Srs rr Noa, o CE de a as o Nom, z — ca ES) El) Z —) z INSTITUTION NOILONLILSNI NVINOSHLINS S3l18VU AIT LIBRARIES SMITHSONIAN INSTITUTION NOILNLILSNI NVINOSHLINS S318V3Y8
/ z E - Es 5 E z z z 2 loc) o Les) 2 De) o Es o - - Es) z Es — i Z) CJ q 2 o), SD) a) 5 - Y F P FE y Y - P FE 5 5 E : b - : : F z z a A die 8 z Z a LIBRARIES SMITHSONIAN INSTITUTION NOILOLILSNI NVINOSHLINS S318YVYSI1 LIBRARIES SMITHSONIAN z Qi o z coa n z n z as n z z z z RQ z x z Es z Es — s ASS Se z Si sQ $ z É - Da // 3 E SN 8 : l z PE 3 RE) (l Es X z ee P E . n 5 z n b a n z n 2: cs n Q INSTITUTION NOILNLILSNI NVINOSHLINS, S3l8VUGIT LIBRARI ES, SMITHSONIAN INSTITUTION NOILNLILSNI NVINOSHLINS, S3 IUVUE 2 z Re a 3 i na Ec xi SA 2 ce sl ce a ec. g A ce z ee -L —l -L a 4 4 al Pd Ll cc c cc s È Vil S ce - c — le) — le) — ee le) — le) — ed) z Sec) zZ Ei) LL - ra ee) SMITHSONIAN INSTITUTION NOILNLILSNI NVINOSHLINS S318VHAIT LIBRARIES SMITHSONIAN INSTITUTI — z 2 Ga z Es ae 5 FE z r S fue) -— pp o — pus) — loo) — pp Lee) Es SE E Qu 5 s NE P — V a — DS Es as — V 7 Via 2 A RE — 2 RP £ El Ca a — (IR es 4) n — et o z o z Gen ee z z o NVINOSHLINS S31XVUSIT LIBRARIES SMITHSONIAN INSTITUTION NOILNLILSNI NVINOSHLINS S31YVY8 n — n z z, n z - n zZ Dn z x Es x Es Es z 7, x z i ca Ll , z Ll z X a P yu a Tl LE: OE z GE é 2 NN PS Z A N O E le) SE le) ES RN O VP L le) NPò Ze - z. z — ENS eg eE z. Re z Z z i EN ts so .N z 3 z I - É SJlUVUSIT LIBRARIES SMITHSONIAN INSTITUTION NOILOLILSNI NVINOSHLINS S31UVUSI1T LIBRARIES SMITHSONIAN INSTITUTI — 7) 5 a) De 2 z L z I o — o S Z — o sl ú E E DE a : jE - z ns 5 Ge G a S ac S cc 5 l o er o a o 2 o coi o / z lí) La el z Es) a sl) zZ INSTITUTION NOILNLILSNI NVINOSHLINS S3lUVHSIT LIBRARIES SMITHSONIAN, INSTITUTION NOILNLILSNI NVINOSHLINS S31YVYF - — T- — (ss zZ — AL z - Or RO —o om O ON O ESO
Es
N NOILONLILSN LIBRARIE: NOILLNLILSN LIBRARIE
JINOSHLINS
INSTITUTION NOILLNLILSN
a -x id non o — S3l8vugi1, LIBRARIES SMITHSONIAN- INSTITUTION — NOLLALILSNI NVINOSHLI o — r — o sl E — I - É — s (P z s É za a - 2 z 3 : È 7 — n n -— Do INSTITUTION NOILNLILSNI NVINOSHLINS S318VU AIT LIBRARIES zZ - el z o È r- el Es Es i Es Es x Es i: a — Es) Z — 2 Ni c 8 z CES: EE L . MS O Els le) de x x o È NN 2 É z, E AN Z Es ES Es E so o E VINOSHLINS 3 IUVUSIT LIBRARI ES, SMITHSONIAN INSTITUTION es NOLLNLILSNI NVINOSHLI Ó a ui a di o, ee sl rs ei — a) as zm) -. ma a - RN ia 5 re 5 ro ss MN co — a. — mn — NN o a a —
R — 8 - o - g MITHSONIAN INSTITUTION NOILNLILSNI NVINOSHLINS S3algvyalra LIBRARIES SMITHSON ay zZ (a z i a : a E - o - Es pe) Es Es) - - E
Y Es p' 2 bi FS pe) — ne) E Be) —2 — - el ss Es La. mM Es m o m Z 1) — n , EZ ul z VINOSHLINS S318XVUSIT LIBRARIES SMITHSONIAN NOILNLILSNI NVINOSHL Dn rs ere i) z on zZ El E E Es El Es i. 6. Es 5 Es 6 8: Z s 2 8 Z z z — E Es FE z . Z Es : 7
MITHSONIAN INSTITUTION NOILNLILSNI s3l1uvugia LIBRARIES SMITHSON
Es EE x Es ç - Es ul z Pr $ va ax z Ex si c. Cl 5 Ec : z — I) a — les 4 a P a — i a El ÉS 4 P o - o — o Da 4 z — LD DE AE) z ES) VINOSHLINS zS3 luvy3ya Mn, Ll BRARI ES SMIESONIAN INSTITUTION NOLLALILSNI, NVINOSHL Ni o en o a — o — e — o - Lee) -— o 5 2 5 2 5 Dl, E — — z h—, 2 Ng AN a Ca - Z - DIES NY 8 2 3 D 3 ON MITHSONIAN INSTITUTION, NOILALILSNI NVINOSHLIAS, S3 txvyual" ui B RARI ES ,SMITHSO sl NY, AE a le Cs 5 X ll 7 LL o : NR ee dez 2) Dn pe DN on I RN le) E le) ri DE En le) E SN Z - z. Dl El as E I LE 3 5 CR ale IVINOSHLINS S3l8VUAIT LIBRARIES SMITHSONIAN INSTITUTION NOILNLILSNI NVINOSHL La z çó z us — i on n Es o qe ss. P a. qe El a a Ei de . És 5 Es za ) Es 2) a vl — le)
Estudi obre dg Bea malacobègica ss h Val, de dEssera
IBRARY OE MOLL de
INSMTYT, D 'ESTVDIS CATALANS 4 PALAV DE LA DIPVTACIÓ
ee
BARCELONA
A malato'àgica del P
i
di
ESTUDI SOBRE EA FAUNA MALACOLÒGICA DE LA VALL
DE L'ESSERA
per
ARTUR Bori, F. Haams 1 J. B. D'AGUILAR-AMAT
INTRODUCCIÓ
En aquest treball no ens proposem augmentar amb noves dades les que ja es coneixien sobre la vall pirenaica regada per l'Essera, sinó fer un estudi crític de tot lo fins ara en ella conegut referent a sa fauna malacològica.
D'aqueixes investigacions resulta que a moltes de les for— mes que's donaven com específiques, no és possible, segons el concepte modern i les experiències biològiques, asignar-se la categoria d'espècies. Moltes de les esmentades, són formes locals d'espècies ja conegudes i de gran àrea de dispersió, i no poques representan formes de reacció que varian de loca— litat a localitat.
Amb el procediment que havem adoptat d'estudiar els exemplars començant pels de localitats més inferiors de la vall, i remuntant-la i esmentant la formació geològica de la localitat, es pot observar com en molts cassos es va passant insensiblement d'una forma extrema a un altra a les que s'havien assignat diferents noms específics.
Entenem, amb aital criteri, prestar un ver servei a la ciència, despullant la literatura de l'infinitat de noms aplicats
10 Institució Catalana d'Història Natural (2)
a variacions més o menys apreciables, i posant de manifest les relacions naturals entre aquelles existents.
Havem cregut convenient acompanyar un mapa de la regió que'ns ocupa i figures de les formes conegudes fins ara sols per les diagnosis.
Havem també cregut útil, per a la major divulgació d'aquest treball, fer-lo seguir d'un extracte amb llengua ale— manya.
i qe a ol MI a i
a man o i a cm EA a a a a a a tt a a a
areas emet TS eta menen va en ac enca ana rn za ça a a a
El
Pi delaGlere rap e Pit i
É. Fa sl el
Pe gg Portal Prada Erra fan
Cabana Caballud, 25/£
N.,V
ng, - 25 ere Pen Lhidrna É L——ea La 2026 Pre de Palerna d'Aigi Per, Jogée ( Pic d'Alba À 43342. Pic dela Maladeta y 7 Es Bes e —. N da, 53 De Picdinte Apta o p 3249 may a ai 3 . 2506 3204 i de 4 Pic Russell a BENASQUE (P8 1143 Center 0 Ç Brsçó Pic de Valihibierna. A) È L LD NAnciles Erra Le de jegra. 41/03 de visté 7. É) ció
Virgen ls Cr Egente 3 L say, RE RN
to3ò 195 NN / Dicde Castanesa es DN a
i Leo regu Pesué o Vilanova 2 piameye mos y Sesué, Pic Gallinera "77/ Livi LJ - A J E/ Da Chi $o gAresans 3 do PQ EE DE Bes, a qe S Gi DS "sé ene Castgjon 3 L EN 2 4 Laer So 2 Na a — £l Xx Bisauri q, V P LL 5 RICS ee Jn 3 A AE 8 R deira ls em Ger BS aZa Calelana cues G Avi 4 a Venta de 1 Avi Rente de Mg nel ES El Res em a Srescas SN Maura al fes A i 3 b Í Vall superior de l'Essera ls N Jsè Escala 1 per 100.000 Ne NS LasÇolàdas 2 BS Naverri És EfpLvdA — florit Ne . Of SS, Nyj R, a Va, 8 È Vacamorta NR Rllarvelo
NE)
val
(3) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'Aguilar-Amat 11
EXPLORADORS
Com podrà veure's per la segient llista, és molt reduit el nombre de persones que han recolectat moluscos en la vall de l'Essera: mes llurs exploracions han facilitat material ben apreciable per a arribar a un coneixement bastant complert de sa fauna malacològica.
1858.—J. R. Bourguignat. Sa colecció existeix en el Museu de Ginebra.
1881. — Maurici Gourdon. Exemplars comunicats a M. Fagot. 1883. — Artur Bofill. Els exemplars existeixen en sa co-
lecció de Barcelona.
1888. — Pau Fagot. Part de lo recolectat per l'esmentat conxiòlec, existeix en la colecció A. Bofill, que ens ha servit per a l'examen.
1916 (juliol). —Longi Navàs. Segons exemplars que ha en- viat al Museu Martorell.
1916 (agost). —Artur Bofill. Existents en sa colecció.
1917 (1.2 quinzena d'agost). —Joan B. d'Aguilar-Amat. Existents en el Museu Martorell.
Ig17 (243 quinzena). — Frederic Haas. Lo recolectat pel Museu SencRenberg de Francfort sobre el Mein.
I2 Institució Catalana d'Història Natural (4)
BIBLIOGRAFIA
(1) 1858.—Bouvrguignat, J. R.—Aménités malacologiques, $ 68, in Re- yue et Magasin de Zoologie, 2.€ sér. t. 10. Paris.
(2) 1862.—Bourguignat, J. R.—Les spicilèges malacologiques. Paris.
(3) 18SSr.—G o urdon, Maurice.—Ascensions en Aragon: 1." Le pic des Moulières: 2." Le pic de las Salenques: extr. Bulletin de la Société Ramond.
(4) 1883.—B o fill, Arthur.—Excursió als Pyrineus centrals, anada per Aragó, regrés pel Noguera Ribagorçana, en Anuari de la Assoctació d'Excursions catalana, t. 2. Barcelona.
(5) 1884-18S0.—VV esterlund, Carl Agard—Fauna der in der palaearhe— tischen. Region lebenden Binnenconchylien.
(6) 1886.—B o fill, Arthur.—Contribution à la faune malacologique de la Catalogne, in Bulletin de la Société Malacologique de France. Paris.
(7) 1888.—F ag ot, Paul. —Catàlogo razonado de los moluscos del valle del Essera: tirada a parte de la Crónica Científica. Barcelona,
(8) 1892. —F a g ot, Paul. —Histoire malacologique des Pyrèneées françaises et espagnoles: in Bulletin de la Société Ramond.
(9) 1006. —F agot, Paul. —Mollusca nova provincie Aragonie, en Boletin de la Sociedad aragonesa de Ciencias Naturales. Zaragoza.
(10) 1907.—F ag ot, Paul.—Contribution à la faune malacologique de la province d'Aragon:, en Boletín de la Sociedad aragonesa de Ciencias Naturales. Zaragoza.
(11) 1000.—B o fill, A.—El Noguera Ribagorzana cVallis clausa), malaco— lógicamente considerado:, en Actas y Memorias del 1.er Congreso de Naturalistas esbafioles. Zaragoza.
(12) 1013.—Germain, L.—Mollusques de la France et des régions voisi— nes. Paris.
(13) 1015.—Bo fill i Poch, Artur.—lconografia i descripció de formes malacològiques de les conques del Noguera Pallaresa i del Noguera Ri—
bagorçana, en Treballs de l'elustitució Catalana d'Història NaturaD). Barcelona.
(5) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'Aguilar Amat 13
ESPECIES ESMENTADES DE LA CONCA DE L'ESSERA
Per a evitar repeticions en les citacions bibliogràfiques, posem a continuació de cada forma de que fem esment en aquest paragraf, un nombre, que correspon als que precedei- xen a cada un dels treballs citats en el paragraf precedent (Bibliografia).
Arion rufus L.—7, P. 4: 10, P. 141.
A. ater L.—4, P. 4, IO, P. I4I.
A. subfuscus Drap.—7, p. 45 10, P. 141.
Limax arborum Bouch.—7, p. 43 8, P. 31: 10, p. 141.
L. nubigenus Bgt.-—7, p. 4, 10, p. 142.
L. agrestis L.—7, p. 43 10, p. 142.
L. pycnoblennius Bgt.—7, p. 5: 10, p. 142.
Testacella esserana Fag.—8, p. 32: 9, p. 171.
Vitrina servainiana St. Sim. - 7, P. 53 8, P. 34: IO, P. 142. Hyalinia viridula Mlse.—7, p. 53 10, p. 144.
H. tarda Bgt.—7, p. 5, 8, p. 42.
Helix rupestris Drap. —7, P. 7, 10, P. 146.
H. rotundata Múll. —7, p. 7, 10, p. 146.
. (Discus) rotundata Múll.—1o, p. 194.
. arigoi Rossm.—7, p. 143 IO, p. 148.
. ericetorum Múll.—7, p. 9, 10, p. 148.
. maladette Bgt.—7, p. 8, 8, p. 68, 10, p. 147.
. esserana Bgt.—7, p. 8: 8, p. 64: IO. P. 147.
. slolismena Bgt.—7, P. 13: 8, P. 76, 10, p. 149.
. ramburi Mab.—7, p. 14: IO. p. 149. . renet Fag.—7, p. 12, 8, p. 06, 10, p. 149.
. carascalopsis Fag.—7, p. 8, 8, p. 64: 10, P. 147. . (Xerocambylea) carascalopsis Fag.—it, P. 195. . oreina Fag.—7, p. 10: 8, p. 66: 10, p. 148.
. suboreina Fa9g.—7, p. 11, 8, p. 66, 10, p. 140.
. culmt Fag.—7, p. 125 8, P. 773 IO, p. 140.
UOGOGUÚOOEOOrIaAa
. segetum Fag —7, p. 12: 8, P. 77: 10, p. "40.
Institució Catalana d'Història Natural
. montivaga Fag.—7, P. 10, 8, p. 60, IO, p. 148. . seirensts Fag.—7, p. II, IO, p. 149.
. bradigyra Fag.—7, p. 11, S, P. 67: IO, p. 149. . campoensis Fag.—7, p. 13: 8, P. 76, IO, p. 149. . subiberica Fag.—7, P. 13: 8, p. 78, IO, p. 149. H. mascarenasi Bgt.—7, p. 123 8, P: 77, IO p. 149.
RG S
. steneligma Bgt.—1o, p. 146
. russinica Bgt.—7, p. 6: 8, p. 46: 10, p. 145. . carthusiana Múll.—7, p. 7: IO, p. 145. odeca Bgt.—7, P. 73 IO, P. 145.
. (Monacha) odeca Bgt.—11t, p. 193. hylonomia Bgt.—7, P. 74 IO, p. 145.
. obvoluta Múll.—7, p. 73 10, p. 146. (Trigonostoma) obvoluta Múll.—r1, p. 194. lapicida L.—7, P. 7, IO, p. 146. desmoulinsi Far.—10, p. 140: 13, P. 38.
. moulinsiana Far.—7, P. 7: $, p. 60.
. (Eucambyleea) moulinsiana Far.—t1, p. 194. . caleca Bgt.—7, P. 6: 10, p. 145.
. nemoralis L.—7, p. 6, IO, p. 145.
. hortensis Múll.—7, p. 6, 10, p. 145.
GR SSGESO GE EA
. aspersa Múll.—7, p. 53 S, p. 433 10, P. 144. Bulimus arnouldi Fag.—7, p. 14: 10, p. 150. Chondrus quadridens Múll. —7, p. 15: IO, p. 151. Ch. niso Risso.—7, P. 15, IO, P. 151.
Pupa montserratica Fag.—7, p. 18, IO, P. 154.
. leptochilus Fag.—47, p. IS: 10. P. 1523 II, p. 198. . goniostoma Rúst.—7, p. 15, 10, P. 153.
. arigonis Rossm.—ó, p. 160. . aragonica Fag.—7, P. 17,
SP: OE TOP Isa:
. Pyrencearia Mich.—7, p. 19: 8, P. O5i IO, P. 154.
P . saltus Fag.—7, p. 18,
. hospiti: Fag.—7, P. 16: 8, p. Qo: IO, p. 153. . Parlioté Moqg.—Tand.—7, p. 19: 10, p. 154. . penchinatiana Bgt.—7, p. 18, IO, p. 153.
qe) el he) Gel Rel As) Rel he) qe) 38) P8)
. braunt Rossm.—7, P. 193 IO, P. 154.
. angulata Fag. —7, p. 106, S, p. 89, 10, p. 153, II, P. IQ9.
(6)
Artur Bofill, F. Haas t J. d'Aguilar-Amat
P. secale Drap.—7, p. 19, 10, P. 154.
Pubilla muscorum L.—7, p. 26, 10, p. 155, 11, P. 202. Balia perversa L.—7, p. 263 10, p. 152.
Clausilia laminata Mtg.—7, p. 27: 8, P. 104: IO, p. 152. . gallica Bgt.—8, p. 107, 10, P. 152.
. obtusa C. Pfr.—7, P. 27, 8, P. 111, 10, p. 152.
. Benchinati Bgt.—7, p. 27: 10, p. 152.
. Saint-simont Bgt.— 7, P. 27, 8. P. 110, 10, P. 152.
(o fe8 fe (Gat (Q)
. abietina Dup.—7, P. 27, IO, P. 152.
Azeca nouletiana Dup.—1, p. 534.
Zua exigua Mlse.—7, p. 27: 10, P. 151.
Limnea truncatula Múll.—7, p. 28, 10, p. 157. Ancylus jani Bgt.—7, P. 28, 11, P. 203.
A. capuliformis Jan.—1o, p. 156.
A. gibbosus Bgt.—7, P. 28, 10, P. 156: 11, P. 203.
Cyclostoma elegans Drap.—7, p: 28, 10, P. 157: HI, P. 203.
Pomatias esseranus Fag.—7, P. 28: 8, P. 131: IO, P. 158. Bythinella reyniesi Dup.—7, P. 20, 10, p. 159.
16 Institució Catalana d'Història Natural (8)
LLISTA DELS MOLUSCOS
AMB INDICACIONS GEOGRÀFIQUES I CRÍTIQUES
I. Arion ater (Linné)
(Limax ater Linné, Syst. Nat. ed. X (1739). p. 652.
Entre Eristé i l'Hospici de Benasque (Fagot). Banys de Benasque (Haas). Renclusa de la Maladeta (Haas).
2. Arion ruius (Linné)
Limax rufus Linné, Syst. Nat. ed. X (1758), p. 652.
Entre Chia i Seira (Fagot). Entre Eristé i Benasque (Fagot).
3. Arion subifuscus (Draparnaud)
Limax subfuscus Draparnaud. Hist. Moll. (France 1805). p. 125: làm. 9, f. 3.
Pont de Argoné, entre Campo i Seira (Fagot). Entre Chia i Seira (Fagot). 4. Lehmannia marginata (Múller)
Limax marginatus Múller, Verm. terr. et fluv. hist. (1774), t. 2, p. 10. Limax arborum Bouchard. Moll. Pas Calais (1838), p. 28.
(9) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'Aguilar -Amat I
Entre Chia i Sahun (Fagot). Entre Eristé i Benasque (Fagot).
5. Limax nubigenus (Bourguignat)
S picil. malac. (1862), p. 20.
Renclusa de la Maladeta (Bourguignat).
6. Limax pycnoblennius (Bourguignat).
Spicil. malac. (1861), p. 31.
Prop de l'Hospici de Benasque (Bourguignat).
Els Limax nubigenus i L. pyenoblennius son espècies molt crítiques, sobre les quals no podem formar judici per no haver-ne vist exemplars.
7. Agriolimax agrestis (Linné)
Limax agrestis Linné, Syst. Nat. ed. X (1758), p. 652.
Banys de Benasque (Haas). Hospici de Benasque (Haas). Penya Blanca (Fagot). Renclusa de la Maladeta (Haas).
8. Testacella esserana (Fagot)
Hist. mal. Pyr. Franç. et Esp. (1892), p. 32. Moll. nov. prov. Arag.: in Bol. Soc. Arag. Cienc. Nat. (1906), p. 171.
IS Institució Catalana d'Història Natural (10)
Vall de Vaca Morta, afluent de l'Essera (Gourdon). Ens és desconeguda, i probablement és sols lleugera va— riació d'una espècie des de fa temps coneguda.
9. Vitrina servainiana Saint Simon
(Làm. I, figs. 1-4)
Annal. de Malac., t. 1 (1870), p. 20.
Vall de Vallhiberna, prop del coll de Serra Negra (Haas).
Hospici de Benasque (Bofill, Fagot, Haas).
Pla dels Estanys (Haas).
Penya Blanca (Fagot).
Pic de Paderna, vessant de l'Essera (Aguilar - Amat) r exemplar.
ro. Hyalinia (Polita) hammonis (Stròm)
Helix hammonis Stròm, Trondj. Selslbslrift (1765), p. 435: làm. 6, Í. 16. Hylinia viriduls Menle, Synops. moll. (1830), p. 20 i 130.
Hospici de Benasque (Bofill).
1. Hyalinia (Polita) tarda (Bourguignat) (Làm. Í, figs. 5-10) Zonites tardus Bourguignat, in Servain, Etude moll. Esp. et Port. : 1880), pàgina 29.
Del grupu de H. crystallina Múll., i, segons Germain
(11) Artur Bofill, F. Haas t J. B. d'A guilar-Amat 19
(Moll. France (1913), t. 2, p, 75), sinònima de H. narbon— nensis Clessin.
Hospici de Benasque (Bofill, Fagot).
Penya Blanca (Fagot).
12. Euconulus fulvus (Múller)
Helix fulva, Múller, Verm. terr. fluv. hist. (1774), t. 2, P. 56.
Vall de Vallhiberna, prop del coll de Serra Negra (Haas).
13. Pyramidula (Pyramidula) rupestris (Studer)
Helix rupestris Studer, in Coxe, Trav. Svvitzerl. (789), t. 3, p. 430.
Benasque (Bofill, Aguilar-Amat).
Vall de Astós, en el aPuente de Nieves (Bofill).
Vall de Vallhiberna, prop del coll de Serra Negra (Haas).
Hospici de Benasque (Bofill, Fagot, Haas).
La forma saxatilis (Helix saxatilis Hartm.) o sia de espi— ra més depresa, es troba, junt amb el tipu, a Benasque, i la trochoides (H. rupestris var. x Ferussac, o sia la d'espira més elevada, a l'Hospici i en la vall de Vallhiberna, també junt amb el tipu, però sempre en menor abundància que aquest.
14. Pyramidula (Goniodiscus) rotundata (Múller)
Helix rotundata Múller, Verm. terr. fluv. hist. (1774), t. 2, P. 29.
Hospici de Benasque (Fagot). Plà dels Estanys (Fagot).
20 Institució Catalana d'Història Natural (12)
No deu abundar, ja que els demés exploradors no l'han trobat.
15. Helix (Xerophila) arigonis (Rossmàssier)
Icon... (1854). t. 3, P. 213 làm. 66, f. 823, 824.
Campo (Fagot). 3 exemplars amb faixes, la variegata pot ser no existeix en el centre pirenaic: tots els exemplars recu- llits en diferents punts del Noguera Ribagorçana (Bofill), corresponen aixís mateix a la varietat ex-colore adornada de faixes.
No considerem aquesta Helix com una forma local de Xerophila cespitum Draparnaud perquè, com diu Rossmàss— ler, difereix per caràcters anatòmics.
16. Helix (Helicella) ericetorum Múller
Verm. terr. fluv. hist. (1774), t. 2, P. 33- Helix maladettce Bourguignat, in Fagot Cat. raz. mol. Essera (1888), p. 8.
Es frequent en tota la vall. Seguint vall amunt, els indi— vidus van adquirint caràcters que els aproximan als que induiren a Bourguignat a distingir-los amb el nom de H. ma- ladettce, descripta més tard per Fagot.
Els individus que es troben des del pla dels Estanys fins a la Renclusa i Paderna, corresponen a la forma denomina— da maladeitce i, per tant, poden considerar-se com caracte- rístics de les regions elevades del maciu de la Maladeta. (Làm. I, figs. 11-13).
Les principals diferències que ofereix H. maladelle comparada amb H. ericetorum típica, consisteixen en que
(13) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'Aguilar-Amat 21
aquella té l'espira més elevada, el ombílic més obert, la estriació més pronunciada, la coloració de un to un xic més fosc, en lloc de blanca amb faixes.
Fagot agrupa aquesta espècie entre les formes de H. nu- bigena Charpentier: però, l'abundant material que posseim no dóna lloc a dubtes de què correspon a H. ericetorum.
Castejón de Sos (Bofill). 1 exemplar, jove amb faixes.
Benasque (Bofill). 5 exemplars, blancs, d'ells dos amb faixes (alt. 6/5 a 7/5, diàm. 1355 a 15 mil.)
Vall d'Astós en el aPuente de Nieves (Bofill), 2 exemplars, un d'ells amb faixa (alt. 7 a 8, diàm. 13 a 14 mil.)
Entre Benasque i els Banys (Haas). 1 exemplar blanc, sense faixes (alt. 6/5: diàm. 12 mil.)
Banys de Benasque (Haas). 1 exemplar blanc amb faixes (alt. 6: diàm. 12 mil.)
Entre els Banys i l'Hospici (Haas). 1 exemplar blanc amb faixes molt amples (alt. 6:5, diàm. 12/5 mil)
Hospici de Benasque (Fagot, Haas). 4 exemplars, amb faixes (alt. 6 a 6'5, diàm. 105 a 1155 mil.)
Pla dels Estanys (Haas). 3 exemplars, entre ells dos amb faixes (alt. 6: diàm. 10/5 mil.) El que no té faixes recorda la H. maladette per la espira més elevada i l'estriació més visi- ble (alt. 6:5, diàm. 10 mil.)
Forat de Toro o eForao de Aigualluts (Fagot). Un exem— plar denominat per ell H. maladetlce: és blanc, sense faixa, amb espira un xic elevada, umbílic un poc dilatat i estriació accentuada (alt. 5'5, diàm. 11 mil.) Aguilar-Amat i Haas no trobaren ni tan sols vestigis d'aquesta Helix en l'esmentada localitat.
En la col'lecció Rosals, actualment en el Museu Martorell, hi ha també dos exemplars d'aquesta forma, procedents igualment de la mateixa localitat, un completament igual a
Is) Le)
Institució Catalana d'Història Natural (14)
l'esmentat de Fagot, i altre un xic anormal, amb vestigis de faixa en l'últim anfracte, i de dimensions 8 per 13 mil.
Pujant a la Renclusa (Aguilar-Amat). 54 exemplars, que presentan en part encara la coloració típica de H. ericetorum, però amb tendència a variar-la de manera que els primers anfractes són blanc-cendrosos i l'últim d'una tonalitat més fosca. La major part dels exemplars presentan caràcters de transició entre el tipu i la forma maladettce, si bé hi han representats entre ells els dos extrems (alt. 5 a 7, diàm. 10 am mil.)
Renclusa (Aguilar-Amat, Haas). 24 exemplars de mala— detlce, tots sense faixa i amb la coloració i altres particula— ritats indicades en l'esmentada H. maladettee (alt. 5 a 7: diàmetre 9'5 a 1155 mil.)
Pic de Paderna en la vall de l'Essera (Aguilar-Amat). 26 exemplars, tots corresponents a H. maladettee, i sols en un d'ells, adult, s'hi noten vestigis d'una faixa. Els joves presen- tan dèbils faixes en la part inferior, les quals després desapa- reixen (alt. 5 a 7, diàm. 9 a 11 mil.)
La forma de H. ericetorum corresponent a H. maladettce viu sempre junt amb l'H. carascalensis esserana.
17. Helix (Candidula) conspurcata stolismena Bourguignat
Helix stolismena Bourguignat, in Servain, Etude moll. Esp. et Port (1888),
p. 78.
H. renei Fagot, Bull. Soc. Hist. Nat. Toulouse (1888), t. 12, p. 72.
No coneixem aqueixes dues espècies, però es despren de les referències que fan llurs mateixos autors, que han de figurar com forma local de Candidula conspurcata.
Fagot, l. c., fa esment de la presència d'H. stolismena
(15) Artur Bofill, F. Haas y J. B. d'A guilar-Amat 23
en les immediacions de Campo, i d'H. renei entre les valls d'Astós i Vallhiberna.
18. Helix (Candidula) carascalensis carascalopsis Fag-
(Làm. I. fig. 20, làm. I, figs. 1-2)
Helix carascalobsis Fagot, Annal. malac. (1884), t. 2, p. 158. Ls 4 1 P d
Estem de conformitat amb Fagot, respecte de les diferèn— cies que existeixen entre H. carascalensis Férussac (Làm. II, figs. 6-8) procedent de Gavarnie, segons exemplar de la colecció Bofill, donat per l'ab. Dupuy, i la que ell donomina H. carasca- lopsis, però eixes diferències—o sien l'umbilic més estret i en part ocult per la vora columelar, l'espira més aplanada, l'últim anfracte més ample i més dilatat amunt i més inflat de sota, sa obertura més ovalada, ses estries més rugoses i menys fines—que asigna a sa H. carascalopsis, opinem que no tenen importància suficient per a erigir-la en espècie independent, constituint més bé una forma local d'H. carascalensis, que té sa àrea de dispersió en les muntayes que rodejen el maciu de la Maladeta, en el qual existeix ademés un altra forma local d'H. carascalensis, de la que aviat tractarem.
Germain (Moll. France et rég. vois. (1913). t. 2, p. 109) considera H. carascalopsis com sinònima d'H. carasca- lensis.
Entre el coll de Serra Negra i vall de Vallhiberna, entre uns 2,300 i 2,400 met. alt. (Haas). ro exemplars típics, amb una faixa blanca en l'angulositat de l'últim anfracte (alt, 5 a 7, diàm. 1055 a 1255 mil.)
Port de Benasque (Fagot). 3 exemplars típics sense faixa (alt. 7, diàm. 12 mi.)
24 Institució Catalana d'Història Natural (16)
Port de la Picada, vessant de l'Essera (Fagot). 2 exem— plars no ben adults, però que semblen típics.
Havem comparat exemplars procedents de la Vall d'Aran (Bofill) i de la vessant espanyola del port de Salau (Fagot), que no presenten cap diferència amb els de les localitats avans esmentades.
19. Helix (Candidula) carascalensis esserana Bourguignat
(Làm. II, figs. 3-5)
Helix esserana Bourguignat, in Fagot, Cat. raz. mol. Essera (1888), p. 8.
Ll
Aquesta forma és la que havem indicat al tractar d'H. ca- rascalopsis, com particular del maciu de la Maladeta, qual identificació oferí dificultats, perquè Bourguignat, que l'havia recullit avans de l'any 1858, fundà sa descripció en un exem- plar d'altura un poc major que la que presenta ordinària- ment l'H. esserana. Per això creiem convenient fer notar les diferències més essencials basades en el nombrós material de que disposem, acompanyant la corresponent figura.
En efecte, H. esserana és més globulosa superior i infe- riorment, arribant de vegades a adquirir una forma trocoi- dal: l'últim anfracte menys dilatat i més inflat, amb l'angulo- sitat. perifèrica apenes visible. resultant. per tal motiu, l'obertura més rodona, les rugositats són més grosses i estan més aproximades: la coloració tira a tons més grisos, no ve- jent-se la faixa perifèrica.
És aquesta una forma que Germain, en el ll. c., posa en la sinonímia de l'H. carascalensis, però nosaltres la conside— rem com forma local de l'esmentada espècie, confinada al maciu de la Maladeta.
(17) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'Aguilar-Amat 25
La tenim de les segúents localitats:
Banys de Benasque (Bofill, Haas). 3 exemplars de dimen— sions quasi iguals (alt. 7/5, diàm. 12 mil.)
Entre els Banys i l'Hospici (Haas). Un exemplar, jove.
Renclusa de la Maladeta (Aguilar-Amat, Haas). 125 exem- plars, quals dimensions varian entre alt, 5.5 i 755, diàm. 10 i 12'5 mil.
Pic de Paderna, en la vessant de la vall de l'Essera (Agui- lar-Amat). 98 exemplars, llurs dimensions varien entre alt. 5 i 75, diàm. 85 i 11 mil.
Probablement H. carascalopsis descoberta per M.—Gour— don entre els pics d'Alba i de Paderna, a que es refereix Fagot en son esmentat Catdlogo, p. 8, correspon a H. carascalensis esserana Bourguignat.
20. Helix (Candidula) striata oreina Fagot (Làm. II, figs. 9-t1)
Helix oreina Fagot, Cat. raz. mol. Essera (1SS8), p. ro. . montivaoa Fagot, Id. id., p. 10.
. suboreina Fagot, Id. id., p. 11.
. Seirensis Fagot, Id. id., p. 11.
. bradygyra Fagot, ld. id., p. tt.
Ri ae iselizeggae
. campoensts Fagot, Id. id., p. 13.
H. subiberica Fagot, Id. íd., p. 13.
Amb tota reserva incluim en una sola forma les espècies esmentades, les quals, de tots modos, han de ser molt afines. Elegim H. oreina com denominació general, per ser la pri— mera que figura en les descripcions del treball de Fagot.
Deu advertir-se que es fa extremament dificil, sinó impos- sible, diferenciar exactament formes que a penes poden dis— tingir-se per pertànyer encara a l'amplitut de variació d'una
2
26 Institució Catalana d'Història Natural (18)
sola, amb major motiu, quan les descripcions són defectuoses i no n'hi ha representació gràfica.
Per tant, no les considerem amb valor suficient per a assignar-les-hi la categoria d'espècies, agrupant-les entorn d'Helicopsis striata (Múller).
Fagot fa esment de ses sobredites espècies en la vall de l'Essera, des de Campo fins a la vall d'Astós. Nosaltres pos— seim el material de les segients localitats:
Congostos del Run (Bofill). 1r exemplar que, segons les descripcions, correspondria a H. campoensis (alt. 4'75, dià— metre 7 mil.) Es diferencia de la descripció original per la coloració, que no és blanca, sinó cendrosa espurnejada de petites taques fosques (v. fig. esmentada).
Benasque, camí de Campalet (Bofill). 27 exemplars. Entre ells n'hi ha que són més o menys calcaris, altres són un poc cornis, per qual motiu varia la coloració entre blanc-cendro— sa amb petites taques fosques, i pardo-corni amb faixes més o menys contínues i diàfanes. La forma varia molt, així en altura com en diàmetre (alt. 4/5 a 6, diàm. 8 a 11 mil.)
Vall d'Astós, cap al aPuente de Nieves (Bofill). 3 exem— plars que corresponen a la varietat minor de la oreina de Fagot, i ofereixen iguals particularitats de coloració i de clos- ca que les de Benasque (alt. 5/5, diàm. 10 mil.)
21. Helix (Candiduia) apicina ramburi Mabille
Helix ramburi Mabille, Rev. et Mag. zool. (1868), n." 1, p. 21.
No havem recollit aquesta forma en la vall de l'Essera, i per tant hem d'atendre'ns al critèri de Mabille, que con- siderà aquesta forma com pertanyent al grupu de Candidula apicina.
(19) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'A quilar-Amat 27
La localitat indicada per Fagot en la vall de l'Essera, és en les inmediacions de Campo.
22. Helix (Candidula) mascarenasi Bourguignat
Fagot, Cat. raz. mol. Essera (1888), p. 12.
Es impossible identificar l'esmentada forma, que no ha— vem trobat. Sols es desprèn de la descripció, que es tracta d'una forma de Helix (Candidula) unijfasciata Poiret.
Fagot fa esment d'aquesta forma, procedent de les im- mediacions de Campo.
23. Helix (Candidula) culmi Fagot (Làm. II, figs. 12-16)
Cat. raz. mol. Essera (1888), p. 12. Helix segetum Fagot, 1. c., p. 12,
Segons les descripcions de ambdúes formes en el II. c., quasi no poden apreciar-se les diferències que les sepa- ren, així és que conservem la denominació de H. culmi, per haver-se insertat sa descripció avans que la de H. se— gelum.
Un exemplar, l'únic que posseim, creiem poder-lo iden— tificar amb H. segetum.
Per lo que respecta a la posició sistemàtica de la forma en questió, per sa semblança amb H. murcica, Guirao creiem poder incluir-la en el subgènere Candidula, no lluny de la esmentada H. murcica, de la que és probablement una forma local.
28 Institució Catalana d'Història Natural (20)
Fagot diu que ses H. culmi i H. segetum es troben en les immediacions de Campo.
El avans esmentat exemplar que havem estudiat, fou tro— bat prop de Benasque (Bofill), (alt. 4 diàm. 7 mil.)
24. Helix (Theba) strigella ruscinica Bourguignat
(Làm. III, figs. 1-3)
Helix strigella Draparnaud, Hidalgo, Cat. icon. y deser... (1875), làm. 22, f. 237-238.
H. ruscinica Bourguignat, Locard, Prodr. malac. France (1882), p. 621 331.
Aquesta forma, que difereix de H. strigella típica, vivent en l'Europa central fins al centre de França—sobre tot per ser més globulosa, presentar l'espira més elevada i tenir l'umbílic no infundibuliforme,—és pròpia de la regió pire— naica, difundint-se per Catalunya i Aragó, amb exclusió de la forma típica: pot, dones, ben bé acceptar-se com forma local.
Pont de Argoné (Fagot).
Entre Seira i Chía (Fagot).
Castejón de Sós (Bofill).
Entre Castejón de Sós i Eristé (Fagot).
25. Helix (Theba) carthusiana Muller
Verm. terr. fluv. hist. (1774), t. 2, P. 15.
Campo (Fagot). No havem recullit aquesta espècie, que deu ésser rara en la vall, si bé no és de extranyar-hi sa presència.
(21) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'Aguilar-Amat 29
26. Helix (Hygromia) limbata odeca Bourguignat
(Làm. III, figs. 4-6, de odeca i 7-9, forma hylonomia)
Helix limbata Draparnaud, Hidalgo, Cat. icon. i deser. (1875), làm. 23,
Í. 240-245. H. odeca Bourguignat, Locard, Prodr. malac. France (1882), p. 69 i 314. H. hylonomia Bourguignat, Locard, l. c., p. 60 i 315.
Havem reunit les dues espècies de Bourguignat baix el nom de limbata odeca, perquè ambdues poden considerar-se com formes de H. limbata Draparnaud, oferint diferències d'escassa importància sistemàtica les H. odeca i H. hylo- nomia.
La H. limbata de les regions N. i S. pirenaiques ofereix una facies un poc diferent de la típica de Draparnaud, com es representa en Moquin-Tandon (Hist. nat. moll. France (1885, t. 2, p. 194) làm. 15, f. 38, 39), Locard, (Cog. terr. France (1894), p. 105, f. 122, 123), i Germain (Moll. France (OMS) 2122 ES TOAVIEIO 7).
La forma pirenaica, en la que pot també incloure's H. tassyi Bourguignat (Bull. Soc. malac. France, t. 1 (1884), p. 357), de l'Ariège, presenta un aspecte més elevat, globu— lós i l'umbílic molt petit, quasi cubert per la terminació del peristom a que es reflexa, envers l'esmentat umbílic.
Les illustracions de Hidalgo, ll. c., corresponen a aquesta forma pirenaica, per qual motiu les hi referim. :
En quant a H. odeca i H. hylonomia, sembla que aquei— xa última prefereix les regions menys elevades que l'altra, que puja fins a l'altitut de 2,200 metres.
Com se veurà en les seguents indicacions de localitats, comença H. hylonomia, quasi amb exclusió de H. odeca, en
20 Institució Catalana d'Història Natural (22)
la regió inferior de la vall, trobant-se'n ja pocs exemplars en l'Hospici de Benasque, éssent aquest el lloc més elevat on s'ha recullit, mentre que la forma odeca es presenta en pocs exemplars des de més amunt de Benasc, augmentant en nom- bre com més ens remuntem, disminuint aleshores la H. hylonomia.
Fagot, en són Cat. raz. mol. Essera, p. 7, per lapsus inverteix els esmentats termes de distribució entre ambdues formes en la vall, doncs atribueix a H. hvlonomia les loca— litats més elevades i a H. odeca les més baixes.
Acceptem la denominació de H. odeca, perquè sa des— cripció en el Prodr. malac. France, de Locard, és anterior d'una pàgina a la de H. hylonomia.
Congostos del Run (Haas). 2 exemplars de la forma Aylo- nomia, corni-clar amb faixa blanca (alt. 8, diàm. 12 mil.)
Castejón de Sós (Bofill). 8 exemplars de hylonomia, dels quals 7 de color corni més o menys rojenca amb faixa blan- ca, i 1 corni-clara, amb faixa diàfana (dimensions quasi cons- tants: alt. 9, diàm. 12/5).
Benasque (P. Navàs). Tipu Aylonomia, corni-clara, amb indicis de faixa diàfana alt. 10, diàm. 14 mil.)
Entre Benasque i aiguabarreig de Vallhiberna (Haas). 6 exemplars hylonomia, algun amb tendència a odeca, de color corni-clara amb faixa blanca. (El hylonomia té alt. 9, diàm. 13:55 mil., el odeca, alt. 10, diàm. 1255 mil.)
Entre el aiguabarreig de Vallhiberna i Banys de Benasque (Haas). ro exemplars de forma intermitja entre Aylonomia j odeca. Corni-clara, sense faixa o amb vestigis de faixa dià— fana (alt. entre 8 i 1015, diàm. entre 13 i 14 mil.)
Banys de Benasque (Bofill, Haas). 44 exemplars de forma intermitja entre Aylonomia i odeca, dels quals n'hi ha 6 de color corni amb faixa blanca, i els demés corni-diàfana,
(23) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'A guilar-Amat 31
quasi tots amb faixa blanca. Entre els corni-diàfans varien les dimensions entre alt. 8/5 i 10, i diàm. entre 13 i 15 mil. Els de color cornia tenen les dimensions sensiblement constants de alt. ro i diàm. 12/5. Es notable entre ells un exemplar bastant globulós, de últim anfracte inflat, resultant la ober— tura rodona: no té faixa.
Hospici de Benasque (Bofill, Fagot, Haas). 28 exemplars de forma odeca, de color cornia més o menys clara, i quasi tots amb faixa. Les dimensions varien entre alt. 8 i m1, i dià— metre entre 1155 i 145 mil.
Entre el pla dels Estanys i la Renclusa (Aguilar-Amat, Haas). 4 exemplars de forma odeca, color cornia rojenca obs- cura i faixa blanca, en part diàfana (alt. 8'5 a 9, diàm. 105 a 15 Mil.)
27. Helix (Fruticicola) steneligma Bourguignat
Fagot, Contrib. faun. malac. prov. Aragon, en Bol. Soc. Arag. Cienc. Nat. (1007), P. 146.
No havent vist exemplars d'aquesta Helix procedents de Benasque, d'on Fagot en fa esment en el ll. c., sols podem indicar que la descripció de Bourguignat en Mabille, Test. nov. diag., in Bull. Soc. Zool. France, t. 2. (1877), P. 305, ens indueix a opinar que es tracta d'una lleugera variació de H. (Fruticicola) hispida L.
28. Helix (Helicodonta) obvoluta Múller
Verm. terr. fluv. hist. (1774), t. 2, P. 27.
Pont de Argoné (Fagot). 1 exemplar.
32 Institució Catalana d'Història Natural (24)
Entre Campo i Venta de Avi (Fagot). 2 exemplars.
Els exemplars trobats per Fagot, són típics, i no deu ex— tranyar-se, ja que aquesta Helix presenta constància de caràc- ters en totes les localitats d'on es coneix.
29. Helix (Chilotrema) lapicida Linné
Syst. Nat. ed. X (1758), p. 769.
Entre Campo y Benasque (Fagot). 3 exemplars.
Castejón de Sos (Bofill), 21 exemplars, entre els quals n'hi ha un de albinos (alt. de 5:5 a 7, diàm. de 15 a 18 mil.)
Benasque (Bofill, Aguilar-Amat). 24 exemplars, entre els quals n'hi ha un amb l'última volta que es desprèn extraordi- nariament de la penúltima (soluta). Tots amb coloració un xic més obscura que la que presenten ordinariament (alt. de 6 a 7, diàm. de 14'5 a 19 mil.)
Vall d'Astós en el aPuente de Nieves (Bofill). 1 exemplar (alt. 755, diàm. 17 mil.)
Entre Benasque i aiguabarreig del torrent de Vallhiberna (Haas). 1 exemplar (alt. 7, diàm. 18 mil).
Entre Vallhiberna i els Banys (Haas). 2 exemplars (altura 6:5, diàm. 16 mil.)
Banys de Benasque (Bofill, Haas). 6 exemplars de forma típica, però amb la capa superior de la closca lleugerament rugosa en sentit transversal (alt. 0, diàm. 14 mil.)
Els individus de la part superior de la vall tendeixen a disminuir de grandària i a modificar les dimensions relatives entre l'altura i el diàmetre, essent aquella un poc major.
25) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'Aguilar-Amat 33
30. Helix (Chilotrema) desmoulinsi acrotricha Fischer
(Làm. III, figs. 10-12)
Helix moulinsi var. acrotricha Fischer, Journ. Conchyl. (1877), t. 25, P2 52:
Hospici de Benasque (Bofill, Fagot, Haas). 14 exemplars. Tots ofereixen la diferència fundamental de la forma típica dels Pirineus orientals, que són la localitat clàssica, per ésser més plans i tenir molt pronunciada l'angulositat de l'últim anfracte.
Aquesta forma és enterament idèntica a la de Cauterets, d'on procedeixen els exemplars que Fischer, en ll. c. consi— derà com una varietat acroticha d'H. Desmoulinsi. Sembla que es tracta d'una forma local del centre pirenàic.
31. Helix (Tacheopsis) splendida Draparnaud
(Làm. IV, figs 1-3)
Tabl. moll. France (1801), p. 83.
Campo (Fagot).
Entre Pont d'Argoné i Seira en el eSalto del Caballos (Fagot).
Posseim exemplars trobats pel mateix Fagot en les locali- tats esmentades, que va remetre amb el nom d'eHelix calee- ca Bourguignat, del grupu d'H. splendida-.
Dóna la descripció i diferències amb el tipu i la forma del mateix grupu H. cossoni en l'esmentat Cat. raz. mol. valle Essera, p. 6, però els expressats exemplars, que tenim a la
24 Institució Catalana d'Història Natural (26)
vista, no corresponen de cap modo als que indica la descrip- ció, ni l'enumeració de les diferències. Tal volta per equivo— cació atribueix els exemplars de referència a H. calaeca, quan el caràcter del molusco del gSalto del Caballos s'avenen amb els d'H. cantae Bourguignat, consignats en Locard (Cog. terr. France, p. 79).
Les figures corresponen a un exemplar procedent de Campo, enviat per Fagot amb el sobredit nom de H. caleeca.
Sembla que es tracta d'una forma influida per condicions de vida en les regions muntanyenques, perquè no és caracte- rística de la regió pirenaica, sinó d'altres muntanyes al N. i S. dels Pirineus.
32. Helix (Tachea) nemoralis Linné
(Làm. IV, figs. 4-5)
Syt. Nat., ed. X (1758), P. 773-
Des de Campo fins a Benasque (Fagot).
Congostos del Run (Bofill, Haas). D'aquesta localitat n'havem recullit 5 amb peristoma rosat i 11 amb peristoma blanc. Predominan els exemplars sense faixa, i d'aquests n'hi ha 6 amb coloració de rosada a rosada-bruna.
Castejón de Sos (Bofill). rr exemplars amb peristoma ro— sat i 2 amb peristoma blanc. Entre els primers solament n'hi ha 3 grocs amb faixes, els altres 8 són d'una coloració unifor- me rosaci-bruna. Els dos exemplars amb peristoma blanc són, un amb 5 faixes i l'altre enterament groc. Tots tenen aproximadament les mateixes dimensions (alt. 15'5, diàme— tre 21 mil.)
Entre Eriste i Benasque (Haas). 1 exemplar color uni—
(27) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'Aguilar-Amat 35
forme rosaci-bruna, amb peristoma negre (altura 16, diàm. 25 mil.)
Benasque (Navàs, Bofill, Aguilar-Amat). De 8 exemplars, n'hi ha sols 1 amb faixes, 2 rosats i 5 més o menys grocs. 3 amb peristoma rosat, 1 amb peristoma negre i 4 entera— ment blanc: d'aquestos últims, 2 grocs del tot, 1 groc amb faixes i 1 rosat (alt, 17'5, diàm. 25 mil.)
Entre Benasque i els Banys (Bofill, Aguilar—Amat, Haas), 13 exemplars, tots sense faixa, predomina la color groga que a voltes arriva a ser verdosa, n'hi ha un de color rosada amb el peristoma negre, entre els demés, 11 amb peristoma blanc i 1 que el té lleugerament rosat. Les dimensions varien entre (alt., 16'5, diàm. 21 mil., i alt. 19, diàm, 26 mil.)
Entre el aiguabarreig de Vallhiberna i els Banys de Be- nasque (Bofill, Haas). Recullits 64 exemplars, D'aqueixos, 53 o sia quasi un 85 per 100, presenten el peristoma blanc, i en cap s'hi veuen les faixes peculiars de l'espècie. 42 són del tot grocs, io d'una color verdosa bastant pronunciada, i I rosat. Dels altres 11, n'hi ha un groc amb peristoma rosat: els altres ro, amb peristoma negre, són 1 amb faixes 123 45, I amb 123 45, 2 enterament grocs, 2 verdosos i 4 rosats (alt. 20: diàm. 25 mil., a alt. 14: diàm. 20 mil.)
Banys de Benasque (Haas). Recullits 39 exemplars, 18 amb peristoma blanc i d'aquests 1 amb 5 faixes, 9 del tot grocs i 8 verdosos, 7 amb peristoma rosat, dels quals 2 amb 5 faixes, 2 grocs i 3 verdosos. Els altres 14 tenen el peristoma negre: 5 amb les faixes pròpies de l'espècie, 4 grocs i 5 ver- dosos (alt. 16'5, diàm. 20 mil., a alt. 18, diàm. 27 mil,: d'aquests n'hi ha 1 que té alt. 20, diàm. 22 mil.)
Camí directe dels Banys a l'Hospici (Haas). 22 exemplars, dels quals 8 amb peristoma blanc i entre ells 5 del tot grocs i 3 verdosos, els demés ofereixen tots el peristoma rosat i
36 Institució Catalana d'Història Natural (28)
n'hi ha 7 enterament grocs i 7 verdosos (alt. 19, diàm. 25 mil.)
Renclusa de la Maladeta (Aguilar-A mat). 1 exemplar groc amb peristoma blanc (alt. 18, diàm. 20 mil.)
Són de notar algunes particularitats d'aquesta espècie en la vall de l'Essera, unes referents a la forma i altres a la coloració.
Respecte a la forma és notable que l'últim anfracte, poc avans de sa inserció en el peristoma, baixi bruscament for- mant una marcada depresió transversal, ademés és constant la reflexió molt notable del peristoma. En alguns exemplars és de remarcar també l'alçada de la closca amb relació al diàmetre.
Al contràri de la constància que s'assigna en la H. nemo- ralis en la presència del peristoma negre, en l'alta vall de l'Essera són freguentíssims els exemplars de peristoma blanc, fins al punt de predominar notablement sobre els de peris— toma negre o rosat, constituint els de peristoma rosat una transició entre els de peristoma negre i peristoma blanc.
Hidalgo, en son Cat. icon. i descr., làm. 1, f. 6-9, i làmi- na 12, f. IIO-II2, representa exemplars d'aquesta espècie amb peristoma blanc, si bé atribuint-los a H. horiensis.
Deu fer-se ademés constar que els exemplars adornats de faixes, estan en gran minoria i quasi sempre presenten el peristoma negre. Entre els que no tenen faixes, és molt de notar l'abundància dels de color bruna més o menys fosca i els verdosos.
Remuntant la conca, dés de la vall d'Astós, molts exem- plars vius estan més o menys desproveits de la capa Superfi— cial de la closca, segons les condicions en que viuen.
(29) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'Aguilar-Amat 37
33. Helix (Tachea) hortensis Múller
Verm. terr. fluv. hist. (1774), t. 2, P. 52.
En tota la vall (Fagot).
Congostos del Run (Bofill, Haas). Exemplars típics, de talla petita (alt. 13'5: diàm. 185 mil.)
Castejón de Sos (Bofill). Entre 10 exemplars típics, n'hi ha 2 amb peristoma lleugerament rosat: la coloració general és la típica amb 5 faixes, n'hi ha 1 amb faixes 1234 5, tres grocs i 1 de coloració rosada-bruna.
Benasque (Bofill, Aguilar-Amat). 3 exemplars típics amb peristoma blanc (alt. 15, diàm. 19 mil.)
Entre Benasque i els Banys (Aguilar-Amat, Haas). 5 exemplars, dels quals n'hi ha 3 amb les 5 faixes típiques, 1 enterament groc i 1 albí, amb la faixa central molt aparent (alt. 13'5, diàm. 185 mil.)
a4Puente de Nieves en la vall d'Astós (Bofill). 1 exemplar típic amb 5 faixes (alt. 13, diàm. 17 mil.)
Entre l'aiguabarreig de Vallhiberna i els Banys de Benas- que (Haas). De 27 exemplars, solament n'hi ha 4 amb peris- toma més o menys rosat, dels quals 1 amb coloració típica, 3 de color pardo-bruna amb sutura blanca, i dels demés 23, n'hi ha 7 amb la coloració típica, ro uniformement grocs, 2 verdosos i 4 de color rosada-bruna. El tamany varia entre (alt. 14, diàm. 19 mil., i alt. 12, diàm. 15'5 mil.)
Banys de Benasque (Haas). Recullits 2r exemplars, tots de peristoma blanc, entre els que n'hi ha 8 amb les 5 faixes: g enterament grocs, i 4 verdosos (alt. 15, diàm. 19 mil.)
Entre el pla dels Estanys i la Renclusa (Aguilar-Amat).
38 lustitució Catalana d'Història Natural (30)
1r exemplar amb peristoma blanc i les faixes ro 3 45 molt estretes (alt. 12'5: diàm. 17 mil.)
Com passa també en l'espècie anterior, molts exemplars, remuntant la vall de l'Essera des de l'aiguabarreig de Aigúe- tes d'Astós, estan més o menys faltats de la capa superficial de la closca.
34. Helix (Cryptomphalus) aspersa Múller
Verm. terr. fluv. hist. (1774), t. 2, P. 59.
De Campo fins a Benasque (Fagot). Benasque (Bofill).
35. Buliminus (Zebrinus) detritus Múllei
Helix detrita Múller. Verm. terr. fluv. hist. (1774), t. 2. P. IOI. Bulimus arnouldi Fagot, Cat. raz. mol. Essera (1888), p. 14. Campo (Fagot). Entre Seira i Chia (Fagot). Entre Castejón de Sós i Eristé (Fagot). Benasque (Bofill).
36. Chondrula quadridens Múller
Helix quadridens Múller, Verm. terr. fluy. hist. (1774), t. 2, P. 107.
Entre Seira i Chía (Fagot). Sortida dels congostos del Run (Fagot). Hospici de Benasque (Bofill).
(q1) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'A 9uilar-Amat E To)
Pla dels Estanys (Fagot. Haas).
Entre els exemplars de les dues últimes localitats, n'hi ha alguns que quasi no presenten rudiments de la denticulació inferior del labre, tal vegada perquè no són del tot adults. Pot ser que per aquest motiu va referir Fagot a Chondrus niso Risso, alguns exemplars trobats junt amb CA. quadri— dens típic en la mateixa localitat.
No és probable la presència de Ch. niso en la vall de l'Essera, per ser coneguda solament de la regió compresa entre Niça i Cette.
37. Pupa (Modicella) farinesi Desmoulins
Act. Soc. lina. Bordeaux (1835), p. 176: làm. 2, f. E.
Congostos del Run (Fagot, Bofill). 4t exemplars (alt. 4/5 a 5, diàm. 1/5 a 2 mil.)
38. Pupa Modicelia polyodon montserratica Fagot
Anual. malac. (1884), t. 2, P. 131.
Entre Seira i Chia (Fagot).
Congostos del Run (Fagot).
4Puente de Nieves en la vall d'Astós (Bofill). 1 exemplar (alt. 9/5, diàm. 255 mil.)
40 Institució Catalana d'Història Natural (32)
39. Pupa (Modicella) megacheilos goniostoma Rúster
(Làm. IV, figs. 6-7. de angulata, entre Seira i Chia)
Puba goniostoma Rúster, in Mart. Chemn. Conch. Cab., gen. Pupa (1845), p. 53, làm. 5, f. 1-3.
P. leptocheilos Fagot, Bull. Soc. Hist. Nat. Toulouse (1879), p. 230.
P. angulata Fagot, Cat. raz. mol. Essera (1888), p. 16.
El tipu de P. megacheilos Crist. et Jan, viu en els Alps, i son representant en els Pirineus és una forma que es dis— tingeix per sa tendència més o menys marcada a presentar una angulositat en la base de l'obertura. Aquesta forma fou denominada per Rúster P. goniostoma, aludint a n'aquesta particularitat.
Els exemplars que no presenten tan marcada l'angulosi- tat foren denominats per Fagot P. leptocheilos i els que, al contrari, la tenen exagerada, els distingi amb el nom de P. angulata.
Les diferències en la denticulació, esmentades per Fagot i Locard, són independents de la forma de l'obertura, però depenen de l'edat i del desenrotllo dels individus.
Graus (Navàs). 1 exemplar de goniostoma.
Entre Campo i Venta d'Avi (Fagot). 8 exemplars, dels quals hi ha 5 goniostoma i 3 leptocheilos (alt. 7/5 a 11, diàme- tre 2 a 255 mil.)
Pont d'Argoné, entre Campo i el Run (Haas). 95 exem— plars dels que més de la meitat corresponen a leptocheilos i els demés a goniostoma (alt. 8 a 11, diàm. 2 a 255 mil.)
4Salto del Caballos, entre Campo i Seira (Fagot, Haas). 65, la mitat aproximadament corresponen a leptocheilos, els demés a goniostoma i angulata, units per transicions insen—
(32) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'Aguilar-Amat 41
sibles. D'aquests n'hi ha 6 recullits i determinats per Fagot amb el nom d'angulata, essent d'advertir que n'hi han 2 que poden referir-se a sa P. leptocheilos (alt. 8 a 10'5: diàm. 2 a 2:55 mil.)
Entre Seira i Chia (Fagot). 6 exemplars, denominats per ell angulata, que són 4 leptocheilos (alt. io a 11'5, diàme— tre 2 mil.)
Seira (Bofill). Més de 100 exemplars, figurant-hi en sa immensa majoria els corresponents a angulata (alt. g a 10, diàm. 2 mil.)
Entre Venta d'Avi i Castejón de Sos (Fagot). 8 exemplars, dels que hi ha 6 leptocheilos i 2 goniostoma (alt. 755 a 11, dià- metre 2 a 255 mil.)
Entre el Run i Sahun (Haas). 31 exemplars, dels quals 7 leptocheilos i 24 goniostoma i angulata amb totes llurs tran— sicions, (alt. 15 a 12, diàm. 2/5 a 3 mil.)
Congostos del Run (Navàs, Bofill, Haas). Més de 300 exemplars, en quasi igual proporció les leptocheilos i les an- gulata (alt. 8 a 13'5, diàm. 2/5 a 3 mil.)
Castejón de Sos (Bofill). 44 exemplars, entre els que n'hi ha 6 leptocheilos (alt. 75 a 10, diàm. 2 a 2:55 mil.)
Entre Castejón de Sos i Èristé (Fagot), 6 exemplars, dels quals n'hi ha 3 leptocheilos (alt. 10, diàm. 2'5 a 355 mil )
Entre Eristé i Benasque (Fagot). 6 exemplars, dels que n'hi ha 4 leptocheilos (alt. 9 a 10, diàm. 2'5 a 355 mil.)
Benasque (Bofill, Fagot, Aguilar-A mat). Més de 100 exem- pilars, predominant la leptocheilos (alt. 85a 11, diàmetre 3 m.)
Vall d'Astós cap al aPuente de Nieves (Bofill). 50 exem- plars, en els que predominen leptocheilos (alt. 8 a 10, diàme— tre entre 3 i 3,25 mil.)
Entre vall d'Astós i Vallhiberna (Bofill). 5 exemplars, so- lament 1 del tipu goniostoma (alt. 85, diàm. 3 mil.)
42 Institució Catalana d'Història Natural (34)
Entre vall d'Astós i els Banys (Aguilar, Haas). Més de 100 exemplars, en llur major part leptocheilos (alt. 7 a 13'5, dià- metre 2/5 a 3/25 mil.)
Aiguabarreig de Vallhiberna (Haas). 70 exemplars, en llur gran majoria leptocheilos (alt. 8:5 a ro, diàm. 2'75 a 355 mil.)
Vall de Vallhiberna, entre l'aiguabarreig amb l'Essera i la Cabana de la Ribereta, des de 1,700 a 1,800 m. alt. (Haas). 26 exemplars, quasi tots Jeplocheilos (alt. entre 7/5 i 9, dià- metre entre 251 3 mil.)
Cabana de la Ribereta, en la vall de Vallhiberna, a poc més de 2,000 m. alt. (Bofill), 20 exemplars, quasi tots lepto— cheilos (alt. 85 a 9, diàm. 3 a 355 mil.)
Entre Vallhiberna i els Banys (Haas). 83 exemplars, quasi tots leptocheilos (alt. 8 a 10, diàm. 3 a 355 mil.)
Entre Vallhiberna i l'Hospici (Fagot). 6 exemplars, tots leptocheilos (alt. 85, diàm. 3 mil.)
Banys de Benasque, junt a l'areny del Riu (Haas). 58 exemplars, quasi tots leptocheilos (alt. 75 a 9:5, diàm. 3 a 355 mil.)
Entre els Banys i l'Hospici (Haas). 25 exemplars, quasi tots leptochetlos (alt. 8 a 10, diàm. 3/25 a 350 mil.)
Es despren de les dades que acabem d'esmentar que, as— cendint en la vall, disminueixen les formes amb obertura angulosa i que desapareixen quasi del tot més amunt de Be- nasque, igual observació pot fer-se del diàmetre, que va aug- mentant amb l'altitud, i de la closca en general, que és més fusiforme quant més elevada és la regió.
(35) Artur Bofill, F. Haas t J. B. d'Aguilar—Amat 43
40. Pupa (Modicella) aragonica Fagot
Làm. IV, figs. 8 i g del Salto del Caballo, segons exemplar autèntic de Fagot
Cat. raz, mol. Essera (1388), p. 17,
Puba saltus Fagot, 1d. id., p. IS.
P. aragonica Fagot, in Bofill, Icon. i descr. form. malac. Pallaresa i Riba- gorçana (1915). p. 10: làm. 6, f. 5.
eSalto del Caballos, entre Campo i Seira (Fagot). 8 exem- plars, denominats P. saltus pel mateix Fagot, però que són una forma de P. aragonica menys robusta, més allargada i amb asència de plecs palatals, lo que indica que es tracta d'una rassa raquítica. Alguns exemplars de localitats on viu el tipu de l'espècie, presentan també aquestes particulari- tats. Donem una representació gràfica d'aquesta forma, que correspon a un dels exemplars autèntics de Fagot (alt. 7 a 8, diàm. 2 mil.)
El Grado, estret de Sahún (Fagot), 7 exemplars que pre- sentan ja la forma general de P. aragonica: si be la closca no és encara tan robusta com la del tipu. apareixen, no obstant, vestigis dels plecs palatals (alt. 5'5 a 6, diàm. 2 mil.)
Entre Benasque i els Banys (Haas). 48 exemplars (alt. 6 a 75, diàm. 2 a 2'25 mil.)
Vall d'Artós fins al aPuente de Nieves (Bofill). 30 exem- plars, algun d'ells sense plecs palatals o be sols amb vestigis d'aquests plecs (alt. 55 a 7/5, diàm, 2 a 2'75 mil.)
Entre les valls d'Artós i de Vallhiberna (Bofill). to exem- plars (alt. 6/5 a 7/5: diàm. 2 a 2'5 mil.)
Entre la vall d'Artós i els Banys (Aguilar-Amat). 10 exem- plars (alt. 6 a 7, diàm. 2 a 2/5 mil.)
44 Institució Catalana d'Història Natural (36)
Vallhiberna, prop del coll de Serra Negra, entre 2,000 i 2,400 m. alt. (Haas). 1 exemplar (alt. 6, diàm. 2/5 mil.)
Entre la vall de Vallhiberna i els Banys (Haas), 32 exem— plars (alt. 5'5 a 7/5, diàm. 1'75 a 2/5 mil.)
Campiamento (Bofill). 6 exemplars (alt. 6 a 7: diàm. 2 a 25 mil.)
Banys de Benasque, junt a l'areny del riu (Haas). 20 exem- plars (alt. 55 a 7, diàm. 2 a 2:25 mil.)
Entre els Banys i l'Hospici (Haas). 1 exemplar (alt. 6'5, diàm. 2 mil.)
Entre els exemplars recullits pel Sr. Aguilar-Amat en el tret de la vall d'Artós als Banys, n'hi ha un que presenta dues denticulacions columelars molt aproximades i lameliformes, en comptes de l'única del tipu.
Recopilant les observacions referents als exemplars recu— llits en aqueixes localitats, es nota que en els de la part infe- rior de la vall, pot ser per l'influència del medi en que viuen, són menys robustos i més perllongats que els de la vall en sa part superior. Aquesta falta de robustesa es tradueix en la menor apariència i fins absència dels plecs palatals.
41. Pupa (Modicella) penchinatiana Bourguignat
Moll. Sant Julià de Loria, in Mag. et Rev. Zool. (1862), p. 62, pl. 14, f. 16.
Congostos de Campo i del Run, estret de Sahún, entre Castejón de Sos i Fristé, el Grado: recullits per Fagot i no observats per nosaltres.
(32) Artur Bofill, F. Haas y J. B. d'Aguilar-Amat 45
42. Pupa (Modicella) pyrenaica Boubée Làm. IV, figs. ro i mí.
Michaud, Complem. Hfst. moll. (1888), p. 66: làm. 15, f. 37. 38. Puba hospitii Fagot, Cat. raz. mol. Essera (1888), p. 16.
Les figures n.: 12 i 13 representen un exemplar recullit a l'Hospici de Benasque pel mateix Fagot i classificat per ell amb la denominació de P. hospiiii.
Aquesta forma, que viu en la mateixa localitat junt amb el tipu, s'en diferencia per ésser més allargada, atenuada i tindre l'obertura més estreta. En la Renclusa es troben junt amb el tipu exemplars molt més allargats i atenuats que en l'Hospici, dels quals donem també la figura.
Localitats:
Hospici de Benasque (Bofill, Fagot, Haas). Més de 100 exemplars, d'entre els quals aproximadament la sexta part correspon al tipu, els demés a P. hospitii i formes intermitjes (alt. 6 a 7/5: diàm. 1'5 a 2'25 mil.)
Pla dels Estanys (Fagot, Haas) 6 exemplars intermitjos entre el tipu i P. hospitii (alt. 55, diàm. 2 mil.)
Penya Blanca (Fagot). 4 exemplars del tipu (alt. 6, diàme- ERE I 75 mil.)
Renclusa (Aguilar-Amat). 30 exemplars, entre els que n'hi ha solament 1 típic, els demés corresponen a P. hospitii i transicions (alt. 6 a 8, diàm. 2 a 2/5 mil.)
43. Pupa (Modicella) partioti Moquin-Tandon
Saint-Simon, Miscell. malac. (1848), p. 28, n.' 7.
Ll
Rúster in Mart. Chemn., G. Pupa (1852), p. 114, làm. 15, Í. 21-25.
46 Institució Catalana d'Història Natural (38)
4Salto del Caballox, entre Campo i Seira (Haas). 1 exem- plar (alt. 6/5, diàm. 2 mil.)
Entre Seira i Chia (Fagot). 1 exemplar (alt. 6:5, diàmetre 2 mil.)
Congostos del Run (Bofill, Haas). 4 exemplars (alt. 6, dià- metre 2 mil.)
Castejón de Sos (Bofill). 9 exemplars (alt. 6 a 6/5, diàme- tre 2 mil.)
Entre Castejón de Sos i Eristé (Bofill). 1 exemplar (alt. 6, diàm. 2 mil.)
Benasque (Navàs, Bofill). 3 exemplars (alt. 5'5 a 6/5, dià- metre 1:75 a 2.25 mil.)
44. Pupa (Modicella) brauni Rossmàssler
Rossmàssler, Icon... (1842), entrega 11, p. 10, làm. 53, f. 726.
Entre Campo i Castejón de Sos (Bofill), 3 exemplars (alt. 5:75, diàm. 2 mil.)
Benasque (Bofill), 3 exemplars (alt. 5:75, diàm. 2 mil.)
Plà dels Estanys (Fagot), 1 exemplar (alt. 5/5, diàm. 2 mil.)
45. Pupa (Modicella) secale Draparnaud
Tabl. moll. (1801), p. 59, n." 12, i Hist. moll. France (1805), p. 643 làm. 2, Í. 40, 50.
Benasque (Navàs), 1 exemplar (alt. 7, diàm. 2 mil.)
Vall de Vallhiberna, prop de la cabana de la Ribereta (Bofill), 2 exemplars (alt. 7/5: diàm. 2:25 mil.)
Id. id., prop del coll de Serra Negra (Haas), 5 exemplars (alt. 55 a 65, diàm, 1:75 a 2 mil.)
(20) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'A quilar-Amat 47
Hospici de Benasque (Bofill), 4 exemplars (alt. 7/5, diàm. 2a 225 mil.)
40. Pupilla (Pupilla) muscorum (Linné)
Turbo muscorum Linné, Syst. Nat. ed. X (1758), p. 767.
Fort de Benasque (Bofill), 3 exemplars.
47. Balea perversa (Linné)
Turbo perversus Linné, Syst. Nat. ed. X (1758), p. 767. Balia pyrenaica Bourguignat, Amén. mal. (1857), part. 2, làm. 13, Í. 7-9.
La denticulació palatal que motivà principalment la dife— renciació amb l'espècie linneana, es presenta en individus d'una mateixa localitat, indistintament amb altres que no la tenen.
Entre Eristé i Benasque (Fagot).
Hospici de Benasque (Bofill, Haas).
48. Clausilia (Marpessa) laminata (Montagu)
Turbo laminatus Montagu, Test. brit. (1803), p. 350, làm. 11, f. 4.
D'aquesta Clausilia, molt generalitzada per Europa, en viuen exemplars típics entre Campo i Seira (Fagot). Pont de Argoné, entre Campo i Seira (Fagot). Hospici de Benasque (Bofill, Fagot).
43 Institució Catalana d'Història Natural (40)
49. Clausilia (Ruzmicia) galiica Bourguignat
Annal. Sc. nat. (1867), t. 6, p. 21.
Fagot no fa esment d'aquesta espècie en son Cat. raz. mol. Essera, sinó més tart (1892) en sa Hist. malac. Pyr. franç. et esp., p. 107, dient que es troba entre Benasc i l'Hospici.
Nosaltres no em trobat aquesta Clausilia, que considerem quasi inseparable de Rusmicia dubia Draparnaud.
50. Clausilia (Ruzmicia) obtusa C. Pfeiifer
Deutsch. Moll. (1821), t. 1, p. 653 làm. 3, Í. 33, 34.
Vall de Vallhiberna prop de la Cabana de la Ribereta (Bofill), 2 exemplars. Hospici de Benasque (Bofill), 1 exemplar.
Si. Clausilia (Ruzmicia) penchinati Bourguignat
Annal. Sc. nat. (1877), t. Ó, p. 44.
Es molt semblant a la C. crenulata Risso, que viu en el Delfinat i la Provença, i tal volta és una forma que cab dins de sa amplitud de variació.
Campo (Fagot).
Aigúetes de Seira (Fagot).
(41) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'Aguilar-Amat 49
52. Clausilia (Ruzmicia) pyrenaica Charpentier
Clausilia rugosa, var. pyrenayca Charpentier, Journ. Conchyl. (1852),
t. 3, P. 391.
C. Saint-simonts Bourguignat, Annal. Sc. nat. (1877). t. 6, p. 3.
La C. saint-simonis sembla ésser una forma de C. pyre- naica menys robusta, més pellúcida i amb la denticulació de la boca menys robusta.
Pont de Argoné, entre Campo i Seira (Fagot), la forma menys robusta.
Castejon de Sos (Bofill), la forma menys robusta. 8 exemplars.
Benasque (Aguilar-Amat), forma robusta. 3 exemplars.
Aiguabarreig de Vallhiberna amb l'Essera (Haas), forma robusta, 2 exemplars.
Penya Blanca, cap a l'Hospici de Benasque (Fagot). forma menys robusta.
53. Clausilia (Ruzmicia) abietina Dupuy
Hist. Moll. France (1850), p. 358, làm. 17, £, 5.
Entre Campo i Venta de Avi (Fagot). Seira (Fagot). Hospici de Benasque (Bofill. Haas). 4 exemplars.
54. Azeca (Azeca) nouletiana Dupuy
Cat. Gall. extramar. testac., n." 31 (1840), i Hist. Moll. France (1850), p. 358, làm. 15, Í. 12.
so Institució Catalana d'Història Natural (42)
En el camí de Benasque a la Maladeta (Bourguignat).
S'ha trobat solament una vegada per Bourguignat, segons ell mateix indica en Rev. et Mag. zool., eAménités malacologiquesx, $ 68 (1858), t. 10, p. 534.
55. Zua exigua (Mente)
Achatina exigua Menlse, Synops. Moll. ed. 2 (1830), p. 29.
Hospici de Benasque (Haas). Plà dels Estanys (Fagot).
56. Limnea (Galba) truncatula (Múller)
Buceinum truncatulum Múller, Verm. terr. fluv. hist. (1774), t. 2, p. 130.
Prop d'Eristé (Fagot).
Entre Eristé i Benasque (Fagot). 1 exemplar (alt. 6'5, diàm. 3:25 mil.)
Font del pla de Campiamento (Haas), 2 exemplars.
Entre l'Hospici de Benasque i Cabana Caballud (Fagot, Haas).
57. Ancylus (Ancylus) simplex (Buchoz)
Lepas simplex Buchoz, in Aldrov. Lothr. (1771), p. 3:6.
Ancylus fluviatilis Múller, Verm. terr. fluv, hist. (1774), t. 2, p. 201. A. capuloides Jan, in Porro, Malac. Comasca (1838), p. 87, làm, 1, f. 7. A. jani Bourguignat, id, id. Journ. Conchyl. (1853), t. 4, p. 185.
A. gibbosus Bourguignat, Id. id., p. 186.
Totes les denominacions avans esmentades, les compre- nem baix la denominació de Ancylus simplex, per conside- rar—les, tot lo més, com formes de reacció.
(43) Artur Bofill, F. Haas t J. B. d'A guilar-Amat 5I
Entre Eristé i Benasque (Fagot). Font del plà de Campiamento (Haas). 2 exemplars. Estany en el plà dels Estanys (Fagot, Haas). 5 exemplars.
58. Cyelostoma elegans (Múller)
Nerita elegans Múller, Verm. terr. fluvy. hist. (1774), t. 2. P. 177.
Congost de Campo (Fagot). 2 exemplars (alt. 11 a 14, diàm. 8 a 9 mil.)
eSalto del Caballos entre Campo i Seira (Fagot). 1 exem— plar (alt. 14, diàm. 10'5 mil.)
Entre Seira i Chia (Fagot). 3 exemplars (alt. 13, diàmetre 9 Mil.)
59. Pomatias obscurus esseranus Fagot Làm. IV, figs. 14, 15.
Pomatias esseranus Fagot, Cat. raz. mol. Essera (1888), p. 28.
Congost de Campo (Fagot). 6 exemplars (alt. 11 a 12, diàm. 4/5 a 5 mil.)
Les formes estudiades, que coincideixen amb la descrip— ció de Fagot, no ofereixen caràcters suficients per a consi- derar P. esseranus com espècie independent.
60. Bythinella brevis reyniesi (Dupuy)
Hydrobia reyniesi Dupuy, Hist. moll. France (1851). p. 567: làm. 28, f. 6.
Entre Eristé i Benasque (Fagot). 6 exemplars de closca groixuda, incrustada, viu en aigúes calcàries.
52 Institució Catalana d'Història Natural (44)
Font. en el plà de Campiamento, a 1,600 m. alt. (Haas). 40 exemplars de closca bastant pelucida, sense incrustacions.
Font, prop dels Banys de Benasque, a 1,750 m. alt.: tem- peratura més o menys constant de 5". Surt del granit (Haas). 30 exemplars casi diàfans, molt fràgils i més inflats que els de les localitats anteriors.
Font prop de l'Hospici de Benasque, que baixa de Penya Blanca i, per tant, d'una regió calcària (Fagot, Haas). 70 exemplars de closca groixuda i incrustada.
(45) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'A guilar-Amat 53
FÀUNULES DE LES LOCALITATS
Observació. — Si bé fem esment en alguns cassos de moluscos que es troben en trets més o menys extensos de la vall. repetim els noms dels referits moluscos, sempre que sia possible fer constar llur localitat precisa.
EN TOTA LA VALL
Helix (Tachea) hortensis Linné.
EN LA VALL FINS A BENASQUE
Helix (Cryptomphalus) asbersa Miller.
GRAUS
Puba (Modicella) goniostoma Rúster.
VALL DE LA VACA MORTA
Testacella esserana Fagot.
CAMPO
Helix (Xerophila) arigonis Rossmàssier.
H. (Candidula) conspurcatz stolismena Bourguignat.
H. (Candidula) abicina ramburi Mabille.
H. (Candidula) culmi Fagot.
H. (Candidula) mascarenasi Bourguignat.
H. (Theba) carthusiana Múller.
H. (Tacheopsis) splendida Draparnaud: forma cantce Bourguignat.
54 Institució Catalana d'Història Natural (46)
Buliminus (Zebrinus) detritus Múller. Clausilia (Ruzmicia) penchinati Bourguignat.
ENTRE CAMPO 1 VENTA DE AVI Helix (Helicodonta) obvoluta Múller. Pupa (Modicella) megacheilos goniostoma Rúster i forma leptocheilos Fagot. Clausilia (Ruzmicia) abietina Dupuy. ENTRE CAMPO I CASTEJÓN DE SOS Helix (Hyoromia) limbata odeca Bourguignat: eforma hylonomia Bour- guignat. Bupa (Modicella) brauni Rossmàssler.
ENTRE CAMPO I CHÍA
Puba (Modicella) partioté Moquin-Tandon.
ENTRE CAMPO I ERISTÉ
Buliminus (Zebrinus) detritus Múller.
DE CAMPO A BENASQUE Helix (Tachea) nemoralis Linné. H. (Chilotrema) lapicida Linné. H. (Crayplomphalus) aspersa Múller. Pupa (Modicella) braunt Rossmàssler.
ENTRE CAMPO I BANYS DE BENASQUE
Pupa (Modicella) megacheilos goniostoma Rúster.
(4D) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'Aguilar-Amat 55
ENTRE CAMPo 1 Hospici DE BENASQUE
Helix (Hyoromia) limbata odeca Bourguignat: forma Aylonomia Bour- guignat, H. (Theba) nemoralis Linné.
ENTRE MESÓN pE CAMPO 1 VENTA DE AVI
Helix (Helicopsis) striata oreina Fagot (es refereix a la suboreina l'agot).
CONGOST DE CAMPO
Helix (Helicopsis) striata oreina Fagot. Pupa (Modicella) penchinatiana Bourguignat. Cyelostoma elegans Múller.
Pomatias obscurus esseranus Fagot.
PoNT ARGONÉ
Arion sub/uscus Draparnaud.
Helix (Theba) strigella ruscinica Bourguignat.
H. (Helicodonta) obuoluta Múller,
Pupa (Modicella) megacheilos goniostoma úster, amb la forma lepto- cheilos Fagot.
Clausilia (Marbessa) laminata Montagu.
C. (Ruzmicia) pyrenaica Charpentier (la forma saint-simonis, Bourguinat.
C. (Ruzmicia) abietina Dupuy.
ENTRE PONT ARGONÉ I SEIRA
Helix (Theba) strigella ruscinica Bourguignat
SALTO DEL CABALLO
Helix (Tacheopsis) splendida Draparnaud (forma cantae Bourguignat), Pupa (Modicella) megacheilos Rúster (denominada P. angulata per Fagot), junt amb la forma leptocheilos Fagot.
só Institució Catalana d'Història Natural (48)
P. (Modicella) aragonica Fagot (qui la refereix a sa P. saltus). P. (Modicella) Bartiot: Moquin-Tandon. Cyclostoma elegans Múller.
ENTRE VENTA DE AvVvI I CASTEJÓN DE SOS
Pupa (Modicella) megacheilos goniostoma Rúster (forma leptocheilos Fagot).
ENTRE AvI 1 CASTEJÓN DE SOS
Helix (Helicodonta) obvoluta Múller,
ÀAIGUETES DE SEIRA
Clausilia (Euzmicia) penchinati Bourguignat.
SEIRA
Helix (Tacheobsis) splendida Draparnaud. (Es la forma cantae Bour- guignat).
Pupa (Modicella) megacheilos goniostoma Rúster.
Clausilia (Ruzmicia) abietina Dupuy.
ENTRE SEIRA I CHÍA
Arion rufus Linné.
A. subfuscus Draparnaud.
Helix (Helicopsis) striata oreina Fagot. (Es refereix a seirensis i subi- berica Fagot).
H. (Theba) strigella ruscinica Bourguignat.
Buliminus (Zebrinus) detritus Miller.
Chondula quadridens Múller.
Pupa (Modicella) polvodon montserratica Fagot.
P. (Modicella) megacheilos goniostoma Rúster (amb les formes leplochei- les Fagot i angulata Fagot, var.)
P. (Modicella) partioti Moquin-Tandon.
Cyelostoma elegans Múller.
(490) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'Aguilar-Amat 57
CoNGosros pEL RUN
Helix (Helicopsis) striata oreina Fagot.
H. (Hygromia) limbata odeca Bourguignat (forma hylonomia Bourguignat). H. (Tachea) nemoratis Linné.
H. (Tachea) hortensis Miller.
Chondrula quadridens Miller.
Puba (Modicella) farinesi Desmoulins.
P. (Modicella) poliodon montserratica Fagot.
P. (Modicella) megacheilos goniostoma Rúster.
P. (Modicella) Bartioti Moquin-Tandon.
P. (Modicella) penchinatiana Bourguignat.
ENTRE EL RUN I SAHÚN
Puba (Modicella) megacheilos goniostoma Rúster (amb la forma lepto- cheilos de Fagot.
CASTEJÓN DE SOS
Helix (Helicella) ericetorum Múller.
H. (Theba) strigella ruscinica Bourguignat.
H. (Hygromia) limbata odeca Bourguignat (forma hylonomia Bourguignat.
H. (Chilotrema) lapicida Linné.
H. (Theba) nemoralis Linné.
H. (Theba) hortensis Miller,
Pupa (Modicella) megacheilos goniostoma Rúster (amb la forma lepto- cheilos Fagot).
P. (Modicella) Bartioti Moquin-Tandon.
Clausilia (Ruzmicia) pyrenaica Charpentier (la forma saint-simonts Bour- guignat).
ENTRE CASTEJÓN DE SOS I ERISTÉ
Helix (Helicopsis) striata oreina Fagot (es refereix a montivaga Fagot). H. (Theba) strigella ruscinica Bourguignat.
58 Institució Catalana d'Història Natural (50)
Buliminus (Zebrinus) detritus Múller. Puba (Modicella) megacheilos goniostoma Rúster (amb la forma lepto- cheilos Fagot).
ESTRET DE SAHÚN, ENTRE CASTEJÓN DE SOS I ERISTÉ
Pupa (Modicella) penchinatiana Bourguignat. P. (Modicella) partioti Moquin-Tandon.
EL GRADO, EN L'ESTRET DE SAHÚN
Pupa (Modicella) aragonica Fagot. P. (Modicella) penchinatiana Bourguignat.
ENTRE CHÍA I SAHÚN
Lehmannia marginata Miller.
ENTRE SAHÚN I BENASQUE
Bhvytinella brevis reyntesi Dupuy.
ERISTÉ
Limneea (Galba) truncatula Múller.
ENTRE ERISTÉ I BENASQUE
Arion rufus Linné.
Lehmannia marginata Miller.
Helix (Tachea) nemoralis Linné.
Pupa (Modicella) megacheilos goniostoma Rúster (amb la forma lepto- cheilos Fagot).
Balea perversa Linné.
Limnea (Galba) truncatula Múller.
(51) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'Aguilar-Amat 59
Ancylus simplex Buchoz. Bvthinella brevis reyniest Dupuy.
ENTRE ERISTÉ I ELS BANYS DE BENASQUE
Pupa (Modicella) megacheilos goniostoma Rúster (amb la forma lepto- cheilos Fagot).
ENTRE ERISTÉ 1 L'HOSPICI DE BENASQUE
ÀArion ater Linné
BENASQUE
Pyramidula (Pyramidula) rubestris Studer B.
Helix (Helicella) ericetorum Múller.
H. (Helicopsis) striata oreina Fagot.
H. (Hygromia) limbata odeca Bourguignat (tipu Aylonomia Bourguignat).
H. (Fruticicola) steneligma Bourguignat,
H. (Chilotrema) labicida Linné.
H. (Tachea) hortensis Miller.
H. (Cryptomphalus) asbersa Linné.
Buliminus (Zebrinus) detritus Múller.
Puba (Modicella) megacheilos goniostoma Rúster (amb la forma lepto- cheilos Fagot.
P. (Modicella) partiotí Moquin-Tandon.
P. (Modicella) braunt Rossmàssier.
P. (Modicella) secale Draparnaud.
Pupilla (Pubilla) muscorum Linné.
Clausilia (Ruzmicia) pyrenaica Charpentier.
ENTRE BENASQUE 1 VALLHIBERNA
Helix (Hygromia) limbata odeca Bourguignat (amb la forma Aylonomia Bourguignat). H. (Chilotrema) lapicida Linné.
60 Institució Catalana d'Història Natural (52)
ENTRE BENASQUE I ELS BANYS
Helix (Helicella) ericetorum Múller. H. (Tachea) nemoralis Linné. H. (Tachea) hortensis Miller. Pupa (Modicella) aragonica Fagot.
ENTRE BENASQUE 1 L'HosPIcI
Clausilia (Ruzmicia) gallica Bourguignat.
DE BENASQUE A LA MALADETA
Azeca nouleliana Bourguignat.
VALL DE ASTÓS FINS AL 4PUENTE DE NIEVES
Pyramidula (Pyramidula) rupestris Studer.
Helix (Helicella) ericetorum Múller .
H. (Helicopsis) striata oreina Fagot.
H. (Chilotrema) lapicida Linné.
H. (Tachea) hortensis Múller.
Pupa (Modicella) polyvodon montserratica Fagot.
P. (Modicella) megacheilos goniostoma Rúster (Predominant la forma Jep- tocheilos Fagot).
P. (Modicella) aragonica Fagot.
ENTRE AIGUETES DE ASTÓS 1 VALLHIBERNA
Helix (Candidula) conspurcata stolismena Bourguignat (amb el nom de H. renei Fagot).
H. (Helicopsis) striata oreina Fagot, var. minor (i la denominada per Fagot H. subiberica).
Pupa (Modicella) megacheilos goniostoma Rúster (predominant la forma leptocheilos Fagot).
P. (Modicella) aragonica Fagot.
(53) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'Aguilar-Amat 61
ENTRE AIGUETES DE ASTÓS 1 BANYS
Pupa (Modicella) megacheilos goniostoma Rúster (predominant la forma leptocheilos Fagot). P. (Modicella) aragonica Fagot.
VALLHIBERNA, CAP A LA CABANA DE LA RIBERETA
Pupa (Modicella) megacheilos goniostoma Rúster (predqminant la forma leptocheilos Fagot).
P. (Modicella) secale Draparnaud
Clausilia (Ruzmicia) obtusa C. Pfeiffer.
C. (Ruzmicia) pyrenaica Charpentier.
ENTRE VALLHIBERNA I EL COLL DE SERRA NEGRA
Vitrina servainiana Saint-Simon.
Euconulus fulvus Miller.
Pyramidula (Pyramidula) rupestris Studer.
Helix (Candidula) carascalensis carascalopsis Fagot. Pupa (Modicella) aragonica Fagot.
P. (Modicella) secale Draparnaud.
ENTRE VALLHIBERNA I ELS BANYS
Hetix (Hygromia) limbata odeca Bourguignat (forma intermitja amb A ylo- nomia Bourguignat).
H. (Chilotrema) lapicida Linné.
H. (Tachea) nemoralis Linné.
H. (Tachea) hortensis Múller. só
Pupa (Modicella) megacheilos goniostoma Rúster (quasi totes corresponen a leptocheilos Fagot).
P. (Modicella) aragonica Fagot.
62 Institució Catalana d'Història Natural (54)
ENTRE VALLHIBERNA I L'HOSPICI
Pupa (Modicella) megacheilos gomiostoma Rúster (totes leptocheilos).
PIAN DE CAMPIAMENTO
Pupa (Modicella) aragonica Fagot. Limnea (Galba) truncatula Miller, Ancylus simplex Buchoz.
Bythinella brevis reyniesi Dupuy.
BANYS DE BENASQUE
Arion ater Linné,
Agriolimax agrestis Linné.
Helix (Helicella) ericetorum Múller.
H. (Candidula) carascalensis esserana Bourguignat.
H. (Hygromia) limbata odeca Bourguignat (forma intermitja amb hylono- mia Bourguignat).
H. (Chilotrema) lapicida Linné.
H. (Tachea) nemoralis Linné.
Pupa (Modicella) megacheilos goniostoma Rúster (quasi totes leptocheilos): junt a l'areny de l'Essera.
P. (Modicella) aragonica Fagot.
Bythinella brevis reyniesi Dupuy.
ENTRE ELS BANYS I L'HOSPICI
Helix (Helicella) ericetorum Múller.
H. (Candidula) carascalensts esserana Bourguignat.
H. (Tachea) nemoralis Linné.
Pupa (Modicella) megacheilos goniostoma Rúster (quasi totes leptocheilos Fagot).
P. (Modicella) aragonica Fagot.
(55) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'Aguilar-Amat
63
Hospicr pE BENASQUE
Limax pycnoblennius Bourguignat. Agriolimax agrestis Linné.
Vitrina servainiana Saint-Simón. Hyalima (Polita) hammonis Stròm.
H. (Polita) tarda Bourguignat. Pyramidula (Pyramidula) rupestris Studer. P. (Goniodiscus) rotundata Miller.
Helix (Modicella) ericetorum Múller.
H. (Hygromia) limbata odeca Bourguignat. H. (Chilotrema) desmoulinsi Fischer. Chondrula quadridens Múller.
Pupa (Modicella) pyrenaica Boubée ( junt amb la forma hospitii Fagot).
P. (Modicella) secale Draparnaud (junt amb la varietat). Balea perversa Linné.
Clausilia (Marpessa) laminata Montagu.
C. (Ruzmicia) obtusa C. Pfeiffer.
C. (Ruzmicia) abietina Dupuy.
Azeca nouletiana Bourguignat.
Zua exigua Menhe.
Bvythinella brevis reyniest Dupuy.
ENTRE L'HosPicr 1 PENYA BLANCA
Agriolimax agnestis Linné.
PENYA BLANCA
Vitrina servainiana Saint-Simon. Hyalinia (Polita) tarda Bourguignat. Puba (Modicella) pyrenaica Boubée.
Clausilia (Ruzmicia) Pyrenaica Charpentier (la forma saixt-simonis var.
minor).
64 Institució Catalana d'Història Natural (56)
ENTRE L'HosPicr 1 LA CABANA CABALLUD
Limnea (Galba) truncatula Múller.
ENTRE L'HosPicr 1 EL PORT DE BENASQUE
Agriolimax agrestis Linné.
Pyramidula (Pyramidula) rupestis Studer. Pupa (Modicella) pyrenaica Boubée. Bvythinella brevis reyniesi Dupuy.
PoRT DE BENASQUE
Helix (Candidula) carascalensis carascalopsis Fagot.
PoRT pE LA PICADA
Helix (Candidula) carascalensis carascalopsis Fagot.
ENTRE L'Hoseici 1t EL PLA DELS ESTANYS
P yramidula (Goniodiscus) rotundata Miller.
PLA DELS ESTANYS
Vitrina servainiana Saint-Simon.
P yramidula (Goniodiscus) rotundata Miller.
Helix (Helicella) ericetorum Múller.
Chondrula quadridens Múller.
Pupa (Modicella) pyrenaica Boubée (exemplars intermitjos entre el tipu i P. hospitii Fagot.
P. (Modicella) brauni Rossmàssler.
Zua exigua Menlse.
Ancylus simplex Buchoz.
672) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'Aguilar-Amat 65
DEL PLA DELS ESTANYS A LA RENCLUSA
Helix (Helicella) ericetorum Múller (la major part, transició a la forma
Maladette Bourguignat. H. (Hygromia) limbata odeca Bourguignat. H. (Tachea) hortensis Múller.
RENCLUSA DE LA MALADETA
Àrion ater Linné. Agriolimax agrestis Linné. Helix (Helicella) ericetorum Múller (forma maladettae. Bourguignat). H. (Candidula) carascalensis esserana Bourguignat. H. (Tachea) nemoralis Linné. Pupa (Modicella) pyrenaica Boubée (forma hospitii Fagot).
FORAT DE AIGUALLUT
Helix (Helicella) ericetorum Múller (forma maladettae Bourguignat ).
MALADETA, VESSANT DE L'ESSERA
Helix (Candidula) carascalensis esserana Bourguignat.
ENTRE ALBA 1 PADERNA
Helix (Candidula) carascalensis carascolopsts Fagot.
PADERNA
Vitrina servainiana Saint-Simon. Helix (Helicella) ericetorum Múller (forma maladettae Bourguignat ). H. (Candidula) carascalensts esserana Bourguignat.
66 Institució Catalana d'Història Natural (58)
RECOPILACIÓ I CONCLUSIONS
Com que tot lo referent a la posició sistemàtica o disper- sió de les espècies se trova ja exposat al parlar críticament de cada una de elles, i en la llista de fàunules estan totes orde- nades segons els llocs on se troven, pot reduir-se aquesta recopilació als punts principals de nostres deduccions.
Constitueix, a nostre entendre, la reducció de les 82 espè- cies malacològiques citades en la Vall de l'Essera, a 60, un dels resultats més importants de nostres estudis. Podria dis— minuir-se encara més aquest número, però hi ha que tenir en compte que en la majoria dels cassos, no permeten les descripcions incomplertes i la falta de material comparatiu, el suprimir o subordinar a espècies ja antigues, esborrant-les així de la literatura, algunes formes de Bourguignat i sos deixebles, sens dubte insostenibles. Però en aquestes formes dubtoses hem donat al menys nostra opinió sobre llur posició sistemàtica, per a aplanar el camí a futurs investigadors.
Ens ha sigut possible, en demés, comprobar com la major part de les espècies modernament descrites de la Vall de l'Essera, son variacions de antigues ja conegudes, però aquei- xes variacions no estan distribuides igualment en tota la Vall, sinó limitades a qualques estacions, en ella representa- des ademés per formes de transició, les unions dels extrems de la variació entre aquelles, en les regions en que aquesta té lloc.
Quasi bé en tots els cassos, es tracta sols de dugues varia— cions del tipus, que acompanyen a aquest en les parts supe- rior o inferior de la Vall, prenent Benasque per divisòria, poguent-se comprobar la unió, barreja o creuament entre
(59) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'Aguilar-Amat 67
elles, pels exemplars vivents que es troven als voltants de Benasque. Seria precipitat formular des d'are qualsevol con- clusió o llei biològica respecte a aquest fet, però creiem que haurà demostrat l'importància i necessitat de recullir nom- brosos exemplars, i de formar colleccions regionals, comar— cals o locals, ja que les investigacions biològiques i sistemà- tiques, sols a base de gran nombre d'exemplars i localitats poden portar-se a cap.
Les deduccions zoogeogràfiques de tot lo exposat, poden resumir-se en poques paraules. La analogia per a la separa— ció de faunes, tantes vegades treta a tom, entre els Pirineus i els Alps, veiem com no existeix. Els Pirineus estan habi— tats pels mateixos animals, en llurs vessants Nord i Sud. En camvi, sembla existir una divisòria pirenaica transversal Llevant-Ponent, en lo que a la fauna es refereix. En aquest sentit podria pendre's com a ratlla de separació l'aigua— vessant entre el Valira i l'Alt Garona, i Valira i Noguera Ribagorçana. Amb seguretat s'ha comprobat fins are, sobre tot per l'Helix (Chilotrema) desmoulinsi desmoulinsi a llevant, i H. (Chil.) desmoulinsi acrotricha al centre — una separa- ció entre el Pirineu oriental i central, si la fauna se conserva uniforme en el demés de la serralada, o té lloc urta nova divisió entre el Centre i l'Occident, s'escapa fins are a nos- tres deduccions. Pel contrari, la divisòria Llevant-Ponent, en lloc de la Nord-Sud, deu acceptar-se com definitivament establerta.
68 Institució Catalana d'Història Natural (60)
DIE MOLLUSRENFAUNA DES ESSERATALES
(Spanische Zentralpyrenàen)
EINLEITUNG
Fúr den nichtspanischen Leser vverden einige allgemeine Angaben úber die Lage des Esseratales nicht úberflússig sein. Das Flússchen, das dem Tale den Namen gibt, verlauft in mehr oder vveniger genauer Nord-Súdrichtung in der spanischen Provinz Huesca, seine Quellen liegen in dem Maladetta-Massiv, seine VVasser fliessen dem Cinca zu, der sie durch den Segre dem Ebro zusendet Von der spanischen Seite erreicht man das Tal am Bequemsten auf der Strasse, die von Barbastro am Cinco nach Benasque (oder Venasque) fúhrt, von Franhreich her ist es von Bagnères—-de- Luchon (Hte. Garonne) aus úber einen der leichtesten Pyrenàen- úbergànge, den Puerto de Benasque, zugànglich. Auf der diese Abhandlung begleitenden Ubersichtsiarte im Masstabe I:I00.000 Sind alle hier eryvàhnten Fundorte ersichtlich, sodass an dieser Stelle nur auf einen PunÈt aufmert— sam zu machen ist, der im Texte und unsrer Ubersichts- Rarte unter anderem Namen erscheint, als auf den fran— zòsischen PyrenàenRarten. Es handelt sich um das Forat d'Aiguallut, den Ressel, in dem die obersten Esserazu— flússe versinRen, um im Valle d'Aran, also im Garonnege- biet, vvieder zu erscheinen, und der in der einschlàgigen franzòsischen malalologischen und geographischen Litera-
(61) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'A guilar-Amat 69
tur (1), sovvie auf den franzòsischen Pyrenàenharten unter der Bezeichnung Trou du Toro erscheint, ein Name, der einem einige Rilometer vxveiter òstlich, am Col du Toro gelegenen Einsturziessel zuRommt. Unterhalb von diesem Forat d'Aiguallut, in dem Plà dels Estanys (dem Plan des Étangs der franzòsischen Rarten) ist die Fort- setzung des Esseralaufs noch deutlich zu erRennen, obvvohl nur Sumpfílàchen und Eleine Seen, aber Rein fliessendes VVasser, dort zu finden sind. Erst 3-4 Em. unterhalb der Versicherungsstelle rieseln dinne VVasseradern im Talbo- den, die von den umgebenden Bergen Verstàrtung erhalten und die sich bald zu einem stattlichen Bache, der neuge— bildeten Essera, vereinigen.
Unsre Ubersichtstarte selbst setzt sich aus zvvei Teilen zusammen. Ihre nòrdliche Hàlfte ist ein Teil des franzó— sischen Rartenblattes X111-38 (Val d'Arouge) der Cartes du Service Vicinal du Ministère de l'Intérieur, in 1:100.000, die súdliche dagegen ist den Blàttern 17, 18, 27 und 28 des spanischen Mapa Militar Ítinerario, in 1:250.000, entnommen und auf den Masstab der nòrdlichen Hàlfte gebracht.
VVas nun den ZvvecR der vorliegenden Arbeit anbelangt, so vvill sie Reine neuen Daten zur Vermehrung der beRann- ten Einzelheiten aus der Mollustenfauna des Esseratales, sondern eine Rritische Úbersicht úber dieselben liefern.
Aus unseren Untersuchungen geht nàmlich hervor, dass viele Formen von MollusRen, die als Arten angesehen vvurden, nach der modernen Auffassung und unseren biolo- gischen Erfahrungen unmóòglich als Spezies vveitergefúhrt vverden ROnnen. Eine Anzahl von ihnen sind LoRalformen altbetannter und vveitverbreiteter Arten, vvieder andere—
(1) Vergl. E. Trutat, les Pyrénées. Paris, 1894, p. 58 und 74.
70 Institució Catalana d'Història Natural (62)
und zvvar nicht vvenige—stellen lediglich Realtionsformen von solchen dar, die von Fundort zu Fundort variieren.
Fàngt man, unter Anvvendung unsrer Untersuchungs- methode und unter Beobachtung der geologischen Formation der Standorte, bei den tiefsten Fundorten an und steigt das Tal aufuvàrts, so Eann man in vielen Fàllen eine extreme Form unmertlich in eine andere úbergehen sehen, die man beide mit verschiedenen spezifischen Namen belegt hattel
Mit diesen Rriterien hoffen vvir der VVissenschaít einen Dienst zu ervveisen, da vvir die Fachliteratur von einer Unmenge der zitierten Namen befreien Rònnen, indem Yvir die zvvischen ihnen bestehenden Vervvandtschaftsbeziehun— gen aufdechen. Zu diesem ZvvecRe vvaren die in unserer Arbeit erscheinerden Abbildungen von solchen € Arten, die bisher nur aus einer Diagnose beRannt xvaren, uner- làsslich.
Dem Orte der Veròffentlichung dieser Zeilen Rechnung tragend haben vvir dieselben auf Ratalanisch abgefasst, der vorliegende Auszug in deutscher Sprache vvird sie der Mehrheit der nichtspanischen Leser verstàndlich machen.
(63 Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'Aguilar-Amat 71
LISTE DER MOLLUSRENSAMMLER IM ESSERATAL
VVie aus der folgenden Aufzàhlung hervorgeht, ist die Zahl derer, die im Esseratale Schnechen sammelten, sehr Rlein, aber das von ihnen zusammengebrachte Material ist recht bedeutend und gibt uns einen ziemlich vollstàndigen Begrifff von seiner Mollustenfauna.
1858.—J. R. Bourguignat. — Seine Ausbeute befindet sich mit seiner ganzen Sammlung im Muséum d'histoire naturelle zu Genf.
1881. — Maurice Gourdon. — Seine Ausbeute erhielt P. Fagot.
1883.—Arturo Bofill y Poch.—Die von ihm gesammel- ten Formen sind in seiner Privatsammlung in Barcelona.
1888.—Paul Fagot.—Von ihm gesammelte und bestimmte
Stúche befinden sich in der Sammlung Bofill y Poch und
1vurden bei der Abfassung dieser Arbeit Eritisch unter-
sucht.
1916 (Juli. —Longinos Navàs. —Seine Ausbeute vvurde dem Museo Martorell in Barcelona úbergeben.
1916 (August).—Arturo Bofill y Poc h .—Privatsamm- lung.
1917. (Erste Hàlfte August). —J.-B. de Aguilar- Amat.—Museo Martorell in Barcelona.
1917. (Zxveite Hàlfte August). — F. Haas. — Senchenberg Museum in FranÈfurt a. M.
72 Institució Catalana d'Història Natural (64)
LITERATURUBERSICHT
Geht ohne SchvvierigReit aus dem Abschnitt aBibliogra— fiav, p. 12 im Ratalanischen Teil hervor.
LISTE DER AUS DEM ESSERATAL ZITIERTEN ARTEN
Um in den Literaturzitaten VViederholungen zu vermei- den, setzen vvir hinter jede der in dieser Liste enthaltenen Formen eine Zahl, die der laufenden Nummer jeder der in dem vorigen Abschnitte (Bibliografia) aufgezàhlten Arbeiten
entspricht. ) Die Artenliste selbst bedarf Reiner Ubersetzung.
(65) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'Aguilar-Amat 73
BESPRECHUNG DER EINZELNEN ARTEN MIT GEOGRAPISCHEN UND ERITISCHEN BEMERRUNGEN.
I. Arion ater (L.)
Zvvischen Eristé und dem Hospicio de Benasque (Fagot). Banos de Benasque (Haas).—Renclusa de la Maladeta (Haas).
2. Arion rufus (L.)
Zxvischen Chia und Seira (Fagot).—Zxvvischen Eristé und Benasque (Fagot).
3. Arion. subluscus (Drap.)
Puente de Argonet, zvvischen Campo und Seira (Fagot). —ZNvischen Chia und Seira (Fagot).
4. Lehmannia marginata (Múll.)
Zxy. Chia u. Sahun (Fagot).—Zvv. Eristé u. Benasque (Fagot).
5. Limax nubigenus Bgt.
Renclusa de la Maladeta (Bourguignat). Da xvir diese Art nicht vviederfanden, mússen vvir uns eines Urteils úber sie enthalten.
74 Institució Catalana d'Història Natural (66)
6. Limax pyenoblenmnius B8gt.
In der Nàhe des Hospicio de Benasque (Bourguignat). Auch diese nicht sviedergefundene Form entzieht sich unsrer Beurteilung.
7. Agriolimax agrestis (Múll.)
Bafios de Benasque (Haas). — Hospicio de Benasque (Haas).— Pefia Blanca (Fagot). — Renclusa de la Maladeta (Haas).
8. Testacella esserana Fagot.
Barranco de Vacamorta (múndet bei Morillo in die Esera) (Gourdon).
Uns unbeRtannte, sehr zvveifelhafte Form, die hòchst vvahrscheinlich nur eine leichte Variation irgend einer altbe- Rannten Art darstellt.
9. Vitrina servainiana St. Simon. (Taf. 1, figs. 1-4.)
Vallhibierna-Tal nahe dem Coll de Sierra Negra, in etxva 2,000-2,400 m. Hóhe (Haas). —Hospicio de Benasque (Bofill, Fagot, Haas). — Plà dels Estanys (Haas). — Pena Blanca (Fagot).—Pico de Paderna, Nordseite (Aguilar-Amat).
Die beigegebene, erste Abbildung dieser Art ist nach einem StúcRe vom Hospicio de B2nasque.
(67) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'A guilar-Amat 75
10. Hyalinia (Polita) hammonis Stròm.
Hospicio de Benasque (Bofill).
i. Hyalinia (Polita) tarda (Bgt.) (Taf. I, figs. 5-10.)
Hospicio de Benasque (Bofill, Fagot). — Pefia Blanca (Fagot).
Das abgebildete StúcR stammt vom Hospicio de Benas- que, dem Rlassischen Fundorte.
Form aus der Gruppe der H. crystallina Múll. und nach Germain, Moll. France, Vol. II, 1913, p. 795, synoym mit, H. narbonnensis Cless.
r2. Euconulus iuivus (Múll.)
Vallhibierna-Tal, nahe dem Coll de Sierra Negra (Haas).
13. Pyramidula (Pyramidula) rupestris (Stud.)
Benasque (Bofill, Aguilar-Amat).—Valle d'Astos bei der Puente de Nieve (Bofill). —Vallhibierna—Tal nahe dem Coll de Sierra Negra (Haas). — Hospicio de Benasque (Bofill, Fagot, Haas).—Zvv. Hospicio u. dem Puerto de Benasque (Fagot).
Die forma saxatilis Hartm., d. h. die Form mit niedrige- , Tem Gevvinde, lebt zusammen mit dem Typus in Benasque,
Institució Catalana d'Història Natural (68)
a ox
und die forma trochoidea, die sich durch starÈ verlàngertes Gevvinde auszeichnet, findet sich am Hospicio de Benasque und im Vallhibierna-Tal, ebenfalls in Gemeinschaft mit dem Typus, aber stets 1veniger hàufig als dieser.
14. Pyramidula (Goniodiscus) rotundata (Múll.)
Hospicio de Benasque (Fagot).—Plà dels Estanys (Fagot). Diese Art scheint im Eseratal nicht allzu hàufig zu sein, da sie Reiner der úbrigen Sammler fand.
15. Helix (Xerophila) arigonis Rssmr.
Campo (Fagot). 3 Exemplare mit Binden.
Es scheint, dass die Fàrbungsvariation dieser Art mit aufgelòsten Binden im Zentrum der Pyrenàen nicht vor— Rommt, denn auch die von Bofill an vielen Stellen des Tales der Noguera Ribagorzana gesammelten Stúche vveisen alle die typische Bindenzeichnung auf.
VVir haltem diese Helix nicht fúr eine LoRalform der H. (Xerophila) cespitum Drap., da Rosmàssler sie, auf Auto— ritàt von Ad. Schmidt, als von dieser anatomisch verschie— den erRlàrt.
16. Helix (Helicella) ericetorum Múll. (Taí. I, figs. 11-19.)
im ganzen Tale hàufig. Talaufivàrts nehmen die Exem- plare mehr und mehr den Charalter an, der Bourguignat
(69) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'Aguilar-Amat 77
veranlasste, die von seinem obersten Ende stammenden Stúcte als H. maladettae abzutrennen.
Die Individuen, die sich vom Plà dels Estanys an bis zur Renclusa und dem Pico de Paderna finden, entsprechen dieser maladettae, die infolgedessen als die ReaÈtionsform der ericetorum in den hòheren Regionen des Maladetta-Mas- sives aufzufassen ist. Die Hauptunterschiede, die zvvischen der typischen H. ericetorum und ihrer forma maladettae bestehen, sind die, dass die letztere hòheres Gexvinde, offne- ren Nabel und stàrRere Streifung der Oberhaut besitzt, und dass ihre Fàrbung etivas dústerer ist als die vveisse, mit Binden versehene des T ypus.
Fagot stellt H. maladettae zu den Formen der H. nubi— gena Charp., unser reichliches Material aber, das alle Uber- gange von der typischen ericetorum zu maladettae enthàlt, làsst Reine Ziveifel úber die Zusammengehnòrigheit der beiden aufiommen.
Castejon de Sos (Bofill). Ein junges gebàndertes Stúct.— Benasque (Bofill). 5 Stúche, 2 davon gebàndert. Alt. 6,5-7, 5, diam. 13, 5-15 mm.— Valle d'Astos bei der Puente de Nieve (Bofill). 2 StúcRe, eines davon gebàndert. Alt. 7-8, diam. 13-14 mm.—Ziy. Benasque u. den Banos (Haas). Ein vveises gebàndertes Exemplar. Alt. 6'5, diam. 12 mm.—Bafios de Benasque (Haas). Ein vveisses Exemplar mit Binden. Alt. 6, diam. 12 mm.—Zvy. den Banos u. dem Hospicio de Benas- que (Haas). Ein vveisses Stúci mit sehr breiten Binden. Alt. 6:5, diam. 12'5 mm.—Hospicio de Benasque (Fagot, Haas). 4 bebànderte Exemplare. Alt. 6-6,5, diam. 1065-11, 5 mm.—Plà dels Estanys (Haas). 3 Exemplare, 2 davon mit Binden. Alt. 6, diam. r0, 5-11, 5 mm. Das bindenlose StúcÈ erinnert durch sein hòheres Gevinde und die deutlichere Streifung schon an maladettae: seine Masse sind alt. 6'5.
TS Institució Catalana d'Història Natural (70)
diam. 10 mm.—Forat d'Aiguallut (Fagot). Ein Exemplar in der Sammlung Bofill, das Fagot maladettae bennante, es ist vveiss. bindenlos, hat etxvas erhòhtes Gexvinde, leicht ver- gròsserten Nabel und ausgepràgte Streifung. Alt. 5'5, diam. II mm. Aguilar-Amat und Haas fanden am genannten Fundort Reine Spur von dieser Helix (1).—Auístieg zur Ren- clusa (Aguilar-Amat). 54 Exemplare, die z. T. noch die Fàrbung der typischen ericetorum besitzen, andere bilden diese grauxveisse Fàrbung nur auf den ersten VVindungen aus und zeigen auf dem letzten Umgang den dústcr grau- gelben Farbton der maladettae. Die Mehrzahl aller Stúcte vveist Ubergangsmerlmale zivischen den beiden Extremen, ericetorum und maladettae, auf, die ihrerseits auch, aller— dings nur in vvenigen Exemplaren, vertreten sind. Alt. 5-7, diam. 10-11 mm. Die Taf. I, figs. 14-10 abgebildeten Stúcte, die diesen Ubergang darstellen, stammen von diesem Fun— dorte. —Renclusa (Aguilar-Amat, Haas). 24 Exemplare vom maladettae-Typ, alle bindenlos und mit den fúr diese Form charalteristischen Mertmalen. Alt. 5-7, diam. 9,5-11,5 mm. —Pico de Paderna, Nordseite (Aguilar-Amat). 26 StúcRe, alle der Form maladeltae entsprechend. Nur ein einziges emvachsenes Exemplar vveist Spuren einer Binde auf, vvàh- rend die jungen hàufig auf ihrer Unterseite Bindenzeich- nung aufveisen, die beim VVeiteryvachstum verschvvindet. Alt. 5-7, diam. 9-I1 mm.
Die maladettae-Form der H. ericetorum lebt stets mit H. carascalensis esserana Fagot zusammen.
(1) In der nun dem Museo Martorell gehòrenden Sammlung Rosals befinden sich 2 Exemplare dieser Form vom gleichen Fundort, das eine dem envàhnten von Fagot gleich, das andere abnorm hoch, mit Bindenspuren auí dem letzen Umgange und den Massen: diam. 3, alt. 8 mm.
(71) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'Aguilar—-Amat 79
17. Helix (Candidula) conspurcata stolismena Bgt.
VVir Rennen diese Form nicht. Aus ihrer Diagnose und aus der von H. renei Fagot geht aber hervor, dass es sich un Formen der H. conspurcata handelt, iveshalb vvir beide unter dem àlteren Namen stolismena der conspurcata als LoRalformen unterordneten.
Fagot ervàhnt H. slolismena von Campo und H. renei aus dem Stúch des Eseratals zvvischen dem Valle d'Astos und dem Vallhibierna—Tale.
18. Helix (Candidula) carascalensis carascalopsis Fagot (Bar I. ne. 20, (af. I, GES. 1-2)
Mit Fagot sind vvir der Meinung, das zivischen H. caras— calensis (Taf. II, figs. 6-8) und der Form, die er H. carasca— lopsis (Taf. I, fig. 20, Taf. II, figs. 1-2) nennt, Unterschiede bestehen, aber diese Unterschiede.—/H. carascalopsis besitzt engeren, Z. T. durch den Columellarrand verdecÈten Nabel, flacheres Gervinde, iveiteren, oben stàrRer verbreiterten, un- ten mehr aufgeblasenen letzten Umgang, mehr ovale Mún— dung und faltigere, vveniger feine Streifung vvie H. carasca- lensis—haben nach unsrer Ansicht nicht genúgend VVert, um carascalopsis als eigne Art abzutrennen. VVir halten sie vielmehr fúr eine LoRalform der carascalensis, die auf den das Malacetta- Massiv umgebenden Bergen vortommt, auf diesem letzteren lebt eine andere LoRalform der carascalen- sis, die gleich besprochen vverden vvird.
Germain (l. c., p. 109) betrachtet H. carascalopsis als Synonym der H. carascalensts.
8o Institució Catalana d'Història Natural (72)
Vallhibierna-Tal nahe dem Coll de Sierra Negra in 2,000- 2,400 m. Hóòhe (Haas). ro Exemplare mit einer vxveissen Binde am Rielansatz des letzten Umganges. Alt. 6-7, diam. 105-125 mm. — Puerto de Benasque (Fagot). 3 typische ungebànderte Stúche. Alt. 7, diam. 12 mm.—Puerto de la Picada, spanische (Súd) Seite (Fagot). 2 nicht ganz ervvach- sene, aber anscheinend ganz typische Exemplare.
VVir studierten auch StúcRhe dieser Form, die aus dem Valle d'Aran (Bofill) und von der spanischen Seite des Puerto de Salau (Fagot) stammten und die Reinen Unter- schied von denen von den ervvànnten Fundorten im Esera- tale aufiveisen.
Das hier zum Vergleich abgebildete Stúch von H. caras- calensis stammt von Gavarnie. (Taf. II, figs. 6-8).
19. Helix (Candidula) carascalensis esserana Bgt. (Taí. Il, figs. 3-5.)
VVir ervvàhnten diese Form als fúr das Maladetta- Massiv charalteristisch schon bei Besprechung der H. carascalensis. Ihre Identifizierumg bot einige SchuvierigReiten, da Bour- guignat, der sie vor 1858 sammelte, seine Bescheibung auf ein abnorm hohes Exemplar grúndete. Ein normales StúcR dieser Form, das der folgenden Differenzialdiagnose mit H. carascalensis entspricht, haben vir Taí. II, figs. 3-5 abgebildet.
Von ihrer Grundform H. carascalensis unterscheidet sich die forma esserana durch ihre insgesamt Eugligere, bisiveilen fast trochoidale Gestalt, den verbreiterten, aber stàrter aufgeblasenen letzten Umgang, der Raum eine peri- phere Rielandeutung auívveist und durch die hierdurch
co -
(73) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'Aguilar-Amat
bedingte rundere Múndung: die Falten ihrer Oberhaut sind gròber und enger gestellt, die Fàrbung spielt mehr nach giau hin und làsst die periphere Binde vermissen.
Germain stellt (I. c., p. 109) esserana in die Synonymie von H. carascalensis, xvàhrend vir sie als die fúr das Mala- detta-Massiv charalteristische LoRalform dieser Art auf- fassen.
VVir besitzen sie von den folgenden Fundorten:
Bafios de Benasque (Bofill, Haas). 3 Stúche mit den fast gleichen Massen. Alt. 7/5, diam. 12 mm.—Zvv. den Banios de Benasque und dem Hospicio (Haas). Ein junges Exem— plar.—Renclusa de la Maladeta (Aguilar-Amat, Haas). 125 Exemplare, deren Masse zxvischen alt. 5:5-7'/5. diam. 1I0-12Í5 mm., schivanten. —Nordabhang des Pico de Paderna (Agui- lar-Amat). 98 Exemplare: ihre Masse sehvvanRen zvvischen alt. 5-7:5, diam. 8'5-11 mm.
VVarscheinlicn entsprechen die von Gourdon zvvischen den Picos de Alba und de Paderna entdecÈten und von Fagot (Cat. Raz. Mol. Esera, 1888, p. 8) ervvàhnten H. carasca- lopsis unserer H. carascalensis esserana Bgt.
20. Helix (Helicopsis) striata oreina Fagot. (Taf. II, figs. 9-11.)
Helix oreina Fagot, Cat. Raz. Mol. Esera, 1883, p. ro. H. montigava Fagot, l. c., p. 10.
H. suboreina Fagot, l. c., p. tt.
H. seirensis Fagot, l. c., p. II.
H. bradygyra Fagot, 1. c., p. It.
H. campoensis Fagot, l. c., p. 13.
H. subiberica Fagot, 1. c., p. 13.
(02) 5)
Institució Catalana d'Història Natural (74)
Mit allem Vorbehalt ordnen vvir diese 7 4Artens einer einzigen, und zxvar der oreina, unter, vveil dieselbe in Fagots zitierter Arbeit mit Seitenprioritàt figuriert.
Es leuchtet vvohl ein, dass es àusserst schvvierig, venn nicht unmòglich ist, Unterschiede zivischen Formen auízu- zàhlen, die sich, da sie alle noch in die Variationsbreite einer einzigen Grundform gehòren, Raum voneinander unterscheiden: diese SchvvierigReiten erhòhen sich noch, venn, vvie in unserem Falle, die Diagnosen fehlerhaft und nicht von Abbildungen begleitet sind. Deshalb haben vvir auch die oben ervvàhnten 7 Formen nicht als Arten behan- delt, sondern sie unter dem Sammelnamen oreina um Helicopsis striata Múll. gruppiert.
Fagot gibt seine ervàhnten eArtens aus dem Eseratale z)vischen Campo und dem Valle d'Astos an, vvir besitzen sie von den folgenden Fundorten:
Congostos del Run (Bofill). Ein Exemplar, das nach Fagots Diagnosen am besten zu H. campoensis passt. Seine Masse sind alt. 4/75, diam. 7 mm. Von der Originalbeschrei- bung iveicht es durch seine Fàrbung ab, die nicht Xveiss, sondern grau, mit dunRleren Rleinen Flecten gesprenRelt, ist. —Benasque, VVeg nach Campolet (Bofill). 27 Exemplare, unter denen sich rein Rallxveisse und hornfarbene befinden, die Fàrbung schavanÈt also zuvischen vveiss mit Eleinen duntleren Flec en und hornbraun mit mehr oder vveniger zusammenhàngenden, durchscheinenden Binden. Die Ge- stalt xvechselt nach Hóòhe und Durchmesser bedeutend, alt. 4'5-6, diam. 8-11 mm.—Valle d'Astos bei der Puente de Nieve (Bofill). 3 Stúche, die der var. minor von Fagots oreina entsprechen und die die gleichen Fàrbungs-und GestaltseigentúmlichReiten aufvveisen, vvie die von Benas— que. Alt. 55, diam. 10 mm.
(75) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'Aguilar-Amat 83
Germain fasst (l. c., p. 108) H. oreina Fag. und subibe- rica Fag. als Synonyme von Helix (Candidula) subcantabrica Fag. auf.
at. Helix (Candidula) apicina ramburi Mab.
VVir mússen uns, da vvir diese Art nicht vviedergefunden haben, an die Meinung ihres Autors Mabille halten, der sie als ein Glied aus der Gruppe der Candidula apicina erhlàrte.
Fagot nennt als Fundort dieser Form im Eseratal die Umgebung von Campo.
22. Helix (Candidula) mascarenasi Bet.
Genauere Angaben úber diese uns unbeRannt gebliebene Form zu machen ist unmòglich, aus ihrer Originalbeschrei- bung scheint hervorzugehen, dass es sich um eine der H. ( Candidula) unifasciata Poir. vervandte Schneche handelt.
Umgebung von Campo (Fagot).
23. Helix (Candidula) culmi Fag. (Taf. IL, figs. 12-16.)
VVir stellen H. segetum in die Synonymie der um eine halbe Seite àlteren H. culmi, da aus ihren Diagnosen ihre sehr nahe Verivandtschaft oder sogar ldentitàt hervorgeht. Unser einziges, Taf. II, figs. 11-16, abgebildetes StúcR ent— spricht der H. segetum.
84 lustitució Catalana d'Història Natural (76)
VVas die systematische Stellung der beiden Formen anbe- langt, so erinnern sie star an H. murcica Guirao und stellen vielleicht nur eine ihrer Lolalformen dar. Das Vor— Rommen einer Form der H. (Candidula) murcica Guirao im Norden Spaniens braucht nicht aufzufallen, vvir Rennen diese Art, oder doch vvenigstens LoRalformen von ihr, aus Flix am Ebro (Proy. Tarragona) und nach Fagot, Bol. Soc. Aragon. Hist. Nat., Vol. IV, 1907, p. 149, auch aus Zaragoza.
Fagot gibt seine H. culmi und segetum aus der Nàhe von Campo an. Das vorhin ervàhnte Exemplar, das vvir unter- suchen Ronnten, stammt aus Benasque (Bofill). Alt. 4, diam. 7 mm.
24. Helix (Theba) strigella ruscinica Bgt. (Taf. II, figs. 1-3.)
Diese Form unterscheidet sich von der typischen H. stri- gella, vvie sie in Zentraleuropa bis ins Herz von Frantreich hinein vortommt, hauptsàchlich durch gròssere RugligReit, hòheres Gevvinde und nicht trichterfòrmigen Nabel, sie ist fur die Pyrenàenregion charaRteristisch und strahlt bis nach Ratalonien und Aragon aus. Da sie nie in Gemeinschaft mit dem Typus lebt, Rann man sie 1vohl als begrúndete Lotal— form auffassen.
Puente de Argonet (Fagot).—Zvv. Seira u. Chia (Fagot). —Castejon de Sos (Bofill). —Ziv. Castejon de Sos u. Eristé (Fagot).
25. .Helix (Theba) cartusiana Múll.
Campo (Fagot). VVir haben diese Art, deren Anxvesenheit im Eseratal
(77) Artur Bofill, F. Haas y J. B. d'A guilar-Amat
co n
Reine Verivundrung zu erregen braucht, nicht vviederge— funden.
26. Helix (Hygromia) limbata odeca Bet. (Taf. HI, figs. 4-9.)
VVir haben die beiden Bourguignatschen Arten odeca und hylonomia unter dem Namen limbata odeca vereinigt, vveil beide als Formen der limbata zu betrachten sind, zvvischen denen alle Ubergànge bestehen.
Die limbata-Form der Pyrenàen unterscheidet sich ein venig von dem Draparnaudschen Typus der Art, vvie ihn Moquin-Tandon, Locard und Germain abbilden. Diese Pyreàenform, in die vvohl auch H. tassyi Bgt. aus dem Ariège-Tal einzuschliessen ist, stellt sich Rugliger und hòher dar, mit sehr engem Nabel, der von dem Umschlag des Mundsaumes fast verdecÈt vvird.
Die Abbildungen von Hidalgo (Cat. icon. y descr..., 1875, Taf. 23, (fig. 240-245) entsprechen dieser Pyrenàen— form.
VVas nun H. odeca und H. hylonomia anbelangt, so bevorzugt die letztere scheinbar tiefere Regionen als die erstere, die bis zu 2200 m. Hòhe emporsteigt.
VVie aus den folgenden Fundortangaben hervorgehen vvird, beginnt die Form hylonomia, fast mit gànzlichem Ausschluss von odeca, im unteren Teile des Eseratales und findet sich beim Hospicio de Benasque, dem hóòchsten PunÈt, den sie erreicht, nur noch in ivenigen Exemplaren. Die Form odeca dagegen zeigt sich an ihrem tiefsten Fundorte Benasque nur in ivenigen StúcRen neben vielen hy-lonomtia, nimmt talaufivàrts an Zahl zu und ersetzt schliesslich hylonomia vollstàndig.
86 Institució Catalana d'Història Natural (78)
Fagot verechselt in seinem Catàlogo diese beiden Ver— breitungsveisen, indem er die der Aylonomia der odeca, und umgeRehrt, zuspricht.
Zur Bezeichnung beider Formen haben vvir den um eine Seite àlteren Namen odeca benutzt.
Congostos del Run (Haas). 2 Exemplare der Form hylo- nomia, hell hornbraun mit vveisser Binde, alt. 8, diam. r2 mm.—Castejon de Sos (Bofill). 8 Exemplare von hylono— mia, 7 davon mehr oder iveniger rotbraun mit vveisser Binde und eines hell hornfarben mit durchscheinender Binde. Masse fast Ronstant alt. 9, diam. 12, 5 mm.—Benasque (Navàs). Ein Stúct der hylonomia-Form, hell hornfarben mit Spuren einer durchscheinenden Binde. Alt. io, diam. 14 mm.—Z)v. Benasque u. der Múndung des Vallhibierna— Tales (Haas). 6. StúcRe vom hylonomia—Typ, eines davon mit Tendenz nach odeca: Farbe hell hornbraun mit vveisser Binde. Die 4ylonomia-Formen messen alt. 9, diam. 13 Mmm., das odeca—artige Exemplar alt. 10 diam. 12, 5 mm.—Zvv. Múndung des Vallhibierna—Tales u. den Bafios de Benasque (Haas). ro Exemplare einer Ubergangsform von hylonomia zu odeca: hell hornfarben, ohne oder mit nur angedeuteter durchscheinender Binde. Alt. 8—r0, 5 diam. 13—14 mm.— Bafios de Benasque (Bofill, Haas). 44 Exemplare, die in der Mitte zvvischen hylonomia und odeca stehen. 6 davon sind hornfarben mit vveisser Binde, die úbrigen durchscheinend hornbraun, fast alle mit xveisser Binde. Bei den durchschei— nend hornbraunen schivanRen die Dimensionen zvvischen alt. 8, 5—ro, diam. 13-15 mm. Die hornfarbigen besitzen die Ronstanten Masse alt. ro, diam. 12,5 mm. Unter ihnen ist ein Exemplar hervorzuheben, das ziemlich Ruglig ist und den letzten Umgang sehr aufgeblasen hat, vvoedurch die Múndung rund erscheint: es besitzt Reine Binde.—Hospicio
(79) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'A guilar-Amat 87
de Benasque (Bofill, Fagot, Haas). 28 Stúche der odeca—Form, mehr oder vveniger hell hornfarben und fast alle mit Binde. Die Masse schvvanten zxvischen alt. 8—11, diam. 11, 5-I4, 5 mm.—Z4vv. Plà dels Estanys und Renclusa (Aguilar-Amat, Haas). 4 Exemplare der odeca—Form von dunhel rotbrauner Farbe und mit vveisser Binde. Alt. 8, 5—9, diam. 10, 5-II, 5 mm.
27. Helix (Fruticicola) steneligma Bat.
Da vyjr diese Helix, die Fagot von Benasque zitiert, nicht Rennen, hònnen vvir nur aussagen, dass ihre Originalbe- sehreibung von Bourguignat bei Mabille (Bull. Soc. Zool. France, Vol. II, 1877, p. 305) uns zu der Meinung fúhrt, sie stelle nur eine geringe Variation von H. (Fruticicola) hispi— da L. dar: auch Germain (Íl. c., p. 131) vertritt diese An— sicht.
28. Helix (Helicodonta) obvoluta Múll.
Puente de Argonet (Fagot). Ein Exemplar.—Zvv. Campo u. Venta de Abi (Fagot). 2 Exemplare.
Die ervàhnten von Fagot herrúhrenden StúcRe sind durchaus typisch, vie ja H. obvoluta im Allgemeinen in ihrem ganzen Verbreitungsgebiete grosse Ronstanz ihrer Merlmale besitzt.
2g. Helix (Chilotrema) lapicida L. Zxy. Campo u. Benasque (Fagot). 3 Exemplare.—Castejon
de Sos (Bofill). 2r Exemplare, darunter ein Albino. Alt. 5'5- 7, diam. 15-18 mm.—Benasque (Bofill, Aguilar-Amat). 24
DD (03)
Institució Catalana d'Història Natural (So)
Stúcte, darunter eines mit losgelòstem letztem Umgange. Die Fàrbung ist bei allen etxvas dunÈler als gevvòhnlich. Alt. 6-7, diam. 14'5-19 mm.— Valle d'Astos bei dem Puente de Nieve (Bofill). 1 Exemplar. Alt. 7/5, diam. 17 mm.— Zxv. Benasque u. der Múndung des Vallhibierna — Tales (Haas). Ein Stúcb, alt. 7, diam. 18 mm.—Bafios de Benas- que (Bofill, Haas). 6 typische Exemplare, die aber eine auffàllige radiale Runzelung der Oberseite aufvveisen. Alt. 6, diam. I4 mm.
Die Exemplare aus dem oberen Teile des Eseratales zeigen die Tendenz zur Verringerung der Gròsse im Allge- meinen und zu einer Vermehrung der Hóhe auí Rosten des Durchmessers.
30. Helix (Chilotrema) desmoulinsi acrotricha Fischer. (Taf. III, figs. 10-12.)
Hospicio de Benasque (Bofill, Fagot, Haas). 14 Exempla- re, die sich alle durch gròssere Flachheit und den stàrter ausgepràgten Riel am letzten Umgange von dem auf die Ostpyrenàen beschràntten Typus der Art unterscheiden.
Die Form vom Hospicio ist vòllig mit der identisch, die Fischer (Journ. de Conch., 1877, Vol. XXV, p. 52) als H. des- moulinsi var. acrotricha von Cauterets beschrieb und die infolgedessen als die Lohalform der desmoulinsi in den Zentralpyrenàen aufzufassen ist. Ein Exemplar vom Hospi— cio bilden vvir Taf. III, figs. 10-12 ab.
(81) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'A ouilar-Amat 89
31. Helix (Tacheopsis) splendida Drap. (Taf. IV, figs. 1-3.)
Campo (Fagot).—Z1v. Puente de Argonet u. Seira, am eSalto del caballos (Fagot).
In der Sammlung Bofill befinden sich die ervvàhnten von Fagot gesammelten und von ihm als Helix calaeca Bet. be- stimmten Exemplare. In seinem Catàlogo, p. 6 gibt er eine Beschreibung dieser calaeca und nennt ihre Unterschiede von H. splendida Drap. einerseits und von H. cossoni andrerseits, aber xveder die Beschreibung, noch die Diffe- rentialdiagnosen passen zu den von ihm bestimmten Exem- plaren, die sich xveit eher als H. cantae Bgt. bezeichnen liessen. Eines von ihnen haben vvir Taf. IV, figs. 1-3 abge- bildet.
Alle die erçvàhnten Namen, calaeca, cossoni und cantae, sind Exemplaren von H. splendida beigelegt vvorden, die von deren Typus ín einigen Puntten abiveichen und die diese Unterschiede in der Formausbildung dem Leben in gebirg- iger Umgebung verdanRen, man darf diese Formen nicht als LoRalformen bezeichnen, da sie im ganzen Verbreitungs- gebiete des Typus, also auch nòrdlich und súdlich der Pyrenàen, úberall in Gebirgslagen, auftreten.
32. Helix (Tachea) nemoralis L. (Taf. IV, figs. 4-5.)
Von Campo bis Benasque (Fagot).—Congostos del Run (Bofill, Haas). 5 Exemplare mit hellrotem, 11 mit vveissem Mundsaume , bindenlose Stúche úbervviegen, und unter
6
90 Institució Catalana d'Història Natural (82)
ihnen sind 6 von hellroter bis rotbrauner Fàrbung.—Caste— jon de Sos (Bofill). rr Exemplare mit hellrotem und 2 mit vveissem Mundsaum. Unter den ersteren befinden sich nur 3 gelbe, gebànderte Stúche, die úbrigen 8 vveisen eine gleich- màssig rotbraune Fàrbung auf. Von den 2 Exemplaren mit vveissem Mundsaum ist eines gelb und fúníbàndrig und eines einfàrbig gelb. Alle rr haben ungefàhr die gleichen Masse alt. 155, diam. 21 mm.—Zvy. Eristé u. Benasque (Haas). Ein einfàrbig rotbraunes StúcÈ mit schuarzem Mundsaum. Alt. 16, diam. 21 mm. — Benasque (Navés, Bofill, Aguilar-Amat). 8 Exemplare, davon nur eines gebànd- ert, zvvei rot und 5 mehr oder vveniger gelb. 3 haben hellroten, 1 sehivarzen und 4 ganz vveissen Mundsaum, von diesen 4 letzten sind 2 ganz gelb, 1 gelb mit Binden und 1 hellrot. Alt. 1755, diam. 25 mm.—Zyv. Benasque u. den Bafios (Bofill, Aguilar-Amat, Haas). 13 Exemplare, alle ungebàndert, die gelbe Grundfarbe, die zuvveilen einen grúnen Ton annimmt, úbervviegt. Nur 1 StúcR ist hellrot mit schivarzem Mundsaum, von den úbrigen 12 haben 11 1veissen und eines hellroten Mundsaum. Die Masse schvvan— Ren zvischen alt. 1í6'5-19, diam. 21-26 mm.—Zv. der Múndung des Vallhibierna-Tales u. den Bafios de Benasque (Bofill, Haas). 64 Stúcte, von denen 53, d. h 85 "/,, vveissen Mundsaum und vòllig bànderlose Schale aufiveisen, 42 davon sind einfàrbig gelb, 10 ziemlich ausgesprochen grúnlich und r hellrot. Von den úbrigen 11 ist 1 einfàrbig gelb und hat 4 hellroten Mundsaum, die anderen 10, alle mit schvvarzem Mundsaume, setzen Ssich zusammen aus einem mit Bin— den 123 45, einem mit 123 45, 2 ganz gelben, 2 grúnlichen und hellroten. Alt. 14-20, diam. 20-25 mm.—Bafios de Benas- que (Haas). 39 Exemplare, davon 18 mit vveissem, 7 mit hellrotem und 14 mit sehiyarzem Mundsaum. Von den
(83) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'A guilar-Amat OI
ersten (18 mit vveissem Peristom) vveist 1 fúnf Binden auf, 9 sind ganz gelb und 8 grúnlich, von den 7 (mit hellrotem Mundsaum) sind 2 fúnfbandrig, 2 ganz gelb und 3 grúnlich, von den úbrigen (14 mit schivarzem Peristom) haben 5 alle 5 Bànder, 4 sind gelb und 5 grúnlich. Alt. 16'5-18, diam. 20-27 mm., ein StúcR hat die Masse alt. 20, diam. 22 mm.— VVeg zvvischen den Bafios de Benasque und dem Hospicio (Haas). 22 Exemplare, ivovon 8 vveiss— und 14 hellrotlippig: von den ersteren sind 5 einfàrbig gelb und 3 grúnlich, von den letzteren haben 7 grúnliche Fàrbung. Alt. 19, diam. 25 mm.—Renclusa de la Maladeta (Aguilar-Amat). 1 gelbes StúcR mit vveissem Mundsaum. Alt. 18, diam. 21 mm.
Einige Besonderheiten dieser Spezies im Eseratal sind hervorzuheban, die sich teils auf die Form, teils auf die Fàrbung beziehen.
VVas die Form anbelangt, so ist bemerRensvvert, dass der letzte Umgang Rurz vor dem Ansatz des Mundsaumes plòtz - lich nach unten abbiegt und so eine deutliche transversale Rinne erhennen làsst: ausserdem ist die durchgàngige starhe Umbiegung des Peristoms zu ervàhnen. Bei einigen Exem- plaren fàllt schliesslich die im Verhàltnis zum Durchmesser der Schale betràchtliche Hóhe auf.
VVihrend im Allgemeinen der Besitz eines schuvarzen Mundsaumes als eines der charalteristischsten Mertmale von H. nemoralts gilt, sind im Eseratal Stúche dieser Art mit vveissem Peristom sehr hàufig und úbervviegen sogar an einzelnen PunÈten úber die Formen mit schvvarzem oder hellrotem.
Hidalgo bildet (l. c., Taíf. 1, fig. 6-9 und. Taf. 12, fig. 110-112) StúcRe von nemoralis mit vveissem Mundsaum ab., die er aber fúr H. hortensis hielt.
Schliesslich vvàre zu ervàhnen, dass bebànderte Stúcte
92 Iustitució Catalana d'Història Natural (84)
von nemoralis im Eseratal sehr selten sind und dass solche fast stets schvvarzen Mundsaum aufveisen. Unter den unge- bànderten Exemplaren fallen die zahlreichen mit rotbrauner und grúnlicher Fàrbung auf.
Oberhalb des Valle d'Astos findet man viele lebende StúcRe, die, vvohl infolge Rlimatischer Einflússe, ihre Ober— haut fast ganz verloren haben.
33. Helix (Tachea) hortensis Múli.
Im ganzen Tal (Fagot). — Congostos del Run (Bofill, Haas). Typische, aber Rleine StúcRe. Alt. 13'5, diam. 18/5 mm .—Castejon de Sos (Bofill). Unter 10 typischen StúcRen befinden sich 2 mit leicht ròtlichem Mundsaum, die Fàrbung ist die typische mit 5 Binden, eines vveist die BindenRombi— nation 1234 5 auf, 3 sind gelb und í rotbraun gefàrbt.— Benasque (Bofill), Aguilar-Amat). 3 typische Exemplare mit vveissem Mundsaum. Alt. 15, diam. 19 mm.—Zv. Benasque u. den Baios (Aguilar-Amat, Haas). 5 Stúche, 3 davon mit den 5 typischen Binden, 1 ganz gelb und 1 albinotisch mit durch- scheinender mittlerer Binde. Alt. 135, diam. 185 mm.— Valle d'Astos bei der Puente de Nieve (Bofill). 1 typisches 5 bàndriges Exemplar mit den Massen alt. 13, diam. 17 mm. —Zvyv. der Múndung des Vallhibierna-Tale u. den Bafios de Benasque (Haas). Von 27 Exemplaren vveisen nur 4 mehr oder vveniger hellroten Mundsaum auf. Von diesen 4 ist eines typisch gefàrbt und 3 sind rotbraun mit vveisser Naht. Von den úbrigen 23 sind 7 typisch gefàrbt, 10 einfàrbig gelb 2 grúnlich und 4 rotbraun. Die Masse schvvanRen zvvischen alt. 12-14, diam. 15'5-19 mm.—Bafios de Benasque (Haas). al Exemplare, alle vveisslippig, 8 davon fúnfbàndrig, 9 ganz
(85) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'A guilar-Amat 92
gelb und 4 grúnlich. Alt. 15, diam. 19 mm.—Zvv. Plà dels Estanys u. der Renclusa (Aguilar- Amat). 1 vveisslippiges Exemplar mit der Bebànderung 10345, die Binden sind auffallend schmal. Alt. 12'5, diam. :7 mm.
VVie von H. nemoralis finden sich oberhalb des Valle d'Astos auch von hortensis viele lebende Stúc he ohne Ober- haut auf der Oberseite.
34. Helix (Cryptomphalus) aspersa Múll.
Von Campo bis Benasque (Fagot) —Benasque (Bofill).
35. Buliminus (Zebrinus) detritus (Múll.)
Buliminus arnouldi Fagot, Cat. Raz. Mol. Essera, 1888, p. 14.
Campo (Fagot).—Zvv. Seira u. Chia (Fagot).—Zvv. Caste- jon de Sos u. Eristé (Fagot). —Benasque (Bofill).
Fagot schreibt die Stúche dieser Art aus dem Eseratal seinem B. arnouldi zu, der aber mit detritus identisch ist oder, besten Falles, als seine LoRalform in den óòstlichen Pyrenàen zu gelten hat, in den Zentralpyrenàen dagegen lebt zvveifellos der typische Bul. detritus.
36. Chondrula quadridens (Múll.)
Zvv. Seira u. Chia (Fagot). —Ausgang der Congostos del Run (Fagot). — Hospicio de Benasque (Bofill). — Plà dels Estanys (Haas).
Unter den Exemplaren von den beiden letzten Fundor-
94 Institució Catalana d'Història Natural (85)
ten befinden sich einige, die den untersten Zahn der Múndung nur in ganz sehvvachen Rudimenten aufvveisen, vielleicht vveil sie noch nicht ganz ausgevvachsen sind. Der von Fagot von den gleichen LoRalitàten ervvàhnte und mit Ch. quadri- dens zusammen gefundene Ch. niso Risso, dessen Vortomm- en im Eseratal bei seiner sonst ausschliesslichen Verbreitung im Rústengebiet zyvischen Nizza und Cette von vornherein unyahrscheinlich vvar, 1vird auf derartige unvollstàndig be- zahnte Stúche von quadridens zurúctzufihren sein.
37. Pupa (Modicella) iarinesi Desm.
Congostos del Run (Fagot, Bofill), 41 Exemplare. Alt. 4'5-5, diam. 1/5-2 mm.
38. Pupa (Modicella) polyodon montserratica Fag.
Zxvr. Seira u. Chia (Fagot). — Congostos del Run (Fagot). —Valle d'Astos bei der Puente de Nieve (Bofill). 1 Exem— plar. Alt. 9/5, diam. 25 mm.
39. Pupa (Modicella) megacheilos goniostoma Estr. (Taf. IV, fig. 6-7.)
Der Typus von Pupa megacheilos Crist. X Jan lebt in den Alpen, sein Vertreter in den Pyrenàen ist eine Form, die sich von ihm durch die mehr oder vveniger ausgesprochene Tendenz unterscheidet, die Unterseite der Mundòfinung vintlig auszuziehen, diese Form ivurde von Rúster, unter
(87) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'Aguilar-Amat 95
Anspieiung auf diese Eigenschaft, P. goniostoma genannt. Die Exemplare der Pyrenàenform, die diese Angulositàt vveniger zeigten, vvurden von Fagot als P. leptocheilos, dieje- nigen, die sie dagegen sehr start vviesen, als P. angulata spezifisch abgetrennt, auf Taf. IV, fig. 6-7 bilden vvir einen Fagotschen Cotypus dieser angulata ab.
Die von Fagot und Locard aufgezàhlten Unterschiede in der Bezahnung der Mundòfínung sind von deren Gestalt unabhàngig, stehen aber in Beziehung zu dem Alter und dem EntvvicRlungsgrad der Individuen.
Graus (Navàs). 1 Exemplar vom Typ goniostoma.—Zxy. Campo u. Venta de Abi (Fagot). 8 Exemplare, davon 5 goniostoma und 3 leptocheilos. Alt. 75-11, diam. 2- 25 mm. —Puente de Argonet (Haas). 95 StúcRe, von denen mehr als die Hàlfte leptocheilos und der Rest goniostoma entspricht. Alt. 8-11, diam. 2-2'5 mm.—Salto del Caballo (Fagot, Haas). 65 Exemplare, 1vovon rund die Hàlfte leptocheilos und der Rest goniostoma und angulata zusammen entspricht, die bei- den letzten Formen sind durch unmerÈliche Ubergànge untrennbar verbunden. Alt. 8-10'5, diam. 2-255 mm. Die abgebildete angulata stammt von diesem Fundorte, sie befindet sich mit 5 vveiterem Exemplaren als von Fagot gesammeltes Belegmaterial in der Sammlung Bofill. —Zvv. Seira u. Chia (Fagot). 6 Stúcte, von Fagot als angulata bestimmt, von denen aber 4 leplocheilos entsprechen. Alt. ro-11/5, diam. 2 mm.—Seira (Bofill). Mehr als roo Exem- plare, die in ihrer grossen Mehrheit zu angulata gehòren, Alt. g-10, diam. 2 mm.—Zvv. Venta de Abi u. Castejon de Sos (Fagot). 8 Stúche, davon 6 leptocheilos und 2 gonio- stoma. Alt. 75-11, diam. 2-2'5 mm.—Zv. el Run u. Sahun (Haas). 31 Exemplare, darunter 7 leptocheilos und 24 gonio- sioma und angulata mit allen Ubergàngen. Alt. 10-12, diam.
96 Institució Catalana d'Història Natural (88)
2'5-3 mm.—Congostos del Run (Navàs, Bofill, Haas). Mehr als 300 Stúche, die in gleichem Verhàltnis leptocheilos und angulata angehòren. Alt. 8-13'5, diam. 2'5-3 mm.— Caste- jon de Sos (Bofill). 44 Exemplare, vvorunter nur 6 leptocheilos. Alt. 75-10, diam. 2-2/5 mm.—Zyvy. Castejon de Sos u. Eristé (Fagot). 6 Exemplare, von denen 3 leptocheilos entsprechen. Alt. 10, diam. 2/5-3/5 mm.—Zvv. Eristé u. Benasque (Fagot). 6 Exemplare, darunter 4 leptocheilos. Alt. 09-10, diam. 2'5— 35 mm.—Benasque (Bofill, Fagot, Aguilar-Amat). Mehr als 100 StúcRe, unter denen leptocheilos vorherrscht. Alt. 8:5— II, diam. 3 mm.—Valle d'Astos bei der Puente de Nieve (Bofill). 50 Exemplare, mehr als die Hàlíte davon leptochei— los. Alt. 8-10:5, diam. 3-3'25 mm.—Zy. den Valles d'Astos und de Vallhibierna (Bofill). 5 Individuen, davon 4 lepto- cheilos und 1 goniostoma. Alt. 85, diam. 3 mm.—Zvv. Valle d'Astos u. den Bafnios de Benasque (Aguilar-Amat, Haas). Mehr als 100 Exemplare, in der Mehrzahl leptocheilos. Alt. 7-13'5, diam. 2/5-3'25 mm,—Múndung des Vallhibierna-Tals (Haas). 70 Stúche, darunter leptocheilos in grosser Úberzahl. Alt. 8:5-10, diam. 2175-55 mm.—Vallhibierna—Tal zvv. sei- ner Múndung und der Cabana de la Ribereta, in 1,700-1,800 m. Hóòhe (Haas). 28 Stúcte, fast alle leptocheilos. Alt. 7:5—9, diam. 2'5-3 mm.—Cabana de la Ribereta im Vallhibierna— Tal, etxvas mehr als 2,000 m. hoch (Bofill). 2o Exemplare, fast ausnahmslos leptocheilos. Alt. 8'5-9, diam. 3-3'5 mm. ZNy. dem Vallhibierna-Tal u. den Banios de Benasque (Haas). 83 Stúche, fast alle leptocheilos. Alt. 8-10, diam. 3-3/5 mm. —Zvy. dem Vallhibierna- Tal u. dem Hospicio de Benasque (Fagot). 6 Individuen, alle leptocheilos. Alt. 8/5, diam. 3 mm. —Banos de Benasque, an den Felsen hart úber dem Flusse (Haas). 58 Exemplare, fast alle leptocheilos. Alt. 75-95, diam. 3-3'5 mm.—Zyv. den Banios de Benasque u. dem Hos-
(89) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'Aguilar-Amat 97
picio (Haas). 25 Stúche, fast alle leptocheilos. Alt. 8-10. diam. 3'25-3'5 mm.
Aus den oben ervvàhnten Daten geht hervor, dass beim Talaufvvàrtsgehen die Formen mit unten vinÈliger Mund- òfinung an Zahl abnehmen und oberhalb von Benasque fast gànzlich verschivinden, die gleiche Beobachtung gilt auch von dem Durchmesser der Schale, sodass die ganze Schalenform in den hòheren Lagen des Tales spindelfórmi— ger ist als in den tieferen.
40. Pupa (Modicella) aragonica Fag. (Taf. IV, fig. 8-9.)
Salto del Caballo (Fagot). 8 Exemplare, die von Fagots Hand die Benennung P. saltus tragen, die aber lediglich eine schlantere, dúnnschaligere, die Parietalfalten der Múnd- ung nicht aufvveisende, also xvohl rhachitische Form der Pupa aragonica darstellen. An fast allen Fundorten, an denen der Typus von P. aragonica lebt, finden sich einzelne Exemplare, die in der Schlanhheit des Gehàuses und in der sehivachen Ausbildung oder dem Nichtbesitz der Palatalfalt- en der saltus gleichen, vveshalb diese, als auf eine Form innerhalb der Variationabreite der aragonica begrúndet, nicht als Art oder auch nur als Varietàt xveitergefúhrt vverd- en ERann. Eines der authentischen Stúche von P. saltus ist Taf. IV, fig. 8-g abgebildet. Alt. 7-8, diam. 2 mm.—El Grado, Schlucht von Sahun (Fagot). 7 Exemplare vom allgemeinen Typ aragonica. Ihre Schale ist noch nicht so starÈ vvie die des Typus, aber die Palatalfalten sind in Andeutung schon zu sehen. Alt. 5'5-6, diam. 2 mm.—Zvv. Benasque u. den Bafios (Haas). 48 Exemplare. Alt. 6-7'5, diam. 2-2'25 mm.—
98 Institució Catalana d'Història Natural (90)
Valle d'Astos bei der Puente de Nieve (Bofill). 30 Stúcte, vvorunter einige mit nur angedeuteten oder ganz fehlenden Palatalfalten. Alt, 5,5-7,5, diam. 2-2, 75 mm.—Zv. den Valles d'Astos u. de Vallhibierna (Bofill). ro StúcRe. Alt. 6,5-7,5, diam. 2-2,5 mm.—Zvy. den Valle d'Astos u. den Bafios de Benasque (Aguilar-Amat). ro Individuen. Alt. 6-7, diam, 2-2,5 mm. — Vallhibierna—Tal, nahe dem Coll de Sierra Negra in 2000-2400 m. Hòhe (Haas). 1 Exemplar mit den Massen: Alt. 6, diam. 2,5 mm.—Zvy. dem Vallhibierna—Tal u. den Barios de Benasque (Haas). 32 StúcRe. Alt. 5,5—7,5, diam. 1,75-2.5 mm. — Plà del Campiamento (Bofill). 6 Exemplare. Alt. 6-7, diam. 2-2,5 mm.—Bafios de Benas— que an den Felsen hart úber dem Flusse (Haas). 20 StúcRe. Alt. 5,5-7, diam. 2-2,25 mm.—Zvv. den Bafios u. dem Hos- picio (Haas). 1 StúcÈ. Alt. 6,5, diam. 2 mm.
Unter den von Aguilar-Amat auf dem Abschnitte zvvisch— en dem Valle d'Astos und den Bafios de Benasque gesamm-— elten StúcRen befindet sich eines, das zxvei lamellenfòrm— ige, einander sehr genàherte Columellarfalten anstatt der einzigen des Typus aufvveist.
Fassen vvir unsre oben dargelegten Beobachtungen zu- sammen, so erhellt, dass die im unteren Teile des Eseratales lebenden StúcRe der Art, vohl infolge des sie umgebenden Mediums, lànger und dúinnschaliger sind als die in den hóòheren Regionen, in Beziehung zu der DúnnschaligReit steht 1vohl auch die geringe Ausbildung oder das gànzliche Fehlen der Palatalfalten bei den aragonica-Formen der tiefe- ren Teile des Tales.
(91) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'Aguilar-Amat 99
41. Pupa (Modicella) penchinatiana. Bgt.
Scehlucht von Campo.—Congostos del Run. —Schlucht von Sahun, zvvischen Castejon de Sos und Eristé.—El Grado. Von Fagot gesammelt, von uns aber nicht beobachtet.
42. Pupa (Modicella) pyrenaica Boubée (Taí. IV, fig. 10-13.)
Figur 10-11 stellt ein von Fagot am Hospicio de Benas- que gesammeltes und von ihm (Cat. Raz. Mol. Esera, 1888, p. 16) Pupa hospitii benanntes Exemplar einer Form dar, die mit dem Typus von pyvrenaica Boubée zusammenlebt und sich von ihm nur durch gròssere Schlantheit der Schale und schmalere Múndung unterscheidet. An der Ren- clusa finden sich, zusammen mit dem Typus, StúcRe, die die ervàhnten Unterschiede noch stàrRer ausgepràgt auf— vveisen und von denen vvir eines auf Taf. IV, fig. 12-13 abbilden. Nach dem Gesagten vvird man uns Recht geben, vvenn vir P. hospitii in die Synonymie von pyrenaica stellen.
Hospicio de Benasque (Bofill, Fagot, Haas). Mehr als 100 Exemplare, von denen nur etxva 1/6 typisch zu nennen ist, der Rest stellt Ubergangsformen zu mehr oder Nveniger extrem ausgebildeten StúcRen von hospitii dar. Alt. 6-75, diam. 1/5-2125 mm. —Plà dels Estanys (Fagot, Haas). 6 StúcRe von mehr oder vveniger ausgepràgter hospitii-Form. Alt. 5.5, diam. 2 mm.—Pefia Blanca (Fagot), 4 typische Exemplare. Alt. 6, diam. 1'75 mm.—Renclusa (Aguilar- Amat). 30 Exemplare, vvorunter nur 1 typisches, die úbrigen
100 Institució Catalana d'Història Natural (92)
stellen Ubergànge bis zu ganz extremen hospilii-Formen dar. Alt. 6-8, diam. 2- 255 mm.
43. Pupa (Modicella) partioti M. T.
Salto del Caballo (Haas). 1 Stúch. Alt. 6, diam. 2 mm.— Zxv. Seira u. Chia (Fagot). 1 Exemplar. Alt. 65, diam. 2 mm.—Congostos del Run (Bofill, Haas). 4 Individuen. Alt. 6, diam. 2 mm.—Castejon de Sos (Bofill). 9 Exemplare. Alt. 6-6:5, diam. 2 mm.—Zvy. Castejon de Sos u, Eristé (Bofill). 1 Stúch. Alt. 6, diam. 2 mm.—Benasque (Navàs, Bofill). 3 Stúcte. Alt. 5'5-6'5, diam, 1/75-2'25 mm.
44. Pupa (Modicella) brauni Rssmr.
Zxvy. Campo u. Castejon de Sos (Bofill). 3 Stúcte. Alt. 5:75, diam. 2 mm.—Benasque (Bofill). 3 Exemplare. Alt. 5:75, diam. 2 mm.—Plà dels Estanys (Fagot). 1 Stúch. Alt 555. diambt 2 mm.
45. Pupa (Modicella) secale Drap.
Benasque (Navés), 1 Stúci. Alt. 7, diam. 2 mm.—Vall— hibierna-Tal bei der Cabana de la Ribereta (Bofill). 2 Exem- plare. Alt. 7/5, diam. 2:25 mm.—Vallhibierna-Tal nahe dem Coll de Sierra Negra, in 2,000-2.400 m. Hóhe (Haas). 5 StúcRe. Alt. 5:5, diam. 1'75-2 mm.—Hospicio de Benasque (Bofill). 4 Exemplare, Alt. 7/5, diam. 2-2/5 mm.
(93) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'Aguilar-Amat IOI
46. Pupa (Pupilla) muscorum (L.)
Fort von Benasque (Bofill). 3 StúcRe.
47. Balea perversa (L.)
Die Verschiedenheit in den Gaumenzàhnen, die Bour— guignat zur Abtrennung seiner B. pyrenaica veranlasste, zeigt sich bei Stúchen vom gleichen Fundorte und in ver- schieden starter Ausbildung, sodass vvir die Bourguignat— sche Form als Synonym zu perversa auffassen.
Zyy. Eristé u. Benasque (Fagot).—Hospicio de Benasque (Bofill, Haas).
48. Clausilia (Marpessa) laminata Mont.
Von dieser in ganz Europa verbreiteten Art sammelte Fagot zvvischen Campo und Seira Exemplare.—Puente de Argonet (Fagot). —Hospicio de Benasque (Bofill, Fagot).
49. Clausilia (Ruzmicia) gallica Bgt.
Zvv. Benasque u. dem Hospicio (Fagot). VVir sammelten diese Form nicht, die vvir fúr ein Syno— nym von Cl. dubia Drap. halten.
I02 Institució Catalana d'Història Natural (04)
50. Clausilia (Ruzmicia) obtusa C. Pír.
Vallhibierna-Tal bei der Cabana de la Ribereta (Bofill). 2 Stúcte.—Hospicio de Benasque (Bofill). 1 Exemplar.
5r. Clausilia (Ruzmicia) penchinati Bgt.
Der Cl. crenulata Risso aus der Dauphinée und der Pro- vence sehr àhnlich und vvohl nur eine Form aus deren Variationsbreite.
Campo (Fagot).—Aiguetas de Seira (Fagot).
52. Clausilia (Ruzmicia) pyrenaica Charp.
Cl. saint—simonis Bgt. scheint eine vveniger dicÈschalige, durchscheinendere und vveniger starÈ bezahnte Form von pvrenaica darzustellen, vveshalb vir sie mit dieser Art vereinigen.
Puente de Argonet (Fagot). Die dúinnschaligere Form.— Castejon de Sos (Bofill). Die saint-simonis-Form, in 8 Exem- plaren.—Benasque (Aguilar-Amat). 3 Stúche der typischen Form.—Miúindung des Vallhibierna-Tales (Haas). 2 typische Stúche.—Pefria Blanca, nahe dem Hospicio de Benasque (Fagot). Die dúinnere Form.
53. Clausilia (Ruzmicia) abietina Dup.
Zyv. Campo u. Venta de Abi (Fagot).—Seira (Fagot). — Hospicio de Benasque (Bofill, Haas), 4 Exemplare.
(95) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'A guilar-Amat 103
54. Azeca (Azeca) nouletiana Dup.
Zxy. Benasque u. der Maladetta (Bourguignat).
55. Zua exigua (MRe.)
Hospicio de Benasque (Haas). 1r Exemplar. — Plà dels Estanys (Fagot).
56. Limmaea (Galba) truncatula (Múll.)
Bei Eristé (Fagot).—Zvv. Eristé u. Benasque (Fagot). 1 Exemplar. —Quelle im Plà del Campiamento (Haas). 2 Stúl— Re.—Ziv. dem Hospicio de Benasque u. Cabana Caballud (Fagot, Haas).
57. Ancylus (Ancylus) simplex Buchoz.
Die von Bourguignat, Fagot, und Anderen aus dem Ese- ratale eryvàhnten Arten capuloides, jani und gibbosus stellen lediglich Realtionsformen des vveitverbreiteten und sehr plast- ischen A. simplex dar.
Zxy. Eristé u. Benasque (Fagot). —Quelle im Plà del Cam- piamente (Haas). 2 Stúche.—Rleiner See im Plà dels Estanys (Fagot, Haas). 5 Exemplare.
104 Institució Catalana d'Història Natural (96)
58. Cyelostoma elegans (Múll.)
Schlucht von Campo (Fagot). 2 StúcRe. Alt. 11-14, diam. 8-9 mm.—Salto del Caballo (Fagot). 1 Exemplar. Alt. 14, diam. 10:5 mm.—Zvy. Seira u. Chia (Fagot). 3 StúcRe. Alt. 13, diam. 9 mm.
59. Pomatias obscurus esseranus Fagot (Taf. IV, fig. 14-15.)
Schlucht von Campo (Fagot). 6 Stúclte, von Fagot gesamm- melt und benannt. Alt. 11-12, diam. 4'5-5 mm.
Diese Form steht P. obscurus so nahe, dass sie hòchstens als eine LoRalform von ihm, nicht aber als eigne Art betrach- tet vverden darf.
60. Bythinelia brevis reyniesi (Dup.)
Zxy. Eristé u. Benasque (Fagot). 6 dicischalige, inRrust- jierte Stúche. Rallhaltiges VVasser, — Quelle im Plà del Campiamento (Haas). In etvva 1,600 m. Hóhe. 40 durch— scheinende, dinnschalige. nicht intrustierte StúcRe.—Quelle nahe den Banos de Benasque, aus Granit, in etva 1,750 m. Hóhe, VVassertemperatur ziemlich Ronstant 5.2 (Haas). 30 fast durchsichtige, dúnne, aufgeblasene Exemplare. —Quelle nahe dem Hospicio de Benasque, am Fuss der Pefia Blanca und somit Ralihaltig (Fagot, Haas), 70 dicEschalige, inRrust- ierte Exemplare.
(97) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'Aguilar-Amat 105
DIE MOLLUSREN DES ESERATALES, NACH FUNDORTEN GEORDNET
Diese Zuzammenstellung, die ohne VVeiteres aus dem Abschnitte a Faunules de les localitatsy im Ratalonischen Teile, p. 53, verstàndlich ist, ermòglicht die Ubersicht úber die Hóhenlagen, auf die die einzelnen Arten und Formen solcher beschràntt sind.
ZUSAMMENFASSUNG UND SCHLUSSFOLGERUNGEN
Da man alles, xvas sich auf die systematische Stellung oder die Verbreitung einzelner Arten bezieht, schon in deren Rritischen Besprechungen und in der Faunenliste nach Fund- orten findet, Rann sich unsre Zusammenfassung auf die vvichtigsten PunRte unsrer Ausfúihrungen beschrànten.
Fúr eines der ivichtigsten Ergebnisse unsrer Untersuch- ungen halten vir die ZurúcRfihrung der 82 aus dem Eseratale zitierten Mollustenarten auf nur 60. Diese Zahl ist noch immer verringerbar, aber es muss daran erinnert vver- den, dass in mehreren Fàllen die unzureichenden Beschreib— ungen und der Mangel an Vergleichsmaterial uns nicht gestattete, einzelne von Bourguignat und seinen Schúlern auf- gestellte und zvveifellos unhaltbare Arten einer altbeltannten Form unterzuordnen und somit endgúltig aus der Literatur zu entfernen, bei derartigen Rritischen Formen gaben vir aber venigstens unsre Meinung úber die mutmassliche Stellung im System ab, um Rúnftigen Autoren den VVeg zu
bahnen. 7
106 Institució Catalana d'Història Natural (98)
Es gelang uns ferner festzustellen, dass der gròsste Teil der aus dem Eseratale neubeschriebenen Arten Variationen von altbeRannten darstellen, dass diese Variationen aber nicht gleichmàssig úber das ganze Tal verbreitet, sondern nur auf einzelne Teile desselben beschràntt sind, und dass in den verbindenden Talstrecten Ubergangsformen auch die Ex- treme der Variationen verbinden. Fast in allen Fàllen hand- elt es sich nur um 2 dieser abvveichenden Variationen, die den Typus der betreffenden Art in dem Tale unterhalb oder oberhalb von Benasque begleiten und die fast stets durch die in der Gegend von Benasque lebenden Individuen derselben in einander úbergefúhrt verden Rónnen. Es vvare úbereilt, auf diese Tatsache jetzt schon ein biologisches Gesetz zu formulieren, aber sie hat hoffentlicn den grossen VVert von Regionalsammlungen einsehen lassen und gezeigt, dass biologische und systematische Untersuchungen nur auf ein grosses Material von mòglichst vielen Fundorten hin unter— nommen vverden sollten.
Die zoogeographischen Schlussfolgerungen aus unsren Darlegungen lassen sich in vvenigen VVorten zusamenfassen. Sie lassen uns ertennen, dass die oft hervorgehobene Ana- logie zvvischen Alpen und Pyrenàen als Faunenscheiden in VVirblichReit nicht besteht, denn die Pyrenàen vverden in ihrem Norden und ihrem Súden von der gleichen Tierveelt bemvohnt. Dagegen scheint eine nicht unvichtige faunistische Grenze quer durch die Pyrenàen zu verlaufen, einen òstlichen Teil von der Gesamtheitihrer Fauna abtrennend. Die VVasser- scheiden zivischen Salat und oberer Garonne und Noguera Ribagorzana und Esera haben als Trennungslinie in dem genannten faunistischen Sinne zu gelten. Sicher festgestellt ist bis jetzt—am Deutlichsten durch Helix (Chilotrema) des- moulinsi desmoulinsi im Osten und H. (Chil.) desm. acro-
(00) Artur Bofill, F. Haas i J. B. d'A guilar-Amat 107
tricha im Zentrum der Pyrenàen—nur ein Spalt, der den Osten vom Zentrum abtrennt, ob aber die Fauna des Pyre- nàenzentrums bis zum VVestende der Rette durchgeht oder nochmaliger Spaltung, ev. in einen Zentral— und einen VVestteil, unterivorfen ist, das entzieht sich bis jetzt noch unsrer Beurteilung. Dagegen ist die Ost—VVestscheidung, an Stelle der bisher angenommenen in nord—súdlichen Sinne, als bevviesen anzunehmen.
I08 Institució Catalana d'Història Natural
DE LES ESPÉCIES
Abietinia Dup., Clausilia. agrestis L., Agriolimax . angulata Fag., Puba apicina ramburi Mab., Helix . è arborum Bouch., aci aragonica ae, Pupba . arigonis Rossm., Helix arnouldi Fag., Bulimus aspersa Múll., Helix ater L., Arion.
Bradyoyra Fag., Helix
brauni Rossm., Pupa .
brevis reyniesi Des Eq thinella . :
Calaeca Bot., Helix. campoensts Fag., Helix cantae Bgt., Helix capuloides Jan., Ancylus . carascalensts carascalopsis
Fag., Helix .
carascalensis esserana Bgt.,
Helix. ES IO carascalopsis Fag., Helix. carthusiana Múll., Helix . cespitum Drap., Xerophila
49, 17, 40,
43, 20,
38,
25,
ÍNDEX
ESMENTADES EN EL TEXT
cossoni Bat., Helix .
conspurcata stolismena Bgt., Helix .
A Risso, Ga eel
culmi Fag., Helix
Desmoulinsi acrotricha Fisch., Helix. desmoulinsi desmoulinsi Far., Helix . SE detritus Múll., Buliminus . dubia Drap., Clausilia.
Elegans Múll.,
CON ai ceMEa ericetorum Múll., Helix esserana Bgt., Helix esserana Fag., Testacella . esseranus Fag., Pomatias . exigua Mhe., Zua
Cvyclosto-
Farinesi Desm., Pupa. Ruviatilis Múll., Ancylus . julvus Múll., Euconulus
Gallica Bagt., Clausilia. gibbosus Bgt., Ancylus goniostoma Rúst., Pupa
(100)
933, 67, 88,
67. 38, 48,
51, 2 O: 24, 17, 51, 50,
39, t9, 48,
50, 40,
(100) Artur Bofill,
Hammonis Stròm., Hyali— nia. . hispida L., ei L hortensis Múll., Helix . hospitii Fag., Pupa. hylonomia Bgt., Helix . Jani Bgt., Ancylus . Laminata Mtg., Clausilia. lapicida L., Helix leptocheilos Fag., Pupa limbata Drap., Helix : limbata odeca Bgt., Helix.
Mialadettae Bgt., Helix.
marginata LS Leh- mannia
mascarenasi Bgt., Biel
megacheilos Crist. et Jan.,
Pupa . È 4 megacheilos Eric me Rúst., Pupa. ont ia ons Fag., Elelia: Dar resa var. acrotricha Fisch., Helix murcica Guirao, Helix.
muscorum L., Pubilla .
Narbonnensis Cless., linia
nemoralix L., Holix.
niso Risso, Chomdrus
nouletiana Dup., Azeca
nubigenus Bgt., Limax
Hya-
Obscurus Drap., Pomatias. obscurus esseranus Fag.,
Pomatias. : A obtusa GC. Pfr., Glauclia i obvoluta Múll., Helix . odeca Bgt., Helix.
F. Haas i J. B. d'Aguilar-Amat
Partioti Mog.-Tand., Pupa
penchinati Bgt., Clausilia.
Penchinatiana Bat., Pupa.
perversa L., Balea .
Ppolyodon montserratica Fag , Puba .
Pycnoblennius Bgt., max
Pyrenaica Bat. 2 Boles.
pyrenaica Charp., Clausi- ha. .
Pvrenaica Boub., (Papa
LE
Quadridens Múll., Chon-
drula .
Ramburi Mab., Helix renei Fag., Helix
rotundata Múll., Pyrami- dula 0
rufus L., Arion 6
rugosa var. Pyrenaica
Charp., Clausilta. rupestris Stud., Pyrami- dula ar dus ruscinica Bgt., Helix Saint simonis Bgt., Clau- silia saltus Fag., Be saxatilis Hartm., Helix secale Drup., PP, À segetum Fag., Helix seirensts Fag., Helix : servainiana St. Sim., Vi— trina 5 simblex Buch., Menu splendida Big Helix steneligma Bgt., Helix. stolismena Bgt., Helix . striata Múll., Heliscopsis . striata oreina Fag., Helix. strigella Drap., Helix .
109 45. 100 48, 102 44, 90 47, IOI 39, 94 17, 74 47, 101 49, 102 45. 99 38, 93
26 22, 79 19, 77 16, 73
49 IC, 75
28 40, 102 43, 97 I9, 75 46, 105 27, 83 25, 81 18, 74 50, 103 33, 89 35, 87 22, 79 26, 82 25, 81 28, 84
1IO Institució Catalana d'Història Natural
sirigella ruscinica Bgt., Helix . EA itia subfuscus Drup., Arion subiberica Fag., Helix . suboreina Fag., Helix .
Tarda Bgt., Hyalinia .
tardus Bet., Zonttes. tassyi Bgt., Helix
truncatula Múll., Limnaea. Unti/asciata Poir., Helix .
Viridula Mhe., Hyalinia .
VA a 84
Mor Mo me
(en, 3 E — z 3 E PGA A a c pa El z ls c qe 3 cc S qe Le — cn rs) ca S ca. 2 Z) z SI) z ED NOSHLINS S3lyVa11 LIBRARIES SMITHSONIAN, INSTITUTION NOINLILSNI NVINOSHLUA z E z F QS E È 5 se) 5 s N F 2 i 2 - 2 on OO Z m z o z o THSONIAN INSTITUTION ds OLI LS NVINOS Sisa lsvúa UE BRARI ES SMITHSONIAI Si je É z 2 RE z Q QN El z 3 z NS El 6 XX el SE 4 SE A: SN 5 : gi E EQ. 8 EN 2 É z É NE 5 x 5 Es 5 SS n Es z É n EL n a a NOSHLINS S3IYVUSIT LIBRARIES SMITHSONIAN INSTITUTION NOILNLILSNI NVINOSHLIM I n Lu
Qe
ITHSONIAN
NN Q S318VYS11 LIBRARI
NOILONLILSNI
INSTITUTION NOILNLILSNI
INSTITUTION
INOSHLINS S318V3911
INOSHLINS S3183Vy811
n
z
i
2 E
Dn
el
z
2
LL ITHSONIAN Va xd (o, 8 L PEN A le)
aa
z
RE le) Q AN 2 Q E vn
EE ITHSONIAN rs
z
z
le)
n
a
E
z
n INOSULIMS A NS LL FQ E
INSTITUTION
N
INSTITUTION
NVINOSHLINS S3l1YVYal1 LIBRARIES SMITHSONIA
S318YvVYa11
I LALILSNI
SAID0M SA NI
:
Saluvyal1 LIBRARIES SMITHSONIA
Ds
LIBRARIES SMITHSONIAN INSTITUTION NOILNLILSNI NVINOSHLIM
LIBRARIES NOILOLILSNI
NVINOSHLIINS N
ra
S3l1UVUAI1 LIBRARIES INSTITUTION NOILNLILSNI
S3luvya11 INSTITUTION
Dn z 3 £ z i z NN, El z SS VE 08 el a ON: i 2 E NP 2. È Ex Ga ia a NOILNLILSNI NVINOSHLINS SA4l8UVYUAIT LIBRARIES SMITHSONIA - a z vé , El Es 3 — - le 1 El Es z El a sl) ca o sl z -— z Es) LIBRARI ES, SMITHSONIAN, INSTITUTION eNOLLALILSNI, NVINOSALIM le) ee o Le, i 5 E za Di Es S) i El Es E Es i — Es - cl ièr o z h NOU LES NIC NVINOSEINS 83 luvya LI BRARI ES SMITHSONIA É: z £ T'QS 2 3 ES SE 2 NS 2) RR len dE O 5 EE NN le) E z É SE z Y z Y on zZ on a
NOILONLILSNI NVINOSHLIV
i LD Nu Q
LIBRARIES SMITHSONIAN INSTITUTION
DILALILSNI
BRARIES
BRARIES NS DI LO LILSNI
Lu n ul des, ren dl 7 Li 3 Le - 4 q S Ei 5 J co — — el Ei hr cl - o 311 LIBRARIES SMITHSONIAN INSTITUTION NOILNLILSNI - a — o N poe) El ae e) s el 2 Ei. 5 led - i - m Z 5 Es ON NOILALILSNI NVINOSHLINS, S318V8811 LIBRARIES Es El Es 's NI x z — z NN Le le) JE le) SN : ds Es g: 2 NN, 2 5 z F N ES - S 5 i : El i n z n 4 lI7 LIBRARIES SMITHSONIAN INSTITUTION NOILNLILSNI z — Li vn DA el — dE act ax 8 d c É be. El m le) le) E Ed dd —)
ON NOILNLILSNI
S3l1UYVYU AIT LIBRARIES
VASTL INSTITUTION INSTITUTION
S3l18V3Y8a11
in. LIBRARIES SMITHSONIAN INSTITUTION NOILNLILSNI
Z
N RN
NN
SMITHSONIAN NVINOSHLINS
SMITHSONIAN
ON NOILALILSNI NVINOSHLINS S318VYSI1 LIBRARIES
AD
SMITHSONIAN
nn IvASnL LIBRARIES NOILNLILSNI
Ji1 LIBRARIES
INSTITUTION NOILNLILSNI S3lIUVYSIT LIBRARIES
INQSM S3183vy389a11 INSTITUTION
NVINOSHLIINS
NVINOSHLINS. S3l18VyaI1 LIBRARIES NI
INSTITUTION NOILNLILSNI
ON —NOILALILSNI NVINOSHLINS S318YVYAIT LIBRARIES
NVINOSHLIS SMITHSONIAN NVINOSHLINS SMITHSONIAN
11
ILLA LILSNI BRARIES
NOS NY LE EQ UD Le BRARIES
ss
N ES SMITHSONIAN INSTITUTION NOILNLILSNI
NVINOSHLINS S318VY811 LIBRARIE:
INSTITUTION NOILNLILSNI
LIBRARI ES SMITHSONIAN
I LNLILSNI
SMITHSONIAN
NVINOSHLINS
NVINOSHLINS S3183V3€Q11
INSTITUTION
SMITHSONIAN
SMITHSONIAN
SMITHSONIAN
S318VYEI11 LIBRARIES
S3l18vy8117
INSTITUTION RA
INSTITUTION
NVINOSHLINS S318V3Y817
INSTITUTION "NOLLNLILSNI
SMITHSONIAN
SMITHSONIAN
NVINOSHLINS
BRARIES
NVINOSHLIMS
INSTITUTION S318VYa11 INSTITUTION A di NN Na S318VU811
LIBRARIE: CMSONT
LIE
S3l1YvV3811
NOI
NVINOSHLIINS
L'VE
NOILONLILSNI LM D
NOI
INSTITUTION CISON
-— rn
pe
NOI
LIBRARIES SMITHSONIAN
LlE
S3l18V3yY8a11
NOI
4
NVINOSHLIINS
LIE
LA LILSNI
SMITHSONIAN INSTITUTION LIBRARIES
LU
9088 00589 9802