295 FAUNULES DE LES LOCALITATS VALL D'ARAN Arion ater L. A. vufus L. A. subfjuscus Drap. Lehmannia marginata Mill. Vitrina pyrenaica Fér. Hyalinia (Polita) lucida Drap. Pyvamidula (Pyvamidula) rupestris Stud. Pyvamidula (Gonyodiscus) votundata omalisma Bgt. Helix (Xerophila) ericetorum Múll. . (Candidula) carascalensis cavascalopsis Fag. (Fvuticicola) hispida L. (Fvuticicola) sevicea Drap. (Hygvomtia) limbata odeca Bgt. (Chilotrema) lapicida lapicida L. (Tachea) nemovalis L. (Tachea) hortensis Múll. . (Cryptomphalus) aspersa Múill. EI tran (Ena) obscurus Múll. Chondvula quadridens Múll. Pupa (Modicella) pyrenaearia Boubée. P. (Modicella) vingens Mich. P. (Modicella) partioti M. T. Zua subcylindrica L. Succinea pfeifferi Rossm. Lymnaea (Radix) peregra Múll. L. (Galta) truncatula Mill. Ancylus (Ancylus) simplez Buch., Bvyihinella brevis veymiesió Dup. as ENTRE PONT DE REY I VIELLA Helix (Cryplomphalus) aspersa Múll. BANYS DE LÈs Pupa (Modicella) pyrenaeavia Boubée. 1296 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (54) LÈs Pyramidula (Gonyodiscus) votundata omalisma Bgt. Succinea pfeifferi Rossm. Ancylus (Ancylus) simples Buch. ENTRE LÈsS 1 LES BORDES Byihunella brevis veyniesii Dup. ENTRE LÈs I ARRÒS Pyvamidula (Gonyodiscus) votundata omalisma Bgt. Pupa (Modicella) pyrenacaria Boubée. P. (Modicella) vingens Mich. ENTRE LÈS I ÀRTIES Agviolimax agrestis L. Lehmannia marginata Múll. LLAC DE VILAMÓS Lymnaea (Galba) tvuncaiula Múll. Ancylus (Ancylus) simblex Buch. Bossosr Helix (Chilotvema) lapicida lapicida L. ENTRE Bossosr 1 EL PORTILLÓ Pyvamidula (Gonyodiscus) votundata omalisma Bgt. Lymnaea (Radix) peregra Múll. Anceylus (Ancylus) simples Buch. ENTRE Bossostr i LA BORDETA Helix (Xevophila) evicelorum Mill. H. (Cavihusiana) carihusiana Múll. H. (Fruticicola) hispida L. Chondvula quadridens Múll. (55) A. Bofill i F. Haas 1297 LA BORDETA Succinca pfeifferi Rossm. ENTRE LA BORDETA I ARRÒS Hyalinia (Polita) lucida Drap. VALL DEL RIU JuEU incluint la Vall de Pumerola Helix (Candidula) carascalensis cavascalopsis Fag. H. (Hygvomia) limbata odeca Bgt. H. (Tachea) nemovalis L. Pupa (Modicella) megacheilos bigorriensis Charp. Lymnaeca (Radix) peregeva Mill. Ancylus (Ancylus) simplex Buch. ÀRTIGA DE LIN Pyvamidula (Pyvamidula) vupestris Stud. Helix (Fruticicola) limbata odeca B8t. H. (Tachea) nemoralis L. Pupa (Modicella) partioti M. T. Bosc NERE, en la muntanya de Pumerola Avion vufus L. . PoRT DE LA PICADA Helx (Candidula) carascalensis cavascalopsis Fag. ENTRE LES BORDES I VIELLA Clausilia (Euzmicia) nigricans Pult. Bosc DE BARICAUBA Avion subjuscus Drap. A. hovtensis FET. Lehmannia marginata Múll. Hyalinia (Polita) hammonis Stròm. Pyvamidula (Gonyodiscus) votundata omalisma Bgt. Helix (Chilotrema) lapicida lapicida L. 1298 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (56) Clausilia (Marpessa) laminata Mont. Cl. (ERuzmicia) dubia Drap. Cl. (Euzmicia) obtusa C. Pír. Cl. (Euzmicia) abietina Dup. CZ. (Pivostoma) rolphii Leach. Bythinella bvevis reyniesii Dup. VILAMÓS Pyvamidula (Pyvamidula) vupestris Stud. Pupa (Modicella) megacheilos bigorriensis Charp. ARRÒS Pyramidula (Gonyodiscus) votundata omalisma B8gt. Lymnaea (Galba) tvuncatula Múll. ENTRE ARRÒS I VIELLA Clausilia (Euzmicia) pyrenaica Charp. GAUSACH 1 CASAU Helix (Chilotrema) lapicida lapicida L. H. (Tachea) nemoralis L. MUNTANYA LA PIUSA Pyvamudula (Pyramidula) vupestris Stud. Pyr. (Gonyediscus) votundata omalisma Bgt. Sphyradium muscorum Drap. Helix (Fvuticicola) hispida L. H. (Hygromia) limbata odeca Bgt. H. (Vallonia) pulchella Múll. H. (Vallonia) costata Múll. Chondrula quadvidens Múll. Pupa (Modicella) pyvenaearia Boubée. P. (Gvanopupa) granum Drap. Pupilla (Pupilla) muscorum Mill. Byihinella bvevis veyniesit Dup. ENTRE GAUSACH 1 VIELLA Helix (Xevophila) ericetorum Múll. (57) 4. Bofill i F. Haas 12Ç9 VIELLA Lehmannia marginata Múll. Hyalinia (Polita) lucida Drap. Helix (Xevophila) ericetovum Múll. H. (Candidula) striata pallaresica Fag. H. (Carthusiana) cavthusiana Múll. H. (Hygromia) limbata odeca B8t. H. (Chilotrema) lapicida lapicida L. H. (Tachea) nemoralis L. H. (Cryptomphalus) aspersa Mill. Cnondvula quadridens Mill. Balea perversa L. Clausilia (Pivostoma) rolphii Leach. Zua subcylindrica L. Z. exigua Mle. Succinea pfeifferi Rossm. Lymnaea (Radix) limosa L. L. (Radix) peregra Múll. L. (Galba) truncatula Múll. Bythinella bvevis veyniesii Dup. VALL DEL RIU NERE Àrion subfuscus Drap. Helix (Xerophila) evicetovum: Múll. H. (Fruticicola) hispida L. H. (Hyeromia) limbata odeca Bgt. H. (Tachea) nemoralis L. Balea perversa L. Zua subcylindvica L. Ancylus (Ancylus) simplex Buch. PoRr DE VIELLA Helix (Candidula) carascalensis carascalopsis Fag. ENTRE VIELLA I ARTIES Pyramidula (Glntodisei yotundata omalisma Bgt. ENTRE VIELLA 1 CASARILL Pupa (Modicella) vingens Mich. 1300 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (58) , ENTRE VIELLA I BETRÉN Agriolimax agrestis L. Limax pyenoblennius Bet. Vitrina pyrenaica Fer. V. servainiana St. Sim. Pupa (Modicella) vingens Mich. Succinea pfeifferi Rossm. Lymnaea (Radix) peregva Mill. L. (Galba) truncatula Múll. BETRÉN Vitrina pyrenaica Yér. Helix (Hygvomia) limtata odeca Bgt. H. (Tachea) nemoralis L. Balea perversa L. Clausilia (FRuzmicia) dubia Drap. Cl. (Euzmicia) vugosa Drap. Cl. (ERuzmicia) pyrenaica Charp. Zua subeylindrica L. Succinea arenavia Bouch. S. pjeifferi Rossm. ESCUNYAU Helix (Hyevomia) limbata odeca Bgt. H. (Tachea) nemoralis L. CASARILL Buliminus (Ena) obscuvus Mill. Pupilla (Pupilla) muscorum Múll. Balea perversa L. Clausilia (Fuzmicia) dubia Drap, ENTRE CASARILL I AÀRTIES Hyalinia (Polita) nitens Gmel.. Pupa (Modicella) vingens Mich. BANYS D'AÀRTIES Pupa (Modicella) pyrenacaria Boubée. (59) A. Bofill i F. Haas 1301 AÀRTIES Vatrina servainiana St. Sim. Pyramidula (Pyvamidula) vupestris Stud. Helix (Hygromia) limbata odeca B8t. Pupa (Modicella) pyrenaearia Boubée. P. (Modicella) megacheilos bigorviensis Charp. P. (Modicella) aquenacea Brug. Pupilla (Pupilla) muscorum Múll. Clausilia (Fuzmicia) nigricans Pult. VALL DE VALARTIES Vatrina pyvenaica Fer. Hyalinia (Polita) hammonis Stròm. Pyvamidula (Pyvamidula) vupestris Stud. Helix (Tachea) nemoralis L. Balea perversa L. Zua subeylindrica L. Lymnaeca (Galba) tvuncatula Múll. Ancylus (Ancylus) simples Buch. Byihinella brevis veyniesit Dup. TUCH DE MONTARTÓ Helix (Chilotrema) desmoulinsi subsp. ENTRE ARTIES I SALARDÚ Helix (Xevophila) evicetorum Múll. H. (Cavihusiana) carihusiana Mill. H. (Hygromia) limbata odeca B8t. H. (Tachea) nemoralis L. VALL DE COLOMÈS Helix (Candidula) cavascalensis carascalobsis Fag. Lymnaea (Galba) tvuncatula Mill. VALL DEL GARONA DE RUDA Helix (Chilotvema) lapicida lapicida L. H. (Tachea) nemovalis L. Puba (Modicella) avenacea Brug. errors 1302 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (60) EA AD ap de pat rra rers VALL DEL RIU MALO Helix (Candidula) carascalensis carascalopsis Fag. H. (Fvuticicola) hispida L. H. (Chilotrema) desmoulinsi subsp. Pupa ( Modicella) pyrenaearia Boubèe. Clausilia (Euzmicia) dubia Drap. PORT DE LA BONAYGUA Helix (Xevophila) evicetovum Múll. H. (Hygromia) limbata odeca B8t. H. (Tachea) nemoralis L. H. (Tachea) hovtensts Mull. Pupa (Modicella) pyrenaearia Boubèe. P. (Modicella) avenacea Brug. Clausilia (Euzmicia) abietina Dup. . (61) A. Bofill i F. Haas 1303 RECOPILACIÓ I CONCLUSIONS Enumerem en aquest estudi 57 espècies de mol'luscos qual existència en la Vall d'Aran sembla indiscutible. Totes elles hi havien ja sigut citades, a excepció de Helix ( Fruficicola) sericea Drap., que nosaltres hem reconegut per primera vegada, trobant-la entre exemplars de H. hispida recollits pels Drs. Co- ronado en l'any 1860, i de Byíhinella brevis reyniesió Dupuy, de què s'havia fet esment en la Vall baix altres denominacions. Per altra part, hem eliminat de les llistes faunístiques vuit espècies, per les raons segúents: Helix (Chilostoma) Pyrenaica Draparnaud, Evicia elegans Miller, Pomatias crassilabris Dupuy i P. partioti Moquin-Tandon havien sigut esmentats de la Vall d'Aran per Gourdon, però Fagot (Crón. Cient. Barcelona, X (1887), pp. 82 i 83) diu, per indicacions del mateix Gourdon, que es tracta de citacions equivocades. Buliminus (Zebrinus) detritus Múll, si bé trobat viu en la Vall d'Aran, no deu considerar-se com espècie aranesa, sinó com forma importada, com hem ja expo- sat al tractar-ne. Helix (Xerophula) variabilis Drap. i Fevussacia folliculus Gronovius es citen per Bofill (Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), P. 54) 1304 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (62) com recollides pels Drs. Coronado en la Vall d'Aran, però la manca de troballes comparatives, i més encara, raóns clima- tològiques, ens indueixen a creure que són degudes aquestes indicacions a equivocacions en les localitats. Finalment, pel que es refereix a Helix (Isognomostoma) isognomostoma Gmelin, citat de la Vall d'Aran com Helix Personata LamarcE per Salvafià (Mem. R. Acad. Cienc. Barce- lona, 2.2 ép., I (1884), p. 158), ens sembla que sa existència en la Vall és impossible, tenint en compte sa distribució centro- europea, i tantes altres citacions equivocades del mateix autor, per lo qual preferim eliminar-la de la nostra enumeració. Per altra part, no creiem que les demés 57 espècies enu- merades representin la fauna completa d'aquesta vall pirenaica. La manca d'unes espècies molt generalitzades que hem trobat en les demés valls, com Helix (Theba) strigella ruscinica Bet., H. (Helicodonta) obvoluta Múll. i Pupa (Modicella) polyodon Drap., sembla comprovar que l'exploració malacològica de la Vall d'Aran és encara molt defectuosa i que en investigacions més detallades es trobaran allí no sols les espècies esmentades sinó també altres com de Vitraea, Euconulus, Vertigo, Acanthi- mula i potser Pisidium i Pomatias, essent la manca d'aquests últims una nota molt especial en la fauna malacològica. Però, per incomplet que sigui el nostre coneixement de la fauna d'aquesta vall pirenaica, ens dóna les suficients indica- cions per a sa apreciació zoogeogràfica. El més notable és que solament una de les espècies i sub- espècies de sa fauna no es coneixi encara en la vessant S. pire- naica, i és la Pupa (Modicella) goniosloma bigorriensis, que fins ara, en les valls estudiades per nosaltres, s'ha trobat subs- tituida per la subespècie P. (Modecella) megacheilos goniostoma Les demés formes, segons hem dit, viuen sense distinció en ambdues vessants pirenaiques, i el conjunt de la fauna té --. (63) A. Bojill i F. Haas 1305 més semblança amb les faunes malacològiques de les valls altes de l'Essera i dels Nogueres, com es despendrà de la com- paració de les fàunules. La relativa menor abundància d'espècies de la Vall d'Aran respecte de les de la vessant S. de la cordillera, s'explica per l'exposició d'aquella vall en la vessant oposada, o sigui la N, essent la consequència de que els llocs d'igual altitud en aquesta, tenen un clima més boreal que els corresponents de la ves- sant S. El que acabem d'exposar confirma ço que diguérem en les conclusions zoogeogràfiques de l'estudi sobre la vall de l'Essera, O Sigui que no existeix cap divisòria faunística entre les dues vessants N. i S. del Pireneu respecte dels mol'luscos. La ratlla de separació faunística en sentit transversal, o sigui llevant-ponent, que allí vàrem indicar, ve més compro- vada encara, solament que ara la considerem confinada entre aiguavessants de l'alt Garona i Ariège, en el N., i el Noguera Pallaresa i Segre amb el Valira, en el S. La part occidental, o sigui del Pireneu central, queda ca- racteritzada per la presència de dues formes locals de Helix (Candidula) carascalensis Fér. (carascalopsis Fag. i esserana Bgt.), H. (Cmilotrema) lapicida lapicida L., H (Chilotrema) desmoulinsi acrotricha Fish., Pupa (Modicella) pyrenacaria Boubée: mentres que l'oriental està caracteritzada per Helix (CMlotrema) lapi- cida amdorrica Bgt., H. (Clulotrema) desmoulins: desmoulinsi Far., H. (Chilostoma) pyrenaica Drap., H. (Cluilostoma) cornea Drap., H. (Arzanta) arbustorum xatarti Far., i dues formes locals de Pupa (Modicella) affinis Rossm. (andorrensis Bgt. i catalo- mca Boi), en quant a Ovcula cylindrica Mich., està representada en totes les valls de la secció oriental, menys en la del Segre. DIE BINNENMOLLUSREN DES VALLE D'ARAN VON A. BormL é£ F. HaAAS VII . Das Valle d'Aran ist das einzige auf der Nordseite der Pyrenàen, gelegene Stúcic Spaniens. Es vvird von der obersten Garonne und deren Zufluissen. durchstròmt. Die Garonne entspringt in der verhaltnismàssig geringen Hóòhe von 1870 m. auí dem Pla de Beret, ganz nahe der Quelle der zum Ebro ab- fliessenden Noguera Pallaresa, ihr Gefàlle in den 3 ersten Filometern ihres Laufes betràgt mehr als 500 m. Nach dieser Entfernung empfàngt sie von linEs her ihren ersten bedeutenden Zufluss, die Garona de Ruda,: die ihrerseits vviederum den am Tuch de la Llança (2,760 m.) entsprin- genden Riu Malo und einen anderen vom Poví de la Bonaygua herun- tergommenden Seitenbach in sich aufnimmt. Etva 1'5 Em. vveiter unterhalb, bei dem Dorí Tvedós, fliesst der Garonne von linEs her ein anderer Nebenfluss zu, der Riu Ayguamoix, an dem die Banys de Tredós liegen und dessen oberes Tal auch Vall de Colomès genannt vvird. Zvyei Em. vveiter abuvàrts fliesst die Garonne durch Salardú, nach 1 vveiterem Em. durch Gessa und nimmt in Avties, 3 Em. unterhalb davons von linEs her den Riu Valarties auí, der am Tuch de Montartó (2,828 m. Hòhe) entspringt. Nach einem Em. làsst sie auf ihrer linEen Seite die Banys de Avties liegen, fHiesst durch Casavill, Escunyau, Betrén und erreicht dann die Hauptstadt des Vall d'Avan, Viella. Dort stròmt ihr der Riu Negre (auí aranesisch Riu Neve) zu, der vom. 2,424 m. hohen Povt de Viella, der VVasserscheide zvvischen Garonne und Ebro, herun- tergommt, eine Eleine, auí der genannten VVasserscheide gelegene Ebene fuhrt den Namen Coll de Tovo de Viella. In einem Eleinen linten Seitentàlchen, etvva 1 Em. unterhalb von Viella, liegen die beiden Òrtchen Gausach und Casau an der Flanxe des Berges La Pinsa oder La Piusa, vvie die Aranesen sagen. 5 1308 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (66) Unterhalb von Viella fliesst die Garonne an der Rapelle Mig Aran (d. h. Mitte von Aran), der àltesten des Tales, vorbei und Eommt nach etva 8 Em. nach Arròs. Zvvischen diesem Ort und den 5 Em. vveiter flussabvàrts gelegenen Les Bordes liegt aufí der linlen Flussseite der VVald Baricauba (nicht Baricaudo, vvie Fagot sagt). In Les Bordes erhàlt die Garonne von linEs her den Riu Jueu, in dessen oberem Tale, das den Namen Vall de Pumerola hat, der Bosch Nere (d. h. Schvvarzvald) liegt, in der Mitte des Tales befindet sich die VVallfahrtstapelle Artiges de Lin, von vvo aus ein vielbegangener VVeg iber den Port de la Picada nach dem Esseratale fúhrt. 3 Em. unterhalb von Les Bordes fliesst die Garonne durch La Bordeta und nach vveiteren 6 lem. durch Bossost. Von diesem letzteren Orte fúhrt ein Hauptveg úber den Post del Portillon, auch Portillon de Burbe genannt, nach Bagnères-de-Luchon. Einen Em. unterhalb von Bossosí múndet von rechts her der im See von Vilamós entspringende Riu Margarida in die Garonne, 5 em. unter. halb von diesem Zusammenflusse liegt der durch seine etvvas vveiter abvvàrts gelegenen Bàder ( Banys de Lès) beràhmte Ort Lès, und nach vveiteren m0 em. erreicht die Garonne an der sogenannten Pont de Rey (580 m. Hòhe) die franzòsische Grenze. A. Botull F. Haas 1309 (67) MOLLUSRENSAMMLER IM VALL D'ARAN 1860... Drs. Coronado. — Ihre Sammlung befindet sich in dem von den Jesuiten geleiteten Col:legi del Sagrat Cor, in Barcelona. 1879. M. Gourdon.— Úber den Verbleib seiner Sammlung ist uns nichts beEannt. 1881. A. Bofill. — Privatsammlung in Barcelona. 1881. P. Fagot.— Von ihm gesammelte Stúcte in der Sammlung Bofill. 1909. M. Llenas. — Sammelte neben Pflanzen auch einige Mol- lusten fúr das Museu de Catalunya in Barcelona. 1910. J. Rosals.— Seine Sammlung befindet sich im Museu de Catalunya in Barcelona. Die genaue Jahreszahl steht nicht fest, vann er im Vall d'Aran sammelte. 1918. F. Haas. — Senctenberg Museum in FranEíurt a. Main. 1310 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (68) LITERATURVERZEICHNIS (1) 1866. Mengo, J. S.— Collecçào conchyliologica. Genus (2a) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9) (10) Helix. — Porto. 1875-84. Hidalgo, J. G.— Catàlogo Iconogràfico y Des- 1880, 1880. 1881. 1881. 1884. 1887. criptivo de los Moluscos Terrestres de Espafia, Portugal y las Baleares. Gourdon, M. — Quelques mollusques de la Vallée d'Aran. — Bull. Soc. Ramond, XV, p. 2 — Es var uns nicht mòglich, diese Arbeit einzusehen, die úbrigens in n.o 3 vvòrtlich úbersetzt ist. Gourdon, M.— Alguns Moluscos de la Vall d'Aran. — Butll. Ass. Exc. Cat., II, p. 188-190. Gourdon, M.— Pich de Llansa (2,265 metres) en la Vall d'Aran. — Butll. Ass. Exc. Cat., III, p. 17-20. Salvafia, J. M.— Moluscos Testaceos de la Fauna Espafiola. Adición y corrección al 4Catàlogo iconogràfico y descriptivo de los moluscos de Espafia, Portugal y las Baleares, del Dr. J. G. Hidalgo. — Mem. Real Ac. Cienc. Art. Barcelona, p. 153-159. Salvafia, J. M.— Introducción a la fauna malaco- lógica de Vallvidrera, y catàlogo razonado de los moluscos testàceos, terrestres y fluviàtiles del territorio. — Mem. Real Ac. Cienc. Art. Barcelona, 2.3 ép., I, n.o 7, P. 375-433. Fagot, P. — Catàlogo razonado de los moluscos del Valle de Aràn. — Crón. Cient. Barcelona, X, p. 25-28, 49-54, 76-83. 1887-88. Fagot, P. — Catàlogo razonado de los moluscos del 1888. 1890. Valle del Essera. — Crón. Cient. Barcelona, X, 1887 £ XI, 1888. Bofill, A. — Catàlogo de la Colección conchiológica que fué de D. Francisco Martorell y Pefia. — Barcelona. Bofill, A. — Serra de Cardó. — Butll. Ass. Exc. Cat., XI, p. 188-202. (I2) (13) (14) 1891. 1892. 1906. 1909. 1917. 4. Bofill i F. Haas I31I Bofill, A. — Excursión malacológica efectuada por los doctores D. Francisco J. Coronado y Ruiperez y don Francisco de Asis Coronado y Balíus, de Montserrat al Valle de Aràn en el mes de agosto de 1860. — Crón. Cient. Barcelona, XIV, p. 49-55. Fagot, 0P.— Histoire malacologique des Pyrénées Írançaises et espagnoles. — Bull. Soc. Ramond. Bagnères- de-Bigorre. Taylor, J. VV. — Monograph of the land and fresh- vvater mollusca of the British Isles. — Leeds, III, p. 24 Ec 94. Bofill, A.— El Noguera Ribagorzana 4vallis clausas malacológicamente considerado. — Act. Mem. I Congr. Nat. Esp. Zaragoza, p. 190-206. Bofill, A. — Mol:luscos ingressats en el Museu des del mes de juny de 1916. — An. Junta Cienc. Nat. Barce- lona, II, p. 533-549. 1312 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (70) ABRÚRZUNGEN DER TITEL DER IM TEXTE ERIVÀHNTEN, IM AUSLANDE VVENIG BERANNTEN RFATALONISCHEN UND SPANISCHEN ZEITSCHRIFTEN Act. y Mem. I Congr. Nat. Esp. — Actas y Memorias del I Congreso de Naturalistas Espafioles celebrado en Zaragoza en los días 7-I0 de octubre de 1908. — Zaragoza, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona. — Anuati de la Junta de Ciències Naturals. — Ajuntament i Diputació de Barcelona. Bull. Ass. Exc. Cat. — Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana. — Barcelona. Cat. col. conch. Martorell y Pefia. — Catàlogo de la Colección conchi- liológica que fué de D. Francisco Martorell y Pefia. — Barcelona. Cat. icon. y descr. Mol. terr. Esp., Port., Bal. — Catàlogo iconogràfico y descriptivo de los Moluscos terrestres de Espafia, Portugal y las Baleares. — Madrid. Crón. Cient. Barcelona. — Crónica Científica, Revista internacional de ciencias. — Barcelona. Mem. R. Ac. Cienc. y Art. Barcelona. — Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. LISTE DER AUS DEM VALLE D'ARAN ZITIERTE ARTEN Geht ohne Schvierigteit aus dem Eatalonischen Teile, p. 11, hervor. Die den einzelnen Artnamen in Verbindung mit einer Seitenzahl fol- genden Nummern beziehen sich auf die laufenden Nummern des voran- gehenden Literaturverzeichnisses. ———————————— a ea mTaeemetnnémmesya€yes (71) 4. Bofill i F. Haas 1313 —————————————É—É É—ÉéÉ—É—éÉ—í—í— a a LISTE DER MOLLUSEEN MIT ERITISCHEN UND GEOGRA- PHISCHEN BEMERRUNGEN I. Arion ater Linné Limaz alter Linné, Syst. Nat., Ed. X, 1758, p. 652. Arvion ater Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 49. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 53. — Bofill, Haas 8: Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 16. — Bofill 6: Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII, 1919, p. 19, Id., XIII, 1920, P. 39. — Bofill, Haas E Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, 1921, p. 37. Im ganzen Tale (Coronado, Fagot). 2. Arion rufus Linné Limax vufus Linné, Syst. Nat., Ed. X, 1758, p. 652. Avion vujus Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 40. — BOfil), Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 53. — Bofill, Haas £ Aguilar- Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 16. — Bofill €. Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII, 1920, p. 15, Id., XIII, 1020, p. 39. — Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, 1921, p. 37. Im ganzen Tal (Fagot). Bosch Nere, am Berg Pumarola (Coronado). 3. Arion subfuscus Draparmaud Limax subjuscus Draparnaud, Hist. moll. France, 1805, p. 125, Taf. 9, Fig. 3. Avion subfuscus Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 49. — Bofill ée Haas, Treb. Mus. Ciènc. Barcelona, X, 1920, p. 15: Id., XII, 1920, P. 19: Id., XIII, 1920, p. 39. — Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, 1921, p. 38. VVald Baricauba (Fagot). Tal des Riu Nere (Fagot). 1314 Jumia de Ciències Naturals de Barcelona (72) 4. Arion hortensis Férussac Arvion hortensis Ferussac, Hist. gén. part. moll. terr. fluv., 1819, p. 65, Taf. 2, Fig. 4-6. —- Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII, 1920, p. 19, Id., XIII, 1920, p. 39. — Bofill, Haas é: Aguilar- Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, 1921, P. 38. dArion fuscus var. pyrenaicus Moquin-Tandon, Hist. Moll. France, 1855, p. 14. drion pyrenaicus Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, P. 49. VVald Baricauba (Fagot). 5. dAgriolimax agrestis Linné Limax agrestis Linné, Syst. Nat., Ed. X, 1758, p. 652. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 49. Agriolimax agrestis Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 17. — Bofill é: Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, X, 1920, p. 16, Id., XII, 1920, p. 19, Id., XIII, 1920, p. 41. — Bofill, Haas é Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, ISIV, I021, P: 30: Zvvischen Lès und Arties (Fagot). Zvvischen Viella und Betrén (Fagot). 6. Lehmannia mareginata Múller Limax marginatus Múller, Verm. terr. fiuv. hist., II, 1774, p. Io. Lehmamnnia marginata Bofill, Haas d Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 16. — Bofill €. Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII, 1920, p. 20. Limax arborum Bouchard, Moll. Pas Calais, 1838, p. 28. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 50, Id., p. 481. Vall d'Aran (Fagot). Zvvischen Lès und Arties (Fagot). VVald Baricauba (ee Viella (Fagot). 7. lLimax pycenoblennius Bourguignat Limax pyonoblennius Bourguignat, Spicil. malac., 1861, p. 31. — Bofill, Haas £X Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, P. 1/7. (73) 4. Bofill i F. Haas 1315 Zavischen Viella und Betrén (Fagot). Da vvir úber Xein Material von NacEtschnecRhen aus dem Vall d'Aran verfúigen, mússen vir die diesbezúglichen in der Literatur sich vorfin- denden Angaben EritiElos fortfúhren. 8. Vitrina pyrenmaica Férussac Helicolimax pyrenaicus Feérussac, Tabl. Syst., 1822, p. 25: Hist. Nat. moll. terr. fluv., Taf. 9, Fig. 3. Vitrina pyrenaica Moquin-Tandon, Hist. Moll. France, II, 1855, P. 48, Taf. 6, Fig. 09-13. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 50. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 53. — Bofill £ Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII, 1920, p. 21. Vitvina penchinati Bourguignat, Spec. noviss. europ. syst. detect., 1876, P. 38. Vitrina elongata (non Draparnaud) Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II, 1880, p. 188, Id., III, 1881, P. 17. Im ganzen Tale, an den Ufern der Garonne (Gourdon). Zvvischen Viella und Betrén (Fagot). Betrén (Coronado). Im oberen Teile des Valarties (Gourdon). 9. Vitrina servainiana Saint Simon Vitvina servainiana Saint Simon, Ann. malac., I, 1870, p. 20. — Fagot, Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 50. — Bofill, Haas £ Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 18, Taí. I, Fig. 1-4. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, X, 1920, P. 16. Zvvischen Viella und Betrén (Fagot). Artíes (Haas). 1 Exemplar. 10. Hyalinia (Polita) hammonis Stròm Helix hammonis Stròm, Trondj. SelsE. SErift., 1765, P. 435, Taf. 6, Fig. 16. Hyalinia (Polita) hammonis Bofill, Haas é€c Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 18. — Bofill £ Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, p. 50. — Bofill, Haas 6 Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, 1021, p. 45. —————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— 1316 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (74) ANA EO OA OE ECO o AA DMCA LA AE E A Helix radiatula Alder, Cat. test. moll., 1830, D: 12: Hyalinia vadiatula var. vividula Taylor, Monogr. land. freshy. moll. Brit. Isl., III, 1906, p. 94. Helix viridula Menlxe, Syn. meth., 2 Ausg., 1830, p. 127. Hyalinia vividula Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, P. 50. Zonites jaccetanicus Bourguignat, Moll. nouv. lit. peu connus, 11. Del, 1870, P. 41, Taí. 3, Fig. 23-28. Zonites subradiatulus Fagot, Bull. Soc. Hist. Nat. Toulouse, XIII, 1870, p. 22. — Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., III, 1881, p. 1/7. Zonites subradiatus Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II, 1880, p. 188. Hyalinia subradiatula Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 82. Unterer Teil des Vall d'Aran (Gourdon). VVald Baricauba (Fagot, Taylor). Oberer Teil des Valarties (Gourdon, Fagot). In Ubereinstimmung mit Germain (Moll. France, II, 1913, P. 67) ordnen vvir Hyal. subvadiatula Fag. der Hyal. hammonis Stròm unter, die Identitàt von H. vividula Me und H. radiatula Ald. mit der Stròm- schen Art ist sechon seit langer Zeit allgemein anertannt. 11. Hyalinia (Polita) nitens Gmelin Helix mtens Gmelin in Linné, Syst. Nat., 1788, p. 3636. Hyalinia (Polita) nitens Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, XII, 1920, p. 22, Id., XIII, 1920, p. 45, Taf. 1, Fig. 4-6. — Bofill, Haas £ Aguilar Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, 1921, p. 47. Hyalinia nitens Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 50. Zonites subnitens Bourguignat in Mabille, Hist. mal. bassin paris., 1870, P. II6Ó. Zonites apocryptius Bourguignat in Fagot, Ann. malac., II, 1884, p. 172 (nomen nudum). Zvvischen Casaril und Arties (Fagot). 12. Hyalinia (Polita) lucida Draparnaud Helix lucida Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 96. — Dupuy, Hist. moll. France, 1850, p. 232, Taf. ro, Fig. t. Hyalinia (Polita) lucida Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, 28, 1020, P. 16, Mat. 1, Fig. m8, Ad, 2CNL 1020, P: 21: Id., CODI, 1920, P. 47. — Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, 1921, p. 48. (75) A. Bofill i F. Haas 1317 —— rea ce o mons a —————————————————————é— raça Zomites septentrionalis Bourguignat, Moll. nouv. lit. ou peu connus, 1I. Delz. 1870, p. 8, Taf. 3, Fig. 4-6. Zonites farinesianus Bouiguignat, Moll. nouv. lit. ou peu connus, 11. Deiz., 1870, p. II, Taf. 3, Fig. 1-3. Zonites navarricus Bourguignat, Moll. nouv. lit. ou peu connus, 11. DeF., 1870, P. 13, Tal. 3, Fig. To-12. Hyalinia nmavarrica Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 50. Hyalimia lucida var. obscurata subvar. navavrica Taylor, Monogr. land freshvv. moll. Brit. Isl., III, 1906, p. 24. Zonites stoechadicus Bourguignat in Fagot, Bull. Soc. Hist. Nat. Tou- louse, XI, 1877, p. 38 (nomen nudum). Hyalinia gyrocurtopsis Bourguignat in Chía, Mol. terr. agua dulce Bar- celona, 1887, p. 9 (nomen nudum). Hyalinia cellaria var. montserratica Serradell, Sota Terra, 1909, p. 135. Vall d'Aran (Taylor). Zvvischen Bordeta und Arròs (Fagot). 1 Exemplare in der Samm- lung Bofill. Viella (Bofill). 1 Exemplar. Das eben ermàhnte StucE von Hyal. lucida, das Fagot an Bofill vveitergab, vvird in der Literatur Hyal. navarrica genannt. VVie vvir schon in unsrern vorhergehenden Studien nachuveisen Eonnten, ist navarrica nichts vveiter als eine enger gevvundene und etvvas hòhere lucida, ihre Stellvertreterin in gebirgigen Fundorten und mit ihr durch alle Úbergànge verbunden. 13. Pyramidula (Pyramidula) rupestris Studer Helix vupestris Studer, in Coxe, Trav. Svvitz., III, 1789, p. 430. — Ross- màssler, Icon., II, Heít 1-2, 1838, p. 38, Taf. 30, Fig. 534. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 54. — Bofill, Butll. Ass. Exc. Cat., XI, 1890, p. 194: Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, P. 53. Pyvamidula (Pyramidula) vupestvris Bofill, Haas 80 Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 19. — Bofill €. Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 19: Id., X, 1920, p. 18, Id., XII, 1920, P. 24: Id., XIII, 1920, p. 24. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, 1921, P. 55. Vall d'Aran (Bofill). (Llenas). Viele St. Artiga de Lin (Coronado). Vilamós (Llenas). 1 Exemplar. La Piusa (Coronado) Fagot,. Arties (Haas). 1 Exemplar. Valarties (Fagot). 1313 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (76) 14. Pyramidula (Gonyodiscus) rotundata omalisma Bourguignat Helix omalisma Bourguignat in Fagot, Bull. Soc. Hist. Nat. Toulouse, XIII, 1870, p. 294. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 53. — Bofill, Butll. Ass. Exc. Cat., XI, 1890, p. 194. Pyvamidula (Gonyodiscus) volundata omalisma Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 19, Taf. 1, Fig. IO-I5: Id, DE T020, P. EO: Ed EX 1020, :25: Id. SE 1020, P5 O: Helix (Discus) omalisma Bofill, Act. Mem. I Congr. Nat. Esp., Zaragoza, 1909, P. 194. Helix solaria (non MenRe) Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, P. 53. Helix votundata (non Múller) Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II, 1880, p. 189. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, P. 53 £ 82. Vall d'Aran (Bofill). Lès (Gourdon, Fagot). Zavischen Lès és Arrós (Fagot). Zvvischen Bosost und dem Portillon (Gourdon). Arrós (Gourdon, Fagot). VVald Baricauba (Fagot). La Piusa (Coronado, Fagot). Zvvischen Viella und Arties (Fagot). Die von Gourdon und Fagot aus dem Vall d'Aran zitierte voljundata Múll. haben vvir auf omalisma Bgt. bezogen, da vvir nicht glauben, dass SO nahe dem Elassischen Fundorte dieser lezteren, Toulouse, beide Unterarten neben einander vortommen. Es fehlt uns an Material, um diese Anschauung bevveisen zu Eònnen, doch vreisen vir darauf hin, dass die Dres. Coronado die von ihnen gesammelten Exemplare als so/aria MEe bestimmten, vvorunter die damals (1860) noch nicht beschriebene omalisma zu verstehen ist, die sie infolge ihrer Flachheit und der Aushòh- lung der Unterseite mit der Menteschen Art vervechselten. 15. Sphyradium muscorum Draparnaud Pupa muscovum Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 56: Hist. moll. France, 1805, P. 50, Taf. 3, Fig. 36-37. Sphyvadium muscorum Bofill éc Haas, Treb. Mus. Ciènc. Barcelona, X, 1920, p. 20, Id., XII, 1920, p. 25: Id., XIII, 1920, p. 61. — Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, 1921, P. 59. Istimia muscorum Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 78. La Piusa (Fago). (77) A. Bofilli F. Haas 1319 Helix ( Xerophila) variabilis Draparnaud Helix vaviabilis Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 73. — Dupuy, Elist. moll. France, 1840, DP. 204, Tal. 14, Fig. 2. — Bonfill, Cron. Cient. Barcelona, XIV, 1891, P. 54. Helix (Xerophila) variabilis Bofill ee Haas, Treb. Mus. Ciènc. Barce. lona o (10201: 20: Mare Ti Pio 10,20: Id Cr o201 0: 254 Id. XIII, 1920, p. 1, Taf. 1, Fig. 14. — Bofill, Haas £ Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, 1921, p. 60. (VVir geben hier nicht die ganze, lange Synonymie von H. vartabilis Drap. an, die in ihrer ganzen Ausfúhrlichteit in unsrer Studie úber das Llobregatgebiet zu finden ist). Viella (Dres. Coronado). 1 Exemplar. In Bezug auí die ZugehòrigEeit des eben ervàhnten Exemplares, das im Col'legi de Sant Ignasi zu Barcelona aufbevvahrt vvird, zu H. (Xe- vophila) variabilis Drap. Eann, vvie vvir uns úberzeugt haben, Eein Zvyei- fel bestehen. VVohl aber làsst sich anzvveifeln, dass die Art im Vall d'Aran einheimisch ist, denn das Auffinden eines einzigen Exemplares dieser sonst so hàufigen Schnece in Viella ist noch Eein vollgúltiger Bevveis dafúr. Reiner der spàteren Sammler (Bofill, Fagot, Rosals, Haas) hat die Art dort vviedergefundenl Es ist also, in dem Falle des Coronadoschen StúcEes, an eine Einschleppung mit Frúchten oder Gemúsen aus Súd- frantreich anzunehmen, die VVeise, die auch das Auffinden eines ein- zigen Buliminus (Zebtvinus) detvitus Múll. im Tale erElàren Eònnte. Aus diesen Zvveifein heraus nehmen vir davon Abstand, H. (Xero- phila) variabilis mit laufender Nummer in die Zahl der Mollusten des Vall d'Aran auízunehmen. 16. Helix ( Xerophila)) ericetorum Múller (enla ai, JA de) Helix evicelovim Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 33. — Ross- màssler, Icon., II, Heit. 1-2, 1838, p. 33, Taf. 38, Fig. 517. — Mengo, Collecçào Conchyliologica, Genus Helix, 1866, p. 4. — Hidalgo, Catal. icon. descr. mol. terr. Esp. Port. Bal., 1875, P. 105. — Gourdon, Butll Ass (Exc. Cat. El 1080, p. 180: Id', III, 1881, p. 17. — Sal. vafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.23 Ep., I, 1884. p. 407. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 83. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell, 1888, p. 45, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, P: 54. Helix (Helicella) evicetovum Bofill, Haas éc Aguilar-Amat, Treb. Inst. Catr Esc: Not Ni rore P zondar nn EIo. UI IO, 1320 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (78) Helix (Xerophila) ericetorum Bofill 8c Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, IX, 1910, p. 213 Id., X, 1920, p. 21, Taf. 2, Fig. 1-12, Id., XII, 1920, P. 27, XIII, 1920, p. 81. — Bofill, Haas £ Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, 1921, P. 69. Helix maladettae Bourguignat in Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, P. 32. Helix mubigena Charpentier, Journ. de Conch., III, 1852, p. 438, Id, IV, 1853, 77, Nat: 3, Rey: Helix nubigena var. depressa Fagot, Ann. Mal., II, 1884, p. 180. Helix salaunica Fagot, Ann. Mal., II, 1884, p. 180. Vall d'Aran (Mengo, Hidalgo, Salvafià). (Martorell). 4 Exemplare (diam. 18-20, alt. 9-8/75 mm.) (Aguilar-Amat). 2 Exemplare (diam. 16-18, alt. 8-8 5 mm.): das Eleinere Exemplar ist also das hóhere von beiden. Zvvischen Bossost und La Bordeta (Gourdon, Fagot). Zvvischen Gausac und Viella (Bofill). 2 Exemplare (diam. 17-17/5, alt. 8 mm.) Viella (Haas). 1r Exemplare (diam. 15-19, alt. 7'5-9 mm.) Tal des Riu Nere in etvva 1,000 m. Hóhe: (Haas), 4 Exemplare, die durch ihre engere Aufrollung, ihre geringere Gròsse, und ihr erhòhtes Gevinde schon etvas nach der Form nubigena Charp. hinúberleiten (diam. 14-15, alt. 7-8 mm.) Zvvischen Arties und Salardú (Gourdon, Fagot). (Haas), viele Stúcle, die in etva I,r00 m. Hòhe gesammelt vvurden und die unter vielen noch typischen Exemplaren auch eirige aufvveisen, die schon an nubigena erinnern. Die typischen StúcEe messen (diam. 16-19'5, alt. 7'5-8'5 mm.). Die zu nubigena úberleitenden haben die Masse: diam. 15-18, alt. 8-1I0 mm. Auístieg zum Port de la Bonaigua (Gourdon, Coronado). (Haas), 13 in einer Hòhe von 1,600-2,050 m. gesammelte Exemplare, die fast alle schon der ausgebildeten nubigena angehòren (diam. íI0-16, alt. 5-8 mm.) Úber das Verhàltnis von nubigena Charp., maladeltae Bgt. und salaunica Fag. zu Helix (Xevophila) evicetorum Múll. haben vir schon in unsrer Studie úber die Mollusten des Segretales gesprochen. Unser Material aus dem Vall d'Aran bestàrEt uns nur in unsrer damals geàuss- erter Meinung, dass die drei genannten Formen nur verschieden starxe Anpassungsgrade der H. (Xerophila) ericetorum an das Gebirgsleben, und besonders an das auí Berggipfeln, sind. Allerdings bestimmt nicht nur die Hòhenlage allein die Umbildung zur nubigena-Form, sondern auch die jevveils vorgefundenen Lebens- bedingungen. Zur Erlàuterung des eben Gesagten mògen die folgenden Beispiele dienen: Im unteren Teile des Vall d'Aran, an Orten, die vvie Bossost, la Bor- deta, Gausach und Viella, nicht hòher als 950 m. liegen, lebt H. (Xero- Phila) evicetorum in ihrer normalen Ausbildung, mitunter sogar in Riesen- stúcren (Taf. 1, Fig. I, 2). (79) A. Bofill i F. Haas 1321 Die zvvischen Arties und Salardú, in einer Hòhe von rund 1,100 m. gesammelten H. (Xerophila) evicetovum zeigen mur eine beschrànEte Neigung, sich zu zubigena umzubilden, die Mehrzahl aller Stúcice gehòrt noch dem Typus von ericelorum an, und auch die svenigen Exemplare, die sich der Hòhenlage anpassten, haben dies Eaum angedeutet. Der Fundort lag im breiten, flachen Falboden, innerhalb von Feldern und VViesen (Taf. 1, Fig. 9-13). H. (Xervof hila) evicetorum aus dem Tal des Riu Nere, in nur 1,000 m. Hòhe gesammelt, hat sich dagegen sehr star nach nubigena hin ver- àndert, und zvvar in allen Exemplaren. Hier ist der Fundort die trocEne Heide des steil ansteigenden, schmalen Tales (Taf. 1, Fig. 3). Die in einer Hòhe von 1,600-2,050 m. auí der Nordseite des Port de la Bonaygua gefundenen H. (Xerophila) evicetorum schliesslich ent- sprechen ganz der H. mubigena im Charpentierschen Sinne. Sie lebten auf den Stràuchern der fast gànzlich, vvenigstens in den hòheren Lagen, unbevvaldeten Hochgebirgsheide (Taf. 1, Fig. 4, 5, 6, 7). Das eben Ausgesagte scheint darzutun, dass die Hòhe allein nicht evicetorum zur Umbildung nach nubigena hin zvvingt, denn vir Sahen, dass an Fundorten von 1,r00 m. Hóòhe, die noch flaches, ofínes, durch Feldbau steppenartiges Gelànde bieten, sich die Normalform halten Eann, vàhrend niedrigere Orte, von nur I,000 m. Hòhe schon zur Um- bildung Anlass geben, vvenn sie Lebensbedingungen vvie die der offnen, unbevaldeten Hochgebirgsheide gevvàhren. Mit der allmàhlichen 744- Digena-VVerdung der ericetorum geht eine Neigung zur VerEleinerung des Gehàuses und zur UnterdrúcEung der Binden Hand in Hand. 17. Helix (Candidula) striata pallaresica Fagot Helix pallavesica Fagot in Salvafià, Estud. de M. P. Fagot sobre HEél. xerófil. grupo barcinonensiana, 1886, p. 4. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp., 1892, P. 79. Helix (Candidula) siviata pallavesica Bofill €e Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 23, Id., X, 1920, p. 23, Taf. 1, Fig. 13-25: ML OO ego), 40. Ene Helix barcinonensis (non Bourguignat) Fagot, Crón. Cient. Barcelona, DNI SL P6: Helix mascarenasi Bourguignat in Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 306. Helix (Candidula) mascarenasi Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb, Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 27. Helix uvgelensis Bourguignat in Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XII, 1889, p. 280. Viella, in den Gàrten (Fagot). 6 Stúcle in der Sammlung Bofill. Die ervàhnten Exemplare von Viella erscheinen in der Literatur 1322 Junta de Ciències Naiurals de Barcelona (80) zuerst unter dem Namen bavcinonensis, aber Fagot bestimmte sie dann selbst als pallaresica. Auch vvir Eónnen Eeinen Unterschied zvvischen den Stúcten aus dem Vall d'Aran und aus den Tàlern der beiden Nogueras finden. 13. Helix (Candidula) carascalensis carascalopsis Fagot Helix carascalopsis Fagot, Ann. malac., II, 1884, p. 178, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 32. Helix (Candidula) carascalensis cavascalopsis Bofill, Haas éc Aguilar- Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 23, Taf. 1, Fig. 20, Taf. 2, Fig. 1-2. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IEX, 1020, P. 21: Id. DS rO20,0P. 25: (air 2, Euoe as 6: Helix cavrascalensis Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II, 1880, p. 189. — Faegot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 83. Helix sp. Gruppe carascalensis Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., III, 1887, P: 20: Vall d'Aran (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. (Llenas). 1 Exemplar. Tal des Riu Jueu (Rosals). 6 StúcRe. Port de la Picada (Fagot). Vall de Colomès, in 2,300 m. Hòhe (Gourdon). Tal des Riu Malo (Gourdon, Fagot). Die eben aufgezàhlten Fundorte dieser Unterart bestàtigen. unsre schon in der Studie úber die Mollusten des Esseratales geàusserte Mei- nung, dass H. (Candidula) carascalensis carascalopsis Fag. auf die Berge der grossen VVasserscheide in den Zentralpyrenàen beschrànEt ist, und dass sie in der Maladettagruppe durch die gleich zu besprechende Un- terart esserana Fag. ersetzt vvird. 19. Helix (Candidula) carascalensis esserana Bourguignat Helix esserana Bourguignat in Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1881, D4/32: Helix (Candidula) cavascalensis essevana Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 19018, p. 24, Taí. 2, Fig. 3-5. — Bo- fill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 21. Port de Viella, auf der VVasserscheide zvvischen Garonne und No- guera Ribagorçana (Haas). 15 Exemplare, die schon in der Studie úber die Mollusten des Tales der Nog. Ribagorçana ervàhnt vvurden. Der Port de Viella liegt auf Auslàufern der Maladettagruppe, die diese mit den auf der Hauptuvasserscheide liegenden Bergen Biciberri und Encantats verbinden: hierdurch erllàrt es sich, dass die sonst nur (81) A. Bofull i F. Haus 1323 dem eigentlichen Maladettamassiv eigentúmliche esserana hier auf der VVasserscheide zvvischen dem Atlantischen Ozean und dem Mittelmeer lebt. 20. Helix (Carthusiana) carthusiana Múller Helix carihusiana Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, P. 15. — Gour- don, Butll. Ass. Exc., II, 1880, p. 189. — Fagot, Crón. Cient. Bar- celona, X, 1887, p. 53 £ 82. Helix (Theba) carthusiana Bofill, Haas éc Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 28. Helix (Carthusiana) carihusiana Bofill éc Haas, Treb. Mus. Ciènc. Barce- lona, IX, 1020, p. 25, Id., 2£, 1020, P. 27, Id., XII, 1020, P. 85 Id., DOR IT O 201 GD UTOR: — Bofill, Haas £ Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, 1921, p. 85. Helix sarmiensis Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, P. 52. Helix episema Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 53. Helix ventiensis Bourguignat in Fagot, Bull. Soc. Hist. Nat. Toulouse, OUL sie), De i Helix leptomphala Bourguignat in Locard, Prodr. malac. France, 1882, D:/ 350. Helix stagnina in Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 108. Zvvischen Bossost und La Bordeta (Gourdon). Viella (Fagot). (Haas). 1 StúcE. Zvvischen Arties und Salardú (Gourdon). or. Helix (Fruticicola) hispida Linné Helix hispida Linné, Syst. Nat., Ed. X, 1758, p. 771. — Hidalgo, Catàl. icon. descr. mol. terr. Esp.. Port. Bal., 1875, p. 197. — Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., III, 1881, p. 20. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Ep., I, 1884, p. 404. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 53 8: 82. — Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p. 46, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, P. 53. Helix ( Fruticicola) hispida Bofill éc Haas, Treb. Mus. Ciènc. Barcelona, OX, 1920, p. 28, Id., XIII, 1920, p. 104, Taf. 2, Fig. 30-44.— Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, 1921, p. 88. Helix hysbpida Mengo, Collecç3o conchyliologica, Genus Helix, 1866, p. 3. Helix steneligma Bourguignat in Mabille, Bull. Soc. Zool. France, 1877, P. 305. Helix ( Fvuticicola) steneligma Bofill, Haas £ Aguilar: -Amat, Treb. Inst. Gat. Hist. Not IV, 1016) 5p- 37. 6 1324 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (82) Helix praestriolata Almera é:c Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2. Ser., IV, 1898, p. 98, Taf. 7, Fig. 9. Vall d'Aran (Coronado). Viele Stúcize. (Hidalgo, Salvafià, Fagot). (Martorell). 10 StúcFe. Zvvischen Bossost und La Bordeta (Fagot). Berg La Piusa (Coronado, Fagot). Tal des Riu Nere (Coronado). Tal des Riu Malo in 1,935 m. Hóòhe (Gourdon, Fagot). 22. Helix (Fruticicola) sericea Draparnaud Helix sevicea Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 85: Hist. moll. ' France, 1805, p. 103, Taf. 7, Fig. 16-17. — Rossmàssier, Icon., JI, Heíft 1-2, 1838, p. 2, Taí. 31, Fig. 429. Vall d'Aran (Coronado). 4 StúcEe. Die oben angefúhrten Exemplare varen mit anderen mit der allge- meinen Fundortsangabe 4Vall d'Aran, gemischt, aus diesem Grunde ervàhnt Bofill sie auch nicht in seiner Aufzàhlung der von den Drs. Coronado gesammelten Arten. 23. Helix (Hygromia) limbata odeca Bourguignat Helix odeca Bourguignat in Locard, Prodr. malac. France, 1882, p. 09 é:c 314. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, P. 52. Helix (Hygromia) limbata odeca Bofill, Haas dé Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 20, Taf. 3, Fig. 4-9. — Bofill X Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 26, Id., X, 1920, p. 27, Id., XII, 1920, p. 31, Id., XIII, 1920, p. 108. — Bofill, Haas és Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, IO214 107: Helix (Monacha) odeca Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 539. Helix hylonomia Bourguignat in Locard, Prodr. malac. France, 1882, p. 69 € 315. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 52. Helix limtata (non Draparnaud) Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II, 18380, p. 189. — Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p. 47: Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, P. 54. Vall d'Aran (Coronado, Gourdon, Fagot). (Martorell). 6 Stúcre. (Llenas). 2 Stúcte. Tal des Jueu (Rosals). Viele Stúcre. Artiga de Lin (Coronado). 3 Stúcrxe. (83) A. Bofill i F. Haas 1325 Oberes Tal des Riu Jueu, auch Vall de Pumerola genannt (Coronado). Berg La Piusa (Coronado). Viella (Coronado). (Bofill). 6 Exemplare. (Haas). 2 Stúcxe. Tal des Riu Nere (Coronado). Betrén (Coronado). Escunyau (Coronado). Arties (Coronado). Zvvischen Arties und Salardú (Haas). 1 Stúciz. Auístieg zum Port de la Bonaygua, zvvischen 1,600 und 2,050 m. Hóòhe (Haas). 2 Stúcte. OO Die in tiefen Lagen des Tales gesammelten Exemplare gehòren der Form hylonomia an, vvàhrend die aus den hòheren Teilen, am Deutlich- sten die vom Port de la Bonaygua, der Form Jimbata entsprechen, so vvie vvir die beiden in unsrer Studie úber die Mollusten des Esseratales aufgefasst und abgebildet haben. 24. Helix (Vallonia) pulchella Miúller Helix pulchella Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 30. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, P. 54. Helix (Vallonia) pulchella Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, X, 1920, p. 28, Id., XII, 1920, p. 32, Id., XIII, 1920, p. I09. — Bofill, Haas 8: Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, 1921, P. OI. Berg La Piusa (Fagot). 25. Helix (Vallonia) costata Múller Helix costata Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 31. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 54. — Bofill, Crón. Cient. Bar- celona, XIV, 1891, p. 54. Helix (Vallonia) costata Bofill ée Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, IX, 1920, p. 26, Id., X, 1920, p. 28, Id., XII, 1920, p. 32: Id., XIII, 1920, p. 109. — Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, 1921, p. OT. Berg La Piusa (Coronado, Fagot). 26. Helix (Chilotrema) lapicida lapicida Linné Helix lapicida Linné, Syst. Nat., Ed. X, 1758, p. 768. — Rossmàssier, Icon., I, Heít 1, 1835, p. 63, Taíf. 1, Fig. 12. — Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II, 1880, p. 189. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1326 Junia de Ciències Naturals de Barcelona (84) 1887, P. 54. — Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p. 47, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, P. 54. Helix (Chilotrema) lapicida Bofill, Haas dc Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 32. Helix (Chilotrema) lapicida lapicida Bofill GG Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 27, Id., XII, 1920, p. 32. Helix andovrica (non Bourguignat) Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, P. 54. Vall d'Aran (Gourdon, Fagot, Martorell). (Aguilar-Amat). 2 Exem- plare (diam. 14-15, alt. 6-0'5 mm.). Bossost (Gourdon). VVald Baricauba (Fagot). Zvvischen Gausach und Casau (Fagot). Viella (Coronado). (Fagot). 3 Stúcte in der Sammlung Bofill (diam. 15-17, alt. 6-6/75 mm.). (Haas). 1 Exemplar (diam. 16/5, alt. 7 mm.). Tal der Garona de Ruda, in etva 1,350 m. Hòhe, nahe seiner Aúus- múndung in das der Garonne (Haas). 1 Exemplar (diam. 165, alt. 7 mm.). Alle uns zugànglich gevesenen Exemplare von Japicida aus dem Vall d'Aran gehòren der typischen Form an, und nicht der Unterart ando- vvica Bgt., die Fagot von 2 Fundorten nennt. Da aber die 3 von ihm gesammelten, in der Sammlung Bofill befindlichen Stúcte von ihm dem Namen andorrica erhalten haben, aber der typischen Form angehòren, slauben vvir, dass er sich auch in dem anderen Falle irrte und dass, vas auch von vornherein mehr als vahrscheinlich vvar, im Tale nur die eine Unterart Japicida vorgommt. 27. Helix (Chilotrema) desmoulinsi subsp. Helix moulinsiana Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II, 1880, p. 189, — Id., III, 1881, p. 20. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 82. Gipfel des Tuch de Montartó (2,828 m. Hòhe) (Gourdon). 1 Exemplar. Tal des Riu Malo (Gourdon). Das Zitat Fagots ist eine VViederholung der beiden Gourdons. VVir sahen Rein StúcE dieser Art aus dem Vall d'Aran und Eònnen deshalb nicht feststellen, zu vvelcher Unterart es gehòrt. Da aber in den súd- lichen Nachbartàlern die Subspezies acvotricha Fisch. vertreten ist, besteht grosse VVahrscheinlichteit dafúr, dass die gleiche auch im Vall d'Aran vorgommt. Helix (Chilostoma) pyrenaica Draparnaud Helix xanihelaca Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II, 1880, p. IS9. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 82. (85) A. Bofill i F. Haas 1327 Helix xanihelaca, die jetzt allgemein als ein Synonym von H. (Chi- lostoma) pyrenaica Drap. angesehen vvird, ist eine Charalterform der Ostpyrenàen. Ihr Vorgommen im Vall d'Aran ist deshalb sehr unvahr- scheinlich, und ihre einzige Nennung von dort, die von Gourdon her- rúhrt, ist, vvie Fagot von Gouidon selbst erfuhr, auf eine Vervvechslung zurúcEzufuhren. H. pyrenaica ist deshalb aus der Liste der Arten des Vall d'Aran zu streichen. Helix (Isognomostoma) isognomostoma Gmelin Helix isognomostoma Gmelin in Linné, Syst. Nat., Ed. XIII, 1780, P. 3621. Helix personata Lamarcle, Journ. hist. nat., II, 1792, p. 348, Taí. 42, Fig. 1. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 1881, p. 158. Salvafià nennt diese alpine Art aus dem Vall d'Aran, vo Eein Samm- ler sie je vvieder gefunden hat und vo sie auch sicher nicht vorgommt. Ihr Zitat von dort ist eine der vielen, folgenschuveren Ungenauigreiten, die leider fúr die Arbeiten Salvafiàs charalteristisch sind. 25. Helix (Tachea) nemoralis Linné (Iaí. 1, Fig. 14-17) Helix nmemovalis Linné, Syst. Nat., Ed. X, 1758, p. 773. — Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II, 1880, p. 189. — Fagot, Crón. Cient. Barce- lona, X, 1887, p. 52. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, P. 54. Helix hortensis (non Múller) Mengo, Collecçào Conchyliologica, Genus Helix, 1880, p. 4. — Hidalgo, Catàl. icon. descr. mol. terr. Esp. Port. Bal., 1875, P. 197. — Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p. 46: Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, P. 54. Helix (Tachea) nemoralis Botill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 34, Taí. 4, Fig. 4-5. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 30: Id., X, 1920, P. 31, Taf. 3. Fig. 10-11, Id., XII, 1920, p. 25: Id., XHII, 1020, p. 121.— Bofill, Haas é Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, DOIV/ (1921. P: 103: Vall d'Aran (Coronado). Viele Exemplare, das gròsste (Taí. 1, Fig. I4) misst diam. 32, alt. 22 mm.: ein fast ebenso grosses, gebàndertes StúcE ist auf Fig. 15 abgebildet. (Mengo, Hidalgo, Gourdon, Fagot). (Marto- rell). 14 Stúcite (diam. 22-26'5, alt. 17-20 mm.). Von diesen haben 1328 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (86) 7 Sehvvarzen Mundsaum und sind gelb, nàmlich I Mit 12345, 1 mit I2 3 45. I mit I 23 45, I mit 123 45, I mit 00345, I mit 00345, bei dem an der Múndung alle 5 Bànder erscheinen, und I einfàrbig gelbes. 7 vveisslippige, gelbe, nàmlich 2 Mit 12345, mit I 23 45, mit 12345, mit 0c345, und einfàrbig gelbes. um BR (Rosals). 22 Stúcle (diam. 21-28, alt. 15-20'5 mm.). Von ihnen sind 9 schvvarzlippig, davon 8 gelbe, mit 12345, mit 10345, mit 00345, mit 003 45, mit 00305, und I mit 00300. I grúnliches mit 00300, 13 vveisslippige, davon 10 gelbe, nàmlich 5 Mit 12345, I mit 123 DB. 3 mit 10345, und I mit 00305, 3 einfàrbig rotbraune. (Aguilar-Amat). 1 Exemplar (diam. 19, alt. 13 mm.). Es ist vveiss- lippig und einfàrbig rotbraun. HI MH Tal des Riu Jueu (Rosals). 49 Exemplare (diam. 21-26, alt. 16-20 mm.). Von ihnen sind 37 sehvvarzlippig, davon 23 gelb, nàmlich 6 mit 12345, 5 mit 10345, 8 mit 00300, und 3 einfàrbig gelb. (87) 4. Bofill i F. Haas 1329 8 gelbgrúne, nàmlich 2 mit 00300, und 6 einíàrbige. 6 einfàrbige rotbraune. 12 vveisslippige, alle einfàrbig gelb bis gelbgrún. Artiga de Lin (Coronado). Tal Pumerola (Coronado). Gausach (Coronado). Casau (Coronado). Viella (Coronado). (Bofill). 4 Exemplare (diam. 20-26, alt. 15'5-I9 mm.) Von ihnen sind 1 schvvarzlippig, gelb mit 12345, und 3 vveisslippig, gelb, nàmlich 1 Mit 123 45, und 2 einfàrbig. Tal des Riu Nere, in 1,500 m. Hòhe (Haas). 3 Exemplare,. (diam. 22'5-25, alt. 17-19 mm.). Davon sind 1 schvarzlippig, gelb mit 10345, 2 vveisslippig, gelb, nàmlich I mit 12345, und 1 mit I 23 45. Betrén (Coronado). Escunyau (Coronado). Tal Valarties, zvvischen 1,100 und 1,300 m. Hóhe (Haas). 2 Exemplare (diam. 22-24, alt. 16-18 mm.). Beide sind vveisslippig, I gelb mit 12345, und I einfàrbig gelbgrún. Zvvischen Arties und Salardú, in etva 1,500 m. Hóhe (Haas). 39 Stúcte (diam. 21-25'5, alt. 14-19 mm.). Von ihnen sind 8 schvarzlippig, gelb, nàmlich 7 mit 12345, und I mit 10345. 31 vveisslippig, gelb, nàmlich 25 Mit 12345, 1 mit I 23 45, und 5 mit 10345. Ausserden ein linEsgevvundenes Exemplar (Taí. 1, Fig. 16-17), mit den Massen diam. 26, alt. 17'5 mm.: es ist vveisslippig, gelb, mit den Binden 12045. Tal der Garona de Ruda, in etvva 1,300 m. Hóòhe, nahe seiner Aus- múndung in das der Garonne (Haas). 13 Exemplare (diam. 18-25, alt. 13-18 mm.). Von ihnen sind 1330 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (88) 3 schvvarzlippig, gelb, nàmlich I Mit 12345, I mit 12 3 45, nach der Múndung zu 123 45. I mit 10345. — IO vveisslippige, gelbe, nàmlich 6 mit 12345, 2 mit 10345, und 2 einfàrbige. Auístieg zum Port de la Bonaygua (Coronado). (Haas), in einer Hòhe von 1,700 m. Hòhe, 14 Stúcle (diam. 19-23, alt. í4-I17 mm.). Alle sind vveisslippig, einfàrbig gelb bis gelbgrún, und viele lebend gesammelte zum Teil der Oberhaut entblòsst. Die von Mengo, Hidalgo und Bofill in seinem Ratalog der Sammlung Martorell, sovvie in seiner Aufzàhlung der von den Drs. Coionado im Vall d'Aran gesammelten Mollusten ervàhnten H. hortensis haben vvir auí vveisslippige H. (Tachea) nemoralis L. bezogen. In der Sammlung 'Coronado liegen als Zortensis, vvie vvir uns selbst úberzeugen Eonnten, nur StúcEe von nemoralis mit vveissem Mundsaume, und die Angaben der anderen Autoren gehen auf derartiges, von Coronado erhaltenes Material zurúcx. 29. Helix (Tachea) hortensis Múller Helix hovtensis Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 52. — Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II, 1880, p. 189, Id., III, 1881, p. 17 — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 52. Helix (Tachea) hovtensis Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 37. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, I2X, 1020, p. 32: Id., 2£, 1020, P: 30, TAL, EXIL 1020) pp: 875 Id., XIII, 1920, p. 126. — Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, 1921, p. 109. Vall d'Aran (Gourdon, Fagot). Auístieg zum Port de la Bonaygua (Gourdon). Unter unserem zahlreichen Tacheenmaterial aus dem Vall d'Aran befand sich Xeine einzige -hortensis. Obvvohl das Vorgommen dieser Art dort Eeinesvvegs zu den Unmóòglicreiten gehórt, im Gegenteile sogar sebr vvahrscheinlich ist, hegen vvir dennoch gevvisse Zvveifel an der Richtigreit der Gourdonschen und Fagotschen Angaben, denn vvir fúrchten, dass auch sie vveisslippige nemoralis fúr hortensis hielten. 30. Helix (Cryptomphalus) aspersa Miúller Helix aspersa Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 59. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 52. — Bofill, Crón. Cient. Bar- celona, XIV, 1891, p. 54. É (89) A. Bofill i F. Haas Ig3I Helix (Crypltomphalus) aspersa Bofill, Haas éc Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 38. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 32: Id., X, 1920, p. 36, Id., XII, 1920, P. 38, Id., XIII, 1920, p. 127. — Bofill, Haas é€:c Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, 1921, p. 110. Vall d'Aran (Coronado). Von Pont de Rey bis Viella (Fagot). Viella (Haas). 1 StúcE. Buliminus (Zebrinus) detritus Múller Helix detvita Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II, 1880, p. 189. Bulimus detvitus Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 83. Zvvischen La Bordeta und Viella (Gourdon). 1 Exemplar. VVie Fagot von Gourdon erfuhr, vvurde das einzige bisher vom Vall d'Aran belannte Stúcl dieser Art auf der Landstrasse an Trauben gefunden. Nun Eann die Rebe im Vall d'Aran nicht angebaut verden, die betreffende Traube mit dem an ihr sitzenden Bul. detritus vvar also eingefuhrt und zvvar hòchst vvahrscheinlich aus dem Súden Franh- reichs. Diese Ertlàrung hat sehr viel fúr sich und ihr zufolge nehmen vvir. Bul. detvitus nicht in die Mollustenfauna des Vall d'Aran auf. 31. Buliminus (Ena) obscurus Múller Helix obscura Múller, Verm. terr. fluv. hist., HI, 1774, p. 103. Bulimus olscuvus Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, P. 77. Buliminus obscurus Bofill, Butll. Ass. Exc. Cat., XI, 1890, p. 198. Buliminus (Ena) obscurus Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, X, 1920, p. 38: Id., XIII, 1920, p. 140. — Bofill, Haas € Agui- lar Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, I921I, p. 1IS. Vail d'Aran (Bofill). Casarill (Fagot). Gourdon nennt (Butll. Ass. Exc. Cat., II, 1880, p. 189) diese Art, unter der Bezeichnung Hoelix obscuva, auch aus dem VValde Baricauba, aber nach Fagot (Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 83) ist diese Angabe zu úbergehen. 32. Chondrula quadridens Múller Helix quadridens Múller, Verm. terr. fluv. hist., El, 1774, p. 107. — Gourdon, Butil. Ass. Exc. Cat., II, 1880, p. 189. 1332 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (90) Chondrus quadridens Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 77 £ 83. Pupa quadridens Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 54. Chondrula quadridens Bofill, Haas éc Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 38. — Bofill, €: Haas Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 34, Id., X, 1920, p. 393 Id., XII, 1920, p. I4I, Id., XIII, 1920, p. 141. — Bofill, Haas £ Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, 1921, p. 118. Vall d'Aran (Coronado). Zxvischen Bossost und La Bordeta (Fagot). Berg La Piusa (Fagot). Viella (Gourdon, Fagot). 33. Pupa (Modicella) pyrenaearia Boubée Pupa pyvenaearia Boubée in Michaud, Compléments Draparnaud, 1831, p. 00, Taf. 15, Fig. 37-38. — Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II, 1880, P. 189, Id., III, 1881, p. 20. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 78 X 83. — Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 58, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 54. — Fagot, Hist. Mal. Pyr. franç. esp., 1892, p. 95. Pupa (Modicella) pyrenaearia Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1020, p. 30, Id., X, 1020, p. 42, Taí. 3, Fig. 12-15: Id EX TO201 P: 47: Pupa (Modicella) pyrenaica Bofill, Haas 8 Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1018, p:/45, Tal. 4, Fig. IO:03. Pupa vergniesiana Charpentier in Rúster, Conch. Cab., Genus Pupa, 1852, P. 103, Tai. 14, Fig. 13:10. Pupa aulusensis Fagot, Bull. Soc. Agric. Scient. Litt. Pyr. Or., XXI, LSSO, P: 2800/MaT0 75 UEC a: Pupa hospitii Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. I04. Vall d'Aran (Coronado). Viele Stúcte. (Fagot). (Martorell). 16 Exem- plare. Bàder von Lès (Gourdon). Zvvischen Lès und Arròs (Fagot). Berg La Piusa (Coronado). (Fagot). 6 Stúcte in der Sammlung Bofill. Bàder von Arties (Fagot). Arties (Fagot). (Haas). ro Exemplare. Ral des Riu Malo ( Gourdon). Auístieg zum Port de la Bonaygua, in etva 1,500 m. Hòhe (Haas). 15 Stúcte. (91) 4. Bofull i F. Haas 1333 34. Pupa (Modicella) ringens Caillaud Pupa vingens Caillaud in Michaud, Compléments Draparnaud, 1831, p. 64, Taí. 15, Fig. 35-36. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 78, Id., XI, 1888, p. 195. — Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p. 58, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, P. 55. Pupa (Modicella) ringens Bofill €c Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, XII, 1920, p. 42. — Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, 1921, p. 123. Vall d'Aran (Fagot). (Martorell). 5 Exemplare. Zxvvischen Lès und Ariòs (Fagot). Zavischen Viella und Betrèn (Coronado). 4 Stúcte in der Sammlung Bofill. Zavischen Viella und Casarill (Fagot). Zvvischen Casarill und Arties (Fagot). 5 Stúcte in der Sammlung Bofill. 35. Pupa (Modicella) partioti Moquin-Tandon Pupa partioti Moquin-Tandon in Saint-Simon, Misc. mal., I, 1848, p. 28. — Dupuy, Hist. moll. France, 1850, p. 383, Taf. 19, Fig. 1. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 77. — Bofill, Crón. Cient. Barce- lona, XIV, 1891, P. 55. Pupa (Modicella) partioti Bofill, Haas 6: Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 45. — Bofill £ Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 35, Taf. 2, Fig. 29-30, Id., X, 1920, P. 40, Id., XII, 1020, p. 45, Taf. 2, Fig. I-2. Pupa cadica Fagot in VVesterlund, Nachr. BI. deutsch. mal. Ges, XX XIV, 1902, P. 40. Vall d'Aran (Coronado). 2 Exemplare-in der Sammlung Bofill. Artiga de Lin ( Coronado, Fagot). 36. Pupa (Modicella) megacheilos bigorriensis Charpentier Pupa bigorriensis Charpentier, Act. Soc. Linn. Bordeaux, VII, 1835, p. 161. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 77. Pupa megacheilos var. bigorviensis Dupuy, Hist. moll. France, 1850, Taf. 19, Fig. 9, g-h. Tal des Riu Jueu (Rosals). 15 Exemplare. Vilamós (Llenas). Viele StúcRe. Arties (Fagot). 1334 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (92) Gourdon nennt Chondrus megacheilos Crist. € Jan und Pupa bigor- riensis Charp. von Bossost (Butll. Ass. Exc. Cat., II, 1880, p. 189), aber Fagot behauptet (Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 83), dass diese Angaben auí einem Irrtum beruhen. VVir finden hier zum ersten Male in unsren Studien úber die Eata- lonischen Pyrenàentàler diese Art, die auf der Pyrenàennordseite auí das Garonnegebiet beschrànit zu sein scheint. Auf der spanischen Seite ist ihr Vorgommen noch nicht sicher festgestellt. Fagot nennt zvar Pupa bigorriensis aus dem Vall d'Andorra, aber in diesem Falle handelt es sicher um eine Vervechslung mit der Unterart goniostoma Rstr., die bigorriensis dort vertritt. 37. Pupa (Modicella) avenacea Bruguière Bulimus avenaceus Bruguière, Encyel. méth., VI, Teil 2, 1792, p. 355. Pubpa avenacea Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 54. Pupa (Modicella) avenacea Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, XIII, 1920, p. 153. — Bofill, Haas £ Aguilar-Amat, Tieb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, 1921, p. 131, Petpa farimesi Desmoulins, Act. Soc. Linn. Bordeaux, VII, 1835, P. 1506, duel da, ID ae Pupa (Modicella) farinesi Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Elist (Nat. IV, ror8. p'/80: Pupa (Modicella) avenacea farinesi Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 42, Taí. 3, Fig. 9-10, Id., X, 1920, P. 45: Id. XIE, (1020, P. 50: Maf o. Fig 520: Pupa jumillensis Guirao in Pfeiffer, Monogr. helic. viv., IHI, 1853, P. 540. Pupa jumillensis var. biblicata Bourguignat, Rev. mag. zool., 2. Ser., DEV., 1863, (P: 50: VlatmaL Flo 7-0: I Pupa jumiliensis var. C Bofill, Bull. Soc. Mal. France, IH, 1980, P. 154. Pupa arigonis Rossmàssier, Icon., III, 1850, p. 105, Taí. 85, Fig. 930. Pupa massotiana Bourguignat, Rev. mag. zo0l., 2. Ser., XV, 1803, P. 61, Taí. 14, Fig. 13-14. Puba penchimatiana Bourguignat, Rev. mag. zool., 2. Ser., XV, 1863, P. 62, Taf. 14, Fig. 10-12. Pupa penchinatiana var. sexplicata Bofill, Bull. Soc. Mal. France, IHI, 1886, p. 160. i Pubpa microdon VVesterlund, Fauna pal. Reg. lebenden Binnenconch., III, 1887, p. 104. Pupa ilerdensis Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 128. Pupa larraconensis Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 129. Pupa ignota Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 18883, p. 130. Duba sexplicata Bofill, Act. Mem. I Congr. Nat. Esp. Zaragoza, 19090, p. 200. : (93) A. Bofill i F. Haas 1335 Arties (Coronado). Tal der Garona de Ruda, in etivva 1,360 m. Hòhe (Haas). Mehr als I00 StúcRe. Auístieg zum Port de la Bonaygua, in etva 1,500 m. Hóhe (Haas). 2 Exemplare. Alle Stàcte aus dem Vall d'Aran, die vvir untersuchen lonnten, gehòren der typischen Form an, d. h. der, die folgende Mundberehrung aufveist: 3 Gaumenfalten, 2 Schbeitelfalten und 2 Spindelfalten. 38. Pupa (Granopupa) gsranum Draparnaud Pupa granum Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 50: Hist. moll, France, 1805, P. 063, Taf. 3, Fig. 45-46. — Fagot, Crón. Cient. Bar- celona, X, 1887, p. 78. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, P. 54. Pupa (Granopupa) granum Bofill éc Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, IX, 1920, p. 43: Id., X, 1920, p. 47, Id., XII, 1920, p. 55: Id., XIII, 1920, p. 163. — Bofill, Haas £ Aguilar Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, 1921, p. 136. Berg La Piusa (Coronado, Fagot). 39. Pupilla (Pupilla) muscorum Múller Helix muscorum Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 105. Pupa muscorum Rossmàssier, Icon., I, Heft 1, 1835, p. 83, Taí. 2, Fig. 37. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, P. 55. Pupilla muscorum Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 78. Pupilla (Pupilla) muscorum Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 47. — Bofill é- Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 43, Id., X, 1920, p. 47: Id., XII, 1920, P. 56, Id., XIII, 1920, p. 166. — Bofill, Haas 8: Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, 1921, p. 139. Berg La Piusa (Coronado, Fagot). Casarill (Fagot). Arties (Haas). 1 Exemplar. 40. Balea perversa Linné Turbo perversus Linné, Syst. Nat., Ed. X, 1758, P. 767. Balia perversa Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 77. Balca perversa Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., 1336 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (94) IV, 1918, p. 47. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1020, p. 43, Id., X, 19020, P. 48: Id., XII, 1920, p. 57: Id., XXIII, 10920, p. 171. — Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, 1921, P. 145. Balea fragilis Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, P. 55. Viella (Coronado). Tal des Riu Nere (Coronado). Betrén (Coronado). Casarill (Fagot). 3 Exemplare in der Sammlung Bofill. Valarties (Fagot). Gourdon nennt (Butll. Ass. Exc. Cat., II, 1880, p. 189) Balea des- hayesiana Bgt. von den Bàdern von Lès, aber nach Fagot (Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 83) handelt es sich hier um einen Irrtum. 41. Clausilia (Marpessa) laminata Montagu Turlo laminatus Montagu, Test. Brit., 1803, p. 359, Taf. 11, Fig. 4. Clausilia taminata Dupuy, Hist. moll. France, 1850, p. 343, Taf. 16, Fig. 6. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, P. 79. Clausilia (Marpessa) laminata Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 47. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 44: Id., XIII, 1920, p. 172. — Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, 1921, P. 145. VVald Baricauba (Fagot). 1 Exemplar in der Sammlung Bofill. Die Nennung dieser Art von Betrén und Casarill durch Gourdon (Butll. Ass. Exc. Cat., II, 1880, p. 189) ist nach Fagot (Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 83) unrichtig. 42. Clausilia (Ruzmicia) dubia Draparnaud Clausilia dubia Draparnaud, Hist. moll. France, 1805, p. 70, Taf. 4, Fig. ro. Clausilia gallica Bourguignat, Ann. Scienc. Nat., 6. Ser., VI, Art. 2, 1877, p. 21. — Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II, 1880, p. 189, Id., III, 1881, p. 20. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 79 €Z 83. Clausilia (Ruzmicia) gallica Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 48. VVald Baricauba (Fagot). 2 Stúcte in der Sammlung Bofill. Betrén (Gourdon, Fagot). Casarill (Gourdon, Fagot). (95) A. Bofill i F. Haas 1337 Tal des Riu Malo (Gourdon, Fagot). VVir betrachten jetzt, vie Germain (Moll. France, II, 1913, p. 200) Cl. gallica Bgt. als Synonym von Cl. (Euzmicia) dubia Drap. 43. Clausilia (Euzmicia) obtusa C. Pfeiffer Clausilia obiusa C. Pleiffer, Deutschl. Moll., I, 1831, p. 75, Taí. 3, Fig. 33-34. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 80. Clausilia (Euzmicia) obiusa Bofill, Haas €c Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 48. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 44, Id., XII, 1920, P. 58, — Bofill, Haas £ Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, 1921, p. 146. VVald Baricauba (Fagot). 44. Clausilia (Euzmicia) rugosa Draparnaud Pupa rugosa Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 63. Clausilia rugosa Draparnaud, Hist. moll. France, 1805, P. 73, Taf. 4, Fig. 19-20. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 55. Clausilia (Euzmicia) vugosa Bofill ée Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat, Barcelona, XIII, 1920, p. 178. — Bofill, Haas 8: Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, 1921, P. 148. Betrén (Coronado). 5 Stúcte. 45. Clausilia (EFuzmicia) pyrenaica Charpentier Clausilia vugosa var. pyvenaica Charpentier, Journ. de Conch., III, 1852, P. 301. Clausilia pyrenaica Bourguignat, Ann. Scient. Nat., 6. Ser., VI, 1877, Na ZD) Pb 2 Clausilia (Euzmicia) pyvenaica Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 49. — Bofill €: Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 45, Id., X, 1920, p. 49: Id., XII, 1920, P. 59: Id., XIII, 1920, p. 17c. — Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, 1921, P. 149. Clausilia saint-simonis Bourguignat, Ann. Scienc. Nat., 6. Ser., VI, 1877, Art. 2, p. 3. — Fàgot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 79. Z)vischen Arrós und Viella (Fagot). Betrén (Fagot). me om al tt a ea ere a a ae P a ra aa a 1338 Junta de Ciències Naturals de Baicelona (96) 46. Clausilia (Euzmicia) abietina Dupuy Clausilia abtetina Dupuy, Hist. moll. France, 1850, P. 358, Taí. 17, Fig. 5. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, P. 79. Clausilia (Euzmicia) abietina Bofill, Haas X Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 49. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, 1920, p. 49, Id., XII, 1920, p. 58, Id., XIII, 1020, p. 174, Taf. 3, Fig. 22-23. — Bofill, Haas £ Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, 1021, p. 150. Clausilia debilis Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V, 1905, p. 130. Clausilia greixensis Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V, 1905, p. 140. VVald Baricauba (Fagot). 2 Stúclre in der Sammlung Bofill. Auístieg zum Port de la Bonaygua, in etva 1,500 m. Hóòhe (Haas). 1 Exemplar. 47. Clausilia (Euzmicia) nigricans Pultney Tuibo nigricans Pultney, Catal. birds shells Dorsetshire, 1799, P. 48. — Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II, 1880, p. 189. Clausilia nigricans Moquin-Tandon, Hist. moll. France, II, 1855, P. 334. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 80 £Z 83. Clausilia (ISuzmicia) migricans Bofill, Haas 8: Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, 1921, p. 157. Unterer Teil des Vall d'Aran (Gourdon). Zvvischen Les Bordes £ Viella (Fagot), Arties (Fagot). 48. Clausilia (Pirostoma) rolphii Leach Clausilia rolphii Leach, Moll. Brit. Syn., 1820, p. 119. — Moquin-Tandon, Hist. moll. France, II, 1855, P. 343, Taf. 24, Fig. 33-35. Clausilia volbhi Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II, 1880, p. 189. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, P. 70. VVald Baricauba (Fagot). Viella (Gourdon). Es 49. Zua subcylindrica Linné Helix subeylindrica Linné, Syst. Nat., Ed. XII, 1707, P. 1248. Zua subcylindrica Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, P. 78. — (97) CAR 4. Bofill i F. Haas 1339 Bofill éc Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, 1920, p. 50: Id., XII, 1920, p. 60, Id., XIII, 1920, p. 181. — Bofill, Haas é: Agui- lar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, 1921, p. 156. Fevussacia subcylindrica Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., III, 1881, p. 17. Glandina subcylindrica Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, P. 54. Vall d'Aran (Coronado). 6 Stúclte in der Sammlung Bofill. Viella (Fagot). Tal des Riu Nere (Coronado). Betrén (Coronado). Tal Valarties (Gourdon). Im oberen Teile. 50. Zua exigua Menle Achatina exigua Menlte, Synopsis moll., 2. Ausg., 1830, p. 29. Zua exigua Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, P. 79. — Bofill, e Haas é€: Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 50. — Bofill éc Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII, 1920, P 60:10, EST 0201 162: Viella (Fagot). : Diese Art vvird von Gourdon (Butli. Ass. Exc. Cat., II, 1880, p. 189) unter der Bezeichnung 4chalina exigua von den Bàdern von Lès genannt, nach Fagot (Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 83) ist diese Angabe unrichtig. Euoa ea Gronovius Glandina aura Bofill, Crón. Cient. jErediere, XIV, 1891, P. 54. Berg La Piusa (Coronado). Die Angabe, dass Fer. folliculus Gron. im Vall d'Aran vorEommt, erscheint uns, ganz abgesehen davon, dass Eein anderer Sammler diese hàufige Art vviedergefunden hat, schon aus Elimatischen Grúnden so unvahrscheinlich, dass vvir vorziehen, sie als unbegrúndet zu behandeln. Aus diesem Grunde nehmen vir Fer. folliculus auch nicht in die Fauna des Vall d'Aran auf. 51. Suecinea arenaria Bouchard Succinea avenaria Bouchard-Chantereaux, Moll. Pas Calais, 1838, p. 54. -— Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 53. — Bofill €: Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1920, p. 191. - 4 1340 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (98) Betrén (Coronado). Von der spanischen Pyrenàenseite vvird diese Art, mit Ausnahme einer zvveifelhaften Angabe von Salvafià (Mem. R. Acad. Cienc. Bar- celona, 2. Ep., I, 1884, P. 308, vvo sie von Vallvidrera bei Barcelona zitiert xvird) nicht genannt, doch ervàhnen sie Saulcy und Debeaux aus den franzòsischen Hautes- Pyrénées (fide Locard, Prodr. Mal. France, 1882, p. 34). Ihr Vorgommen im Vall d'Aran ist deshalb nicht unmòg- lich. 52. Suecinea píeifferi Rossmàssier Succinea pfeifferi Rossmàssier, Icon., I, Heít 1, 1835, P. 96, Taf. 2, Fig. 46. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 53. — Bofill é Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, 1910, p. 51: Id., XII, 1920, p. 62, Id., XIII, 1920, p. 189. — Bofill, Haas 8: Agui- lar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, 1921, p. 162. Succinea pyrenaica Bourguignat, Aperçu esp. franc. genre Succinea, 1877, P. 12. — Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II, 1880, p. 188. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, P. 50. Vall d'Aran (Gourdon). Lès (Fagot). La Bordeta (Fagot). Viella (Fagot). Zvvischen Viella und Betrén (Fagot). 4 Stúcte in der Sammlung Bofill. Betrén (Coronado). 53. Lymnaea (Radix) limosa Linné Helix limosa Linné, Syst. Nat., Ed. X, 1758, P. 774. Lymnaea (Radix) limosa Bofill ée Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, IX, 1920, p. 46, Id., X, 1920, p. 52, Id., XII, 1920, p. 63, Taf. 2, Fig. 27-32. Lymnaea (Radix) limosa Bofill éé Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, XIII, 1920, p. 192. — Bofill, Haas € Aguilar Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, 1921, p. 165, Taf. 2, Fig. 7-8. Limnaea glacialis Dupuy, Catal. extramar. Gall. test., 1849, N.o 190, Hist. moll. France, 1851, p. 479, Taí. 23, Fig. t. Viella (Bofill). 2 Stúcte. Die Form glacialis, die Gourdon (Butll. Ass. Exc. Cat., II, 1880, P. 190) unter der Bezeichnung Helix limosa var. glacialis aus dem See von Vilamós zitiert, lebt dort nicht, vvie uns Fagot (Crón. Cient, Barcelona, X, 1887, p. 83) berichtet. (99) A. Bofill i F. Haas 1341 54. Lymnaea (Radix) peregra Miller Buccinum peregrum Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, P. 130. Lymnaea peregra Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 80 €c 83.— Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p. 63, Crón. Cient. Barce- lona, XIV, 1891, P. 55. Limnaea (Radix) peregra Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, IX, 1920, p. 47, Id., X, 1920, p. 53, Id., XII, 1920, p. 64. — Bofill, Haas éc Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, 1921, P. 166. Vall d'Aran (Fagot). (Martorell). 5 Exemplare. Zvvischen Bossost und dem Portilló (Gourdon, Fagot). Tal des Riu Jueu (Rosals). Viele Stúcre. : Viella (Coronado). Zvvischen Viella und Betrén (Coronado). 55. Lymnaea (Galba) truncatula Miller Buccinum tvuncatulum Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 130.— Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II, 1880, p. 190. Limnaea tvuncatula Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 81 £ 83. — Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, P. 50. Lymnaea (Galba) tvuncatula Bofill ée Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, IX, 1920, p. 47, Id., X, 1920, p. 53, Id., XII, 1920, p. 643 Id., XIII, 1920, p. 195. — Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, 1921, p. 168. Limnaea minuta Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, P. 55. Vall d'Aran (Fagot). See von Vilamós (Gourdon). Arròs (Fagot). Viella (Coronado). Zxvvischen Viella und Betrén (Coronado). Tal Valarties (Haas). 1 StúcE. Oberer Teil des Tales des Riu Ayguamoix, auch Tal von Colomés genannt (Gourdon). 56. dAncylus (Ancylus) simplex Buchoz Lepas simplex Buchoz in Aldrovandi, Lothr., 1771, p. 230. Ancylus simplex Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 80 £ 83. — 1342 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (00) Bofill é Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, P. 47, Id., X, 1920, p. 54: Id., XII, 1920, p. 65. — Bofill, Haas £ Agui- la1-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat, Barcelona, XIV, 1921, P. 176. Ancylus (Ancylus) simplex Bofill, Haas E Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 50. — Bofill £ Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIII, 1919, p. 204. Ancylus gibbosus Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 80. Ancylus jani Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II, 1880, p. 190. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 80. Ancylus fluvialilis var. riparius Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1388, P. 64. Aneylus riparius Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1801, P. 55. Vall d'Aran (Coronado, Fagot). (Martorell). 5 Stúcre. Lès (Fagot). i See von Vilamós (Gourdon). Zvvischen Bossost und dem Portillón (Fagot). Tal des Riu Jueu (Fagot). Tal des Riu Nere (Fagot). Tal Valarties (Fagot). (Haas). 12 Stúcre. Ericia elegans Múller Nerita elegans Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II, 1880, p. 189. Vall d'Aran, an den Ufern der Garonne (Gourdon). Mit Recht bemerit Fagot (Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 83), dass die Nennung von Ericia elegans Màll., sovvie die von Pomatias crassilabris Dup. und Pom. partioti M.-T. aus dem Vall d'Aran auf Irrtum beruht. VVir Rònnen das absolute Fehlen von Pneumonopomen im Tale der oberen Garonne nur bestàtigen. Pomatias crassilabris Dupuy Pomalias crassilabvis Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II, 1880, P. 18904 Zvvischen Betrén und Arties (Gourdon). Auch diese Art ist nach Fagot (Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 83) aus der Fauna des Vall d'Aran zu streichen, vveder vvir, noch andere Sammler Eonnten sie dort nachvveeisen. Pomatias partioti Moquin-Tandon Pomatias partioti Gourdon, Butll. Ass. Exc. Cat., II, 1880, p. 190. (IOI) A. Bofill i F. Haas OO 1343 Vall d'Aran (Gourdon). Fúr diese Art gilt das schon in Bezug auí die beiden vorangehenden Gesagte. 57. Bythinella brevis reyniesii Dupuy (Taf. 1, Fig. 18-23) Hydrobia veyniesió Dupuy, Hist. moll. France, 1851, p. 507, Taf. 28, o Fig. 6. Bvythinella bveuis veyniesi Bofill, Haas €c Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Elist Nat: IV, 1018, P. 51. Bythinella breuis veyniesit Bofill éc Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, IX, 1920, p. 50: Id., X, 1920, p. 59, Taf. 3, Fig. 31-33, Id., XII, 1920, p. 70. — Bofill, Haas é£ Aguilar-Amat, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XIV, 1921, p. 186. Bathynia bvevis Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p. 30. Bythinella brevis Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 55. Bythinella baudoniana Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 81. Bythinella baudoni Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp., I89I, p. I4I. Bilhynia opaca Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p. 30. Byihinella avtiasensis Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, P. 81: Hist. mal. Pyr. íranç. esp., 1892, p. I4f. Vall d'Aran (Coronado). Viele Exemplare. (Martorell). Viele Exem1- plare. (Fagot). Zvvischen Lès und Les Bordes (Fagot). VVald Baricauba (Fagot). 6 Stúcte in der Sammlung Bofill. La Piusa (Fagot). Viella (Fagot). Tal Valarties (Fagot). 6 Exemplare, Rotypen seiner B. arltasensts, in der Sammlung Bofill. (Haas). Viele StúcEe. VVir bilden auí Taf. 1, Fig. 18-23, drei Stúcle der Fagotschen Ro- typen von Byih. artiasensis aus dem Vaiarties ab, damit man sich von ihrer Identitàt mit Byi/h. brevis veyniesii úberzeugen Eann. 1344 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (102 DIE MOLLUSRENFAUNA DES VALL D'ARAN, NACH FUNDORTEN GEORDNET Bedarí zu ibren Verstàndnis Leiner Úbersetzung. Siehe p. 53-60 im Eatalonischen Teile. ZUSAMMENFASSUNG UND SCHLUSSFOLGERUNGEN In der vorliegenden Arbeit zàhlen vvir 57 Mollusizenarten auí, deren Vorllommen im Vall d'Aran unanfechtbar erscheint. Alle varen schon von friheren Sammlern ervàhnt 1vorden, mit Ausnabhme von Bythinella bvevis veyniesii, die unter anderen Bezeichungen ging, und von Helix ( Fvuticicola) sericea, die vvir unter den im Jahre 1800 von den Drs. Co- ronado gesammelten H. ( Fruticicola) hispida fanden, und die vvohl mit dieser vervvechselt vvorden vvar. Dagegen haben vvir geglaubt, 8 frúher in den Faunenlisten des Vall d'Aran ermvàhnte Arten streichen zu mússen, und zvar aus den folgenden Grúnden: Gourdon hatte Helix (Chilosltomàó) pyrenaica Drap., Buliminus (Zebrinus) detritus Múll., Ericia elegans Múll., Pomatias crassilabris Dup. und Pom. partioli M.-T. aus dem Vall d'Aran zitiert, spàter aber Fagot mitgeteilt (Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 82 E 83), dass ihm bei der Nennung der genannten Schnecten eine Fundortsvervechslung unterlaufen sei, vveshalb vvir sie nicht in die Liste der aranesischen Arten aufnehmen. Der vom gleichen Gourdon genannte Buliminus (Zebrinus) delvitus Múll. ist, obvvohl im Vall d'Aran gesammelt, nicht als aranesische, son- dein als eingeschleppte Art zu betrachten. Von Bofill vverden (Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 54) Helix (Xerophila) variatilis Drap. und Ferussacia folliculus Gron. als von den (103) 4. Bofdl i F. Haas 1345 Drs. Coronado im Vall d'Aran gesammelt genannt. Da sie von niemand sonst dort vviedergefunden vvorden sind und da gevvichtige Elimatische Grinde gegen ihr dortiges Vorxommen sprechen, nehmen vir an, dass irgend eine Fundortsvermechslung die Ursache zu dem genannten Zitate vvar. VVas schliesslich Helis (Iscgnomostoma) isognomosloma Gmel., an- belangt, von Salvafià unter dem Namen Helix personata Lam. aus dem Vall d'Aran genannt (Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Ep., I, 1884, P. 158), so ist an ein Vortommen dieser mitteleuropàischen Art in den Pyrenàen garnicht zu denlen. Da Salvafià durch die Unzuver- làssiglzeit seiner Angaben belannt, ist, vird es vvohl verstàndlich sein, dass vvir sein Zitat ohne VVeiteres úbergehen. Mit den, nach Ausmerzung der eben aufgezàhlten 8 Arten úbrig- bleibenden 57 glauben vvir aber nicht, die gesammte Mollustenfauna des Vall d'Aran zu Rennen. In unsrer Liste vird man Arten vvie Helix (Theba) sírigella ruscinica Bgt., H. (Helicodonta) obvoluta Múll., Pupa ( Modicella) polyodon Drap. etc., die sich bisher in allen von uns untersuchten Pyre- nàentàlern vorgefunden hatten, vermissen, und ihr Fehlen scheint uns eine Bevveis fúr die Unvollstàndigxeit der malalologischen Erforschung des Vall d'Aran darzustellen. Bei genaueren Nachiorschungen vverden sie zvveifellos noch gefunden vverden, und ausser ihnen noch Arten der Gattungen Vitrea, Euconulus, Vertigo, Acanthinula und Pisidium, das Genus Pomatias, das bisher nicht im Vall d'Aran nachgevviesen vrorden ist, hat sich vielleicht nicht den Nachforschungen entzogen, sondern fehlt dort vvirElich. Immerhin genúgt der betannte Bruchteil der Mollusten des Vall d'Aran, um sich eine Vorstellung von seinen zoogeographischen Bezieh- ungen zu den Nachbartàlern auí beiden Seiten des Pyrenàentammes bilden zu Eónnen. Vor allem steht es fest, fass die Gesamtíauna, mit Ausnahme einer einzigen Unterart, nur Arten und Unterarten angehórt, die beiden Seiten des Pyrenàenxette gemeinsam sind. Die eben ervàhnte Ausnahme ist Pupa (Modicella) megacheilos bigorriensis Charp., die auí das Gebiet dor oberen Garonne beschrànEt scheint und die in den benach- barten Tàlern im Osten und Súden durch die andere Unterart goniosioma Estr. ersetzt vvird. Der ganze grosse Rest der Mollustenvelt des Vall d'Aran gehòrt aber, vvie vir schon sagten, Formen an, die in gleicher VVeise auf dem Nord- und dem Súdhang der Pyrenàen leben, und zvvar gleicht sie im 1346 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (104) Besonderen der der Hochtàler der Essera und der beiden Nogueras, vvie aus dem Vergleich der LoEalfaunen hervorgeht. VVenn das Vall d'Aran an Mollustenarten àrmer ist als gleich hoch liegende Teile des Esseratales, so erblàrt sich dies aus dem Umstande, dass es auf der Nordseite der Pyrenàen gelegen ist, vvo der boreale Einfluss des Hochgebirges tiefer ins Tal herabreicht. Diese Erfahrungen aus dem Vall d'Aran bestàtigen die zoogeogra- phischen Schlussíolgerungen, mit denen vvir unsre Studie úber die Molluslten des Esseratales abschlossen, nàmlich, dass in Bezug auf die Mollustenvvelt. der Pyrenàentamm —Xeine Faunenscheide darstellt. Dagegen nahmen vir eine seEundàre Faunenscheide in transversalem (ost-vvestlichem) Sinne an, die zvvischen Garonne und Ariège auí det Nordseite, zvischen Noguera Pallaresa und Balira-Segre auí der Súd- seite verlàuft. Der vvestliche, durch diese Faunengrenze abgetrennte Pyrenàenteil (Mittelpyrenàen) ist durch Helix (Candidula) cavascalensis Fér. mit den Unterarten esserana Bgt. und cavascalopsis Fag., H. (Chilotrema) lapicida lapicida L., H. (Chilotvema) desmoulinsi acrotricha Fisch. und Pupa (Modicella) pyrenaearia Boubée gelennzeichnet, dem òstlichen Teil dagegen sind Helix (Chilotrema) lapicida andorrica Bgt., H. (Chilotrema) desmoulinsi desmoulinsi Far., H. (Chilostoma) pyrenaica Drap., H. (Chilo- stoma) comea Drap., H. (Avianta) arbustorum xatarti Far., zvvei Formen der Pufa (Modicella) affinis Rossm. (andovrensis Bgt. und catalonica Boí.) und, mit Ausnahme des Segretales, Orcula cylindrica Mich. eigen- túmlich. ÍNDEX DE LES ESPÈCIES ESMENTADES EN EL TEXT Abietina Dup., Clausilia . 13, 45, 96 LcantRe na Ne 62, 103 acrotricha Fisch., Helix ..... 31, 84 affinis Rossm., Pupa....... 63, 104 affinis andorrensis Bgt., Pupa. 63, 104 affinis catalonica Bof., Pupa. 63, 104 agrestis L., Agriolimaz ..... 16, 72 agrestis L., Limax....... II, 16, 72 andorvensis Bgt., Pupa .... 63, 104 andovrica Bgt., Helix . 12, 30, 84 apocryptius Bgt., Zonites ... 19, 74 avborum Bouch., Limax .... I, IS 16, 72 avbustorum xatarti Far., Helix. 63, 104. arenaria Bouch., Succinea. 13, 47, 97 arigonts Rossm., Pupa ..... 41, 92 artiasensis: Fag., Bythinella , 13, 52 IOT aspersa Múll., Helix .... 12, 30, 37 88, 89 alter L:, Avion .......... II, IS, 71 ETS IE ima SL ESA aulusensis Fag., Pupa ...... 39, 90 avenacea Brug., Puba ... 12, 41, Q2 ' quenacea favines: Desm., Pupa. 41, 92 avenaceus Brug., Bulimus ... 41, 92 Barcinonensis Bgt., Helix.... 11, 25 9, 80 7 baudomi Paladh., Byihinella. . 52, TOT baudomana Paladh., Bvytni- MENU ES 13, 5I, IOI bigorriensis Charp., Pupa. 12, 40, 41 9I, 92 desmoulinsi subsp., Helix. brevis Drap., Bvythinella. 13, 51, IOI brevis Drap., Byihinia . 13, 51, IOL brevis reyniest Dup., By- diuoadla coocooocoogoc 51, IQI breuis reyniesit Dup., By- thinella ..... 51, 92, 6I, IOI, IO2 Cadica Fag., Pupa ......... 40, OI cavascalensis Feér., Helix..... II, 25 63, 80, IO4 carascalensis Fér., atf., Helix. 11, 25 80 carascalensis carascalopsis Fag., IEC RES 25, 63, 80 carascalensis esserana B8t., El ta EE ..:26, 63, 80 cavascalopsis Fag., Helix.. I2, 25, 26 63, 80, IO4 cavthustana Mull., Helix.. 12, 26, 81 cavihusiana carihustana Màll., ETC La EE: 26, 81 catalonica Bof., Pupa ...... 63, IO4 cellavia var. montservatica Sert., dE cu do Go guogadooa 19, 75 comnea Drap., Helix ....... 63, IO4 costata Múll., Helix ..... 12, 29, 83 crassilabris Dup., Pomatias.. 13, 50 51, ÓI, 100, 102 eylindrica Mich., Ovcula .... 63, 104 Debilis Fag., Clausilia..... 45, 96 deshayesiana Bgt., Balca ... 43, Q4 deshayesiana B8gt., Balia ... 12 30, 31,84 1348 desmoulinsi acvotvicha Fisch., Helix desmoulinsi desmoulinsi Far., dE AS EE SS El OS 63, I04 detrita Múll., Helix 12, 37, 89 detvitus Múll., Buliminus. 22, 37, 61 77, 89, IO2 detvitus Múll., Bulimus .. 12, 37, 89 dubia Drap., Clausilia. 43, 44, 94, 95 Elegans Múll., Cyclostoma. . .. ... 50 elegans Múll., Ericia. 50, 61, 100, r02 elegans Múll., Nerita.... 13, 50, Io00 elongata Drap., Vitvina .. II, 17, 73 episema Bgt., Helix 26, 81 ericetorum Múll., Helix. 11, 22, 23, 24 77, 78, 79 essevana Bgt., Helix. 26, 63, 80, 81, IO4 EU CON GIS CI 62, IO03 exigua Mle., Achatina... 13, 46, 97 exigua Mle., Zua....... 13, 46, 97 see oeeo Farvinesi Desm., Pupa ...... 41, 92 favinesianus Bgt., Zonites.... fluviatilis var. riparius Desm., ALS Go oo go og ca 13, 50, I00O folliculus Gron., Ferussacia. 47, 61,97 IO2 folliculus Gron., Glandina. 13, 47, 97 fragilis Drap., Balea ....... 43, 94 fragilis Drap., Balia fuscus var. pyrenaicus M.-T,, Arion o Gallica Bgt., Clausilia... T2, 43, 44 94, 95 gibbosus Zgl., Ancylus .. 13, 50 ,L00 glacialis Drap., Limnaca .... 48, 98 goniosloma Rstr., Pupa.. 41, 92, 103 gontostoma bigorriensis Charp., Pupa granum Drap., Pupa .... 12, 42, 93 greixensis Fag., Clausilia .... 45, 96 gyrocurtopsis Bgt., Hyalinia . 19, 75 Hammonis Stròm., Helix.... 18, 73 hammonis Stròm., Hyalinia .. 18, 73 74 Bisbuda i, Heltix cec ee 12, 27 28, OI, 8I, IO2 horiensis Fér., Arion ....,..4 16, 72 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (106) hortensis Muúll., Helix ....... Tor 32 35, 36, 85, 88 hospitii Fag., Pupa......... 39, 90 hylonomia Bgt., Helix ...... 12, 28 29, 82, 83 hyspida Mengo, Helix....... 28 x iMonoca (Fagu (Pupavc Net 41, 92 dlerdensts Fag., Pupa ....... 41, 92 isognomostoma Gmel., Helix.. 31, 62 85, IO3 eJaccetanicus Bgt., Zoniles ... 18, 74 jani B8gt., Ancylus ..... 13, 50, I00O jumillensis Guir., Pupa...... 41, 92 jumillensis var. biplicata Bgt., TEU DC a ae el 41, 92 jumuillensis var. C, Pupa .... 41, 92 Laminata Mtg., Clausilia. 12, 43, 94 laminatus Mtg., Turbo....... 43, 94 lapicida i, Heli e 12, 29 83, 84 lapicida andorrica Bgt., Helix. 63, Io4 lapicida lapicida L., Helix... 29, 30 63, 83, 84, IO4 leplomphala Bgt., Helix ..... 27, 81 limbata Drap., Helix. 12, 28, 82, 83 limbata odeca Bgt., Helix.. 28, 82 lemo Sa EET e lor ee 48, 98 limosa var. glacialis Drap., EC Ir ca 13, 48 limosa L., Lymnaea .......e 48, 98 lucida Drap., Helix ......... 19, 74 lucida Drap., Hyalínia .. 19, 74, 75 lucida var. obscuvata, subvar. navarrica Bgt., Hyalinia. 11, 19, 75 Maladettae Bet., Helix...... 23, 78 marginata Múll., Lehmannia.. 16,: 72 mavginatus Múll., Limax .... 16, 72 mascarenasi Bgt., Helix ..... 25, 79 massotiana Bgt., Pupa ...... 41, 92 megacheilos Crist., Jan., Chon- QUE a ee 12, 40, Q2 megacheilos bigorriensis Charp., ID Go ovocoosogcoS 40, OI, 103 megacheilos var. bigovriensis : (Gatemois LG coc oouongooS 40, 9I megacheilos goniostoma Rust., IC A donoo dc Gdceooco ade 62 microdon NVest., Pupa....... 41, 92 (107) AM. Bofill i F. Haas 1349 minuta Drap., Limnaea . 13, 49, 99 moulinsiana Far., Helix.. 12, 30, 84 muscorum Múll., Helix ...... 42, 93 muscorum Drap., Isthmia. II, 21, 76 muscorum L., Pupa ..... 12, 21, 42 76, 93 muscorum Múll., Pupilla . 12, 42, 93 muscorum Drap., Sphyradium. 2I, 76 Navarvica Bgt., Hyalinia. 11, 19, 75 navavricus Bgt., Zonites ..... 19, 75 nemovalis L., Helix.. 12, 32, 30, 85 nemoralis L., senestre, Helix. 35, 87 migricans Pult., Clausilia. 12, 45, 96 migricans Pult., Turbo ... 13, 45, 96 mitens Mich., Helix ......... 18, 74 nitens Mich., Hyalinia. 11, 18, IO, 74 nubigena Charp., Helix. 23, 24, 78, 79 nubigena var. depressa Fag., Helix Obscura Múll., Helix... 12, 37, 38, 89 obscurus Múll., Buliminus ... 37, 80 obscurus Múll., Bulimus. 12, 37, 89 — obtusa C. Plr., Clausilia . 12, 44, OS. obvoluta Múll., Helix ...... 62, IO3 odeca Bgt., Helix..... 12, 28, 29, 82 omalisma Bgt., Helix.. 11, 20, 21, 76 opaca Zel., Bithynia ....... 2, 101 opaca Zgl., Bythinia.... 13, 52, IOL Pallaresica Fag., Helix .. 11, 24, 25 79, 80 partioli M.-T., Pomatias . 13, 51, 61 100 partioli M.-T., Pupa .... 12, 30, OI penchinati Bgt., Vitrina ..... sa 7/8 penchinatiana Bgt., Pupa.... 41, 92 penchinatiana var. sexplicata IBOTS RUA SS 41, 92 peregra Múll., Limnaeca.. 13, 49, 99 peregra Múll., Lymnaca . .. 49, 99 peregrum Múll., Buccinum, .. 49, 99 personata Lle., Helix. 12, 31, 02, 85, 103 perversa L., Balea .......... 42, 93 perversa L., Balia ...... 12, 42, 93 perversus L., Turbo ......... 42, 93 pleiiferi Rossm., Succincea. 13, 48, 98 IPUSUQE US NS al 62, IO3 polyodon Drap., Pupa ..... 62, IO3 iPomatias NS da as 62, 103 praestriolata Alm., Bof., Helix. 27, 82 pulchella Múll., Helix ... 12, 29, 83 Pyenoblennius Bgt., Limax. 1í, 17, 72 pyrenaecaria Mich., Pupa. 12, 38, 63 90, I04 pyrenaica Charp., Clausilta. 44, 45, 95 pyrenaica Drap., Helix.. 31, 61, 63 84, 85, IO2, IO4 Pyrenaica Boub., Pupa .. 38, 90 Pyrenaica Bgt., Succinea. 13, 48, 98 pyrenaica Fér., Vitrina .. II, 17, 73 Ppyrenaicus Drap., Arion . II, 16, 72 pyrenaicus Fér.., Helicolimax. 17, 73 Quadridens Múll., Chondrula. 38, 89 quadridens Múll., Chondrus 12, 38, 90 quadridens Múll., Helix .. 12, 38, 89 quadridens Múll., Pupa .. 12, 38, 90 TReadiatula Ald., Helix....... 18, 74 vadiatula var. vividula Me., El U CS Go ocoobodcoooc II, 18, 74 veyniesit Dup., Hydrobia ... SI, IoOr vingens Mich., Pupa .... 12, 39, OI viparius Desm., Ancylus. 13, 50, Io0o yolphi Leach, Clausilia , 12, 46, 96 volphii Leach, Clausilia ..... 40, 96 votundata Múll., Helix. 1I, 20, 2£, 76 votundata omalisma Bgt., Pyva- OU US o 0 ac oocoooasooogooo 20, 76 pufjus L., Avion ......... ts, SG, Gi CCS leg LOE Go coco ocoSoS 15, 71 yugosa Drap., Clausilia .. 12, 44, 95 yugosa var. pyrenaica Cha:p., Clausilia yugosa Drap., Pupa vupesiris Stud., Helix ... XI, 20, 75 vupestris Stud., Pyramidula .. 20, 75 Saint-simoni Bgt., Clausilia. 13, 45 95 salaunica Fag., Helix ....... Do savriensis Serv., Helix ...... 26, 81 septentrionalis Bgt., Zonites . 19, 75 sevicca Drap., Helix. 27, OI, 82, 102 sevvaimana St. Sim., Vitrina.. II, 17 73 sexplicata Boí., Pupa ....... 41, 92 simplex Buch., Ancylus se DO 99, 100 simplex Buch., Lepas ....... 50, 99 solavia Mxe., Helix.. TI, 20, 21, 7Ó 1350 slaechadicus Bgt., Zonites DrO VS slagnina Bgt., Heltx ........ 27, 81 sleneligma Bgt., Helix ...... Ds Le striata pallaresica Fag., Helix. 24, 79 sivigella vuscinica Bgt., Helix. 62, 103 subcylindrica L., Fevussacia. 13, 46, 07 subcylindrica L., Glandina. 13, 46, 97 subcylindvica L., Helix ...... 46, 96 subcylindrica L., Zua ... 13, 406, 96 subjuscus Drap., Arvion .. II, IS, 7I subfuscus Drap., Lima ..... 15, 7I subnitens Bgt., Zoniles ...... 19, 74 subradiatula Bgt., Hyalinia. 11, 18, 74 subvadiatulus Bgt., Zonites. 11, 18, 74 subvadialus Bgt., Zonites.. II, 18, 74 Tarraconensis Fag., Pupa ... 41, 92 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (108) tvuncatula Múll., Limnaca. 13, 49, 99 tuuncatula Múll., Lymnaea... 49, 99 tvuncatulum Múll., Buccinum. 13, 49 99 Uvgelensis Bgt., Helix. ...... 2599 LO Variabilis Drap., Helix.. 11, 21, 22 OI, 77,102 ventiensis Bgt., Helix ....... 26, 81 vergmesiana Charp., Pupa .. 39, 90 IVOTORO coc cóosebogacadooac 62, IO3 viviqula. Mte., Helix. ....... 18, 74 viridula Mxe., Hyalinia . XI, 18, 74 Va ir CIa SCC 62, 103 Xanthelaca Bgt., Helix. 12, 31, 84, 85 AT a pr Pren del LB te NE ces. La x Dr RR Tic 1 ES deis dE AD i Vall d'Aran Helix (Xevophila) evicetorum Mill. 1-2. Exemplar gran i de forma normal. — Vall d'Aran. 3. Íd. de espira elevada i d'anfractes més contrets, transició a la forma nubigena Charp. — Vall del Riu Nere, a uns 1,000 mM. alt. 4-5. Íd. transició a la forma nubigena. — Vessant S. del Port de la Bonaigua, entre 1,600 i 2,05C mM. alt. 6-7. Íd. molt petit. — Mateixa localitat. 8-13. Tres exemplars de transició gradual entre ericelorum típica i forma dnubigena. — Entre Arties i Salardú, a 1,100 mM. alt. Helix (Tachea) nemoralis L. 14-15. Dos exemplars molt grans. — Vall d'Aran. 16-17. Exemplar sinistrors. — Entre Arties i Salardú, a I,100 metres alt. Bvythinella brevis veyniesió Dup. — Tres co-tipus de B. artia- sensis Fag. — Valarties. — Les figs. 19, 21 i 23 són aug- mentades 3,5 X. TREBALLS DEL MUSEU DE CIÈN- FAUNA MALACOLÒGICA CIrES NATURALS, volum III, 1921 DEL PIRENEU CATALÀ VALL D'ARAN INDEX GENERAL Les xifres romanes indiquen el número de cada un d'aquestos qEs- tudis sobre les valls pirenaiques catalanes: (I, vall del Essera. — II, vall del Noguera Ribagorçana. — III, vall del Noguera Pallaresa. — IV, vall del Segre i Andorra. — V, conca del Llobregat. — VI, conques litorals des de Besòs a Portbou. — VII, vall d'Aràn.) A bbreviata Mich., Bythinella. — V: 38, 219, 220, 424. abietina Dup., Clausiia. — T: 15, 49, 102. — III: 14, 49, 105.— IV: 17, 58, 131, 132.— V: 174, 175, 176, 268, 388, 389, 437: làm. 3, figs. 22-23. — VI: 32, 150, 350. — VII: 13, 45, 96. Acanthinula. — VII: 62, 103. acicula Múll., Achatina. — V: 35, 186, 398. — VI: 33, 159, 357. acicula Múll., Buccinum. — III: 50, 106. — IV: 61, 134. — V: 186, 398. — VI: 159, 357 acicula Múll., Caecilianella. — IV: 17, 61, 134. — V: 35, 186, 398. — VI: 33, 159, 160, 357. acicula Múll., Caecilioides. — TI: 14, 46, 90. — III: 50, 106. — IV: 61, 9I, 134, I48. — V: 35, 186, 188, 258, 398, 399, 430. — VI: 159, 160, 242, 357, 358, 392. acicula Múll., Cionella. — V: 35, 187, 398. acomplia Bgt., Helix. — V: 25, 72, 75, 308, 3II. — VI: EE 280. acompiia Bgt., Xerophila. — V: 25, 72, 308. acomptiella Loc., Helix. — V: 25, 73, 75, 309, 310, 3II. da: 65, 280. acompiiella Loc., Helyomanes. — V: 25, 73, 309. acomptiella Loc., Xerophila. — V:, 25, 73, 310. acosmia Bgt., Helix. — V: 27, 82, 85, 263, 318, 319, 433. — VI: 72, 286. acrotricha Fisch., Helix. — VII: 31, 84. acroxa Mass. Physa. — V: 199, 408. aculeata Múll., Acanthinula. — V: 34, 171, 380. — VI: 144, 345. aculeata Múll., Helix. — V: 34, 171, 386. — VI: 31, 142, 345. acuta Dh., Byihinia. — V: 38, 218, 423. acuta Múll., Cochlicella. — V: 28, 98, 329. — VI: 26, 81, 293. acuta Múll., Helicella. — V: 28, 99, 330. acuta Múll., Helix. — IV, 15, 30, 91, 92, 109, 147, 148. — V: 28, 98, 99, 269, 272, 329, 330, 437, 439,. — VI: 26, 81, 82, 83, 293, 294. acula Drap., Paludestrina. — V: 38, 218, 219, 220, 269, 270, 423, 437, 438: làm. 4, figs. 17-20. — VI: 35, 188, 381. acuta Drap., Physa. — IV: 17, 65, 86, 92, 137, 144, 149. — V: 36, 197, 199, 269, 272, 407, 408, 437, 439: làm. 3, figs. 26-27. — VI: 34, 170, 242, 366, 392. acuta forma mamot Ben., Physa. — VI: 34, 170, 367. II Junta de Ciències Naturals de Barcelona acuta forma martorellt Serv., Physa. — VI: 34, 170, 367. acuta forma subopaca Lam., Physa. — VI: 34, 170, 367. acuta Múll., Xerophila. — V: 28, 98, 329. acutalis Mor., Lymnaea. — V: 36, 19I, 402. acutum Drap., Cyclostoma — V: 218, 423. — VI: 188, 381. acutus Múll., Bulimus. — V: 28, 98, 329. — VI: 26, 81, 293. ademata Bet., Helix. — V: 69, 306. adeodati Fag., Pupa. — V: 33, 152, 153, 371, 372. — VI: 129, 333. adolfi Rossm., Helix. — V: 80, 315. — VI: 24, 67, 282. adolbhi Rossm., Helix. — V: 26, 78, 313. affinis Rossm., Jaminia. — V: 32, 147, 368. affinis Rossm., Pupa. — II, 35, 83. — IV: 43, 89, 119, 120, 146. — V: 146, 147, 307.— VI: 29, 124, 329: làm. I, figs. 36-45. — VII: 63, 104. affinis var., Pupa. — VI: 29, 124, 329. affinis andorrensis Bgt., Pupa. — IV: 42, 44, 89, II9, 120: làm. 1, figs. 15-23. — V: 148, 27I, 368, 438. — VI: 125, 247, 330, 395. — VII: 63, 104. affinis bofilli Fag., Pupa. — V: 146, 268, 271, 367, 368, 437, 439: làm. 3, figs. 14-I7. affinis catalonica Bof., Pupa. — V: 147, 148, 268, 271, 272, 368, 430, 438, 439. — VI: 123, 124, 125, 242, 247, 328, 330, 392, 395: làm. I, figs. 36-45. — VII: 63, 104. affinis forma catalonica Bof., Pupa. — VI: 29, 124, 329: làm. I, figs. 36-45. affinis var. elongatissima, Pupa. — 29, 124, 329. affinis forma fresertana Bof., Pupa. — VI: 29, 124, 329, làm. 1, figs. 37-38. affinis forma perlonga Bof., Pupa. — VI: 30, 124, 329, làm. I, figs. 42-43. affinis montsicciana Bof., Pupa. — II: 35, 83, làm. 2, figs. 25-28. — III: 40, 97. — IV: 42, 89, 90, 118, 147. — V: 271, 439. agna Hagenm., Helix — V: 75, 311. — VI: 24, 65, 280. agrestis L., Agriolimax. — I: 17, 74. — III, 16, 80. — IV: 19, 100. — V: 21, 41, 283. — VI: 21, 39, 259. — VII: 16, 72. agrestis L., Limax. — 1: 13, 17. — HI: 12, 16, 80. — IV: 14, 19, 100. — V: 21, 41, 283. — VI: 21, 39, 40, 259. — VII: 11, 16, 72. alaricana Fag., Helix. — V: 69, 306. albescens Fag., Lymnaea. — V: 36, 191, 402. — VI: 33, 164, 361. albovariegata Caz., Helyomanes. — VI: 24, 61, 277. albus Múll., Planorbis. — IV: 17, 65, 137. — V: 203, 411. — VI: 34, 174, 175, 370. aleront Comp., Mass., Unio. — VI: 36, 191, 193, 383, 385: làm, 3, figs. 2-7. alluvionum Serv., Helix. — V: 25, 62, 68, 263, 301, 305, 433. — VI: 24, 61, 277. alluvionum Serv., Helyomanes. — VI: 24, 61, 277. alluvionum Serv., Xerophila. — V: 25, 63, 301. almerai Loc., Helix. — V: 128, 129, 201, 354, 355, 432. — VI: 110, 318. alonensis Fér., Helix. — V: 31, 133, 259, 357, 430. — VI: 28, 113, 243, 320, 393. alonensis Fér., Macularia. — V: 31, 133, 357. alopioides Fag., Pomatias. — IV: 17, 67, 68, 69, 139, 140: làm. 2, fig. 41: làm. 3, fi- gures I - 2, 7-8. — V: 212, 419. — VI: 181, 376. ambielina Charp., Helix. — V: 69, 306. amnica Múll., Tellina. — III: 59, 113. — V: 222, 426. — VI: 198, 389. amnicum Múll., Pisidium. — III: 59, 113. — IV: 90, 147. — V: 38, 222, 223, 224, 426, 427. — VI: 198, 245, 389, 394. anatina Drap., Amnicola, — II: 50, 93, 94. — V: 37, 215, 216, 217, 421, 4223 làm.4, DES. 31-54. Índex general III anatina globulus Bof., Amnicola. — II: 50, 93: làm. 3, figs. 19-20. — IV: 93, 149. — VI: 185, 379. anatina spirata Paladh., Amnicola. — IV: 93, 149. — VI: làm. 2, figs. 17-26. analinum Drap., Cyclostoma. — V: 215, 421. — VI: 185, 379. andorrensis Pal., Bythinella. — IV: 18, 70, 142, 144: làm. 3, figs. 11-18. — VI: 35, 180, 187, 380, 381. andorrensis Pal., Paludinella. — IV: 18, 70, 142. — VI: 35, 186, 380. andorrensis Bet., Pupa. — IV: 16, 42, 43, 44, II9, I20, 146, làm. I, figs. 15-23.— VII: 63, Io04. andorrica Pal., Byininella. — IV: 18, 70, 142. — VI: 35, 186, 380. andorrica Bgt., Campylaea. — V: 30, 113, 342. andorrica Bgt. var. alba, Campylaca. — V: 30, 113, 342. andorrica Bgt., Helix. — II: 27, 77. — III: 13, 29, 89. — IV: 15, 33, 111, làm. 1, fi- gures 1-6. — V: 30, 113, 342. — VI: 27, 94, 95, 303, 304. — VII: 12, 30, 84. andorrica var. alba, Helix. — VI: 27, 95, 3045 làm. I, figs. 24-25. andorrica var. flammulata, Helix. — VI: 27, 95, 304, làm. 1, figs. 26-28. andorrica Bgt., Pupa. — IV: 42, 119. angulata Fag., Pupa. — 1: 14, 40, 95: làm. 4, figs. 6-7. — II: 14. — III: 44, I00. — IV: 48, 123. — V: 152, 371. — VI: 129, 333. antivertigo Drap., Pupa. — IV: 57, 131. — V: 34, 170, 204, 385, 434. — VI: 31, 142, 343. antivertigo Drap., Vertigo. — IV: 57, 80, 89, 131, 144, 146. — V: 170, 263, 385, 434. — VI: 31, 142, 143. apalolena Bgt., Helix. — II: 14, 81. — IV: 16, 39, 116. — V: 31, 130, 355, 356. — VE: 28, II2, 113, 310, 320. apicina Lle., Helix. — Il: 26. — V: 27, 89, 269, 323, 437. — VI: 25, 74, 75, 288. apicina vamburi Mab., Helix. — T: 26, 83. apocrypiia Bgt., Hvyalinia. — V: 22, 46, 287. apocryplius Bgt., Zonttes. — V: 22, 45, 286. — VI: 47, 265. — VII: 19, 74. aqualatensis Salv., Helix. — V: 24, 64, 7I, 303, 305, 308: làm. 1, fig. 14. — VI: 62, 278. aqualatensis Salv., Helyomanes. — V: 24, 64, 303. arabiae Fag., Hyalinia. — V: 22, 47, làm. I, fig. 7. arabiae Fag., Zonites. — V: 22, 46, 287. — VI: 46, 265. aragonica Fag., Pupa. — 1: 14, 43, 97, làm. 4, figs. 8-9. — II: 14, 39, 40, 86: làm. 2r figs. 5-6. — III: 44, 72, 100, 103, 115. — IV: 86, 89, 9I, 144, 146, 147. arborum Bouch., Limax. — I: 13, 16, 116. — IV: 20, I0or. — VII: 11, 15, 16, 72. arbusiorum L., Helix. — 34, Ií2. — VI: 28, 100, IOI, 308. arbustorum var. cantgonensis Boub., Helix. — VI: 28, 100, 308. arbustorum var. picea Zgl., Helix. — VI: 28, 100, 308. arbustorum xalarti Far., Helix. — IV: 34, 86, 88, 112, 144, 146. — V: 116, 268, 272, 344, 436, 439. — VI: 100, 242, 246, 308, 391, 395: làm. I, figs. 30-32. — VII: 63, IO4. arbuslorum Bouch., Limar. — IV: 14, 20, IOI. arcasiana Serv., Helix. — V: 23, 46, 288. arcasiana Serv., Hvyalinia. — V: 23, 46, 47, 287, 288. — VI: 46, 265. arenaria Bouch., Succinea. — V: 35, 191, 259, 401, 430. — VII: 13, 47, 97. arenarum Bgt., Helix. — V: 26, 78, 80, 313, 315. — VI: 67, 282. arenarum B8gt., Xerophila. — V: 26, 78, 80, 313. IV Junta de Ciències Naturals de Barcelona avenivaga Mab., Helix. — V: 69, 306. arigot Rossm., Helicella. — V: 26, 77, 313. arigoi Rossm., Helix. — I: 13. — IH: 12. — IV: 15. — V: 26, 77, 313. — VI: 24, 66, 281, 282. arigoi subarigoi Fag., Helix. — VI: 25, 67, 282: làm. I, fig. 19. arigonis Rossm., Helicella. — V: 26, 77, 313. — VI: 66, 281. arigonis Rossm., Helix. — T: 20, 76. — HI: 13, 20, 72. — III: 21, 83, làm. 1, figs. 21-22 — IV: 26, 90, 105, 147. — V: 26, 77, 79, 80, 209, 270, 313, 315, 310, 437, 438: làm. 1, figs. 18-25. — VI: 24, 66, 69, 281, 283, 284. arigonis Rossm., Pupa. — I, 14. — IH: 14. — IV: 50, 125. — V: 154, 101, 373, 378.— VI: 131, 334, — VII: 41, 92. arigonis Rossm., Xerophila. — V: 26, 77, 313. arnouldi Fag., Buliminus. — I: 93. — II: 33, 81. — IH: 13, 37, 95. arnouldi Fag., Bulimus. — T: 14, 38, 93. — IV: 40, 117. — V: 32, 139, 140, 302. arnouldi Fag., Helix. — V: 24, 66, 7I, 304, 308. — VI: 62, 278. arnouldi Fag., Xerophila. — V: 24, 66, 304. artiasensis Fag., Bythinella. — VI: 186, 380. —— VII: 13, 52, IOI, làm., figs. 16-23. aspersa Mill., Helix. —I: 14, 38, 93.—II: 14, 32, 81.— III: 13, 36, 95.—IV: 15, 38. OI, 115, 147. — V: 31, 127, 128, 129, 202, 353, 354, 355, 432. — VI: 28, I10, 318, — VII: 12, 36, 37, 88, 89. aspersa Múll., var. scalariformis, Helix. — V: 31, 127, 353. aspersa Múll., Pomatias. — V: 31, 127, 353. aspila Bgt., Helix. — V: 24, 73, 706, 139, 309, 312, 361, làm. 1, fig. 16. — VI: 24, 65, 280. astata Bgt., Helix. — V: 64, 68, 302, 306. — VI: 24, 61, 277. astata Bgt., Helyomanes. — V: 24, 64, 302. — VI: 24, 61, 277. ater L., Arion. — 1: 13, 16, 73. — HI: 12, 15, 79. — IV: 14, 19, 100. — V: 21, 39, 282. — VI: 21, 37, 257. — VII: 11, 15, 7I. ater L., Limax. — I, 16. — III: 15, 79. — IV: 19, 100. — V: 39, 40, 282, 283. — VI: 37, 257. — VII: 15, 71. augustana, Helix. — V: 26, 62, 300. augustiniana Bet., Helix. —RV: 26, 62, 71, 300, 308. — VI: 62, 278. augustiniana Bgt., Xerophila. — V: 26, 62, 300. aulusensis Fag., Pupa. — III: 14, 42, 43, 99: làm. 3, figs. 14-15. — IV: 47, 122. — VII: 39, 90. auricularia L., Helix. — VI: 163, 361. auricularia L., Limnaea. — VI: 33, 164, 361. auricularia L., Lymnaca. — V: 191, 402. — VI: 33, 163, 164, 361, 362: làm. 2, figs. 2-6. auricularia L., var., Lymnaea. — V: 36, 191, 402. auricularia var. lagotis Schr., Lymnaea. — V: 19I, 40I, 402. auscitanica Fag., Helix. — V: 26, 78, 314. — VI: 67, 282. auscitanica Fag., Xevophila. — V: 26, 78, 3I4. austriaca MhIf., Helix. — V: 30, 122, 126, 288, 348, 352, 430. avena Rossm., Pupa. — V: 153, 372. — VI: 131. avenacea Brug., Pupa. — II: 40, 86, 87. — III: 13, 101, I03. — IV: 16, 51, 54, 55. 126, 128, 129. — V: 33, 153, 160, 161, 162, 271, 372, 393, 377, 378, 379, 439. — VI: 30, 131, 135, 334, 338. — VII: 12, 41I, 92. auenacea var. duplicala M.-T., Pupa. — VI: 30, 13I, 334. avenacea farinesi Desm., Pupa. — II: 42, 87: làm. 3, figs. 9-r10. — IT: 45, Tor. — IV: Índex general V 49, 50, 55, 69, 89, 125, 1209, I4I, I46: làm. 2, figs. 5-26, — V: 154, 373, 377. — VI: 131, 335. — VII: 41, 92. avenacea forma dilerdensis Fag., Pupa. — VI: 30, 131, 334. auenacea massotiana Bgt., Pupa. — III: 45, 10r. — IV: làm. 2, figs. 12-13. avenacea forma penchinatiana Bet., Pupa. — VI: 30, 131, 334. avenacea pulchella Bof., Pupa. — II: 40, 41, 86, 87: làm. 3, fig. 78. — III: 44, IO. — IV: 49, 90, 124, 125, 147. — V: 270. quenacea Ssexplicata Bof., Pupa. — II: 41, 87. auenaceus Brug., Bulimus. — V: 153, 372. — VI: 131, 334. — VII: 41, 92. quenionensis Bet., Helix. — V: 26, 64, 69, 302, 306. — VI: 62, 278. avenionensis Bet., Helyomanes. — V: 26, 64, 302. auvenionensis Bgt., Xerophila. — V: 26, 64, 302. aveyronensis Loc., Helix. — V: 69, 306. azamií Bgt., Helix. — V: 25, 65, 68, 303. — VI: 62, 278. azamt Bet., Helyomanes. — V: 25, 65, 303. azamt B8et., Xerophila. — V: 25, 65, 303, 305. Barbara L., Cochlicella. — V: 28, 98, 99, 330. — VI: 26, 82, 294. barbara L., Helicella. — V: 28, 98. — VI: 26, 82, 294. barbara L., Helix. — II: 13, 25. 75. — IV: 15, 30, 92, 109, 148. — V: 28, 98, 99, 269, 272, 329, 330, 331, 437, 439. — VI: 26, 81, 82, 83, 293, 294, 295. barbara L., Xerophila. — V: 28, 99, 330. barcinensis Bgt., Helix. — III: 12, 23, 25, 85, 86. — IV: 15, 27, 29, 107, 108. — V: 27, 82, 84, 87, 317, 318, 319, 320: làm. I, figs. 28-39. — VI: 25, 71, 73, 285, 287: làm. 1, figs. 20-21. — VII: 11, 25, 79, 80. barcinensis Bgt., sp. gr., Helix. — VI: 25, 72, 286. barcinensis Bet., Xerophila. — V: 27, 82, 317. barcinonensis Salv., Helix. — V: 27, 82, 85, 317, 319. — VI: 25, 71, 285. barcinonensis var. chiae Fag., Helix. — VI: 25, 71, 285. barcinonensis var. moreri Fag., Helix. — VI: 25, 71, 285. barcinonensis var. salvanae Fag., Helix. — VI: 25, 71, 285. bavcinonensis Poll., Testacella. — V: 21, 42, 284. — VI: 41, 261. batavus Mat., Racx., Unio. — IV: 71, 143. batavus catalonicus Haas, Unio. — IV: 18, 71, 143: làm. 3, figs. 19-22. baudont Paladh., Byihinella. — VII: 52, Ior. baudomiana Paladh., Bythinella. — VI: 13, 5I, IOI. becasis Ramb., Helix. — V: 336. betulonensis Bof., Helix. — V: 87, 89, 322, 439, làm 2, figs. 14-19. — VI: 74, 288. betulonensis Bof., Jacosta. — V: 88, 322. — VI: 25, 74, 287. biacta Anc., Helix. — V: 24, 65, 7I, 303, 308. — VI: 62, 278. bidens L., Clausilia. — V: 34, 172, 173, 174, 269, 270, 387, 388, làm. 3, figs. 20-21. bidens L., var., Clausilia. — V: 34, 172, 387, 437. bidens var. virgata Jan., Clausilia. — V: 34, 172, 173, 387. bidens L., Turbo. — V: 172, 387. bigorriensis Charp., Pupa. — IV: 16. — V: 152, 371. — VII: 12, 40, 41, 9I, 92. bigorriensis Fag., Pupa. — IV: 48, 49, 123, 124. bigranata Rossm., Pupa. — IV: 56, 130. — V: 168, 383. — VI: 31, 140, 243, 342, 393. bigranata Rossm., Pupilla. — III: 14, 48, 104. — IV: 17, 56, 130. — V: 168, 383. — VI: 31, 140, 342. 8 VI Junta de Ciències Naturals de Barcelona —————————————————————€éé biplicata Mich., Coryna. — V: 167, 258, 201, 383, 429. biplicata Mich., Pupa. — V: 33, 166, 382. blasi Serv., Helix. — V: 25, 63, 68, 301, 305. — VI: 62, 278. blasi Serv., Xerophila. — V: 25, 63, 302. bofilli Fag., Pomatias. — V: 37, 213, 419, làm. 4, figs. 7-8. — VI: 35, 181, 376. bofilli Fag., Pupa. — V: 32, 146, 148, 367, làm. 3, figs. 14-17. bofilli Fag, Succinea. — III: 14, 50, 51, 106: làm. 3, figs. 16-17. — IV: 61, 62, 134, 135. — V: 188, 399. — VI: 33, 101, 359. bofilliana Fag., Helix. — V: 29, 107, 108, 336, 337, làm. 3, figs. 1-7. — VI: 90, 300. bofilliana Fag., Hygromia. — V: 29, 107, 337. boileausiana Charp., Pupa. — IV: 16, 46, 122. — V: 148, 368, 369. — VI: 126, 330. boisii Dup., Azeca. — VI: 150, 354. boisii Dup., Zua. — VI: 156, 354. boissyi Dup., Azeca. — V: 181, 393. — VI: 156, 354. boissyi Dup., Ferussacia. — VI: 32, 150, 355. boissyi Dup. Hypnophila. — V: 34, 181, 393. — VI: 32, 150, 354. boissyi Dup., Zua. — V: 181, 393. bolensis Loc., Helix. — VI: 24, 277. bollensis Loc., Helix. — VI: 24, 01, 277. bolosianum Salv., Pomatias. — VI: 35, 181, 376. bolosianus Salv., Pomatias. — VI: 35, 181, 182, 242, 3706, 377, 392, làm. 2, DES, 14-15 bolosii Salv., Helix. — V: 29, 107, 108, 337. — VI: 27, 90, 242, 300, 391. bradigyra Fag., Helix. — I: 14, 25, 81. brauni Rossm., Pupa. — VI: 30, I2I, 331. braunii Rossm., Jamiínia. — V: 33, 149, 309. braunii Rossm., Pupa. — 1: 14, 46, 100. — ll: 14, 36, 83. — III: 13, 41, 98. — IV: 16, 45, 89, OI, I2I, 146, 147. — V: 33, 149, 369. — VI: 30, I2I, 330, 33I. bvevis Drap., Byihinella. — IV: 70, 142, 144. — V: 220, 424. — VI: 35, 186, 188, 380, 381. — VII: 13, 51, IOI. brevis andorrensis Pal., Bythinella. — IV: 70, 86, 90, 142, 140, làm. 3, figs. 11-18. brevis persuturata B. H. Aa., Byihinella. — VI: 188, 245, 381, 394, làm. 2, figs. 27-30. brevis reyniesi Dup., Bythinella. — VI: 186, 380. — VII: 51, 52, 61, IOI, I02. brevis veyniesii Dup., Bythinella. — I: 51, 104. — II: 50, 94. — III: 59, 113: làm. 3, figs. 31-33. — IV: 70, 71, 86, 90, 142, 146. — VI: 186, 187, 188, 379, 380, 381. — VII: 51, IoOI. brevis Dup.. Byihinia. — III: 14. — VII: 13, 5I, IOI. brevispira Paladh., Paludestrina. — V: 219, 220, 269, 270, 423, 424, 437, 438: làm. 4. figs. 9-16. bruchiana Fag., Xerophila. — V: 27, 83, 85, 318, 320. — VI: 72, 286. bvunnea Mor., Eriynichia. — V: 41, 283. bvrunneus Drap., ErynicRillus. — V: 21, 40, 283. brunneus Drap., Limax. — III: 12, 16, 79. — IV: 14, 20, 100. — V: 21, 40, 283. — VI. 21, 40, 260. buguesi Bgt., Hohenmarthia. — V: 35, 187, 188, 258, 261, 398, 399, 430. — VI: Isa 358. bullina Loc., Helix. — V: 75, 311. buvinieri Mich., Helix. — VI: 248, 3906. Bvythinella sp. — 35, 186, 380. Bythinia sp. — 35, 186, 380. Index general VII Gadica Fag., Pupa. — IV: 16, 45, 121, làm. 2, figs. 1-2. — VII: 40, 91. calaeca Bet., Helix. — I: 14, 33, 34, 89: làm. 4, figs. 1-3. — II: 14, 29, 30, 78, 79. — III: 13, 31, 90. — IV: 35, 113. —V: 30, 118, 121, 345, 347. — VÍ: 102, 309. calaeca Bgt., Tachea. — V: 30, 118, 345. calculina Loc., Helix. — V: 75, 311. calyculata Drap., Cyclas. — 36, 197, 388. campanyonii: Rossm., Helix. — V: 136, 359, 360. campoensis Fag., Helix. — I: 14, 25, 26, 81, 82. camprodunica Rob., Helix. — VI: 28, 100, IOI, 242, 308, 309, 391. canalis Villa, Limnaea. — V: 35, 192, 403. — VI: 33, 165, 362. candidissima Drap., Helix. — IV: 24, Io4. — V: 23, 56, 295. — VI: 23, 54, 271. candidissima Drap., Leucochroa. — IV: 16, 24, I0o4. — V: 23, 506, 269, 295. 437. — VI: 23, 54, 245, 240, 271, 394. camigonica Boub., Helix. — VI: 28, r00, 308. camigonica var. xatarti Far., Helix. — VI: 28, 100, 308, làm. I, figs. 30-32. camovasi Serv., Helix. — V: 63, 301. canovasiana Serv., Helix — V: 25, 63, 68, 301, 305. — VI: 88, 299. canovastana Serv., Helyomanes. — VI: 24, 61, 88, 277. canovasiana Serv., Xerophila. — V: 63, 301. cantae Bgt., Helix. — T: 34, 89. caperata Mtg., Helix. — V: 27, 82, 85, 317, 319. — VI: 25, 72, 73, 286, 287. caperata ribasica Fag., Helix. — VI: 25, 72, 286, làm. 1, figs. 20-21. capuliformis Jan., Ancylus. — I: 15. capuloides Crist., Jan., Ancylus. — T: 50, 103. — I: 47, 91. —III: 14. —IV: 65, 138. — V: 37, 204, 412. — VI: 34, 176, 372. carascalensis Fér., Helix. — VI: 247, 395. — VII: 11, 25, 63, 80, IO4. carascalensis aff., Helix. — VIT: 11, 25, 80. cavascalensis carascalensis Fér., Helix. — I: 23, 79, 80, làm. 2, figs. 6-8. carascalensis carascalopsis Fag., Helix. — I: 23, 79, làm. 1, fig. 20, làm. 2, figs. I-2. — I: 21, 73. — III: 25, 87: làm. 3, figs. 1-6. — IV: 87, 145. — VII: 25, 63, 80. carascalensis esserana Bgt., Helix. — I: 22, 24, 25, 78, 80, 81, làm. 2, figs. 3-5. — II: 21, 73. — IV: 87, 145. — VII, 26, 63, 80. carascalensis orgamiaca Fag., Helix. — III, 25, 72, 86, 115: làm. 2, figs. 26-28. — IV: 29, 108, 109, 145: làm. I, figs. 7-14. — V: 271, 438. carascalopsis Fag., Helix. — I: 13, 23, 25, 79: làm. 1, fig. 20, làm. 2, figs. 1-2. — II: 21, 73. — IM: 11, 25, 85, làm. 3, figs. 1-6. — VII: 12, 25, 206, 63, 80, I04. cavinatus Múll., Planorbis. — V: 200, 201, 409. — VI: 34, 172, 368, 369. carinatus Múll., var., Planorbis. — V: 36, 265, 434. carinatus forma dubius Hartm., Planorbis. — VI: 34, 172, 368. cavinatus forma subcarinatus Crist., Jan, Planorbis. — VI: 34, 173, 369. carpelana Hid., Helix. — V: 24, 69, 61, 298, 299. carpiensis Let., Bgt., Helix. — V: 31, 137, 139, 360, 361, làm. 1, fig. 27. — VI: 29, I16, 117, 323. carihusiana Múll., Helicella. — V: 28, 102, 333. cavihusiana Múll., Helix. — T: 14, 28, 84. — Il: 13, 25, 76. — II: 12, 27, 88. — IV: 15, 31, 9I, IO9, IIO, 147. — V: 28, IOI, IO2, IO4, 2064, 332, 333, 334, 433. — VI: 26, 85, 296. — VII: 12, 26, 81. carihusiana carthusiana Múll., Helix. — VI: 85, 296. — VII: 26, 81. carihusiana Múll., var. minor, Helix. — IV: 15. — VI: 26, 85, 296. VIII Junta de Ciències Naturals de Barcelona carihusiana forma vufilabris Jefír., Helix. — VI: 26, 85, 290. carthusiana var. sarriensis Mart., Helix. — IV: 31, 109. — V: 28, 102, 333. — VI: 26, 85, 296. carihusiana Múll., Hyeromia. — V: 28, 102, 333. casertanum Poli, Cardium. — III: 59, 113. — V: 223, 427. — VI: 198, 389., casertanum Poli, Pisidium. — III: 59, 113 — V: 223, 224, 427. — VI: 36, 198, 389. castroi Bgt., Anodonta. — VI: 36, 196. castrotana Drouèt., Anodonta. — VI: 195, 387 castroiana Serv., Helyomanes. — VI: 25, 67, 282. — catalonica Fag., Clausilia. — V: 34, 173, 387, 388, làm. 3, figs. 20-21. catalonica Parr., Limnaea. — V: 36, 194, 195, 404, 405: làm. 3, figs. 24-25. — VI: 167, 3064. catalonica Bof., Pupa. — V: 32, 147. —VI: 29, 123, 124, 328, 329: làm. I, figs. 36-45. — VII: 63, I04. catalonica Poil., Testacella. — VI: 21, 42, 244, 201, 393. cazertanum Poll., Pisidium. — V: 38, 223, 426, 427. — VI: 36, 198, 389. cazerlanum Poll., Pysidium. — VI: 36, 198, 389. cagioti Loc., Helix. — V: 25, 65, 71, 304, 308. — VI: 62, 278. cazioti Loc., Xerophila. — V: 25, 65, 304. cellaria Múll., Helix. — V: 22, 48, 289. cellaria Múli., Hyalinia. — II: 13, 17, 170. — III: 12, 17, 81. — IV: I4, 22, I02. — V: 22, 48, 49, 289, 290. — VI: 22, 49, 51, 267, 268. cellaria Múll., var., Hyalinia. — V: 23. cellaria var. farinesiana Bgt., Hyalinia. — VI: 22, 49, 267. cellaria var. montserratica Serr., Hyalinia. — V: 23, 48, 49, 289, 290. — VI: 49, 267. — VII: 19, 75. cellaria montsicci Bof., Hyalinia. — IT: 17, 70, làm. 1, figs. 1-3. — IV: 90, 147. — V: 271, 439. cellaria var. seplentrionalis Bet., Hyalinia. — VI: 22, 49, 207. cereana Mhlíd., Pupa. — IV: 16, 48, 123. — VI: 129, 333. cespitum Drap., Helix. — V: 26, 78, 79, 313, 315. cespitun Drap., Xerophila. — I: 20 76. — V: 152, 371. — VI: 24, 67, 282. clausilioides Boub., Pupa. — V: 32, 146, 367. — VI: 30, 124, 125, 329, 330. claustrale Gredl., Sphyradium. — III: 12, 20, 83. columella Benz., Vertigo. — VI: 23, 59, 60, 243, 275, 276, 393. compacta Paladh., Amnicola. — III: 14, 59, 113, làm. 3, figs. 28-30. — IV: 18, 69, 70, 141: làm. 3, figs. 9-r10. — V: 217, 422. — VI: 185, 379. companyoi Aler., Helix. — V: 31, 135, 359. — VI: 28, II4, 320, 321. companyoi Dup., Testacella. — VI: 21, 43, 262. companyoni Aler., Helix. — V: 31, 135, 359. companyoni Dup., Testacella. — VI: 21, 43, 262. companyonii Aler., Helix. — V: 135, 136, 269, 359, 360, 437. — VI: 113, 320. companyonit Dup., Testacella. — V: 42, 272, 284, 439. — VI: 43, 262. complanatus Stud., Planorbis. — V: 36, 200, 409. — VI: 34, 173, 369. conica Drap., Helix. — V: 28, 95, 261, 264, 269, 327, 328, 431, 433, 437. — VI: 25, 78, 80, 242, 291, 292, 391. conica var. chiai Caz., Helix. — VI: 25, 78, 80, 242, 291, 2092, 391. conica var. depressa Caz., Helix. — V: 28, 96, 327. conica var. minor, Helix. — VI: 26, 78, 291. Índex general de conica var. tuberculata Caz., Helix. — V: 28, 96, 327. conica Drap., Tropidocochlis. — V: 96, 327. conoidea Drap., Cochlicella. — VI: 26, 81, 293. conotidea Drap., Helicella. — V: 28, 97, 329. — VI: 26, 81, 293. conoidea Drap., Helix. — V: 28, 97, 209, 329, 437. — VI: 26, 81, 293. conspurcata Drap., Helicella. — V: 27, 95, 327. — VI: 25, 75, 288. conspurcata Drap., Helix. — III: 12, 26, 87. — IV: 15. — V: 27, 95, 209, 326, 327, 437. — VI: 25, 75, 76, 288. consburcata Drap., Xerophila. — V: 27, 95, 327. conspurcata stolismena Bgt., Helix. — T: 22, 79. contecta Múll., Vivipara. — II: 50, 94. contorta L., Helix. — V: 202, 410. contorta Mich., Physa. — V: 36, 197, 406. — VI: 34, 169, 366. contortus Mich., Bullinus. — V: 197, 269, 406, 437. — VI: 169, 366. contorius L., Plamorbis. — V: 36, 200, 201, 202, 259, 265, 409, 410, 430, 434, 435. cornea Lle., Cyclas. — V: 38, 222, 425. — VI: 36, 197, 388. comea Drap., Helicigona. — V: 30, 116, 344. comea Drap., Helix. — V: 30, 115, 116, 268, 272, 436. — VI: 27, 97, 98, 245, 246, 247, 306, 307, 394, 395: làm. I, fig. 29. — VII: 63, 104. comnea var. Helix. — VI: 27, 98, 306. comnea var. squammatina Serr., Helix. — VI: 27, 98, 306. comea L., Helix. — V: 199, 343, 439. comea L., Tellina. — V: 222, 425. — VI: 196, 388. comeum L., Sphaerium. — V: 222, 425. — VI: 36, 196, 197, 388. comeum L., var. nucleus, Sphaerium. — V: 222, 4206. comeus L., Planovbis. — V: 199, 259, 408, 430. covonadoi Bet., Valvata. — VÍ: 35, 190, 242, 382, 392. cossoni Let., Bgt., Helix. — I: 33, 89. — IV: 15, 35, 113. — V: 30, 117, I2I, 345, 347. — VI: 28, 102, 309. cossoni Let., Bgt., Tachea. — V: 30, 117, 345. costata Múll., Helix. — IT: 26, 76. — III: 13, 28, 88. — IV: 15, 32, 9I, IIO, 147. — V: 29, 109, 338. — VI: 27, 91, 92, 301. — VII: 12, 29, 83. costata Múll., Vallonia. — V: 29, 109, 338. costulatus Estr., Ancylus. — III: 14. — V: 205, 413. — VI: 34, 176, 372. courquini Bgt., Helix. — V: 22, 51, 291, làm. 1, figs. 8-13. — VÍ: 22, 45, 264. courquini Bgt., Hyalinia. — V: 22, 51, 52, 291, 292: làm. 1, figs. 8-13. — VI: 22, 45, 264. courquint Bgt., Zonttes. — V: 22, 51, 291, làm. 1, figs. 8-13. — VI: 45, 263. crassata Bof., Pupa. — II: 14, 38, 85, làm. 3, figs. 3-4. — III: 13, 43, I00. — IV: 48, 123. — V: 152, 371. — VI: 129, 333. crassilabris Dup., Pomatias. — V: 37, 209, 416. — VI: 35, I8£, 376. — VII: 13, 50, 5I, 61, 100, IOZ. crassilabrum Dup., Pomalias. — V: 37, 209, 213, 416, 419. — VI: 35, 181, 376. crassus Phil., Unio. — VI: 195, 386. crenulata Risso., Clausilia. — I: 48, 102. — 1: 44, 89. — IV: 177, 390. crenulata penchimatt Bgt., Clausilia. — II: 44, 89, làm. 3, figs. Ir-r2. — III: 48, 49, 104, 105. — IV: 59, 9I, 132, 148. — V: 176, 177, 178, 390, 391. — VI: 147, 242, 348, 349, 392. cristata Múll., Valvata. — IV: 18, 71, 142. — V: 38, 221, 425. — VI: 35, 190, 383. cvistalus L., Nautileus. — V: 203, 411. — VI: 175, 370. X Junta de Ciències Naturals de Barcelona cristatus L., Planorbis. — V: 202, 200, 265, 260, 411, 430, 434, 435. — VI: 34, 175, 370, 371. crystallina Múll., Helix. — III, 18: 81. — IV: 23, 103. — V: 23, 53, 293. — VI: 22, 52, 2069. erystallina Múll., Hyalinia. — T: 18, 75. — III: 12, 18, 81. — IV: 14, 23, 103. — V: 23, 53, 54, 264, 293, 433. — VI: 22, 52, 243, 209, 393. erystallina Múll., Vitrea. — V: 23, 54, 293. culmi Fag., Helix. — T: 13, 27, 83, 84: làm. 2, figs. 12-16. — V: 9I, 324. cycizensis Gall., Helix. — VI: 61, 277. cyclotus Bof., Hyalinia. — II: 13, 18, 71, làm. I, fig. 49. cygnea L., Anodonta. — VI: 36, 195, 196, 242, 387, 392: làm. 2, figs. 31-32. cygneus L., Mvytilus. — VI: 195, 387. eylindracea Costa, Pupa. — V: 33, 168, 383. — VI: 31, I4I, 142, 342. cylindracea Costa, Pupilla. — II: 43, 88. — III: 14, 48, I04. — IV: 57, 9I, 130, I4B. — V: 1608, 2064, 383, 384, 434. — VI: I4I, I42, 342, 343, 392. cylindraceus Costa, Turbo. — III: 48, Io4. — IV: 57, 130, — V: 168, 383. — VI: I41, 342. cylindrica Mass., Ferussacia. — VI: 32, 150, 355. cylindrica Mass., Hypnophila. — VI: 32, 156, 355. cylindrica Mich., Jamíinia. — V: 33, 1064, 380. cylindrica Mich., Orcula. — V: 164, 165, 380, 381. — VI: 137, 243, 247, 339, 340, 34I: 393, 395. — VII: 63, Io04. cylindrica Mich., Pupa. — V: 33, 164. — VI: 30, 31, 137, 139, 339, 340, 341. eylindrica var. longa M.-T., Pupa. — VI: 31, 137, 349. cylindrica Mass., Zua. — VI: 32, 156, 355. cysicensis Gall., Helyomanes. — VI: 24, 61, 277. cyzencis Gall., Xerophila. — V: 25, 04, 302. cyzicensis Gall., Helix. — V: 25, 64, 68, 302, 306. — VI: 24, 61. Gharpentieri Shuttl., Pupa. — VI: 31, 143, 344. chiae Fag., Helix. — VI: 25, 71, 73, 241, 285, 391. chnoodia Bgt., Helix. — V: 106, 3306. chovista Bgt., Helix. — V: 31, 135, 1306, 359. — VI: 114, 321. Debilis Fag., Clausilia. — IV: 17, 58, 131, 132. — V: 174, 388. — VI: 151, 350. — VII: 45, 96. ebilis Mor., Succinea. — V: 35, 189, 190, 388, 400, 401. — VI: 33, 162, 360. decollata L., Helix. — III: 49, 105. — IV: 59, 133. — V: 178, 391. — VI: 154, 353. decollata L., Rumina. — II: 14, 45, 90. — III: 13, 49, 105. — IV: 17, 59, 9I, 92, 133, 148. — V: 34, 178, 264, 391, 433, 438. — VI: 32, 154, 353: làm. 1, fig. I. decollata L., Stenogyra. — IV: 59, 133. — V: 34, 178, 39I. — VI: 32, 155, 354. decollatus L., Buliminus. — IT: 13. decollatus L., Bulimus. — IV: 17, 59, 133. — V: 34, 178, 391. — VI: 32, 155, 354. deformata Alm., Bof., Limnaea. — V: 35, 193, 194, 264, 205, 403, 434, 435. depereli Loc., Helix. — V: 108, 129, 262, 354, 432. — VI: 110, 318. depereli var. globulosa Loc., Helix. — V: 128, 129, 262, 354. — VI: 110, 318. depereli var. major Loc., Helix. — V: 128, 120, 262, 354. — VÍ: 110, 318. depressa C. Pír., Valvata. — VI: 35, 189, 242, 382, 392. derogata Rossm., Helix. — V: 27, 82, 85, 317, 319. Índex general XI deshayesi Mich., Unio. — VI: 36, 192, 384. deshayesiana Bgt., Balea. — VI: 31, 145, 346. — VII: 43, 9438 deshayestana Bgt., Balla. — VII: 12. desmoulensii Far., Helix. — VI: 97, 305. desmoulinsi Far., Helix. — T: 14. — II: 14. — III: 72, 115. — IV: 15. — V: 115, 268, 272, 343, 436, 439. desmoulinsi acrotricha Fisch., Helix. — I: 33, 67, 88, 106: làm. 3, figs. ro-12. — III: 28, 78, làm. 2, figs. 16-24. — III: 29, 30, 89, 90. — IV: 86, 88, 144, 146.— VI: 247, 395. — VII: 63, Io04. desmoulinsi atricha Bof., Helix. — II: 27, 77, 78, làm. 2, figs. 13-15. — III: 13, 90. — IV: 15, 33, 88, 9I, II2, 145, 146, 147, 148. — V: II5, 343, 439. desmoulinsi var. atricha Bof., Helix. — VI: 27, 97, 305, 306. desmoulinsi desmoulinsi Far., Helix. — T: 67, 106. — V: 115, 343. — VÍ: 97, 247, 305. — VII: 63, I04. desmoulinsi subsp., Helix. — V: 115, 267. — VII: 30, 31, 84. desmoulinst Dup., Vertigo. — V: 171, 385. detrita Múll., Helix. — I: 38. — III: 37, 95. — IV: 40, 116. — V: 139, 361. — VI: 117, 323. — VII: 12, 37, 89. detritus Múll., Buliminus. — I: 38, 93. — II: 14, 33, 81. — III: 13, 37, 95. — IV: OI, 116, 117, 147. — V: 32, 139, 268, 361, 362, 436. — VI: 29, 117, 323, 324. — VII: 22, 37, 61, 77, 89, I02. detritus Múll., Bulimus. — III: 13. — IV: 16. — V: 32, 139, 362. — VI: 29, 117, 323.— VII: 12, 37, 89. detritus arnouldi Fag., Buliminus. — IT: 12. — III: 13. — IV: 16, 40, 117. — V: 32, 139, 140, 362. — VI: 29, 117, 324. diaphana Stud., Helix. — V: 53, 292. diaphana Stud., Hyalinia. — V: 23, 43, 53, 292, 293. diaphana Drap., Vitrina. — V: 21, 43, 285. diaphanus Stud., Zomites. — V: 23, 53, 292. didymopsis Fag., Helyomanes. — V: 25, 72, 309. — VI: 65, 280. disparata VVest., Cionella. — V: 35, 186, 397. disparata VVest., Hohenvarihia. — V: 35, 180, 397. doliolum FEstr., Limnaea. — VI: 33, 165, 362. doliolum Brug., Orcula. — VI: 31, 137, 243, 340, 393. doliolum Drap., Pupa. — VI: 139, 341. dolium Drap., Orcula. — V: 165, 166, 260, 381, 382, 43I. dolium var. pfeifjeri M.-T., Ovcula. — V: 166, 381. dolium var. plagiostoma Braun, Orcula. — V: 165, 166, 259, 260, 263, 204. 381, 430. dolium Drap. Pupa. — V: 33. — VI: 31, 137, 139, 243, 340, 341, 393. dolium var. plagiostoma Braun, Pupa. — V: 33, 105, 204, 305, 38I, 434, 435: draparnaldi Brug., Vitrina. — V: 22, 43, 285. — Vl: 21, 43, 44, 243, 202, 2063, 392. dubia Drap., Clausilia. — I: 48, ror. — V: 34, 176, 178, 390, 391. — VI: 146, I47, 243, 347, 393. — VII: 43, 44, 94, 95. dubius Hartm., Planorbis. — VI: 34, 172, 173, 368, 369. dufouvei Graells, Planorbis. — V: 200, 259, 408, 430. dufourió Fér., Helix. — V: 164, 380. — VI: 137, 340. dufouri: Dup., Pupa. — V: 164, 380. duplicata Rúst., Pupa. — IV: 55, 129. XII Junta de Ciències Natuvals de Barcelona Eburnea Risso, Caecilianella. — V: 35, 187, 398. — VI: 33, 139, 100, 358. edax Loc., Helix. — V: 73, 76, 310, 312. — VI: 65, 280. edax Loc., Helyomanes. — V: 25, 73, 310. edentula Drap., Isthimia. — VI: 60. edentulum Drap., Sphyradium. — VI: 270. elegans Múll., Cyclostoma. — I: 15, 51, 104. — III: 14, 54. — IV: 17, 60, 138. — V: 37, 206, 414. — VÍ: 35, 179, 374. — VII: 50. elegans var. lutetianum Bgt., Cyclostoma. — V: 37, 207, 414. elegans Múll., Cyclostomus. — V: 37, 207, 414. elegans Múll., Ericia. — II: 15, 48, 91. — III: 54, 109. — IV: 66, 91, 138, 148. — V: 206, 221, 265, 414, 425, 434. — VI: 179, 374. — VII: 50, 61, I00, 102. elegans Múll., Helix. — V: 97, 269, 328, 437. — VI: 80, 202. elegans Múll., Nerita. — IT: 5r. — III: 54, rom. — IV: 66, 138. — V: 206, 414. — VI: 179, 374. — VII: 13, 50, I00. elegans Risso, Succinea. — II: 46, 90. — III: 51, 106. — IV: 62, 63, 91, 135, 148. — V: 188, 189, 399, 400. — VI: 33, 101, 359. elegans Múll., Tropidocochlis. — V: 97, 328. elongata Drap., Vitrina. — VI: 21, 43, 44, 243, 202, 263, 392. — VII: 11, 17, 73. emiliana Pal., Amnicola. — V: 37, 215, 217, 421, 422. — VI: 35, 185, 186, 187, 379, 381. empiricorum Fér., Arion. — III: 12, 15, 79. emporiensis Fag., Helix. — VI: 24, 62, 241, 278, 391. emboriensis Fag., Helyomanes. — VI: 62, 64, 278, 279. enniensis Gredl., Vallonia. — V: III, 340. enthalassina Loc., Helix. — V: 25, 65, 68, 303, 306. — VI: 62, 278. enthalassina Loc., Xerophila. — V: 25, 05, 08, 303, 300. episema Bgt., Helix. — V: 29, 102, 104, 333, 334. — VI: 85, 297. — VII: 26, 81. ericetovum Múll., Helix. — I: 13, 20, 21, 22, 76, 77, 78, làm. 1, figs. 1I-19. — H: 13, 21, 73. — III: 12, 21, 22, 23, 84, 85: làm. 2, figs. r-I12. — IV: 15, 27, 87, 100, 145. — V: 26, 43, 81, 82, 258, 268, 285, 316, 317, 436. — VI: 25, 69, 70, 284. — VII: II, 22, 283, 24, 77. 78, 70: làm., figs. 1-13. ericelorum forma pampelonensis A. Sehm., Helix. — VI: 24, 07, 282, 284. evicelovum forma trepidula Cout., Helix. — VI: 25, 67, 282, 284. esserana Bet., Helix. — I: 13, 24, 80, làm. 2, figs. 3-5. — II: 21, 73. —IV: 87, 145: — VII: 26, 63, 80, 81, IO4A. esserana Fag., Testacella. — T: 13, 17, 74. esseranus Fag., Pomatias. — 1: 15, 51, làm. 4, figs. 14-15. — 11: 49, 93: làm. 3, figs.17-18. — III: 56, 1103, làm. 3, figs. 22-27. — IV: 67, 68, 139, 140, làm. 2, figs. 32-423 làm. 3, figs. 1-18. — V: 212, 214, 418, làm. 4, figs. 3-8. — VI: 281, 375, làm. 2, figs. 14-15. eucharista Bgt., Hohemuvarihia. — Vl: 33, 159, 160, 242, 358, 392. Euconulus. — VII: 62, 103. euphorca Bgt., Helix. — V: 75, 311. evenosi Bgt., Helix. — V: 69, 306. excentrica Sterxi, Helix. — V: 110, 433: làm. 3, figs. 8-11. excentrica Sterxi, Vallonia. — V: 111, 339, 340, làm. 3. figs. 8-II. exigua Mbe., Achatina. — T: 50. — IV: 60, 133. — V: 182, 394. — VII: 13, 46, 97. exigua Mhe., Ferussacia. — V: 35, 182, 394. exigua Mhe., Zua.— I: 15, 50, 103. — IV: 17, 60, 133. — V: 35, 182, 183, 394, 395.— VII: 13, 46, 97. Índex general XIII F'agoti VVest., Lauria. — VI: 31, I4I, 343. fagoti VVest., Pupa. — VI: 31I, I41, I42, 242, 343, 392. farimesi Bgt., Helix. — VI: 22, 49, 267. farinesi Desm., Pupa. — I: 39, 94. — HI: 42, 87, làm. 3, figs. 9-10. — III, 45, 47, IOT, 103. — IV: 16, 50, 51, 52, 53, 54, 55, 89, 125, 126, 127, 128, 129, 146: làm. 2, fi- gures 5-26. — V: 33, 153, 154, 1060, 161, 373, 377, 378. — VI: 30, 131, 135, 335, 338. — VII: 41, 92. farinesi var. atricha Bof., Helix. — IV: 15, 33, 112. farinesi var. dentiens M.-T., Pupa. — IV: 50, 51, 52, 53, 54, 125, 126, 127, 128, là- mina 2, figs. 21-23. — V: 101, 378. farimesi var. obesa B8gt., Pupa. — IV: 50, 125. favinesi var. subcarinata Bet., Pupa. — IV: 50, 125. farinesiana Bet., Helix. — V: 22. favinesiana Bgt., Hyalinia. —1I: 17, 70. — III: 12. — IV: 14, 22, 102. — V: 22, 49. — VI: 22, 49, 51, 207, 208. farinesiana Desm., Jaminia. — V: 33, 154, 373. farinesianus Bgt., Zonites. — III: 17, 80, 81. — IV: 21, 102. — V: 22, 48, 288. — VI: 22, 49, 207. — VII: 19, 75. favinesit Desm., Pupa. — VI: 30, 132, 335. fivmini Payr., Alexia. — VI: 178, 245, 373, 392. firmini Payr., Auricula. — VI: 178, 373. fera Let., Bgt., Helix. — V: 69, 306. flavus Múll., Arion. — VI: 21, 38, 257. flavus L., Limax. — III: 15, 79. — V: 21, 40, 204, 282, 434. — VI: 21, 39, 257, 258. flavus Múll., Limax. — VI: 38, 257. fluviatilis Múll., Ancylus. — T: 50. — IV: 65, 137. — V: 36, 204, 412. — VI: 34, 176, 372. fluviatilis var. capuloides Jan, Ancylus. — V: 37, 204, 412. — VI: 34, 176, 372. fluviatilis var. costatus Fér., Ancylus. — VI: 34, 170, 372. fluviatilis var. 1iparius Desm., Ancylus. — VI: 372. — VII: 13, 50, 100. fluviatilis var. simplex Buch., Ancylus. — V: 36, 204, 412. fluviatilis L., Nerita. — VI: 190, 383. fluviatilis L., Neritina. — VI: 35, 190, 383. fluviatilis L., Theodoxia. — VI: 35, 190, 383. foedata Hagenm., Helix. — V: 24, 72, 75, 308, 311. — VI: 24, 65, 280. foedata Hagenm., Helyomanes. — V: 24, 72, 309. — VI: 24, 65, 280. foedata Hagenm., Xerophila. — V: 24, 72, 309. foedalina Loc., Helix. — V: 24, 73, 75, 310, 311. — VI: 65, 280. joedatina Loc., Xerophila. — V: 24, 783, 310. folliculus Gron., Achatina. — V: 35, 183, 395, 396. folliculus Gron., Cionella. — V: 35, 183, 395. folliculus Gron., Ferussacia. — II: 45, 90. — III: 50, 106. — IV: 17, 60, 133. — V: 35, 183, 185, 209, 272, 395, 390, 437, 439. — VI: 32, 157, 350. —VII: 47, 61. 97, 102. folliculus var. pulchella M.-T., Ferussacia. — V: 35, 183, 395. folliculus var. vescotl Bgt., Ferussacia. — VÍ: 32, 158, 356. folliculus Gron., Glandina. — VII: 13, 47, 97. folliculus Gron., Helix. — IT: 50, 106. — IV: 60, 133. — V: 183, 395, — VI: 157, 356 fontana Lightí., Helix. — VI: 175, 371. XIV Junta de Ciències Naturals de Barcelona fontanus Lightí., Planorbis. — VI: 34, 175, 371. fontinale C. Pír., Pisidium. — V: 38, 225, 428. fontinalis L., Physa. — V: 36, 198, 407, 408. fragilis Drap. Balea. — II: 43, 88. — V: 172, 386. — VI: 31, 145, 346. — VII: 43, 94. fragilis Drap., Balia. — VII: 12. fragilis L., Limnaea. — V: 36, 194, 204, 404, 434. fragilis var. corvus Gmel., Limnaeca. — V: 36, 194, 264, 404, 434. freseri Bof., Pupa. — VI: 30, 124, 329. freseriana Bof., Pupa. — VI: 30, 124, 125, 242, 329, 330, 392: làm. 1, figs. 36-37. fruticum Múll., Eulota. — VI: 296. fruticum Múll., Helix. — VI: 26, 83, 84, 243, 295, 393. fulva Múll., Helix. — I: 19. — III: 18, 81. — IV: 23, 104. — V: 23, 55, 294. — VI: 23, 53, 270. fulva Múll., Hyalinia. — IV: 14. fulvus Múll., Conulus. — III: ra. — IV: 14. — V: 23, 55, 264, 294, 433. — VI: 23, 53, 270. fuluus Múll., Euconulus. — T: 19, 75. — III: 18, 21. — IV: 23, 104. — V: 23, 55, 264, 294, 433. — VI: 53, 270. fulvus Múll., Zonites. — VI: 23, 53, 270. fuscus var. pyrenaicus M.-T., Arion. — VII: 15, 72. Gagates Drap., Amalia. — V: 21, 41. — VI: 21, 41, 260. gagates Drap., Limax. — V: 41, 284. — VI: 41, 260. gagates Drap., Milax. — V: 21, 284. — VI: 41, 260. galena Bgt., Helix. — V: 31, 130, 132, 355, 356. — VI: 28, 112, 113, 319, 320. gallica Bgt., Clausilia. — T: 15, 48, Ior. — VI: 31, 146, 347. — VII: 12, 43, 44, 94, 95. gibbosa M.-T., Physa. — V: 36, 198, 199, 407. gibbosus Zgl., Ancylus. — I: 15, 50, 103. — Il: 15, 47, 91. — III: 14. — IV: 65,138.— VI: 34, 176, 372. — VII: 13, 50, I00. : glabella Drap., Helix. — V: 110, 339. — VI: 89, 300. glabella var. episema Bet., Helix. — V: 29, 102, 333. glaber Jetfr., Plamorbis. — III: 53, 108. — V: 36, 202, 265, 410, 434. — VI: 174, 370. glaber Stud., Zonites. — VI: 22, 46, 264. 3 glabra Múll., Lymnaea. — VI: 169, 366. glabra Stud., Helix. — VI: 22, 46, 264. glabra Stud., Hyalinia. — V: 47, 288. — VI: 22, 40, 47, 265. glabra var. harlei Fag., Hyalinia. — VI: 22, 46, 264. glabra harlei Fag., Hyalinia. — V: 46, 47, 268, 271, 287, 288, 437, 439, làm. I, figs. I-3. — VI: 46, 264. glacialis Drap., Limnaca. — VI: 164, 362. — VII: 48, 98. glacialis Drap., Lymnaea. — HI: 46, 91. — IV: 17, 63, 135, 136, làm. 2, figs. 31-32. — V: 193, 403. glaucina Drouèt, Anodonta. — VI: 36, 195, 196, 242, 387, 388, 392: làm. 2, fig. 32. globulus Bof., Ammicola. — II: 15, 50, 93: làm. 3, figs. 19-20. goniostoma Estr., Jaminia. — V: 32, I5I, 370. goniostoma FEstr., Pupa. — 1: 14, 40, 95, làm. 4, figs. 6-7. — II: 38, 85: làm. 3, figs. 3-4. — III: 13, 43, 44, 100. — IV: 16, 48, 123, 124. — V: 32, 151, 271, 370, 439. — VI: 30, 128, 130, 332, 334: làm. 1, figs. 46-55. —VII: 41, 92, 103. Somiostoma bigorriensis Charp., Pupa. — 62, 103. Índex general XV goniostoma var. juliensis Bgt., Pupa. — IV: 16, 48, 123. graniformis Loc., Pupa. — V: 103, 379. gramnonensis Bgt., Helix. — II: 13, 20, 72, làm. 1, figs. 16-18. — IV: 26, 90, 105. — V: 25, 63, 69, 70, 301, 306, 307. — VI: 24, 61, 88, 277, 299. gramnonensis Bgt., Helyomanes. — IV: 15. — V: 26, 63, 301. gramnonensis B8gt., Xerophila. — V: 25, 63, 301. granum Drap., Jaminia. — V: 33, 103, 379. granum Drap., Pupa. — II: 43, 88. — III: 47, I04. — IV: 16, 55, 9I, 129, 148. — V: 33, 1063, 379. — VI: 30, 136, 338, 339. — VII: 12, 42, 93. greixensis Fag., Clausilia. — IV: 58, 131, 132. — V: 34, 174, 388, làm. 3, figs. 22-23. — VI: 151, 350. — VII: 45, 96. gronoviana Risso, Ferussacia. — V: 35, 183, 184, 395. guideloni Bgt., Helix. — V: 26, 65, 69, 303, 306. — VI: 62, 378. guidelont Bgt., Xerophila. — V: 26, 65, 303, 306. gyrocurtopsis Bgt., Hyalinia. — V: 22, 48, 49, 288, 289, 290. — VI: 49, 267. — VII: 19, 75. Haoliotidea Drap., Testacella. — III: 12, 16, 80. — IV: 14, 20, IOr. — V: 21, 42, 284.— VI: 21, 4I, 42, 244, 200, 261, 393. haliotidea var. barcinonensis Poll., Testacella. — V: 21, 42, 284. haliotidea var. ovalis M.-T. — VI: 21, 41, 42, 201. haliotidea var. seutulum M.-T., Testacella. — VI: 21, 41, 42, 201. hammonis Stròm., Helix. — V: 18, 50, 290. — VI: 45, 264. — VII: 18, 73. hammonis Stròm., Hyalinia. — I: 18, 75. — V: 50, 61, 290, 291, 299. — VI: 45, 264. — VII: 18, 73, 74. harlei Fag., Hyalimia. — V: 22, làm. 1, figs. 1-3. — VI: 22, 47, 265. havlei Fag., Zoniles. — V: 22, 46, 287. — VI: 46, 264. hatyotidea Drap., Testacella. — VI: 21, 41, 264. henslovana Shepp., Tellina. — VI: 199, 390. henslovvanum Shepp., Pisidium. — VI: 36, 199, 390. herbicola Paul., Helyomanes. — VI: 24, 61, 277. heripensis Mab., sp. aff. — V: 27, 83, 85, 318, 319. — VI: 72, 280. hispanica var. pyrenaica Rossm., Helix. — V: 135, 359. — VI: II4, 321. hispanicum Bgt., Sphaerium. — VI: 197, 388. hispanicus Bgt., Pomatias. — V: 37, 209, 416. — VÍ: 183, 377. hisbanicus Bet., sp. 8r., Pomatias. — IV: 17. hispanicus M.-T., Unio. — VI: 35, 191, 384. hispida L., Helix. — I: 31, 87. — III: 13, 28, 88. — V: 29, I04, 105, 100, 107, 258, 264, 332, 335, 330, 433: làm. 2, figs. 39-44. — VI: 27, 28, 89, 243, 299, 300, 393. — VII: 12, 27, 28, 61, 81, 102. hispida L., Hygromia. — V: 29, 100, IOI, 332. hohenmvarihi Rossm., Ferussacia. — V: 186, 396, 3907. — VI: 32, 159, 357. hohemuarihia Rossm., Hohemuvarthia. — VI: 33, 159, 243, 357, 393. hortensis Fér., Arion. — IV: 14, 19, I00. — V: 21, 40, 282. — VI: 21, 38, 258. — VII: 16, 72. hortensis Múll., Helix. — I: 14, 36, 37, 91, 92, 93. — HH: 14, 32, 80, 81. — HI: 13, 36, 94. — IV: 15, 37, 38, OI, 115, 147. — V: 31, 122, 1206, 258, 208, 272, 348, 352, 430, 436. — VI: 28, 104, 108, 109, 110, 311, 316, 317. — VII: 12, 32, 35, 30, 85, 85. Borlensis var. conica Salv., Helix. — VI: 28, 109, IIO, 317. XVI Junta de Ciències Naturals de Barcelona hortensis var. minor, Helix. — V: 15. hortensis Múll., Tachea. — V: 31, 122, 257, 348. hospitii Fag., Pupa — 1: 14, 45, 99, I00, làm. 4, figs. 10-13. — III: 42, 43, 99. — IV: 47, 122. — VII: 39, 90. hyalina Fér., Helix. — V: 23, 53, 293. hydatina Chemn., Helix. — V: 23, 293. — VI: 23 52, 53, 243, 270, 393. hydatina Chemn., Hyalinia. — V: 23, 54, 294. hylonomia Bgt., Helix — I: 14, 29, 85, 86: làm. 3, figs. 7-9. — Il: 13, 26, 76. — III: 13, 27, 87, 88. —IV: 15, 31, Iro. — V: 29, 108, 338. — VI: 26, 87, 298. — VII: 12, 28, 29, 82, 83. hypnorum L., Aplexa. — V: 199, 408. — VI: 171, 307. hypnorum L., Bulla. — V: 199, 408. — VI: 171, 367. hypnorum L., Physa. — V: 36, 199, 408. — VI: 34, 171, 367, 368. hyspida Mengo, Helix. — VII: 27, 81. Ibericum Cless., Pisidium. — V: 38, 223, 224, 427. ignota Fag., Pupa. — II: 39, 40. — III: 44, 103. —V: 155, 161, 374, 378. — VI: 30, 131, 335. — VII: 41, 92. ilerdensis Fag., Pupa. — 1I: 14, 42, 87, làm. 3, figs. 9-I0. — III: 13, 45, IO2, 103. — IV: 16, 51, 55, 126, 129. — V: 154, 161, 374, 378. — VI: 30, 131, 334. — VII: 4I, 92. imbricatus Múll., Planorbis. — V: 203, 411. isognomostoma Gmel., Helix. — VII: 31, 62, 85, 103. dalica Jan., Succinea. — II: 15. — IV: 17, 62, 135. — V: 35, 189, 399, 400. — VI: 33, 101, 359. Jaccetanica Bgt., Helix. — V: 22, 50, 290. jaccetanica Bgt., Hyalinia. — V: 22, 50, 290, 291. jaccelamicus Bgt., Zonites. — V: 22, 50, 290. — VI: 46, 264. — VII: 18, 74. jani Bgt., Ancylus. — T: 15, 50, 103. — I: 15, 47, 91. — III: 14. — IV: 17, 65, 138. — V: 37, 204, 412. — VI: 34, 176, 372. — VII: 13, 50, I00. jani Betta, Martinati, Ferussacia. — V: 35, 183, 184, 3906. — VI: 33, 159, 160, 359. jani Betta, Martinati, Hohenuyarthia. — VI: 33, 159, 242, 358, 392. jeambernati Bgt., Helix. — V: 27, 92, 94, 325, 326. — VI: 78, 290. jqumillensis Guir., Pupa. — III: 45, 102, 103. — IV: 16, 50, 54, 125, 128: làm. 2, fi- gures 15-16. — V: 154, 101, 373, 378. — VÍ: 30, 131, 335. — VII: 41, 92. jumillensis var. biplicata Bet., Pupa. — IV: 50 51, 52, 53, 54, 125, 120, 127, 128, làm. 2, figs. 18-20. — V: 154, 161, 373, 378. — VI: 131, 335. — VII: 41, 92. jumillensés var. C, Bgt., Pupa. — V: 33, 154, 101, 373, 378. — VI: 131, 335. — VII: 4I, 92. jusiana Bat., Helix. — V: 64, 69, 302, 306. — VI: 62, 278. jusiana Bgt., Helyomanes. — V: 26, 64, 302. Halona Berth., Helix. — V: 69, 306. Rerizensis Bgt., Helix. — V: 72, 309. Rryzensis Bet., Helix. — V: 24, 72, 70, 309, 312. — VI: 24, 65, 280. Labrosum VVest., Cochlostoma. — V: 37, 210, 417. labrosus VVest., Pomatias. — V: 37, 209, 211, 410, 4173 làm. 3, figs. 33-34. — VI: 183, 377. z ludex geneval XVII lactea Múll., Helix. — V: 31, 130, 355, 350. — VI: 28, 112, 113, 319, 320. lacustre Múll., Musculium. — V: 222, 246. — VI: 197, 388. lacustre Múll., Sphaerium. — V: 38, 222, 426. — VI: 36, 197, 198. lacustre var. hispanicum Bgt., Sphaerium. — VI: 36, 197, 388. lacustrina Serv., Limnaea. — V: 35, 192, 403. lacustris L., Ancylus. — V: 37, 204, 205, 260, 264, 266, 412, 413, 430, 434, 435. lacustris var. moquinianus Bgt., Ancylus. — V: 37, 205, 264, 413, 434. lacustris L., Cyclas. — V: 222, 4206. lacustris Múll., Limnaea. — VI: 33, 107, 243, 364, 393. lacustris L., Lymnaea. — III: 14, 52. lacustris L., Patella. — V: 205, 430. lacustris Múll., Tellina. — V: 222, 426. — VI: 197, 388. laevis Múll., Agriolimar. — III: 16, 79. — IV: 20, 200. — V: 40, 41, 283. — VI: 40, 244, 259, 393. laevis Múll., Limar. — III: 16. — IV: 20, 100. — V: 21, 40, 283. — VI: 40, 259. laevis Ald., Planorbis. — V: 36, 202, 410, 411, 434. — VI: 34, I74, 370. laevis Ald., var., Planorbis. — V: 36, 202, 265. lagotis Sehr., Limnaea. — V: 191, 401. laminata Mtg., Clausilia. — I: 14, 47, Lot. — II: 14, 44, 89. — VI: 31, 145, 146, 346.— VII: 12, 43, 94. laminatus Mtg., Turbo. — I: 47. — V: 172, 386. — VI: 145, 346. — VII: 43, 94. lapicida L., Helicigona. — V: 29, II4, 342. lapicida L. var. albina Helicigona. — V: 29, II4, 342. lapicida L. var. andorrica, Helicigona. — V: 30, II4, 342. lapicida L., Helix. — I: 14, 32, 87. — II: 12, 13, 14, 27, 77. — III: 13, 72, 115. — IV: 15, 32, 33, III. — V: 29, 113, 342. — VI: 27, 94, 303. — VII: 12, 29, 83, 84. lapicida L. var. alba, Helix. — V: 29, 113, 342. — VI: 27, 94, 304: làm. 1, figs. 24-25. lapicida forma andorrica Bgt., Helix. — V: 30, 113, 114, 342. — VI: 27, 94, 304. lapicida var. flammulata, Helix. — VI: 27, 94, 304. labicida amdorrica Bgt., Helix. — II: 27, 77. — III: 29, 89. —IV: 33, 88, 111, 145: làm. 1, figs. 1-6. — V: 113, 115, 342, 343. — VI: 27, 94, 303, 304, 305: làm. 1, figs. 24-28. — VII: 29, 30, 63, 83, 84, IO4. japicida lapicida L., Helix. — IV: 32, 88, 9I, III, 145, 147. — V: 115, 343. lasia Bgt., Helix. — V: 106, 336. lathvaea Bgt., Helix. — V: 68, 306. latirostris Drouèt, Anodonta. — VI: 36, 196, 242, 387, 388, 392: làm. 2, fig. 3I. lavedanica Bgt., Limnaea. — VI: 33, 168, 169, 365, 306. lenticula Fér., Helicodonta. — V: 29, 113, 341. lenticula Fér., Helix. — V: 29, 112, 113, 269, 341, 347. — VI: 27, 93, 303. lentipes Loc., Helix. — V: 69, 306. leonis Loc., Helix. — V: 69, 306. leptocheilos Fag., Pupa. — I: 40, 95. — IH: 14. — III: 44, 100. — IV: 16, 48, 123. — V: 151, 371. leptochila Fag., Pupa. — III: 13. — V: 33, 151, 371. — VI: 30, 129, 130, ase, leptochilus Fag., Pupa. — I: 14. — V: 32, 151, 371. — VI: 30, 129, 333. leptochilus var. microchilus Boí., Pupa. — II: 37, 84: làm. 3, figs. 1-2. — III: 43, 99. leplomphala Bgt., Helix. — V: 29, 102, 333. — VI: 85, 297. — VII: 27, 81. leptomphala Bgt., Hygromia. — V: 29, I02, 333. Uesvillei Bgt., Caecilianella. — IV: 61, 134. — V: 35, 187, 398. — VI: 159, 358. 334. XVIII Junta de Ciències Naturals de Barcelona Liesvillei Bgt., Cionella. — IV: 17, 61, 134. Lilielensis Boí., Pupa. — V: 33, 148, 368, 369: làm. 3, figs. 12-13. — VI: 126, 330. limara Bgt., Helix. — IV: 15. — V: 26, 78, 314. — VI: 67, 282. limara Bgt., Xerophila. — V: 26, 78, 314. limarella Hagenm., Helix. — V: 69, 306. limbata Drap., Helix. — TI: 29, 85. — II: 37, 84. — IH: 13. —V: 29, 43, 108, 181, 258, 285, 338, 393. — VI: 26, 87, 298. — VII: 12, 28, 82, 83. limbata odeca Bgt., Helix. — I: 29, 85, làm. 3, figs. 4-6. — II: 26, 76. — III: 27, 87. — IV: 31, 1I0. — V: 108, 268, 338, 436. — VI: 87, 88, I17, 242, 245, 298, 299, 323, 39I, 394: làm. 1, fig. 22. — VII: 28, 82. limbifera Loc., Helix. — V: 26, 65, 71, 303, 308. — VI: 62, 278. limbifera Loc., Xerophila. — V: 26, 65, 303. limosa L., Helix. — III: 52, 107. — IV: 63, 135. — V: 192, 402. — VI: 164, 362. — VII: 48, 98. limosa var. glacialis Drap., Helix, — VII: 13, 48. limosa var. vulgaris C. Pír., Limnaea. — VI: 33, 165, 302. limosa L., Lymnaea. — II: 46, 90. — IH: 14, 52, 107. — IV: 17, 63, OI, 135, 136, 148, làm. 2, figs. 27-28. — V: 35, 192, 264, 402, 403, 404, 434. — VI: 33, 164, 165, 166. 242, 302, 392: làm. 2, figs. 7-8. — VII: 48, 98. lineata Olivi, Helix. — V: 24, 71, 308. — VI: 24, 65, 280. livouxiana Bgt., Helix. — V: 68, 306. Uittoralis Drouèt, Anodonta. — VI: 36, 195, 387. littoralis Lam., Rhombunio. — IV: 143. — VI: 36, 193, 242, 385, 386, 392: làm. 3. fig. 8, làm. 4, figs. 1-8. littoralis Lam., Unio. — VI: 36, 193, 195, 385, 386: làm. 3, fig. 8, làm. 4, figs. r-8. littoralis var. umbonatus Rossm., Unio. — VI: 36, 193, 386. longiscata Mor., Succinea. — V: 189, 400. lubrica Múll., Ferussacia. — V: 35, 181, 394. — VI: 32, 157, 355. lubrica Múll., Zua. — V: 34, 181, 2064, 394, 434. — VI: 32, 157. lucida Drap., Helix. — III: 16, 17, 18, 80. — IV: 21, 102. — V: 47, 288. — VI: 22, 48, 266. — VII: 19, 94. lucida Drap., Hyalinia. — III: 16, 80, 81, làm. 1, figs. r-18. — IV: 21, 22, ro2. — V 22, 47, 49, 288, 289, 290. — VI: 22, 48, 51, 266, 268. — VII: 19, 74, 75. lucida var. minor, Hyalinia. — VI: 22, 48, 266. lucida farinest Bgt., Hyalinia. — VI: 22, 49, 266. lucida var. convexiuscula M.-T., subvar. farinestana Bgt., Hyalinia. — VI: 22, 49, 267. lucida var. obscurata subvar. nmavarrica Bgt., Hyalinia. — VI: 49, 267. — VII: 11, 19, 75. lucida Drap., Vitrea. — VI: 22. lucida var. convexiuscula M.-T., subvar. farinesiana subvar. Bet., Vitrea. — VI: 22, 47, 288. luteata Loc., Helix. — V: 68, 306. lutetianum Bgt., Cyclostoma. — V: 37, 207, 265, 414, 434. Llavorsiana Fag., Clausilia. — III: 14, 48, 49, 105. — IV: 59, 132. — V: 146, 390. Maceana Pal., Amnicola. — V: 37, 215, 217, 421. — VI: 185, 379. madia Fag., Helix. — V: 68, 306. magdalenica Salv., Clausilia. — VI: 32, 148, 149, 242, 348, 349, 392: làm. I, figs. 58-59. Índex general XIX major Fér., Helicolimax. — IV: 20, rior. — V: 43, 285. — VI: 43, 262. major Fér., Vitrina. — IV: 14, 20, IOr. — V: 21, 22, 43, 44, 200, 285, 431. — VI: 21, 43, 44, 243, 202, 263, 392. maladettae Bgt., Helix. — T: 13, 20, 21, 22, 77, 78, làm. 1, figs. 17-19. — Il: 21, 73.— IV: 27, 106, 107, 145. — V: 31, 316. — VI: 70, 284. — VII: 23, 78. malecasta Loc., Helix. — V: 73, 75, 310, 311. — VI: 65, 280. malecosta Loc., Helix. — V: 25, 73, 310. malecosta Loc., Xerophila. — V: 25, 73, 310. maluqueri Fag., Limnaea. — VI: 33, 165, 166, 242, 362, 363, 392: làm. 2, figs. 7-8. mamot Ben., Physa. — V: 199, 408. — VI: 34, 170, 307. marcell Fag., Helix. — V: 27, 83, 317, 319. — VI: 72, 286. marceti Fag., Xerophila. — V: 27, 83, 85, 317. marginata Mich., Belgrandia. — V: 38, 218, 200, 263, 266, 422, 423, 430, 433, 435. marginata Mich., Hydrobia. — V: 218, 422. marginata Miúll., Lehmannia. — I: 16, 73. — IV: 20, 101. — VII: 16, 72. marginata Mich., Paludina. — V: 218, 422. marginatus Múll., Limar. — I: 16. — IV: 20, rior. — VII: 16, 72. marista Cout., Helix. — V: 26, 78, 314. maristorum Flor., Helix. — V: 80, 315. — VI: 67, 282. maritima Drap., Helix. — V: 24, 71, 74, 75, 70, 77, 139, 209, 270, 308, 311, 312, 301, 437, 438, làm. 1, figs. 15-17. — VI: 24, 04, 65, 66, 241, 280, 281, 391: làm. 1. fig. 17. maritima var. chiae Fag., Helix. — VI: 24, 65, 280. maritima Drap., Helyomanes. — V: 24, 72, 308. — VI: 64, 279. maritima Drap., Xerophila. — V: 24, 72, 308. marmoratus Mich., Planorbis. — VI: 34, 133, 369. marsilhonensis Cout., Helix. — V: 68, 305. martovelli Bgt., Cochlostoma. — V: 37, 209, 416, làm. 3, figs. 29-38, làm. 4, figs. I-2. martorelli Bgt., Helix. — V: 29, 105, 106, 107, 108, 335, 330, 337: làm. 2, figs. 45-50. — VI: 27, 89, 90, 300. martorelli forma bolosii Salv., Helix. — VI: 27, 89, 90, 300. martorelll Bgt., Limmaea. — VI: 33, 164, 361, làm. 2, figs. 2-6. martorelll Bgt., Lymnaea. — VI: 164, 362, làm. 2, figs. 2-6. martorelli Serv., Physa. — V: 36, 198, 199, 407, 408: làm. 3, figs. 26-27. — VI: 170, 367. martorelli Bgt., Pomatias. — V: 37, 209, 211, 214, 410, 417, làm. 3, figs. 29-38: làm. 4, figs. 1-2. — VI: 183, 242, 377: làm. 2, figs. I0-13. martorelli var. noguerae Fag., Cochlostoma. — III: 56, 110. — IV: 67, 139. martorelli var. noguerae Fag., Pomatias. — III: 14, 56, íIro, làm. 3, figs. 22-27. — IV: 67, 139. martorelli Var. rudicosta Bof., Pomatias. — II: 15, 49, 93: làm. 3, figs. 15-16. mascarenast Bgt., Helix. — l: 14, 27, 83. — IV: 15, 28, 29, IO7, 108. — VII: 25, 79 massolt Bgt., Mottessieria. — V: 38, 220, 263, 424, 433. massotiana Bgt., Pupa. — II: 42, 87. — III: 45, 47, IOr, 103. — IV: 16, 50, 5I, 52, 53, 54, 55, 89, 125, 126, 127, 128, 129, 146: làm. 2, figs. 12-I4. — V: 33, 154, I6T 373, 378. — VÍ: 131, 334. — VII: 41, 92. massotiana var. penchinatiana Bgt., Pupa. — V: 33, 154, 373. mauritanica Bgt., Helix. — V: 24, 63, 71, 302, 308. — VI: 62, 278. maximus L., Limax. — VI: 21, 39, 259. megacheila Crist., Jan, Pupa. — VI: 30, 128, 332. XX Junta de Ciències Naturals de Barcelona megacheila var. goniosloma Rstr., Pupa. — VI: 30, 128, 333. megacheila forma leptochila Fag., Pupa. — VI: 30, 129, 333. megachetlos Crist., Jan, Chondrus. — VII: 12, 40, 92. megacheilos Crist., Jan, Pupa. — I: 40, 94. — II: 14, 37, 84. — III: 43, 100. — V: 32, 151, 271, 371, 439. — VI: 30, 128, 333. megachetlos Crist., Jan, var., Pupa. — VI: 30, 128, 333. megachetlos bigorriensis Charp., Pupa. — VII: 40, 91. megacheilos goniostoma Estr., Pupa. — I: 40, 94: làm. 4, figs. 6-7. —II: 38, 85: làm. 3, figs. 3-4. — III: 43, 44, 100. — IV: 48, 89, 123, 124, 1406. — V: 151, 153, 270, 370, 371, 372. — VI: 128, 332, 334, làm. 1, figs. 46-55. — VII: 62, 103. megacheilos goniostoma Estr., forma angulata Fag., Pupa. — 1: 40, 95: làm. 4, figs. 6-7. megacheilos microchilus Bof., Pupa. — VI: 37, 84, làm. 3, figs. 1-2. — HI: 43, 99. —IV: 90, 147. — V: 153, 270, 372. megachetlos Crist., Jan, Torquilla. — V: 32, 151, 371. megalomastoma Anc., Helix. — V: 26, 77, 80, 313, 315, 310, làm. 1, fig. 20. megastoma Anc., Helix. — V: 26, 77, 80, 313, 315, 310: làm. 1, fig. 20. — VI: 67, 69, 282, 283. megastoma Anc., Xerophila. — V: 26, 77, 313: làm. I, fig. 20. melania Bet., Helix. — V: 68, 306. melantozona Caf., Helix. — V: 5, 24, 73, 75, 310, 311. — VI: 65, 280. melantozona Cafí., Helyomanes. — VI: 24, 61, 64, 277, 279. melantozona Caf., Xerophila. — V: 24, 73, 310. mendozai Serv., Helix. — V: 68, 305. mendranot Serv., Helix. — V: 25, 63, 68, 301, 305. — VI: 24, 61, 2757. mendranoi Serv., Helyomanes. — V: 63, 301. mendranoi Serv., Xerophila. — V: 63, 301. mendranopsis Loc., Helix. — V: 65, 69, 303, 306. — VI: 62, 278. mendranopsis Loc., Helyomanes. — V: 26, 65, 303. microchilus Bof., Pupa. — II: làm. 3, figs. r-2. — V: 271, 439. microdon VVest., Pupa. — V: 33, 154, 1061, 373, 374, 378. — VI: 131I, 335. — VII: 41, 92. micropleura Pag., Helix. — V: 23, 58, 297. — VI: 23, 56, 57, 273. micropleura Pag., Pyramidula. — V: 58, 297. — VI: 56, 57, 273. micropleuros Pag., Helix. — VI: 23, 57, 273. micheli Mitt., Alexia. — VI: 34, 178, 179, 242, 245, 374, 392, 394. micheli Mitt., Auricularia. — VI: 178, 374. migrata Loc., Helix. — V: 68, 305. minimum Múll., Caryehium. — VI: 47, 9r. — IV: 91, 148. — V: 37, 200, 265, 413, 434. VI: 34, 177, 373. minuta Drap., Limnaea. — III: m4. — IV: 17, 64, 137. — V: 36, 196, 405. — VI: 34, 168, 365. — VII: 13, 49, 99. minuta Morse, Vallonia. — V: 110, 339: làm. 3, figs. 3-II. minutissima Hartm., Islhmia. — V: 24, 61, 299. minutissima Hartm., Pupa. — V: 24, 61, 299. — VI: 23, 59, 275. minutissima Hartm., Vertigo. — V: 24, 61, 299. minutus Rossm., Limnaeus. — V: 196, 405. miraculensis Marc., Helix. — V: 27, 92, 93, 94, 325, 326: làm. 2, figs. 33-35. — VI: 78, 290. misara Bgt., Helix. — V: 64, 68, 302, 306. — VI: 62, 278. Índex general XXI misara Bgt., Xerophila. — V: 25, 64, 302. mollis Drouèt, Anodonta. —- VI: 36, 195, 242, 387, 388, 392: làm. 3, fig. I. monasteriolensis Alm., Bof., Helix. — V: 27, 92, 94, 324. — VI: 77, 290. monistrolensis Fag., Helix. — II: 24, 75: làm. 2, figs. r-I2. — IV: 15, 29, 108. — V: 27, 92, 94, 324: làm. 2, figs. 27-38. — VI: 25, 77, 290. montstrolensis Fag., Xerophila. — V: 27, 92, 325, làm. 2, figs. 27-38. monjot Bet., Ammicola. — V: 37, 216, 217, 421. — VI: 35, 185, 379. montgiscardiana Fag., Helix. — V: 68, 306. montivaga Fag., Helix. — I: 14, 25, 81. 4 montserratensis Hid., Helix. — V: 26, 27, 86, 87, 88, 89, 204, 320, 321, 322, 433, 430: làm. 2, figs. 1-13. — VI: 25, 74, 287, 288. montserratensts var. betulonensis Bofí., Helix. — V: 88, 322: làm. 2, figs. I4-I9. — VI: 25, 74, 287. montserratensis var. delicatula Bof., Helix. — V: 27, 86, 320. montserratensis Hid., Jacosta. — V: 27, 86, 320. montserratensis Fag., Pupa. — VI: 29, 121, 327. montserratensis Hid., Xerophila. — V: 27, 86, 320. montserratica Serv., Helix. — V: 27, 86, 320. montserratica Fag., Jaminia. — V: 32, I44, 365. montserratica Fag., Pupa. — I: 14. — HH: 14, 34, 82. — III: 13, 39, 97. — IV: 16, 41, 118. — V: 32, 143, I44, 140, 264, 305, 306, 367, 434: làm. 3, figs. 18-19. — VI: 209, I2I, 123, 320, 328. montsserraticum Fag., Pomatias. — VI: 31, 181, 376. montserraticus Fag., Pomatias. — IV: 17, 67, 139. — V: 37, 209, 211, 212, 410, 417, 419: làm. 3, figs. 31-32. — VI: 35, 183, 377. montserraticus Fag., var. major, Pomatias. — III: 14. — V: 37, 209, 416. montsicci Bot., Hyalinia. — II: 13, 17, 70, làm. 1, figs. 1-3. montsicci Bof., Pomatias. — II: 48, 92. — III: 55, 109. — IV: 17, 60, 67, 138, 149. montsicciana Bof., Helix. — II: 13, 22, 23, 73, 74: làm. 1, figs. 19-24. — III: 23, 85. — V: 87, 321. montsicciana Bof., Pupa. — II: 14, 35, 83: làm. 2, figs. 25-28. — III: 40, 97. — IV: 42, 118. montsiccianum Bof., Cochlostoma. — III: 55, 109. — IV: 66, 138. montsiccianus Bof., Pomatias. — II: 15, 48, 49, 92, 93: làm. 3, figs. 13-16. — III: 109, 110, 111, làm. 3, figs. 18-21. — IV: 18, 66, 67, 138, 139, 140. moquini Loc., Limnaea. — V: 36, 196, 400. moquiniana Riist., Pupa. — IV: 16, 48, 123. — V: 152, 371. — VI: 129, 333. moquinianus Dup., Unio. — VI: 36, 191, 384. moreri Fag., Helix. — VI: 25, 71, 73, 241, 285, 287, 391. moricola Paladh., Helix. — V: 27, 95, 327. — V: 25, 75, 76, 288, 289. moulinsi Far., Helix. — III: 13. — VI: 27, 97, 305. moulinsi var. acrotricha Fisch., Helix. — I: 33. — II: 28, 78. — III: 29, 89. moulinsiana Far., Helix. — 1: 14. — II: 14. — III: 13. — IV: 15. — V: 30. — VII: 12, 30, 84. moulinsiana Far., var., Helix. — VI: 27, 97, 305. moulinsiana Dup., Pupa. — V: 171, 385. — VI: 31, 143, 344. moulinsiana Dup., Vertigo. — V: 171, 385. — VI: 31, 143, 344. mucinica Bgt., Helix. — V: 25, 65, 68, 304, 305. — VI: 62, 278. mucinica Bet., Helyomanes. — V: 24, 61, 277. 2) XXII Junta de Ciències Naturals de Barcelona mucinica Bgt., Xerophila. — V: 25, 65, 304. mucronata Held., Lymnaea. — VI: 164, 362. murcica Guir., Helix. — T: 27, 84. — V: 90, 324. murcica penchinati Bgt., Helix. — V: 90, 94, 323, 324, 320, làm. 2, figs. 20-26. — VI: 76, 289. muscorum Múll., Helix. — IV: 56. — V: 166, 382. — VI: 139, 341. — VII: 42, 93. muscorum Drap., Isthmia. — IV: 15, 25, 105. — V: 24, 61, 299. — VI: 23, 59, 275. — VII: 11, 21, 76. muscorum Drap., Pupa. — III: 20, 82, 104. — IV: 17, 25, 56, 105. — V: 61, 258, 299, 382. — VI: 31, 59, 139, 140, 275, 341. muscorum L., Pupa. — V: 34. — VII: 12, 21, 42, 76, 93. muscorum Rossm., Pupa. — V: 166. muscorum L., Pupilla. —T: 15, 47, IOr. — II: 14. — IV: 10, 91, 148. — V: 166. muscorum Múll., Pupilla. — TI: 43, 88. — IV: 56, 129, 130. — V: 166, 1067, 382, 383, 384, 429. — VI: 139, 140, 243, 341, 342, 393. — VII: 12, 42, 93. muscorum var. bigranata Rossm., Pupilla. — V: 34, 168, 383. — VI: 31, 140, 341. muscorum Drap., Sphyradium. — II: 20, 72. — III: 20, 82, 83. — IV: 25, 105. — V: 61, 299. — VI: 59, 60, 144, 243, 244, 275, 270, 345, 393, 394. — VII: 21, 76. muscorum L., Turbo. — I: 47. muscorum Drap., Vertigo. — V: 24, 61, 299. — VI: 23, 59, 275. myosotis Drap., Alexia. — V: 37, 206, 269, 414, 437. — Vl: 34, 178, 373. myosotis Drap., Auricula. — V: 206, 414. — VI: 178, 373. Nana Mich., Vertigo. — VI: 31, 144, 244, 345, 393. narbomnensis Cless., Hyalinia. — T: 19, 75. — IV: 103. narbonnensis tarda Bgt., Hyalinia. — I: 19. — IV: 23, 103. nautileus Dup., Planorbis. — V: 203, 411. — VI: 34, 175, 371. nautileus var. imbricatus Alm., Bof., Panorbis. — V: 36, 203, 265, 411, 434. — VI: 34, 175, 371. navarrica Bgt., Hyalinia. — IV: 14, 22, IOo2. — V: 22, 49, 289. — VII: 11, 19, 75. navarricus Bgt., Zonites. — IIT: 17, 18, 80, 81. — IV: 21, 22, 102. — V: 47, 288. — VI: 49, 267. — VII: 19, 75. neglecta Drap., Helix. — IV: 15, 27, 107. — V: 26, 78, 80, 313, 315, 316. neglecta Drap., Hvyalinia. — IV: 14. neglecta Fag., Hvyalinia. — IV: 22, I02. nemausensis Loc., Helix. — V: 65, 69, 303, 306. — VI: 62, 278. nemausensis Loc., Helyomanes. — V: 26, 65, 303. nemoralis L., Cepaea. — V: 30, 122, 348. nemoralis L., Helix. — I: 14, 34, 30, 89, OI, 92, 93: làm. 4, figs. 4-5. — II: 14, 30, 32, 79. — III: 13, 31, 91, làm. 3, fig. 1r. — IV: 15, 35, 38, 88, 9I, 113, 115, 146, I47. — V: 30, 121, 122, 129, 258, 203, 348, 352, 355, 430, 433. — VI: 28, 103, Io04, IO8, IIO, 311, 310. — VII: 12, 32, 36, 85. nemoralis L., senestre, Helix. — VII: 35, 87: làm., figs. 16-17. nemoralis L., var. albilabris, Helix. — IV: 15. nemoralis L., var. comnea, Helix. — IV: 15. nemoralis L., var. fasciata, Helix. — IV: 15. nemoralis L., var. minor, Helix. — III: 13, làm. 3, fig. ro. nemoralis L., Tachea. — V: 30, 122, 348. miciensis Fér., Helix. — V: 137, 360. Índex general XXIII migricans Pult., Clausilia. — TV: 59, 132, — VI: 32, 147, 151, 348, 351. —VII: 12, 45, 96. migricans Pult., var. longa, Clausilia. — VI: 32, 151, 351. migricans Bgt., Helix. — V: 68, 306. migricans Pult., Turbo. — VI: 151, 351. — VII: 13, 45, 96. niso Risso, Chondrula. — VI: 326. niso Risso, Chondrus. — I: 14, 39, 94. — III: 39, 97. — V: 32, 142, 143, 363. — VI: 209, 119, I20, 325. nitens Gmel., Helix. — IV: 22, 102. — VI: 47, 265. mitens Mich., Helix. — V: 22, 45. — VII: 18, 74. nitens Gmel., Hyalinia. — II: 17, 18, 70 ,71. — IV: 14, 22, 102. — V: 22, 44, 45, 204, 286, 287, 433: làm. 1, figs. 4-6. — VI: 22, 47, 265. — VII: 11, 18, 19, 74. mitens cyclotus Bof., Hyalinia. — II: 18, 71, làm. I, figs. 4-9. — IV: 90, 147. — V 40, 271, 287, 439. nitens Gmel., Zonites. — V: 22. mitida Múll., Helix. — III: 18, 80, 81. — IV: 21, 22, 102. — V: 23, 52, 288, 292. — VI: 21, 51, 208. mitida Drap., Hyalinia. — III: 16. — IV: 21, 22, 102. — VI: 22, 51, 268, 269. mtida Múll., Hyalinia. — III: 12, 18, 81. — IV: 22, 103. — V: 32, 52, 2806, 292. mítida Múll., Segmentina. — III: 54, 108. — V: 203, 411. — VI: 175, 245, 371, 394, nitidula Drap., Helix. — V: 22, 44, 286. — VI: 48, 266. nitidula Drap., Hyalinia. — V: 22, 44, 286. — VI: 48, 245, 206, 394. mitidula var. crystallina Múll., Vitrea. — V: 22, 44, 280. nitidum Jen., Pisidium. — II: 51, 94. — III: 60, 114. — IV: 91, 148. — V: 38, 224, 427. nitidus Múll., Planorbis. — III: 54, 108. — V: 203, 411. — VI: 175, 371. mitidus Múll., Zonites. — III: 12. — V: 22, 51, 208. nitidus Múll., Zonitoides. — V: 23, 52, 292. noguerae Fag., Pomatias. — 11: 15, 49, 93. — III: 14, 56, 57, 110, III, làm. 3, figs. 22-23. — IV: 67, 139. — V: 212, 419. — VI: 181, 370. nouletiana Dup., Azeca. — I: 15, 49, 103. nubigena Charp., Helix. — I: 21, 77. — III: 12, 21, 22, 23, 84, 85. — IV: 27, 106, I07, 145. — V: 81, 82, 316, 317. — VI: 70, 71, 284, 285. — VII: 23, 24, 78, 79: là- mina , figs. 3-13. nubigena var. depressa Fag., Helix. — III: 12, 22, 23, 84: làm. 2, figs. 7-í12. — IV: 27, 106. — V: 81, 316. — VI: 70, 284. — VII: 23, 79: làm., fig. Io. nubigenus Bgt., Limax. — I: 13, 17, 73. Oblonga Drap., Succinea. — V: 35, 188, 190, 260, 264, 265, 3099, 401, 430, 433, 435.— VI: 160, 242, 358, 392. obscura Múll., Helix. — III: 38, 96. — V: 140, 362. — VI: 118, 324. — VII: 12, 37, 38, 89. obscurus Múll., Buliminus. — III: 38, 96. — IV: 89, 146. — V: 32, 140, I4I, 177, 302, 363, 391. — VI: 29, 118, 324. — VII: 37, 89. obscurus Múll., Bulimus. — V: 32, 140, 362. — VI: 29, 118, 324. — VII: 12, 37, 89. obscurus Drap., Pomatias. — I: 104. — II: 49, 92. — IV: 17, 67, 139. — V: 37, 212, 416, 418. obscurus Drap., var., Pomatias. — V: 37, 209, 414. — VI: 35, 181, 370. obscurus esseranus Fag., Pomatias. — I: 49, r04: làm. 4, figs. 14-15. —II: 49, 93: là- mina 3, figs. 17-18. — III: 56, 57, 110, 111, làm. 3, figs. 22-27. — IV: 55, 67, 89, 129, 139, 140, 140, làm. 2, figs. 33-42, làm. 3, figs. 1-8. — V: 212, 214, 208, 271, XXIV Junta de Ciències Naiuvals de Barcelona 418, 419, 420, 437, 438, làm. 4, figs. 3-8. — VI: 181, 182, 242, 375, 377, 392, là- mina 2, figs. 14-15. obscurus martorelli Bgt., Pomatias. — V: 37, 209, 211, 214, 268, 270, 271, 410, 417, 418, 420, 437, 438, 430: làm. 3, figs. 29-38, làm. 4, figs. 1-2. — VI: 183, 377, 392. obscurus montsiccianus Bof., Pomatias. — II: 48, 92, làm. 3, figs. 13-16. — HI: 55, 109: làm. 3, figs. 18-21. — IV: 66, 90, 138, 139, 147. — V: 27I, 420, 439. obiusa C. Pír., Clausilia. — I: 15, 48, I02. — II: 44, 89. — IV: 58, 131, — VE: 31, 146, I47, 243, 347, 399. — VII: 12, 44, 95. obtusale Lle., Pisidium. — V: 38, 225, 265, 428, 434. — VI: 30, 199, 389. obtusalis Lle., Cyclas. — V: 225, 428. — VI: 199, 389. obvoluta Múll., Gonostoma. — V: 29, 112, 341. obvoluta Múll., Helicodonta. — V: 29, 112, 341. obvoluta Múll., Helix. — T: 14, 31, 87. — Il: 13, 26, 77. — III: 28, 89. —IV: 32, 91, 111, 147. — V: 29, 112, 340. — VÍ: 27, 92, 302. — VII: 62, 103. occidaneus Drouèt, Unio. — VI: 36, 192, 384. odeca Bgt., Helix. — T: 14, 39, 85, 86, làm. 3, figs. 4-6. — I: 13, 26, 76. — III: 13, 27, 87, 88. — IV: 31, Iro. —- V: 108, 338. — VI: 87, 88, 298, 299. — VII: 12, 28, 20, 82. odenensis Salv., Helix. — V: 24, 64, 71, 303, 308. — VI: 62, 278. omalisma Bet., Helix. — III: 19, 82. — IV: 25, 104. — V: 24, 59, 298, 431I.— VI: 23, 57, 241, 274, 391. — VIÍ: 11, 20, 21, 70. omalisma Bgt., Patula. — IV: 14. — V: 23, 60, 298, 43I. omalisma Bgt., Pyramidula. — TT: 13, 19, 71: làm. I, figs. IO-I5. — V: 60, 201, 298. — VI: 58, 275. opaca Zel., Bilhynia. — VII: 52, 1or. opaca Zgl., Bythinella. — VI: 35, 186, 380. opaca Zel., Bythinia. — VI: 35, 186, 380. — VII: 13, 52, IOI. ordalensis Serr., Helix. — V: 25, 74, 76, II2, 310, 312: làm. 1, fig. 15. oreina Fag., Helix. — 1: 13, 25, 26, 81: làm. 2, figs. 9-I1. organiaca Fag., Helix. — III: 25, 85: làm. 2, figs. 20-28. — IV: 15, 29, 108, làm. I, figs. 7-I4. : organtacus Fag., Pomatias. — IV: 17, 07, 68, 139, 1405 làm. 3, figs. 5-6. — V: 212, 264, 419. — VI: 181, 370. ovata Drap., Limnaea. — II: 15. — V: 35, 192, 264, 402, 434. Paladilhei Bgt., Helix. — V: 27, 92, 94, 263, 325, 320, 433. — VI: 77, 290. palavasensis Germ., Helix. — V: 24, 73, 74, 75, 310, 311. — VI: 65, 280. palavasensis Germ., Helyomanes. — V: 24, 73, 310. palavasensis Germ., Xerophila. — V: 24, 73, 310. Paludestrina sp. — V: 38, 218, 423. palustre Múll., Buccinum. — III: 51, 107. — V: 194, 404. — VI: 167, 304. palustris Múll., Limnaea. — III: 14. — V: 30, 194, 404. palustris Var. corviformis Bgt., Limnaea. — V: 194, 404. — VI: 33, 107, 304. palustris var. corvus Gmel., Limnaea. — V: 36, 194, 404. — VI: 33, 167, 364. palustris var. minor, Limnaea. — V: 36, 194, 404. palustris Rossm., Limnaeus. — V: 194, 404. palustris L., Lymnaea. — III: 51, 107. — V: 194, 264, 404, 405, 4343 làm. 3, figs. 24-25. — VI: 33, 167, 243, 304, 393. pallaresica Fag., Helix. — II: 13, 23, 74. — III: 12, 23, 25, 85, 80, làm. 2, figs. 13-25. — IV: 25, 28, 107. — Ve 84, 87, 318. — VII: 11, 24, 25, 79, 80. Índex general XXV pampelonensis A. Sebm., Helix. — VI: 24, 67, 282, 284. papalis Loc., Helix. — V: 25, 64, 08, 302, 303, 305. — VI: 24, 61, 277. parlatoris Biv., Helix. — V: 106, 336. partioti M.-T., Pomatias. — VII: 13, 5I, 61, I00. partioti M.-T., Pupa. — I: 14, 45, 100. — Il: 14, 35, 83: làm. 2, figs. 29-30. — HI: 40, 98. — IV: 45, 91, 121, 147, làm. 2, figs. 1-2. — VI: 247, 395. — VII: 12, 30, 91. parvula Stud., Clausilia. — V: 34, 175, 389. — VI: 31, 147, 347, 348. pauli Mab., Laminifera. — VI: 154, 248, 353, 390. pellucida Múll., Helix. — V: 44, 285. pellucida Múll., Vitrina. — V: 22, 44, 200, 285, 280, 431. — VI: 44, 268, 392. penchinati Bgt., Clausilia. — T: 15, 48, 102. — Il: 14, 44, 89, làm. 3, figs. II-IZ. — BOE ns AL o — NE a SO a — NE 8 BO 00774 DC, SE — NAS So SP 147, 148, 149, 348, 349. penchinati var. magdalenica Salv., Clausilia. — VI: 32, 148, 348, làm. I, figs. 58-59. penchinati: Bgt., Vitrina. — VII: 17, 73. penchinati Bgt., Helicella. — V: 27, 90, 323. — VI: 25 76, 289. penchinati Bgt., Helix. — V: 27, 90, 91, 94, 323, 3245 làm. 2, figs. 20-26. — VI: 25, 76, 289. . penchinati var. montstrolensis Fag., Helix. — VI: 25, 77, 290. penchinati Bet., Vitrina. — IV: 14, 21, rom. — V: 21, 43, 285. penchinalt Bet., Xerophila. — V: 27, 90, 323. penchinatiana Bgt., Helicella. — V: 27. penchinatiana Bgt., Helix. — V: 90, 323. penchinatiana Bgt., Pupa. — 1: 14, 44, 99. — II: 14, 42, 87. — III: 13, 45, 47, 102, 103. — IV: 16, 49, 50, 51, 52, 53. 54, 55, 80, 124, 125, 126, 127, 128, 129, 146: làm. 2, figs. 7-8. — V: 33, 154, 161, 373, 378. — VI: 30, 131, 334. — VII: 41, 92. penchinatiana Bof., Pupa. — 11: 40, 41, 86, 87, làm. 3, figs. 7-8. — III: 44, Ior. penchinatiana sexplicata Bof., Pupa. — II: 42, 87, làm. 3, figs. 9-10. — II: 45, 102. — IV: 50, 125. — V: 154, 1061, 373, 378. — VII: 41, 92. penchinatianus. Bet., Unio. — VI: 36, 191, 193, 242, 384, 385, 392: làm. 3, figs. 2-7. peregra Múll., Limnaeca. — VI: 33, 166, 363. — II: 15. — III: 14. — IV: 17. — V: 35. — VI: 33, 166, 363. — VII: 13, 49, 99. peregra Múll., Lymnaea. — II: 47, 9r. — IH: 53, 108. — IV: 64, 136. — V: 194, 195, 404, 405. — VI: 33, 166, 363. — VII: 49, 99. peregrina Loc., Helix. — V: 66, 68, 304, 305. peregrinus Loc., Helyomanes. — V: 25, 66, 304. peregrum Múll., Buccinum. — III: 53, 108. — IV: 64, 136. — VI: 166, 363. — VII: 49, 99. perlonga Bot., Pupa. — V: 32, 147, 368. — VI: 30, 124, 125, 242, 329, 330, 392, là- mina I, figs. 42-43. perlucida Múll., Vitrina. — VI: 21, 43, 243, 202, 2006. personata Lle., Helix. — VII: 12, 31, 62, 85, 103. perversa L., Balaca. — VI: 31, 145, 346. perversa L., Balea. — 1: 15, 47, Ior. — II: 43, 88. — III: 48, r04. — IV: 57, 131. — V: 34, 171, 380. — VI: 31, 145, 345, 346. — VII: 42, 93. perversa L., Balia. — VI: 31, 145, 346. — VII: 12, 42, 93. perversa L., Clausilia. — V: 34, 172, 386. Perversus L., Turbo. — I: 47. — III: 48, 104. — IV: 57, 131. — V: 171, 386. — VI: 145, 345. — VII: 42, 93. XXVI Junta de Ciències Natuvals de Barcelona petrophila Loc., Helix. — V: 69, 306. petrophila Fag., Pupa. — IV: 16, 42, 44, 119, 120, làm. I, figs. 16-17, 20-21. pleifferi Rossm., Succinea. — II: 14. — III: 51, 106. — IV: 17, 62, 134, 135. — V: 35, 189, 190, 264, 400, 40I, 433. — VI: 33, 162, 242, 300, 301, 392. — VII: 13, 48, 95. Pleifferi var. pyrenaica Germ., Succinea. — IV: 62, 135. Pphthysica Bof., Pupa. — VI: 30, 124, 125, 242, 329, 330, 392, làm. I, figs. 44-45. Ppictorum L., Unio. — VI: 36, 191, 384. pila Caz., Helix. — V: 25, 66, 304. — VI: 62, 278. pila Caz., Helyomanes. — VI: 24, 61, 277. pila Caz., Xerophila. — V: 25, 66, 304. pilula Loc., Helix. — V: 68, 305. pisana Múll., Helix. — III: 13, 37, 95. — IV: 16, 39, 92, 116, 148. — V: 31, 137, 209. 272, 300, 437, 439: làm. I, fig. 27. — VI: 29, 116, 117, 322, 323. Pisana Múll., var. albida Tayl. — V: 31, 137, 139, 360, 361. — VI: 116, 322. pisana Múll., var. carpiensts Let., Bgt., Helix. — V: 31, 137, 3605 làm. I, fig. 27. pisana Múll., var. concolor Tayl., Helix. — V: 31, 137, 139, 300, 3601. — VI: 116, 322. Pisana Múll., var. rosaceo-albida Tayl., Helix. — V: 31, 137, 139, 300, 361. — VI: RO: 322e pisana forma catocyphia Bgt., Helix. — VI: 29, 116, 322. Pisana Múll., Xerophila. — V: 31, 137, 360. pisanopsis Serv., Helix. — V: 32, 137, 139, 360. — VI: 116, 323. piscinalis Múll., Nerita. — V: 221, 425. — VI: 189, 382. Piscinalis Múll., Valvata. — V: 38, 221, 260, 263, 266, 425, 430, 433, 435: làm. 4, fi- gures 29-30. — VI: 35, 189, 382. piscinalis Múll., forma alpestris, Valvala. — V: 221, 425. piscinalis Múll., var. rubiensis Alm., Bof., Valvata. — V: 38, 221, 263, 265, 425, 433, 435: làm. 4, figs. 29-30. — VI: 189, 382. Pisidium sp. — IV: 72, 143. — VII: 62, 103. plenaria Loc., Helix. — V: 69, 306. polita Pir., Acicula. — VI: 183, 377. pòlita Pír., Acme. — VI: 183, 245, 377, 394. Polyodon Drap., Cochlodonta. — V: 32, I43, 365. — VI: 29, I21I, 326. Polyodon Drap., Pupa. — II: 34, 35, 82. — III: 39, 97. — IV: 16, 41, 9I, 118, 147. — V: 32, 143, 140, 264, 304, 305, 366, 367, 434: làm. 3, figs. 18-19. — VÍ: 29, 120, 326, 328, làm. 1, figs. 34-35. — VII: 62, 103. polyodon Drap., var. minor, Pupa. — V: 32, 143, 365. — VI: 29, I2I, 320. polyodon var. vrimgicula Mich., Pupa. — VI: 29, 121, 320. polyodon montserratica Fag., Pupa. — I: 39, 94. — III: 39. — IV: 41, 118. — V: 32, 143, 305, làm. 3, figs. 18-19. — VI: 121, 320. polyodon Drap. aff., Pupa. — VI: 29, 121, 326. Pomatias sp. — VI: 35, 183, 377. — VII: 62, 103. praestriolata Alm., Bof., Helix. — V: 29, 105, 264, 265, 335, 433, 435: làm. 2, figu- res 39-44. — VÍ: 89, 299. — VII: 27, 82. praticola Salv., Helix. — VI: 24, 61, 277. privata Gall., Helix. — V: 69, 306. privatiformis Hagenm., Helix. — V: 69, 306. procerula Paladh., Paludestrina. — V: 38, 218, 219, 423. — VI: 189, 382. pseudohydatina Bgt., Hyalinia. — IV: 14, 23, Io3. — V: 54, 294. — VI: 22, 52, 243. 269, 270, 393. Índex general XXVII Pseudohydatinus Bgt., Zonites. — IV: 23, 103. — V: 54, 294. — VI: 52, 269. pulchella Múll., Helix. — III: 13, 28, 89. — IV: 15, 32, Ir0o. — V: 29, 109, 110, 263, 339, 433. — VI: 27, 91, 301. — VII: 12, 29, 83. pulchella Miúill., var. laevis Sdbgr., Helix. — V: 29, II0, III, 2063, 339, 340, 433. pulchella var. costata Múll., Helix. — VI: 27, 92, 301. pulchella Bof., Pupa. — II: 14, 40, 86: làm. 3, figs. 7-8. — III: 13, 44, IOI, 103. — IV: 16, 49, 124. — V: 27I, 439. pulchella Múll., Vallonta. — V: 29, II0, III, 339. — VI: 27, 9I, 301. pulchella Stud., Valvata. — VI: 189, 190, 382, 383. pulchellum Jen., Pisidium. — III: 60, 114. — IV: 72, 143. — V: 225, 428. punctata Múll., Helix. — II: 33, 81. — III: 37, 95. — IV: 39, 91, 92, 116, 147, 148. — V: 31, 129, 130, 132, 2690, 355, 350, 357, 438, làm. 1, fig. 26. — VI: 28, 112, 113, 319, 320. punctata Múll., var. apalolena Bgt., Helix. — V: 31, 130, 355. — VI: 28, 112, 319. punctata var. lucida Fag., Helix. — VI: 112, 319. punctata var. lugatoria Bgt., Helix. — V: 31, 130, 132, 355, 356. — VI: 112, 319. punclatissima Fér., Helix, — V: 31, 130, 132, 355, 350. pura Ald., Helix. — IV: 21, 102. — VI: 44, 263. pura Ald., Hyalinia — IV: 21, ro2. — V: 52, 292. — VI: 22, 44, 45, 263, 390. pura courquini Bet., Hyalinia — V: 51, 2608, 271, 291, 437, 439, làm. I, figs. 8-13. — VI: 45, 248, 263, 264, 396. pura pura Ald., Hyalinia. — VI: 44, 45, 248 263, 264, 390. pusilla Múll.. Vertigo. — VI: 31, 143, 244, 344, 393. pusillum Gmel., Pisidium. — IT: 15.— III: 14, 60, II4. putris L., Helix. — III: 50, 106. — IV: 61, 134. — V: 188, 399. — VI: 161, 359. putris L., Succinea. — III: 50, 51, 106: làm. 3, figs. 16-17. — IV: 17, 61, 134. — V: 35, 188, 264, 399, 433. — VI: 33, 161, 162, 359, 300, 301. Pycnoblennius Bgt., Limax. — I: 13, 17, 74. — VII: 11, 17, 72. Pygmaea Drap., Helix. — V: 23, 57. 296. — VI: 23, 55, 271, 272. Pygmaea Drap., Pupa. — IV: 57, 130. — V: 170, 385. — VI: 31, 142, 343. Pygmaea Drap., Vertigo. — IV: 17, 57, 86, 89, 130, 144, 146. — V: 34, 170, 385. — VI: 31, 142, 343, 344. Pyemaeum Drap., Puncium. —V: 23, 57, 296. — VI: 23, 55, 271, 272. pyramidata Drap., Helicella. — V: 28, 96, 328. pyramidata Drap., Helix. — VI: 26, 79, 291, 292. Pyrenaearia Mich., Pupa— 1: 14. —II: 36, 84. — III: 14, 42, 43, 99, làm. 3, figs. I2- 15. — IV: 47, 122, 123. — VI: 247 395. — VII: 12, 38, 63, 90, IO4., Ppyrenaica Bgt., Balea. — I: 47, 101. — VI: 145, 340. pyrenaica Charp., Clausilia. — T: 49, 102. — II: 14, 49, 89. — III: 49, 105. — IV: 59, 132. — V: 34, 175, 176, 268, 389, 437. — VI: 32, 149, 150, 349, 350. — VII: 44, 45, 95. Pyrenaica saimt-simoni Bgt., Clausilia. — VI: 32, 150, 350. Ppyrenaica Drap., Helicigona. — VI: 28, 99, 307. pyrenaica Fér., Helicolimax. — IV: 21, 101. Pyrenaica Drap., Helix. — IV: 15, 34, 86, 88, 112, 144, 146. — VI: 28, 99, 247, 248, 307, 395, 396. — VII: 31, 61, 63, 84, 85, 102, IO4. Ppyrenaica var. complanata Bgt., Helix. — IV: 34, 112. Ppyrenaica var. depressa Bgt., Helix. — VI 99, 107. Ppyrenaica var. xanthelaea Bgt., Helix. — IV: 15, 34, II2. XXVIII Junta de Ciències Naturals de Barcelona Pyrenaica Boub., Pupa. — I: 45, 99: làm. 4, figs. Io-13. — II: 36, 84. — III: 14, 42, 43, 99: làm. 3, figs. 12-15. — IV: 47, 122. — VII: 38, go. Pyrenaica Bgt., Succinea. — IV: 17, 62, 135. — V: 189, 190, 400, 401. — VI: 33, 162, 360: — VII: 13, 48, 98. Pyrenaica Fér., Vitrina. — IV: 14, 21, 86, IOI, I44. — V: 43, 285. — VII: 11, 17, 73. Pyrenaicus M.-T., Arion. — V: 21, 40, 282. — VII: II, I6, 72. Pyrenaicus Fér., Helicolimax. — VII: 17, 73. Quadrasi Hid., Helix. — VI: 27, 93, 247, 248, 302, 396. quadridens Múll., Buliminus. — IV: 16. — V: 32, I41, 363. — VI: 29, 119, 325. quadridens Múll., Bulimus. — V: 32, I41I, 363. — VI: 29, 119, 325. quadridens Múll., Chondrula. — T: 38, 93, 94. — HH: 14, 34, 82. — III: 39, 96. — IV: 41, QI, 117, 147. — V: I4I, 142, 143, 363, 364. — VI: 29, 118, I20, 324, 326. — VII: 38, 89, 90. quadridens Múll., Chondrus. — I: 14. — III: 13, 16. — V: 32, I4I, 363. — VI: 29, 119, 324. — VIÍÍ: 12, 38, 90. quadridens var. niso Risso, Chondrus. — VÍ: 29, 119, 325. quadridens Múll., Helix. — T: 38, 39. — IH: 39, 96, 97. — IV: 41, 117. — V: I41, 363. — VI: 118, 324. — VII: 12, 38, 89. quadridens Múll., Pupa. — VII: 12, 38, 90. quadridentata Ag., Alexia. — VI: 34, 178, 179, 242, 374, 392. quimperiana Fér., Helix. — VI: 248, 396. quinquedentata Born, Pupa. — V: 33, 150, 370. — VI: 30, 127, 332. quinquedentatus Born, Turbo. — V: 150, 370. Radiatula Ald., Helix. — V: 50, 290. — VI: 46, 264. — VII: 18, 74. vadiatula Ald., Hyalinia. — V: 22, 50, 290. — VI: 22, 46, 264. vadiatula var. jaccelanica Bgt., Hyalinia. — V: 22, 50, 290. vadiatula var. virvidula Mle., Hyalinia. — VII: 11, 18, 74. vadiatus Brug., Bulimus. — VI: 29, 117, 324. vamburi Mab., Helix. — I: 13, 26. vangiana Fér., Helix. — VI: 247, 248, 395, 3906. vegincola Batalha, Pupa. — IV: 16, 41, 118. venei Fag., Helix. — T: 13, 22, 79. vequieni Mich., Unio. — VI: 36, 192, 384. veynest Dup., Byihinella. — VI: 35, 186, 380. veyniesi Dup., Bythinella. — VI: 35, 186, 380. veyniesii Dup., Bythinella. — T: 15. — II: 50, 94. — HI: 14, làm. 3, figs. 31-33. —IV: 86, 144. — V: 38, 219, 220, 424. — VI: 187, 381. veyniesii Dup., Hydrobia. — I: 51. — IH: 59, 113: làm. 3, figs. 31-33. — VÍ: 186, 380. — VII: 51, IOoI. yhodostoma Drap., Helix. — VI: 28, 116, 322. vmhomboideus Sebr., Unio. — VI: 36, 193, 385. vibasica Fag., Helix. — Vl: 72, 73, 242, 280, 287, 391. viberoi Serv., Caecilianella. — VI: 33, 159, 160, 358. vingens Mich., Pupa. — IV: 47, 86. — VÍ: 123, 245, 328, 394. — VII: 12, 39, 9I. vingicula Mich., Pupa. — III: 13, 39, 97. — IV: 16, 41, 118. — V: 32, I44, 146, 365, 366. — VÍ: 29, 121, 123, 326, 328. ribacurcica Bofí., Helix. — 11: 13, 22, 74: làm. I, figs. 25-32. Índex general XXIX ripacurcicus Bof., Pomatias. — II: 15, 50, 93: làm. 3, figs. 17-18. — MI: 56, rr0. — IV: 67, 139. — V: 212, 419. — VI: 181, 376. viparius Desm., Ancylus. — III: 14. — IV: 17, 65, 138. — VI: 176, 372. — VII: 13 50, I00. viparius Var. simplex Bgt., Ancylus. —IV: 17, 65, 138. vipollica Fag., Helix. — VI: 27, 87, 88, 242, 298, 299, 391: làm. I, fig. 22. voigiana Salv., Ammicola. — V: 37, 216, 217, 421, 4223 làm. 4, figs. 21-26. — VI: 35, 185, 379. voigiana Bof., Helicella. — V: 24, 73, 139, 309, Des I, fig. 17. roigiana Bof., Helix. — V: 24, 73, 76, 309, 312, 361:làm. 1, fig. 17.— VI: 24, 05, 280. voigiana Bot., Helyomames. — V: 24, 73, 309: làm. I, fig. 17. volphi Leach, Clausilia. — IV: 58, 132. — VI: 32, 152, 343, 351, 393. — VII: 12, 46, 96. volphii Leach, Clausilia. — VI: 32, 152, 352. — VII: 46, 906. vosea Gall., Lymnaea. — V: 35, 192, 403. yotundata Múll., Helix. —T: 13, 19. — III: 12, 19, 82. — IV: 14, 24, 104. — V: 23, 58, 297. — VÍ: 23, 57, 273, 274. — VII: 11, 20, 2I, 70. votundata Múll., Patula. — V: 23, 59, 297. votundata Múll., Pyramidula. — I: 19, 76. — I: 13, 19, 72. — V: 23, 59, 60, 297. — VI: 23, 57, 58, 274, 391. votundata omalisma Bgt., Pyramidula. — TI: 19, 71, 72, làm. 1, figs. 10-15. — III: 19, 82. — IV: 25, I0o4. — V: 59, 60, 298, 299, 431. — VI: 57, 241, 274. — VII: 20, 70. votundata rotundata Múll., Pyramidula. — TIT: 19, 82. — IV: 24, 104. — V: 58, 59, 261, 297, 298, 299, 431. — VI: 57, 273, 274, 275. votundatus Poir., Planorbis. — V: 36, 201, 265, 410, 434. — VI: 174, 244, 245, 309, 370, 394. vozgeti Mich., Helix. — V: 27, 80, 88, 320, 32I. vuderata Stud., Helix. — V: 60,. 299. vudicosta Bof., Cochlostoma. — TI: làm. 3, figs. 15-16. — III: 55, 109. — IV: 66, 139. yudicosta Bof., Pomatias. — II: 15, 48, làm. 3, figs. 15-16. — III: 55, 109. — IV: 18, 06, 67, 139, 140. vudicostatus Fag., Pomatias. — IV: 18, 67, 140. vufescens Penn., Helix. — VI: 27, 89, 243, 299, 300, 393. qujus L., Arion. — 1: 13, 16, 73. — III:.12, 15, 79. — V: 21, 39, 282. — VI: 21, 37, 257. — VII: 11, 15, 71. pufus L., Limax. — 1: 16. — III: 15, 97. — V: 39, 282. — VI: 37, 257. — VII: 15, 71, qugosa Drap., Clausilia. — IV: 17, 58, 131. — V: 34, 176, 177, 178, 209, 390, 391, 437. — VI: 32, 148, 149, 348, 349. — VII: 12, 44, 95. qugosa var. penchinatiana Bgt., Clausilia. — VI: 32, 148, 348. yugosa var. pyrenaica Charp., Clausilia. — I: 49. — II: 45, 89. — III: 49, 105. — IV: 59, 132. — V: 175, 389. — VI: 149, 349. — VII: 44, 95. yugosa Drap., Pupa. — V: 178, 391. — VÍ: 149, 349. — VII: 44, 95. vugosiuscula Mich., Helix. — V: 94, 326. — VI: 25, 77, 290. yugosiuscula monistrolensis Fag., Helix. — 11: 24, 75: làm. 2, figs. 1-12. — IV: 29, 91, 108, 147. — V: 92, 94, 263, 264, 324, 325, 320, 433: làm. 2, figs. 27-38. — VI: 77, 290. vugosiuscula vugosiuscula Drap., Helix. — V: 94, 326. vupestris Stud., Helix. — 1: 13, 19. — III: 12, 18, 82. — IV: I4, 24, 140. — V: 23, 57, 296. — VI: 23, 55, 272. — VII: 11, 20, 75. DRIX Junta de Ciències Naturals de Barcelona vupestris Stud., Patula. — V: 23, 57, 296. — VI: 23, 56, 272. vupestris Stud., Pyramidula. — 1: 19, 75. — II: 13, 19, 71. — III: 18, 82. — IV: 24, 90, 104, 147. — V: 23, 57, 296. — VI: 23, 55, 56, 272. — VII: 20, 75. vupestris Stud., forma irochoidea M.-T., Pyramidula. — III: 19, 82. — IV: 14. vupestris Stud., Vallonia. — VI: 23, 56, 272. vuscinica Bgt., Helix. — I: 14, 28, làm. 2, figs. 1-3. — II: 13, 25, 76. — III 12, 26, 87. — IV: 15, 30, 109. — V: 28, I00, I01I, 331. — Vl: 26, 83, 295, 296. vuscinica Bgt., Hygromia. — V: 28, I00, 331. Saint-simoni Bet., Clausilia. — 1: 15, 49, 102. — III: 14, 49, IO5.— IV: 17, 59, 132. — V: 175, 389. — VI: 32, 150, 350. — VII: 13, 45, 95. saint-simoni Charp., Moitessieria. — V: 220, 424. satnt-simoni Fag., Physa. — V: 199, 408. — VI: 34, 170, 367. salaunica Fag., Helix. — III: 12, 22, 23, 84, 85, làm. 2, figs. 1-6. — IV: 27, 87. — V: 81, 316, 317. — VI: 70, 284. — VII: 23, 78. salentina Blanc, Helix. — V: 69, 306. salouensis Flor., Planorbis. — V: 36, 200, 409. saltus Fag., Pupa. — I: 14, 43, 97, làm 4, figs. 8-9. — III: 44, I00. salvafige Fag., Helix. — VI: 25, 71, 73, 241, 285, 287, 39I. sancti-laurentii Bot., Pomatias. — VI: 35, 183, 242, 377, 392: làm. 2, figs. IO-13. savahae Paladh., Amnicola. — V: 217, 422. sarriensis Mart., Helix. — IV: 15, 31, I0og9. — V: 28, IO2. 104, 333, 334. — VI: 26, 85, 297. — VII: 26, 81. savriensis Mart., Hygromia. — V: 29, 102, 333. sazxatilis Hartm., Helix. — I: 19, 75. saxicola M.-T., Pupa. — IV: 42, 119, 1203 làm. I, figs. 16-17, 20-21. scicyca Bgt., Helix. — V: 68, 305. secale Drap., Pupa. — I: 15, 46, I00. — III: 42, 98. — IV: 16, 45, 46, 1223 làm. 2, figs. 3-4. — V: 33, 148, I49, 268, 368, 369, 436: làm. 3, figs. 12-13. — VI: 30, 125, 1206, 330. secale var. boileausiana M.-T., Pupa. — IV: 46, 122. segelum Fag., Helix. — 1: 13, 27, 83, 84: làm. 2, figs. I2-16. seirensis Fag., Helix. — I: 13, 25, 81. sempronii Charp., Pupa. — VI: 31, I4I, 242, 343, 392. semproni Charp., Pupilla. — VI: 141, 343. seplentrionalis Bgt., Hyalinia. — V: 22, 49, 289. — VI: 22, 49, 51, 267, 268. septentrionalis Bgt., Zonites. — V: 48, 288. — VI: 49, 267,. — VII: 19, 75. sericea Drap., Helix. — V: 20, 106, 107, 108, 330, 337. — VI: 300. — VII: 27, 61, 82, 102. sericea bofilliana Fag., Helix. — V: 107, 108, 268, 271, 337, 437, 439: làm. 3, figs. 1-7. sericea martorelli Bgt., Helix. — V: 105, 250, 258, 335, 330, 429, làm. 2, figs. 45-50.— VI: 89, 90, 242, 300, 391. servainiana St. Sim., Vitrina. — T: 13, 18, 74: làm. I, figs. 1-4. — HI: 16, 80. — VII: Gea GE p sexplicata Bof., Pupa. — II: 14, 42, 87, làm. 3, figs. 9-10. — III: 13, 47. — IV: 16, 50, 51, 52, 53, 54, 89, 125, 126, 127, 128, 146. — V: 155, 374. — VI:. 30, 131, 334. — VII: 41, 92. sexplicata Bof., var. minor, Pupa. — III: 13. simile Drap., Cyclostoma. — V: 215, 420. — VI: 184, 378. Índex general XXXI similis Drap., Amnicola. — IV: 70, 93, 141, I49. — V: 37, 215, 216, 217, 218, 263, 420, 422, 433: làm. 4, figs. 21-28, 31-54. — VI: 35, 184, 186, 378, 379, làm. 2, figs. 17-26. similis globulus Bof., Amnicola. — III: 72, 115. — IV: 92, 93, 148, 149. similis spirata Paladh., Amnicola. — III: 58, 113, 115: làm. 3, figs. 28-30. — IV: 69, 70, 93, I4I, 149. — VIÍ: 185, 379. simults Brug., Bulimus. — V: 150, 370. — VI: 127, 331. similis Drap., Byihinia. — V: 37, 215, 421. similis Drap., Hydrobia. — V: 215, 420. similis Brug., Pupa. — V: 150, 259, 370, 430. — VI: 30, 127, 128, 331, 332. simontana Charp., Hydrobia. — V: 220, 424. simontana Charp., Mottessieria. — V: 220, 260, 263, 200, 424, 430, 433, 435. simontana Charp., Paludina. — V: 220, 424. simblex Buch., Ancylus. — I: 50, 103. — HH: 15, 47, 91. — HI: 54, 108. — IV: 17, 65, 137. — V: 30, 204, 205, 411, 412, 413. — VI: 34, 176, 371. — VII: 13, 50, 99, 100. simplex Buch., Lepas. — I: 50. — III: 54, 108. — IV: 65, 137. — V: 204, 411, — VI: 176, 371. — VII: 50, 99. sitifiensis Bgt., Helix. — V: 72, 75, 309, 311. — VI: 65, 280. sitifiensts Bgt., Helyomanes. — V: 25, 72, 309. solavia Mxe., Helix. — VII: 11, 20, 21, 76. solida Drap., Clausilia. — V: 34, 173, 387, 388. solitarius Poir., Bulimus. — V: 28, 97, 329. — VI: 26, 81, 293. spirata Paladh., Amnicola. — III: 58, 113, 115: làm. 3, figs. 28-30. — IV: 18, 09,1 41. — V: 217, 422. — VI: 35, 185, 186, 378, 379: làm. 2, figs. 17-26. sp.vorbis L., Helix. — V: 202, 410. — VI: 173, 309. spirorbts L., Planorbis. — V: 36, 202, 410. — VI: 34, 173, 244, 309, 394. splendida Drap., Helix. — 1: 33, 89: làm. 4, figs. 1-3. — II: 14, 29, 78. — III: 13, 31, 90. — IV: 15, 34, 9I, 113, 147. — V: 30, 116, II7, I2I, 137, 344, 345, 347, 300. 438. — VÍ: 28, IOI, IO2, 242, 309, 392. splendida Drap., forma calaeca Bgt. —I: 33, 34, 89: làm. 4, figs. 1-3. — VI: 28, 102, 309. splendida Drap., var. cantae Bgt., Helix. — V: 30, 117, 345. splendida Drap. var. cossoni Let., Helix. — V: 30, 117, 345. — VI: 28, 102, 309. splendida Drap. var. microstoma Salv., Helix. — V: 30, 117, 345. — VI: 28, 102, 242, 309, 392. splendida Drap. var. rosca, Helix. — V: 30, 117, 345. — VI: 102, 309. splendida Drap., Tachea. — V: 30, I17, 345. splendida Drap. var. bruchiana Serr., Tachea. — V: 30, 117, 345. — VI: 102, 310. splendida Drap. var. faurae Serr., Tachea. — V: 30, 117, 345. — VI: 102, 310. splendida Drap. var. marceli Serr., Tachea. — V: 30, 117, 345. — VI: 102, 309. splendida Drap. var. montserratica Serr., Tachea. — V: 30, 117, 345. — VI: 102, 310. splendida Drap. var. vafaeli Serr., Tachea. — V: 30, 117, 345. — VI: 102, 310. splendida Drap. var. lorresi Serr., Tachea. — V: 30, 117, 345. — VI: 102, 310. squammatina Serres, Heltx. — VI: 28, 98, 306. siaechadica Bet., Hyalimia. — V: 23, 49, 289. — VI: 22, 49, 5I, 207, 268. slaechadicus Bgt., Zonites. — V: 23, 48, 288. — VI: 49, 267. — VII: 19, 75. stagnalis L., Helix. — III: 51, 107. — VI: 163, 361. stagnalis L., Limnaea. — III: 14, 51, 107. — VI: 33, 163, 361. slagnalis L., Lymnaea. — III: 51, 107. — V: 192, 402. — VI: 163, 361. XXXII Junta de Ciències Naturals de Barcelona slagnina Bgt., Helix. — V: 29, 102, I04, 333, 334. — VI: 85, 297. — VII: 27, 81. slagnina Begt., Hygromia. — V: 29, 102, 333. sleneligma Bet., Helix. — I: 14, 31, 87. — V: 105, 335. — VÍ: 27, 89, 299, 300. — VII: 2, slerri Voith., Pupa. — V: 167, 382. siiparum Rossm., Helix. — V: 26, 78, 80, 314, 315. — VIÍ: 25, 07, 282. slolismena Bet., Helix. — I: 13, 22, 79. strepholena Bet., Succinea. — V: 35, 189, 190, 399, 400, 401. — VI: 33, 1061, 359. siviata Múill., Helicopsis. — T: 26, 82. siriata Múll., Helix. — I: 13, 74. — III: 25, 86. — V: 27, 82, 84, 85, 89, 317, 318, 320. — VI: 25, 71, 286. siriata barcinensis Bet., Helix. — V: 82, 84, 85, 89, 263, 317, 3109, 321, 322, 433: là- mina I, figs. 28-39. — VI: 71, 241, 242, 275, 287, 391. siviata betulonensis Bofí., Helix. — V: 88, 268, 209, 271, 321, 433, 437, làm. 2, figu- res I4-19. — VÍ: 74, 287. siviata montserratensis Hid., Helix. — V: 86, 264, 208, 209,.271, 320, 321, 433, 437: làm. 2, figs. I-13. — VÍ: 74, 287. siviata montsicciana Bof., Helix. — II: 22, 23, 73, 743 làm. 1, figs. 19-24. Eres 23: 85. — IV: 87, 90, 145, 147. — V: 271, 32I, 349. siriata oreina Fag., Helix. — T: 25, 81: làm. 2, figs. 9-11. — II: 23, 74. — IV: 87, 145. siriata pallaresica Fag., Helix. — II: 23, 74. — III: 23, 86: làm. 2, figs. 13-25. —IV: 27, 28, 29, 87, 90, 107, 108, 145, 147. — V: 84, 319, 321. — VII: 24, 79. siriata ripacurcica Bof., Helix. — II: 22, 23, 74: làm. 1, figs. 25-32. — III: 24, 72, 86, 115. — IV: 87, 145. siviatulus Gray, Zonites. — VI: 22, 44, 45, 203. strigella Drap., Helicella. — V: 28, 100, 332. — VI: 26, 83, 295, 296. strigella var. vuscinica Bgt., Helicella. — VI: 26, 83, 295. strigella Drap., Helix. — 1: 28, 84. — II: 13. — V: 28, 100, 264, 331, 443. — VI: 26, 83, 84, 205. sivigella var. vuscinica Bgt., Helix. — V: 28, 100. strigella ruscinica Bet., Helix. — I: 28, 84, làm. 3, figs. 1-3. — II: 25, 76. — HI: 26, 87. — IV: 30, 109. — V: 100, 264, 331, 332, 433. — VI: 26, 83, 85, 245, 295, 296, 393. — VII: 62, 103. subangulatus Phil., Plamorbis. — VI: 34, 173, 309. subarcuata Bof., Clausilia. — VI: 32, 153, 352: làm. I, figs. 01-64. subarcuata Bofí., Laminifera. — VI: 32, 153, 248, 352, 353, 396: làm. I, figs. 01-04. subarcuata Bof., Nenia. — VI: 32, 153, 352, 353: làm. I, figs. 61-64. subarigoi Fag., Helix. — V: 26, 77, 313. — VI: 25, 67, 69, 282, 283. subarigonis Fag., Xeroplula. — V: 26, 77, 313. subeylindrica L., Cionella. — V: 34, 181, 394. subeylindrica L., Ferussacia. — V: 34, 181, 394. — VI: 32, 157, 355. — VII: 13, 40, 97. subcylindrica L., Glandina. — VII: 13, 46, 97. subeylindrica L., Helix. — III: 50, 105. — IV: 60, 133. — V: 181, 393. —VI: 156, 189, 355, 382. — VII: 46, 96. subevylindrica L., Truncatella. — VI, 189, 382. subeylindrica var. laevigata Risso, Truncatella.— VI: 35, 189, 382. subeylindrica L., Zua. — III: 50, 105. — IV: 17, 60, 133. — V: 34, 181, 182, 204, 393, 395, 434. — VI: 32, 156, 355. — VII: 13, 46, 96. subcylindrica var. exigua M.-T., Zua. — VI: 32, 157, 355. Índex general XXXIII subcylindvicus L., Bulimus. — V: 181, 193. subeyzicensis St. Sim., Helix. — V: 24, 65, 71, 303, 308. — VI: 62, 278. subeyzicensis St. Sim., Helyomanes. — V: 24, 65, 303. suberis Bgt., Helix. — V: 69, 306. subjuscus Drap., Arion. — 1: 13, 16, 73. — II: 12, 15, 79. — IV: I4, 19, 00. — V: 39, 282. — VI: 21, 38, 258. — VII: 11, 15, 71. subfjuscus Drap., Limax. — I: 16. — III: 15, 79. — IV: 19, 100. — V: 39, 282. — VI: 38, 258. — VII: 15, 71. subglobosa Mich., Vitrina. — VI: 22, 43, 44, 243, 202, 203, 392. subiberica Fag., Helix. — Í: 14, 25, 81, 83. submarginatus Jan, Plamorbis. — V: 36, 200, 409. subnitens Bgt., Hyalinia. — V: 22. subnitens Bgt., Zonites. — V: 45, 286. — VI: 47, 265. — VII: 19, 74. subnumidica Bgt., Helicella. — V: 28, 96, 328. — VI: 26, 79, 291. subnumidica Bgt., Helix. — VI: 26, 79, 291, 292. subobscurus Fag., Pomatias. — V: 213, 419. suboreima Fag., Helix. — I: 13, 25, 81. subpaladilhi Fag., Helix. — V: 27, 92, 94, 325. — VI: 78, 290. subpaladilhi Fag., Xerophila. — V: 27, 92, 325, 320. subpapalis Caz., Helix. — V: 68, 305. subradiatula Bet., Hyalinia. — VII: 11, 18, 74. subradiatulus Begt., Zonites. — VI: 46, 264. — VII: II, 18, 74. subradiatus Bgt., Zonites. — VII: 11, 18, 74. subreniformis Bgt., Unio. — VI: 36, 194, 195, 242, 380, 392: làm. 4, figs. 2-8. subtassyana Loc., Helix. - V: 69, 306. subiruncatum Malm., Pisidium. — VI: 199, 245, 390, 394. subulata FicEx., Lymnaea. — V: 36, 196, 4006. sulcata Drap., Ericia. — VI: 180, 247, 375, 396, làm. 2, fig. 106. sulcatum Drap, Cyclostoma. — VI: 180, 375: làm. 2, fig. 10. syluae Serv., Helix. — V: 68, 305. sylvaticus Drap., Limar. — VI: 21, 40, 259. T'abarhana Let., Bgt., Helix. — V: 25, 72, 73, 75, 309, 311. — VI: 65, 280. tabartana Let., Bgt., Helyomanes. — V: 25, 72, 309. — VI: 24, 61, 64, 278, 279. tabarRana Let., Bet., Xerophila. — V: 25, 73, 309. talepora Bgt., Helix. — V: 26, 78, 314. — VI: 07, 282. talepora Bgt., Xerophila. — V: 26, 78, 314. tarda Bet., Hyalinia. — T: 13, 18, 75, làm. 1, figs. 5-10. — IV: 14, 23, 103. tardus Bgt., Zonites. — I: 18. — IV: 23, 103. lavraconensis Fag., Pupa. — III: 103. —.V: 33, 155, 101, 374, 378. — VI: 131, 335. — — VII: 41, 92. taslei Bgt., Physa. — VI: 34, 170, 242, 307, 392. lassyi Bgt., Helix. — 1: 29, 85. tentaculata L., Bythinia. — V: 37, 215, 263, 420, 433. — VI: 35, 184, 378. tentaculata var. producta MXe., Bythinia. — V: 38, 215, 420. — VI: 35, 184, 378. tentaculata L., Helix. — V: 215, 420. — VI: 184, 378. tevrestris Chemn., Helicella. — V: 28, 97, 328. — VI: 26, 80, 2092. tervestris Chemn., Helix. — V: 28, 97, 328. — VI: 26, 80, 292. terrestris var. trochoides M.-T., Helix. — V: 28, 97, 328. XXXIV Junta de Ciències Naltuvals de Barcelona terveri Bgt., Ferussacia. — V: 35, 185, 186, 259, 396, 397, 430. — VI: 32, 158, 159, 243, 357, 393. terveri Mich., Helix. — V: 26, 71, 78, 80, 308, 313, 315. — VI: 24, 067, 282. terveri Mich., Xerophila. — V: 26, 78, 313. terverit Bgt., Ferussacia. — VI: 158, 159, 243, 357. tiranoi Bgt., Helix. — V: 31, 135, 130, 359. — VI: II4, 321. trapanica Berth., Helix. — V: 75, 311. trepidula Cout., Helix — VI: 24, 67, 69, 282, 284. tvidens Pult., Azeca. — V: 34, 180, 200, 268, 393, 431, 437. tridens Pult., Turbo. — V: 180, 393. triplicata Stud., Pupa. — V: 34, 166, 261, 382, 429. triplicata Stud., Pupilla. — V: 34, 166, 107, 257, 382, 383. trochoides Poir, Helicella. — V: 28, 96, 327. — VI: 26, 79, 291. tvochoides Poir, Helix. — V: 28, 96, 327. — VI: 26, 78, 79, 291. tvochoides Poir, Xerophila. — V: 28, 96, 328. tvuncatula Miúll., Limnaea. — I: 15, 50, 103. — Hl: 47, — II: 14, 53. — IV: 17, 137. — V: 36, 194, 264, 404, 405, 434. — VI: 34, 168, 364, 365. — VII: 13, 49, 99. truncatula var. doublieria M.-T., Limnaea. — V: 36, 196, 405. truncatula var. lavedanica Bgt., Limnaea. — VI: 34, 168, 169, 365. truncatula var. microstoma Drouèt, Limnaea. — V: 36, 196, 405. tvuncatula Múll., Lymnaea. — TT: 47, 9r. — III: 53, 108. — IV:, 64, 91, 137, 148. — V: 195, 196, 264, 405, 434. — VI: 168, 364, 365, 366. — VII: 49, 99. tvuncatulum Múll., Buccinum. — I: 50. — HI: 53, 108. — IV: 64, 137. — V: 195, 405. — VI: 168, 364. — VII: 13, 49, 99. tumida Held, Lymnaea. — VI: 164, 362. turricula Held, Lymnaea. — V: 195, 405. turioni Payr., Unio. — VI: 35, 191, 193, 384. turtont aleroni Comp., Mass., Unio. — VI: 191, 193, 242, 383, 385, 392: làm. 3, figs. 2-7. turloni vequieni Mich., Unio. — VI: 193, 385. turioni valentinus Rossm., Unio. — VI: 193, 385. tuxensis Fag., Pupa. — IV: 16, 42, 43, 44, II9, 120, làm. I, figs. 22-23. Umbilicata Drap., Lauria. — II: m4. — IV: 17, 57, 130. — V: 33, 169, 384. — VI: 21, (EA, 342. umbilicata Drap., Pupa. — V: 33, 168, 169, 264, 384. — VI: 31, I4I, 142. umbilicata var. cylindracea Costa, Pupa. — V: 33, 168, 384, 434. umbilicata Drap., Pupilla. — V: 33, 169, 384. — VI: 31, I4I, 142. umbilicata var. edentula M.-T., Pupilla. — VI: 31, I4I, 143. umbilicata var. sempronii Charp., Pupilla. — VI: 31, 141, 143. umbilicatus Múll., Planorbis. — V: 36, 200, 201, 265, 409, 434: làm. 3, fig. 28. — VI: 34, 172, 173, 368, 369. unifasciata Poir., Helix. — I: 27, 83. — IV: 28, 108. — VI: 25, 77, 290. Unio sp. — IV: 71, 143. Unio sp. — VI: 36, 192, 194. urgelensis Bgt., Helix. — IV: 15, 28, 29, 107, 108. — VII: 25, 79. urnina Loc., Helix. — V: 75, 3II. Valentiana Bgt., Succinea. — VI: 33, 160, 161, 242, 358, 359, 392. valentianus Fér., Agriolimax. — V: 21. Índex geneval XXXV valentianus Fér., Limax, — V: 41, 283. valentianus Fér., Malacolimax. — V: 21, 41, 270, 283, 438. — VI: 40, 244, 260, 393. valentina Serv., Succinea. — VI: 33, 162, 242, 360, 392. valentimus Fér., Limax. — VI: 21, 40, 260. vallensana Alm., Boí., Amnicola. — V: 37, 216, 218, 2063, 205, 421, 422, 433, 435: là- mina 4, figs. 27-28. — VI: 185, 379. vardonensis Loc., Helix. — V: 26, 77, 80, 313, 315. — VI: 67, 282. vardonensts Loc., Xerophila. — V: 26, 78, 313. variabilis Drap., Anodonta. — VI: 36, 195, 387. variabilis Drap., Helicella. — V: 24, 62, 300. — VI: 23, 60, 2706. variabilis Drap., Helix. — II: 13. — III: 12, 20, 83, làm. 1, figs. 19-20. — IV: 15, 25, 105. — V: 24, 02, 07, 08, 7I, 74, 76, 77, 2063, 260, 270, 300, 305, 306, 307, 308, 311, 312, 433, 437, 438: làm. I, fig. I4. — VI: 23, 60, 64, 66, 241, 276, 280, 281, 391. — VII: 11, 21, 22, 61, 77, 102. variabilis var. alluvionum Serv., Helix. — VI: 23, 60, 276. variabilis var. aridulorum Chía, Helix. — VI: 23, 60, 24I, 270, 391. variabilis var. canovasiana Serv., Helix. — VI: 23, 61, 277. vaviabilis var. grammonensis Bgt., Helix. — VI: 23, 61, 277. variabilis var. melantozsona Caf., Helix. — VI: 23, 61, 277. varviabilis var. mendranoi Serv., Helix. — VI: 23, 61, 277. variabilis var. praticola Salv., Helix. — VI: 23, 60, 276. variabilis var. subcycizensis St. Sim., Helix. — VI: 23, 61, 276. variabilis var. xalontica, Serv., Helix. — VI: 23, 60, 276. vaviabilis Drap., Helyomanes. — VI: 23, 60, 276, 279. variabilis Drap., Pupa. — VI: 29, 121, 123, 327, 328. variabilis Drap., Xerophila. — V: 24, 62, 300. — VI: 279. variegatus Drap., Limax. — III: 12, 15, 79. — V: 40 283. — VI: 21, 39, 258. variegatus Drap., var. Limax. — V: 21, 204, 434. venetgi Charp., Verligo. — V1: 31, 144, 145. ventiensis Bgt., Helix. — V: 29, I02, 104, 333, 334. — VI: 85, 297. — VII: 26, 81. ventiensis Bgt., Hygromia. — V: 29, IO02, 333. ventricosa C. Pír., Anodonta. — VI: 36, 195, 387. ventricosa Drap., Clausilia. — VI: 32, 152, 243, 245, 351, 352, 393, 394: làm. I, fig. 60. ventricosus Drap., Bulimus. — V: 28, 99, 331. — VI: 26, 82, 294. ventrosa Fér., Helicella. — V: 28, 99, 331. — VI: 82, 294. ventrosa Fér., Helix. — V: 28, 99, 330. ventrosus Fér., Bulimus. — TI: 13. — V: 28, 99, 330. — VI: 26, 82, 294. vergniestana Charp., Pupa. — III: 43, 99. — IV: 16, 47, 122, 123. — VII: 39, go. vermiculata Múll., Helix. — III: 13, 37, 95. — IV: 16, 39, 9I, 92, 110, 147, I48. — V: 31, 133, 134, 270, 357, 358, 438. — VI: 29, II4, II5, 242, 321, 322, 392. vermiculata var. crassilabris Terv. — Helix. — V: 31, 134, 358. —VI: II4, 321. vermiculala var. minor, Helix. — V: 31, 134, 358. — VI: II4, 321. vermiculata var. vilassarum Caz., Helix. — VI: 29, II4, 115, 242, 321, 322, 392: là- mina I, fig. 38. vermiculata Múll., Macularia. — V: 31, 134, 358. Vertigo sp. — VII: 62, 103. vescoi Bgt., Cionella. — IV: 17, 61, 134. — VI: 32, 158, 356. : vescot Bgt., Ferussacia. — IV: 17, 61, 134. — V: 35, 183, 184, 395, 390. — VI: 32, 158, 350. XXXVI Junta de Ciències Naturals de Barcelona vidalis Bof., Pupa. — IV: 16, 42, 118. vilanovensis Salv., Helix. — V: 24, 64, 7I, 303, 308. — VI: 62, 275. villosa Drap., Helix. — V: 29, 43, 106, 107, 257, 261, 285, 330, 393, 429. vindobonensis C. Pir., Helix. — V: 30, 122, 258, 348, 430. virescens Bet., Limnaea. — IV: 17, 64, 136. uirescens Mor., Succinea. — VI: 33, 162, 360. virgata Jan, Clausilia. — V: 34, 172, 173, 387. viridis L., Nerita. — VI: 191, 383. vtridis L., Neritina. — VI: 35, 191, 383. vividis L., Smaragdia. — VI: 35, 191, 383. viridula Mlee., Helix. — V: 50, 290. — VII: 18, 74. uiridula MXe., Hyalinia. — 1: 13, 18. — VII: 11, 18, 74. Vitrea sp. — VII: 62, 103. vitreola Bet., Hyalinia. — V: 23, 53, 293. — VI: 22, 52, 243, 269, 393. vitreolus Bgt., Zonites. — V: 23, 53, 293. vulgaris C. Pír., Limnaea. — II: 15. — IH: 14, 107. — IV: 17, 136. — V: 35, 192, 264, 403, 434. i vulgaris C. Pír., var rosea. Gall., Limnaea. — V: 35, 192, 403. vulgaris C. Pir., Lymnaea. — III: 52, 107. — IV: 63, 136. — V: 35, 192, 264, 403, 434. vulgaris C. Pír., Lymnaeus. — III: 52. Xalonica Serv., Helix. — V: 25, 62, 68, 300, 301, 305. xalonica Serv., Helyomanes. — V: 25, 62. — VI: 24, 6I, 277. xalonica Serv., Xerophila. — V: 25, 62, 301. xanthelaea Bgt., Helix. — IV: 15, 34, Ií2. — VI: 99, 307. — VII: 12, 31, 84, 85. xatarti Far., Helix. — IV: 15, 34, Ir2. — V: 30, 116, 344. — VI: 100, 308, 309: là- mina I, figs. 30-32. xatarii var. camprodunica Iob., Helix. — VI: 28, 100, IOI, 308. Zulueltai Caz., Helix. — VI: 24, 61, 66, 241, 277, 281, 391, làm. I, fig. 17. guluetai Caz., Helyomanes. — VI: 24, 61, 64, 277, 279. a. Di as. IX Di pi Ge) a Lo 1917 (Dos volums). ...... dd i 1918 sectes er terele re ee i TREBALLS DEL MUSEU Es VOLUM I (Gomila DR, - AGUILAR-AMAT (J. B. DE). — Instruccions per a la preparació 1 tramesa q I SE se Mamifers- el SER SAGARRA (I. DE). — Rere als ia TG Es de insectes. Se je o BOFILL (ARTUR). — Instruccions per a Ía recol: lecció de Mor luscos ter- Dr area — restres i d'aigua dolça. — L À RES pes eo oo HAAS (FR.) — Consideraciones sobre los lapdios y fines de la investiga EE aa: ción zoogeogràfica. MALUQUER (JOSEP). — Instruccions per a la LE CeI lecció, preparació: : ee conservació d'animals marins. DE ac FoNTr QUER (P.) — Instruccions per a la recol: lecció, preparació i cóa- Erra Ca Ens servació de plantes. EJ. IS is ee oo SAN MiGuEL (M.) — Instrucciones a los recolectores de rocas Y a los afi- aa gapi etc Se o Geionados a geología y pet oga ges : a. VOLUM H es he ACC El lents — MALUQUER ( (JOAQUIM). — Les serps de Catalunya. — NE Ja Les EE He EanEye Es VOLUM III Dr Ce il Re Bori (A.) 1 HAAS (FR.) — Fauna hielaclòdica del Pirineu Català d GE Rat dl Vall del Noguera Ribagorçana. Gea Vail del Noguera-Pallazesa. SN ai 2 Vall del Segre i Andorra. SER x A i : 3 Conca del Llobregat. 5 . o Valls del Ter, Fluvià i La Muga amb col: laboració AGUILAR- AMAT, , EX L Vall d'Aràn. EE AA h dte ce EE) vs PR De r i re VOLUM, l l a i, Navàs (L.)— Notas sobre los Osmílidos ns. Neur). RN La ee (en h VVErSS (ALFRED). — Contribució al coneixement. de. ha fauna lepidoptero- Le i lògica d'Aragó. Ll dE Ger MR GE au sió VOLUM Y DO SO i GONZALEZ FRAGOSO (R.) — Introducción ad. Catalufia. FONT QUER (Prus). — Contribució al congixement de la Bo) cdrals a occidental. h : VOLUM VI SAN MIGUEL (M.) — — Catílogo de rocas Grandes-Bloques. OE la colecei - del Parque de Barcelona. SS Dei Eq - VOLUM A el Racic i s ona VI víncia de Tarragona. r