ec DA DA a EG 4, Poemes SET 10 LA ASS 4 : Ce veS- P Le PP TARISA SE et eis ERC EE3 ECA RIBA MIRA Data DES : 3 qe : : i i ed : Gat eo 8n DANIEL Area Apr na bres, CAPA he QP Poe mà ap act 1r aear na Te La mi Or d eu - 4 002 Xat Are eL meca me 8fPrandre Mpal ep dant: am mirar a dE : da OE JS ml Que Ó Ne Sa dr E 4 i 4 ges mare Re a 200 Pl na DF der Res arees, CR Sep A ar Da pa Da Ç er ve a ea aa re a ar l'Erm PU Bens Dar ag La EPI A AC ETS REU PED ÈPE LAS As d Que emava Qi at e9e Pa Cua me CAP PERE STA EA Per area ta paeaons la re a Erra DEP ma NS IC SCA es a anem A le man DA D SPT P LE AAP dar LE EA RQ O Pg Pat 13 € ps Z . a Prada a Ll : - P ar dera Et temut dera Bea UA ra an A Dr Bar na ON SE at PO PA EA DD OC EV PA a UM ESO ea PA SEPE L - 0 PLP QUE CAE Ta CRA PR NLT RA Ep FAD QP POL US PQ Ç 6 PU. OE DO de Es mal SPA DN Cia Iran Para 4 Bada cim ia ret emada Comin moment DE Gra Cas ar E cats ies Ó qoe eta I : 3 hi : Da am LS A 1 Be P GA ED ae Age de P Nat Re i DP ee ES me amERaS hr pl a Mega LE de at SOS QP a AA a A Da a BV LO RE em EET NO P EL Date Domini edoioeDeeymaiid ces ani Deia Toapratomermel as IF rao ia ms laniaria mai Ce pre apa tre beat COPE ETA Laia LC der a LP ee € LA A P Ot PA PN TE AS PAP NE mA P PEL OT DA EP PO Pi EPA LE Von ar dB A ap Mal ai ae Bac rol pi a iglesia rer ordre top RE BR ram ene EES ACB En i Ga Toda 069 P de A A a a a Ps PP A PA Eu LE Dt PaP PE Bet MP Pel LE LO a PR Vols il lat Gaia P2 Un gai : : : mata A QOUS PLE Cl Pa Ca AE El PE Are TS he pagat ia TP mes et ag PT aa NC a a Ga Sa As PT d' STA ER G EL LT SOLS, P pea OO ol A STA La at Ra ra Es ame ri Mon en te mea te oidS al an a Mata PEL ARCA et Be amat Pre Et Par lA ss DS area Era tn ea o ay das tes aa am ar ga teta ara a nt Vam as aa a Dep De Pau At Ad Ga VE Ra N$PI Pin Cia 88 DA FOTOS A Pa 8 pr 8 Pat cega pa", ef dama ai anam tms ec Pes Bsrde l'Erm p ama ei a Amat ae at Pe a 8 maó qe a 0a 4 8t Ba EE PA OR A a QUE Rel ap 1 a Mal EOA CP PC ea EE ST EA ef, Ca qual ve bar pa A y A ger at SE mia mamant qà 1 EA A uta OO SR OD Ll ade eta rr er dre a Ba mtdna Pd may noranta Ç- ena, ED ee et 2 Bea Da Le PURCHASED FOR THE UNIVERSITY OF TORONTO LIBRARY FROM THE CANADA COUNCIL SPECIAL GRANT FOR CADEVALL - FONT I QUER FLORA DE CATALUNYA DIES ERECI D'ESTUDIS CATALANS SECCIÓ DE CIÈNCIES FLORA CAIALUNYA ENUMERACIÓ I DESCRIPCIÓ DE LES PLANTES VASCULARS ESPONTANIES QUE FINS AVUI HI HA CONEGUDES I DE LES MÉS IMPORTANTS QUE S'HI CULTIVEN PER JOAN -CADEVALL 1 DIARS Doctor en Ciències Naturals, Llicenciat en Ciències Exactes, Professor a l'Escola Industrial de Terrassa, Membre de la eAcademia de Ciencias y Artes, de Barcelona AMB LA COL'LABORACIÓ DEL DR: PEUS FONT IOUER Conservador de Botànica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona VOLUM ITV PUBLICAT A DESPESES DE LA INSTITUCIÓ PATXOT BARCELONA PALAU DE LA GENERALITAT MCMXXXII 6, DEC 4 1968 / or, OF LDY ARTS GRÀFIQUES, S. A. SUCCESSORS D'HENRICH I C2 BARCELONA ELORANDE CATALUNYA Notes biogràfiques del Dr. Cadevall En Joan Cadevall i Diars nasqué a Castellgalí en la seva casa Coll de Torra, caseriu de les Boades, prop de Manresa, el dia 23 de juny de 1846 i de família mo- desta: els seus pares volien dedicar-lo a treballs de la terra, creient equivocada- ment —com pensen alguns dels nostres pagesos — que no eren necessaris per això grans estudis, però ell demostrà des de la seva infantesa una predilecció per les lletres, i tot sol, aprofitant totes les estones que podia dedicar-hi, les lliçons del Mestre Valentí Llenas de Castellgalí, que anava a donar-les a l'hereu de la casa i de les quals s'aprofitava tan aventatjosament, que el mestre va demanar als seus pares que li permetessin anar a l'Escola, doncs demostrava una voluntat i intel- ligència superiors que hom havia de fomentar amb l'esperança que arribaria a ésser home de profit per a la ciència. Així ho feren, i finida la seva preparació als 14 anys, començà en l'externat del Collegi de Sant Ignasi de Manresa, guanyant al poc temps el primer lloc entre els alumnes, lo qual causà l'admiració del Dr. Anselm Cabanes, professor de la Comunitat, qui va descobrir en ell el germen d'una cele- britat i, prenent-lo pel seu compte se l'emportà llavors que, desprenent-se ell de la Comunitat religiosa a què perteneixia, anà a fundar el (Colegio Tarrasenseo l'any 1864, On va prendre el grau de Batxiller en Arts el 1806, i de Ciències en 1808, època en què va ésser nomenat professor del Reial Col'legi, el 69 es llicenciava en Ciències Exactes, el 71 en Ciències naturals i el 73 es doctorà en aquestes dis- ciplines. 1870. — Secretari del Reial Col'legi Terrassenc. 1873. — Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències de Barcelona. 1873-1901. — Director del Reial Col'legi Terrassenc. 1877-1900. — President de la (Càmara Oficial de Comercio, de Terrassa. 1883-1899. — Vocal de la Junta d'Instrucció Pública de Terrassa. 1886-1900. — Fundador i Director de l'Escola Municipal d'Arts i Oficis de Terrassa. 1890. — Soci corresponent de la (Société Scientifique et Littéraireo de Professors de França. 1891. — Membre de mèrit de la societat artística i literària Paris-Province.. 1898-1903. — Soci fundador i President de la Comissió de la Creu Roja de Terrassa. 1899. — Soci de número de la (Real Academia de Ciencias y Artess de Barcelona. 1901. — Director de l'Observatori Meteorològic de Terrassa. 1901. — Soci protector i honorari de la Institució Catalana d'Història Natural. 1901. — Director de l'Escola elemental d'Indústries de Terrassa. 1903. — Vocal de la Comissió de Foment dels interessos agrícoles de la pro- víncia. PUBLICACITONS DE L/YINSTIUUERDE CLEIRCRES 1904. — Se li encarrega per l'Excma. Diputació Provincial de què formi la Flora i el mapa agronòmic de la província. 1905. — Llorejat amb la medalla d'or de la Societat Internacional de Geografia Botànica. 1905. — Es nomenat president de la (Sociedad Zaragozana de Ciencias natu- rales). 1906-1910. — Vocal de la Junta Municipal de Ciències naturals de Barcelona. 191I. —Soci honorari del Centre Excursionista de Terrassa. 1919. — Es nomenat vocal honorari de la Junta de Ciències naturals de Bar- celona. 1920. — Soci fundador de la (Sociedad Ibérica de Ciencias naturaless. — Mantes vegades Jutge de tribunals d'oposició i càtedres. — Vocal del Jurat d'exàmens privats de Ciències naturals de la Universitat de Barcelona, per R. O. de 1884 i 1885. TREBALLS CIENTÍFICS 1897. — Flora del Vallès. Memòria premiada en el Certamen de Granollers i publicada per la cReal Academia de Cienciass de Barcelona. 1900. — Inflorescencias. Memòria de recepció en la (Real Academiao de Barcelona. 1902. — Plantes notables dels voltants de Terrassa. Publicades pel butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. 1902. — Colores y aromas florales. Discurs inaugural del curs 1902-1903 de la 4Real Aca- demia:. 1904. — Una excursió a Núria. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. — Una excursió botànica a l'Obac. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. — Plantas citadas a Montserrat de existencia dudosa. Memòria publicada en el butlletí de la eSociedad Ara- gonesa de Ciencias Naturales. 1905. — La circummnutación en el género Medicago. Memòria I, publicada per la cReal Aca- demia: de Barcelona. 1906, 1907, 1908, 1909, I9IO i IgIrI. — Notas fitogeogràficas críticas. Memòries II a VII, pu- blicades per la cReal Academia, de Barcelona. 1906. — Excursionisme botànic. Memòria publicada per la Institució Catalana d'Història Natural. — Plantas nuevas para la Ciencia. Nota publicada per la cReal Sociedad Espafiola de Historia Naturab. 1907. — Notas para la Flora Catalana. Publicada per la eSociedad Espafiola:. 1909. — Necesidad de una rigurosa precisión en las descripciones fitogràficas. Memòria publi- cada per la eSociedad Aragonesa de Ciencias Naturaless. — El género Tararcum Hall en Cata- luia. Nota publicada per la Institució Catalana d'Història Natural. — Utilidad de los bosques. Memòria en col'laboració d'En" Joan Barata, per encàrrec de l'Excma. Diputació Provincial. — Discurs contestació a l'acadèmic recipiendari Dr. En Josep M.2 Bofill, publicada per la Real Academia). I9II. — Caricología catalana o Monografia de los Carex (Corizos) conocidos a Cataluna, pre- sentada al Congrés Científic de Granada. 1913. — Comença a publicar-se la Flora de Catalunya. Publicació de l'Institut de Ciències de Barcelona. TREBALLS PEDAGÒGICS 1878. — Los colegios ante la higiene. Discurs. 1880. — Misión de la familia y del colegio en la educación de la infancia. Discurs. 1884. — Importancia de los estudios histórico-naturales. Discurs. 1886. — Discurs inaugural de l'Escola d'Arts i Oficis de Terrassa. 1889. — Las Bodas de Plata del Real Colegio Tarrasense. Discurs. 1890. — Medis més eficaços perquè els alumnes reportin de la segona ensenyança el major profit amb la menys fadiga de ses facultats. Memòria premiada en el Certamen de l'éAteneo Tarrasense,. 1895. — El trabajo intelectual de los educandos. Discurs. 1899. — Un problema d'instrucció pública. Discurs. FLORA DE CATALUNYA PUBLICACIONS PRINCIPALS TREBALLS DIDÀCTICS 1900. — Apuntes de Botànica, per als alumnes de segona ensenyança. Un volum en quart de 184 pàgines. 1903. — Apuntes de Mecànica general, per als alumnes de l'Escola Industrial. 1904. — Prúcticas de taller (amb gravats), per als alumnes de l'Escola Industrial. — Pro- grama sumario de Botànica, en col'laboració amb el Dr. Mir, per als alumnes de segona ense- nvyança. 1905. — Apuntes de técnica industrial, en col'laboració amb N'Eugeni Ferrer, per als alumnes de l'Escola Industrial. 1907. — Apuntes de Mecànica general (2': edició). — Botúnica popular, un volum en quart amb 500 figures. 1908. — Programa sumario de Botànica (2.2 edició). — Nociones de Ciencias físicas, químicas y naturales, per als alumnes de l'Escola Industrial. IgI0. — Apuntes de Mecànica general e industrial, per als alumnes de l'Escola Industrial. — Apuntes de Física general e industrial, per als alumnes de l'Escola Industrial. — Ejercicios grú- ficos de Geometría, per als alumnes de l'Escola Industrial. 1912. — Elementos de Termotecnia, per als alumnes de l'Escola Industrial. De la llarga ressenya precedent, es pot deduir la intensa labor científica que va acomplir en les diferents disciplines a què va dedicar la seva preferent atenció en compliment, mantes vegades, dels seus deures pedagògics, però sens dubte el fruit predilecte del seu esforç, el que el posà en un nivell superior entre els seus contemporanis, és la gran obra de la Flora Catalana, aquest objectiu va condensar les seves aspiracions, i, seguint la tradició estatuida pels seus pròxims predecessors Costa, Masferrer, Montserrat i Archs, Bolós, Puiggarí, Vayreda i Trèmols, recopilà els seus treballs, els que a força de temps i paciència, en excursions pels cims i planúries de la nostra pàtria, reuní a mode d'immens material, del qual pot un hom fer-se càrrec llegint els volums que han-vist la llum de la Flora de Catalunya edi- tats per l'Institut d'Estudis Catalans. La publicació de l'anomenada Flora que acollí la Secció de Ciències de l'indicat Institut, ha sofert tota mena de contrarietats que l'han perllongada excessiva- ment, havent-se iniciat l'any 1913. La mort de l'autor, ocorreguda en 19 novembre 1921, obligà, després d'editats els tres primers volums, una sèrie de modificacions que tingueren consequències retardatàries, per la nova organització del treball imposada quan ja s'havien vençut les primeres dificultats. La Dictadura monàrquica del 1923 suprimí les subvencions a l'Institut per motiu d'ésser la publicació en llengua catalana i no fou possible continuar l'obra fins que en 1930 la Institució Patxot, que ja tenia grans mèrits contrets, molt dig- nes d'agraiment, a favor de les Ciències i lletres catalanes, oferí subvencionar les despeses que ocasionés l'actual volum IV que està acabant-se. Es d'esperar que podrem ja continuar l'obra empresa fins a sa terminació de- finitiva. Quan ja no li fou necessari, donant prova d'un sentit pràctic, regalà en 1919 a la Junta de Ciències Naturals de Barcelona, de la que havia format part en di- ferents ocasions, el propi dHerbaria que conté més de 8,000 exemplars de plantes de Catalunya, oferint al mateix temps amb destí a premis de Botànica, la quan- titat de vint-mil pessetes, tot el que li va valer la merescuda distinció d'ésser no- menat Membre Honorari de la susdita Junta. En 1886 fundà — essent-ne elegit Director — l'Escola Municipal d'Arts i Oficis, la primera que després de la creada a la Capital, va existir en la Província. A la ———————————————————————————n PUBLICACIONS DE .L'ENSTITUT BE CLEUNCEES seva iniciativa també, es va deure l'organització de les Escoles Industrials l'any 1901, i per a donar facilitats, l'Ajuntament va acordar convertir en Escola Elemental la Municipal d'Arts i Oficis, oferiment que fou acceptat per la Superioritat, la qual el designà com a Director l'any 1901. Cessà en dit càrrec l'any 1904 en què les Direccions de les dues Escoles foren refoses en la superior d'Indústries, malgrat d'aquesta injustícia, continuà des- empenyant el seu càrrec senzill de professor amb el carinyo i entusiasme propi del qui ha sentit sempre irresistible vocació pel noble sacerdoci de la Ciència i de l'ensenyança, fins que ja l'any 1918, donant-se compte que, dissortadament, per la seva edat avançada i per les xacres inherents, no podria tal vegada desempenyar les classes amb la regularitat i entusiasme amb què ho havia fet sempre durant uns trenta-dos anys, acabades les vacances, en setembre de 1918 es proposava adreçar-se a l'Ajuntament demanant-li que, per ésser-li violent renunciar en absolut a una vocació per a ell tan grata, li permetés, en cas de necessitat, nomenar un substitut de reconeguda aptitud legal i que havia demostrat pràcticament condicions idònies, corrent la retribució a compte del seu peculi particular, i així hauria con- tinuat desempenyant un càrrec que, si bé li ocasionà molts disgustos, li venien compensats moralment per la satisfacció de l'acompliment d'un deure que l'hàbit havia convertit en necessitat. Gran fou la seva sorpresa en assabentar-se per la premsa local que el Claustre de Professors havia acordat proposar al Cabilde Municipal l'aplicació del Decret de jubilació per als dependents de l'Estat, que, per tant, no tenia raó d'ésser en el personal retribuit pel Municipi, i la sorpresa augmentà en tenir coneixement que tot eren maniobres de la Direcció, que havia distribuit les assignatures, sense prèvia consulta al Claustre: aquest fou l'últim disgust que li ocasionà una obra de la qual havia estat fundador, però ell no era intrigant i es resignà per a no provocar con- flictes, portant el seu esperit altruista a l'extrem de fer donació a l'Ajuntament del quantiós material científic que ell havia aportat a l'Escola, amb la condició expressa que mai l'Estat no se'n pogués incorporar. Des de l'any 1918, en què va prendre aquestes resolucions, observant que les pròpies forces minvaven i s'anaven esgotant, pressentí, sens dubte, que s'acostava l'hora en què no podria continuar la seva obra capital, o sigui la Flora de Cata- lunya, i, fent un esforç, enllestí els treballs, preparant-se per al fatal trànsit, que no veia llunyà, de la manera que ho fan els creients, amb la deguda resignació cristiana. Una paràlisi general anà progressivament immovilitzant els seus membres inferiors primer, els braços després, i per fi la paraula, restant-li tan sols, per a major turment, clara intel'ligència. Jo vaig visitar-lo quinze dies abans de morir, i només la seva atraient mirada i un lleuger somrís foren la resposta a les meves carinyoses expressions d'afecte i suggestions de falagueres esperances. Morí el 19 de novembre per complicació d'un atac gripal que acabà amb el seu llarg martiri, suavitzat, sens dubte, per la tranquil'litat i gaudi que ha de donar l'haver portat una vida de treballs pel bé dels altres i enaltiment de la pàtria, i demés —i en això tingué merescuda sort —la tendra cura de la seva muller, convertida en els últims anys en una veritable Germaneta de la Caritat. JosEp M.: BOFILL. FLORA DE CATALUNYA ADVERTIMENT La defunció del Dr. CADEVALL, en 1921, i diverses altres contra- rietats, motivaren un llarg ajornament en la publicació d'aquesta obra. Tenint la sort, no obstant, que CADEVALL deixés totalment acabat el manuscrit de la seva Flora, les coníferes exceptuades, la Secció de Cièn- cies de l'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS pot proseguir-ne ara la edició. Aquesta tasca ha estat confiada per la Secció de Ciències al doctor FoNT 1 QUER i es reduirà a la transcripció del manuscrit original i a la cura dels detalls de publicació. L'original de CADEVALL serà conservat íntegrament, adaptat però el lèxic a la ortografia catalana moderna. Serà esmenada la grafia dels noms específics, genèrics i de famílies quan no sia correcta, d'acord amb les normes del Congrés Internacional de Bo- tànica de Viena, però es deixaran sempre els noms admesos per l'autor, àdhuc quan estiguin en contradicció amb la llei de prioritat. Aquesta actitud de respecte a l'original no permetrà retocar-lo ni quan desco- bertes posteriors a l'època de CADEVALL el facin incomplet o poc exacte. En aquests casos, si el fet s'ho val, es consignarà en una nota, que sem- pre durà les inicials F. Q., l'addició o l'esmena. Són del DR. FONT 1 QUER els aclariments etimològics dels noms de famílies, gèneres i espècies. Si, excepcionalment, com és ara en el gènere Androsace, l'etimologia d'un mot consta en el manuscrit original no es fa sinó transcriure-la. En aquest cas es consigna així. Altrament, ocorre alguna vegada que CADEVALL no consignà, segurament per oblit, la sinonímia d'alguna especie vulgar, aleshores es fa constar, i els noms catalans i castellans de la planta—els francesos sempre, perquè CADE- VALL no els tinguè en compte — són afegits pel DR. FONT. L'INSTITUT p'EsTUpIS CATALANS ha de fer mercès a la benemèrita dNSTITUCIÓ PATXOTo que tan generosament s'ha ofert a pagar les despeses del present volum. FLORA DE CATALUNYA Família 68. — CAMPANULÀCIES Juss. (Del gènere Campanula, el més important de la família.) Flors hermafrodites, regulars, ordinàriament blaves o violàcies, amb el calze adherent, de cinc divisions, corol'la gamopètala, pentàmera, marces- cent, cinc estams, estil filiforme, estigmes en nombre de 2-5, fruit capsular amb 2-5 cavitats, de dehiscència poricida o valvar. Herbes generalment latescents, de fulles simples, alternes, sense estípules. Corol'la 5-partida, amb les divisions linears, al principi soldades en tub, 1 després esteses, flors en capítol globulós o bé ovoide . . . . 2. j Corol:la 5-lobada o 5-fida, amb les divisions amples i esteses, flors diver- Dama IA ES i ga pa a NOUS EU eta Flors sèssils, anteres lliures, 2-3 estigmes filiformes, revoluts, càpsula de dehiscència poricida lateral. . . . . . . 460. Phyteuma. Flors breument pedicel'lades, anteres soldades a la base, estigmes molt curts o nuls, càpsula de dehiscència denticida.. , . . 459. Jasíone. Corol'la rotàcia, calze prismàtic, de cinc lòbuls linears, filaments esta- minals dilatats a la base, estigmes filiformes, revoluts, plantes anuals, de fulles ondulades . . . . o... o 461. Speculària. Corol'la infundibuliforme, calze sus de dents diminutes, filaments estaminals capil'lars, estigmes molt curts, plantes perennes, de fulles SELPAdES IS is cala pet de Lena: Ll MOA roc OCI: Eorol lar acamponadad eriates petó desta SE da a US dar EL EA A Estigmes curts, càpsula globosa, de dehiscència valvar, filaments esta- minals a penes dilatats a la base, flors en llargs peduncles filiformes 463. VVahlenbérgia. Estigmes filiformes, càpsula generalment abaldufada, de dehiscència poricida lateral, filaments estaminals molt dilatats a la base, flors sèssils o -- pedunculades. . . . . . . . . 462. Campànula. 4 PUBLICACIONSDES LE ANSEI TU) TJ DE EC EC EES Gènere 459. — JASÍONE Ps (Del grec taziç, curació, al'ludint a suposades virtuts curatives d'alguna d'aquestes plantes.) Flors blaves, petites, breument pedicel-lades, en capítols globulosos, invo- lucrats, terminals: calze i corol'la 5-fids, de divisions linears, les de la corol:la, al principi, soldades a l'àpex, després esteses, filaments filiformes, anteres sol- dades a la base, estigmes molt curts o nuls, càpsula de dehiscència denticida, fulles sèssils, enteres o sinuato-dentades. Plantes anuals o biennals, d'arrel cònica, fulles ondulades, lanceolato- linears, revoludes, engruixides al marge, bràctees de l'invòlucre ovato- acuminades, enteres o feblement dentades, calze glabre 1,700. J. montana. Plantes perennes, de rizoma estolonífer amb rosetons estèrils, fulles planes, eblongo lanceglades sis 4 él Gary o mlE ac es Fulles i bràctees de l'invòlucre ni revoludes ni engruixides al marge, aquestes serrades, divisions calicinals glabres, tija d'I-4 dm, llarga- ment nua i pelada a l'àpex. . . dec hia One). perenens: 2 ( Fulles i bràctees de l'invòlucre ES i Gcde al marge, aquestes enteres o sinuato-fistonades: divisions calicinals ciliato-llanudes, tija de 3-8 cm, generalment fullosa i eriçada fins a l'àpex 1,702. J. húmilis. 1,700. — J. montana L. (per fer-se en llocs alterosos, principalment a la zona dita montana.) Anual o biennal, d'arrel cònica, llarga, tija d'r-5 dm, dreta o ascendent, híspida i fullosa a la part inferior, nua, estriada i glabra a la superior, simple o ramificada, fulles híspides, on- dulades, enteres o fistonades, revoludes i engruixi- des Pel marge així com les bràctees involucrals, capítols hemisfèrics, portats per pedumcles molt llares, bràctees ovato-acuminades, enteres o fe- blement dentades, flors blaves, curtament pe- dicel'lades, calze glabre, amb les divisions alenades, una o dues vegades més J. montana a Es le SO qe EN ot ar LO DE narrar ran ner rara RLORAIDE/ CATALUNYA DC NC a Ra En Ed de en EE de a S RNA DT a De Sea derrera rr Campanulàcies. G. 459. - Jasione. llargues que el tub, que és ovoide/ càpsula també ovoide, amb cinc coste- lles, llavors brunes. Geografia. — Frequent als terrenys granítics, pissarrosos o pedregosos, des de la Costa al Pireneu. — Juny-Oct. 1,701. — J. perennis LamE. (perquè a diferència de l'anterior, generalment anual o mennal, és perenne.) Perenne, vizoma estolonifer, amb unes bran- ques terminades en rosetó i altres en tija flo- rífera d'I-4 dm, dreta o ascendent, nua i gla- bra a la meitat superior, fullosa i subhíspida a la inferior, simple, fulles glabres, Pestanyoses, planes, quasi enteres, oblongo-lanceolades, o0Í14- No ses, mM revoludes mi emgruixides pel marge, així Je perennis oo com les bràctees involucrals, capítols grans, llargament pedunculats, bràctees ovades, sub- cuneades i pestanyoses a la base, serrato-mucronades, flors blaves, curtament pedicel'lades, calze glabre, amb les divisions limear-alenades, dues o tres ve- gades més llargues que el tub, càpsula oblongo-ovoide. 8 pygmaea G. G. — Planta de 2-7 cent, semblant a l'espècie seguent, amb la qual se sol confondre. Geografia. — Pastures seques i pedregoses de les muntanyes : de Setcases a Camprodon (Carból), La Presta, Vall d'Err, la Cerdanya (Gaut.), Ports de Viella, de la Picada, de Benasc, de les Maleides, Castanesa (Zett., Csta.), Liat, Pla de Beret (Timb.), comuníssima per tota la vall d'Aran (Llen.). La var. pygmaea G. et G. prop de les neus de les Maleides (Csta.). — Juny-Ag. 1,702. — J. húmilis Loiss. (per la seva escassa talla.) Perenne, rizoma subilenyós, estolonifer, que produeix nombroses branques, unes terminades en rosetó, que formen motes cespitoses, i al- tres en una tija de 3-8 cm, ajaguda o ascen- dent, generalment híspida i fullosa fins a l'àpex, fulles subpestanyoses, planes, enteres, lingúiformes o bé oblongues, obiuses, engrmxides o subrevoludes al PUBLICACIOÓONS DE: E CUNSTI EU ED BE CIE NE o Campanulàcies. G. 459. - Jasione. marge, el mateix que les bràctees involucrals, calàtides petites o mitjanes, bràctees ovades o tvansovades, enteres, sinuato-fistonades, Aors blaves, subsèssils, tub del calze glabre, lacínies ciltato-llanudes, lanceolato-alenades, rígides, quasi punxents, dues vegades més llargues que el tub. Planta polimorfa. Geografia. — Pastures i pedruscall de les altes muntanyes silícies: Montseny, sobre S. Marçal, a les Agudes i Turó de l'Home, Rasos de Peguera, Coll de Jou, Puigllançada, pastures de Núria. — Cambradases, Valls d'Eina i de Llo, Solaneta de Costabona (Bub.), Castanesa, port de Caldes, faldes de les Maleides (Csta.), als mateixos llocs que l'anterior (Llen.), Vall de Tredós (C. et S.). — Jul.-Set. N. B. No consignem la J. amethystina Lag. (Prodr. 1Í, 283), citada per Costa al port de Caldes, perquè les flores pirenenques no en fan menció, i, perquè. segons el citat botà- nic, és extraordinàriament afí de la 83 pygmaea de l'espècie anterior, i si creiem a G. et G. ho és també molt de la J. húmilis Lois., de la qual es diferencia principalment per les lací nies del calze glabèrrimes i ametistines. RC OBRA. DE CATALUNYA Gènere 460. — PHY TEUMA L. (pútevua, planta vigorosa, per l'arrel forta i carnosa de diverses espècies.) Flors blaves, rarament d'un blanc groguenc, petites, en capítols globu- losos, ovoides o espiciformes, terminals, involucrats, amb el calze i la corol/la 5-partits, de divisions linears o lanceolades, les de la corolla al principi sol- dades a l'àpex, després esteses, filaments estaminals dilatats a la base, ante- res lliures, 2-3 estigmes filiformes, revoluts, càpsula subglobosa, bi- o trilocu- lar, de dehiscència poricida lateral. Herbes perennes, de tiges simples. Capítols globulosos, invòlucre complet, rizoma dur, multicaule, tres ESHESmMes —..—.. : d'ESO Es LED Capítols ovoides o es guia Ger de rizoma carnós, uDicauie, quasi sempre dos estigmes —. LL LL. LL, 5. Res EE LE EES US Lear i. Do Cl em eaena DES: Desde 2 TORNS a El Eq gais ea HA Bo cota an dl Capítols pauciflors (generalment amb cinc flors), fulles basilars ovato- oblongues o transovades, bràctees ovades, arrodonides, obtuses o agudetes, enteres, pestanyoses, un terç més curtes que les flors 3 1,703. Ph. pauciflórum. Capítols multiflors (amb dotze o més flors), fulles basilars linears, bràc- tees ovato-acuminades, enteres o denticulades, pestanyoses, la meitat més curtes que les flors... . . . 1,704. Ph. hemisphaéricum. Bràctees externes de l'invòlucre lanceolato-linears, capítols globulosos, fulles basilars ovato-cordiformes, dentades. 1,705. Ph. Charmelii. Bràctees externes de l'invòlucre ovato-lanceolades, capítols ovoides, I fulles basilars ovato-lanceolades, fistonades.. 1,706. Ph. orbiculare. LP de l'invòlucre més llargues que les flors inferiors, fulles basilars 5 ovato-cordiformes .. . . MG: Bràctees de l'invòlucre més Cures que les der: ia falles Pacte: LO DIUD SES Op neEoladeSs et land aa este da ERO ee a a Flors d'un violat negrós, bràctees lanceolato-linears, molt més llargues que les flors, estams peluts a la base, fulles basilars quasi tan amples com llargues. . . . . dc de OT. EP. Hlalleri. Flors d'un blanc groguenc, sacra fel ide poc més llargues que les flors, estams glabres, fulles basilars marcadament més llar- DUES, QUE, amples ses an LS i ayog: Ph. spiçaturm: a a a ee er are LE re ele a aanreeras PUBLICACIONS DE: EL INSTITUINDECI EDICTE Campanulàcies. G. 460. - Phyteuma. Fulles basilars oblongo-lanceolades, comldiformes a la base, filaments estaminals glabres, tres estigmes. . . 1,709. Ph. betonicifolium. 7 Fulles basilars lanceolato-linears, atenuades, filaments estaminals pes- IaNYOSOS, dOS ESUEIDES, de Es Cal Mas ATC ED: Michelii. Es : 1,703. — Ph. pauciflórum L. (pauciflorum, això és, de poques flors, perquè són escasses en cada capítol.) Rizoma gruixut, llarg, ramificat, que pro- dueix branques terminades en rosetó, cespito- ses, unes estèrils i altres amb tija florífera de 2-6 cm, dreta, simple, amb una, dues o tres fulles, les basilars en rosetó, ovatfo-oblongues o amplament dvansovades, obtuses, enteres, pecio- MV lades, les caulinais més estretes, capítols globulo- CER A o SOS, Bauciflors (3-8, generalment 5 flors), amb les bràctees ovades, arrodonides, obtuses O agudeles, enteres, pestanyoses, um terç més curtes que les flors, que són blaves, divisions del calze lanceolato-agudes, tres estigmes. Geografia. — Pastures i roques granítiques o pissarroses de les altes muntanyes: Núria, al cim del Puigmal. —Altures de la Cerdanya, la Tossa, Das, collet de les Set Creus, Coma- fleriu (Vay.), carena fronterera de Costabona al Puigmal (Gaut.). — Jul.-Ag. 1,704. — Ph. hemisphaéricum L.— Ph. graminifólium Sieb. (hemisphaericum, al'ludint als capítols semies- fèrics: graminifolium, amb fulles estretes i fines com solen tenir-les les gramínies.) Rizoma gruixut, ramificat, coronat per les restes de les fulles velles, multicaule, amb les tiges de 2-I5 cm, dretes, simples, estriades, glabres, fulles basilars graminiformes, reunides en feixets, linears o lanceolato-linears, ente- res i agudes, les caulinars, en nombre d'una a tres, més amples, lanceolades i a vegades ovato- acuminades, enteres o denticulades, pestanyoses, la meitat més curtes que les flors, que són blaves, amb les divisions calicinals lanceolades, agudes, i tres estigmes. Ph. hemisphaericum CA A RAEE Re 7 OS Po EE EE EE NS TRES BLORA DE CATALUNYA Campanulàcies. G. 460.- Phyteuma. Geografia. — Pastures i roques silícies de les altes muntanyes: Núria, Puigllançada. — De Núria al Puigmal (Isernt, Puigg.l), la Molina, Molló i Morens (Vay.), Vallferrera, al Monteixo i Selva Plana (Font), Les Maleides i altres llocs dels Pireneus Centrals (Csta.), Port de la Picada, Montgarri i per tota la vall d'Aran (Llen.l), Bonaigua (Timb.), Vall de Tredós (C. et S.). — Jul.-Ag. 1,705. — Ph. Charmelii Vill. (dedicada a Charmel, botànic del segle XVII.) Rizoma gruixut, fràgil, ramificat, que pro- dueix diverses tiges d'I-2 dm, primes, arque- jades o flexuoses, estriades, glabres, simples, molt fulloses, fulles blanes, d'un verd clar, pe- ciolades, les basilars ovato-cordiformes O veni- formes, agudes, dentades, les caulinars lanceola- des o lanceolato-linears, enteres o dentades, capí- tols globulosos, dràctees externes lanceolato-li- nears, llargament acuminades, pestanyoses, quasi iguals a les flors, que són blaves, amb les divi- sions calicinals lanceolades, pestanyoses, i tres estigmes. Ph. Charmelii Geografia. —Roques de les altes muntanyes: Altures de Núria. — La Cerdanya, a la Mo- lina (Vay., in Hb. Cad.), Vall de Llo, r. r, (Gaut.), Hospital de Benasc (Lap.), faldes de les Maleides (Zett.) — Juny-Jul (1), I 1,706. — Ph. orbiculare L. (Per la forma arrodonida de la inflorescència.) N Vi et: Rizoma dur, ramificat, que produeix diverses Ei tiges d'1-8 dm, dretes, rígides, estriades, gla- j i brescents, simples, poc fulloses, fulles consis- i oo tents, les basilars ovades, oblongues o lanceo- lades, subcordiformes o atenuades a la base, peciolades, fistonades, les caulinars lanceolades o linears, sèssils, lleument amplexicaules, capí- tol, de primer, globulós i després ovoide, bràc- Ph. orbiculare o tees externes ovato-lanceolades, llargament acu- DR EE er i les flors, que són blaves, amb les divisions calicinals ovalo-lanceolades, pesta- nyoses, i tres estigmes. Planta polimoria. Geografia. — Pastures i costes seques de les muntanyes : Bergadà, cap a la Font de Ta- gast, Peguera, Coll de Jou, Les Escales, etc., frequent per tot el Pireneu. — Montseny (1) Per tractar-se d'una localitat excepcionalment baixa cal esmentar aqui la del Montsant, on viu aquesta Pbyteuma a menys de mil metres d'altitud. (F. Q.), PUBLITACIÓONS DE 'EAINSTI DT. DE 6 VE CEE Campanulàcies. G. 460. - Phyteuma. (Salv.l, Csta.): Montsant, Vall d'Aran, Castanesa, Hospital de Benasc et alibi (Csta.), Po- mero, i per tota dita Vall d'Aran (Llen.l), Salardú, Ruda (C. et S.), Vidrà, Collsacabra, Mare de Déu del Mont, Besora, Ciuret, S. Julià, Salines (Vay.), Cabrera (Senn.).—Jul.—Ag. 1/4707. — Ph. Halleri All. (dedicada a Albrecht von Haller, botènic suís del segle XVIII.) Rizoma gros, carnós, fustforme, tija de 5-I0 dm, dreta, robusta, estriada, fistulosa, glabrescent i fullosa fins a l'àpex, fulles blanes, glabrescents, les inferiors llargament peciolades, ovato-oblon- gues, cordiformes, les superiors sèssils o cur- tament peciolades, oblongo-lanceolades, totes grans, i superficialment i doblement dentato- i dei o Serrades, capítol gran, oblongo-ovoide, després esbpiciforme, bràctees inferiors jfoliàcies, lanceo- lades o limears, enteres o dentades, molt més llargues que les flors, que, ge- neralment, són d'un violat negrós, rarament blanques, divisions calicinals /i- near-acuminades, glabres, estams llanuts a la base, i dos estigmes. Geografia.—Pastures i boscos de les altes muntanyes : Artiga de Viella, Pomero, Ribera de Ruda i en quasi tota la Vall d'Aran (Llen.i), Castanesa i valls inferiors (Zett.), Fos, S. Joan de Toran (C. et S.). — Jul.-Ag. ee ee an A Es 1,708. — Ph. spicatum L. (per les inflorescències espiciformes.) Rizoma inflat, carnós, fusiforme, que produeix generalment una sola tija de 3-7 dm, dreta, gla- brescent, molt superficialment estriada, fistulosa (i no plena, segons la nostra observació), fullosa en els dos terços inferiors, fulles primes, blanes, les inferiors llargament peciolades, ovato-cordifor- mes, les superiors sèssils o curtament peciolades, : ovato-oblongues o lanceolato-linears, totes gla- RE bres, venoses o subnervudes, crenato-fistonades O quasi enteres, capítol bastant gran, oblongo- ovoide, després espiciforme, bràctees linears, alenades, ima mica més llargues que les flors inferiors, corol'les albo-groguenques, divisions calicinals també Hi- nears i alenades, glabres així com els estams, dos estigmes. IO BLÓRA DE: CATALUNYA Campanulàcies. G. 460. - Phyteuma. Geografia. —Boscos i prats de les muntanyes: Montseny, S. Hilari, Berga, Ribes, Núria. — Olot (Salv.l), Cadí (Jover, Csta.), Vidrà, Llers, la Cerdanya (Vay.), Mare de Déu del Far (Cod.l), Bassivé, Castanesa (Timb.), Ribera de Ruda (Llen.). — Juny-Ag. N. B. Costa creu que la planta trobada per Jover al Cadí pertany, més que a la Ph. Halleri All., a la Ph. nigrum Sm., considerada com mera varietat de la PA. spicatum L., de la qual hom la distingeix al moment per les flors d'un blau fosc. 1,709. -— Ph. betonicifólium Vill. (per la semblança de les seves fulles amb les de la betòmca.) Rizoma inflat, carnós, fusiforme, que gene- ralment produeix una sola tija de 2-5 dm, dreta, prima, glabra o pubescent, simple, fu- llosa en els dos terços inferiors, fulles pubes- cents o pestanyoses, rarament glabres, fistona- des o serrades, les inferiors llargament pecio- lades, lanceolato-agudes, cordiformes a la basc, les superiors sèssils, lanceolades, capítol ovoide, després espiciforme, bràctees lmears, més curtes que les flors, que són blaves, calze i estams ordinàriament glabres, tres estigmes. Ph. betonicifólium Geografia. — Pastures de les altes muntanyes silí- cies: Montlluís (Gaut.), Espanya oriental (Rouy), Pire- neus centrals (Isernl), Pic de Jisoles (Timb. ex C. et S.), Ports de Beceit (Losc.l). — Jul.-Ag. 1,710. — Ph. Michelii All. — Ph. scorzo- nerifólium Vill. (en honor de Pietro Antonio Micheli, cèlebre bo- tànic florentí del segle XVIII, scorzonerifolium, per les fulles semblants a les de l'Scorzonera.) Hom la separa de l'anterior per les fulles in- feriors no cordiformes a la base, sinó atenuades, lanceolades o lanceolato-linears, semblants a les de la Campanula persicifolia L. (en lloc d'assemblar-se a les de la Betonica officinalis L.), calze Bubescent, filaments estaminals pestanyosos i dos estigmes. Geografia.—Pastures de les altes muntanyes silícies: Vall d'Err, al vessant francès (Vay.), la Cerdanya, a Font-Romeu, Orri, de la Vall d'Eina (Gaut.), escletxes de les roques elevades de Custoja (Compy.), Pireneus orientals (Coste, Rouy). — Jul.-Ag. II PUBLICACIOÓNS IDE LL dNSTA TU DE VC EC S Gènere 461. —SPECULÀARIA HEIST. (De l'espècie principal, cultivada en jardineria, coneguda amb el nom de mirall de Venus, la Campanula Speculum de Linné.) Flors violades, en espiga, corimbe o panícula, amb el calze prismàtic, quin- quèfid, de lacínies linears o lanceolades, corolla rotàcia, quinquelobulada, filaments estaminals dilatats a la base, tres estigmes filiformes, revoluts, càp- sula prismàtico-linear, trilocular, dehiscent per tres porus quasi terminals. Plantes anuals, d'arrel prima, fulles generalment sèssils. Corolla molt més curta que les lacimies del calze... LL 2 es Corol'la igual o més llarga que les lacínies del calze. . . . . . . 3. aspres Calze aspre, atenuat a la base, de lacínies oblongo-lanceolades, dretes, més curtes que la meitat del tub, flors (1-3) terminals, en corimbe, fulles 1,711. S. parviflora. iguals al tub, flors (1-3) axil'lars, en espiga, fulles llises he llis, no a, a es Es GE OE linear-acuminades, falciformes, 1,712. S. falcata. Flors en espiga fluixa i estreta, amb les lacínies calicinals iguals a Ha o 1/, del tub, fulles oblongo-lanceolades o lanceolades 1,713. S. Castellana. Flors en corimbe o panícula, lacínies calicinals Ge iguals al tub, fulles transovades o bé oblongues. . . . . . . EL ce. NE A Calze pubèrul, corolla tan d'un centímetre de llarg, càp- h sula contreta a l'àpex Calze híspid, corol:la de 15-18 mm de llarg, càpsula no contreta a l'àpex 1,714. S. Spéculum. 1,715. S. pentagónia. 1,711. — S. parviflora St. Lag. —S. hy- brida A. DC. (parviflora, per les seves flors petites, hybrida, per subosar-la emgendrada per progenitors d'es- pècie distinta o per veure-hi mesclats caràcters de diverses estirps.) Tija d'r-2'5 dm, dreta angulosa, hispídula, simple, o, frequentment, ramificada des de la base, amb les fulles aspres, sèssils, oblongues o transovades, fistonades i crespes, flors 1-3, axil- lars, formant petits corimbes, calze aspre, ate- 12 BEL OR DE CAT XEUNYA Campanulàcies. G. 461. - Specularia. nuat a la base, de lacínics oblongues o lanceolades, pestanyoses, dretes, tres 0 quatre vegades més curtes que el tub, corol'la petita, generalment tancada, a penes igual a la meitat del calze, càpsula de 2 a 3 cm, contreta a l'àpex, llavors lenticulars. Geografia. — Frequent als conreus més o menys pedregosos de tot el país.—Maig-Juny. RE moria ET 1712. —S. falcata A. DC. ae (A : RI, N — (per les lacínies del calze en forma de falç.) Tija de 2-5 dm, dreta o flexuosa, rígida, angulosa, glabra, simple o una mica ramifi- cada a l'àpex, fulles llises, oblongues o trans- ovades, feblement fistonades, ondulades, les inferiors amb pecíol curt, les superiors se- Aj, Hi miamplexicaules, flors 1-3, axillars, en espiga (1 A et i llarga, amb el calze llis, no atenuat a la o base, de lacímes lanceolato-acuminades, falci- formes, iguals al tub, corolla petita, igual a un terç o a una meitat del calze, càpsula de 15-20 mm, 10 contreta a l'àbex, llavors lenticulars. Geografia. — Llocs secs i pedregosos de la regió mediterrània : San Guim (Puigg.l), a Andorra (Bub.), Pir. Or. (Rouy, Coste). — Abr.-Juny. 1,713. — 9. Castellana Lge. (per haver-la descoberta Joan Lange en diverses localitats de Castella.) Tija de 2-5 dm, dreta, angulosa, escabrosa, simple o ramificada a la base, de branques as- cendents, fulles aspres als nervis i als marges, oblongues o lanceolades, enteres o superficial- ment fistonades, flors axillars, generalment solitàries i unilaterals, en espiga llarga, fluixa i estreta, lacínies calicinals Janceolato-lincars, acuminades, iguals a Hg o 1/, del tub, co- rolla blavenca o violàcea, Pefifa, però quast igual a les lacínies del calze, càpsula d'1'5-2 cm, no contreta a l'àpex, llavors subovotdes. B grandifiora VVE. — Tija simple, flors solitàries, corol:la, violada, més llarga que les lacínies del calze. Ll Sp. castellana 13 PUBLICACIONS: DE L'ENSTA TU DE S€ LE NC o Campanulàcies. i G. 461. .Specularia. Geografia. — Sembrats i terres de conreu : Obac i S. Llorenç del Munt, tant el tipus com la var. —- St. Hilari, a la Font Picant, r., conreus cap a les Brugulades, de Montsoliu a Osor (Vay.). — Juny-Jul. 1,714. —S. Spéculum A. DC. (per correspondre a la Campanula Speculum de Limné, i aquesta del nom vulgar mirall de Venus amb què és coneguda.) Tija d'I-4 dm, dreta, angulosa, pubescent o glabra, fullosa, ramificada a l'àpex, fulles pubes- cents, oblongues o transovades, feblement on- dulades i fistonades, les inferiors atenuades en curt pecíol, les superiors semiamplexicaules, ee fHors violades, dretes, sèssils o subsèssils, en dr ixbr gana nombre de 2-5, formant una panícula, calze glabre o pubescent, amb les lacínies linear-ale- nades, esteses, quasi iguals al tub: corol'la igual al calze, aproximadament d'un cent. de llarg, amb els lòbuls ovato-obtusos, mucronulats: càpsula de I-I1/5 Cm, contreta a l'àpex, llavors ovoides. , Geografia. — Terres de conreu : Camps de Banyoles, al voltant de Llac, S. Salvador de Vianya (Vay.l in Herb. Cad.), en alguns camps de Tarragona (Salv.l). — Maig. 1,715. — S. pentagónia A. DC. (per la corol'la pentagonal.) Tija d'r-4 dm, dreta, rígida, generalment piloso-eriçada, simple o ramificada a l'àpex, fulles aspres, transovades o bé oblongo-lan- ceolades, feblement ondulades i fistonades, les superiors semiamplexicaules, flors violades, so- litàries o geminades, sèssils o pedicel-lades, fre- quentment recorbades, en panícula o corimbe terminal, calze híspid, de lacímies lanceolato-li- nears, acuminades, esteses, quasi iguals al tub, corol'la gran (15-18 mm de llarg), pentagonal, igual o més llarga que el calze, càpsula de 2-3 cm, no contrela a l'àpex, llavors 0voides. Sp. pentagónia Geografia. — Planta oriental, probablement importàda amb els cereals, adventícia als conreus de la regió mediterrània : Barcelona, al Tibidabo (Fun, ex VViIIR.). — Abril-Juny. 14 EE CRC (DEU CATAXEUNYA Gènere 462. - CAMPÀNULA L. (Del llatí campana, per la forma acampanada de la corol'la.) Flors blaves o violades, rarament blanques, sèssils o pedicel-lades, diver- sament agrupades, calze quinquepartit, corol'la acampanada, quinquelobada, filaments estaminals dilatats a la base, estil filiforme, cobert de pèls collec- tors, 3-5 estigmes filiformes, càpsula abaldufada, amb 3-5 cavitats, dehiscent per altres tants porus laterals, situats prop de la base del fruit. Herbes gene- ralment perennes, de fulles enteres o dentades. vl Sinus del calze amb barana foliacis reflexos, càpsula pedunculada i colltorta LS, EE PC a DS rai hSiuus del calze sense Gperdi folis Ma Lisa Gos LA: Cinc estigmes, càpsula de cinc cavitats, dehiscent per cinc porus, calze híspid, corol'la gran (4-5 cm) amb els lòbuls glabres, fulles híspides, ovato-lanceolades, les basilars peciolades. . . 1,716. C. Médium. Tres estigmes, càpsula trilocular, dehiscent per tres porus, lòbuls de la corol'la freguentment barbats, fulles lanceolato-linears, les basilars no distintament pecioladés 010 do a an ea a. 8. C orol'la cilíndrico-acampanada, estil inclús, lacínies del calze lanceolato- linears, que arriben als dos terços de la corolla, fulles primes, una mica híspides, lanceolato-linears, de 53-10 cm . 1,717. C. Speciosa. Corol'la amplament acampanada, molt oberta, amb l'estil llargament exert, lacínies del calze ovato-oblongues, que arriben a un terç de la corolla, fulles consistents, molt híspides, lanceolato-linears, de DE ES De er ona i test ant et a me Cl IS: C afins: Flors sèssils o curtament pedunculades, en capítols terminals i axil'lars, acompanyades d'amples bràctees foliàcies.. . . MORI EO Eq a Sa Flors pedunculades, en panícula, en raim o bé solitàries Sa desa es Ó. 4 calze ovats, obtusos, estil exert. . . . . 1,719. C. Cervicària. Ç Fulles inferiors ovades, oblongues o lanceolades, arrodonides o cordi- formes a la base, peciolades, lòbuls del calze lanceolats, aguts, estil ROS ea a ta aa ae aa iOS ei aryaor En glomerata: L ulles inferiors lanceolades, atenuades en llarg pecíol alat, lòbuls del Ú 15 PUBLICACIONS DE L'UNSTITUF DE CIENCIES Campanulàcies. Fulles inferiors oblongues, atenuades a la base, es erecta, dehiscent cap al mig 6 prop de l'àpex —. .— . sÉ Fulles inferiors ovades, frequentment ocell a la PE Era colltorta, dehiscent en la seva part inferior .. . . . . . . . Q. (Flors grans (3-4 cm), en raim fluix, divisions calicinals lanceolato- linears, corolla tan llarga com CCA: a penes dividida fins a la quarta part, lòbuls ovats . . . de ec a qaa.:C: persicidólia. 7 Flors mitjanes (2 cm), en raim o en a ceei divisions calicinals linear- alenades, corol'la més llarga que ampla, dividida fins a un terç o a la: meitat. Jobuls lanceolatss. eis i ao ler Xa rel enrere: (Flors violades, en panícula ampla i fluixa, corol'la dividida fins a la meitat, amb els lòbuls molt estesos, fulles inferiors planes, lleugera- 8 ment fistonades, arrel prima no carnosa. . . 1,722. C. pàtula. li blaves, en raim llarg i estret, corol'la dividida fins a un terç, de lòbuls poc estesos, fulles inferiors fistonades i ondulades, arrel car- nosa, fustorme .— .. vl. . o. . . 1'4723.6. RRapunacuies: Divisions calicinals ovades o lanceolades, plantes multiflores . . 10. Divisions calicinals linears o alenades, plantes pauciflores . . . 13. 9 Planta anual, d'I-3 dm, feble, divisions calicinals ovades, esteses en estrella a la maturitat, apenes més curtes que la corol'la petita (5-6 mm), subtubulosa, fulles transovato-cuneiformes. —. . 1,724. C. Erinus. Planta perenne, de 3-I0 dm, robusta, divisions calicinals lanceolades, 3-6 vegades més curtes que la corolia, .4.J. ee eagenadm a Ma peti - Mall glabrescent, amb els lòbuls reflexos després de la floració, fulles ovato- lanceolades, més o menys cordiformes a la base, rizoma estolonífer 1725. C. rapullocos Flors grans (3/5-5 cm), dretes, en raim fullós. . . i 42: Tija fistulosa, fulles ovato-lanceolades, atenuades a la base, calze glabre, peduncles bracteolats cap a la part mitjana . 1,726. C. latifólia. Tija plena, fulles ovato-triangulars, cordiformes a la base, calze híspid, peduncles bracteolats vers la base . . . 1,727. C. Trachélium. I Flors mitjanes (2-3 cm), colltortes, en raim unilateral espiciforme, calze 12 l Tija forta, dreta, fullosa fins a l'àpex, fulles quasi sempre uniformes, ovades o lanceolades, les caulinars nombroses, flors en raim o panícula CSS A i 14. Tija feble, ee quasi nua a Mobes Edu dua ls cables superiors linears i poc nombroses, les inferiors cordiformes, flors en rai o panicuia'fuixa'o SOUtÀTieS —. 4... eo ea ee o Es 16 FEOQURA DECATALUNYA Campanulàcies. G. 462. -Campànula. Fulles ovato-rombals o bé ovato-lanceolades, sèssils, ostensiblement nervudes, divisions calicinals tant o més llargues que la meitat de la ió corolla, pàtulo-reflexes. ..—. . . . 1,728. C. rhomboidalis. Fulles ovato-lanceolades o linears, a penes nervudes, divisions calicinals llargues com un terç de la corol:la, dretes o poc esteses... . . 15. dues vegades més llargues que amples, dentades, rizoma tuberculós 1,729. C. lanceolata. Fulles caulinars lanceolades o lanceolato-linears, sèssils, de tres a cinc vegades ,més llargues. que amples... . 4 . 4 od. i. o 10. I Fulles caulinars ovades o bé ovato-lanceolades, amplexicaules, una o 15: Planta glabra o pubèrula, no estolonifera, flors en raim o panícula es- treta, lacínies del calze a penes tan llargues com la meitat de la corol'la ó 1,730. C. linifólia. Planta setoso-híspida, estolonífera, fulles dels estolons reniforme-or- / biculars, flors en raim o panícula fluixa, lacínies del calze tan llargues , Com la tercera part de la corolla. . . . 1,731 C. hispànica. Peduncles i botons florals drets, lacínies calicinals iguals a un terç o a una meitat de la corolla . . . . 448. Peduncles i botons florals penjants, Lee: Giicació EL a un terç Ga at mant dE Ta iCoroilaó envans de ea EU AB 0 Be are RO) lacínies calicinals dretes o esteses, lòbuls de la corol:la també este- sos, rizoma prim, hipogeu.. . . . . . .1,732. C. rotundifólia. Fulles caulinars inferiors ovato-lanceolades, dentades, lacínies cali- cinals reflexes, lòbuls de la corol:la drets, rizoma gruixut, escamós, CpiECu. LA COS UOl Susi Brai. ny3a. C: macrorrhiza: Rizoma llargament serpentejant, fulles caulinars inferiors ovato-lanceo- lades, dentades, les dels rosetons persistents, flors d'1-3 cm, lacínies calicinals filiformes, dretes, a penes més llargues que el tub, corolla tubuloso-acampanada. . . . . . So SAS Es pusilla: Rizoma poc o gens sepentejant, fai dinars inferiors lanceolato-li- nears, enteres o denticulades, les dels rosetons generalment dstrui- des, flors d'1'5-2'5 cm, lacínies calicinals linears, dues vegades més llargues que el tub, corol:la amplament acampanada E caulinars inferiors lanceolato-linears, enteres o poc dentades, 1,735. C. Scheuchzeri. a aa P gen al rr re ge rr rra aa rar PUBTICACIONSIDE I UNSTEDTUALIDE CLENCTES Campanulàcies. , G. 462.- Campànula. 1,716 — C. Médium L.. Sinonímia. — Campanetes, cast. farolillos, pu- cheritos, /7. carillon. (de Medium, en Dioscòrides i Plini nom d'ama campànula.) Biennal, amb l'arrel grossa, dura, i la tija de 3-6 dm, dreta, forta, cilíndrica, simple o rami- ficada: fulles aspres, híspides, ovalo-lanceolades, dentades, les basilars contretes en pecíol alat, les caulinars sèssils, flors d'un blau violat, breu- ment pedunculades, penjants, en llarg raim mul- tiflor terminal, amb dues bràctees lanceolades a la meitat o a la base dels pe- duncles, tan llargues com les divisions calicinals, calze híspid, amb cinc apèndixs ovats, reflexos, iguals al tub, pestanyosos, com també els lòbuls ovato-lanceolats, corol-la cilíndrico-acampanada, gran (4-5 cm), de lòbuls molt curts i glabres a les vores, cinc estigmes i càpsula de cinc cavitats, dehiscent per cinc porus. Geografia. — Alguna vegada cultivada. — lmmediacions de Sabadell, cap a Ripollet, Ports d'Horta, a Carrelares, camí de Beceit (Csta.), torrents de la vall de Carençà (Compy., ex Vay.). — Jul.- Ag. N. B. La planta de les immediacions de Sabadell, vora dreta del Ripollet, és la C. af- finis Roem. et Sch., com despresa de S. Llorenç del Munt. Ni Gautier, ni Rouy confirmen la cita de Companyó. D'altra part VVilltomm (Supp. prod. fi. hisp., 127), diu: eDeleatur haec species. Stirps hispanica ad C. affinem R. Sch. referenda est.y Creiem, per tant, que solament es troba alguna vegada cultivada o escapada de cultiu, com al migjorn de França. 1,717. — C. Speciosa Pourr. — C. longi- fólia Lap. (speciosa, per la vistositat 1 bella aparença de la planta florida, longifolia, per les seves llargues fulles inferiors.) Perenne, amb el rizoma grmaut, sublienyós, sense estolons, i la tija de 2-5 dm, dreta, angu- losa, piloso-híspida, fistulosa, molt fullosa, i florífera quasi des de la base a l'àpex, fulles lanceolato-linears, híspides o pestanyoses, molt superficialment fistonades, de 5-I0 cm, les basilars atenuades simulant un llarg pecíol alat, les caulinars sèssils o subamplexicaules, flors d'un blau-violat, dretes, soli- tàries, en llarga panícula piramidal, peduncles llargs, amb dues bràctees tant o més llargues que els sèpals, calze híspid, amb cinc apèndixs ovats, re- C. speciosa 18 FSE ORALS DE CAE A LUNA Campanulàcies. G. 462. - Campànula. flexos, pestanyosos, tan llares com el tub, i lòbuls lanceolato-linears, també pes- tanyosos, iguals en longitud a dos terços de la corol'la, que és molt gran (4-5 cm), cilíndrico-acampanada, de lòbuls curts, ovats, mucronats, quasi glabres, estil inclús, tres estigmes, càpsula penjant, trilocular, dehiscent per tres Porus. Geografia. — Roques i pedruscall dels Pireneus : Tagast, al Bergadà, Coll de Jou, al Cadí. — Coll de Malrem, Baget, Rocabruna, Freixenet, Talaixà, Bassegoda, Mare de Déu del Mont, Puigsacau, Sant Amanç. sobre Ribes (Vay.). — Jul.-Ag. 1,418. — C. affinis Roem. et Sch, C. longifólia Bolós Hb., C. speciosa Csta., C. Bolosii Vay., C. Vayredae Leresche. (affinis per l'evident afinitat o semblança d'aques- ta planta i la C. speciosa Pourr., coneguda de molt abans.) Biennal, amb l'arrel gruixuda, dura, i la tija de 2-6 dm, dreta, robusta, plena, cilíndrica o una mica angulosa, sefoso-híspida, simple, molt fullosa a la base i poc a la part superior, fulles lanceolato-linears, lleument ondulades i fistona- des superficialment, llargues (10-15 cm), glabrescents per sobre, setoses al marge i al raquis, les basilars una mica atenuades, no peciolades, les caulinars sèssils o subamplexicaules, flors blaves o dèbilment violàcies, dretes o arquejades, solitàries, en llarg raim terminal, sobre peduncles llargs, setoso-híspids, amb I-3 bràctees foliàcies, lanceolato-linears, més llargues que els lòbuls del calze, aquest amb cinc apèndixs reflexos, ovals, Pestanyosos, quasi iguals que els lò- buls del calze i d'igual forma, corol'la gran (2-4 cm), amplament acampanada, dividida fins a la meitat em cinc lòbuls ovats, estil, en general, llargament exerí, amb tres estigmes, càpsula colltorta, trilocular, dehiscent per lres porus. Geografia.—Montserrat, des de la vora esquerra del Llobregat, a Monistrol, fins a S. Je- roni i cap a can Massana, S. Llorenç del Munt, des d'on baixa fins a Sabadell seguint la vora dreta del Ripoll, s'estén per una gran part de la comarca de Bages. — Juny -Set. (). (1). La Campanula affinis Roem, et Sch. no sembla que pugui ésser separada, com a entitat independent, de la C. speciosa Pourr. La diferència més ostensible que hom fa valer per a distingir-les, la forma de la corol'la, en la C. speciosa estretament acampanada, com una esquella, i en la C. affinis ampla com un bol, no val quan comparem les formes australs, tarragonines, amb les de Montserrat. Fins al punt que Pau establí per a la planta dels Ports de Tortosa i Beceit una nova epècie que denominà C. Belfranri, fonamentant-la precisament en la forma tubuloso- acampanada de les seves corol:les i diferenciant-la així de la C. affinis. D'aquesta manera tenim que, a les munjanyes calisses subpirenenques, des del Pireneu Oriental fins al Cadí, domina el tipus de Pourret, la Camp. speciosa: a la Catalunya central, a Bages, Montserrat, S, Llorenç del Munt, etc., fins a les costes de Garraf (on he trobat, prop de Castelldefels, aquesta planta), aquell tipus hi és representat per la subsp. affinis (Roem, Sch.) F. Q., i a les muntanyes tarragonines i valancianes, Serra de Cardó, Montsià, Mont Caro, Ports de Beceit, etc., la subsp. affiis retorna al tipus amb la 7ar, Beltranii (Pau) F. Q. La inestabilitat d'aquesta espèzie polimorfa i la localització de diverses races o varietats subordinades a ella s'han fet notar també al Rosselló i a les Corberes, on hom troba les C. Oliveri Rouy et Gaut, i C. corbariensis Rouy. Un estudi concienciós de totes aquestes formes, fet amb abundant material, voldriem veure'l realitzat algun dia. (F, Q.). i9 PUCLICACIONS DE L'INSTITUT DE ECTENCEES Campanulàcies. G. 462. - Campànula. 1,719. — C. Cervicària L. (del llatí cervix, el coll, per haver-la emprat con- tra els mals de la gorja.) Peremne, amb el rizoma gruixut, carnós, ra- mificat, i la tija de 4-8 dm, dreta, robusta, massissa, molt híspida, angulosa, simple, poc fullosa: fulles inferiors estretament lanceolades, molt llargues, afenuades en llarg pecíol alat, les superiors sèssils, subamplexicaules, ondula- des, totes piloso-híspides, flors blaves, sèssils, en capítols terminals i axillars acompanyats d'amples bràctees foliàcies, calze molt híspid, amb els lòbuls ovats, obtusos, iguals a la meitat de la corol'la, que és dividida en cinc lòbuls híspids al marge, estil exert i càpsula dreta. Geografia. — Terres calisses de les muntanyes : Plana de Vic, llocs pròxims a Berga, Ripoll, S. Joan de les Abadesses, Olot (Csta.), Besora, Platraver, Collsacabra, Cerdanya, cap a Pereres (Vay.), Setcases, Vall d'Aran (Isernl). — Jul.-Ag. 1,720. — C. glomerata L.. (per les flors aglomerades en capítols terminals i axil'lars.) Perenne, amb el 1izoma prim, dur, subllenyós, i la tija dreta, una mica angulosa, subhíspida, massissa, simple, fullosa, fulles aspres, fistona- des, les inferiors ovades, oblongues o lanceolades, arrodonides a la base o cordiformes, peciolades, les superiors ovades i agudetles, amplexicaules, flors blaves, sèssils, en capítols terminals i axil- lars, el del capdamunt més gran, acompanyat de bràctees foliàcies ovato-lanceolades, agudes, calze pelut, de lòbuls lanceolats, aguts, iguals a la meitat de la corol:la, i aquesta lobulada i una mica peluda, estil inclús i càpsula dreta. C. glomerata Geografia. — Boscos i prats dels Pireneus: Vall de Ribes, Corbera i Tagast, del Bergadà, Castellar de N'Huc. — Castellfullit del Boix i part alta i oriental de Bages (Fontl), Llussa- nès, Vidrà, Collsacabra, Freixenet, Mare de Déu del Mont, Beuda, Queralps, Cerdanya (Vay.), Plana de Vic (M. Masferrerl), Monteixo (Font), Setcases, Vall d'Aran (Isernl), Sa- lardú i Vall de Bafios (Timb.), Bassivé (Puj. J.), Malhibierno (Bofill, ex Vay.), tota la Vall d'Aran (Llen.), la Picada (Zett.). — Jul.—Ag. BE O RA DE CATFAEUNYA Campanulàcies. G. 462. - Campànula. 1,721. —C. persicifólia L. (persicifolia, això és, amb fulles de Persica, Per la semblança de les inferiors d'aquesta planta amb les del presseguer.) Perenne, amb el rizoma prim, serpentejant, i la tija de 5-Io dm, dreta, angulosa i fistulosa, simple, llisa i generalment glabra, fulles gla- brescents, superficialment fistonades, les basilars BN oblongues o transovades, atenuades en llarg pe- 4 NI o cíol, les caulinars lanceolato-linears, sèssils, flors o S. persicifólia OO Múlaves, grans, 1-6 en raim terminal, peduncles — o uniflors, bracteolats a la base, calze glabre o híspid, amb el £ub fransovoide i les divisions lanceolato-linears, enteres, iguals a la meitat de la corol'la, que té 3-4 cm, i és tan ampla com llarga, amb els lò- buls amplament ovats, mucronats, que arriben a penes a un quart de la lon- gitud total, càpsula dreta. 8 lasiocalyx G. et G., C. subpyrenaica Timb. — Calze £ piloso-híspid. Geografia. — Boscos de les muntanyes : Masgranada, sobre Ordal, Montserrat, Obac, S. Llorenç del Munt, Montseny, Montsoliu, Ribes et alibi. La var. lasiocalyx G. G. abundant a Montserrat, al peu de la Roca Foradada, a Marto- rell de la Selva i Montsoliu. — La Cellera, r. (Cod.l), Miracle (Marcetl), de La Bisbal a Ca- longe (Vay.), Llers (Senn.). — Juny-Ag. 1,722.— C. pàtula L. (del llatí patulus, estès, obert, Per les rames d'aquesta espècie amplament divergents.) Biennal, d'arrel prima, llarga, vertical, i tija de 5-IO dm, dreta, una mica fistulosa, angulo- sa, híspida als angles, ramificada, fullosa, fulles pubescents, superficialment fistonades, les infe- riors oblongo-lanceolades, alenuades en pecíol alat, les superiors linears, sèssils, lleugerament decurrents:, flors mitjanes, d'un blau violat, en panícula terminal ampla i fluixa, de branques llargues, pàtulo-ascendents, multiflores, amb els peduncles bracteolats a la meitat superior, calze glabre, híspid, de tub trans- ovoide i lòbuls lanceolato-linears, acumimats, iguals o més llargs que la mettat de la corol'la, aquesta d'uns 2 cm, infundibuliforme, dividida fins a ta meitat en lòbuls lanceolats, pàtulo-recorbats, càpsula dreta. 8 dasycarpa Roch, C. Costae VVillt., Prodr. II, pàg. 2942 — Calze híspid. 2I a a A ep a ad ra a gr apar PUBLICACIONS IDE: L'INSTITUST DE C1ENCUVES DO a CS EE El a ed a De a a a raro Campanulàcies. G. 462. - Campànula. Geografia. — Boscos de les muntanyes silícies : S. Joan de l'Erm (Csta.), Vall d'Aran: Guaros (Timb.), Les (Compú.l, in Hb. Cad.), Arties, Salardú, Bagergue (C. et S.), i per tota la Vall (Llen.l). — Maig-Jul. N. B. La planta de la Vall d'Aran per nosaltres estudiada pertany a la var. dasycarpa Roch. P RR Bei PE 1723. —C. Rapúnculus L. I OO (diminutiu de rapum, el rave, per l'arrel carno- sa d'aquesta planta, comestible quan és tendra, AN és el Rapunculus esculentus de Bau/un.) Sinonímia. — Repunxó, cast. rapónchigo, fr. SANS, 4/1 o raiponce. Biennal, d'arrel fusiforme, carnosa i tija de s-IO dm, dreta, piloso-híspida, massissa, estria- da, simple o una mica ramificada a l'àpex, fu- lles dèbilment setoses, aspres, ondulades 1 molt superficialment fistonades, les basilars oblongues, atenuades en pecíol alat, les caulinars sèssils, lanceolato-linears, flors mitjanes, blaves, en panícula racemiforme terminal, sobre branques curtes, ascendents, pluriflores, i pedicels bracteolats a la base, calze glabre, de tub obcònic i divi- sions Hnear-alenades, iguals o més llargues que la meitat de la corol'la, aquesta de lòbuls lanceolats, Poc estesos, que arriben fins al seu terç, càpsula dreta. C. Rapúnculus Geografia. — Boscos, prats, marges, etc., d'una gran part del país: Al Vallès, Blanes, Martorell de la Selva, Bages, La Segarra, Ribes et alibi. —: Moià, Dosquers (Vay.), Vall d'Aran, Bosost (Llen.). - Abr.-Ag. 1,724. —C. Erinus L. (és l'Erinus o Rapunculus minimus de Fabio Colonna.) Anual, d'arrel cònica, prima, i tija d'I-3 dm, dreta o ascendent, feble, angulosa, híspida, fu- llosa, simple o ramificada en falsa dicotomia: fulles transovato-cuneiformes, les basilars molt breument peciolades, les caulinars sèssils, totes dentades a la part superior, híspides o pubes- cents, flors d'un blau pàllid o lilàcies, petites, en cimes dicotòmiques fimixes, calze híspid, de tub obcònic, molt curt, subdiscoidal a la maturitat, i lòbuls ovato-lanceolats, 232 BEL OURIAU DE. CATFAEUNYA Campanulàcies. G. 462. - Campànula. quasi iguals a la corol'la, que és estretament acampanada, a la fi estesos en forma d'estrella, càpsula més curta que ampla. Geografia. —Freqúuent als llocs pedregosos, cultivats o incults, des del litoral fins al Pi— reneu. — Abr.-Jul. 1,725. — C. rapunculoídes L. (per assemblar-se al repunxó o Camp. Rapun- culus.) Perenne, amb un rizoma que produeix llargs i nombrosos estelons, tija de 4-8 dm, dreta, robusta, massissa, cilíndrica, pubescent, fullosa, simple o poc ramificada, fulles aspres, amb pèls setiformes, curts, en ambdues cares, desigual- ment dentades, les inferiors llargament peciola- des, ovato-lanceolades, cordiformes inferiorment, les superiors sèssils, lanceolato-acuminades, flors blaves, mitjanes, penjants, en raims espiciformes, immilaterals, fuixos, no fullosos, amb els peduncles curts, bracteolats a l'àpex, calze glabre, de tub obcònic, i divisions lanceolato-linears, pestanyoses, a penes iguals al terç de la corolla, generalment reflexes després de la floració: corol'la infundibuliforme, de lòbuls triangulars, barbats, que arriben fins a un terç de la seva longitud total, estil tan llarg com la corol'la o exert, i càpsula penjant. C. rapunculoídes Geografia. — Boscos i marges de la zona mitjana i superior: Ribes, Queralps, Castellar de N'Huc. — Cardona, Vic, Montseny, Olot (Csta.), Llerona, Guilleries, Besora (Vay.): Moià, Collsuspina (Font). — Jul.-Set. 1,726. — C. latifólia L. (per les seves amples fulles.) Perenne, de rizoma gruixut, ramificat, no estolonifer, i tija de 5-I0 dm, dreta, robusta, fistulosa, solcada, glabra, simple, molt fullosa: fulles grans, primes, dèbilment pubescents, ovado- lanceolades, acuminades, desigualment dentades, les inferiors atenuades em pecíol curt i alat, les superiors sèssils i més estretes, flors grans, bla- ves, dretes, en 7aim fullós terminal, peduncles uniflors, bracteolats a la meitat inferior: calze 23 paz — — ————————— PUBLICACIONS DE D'INSTITUT DE CILENCEEOS DE a RE La pere G. 462.- Campànula. Campanulàcies. glabre, de tub obcònic, curt, lacínies lanceolato-acuminades, iguals al terç de la co- ,ol-la, aquesta oblongo-acampanada, gran (4-5 Cm), de lòbuls lanceolats, barbals, que arriben a un terç de la seva longitud o l'ultrapassen, càpsula penjant. Geografia.—Boscos i riberes de les altes muntanyes: Boscos de Senet (Isernl), Vall d'Aran (Csta.): Artiga de Lin, Aiguamoix, Ruda (Llen.l), Salardú, Bagergue (Timb.), Tredós (C. et S.). — Jul.-Ag. 1,727. — C. Trachélium L. (és el Trachelium dels antics, emprat per a gua- rir el mal de coll: CTrachelium dicitur, quod in colli afjectibus commendetur, ...v, escriu Bauhin.) Perenne, de rizoma gruixut, sense estolons, i tija de 5-Io dm, dreta, robusta, massissa, an- gulosa, híspida, simple, fullosa, fulles piloso-. escabroses, fortament dentades, les inferiors tyzan- gular-cordiformes, llargament peciolades, les su- o periors sèssils, ovato-lanceolades, flors grans, bla- C. Trachelium o ves, dretes O inclinades, en llarg raim fullós ter- — minal, peduncles amb 1-3 flors, curts, bracteolats, a la base, calze -— pelut, de lacínies lanceolades, dretes, iguals al terç de la corol'la: aquesta acampanada, de lòbuls lanceolats, aguts, barbats, que arriben al terç de la seva total longitud, càpsula penjant. 8 dasycarpa G. et G., C. mticifolia Schm. — Calze totalment híspid. Geografia.— Boscos i torrenteres d'una gran part del país: Vallès, Montserrat, Bages, Corbera, del Bergadà, Castellar de N'Huc, Montseny — La Cellera (Cod.l), La Garrotxa, Olot, Coral (Vay.), comú a la Vall d'Aran (Timb., Llen., C. et S.). — Maig-Jul. N. B. La planta del Vallès, i probablement les de la major part de les localitats citades, pertany a la var. dasycarpa G. et G. 1,728. — C. rhomboidalis L. (per les fulles ovades, més o menys rombals.) Perenne, de rizoma dur, llarg, ramificat, di- visions primes que porten tiges de 2-5 dm, dretes, fistuloses, pubescents, molt fulloses en llur part mitjana, simples, fulles rimes, pubes- cents, de nervis ben marcats, ovato-rombals o bé ovato-lanceolades, una o dues vegades més llargues que amples (2-5 Xx I-5 Cm), serrulades, sèssils o a penes peciolades, flors blaves, petites, penjants, en nombre de 2-I0, formant una pa- 24 LLOR DE CAMTNLUNI A Campanulàcies. G. 462. - Campànula. nícula espiciforme unilateral: calze glabre, amb les lacínies limear-alenades, iguals a la corol'la o als dos terços de la seva longitud, a la fi reflexes, co- rol'la acampanada-infundibuliforme, Petita (1-2 cm), glabra, de lòbuls arrodo- nits, mucronats, iguals a un quart o un terç de la seva longitud, càpsula colltorta. Geografia. — Boscos i prats de les altes muntanyes: La Cerdanya, cap a Montlluís, bac de Llívia, confins d'Andorra (Gaut.), Costabona, Coma del Tec (Compy., ex Vay.), Vall 1,729 — C. lanceolata Lap. (per la forma lanceolada de les seves fulles.) Perenne, amb el 1izoma productor d'estolons filiformes, 1nflats en tubèrcul i formant cadena arrosariada, tiges dretes, de 3-5 dm, primes, fis- tuloses, pubescents, lleument anguloses, molt fu- lloses, simples, fulles primes, pubescents, super- ficialment fistonades, de nervis poc marcats, ge- neralment — Janceolades, una o dues vegades més llargues que amples, arrodonides a ia base, am- plexicaules, les caulinars imbricades, obtuses o agudetes, flors blaves, penjants, en nombre de 2-I0, formant una panícula racemiforme, solitàries o de dues en dues sobre peduncles bracteolats a la base, calze glabre, de lacínies limears, dretes, iguals a um terç de la longitud de la corol'la, aquesta petita (I-2 cm), acampanada, glabra, amplament oberta, de lòbuls arrodonits que arriben a 4m quart de la seva total longitud, càpsula colltorta. C. lanceolata Geografia. — Prats de la serralada pirenenca : La Cerdanya, prop de Montlluís, Vall de Llo, confins d'Andorra (Gaut.), Vallferrera, al Monteixo i a la Plana Roya (Fontl), Vall d'Aran, a Montgarri, Aiguamoix (Llen.) i Vall de Tredós (Timb., ex C. et S.). — Juny-Jul. 1,730. — C. linifólia LamF., subsp. de la C. rotundifólia L. sec. Rouy. (linifolia, per les fulles estretes com les del IU i semblants a elles.) Perenne, rizoma dur, no carnós, amb les ti- ges d'I-4 dm, dretes, primes, fistuloses, glabres 0 a penes pubescents, fulloses, simples, fulles caulinars lanceolades o lanceolato-lincars, de 2-4 cm de llarg per 4-$ mm d'ample, ate- nuades a la base, sèssils, agudes, enteres o denti- culades, amb nervis poc marcats, les basilars C. linitólia 4 25 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT 0PD El CEB RC ges Campanulàcies, G. 462,- Campànula. escasses, freqiientment destruides quan la planta és florida, ovato-cordiformes, peciolades, dentades: flors blaves, penjants, en nombre de 2-8 en raim o pa- nícula racemiforme: calze glabre, de lacímies linears, a penes iguals a la meitat de la corolla, aquesta petita (1-2 cm), glabra, lobulada fins a um quart de la seva longitud total: càpsula penjant. Geografia. — Pastures pedregoses de les altes muntanyes: Vall del Tec, des d'Arlés a la Presa La Ce fenya i finsa Andorra (Gaut.), Costabona i coma del Tec (Compy., ex Vay.), Pireneus francesos i espanyols (Coste), Vall de Bafios (Timb.), comuna a la Vall d'Aran, abundant a Montgarri (Llen.), Montartó, Vall de Tredós (C. et S.). — Juny-Ag. P pa 1,731. — C. hispànica VVilIE., C. ma- crorrhiza var. gypsicola Csta., non Gay. (hispanica, Per a fer ressaltar el seu autocto- nisme espanyol, en contraposició amb el caràcter estranger d'alguma espècie amb la qual havia es- tat confosa) Perenne, de rizoma llenyós, estolonifer, que produeix tiges floríferes d'I-4 dm, dretes o ascendents, fasciculades, cilíndriques, densament setoso-híspides, fulloses fins a la meitat, simples Di ESE O una mica ramificades a la part superior, fulles basilars llargament peciolades, reniforme-orticu- lars, irregularment fistonades, les caulinars inferiors oblongues o lanceolades, alenuades en curt pecíol, feblement dentades, les superiors sèssils, linears, agudes, enteres, totes — canescents i densament setoso-híspides, flors mitjanes, blaves, en panícula racemiforme fluixa, de peduncles bracteolats, drets abans de l'antesi, després recorbats, calze glabre, amb les lacínies linears, obtuses, dilatades a la base, iguals a la meitat de la corol- la, aquesta petita (8-I2 mm), acampanada, gla- bra, de lòbuls amplament ovats, apiculats, iguals a un quart de la seva longitud total, al principi drets, després reflexos, càpsula penjant. Geografia. — Terres àrides, calisses i guixenques de la part occidental: La Sagarra, S. Puvim, prop de Prats de Rei.-—Seu d'Urgell, Llautó, S Romà, Abella, Conca de Tremp (Csta.), una raça glabrescent prop de Benasc (Compú., ex VVillE.). — Jul.-Ag. 1,732. — C. rotundifólia L. (Per les fulles inferiors de contorn arrodonit.) C. rotundifòólia Perenne, rizoma prim, hibogeu, poc o gens ser- 26 HB OURA 4 DVE CA FE AE NA Campanulàcies. G. 462. - Campànula. pentejant, cespitós, que produeix tiges d'1-5 dm, curvo-ascendents a la base, dretes, cilíndriques, estriades, glabres, quasi nues a la part superior, fulles di- morfes, les dels rosetons estèrils ovato-cordiformes, dentades, llargament Peciolades i fregientment destruides a la florescència, les caulinars inferiors lanceolato- linears, enteres o subdentades, les superiors linears, flors blaves, penjants, pe- tites, en raim o en panícula fluixa, botons florals i peduncles drets abans de l'antesi: calze glabre, de lacínies linears, dretes o una mica esteses, iguals a la meitat o a un terç de la corol:la, aquesta petita (1-2 cm), subinfumdibuli- forme, que s'eixampla insensiblement de la base a l'àpex, amb els lòbuls ovato- triangulars, estesos, i mucronulats: càpsula penjant. Geografia. — Pastures, roques i marges de les muntanyes: S. Pere Sacama, sobre Olesa, Bages, Vic, Ribes, Berga el alibi. — Besora, La Garrotxa, Olot, Falset (Vay.), La Cellera (Cod.l), Hospital de Benasc (Puj. J.,) Les (C. et S.). — Jul.-Set. 1733. — C. macrorrhiza Gay, raça de l'anter. sec. Rouy., var. sec. Fiori., C. rotundifólia var. saxícola Rouy. (macrorrhiza, perquè el seu rizoma grmxut la diferència de l'anterior espècie.) Perenne, de rizoma gruixut, llenyós, escamós, epigeu, a penes reclòs dins les escletxes de les roques, amb tiges d'I-3 dm, ascendents, pri- mes, fulloses: fulles glaucescents, les basilars o persistents fins a la florescència, orbicular-cordi- OC. macrormhiza OO formes o subreniformes, consistents, quasi co- riàcies, dentades, les caulinars inferiors ambla- ment ovades o lanceolades, dentades, peciolades, les superiors limears, enteres, flors blaves, dretes, en petits raims fluixos, bo- tons i peduncles drets abans de l'antesi, lacínies calicinals linears, ordinàriament veflexes, iguals a la meitat o a um terç de la corol'la, aquesta Petita (1-2 cm), amplament acampanada, de lò- uls drets: càpsula dreta. Planta molt variable segons l'altitud (Rouy). Geografia. — Espècie rupicola: Núria, Comabella (Vay.), Núria (Senn.l). — Juliol-Ag. 1,734. — C. pusilla Haent. C. pusilla L——— a La (per la seva talla reduida.) 27 PUBLICACIONST DEL HUNSTITUT DE CES NC ES Campanulàcies. G. 462. - Campànula. Perenne de rizoma llargament serpentejant, estolonífer, cespitós, que pro- dueix rosetons estèrils i tiges floríferès de 5-I0 cm, ascendents, primes, glabres o subhíspides inferiorment, fulles dels rosetons persistents fins a la florescència, llargament peciolades, ovades, arrodonides o cordiformes a la base, dentades, les caulinars inferiors ovato-lanceolades, denticulades, breument pecio- lades, les superiors linears, sèssils, enteres, flors blaves, grandetes, en nombre d'I-4, disposades en raim fluix, subumilateral, botons i peduncles recorbats abans de l'antesi: calze glabre, de lacínies linear-alenades, dretes o una mica esteses, iguals a ima quarta part de la corol'la, aquesta estretament acampanada, de lòbuls drets i iguals a un quart de la seva total longitud, càpsula pemjant. Geografia. — Pastures i roques de les altes muntanyes : Frequent a Núria des de Que- ralps. — Sant Amanç, sobre Ribes, Vall d'Eina, Coma de Vaca (Vay.), Fiscal (Nuetl), Bielsa (Compfi.l), Les Maleides (Zett., Csta., Compúi.l), Artiga de Viella, Montgarri (Llen.), Ruda (C. et S.). — Jul.-Ag. 1,735. — C. Scheuchzeri Vill. (dedicada a Johann Scheuchzer, botànic suís del segle XVIII.) Perenne, de vizoma poc o gens serpentejant, amb tiges d'I-2 dm, ascendents, primes, gla- bres, molt fulloses a la meitat inferior, fulles basilars ovato-cordiformes, dentades, peciolades, Írequentment destruides a la florescència, les caulinars lanceolato-linears o linears, sèssils, en- teres o denticulades, les del mig amb frequèn- cia més llargues i jalciformes, flors blaves, bas- tant grans, solitàries, rarament 2-5 en raim fluix, botons i peduncles recorbats abans de l'antesi, calze glabre, de lacínies lmears, dretes 0 esteses, iguals a la meitat o a un terç de la corol'la, aguesta grandeta (2-3 cm), infundibuliforme, lobulada fins a la quarta part, amb lò- buls amples, rodons, mucronats, càpsula penjant. C. Scheuchzeri Geografia. — Pastures i roques de les altes muntanyes : Núria, des del Pont de Crèmals, Corbera, del Bergadà, i Coll de Pal. — Comabella, Montfalgars, Espinavell, Costabona, Set- cases (Vay.), Bassivè, Port de la Picada, Les Maleides (Zett., Csta.), Gausac i Ports de la Bonaigua i de Viella (Llen.), Tredós (C. et S.). — Jul.-Set. N. B. No consignem la C. cenisia L., referida a la Vall d'Eina per un il'lustre botà- nic català, perquè la considerem pròpia dels Alps i no la mencionen del Pireneu ni G. et G., ni Gaut., ni Coste, ni Rouy. 28 RE OBRA DE JCATALUNYIA Gènere 463. — VAHLENBERGIA SCHR. (Gènere dedicat per Schrader a Gòran M/ahlenberg, professor de botànica a Upsala, on morí en 1851.) Flors blaves, petites, sostingudes per llargs peduncles filiformes terminals o bé opositifolis, penjants abans de l'antesi, calze de tub hemisfèric o trans- ovoide, amb les lacínies alenades, dues o tres vegades més curtes que la co- rolla, aquesta oblongo-acampanada, filaments estaminals a penes dilatats a la base, estigmes curts, càpsula globulosa, de dehiscència valvar, llavors el'lipsoides, blanquinoses, finament estriades longitudinalment. Herbes pe- rennes, molt primes, glabres, blanes, amb la tija filiforme, d'1-3 dm, difusa, cespitosa, fullosa, fulles primes, glabres, peciolades, palmatinerves, les infe- riors suborbiculars, quasi enteres, les superiors cordiformes, amb 5-7 lòbuls triangulars, dentats, el del mig més gran. NÇ Qy OO 1,736.—VV. hederàcea Rehb.— Cam- d LU ll o pànula hederàcea L. EN tt 4 : (per les fulles lobulades i per ésser planta de- cumbent, tal com l'Hedera Helix o eura.) Geografia. — Llocs humits o pantanosos: S. Llorenç de Cerdans, La Manera (Compy.), Meles, de l'Alt Garo- na i Capvern, dels Alts Pireneus (Bub.), Banyeres, entre Tarbes i Pau (Lap.), Vall de Luchon (Lezat, ex Zett.), Coll de Barèges (F. Xavier de Les, ex C. et S.), Pireneus (Rouy). — Jul.-Oct. VV. hederàcea 29 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 464. - TRACHÉLIUM L. (Del grec cpúynàoç, coll, per la corol'la llargament tubulosa.) Flors blaves o lilàcies, en corimbes compostos, umbel'liformes, densos, calze glabre, diminut, de tub ovoide i dents molt petites, corol'la infundibu- liforme, de tub llarg i estret i lòbuls ovats, estesos, mucronulats: filaments estaminals capil'lars, estigma filiforme, llargament exert, amb tres estigmes obtusos, càpsula globulosa, trilocular, de dehiscència poricida basilar. Herbes perennes, amb la tija de 3-8 dm, dreta, glabra, subangulosa, massissa, fullosa, simple o ramificada superiorment, fulles ovades, atenuades en pecíol, forta- ment dentato-serrades, agudes, primes, glabres. 1,737. — Tr. caerúleum L.. (del llatí caeruleus, blau, Pel color de les flors.) Geografia. — Montsant, ruines d'Scala Dei i cultivat (Csta.), Aragó, roques i barrancs de la Cènia, sobre Penyarroya (Losc.), Segorb (Paul, in Hb. Cad.). — Juliol G). (1) A les roques del riu Cènia, prop d'Ulldecona, hi he trobat aquesta espècie en 1916. (F. Q..). Tr. caerúleum a al ELORA DE CATALUNYA Família 69. — VACCINIÀCIES DC. (Del gènere Vaccinium,.) Flors hermaírodites, regulars, blanques o vermelloses, solitàries o en raims, calze amb quatre o cinc dents i corol'la amb altres tantes particions, caduca, estams en nombre de 8-10, inserits, amb la corol/la, en un disc epigin, les anteres poricides, un estil filiforme, estigma globulós, fruit bacciforme, amb quatre o cinc cel-les polispermes. Petits arbustos de fulles simples, enteres o denticulades, alternes i sense estípules. Gènere 465. — VACCINIUM L. (Del llatí vacca, la vaca, per tractar-se de plantes que esbrota ei bestiar boví.) Flors en raim terminal penjant, dents del calze triangulars, corolla acampanada, anteres mútiques, baies vermelles, àcides, fulles persis- tents, coriàcies, revoludes pel marge. . . 1,738. V. Vitis-Idaea. Flors solitàries o geminades, dents del calze curtes o quasi nul'les, corol:'la urceolada o subglobulosa, anteres bicornudes, baies blaves, dolces, fulles fugisseres, planes, poc consistents. . . . . . 9, Fulles enteres, transovades, obtuses, escotades, glauques pel revers, flors subsolitàries c en petits fascicles terminals, dents calicinals arro- donides, corolla blanca o ve,mella . . — 1,739. V. uliginósum. Fulles serradetes, ovades, agudes, verdes en ambdues cares, flors soli- tàries o geminades, axil'lars, dents calicinals quasi nul:les, corolla FOSEOVETAOSA da IE A UD RN 400 VE Myrtillus 1,738. — V. Vitis-Idaea L., V. puncta- tum Lam. (els botànics antics designaren amb el nom de Vitis Idaea, ço es, qvinya del mont Idar, la cèlebre muntanya de Creta, diverses espècies d'aquest gènere que són poc o molt sarmentoses i de fruit bacciforme, una d'elles és la Vitis Idaea foliis subrotundis, baccis rubris, de Ba- huin, que Linné publicà després amb la desig- nació de Vaccinium Vitis-Ildaea.) Sinonimia. — Nadius, gerdera silvestre: cast. aràndano de fruto encarnado, f7. canche. 3I DO Dr DA ee a a OE En LE a RE Era rar rr a PUBLICACIONS DE NLVYUINSTITUFEDEGUCILENCTES rr a ee eo ee cre G. 465.- Vaccinium. Vacciniàcies. Petit aibust d'1-3 dm, de tiges radicants a la base, amb branques dre- tes, primes, cilíndriques, pubescents, fulles coriàcies, transovades, obtuses o escotades, enteres o denticulades a l'àpex, curtament peciolades, glabres, ver- des i lluents per sobre, pàl'lides i puntejades de glàndules per sota, una mica revoludes pel marge, flors blanques o rosades, en petits raims terminals, pen- jants, dents del calze triangulars, corol'la acampanada, de lòbuls revoluts, -ante- res mútiques, baies globuloses, vermelles, acídules. Geografia.—Boscos i pastures de les muntanyes: Setcases, bosc de Querars (Isernl), sense haver estat retrobada després. Madrés, (Pir, Or.), Castelet, de l'Alt Garona, al SVV de S. Beat, i Ax (Lap.). — Jul. 1739. — V. uliginósum L. (del llatí uliginosus, pantanós, per fer-se prin- cipalment en els aiguamolls.) Petit arbust de 4-I0o dm, glauco-blavenc, de tija molt ramificada, formant botja, branques cilíndriques, amb l'escorça d'un gris verme- llós, fulles transovades, obtuses o escotades, pe- tites, enteríssimes, curtament peciolades, d'un verd mat per sobre, glauques, pubescents i fina- ment reticulades per sota, planes, primes, fugis- EE rega seres, flors blanques o vermelloses, subsolitàries o en pelits fascicles penjants, terminals, lòbuls calicinals curts i rodons, corol'la urceolada, de divisions curtes i reflexes, an- teres bicormudes, bates globuloses, d'un negre blavenc, dolces, comestibles. EO nen di Geografia.—Llocs torbosos o pantanosos de les mun- db : tanyes: Núria, al bosc de la Mare de Deu, Pendís, al Cadí. — Agudes del Montseny (Puigg.l), Setcases, Cos— tabona, Morens, La Molina (Vay.), Vallierrera, a la Coma de l'Orri (Font), Vall d'Aran: Saburedo, Colo- mers, Montluda, etc. (Llen.i), Ruda, Port de Beret (C. et S.), Castanesa, Ports de Benasc i de la Picada (Zett.). — Juny-Juliol. 1,740. — V. Myrtillus L. (de Myrtillus, nom antic d'aquesta planta, deri- val de Myrtus, la murtra, per la semblança de les seves baies amb els murtrons.) 32 PLCORS DE CATALUNYA Vacciniàcies. G. 465.- Vaccinium. Sinonímia. — Nadius, raims de pastor, anajús: cast. mirtilo, aràndano, fr. myrtille, vaciet. Petit arbust de 2-6 dm, de tija ramificada, glabra i branques anguloses, subalades, verdes, fulles ovades, agudes, glabres, finament serrades, amb pecíol curt, d'un verd pàllid, més clar pel revers, venoso-reticulades, primes, planes, fugisseres, flors d'un blanc verdós i rosat, axil'lars, solitàries o geminades, penjants, calze de limbe curt, quasi enter, corol'la urceolada, globulosa, de lò- buls curts i reflexos, anteres bicornudes, bates globuloses, d'un negre blavenc, dretes, acídules, dolces. Geografia. —Boscos de les muntanyes silícies : Pireneus, al Collet de Tosses i altres llocs de la Zona subalpina, Montseny, a les Agudes i en el vessant oriental del Turó de l'Home, entre el brossam. — Vall del Querol (Bub.), Molló, Rocabruna, Puigsacau, Platraver (Vay.), Vallferrera, a Areo, Arcalís, etc. (Font), Vall d'Aran, a les faldes de les Maleidees (Csta.), i comuna per tota la Vall, majorment abundant al Portilló (Llen.), Montartó, Tredós, (Timb.), Pla de Beret (C. et S.). — Abr.-Juny. N.B. Encara que Lap. cita a Madrés, Canigó i Llaurentí (Ariège)el V. Oxycoceus L. (Oxycoccus quadripétala Gilib.), no fan menció d'aquesta planta els autors de flores pire- nenques posteriors, i sembla espècie més pròpia del Nord i Est de la França. La posseim del Jura, recollida per Reuter. PUBLICACIONS. DE L'INSTITUT DE CLENGULES Família 70. — ERICÀCIES ENDL. (Del gènere Erica, el més ric de la família.) Flors hermafrodites, regulars, blanques, verdoses, rosades o violàcies, en raims, panícules o umbelles terminals, calze amb quatre o cinc divisions més o menys profundes, persistent, corol'la amb altres tants lòbuls o dents, estams en nombre de 35-10, inserits, amb la corol:la, en un disc hipogin, d'anteres extrorses abans de llur dehiscència, poricides, bicornudes o mútiques, un estil filiforme, amb l'estigma globulós o peltat, Íruit capsular o bacciforme. Arbus- tos o subarbustos, de fulles simples, generalment persistents, sense estípules. Fruit: baccilorme' 0 drupació. TL ed EO, pm ea Res Pruit capsularió av. Dc ei ya Bet Arbustos drets, de fruit bacciforme, EES CE fulles grans, el- as -lanceolades, serrades . . . . . . . . 406. Arbutus. Subarbustos ajaguts, de fruit drupaci, llis, i sabor sor fulles petites transovades, enteríssimes o denticulades . 467. Arctostàphyios. Estams 10, càpsula amb 5 cavitats Q/. J Q0. EN lep ele d'El Estams 5-8, càpsula amb 2-4 CaVItaiS ..l . . so. EN ee EE, Fulles ovades o ellíptico-lanceolades, alternes, corolla infundibuli- forme, d'un vermell viu . . . . . . . . . . . 469. Phyllódoce. Fulles oblongo-linears, imbricades, soni la eran d'un violat blavós. ( 468. Rhododéndron. l Fulles ovades, oposades, corol'la fugissera, acampanada, rosada, 5 es- de tams, càpsula bilocular o trilocular, amb 2-3 valves 470. Azàlea. Fulles linears, imbricades o verticillades, corolla marcescent. . . 6. Calze caliculat, doble llarg que la corolla acampanada, fulles imbri- cades, quadriseriades, linears, càpsula septicida . . . 471. Calluna. Calze no caliculat, molt més curt que la corol'la quc fulles verti- cil'lades de tres en tres o de cinc en cinc, aciculars, revoludes, càpsula loculitida ei, ció ce ea ge Ne let ie 472. Ètica. Gènere 466. — ARBUTUS L. (Hom ho deriva del celta arbois, fruit de superfície aspra, granulosa.) Flors blanques, verdes a l'àpex, penjants abans de l'antesi, en raims com- postos, amples i curts, terminals, calze amb cinc lòbuls curts, triangulars, 34 FLORA DE CATALUNYA Ericàcies. G. 466. - Àrbutus. corol'la caduca, urceolada, de cinc dents revoludes, deu estams inclosos, anteres extrorses en el capoll, introrses després de l'antesi, dehiscents per dos porus terminals (orgànicament basilars) immediats a dos apèndixs filiformes, recor- bats, fruit bacciforme, gros (1-2 cm diàm.), vermell a la maturitat, tuber- culós, dolç, amb cinc cavitats polispermes. Arbustos de fulles lanceolades, serrades, curtament peciolades, bràctees curtes, ovades. 1,741. — A. Unedo L. (en Plim unedo és el nom de l'arboç.) Sinonímia. — Arboç, arbocer, arbocera, cire- rer d'arboç, cirerer de llop o de pastor, llicu- tet, segons Vay., cast., madrofio, madrofiera, fr. arbousier. Geografia.— Boscos del litoral, Vallès, Penedès, Sa— garra, Bages, Vic, fins al Bergadà, Vidreres i altres llocs de la Selva. — Olot, Garrigues et alibi (Csta.), remunta fins a Santa Pau i Santa Coloma de Farnés (Vay.), Re- quesens (Senn.). — Oct.-Febr. 35 PUBLICACIONS DE L'INSTITUX DE CIENCDVES Gènere 467. — ARCTOSTAPHYLOS ADANS. (Dels mots grecs 4oxtoç, ÓS, i otaquàí, raim, traducció del vulgar raim d'ós, propi de l'espècie principal.) Flors rosades, en petits raims compactes, calze amb cinc particions, co- rol'la fugissera, urceolada, amb cinc dents, androceu de deu estams, amb les anteres dehiscents per dos porus terminals, fruit drupaci, llis, petit (5-8 mm diàm.), de sabor aspre, amb cinc celles monospermes. Petits arbustos de tija ajaguda, fulles petites, transovades, enteríssimes o denticulades. i Fulles enteríssimes, coriàcies, glabres, llises, obtuses, persistents, drupa vermella .. . 1t o EE de es da caca dg No ESO RICS 1 Fulles denticulades, membranoses, pestanyoses, rugoses, agudetes, fugis- I seres, drupa. d'un blau, megrós. 4.1 ./. Ll 17483, A alpimes 1,742. — A. officinalis VVimm., Arbu- tus Uva-Ursi L. (officinalis, Per ésser planta d'ús medicinal, que tenen les oficines de farmàcia.) EE SR RR A er fe OX, Sinonímia.— Boixerola, boixereta, farinjolet, muixes i barruixes a la Vall d'Aran (Costa), cast. gayuba, fr. busserolle (). Subarbust de 5-Io dm, de tiges primes, pros- trato-ramosíssim, amb les branques joves pul- verulentes, molt fullós, fulles persistents, ovato- obtuses, cuneato-beciolades, enteríssimes, coriàcies, glabres, lluents, finament venoses, reticulades per sota: flors rosades, reunides en nombre de 5-12 en petits raims terminals densos, de pedicels bracteolats a la base, corolla blanca inferiorment, vermellosa a l'àpex, de dents curtes, filaments estaminals pubescents, drupa globulosa, de la magnitud d'un pèsol, umbilicada, a la fi vermella, molt àcida, 40 mengívola 9. (ND Farinjoler cal comparar-lo amb arínjol (nom de l'Smilax aspera, molt general a Catalunya), tal vegada ambdós derivats de l'àrab arix, la parra, pels troncs sarmentosos d'aquestes plantes, si bé en la boixerola són estesos en terra. A Vallferrera, al Pireneu, n'he sentit dir zaim d'osa, i als Ports de Tortosa, com a València, gallufa, (F. Q.). (2) — El fruit de la bolxerola, que he tastat, no m'ha semblat àcid, sinó de gust farinòs, fat. (F. Q.). 36 FLORA DE CATALUNYA Ericàcies. G. 467.- Arctostaphylos. Geografia. — Boscos i roques de les muntanyes : Montserrat, al peu de S. Jeroni ial Turó del Moro, Coll de Jou i altres llocs del Cadí, abundant al cim del Montsant, Guille- ries, a la Serra del Coll. €X Montseny (Csta.), Castelladral (Puj. C.l), Susqueda, Querós (Vay.), Vall d'Aran, al Port de la Picada (Zett.), Montgarri (Bub.), Pla de Beret, Tredós (Timb.), Ruda, Port de Viella (C. et S.), i regions altes de tota la Vall (Llen.). — Abr.- Maig (1), 1,743. — A. alpina Spr. (per viure als Alps.) Subarbust de 3-6 dm, de tiges primes, molt ramoses, i ajagudes, branques joves glabres, fulles fugisseres, transovades o lanceolades, llargament cuneato-peciolades, denticulades, membranoses, pestanyoses, i venoso-reticulades en ambdues ca- res, flors blanques amb la gorja verdosa, en nombre de 2-3 a l'àpex dels ramells, contempo- rànies de les fulles o més primerenques que elles, corol'la urceolada, de dents curtes, filaments estaminals subpubescents, drupa globulosa, de la magmtud d'un pèsol gros, llisa, a la fi d'un blau megrós, acídula, mengívola. A. alpina Geografia. — Boscos i roques de les altes muntanyes : Castanesa, Bassivé (Csta,), Vall d'Aran: muntanya d'Arties (Isern, ex Colm.), Pir. central (Rouy), muntanya d'Esquierry (Bub.). — Jul.—Ag. (1) , Abundant tambè a la Serra de Prades, cap als Cellerets, i és frequent en tot el massís dels Ports de Tortosa, desta an amb el pi rojal (P. si/vesfer) i la pinassa (P. Laricio), aixi mateix al Montsec de Rubies i al ger, (F. Q..). —————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————€ PUBLICACIONS DE L'ANSTITUT DE GUENCDES ————————————————————————————————————— Gènere 468. —- RHODODÉNDRON L. (Del grec èóèov, rosa, i òEvèpov, arbre, per la talla arbustiva de diverses espècies i per les seves flors grans i rosades.) Flors vermelles, en nombre de 4-8 en corimbes terminals, peduncles tuberculosos, quasi iguals a les flors, calze molt petit, de dents a penes visibles, corol'la infundibuliforme, vermella o blanquinosa, esquitxada de petits tu- bèrculs glandulosos, amb el limbe obert, de lòbuls transovats, tan llargs com el tub pelut per dintre, estams en nombre de deu, d'anteres mútiques, dehis- cents per dos porus terminals, càpsula oblonga, amb cinc valves. Arbust de 3-8 dm, de tija glabra, tortuosa, ramificada des de la base i formant botja, fulles ovades o el'líptico-lanceolades, atenua- des pels dos caps, curtament peciolades, co- riàcies, glabres, enteríssimes, virido-fosques per sobre, blanquinoses i a la fi com rovellades per sota, planes. 1744. — R. ferrugineum L. (del llatí terrugineus, Pel color de rovell que te- nen les fulles en llur pàgina inferior.) Sinonímia. — Neret, gavet, talabard, moixe- reta, cast. rododendro, fr. 10sage, laurier-rose des Alpes 9, Geografia. — Roques i pedruscall de les altes muntanyes : a Núria, particularment al Bosc de la Mare de Déu. — De Peguera al Bosc de Segalés (Csta.), Espinavell, La Molina (Vay.), Vall d'Eina (Bub., Gaut.), Vall d'Aran: comuna a la regió alpina, Port de Benasc, Renclusa, Les Maleides (Zett.), Montartó, Pla de Beret, Tredós (C. et S.). — Juny-Ag. (1) Mossèn Cinto (eCanigór, notes al cant II), a més dels noms de gavet (gabet) i talabard (talabart), ens dóna boix florit, boix de Núria i boixerica (boxerica). Boixerica sembla derivar-se boix: moixereta tal vegada també, J c : I més qu no pas de moixera, el Sorbus Aría, en el qual cas estaria millor boixerefa. (F. Q.). a 38 BPEORA DE CATALUNYA Génere 469. — PHYLLÓDOCE SALISB. (Format per pur caprici amb el nom d'una de les cinquanta nereides.) Flors d'un blau púrpura o vermell, penjants, en nombre de 2-6 en umbelles terminals, sobre pedicels filiformes, uniflors, purpuris, piloso-glandulosos, el mateix que el calze, que és persistent, dividit en cinc lòbuls lanceolato-acu- minats: corol'la ovoido-urceolada, amb cinc dents curtes, deu estams inclusos, anteres el doble curtes que els filaments, mútiques, dehiscents per dos porus terminals, estigma peltat, fruit capsular, ovoide, hispídul, amb cinc cavitats i dehiscent per altres tantes valves de manera septicida. Subarbustos de 2-4 dm, de tiges ascendents, flexuoses, glabres, amb les fulles persistents, linear-oblongues, imbricades, obtuses, subsèssils, enteres, d'un verd fosc i lluents per sobre, més pàllides per sota, coriàcies. 1,745. — Ph. caerúlea Gr. et G., Ph. taxifólia Salisb. (del llatí caeruleum, blau, per les flors blavoses, taxifolia, per les seves fulles, que recorden les del taxus, el feix.) Geografia. — Roques i pedruscall de la regió alpina, en el Pireneu Central, r., Port de Benasc i altres llocs fronterers (Zett.), Banyeres de Luchon (Timb.), Pire- neus Centrals francesos i espanyols, r. r. (Coste). — Juny-Ag. Ph. caerúlea 39 FLORA DE CATALUNYA Gènere 470. —AZALEA L. (Del grec aÇaizoç, àrid, per l'estació habitual d'algunes d'aquestes plantes en els llocs secs.) Flors rosades, petites, dretes, en nombre de 2-5 en umbelles terminals, calze persistent, amb cinc particions ovato-lanceolades, glabres, corolla acampanada, amb cinc lòbuls reflexos, fugissera, androceu de cinc estams inclusos, amb les anteres globuloso-dídimes, càpsula subglobulosa, bilocular o trilocular, de dues o tres valves bífides. Petit arbust d'I-3 dm, de tija prima, ajaguda, glabra, de branques difuses, fulles persistents, petites, opo- sades, obtuses, acostades, ovades, enteríssimes, coriàcies, curtament pecio- lades, verdes i lluents en ambdues cares, solcades per sobre, de raquis ample i prominent, revoludes pel marge. si PC a ra 1,746. — AZ. procúmbens L., Loise- leuria Desv. (del verb llatí procumbere, ajaure's, per la ma- nera de créixer d'aquesta planta.) Sinonimia. — Herba pedrera, herba de la grava o del mal de pedra. Geografia. — Roques i pastures de les altes munta- nyes: Altures de Núria, Puigmal. — Morens, Carençà (Vay.), Setcases (Isernl, Carból), Ull de Ter (Bolósi), Noufonts (Senn.), Peguera, Fumanya (Csta,), abundant a les Maleides i al Port de la Picada (Csta.), Montluda, prop de la Forqueta (Llen.l), Tre- dós, Ruda (C. et S.). — Juny-Jul. ÀZ. procúmbens 40 ESE EC ICC LONSS DE EL'ENSTILEU TT, DNE- (CIENCIES Gènere 471.— CALLUNA SALISB. (Del grec xaiÀuveiv, escombrar, perquè, com els brucs i ginestells, serveix per a fer escombres.) Flors rosades, penjants, breument pedunculades, en raims espiciformes terminals, unilaterals, calze quadripartit, petaloide, escariós, de divisions oblongues, obtuses, de doble llarg que la corolla, acompanyat de petites bràctees verdes o escarioses, pestanyoses, simulant un calicle, corol:'la quadri- partida, acampanada, rosada, marcescent, androceu de vuit estams inclusos, amb les anteres sagitades, càpsula globulosa, peluda, quadrangular, amb quatre cavitats i altres tantes valves, de dehiscència septicida. Subarbustos de 3-8 dm, glabres, molt ramificats, de branques tortuoses, difuses, rogen- ques, amb les fulles petites, molt curtes, linears, subcilíndriques, obtuses, lluents, amb dos apèndixs alenats a la base, molt pròxims o soldats, imbri- cades i quadriseriades. 14747.—C vulgaris Salisb., C. Éri- ca DC. (per ésser planta comuna o vulgar, amplament difosa per la major part de l'hemisferi boreal, Frica, per haver-la inclosa Limné en aquest gè- neve, fel que De Candolle volgué commemorar.) Sinonima. — Brossa, bruga, xipell, cast. bre- z0, brecina, fr. bruyère commune Y. Geografia. — Boscos i costes pissarrosos o granítics, terres silícies en general, de tot el país, des de la costa al Pireneu. (1) Al Montseny, cap a Llinars, Vilamajor, S. Celoni, etc., en diuen bruguero/a, a La Selva, sap, (F. Q.). PUBLICACIONS DE: L'UNSTIZEUT - DG LEUE NEE S Gènere. 472. — ERICA L. (Del grec èpcíxetv, trencar, al'ludint a suposades virtuts litontríptiques d'aquestes plantes o per llurs rames trencadisses, poc flexibles.) Flors purpúries, blanques o verdoses, en umbel'les, raims o panícules terminals, amb el calze persistent, quadripartit o quadrífid, de divisions verdes o petaloides, molt més curtes que la corolla, sense calicle, corol'la urceolada, amb quatre lòbuls o dents, vuit estams, anteres frequentment apendiculades a la base, un estil filiforme, estigma globulós o peltat, fruit en càpsula, quadrilocular, que s'obre en quatre valves de manera loculicida. Arbustos de tiges trencadisses i fulles persistents, aciculars, verticil'lades en nombre de 3-5, revoludes pels marges. liformes terminals, corol'la rosada, el'líptico-urceolada, anteres incluses, Fulles i calze llargament pestanyosos, 5-I2 flors en capítols umbel- bicornudes a la base. — ..../. . . los 4 4748. E. TEttalize ( Fulles i calze glabres 2. Anteres exertes, mútiques, flors rosades, en raims terminals . . . 3. 2 dAnteres incluses, flors violades, verdoses o blanques, en raims o paní- Gules terminals 4. dde, do Gae Gerecige Vela ere Se ee NE 'Raims florals terminats per flors, divisions calicinals oblongo-lanceo- lades, quasi iguals a la meitat de la corol'la subtubulosa, celles de les anteres solament separades a l'àpex. . . . 1,749. E. multiflora. Raims florals terminats per fulles, divisions calicinals ovato-obtuses, iguals a un terç de la longitud corollina, celles de les anteres sepa- rades fins a la baseis ei. coets sie teca el GO EST Va gan Anteres mútiques, corolla d'un groc verdós, acampanada globulosa, moelt petita (2 x2 mm), fulles linears, obtuses, amb dos solcs al revers 4 1,751. E. scopària. Anteres bicornudes, corolla blanca o violàcia, fulles amb un solc al TEVEIS. do. i Co DO ales EE El Tea e7 cle NE Branques piloso-llanudes, divisions calicinals lanceolades, agudes, co- rol'la urceolada, violàcia, flors en raim compost. 1,752. E. cinérea. 5 4 Branques pubescents, divisions calicinals ovato-obtuses, corolla acam- panada ovoide, flors en grans panícules piramidals 1,753. E. arbórea. 42 FLORA DE CATALUNYA Ericàcies. G. 472.- Erica, l NY 1,748. — E. Tétralix L. a, i - o, o (nom donat pels antics a una mena de bruc.) Tija de 3-7 dm, ramificada, tortuosa, de branques pubescents o piloso-glanduloses, fulles verticil'lades de quatre en quatre, linear-oblon- gues, pubescents, revoludes, amb llargues pestanyes fueqiientment glanduloses, flors rosades, terminals, breument pedicellades, en capítols gmbel'lifor- mes, pedumeles i calze llanuts, blanquinosos, divi- sions calicimals lanceolades, llargament pesta- nyoses, tres o quatre vegades més curtes que la corol-la, aquesta eL hPsoido-urccolada, de dents curtes i reflexes, anteres incluses, bicornudes a la base, càpsula globulosa, oc- toangular, piloso-sedosa. Geografia. — Pastures humides dels terrenys silicis: Hospital de Viella (Bofill, ex Vay.), Capvern, Port de Viella (Bub.), Barèges, als Alts Pireneus (Des Moulins, ex Zett.), Pla de Beret, a 1,800 m. (C. et S.). — Juny-Setembre. 1,749. — E. multiflora L. (per les moltes flors de les seves inflorescències.) Sinonímia. — Bruc, bruc d hivern o de bou, bruguera, xipell, cast. brezo. Tija de 2-8 dm, glabra, ramificada, de bran- ques dretes, les joves pubèrules, fulles verticil- lades, en nombre de 4-6, d'un verd fosc, li- nears, obtuses, glabres, un poc pubèrules a la base, quasi planes per la cara superior, amb un solc per sota, Hors rosades, subverticil'lades, en raims curts i densos, terminals, peduncles fili- formes, bracteolats, 2-3 vegades més llargs que les flors, divisions calicinals oblongo-lanceolades, glabres, escarioses, Poc més curtes que la meitat de la co- rol'la, que és ovoido-oblonga, quasi doble més llarga que ampla, anteres exer- tes, mútiques, de celles solament separades a l'àpex, estil exert, càpsula transovoide, glabra. Geogra fia.—Boscos i costes seques de la regió mediterrània: Al litoral, Vallès, Penedès, deia ana frequent a l'Empordà. — Puigreig (Puj. C.), La Salut, deT errades (Vay.).— 43 PUBLICACIONS DE/L'ANSTITUT DE CLESICEES Ericàcies. I G. 472. - Erica. at P ESA EC 1750. —E. vàgans L. i (com si diguéssim èrica vagabunda, perquè I Linné va creure que creixia ensems a l'Africa i I a Tolosa de Llenguadoc.) I Tija de 3-8 dm, glabra, tortuosa, ramificada, a xi de branques dretes, fulles verticil'lades de qua- tre en quatre o de cinc en cinc, estretament linears, obtusetes, amb un solc al revers, flors rosades, subverticillades, en raims terminals més fluixos que en l'anteiior, fregientment ter- minats per fulles, peduncles capil'lars, biacteo- lats, tres o quatre vegades més llargs que les flors: divisions calicinals ovato-obtuses, iguals a 44 terç de la corol'la, aquesta acampanada, quasi tan ampla com llarga, anteres exertes, mútiques, de celles separades fins a la base, estil exert i càpsula ovoide, glabra. Geografia. — Landes i boscos de terres silícies: Torroella de Montgrí, Tordera (Vay.), Pierrefite, als Alts Pir. (Lap., Zett.), Pic de Gaur, Bezius, Garrau, Fos (C. et S.).—Jul.-Set (1). 1,51. — E. scopària L. (perquè d'aquesta i d'altres espècies se'n fan les escombres de bruc, Scoparius és l'escombriatre.) Sinoníma. — Bruc d'escombres, bruga, al Montseny, bruc femella, a Menorca, cast. brezo de escobas, fr. bruyère à balai, brumaille. Tija de 5-I0 dm, dreta, glabra, molt ramifi- cada, branques primes, dretes, grisenques, fulles en verticils de tres o quatre, petites, linears, obtuses, glabres, lluents, revoludes, amb un solc al revers, flors verdoses, molt petites (2 X 2 mm), I-4 a l'axilla de les fulles, en llargs raims espiciformes, pedumeles a penes iguals a les flors, bracteolats, divisions calicinals ovato-obiuses, anteres incluses, mútiques, estigma psltat, quasi exert, càpsula glabra. E. scorpària Geografia. — Boscos i costes dels terrenys silicis: Montseny, d'on baixa fins a l'estació de Gualba i s'estén cap a Vidreres, Blanes, Lloret i Tossa, S. Hilari, Montsoliu, Guilleries, a la serra del Coll, cap a Copons i altres llocs de la Sagarra. — Vic, Pla de la Calma, Tarra- gona, Pons, Castellfollit, part de la Sagarra (Csta.), Massanet, La Bisbal (Vay.), La Cellera (Cod.). — Abr.-Juny. (1) Caldria comprovar l'existència d'aquesta èrica a Torroella de Montgrí i Tordera, (F. Q.). 44 EEONRA DE CATMLUNYA G. 472.- Erica. 1,752. — E. cinéreatL.. (del llatí cinereus, cendrós, pels ramells de co- lor de cendra.) Tija de 3-6 dm, dreta, ramificada, de dran- ques cendroses, pulverulentes, fulles verticil-lades de tres en tres, molt estretament linears, obtu- ses, lluents, amb fascicles de fulletes a l'axab'la, planes per sobre, solcades Per sota, fois d'un vermell violat, verticil'lades a l'àpex dels ramells axil'lars, formant un 7aim compost o panícula espiciforme terminal, peduncles pubescents, quasi iguals a les flors, divisions calicinals lan- ceolades, glabres, escarioses al marge, iguals a un terç de la corolla, aquesta ovoido-urceolada, de dents curtes i reflexes, anteres incluses, bicornudes a la base, estil quasi exert, càpsula subglobulosa glabra. Geografia. — Litoral, cap a Vidreres, S. Feliu de Guíxols, Palafolls, Pireneus, des de Senet al Port de Viella (Compà.l), de Caldes de Malavella a Sta. Ceclina (Xibertal), Prats de Molló (Gaut.),:Saint Beat (Lap.). — Juny-Set (9. 1,153. — E. arbórea L. (per assolir talla arborescent.) 0 3 I Sinonímia. — Bruc, dinada: cast., brezo, bre- — — Z0 blanco o arbóreo, fr. bruyère arborescente 2. li i o I Tija d'1-3 m, dreta, molt ramificada, de ITS, Q "o branques dretes, blanquinoses, Piloso-lanugino- ss / $ ses, amb pèls curts i molt abundants barrejats e,. amb altres de ramosos, fulles verticil'lades de 6 tres en tres o de quatre en quatre, molt es- El arbórea oo gretament linears, glabres, solcades per Sota, flors blanques, oloroses, petites (3 x 3 mm), en grans panícules terminals, sobre peduncles bracteolats a la base, iguals a les flors, divisions calicinals ovato-obtuses, dues vegades més curtes que la corol'la, aquesta 0voido-acambanada, fesa en lòbuls ovats, obtusos, anteres incluses, bicornudes a la base, estigma peltat, subexert, càpsula glabra. Geografia. — Boscos i costes silícies de la regió mediterrània: Abundant al litoral, Va- llès, etc., cap a la Plana de Vic, Bages, ... i fins al Bergadà, i a les Guilleries fins a la Serra del Coll. — Lladó, Olot, Escaules (Vay.), Molins (Senn.). — Març- Abr. (1) També en el vessant septentrional del Montnegre (M, Garriga), en canvi, la cita de Companó no ha estat confirmada, (F, Q ). (2) A Girona també bruc boal, i a Menorca bruc mascle, (F, Q.). 45 PUBLICACIONS DEL ANSEITUL DE gCRENCRES Subclase 3.4. — COROL'LIFLORES Plantes de corolla gamopètala, estaminifera, inserida sobre el receptacle. Plantes sense fulles normals, paràsites 2 da a Ec Plantes amb fulles normals, rarament paràsites. . . . . . . . . 8. Plantes sense fulles, de tiges filiformes, corol'la acampanada o abaldu- fada, cinc estams, fruit en pixidi, bilocular, tetrasperm De Cuscutàcies. iPlantes amb escames, tija no filiforme, corolla bilabiada, estams didí- i. nams, fruit en càpsula unilocular, polisperm . . .' Orobancàcies. Plantes dioiques, estams en nombre de 8 a 350, fruit bacciforme Ebenàcies. l Plantes hermafrodites, estams en nombre de 2, 4 o bé 5 . . . . 4. Feein Va des: DE ELS, Espa EE abat DE SOSTa ns Ms EL Crac ala i. RES pregant ea ar li DE ESTAISt Z ds CE ME dE EO a DG a, EE D'ESO Corol'la irregular, esperonada, fruit en càpsula unilocular, herbes aquà- 5 $ tiques o de llocs humits .., . . . . . . . . . Lentibulariacies: lesa la regular, no esperonada, o ct la. ii os ds ea ES Poc E NO Corol'la amb cinc lòbuls, de prefloració CC ope el fruit bacci- forme, arbustos . . . . Jasminàcies. Corella amb quatre lòbuls, LE qu RA ar, De nul'la, fruit capsular, drupaci, bacciforme o en sàmara, arbres o arbustos. Oleàcies. Corol'la regular, escariosa, estams d'igual longitud, fruit en pixidi 7 Plantaginàcies. ) Corolla irregular, petaloide, estams didínams, fruit en aqueni o capsular, LOE IU DA CIÓ. MATES RE Oucires De Gadea dE 8 Corella. bilabiada, un 0 quatre aquents . sl se ea del g. Coiol'la no bilabiada, fruit capsular o drupaci . . . . . . . . . 10. 46 LOU A DE CAD ABEU NY A Corol'liflores. Un aqueni, fulles alternes o en rosetó basilar, tija cilíndrica, plantes HONORS DA AL a ee eis d'ara REL Ei ee . Globulariàcies. 9 Es aquenis, fulles Ei El quadranyalar, danys - aromà- EE Or a ea ger OE DO es dte ed Es cr ADA ESS Corol:la amb quatre o cinc lòbuls, o bé esperonada, fruit capsular 10 Escrofulariàcies. Corolla unilabiada o subbilabiada, fruit capsular o drupaci. . . 11. aci, sovint ressec, en madurar, o fes en dues o quatre coques Ll Corol:'la subbilabiada, de tub bastant llarg, anteres glabres, fruit dru- Verbenàcies. Corol'la unilabiada, de tub molt curt, anteres peludes, íruit capsular Acantàcies. Cinc estils lliures o 4. soldats . . . . . . . . . Plumbaginàcies. 12 É ini sol estil, ràrament dos. . . .. . Dn el ap aC Ne pe a Ed Quatre aquenis per fruit. . . 4... oo egeaens see BOTTAgiDÀCIES: My o dos follicles. . Que i. ea i, PODER Paper sia Ce NEE Eu eapsular Q BaCriiorme Qui ser ec enp gira des ie CAS a ds (o Un estil, filaments estaminals lliures, llavors sense plomall (o amb plo- , mall i fulles verticilladeseó 293 pis is indi) — Apocinàcies: 4 (Dos estils, filaments estaminals soldats en tub i apeidc ab a l'àpex, llavors amb plomall. . . . . . . ni dua dits Asclepiadàcies. 3 Sis neilaci EE ae er d'ERC ACC OE ICE pe ea a 16. 9 Ceouicnbiiocutan Or Daldi d'ales gra anades ves Pera as I EE Estams opositipètals, càpsula multivalva o pixidi . . Primulàcies. 16 / Estams alternipètals, càpsula bivalva o quasi indehiscent Gencianàcies, i Estams CE SIEMA ISA di 4 DOR 6 EUA UES ASS RI Laia: 18. ESE TR INS a A A RS SAS DS RS AS A ea 19. Flors sobre peduncles radicals, anteres biloculars, càpsula de dehiscència g/ SOD OS EV Es RDR VP a aNe Ep REM eetrr Cirtandràcies. Flors sobre des axil'lars, anteres uniloculars, càpsula de dehiscèn- GN SE Ia Ca Es dia ic i (24 ii RD . Verbascàcies. Corolla generalment entera, regular, de prefloració retorçada, càpsula TRES perma I AG 0 4 Camell fica jj Luca el Convolvulàcies. 19 SCorolla amb cinc lòbuls iguals o deceddl de piefloiació plegada o imbricada, càpsula polisperma o baia . . . . . . . . Solanàcies. 47 PUBLICACIONS DE L'INSTLIUT DE ERC RES Família 71. — LENTIBULARIACIES L. C. RICHARD (De l'antic gènere Leniibularia, equivalent a Utricularia.) Flors hermafrodites, iriegulars, violades, blanquinoses o grogues, calze amb 2-5 divisions, persistent, corol'la bilabiada o personada, caduca, espero- nada, androceu de dos estams inclusos, un estil molt curt i fruit en càpsula unilocular. Herbes perennes, aquàtiques o de llocs humits, amb les fulles radicals o bé alternes, sense estípules. Fulles en rosetó radical, aèrees, enteres, viscoses, flors solitàries, calze de (Cinc lObulS 2. EE See do leares E E Pinguícula. 1 Fulles alternes, submergides, dividides en lacínies capil'lars, proveides de vesícules, flors en raims, calze de dos lòbuls . . . Utriculària. Gènere 473. — PINGUÍCULA L. (Del llatí pinguis, gras, per les fulles grassetes.) Flors violades o blanquinoses, solitàries, amb el calze subbilabiat, de cinc divisions, les tres superiors ascendents, les dues inferiors més curtes i des- cendents, corol'la bilabiada, amb el llavi superior bilobat, l'inferior trilobat i prolongat en esperó dirigit cap endarrera, càpsula ovoide o globulosa, de- hiscent per 2-4 valves longitudinals, polisperma, amb les llavors el:lipsoides, fulles aèrees totes en rosetó radical, enteres, sèssils, viscoses, d'un verd gro- guenc. Corol'la blanquinosa, de 8-I0 mm, amb l'esperó de 2-3 mm, cònic i recorbat, tan ample a la base com llarg, planta de 5-I2 cm DE P. alpina. Corol'la violada, de r0-20 mm, esperó major de 4 mm, cilíndric, ECO A de a dels dC Si et Da ae deci co se DR Corol'la de 10-15 mm, més llarga que ampla, de lòbuls profunds, més llargs que amples, esperó en. o més curt que la meitat de la co- dol da: (ase, e, Mont E EE ere dé TEST P. vulgaris. Corol-la de 15-20 mm, tan Re El com re de lòbuls superficials, tan amples com llargs, esperò igual a dos terços o més de la longitud Corona... eis ee al. de ERC ae Ric rer P'ptetae il 48 Lentibulariàcies. P. alpina ELGOGRA: DE CATALUNYA G. 473. - Pinguícula. 1,754. — P. alpina L.. (per ésser planta dels Alps, i d'altres muntanyes del Centre i Nord d'Europa.) Planta escapífera, amb la tija de 5-I2 cm, prima, dreta, glabra o pubescent-glandulosa, fulles petites, ellíptiques, flors blangmnoses, amb dues taques grogues a la gorja, calze sub- glandulós, de divisions ovades, les inferiors ob- tuses, les superiors agudetes, corolla mitjana (8-Io mm), tan llarga com ampla, de llavis molt desiguals, el superior amb els dos lòbuls molt curts i rodons, l'inferior amb tres lòbuls, el del mig més ample i subescotat, esperó recorbat, cònic, curt (2-3 mm), a la base tant o més ample que llarg, comprimit, d- escotat, càpsula ovoide, obtuseta. Geografia. — Llocs humits o frescos de les altes muntanyes: Port de la Forqueta (Bub. et Timb. sub P. flavescens Schrad.), Port de la Saleta, prop d'Artiga de Lin (Lap., sota igual denominació), ( aut.). — Jul.-Ag. Port de Benasc i al peu del Mall de l'Artiga (Llen.l). Vall d'Eina 1755. — P. vulgaris L. (per ésser la més comuma o vulgar del gènere al Nord d'Europa.) Sinoniíma — Viola d'aigua, com a la se- guent, cast. grasilla. Planta escapífera amb 1-4 tiges de 5-I5 cm, primes, dretes, pubescents-glanduloses a l'àpex el mateix que el calze, fulles ovato-oblongues, flors violades, amb les divisions calicinals oblon- gues, obtuses, quasi iguals, corolla mitjana (10-15 mm), més llarga que ampla, de lòbuls profunds, més llares que amples, i llavis molt desiguals, el superior de lòbuls més petits, suboblongs, contigus, l'inferior de lòbuls oblongs, divergents, esperó cilíndric, prim, recte, obtús, igual, a tot tirar, a la meitat de la longitud corol'lina, càpsula piriforme, inflada a la base, ate- nuada en bec curt. Geografia —Fonts i roques humides de les muntanyes: Des de la Vall de Ribes a Núria, torrents de Coll de Pal. X La Cerdanya, La Molina, Tosses, Maranges, Orri, Platraver, Collsacabra (Vay.), baga de Segalers (Grau), a la Vall d'Aran: Monluda (Llen.l). —Jul.-Ag. 49 PUBLICACIOÓONSIDE: C'UJUNSTEITU TGD E CD ENG IES Lentibulariàcies. G. 473. - Pinguícula. 1,756. — P. grandiflora Lam. (per les flors relativament grans.) Planta escapífera, amb la tija de 8-I5 cm, gruixudeta, dreta, pubescent-glandulosa, fulles ovato-oblongues, flors violades, amb la gorja blanquinosa i molt contreta, calze glandulós, de divisions dransovades, obtuses, corol'la gran (15-20 mm), fan ampla com llarga, de divisions profundes, amb el llavi superior de dos lòbuls transovats, l'inferior de tres lòbuls amples, El rinnia transovato-cuneiformes, imbricats, esperó cilín- dric, prim, recte, obtús, igual a dos terços de la corol'la o més llarg, càpsula cònico-ovoide, exerta. 8 longifola DC., P. longifolia Ram.-—— Fulles oblongo-lanceolades, ate- nuades en pecíol, esperó filiforme, agut. Geografia. — Roques i paratges humits de les altes muntanyes : Núria, amb l'anterior, però més comuna. — La Cerdanya, La Molina, Molló, Rocabruna, Verge del Coral (Vay.), Port de Benasc (Zett.), Les Maleides (Csta.), Bosost (Compú.l, in Hb. Cad.), Pla de Beret, Valls de Juela i de Tredós (Timb.), Artiga i Riera de Viella (Llen.l). La var. longifolia prop de Bielsa (Campo, ex VVillt.). — Jul.-Ag. Li) ESE QUAN CATAEUNYA Gènere 474. — UTRICULÀRIA L. (Del llatí utriculus, utricle, per les diminutes vesícules de les seves fulles.) Flors grogues, en raims llargs, fluixos, bracteolats, emergents, amb el calze bilabiat, de llavis quasi iguals, enters, corolla bilabiada, de tub gaire bé nul, i gorja generalment tancada per un paladar sortit i bilobat, amb el llavi superior enter, escotat o bífid, l'inferior més gran, enter, i esperó cònic, curt, recorbat, androceu de dos estams, amb els filaments dilatats, càpsula unilocular, globulosa, dehiscent a la base tot al volt, amb les llavors sub- orbiculars, nombroses. Fulles aquàtiques, alteres, dividides en lacínies ca- pillars proveides de vesícules surants. I Corol'la d'un groc viu, de 15-18 mm., amb el llavi superior enter, esperó l cònic, tan llarg com la meitat de la corolla . . . . U. vulgaris. i Corolla d'un groc pàllid, de 5-I0 mm., amb el llavi superior escotat, Espotlensticcit, opids LS El EM OT 1757.—U. vulgàris L. (per ésser frequient en la major part d'Europa.) Part submergida de la tija ramificada i fullo- sa, l'emergida o florífera de 2-3 dm, nua, pri- ma, fulles totes de contorn ovat, bipinmatisectes o tripinnatisectes, de lacínies capil'lars, fluixa- ment denticulato-espinuloses, amb vesícules nom- broses, ovoides, deprimides a l'àpex i amb dos feixets de pèls, flors d'un g70oc viu, en nombre de 3-I2 i formant raim, bràctees ovades, dues o tres vegades més curtes que els pedicels, que són vermellosos i drets a la maturitat, calze de llavis ovats, obtusos o l'inferior escotat, corol'la gran (15-18 mm), de llavi superior enter, de vores alçades i ondulades, l'inferior més gran, de vores reflexes, esperó cònic, descendent, igual a la meitat de la corol'la, tres o quatre vegades més llarg que ample, càpsula globulosa. U. vulgàris SI PUBLICACIONS/DE-L'ANSTITUT: DELCEENCEES Lentibulariàcies. G. 474. - Utriculària. Geografia. — Aigúes estancades : Llacunes de Salou, abundant. — Prop de Barcelona, r., S. Carles de la Ràpita (Csta.), Armentera (Vay.l), S. Pere Pescador (Llen.l), Vilanova de la Muga (Sen.). — Jul.-Ag. (9. 1,758. — U. mínor L. (perquè, respecte a l'anterior, és més petita i delicada.) Planta més petita i més prima que l'ante- rior, de la qual difereix també per les flors d'un groc pàl'lid, reunides en nombre de 2-7 en raims d'I-I'5 cm, de pedicels reflexos a la maturitat, corol'la petita (5-IO mm), amb el llavi superior escotat, l'inferior el:líptic, de vores una mica reflexes, esperó reduit a una bossa curtfíssima, tan llarga com ampla, invisible en la planta seca, càpsula subglobulosa, penjant. Geografia. — Llocs torbosos de les altes muntanyes : Vall d'Aran, Ribera de Ruda, des- sota el Port de la Bonaigua (Llen.l), valls de Tredós i de Ruda (C. et S.). — Jul. (1) Hom la troba encara, per bé que rara, a les aigúes de Prat de Llobregat i Castelldefels. (F. Q..). BLORUAU DE CATALUNYA Família 72. — PRIMULÀCIES VENT. (Del gènere Primula, el més important de la família,) Flors hermafrodites, generalment regulars, de variada coloració, calze, corol'la i androceu pentàmers, amb els estams opositipètals, un estil, i fruit en càpsula unilocular, de dehiscència longitudinal o transversal (pixidi). Herbes perennes o anuals, caulescents o acaules. Plantes acaules amb les fulles radicals, en rosetó o en columna com- Esrotla tant o, més, llarga, querel calzes ns ae aa 28: Fulles oposades, lanceolato-alenades, flors pedunculades, pentàmeres, càpsula de dehiscència valvar, oligosperma . . . . . Asterolinum. i Fulles alternes, Ovato-agudes, flors subsèssils, tetràmeres, pixidi polis- BEL ES ria RR P ei ort ics dg dE ue GE SIEUTICULUS: I A Pe Ga ju al DT OR: 9. Elors grogues oblanquese ves, Galetes Ra dia SA Ca a. 10: I pacta, flors solitàries o en umbel'la, sobre peduncles radicals. . — 32. Plantes caulescents, fulles caulinars, flors sobre tiges foliíferes . . — 6. Fulles no cordiformes, sèssils o atenuades en pecíol curt i alat. — 3. ullesicordsormes pectol Haro l prim. es po A Sa Br (Corolla gran, de lòbuls escotats o bífids, càpsula denticida, polisperma. Prímula. 8. i Corol-la petita, de lòbuls enters, EE, de dehiscència profundament valvar, oligosperma . . . aa oa a altooia ns i Corol'la groga amb el tub de doble tag que el calze, eixamplada a la Soria ad: acon a CIECE ORIA: 4 iCorolla blanca o Ser ai El Eib més Sr que el calze, tancada i generalment groga a la gorja. . . . . . . . . . . . Andrósace. Flors solitàries, de pètals bruscament reflexos, enters, cama helicoidal, fulles tacades, rizoma, tuberculós .. lli des , Eyclamen. Flors 1-4, en umbel'la, de pètals no reflexos, dividits en lacínies linears, I cama recta, fulles verdes, rizoma fibrós . . . . . . . Soldanella. 6 i Cool le nulla o. més curta que: el calze see on adsi cas A 3 Te 53 PUBLICACIONS ADE L'INSTITUT DE (GC LENECREoS Primulàcies. G. 475. - Prímula. Fulles ovades, flors pedunculades, axil'lars, calze quinquepartit, corol'la rOtacIa, dmit en pixidi. . cecs Cos mia so MAG alMS. j Fulles linears, flors subsèssils, en espigues terminals compactes, calze campaniforme, corol'la irregular, fruit càpsula valvar . . . Coris. Fulles radicals en rosetó, les caulinars alternes, corol'la ciatiforme, blanca, a penes més llarga que el calze . . . . . . . . Sàmolus. ea oposades o verticil'lades, corol'la rotàcia, groga o blanca, sensi- blement més llarga que el calze. . . . . . . . . . Lysimachia. Gènere 475. — PRÍMULA L. (Del llatí prims, primer, el primer, perquè les flors de la Primula officinalis, la més frequent a Europa, i les d'altres espècies, són molt primerenques.) Flors grogues, purpúries o violàcies, solitàries o en umbel:la, amb el calze tubulós o acampanat, quinquèfid o amb cinc particions, corol/la hipocrateri- forme o infundibuliforme, de lòbuls escotats o bífids: càpsula amb cinc dents, polisperma. Plantes acaules, perennes, de fulles totes radicals, en rosetó. Flors grogues o d'un blanc groguenc, calze angulós . . . . . . . 2. Flors rosades, purpúries o violàcies, calze cilindraci. . . . . . . 4. Flors solitàries sobre peduncles generalment radicals, calze quinquèfid, i amb les divisions estretament lanceolato-acuminades, limbe de la 2 Ç —corolla de doble llarg que el tub, fulles insensiblement atenuades en pp... ce ece ce P. VulgariS: Flors en umbel'la, ds coit se calze amb cinc dents. — 3. Calze inflat, albido-tomentós, dents ovades, limbe de la corol:la de 8-I2 mm de diàm., còncau, fulles tomentoses pel revers, contretes en pecíol alat. . LL DA Dc et a Da ci iiteiiecits. 3 Calze prismàtico- Dels Ed is ue els angles verds, dents ( lanceolato-acuminades, limbe de la corol-la de 12-I8 mm, pla P. elàtior. Fulles albo-farinoses per sota, bràctees de l'invòlucre umbel'lar sacci- formes a la base, corolla amb escames a la gorja, petita (I cm de Mare CE de a et P''fatmosa Fulles verdes en cuba ie. Cares, Mbteleia de l'invòlucre umbel'lar no sacciformes a la base, corol'la sense escames a la gorja . . . . 5. 4 54 BLORA DE CATALUNYA Primulàcies. 5 G. 475. - Prímula. Fulles enteres, glabres, pestanyoses, flors en nombre d'1-3, rosades o lilàcies, subsèssils, pètals bífids . . . . . . . . P. integrifolia. ) Fulles dentades o fistonades, d- viscoses, flors en umbella, purpúries, pe Nceblades, netalsescotatss eL ds AL VAL AG. Flors d'un púrpura fosc, umbelles multiflores, càpsula exerta, fules pubescents glanduloses . AP ad P. latifólia. Flors d'un púrpura clar, umbel'les pauciflores, càpsula inclusa, fulles II CEVISCOSCS a EE Lo ai Et eaie ama s de tt Eli Ua a ens ES VISCOSG, el I 1,759. — P. vulgaris Huds., P. grandi- flora Lamt. (per ésser planta comuna en gran part d'Europa, rara, però, a Catalunya, grandiflora, Per les seves corol'les relativament grans.) Rizoma curt, fibrós, fulles oblongo-transova- des, insensiblement atenuades en pecíol alat, des- igualment dentades, glabrescents per l'anvers, peludes i més pàl'lides pel revers, rugoses, re- ticulades, flors grans, d'un groc pàl-lid, inodo- res, solitàries, sobre Peduncles curtíssims que originen pedicels radicals quasi tan llargs com les fulles, piloso-llanuts, calze pentagonal, pelut als angles, pregonament quinquè- fid, de divisions estretament lanceolato-acuminades, corol'la amb plecs a la gorja, de limbe Pla, quasi de doble llarg que el tub, divisions obcordiformes, tacades de taronja a la base, càpsula ovoide, igual al tub del calze, que està aplicat sobre d'ella: lla- vors brunes, anguloses, finament xagrinades. P. vulgaris Geografia. — Boscos i prats de les altes valls : Vall de Ribes. — Puigreig (Puj. C.I), Prats de Rei, al torrent d'En Matas (Puigg.l), vores del Ter, des de Ripoll a Susqueda i La Cellera, estenent-se cap a Alpens, S. Boi de Llobregat i Besora (Vay.). — Març-Abr. 1,760. — P. officinalis Jacq. (per haver estat utilitzada en medicina, com a espècie oficinal, ús que el poble conserva encara en alguna comarca catalana.) P. officinalis 55 PUBLICACIONS PDE/L'ANSTITUT DE CLENECRES Primulàcies. G. 475. - Prímula. Sinonímia. — Primavera, matrimonis, cast. primavera, fr. coucou f.. Rizoma curt, oblic, fibrós, de fibres filiformes, fulles ovades, bruscament contretes en pecíol ilarg, d alat, pubescent-tomentoses i d blanquinoses per sota, glabrescents per sobre, rugoses, reticulades, desigualment ondulato- dentades: flors Petites, d'un groc viu, oloroses, en umbel:la portada per un peduncle radical d'I-3 dm, bastant robust, pubescent, estriat, pedicels bracteolats, tomentosos, calze albo-tomentós, dentat, quinquedentat, dents ovato- mucronades, corol'la ovoide, més curta que el calze, del qual està separada, llavors com les de l'espècie anterior. 8 suaveolens G. G., subsp. P. suaveolens Bert., ap. Rouy. — Fulles albo- tomentoses pel revers, cordiformes a la base, calze quasi vesiculós, de dents lanceolato-acuminades, corol'la poc més llarga que el calze. Geografia. — Prats i boscos ombrosos, bastant comuna des del Vallès als Pireneus, sense excloure la Vall d'Aran. La var. suaveolens G. G. a les muntanyes d'Olot (Vay.). —Abr.-Jul. 1,701. — P. elàtior Jacq. (per la seva talla relativament elevada.) Rizoma curt, oblic, amb fibres primes, quasi capil'lars, fulles transovato-oblongues, bruscament contretes en pecíol alat, irregularment i finament dentades, vugoses, reliculades, glabres per sobre, peludes per sota, verdes en ambdues cares, /Jors d'un groc pàl'id, en umbel'la multifiora, unilate- ral, inodores, sobre peduncles radicals d'I-3 dm, drets després de la floració, més llargs que les i er fulles, peluts així com els pedicels, calze Prismà- lic, pubescent, verd als angles, blanquinós 4 transparent en la resta, amb les dents lanceolato-acuminades, iguals a un terç de la longitud del tub, corolla de 12-18 mm, de limbe pla més fosc a la base, càpsula el'lipsoide, més llarga que el tub del calze al qual està estre- tament aplicada. subsp. P. intricata G. G. — Fulles verdes, finament pubescents en amb- dues cares, més estretes, oblongues, atenuades en pecíol, calze poc angulós, quasi unicolor, limbe de la corol'la sempre pla. pètals més amples, escotats. (1) — En català també for de cucuf, Segons Bassaganya: cap a Mura, simplement cucuf. A València, papagalls i papagalls de primavera (Cav.). Als Ports de Tortosa, herba del mos del diable, nom més propi de l'Scabiosa succisa L. (F. Q) 56 BEORA DE CATALUNYA Primulàcies. G. 475. - Prímula. Geografia. — Prats i boscos ombrívols de les muntanyes : Pir. Or., a Cambradases i Vall d'Eina (Bub.), cingles de Coms (Xatart, ex Bub.), gespa d'Artiga de Viella, Pomero (Llen.l), Port de Benasc (Zett.), Viella, Bac de Fos, Pont de Rei (C. et S.). La subsp. P. in- tricata G. G. a la Vall de Núria i altures de Fontnegra — Coma de Vaca, Comabella, Puig- mal, Costabona, Tavertet, Torre del Mir, Puig d'Estela, Coll d'Aran (Vay.), Port de Benasc (Zett.), vall del Juela (Timb.). 1,702. — P. farinosa L. o (Per les fulles com enfarinades pel revers. j Rizoma molt curt, amb fibres primes, quasi capil'lars, fulles transovato-oblongues, atenuades en pecíol -- alat, verdes i glabres per sobre, albo-farinoses per sota, una mica reticulades, superficialment fistonades, flors d'un rosa lilaci, grogues a la gorja, en umbelles multifiores, dretes, peduncles escapiformes, d'8-18 cm, molt més llargs que les fulles, glabres, pedicels drets, desiguals, bràctees de l'invòlucre linears, setà- cies, sacciformes a la base, calze quinquèfid, glabre i verdós per fora, albo-farinós ber dintre, de divisions ovades, obtu- ses, corol'la d'un cent., de tub una mica més llarg que el calze, amb els lò- buls bífids i el limbe pla, càpsula oblongo-cilíndrica, una mica més llarga que el calze, ablicat a ella. Geografia, — Prats i pastures humides de les altes muntanyes : Cim de Surroca (Csta.): Vall d'Aran: bastant comú al Port de la Picada (Zett.), des de la zona del faig a la subal- pina de tota la Vall, particularment a la part occidental (Llen.l), Valls de Juela i de Tre- dós, Pla de Beret (Timb.), Viella (C. et S,). — Jul. 1,703. — P. latifólia Lap. (per les seves fulles relativament amples.) Rizoma llarg, gruixut, ramificat, fulles trans- ovades o transovato-oblongues, atenuades en pe- cíol una mica alat, molt dilatat a la base, Su- perficialment i grossament fistonades a la mei- tat superior, amb petits pèls glandulosos en ambdues cares i al marge, peduncle escapiforme robust, de 5-15 cm, més llarg que les fulles, pPubescent glandulós, flors violades, oloroses, en umbel'la multiflora, sobre pedicels desiguals, fu- P. latifólia 8 57 PUBLICACIONS. DE L'INSTITUT DE GCIENCEES Primulàcies. G. 475.- Prímula. bescents glandulosos, com les bràctees involucrals i el calze, aquest amb les dents ovades, obtuses, ciliato-glanduloses, corol'la de tub 2-3 vegades més llarg que el calze, de lòbuls escotals, càpsula globulosa ovoide, a penes exerta. Geografia. — Roques de les altes muntanyes : Núria, des del Pont de Cremals a les al-— tures de Fontnegra. — Comabella, La Tossa, Morens, Costabona (Vay.), Carençà, Setcases (Bub.), Err (Gaut.). — Juny-Jul. 1764. —P. integrifólia L., P. incisa Lamct. (per les fulles enteres, incisa, pels lòbuls corol- lins profundament fesos.) Rizoma descendent, relativament llarg i grui- xut, amb fibres filiformes, fulles ovato-oblongues, atenuades en curt pecíol alat, enteres, glabres o una mica pubescents, Pestanyoses, peduncle escapiforme de doble llarg que les fulles, glan- dulós com els pedicels i calze, amb 1-3 flors 70- sades o Hiàcies, subsèssils, bràctees involucrals linears, calze quinquedentat, amb les dents ova- des, obtuses, corol'la gran, de tub de doble llarg que el calze, de limbe estès, pètals profundament bífids, càpsula ovoide, una meitat més curta que el calze. P. integrifólia Geografia — Roques i pastures de les altes muntanyes : Núria, Puigllançada. — Morens, Costabona, Espinavell (Vay.), de Núria al Puigmal (Salv.l), Setcases (Isernl), Ports dels Pi- reneus centrals, Benasc, Castanesa (Zett., Csta.), Vall de Tredós (Timb.). — Juny-Jul. 1,765. — P. viscosa Vill., P. hirsuta All. (per les fulles i tija pubescents glanduloses, molt viscoses.) Planta de 3-I0 cm, pubescent glandulosa, d'un verd obscur, fulles petites, transovades, o suborbiculars i cumeiformes, contretes en pecíol curt, estret, fistonades, Piloso-glanduloses 4 vis- coses en ambdues cares, flors d'un púrpura clar, oloroses, en umbel'la pauciflora, peduncles es- capiformes, a penes més llargs que les fulles, pedicels, bràctees involucrals i calze piloso- P. viscosa 58 BE DE (CAT AOL UNY MN Primulàcies. G. 475. - Prímula. EC j glandulosos, viscosos, bràctees i dents del calze ovades, obtuses, tub de la corol'la dues vegades més llarg que el calze, pètals escotats, càpsula més curta que el calze. Geografia. — Roques i pastures de les altes muntanyes : Núria, La Cerdanya (Vay.), Cambradases, Vall d'Eina (G. et G.), valls pròximes a Andorra, Vall de Querol (Gaut.), Pireneu espanyol (Rouy). — Juny-Jul. HÍBRID 1,766. — P. aranensis Cad., P. officinalis x elàtior ". Planta d'uns 2 dm, amb el revers de les fulles albo-tomentós i el limbe de la corol'la petit (uns ro mm de diàm.) com la P. officinalis, el calze sub- cilíndrico-angulós com la P. elatior, però el toment, color i forma de les dents del qual són un terme mig entre els de les dues espècies. Geografia. —Vall d'Aran, herbeis d'Artiga de Viella, inter parentes.—Jul. de 1909, Llenas legit/ (1) Existeix ja una X Primula media Peterm,, Pfl, anzenschl., pàg. 364 (1846), producte dels mateixos progeni- ors, (F. Q.). 59 PUBLICACIONS, BE L'INSTITUT DE SCEENECRES Gènere 476. —GREGÓRIA DUBY (Gènere dedicat a Jacques Gregoire, botànic francès prelinneà, autor de l'Hortus pharmaceuticus Lutetianus.) Flors grogues que es tornen verdes per la dessecació, solitàries, axil'lars, en nombre d'I-5 a l'àpex dels rosetons, aparentment terminals, calze quinquè- fid, de lòbuls estretament lanceolato-linears:, corolla infundibuliforme, dila- tada i amb cinc glàndules a la gorja, de tub de doble llarg que el calze, amb els lòbuls ovato-lanceolats, enters, i pàtulo-erectes, càpsula ovoide, més curta que el calze, pregonament quinquèfida, amb dues o tres llavors. Plantes perennes, subllenyoses, cespitoses, glabres, de 6-I2 cm, amb les tiges rami- ficades, ajagudes, fulles sèssils, linears, pubescents, enteres, en rosetons super- posats i distants. 1,707. — Gregória Vitaliana Dub. (per la semblança de la planta a ima petita con- solda, en Apuleius vitalis herba és una sempre- viva.) Geografia.— Llocs secs i pedregosos de les altes mun- tanyes : Altures de Núria, Puigllançada. — Serres i co— llets de Núria (Vay.), Colls d'Eina i de Finestrelles (Sennen), Cambradases (Bub.), comuna al Pireneu cen- tral, Port de Pallars (Csta.), Penyablanca i Castanesa (Zett.), valls de Juela (Timb.), i de Tredós i Ruda (C. et S.), altures de Marimanya (Llen.l), Castanesa, Bassivé (Bourg. in Hb. Cad.). — Jul.-Ag. G. Vitaliana FL QR IDE CA EAMEU NY AN Gènere 477. — ANDRÓSACE L. (Del grec avúp, dvòpoç, home, i dxoç, remei, remei d'home, nom donat per Dioscòrides a una alga marina que era considerada remei eficaç contra la hidropesia i la gota. Alguns ho deriven de dvòpoç i cóxoç, escut, però aleshores seria androsàces, i no andrósaces com escriuen els autors antics (1).) Flors blanques o rosades, solitàries o en umbel'les involucrades, sobre peduncles escapiformes, calze quinquèfid, corolla infundibuliforme o ciati- forme, amb la gorja tancada i generalment groga, més curta que el calze, cinc estams inclusos, càpsula globulosa, amb cinc valves, oligosperma. Herbes petites, anuals o perennes, de fulles enteres o dentades, en rosetó o columna. es solitàries a l'extremitat de les branques, corol:la apendiculada a L la gorja, plantes diminutes, densament cespitoses. . . . . . . 2. Flors en umbel-les involucrades a l'extremitat de peduncles escapiformes, corol'la no apendiculada, plantes de 4-20 cm. . . . . . . . . 5. bricades, en columnes obcòniques, calze tomentós, amb pèls estrellats, corol'la blanca, de tub i gorja purpurins. . . . . A. imbricata. Fulles majors de 2 mm, verdes, pubescents o eriçades, pestanyoses, CSLESES OI TECOLDAES Te apa pat aa Ec als, Je GS Sl: DE la Fulles carenades, recorbades, linear-oblongues, en columnes cilíndriques, pubescents, pedicels I-2 vegades més llargs que les fulles, recorbats, amb 2-3 bràctees ar CS sota la flor, corol'la blanca amb la gorja groga. . . . . yeerate A. pytendima. Fulles planes, esteses, dicció 6) dinsocades en columna o en rosetó, Ors i DOQUNCUIA IES Et a BUS ica a EO dte api edad a SE Ac 3 l Fulles d'r-2 mm, argentino-tomentoses, ascendents, densament im- / Fulles lanceolato-oblongues, obtuses, pubescents eriçades, persistents, en columnes, peduncles a penes més llargs que les flors, corol'la blanca o rosada, groguenca a la gorja. . . . . . . . . . . A. pubéscens. 4 ( Fulles transovades o subespatulades, glabres en ambdues cares, pesta- nyoses, no persistents, en rosetó, peduncles ostensiblement més llargs que les fulles, corol'la rosada o violàcia, ataronjada a la gorja. I A. ciliata. (D Etimologia transcrita tal com figura en el manuscrit de Cadevall, llevat de les veus gregues, que hi són escrites en caràcters llatins, (F, : 61 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE QGVENCITES Primulàcies. G. 477. - Andrósace. Plantes perennes, de rizoma estolonifer, ramificat, branques cespitoses, terminades en rosetó, fulles enteres . . . . say, cep Plantes anuals o biennals, d'arrel prima, fulles en tres radical -- den- TO UES dec dE EL LAN i NN VO UE CC ( Fulles lanceolato-oblongues, piloso-sedoses, cama eriçada, flors general- 6 ment blanques, calze pelut . . . . . SN A aUO Sa: Fulles linears, glabrescents, cama gienl flors Cen: rosades, ( calzé glabrescent. . . . . LL Lo SL qi ahir a UE A Canet Fulles petites (4-8 mm), denticulades, oblongo-lanceolades, pedicels ca- a pil lars, molt desiguals, calze no acrescent, lleument pubescent, planta dE a Cas ee He E deci cats ed PIOMECOL 7. S Fulles grandetes (I-3 cm), EE a Ga part superior, transovato- cuneiformes, pedicels filiformes, quasi iguals, calze molt acrescent, L pelut, planta de 5-15 CM er LL LL Cs l'aie si DC RAE 1,708. — A. imbricata Lamt., Aretia argéntea Lois. (per les julles imbricades tot al llarg de les ti- ges, argentea, Per les fulles de toment molt dens, com argentat.) Perenne, d'1-5 cm, densament cespitosa, fu- lles molt petites (1-2 mm), lanceolato-oblongues, obtuses, enteres, ascendents, argentino-tomentoses, cobertes de pèls estrellats, imbricades en apreta- des i diminutes columnes formant cons invertits, Di Dia ents flors solitàries, subsèssils, aproximadament DS ec iguals a les fulles, calze tomentós, de pèls estre- llats, amb lòbuls lanceolato-obtusos, corol'la blanca, amb el tub 4 la gorja pur- puris, més llarga que el calze, càpsula igual al tub del calze, llavors peti- tes, lenticulars. Geografia. — Roques granítiques i pissarroses de les altes muntanyes : Núria, a la roca Maula i altres de la zona alpina. — Cap al Puigmal, Collet de les Set Creus (Vay.), Font dels Assots (Salv.l), de Carençà a Llo(Gaut.), Cambradases (Bub.), comú des de la Vall d'Eina al Port de Ecnasc (G. et G.), Port de la Picada (Zett.), Canejan, Tredós, Maubermé (C. et S.). — Juny-Juliol. 62 PELORA: DE CATALUNYA Primulàcies. G. 477. - Andrósace. 1,709. — A. pyrenàica Lamx., Aretia pyrenàica Lois. (per ésser espècie pròpia dels Pireneus.) Perenne, d'1-4 cm, densament cespitosa, fu- lles petites (2-4 mm) lnear-oblongues, obtuses, enteres, carenades per sota, recorbades a l'àpex, verdes, pubescents bestanyoses, imbricades en di- minutes columnes formant cons invertits: flors solitàries, sobre peduncles 1-2 vegades més llargs que les fulles, recorbats, pubescents, amb 2-3 bràctees lanceolato-agudes sota la flor, calze gla- brescent, quinquèfid, de lòbuls ovato-lanceolats, agudets, carenats, corol'la blanca amb la gorja groga, poc més llarga que el calze, càpsula exerta, llavors ovoides. Geografia. — Roques i pedruscam de la zona alpina dels Pireneus centrals: Port de Be- nasc (Lap., G. et G., Zett., Boileau), mont Temblar, sobre Bielsa (Bub., Soul.l). — Jul. 1,770. — A. pubéscens DC., Aretia pu- béscens Lois. (per les fulles pubescents.) Perenne, diminuta, densament cespitosa, ri- zoma prim, que produeix nombroses tiges, fulles glauques, estretament lanceolato-oblongues, obtu- ses, enteres, plames, pubescents, eriçades de pèls ordinàriament simples, esteses o reflexes, persis- tents sobre les tiges velles formant petites co- lumnes obcòniques, compactes: flors solitàries, peduncles generalment més llargs que les fulles, una mica inflats sota el calze, que és Pubescent eriçat i té els lòbuls lanceolats, aguts, corol'la blanca o rosada, de gorja ata- ronjada, càpsula igual al calze, llavors lenticulars. B hirtella G. G. — Fulles persitents en columnes obcòniques o sub- cilíndriques, amb pèls en llur majoria ramificats, peduncles una mica més llargs que les fulles, corolla ordinàriament rosada. ò cylíndrica G. G., A. eylindrica DC., Aretia pubescens Lois. subsp. A. cy- lndrica Rouy. — Fulles lanceolato-espatulades, agudes, persistents, formant 63 P UB L'UCA CIONS DES EN S DIT UT (DE Es Primulàcies. G. 477. - Andrósace. sobre les tiges columnes obcòniques i subcilíndriques, peduncles molt més llargs que les fulles. Geografia. — Roques i pedruscall de les altes muntanyes: Carena fronterera de Morens, Eina i Llo (Gaut.). La var. hirtella a les valls d'Eina i de Llo (Gaut.), la var. cvlindrica a les"roques de les zones alpina i glacial de les Maleides (Lap., Zett., Csta.). — Jul. 1/4771. — A. ciliata DC., Aretia ciliata Lois. (per les fulles glabres en ambdues cares i pesta- nyoses als marges.) Perenne, de 3-8 cm, fluixament cespitosa, de rizoma prim, ramificat, fulles relativament grans, fransovades o subespatulades, verdes, gla- bres en ambdues cares, Pestanyoses, caduques, no disposades en columnes compactes, sinó totes esteses en rosetons a l'extremitat de les branques, flors solitàries, sobre peduncles de 5-I5 mm, ostensiblement més llares que les fulles, lleument pubescents, una mica infiats a l'àpex, calze hispídulo-bestanyós, de lòbul: lanceolato-aguts, corol'la rosada o violàcia, de gorja ataronjada, bastant gran, de doble llarg que el calze, càpsula inciusa. A. ciliata Geogra/fia.—Roques i pedruscall de la zona glacial dels Pireneus centrals: Les Maleides, De or (G. et G., Rouy), Viella, alta vall del Riu Negre, als 2,700 m (Soul.l, in Hb. Cad.). — Jul.-Ag. 1,772. — A. villosa L. (per les fulles i tiges pubescents.) Perenne, de 3-8 cm, de rizoma estolontfer, ramificat, cespitosa, amb les fulles Janceolato- oblongues, enteres, obtusetes, PiJoso-sedoses, llar- gament pestanyoses i barbades, en densos roselons subglobulosos a l'extremitat de les branques, umbel'les de 3-8 flors, sobre peduncles escapi- formes piloso-llanuts, invòlucre umbellar de bràctees lanceolades, enteres, feludes, més llar- gues que els pedicels, calze pelut, de lòbuls ovats, corol'la blanca o rosada, groga o ataronjada a la gorja, més llarga que el calze, de lòbuls enters, càpsula ovoide, inclusa, amb les llavors poc nombroses, ovoildes, comprimides. A. viliosa 64 REC QURIS BEVCATAEUNYN Primulàcies. G. 477. - Andrósace. Geografia. — Pastures seques i pedregoses de les altes muntanyes : Coll de Jou, Núria, cap a Fontnegra i altures de la mateixa coma. — Coma de Vaca, Collet de Torreneules, Co- mabella, Costabona, S. Amanç (Vay.), Cambradases (Bub.), Castanesa, Penyablanca (Zett.), Ruda (C. et S.). — Jul. 1,713. — A. càrnea L. (per les flors de color de cam, és el Sedum al- pinum, angustissimo folio, flore carneo, de Ba- hun, Pin., pàg. 284.) Perenne, de 2-6 cm, rizoma prim, estoloní- fer, ramificat, cespitós, fulles limears, insensible- ment atenuades de la base a l'àbex, verdes, agu- des, glabrescents, curtament pestanyoses, Primera- ment dretes, després reflexes, en densos rosetons, 2-I0 flors en petites umbel/les, sobre peduncles escapiformes tènuement pubescents, invòlucre umbel'lar de bràctees ovato-acuminades, giboses a la base, glabrescents, al principi més llargues i després més curtes que els pedicels, calze glabrescent, de lòbuls lanceolats, corol:la rosada o blanca, més llarga que el calze, de lòbuls transovats, enters, amb cinc escames a la gorja, — càpsula ovoide, igual al calze, llavors el'líptiques, comprimides. A. càrnea Geografia. — Pastures pedregoses de les altes muntanyes : Núria, no escassa a les altu- res de Fontnegra. — Costabona (Gaut.), frequent als cims dels Pireneus (Csta.), Ports de Benasc i Penyablanca (Zett.), Port de la Forqueta (Timb.), Les, Saburedo, La Picada (Llen.l). — Juny-Jul. N. B. La var. elongata que Bub. va trobà al Port de la Forqueta i a altres llocs del Pireneu central i que conceptuà A. Laggeri Huet., vistos els exemplars recollits per Llenas prop de l'estany anomenat 4Étang-longs, entre la molsa, no la considerem tal, sinó una variació pròpia de llocs ombrosos. (V. Mem. R. Acad. Barc., vol. VIII, n." 13, p. 23). 1774. — A. elongata L. (pels pedicels capil'lars molt més llargs que les flors i que les bràctees de l'invòlucre, com allar- gassats, vesativament a altres espècies congène- res), P. Anual, de 2-6 cm, arrel molt prima, verti- cal, fulles petites (4-8 mm), oblongo-lanceolades, denticulades, glabrescents, en rosetó vadical, pe- duncle escapiforme curt, filiforme, dret, una mica pubescent, pedicels capillars, flexuosos, desiguals, molt més llargs que l'invòlucre um- (1) — Diu Linné: aSimillima Anudr. maxíme sed calyces non excrescunt in majores absoluto flore, verum pedunculi maximae proprii evadunt elongati, longitudine ipsius scapi.v Sp. pl., ed. III, app., pag. 1668, an, 1764. (F. Q.). 9 65 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CLE NCEES Primulàcies, G. 477. - Andrósace. bel'lar format de bràctees lanceolato-agudes, flors blanques o rosades, molt petites, en nombre de 3-8 i disposades en umbel'la, calze turbinat, quinquèfid, de lòbuls lanceolato-acuminats, verds, pubèruls, no acrescent: corolla més curta que el calze, càpsula inclusa. Geografia. — Oriinda d'Amèrica, d'on sembla haver estat importada amb els ceps ame- ricans, hom la troba naturalitzada en algunes terres de conreu : Sort (Soul.l, in Hb. Cad.), La Cerdanya, Puigcerdà, Osseja (Bub.). — Maig. 1,775. — A. màxima L. (pel calze acrescent, molt gran en la maturitat, més que no pas per les dimensions de la totalitat de la planta) P. Sinonímia. —Canterets, cast. androsilla, can- tarillos i picacuellos. Anual, de 5-15 cm, arrel prima, vertical, fu- lles grans (1-3 dm), transovato-cuneiformes, den- tades a la part superior, glabrescents, en rosetó De arima / radical, peduncles escapiformes, filiformes, el central dret, els laterals ascendents, pubescents, pedicels quasi capil'lars, poc desiguals, aproximadament de la mateixa lon- gitud de l'invòlucre umbel:lar, que té les bràciees transovades, flors blanques o rosades, en nombre de 3-6, en umbel'la, calze de tub globulós i lòbuls ovats, peluts, molt acrescent: corol:la molt més petita que el calze, de limbe còncau i lòbuls ovats i enters, càpsula inclusa, globulosa, amb les llavors grosses, trí- gones, pubescents. Geografia. — Terres calisso-argiloses : Lleida, a la calma del Castell de Gardeny. — La Cerdanya (Vay., Gaut.), Vall de Camprodon (Tex., ex Vay.), Prats de Rei (Puigg.l), La Cerdanya, Seu d'Urgell, Camprodon (Bub.). — Març-Abr, (1) Es l'Androsace periantbiis maximis de Linné, Hort. ups., pàg. 36, (F. Q ). 66 FEORAS DE CATALUNYA Gènere 478. —SOLDANELLA L. (Bahuin ens dóna com a soldanel'les la Soldanella alpina i el Convolvulus Soldanella de Linné, aquest darrer és anomenat vulg. soldanella a Itàlia, segurament per les fulles arrodonides com una moneda o sou (soldo), i d'aquest nom popular ha estat format el genèric.) Flors blaves o violàcies, en umbel'les d'1-4 flors, al capdamunt d'un pe- duncle escapiforme de 5-15 cm, glabre inferiorment, tuberculós i glandulós a la part superior així com els pedicels, que són filiformes, desiguals, penjants durant la florescència, drets els fructífers, molt més llargs que les bràctees lanceolato-linears de l'invòlucre umbellar, calze profundament quinquèfid, de lòbuls linears, obtusos, corolla acampanada, dues o tres vegades més llarga que el calze, de cinc pètals dividits en quatre lacínies linears i desiguals, amb escames a la gorja poc més curtes que els filaments estaminals i soldades amb ells, androceu de cinc estams, amb els filaments molt curts, estil llarga- ment exert, càpsula cònico-oblonga, polisperma, amb 5-I0 dents després de la caiguda d'un opèrcul terminal, llavors reniformes. Herbes perennes, de rizoma curt i oblic, amb les fulles radicals, orbiculars o reniformes, subco- riàcies, lluents, enteres o superficialment fistonades, llargament peciolades. 1,770. — S. alpina L. (per ésser espècie dels Albs i de la zona alpina d'altres muntanyes d'Europa.) Geografia. — Pastures pedregoses de les altes mun- tanyes: Núria, cap a Noucreus, Finestrelles, etc., al peu de les congestes. — Comabella, Carençà, Costabona, Pe- rafeu (Vay.), Rasos de Peguera i Pireneu central, comu- na (Csta.), Port de Benasc (Zett.), Artiga de Viella, Port de la Picada (Llen.t), Port de Viella, Pla de Beret, Ar— tiga de Lin (C. et S.), — Juny-Jul. 67 PUBLICAGIONS DE E UNSEITJUT: DE /CDENCTES Gènere 479. — CYCLÀMEN L. (De zvxiíuivoç, en Dioscòrides, cyclaminus, en Plini, Cyclamen, en Bahuin i altres botànics prelinneans, derivat de zóúxAoç, cercle, probablement pel rizoma tuberós d'aquestes plantes, rodó i deprimit com una rodella.) Flors vermelles o rosades, solitàries, oloroses, colltortes a l'àpex d'un peduncle escapiforme, dret en la florescència, helicoidal en la fructificació, calze acampanat, persistent, quinquepartit, de lòbuls ovats, corolla rotàcia, de tub curt, subglobulós, amb cinc lòbuls profunds, enters, reflexos, androceu de cinc estams inclusos, amb els filaments curts i dilatats, i les anteres sagi- tades, acuminades, connivents, estil filiforme, càpsula ovoide o globulosa, polisperma, dehiscent per desfer-se en cinc valves reflexes. Herbes perennes, de rizoma tuberculós, carnós, de fulles radicals, ovato-cordiformes, sinuato- anguloses, llargament peciolades. Corolla gran (2-3 cm), violada, de lòbuls oblongs, estil llargament exert, tubèrculs com una nou, fulles grans, de lòbuls profunds i ASS RS PE AD ta E: obre id a. Cs repandum: Corolla petita (I-I55 Cm), bligueia de lòbuls lanceolato-linears, estil inclús, tubèrcul com una avellana, fulles mitjanes, de lòbuls su- perficials i obtusos de eL es ss ss Le GC balCa cuna, 1/7771. — C. repàndum Sibth. et Sm. (del llatí repandus, forçat cap amunt, aquí apli- cat al'ludint als pètals reflexos, en la flor colltorta Hrats cap enlaire.) Sinonímia. — Pa porcí, rapa de porc, patata morenera, cast. artànita, pan porcino. Planta de r0-25 cm, de tubèrcul globulós, deprimit, de la grandària d'una nou, fulles grans, primes, ovato-cordiformes, sinualo-angu- Lloses, amb els angles ben marcats, aguts, /Jors violades, sobre peduncles molt prims a la base, engruixits al mig, calze més llarg que el tub de la corol'la, aquesta gran (2-3 cm), de lòbuls oblongs, cinc vegades més llargs que el tub, estil prim, llargament exert. 68 EEGRA (BE CATRAEUNY RN Primulàcies. G. 479.- Cyclàmen. Geografia. — Boscos de la regió mediterrània : Pir. or., a S. Antoni de Galamús (Lap., Bub.), molt rara, — Abril-Maig. 1,718. — C. baleàricum VVilIX., raça de l'anterior sec. Rouy. (per haver estat descobert a les illes Balears.) Hom la diferencia de l'anterior principalment pel vizoma petit com una avellana, per les fulles més petites amb els angles poc marcats, obtusos, per les flors la meitat més petites, blanquinoses, pels lòbuls corol'lins estrets, lanceolato- lincars, aguts, i per l'estil inclús o apenes exert. Geografia. - Molt comuna en llocs ombrívols, escletxes de les roques, etc., des del pla fins al cim de les muntanyes, a les Balears (Barceló), pr. de Palma (Fre. Bianorl), Mahó (Fontl). — Març-Abril (0, (1) A aquesta espècie, realment comuna a les Balears, cal referir els noms vulgars catalans aplicats per Cadevall a l'anterior, El Cyclamen balearicum XVille. és també a Eivissa, però com a espècie rarissima: no vaig trobar-lo sinó al Fornàs, cap a l'extrem NE de l'illa, (F. Q.). 69 PUCLICACIONS DE L'INSTITUT DEA ENS Gènere 480. — ASTEROLÍNUM LINE ET HOFFM. ) Correspon a l'antiga Lysimachia Linum-stellatum de Linné, de Linum-stellatum formaren Lint i Hofimansegg l'Asterolinum. La menuda planteta sembla un llinet de flors estelades.) Flors d'un blanc verdós, molt petites, axil'lars, solitàries, portades per peduncles nusos, penjants o reflexos, més curtes que les fulles, formant raims fullosos, terminals, calze quinquepartit, de segments lanceolato-alenats, per- sistent, corol'la rotàcia, estesa, molt més curta que el calze (2 mm), de pètals airodonits, marcescent, androceu de cinc estams més llargs que la corol'la, càpsula globulosa, més curta que el calze estès en estel, dehiscent per cinc valves, amb dues o tres llavors excavades, cimbiformes, amb solcs radiants. Petites herbes anuals, de 3-I0 cm, glabres, d'arrel i tiges primes, simples o ramificades, amb les fulies oposades, lanceolades, acuminades, sèssils, aspres al marge. 1,779. — A. stellàtum Lin. et Hoff. ". (pel calze obert com um diminut estel de cinc puntes.) Geografia.—Frequent en els boscos i prats arenosos del litoral, Vallès, Bages i Empordà. — Costes de Ca- daqués, Puig Alt, Llançà (Vay.). — Abril-Maig. (1) — Per a conservar el nom específic de Linné cal escriure 4 Li- num-stellatum (L,) Lint et Hoff. (F. Q.). A. stellàtum 70 RLONA DE CATALUNYA Gènere 481. — CENTÚNCULUS L. (Nom usat en botànica des dels temps prelinneans per a designar diverses menudes herbe- tes. Diminutiu del llatí cento, significa la manta o roba velles fetes de multitud de retalls o molt apedaçades, i el pedacet mateix. Aquí és utilitzat el mot al'ludint a la exigúitat del vegetal.) Flors blanques o rosades, molt petites (1-2 mm), axil-lars, solitàries, sub- sèssils, solament obertes en ple dia, calze quadripartit, de segments lanceo- lato-alenats, corol'la quasi urceolada, quadripartida, més petita que el calze, de divisions dretes, enteres, agudes, androceu de quatre estams, opositi- pètals, exerts, el fruit és un pixidi globulós o càpsula de dehiscència trans- versal, apiculada, més curta que el calze, llavors trígones i puntejades. 1,780. — C. mínimus L. (per ésser Blanta molt menuda.) Geografia. — Llocs sorrencs i humits de la regió mediterrània: Empordà, Cabanes (Senn.l), Prats de Molló (Bub.). — Maig-Juny. C. mínimus JI PUBLICACIONS DE. ELADN STA T UT DE Cd CS Gènere 482. — LYSIMÀCHIA L. (La Lysimachia de Plini, sic dicla a Rege Lysimacho Agathoclis filio, ejus inventore (Bahuin, Pin., pàg. 244) és la salicària, la de Dioscòrides, segons Bahuin, és la de flors grogues: Lysimachia lutea major. Amb aquesta i altres espècies formà el gènere Linné.) Flors grogues o blanques, axil'lars o terminals, amb el calze quinquepartit, persistent, corolla també amb cinc particions, rotàcia, més llarga que el calze: androceu de cinc estams inserits al tub de la corol:la, estil filiforme, càpsula globulosa, dehiscent per cinc valves enteres o bífides, polisperma. Herbes perennes, de llocs humits, de fulles oposades o verticil-lades. (Flors blanques, en raims terminals, lòbuls del calze obtusos, càpsula més llarga que el calze, fulles DE er amplexicaules, lanceolades, decurrents. . . . . do a eL. EPOEMETUNS Flors grogues, lòbuls ds cita ACS Creen tan llarga com el calze, fulles oposades o verticillades, oblongues o bé ovades, £ pecio- EA dES Es SE De dreta de ga SEC di Us No qe eu ri Tija dreta, robusta, fulles oposades o verticillades, subsèssils, oblon- gues, flors en panícula . . . . . ce Le VE tas. Tija prostrato-radicant, prima, falles Egea breument peciolades, ovato-arrodonides, flors solitàries, axil'lars. . . . . L. némorum. 1,781. — L. Ephémerum L. (nom usat per Dioscòrides i per Plini per a designar una planta de tija 4 fulles de lliri i flors blanques o blaves. Derivat d'èpruepoç, sig- nificaria efímera, com si diguéssim flor d'un dia. Altres autors prelinneans designaren com ephemeron o ephemerum aquesta espècie, nom que respectà Linné.) Rizoma gruixut, fort, horitzontal, tija dreta, de 5-15 dm, simple o ramificada, estriada, gla- bra, fistulosa, fullosa, fulles oposades, ample- mcaules, una mica decurrents, llargament lan- ceolades, glauques, enteres, de raquis ben marcat, ascendents, flors blanques, 72 BE OR DEVCATALUNYA Primulàcies. G, 482. - Lysimachia. en raims terminals llargs (1-3 dm), pedicels de 6-12Z mm, filiformes, estesos, més llargs que la flor i que la bràctea basilar, lòbuls del calze ovato-obtusos, voretats de blanc, glabres, aplicats, corol'la de doble llarg que el calze, de divisions ovades, obtuses, estams exerts i càpsula elobulosa, més llarga que el calze, dehiscent per cinc dents agudes. Geografia. — Torrents i llocs humits des de la costa fins a les valls pirenenques: Vallès, Penedès, Bages, Ripoll, Ribes, Bagà et alibi. — La Cellera (Cod.l). — Juny-Set. 1,782. — L. vulgaris L. (per ésser espècie comuna i vulgar en la major part d'Europa.) Rizoma serpentejant, estolonifer, tija de 5-IG dm, dreta, pubescent, estriada, massissa, una mica ramificada, fullosa, fulles oposades, ternades o quaternades, breument peciolades, ova- to-oblongues, agudes, d'un verd fosc, més clares per sota, enteres o superficialment fistonades, flors grogues, en panícula piramidal fullosa, pedicels filiformes, drets, quasi tan llargs com la lor, lòbuls del calze lanceolato-acuminats, pes- tanyosos, voretats de vermell: corol-la dues o tres vegades més llarga que el calze, de lòbuls ovats, glandulosos superiorment: filaments estaminals con- crescents fins al terç de llur longitud, càpsula globulosa, igual al calze. L. vulgaris Geografia. — Vores d'aigúes: Horta de Lleida, La Cerdanya, a les vores del Querol, Martorell de la Selva. — De Tordera a Blanes, Empordà, fins a Olot (Csta.), Camallera, La Pinya (Vay.), vores de la Muga, Pont de Molins, Cabanes (Senn.). — Jul.-Ag. 1,783. — L. némorum L. (del llatí nemus, el bosc, Per fer-se a les boscú- mes.) Rizoma fibrós, tija d'I-4 dm, prima, ajaguda i radicani a la base, dreta a l'àpex, simple, es- triada, glabra, fullosa, fulles oposades, ovades, L. némorum IO 73 PUBLICACIONSTDE':. LI SUA TU DE CIENCEES Primulàcies. G. 482. - Lysimachia. agudes, breument beciolades, serradetes al marge, una mica distanciades, flors grogues, petitetes, axil'lars, solitàries, sobre peduncles capil'lars més llargs que les fulles, flexuoso-recorbats a la maturitat, segments del calze lanceolato- linears, alenats: lòbuls corol'lins ovats, obtusos, serradets, tres vegades més llargs que els sèpals, filaments estaminals lliures a la base, càpsula globulosa, igual al calze. Geografia. — Boscos humits de les muntanyes pirenenques : Ciuret, Olot, r. r. (Vay.), Vall d'Aran, Viella (Csta., Isernl, Llen.t), Superbanyeres (Zett.), Les (C. et S.). — Maig- Juny (7). (1) També a Camprodon, leg. Montserrat Garriga. (F. Q ). 74 RI ORIS DE GATABUNYA Gènere 483. — CORIS TOURN. (És la Coris caerulea maritima i la Coris monspeliaca dels botànics prelinneans. Dioscòri- des també ens parla d'una coris, quod aliqui Hypericum vocant. La paraula grega xóptç, xinxa, hom diu que és aplicada aquí al'ludint a la forma de les llavors d'aquesta planta 0 a la taca obscura de les dents calicinals,) Flors lilàcies, en espigues terminals denses i curtes, calze acampanat, ven- trut, de doble limbe, l'exterior amb les dents linears, espinescents, desiguals i pàtulo-recorbades, les cinc interiors més petites, triangulars, desiguals, con- nivents en la fructificació, pestanyoses i amb una taca negra purpúrea al centre, corol'la quinquèfida, tubulosa, bilabiada, de lòbuls escotats, els dos anteriors més curts, androceu de cinc estams glandulosos a la base i desiguals, càpsula globulosa, inclusa, dehiscent per cinc valves, amb cinc llavors. Planta biennal o perenne, amb la tija d'I-2 dm, pubèrula, ascendent, simple o rami- ficada, quasi llenyosa a la base, molt fullosa, fulles linears, obtuses, enteres, sèssils, glabres, esteses o reflexes, nombroses, les superiors frequentment den- ticulato-espinoses. 1,784. — C. monspeliensis L. (del llatí Mons Pessulum, Montpeller, Per ha- ver-se trobat allí des d'abans de Limné.) Sinoniímia. — Pinzell, farigola mascle, cast. consuelda de pefias, hierba pincel. Geografia.— Boscos i llocs secs i pedregosos, des del litoral fins al Bergadà i Vall de Ribes. — Lladó, Olot (Vay.). — Abril-Juny. 75 PUBLICACIONS DE. L'INSTITUT DE SGA ES Gènere 484. —ANAGALLIS TOURN. (Nom usat des del temps de Dioscòrides per a designar els morrons o moragues, del grec avayeÀde, riure, perquè són plantes de flors alegretes.) Flors vermelles, rosades o blaves, axil'lars, solitàries, pedunculades, calze quinquepartit de lòbuls lanceolato-linears, corol'la rotàcia o subacampanada, amb cinc particions obtuses, torçades, enteres o a penes escotades, més llarga que el calze i caduca, androceu de cinc estams inserits a la base de la corol'la, més curts que ella, amb els filaments barbats, per fruit un pexili globulós, polisperm. Herbes anuals o perennes, de fulles oposades o ternades, enteres. Plantes anuals, corol'la poc més llarga que el calze, peduncles fructifers recorbats a. lapex. J/- Se A. GEVEDSIE: Plantes perennes, corol'la ne Denis més llarga que a calze, pedun- Gles Icuctitets CADDAIOS: LE La Se GS cel NI Tija prostrato-radicant a la base, filiforme, fulles breument peciolades, suborbiculars, flors rosades, marges de les lacínies calicinals verds, pètals oblongs. . . . cal esse sa teMEll as Tija ascendent, Elle a de pa AN CE o Entr ampleri is lanceolato-linears, flors escarlata, marges de les lacínies calicinals blancs, pètals transovats 2 ec i si ES dr EG ES 1,785. — A. arvensis L. (del llatí arvum, el conreu, Per fer-se en els cambs.) Sinonímia. — Morrons, anagalls, cast. anagà- lide, muraje, hierba coral, /. mouron, morge- line P. Anual, tija d'I-3 dm, glabra, molt ramifi- cada, difusa, quadrangular, fulles oposades, ra- rament ternades, sèssils, ovades o lanceolades, esteses, puntejades de negre per sota, amb 3-5 nervis, flors ordinàriament vermelles o bla- ves, oposades, sobre Pedicels filiformes, la mei- tat o el doble més llargs que les fulles, a la fi recorbats: divisions calicinals A arvensis (1) —En català tambè moragues. (F. Q..). 76 RCR (DES CATALUNYA Primulàcies. G. 484. - Anagallis. lanceolato-acuminades, verdes al marge, corol'la una mica més llarga que el calze, votàcia i de lòbuls transovats, enters, subfestonats, ordinàriament ci- lato-glandulosos, càpsula globulosa, lluent, Navors negres, xagrinades. a bhoenicea Scop. — Corol:la color de mini amb la gorja purpúrea, gene- ralment ciliato-pestanyosa, peduncles iguals o més curts que les fulles. 8 caerulea Schreb. — Corol:la blava amb la gorja violada, ordinàriament no ciliato-pestanyosa, peduncles iguals a les fulles o més curts. e Barviflora Hoiím. et Lint — Corol'la blava o rosada, igual al calze, peduncles dues o tres vegades més llargs que les fulles. Geografia. — Comuna a les terres arenoses i cultivades, des de la costa al Pireneu, les var. phoenicea i caerulea: la subvar. carnea als turons d'Horta, la subvar. violacea Delac., alguna vegada a Tarrassa: la e parviflora (A. parvifiora Hofím. et LX.), als sorrals de Cas- telldefels. — Cadaqués ( Vay.). — Maig-Nov. 1,786. — A. tenella L. (del llatí tenellus, diminutiu de tener, delicat, flexible, per les tiges primes i tendres d'aquesta espècie.) Perenne, tija de 53-12 cm, filiforme, ajaguda i vadicant a la base, quadrangular, glabra, rami- ficada, fullosa: fulles oposades, breument Becio- lades, suborbiculars, petites, enteres, flors rosa- des, amb venes més fosques, petites, oposades, sobre peduncles capil'lars dues o tres vegades més llargs que les fulles, drets, a la fi capbai- LO XOS, divisions del calze lanceolato-linears, acu- minades, verdes al marge, corol'la acampanada, dues o tres vegades més llarga que el calze, de divisions linear-oblongues, obtuses o escotades, no ciliato-glan- duloses, filaments estaminals molt barbats, càpsula petita, quasi igual al calze. Geografia. — Aiguamolls i llocs humits des de la costa al Pireneu, sense ésser comuna: Vallès, Terrassa, Caldes de Montbui: Penedès, Gelida, contraforts del Montcau, Bages, Riera de Rellinars. — La Granota (Salv.l), Castelldefels, Empordà, La Mola, fins a Vilaller (Csta.), Manol, Lladó, Massanet de Cabrenys (Vay.), Pont de Molins, Vilarnadal, Agullana, Tarragona (Senn.), La Sellera, Pasteral, r. (Cod.l). — Abr.-Oct. 77 PUBLICACIONS. DE. L'INSTITUT DE CUENTCTES Primulàcies. I G. 484. - Anagallis. 1.787. — A. collina Schousb. var. his- pànica VVE. (del llatí collinus, per créixer Preferentment en llocs secs, a les collades, var. hispanica perquè Villlomm la cregué distinta del tipus, que és del Nordoest d'Africa.) Peremne, rizoma subllenyós, tija de 15-26 cm, molt ramificada, ascendent o difusa, quadran- gular, subalada, glabra, fullosa, fulles oposades, les superiors a vegades fernades, d'un verd clar, oblongo-linears, obtusetes, sèssils, semiamplexi- caules, subtrinerves, a la fi reflexes, ors d'un vermell escarlata, axil'lars, llargament peduncu- lades, peduncles filiformes, dues o tres vegades més llargs que les fulles, cap- baixos, a la fi recorbats, lacínies calicinals lanceolato-linears, molt acumina- des, blanques al marge, corol'la de doble llarg que el calze, de lòbuls ampla- ment transovats, filaments estaminals molt més curts que la corol'la, càpsula globulosa, relativament gran, més curta que el calze, amb les llavors anguloses. A. Collina Geografia. — Llocs pedregosos, àrids, de les costes de Tarragona, cap a Salou i Cap de la Farola (Csta., Llen.l, Cad.), Montroig, cap a La Mola (VVE., VVinRl., Fritzel). — Març- Juny (9). (1) Aquesta curiosa planta, que no crec diferent de l'africana, és particularment abundant a la Plana de S, Jordi, entre Hospitalet de l'Infant i Ametlla. (F. Q.). "8 el la, DO ES a a SS a dE AISI en a SET AS DUE FE ORAU DE (CATALUNYA Gènere 485. — SAÀMOLUS TOURN. (Nom usat ja per Plini. Hom el fa derivar del llatí sanum, sa, i olus, la verdura, per les belles qualitats d'aquesta planta, aquí anomenada dolceta i enciamet de la Mare de Déu.) Flors blanques, petites, en panícula terminal, peduncles filiformes, genicu- lats, amb una bracteola a l'angle, calze quinquèfid, persistent, semiadherent, de divisions triangulars, corol'la quinquepartida, ciatiforme, amb cinc esca- mes a la gorja, que alternen amb els lòbuls, una mica més llarga que el calze, caduca, androceu de cinc estams opositipètals i cinc etaminodis alternipètals: càpsula globulosa, inclusa, dehiscent per cinc dents, polisperma. Herbes perennes, de rizoma curt, fibrós, tija de 2-6 dm, cilíndrica, dreta, simple o ramificada, glabra, fulles glabrescents, les radicals en rosetó, les caulinars alternes, totes transovato-oblongues, breument peciolades, enteres. 1,788. — S. Valerandi L. (dedicat a Valerand, botànic del segle XVI.) Sinonímia. — Enciamet de la Mare de Déu: cast. pamplina de agua, muraje de arroyos, fr. mouron d'eau. Geografia.—Comuna en llocs humits, des de la costa al Pireneu. — Maig-Set. S. Valerandi 79 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT BESCLTENGIES Família 73. —OLEACIES LINDL. (Del gènere Olea, que comprèn l'olivera, l'arbre més important de la família.) Plantes de flors hermafrodites o unisexuals, regulars, calze acampanat, amb quatre o cinc dents, i corol'la amb altres tants lòbuls, rarament nul'la, dos estams: fruit carnós o bé sàmara o càpsula bilocular. Arbres o arbustos de fulles oposades, sense estípules. Flors polígames, generalment apètales, en panícules oposades, subter- minals, fruit en sàmara, fulles imparipinnades, de folíols el:líptics 1 $ O bé ovato-lanceolats, dentats, planta polimoría . . . Fràxinus. Flors hermafrodites, corol:líferes, fruit capsular o carnós, fulles sim- i DES rs Ge Med els Bota Rivel air ceres d: Doc dia CINE de a EE estams inclusos . Fulles persistents, breument Luri ds en raims o Esc De lars, corolla. rotàcia, EStaIyS EXents , LS. Lo. 4t . ds PES Fulles caduques, flors en panícules terminals, corol'la hipocrateriforme, Fulles cordiformes, agudes, panícules grans, fruit capsular, comprimit, bilocular i loculicida . . . . . La i a COVES Fulles oblongo-lanceolades, sisicaits Dis dis caps, pants petites, I runt Dacciformde le SL 4 ets EEES an ( Fulles blanquinoses pel revers, flors blanques, fruit en drupa, de pinyol QUE Be end Pi DE LE a al lea. SE verdes en ambdues cares, SES cies o verdoses, En lides, fruit en drupa, pinyol de closca prima i fràgil . . . . . Phillyrea. Gènere 486. — PHILLYREA L. (privpea, en Dioscòrides. D'etimologia dubtosa. ) Flors pàl'lides, groguenques o verdoses, oloroses, en fascicles o petits raims axil'lars més curts que les fulles, calze petit, ciatiforme, quadridentat, corol'la quadripartida, subrotàcia, de lòbuls ovats, plans, estesos, estams exerts, fruit en drupa, petit, globulós, d'un negre blavenc, amb el pinyol de closca prima i fràgil. Arbustos d'un verd fosc i fulles coriàcies, verdes en amb- dues cares, curtament peciolades, enteres o dentades, persistents. 80 EL CURSA DECCATAXEUNYA Oleàcies. G. 486. - Phillyrea. Fulles de menys d'un cent. d'ample, lanceolato-linears, enteres, uni- nerves, drupes de 3-3 mm de diàmetre. . . . . . Ph. angustifólia. Fulles d'un a cinc cent. d'ample, ovades o bé ea sèssils, drupa dE 5-8 Mat de diametre "Love cia ma ds i ds 2a Fulles poc o gens escotades a la base, d'I-2 cent. d Toda mats pel revers, nervis secundaris a penes visibles, finament dentades o quasi enteres, drupa apiculada. . . . . Up jonbgudns: Pic latifòlia. Fulles subcordiformes, dentato- sdcies qe 2-5 cent. d amplada, llus- troses pel revers, nervis secundaris ben distints, drupa no apicu- Ia MN US SS DONA EE IS P VE media: 1,789. — Ph. angustifólia L. (per la seva fulla estreta.) Sinonímia. — Aladern o lladern de fulla es- treta: cast. ladierna, filirea de hoja estrecha. Arbust d'I-2 m, de branques primes, dretes, i fulles lanceolato-linears o estretament lanceola- des (4-8 mm d'ample), agudes, enteres, amb un estret marge transparent, atenuades pels dos caps, molt breument peciolades, de raquis sortit i nervis secundaris poc visibles, fascicles florals subglobulosos, fluixos, petits, drupa ovoide, de 3-5 mm, atenuada a l'àpex, una mica apiculada, amb el Pinyol ovoide. Geografia. —Boscos i ermots pedregosos i àrids de la regió mediterrània: Serralada litoral, abundant a Cas— telldefels, Bages, no escassa a Castellgalí. — Vic, Lleida, Montsec (Csta.), Lladó (Vay.). — Març-Abril. 1,790. — Ph. média L., subsp. de l'an- terior, apud Rouy. (Per les seves fulles mitjanes, ni tan estretes com en l'anterior m tan amples com en la segúent.) Sinonímia. — Aladern o lladern mitjà, cast. ladierna. Arbust de 2-4 m, de branques més gruixudes i fulles més amples (1-2 cm) que l'anterior, ovato-lanceolades o bé oblongo-lan- II 81I ——é————————————éu vv PUBLICACIONS DE L'INSTITUTIDE CTE RNTCDCES ——— a ————————————————————— Oleàcies. G. 486. - Phillyrea. ceolades, obtusetes, finament dentades o quasi enteres, sense marge transparent, poc o gens escotades a la base, breument peciolades, de nervi dorsal sortit, fascicles florals curts i densos, drupa de 5-7 mm, bruscament apiculada, pinyol elobulós. Geografia. — Boscos i costes àrides del litoral fins a la muntanya: Serralada litoral, al Vallès, Bages, més abundant que l'anterior. — Lladó, S. Martí Sasserra, pujant fins a S. Es- teve de Bas. — Abril. 1/7091. — Ph. latifólia L. (per les julles més amples que en les seves con- gèneres.) Sinonímia. — Aladern de fulla ampla, cast., filirea de hoja ancha. Arbust o arbret de 6-8 m, de branques ro- bustes i rígides, fulles dimorfes, les inferiors am- ples (4-5 cm), ovades, escotades, i — cordiformes a la base, dentato-espinoses, obtuses, curtament peciolades, de nervis bastant marcats, verdes i llustroses en ambdues cares, les superiors més estretes, quasi enteres, fascicles florals curts, clarets, drubes grosses com un pèsol, umbilicades, obtuses, no apiculades, amb el pinyol globulós. Ph. latifólia Geografia.—Boscos i costes pedregoses de la regió mediterrània: Montserrat, no escassa al Torrent del Avellaners. — S. Jeroni de la Vall d'Hebron (Salv., Pourr.), Montserrat (Salv., Marcet), Lladó, Sagaró (Vay.). — Març-Abril. 82 BI OA (DE CATALUNYA Gènere 487. — LIGUSTRUM L. (Derivat de ligare, lligar, per les rames flexibles d'aquests arbrets.) o Flors blanques, oloroses, en petites panícules terminals, calze petit, trun- cat, quadridentat, caduc, corol'la infundibuliforme, de tub més llarg que el calze, amb els lòbuls ovats, estesos, còncaus: estams inclusos:, fruit en baia globulosa, d'uns 3 mm de diàmetre, negra, bilocula1, amb 3-4 llavors, llarg temps persistent. Arbustos d'I-3 m, de branques joves llargues i pubèrules, de fulles el'líptiques o sublanceolades, consistents, atenuades pels dos caps, verdes, glabres, enteres i curtament peciolades. 1,792. — L. vulgare L. (per ésser frequient o vulgar a Europa.) Sinonúmia.— Olivella, olivereta, troana, cast., alhefia, aligustre, /7., troéne. Geografia. — Boscos de tot el país, fins a les Adous del riu Bastareny, no escassa al Vallès. — Garrotxa, Olot (Vay.). — Abr.-Juny. 83 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT: DE SC IE DC LS Gènere 488. — FRÀXINUS L. (Hom ho deriva de pp8È:ç, tanca, perquè sovint els freixes serveixen per a limitar o tancar les propietats.) Flors polígames, verdoses, precursores de les fulles, en raims oposats, curts, situats prop de l'àpex de les branques, drets, penjants a la maturitat, calze i corol'la nuls, i fruit en sàmara foliàcia. Arbres de gran talla, de fulles imparipinnades, amb 7-13 folíols ellíptics, ovato-lanceolats o lanceolats, cuneiformes, dentats, verds per sobre, més pàl'lids i pubescents per sota prop dels nervis. 1,703. — Fr. excélsior L. (Es el mateix F. excelsior de Bahluin, abans, o encara, digué Teofrast, parlant de dues menes o de freixe: unum excelsum, procerum..., (que és o aquest) alterum humilius, minus augescens... Excelsior, doncs, Per la seva alçada considerable.) Sinonima. — Freixe, freixera, cast., Íresno, Mis IEBRE. Espècie polimorfa que al nostre país està re- presentada per dues races principals: Sàmares atenuades, cuneiformes a la base, oblongues, de 3'5-4 cm, folíols estretament lanceolats, llargament acuminats, densament SETTATS Loli TS a ae t Et ee dan ea ENS COSA CURES Sàmares arrodonides o truncades a la base, el'líptiques, de 2-2'5 cm, folíols lanceolats, acuminats, fluixament serrats. . Fr. australis. La raça F. angustifolia Vahl té dues varietats: la a obiusa Rouy, de sà- mares lanceolato-oblongues, obtuses, mucronades per l'estil persistent, viu a les valls i muntanyes de la zona mitjana i de l'alta, com és ara a Terrassa, cult. i rara, la 8 rostrata Rouy, de sàmares lanceolades i agudes, hom la troba a les vores de rius i torrents de Sagaró (Vay.l, in Hb. Cad.). La raça F. australis Gay, al Pont de Malagarrida, de la carretera de Car- dona, terme de Pinós (Puj. C.I, in Hb. Cad.). — Abr.-Maig. 84 EE QR Al DEV CAPALUNYA Gènere 489. — ÓLEA L. (Del llatí o/ea, l'olivera, derivat del grec èiaia i aquest de àÀcró, alliso, per la virtut que té l'oli d'allisar les coses untades.) Flors blanques, hermafrodites, en petits raims axil'lars drets, calze qua- dridentat, corol'la subrotàcia, amb quatre lòbuls oblongs, plans, estesos, estams exerts i per fruit una drupa de pinyol dur, monosperma o disperma. Arbres de fulles oblongo-lanceolades, enteres, coriàcies, verdes, albo-escamo- ses per sota, uninerves, breument peciolades. 1,794. — O. europaea L. (per habitar a Europa.) Sinonímia. — Oliver, olivera, i, la silvestre, ullastre: cast., olivo i acebuche, /7., olivier. Geografia. — Cultivada i subespontània a la zona li- toral i en part de la zona mitjana. — Maig-Juny. 85 ———————————————————————————————————————————————————————————————— PUBLICACIONS DE L'INSCITUT DECLENCLES Gènere 490. — SYRINGA L. (Derivat del grec cóptyé, tub, per la corol'la llargament tubulosa o per haver estat usats els troncs per a fer cànules.) Flors lilàcies o blanques, oloroses, en panícules grans, denses, terminals, calze quadridentat, persistent, corolla quadripartida, infundibuliforme, de tub llarg, amb les divisions transovades, esteses, còncaves, estams inclu- sos i càpsula subllenyosa, ovato-oblonga, comprimida, bilocular, loculicida, amb 2-4 llavors alades. Arbustos de 2-5 m, generalment ramificats des de la base, de fulles ovato-acuminades, subcordiformes, consistents, enteres, gla- bres, peciolades. 1,795. — S. vulgaris L. ropa.) Sinonímia. — Lilà, lilac, arbre de St. Josep, cast., lila, f7., lilas. Geografia. — Cult. — Abril. 86 (per ésser cultivada frequientment i vulgar a Eu- se Gi all ad ll RLONA DE, €ATAELUNYA Família 74. — JASMINACIES R. BR. (Del gènere Jasminum.) Flors hermafrodites, regulars, grogues o blanques, oloroses, en cimes o corimbes terminals, calze acampanat, quinquèfid, persistent, corolla hipo- crateriforme, d'estivació torçada, estams inclusos i per fruit una baia globu- losa, negra, lluent, bilocular, monosperma o disperma. Arbustos de fulles oposades o alternes, caduques. Gènere 49r.— JASMÍNUM (De l'àrab persa jaçemiín, així anomenat, segons Bahuin, per voler imitar els grecs: €.. a jasme graeca voce. Jasme autem dicta fuit, quasi medicatus odor, aut immutatà literà josme, quasi violae odor.ò) en cimes d'I-4 flors, divisions del calze més curtes que la meitat del tub de la corol-la, fulles alternes, simples o trifolio- lades . É grogues, . J. frúticans. calze més llargues que la meitat del tub de la corol:la, fulles oposades, IE blanques, qencis en Dies dl 3- a en deies divisions del imparipinnades J. o4ficinale. 1,796. — J. frúticans L. (per ésser planta llenyosa.) Sinoníma. — Gessamí o llessamí groc, cast., jazmín amarillo, /7., jasmin jaune. Arbust de 4-I2 dm, dret, ramificat, de bran- ques anguloses, verdes, glabres, trencadisses: fulles alternes, peciolades, simples o vamífica- des, de folíols ovato-oblongs, obtusos, enters, consistents, lluents, el del mig peciolat, flors grogues, en nombre de 2-4 en petites cimes 87 ———————————————————————É duu PUBLICACIONS DE L'ANSTITUT DE CUENCUES a ———————————c et Jasminàcies. i G. 491. - Jasminum. terminals, amb el calze glabre, de divisions linears, obtuses, més curtes que la meitat del tub de la corol'la, aquesta amb les divisions ovades, baia grossa com un pèsol. Geografia. — Muralles, llocs secs i pedregosos de la regió mediterrània: Vallès, Bages, a Rellinars, horta de Balaguer, Sta. Pau d'Olot. — De Ciurana a Falset, Urgell, Segarra, Montsec (Csta.), Igualada (Puigg.), Sagaró, de Terrades a la Mare de Déu de la Salut (Vay.), Agullana (Trem.), Ports d'Horta i d'Arnes (Bolós R.). — Abr.-Ag. 1,797. — J. officinale L. VI AA Us DS 77 oo (per haver estat reputat medicinal.) Sinonímia.—Gessamí, o gessamí blanc, cast. jazmín blanco, f7., jasmin blanc. Arbust dret o enfiladís, de branques sar- mentoses, estriato-anguloses, glabres, fulles op0- sades, peciolades, imparipinnades, amb 3-7 folíols : o 0vato-lanceolats, acuminats, el terminal més gran, el : enters, flors blanques, molt oloroses, en corimbes nn h o terminals de 3-8 flors, divisions del calze linears, més llargues que la meitat del tub de la corol'la, aquesta amb les divisions ovafo-agudes. Geografia. — Cultivada i subespontània en jardins, muralles velles, etc., des del Vallès fins a Bagà. — Garrotxa, Olot (Vay.). — Maig-Jul. 88 FL OMAS DE (CAT CDU NYA Família 75. —APOCINACIES LINDL. (Del gènere Apocynum, que falta en la nostra flora.) Flors hermafrodites, regulars, blaves o rosades, grans, axil'lars, solitàries o en corimbe terminal, pentàmeres, de calze persistent, corol'la hipocrateri- forme, de prefloració torçada, estams alternipètals, inclusos, fruit format de dos follicles, i llavors nues o amb plomall. Arbustos de fulles oposades o verticil'lades, coriàcies, enteres, sense estípules, curtament peciolades, per- sistents. Tiges dretes, robustes, fulles oposades o ternades, lanceolades, flors rosades, en corimbes terminals, corol'la amb cinc escames franjades d'la gotja, llavors amb'plomall. . — . . vo to. . 4 Neriua Tiges ajagudes, sarmentoses, fulles oposades, el'líptiques o bé ovades, flors blaves, axil'lars, solitàries, corol'la nua a la gorja, pentàgona, llavors sensé plomall. L ques acu d da El Le VC AS PUBLICACIONS DE L'I1NSTIT UX (DE ME El DC ES Gènere 492. — NÈRIUM L. (De Nerion, nom usat ja per Dioscòrides, derivat de vapòç, humit. Aquesta planta creix a les rambles i torrenteres.) Flors rosades, rares vegades blanques, oloroses, en corimbes terminals bracteolats: calze quinquepartit, de lòbuls lanceolato-linears, molt més curts que el tub de la corol'la, aquesta ciatiforme, amb cinc escames multífides a la gorja, oposades als cinc lòbuls, estams inclusos, fol'licles subcilíndrics, llargs, estriats, i llavors peludes, amb plomall. Arbustos de suc latescent, amb les fulles oposades o ternades, coriàcies, lanceolades, enteres, agudes, amb els nervis secundaris fins, paral'lels, indivisos, breument peciolades. 1.798.—N. Oleànder L. (nom pres d'alguns autors prelinmneans, comprèn l'Oleander flore rubro i l'Oleander flore albo de Lmigi Anguillara.) Sinonímia. — Baladre, cast. adelfa, fr. lau- rier-rose. Geografia.—Frequentment cultivada en parcs i jar— dins, i a vegades subespontània.-— Tortosa, comuna als torrents (Font, in litt.). — Maig-Oct. (1). (i) Aquesta planta fou citada de Tarragona per Colmeiro, i de Cardona per Riba, ex Colm. Aquestes dues cites no han estat confirmades fins ara, i l'última és inversemblant. Sembla que no passa l'Ebre cap ençà. Es abundant a les torrenteres transibèriques, al peu de les muntanyes de Caro, tal, per exemple, a Xerta. (F. Q.). 90 DEORU DEVCGATAEUNYA Gènere 493. — VINCA L. (Nom llatí usat de molt antic i derivat de vincire, lligar, per la manera de créixer aquestes plantes, amb llurs rames llargues i primes entrelligades. És la Clematis daplmoides de Bauhin i d'altres, i noti's, de passada, que aquest nom al'ludeix al mateix fet, car Clematis deriva de xiiua, Sarment de vinya.) Flors blaves, rares vegades blanques, grans, axil'lars, solitàries, amb el calze quinquèfid, de divisions estretes, acuminades, i la corol:la de tub obcònic i gorja pentagonal, nua, filaments estaminals peluts, geniculats a la base i dilatats a l'àpex, estigma en forma d'anell pelut, fol'licles cilíndrics, llavors tuberculoses, sense plomall. Tiges ajagudes, radicants, sarmentoses, de fulles ovades o el'líptiques, oposades. Peduncles més llargs que les fulles i les flors, divisions calicinals lanceo- lades, més curtes que el tub de la corol'la, fulles glabres, flors mitjanes 1 V. mínor. Peduncles més curts que les fulles, divisions calicinals linears, flors EEAUS ea CR ST i ARTS LA Cr A SR Sl a aa Maia CE AE OS Sèpals pestanyosos, quasi tan llargs com el tub de la corol'la, fulles obtuses, ordinàriament cordiformes a la base, pubescents i pesta- 2 (4 nyoses al marge. . . . CV. MGJOL: Sèpals glabres, més curts que Erel tu de a, Et Ll Eulles atenuades pels dOSR CADS diana A a ens lec DES LS a DR dol er UR OCI al 1/7099. — V. mínor L. (per correspondre a la Clematis daphnoides mi- nor de Bahmin.) Sinoníma. — Vincapervinca, cast. vincaper- vinca, hierba doncella, /7. petite pervenche. Tiges glabres, les fèrtils curtes (I0-15 cm), dretes, les estèrils llargues (2-3 dm), ajagudes i a la fi radicants, fulles coriàcies, lluents, el'/íp- liques o bé ovalo-oblongues, contretes bels dos caps, molt glabres, pedumcles més llargs que les 9QI PUBLICACIONSt DE. L'UNSTITUT DE CLENCIES Apocinàcies. G, 493.- Vinca. fulles i les flors, divisions calicinals lanceolades, glabres, molt més curtes que el tub de la corol'la, lòbuls d'aquesta ovato-cuneiformes, truncats a l'àpex, fol- licles divergents, acuminats. Geografia, — Comuna als boscos i bardissars : Litoral, Vallès, Penedès. — Muntanyes d'Olot, S. Joan de les Abadesses, cap a Querós, Guilleries (Vay.). — Hivern i primavera (), 1,800. — V. màjor L. (per correspondre a la Clematis daphnoides ma- jor de Bahuin.) Sinonímia.— Vincapervinca, viola de bruixa, cast. hierba doncella de hoja ancha, ojos lloro- sos, /r. grande pervenche. GEC MR A Nat de LAN del tl de, Tiges fèrtils de 2-3 dm, dretes, les estèrils de 4-8 dm, sarmentoses, ajagudes, fulles blanes, grans, ovades o bé ovato-acuminades, dilatades 1 L cordiformes a la base, glabres en ambdues ca- res, però pestanyoses al marge, Peduncles més curts que les fulles, divisions calicinals linears, pestanyoses, quasi iguals al tub de la corol'la, lòbuls d'aquesta cumeiformes, dilatats a l'àpex, mol£ obliquament truncats. Geografia. — Montcada, a la torre del fBaró, proba—- blement procedent de cultius. — Cultivada i raríssima-— ment espontània (Csta.). — Abril-Maig. 1,801. — V. média Hofím. et Linx., V. difformis Pourr. (per les seves fulles i flors mitjanes, relativament a les dues abans descrites, difformis, per les dues formes de tiges, les fèrtils curtes i les estèrils allargades.) Sinonímia. — Vincapervinca, viola de brui- xa: cast. hierba doncella P). (1) De cap manera pot acceptar-se el parer de Cadevall pel que fa referència a la distribució d'aquesta espècie a Catalunya, que suposa general aqui, sens dubte suggestionat per Costa. L'Herbari Cadevall conté un sol exemplar determinat com a /, minor i és de V. difformis Pourr, L'espècie general a Catalunya és aquesta darrera. Fins ara les uniques localitats catalanes comprovades de la /. minor són aquestes: S, Joan de les Abadesses (Vay.), Vic (Masf.), Camprodon, al Torrent del Grau (Cuatr.), segons Coste també és a la Vall d'Aran. Com diu molt bé Cuatrecasas (Notes botàniques, Butll. Inst. Cat, H. N., 1924, P. 46) aquest és un dels pocs errors de la Flora Catalana de Costa, (F. Q.). (2) — A les Balears pruenga, segons Costa, Barceló, etc. (F. Q.). 92 FLORA DE CATALUNYA Apocinàcies. G. 493.- Vinca. Té l'aspecte de l'anterior, de la qual hom la diferencia per les fulles ovato- lanceolades, arrodonides, però no cordiformes a la base, atenuades a l'àpex, glabres, no pestanyoses, divisions calicinals glabres, ostensiblement més curtes que el tub de la corol'la, lòbuls d'aquesta subrombals, obliquament acuminats. Geografia. — Boscos i bardissars de la regió mediterrània: Muntanya d'Olot, Montsolí, Guilleries, Alt Empordà, Pla de Barcelona (Vay.), Bigues (Comp.), Port-Vendres, Banyuls, Narbona, Montpeller (G. et G.). — Gener-Maig. 93 PUBLICACIONS DE GUANSEITUL: DE CIE NC EES Família 76. — ASCLEPIADÀCIES LINDL. (Del gènere Asclepias, que falta en la nostra flora.) Flors hermafrodites, regulars, blanques, rosades o vermelles, en umbel'les o corimbes axil'lars i terminals, pentàmeres, amb el calze persistent, de tub molt curt o nul, corol'la rotàcia que duu a la gorja una corona d'apèndixs, estams monadelís i ginandres, amb els filaments terminats en un apèndix que cobreix l'antera, fruit format per un o dos fol'licles, i llavors amb plomall sedós. Plantes herbàcies o subllenyoses, perennes, de fulles oposades o verti- cil'lades, agudes, de suc latescent. Tija bastant robusta, fulles lanceolato-linears, lòbuls de la corolla reflexos, fol'licles ovoides, espinulosos . . . . . Gomphocarpus. I. Tija primeta, sarmentosa, fulles ovades, lòbuls de la corol'la estesos, folicies fusiformes: IUSOSte Ps) as GS Let ed La flors blanques, fol'licles divaricats. . . . . . . . Cynànchum. Tija dreta o poc voluble, fulles verdes, poc o gens cordiformes a la base, flors verdoses o negroses, fol'licles estesos . Vincetóxicum. Tija voluble, fulles glauques, profundament cordiformes a la base, j Gènere 494, — GOMPHOCARPUS R. BR. (Del grec yóuçoç, clau, i xaproç, fruit, pels fol'licles eriçats de pues.) Flors blanques en umbel'les axil'lars i terminals, fiuixes, multiflores, amb el calze quinquepartit, de divisions agudes, lòbuls de la corol:la reflexos, escames de la corona en forma de caputxa, fol'licles ovoides vesiculosos, acu- minats, eriçats de pues verdes espinuloses 0. Subarbustos d'r-2 m, drets, molt ramificats i fullosos, de fulles lanceolato-linears, pubescents, a la fi quasi glabres, enteres, acuminades, breument peciolades, de raquis prominent, re- voludes pel marge. (1) —Espinuloses, es a dir, a penes espinoses, de cap manera vulnerants, (F, Q.). 94 FLORA DEICATALUNYA G. 494. - Gomphocarpus. Asclepiadàcies. 1,802. — G. fruticosus R. Br. (per ésser ima planta arbustiva, de trutex, l'ar- bust.) Sinonimia. — Arbre de la seda: cast. àrbol de la seda, fr. faux-cotonnier O. Geografia.— Litoral de Barcelona, Caldetes, alguna vegada s'interna fins al Vallès. També seder i sedera, sempre pensant en els pèls sedosos de les () llavors, (F. Q.). G. fruticosus 95 PUBLICACIONSA4GDE/GLANSTI DUR DE CTE EES Gènere 495. — CYNANCHUM L. (Del grec zòtov, gos, i àyyetv, escanyar, com si diguéssim escanyagossos o matacà. A aquest gènere linneà pertanyen alguns Apocynum dels autors antics, nom equivalent a l'ante- rior, perquè aquestes plantes foren reputades mortíferes per als cans, llops, guineus, etc., per Dioscòrides i Plini ) Flors blanques, oloroses, en petites umbel:les axil'lars i terminals, amb el calze quinquepartit, de divisions ovades, agudes, tres o quatre vegades més curtes que la corol'la, lòbuls d'aquesta oblongs, estesos, corona estaminal tubulosa, fol'licles fusiformes, acuminats, divaricats, llisos. Tiges primes vo- lubles, de mig a diversos metres de llargada, glabres inferiorment, pubescents a la part superior, amb les fulles ovades, profundament cordiformes a la base, acuminades, peciolades, glauques. 1,803. — C. acútum L., C. monspelía- cum L. (per les fulles agudes, caràcter ja esmentat per Bauhin en la seva frase: Scammoniae monsp. affinis, foliis acutioribus, monspeliacum, er haver-lo conegut de Montpeller primer que d'al- io tres bandes.) Sinontma. — Corretjola de bou, cast. mata- càn de Espafia, escamonilla valenciana, corre- io huela lechosa, fr. scammonée de Montpellier (1), Geografia. — Llocs arenosos i pedregosos: Pla del Llobregat, Bages, Penedès, Urgell.— Es de la Segarra (Csta.), platges del golf de Roses (Vay.), i de Castelló (Sennen). — Juny- etembre. (1) A l'Urgell. segons Costa, també corrioles bordes, a València, segons Cavanilles, matagós. (F. Q ). 96 EEORX DEICATALUNYA Gènere 496. — VINCETÓXICUM MOENCH (Del llatí vincere, vèncer, i loxicum, tòxic, per haver usat l'espècie principal com a contraverí.) Flors verdoses, groguenques o d'un negre purpuri, en cimes o umbel'les axil'lars i terminals, amb el calze quinquepartit, lòbuls de la corol:la ovats, estesos, corona no apendiculada, fol'licles fusiformes, acuminats, llisos, estesos, llavors ovoides deprimides. Tiges primetes, sarmentoses, a vegades una mica volubles, fulles curtament peciolades, H acuminades, poc o gens cordifor- mes, consistents, verdes. bra, calze tant o més llarg que el tub de la corol:la, fol:licles inflats a EU NA AL a A a LI TS otieimnale: Flors d'un negre purpuri, en umbel'les curtament pedunculades, corol'la pubescent, calze més llarg que el tub de la corol'la, follicles inflats ERO AIENS ies na ee de Ed sa a cr EA da Man i, UNS AC EUIEDS pe d'un groc verdós, en cimes llargament pedunculades, corol'la gla- 1,804. — V. officinale Moench (ha estat reputada eficaç com a contraverí.) Sinonímia. — Pebrotera borda: cast. matató- sigo, vencetósigo, /7. domtevenin, hirondinaire. Rizoma fibrós, serpentejant, i tija de 3-8 dm, dreta, rarament una mica voluble, simple, pu- bescent, molt fullosa, fulles breument peciola- des, subcoriàcies, lluents, de nervis i marge pu- bescents, acuminades, les inferiors i les del mig 0vades 1 a vegades cordiformes, les superiors ovato-lanceolades, flors d'un blanc verdós o gro- guenques, oloroses, en cimes corimbiformes axil'lars i terminals, sobre pedicels pubescents, iguals a les flors, calze de divisions lanceolades, agudes, pesta- nyoses, quasi iguals al tub de la corol'la, lòbuls d'aquesta ovats, estesos, pu- bescents, fol'licles de 4-6 cm, fusiformes, inflats a la base, acuminats, es- triats, llisos. Planta polimorfa. PUBLICACIONSUDE DL'ANSTIETUTV DE CIE Gras Asclepiadàcies. G. 496, - Vincetóxicum. Geografia. — Freguent a les muntanyes àrides i pedregoses : Montserrat, S. Pere Saca- ma, sobre Olesa, Vall de Ribes. — Balaguer, Vilaller (Csta.), Les, Bosost, Viella, Salardú, Bonaigua (C. et S.). — Juny-Agost. 1,805. — V. nígrum Moench (per les corol'les negres d'aquesta espècie, és l'As- clepias nigro flore de Bauhin.) Hom la distingeix fàcilment de l'anterior per les tiges frequentment volubles a l'àpex, per les fulles ovato-lanceolades, per les flors d'un negre purpuri que es tornen megres per la dessecació, pels fol'licles més llargs, inflats cap al mig 4 llar- gament acuminats. V. nigrum Geografia. — Boscos pedregosos de la regió mediterrània: Turó de Montcada, Gelida, contraforts del Montcau. — Boscos de Berga (Puj. C.I), La Cellera, Les Brugueres (Cod.l): S. Martí Surroca (Llen.l), La Tossa, S. Martí Sasserra, Lladó, Maià, La Cot, vora Olot, Crespià (Vay.), Figueres, Llers, Molins (Senn.). — Maig-Juny. 98 EEORADE CATALUNYA I 4 Família 77. — GENCIANACIES LINDL. (De Gentiana, el gènere més important de la família.) Flors hermafrodites, regulars, amb el calze persistent, de cinc, rarament 4-0 divisions, la corol'la fesa o partida en 4-I0 lòbuls, androceu de 4-I0O es- tams, dos estils parcialment o totalment soldats, estigma enter o bífid, fruit en càpsula unilocular o semibilocular, dehiscent per dues valves, septicida o loculicida, de cavitats polispermes. Herbes de fulles generalment oposades, sense estípules, de suc amarg. Fulles trifoliades, radicals o alternes, amb el pecíol llarg i embeinador, corol'la de prefloració induplicativa, albo-rosada, infundibuliforme, de cinc lòbuls interiorment barbats, plantes aquàtiques Menyanthes. Fulles simples, enteres, oposades, les inferiors fregientment en rosetó, no embeinadores, corol'la de prefloració torçada, plantes terrestres. — 2. la) Estil nul, estigma persistent a Be: de la drap atenuada, flors bla- ves, violades o grogues. . . . DP Estil distint, filiforme, caduc, doe grogues, icieleS: 0 bla lddues 8, 4. Corol'la rotàcia, d'un blau violaci, amb pics negres, lòbuls corol'lins amb dues glàndules IE a la base, fulles inferiors llargament peciolades. . .. . . as SVPOri a: Corol'la DE ip ll tam o dec ieci ls sense RE pesos a Eises fulles sèssile s.n Pb do ae etern ec GEntanes teres cargolades després de la dehiscència . . . . . Erythraea. Flors tetràmeres o hexàmeres, calze partit, rarament fes, corol'la infun dibuliforme o rotàcia, anteres no cargolades després de la dehis- BCE ae ade ara SE ET a ICC El RS EE US RE Flors tetràmeres, d'un blanc groguenc, petites, llargament pedunculades, en cimes bípares, corol'la infundibuliforme, REI de 3-I2 cm, fili- EEES LS ad Dr dr Cicendia: Flors hexàmeres o decla es grogues, en cimes bípares, corol'la rotàcia, l Flors pentàmeres, calze tubulós, angulós, corol'la infundibuliforme, an- l fulles caulinars generalment travades . . . . . . . . . Chlora. 99 PUBLICACIONSUDE L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 497. — ERY THRAEA LINDL. (Del grec èpv8pòç, vermell, al'ludint al color de la flor de l'espècie principal, i de la majoria de les del gènere.) Flors rosades, rares vegades grogues o blanques, pentàmeres, en cimes corimbiformes o espiciformes, terminals, calze tubulós, angulós, quinquèfid, de divisions linears, corol'la infundibuliforme, quinquèfida, marcescent, ante- res cargolades en hèlix després de la dehiscència, càpsula cilíndrica, coronada per la corol'la marcescent, bivalva, subbilocular, polisperma, de dehicència septicida, amb les llavors molt petites, subglobuloses, alveolades o reticula- des. Herbes anuals o biennals, de fulles oposades, sèssils, enteres, i tija quadrangular. Corol'la groga, estils soldats fins a la meitat, flors en cimes bípares, càpsula doble llarga que el calze, fulles ovades o bé oblongo-lanceo- lades, trinerves . . . . CEE Ia Pd DD por ic ii it Corol'la rosada o blanca, EG soldats ais A LA DEZ, ae NS Estigma infundibuliforme, flors en cimes espiciformes, càpsula igual al 2 4 calze, fulles ellíptiques o bé oblongues, trinerves . . É. spicata. lEstigma bífid o bipartit, flors en cimes corimbiformes . . . . . I, Era linears o subespatulades . . . . . so Ga EE AS Ep ll IE ulles, especialment les radicals, ovades o bé deies eL se Planta pubèrula, fulles linears, breument atenuades a la base, obtusís simes, uninerves, les caulinars frequentment ternades: flors subsèssils: divisions calicinals linears, agudes, lèbuls de la corol'la de 5-6 mm E. gypsicola. Planta glabra, fulles linears o subespatulades, llargament atenuades a la base, mucronulades, subtrinerves, les caulinars oposades, flors pedicel- lades, divisions calicinals linears, setàcies, lòbuls corol/lins de 10-12 mm E. Barrelieri. ( Fulles radicals no disposades en rosetó, les caulinars inferiors més cur- tes que les superiors, flors - pedicellades, lòbuls de la corolla de 3-4 mm, càpsula igual al calze o poc més llarga . . . . . . . 6. Fulles radicals en rosetó, les caulinars inferiors més llargues que les superiors, flors sèssils, lòbuls de la corol:la de 5-8 mm, càpsula dues vegades més llarga que el Calze.. 3,24, ea ene dera BNei dE ES 0 a EA HL ORU DE CARALU NY Gencianàcies. G. 497. - Erythraea. Flors mitjanament pedicel'lades, en cima fluixa, pauciflora, amb les branques poc obertes, càpsula un terç més llarga que el calze, tija ramificada a l'àpex, fulles acostades, amples de 4-8 mm E. pulchella. Flors breument pedicel'lades, en cimes compactes, multiflores, amb les branques dretes, càpsula una mica més llarga que el calze, tija rami- ficada a l'àpex, fulles acostades, amples de més de 8 mm E. tenuiflora. Flors subsèssils, en fascicles compactes, corol'la rosada, amb els lòbuls de 5-6 mm, més curts que el tub, tija quadrangular, ramificada a Bpex ie a a ec en ES CEN EAUCIURI: 7 (Flors mitjanament pedicellades, en fascicles fluixos i amples, lòbuls corol'lins d'un vermell viu, de 7-8 mm, tan llargs com el tub, tija díptera o tetràptera, ramificada des de la meitat o des de la base À E. grandiflora. 1,906. — E. marítima Pers. (per fer-se principalment al litoral.) 6 Anual, tija de 5-20 cm, prima, dreta, gla- bra, simple o ramificada dicotòmicament a l'àpex, poc fullosa, fulles inferiors transovades, obtuses, sense formar rosetó, les caulinars ova- des o bé oblongo-lanceolades, agudes, triner- ves, de nervis poc marcats, flors grogues, gran- detes (2 cm de llarg), pedunculades, en cima dicotòmica fluixa i pauciflora, divisions calici- nals alenades, més curtes que el tub de la corol- la, aquesta de lòbuls el'líptics, subacuminats, estil fes en dues làmines fins a la meitat, càp- sula quasi de doble llarg que el calze. Geografia. — Costes arenoses del litoral: Prats de Castelldefels, Vidreres, Blanes i Cadaquès. — Costes de Barcelona i Pla de Llobregat (Csta ), S. Martí Sapresa, La Cellera (Cod.l), La Bisbal, Montfret (Vay.), Tortosa, Pla de Poliger (Bolós R.), Girona, Port-Vendres (Bub.), Tortellà (Tex.l), Argelaguer, abundant (Fontfreda). — Maig-Juny. 1,807. —E. spicata Pers. (per les flors disposades em cimes espiciformes.) IOI PUBLICACIONS (DE EANSTITUT: DE LCLCENTGRES Gencianàcies. G. 497.-Erythraea. Anual, tija d'I-4 dm, dreta, glabra, ramificada a la meitat superior, fullosa a la inferior, fulles ovato-oblongues, agudetes, trinerves, de nervis poc marcats, acostades a la base de la tija però sense formar rosetó, flors rosades, petites (I cm de llarg), subsèssils, bracteolades, en llargues cimes esPici- formes unilaterals que ocupen la meitat superior de la tija, divisions cali- cinals lanceolato-linears, obtusetes, iguals al tub de la corol'la, aquesta petita, de lòbuls lanceolato-oblongs, obtusets, estigma enter, infundibuliforme, obs- curament bilobat, càpsula igual al calze. Geografia. — Prats humits : Castellgalí, a l'aiguabarreig del Llobregat i el Cardoner, horta de Lleida. — Costes de Barcelona, Pla del Llobregat (Salv.l), Tarragona i Cabanes (Senn.l), Montserrat i Priorat, Plana de Vic (Csta.), Baix Empordà (Vay.), Roses (Bub.). — A g.-Set. 1,808. — E. gypsicola Boiss. et Reut., E. triphylla Csta. (del llatí 8gypsum, ges o guix, t incola, habitant, ço és, planta que viu a les guixeres, triphylla, per tenir les fulles verticillades de tres en tres.) Anual, tija d'r-3 dm, dreta, dl densament pubescent, ramificada des de la base o solament al terç superior, poc fullosa, fulles limears o sub- espatulades, breument atenuades a la base, car- noses, obtuses, 4ninerves, les inferiors en rosetó dens, les caulinars oposades i amb freqiuència ternades, poc acostades, flors rosades, mitjanes, subsèssils, en cimes dicotòmiques o espiciformes, bracteolades, amb les brac- seoles linears, obtuses, la meitat més curtes que el calze, divisions calicinals tetàcies, carenades, agudes, lòbuls de la corol'la oblongo-lanceolats, agudets, estigma format per dues làmines espatulades, arrodonides, càpsula de doble llarg que el calze. E. gypsícola 8 Parviflora VVX. — Planta d'un verd bonic, totes les parts de la planta més petites, fulles caulinars quasi sempre ternades. Geografia. — Terres argiloso-guixenques de la part occidental de Catalunya : De Tar- taull a Sanahuja, de Balaguer a Gerp la var. parviflora VV. (Cstà.). N. B. Comparada la planta catalana amb exemplars de Cienpozuelos tramesos per Pau, no s'aprecien diferències ostensibles. IO2 Par sa. EHE OM At DE CATMELUNYA Gencianàcies. E. Barrelieri G. 497. - Erythraea. 1,809. —E. Barrelieri Duf., E. màjor Hofím. et Ling (planta dedicada per Dufour a Jacques Barre- lier, domisicà, benemèrit de la flora hispana, nat a París en 1606.) Anual, uni- o multicaule, tiges d'I-2 dm, dre- tes o ascendents, ramificades dicotòmicament a la part superior, glabres, anguloses, poc fullo- ses, fulles limears o subespatulades, llargament atenuades a la base, obtuses, mucronades, les inferiors més llargues, més amples, subtrinerves, en roseltó compacte, les superiors bastant més curtes, distants, obertes, //ors rosades, grandetes (1-2 cm de llarg), nombroses, pedunculades, en cimes corimbiformes, lacínies calicinals linears, agudes, 740 cavenades, quasi iguals al tub de la corol'la, lò- buls d'aquesta ovato-lanceolats, làmines de l'estigma amplament espatula- des, càpsula Poc més llarga que el calze. Geografia.—Terrenys calcàrio-arenosos de la regió occidental: Arenys de Salou, mun- tanyes de Gelida. — Espluga de Francolí (Llenas), Lleida, Montsoà (Compú.l), Tarragona (Senn.l), Mora d'Ebre (Duf.), Ciurana i gran part del corregiment de Tortosa i en direcció als Ports de Beceit (Csta.), Alfacs (Bolós, R.), Prat de Comte (Fontl), Igualada (Queralt). — Jul.-Ag. 1,810. — E. pulchella Horn., E. ramo- síssima Pers. var. pulchella Griseb. (del llatí pulchellus, bonic, per ésser més peli- tona 1 gràcil que les seves congèneres.) Anual o biennal, tija de 5-20 cm, dreta, pri- ma, angulosa, ramificada des de la base o des de la meitat, amb fulles escasses, ovades o bé oblongues, distants, de 4-8 mm d'ample, de dres 0 cinc mervis, les inferiors no disposades en ro- seló, més curtes que les superiors, Hors rosades o blanques, mitjanament pedicel'lades, en cimes bipares, fluixes, pauciflores, de branques ascen- dents, calze quasi igual al tub de la corol-la, lòbuls d'aquesta lanceolats, aguts, de 3-5 mm, molt més curts que el tub, càpsula igual al calze. LO3 a a de al a Dg ra Ra ed ae ras rara PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CLENMOCEES Gencianàcies. : G. 497. - Erythraea. Geografia. — Prats i erms : Pla de Barcelona, Valldoreig, Obac i altres punts del Va- llès. — La Cellera, r. (Cod.l), Miracle (Marcetl), Malhibierno, Terraprim, Garrotxa (Vay.), Cabanes, Llers, Tarragona (Senn.l), Igualada (Queralt). — Maig-Juliol. N. B. No escasseja la raça albiflora. È 1,811. — E. tenuiflora Hofím. et Lint., E. latifólia Sm., var. tenuiflora de l'ante- rior apud Fiori. a A ptE 0) Ò (per les flors de tub molt prim, tenuiflora, per les fulles ampletes, latifolia.) Hom la diferencia de l'anterior, de la qual és molt afí, per la tija solament ramificada a l'àpex, amb 2-4 angles alats, fulles ovades o el'líbtiques, obtuses, més acostades 4 de doble ample: per les flors petites, breument pedicel- lades, en cimes denses, de branques dretes, pel tub de la corol'la filiforme i els lòbuls oblongs, agudets, de 3-4 mm, per la càpsula estreta, atenuada a l'àpex. Geografia. —- Llocs humits del litoral : Castelldefels. — Prats de l'Empordà, Banyoles, Lladó, Sagaró, Terraprim, Garrotxa, fins a Olot (Vay.), Llers, Molins, Castelló, Tarragona (Sennen), Montsec (Puj. J.). — Maig Ag. 1,812. — E. Centàurium Pers. 0 qi I Í OO (El Centaurion fou ima herba famosa de l'an- Ui Ni I Ú Hguitat, que sanà el centaure Chiron d'uma feri- qui AN i) U o OO da al peu. Plini parla de tres menes de Centau- NS No / / o rion: una d'elles és la que anomenà Bahlmin Cen- I taurium minus, que passà a ésser la Gentiana Centaurium a de Linné, i d'aquí prengué Per- soon el nom específic de la seva Erythraea.) Biennal, tija d'1-6 dm, dreta, glabra, qua- drangular, solament ramificada a l'àpex, de branques dretes, fulles basilars en roseló, trans- ovades, amb 3-7 nervis, de 8-20 mm d'ample, breument pecioiades, les caulinars inferiors oblongues, sèssils, més grans que les superiors, que són sublinears, //ors rosades, rarament blanques, mitjanes, sèssils o subsèssils, en cimes corimbiformes, de branques curtes, dretes, poc di- E. Centàurium IO4 EL GRA DE CATALUNYA Gencíanàcies. G. 497. - Erythraea. vidides: divisions calicinals alenades, quasi una meitat més curtes que el tub de la corol'la, lòbuls d'aquesta ovats, oblusos, de 5-6 mm, més curts que el tub, càpsula de doble llarg que el calze. Geografia. — Boscos i prats de la zona inferior fins a la superior, sense ésser comuna : Vallès, Terrassa, entre Lloret y Tossa, Montsoliu. — Empordà, Garrotxa el alibi (Vay.), Molins (Sen.), des de la costa a les valls pirenenques sota diverses formes (Csta.), Viella (C. et S.). — Juny-Ag. (). 1,813. — E. grandiflora Biv., E. Bois- sieri VVH., subsp. de l'anterior apud Rouy. (grandiflora, Per les flors majors que en l'espècie anterior, Boissieri, per haver-la dedicada VVill- Romm al cèlebre botànic suís Edmond Boissier, autor, entre moltes altres obres, del Voyage bo- tanique dans le midi de l'Espagne, de 1845.) Difereix de l'anterior per la tija ordinària- ment çamiíficada des de la base, fulles del voseló basilar transovato-oblongues, de 3-5 nervis, flors d'un vermell molt viu, grans, visiblement pedi- cel lades, en cimes corimbiformes amples i fluixes, de branques llargues, molt dividides, divisions calicinals una meitat més curtes que el tub de la corol/la, els lòbuls de la qual són oblongo-obtusos, de 7-8 mm, més llargs que el tub. Geografia. — Boscos i prats de les zones litoral i mitjana : Vallès, Valldoreig, Terrassa, Penadès, Gelida, Bages, Castellgalí a les vores del Llobregat. — Molins, Cabanes (Sen.l).— Juny-Jul. (1) Aquesta planta és la cenfaura o cenfaura menor, reputada desde molt antic com a depurativa. El nom de fel de la terra, qus alguns donen com autòcton, em sembla introduit. Plini (L. XXV, c. xxxi) diu: Hoc centaurion nostri fel terrae vocant, propter amaritudinem summam,p Cavanilles ens dóna el nom valencià de pericó vermell, sens dubte per la semblança de la centaura amb l'Hypericum perforatum, quant a l'aparell vegetatiu, naturalment, (F. Q.). 14 IOS PUBLICACIONSS DES: ELXNSTE TAC DE CIENCIES Gènere 498. — CICENDIA ADANS. (D'etimologia no aclarida. Alguns suposen que Adanson formà el nom per pur caprici.) Flors albo-groguenques, tetràmeres, molt petites, en cimes bípares claress pauciflores, de pedicels llargs, quasi capil'lars, calze quadripartit, de divisions linears: corol'la infundibuliforme, de tub cilindroide, quadrífida, quatre estam, subinclusos, anteres no cargolades després de la dehiscència, estil filiforme, caduc, estigma fes en dues làmines, càpsula oblonga, semibilocular, més llarga que el calze. Planta anual, de 3-I2 cm, ramificada des de la base, glabra, de fulles lanceolades o lanceolato-linears, glaucescents. 1,814. — C. pusilla Grisb., Exàcum pu- sillum DC. (del llatí pusillus, petitó, Per tractar-se d'una herbeta menuda, Exacon, segons Plini, és el nom gal de la centaura menor.) Geografia. — Llocs humits i pantanosos del litoral: Prop de Prat de Llobregat, r. (Salv.l, ex Csta.), Alt Empordà, pantans dessecats de S. Climent (Sen.l). — Abr. de 1908, La C. filiformis Delarb. a Menorca (Rodríguezl, in C. pusilla Hb. Cad.): IO6 FL QUE DE / CAT AU NYA Gènere 498. — CHLORA L. (Del grec yimpòsç, groc verdós, pel color de les flors d'alguna espècie o varietat, Centaurium floribus citieis pallidis, de Mesue, autor prelinneà, citreis o citrinis, és a dir, d'un groc de llimona o verdós.) Flors grogues hexa-decàmeres, en cimes bípares, amb el calze partit, corol'la rotàcia, d'estivació torçada, marcescent, anteres no cargolades des- prés de la dehiscència, estil curt, caduc, estigma bífid, càpsula ovoide, més curta que el calze, unilocular, septicida, bivalva. Herbes anuals, glauques, glabres, de fulles caulinars més o menvs travades a la base. ( Fulles caulinars ovato-triangulars, travades en tota l'amplada de llurs bases, calze partit quasi fins al fons, de divisions linears, uninerves, corol'la d'un groc viu, molt més llarga que el calze Ch. perfoliata. Fulles caulinars oblongo-lanceolades, poc o gens travades a la base, calze partit fins als dos terços, divisions lanceolato-acuminades, tri- nerves, corol'la d'un groc franc, igual o poc més llarga que el calze Chi. imperfoliata. 1,815. — Ch. perfoliata L. (perfoliata, inadequadament, car aquí les fulles són travades.) Tija de 2-6 dm, dreta, simple o ramificada superiorment, glauca, fulles basilars f7ansova- des, breument peciolades, en rosetó, les cau- linars ovato-triangulars, oposades, travades en / tota l'amplada de llurs bases, flors d'un groc viu NP 4 hexa-octòmeres, en cimes pauciflores, calze pro- Ut fundament partit en lacímies linears, alenades, Ya uminerves, esteses, corol'la mitjana (15 mm), Ser de lòbuls oblongo-obtusos, molt més llarga que el calze, càpsula ovoide. Subsp. Ch. serotina Roch: Ch. 'perfoliata y sessilifolia Grisb. — Fu- lles basilars transovades, subpeciolades,, les caulinars ovades, arrodonides o travades a la base, divisions calicinals lanceolato-linears, una mica més curtes que la corol'la, aquesta d'un groc pàl'lid. IO7 ——— —m—— a —————————————————————— PUBLICACIONS DE L'INSTITUT GBDECLENECTES Gencianàcies, G. 498. - Chlora. Geografia. — Frequent en paratges argilosos, humits, des de la costa fins al Pireneu. — La Garrotxa, Olot (Vay.). La subsp CAl. serotina Roch, a Prat de Llobregat. — Comú a la Plana de Vic, Manlleu, Torelló, Esquirol, et alibi, Llers, Pont de Molins (Sen.l). — Juny-Jul. 1,816. — Ch. imperfoliata L. (per les fulles lliures, no travades a la base.) Tija d'I-2 dm, simple o ramificada a la meitat superior, glauca, fulles basilars frausova- des, en rosetó, les caulinars oblongo-lanceola- des, Poc o gens travades a la base, flors d'un groc franc, calze partit fins als dos terços, divi- sions lanceolato-acuminades, trinerves, quasi iguals a la corolla, càpsula ovoide, aguda. Geografia. — Prats i sorrals humits del litoral : Sa- Ch. imperfoliata : o lou, Tarragona, abundant. — Yeb (Vay.), Castelldefels EE Med oo (Sen.). —Jul.-Ag. I08 BE OU - DE CATALUNYA Gènere 499. — GEN TIANA L. (Nom usat ja per Dioscòrides, Gentianam invenit Gentium rex Illyriorum, ... Plini, I. XXV, c. 34.) Flors grogues, blaves o violàcies, calze tubulós, acampanat o espatiforme, fes en 4-IO particions, generalment cinc, corol'la infundibuliforme, acampa- nada o rotàcia, fesa també en 4-I0 lòbuls, androceu de 4-I0 estams, inclusos, amb les anteres no cargolades després de la dehiscència, estil nul o molt curt, dos estigmes persistents, càpsula envolta per la corol:la marcescent, unilocular, bivalva. Herbes anuals o perennes, glabres, de fulles enteres, les basilars generalment en rosetó. Flors grogues, en fascicles axil'lars i terminals, fulles basilars peciolades, d'uns 15 X 8 cm, amb 5-7 nervis, plantes d'un metre o més d'al- 1 a A MA a Ras dE EA SC UM RI OS DE PEC: Flors blaves o violàcies, fulles radicals sèssils, de 6 x 2 cm com a di- mensions màximes, amb 1-5 nervis, plantes de 3-50 cm. . . 83. Flors d'un groc viu, pedicel'lades, corol'la rotàcia, sense plecs a la gorja, fesa en 5-9 lòbuls lanceolats, anteres lliures. . . . . . G. lutea. Flors d'un groc pàllid, sèssils, corolla acampanada, amb plecs a la gorja i dividida en sis lòbuls ovato-oblongs, anteres soldades G. Burseri. Corella amb franges al'marge o a la gorj a. . TL . LS a 3 (SRA Sense, franges al marge ni a la- gona. LS OE Corol'la amb franges al marge, estigmes connivents, càpsula llargament estipitada, flors blaves, solitàries, planta perenne, de fulles lanceolato- linears, uninerves. . . . . . dE Ce Elliata: Corol'la amb franges a la gorja, Eines dei càpsula sèssil o breu- IHEnt DEdICELIA CAN a in pg aliada esitaic ente ed 5 109 PUBLICACIONS DE E'IUNSFITUT IDE CLENELES Gencianàcies. G. 499. - Gentiana. / Flors blaves, aproximadament d'1 cm, llargues, solitàries, sobre pedun- cles 4-I0 vegades més llargs que la flor, calze partit en 4-5 divisions, corol'la ciatiforme, fulles uninerves. . . . . . . . . GG. tenella. Flors violàcies, rarament blanques, d'uns 3 cm de llarg, en cimes bí- pares, sobre peduncles més curts que la flor, calze quadripartit, co- rolla acampanada, fulles amb 3-5 nervis. . . . G. campestris. plecs ni lòbuls, flors blaves, petites, generalment solitàries, calze Plantes anuals, d'arrel prima, sense estolons, sinus de la corol'la sense l tubulós, amb cinc lòbuls i alat, corol'la infundibuliforme, plantes de 5-I5 cm, de fulles ovades . . . . . Mr ECAS) Plantes perennes, de rizoma EG sinus de la corol.la amb plecs OAODAIS CE dc BEL NS Ec dE ei Remtei Sep adicional EE Tija, generalment, de més de ro cm, molt fullosa i multiflora . . — 8. 7 3 Tija rarament de més de r0 cm, poc fullosa i quasi sempre uni- TO oa o Cr Les EP ds. P OR i pol SG Ge UES pe Ec BE 2 EC De eL NE Flors sèssils, fasciculades a l'extrem de la tija, llargues d'uns 2 cm, tetràmeres, corol'la tubuloso-claviforme, anteres lliures, tija corbada, ascendent, fulles amb 3-5 nervis. . . . ... . . . GG. Cruciata. Flors pedicel'lades, solitàries a l'axil'la de les fulles superiors, llargues d'uns 4 cm, pentàmeres, corol'la acampanada, anteres soldades, tija dreta, fulles uninerves. . . . . . . . . . . G. Pneumonanthe. Flors de 3-6 cm, corol'la acampanada, amb el tub inflat, calze igual 1/, de la longitud de ia corol-la, anteres soldades . . . . . . 10. Flors de 2-3 cm, corol'la infundibuliforme, calze igual a la meitat de la longitud de la còrolla, anmteres liures. 2. la LES aa i Tija quasi nul'la, amb un parell de fulles, flors de 3-4 cm, solitàries, blaves, lòbuls de la corolla obtusos, fulles del rosetó ovades, d'un centímetre, obtuses, uninerves . . . . . . . . . . —. G. alpina. Tija de 2-I2 cm, amb dues parelles de ales flors de 5-6 cm, solitàries, d'un blau violaci, lòbuls de la corol'la aguts, mucronats, fulles del rosetó el'líptiques o bé oblongues, de 3-5 cm, submucronades, amb 1-3 mèrvis . . QS MR EA RS es CIÓ Flors violàcies, calze cilíndric, apèndixs dels sinus de la corol'la iguals a la meitat dels lòbuls, denticulats, càpsula estipitada, tija molt fullosa, fulles linears . . . tuvelr dol AORByreadica: i Flors blaves, calze amb cinc is is dels sinus de la corol'la iguals a un quart dels lòbuls, bífids, càpsula sèssil, tija amb poques fulles, aquestes el'líptico-lanceolades . . . . . . . . . G. Verna. IIO EI OR A 'DEvVCAT ALIU NA Gencianàcies. G. 499. - Gentiana. I (del llatí luteus, groc, Bel color de les flors.) Sinonímia. — Genciana, cast., genciana, qui- na de Europa, /7., gentiane. Perenne, rizoma llarg, gruixut, ramificat, tija d'Im i més, forta, cilíndrica, dreta, simple, finament estriada, fistulosa: fulles grans, el- líptiques, de 5-7 nervis convergents a l'àpex, les basilars peciolades, les superiors amplexi- caules, flors d'un groc viy, pedunculades, fas- ciculades a l'àbex i a l'axil'la de les fulles en la meitat superior de la tija, calze membranós, fes d'un costat, espaliforme: corol'la rotàcia, sense Plecs a la gorja, fesa en 5-9 lòbuls lanceolats, aguts, este- sos en estel, anteres linears, lliures, estigmes revoluts: càpsula ovoide acumi- nada, llavors ovades, comprimides, alades. Geografia. —Prats i boscos de les altes valls: Montseny, sobre S. Marçal: Núria, La Mo- lina. — Bergadà, Noucomes, Segalers, Collsacabra Surroca (Csta.), Setcases (Isernl, Cod.l), Platraver, Puigvertela (Vay.), Vall d'Aran (Llen.l), Castanesa, Ports dels Pireneus centrals (Zett., Csta.), Vall de Tredós (Timb.), Montartó, Ruda (C. et S.).— Jul. 1,818. — G. Burseri Lap. (dedicada a J. Burser, Professor a la Rittera- Rademie de Soroe, Zelanda, en començar el se- gle XVII.) Perenne, rizoma cilíndric, gruixut, tija de 3-6 dm, forta, cilíndrica, dreta, simple, fina- ment estriada, fistulosa: fulles grans, el'líp- tico-oblongues, amb 5-7 nervis convergents a l'àpex, les basilars atenuades en pecíol, les superiors més estretes, acuminades, ample- xicaules: ors d'un groc pàl hd, sèssils, en fascicles densos, axil'lars i terminals, que ocu- pen l'extremitat de la tija, calze membranós, fes d'un costat, espatiforme, corol'la campanulato-obcònica, amb plecs a la gorja, dividida en sis lòbuls 0vato-oblongs, aguts, tres vegades més curts que el tub: anteres soldades en tub: càpsula ovoide, aguda. G. Burseri I3J a a a PUBLICACIONSÚDESL'UINSTITUT DE CIENCIES a o la Gencianàcies. G. 499. - Gentiana. Geograha. — Boscos i pastures de les altes muntanyes: Núria, cap a Finestrelles i al peu de la Creu d'en Riba, r. — Bosc de la Mare de Déu (Puigg., Trem.), Setcases, Carençà, Vall de Llo (Bub.), cap a Queralps (Vay.), Pireneus centr. (Csta.), Port de la Picada (Zett.), Pomero, Gausac, Montgarri (Llen.), Valls de Juela i de Tredós, Coll de Bareges (C. et S.). — Jul.-Ag. 1,819. — G. ciliata L. (pels lòbuls de la corol'la cliats.) Perenne, rizoma prim, tija d'I-2 dm, dreta, flexuosa, angulosa, alada, simple, fullosa fins a l'àpex, escamosa a la base, fulles lanceolato- linears, agudes, uninerves, les inferiors escami- formes, totes breument travades, flors blaves, grandetes (de prop de 4 cm de llarg), termi- nals, solitàries, amb el calze acampanat, qua- —drífid, de lòbuls ovato-lanceolats, llargament acu- Se ciliata OO minats, membranoso-hialins a la base, més Curts que el tub, corol'la acampanada, profundament quadrífida, amb els lòbuls oblongs, denticulats superiorment, franjats als marges, nua a la gorja, esfigmes ovals, conmivents i càpsula ovoide, llargament estipitada. Geografia. — Pastures i boscos pedregosos de les muntanyes calisses: Vall de Ribes, Ri- poll. -— Berga (Salv.1), Pireneus i muntanyes d'Olot, Sta. Pau, Muntanya del Mont, Roca- bruna, Monars, Baget, Camprodon (Vay.), Cerdanya francesa (Sen.l), Penya Blanca, (Zett.), al peu del Port de Benasc (Lap.), Ribera de Ruda (Llen.l), Montartó (C. et S.). —Jul.-Set. 1,820. — G. tenella Rottb. — G. glacia- lis Thom. (del llatí tenellus, petitó, delicat, Per la seva exi- oúitat, glacialis, Per fer-se a les altes muntanyes, a la zona dita glacial.) Anual, d'arrel molt prima i tija de 2-8 cm, prima, generalment ramificada des de la base, poc fullosa, fulles petites, subsèssils, les infe- riors acostades, espatulades, les caulinars oblon- gues, obtuses, curtes, escasses, uninerves, ors blaves, petites (8-12 mm de llarg), solitàries a l'àpex de peduncles capil- lars (2-5 cm), drets, 4-IO vegades més llargs que la flor, calze profundament partit en 4-5 lòbuls G. tenella II2 QR. A A ES SESPAS GORS IRS PPT PER FLORA DE CATALUNYA Gencianàcies. G. 499. - Gentiana. ovato-lanceolats, desiguals, més curts que el tub de la corol'la, aquesta cia- tiforme, franjada a la gorja, fesa en 4-5 lòbuls ovato-lanceolats, quasi iguals al tub, estigmes revoluts i càpsula ovoide, sèssil. Geografia. — Pastures humides de les altes muntanyes : Coma d'Orri, prop de Setcases, r. r. (Vay.), Coma d'Eina (Sen.l), Vall d'Eina i Penya Blanca (Bub.), carenes frontereres de les valls de Morens i Llo (Gaut.), Pireneus centrals i orientals (Rouy), Port de Benasc, prop del lloc anomenat Cuatre Lagos (Lezat, ex Zett.), Port de Montjoia (C. et S.). — Jul. 1,821. — G. campestris L.. (genciana campestre, qualificatiu inconcret, si hom pren campestre ber camperol, o inadequat, si hem d'entendre que és pròpia de les terres de conreu, habita in pratis siccis, segons frase del Propi autor de l'espècie.) Anual, d'arrel prima i tija de 5-20 cm, dreta, angulosa, simple o ramificada, fulles d'un verd fosc, les basilars transovades, en rosetó, les caulinars ovato-lanceolades, agudes, amb 3-5 nervis, flors d'un violat fosc, rarament blan- ques, grandetes (d'uns 3 cm), en cimes bípares paniculades, peduncles més curts que les flors, calze partit en quatre divi- sions, de les quals les dues exteriors són amplament ovato-acuminades, i les dues interiors, totalment recobertes per aquelles, lnears, acuminades, corol'la acampanada, dividida en quatre lòbuls ovalo-obtusos, barbada a la gorja, es- tigmes revoluts i càpsula estretament el'libsoidal, subestibitada. Geografia.—Núria, des del Salt del Sastre, Peguera. -— Puigsacau, Platraver, Cabrera i en tot el Pireneu (Csta.), muntanyes d'Olot (Vay.), S. Feliu de Pallerols, Setcases (Cod.l), Vall d'Aran (Llen.), Montartó, Tredós, Ruda, Beret (C. et S.). — Jul -Ag. 1,822. — G. nivalis L. (per viure entre les neus de les altes muntanyes, a la zona nival.) Anual, arrel i tija primes, aquesta de 5-15 cm, dreta, generalment ramificada des de la base, poc fullosa, fulles petites, les basilars transovades, ordinàriament en rosetó, les cauli- nars ovades, dretes, amb nervis poc marcats, flors blaves, petites (1-2 cm de llarg), solitàries, terminals i axil'lars, amb el calze tubulós, quinquèfid, d'angles alato-carenats, 15 II3 PUBLICACIONS DE: L'INSTITUT DE CLENCLES Gencianàcies. G. 496. - Gentiana. lòbuls linear-acuminats, quasi iguals al tub de la corol'la, i aquesta infundi- buliforme, nua a la gorja, 15 lobulada, de lòbuls ovato-aguts, càpsula el'Up- soidal, sèssil. Geografia.—Pastures de les altes muntanyes: Núria, cap a Finestrelles i Coma de Vaca. — Setcases, Costabona, Espinavell (Vay.), Carençà, Port de Benasc (Bub.), Vall d'Aran, Montcorbison (Llen.), Ports de Benasc i de la Picada (Zett.), Vall de Juela, Ruda (C. et S.). — Jul.-Ag. 1,823. — G. Cruciata L. (és una de les plantes anomenades Cruciata pels autors prelinneans, per tenir els parells de fulles creuats.) Perenne, tija d'I-3 dm, curvato-ascendent, cilíndrica, generalment simple, molt fullosa, fu- lles oblongo-lanceolades, obtuses, lri-quinque- nerves, les caulinars llargament travades i em- beimadores, flors blaves mitjanes (20-25 mm de llarg), en densos fascicles terminals, ultrapas- sats per les fulles superiors, i en fascicles axtl- lars pauciflors, calze membranós, curt, quadri- dentat o fes i espatiforme,: corol'la tubulato-claviforme, amb quatre plecs a la gorja, guadrilobulada, amb els lòbuls ovats, ordinàriament separats per 1-3 pe- tites dents agudes: anteres lliures, estigmes revoluts, càpsula breument estipitada. Geografia. — Boscos i pastures pedregoses, calisses, de les muntanyes : Vall de Ribes i Castellar de N'Huc, abundant, Olot, a Sta. Maria de la Cot. — Berga (Graul), Cabrera (Salv.l, Csta.), Vilallonga, Camprodon (Isernl), Espunya, Puig s'Estela, prop d'Olot (Vay.), Ri- poll, S. Joan de les Abadesses (Sen.), Tredós, dessota del Port de Beret (C.et S.). — Juliol-Setembre. 1,824. — G. Pneumonanthe L. (és el Pneumonanthe de L'Obel, autor prelinneà, paraula formada dels mots grecs mvebuev, pulmó, i dvdoc, flor, perquè és una mena de pulmo- nària.) Lo dormo Peremne, tija d'I-3 dm, dreta, lleugerament angulosa, ordinàriament simple, fullosa, fulles lanceolato-linears, uninerves, una mica revoludes pel marge, curtament travades i embeinadores, les inferiors escamiformes, flors blaves, grans (prop de 4 cm de 114 HECORA DE CATALUNYA Gencianàcies. G: 499. - Gentiana. llarg), pentàmeres, pedunculades, solitàries (rarament geminades), terminals les unes i a l'axil'la de les fulles superiors les altres, calze tubulós, quinquèfid, de divisions linears, agudes, quasi tan llargues com el tub, corol'la acampanada, quinquelobulada, de lòbuls ovato-aguts, frequentment separats per una dentí- cula aguda, anteres soldades, estigmes revoluts, càpsula el'lipsoidal, estipitada. Geografia. — Prats i pastures humides o torboses: La Cerdanya, prats del Mas Arabó, 23 Ag. 1891 legi. — Voltants de La Manera (Compy. ex Vay.), Pireneus (G. et G., Coste, Isern ex Colm.). — Jul.-Set. 1825. —G. alpina Vill. — G. acaulis L. ç parvifólia G. et G. (Per viure als Alps, parvifolia, per les fulles Pe- fites, comparades amb les de l'espècie segúient.) Perenne, de rizoma gruixut, no truncat, que produeix estolons subterranis llargs, filiformes, tija molt curta, quast nulla, cilíndrica, que porta un parell de fulles més Petites que les dis- posades en rosetó basilar, ovades, d'I-2 cm de llarg, quasi tan amples com llargues, unmerves, que es tornen grogues per la dessecació, flors blaves, grans (3-4 cm de llarg), subsèssils, soltà- ries, terminals, més llargues que el rosetó i la tija, calze obcònico-acampanat, igual a la quarta part de la corol/la, quinquelobulat, de lòbuls ovato-lanceolats, poc o gens contrets a la base, corolla tubulato-acampanada, amb la gorja ta- cada de verd, anteres soldades, càpsula sèsstl. Geografia. — Pastures de les altes muntanyes: Núria, Coll de Pal, La Molina, Collet de Tosses Peguera, bastant frequent. — Surroca, Setcases, Puigsacau (Isernl), Costabona, Coll d Ares, Platraver, Morens, Pla de Campmagre: muntanya de Falgas, Espinavell (Vay.), Ports de la Picada i de Benasc (Zett.), i d'Ourets, Montluda (Llen ). — Jul.-Ag. Ds 1,826. —G. 8ochiana Perr. et Song. — G. excisa Presl — G. acaulis 7 latifólia G. et G. (dedicada per Perrier i Songeon a VV. D. J. Roch, autor de la Synopsis Florae germanicae et hel- veticae,.on aquesta genciana, segons els referits botànics, fou presa per altra, excisa, del llatí excisus, tallat, arvuinat, al'ludint a la seva pe- hitesa.) Pevenne, de rizoma gruixudet, curt, truncat, generalment sense estolons subterranis, tija de 115 PUBLICACIONS: DE. L'ANSTI TU T DE (CEIC ES Gencianàcies. G. 499. - Gentiana. 2-I12 Cm, amb dos parells de fulles, quasi cilíndrica, fulles blanes, no marces- cents, poc lluents per sobre, grans, el'líbliques o transovades, obtusiúscules, uni-trinerves, de nervis poc marcats, les basilars er rosetó, atenuades en pecíol curt, les caulinars més petites, ovato-lanceolades, fravades, agudes, flors blaves, molt grans (5-6 cm de llarg), solitàries, terminals, calze obcònico-acam- panat, quinquelobulat, de lòbuls oblongo-lanceolats, lleugerament contrets a la basc, separats per sinus arrodonits o com truncats, corol'la quinquelobulada, tubuloso-acampanada, de lòbuls ovals, aguís o acuminats, tacada a la gorja d'un verd fosc que es torna negre. Subesp. G. angustifolia Vill. — Difereix del tipus pel rizoma estolonifer, d'estolons subterranis, prims, per les tiges amb angles prominents, fulles més estretes, oblongues o lanceolato-oblongues, divisions calicinals mucronades, més contretes a la base. Geografia. — Pastures de les altes muntanyes : Montgrony, al bosc de Santou, Capcir (Sen.), prats del Portilló, d'Artiga de Viella, Ruda, Aiguamoix (Llen.l), Juela, Tredós (Timb.), Ruda (C. et S.). — Jul. N.B. Entre les plantes portades per Llenas de la Vall d'Aran n'hi alguna de la subsp. G. angustifolia Vill. ben caracteritzada per diverses particularitats, fins pels estolons subter- ranis. 1,827. — G. pyrenaica L. (Per viure als Pireneus.) Perenne, amb el rizoma curt, que produeix tiges floríferes de 3-7 cm, ascendents, uniflores, fulloses, tiges estèrils curtes, cespitoses, fulles Al o lanceolato-linears, petites, consistents, uniner- / is ves, mucronades, semiamplexicaules, escabres I — al marge, flors violades, de 2-3 cm, solitàries, Re 0 o curtament pedunculades, calze cilíndric, 40 alat, AV o quinquelobulat, de lòbuls lanceolato-acuminats, G. pyrenaica iguals a la meitat del tub, corol:la hipocrateri- forme, doble llarga que el calze, quinquelobula- da, de lòbuls ovats, obtusos, doble majors que els apèndixs denticulats dels sinus, càpsula el'libsoide, estipitada. Geografia. — Pastures humides de les altes mutanyes : Núria, Coll de Pal. — Setcases (Isernl), Costabona, Collet de Tosses i altures de La Cerdanya (Vay.). — Jul. IIÓ ELONA DE CATALUNYA Gencianàcies. G: 499. - Gentiana: 1,828. — G. verna L. (del llatí ver, la primavera, per ésser molt pri- merenca.) Peremne, de rizoma curt, filiforme, molt ra- mificat, cespitós, que produeix tiges floríferes de 3-I2 cm, dretes, anguloses, poc fulloses, i d'altres estèrils terminades en rosetó, fulles ovades o el'líptico-lanceolades, agudes o acu- tiúscules, uni-trinerves, les basilars en roseló, les caulinars més o menys distants, flors blaves, d'un blau fort, grans (3-4 cm de llarg), solità- ries, calze quinquèfid, angulós, de lòbuls lanceo- lato-lincars, acuminats, més curts que la meitat del tub, corol'la infundibu- lforme, de doble llarg que el calze, quinquelobulada, de lòbuls ovato-obtusos, amb els apèndixs dels sinus iguals a la quarta part dels lòbuls, bífids, estils soldats, càpsula oblonga, atenuada a la base, sèssil. Raça G. aestiva Roem. et Schultes-Calze fructífer ventrut, amb els angles amplament alats, flors més grans, planta de major talla (fins a 12 cm). Raça G. brachyphylla Vill. — Planta nana, fulles curtes, transovato- arrodonides, obtuses. Geografia. — Pastures de les altes muntanyes : Rasos de Peguera, Coll de Pal, Núria, comuna als prats i torrents. — Surroca, muntanyes de Cerdanya, ports dels Pireneus cen- trals (Csta.), Setcases (Isernl), S. Pau, Freixenet, Baget, Mare de Déu del Mont, muntanyes de Vidrà i Platraver (Vay.), Ports de Benasc i de la Picada, Penyablanca (Zett.), Salardú, Port de Viella (C. et S.). La raça G. aestiva Roem. et Schultes a Núria (Cad. et Senn.), Cer- danya i valls frontereres d'Andorra (Gaut ), Marimanya (Llen.l). La raça G. brachyphylla Vill., al Puigmal (14 Ag. 1891 legi/. — Costabona, Montlluís (Gaut.), Rocabruna (Vay.).— Jul.-Ag. N. B. No consignem la G. punctata L., referida per Vayreda al cim de Carençà i a les Conques de Prats de Molló, ni tampoc la G. ventricosa L., citada per Companyó als prats humits de la Coma del Tec i Costabona, perquè no semblen ésser plantes pirenenques. II7 PUBLICACIONS (DE L'A NS'EI DUT): PDE CE NC DES Gènere 500. —SVVERTIA L. (Gènere dedicat a Em. Svvert, botànic holandès del segle XVII.) Flors d'un blau violat, esquitxades de punts negres, pedunculades, axil'lars i terminals, formant una panícula estreta, calze quinquepartit, de divisions lanceolato-linears, uni-trinerves, corol'la rotàcia, nua a la gorja, quinque- partida, de divisions oblongo-lanceolades, amb 1-2 glàndules pestanyoses a la base, 5 estams, estil nul, 2 estigmes, càpsula unilocular, bivalva. Herba perenne, de rizoma curt, truncat, fibrós, amb la tija de 2-4 dm, estriada, dreta, glabra, poc fullosa, fulles ovades o bé ovato-oblongo-lanceolades, 5-znerves, les basilars llargament peciolades, les caulinars superiors sèssils, totes enteres. 1,929. — S. perennis L.. (perenne, que viu uns quants anys.) Geografia. — Aiguamolls i llocs torbosos de les altes muntanyes : Núria, cap a Noucreus i Coma d'Eina. — Solaneta de Costabona (Vay.), carena fronterera de la Vall de Mantet a la d'Err (Gaut.), Bassivé (Puj. J.), Castanesa (Zett.), tota la Vall d'Aran (Llenas), Tredós, Beret (C. et S.). — Ag. S. perennis I18 ESC OR D'E 76 AT AE UNA Gènere 501. — MENY ANTHES L. (Del grec unv, mes, i àvOoç, flor, per les virtuts medicinals d'aquesta planta, tinguda per emenagoga.) Flors albo-rosades, en raim bracteolat sobre un llarg peduncle radical axil'lar, calze quinquepartit, de lòbuls lanceolato-obtusos, corol'la infundibu- liforme, caduca, de cinc lòbuls triangulars pàtulo-reflexos, llargament barbats interiorment, cinc estams, estil filiforme, persistent, estigma bilobulat, càp- sula globulosa, unilocular, semidehiscent per dues valves a l'àpex, llavors OVoides comprimides. Herbes perennes, de rizoma curt, gruixut, articulat, cobert per les beines de les fulles antigues, fulles trifoliolades, alternes, de pecíol llarg, rodó, embeinador, de folíols transovats, enters o denticulats. 1,830. — M. trifoliata L. (per les fulles trifoliolades.) Sinonimia. — Trèvol lluent, cast., trébol de agua o acuútico, trébol de castor, /7., trèfie d'eau. Geografia. — Llocs inundats : Setcases, Puigcerdà (Quer, Palau), La Cerdanya, estany de Pradell (Gaut.), Vall d'Aran, Riera de Ruda, al peu del Port de la Bon- aigua, abundant (Llenas). — Agost. M. trifoliata I19 PUBLICACIONS DE L/INSTITUTDE CEENCTES Família 78. CONVOLVULÀCIES VENT. (Del gènere Convóluvulus.) Plantes de flors hermafrodites, regulars, ordinàriament blanques o rosa- des, solitàries o en espiga capituliforme, calze quinquepartit, persistent, co- rol'la tubuloso-acampanada, de prefloració torçada, 5 estams, 2 estils o estil bífid, fruit càpsula bilocular, bivalva, uni-disperma. Herbes de tija frequent- ment voluble, fulles alternes i sense estípules. 2 estils, corol'la ciu subescariosa, fulles petites (uns 5 mm de More ii: Die Evita tes CCE SS EL I estil, corol'la are o quasi DR petaloide, fulles molt MES RTANS care RT en ep Del tades, ee i Ed ara ena a DEL Càpsula Diloculas egiags ME apela pes es es ee Bec a a 5 Càpsula tn quadrlocular: ii der ea OS eu ee aa Eoe ee NE Calze cobert per dues bràctees foliàcies, càpsula bivalva amb l'embà superiorment incomplet . . . . a ere SCalysiegia, Calze nu, càpsula quadrivalva, ad complets 2 se, a: 3 càpsula polispermes. . . . . UM. e'EIDOMIGEA: Sèpals quasi iguals, corolla ui ies acampanada, 2 estigmes cilíndrico-linears, revoluts, celles de la càpsula uni-dispermes Convólvulus. ( Estigma capitato-bilobulat o bilobulat, celles monospermes, tija aja- guda, fulles grans, anguloses, planta perenne, glabra . . Batatas. / Estigma globulós, indivís, granulós, celles dispermes, ne voluble, fulles mitjanes, cordiformes, planta anual, piloso-hirsuta Pharbitis. I Sèpals iguals, corol'la acampanada, 1 estigma globulós, cel'les de la ( 120 RE OR DE CAT NXEUNYA Gènere 502. — CRESSA L. (Del grec Roís, cretenc, per haver-la coneguda de Creta des de molt antic.) Flors albo-rosades, petites, subsèssils, en espiga capituliforme, terminal, calze quinquepartit, de lòbuls ovato-lanceolats, peluts, corol'la infundibuli- forme, quinquèfida, de lòbuls ovato-aguts, plans, estams exerts, dos estils, estigmes capitats, càpsula ovoide, uni-bilocular, bivalva, ordinàriament monosperma. Herba perenne, tija d'1-2 dm, dreta, rodona, molt ramificada, molt fullosa, fulles petites, d'uns 5-6 mm, les inferiors ovades, les superiors ovato-lanceolades o lanceolades, agudes, sèssils, alternes, molt acostades, grisenques, pubescents. 1,831.— C. crética L. (per ésser planta de Creta.) Geografia.. — Terres salobrenques : Urgell, a l'Es. tany d'lbars, 31 Ag. 1894 legi (Vidit Pau). rr rra cc cn —————e PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CLUERCEES proa c—czczczneé—S— ——————————— Gènere 503. — CALYSTÉGIA R. BR. (Del grec xéhvé, calze, ozéu, jo cobreixo, per les bràctees que envolten el calze.) Flors blanques o rosades, grans, solitàries, sobre llargs peduncles axil'lars, calze cobert per dues bràctees foliàcies, amb els lòbuls ovats, corol'la infundi- buliforme-acampanada, un estil, dos estigmes, embà de la càpsula incomplet per la part superior. Herbes perennes, de tija voluble o radicant, fulles cordi- formes o reniformes, llargament peciolades. (Tija voluble, d'I-3 m, fulles grans, sagitato-cordiformes, corol'la blanca, bràctees calicinals cordiformes a la base. . . . . . . . C. sépium. Tija radicant, d'I-6 dm, fulles petites, reniformes, corol'la rosada, bràc- tees calicinals arrodonides a la base . . . . . . C. Soldanella. 1,832. — C. sépium R. Br. —Convolvu- lus sépium LL. (per créixer enramada a les tanques, del llatí sepes, la tanca.) Sinonímia. — Corretjola gran, campanetes, cast., campanilla mayor, corregúela mayor, soga de àrboles, /7., grande vrillée. Perenne, tija d'I-3 m, voluble, angulosa, verda, glabra, fulles grans, peciolades, sagitato- cordiformes, amb les orelletes truncades obli- quament i generalment anguloso-dentades, flors grans, blanques, sobre llargs peduncles axil'lars, uniflors, solitaris, amb dues bràctees terminals aplicades al calze, grans, foliàcies, ovalo-cordiformes, sè- pals ovato-lanceolats, més curts que les bràctees, càpsula globulosa. C. sépium Geografia. —Canyars i bardissars de tot el país, des de la costa a la regió subpirenenca. — Juny-Set. 122 FHLORA DE CATALUNYA Convolvulàcies. Gènere 503. - Calystégia. 1,833. — C. Soldanella R. Br. — Convol- vulus Soldanella L. (és la Soldanella maritima minor de Baudin, i d'ací el nom específic linneà.) Sinonímia. — Campaneta de mar, cast., col o berza marina, /r., chou marin. Perenne, tija d'1-6 dm, radicant, angulosa, rogenca, glabra, fulles Petites, peciolades, reni- o formes, enteríssimes, amb les orelletes 7odones, Es soldengila ors grans, rosades, Sobre llargs peduncles axil- lars, uniflors, solitaris, amb dues bràctees ter- minals aplicades al calze, grans, foliàcies, ovato-rodones a la base, sèpals Ovats, obiusos, tant o més llargs que les bràctees, càpsula ovoide, aguda. Geografia. — Platges arenoses de Salou, Castelldefels, litoral de Barcelona, L'Escala, Golf de Roses et alibi. — Maig-Jul. 123 PUBLICACIONS MDESEMNSTA T UD 006 JC TE NC ES Gènere 504. —IPOMOEA L. (Del grec tY, iròç, el cuc, per la semblança de la tija d'alguna d'aquestes plantes, més o menys retorçada, voluble, amb el cos allargat i sovint recorbat o cargolat dels cucs.) Flors purpurines, grans (5-8 cm), axil'lars, solitàries o geminades, pedun- culades, amb el calze acampanat, de sèpals ovato-rodons, corol'la acampa- nada, filaments estaminals peluts a la base, un estigma globulós, càpsula bilocular, quinquevalva, polisperma, llavors piloso-tomentoses. Herba peren- ne, de tija voluble, de 4-40 dm, glabèrrima, amb les fulles peciolades, les inferiors cordato-rodones, les superiors sagitato-lanceolades, totes acumina- des, enteres, venoses. 1834. —I. sagittata Poir. —Convolvu- lus sépium var. roseum Costa. (per les fulles en forma de sageta a la basc.) Geografia. — Abundant als Alfacs (Costa), Albufera de València, a la Mata del Fang (E. i F. Moroderl), prop de S. Carles de la Ràpita (Tex.). — Jul. 124 ELORA DEVCATALUNYA Gènere 505. — CONVOLVULUS L. (Del llatí convolvere, enrotllar, perquè moltes espècies són volubles.) Flors blaves, blanques o rosades, generalment grans, axil'lars o en capí- tols terminals, de sèpals quasi iguals, corolla acampanada o infundibuli- forme, amb 5 plecs, estams inclusos, estil filiforme, 2 estigmes linear-cilín- drics, frequentment revoluts, càpsula globulosa, bilocular, quadrivalva, de cel'les uni-dispermes. Herbes anuals o perennes, de tija frequentment voluble. Flors blaves, plantes anuals, de tija no voluble. . . . .' .— . . 2. 1 4 Flors blanques o rosades, 4 perennes, de tija fregqiuentment vo- EO Sea ei AC EE el dra HE (7-12 mm), sobre peduncles axil'lars més curts que les fulles, 2 bràc- tees pròximes a la flor, càpsula glabra. . . . . . . C. siculus. Fulles sèssils, atenuades a la base, flors mitjanes (2-3 cm), sobre pedun- cles axil'lars tant o més llargs que les fulles, 2 bràctees separades de Fulles peciolades, cars o hr iden a la base, flors petites 2 nor. cipsula pubescent' a Lot ns NR re Es treolon, Fulles lanceolades o linears, atenuades a la base, tiges no volubles, flors en cimes o capítols terminals, rizoma llenyós . . . . . 4. lEulles cordiformes o sagitato-hastades, tija voluble o ajaguda, Hofs dl tàries o geminades sobre peduncles axil'lars, rizoma herbaci . . 6. 3 Fulles uninerves, linears, sèssils, seríceo-argentines, flors en capítols terminals, corol'la dues X Ri més llarga que el calze, càpsula gla- DIESCENt ES a Mo. a €E: lanuginosus: Fulles multinerves, I-4 oes en cimes bracteolades, terminals, corol'/la tres vegades més llarga que el calze, càpsula pilosa. . . . . . 5. Planta de 5-35 cm, seríceo-argentina, coberta de pèls aplicats, fulles atenuades en pecíol llarg, peduncles més curts que la flor C. lineàtus. Planta de 20-50 cm, verda, eriçada de pèls, fulles atenuades en pecíol curt, peduncles molt més llargs que la flor . . . C. Cantàbrica. Fulles cordiformes, les inferiors fistonades, les superiors palmatífides, flors grans (3-4 cm), ca molt més llargs que les fulles, calze BEN aa gust, l'Es althacoides. Fulles sagitato- hastades, Ellores dors act (uns 2 cm), peduncles més llargs que les fulles, calze glabre . . . . . . . C. arvensSis. 125 PUBLICACIONS DE LUJINS TI E UD DUES ONCE CES Convolvulàcies. G. 505. - Convólvulus. 5835. —C. sículus L. (és el Convolvulus siculus minor de Boccone, plante siciliana.) Anual, amb la tija d'I-4 dm, flexuosa, aja- guda o decumbent, simple, pubescent. amb pèls aplicats, fulles peciolades, ovato-agudes, cordiformes o truncades a la base, pubescents, flors blaves, petites (7-12 mm), axil'lars, soli- tàries, sobre peduncles més curts que les fulles, amb dues bràctees lanceolato-lincars, acostades a la flor, 1guals o més llargues que el calze, sè- pals ovato-acuminats, pestanyosos, corolla a penes doble llarga que el calze, peluda per fora, càpsula globulosa, glabra. Geografia. — Roques del litoral: Cadaqués (Trem. ex Costa), Pir. Or. (Rouy, Coste): Alberes, Banyuls, a Ballaury (Gaut.). — Abr.-Maig. 1,836. — C. tricólor L. (per les flors de tres colors: blau, blanc i groc.) Sinonímia. — Cast., maravilla, campanilla o corregúela tricolor, /7., belle de jour. Anual, d'arrel prima, llarga, i tija de 2-4 dm, ascendent, peluda a la part superior, fullosa, fulles inferiors transovades, atenuades en pecíol, les superiors lanceolades, sèssils, totes venoses, pubescents, llargament pestanyoses a la part in- ferior, flors blaves en llur part superior, blan- ques al mig, i grogues al fons, mitjanes (2-3 cm), axil'lars, solitàries, sobre peduncles filiformes, flexuosos, a la fi recorbats, peluts, amb dues bràctees petites, limears, molt apartades de la flor: calze pelut, de lòbuls ovalo-mucronats, corol'la 3-4 vegades més llarga que el calze, càpsula globosa, peluda, quasi igual al calze. B meonanthus (Hofimsg. et LinE) Chois., ap. DC., Prodr. — Divisions calicinals ovato-lanceolades, agudes o acuminades, peludes al mig, albo-esca- rioses al marge, bràctees petitíssimes, corol'la més petita. C. tricólor Geografia. — Cultivada i rarament subespontània a Terrassa. — Vinyes de Pedralbes (Compú.l ex Costa). — Abr.-Juny. 126 PO BR Ai BE VCAT AIEIU NY/A Convolvulàcies. G. 505. - Convólvulus. 1,837. —C. lanuginósus Desr. (per la tija 4 les fulles cobertes de pèls, com si duguessin llana.) Sinonímia. — Cast., campanilla lanuda, cam- panilla de Montserrat. Perenne, de rizoma gruixut, llenyós, molt ramificat, multicaule, tiges d'I-3 dm, llenyoses a la base, dretes, peludes, simples, fulloses: fu- lles lanceolato-linears, ascendents, agudes, sès- sils, uninerves, llanoses, flors rosades, mitjanes (2-3 cm), en dens capítol terminal llargament pedunculat, voltat de 5-6 bràctees ovalo-oblongues, tant o més llargues que els calzes, aquests molt peluts, de lòbuls lanceolato-acuminats, corol'la de doble llarg que el calze, amb línies peludes per fora, càpsula glabrescent. B sericeus Boiss. — Planta seríceo-argentina, coberta de pèls aplicats, calze un poc més petit. Geografia, —Muntanyes calisses i àrides: Serralada superior del Vallès immediata a l'es- tació d'Olesa, S. Salvador, Montserrat, Montcau, sobre Ordal, Montsant. — La Mola (Costa), al fons de S. Puvim, cap a Prats de Rei (Puigg.l), Coll de Jou, de Tarragona (Puj. J.). La 8 seniceus Boiss., a S. Salvador, Montserrat, Castellgalí, Gelida, Costes de Garraf, cap a Sitges, e£ alibi. — Abr.-Jul. 1,838. — C. lineàtus L.. (foliis lanceolatis sericeis lineatis... diu Linné.) Sinonímia. — Cast., campanilla espigada, pe- losilla. Perenne, de rizoma subllenyós, ramificat, ti- ges de 5-35 cm, dretes o ascendents, herbàcies, piloso-sedoses, cobertes de pèls aplicats, sim- ples o poc ramificades, poc fulloses, fulles í- loso-sedoses, multinerves, les inferiors oblongo- lanceolades, llargament peciolades, les superiors lanceolato-limears, subsèssils, totes agudes, flors rosades, mitjanes (2-3 cm), en nombre d'r-4 en peduncles terminals i axil- lars, amb pedicels generalment més curts que el calze, bràctees linears iguals 127 PUBLICACIONS DE L'HNSTA T.UT DB SC LS CS Convolvulàcies. G. 505. - Convólvulus. al calze o més llargues, sèpals piloso-sedosos, lanceolato-linears, aguts, co- rol'la tres vegades més llarga que el calze, amb línies peludes a l'interior, càp- sula subglobulosa, acuminada, peluda. Geografia.—Terres àrides i estèrils: Castellvell, Monistrol, Castellgalí, des d'on s'estén cap a la Segarra, Tous, Vilafranca del Penedès, Mollerusa, Lleida, al Castell de Gardeny. — Prats de Rei (Puigg 1), S. Andreu de la Barca (Salv.l), L'Escala, r. (Vay.). —Maig-Jul. 1,839. —C. Cantàbrica L. (pel nom de cantàbrica amb què era coneguda antigament, Cantabrica quorundam, de Clusius, d'on el nom de Linné.) Sinonímia. — Cast., campanilla de pobres, montafiesa. Perenne, de rizoma llenyós i tija de 2-5 dm, ascendent, subllenyosa a la part inferior, molt ramificada des de la base, fullosa, eriçada de pèls llargs, estesos, fulles lanceolades o lanceo- lato-lincars, verdes, peludes, multinerves, les in- feriors atenuades en pecíol, les superiors sèssils, flors rosades, mitjanes (2-3 cm), sobre peduncles molt més llargs que les fulles, 1-4 en petites cimes o glomè- ruls, formant una panícula fluixa i estesa, pedicels més curts que el calze i bràctees linears, eriçades com els sèpals, que són lanceolats, acuminats, corol'la 2-3 vegades més llarga que el calze, amb línies de pèls en la seva part exterior, càpsula ovoide, aguda, Piloso-eriçada. C. Cantàbrica Geografia. — Marges i llocs àrids, incultes: Des del litoral al Vallès, S. Llorenç del Munt, falda del Mont- seny, Bages i Segarra — Vic, Berga, Olot (Costa), Prats de Rei (Puigg.l), Empordà La Garrotxa (Vay.).—Maig- Juny. 1,/740.—C. althaeoídes L. (per la semblança de les seves fulles amb les del malví, és el Convolvulus argenteus, folio al- thaeae, de Bahuimn.) Perenne, de rizoma gruixut, i tija de 3-I0 dm, enfiladísa o voluble, eriçada de pèls estesos, un 128 HELORA: DE CAT AUUNYA Convolvulàcies. G. 505. - Convólvulus. poc fullosa, amb les fulles dimorfes, les inferiors ovato-cordiformes, sinuato-fis- tonades, O lobulades, llargament peciolades, les superiors falmatífides o pal- matibartides, de divisions lanceolades o linears, enteres o dentades, el lòbul terminal més gran, flors rosades, grans (3-4 cm), solitàries o geminades, sobre peduncles axil'lars molt més llargs que les fulles, bràctees setàcies, bastant distants de la flor, i pedicels més llargs que els sèpals, aquests peluts, escariosos al marge, ovato-oblongs, obtusos, i a vegades mucronulats, corol'la 4-5 vega- des més llarga que el calze, amb franges longitudinals peludes en la seva part externa, càpsula ovoide, glabra. Geografia. —Frequent als marges i paratges herbosos del litoral: Blanes, Lloret, Vallès, et alibi. — Litoral de la província de Girona, Empordà (Vay.). — Maig-Juny. 1,841. —-C. arvensis L. (per viure en els conreus.) Sinonímia. — Corretjola, campaneta, cast., corregúela, campanilla de pobre, /7., vrillée. Peremne, de rizoma prim, llargament serpen- tejant, amb la tija de 2-8 dm, ajaguda, enfila- dissa o voluble, glabra o pubescent, prima, angulosa, fulles sagitades o hastades, d'orelletes divergents i generalment agudes, Hors blanques 0 rosades, mitjanes (uns 2 cm), solitàries o gemi- nades, sobre peduncles axil'lars, filiformes, més llares que les fulles, a la fi recorbats, bràctees petites, linears, bastant distants de la flor: divisions calicinals curles, ovato-rodones o escotades, escarioses al marge, corol'la 4-5 vegades més llarga que el calze, glabra, càpsula ovoide, aguda, glabra. Var. macrophylla Nob. — Fulles grans (5 x 3 cm), peduncles quasi capil'lars, més curts que les fulles, bràctees més grans i més pròximes a la flor. Geografia. — Comuna per camps, hortes i paratges herbosos de tot el país, des de la costa fins al Pireneu. La var. macrophylia a Gelida. — Maig-Oct. 129 PUBLICACIONS: DE L'INSTITU ZY HE UC DEMNIC E LS Génere 506. — BATATAS RUMPH. (Aquí el nom vulgar, ba/atas, ha estat utilitzat com a genèric, és el Convoluulus indicus orientalis Inhame s. Batatas, de Morison, i el Conu. Batatas de Linné.) Flors purpurines, axil'lars, sobre peduncles tri-quadrifiors, tant o més llargs que el pecíol, amb el calze acampanat, de divisions acuminades, mucronades, les dues externes més petites, corol'la acampanada, peluda en el fons, base dels filaments estaminals a penes dilatada, estigma capitato-bilobulat o bi- lobulat, càpsula quadrilocular o bi-trilocular per avortament, de cel-les mono- spermes, llavors glabres. Planta d'arrel tuberosa, tija radicant, rarament voluble, de z-7 dm, fullosa, generalment glabra, amb les fulles grans, de 6-I83 cm, peciolades, generalment cordiforme-hastades, anguloso-sinuoses, tri-quinquèfides i també enteres. 1842. —B. édulis Chois. (edulis, això és, comestible.) Sinonímia. — Moniato, cast., batata, patata de Màlaga. Geografia. — Originària dels paísos tropicals, és cultivada a la costa de Catalunya (5. (1) L'Autor no indicà la geografia d'aquesta espècie. (F. Q.). 130 EL QS A DE. CAT MEU NYA Gènere 507. — PHARBITIS CHOIS. (Del grec p4p67, tintura, pel color de la corol':la, molt variat.) Flors purpurines, o de color variable, grans, sobre peduncles axil'lars tri-quinqueflors, més llargs que les fulles, pedicels curts, en umbel'les, bràctees linears, calze acampanat, híspid, de divisions ovato-lanceolades, agudes, des- iguals, corol'la campanulato-infundibuliforme, base dels filaments estaminals dilatada, estigma capitat, indivís, càpsula tri-quadrilocular, de cel'les disper- mes, llavors anguloses, glabres. Herbes anuals, d'I-4 m, de tija voluble, piloso-híspida, amb pèls reflexos, fulles cordiforme-acuminades, peciolades, enteres, pubescents. 1,843. — Ph. híspida Chois. — Ph. purpúrea Voigt. — Ipomaea purpúrea LamF. Sinonímia. — Campanetes de jardí, casí., aurora, fr., volubilis. Geografia. —Oritinda de l'Amèrica meridional, hom la troba cultivada i subespontània en hortes i jardins. — Ag.-Set. PUBLICACIONS: DE E'INSTITUTE DE SCT ETS Família 79. — CUSCUTACIES ENDL. (Derivat del gènere Cuscuia, únic que comprèn aquesta família.) Flors hermafrodites, regulars, blanquinoses o rosades, petites, en glo- mèruls laterals, generalment pentàmeres, calze fes, corol'la acampanada o abaldufada, amb una corona d'escametes petaloides, generalment franjades, inserida en el tub dessota dels estams, dos estils lliures o soldats en un, fruit en pixidi bilocular, tetrasperm. Herbes anuals, afilles, sense cotiledons ni clorofil:la, de tija capil'lar, voluble, paràsites d'altres plantes els sucs de les quals absorbeixen mitjançant arrels transformades en xucladors, plantes polimorfes. Gènere 508. — CÚSCUTA L. (Del grec Raòjzaç, nom d'una planta que alguns interpreten com pertanyent a aquest gènere, altres el fan derivar de l'àrab Rexut, cuscuta.) Estils divergents, més curts que l'ovari, estams inclusos, divisions del calze i de la corol'la obtuses, les de la corol:'la ascendents, quasi iguals 1 al tub, planta vírido-groguenca . . . . . . . . . . C. europaea. Estils drets, més llargs que l'ovari, estams més o menys exerts, divisions de la corolla, i generalment les del calze, agudes. C. Epithymum. 1,844.—C. europaea L.—C. màjor DC. (Per viure a Europa.) Sinonímia. — Barbes de caputxí, cabells o pèls de farigola, cast., barbas de capuchino, cabellos, cúscuta mayor, /7., cuscute. Planta de tiges filiformes, d'un verd gro- guenc, flors d'un blanc rosat, en glomèruls glo- bulosos, premuts, acostats, de I0-I5 mm, acom- panyats d'una bràctea a la base, calze quadri- quinquepartit, obcònic, camós a la base, de C. europaea 132 IE CREU. DE. GATALUNYA Cuscutàcies. G. 508. - Cúscuta. lòbuls ovato-obtusos, que arriben fins a la gorja de la corol'la, aquesta acam- panada, quadri-quinquelobulada, de lòbuls ovato-obtusos, quasi iguals al tub, quasi drets a l'àbex, escames petites, bífides, dretes, adherides al tub de la corol'la, estams inclusos, estils divergents, més curts que l'ovari, estigmes linears, groguencs, càpsula globosa, gran (doble del calze), llavors ovoides. Geografia. — Paràsita sobre diverses plantes, especialment urticàcies : Núria, llocs her- bosos del Salt del Sastre, sobre la Urtica dioica. — Regió inferior del Pireneu de Núria, Freixenet, Olot (Vay.), en algunes parts, sobre Sambucus Ebulus, Urtica dioica, etc. (Costa), Montgrony, sobre la Achillea Millefolium (Sen 1). — Jul.-Ag. 1,845.—C. Epithymum Murr.—C. mí- nor DC. (Es l'Epithymum sive Cuscuta minor, de Bau- hin. Aquest nom, Epithymum, el trobem ja en els autors grecs, i fa referència a l'hoste sobre el qual sol viure aquesta espècie, generalment alguna farigola o Thymus.) Sinonímia. — Barbes de caputxí, cabells de la Mare de Déu, cabells o pèls de farigola, ca- bells de tomaní, cast., pitimos, cabellos o flores de tomillo, barbas de capuchino, /7., cuscute. Planta de tija capil'lar, poc ramificada, generalment vermella, flors d'un blanc rosat, oloroses, en glomèruls densos, globulosos, de 5-T0 mm, acom- panyats d'una bracteola, calze quinquepartit, amplament acampanat, de divi- sions lanceolato-acuminades, esteses a l'àpex, corol'la acampanada, de lòbuls triangulars, aguts, molt estesos, a la fi reflexos, iguals al tub, escames grans, iranjades, conntivents sobre l'ovari, de manera que tanquen el tub de la corol'la, estams exerts, estils drets, més llares que l'ovari, estigmes linears, d'un vermell fosc, planta polimorfa. Raça C. Tvifoli Bab. — Calze obcònic, fes fins a la meitat, corol'la or- dinàriament blanca, escames més petites, que no tanquen completament el tub, flors més grans, més pàl'lides, filaments albo-groguencs, plantes que creixen formant cercles regulars i maten llurs víctimes. Subsp. C. plamflora Ten. — Lòbuls calicinals carnosos, obtusos, estesos, els de la corol'la ovato-apiculats, més llargs que el tub, molt estesos, mati reflexos, tots amb un nervi sortit en la cara inferior. 133 PUBLICACIONS. DE LlINSTITUL DE CIENGRES Cuscutàcies. G. 508. - Cúscuta, l Geografia.—Boscos i erms del Vallès i Penedès, paràsita sobre Thiymus, Rosmarinus, Genista Scorpius, etc., a Bages sobre Satureia i altres, abundant a S. Hilari, sobre Gentsta sagittalis i altres plantes pradenques. — Ribes, La Cerdanya, Roses, Vilarnadal, Cabanes, La Garrotxa, Olot, sobre lleguminoses i labiades (Vay.). La raça C. Trvifolii Bab., a Terras- sa, sobre el trèvol, r. — Salardú (C. et S.), a tota la VaH d'Aran, sobre Medicago sativa (Llen.). La subsp. C. planifiora Ten., a S. Llorenç i a La Mata, sobre Galium, a Ribes, so- bre diverses lleguminoses, als boscos de Rebost, de l'Alt Bergadà, sobre Conium maculaiums Bagà, sobre Genista Scorpius, Artemisia camphorata, Lavandula Spica, etc. Probablement cal referir a aquesta planta la C. Coriariac Sen. et Pau, de Ripoll, paràsita sobre el roldó. — Jul.-Des. 134 EE OR SD ES CGACEANE Ú Ni: Y A Família 80. — BORRAGINACIES Juss. (Del gènere Borrago.) Flors hermafrodites, quasi sempre regulars, pentàmeres, en cimes escor- pioides, amb el calze fes o partit, persistent, la corol'la amb la gorja nua o ornada de pèls o escames, amb els lòbuls iguals, rarament subbilabiada, un estil ginobàsic, quatre aquenis lliures, rares vegades soldats de dos en dos. Generalment plantes herbàcies, frequentment híspides, de fulles alternes i sense estípules. Gorja de la corol'la amb cinc escames connivents . Gorja de la corolla glabra o peluda, però sense escames . Corol'la tubulosa o rotàcia. A Corol'la embudada o ciatiforme. no ON ciliato-glanduloses, flors groguenques o purpurines, fulles caulinars decurrents q 4.10. : A Sa aeatales di) teat, Corol'la rotàcia, escames de Dn gorja Biiacs 0) Eric flors blaves, Corol'la tubulosa, de limbe quasi nul, escames de la gorja lanceolades, violades. onblanques, fulles no: decurrents —— 7, o. SL De ee ( Anteres exertes, apendiculades al dors, connivents, escames de la gorja escotades, pr convexos, sulcato-tuberculosos, plantes molt hís- pides cl. es, . cia al . Borrago. Anteres incluses, no Get sabies escames durems aquenis còncaus, rugosos, amb el marge dentat, plantes quasi glabres Ú Omphalodes. Aquenis eriçats d'espines o d'agullons ganxuts. . . . . . . . . 6. Deitsestisi SOS, 0: FUSOSOSt pi enta, qurei el al resi a A Sr ae ea potes eu 5 pel vèrtex de l'angle intern a l'eix central, plantes tomentoses o hís- EES aca ea dela EVROSIOSSUM: Aquenis petits, drets Cent d' seuilans ganxuts solament als angles laterals, inserits per tot l'angle intern a l'eix central, plantes híspides Echinospérmum. l Aquenis grans, deprimits, totalment coberts d'agullons ganxuts, inserits 6 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT: DE SE LECUE SS Borraginàcies. Aquenis llisos, lluents, ovoides, de base estreta, plantes febles, blana- 7 ment peludes. . . . . Sots dd SIMVOSGUS: Aquenis rugosos o Bo Ruc) plantes jdides 6: CATNOSESL, n LE SB: Calze acampanat, regular, escames de la corol:'la peludes, aquenis lliu- res, de base còncava, circuida d'un marge, fulles totes alternes i Anchusa. Calze irregular, foliaci, reticulat, de dues valves aplicades, quinquèfides, escames de la corolla glabres, aquenis adherits per l'angle intern a l'eix central, fulles florals oposades. . . . . . . . . Asperugo. Cimes sense bràctees, aquenis adherits per l'angle intern a l'eix central, flors blanques, petites, corol'la hipocrateriforme . Heliotrópium. jCimes amb bràctees o fulles florals, aquenis inserits al receptacle per loc BaSe sie poRl aa aa Es ed mals lat ee terls aa e DE Dia Corol'la tubulosa, insensiblement eixamplada vers l'àpex i amb la gorja oberta, de limbe curt o irregular. . . . . 1. Corolla embudada, bruscament PEE A a l'àpex regula i ler la gorja més o menys tancada . . . . . dates dora a EL Corol'la irregular, subbilabiada, de lòbuls Le dedi estams també desiguals, generalment exerts, aquenis rugoso-tuberculosos, flors bla- ves, violades o, rarament, blanques. . . . . . . . . . Échium. Corol'la regular, de dents petites, iguals, reflexes, estams iguals, aquenis llisos, HOLS DrOCUES Lc GR ee Des DE) DOS RS ee VE era EE lluents, bequeruts, fulles caulinars sèssils, d'un verd clar, plantes hispides fe, 4... Le l'E IMOSIIe Flors grogues o purpurines, Da el un poc ae aquenis soldats de dos en dos, puntejats de bru, mats, truncats a la base, fulles cordi- forme-amplexicaules, plantes glabres, glauques. . . . . Cerinthe. Calze fructífer inflat, fes, gorja de la corolla amb cinc escames bar- bades o cinc fascicles de Ds ia base dels Ei còncava, circuida d'un marge. sos se Le Calze fructifer inflat o no, iitslls gorja ue ta Garol lali 0) ab DleA o gibo- sitats, base dels aquenis plana, sense marge. . . . . . . . . 15. Flors blaves o d'un violat vermellós, calze íructífer acampanat, gorja de la corol'la amb cinc fascicles de pèls, aquenis llisos, plantes pe- rennes. . . . Lee a se. PONMONACIA: Flors blanques o pare nale: Eiciiter Es gorja de la corolla amb cinc escames barbudes, aquenis rugosos, plantes anuals Nónnea. 14 É albo-groguenques, anteres incluses, aquenis lliures, albo-verdosos, i 136 FLORA DE CA TALUNYA: Borraginàcies. G. 509. - Cerinthe. Calze fructifer inflat, gorja de la corolla glabra o pubescent, aquenis reniformes, rugosos, contrets a la base . . . . . . . . AlXanna 15 ( Calze fructifer no inflat, gorja de la corolla glabra o amb cinc plecs longitudinals peluts, aquenis ovoides, llisos o trígono-rugosos, truncats di tor BASE is aa ie a aa de d'i El. 'Bithospermunt. Gènere 500. — CERINTHE L. (Cerinthe, nom emprat ja per Plini i per altres autors antics, compost de 4766, Cera, i av8oç, flor, per indicar que les abelles cerquen àvidament les flors d'aquestes plantes, floris avidissimae sunt apes, diu Bauhin.) Flors grogues o purpurines, en cimes terminals acompanyades d'amples bràctees foliàcies, calze profundament quinquepartit, acrescent, de divisions subfoliàcies, desiguals, reticulades, corol'la tubulosa, una o dues vegades més llarga que el calze, de gorja nua, quinquedentada, amb dents petites triangulars, reflexes, anteres sagitades, de lòbuls basilars divergents, apen- diculades a l'àpex, estil filiforme, exert, aquenis soldats de dos en dos, ovoides, llisos, puntejats de bru, inserits al receptacle per llur base plana i truncada. Herbes anuals o perennes, de fulles amplexicaules i glauques. (Anuals, de fulles tuberculoses, pestanyoses, peduncles curts, sèpals pes- tanyosos, corol'la una o dues ces més llarga que el calze, de dents aeumimadest/ L . 01 DS atesa SER do DC RAL Perennes, fulles ni GubErams ni ade is peduncles llarguets, sèpals no pestanyosos, corol'la una meitat o un terç més llarga que el cals de dents obtuses, .'— Es igcisi a a EL api 1,846. — C. àspera Roth. — C. màjor L. : àspera Rouy. (per les fulles cobertes d'asprors.) Sinonímia. — Cast., escarapela espahiola, j7., mélinet. Anual, d'arrel cònica i tija de 3-4 dm, dreta, glabra, rodona, fullosa, fulles aspres, P4ncíado- tuberculoses, pestanyoses, les inferiors fransovato- espatulades, atenuades en curt pecíol, les supe- riors ovato-oblongues, cordiforme-amplexicaudes, C. àspera 18 137 pr — L——é————l———bbb———————————b—b———é—é PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CLENCEES —— 000007 —————————————————————— Borraginàcies. G. 509. - Cerinthe. ors grogues o purpurines, grandetes, sobre peduncles curts, drets en la ma- turitat dels fruits: sèpals oblongs, pestanyosos, corolla una o dues vegades més llarga que el calze (15-16 mm per 6-8), tubuloso-claviforme, de dents cu7- tes, acuminades, recorbades, anteres iguals als filaments, apèndix curt, acu- minat, aquenis grans, piumtegals de bru. Geografia. — Roques de Torroella de Montgri, L'Escala, Ciurana, (Vay.l), Les Garri- gues (Gonz.t). — Març-Juny. 1,847. —C. glabra Mill. -— C. alpina Rit. (per tenir la tija i les fulles pelades, alpina, per viure als Alps.) Perenne, de rizoma gruixut, negre, escamós, que produeix brots estèrils curts, terminats per fascicles de fulles, tija de 2-4 dm, dreta, gla- bra, fullosa, de fulles primes, llises, ni tuber- culoses ni pestanyoses, les basilars oblongues, obtuses, atenuades en pecíol, les caulinars am- plexicaules, d'orelletes arrodonides, flors peti- tes, groguenques 0 Purpurines, sobre peduncles llarguets, estesos en la maturitat dels fruits, sèpals oblongo-lanceolats, no Pestanvosos, corolla una meitat o un terç més llarga que el calze (I0-IZ mm per 4-6), cilíndrica, de dents curtes, triangu- lars, obtusiúscules, recorbades, anteres quatre vegades més llargues que els fila- ments, d'apèndix curt, aquenis Pefils, negres, lluents. C. glabra Geografia. — Pastures i boscos humits de les muntanyes: Pireneus centrals (Rouy), Pic de Gar (Lap.), al costat sud (C. et S.), al Cagir (Timb. et Jourtan). — Maig-Ag. RI OR DE CATALUNYA Gènere 510. — BORRAGO L. (Alguns ho deriven de l'àrab bu-rasx, el pare de la Suor, per la virtut sudorífica que se li atribueix.) Flors blaves o violades, grans, regulars, en cimes terminals que simulen una panícula, calze quinquepartit, de divisions lanceolato-linears, tan llar- gues com la corol'la, connivents en la maturitat dels fruits, poc acrescents, corol'la rotàcia, de lòbuls ovato-acuminats, amb 5 escames, curtes i escotades, a la gorja, anteres exertes, connivents, apendiculades al dors, aquenis sulcato- tuberculosos, de base còncava, circuida d'un marge. Herbes anuals d'arrel cònica, de tija de 3-6 dm, gruixuda, generalment fistulosa, dreta, ramificada, híspida, fulles rugoses, gruixudetes, les inferiors ovades, llargament pecio- lades, les superiors oblongues, contretes sobre la base, amplexicaules. 1,848. —B. officinalis L. (officinalis, per haver estat emprada com a me- dicinal.) Sinonímia. — Borratja, borraina, cast., bo- rraja, /r., bourrache. Geografia.— Frequent a les hortes, als camps, maJ- ges i vores de recs, des del litoral fins a les valls pire- nenques. — Abr.-Juny. B. officinalis L3S PUBLICACIONS DE LCINSTITUTE DE CEENCURS Gènere 511. — SYMPHYTUM L. (Del gree zouzòm, Soldar, emprat per Dioscòrides per a designar una d'aquestes plantes, al'ludint a una suposada virtut vulnerària: esic diclum a facultate conglutinandi.o La idea d'aquesta propietat suggerida, probablement, per la concrescència de les fulles i la tija en l'espècie principal, de manera que unes i altra cs presenten com soldades. El Symphvton grec passa en Plini a Consolida, i d'ací al català consolda.) Flors blanquinoses o violades, en cimes geminades, terminals, curtes i sense bràctees, calze quinquepartit, acrescent, corol'la tubuloso-acampanada, quinquedentada, amb dents curtes, reflexes, amb cinc escames a la gorja, lanceolades, ciliato-glanduloses, connivents, anteres incluses, no apendicu- tades, estil exert, filiforme, aquenis llisos o tuberculosos, de base còncava, circuida d'un marge. Herbes perennes, híspides, de fulles caulinars grans, més o menys decurrents. Flors violades o albo-rosades, corol'la dues vegades més llarga que el calze, anteres una vegada més llargues que els filaments, aquenis llisos, lluents, no contrets a la base, fulles caulinars llargament decur- ED Sen LL at eL deia ia te Rel ene Joe ales Flors albo-groguenques, corol'la tres vegades més llarga que el calze, anteres dues vegades més llargues que els filaments, aquenis tubercu- losos, contrets a la base, fulles caulinars breument decurrents S. tuberósum. 1,849. — S. officinale L. (per haver estat emprada com a medicinal.) Sinonímia. — Consolda major, matafoc sem- pre viu, orella d'ase, cast., consuelda mayor, /7., grande consoude. Rizoma carnós, fusiforme, ramúficat, no tube- vós, tija de 4-8$ dm, robusta, dreta, ramificada superiorment, estriada, híspida, amb les fulles un poc consistents, aspres, híspides als nervis, les inferiors grans, ovato-oblongues, llargament S. officinale 140 ats La ec alla IE OR DP. CEOEREUNYAX Barraginàcies. G. 511. -Symphytum. peciolades, les superiors estretament lanceolades, acuminades, sèssils, llarga- ment decurrents, flors violades, rosades o blanquinoses, divisions calicinals Janceolato-acuminades, corol'la d'uns 15 mm, dues vegades més llarga que el calze, escames de la gorja iguals o poc més llargues que les anteres, que són quasi una vegada més llargues que el filament, aquenis trígono-ovoides, llisos, lluents, no contrets a la basc. Geografia. — Vores d'aigúes i prats humits: Vall d'Aran, prats de la Zona inferior, a les vores del Garona (Zett., Llen.t). — Maig-Jul. 1,850. —S. tuberósum L. (Pel rizoma tuberós.) Sinontmia. — Consolda menor: cast., consuel- da menor, consuelda turmosa. Rizoma carnós, poc ramificat, tuberós, tija de 3-6 dm, dreta, primeta, angulosa, simple o bifurcada a l'àpex, híspida, fulles primes, as- pres, les inferiors més petites, ovades, peciola- des, destruides a la florescència, les del mig S. tuberósum oo més grans, lanceolades, més curtament pecio- — lades, les superiors sèssils, estretament decur- rents, Nors d'un blanc groguenc, divisions calicinals lanceolato-linears, agu- des, corolla d'uns 20 mm, tres vegades més llarga que el calze, escames de la gorja ostensiblement més llargues que les anteres, que són dues vegades més llargues que els filaments, aquenis trígono-globulosos, tuberculosos, contrets so- bre la basc. Geografia.— Prats, boscos humits, vores de recs i torrents, des del Vallès fins a les valls pirenenques, comuna a S. Hilari. — Sagaró, Borredà (Vay.), Vall d'Aran (Zett.).—Maig-Jul. I4I PUBLICACIONS DE EL'INSTITUSZ GD EC LENCLES Gènere 512. — ANCHUSA L. (Del grec, 4v/0077, afait, per haver estat utilitzat el suc de l'arrel d'alguna espècie, de color vermell, com a adreç.) Flors ordinàriament blaves, en cimes bracteolades, calze acampanat, quinquepartit, acrescent, corolla infundibuliforme, de tub recte o encorbat, amb la gorja tancada per cinc escames pestanyoses o barbades, estams in- clusos, no apendiculats, aquenis lliures, angulosos, rugosos, de base còncava i circuida d'un marge o anell sortit. Herbes híspides, de fulles oblongues o lan- ceolades. 'Tub de la corolla encorbat, fulles sinuato-dentades, pedicels més curts que el calze, aquenis corbats cap a l'eix de la flor, planta anual, 1 tuberculoso-hispida. . . . . a AC A lA, arveDSIS: ros de la corolla recte, fulles Eiitees 0 be planta biennal o DEReDe La LU A EA LO res 8 ep i arce Es Qics ll Ds Fulles ondulades, pedicels rellexos, més curts que el calze, aquenis cor- cl: bats cap a l'eix, tan llargs com amples . . . . . A. undulata. a) ulles enteres, pedicels drets, tant o més llargs que el calze, aquenis drets, doblement llargs que amples . . . . . . . . . A. itàlica. 1851.—A. arvensis Bieb. -— Lycopsis arvensis L. (arvensis, perquè sol fer-se als conreus.) Sinoníúmia. — Cast., miel de avispas. Anual, d'arrel cònica, prima, i tija de 2/4 dm, dreta, híspida, ramificada superiorment, amb fulles oblongues o lanceolades, les inferiors atenuades en pecíol, les superiors sèssils, fuber- culoso-híspides, sinuato ondulades al marge, flors blavenques, petites, en cimes simples o ge- Pa ED EIE minades, denses en la florescència, a la fi flui- xes, bracteolades, amb els pedicels més curts que el calze i les bràctees fant o més llargues que aquell, divisions calicinals lanceolades, corol'la quinquelobada, de tub prim, més llarg que el calze, en- 142 NELCORS" DE CATAXEUNYA Borraginàcies. G. 512.- Anchusa. corbat al mig, amb escames peludes, aquenis grisencs, ovoides, fortament encorbats cap a l'eix de la flor, bequeruts, reticulato-tuberculosos. Geografia. — Comuna als camps, hortes i terrenys arenosos de tot el país: S. Hilari i Guilleries. — Salardú, Tredós (C. et S.), — Maig-Juny. 1852. —A. undulata L. (per les julles amb les vores ondulades.) Sinonímia. — Llengua de bou, cast., lengua de culebra. Biennal, amb la tija de 3-6 dm, dreta, híspi- da, ramificada a l'àpex, amb les fulles oblon- gues o lanceolades, les inferiors atenuades en pecíol, les superiors sèssils, fuberculoso-híspides, sinuato-ondulades al marge, flors blaves o pur- Purines, mitjanes, en cimes alternes o gemina- des, a la fi llargues i fluixes, amb les bràctees obliquament cordiformes, acuminades, més curtes que el calze, i els pedicels Íructifers reflexos, més curts que el calze, divisions calicinals lanceolato-linears, tub de la corol'la recte, un poc més llarg que el calze, amb les escames de la gorja ovals, breument eriçades al marge i a l'àpex, aquenis negres, ovoides, encorbats cap a l'eix de la flor, rugoso-tuberculosos, tan amples com llargs. A. undulata Geografia. — Camps del litoral: sembrats de can Tunis, pr. de Barcelona (Llen.t), Montjuic (Arriete, ex Colm.). — Maig-Jul. 1,853. — A.. itàlica Retz. (per viure a Itàlia.) Sinonímia. — Buglosa, llengua de bou, llen- gua bovina, cast., lengua de buey o de vaca: fr., buglosse. Perenne, amb la tija de 3-6 dm, dreta, rami- ficada, eriçada de pèls blancs, forts, estesos: fu- lles oblongues o lanceolades, agudes, tubercudloso- hispides, enteres o superficialment sinatoses, les inferiors atenuades en llarg pecíol, les superiors sèssils, flors blaves o Purpúries, grans, en cimes 143 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DL CLE NC MES Borraginàcies. G. 512.- Anchusa. fluixes, formant una gran i ampla panícula, amb les bràctees lanceolato-li- nears, acuminades, igivals o més curtes que els pedicels, que són tant o més llargs que el calze, sèpals linears, acuminats, estesos a l'àpex després de l'antesi, acrescents: tub de la corol'la recte, aproximadament igual al calze, amb les escames de la gorja exerles, dividides en Jacínies filiformes formant pinzells, aquenis trígono-ovoides, tuberculosos, més del doble alts que amples, grisencs. Geografia. — Frequent als camps i terres de conreu del litoral, Vallès, Penedès, Bages, Urgell, Bellvís, Térmens, Menàrguens, Cornudella i altres llocs del Camp de Tarragona.— Cardona, Berga (Costa), Vic (Masf.), S. Julià del Llor (Cod.'), puja fins a Montagut (Vay.). —Maig-Juny. 144 BREOIETUDE CAT A LUNYA Gènere 513. — NÓNNEA MEDIR. (Gènere dedicat a Johann Philipp Nonxe, metge i botànic d'Erfurt, autor de la FJora in tervitorio Erfordensi indigena, de 1763.) Flors blanques o blaves, en cimes terminals bracteades, amb el calze quinquèfid, acrescent, la corolla infundibuliforme, amb cinc petites escames glabres o peludes a la gorja, els estams inclusos, i els aquenis rugoso-reticu- lats, inserits per la base còncava, circuida d'un marge més o menys promi- nent. Herbes anuals, híspides, de fulles caulinars sèssils. / Corol'la blanquinosa, escames de la gorja peludes, aquenis reniformes, lleugerament carenats a l'angle intern, marge basilar poc marcat, fulles oblongo-lanceolades. . . . . nes, d'El it NC a Dar Corol'la blava, escames de la gorja Si et aquenis trígons, carenats a l'angle intern, marge basilar prominent, fulles lanceolato-linears N. micrantha. 1854. —N. alba DC. (per la corol'la molt pàl/lida.) Arrel cònica, vertical, frequentment multi- caule, tiges d'I-3 dm, dretes o ascendents, simples o poc ramificades, fulloses, estriades, híspides, fulles oblongo-lanceolades, superficial- ment ondulades, denticulato-pestanyoses, les inferiors atenuades en pecíol, les superiors se- miamplexicaules, flors blanques, petites, en ci- mes terminals curtes, fluixes, bracteades, amb les bràctees ovato-lanceolades, més llargues que les flors, i els pedicels molt curts, reflexos en la maturitat dels fruits: calze fructiífer subvesiculós, de lòbuls ovato-acuminats, hispids, a la fi conmivents, corol'la a penes més llarga que el calze, de tub recte i escames de la gorja barbades, aquenis reniformes, reticulato-rugosos, de marge basilar poc marcat, negres. 19 145 PUBLICACIONS DE L'INSTIT UE'DE UCI ENG S Borraginàcies. l G. 513. - Nónnea. Geografia. — Llocs arenosos de la zona inferior i part de la mitjana : Pla de Llobregat, Mollet, Olesa, Manresa i altres llocs de Bages, Lleida. — S. Pere de Copons (Puigg.l), Hos- talric (Vay.). — Abr.-Maig. 1,855.—N. micrantha Boiss. et Reut. (per les flors menudes.) Arrel cònica, vertical, generalment multicau- le, i tiges d'I-3 dm, ajagudes o ascendents, simples o ramificades, estriades, pubescents- setoses, bastant fulloses, fulles oblongo-linears, les inferiors llargament atenuades, les florals ovato-lanceolades o bé ovades, més llargues que les flors, flors blaves, petites, en cimes ter- minals curtes, molt fulloses, sèpals ovafo-acu- o minats, molt híspids, tub de la corol'la blanc, N. micrantha ———o un poc més llarg que el calze, amb les escames de la gorja elabres, aquenis groguencs, trígono- ovoides, deprimits, angulosos, carenats en l'angle intern, rugosos, de marge basilar prominent i amb plecs ben sortits. Geografia. —Terrenys argilosos, margoso-guixencs, incults: al peu del Castell de Lleida, Març de 1892 /egi. N.B. No difereix de la planta d'Aranjuez (Joc. clas.) tramesa per Pau. Per error va ésser consignada en la 4Flora del Vallèss com N. violacca DC. 146 EE CR EE OAEA BUNYA Gènere 514. S— ALRANNA TAUSCH. (Nom de la planta en àrab.) Flors blaves, purpurines o grogues, en cimes terminals llargues, clares, bracteolades, de calze quinquepartit, acrescent, de divisions lanceolades, corol'la infundibuliforme quinquelobada, de gorja nua o pubescent, anteres incluses, aquenis reniformes, rugosos, contrets en coll a la base. Herbes anuals o perennes, híspides, de fulles enteres, les caulinars sèssils. del calze a la fi pàtulo-drets, plantes anuals, d'arrel prima i fulles oblongo-lanecoladestes cos DL i AT Ot ea: Corol'la blava o purpurina, pubescent a la gorja, aquenis doblement majors, tuberculosos, lòbuls del calze drets, plantes perennes, de ri- zoma llenyós i fulles lanceolato-linears. . . . . . . A. tinctória. lana groga, glabra a la gorja, aquenis molt petits (1 mm), lòbuls 1856.—A. lútea DC. —Nonnea lútea Rehb. (del llatí luteus, groc, pel color de la corol'la.) Arrel cònica, prima, vertical, i tija de 2-5 dm, estesa o ascendent, ramificada, híspido-glandu- losa, fulles oblongo-lanceolades, obtuses, luber- culoso-híspides, les inferiors curtament peciola- des, flors grogues, en cimes molt clares, bràctees foliàcies, que ultrapassen llargament les flors, pedicels curtíssims, reflexos després de l'ante- si, calze fructífer ventrut, de segments lanceo- lats, aguts, a la fi estesos, ascendents, corol'la petita (5-7 mm), de tub exert, glabra a la gorja, aquenis molt petits (apro- ximadament d'1 mm), negres, rugosos, encorbats. Geografia.— Costers àrids i pedregosos de la zona inferior: no escassa a les suredes, en- tre Lloret i Tossa, en el punt més alt de la carretera, 17 de Maig de 1907 legi. — Vinyes de Puig-alt, a Cadaqués, r. (Vay.). Bubani sembla que posa en dubte aquesta cita quan diu: calii viderunt ad Bagnouls-sur-mer, sed mon ad Cadaquéso (V. Mem. R. A. de C., vol. VIII-13, pàg. 241) 'D. (1) Sembla que per un error tipogràfic ha quedat la frase de Bubani una mica obscura, Probablement escrivi (nec non), en lloc de qsed nono, la qual cosa canvia per complet el sentit, (F, Q.). 147 PUCLICAGCIONS- DE EL LNSTI TU TE EDE SOC ES Borraginàcies. G. 514. - AlEanna. 1,857. — A. tinctória Tausch. (per tenir en l'arrel un principi colorant roig, emprat per a tenyir.) Sinonímia. — Peu o pota de colom, cast., pie de paloma, palomilla de tintes, orcaneta, fr., orcanette. Perenne, de rizoma llenyós, cobert d'una capa negra vermellosa i fullosa, que s'enfonsa a gran profunditat, multicaule, tiges d'I-3 dm, aja- gudes o ascendents, generalment simples, molt iulloses, cobertes de pèls setosos, fregientment tuberculosos a la base, mesclats amb altres de curts i densos, no glandu- losos, fulles Janceolato-lincars, tuberculoso-híspides, les inferiors llargament peciolades, les superiors dilatades a la base, semiamplexicaules, flors blaves o purpúries, en cimes geminades, a la fi llarguetes i fluixes, de bràctees ovades, que ultrapassen poc les flors, i pedicels curts, reflexos després de l'an- tesi, calze poc acrescent, de lòbuls lanceolato-lincars, aguts, drets, corolla petita (8-I0 mm), pubescent a la gorja, amb el tub més o menys exert: aquenis doblement majors que en l'anterior, grisencs, irregularment i forta- ment tuberculosos, encorbats. A. tinctória Geografia. — Sorrals marítims i fluvials de la zona inferior i part de la mitjana: vores del Llobregat i Cardoner, a Olesa, Monistrol, Castellgalí, fins a Cabrianes. — Platges de Pals (Vay.), Cabanes (Senn.l), Port-Vendres (Gaut.). — Maig-Juny. 148 ENORIS DE CATALUNYA Gènere 515. — ONOSMA L. (Del grec òvoç, ase, i òcut, olor, per tractar-se de plantes gustoses per als ases.) Flors albo-groguenques, grandetes (uns 2 cm), en cimes terminals brac- teades, a la fi llargues i fluixes, amb les bràctees ovato-lanceolades, agudes, iguals al calze, que és quinquepartit, acrescent, de sèpals linear-lanceolats, la corol'la tubuloso-acampanada, de tub recte i gorja nua, quinquedentada, de dents ovato-triangulars, obtuses, esteses, un terç més llargues que el calze, els estams inclusos, d'anteres llargues, apendiculades a l'àpex amb una là- mina escarioso-translúcida i bicuspidada, serrulades, sagitades, frequientment soldades, doble llargues que el filament, aquenis trígono-ovoides, drets, gri- sencs, llisos, lluents, no contrets a la base, que és plana, triangular, inserida al receptacle. Herbes biennals o perennes, de rizoma gruixut, negre vermellós, i tija dreta o ascendent, generalment simple, fullosa, híspida com les fulles, que són lanceolato-linears, obtuses, les inferiors llargament atenuades en pe- cíol, les superiors sèssils, arrodonides a la base, totes cobertes de pèls molt rígids, blancs o groguencs, aplicats, generalment inserits en un tubèrcul glabre, translúcid. 1,858.—O. echioides L.—O. arenàrium Lamotte. (per la semblança amb algun Echium, Linné prengué el nom específic de Fabio Colonna, en Ecphrasis: Anchusa echioides lutea, cerinthe flore, montana.) Sinonímia. — Onosma de bou o bovina, peu de colom: cast., orcaneta amarilla, doncella, pastora, /r., orcanette jaune. Geografia.— Pastures àrides i pedregoses de les altes mutanyes: Font de Tagast, pujant als rasos de Peguera, Coll de Jou, de Rebost a Coll de Pal. — Muntanyes de Berga (Costa), prop de Granollers, i de Bagà a La Pobla de Lillet (Salv.l), Rasos de Peguera (Bub.), Frontanyà, Olot, Tortellà, Beuda (Tex ), Tosses, Comabella, Porxa i altres llocs muntanyencs de les comarques gironines, fins a Talaixà (Vay.), Llers, Molins, Viure, Ter- rades, Cistella, Lladó, Montgrony (Senn.) — Juny-Jul. N. B. La planta del Bergadà fou considerada com O. e/egans per Bubani, i com B py- venaica 0 alpina per Vayreda, car, segons ell, s'aparta del tipus per les fulles més curtes, més amples i menys agudes, amb els pèls més curts i aplicats, però comparada amb exem-— plars GE guel del Migdia d'Espanya, no hi hem observat diferències dignes de particular menció. 149 PUBLICACIONS: DE L'IANSTITUI DE CCLEINOGNES Gènere 516. — LITHOSBÉRMUM L. (De 2i0oç, pedra, i créoua, sement, pels fruits de coberta dura.) Flors blaves, purpurines, blanques o grogues, en cimes fulloses o bracteo- lades, calze quinquepartit, acrescent o no, corolla infundibuliforme o hipo- crateriforme, de limbe còncau i gorja nua o amb cinc plecs o gibositats peludes, estams generalment inclusos, aquenis lliures, ovoides o trígons, molt durs, inserits per la base, que és plana. Herbes o subarbustos més o menys híspids, de fulles enteres, generalment sèssils. Tiges llenyoses, flors en cimes que no s'allarguen després de la flores- cència, gorja de la corolla glabra, aquenis llisos, carenats. . . 2. Tiges herbàcies, flors en cimes que s'allarguen després de la florescència, gorja de la corol'la amb plecs o gibositats, aquenis llisos o tubercu- JGSOS, BIOUCATOBALSIA cos pe ie BE ea L'edat es -b Plantes aspres, corol'la glabra, estams inclusos, estigma enter, aquenis l oblongs, fulles sèssils, linears, revoludes pel marge, híspides Es L. oleifólium. Plantes tomentoses, corol'la llanosa-pubescent per fora, estams exerts, ( estigma bilobulat, aquenis ovoides, fulles breument peciolades, ovades o bé oblongues, planes, albo-sedoses per sota . . . L. fruticósum. Plantes perennes, aquenis ovoides, blancs, lluents, fulles pubescents, aspres, lanceolades . er A a dir pr SS SL Plantes anuals, aquenis trígons, grisencs, 1ugoso-tuberculosos, fulles Inés. 6. MEnyS, TISpudes LL. fe qe ie Le der LS de eL EE calze, fulles breument peciolades, amb els nervis laterals invisibles L. purpúreo-caerúleum. Flors albo-groguenques, corol'la de 4-5 mm, poc més llarga que el calze, ) Flors blaves o purpurines, corol'la de 14-10 mm, de doble llarg que el fulles sèssils, amb els nervis laterals ben visibles . . LL. officinale. Flors blanques, en cimes fluixes, divisions calicinals a la fi esteses, corol'la de 6-8$ mm, aquenis d'uns 2 mm, plantes cobertes de pèls aplicats. loco La EN, dres OE, OCI CE Flors grogues, en cimes compactes, divisions calicinals a la fi dretes, corol'la de 4-6 mm, aquenis de poc més d'1 mm, plantes eriçades dE: pèls rígids... oa ls Ut (AL es E seda ce MES CARNER an I5O EPLORAS DE CATALUNYA Borraginàcies. G. 516. - Lithospérmum. 1,859.—L. fruticósum L. (per ésser planta llenyosa.) Sinontmia. — Herba de les set sangries, san- guinària de flors vermelles, casd., hierba de las siete sangrías, tamarguera dura, f7., grémil. Subarbust de 3-6 dm, de tiges dretes, tor- tuoses, eriçades, rodones, molt ramificades, amb les fulles linears, vevoludes, sèssils, obtuses, híspides, més clares i subtomentoses pel revers, flors blaves o purpúries, bastant grans, axil'lars, subsèssils, en cimes curtes, pauciflores, termi- nals, que no s'allarguen en la maturitat dels fruits, el calze amb les divisions linears, obtuses, húspides, i la corol'la de doble llarg que el calze, de tub llargament exerí, glabra a la gorja i exteriorment, aquenis oblongs, blanguimnosos, finament estriats, carenats, obtusos a l'àpex. Geografia. —Frequent en terres margoso-àrides, des de la serralada litoral fins al Pene- dès, Segarra i part d'Urgell, remuntant també per la conca del Llobregat, a Bages i al Ber- gadà, fins a Corbera, prop de Tagast, L'Escala i altres indrets de l'Empordà. — Cardona (Costa), Prats de Llussanés (Vay.). — Abr.-Juny. 1,860. — L. oleifólium Lap. (per les seves fulles semblants a les de l'olivera.) Subarbust d'I-3 dm, de tiges difuses, ascen- dents, ramificades, nuoses i negroses a la base, albo-tomentoses i fulloses en la part superior, amb les fulles ovades o bé oblongues, atenuades a la base, virido-pubescents per sobre, albo-to- mentoses per sota, curvinerves, alternes i fas- ciculades a l'àpex, flors blaves o violades, gran- detes, axil'lars, subsèssils, solitàries o en petit nombre, formant curtes cimes terminals que s'allarguen poc en la maturitat, divisions cali- cinals piloso-lomentoses, limears, agudes, corol'la de doble llarg que el calze, glabra a la gorja, molt peluda per fora, de tub prim i a benes exert, anteres exertes, aquenis Zyígono-ovoides, blanquinosos, llisos, lluents, carenats, sub- aguts. L. oleifólium PUBLICACEONS DE L'INSTITUN DE (Cl GN ES Borraginàcies. G. 516. - Lithospèrmum. Geografia.—Roques calisses dels Pireneus orientals : S. Aniol de Uija (Bub , Bolóst, Soul.i): abundant al Toi de les Valls, entre Monars i Talaixà (Vay.), cap a la Muga (Isern), Prats de Molló (G. et G.). — Abr.-Juny. 1,861. —L purpúreo-caerúleum L.. (per les flors, de primer purpúries, 1, en passar- se, blaves.) Perenne, de rizoma gruixut, negrós, ramifi- cat, multicaule, i tiges estèrils ajagudes, llar- gues, radicants a l'àpex, les fèrtils dretes, de 2-5 dm, simples, eriçades, totes fulloses, amb les fulles lanceolades, acuminades, atenuades a la base, cobertes de Petits pèls aplicats, tuber- o culosos els de la cara superior, més clares pel Lpptres ei revers, flors blaves o purpúries, en cimes ter- minals allargades i clares després de la flores- cència, amb les bràctees iguals a les flors o poc més llargues, i els pedicels molt més curts que el calze, divisions calicinals estretament linears, agudes, hispides, acrescents en la maturitat, corol'la bastant gran (14-I6 mm), Pu- bescent a la gorja i per fora, amb el tub llargament exert, aquenis ovoides, blancs, llisos, lluents. Geografia. — Boscos, torrenteres i bardissars en terrenys argilosos i frescals: Litoral, Vallès, Penedès, Bages, Plana de Vic, fins a la zona subpirenenca. — Vores del Ter (Cod.), Llers (Senn.), Vall d'Aran, Les (C. et S.). — Abr.-Juny. 1,862. -—— L. officinale L. (per haver estat emprada en medicina.) Perenne, de rizoma gruixut, liarg, ramificat, subllenyós, multicaule, amb les tiges de 3-9 dm, dretes, robustes, hispídulo-tuberculoses, fistulo- ses, ramificades, fulloses, de fulles lanceolades, acuminades, pubescents i aspres, més clares pel revers, amb els nervis laterals i mitjans ben marcats, les caulinars mitjanes i les superiors sèssils, flors blanquinoses, petites, curtament pedicel'lades, axil'lars, solitàries, en cimes fu- lloses terminals, fluixes i llargues en la maturi- tat, divisions calicinals Hnears, híspides, obtuses, corol'la petita (4-5 mm), Poc L. offieinale 152 EL OUS DE CATALUNYA Borraginàcies. G. 516.- Lithospérmum, més llarga que el calze, pubescent a la gorja i per fora, de tub prim, curt, aque- nis albo-nacvals, ovoides, obtusos, llisos, lluents. Geografia. — Paratges herbosos i selvàtics, frescos, des del litoral a les valls pirenenques al Cadí. — Garrotxa, Olot (Vay.). — Maig-Juny. 1,863. — L. arvense L. (per fer-se als conreus.) Amnual, d'arrel cònica, prima, ramificada, amb la tija d'I-3 dm, dreta, poc ramificada, coberta de pèls aplicats, poc fullosa, amb les fulles Janceolades, uminerves, sèssils, cobertes també de pèls aplicats, les inferiors oblongo- transovades, atenuades en pecíol, flors blan- ques, petites, curtament pedicellades, en ci- mes terminals bracteolades, llargues i fluixes en la maturitat, divisions calicinals limears, agudes, híspides, acrescents, i a la fi esteses, la corol'la petita (6-8 mm), Poc més llarga que el calze, peluda per fora, glabra a la gorja, de tub prim i lòbuls ovats, aquenis Zrígono-ovoides, brums, vugo- so-tuberculosos, lluents, molt adherents. L. arvense Geografia. — Comuna en els sembrats i terres de conreu de tot el país. — Maig-Juny. 1864. —L. àpulum Vahl (Fabio Colonna l'anomenà Echioides lutea mi- nima apula campestris, Per ésser planta de l'Apúlia, província del regne de Nàpols, i d'ací els noms de Myosotis apula de Linné i el de Vahl.) Sinonímia. — Cast., Chupamiel dorado, vi- borezno. Anual, d'arrel cònica, prima, vertical, i tija re de 5-I0 cm, dreta, eriçada, simple o un poc ramificada a l'àpex, a vegades a la base, fu- llosa, de fulles Lmears, sèssils, uminerves, les caulinars agudes, les basilars subespatulades, totes cobertes de pèls setiformes tuberculosos a la base, flors 20 153 PUBLICACIONS: DE L'INSTITUT DE CIENCIES Borraginàcies. G. 516. - Lithospérmum. grogues, petites, subsèssils, en cimes terminals geminades o ternades, curtes, compactes, un poc allargades en la maturitat, bràctees ovato-lanceolades, poc més llargues que les flors, divisions calicinals lanceolato-lincars, molt hús- Pides, a la fi dretes i obertes, la corolla de 4-6 mm, poc més llarga que el calze, de tub prim, lòbuls petits, ovats, Pubescent a la gorja i per fora, aquenis molt petits, trígono-cònics, groguencs, rugoso-tuberculosos, lluents. Geografia — Terrenys pedregosos, àrids, d'una gran part del país: Turó de Montcada i Tibidabo, abundant a Vallvidrera, castells de Gardeny (Lleida), de Tossa i de Figueres. - Costes de Roses, Cadaqués, Castelló, fins a Dosquers, Estartit, Sta. Magdalena de Terrades (Vay.), Montsec (Compf.t), Llers, Cabanes (Senn.). — Març-Juny. La var. laxiflorum Costa, a Molins de Segur (Puigg.l, ex Costa). 154 BE CGRNAT DE CATALUNYA Gènere 317. — ECHIUM L. (Del grec Èy:ç, l'escorçó, nom emprat ja per Dioscòrides, probablement per les joves inflores- cències enrotllades com una serp en repòs, i d'ací la idea vulgar d'usar la planta com a contraverí,) Flors blaves, violades o rosades, excepcionalment blanques, en cimes bracteolades, calze quinquepartit, corolla irregular, subbilabiada, de cinc lòbuls desiguals, estams també desiguals, amb els filaments llargs, general- ment exerts, estil filiforme, bífid, aquenis lliures, ovoides o trígons, rugoso- tuberculosos, de base plana, triangular. Herbes híspides, de fulles enteres, les caulinars sèssils. Calze molt acrescent, de divisions ovato-lanceolades, foliàcies, corol'la quasi regular, de doble llarg que el calze, coberta de pèls groguencs i aplicats, estams i estil inclusos. . . . . . . . . E. CalycCínum. Calze poc o gens acrescent, corol'la bastant irregular, 2-4 vegades més Marga que el calze, estams: irpiStUC exer ar eL VA dd dei 2R - Corol'la 3-4 vegades més llarga que el calze, dos estams exerts, de filaments ami ges fulles cobertes de pèls aplicats, Danesl. co i.. Egea Corol'la unes 2 Ti des més Slot que Ra Cia RA CES EET de filaments glabres, fulles eriçades de pèls rígids i tuberculosos a la AS Eu ea Pers da P LES TE RS EES RC RN Fulles basilars ovades, amb els nervis laterals prominents, les caulinars semiamplexicaules, pèls de la tija blans, inserits en un tubèrcul poc perceptible: ...... . . vale. . E. plantagineum. Fulles basilars oblongues, ull ia nervis laterals febles, les caulinars peciolades o atenuades a la base, pèls de la tija rígids, inserits en un tubèrcul ben marcat, mesclats amb altres de tomentosos , E. créticum. Corol'la rosada, de limbe poc obert, quasi regular, molt peluda, de doble llarg que el calze, planta molt híspida, de branques llargues, fulles 4 lanceolades . pep il Les ai i Bo ANC UI: Corol'la blava o violada, de limbé Moll obert: molt ecatar glabres- ceublbranquestenetes Nau 1a dis d'es EEES Eli Set an ea El 155 PUBLICACIONS DE L'INSTITUAC DE JOCLENECTRES Borraginàcies. i G. 517. - Échium. Tub de la corolla més curt que el calze, aquenis i pèls feblement tu- berculosos, fulles oblongo-lanceolades . . . . . . . E. vulgare. Tub de la corol'la més llarg que el calze, aquenis i pèls fortament tuber- culosos, fulles linear-lanceolades. . . . . . . . ÉE. pustulàtum. SA i 1,865. —E. calycínum Viv. —E. parvi- SL, — fNórum Moench Que - o (calycinum, per la preponderància del calzc, acrescent, en la flor, parviflorum, per la pelite- sa de les corol'les.) ES: Dó re Anual, d'arrel cònica, flexuosa, i tija d'I-3 dm, ajaguda o ascendent, simple o ramificada, par- ticularment a la base, eriçada, amb les fulles híspides, amb pèls setiformes aplicats, tuber- culosos a la base, 4minerves, les inferiors trans- ovades, Peciolades, les superiors oblongues, sès- sils, atenuades a la base, fors blaves, petites, en cima terminal bracteada, bràctees oblongues o bé ovato-lanceolades, quasi iguals a les flors, calze molt acrescent, de divisions a la fi folàcies, ovato-lanceolades, tuberculoso-híspides, la corol'la tubuloso-obcònica, quasi re- gular, de doble llarg que el calze, coberta de pèls groguencs aplicats, els estams i l'estil inclusos, aquenis trígons, megres, acuminats, obtusos, rugoso-tuberculosos. Geografia.—Sorrals marítims: Sitges, Vallcarca, no escàs — Barcelona, glacis de l'antiga ciutadella (Compfi.l), muralles de Tarragona, r. (Vay.), entre Castelldefels i Vallcarca (Llen.t), Mahó, a l'Illa del Rei (Fontl). — Abr.-Maig. 1,866. — E. plantagíneum L. (de Plantago, el plantatge, per les fulles inferiors amples, que recorden les d'aquella planta.) Biennal, d'arrel fusiforme, vermellosa, i tija de 2-6 dm, dreta o ascendent, simple o poc ra- mificada, angulosa, coberta de pèls blans, tu- berculosos, fulles cobertes de pèls aplicats, blans, sortits d'un tubèrcul molt petit, les ba- silars en rosetó, ovades o bé oblongues, peciola- des, amb els nervis principal i laterals ben mar- cats, les caulinars superiors oblongo-lanceolades, E. plantagíneum 156 NE EL, P — NN Ú EU OR AS DE CATALUNYA Borraginàcies. G. 517. - Échium. subcordiformes a la base, semiamplexicaules, uninerves, totes obtuses, flors blaves o violades, grans, subsèssils, en cimes terminals que formen una pa- nícula fluixa, amb bràctees triangular-lanceolades, agudes, divisions calicinals lanceolato-linears, agudes, híspides, mo acrescents, pàtulo-erectes, la corol'la bastant irregular, quasi bilabiada, gran, generalment 3-4 vegades més llarga que el calze, molt oberta, amb alguns pèls llargs al marge dels lòbuls, dos estams exerts, de filaments glabrescents, els dels altres frequentment Peluts, aquenis trígons, petits, negres, fortament tuberculosos, acuminats, obtusos. Geografia. — Prats i terrenys incults: Abundant a la Serra del Tibidabo, a Vallvidrera, prats i terres incultes del Vallès, fins a Terrassa, i cap a Llinàs, Breda, Sils, Vidreres, Bla- nes, Lloret, fins al golf de Roses i fins a S. Hilari. — S'interna fins a Terraprim (Vay.) i a La Cellera (Cod.). — Maig-Juny. 1,867. —E. créticum L. —E. grandifló- rum Desí.—E. macrànthum Roem. et Schultes (correspon als Echium creticum 1 i 2 de Clu- sius, així dits per viure a Creta, els altres dos noms específics, equivalents, per les flors grans.) Anual o biennal, d'arrel cònica, vertical, ver- mellosa, i tija de 2-5 dm, dreta o ascendent, simple o un poc ramificada a la base, coberta d'un toment curt i de llargs pèls setiformes tu- berculosos a la base, un poc fullosa, de fulles amb toment semblant al de la tija, de nervis boc marcats, les inferiors oblongues, peciolades, les superiors lanceolades, ate- nuades a la base, Hors vermelloses, a la fi violades, grans, en cimes terminals curtes, denses, que s'allarguen en la fructificació, amb les bràctees ovato-lan- ceolades, divisions calicinals, inears, agudes, molt híspides, la corolla obcò- nica, molt oberta, pubescent ber fora, amb alguns pèls setiformes en els nervis, 3-4 vegades més llarga que el calze, dos estams exerts, de filaments peluís, aquenis carenats, acuminats, obtusos, tuberculosos. E. créticum Geografia.—Terrenys pedregosos, àrids, de la regió mediterrània: Abundant a les parts altes de Cadaqués, de la évinya vellay a la costa. — Entre les roques de la costa de Roses, sobre la Farola, Palafrugell, Cantallops (Vay.), Vilajuiga, Cadaqués (Senn.). — Abr.-Juny. 157 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE-CIENCEES G. 517. - Échium. 1,868. —E. itàlicum L.— E. aspérrimum Lam.—E. pyramidale Lap. (italicum, Per créixer a Itàlia, asperrimum, Per les tiges i fulles cobertes de pèls rígids, que la fan molt aspra, pyramidale, a causa de la rami- ficació apiramidada.) Biennal, d'arrel fusiforme, gruixuda, d'un bru vermellós, amb la tija de 3-8 dm, dreta, robusta, eriçada de llargs pèls hialins, molt rígids, a penes tuberculosos, molt ramificada, de branques obertes, decreixents, que formen una panicula piramidal, les fulles tuberculoso-híspi- des, les basilars en rosetó, llargament lanceolades, atenuades en pecíol curt i ample, hispidíssimes al raquis, únic nervi ben marcat, les superiors lanceo- lato-linears, sèssils, totes agudes, flors càrneo-rosades o blanquinoses, peti- tes, quasi regulars, en nombroses cimes que formen ampla panícula, amb les bràctees lanceolato-linears, divisions calicinals lanceolades, molt híspides, corol'la de doble llarg que el calze, de tub llarg i limbe poc obert, piloso-hís- pida per fora, amb els estams llargament exerts, de filaments glabres, aquenis trígons, acuminats, fortament tuberculosos. Geografia.—Terrenys incults i àrids : Litoral de Barcelona, des d'on s'interna al Vallès i Bages, Urgell, Mollerusa, Gardeny de Lleida, Menàrguens, Figueres, L'Escala, Cornude- lla, de Tarragona — Palafrugell, Cantallops, Dosquers, Tortellà, Estela (Vay.), província de Tarragona (Costa). — Maig-Jul. 1,869. — E. vulgare L. (per ésser comú i vulgar en la major part d'Europa.) Sinonímia. — Viperina, herba de la víbora, cul de porc, cast., viborera, hierba de la ví- bora, lengua de buey salvaje, /7., vipérine. Biennal, amb l'arrel fusiforme, bruna, i la tija de 2-8 dm, dreta, robusta, fistulosa, sim- ple o ramificada, coberta d'un toment de pèls Era oo Curts, reflexos, aplicats, i d'altres més llargs, 158 Cl ea a a dl DÒedad i atdias NEORA DECCATALUNYAÀ Se a RE ES REM ES, a NS se Borraginàcies. G. 517. - Échium. setiformes, rígids, inserits en un tubèrcul petit, generalment negrós, amb les fulles setoso-híspides, els pèls feblement tuberculosos, únicament amb el vaquis ben marcat, les basilars oblongues o lanceolades, pectolades, en rosetó, les cau- linars més petites i més estretes, sèssi/s, les superiors bracteiformes, diJatades a la base, les bràctees acuminades, quasi iguals al calze, flors blaves o viola- des, rarament blanques, mitjanes, en cimes que s'allarguen després de l'antesi i formen una panícula llarga i cilíndrica: divisions calicinals Lnears, agudes, híspides, dretes, la corol'la de doble llarg que el calze O menys, de tub inclús i limbe irregular, pubescent per fora, els estams exevts, de filaments glabres: aquenis trígons, negres, acuminats, feblement tuberculosos. t Parviflorum Schur— E. VVierabictii Haberle — Corol-la una vegada més llarga que el calze, estams inclusos, aquenis fortament tuberculosos, fulles basilars curtes. Geografia.—Comuna en marges i terres incultes de tot el país, des del Vallès al Berga- dà, Ribes, Urgell, Olot e£ a/ibi, — La var. parviflorum Schur a Terrassa. — Maig-Set. 1,870.— E. pustulàtum Sibth. (equival a pustulosum, és a dir, cobert de pús- tules, Pels tubèrculs de color fosc, molt nombro- sos, de la base dels pèls caulinars.) Pot ésser diferenciat de l'anterior, al nostre entendre no específicament, per les fulles Jan- ceolato-linears, cobertes, com la tija, per pèls més rígids, fortament tuberculosos a la base, flors més grans, en panícula més clara i piramidal, divisions calicinals pàfulo-erectes, corol'la quasi tres vegades més llarga que el calze, de tub exert, aquenis més fortament tuberculosos. Geografia.—Frequent al litoral i al Vallès, barrejat amb l'anterior. — Garrotxa, Rocacorba (Vay.), Viciir. (Mast ).-— Maig-Juny. N.B. No citem l'E. arengrium Guss., referit per Texidor al litoral de la prov. de Gi- rona (VVillE., Supp. Prodr., p. 163), perquè segons Rouy (FI. de France, X, p. 344) ha estat confós amb l'E. arenarium G. et G. — E. plantagineum L. 159 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CNC de Gènere 518. — PULMONÀRIA L. (Per les taques blanques de les fulles en algunes espècies d'aquest gènere, que recorden les del pulmó: aplicada també per aquesta causa per a guarir les malalties pulmonars en medicina popular.) Flors primerament vermelloses i després violades o blaves, en cimes curtes, bracteolades, calze quinquèfid, acampanat, corol'la quinquèfida, infundibuli- forme, de tub recte i lòbuls arrodonits, amb la gorja oberta, però amb cinc fascicles de pèls que alternen amb els estams, que són inclusos, aquenis lliu- res, llisos, abaldufats, de base estreta, poc còncava, circuida d'un marge. Herbes perennes, híspides, de fulles frequentment tacades de blanc, les basi- lars llargament peciolades, les caulinars sèssils o semiamplexicaules. Fulles basilars ovato-acuminades, contretes en pecíol tant o més llarg que el limbe, tacades de blanc, calze fructífer ventrut, aquenis ovoides 1 obtusos, llisos, lluents . . . . Dm ec ct CE TI Fulles basilars oblongo- dec inde 0 sada linears, atenuades en pecíol més curt que el limbe, generalment no tacades de blanc . 2. / Fulles basilars oblongo-lanceolades, amb el limbe 4-5 vegades més llarg que ample, calze fructífer ventrut, corol'la violada, de tub general- ment pelut sota els fascicles de pèls. . . . . . . . P. vulgaris. Fulles basilars lanceolato-linears, amb el limbe 8-9 vegades més llarg ( que ample, calze fructifer cilindroide, corol'la blava, de tub glabre P. azúrea. 1,871. —P. affinis Jord. P. saccharata G. et G., non Mill. (per la seva afinitat amb la P. officinalis.) Sinonimia. — Herba de la freixura o frei- xurera, cast., pulmonaria manchada o azul, fr., pulmonaire. Rizoma curt, gruixut, fibrós, tija d'I-4 dm, eriçada de pèls aspres i d'altres glandulosos, amb les fulles facades de blanc, les basilars amplament ovalo-acuminades, bruscament con- I60 FLORA IDE CATALUNYA Borraginàcies. G. 518. - Pulmonària. tvetes en pecíol alat a l'àpex, tant o més llarg que el limbe, que és 2-4 vega- des més llarg que ample, aspres, més clares per sota, amb els nervis laterals invisibles, les caulinars en nombre de 6-8, més petites, primes, d'un verd clar, poc o gens tacades, sèssils, flors vermelles i després d'un blau-violat, grans, en cimes a la fi amples i fluixes, calze fructífer ventrut a la base, super- ficialment fes, de lòbuls triangulars, pestanyosos, corolla acampanada, de tub glabre sota els fascicles de pèls, aquenis amplament ovoides, obtusos, negrosos. Geografia.—Boscos i prats ombrívols, humits: Vall de Ribes, no escassa. — Vall d'Aran, c. C, (Llen.l). — Abr.-Maig. 1.872. —P. vulgaris Mérat— P. tube- rosa Schrang— P. saccharata Mill. (Mérat reuní diverses espècies afins de Pulmo- naria en una de col'lectiva, que anomenà vulga- ris, pel fet d'ésser general i comuna així consi- derada.) Rizoma curt, gruixut, nuós, amb llargues fibres radicals, tija de 2-4 dm, dreta, eriçada de llargs pèls pàtulo-reflexos, fulles facades o no de blanc, les basilars oblongo-lanceolades, acuminades, insensiblement atenuades en pecíol alat, igual o més curt que el limbe, que és 4-5 vegades més llarg que ample, cobertes de pèls setiformes aplicats, tuberculosos a la base, un poc més pàl'lides pel revers, les caulinars superiors ovato-lan- ceolades, en nombre de 4-6, semiamplexicaules o decurrents, 2-3 vegades més llargues que amples, flors vermelles i després d'un blau bonic, grans, en ci- mes fluixes i amples, calze fructifer ventrut a la base, fes fins a la meitat, amb els lòbuls lanceolato-triangulars, setoso-pestanyosos, la corolla amb el tub generalment pelut sota els fascicles de pèls, els aquenis amplament ovoides, obtusos, blavencs, lluents. P. vulgaris Geografia. — Boscos i prats frescos i ombrosos : Baga de Segalés, pujant als boscos de Peguera. — Bages, a Sta, Maria de l'Estany, Moià, Collsuspina, abundant (Fontl), Olot, Freixenet, Talaixà, Borredà, Platraver, Monars el alibi (Vay., sub. P. angustifolia L.), Collsacabra (M." Masferrer, in Hb. Cad.), Vall d'Aran, Artiga d'Arbós, Fos, Bauzen, S. Joan de Toran (C. et S.). — Abr.-Maig. al IÓI PUBLECACIONS DE L'INSTITUT BE VCNESES DES Borraginàcies. G. 518. - Pulmonària. EX FS 1873. —P. azúrea Bess. — P. angusti- fólia L. p. p. (per les flors, que es tornen d'atzur després d'obertes.) Rizoma gruixut, ascendent, que produeix fibres cilíndriques, carnoses, amb la tija d'I-3 dm, dreta, eriçada de pèls estesos mes- clats amb altres de glandulosos, les fulles serse taques, les basilars lanceolato-lnears, acumina- des, insensiblement atenuades en pecíol alat, més curt que el limbe, que és 8-9 vegades més llarg que ample, les caulinars en nombre de 7-8, sès- sils i decurrents, cobertes de pèls setiformes, flors rosades, i després d'un bd/au bonic, en cimes curtes, a la fi amples i fluixes, calze cilindroide, fes fins a la meitat, corol'la de tub glabre sota els fascicles de pèls, els aquenis ovoides, molt obtusos, lluents, vermellosos. Geografia. — Boscos i pastures humides de les muntanyes: Pireneus (Coste, Rouy), Port de Benasc (Zett.). — Abr.-Juny. N. B. Dubtem de l'existència d'aquesta espècie a Catalunya, i fins a Espanya. Tampoc consignem la P. officinalis L., referida per Salvador al Montseny i per Texidor a Olot, se- gons afirma Costa, perquè és planta del Nord i del Nordest d'Europa. Sembla, per fi, que s'ha fantasiejat quelcom sobre les pulmonàries catalanes. 162 DO eds aa as di E LOS DE CATALUNYA Gènere 519. — MYOSOTIS L. (Del grec uòç, ratolí, i vòç, orella, al'ludint a la forma de les fulles en alguna espècie.) Flors blaves, rosades, grogues o blanquinoses, en cimes generalment nues i allargades després de la florescència, amb el calze acampanat, quin- quèfid o quinquepartit, corol'la infundibuliforme o hipocrateriforme, amb la gorja tancada per cinc escames curtes, obtuses i colorades, estams inclusos, aquenis lliures, drets, ovoides trígons, llisos, lluents, de base estreta i plana. Herbes febles, blanament tomentoses, de fulles oblongues o lanceolades, les basilars atenuades en pecíol, les caulinars sèssils. Calze cobert de pèls aplicats, rectes, plantes pròpies de llocs inundats, Hors- blaves . . ... ec tg iCalze cobert de pèls es a erbació Del ara pròpies de CS TES ES a era ds les EES EC donde) Al inferiors a penes més llargs que el calze, que és glabrescent, plantes anuals de tija fregiientment radicant a la base . . . . M. sícula. i Corol la mitajana (4-8 mm), de limbe pla, tant o més llarg que el tub, pedicels fructifers inferiors 1-3 vegades més llargs que el calze, plantes l la petita (2-3 mm), de limbe còncau, més curt que el tub, pedicels L ris inctier inírors ra vegades mé largs que el cate pl 3. escotats, estil quasi igual al calze, fulles híspides . . M. palustris. ija ni radicant ni estolonifera, cilíndrica, corol'la de 4-6 mm, de lòbuls 0 radicant o estolonifera, angulosa, corolla de 6-8 mm, de lòbuls 3 h enters, estil quasi nul, fulles glabrescents, blanes . M. caespitosa. Pecíols de les fulles basilars més curts que el limbe, plantes anuals, d'arrel prima, corolla d'r-2 mm . . . . 5. Pecíols de les fulles basilars més llargs que el fe plus let 0) DETCUMES: dE TIZOIMa. MÉS Q MENYS: CTUU DNS Cala ED ae ae ae ses, pedicels fructífers erectes, molt més curts que el calze tancat en ja: maturitats del feuite do vo. 5 Bea d'a a INES SEFIC tar Tiges febles, floríferes en els dos lo iden afil les a El base, cimes fluixes, pedicels fructífers inferiors, oberts, a penes més curts que el CAR CO EL ES Tre res Te NE NO RAE cans EO: 5 i iges rígides, floríferes des de la base, fulloses inferiorment, cimes den- ( 163 ——— a 1 I a PUBLICACIONS DE L'INSTITUT JVBLCY4 E NC DES Borraginàcies. G. 519. -Myosotis. Corolla blava, amb el tub més curt que el calze, que és obert en la maturitat del fruit, cimes més llargues que la resta de la tija M. híspida. Corol'la groga, i després vermellosa, blava o violàcia, amb el tub més llarg que el calze, quasi tancat en la maturitat, cimes més curtes que la resta de la tija. ls NS LL EL OMS mero males Corol'la d'un blau pàllid o rosat, de 2-4 mm, de limbe còncau, més curt que el tub, pedicels fructífers oberts, els inferiors dues vegades més llargs que el calze, que és tancat en la maturitat M. intermédia. Corolla blava, de 4-8 mm, de limbe pla, més llarg que el tub . . 8. 1-2 vegades més llargs que el calze, que és tancat en la maturitat, aquenis negres, aguts, carenats per una cara. . . . M. silvàtica. Cimes fructiferes més o menys denses, pedicels rígids, més curts o poc més llargs que el calze, pubescents, aquenis obtusos . . . . . 9. Cimes iructíferes poc denses, pedicels pàtulo-erectes, els inferiors poc més llargs que el calze, que és obert en la maturitat, amb pocs pèls ganxuts, fulles inferiors oblongo-lanceolades . . . . M. alpestris. i Cimes iructiferes molt denses, pedicels erecto-aplicats, cl inferiors més curts que el calze, que és tancat en la maturitat, amb molts pèls E fructíferes molt fluixes, pedicels oberts i engruixits, els inferiors J ganxuts, fulles inferiors espatulades . . . . . . . M. pyrenaica. 1,874. —M. sícula Guss. (per ésser planta de Sicília) Anual, d'arrel llarga, fina, poc ramificada, vertical, i tija de 5-I5 Cm, ascendent, més o menys radicant a la base, glabrescent, cilin- droide, ramificada superiorment, de branques divergents, poc fullosa, amb les fulles oblongo- linears, obtuses, glabrescents, en l'anvers amb pèls petits i aplicats, flors d'un blau clar, peti- tes, en cimes nues a la base, a la fi llargues i clares, pedicels Íructifers estesos, iguals al cal- ze, Un Poc engruixits a l'àpex, calze cilíndrico- campanulat, glabrescent, de lòbuls curts i obiusos, a la fi subconnivents, la co- rol'la petita (2-3 mm), de limbe còncau, més curt que el tub, de lòbuls enters, estil curt, aquenis molt petits, ovoides comprimits, negres, lluents. 164 ————————————————————————éed PAL DE GM TAS UN YA Borraginàcies. G. 519. - Myosotis. Geografia. — Llocs pantanosos o humits: Vores del Besòs, cap a Montcada (Costa ex VVilIR.), Camprodon, Olot, Montseny, Girona, Castelló d'Empúries (Bub.), prats humits de S. Climent i cap a les Alberes, més enllà de Vilartolí (Senn 1). — Abr.-Juny. 1,875. —M. palustris LamE. (per fer-se en llocs palustres.) Sinonímia. — Cast., oreja de ratón, mariqui- ta tierna. Peremne, de rizoma o tija radicant a la base, ia vegades estolonífera, de 2-6 dm, dreta o as- cendent, angulosa, ramificada, amb les fulles oblongues, amb pèls curts, blanquinosos i apli- cats, flors blaves, rosades O blanques, en cimes rar clares, llargues, nues a la base, els pedicels fructifers estesos o reflexos, I-3 vegades mdmés llargs que el calze, aquest acampanat, cobert de pèls petits i aplicats, fes fins a la tercera part, de divisions ovato-lanceolades, obtuses, la corol'la de 6-8 mm, amb el limbe pJa, més ample quee la llargada del tub i els lòbuls escotats, estil quasi igual al calze, aquenis ovoides comprimits, negres, voretats, lluents. Planta bastant polimorfa. Geografia. — Llocs pantanosos o molt humits: Reguerols de Montcada, Montseny, S. Hi- lari, muntanyes de Ribes, Olot. sCamprodon, Osor, Guilleries, Lloret, Tossa, La Cerdanya (Vay.), Vall d'Aran, a Les (Llen.), Bossost (C. et S.). — Maig-Agost. 1,876.—M. caespitosa Schultz —M. lin- gulata Lehm. —Raça de l'anterior apud Rouy. (del llatí caespes, la gespa, perquè en fa, lingu- lata, per les fulles lingiiformes.) Biennal o perenne, de rizoma cespitós i tija d'I-4 dm, ni radicant ni estolonifera, dreta, cilindroide, molt ramificada, coberta de pèls petits, aplicats i ascendents, amb les fulles es- tretament oblongo-linears, amb pèls aplicats, petits, bruns, flors blaves, petites, en cimes llar- gues i clares, pedicels fructífers 2-3 vegades més dlargs que el calze, estesos Q reflexos, calze cobert de pèls aplicats, fes fins a la M. caespitosa 165 PUBLICACIONS DE L'INSTITUTSDEECUENCIES Borraginàcies. G. 519. - Myosotis. meltat, de lòbuls obiusos, oberts en la maturitat, la corol'la de 4-6 mm, amb el limbe B/a o subcòncau, igual al tub, de lòbuls molt enters, i aquenis com en l'es- pècie anterior. Espècie polimorfa. Geografia. — Llocs pantanosos o inundats: Riera de Montsolí,- Basses d'Agullana, Les Escaldes (Senn.l). — Maig-Jul. 1,877. —M. stricta LinE —M. arenària Schrad. (del llatí strictus, ací emprat en sentit de rígid, fent referència a la tija, arenaria, Perquè ama els llocs sorrencs.) Anual, d'arrel prima, ramificada, i tija de 35-15 cm, dreta, rígida, ramificada i florífera des de la base, piloso-eriçada, inferiorment fu- llosa, amb les fulles oblongues, obtuses, piloso- A eriçades, flors blaves, molt petites, en cimes Egea denses, fulloses a la base, a la fi llargues i denses, que ocupen quasi tota la tija, amb els pedicels fructifers evecles, molt més curts que el calze, aquest fes fins a la meitat, eri- çat de pèls ganxuts, estesos o reflexos, amb els lòbuls lanceolato-linears, Zancat en la maturitat, la corolla molt petita, de limbe còncau, tub més curt que el calze, aquenis ovoides comprimits, um Poc voretats, negres, lluents. Geografia. — Llocs pedregosos, àrids: Al peu de les Agudes del Montseny, on també el trobà Vayreda, S. Hilari. — Vilarnadal, Núria (Senn.l). — Juny-Jul. 1,878.—M. híspida Schlecht.—M. colli- na Ehrh. (per les tiges i fulles eriçades de pèls, collina, per fer-se de preferència a les collades.) Anual, d'arrel tènue, fibrosa, i tija d'I-3 dm, prima, dreta o ascendent, simple o ramificada des de la base, eriçada de pèls estesos, amb les fulles oblongo-lanceolades, obtuses, piloso-eri- cades, les basilars atenuades en pecíol curt, flors blaves, molt petites, en cimes nues, a la fi llargues i clares, més llargues que la resta de M. h spida 166 PE QUAN INE CA TEA EU NY/A Borraginàcies. G. 519. - Myosotis. la tija, pedicels fructifers estesos, separats, els inferiors pròximament iguals al calze, aquest cobert de pèls ganxuts, estesos o reflexos, de lòbuls lanceolato- linears, obert en la maturitat, la corol'la de limbe còncau, de tub més curt que el calze, aquenis ovoides comprimits, un poc voretats, negres, lluents. Geografia. —Terrenys pedregosos, àrids : Frequent als boscos i llocs herbosos de l'Obac, S. Llorenç del Munt, Montsoliu, Ribes, Núria. —- Hostalric, Olot, Pujalt, Paní, La Cerda- nya (Vay.), Armentera, La Cellera (Cod.l), comuna a la regió inferior de la Vall d'Aran (Zett.), Fos, Argut (C. et S.). — Maig-Jul. 1,879.—M. versicólor Smith (del llatí versicolor, que té o mostra diversos co- lors, al'ludint a la corol'la que de primer és groga i després blava.) Anual, d'arrel prima, cònica, fibrosa, tija de 5-30 cm, dreta, feble, poc ramificada, coberta de pèls aplicats, amb les fulles d'un verd clar, eriçades de pèls llargs, les inferiors transovades, peciolades, les caulinars Janceolato-linears, acu- tiúscules, les immediates a la bifurcació subopo- sades, flors successivament erogues, vermello- ses, blaves i violades, en cimes nues, a la fi llar- gues i clares, generalment més curtes que la resta de la tija, pedicels fructifers filiformes, coberts de pèls aplicats, pàtulo-ascendents, més curts que el calze, aquest fes fins a la meitat, cobert de pèls ganxuls, estesos o reflexos, tancat en la maturitat, amb els lòbuls lanceolato-linears, drets, corolla de limbe còncau, el tub a la fi 1-2 vegades més llarg que el calze, aquenis ovoides, bruns, circuits d'una vora estreta, lluents. M. versicólor Geografia. — Llocs secs i sorrencs: Prats de Molló, Vall del Tet, fins a La Cerdanya (Gaut.), Vall d'Aran, regió inferior, Superbanyeres, r. (Zett.), Meliande d'Ar- los (C. et S.). — Maig-Juny. 1,880. —M. intermédia LinX (LinR enumera aquesta espècie després de la M. palustris Roth. i abans de la M. arvensis Linné. Cal suposar que la cregué intermedia entre ambdues.) 167 tt a a at al a A ta ial al PUBLICACIONS: DE E'INSTITUZEUVDE gi UE QUE ———————————————————————————yud ça Borraginàcies. G. 519. - Myosotis. Biennal, i alguna vegada anual, d'arrel curta, obliqua, fibrosa, amb la tija de 3-6 dm, dreta, gruixudeta, poc ramificada, piloso-eriçada, amb les fulles d'un verd fosc, pubescent-eriçades, les basilars transovades, les cau- linars oblongues: flors rosades i després d'un blau clar, petites, en cimes nues, clares, més curtes que la tija, de pedicels fructifers filiformes, estesos, distants, els inferiors dues vegades més llargs que el calze, aquest fes fins a la meitat, cobert de pèls ganxuts, estesos o reflexos, tancat en la maturitat del iruit, la corolla petita (2-4 mm), de limbe còncau i tub més curt que el calze, aquenis ovoides comprimits, un poc voretats, bruns, lluents. Geografia. — Frequent en boscos i llocs herbosos : Al Vallès, Bages.-— Vic (Mast.), Cada- qués, Garrotxa, Rocacorba, Olot (Vay.), regió inferior de la Vall d'Aran (Zett.), Llers (Senn.). — Maig-Juny. 1,881. — M. silvàtica Hoff. (per viure als boscos.) Biennal o perenne, de rizoma oblic, fibrós, curt, i tija d'I-5 dm, dreta o ascendent, poc ramificada, piloso-eriçada, amb les fulles bla- nes, venoses, poc peludes, les basilars txansovato- oblongues, atenuades en llarg pecíol, les cauli- nars oblongo-lanceolades, obtuses o acutiúscu- les: flors d'un blau bonic, rarament rosades o blanques, en cimes nes, a la fi llargues i molt clares, pedicels fructífers prims, estesos, distants, engruixits després de l'antesi, els inferiors I-2 vegades més llargs que el calze, aquest cobert de pèls ganxuts, amb els lòbuls drets, tancat en la maturitat, la corolla de 4-8 mm, de limbe bla i tub igual al calze, aquenis ovoides, un poc carenats, acutiúsculs, negres, lluents. Geografia. — Boscos i prats humits de les muntanyes: Montseny, S. Hilari. — Frequent al Pireneu: Vidrà, Corp, Guilleries, Puigsacau, Molló (Vay.), Plana de Vic, r. (Masf.), Fos (C. et S.). — Jul.-Ag. 1,882. —M. alpestris Schmidt, raça de l'anterior apud Rouy. M, alpestris (per viure als Alps.) 168 PLORASDE CATALUNYA Borraginàcies. G. 519. -Myosotis. Perenne, de rizoma llarg i gruixut, tija de 8-20 cm, dreta, gruixudeta, piloso-eriçada, ramificada superiorment, amb les fulles oblongo-lanceolades, piloso-eriçades, les basilars llargament peciolades, flors rosades i després d'un blau bonic, bastant grans, en cimes nues, curtes, rígides, denses, de pedicels fructífers ascendents, bastant grmxudets, els inferiors Poc més llargs que el calze, aquest Partit, cobert d'alguns pèls ganxuts, i molts altres de rectes, llargs, ascendents o aplicats, de lòbuls lanceolats pàtulo-crectes en la maturitat, la corol'la de 4-8 mm, de limbe pla, més llarg que el tub, que és igual al calze, els aquenis onoides comprimits, més grossos, negres, lluents, estretament voretats. Geografia. — Pastures de les altes muntanyes : Torrents de Coll de Pal, Núria. — Vall d'Eina, Coma de Vaca, mont Falgars, Rocabruna, Vidiella, altures de Cerdanya (Vay.), Montgrony (Senn.l), Port de Penasc (Zett.), Salardú, valls de Juela i de Tredós (Timb.).— Juliol. 1.883. -—M. pyrenaica Pourr.—M. alpi- na Lap. —M. nana Sm. (per ésser planta dels Pireneus.) Peremne, de rizoma gruixut, curt, oblic, ne- gre, cobert per les despulles de les fulles ve- lles, que produeix rosetons fullosos, densos, cespitós, amb la tija de 3-I0 cm, dreta, simple o bifurcada, coberta de pèls, estesos en la part inferior i aplicats en la superior, de fulles cobertes de llargs pèls aplicats, glabrescents per dessota, les basilars espatulades, contretes en llarg pecíol dilatat inferiorment, les caulinars poc nombroses, oblongues o lanceolato-linears: flors d'un blau bonic, relati- vament grans, en 2-3 cimes denses, curtes, amb els pedicels fructífers crecto- aplicats, poc engruixits, més curts que el calze, aquest cobert de pèls 'abun- dants, ganxuls, mesclats amb altres d'estesos, albo-grisencs, fancal en la ma- turitat del iruit, la corol'la de limbe p/a i tub igual al calze, aquenis ovoides oblongs, bruns, lluents, voretats a l'àpex i carenats per una de les cares. M. pyrenaica Geografia. — Pedruscall i pastures pedregoses de les altes muntanyes : Frequent a les al- tures de Núria, fins al cim del Puigmal. — Costabona, Morens, Comabella, La Tossa, Ro- ques Blanques (Vay.), Coll de Finestrelles (Senn.). — Jul.-Ag. N. B. El nostre preclar amic Fr. Sennen ens ha tramès un x M. catalaunica Senn.— M. intermedia x stricta, recollit a Vilarnadal, inter parentes, que creiem que presenta els caràcters de tal. Es possible l'existència de la M. gracillima Losc, et Pardo a la part occidental de Cata- lunya. Fou trobada prop de Bielsa per Campo. 22 169 PUBLICACIONS DE L'UINSZEUS TU T DE GEN CLES Gènere 520. —ECHINOSPERMUM SVV. (Del grec È/ivoc, eriçó, i anésua, Sement, al'ludint als fruits eriçats d'agullons ) Flors blaves, petites, en llargues cimes bracteolades, que formen una ampla panícula terminal, calze quinquepartit, corolla ciatiforme, de tub curt i gorja tancada per cinc petites escames obtuses, estams inclusos, aquenis trígons, amb la cara externa tuberculosa i els angles laterals eriçats d'agullons ganxuts, adherits aquells per tot l'angle intern a l'eix fructífer. Herbes hís- pides, de fulles enteres. Pedicels fructifers drets, engruixits, més curts que el calze, sèpals oberts, més llargs que el fruit, aquenis amb dues files d'agullons als angles, fulles basilars oblongo-lanceolades. . . . . . . . . E. Làppula. Pedicels fructífers reflexos, prims, I-2 vegades més llargs que el calze, sèpals més curts que el fruit, aquenis amb una sola sèrie d'agullons als angles, fulles basilars ovato-el'líptiques . . . . . E. defléxum. 1,884. — E. Làppula Lehm. (és el diminutiu de Lappa, la llepassa, nom em- prat ja en la Historia Generalis plantarum de Joanmnem Molinaeum, de 1587, 4t per Linné, com específic, Myosotis Lappula. Fa referència als fruits, que s'arrapen com la llepassa.) - IN aca mt gal er ra alar a Desa a LE ne El el P al — rr lo felices Dins Anual o biennal, d'arrel cònica, prima, ver- : tical, i tija de 2-5. dm, dreta, ramificada a Ne l'àpex, rodona, fistulosa, piloso-eriçada, fullo- sa, amb les fulles tuberculoso-híspides, uniner- ves, les basilars oblongo-lanceolades, atenuades en pecíol, les caulinars lanceolades, totes gri- senques, flors blaves, petites, en cimes a la fi unilaterals, fluixes i llargues, de pedicels fructifers drets, engruixits, més curts que el calze, els sèpals lanceo- lato-limears, híspids, molt oberts en la maturitat, la corolla de 2-4 mm, de limbe còncau, més cuyt que el tub, els aquenis finament tuberculosos sobre les cares, amb dues files d'agullons ganxuts als angles laterals. 170 FLORA DE CATALUNYA Borraginàcies. G. 520. - Echinospérmum. Geografia. — Llocs àrids i pedregosos de tot el país: des de la zona inferior fins a la sub- pirenenca. — Vall d'Aran, a Arties i Salardú (C. et S.). — Maig-Juny. 1,885. — E. defléxum Lehm. (del llatí deflexus, encorbat, pels pedicels refle- Xos en la maturitat dels fruits.) Biennal, d'arrel cònica, prima, i tija de 2-6 dm, dreta, ramificada des de la meitat o des del primer terç, de manera Paniculada, amb les rames flexuoses, pàtulo-ascendents, piloso-ericades, les fulles peludes, a la fi tu- berculoso-piloses, uninerves, les basilars ovafo- el'líptiques, atenuades en pecíol, les caulinars oblongues,. flors blaves, grans (var. grandifiorum Gaud.) o petites (var. Parviflorum Gaud.), en cimes a la fi fiuixes i umilaterals, pedicels fructífers prims, filiformes, reflexos, 1-2 vegades més llargs que el calze, sèpals oblongs, més curts que el fruit, pri- merament estesos, després refractats, la corolla de 4-8 mm, de limbe còn- cau, més llarg que cl tub, aquenis comprimits, un Poc convexos, finament Pu- bescents, i xagrinats en la cara externa, de marge alat, amb 1ma sola fila d'agullons ganxuts. E, defléxum var. Pyrenaicum Rouy-Rames menys flexuoses, agullons dels aquenis més llargs i més prims. Geografia. — Llocs ombrosos, pedregosos, dels Alps i de l'Europa central i boreal. La var. Pyrenaicum Rouy — E. pyrenaicum VV. et Vay., a les roques ombroses de la Font Canaleta, Porxo del Sitjar, La Molina, La Cerdanya (Vay.). — Jul. za PUÚUBLICACIONS DE.L'EINSTITUT DECLENGCIEL Gènere 521 -CYNOGLÓSSUM L. (Del grec zútev, Ca, i Yi6772, llengua, nom emprat ja per Dioscòrides, que fa referència a la forma de les fulles d'alguna espècie.) Flors vermelloses, blaves o violades, en cimes nues o bracteolades, que formen una panícula terminal, calze quinquepartit, acrescent, corol'la infun- dibuliforme, amb la gorja tancada per cinc escames obtuses, estams inclusos, aquenis grans, deprimits, coberts d'agullons ganxuts, adherits per l'angle intern a l'eix central. Herbes robustes, tomentoses o híspides. (Cimes bracteolades fins a l'àpex, fulles albo-tomentoses, les superiors atenuades a la base, flors vermelloses, a la fi blaves, cara externa 1 dels aquenis còncava. . . . LL... . C. cheirifólium. Cimes nues o amb 1-3 bràctees a i. teta fulles superiors dilatades a la base, cara externa dels aquenis convexa . . .. .. . . . . . . 2 2. Aquenis circuits d'un marge sortit, amb agullons poc nombrosos, no barrejats amb tubèrculs, flors d'un vermell vinós, calze sedós, fulles 2 ( superiors arrodonides a la base. . . . . . . . . . C. officinale. jaquenis sense marge, amb agullons nombrosos barrejats amb tubèrculs QDMICSI OE Es gira dE EU La DES A la ME a CE EN Ar Fulles tomentoses, grisenques, flors d'un blau clar, venoso-reticulades per línies violades, cimes nues o amb 1-3 bràctees a la base, fulles 3 basilars oblongo-lanceolades . . . . . . . . . . . . . C. pictum. Fulles verdes, no tomentoses o un poc aspres, flors vermelloses o viò- làcies, amb venes a penes visibles, cimes nues . . . . . . . . 4. Fulles d'un verd clar, consistents, cobertes de pèls fins, les basilars estretament lanceolades, les superiors de base ampla i arrodonida, totes uninerves . . . Die de CG. DiGBCORES 4 3 Fulles verdes, primes, Elies PS per sobre, les basilars amplament el'líptiques, les superiors cordato-amplexicaules, totes amb nervis laterals is daca La Mel Doc aa ats De CEE EE 172 MEORA DE GATALUNYA Borraginàcies. G. 521. - Cynoglóssum. 1.886. — C. cheirifólium L. (per tenir les fulles semblants a les del Cheiran- thus Cheiri, el violer groc.) Biennal, d'arrel cònica, llarga, vertical, i tija d'1-4 dm, dreta, ramificada superiorment, den- sament cotonosa, amb les fulles albo-tomentoses, cobertes per ambdues cares d'un toment curt, dens, aplicat, blanes, les inferiors lanceolato-es- patulades, atenuades en llarg pecíol, les supe- riors lanceolades, sèssils, totes uninerves, obtu- ses: flors vermelloses, a la fi blavenques, en cimes curtes, fluixes, bracteolades fins a l'àpex, pedi- cels fructífers recorbats, més llargs que el calze, aquest albo-tomentós, amb les divisions obertes, lanceolato-espatulades, la corolla de limbe còncau, de doble llarg que el claze, aquenis fransovats, de cares depresso-còncaves, cober- tes d'agullons poc nombrosos, nascuts d'una superfície llisa. C. cheiritólium Geografia. — Marges i llocs herbosos, àrids: Al litoral, Vallès, Bages, part de la Segarra i de l'Urgell, fins a Lleida i Menàrguens. -- Vic (Masí.), ports d'Horta i d'Arnes (Bolós, R.), Empordà, Torrebor atxa, Terrades, Companys, S. Joan les Fonts (Vay.), Llers, Vilarnadal (Senn.). — Març-juny. 1,887. —C. o0fficinale L. (per ésser planta medicinal.i Sinonímia. — Llengua de ca, llepassera, ma- neula, cast., lengua de perro, conejera, /7., lan- gue de chien. Biennal, d'arrel fusiforme, forta, negrosa, amb la tija de 4-8 dm, dreta, robusta, grisen- ca, coberta de pèls blancs, estesos, ramificada superiorment, les fulles blanament pubescents, grises, les inferiors oblongo-lanceolades, agudes, grans, atenuades en pecíol molt llarg, de nervis laterals ben visibles, les superiors lanceolades, semiamplexicaules, flors d'un vermell vinós, sense venes, en cimes curtes, nues o amb 1-3 bràctees a la base, pedicels fructífers vecorbats, més curts que el calze, divisions calicinals ovato-oélongues, ascenden:s, la corol'la poc més llarga que el calze, aquenis transovats, circuits d'un marge sortit, cares un poc còn- caves, poblades d'escassos agullons no barrejats amb tubèrculs, 173 PUBLICACIONS DE. L'INSTITUT DE CIENCIES Borraginàcies. G. 521. -Cynoglóssum. Geografia.— Paratges incultes i herbosos : Montseny, entre el Turó de l'Home i la Font de Briançó, Vall de Ribes, al Bergadà, cap a Corbera, Vallcebre, Rebost, Montsoliu. —Gui- lleries, cap a Susqueda, Collsacabra, Monars, Talaixà, Camprodon, Llussanès, Vidrà, Mare de Déu del Mont et alibi (Vay.), La Cellera, camí d'Osor (Cod.), Vall del Querol, Font Ro- meu (Gaut.), entre Hostalets i Cabanes (Senn.), zona inferiot de la Vall d'Aran (Zett.), Sa- lardú (C. et S.), Areo (Fontl). — Juny-Jul. N.B. Per error va ésser consignat en la Flora del Vallès el Cynoglossu montamitm en lloc d'aquesta espècie. 1,888. — C. píctum Ait.—C. créticum Vill. (del llatí pictum, pintat, per les flors amb venes violades més intenses de color: creticum, nom es- pecífic emprat ja per Clusius, per ésser planta de Creta.) Biennal, d'arrel cònica, ramiticada inferior- mer t, bruna, tija de 3-6 dm, dreta, robusta, abundantment pubescent-tomentosa, ramifica- da a l'àpex, amb les fulles grisenques, oblongo- lanceolades, finament tomentoses en ambdues ca- res, les inferiors atenuades en llarg pecíol, ob- tuses, mucronulades, les superiors arrodonides a la base, semiamplexicaules, Hors d'un blau clar, vinoso reticulades per línies violades, en cimes a la fi Nargues, clares, nies o amb I-3 bràctees a la base, calze cobert de pèls apli- cats, corol'la poc més llarga que el calze, aquenis transovoides, amb la su- perfície totalment coberta d'agullons ganxuts, no confiuents a la base, i de tu- bèrculs cònics. C. píctum Geografia.— Prats i llocs herbosos de tot el país, des de la costa al Pireneu, sense excloure la Vall d'Aran. — Abr.-Jul. N. B. A Terrassa hem trobat una raça de flors com- pletament blanques, incluses les escames de la corol'la, amb sèpals i pètals més petits que en el tipus. 1.889. — C. Dioscóridis Vill., var. del C. officinale L. apud Fiori. (espècie dedicada per Villars a Dioscòrides, el famós metge de l'antiguitat.) Biennal, d'arrel cònica, simple, vertical, amb la tija de 2-4 dm, dreta, prima, coberta C Dioscóòridis 174 CL ORRIS DE. CATALUNYA Borraginàcies. G. 521.- Gynoglóssum. d'abundants pèls aplicats, fulles d'un verd clar, un poc aspres, cobertes de pèls fins i aplicats, un poc consistents, les inferiors estretament Janceolades, atenuades en pecíol, les superiors dilatades i arrodonides a la base, acumi- nades, flors vermelloses, després blaves i violàcies, petites, en cimes curtetes i clares, sensc bràctees, pedicels filiformes, recorbats en la fructificació, calze cobert de pèls aplicats, sedosos, aquenis transovats, un poc deprimits en la cara externa, coberts d'agullons ganxuts, confluents a la base, i de tubèrculs cònics. Geografia. — Boscos pedregosos de les muntanyes : Terrassa, al Guitart, Obac, Coll de Davi, Montseny, de Fumanya a Vallcebre. — De Camprodon a Salarsà (Bolós, Vay.), de S. Marçal a Matagalls (Vay.), Montserrat (Costa), prop de Barcelona (Salv.t), Espluga de Francolí (Llen.l), Rellinàs, Mura (Font), La Cerdanya, Font Romeu, Prats de Molló (Gaut.). — Juny-Jul. 1,890. —C. montànum LamH.—C. ger- mànicum Jacq. (montanum, Per habitar de preferència a les muntanyes, germanicum, Per viure a Alema- nya.) Considerat per Fiori com a mera varietat del C. officinale L., se'n diferencia per les fu- lles primes, quasi transparents, glabres i lluents per sobre, escabriúscules per sota a consequèn- cia d'alguns pèls tuberculosos, les inferiors am- plament el'líbliques, contretes en pecíol, les su- periors cordato-amplexicaules, lanceolato-acumi- nades, flors violades o blaves, en cimes gracioses, clares, a la fi llargues, els aquenis eriçats d'agullons acostats però no confiuents, barrejats amb tubèrculs cònics. C. montànum Geografia. — Vallgorguina (Salv.t), Montseny i altres muntanyes, Castanesa, Benui i Bassivé (Costa), Vall del Tec a Prats de Molló (Gaut.), Pireneus Orientals, Alt Garona (Rouy), Salardú (Timb.), molt comú en tota la Vall d'Aran, Ribera de S. Joan de Toran, Artiga de Lin, Viella, Arties, Aiguamoix (Llen.t). — Juny-Jul. 175 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DEÇCECENUGRES Gènere 521. È OMPHALODES MOENCH (Del grec òueaiòs, lombrígol, pels fruits còncaus, amb una depressió que recorda la 4mbilical.) Flors blanques o blavenques, en cimes clares, llargues, nues, amb els pedicels fructífers pàtulo-arquejats, el calze quinquepartit, de divisions lan- ceolades, amb pestanyes curtes i rígides, la corol'la rotàcia, quinquèfida, de gorja tancada per cinc escames obtuses, de lòbuls també obtusos, 1-2 vegades més llarga que el calze, estams inclusos, i els aquenis deprimits, el'líptics, còncaus per la cara externa, amb la cavitat llisa, voretada d'un marge inflex, fistonat i plegat, adherits a l'eix per la base de llur vora interna. Herbes anuals d'arrel prima, cònica, tija de 2-4 dm, dreta, glabra, fullosa, rami- ficada a l'àpex, de fulles primes, glaucescents, un poc pestanyoses, les infe- riors espatulades, insensiblement atenuades en pecíol, les superiors lanceo- lades o bé ovato-acuminades. 1,891. —C. linifólia Moench (per les fulles caulinars, que recorden les del Vi.) Sinonímia. — Cast., caramelitos, alfenique andaluz, lengua de gato. Geografia.— Llocs secs i àrids de la regió mediterrà— nia: Cap a Betlem (Salv.l), Pireneus orientals (Coste), LA Molitg (Olivar, ex Rouy i Gaut.): alguna vegada culti- Ú as: vada i subespotània. — Març-Junv. C. linifólia 176 PLORA DE CATALUNYA Gènere 522.— ASPERUGO L. (Del llatí.asper, aspre, per les tiges i fulles cobertes d'asprors.) Flors blavenques, petites, axil'lars, molt breument pedunculades, de pe- duncles fructífers reflexos, les flors aparentment unilaterals i opositifòlies, en cimes llargues, clares i bracteolades, el calze irregular, quinquèfid, de lòbuls lanceolats, acrescent, foliaci, que forma dues làmines aplicades, sinuato- dentades, venoso-reticulades, la corol'la subinfundibuliforme, petita, quinque- lobada, amb la gorja tancada per cinc escames obtuses, els estams inclusos i els aquenis piriformes, subtuberculosos, adherits a l'eix per l'àpex de llur angle intern. Herbes anuals, d'arrel cònica, vertical, i tija de 3-0 dm, ajaguda, difusa, ramificada des de la base, de branques anguloses, eriçades de petits agullons reflexos, fulles aspres, cobertes de pèls setiformes petits i tubercu- losos, aplicades, pestanyoses, mucronulades, primes, les inferiors transova- des, atenuades en pecíol, les superiors geminades o quaternades, les florals oposades. 1,892. —A. procúmbens L. (del llatí procumbere, ajaure's, Per les Hges ajaçades.) Sinonímia. — Cast., raspilla, ufias àsperas. Geografia. — Runes, llocs pedregosos, vores de ca- mins : Montserrat, La Mata, Núria, al peu del Santua- ri, Tagast, al peu de la Roca de l'Uró, pujant als Rasos de Peguera. — La Molina (Vay.), Montserrat (Salv.i, Costa, Vay.), Olot (Tex.), Vall d'Aran, abundant a Montgarri (Llen.), Viella, r. r. (C. et S.), Monteixo, a la Rebuira (Font). — Maig-Ag. A. procúmbens PUBLICACIONS DE L'ANSTITUT DE SCLENCTES Gènere 523. — HELIOTRÓPIUM TOURN. (Del grec fàtoç, sol, i tpime, volrar, emprat ja per Dioscòrides, al'ludint als moviments de la planta d'acord amb els del sol : quod folia cum Sole circumagat, aclara Bahuin.) Flors blanques o lilàcies, en cimes denses, frequentment geminades, nues, calze quinquepartit, corol'la hipocrateriforme, quinquelobada, amb la gorja nua i amb cinc plecs longitudinals, estams inclusos, aquenis ovoides trígons, soldats en tota llur longitud a l'eix. Herbes de fulles peciolades o atenuades a la base. Fulles linear-lanceolades, atenuades a la base, uninerves, tiges ajagudes, aquenis costelluts, rugosos, plantes perennes, glabres, que es tornen negres per la dessecació . . . . . . . . . . H. Curassàvicum. / Fulles ovades, peciolades, amb nervis laterals, tija central dreta, aquenis tuberculosos, plantes anuals, pubescents, que no s'ennegreixen per a Gesseta ció La la a ce FS LE El EB pI Can 1,893. —H. curassàvicum L. (és l'Hel. curassavicum, foliis lini umbilicati de Morison, en la seva Hist. Plant., per ésser oriind de Curaçao. D'ací prengué el nom espe- cífic Limné.) Perenne, de rizoma gruixut, profund, i tija de 3-9 dm, ajaguda, ramificada, difusa, glabra, de fulles lnear-lanceolades, atenuades a la base, uninerves, un poc carnoses, nombroses, que per la dessecació, com tota la planta, es tornen ne- gres, flors blanques, sèssils, en petites cimes ter- minals o laterals, calze glabre, de divisions lan- ceolades, aplicades sobre el fruit, del qual 740 es separen en desprendre's de la planta, fruit quasi globulós, que es descompon en quatre aquenis en la ma- turitat, aquests costelluts, rugosos, glabres. H. curassàvicum Geografia. — Oriúnda d'Amèrica, s'ha naturalitzat perfectament als sorrals humits del litoral i abunda a Can Tunis, sota Montjuic, — Jul.-Ag. 178 ELORA DE CATALUNYA Borraginàcies. G. 523. - Heliotrópium. 1894. —H. europaeum L. (per viure a Europa, essent així que la quast to- talitat de les espècies del gènere és dels paisos tro- Picals.) Sinonimia. — Herba berruguera, malgirasol, passarelles, cast., verruguera, heliotropo mayor, girasol, /r., herbe aux verrues, tournesol. Anual, d'arrel prima, cònica, flexuosa, ver- tical, amb la tija d'r-3 dm, dreta o estesa, ramificada, coberta d'abundants pèls blancs, aplicats, amb les fulles ovades o el'líptiques, totes peciolades, pubescents, albo-verdoses, amb els nervis laterals ben mar- cats, que, com tota la planta, 40 es lornen megres Per la dessecació, flors blanques O un poc lilàcies, sèssils, en cimes terminals, axil'lars o bé opositi- fòlies, llargues, geminades o ternades, calze pelut, de divisions Janceolades, obtuses, esteses en estrella en la fructificació, que no es desprenen de la planta amb el fruit, estigma prolongat en con més llarg que l'estil, fruit quasi glo- bulós, que es descompon en la maturitat en quatre aquenis tuberculosos, sense costelles, pubescents. H. europaeum Geografia. — Comuna als camps secs i pedregosos del litoral, Vallès, Penedès, Baix Em- pordà, Bages, Urgell. —: Vic (Masf.), Terraprim, Garrotxa, Olot (Vay.), La Cellera (Cod.l). — Juny-Ag. N. B. Hom cultiva frequentment com a planta ornamental l'H. peruvianum L., deno- minat, impròpiament, vainilla. PUBLICACIONS DE J'INSTITUT DE ETENGEES Família 81. — SOLANACIES Juss. (Del gènere So/anum, el més important de la família.) Plantes de flors hermairodites, quasi sempre regulars, amb els tres primers verticils pentàmers, calze persistent, almenys en la base, i a vegades acres- cent, corol'la rotàcia, tubulosa o infundibuliforme, estil amb l'estigma enter o bilobulat, fruit bacciforme o capsular. Plantes herbàcies o arbustives, de fulles simples, alternes, sense estípules, frequentment narcòtiques. Fruit bacciforme. i Fruit capsular . Corol'la rotàcia 2 l Corol: la tubulosa o cata ros Al ME Flors solitàries, axil'lars, calze íructifer vesiculós, umbilicat, reticulat, vermell, anteres dehiscents per dues valves longitudinals Physalis. 3 YFlors en corimbes extraaxil'lars o terminals, calze poc o gens acrescent, ni umbilicat ni reticulat, verd, anteres dehiscents per dos porus ter- Omals: Cent dans ga ES GL Cia a RERaal Calze dentat, aplicat al fruit, corolla lobulada, estams exerts, baia oblonga, rubro-ataronjada, arbustos espinosos, cendrosos, de fulles uninerves . . . . De EC 4 SCalze partit, estès en estret a ls vas del Re corol'la a ES estams ( inclusos, baia globulosa, negra blavenca, herbes de gran talla, inermes, Verdes, fe Tulles PanllmerVeS LE EE DE dC dice Atropa. (Càpsula circumeisa, tancada en el calze abaldufat, dentat, flors en cimes escorpioides, corol'la irregular, subbilabiada —Fyoscyamus. Càpsula valvar, flors solitàries o en panícula, corol'la regular . . 6. 5 Càpsula espinosa, no inclusa en el calze tubulós, estigma bilobulat, flors blanques, rosades o violades, solitàries . . . . . . Datura. IES no espinosa, inclusa en el calze acampanat, estigma enter, flors grogues o vermelloses, en panícula . . . , . . . , . Nicotiana. 180 FLORA DE CATALUNYA Gènere 524. — LVYCIUM L. (Del grec Avuíe, la Licia, per abundar en aquella província de l'Asia Menor diversos arbus- tos espinosos que els botànics antics anomenaren d'aquella manera.) Flors blanques o lilàcies, solitàries, geminades o ternades, axillars, de pedicels molt més curts que les fulles, calze acampanat, dentat, no acrescent, aplicat al fruit, corol'la infundibuliforme, de lòbuls curts, a la fi reflexos, estams exerts, baia subglebulosa, de la grandària d'un pèsol, vermella o ata- ronjada. Arbustos d'I-3 m, espinosos, cendrosos, ramificats, de fulles oblongo- lanceolades o espatulades, un poc carnoses, grisenques, atenuades a la base, glabres, uninerves, fasciculades a les branques velles i a les joves alternes. 1895.—L. europaeum L.—L. mediter- ràneum Dun. (Per habitar a Europa, em contraposició a les altres espècies linmeanes, que són exòtiques.) Sinonímia. — Arç de tanques, espinal, cast., cambronera, cambrón, rascaviejas, /7., Iyciet. Geografia. — Bardisses del litoral i del Vallès, on s'utilitza sovint per a tanques vives, també a la Segarra, fins a Tous, Urgell, cap a Menàrguens — Puja fins a Manresa, Empordà (Vay.), part austral de la prov, de Lleida (Costa). — Març-Jul, L. europaeum 181 PUBLICACIONS DE E'INSTITUMT DESCELNMCIEES Gènere 525. — SOLANUM L. (Del llatí solari, consolar, per les virtuts calmants d'alguna espècie.) Flors blanques o violades, en corimbes extraaxil'lars o terminals, calze quinquelobat, de lòbuls poc o gens acrescents, aplicats al fruit, corol'la rotà- cia, estams reunits en columna, exerts, amb les anteres dehiscents per dos porus terminals. El fruit és una baia globulosa o bé ovoide, bilocular. Plantes herbàcies o llenyoses, de fulles més o menys dividides. le llenyoses, fulles, almenys les superiors, dividides, flors vio- VE SA si i a dia Pories era i ZER o Ei ea Cover NE Tiges herbàcies, fulles generalment sinuato-dentades, flors ordinària- Ment blanques. es ee Das DE seus ERC Egea EL Ó Plantes espinoses, amb pèls estrellats, fulles sinuato-pinnatífides, amb els nervis ornats d'agullons, baies grans, globuloses, groguenques 2 S. sodomaeum. Plantes inermes, glabres o pubescents, fulles superiors ordinàriament ( tripartides, baies petites, ovoides, vermelles. . . . S. Dulcamara. ses, branques subterrànies tuberculoses . . . . . S. tuberósum. Fulles pinnatisectes, corol'la de 2-4 cm, baies grans, globuloses, verdo- 3 Fulles sinuato-dentades, ovades, corol'la de 6-I0 mm. . . . . . 4. verd fosc, glabrescents, de branques anguloses, fulles ovato-acumi- Dades. ... 4.4 EV TOE Egea es DS i ent do REC AD BR Baies vermelles o d'un groc de taronja, corol'la 3-4 vegades més llarga Baies negres, corol'la una vegada més llarga que el calze, plantes d'un 4 que el calze, planta més o menys peluda 2... ee le as Calze molt pelut, corolla tomentosa, 3-4 vegades més llarga que el J calze, baies d'un groc de taronja . . . ... - 1/8. VullGStna 5 he pubescent, corol'la també pubescent, 2 vegades més llarga que el calze, baies d'un vermell de mini. . . . . . . . S, miniàtum. T82 ELORMA DE CATALUNYA Solanàcies. G. 525. - Solànum. 1,896. — S. sodomaeum L. (alguns Solanum, com aquest, foren, i són ano- menats encara, poma d'amor, pomum amoris, 4 Poma borda o folla, malum insanum: fou per això que Linné derivè de Sodoma cl nom d'a- questa planta associant aquelles idees: poma de l'amor insà2 O acceptà la suggestió d'algun nom vnlear2) Sinonímia. — Cast., manzanillas o pelotillas o tomateras del diablo. S. sodomaeum Perenne, de tija de 06-13 dm, llenyosa, dreta, ramificada, armada d'agullons robustos, drets, comprimits, i de pèls blancs, estrellats, amb les fulles sinuato-pimnatífides, de sinus i lòbuls arrodonits, ver- des, glabrescents per sobre i més pàl'lides i amb pubescència estrellada per sota, ornades d'agullons inserits a les dues cares dels nervis, peciolades, flors violàcies, en corimbes paucifiors, breument pedunculats, els pedicels amb pe- tits agullons i pèls estrellats, calze tomentós, espinós, acrescent, de lòbuls lanceolats, obtusos, la, corol'la pubescent, tres vegades més llarga que el calze, de lòbuls triangulars, aguts, baies grosses, globuloses, grogues en la maturitat. Geografia. — Espontani a la Riera de Mataró (Ferrerl), prop de Cabrera (Colm.), Vilas- sar de Dalt (Compéi.i), abundant i naturalitzat al Jardí de la Universitat de Barcelona (Cad.). — Abr, -Juny. 1897.—S. Dulcamara L. (Es el Solanum scandens seu Dulcamara, de Bahuin, 1 d'altres autors antics, així anomenat perquè les tiges tenen gust amargant que dolceja després.) Sinonímia. — Dolçamara, herba dels humors picants, cest., dulcamara, amarga miel, 7. douce-amère. Pereme, amb la tija d'I-4 dm, llenyosa, sar- mentosa, cilíndrica, glabra o pubescent, rami- ficada, de branques herbàcies, un poc volubles, d'escorça amarga i fusta dolça, fulles ovato-cordiformes, acuminades, enteres o les 163 PUBLICACIONS PE L'ANSTETUT IDE CTE CES Solanàcies. / G. 525. -Solànum. superiors drisectes, amb els dos segments laterals més petits, peciolades, d'un verd fosc, glabrescents, flors violades, en corimbes extraaxil'lars, multifiors, llargament pedunculats, calze glabre, de lòbuls curts, triangulars, la corol'la pubescent al marge, de lòbuls lanceolats, frequentment reflexos, amb dues ta- ques verdes cada un a la base, baies ovoides, vermelles en la maturitat. Geografia. — Frequent a les torrenteres, bardissars i llocs humits de tot el país: al lito- ral, Vallès, Penedès, Bages, Urgell, Montsoliu, Empordà, fins als prats de les muntanyes subpirenenques. — Abr.-Set. 1,898. ——S. tuberósum L. (pel rizoma tuberós d'aquesta planta.) Sinonímia. — Patatera, i el tubèrcul patata i trumía, cast., patatas, /7., pomme de terre. Perenne, de tija de 4-8 dm, dreta, herbàcia, robusta, angulosa, ramificada, peluda, amb ra- mes subterrànies terminades en grossos tubèrculs, les fulles pinnatisectes, amb 3-5 parells de seg- ments ovats, acuminats, peciolulats, oblics o cor- diformes a la base, barrejats amb segments molt petits, sèssils, Hors blanques o violades, grans, en corimbes umbel'liformes, llargament pedunculats, de pedicels peluts, a la fi reflexos, calze bastant gran, de lòbuls lanceolats, corol'la pubescent, dues vegades més llarga que el calze, de lòbuls curts, triangulars, baies globu- loses, grosses, verdoses. S. tuberósum Geografia. — Cultivada i subespontània en molts llocs. — Juny-Jul. 1,899. —S. nigrum L. (pels fruits negres d'aquesta planta.) Simonímia. — Morella vera o negra, herba mora, cast., hierba mora, /r., morelle. Anual, amb la tija de 2-5 dm, ramificada, dreta o difusa, glabra o amb alguns pèls apli- cats, angulosa, de fulles d'un verd fosc, gla- brescents, ovalo-acuminades, Sinuato-dentades o anguloses, a vegades enteres, flors blanques, 154 EOI A DE CATNEUNYA Solanàcies. G. 525. -Solànum. en corimbes umbel'liformes paucifiors, peduncles fructífers quasi iguals als pedicels, reflexos i engruixits a l'àpex, calze glabrescent, de lòbuls rodons, corol'la glabrescent, 1-2 vegades més llarga que el calze, de lòbuls lanceolats, baies globuloses, petites, negres. Planta polimorfa. ò melanocerasum Dun. — S. pterocaulon Rehb. — Rames subalades, den- tato-espinuloses, fulles dentato-anguloses, glabres, baies més grosses. Ç patulum VVilld. —S. Dillenii Schultes. — Tija robusta i elevada (6-I0 dm), fulles grans, poc profundament sinuato-dentades, quasi enteres, cuneiformes a la base, corolla petita albo-violàcia. t sufivuticosum Moris — S. suffruticosum —Sehousb. — Tija llenyosa, d'uns 15 mm de diàmetre per 2 m d'alçada, amb les rames anguloses, fulles ovades o subrombals, sinuato-dentades, cuneiformes. Geografia. — Llocs herbosos, camps i vinyes de tot el país, amb les varietats mmnelanoceva- sum Dun. i patulum VVilld. La var. suffruiicosum Moris en alguns torrents i marges de Terrassa, cap a la Font dels Capellans. — Juny- Nov. 1,900.—S. villósum Lamt.—S. lúteum Mill., subsp. de l'anterior apud Rouy. (villosum, Per la tija i les fulles peludes, lu- teum, Pel color groc dels fruits.) Anual, amb la tija de 2-5 dm, dreta, coberta de pèls estesos, un poc arrodonida, ni alada ni dentada, generalment ramificada, les fulles ova- to-rombals, simuato-dentades, d'un verd clar, gri- senques i tomentoses per sota, un poc cuneifor- mes a la base, peciolades, flors blanques, do- blement majors que en l'espècie anterior, en co- rimbes umbel'liformes pauciflors, peduncles i pedicels pilosos, quasi iguals, aquests reflexos, engruixits a l'àpex, calze mnolt pelut, de lòbuls ovats, corol'la tomentosa, 3-4 vegades més llarga que el calze, de lòbuls oblongs, baies subglobuloses, Petites, d'un groc de taronja. Planta amb forta olor de mesc. S. villósum Geografia. — Comuna als camps i vinyes del litoral, Vallès, Penedès, Bages. — Garrotxa (Vay.). — Juny-Set. 24 185 PUBLICACIONS DE L'INSTITU FD CCS Solanàcies. G. 525. - Solànum. 1,901.—S. miniàtum Bernh.—S. alàtum Moench, raça del S. nigrum apud Rouy, var. del mateix apud Grenier et Godron. (miniatum, Pels fruits color de mini, alatum, Per les tiges poc o molt alades.) Anual, semblant al S. nigrum L., del qual es diferencia per les baies Pefies, d'un vermell de mini o vermelló, calze i corolla pubescents, aquesta 2-3 vegades més llarga que el calze. Planta feble, fortament pubescent, de rames anguloses, fulles petites, ovato-oblongues, sinuato- dentades. Geografia. — Runes i llocs cultivats : Litoral de Barcelona, part del Vallès, Penedès i Bages. — Blanes, Tossa, et alibi (Vay.). — Juny-Set. N. B. Hom cultiva el S. esculentum Dun., albergínia, S. Lycopersicum L., tomaquera, algun altre So/anum d'ornament, i el Capsicum annuum L., pebrotera o pebrera de cora- let, segons el fruit, dolç en la primera i picant en l'última. a Iò PEONCI: DEU CATALUNYA Gènere 5260. — PHOVYSALIS 'L. (Del grec pj74, veixiga, pel calze fructífer molt inflat, vesiculós.) Flors blanques axillars, solitàries, pedicels fructífers reflexos, calze florífer petit, acampanat, verd, pelut, quinquelobat, molt acrescent, el fructí- fer vesiculós, umbil'licat, venoso-reticulat, de dents connivents, vermell, obert, la corol'la rotàcia o acampanada, amb les anteres connivents, dehiscents per dues valves longitudinals, el fruit és una baia globulosa, envoltada pel calze, amb les llavors comprimides. Herbes perennes, de fulles alternes, quasi enteres, acuminades. Peduncles fructífers reflexos, corol'la blanca, amb la gorja verda, ante- res grogues, baia de la grandària d'una cirera, vermella com el calze madur, planta pubescent. . . . . . . . . . . Ph. AlfeXengi. Peduncles fructifers drets, corolla groga tacada de violeta, anteres violades, baia de la grandària d'un pèsol, d'un verd pàllid com el calze madur, planta pubescent-tomentosa . . . . Ph. pubéscens. 1,902. —Ph. AlteRgengi. (Altehengi, nom àrab d'aquesta planta.) Simonímia. — Bufetes, bufetes de gos, roses vermelles, cast., vejiga de perro, fr., alRéRenge. Rizoma serpentejant i tija de 2-4 dm, dreta, RA — simple o poc ramificada, angulosa, pubescent, vl amb les fulles geminades, ovato-acuminades, enteres o sinuades, nervudes, llargament pe- ciolades, corolla blanca, amb la gorja verda, tres vegades més llarga que el calze, anteres grogues, baia madura grossa com una cirera, vermella com el calze fructífer, sobre un peduncle reflex. 187 PUBLICACIONS DE AVENS CCE TD Esp E CIENCIES 000073h7777777777 m———————————————————————————————————————————— Solanàcies. G. 525.- Physalis. Geografia. — Terres cultivades, argiloses o calisses, d'una gran part del país, sense arri— bar a ésser comuna : Terrassa i altres llocs del Vallès, Gelida i altres del Penedès, Bages. — Priorat, Segarra, Conca de Tremp, Berga, Olot et alibi (Costa), Solsona (Bub.), Vic (Masf.), Besora, Vidrà, Pireneus (Vay.), Manlleu, Llers, Cambrils, Berga, Ripoll, Sant Quintí (Senn.i). — Maig-Jul. 1,903. — Ph. pubescens L.—Ph. peruviana L. (per ésser peluda, peruviana, per ésser ortinda del Perú.) Planta pubescent-tomentosa, de tija dreta o ascendent, generalment rami- ficada a l'àpex, gruixuda, angulosa, amb les fulles ovato-cordiformes, acu- minades, dentades, peciolades, corolla groga, tacada de violat, anteres vio- lades, i baia madura d'un verd pàl'lid o groguenc com el calze fructífer, de la grandària d'un pèsol, sobre un peduncle dret, comestible. Geografia. —Oriúnda d'Amèrica, cultivada o naturalitzada: prop de Barcelona, r. (Costa). 188 I l I i I LL Dl OR UEC A TASL ED N VA Gènere 527. — ATROPA L. (De Airopos, la parca encarregada de tallar el fil de la vida, al'ludint a les propietats de la belladona.) Flors purpúrio-brunes, axil'lars, solitàries o geminades, penjants, amb el calze quinquepartit, acampanat, pubescent, un poc acrescent, el fructifer estès en estrella a la base del fruit, de lòbuls foliacis, ovato-acuminats, la corolla tubuloso-acampanada, quinquedentada, estams desiguals, inclusos, amb les anteres dehiscents longitudinalment, no connivents. El fruit és una baia globulosa, de la grandària d'una cirera, bilocular, d'un negre blavenc, lluent, molt metzinosa. Herbes perennes, de Io-I5 dm, amb la tija dreta, robusta, di- o tricòtoma superiorment, glandulosa a l'àpex, fulles ovato- acuminades, atenuades en pecíol curt, un poc nervudes, les superiors geminades i desiguals. 1,904.— A. Belladona L. (Clusius digué del seu Solanum lethale: apud vulgus Italorum Bella donna nomen obtinuit, del nom vulgar aportat per Clusius féu l'específic Limné.) Simonimia. — Belladona, tabac bord: cast., belladona, solano furioso, /7., belladone. Geografia. — Boscos ombrosos de les muntanyes: no escassa en l'ocs alts, ombrívols i poc frequentats de Montserrat, Vall de Ribes, r. — Montseny, Cardona, Berga, al bosc de Segalés, Collsacabra, Vidrà, Cabrera, Vall d'Aran (Costa), Artiga de Lin i bosc de Geles, abundant (Llen.), Mont Jisoles (Timb.), Fos (C. et S.). — Maig-Ag. 189 PUBLICACIONS DEL INSTITUT DE CEEC TES Gènere 528. —DATURA L. (De l'àrab datorah, nom de l'estramoni.) Flors blanques o blavenques, molt grans, axil'lars, solitàries, pedunculades, amb el calze llargament tubulós, pentagonal, de base persistent i acrescent, corol'la embudada, de tub molt llarg i amb plecs molt marcats al limbe, estams inclusos, d'anteres dehiscents longitudinalment, i estigma bilobulat. El fruit és una càpsula gran, espinosa, bilocular, de celles incompletament dividides en dues per un fals embà, dehiscent per quatre valves terminals. Herbes anuals, robustes, de fulles enteres o sinuato-dentades, d'olor virosa. flors de 15-20 cm, plantes grisenques, pubescents, de fulles quasi CBICIOS da: Re ns es AD NIE CETS CE Ec ieiere deis Erteula foleres cia d'espines robustes, EL fructífers reflexos, càpsula globulosa, eriçada d'espines febles, 1 flors de 6-I0 cm, plantes verdes, glabres, de fulles profundament LS Sat -dOnt ades Et a le En dec a EE De CINE 'Calze glabre, corol'la blanca, espines de la càpsula quasi iguals, fulles dun vend dosc Ui ie LL. Ll. . D.'Stramonium. 2 í Calze pubescent, corol'la el pàl: lida, espines superiors de la càp- sula més gruixudes i més llargues que les altres, fulles d'un verd pall de ce ea i LGS ED. El EA, CE a ES Ce 1,905. —D. Métel L. (és la nux methel o metella, d'Avicenna 4 al- tres autors antics.) Tija de 6-Io dm, dreta, rodona, d'un verd cendrós, densament pubescent, fullosa, de fu- lles ovades, grans, obliquament cordiformes a la base, enteres o superficialment sinuades, Hors blanques o un poc rosades, molt amples, llar- gues de 15-20 cm, dretes, breument peduncu- lades, amb el calze cilíndric, pubescent, d'un verd cendrós i de ro cm de llarg per 2-3 d'am- I9O EEORI DE CATALUNYA Solanàcies. G. 528. - Datura. ple, que arriba a la meitat O als dos terços de la corol'la, aquesta amb els lòbuls lanceolats, peduncle fructífer reflex, càpsula penjant, globulosa, ericada d'espines o agullons prims i llargs. Geografia. — Runes, conreus i llocs sorrencs del litoral : camps de Viladrau i alguns al- tres, r. (Costa), sota Llansà, a la Mare de Déu del Port (Bub.), cultivada (Saly.t).— Jul.-Ag, 1,906. —D. Stramónium L. (és l'Stramonium spinosum d'algun autor antic, prelinneè.) Simnonímia. — Estramoni, figuera infernal bor- da, herba talpera: casí., estramonio, higuera loca, flor de la trompeta, /r., pomme épineuse. Tija de 5-10 dm, dreta, rodona, ramificada, verda, glabrescent, fullosa, de fulles grans, ovato- acuminades, fortament i desigualment sinuato- dentades, de dents amples i acuminades, flors blanques, llargues de 6-IG cm, amb el calze, tubuloso-pentagonal, elabre, d'un verd pàllid, de 4-5 cm de llarg, que arriba fins a la meitat o als dos terços de la corol'la, aquesta amb els lòbuls lanceo- lats, aguts, peduncles Íructífers drefs, com la càpsula, que és dela, oblonga i eriçada d'espines o agullons sobustos i iguals. Geografia. — Hortes i terres incultes, sorrenques : al litoral, Vallès, Penedès, Bages, fins a la regió subpire- nenca,— Terraprim, Garrotxa, Olot (Vay.), Lleida (Bla- via). — Jul.-Ag. 1,907.— D. férox L. (és l'Stramónium s. Datura ferox, dels antics, aixi anomenada per les espines del fruit molt robustes.) Sinonimia. — Cast. cardo cuco. Molt afí de l'anterior. Se'n distingeix pel /o II PUBLICACIONS: DE L'INSTITUT: DE CNC S Solanàcies. G. 528, -Datura. vermellós de la part inferior de la tija, verda i puntejada de blanc en la resta, fulles ovato-rombals, desigualment i agudament sinuato-dentades, d'un verd pàllid, llargament peciolades, flors pàludament blavenques, càpsula eriçada d'espines llargues, desiguals, generalment les quatre apicals znoJ£ més grosses, dretes, convergents, d'un verd groguenc. Geografia. — Oriúnda de la Xina, s'ha naturalitzat al Jardí de la Universitat de Barce- lona (Costa), cap a S. Boi (Colm.). — Estiu. 192 eo FLORA DE CATALUNYA Gènere 529. — HYOSCYAMUS £. (Nom emprat per Dioscòrides, compost de òç, porc, i xò4uo0ç, fava, això és fava porcina, perquè, segons una antiga creença, el senglar que en menja mor atacat de fortes con- vulsions si no és a temps de banyar-se i beure copiosament.) Flors groguenques o violàcies, en cimes unípares escorpioides, fulloses, a la fi llargues, calze tubulós-acampanat, quinquèfid, persistent i molt acres- cent, el fructífer abaldufat, consistent, nervut: corol'la infundibuliforme, subbilabiada, estams generalment exerts, inclinats, amb les anteres dehiscents longitudinalment, el fruit és un pixidi bilocular, membranós, polisperm, amb les llavors reniformes. Herbes anuals o biennals, fètides, piloso-glanduloses. Corol'la quasi regular, groguenca, reticulada de línies Vviolàcies, amb la gorja fosca, fulles caulinars sèssils o amplexicaules . .. —H. níger. Corol'la irregular, subbilabiada, groga, no reticulada, fulles caulinars DOLORES ama Re d'eRt a Oca Ada o alineat el valbiis: 1,908. — H. níger L. (niger, en llatí, negre, al'ludint al color fosc de la corol'la.) Sinonímia.—Jusquiam, herba queixalera, ta- bac bord o de paret: cast., beleiio: fr., jusquiame. Tija de 3-8 dm, dreta, robusta, ramificada, piloso-glandulosa, amb les fulles blanes, les ba- silars peciolades, en rosetó, les caulinars sèssi/s o amblexicaules, ovato-oblongues, sinuato-pinna- tífides, de lòbuls desiguals, lanceolato-triangu- lars, flors bastant grans, subsèssils, amb el calze sublomentós, el fructiífer rígid, venoso-reti- culat, de lòbuls ovato-lanceolats, mucronats, i la corol'la quasi regular, gro- guenca, reticulada de violat, amb la gorja d'un púrpura fosc, estams poc exerts, càpsula cónico-ovoide, inflada a la base, amb les llavors grisenques, reticulades. 25 193 PUBLICACIONS" DE .L'6NSTITUT DESGCILENTIES Solanàcies. G. 529. - Hyosciamus. Geografia. — Runes i paratges herbosos d'una gran part del país, sense ésser comuna: Vallès, Montserrat, Bages, Adous del Bastareny, Hospitalet, al peu de Coll de Jou: Vic, fins a la zona subpirenenca. — La Garrotxa, Pireneus (Vay.), Molins de Segur (Puigg.l), Olot (Tex.), Vall d'Aran, a Les Bordes, Aubert, Viella, Salardú, el al/ibi, abundant (Llen.). — Maig-lul. Race $ 1,909. — H. albus L. (albus, em llatí, blanc, per la covol'la de color pàllida.) Tija de 2-5 dm, dreta, frequentment rami- ficada, piloso-viscosa, amb les fulles blanes, fo- tes peciolades, ovato-oblongues, Ssubcordiformes o cuneiformes a la base, Sinuato-dentades, de lòbuls i dents triangulars, flors sèssils o, les inferiors, breument pedunculades, amb el calze molt pelut, el fructifer feblement venoso-reticulat, de lòbuls curts, triangulars, corolla irregular, subbilabiada, amb els lòbuls del llavi inferior més petits, d'un groc pàl'lid, no reliculada, verdosa a l'interior del tub, estams poc exerts, amb els filaments blancs, càpsula ovoide, poc inflada a la base, amb les llavors grisenques, alveolades. Raça H. major Mill. — Arrel perenne, tija llenyosa a la base, fulles brac- teals ovades, atenuades a la base, enteres o a penes dentades, gorja de la co- rol'la i filaments estaminals d'un púrpura negrós. Geografia. — Runes, muralles i roques : Litoral de Sitges, Barcelona, Blanes, Tossa, Penedès, Bages, part de la Segarra, Lleida. — llles Medes, marina de Girona (Vay.), Vic, r. (Masferrer), la raça H. major Mill., al litoral de Sitges, amb el tipus, Montserrat, Tous, Blanes. — Besalú, Lligorda, Argelaguer (Vay.). — Abr.—Oct. 194 PLORAS: DE GATALUNYA Gènere 530. — NICOTIANA L. (Gènere dedicat a Jean Nicot, conseller de la Cort de França i introductor del tabac en aquell país en el segle XVI.) Flors groguenques o vermelloses, en panícula terminal, amb el calze acampanat, acrescent, quinquedentat, corol'la embudada, estams inclusos, anteres dehiscents longitudinalment, càpsula tancada dins del calze, bilocular, dehiscent per dues valves terminals, i llavors subreniformes, rugoso-reticula- des. Herbes o arbustos exòtics, de fulles enteres o ondulades, narcòtiques. , Plantes llenyoses, d'1-3 m, fulles glabres, glauques, consistens, corol-la groga, amb el tub insensiblement dilatat cap al limbe, petit i breu- ment dentat, 4-5 vegades més llarga que el calze. . . N. glauca. Plantes herbàcies, de menor talla, fulles piloso-glanduloses, verdes, blanes, tub de la corol'la dilatat des de la meitat superior, limbe CEU Ci Sa Ana EI RAt EE pa, a les tat ON DP pen i de rA AS Corol'la vermellosa, 4-5 vegades més llarga que el calze, amb els lòbuls triangulars, càpsula ovoide, fulles sèssils, de marge pla, panícula SAD a ide ene ae MIRA I, Le N. Tabàcum. Corol'la groguenca, 2-3 vegades més llarga que el calze, amb els lòbuls rodons, càpsula subglobulosa, fulles peciolades, de marge ondulat, Poca ESTReia Ra ama as A tústica: 1,910. — N. glauca Grah. (per les fulles glauques.) Arbust de 2-3 m, dret, ramificat, glabre, amb les fulles llargament peciolades, les inferiors ovato-cordiformes, les superiors ovato-lanceo- lades, agudes o acuminades, enteres, consis- tents, glauques, Aors grogues, en panícula fluixa: calze glabre, de dents triangulars, curtes, pesta- nyoses, i corol'la pubescent, claviforme, amb el tub insensiblement dilatat cap al limbe, que és molt petit, de dents ovades, molt curtes, llarga de 3-4 cm, 4-5 vegades més llarga que el calze, càpsula ovoide, quasi igual al calze, penjant. N, glaucg I95 PUBLICACEONS. DE L'd NS T17T UF DNS SC d'o NC Solanàcies. G. 530. - Nicotiana. Geografia. — Oriúnda de Buenos Aires, perfectament naturalitzada a les muralles del Castell de Cardona (Puj. C.). — Set. 1911. —N. Tabàcum L. (de l'esbanyol tabaco, mot d'origen americà.) Sinonímia. — Tabac, cast., tabaco, fr., tabac. Anual, amb la tija d'I-2 m, dreta, rodona, ramificada a l'àpex, pubescent-glandulosa, fu- llosa, de fulles molt grans, oblongues, acumina- des, les superiors semtamplexicaules, decurrents, blanes, verdes, glabrescents, breument pesta- nyoses, de marge pla, flors rosades o d'un verd vermellós, en panícula ampla, bracteolada, calze pubescent-glandulós, de dents ovato-lanceolades, agudes, desiguals, corol:la piloso-glandulosa, 4-5 vegades més llarga que el calze, tubuloso-embudada, amb el tub dilatat des de la mezutat superior, limbe gran, estès, de lòbuls triangulars, càpsula ovoide, més llarga que el calze. N. Tabàcum esEraf ee CB i a vegades subespontània a les hortes o prop de les habitacions. — Juny-Jul. 1,912. — N. rústica L. (del llatí rusticus, campestre, Perquè hom sol cultivar-la a pagès.) Sinonímia. — Tabac pota, pota, tabac pelut: fr., tabac des paysans. Anual, amb la tija de 3-I2 dm, dreta, ci- líndrica, simple o ramificada, piloso-glandulosa, i les fulles peciolades, blanes, crassiúscules, 0valo-obtuses, a vegades subcordiformes a la base i de marge ondulat, flors d'un verd groguenc, en panícula estrela, bracteolada, amb el calze pubescent, de dents curtes, amples, desiguals, 1 la corol'la cilíndrica, embudada, 2-3 vegades més llarga que el calze, que és pubescent i de lòbuls ovafo-arrodonits, reflexos, càpsula ovoide globulosa, poc més llarga que el calze. N. rústica Geografia.—Cultivada i alguna vegada subespontània a les hortes i murs.— Jul.-Set. (1). (1) Els noms vulgars d'aquestes dues darreres espècies de Nicof/ana no figuren en l'original de Cadevall. (F. Q). I96 BE ORGA I DE CCATALUNYA at at a RE de OC TA ges a. Família 82. — GESNERIÀCIES ENDL. (Del gènere Gesneria.) Plantes de flors hermafrodites, quasi regulars, grans, pentàmeres, en umbel'les pauciflores, sobre peduncles radicals, afil-les, ascendents, pubescent- glandulosos, calze petit, pubescent-glandulós, de lòbuls oblongs, obtusos, iguals, la corol'la rotàcia, violada amb la gorja ataronjada, de lòbuls trans- ovats, un poc desiguals, anteres connivents, grogues, biloculars, dehiscents longitudinalment, estil únic, estigma simple, fruit capsular, ovoide-oblong, pubescent-glandulós, bilocular, de dehiscència septicida, bivalve, polisperm. Herbes perennes, de 5-I15 cm, amb les fulles en rosetó, ovato-obtuses, con- tretes en curt pecíol, fortament fistonades, rugoses, d'un verd fosc, pelades per sobre i ferruginoses i densament piloso-llanoses per sota. PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DESCGTERICLES Gènere 531. -— MICÓNIA LaAP. - RAMÓNDIA RICH. P Dedicat, per Lapeyrouse, al botànic català Micó, que, el segle xvi, descobrí a Montserrat 3 ' l'espècie pirenenca, i per Richard, en 1805, al botànic francès Ramond, qui la separà del gènere Verbascum en què l'havia inclosa Linné (2).) 1,913. — M. borragínea Lap. — Verbàs- cum Myconi L. — Ramóndia pyrenàica Rich 2. (borraginea, Per la semblança de fulles i flors amb les de la borratja — borraginis flore et fo- lio, diu Tournefort, pyrenaica, per la seva habitació al Pireneu, que ni és l'úmca ni la primera on es trobà P.) Geografia. — Abundant a les roques de Montserrat, Obac i S. Llorenç del Munt, des d'on baixa fins prop de Matadepera, Alt Bergadà i tot el Pireneu oriental. — Sta. Magda'ena, Platraver, Collsacabra, Frontonyà. Solsona, Sopeira (Costa), S. Llorenç de Morunys (Isernt), Llers, Hostalets, fins a uns 50 m sobre el nivell del mar, Terrades, Montgrony. Bellmunt, S. Hipòlit (Sennen), Vall de Be- nasc (Zett.). — Maig-Juny. M. borragínea (1) —En el dubte de si el botànic vigatà es firmava Micó o Micon, com hi havia Miró i Miron, tenint en compte l'antic costum de llatinitzar els noms, adoptem la denominació de l apeyrouse, és a dir, Miconia i no Micoa, però escrit amb i, com l'escrigueren els autors catalans, i no amb y com feren Linné, Tournefort i altres estrangers, per raons que ignorem. (2, 0 Aquestes etimologies dels noms genèrics són de Cadevall, (F. Q.). (3) El gènere Mieouia, de Lapeyrouse, és de 1813: per tant, molt posterior a Ramondia, de Limarch, publicat en 1793. 2 quest fet bastaria per a rebutjar-lo Si no fos que una altra raó de pes ho impossibilita absolutament: l'exis- tència del gènere Miconía, de Ruiz i Pavon, publicat en 1794, i a conservar segons la llista aprovada pel Congrés Inter— nacional de Botànica de Viena, de 1905. Dins el gènere Ramoundia la plarta catalana ha d'èsser designada amb el nom de R. Miconi (L.) Rechb., o, si és acceptada la modificació que proposà Pau, d'acord amb la grafia catalana de Micó, R. Mj- coi. (F, Q..). (4) Aquestes etimologies de noms especifics són també de Cadevall i figuren així en el seu manuscrit. (F. Q.). 198 EDOMS (DE CATALUNYA Família 83. — VERBASCAÀCIES BARTL. (Del gènere Verbascum.) Plantes de flors hermafrodites, quasi regulars, pentàmeres, en espigues, raims o panícules, amb el calze lobulat, persistent, i la corolla rotàcia, de lòbuls un poc desiguals, com els filaments estaminals, que són més llargs en els dos estams inferiors, glabrescents o menys peluts que els altres, amb les anteres uniloculars, transversals, un sol estil, estigma globulós o decurrent pels costats de l'estil. El fruit és una càpsula bilocular, de dehiscència septí- íraga, bivalvar, de valves frequentment bífides. Herbes generalment biennals, robustes, amb frequència més o menys tomentoses, de fulles basilars en rosetó i les superiors sèssils, amplexicaules o decurrents. Gènere 532. — VERBASCUM L. (Derivat, per corrupció, de barbascum, al'ludint als filaments estaminals barbuts.) dei edr estaminals glabres o bé ornats de pèls blancs o gro- BUCDCS Le sl Ei Meiol as pi de Pia Ec ME Pe aa l'Eslstueats citació ORles de DE Ell are BCE SE SA EE Fulles caulinars decurrents, tija generalment simple, flors en raims espiciformes, anteres inserides obliquament sobre els filaments — 3. Fulles caulinars, no decurrents, tija ramificada superiorment, flors en panícula, anteres inserides horitzontalment. . . . . . . . . . 4. Corol'la d'un. groc pàllid, còncava, de 15-25 mm, anteres dels dos estams inferiors 3-4 vegades més curtes que els filaments, estigma globulós, espiga densa . . . . Lia VE ia OSUS: Corol'la d'un groc viu, quasi ae le 25. 45 mm, anteres dels dos es- tams inferiors 1-2 vegades més curtes que els filaments, estigma espa- , tulat, espiga fluixa inferiorment. . . . . . . . V. phlomoides. Fulles albo-tomentoses en ambdues cares, tija cilíndrica, coberta d'un toment abundant que es desprèn en borralls, estigma una vegada més llarg que ample... ... ..... . . .V. pulveruléntum. 4 Fulles verdes i glabres per sobre, de i un poc tomentoses per sota, tija angulosa, amb poc toment, estigma més ample que llarg V. Lychnitis. 199 — a ta 000 I PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE (CIE RNCnILS Verbascàcies. G. 532. - Verbascum. horitzontalment, Càpsules petites —. ve me, dec ee ee ae Poe 6. Flors grans (25-40 mm), en raim o en espiga, anteres dels dos estams inferiors obliques, Càpsula gran l'e mea i a ado ee cec de ee 8. Fulles d'un verd blanquinós, les inferiors sinuato-lobades, pinnatífides, subsèssils, les superiors decurrents, pedicels més curts que el calze, pèls dels filaments estaminals iguals. . . . . . . V. sinuàtum. Fulles d'un verd fosc, les inferiors inciso-lobulades, llargament pecio- lades, les superiors no decurrents, pedicels tant o més llargs que el calze, pèls dels filaments estaminals molt desiguals . . . . . . 7. ÉS petites (15-20 mm), en panícula piramidal, anteres inserides 5 6: Tiges febles, rodones o poc anguloses a l'àpex, angles obtusos, branques I Aexuoses, ascendents, limbe de les fulles inferiors truncat o atenuat a la base, glomèruls de les espigues distants . . . . V. Chaixii. 7 Tiges robustes, fortament anguloses a l'àpex, angles aguts, branques rígides, dretes, limbe de les fulles inferiors escotat a la base, glomèruls de lés espigues ACOStalS et a. ss a NS Es ee Os i V. nigrum. Plantes albo-tomentoses, no glanduloses, tija cilíndrica, robusta, flors enfonsades en el toment, espiga llarga, interrompuda a la base, fulles ERUEROdES Es ió d'E ae tS De rer ga Pous den V: BOEtaaee Flantes verdes, glabrescents, EEeriiieal glanduloses i pubescents a l'àpex, tija angulosa, feble, fulles primes. . . . . . . . . . . 9. ( /Flors solitàries, axil'lars, en raim fluix, pedicels I-2 En més llargs I que la bràctea, fulles pr lluents, oblongues, càpsula ovoide CRT ei Org Ar: d'e Lc ae Du a VV. Blallària. 9 (Flors en fascicles de 2- En en EE. fluixa, pedicels més curts que la bràctea, fulles glabrescents, oblongo-lanceolades, càpsula globulosa. V. virgàtum. 1,914. —V. Thapsus L. (és el Thapsus barbatus de John Gerard, d'on devia prendre Limné el nom específic. Quant a l'origen de Thapsus, cf. Thapsia.) Sinonímia. — Blenera, candelera, tripó, cua de guilla, cua de moltó, ploraner, cast., gordo- lobo, /7., bouillon blanc. Biennal, amb la tija de 5-I5 cm, dreta, ro- busta, cilindràcia, alada, generalment simple, coberta de dens toment blanc groguenc format per pèls arboriformes, fullosa, de fulles grui- V. Thapsus 200 EEORADE CATALUNYA Verbascàcies. G. 532. - Verbascum. xudes, grisenques, fortament tomentoses, oblongo-el'líbliques, superficialment fistonades, les inferiors atenuades en pecíol, les altres decurrents des de l'una a l'altra, flors d'un groc pàl' id, mitjanes, fasciculades en espiga grossa i com- pacta, bracteolades, amb el calze molt tomentós, de lòbuls ovato-lanceolats, aguts, corol'la còncava, els dos estams inferiors amb els filaments glabres o quasi glabres, anteres obliqiies, 3-4 vegades més curtes que els filaments, els dels estams superiors curts, llanosos, blanquinosos, amb les anteres reniformes, inserides obliquament, l'estigma globulós, no decurrent sobre l'estil, càpsula ovoide, rodona a la base. e montanum Cav. — Fulles caulinars decurrents sobre la tija en dues ales cuneiformes que solament arriben a la meitat de l'entrenús. Geografia. — Boscos i ermots pissarrosos, muntanyencs, i arenys secs dels corrents de quasi tot el país: Vallès, Bages, Baix Empordà, Guilleries, Vic, fins a Ribes. — Olot, La Garrotxa (Vay.), Vall d'Aran (Llen., C. et S.). La e montanum Cav. — V. montanum Schrad., als prats de Ribes, Montserrat, Mont- seny. — Molló, Rocabruna, Camprodon, Olot, Tosses, Fornells, Queralps (Vay.), Campro- don (Bub.). — Juny-Ag. 1,951. —V. phlomoides L. (del grec pioquóc, fama, emprat per Dioscòrides per a designar el Verbascum, Per haver usat les fulles com a ble.) Hom el distingeix de l'anterior, amb el qual té gran afinitat, per la tija cilíndrica, ordinà- riament no alada, simple o poc ramificada a la part superior, amb les fulles caulinars Poc de- currents, les basilars grans, de pecíol igual al limbe o més llarg, fortament dentades a la base, flors d'un groc viu, grans, en glomèruls poc den- sos, espiga fluixa, interrompuda i generalment amb algunes branques a la base, corol'la quasi plana, de 25-45 mm de diàm., estams superiors amb filaments coberts de pèls blancs o groguencs, els. du inferiors de filaments més llargs, ordinàriament glabres, d'anteres molt grans, inserides lateralment, 2-3 vegades més curtes que el filament, estigma espatulat, llargament decurrent pels costats de l'estil, càpsula subglobulosa. Geografia.—Paratges incultes i àrids de Montserrat, Olot, al Bosc de la Tosca, Ribes, La Cerdanya, etc. (Vay.). — Juny-Oct. N. B. Gautier no cita aquesta espècie al Pireneu Oriental. El de Montserrat sembla ésser V. Thapsus, segons Costa. 26 291 PUBLICACIONS (DE L ENSTIT UT ED E GC DES Verbascàcies. G. 532.- Verbascum. 1,916.—V. pulveruléntum Vill.—V. floc- cósum VV. et É. (del llatí pulverulentus, empolsat, Pel toment blanc que cobreix la planta, floccosum, es a dir, guarnit de flocs, pels borrallons de toment de la tija i rames.) Biennal, amb la tija de 5-I5 dm, dreta, 7o- dona, robusta, ramificada superiorment, cober- ta, com tota la planta, d'un toment cotonós, blanc, abundant, caduc, fulles basilars oblongo- V. putveralèntam oo io ef íbliques, feblement fistonades, atenuades en pecíol curt, les caulinars sèssils, 40 decurrents, ovato-oblongues, enteres, les superiors ovafo-acuminades, amplexicaules, Aors grogues, mitjanes, en glomèruls separats, que formen una panícula pira- midal de branques pàtulo-ascendents, primes i flexuoses, amb els pedicels tots iguals al calze en el moment de la floració: calze cobert de toment blanc, de lòbuls linear-lanceolats, meitat més curts que la càpsula, corolla generalment petita (uns 2 cm de diàm), plana, amb els filaments estami- nals eriçats de pèls blancs groguencs, i les anteres isserides tyansversalment, l'estigma ovato-lanceolat, una vegada més llarg que ample: càpsula ovoide. Geografia. — Paratges incultes : Al Vallès, Montcada, Matadepera, falda del Montseny, S. Celoni, Hostalric, Arbúcies, Montsoliu, Sta. Coloma de Farnés, Guilleries. — Vic (Masí.), camins i prats d'Olot, fins a la Cerdanya (Vay.), Prats de Molló (Gaut.), Vall d'Aran, a la zona inferior (C. et S.). — Juny-Ag. 101777 V. Eychnits L. (aquesta espècie limneana comprèn el Verbascum Lychnitis flore albo parvo, de Baluin, del qual deriva el nom específic. Lychnis i Lychnitis vé- nen del grec Xòyvoç, la llàntia, al ludint a l'ús de les fulles com a ble.) Simmonímia.— Santjoans, cast., candilera, gor- dolobo candilero, hierba de las torcidas. Biennal, amb la tija de 5-15 dm, dreta, ro- busta, angulosa i ramificada superiorment, pu- bèrula, grisenca, amb les fulles verdes i glabres- V. Lychnitis EFLCORX IDE CATALUNYA Verbascàcies. G. 532.- Verbascum. cents per sobre, blanc-grisenques i breument tomentoses per sota, bastant ner- vudes, superficialment fistonades, les inferiors oblongues, atenuades en pecíol, les superiors sèssils, no decurrents, ovato-acumimnades, flors grogues o blanques, petites, en glomèruls separats, que tormen una panícula piramidal de branques ascendents, amb els pedicels més llargs que el calze en el moment de la flo- ració: calze tomentós, de lòbuls lanceolato-linears, aguts, una meitat més curts que la càpsula, corolla petita (15-Z0 mm), Plana, amb els filaments estaminals cviçats de pèls blanc-groguencs, i les anteres inserides transversal- ment, V'estigma globulós, càpsula ovoide, obtusa, petita. Geografia. — Llocs montuosos secs i àrids: Montserrat, S. Llorenç del Munt, Montseny, Montsoliu, Guilleries, Pireneu et alibi. — Salardú, Baguergue (G. et S.). No escasseja la subvar. albifiorum Rouy. — Juny-Ag. 1,918. — V. sinuàtum L. (per les fulles inferiors sinuades.) Simonímia. — Tripó bord, muria, cast., gor- dolobo, cenicero. Biemnal, amb la tija de 5-I0 dm, dreta, ro- busta, arrodonida, ramificada, un poc flexuosa, vermellosa, coberta d'un toment blanc-gro- guenc, estrellat, que a la fi es desprèn, fulles tomentoses, particularment pel revers, les infe- Va sinuetum riors peciolades, oblongo-lanceolades, sinuades o sinualo-pimnatífides, ondulades, les superiors oblongues o lanceolades, agudes, sèssils, un poc decurrents, flors grogues, mitjanes, en glomèruls separats, que formen una panícula piramidal de bran- ques ascendents, amb els pedicels més curts que el calze en la floració, calze blanc tomentós, de lòbuls lanceolats, aguts, iguals a la càpsula, corol'la petita (de 2 cm de diàm. com a màximum), plana, filaments estaminals amb pèls violats i les anteres inserides transversalment, estigma globulós i càpsula ovoide olobulosa, petita, quasi igual al calze, a la fi glabrescent. Geografia. — Comuna a les terres incultes del litoral, Vallès, Bages i resta de les zones inferior i mitjana. — Jul.-Set, 203 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT: DE QCDLENECRES Verbascàcies. G. 532. Verbascum. 1 1,919. —V. Chaixii Vill. (dedicat a l'abbé Dominique Chaix, autor de Plantae vapincenses, 1731-1800.) Sinonímia. -— Tortes, porpres (Vay.). Pereme, amb la tija de 4-6 dm, dreta, pri- meta, rodona o poc angulosa superiorment i amb els angles obfusos, finament estriada, sim- ple o ramificada, de branques gràcils, ascen- dents, flexuoses, coberta d'un toment grisenc a la fi caduc, fulles pubescents i d'un verd fosc per sobre, fomentoses i d'un verd blanquinós per sota, fistonades o sublobulato-dentades, les inferiors llargament peciolades, el'líptiques o lanceolades, livato-pimnatífides o simplement atenuades o trun- cades a la base, les Superiors ovades, subsèssils, flors grogues amb la gorja violada, petitetes, en glomèruls separats, que formen una panícula piramidal de branques primes, Pàtulo-ascendents, pedicels poc desiguals, els més llargs iguals al calze, que està cobert de toment blanc, de lòbuls linears, aguts, poc més curts que la càpsula, corol'la petita (prop de 2 cm de diàm.), 4/ana, amb els filaments estaminals eriçats de pèls violats, barrejats amb alguns de més clars, i les anteres inserides transversalment, l'estigma capitato-claviforme, Càp- sula el'libpsoide, peluda, molt petita, poc més llarga que el calze. V. Chaixii Geografia.—Llocs secs i àrids de les muntanyes : Vall de Ribes, Montseny. —Al NYV de Berga, Pont de Muntanyana i més amunt (Costa), S. Joan de les Abadesses, Freixenet, Olot, Guilleries, Mare de Déu del Munt (Vay.). Prats de Molló (Gaut.), Bellmunt (Sen. ).—Juny- Setembre. 1,920.—V. nígrum L. (és el Verbascum nigrum de Ba/uin i d'altres autors antics, així amomenal per les fulles d'un verd fosc.) as Ad X RR Hom el diferencia essencialment de l'ante- rior per la tija de 5-I2 dm, més robusta, ro- dona a la base però fortament angulosa a la part superior, amb els angles sordits i aguts, les fulles basilars i les caulinars inferiors cordifor- mes a la base o, rarament, iruncato-atenuades, desigualment i fortament fistonades o simuato- Ç Da NC RSS Pr a. er 6 A gn, (Qu i - ds / 3 204 EE OS DE € AE SLU NA Verbascàcies. G. 532.- Verbascum. dentades, però no pinmnatlífides, Nors en raim espiciforme o tirsoide o en pa- nicula de branques curtes i dretes, amb els pedicels bastant desiguals, els més llargs doble llargs que el calze, corolla amb cinc taques violades a la gorja, l'estigma capitato-angulós, i la càpsula ovoide, fyuncada a l'àpex. Geografia. — Llocs incultes i pedregosos : Bagà, vores dels camins i altres llocs de l'alt Bergadà, — La Molina, Vilella, cap a Andorra, (Vay ), Coll-lliure (Gaut.), Vall d'Aran (Costa, Zett.), tota la Vall fins a Montgarri (Llen.), Salardú (C. et S.). — Jul.-Ag. 1,921.—V. Boerhavi L.—V. maiale DC. (dedicat a Herman Boerhaave, professor de bo- tàmca i de química a Leiden, mort en 1738: maiale, fer florir al mes de maig.) Biennal, amb la tija de 5-I0 dm, dreta, ro- busta, rodona, vermellosa dessota d'un toment blanc, cotonós, a la fi caduc formant borralls: fulles albo-tomentoses, particularment pel re- vers, gruixudes, fistonades o inciso-dentades, les inferiors ovato-el'líbliques, contretes en pe- cíol, les superiors ovato-cordiformes, amplexi- caules, no decurrents, flors grogues, amb la gorja violada, grans, enfonsades en el toment blanc, cotonós, en espiga brac- teolada, robusta, llarga, un poc interrompuda a la base, pedicels gruixuts, molt curts, i calze molt tomentós, de lòbuls lanceolato-linears, una meitat més curts que el fruit, corol'la de prop de 3 cm de diàm., plana, amb els filaments estaminals eriçats de pèls violats, i les anteres dels dos estams inferiors in- serides obliquament, estigma globulós i càpsula el'hibsoide, gran, a la fi glabrescent, terminada per la base de l'estil espinescent. V. Boerhavi Geografia —Llocs incultes, silicis: Vallès, a l'Obac, Ribes, S. Hilari, Guilleries, Cap de Creus. — Segaró, La Cerdanya, Torroella de Montgri (Vay.), Vall d'Aran, a Les Bordes (C. et S.). — Juny-Ag. 1922.—V. Blattària L. (comprèn les Blattària lutea, folio longo laci- niato i Blattària alba, de Bahuin. Blattària, de- rivat de blatta, l'escarabat, era el nom que do- naven a Roma, t que Plini emprà, a aquesta plan- la, que tindria la virtut d'atraure els escarabats.) 205 PUBLICACIONS DE EL 'ENSTITUAL DE LCIELCGRES Verbascàcies. G. 532.- Verbascum. Biennal, amb la tija de 5-I12 dm, dreta, primeta, feblement angulosa en la part superior, un poc pubescent-glandulosa, ordinàriament glabra en la part inferior, simple o ramificada prop de la inflorescència, amb les fulles glabres, lluents, oblongues, desigualment dentades o sinuato-pinnatífides, les inferiors llargament peciolades, les superiors semiamplexicaules, no decurrents, flors grogues, amb la gorja violada, grans, solitàries a l'axil'la de petites bràc- tees, en raim Mare, fluix, olandulós, pedicels filitormes, pàtulo-ascendents, dues vegades més llargs que el calze, aquest verd, glandulós, de lòbuls lan- ceolato-linears, aguts, i corol'la gran (25-33 mm de diàm.), plana, amb els filaments estaminals tots amb pèls violats, i les amferes molt desiguals, la de l'estam imparell molt petita, les dels dos estams inferiors inserides lateralment, estigma i càpsula globulosos, aquesta un poc acrescent, més llarga que el calze, terminada per la base de l'estil espinescent. Geografia. — Terrenys argilosos, humits o frescos, des del litoral fins a Olot, Ribes i la Cerdanya, S. Fost de Capcentelles, Vacarisses, Vidreres, Castelló d'Empúries. — Berga (Costa), Llussanès, S. Joan de les Abadesses (Vay.), Vall d'Arros (C. et S ). — Juny-Ag. E 1.923.——V. virgàtum VVith.—V. blatta- rioides Lam., mera varietat de l'anterior apud Fiori. (derivat de virga, la verga, al'ludint a la tija d'aquesta espècie, fina com un vímet, blattarioi- des, Pey assemblar-se al V. Blattaria.) Biemnal, amb la tija de 5-I0 dm, dreta, bas- tant robusta, rodona a la base, un poc angu- losa a la part superior, feblement pubescent- glandulosa, simple o ramificada, de branques curtes, dretes, amb fulles d'un verd pàllid, gla- brescents, les inferiors oblongo-lanceolades, ate- nuades en pecíol, inciso-fistonades o sublirades, les caulinars lanceolades, amplexicaules, breument decurrents en ales cunciformes, les superiors cordifor- mes a la base, acuminades, flors grogues amb la gorja violada, grans, soli- tàries, geminades o ternades a l'axil'la de bràctees acuminades, en 7aim es- piciforme, llarg, fluix, glandulós, amb els pedicels bastant gruixuts, més curts que les bràctees i que el calze, aquest piloso-glandulós, de lòbuls lanceolato- linears, més curts que la càpsula, corol'la gran (25-30 mm), plana, els fila- ments estaminals amb pèls violats, anteres dels estams inferiors inserides obliquament, estigma i càpsula globulosos, aquesta poc més llarga que el calze. V. virgàtum Geografia. — Llocs incultes de Serrateix, r. r. (Puj. C.I). — Juny-Set. N. B. Abunden els híbrids en aquest gènere. Una planta tramesa per Codina des de S. Julià del Llor, sembla ésser un V. nigrum X Boerhani. 206 RLCORA DE CATALUNYA Família 84. - ESCROFULARIACIES LINDL. (Del gènere Scrofularia, un dels més importants de la família.) Plantes de fiors hermafrodites, irregulars, de calze persistent, quadrífid o quinquèfid, o dividit solament en altres tantes dents, la corol'la de 4-5 lòbuls desiguals, personada o labiada, els estams generalment didíinams, estil únic, i fruit en càpsula bilocular, de dehiscència septicida o loculicida, rara- ment poricida. Generalment herbes de fulles alternes, oposades o verticil- lades, sense estípules. Calze de cinc lòbuls iguals o quasi iguals, anteres mútiques . . . 93. 1 Calze de quatre lòbuls quasi iguals, rarament cinc, i aleshores un d'ells IC AE Es DC La ep Le i EU See a as Corol'la gibosa o RD i càpsula de dehiscència multivalva o pori- Cata a ra a: 3. Corol'la ni gibosa ni ent. Era d'lliccents per du nt DE E IE Oh RICS el al pegat ei Da NA) JET LB ame Cd Es Corol'la gibosa, càpsula dehiscent per 2-3 porus terminals Antirrhínum. Do OA ES DESOMACII RNA Pia UD JA a, Sa ie o ee A Corol'la bilabiada, càpsula poricida, fulles caulinars oposades, palmati- sectes, amb les lacínies linears . . . . . . . . . Anarrhinum. es personada, càpsula de dehiscència generalment multivalva, fulles P caulinars obtuses, ordinàriament enteres i linears . . . Linària. ulles caulinars oposades, corol'la frequentment bilabiada . . . . 6. ulles alternes, corol'la digitaliforme o ciatiforme . . . . . . . 7. j Flors d'un bru rogenc o verdoses, en cimes axil'lars o en panícula ter- minal, tub de la corol'la curt i subglobós . . . . Scrofulària. l Flors rasades amb el tub groguenc, solitàries, axil'lars, tub de la corol'la ahir ient ge NC te a ec Ec Na re a ar Sat alt le) Flors grans, penjants, en raims unilaterals, corol'la digitaliforme, amb El tub amples xo. pea nt da nades as DICitauS. Flors petites, dretes, en raims es corol'la ea na amb Et estretes, Pixel xim a dE brgaient BE pr PETITES: NI 207 ——— a caçat PUBLICACITONS DE. L'ANSTI EC UT DE GE NCES G. 533. - Serofulària. Escrofulariàcies. i Corol: la rotàcid, limbe de 4 lòbuls plans, 2 estams . . .. Verónica. Pers la tubuloso-labiada, llavi superior — en casc, l'inferior trilobu- lat, 4 estams QIdIDAmS 4r gedaiae) Ens DA die ei Calze inflat, anteres mútiques, llavors grans, nombroses . 10. 9 Calze poc o gens inflat, anteres mucronades o aristades a la base, poques llavors o moltes i petites. 11. Fulles alternes, rarament verticil'lades, 1-2 vegades pinnatisectes, càp- sula ovoide o de contorn lanceolat, acuminada: plantes perennes o biennals. Pedicularis. Fulles oposades, dera ls o dstonadess càpsula subglobuloso-compri- mida, plantes anuals . Rhinanthus. ons glabra, oligosperma . 12. a Càpsula generalment pubescent, DE loceel moll petites 13. Flors grogues o vermelloses, en raims o espigues fullosos o bracteolats, calze quadrífid, càpsula comprimida: plantes anuals Melampyrum Flors d'un groc d'or, amb la gorja tacada de púrpura, calze quadridentat, càpsula globulosa, plantes perennes ies Tózia. lavi inferior de la corol'la amb tres lòbuls escotats o bilobats, plantes Euphràsia. a primes, de poca talla. Llavi inferior de la corol'la amb tres diga enters, DE ar plantes més i robustes, de I0-60 cm 14. Flors petites (4-8 mm de llarg), nombroses, en raims espiciformes, uni- laterals, fulles enteres o superficialment dentades . Odontites. eh lors grans (més de $ mm de llarg), poc nombroses, en raims espiciformes no unilaterals, fulles feses o fortament dentades. Baàrtsia. Gènere 533. —SCROFULÀRIA L. (Del nom donat pels antics a algunes espècies d'aquest gènere, que, per tenir el rizoma amb nusos inflats, cregueren útils contra les escvòfules.) Flors d'un bru rogenc o verdoses, en cimes axil'lars o en panícula ter: minal, calze de cinc lòbuls ordinàriament obtusos, escariosos al marge, corol'la bilabiada, amb el llavi superior més gran, bilobulat, pla, generalment amb un estam avortat (estaminodi), i l'inferior trilobulat, estams didínams, anteres 208 BHEO EA DE CATALUNYA Escrofulariàcies. G. 533. - Serofulària. mútiques, uniloculars, dehiscents transversalment, càpsula globulosa o bé ovoide-acuminada, bilocular, de dehiscència valvar. Plantes generalment her- bàcies, de fulles oposades, fètides. N Plantes de llocs àrids, de tija cilíndrica, subllenyosa a la base, fulles pinnatífides o pinnatisectes, amb els nervis no visiblement anasto- mosats, pedicels - glandulosos, estaminodi estret. . . . . . 2, Plantes de llocs humits, de tija quadrangular, herbàcia, fulles dentades o fistonades, amb els nervis visiblement anastomosats, pedicels rara- ment glandulosos, estamimodi arrodonits. . LL pre er se es raim llarg i estret, fulles poc nombroses, separades, oblongo-lanceo- lades, pinnatífides o inciso-dentades . . . . . S. ramosíssima. Pedicels quasi de la longitud del calze, flors en cimes axil'lars, que formen una panícula terminal, fulles bastant nombroses, uni- o tri- N- 3-4 vegades més llargs que el calze, uni- o biflors, agrupats en ( PIA IS EC IES, LP A gues pr Se Os CANO: Lòbuls del calze herbacis, lanceolato-oblongs, plantes anuals, vernals, de flors d'un bru rogenc, estaminodi suborbicular, fulles ovato- cordiformes . . . ae ad DO pEtegrIDa: Lòbuls del calze escariosos a marge, diate: orbiculars, plantes perennes, CES P A LS, PMR PA 0) a IP PA Ca APS DIaniesspi coses: 0 pubescents, — sabe, i len sea s'a. 5: Eantesgolipreci ns mos LA ig ua a a a SE eco DEA DL. Z VO inferiorment, lòbuls del calze oblongs, estaminodi suborbicular, tija fistulosa, fulles ovades . . . . dte id, ss PNECNGICos Flors d'un bru rogenc, en panícula no doll lòbuls del calze suborbicu- lars, estaminodi reniforme-orbicular, tija no fistulosa, fulles ovato- ODISRSMES Gaia ara CS de aa denes Ms Sa alpesteis. Arrel nuosa, tija plena, fulles ovato-lanceolades, truncades o subcordi- formes, serrades, pedicels 2-4 vegades més llargs que el calze, estami- uoditrancovat, càpsula oveide.. . . Les ea ee OE NOUOSA: Arrel cònica, tija fistulosa, fulles ovato-oblongues, crenato-dentades, pedicels 1-2 vegades més llargs que el calze, estaminodi suborbicu- hi groguenques amb el llavi superior purpuri, en panícula fullosa ( lt cipsula globuloss . LL LL LS ss 8. aquatica. 209 PUBLICACILONS DE L'INSTITUT DR CREC ES Escrofulariàcies. G. 533. - Serofulària. sc Us NAS UE Cep ue 1,924. —S. ramosissima Lois., varietat o de la segúent apud Fiori. (per ésser molt ramificada.) Perenne, amb la tija de 2-6 dm, cilíndrica, subllenyosa, molt ramificada, glabra, que es torna negra per la dessecació, amb les fulles oblongo-lanceolades, pinnatífides o inciso-den- tades, poc nombroses i separades, flors d'un bru rogenc, molt petites, sobre peduncles 3-4 vegades més llargs que el calze, uniflors o biflors, S. ramosíssima —— oo bracteolats i glandulosos, que formen un 7aim estret i llarg, lòbuls del calze suborbiculars, estre- tament escariosos, corol'la petita (3-5 mm), estaminodi linear o nul, estams a la fi exerts, càpsula subglobulosa, apiculada, petita (2-4 mm). Geografia.— Llocs àrids i arenys del litoral: Platja de Badalona (Sen.l), Coll-lliure, Vall d'Aro, prop de S. Feliu, Lloret de Mar (Bub.). — Abr.-Jul. 1,925. — S. canina L. (és la Ruta canina de Clusius i d'altres autors antics, Per les fulles que recorden les de la vuda, i canina, en sentit despectiu, per la manca d'olor i de virtud.) Sinontma. — Ruda de ca o de gos, escro- fulària de gos, herba pudent, casí., ruda ca- nina, escrofularia perruna, /7., rue des chiens. Perenne, amb la tija de 4-8 dm, cilindràcia, simple o ramificada, glabra, que es torna negra per la dessecació, les fulles bastant nombroses, pinnatisectes, amb segments poc nombrosos, se- parats, inciso-dentats: fors d'un bru rogenc, petites, en cimes axil'lars, que formen una panícula terminal multiflora, pedicels aproximadament de la lon- gitud del calze, amb pèls glandulífers subsèssils o estipitats: lòbuls del calze suborbiculars, escariosos al marge, corol'la petita (4-6 mm), d'un púrpura ne- grós, tacada de blanc, llavi superior dues vegades més curt que el tub, estami- nodi lanceolat agut o nul, estams exerts, càpsula subelobulosa, apiculada, petita (3-4 mm). 2I0 DL OR DE CAMEAXLUNYA Escrofulariàcies. G. 533. - Scrofulària. 8 Hoppe: (Roch). — Pedicels iguals al calze o més curts, amb pèls glan- dulífers visiblement estipitats, fulles comunament bi- o tripinnatisectes, de segments inciso-dentats, càpsula una vegada més gran. critamifólia (Boiss). — Tija subtetràgona a la base, ramificada, robusta, fulles un poc carnoses, lòbuls dels segments lanceolato-cuneiformes, mucro- nats, panícula més ampla, pedicels més curts que el calze, amb pèls glandulí- fers subsèssils. Geografia.—Terrenys arenosos, des del litoral fins a la zona subpirenenca. La 8 Hoppei (Roch), a S. Joan de les Abadesses, Camprodon (Salv.), Setcases (Isernl), Coll de Pruixens, Rocabruna, Molló, Mare de Déu del Mont, Ribes, Ripoll, vores del Freser (Vay.), La Cer- danya, Eina, Port de Viella (C. et S.). La y crithmifolia (Boiss.), a Ribes i Queralps, vores del Freser. —Cap a Lleida, vores del Segre i al Segrià (Costa), Monteixo (Fonti).—Maig-Ag. N. B. Contessem que és molt difícil la diferenciació entre la planta Rochiana i la bois- sieriana, però som de parer que a Catalunya han estat confoses. Segurament abunda més la segona que la primera, (V. Notas fitogeogràficas críticas de 1906, pàg. 17). da 1,926. — S. peregrina L. (del llatí peregrinus, el viatger, perquè no sol fer estada enlloc.) Simonímia. — Setge. Anual, d'arrel cònica, fibrosa, i tija de 3-0 dm, dreta, quadrangular, fistulosa, glabra, vermellosa, simple o ramificada, amb les fulles N petites, ovades, truncades o cordiformes a la I El AC) base, peciolades, d'un verd pàl'lid, primes, g/a- LS, bres, desigualment dentades, flors d'un bru ver- EE ENS I) o mellós, en cimes axillars bi- o quinqueflores, que formen una panícula terminal fullosa, Aui- Xa, sobre pedicels 2-3 vegades més llargs que el calze, aquest herbaci, amb els lòbuls ovato- oblones, aguts, no escariosos al marge, la corol- la de 5-8 mm, dilatada a la gorja, estams inclu- sos, estaminodi suborbicular, i càpsula subglo- bulosa, acuminada. Geografia. — Llocs frescos i herbosos: Al litoral, Va- llès, Bages, Penedès, — Cardona (Costa), litoral, fins a La Cellera i Segaró (Vay.), Requesens (Sen.).— Abr.-Maig. 1,927. — 9. pyrenaica Benth. (Per ésser Pròpia del Pireneu.) PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DENMCILENCEES Escrofuiariàcies. G. 533. - Serofulària. Perenne o biennal, amb la tija d'I-4 dm, dreta quadrangular, fistulosa, peluda, simple, i les fulles grans, ovades, cordiformes o arrodonides a la base, obtuses, llargament peciolades, peludes particularment pel revers i en el pecíol, d'un verd fosc, superficialment lobulades i dentato-serrades, flors groguenques, amb el llavi superior d'un púrpura clar, en cimes axil'lars pauciflores, que formen una panícula fullosa inferiorment, sobre pedicels 2-4 vegades més llargs que el calze, aquest de lòbuls oblongs, estretament albo-escariosos al marge, la corol'la de 6-8 mm, dilatada a la gorja, els estams inclusos, esta- minodi orbicular, molt enter, i la càpsula ovoide-globulosa, acuminada. Geografia. —Roques ombroses del Pireneu: Pla Traver, Ciuret, Rocabruna, Coral (Vay.), Pireneu Oriental (Gaut.), al peu de Coma Gireta (Llen.), Bielsa (Souliél). — Juny-Ag. És per 1,928. — S. alpestris Gay (per viure a la zona alpina o alpestre dels Pi- reneus.) Perenne, amb la tija de 4-8 dm, dreta, qua- drangular, no fistulosa, Pubescent eriçada, gri- senca, simple, fulles grans, ovato-oblongues, cor- diformes o arrodonides a la base, primes, ner- vudes, pubescents especialment pel revers, pe- ciolades, les inferiors obtuses, les superiors acu- : minades, crenato-serrades: ors d'un bru verme- S. alpestris oo llós, en cimes pauciflores, que formen una paní- cula bastant llarga, fluixa, pubescent-glandulosa, no fullosa a la base, amb els pedicels ascendents, 3-4 vegades més llargs que el calze, aquest glabre, de lòbuls transovato-orbiculars, estretament escariosos al marge, corol'la de I0-14 mm, filaments esta- minals piloso-glandulosos, estaminodi reniforme- orbicular, càpsula ovoide globulosa, acuminada. Geografia. — Llocs frescos i ombrosos de les munta- nyes: Núria, al Salt del Sastre. —- Molló, Rocabruna, Camprodon, Vidrà, Collsacabra, La Cerdanya, Ribes, Ciuret, Espinavell (Vay.), Vall d'Aran: comuna al llarg dels corrents (Zett.), Viella (Llen.l), Ports de Benasc i de Viella, Bezins, Salardú (C. et S.). — Juny-Jul. 1,929. — S. nodosa L. (del llatí nodosus, nuós, pel rizoma amb nusos.) Perenne, de rizoma inflat, nuós, amb la tija de 212 BLORXS DE CATALUNYA Escrofulariàcies. G. 533.- Scrofulària. 4-8 dm, dreta, quadrangular, 40 alada, plena, glabra, ramificada, fulles ovato- lanceolades, cordiformes o truncades a la base, agudes, peciolades, serrades, nervudes, flors d'un bru olivaci, en panícula llarga, estreta, nua, 4n poc glan- dulosa, amb els pedicels drets, 2-3 vegades més llargs que el calze, lòbuls d'aquest ovato-obtusos, denticulats, molt estretament escariosos, corol'la de 6-9 mm, filaments estaminals piloso-glandulosos, esfamimodi transovat i càp- sula ovoide cònica. Geografia.—Llocs humits, ombrosos : Montseny, S. Hilari, Guilleries, Ribes, Núria, — Plana de Vic (Masf.), regió subpirenenca (Vay.), Vall d'Aran: Artiga de Viella, Partilló, Ri- bera de Viella i de Salardú (Llen.), Fos, Melles (C, et S.). — Maig-Jul. 1,930. — S. aquàtica L.. (per viure en llocs humits i a les vores de les aigues.) Peremne, d'arrel cònica, fibrosa i tija de 5-IC dm, dreta, quadrangular, d'angles estreta- ment alats, fistulosa, glabra, pubèrulo-glandu- losa a la inflorescència, amb les fulles ovato- oblongues, subcordiformes a la base, les inferiors molt obtuses, les superiors acutiúscules, fisto- nades, glabres, peciolades, el pecíol frequent- Degpateas , o ment amb 1-2 folíols, oposats, a l'àpex, en forma d'orelletes, ffors d'un bru vermellós, en cimes que formen una panícula estreta, interrompuda i nua, de pedicels I-2 vegades més llargs que el calze, lòbuls d'aquest ovato-obtusos, amplament escariosos al marge, corol'la de 6-7 mm, filaments estaminals amb pèls glan- dulosos, esfaminodi suborbicular, i càpsula globulosa, apiculada. B appendiculata Merat - S. auriculata All., non L.— Part superior del pecíol amb dos lòbuls o folíols quasi oposats. Geografia. —Vores de les sèquies, recs i tots altres llocs humits del Vallès i Bages. — La Cellera (Cod.l), regió subpirenenca (Vay.), Tarragona, vores del Francolí (Sen.l). La 8 ap- pendiculata Merat és bastant comuna. — Maig-Jul. 213 PUBLICACIONS : DE L'ANSTAITUTS DE ge LE NC UES Gènere 334. — ANTIRRHÍNUM L. (Del grec dvri, com, i éiv, morro, per la semblança del fruit o de la corol'la amb el morro d'un vedell.) Flors vermelles, blanques o groguenques, axil'lars, solitàries o en raim terminal bracteolat, calze quinquepartit, de lòbuls un poc desiguals, corol'la personada, de tub ample, un poc gibosa a la base, estams didínams, anteres biloculars, divergents, dehiscents longitudinalment, estil filiforme, estigma claviforme, càpsula globulosa o bé ovoide, de cel'les desiguals, poricida (2-3 porus terminals), polisperma, llavors rugoses. Plantes herbàcies, de tija ci- líndrica, i fulles simples o les superiors alternes. Plantes anuals, divisions calicinals molt desiguals, linears, més llargues que da Ràpoulas Lee. ae es AOC UES. ren Plantes perennes, divisions Egea: quasi iguals, bastant amples, IMESIENTICS QUE la Càpsalael Mn. ee eds de ae dal see Fulles quasi tan amples com Ci tiges difuses, fràgils, flors axil'lars, SONIATIES L'H . is en cot a eli i Fulles molt més cia: que dc ea del dites -— tenaces, flors en TAlMS ROranalS: LL a Ra dei Es NE a lec Se OC EE Fulles cordiformes, totes oposades, lobulato-fistonades, llargament pe- ciolades, corol'la de 3-4 cm, albo-groguenca, glabra, càpsula globu- losa, glabra, planta piloso-viscosa . . . . . . . . A. AsSarina. Fulles ovades o suborbiculars, les superiors alternes, enteres, curtament peciolades, corol'la de 2-3 cm, blanca, amb el paladar groc, pubes- cent, càpsula peluda ce re as 3 er mol Re fe grecs VE que el calze, paladar de la corol'la d'un groc pàllid, càpsula eriçada A. molle. Plantes glabrescents, verdes, fulles coriàcies, pedicels ostensiblement més llargs que el calze, Ser de la corol'la d'un groc viu, càpsula pubescent is l'4 la ECA. sempervirens. Tija totalment glabra, fulles ua glabres, flors d'un blanc groguenc, calze subglandulós, de lòbuls acutiúsculs . . . . . A. siculum. Tija, almenys superiorment, piloso-glandulosa, fulles ovades, oblongues o lanceolades, flors purpúries o groguenques, calze pelut, de lòbuls ss tomentoses, grisenques, des blanes, a, no més llargs l OBEUSOS LL DL a ESE edat i ee ler a 214 ae a a a ELORA DE CATALUNYA Sa Escrofulariàcies. G. 534. -Antirrhínum. Corol'la d'1'5-2 cm, de limbe purpuri, tub blanquinós i gorja 8groguenca, a penes gibosa, pedicels més curts que les bràctees, fulles linears, 6 generalment reflexes, les florals filiformes . . . , A. litgiósum. Corol'la de 3-4 cm, groguenca o purpúria, pedicels iguals a les bràctees GE EST ES d'es am leSta el Jan dra loc Lira 7 A Fulles lanceolades, glabres, tija glabra inferiorment, pedicels tan llargs com les bràctees, corol'la poc gibosa, purpúria, rarament groguenca A. majus. TE ulles ovades o bé oblongues, pubescents, tija totalment piloso-glandu- losa, pedicels més llargs que la bràctea, corol'la molt gibosa, gro- guenca, rarament purpúria . . . . . . . . . . A. latifólium. 1,931. — A. Oróntium L. (és l'Orontium d'alguns autors antics, que deri- ven d'aurigo, la icterícia, perquè guariria aquesta malaltia.) Anual, amb la tija de 2-4 dm, dreta, sim- ple o poc ramificada a l'àpex, glabra, glandu- losa a la part superior, amb les fulles linears o lanceolato-linears, oposades o alternes, glabres, enteres, obtuses, alenuades en curt Pecíol, que es tornen negres per la dessecació: flors Purpúries, DE a El amb, el paladar groguenc, mitjanes, axil'lars, subsèssils, solitàries o en raim espiciforme, in- terromput i fullós, calze piloso-glandulós, de divisions linears, molt desiguals, tant o més llargues que la corol'la, que té el tub pelut, i molt més llargues que la càpsula, aquesta ovoide, obliqua, peluda. Geografia, —Terres sorrenques, cultivades i incultes de tot el país, des del litoral fins als Pireneus. — Vall d'Aran : Les Bordes, Salardú, Montgarri (Elenel— Abr.-Set. 1932. — A. Asarina L. (és ima de les Asarina dels botànics Prelinneans, així anomenada Per la semblança de les seves fu- lles amb les de l'Asarum, uma aristologuiàcia.) Perenne, de rizoma subllenyós, ramificat, multicaule, i tiges d'r-6 dm, ajagudes i enfila. 2T6 PUBILICACIONS £DE. L'ALA NSTITUT PRE dC DES Escrofulariàcies. G. 534. - Antirrhínum. disses, piloso-viscoses, molt fràgils, amb les fulles subcordiformes O subreni- formes, totes oposades, llargament peciolades, lobato-fistonades, palmatinerves, que es tornen negres per la dessecació, flors d'un blanc groguenc, amb estries rosades, grans, oloroses, axil'lars, solitàries, sobre peduncles flexuosos més llargs que el calze i més curts que el pecíol, calze piloso-glandulós, de divisions lanceolades, acuminades, 3-4 vegades més curt que la corol'la, aquesta de 3-4 cm, glabra: càpsula globulosa, glabra, més curta que el calze, llavors piri- formes, brunes, sulcato-estriades. Geografia.— Roques i paratges ombrosos de les muntanyes: Montseny, S. Hilari, Mont- soliu, Ribes, Queralps. — Puigcerdà, Vall de Llo, Andorra, Cadaqués, La Selva, prop de S. Feliu de Guíxols (Bub.), Tossa, Rocabruna, Coral (Vay.), Pireneus Orientals (Gaut.), Pont de Rei, Canejan, de Bossost a Viella (C. et S.), Les, Les Bordes (Llen.). — Abr.jul. 1,933. — A. molle L. (del llatí mollis, ou, suau, pel toment bla que cobreix la planta.) Simonimia.—Gatolins, a Lleida, segons Costa. Perenne, de rizoma llenyós, multicaule, i ti- ges d'I-4 dm, ajagudes, difuses, cobertes d'a- bundant toment blanquinós, molt fràgils, ra- mificades, de branques ascendents, amb les fu- lles ovato-el'líbtiques o suborbiculars, blanes, en- teres, sense mervis, curtament beciolades, tomen- toses, oposades o alternes, que m0 es tornen ne- gres per la dessecació, flors blanquinoses, amb el paladar d'un groc pàllid, grans, axil'lars, solitàries, unilaterals, de manera que formen un raim curt i fullós, amb els pedicels 40 més llargs que el calze, a la fi reflexos, lòbuls calicinals ovato-lanceo- lats, peluts, 3-4 vegades més curts que la corol- la, aquesta de 3 cm, peluda exteriorment, càp- sula ovoide, obliqua, peluda, penjant. Geografia. — Roques de les altes valls del Pireneu : Bergadà, parets del Santuari de Corbera. Pendís, Pont de Rigoreixa, camí de l'Hospitalet. — Des de Sopeira (Costa) i Surroca a Pont de Suert (Salv.), Seu d'Urgell i més avall del congost del Segre, Solsona, muntanyes de Berga (Costa), fins a Bagà (Salv.), de Bellver a S Ju- lià (Benth.), Organyà, al Forat dels Tres Ponts, La Cer- danya, a Martinet (Bub.), — Juny-Ag. 1,934. — A. sempervirens Lap. A. sempervírens (perquè és verd tot l'any.) 216 ELONRLS DE GATALUNYA Escrofulariàcies. G. 534. - Antirrhínum. Perenne, de rizoma llenyós, multicaule, i tiges d'I-2 dm, ajagudes, difuses o penjant de les roques, glabrescents o breument pubèrules, especialment cap a l'àpex, verdes, amb les fulles ovades, transovades o suborbiculars, ate- nades en pecíol, enteres, sense nervis, coriàcies, persistents, oposades o alternes, cobertes per ambdues cares d'un toment molt curt i comprimit, que es tornen fosques per la dessecació, flors blanguinoses, amb el paladar d'un groc viu, axil'lars, solitàries, agrupades en raim curt i fullós, amb els pedicels filiformes, flexuosos, ascendents, més llargs que el calze, aquest pubèrul, 3-4 vegades més curt que la corol'la, de lòbuls ovato-lanceolats, corol'la d'uns 2 cm, un poc peluda, molt gibosa, càpsula ovoide, obliqua, fortament peluda. Geografia. —Roques dels Pireneus centrals i d'altres muntanyes : Tortosa, a les munta- nyes de La Cènia (Llen.l), Bielsa (Campol), Castanesa (Lezat, apud Zett., Bub.), Port de Benasc (G. et G., Bub.), Vall d'Aran (Isernt), Les Maleides (Zett.), Roques de Querol, cap a Andorra (Puj. J.). — Juny-Jul 0). 1,935. — A. siculum Ucria. — A. rusci- nonensis Debeaux (siculum, és a div, sicilià, Per fer-se a Sicilia, ruscinonensis, Propi del Rosselló.) Peremne, de rizoma subllenyós, i tiges de 3-5 dm, dretes, ascendents o tortuoses a la base, molt iulloses, glabres, amb les fulles totes nears o estretament lanceolato-linears, enteres, glabres, oposades o ternades, flors d'un blanc groguenc, mitjanes, en raim fluix, bracteolat, sobre pedi- cels quasi iguals al calze, aquest un poc glan- dulós, de lòbuls ovato-lanceolats, aguts o acu- tiúsculs, 3-4 vegades més curts que la corol'la, que té uns 2 cm, amb el tub pubèrul, poc gibosa, estil glandulós, quasi de doble llargada que l'ovari, i càbsula ovoide, obliqua, breument glandulosa. A, sículum Geografia. — Muralles velles dels Pireneus orientals : Perpinyà (Debeux apud Rouy), vall del Tet, a Ria (Sen. apud Rouy). — Abr.-Nov. N. B. Com observa Costa en el Suplement, la planta referida en el catàleg a Sabadell, Pla d'Urgell, etc., no és aquesta espècie, i creiem que tampoc no és l'A. Bavrelieri Bor. (1) — La planta dels Ports de Tortosa, on.no és rara, poc o molt diversa del tipus pirenenc, ha estat descrita per Pau amb el nom de Anutirrbinum Pertegasió. (F, Qu). 28 217 ——— PUBLICACIONSIDE LT AINSTITU OD DEL LERNGCnES Escrofulariàcies. G. 534. - Antirrhínum. 1,936. — A. litigiósum Pau— A. majus 8 angustifólium Rze.—A. Barrelieri Bor. —A. siculum 7 elàtum Costa, non Ucria. (litigiosum, això és, litigiós, perquè ha estat dis- cutida la seva posició sistemàtica.) Perenne, amb la tija de 5-I0 dm, dreta, rígi- da, cilíndrica, glabra a la base, densament pu- bescent-glandulosa a la inflorescència, molt ra- mificada en la part superior, de branques pri- mes, llargues, ascendents, i fulles linears, ate- pet nuades pels dos caps, subsèssils, glabres, alter- nes, frequeniment reflexes, que es tornen lleu- gerament negres per la dessecació, flors purpúries, amb el tub pàllid i la gorja groguenca, en raim simple o paniculitorme, bracteolat, sobre pedicels molt curts, quasi iguals a la bràctea, que és ovato-aguda, calze pubescent glandulós, de lòbuls ovato-lanceolats, 4-3 vegades més curts que la corolla, aquesta de 2-3 cm, lleugerament piloso-glandulosa, poc gibosa, càpsula ovoide, obliqua, Piloso-glandulosa. Geografia.—Marges i terrenys incultes: frequent a la prov. de Tarragona, a Reus, Riu- decols, Alforja, Cornudella e£ alibi, d'on s'estén per la part oriental fins a Calafell. — Prov. de Lleida (Costa), Torroella de Montgrí (Vay.). — Juny-Ag. N. B. No podem assegurar l'existència de l'4. controversum Pau — A. hispanicum Porta et Rigo, que hom diferencia de l'anterior, pricipalment, pels lòbuls del calze trian- gulars-linears, aguts, i corol:la la meitat més petita (Pau, Not. bot , Fasc. 6.", pàg. 82), si bé se li aproxima bastant un exemplar collit per Sennen a Tortosa. 1,937. — A. majus L. (per ésser de gran talla relativament a les altres congèneres.) Sinonímia. — Conillets, vedells, gatolins, bo- tons de gat, mamaconillets, gossos: cast., dra- goncillos, becerra, gatos, fior del sapo, /7., mu- fle-de-veau, gueule-de-loup. Perenne, de tija de 4-8 dm, dreta, cilíndrica, simple o ramificada, glabra inferiormeni, fubes- cent glandulosa a la part superior, amb les fulles 218 n BELORA DE CATABUNYA Escrofulariàcies. G. 539. - Antirrhínum. lanceolades o lanceolato-lincars, verdes, glabres, enteres, alternes o oposades, curtament peciolades, les superiors subsèssils, flors purpúries, tarament albo- groguenques, grans, en raim espiciforme terminal, bracteoiat, sobre pedicels iguals a les bràctees i al calze, aquest piloso-glandulós, de lòbuls ovats, ob- tusos, 4-5 vegades més curt que la corol'la, que té 3-4 cm i és peluda, gibosa, càpsula ovoide, obliqua, piloso-glandulosa, 1-2 vegades més llarga que el calze, Geografia. —Frequent per marges, roques, parets i teulades de tot el país. A l'areny del riuet Greixa, prop d'Hospitalet, al Bergadà, alguns exemplars de flors blanques. — Vall d'Aran : de Bossost a Viella (C. et S.). — Maig-Set. 1,938. — A. latifólium DC., subsp. de l'anterior apud Rouy. (per les fulles amples.) Té gran afinitat amb l'anterior, del qual es diferencia essencialment per la fija peluda des de la base a l'àpex, per les fulles ovades o bé ovato laceolades, obtuses, pel raim més ample, piloso-glandulós, per les divisions del calze transovades, pubescent-glanduloses, i per les flors generalment grogues, poc nombroses, molt gi- boses. A. latifólium Geografia. — Roques i llocs àrids : Seu d'Urgell (Iserni), roques de Ceret (Debeaux), vessant espanyol del Pireneu oriental (Vay.), Cambradases (Gaut.), Pireneu oriental (Costa, Gr. et G., Rouy). — Jul.-Ag. 219 PUBLICACIONS DE E'INSTITU€C DEQCIUENCTES Gènere 5335. — ANARRHÍNUM DESF. (Amb els Antirrhinum de Linné que tenen oberta la corol'la constituí Desfontaines el gè- nere Anavrhinum emprant aquesta paraula antiquíssima, que hom deriva de la partícula grega privativa d i de étv, morro, per a significar, en aquest cas, que el morro dels Antir- rhinum s'ha desfet.) Flors blaves o violàcies, petites, en llargs raims espiciformes, bracteolats, simples o formant una panícula, calze quinquepartit, de divisions quasi iguals, linears, 3-4 vegades més curt que la corol'la, que és bilabiada, amb el llavi superior dret, bífid, l'inferior de tres lòbuls arrodonits i el tub cilíndric, espe- ronada, amb l'esperó prim, quasi aplicat al tub, estams didínams, d'anteres reniformes, uniloculars, càpsula globulosa, bilocular, poricida, de cel-les polispermes i llavors tuberculoses. Plantes herbàcies, biennals o perennes, amb la tija de 2-6 dm, dreta, glabra, simple o ramificada, molt fullosa, de fulles basilars transovades o espatulades, irregularment inciso-serrades, subcorià- cies, les caulinars dividides des de la base en lacínies linears. 1,939. — A. bellidifólium Desf. (perquè té les fulles inferiors semblants a les de la Bellis o margaridoia.) 8 lanceolótum Rouy—A. lusitànicum J. et F. —Tija de major talla que en el tipus, molt ra- mificada a la part superior, amb les fulles ba- silars més grans (4-6 cm), més amples, les cau- linars de segments tots lanceolats, el del mig més ample i agut, càpsula quasi de doble llarga- da que el calze, flors més grans. A. bellidifólium Geografia. — Terrenys àrids, granítics o pissarrosos de la serralada superior del Vallès: Obac, Montseny, S. Hilari, S. Miquel Sulterra, Baix Empordà, carretera de Roses a Cadaqués, Olot et a/ibi. — Espluga de Francolí, muntanyes de Prades (Costa), Comprodon, regió subpirenenca (Vay.), Cabanes, Cantallops (Sen.), Vall d'Aran: Bossost, Canejan, Arrú. Vilamós, Viella, etc. (Llen.), Les (C. e. S ). La B Janceota- tum Rouy, al Tibidabo, entre Horta i Montcada (Sen.l), i segurament en alguns llocs del Pireneu oriental. — Maig-Ag. 220 çd a a Ed da EES a EA cs EA INS FLORA DE CATALUNYA a a a Ed de el pen ce AE RE di Mel NI NS ant cries Gènere 536. — LINAÀRIA Juss. (Del llatí /inum, el lli, perquè diverses espècies d'aquest gènere s'assemblen al lli i en tenen les fulles.) Flors grogues, violàcies, blavenques o blanques, axil'lars o en raims ter- minals, calze quinquepartit, de divisions més o menys desiguals, corolla personada i esperonada, de llavi superior dret, bilobulat, i l'inferior trilobu- lat, estams didínams, anteres biloculars, dehiscents longitudinalment, càp- sula globulosa o bé ovoide, bilocular, de dehiscència valvar o poricida. Plantes herbàcies, generalment febles. Fulles netament peciolades, cordiformes o alabardades, tiges ajagudes, flors. axil-lars, solitàries . . . Lles: 2. Fulles sèssils o subsèssils, ni Erlitercite: ni EO de des enteres, flors CL IArS Ed COICUIAS leraamalSss ls Le i NEE E 6. corol'la violàcia amb el paladar groc, esperó un poc encorbat, dues vegades més curt que ella, càpsula dehiscent per tres valves L. Cymbalària. Fulles enteres o alabardades, pecíol més curt que el limbe, corol'la groga amb el llavi superior violat, càpsula dehiscent transversal- Fulles lobulades, palmatinerves, de pecíol més llarg que el limbe, Cs et edr a Red EO Va re er ALaitos EU: Tija postrada, radicant, corolla de 10-15 mm, llavors tuberculoses, esperó encorbat, fulles ovades o ovato-alabardades. L. commutata. Tija ajaguda, no radicant, corolla de 8-Io mm, llavors alveolades, Eres a a TA ON ena a es RUA A Fulles i lòbuls del calze ovats, llavors reticulato-alveolades, plantes piloso-glanduloses.—. . 8, dE ne EE SET Fulles mitjanes i superiors EEnamamicni dabdiladen lòbuls del calze lanceolats, llavors alveolades, plantes peludes però no glandu- EE EA a Ci Me NS PR 221 PUBLICACIONS: DE. LL UNSTI TUC GDEQCIENGIES Escrofulariàcies.. G. 536. - Linària. Peduncles glabres, llavi a de la corol:la purpuri, esperó quasi TOCIO a Ga. £ rra er DO es cia une: Peduncles EA deci superior d - sor la EA esperó encor- DALT EC er a as ie deia Ce i va Eric ae El Flors axil'lars, agrupades a l'extremitat de les branques en raims fu- llosos, gorja de la corol:la qe bi tancada, esperó curt, sacciforme ... . 1: Flors en raims Da rie tes no Mallocós: gorja El a Net ha ea: tancada, esperò generalment llarg, Conec... Q Le EO, Plantes anuals ase ES as d'erta Le bec es SE PRI Plantes perennes vins de edi is d Es Ep sa EE pes MC d Calze pubescent, esperó 2-3 vegades més curt que la corol'la, obtús, llavors costelludes, fulles inferiors lanceolades, alternes, d'un verd Clar e-. et ea Dates ii ta 8 Calze piloso- cluduies) esperó la ea més curt que la corol'la, agut, llavors tuberculoso-espinuloses, fulles inferiors ovades, oposades, d'un verd fosc per sobre i rubro purpúries per sota . L. rubrifólia. nosa a la base, piloso-glandulosa, tiges filiformes ascendents, piloso- glanduloses a l'àpex, fulles ovades. . . . . . L. origanifólia. Peduncles capil'lars, corol'la de 7-I0 mm, pàl'lida, pubèrula, tiges fili- formes, flexuoses, difuses, pubèrules a l'àpex, fulles lanceolato-li- CASS sl aa ds De Ve AE LS OE LC REC Flors grogues, de paladar generalment més fosc... . . . . . 11 10 Flors blaves, violades o blanquimoses. —.. ve Le ee. MES Corol'la de 5-6 mm, a penes més llarga que el calze ciliato-glandulós, planta anual, EE. EP exceptuant la inflorescència, fulles linears . . . dur mate ie Es SB EE Corol'la de més de ra mm, qe ameró més ces que el Ci seg i RED Plantes anuals, tija ramificada des de la base, branques difuses, aja- gudes o ascendents, inflorescència pubescent glandulosa. . . 13. Plantes perennes, tija simple o amb branques dretes, molt fullosa, llavors alades . ze filiformes, corol'la de 10-15 mm, d'un blau violat, blanqui- 14. PG A a EE DE ESE CON EER eL D Dtoit EO EE SA DE CORUA IDE CATALUNYA cereal Te ES ES DE IOIO a ES Mi A D Escrofulariàcies. G. 536. -Linària. Fulles linears, corol'la groga amb el paladar més o menys ataronjat, llavis desiguals, tub cilindraci, esperó quasi recte, tant o més llarg que la corol:la, també cilindraci, llavors negroses amb el disc llis L. supina. 13 ( Fulles linears, convexes per sobre i acanalades per sota, corol'la atro- purpúria, amb el paladar ataronjat, llavi superior més llarg que l'in- ferior, tub inflat, esperó encorbat, bastant més curt que la resta de la corol'la, llavors blanquinoses, amb el disc tuberculós L. melanantha. Corol'la de 20-30 mm, càpsula 2 vegades més llarga que el calze, fulles linears, obertes, primes, distants, uninerves .. —L. vulgaris. Corol'la de 18-20 mm, càpsula 1 vegada més llarga que el calze, fulles lanceolato-linears, dretes, consistents, acostades, trinerves L. itàlica. Flors blanquinoses, llavors AnCUIOSES, MO alades La TE MEU: Bloriblaves o'violàcies, Havors alades LV /. Li DL, VS ap 5) Plantes perennes, corol'la de 6-14 mm, albo-lilacina, amb estries vio- lades, esperó recte, obtús, 3 vegades més curt que la corol'la, fulles linears, les superiors alternes . . . de, Es stmata. Plantes anuals, corol'la d'1-2 cm, blanca, Esc l'esperó encorbat, agut, poc més curt o més llarg que ella . Li Jo. . . aa VE Esperó 1-2 vegades més llarg que la corol'la, càpsula lt més curta que el calze, de lòbuls linears, fulles també linears L. chalepensis. Esperó un poc més curt que la corolla, càpsula quasi igual al calze de lòbuls ovats, fulles ovades .. . . . . . . . L. triphylla. Flors violades, calze glabre, corol'la de prop de 2 cm, SS recte, tant més llarg: quenellas . do a RRI RS Lo A x blaves, calze piloso-glandulós, De E EE 4- 5 nim, esperó encor- Bats dies vegades mésrcurt que,ella: . 4 ses ia Alt. 20. Tija dreta, simple, recta, paladar de la corol'la blanquinós, raim llarg, esperó més llarg que la corol'la, ala de la llavor pestanyosa, plantes l de la regió mediterrània . . . o a la Peliseriama: Tija ajaguda, difusa, flexuosa, UE Pe de la corol'la ataronjat obscur, raim curt, esperó tant llarg com la corol'la, ala de la llavor contínua, Eblantes delazonaalpima vos sea 4 cs PCE, algimia Fulles i bràctees linears, raims a la fi llargs, disc de les llavors puntejat L. arvensis. Fulles ovades o oblongues, bràctees ovato-el'líptiques, raims contrets, l disc de les llavors tuberculós .. . . . . . . . L. micrantha. 223 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DEQUCTENC DES Escrofulariàcies. G. 536. - Linària. 1,940. — L. Cymbalària Mill. (és la Cymbalaria dels botànics antics, derivat de cymballum, el címbal, probablement per la forma de les fulles d'aquesta planta.) Sinonímia. — Picardia, cast., palomilla de muro, hierba del campanario. Perenne, amb la tija d'1-8 dm, dividida des de la base en diverses branques filiformes, prostrato-radicants o penjants, glabres, amb les fulles cordiformes o reniformes, palmati- nerves, molt glabres, verdes per sobre i fre- quentment purpúries per sota, lobulades, de lòbuls mucronulats, obtusos en les inferiors, aguts en les superiors, quasi totes alternes, de pecíol molt més llaro que el limbe, flors d'un violat pàl'lid, amb el paladar groc, axil'lars, solità- ries sobre peduncles glabres, iguals a les fulles o més llargs, a la fi reflexos, calze glabre, de divisions lanceolato-linears, agudes, corol'la de 8-I0 mm, d'es- Peró un poc corbat, oblús, 2 vegades més cat que ella, càpsula globulosa, un poc més llarga que el calze, dehiscent per tres valves, amb les llavors ovoides, brunes, cobertes de crestes obtuses, flexuoses, sortides. L. Cymbalària Geografia.— Frequent en les tàpies i muralles velles i humides dels jardins. — Abr.-Set. 1,941. — L. commutata Bern. —L. grae- ca Chav. (del verb llatí commutare, canviar, perquè havia estat presa per altra P.) Perenne, d'arrel prima i tija de 2-4 dm, di- vidida des de la base en branques subfiliformes, ajagudes, peludes, radicants per la base a la tardor, amb les fulles ovato-cordiformes o ala- bardades, peludes, les inferiors oposades, les su- periors alternes, breument peciolades, de pecíol molt més curt que el limbe, flors groguenques, amb el llavi superior violàceo-blavenc, bastant grans, axil'lars, solitàries, sobre Beduncles subcapil'tars, glabres, tan llargs com L. commutata (1) — Havia estat presa per L. graeca Chav. (de la qual és diferent), per Grenier i Godron. Cadevall, sens dubte per distracció, consignà equivocadament el sinònim, Ha d'ésser L, graeca G., et G., non Chav. (F.Q.). 224 BEORAg DE GATA EU NYA Escrofulariàcies. G. 536. - Linària. les fulles o més, estesos, un poc arquejats, calze piloso-híspid, de divisions lanceolato-linears, corol'la de r0-15 mm, pubescent, amb l'esperó corbat, 'cò- nic, acuminat, ample a la base, més llarg que el tub de la corolla: càpsula globulosa, pubescent, més curta que el calze, dehiscent transversalment per dos opèrculs, amb les llavors ovoides, grisenques, molt tuberculoses. Geografia. — Llocs sorrencs de la regió mediterrània : Terraprim, a Vilarnadal (Vay.), platges i costes arenoses del litoral, a Coll-lliure, Port-Vendres, Banyuls (Gaut.), Balears, a Sòller (Fre. Bianorl). — Juny. 1,942. — L. spúria Mill. (Limné creà el nom d'Antirrhinum Elatine Per a l'Elatine, vera, de Mattioli, Durante, Camera- rius, 1 altres autors brelinmneans, i considerà es- púria o borda aquesta altra Elatine folio subro- tundo, de Gaspar Bauhin, que fou designada Antirrhinum spurium Per Linné i passada al gènere Linaria amb el mateix nom específic Ber Miller.) Anual, amb la tija de 2-4 dm, ajaguda, difusa, piloso-glandulosa, molt ramificada, fullosa, de fulles ovato-cordiformes, ovades o el'líptiques, pinnatinerves, enteres, piloso-glanduloses, curtament peciolades, flors grogues, amb el llavi superior d'un bru violat, mitjanes, axil'lars, solitàries, sobre pe- duncles filiformes, peluts, estesos i després recorbats, la major part més llargs que les fulles, calze pelut, de divisions ovato-lanceolades, subcordiformes a la base, corol'la de 8-I0 mm, amb l'esperó cònic- alenat, encorbat, més llarg que el tub, càpsula globulosa, més curta que el calze, dehiscent per dos opèrculs, llavors brunes, reticulato-alveo- lades. Geografia. —Comuna a les terres cultivades de tot el país. — Maig-Set. 1,943. — L. Elatine Mill. (l'Elatine, en Discòrides i en Plini, és una herba de fulles semblants a l'Helxine o parietària, que creix en els sembrats, per a Bauhin és ima ES planta d'aquesta mena la seva Elatine folio- 29 225 PUBLICACIONS DE L'INSTI TU E DE d'e mers Escrofulariàcies.— G. 5306. - Linària. acuminato in basi auriculato, flore luteo, que csdevingué l'Antirrhinum Ela- tine, de Linné, i la Linaria del mateix nom, de Miller.) Anual, amb la tija de 2-5 dm, molt ramificada, ajaguda, difusa, peluda, florífera en tota la seva longitud, de fulles quasi totes alabardades i alternes, penninerves, peludes, curtament peciolades, flors d'im groc pàl id, amb el llavi superior violat, mitjanes, axil'lars, solitàries, sobre peduncles filiformes, gla- bres, més llargs que les fulles, estesos i després recorbats, calze pelut, de di- visions lanceolato-acuminades, corol'la de 7-9 mm, més llarga que el calze, amb l'esperó alemat, recte o poc corbat, més llarc que el tub, càpsula globulosa, un poc més curta que el calze, amb les llavors brunes, reticulato-alveolades. Geografia. —Terres arenoses, cultivades : Vallès, Penedès, Bages, Vic et alibi, amb l'es- pècie anterior, però menys frequent. — Maig-Set. 1,944. — L. Sieberi Rchb. — L. Elatine 8 villosa Boiss. (dedicada a Franz VVilhelm Sieber, botàmc de Praga, autor de diverses obres sobre la flora d'Orient.) Hom la diferencia de l'anterior per ésser tota ella més densament piloso-llanosa, àdhuc els peduncles, per les divisions calicinals ovad/o-acu- minades, corol'la més gran, de paladar 1nés pàllid, càpsula ostensiblement més curta que el calze. Geografia. — Terres arenoses, cultivades: Terrassa, r., Castellví de Rosanes, Gelida. — Tibidabo, Castellde- fels, Ripoll, Cabanes, Escaules (Sen.l), Port-Vendres. Figueres, Capvern (Bub.). — Jul.-Set. 1,945. — L. minor Desí. — Chaenorrhí- num Lge. (per la seva talla relativament petita, chaenor- rhinum, del grec 'goivey i Giy, que signifiquen morroobert o bocabadat, al'ludint a la corol'la, que difereix de la de les linàries propiament di- tes per tenir la boca oberta.) 226 ELCORADEVCOATNEUNYA Escrofulariàcies. G. 536. -Linària. Anual, amb la tija d'I-4 dm, dreta, flexuosa, ramificada, pubescent glan- dulosa, de fulles inferiors oblongues, oposades, les superiors lanceolato-lincars, alternes, totes atenuades en pecíol, obtuses verdes o vermelloses per sota, flors d'un violat clar, amb el paladar groc i la gorja oberta, petites, axil'lars, solitàries, formant raims fluixos i fullosos, sobre peduncles subfiliformes, drets, 2-4 vegades més llargs que la flor, calze pubescent glandulós, de divisions linears espatulades, desiguals, corol'la de 6-8 mm, a penes més llarga que el calze, d'esperó cònic, obtús, 2-3 vegades més curt que ella, càpsula ovoide, Pi- loso-glandulosa, un poc més curta que el calze, i llavors amb crestes longitudi- nals agudes i anastomosades. Geografia. — Frequent en paratges arenosos. — Fl. quasi tot l'any. 1946. —L. rubrifólia Rob. et Cast. — Chaenorrhínum Lge. (Per les fulles vermelles, més pròpiament purpú- nes, Per sota.) Anual, amb la tija de I0-15 cm, dreta, fle- Xuosa, ramificada, piloso-glandulosa especial- ment a la part superior, amb les fulles inferiors 0vades, oposades, acostades, quasi en rosetó, glabrescents, les superiors oblongues o lanceo- lato-oblongues, distants, alternes, pubescents glanduloses, totes atenuades en pecíol, d'un verd fosc per sobre, vubro-purpúries Per sota, flors d'un violat blavenc, petites, axil'lars, solitàries, en raim llarg, fluix, folio- so-bracteolat, sobre peduncles filiformes, drets, 2-3 vegades més llargs que la flor, calze piloso-glandulós, de divisions linears espatulades, desiguals, corol'la de 6-9 mm, un terç o una meitat més llarga que el calze, piloso-glandulosa, de gorja oberta i esperó Prim, agut, la meitat més curt que ella, càpsula ovoide, Pi- loso-slandulosa, una vegada més curta que el calze, amb les llavors tuberculoso- espinuloses. L. rubriíólia Geografia. — Llocs pedregoso-arenosos: Terrassa, vora esquerra de la Riera del Palau, abans d'ajuntar-se amb la de Can Colomer, on l'observàrem des de 1886 fins a 1909, avui desapareguda. — Pireneu oriental (Rouy), Font del Coms (Gaut.). — Abr.-Maig. 227 PUBLICACIONS DE L'INSTITUF DE GCIENGCLES G. 536. - Linària. Escrofulariàcies. 1947.—L. origanifólia DC. —Chaenor- Ú rhinum origanifólium Lge. un De LS (per les fulles semblants a les de l'Origanum, QS Pd) z l'ovenga.) y" A Perenne o biennal, de rizoma prim, dur, ne- A ad gróÓSs, multicaule, amb tiges d'r-2 dm, difuso- 9 o j o MN ascendents, subfiliformes, pubèrules o glabres- a 1 7 cents a la part inferior, pubescents glanduloses AN SN a la superior, - ramiticades, amb les fulles 4 19 consistents, les inferiors fransovades, oposades, glabres, les superiors oblongues, alternes, piloso- glanduloses, distants, totes atenuades en pecíol, flors blavenques, mitjanes, axil'lars, solitàries, en raims pauciflors, curts, fullosos, terminals, sobre peduncles filiformes, drets, 2-3 vegades més llargs que les flors, calze Piloso-glandulós, de divisions lanceo- lato-linears, obtuses, desiguals, corol'la de 8-15 mm, molt més llarga que el calze, Piloso-glandulosa, de boca oberta i esperó cònic, obtús, 2-4 vegades més curt que ella, càpsula ovoide, piloso-glandulosa, un terç més curta que el calze, llavors amb costelles anastomosades, quasi llises. L. origanifólia Geografia.—Roques i parets velles de les muntanyes pirenenques: Vall d'Aran (Isernl), a Arties (Costa), Arlés (Timb.), Penyablanca (Zett.), roques calisses del fondal d'Artiga de Viella i muntanya de Gaussac (Llen.l), Marinyac, Les Bordes (C. et S.), Pireneu oriental (G. et G., Rouy). — Abr.-Jul. 1,948. — L. flexuosa Desí. — Chaenor- rhinum flexuósum Lge. (per les tiges Rexuoses.) Perenne, de rizoma prim, dur, flexuós, i tija de 53-15 cm, molt ramificada, difusa, de branques filiformes, flexuoses i penjants, fràgils, glabres- cent a la part inferior, glandulosa a la part su- perior, amb les fulles crassiúscules, atenuades en pecíol, les inferiors espatulato-lanceolades, oposades, glabres, les superiors lanceolato-li- L. flexuosa nears, alternes, pubèrules, flors d'un violat pàl- hd, mitjanes, axillars, solitàries, en llargs raims fluixos, folioso-bracteolats, sobre peduncles capil'lars, drets o recorbats, pubescents, tant o més llargs que la flor, calze pelut, de divisions linears, obtu- 228 ——————————————————————————————çççcçççççççççççççççççççç——— REORMAIDESCGATAELUNYA SES RO ES al DO ENS CS DES dE NEE air EE aa ara sat Escrofu'ariàcies. G. 536. - Linària ses, desiguals, corol'la de 10-15 mm, pubèrula, d'esperó recte, curt, oblús, 4 vega- des més curt que ella, càpsula globulosa, pubèrula, la meitat més curta que el calze, i llavors amb costelles o crestes longitudinals ondulades. Geografia —Roques calisses de les muntanyes: Costes de Garraf, cap a Vallcarca, serra- lada superior dal Vallès, S. Miquel del Fai, Montserrat, Castell de Gelida, Montsant, Coll de Jou, al peu de Roca Sansa.—Costes de Garraf, Turó de Ciurana, Tarragona, Pont de Suert, Cadí (Costa), muntanyes de La Cènia (Llen.t), Castellfollit del Boix, Coll de Gosem, Rajadell (Font). — Maig-Set. N. B. A aquesta espècie deu pertànyer segurament la L. crassifolia Rze., referida a la Serra de Montsant per J. Pujol, ex Vayreda. Opinem que no hi ha diferències essencials entre la planta catalana i la 8 capitata VVR, de la L. crassifolia Rzè. 1,949. — L. símplex DC. (Per la tija generalment no ramificada.) Anual, amb la tija de 2-5 dm, dreta, prima, generalment simple, glabra, llevat de la part superior, que és piloso-glandulosa, fullosa in- feriorment, amb les fulles limears, glauques, les inferiors verticil'lades, les altres alternes, totes sèssils, flors grogues, molt petites, curta- ment pedunculades, amb raims a la fi llargs i fuixos, bracteolats, sobre pedicels filiformes, TE dr Ll glandulosos, quasi iguals a les bràctees, que són linears i reflexes, calze ciliato-glandulós, de divisions linears espatulades, corol'la de 5-9 mm, glabra, d'esPeró recte o suben- corbat, alenat, un poc més curt que ella, càpsula globulosa, 47: poc més llarga que el calze, llavors orbiculars, alades, de disc llis o tuberculós. Geografia. —Frequent per terres arenoses del litoral, Vallès i Bages. — Llers (Sen.). — Maig-Jul. 1,950. — L. supina Desf. (del llatí supinus, ajagut, per tenir-hi les rames.) Sinonímia. — Violeta de pastor, casí., mos- quitas doradas de Espafia. Anual, amb la tija dividida des de la base en diverses branques d'I-2 dm, ajagudes, difuses, ascendents a l'àpex, glabres i fulloses inferior- L. supina 229 PUBLICACIONS DE. L'INSTITUR DE CTE NGUES Escrofulariàcies..— G. 536. - Linúria. ment, glanduloses i nues a la inflorescència, amb les fulles lincars, revoludes pel marge, crassiúscules, uninerves, glauques, glabres, verticillades per 3-4 o esparses, atenuades a la base, flors grogues, amb el paladar més fosc, grans, en raims terminals curts i densos, sobre pedicels filiformes, glandulosos, més curts que el calze, aquest pubescent glandulós, de divisions linears obtuses, sub- espatulades, un poc desiguals, corol'la d'uns 2 cm, glabra, d'esperó cònic, agut, quasi recte i tan llarg com ella, càpsula globulosa, glabrescent, poc més llarga que el calze, amb les llavors orbiculars, amplament alades, llises. 8 Pyrenaica Duby-Planta molt piloso-glandulosa superiorment, amb el tub de la corol'la atenuat en esperó gran i cònic, no bruscament contret. 4 glaberrima Freyn-Inflorescència glabra o quasi glabra, paladar ataronjat, amb línies violades. Geografia.—Frequent a les terres cultivades, des del litoral al Pireneu. La 8 pyrenaica Duby, al Puigmal (Sen 1), Viella, Salardú (Llen.), la y glaberrima Freyn, al Cap de Creus, Sernera de Culip. — Fl. quasi tot l'any. N. B. Per l'abril de 1906 Llenas recollí prop de Badalona magnífics exemplars de co- rol:les perfectament regulars o sia amb cinc esperons (peloria). 1,951. — L. melanantha Boiss. et Reut. (del grec pélac, negre, i àvOoç, flor, per les corol'les de color fosc.) Perenne, multicaule, amb les tiges d'r-3 dm, curvato-ascendents, simples, glauques, glabres llevat de la inflorescència que és pubèrula-glan- dulosa, nues a la base i a l'àpex, fulloses en la resta, fràgils, de fulles limears, convexes Per so- bre, acanalades per sota, les inferiors verticil- lades, les altres esparses, flors de color varia- ble, rovellat, groc, cendrós, lilaci, bru o negrós, en raim capitat i a la fi allargat, bracteolat, sobre pedicels filiformes, glanduloso-pubèruls, més curts que les bràctees, que són linears, calze pubescent glandulós, de divisions espatulato-linears, molt des- iguals, més curtes que el tub de la corol'la: aquesta de 15-18 mm, amb el llavi superior bilobulat, bru fosc o violaci, l'inferior més curt, atropurpuri o violaci, paladar groc, i esperó cònic, lleugerament encorbat, un poc més llarg que la co- rol'la : càpsula globulosa, glabra, més llarga que el calze, amb les llavors el'líP- tico-subreniformes, còncaves, amplament alades, d'ala blanca i disc tuberculós. L. melanantha 230 FLORA DE CATALUNYA Escrofulariàcies. G. 536. - Linària. Geografia. —Entre el pedruscall de les muntanyes: cim del Montsant, no escassa, 29 de maig de 1910 legi. 1,952. — L. vulgaris Moench (és la Linaria vulgaris lutea, flore majore, de Baulun, vulgaris, per ésser comuna en eran part d'Europa.) Perenne, de rizoma serpentejant i tiges de 3-6 dm, dretes, fortes, simples o ramificades, glabres exceptuada la inflorescència, que és pubèrulo-glandulosa, molt fulloses, amb les fu- lles lanceolato-linears o linears, agudes, atenua- des a la base, uninerves, glabres, glaucescents, esparses, rarament verticil'lades de tres en tres, flors d'un groc de sofre, amb el paladar ataron- jat, grans, en raims espiciformes, densos, so- bre pedicels filiformes, un poc glandulosos, drets, més curts que el calze i més llargs que les bràctees, que són lanceolato-linears i reflexes: calze glabre, de divisions lanceolades, agudes, corol-la de 20-30 mm, glabra, d'esperó cònico-ale- nat, un poc corbat, quasi tan llarg com ella, càpsula ovoide, de 7-8 mm, 2 vega- des més llarga que el calze, amb les llavors orbiculars, amplament alades, ne- gres, de disc dH tuberculós. L. vulgaris Geografia.—Llocs incults de la part nord-occidental: cap a la Seu d'Urgell, Vall d'Aran, a Les Bordes i Viella (Costa), prop de Luchon (Zett.), des de l'entrada de la Vall fins a Viella, Vilac (Llen.l), i a la zona superior (C. et S.). — Jul.-Set. 1953. —L. itàlica Trev. — L. genis- tifólia DC., subsp. de l'anterior apud Rouy. (italica, per viure a ltàlia, genistifolia, per les fulles semblants a les d'alguna Genista.) Molt afí de l'anterior, de la qual es diferen- cia per les tiges més primes, completament gla- bres i sense glàndules, com també els pedicels i sèpals, per les fulles més acostades, dretes, sub- carnoses, per la corol'la quasi la meitat més pe- ta (16-22 mm), d'un groc més pàllhid, amb l'esperó més llarg i la gorja més tancada, i per la càpsula més petita (4-0 mm), una vegada més llarga que el calze. L. itàlica 231 PUBLICACIONSCDE L'ANSTI TU) DE CEC DEES Escrofulariàcies. G. 5306. -Linària. Geografia.—Muntanyes silícies o pissarroses: Empordà, vores de la carretera entre Ro- ses i Palau. Cap a Palau Sabardera i Roses (Trem.), Llansà, Terraprim, vinyes i olivars de Cadaqués (Vay.), abundant al Turó de Roses (Sen.), Alberes (Gaut.), Port- Vendres (G. et G.), Seu d'Urgell (Bub.). — Maig-Set. 1,954.—L. striata DC.—L. répens Mill. (per les flors amb línies violades, que destaguen com estries sobre el fons clar de la corol'la, re- pens, pel rizoma serpentejant.) Perenne, de rizoma serpentejant i tiges de 3-6 dm, dretes o ascendents, primes, dures, trencadisses, glabèrrimes, glauques, ramifica- des, molt fulloses, amb les fulles hnears, agudes, atenuades a la base, nombroses, acostades, glauques, les inferiors verticil'lades en nombre de 3-4, les Superiors esparses, flors blanques, estriades de violeta, de paladar groc, mitjanes, en raims espiciformes llargs i clars, sobre pedicels filiformes, drets, poc més llargs que les bràctees linears i que el calze, sèpals glabres, lanceolato-linears, aguts, drets, 3 vegades més curts que la corol'la, aquesta de 8-14 mm, d'esferó cònic, recte, obtús, igual al tub o, frequentment, 3 vegades més curt, estigma en- ter, globulós com la càpsula, que és glabra i una vegada més llarga que el calze, amb les llavors triquetres, no alades, negres, amb arrugues transversals tortes. Geografia.— Roques i llocs pedregosos de la zona superior: Des de Ribes a Núria, Collet de Tosses, al peu del Castell de Figueres, entre Jofra i Colomer, i en altres llocs de l'Em- pordà, Cap de Creus. — Castelló d'Empúries (Llen.), S. Llorenç dels Cerdans (Cod.t), Tor- roella, a les vores del Ter, Carrelares, als Ports de Tortosa i límit superior de la Vall d'A- ran (Costa), tota la Vall d'Aran, fins més amunt de Montgarri (Llen.). — Juny-Set. 1,955. —L. chalepensis Mill. (de Chàlàb, nom antic de la ciutat oriental d'Alep, on creix aquesta planta.) Anual, amb la tija de 2-4 dm, dreta, prima, glabra, simple o ramificada, fulles uninerves, les inferiors i les de les tiges estèrils Hmears oblongues, oposades o ternades, les altres linears, alternes, flors blanques, mitjanes, en raim espi- ciforme, molt fluix, glabre en totes les seves parts, peduncles més curts que el calze, iguals a les bràctees, que són linears, acuminades, es- teses, quasi iguals a la corol'la, aquesta de L. chalepensis 232 GR Se a a EE ES EA DEE OE SISOIES LU a MES ESA NE as A ELORL HE CATALUNYA Ed a RES ESE SER TEMA Escrofulariàcies. G. 536. - Linària. 12-15 mm, d'esperó prim, limear alenat, arquejat, 1-2 vegades més llarg que ia resta de la corol'la, càpsula globulosa, molt més curta que el calze, estigma en- ter, llavors triquetres, no alades, fortament rug080 reticulades. Geografia. — Terres cultivades, arenoses : Als voltants de Ceret, Murallers i Boulou (Vay.), Montpeller (G. et G.). — Abr.-Maig. 1,956. — L. triphylla Mill. (per les fulles verticil'lades de tres en tres.) Sinonímia. — Conillets, cast., espuela a tres, Anual, amb la tija de 2-5 dm, dreta, robusta, estriada, glabra, glauca, simple, rarament ra- mificada, fulles ovades o el'líptiques, enteres, sès- sils, subcarnoses, trinerves, les de les tiges es- tèrils oposades, les altres verticillades de tres en tres, glabres, glauques com la tija, flors blanques amb el paladar groc i l'esperó violat, en raims espicitormes, densos o interromputs, a la fi allargats, peduncles quasi nuls, i bràctees foliàcies, reflexes, calze elabre, de divisions ovato-lanceolades, obtuses, 2-3 vega- des més curtes que la corol'la, aquesta d'uns 2 cm, amb l'esperó cònic, agut, arquejat, quasi igual al tub, càpsula globulosa, gran, elabra, quasi igual al calze, amb les llavors trígones, no alades, brunes, fortament veticulades. L, triphylla Geografia. — Camps arenosos del litoral: Sembrats de Gavà i Castelldefels, abundant, Terrassa, rr.ssPla de Barcelona, S. Martí de Provençals, immediacions de Manresa (Salv.l), Cardona (Costa), Tarragona (VVebb, Sen.), Pla de Barcelona, prop del Rec Comtal.—Abr.- Maig. 1,957. — L. Pelisseriana DC. (dedicada Ber Limné a Pelissier, bisbe de Mont- peller en el segle XVI) Anual, amb la tija de 2-4 dm, dreta, prima, simple, rarament ramificada, glabra: fulles infe- riors i de les figes estèrils ovato-lanceolades o transovades, oposades o ternades, subsèssils, les altres limears, alternes, atenuades a la base: flors d'un púrpura violat, amb el paladar blan- quinós, bastant grans, en raim espiciforme dens i curt, després llarg i fluix, pedicels fili- L. Pelisseriana jo 233 PUBLICACLONS. DE/ ELNSTA DUE DE. (CENS GES Escrofulariàcies. G. 536 -Linària. formes, drets, iguals o més llargs que les bràctees, aquestes linears, dretes, calze glabre, de divisions linears acuminades, corol'la de 12-I8 mm, amb l'esperó alenat, dret, més llare que ella, càpsula globulosa, debrimida, escotada, subdídima, la meitat més curta que el calze, amb les llavors orbiculars, ampla- ment alades, circuides de pestanyes, negroses, de disc llis. Geografia. —Terres arenoses o pissarroses: De Mollet a S. Fost, Palautordera, Entronca- ment, Sils, Vidreres. — La Cellera (Cod.), Anglès, Sta. Coloma, Torroella de Montgrí (Vay.), Agullana (Bolós), immediacions de Girona (Salv.l). — Maig-Jul. 1,958. — L. alpina DC. NN Jn (Per viure als Alps i a la zona alpina d'altres 7 17)2 pl SIN LE muntanyes.) NT Anual o biennal, amb la tija d'I-2 dm, di- N / vidida des de la base en moltes branques a j ( / / A DU ajagudes, difuses, flexuoses, glauques, glabres MP. Ves (P o un poc peludes a la infiorescència, fulles o Bo V U/ limears, quasi totes verticillades en nombre A, Al Sa) de 3-5, uninerves, glauques, glabres, subcar- noses, acostades, subsèssils, flors violades O É USA d'im púrpura blavenc, amb el paladar ataron- jat, venós, bastant grans, en raims espicifor- mes, densos, curts i a la fi allargats, sobre peduncles filiformes, més curts que les bràctees, que són linears, dretes, calze generalment glabre, de divisions li- nears lanceolades, obtuses, corol'la de prop de 2 cm, amb l'esperó alenat, quasi recte, tan llarg com ella, càpsula globulosa, glabrescent, més llarga que el calze, amb les llavors suborbiculars, alades, negres, llises. Geografia.—Pedruscall de les altes muntanyes: Nú— ria, a Coma d'Eina, Fontalba i totes altres altures. — Setcases, Morens, Costabona, Espinavell (Vay.), Port de Viella (Salv.l), Port de Benasc (Zett ), Vall de Juela i de Tredós (Timb.), Port d'Urets, Montgarri (Llen.l), Ruda (C. et S.). — Juny-Jul. N. B. La planta del Pireneu central, pel color més fosc de les flors, recorda la L. peiraeca Jord., del Jura i de la Savoia. 1,959. — L. arvensis Desí. — L. carnosa Moench (arvensis, per fer-se als conreus, carnosa, al'lu- dint, potser, a una suposada carnositat de les fulles.) 234 EGELORS DE CATALUNYA Escrofulariàcies. G. 526. - Linària. Anual, amb la tija d'I-4 dm, dreta, prima, glauca, glabra llevat de la inflorescència, simple o ramificada, llargament nua superiorment, de fulles lincars, uninerves, subcarnoses, glauques, glabres, les inferiors verticil'lades de quatre en quatre, les altres alternes, flors d'un blau pàllid, amb el pala- dar blanquinós, petites, en raims espiciformes curts i densos, després llargs i interromputs a la base, peduncles filiformes, drets, piloso-glandulosos, més curts que les bràctees linears, reflexos, calze piloso-glandulós, de divisions li- nears, obtuses, i corol'la de 4-5 mm, amb l'esperó Lincar alenat, corbat, a penes igual al terç de la corol'la, càpsula globulosa, glabrescent, un poc més llarga que el calze, amb les Jlavors ovbiculars, grisenques, amplament alades, llises o finament puntejades. Geografia. —Frequent a les terres arenoses: Al litoral, Vallès, Baix i Alt Empordà, S. Hi- lari el alibi. — Plana de Vic (Masf.l), Olot, La Selva, La Cellera (Vay.). — Març-Juny. 1,960. — L. micrantha Spr.— L. parvi- flora Desf. (ambdós noms específics fan referència a la petitesa de les corol'les.) Considerada per Rouy com a subespècie de l'anterior, se'n diferencia principalment per les tiges menys febles, fulles de les rames fruc- tíferes més amples, oblongues O bé oblongo- lanceolades, subtrinerves, les inferiors oposades o ternades, les superiors alternes, les de les tiges lanceolato-lincars, oposades o ternades, bràclees foliàcies, flors molt petites, amb la corol'la a pe- nes més llarga que el calze, d'esperó molt curt, sacciforme, cònic, càpsula igual al calze, llavors visiblement tuberculoses. L. micrantha Geografia.—Al litoral, Terrassa, Montcada i altres llocs del Vallès. — Gavà, Torroella de Montgrí (Vay.), Figueres, Llers, Cabanes (Sen.), Sarrià (Masf ), Bages (Font). —Març-juny. 235 PUBLICACIONSA DE L'ANSTITUT DERCTENGEES Gènere 537. — GRATIOLA L. (Nom donat pels botànics prelinneans a aquestes plantes, que, Gratia Dei, curaven les ferides i purgaven el cos de mals humors.) Flors rosades amb el tub groguenc, grans, axil'iars, solitàries sobre pe- duncles més curts que les fulles, calze quinquepartit, acompanyat de dues bràctees linears situades a la base d'aquell, amb les divisions lanceolato-li- nears, corol'la bilabiada, de llavis poc distints, el superior escotat o bífid, es- tams didínams, dos dels quals són estèrils i, frequentment, rudimentaris, estigma dividit en dues làmines, càpsula ovoide cónica, igual al calze, bilocu- lar, de dehiscència septicida. Herbes perennes, estoloníferes, amb la tija de 2-5 dm, dreta, glabra, fistulosa, rodona a la base, quadrangular a l'àpex, i les fulles lanceolades, oposades, amplexicaules, glabres, serrades. 1,961, — G. officinalis L. (Ber haver-la emprada com a medicinal.) Geografia. — Terres pantanoses o inundades : Baix Empordà, al S de Vidreres. — Vilarnadal, Cabanes, La Junquera, Cantallops, Campmany (Vay.), S. Martí Sa- presa (Cod.). — Març-Jul. G. officinalis 236 DC Las LL ELORAX DE CATALUNYA Gènere 538. — VERÓNICA L. (Dedicada a Sta. Verònica pels botànics prelinneans, a causa de les seves admirables virtuts vulneràries.) Flors, generalment blaves, petites, axil'lars, solitàries o en raims espici- formes axil'lars o terminals, calze, generalment, quadripartit, de divisions, frequentment, desiguals, corol'la rotàcia, comunament quadrilobulada, de limbe pla i lòbuls desiguals, el superior més gran, l'inferior més petit que els laterals, dos estams exerts inserits a la base del lòbul superior, anteres bi- loculars, estil filiforme, estigma globulós, càpsula ovoide o bé obcordiforme, comprimida, bilocular, de cel'les di- o polispermes. Plantes herbàcies, de fu- lles oposades i les superiors alternes. Flors en raims axillars. . . . a ima a El 7. Flors solitàries i axil'lars o en raims Co PES teler DNA Ia Plantes de llocs pantanosos o inundats, tija i fulles glabres o glabres- GES ESC a de dres 3: 2. Plantes de llocs ari 0) dere però no di EE pai i Gallecs EL er ID DE ES I RO GE a Dl gay sit ib dal cr eL ai Fulles lanceolato-linears, quasi enteres, càpsula molt escotada, més llarga que el calze s . . . et A MbS V. scutellata. 3 i Fulles ovato-lanceolades, dentades o Es Qals El ent a penes esco- tada més curta que el calze. ls se i aa el Ce ac nas aca ROAS Tija cilíndrica, plena, fulles breument peciolades, ovades o el'líptico- ovades, flors d'un blau viu. . . 1. VM. Beccabpunea.: 4 Tija quadrangular, fistulosa, fulles semiamplexicaules, ovato-oblon- gues, flors d'un blau pàllid. . . . . . . . . V. Anagallis. Fulles enteres o finament et ovades o Da de contretes a ED N... . dE De 6: Fulles fortament der ad incises o partides, heecarie dilatades Ra Base rs red eo (ais ed As SONA Pe 237 PUBLICACIONS DE. U7LUNSTI TU DL DE do SES Escrofulariàcies. G. 538. - Verónica, Tija escapiforme, de 3-I0 cm, fulles en rosetó, ovades, quasi enteres, raim curt, pauciflor, pedicels 1-2 vegades més llargs que el calze i la bràctea, càpsula 2 vegades més llarga que el calze... . V. aphylla. Tija fullosa, de 10-40 cm, fulles oposades, el'líptico-transovades, serrades, raim llarg, multicolor, pedicels més curts que el calze i la bràctea, càpsula I vegada més llarga que el calze. . . . V. officinalis. centímetre das amb nervis poc marcats, tija subllenyosa, no TadICa nt s La Es. EET, i Calze de 4 divisions quasi Ra fulles, aa tent 4 2-3 cm d'amiple, amb nervis molt marcats, tija herbàcia i, generalment, radicants El as DOSE. cs rir A El ED DG ec i pa OC aC radio IO alze de 5 divisions molt desiguals, fulles, generalment, de menys d'i Fulles bipinnatisectes, dividides en lacínies linears, bràctees inferiors tripartides, les superiors enteríssimes, sèpals i bràctees pestanyosos, raim curt, càpsula de doble llargada que el calze, planta pubèrula V. Assoana. Fulles el'líptiques, oblongues o bé ovades, serrades, bràctees enteres, pestanyoses com els sèpals, raim allargat, càpsula igual o poc més llarga que el calze, planta pubescent, llanuda. . . . . . . .- 9. ( Calze pilós, pestanyós, lòbuls inferiors de la corol'la aguts, càpsula pubescent, tija prostrato-ascendent, fulles oblongues o lanceolades, fortament dentades . . . . Vale d de se Ve RC OCTIUICS Calze glabre, lòbuls de la corol: ja Les obiiegS càpsula EL Es tiges llar- gament ajagudes, subllenyoses a la base, fulles lanceolades o subli- nears, quasi -enteres" DE Ne DEOSERA TO, el calze, fulles llargament peciolades, ovades, obtuses, fortament serrades, tija radicant a la base. Lee di rea V, montana Raims multifiors, càpsula mitjana (3-4 mm diàm.), comprimida, fulles SÈSSIS - iu. ls, Cat cates DOS ae ee ibE Ec aca C'OCIEEIÓ É pauciflors, càpsula gran (6-7 mm diàm.), alada, més llarga que Càpsula molt més curta que el calze, obcordiforme, tiges prostrato- radicants, amb dues línies peludes oposades, fulles ovades, inciso- dentades las: Die a VV, CLOamegrySs. Càpsula molt més hateaa que cel ls Baena) tiges dretes, pubescents, fulles ovato-oblongues, fortament serrades. . . . V. urticifólia. 238 EE OR DE CATXALUNYSD Escrofulariàcies. G. 538. - Verónica. Flors solitàries a l'axil'la de fulles florals, pedicels a la fi reflexos, lla- vors còncavo-convexes (pelviformes), Sa anuals, prostrato- dITUSES pes COSES, LE Flors solitàries a l' it (a elec Ge h raim LErain pedicels drets o ascendents, llavors, generalment, biconvexes o plano-con- Es Best 4 LO ANC EA Ds OD PA RN Sis 12 Fulles llargament peciolades, suborbiculars, palmatilobulades, càpsula glabra, globulosa, de cel'les oligospermes, sèpals cordiformes, pesta- dj HVOSOS lQ.. i Me xa IVA Hederifòlia. Fulles breument Gacialu des Ga ler adtonades càpsula pilosa, dídima, CERCOLIES BONS DC MES d'E qe es aa EA AE dP SP) ib gi Peduncles fructífers 1-3 vegades més Hargs que les fulles, corol'la de I0-:2 mm, d'un blau bonic, càpsula molt més ampla que alta, nervato- reticulada, de lòbuls comprimits, divergents. . . . . . V. pérsica. 4 l'aces fructífers més curts o poc més llargs que les fulles, corol'la -- de 4-6 mm, càpsula poc més ampla que alta, de lòbuls inflats, no CIMERS DES Eraa ss ras saga dd cien get Pegelie T Fulles d'un verd clar, lòbuls del calze ovato-oblongs, obtusos, pesta- nyosos, lòbul inferior de la corolla blanquinós, estil igual o més curt que l'escotadura de la càpsula, cel'les 4-5spermes. V. agrestis. Fulles d'un verd fosc, lòbuls del calze ovats, aguts, glabrescents, corol'la d'un blau viu, estil més llarg que l'escotadura de la càpsula, celles GTOS Peres PE dE ET a alia dd re meireies ed Ve polar Plantes anuals, d'arrel prima, tija dreta o ascendent. . . . . . 17. Plantes perennes, de rizoma'E desentotllat 04 dc Del ao. le) 1 Peduncles més llargs que el calze i la bràctea, flors d'un blau viu, plan- tes pubescents glanduloses. . . . 18. Peduncles més curts que el calze i la ec des d'u un blat pal lid O purpurí, plantes pubescents o glabres. . . . . . . . . . . 20. corol'la i que la càpsula, llavors ene a tiges dretes o ascen- dents, difuses . . . sea la Na ECO Se Fulles dentades o Ci A breument Beta dire més curt que laeorol'la 1 queè la capsula, tiges simples. 4. de Le ssetees 20: / l Fulles palmatisectes, sèssils, d'un verd fosc, calze poc més llarg que la 239 PUBLICACIONS DE: LAINSTI TU EB JE TE No as Escrofulariàcies. G. 538. - Verónica. Fulles fortament dentades, vermelloses pel revers, peduncles poc més llargs que el calze, estil llargament exert, càpsula més alta que ampla, superficialment escotada . . . . . Dt ies Vupraceoz. Fulles lleugerament fistonades, d'un del ade: peduncles 2-3 vegades més llargs que el calze, estil inclús, càpsula més ampla que alta V. acinifólia. Fulles totes breument dentades o quasi enteres, subsèssils, cordiformes, l raims un poc fluixos, ESA pestanyosa, tan ampla com alta, molt BE ESC a as Ce ta ee NN: aEVEDSES: Fulles del mig dividides en 3-7 a mei de magnitud creixent de la ( base a l'àpex, raims un poc densos, càpsula ciliato-glandulosa, més QMIDR QUE Atac esa OE Da ont pet ca Nerea are ea ea il ( Càpsula de 4 x 3 mm, profundament escotada, bastant més curta que el calze, cel'les 6spermes, estil inclús o a penes exert (0o'5-I mm), da dobles ve ee Dn sera ie d eldecii ci cs ec VEBICEL Càpsula de 5 mm de diàm., lies crani Ra quasi tan llarga com el calze, El les g-I2zspermes, estil llargament exert (23 Dm), Ua Tobústa, Li Em s e — NL PDUCTE Rizoma prim, que Quera: tiges febles, herbàcies, SS Ec radi- Cants a lavbase. s'Le Cob A Us PDR Rizoma — gruixut o llenyós, que Ec Get ui no EE 25. 22 Raim pauciflor, curt, dens, peduncles més curts que el calze i bràctea, estil 2-4 vegades més curt que la ip que és quasi de doble llargada que el calze . . . . a MC pac Raim multiflor, allargat, fluix, EL tan Mer com la Eipcala o més largios 4 ont gas PM ext. Es rada cl GEC ai DA EET ves, estil tan llarg com la càpsula glabrescent, que és tan llarga com el calze, planta glabra o pubérula . . . . . . . V. serpillifólia. Peduncles quasi de doble llargada que la bràctea, flors blaves, estil quasi de doble llargada que la càpsula glandulosa, que és més llarga que el calze, planta pubescent glandulosa. . . . . . . V. apennina. Fulles enteres o a penes denticulades, tiges Sea a la base, tortuoses, ramificades, cespitoses. . . . dE a OE Fulles dentades o fistonades, des Btt Lia ds DE eradcuie sim- ples LL i Le ic EA SAT US XC Me OE EAP ES Es més curts que la bràctea, flors blanquinoses amb venes bla- 25 / 240 DOR ES CATALUNYA a a —————— Escrofulariàcies. G. 538. - Verónica. ques, raims capitats, densos, fullosos a la base, peduncles més curts que la bràctea i que el calze, càpsula suborbicular V. Nummulària. Fulles ovato-oblongues, les superiors distants, raims curts, fluixos, no fullosos a la base, pedicels més llargs que el calze i que la bràctea, Fulles suborbiculars, petites, densament imbricades a l'àpex de les bran- 26 Caipsular ouoide el lipscidal ce EQ 27. X de pèls glandulosos, càpsula ovoide. . . . . . , V. fruticulosa. Corol'la blava amb la gorja purpúrea, I vegada més llarga que el calze, raims amb pèls articulats, no glandulosos, càpsula el'lipsoide, ate- Corol'la rosada amb venes fosques, més llarga que el calze, raim eriçat 27 DUCCA AN peX EL: pen iaia de LL), VJSaxatilis. transovades, fistonades, raim curt, estil més curt que la càpsula, Oslo sia a ta ae di ee Na bellidicides. Tiges amb moltes fulles més llargues que els entrenusos, raim allargat, Tiges amb 2-4 fulles més curtes que els entrenusos, les basilars en rosetó, 28 estil mes lare-què le capsulem ta os a ta 20. ( Fulles cordiformes, sèssils, fortament serrades, raim fluix, pedicels 2-3 vegades més llargs que el calze, estil més llarg que la càpsula DOStanyOS Ma Ses Drets es Con a ia sup CUA P NEG Quan: 89 $F ulles el'líptiques, atenuades en pecíol, superficialment fistonades, raim espiciforme, dens, pedicels 2 vegades més curts que el calze, estil ( 3 vegades més llarg que la càpsula piloso-glandulosa. . V. spicata. 1,962. —V. scutellata L. (del llatí scutella, l'escudella o platet, per la forma arrodonida i comprimida de la càpsula. ) Perenne, amb la tija de 2-4 dm, prostrato- radicant a la base, ramificada, difusa, gla- bra, de fulles lanceolato-linears, semiamplexi- caules, travades, agudes, quasi enteres, flors blanquísimes o d'un blau rosat, en raims axil'lars, alterns, pauciflors, molt fuixos i nombrosos, sobre pedicels prims, 3-4 vegades més llargs que el calze i que la bràctea: ca/ze glabre, amb quatre divisions oblongues, iguals, corol'la petita, un poc més llarga que el calze: càPsula suborbicular, compri- V. scutellata 31 241 PUBLICACIONS DE DL ENSTTT UD DE GC IG ICE S Escrofulariàcies. G. 538. - Verónica. mida, 44 poc més ampla que alta, arrodonida a la base, molt escotada a l'àpex, més llarga que el calze. Geografia.—Llocs pantanosos i torbosos: Vall d'Aran, Les, Coll de Bareges, Pic de Gar (C. et S.). — Juny-Set. 1,963. —V. Beccabunga L. (d'un antic nom germànic d'aquesta planta.) Perenmne, de rizoma serpentejant i tiges de 2-6 dm, prostrato-radicants a la base, després dretes, cilíndriques, plenes, simples o ramifica- des, glabres, fulles ovades o bé el'líbptico-ovades, obtuses, superficialment serrades, curtament pe- ciolades, d'un verd fosc, glabres, flors d'un blau viu, petites, en raims oposats, multifiors, fluixos, ascendents, flexuosos, sobre pedicels filiformes, estesos, glabres, més llargs que el calze i que les bràctees linears, reflexes, calze amb quatre sèpals, glabre, de divisions ovato-lanceolades, agudes, quasi iguals, corol'la un poc més llarga que el calze, estil d'uns 2 mm, càpsula suborbicular, glabra, a penes escoltada, inflada, poc més curta que el calze, de celles polispermes. V: Beccabunga Geografia. — Paratges inundats de tot el país. — Maig-Oct. 1,964. —V. Anagallis L. (és l'Anagallis aquatica d'alguns botànics pre- lmneans.) Sinonímia. — Cast., verónica de arroyos, hierba de locos, fv., cresson de cheval. Biennal o perenne, de rizoma serpentejant i tiges prostrato-radicants a la base, guadran- gulars, fistuloses, simples i ramificades, glabres, fulles ovato-oblongues, semiamplexicaules, agu- des, dentato-serrades o quasi enteres: fors d'un blau pàl id, en raims axil'lars, oposats, ascen- dents, fluixos, pedicels filiformes, ascendents, els fructífers oberts i glabres, V. Anagallis 242 ee ee EA DE Na A or rara rr pral ara EEORNA DE CATALUNYA a ee NS a EINA Ra at a mines Escrofulariàcies. G. 538. - Verónica. més llargs que les bràctees i el calze, aquest glabre, de 4 sèpals lanceolats, aguts, quasi iguals, corol'la a penes més llarga que el calze, càPsula suborbicular, a penes escotada, glabra, inflada, poc més curta que el calze, de celles polis- permes. Geografia. — Recs i aigúes corrents, com l'anterior. — Maig-Oct. 1,965. — V. aphylla L. (per les tiges escapiformes.) Perenne, de rizoma dur, subllenyós, ramifi- cat, de branques radicants i figes escaptformes, de 3-I0 cm, paubescents glanduloses, fulles en vosetó basilar, transovades O suborbiculars, quasi enteres o denticulades, peludes, breument pe- ciolades: flors d'un blau bonic o rosades, en raim curt, pauciflor, pubescent glandulós com els pedicels i calze, pedicels 1-2 vegades més ME Me le oo Nargs que el calze i les bràctees, calze amb quatre divisions espatulades, corolla 2-3 ve- gades més llarga que el calze, estil de 2'5 mm: càpsula gran (6-7 x 5 mm), transovoide comprimida, poc escotada, violada, pubescent, 2 vegades més llarga que el calze, amb les llavors quasi planes. Geografia. — Roques i pastures ombroses, humides, de les altes muntanyes : Núria, Fontnegra, Coll de Pal. -- Coma de Vaca, Puigmal (Vay.), Noufonts, Mulleres (Sen.l), Coll- sacabra (Puj. J.), Port de Benasc (Zett., Llen.i), Penyablanca, Castanesa (Zett.), Port de la Forqueta (Timb.), Pla de Beret (C. et S.), Maladetta (Costa). — Jul.-Ag. 1,966. — V. officinalis L. (per haver-la emprada com a medicinal.) Sinonímia. — Herba dels leprosos, cast., ve- rónica macho, verónica común: /7., the d'Eu- rope. Perenne, amb la tija d'I-4 dm, prostrato- radicant a la base, de branques ascendents, amb abumdants pèls blancs, llanosos, articulats, fullosa, fulles el'líbtico-transovades, Serrades, co- bertes d'alguns pèls aplicats, atenuades en curt V. officinalis 243 PUBLICACIONS JDE NENS BI TUTS DE SEC DEU, Escrofulariàcies. G. 538. - Verónica. pecíol, flors d'un blau pàllid, petites, en raims espiciformes, axil-lars, general- ment alerns, multiflors, densos, pedicels filiformes, peluts, drets, més curts que el calze i que la bràctea, calze pelut, amb quatre divisions Janceolades, un Poc desiguals, corol:la poc més llarga que el calze, estil tan llarg com la càp- sula, aquesta obcordato-triangular, un poc escotada, piloso-glandulosa, molt més llarga que el calze. ( minor G. et G. -—— Fulles petites i estretes. Geografia.—Frequent en llocs seivàtics de les muntanyes, des de la serralada litoral fins a les valls pirenenques. La y minor G. et G., que al nostre entendre no és sinó una forma o raça alpina, a Núria (Sen.l). — Abr.-Jul. 1,967.—V. Assoana VVilIE.-—V. tenui- fólia Asso (dedicada per VVillRomm al cèlebre botànic ara- gonès Ignacio de Asso, que descriví l'espècie en el segle XVIII, tenuifolia, per les divisions foliars molt fines.) Perenne, de rizoma llargament serpente- jant, filiforme, generalment multicaule, amb tiges d'1-3 dm, erecto-ascendents, primes, for- tes, rodones, atropurpúries per la dessecació, crispato-pubèrules, nues inferiorment, fullo- ses a la part superior, fulles bipimnatisectes, de segments linears, obtusos, revoluts pel marge en dessecarse, les inferiors linears, enteríssimes, i totes oposades, flors d'un blau viu, grans, en raims espiciformes, axil'lars, oposats, curts, densos, sostinguts per llargs pedun- cles, amb les bràctees inferiors tripartides i les superiors enteríssimes, pedi- cels filiformes, drets, pubèruis, de doble llargada que el calze i les bràctees: calze de cinc divisions molt desiguals, glabres, totes linears, O les majors di- o trífides, corol-la 3 vegades més llarga que el calze, estil filiforme, flexuós, tan llarg com la càpsula, aquesta obcordada, glanduloso-pubèrula, escotada, de doble llargada que el calze, tetrasperma, coronada per l'estil persistent, reflex. 8 Cadevallii Pau —Segments de les fulles capil'lars, sèpals frequentment tripartits, flors més grans, planta glabrescent. V. Assoana Geografia. — Boscos muntanyencs : Al cim del Montcau, sobre Ordal, Plana d'Ancosa, cap a S. Magí, Bages, prop de Sallent, Montserrat, cap a S. Miquel.— Alt Bergadà (Puj. C.I), Miracle (Marcet), Prats de Llussanés, a la Font Salada de Vic (Vav.), Guardiola, de Bages (Fontl), Cardona (Riva), Garrigues (Gonz.l), Prats de Rei (Puigg.i). La var. Cadevallii Pau, als boscos del Cairat immediats a La Puda de Montserrat. — Maig-Juny. 244 ade Lla us LORAS DE, CATALUNYA Escrofulariàcies. G. 538.- Verónica. 1,968. —V. Téucrium L. (alguns botànics prelinneans, que agrupaven les plantes segons llur hàbit, inclogueren aquesta entre els Teucrium, com és ara Clusius, que la designa com a cTeucrium II1I, tertia specieso: d'ací deriva l'específic limnceà.) Perenne, de rizoma subllenyós i tiges d'I-3 dm, ajagudes, ramificades a la base, amb les bran- ques ascendents, cobertes d'una pubescència crispato-grisenca, fulles oblongues o lanceola- des, fortament dentades, les inferiors breument peciolades, les superiors subsèssils, flors blaves, grans, en raims axillars, oposats, multifiors, a la fi fluixos, pedicels fili- formes, drets, pubèruls, iguals o més llargs que el calze i la bràctea, calze amb cinc divisions molt desiguals, la superior molt petita, linears, obtuses, peludes o Pestanyoses, corol'la gran, dues vegades més llarga que el calze, amb els tres lòbuls inferiors aguts, estil un poc més llarg que la càpsula, aquesta transovoide, un poc comprimida, escotada, pubescent, igual o poc més llarga que el calze, amb les llavors planes per ambdues cares. V. Téucrium Var. catalaunica Sen. et Pau—Pedicels iguals al calze o més curts, plantes grisenques, molt pubescents, de tija ajaguda. Var. Marcetii Pau — Fulles, les inferiors exceptuades, pinnatipartides o pinnatisectes. a laltifolia G. et G. — Tiges dretes o ascendents, fulles ovades o bé oblon- gues, cordiformes, generalment sèssils, fortament inciso dentades. Geografia. — Comuna en llocs muntanyencs i sel- vosos de Catalunya: Serralada litoral, Montserrat, S. Llorenç del Munt, Ribes, Berga, Rasos de Peguera, predominant la raça o var. calalaunica Sen. et Pau. Aquesta també a Cabanes i Fortià (Sen.). La var. Mar- cetii Pau, a Montserrat, i la latifolia G. et G., a S, Llo- renç del Munt. — Maig-Jjul. 1,969. — V. prostrata L. (per les tiges postrades.) Considerada per Rouy com a subesp. de l'an- terior, i per Fiori com a mera varietat, se'n diferencia per les tiges llargament ajagudes 4 V. prostrata 245 PUBLICACIONS DE L'UNSTIE TU EL 800 CEN CES Escrofulariàcies. — G. 538.- Verónica. subllenyoses a la base, per les fulles lanceolades o lanceolato-lincars, de marge d- revolut, atenuades en curt pecíol, quasi enteres, pel calze i la càpsula glabres i la corol:la d'un blau pàllid, a vegades rosada o blanca, amb tots els lòbuls obtusos. Es planta més peluda, de florescència més precoç que el tipus. Geografia. — Pastures i costers secs de les muntanyes. Per a nosaltres és problemàtica l'existència d'aquesta planta a Catalunya, car tots els exemplars que figuren a l'Herbari de Costa tenen el calze visiblement pestanyós i corresponen a la V. Teucvium. No obstant, entre les veròniques pentasèpales que recollírem a Núria, remeses després a VVatlz per Pau, sembla que hi figura la V.prosivata L. A ella sembla també pertànyer un exemplar de calze quasi totalment glabre recollit per Llenas a Vilamós (Vall d'Aran). — Juny-Jul. 1,970. —V. montana L. (per fer-se a les muntanyes.) Perenne, amb la tija d'I-4 dm, prostrato- radicant a la base, prima, feble, peluda, fulles ovades, obtuses, blanes, peludes, llargament peciolades, fortament dentato-serrades, flors d'un blau pàl id, mitjanes, en raims axtl'lars oposats o alterns, paucifiors, molt clars, sobre peduncles filiformes, drets, peluts, pedicels subcapil'lars, drets o estesos, peluts, 2-3 vegades més llargs que el calze i que la bràctea, molt petita i linear, calze pelut, amb 4 divisions oblongues, obtuses, poc desiguals, pestanyoses, corol'la quasi de doble llargada que el calze, estil tant o més llarg que la càpsula, aquesta gran, comprimida, més ampla que alta, alada, escotada a la base i a l'àpex, denticulato-pestanyosa, biscutel'hforme, molt més llarga que el calze, polisperma, amb llavors planes. V. montana Geografia. — Boscos humits de les muntanyes : La Cellera (Cod.l), als Pireneus, cap a Baget, Monàs, Corb, S. Valentí, Olot, Guilleries, Montseny, Talaixà, Sus- queda, Montsoliu (Vay.), Luchon, Sobrebanyeres, Vall de l'Hospital de Benasc (Zett., Bub.), Fos, Artiga de Lin, Coll de Bareges, Liat (C. et S.). — Maig-Jul. 1971. — V. Chamaedrys L. (és la Chamaedrys spuria minor rotundifolia, de Baulun, i d'ací prengué Linné el mot espe- cífic.) Perenne, de rizoma prim, llargament serpen- tejant, ramificat, amb la tija de 2-4 dm, pros- V. Chamaedrys 246 EL OMS DE CATALUNYA Escrofulariàcies. l G. 538.- Verónica, trato-radicant a la base, peluda, particularment en dues línies oposades, fulles ovato-cordijormes, inciso-dentades, nervudes, amb pèls aplicats, subsèssils: flors blaves, grans, en raims axil'lars, frequentment oposats, multiflors, llargs, fluixos, peluts, drets, pedicels filiformes, ascendents, més llargs que el calze i que les bràctees linears, calze pelut, amb 4 divisions un poc desiguals, lanceo- lades, corel:la 2 vegades més llarga que el calze, de lòbuls rodons, estil més llarg que la càpsula, aquesta obcordato-triangular, comprimida, pestanyosa, es- cotada, molt més curta que el calze, amb les llavors planes. Geografia. — Boscos ombrosos i humits de les muntanyes : Entroncament, Montseny, S. Hilari, Montsoliu, La Cellera (Cod.l), Torelló (Sen.l), muntanya del Mont, muntanyes d'Olot (Vay.), valls pirenenques (Costa), Vall d'Aran: prop del Portilló (Llen.l), Fos, Melles, Arties (C. et S.). — Maig-Juny. 1,972. — V. urticiíólia Jacq. — V. latifó- lia Lamt. (urticifolia, per les fulles semblants a les de l'or- tiga, latifolia, perquè les té relativament amples.) Perenne, de rizoma curt i tiges de 2-5 dm, dretes, fortes, rodones, pubescents, fulloses, simples, fulles ovato-cordiformes, acuminades, sèssils, nervudes, fortament serrades, grans, — amb alguns pèls aplicats, flors d'un blau pàl'lid o lilacines, en llargs raims axil'lars, oposats, multiflors, fluixos, ascendents, formant una pa- nícula, pedicels subcapil'lars, ascendents, piloso- glandulosos, 2-3 vegades més llargs que el calze i que les bràctees linears i for- tament encorbats a la maturitat, calze piloso-pestanyós, molt petit, amb 4 divi- sions lanceolades, obtuses, estil un poc més llarg que la càpsula, aquesta suborbi- cular, comprimida, escotada, pubescent pestanyosa, 2 vegades més llaiga que el calze, polisperma, amb les llavors planes. V. urticifólia Geografia.—Roques i boscos humits de les altes muntanyes: Montseny, Vall de Ribes, Bergadà, a les Adous del Bastareny.-— Vidrà, Collsacabra, Corb (Vay.), Vall de Camprodon (Iserni), Puigsacau, prop de Berga, Olot (Costa), Vilalleons (Puigg.l), Ripoll, Montgrony, Torelló, a Bellmunt (Sen.l), — Maig-Ag. 247 PUBLICACIOÓONS:, DE. Li INSTITUT DE CDC TES Escrofulariàcies. l G. 538. - Verónica. 1,973. — V. hederifólia L. (per les fulles que recorden les de l'Hedera, l'eura.) Anual, amb la tija d'I-5 dm, ajaguda, rami- ficada des de la base, difusa, peluda, feble, fulles suborbiculars, palmatilobades (de 3-5 lò- buls obtusos), llargament peciolades, subcar- noses, peludes, les caulimars alternes, flors d'un blau pàllid o blanquinós, petites, axil'lars, so- litàries, sobre peduncles filiformes, peluts, més llargs que les fulles, a la fi recorbats, reflexos, calze amb 4 divisions ovato-cordiformes, acumi- nades, pestanyoses, dretes 1 sortides pels costats formant un calze aparentment quadrangular, corol:la més petita que el calze, estil de o/5 mm, càpsula subglobulosa, quadrilobulada, glabra, poc escotada, quasi igual al calze, de cel'les 1-2 spermes, amb les llavors grosses, negres, pelviformes, rugoses. V. hederifóòlia Geografia. —Frequent als sembrats i terres de conreu arenoses de tot el país, — Març-Oct. 1,974. — V. pérsica Poir. —V. Buxbau- mii Ten. (per haver-la trobada a Pèrsia, dedicada per Te- nore a J. C. Buxbaum, botànic saxó del se- gle XVIII.) Anual, amb la tija de 2-5 dm, ajaguda, di- fusa, molt ramificada des de la base, radicant en els primers nusos, peluda, fulles ovato-cordi- formes, fortament dentades, curtament pecio- lades, glabrescents, les inferiors oposades, les altres alternes, flors d'un blau bomic, grans, axil'lars, solitàries, sobre peduncles filiformes, pubescents, 1-3 vegades més llargs que les fulles, a la fi recorbades, reflexes, calze glabrescent, amb quatre divisions lanceolades, subpestanyoses, divergents de dues en dues, la corol'la més llarga que el calze, estil de 2 mm, càpsula veni- forme, comprimida, carenada, reliculada, amplament escotada, pubescent, pes- tanyosa, de lòbuls molt divergents, i celles polispermes, amb les llavors peti- tetes, pelviformes, 1ugoses. V. pérsica 248 BLOG DE CATALUNYA Escrofulariàcies. G. 538. - Verónica. Geografia. — Camps cultivats, vores de camins i llocs herbosos : Abundant al litoral, Vallès: Montcada, Ripollet, Rubí, Terrassa, remuntant fins a dessota el Monestir de Mont- serrat, — Miracle (Marcet), Vall d'Aran, cap a Luchon (Zett.), Cierp, r. (C. et S.). — Març- Maig. 1,975. — V. agrestis L. (Per fer-se en els camps.) Anual, amb tiges d'1-3 dm, ajagudes, rami- ficades des de la base, difuses o ascendents, pubescents, fulles d'un verd clar, ovato-cordi- formes, fistonades, pubèrules, breument pecio- lades, flors d'un blau molt pàl'lid, amb el pètal inferior blanquinós, petites, axillars, solità- ries, sobre peduncles filiformes, pubèruls, quasi iguals a les fulles, a la fi recorbats, reflexos, calze amb quatre divisions ovato-oblongues, ob- tuses, pestanyoses, la corol'la no més llarga que el calze, estil que no sobresurt de l'escotadura de la càpsula, aquesta piloso-glan- dulosa, un poc reticulada, de lòbuls inflats, no divergents, escotada, més llarga que el calze, de cel'les 4-6 spermes, amb les llavors pelviformes. V. agrestis Geografia. — Prats de Molló (Gaut.), bastant comú als camps cultivats i valls inferiors del Pireneu central (Zett.), zona inferior de la Vall d'Aran, Fos (C. et S.). — Març-Oct. 1,976.—V. polita Fr.—V. didyma Ten. (polita, del llatí politus, Polit, perquè, com- parada amb l'anterior, és com si, polint-la, hi haguessin tret bona part de la vestidura de les fulles, didyma, del grec òiòbuoç, doble, Pels dos lòbuls de la càpsula.) Considerada per Rouy com a subesp. de l'anterior, i com una simple varietat per Fiori, se'n diferencia per les fulles d'un verd fosc, pels Pedumcles més curts que les fulles, pels sèpals ovats, ordinàriament aguts, glabrescents, nev- unts, per la corol'la d'un blau viu, unicolor, per l'estil ostensiblement sortit de l'escotadura de la càpsula, i per l'escotadura ampla. Geografia. —Comuna als camps, horts i vinyes de tot el país, des del litoral al Pireneu. — Febr.-Oct, 32 249 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Escrofulariàcies. G. 538. - Verónica. 1,977. —V. triphyllos L. (és la Alsine triphyllos caerulea, de Bau/un, 4 la Elatine triphyllos, de la Historia generalis plantarum, noms que al'ludeixen a les julles caulinars, en llur major part, profundament tri- sectes.) Anual, amb tiges de 2-5 dm, dretes o ascen- dents difuses, pubescents, glanduloses, gene- ralment ramificades, de branques esteses, fulles d'un verd fosc, subcarnoses, piloso-glanduloses, Dn oeornes les basilars ovades, enteres, peciolades, les cau- limars palmatisectes, de 3-5 segments oblongs o espatulats, sèssils, les superiors bi- o tribartides, flors d'un blau viu, en raims terminals, drets, fluixos, fullosos, sobre peduncles filiformes, pubescents glan- dulosos, ascendents, més llargs que el calze i que les bràctees, calze amb quatre divisions quasi iguals, espatulades, glanduloses, i corolla més curta que el calze, estil d'1 mm, que sobresurt de l'escotadura de la càpsula, aquesta suborbicular, infiada a la base, combrimida superiorment, piloso-glandulosa, més curta que el calze, de celles polispermes, amb les llavors pelviformes. Geografia. — Camps pedregosos, humits, de la zona superior: S. Joan de les Abadesses, Camprodon, La Cerdanya (Vay.), Puigcerdà (Soulié, in Hb. Cad.l), Prats de Molló (Gaut.). — Març-Maig. 1,978. — V. praecox All. (per florir precoçment, en començar la prima- vera.) Anual, amb tiges de 5-20 cm, dretes o ascen- dents, fortes, ramificades, de branques ascen- dents, pubescents glanduloses, fulles verme- lloses per sota, les basilars i les caulinars ovato- cordiformes, peciolades, pubescents, poc o gens glanduloses, irregularment i fortament fistona- des, les superiors ovato-oblongues, flors d'un blau viu, en raims terminals, fluixos, bracteolats: P, peduncles filiformes, piloso-glandulosos, drets, quasi iguals a les bràctees, un poc més llargs que el calze, aquest piloso-glan- dulós, amb quatre divisions um poc desiguals, oblongues, i la corol'la am poc més V. praecox 250 FLORA DE CATALUNYA Escrofulariàcies. G. 538. - Verónica. llarga que el calze, estil de 2 mm, molt exert de l'escotadura, càpsula suborbicu- lar oblonga, inflada, superiorment comprimida, glandulosa-pestanyosa, més llarga que el calze, superficialment escotada, de cel'les polispermes i llavors pel- viformes. Geografia. — Camps i llocs pedregosos de les muntanyes: Les Agudes, del Montseny, entre altres congèneres, abundant als sembrats del cim del Montsant. — Serrateix (Puj. C.), Camprodon (Vay., Bub.), Puigcerdà, a Llívia (Bub.). — Març-Maig. 1,979. -—— V. acinifólia L. (per les fulles semblants a les de l'Acinos dels antics, la Calamintha o Satureia Acinos.) Anual, amb la tija de 5-20 cm, dreta o ascen- dent, generalment ramificada des de la base, piloso-glandulosa, feble, fulles ovato-el'liptiques, enteres o superficialment fistonades, breument peciolades, totes oposades i d'un verd clar, flors d'un blau viu, amb el pètal inferior blan- quinós, petites, en raims terminals llargs, mul- tiflors, fluixos, bracteolats, peduncles filifor- mes, tant o més llargs que les bràctees oblon- go-lanceolato-linea1s, piloso-glandulosos, ascendents, 2-3 vegades més llargs que el calze, aquest piloso-glandulós, amb quatre aivisions oblongues, quasi iguals, i la corol'la un poc més llarga que el caize, estil d'1 mm, inclús, i càpsula obcordiforme, doblement ampla que alta, comprimida, profundament escotada, amb lòbuls orbiculars, glanduloso-pestanyosa, de celles polispermes i llavors planes, molt petites, groguenques. Geografia. —Camps argilosos i arenosos : Abundant als sembrats del S de Vidreres, al Baix Empordà (). — La Cerdanya (Gómez Ortega, ex Colm.). — Març-Maig. 1,980. — V. arvensis LL. (perquè viu als conreus) Anual, amb la tija de 5-25 cm, dreta o ascen- dent, simple o ramificada, pubescent, fulles d'un verd clar, serrato-fistonades, amb 3-5 ner- V. arvensis i o L'autor atribueix repetidament Vidreres i alguna altra localitat selvatana a la comarca del Baix Empordà. 251 PUBLICACIONS £DE L'ANSTITUT/GDE CUENGTES Escrofulariàcies. i G. 538:- Verónica. Vis, oposades, pubescents, les inferiors ovades, peciolades, les caulinars ovato- cordiformes, sèssils, flors d'un blau pàl'id, petites, en llargs raims terminals, fluixos, bracteolats, pedicels piloso-glandulosos, molt curts, iguals a la mei- tat del calze, bràctea inferior tan llarga com la flor, calze piloso-glandulós, de quatre divisions molt desiguals, lanceolato-linears 4 corolla més curta que el calze, estil inclús, igual, a tot tirar, als 3/4 de l'escotadura, i càpsula obcordi- forme, comprimida, pestanyosa, profundament escotada, més curta que el calze, de cel:les polispermes i llavors planes. Geografia. — Frequent a les terres de conreu i llocs herbosos de tot el país, fins a Les Agudes, del Montseny, i Núria. — Març-Maig. 1,981. — V. verna L.— V. triphyllos auct. cat. plur. non L.. (per venir en temps de primavera, del llatí ver- nus, primaveral.) Anual, amb la tija de 5-20 cm, dreta o ascen- dent, simple o ramificada, pubescent, un poc glandulosa a la inflorescència, fulles d'un verd pàl'lid, oposades, les basilars ovades, atenuades en pecíol, les caulinars sèssils, ovades, pinnati- partides en 3-7 divisions desiguals, obtuses, la terminal més gran, les Superiors lanceolato- linears, bracteiformes, flors d'un blau pàllid, petites, en llargs raims terminals, bracteolats, bastant densos, pedicels molt més curts que el calze i que les bràctees, aquestes quasi iguals a les fiors, drets i glandulosos, calze piloso-glandulós, amb quatre divisions linears lanceolades, desiguals, corol'la més curta que el calze, estil de o'5-I1 mm, ordinàriament més curt que l'escotadura de la càpsula, aquesta obcordiforme, comprimida, glandu- loso-bestanyosa, molt més curta que el calze, amb escotadura ampla i sinus ob- tús, cel-les polispermes i llavors plano-convexes. 8 polygonoídes Rouy—V. polygonoídes Lamy.—Fulles caulinars oblongues, subenteres, raim que comença quasi a la base de la tija. Geografia. —Pastures pedregoses, seques, de les altes muntanyes: Agudes del Montseny. —Bruguelades, S. Miquel Sulterra, S. Hilari, Ogassa, La Presta, Barragana, Parsícola, Nú- ria (Vay.), La Cerdanya (Gaut.). La 8 polygonoides Rouy, abundant als voltants del San- tuari de Núria (Jul. 1907 Zegi). — Juny-Jul. 1,982. — V. Dillenii Crantz — V. verna L. var. longistyla Ces., Pas. et Gib. (dedicada a Y. J. Dillen, botànic del segle XVII, cèlebre autor de la Historia muscorum. 252 ELORAS UE CATALUNYA Escrofulariàcies. G. 538:- Verónica. Molt semblant a l'anterior, amb la qual té gran afinitat. Se'n diferen- cia perfectament per Ja tija més robusta, per les fulles basilars subpeciolades, ovades, quasi enteres, les caulinars 3-5 partides, de divisions lanceolato-linears, pels pedicels més llargs, quasi iguals al calze, aquest a penes més llave que la càpsula, per la corol'la igual o més llarga que el calze, per la càpsula subor- Dicular (5 mm de diàm. en lloc de 4 mm d'ample per 3 d'alçada), superficial- ment, no profundament, escotada, per l'estil visiblement exert, 2-3 vegades més llarg, i per les celles 9-I2 spermes. Planta parum cognita, nova fl. Hisp. (Pau, in Ut.) Geografia.— Roques de Les Agudes del Montseny, 2 julii 1908 legi, — Al mateix lloc (Soulié, 3 juny de 1913). Cf. Notas fitogeogràficas críticas, 1900, p. 21. 1,983. — V. alpina L. (Per viure als Alps i a altres muntanyes elevades d'Europa.) Peremne, de rizoma prim i tija de 5-I5 cm, prostrato-ascendent, prima, pubescent, flui- xament fullosa, amb les fulles ovades o el'líp- tiques, subsèssils, enteres o superficialment fistonades, glabrescents, oposades o les supe- I riors alternes, les del mig més grans, flors bla- Ce d'1 oo venques, petites, en raim terminal pauciflor, dens, curt, pedicels coberts de llargs pèls blancs, llanosos, no glandulosos, drets, més curts que el calze i que les bràctees, calze pelut, de quatre divisions el'líptico-oblongues, corol:la de doble llargada que el calze, estil d'1 mm, 2-4 vegades més curt que la càpsula, aquesta transovoide, a penes escoltada, piloso-glandulosa, molt més llarga que el calze, de celles polis- permes i llavors plano-convexes. Planta que es torna negra per la dessecació. Geografia. — Pastures i roques ombrejades, humi- des, de les altes muntanyes : Núria, a Fontnegra, Nou- fonts, Puigllançada. — Altures de Cerdanya, Comabella, Morens, La Tossa, Setcases, Costabona, Espinavell (Vay.), Castanesa, Ports de la Picada i de Benasc (Zett.), Saburedo (Llen.l), Pla de Beret, Tredós, Ruda (C. et S.), Boet, d'Areo (Fontl). — Juny-Ag. 1,984. — V.. serpillifólia L.. (és la Verònica pratensis serpillifolia, de Bauhin, així amomenada per les fulles, que recorden les del Serpillum, el serpoll.) 253 PUBLICACIONS DE E'INSTAE TUB E dE TEDCIES Escrofulariàcies. G. 538. - Verónica. Peremne, de rizoma prim i tija d'I-3 dm, radicant a la base, ascendent, simple o un poc ramificada, finament pubescent, amb les fulles ovato-arrodo- nides O bé oblongues, obtuses, glabres, un poc gruixudetes, lluents, subsèssils, les inferiors oposades, les superiors alternes, enteres o superficialment fisto- nades, flors blanguinoses, amb venetes blaves, petites, en raims terminals, molt llargs (o'5-2 dm), multiflors, fuixos, bracteolats, pedicels més curts que la bràctea, més llargs que el calze, glabres o piloso-glandulosos, calze amb qua- tre divisions ovato-oblongues, obtuses, glabres o glanduloso-pestanyoses, poc des- iguals, i corol'la un poc més llarga que el calze, estil igual a la càpsula, aquesta obreniforme, comprimida, superficialment escotada, a penes més llarga que el calze, de celles polispermes i llavors plano-convexes. Raça V. humifusa DicEs—V. apennina var. brevipes Fouc. et Gaut.—Tiges extensament radicants, raims més curts, més densos, piloso-glandulosos, co- rol'la d'un blau fosc, fulles amplament ovades o suborbiculars. Geografia. —Llocs frescos i humits de les altes muntanyes: Vall de Núria. — Muntanyes d'Olot, Vidrà, Collsacabra, Guilleries, La Cerdanya, Montsoliu, Montseny (Vay.), Berga, cap al Clot de Segalés (Graul), Monteixo (Fontl), Gausac, Viella, Aiguamoix, Pomero (Llen.l), Hospital de Benasc, Maladetta (Costa). La raça V. humifusa Dichs, no escasseja a Núria. — Juny-Ag. 1,985.-—V. apennina Tausch, subesp. de la V. serpillifólia L. apud Rouy. (per viure en els Apenins.) Molt afí de l'anterior, se n'aparta per la Hija més robusta, piloso-glandulosa, àdhuc en la in- florescència, per les fulles pubèrules, raims més curts, fiuixos, pedicels quasi de doble llargada que el calze i que la bràctea, corol'la netament més llarga que el calze, blava, estil quasi de do- ble llargada que la càpsula, aquesta obcordi- forme, profundament escotada, ciliato-glandu- losa, més llarga que el calze. V. apennina Geografia. —Vores dels rierols a la zona alpina del Pireneu oriental: Canigó, Prats-Ba- laguer (Gaut.). S'assemblen molt a aquesta espècie uns exemplars recollits per Llenas a la Vall d'Aran. — Ju.-Ag. N. B. La planta de Núria, d'inflorescència netament piloso-glandulosa, creiem que més que a aquesta espècie pertany a la raça V. humifusa Dicls, de l'anterior. 254 Dra rr a FLORA DE CATALUNYA Escrofulariàcies. G. 538.- Verónica. 1,986. — V. Nummularia Pourr. —V. nummularifólia Gouan (les Nummularia, del llatí nummus, Ja moneda, tenen les fulles arrodonides com una Peça mo- netària.) Perenne, de tija tortuosa, llenyosa a la base, molt ramificada, amb branques vadicants a la base, de 53-15 cm, nues inferiorment, fulloses i floríferes superiorment, amb les fulles trans- ovato-orbiculars, petites, consistents, glabres o subpestanyoses, atenuades en pecíol molt curt, totes oposades, densament imbricades a l'extremitat de les branques, flors blaves o rosades, poc nombro- ses, en densos raims subcapitats, terminals, pedicels molt més curts que la bràctea, iguals al calze, pubescents: calze amb quatre divisions oblongues, obtuses, pestanyoses, corol'la més llarga que el calze, amb el pètal inferior més gran, obtús, els tres superiors iguals, linears: estil tan llarg com la càpsula, aquesta suborbicular, a penes escotada, glabra o pestanyosa, polisperma, amb les llavors plano-convexes. V. Nummularia Geografia. — Roques i pedruscall humits de la Zona alpina, als Pireneus: Setcases, Ca- rençà, Cambradases, Coll de Núria (Bub.), altures de Núria, Carençà, Coma de Vaca, Fi- nestrelles, Prats-Balaguer (Gaut.), cap a Noufonts i Noucreus (Sen.l), Castanesa, prop del Coll de Bassivé (Zett.), Viella, altures del, Riu Negre (C. et S.). — Jul.-Ag. 1,987. — V. fruticulosa L. (per tenir les tiges endurides, una mica llenyoses a la base.) . o Perenmne, de tiges de 5-15 cm, fortuoses, sub- llenyoses, no radicants, molt ramificades, de branques difuses, dretes o ascendents, glabres a la base, pubèrulo-glanduloses superiorment, fulloses, amb les fulles oblongues o tvansovades, glabres o subpestanyoses, consistens, lluents, enteres o superficialment fistonades, oposades, V. fruticulosa atenuades en curt pecíol, les inferiors més pe- tites i acostades, les superiors més grans i se- parades, flors d'un rosa clar, amb venes més fosques, poc nombroses, en raim terminal curt, a la fi fluix: pedicels filiformes, drets, piloso-glandulosos, més llargs que el calze i que les bràctees: calze Piloso-glandulós, amb quatre 255 sl - - — — - EES S s ss — PUBLICACIONS DE L'INSTITUT PDE ZC LE NI GES Escrofulariàcies. G. 538. - Verónica. divisions oblongues, obtuses, corol'la gran, més llarga que el calze, estil tan llarg com la càpsula, aquesta ovoide comprimida, un poc escotada, piloso-glandulosa, més llarga que el calze, polisperma, amb les llavors plano-convexes. Geografia. — Roques i pedruscall de les altes muntanyes : Coll. de Jou, Coll de Pal. — Costabona, Espinavell, Rocabruna, Coral, Comabella, La Molina, de S. Marçal a Matagalls (Vay.), de Setcases a Camprodon (Carból), Baga de Segalés, Font dels Moixons, prop de Berga (Graul), Malhivierno (Bofill), Prats-Balaguer (Gaut.). — Juny-Ag. 1,988. —V. saxàtilis Jacqg.—V . fruticans Jacg., subesp. de l'anterior apud Rouy.-— 8 pilosa G. et G. de l'anterior. (saxatilis, Perquè es fa a les roques, Íruticans, com en l'anterior, per ésser poc o molt llenyosa.) Molt afí de la fruticulosa, se'n diferencia es- sencialment per la infiorescència coberta en totes les seves parts de pèls articulats, no glan- dulosos, per la corol'la més gran i d'un blau viu amb la gorja purpúria, per la càpsula ellib- soide, més atenuada a l'àpex, no escotada. V. saxàtilis Geografia. — Roques de les altes muntanyes : Rocabruna, Collide Malrem a Costabona (Vay.), Malhivierno (Bofill), de Costabona a la Vall d'Err (Gaut.), Ports de Benasc i de Vie- lla, muntanya de Gausac, Coma Gireta, Colomers (Llen.l), cim del Port de la Picada i al al peu del Port de Benasc (Zett.), Montartó, Salardú, La Picada (C. et S.), Areo, al Mon- teixo (Fontl). — Maig-Jul. 1,989. — V. bellidioides L.. (Bauhin l'anomenà Veronica alpina bellidis folio, és a dir, amb julles de Bellis, la margari- doia, i s'hi conformà Liúmé.) Peremne, de rizoma gruixudet, i tija de 5-I5 cm, dreta o ascendent, amb 1-3 parells de fu- lles, pubescent a la base i piloso-glandulosa més amunt, especialment a la inflorescència, fulles basilars grans, transovades, atenuades en pecíol, superficialment fistonades, en fals rosetó, les caulinars petites, espatulades, sèssis, piloso-glanduloses, per parells molt distants, quasi enteres, flors d'um blau bonic, amb les anteres purpúries, en raim termi- V. bellidioides 256 Dra arpa ra ra ad Ar Up er IE OMS DE: CAT AE UNYA —————————— Escrofulariàcies. G. 538.- Verónica. nal pauciflor, curt, dens, pedicels poc més curts que el calze i les bràctees: calze piloso-glandulós, de quatre divisions oblongues, obtuses, i corol'la de doble lar- gada que el calze, estil quasi la meitat més curt que la càpsula, aquesta gran (72 4 mm), ovoide, comprimida, feblement escotada, quasi de doble llargada que el calze, de cel'les polispermes i l/avors plano-convexes. Geografia.—Pastures pedregoses de les altes muntanyes: Núria, cap al Puigmal (Vay.), Vall d'Err (Gaut.), cim del Port de Benasc (Zett., Costa), Vall de Juela. Tredós, Ruda (C. et S.), — Juny-Jul. 1,990.—V. Gouanii Moretti—V. Ponae Gouan (dedicada per Moretti al cèlebre botànic de Mont- Peller Antoine Gouan, i per Gouan al botànic Prelinneà Giovanni Pona, de Venècia.) Peremne, de rizoma llargament serpentejant I tiges de 2-4 dm, ascendents, simples, pubes- cents, fulloses, amb les fulles ovato-cordiformes, grans, primes, sèssils, pubèrules, nervudes, for- tament serrades, que es tornen negres per la dessecació: flors blaves o d'un rosat violaci, en raim terminal llarg, fluix, bracteolat: pedicels filiformes, ascendents, pubescents glandulosos, com el calze i les bràctees, i més llargs que aquestes, que són lanceolato-linears, 2-3 vegades més llargues que el calze, aquest amb quatre divisions lanceolades, i la corol'la de doble llar- gada que el calze, estil més llarg que la càpsula, aquesta obcordiforme, combrimida, glabrescent, pestanyosa, un poc escotada, de doble llargada que el calze, un poc atenuada a la base. Planta semblant a la V. uy- Acifolia, però d'inflorescència terminal. V. Gouanii Geografia. — Roques i boscos humits de les altes muntanyes: Núria, al Bosc de la Mare de Déu, Coma d'Eina, Puigllançada. — Molleres, Noufonts (Sen.), La Molina, Solaneta de Costabona, Comabella (Vay.), Clot de Segalés (Graul), Puigmorens, Valls d'Eina i de Llo (Gaut.), Port de Benasc (Zett.), Artiga de Viella, Aigua- moix (Llen.l), Coll de Bareges, Montartó, Pla de Beret, Tredós (C. et S.). — Juny-Ag. gau NU spicata L. (per tenir les flors en uma inflorescència espici- forme.) V. spicata 33 257 PUBLICACIONSI DES ENSTITUT DE ECLENCRES Escrofulariàcies. G. 538. -Verónica Perenne, de rizoma horitzontal, subllenyós, que produeix frequentment tiges estèrils, les fèrtils d'r-4 dm, ascendents, simples, fulloses, fortament pubescents a la part inferior i pubescents glanduloses a la inflorescència, amb fulles el'líbtiques o bé oblongo-lanceolades, atenuades en pecíol i obtuses les inferiors, sèssils i agudes les superiors, oposades o alternes, pubèrules, sub- pestanyoses, superficialment fistonades, flors d'un blau viu, en llarg raim espiciforme terminal, multifior, compacte, pedicels molt curts, més que el calze i que les bràctees, calze pelut, amb quatre divisions oblongo-lanceolades, obtuses, i corolla 2-3 vegades més llarga que el calze, subbilabiada, amb els pètals inferiors oblongo-lanceolals, estil 3-4 vegades més llarg que la càpsula, aquesta subglobulosa, piloso-glandulosa, a penes escotada, tan llarga com el calze, polisperma, amb les llavors plano-convexes. Geografia.—Pastures seques de les altes muntanyes: Vall de Núria, Puigllançada. — De La Cerdanya a les Valls d'Eina i de Núria, valls immediates a Andorra (Gaut.), Pic de Ria i Pic de Gar, sobre Eup (C. et S.) — Jul.-Ag. N EEORA.DE/6ÇATALUNYA Gènere 539. — ERINUS L. (Evinos és nom que emprà ja Dioscòrides, i algun botànic prelinneà l'aplicà a l'espècie que segueix, d'ací derivà el genèric de Linné.) Flors purpúries, petites, en raims corimbiformes terminals, calze quin- quepartit, de divisions linears espatulades, corol'la tubuloso-ciatiforme, de tub prim i limbe quinquepartit, quasi pla, de divisions desiguals, escotades, estams didínams, d'anteres uniloculars, estil curt, estigma bilobat, càpsula ovoide, més curta que el calze, bilocular, de celles polispermes. Plantes peren- nes, cespitoses, multicaules, amb tiges difuses, estèrils, terminades en rosetó, i d'altres ascendents i floríferes, de 5-25 cm, fulles basilars en rosetó i les cau- linars alternes, totes d- atenuades en pecíol, espatulades, amb la meitat su- perior del limbe fistonada o inciso-dentada. 1,992. — E.. alpinus L. (per viure en llocs alpins d'Europa 4 Africa.) a (ypicus Lge. — Plantes poc pubescents, ti- ges estèrils i fèrtils llargues, raim fluix, pedicels més llargs que el calze. 4 hirsutus G. et G. — Plantes piloses, blan- quinoses, tiges curtes, raim. espiciforme dens, pedicels més curts que el calze, flors petites. Geografia. — Roques i pedruscall de les muntanyes calisses : Montserrat, Alt Bergadà, Núria, i general al Pireneu. La y hirsutus G. et G. — E. hispanicus Pers., - al cim del Montsant. — Maig-Jul. E. alpinus 259 PUBLICACIONS DE, ELAINS TI TU 0 DUE OE IC DS Gènere 540. — DIGITALIS TOURN. (Del llatí digitale, el didal, per la forma de les corol'les.) Flors purpúries o blanques o groguenques, grans, en raims terminals uni- laterals, amb el calze quinquepartit, de divisions desiguals, corolla digitali- forme, estams didínams, estil filiforme, bífid, càpsula bilocular, bivalva, de dehiscència septicida. Plantes herbàcies o llenyoses, de fulles grans, alternes. Plantes llenyoses, fulles enteríssimes, coriàcies, lanceolato-linears, llar- gament acuminades, corol'la d'un bru ferruginós, pestanyosa, càp- 1 sula cònica, glabra. . . . . da Lee s''DuoOBSCBEa: Plantes herbàcies, fulles EE o Ei membranoses, oblongo. lanceolades càpsula ovoide, pubescent o glandulosa . . . . . . De Corol'la petita (1/5-2 cm), groguenca, tubuloso-claviforme. peluda per dintre i glabra per fora, càpsula Da i fulies lanceolades, 2 Pas ES Da 'Sacie aa emeti DES lle Corol:la gran (3-5 cm), canes 0) aurica Vventricoso-acampanada, càpsuia peluda o tomentosa, fulles pubescents . . . . . . . . 3. Calze piloso-glandulós, de divisions lanceolato-linears, corolla d'un blanc groguenc, pubescent per fora, fulles lanceolades, glabres i lluents per sobre, finament serrades . . . . . . . . D. ambigua. 3 jCalze pubescent, de divisions ovato-oblongues, corol'ia purpúria, glabra per fora, fulles ovato-oblongues, pubescents, fistonades D. purpúrea. 1,993. — D. obscura L.. (bel color de la corol'la, d'un púrpura obscur, diu Linné.) Perenne, de tija llenyosa, de 2-5 dm, ajaguda o ascendent, simple o ramificada, glabra, nua a la base, molt fullosa a l'àpex, de fulles co- riàcies, lanceolato-linears, llargament acumi- nades, enteríssimes, sèssils, les superiors as- cendents, les inferiors reflexes: raim fluix, bracteolat, bràctees lanceolades, acuminades, més llargues que els pedicels, que són filifor- 260 BLORAS DE CATALUNYA Escrofulariàcies. G. 540. - Digitalis mes, glabres, divisions calicinals ovato-lanceolades, acuminades, dretes, co- rol'la d'I'5-2 cm, d'un bru ferruginós, amb el marge pestanyós, groguenca a la base, tacada de bru a l'interior, glabra, de tub molt arquejat, llavi supe- rior escotat, l'inferior molt més llarg, càpsula bequeruda, glabra, reticulato- venosa, amb les llavors oblongues, còncavo-convexes, finament alveolades. Geografia.—Terrenys montuosos, pedregosos i àrids: Costes de Garraf (Salv.l), de Tor- tosa (VVebb), Roquetes, cap al Mont Caro i Ports de Beceit, Ports d'Horta, Montsant, La Llena (Costa), Les Garrigues, a Almatret i Granadella (Gonz.l), roques de les muntanyes de La Cènia (Llen.). — Maig-Jul. 1,994. — D. lútea L.. (del llatí luteus, groc, pel color de les flors.) Sinonímia—Didalera de S. Jeroni. Perenne, amb la tija herbàcia, de 3-8 dm, dreta, simple, glabra, fullosa, de fulles mem- branoses, oblongo-lanceolades, agudes, super- ficialment i remotament serrades, glabres, lluents per sobre, les inferiors curtament pe- ciolades, raim llarg, dens, multiflor, bracteolat, de bràctees lanceolato-linears, més llargues que els pedicels filiformes, horitzontals i més curts que el calze, aquest amb les divisions també Janceolato-lincars, glabres o un poc pestanyoses, i la corol'la d'1'5-2 cm, d'un blanc groguenc, tubuloso- claviforme, peluda per dintre, glabra per fora, amb el llavi superior bífid i l'in- ferior poc més llarg, càpsula ovotde cònica, piloso-glandulosa, amb les llavors un poc encorbades, acanalades pel ventre i alveolades per la testa. D. lútea Geografia.—Paratges montuosos, selvosos, de tot el país, des de la serralada litoral fins al Pireneu, tota la Vall d'Aran (Llen.), Vall d'Arties (C. et S.). —Maig-Ag. 1,995.—D. ambigua Murr. —D. grandi- flora All. (Per tenir caràcters que participen dels de l'es- pècie que la precedeix i de la segient, grandi- Hora, perquè comparada amb la precedent és de flors grans.) Perenne, amb la tija de 3-8 dm, dreta, obs- curament glandulosa a la base, coberta de pèls D. ambigua 261 PUBLICACIONS: DE E UENSTIUTUL DE dC LE NE RES Escrofulariàcies. G. 540. - Digitalis. blancs i articulats, fullosa, de fulles membranoses, glabres i llustroses per sobre, mats i Pubescents prop dels nervis per sota, pestanyoses, finament i densament serrades, les inferiors lanceolades i peciolades, les superiors ovato-oblongues, agudes, semiamplexicaules, raim fluix, llarg, bracteolat, de bràctees lanceolades, agudes, més llargues que els pedicels un poc engruixits a l'àpex, com tota la inflorescència, divisions del calze lanceolato-linears, recor- bades a l'àpex, corol'la gran (3-4 cm), d'un blanc groguenc, pubescent per fora, reticulada per dintre, amplament oberta a la gorja, pestanyosa al marge, amb el llavi superior molt curt, amplament escotat, l'inferior un poc més llarg, càpsula ovoide acuminada, pubescent glandulosa, amb les llavors poc encor- bades, acanalades pel ventre i alveolades per la testa. Geografia —Boscos i roques de les muntanyes: Pireneus de Catalunya (Salv.l ex Costa) — Juny-Ag. 1,996. — D. purpúrea L.. (bel color de les flors.) Sinonimia.— Digital, didalera, casí., dedal de monja o de princesa, dedalera, gualdaperra, fr., digitale pourprée. Biennal o perenne, amb la tija de 0'5-I/5 m, dreta, robusta, fistulosa, rodona, simple o ra- mificada a l'àpex, albo-tomentosa, poc fullosa, de fulles ovato-oblongues, blanes, virido-pubes- cents per sobre, albo-lomentoses i reticulades per sota, fistonades, les inferiors atenuades en llarg pecíol, les superiors sèssils, raim llarg, multifior, bracteolat, de bràc- tees ovato-acuminades, més curtes que els pedicels filiformes, peluts, engrui- xits a l'àpex, segments calicinals ovato-oblongs, obtusos, mucronulats, pubes- cents, corol'ia gran (4-3 cm), purpúrea, ventricoso-acampanada, glabra a l'exte- rior, amb fagues Ppurbúries més fortes a l'interior, pestanyosa, de lòbuls molt obtusos, enters, quasi iguals, estil molt llarg, glabre, càpsula ovoide, Pubescent glandulosa, a penes més llarga que el calze, amb les llavors ovoides rectangulars, elegantment alveolades. D. purpúrea Geografia. —Roques i llocs selvosos de les muntanyes: Collet de Tosses, rr., juny de 1874 legi. S Cap a S. Joan de les Abadesses (Costa), Vall d'Aran (Salv.l), Hospital i Vall de Be- nasc (Costa), immediacions de Luchon (Zett.), Riera de Viella (Llen.), Les, Arties, Ruda (C. et S.). — Juny-Ag, 262 EL ORAS DE CAT XLUNYA Escrofulariàcies. G. 540. -Digitalis. HIBRID 1,997. — D. purpuràscens Roth — D. purpúrea-lútea Mey. — D. purpúrea x lútea L. Intermèdia entre els dos progenitors, però dominant, unes vegades el pri- mer (a purpurúscens Rouy) i d'altres el segon (8 lutescens Rouy). Geografia. — Pireneus centrals, més enllà dei Port de Benasc (G. et G.). — Juny-Ag. 263 PUBLICACIONS: DE L'INSTITUT BDESQCTENETES Gènere 541. — EUPHRASIA L. (Del grec sòppacia, joia, pel goig que fa a aquells que saben emprar-la per a aclarir la vista.) Flors blanques, violàcies o groguenques, en espigues terminals bractea- des, calze tubulós, quadrífid, corol'la de tub recte, bilabiada, amb el llavi inferior còncau, dret, bilobulat, l'inferior trilobulat, amb els lòbuls escotats, estams didínams, anteres peludes, de celles desigualment apiculades, estil filiforme, estigma globulós, càpsula oblonga o transovoide, comprimida, obtusa o escotada, bilocular, bivalva, polisperma, de llavors petites, fusifor- mes, regularment estriades. Herbes anuals, petites, de fulles sèssils, les infe- riors oposades, ovades o lanceolades, dentades. Fulles lanceolades (2-5 vegades més llargues que amples, sense les dents) E. salisburgensis. 1 8 Fulles ovades o bé oblòrigues (a tot tirar doblement llargues que DIES) o Pa as RR A a ep ei a ade Dl a dE El Corol'la gran (í0-I6 mm de llarg), de tub Bans À al final de l'antesi, molt exert . 2. SCorol-la mitjana o petita (2- X0 0). de tub: no le ai Gral de lant DOC:0: BENS EXEIL LL la el LO agi GE dE Re, Ueeac EE CT Plantes setuloso-glanduloses, calze glandulós, càpsula igual o més llarga que el calze, dents de les bràctees no aristades . E. Rostgoviana. 3 ( Plantes setuloses o glabres, no glanduloses, calze glabrescent, càpsula més curta que el calze, dents de les bràctees aristades, formant pin- zella Vàpezx de l'espiga. (ven i Es ala: Corol'la mitjana (6-11 mm), dents de les fulles superiors agudes, gene- ralment aristades fre I 4130 SE EES 4 jCorolla petita (2-6 mm), dents de he qne Ed deien però no aristades. Se EE bràctees i calze coberts de pèls glandulosos estipitats, plantes 4 — grisenques . . . i LL SR SN Pieteloe Ó I Puntes altell sense is cintsicaa plantes verdes. — Le El 264 EE ONSAI DEJCATALUNYA Escrofulariàcies. G. 541. - Eupbrasia. Bràctees densament setuloses, de base ampla, arrodonida, dents agudes, calze setulós, poc acrescent .V. 01 LL. Q. Qi. OE. tatàrica. Bràctees glabres o glabrescents, de base El teta: cuneiforme, dents llar- SAMICID A RIS TA CES arte ale i at ea EA RAC ERC SR. Bràctees imbricades, més amples al mig, calze pubescent, molt acrescent, a la fi de 7-8 mm, càpsula de 6-7 mm . . . . . . ÉE. pectinata. Bràctees no imbrincades, més amples al terç inferior, calze glabre o glabrescent, no acrescent, de 5 mm, càpsula de 5 mm. . E. stricta. inclusa en el calze. . . . . Lu. — EH. nemorosa. Corol'la groga, almenys el llavi ria lòbuls del superior connivents, Corol:la generalment violada, lòbuls del llavi superior separats, càpsula CADS EXCTA nia Pia Ec RE OI a 1,998. — E. salisburgensis Fung (derivat de Salisburgum, Salabure, per haver estat trobada en aquesta localitat.) Tija de 3-20 cm, dreta, pubescent, simple o inferiorment ramificada, amb les branques dretes, les inferiors oposades com les fulles in- feriors, aquestes cuneiformes, obtuses, amb 1-2 dents per banda, les superiors alternes, lan- ceolades, 2-5 vegades més llargues que amples, molt agudes, amb 2-3 dents, aristades, per banda, bràctees semblants a les fulles, però inferiorment més amples, amb 2-5 dents allar- gades, fulles i bràctees verdes o vermelloses, glabèrrimes, espiga al principi molt condensada, allargada a la maturitat, les flors sèssils, amb el calze de 4-6 mm, glabrescent, poc acrescent, de lòbuls lanceolato-triangulars, iguals al tub, corol'la blanquinosa o lilacina, poc acrescent, a la fi de l'antesi de 6-8mm, amb el llavi superior bilobulat, de lòbuls reflexos, escotats o denticulats, l'in- ferior trilobuiat, de lòbuls escotats, càpsula oblongo-cuneiforme, de 5-7 mm, truncato-escotada, quasi igual o poc més llarga que el calze, glabra o pesta- nyosa a l'àpex. E salisburgensis Var. ramosíssima Sebròt. (VVetts. 230)—Branques nombroses i dividides en 2-3 branquetes. Var. minuta Gremli — Planta de 4-6 cm, simple, de fulles petites, poc nombroses, les del mig i les inferiors amb 1-2 dents obtuses. 34 265 PUBLICACIONS: DE. L'INSTITUT JDESCIENCEES Escrofulariàcies. G. 541. - Euphrasia. Raca cúpraea Jord.—Tija d'un vermell negrós, robusta, ramificada al mig, de branques esteses, fulles d'un verd cuprós, estretes, consistents, de dents cuspidades, bràctees molt obertes o recorbades, flors distants, fregiientment vermelloses, espiga fluixa. Geografia. — Costers i pastures seques de les muntanyes : Frequent al Pireneu oriental, Ribes, Puigllançada, Pedró dels Quatre Batlles, Vall d'Aran (Costa, Compf.l), de Tredós a Ruda (Llen.l), Salardú (C. et S.). La var. ramosissima Schròt., als boscos de Ribes. — Ri- poll, S. Feliu de Pallarols (Sen.l). La var. minuta Gremli, al Montgrony (Sen.l). La raça E. cupraea Jord., a Ribes. — Ripoll i Berga (Sen.l). — Jul.-Set. 1,999. —E. Rostxoviana Hayne—E. of- ficinalis L. (dedicada a Friedrich VV. G. RostEovius, melge de Stellin, autor d'una monografia dels joncs, mort en 1848.) Tija de 5-50 cm, dreta o ascendent, general- ment ramificada, verda o vermellosa, coberta de llargs pèls glandulosos, amb les fulles infe- riors cumeiformes, obtuses, amb poques dents, les superiors ovades, breument acuminades, amb 3-6 dents per banda, agudes, no aristades, bràc- tees semblants a les fulles caulinars, però més amples i més curtes, espiga condensada, després allargada, flors sèssils, amb el calze de 5-0 mm, no acrescent, piloso-glandulós, corol'la gran (10-16 mm), acrescent, amb el tub marcadament exert, blanc, amb estries violades i la gorja groga, els lòbuls del dos llavis cscotats, càpsula de 5 mm, el'léptica, esco- tada, igual al calze o poc més llarga, breument peluda, pestanyosa. ò montana Chabert — E. montana Jord. — Tija generalment simple, entrenusos més llargs que les fulles, aquestes obtuses i amb dents ob- tuses, la majoria de les glàndules estipitades. E. RostEoviana Geograjia. — Prats i pastures dels Pireneus: La Cer-— danya, a les Escaldes. — Sta. Magdalena, Puigsacau (Vay.), Vall d'Eina (Gaut.), sobre Bielsa (Bub.), Bos- sost, Les Bordes, Vilamós, Viella (Llen.), Les, Salardú (C. et S.). La ò montana Chabert, a S. Hilari (Vay.), La Cerdanya (Gaut.), Banios (Timb ). — Maig-Set. 2,000. — É. alpina Lamx. (Per viure als Alps i en altres muntanyes.) E. alpina 266 Dr rr ressaca anti nació eso resa ay ac RELORSIDE CATALUNYA ee a dE ls a ES EO Dl Xa EE led a En NE Le pr dr Dra ma ans, Br nera a Escrofulariàcies. G. 541. - Euphrasia. Tija de 5-20 cm, dreta o ascendent, quasi sempre ramificada inferior- ment, amb les branques oposades, pàtulo-erectes, pubescent o glabra, no glandulosa: fulles inferiors cuneiformes, obtuses, amb 1-2 dents obtuses per banda, es altres, oblongo-cuneiformes o bé ovalo cumeiformes a la base, acu- tiúscules, amb 2-6 dents per banda, llargament aristades, formant pinzell a l'àbex de l'esbiga, aquesta al principi densa, després no gaire allargada, flors sèssils, amb el calze de 7-8 mm, poc acrescent, glabrescent, de lòbuls lan- ceolato-acuminats, iguals al tub, la corol'la de 9-15 mm, acrescent, blava, amb estries obscures, amb una taca groga al llavi inferior, aquest sortit, molt més llarg que el superior, càpsula de 6-7 mm, transovato-cuneiforme, més curta que el calze, escotada, breument pilosa, pestanvosa. Geografia. — Prats i pastures de les altes muntanyes: Montseny, als boscos immediats a S. Marçal (vidii Pau). — La Cerdanya, fins als confins d'Andorra (Gaut.), Areo (Font), Vall d'Aran, Liat (Timb.), Montgarri, Àiguamoix, Ruda, Pla de Beret (Llen.), Baguergue, Tre- dós (C. et S.). — Maig-Set. 2,001. — E. hirtella Jord., raça de l'E. tatarica Fisch. apud Rouy, var. de l'E. officinalis L. apud Fiori. (del llatí hirtus, pelut: com si diguéssim pe- ludeta.) Tija de 5-25 cm, dreta, simple o ramificada inferiorment, branques pàtulo-ascendents, tota coberta de pèls glandulosos, llargament esti- pitats, amb les fulles i les bràctees d'un verd grisenc, ovades o suborbiculars, de dents agu- is te des, no aristades, espiga al principi condensada i després de l'antesi no molt allargada, sempre molt densa a l'àbex, calze de 4-3 mm, no acrescent, piloso glandulós, de lòbuls ovato-aguts, quasi iguals al tub, corol'la petita (5-10 mm), poc o gens acrescent, blanca, amb estries violades i una taca groga a la gorja, de tub inclús o poc exert, lòbuls del llavi superior denticulats, càpsula de 4-5 mm, ovada o linear ovada, igual al calze, un poc pestanyosa. e Polyadena Chab.: E. polyadena Gren. et Roux—Planta més petita, de tija feble, prima, fulles menys amplament ovades, tub de la corol'la a vegades un poc exert. Geografia. — Prats i pastures de les altes muntanyes: Montsoliu, altures de la Gabarra, S. Hilari, abundant al bosc immediat a can Pallejà. — Montgrony, de Queralps a Núria (Sen.l), Pla de Beret, Ruda (C. et S.). La e polyadena Chab., a Surroca, S. Feliu de Palla- rols (Sen.), Pireneu oriental, Ariège (Rouy). — Juny-Set. 267 UBLICACIONS DE LALUNS TI TU DE EE Cd S Escrofulariàcies. G. 541. - Euphrasia. 2,002. — E. pectinata Ten. — E. offici- nalis var. nemorosa Costa (del llatí pectinatus, Pentimat, per les dents de les fulles, amb arestes paralleles, com penti- nades.) Tija de 3-33 cm, dreta, simple o un poc ra- mificada a la part inferior, breument pubes- cent, amb les falles i les bràctees glabres O poc pubescents, aquestes generalment imbricades, estretament cuneiformes a la base, amb 7-II Nostre dents profundes, dretes, llargament aristades, espiga, al principi condensada, després molt allargada, amb les flors subsèssils, de calze molt acrescent, a la fi de 7-8 mm, pubescent, de lòbuls lanceolats, corol'la mitjana (7-10 mm), d'un hla pàllid amb estries violades, llavi superior bilobulat, de lòbuls reflexos, subdenticu- lats, l'inferior trilobulat, de lòbuls escotats, inclinat a baix, càpsula oblongo- cunciforme, truncada, no escotada, de 6-7 mm, més curta que el calze, piloso- pestanyose. Geografia. — Pastures i costers secs de les muntanyes. Disseminada per les muntanyes de Catalunya, Montserrat, Montseny, S. Hilari, Les Guilleries, Cadí e£ alibi. — Maig-Set. 2,003. — E. tatàrica Fisch. — E. officinalis 3 tatàrica Boiss. — E. pubérula Jord. (per ésser planta de Tartària o Tatària.) Tija de 3-30 cm, dreta, simple o amb 1-2 branques ascendents, curtes i robustes, pubescent, fulles caulinars ovades, amb 09-15 dents acuminades, bràctees ovades, densament setuloses, com les fulles, amples 41 arrodonides a la base, amb 9-15 dents agudes, esteses: espiga al pricipi condensada, des- prés allargada, interrompuda, amb les flors subsèssils, de calze setulós, amb alguns pèls glandulosos a la base, poc o gens acrescent, de lòbuls lanceolats, la corol'la mitjana (7-I0 mm,) d'un lila pàl'lid, amb els lòbuls del llavi superior reflexos, denticulats, els del llavi inferior escotats, peluda exteriorment, càP- sida oblongo-cuneiforme, truncada, no escotada, igual al calze o més curta, peluda, llargament pestanyosa. Geografia.—Prats i pastures de les altes muntanyes : Bergadà, immediacions de la Font de Tagast. — Coll de Pal, Montgrony, Montseny (Sen.l). — Jul.-Ag. 268 BLORA DE CATXDLUNYA Escrofulariàcies. G. 541. - Euphrasia. 2,004. — É. stricta Host., subesp. de l'anterior apud Rouy. (per la tija dreta i rígida.) Tija de 5-50 cm, dreta, simple o ramificada, de branques ascendents, pubescent, amb les fulles inferiors promptament caduques i nua inferiorment a l'antesi, fulles i bràctces ovato- cuneiformes, glabres, amb 7-15 dents aristades, les bràctees més amples que les fulles, amb la major amplada al terç inferior, espiga, al prin- gi perca cipi, condensada, i després molt allargada, amb el calze de 5 mm, 10 acrescent, glabra o gla- brescent, corol'la de 7-I0 mm, poc acrescent, glabra o glabrescent, d'un veolat pàlVlid amb estries blaves, el llavi inferior tacat de groc, càpsula transovato- cuneiforme, de 5 mm, no més llarga que el calze, truncada, peluda o glabrescent, llargament pestanyosa. Geografia.—Pastures seques de les muntanyes : Montserrat, Montseny. —Ripoll, Mont- grony, Surroca (Sen.l), Pireneu central (Zett., Bub.), Vall d'Aran (Llen.), a aquesta espècie semblen pertànyer uns exemplars procedents d'allí. N. B. A aquesta espècie creiem que pot ésser referida l'E. Marcetii Cad. et Pau, planta de llocs ombrosos de Montserrat, de tija gràcil, generalment simple, amb les fulles i bràc- tees més tènues, espiga quasi tan llarga com la tija, fluixa, lòbuls del calze aristats i tan llargs com el tub, càpsula petita (5-6 mm), llargament superada pels lòbuls del calze. Camí de Sta. Cecília, 2 set. 1884 Jegi. 2,005. — E. nemorosa Martius (del llatí nemorosus, amb boscos abundants, aquí emprat en sentit de nemoralis, al'ludint a l'es- tació d'aquesta espècie.) Tija d'I-4 dm, dreta, robusta, pubescent, molt ramificada a la part inferior, de branques ascendents i fulles i bràctees molt glabres, verdes, ovades, de nervis sortits, amb 9-15 dents aoudes, no aristades, bràctees distants, i esteses o arquejades, més amples i més curtes ic rem o que les fulles, amb 9-13 dents agudes o sub- 269 PUBLICACIONS BE L'INSTITUT DEUGLE NC REP Escrofulariàcies, G. 541. - Euphrasia. aristades, espiga condensada i després molt allargada, amb el calze de 4-5 mm, poc acrescent, glabre, de lòbuls ovato-aguts, més curts que el tub, la corol'la pe- fita (3-6 mm), blavenca, amb el llavi superior tacat de groc i els lòbuls sepa- rats i denticulats: càpsula transovato-cuneiforma, de 4-0 mm, més llarga que el calze, glabrescent o peluda. e curta Chabert— Planta de 5-15 cm, ramificada, piramidal, amb les fulles, bràctees i calze fortament setulosos, grisencs, espiga poc allargada, corol'la violada o blava. Geografia.—Prats i muntanyes altes: És la més general a les muntanyes altes i Pireneu (Costa), S. Feliu de Pallarols (Sen.i). La : curia Chabert, al Montseny, Vic, Viella, etc. (Costa). — Juny-Oct. 2,006. — É. mínima Jaca. (per la seva exigiitat.) Tija de 5-15 cm, dreta, feble, simple o un poc ramificada inferiorment, pubescent, amb fulles i bràctees petites, glabres i pestanyoses, ovades, de dents no aristades, espiga curta, generalment compacta, calze de 3-5 mm, no acrescent, de lòbuls acuminats, iguals al tub, pelut o glabrescent, corol:la de 3-6 mm, groga, almenys al llavi inferior, rarament blanca o violada, amb els lòbuls del llavi superior con- mivents, a penes més llarga que el calze, càp- sula transovada, de 4-5 mm, escotada, generalment exerta, glabrescent o peluda, pestanyosa. Planta polimorfa. E. mínima Geografia. — Pastures i roques de les altes muntanyes : Vall de Carençà i Prats, Coll de les Nou Fonts, cap als 2,500 m (Gaut.l), Coma d'Eina (Sen.l), Ports de Benasc i de la Picada (Zett., Lge., Trem.), Maladetta (Costa), Saburedo (Llen.l), Port de Viella, Pla de Beret, Tredós (C. et S.). — Jul.-Ag. 270 BLORX-DE/CATXEUNYA Gènere 542. -— ODONTITES HALL. (Plini emprà aquesta denominació per a una planta que guareix el mal de dents, els caràc- ters de la qual convenen a la Euphrasia pratensis rubra, de Bauhin, i a la E. Odontites, de Linné, derivat del grec oò0òc, dent ().) Flors grogues o purpúries, en raims espicitormes, unilaterals, terminals, bracteats, calze tubulós o acampanat, quadriífid, corol'la bilabiada, de llavi superior enter o escotat, l'inferior de tres lòbuls obtusos, estams didínams, anteres biloculars, de celles igualment mucronades, estil filiforme, estigma globulós, càpsula transovoide, comprimida, bilocular, bivalva, llavors petites, ovoides fusifermes, estriades. Herbes anuals, que es tornen negres per la des- secació, de fulles oposades, sèssils, lanceolades o linears. RE SR Oca RR EN Di ARCA OA RO i ce ai RAC Fulles eixamplades a la base, fortament dentades, bràctees lanceolades, dentades, més llargues que les flors, florescència vernal estival O. verna. Fulles atenuades a la base, superficialment dentades, bràctees lanceo- iato-linears, denticulades, més curtes que les flors, florescència es- tal cutummal. Ci Ra ea Le ec des DR Ot SES OA: Fulles lanceolades, serrades, nervudes, raim dens, bràctees més llargues que les flors, corol'la d'uns 8 mm, pubescent pestanyosa, anteres 3 Eertess glabress i SR dis tea a Onlanceolmte: Erra lnears O'setàcies: .. Da a urea SO aeS at de Fulles linear setàcies, flors subsèssils, anteres pgs incluses, tub de la corol'la 3-4 vegades més a que el calze, càpsula linear es- DREGlada ra a ese qe ds sn longaorta. Fulles linears, flors et Ec RS glabres o quasi glabres, tub Ublacorolla poc mésllarg que el ealze 4 ts ed tea 15 Corol:la d'uns 8 mm, de llavis connivents, anteres subbarbudes, càpsula Més curta que el calze... loue. Lc ec OO. Jaubertiana: Corol'la d'uns 6 mm, de llavis SER anteres glabres, càpsula igual o macollara quecicalzes meres aconse Ni dec otecta ie (O: (1) —L'Eubbrasia Odontites L, és l'Odontites Verna Rehb. (F. Q.). 271 PUBLICACIONSIDE L'INSTITUT DE CIENGCLES Escrofulariàcies. G. 542 -Odontites. (Flors d'un groc d'ou, calze pubescent, corol'la pubescent pestanyosa, 6 molt oberta, estams llargament exerts, càpsula ovoide. O. lútea. Flors d'un groc de llimona, calze piloso-glandulós, corol:la glabra, poc I oberta, estams inclusos, càpsula transovoide . . . .. O. viscosa. 2,007. — O. verna Rehb. — O. rubra G. Es (del llatí vernus primaveral, Per l'època de la forescència, rubra, vermella, pel color de les fors.) Sinonímia.—Fonollades negres, cast., es- coba de algarabia. Tija d'1-3 dm, dreta, robusta, aspra, rami- ficada, de branques ascendents, amb les fulles lanceolato-acuminades, eixamplades a la base, insensiblement atenuades fins a l'àpex, jor- tament dentades, nervudes, flors vermelloses, subsèssils, en raim llarg, fluix, amb bràctees lanceolades, més llargues que les flors, dentades, calze pubescent, dividit fins prop de la meitat, lòbuls ovato-lanceolats, i corol'la de prop de 8 mm, pubescent pestanyosa, de llavis separats, l'inferior més curt, de lòbuls espatulats, anteres purpúries, un poc barbudes i exertes, estil més llarg que el llavi superior, càpsula peluda, un poc més curta que el calze. Geografia. — Camps i llocs herbosos: Vallès, Mont- seny, S. Hilari, Vic, Ribes i fins a Núria. — Empordà, La Garrotxa, Olot (Vay.), a les vores de la Muga (Sen 1), Vall d'Aran: Les Bordes, Viella (Llen.), Fos (C. et S.). — Maig-Juny. 2,008. — O. serótina Rehb. (del llatí, serotinus, tardà, Per florir a la tardor.) Considerada per Rouy com a raça de l'an- terior i per altres com a mera varietat d'ella, s'en aparta per la tija de 2-5 dm, més robusta i amb les branques obertes o esteses en angle Sa recte, per les fulles lanceolades, un poc atenua- des a la base, superficialment dentades i un poc nervudes, pel raim llarg i dens, les bràctces més curtes que les flors o a tot tirar iguals, per la càpsula igual al calze i per la florescència estivo-autumnal. ELORA DE CATALUNYA Escrofulariàcies. G. 542. - Odontites. Geografia. — Llocs cultivats o incultes, herbosos: Terrassa, Montserrat. — Mare de Déu del Mont (Vay.), Ripoll, Surroca (Sen.), Hospital de Luchon (Zett.), Cierp, Arties (C. et S.). — Set.-Oct. 2,009. — O. lanceolata Rehb. var. olo- tensis (Pourr.) Pau—O. lanceolata auct. cat., non Rehb.—O. catalàunica Sen. (lanceolata, per la forma de les fulles, olotensis, per haver-la descobert a Olot, catalaunica, Per ésser planta de Catalunya.) Tija de 2-5 dm, dreta, robusta, pubescent escabrosa, ramificada, de branques oposades, pàtulo-ascendents, amb les fulles lanceolades, subsèssils, superficialment i remotament serra- DAlancsolsta des, subtrinerves, cobertes de petites cerres apli- cades, 1 les bràctees lanceolato-linears, poc dentades, més llargues que les flors, aquestes d'un groc pàl'id, en raim bas- tant curt i fiuixet, amb el calze glandulíjer, fes fins a la meitat, de lòbuls lan- ceolats, corol'la oberta, pubescent glandulosa, pestanyosa, el llavi superior i lò- bul mitjà de l'inferior ben escotats, els laterals de l'inferior també escotats però de manera molt obscura, estams i estil exerts, anteres glabres, estil pu- bescent, 4 càpsula piloso-glandulosa, més curta que el calze. Geografia.—Boscos i llocs herbosos : Ribes, boscos de La Corba. — Ripoll, Campdevà- nol, Montgrony, Castellar de N'Huc (Sen.l), muntanyes de Cabrera, Grau d'Olot (Costa), al cim del Mont, Vianya, Freixenet. Rocabruna, Talaixà, Coll de Malrem, Vall del Bac, Vidrà, Collsacabra (Vay.), prats de Castanesa (Comf.l, Puj., J.). — Ag.-Set. 2,010. — O. longiflora VVebb (per les corol' les de tub llargament exert.) Tija d'1-3 dm, dreta, rígida, ramificada, de branques erecto-pàtules, pubescent glandulosa, amb les fulles linears o linears setàcies, les inferiors aproximades, les superiors distants, més . curtes, crassiúscules, obtuses, canalicu- lades, recorbades a l'àpex, "totes pubescents glanduloses, espiga fluixa i llarga, amb bràctees dretes, poc més curtes que el calze, que té els lòbuls lhnears, obtusos, més llargs que el tub, O. longifiora 35 273 PUBLICACIONS DE L'LNSTITUTIDECILENCGEES Escrofulariàcies. G. 542. - Odontites. pubescents glandulosos com les bràctees i les fulles, la corol'la glanduloso- pubèrula, de tub prim, 3-4 vegades més llarg que el calze, amb el llavi supe- rior recte i obtús, l'inferior més llarg, de lòbuls obtusos, estesos, estams in- clusos, estil glanduloso-hirsut, càpsula linear esbatulada, truncada o bé ob- tusa, fan llarga com el calze. Geografia. — Paratges montuosos i àrids : La Mata, prop de la Font d'Estenalles, Mont- serrat. Collbató, can Massana, Prats de Llussanés, Sant Boi, Perafita (Vay.), de Llautó a Tremp, Pons, Calaf, Pobla de Cièrvoles (Costa), Sopeira, Solsona, Cardona (Bub.), Prats de Rel (Puigg.l), prop de Vic (Masf.l), Berga, Serra de Nuet (Sen.l), Puigreig, Serrateix, Espunyola, Casserres (Puj., C.1). — Juny-Set. ad ets de 2,011. — O. Jaubertiana Dietr. (dedicada a Hippolyte François Jaubert, cèle- bre botànic francès de començaments del segle XIX, coautor, amb Spach, de les magnífiques lllustrationes plantarum orientalium.) Tija de 2-5 dm, aspra, generalment verme- llosa, ramificada, de branques divaricades, llargues, flexuoses, amb les fulles linears acu- minades, enteres, ordinàriament reflexes: /lors d'un groc pàllid, ocraci, frequentment tenyit De ubeteoa — de rosa, en raim fluix: bràctees linears, ente- res, més llargues que les flors, amb el calze pelut, fes fins al terç, i corol'la d'uns 8 mm, pubescent, de llavis —— connivents, quast iguals, anteres grogues, un poc barbudes, incluses amb l'estil dins la co- rol'la, càpsula oblonga, més curta que el calze. Geografia. —Camps calissos: Vall del Ter, a can Sur- roca, prop de Prats de Molló (Gaut.), Pireneu oriental (Coste, Rouy). — Ag.-Oct, 2,012. —O. lútea Rehb. (pel color groc de les flors.) Sinonimia.—Cast., algarabía. Tija d'1-5 dm, dreta, robusta, glabrescent, molt ramificada a la part superior, amb les ira branques pàtulo-ascendents i les fulles Xnears o lanceolades linears, acuminades, enteres o 274 RLCONT UE CATALUNYA pr ——————é Escrofulariàcies. G. 542. - Odontites. les inferiors dentades, uninerves, flors d'un groc bonic, en raim llarg i bas- tant dens, amb les bràctees linears, enteres, més curtes que les flors, calze pubescent, fes fins al terç, de lòbuls triangulars, aguds, corol'la de 6-7 mm, molí oberta, pubescent, ciliato-barbuda, amb el llavi superior truncat, obtús, molt atenuat a la base, estams i estil exeris, filaments peluis, anteres glabres, càb- sula ovoide, peluda, escotada i més llarga que el calze. Geografia. —Frequent als ermots i llocs àrids, incultes, des del litoral fins al Pireneu. — Ag.-Oct. 2,013.— O. viscosa Rehb. (per la tija viscosa superiorment.) Sinonímia. — Herba poma, cast., escobas, hierba de escobas. Planta olorosa, de l'aspecte de l'anterior, de la qual es distingeix per la tija pubescent a la part inferior i Piloso-glandulosa a la supe- rior, per les fulles trinerves, les flors d'un groc pàllid, més petites, el calze pubescent glan- Si dulós com el marge de les bràctees, fes fins més enllà de la meitat, de lòbuls lanceolats, aguts, per la corol'la glabra, no pestanyosa, Poc oberta, amb el llavi superior encorbat, obtús, pels estams i estil inclusos, els fllaments i les anteres glabres, per la càpsula transovoide, peluda, escotada, quasi igual al calze. Geografia. — Llocs secs i àrids : Bosc de l'Obac, entre El Guitart ila Font de la Cirera, abundant, Montserrat, pel camí dels Degotalls.— Vianya, Freixanet, Creixenturi, Garrotxa (Vay.), Targa, Avellanes (Costa), immediacions de Berga (Graul), S. Joan de les Abadesses (Vidal), Empordà, a les vores de la Muga (Sen.). — Ag.-Oct. N.B. Vayreda cita a Sta. Margarida de la Cot i a Vianya, la O. hispanica Boiss. et Reut. —O. viscosa var. australis Boiss., que es diferencia del tipus per la major talla i robustesa, pel raim més curt i més compacte, les bràctees imbricades, amb pestanyes blanques, pel llavi superior de la corol'la un poc pestanyós No la veiem indicada per cap més autor. PUCLICACILÓONS DE L'INSTITUT D'ESCIENCIES Gènere 543. — BAÀRTSIA L. (Dedicat per Linné a Johann Bartsch, metge alemany mort prematurament a les colònies holandeses en 1738. Aquells que volen escriure el nom genèric d'acord amb el de l'ho- menatjat, com és.ara Rouy, fan Bartschia.) Flors vermelloses, violàcies, grogues o tacades de diversos colors, subsès- sils, en raims espiciformes, terminals, no unilaterals, bracteolats, calze tubu- lós o acampanat, quadrífid, de lòbuls iguals, corol'la bilabiada, de llavi su- perior en casc, l'inferior trilobulat, estams didinams, estil filiforme, estigma globulós, càpsula ovoide o de contorn lanceolat, bilocular, bivalva, amb les llavors ovoides, llises i amb costelles. Herbes de fulles oposades, sèssils, ova- des o lanceolades, que es tornen negres per la dessecació. corol'la purpúria, de 8-IO mm, poc més llarga que el calze, de llavis quasi iguals, anteres, estil i càpsula glabres. . . . . B. latifólia. Fulles fortament dentades, netament més llargues que amples, corol'la de més d'1 cm, una vegada més llarga que el calze, anteres, estil i càpsula: peluts o it dugui Sacr qe Je, aca La aa La GRCn DO Vron i ulles superiors i bràctees palmatífides, quasi tan amples com llargues, Flors grogues, calze tubulós, de lòbuls lanceolato-linears, càpsula la meitat més curta que el calze . . . . . . . . . . B. ViSCOSa. Flors blanquinoses purpúries o violades, calze acampanat, de lòbuls ovats, càpsula més llarsa que eL calze dte es a ele ee I ( Flors blanquinoses purpúries, tacades de groc, calze fes fins a la quarta part, llavi inferior de la corol'la més llarg que el superior, càpsula poc més llarga que el calze, fulles lanceolades . . . B. Trixago. 3 Flors violades, calze fes fins a la meitat, llavi inferior de la corol:la més curt que el superior, càpsula de doble llargada que el calze, fulles OVAGES a qe le EE Ac tea a eta DE CIA En 276 RT ORAL DEVCATAEUNYA Escrofulariàcies. G. 543. - Bàrtsia. 2,014. — B. latifólia Sibth. — Eufragia latifólia Gris. — Parentucellia latifólia Caruel (per les fulles relativament amples.) Anual, amb la tija de 0'5-2 dm, dreta, pri- ma, simple o ramificada a la base, piloso glan- dulosa, poc fullosa, de fulles petites, les infe- riors ovato-incises, les superiors i les bràctces Ppalmatífides, quasi tan amples com llargues, flors purpúries, petites, en raim curt i dens, a la fi llarg i interromput a la base, calze fu- bulós, fes fins al terç, de lòbuls lanceolats, la corol'la de 8-I0 mm, marcescent, un terç més llarga que el calze, amb el llavi inferior igual al superior, els estams inclusos, anteres i estil giabres, càpsula de contorn el'líbtico-lanceolat, atenuada a l'àpex, igual al calze. B. latifólia Geografia.—Terrenys arenosos pròxims als corrents: Montcada, Terrassa, cap a l'aigua- barreig de les rieres de les Arenes i del Palau. —Cap a La Llacuna (Salv.l), prop de Vic, cap a Mas del Prat (Puigg.l), Devesa de Girona, Dosquers, vores del Fluvià (Vay.), La Cellera, vores del Ter, r. (Cod 1). — Abr.-Juny. 2,015. —B. viscosa L.— Eufragia vis- cosa Benth. — Parentucellia viscosa Caruel (per la tija viscosa.) Anual, amb la tija d'1-5 dm, dreta, rígida, simple o poc ramificada, piloso-glandulosa. superiorment viscosa, amb les fulles oblongo- lanceolades, crenato-serrades, de dents poc nombroses, rugoses, peludes, flors grogues, grans, raim llarg, fluix i interromput, bràc- tees al principi més llargues, després més cur- tes que les flors, calze tubulós, fes fins a la meitat, piloso-glandulós com la corol'la, aquesta gran (uns 2 cm), de doble llargada que el calze, de llavi inferior 4ma vegada més llarg que el superior, estams inclusos, filaments glabres, anteres piloses, estil un poc exert, pelut, estigma disciforme, càpsula el'lipsoide, aguda, a penes més llarga que el tub del calze. B. viscosa PUBLICACIONS DE L:INSTIT UT DE ET SUC ES Escrofulariàcies. G. 543. - Bàrtsia. Geografia.—Prats arenosos i humits: Castelldefels, Sils. Marges del Besòs, cap a Bada- lona (Costa), Torroella de Montgrí fins a sobre Naveta, Vallvidrera (Vay.), La Cellera, al Pasteral, r. (Cod.l), Girona (Bub.), Cabanes, Vilarnadal (Sen.). — Maig-Jul. 2,016.—B. Trixago L.—Trixago àpula Stev. — Bellardia Trixago All. (segons Pl.m Tiixago és el nom llatí del Cha- maedrys dels grecs, Fabio Colonna, en el segle XVII, Ecphrasis, I, p. 1090, l'emprà així per a designar aquesla espècte: Trixago apula uni- caulis. D'ací pervé l'específic limncà.) Anual, amb la tija d'I-5 dm, dreta, robusta, piloso-glandulosa, simple o un poc ramificada, fullosa, amb les fulles oblongo-lanceolades o lanceolato-linears, dentato-serrades, amb les dents grosses i separades, piloso-glanduloses, sèssils o amplexicaules, flors albo-purpúries o tacades de blanc, groc i púrpura, grans, en raims tetragonals, curts i densos, — piloso-viscosos, bràctees inferiors iguals a les flors, les altres més curtes, calze inflato-acampanat, fes fins a la quarta part, de lòbuls ovato-obtusos, corol'la gran (2 cm), 2-3 vegades més llarga que el calze, de llavi inferior més llarg que el superior, bigibosa al paladar, estams imelusos, de filaments glabres i anteres peludes, estil llarg, pubescent, estigma subclaviforme, i càpsula ovoide globulosa, peluda, quasi igual al calze. Geografia.—Prats arenosos, frescals: Castelldefels, de Vidreres a Sils, Terrassa, prop de can Perella, r. SS. Boi del Llobregat, en diverses localitats de la prov. de Lleida i cap a Gi- rona (Costa), prats del Baix Empordà fins a Cabanes (Vay.), Vilarnadal (Sen.).—Maig-Juny. 2,017. — B. alpina L. (per viure als Alps.) Perenne, de rizoma serpentejant, i tija d'r-2 dm, dreta o ascendent, simple, piloso- eriçada, amb les fulles ovades, crenato-den- tades, rugoses, pubescents, subamplexicaules, les inferiors més petites, subpeciolades, flors violades, grans, en raim curt, després llarg i Auix, amb les bràctees foliàcies, ovades, fis- tonades, violades, 2-3 vegades més llargues que el calze, aquest acampanat, fes fins a la B. alpina 278 PELORA DE CATALUNYA Escrsfulariàcies. G. 543. - Bàrtsia. meitat, de lòbuls ovato-lanceolats, obtusos, glandulós, d'un violat quasi negre, la corol'la gran (2 cm), de tub estret i llavi superior obtús, enter, l'inferior més curt, de lòbuls petits, arrodonits, estams poc o gens exerts, amb les anferes Pi- loso-llanoses, l'estil exert, pubescent, i l'estigma subclaviforme: càpsula ovoide- còmica, peluda, quasi de doble llargada que el calze. Geografia.—Prats i torrents de les altes muntanyes: Núria, cap a Coma d'Eina.— Coma- bella (Vay.), Noufonts (Sen.l), Vall d'Eina (Bub.), Bassivé (Puj. J.), Port de Benasc (Zett,), Maladetta (Costa), Pomero, Artiga de Viella, Gausac, Aubert, Marimanya (Llen.i), Bonai- gua (Timb.), Beret, Tredós (C. et S.). — Jul.-Ag. N. B. No ens consta que fins avui hagi estat trobada dins Catalunya la B. spicata Ram., del Pireneu central. 279 PUBLICACIONS: DE: E UN STI-E UT DE CEC ES Gènere 544. "RHINANTHUS L.—ALECTOROLOPHUS ALL. (Del grec ètv, morro, i 4480c, flor, al'ludint a la forma de la corol'la, prolongada en bec o morro.) Flors grogues en espigues terminals ornades de bràctees foliàcies, calze inflato-ventrut, comprimit, quadridentat, acrescent, el Íructífer subvesicu- lós, corol'la bilabiada, amb el llavi superior en casc, bidentat a l'àpex, l'in- ferior trilobulat, més curt, estams didínams, anteres biloculars, peludes, mú- tiques, estil filiforme, estigma globulós, càpsula suborbicular, membranosa, loculicida, comprimida, escotada, apiculada, bilocular, bivalva, llavors re- niformes, grans, comprimides, alades. Herbes anuals, de tija quadrangular i fulles oposades que es tornen negres per la dessecació. Corol'la de 15-25 mm, de tub un poc encorbat, amb el llavi inferior aplicat al superior, gorja tancada, dents del casc violades, llavors ordinàriament rugoses . . . . . . . . . R. màjor. Corol:la de 10-15 mm, de tub recte, amb el llavi inferior, o almenys el lòbul mitjà, separat del superior, gorja oberta, dents del casc d'un groc pàllid, llavors ordinàriament llises. . . . . . . R. minor. 2,018. —R. màjor Ehrh. —Alectorolo- phus grandiflorus VValir. (per tenir les flors grans, comparat amb el segient.) Sinonímia. — Fonullades grogues, cast., cresta de gallo. Tija de 2-6 dm, dreta, glabrescent, estriada de bru, simple o poc ramificada, amb les fu- lles ovades o bé oblongo-lanceolades, crenato- serrades, escabres per sobre, puntejades de blanc per sota, espiga densa, després llarga i fluixa, amb les bràctees d'un blanc groguenc, ovato-triangulars, atenuades en punta, inciso-dentades, de dents inferiors aristades, gradualment decrei- 250 PS OR DE CA P ARLUUN Y A Escrofulariàcies. G. 544. - Rhinanthus. Xents cap a l'àpex, calze glabre, reticulat, amplament ovat, de dents curtes, agudes, esteses, la corol:'la de 15-25 mm, acrescent, de tub um boc corbat, amb el llavi imferior aproximat al superior, dents terminals del casc sortides, còni- ques, violades, estil violat, exert, càpsula més llarga que ampla, llavors de ca- res rugoses. Planta molt polimoría. Geografia. — Prats i llocs herbosos de la zona superior i part de la mitjana: Urgell, a les vores del Segre, Berga, Ribes, Olot. — Mare de Déu del Mont, La Molina, Les Preses, Ma- llol, Ciuret, Freixenet, Rocabruna (Vay.), Girona (Bub.), tota la Vall d'Aran (Llen.l), Tre- dós (Timb.), Salardú, Ruda (C. et S.). — Maig-Ag. 2,019. — R. minor Ehrh. — Alectorolo- phus parviflorus VValir. (per tenir les flors petites, comparat amb el precedent ) Sinonímia.-—Fusellades, fonuliades, asca- llades, cast., cresta de gallo, gallocresta, ma- tatrigo 7. Es diferencia de l'espècie anterior per les bràctees rombo-triangulars, de dents infe- riors més llargues que les superiors, per les flors més petites (I0-15 mm), pel calze de dents comnivents, pel tub de la covol'la recte, inclús, pel llavi inferior separat del superior, per la gorja oberta, amb les dents terminals del casc molt curtes, ordinàriament grogues o blanquimeses, per la càpsula fan ampla com llarga, amb les llavors alades, de caves llises. Geografia. — Prats i pastures humides, baixa més que l'anterior: Vallès, Bages, Vic, La Cerdanya, Montseny, S. Hilari, Montsoliu, Guilleries. - Empordà, Fortià, Olot, de S. Cos- me a Batet (Vay.), Vall d'Aran (Isernl), Pontau, Canejan, Les, Bossost, Viella, etc. (Llen.), Tredós (Timb.). — Maig-Juny. (1) — Deixem la grafia d'aquests noms vulgars tal com figura en el manuscrit de Cadevall, que no fa ac1 altra cosa que copiar a Costa, pel que toca als catalans. cdFonulladesa podria ésser esmenat i dir cfonollades2, per bé que res fa pensar en el fonoll: cascallades, ha d'ésser, amb la major probabilitat d'encert, desquelladesv, perquè el Rèimantbus, un cop sec, als prats muntanyencs, sembla que porti esquelletes a l'extrem de la tija que són els calzes vesiculosos persistents, (F. Q.). 36 281 Le a ll a a a a lo ot emet PUBLICACIONS DELS EN STA EE UM DE CIENCIES Gènere 545. — PEDICULARIS L. (Derivat del llatí pediculus, el poll, perquè, segons una antiquíssima creença, el bestiar que menja d'aquestes plantes a les pastures es cobreix de polls.) Flors grogues, rosades o purpúries, en raims espiciformes terminals, fu- llosos o bracteolats, calze tubulós o acampanat, inflat, fes en 4-5 divisions desiguals, frequentment foliàcies, o bilabiat, corolla també bilabiada, de tub recte i llavi superior en casc, enter, bidentat o allargat en bec, l'inferior trilobat, estams didínams, estil filiforme, estigma globulós, càpsula compri- mida, bilocular, bivalva, loculicida, amb les llavors grosses, ovoides trígones. Herbes perennes o biennals, de fulles quasi sempre alternes, pinnati- o bipin- natisectes, que es tornen negres per la dessecació. Casc no bequerut, eDtús 1 Sense dents .. 2. mis i ie, Dual an S ee DES Casc Bequerut, bec cònic, dentat a la base. —. is dl SE ee le El Fulles caulinars verticil'lades de tres en tres o de quatre en quatre, flors purpúries, en raims curts, fullosos a la base, lòbuls del calze obtusos, casc glabre, càpsula lanceolada, una vegada més llarga que el calze 2 P. verticillata. Fulles caulinars alternes, flors groguenques, en raim gros, fullós des de la base, lòbuls del calze mucronats, casc eriçat, càpsula ovoide, poc més llarga que el' calze l'est. CEO OE Bec del casc curt, truncat, bidentat a la base, flors grogues o rosades. 4. Bec del casc llarg, prim, sense dents, flors groguenques, rosades o pur- PÚTIES L. ts Del aC ee NC Dc ETP curtes, enteres, plantes perennes, de tija simple, rizoma amb fibres BaDiIormes . . jo ns igge reac lotener Dec es LES COR on Flors rosades, raims fiuixos, fullosos, lòbuls del caize inciso-dentats, : groguenques, raims densos, fuilosos a la base, dents del calze plantes biennals, de tija ramificada o multicaules, arrel fibrosa. 5. 282 BE QUE (DE CAT SE UN Y A Escrofulariàcies. G. 545. - Pedicularis. Plantes ramificades, flors frequentment pedunculades, calze pelut, amb els lòbuls glabres, casc molt arquejat, càpsula poc més llarga que el Calzen P Le cares ds a La EA USfEIS: Plantes multicaules, flors subsèssils, calze glabre, amb els lòbuls pes- tanyosos, casc poc arquejat, càpsula més curta que el calze P. silvàtica. Flors groguenques, subsèssils, raims curts, densos, calze fes fins a la meitat, lòbuls foliacis, tija ascendent, amb 2-4 línies de pèls, arrel amb fibres: tuberoses al mig dc iii Ceres P, tUuberosa. Flors rosades o purpúries, calze fes fins al terç, de lòbuls no foliacis . 7. Flors pedicel'lades, tiges primes, de 5-I12 cm, ajagudes, ascendents a l'àpex, amb dues línies paral-leles de pèls, fulles caduques P. rostrata. Flors subsèssils, tiges més robustes, de 10-20 cm, solament ajagudes a lalbase. fulles Sorals persistents Li LA aa Raim curt, de 4-I0 flors, dens, tija amb dues línies paral'leles de pèls, 8 tija florífera, bràctees i calze glabres. . . . . . P. pyrenaica. Raim llarg, de 10-20 flors, fluix a la base, tija peluda, la florífera, les brictees d'el.eatze Manosos Li a i EL Rita. 2,020. — P. verticillata L. (per les fulles caulimars verticil'lades.) Perenne, de rizoma prim, curt, simple o ra- mificat, i tija de 5-20 cm, dreta, simple, £ pu- bescent, amb pèls disposats en quatre línies, poc fullosa, de fulles lanceolades, pimnatisectes, de segments oblongs o lanceolats, desigual- ment dentats, les caulinars verticillades en nombre de 3-4, flors purpúries, verticil'lades, en raim curt, dens, fullós a la base, després er ED allargat, interromput, calze inflat, eriçat, den- tat, de dents molt curtes, enteres, la corol:la glabra, de casc més llarg que el llavi inferior, ascendent, obtús, sense bec ni dents, càpsula ovoide cònica, una vegada més llarga que el calze. Geografia. —Pastures humides de les altes muntanyes: Maranges (Vay.), Vall del Querol, sobre Porté (Bub.), La Cerdanya, a les valls del nord i del sud, fins al collet de Puigmorens (Gaut.), Port de la Picada (Lap., Zett.) i muntanyes d'Aubert (Llen.). — Jul.-Ag. 283 PUBLICACIONS DE. LE 'ENSTITUT DESQCGI BCE S Escrofulariàcies. G. 545. - Pedicularis. 2,021. — P. foliosa L. (per la inflorescència, guarnida de bràctees foliàcies.) Perenne, de rizoma llarg, gruixut, ramifi- cat, i tija de 2-4 dm, dreta, angulosa, pu- bescent, simple, poc fuilosa, de fulles grans, ovato-oblongues, les basilars llargament pe- ciolades, pinnatisectes, de segments oblongs, pinnatífids a la bese, inciso-dentats a l'àpex, flors groguenques, grans, en raim gros, dens, P. foliosa jullós des de la base, amb les bràctees foltàcies, lanceolato-pimnatífides, tant o més llargues que les flors, calze tubuloso-acambanat, membranós, molt llanut, de dents curtes, triangulars, mucronades, la corol'la de tub exert, de casc eriçat, quasi recte, obtús, sense bec ni dents, càpsula ovoide mucronada, comprimida, més llarga que el calze. Geografia.—Pastures i rogues humides de les altes muntanyes: Baga de Segalés i de Nou Comes, entre Fumanya, Peguera i Berga (Costa), Comanegra, Monàs, Vidrà, Ciuret, Pla- traver (Vay.), al peu del Port de Benasc i de la Picada (Zett.), comuna a Banyeres de Lu- chon (Bub.), Saferrera, Artiga de Viella, Ruda, Vilamós (Llen.l), Salardú, Tredós (C. et S.). — Juny-Ag. 2,022. — P. comosa L. (del llatí comosus, cabellut, ací al'ludint a les bràctees foliàcies de la infiorescència.) Perenne, de rizoma gruixut, acompanyat de fibres llargues, tuberoses, napiformes, amb ia tija de 2-4 dm, dreta, robusta, fistulosa, simple, pubescent, fullosa, fulles lanceolades, Mibinnatisectes, de segments lanceolats, amb lòbuls dentats i les dents terminades en un mugró callós, blanc, les inferiors llargament peciolades, flors groguenques, en raim dens i llarg, iullós solament a la base, amb les bràc- tees inferiors semblants a les fulles, iguals a les flors o més llargues, les altres lanceolades, quasi enteres, a penes tan llargues com el calze, aquest acam- Panat, vesiculós a la maturitat, poc pelut, dentat, amb les dents curtes, ovato- 284 ò deia dé Da Se EE OR A DESCATALUNYA Escrofulariàcies. . G. 545. - Pedicularis. triangulars, enteres, la corol'la 3 vegades més llarga que el calze, glabra, de casc falciforme, bequerut, el bec curt, truncat, amb dues petites dents, dos estams amb els filaments peluts i la càpsula ovoide, aguda, poc més llarga que el calze. 8 asparagoides Lap.— Flors vermelloses, en raim fluix. Geogi afia.— Pastures i roques de les altes muntanyes : Núria, al Salt del Sastre. — Baga de Segalés i Nou Comes, al Bergadà (Costa, Puj. C.), Vall d'Eina (Bub.), Agudes del Mont- seny, Sant Amanç, Camprodon, Font Canaleta, La Cerdanya (Vay.), Castanesa (Lap.). —- La B asparagoides Lap., a Montseny, roques de Puigsacarbassa, 2 jul. de 1908 /egi —Juny- Juliol. 2,023.— P. palustris L. (perquè sol fer-se en llocs palustres.) Biennal, d'arrel gruixuda, fibrosa, i tija de 2-6 dm, dreta, glabrescent, fistulosa, molt ramificada en la meitat inferior, de branques molt primes, ascendents, i fulles lanceolades, pinnatisectes, de segments inciso-dentats, flors rosades, grans, breument peciolades, en raim fullós, a la fi molt llarg i molt fluix, bràc- tees foliàcies, més curtes que les flors, calze ec oblong, acresc-nt, a la fi vesiculós, pelut, di- vidit a l'àpex en dos llavis inciso-dentats, glabres al marge, corol'la glabra de doble llargada que el calze, de casc tan llarg com el llavi inferior, molt arquejat, de bec curt, truncat, bidentat i amb altres dues dents sota la meitat inferior, càp- sula ovoide comprimida, atenuada en punta, un poc més llarga que el calze. Geografia. — Prats humits i torbosos : Prats de Mo- lló, Torre de Mir, Ceret (Compy. ex Vay.), carena fron- terera (Vall de Prats) i alta del Segre (Coll de Puigmo- rens) (Gaut.), Vall de Bafios i del Juela (Timb. ex Bub.). — Maig-Jul. N, B. No la trobaren a la Vall d'Aran ni Llenas ni Coste i Soulié. 2,024. — P. silvàtica L.. Dades (perquè creix en llocs emboscats. ) PUBLICACIÓONS DE L'ENS TI T U DD dC ENG ES Escrofulariàcies. 4, G. 545. -Pedicularis, Biemnal o perenne, de rizoma fibrós, multicaule, amb la tija de 5-25 cm, la central dreta, les laterals Prostrato-dijuses, flexuoses, totes glabres, amb les fulles oblongues, pinnatisectes, de segments inciso-dentats, glabres com tota la planta, flors rosades, grans, subsèssils, en raim fullós, a la fi llarg i fluix, calze tubuloso-infiat, fes en lòbuls desiguals, pestanyosos, el superior més petit, enter, els altres 3-5 dentats. la corol'la glabra, de doble llargada que el calze, de casc més llarg que el llavi inferior subfalciforme, de bec molt curt, bidentat, i sense cap altra dent per dessota, càPsula obliquament ovoide mucronada, més curta que el calze. Geografia. —Boscos humits i pastures ombrejades : Núria (Salv.), Rocabruna, Platraver, Sant Pau, Collfred, Santa Magdalena (Vay.), Freixenet, Camprodon (Isern), muntanya del Portús (Sen.l), Port de Benasc (Zett.), Tredós (Timb.), Portilló, ribera de Viella, Gausac, Ruda (Llen.t), Pont de Rei, Sant Joan de Toran, Les (C. et S.). — Maig-Ag. 2,025. — P. tuberosa L. (per les fibres radicals inflades, tuberoses.) Perenne, de rizoma gruixut, amb fortes arrels fasciculades, i tija d'I'5-3 dm, ascendent, robusta, pubescent tot al llarg de dues línies, poc fullosa, amb les fulles bipinnatisectes, les basilars i les inferiors pubescents o peludes, les altres glabrescents, totes de raquis estret i de segments lanceolats, inciso-dentats, flors d'un blanc groguenc, grans, subsèssils, en raim curt, ample, a la fi allargat, interromput a la base, amb les bràctees pubescents, pinnati- sectes, de segments curts, oblongs, inciso-dentats, calze acampanat, fes fins a la meitat, pelut, de lòbuls foliacis, inciso-dentats, corol'la glabra, de casc terminat en bec llarg, dret, prim i truncat, filaments estaminals barbuts a la base i a l'àpex, càpsula ovoide mucronada, pubescent, més llarga que el calze. Geografia. —Pastures de les altes muntanyes: Prats de Molló, a la Torre de Mir, Costa- bona, Capcir, prop de Real (Lap.), Vall de Juela (Timb. ex Bub ). — Jul.-Ag. N. B. Nola trobaren ni Llenas ni Coste i Soulié. 286 EE GE DES CATALUNYA Escrofulariàcies. G. 545. - Pedicularis. 2,026. — P. rostrata L.—P. rhaetica Rern. — P. caespitosa Sieb. (del llatí rostratus, puntut, pel bec molt osten- sible de la corol'la, el segon nom al ludeix a l'habitació d'aquesta planta als Alps rètics, el darrer fa referència a la manera de créixer, formant gespa.) Perenne, de rizoma gruixut, fibrós, multi- caule, amb les tiges de 5-12 dm, ajagudes, solament ascendents a l'àpex, primes, glabres o pubescents, amb dues línies longitudinals de pèls paral'leles, quasi nues, fulles pimnati- sectes, de segments ovato-lanceolats, inciso-dentats, glabres o lleugerament pubescents, flors rosades, grans, en raim curt, capituliforme, de 2-6 flors, sobre peduncles prims, 2-3 vegades més llargs que el calze, bràctees foliàcies, pin- natífides, calze tubuloso-acampanat, glabre o pubescent, fes fins al terç, amb els lòbuls enters o inciso-dentats, recorbats a l'àpex, la corol'la glabra, de casc bruscament recorbat, terminat en bec llarg, Prim i truncat, càpsula 0voide acuminada, un poc més llarga que el calze. P. rostrata Geografia.—Frequent a les pastures frescals del Pireneu: Cadí, Coll de Pal, Peguera. — Costabona (Vay.), cim del Monteixo (Fontl), muntanyes de La Cerdanya, Ribes, Surroca, Ports de la Picada, de Benasc, Hospital de Benasc, Maladetta (Costa), Éssera i Bassivé (Puj. J.), Port de la Forqueta (Timb.) i de la Picada (Lap.), Coma de la Gireta (Llen.). — Juny-Ag. 2,027.— P. pyrenaica Gay. (Per viure als Pireneus.) Pereme, de rizoma gruixut, fibrós, tija d'I-2 dm, ascendent, robusta, glabra, ornada de dues límes de pèls paral'leles que neixen del marge decurrent dels pecíols, poc fullosa, amb les fulles lanceolades, bipinmatisectes, de seg- ments ovats, inciso-dentats, les basilars llar- gament peciolades, flors rosades, grans (uns 2 cm), subsèssils, en raim curt, capituliforme, de 4-10 flors, Huix i interromput a la base, amb les bràcteces pinnatisectes, calze tubuloso- acampanat, fes fins al terç, de lòbuls enters o inciso-dentats, glabèrrims, corol'la P. pyrenaica 287 —— PUBLICACEONS DE LAN ST A T-U FE PEC EC ES Escrofulariàcies. G. 545. - Pedicularis. de casc arquejat, terminat en bec llarg, prim i truncat, filaments estaminals peluts, com també el tub de la corol'la en el punt d'inserció d'aquells, càpsula ovoide acuminada, més llarga que el calze. Geografia. —Pastures dels Pireneus: Cabrera (Salv.l), La Molina, Font Canaleta, Maran- ges, Costabona, Espinavell, Núria, Comabella (Vay.), Setcases, (Bub.), Coll de Finestrelles (Sen.), muntanyes de Gausac, La Picada (Llen.t), Port de Benasc (Zett.), Tredós (Timb.). — Juny-Ag. 2,028. —P. mixta Gren.—P. pyrenaica 8 lasiocalyx G. et G. (per mostrar barrejats caràcters de més d'una espècie.) Es diferencia del tipus pel rizoma uni- o tricaule, amb les figes sense límes de pèls, peludes, ajagudes a la base, després genu- flexo-erectes, robustes, pel vaim llarg, fuix a la base, multifior (12-30 flors). amb l'eix fio- ral, bràctees i calze llanuts, aquest de lòbuls foliacis i dentats, pels filaments estaminals i tub de la corolla fiuixament peluts. Geografia.— Pastures elevades dels Pireneus: Pireneu oriental (Rouy), Montlluís, Casta— nesa, Port de Benasc (G. et G.), Ribera de Marimanya (Llen 1), massís de Ruda (C. et S.).— Juny-Ag. 288 ECO RE DE CATALUNYA Gènere 546. — MELAMPYRUM L. (Del grec uéaç, negre, i mopòç, blat, que és com si diguéssim blat negre. Els antics, veient les sements del Melampyrum avvense, que es fa en els sembrats, semblants a la grana del blat, però de color negre, creien en una mutació del Triticum per corrupció del fruit.) Flors grogues o vermelles, en raims o espigues fullosos o bracteolats, calze tubulós o acampanat, quadrífid, corol'la bilabiada, de tub cilindraci encor- bat, llavi superior en casc comprimit, escotat, de marges revoluts, l'inferior trilobulat, bigibós a la base, estams didíinams, anteres biloculars, mucrona- des, estil filiforme, estigma enter, càpsula ovoide acuminada, comprimida, bilocular, loculicida, de cel:les mono- o dispermes. Herbes anuals, paràsites, de fulles oposades, que es tornen negres per la dessecació. Fulles sèssils, fors albo groguenques, amb el paladar groc, en espigues quadrangulars, curtes i compactes, 'bràctees virido-vermelloses, reflexes, cordiformes, amb el marge pectinato pestanyós, de pesta- 4 nyes erectes a la base, lòbuls del calze més curts que el tub M. cristàtum. Fulles breument peciolades, flors grogues, purpúries o lilàcies, per pa- o rells, en raims unilaterals fluixos, interromputs . . . . . . . 2. Fulles ovato-lanceolades, bràctees violàcies, peciolades, cordiformes i laciniades a la base, flors grogues amb el casc i paladar ataronjats, J calze pelut, de lòbuls més llargs que el tub . . M. nemorósum. Fulles lanceolades o lanceolato-linears, bràctees verdoses, sèssils, lan- ceolades, enteres o amb algunes lacínies a la base, calze glabre. . 3. Flors horitzontals, bràctees superiors amb llargues lacínies a la base, corol'la groguenca o liliàcia, gran, lòbuls del calze poc més llargs que el tub i 3 vegades més curts que el de la corol'la 3 M. pratense. Flors dretes, bràctees enteres, corol'la groga, petita, lòbuls del calze més llargs que el tub, iguals o més llargs que el de la corol:la M. silvàticum. 37 289 PUBLICACIONSIDE MU ENST LTU TS DERC A RCESS Escrofulariàcies. G. 546. - Melampyrum. 2,029. — M. cristàtum L. (per la base de les bràctees dentada en forma de cresta de gall.) Tija de 2-3 dm, dreta, pubescent, sobretot a la part superior, ramificada, de branques esteses, un poc fullosa, amb les fulles lanceo- lato-linears, llargament atenuades a l'àpex, sèssils, aspres, finament pestanyoses, les su- periors Jacimiaio-pectinades a la base, flors d'un blanc groguenc, tacades de púrpura, amb el Re data l paladar groc, en espigues quadrangulars, cur- tes i compactes, de bràctees d'un verd verme- : llós, imbricades, cordato-acuminades, plegades, recorbades, de marge cristato- pectinat, calze de tub glabre, amb una línia de pèls a cada costat 4 els lòbuls lanceolats, més curts que el tub, corol la boc oberta, anteres peludes, càpsula discoidal, Suborbicular, a penes exerta, de llavors grans, oblongues. Geografia. — Boscos i pastures seques de ies muntanyes: Vall de Ribes, enfront del Bal- neari Montagut. Montgrony (Sen.l), S. Llorenç dels Cerdans (Compy. ex Vay.), Vallfo- gona de Riucorb (M. Garriga, ex Font 4n litt.). — Juny-Ag. N. B. En la primera de les susdites localitats l'hem observat des de 1900 fins a i913, però temem que hagi desaparegut en remoure el terreny per estendre-hi la via ferrada de Puigcerdà. 2,030. — M. nemorósum L. (perquè viu als boscos.) Tija de 3-6 dm, dreta, prima, pubescent, ramificada, de branques llargues i esteses, amb les fulles ovato-lanceolades, frequentment acu- minades, Peciolades, primes, venoso-reticula- des, enteres o amb algunes dents llargues a la base, aspres o pubescents per sota, flors gro- gues, amb el casc i el paladar ataronjats, axil- lars, oposades, pedicel'lades, en raims fiuixos, ME em oroeiea Ca umilaterals, fullosos, de bràctees violàcies, pecio- lades, ovato-lanceolades, acuminades, cordifor- mes, inciso-laciniades a la base: calze pelut, de lòbuls alenats, més llargs que el tub, un poc més curts que el tub de la corol:la, aquesta 7no/£ boc oberta, anteres i filaments pubescents, càpsula ovoide, comprimida, mono- o disperma. Geografia.—Boscos de les muntanyes: S. Hilari Sacalm, al peu de ia Font del Cirerer. — Castanyedes de les Guilleries, a S. Hilari, Stes. Creus, Montsoliu, Osor (Vay.), Border de Stes. Creus (Cod.l). — Juny-Ag. 290 ENE CPIS LE RESCAT ALUNY A Escrofulariàcies. G. 546. - Melampyrum. 2,031. —M. pratense L. (per fer-se als prats.) Sinonímia.--- Xucladors, cast., trigo de vacas. Tija de 2-5 dm, dreta, quadrangular, gla- brescent, ramificada, de branques primes, llargues, pàtulo-ascendents, amb les fulles lanceolades o lanceolato-linears, acuminades, aspres al marge, flors groguenques o llàcies, grans, oposades, horitzontals, pedicel'lades, en raims fluixos, umilaterals, fullosos, amb les bràctees verdes, sSubsèssils, ovato-lanceolades, acuminades, les superiors amb llargues lacínies a la base, calze glabre, acam- panat, de lòbuls alenats, més llargs que el tub, tres vegades més curts que el de la corol-la, aquesta quasi tancada, anteres pestanyoses, càpsula de contorn lan- ceolat, comprimida, arrodonida a la base, a la fi reflexa, mnés llarga que el calze, tetrasperma. Geografia.—Boscos de les muntanyes: S. Hilari, abundant a les avellanedes immediates a la Font vella. — Boscos immediats a Berga, Cabrera, Senallars (Salv.l), S. Joan i S. Cristò- fol les Fonts, Batet, Olot (Vay.), Stes. Creus d'Horta (Cod.l), Vall d'Aran, sobretot del Por- tilló a les Bordes (Costa), Luchon (Zett.), i a tota la Vall (Llen.), Les (C. et S.).— Juny-Ag. 2,032. —M. silvàticum L. (perquè ama els boscos selvàtics.) Tija de 2-3 dm, dreta, prima, pubescent, poc ramificada, de branques esteses, amb les fulles lanceolato-lincars, acuminades, peciola- des, glabrescents, flors grogues, petites, oposa- des, pedicel'lades, en raims relativament llargs, molt fluixos, umilaterals, fullosos, de bràctees verdes, subsèssils, lanceolades, enteres o cur- tament dentades a la base, calze glabre, de lò- MI. silvàticum buls alenats, estesos, més llargs que el tub, iguals o més llargs que el de la corolla, aquesta molt oberta, càpsula ovoide-comprímida, acuminada, a la fi reflexa, disperma. Geografia. — Boscos i pastures de les altes muntanyes : La Cerdanya, als boscos de La Molina. — Boscos i llocs ombrejats dels Pireneus, a La Barragana, prop de la frontera ( Vay.), bosc de Queralps, sobre Setcases (Bolós), Núria, al bosc de la Mare de Deu: castanyedes de de S. Hilari, les Guilleries (Vay.), Tredós (Timb.), Les (C. et S.). — Juny-Jul. 291 PUBLICACIONStDESMU AN SR DUR DESCTENCDEE Gènere 547. — TOZZIA L. (Gènere dedicat a Bruno Tozzi, monjo de Vallombrosa, a Itàlia, autor de Specimina iconum pro Catalogo plantarum Toscaniae, de 1703.) Flors d'un groc daurat, amb la gorja tacada de púrpura, axil'lars, solità- ries, sostingudes per pedicels capil'lars, en raims oposats i formant una ampla panícula, calze acampanat, 4-5 dentat, de dents curtes, ovades, desiguals, glabre, corol'la subciatiforme, subbilabiada, amb el llavi superior bilobulat, l'inferior trilobulat, de tub molt més llarg que el calze, estams didinams, an- teres biloculars, mucronades, càpsula glodulosa subdrupàcia, monosperma, amb les llavors ornades d'una carúncula. Herbes perennes, de rizoma escamós, carnós, blanc, fràgil, i tija d'I-3 dm, dreta, pubescent als angles, ramificada quasi des de la base, de branques ascendents i fulles blanes, ovades, semi- amplexicaules, oposades, obtuses, amb algunes dents grosess a la base, glabres. 2,033. — T. alpina L. (per viure als Alps.) Geografia. — Llocs humits i ombrejats de les altes muntanyes: Vall d'Aran, llocs herbosos d'Artiga de Viella (Llen.l), a la vora dels reguerols del peu del Port de Benasc, r. (Zett.), Montgarri (Timb., Bub.). — Juliol. 292 diada la a a at as de ba dr el Da a dC aa Las PILONAS DECATALUNYA Família 83. — OROBANCACIES Juss. (Del gènere Orobanche.) Plantes de flors hermafrodites, irregulars, de color vari, en espiga, raim o corimbe terminal, bracteolat, calze tubulós, acampanat o de 2 sèpals bífids, corol'la bilabiada, marcescent, estams didínams, anteres persistents, biloculars, dehiscents longitudinalment, estigma enter o bilobat, càpsula unilocular, bivalva. Plantes carnoses, paràsites sobre les arrels d'altres plantes, sense clorofil'la ni fulles veritables. Flors en corimbe o en raim unilateral, calze acampanat, sense bràctees, llavi superior de la corol:la enter, l'inferior trilobulat, rizoma cobert d'escames carnòses, cordiformes . . . . . . . . . . Lathraea. Flors en espiga, calze tubulós o acampanat, dividit en dos sèpals bífids o en quatre lòbuls o en dues lacínies, llavi superior de la corol:la en- ter o escotat, l'inferior trilobulat, sense rizoma carnós . . . . . 2. Calze dividit en dos sèpals bífids, rarament enter, acompanyat d'una bràctea, estil persistent, càpsula dehiscent pel centre, amb les valves 2 persistents, soldades a la base i a l'àpex. . . . . . . Orobanche. Calze dividit en quatre lòbuls o en dues llargues lacínies, acompanyat CE EU CC dol raer ES Dr er a Ed ve ade rr ie EE i l Calze dividit en quatre lòbuls, acompanyat de tres bràctees, estil caduc, càpsula dehiscent a l'àpex. . . . od. Se Phelipaea. 3 ( Calze truncat per davant i per Es iteral aaolede i pels ec en una llarga lacínia, sense bràctees, estil persistent, càpsula dehiscent pel CENS as Llrra lo Br edat atents, salucel cis Geratocolxes 293 PUBLICACIONS DE L'ENSETITUII BDECECEDUOCTES Gènere 348. — PHELIPAEA C. A. MEYER —RÓPSIA DUMORT (Gènere dedicat a Phelibcaux de Pontchartrain, ministre de la cort de Lluís XIV.) Flors blaves o violàcies, en espiga terminal, calze tubuloso-acampanat, fes en 4-5 lòbuls acuminats o alenats, acompanyat d'una bràctea principal i de dues de laterals més petites, llavi superior de la corol'la bífid, l'inferior trífid, estil caduc, estigma bilobulat, càpsula dehiscent a l'àpex. Plantes anuals o perennes, de tija simple o ramificada, escamosa. Tija ramificada, flors petites (I0-15 mm) . . . 53 d PEE 1 4 Tija simple, rarament un poc ramificada, Hors capes (més de IS TAL, cel gia Enipcncn ió d'E pet qelet Ç acloeee: PE GEC Espiga llarga, fluixa, lòbuls del calze ovato-lanceolats, més curts que el tub, corol'la groguenca, estil glandulós, estigma blanquinós Ph. ramosa. Espiga curta, densa, lòbuls del calze lanceolato-alenats, tan llargs com el tub, corol:la violàcia, estil glabre o subglandulós, estigma groguenc Ph. Mutelii. Plantes de 4-15 cm, tija bulbosa a la base, escames Si — cm), es- I o piga curta, estil glabre. : 3. i Plantes de més de 15 Cm, tija poc ame ni i a la ad escames 'adpie: ment llargues, estiliglandulós i 4.3 te. DL TE pies En Anteres glabres, lòbuls del calze més curts que el tub, corol'la d'un blau de cer, amb venes més fosques i lòbuls aguts, estigma blanc Ph. caerulea. i Anteres peludes, lòbuls del calze tan llargs com el tub, corol'la d'un blau violat, amb els lòbuls obtusos i pestanyosos, estigma groc o ataronjat i Ph. arenària. LO RA DE CAE MEU NY A Orobancàcies. G. 548. - Phelipaea. — 24034. — Ph. ramosa C. A. Mey. (per ésser planta de tija ramificada.) Tija d'r-2 dm, dreta, prima, ramíificada generalment des de la base, groguenca, piloso- glandulosa, amb escames poc nombroses, pe- tites (1 cm de long.), flors Pefites, groguenques, frequentment pintades de violat pàllid en llur meitat superior, un poc encorbades, en espiga multiflora, fluixa, a la fi llarga, amb les bràctees ovato-lanceolades, pubescent glan- duloses, pròximament iguals al calze, aquest pelut, de lòbuls ovato-lanceolats, acuminats, sub- trinerves, més curts que el tub, i quasi tan llargs com la part contreta del tub de la corol:la, que és de 10-15 mm, piloso-glandulosa per fora, un poc pubes- cent per dins, subestrangulada i encorbada sobre l'ovari, amb els lòbuls dels llavis ovato-arrodonits, pestanyosos, el superior bilobulat, l'inferior trilobu- lat, estams inserits sota l'estrangulació, filaments pubescents, anteres elabres, estil elandulós, estigma blanquinós. Ph. ramosa Geografia.—Sobre el cànem: Granollers i part baixa del Vallès. — Girona, La Garrotxa, Olot (Vay.), Plana de Vic (Masf.), Vall d'Aran, a Les (C. et S.). —Jul.-Set. 2,035. — Ph. Mutelii Reut., subesp. de l'anterior apud Rouy. (dedicada a Auguste Mutel, botànic francès del segle XIX, autor de la Flore du Dauphiné.) Hom la distingeix de la precedent per J'espiga més curta 1 més densa, per les bràctees més curtes que el calze, que té els lòbuls Jauceolato-alenats, tant o més llargs que el tub i que la part estran- gulada de la corol'la, aquesta un poc més gran (15-22 mm), d'un violat clar, ascendent, quasi recta a l'extremitat, filaments glabres o molt poc pubescents, anteres glabres o subllanoses, estil glabre o subglandulós, estigma groguenc o blanquinós. Ph. Mutelii Geografia. — Sobre les lleguminoses, compostes i labiades, als camps del Vallès i falda de S. Llorenç del Munt, sobre Vicia sativa i altres lleguminoses, abundant. — Litoral, Pla del Llobregat (Costa), litoral de Girona i Sagaró (Vay.), Olot (Tex. ex VVillE.).—Maig-Juny. 205 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DEGCIENCIES Orobancàcies. G. 548. - Phelipaea. 2,036. — Ph. nana Rechb., subesp. de la Ph. ramosa apud Rouy — Ph. Mutelii 8 nana Reut. (nana, per la seva escassa alçada.) Planta de 4-15 cm, de tija bulbosa a la base, dreta, prima, simple o poc ramificada, pubes- cent glandulosa com tota la planta, amb esca- mes petites (1 cm de llarg), poc nombroses, flors d'un blau violat, petites (12-16 mm), en espiga curta i paucifiora, bràctees més curtes que el calze, aquest glabrescent, de lòbuls quasi sense nervis, lanceolato-alenats, avistats, iguals al tub, corol'la subglandulosa, estrangulada sobre l'ovari, arquejada, de lòbuls el líptics, subaguts, breument pestanyosos, anteres glabres, estil un poc glandulós, estigma blanquinós. 8 robusta Cad.-Tija robusta, escames triangulars, amples, abundants a la base. Geografia. — Sobre diverses plantes, als boscos pròxims a Terrassa i falda de S, Llorenç del Munt, fins prop del cim, el tipus i la varietat. — Maig. 296 De RS DO ES ac er eo PERE eL RTRSPE SES IA is IL ORA DE CATALUNYA Gènere 549. — CERATOCALYX Coss. (Del grec xépaç, la banya, i z4ivÈ, el calze, pel calze gamosèpal amb dues lacínies llargues i agudes com un parell de banyes.) Flors albo-vermelloses, amb la gorja purpúria, en espiga llarga, densa, acompanyada de bràctees ovato-lanceolades, més llargues que el calze, els lòbuls del qual són també ovato-lanceolats, corol:la glabra, filaments estami- nals pubèruls, anteres glabres, estil glandulós a l'àpex, persistent, estigma orbicular, petit. Tija d'1-3 dm, robusta, dreta, ascendent, simple, angulosa, un poc engruixida a la base, glabrescent, purpúreo-vermellosa, amb abundants escames imbricades a la base, fluixes i obertes a la part superior, amplament ovades. 2,037. — C. macrolepis Coss. (del grec panpós, gran, i heníç, escama, per les es- cames de la tija relativament grans.) Sinonimia. — Frare del romaní. Geografia. — Comuna sobre les arrels del Rosmari- nus officinalis i altres arbustos al litoral, Vallès i Ba— ges. — Maig-Juny. 38 297 PUBLICACIONS DE. L'INSTITUT DEMCLTENGUEES —————————————————————————————————————ééE dE Gènere 550. — OROBANCHE L. (Els autors més antics ja parlen de l'Orobanche, mot derivat del grec òpo6oç, la llegum, i aYye, jo ofego, com si diguéssim escanyallegum, perquè les Orobanche són plantes paràsites de diverses lleguminoses a les quals no deixen prosperar.) Flors generalment blanquinoses, groguenques o vermelloses, en espiga terminal, acompanyades d'una bràctea, calze de dos sèpals bífids, rarament enters, corol'la pubescent glandulosa o glabra, de llavi superior enter o esco- tat, l'inferior trilobat, estil persistent, estigma bilobulat, càpsula dehiscent pel centre. Herbes anuals o perennes, de tija £ engruixida a la base i escamosa. ( Estams inserits sota de la quarta part inferior del tub de la corol'la..— 2 l Estams inserits sobre de la quarta part inferior del tub de la corol'la..— 9. 3 rea groc o ataronjat CER Vermell O VIDIA Ci ee a es ss EE dE LE el CL Corol'la atro-purpúria, escames lanceolato-linears, imbricades a la base de la tija, bràctees terminals formant plomall, tija fistulosa, purpu- rescent, molt engruixida a la base. . . . . . . . O. foétida. Corol'la d'un vermell clar o d'un groc vermellós, escames ovato-lance- lades ia o Lc Re E OE ed ea Se ES Re NEE nada, glandulosa, de lòbuls glabres i filaments estaminals glabres a la Base ene no ais ND. RODA Corol'la més colorada i lluent per dins que per fora, de lòbuls denticulats, pestanyosos, filaments estaminals pilosos a la base, tija engruixida 'Corol'la tan colorada per dins com per fora, d'un vermell clar, acampa- Eres 5. ( Corol'la d'un groc vermellós, piloso-glandulosa per fora, vermella de sang, glabra i lluent per dins, de lòbuls quasi iguals, base dels fila- ments estaminals molt peluda.. . . . . . . . . O. Cruenta. Corol'la groga i glandulosa per fora, purpúria i lluent per dins, lòbul mitjà del llavi inferior quasi el doble més gran que els laterals, base dels filaments estaminals poc peluda. . . . . . O. variegata. 298 PL CORAL DE CATALUNYA Orobancàcies. G. 550. - Orobanche, Corol'la d'un vermell de sang a la gorja, tubulosa, estreta, filaments estaminals glabrescents, espiga densa, amb plomall . O. crinita. 6 4 Corol'la mai d'un vermell de sang a la gorja, dilatada des de la inserció dels estams, que tenen la base dels filaments peluda, espiga fluixa o, Can i Led ENS aa sl dt aa a a P Pl a de Ba de Corolla blanca amb estries violades, glabrescent, glandulosa, de lòbuls glabres, tija robusta multifiora . .. .. . . . . O. speciosa. Corol'la d'un vermell de rajola, pubescent glandulosa, regularment arquejada des de la base, amb el llavi superior bilobulat, filaments estaminals i estil poc peluts, espiga llarga, densa, tija robusta, molt enertixida, a la base. Ll. ae aa O. teticulata. Corol:la groguenca o d'un vermell Dl lid, piloso-glandulosa, amb els lòbuls pestanyosos, tija feble, pauciflora . . . . . . . . 8. feriors d'aquesta quasi iguals, filaments estaminals molt peluts fins a la meitat, espiga multiflora.. . . ad sa OU Gall. Sèpals enters, tan llargs com el tub de la pot la, que té el lòbul mitjà del llavi inferior més gran que els laterals, filaments poc peluts a la base, espiga pauciflora. . . . . . . . . O. Epithymum. ES SEC me DOC o ataronjat a Mel a a ele i Dents Seda a a 10: 9 ES o ma Vermell OC VIOIACI. Les i Bates cialis Seca d'a ua dte. / Sèpals uninerves, quasi tan llargs com el tub de la corol'la, aquesta albo- violàcia, glabra, de 10-20 mm, filaments estaminals i estil glabrescents, jar feblem, di Qi Si Le, O. Hederae: Sèpals multinerves, tan dres com É mea del tub de la corol'la, aquesta rubro-groguenca, piloso-glandulosa, de 20-30 mm, filaments i estil MIOlC peluiSs ta FODUSta: oo oci te At A AG EL 'Sèpals bífids, tan llargs com la meitat del tub de la corol'la, lòbuls in- / f Corol:la d'un vermell fosc, quasi recta, amb el llavi superior bilobat, filaments estaminals únicament peluts a la base, escames de 2-3 cm : O. rúbens. Corol'la groga o d'un vermell clar, insensiblement arquejada, llavi su- ( perior enter o escotat, filaments estaminals peluts en tota llur lon- mtúdi escamés. d'i-Z/emb, Us NS La OE majors 4 Corol-la vermellosa o d'un violaci fosc. es aC EA Ia. Gorol'la-albo-violàcia. d groguencas i Cao nia ee A LES, 2099 PUBLICACIONS DE: L'INSTITUT DESCTENCIES Orobancàcies. G. 550. -Orobanche. Corol'la pubèrula o glandulosa, amb el llavi superior subbilobulat, lò- buls inferiors quasi iguals, estigma d'un vermell bru, espiga llarga, 13 densa, dija Tobuita cu sl nt le EL Dr San toliac. jCorotia pilosa, amb el llavi superior enter o escotat, espiga fluixa a la Lo base, tija febleses is, qe DE ee Do EES ES Ens La Tl 14. mm, glabrescent, de lòbuls pestanyosos, els inferiors iguals, ilaments peluts a la base, estigma d'un violaci negrós. . . . O. Téucrii. Espiga llarga, bràctees i sèpals tan llargs com les flors, corol'la de ro-2c mm, piloso-llanosa, lòbuls glabres, el mitjà inferior més gran que els laterals, filaments estaminals peluts fins més amunt de llur meitat, estignia" blavene . 'Ui SRS S O One SEEMS. 14 E curta, bràctees i sèpals més curts que les flors, corol:la de 20-30 ( corol'la tubuloso-acampanada, recta, blanca o groguenca, amb es- tries violades, estigma rubro-purpuri . . . . . OO. Picridis. Filaments pubèruls o glabrescents a la base, sèpals enters, corol'la en- Filaments estaminals densament peluts fins a la meitat, sèpals bífids, 15 COR EA sole D OR as eER Des eeues i dal ie SE AIS ó ' Bràctees més llargues que les flors, espiga densa i amb plomali, corol'la l glabrescent, bruscament encorbada, amb el lòbul mitjà inferior bi 467. O tífd, major que els laterals . . . . . . . O. Eryngii. ps quasi iguals a les fiors, espiga fluixa, obtusa o amb plomall al capdamunt, corol'la glandulosa o glabrescent, regularment encorbada, amb els lòbuls inferiors quasi iguals . . . . . . O. minor. 2,038. -— O. foétida Desf. P, A, A (((E Da cre (per l'olor desagradable que fa.) AR i ) / NI RN Sinonimia. — Frare, com a altres espècies i 1 Ms : b 3 L VA ds o o d'aquest gènere. Hi : /: as rati d'E La ÀQ T — V No, Tija d'I-3 dm, dreta, robusta, sulcato-an- di Not e —gulosa, pubescent glandulosa, purpurescent, NAS SN En oengruixida a la base, fistulosa, amb escames QS A - imbricades inferi t, molt distanciades NN RV N Imbricades 1inferiorment, mes —VN OO a la part superior, lanccolato-acuminades, to- 9. Poda oo mentoses com les bràctees, espiga cilíndrica, multiflora, densa, terminada per bràctees més llargues que les flors, que formen plomall, calze piloso-glandulós, de sèpals bí- fids, multinerves, amb els lòbuls ovato-acuminats, que ultrapassen la meitat 300 MORA DE CAFALUNYA Orobancàcies. G. 550. -Orobanche. de la corol'la, aquesta d'un negre Purpuri a la part superior, més clara per sota, fubuloso-acampanada, papiràcia, filaments estaminals glabres, sub pilosos a la base, estil glandulós, csfigma groc, bilobat, capbaix. Geografia — Abundant, sobre la Ouonis vamosissima Desf., al litoral de Castelldefels i de Prat de Llobregat, fins a la Farola. — Maig. 2,039. — O. Ràpum Thuiil. (de rapum, el rave, per la tija engruixida a la base com l'arrel d'un rave.) Tija dreta, de 2-6 dm, robusta, sulcato-an- gulosa, pubescent glandulosa, vermellenca, engruixida bulbiforme a la base, amb cscames nombroses, imbricades 4 ovades inferiorment, ovato-lanceolades en la part superior de la tija, flors de 2-5 cm, dretes, en espiga cilíndrica llarga, densa, a vegades ferminada en plomall, interrompuda a la base, amb les bràctees ovato- lanceolades, semblants a les escames superiors, sépals enters O desigualment bífids, ovato-acuminats, uni- o trinerves, més curts que el tub de la corolla, aquesta d'un vosa clar o groguenc, piloso- glandulosa, arguejada, amb el llavi superior escotat i l'inferior trilobat, el lò- bul mitjà un poc més gran que els laterals, 40 Pestanyosos, filaments estami- nals inserits a la base de la corol:la, glabres en els dos terços inferiors, Pilo- so-glandulosos a l'àpex com també l'estil, estigma groc de llimona. Var. bracteosa Reut. — O. Benthami Timb. — Bràctees clarament més llargues que les flors, formant pJomall al capdamunt de l'espiga. Geografia. — Boscos de Montalegre, sobre el Saro- thamnus catalaunicus, no escassa a S. Hilari, Montso- liu, prop de la Mare de Déu del Coll, sobre el Sarotham- nus vulgaris, el tipus i la var. bracteosa, aquesta poc comuna. — Núria, sobre el S. purgans, S. Pau i Sacot, prop d'Olot, sobre Genista cinerea, Montsoliu i Guille- ries, sobre altres lleguminoses (Vay.). — Maig-Juny. 2,040. —O. cruenta Bert., O. gracilis Smith (del llatí cruentus, sangonós, al'ludint al color vermell de l'interior de la corol'la.) O. cruenta Tija d'r-4 dm, dreta, vermellosa o groguenca, 301 PUBLICACIONS DEL ENSTILTUT DEME LE NC EES Orobancàcies. G. 550. - Orobanche, pubescent glandulosa, sobretot a la part superior, escames nombroses, d'r-2 cm: flors d'I'3-2 cm, erectes divergents, en espiga fluixa almenys a la base, amb les bràctees lanceolato-acuminades com les escames superiors, or- dinàriament iguals a les flors, piloso-glanduloses com el calze, de sèpals ovats, bífids, i lòbuls desiguals, acuminats, divergents, multinerves, quasi iguals a la corol'la, aquesta acampanada, regularment arquejada, d'un color groc verme- llós, piloso-glandulosa per fora, d'un vermell de sang, glabra i nent per dins, amb els lòbuls denticulato-bestanyosos, els inferiors um poc desiguals, el llavi superior enter o escotat, estams inserits a la base de la corol:la, de filaments peluts a la basc, pubescent glandulosos a l'àpex com l'estil, estigma groc de llimona, circuit d'una línia purpúria. B citrina Coss. et Germ. — Planta d'un groc de llimona en totes les seves parts. Geografia.—Comuna als boscos del Vallès, Montserrat i Bages, el tipus i la var., sobre Lotus hirsutus, Doryenium suffruticosum i altres lleguminoses. — Muntanyes d'Olot, Saga— ró, muntanya del Far, Guilleries, pujant fins a Núria (Vay.), Salardú, Pla de Beret (C. et S.). La 8 citrina a Ciuret, Olot (Vay.). — Maig-Juny. 2,041. —O. variegata VValir. (del llatí variegatus, vartat, Pel color groc exte- riorment i purpuri interiorment de la corol'la.) Tija de 3-6 dm, forta, groguenca o verme- llosa, piloso-glandulosa, engruixida a la base, amb escames ovato-oblongues, les superiors lanceolades, glabrescents, de 2-3 cm, flors d'1/5-2'15 cm, a la fi molt obertes, en espiga cilíndrica, densa, multiflora, freguientment ter- minada en un plomall de bràctees, aquestes ovato-lanceolades, acuminades, iguals a les flors o més llargues, pubescents i glanduloses com el calze, sèpals ovats, bífids, de lòbuls lanceolato-acuminats, desiguals, més curts que la corol'la o iguals que ella, que és acampanada, groga 4 glandu- losa per tora, normalment purpúria i lluent per dins, quasi recta, de lòbuls denticulato-pestanyosos, molt desiguals, el mitjà del llavi inferior reflex i quasi el doble major que els laterals, estams inserits a la base de la corol'la, amb els filaments glabrescents a la base, estigma groc, a la fi rosat. O. variegata Geografia.—Sobre els Sarothamnus scoparius i S. purgans, i Spavtium junceum: Can— tallops, Requesens, Olot, sota la Font de les Tries: muntanyes de Núria (Vay.), Port- Ven— dres (Gaut.), Vall d'Eina (Loret ex Gaut.). — Maig-Juny. 302 EHE ORA: DE CAPALUNYA Orobancàcies. G. 550. - Orobanche. 2,042.— O. crinita Viv.—O. sanguínea Presi (del llatí crinis, el cabell, ber les bràctees estretes i allargades, les de l'extrem de l'esbiga acostades i formant una mena de tupè.) Tija d'I-4 dm, prima, groguenca o purpúria, piloso-glandulosa, engruixida a la base, amb escames lanceolades, de 2-3 cm, i flors petites (IO-I5 mm), esteses, després recorbades, en espiga cilíndrica, llarga (r0-I5 cm), estreta, multiflora, densa i més o menys clarament terminada en plomall, les bràctees lanceolades, acuminades, iguals a la flor o més llargues, pubescents glanduloses com el calze, de sèpals ovats, soldats a la base, profundament bífids, de lòbuls desiguals, acuminato-alenats, més curts que el tub de la corol'la, aquesta tubulosa, molt arquejada, groga a la base i d'un vermell de sang a la gorja, glabra o amb al- guns pèls glandulosos, de lòbuls quasi iguals, estams inserits prop de la base, de filaments glabrescents interiorment, estil subglandulós, estigma purpuri. O. crinita Geografia. — Sobre el Lotus cytisoides, a Montcada, r. s: Sant Sebastià de Palafrugell, Girona, Espolla, Sagaró, Tragurà, Sa Cot (Vay.), Tortellà, Bassegoda (Cuffí ex Vay.). — Maig-Juny. 2,043. — O. speciosa DC. (del llatí speciosus, especiós, per ésser planta vistosa.) Sinonima. — Frare, mal espàrrec, cast., hierba tora, espàrrago de lobo, verga de perro, matalegumbre. Tija de 2-6 dm, robusta, groguenca o bla- venca, piloso-glandulosa, poc engruixida a la base, escames lanceolades, les inferiors compac- tes, les superiors fluixes, de 2-3 cm, flors grans (2-3 cm), dretes i E esteses, en espiga cilín- drica, multiflora, llarga, un poc fluixa, bràctees ovato-lanceolades, quasi iguals al tub de la corol:la, piloso-glanduloses com el calze, sèpals separats des de la base, bífids, ovato-lanceolats, de lòbuls acuminato-alenats, quasi iguals, fam llargs com el tub de la corol'la, aquesta 303 PUBLICACIONS DE L.UNSTITUT DENCLERNIG IES Orobancàcies. G. 550. - Orobanche. acampanada, a penes arquejada, blanca amb estries violades, de lòbuls denti- culats i pestanyosos, el mitjà inferior més gran, estams inserits a la base de la corol'la, de filaments molt peluts a la base, glandulosos a la part superior com l'estil, estigma d'un violat clar. Geografia. — Sobre les faveres i els pèsols, des de la costa fins al Pireneu. — Maig-Juny. 2,044. — O. reticulata VVallr.—O. Sca- biosa Boch — O. platystigma Rehb. (del llatí reticulatus, reticulat, Per les límies vio- làcies de la corol'la reumides més o menys clara- ment en forma de xarxa.) Tija de 2-6 dm, robusta, sulcato-angulosa, d'un vermell fosc, piloso-glandulosa, engrui- xida a la base, amb escames lanceolades, de 15-22 mm, flors d'I'5-2 cm, dretes, — esteses, en espiga cilíndrica, multifiora, llarga, densa, Op: reticulat OO am Boc aplomallada, bràctees ovato-lanceola- des, acuminades, iguals a les flors o més llar- gues, pubescents glanduloses com el calze, sèpals acostats a la base i separats després, ovato-lanceolats, enters, rarament bidentats, trinerves, iguals al tub de la corol'la, aquesta Zubuloso-acampanada, regularment arquejada des de la base, d'un vermell de rajola, pubescent glandulosa, amb el llavi superior bilobulat, l'inferior trilobulat, de lòbuls iguals, tots arrodonits i fortament dentats, es- tams inserits a la base, de filaments poc peluts a la part inferior, glabrescents en la resta, com l'estil, estigma d'un pú7pura negrós. Geografia. — Abundant al camps immediats a Saba- dell, sobre el Dipsacus Fullemum, el desenrotllament del qual quasi impedeix, 25 maig 1911 legi. 2,045.—O. Gàlii Duby —O. caryophyl- lacea Smith (perquè creix paràsita sobre les arrels dels Galium.) Tija de 3-6 dm, groguenca o vermellosa, pi- loso-glandulosa, poc engruixida a la base, amb escames inferiors ovato-oblongues, les superiors lanceolades, glanduloses, d'1/5-2'5 cm, flors de 304 PL OE DI GA TN LUNY A Orobancàcies. G. 550. - Orobanche. 2-3 em, erecto-esteses, en espiga - llarga, multiflora, fluixa, bràctees lanceo- lades, molt agudes, generalment tan llargues com les flors, pubescents glan- duloses com el calze, sèpals lliures o soldats a la base, ovats, bífids, de lòbuls acuminats, que 1gualen o ultrapassen poc la meitat del tub de la corol:la, aquesta d'un blanc groguenc o vermella pàl'lida, acampanada, arquejada, piloso-glan- dulosa, de lòbuls denticulato-pestanyosos, quasi iguals, estams inserits a la base de la corol:la, de filaments molt peluts en llur meitat inferior, piloso-glandulosos superiorment, com l'estil, estigma d'un púrpura negrós. Geografia.—Sobre Galium Mollugo i Rubia peregvina, a la Serra de l'Obac, S. Pere Sa- cama, davant de l'estació d'Olesa. — Comarca d'Olot (Hb. Bolós ex Vay.), Montlluís (Bub.), i en diverses localitats frontereres del Pireneu oriental (Gaut.). — Maig- Juny. 2,046. — O. Epithymum DC. (del grec èní, sobre, i Òòbuoc, farigola, perquè sol fer-se sobre timons 4 farigoles.) Tija d'1-3 dm, prima, d'un groc vermellós, piloso-glandulosa, un poc engruixida a la base, amb escames lanceolades, les superiors acumi- nades, d'I-2 cm, flors d'1'5-2/5 cm, erecto-es- teses, en espiga curta, fluixa, generalment pauciflora (3-1I0 flors), bràctees lanceolades, llargament acuminades, que igualen o ultra- passen la flor, pubescents glanduloses com el calze, sèpals separats a la base, multinerves, lan- ceolato-alenats, enters, rarament bidentals, quasi iguals al tub de la corol'la, aquesta d'un groc pàl'lid o vermellós, estriada de púrpura, acampanada tubu- losa, lleugerament arquejada, piloso-glandulosa, amb el llavi superior enter o escotat, l'inferior trilobat, el lòbul mitjà 4nés gran que els laterals, tots den- ticulato-pestanyosos, estams inserits a la base, de filaments poc peluts infe- riorment, amb alguns pèls glandulosos a la part superior, com l'estil, estigma d'un púrpura fosc. O. Epithymum Geografia. — Sobre els Thymus, en diverses localitats (Costa), Pireneus, Sa Cot, prop d'Olot, Montsoliu (Vay.), robre el Thymus vulgaris, a la Mare de Déu del Mont (Tex. ex Costa), i sobre aquell i el Thyumus Serpillum en diversos llocs fronterers del Pireneu orien- tal (Gaut.), Roses (Bub.), Vall d'Aran, Argut Dessus (C. et S ). — Juny-Juliol. 39 305 PUBLICACLIONS DE. ES INSTIT UT DEgC CENGEES Orobancàcies. O. Hederae G. 550. -Orobanche. 2,047. — O. Hederae Duby (per fer-se sobre les arrels de l'Hedera, l'eura.) Tija d'I-4 dm, primeta, violada o groguenca, pubescent glandulosa, a penes engruixida a la base, amb escames ovato-lanceolades, les infe- riors aproximades, les superiors més estretes i més fluixes:, flors d'I-2 cm, erecto-esteses, en espiga cilindràcia, llarga 4 fiuixa sobretot in- feriorment, bràctees ovato-lanceolades, acu- minades, iguals a la flor, d'un vermell fosc, pubescents com el calze, sèpals ovats a la base, ummnerves, enters, bidentats o bífids, de lòbuls lanceolato-alenats, quasi iguals al tub de la corol'la, aquesta blanquinosa o groguenca, generalment tenyida i estriada de violeta, tubulosa, un poc con- treta cap a la gorja, quasi recta, glabra, amb el llavi superior enter o escotat, l'inferior trilobat, de lòbuls desiguals, no pestanyosos, estams inserits devés el terç inferior de la corol'la, filaments i estil glabrescents, estigma groc que es torna ataronjat i a la fi violàceo-Burpuri. Geografia.—Frequent a les torrenteres i paratges ombrosos, sobre l'Hedera Helix, al Va- llès, Montserrat, S. Hilari. — Cap a Horta, prop de Barcelona, S. Joan les Fonts (Tex. ex Costa), Mare de Déu del Far, Talaxà, Olot, Cantallops, Requesens, Núria, Castell de Mont- soliu, Brugués, sobre Gavà (Vay.). — Juny-Jul. 2,048. — O. rúbens VValir. (per la tija vermellosa.) Tija de 3-4 dm, bastant robusta, vermellosa, piloso-glandulosa, poc o gens engruixida a la base, amb escames lanceolades, les inferiors subimbricades, de 2-3 cm, flors de 2-3 cm, erecto-esteses o esteses, en espiga cilíndrica, llarga, de 18-30 flors, fluixa, bràctees lanceo- lades, llargament acuminades, quasi iguals a les flors, pubescents glanduloses com el calze, sèpals acostats a la base, ovato-acuminats, multinerves, di- o tyífids, iguals al tub de la corol'la, aquesta d'un vermell bru o groguenca, acampanada, quasi recta, gla- brescent, no pestanyosa, amb el llavi superior bilobat, l'inferior de lòbuls 306 EC OR DE CATALUNYA Orobancàcies. G. 550. - Orobanche. quasi iguals, estams inserits a 4-5 mm de la base de la corol'la, de filaments molt peluts a la base, estil piloso-glandulós, estigma groc. Geografia. — Sobre Medicago saliva, M. falcata i altres lleguminoses: Falda oriental de les Agudes del Montsenyè — En moltes localitats (Costa), Montserrat (Salv. ex Costa), Ber- gadà, Serra de Nuvet (Bub.), Prats de Molló (Compy. ex Vay.). — Maig-Juliol. 2,049. — O. màjor L. (per ésser una de les de major alçada del gènerc.) Tija de 2-7 dm, robusta, groguenca o ver- mellosa, piloso-glandulosa, un poc engruixida a la base, amb escames nombroses, les inferiors ovato-triangulars, les superiors lanceolades, Aors de 18-25 mm, erecto-esteses o esteses, en espiga cilíndrica, multifiora, densa, llarga (10-30 cm), generalment terminada en plomall, bràctees lanceolades, iguals a les flors o més llargues, pubescents glanduloses com el calze, sèpals soldats inferiorment, ovato-lanceolats, multi- nerves, enters o bífids, de lòbuls lanceolato-alenats, ultrapassant un poc la mei- tat del tub de la corol'la, aquesta d'un groc pàl'lid, regularment encorbada, piloso-glandulosa, de llavi superior enter o escotat, l'inferior trilobat, amb el lòbul mitjà un poc més gran, lòbuls desigualment denticulats, 40 Pestanyosos, estams inserits a 4-6 mm de la base, filaments peluts en tota llur longitud, estil glandulós, estigma groc. Geografia. — Sobre Centaurea aspera, a la falda del Tibidabo (Sen., Sallt.l, Cad.). — Litoral de Tarragona, cap a Salou (Llen.l), prop de Ceret (Bub.), sobre Genis- fa cinerea (Compy. ex Vay.). — Maig-Juny. 2.050. — O. Santolinae Loscos (per créixer damunt les arrels de V'esbernallac, la Santolina Chamaecyparissus.) Tija de 2-3 dm, robusta, sulcato-angulosa, d'un vermell fosc, piloso-glandulosa, molt en- : eruixida a la base, escames ovato-acuminades, im- Benoleec - — bricades a la base, d'I-2 cm: flors de 15-22 mm, 307 141444444 cc cc —c—g—zc—zc—cS-Sc——————————————eee PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DEMEEFE MOLL S pr ———————e—————————————— Orobancàcies. G. 550. -Orobanche. erecto-esteses, en espiga cilíndrica, llarga, estreta, fluixa, bràctees ovato-acu- minades, més curtes que les flors, pubescents glanduloses com el calze, sè- pals bi- o trinerves, bífids, de lòbuls lanceolato-alenats, que ultrapassen la meitat del tub de la corol'la, aquesta exteriorment vermellosa, interiorment groguenca, arquejada, pubescent glandulosa, amb el llavi superior quasi bilobat, lòbuls de l'inferior quasi iguals, tots estriats de violeta i inciso-fistonats, fila- ments estaminals Peluís fins a llur meitat, estil pubescent, estigma bilobat, d'un púrpura fosc. Geografia. — Exclusivament sobre Santolina Chamaecyparissus : Montserrat, al peu de l'ermita de S. Jeroni, abundant, S. Llorenç del Munt, als marges de Can Pobla. — Juny- Juliol. 2,051. —O. Téucrii Hol. (perquè viu paràsita sobre les arrels de diversos Teucrium.) Tija d'r-2 dm, prima, d'un groc vermellós, pubescent glandulosa, un poc engruixida a la base, amb escames lanceolades, les inferiors nombroses, d'I-I/5 Cm, flors grans (2-3 cm), en espiga curta, Paucifiora (10-15 flors), fluixa, bràctees lanceolades, acuminades, iguals al tub de la corol'la, pubescents glanduloses com el le calze, sèpals acostats a la base, mullimerves, bifids, de lòbuls desiguals, que no ultrabassen la meitat del tub de la corol'la, aquesta d'un vermell violat, acampanada tubulosa, breument peluda, quasi dreta, de llavi superior enter o subescotat, lòbuls de l'inferior quasi iguals, pestanyosos, estams inserits a 3-5 mm sobre la base, de filaments peluts inferiorment, estil glandulós, estigma d'un violat negrós. Geografia.—Sobre diversos Teucrium i Thymus, als Pireneus, Coll de Bernadell, Guilleries, muntanyes del Far, del Mont, Ger, Sils, Carençà, Prats de Molló (Vay.), Pireneu oriental, muntanya de Força Reial (Gaut.), Vall d'Aran, a Ruda (C. et S.) — Juliol. 2,052. — O. pubéscens d'Urv.—O. ver- sicolor Schultz (pubescens, per la tija peluda, versicolor, Pel color variat de la corol'la.) O. pubéscens Tija d'I-5 dm, piloso-llanosa, rosada o gro- 308 minis cele HMEORAIDE/CATEEUNYA Orobancàcies. . o G. 550. -Orobanche. guenca, molt engruixida a la base, escames ovato-lanceolades, les inferiors més amples, subimbricades, flors petites (1-2 cm), pàtulo-recorbades, en espiga cilindràcia, de 5-15 cm, fluixa a la base, densa superiorment, bràctees estre- tament acuminades, iguals a les flors, piloso-llanoses com el calze, sèpals ovats, enters o bífids, binerves, de lòbuls acuminats, quasi iguals, tant o més llargs que el tub de la corol'la, aquesta groguenca en la meitat inferior, H violàcia superiorment, quasi recta, Piloso-llanosa, amb el llavi superior enter o escotat, l'inferior de lòbuls desiguals, no pestanyosos, estams inserits a 3-4 mm de la base, molt peluts en llur meitat inferior, estil piloso-glandulós, estigma d'un violat blavenc, Geografia. — Sobre diverses compostes i umbel'líferes, al Cap de Creus, Cadaqués (Vay.). — Maig. 2,053. — O. Pícridis Schultz — O. Ca- rotae Desm. (per viure sobre el Picris hieraciodes i sobre el Daucus Carota.) Tija d'r-5 dm, prima, piloso-glandulosa o. glabrescent a la part inferior, groguenca o un poc violada, poc engruixida a la base, amb esca- mes oblongo-lanceolades, Hors petites, d'I-5/2 cm, erecto-esteses o esteses, en espiga cilindràcia, multiflora, un poc fluixa a la base, llarga GE RT o (8-I0 cm), bràctees lanceolades, acuminades, iguals a les flors o més llargues, molt peludes, sèpals separats a la base, ovats, bífids o bidentats, llargament acuminats, uniner- ves O binerves, ordinàriament violàcis, iguals al tub de la corol'la, aquesta blanca o groguenca, amb estries violades, tubuloso-acampanada, quasi recta, de llavi superior escotat o bilobat, de lòbuls amples i estesos, els del llavi inferior quasi iguals, no pestanyosos, estams inserits a 3-5 mm de la base, de filaments densament peluts, estil piloso-glandulós, estigma d'un vermell Purpuri. Geografia. — Sobre Picris, Picridium i Tragopogon : La Selva, a Massanet de Cabrenys (Vay.), Perpinyà (Gaut.), Pireneu oriental, a Canet (Bub.). — Maig-Juliol. 309 PUBLICACIONS DE.L/INSTIT UR DE DG LENICIES Orobancàcies. G. 550. - Orobanche. 2,054. — O. Eryngii Duby —O. ame- thystea Thuil. (Per viure sobre les arrels de penical, l'Eryngium campestre, amethystea, Pel color de la planta, hlàcia o ametistina.) Tija de 2-3 dm, violàcia o purpúria, pubes- cent glandulosa, poc o gens engruixida a la base, amb les escames inferiors triangulars, les superiors llargament acuminades, estretes, de 2-3 cm, flors de 15-22 mm, erecto-esteses, des- DE sen prés esteses, en espiga cilíndrica, densa, un poc fluixa a la base, terminada en plomall, bràctees lanceolades, iguals a les flors o més llargues, pubescents, sèpals liures, lanceo- lats, enters, bífids o amb una dent petita, iguals al tub de la corol'la, aquesta blan- quinosa o tenyida de color de lila, amb estries més fosques, glabrescent, de tub bruscament encorbat en el terç inferior, de llavi superior bilobat, l'inferior de lòbuls desiguals, el mitjà bífid o trífid, no Pestanyosos, estams inserits a 3-4 mm de la base, de filaments glabrescents o pubèruls inferiorment, estigma d'un violat fosc o purpuri negrós. Geografia. — Sobre l'Eryngium campestre : Horta de Balaguer, prop de Menàrguens, erms de Gelida. — Prats de Beuda, Massanet de Cabrenys, Requesens, Prats de Molló (Vay.). — Maig-Juliol. 2,055. — O. minor Sutt. var. (per la seva escassa alçada.) Tija d'r-4 dm, vermellosa, pubescent glan- dulosa, engruixida a la base, amb escames lan- ceolades, subimbricades a la base, d'I-2 cm, flors d'I-I'5 cm, erecto-esteses o encorbades, en espiga cilíndrica, llarga, fluixa a la base, terminada en plomall, bràctees ovato-lanceo- lades, acuminades, iguals a les flors o més llar- gues, pubescents subllanoses, sèpals separats, uninerves, ovats, enters o bidentats, acuminato- alenats, iguals al tub de la corol'la, aquesta blanquinosa, tenyida i estriada de violeta o totalment groguenca, glandulosa 3IoO cit 4 has a al MLORA-DE CATALUNYA Orobancàcies. G. 550. -Orobanche. o glabrescent, regularment arquejada, de llavi superior bilobat, carenat, lòbuls de l'inferior quasi iguals, no pestanyosos, estams inserits a 2-3 mm de la base, amb els filaments glabrescents, estigma purpuri o violat. Geografia. — Abundantíssima als sorrals marítims de Castelldefels, Prat de Llobregat i Can Tunis, invariablement sobre P/antago albicans.— Garrotxa, Olot (Vay.), Vall d'Aran. a Salardú, sobre el trèvol (C. et S.). — Maig. N.B. Bubani cita també a Girona (Fl. Pyr., 1, p. 257) l'O. cernua Loefl., de la qual no trobem a Catalunya cap més referència. 311 PUBLICACIONS DE EE JNSTIITTUGT DEQEJ ERC LES Gènere 55I. — LATHRAEA L. (Del grec ia òpatoç, ocult, secret, per la tija d'aquestes plantes, soterrades en la seva major part, de faisó que solament la inflorescència es fa aparent.) Tija curta o nul:la, flors purpúreo-violàcies, grans (4-6 cm), dretes, en corimbe, calze glabre, corol:la 2-3 cs més llarga que el calze, de llavi superior encorbat. . . . . . . . . . . . L. Clandestina: Tija de ro-20 cm, flors User o rosades, petites (1'5-2 cm), incli- nades, en raim unilateral espiciforme, calze piloso-glandulós, corol'la un poc més llarga que el calze, de llavi superior quasi recte L. Squamóària. 2,056. — L. Clandestina L. (és la Clandestina flore subcaeruleo de Touy- nefort, 1 d'ací deriva l'específic de Linné, del llatí clandestinus, ocult, Per la tija d'aquesta planta gairebé totalment soterrada.) Sinonimia. — Cast., madrona, hierba de la madre o matriz. Rizoma cobert d'escames blanques, imbri- : cades, carnoses, suborbiculars, cordiformes, tija nul:la o molt curta, flors d'um violat purpuri, grans (4-6 cm), dretes, en corimbe, sostingudes per peduncles de 2-4 cm, calze glabre, tubuloso-acampanat, de lòbuls triangu- lars, corol'la 2-3 vegades més llarga que el calze, càpsula globulosa, oligosperma, de llavors anguloses. LL Clandestina Geografia. — Sobre les arrels de diversos arbres, en llocs humits i ombrejats : Vores del Fluvià, de S. Joan les Fonts a Castellfollit (Vay.), Cerdanya, a les Escaldes (Gaut.), Vall d'Aran (Costa), Luchon (Compà. in Hb. Cad.l), vall de l'Hospital (Zett., Bub.), Artiga de Lin (Llen.l), Les (C. et S.). — Abr.-Juliol. 312 ELOBRAIDE CATALUNYA Orobancàcies. G. 551.-Lathraea, 2.057. — L. Squamària L. (és la Squamaria d'alguns botànics prelinneans, així anomenada per tenir el rizoma guarnit d'escames.) Rizoma blanc, tortuós, ramificat, cobert d'escames carnoses, suborbiculars, cordifor- mes, imbricades, tija de r0-20 cm, dreta, sim- ple, amb algunes escames, flors blanquinoses o rosades, petites (1 5-2 cm), inclinades en raim unilateral espiciforme, dens, amb les bràctees grans, ovalo-arrodonides, vermelloses, de marge blanc, imbricades, biseriades, calze acampanat, piloso-glandulós, de lòbuls ovato-aguts, corol'la que ultrapassa Boc el calze, càp- sula còmica ovoide, polisberma, amb les llavors esfèriques, molt petites. Geografia... — Sobre les arrels de diversos arbres en llocs frescos i ombrosos : S. Llorenç del Munt, al peu de Sta. Agnès, abundant sobre les arrels d'un robust avellaner, 12 abril 1884 legi.— Pireneu oriental, a la Mare de Déu del Coral, r., Ciuret, Vidrà, a la cova, i Sit— jar, Creixenturri (Vay.), Prats de Molló, a la Roca del Corb (Gaut.), Vall d'Aran, a Les (C. et S.). — Abr.-Juny. 40 313 PUBLLCACIONS: DE LLINSTI T UT. DE VC IE GES Família 86. — LABIADES Juss. (Per la forma del calze i de la corol:la, generalment tubulosos a la base i fesos superiorment formant dos llavis.) Flors hermafrodites, de coloració vària, irregulars, generalment disposa- des en falsos verticils formant raims, espigues o capítols, calze persistent, tu- bulós o acampanat, ordinàriament quinquedentat, corol'la bilabiada, rarament unilabiada o infundibuliforme, estams didinams, dos dels quals rarament avorten, estil ginobàsic, fruit en tetraqueni. Herbes o arbustos de tija qua- drangular, fulles oposades, sense estípules, i quasi sempre aromàtiques. Corol:la embudada, quasi Sen eR tetralobada, estams divergents, quasi IOUANS a Ps. EE cns a aea ed ED 1 4 Corol'la unilabiada, iaia 0 dunadtiada Ens paral'leis, els AMbETIOIS IMESSIACOS d'a pes a ce a ea PS ae armar amt ca o a UGorolia, Babiader res Ec a L ae Te PCI) a ació DL EU Ce fe Quatre estams fèrtils, aquenis ovoides, arrodonits a l'àpex, fulles den- tades o enteres, plantes oloroses . . . . . . . . . . . Mentha. ue estams fèrtils, els dos superiors ens aquenis tetraèdrics, truncats, plantes inoderes: — o Pe ce le ta dC O DS, Corol:la marcescent, llavi trilobat, tub guarnit d'un anell de pèls, aque- nis reticulats, plantes inodores . . . CA9 salt des de d'u IBI 8. $ Corolla caduca, llavi quinquelobat, tub sense EC aquenis llisos, plan- LES DIOLOSES . L LG RT Li cega A ere ie ET DC CIE EStams AnclusoS: 55 So tod Dt ns peu lesteaas LErcan ea cie acces 4 LE EXCELS Le a estacions ne dl Le ec Calze amb cinc dents Gats la superior SER tub de la co- Lo ROLIaE Tenes LA due ns cc Avant duel Calze amb cinc dents Eu de 0 i die A ta iguals, tub de I la corólla imdlús. 2 Jones tre ee Le Es crea lle NC Calze amb cinc dents dretes, Surt aquenis rodons a l'àpex, fulles nervudes. .. . . . sn on al sdel cel RDNdE RE LI SS Calze amb cinc o deu delit ae no gemmes aquenis truncats, fulles rugoses, reticulades. . . . . . . . . . . . . Marrúbium. Dos estams fèrtils 1.dosd'avertats - Li. cole es Co era DN 1 a atre estams TÈTUS ss ne d'e ne Ec dE el Ve dleN ele rer ee al CE 314 EEANE D'EN CATXDUUNYA Labiades. Filaments estaminals amb una petita dent a la base, llavi superior de la corol'la bífid, fulles linears, enteres, revoludes pel marge Rosmarinus. 8 d Filaments estaminals articulats a l'àpex amb el connectiu filiforme i arquejat, que porta sobre la branca llarga una cella fèrtil i sobre la curta una altra d'estèril, llavi superior de la corol'la enter o escotat, fulles ovato-oblongues, fistonades o laciniades. . . . . . . Sàlvia. Filaments estaminals divergents o arquato-convergents . . . . . 10. 9) Filaments estaminals DOS CIS a ED La Sa es i Ce AS Filaments estaminals divergents i generalment més llargs que el llavi superior de la corolla quasi pla . . . . Li cecs DO Ell Filaments estaminals arquato-convergents, poc o gens lexèds a he le Calze acampanat, bilabiat, llavi superior tridentat, l'inferior bífid, de lòbuls alenats, pestanyosos, amb la gorja molt barbuda . Thymus. Calzetubulós, amb:éemce dents quasidguals io i ds mes 3 22. Gorja del calze barbuda, lòbuls del llavi inferior de la corol'la quasi 13 iguals, fulles ovades, peciolades, multinerves . . . . Origanum. Gorja del calze nua, lòbul mitjà del llavi inferior de la corol'la molt més I gran, fulles lanceolato-linears, subsèssils, uninerves . Hyssopus. Calze bilabiat, fulles dentades o fistonades, blanes, roma sl plantes 13 BeirDaCies. — . 7 A nf a no bilabiat, ai cinc a ca fulles ee. coriàcies o car- " noses, subsèssils, plantes frequentment llenyoses . . . . . . . 15. Flors purpúries o blavenques, calze cilíndric, pelut a la gorja, llavi su- 14: petiór de la -corolla. quasi pla . . . . . . .. 4 "Càlamintia: Flors blanquinoses, calze dE nu a la gorja, llavi superior de la corobircòneantzmsmes cris vale cate h'sta mi MElissa: Calze tubuloso-acampanat, nu a la gorja, amb cinc nervis principals 15 Satureia. bes cilíndric, pelut a la gorja, amb 13-15 estries fines. Microméria. es aa exteriors més curts que els interiors, calze de 15 MErVISU LT: Estams exteriors més llargs que els interiors, calze de 5-I0 nervis . — 18. Flors en raims terminals, calze generalment encorbat, lòbul mitjà del llavi inferior de la corol'la orbicular, còncau, tija dreta, fulles penni- BELYES La deia atm NEpeta: Flors axil'lars, ales QUE tel tió del Meri inferior de la corol'la obcordiforme, pla, tija radicant, fulles palmatinerves. Gléchoma. 18 len. Dpiabiat eo sn US ECO: Calze no bilabiat, amb cinc qe i istalsc dl dal Ei aa 315 PUBLICACIONS DE X7Y0INS TI TE TDT DE CC BN EEES Labiades. Llavis del calze enters, el superior amb una escama transversal arrodo- ea nida i còncava al dors, tub de la corol'la llargament exert Scutellària. Llavi inferior del calze bífid, el superior tridentat . . . . . . . . 20. i Flors a l'axilla de bràctees membranoses quasi orbiculars, llavis del il calze aproximats i tancant la gorja després de la florescència, tub de la corolla ample, filaments estaminals apendiculats . . Brunella. pr a l'axil'la de fulles florals, calze obert després de la florescència, filaments estaminals: no. apendiculats: LL US EC ge Calze inflat a la base, tub de la corol:la llargament exert, nu interiorment, llavi superior quasi pla, herbes piloso-eriçades . . . . —Melittis. Calze no inflat a la base, tub de la corol'la inclús i guarnit d'un anell de pèls, llavi superior en casc, arbustos sarmentosos, quasi glabres Pràsium. Aquenis truncats, calze acampanat Le dire ee ve a d'el ee Ma 22 : : AQUEMS ALTOUONILS: Leer i pre pe Noa a Era Nat CT casc, àpex dels aquenis glabre, tija feble, simple. . . . Làmium. Dents del calze espinescents, gorja de la corol:la no dilatada, llavi su- perior quasi pla, àpex dels aquenis pelut, tija robusta, ramificada Leonurus. 23 Cel:les de les anteres paralel-les, calze tubuloso-obcònic, amb les dents espinescents, tub de la corol'la dar: llavi superior còncau, estams sa incinsos its d'a tel ir cSE IO MiB: Cel:les de les es od per lia is Leal Ge itecrts DEs l'as NE ió I Dents del calze blanes, gorja de la corol'la no dilatada, llavi superior en 'Estams a la fi exerts, calze tubuloso-acampanat, espinescent, tub de la corol'la recte, guarnit d'un anell de pèls, llavi superior generalment En cast en DE Ec EE EES CS EE LEstams inclusos, ces iabtió: ci Ple ca E'aeptsier silici Les Detall Tub de la corol'la exert, interiorment nu, calze tubuloso-acampanat, 26 / —espinescent, llavi superior de la corol'la en casc, enter. Galeopsis. dub de la corol'la inclús, guarnit d'un anell de pèls . . . . . . . 27. Llavi superior de la corol'la poc còncau, recte, divisions del calze quasi iguals, flors purpúries o blanques, a l'axil'la de fulles florals peciola- 24 4 des, fulles fortament fistonades : . Vi. cit ie4 Ballota. Llavi superior de la corol'la netament en casc, recorbat i comprimit, divisions del calze molt desiguals, flors purpúries o grogues, a l'axil'la L o de bràctees sèssils, fulles enteres o serrades . . . . . . Phlomis. 316 EL EX DE CATALUNYA Gènere 552. — LAVAÀNDULA L. (Del llatí Javare, rentar, perquè les flors de l'espècie principal han estat emprades per a perfumar les aigues dels banys.) Flors blaves o purpúries, en espigues terminals bracteolades, calze tubulós, amb cinc dents, les quatre inferiors molt curtes i la superior amb un apèndix terminal -d- dilatat, corol'la bilabiada, amb el tub exert, estams inclusos, aquenis oblongs, llisos, arrodonits a l'àpex. Petits arbustos de fulles linears o bé oblongues, enteres, dentades o pinnatífides, revoludes pel marge. Flors aproximades en espiga fluixa, sense plomall . . . . . . . . 2. Flors imbricades en espiga compacta, terminada per un plomall de bràc- RE ES RE Ed) DE ret dra i P mal Scala dr ee Sl a RE A Arenes Bràctees amples, ovades, membranoses, d'un bru groguenc, palmati- nerves, flors blaves, que es desprenen fàcilment, fulles verdes, linears lanecolades Veu i Re a ad UE ORAL Bràctees estretes, linears, foliiciol cases sense nervis laterals, flors violàcies, que es desprenen amb dificultat, fulles tomentoses, oblongo- CSI ES a LE Des a esa sra alat Ote: sota, bràctees del plomall més curtes que l'espiga, llanoses-i amb anas- tomosis poc marcades, calze tan llarg com el tub de la corol:'la, amb- dós:pubescents. i... SRA EA ES dEGEata: Fulles enteríssimes, Et peca es pel marge, bràctees del plomall oblongo-cuneiformes, tomentoso-pubescents, amb anastomosis BORSA des dP DEA RE EC a ANA, Pen ap al en 3 Espiga més llarga que el peduncle, plomall tant o més llarg que l'espiga, bràctees i calze densament llanosos, aquest més curt que el tub de la corol'la, que és pi a RSORE de la dent superior obcordi- aa S lt Lluc Le. Staechas. Espiga molt més Que que el Go iaclEl aleridil quasi ER a l'espiga, calze igual al tub de la corol'la, aquell i les bràctees glabrescents f ) Fulles dentades o pinnatífides, verdes per sobre i cano-tomentoses per l L. pedunculata. 317 PUBLICACIONS DE EMINSTITUT DE MI ERC ES Labiades. G. 552. - Lavàndula. 2,058. — L. vera DC.—L. officinalis Chaix —L. Spica L. (vera, és a dir, autèntica o veritable: officinalis, per ésser planta medicinal, és una de les Spica dels botànics prelimneans, nom genèric que con- vertí en específic Linné, Per creure que repre- senta l'espigol per excel lència.) Simonímia. — Espigol, barballó, cast., es- pliego, alhucema: /7., lavande. Tija de 3-6 dm, llenyosa inferiorment, dreta O ascendent, molt ramificada, fullosa, de bran- ques llargament nues a l'àpex, fulles limears, atenuades a la base, les de les branques estèrils més estretes, enteres 1 d revoludes pel marge, cobertes d'un toment estrellat, a la fi verdes, flors blaves, que es desprenen fàcilment, d'una olor molt agradable, en espiga fluixa o interrompuda, llargament pedunculada, amb les bràctees amples, ovato-triangulars, membranoses, d'un bru groguenc, amb set nervis divergents en forma de ventall, acompanyades o no d'altres petites bràctees alenades, aviat caduques, calze blavenc, tomentós, de dents molt curtes, la superior amb un apèndix reniforme, corol'la pubescent, de doble llarg que el calze. 8 delbhinensis Rouy — L. aurigerana Mailho. — Tiges més robustes, fulles poc o gens revoludes, espiga més densa, robusta i més llarga. Geografia.—Costes àrides de les muntanyes: comu- na als boscos del Bergadà, Corbera, Tagast, Bagà, Coll de Jou, Pobla de Lillet, fins a Castellar de N'Huc, Ri- bes, on predomina la 8 delphinensis Rouy— General en el país i rara al litoral (Costa), Prades (Puj. J. ex Vay.), Montsant (Bolós ex Vay.), Espluga de Francolí (Llen.l), Montserrat i Vallfogona, des d'on remunta fins a la Cerdanya (Vay ), Miracle (Marcet). — Juliol. 2,059. — L.. latifólia Vill. — L. Spica L. var. 8 (per les fulles, comparades amb les de l'anterior, un poc més amples.) Sinonima. — Té els mateixos noms de l'an- terior P, L. latifóòlia EE (1) — Quan aquesta espècie i l'anterior conviuen en una mateixa localitat, el poble sol distingir-les amb noms diferents. A Bages, per exemple, d'aquesta en diuen barballó, i espigol a la L. vera: als Ports de Tortosa espígol i es- pigola, respectivament. (F. Q.). 318 FLORA DE CATALUNYA a a DE DS a ed Ten EE cic IND a Nena Labiades. G. 552. -Lavàndula. Es diferencia de la L. vera, per la tija llenyosa més curta, però de bran- ques de l'any més llargues, fulles generalment més amples, les inferiors oblon- gues o espatulades, a la fi planes, bràctees estretes, linears, foliàcies, sense ner- vis laterals, acompanyades d'altres bractèoles d'igual forma, més persistents, corol'la més petita, flors menys caduques, forescència més tardana. . Geografia.— Es l'única que hem observat al litoral, però s'estèn, i és comuna a les terres àrides, fins a Ribes i al Cadí. — Jul.-Agost. 2,060. — L. dentata LL. (per les fulles dentades.) Tija de 2-6 dm, llenyosa, ramificada i fullosa a la base, de branques i peduncles albo-tomen- tosos, fulles lanceolato-linears oblongues, crís- Pato-revoludes pel marge, dentades o pinnatífi- des, verdes per sobre, cano-tomentoses per sota, flors d'un blau pàl lid, en espiga fluixa, llarga- ment pedunculada i terminada per un plomall de bràctees ovades, violades, llanoses, amb anastomosis Poc marcades, més curt que l'espiga, bràctees florals transovato-mucronades, Purpures- cents, subllanoses, palmatinerves, de nervis ben marcats, calze cilíndric, pu- bescent, tan llarg com el tub de la corol'la, que també és pubescent, aquenis petits, ovoides trígons. L. dentata . Geografia.— Roques i terres argiloses o margoses: Litoral de Tarragona (Jover ex Vay.), immediacions de Cardona (Riva), — Abr.-Juny. N. B. Considerem molt dubtosa l'existència d'aquesta planta a Cardona, la posseim de València. Em 2,061. — L. Staechas L. (és uma de les Staechas dels antics botànics, derivat del grec orotgóc, que és el nom de les illes Hyeres, de les costes de Provença, on crei- xia gran quantitat d'aquesta planta.) Sinonímia. — Tomaní, caps d'ase, cast., cantueso. Tija de 2-4 dm, dreta, pubescent, ramificada, de branques dretes, fullosa quasi fins a l'àpex, fulles linears o linears oblongues, obtusiúscules, 319 PUBLICACUION SD E LIINSUOIZ UT DE Cas Ones Labiades, G. 552. - Lavàndula. atenuades a la base, revoludes pel marge, albo-tomentoses en ambdues cares, fasciculades als nusos, flors d'un púrpura negrós, en espigues ovoido-oblongues, denses, quadrangulars, curlament pedunculades, terminades per un plomall de bràctees transovades, d'un blau violaci, rarament blanques, membranoses, fre- quentment tant o més llargues que l'espiga, bràctees fiorals transovades, sub- tvilobulades, membranoses, generalment purpúries, venoso-reticulades, de ner- vis més foscos, densament llanoses com el calze i més curtes que ell, que té les dents ovades, la superior amb un apèndix obcordijorme, corolla petita, exerta, de lòbuls orbiculars, aquenis ovoides trígons, bruns, lluents. Geografia. —Comuna als boscos i erms de quasi tot el país: Litoral de Barcelona, Vallès, Penedès, part de Bages, baix i alt Empordà, fins a Cadaqués, província de Tarragona. — Vic, Viladrau, Berga, Olot (Costa). — Maig-Agost (1). N. B. No és pas molt rara la raça albifiora. 2,062. — L. pedunculata Cav. (per les inflorescències llargament pedunculades.) Sinonímia. — Té els mateixos noms de l'an- terior P, Confosa amb la L. Staechas, se'n diferencia al primer cop de vista pels peduncles molt més llargs que l'esbiga, les bràctees fèrtils de la qual són més amples i menys maucronades, freglient- ment truncades, les estèrils terminals oblongo- cuneiformes, d'un blau violat, rosades o, rara- ment, blanques, plomall quasi igual a l'espiga i a vegades més llarg, calze igual al tub de la corol'la: planta menys tomentosa, més verda, de fulles acutiúscules. Geografia. — Costes àrides del migdia : Al peu del Tibidabo, abundant a la part alta del Montsant. — Muntanyes de Prades, Vimbodí (Costa), Espluga de Francolí (Costa, Llenas), carretera de Can Massana a Montserrat (R. Queraltl, in Hb. Cad.). — Maig-juliol. HÍBRID 2,063. x L. Cadevallii Sen. et Pau — L. Staechas x L. peduncu- lata. — Aspecte de la primera, però toment i forma de les bràctees de la segona. — Barcelona, al peu del Tibidabo, inter parentes (Sen.). — Maig. , N. B. No creiem que es trobi a Catalunya la L. multifida L., citada a Cardona per Riva. Els exemplars del nostre herbari són de Múrcia. (1) — No és pas tan general com suposa Cadevall: aquesta Lavandul/a falta en la major part de les terres calisses argiloso calisses de Catalunya. (F. Q.). (2) A Prades atamborinoo. (F. Q.). ED CRM DE CATALUNYA Gènere 553. — MENTHA L. (Del grec uív a 0 uívèn, que passa en Plini a mentha, nom de la menta per excel'lència, la M. piperita. Segons Ovidi, la nimfa Minthe fou transformada en aquella planta per gelosia de Proserpina.) Flors rosades, lilàcies o blanques, petites, en glomèruls agrupats en espi- gues o capítols terminals o en verticils axil'lars, calze tubulós o acampanat, amb 4-5 dents, corol:la embudada, de tub inclús i els quatre lòbuls quasi iguals, el superior frequentment escotat, quatre estams quasi iguals, divergents, inclusos o exerts, cel'les de les anteres paralel'les, aquenis ovoides, rodons a l'àpex, llisos. Herbes perennes, molt oloroses, de rizoma estolonifer, pròpies dels llocs humits. Calze de quatre dents còncaves i aristades, tubulós, glabre, pelut a la gorja, flors rosades, en verticils axil'lars distants, multiflors, bràctees palmatífides, fulles linears lanceolades . . . . . . . M. cervina. GaIZE dE GIMC DES DIdmES ets cs ep res ED ae en al De Calze irregular, subbilabiat, pelut a la gorja, corol'la bruscament dila- tada i gibosa a la Fa flors rosades, en verticils axil'lars, fulles pe- tités. ovades. .—. . . a sera NE. PUC IU: Calze regular, nu a la gorja, oral la ni cien dilatada ni gibosa a EI COORI IA a PAN SGA ADE A ie. RE De DE a DA EE dE Eix florífer terminat en un fascicle de fulles, flors rosades, en verticils axil'lars, calze curt, acampanat, pelut, corol:la amb un anell de pèls a dins, fulles ovato-agudes, serrades . . . . . . . M. arvenSis. Eix florífer no terminat en un fascicle de fulles, flors en espiga o en CREC os tr EA laica Lira ae de del ae er Ga De legat corol'la amb un anell de pèls interior, fulles ovades, serrades M. aquàtica Flors en espiga, calze acampanat, corol'la sense anell de pèls in- LE OR RE CS aa SE a ROSE A, qe ES gies a 5. Bràctees lanceolato-acuminades, pestanyoses, dents del calze fuiiecolaNe: triangulars, fulles ovades, rugoso-reticulades, fistonades M. rotundifólia. Bràctees alenades, plumoses, dents del calze lanceolato-alenades, fulles oblongo-lanceolades, no rugoso-reticulades, serrades M. longifólia. an È en capítols terminals, calze tubulós, fe AL nervis prominents, PUBLICACIONSt DE MP ANSUI TUC ES CIENCIES Labiades. G. 553. -Mentha. SR IRCió E 2,064.—M. cervina L.—Preslia cervina y . Fresen. (és el Pulegium cervinum dels botànics prelin- neans: derivat de cervus, el cérvol, és com si diguéssim menta de cérvol, perguè sol fer-se en llocs agrestos.) Rizoma radicant, tija d'I-4 dm, prostrato- ascendent, tetràgona, fistulosa, glabra, fulles lanceolato-linears, sèssils, enteres, obtuses, gla-. bres, fasciculades als nusos, eix floral termi- nat en un plomall de fulles estèrils, ors rosades, en glomèruls axil'lars grosos, densos, multifiors, bracteolats, bràctees palmatífides, quasi iguals a les flors, calze tubulós, glabre, pelut a la gorja, amb quatre dents triangulars, curtes, còncaves, guarnides sota l'àpex amb una aresta blanca, corol'la infundibuliforme, una vegada més llarga que el calze, de lòbuls oblongs, enters, iguals, estams un poc exerts. a am M. cervina Geografia. — Prats humits de Campmany, Cabanes, sobre Espolla, pla de Martís (Vay.): Roses (Bub.), prats salobrencs fronterers del Pireneu oriental (Gaut.). — Setembre. 2,065. —M. Pulegium L. (és el nom llatí d'aquesta planta i el Pulegium iatifolium de Bahuin, hom ho deriva de pulex, la pussa, perquè s'emprava la planta, d'olor molt forta, per esquivar les pusses.) Sinonímia. — Poliol, poliol d'aigua: cast., po- leo, poleo real: /7., pouliot. Tija d'1-5 dm, radicant a la base, ramificada, glabrescent, fulles petites, ovades o el'líbliques, obtuses o acutiúscules, enteres o denticulades, JE RS ESA — glabres o pubescents, curtament peciolades, flors rosades o lilàcies, en glomèruls axillars multifiors, compactes, un poc distants, fulles florals aproximadament iguals als glomèruls, calze tubulós, pelut, de nervis sortits i gorja tancada per pèls conmivents, subbilabiat, amb cinc dents lanceolato-acuminades, desiguals, co- rol'la bruscament dilatada i gibosa a la gorja, £ exerta, aquenis ovoides, lli- sos, molt petits. Planta d'olor molt agradable. 322 ——— a ———————————————————————————————————————— EE OR AS DE ÇC A TAE U NY ASS P ————————— Labiades. G. 553. -Mentha. Geografia. — Vores d'aigúes i llocs humits : Montserrat, a la bassa de S. Miquel, Bages, vores del Llobregat, bastant comuna, falda del Montseny, cap a S. Celoni. — Frequent als Prats (Salv.l), i en paratges humits des de la costa al Pireneu (Costa), Baix Empordà, Caba- nes, Campmany, La Junquera (Vay.). — Jul.-Setembre. 2,066. — M. arvensis L. (per viure als camps.) Rizoma serpentejant, amb branques epigees, i tija d'I-5 dm, dreta o prostrato-ascendent, ramificada frequentment des de la base, peluda, fulles ovades o el'líptico-oblongues, ate- nuades en pecíol, acutiúscules, serrades, en- teres a la base, d'un verd alegre, pubescents, flors rosades, en glomèruls axil'lars multifiors, OO bastant densos, separats, molt més curis que P genis io des fulles florals, eix florífer terminat per un fascicle de fulles, calze acampanat, curt, pelut, de cinc dents triangulars, agudes, iguals, corol'la amb un anell de pèls a dins, aquenis ovoides, llisos. Planta bastant polimorfa, com les tres espècies seguents. Geografia.—Llocs humits de la zona superior: Vall de Ribes i altres valls pirenenques. — La Cerdanya, cap a Llanars, Olot (Vay.), prats i boscos de la zona mitjana, fins a Olot, Guilleries (Vay.), Font-Romeu (Gaut.), Vall d'Aran (Costa, Zett.), entre Viella i Arties (C. et S.). — Setembre. 2,067. -— M. aquàtica L.—-M. hirsuta Smith (per viure en llocs humits i vores de les aigues, hirsuta, Per la tija 4 fulles peludes.) Rizoma serpentejant, amb estolons sublerra- nis escamosos i estolons epigeus fullosos i fre- quentment ramificats i molt llargs, tija de 3-6 dm, dreta o ascendent, ramificada a l'àpex, branques esteses que arriben a la mateixa al- çada que la tija principal, fistulosa i peluda, fulles ovades, serrades, peciolades, flors rosades o blanquinoses, en glomèruls agrupats en un capítol terminal gran, ovoide o globulós, molt obtús, calze tubulós, pelut, amb 523 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE NCTENIGEES Labiades. G. 553. -Mentha. nervis sortits, nu a la gorja, amb cinc dents lanceolato-acuminades, corol'la amb un anell de pèls a l'interior, aquenis ovoides, berrugosos. Geografia. — Frequent a les vores dels corrents i llocs humits: Montcada, Mollet, La Puda i altres llocs del Vallès, vores del Llobregat, Gelida, vores del Fluvià, a Olot, de Mont- soliu a S. Hilari. — La Cellera (Cod.), Vall d'Aran, a Les (Llen.). — Jul.-Setembre. 2,068. — M. rotundifólia L. (Per les seves fulles més o menys arrodonides.) Sinonimia. — Menta borda, madrastra: cast., mastranzo, mentastro, /7., menthe crépue. Rizoma serpentejant, amb estolous subterranis escamosos i estolons epigeus fullosos, tija de 3-6 dm, dreta, ramificada a l'àpex, de branques curtes, obertes, massissa, tomentosa, amb fulles ovades, arrodomides a l'àpex, sèssils, consistens, fortament rugoso-reticulades, fistonades, verdes i peludes per sobre, albo-tomentoses per sota, flors blanques o rosades, en glomèruls reunits en espigues terminals cilíndrico- còniques, generalment agudes i compactes, bràctees lanceolato-acuminades, pestanyoses, iguals a les flors, calze acampanat, ventrut en la maturitat, pelut, amb cinc dents breument triangulars lanceolades, a la fi connivents, corol'la sense anell interior de pèls, aquenis ovoides, llisos. Planta d'olor forta, poc agradable. Geografia. — Comuna als llocs humits de tot el país. Entre les varietats, no escasseja la e oblongifolia Strail. — Juny-Octubre. 2,069. —M. longifólia Huds. — M. sil- vestris L. (per les seves fulles relativament llargues, sil- vestris, Per fer-se en llocs no conreats.) Sinonímia. — Menta borda o boscana: cast., mastranzo nevado, menor o aromàtico. Rizoma serpentejant, amb estolons subterra- nis escamosos, tija de 3-6 dm, dreta, tomentosa, O ramificada a l'àpex, amb fulles sèssils, ovafo- Ma. Toni la oo oblongues o lanceolades, agudes, virido-pubes- 324 FLORA DE CATALUNYA Labiades. G. 553. -Mentha. cents per sobre, albo-lomentoses per Sota, serrades, flors rosades o lilàcies, en glomèruls agrupats en espiga terminal cilíndrica, densa i acutiúscula, bràctees alenades, Plumoses, iguals a la flor, calze acampanat, en la maturitat ventrut, pelut i de gorja nua 4 contreta, amb cinc dents lanceolato-alenades, corol'la glabra interiorment, aquenis ovoides, finament puntejats. a càndicans Rouy — M. candicans Crantz — Tija molt tomentosa, fulles amplament lanceolades, verdes i pubescents a l'anvers, albo-tomentoses pel revers, llargament acuminades. Subsp. M. viridis L. — Hom la distingeix de la M. longifolia per la gla- brescència de tota la planta, particularment dels pedicels i base del calze, que són enterament glabres. Geografia. — Fregúent als llocs humits de les zones mitjana i superior: Rara al Vallès i al litoral, Urgell, Bages, Ribes, Cerdanya, predominant entre les seves nombroses varietats la 2 càndicans Rouy. La subsp. M. vividis L., a Llívia, de Cerdanya (Sen.t). — Setembre. HÍBRIDS Abunden els híbrids en el gènere Mentha, que hom distingeix, d'una ma- nera general, per la inflorescència. Quan una Mentha no té la inflorescència netament sPicaía, capitata o vercillata, sinó mixta, cal reputar-la híbrida. Altrament, tota Mentha de la secció spicata (rotundifolia o viridifolia) de co- rol'la interiorment peluda i de la secció capitata (arvensis i aquatica) de corol'la interiorment glabra, és també de naturalesa híbrida. De la mateixa manera, tota Mentha amb les fulles mitjanes més curtes que les superiors i les inferiors és un híbrid de la secció spicata, generalment de la M. vrotundifolia. Entre els nombrosos híbrids de les mentes mereixen especial menció els seguents: 2,070. — M. verticillata L. — M. arvensis x M. aquatica. — Calze tubulós, de dents lanceolato-acuminades, fulles ovades o bé ovato-el'lípti- ques. — Olot. — Esquirol, Llívia (Sen.i). 2,071. — M. villosa Huds. — M. rotudifolia x M. longifolia. —Fulles el'líptiques o bé ovato-lanceolades, bràctees linears, molt peludes, calze acam- panat, de dents lanceolato-alenades. — Cerdanya, vall del Querol, Llívia (Sen.l). 325 PUBLICACIONS DE. .LINSTIIUT DE UNS UE S Labiades. G. 553. -Mentha. 2,072. — M. canéscens Roth. — M. rotundifolia x M. aquatica.— Fulles peciolades, ovato-cordiformes, dentades, de nervis poc marcats, co- rol'la sense anell de pèls. — Gelida, a la Font Saburida. — Castelldefels, a La Farola (Sen.l). 2,073. — M. dumetórum Schultes — M. longifolia x M. aqua- tica. — Fulles ovades, arrodonides a la base o subcordiformes, glabrescents, HL eriçades sobre els nervis del revers, espiga llarga, cilíndrica, interrompuda inferiorment. — Gelida, vores de l'Anoia. — La Cellera (Cod.) 2,074. —M. piperita Huds. — M. viridis x M. aquatica. — Fulles peciolades, calze tubulós, gran, amb deu nervis sortits, glabre a la base, co- rol'la sense anell. — Cultivada i subespontània. — Agost. 326 dl ll BPELORA DE CATALUNYA Gènere 554. — LYCOPUS L. (Del grec Àóúxoc, el llop, i moúç, el peu, Peu de llop, per la remota semblança de les fulles d'aquesta planta amb el peu d'aquella bèstia.) Flors blanques, puntejades de vermell, petites, en verticils axil'lars den- sos i separats, calze acampanat, pubescent, amb deu nervis poc marcats i cinc dents lanceolato-alenades, de punta rígida, corol'la embudada, amb el tub inclús, guarnit interiorment de pèls a la base dels estams, dos dels quals són fèrtils, exerts i divergents i els altres dos, els inferiors, rudimentaris, aquenis tetraèdrics, truncats, llisos. Herbes perennes, de 3-I0 dm, rizoma ser- pentejant, tija pubescent, dreta, fistulosa, amb les fulles ovato-lanceolades, dentato-incises o pinnatífides a la base, agudes, pubescents, curtament pecio- lades. 2,075. — L. europaeus LL. (Per ésser planta europea.) Sinonímia. — Cast., marrubio acuàtico, pie de lobo. Geografia.— Vores d'aigúes i llocs humits de la ma- jor part de Catalunya. — Juny-Setembre (). (1) —/Cadevall no consignà en son manuscrit la dispersió a Catalu- nya d'aquestalespècie, (F, Q.). L. europaeus 327 PUBLICACIONS DE L'INSEU CIT DE EEES Gènere 355. — ORÍGANUM L. (Del grec òpoç, la muntanya, i y2voç, Ornament, perquè l'orenga és planta muntanyenca.) Flors rosades, en espigues terminals ovoido-subtetràgones agrupades en panícula, bràctees ovato-lanceolades, rubro-violades, més llargues que el calze, aquest tubuloso-acampanat, barbut a la gorja, amb tretze dents poc marcades, ovato-lanceolades, agudes, subiguals, glabre, corol:la bilabiada, exerta, de llavi superior pla i escotat, l'inferior trilobat, estams didínams, exerts, divergents, aquenis ovoides, llisos. Herbes perennes, aromàtiques, de 3-8 dm, tija dreta, ordinàriament vermellosa, ramificada i pubescent, amb les fulles ovades, enteres o denticulades, peciolades, verdes i glabres- cents per sobre, d'un color més clar i pubescents per sota. 2,076. — O. vulgare L. (per ésser comuna i vulgar en la major part d'Europa.) Sinonímia. — Orenga, cast., orégano, f7., ori- gan. a glabrescens Bech. — Espigues curtes i den- ses, en inflorescència corimbiforme o tirsoide, bràctees i calzes purpuris. 8 virescens Car. et Saint-Lag. Benth. — Bràctees i calzes verds. e macrostachyum Brot. — var. prismaticum Gaud. — Espigues llargues i prismàtiques, en inflorescéncies umbel'liformes. var. virens O. vulgare Geografia. — Comuna en paratges herbosos de tot el país. La var. a a la muntanya de Surroca (Salv.l): lae a Valldoreix i altres llocs del Vallès. — Serralada del Tibidabo (Sen.i), Besalú (Vay.). — Jul.-Setembre, N.B. L'O. Majorana L., marduix o moraduix, casí., almoraduj, hom el cultiva a Ca- talunya, a vegades subespontani. 328 BELOGRNRAGOENCATALUNYA Gènere 556. — THYMUS L. (Del grec Sóuoç, emprat per Dioscòrides, i probablement derivat de l'egipcià than, nom d'una herba aromàtica.) Flors purpúries, rosades o blanques, en capítol o en espigues oblongues terminals, calze tubuloso-acampanat, amb deu nervis, molt barbut a la gorja, bilabiat, amb el llavi superior tridentat o trífid, l'inferior format per dos lòbulos lanceolato-alenats i pestanyosos, corolla bilabiada, amb el lla- vi superior dret, pla i escotat, l'inferior trilobulat, de lòbul mitjà un poc més gran que els laterals, estams didínams, exerts, divergents, aquenis ovoides, llisos. Plantes perennes, molt ramificades i molt aromàtiques, de fulles enteres, petites y de forma variable. Tija llenyosa, dreta o ascendent, llavi superior del calze tridentat, co- R rol'la blanquinosa . . . acer ee LE Tija herbàcia o subllenyosa, dien 0 ieruó ani superior del calze tcibie,, corol' le pumpUriact pi Es ap ae due ea SOM a era Tl Fulles no pestanyoses, lanceolato-rombals o linears, tomentoses per sota, flors en capítols terminals, calze subgibós a la base T. vulgaris. Fulles setoso-pestanyoses, linears o alenades, glabrescents o glandulo- ses, flors en raim o en espiga, calze no gibós . . . . . . . . 3. Flors llargament pedicel'lades, quasi solitàries, en raim terminal fluix, fullós, dents superiors del calze subulades, recorbades, fulles linears, poc revoludes pel marge, molt glanduloses . . . . . T. Loscosii. Flors breument pedicel'lades, en verticils distants, que formen llargues espigues interrompudes, dents superiors del calze ovato-agudes, fu- lles alenades, molt revoludes, glabrescents, amb 4-5 pestanyes a cada i caiial de la base cs ets Es regs, SE Ve ie Branques amb 2-4 línies longitudinals de pèls, tiges solament radicants a la base, fulles bruscament contretes en pecíol glabre o poc pesta- nyós, transovades, amb els nervis poc marcats, subpestanyoses, 4 flors en capítol ovoide o globulós. . . . . . . T. Chamaedrys. Branques uniformement pubescents, tiges radicants, fulles llargament atenuades en pecíol, molt pestanyoses, amb els nervis prominents, Hersi en. capitols globulcsós Ce Ral Mas ee a a Be qi 329 PUBLICACIONS DE-LTIENSTA T UT D'ENC VE EC ES Labiades. G. 556. - Thymus. (Fulles distants, més curtes que els entrenusos, transovato-cuneiformes o oblongo-linears, amb els nervis pèr e calze pelut o glabre inferiorment. . . . . ES a dE SET pia 9 3 Fulles molt acostades, sic at més llargues que els entrenusos, linears o bé oblongo-linears, amb els nervis paral'lels, calze glabres- Cen RC EL at Ra Eu era d CMC as locat ee CIRE CRDISI DES: 2,077. — Th. vulgaris L. (per ésser planta vulgar al Migdia d'Europa.) Simonímia. — Timó, farigola o frigola:: cast., tomillo, /7., thym, frigoule. Petit arbust molt aromàtic, amb la tija d'r-3 dm, llenyosa, dreta o ascendent, tor- tuosa, molt ramificada, grisenca tomentosa, de fulles petites, oblongo-lanceolades o linears, ob- tuses, H revoludes pel marge, breument pecio- Reg plens lades, glabres i verdes o cano-tomentoses al- menys pel revers, les florals més amples 4 més grans, flors rosades o blanquinoses, en capítols globulosos o en espigues de verticils inferiors separats, calze piloso-eriçat, un poc gibós inferiorment, de dents superiors triangulars acuminades, les inferiors alenades, pestanyoses, aquenis, petits, bruns. Planta molt polimorfa. au capitulatus NVE. — Fulles linears, molt revoludes, entrenusos curts, flors en capítols subglobulosos terminals. 8 verticallatus VV. et Lge. — Fulles el'líptiques o lanceolato-oblongues, poc revoludes, entrenusos més llargs, flors en capítols ovoides, les inferiors més distants. Geografia. — Comuna en llocs àrids i pedregosos de les zones mitjana i superior, amb les varietats 4 i 8, — Març-Juny. 2,078. — Th. Loscosii VVill. (dedicat per VVillRomm al seu descobridor, el famós botànic aragonès Francisco Loscos.) Petit arbust d'un verd bonic, amb tiges de 2-4 dm, radicants, difuses, de branques as- cendents, tomentoses, fulles lincars, poc revo- Th. Loscosii 330 EL OMCAS DE CATALUNYA Labiades. G. 556. - Thymus. ludes, setoso-pestanyoses, subglabres, però moll glanduloses, les florals allar- gades, ultrapassant les flors, aquestes blanquinoses, subsolitàries, llargament Bedicel' lades, formant un raim fluix terminal, fullós i quasi acabat en plomall, calze piloso-eriçat, nervut, amb les lacínies del llavi superior alenades, recor- bades, les de l'inferior sefoso-pectinades, corol'la més curta o més llarga que les lacínies del calze, glandulosa exteriorment. Geografia.—Terres àrides: Cap a Lleida (Salv.l), comuna a l'Aragó austral (Loscos). — Maig-Juny (). 2,079. — Th. Zygis. L. (Zygis és nom que donà Dioscòrides a um ser- poll silvestre de tija mo ajaguda, que Clusius assimilà al seu Serpyllum sylvestre Zygis Dios- coridis, d'ací derivà Linné el seu nom esbe- cífic.) Sinonímia. — Farigola salsera, cast., tomi- llo salsero. Petit arbust d'r-2 dm, amb la tija llenyosa, un poc radicant, tortuosa, ramificada, de bran- ques ascendents, setoso-pubescents, blanquino- ses, fulles linears alenades, molt revoludes, pu- bèrules, glanduloses, ornades de 4-5 pestanyes setoses a cada costat de la base, fasciculades a l'axil'la de les primàries, flors blanques o rosades, breument pedi- cel lades, en verticils distants, que formen llargues espigues interrumpudes, calze setoso-glandulós com les fulles, lacínies del llavi superior ovato-agudes, les de l'inferior alenades, pestanyoses, corol'la de doble llargada que el calze. 8 floribundus Boiss. — Verticils multifors, flors més grans, les inferiors pedunculades. Th. Zygis Geografia. — Terrenys margosos, àrids: Urgell, a Utxafava, bastant abundant de Menàr- guens a Torrelameu, tocant a la carretera. — De Lleida a Fraga (Salv.l), prop de Balaguer (Compú.). — Maig-Juliol. N. B. No hem sabut distingir pels voltant de Lleida el Th. i/erdensis Gonz. citat per Costa, però Compafió, en carta datada a Lleida el 4 d'abril de 1877, diu a aquest insigne botànic: gadjunto un ejemplar de T hymus Ilerdensis. No me parece igual al de la parte de Balaguer (que segurament era el T4. Zygis) que tengo en mi herbario, tiene aquél los pe- dicelos més largos y la inflorescencia màs alargada. Este se parece algo al vulgaris. Lo seràPs Aquest exemplar pertany, realment, al Th. vulgaris, del qual el suposat Th. ilerden- sis devia ésser, probablement, una formà. (1) —/ També a Cornudella, al peu del Montsant, on s'hibrida amb el T5, vulgaris L. i ens dóna el X T2. Rubior F. Q, (F. Q.): h PUBLICACIONS DE L'ENSTIT UT DIEC EE DN CES Labiades. G. 556. - Thymus. 2,080. — Th. Chamaedrys Fr., raça de l'espècie segient apud Rouy (hom diu que aquesta planta porta el nom de Chamaedrys perquè té les tiges amb dues línies de pèls de llarg a llarg, com la Veronica Cha- maedrys. ) Tiges d'1-3 dm, ajagudes, difuses, solament radicants a la base, branques amb 2-4 files de pèls, de fulles petites, /yansovades o el'líptico- oblongues, bruscament contretes en pecíol gla- bre o poc pestanyós, glabres o peludes en amdues cares, de nervis Poc sortits, flors, ge- neralment, purpúries, les superiors en capítols globulosos o bé ovoides, els altres verticils distants, calze, generalment, purpu- rescent, de tub atenuat a la base, obliquament implantat sobre el pedicel, corol'la de doble llarg que el calze, amb el tub subexert. a glabratus Lge. — Fulles glabres, tiges pubèrules per cares oposades i glabres en la resta, calze eriçat. B vestitus Lge. — Tiges, fulles i calzes densament hirto-pubescents. Var. Frieseanus Rouy — Fulles d'un verd mat, espiga densa a l'àpex, verticils inferiors molt distants. Th Chamaedrys Geografia. — Pastures de les muntanyes silícies: La a glabratus als marges i llocs herbo- sos de Queralps i camí de Núria, prop del Pont de Crémals. — Núria (Sen.l). La B vestits Lge.— Ph. lamuginosus Schh., a Núria i a Tagast, al peu dels Rasos de Peguera. — Agudes del Montseny (Vay.), tota la Vall d'Aran (Llen.), a Les, Viella, Salardú (C. et S.). La var. Frieseanus Rouy a Font- Romeu (Marcetl). — Juny-Agost. 2,081. — Th. Serpíllum L. CEgzuixoç fou ja emprat per Dioscòrides per a designar uma mena de serpoll, i els autors lla- Uns feren serpillum, deriva de Epme, arrosegar- se, Per les tiges decumbents i radicants d'aquesta planta.) Planta cespitosa, de tiges d'I-2 dm, ajagu- des, radicants, amb branques uniformement pubescents, fulles petites, transovato-cuneifor- mes o bé oblongo-lincars, glabres o peludes en ambdues cares, de nervis prominents, llarga- 332 DS INE ONCAr DE. CA TAEUNYA Labiades. G. 556. - Thymus. ment pestanyoses a la base, flors, generalment, Purpúries, en capítols globulo- sos o bé ovoides, calze totalment pelut o glabre Per sobre, obliquament implantat sobre el pedicel, corol'la de doble llarg que el calze. Planta polimorfa. Raça ovalus Mill. — Fulles amplament el'líptiques, verdes, glabres, - pestanyoses inferiorment, poc nervudes, calze glabrescent, de lacínies poc pestanyoses, inflorescència ovoide o espiciforme, de verticils inferiors -- dis- tants. Geografia. — Frequent a les muntanyes de Catalunya, en les zones superior i mitjana, a partir de S. Llorenç del Munt i de Montseny. La raça ovatus Mill. a Núria i Pobla de Li- llet, on no escasseja. — Bellmunt (Sen.l). — Juny-Setembre. 2,082. — Th. nervosus Gay — Th. Ser- píllum 7 confertus G. et G.— Raça Th. angustifolius Pers. f empetroídes VV. et Gr., apud Rouy. (nervosus, Per les fulles amb nervis molt sortits i aparents.) Rizoma llenyós, molt ramificat i densament cespitífer, tiges de 5-I5 cm, verdes, glabres- cents, de branques molt curtes i fulloses, fu- lles linears o bé oblongo-linears, atenuades i pestanyoses a la base, obtuses, glabres, de ner- vis Promments, sensiblement paral'lels, més llargues que els entrenusos i subimbricades, flors Purbúries, en capítols globulosos terminals, calze glabres- cent, purpurt, nervut, amb les dents superiors ovato-triangulars, les inferiors lanceolato-alenades, Pestanyoses, corol'la de doble llarg que el calze. Th. nervosus Geografia. — Pastures seques i roques de les altes muntanyes: Serra del Cadí, al Coll de Pal, Núria, cap a Finestrelles i Nou Creus. — Morens, Costabona, Comabella (Vay.), Set Ca- ses (Isernl), Vall d'Aran, a la vall de Tredós i coll de Ribereta (C. et S.). — Jul.-Agost. 333 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT (DE GG LVERUCLES Gènere 557. — HYSSOPUS L. (Del grec Uzatoroç, emprat pels clàssics per a designar l'hisop o alguna altra labiada aromàtica.) Flors blaves o violades, en espigues terminals i unilaterals, calze tubuloso- obcònic, nu a la gorja, amb 15 nervis, quinquedentat, amb les dents quasi iguals, 2-3 vegades més curtes que el tub, corol'la bilabiada, de llavi superior pla, dret i escotat, l'inferior més llarg, trífid, amb el lòbul mitjà més gran i obcordiforme, estams didínams, molt exerts, divergents, aquenis ovoides trígons, llisos. Plantes perennes, de fulles oblongues o lanceolato-linears, enteres, planes, sèssils, puntejades de glàndules, uninerves. Bràctees mútiques, calze pubescent, feblement estriat, de dents lan- ceolades, aristades, corolla blava o violada, espiga llarga, fulles puntejades glanduloses.: i d'i as i El GE Glcitialis: Bràctees aristades, calze glabrescent, fortament estriat, dents ovato- lanceolades, aristades, corolla d'un blau vermellós, espiga curta, fulles poc o gens puntejades de glàndules . . . . . H. aristatus. 2,083. — H. officinalis L. (per ésser planta medicinal.) Sinonímia. — Hisop, cast., hisopo, f7., hy- sope. Tija de 2-6 dm, llenyosa a la base, molt ramificada, de branques ascendents, molt fu- lloses i bastant pubescents, fulles oblongo-lan- ceolades o linears, obtuses, — peludes o pu- bescents, fortament puntejades i glanduloses, Tio Delgals flors blaves o violades, bastant grans, en glo- mèruls reunits en espiga llarga i compacta, bràctees mútiques, petites, linears, calze pubescent glandulós, finament estriat, de dents lanceolades, curtament aristades, aresta molt més curta que la dent, tub de la corol'la igual al calze. BECGRA DE CATALUNYA Labiades. G. 557. - Hyssopus. Geografia. — Roques i terres àrides: Adous del Bastareny, a Bagà, Puigsacalm, prop d'Olot. —Abundant a la Segarra (Salv.l, Costa), Vic (Masf.l, in Hb. Cad.), Talaixà, Besora i regió subpirenenca (Vay.), Manlleu (Sen.l), Prats de Molló (Gaut.). — Juny-Setembre, 2,084. — H. aristatus Godr., subps. de l'anterior apud Rouy. (per les dents del calze llargament aristades.) Es diferencia principalment de l'anterior per ésser planta glabra i fins glabèrrima, fulles lan- ceolato-linears, Poc o gens puntejades i glandu- loses, bràctees aristades, calze elabrescent, for- tament estriat i mervut, de dents ovato-lanceola- des, terminades per una arista fina, quasi tan llarga com la dent, corol:la d'un blau vermellós, de tub més llarg que el calze, espiga curta, densa a l'àpex, frequentment interrompuda a la base. H aristatus Geografia. — Roques i pastures àrides de les muntanyes : La Cerdanya, al Mas Arabó, vora del Querol, 23 d'agost de 1891 legi. — Prop de Fontpedrosa, Vall de Llo (Gaut.), Pire- neu oriental (G. et G.). — Jul.-Agost. 335 PURBLICACIONS (DE: L'UNSTIECUT DESCTENETES Gènere 558. — SATUREIA L. (Es mot emprat per Plini i altres clàssics llatins, tal vegada derivat de saiura, l'estofat, pel costum de condimentar-lo amb sajulida.) Flors rosades o blanques, en glomèruls axil'lars o raims terminals unila- terals, calze tubulós o acampanat, amb cinc dents alenades, corol'la bilabiada, de llavi superior dret, pla, enter o un poc escotat, l'inferior més llarg, trífid, de lòbuls quasi iguals, estams inclusos o poc exerts, encorbats i convergents, aquenis ovoides, llisos. Plantes de fulles lanceolato-linears, enteres, planes, subsèssils, puntejades de glàndules, molt aromàtiques. Plantes perennes, llenyoses a la base, fulles coriàcies, verdes, lluents, espinescents, més llargues que els entrenusos, calze tubulós, de dents més curtes que el tub, corol'la llargament exerta. . S. montana. Plantes anuals, herbàcies, fulles blanes, d'un verd cendrós, mats, mú- tiques, més curtes que els entrenusos, calze acampanat, de dents més llargues que el tub, corol'la a penes exerta. . . . . S. hortensis. 2,085. — S. montana L. " (perquè viu de preferència en llocs munta- nyencs.) Sinonímia. — Sajulida, hisopeta: cast., aje- drea, hisopillo, hisopo montesino, /v., sar- riette. Peremne, tija d'1-3 dm, llenyosa a la base, ci- lindràcia, pubescent, ramificada, branques dre- tes, fulles lanceolato-lincears, atenuades a la base, sèssils, cortàcies, verdes, lluents, forta- ment puntejades i glanduloses, un poc pesta- nyoses a la base, acuminades i espinescents, més llargues que els entrenusos, glabres, flors rosades o blanques, en llargues espigues terminals i unilaterals, calze tubulós, híspid, de dents un Poc desiguals, més curtes que el tub, lanceo- lato-acuminades, un poc pestanyoses, corol'la llargament exerta, aquenis ovoi- des trígons, bruns, finament xagrinats. 336 Gaia aereecea cens a III FLORA DE CATALUNYA Labiades. G. 558. -Satureia. ES Geografia. — Comuna en paratges montuosos, calissos, des de la costa fins als Pireneus, com Masgranada, Montserrat, S. Llorenç del Munt, Montseny, Montsant, Alt Bergadà, et alibi.s Puja fins a Cerdanya (Vay.), Vall d'Aran, a Bossost, Viella, Arties, Salardú, Ruda (C. et S.). — Ag.-Setembre. 2,086. — S. hortensis L. (ber ésser planta cultivada als jardins: del llatí hortus, jardí.) Smonímia. — Té els mateixos noms que l'anterior. Anual, tija d'I-2 dm, herbàcia, dreta, gri- senca o vermellosa, pubèrula, ramificada, de branques ascendents, fulloses, fulles linears, atenuades en curt pecíol, blanes, d'un verd cendrós, mats i fortament puntejades, glandu- loses, obtuses, mútiques, breument eriçades, 7nés curles que els entrenusos, flors blanques o rosades, en glomèruls axil'lars pau- ciflors, unilaterals, calze acampanat, setuloso-glandulós, de dents Janceolato- alenades, pestanyoses, més llargues que el tub, corolla a penes exerta. Planta molt olorosa. S. hortensis Geografia. —Subespontània a les hortes del Vallès.— Garrotxa, Olot (Vay.). — Jul.-Oct. 43 337 PUBLICACIONS BE L'INSTITUT DEGCTENCIES Gènere 559. — MICROMERIA BENTH. (Del grec utxpóç, petit, i uépoç, part, per la petitesa de totes les parts d'aquestes plantes.) Flors purpúries o blanques, petites, en glomèruls o cimes axil'lars, calze tubulós, generalment barbut a la gorja, amb tretze estries i cinc dents setà- cies i quasi iguals o diversificades en dos llavis, corolla bilabiada, de llavi superior dret, pla, enter o escotat, l'inferior més llarg, amb tres lòbuls quasi iguals, estams didínams, inclusos, encorbats i convergents, aquenis oblongo- trígons. Petits arbustos de fulles enteres, molt aromàtiques. Tiges filiformes, fulles purpurescents, glomèruls uni- o biflors, calze sa bilabiat, de dents desiguals. Jo. o... 0 je sec. M. filiforiais. Tiges no filiformes, fulles verdes o canescents, glomèruls multiflors, calze mo bilabiat, de dents quasi iguals. — LL. a a a de: ( Plantes d'un verd obscur, de fulles aspres, revoludes pel marge, de nervis prominents i poc puntejades pel revers, flors purpúries, bràctees quasi iguals a la meitat del calze. Ll. lo... . 7 SM. grateas Plantes grisenques, de fulles tomentoses, planes, de nervis poc marcats, molt puntejades pel revers, flors blanques amb pics violats, bràctees quasi igualscal calze . Los lu, mena LE Ce INT a aC ae Us 2,087. — M. filiformis Benth. (per les tiges molt primes, filiformes.) Petit subarbust d'r-2 dm, d'un verd verme- llós, de branques filiformes, difuses, glabrescents, fulles petites, subsèssils, ovades, les inferiors cordiformes, les superiors arrodonides a la base, enteríssimes, planes o subrevoludes, obtuses, glabres, PurPurescents particularment pel re- vers, amb tres nervis un poc sortits, flors molt petites, blanques o vermelles, solitàries o gemi- nades, unilaterals, pedicels capil'lars, tant o més llargs que les fulles, ornats de bràctees molt petites, calze en angle recte sobre el pedicel, setulós, purpurescent, : M. filiformis 338 FLORA DE CATALUNYA Labiades. G. 559. -Microméria. bilabiat, amb les tres dents superiors lanceolato-acuminades, les dues inferiors alenades, més llargues, totes pestanyoses, tub de la corolla inclús. Geografia. — Abunda a les roques, turons i muralles de les Balears: Sòller (Fre. Bianor legitl). —Juny q). 2,088. — M. graeca Benth. (per ésser planta de Grècia.) Sinonímia. — Colicosa, segons Boissier, i, a València, herba d'olives. Petit arbust de 2-4 dm, de tija llenyosa a la base, dreta o ascendent, molt ramificada, amb branques dretes, pubescents, vermelloses i fulloses, fulles aspres, subsèssils, revoludes pel marge, les inferiors ovato-lanceolades, cadu- ques, les superiors lanceolato-linears o lincars, nervudes i poc puntejades per sota, flors rosades, petites, en glomèruls de 2-I0 flors, unilaterals, acompanyats de bractèoles alenades que no arriben a la meitat del calze, aquest poc inclinat sobre el pedicel, setulós, barbut a la gorja, no bilabiat, de dents lanceolato-alenades, quasi iguals, bestanyoses, tub de la corol'la breument exert, aquenis no mucronats. 8 latifólia Boiss. — Fulles inferiors ovades, nervis del revers prominents, les superiors lanceolades. Geografia. — Comuna a les costes de la serralada li— toral : Cadaqués, Caldetes, Tiana, Montalegre, Gavà, Brugués, Sitges, Vallcarca et a/ibi. — Litoral de Tarra- gona (Costa) i de Girona, a Tossa, Palafrugell, fins a Flassà (Vay.). La var. Jatifolia Boiss. a Cadaquès i Cal— detes (Cad.)i a les costes de Tortosa (Sen.l). — Maig- Juny. 2,089. — M. marifólia Benth. (per les fulles semblants a les del Teucrium Marum.) Sinonímia. — Poliol blanc: cast., ajedrea blanca. (1) —/ Aquesta espècie de les Balears i Pitiuses manca a la Peninsula, Calevall la va incloure en la Flora, tal ve- gada sospitant que podria ésser descoberta a Catalunya, (F, Q.). 339 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DESCLENGIES Labiades. G. 559. -Microméria. Arbust de 3-5 dm, llenyós i dur a la base, dret o ascendent, fràgil, ra- mificat, amb branques dretes, tetràgones, albo-tomentoses, fulles ovades o bé oblongues, obtuses, curtament peciolades, enteres, grisenques per sobre, albo- tomentoses, de nervis poc prominents i molt puntejades per sota, flors blan- ques amb pics violats, en glomèruls multiflors, bractèoles molt petites, calze tubulós, tomentós, estriat, barbut a la gorja, no bilabiat, quinquedentat, amb les dents iguals, triangulars, obtuses, corol'la tres vegades més llarga que el calze, de llavi superior dret i escotat, l'inferior penjant i dividit en tres lòbuls desiguals i arrodonits. Gecgrafia.—Terrenys calcaris, àrids i pedregosos: Abundant a la riera de Riudecols, cap al Coll d'Alforja, Cornudella, Costes de Garraf, des d'on puja fins a Ordal i Corbera. — Montsant (Salv.l), comuna a la província de Tarragona, Calella i costes de Girona (Costa), Priorat (R. Bolós) i Prades (Puj. J.). — Ag.-Setembre. 340 BEORA DE CATALUNYA Gènere 500. — CALAMINTHA MOENCH (Del grec zzxóç, bella, i uív rn, menta. Perquè són plantes que fan olor de menta i són boniques. Fou emprat pels clàssics grecs.) Flors purpúries o violades, rarament blanques, axil'lars, geminades o ter- nades, sobre peduncles simples o en glomèruls o cimes multiflors, calze ci- líndric, bilabiat, barbut a la gorja, amb tretze estries, corol'la bilabiada, de llavi superior dret, quasi pla, escotat, l'inferior de lòbuls un poc desiguals, el del mig enter o escotat, estams didínams, inclusos, encorbats i conver- gents. Plantes herbàcies, de fulles blanes, peciolades, ovades o rodones, den- tades o fistonades. Calze de tub encorbat, plantes poc o gens aromàtiques . . . . . 2. Calze dertub recte: plantes molt aromàtiques Le co de se 5 Flors en glomèruls multiflors, compactes i circuits d'un invòlucre de bractèoles setàcies, calze no gibós, dret . . . . C. Clinopódium. Flors sobre peduncles simples, geminades o ternades, calze gibós a la Dascrinensat Sobre el peduncle is i ce a ES ee Plantes perennes de tija llenyosa i radicant inferiorment, corol'la llarga- ment exerta, violada i amb taques blanques, fulles membranoses, de nervis poc marcats, ovades, breument peciolades . . C. alpina. Plantes anuals de tija herbàcia, dreta o ascendent, corol'la breument exerta, purpúria, fulles coriàcies, de nervis prominents . . . . 4. Corol'la de 4-3 mm, més llarga que el tub del calze, de llavi inferior més llarg que el superior, fulles ovato-rombals, de pecíol la meitat més curt que el limbe, nervis laterals quasi rectes . C. Àcinos. Corol'la a penes més llarga que el tub del calze, de llavi dal ide a penes més llarg que el superior, fulles suborbiculars, de pecíol igual al limbe, nervis laterals molt arquejats, plantes de 12-22 cm C. rotundifólia. Rizoma estolonifer, flors purpúries, corolla gran (2-3 cm), limbe de les fulles més llarg que ample . . . . . Ma ea es ale Os Rizoma no estolonifer, flors rosades o fliciess dni al la relativament petita, limbe de les fulles tan ample com llarg. . . . . . . . 7. 341 PUBLICACIONS-: DE VE/ENSTU TU TF IPE dC DERIEC LES Labiades. G. 560. - Calamintha. ( Cimes paucifiores, corol'la d'uns 3 cm, de tub arquato-ascendent, ultra- passant de 18-20 mm la gorja del calze, fulles grans, més llargues que amples, primes, inciso-dentades . . . . . . . C. grandiflora. j Cimes multiflores, corol'la a tot tirar de 2 cm, de tub quasi recte, ultra- passant de 8-15 mm la gorja del calze, fulles mitjanes, dentades o fistonadesz: ns SE Lima RE RES ES EO OD SA 'Cimes nombroses, compactes, calze de 4-5 mm, de dents quasi iguals o - bilabiat, fulles rodones, quasi enteres o denticulades, més llargues que el peduncle, plantes peludes . . . . . . . . . . C. Népeta. 7 i Cimes fluixes, calze de 5-7 mm, de dents inferiors manifestament més llargues que les superiors, fulles ovades, superficialment serrades, iguals o més curtes que els peduncles, plantes pubescents i C. nepetoides. Mes 2,090. — C. Clinopódium Benth. (Bentham, en passar al gènere Calamintha cl Clinopodium vulgare de Limné, conservà el nom genèric com específic, clinopodion o clinopodium és mot antiquíssim, que hom fa venir del grec sit L EL nvi, llit, i moòtov, peuel, segons Plim, per la Gal. semblança que tenen les fulles arrodonides d'a- : fi 1 A . . 8 UN VR questa planta amb els peus dels llits antics.) dg U) SE No Sinonímia. — Alfàbrega boscana: cast., cli- nopodio, pie de cama, perilla de cama, ange- lotes, fr., clinopode. C. Clinopódium Perenne, de rizoma serpentejant i tija de 3-6 dm, dreta, simple o rami- ficada, peluda, amb fulles ovades o bé ovato-oblongues, curtament peciolades, obtuses, superficialment serrades, un poc nervudes, més pàllides per sota, peludes, flors purpúries, en glomèruls bastant grans, compactes, axil'lars i terminals, involucrats per nombroses bràctees setàcies, eriçades de llargs pèls que els comuniquen l'aspecte de plumoses, tan llargues com els calzes, aquests drels sobre els pedicels, cncorbats però no gibosos a la base, amb tretze nervis, dents superiors lanceolades acuminades, les inferiors llargament alenades, totes pestanyoses, corol'la que ultrapassa de 8 mm la gorja del calze, aquenis ovoides, bruns, tacats de blanc. 4 diminuta Rouy — Planta més petita en tots els seus òrgans, glomè- ruls pauciflors, especialment terminals. 342 : i ' DBLGRA DE CAFAEUNYA Labiades. G. 560. - Calamintha. Geografia.— Frequent als boscos i paratges herbosos, des de la serralada litoral fins a les valls del Pireneu. La y diminuta Rouy, C. vulgare var, diminutum Eug. Simon, als murs d'Escaldes, a la Cerdanya francesa (Sen.l). — Juny-Agost. 2,091. — C. alpina Lamt. (Per viure als Alps.) Perenne, amb la tija d'I-3 dm, un poc lle- nyosa a la base, ajaguda i radicant inferior- ment, ramificada, de branques primes, flexuo- ses, pubescents o peludes, fulles ovades o el- lípliques, breument peciolades, obtuses o agu- des, nervudes, enteres o denticulades a la part superior, d'un verd fosc per sobre, clares per sota, glabres o pubescents, /lors violades, ta- cades de blanc a la gorja, sobre peduncles axil'lars simples, geminades o ternades, calze encorbat, gibós a la base, inclinat Sobre el pe- duncle, pelut, contret sobre la gibositat, de dents lanceolato-alenades, pestanyo- ses, corol'la que ultrapassa de 8-I15 mm la gorja del calze, amb el lòbul mitjà inferior transovat, aquenis transovoides, negres, tacats de blanc. 4 granatensis Brig. — Calze cobert de pèls ganxuts, rígids, dirigits cap endavant, corol'la petiteta. Geografia. — Roques i pastures de les altes muntanyes: Núria, des del Pont de Crémals, Coll de Jou, al Cadí. — Morens, Costabona, Setcases ( Vay.), Cerdanya i valls pròximes a Andorra (Gaut.), Ports de Benasc i de la Picada, Penya Blanca (Zett.), Artiga de Viella (Llen.l). La y granatensis Brig. és la que hem observat al Pireneu oriental. — Juny-Agost. 2,092. — C. Àcinos Clairv. (Per a Dioscòrides l'Acinos és una herba olorosa, semblant a l'alfàbrega, però més peluda, Linné amb aquest mot genèric formà l'específic del seu Thymus Acinos, que Clairville passà al gènere Calamintha.) Sinoníma. — Altàbrega borda, cast., alba- haca silvestre o de pastor, albahaca menor. Anual o biennal, amb la tija d'rI-4 dm, entera- ment herbàcia, ascendent o difusa, n0 radicant, ramificada des de la base, coberta de pèls re- 343 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT BDERCITE NC SS Labiades. : G. 560. - Calamintha. fexos, fulles ovades o rombals, petites, peciolades, pecíols com la meitat del limbe, acutiúscules, serrulades a la meitat superior, nervudes, de nervis late- rals quasi rectes, flors purpúries, sobre peduncles axil'lars simples, geminades o ternades, calze encorbat, gibós a la base, contret sobre la gibositat, inclinat sobre el pedicel, molt nervut i eriçat, dent mitjana superior ovato-arrodonida, bruscament mucronada, les laterals triangulars alenades, llavi inferior bífid, corol'la que ultrapassa de 4-5 mm la gorja del calze, amb el lòbul mitjà inferior escotat, aquenis ovoido-trígons, negres, tacats de blanc. Geografia. — Paratges secs i pedregosos de tot el país: Vallès, Masgranada i Corbera, cap al Penedès, Bages, Corbera del Bergadà, Pobla de Lillet, Montsoliu.z: Plana de Vic (Masf.), Garrotxa, Olot (Vay.), Llers (Sen.), Vall de Llo (Gaut.), bastant comuna a les valls inferiors del Pireneu central (Zett.), Viella, Bossost, Arties, etc. (Llen.), Salardú, Ruda (C. et S.). — Maig-Setembre. 2,093. — C. rotundifólia VVilIX. (per les fulles de limbe arrodonit.) Anual, uni- o multicaule, amb tiges d'r-2 dm, dretes o ascendents, simples o ramificades des de la base, vermelloses, pubescents, fulles transovato-arrodonides, contretes en pecíol igual al limbe, mucronades, denticulades a la meitat superior, nervudes, de nervis laterals molt ar- quejats, pubèrules, aspres, flors purpúries, Sobre peduncles axil'lars simples, ternades o quater- nades, calze encorbal, gibós a la base, inclinat sobre el peduncle, que és molt curt, amb deu nervis prominents, nervis 1 peduncles densament setoso-eriçats, contret sobre la gibositat, dents superiors triangulars, recorbades, les inferiors alenades, quasi rectes, totes pestanyoses, corol'la poc més llarga que el calze, amb el lòbul mitjà inferior escotat. C. rotundifólia 4 Purpurascens Boiss. — Planta de 3-7 cm, de flors més petites, fulles purpúries pel revers, amb el pecíol de doble llarg que el limbe. Planta in- odora. Geografia. — El tipus comú a Castelseràs, d'Aragó (Losc., in Hb. Cad.), a la Catalunya austral (VVilIE., Icones, II, p. 70), probablement a la prov. de Lleida (Costa). La y purpu- rascens Boiss., a les muntanyes de La Cènia, sobre Tortosa (Llen.l, juny de 1910 /egi/). 344 MERS DE CATALUNYA Labiades. G. 560. - Calamintha. 2,094. — C. grandiflora Moench (Per les flors relativament grans.) Perenne, de rizoma estolonifer, amb estolons curts i tija de 2-5 dm, dreta o ascendent, sim- ple, pubescent, fulles grandetes, ovades o bé ovato-oblongues, primes, d'un verd bonic, gla- brescents, inciso-dentades, agudes, peciolades, flors d'un rosat purpuri, grans, en cimes pauci- flores, peduncle comú més curt que la fulla, calze llarg (10-10 mm), verd, glabrescent, de tub cilindrico-acampanat, ni encorbat mi gibós, dret, a la fi inclinat sobre el pedicel, dents superiors ovalo-acuminades, ascendents, les inferiors lanceolato-alenades, més llargues i um poc inflexes, totes pestanyoses, corol'la d'uns 3 cm, que ultrapassa de 18-20 mm la gorja del calze, de tub arquato-ascendent, dilatada cap a la meitat, amb el lòbul mitjà inferior obcordiforme, aquenis ovoides, negres. Geografia. — Boscos de les muntanyes: Alt Bergadà, Clot de Segalés, Peguera, prop de la font. — Clot de Segalés, cap a les Graus de Peguera (Graul, Puj. C.I). — Jul.-Agost. 2,095. — C. officinalis Moench —C. sil- vàtica Bromí., subsp. de la C. vulgaris Rouy (officinalis, Per haver estat emprada com a me- dicinal.) Sinonima. — Rementerola o rebenterola, ca- laments, cast., calamento o calaminta, /v., ca- lament. LS SIÓ Perenne, amb rizoma estolonifer, d'estolons EE ea lares, tija de 3-6 dm, ramificada, peluda, fulles bastant grans, blanes, d'un verd bonic, peciolades, obtuses, serrades regularment, de divisions poc profundes, pubes- cents, les inferiors cordiformes, les altres ovades, flors purbúries, bastant grans, en cimes mulliflores fluixes, iguals o més llargues que les fulles, calze tubuloso-obcòmic, de tub ni encorbat ni gibós, dret, a la fi inclinat sobre el pe- dicel, pubescent, de dents desiguals, les superiors lanceolato-acuminades, ascen- dents, les inferiors limears alenades, més llargues, un poc inflexes, totes es- 44 345 PUBLICACIONS BE L'INSTETUT DE ge tEmMCITES Labiades. G. 560. -Calamintha. tanyoses, corol'la a tot tirar de 2 cm, de tub quasi recte, que ultrapassa de 8-12 mm la gorja del calze, amb el lòbul mitjà inferior orbicular, aquenis ovoides, bruns. 8 ascendens Briq. — Planta més peluda, fulles més petites, més curta- ment peciolades, de limbe tan ample com llarg, superficialment dentades o fisto- nades, cimes més denses, de peduncles més curts que les fulles, amb la corolla que ultrapassa de 8-I0 mm la gorja del calze. Geografia. — Boscos frescos de les muntanyes : Vall de Ribes, Olot. — Garrotxa, Sagaró (Vay.), interior del país, cap a Berga, Lleida, Tàrrega, etc. (Costa). La 8 ascendens Brig., C. ascendens Jord., comuna al litoral, Vallès, i part del Penedès i de Bages. — Set.-Nov. 2,096. — C. Népeta Savi—C. parviflora LamE.—C. officinalis var. Népeta Rchb, subsp. de la C. vulgaris Rouy apud Rouy. (és una de les Nepeta dels autors llatins, i cor- respon a la Calamintha pulegii odore, sive Nepeta, de Bahuin.) Perenne, amb la tija de 4-6 dm, ascendent, piloso-grisenca, molt ramificada, fulles petites, ovades o quasi rodones, un poc consistents, curtament peciolades, subenteres o denticula- des, flors petites, d'un Hlà violat, en cimes denses, més llargues que les fulles, calze de 4-3 mm, cilíndric, inflat a la base en la maturitat, dret sobre el pedicel, 4n Poc Pubescent, amb pèls exerts a la gorja, de dents curtes, lanceolato-agudes, un poc ascendents, les inferiors alenades, un poc més llargues, fotes pestanyoses, corolla petita, que ultra- passa la gorja del calze solament de 8-I0 mm, amb el lòbul mitjà inferior truncat, aquenis ovoides, bruns. Planta d'olor forta, desagradable. C. Népeta ò subnuda Fiori — C. subnuda Host. — Peduncles, generalment, més curts que el calze, les dents del qual són quasi iguals, curtes i rígides, o les dues inferiors lanceolades, un poc més llargues que les tres superiors frian- gulars i dretes, corolla dilatada a la gorja, d'I cm, fulles petites i breument peciolades. Geografia.—Llocs secs i pedregosos: Camps de Castelló d'Empúries (Sen.l): llocs fronte- rers del Pireneu oriental (Gaut.). La ò subnuda Fiori, al Tibidabo, Barranc dels Penitents (Sen.). No sembla diferir de la de Mallorca. — Ag.- Novembre. 346 FPLORX DE CATALUNYA Labiades. G. 500. - Calamintha. 2,097. — C. nepetoídes Jord. (per la semblança que té amb la C. Népeta.) Considerada per Rouy com una raça de l'an- terior i per Fiori com a mera varietat d'aquella, se'n diferencia per les cimes fluixes, i llargament pedunculades, de manera que ultrapassen les fulles, pel calze de 5-7 mm, de dents inferiors manifestament més llargues que les superiors, pel tub de la corol'la um poc arquejat, brusca- ment dilatat en el terç superior, pel lòbul mitjà inferior escotat, per les fulles petites, ovades, superficialment serrades, iguals o més curtes que els peduncles. C. nepetoídes Geografia. — Llocs muntanyencs secs i pedregosos: Vessant migjorn de la serralada lito- ral, Olot, vores del Fluvià, Figueres, al voltant del castell. — Muntanyes pròximes a Barce- lona (Costa), camins d'Olot, Besalú, i per ací i per allà en tot l'Empordà (Vay.). — Jul.-Ag. N. B. Les C. officinalis Moench, C. ascendens Jord. i C. Népeta Savi, considerades per Rouy com subespècies de la seva C. vulgaris, són bastant polimorfes i difícils de dife- renciar, Altrament, els híbrids que engendren, que no semblen rars, contribueixen a fer difícil el grup, particularment al litoral. 347 PUBLICACTIONS DE L'INSTITUT DEgC LEC UES Gènere 561. — MELISSA L. (Del grec uéitcca, nom de l'abella i d'algunes labiades mel'líferes, molt visitades per aquell insecte.) Flors blanques o rosades, en glomèruls axil'lars unilaterals de 6-r2 flors, calze tubuloso-acampanat, deprimit, amb tretze nervis, bilabiat, de llavi superior tridentat, l'inferior bífid, corol'la bilabiada, de tub exert, arquato- ascendent i llavi superior dret, còncau, escotat, l'inferior de tres lòbuls poc desiguals, tub sense anell de pèls, estams didínams, arquato-convergents, aquenis oblongs, bruns. Plantes perennes, peludes o glabrescents, de fulles grans, ovades, grossament fistonades, d'olor molt agradable. M. officinalis 2,098. -— M. officinalis L.. (és planta" medicinal.) Simonímia. — Tarongina, herba abellera, cast., torongil o hierba cidra, fr., mélisse. Geografia.—Torrenteres, boscos i bardissars: Terras- sa, als torrents de la serralada superior, llocs herbosos de Vidreres, vores del Montsoliu. — Serra de Montsant (Costa), S. Joan-les-Fonts, Montsoliu, Susqueda, Gui- lleries, Olot (Vay.), Vic (Masf.). — Jul.-Agost. N. B. És possible l'existència de l'Horminum pyre- naicum L., que trobem citat en alguns llocs fronterers del Pireneu central, però en cap de concretament català. 348 BHELOQRNA DE CATALUNYA Gènere 362. — ROSMARINUS L. (Rosmarinus o vos marins és el nom llatí, antiquíssim, d'aquesta planta. Sembla que ros podria ésser una corrupció de fhus, l'incens, i aleshores el significat de rosmarinus, O rosmarinum, que així ens el donà Dioscòrides, seria el d'incens marí, perquè és un arbust aromàtic que no sol allunyar-se molt de la mar.) Flors albo-blavenques, en fascicles axil'lars i terminals, calze acampanat, nu a la gorja, bilabiat, de llavi superior enter, ovat, l'inferior bífid, de lòbuls lanceolats, corol'la bilabiada, de tub exert, amb el llavi superior en casc, bífid, l'inferior de tres lòbuls, el mitjà molt ample i còncau, dos estams de filaments exerts i amb una petita dent a la base, aquenis transovoides, llisos. Arbustos aromàtics, de fulles coriàcies, linears, revoludes pel marge, enteres, verdes per sobre i tomentoses pel revers. 2,099. — R. officinalis L. (és planta medicinal.) Sinonímia. — Romaní, cast., romero, fr., ro- marm. Geografia. — Comuna als boscos i erms de les zones inferior i mitjana. — Hivern i primavera. R. officinalis 349 PUBLICACIONS DE: LGI1NS TI TU DE BE NCIOES Gènere 363. — SAÀLVIA L. (Nom llatí de la sàlvia per excel'lència, derivat de salvare, Salvar, per reputar-la de gran valor per a guarir les més diverses malalties.) Flors violades, blaves, blanques o groguenques, en glomèruls axillars, calze tubuloso-acampanat, bilabiat, de llavi superior enter o tridentat, l'infe- rior bífid, corol'la bilabiada, de llavi superior en casc, comprimit, enter o es- cotat, l'inferior trilobulat, amb el lòbul mitjà més ample, enter o escotat, dos estams de filaments curts, que terminen, i hi estan articulats, amb un llarg connectiu bifurcat i de branques desiguals, la més llarga terminada en antera fèrtil, la curta en una altra d'estèril, aquenis ovoides trígons, llisos. Herbes o petits arbustos £ aromàtics, de fulles ovades o bé oblongues, fistonades o la- ciniades. Tub de la corol'la guarnit interiorment d'un anell de pèls . . . . . 3. Li Tub de la corolla sense anell interior de PEI EN na A Plantes llenyoses, molt aromàtiques, fulles oblongues o lanceolades, consistents, reticulades, finament fistonades, flors violades, connec- du moltlars es Ce a a ee OS. OCI ASS Plantes herbàcies, poc o gens ar GAS ES fulles ovades, blanes, llises, fortamem -Ustenades db. dentades 2 ae EE a calze piloso-glandulós, de llavi superior enter, fulles alabardades, acu- minades, fortament fistonades . . . . . . . . . . S. glutinosa. Flors d'un blau violat, petites, en glomèruls compactes, multiflors, bràc- tees escarioses, brunes, calze pelut, de llavi superior tridentat, fulles ovato- cordiformes, no acuminades, irregularment fistonades lors grogues, grans, en glomèruls fluixos, pauciflors, bràctees herbàcies, l S. verticillata. 350 FLORA DE CATALUNYA Labiades. G. 563. - Sàlvia. Dents del calze aristades, les dues laterals superiors separades de la mit- jana, que és molt petita, bràctees molt amples, acuminades, dretes, flors blanquinoses . . . . ae Be Dents superiors. del calze molt es Es Life) De eu cap al mig, bràctees mitjanes o petites, a la fi, generalment, reflexes, flors ANC SA Era da ei o A DA a A i ga 4 Ma EN OS Panícula viscosa, aromàtica, bràctees pestanyoses, corol'la d'un blanc l blavenc, una vegada més llarga que el calze, que és pubescent, fulles fistonades, grisenques, pubescents . . . . . . . . . S. Sclàrea. 9.) Panícula ni viscosa ni aromàtica, bràctees no pestanyoses, corol'la blanca, ( dues vegades més llarga que el calze, que és llanut i blanquinós, fulles inciso-lobades, albo-tomentoses . . . . . . . . . S. Aethiopis. Fulles simplement fistonades o un poc incises, calze pubescent . . 7. Fulles lobato-fistonades o pinnatífides, calze eriçat de llargs pèls blancs, corol'la petita, de llavi superior feblement falcitorme . . . . . 8. ( Corol'la tres vegades més llarga que el calze, de llavi superior fortament falciforme, estil Pa exert, fulles quasi totes radicals, de 4-8 cm de: 3803 911 ACIDA Dr ED Al SS pEatensis. Corol'la r-2 vegades més llor Es d'El Ei de llavi superior feblement falciforme, estil a penes exert, fulles caulinars de 2-4 cm d'ample S. valentina. Corolla d'un blau pàllid, dues vegades més llarga que el calze, de llavi superior comprimit, lòbul mitjà de l'inferior blanquinós, fulles radi- cals incises o pinnatífides, tija quasi nua. . . . S. clandestina. Corol'la d'un blau violat, poc o una vegada més llarga que el calze, de llavi superior còncau però no comprimit ni falciforme, fulles lobato- uistomades, enjavtullosa i lia dt Date mite regina a ee Da ee El. 8 corol'la una vegada més llarga que el calze, amb els llavis separats, el superior un poc tag El a l'àpex, planta precoç, de 2-5 dm S. Verbenaca. Fulles ovato-oblongues, de 3-6 cm d'amplada, pinnatilobades, de lòbuls fistonats, corol'la poc més llarga que el calze, amb els llavis acostats, el superior quasi recte, planta tardana, de 4-8 dm, robusta UE oblongues, de 2-3 cm d'amplada, fistonades o inciso-lobades, i S. horminoídes. 351 PUBLICACIONS DE EFE INSTITUT /0D ESOC RN ES Labiades. G. 5063. - Sàlvia. 2,100. — S. officinalis L. (Perquè és planta medicinal.) Ec E Sinonímia. — Sàlvia bona, sàlvia per remei, d'Aragó o del Moncayo, cast., Salvia menor o silvestre, /7., sauge. Petit arbust de 2-3 dm, d'olor molt agrada- ble, molt ramificat, de branques dretes, pubes- cents, poc fullós, fulles oblongues o lanceolades, verdes, xagrinades, pubescents per sobre i albo-tomentoses i reticulades per sota, fina- ment fistonades, obtuses o agudes, peciolades, flors d'un blau violat, grans, en glomèruls pauciflors disposats en raim espici- forme, bràctees ovato-acuminades, peludes com el calze, a la fi caduques, divisions calicinals Janceolato-alenades, les inferiors més llargues, corol'la 2-3 vegades més llarga que el calze, de llavi superior quasi recte, no contret a la base, tub guarnit d'un anell de pèls a l'interior, antera estèril inserida quasi lateralment a l'àpex de la branca curta del connectiu, estigmes desiguals. S officinalis Geografia —Terrenys àrids, calissos 1 margosos d'una part del país: Abundant al Mont- sant, des de Cornudella al cim, cultivada i subespontània en moltes localitats. — La Segarra, Cardona, Castellfollit (Costa), Ponts, Seu d'Urgell, Tremp, Pont de Muntanyana (Bub.), Olot (Tex.), Garrotxa, Llussanès (Vay.). — Maig-Agost. 2,101. — S. glutinosa L. (per ésser planta viscosa o glutinosa.) Sinonímia. — Cast., cetro de Júpiter. Perenmne, amb la tija de o'5-I m, dreta, ra- mificada, piloso-glandulosa a l'àpex, d'olor forta, fulles grans, ovato-cordiformes o alabar- dades, acuminades, peciolades, fortament fisto- nades, d'un verd pàl'lid en ambdues cares, pu- bescents als nervis, flors grans, groguenques, en glomèruls pauciflors fluixos disposats en llarg raim terminal, bràctees ovato-lanceolades, her- bàcies, petites, més curtes que el calze, piloso-glanduloses com tota la inflores- cència, calze de llavi superior enter, curt, molt ample, dents de l'inferior curtes i lanceolades, corol'la gran ( 3-4 cm), tres vegades més llarga que el calze, pubes- 352 EL ORA DE CATALUNYA De a aa ac id dan ee Mara Labiades. G. 563. - Sàlvia. cent-glandulosa, de 4ub exert, dilatada a la gorja, amb el llavi superior falcifor- me, comprimit, bífid, i dos estams rudimentaris ultra els dos curts, branca curta del connectiu claviforme, estil exert, aquenis ovoides, bruns, llisos. Geografia. — Boscos ombrosos de les muntanyes : Ribes, Montsoliu, Olot. — Surroca, S. Joan de les Abadesses, Platraver, Puigsacau, Cabrera (Salv.l), Camprodon (Bub.), Frei- xenet (Isernl), Guilleries, des de S. Feliu de Pallarols, Sta. Pau, Castellfollit i més amunt (Vay.), La Cellera (Cod.), Montgrony, Castellar de N'Huc, Surroca, S, Hipòlit (Sen.). —Jul.- Agost. 2,102. — S. verticillata LL. (per les flors disposades en verticillastres dis- tants.) Simonímia. — Matagalls, cast., salvia cas- tellana. Peremne, amb la tija de 4-8 dm, herbàcia, dreta, peluda, ramificada, d'olor desagradable, fulles grans, ovato-cordiformes, les inferiors amb dues orelletes O folíols separats, peciolades, acutiúscules, no acuminades, blanes, verdes, més pàllides per sota, pubescents, desigual- ment fistonades, flors d'un blau violat, petites, en glomèruls multiflors com- pactes disposats en panícula terminal, bràctees ovato-acuminades, petites, escarioses, brunes, reflexes, calze violat, pelut, de dents triangulars acumina- des, les dues interiors més llargues, corol la petita (1 em), dues vegades més llarga que el calze, de tub exert i llavi superior dret, curt, no comprimit, contret a la base, amb anell de pèls a l'interior del tub, estil un poc exert, branca curta del connectiu sense antera. S. verticillata Geografia. — Llocs estèrils, vores de camins : Marges i runes d'Hostalric immediats a la carretera, 19 de juny de 1909 /egi. — Muralles de Tordera (Vay.).—Juny-Agost. 24103. —S. Sclàrea L. (derivat del nom vulgar de la planta: Horminum Selarea dictum, consigna Bau/in, i aquesta és la Salvia Sclarea de Linné: a Itàlia li diuen schiarea.) S. Sclàrea 45 353 PUBLICACIONS ADE, D'ANSTITU TT DE dec LE EES Labiades. G. 563 .- Sàlvia. Simonímia. — Sàlvia romana, madrona, cast., maro, amaro, hierba de 9. Quan:i fr. sclarée: Peremne, amb la tija de 4-8 dm, dreta, robusta, peluda, molt ramificada superiorment, de fulles grans, ovato-cordiformes, reticulades bonyegudes, des- igualment fistonades, peciolades, obtuses, grisenques, pubescents, flors d'un blanc blavenc, grans, en glomèruls pauciflors disposats en panícula terminal, bràctees grans, membranoses, suborbiculars cordiformes, acuminades, hlàcies, pestanyoses, més llargues que el calze, a la fi reflexes, calze pubescent glandulós, de dents aristades, les del llavi superior triangulars, curtes, les dues laterals separades de la mitjana, que és molt petita, les del llavi inferior lanceolades, corol'la gran (18-25 mm), una vegada més llarga que el calze, piloso-glandu- losa, bruscament dilatada a l'àbex, sense anell de pèls a l'interior del tub, de llavi superior falciforme, bilobulat, estil exert. Planta aromàtica. Geografia.—Llocs calissos, àrids: Al Vallès, Bages i altres parts, cultivada i subespontà- nia. ss Les Garrigues (Gonz.), La Garrotxa, Olot, Prat de Llussanès (Vay.), Prats de Molló (Gaut.), Vall d'Aran, a Canejan (C, et S.). — Maig-Juliol. 2,104. — S. Aethiopis L.. (Discòrides menciona una planta medicinal d'Etiopia, amb les fulles semblants a les de la blenera, l'aidiomic: els autors prelinneans su- posen que és aquesta sàlvia, i d'ells prengué el nom Linné, en identificar la seva espècie amb l'Aethiopis foliis sinuosis de Bahuin.) Sinonímia. — Cast., etiópide, oropesa. Hom la diferencia de l'anterior per ésser planta coberta d'un toment albo-llanós, per les fulles molt reticulades, blanques i tomento- ses pel revers, inciso-lobades, de lòbuls angulosos, les superiors sèssils, acumi- nades, bracteiformes, reflexes, per les flors blanques, en ampla panícula, ni viscosa ni aromàtica, molt blanca i llanosa, per les bràctees verdoses a l'àpex, iguals al calze, bruscament i finament acuminades, a la fi recorbades, però no reflexes, pel calze cobert d'un toment Jlanós, blanc, i per la corol'la dues ve- gades més llarga que el calze. S. Aethiopis Geografia. —Llocs secs i àrids de les muntanyes: Serra del Montsant (Costa), Mas Blanco, prop d'Horta, als confins de Catalunya i Aragó, r. (Fontl). — Juny-Agost. 354 EECIRAN DE. CATALUNYA Labiades. G. 563. - Sàlvia. 24105. — S. pratensis L. (perquè sol fer-se als prats.) Sinonímia. — Tàrrec, tarró, cast., gallo- cresta, salvia de prado. Peremne, amb la tija de 3-8 dm, dreta, ro- busta, peluda, glandulosa i, ordinàriament, ramificada a l'àpex, fulles grans, ovades o bé ovato-oblongues, la major part radicals i pecio- lades, les superiors amplexicaules, reticulado- rugoses, fistonades, pubescents, flors grans, ge- neralment d'un blau fort, en glomèruls distants, en llargs raims que formen, frequentment, una ampla panícula glandulosa, bràctees ovalo-acuminades, herbàcies, més curtes que el calze, a la fi reflexes, calze pubescent glandulós, de llavi superior tridentat, amb les dents laterals comnivents sobre la del mig, que és més curta, corol'la gran (15-25 mm), 2-3 ve- gades més llarga que el calze, pubescent glandulosa, de tub sense anell de pèls, insensiblement dilatat a la gorja, amb el llavi superior fortament falciforme, es- cotat, estil llargament exert, aquenis bruns, llisos, lluents. Geografia. — Frequent als prats i boscos de les zones mitjana i superior, a partir de la serralada superior del Vallès: Baix Empordà, des de Vidreres. — La Garrotxa, Olot, Seva (Vay.), Llers (Sen.), prop de Benasc (Zett.). — Maig-Juliol. 2,106. — S. valentina Vahl (Per haver estat descoberta al regne de València.) Perenne, amb la tija de 3-8 dm, herbàcia, dreta, un poc ramificada, piloso-eriçada, fu- llosa, de fulles oblongues o lanceolades, les in- feriors peciolades, les altres sèssils, obtuses, les superiors acuminades, doblement fistona- des, primetes, glabriúscules per sobre, peludes als nervis i glanduloses per sota, flors d'un blau violat, petites, en glomèruls pauciflors Sa valentina nombrosos disposats en raim llarg o en paní- cula terminal, bràctees ovato-cordiformes, ente- res, apiculades, Purpúries, petites, quasi iguals al calze, aquest piloso-glan- dulós, amb les dents del llavi superior friangulars acuminades, les laterals comivents sobre la del mig, les inferiors lanceolato-acuminades, un poc més 355 PUBLICACIONSTDE L'INSTITUT /IDEFSCEENCES Labiades. G. 563. - Sàlvia. llargues, corol'la pubescent glandulosa, de doble llarg que el calze, amb el llavi superior feblement falciforme, estil un poc exert. Geografia.—Frequent als marges i prats del Vallès oriental: Sardanyola, Ripollet, Mont- cada, Sta. Perpètua, S. Fos, etc., d'on s'estén cap a Granollers, Llinars, i més enllà, en di- recció a Castelltersol. — Marges i camps de la falda de Montjuic (Vay.). — Maig-Juliol. 2,107. —S. clandestina L. "). (del llatí clandestinus, ocult, Per tenir sovint flors cleistògames, amb la corol'la gens aparent, floreix, com se diguéssim, i grana, d'amagat.) Peremne, amb la tija d'I1-3 dm, dreta, simple, pubescent a la base, peluda a l'àpex, pauci- foliada, de fulles basilars oblongues o bé oblongo- lanceolades, incises o pinmnatífides, de lòbuls irregulars, dentats, flors d'un blau pàlhd o blanquinoses, petites, en raim curt, dràctees SsEtenees os ovato-cordiformes, acuminades, herbàcies, Piloso- pestanyoses, més curtes que el calze, a la fi — reflexes, calze acampanat, eriçat de llares pèls blancs, glandulós, amb el llavi superior de tres dents triangulars, petites, connivents, l'inferior de dents lan- ceolades cuspidades, corol'la dues vegades més llarga que el calze, de llavis sepa- rats i molt desiguals, el superior comprimit, falciforme, l'inferior amb el lòbul mitjà blanguinós, estil inclús o poc exert. B pallidifiora Rouy-Corolla d'un blau pàllid, calze poc glandulós, raim espiciforme. 7 multífida S. et S. — Fulles basilars profun- dament pinnatipartides o subpinnatisectes, de divisions irregularment fistonades. Geografia. — Prats, vores ds camins i llocs estèrils: Comuna al Vallès, tant el tipus com la 8 pallidifiora Rouy. La y multífida S. et S. al litoral de Barcelona (Sen.l). — Març-Set. 2,108. — S. Verbenaca L., subsp. de la S. Linnaei Rouy, apud Rouy. ( és, una de les Verbenaca dels autors prelinneans, així dites per tenir les fulles semblants a les de la berbena.) S. Verbenaca h (1) Aquesta i les dues seguents considerades per Rouy com subespècies de la seva S, Linnaes, excessivament po- limorfa. Les diferències més constants entre totes elles són a les fulles basilars. 356 RLOBL DE CATALUNYA Labiades. G. 563. -Sàlvia. Simonímia. — Tàrrec, cast., ormino, gallocresta, hierba de Sta. Lucía o de ciego. Peremne, amb la tija de 2-3 dm, dreta o ascendent, simple o ramificada, peluda fins a la base, fullosa, fulles basilars oblongues, de 2-3 cm d'amplada, fistonades o inciso-lobades, amb les dents llargues, irregulars, les superiors sèssils, flors d'un blau violat, bastant petites, en llarg raim atenuat a l'àpex, calze eriçat de llargs pèls blancs, un poc glandulós, de llavis separats, corol'la una vegada més llarga que el calze, de Navis també separats, el superior còncau, 41: poc arquejat, no comprimit ni falciforme, estil inclús o poc exert, planta pri- merenca. Raça longistvla Cad. — Estil llargament exert, tija i pecíols molt peluts. Subsp. S. oblongata Vahl — Fulles basilars ovades, les caulinars ovalo- oblongues, totes fistonades o dentades, de dents obtuses, regulars, acostades. Geografia.— Llocs estèrils i àrids: Comuna al Vallès i Bages. — Puja fins a Besora, Llus- sanès i Ripoll. La subsp. S. ob/ongata Vahl, S. Verbenaca B oblongifolia Benth., al litoral de Sitges, Igualada, cap a Tous i a altres llocs de la Segarra i Bages, la raça longistyla Cad., al peu del castell de Figueres. — Abril-Setembre. 2,109. — S. horminoides Pourr., subsp. de la Linnaei Rouy, apud Rouy. (horminoides, Perquè recorda pel seu hàbit l Horminum pyrenaicum.) Hom la diferencia fàcilment de les dues an- teriors per la seva major talla, per la tija ro- busta (de 3-8 dm), ramificada, peluda fins a la base i fullosa, per les fulles grans, ovato-oblon- gues, amples de 3-6 cm, pimtatilobades, de lò- ae a buls fistonats, per la corol'la poc més llarga que el calze, de llavis acostats, el superior còncau 4 quasi recte, ni comprimit ni falciforme, i per ésser més tardana. Geografia.—Prats i llocs herbosos del Vallès, Montcada, Terrassa, Cornudella, ei alibi. — Abril-Juny. 357 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DESEVENCDES Gènere 564. — NEPETA L. (Nepeta és mot emprat pels clàssics llatins, que hom fa venir de Nepet, la vila avui dita Nepi, al nord de Roma, amb la nepta, o herba gatera, i altres espècies afins formà el gènere Linné.) Flors blanques, rosades o blaves, en glomèruls disposats en raims termi- nals, calze tubulós, recte o encorbat, amb cinc dents quasi iguals, corolla bilabiada, de tub estret a la base, dilatat, sense anell de pèls, amb el llavi superior dret, pla, bífid, l'inferior amb el lòbul del mig gran, orbicular i còncau, els laterals petits, reflexos, estams didínams, inclusos, curvato-ascen- dents, els dos inferiors més llargs. Plantes herbàcies, perennes, d'olor forta, amb fulles crenato-dentades. Arrel fasciculada, tuberosa, fulles erectes, aplicades, oblongo-lanceolades, bràctees tan dera com el calze, ovato-lanceolades, acuminades, 1 VIBIAdOS ss ES i. ia ei N. tuberesa: Arrel ni fasciculada ni BE fulles des o reflexes, bràctees alena- des, mésicurtes que el Calze sec cedida EE es j Fulles lanceolades, reflexes, breument peciolades, crenato-dentades, verdes, flors blanques o vermelloses, en glomèruls pauciflors, calze piloso-llanut, de tub arquejat, corol'la molt peluda exteriorment, de tub exer A. Ba: dec EE IN, Ta NCC OLI Es d ulles ovades, obertes, Res o Es flors en om uls multifiors, cilzé Byoide, QUaSLTECIÓ (cal ola Tdietes Nerea En So es el ca 4 corol'la peluda, 3-4 mm més llarga que el calze, de tub inclús N. Catària. Fulles sèssils, verdes en ambdues cares, dents del calze triangulars lan- ceolades, corol:'la pubescent, 7-8 mm més llarga que el calze, de tub i ulles peciolades, albo-tomentoses pel revers, dents del calze alenades, UN DOC EXETC i Se dte Ge Ca et ae EET BELORX DE CATAMEUNYA Labiades. G. 564. - Népeta. 2,110. — N. tuberosa L. (per l'arrel tuberosa.) Arrel fasciculada tuberosa, de tuberositats fusiformes, articulato-nodoses, amb la tija de 3-5 dm, dreta, poc ramificada, -- peluda, co- berta de fulles erecto-aplicades, les basilars oblongues, peciolades, les altres ovato-lanceola- des, cordiformes a la base, totes fistonades, obtuses, glabrescents o peludes per sobre, tomentoses per sota, flors blaves o purbúries, en glomèruls densos disposats en espiga cilín- drica contínua o un poc interrompuda a la base, bràctees membranoses, ovato-lanceolades, acuminades, violades, reti- culades, iguals al calze, aquest encorbal, Pubescent eriçat, amb cinc dents quasi iguals, alenades, erecto-patents, corol'la pubescent per fora, de tub llargament exert, aquenis superficialment tuberculosos. N. tuberosa Geografia, — Comuna als boscos muntanyencs i llocs rocosos de l'Espanya oriental i austral: Prov, de Tarragona, als Ports d'Horta (Costa, Font 2 Zi44.). — Juliol. 2,111. — N. lanceolata Lamz. (per les fulles de forma de llança, lanceolades.) Tija de 4-I0 dm, dreta, forta, grisenca, pu- bescent, molt ramificada, amb les fulles Janceo- lades, reflexes, breument peciolades, crenato- dentades, d'un verd grisenc, pubescents:, flors blanques o vermelloses, en glomèruls pauciflors breument pedunculats, que formen raims den- sos a l'àpex, interromputs i més fluixos a la base, bractèoles lanceolato-acuminades, poc més llargues que els pedicels, calze tubulós, arquejat, piloso-llanut, de dents lanceolato-agu- des, corol'la molt peluda per fora, que ultrapassa 7-8 mm la gorja del calze, de tub exert, gradualment dilatat de la base a l'àpex, aquenis bruns, ovoides trígons, tuberculosos. N. lanceolata Geografia. — Llocs secs i pedregosos de ies muntanyes : Serra del Cadí, al Coll de Jou, des de Roca Santa fins al cim. —Olot, r. r. (R. Bolós), Malhiberno (Bofill), Alp, a la Cerda- nya (Vay.), Vall de Bohí (Gonz.), Vall i Hospital de Benasc (Zett.), Cast (Lap. ex Zett.). — Jul.-Agost. 359 PUBLICACIONS": DE L'INSTITUT DESCRERLC MES Labiades. G. 564. - Népeta. 2,112. —N. Catària L. (aquesta és uma de les Cataria dels autors antics, així anomenades, del llatí catus, el gat, Perquè aquest felí la cerca àvidament per refregar-s'hi.) Sinoníma. — Nepta, herba gatera, cast., hierba gatera o de gatos, menta gatera o de gatos, jr., herbe aux chats. Tija de 5-I0 dm, dreta, ramificada, densa- ment pubescent, fulles ovato-cordiformes, ober- N. Cetària tes, peciolades, agudes, fortament dentades, d'un verd clar i poc pubescents per sobre, grisenques i poc tomentoses per sota, flors blanques, puntejades de vermell, en glomè- ruls multifiors, densos, breument pedunculats i disposats en raims espici- formes curts, interromputs a la base i agrupats en un conjunt paniculiforme, bractèoles alenades, més cuites que el calze, aquest ovoide, pelut, quasi recte, amb les dents lanceolato-alenades, corol'la peluda, que ultrapassa 3-4 mm la gorja del calze, de tub inclús, bruscament dilatat a l'àbex, aquenis bruns, ovoi- des trígons, llisos. Geografia. — Runes i vores de camins: Abundant als marges d'Hospitalet del Bergadà, sobre el riu Greixa, al Vallès, Bages, i fins al Pireneu, cultivada i -- espontània.— Montcada (Salv.l), Lleida, Prades, Olot (Costa), La Garrotxa (Vay.), Vall d'Aran, a Viella (Llen.), Sa— lardú (C. et S.). — Maig-Agost. 2,113. — N. latifólia DC. -— N. violàcea var. Pourr. (latifolia, per les fulles amples.) Tija de 8-12 dm, dreta, simple o poc rami- ficada a la part superior, violada, pubescent inferiorment i glandulosa a l'àpex, amb les fulles ovato-oblongues, obertes, sèssils o les in- feriors breument peciolades, fistonades, pubè- rules, d'un verd pàl'lid en ambdues cares, flors blaves o vermelloses, en glomèruls multifiors, densos, breument pedunculats, disposats en raims espiciformes interromputs a la base i agrupats en ampla panícula, bractèoles linears alenades, més curtes que el N. latifólia 360 CURA: DE CATALUNYA Labiades. G. 564. - Népeta. calze, aquest ovoide, Pubescent, quasi recte, amb les dents triangulars alenades, íÍrequentment blaves, corol'la pubescent, que ultrapassa 7-8 mm la gorja del calze, de tub un poc exert, estret, dilatat a l'àpex, aquenis negres, ovoides trígons, tuberculosos a l'àpex. Geografia. — Boscos i pastures de la regió pirenenca: Ribes, camps i marges de Queralps, Tagast, al peu de la Roca de l'Uró, comuníssima a Castellar de N'Huc. — Setcases, Pardines (Isernl), Surroca (Salv.l), Tragurà, fins a Monars, Núria, Cerdanya (Vay., Camprodon, Vall de Llo, Tosses (Bub.), Montgrony, Gavarrós (Sen.). — Jul.-Agost. PUBLICACIONS DE' L'INSTITUT HXESSC EE GES Gènere 565. — GLECHOMA L. (Del grec 7inyúv, nom del poliol.) Flors violades amb taques purpúries a la gorja, en glomèruls axillars unilaterals i paucifiors, calze tubulós, recte, amb quinze nervis i cinc dents ovato-acuminades, les dues interiors un poc més curtes, corol'la bilabiada, de tub recte i exert, amb el llavi superior dret, pla, escotat i l'inferior amb el lòbul mitjà obcordiforme i major que els laterals, estams didínams, curvato- ascendents, els dos inferiors més llargs, anteres en creu, aquenis bruns, llisos. Herbes perennes, de tija radicant, peluda als nusos, fulles verdes, peciolades, reniformes, palmatinerves, fistonades. 2,114. — G. hederàceum L. (Perquè creix ajaguda i les fulles recorden les de l'Hedera, l'eura.) Sinoníma. — Eura caiguda, terrestre o de terra, cast., hiedra terrestre, /7., lierre terrestre. B Jirsuta Godr. — Glomèruls uni- o biflors, calze que ultrapassa la meitat del tub de la corol'la. Planta peluda. G. hederàceum Geografia. — Boscos frescals i prats selvosos : Mar- torell de la Selva, Montsoliu. — Olot (Vay.), La Cellera, r. (Cod.i), Vall d'Aran, prop de Bossost (Compú., in Hb. Cad.l), cap a Pontau (Llen.l), Port de Benasc (Zett.), Fos, Cierp (C. et S.). La 8 hirsuta Godr., entre Berga i Cardona, prop de Mas Codonyet (Puj., C.). — Maig. N. B. La magnitud i el toment de les fulles semblen dependre del terreny on viu la planta, puix els hem vist variar extraordinàriament pel cultiu. 362 FLORA DE CATALUNYA Gènere 566. — LAÀMIUM L. (L'ortiga morta, una espècie d'aquest gènere, l'anomenaren Jamíum els llatins, segons testimoni de Plini. Bahuin reuneix els Galeopsis sive Lamiíum vel Uvtica moriua i els descriu tots amb aquest nom genèric, Linné ho acceptà així. Hom diu que Lamíum ve del grec Xíuoç, la gorja, per la forma de la corol:la.) Flors purpúries, blanques o grogues, en densos glomèruls axil'lars, calze tubuloso-acampanat, amb cinc nervis i cinc dents quasi iguals i alenades, corol'la bilabiada, de tub quasi sempre llargament exert, dilatada a la gorja, amb el llavi superior en casc i els lòbuls laterals de l'inferior generalment amb un apèndix dentiforme, el mitjà més gran i contret a la base, estams didinams, curvato-ascendents, els exteriors més llargs, celles de les anteres oposades, aquenis trígons, truncats i d'angles aguts, glabres. Herbes, general- ment, fètides, de tiges ajagudes a la base, amb les fulles peciolades i fisto- nades. i Flors grogues o blanques, tub de corol:la amb un anell de pèls . . 2. Flors purpúries, tub de la corolla amb anell de pèls o sense . . 4. Flors grogues, lòbuls laterals del llavi inferior de la corolla sense apèn- dix dentiforme, anteres glabres . . . . . . . . L. Galeobdolon. Flors blanques, lòbuls laterals del llavi inferior de la corol'la amb apèn- CIC OT IO RNE, Lisa nefasta DC EA Sa AU A EI EI 2 curtes que el tub, tub de la corol'la inclús, llavi superior pubescent L. flexuósum. Anteres barbudes, dents del calze fructifer alenades, blanes, tant o més llargues que el tub, tub de la corol'la igual al calze, llavi superior OD est ES La DOS DA DS OS DAR E LO EA EU) EN DONA DEA 3 Plantes perennes, tub de la corolla encorbat i contret a la base, amb anell de pèls, llavi superior pubescent, anteres barbudes : L. maculàtum. Plantes anuals, tub de la corol'la recte, regularment cilíndric . . 5. Es glabres, dents del calze fructífer lanceolades i espinuloses, més É / 363 PUBLICACIONS. DE: E/INSTITUT: DE NC NE UC TES Labiades. G. 566. - Làmium. Fulles superiors profundament inciso-dentades, ovato-triangulars, tub de la corol'la amb anell de pèls P, poc o gens exert, calze pubèrul, 9 i de dents més llargues que el tub. . . . . . . . L. hybridum. Lruites crenato-lobades, ovades, tub de la corol'la netament exert. 6. Tub de la corol:la amb anell de pèls, 1-2 vegades més llarg que el calze, dents del calze fructífer més llargues que el tub, fulles totes pecio- J. lades, ovato-cordiformes, obtuses . . . . . . . L. purpúreum. : IE de la corol:la sense anell de pèls, tres vegades més llarg que el calze, dents del calze fructífer més curtes que el tub, fulles superiors am- plexicaules, reniformes . / . . .. . . : . .O L. amplexicanle. 2,115. — L. Galeobdolon Crantz — Ga- leobdolon lúteum Huds. (del grec 'axéa, la mustela, i Bòóxoc, la fortor, perquè les fulles puden si hom les tritura, aquest met, emprat per Dioscòrides, donà el Galeopsis Galeobdolon de Linné.) Sinonímia. — Ortiga morta, casi., ortiga muerta amarilla, /7., ortie jaune. Perenne, de rizoma serpentejant i tiges estè- rils ajagudes o radicants, tiges floríferes de 3-6 dm, dretes, pubescents, fulloses, amb les fulles peciolades, blanes, ovades, les inferiors subcordiformes, les superiors atenuades a la base, acuminades, totes dentades i peludes, flors grogues, grans, en glomèruls axillars pauciflors que formen un raim espiciforme terminal interromput a la base, bractèoles linears filiformes, peludes, calze pubescent, de dents lanceolades, rígides, espimescenís, molt més curtes que el tub, corol'la pubescent per sobre, de tub encorbat, estret infeziorment, igual al calze, dilatada a la gorja, amb un anell de pèls, llavi superior enter, llarga- ment barbut, l'inferior de lòbuls quasi iguals, els laterals sense apèndix denti- forme, anteres glabres. L. Galecbdolon: Geografia. — Boscos i llocs selvosos, ombrosos, de les muntanyes: Comarca d'Olot, fins a Platraver i Pireneu (Vay.), Devesa de Girona i cap a Blanes (Salv.l), Ripoll, al Torrent del Bac del Solà (Sen.), Vall d'Aran, bastant comuna prop de Luchon i a Superbanyeres (Zett.), boscos de Viella, comuna al Portilló, Les i Artigues de Viella i de Lin (Llen.l), Bos- sost (Compú.l, in Hb. Cad.). — Juny-Juliol. N. B. La planta citada a S. Llorenç del Munt, Montseny i Blanes pertany a l'espècie segúent. (1) —L'anell manca en el tipus 364 ELOBA DE CATALUNYA Labiades. G. 566. - Làmium. 2,16. — L. flexuósum Ten. (per les tiges fexuoses.) Perenne, amb la tija de 3-6 dm, radicant inferiorment, prima, flexuosa, pubescent, fulles peciolades, blanes, peludes, generalment taca- des de blanc, les inferiors petites, 0vades subcordiformes, agudes, les altres truncades o arrodonides a la base, totes fortament dentades, flors blanques, bastant grans, en glomèruls axil'lars densos disposats en raim espiciforme fullós, terminal, bràctees linears alenades, pes- tanyoses, més curtes que el calze, aquest pelut, de dents lanceolato-acuminades, espinescents, pestanyoses, quasi iguals al tub, corol'la peluda, de tub inclús, amb un anell de pèls, llavi superior enter, llargament barbut, l'inferior amb el lòbul mitjà obcordiforme, els laterals re- corbats i terminats en un apèndix dentiforme, anteres glabres. L flexuósum Geografia. — Roques, torrenteres i paratges herbosos : S. Llorenç del Munt, Montseny, des de Gualba, Montsoliu, abundant: litoral de Blanes a Tossa. — Rupit, Amer, Pireneu oriental, fins a Vilarnadal, Rocabruna, Massanet de Cabrenys, Prats de Molló (Vay.), Vic (Masf.), Peralada, Cabanes (Sen.). — Abril-Juny. 2,117. — L. àlbum L.. (del llatí albus, blanc, pel color de les flors.) Peremne, amb la tija de 2-6 dm, dreta o ascendent, un poc peluda, fullosa, de fulles ovato-cordiformes, acuminades, les superiors més llargament peciolades i d'un verd bonic, blanes, fortament dentades, subpestanyoses, flors blan- ques, freqientment tacades de verd, en glomè- ruls axil'lars distants, densos, disposats en espiga terminal fullosa i interrompuda, brac- tèoles alenades, molt petites, pestanyoses, calze glabrescent, de dents lanceolades alenades, blanes, pestanyoses, tant o més llargues que el tub ordi- nàriament tacat de negre a la base, tub de la corol'la igual al calze, cilíndric, recte, contret i després dilatat bruscament, amb .un anell de pèls, llavi superior enter, molt pelut, l'inferior amb 2-3 dents per banda a la base, anteres barbudes. 365 PUBLICACIONS DE: LE INSTITU FE DE NIBRACIES Labiades. l G. 566. - Làmium. Geografia.—Vores de camins i llocs herbosos: Pastures de la Vall de Núria. — Setcases (Iserni), muntanyes de Núria, Costabona, de la Cerdanya, Comabella, Ger (Vay.), Vall d'Eina (Bub.), La Presta, Vall de Prats (Gaut.). — Juny-Juliol. 2,118. — L. maculàtum L. (Per les fulles fregiientment tacades de blanc, del llatí maculatus, tacat.) Perenne, amb la tija de 3-6 dm, dreta o ascendent, glabrescent o 4 peluda, fullosa, de fulles ovato-cordiformes, acuminades, peciolades, blanes, un poc peludes i pestanyoses, fre- quentment tacades de blanc, inciso-dentades o doblement dentades, flors purpúries, rarament blanques, grans, en glomèruls axil'lars fluixos disposats en espiga curta terminal, bractèoles molt petites o nul:les, calze glabre o pelut, de dents lanceolades, llargament acuminades, blanes, pestanyoses, iguals al tub, corol'la de tub llargament exert, curvato-ascendent, contret a la base, amb un anell de pèls, molt dilatat a la gorja, de llavi superior enter, pubescent pesta- nyós, l'inferior amb un apèndix dentiforme per banda, anteres barbudes. Raça L. rubrum VVallr. — Fulles petites, generalment tacades de blanc o de negre, irregularment inciso-dentades, amplament cordiformes, glomèruls de 6-I0 flors. L. maculétum Geografia. — Boscos humits i vores d'aigies de la regió pirenenca : Montseny i els seus vessants, fins a les Guilleries, Queralps, Núria, Olot, a Cudella i Noc d'En Cols. — Des de Castellfollit i Vidrà als Pireneus, Prats de Molló (Vay.), La Cellera (Cod.), zona subalpina, a Vilaller (Costa), Vall d'Aran, a Artiga de Viella i Portilló (Llen.i). La raça L. rubrum VVallr., L. laevigalum L., a Prats de Molló (Gaut.), i la hivsutum LamR., generalment eriçada, a Vidrà (Vay.) i a l'alta Cerdanya, cap al coll de Puigmorens (Gaut.).—- Maig-Agost. 2,119. — L. hybridum Vill. /. decipiens Rouy — L. incísum VVilld. var. clandes- tinum Sen. et Pau (per creure'l híbrid del Lamium purpureum i del L. amplexicaule, decipiens, enganyador, perquè té un anell de pèls al tub de la corol'la que manca en el tipus, incisum, per les fulles feses.) L. hybridum Anual, amb la tija d'I1-3 dm, ajaguda o as- 366 NENA DEIUCATALUNYA EE EE dl atra dieta fin ea rs Labiades. G. 566. - Làmium. cendent, fistulosa, glabrescent, ramificada a la base, llargament nua sota les flors, fulles totes peciolades, ovato-cordiformes, fistonades, les florals breu- ment peciolades, triangulars i frequentment subcumeiformes a la base, P7o- fundament inciso-dentades, acostades, d'un verd fosc i pubescents, flors puy- púries, en glomèruls axil'lars disposats en capítol fullós terminal, amb algun verticil d- distant, bractèoles alenades, pestanyoses, més curtes que el calze, aquest Pubescent, amb les dents lanceolades alenades, pestanyoses, més llar- gues que el tub, divaricades en la maturitat, corol'la petita, de tub inclús, recte i amb anell de pèls, bruscament dilatat a la gorja, llavi superior enter, pelut, l'inferior canaliculat i amb un apèndix dentiforme, anteres barbudes, aquenis llisos. Rouy creu que aquesta planta és un híbrid de les dues seguents. Geografia. — Hortes i llocs arenosos o pedregosos : Al Vallès occidental, Terrassa, Gui- tart, Obac, Montcada. — Camps de S. Jeroni, prop de Barcelona (Costa), S. Pubim, de la Segarra (Puigg.l), partit d'Olot (Tex.), Cabanes (Sen.). — Maig-Juny. 2,120. — L. purpúreum L. (per les flors purpúries.) Anual, amb tiges d'1-3 dm, la central dreta, les laterals ascendents, pubèrules, aspres, J/ar- gament nues sota la inflorescència, fulles ovato- obtuses, cordiformes, peciolades, peludes, fis- tonades, les florals subcuneiformes a la base, agrupades en Piràmide, reflexes, al principi vermelloses, flors purpúries, petitetes, en glo- mèruls reunits en capítol fullós, terminal, ex- ceptuat, a vegades, el verticil inferior que està separat, bractèoles alenades, pestanyoses, més curtes que el calze, aquest glabrescent, de dents lanceolato-alenades, Pestanyo- ses, més curtes que el tub, a la fi divaricades, corol'la 1-2 vegades més llarga que el calze, de tub dret, amb un anell de pèls, estret, dilatat bruscament a la gorja, llavi superior enter, pubescent, l'inferior amb un apèndix dentiforme, anteres barbudes, aquenis llisos. L. purpúreum Geografia, — Terres cultivades : Urgell, als sembrats de Bellpuig, 8 d'abril de 1894 /egí. N. B. No sembla diferir del de Terol tramès per Pau. 367 PUBLICACIONS DE E'EHNSTIX UT DECRET S Labiades. G. 566. - Làmium, 24121. — L. amplexicaule L. (perquè les fulles superiors, sèssils, abracen la Hja, és a dir, són amplexicaules.) Sinonímia. — Floruví, ninois, cast., ortiga muerta menor. Anual, amb tiges de 5-20 cm, dretes o as- cendents, pubescents, ramificades a la base, llargament nues sota la inflorescència, fulles inferiors petites, ovato-cordiformes, peciolades, Dsemplesicante fistonades, les superiors més grans, reniformes, amplexicaules, inciso-lobades, flors purbúries, en glomèruls axil'lars reunits en espiga curta i fullosa, interrompuda i termi- nal, bractèoles nul'les, calze molt pelut, de dents lanceolato-acuminades, pes- tanyoses, poc més curtes que el tub, després de la floració connivents, corol'la de tub recte, molt estret, Zres vegades més llarg que el calze, bruscament dilatat a la gorja, sense anell de pèls, amb el llavi superior enter, molt pelut, anteres barbudes, aquenis llisos. Les flors vernals i les autumnals són, frequentment, cleistògames. Geografia. — Frequent a les terres cultivades de tot el país. — Maig-Octubre. 368 EL OR A DE CATALUNYA Gènere 507. — LEONURUS L. (Del llatí /eo, Zeonis, el lleó, i del grec oòp4, la cua, per la semblança remota de la inflorescència d'aquestes plantes amb la cua del lleó.) Flors purpúries, en densos glomèruls axil'lars reunits en llarga espiga fu- llosa interrompuda, terminal, calze acampanat, amb cinc nervis i cinc dents espinescents, les dues inferiors còrnies i reflexes, corol'la bilabiada, de tub in- clús, amb un anell de pèls, llavi superior en casc, pelut, l'inferior trilobat i amb el lòbul del mig un poc més gran, estams didínams, exerts, els anteriors més llargs, anteres. de cel'les oposades, aquenis trígons, d'angles aguts, truncats i molt peluts a l'àpex. Herbes perennes, de 6-I12 dm, amb la tija dreta, robusta, quadrangular, pubescent als angles, ramificada, de fulles grans, blanes, pal- matipartides, d'un verd fosc per sobre i blanquinoses per sota, un poc nervu- des, glabres. 2,122. — L. Cardiaca L. (és la Cardiaca dels botànics prelimmeans, i el Marrubium Cardiaca dictum de Bahuin, així anomenada per haver-la emprat per a guarir les malalties del cor.) Sinonímia. — Mà de Sta. Maria: cast., car- díaca, agripalma, cola de león, /7., cardiaque. Geografia. — Runes, bardissars i vores de camins : Bardissars del Vallès, r., S. Llorenç del Munt (Costa), vores de la Noguera Pallaresa (Iserni), cult. i semies- pontània a Olot i Sagaró (Vay.), Cambradases (Gaut.), prop de Montlluís (Bub.), Cerdanya alta, a Ures, prop de la frontera (Sen.l), Vall d'Aran (Costa), a Les Bordes, Aubert (Timb., Bub.), prop de Viella (Bub.), abundant a Les (C. et S.). — Juny-Setembre. N. B. Del Vallès i de S. Llorenç del Munt deu haver desaparegut, puix que en les nombroses excursions practicades per aquestes comarques en el decurs de cinquanta anys no hem tingut la fortuna de trobar-la. L. Cardiaca 47 369 PUBLICACIONSIDE EM NSTU TUC DESCTERECLES Gènere 508. — GALEOPSIS L. (Linné establí aquest gènere prenent el mot de Dioscòrides i Plini, i dels autors dels segles xV i xvI, que l'aplicaren a diverses plantes. Deriva de yahéz, la mustela, i òdtç, semblança, i fou emprat per aquell autor grec per a designar una Scrop/ularia.) Flors purpúries, blanques o groguenques, en glomèruls compactes axil'lars i terminals, calze tubuloso-acampanat, amb 5-I0 nervis i 5 dents un poc des- iguals i espinescents, corol'la bilabiada, de tub exert, nua interiorment, amb el llavi superior en casc, l'inferior trilobat i amb dues infladures còniques a la base del lòbul mitjà, els lòbuls laterals no apendiculats, estams didinams, el exteriors més llargs, anteres oposades, aquenis ovoides trígons, glabres, arro- donits a l'àpex. Herbes anuals, verdes, generalment ramificades en piràmide, inodores, de fulles peciolades, dentades o fistonades. Tija inflada i eriçada sota els nusos, calze eriçat a l'àpex, corolla de tub poc exert, lòbul mitjà del llavi inferior quasi quadrat, aquenis més amples que llargs, fulles primes, ovato-lanceolades, acuminades, den- tades 25h, Giuion: 3 Ed ES. EE Tija no intlada, ia 0 De Enteis molt més as que amples, fulles dm poc gruixudesel. veolcim bars do ENS NO Ea Cat Bràctees lanceolades, mucronades, més curtes que el calze, fulles enve- llutades sedoses, de nervis sortits i acostats . . . . a Bràctees linears alenades, espinuloses, tant o més Na que si Eres j fulles peludes o glabrescents, de nervis poc marcats i separats . 4. Flors purpúries, dents del calze triangulars alenades, corol'la 2-3 vegades més llarga que el calze, fulles ovato-obtuses, truncades o arrodonides a la base, fistonades . . . . . dec Cr Py SER aa, Flors d'un groc pàllid, dents del Call i Leteri alenades, corol'la 3-4 vegades més llarga que el calze, fulles ovato-oblongues, atenuades pels dos caps, serrades JL. . VI a da et Se Eirataac des per banda, calze cobert de pèls blanquinosos aplicats, de dents desiguals, tan llargues com el tub. . . . . . . G. Làdanum. Fulles ovades o bé ovato-oblongues, calze piloso-glandulós, de dents més È lanceolades o lanceolato-linears, amb 1-4 dents petites i separa- curtes que el dub ces cd ea SE doc a 370 RLGRA DE CATALUNYA Labiades. G. 568. - Galeopsis. Fulles ovato-oblongues, d'un verd pàllid, pubescents per l'anvers i gla- bres pel revers, serrades, dents del calze quasi iguals, tan llargues com la meitat del tub, corol:la de tub poc o gens exert, plantes de I0-40 cm G. intermédia. 5 Fulles ovades, d'un verd fosc, piloso-pubescents en ambdues cares i fis- tonades, dents del calze bastant desiguals, tan llargues com un terç de la longitud del tub, corolla de tub breument exert, plantes de DOL Et dr as ES Pe SE a es MERS ON CT EE 2,123. — G. Tétrahit L.— Tétrahit no- dósum Moench (nom molt antic, d'etimologia dubtosa.) Tija de 2-5 dm, dreta, ramificada, de bran- ques ascendents, inflada sota els nusos (quasi seca, estrangulada) eriçada de llargs pèls re- flexos, fulles ovato-lanceolades, acuminades, sub- cuneiformes a la base, peciolades, un poc pe- ludes, primes, serrades regularment, flors Pur- púries, tacades de groc o blanques, petitetes, els glomèruls superiors acostats en espiga fu- llosa curta, densa, bractèoles lanceolato-alena- des, més curtes que el calze, aquest híspid a l'àpex, de nervis sortits, dents desiguals, lanceolato-alenades, espinescents, corol'la de tub poc exert, amb el lòbul mitjà del llavi inferior quasi quadrat, enter, pla, irregularment fistonat. G. Tétrahit Geografia.— Boscos i paratges herbosos de les zones mitjana i superior: Montseny, Guilleries, Ribes, Que- ralps, Olot. — Vall d'Aran, a Les Bordes, Arties, Viella et alibi (Llen.), Salardú, Tredós (C. et S.). — Jul.-Set. 2124. — G. pyrenaica Bartl. (per ésser planta pròpia dels Pireneus.) Tija d'r-5 dm, dreta, 70 inflada sota els nusos, pubescent glandulosa, ramificada, de branques ascendents, en ampla panícula, fulles ovalo- obtuses, truncades o arrodonides a la base, ENT curtament peciolades, fistonades regularment, breument tomentoso-sedoses en ambdues cares, de nervis sortits i acostats, flors purpúries, mitjanes, en glomèruls multiflors 371 PUBLICACIONS DE EXNSTU TU TSDESEC DERC DE S Labiades. G. 508. - Galeopsis. distants, els dos terminals exceptuats, bractèoles lanceolades, espinescents, petites, més curtes que els calzes, aquests Piloso-sedosos, de dents triangulars alenades, quasi iguals, corol'la 2-3 vegades més llarga que el calze, de tub exert, dilatat a la gorja. 8 nana VVE. et Costa — Tija de 6-I2 cm, simple o molt ramificada, fulles més petites, acutiúscules, corol'les més grans. Planta cendrosa. Geografia. — Terrenys arenosos i pedregosos de la regió pirenenca: Ribes, Montsoliu, Hospitalet, a l'areny del riu Greixa. — Cadaqués, Rocabruna, Molló, Espinavell, Costabona, fins a Camprodon, muntanyes del Munt, Salines, Guilleries, Surroca, Vilella (Vay.), Setca- ses (Cod.l), La Selva, Roses, Vilajuiga, Llansà, Cervera (Bub.), Castanesa, Bassivé i Pallars (Costa, Puj. J.). La 8 nana VVR. et Costa, a la vall de Llo (Gaut.), vall d'Eina (Guillon ex Rouy), Surroca (Sen.l). — Jul.- Agost. 2,125. — G. dúbia Leers — G. ochro- leuca LamE. (del llati dubius, dubtós, perquè ho semblè a Leers, autor de l'espècie.) Tija d'r-4 dm, dreta, 10 inflada sota els nusos, ramificada, de branques ascendents en paní- cula piramidal, vermellosa, pubescent, fulles ovato-oblongues, atenuades pels dos caps, pe- ciolades, serrades, pubescents, sedoses parti- cularment pel revers, de nervis bastant sortits i acostats, flors d'am groc pàllid o rosades i tacades de groc, grans, glomèruls pauciflors, separats excepte els dos terminals, bractèoles linears alenades, espinescents, més curtes que els calzes, aquests pubescents o pubescents glandulosos, de dents lanceolato-alenades, espinescents, quasi iguals, corol'la 3-4 vegades més llarga que el calze, de tub llargament exert, dilatat a la gorja. Subvar. bicólor Rouy — Corol'la purpúria tacada de groc i a vegades de vermell a la gorja. Geografia. —Abundant a la formació granítica de Montseny, Arbúcies, Viladrau i Mont- soliu. —Susqueda, Sta. Coloma de Farnés (Vay.), Calella i altres indrets del litoral (Costa). La subvar, bicolor Rouy, als sembrats de Montseny, pujant per Gualba, des de Can Corbera a Sta. Fe, c. c, — Juny-Setembre. 372 EE GUIA DE CATALUNYA Labiades. G. 568. - Galeopsis. 2,126. — G. Làdanum L. (Plim parla d'un Ladanum segetum, que Ba- hiuin identifica amb la seva Sideritis arvensis angustifolia rubra, sinònima de la Galeopsis Ladanum de Linné.) Tija d'I-4 dm, dreta, 10 inflada sota els nusos, quadrangular, ramificada, de branques ascen- dents, que donen a la planta un port apira- midat, glabrescent o pubescent, amb les fudles lanceolades o lanceolato-lincars, llargament ate- nuades i cuneiformes a la base, amb 1-4 dents per banda petites i separades, glabrescents o pubescents, de nervis poc sortits i separats, flors purpúrics, rarament blan- ques, bastant grans, glomèruls multiflors, els superiors aproximats i els infe- riors distants, bractèoles linears alenades, espinescents, reflexes, generalment més llargues que els calzes, aquests coberts de pèls blanquinosos i aplicats, de dents bastants desiguals, tan llargues com el tub, corol'la 1-2 vegades més llarga gue el calze, molt dilatada a la gorja. Raça G. angustijólia Ehrh. — Calze glabre o cobert d'un toment de pèls aplicats, sense glàndules, a vegades fortament espinescent (8 spinosa Benth.). Raça G. calcúrea Schònh. — Calze amb pèls drets i glàndules estipitades, de dents quasi iguals, de 2-4 mm, fulles ovato-lanceolades, amb 2-4 dents per banda (8 Jatifólia Rouy). Raça G. carpetana VVE. — Dents del calze de 7-8 mm, llargament mucro- nades, tija hirsuta glandulosa. I Ú G. Làdanum Geografia. — Terrenys arenosos d'una gran part del país: La raça G. angustifolia Ehrh. 8 spinosa Benth., frequent als sorrals dels corrents i a les terres arenoses, des del Vallès al Pireneu, la raça G. calcarea Schònh. 8 latifolia Rouy, G. Ladanum a latifolia VVirtg., als boscos de Ribes i de Montsoliu. — Hospital de Benasc (Zett.), Cierp, Fos (C. et S.), la raça G. carpetana VVE., G. monticola Jord., a la Vall d'Aran, a Alòs, Esterri i València (Timb. ex Costa). — Jul.-Agost. 2,127. — G. intermédia Vill,, var. 8 de l'anterior apud Vis. et Fiori (per tenir caràcters intermedis entre els de dues espècies afins.) Tija d'r-4 dm, dreta, 40 inflada sota els nusos, pubescent, ramificada, de 373 PUBLICACIONS DE L'A4NSUTUITUT DE E TEC ES Labiades. G. 568. - Galeopsis. branques ascendents en panícula, fulles ovato-oblongues, cuneiformes a la base, peciolades, les superiors de pecíol curt, acutiúscules, serrades (4-8 dents per banda), pubescents per sobre, glabres per sota, de nervis poc sortits, de més de 2 cm de llarg, separats, flors purpúries, rarament blanques, petitetes, en glomèruls multiflors separats, bractèoles lanceolades, espinescents, iguals als calzes o més curtes, reflexes, calze piloso-glandulós, de nervis sortits, dents triangulars alenades, espinescents, quasi iguals, la meitat més curtes que el tub, corol'la, generalment, petita, de tub, ordinàriament, poc o gens exert, menys dilatat a la gorja que en l'espècie anterior. ò longifiora Timb. — Planta de bona talla (r-4 dm), dents de les fulles llargues, calze poc glandulós, tub de la corol:la llargament exert. e Filholana Timb. — Planta baixa (1-2 dm), dents de les fulles cites, calze molt glandulós i viscós, corol'la petita, de tub Poc exert. Geografia. — Camps arenosos de les muntanyes: Al Montseny i S. Hilari la ò Jongifiora Timb.-— Viladrau, La Cellera (Cod.l), Vall d'Aran, a la ribera de Viella, r. (Costa), d'on re- munta fins a Montgarri (Llen.), Salardú, Tredós (C. et S.). La e Filholiana Timb., a la Vall d'Aran (Puj J.) i al Montseny, a Sta. Fe (Sen.). — Jul.- Agost. 2,128. — G. Sallentii Cad. et Pau (dedicada al Dr. Angel Sallent, col'laborador de Cadevall en els tres primers volums d'aquesta obra.) Tija de 35-10 cm, prima, erecta i flexuosa, piloso-glandulosa, particularment a la part superior, ramificada, de branques ascendents i flexuoses, fulles ovato-cumeiformes, petites (poc més d'1 cm de llarg), peciolades, d'un verd fosc, piloso-sedoses en ambdues cares, de nervis un poc sortits i bastant acostats, regularment fistonades, /lors Purpúries, petites, en glomèruls multiflors agrupats a l'àpex, bràc- tees lanceolato-alenades, espinescents, tant o més llargues que el calze, aquest molt pelut, bastant glandulós, de nervis sortits 1 dents triangulars alenades, espinescents, molt desiguals, corolla densament peluda, de tub breument exert. Planta compresa entre la G. pyrenaica i la G. intermedia, que de bon grat dedicàrem al nostre amic i company d'excursió Dr. Sallent (V. Notas Fitogeogràficas críticas, Mem. R. Acad. Ciencias de Barcelona, vol. VI, n.s 5, pàgina, 19). G. Sallentii Geografia. — Boscos de Rebost, prop de Puigllançada, Pir. or., jul. 1906 legimus. 374 DI OU DE CATALUNYA Gènere 569. — STACHYS L. (El mot S/achys fou emprat per Dioscòrides per a designar una planta semblant al Marru- bium, de fulles blanques i oloroses, que els autors identifiquen amb l'Stachys germa- nica: el grec ctúyusc, és l'espiga, aplicat ací per les inflorescències d'aquella planta apro— ximades formant un espigot.) Flors purpúries, blanquinoses o groguenques, en glomèruls disposats en espiga terminal interrompuda, calze tubuloso-acampanat, amb 5-I0 nervis i 5 dents iguals o poc desiguals i espinescents, corol'la bilabiada, de tub recte, guarnit amb un anell de pèls, amb el llavi superior còncau o en casc, l'inferior amb el lòbul mitjà més gran i transovat, estams didínams, acostats i paral'lels, els exteriors més llargs, a la fi exerts, aquenis arrodonits a l'àpex. Plantes herbàcies, generalment peludes, de fulles dentades o fistonades. Plantes anuals 1 Plantes perennes Flors grogues o groguenques . 2. ) Flors rosades o blanques. si, Plantes glabrescents, de fulles oblongo-lanceolades, atenuades, cuneifor- mes, dents del calze lanceolato-alenades, arquejades, la meitat més curtes que el tub, breument pestanyoses, corolla d'un blanc gro- a guenc . . . . sana. Plantes molt Dar dE Lles De ed ora dents del calze lan- ceolades aristades, rectes, iguals al tub, llargament pestanyoses, co- Olla SIORA. Los den GL Ca a dec Da ea DE tar Plantes d'un verd alegre, calze eriçat, a penes cuspidat, corol:la albo- rosada, puntejada de púrpura, llavi superior enter, espiga fructífera Verda pelada al PN: ces LA a 9 dEVERBSIS: Plantes d'un verd plidideineS dis Holt pelut, llargament cuspidat, corol'la blanca o rosada, puntejada de púrpura, llavi superior escotat, espiga fructífera d'un verd blanquinós, sedosa. —S. brachyclada. Flors PrOgues O/ SroguenqUeSs la Plecs) Se eres al der, OO: Blors, cosadesio. purpúmeSst disc ere ca a Ta de pala AR ET 5 375 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DES C VENC MES Labiades. G. 569. - Stachys. / Plantes tomentoses, blanquinoses, dents del calze curtament espinescents, peludes fins a l'àpex, tres vegades més curtes que el tub, corol:la groga, espiga curta, densa . . . . De peleia De MAC Ea Plantes verdes, - peludes, Ms EE CR un poc espinescents, glabres ( a l'àpex, dues vegades més curtes que el tub, corolla groguenca, espiga llarga, interrompuda. .:Q 0. gu sa ae X LEC a: Bràctees nul'les o molt més curtes que el a dents calicinals quasi iguals, poc més curtes que el tub, plantes verdes, de rizoma serpen- tejant, ade Eina site TEA ES Bràctees quasi tan ae com El Es deRs Ei desiguals, més curtes que el tub, plantes peludes i blanquinoses, de rizoma no ser- pentejant. me ie, éopi este sits a Sagtencmatel Es erernel CES Fulles ovato-corditormes, acuminades, llargament peciolades, calze piloso- glandulós, corolla d'un vermell fosc amb punts blancs 8 S. silvàtica. Fulles oblongo-lanceolades, arrodonides o subcordiformes a la base, sub- ( sèssils, calze pelut, corol'la rosada amb punts blancs S. palustris. Fulles i tija cobertes d'un toment dens, albo-llanós, espiga sedosa, d'un blanc argentat, flors rosades, dents del calze tres vegades més curtes Què Plini A girar CS OS Fulles verdes, peludes, ES Drone dens ds calze dues ei més curtes que El tub. los 0. o, PST a P Da a al Fulles ovato-cordiformes, dents del calze ovato-mucronades, corol'la d'un vermell bru, lòbul mitjà del llavi inferior escotat. . S. alpina. Fulles oblongo-lanceolades, dents del calze lanceolades, espinescents, corol'la rosada, lòbul mitjà del llavi inferior enter o fistonat y S. valentina. 2,129. —S. ànnua L. (Ber ésser una planta anual.) Sinonímia. — Herba vellosa. Anual, amb la tija d'I-3 dm, dreta, ramifi- cada des de la base, finament pubescent, fulles oblongo-lanceolades, atenuades i cumeiformes a la base, de pecíol pestanyós, fistonades, gla- brescents, les florals sèssils, més estretes, en- teres, agudes, flors d'un blanc groguenc, en glomèruls de 3-4 flors, bractèoles alenades, bar- 376 ——d a —— ELOBDAJIDEVGCATALUNYA Labiades. G. 569. - Stachys. budes, molt petites, calze pelut, de dents lanceolato-alenades, curvato-falciformes, subespinescents, breument pestanyoses fins a l'àpex, la meitat més curtes que el tub, corol'la una vegada més llarga que el calze, de tub exert, amb un anell de pèls transversal, llavi superior dret, oblong, enter, ondulat al marge, lòbul mitjà de l'inferior molt ample, ondulat fistonat, aquenis finament alveolats. 8 Llenasii Cad. — Fulles llargament peciolades, amplament ovades, arro- donides a la base, les florals més llargues que el calze, llavi superior de la corol'la rosat. Geografia. — Terrenys margosos : Al litoral i al Vallès, Ullastrell, Mollet, La Garriga, poc frequent. —lgualada (Puigg.l), Plana de Vic, c. (Masf.), Olot, Sagaró, Vidrà, Llussanès (Vay.), Ripoll (Sen.). La 8 Llenasii Cad., als camps de Castelló d'Empúries (Llen.l). — Maig-Setembre. 2,130. —S. hirta L. (del llatí hirtus, Pelut, per tenir la tija 4 les fulles cobertes de pèls.) Anual, amb la tija d'I-4 dm, dreta o ascen- dent, coberta de pèls blancs, ramificada, de branques ascendents, fulles ovato-cordiformes, obtuses, fistonades, peludes, d'un verd bonic, les inferiors llargament peciolades, les supe- riors subsèssils, les florals apiculades, flors gro- : guenques, glomèruls bi- o triflors, bractèoles Se Dita setàcies, eriçades, molt petites, calze molt pelut, de dents lanceolalo-aristades, rectes, iguals al tub 4 llargament pestanyoses fins a l'àpex, corolla un terç més llarga que el calze, de tub inclús, amb un anell de pèls oblic, llavi superior dret, estret, bífid, l'inferior tacat de púrpura, amb el lòbul mitjà ovat, escotat, aquenis tuberculosos, petits. Geografia. — Comuna als llocs incultes del litorai, des d'on s'interna cap al Vallès per Vallcarca, Castell-— defels i Montcada, Caldetes, Vidreres. — Abr.-Maig. N. B. La forma bonica trobada per Vayreda al Cap de Creus l'hem de referir, segurament, a l'S. brachycla- da Noé, 2,131. — S. arvensis L. o (perquè sol fer-se als conreus, del llatí arvum, el re ei tens panya Caba) 483 377 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CUEINC DES Labiades. G. 569. - Stachys. Anual, amb la tija d'I-3 dm, dreta, feble, peluda, ramificada des de la base, de branques ascendents, fulles ovato-cordiformes, fistonades, obtuses, un poc peludes, peciolades, d'un verd pàllid, flors d'um blanc rosat, petites, en glomèruls d'1-3 flors, en espiga llarga, fluixa, interrompuda, terminal, brac- tèoles nul'les, calze eriçat, de dents lanceolades, a penes cuspidades, iguals, es- teses, llargament pestanyoses fins a l'àpex, tan llargues com el tub, corol'la a penes més llarga que el calze, de tub inclús, amb un anell de pèls transversal, amb el llavi superior orbicular, dret, enter i obtús, l'inferior un poc més llarg, amb el lòbul mitjà més gran, un poc escotat, aquenis tuberculosos. Geografia. — Terrenys arenosos, silicis: Frequent al Baix Empordà, Vidreres, Blanes, Lloret ei alibi, Terrassa, cap a Pineda. — Empordà i Hostalric (Salv.l), Palafrugell, Massa— net de la Selva, Mare de Déu del Coral, Rocabruna, r. (Vay.), Llers (Sen.). — Abr.-Juliol. 2,132. — S. brachyclada Noé—S. hirta var. parviflora Noé (del grec Bpoyòç, curt, i uiàòoç, la rama, per les seves branques relativament curtes.) Anual, amb la tija d'I-3 dm, dreta, feble, peluda, ramificada des de la base, branques ascendents, fulles ovato-orbiculars, cordiformes, petites, fistonades, peludes, peciolades, d'un verd grisenc:, flors d'un blanc rosat, petites, glomèruls d'1-3 flors, en espiga terminal curta DS. Drachyelada i densa, grisenca, sedosa, bractèoles nul'les, calze molt pelut, de dents desiguals, lanceolades, aristades, plumoses, um poc més curtes que el tub, corol'la petita però exerta, de tub inclús i llavis curts, el superior escotat, l'inferior puntejat de púrpura, anell de pèls poc perceptible, aquenis petits, negres, superficialment alveolats. Geografia.—Paratges pedregosos del Cap de Creus, 2 de maig de 1908 Jegi (vidit Pau). Trèmols i Vayreda la citen també al mateix lloc, límit fronterer de l'Aucell, prop de Port- Bou (J. Neyraut, ex Gaut.), entre el Cap Cervera i el Cap de l'Aucell (Rouy) (1, (1) També a les serretes calisses proximes a Hospitalet de l'Infant. (F. Q.). 378 FL CLES DISC AE ASCIU NY A Labiades. G. 509. - Stachys 2,133. —S. marítima L. (Per viure als sorrals marítims.) Peremne, de rizoma gruixut, multicaule, amb tiges floríferes d'I-3 dm, prostrato-ascendents, tomentoses, les estèrils curtes, molt peludes, fulloses, de fulles el'líbtico-oblongues, blana- ment i densament tomentoses en ambdues cares, finament fistonades, reticulades, llarga- ment peciolades, les florals més estretes, quasi enteres, subsèssils, molt peludes, //ors grogues, glomeruls bi- o triflors, en espiga terminal curta i densa, un poc interrompuda a la base, brac- tèoles molt petites, linears, calze fomentós, blanquinós, de dents ovato-lanceo- lades, quasi iguals, un Poc espinescents, peludes fins a l'àpex, tres vegades més curtes que el tub, corol'la un terç més curta que el calze, de tub inclús, amb un anell de pèls fransversal, llavi superior ovat, dret, fistonat, l'inferior amb el lòbul mitjà poc més gran que els laterals, transovat i quasi enter, aquenis superficialment alveolats. S. marítima Geografia. —Arenals marítims: Des de Tarragona a Empúries, abundant. —Maig-Agost. 2,134. — S. recta L. (del llatí, rectus, recte o stvicte, per la tija dreta.) Sinonímia. — Herba de la feridura o de Sant Antoni, casí., hierba apoplética. Perenne, de rizoma subllenyós, multicaule, amb tiges de 2-5 dm, dretes o ascendents, sim- ples o un poc ramificades, £ peludes, fulles oblongo-lanceolades, crenato-serrades, atenua- des en curt pecíol, les superiors més estretes, subsèssils, les florals espinescents, totes pelu- des en ambdues cares, flors d'un blanc groguenc, en glomèruls de 3-5 flors reunits en espiga terminal llarga i fluixa, interrom- puda, bractèoles setàcies, molt petites, calze pelut, de dents ovato-lanceolades, quelcom espinescents, glabres a l'àpex, dues vegades més curíes que el tub, co- rol'la una vegada més llarga que el calze, amb l'anell de pèls oblic, el llavi su- perior ovat, estret, dret i enter, l'inferior tacat de bru, amb el lòbul mitjà eran, escotat, aquenis feblement alveolats. 379 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Labiades G. 569. - Stachys Geografia. — Frequent en paratges selvosos i en terrenys calissos: Mollet, La Roca, S. Llorenç del Munt, Granollers, Martorell de la Selva, S, Hilari, Ribes, Bergadà. — Olot, Montsoliu, Guilleries (Vay.), comuna a la Vall d'Aran (Llen.), Les Bordes, Salardú, T redós (Timb.). — Maig-Agost. 2,135. — S. silvàtica L. (perquè es fa de preferència en llocs selvosos.) Perenne, de rizoma serpentejant, ramificat, pudent, amb la tija de 5-I0o dm, dreta, prima, simple o poc ramificada, peluda, 4n poc glan- dulosa a la inflorescència, fulles ovato-cordifor- mes, grans, primes, acuminades, crenato-serra- des, llargament peciolades, peludes especial- ment al pecíol, flors d'un púrpura fosc, punte- jades de blanc, glomèruls bi- o triflors, en espiga terminal fluixa, interrompuda, bractèoles molt petites, calze piloso-glandulós, de dents lanceo- lato-acuminades, iguals, un boc més curtes que el tub 1 obertes, corol'la pubescent glandulosa per fora, una vegada més llarga que el calze, de tub exert, amb anell de pèls oblic, el llavi superior oblong, obtús, dret, enter, l'inferior més llarg, amb el lòbul mitjà més gran, escotat, aquenis petits, negres, tuberculosos. S. silvàtica I Geografia. — Boscos 1 paratges herbosos de tot el país, la zona litoral exceptuada: Vall de Ribes, Puigcerdà, S. Hilari, Guilleries. — Olot, Coral (Vay.). Campredon (Bub.), boscos i llocs ombrosos de tot el país i escassa al litoral (Costa), Vall d'Aran, a Artiga de Lin, Cane- jan, Viella, etc, (Llen.), Les (C. et S.). — Jul.-Setembre. 2,136. — S. palustris L. (per viure en llocs humits o palustres.) Perenne, de rizoma llargament serpentejant, inodor, tija de 4-I2 dm, dreta, simple o poc ramificada, angulosa, amb pèls curts, rígids i reflexos sobre els angles, fulles oblongo-lan- ceolades, arrodonides o subcordiformes a la base, subsèssils, agudes, finament pubescents, dentato-serrades, flors rosades, puntejades de blanc, en glomèruls tri- o quinqueflors agrupats S. palustris i en espiga terminal poc interrompuda a la base, bractèoles molt petites, calze pelut, de dents 7 S0 Janceolato-alenades, subespinescents, quasi iguals, aproximadament de la mateixa 380 EL ON NS DI: CAE LUNYA Labiades. G. 569. - Stachys. longitud del tub, corol'la pubescent glandulosa, una vegada més llarga que el calze, de tub a penes exert, amb anell de pèls Zransversal, llavi superior trans- ovat, obtús, dret, enter, l'inferior, un poc més llarg, amb el lòbul mitjà més gran i enter, aquenis negres, un poc tuberculosos. Geografia. — Llocs humits de l'Empordà : S. Pere Pescador (Llen.l), Camprodon, fins prop de Ribes, Cortal de Castelló d'Empúries, Fortià (Vay.), Ripoll, a les vores del Ter (Sen.), Prats de Molló (Gaut.). — Juny-Setembre. 2,137. —S. lanata Jacq. non Crantz (del llatí lanatus, llanut, per ésser planta coberta de pèls blancs abundants.) Sinonímia. — Herba de S. Pelegrí. Perenne, de rizoma estolonífer, amb tiges foríferes de 3-6 dm, dretes, robustes, cobertes d'una espessa capa blanca de pèls sedoso-llano- sos que recobreix també la resta de la planta, fulles oblongo-el'líbliques, atenuades pels dos caps, molt finament fistonades i rugoses, les florals més petites, les superiors més curtes que els glomèruls, flors rosades, glomèruls multifiors, en espiga terminal albo-sedosa, molt llanosa, densa i interrompuda a la base, bràctees linears lanceolades, quasi tan llargues com el calze, aquest densament llanut, de dents ovato-apici- lades, tres vegades més curtes que el tub, corolla llanuda exteriorment, una vegada més llarga que el calze, de tub inclús i anell de pèls oblic, amb el llavi superior transovat, enfer, l'inferior més llarg i amb el lòbul mitjà molt més gran i escotat, aquenis negres, finament alveolats. S. lanata Geografia. — Oriúnda de l'Orient, hom la cultiva amb fregiènciai esdevé subespontània prop de les habi- tacions humanes: Terrassa, Valldoreix i altres llocs del Vallès, Montsoliu. — Vic (Masf.), Girona, La Garrotxa (Vay.), S. Quintí de Mediona (Queraltl). — Juny-Agost. 2,138. — S. alpina L. (per viure als Alps.) Perenne, amb la tija de 3-6 dm, dreta, pe- luda, un poc glandulosa a la inflorescència, simple o ramificada, molt fullosa, fulles ovato- 381 —————É PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DEVE NEN CIE ———————evCetleltltlt-t-C-tl1-ltC-lltltl-e-eL--LCeLeLeLettttt Labiades. G. 569. - Stachys. cordiformes, fistonades, peludes, llargament peciolades, les superiors més es- tretes, sèssils, acuminades, flors d'un vermell bru, glomèruls multifiors, en espiga terminal fluixa, molt interrompuda, bractèoles linears alenades, pelu- des, quasi tan llargues com el calze, aquest piloso-glandulós, de dents un poc desiguals, ovato-apiculades, dues vegades més curtes que el tub, corol'la llanuda exteriorment, de tub igual al calze, anell de pèls oblic, llavi superior transovat, enter, barbut, l'inferior més llarg, amb el lòbul mitjà més gran, escotat, aquenis grans, bruns, llisos. Geografia. — Boscos i llocs ombrosos del Pireneu: Vall de Camprodon (Isernl), munta- nyes de Vidrà, Platraver, Collsacabra, Cabrera, Rupit (Vay.), Prats de Molló, La Presta, Costabona (Gaut.), Vall d'Aran (Bub.), Port de la Picada (Zett.), Canal de Pomero, Toro, pr. de Viella (Llen.i), Ruda (C. et S.). — Jul.-Agost. 2,139. — S. valentina Lag. — S. hera- clea All. (Perquè Lagasca va creure-la pròpia del regne de València, del grec Hpomiic, Hèrahles o Hèrcules, s'ha format heraclea, equivalent a hercúlea, per la seva robustesa.) Perenne, amb la tija de 2-5 dm, ascendent, simple o poc ramificada, escassament fullosa, de fulles oblongo-lanceolades, peludes, fistona- des, les inferiors llargament peciolades, obtuses, subcordiformes a la base, les superiors més estretes, agudes, subsèssils, flors rosades, en glomèruls de 3-5 flors disposats en espiga llarga, fluixa i molt interrompuda, bractèoles linears lanceolades, peludes i llargament pestanyoses, quasi tan llargues com el calze, aquest Piloso-glandulós, de dents poc desiguals, lanceolato- cuspidades, espinescents, dues vegades més curt que el tub, corol'la llanuda per fora, una vegada més llarga que el calze, amb el tub igual a aquell, anell de pèls oblic, llavi superior obtús, enter, piloso-llanós, l'inferior més llarg, amb el lòbul mitjà més gran, transovat, enter o fistonat, aquenis bruns, llisos. S. valentina Geografia.— Costes seques i calisses de la zona superior i altes muntanyes: Alt Bergadà, marges de Rebost. — Berga (Puj. C.), Surroca (Costa), Freixenet, Talaixà fins a la Mare de Déu del Mont, Vidrà, Besora, Ciuret, Collsacabra, Tavertet, muntanyes altes de Banyoles, del Munt, del Corb, Platraver, Bassegoda, Rocabruna (Vay.), Prats de Molló (Gaut.), mun- tanyes de la Cènia, Tortosa (Llen.l). — Juny-Agost (1). (1) També als boscos del Moianès, i a les baixes muntanyes del sud de Tarragona, a les Serres de Vandellós, a altitud relativament feble, (F. Q.). 382 EL OR AS DE CATALUNYA Labiades. G. 569. -Stachys. HÍBRID 2,140. — S. ambigua Sm., S. palustris x silvàtica Schiede Fulles totes peciolades, - cordiformes, pubescents pel revers, corolla vermella o rosada, tacada de blanc. Geografia. — Llocs humits de La Cellera, Girona (Cod.l). — Agost. 383 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE dCLENCIES Gènere 570. — BETÓNICA L. (Els llatins anomenaren be/onica a l'espècie oficinal d'aquest gènere. Diu Plini: Vetlones in Hispania eam, quae veltonica dicitur in Gallia, ... Lib. XXV, c. XLVI.) Flors groguenques o purpúries, en espiga terminal compacta o interrom- puda i bracteífera, calze tubuloso-obcònic, amb 5-I0 nervis i 5 dents quasi iguals, espinescents, corol'la bilabiada, de tub arquejat, dilatat a la gorja, amb el llavi superior còncau, l'inferior amb el lòbul mitjà més gran que els laterals, estams didínams, els exteriors més llargs, inclusos, aquenis arrodo- nits a l'àpex. Plantes herbàcies, perennes, de tiges simples i fulles fistonades. Flors d'un groc pàl'lid, calze reticulat, tub de la corol:la inclús, guarnit d'un anell de pèls, llavi superior bilobat, fulles ovato-cordiformes, peludes pel revers . B. Alopecurus. Flors purpúries, calze no ciar en de la corol'la exert, sense anell de pèls, llavi superior enter o a penes escotat, fulles oblongo-cordi- formes, pubescents pel revers . . . . . . . . . B. officinalis. B. Alopecurus 2,141. — B. Alopecurus L. — B. lútea LamE. —Stachys Alopecurus Benth. — raça Godronii Rouy (és l'Alopecuros quorundam de Bahuin, Alo- pecuros, del grec ànonmt, guineu, i obpú, Cua, perquè algú ha vist en la inflorescència una sem- blança amb la cua de la guilla.) Tija de 3-5 dm, dreta o ascendent, simple, blanament peluda, amb les fulles ovato-cordi- formes, verdes i pubescents per sobre, més clares i peludes per sota, nervoso-reticulades, fisto- nades, les inferiors llargament peciolades, les caulinars molt separades, les superiors sèssils, flors d'un groc pàllid, espiga multifiora, ovoido-oblonga, compacta o un poc interrompuda a la base, bractèoles lanceolato-aristades, peludes, enteres, quasi iguals al calze, aquest venoso-reticulat, pelut, amb les dents lanceolato-acuminades, pestanyoses, ter- 384 EE ORAL DE CATALUNYA Labiades. G. 570. - Betón ca. minades en espínula groguenca, corol'la de tub inclús, amb un anell de pèls oblic, de llavi superior ovat, pelut, dret, bilobat, amb el lòbul mitjà de l'infe- rior transovat i subfistonat, estams llargs fins a la meitat del llavi superior. Geografia.—Pastures rocoses de les altes muntanyes: Vall d'Aran, des del Port de Pallars a Esterri d'Aneu (Costa), quasi comuna a les pastures de la zona alpina inferior, d'on baixa als ports de la Picada, Benasc, i a Penyablanca (Zett.), Pomero, Gausac, Viella, Marimanya (Llen.), Montartó, Salardú, valls del Juela i Tredós, Ruda, Pla de Beret (C. et S.), port de Salau, Torla, Bielsa (Bub.). — Jul.-Agost. 2,142. — B. officinalis L. (per ésser planta medicinal.) Sinonímia. — Betònica, brutònica: castellà, betónica, /7., bétoine. Tija de 2-6 dm, dreta o ascendent, primeta, simple, peluda a la base i superiorment glabres- cent, amb les fulles oblongues, cordiformes a la base, d'un verd fosc per sobre, més clares i més pubescents per sota, fistonades, nervoso-reti- culades, les basilars llargament peciolades, les caulinars molt separades, més estretes, sub- sèssils, flors purpúries, en espiga cilíndrica, estreta, compacta o interrompuda a la base, amb bractèoles ovato-lanceolades, aristades, poc més curtes que el calze, aquest FE pelut, no nervoso-reticulat, llargament pestanyós a la gorja, de dents lanceolalo-aristades, quesi el doble més curtes que el tub, corol'la de tub exert, sense anell de pèls, de llavi superior enter, l'inferior amb el lòbul mitjà transovat, un poc fistonat, estams molt més curts que el llavi superior. Planta molt polimorfa. Geografia.—Paratges montuosos, selvosos, de tot el país, des de la serralada litoral fins al Pireneu. — Maig-Setembre. 49 385 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT ALERCIENOCRES Gènere 571. — BALLOTA L. (Dioscòrides menciona una BaÀxerí que hom identifica amb la Ballota nigra. Es mot d'orí- gen obscur. Algú el suposa derivat del grec Bàlàeim, esquivar, per l'olor repulsiva de l'espècie susdita.) Flors purpúries o blanques, en glomèruls axil'lars disposats en llarga espiga terminal interrompuda, calze tubuloso-embudat, de deu nervis i cinc dents iguals o deu, i, en aquest cas, cinc alternativament més petites, totes elles plegades longitudinalment, corolla bilabiada, de tub inclús, guarnit d'un anell de pèls, llavi superior còncau, escotat, l'inferior amb el lòbul mitjà més gran i escotat, estams didínams, els exteriors més llargs i inclusos, celles de les anteres molt divergents, aquenis trígons, arrodonits a l'àpex. Herbes perennes, peludes, de fulles peciolades i profundament fistonades. Bràctees alenades, més curtes que el calze pubescent i amb nervis molt marcats, limbe de cinc dents obertes, fulles ovades, atenuades a la base, planta d'un verd fosc, fètida. . -. . . . . . J 4 B: nigra. Bràctees oblongues, tan llargues com el calze llanut i amb nervis a penes visibles, limbe de deu dents esteses en estrella, fulles orbiculars, planta dIbOr NA BOSA dd LE, et Ne cici ot ce ES EE 2,143.—B. nigra L.—B. foétida Lam£F. (Pel to verd fosc de la planta i per la seva olor fètida, respectivament.) Sinonímia. — Malrubí negre, bord o pudent, marreus, casí., marrubio negro, bastardo o hediondo, /7., marrube noir. Tija de 3-6 dm, dreta, ramificada, peluda, fullosa, quadrangular, fosca, pudent, amb les fulles ovades, les inferiors cordiformes o trun- cades a la base, les superiors cumeijormes, pe- ciolades, irregularment fistonades, nervoso- reticulades, peludes, d'un verd fosc, més clares per sota, flors purbúries, Tara- ment blanques, en glomèruls multiflors compactes, distants i inclinats a un 386 a a aa at a a 112121 aa au ——È— EN OA DE /CATATL UN XY De error error arrere fr rra rere dre erra Dra, dosi Labiades. G. 571.- Ballota. costat, bràctees mombroses, lincars, alenades, blanes, Piloso-pestanyoses, més curtes que el calze, aquest pelut, dilatat a la gorja, molt nervut, de cinc dents iguals, ovato-arrodonides, molt curtes, bruscament mucronades, no espinescents, llavi superior de la corol'la pelut. Geografia. — Comuna en paratges herbosos de tot el país, des del litoral a les valls sub- pirenenques. — Vall d'Aran: Bossost, Les Bordes, Viella, etc. (Llen.), Cierpos, Fos, Argut (C. et S.). — Maig-Octubre, 2,144. —B. hirsuta Benth.: B. orbicu- laris Lag., B. hispànica Nec£. (hirsuta, per ésser molt peluda, orbicularis, per les fulles de limbe arrodomiít, hispanica, per haver-la coneguda d'Espanya abans que d'altres bandes. és el Marrubium hispanicum de Linné.) Planta multicaule, amb tiges de 2-5 dm, lle- nyoses a la base, dretes, ramificades i peludes, fulles orbiculars, fistonades, peciolades, albo- tomentoses en ambdues cares a la primera edat, després d'un verd clar, peludes per l'anvers i albo-llanoses pel revers, flors rosades o purpú- res, en glomèruls multiflors compactes i molt distants, bractèoles oblongues, molt peludes, tan llargues com el calze, aquest molt llanut, de nervis a Penes visi- bles, termimat en deu dents ovato-triangulars, amples, agudes o mucronades, corol'la peluda, de llavi superior bilobat, l'inferior tacat de blanc. B. hirsuta Geografia. — Vores de camins, runes i llocs pedregosos de l'Espanya austro-oriental: Montjuic, abril de 1910 Sennen (egit/, r. 387 PUBLICACUONS DE L'INSTITUT DENC LES Gènere 572. — PHLOMIS L. (Del grec çà02, la flama, per haver emprat les fulles d'alguna d'aquestes plantes, com les dels Verbascum, per a fer blens, en Dioscòrides trobem çàiòuoc. Els autors prelinneans, com Bahuin, confonen genèricament els Verbascum i els Phlomís.) Flors grogues o purpúries, en glomèruls axil'lars compactes i bracteolats, calze tubulós, amb 5-I0 nervis, truncat a la gorja, quinquedentat, amb les dents estretes i quasi iguals, corol'la bilabiada, tomentosa exteriorment, amb el tub inclús i proveit d'un anell de pèls, llavi superior en casc, recorbat i com- primit, l'inferior trilobat i més petit, estams didinams, exerts, anteres de cel'les oposades, aquenis trígons, arrodonits a l'àpex. Plantes perennes, robustes, cobertes de pèls estrellats i d'altres simples, de fulles enteres o den- tades, rugoses, reticulades. Flors purpúries, glomèruls més curts que les fulles florals, dents del calze rígides, plantes herbàcies, de fulles lluents per sobre, den- sades a a a oa d'ad va dl D'ACER He grogues, glomèruls quasi tan llargs com les fulles florals, plantes llenyoses a la base, de fulles no lluents per sobre, enteres . . . . 2. I Fulles lanceolades, les florals dilatades a la base, bractèoles setàcies, 2 J. dents del calze dretes, blanes. . . . . . . . . . Ph. Lychnitis. Fulles ovades, les florals no dilatades a la base, bractèoles ovato-lanceola- I des, dents del calze recorbades, rígides . . . . . Ph. fruticosa. 2,145. — Ph. Herba-venti L. (és l'herba del vent de Montpeller, no pas l'au- tèntica, que és l'Anémone.) Sinonímia. — Ballestera: cast., aguavientos, matulera, matagallos. Tija de 2-6 dm, enterament herbàcia, eriçada, dreta, molt ramificada, de branques esteses i ascendents, fulloses, fulles coriàcies, verdes i lluents per sobre, pàl'lides i amb pèls ramificats per sota, dentades, ovalo-lanceolades o lanceola- Ph. Herba-venti 388 BNEONRAX DE CATALUNYA Labiades. G. 572. - Phlemis. des, les inferiors llargament peciolades, les florals sèssils, més llargues que els glomèruls, flors purpúries, glomèruls de 5-6 flors, en nombre de 2-5 pa- rells distants a cada branca, que termina en ducs fulletes estèrils, bractèoles filiformes, alenades, espinuloses a l'àpex, criçades de llargs pèls tuberculosos a la base, més llargues que el calze, aquest eriçat als angles, amb petits pèls es- trellats a les cares, de dents iguals, alenades, espinuloses, esteses, iguals a la meitat del tub, corol'la llargament exerta, coberta de pèls estrellats, de llavi superior escotat, l'inferior amb el lòbul mitjà ovat i subescotat. Geografia. — Llocs secs i estèrils : Des de Valldoreix, a la serralada litoral, fins a S. Llo- renç de Bagà i Pobla de Lillet, sense ésser frequent, Pontons, del Penedès, abundant al Puig dels Carbons, al peu de la Plana d'Ancosa, S. Magí, Sta. Coloma de Queralt, S. Pu- bim, Urgell, cap a Térmens i Menàrguens, Cornudella, de Tarragona. — Regió de Besora, Talaixà, Bassegoda (Vay.), Puigreig (Pui. C.), Plana de Vic (Masf.). — Maig-Agost. 2,146. — Ph. Lychnitis L. (és la Phlomis Lychnitis de Clusius, d'igual etimologia que el Verbascum del mateix nom específic.) Sinonimie. — Blenera: casí., candilera, me- chera, candileja, hierba de las torcidas. Tiges de 2-5 dm, dretes o ascendents, llenyo- ses i nuoses a la base, simples, albo-tomentoses, fulles lanceolades, verdes i pubescents per sobre, albo-tomentoses per sota, molt enteres, fortament nervoso-reticulades, les inferiors atenuades en pecíol, les altres sèssils, les florals mm0J£ dilatades a la base i brus- cament acuminades, iguals als glomèruls o poc més llargues, flors grogues, glomèruls de 3-5 flors, de parells distants, disposats en espiga llarga i inter- rompuda, ferminada en flors, bractèoles filiformes, alenades, cobertes de llargs pèls sedosos aplicats, més curtes que el calze, aquest llargament piloso-sedós, de dents curtes, bruscament alenades, no espimescents, dretes, iguals al terç del tub, corol'la coberta de pèls estrellats, gran, de llavi superior subescotat, bar- but, l'inferior amb el lòbul mitjà obcordiforme. Geografia. — Frequent als boscos, erms i llocs àrids de les zones litoral, mitjana i part de la superior: Montcada, Obac, S. Llorenç del Munt, Montserrat, Viloví, al Penedès, Cor- nudella, de Tarragona, La Manresana i altres llocs de la Segarra. — Part de l'Urgell, Berga (Costa). — Maig-Juliol, 389 PUBLICACIONS DE L'ENSTITUT DES CEENCEES Labiades. G. 572. - Phlomis. 2,147. — Ph. fruticosa L. (per ésser una planta llenyosa.) Tiges de 2-5 dm, dretes, llenyoses a la base, albo-tomentoses, fulles ovades o bé ovato-oblon- gues, obtuses, verdes i pubèrules per sobre, albo-tomentoses i molt reticulades per sota, enteres, les inferiors peciolades, les altres sub- sèssils, les florals 40 dilatades a la base, poc més llargues que els glomèruls, flors grogues, grans, en glomèruls multiflors, compactes, pocs o solitaris i terminals, bractèoles ovato-lanceolades, apiculades, plurinerves, piloso-pestanyoses, apli- cades, les exteriors més curtes que el calze, aquest piloso-fomentós, truncat, de dents molt curtes, alenades, recorbades, rígides, corol'la gran (2-3 cm), amb el llavi superior densament piloso-tomentós. Ph. fruticosa Geografia. — Talussos de Fortià, a l'Empordà, maig de 1905, Sennen (egii/ N. B. És possible que aquesta planta oriental sigui espontània a Catalunya, però Rouy la creu adventícia o naturalitzada a les localitats del Var, a França, en què ha estat trobada. No consignem la Ph. purpurea L., de l'Espanya austral i oriental, que Pau ens ha propor- cionat de València, perquè si bé és cert que Costa, amb referència a Riva, la cita a Cardona, afegeix generalment cultivada i cap més autor en fa menció (1). (1) Fa pocs anys que Fre. Sennen ha descobert la PZ. purpurea L., amb tot l'aspecte de planta espontània, al Turó d'En Falcó, de Barcelona, on és molt rara. Sembla una relíquia que fa joc amb el Diantbus valentinus, en altre temps espontani al Putxet (fesfe Pau) i avui desaparegut de la rodalia de Barcelona. La PG, purpurea és fàcil de distin- gir de la PB. Herba-venti, de la qual té el color de les flors, per ésser planta llenyosa a la base. (EQL. 390 EPEORAS DE CATALUNYA Gènere 573. — SIDERITIS L. (Del grec siòmpos, el ferro, es formà ciònpitic, per a aplicar-lo a diverses plantes a les quals els antics atribuien la virtut de sanar les ferides dels ferros de llança. Els autors prelin— neans aplicaren aquest nom a bon nombre de labiades, principalment G/echoma, Galeop- sis, Stachys, Leonurats, ..., que Linné distribuí en gèneres diversos, per a un dels quals conservà el nom de Sideritis. Encara avui dia a la Península Ibèrica són emprades di- verses Sideritis com a vulneràries en veterinària popular.) Flors grogues o blanques, en glomèruls axil'lars quasi sempre triflors, no bracteolats, en espigues terminals, calze tubuloso-acampanat, amb deu nervis i cinc dents dretes, quasi iguals, espinescents, corol'la bilabiada, de tub inclús, írequentment guarnit d'un anell de pèls, llavi superior dret, quasi pla, enter o bífid, l'inferior amb el lòbul mitjà més gran i escotat, estams didínams, inclusos, anteres dels estams superiors biloculars, les dels inferiors rudimen- tàries, aquenis arrodonits a l'àpex. Plantes herbàcies o llenyoses a la base, -- peludes, de fulles enteres o fistonades, inermes o espinoses. que ocupen quasi tota la tija, calze bilabiat, gibós, corol'la blanca. 2. 1 4 Plantes perennes, inferiorment llenyoses, flors a l'axilla de fulles brac- teiformes, que ocupen la meitat superior de la tija, calze no bilabiat OBC ODS EU HC BL DIA DI a (al ce ep s ge sdet sera a TES Ca PE Dent del llavi superior del calze ovato-mucronada, les quatre restants 2 I Plantes anuals, totalment herbàcies, flors a l'axil'la de fulles normals, triangulars, aristades, fulles ovato-oblongues, amb dents profundes d''UOE El MIanDe Se rat San ds SO ca EO COU atTaS Dents del calze quasi iguals, ovato-acuminades, fulles oblongo-lanceola- des, amb poques dents superficials a l'àpex. . . . . S. montana. l Bràctees totes de la mateixa forma, cordiformes, amplexicaules, den- 3 l LAN CSDIMESCONES do feiora De Le gic te Tesis Le dret Pe 4. Bràctees inferiors de distinta forma que les superiors. . . . . . . 7. Fulles caulinars mucronades o espinescents, bràctees més llargues que Br i a teca reramas do NE OT El 4 iF ulles caulinars obtuses, bràctees més curtes que les flors, espigues ans ae as DI Fulles espinescents, linears, enteríssimes exceptuades les inferiors un poc dentades a la base, espiga densa, bràctees i calze espinescents, l corol'la groga tacada de bru . . . . . . . . . . . . S. púngens. Fulles mucronades, lanceolades o linears, enteríssimes o finament serra- des devés l'àpex, espiga fluixa, bràctees i calze espinulosos, corol'la dun grec fesoló (sega des PR oc CS. aBUS tela: 5 PUBLICACIONS DE EDANSTAT DUE GD EG DE DES Labiades. G. 573. -Sideritis. Fulles transovato lanceolades o bé oblongo-linears, petites, inciso-den- tades, no espinescents, peludes cendroses, bràctees a penes més curtes que les fiors, inciso-espinoses, dents del calze recorbades, corolla groga, tacada de bru a la gorja. . . . . . . . . S. Scordioídes. Fulles inferiors subespatulades, les inferiors linears, totes enteríssimes, albo-tomentoses, bràctees molt més curtes que les flors, subpalmatíf- des, espinoses, dents del calze rectes, corolla groga, blanquinosa o 6 OI das IE CE da a qe a TE a EE cas Da ii ES EDICIÓ Fulles obtuses, enteres o inciso-dentades . . . . . . . . . . . ç 8. l Fulles agudes, espinescents, dentato-espinoses . . . . . . . . . . Q. Fulles enteres o un poc dentades superiorment, transovades o bé oblon- go-lanceolades, atenuades a la base, d'un verd bonic, branques poc peludes, espigues curtes, que ocupen solament l'extremitat de les bran- ques, bràctees inferiors ovato-lanceolades, les altres cordiformes, semiorbiculars, totes incises espinoses, corol:la groga S. hyssopifólia. Fulles inciso-dentades, ovato-oblongues, d'un verd clar, branques molt peludes, espigues llargues, que ocupen la meitat superior de la tija, llavi superior de la corolla blanc, l'inferior groguenc. . S. hirsuta. Qo ( Fulles transovato-cuneiformes, grisenques, peludes, glomèruls de tres flors, bràctees inciso-espinoses, calze verd, pelut, de dents iguals al tub, corol'la petita, de tub inclús, planta llanuda, grisenca J S spinosa. ) Fulles lanceolato-linears, verdes, glanduloses, glomèruls multifiors, bràctees acuminades, dentato-espinoses, calze blanc, llanós, de dents més curtes que el tub, corol'la gran, de tub exert, planta verda glan- dulosa dats des Ne Te Me ct do Ce Dc ne re En den Perd SS IEC 2,148. — S. romana L. (Per ésser planta de Roma.) Anual, d'arrel prima, fibrosa i tija d'r-5 decí- metres, dreta, simple o ramificada a la base, de branques ascendents, dotalment herbàcia, peluda, fullosa, amb les fulles verdes, peludes, les inferiors transovato-cuneiformes, les altres ovato-oblongues, sèssils, les florals superiors més estretes, subapiculades, flors blanques o un poc rosades, en glomèruls axillars distants, disposats en espiga fullosa quasi tan llarga 392 FLORA DE CATALUNYA Labiades. G. 573. -Sideritis. com les branques, calze bilabiat, neruut, gibós a la base, un poc pelut, amb la dent superior més gran, acrescent, ovada, les altres lanceolato-triangulars, totes terminades en una petita espina, corol'la petita, igual al calze, de llavi superior ovat, enter, l'inferior amb el lòbul mitjà orbicular. Geografia.—Llocs secs i àrids: Al litoral, de Sitges a Vallcarca, Tibidabo, camps del Va- llès, Gelida, Monistrol. — Prov. de Tarragona, a Ciurana (Costa), prop del poble de Mont- seny (Puigg.l), de la Bisbal a Calonge, Montsoliu, la Cerdanya, Vilella (Vay.), cap a Olot (Bolós), Plana de Vic, c. (Masf.). — Maig-Juliol. 2,149. — S. montana L. (perquè ama de preferència la muntanya.) Es diferencia essencialment de l'anterior pel calze subbilabiat, amb el llavi superior trífid i bífid l'inferior, les dents totes iguals, ovado- aristades, però les tres superiors menys profun- dament feses, per la corol'la molt petita, més curta que el calze, groga, amb el marge dels llavis generalment bru o purpuri, el superior arrodonit o subescotat, l'inferior amb el lòbul mitjà transovat. S. montana Geografia.—Llocs secs i àrids: Terrassa, r., i probablement accidental. — Immediacions de Tarragona (Costa), Odena (Puigg.l), abundant en alguns punts fronterers d'Aragó, com Calaceit (Loscos), regió mediterrània (Rouy). — Maig-juny. 2,150. — S. púngens Benth. (per les fulles espimescents, punxegudes.) Peremne, amb la tija llenyosa, d'I-5 dm, dreta, ramificada a la base, de branques primes, dretes, pubescents, fulles hnears o lanceolato-linears, tri- nerves, sèssils, mucronato-espinescents, enteres, però les superiors un poc dentades a la base, /lors grogues, tacades de bru, en espiga densa, d'un verd groguenc, bràctees totes d'igual forma, ovalo-cordiformes, acuminedes, dentato-esbinoses, més llargues que els glomèruls, calze piloso-glandulós, tubulós acampanat, de dents lanceolato-acuminades, im poc espinoses, erecto-pàtules, més curtes que el tub, corol'la un poc més curta que el calze, planta d'olor desagradable, de boc. 50 393 —————————————————————————————————————————————É EE PUBLICACIONS (DE E'ENSTE TU DES GITENGEES Labiades. G. 573. - Sideritis. Geografia.—Terrenys incultes, argilosos o salobrencs de la part occidental de Tarragona, de Cambrils a Hospitalet (Salv.i), abundant a diverses localitats d'Aragó, com a Gallocanta (Losc.). La posseim de Monreal del Campo, remesa per Pau. — Juny-Juliol (). 2,151. — S. angustifólia Lag. (del llatí angustus, estret, per l'estretor de les fulles.) Perenne, amb la tija de 3-7 dm, llenyosa, dreta, molt ramificada, de branques dretes, densament tomentoses i fulles lanceolades 0 linears, agudes, mucronades, atenuades a la base, finament serrades a la meitat superior 0 a l'àpex o enteríssimes, trinerves o quinque- nerves, flors d'un groc fosc, en glomèruls dis- tants disposats en espiga fluixa, bràctees totes d'igual forma, ovafo-cordiformes, Poc acumina- des, dentato-espimuloses, quasi iguals als glomèruls, calze tubuloso-acampanat, pelut, de dents triangulars acuminades, subespinoses, dretes, poc més curtes que el tub, corol'la més llarga que el calze. 8 parviflora VVE. — Flors i bràctees menors, glomèruls més petits i més distants, fulles més estretes i menys serrulades, subenteres. S. angustifólia Geografia. — Roques i pedruscall calissos de la part austro-occidental de Catalunya: Tortosa, muntanyes de La Cènia (Llen.l), la 8 parviflora VVR. — Juny. N. B. La planta de La Cènia és idèntica a la de Segorb i a les d'altres localitats del Regne de València remeses per Pau (2:, 2,152.— S. Scordioídes L. (a aquesta Sideritis Bahuin Hi atribueix el sinò- nim Sideritis Monspeliaca Scordioides, publicat per Pierre Pena en la seva obra Stirpium ad- versaria nova, de 1570, Scordioides, Per indi- car una semblança amb els Scordium, que són diversos Teucrium, sobretot per la forma i dents de les fulles.) S. Scordioídes Perenne, amb la tija d'I-4 dm, llenyosa i molt (1) La S. pungens Benth. no és planta catalana, La Siderifis d'Hospitalet de l'Infant és una varietat (var, Zarraco- nensis F, Q.) de la S. Scordioides. Alli l'he herboritzada repetidament i l'he estudiada també a l'herbari Salvador. Per aquest motiu deixem de figurar-la, (F. Q.). (2) — La var. Barvifiora VV E, de la seva S. amgustifolia correspon, precisament, al veritable tipus de la S. augustifo- lia Lag. Als confins de Catalunya i Valencia, com més cap al sud, aquesta planta és anomenada crabet de gats, i és emprada en medicina popular, (F, Q.). 394 ELORX DE" CATALUNYA Labiades. G. 573. - Sideritis, ramificada, de branques esteses o ascendents, fulles petites, transovato-lan- ceolades o bé oblongo-lincars, trinerves, irregularment inciso-dentades, no es- pinescents, a vegades undulato-crespes, /lors groguenques, a vegades tacades de bru a la gorja, glomèruls de 3-4 flors, distants, en espigues llargues i fluixes, bràctees totes d'igual forma, amplament ovato-cordiformes o cordato- semorbiculars, no acuminades, dentato-spinuloses, ordinàriament més curtes que les flors, calze pelut, de dents lanceolato-alenades, espimuloses, desiguals, pàlulo-recorbades, iguals al tub o més curtes, corol'la poc més llarga que el calze. B Cavanillesió VVIe. — Planta densament cespitosa, de fulles profunda ment incises, dents quasi sembre subespinoses, bràcices cordato-orbiculars, més curtes que els calzes, aquests de dents quasi iguals. Geografia.—Terrenys àrids, especialment calissos. La 8 Cavanillesió VVR. a Lleida, no escassa a la calma de Gardeny, Menàrguens i Torrelameo.e-Segarra (Salvl., Costa), Urgell, Balaguer, Tremp i altres llocs pròxims (Costa), Castellfollit (Puigg.l), entre Ponts i Vila- nova (Bub.), Arc de Barà (Salv.l), cap a Les, Ortedó, Llautó (Jovert). — Juny-Juliol (), 2,153. —S. incana L. (Per les tiges i fulles cobertes d'un toment vas, blanc, del llatí incanus, em- blanquat.) Peremne, amb la tija de 2-5 dm, ajaguda, Henyose, níveo-tomentosa, molt ramificada, de branques dretes, ascendents, gràcils, glabres als angles, albo-llanoses a les cares, poc fulloses, fulles -- albo-nívees, densament to- mentoses, les inferiors subespatulades, trinerves, les superiors linears, uni- nerves i atenuades pels dos caps, flors grogues, blanguinoses o violàcies, en glomèruls triflors reunits en espiga, densa a la part superior i interrompuda a la base, sostinguda per llargs peduncles, bràctees totes d'igual forma, ovato- cordiformes, subpalmatífides, dentato-espinuloses, més curtes que els glomèruls, calze tubuloso-acampanat, molt tomentós, de dents ovato-acuminades, espinuloses, dretes, iguals al terç del tub de la corol'la, aquesta exerta. Geografia.—Terrenys àrids, pedregosos, principalment margosos o calissos: Tarragona, Cambrils, S. Carles (Lge. ex Costa). — Abr.-Juliol. La posseim de València i de Granada C). (1) — La planta d'Arc de Barà, és la var, Zarraconensis F. Q., d'aquest tipus de Siderifís. A la depressió central ca- talana, des de l'Alta Segarra fins als plans de Lleida, en lloc d'aquella hi ha la var, críspaia (VVilld.) F. Q., S. crispata VVilld., S. Cavantllesii Lag., S. Scordioides L. var. Cavantllesió VV le. — (F. Qu). (2) No figurem aquesta Siderifis perquè tampoc no és planta catalana. La planta que veié Lange fou la S. angusti- folia Lag., i la va prendre per altra, Cf, Font i Quer, dLa Sideritis incana L, y sus variaciones2, (F, Q ). 395 PUBLICACIONSDE L'INSTI TUC DE CTEBNCUES Labiades. G. 573. - Sideritis. 2154. —S. hyssopifólia L. (per tenir les fulles semblants a les de l'hisop.) Sinonímia. — Herba del bàlsam (Vay.) Perenne, amb la tija d'I-4 dm, llenyosa, as- cendent, molt ramificada, fullosa, pubescent o glabrescent, fulles transovades, oblongo-lan- ceolades o lanceolato-linears, atenuades i cunei- formes, trinerves, enteres o un poc dentades devés l'àpex, flors groguenques, en espigues curtes i compactes que ocupen solament l'ex- tremitat de les branques, bràctees inferiors ovato-lanceolades, més llargues que els glomèruls, les altres cordato-orbicu- lars, acuminades, iguals als glomèruls, totes inciso-dentades, espinoses, calze pelut, de dents lanceolades, espinoses, quasi iguals, pàtulo-erectes, iguals o poc més curtes que el tub, corolla exerta, amb el llavi superior ovato- oblong, escotat, bilobulat, l'inferior amb el lòbul mitjà còncau, fistonat. Planta molt polimorfa. a alpina VVE., S. pvrenaica Poir. — Fulles caulinars transovato-cuneifor- mes, crenato-dentades superiorment, espiga interrompuda a la base. S. hyssopifòlia Geografia. — Llocs secs i pedregosos de les muntanyes : Núria i Serra del Cadí, a Puig- llançada. — Morens, Costabona, Bassegoda (Vay.), Setcases (Cod.l), Montgrony, Castellar de N'Huc (Sen.), baixa a Vilaller i prop de Berga (Costa). La a alpina VVL., a Costabona i Núria (Vay.), carena fronterera cap a la Vall d'Eina (Gaut.), Vall d'Aran, abundant a Montgarri, Artiga de Viella (Llen.), Ruda (C. et S.), Benasc, Castanesa, Penyablanca, La Renclusa (Zett.), Bassivé (Timb.). A ella hem de referir, segurament, l'observada per Isern a l'Hospi- tal de Viella i per Salvador cap a Salardú. — Juny-Agost. 2,155. —S. hirsuta L. (per la tija i les fulles molt peludes.) Simonímia. — Herba de la feridura: cast., hierba sanjuanera. Perenne, amb la tija d'I-4 dm, llenyosa, prostrato-ascendent, molt ramificada, de bran- ques piloso-llanoses, falles ovato-cblongues o transovato-cuneiformes, —trinerves, inciso-den- tades, d'un verd clar, -— peludes, les inferiors peciolades, les superiors sèssils, flors grogues S. hirsuta 396 BLORA'DESCATALUNYA Labiades. G. 573. - Sideritis. amb el llavi superior blanc, espigues llargues, interrompudes, que ocupen la meitat superior de la tija, bràctecs inferiors ovato-cordiformes, iguals als glo- mèruls o poc més llargues, les superiors i rarament totes, cordato-semiorbicu- lars, més curtes que els glomèruls, rarament iguals, totes inciso-dentades, a penes espinoses, calze molt pelut, de dents lanceolato-acuminades, quasi iguals, espinuloses, erecto-esteses, iguals al tub o més curtes, corol:la petita, poc més llarga que el calze, amb el llavi superior lincar-oblong, escotat, l'inferior amb el lòbul mitjà també escotat. Planta polimorfa. B bracteosa VVE. — Bràctees totes més amples, iguals o més llargues que els glomèruls, aquests bastant separats. Subsp. S. emporitana Cad., S. catalaunmica Sen.—Corol'la totalment groga, espiga compacta, calze més espinós, branques i fulles poc peludes V. Geografia. — Frequent als erms i boscos àrids de les zones litoral i mitjana i part de la superior: Al litoral, Vallès, Penedès, Bages, Urgell, Montsant. — La Garrotxa, Olot (Vay.), Lladó (Sen.l). La 8 bracteosa VVX. a Olesa i a Bagesl — Banyoles, Olot, Font Lletera (Vay ), Montcada (Bourg.l ex VVR.). La subesp. S. empoeritana Cad. comuna al talús del castell de Figueres, entre Lloret i Tossa, al peu de la Font de S. Llorenç. — Llers (Sen.l). — Maig- Setembre 2), 2156. — S. spinosa LamE. (Per tenir les dents de les fulles terminades en espina rígida.) Perenne, amb la tija d'I-4 dm, llenyosa, molt ramificada, de branques dretes, cobertes d'un llarg toment albo-llanós, fulles transovato-cu- neiformes, lanceolato linears, grisenques, pe- ludes, agudes, espinescents, amb 1-6 dents espinoses, flors grogues, en espigues curtes, denses, d'un verd groguenc, bràctees inferiors ovato-lanceolades, les altres ovato-cordiformes, totes més llargues que els glomèruls o les supe- riors iguals i molt amples, unes i altres agudes, inciso-dentades, molt espi- noses, calze cobert de llargs pèls aplicats, de dents quasi iguals, triangulars acumimnades, espinoses, aproximadament iguals al tub, corol'la petita, inclusa. Planta bastant polimorfa. a genuima VV. — Tiges piloso-tomentoses, blanquinoses, marge de les fulles amb 2-3 dents espinescents. S. spinosa (1) — Aquesta planta fou descrita amb molta anterioritat per Bubani amb el nom de Fracastora aculeata. Ha d'ésser, dones, S. acu/eafa (Bub.) F. Q. o S. birsuta L. ssp, aculeata (Bub.) F. Q., si hom vol subordinar-la a aquesta espècie. (BE: OJ). í (a) —Publicàrem aquesta planta com a Sid. hirtula Brot. per ésser la que figura en la eFlore de France de Coste, (III, p. 126), autor a qui va remetre-la Sennen (V. Mem. R. Acad. Ciencias Barc., vol, VII, n.2 14, pàg. 25). 397 PUBLICACIONS DE ELNSTITUI DEGCLENSTC DES Labiades. G. 573. - Sideritis. 8 serrata VV. — Tiges pubèrules, verdes, fulles quasi enteres o amb 6-8 mugrons al marge. I 7 subspinosa VV. — Tiges subglabres, verdes, fulles quasi enteres o amb I-2 dents espinoses al marge. Geografia.—Terrenys àrids i arenosos de la part austro-occidental: Prov. de Tarragona, des de Prades, Vimbodí i l'Espluga als Ports d'Horta i de Gandesa (Costa), la 2 i la y a Mo- rera (Puj. J. ex Vay.), la 8 al Montsant (Puj. J.). — Agost. Posseim la primera de Terol i Monreal del Campo 4). 2,157. — S. ilicifolia VVilld. var. hispa- nica VVE., S. fragrans Costa (per tenis les fulles que recorden, en certa ma- nera, les de l'alzina, el Quercus llex, hispanica, perquè IVilldenom donà equivocadament la pà- via d'aquesta espècie, exclusivament abèrica, suposant-la oriental, i VVilltomm creà per aquest motiu una var. hispanica, espanyola, Íragrans, jragant, de bona olor.) Peremne, amb tiges de 2-5 dm, dretes, sim- ples, fulloses, sembrades, com tota la planta, de nombroses glàndules breument estipitades que la fan molt olorosa, fulles lanceolades o linears, cuneiformes a la base, trinerves, espinescents, amb 3-5 dents espinoses per banda, desviades, flors grogues, grans, espiga relativament curta, interrompuda, bràctees inferiors ovades O bé ovato-lanceolades, les altres amplament ovato-cordiformes, les pri- meres més llargues que els glomèruls, les segones iguals, totes acuminades i breument dentades, la majoria de les dents espinuloses, calze molt pelut, de dents ovalo-acuminades, espinuloses, iguals a la meitat del tub, tub de la co- rolla encerbat i exert. S. ilicifclia Var. Jirsuta VV. — Toment més llarg i abundant. Geografia.— Collets àrids i pedregosos de la part occidental: Balaguer, Gerp, Sentiu, La Pena, La Mola, de la prov. de Tarragona (Costa), Espluga de Francolí (Llen.i). Al Mont- sant i La Mola la var. hirsuia VVR. (Costa). — Maig-Agost (2). (ij — A Catalunya la S. spinosa Lamh. (per dret de prioritat ha d'ésser S, spinulosa Barn.) no està representada sinó per la var. subspixosa (Cav,), que hom troba als Ports de Tortosa i terres pròximes. Les altres localitats corresponen a l'espècie segúient. (F, Q.). (2) Aquesta Sideritís, catalana i aragonesa, és idèntica a l'exemplar tipus de l'Herbari VVilldenovv: per tant no té raó d'existir la var, bispanica de VVilllomm creada per a la planta nostra tot suposant, com afirma VVilldenovv, que la S. ilicifolia era oriental. Ultra les enumerades, tenim la S. Bubanii F, Q., de la Vall Alta del Segre, i diversos hibrids. (F. Q.). 398 RLORA DEVCATALUNYA a Gènere 574. — MARRÚBIUM L. ( Marrubium és el nom llatí, que trobem en Plini i en altres autors, aplicat a diverses espè- cies d'aquest gènere. Hom el deriva de l'hebreu mar, amargant, i rob, molt, és a dir molt amarg, al'ludint a l'amargantor del suc d'aquestes plantes.) Flors blanques o purpúries, en glomèruls axil'lars densos, bracteolats, agrupats en espigues terminals, calze tubulós, amb ro estries i 5-IO dents dretes o recorbades, corol'la bilabiada, de tub inclús, llavi superior quasi pla, bilobulat, l'inferior amb el lòbul mitjà més gran, estams didínams, inclusos, celles de les anteres oposades, aquenis trígons, truncats a l'àpex. Herbes perennes, llanoses, de fulles fistonades, rugoso-reticulades. Calze amb cinc dents espinescents, triangulars, a la fi esteses en estrella, iguals a la meitat del tub, corol'la purpúrea, fulles inciso-fistonades, verdes i glabrescents per sobre, albo-tomentoses per sota M. Alysson. Calze amb 5-I0 dents blanes, alenades, dretes almenys al principi, fulles IRIS EO te EE a Siuet. LLEI RRI, or ( Calze amb 5-I0 dents desiguals, recorbades, iguals a la quarta part del tub, corol'la blanca, tiges dretes, fulles verdes i peludes per sobre, albo-tomentoses per sota . . . . . ds oct Mb Vulgase. Calze amb 5 dents quasi iguals, a la fi cs iguals al terç de la longi- tud del tub, corol'la purpúria o blanca, tiges prostrades o ascendents, fulles verdoses i sedoses per sobre, blanques per sota. M. supínum. 2,158. —M. Alysson L. (aquesta planta és l'Alysson verticillatum foliis profunde incisis de Balmuin, que aquest autor identifica amb l'Alysson de Galenus, així ano- menat per haver-lo reputat um bon remei contra la ràbia, del grec Xboco, la ràbia, amb la partí- cula negativa a avantposada.) Sinonímia. — Herba de la ràbia: cast., aliso de Galeno, hierba de Sta. Quiteria o de la rabia, marrubio estrellado. M. Alysson 399 PUBLICACIONS DE BJUNSTITUT: BD BSCI EN CL S Labiades. G. 574. -Marrúbium. Multicaule, amb tiges d'I-3 dm, dretes o ascendents, ramificades, cober- tes d'un toment blanc, dens i compacte, fulles transovato-arrodomides o en forma de ventall, cuneiformes i enteres a la base, inciso-fistonades en la resta, blanques i llanudes al principi, les adultes verdes i glabrescents per sobre i albido-tomentoses per sota, les caulinars peciolades, les florals sèssils, flors burpúries, en glomèruls. de 5-6 flors, separats, espigues llargues, un poc fu- lloses, interrompudes, bractèoles quasi nul'les, calze tomentós, llanul, tubuloso- brismàtic, de cinc dents lanceolato-alenades, rígides, a la fi esteses en estrella, tan llargues com la meitat del tub, corol'la més curta que les dents del calze. Geografia. — Terrenys incultes argilosos, marges i vores de camins: Urgell, abundant a o ginie al peu de la carretera de Balaguer. — Lleida (Compà. in Hb. Cad.). — Maig- 24159.—M. vulgare L. (per ésser planta comuna i vulgar en gran part d'Europa.) Sinonímia. — Malrubí, marreus, malroig, cast., marrubio, marrubio blanco. Multicaule, amb tiges de 2-5 dm, dretes, ramificades, cobertes d'un toment blanc abun- dant, fulloses, robustes, fulles ovato-orbiculars, cordiformes o cumeiformes a la base, irregular- ment fistonades, peciolades, verdes i rugoses per sobre, albo-tomentoses per sota, flors blan- gues, en glomèruls multiflors, compactes i sepa- rats, reunits en espiga llarga i interrumpuda, fullosa, bractèoles alenades, gla- bres i ganxudes a l'àpex, calze pelut, tancat per un anell de pèls a la gorja, amb deu dents d'igual forma que les bractèoles però alternativament més petites, corol'la me- nuda, pubescent, de tub arquejat, contret al mig i guarnit amb un anell de pèls, lòbuls del llavi superior paral'leis, l'inferior amb el lòbul mitjà suborbicular i fistonat. M. vulgare Geografia. — Runes, vores de camins i Hocs incultes des del litoral al Pireneu. — Maig-Setembre. 2,160. —M. supínum L.—M. sericeum Boiss. (del llatí supinus, ajagut, per tenir-hi la base de les tiges.) M. supínum 400 EFEORXS UE CATALUNYA Labiades. G. 574. - Marrúbium. Planta cespitosa, multicaule, de tiges estèrils curtes, fulloses, les fèrtils de 2-4 dm, ajagudes o ascendents, simples o ramificades, cobertes d'un toment abundant, blanc, sobretot quan són joves, fulles ovalo-arrodonides, fistonades, sedoses i verdes per sobre, níveo-tomentoses per sota, les infe- riors peciolades, les superiors sèssils, f/ors rosades o Hlàcies, en glomèruls mul- tiflors compactes, distants, poc nombrosos, eix florífer terminat per un parell de fulles estèrils, bràctees linears alenades, peludes, subespinoses, Poc més cur- tes que el calze, aquest pelut, de cinc dents alenades, rígides, rectes, al principi dretes, a la fi esteses, iguals al terç de la longitud del tub, corol'la petita, amb el llavi superior de lòbuls linears, estrets, l'inferior amb el lòbul mitjà transovat, ample. Geografia.— Llocs herbosos, fèrtils, de les muntanyes austro-occidentals: Tortosa, mun- tanyes d'Horta, Arnes, Carrelares, Mont Caro (Costa), La Cènia, abundant (Llen.l), La Foia, pr. d'Alfara (Fontl). — Maig-Juny. sl 401 PUBLEICACIONS DE L'ANSDE TU RD ESC TEC EE 5 Gènere 575. — MELITTIS L. (Melittis i Melissophyllum en Plini, són els noms de la tarongina, derivats del grec utÀàicca, l'abella, o de uéx:, la mel, per tractar-se d'una planta que plau a les abelles. Per a Leonhard Fuchs aquesta espècie és el Melissophyllum verum.) Flors purpúries, molt grans, solitàries o geminades a l'axil'la de fulles flo- rals, pedunculades, unilaterals, calze acampanat, membranós, inflat, sub- bilabiat, amb el llavi superior bi- o tridentat o quasi enter, l'inferior bilobulat, obert després de la floració, corol'la bilabiada, llarga (3-4 cm), pubescent, de tub llargament exert, dret, nu, llavi superior suborbicular, quasi pla, enter, l'inferior amb el lòbul mitjà més gran que els laterals, estams didinams, exerts, paral'lels, cel'les de les anteres divergents, aquenis trígons, arrodonits a l'àpex. Herbes perennes, piloso-eriçades, de rizoma gruixut, serpentejant, tija de 2-4 dm, dreta, generalment simple, i fulles grans, ovato-lanceolades, blanes, peludes, fortament fistonades, peciolades, arrodonides o subcordiformes a la base. 2,161. —M. Melissophyllum L. (per les fulles semblants a les de la tarongina, és el Lamium montanum Melissae folio de Bahuin.) Geografia. — Boscos, barrancs i bardissars te les muntanyes calisses: S. Climent, pr. de Guardiola de Bagà. — Riera de Marlés (Puj. C.I), La Cellera (Cod.t), prop de Berga (Graul), Olot (Tex., Vay.), Massanet de Cabrenys, Font Salada de Vic, Guilleries, Sagaró, fissu- res de les roques del vessant nord de les Escaules i La Salut, de Terrades, Montseny, Collsacabra, Castellfollit, muntanya del Corp (Vay.), Ripoll, Montgrony (Sen.t), ae ts ET dE o S. Llorenç de Cerdans (Gaut.). — Maig-Juliol. 402 BPLORA DE CATALUNYA Gènere 570. — SCUTELLARIA L. (Nom emprat pels sistemàtics del segle xvIi, derivat del llatí scutella, l'escudella, al'ludint a l'apèndix arrodonit i còncau del llavi superior del calze.) Flors blaves, violades o rosades, peciolades, geminades, axil'lars, en raims terminals, calze acampanat, curt, bilabiat, de llavis enters, tancats després de la floració, el superior amb una escama transversal rodona i còncava al dors, a la fi caduc, l'inferior persistent, corol'la bilabiada, de tub llargament exert, nu, corbat inferiorment, llavi superior en casc, trilobat, l'inferior enter, estams didínams, paral'llels, inclusos, cel'les de les anteres oposades, aquenis globulosos, tuberculosos. Herbes perennes, de fulles glabrescents o pubescents. (Flors d'un blau blanquinós, a l'axil'la de fulles bracteiformes que ocupen solament l'extremitat de les i en calze piloso-glandulós, corol'la 1 dera ent a es ds a ES alpina: i lors violades, a l'axil: la ds falles OE que ocupen tota la longitud de les branques, calze glabre o glabrescent, corol'la de 6-15 mm. . . 2. Calze glabre, corol'la de 10-15 mm, de tub arquejat, fulles oblongo-ian- ceolades, superficialment fistonades . . . . . . S. galericulata. Lee un poc eriçat, corol'la de 6-8 mm, de tub recte, fulles enteres o amb 1-2 dents per banda a la base. . . . . . . . . . . . 9. MíNOT. 2,162. —S. alpina L. (per viure als Alps.) Rizoma llenyós, gruixut, ramificat, multi- caule, amb tiges prostrato-ascendents, un poc radicants i ramificades a la base, blanament peludes, fulles ovato-obtuses, arrodonides o cor- diformes a la base, peludes, fistonades, les in- feriors peciolades, les superiors subsèssils, i acutiúscules: flors blaves, amb el llavi superior blanquinós, en espiga terminal, al principi curta, densa 1 tetràgona, després allargada, interrompuda, bràctces ovato-acuminades, mem- branoses, enteres, fregientment violades, més curtes que les flors, calze piloso- 403 PUBLICACIEONS: DE. L'INSTITUT DEVCTERC DES Labiades. G. 5706. - Scutellaria. glandulós, a la fi reflex, corol'la gran (2-3 cm), molt exerta, pubescent, de tub encorbat a la base, més amunt recte i sensiblement dilatat cap a la gorja, aquenis grisencs, granulosos. B púmila Lge. — S. jabalambrensts Pau — Fulles i flors més petites. Ll Geografia. — Roques i pedruscall de les altes muntanyes calisses: Núria, cap a Fontne- gra, Coll de Jou i Coll de Pal, al Cadí. — Núria, Coma de Vaca, Comabella, Porxo del Sit- jar, Vilella, Cerdanya (Vay.), Cadí (Iserni), Penyablanca (Zett.), Castanesa (Lap., Isern), ribera de Marimanya (Llen.l). La planta que hem observat al Pireneu oriental creiem que pertany a la 8 pumila Lge. — Jul.-Agost. 2,163. —S. galericulata L. (del llatí galericulum, casquet, Per l'apèndix còn- cau del llavi superior del calze, és la Lysimachia galericulata dels autors prelimneans.) Rizoma serpentejant, no llenyós, molt prim, ramificat, amb tiges de 2-5 dm, dretes o ascen- dents, simples o ramificades, glabrescents o pubescents, fulles ovato-oblongues, cordiformes, no alabardades a la base, breument peciolades, fistonades superficialment i un poc aspres al marge, flors violades o blaves, bastant grans, solitàries o geminades, a l'axilla de fulles flo- rals, unilaterals, que ocupen més de la meitat superior de les branques, dues bractèoles petites i setàcies a la base del peduncle, calze glabre, freguentment glandulós, reflex a la maturitat, corol'la mitjana (I0-I5 mm), de tub llarga- ment exert, prim, arquejat a la bas2, insensible- ment dilatat a la gorja, aquenis bruns, tubercu- losos. S. galericulata Geografia. — Llocs herbosos de vora les aigúes: Cas- telló d'Empúries, no escassa. — Llocs pantanosos dels prats marítims, als Cortals de Castelló d'Empúries, r. r. (Vay.), Vall d'Aran, a Estany (C. et S.). — Jul.-Se- tembre. 2,164. — S. mínor L. (Per ésser més petita que les espècies congèneres afins.) 404 HLORA DE CATAEUNYA Labiades. G. 576. - Scutellaria. Es diferencia essencialment de l'anterior per les tiges Primes i molt més curtes, per les fulles inferiors amplament ovades, cordiformes o subhastades, les superiors lanceolades, enteres o amb 1-2 dents per banda a la base, per les flors molt més petites, rosades, amb el calze um poc criçat, no glandulós, i la corol'la de 6-8 mm, a penes de doble llarg que el calze, amb el tub recte i un Poc ventrut a la base. Geografia, — Llocs humits i torbosos : Vall d'Aran, a Les i a Pont de Rei (C. et S.). — Juny-Setembre 405 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DEMET BE NICIUAS Gènere 577. — BRUNELLA L. (Nom d'origen incert, emprat per Bahuin i per altres botànics prelinneans, alguns el fan venir de l'alemany brunelle o braunelle, de braun, bru, al'ludint al color de les bràctees i del calze.) Flors blaves, violades o blanques, a l'axilla d'amples bràctees mem- branoses, orbiculars, en espiga terminal, calze tubuloso-acampanat, nervut, reticulat, amb dos llavis tancats després de la florescència, el superior triden- tat, l'inferior bífid, corol:la bilabiada, de tub ample, poc exert i guarnit d'un anell de pèls, llavi superior en casc, enter, l'inferior amb el lòbul mitjà més gran i denticulat, estams didínams, paral'lels, exerts, apendiculats (amb una dent o un anell sota l'àpex), aquenis oblongs, llisos. Herbes perennes, de fulles enteres o -L dividides. Fulles linears o lanceolades, enteres, revoludes pel marge, pestanyoses, 1 uninerves, flors d'un blau violat . . . . . . . B. hyssopifòlia. Fulles ovades, oblongues o alabardades, multinerves . . . . . . . 2. Dents del llavi superior del calze poc marcades, la del mig més ampla que les laterals, subtruncada i apiculada, filaments estaminals externs heteromorfs, tub de la corolla recte. . . . . : ME P Dents del llavi superior del calze molt marcades, h del mig un das més ampla que les laterals, totes triangulars, acuminades i separades, fila- Le ments estaminals homomorís, tub de la corol'la encorbat . . . 4. Corol'la d'un blanc groguenc, fulles superiors -- laciniades, dents del llavi superior del calze molt marcades (d'1 mm), planta peluda B. laciniata. Corol'la d'un blau violat, fulles superiors enteres o finament dentades, dents del llavi superior del calze a penes distintes, plantes glabres- CEDtS Sl as LE Led DGE Cl roda SC ele ere ES VE ci nel Fulles ovato-oblongues, amples d'uns 2 cm, cuneiformes o subarrodo- nides a la base, enteres o feblement dentades, fortament nervudes, corol'la de 20-23 mm, filaments estaminals terminats per un mamelló arrodonit... qe. ee se B: grandilogar Fulles, normalment, DE ES ics de 3 cm, truncades o cordi- formes a la base, fortament dentades i feblement nervudes, corol'la de 25-30 mm, filaments estaminals terminats per una dent cònica i arquejada . Que Le) PA DE a A Ec RS ERO Ma 406 a di a i al EE OR DE CAT XILUNY A Labiades. G. 577. - Brunella. 2165. —B. hyssopifólia L. (per tenir les fulles semblants a les de l'hisop.) Rizoma gruixut, tiges de 2-4 dm, dretes, simples o ramificades, amb petits pèls seti- formes, aplicats i ascendents sobre els angles, en la resta glabres, fulles lincars o lmears lan- ceolades, enteres, revoludes pel marge, ciliola- des, uninerves, les inferiors peciolades, les al- tres sèssiles, totes glabres, flors d'un blau violat o rosades, mitjanes, en espiga densa, oblonga o bé ovoide, bràctees amplament ovato-acu- minades, membranoses, reticulades, molt pes- tanyoses, calze violat, hispídul, amb les dents del llavi superior foc mavca- des, la del mg amplament ovada, tvuncato-apiculada, l'inferior bipartit, amb les divisions lanceolades, pestanyoses, corol'la de 15-20 mm, filaments estaminals heteromorís, terminats en punta alenada, lleument incurva. A B, hyssopitólia Geografia. — Llocs secs, rocosos i margosos : S. Llorenç de la Muga, Vilanant (Vay.), Cistella (Sen.i), Beceit, prop de la frontera occidental de Catalunya, — Juny-Agost. 2,166.—B. laciniata Jacq.—B. alba Pall. (Per les fulles dividides en lacínies, alba, per les flors blanques, cosa excepcional en el gè- neve.) Rizoma mitjanament desenrotllat, amb tiges d'I-3 dm, dretes o ascendents, piloso-erica- des, un poc fulloses, fulles inferiors oblongues o el'líptiques, enteres o dentades, les superiors lacimades o pimmatífides, peciolades, peludes, multinerves, flors d'un blanc groguenc, mitja- nes, bràctees semiorbiculars, primes, reticula- des, pestanyoses, calze criçat, amb les dents del llavi superior poc marcades, la del mig molt ampla, truncada, bruscament apiculada, el llavi inferior subbipartil, de divisions lanceolato-acuminades 4 pestanyoses, corol'la d'uns 15 mm, filaments estaminals /erminats en punta incurva, aquenis bastant persistents. B. laciniata Geografia. — Llocs secs i àrids: Frequent als boscos del Vallès, Bages, Vic, fins al Pire- neu. — Tarragona, a Prat de Comte (Fontl). — Maig-Agost. 407 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DEGCTENCIES Labiades. G. 577. - Brunella. 2,167. — B. vulgaris L. (per ésser planta vulgar en gran part d'Eu- ropa.) Rizoma curt, serpentejant i tiges d'I-5 dm, ascendents, pubescents, un poc fulloses, fulles ovades o bé oblongues, totes menys el parell superior peciolades, verdes per sobre, més pàl-lides per sota, cuneiformes o arrodoni- des a la base, enteres o dentades, feblement nervudes, pubescents, el parell superior 4ròxim a l'espiga, flors d'un blau violat, petites, en espiga oblonga o globulosa, bràctees suborbi- culars, acuminades, reticulades, pestanyoses, calze glabre, eriçat als costats, amb el llavi superior de dents poc marcades, la del mig ampla, subtruncada, bruscament apiculada, l'inferior bífid, de divisions lanceolato-mucronades, fina- ment pestanyoses, corol'la de 10-14 mm, amb el tub recte, filaments estami- nals en punta recta. a genuina Godr. — Fulles totes enteres. 8 pimnatífida Godr. — Fulles superiors pinnatífides, de lòbuls ascendents. B. vulgaris Geografia.—Prats i llocs selvosos de tot el país, amb les varietats a i 8. — Maig-Octubre. 2,168. —B. grandiflora Moench (per les flors relativament grans.) Rizoma serpentejant, robust, ramificat, amb tiges d'I-4 dm, ascendents, peludes, fulles ovato- oblongues, cuneiformes o arrodonides a la base, enteres o feblement dentades, fortament ner- vudes, d'uns 2 cm d'ample, peciolades, el parell superior distant de l'espiga, flors d'un blau vio- lat, grans, en espiga oblonga, compacta, bràc- tees molt amples, suborbiculars, acuminades, reticulades, peludes, pestanyoses, calze eriçat, pestanyós, amb el llavi superior de dents ben marcades, la del mig um poc més ampla i més curta, totes triangulars i agudes, l'inferior jes a penes fins al terç en dos lòbuls lanceolato-mucronals i finament pestanyosos, corol'la de 20-25 mm, de tub encorbat, amb una línia de pèls feble al dors, filaments estaminals amb mamelló rodó a l'àpex. 408 Leal . ELORA DE CATALUNYA Labiades. G. 577 - Brunella. a genuima Godr. — Fulles totes o la major part enteres, cuneiformes o arrodonides a la base. 8 cordatea Martr. — Fulles enteres o dentades, cordiformes o truncades a la base. 4 Pimnatífida Roch — Fulles superiors o totes elles pinnatífides, de lò- buls ascendents. ò hastata Rouy — Fulles, si més no les inferiors, clarament alabardades. Geografia.—Frequent en paratges montuosos, calissos, amb les varietats 4, 8, y i ò. — Maig-Agost. 2,109. —B. hastifólia Brot. — B. gran- diflora 8 pyrenaica G. et G. (hastifolia, Per les fulles hastades o alabarda- des.) Considerada per Grenier i Godron (Fl. de France, II, p. 705) com a mera varietat de l'anterior, però amb la sospita que un examen més detingut podria fer-la admetre com a es- pècie distinta, així és considerada avui, tot diferenciant-la pels caràcters segients: Rizoma llargament serpentejant, tiges més robustes, fiuixament fulloses, fulles caulinars més amples (3 cm), ovades, dilatades i truncades a la base, dentades i generalment ala- bardades, espiga més llarga, de flors més mombroses, bràctees més llargament pestanyoses, llavi inferior del calze fes a penes fins a ta quarta part en dos lò- buls fortament pestanyosos, corol'la més gran (25-30 mm), amb el llavi superior el doble més ample, de tub dilatat a la gorja i generalment blanc, filaments esta- minals terminats per una dent curta però alenada. Planta polimorfa, de la qual Rouy admet les varietats segúents: B. hastiíólia a normalis Rouy — Fulles clarament alabardades. B pimnalífida Rouy — Fulles alabardades i pinnatífides. 4 anómala Rouy — Fulles pinnatífides, no alabardades. ò cordifólia Rouy — Fulles cordiformes, o dentades. e deltoídes Rouy — Fulles deltoides, alabardades o no, enteres, dentades o subpinnatífides. 52 409 PUBLICACIONS DE L'ENSTITUTDEGIENOCEES Labiades. G. 577.- Brunella. Geografia.—Prats i boscos, no solament del Pireneu sinó de quasi totes les muntanyes: Montserrat, S. Llorenç del Munt, Montsoliu, Baix Empordà, com Vidreres, Martorell de la Selva, et alibi. — Altures d'Olot, Rocabruna (Vay.), tota la Vall d'Aran (Llen.), Tredós (Timb.), Les (C. et S.). — Juny-Setembre. HÍBRIDS Entre els híbrids d'aquest gènere mereixen especial menció els segúents: 2,170. — B. bicólor Becf., B. alba x grandiflora. — Viella, vall del riu Negre (Soul.). 2,171. — B. Coutinhoi Rouy, B. hastifólia x vulgaris. — Ripoll (Sen.). 2,172.—B. Giraudiasii Coste et Soulié, B. hastifólia x alba. — Ripoll (Sen.). 2,173. — B. Codinae Sen., B. alba x hyssopifólia. — Llers, Cistella (Sen.). MAR RRR 100 SR SOS RECORAS DE CATAEUNYA Gènere 578. — PRASIUM L. (Del grec mpàctov, emprat per Dioscòrides i altres autors antics per a designar algunes espècies de Marrubium.) Flors blanquinoses, axillars, geminades, en raim terminal fullós i fluix, calze acampanat, obert, membranós, amb 10 nervis, bilabiat, de llavi superior tridentat, l'inferior bífid, amb les dents totes ovades apiculades, corolla bi- labiada, de tub inclús, amb un anell de pèls escamiformes, dilatat a la gorja, el llavi superior en casc, oblong, obtús, enter, l'inferior amb el lòbul mitjà més gran, transovat i enter, estams didínams, paral'lels i exerts, amb les cel:les de les anteres divergents, aquenis albo-verdosos, a la fi negres, un poc carnosos, trígons, truncats, seldats a la base, pubescents superiorment. Arbust sarmen- tós, de 0'3-I m, dret, ramificat, glabrescent, amb les fulles ovades, cordifor- mes o truncades a la base, peciolades, fistonades, verdes i lluents per sobre, glabrescents per sota, primes i fortament nervudes. 2,174. — P. majus L. (perquè Linné diferencià dues espècies d'aquest gènere, la gran i la petita, i denomimnà aquella majus.) Sinonímia. — Arangí bord, cast., prasio. Geografia. — Espontània a Catalunya (Salv.l), prats herbosos de Cortals de Castelló, cap a l'Amazona (Vay.), Mahó, cap a Verger (Salv.l) i a Son Vilà (Fontl). — Abr.-Juny (0. (D És més que dubtosa l'existència d'aquesta espècie a Catalunya, (F. Q.). PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCLES Gènere 579. — AJUGA L. (Nom d'etimologia dubtosa. Alguns suposen que ve, per corrupció, d'aòiga, i aquest d'aòi- gere, esquivar o repel'lir, perquè l'almescat era tingut com avortiu. Bubani afirma que Scribanius Largus, o els seus comentaristes, ja empraren aquest mot.) Flors blaves, purpúries o groguenques, rarament blanques, axil'lars o en espiga terminal, calze acampanat, quinquedentat, corolla marcescent, uni- labiada, amb el llavi inferior trilobulat, lòbul del mig més gran, obcordiforme, tub guarnit d'un anell de pèls, estams didinams, ascendents, exerts, els ex- teriors més llargs, cel'les de les anteres divergents, aquenis ovoides, reticulats, glabres. Herbes perennes o anuals, inodores, £ peludes. Flors en glomèruls a l'axil'la de fulles bracteiformes, disposats en es- l piga terminal, anell de pèls de la corol'la continu i separat del punt J d'inserció dels estams, tija simple, dreta . . . . SAL MD 1 3 Flors solitàries o geminades a l'axil'la de fulles A ade de pèls in- l terromput i immediat al punt d'inserció dels estams, tija ramificada, ajaguda (0 ascendent... ei cr as 4 ee se ea re EE Lila superiors més llargues que les flors, piantes no estoloniferes, fulles basilars persistents durant la florescència, enteres o lleugera- ment dentades, molt més grans que les caulinars A. pyramidalis. Bràctees superiors més curtes que les flors, plantes estoloniferes . 3. cència, enteres o lleugerament crenato-ondulades, peciolades, glabres- cents, majors que les caulinars mitjanes. . . . . . . A. réptans. Estolons hipogeus, escamosos, fulles basilars seques o destruides a la florescència, crenato-dentades, lleugerament peciolades, peludes o molt pubescents, menors que les caulinars mitjanes A. genevensis. Plantes anuals, fulles superiors trisectes, amb els segments linears, les inferiors trilobades, calze eriçat, de dents lanceolades, tan llargues com el tub, corolla groga. . . . .:. . . . A. Chamaepitys. dera perennes, fulles superiors enteres, les inferiofs amb 2-4 dents a l'àpex, calze piloso-llanut, de dents triangulars lanceolades, més cur- E epigeus, fullosos, fulles basilars persistents durant la flores- J tes que el tub, corolla purpúria, fregientment avortada A. Iva. 412 ai li al — at a ala le a la. da — FLORA DE CATALUNYA ————— ———éÉ—É—ÉéÉ— Labiades. G. 579.- Ajuga. CS OA CU i 2,175. — A. pyramidalis L., subsp. de i Ni O lA. vulgaris Rouy, apud Rouy (per la inflorescència apiramidada.) Pevemne, amb el rizoma oblic, truncat, sense estolons, la tija de 53-12 cm, dreta, simple, moit fullosa, peluda, de fulles transovades, les basi- lars més grans i en rosetó, persistenís, 4 pelu- des, enteres o feblement fistonades, peciolades, les caulinars sèssils però atenuades a la base, flors d'im blau pàllid, en glomèruls triflors reunits en espiga curta, tetràgono-piramidal, densa i contínua, bràctees herbàcies (verdes) o purpúries, amplament ovades, molt més llargues que les flors, calze pelut, de dents lanceolades, agudes, de doble llarg que el tub, corol'la petita, de tub prim, cilíndric i amb el lòbui mitjà truncat. y a a S 6 ll a ON tres (ee X In NN Ce Ç MANS É Q Ú AE 3 dr y Geografia. — Pastures i llocs humits de les altes muntanyes: Núria, Coll de Pal. — S. Amanç, sobre Ribes, La Molina, Costabona, Coma del Tec, Porxo (Vay.), Vall d'Aran, Port de Viella, Montluda, Gausac (Llen.l), Siat (Timb.), Montartó, Pla de Beret (C. et S.). — Jul.-Agost, 2176. — A. réptans L, subsp. de l'A. vulgaris Rouy, apud Rouy (del llatí reptare, arrossegar-se per les seves rames decumbents, que, estenent-se horitzontal- ment i arrelant a terra, fan com si la planta s'avrossegués.) Sinonímia. — Consolda mitjana, cast., con- suelda media, búgula. Perenne, amb el rizoma truncat, productor de llargs estolons epigeus, fullosos, tija d'I-4 dm, dreta, simple, alernativament peluda per cares oposades, poc fullosa, fulles ovato-oblongues, enteres o superficialment cre- nato-ondulades, glabres o glabrescents, les basilars més grans, esteses en ro- setó, atenuades en llarg pecíol i persistents, les caulinars separades, subsèssils, flors blaves, rarament rosades o blanques, en glomèruls de 3-6 flors reunits en espiga llarga, fluixa t interrompuda a la basc, bràctees ovades, sèssils, colorades de blau o de púrpura, enteres, les superiors més curtes que les flors o iguals 413 PUBLICACIONS DE: LUNSTIITU TP (DE CC LE CmEeS Labiades. G. 579. - Ajuga. a elles, calze pelut, de dents triangulars lanceolades, agudes, iguals al tub, co- rol'la de tub recte, cilíndric, amb el lòbul mitjà obcordiforme. Geografia. — Prats i llocs ombrosos, humits: Montcada, S. Miquel del Fai, Gualba, Sta. Fe del Montseny, Vidreres, S. Hilari, Montsoliu. —x Moià (Font), Vic (Masí.), partit d'Olot (Bolós, Vay., Tex.), Lladó, Coral (Vay.), torrent de Vilalleons (Puigg.l), Carençà (Gaut. N. ), Vall d'Aran (Costa), Ribera de Viella (Llen.), Fos (C. et S.). — Abr.-Juny. B. A Gualba hi ha formes de flors blanques i de flors rosades. 2,177. — A. genevensis L. subsp. de l'A. vulgaris Rouy, apud Rouy (del llatí genevensis, ginebrí, Perquè es ja a Ginebra). Hom la diferencia essencialment de l'ante- rior pels estolons hipogeus, prims, llares 1 escamosos, productors de rosetons de fulles radicals transovato-oblongues, peciolades, cre- nato-dentades, generalment destruides a la flo- rescència, tiges de 15-25 cm, peludes lot al volt, fulles també peludes o molt pubescents, les basilars llargament peciolades, més petites que les caulinars mitjanes, destruides a la florescència, les florals trilobades, es- piga interrompuda en quasi tota la seva longitud, bràctees superiors blavenques, més curtes que les flors. , Geografia. — Pastures seques, especialment de les terres calcàries: Vall del Tec, als cos- ters de Costabona, r. f. (Gaut., Vay., amb dubte), prop de la Presta, Prats de Molló, mun- tanya del Mir (Compy.). — Maig-Juliol. 2,178. — A. Chamaepitys Schreb. (aquesta, per als autors prelinmneans, és una de les panaimtuç de Dioscòrides, del grec gana, a terra, 1 mttos, Pi, és a dir pi petit o pinet, Pel seu olor de reina, és la Chamaepitys prima de Dodoneus i el Teucrium Chamaepitys de Limné.) Sinonímia. — Herba flatera, herba felera, iva, artètica, cast., iva, pinillo, pinillo oloroso. Anual, amb l'arrel cònica, fibrosa, tija de 414 I 2 FE OURUS DIEC A EP AEUNYA Labiades. G. 579. -Ajuga. 5-15 cm, totalment herbàcia, ramificada des de la base, difusa ascendent, piloso- eriçada, més abundantment per cares oposades, d'olor forta, molt fullosa, fulles peludes, un poc viscoses, les inferiors linears oblongues, enteres, atenua- des en pecíol, les altres trisectes, de segments lincars, obtusos i divergents: flors grogues, axil'lars, solitàries, agrupades en espiga fullosa, a la fi fluixa, que ocupa quasi tota la llargada de la tija, calze pelut, de dents lanceolades, agudes, poc desiguals, fan llargues com el tub, tub de la corol'la estret, a penes exert, lòbul mitjà obcordiforme. Geografia. — General a les terres àrides o arenoses: Al Vallès, Bages, Penedès, Vic, Berga, La Baells, Bagà. Garrotxa, Olot i bastant més amunt (Vay.), Salardú (C. et S.). — Maig-Novembre, 2,179. — A. Iva Schreb. (del nom d'Iva moschata amb què era coneguda a Montpeller, mot d'etimologia dubtosa.) Sinonimia. — Almescat, iva moscada: cast., iva O pinillo almizclado. Perenne, amb la tija de 5-20 cm, llenyosa a la base, ramificada, prostrato-difusa, peluda, molt fullosa i amb olor de mesc, fulles linears o linears lanceolades, uninerves, un poc revo- ludes pel marge, sèssils, enteres, les del mig i les inferiors amb 2-4 dents a l'àpex, peludes, flors purpúries, axil'lars, solitàries o geminades, reunides en una llarga espiga fullosa, calze piloso-llanut, de dents lanceolades, obtusiúscules, més curtes que el tub, corol'la de tub infundibuliforme, exert, amb el lòbul del mig gran i ob- cordiforme, la corol'la avorta frequentment. B Pseudo-lva Benth. — Raça Pseudo-lva Rob. et Cast. — Flors grogues, fulles més revoludes i més canescents, planta inodora. Geografia—Llocs secs i àrids: Al litoral, Sitges, Vallcarca el alibi, Vallès, Penedès i Ba- ges, fins a Bagà. — Zones litoral i mitjana, fins a Montagut, de la prov. de Girona, Montgó, Escala, Lladó (Vay.), Banyoles (Costa), Llérs (Sen.), Coll de Jou (Puj. J.). La 8 Pseudo-Iva Benth. a Montserrat (Costa). — Maig-Octubre. 475 PUBLICACIONS DE IJ €INSTITUT DEL LB DES Gènere 580. — TEÈUCRIUM L. (Es el reóúxpiovy de Dioscòrides i el feucrium de Plini. Hom diu que les virtuts d'aquesta planta, que és el Teucrium lucidum, foren descobertes per Teucer, el famós heroi troià, que li donà nom.) Flors purpúries, grogues, blanques o blaves, axil'lars o en raims o en capí- tols terminals, calze tubulós o acampanat, frequentment gibós a la base, co- rol'la caduca, unilabiada, amb el llavi inferior quinquelobat, tub sense anell de pèls, estams didínams, ascendents, generalment molt exerts, aquenis ovoi- des, rugosos, llisos. Plantes herbàcies o llenyoses, aromàtiques. Fulles, partides io do mel Ros Xa pi A, ua es PR CE OC i Fulles enteres, fistonades o demtane:) só dte REC es EE Ne Plantes anuals, herbàcies, fulles pinnati- o bipinnatisectes, amb les lací- nies oblongo-lanceolades, obtuses, fiors pupúries, en glomèruls de 3-6 flors, calze gibós, de dents triangulars, més curtes que el tub T. Botrys. ( Plantes perennes, llenyoses a la base, fulles tri- o quinquepartides, amb les lacínies linears, mucronades, revoludes pel marge, flors blanques o rosades, geminades, calze no gibós, de dents alenades i més llargues que el tub cl Lou. Un es esca TO Psendochamae pies Flors a l'axil'la de fulles florals més llargues que les flors, purpúries, calze pelut, gibós, de dents lanceolades, més curtes que el tub, plantes 3 estoloníferes . . . . Du cd en SE SCOrES Flors a l'axil:la de fulles Dracialormes més curtes que les flors, plantes NO SESTOVONICI ES 7 ia REL ind ere Pe area Ce Metal ee cua a NE Flors en TAS Lespiciformmes 1. UN dats Da tel ea ee lElors en capitols terminals lo ee 2 el pre ae ca a cc a en ea CAL Fulles enteres, revoludes pel marge, verdes per sobre i albo-tomentoses per sota, flors blanques, geminades, calze no gibós, tomentós, de dents ovato-agudes, poc més llargues que el tub. . . . . T. frúticans. Fulles fistonades o dentades, no revoludes, verdes o cendroses. . . — 6. 416 et a a a a HL OR ADE CAT ATIUNYA Da a i im er Labiades. G. 580... Téucrium. es glabrescent, verd, gibós, reticulat, bilabiat, dent superior ovato- orbicular, flors grogues . . . , . de ele Me, SCOtredónia: es pelut, vermellés, a penes gibós, ds dens lanceolades, quasi iguals, SO DUupmesS ie Je Ba arcs Chamaedrys. ( Fulles verdes per sobre, planes quan són adultes, calze verd, eriçat o glabre, corol'la caduca, tiges ajagudes . . . . 8. 7 Der grisenques, tomentoses, revoludes pel marge, Es no a quasi sempre tomentós, corol'la persistent, tiges dretes o ascendents . 9. ambdues cares, calze eriçat, lòbuls laterals de la corol:la purpuris, el Fulles suborbiculars, fistonades, plurinerves, blanes, verdes i peludes en del mig albo-groguenc. . . . . —. . . . —. EF. pyrenéicum. 8 Fulles lancolades, enteres, uninerves, coriàcies, cendroses per sobre i to- mentoses per sota, calze glabrescent, reticulat, corol'la albo-groguenca T. montànum. nals, coberts de llarg toment llanós, calze molt llanut, de dents curtes 9 (H/a del tub), fulles tomentoses llanoses en ambdues cares. . . 10. Capítols globulosos o deprimits, més petits, en corimbes o capítols ter- minals, coberts d'un toment llanós o ds dents del calze Capítols el:lipsoides, grans, solitaris o reunits en nombre de 2-3 i termi- l Icualscalterc oa meitat del tub Li. LL i a. corol'la groga, rarament purpurescent, amb el lòbul mitjà panduri- forme, fulles inferiors oblongo-linears, les superiors ovato-cunei- formes. . LL 3 Es guremt Capítols grisencs Dt eea dues del djze Dis ds no carenades, corol'la purpurescent, amb el lòbul mitjà oblong, fulles oblongo-linears, Capítols d'un groc d'or, dents del calze lanceolades, carenades, agudes, 10 dilatades a la base . . . . . . . ... . ., 7. VT. Gnaphalodes. Calze glabrescent, glandulós, reticulat, de dents carenades i mucrona- des, corol'la generalment blanca, fulles oblongo-linears, enteres o amb algun fistó cap a l'àpex, verdes i glabrescents per sobre, canescents HS tomentoses DOS tas des Le il, dd veda El ardoonensies Calze breument tomentós llanós, no retall de dents no carenades, la Sme non, outotesvelles obtuses/ i, sió Priedtge abd Mopeios aglomerats a l'àpex, dents del calze ai la superior obtusa, fulles Ad fistonades en la meitat superior . . . LES NT PONS: Capítols globulosos, deprimits, petits (de menys d'1 cm de diàmetre), disposats en corimbe, dents del calze còncaves, totes obtuses, fulles Capítols ovoides o globulosos, grans (almenys d'1 cm de diàmetre), enteres o superficialment fistonades a l'àpex . . T. capitàtum. 53 417 PUBLICACIONS DE L'INSTETUI DE CIENCIES Labiades. G. 580. - Téucrium. 2,180. — T. Botrys L. (del grec Bótpuoc, el raim, per les inflorescències vacemiformes, nom emprat ja per Dioscòrides, és el Botrys Chamaedryoides de Ba in.) Anual, amb la tija d'I-2 dm, herbàcia, as- cendent, simple o ramificada, peluda, fullosa, fulles pinnati- o bipinnmatibartides en lacínies oblongo-lanceolades, obtuses, totes peciolades, piloso-glanduloses, blanes, d'un verd fosc per sobre, més pàl'lides per sota, flors purpúries, en glomèruls bi- o triflors reunits en llargs raims terminals, fullosos, calze piloso-glandulós, obli- quament inserit al pedicel, gibós, reliculato-venós, de dents triangulars lanceo- lades, apiculades, quasi iguals, molt més curtes que el tub, Corol'la peluda per fora, de lòbuls laterals acuminats. Geografia. — Llocs àrids i pedregosos : Al litoral, Vallès, S. Llorenç del Munt, Bages, Guilleries, fins al Pireneu. — La Garrotxa, Girona, muntanyes d'Olot, S. Miquel Sulterra (Vay.). — Maig-Setembre. 24181. — T. Pseudochamaepitys L. (els espanyols tenien aquesta planta per ima Chamaepitys, però Clusius, no trobant-ho es- cament, la denominà Pseudo-Chamaepitys, és a dir, Chamaepitys falsa o borda, i d'ací pervé el nom limneà.) Perenne, amb la tija de 2-5 dm, llenyosa a la base, ramificada, de branques dretes, pelu- des, molt fulloses, fulles fri- o quinguepartides en lacínies linears, mucronades, revoludes pel marge, d'un verd grisenc, peludes o pubescents, Aors blanques o rosades, axil'lars, solitàries, llar- gament pedunculades i agrupades en un llarg raim terminal, fullós, fuix i subunilateral, fulles florals superiors bracteiformes, ovades, enteres, molt més curtes que els pedicels, calze obcònico-acampanat, pubescent glandulós, no gibós, de dents triangulars lanceolades, acuminalo-aristades, quast una vegada més llargues que el tub, lòbul mitjà de la corol'la oblong, contret a la base, de doble llarg que els laterals, pelut a la cara dorsal, estams molt exerts, aquenis bruns, pubescents, rugosos a la maturitat. T. Pseudochamaepitys 418 EE OR DE CATSEUNYA Labiades. G. 580. - Téucrium. Geografia.—Erms i llocs estèrils de la banda austro-occidental: De Falset a Mora d'Ebre i Gandesa (Costa), Tortosa (Vay. in Hb. Cad.), Prat de Comte (Fontl). — Abr.-Agost. 2,182. — T. Scórdium L. (del grec omopòoy, l'all, perquè en fa olors nom emprat per Discòrides, 1 pels autors prelinneans en sentit genèric.) Perenne, amb el rizoma prim, ramificat, que produeix estolons folitfers i tiges d'I-2 dm, her- bàcies, prostrato-radicants, ascendents, molt ramificades, fulloses, de fulles sèssils o sub- sèssils, blanes, peludes, oblongues, fortament fistonades, les caulinars arrodonides a la base, no amplexicaules, les rameals atenuato-cunei- formes, enteres en llur meitat inferior, més llargues que les flors, aquestes lilàcies, axillars, en glomèruls de 2-6 flors, unilaterals, calze pelut, tubuloso-acampanat, gibós, de dents lanceolato-acumi- nades, iguals, doblement curtes que el tub, lòbul mitjà de la corolla trans- ovat, els laterals lanceolats, aquenis petits, bruns, reticulats. Geografia. —Prats humits i pantanosos: Litoral de Barcelona, als aiguabarreigs del Be- sós i del Llobregat, Castelldefels (Costa'", Tarragona, a l'aiguabarreig del Francolí (Sen.l), Lleida, a Bellvís (Gonz.), Segaró, Olot, Empordà, Ciurana (Vay., sub. T. scordioides Schreb.). — Maig-Agost. N. B. Comparats diversos exemplars de Monreal del Campo amb altres de Catalunya considerats pertanyents al T. scordioides Schreb., subsp. del T. Scordium L., apud Rouy, no els considerem específicament diferents, sinó, a tot tirar, formes de transició, com ja sospitava Costa, 2,183. — T. frúticans L. (del llatí trutex, l'arbust, perquè ho és, Clusius l'anomenà Teucrium fruticans Baeticum, Z Lin- né acceptà aquest mot específic.) Perenne, arbust de r0-15 dm, de tronc dret, molt ramificat i branques esteses, albo-tomen- toses, amb les fulles ovades, oblongues o lan- ceolades, curtament peciolades, enteres, mul- tinerves, d'un verd fosc i lluents per sobre, albo-ltomentoses per sota, flors d'un blau pàl lid, axil'lars, solitàries, en raim fullós terminal, 419 PUBLICACLONS: DE L'INSTITUMI DE CEO RES Labiades. G. 580. - Téucrium. fulles florals superiors més curtes que les flors, calze tubuloso-acampanal, no gibós, albo-lomentós per fora, verd Per dins, amb les dents ovato-agudes, poc més llargues que el tub, lòbul mitjà de la corol'la oblong, contret a la base, còncau, pubescent per la cara dorsal, estams i estil molt exerts, aquenis bruns, pubescents, subrugosos a la maturitat. Geografia. — Costes del litoral : Cervera, Banyuls, Coll-lliure (Gaut , Rouy, Debeaux), cultivat als parcs de Barcelona. — Febrer-Juny. 2,184. — T. Scorodónia L. (del grec oxópoòov, té el mateix valor que Scor- dium.) Perenne, amb el rizoma gruixut, serpente- jant, estolonífer, amb la tija de 3-6 dm, her- bàcia, dreta, peluda o pubescent, ramificada a la part superior, de branques dretes, fulles ovato-oblongues, cordiformes a la base, peciola- des, fistonades, reticulades, pubescents, d'un verd bonic per sobre, grisenques per sota, flors groguenques, axil'lars, solitàries, agrupades en llargs raims-terminals i unilaterals, bràctees ovato-acuminades, petites, còncaves, enteres, calze glabrescent, inserit obli- quament sobre el pedicel, venoso-reticulat, gibós, bilabiat, amb el llavi supe- rior ovato-orbicular, còncau, apiculat, enter, l'inferior amb les dents aristades, tub de la corol'la una vegada més llarg que el calze, lòbul del mig ovat, còncau, estams d'un bru vermellós, aquenis llisos. EE mn corodónia Geografia. — Frequent als boscos, des de la costa a la zona subalpina: Montcada, Montserrat, S. Llorenç del Munt, Montseny, Guilleries, Ribes e£ a/ibi. — Vall d'Aran, a les Bordes, Betrén, etc. (Llen.). — Maig-Oc- tubre. 2,185. — T. Chamaedrys L. (del grec yauoi, a ran de terra, i òpòc, l'alzina o el roure, equivalent al nom vulgar d'alzi- neta, Dioscòrides emprà ja aquest mot, que Baulin usa en sentit genèric: Chamaedrys ma- jor repens, sinònim del Teucrium Chamaedrys de Limé.) 420 a a —— ———————— EO RA INE: CATALUNYA a eL ÉE———————éééééé————— Labiades. G. 580. - Téucrium. Sinonímia. — Camedris, xamedris, alzineta (auzineta), brutònica (abusi- vamet), cast., camedrios, carrasquilla, betònica menor, germandrina. Perenne, de rizoma prim, serpentejant i estolonífer, amb tiges d'I-3 dm, subllenyoses a la base, de branques primes, prostrato-ascendents, radicants inferiorment, peludes, fulloses, fulles ovato-oblongues, cuneiformes, curtament peciolades, fortament fistonades, consistents, verdes i lluents per sobre, d'un verd pàllid i mats per sota, pubescents, les florals superiors més curtes que les flors, aquestes purpúries, axil'lars, geminades o ternades, en raim fullós terminal, oblong, unilateral, calze vermellós, obcònico-acampanat, a penes gibós, pubescent, de dents lanceolato-acuminades, quasi iguals, més curles que el tub, corol'la exerta, amb el lòbul mitjà transovalo-cumciforme, els laterals aguts, aquenis bruns, petits, papil'losos a l'àpex. Geografia. —Marges i terrenys àrids, pedregosos, des del litoral fins al Bergadà : Comuna al Vallès, Penedès, Bages. — Vic (Masf.), Calonge, La Garrotxa, Besora, Llussanès (Vay.), valls d'Eina i de Llo (Gaut.), vall de Benasc, i zona alpina de Penyablanca (Zett.), Vall d'Aran, a Les Bordes (Llen.), Viella, Arties, Salardú, Ruda (C. et S.). — Maig-Agost. 2186. — T. pyrenàicum L.— T. rép- tans Pourr. (per ésser planta dels Pireneus, reptans, Perquè s'arrrossega per terra a la faisó dels rèptils.) Sinonímia. — Angelins (Costa). Perenne, de rizoma serpentejant, multicaule i estolonifer, tiges d'I-2 dm, subllenyoses a la base, prostrato-radicants inferiorment, fle- xuoses, peludes, molt fulloses a l'àpex, fulles suborbiculars, fortament fistonades, subcunei- formes i enteres a la base, breument pecio- lades, planes, blanes, reticulades, verdes i peludes en ambdues cares, flors purpúreo-groguenques, en capítols hemisfèrics, terminals i involucrats per les fulles florals, bràctees linears espatulades, petites, peciolades, més curtes que les flors, calze tubulosc-acampanat, verd, poc gibós, eriçat, de dents triangulars acuminades, un poc desiguals, 2-3 vegades més curtes que el tub, corol'la exerta, de lòbuls laterals transovats, truncats, purpuris, el mitjà ovat, albo-groguenc, còncau, aquenis bruns, rugosos. 421 PUBLICACIONS DE E'INSTITUDT DE TCE NC S Labiades. G. 580. - Téucrium. Geografia.—Roques i costes àrides de les muntanyes calisses: Abundant a tota la serra- lada superior del Vallès, des de Montserrat a Montseny, comuna al Pireneu i zona mitjana, Ribes, Bergadà et a/ibi.— Cap a Lleida (Gonz.), Prats de Rei (Puigg.l), Girona, la Garrotxa, Olot (Vay.), Penyablanca (Zett.), Vall d'Aran, a Les Bordes, Salardú, Viella, Montgarri (Llen.), Ruda (C. et S.). — Maig-Agost. 2187. — T. montànum L. (Per viure a la zona dita montana.) Perenne, de rizoma curt, ramificat, no ser- pentejant, multicaule, amb tiges primes, nuoses, subllenyoses i radicants a la base, prostrato- ascendents, de branques filiformes, albo-tomen- toses, molt fulloses, fulles oblongo-linears o lanceolato-linears, atenuades en curt pecíol, enteres, revoludes pel marge, consistents, verdes V lluents per sobre, albo-tomentoses per sota, flors albo-groguenques, en capítols terminals densos, globulosos, deprimits i involucrats per les fulles florals, bràctees oblongo-linears, atenuades a la base, més curtes que les Hors, calze tubuloso-acampanat, poc gibós, glabre, de dents lanceolato-acumina- des, dues vegades més curtes que el tub, lòbuls laterals de la corol'la oblongs, obtusos, el del mig transovat, còncau, aquenis bruns, rugosos a l'àpex. Geografia. — Llocs pedregosos de les muntanyes guixenques o calisses : Vall d'Aran, a Gesa (Compú. in Hb. Cad.l), Cartellà (Isern ex Vay.), Bossost (Bub., Timb.), Cazoril de Viella, Arties, Salardú (C. et S.). — Juny-Agost. N. B. La planta de Companió, per tenir les fulles amplament lanceolades, creiem que pertany a la 8 lavandulifólium Rouy. No creiem que existeixi aquesta planta a Montserrat, on l'assenyala Colmeiro. 24188. — T. àureum Schreb. (per les inflorescències de color daurat.) Sinonimia. — Timó mascle: cast., zamarrilla amarilla. Perenne, amb la tija d'r-2 dm, llenyosa a la base, ascendent, flexuosa, molt ramificada, albo-tomentosa, d'un color groc daurat a l'àpex, fullosa, fulles tomentoses en ambdues cares, les inferiors linears o bé oblongo-lincars, les superiors ovato-cuneiformes, enteres a la base, 422 BREORAX DE CATALUNYA Labiades. G. 180. - Téucrium. fistonades a la part superior, verdes grisenques per sobre, blanquinoses per sota, les superiors grogues com la tija, revoludes al marge, /lors albo-groguen- ques, en capítols terminals ovoides, solitaris o aglomerats, densos, d'un groc daurat, molt peluts, bràctees linears espatulades, enteres, peciolades, peludes, més curtes que les flors, calze tubuloso-acampanat, eriçat de llargs pèls, amb les dents lanceolato-acuminades, desiguals, la superior obtusiúscula, les altres agudes, 3-4 vegades més curtes que el tub, corol'la amb el lòbul mitjà panduriforme, truncat i auriculat a la base, els laterals suborbiculars, peluts, filaments estami- nals 40 caragolaís, aquenis bruns, reticulato-excavats. Geografia. — Terrenys pedregosos de les muntanyes calisses : Montserrat, S. Salvador, sobre Olesa, Monistrol, Gelida, Montsant, Bergadà. — La Mola, Gardeny de Lleida, Tremp, S. Romà, Abella, Llautó i prop del Pireneu (Costa), Rocabruna, Coral, Sta. Magdalena del Mont, Tavertet, Mare de Déu del Fau, cap a Albinyana, Sta. Catarina de Montgrí, Salines (Vay.) — Maig-Setembre. poema 2,189. Ei qu Gnaphalo des Vahi—'T. Po- lium var. purpurascens Coss. (és el Polium montanum gnaphalodes de Bar- reller, del grec vvópohov, la llana o el feltre, per- què tota la planta està coberta d'una mena de borra.) Petit arbust de 60-15 cm, molt ramificat, cespitós, de branques cobertes de toment abun- dant, llanós, blanc, fulloses, amb les fulles oblongues, cordiformes amplexicaules a la base, molt fistonades i revoludes al marge, cobertes de toment abundant com la tija, flors Purpu- vescents, axil'lars, en capítols terminals globulo- sos al principi, a la fi oblongs, calze tubulós, cobert de llana blanca, de dents 0vato-obtuses, quasi iguals, 2-3 vegades més cur- les que el tub, corolla amb el lòbul mitjà oblong, aquenis negres, molt rugosos. Geografia.—Terrenys àrids, guixencs i margosos de la part occidental: Lleida, a la calma de Gardeny, 16 de maig de 1890 /egi. — Lleida, llocs secs i àrids (Compíi. in Hb. Cadl.),La Palma, de Tarragona (Puj. J., ex Vay. amb dubte). — Abril-Juliol. N, B. La planta de Lleida no podem diferenciar-la de la d'Albarracín tramesa per Pau. 2,190. — T. aragonense Losc. et Par- do — T. Polium var. virescens Costa. (aragonense, perquè jou descobert a l'Aragó.) 423 PUBLICACIONS- DE cEREN STA RU Ty, BBC GEC RS Labiades. G. 180. - Téucrium: Petit arbust d'I-3 dm, molt ramificat, de branques dretes o prostrato- ascendents, radicants a la base, tomentoso-pubescents, fulloses, amb les fulles oblongo-linears, sèssils, enteres o poc fistonades a la meitat superior, revoludes pel marge, verdes i pubescents per sobre, tomentoso-canescents per sota, les florals exteriors ovato-lanceolades, flors blanques, rarament purpurescents, en capítols corimbosos terminals, calze pubescent glandulós, amb les dents ovato- lanceolades, agudes, carenades, reticulades, quasi iguals, 2-3 vegades més curtes que el tub, corol'la pubèrulo-glandulosa, amb el lòbul del mig oblongo-orbi- cular, còncau, filaments estaminals un poc caragolats. Geografia.—Terrenys àrids, calissos: Berga, boscos immediats al riu Metge. — Segarra, Urgell (Costa), Espluga de Francolí (Llen.l), Ponts, Tàrrega, Cardona, Sopeira, Aren, Sol- sona, Tremp, Fígols, Organyà (Bub.). — Juny-juliol. 2,191. — T. Pólium L., subsp. del T. commune Rouy, apud Rouy (Polium o Polion ja fou emprat per Dioscòrides, de zoàtós, la calvície, per les julles i inflores- cències canoses.) Simontmia. — Poliol, herba cuquera, cast., poleo, zamarrilla. Petit arbust d'I-3 dm, de tiges ascendents, mcelt ramificades, albo-tomentoses, amb les fulles oblongues o lanceolato-linears, sèssils, cuneiformes i enteres a la base, fistonades a la part superior, revoludes al marge, tomentoses, d'un verd cendrós per sobre, blanquinoses per sota, flors blanques, rarament purpúries, en capítols terminals ovoides o globulosos, grans (1 cm, almenys, de diàm.), bastant pedunculats, en raim corimbiforme, coberts d'un toment curt, aplicat i, generalment, blanc, calze acampanat, breument tomentós, de dents planes, la superior ovada, obtusa, les altres lanceolato-acuminades, corol'la amb el lòbul mitjà ovato-truncat a la base, els laterals ovato-obtusos, pubescents, filaments estaminals 20 caragolats, aquenis bruns, reticulato-excavats. Geografia. — Llocs pedregosos i arenosos : Al litoral, pinedes de Prat de Llobregat, Va- llès, Bages, la Segarra. — Conca de Temp (Salv.l, Costa), La Garrotxa, Olot (Vay.), Ripoll (Sen.i). — Maig-Juliol, 424 PCP DE CET ACELUNYA Labiades. G. 180. - Téucrium. 2,192. — T. capitàtum L., subsp. del T. commune Rouy, apud Rouy (per les inflorescències capituliformes.) Es diferencia essencialment de l'anterior per les liges més primes, per les fulles més es- tretes, lanceolato-linears o linears, capítols més petits (menys d'1 cm de diàm.), paucifors, globuloso-deprimits, coberts d'un toment més curt, aplicat i d'un blanc més viu, dents del calze còncaves, desiguals, totes obtuses, corol'la més petita, de lòbul mitjà suborbicular, filaments estaminals a la fi caragolats. Geografia. — Llocs àrids i pedregosos: Igualada, cap a Tous i altres punts de la Segarra, Urgell, erms de Menàrguens, Bages, a S. Vicents de Castellet, i molt comuna pel país, com diu Costa-— Platja de Montgó, La Escala, S. Llorenç de la Muga (Vay.), Salou i La Palma, de Terragona (Puj. J.) — Maig — Agost. N, B. — Hom coneix també alguns híbrids d'aquest gènere. 54 425 PUBLICACIONS, DE: L'INSTITUT, DE CIUENCUEES Família 87. — ACANTÀCIES (Del gènere Acanthus.) Flors hermafrodites, irregulars, blanques amb nervis purpuris, grans (3-6 cm de llargada), en llargues espigues terminals, acompanyades de tres bràctees, l'externa ovato-oblonga, dentato-espinosa, quasi tan llarga com el calze, les dues laterals linears, subespinoses, més petites, calze glabre, fes fins prop de la base en dos llavis, el superior transovato-oblong, còncau, tri- dentat, corol'la unilabiada, de tub molt curt, amb el llavi transovat, trilobu- lat, estams didínams, de filaments gruixuts, blancs, glabres, encorbats en forma de maneta, anteres uniloculars, peludes, estil filiforme, estigma bífid, íruit capsular, ovoide, glabre, bilocular, de cel'les mono- o dispermes. Herbes perennes, amb la tija de 3-6 dm, robusta, cilíndrica, simple, pubescent, fulles blanes, grans (3-6 dm), glabres, subpestanyoses, oposades, les inferiors pecio- lades, pinnatífides, de divisions amples, lobato-dentades. Gènere 581. — ACANTHUS L. (Del grec axavDoc, emprat per Teofrast, derivat d'àzavSa, espina, per les fulles espinoses d'una d'aquestes espècies.) 2,193. — A. mollis L. (del llatí mollis, bla, per les fulles sense espines.) Sinonimia. — Carnera, cànem de bruixes, herba geganta, casí., hierba gigantina, ala de àngel, oreja de gigante, carderona, /7., acanthe. Geografia. — Costes de Barcelona, Pla del Llobre- gat, Cardona (Costa), Berga (Grau), Espluga de Fran— colí (Llen.t), Tarragona (Duf,, Sen.l), Cervera (Pir. or.) - o (Gaut.). Frequentment cultivada als parcs. — Maig- A. niotlic : o Setembre. 420 ELORA DE GATALUNYA Família 88. — VERBENACIES JUSS. (Del gènere Verbena.) Flors hermafrodites, subirregulars, blaves o rosades, en espigues terminals o en capítols axil'lars, calze tubuloso-acampanat, quinquedentat (rarament amb 2-4 dents), corol'la sublabiada, amb 4-5 lòbuls, estams didínams, fruit capsular o drupaci. Plantes herbàcies o llenyoses, de tija quadrangular, fulles oposades, sense estípules. Arbustos molt olorosos, de fulles Cd aameió corol'la subbilabiada, i estams exerts, fruit drupaci . . . dE an MI len Herbes poc o gens oloroses, de fulles OE o feses, corol'la embu- dd est IMCMISOSi HU CapsUlar. ee (oa acon Da ee el ES Flors en espigues terminals llargues i fluixes, calze subtetràgon, tub de b la corol'la exert, càpsula tetracarpelar. . . . . . . . Verbena. Flors en capítols axillars ovoides, densos, calze bipartit, tub de la corol'la inclús, càpsula bicarpelar . . . . . . . . . . . Lúppia. Gènere 582. — VITEX L. (Del llatí vere, lligar amb joncs o vímets, per les rames flexibles d'aquest arbust.) Flors blavenques o rosades, en llargues espigues terminals, verticil'lades, interrompudes, disposades en conjunt en una panícula, bràctees linears, molt curtes, calze acampanat, tomentós, amb cinc dents triangulars tres vegades més curtes que el tub, corol'la quasi bilabiada, de tub exert, llavi superior bilobat, l'inferior trilobat, amb el lòbul mitjà més gran, estams exerts, i per fruit una drupa globulosa, petita, d'un negre vermellós, poc més llarga que el calze. Arbust d'I-2 m, olorós, de branques joves tetràgones, tomentoses, fulles caduques, peciolades, palmatisectes, amb 5-7 segments peciolats, lanceolats, aguts, enters, d'un verd fosc per sobre, albo-tomentoses per sota. 427 PUBLICACIONS DE. L'INSTITUT DE EDVENCLES Verbenàcies. G. 582. -Vítex. 24194. — V. Agnus-Castus L. (és l'Agnus-castus dels autors prelimncans, els grecs en delen dryóc, que vol dir cast, perquè era reputada de gram valor per a conservar la castedat.) Sinonímia. — Aloc, pebre bord, cast., agno- casto, gatillo casto, sauz-gatillo, pimentera, fr., gattilier, poivre sauvage. Geografia. — Torrenteres de la part austro-orien— tal: Terrassa, vores de la riera de les Arenes, r., fre- quent al litoral de Mataró, Caldetes, Blanes, des d'on s'interna cap a Sils fins a l'Alt Empordà — Litoral de Girona, comuníssima a Vilarnadal, des d'on s'interna ins a Dosquers, Amer (Vay.) i Cervera (Gaut.) — Juny-Agost. 428 EE OUS DE CAT DU NA Gènere 583. — VERBENA L. (Del nom de verbena o verbenaca que tenia entre els antics aquesta planta sagrada.) Flors blaves o lilàcies, en espigues terminals llargues i interrompudes, bràctees ovato-acuminades, més curtes que el calze, aquest tubulós, sub- tetràgon, pubescent, amb cinc dents ovato-agudes, curtes, desiguals, corol'la embudada, de tub cilíndric, un poc encorbat, exert, de limbe quasi pla, quin- quelobat, amb els lòbuls poc desiguals, estams inclusos, fruit capsular, oblong, tetracarpelar. Herbes perennes, amb la tija de 4-8 dm, peluda, aspra, quadran- gular, solcada per cares oposades, ramificada a l'àpex, de fulles inferiors pecio- lades, ovades o bé oblongues, cuneiformes, inciso-dentades o pinnatífides 9. 2,195. — V. officinalis L. (perquè ha estat reputada medicinal.) Sinonímia. —- Berbena: cast., verbena, hierba santa o sagrada, fr., verveine. Geografia. — Comuna a les vores de camins i parat- ges herbosos de tot el país. — Maig-Octubre. Hom cultiva frequentment la V, teucrifólia L. uU) —El fruit de la berbena és més pròpiament drupaci, però molt poc carnós, que es desfà en quatre petites núcules monospermes en la maturitat, No té sinó dos carpels, (F. Q.), 429 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DIE'CIE NC RES Gènere 584. — LÍPPIA L. (Dedicat al metge i botànic parisenc August Lippi, explorador de l'Abissínia, on va ésser assassinat en 1703.) Flors blanques o rosades, petites, en capítols axil'lars ovoido-cònics, sub- cilíndrics en la fructificació, Sostinguts per peduncles filiformes més llargs que les fulles florals, bràctees imbricades, amplament ovades, còncaves, iguals al tub de la corol:la, pubescents, calze bipartit, lleugerament bicarenat, co- rol'la infundibuliforme, de tub inclús com els estams, amb el limbe pla, de 4-5 lòbuls un poc desiguals, fruit inclús, ovoide, bicarpelar. Herbes perennes, amb la tija d'I-5 dm, prostrato-radicant, ascendent a l'àpex, pubescent escabriúscula, de fulles espatulato-cuneiformes, curtament peciolades, enteres a la base, - dentades a la part superior, un poc carnoses, uninerves. 2,196. — L. nodiflora Rich., raça L. repens Spreng. (perquè porta les flors als nusos, en gairebé tota la llargada de la tija.) Geografia. —Litoral de Barcelona, llocs herbosos de Can Tunis, Terrassa, Riera del Palau, cap a Can Bosc — Castelldefels (Comp. in Hb. Cad.l), Tarragona (Sen.t). — Juny-Setembre. 430 FE ORAL) DE CATALUNYA Família 89. — PLANTAGINÀCIES JUSS. (Del gènere Plantago.) Gènere 585. — PLANTAGO L. (Nom llatí del plantatge. Hom diu que deriva de p/anta, la planta del peu, per la forma de les fulles d'aquella espècie.) Plantes de flors hermafrodites, regulars, blanques, groguenques o brunes, petites, en espigues o capítols compactes, llargament pedunculats, calze quadripartit, persistent, corol'la escariosa, amb quatre lòbuls iguals, estesos, quatre estams exerts, de filaments filiformes, amb les anteres oscil'lants, de cel'les paral'leles, estil filiforme i fruit en pixidi, amb 1I-4 cavitats. General- ment herbes acaules, de fulles simples, basilars o caulinars, i en aquest cas oposades, sense estípules. Plantes llenyoses, ramificades, fulles oposades o verticil'lades, alenades, 1 triquetres, flors en capítols, bràctees ovades. . . . P. Cynops. Plantes herbàcies. : 2. lades, linears, planes, flors en capítols ovoides. . . . . . . . 3. Plantes caulescents, anuals, poc ramificades, fulles oposades o verticil- 2 DOS CAUIES eis ee Gaia SE ADE ente ai pd fagi ata ac A ea llarga que les flors, les superiors molt obtuses, lòbuls anteriors del calze espatulats, obtusos, els altres aguts, lanceolats P. arenària. Bràctees totes agudes, ovato-lanceolades, no més llargues que les flors, sèpals. tots lanceolats, aguts Lee reia dE EF Sylu Fulles pinnatífides, bràctees ovato-acuminades, lòbuls laterals del calze amb carena dorsal membranosa i pestanyosa, tub de la corol'la pelut, espigues cilíndriques, primes, denses . . . . . o P. Coronopus. mi suborbiculars, les inferiors amb llarga punta herbàcia, més aten cle 5. 431 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE EVE GRES Plantaginàcies. : G. 585. - Plantago. Fulles graminiformes, enteres, rarament denticulades, tub de la corolla pelut, llavors planes a la cara interna . . . . Ds En EE En 5 4 Fulles lanceolades, oblongues o bé ovades, RE 0) desticiletes tub de la corol'la glabre, llavors generalment canaliculades a la cara INTOrNA ue ae Reed a SE RSE qe DR CEC ET Fulles filiformes, rígides, carenades almenys a l'àpex, plantes densament cespitoses, de rizoma epigeu. . . . Rersiiee E j Fulles semicilíndriques o planes, no dades planies Raicient gi de rizoma Dipogel i ses çs or Veg led Lc ec 6 Branques del rizoma curtes, escamoses, solament fulloses a l'àpex, fulles filiformes, trígones i carenades inferiorment pel nervi principal, en- corbades falciformes, sèpals carenats, estretament alats, lòbuls de la corol:la lanceolato-acuminats. . . . . . . ... . . P. carimata. Branques del rizoma llargues, fulloses en tota llur longitud, fulles ale- nades, trígones a l'àpex, sèpals carenats, pestanyosos, no alats, lòbuls dela corolla OValo-AguÈS JC Lee qae ed ea EE RS NOIA te: d Fulles semicilíndriques, bràctees d'un bru clar, ovato-arrodonides, no carenades, més amples que llargues, el doble més curtes que el calze, sèpals posteriors obtusos, de carena alada i pestanyosa, lòbuls de la corol'la lanceolats, aguts, plantes de terrenys salobrencs , P. crassifólia. dio planes, linears, bràctees mitjanes 4-5 vegades més llargues que amples, plantes de terrenys no salobrencs-/. Jcpitest creret VDL (Bràctees llargament acuminades, carenades, 4-5 vegades més llargues que amples, que ultrapassen el calze, càpsula aguda, fulles linears, planes, trinerves, de nervis equidistants. . . . . P. Serpentina. Bràctees ovato-lanceolades, no carenades, iguals al calze, càpsula obtusa, fulles linears, planes, de tres nervis, els dos laterals més acostats al marge que no pas al principal, 4 ec ee Ps alpmia. Fulles oblongo-lanceolades o lanceolato-linears (almenys 5-6 vegades més llargues que amples), llavors còncavo-convexes (cimbiformes) .. 11. Fulles ovades o el'líptiques (a penes 2-3 vegades més llargues que am- ples), Havors plano-convexes 1 01 vi, Set auca dar Pa Espigues molt peludes. 2. i1ter Lc delle Es Cuatebc ee ae acerca Ç Espigues glabres o glabrescents i — . 19.5 sic lEs ee at 432 ENEORA DE CATALUNYA Plantaginàcies. G. 585. - Plantago. Plantes perennes, rizoma de branques epigees, fulles i peduncles tomen- tosos i setosos, espiga ESE prima, interrompuda a la base, bràctees 12 Ç Oovades, obtuses. . . . ue nat Es SIDICanS. Plantes anuals, d'arrel cònica i Da Cria curtes, denses i contínues, prictees IAmBeeolotocURearS, ea Dl a a ae ET A AI Peduncles de 3-I0 cm, no estriats, piloso-llanuts, aproximadament iguals a les fulles, que són lanceolato-linears, trinerves, bràctees verdes, corolla plabra . ... . . dia gent dE BElordii Peduncles de 10-30 cm, ària Sec as o amb petits pèls apli- cats, 2-4 vegades més llargs que les fulles, que són lanceolades o bé oblongo-espatulades, amb 3-5 nervis, bràctees brunes P. Lagopus. 13 2907 a la Plantes anuals, d'arrel prima, peduncles cilíndrics, estesos o ascendents, poc més llargs que les fulles, que són lanceolato-linears, trinerves, 2 ————— 14 espigues globuloses o bé oblongues, bràctees amples, còncaves, esca- rioses, amb una faixa dorsal verda. . . . . . . P. Loeflingii. INT OS, DENENMESi i La ere ig DS Edad da Dei ca MC a A ade DE: Peduncles ni estriats ni solcats, bràctees rodones, breument apiculades, llavors rugoses . . . . 16. 15 Í Peduncles estriats o Sala a ades Tiracment El uiniiaden: MERS id ES Pe el Ad DES AD Era le EE, Bràctees transovato-arrodonides, escotades i apiculades al centre de l'es- cotadura, amplament escarioses, lòbuls de la corol'la ovats, fulles 16 sedosés, argentades, amb 3-5 nervis . . . . . P. monosperma. Bràctees suborbiculars, apiculades, lòbuls de la corol'la acuminats, es RCIC EI Dades gos a) Bo ae crim eli Ne ae a es da ca dl Fulles peludes o glabrescents, breument atenuades a la base, amb 3-5 ner- vis, peduncles peluts o glabrescents, llavors canaliculades P. montana. Fulles sedoses, blanquinoses, atenuades a la base, amb 5-7 nervis, pedun- cles piloso-llanosos, llavors fortament rugoses . . P. fuscéscens. 17 Fulles sedoses, argentades, peduncles feblement estriats, piloso-sedosos, bràctees i sèpals glabres, lòbuls de la corol'la lanceolato-aguts, anteres molt blanques . . . . A da Es atgeniea: Fulles verdes, AE o Dins peduncles anguloso-solcats, pubescents o glabrescents, bràctees i sèpals un poc peluts, lòbuls de la corol'la ovats, anteres blanquinoses . . . . . P. lanceolata. 18 ———/—É—— Cs ——— —É—É——é———————— 55 433 PUBLICACIONS DE, L/HNSTATUT HXE VC DE NGES Plantaginàcies. G. 585. - Plantago. Cel-les de la càpsula monospermes, corol:la d'un blanc argentí, filaments estaminals llargament exerts, lilacis, anteres blanques, fulles pubes- 19 Í cents, amb 5-9 nervis, pecíol curt i ample . . . . . P. média. Cel'les de la càpsula amb dues o més llavors, corol'la grisenca o bruna, filaments estaminals breument exerts, bruns com les anteres . 20. Cel-les dispermes, bràctees amplament escarioses, negres al dors, iguals a un terç de la longitud dels sèpals, peduncles estriats, molt més llargs que les fulles, que tenen pecíol estret. . . .. — P. Cornuti. 20 ( Cel'les polispermes, bràctees breument escarioses, verdes al dors, iguals a la meitat de la longitud dels sèpals, peduncles no estriats, apro- ximadament iguals a les fulles, que tenen el pecíol subalat P. màjor. 24197. — P. Cynops L. (derivat del grec xbey, Ca, ja fou emprat per Teo- frast: és com si diguéssim plantatge de ca.) Sinonímia. — Plantatge de ca, saragatona, herba de les puces, a l'Urgell, matafocs, al Montsant, botges (segons Costa), cast., zara- gatona perenne o mayor, llantén de perro. Perenne, amb la tija d'I-4 dm, llenyosa a la base, tortuosa, molt ramificada, fullosa, de fulles linears alenades, triquetres a l'àpex, opo- sades o ternades, esteses o recorbades, flors en espigues ovoides, denses, sobre peduncles axil'lars més llargs que les fulles, bràctees ovades, les inferiors acuminades en llarga punta herbàcia i obtusa, les superiors bruscament maucronades, sèpals desiguals, els anteriors amplament ovats, oblusos, mucronats, els laterals lanceolats, aguts, carenats, corol'la blanqui- nosa, de lòbuls lanceolato-acuminats i tub arrugat transversalment, càpsula de cel'les monospermes, llavors cimbijormes, brunes, mats. P. Cynops Geografia, — Vores de camins i llocs secs, des de la costa al Pireneu: Comuna al Vallès, Bages i Bergadà, fins a Núria—Litoral de Tarragona i de Girona fins a Roca- bruna (Vay.), Port de la Picada (Lap.), abundant prop Benasc (Zett.), Vall d'Aran, a Viella, Arties, Salardú (C. et S.). —Maig-Juliol. 434 EE OB i DENCATAMEUNYAX Plantaginàcies. G. 585. - Plantago. 2,198. — P. arenària VValdst. (Perquè sol fer-se en llocs arenosos.) Anual, amb la tija d'I-3 dm, herbàcia, dreta, poc ramificada, piloso-glandulosa, fullosa, de fulles linears, planes, oposades o verticil'lades, llargues, agudes, sèssils, flors en espigues ovoi- des, denses, sobre peduncles axil'lars més llargs que les fulles, bràctees inferiors ovato-acumina- des, terminades en llarga punta herbàcia que ultrapassa les flors, les superiors transovades, molt obtuses, sèbals anteriors espatulats, obtusos, els laterals lanceolato-aguts, corol'la blanca, gla- bra, de lòbuls Janceolats, acuminats, amb el tub arrugat transversalment, cel'les de la càpsula monospermes, llavors cimbiformes, negres, lluents. Geografia.— Llocs arenosos, particularment del litoral: Arenals de Salou, Terrassa, f. — A la costa i a l'interior, Sta. Catarina de Torroella, La Garrotxa, Olot, Serrallonga, i a la frontera (Vay.), La Cellera, a la riera d'Osor, cap a la Font Picant (Cod.t). — Maig-Juliol. 2,199. — P. Psyllium L. (del grec dòxa, la puça, es formà jòNov, Per la semblança de les granes amb aquell insecte, ..semine pulice non dissimilibus, unde et no- men. Plimí, I. XXV, c. XC.) Sinonímia. — Herba de les puces, saragato- na, sargantana, cast., zaragatona, fr., herbe- aux-puces. Anual, amb la tija d'I-3 dm, dreta o ascen- dent, herbàcia, fistulosa, simple o ramificada, pubescent glandulosa, fullosa, de fulles limears, Planes, oposades o verticil'lades, sèssils, flors en espigues ovoides o subglo- buloses, pauciflores, sobre peduncles axil'lars glandulosos, iguals a les fulles o poc més llargs, bràctees totes ovato-lanceolades, terminades en punta herbà- cia, obtusiúscula, que no ultrapassa les flors, sèpals tots lanceolats, aguts, co- rolla blanquinosa, glabra, de lòbuls lanceolato-acuminats, amb el tub arrugat transversalment, celles de la càpsula monospermes, llavors cimbiformes, ne- gres, lluents, 435 PUBLICACIONS DE L'ENSTITUT DE ECLEENGIES Plantaginàcies. G. 585. - Plantago. Geografia. — Llocs arenosos o pedregosos: Al Litoral, Vallès, Montserrat i part de Bages.zVic, r. (Masf.), S. Julià del Llor (Cod.t), Palafrugell, S. Feliu de Guíxols, Olot (Vay.).— Maig-Juliol. 2,200. — P. Corónopus L. (és el peu de cornella de Dioscòrides i altres autors antics, derivat de xoperv, la cornella, i T0dç, peu.) Sinonímia. — Cornicervi, cervina, plantatge cornut o estrellat: cast., cuerno de ciervo, es- trellamar, hierba estrella o cervina, salgadilla. Anual o biennal, acaule, amb peduncles ra- dicals de 5-30 cm, prostrato-ascendents, cilín- drics, no estriats, frequentment coberts de pèls aplicats, més llargs que les fulles, aquestes esteses en rosetó, Pinnalífides, rarament enteres, de divisions linears o lan- ceolades, d'un verd pàl'lid, glabres, pestanyoses o eriçades, espiga cilíndrica, prima, densa, glabra o pubescent, bràctees ovato-acuminades, aproximadament iguals al calze, sèpals exteriors ovats, no carenats, escariosos al marge, els late- rals carenats, de carena verda, alada, pestanyosa, corol:la groguenca, de lòbuls ovato-acuminals, tub pelut, celles de la càpsula dispermes, llavors brunes, pe- tites, plano-convexes. Planta polimorfa. Geografia.—Comuna als prats i llocs arenosos, herbosos: Al litoral, Vallès, Bages, Vidreres, Cadaqués.— Empordà, La Garrotxa, Montagut, costes de Tarragona (Vay.), La Mola (Puj. J.).— Abril-Setembre. 2,201. — P. carinata Schrad. — P. re- curvata L. (per les fulles amb el nervi mitjà molt sortit per sota, a tall de carena, recurvata, per les fulles recorbades.) Perenne, de rizoma llenyós, ramificat, amb branques epigees curtes, obcòniques, densament escamoses a la basc, fulloses a l'àpex, tiges nul'les, peduncles radicals de 3-I5 cm, drets o ascen- dents, filiformes, cilíndrics, no estriats, coberts de petits pèls aplicats, generalment molt més 436 ——————————————————————€çççççççççççççça a ae ad FE OR AI DE CATALUNYA A a ee Dora ta a alat ia ai es Plantaginàcies. G. 585. - Plantago. llargs que les fulles, aquestes filiformes, arquejades, triquetres en tota lur lon- gitud, planes per sobre, carenades Per sota, molt agudes i calloses a l'àpex, espiga oblonga o cilíndrica, un poc fluixa, amb les bràctees ovato-lanceolades, acumi- nades, subcarenades, iguals al calze, sèpals laterals albo-escariosos, carenats, de carena verda, estretament alada i pestanyosa, corol'la verdosa, de lòbuls Janceo- lats, molt aguts i tub pelut, cel'les de la càpsula monospermes, llavors brunes, plano-convexes. Geografia. —Roques i pastures seques de les muntanyes silícies: Montseny, boscos de Rebost, al Bergadà, Serra del Cadí, Ribes, La Molina i altres punts del Pireneu, Cadaqués, Montsant. — La Mola, muntanyes de Prades, S. Joan de l'Erm (Costa), Portús (Vay.), vall de Llo (Gaut.), Sureda (Conill), — Maig-Setembre. 2,202. — P. subulata LL. (del llatí subula, l'alena, per les fulles subulades o alenades.) Perenne, de rizoma llenyós, molt ramificat, amb les branques epigees, llargues i fulloses en tota llur longitud, acaule, amb peduncles radicals de 5-20 cm, drets, gruixudets, cilíndrics, no es- triats, més llargs que les fulles, coberts de pèls ascendents, fulles linears alenades, rígides, planes, triquetres i quasi punxents a l'àbex, amb tres nervis contigus, glabres o pestanyoses, Rere — d'un verd fosc, espiga cilíndrica o bé oblonga, compacta, bràctees ovato-lanceolades, carenades, iguals al calze, negroses per la dessecació, sèpals laterals amplament escariosos, cavenats, amb la carena bruna i pestanyosa, 10 alada, corol'la verdosa, de lòbuls ovato-acuminals, tub pelut, cel'les de la càpsula monospermes, llavors ovato- oblongues, plano-convexcs. Geografia.—Roques marítimes de la costa nord-est: De Cadaqués al Cap de Creus, roques de Port-lligat. — De Cadaqués a La Selva, Llansà (Vay., Trem.), marina de Girona (Cufí, ex Vay.), Roses, Cap de Creus (Tex., ex VVillE.), litoral de les Alberes, entre Argelés i Cervera (Gaut.). — Maig-Agost. 2,203. — P. crassifólia ForsE. — P. ma- rítima Desf, non L. (crassifolia, per les fulles gruixudetes, Crasses.) Perenne, de rizoma carnós, curt, truncat, 437 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIE NCTAS Plantaginàcies.. G. 585. - Plantago. amb llargues fibres radicals, tiges nul'les, peduncles radicals d'1-3 dm, drets, cilíndrics, no estriats, coberts de petits pèls aplicats, més llargs que les fulles, aquestes lincars, carnoses, semicilíndriques, quasi planes per sobre, gla- bres o pestanyoses, glauques, espigues cilíndriques, primes, bastant denses, amb les bràctees amplament ovades, no carenades, escarioses al marge, la meitat més curles que el calze, sèpals ovats, els laterals escariosos 4 carenats, carena verda, alada i Pestanyosa, corol'la blanquinosa, de lòbuls lanceolats, aguts, tub pelut, celles de la càpsula monospermes, llavors oblongo-linears, plano- convexes. Geografia. —Comunissima als prats del litoral de Barcelona, Castelldefels, Salou, etc — La Cellera, al Pasteral, r. r. (Cod.l).—Maig-Agost. N. B. Creiem que aquesta planta ha estat confosa amb el P, maritima L., més propi de les costes de l'Atlàntic. 2,204. — P. Serpentina Vill.: (probablement pel rizoma allargat com una ser- pent, diverses Serpentaria dels botànics pre- limneans i la Serpentina de Dodoneus pertanyen al gènere Plantago.) Perenne, de rizoma llenyós, escamós, gruixut, ramificat a l'àpex, llarg (fins a 3-4 dm per I cm) i simulant una serp, amb tiges nul'les i peduncles radicals d'r-4 dm, drets o estesos, cilíndrics, no estriats, coberts de pèls curts i aplicats, els peduncles més llargs que les fulles, aquestes Hnears i atenuades als dos caps, amb tres nervis equidistants, voretades d'un marge estret i transparent, carnoso- coriàcies, glauques, espigues cilíndriques, denses, bràctees lanceolades, còn- caves, agudes, verdes, poc més llargues que el calze, sèpals laterals amplament escariosos, obtusos, carenats, de carena denticulada, 7:0 alada, corolla blan- quinosa, amb els lòbuls lanccolats, apiculats 4 el tub pelut, cel'les de la càpsula monospermes, llavors oblongo-linears, plano-convexes. Geografia.— Terrenys margosos o argilosos, humits: Ripoll, Ribes, La Molina i altres llocs del Pireneu. —Berga, Urgell (Costa), Vic (Salv.l), Serra del Cadí (Iserni), Montsant (Puj. J.), Olot, Ciuret, Freixanet, Llegés, Besora (Vay.), vall de Llo (Gaut.). — Juliol- Agost. 438 FLORA DE CATALUNYA Plantag nàcies. G. 585. - Plantago. 2,205. — P. alpina L. (Per viure als Alps.) Pereme, de rizoma llenyós, curt, escamós, gruixut, continuació d'una arrel cònica i prima, tiges nul-les i peduncles radicals drets o ascen- dents, més llargs que les fulles, cilíndrics, no estriats, coberts de pèls fins, aplicats, fulles lmears, planes, no carnoses, trimerves, amb els nervis laterals més acostats al marge que al ra- quis, atenuades pels dos caps, amb un marge estret i transparent, que es tornen negres per la dessecació, espiga oblongo-cilíndrica, com- pacta, bràctecs ovalo-lanceolades, no carenades, iguals al calze, sèpals laterals carenals, amb la carena mo alada, pubescent, corol'la grisenca, de lòbuls lan- ceolats, aguts, tub pelut, celles de la càpsula monospermes, llavors oblongues, Plano-convexes. Geografia. — Pastures de les altes muntanyes: Pedruscall de Costabona i altres llecs fronterers (Gaut.), comuna al Pireneu Central, Ports de Benasc, de la Picada i de Penya- blanca (Zett.), Vall d'Aran, a la muntanya de Gausac, Hostal de l'Auba, Marimanya (Llen.), vall de Canejan, Montartó, Ruda (C. et S.).—Jul.-Agost. 2,206. — P. àlbicans LL. (del llatí albicare, tornar-se blanc, per l'aspecte blanquinós d'aquesta planta.) Sinonímia. — Herba-fam: cast., llantén blan- quecino, gitanilla, resbala-muchachos. Perenne, de rizoma llenyós, ramificat, amb branques epigees primes i escamoses a l'àpex, tiges nul'les, peduncles radicals de 2-4 dm, drets o ascendents, cilíndrics, no estriats, albo-tomen- tosos com les fulles i més llargs que elles, que són lanceolades o lanceolato-linears, blanes, trinerves, llargament atenuades en pecíol, acuminades i -- canaliculades, espiga cilíndrica, llarga, interrompuda, sedosa blanquinosa, bràctees ovato-obtuses, còn- caves, gruixudes i herbàcies al dors, barbudes a l'àpex, sèpals iguals, ovats, no carenats, amplament escariosos, barbuts, corol'la glabra, amb els lòbuls ovats, mucronats, cel'les de la càpsula monospermes, llavors ovoides, lluents, cim- bijormes. 439 PUBLICACILONS DE L'INSTITUI BESCTENGIE ES Plantaginàcies. G. 585. - Piantago. Geografia. — Abundant als terrenys margosos, estèrils, de les zones inferior i mitjana: Al litoral, Vallès, Penedès, Segarra e/ al:bí.— La Garrotxa, La Cellera, Estela, Ansies (Vay.), S. Julià del Llor (Cod.l).—Abr.-Juny. eco LE 2,207. — P. Bellardii All. — P. pilosa o POourr. (dedicada per Allioni al seu col'laborador Carlo A. L. Bellardi, botànic italià, mort en 1826.) rr mera el Ma, da perar ieteeis i Xa CL Es 2 SR ç Anual, d'arrel cònica i prima, acaule, amb peduncles radicals de 3-I0 cm, drets o ascen- dents, relativament robustos, cilíndrics, no estriats, aproximadament de la llargada de les fulles, piloso-llanuts, amb les fulles Janceola- to-linears, trinerves, atenuades en pecíol i pe- ludes, espiga ovoido-oblonga, peluda, compacta, no interrompuda, bràciees lanceolato-acumina- des, herbàcies, obtuses, peludes i -- recorbades, iguals al calze o més llargues, sèpals iguals, ovato-oblongs, estretament escariosos, breument acuminats, corol'la glabra, de lòbuls ovato-lanceolats, aguts, cel'les de la càpsula monospermes, lla- vors ovoides, cimbijormes. Relat Geografia. — Llocs secs i arenosos: Al litoral, Gavà, Castelldefels, Vallvidrera, Tibidabo, Cadaqués, al Vallès, Montcada, Terrassa, a la riera de les Arenes. — Campmany, Agullana, Vilarnadal (Vay.), La Cellera, vores del Ter (Cod.l), Cabanes, Roses (Sen.). — Maig-Juny. 2,208. — P. Lagopus L. (del grec Mogorovc, peu de llebre, al'ludint a les espigues d'aquesta planta peludes com les potes de la llebre.) Sinonímia. — Peu de llebre, casí., pie de liebre. Anual, d'arrel cònica, fibrosa, amb les tiges nul'les i peduncles radicals d'I-3 dm, drets o ascendents, esfriais, glabres o amb petits pèls aplicats, prims, 3-4 vegades més llargs que les fulles, aquestes oblongo-espatulades o lanceola- des, atenuades en pecíol, mucronulades, amb 3-5 nervis, peludes o glabres- cents, espiga ovoide o bé ovoido-oblonga, piloso-sedosa, compacta, bràctees P. Lagopus 440 dall ELORA DE CATALUNYA ca a EE dada CO a CEE, LCR ena DA LE dt Plantaginàcies. G. 585. - Plantago. lanceolades, acuminades, brumes, escarioses, peludes, sèpals transovats, peluts, els anteriors soldats, els laterals carenats, obtusiúsculs, corol'la de lòbuls ovato-acu- minats, peluts al nervi dorsal, cel'les de la càpsula monospermes, llavors oblon- gues, negres, lluents, cimbiformes. B lusitúnica Ball — 8 cylíndrica Boiss. — P. lusitànica YVilld. — Planta més robusta i de major talla, fulles ovato-oblongues, amb 5-7 nervis, piloso- glabrescents a la base, peduncles solcats, espiga a la fi cilíndrica. Geografia.— Terrenys secs i arenosos: Al litoral i al Vallès, Montcada. Mollet, Terrassa, Gelida, Figueres. — Tàrrega, i part de l'Urgell, Montseny, Berga (Costa), litoral de Girona, fins a Cistella, Lladó, L'Escala, Dosquers, Segaró (Vay.). La B lusitanica' Ball, al litoral de Castelldefels, idèntica a la de Cartagena remesa per Pau—Abril-Juny. 2,209. — P. Loeflingii L. (dedicada Per Linné al seu deixeble Pehr Loefling, autor de l'Iter hispanicum, que descobrí a Es- panya aquesta espècie.) Anual, d'arrel cònica, prima i vertical, tiges nul:les i peduncles radicals de 3-8 cm, sub- prostrats o ascendents, cilíndrics i -- peluts, amb els pèls aplicats, els peduncles ascendents, iguals a les fulles o poc més llargs, fulles Jan- ceolato-linears o linears, trinerves, enteres o re- motament dentades, agudes, atenuades en pecíol i 4. peludes, espigues oblongues, bastant denses, bràctees amplament ovato-arrodonides, escarioses, llevat d'uma faixa dorsal verda, còncaves, glabres a la maturitat, sèpals quasi orbiculars, escariosos, glabres, lòbuls de la corolla ovalo-aguts i el tub glabre, càpsula ovoide, de cel'/es monospermes, llavors oblongues, negres, lents, cimbiformes. P. Loeflingii Geografia. — Terrenys arenosos, àrids: Lleida, al peu del Castell, 30 de març de 1892 legi. N. B. La planta nostra no es diferencia de la que figura a l'Herbari Costa remesa per Loscos. Creiem que no deu mancar als confins de Catalunya i Aragó, car abunda en aquesta regió. 2,210. — P. monosperma Pourr. — P. argéntea Lamí. El i RE Ra LE o (Per la càpsula de cavitats monospermes.) 56 441 PUBLICACIONS DE. L'INSTITULI/ BE UCI RICS rir a a a ge DE tras E'e Plantaginàcies. G. 585. - Plantago. Perenne, de rizoma gruixut, obcònic, escamós, tiges nulles i peduncles radicals de 3-I0 cm, estesos, cilíndrics, no estriats, coberts de petits pèls aplicats, més llargs que les fulles, aquestes lanceolato-linears, sedoses argen- tades, esteses en rosetó, amb 3-5 nervis, sèssils, espiga subglobulosa, densa i un poc peluda, bràciees transovato-arrodonides, escotades, obtusament mu- cronulades al mig de l'escotadura, escarioses al marge, verdes i sedoses al ra- quis, sèpals laterals carenats, acutiúsculs, peluts a l'àpex, lòbuls de la corol'la ovats, tub glabre, càpsula ovoide, de celles monospermes, llavors oblongues, rugoses, cimbiformes. Geografia. — Roques i pastures pedregoses del Pireneu: Núria, cap a Fontnegra, Coll de Jou i Puigllançada, del Cadí.— Coll de Malrem, Coll Pregon, altures de la Cerdanya, Tossa de Das, Guils (Vay.), pastures alpines del Pireneu central, r., Castanesa, Port de Benasc (Zett.), altures de Marimanya (Llen.t), Tredós, Ruda (C. et S.).—Juny-Agost. ce 2,211. — P. montana Lamt. (perquè viu a les muntanyes.) Perenne, de rizoma curt, obcònic, escamós, tiges nul'les i peduncles radicals de 4-I2 cm, drets, estriats, glabres o peluts, iguals a les fulles o més llargs, falles lanceolato-lincars, acuminades, atenuades a la base, amb 3-5 nervis, glabrescents o amb alguns pèls disse- minats, enteres o fiuixament dentades a la part superior, espiga ovoide-globulosa, bràctces sub- orbiculars, apiculades, més amples que llargues, escarioses al marge, amb ima banda dorsal verda o negra, barbudes, que oculten les flors, sèpals laterals no carenats, escariosos, obtusos, barbuts, corol'la brunenca, de lòbuls ovato-acumimnats, càpsula el'libsoidal, de cel'les monospermes, llavors oblongues, rugoses, cimbi- formes. P. montana Geografia. — Pastures i roques de les altes munta- nyes: Castanesa (G. et G.), Bielsa (Campo, ex Colm.), Port de Canfranc (VVR.). Pireneu central (Coste), Pire- neu espanyol (Rouy). —Juny—Agost. 2,212.— P. fuscéscens Jord.-—P. serícea Bert. (del llatí fuscescens, enfosquir-se, pel color verd fosc del seu fullatge.) P. fuscéscens 442 FLOR DE CATALUNYA Plantaginàcies. G. 585. - Plantago. Peremne, de rizoma gruixut, obcònic, escamós, tiges nul'les i peduncles radicals de 2-3 dm, drets, no estriats, piloso-llanosos, més llargs que les fulles, aquestes Hergament lanccolades, atenuades als dos caps, amb 5-7 nervis, sedoses, blanquinoses, dretes, enteres o.amb algunes dents separades a la part superior, espiga ovoide o el'lipsoide, un poc peluda, bràctces tan amples com llargues, suborbiculars, terminades en punta curta i obtusa, escarioses al marge, amb una banda dorsal verda o negra, llargament peludes a l'àpex, sè- pals laterals carenats, acutiúsculs, pestanyosos, lòbuls de la corol/la lanceolato- acumintats, anteres molt blanques, càpsula el'lpsoide, grossa, de cel'les monos- permes, llavors oblongues, molt rugoses, cimbiformes. Geografia.—lndicada a les pastures seques dels Alps, Vayreda la cita de les muntanyes de Núria, jul. de 1880. 2,213. — P. argéntea Chaix (per les fulles cobertes de pèls blancs, com ar- gentades.) Pevenne, de rizoma oblic, truncat, amb llar- gues fibres radicals, tija nulla i peduncles radicals de 2-4 dm, drets, rígids, lleugerament estriats, amb pèls fins, aplicats, molt més llargs que les fulles, aquestes llargament lan- ceolato-acuminades, atenuades en llarg pecíol, sedoses argentades, amb 3-5 nervis, espiga ovoide o subglobulosa, densa i glabra, bràciees 0vades, llargament acuminades, escarioses, brunes, sè- pals laterals carenats, bruns, obtusos, glabres, corol'la també glabra, blanquinosa, de Jòbuls lanceolato-acuminats, càpsula el'lipsoide, de cel- les monospermes, llavors oblongues, llises, cim- biformes. Geografia. — Roques i pastures de les altes munta- nyes: Costabona, Coma del Tec (Compy.), Font de Coms (Gaut.), Pireneu oriental (Coste, Rouy). — Maig- Agost (1), 2,214. — P. lanceolata LL. (per les fulles de forma lanceolada.) P. lanceolata (1) També a les roques calisses del cim del Montsec d'Ares (F. Q.) i del Montsec de Rúbies (Rretschmerl. /esfe FE OIL IE: OD): 443 PUBLICACIONS BE L'INSTITUT DE CILENGUE, Plantaginàcies. G. 585. - Plantago. Sinonímia. — Plantatge de cinc nervis o de fulla estreta: cast., llantén lanceolado o menor. Perenne, de rizoma curt i gruixut, tija nul'la, peduncles radicals d'1-5 dm, drets o ascendents, angulosos, solcats, glabres o amb alguns pèls aplicats, els peduncles molt més llargs que les fulles, que són lanceolato-acuminades, atenuades en llarg pecíol i amb 3-5 nervis, fiuixament denticulades, gla- brescents, espiga ovoido-oblonga, densa, glabra, amb les bràctees ovato- acuminades, escarioses, negroses, i peludes a la cara dorsal, sèpals laterals cerenats, subpilosos, corol'la blanquinosa, glabra, de lòbuls ovato-aguts, anteres blanques, càpsula el'lipsoide, de celles monospermes, llavors oblongues, llises, cimbiformes. Geografia. — Comuna als: paratges herbosos, des de la costa al Pireneu. — Abril— Novembre. 2,215. —P. média L (probablement per considerar-la intermèdia cn- tve el grup de les Plantago latifolia 4 el de les Plantago angustifolia de Ba/min.) Perenne, de rizoma curt, amb fibres radi- cals primes, tija nulla i peduncles radicals de 2-3 cm, ascendents, cilíndrics, fnament estriats, pubescents, 4-5 vegades més llargs que les fulles, aquestes ovato-el líbliques, amb 5-9 ner- Vis, contretes en pecíol curt i ample, pubescents en ambdues cares, primes, esteses en rosetó, espiga ovoido-oblonga, compacta, blanquinosa, bràctees ovades, escarioses, blanques al marge i verdes al dors, més curtes que el calze, sèpals rodons, corol'la albo-argentina, glabra, de lòbuls ovato-oblongs, obtusos, filaments estaminals llargament exerts, lilàcis, anteres blanques, càpsula ovoide, de celles monospermes, llavors ovoides, plano-convexes. Geografia. — Prats de les altes valls: Des de la serralada superior del Vallès, S. Llorenç del Munt, Farell i S. Miquel del Fai, fins al Pireneu. — La Garrotxa, Olot (Vay.).— Maig-Agost. 444 ELORA DECATALUNYA Plantaginàcies. G. 585. - Plentago. 2,216. — P. Cornutii Gouan (dedicada a Jacques-Philippe Cornut, botànic francès del segle XVII, autor de l'Enchiridion botanicum parisiense, /a Primere flora de Paris.) Perenne, de rizoma gruixut, truncat, curt, amb nombroses fibres radicals, tija nulla, peduncles radicals de 2-6 dm, drets, rígids, estriats, glabres o pubescents a la part inferior, molt més llargs que les fulles, aquestes ovato- el'líptiques, atenuades en pecíol llarg i estret, F carnoses, dretes, amb 7-9 nervis, glabres i lluents, espiga llarga, cilíndrica, atenuada a l'àpex i fluixa a la base, bràctecs amplament ovades, escarioses al marge, ne- gres al dors, més curtes que el calze, sèpals arrodonits a l'àpex, corolla bru- nenca, glabra, de lòbuls lanceolato-aguts, filaments estaminals poc exerts, an- teres brunenques, càpsula ovoide, de celles dispermes, llavors ovoides, plano- convexes. P. Cornutii Geografia.—Platges i llocs salats, maritims: Golf de Roses, devés els Cortals de Castelló ( Vay.).— Setembre. 2,217. — P. màjor L. (del llatí major, major, per ésser el de fulles més amples.) Simnonímia. — Plantatge, plantatge gros o de fulla grossa, cast., llantén mayor o de hojas anchas, lengua de carnero, siete-nervios. Perenne, de rizoma curt i gruixut, amb llar- gues fibres radicals, tija nulla i peduncles radicals d'I-4 dm, drets, cilíndrics o compri- mits, no estriats, iguals a les fulles o poc més llargs, glabres o coberts de petits pèls aplicats, fulles amplament ovades, contretes en un pecíol llarg, ample, dilatat a la base, amb 3-5 nervis, gruixudes, -- coriàcies, enteres o sinuato-dentades, esteses en rosetó, espiga llarga, cilíndrica, atenuada a l'àpex, fiuixeta a la base, glabra, bràctees ovato-obtuses, un Poc escarioses al marge i verdes al dors, la meitat més 445 PUBLICACIONS DEL ENSTI DU DE GLENGUES h. Plantaginàcies. G. 585. - Plantago. curles que el calze, sèpals ovats, corolla grisenca, glabra, de lòbuls ovato-ob- tusos, filaments estaminals poc exerts, anteres brunes, càpsula ovoide, de cel- les polispermes, llavors (8-16) oblongues, Petites, anguloses. Geografia, — Comuna als prats i llocs humits, des del Vallès al Pireneu. - Empordà, La Garrotxa (Vay.).—Maig-Juliol Q), (1) — El gravat no correspon pas al tipus sino a la var. infermedra (Giled.), de proporcions més reduides, que hom troba al Montseny. — (F, Q.). 446 EUA DE CATALUNYA Família 90. — PLUMBAGINÀCIES ENDL. (Del gènere Plumbaco.) Flors hermafrodites, regulars, purpúries, blaves, violàcies o blanques, en raims o capítols bracteolats, pentàmeres, calze tubulós, persistent, freqiient- ment escariós, corol'la polipètala o gamopètala, de prefloració torçada, estams Opositipètals, cinc estils, a vegades soldats en un, fruit utricle, pixidi o càpsula amb cinc valves. Plantes herbàcies o llenyoses a la base, de fulles simples, alternes o radicals, sense estípules. Tija fullosa, tub calicinal glandulós, corolla gamopètala, embudada, i estils soldats, fruit capsular, amb cinc valves. . . . Plumbago. Tija afilla o bracteolada, fulles radicals, tub calicinal no glandulós, corol:la generalment polipètala, estils lliures o a penes soldats. . 2. (Tija simple, afilla, rodejada a l'àpex per una beina tubulosa, escamosa, flors en capítols terminals involucrats, amb una bractèola a la base de cada espigueta, estils plumosos, un poc soldats a la base. 2 Arméria. Tija ramificada, amb bràctees coriàcies a l'origen de les branques, flors en espigues, amb tres bràctees a la base de cada espigueta, estils lliu- iestersoldatcvar la Base LL socie i sis deia ed hr dE ACA CICE, 447 PUBLICACIONSIDE L'INSTITUT PDECAT EC EES Gènere 586. — PLUMBAGO L. (És el nom llatí de la Plumbago europaca, així anomenada perquè era reputada excel'lent per a guarir el plumbum, una malaltia dels ulls. 4Hac commanducata si oculus subinde elingatur, plumbum, quod est genus vitii, ex oculo tolliturs, Plini, L. XXV, c. XCIX.) Flors violàcies, en espigues curtes, denses, terminals, cada flor acompanyada de tres bràctees lanceolades, agudes, la del mig més llarga, calze tubulós, pen- tagonal, glandulós, amb cinc dents curtes, corol'la infundibuliforme, de tub igual al calze o més llarg, de lòbuls transovats, obtusos, estams lliures, un estil, estigmes filiformes, i per fruit una càpsula ovoido-cònica, negra, dura, que s'obre en cinc valves. Arbustos de 3-I2 dm, de tija dreta, molt ramificada, branques primes, llargues, anguloso-estriades, glabres, fulles d'un verd fosc, ondulades, denticulades, les inferiors transovades, atenuades en pecíol, les del mig amplexicaules, amb dues orelletes arrodonides, les superiors lanceo- lato-linears. 2,218. — P. europaea L. (perquè, a diferència de les seves congèneres, és planta europea.) Sinonímia. — Dentelària, malvesc, malbec, cast., velesa, dentaria, matapeces, hierba del càncer. Geografia.— Llocs secs i àrids: Pedruscall de la part oriental de Montserrat, cap a Collbató (Costa, Mar- cetl), Vallbona. Cervera (Salv.l, Costa), Lleida, Avella— nes, Montsec, Conca de Barbarà (Costa), Ports d'Horta El Error i Arnes, Collet de Sta. Bàrbara (Bolós), Casserres, Mont- sec (Puj. J.). —Juny-Setembre. 448 PEORA DE CATALUNYA Gènere 537. — ARMÉRIA VVILLD. (Els botànics prelinneans reunien genèricament els Dianthus i les Avmeria, l'Armerius mont. tenuifol. major, de Clusius, sinònim del Carvophyllus montanus major flove globoso, de Bahuin, és l'Stafice Armeria de Linné. VVilldenoiv en separar aquestes plantes dels S/atice les agrupà en el nou gènere Armeria. Segons Bahuin aquest mot deriva del vulgar francès armodres o avmotries.) Flors purpúries o blanques, en capítols terminals involucrats, cada flor acompanyada d'una bractèola escariosa, calze infundibuliforme, tub amb 5-I0 costelles peludes i limbe escariós, plegat, amb cinc nervis i cinc lòbuls mu- cronats o aristats, pètals soldats en anell a la base, estils un poc soldats in- feriorment i plumosos, estigmes filiformes, fruit en utricle pentagonal, quasi indehiscent o dehiscent irregularment a la base. Herbes perennes, cespitoses, de tiges afil les, amb una beina terminal tubulosa, membranosa, esquinçada a la base, fulles radicals, enteres, lanceolades o linears. Plantes densament cespitoses, de fulles linears, uninerves, beina una vegada més llarga que el capítol . . . . . . . Me Sa. Plantes fluixament cespitoses, de fulles Einbeciades o Minccoliel bucal amb 3-7 nervis, beines 3-4 vegades més llargues que el capítol . . 4. Fulles acuminades, plicato-acanalades, beina una vegada més llarga que el capítol, tub del calze Eu al Es arestes del limbe iguals als Jobs: re mes Lo. . . . . A. ruscinonenSis. Fulles -- obtuses, EE Beacs més curta o poc més llarga que el capí- tol, tub del calze no igual al pedicel, arestes del limbe més curtes que CISS IOS a ee aa dt data aa i ah De EE ea Fulles subcarnoses, obtuses, beina més curta que el capítol, tub del calze una vegada més curt que el pedicel. . . . . . . . . A. alpina. Fulles blanes, obtusiúscules, beina un poc més llarga que el capítol, tub del calze més curt que el pedicel. . . . . . . . . A. Hàlleri. Fulles uniformes, acuminades, amb 3-7 nervis, invòlucre quadriseriat, bràctees exteriors lanceolades, terminades en punta igual a la flor o més llarga, tub del calze igual al pedicel. . . . A. plantagínea. Fulles dimorfes, trinerves, les exteriors planes, obtuses, les interiors plicato-acanalades, agudes, invòlucre biseriat, bràctees exteriors ovato-cuspidades, tub del calze més llarg que el pedicel. A. majellensis. PUBILICACGIONS DE L'ENSTIAXUIT DE CIE EES Plumbaginàcies. G. 587. - Arméria. 2,219. — A. ruscinonensis Gir. (del llatí Ruscino, el Rosselló.) Planta densament cespitosa, d'I-2 dm, amb rizoma llenyós, escamós, ramificat, i fulles rígides, lincars, acuminades, plicato-acanalades, uminerves, peduncles escapiformes drets, curts, rígids i glabres, beina duma vegada més llarga que el capítol, que és hemisfèric, flors rosades o blanques, invòlucre pàllid, bi- o triseriat, bràctees exteriors ovades, escarioses al marge, obtuses, bruscament contretes en una Punta gruixuda 4 bastant llarga, les interiors obtuses o mucronulades, tub del calze igual al pedicel, costelles peludes, més estretes que els soles glabres, arestes del limbe iguals als lòbuls, que són triangulars. A, ruscinonensis Geografia. — Roques marítimes: Cap de Creus (Trem., Vay., Cad.), Port- Vendres, entre Culera i Llançà, Cap de Roses (Bub.). —Maig-Agost. 2,220. — A. alpina VVilid. (per viure als Alps.) Planta densament cespitosa, d'I-2 dm, amb rizoma llenyós, curt, ramificat, i fibres radicals fasciculades, fulles linears, uminerves, un poc camnoses, planes, obtuses, peduncles escapifor- mes drets, rígids, glabres, beina més curta que el capítol o igual que ell, que és gran, globulós, flors rosades, rarament blanques, invòlucre de color bru clar, bràctees escavioses, les exteriors ovades, acutiúscules, més curtes que les flors, tub del calze una vegada més llarg que el pedicel, costelles peludes, més estretes que els soles glabres, arestes més curtes que els lòbuls, que són ovato-acuminats. 8 Pseudocespitosa Pau — Peduncles de 2-3 cm, poc més llargs que les fulles, que formen un rosetó compacte. Geografia. —Roques i pastures de les altes muntanyes: Núria, a Coma d'Eina i Nou- fontss Comabella, La Molina, Serra de Morens (Vay.), Costabona (Gaut.), Puigmal, i de Montjoia al Port de la Picada i al de Benasc, Penyablanca i Les Maleides (Costa), Bielsa (Campo), Salau, Port de la Forqueta, Carençà (Bub.). La 8 pseudocespitosa Pau, a les parts elevades de Núria, cap a Noucreus.—Jul.-Agost. 450 FLORA DE CATALUNYA Plumbaginàcies. G. 587. - Arméria. 2,221. — A. Halleri VVallr. — A. Mu- lleri Huet du Pav. (dedicada a Albert von Haller, cèlebre huma- nista i botànic suís del segle XVIII.) Planta densament cespitosa, d'I-3 dm, de rizoma dur, obcònic, escamós, fulles lncars, uninerves, blancs i planes, obtusiúscules, pe- duncles escapiformes drets, prims, beina un poc més llarga que el capítol, aquest hemisfè- ric, mitjà, dens, flors d'un rosa viu i l'invòlucre d'un bru clar, bi- o triseriat, amb les bràctees exteriors a penes escarioses al marge, ovalo-lanceolades, acuminades, cuspi- dades, més curtes que les interiors, que són escarioses i molt obtuses, tub del calze més curt que el pedicel, pelut a les costelles i als solcs, que són tan am- ples com elles, arestes meitat més curtes que els lòbuls. Geografia. — Pastures pedregoses dels cims més alts del Pireneu: Núria, al Coll de Fines- trelles (Sen.l), carena fronterera (Gaut., Vay.), Vall d'Eina (Pellat et Bonnier).—Jul.-Agost. 2,222. — A. plantagíinea VVilld. — A. montana VValir. (per l'aspecte de les fulles, semblant al del Plan- tago lanceolata.) Sinonímia. — Gavó, candeles, cast., gazón, hierba sin ruido. Planta fluixament cespitosa, de 2-5 dm, ri- zoma ramificat, de branques curtes, arrel molt llarga, quasi simple, fulles dumiformes, lanceo- lades o lanceolato-lincars, acuminades, llarga- ment atenuades en pecíol, amb 3-7 nervis, de marge molt estret i transparent, 4. consistents, glabres, peduncles escapifor- mes drets, robustos, rígids, glabres, beina 2-4 vegades més llarga que el ca- pítol, que és subglobulós, mitjà, dens, flors rosades, invòlucre d'un bru clar, quadriseriat, bràctecs herbàcies, lanccolades, atenuades en punta -L llarga que les flors, les interiors ovades, escarioses al marge, mucronades, iub del calze igual al pedicel, costelles tan amples com els soles, arestes iguals als lòbuls, que són ovato-lanceolats. 451 PUBLICACIONS DE. L'INSTITUT DE CIENEGILES Plumbaginàcies. G. 587. - Arméria. Geografia. —Pastures i llocs arenosos de les altes valls: Agudes del Montseny i S. Marçal, Hospitalet, al peu del Cadí, Rebost, camí de Puigllançada, Cerdanya, Puigcerdà, Núria. — Fregúent al Pireneus, fins a Rocabruna, Camprodon, cap a Viladrau i Espinelves (Gosta), Vall d'Aran, abundant a Montgarri i Aiguamoix (Llen.l), vall de Tredós, Ruda (C. et S.), Banys de Tredós (Compéó. in Hb. Cad.l, sxb A. filicaulis Boiss.).—Jul.- Agost. 2,223. — A. majellensis Boiss. (per haver-la descobert a la muntanya de la Majella, a Itàlia.) Planta fluixament cespitosa, d'I-2 dm, amb rizoma llenyós i fulles diformes, glabres, de marge cartilaginós, les exteriors Janceolades, obtuses, planiúscules i esteses, trinerves, les interiors estretament lincars, plicato-acanalades, agudes, llargues, uninerves, peduncles escapi- formes d prims i glabres, beina 2-4 vegades més llarga que el capítol, que és hemisfèric, gran (2 cm d'ample), flors rosades o blanques, invòlucre biseriat, bràctees exteriors ovades o lanceolades, cuspidades, no escarioses, quasi tan llargues com les interiors, que són ovades, estretament escarioses, obtuses i mucronades, f4b del calze més llarg que el pedicel, costelles peludes, més estretes que els soles, que són glabres, arestes iguals als lòbuls triangulars. A. majellensis Geografia. — Pastures pedregoses del Pireneu: Ripoll, prop del Pla dels Avellaners (Salv.l), Setcases (Isernl), Vall i Hospital de Benasc (Zett.), Castanesa (Costa), Pireneus orientals i centrals (Coste), Alberes (Gaut.), abundant a Espanya, prop de la frontera, a Benasc i Castanesa (Rouy).—Jul.-Agost (), N. B. La planta del Pireneu central creiem que pertany a l'A. plantagínea VVilld. (V. Notas Fitogeogràficas críticas, Mem. R. Acad. Ciencias y Art. de Barc., vol. VIII, n." 13, Pàg. 26). (1) Ultra les enumerades, hi ha una altra 4rmerta a les muntanyes calisses de la banda austro occidental de Catalunya, Forma denses gespes als cims dels Ports de Tortosa i a la Mola de Falset, s'assembla més que a cap altra a l'4. alpina, i porta el nom d'A. Font-Queri Pau. Probablement cal referir a aquesta planta la cita de l'4, marífima al Montsant feta per Pujol, segons Costa, elntroducción il, Cat. 452 ESE ONCAL DE CATALUNYA Gènere 588. — STÀTICE VVILLD. (Del grec szacxóç, astringent. Plini parla de l'statice, una planta antidiarrèica, de flors rosades, en capítols, tal vegada una Armeria.) Flors blaves, violades, rosades o groguenques, en panícula formada per la reunió d'espiguetes d'I-5 flors acompanyades de tres bràctees cada una, la mitjana de les quals és més gran, calze infundibuliforme, de tub pentago- nal i limbe escariós, generalment amb deu particions, rarament amb cinc, pètals lliures o lleugerament soldats en anell a la base, poques vegades en tub, estils lliures o quasi lliures, glabres, estigmes filiformes, glandulosos, fruit en utricle dehiscent irregularment prop de la base, o per un opèrcul o per valves terminals. Herbes, generalment, perennes, de fulles totes basilars o nul'les, tija ramificada, amb petites escames coriàcies o escarioses als nusos o a l'origen de les branques. Plantes anuals, espiguetes uniflores, recorbades, distants, reunides en llargues espigues, bràctea interna tuberculosa i abraçadora de la 1 flor, calze aristat, amb les arestes recorbades, fulles espatulades. S. echioídes. Plantes perennes, calze no aristat o amb arestes rectes. . . . . 2. merades a l'àpex de les dei formant glomèruls espatulifor- mes . DE SE ferulaced. Fulles nulles, pètals soldats en tub, rosats, espiguetes uniflores, aglo- Fulles basi, DAR SORT en Edat, a fa base, grocs o purpuris..— 3. Fulles sinuato-pinnatífides, tiges amb 3-5 ales tot al llarg, espiguetes curtes i denses, unilaterals, corol'la d'un groc pàllid. S. sinuata. lFulles enteres, tiges cilíndriques, corol'la - purpúrea. . . . . . 4. amb el limbe lilaci i amb 5-I0 dents. . . . . . . S. Limónium. Fulles palminerves, mitjanes o petites, calze amb el limbe blanc, escariós, SIN CINC DONES, ini Sra Ear a e Degas Get Cal E dan di cedit: Bràctea exterior, completament blanca i escariosa, dues vegades més curta que la interior, escariosa solament en la seva meitat superior, espiguetes en corimbes terminals, branques inferiors estèrils, fulles transovato-espatulades. . . . . Li EE ne Se beMiditolia: ç penninerves, grans, transovades, oblongues o lanceolades, calze LE exterior verda o herbàcia Al era escariosa al marge . . — 6. 453 ——————ééleé—é—é—éé a A aa PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CEE CURES ——————ççççççççcçaçaasauçcçaaun aa Plumbaginàcies. G. 588. -Stàtice. lames estèrils escasses o mubles.. . . . . Al. 0 qe Brangues estèrils sombroses . dio cat — en et Espiguetes estretament imbricades, reunides en espigues curtes, fulles uninerves. . . . STC ais el 7 Espiguetes distants o dm ai cita en Escacs fluixes, unila- terals, fulles mb 70 DEEVIS, Lli a vs qe ee aa a as Branques totes fèrtils, espiguetes triflores, Bas 1a en nombre de 2-4 en espigues curtes, ovoido-oblongues, denses, bràctees circuides d'un marge estret rubro-blanc, tub del calze pelut, lòbuls amb un nervi J 3 gruixut, vermell. ci LS Si ES LS OAC EE Branques inferiors estèrils, its uni- o biflores, en espigues cur- tes, unilaterals, bràctees virido-vermelloses al dors, amplament esca- rioses i blanques al marge, lòbuls del calze amb el nervi vermell sola- o MEL a da BASES ri ds Ce des Eladi ena sa den i aa CIE Panícula poc ramificada, més curta que la resta de la tija, branques curtes, espiguetes amb 2-3 flors, poc separades, bràctea exterior tres vegades més curta que la interior, carenada, fulles ovato-espatulades, Le) ——€7€€ uni- o trinerves. . . . es OS CORS: Panícula molt ramificada, més Ma que la resta de la tija, branques llargues, espiguetes distants, fulles ovato-espatulades . . . . . 10. Fulles verdes, generalment mútiques, uninerves, espiguetes molt sepa- rades, bràctees vermelloses, amb un marge blanc, estret, l'exterior tres vegades més curta que la interior, tub calicinal poc pelut, de doble llarg que el limbe, que té els lòbuls aguts i cinc nervis vermells. S. duriúscula. fs glauques, amb 3-7 nervis, bràctees brunes, amb ample marge blanc, l'exterior quatre vegades més curta que la interior, tub cali- cinal glabrescent, a penes més llarg que el limbe. . . . . . . U. Fulles d'r-2 cm de llarg, trinerves, tiges flexuoses, molt rai ra ies a ei la base, amb algunes branques estèrils, corol'la poc exerta. 3 S. salsuginea. y Fulles de 5-7 cm de llarg, amb 5-7 nervis, tiges rectes, ramificades sola- ( ment en llurs dos terços superiors, sense branques estèrils, corolla exerta, de doble llarg que el calze . . . . . . . —S. delicàtula. Branques estèrils molt nombroses, rígides, subpunxents, espiguetes L) arquejades, bràctea exterior amb un marge escariós estret, 3/4 Vega- 1 des més curta que la interior, carenada . . . . . . . S. virgata. Branques estèrils poc nombroses, blanes, espiguetes rectes, bràctea 0 exterior amb un marge escariós ample, tres vegades més curta que la , interior, poc o gens carenada . . . . . . . . . —S. Trémolsii. 454 JE OR A DE VOAT A DU NYA Plumbaginàcies. G. 588. - Stàtice. 2,224. — S. echioides L. (per les fulles tuberculoses com les d'alguns Echium.) Anual, d'arrel cònica, prima, i tiges de 5-20 centímetres, dretes, primes, flexuoses, glabres i ramificades quasi des de la base, fulles basi- lars en rosetó, espalulades, curtament peciola- des, tuberculoses i aspres per sobre, llises i generalment vermelloses per sota, sense bran- ques estèrils, espigueles uniflores, um poc recor- bades, umilaterals, bastant separades, reunides en espigues llargues i fluixes, íràgils, bràctea inferior ovada, molt petita, la superior cinc vegades més llarga, tuberculosa, abraçadora de la flor, tub calicinal estret, un poc pelut, limbe amb cinc nervis vermells, acrescents, sepa- vats 1 ganxuts després de la floració. Geografia.—No escassa als terrenys arenosos, i particularment als salobrencs, de l'Ur- gell: Lleida, a la calma del Castell de Gardeny, prats de Les Torres o Navés. — Tàrrega, costes de Tarragona, cap als Alfacs (Costa), Torredembarra (Salv. 1), L'Escala, Roses, Ca— daqués (Bub.), p'atges de Roses i de Tarragona (Vay.). — Maig-Juliol. 2,225. — S. ferulàcea L. (del llatí ferulaceus, pertanyent a la Ferula, aquí emprat per a indicar la semblança de la panícula, molí densament ramificada, amb les fulles de la canyafel'la.) Perenne, de rizoma gruixut, llenyós, tiges ascendents, primes, rígides, cilíndriques, rami- ficades des de la base, amb branques dístiques, curtes, estèrils, fulles nul'les, branques estèrils molt tènues, totes cobertes d'escames bvunes, hialines, amplexicaules i setàcco-mucronades, espiguetes uniflores, petites, reunides en glomèruls espatuliformes a V'extre- mitat de les branques, bràctees inferiors terminades en una aresta pàtulo- recorbada tan llarga com elles, la superior de doble llarg, carenada i obtusa, calze hialí, amb les dents terminades en aresta fina i recta, pètals rosats, sol- dats en tub. Geografia. —Arenals marítims humits: Abundant als Alfacs (Costa), platges de Roses, S. Pere Pescador (Vay. in Hb. Cad.l Cod.l), Cadaqués (Trem.), platja de Castelló d'Empú- ries (Sen.l). — Jul.-Agost. 455 PUBLICACIONS: DE L'INSTITUI DE ClENCEES Plumbaginàcies. G. 588. - Stàtice. 2,226. — S. Sinuata L. (per les fulles inferiors sinuades.) Perenne, de rizoma molt curt i poc ramificat, tiges d'I-3 dm, dretes o ascendents, robustes, ramificades a l'àpex, eriçades de pèls inserits en un tubèrcul, amb 3-5 ales foliàcies estretes, que es prolonguen en cada nus en altres tants apèndixs linears i cuspidats, fulles basilars si- nuato-binnatífides, espiguetes grosses, amb 3-4 flors, densament imbricades en dues files uni- laterals, que formen espigues curtes i compactes a les branques superiors, bràctees inferiors iguals, vermelloses, lanceolato-alenades, membranoses, carenades, la superior un poc més llarga, coriàcia, bicarenada, calze amb el tub glabre i el limbe blau, truncato-fistonat, igual a: tub, corol'la d'un groc pàllid. Geografia. —Arenals marítims, fins a Gibraltar, rarament als terrenys salobrencs de l'in- terior: Cardona (Riva ex Costa), única localitat citada a Catalunya, no repetida ni confir- mada per cap més botànic. — Maig-Setembre. 2,227. — S. Limónium L. (derivat del grec ismóv, el Prat, Dioscòrides féu Aeinovoy, perquè és una planta pratícola, l'es- pècie lnneana comprèn diversos Limonium de Bahuin.) Simoníma. — Cua d'euga, ensopegalls, cast., ben rojo, acelga salvaje o salada, oreja de liebre, espantazorras. P erenmne, de rizoma gruixut, llenyós, amb les divisions curtes, i tiges d'1-8 dm, dretes, ro- bustes, cilíndriques, ramificades a la meitat superior, fulles transovades, oblongues o lanceolades, grans (3-30 cm de llarg), penminerves, subcoriàcies, atenuades en llarg pecíol i terminades en un mugró llarg i alenat, branques quasi totes floriferes, llargament nues a la base, espi- gueles umi- o triflores, dretes, nombroses, acostades i frequentment imbricades en espigues curtes, denses, umilaterals, a la fi arquejades, reflexes, en panícula co- rimbiforme, bràctees escarioses al marge, la interior tres vegades més llarga que 456 BLORA DE CATMEUNYA i cer EE Da RO ES a a aa Sea ENT o en et eis, PEra dt et i Plumbaginàcies. G. 588. - Stàtice. l'exterior, tub del calze pelut als nervis, de limbe lilaci, amb lòbuls triangulars, apiculats, corol'la violàcia. 8 Behen Boiss. — S. Pseudo-Limonium Rehb. — Fulles oblongo-lanceola-. des, llargament atenuades en pecíol, espigues bastant llargues, densiúscules. 4 macroclada Boiss. — S. serótina Rehb. — Fulles lanceolades, espiguetes la meitat més petites, espigues bastant fluixes, curtes. Geografia.—Terrenys arenosos, salobrencs, del litoral: La 8 Benen, abundant als prats de Castelló d'Empúries, i al Prat de Llobregat. — Cap dels Alfacs (Costa). La y macroclada, al Prat de Llobregat. — Costes de Barcelona (Salv.t, Costa) cap a Viladecans (Joverl) — Set.-Novembre, 2,228.—S. bellidifólia Gouan —S. cas- pia VVilld. (per les fulles semblants a les de la Bellis, la margaridoza.) Perenne, de rizoma curt, llenyós, tiges d'I-4 dm, dretes o esteses, generalment tu- berculoses, flexuoses i molt ramificades, amb les branques inferiors estèrils, d'articles curts i fins, fulles transovato-espatulades, petites, ate- nuades en pecíol llarguet i pla, espiguetes peti- les, nombroses, reunides en espigues curtes que formen corimbes cimiformes, agrupats en paní- cula, dràctea exterior ovato-oblusa, totalment escariosa, la interior de doble llarg, verda al dors, obiusa, escariosa i blanca a la meitat superior, tub del calze pubes- cent, de limbe més curt, lòbuls ovats, apiculats, corol'la violada, petita. Geografia.—Arenals salobrencs del litoral: Golf de Roses (Trem. in Hb. Cad.l), abundant als Alfacs (Cos- ta), Salces i Salanques, a la frontera francesa (Gaut.). 2,229. —S. Girardiana Guss. — S. den- siflora Gir. (dedicada per Gussone a Frédéric de Girard, per haver-la descrit com S. densiflora, nom es- pecífic emprat abans per aquell autor.) Perenne, de rizoma petit i curt, tiges d'r-2 58 457 PUBLICACIONS DE. L'INSTITUI DE TETERNICTES 7 —————————————————— Plumb:g nàcies. G. 588. - Stàtice. decímetres, dretes o esteses, primes, flexuoses, de branques curtes, totes flo- ríferes, amb fulles espatulades, petites, trinerves, agudes i mucronades, con- tretes en pecíol llarg i pla, espiguetes estretament imbricades, triflores, en espigues curtes i compactes, dístiques, unilaterals, agrupades en una Pelifa panícula, bràctees verdes, circuides d'un marge rubro-blanc, escariós, l'exte- rior ovada, obtusa i doblement curta que la interior, tub del calze pelut, més llarg que el limbe, de lòbuls curts, amplament arrodomts, corol'la violada. Geografia.—Platges, al litoral: Castelló d'Empúries (Sen. in Hb. Cad.), Alfacs, des de la Torre de S. Joan a la Punta de la Banya (Costa), costes de l'Empordà, r. (Trem.), Em- púries (Vay.), Roses (Bub.), La Ràpita (Bolós), Leucata, Salces (Gaut.). — Juliol-Agost. 2,230. — S. Costae VVE. (dedicat a Antoni C. Costa, catedràtic de botà- nica a l'Umiversitat de Barcelona en el segle XIX, que descobrí aquesta planta prop de l'estany d'Ibars.) Perenne, de rizoma llenyós, ramificat, tiges rectes, gràcils, flexuoses, ramificades quasi des de la base, branques inferiors molt poc rami- ficades i estèrils, fulles transovato-lanceolades, o subespatulades, mucronulades o mútiques, atenuades en pecíol ample i acanalat, petites, coriàcies, uninerves, papil'loso-aspres per sobre, puntejades per sota, espiguetes d'I-2 flors, agrupades en espigues curtes, uni- laterals, subdístiques, que formen en conjunt una ampla panícula de branques fèrtils pàtulo-recorbades, bràctea exterior ovada, aculiúscula, virido-vermellosa al dors, blanca i escariosa al marge, la interna doblement llarga, el'líbtico-oblonga, oblusa, verda, amplament escariosa i blanca al marge, tub del calze recte, peludet, un poc més curt que el limbe, de lòbuls ovato-oblones, obtusos, amb un nervi vermellós que no passa de la base, corol'la lilàcia. Geografia. — Prats salobrencs de l'Urgell: Prop de l'estany d'Ibars. — Principalment al prat de Montsoà (Costa). — Juliol. 2,231. — S. confusa Godr. et G. (Per haver estat confosa amb l'Statice globula- riifolia Des/. per De Candolle i altres autors.) 458 dera dE a es Tea EPS SO CEE UE DES VA SA SE Ppt Cs PLORA DE: CATAXEUNYA —————————————————ee Plumbaginàcies. G. 588. -Stàtice. Perenne, de rizoma dur, amb branques curtes, tiges d'I1-4 dm, dretes, flexuoses, ramificades superiorment, de branques ascendents, curtes, les estè- rils nul'les o poc nombroses (1-2), fulles transovades o espatulades, atenuades en pecíol pla, acutiúscules, mucronulades, coriàcies, glaucescents, subondula- des al marge i obscurament trinerves, espiguetes bi- o triflores, poc separades, un poc arquejades, en espigues unilaterals 4 Auixes i disposades en una pa- nicula oblonga, Auixa i generalment més curta que la resta de la Hja, bràctea exterior ovada, obtusiúscula, la interior doblement llarga, oblonga, carenada, bruna, d'un bru clar al marge, la part més obscura prolongada en una punta que no arriba al marge, tub del calze pelut als mervis, doblement llarg que el limbe de lòbuls curís, obtusos, corol:la d'un violat fosc. Geografia. —Terrenys salobrencs del litoral: Delta de l'Ebre (VVebb), S. Carles de la Ràpita, cap a les salines deis Alfacs (Costa), illa de Sta. Llúcia, al Rosselló (Trem. in Hb. Cad.), litoral de la Mediterrània (Costa). — Juny-Setembre. 2,232. — S. duriúscula Gir. (per les tiges de consistència una mica dura.) Perenne, de rizoma curt i primet, tiges d'I-4 dm, dretes, primes, però rígides, ramifi- cades quasi des de la base, amb algunes bran- ques inferiors estèrils, fulles transovato-espatu- lades, mútiques o mucronulades, coriàcies, uni- nerves, atenuades en pecíol canaliculat, espi- gueles umi- o biflores, petites, separades, en espi- gues limears, umilaterals i fluixes, que formen una panícula ampla, també molt fluixa i rami- ficada, bràctees brunes, amb marge estret, esca- riós, blanc, l'exterior lanceolato-aguda, la interior oblongo-linear, tres vegades més llarga i obtusa, tub del calze pelut, doblement llarg que el limbe, que té els lòbuls lanceolats, obtusiúsculs, amb mervis sortits, vermellosos, corol'la d'un violat pàllid. B catalúumica Costa — Branques inferiors estèrils, bràctees amb ample marge escariós, blanc, l'exterior obtusa, limbe del calze poc més llarg que el tub, de lòbuls oblongo-linears. ( Prócera VVE.— Branques estèrils escasses, les fèrtils subdicòtomes, bràctees amplament blanques al marge. S. duriúscula Geografia.—Rara als prats salobrenes de l'Urgell (Costa). La 8 cafalaunica Costa, a l'Estany d'Ibars. —: Guixeres immediates a Balaguer (Costa), Miralcamp (Sen.l), litoral de Girona (Cufí, ex Vay.), Cadaqués, Llansà, Roses, etc. (Vay.). La y procera VVH., a Alfarràs, Casserres, Montsec, Lleida (Vay.). — Jul.-Setembre. 459 PUBLICACIONS: DE :EL'INSTITUT DE 46 LES EES Plumbaginàcies. G. 588. -Stàticc. 2,233.-—S. Salsuginosa Boiss.—S. glo- bulariifólia var. mínor Boiss.—S. globu- lariifólia Pourr. (del llatí salsugo, salsuginis, l'aigua salada, perquè es fa en llocs salobrencs.) Perenne, de rizoma gros, llenyós, que pro- dueix molts rosetons de fulles i tiges abundants, d'I-5 dm, dretes, flexuoses, molt ramificades i subdicòtomes quasi des de la base, amb algu- nes branques inferiors estèrils, tènues, fulles transovato-espatulades, molt obtuses, atenua- des en pecíol, petites, subcarnoses, glabres o poc eriçades en ambdues cares, inferiorment subtrinerves, espiguetes uni- o biflores, petites, en espigues curtes, unilaterals, subdístiques a l'extremitat de les branques, en panícula corimbosa, dijusa, bràctees coriàcies, brunes, amb marge ample, escariós, blanc, l'exterior molt curta, la interior 4-5 vegades més llarga, obtusa 4 carenada, limbe del calze blanc, més curt que el tub, de lòbuls ovats, obtusos, sense nervis, corol'la lilàcia, poc exerta. S. salsuginosa Geografia. — Terrenys margosos, argilosos, salobrencs, incultes: Lleida, a Gardeny i a altres indrets de la comarca, Manresa, cap a Sampedor i una part de Bages. — Comunís- sima per tot l'Urgell, la Segarra, Balaguer, Gerp et alibi, cap a Ponts, Castellfollit, Car- dona (Salv.t, Costa). — Jul.-Octubre. 2,234. — S. delicàtula Gir. — S. globu- lariifólia var. glauca Boiss. (del llatí delicatulus, diminutiu de delicatus, delicat, per les rames 4 ramells primets i fins d'aquesta planta.) Simoníma. — Ensopegalls, ensopegueres. Hom la diferencia de l'espècie anterior per les fulles 2-3 vegades més grans, glauques, cir- cuides d'um estret marge blanc i amb 3-7 nervis, per les tiges de 3-6 dm, senzilles i nues en el terç o la meitat inferiors, alternadament i dis- tintament ramificades en la resta en ampla panicula apiramidada i sense branques estèrils, per les espiguetes amb 2-4 flors, amb la bràctea interior quatre vegades més llarga que l'exterior, carenada, angulosa i amb molts nervis a la base, i per la corol'la exerta, de doble llarg que el calze. 460 RLORMUYOSDEL CERECSERUNYA Plumbaginàcies. G. 588. - Stàtice. Geografia.—En llocs semblants als que sol habitar l'espècie anterior i quasi sempre en companyia d'ella: Lleida, a Gardeny, i Urgell, a l'estany d'Ibars. — Montsoà, Utxafava (Sen.l), comuna als terrenys salobrencs del pla d'Urgell i a la península dels Alfacs (Costa). — Jul.-Setembre. 2,235.—S. virgata VVilld. —S. oleifólia Pourr. (del llatí virga, la verga, per les tiges nombroses i Primetes com vergelles, oleifòlia, amb fulles semblants a les de l'olivera, Olea europaea.) Peremne, de rizoma llenyós, llarg, ramificat, amb branques epigees cobertes de fulles acos- tades, però que no formen rosetó, tiges d'I-4 decímetres, dretes, primes i flexuoses en zig- zag, ramificades des de prop de la base, bran- ques estèrils nombroses, rígides, subpunxents, amb entrenusos llargs i prims, fulles espatulato- cunciformes, un poc coriàcies, uninerves, atenuades en pecíol, no rugoses, agrupades a l'àpex de les divisions del rizoma, espiguetes, generalment, uni- o biflores, rarament amb 3-4 flors, arquejades, distants, en espigues unilaterals fluixes i esteses, que formen una panícula ovoido-oblonga, fluixa, molt més curta que la resta de la tija, bràctca externa lanccolada, carenada, aguda, 3-4 vegades més curta que la interna i circuida d'un marge estret, escariós, bru, calze de tub encorbat, de doble llarg que el limbe, pubescent als angles, de dents ovades, amb nervts sortits, vermellosos, corol'la violada, bastant gran. Geografia. —Roques i terrenys salobrencs del litoral: L'Escala, Can Tunis, Prat de Llo- bregat, a la vora del llac de la Ricarda. — Des de l'Escala a Salou i als Alfacs (Costa), Al- facs, Salou, Empúries i Roses (Vay.), Cap de Creus (Trem., in Hb. Cad.l). — Juny-Se- tembre, 2,236. — S. Trémolsii Rouy — S. sal- suginosa Trem., non Boiss. (dedicat per Rouy a Frederic Trèmols, botànic català, que descobrí aquesta Statice al Cap de Creus.) Perenne, de rizoma gruixut, llenyós, rami- ficat, amb branques tortuoses i ascendents, guarnides de fulles molt acostades a la part superior, quasi imbricades, esteses o reflexes, però no en resetó, tiges d'I-3 dm, dretes o ascendents, primes, flexuoses en zig-zag, gla- 40I PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CLENCEES Plumbaginàcies. G. 588. -Stàtice. bres o pubescents inferiorment, ramificades, branques estèrils Boc nombroses, menys rígides, distants, fulles lanceolato-esbatulades, obtuses i mucronades, uninerves, rugoses, papil'loses, llargament atenuades en pecíol curt, espiguctes amb 3-4 flors, dretes i separades, reunides en espigues més curtes, dretes o sub- incurves, bràctees més amplament escarioses, l'externa ovada, carenada, tres ve- gades més curta que la interna, que és obtusa, ampla, oberta i carenada, tub del calze Prim, feblement encorbat, pubescent a la base, poc més llarg que el limbe, de lòbuls oblongo-obtusos, amb un nervi gruixut, vermellós. Geografia.—Litoral de la part nord-est: Cadaqués, Cap de Creus (Trem.), entre Port- Vendres i Paulilles (Oliv., sub S. reticulaia L., ex Gaut.), Pireneu oriental (Rouy).—Juny- Agost. 402 Mides. FLORA DE CATALUNYA Família 9r. — GLOBULARIÀCIES DC. (Del gènere GJoòularia.) Gènere 589. — GLOBULÀRIA L. (Derivat del llatí globilus, diminutiu de globus, l'esfera, pels botons florals globulosos d'aquestes plantes.) Plantes de flors hermafrodites, irregulars, blaves, en capítols compactes, terminals, involucrats, calze tubulós, quinquèfid, persistent, corol'la tubu- loso-bilabiada, amb el llavi superior quasi nul, l'inferior trífid o tripartit, estams didínams, un estil filiforme, estigma bilobat, fruit aqueni. Herbes perennes o petits arbustos, de fulles coriàcies, alternes o en rosetó basilar, glabres, sense estípules. Plantes herbàcies, fulles basilars en rosetó, transovades, atenuades en 1 llarg pecíol, tija simple, corol'la amb el llavi superior quasi nul. . 32. Elumrest lonyoses, tija: ramilicadar $ La se a A EA a 3. Invòlucre i receptacle glabres, tija nua o amb 1-2 escames rudimen- tàries, fulles obtuses, uninerves . . . . . . . . . G. nudicaulis. 2 4 Invòlucre i receptacle ericats, tija amb diverses escames lanceolato- agudes, fulles escotades o tridentades, amb 3-5 nervis G. vulgaris. Tiges dretes, fulles alternes, mucronades, breument peciolades, capítols subsèssils, terminals i laterals, calze llargament barbut G. Alypum. 3 Tiges ajagudes, fulles en rosetó basilar, atenuades en llarg pecíol, capí- tols pedunculats, terminals, calze glabre o breument pelut G. cordifólia. 463 hi PUBLICACIONS DE. .L' ENSUTIT BT DESC LENCIEC Globulariàcies. G. 589. - Globulària. 2,237. — G. nudicaulis L. (del llatí nudus, nu, i caulis, tija, per les tiges sense fulles o amb una o dues fulletes molt re- duides, escamiformes.) Tija d'1-3 dm, herbàcia, curvato-ascendent, simple, dua o amb 1-2 escames molt petites, al principi poc, a la fi molt més llarga que les fulles, aquestes totes basilars, en rosetó, grans, tvansovato-oblongues, atenuades en llarg pecíol, molt obtuses, enteres o subdentades a l'àpex, umimerves, flors grans, capítols d'I'5-2 cm de diàm., densos, invòlucre i receptacle glabres, bràc- lees ovato-lanceolades, més curtes que les flors, calze glabre exteriorment, nu a la gorja, fes fins a la quarta part, amb les dents lanceolades, corol'la de tub que sobresurt poc del calze, amb el llavi superior nul o reduit a dues dents molt curtes, l'inferior tripartit, de divisions linears, tan llargues com el tub. Geografia. —Boscos frescos i roques ombroses de les muntanyes: Vall d'Aran, a Arties (Costa), Artiga de Viella (Llen.l), Salardú, Pla de Beret, Ruda (C. et S.), Port de Benasc i Vall de l'Hospital (Zett.). — Juny-Juliol. N. B. — No l'hem observada al Pireneu oriental, ni en trobem cap més cita que la de Lapeyrouse a Cambradases. 2,238. — G. vulgaris L. (per ésser planta comuna i vulgar en gran part d'Europa). Sinonímia. — Senet de pobre, cast., siem- prenjuta, botón de pobre. Tija d'r-3 dm, herbàcia, dreta, simple, a la fi més llarga que les fulles, amb 10mbroses escames dlanceolades, agudes, alternes, sèssils, fulles basilars nombroses, en rosetó, grans, transovades, atenuades en llarg pecíol acana- lat, enteres, escotades o tridentades a l'àpex, coriàcies, amb 3-5 nervis, capítol quasi d'1 cm, dens, amb l'invòlucre i el receptacle eriçats, 9-12 bràctees ovato- acuminades, bestanyoses, més curtes que les flors, calze molt pelut exteriorment, tancat per pèls a la gorja, partit en lòbuls lanceolato-alenats, pestanyosos, tub de la corolla més llarg que el calze, amb el llavi superior bífid, curt, l'inferior tripartit, de lòbuls linears. 404 Dr a le Et dte tre iii ELORAX DE CATALUNYA —mcçcc cc Globulariàcies. G. 589. - Globulària. Raça G. tenella Lge. — Tiges més primes, Poc escamoses, llargament nues a l'àpex, fulles obtuses o breument tridentades a l'àpex, capítols molt petits, bràc- tees exteriors de l'invòlucre més amples, lòbuls del calze el'líptico-lanceolats. Geografia.—Freqient als boscos i erms calissos argilosos, des de la costa al Pireneu: Al litoral, Vallès, Bages, Vic, Ribes, Bagà et alibi. — Garrotxa, Olot (Vay.), Viella (C. et S.): La raça G. tenella Lge., a Manlleu, Berga, pastures de Valldan i Serra de Nuet (Sen.l). — Maig-Novembre. 2,239. — G. Alypum L. (és l'Alypum monspeliensium dels autors Bre- lnneans.) Sinonímia. — Escociarda, escorciaga, fuxar- da, fusellada, cogullada, cast., siemprenjuta, coronilla de fraile o de rey, corona real, se- gullada. Petit arbust de 3-6 dm, de tija brunenca, dreta, molt ramificada, fullosa, de fulles oblon- gues o transovades, atenuades en curt pecíol, enteres o amb 2-3 dents a l'àpex, mucronades, uninerves, alternes, coriàcies, glauques, flors oloroses, en capítols d'I'5-2 cm, densos, laterals i terminals, invòlucre format per nombroses bràctees imbri- cades, ovades, obtuses, mucronades, escarioses, glabres, pestanyoses al marge, receptacle eriçat, amb nombioses palletes blanes, lincars, alenades, llargament eriçades, caduques, calze quinquepartit, amb divisions lincars acuminades, llargament barbudes, llavi superior de la corol:la molt curt, bifid, l'inferior molt llarg, tridentat, dents ovato-agudes. Raça G. pycnantha Sen. et Pau— Fulles més estretes, mugró més llarg, espinescent, capítols més petits, agrupats en curtes espigues termi- nals. Geografia.— Terrenys margosos secs i àrids: Al lito- ral, Vallès, Penedès, Segarra, Bages. — Cardona, Serra la Llena (Gonz.l), Vic, r. (Masf.), La Garrotxa (Vay.), no escassa la raça amb el tipus, 2,240. — G. cordifólia L. (de cor, cordis, el cor, per les fulles en forma de cor a l'àpex.) 59 465 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENGEES Globulariàcies. G. 589. - Globulària. Petit arbust de tiges frostrato-radicants, molt ramificades, cespitoses, amb les fulles agrupades en rosetó a la base dels peduncles, espatulato-cuncifor- mes, atenuades en pecíol, emarginato-cordiformes a l'àpex, petites, carnoses, llustroses, uninerves, caduques, flors d'un blau grisenc, en capítols petits, a penes d'I cm, densos, capbaixos, sobre peduncles curts, a la fi de 5-15 cm, quasi nus, invòlucre pelut, compost de nombroses bràctees ovades, pestanyoses, peludes a la base, 4és curtes que les flors, receptacle glabre, amb escames lanceolades, coriàcies, persistents, tub del calze eviçat als angles, amb les dents lanceolato-acuminades, corol'la subbilabiada, de Jacínies linears, les dues superiors un poc més curtes que les tres del llavi inferior. 8 nana Camb. — G. nana LamÈ., raça de l'anterior apud Rouy — Més pe- tita en totes les seves parts, fulles linears cuneiformes, amb petits fistons, peduncles nus, molt curts, quasi nuls, planta freqientment aplicada a les roques. Geografia.—Roques i pedruscall de les muntanyes calisses: Boscos de Berga, Ribes i Pireneus. s: Vic, Surroca i valls altes dels Pireneus centrals (Costa), Lladó, muntanya del Mont, Puigsacau, S. Amanç (Vay.), Terrades (Sen.), prop de Benasc (Zett.). La 8 nana Camb. (herba negra, lluqueta), comuna a la serralada superior del Vallès, Montserrat, Monsant, Tagast, Cadí, Núria. — La Mola, La Pena, Montsec, Berga (Costa), Olot (Tex.), Penyablanca (Zett.), Vall d'Aran, a Gausac, Montgarri (Llen.), Port de Beret (Timb.), Arties, Salardú (C. et S.). — Maig-Agost. N. B. — No consignem la G. spinosa L., que posseim de Serra Morena, Segura (Múr- cia) i Serra Maria (Granada), referida per alguns autors a Montserrat, perquè ni l'hem ob- servada nosaltres en tota la muntanya, ni sabem que el P. Marcet o algun altre botànic contemporani l'hagi trobada allí. FLORA DE CATALUNYA INDEX DEL VOLUM.IV FAMÍLIES, GÈNERES I ESPÈCIES Pàgs, ACANTÀCIES (Família 87) ........ 426 ACANDEUS ISO A DE cerca ic djea i als dels 426 DE SAD Soa te ee S alrialsiaiamt be mjara dé 426 va hores SIG ri E RR DEA eds EC CIT 412 i (CRATOAC DIES Na diada ame s 414 ECO NC SIS ENS LE sta MS ade cle 414 EAC OC EM ERC RC a 415 AUTOR NS ese da Giqu cen és 413 ES ETS Edo ae s otetaiciald mel se ere 413 ENG EIS re a sala demes des 413-414 NLECTOROLOPEUS 4 ed d'eciarals calle va 280 DEA CI ORUS a mol aisla vi d'nbti es 280 ei DARVIUOTUS he demes d me eta 4 281 ADA AL NE EA Meie ea cen detete 08 0a 147 a ter ana deies DA LL CRC 147 EES EOI AS, dista ades ce 148 JA EES VIC RR DES OS CIÓ 76 — o BR co do go ad ac OG o GG o 76 ECO at ae datos a ata ed dE sie 78 a parvillora (— A,. arvensis ETS ee eta etdre mg anal Ererede ls ale 77 RE i CR ES EC COL 27 ANARRHINUM (535)J..2...0..eeee 220 BON IO at Le du eatese 220 ES EAC DE Lo eis de de re 220 REIS NS a Us tas ca ats seda ea 142 EN UDS ELS Cra ar Na as 142 AE Ar rems denes meca da es 143 A dar dates ció splets ve 143 CENDROSACE (477) case o siga de aa 61 ECO AN elec de crei afelete elofa cie 61 DG te teta op ere si dentisti d dfele es 64 NORD RICA va eiaiió a ai d'al entdia 65 Es EO A CE area cie siaieis ha d'eteiais 65 — IMDIICATA Les a taca esa cés da 62 a RETA Le da NO teta lenta he data 66 LL PUDESCONOS ana cua ec deia 63 — PDYTERAICA d'oc casa dalldmeó 63 Ei VOS A its es ae ora ela eis 64 ANTIRRHINUM (534) 2...2.2..22 214 467 ANTIRRHINUM APOCINÀCIES ARBUTUS (460) Unedo — alpina alpina Font Q Halleri Mulleri ASCLEPIADÀCI ASPERUGO (522) procumbens ASTEROLINUM ATROPA (527) AZALEA (470) Barrelieri contrec versum hispanicum latifolium Uva-ursi ARCTOSTAPHYLOS (4067) officinalis ARETIA argentea imbricata pubescens pyrenaica ARMERIA (587) rTuscinonensis majellensis montana stellatum Belladona Asarmard cua dar ss ss ss ss ss ss ss ss ss a ss a a 0:00 el va: 8 EE d'E: 0 ia d'ai 5/8: 8) dua ia asi ie: Bi a 01.8) ael eva. aura em ai eL anes ee OCI at are CCC EO aC CES CU CIC Orontium Pertegasii ruscinonensis SOempervirensS . ...........e siculum als 0 ase ea su Beta a, oi ie cia 6 ale ee a dé Blele E eise s'ele a s.a a ea eu e ja (Família 75) ....... ET Leader ele eit ES (Família 76) .... (480). cc veu u ee ee DC ON CC ET Ca Ce CME PUBLICACIONS DE L'UNSTITUT DE Cl EC S Pàgs AZALEA procumbens ............ 40 BATLORA (SZE dE ie se er a ce 386 ES RORTIdA, L'icea eo tè sep ED LL 386 ES HIESMEA de Sets mica DE ee CE 387 ds l'HiSpida dc i ets tedeiea era Le 387 EE BIO Colet ie ce Geli Car data 386 — MOIDICUIG ES ee EA des Re de 387 BARISIA (54314: er Cel 276 Ce PAR SC Sets Oller atra 278 So EA TONA 5 dera eh ee Es 270 i SSDICADE peto, sea sala Le 279 EC DI ADO 0 P se REC EL LE 278 VISCA EE Rel de Nepei de 277 BATATAS TSOBI et dE as 130 ss OMS i dia Sal Re ae a LE 130 BDELLARDIA TIRAgSO crei des 278 BETONICA (5704 Ce LS. CNL: 384 EE lAJODeCUTES dos. e SE EE 384 EL TES ie a dd a de dé Cria EC Er 384 — 'OliCinals i. La id ee ie. 385 BORRAGINÀCIES (Família 80) 135 BORRAGO (51014. siis. UC L. 139 EE OACIRA NS 4, ee Dotar sie EE El 139 DRUNELEA (S770 ies i Et 406 Es AIS era Ce Se elescra DE CAÓ ele 407 — bicolor ( — alba X grandi- AG a) 1a DE EE 410 — Codinae ( — alba X hysso- Pola ii SE LL 410 — Coutinhoi ( hastifolia X vul- EdiS): Let tac eta EE 410 — Giraudiasii ( — hastifolia X le ea CER OP 4T0 SL EEARCMGEA P dec Pe) 408 as tat Glia da de RI ENC des 409 ——. HySSOpioLa 7. ie Le DN, 407 ECA ta cc d'a DE SAL 407 EO UIRATIS cota cs MO 408 CALAMINTEA (5004 cici il: 341 Era ACIBOSs Sis ce CM TS. 343 ES RA ISIA $ d'O da EC UE SOLS 343 —, GClinopodium.. duet: 342 — Standitlora : i sec ee gn. 345 DE MINODCEA se ea ese RS EES 346 re "Mepetòides — 23 TER ee 347 LS NRCIMANS —. ea SS AO 345 EL PAEVIAIOTA vi ai Are ie 346 — rotndolia L. i Le MC es 344 se VSUIVES TAS DE MO EES 345 SUDOUdA orags die One EE 346 CALLUNA 14 7E Ja LL. 4I — VOIGATIS Les Le BE UAELt 41 Ei ECA ee AL Mer, 41 CALVSTEGIA (SOS Sa os I22 a SEPA co, DS Es 122 en vs SOREA si PL A 123 408 Pàgs. CAMPANDLA A GE oec ame dalene de 15 a REIS ee ns Da ee 19 co DOC mil Pes Le ae eS ee Ó 19 ei MBOIOSI Es i ES RE ee 19 EC GEBISIA lu a ea a DE ee EO 28 a CERVICATIA ds De eeeat do Ó 20 — LCOLDATICASIS le dte si eae Olea 19 Em COSERO 1n me ne ale da ale ERC 21 Ei (EINES i SE DS 22 Blomerata ds o es smedeee leer 20 — —Oderacea, .. use ue see ne 29 EA hispànica É v4. Ban o deter 26 —— Janceclata senda diries eier 25 — clatiola Lee lt oi serto ae ae 23 es MO Ac et are CC OS 25 a. dongifola: Lleis Se eec de Eloi 18-19 Ei MaCTOTBiZa SO US RE de ras 27 1 NOMVERI net Doc NEE Teit 19 i patdla qegcsdims mida ere er telr 21 i persicitolia ese ie VE doeade et 21 ee PIME Es Cia patata ele LE dE des 18 — i púsilla 250 S. Sa Ar ee ie 27 Es RADURCOIDS ES Same d'es Medes 22 — rapuncuioides. ..c.s.e.i.. 23 L— ROOMbOICANS: es AS ae 24 LE SOUUBUNTOMA: cos oc ia cedia ee 26 EA SS ERCRCES CIS a es ee ee a EL 28 — —Speciosa Pourr. . .10u dieu ee 18 — ('ISpeciosa Costa: des Sedeta 19 — SUBDyICAGiCA is pes Ds Ed 21 — AEEAGHOMIANS (ea sit sencera EL 24 —s 'NEtCIOla: ss ec ee ETS er 24 EE: Vayredae ms Pe Reate Oda ee 19 CAMPANULÀCIES (Família 68)..... 3 CAPSICUM 2/1 da sie de ct gendre Dar ea 186 CERATOCALYX 5401) CIU Set 297 ES MACIOJEpaS Los o Bac ea ea cels 297 CENTUNCULUS (481 (ii deci ee: 7I LL DIES . cs EE SS. ST a) I CERINTHE (5001 15:80 S ee Eaeige 137 EL alpina secs de ment 138 ES SASRETArc vei ca GES Ce ME 137 ES RIADIA discs i Des de Rei ener 138 — majer.(B aspera)-. tv mag CHAENORRHINUM ......... 220-227-228 GHEORA (OB es. ae LAS ESE TE BCE 107 cs umpertoliata Lee se OAC a ee 108 —— . PETI TA ce ana Ei Ras 107 — . SETOTIDA LS ia EES el 107 GICENDIA (409810220 Da I06 — E'RUIODIIS 4 2284 de ee I06 CoNVoLvuLÀCIES (Família 78) ... 120 GONVOLVULUS (5051 PS Es. 125 Sr. AIMRACOIdES Die SE de dr es 128 — i REVONSIS ss a dama deté dE der 120 —., Cantàbrica . 15-37. MAG ter 128 FLORA DE CATALUNYA CONVOLVULtS lineatus. .......... sepium siculus Soldanella tricolor Conis (483) monspeliensis (DOROE LISLORESC ST cie a EE pere da CRESSA (502) CECDIC AL 18a del taoiea pre Sa aa NS ve CUSCUTA (508J Epithymt:m minor planiflora aa es a armes acció. CuscuràÀciEs (Família 79) CYCLAMEN (4791) balearicum repandum CYNANCHUM (4951) acutum monspeliacum CYNOGLOSSUM (521) cheirifolium creticum PHOSCOSICIS", a aameciem saga germanicum montanum officinale pictum DATURA (5281 ferox Metel Stramonium DIGITALIS (5401 DI DIETA ee en sie dina a apciu de s'a veia mielo, d fe aval el me ie a RAL ESS ue oriede Bu ea. enet a/e drama a ND AC LG LEC o 8 ss o s'a es su 6 ae a EA ASS CA RUTA ara duals mi Be sn 6, di vel an ee Be: d'eaeioveimadel d/ereie a d'e d'e anem e'EdeNe' a ee s'e,siia je mi udiu U Baena se ele ge se ne d'el O sua eipis, de. s.a mm BAS AA DUE BS EO CT OO CO eran CREA UNE se 0, 0: 0 s'es ee el senar al a eu dal mis d'ar d deu me Bola 6 8 ales Leda'ia a a ava elec ama: G'enatera a € ——UGLIOCAGLIUCU LL uo 0 00080 ò aa a a CEN AI CURA LLERS a ve sive si, sa je Le m' sia ba e''e'alsi es) piula s'a at 0: € NP 1 BT HB NO OC ROC CS a Car — LLUIS UCI CC ULL uo a a 9: 0niata teta ana milla ie ee) sols ee sle ea a ee se (aiu aju (erm eL a arel a ele ee sie diaii a mis le) vie ea paMpiIet niter a (api el ai ai 6, mia el Bio aa eleaai vas aa ee PENAL ad spie Dia (E "ple sas e ereie EB simitd a, ul 0, e618' pels aletes € UG UR na DES a, do ue 6 se He av e Els a ACS or tens o (o jo 0: mn a BO ea ie en Eu a MORO CIC CO COS s'a se 9.9 0's'e 08 a elé ele lutea obscura purpurascens ( — D. purpu- rea-lutea Mey., D. purpu- Se a ae Su gS Or viS GB cie d'e ed TE Ta tea an ag eers de ES DOEDU RCA cast o dada mes Quera ECHINOSPERMUM (5201.......... CET is a A rit qual gelat EE REI UE a Vam cia ses es Era ete DV CASC: La esc ets deitiiia ee CER DES EE races sea a a oa as EAC RETA ee data pa as AS ESCIE DS. ae eo caient EE GANDIA, ce cies LE eractE ie da ES CLCLIGOI ee vies AS Ep da ES SIANCEIOC UI atacs esta ve De SIC ES a ie mi rares i, RACO NSNUNDE. Q ec i ta Aigaiee Et UACVIOCOE d, Sis a eed dra 157 409 ECHIUM plantagineum............. pustulatum pyramidale vulgare ERICA (472) —VUSLUIGLULLE 00008 08 80 asse s'ote' ns 6, P) plau die ale aitel al vere, 801 ed eva us (el ale ar al Bia (ev 8. 8/0" 9: 0, (ei se ela ee EE ue, 0 Se 8, EP o 6 Ge a ale dhaió em. vé a, ul Ui eifeNe d'ai es ale) ai ue SCODAL ES is od ee MOtEAlUais ie ae ed aa vagans ERICÀCIES (Família 70)... ces ERiNUS (5391) APS a ad de dt Res: ERETERABL (AO) cco ce edat Barrelieri BOISSIELL — 4 dr lec ara a dg Centaurium SLAnCI OT AL £'hrdr dat etació SVDSICOIA 2 dal dores latifolia d'al ese U BV Ba a tol ds Ei janye di ea Sis, a: e,si 0) 820 (o 0 meua a mal aib DOC OC CE CP CC CU dado fa pl ere a d'el era ve ps dE major pulchella ramosissima . spicata tenuifolia triphylla ESCROFULARIÀCIES (Família 84) .. EUFRAGIA latifolia viscosa EUPHRASIA (541) alpina hirtella montana MINA: MS Le Rata es nemorosa OfOCINA IS se i DA DECURS, see cle RT polyadena puberula ROStROVIaDA sar ee salisburgensis stricta tatarica EXACUM pusillum ERACASTORA, ACIOiedtar ee rea ERAXINUS (486 Te, i ae RE ar EXCOISIOTRS Lee spa cate GALEOPSIS (5681 dubia intermedia Ladanum ochroleuca pyrenaica Sallentii pia ea mate seis ere de u (5n iao le tara (evi ela ee 9. s'es ales ie. ea ee Bas ele es sis 8. eveiaimieiele syana 9 re— CCR CO ON CC OO OC LO es se s'B' ee s''eve ene d'e Bells € gualte d'o a lofeitete iaia a a 8 s'ulig Ge "p'EleS es (o top elie av a p'aee ed Se vies a ada ale a 0) ai eina id eo ae ae, 6a des v'gis ta ele nel e Mel mbej iu, ma a CE NE Ca Ci CO IO d'ala. p'0Y aa. a ée s'iaisi ua US dP 9'B a pia ee ana, EB 3 ESE s9'ulevale, ee el B'iE EETeAS ela g.8 b'a'p sp pu ed guels la ea PUBLICACIONS. DE L'INSTITUT DE CIENCIES Pàgs. GALROPSIS Febrahit ic necentiee Jet 371 GENCIANÀCIES (Família 77)...... 99 GENTIANA 4001 nc EB ic da irert 109 — acaulis (4 parvifolia i 8 la- DONA) ori ec EES EE 115 — 'AIpER A ere nes gas do RAE reis 115 AN SUSTEROMEA a Sa Egea De 116 et BURSEEL . is sia qoe cels III ir GAMDESECS Ce ce drama: 113 LE IGNRAEA a qo dd'l a da EE 112 —, Cruciata: . ia edad o sea de 114 Le SERCISSA sie a ae ls lodacEeeie II5 — o SlACia NS ei a sic SER òes I12 i NROCBIA NA, ae dia dats CENS 115 ei MATES ll UES dre CE BE EE III AV AMUS io EC OGr a eo I13 — dPaeumonanthe ...,....-.. II4 E— pURCtata ds sa ae de do E didtataje 117 i 6 DVECRAICA 22 dotore d'ad egiaiadols 116 Em ERO es done se SD Galete II2 CR AV ONACICOS Da Es ae Ras bé, De ENEDA 22 d'ad aieió es GC ET le 117 GESNERÀCIES (821.3: te itocar. 197 GEECHOMA (OS 1. 2.2 dec EES dd 362 ca: ACUCIACCUIA Des ds ge dor 362 GEOBULARIA (5801 2.20 re toga dites 403 et NI PU OT: De EUR 455 ss EOTGRONS deis a cis leg daca. 465 Cr DIAIEA ee hia de Las De SE AeS ele 406 EI RUICA DS ss te el das 464 En SDIOS ia de ió 2 Dec ea 406 EOI ATAS a 2 dec de el ES 464 GLOBULARIÀCIES (91) ........... 463 GOMPHOCARPUS (494) ........... 94 ss RICOTICOSUS De di atac 95 GEATIOLA saga di a ee 236 Es DACIRANS. —, da crac dc ades Et 236 GREGORIA MO dE Es 60 EVA Ar cis a ad eta a ee 60 HELIOTROPIUM ls23l ies 178 E— l'QUTASSAVICUM i. se de d'ad Mni 178 rs NEUIOPARCUMe ie EG i Sa ee 179 Es PET VAN DA LL ba 179 FEVOSCVAMUS (5281 Jicòe do ueet 193 A NOUS, cia ós da La ios RDA ad 194 EE AS JOR ades Ro DES dE E 194 MR DOT cc ai de SE EES El 193 HIVSSOBOS SS ds Ei le els 334 i ATISEACUS do i das are AL 335 res DEACIOANS Ll es Es EE al 334 EPOMORA ds ii at el 124 ms i 'DUMDNECAS cas da SAC teae I3I Re SAS EES EA ss Da dera LOT eeaS 124 JASIONE PA SON caca ES ee Ca 4 —— (AMCtAyStna . ... deci. 6 Es MES ds 2a ds Lis EE EE 5 470 Pàgs. JASIONE mMOntana . . . i. cu ia deies 4 —— 'DPOFENRIS ce at ie a Cl deeeel es 5 JASMINÀCIES (Família 74) ....... 87 JASMINUM (4011... 2: letres 87 ES VREMGA OS Usa a i AS SS Elda 87 a ORRCIMAlO a rea Seca da enS 88 FoPpsia (V. PHELIPAEA) ......... 294 LABIADES (Familia 80) .- 08982. 314 LAMIUM 1560042. ciadeis ESO EE 3063 NOUS od a See De DE EE 365 s— 'AMpIexiCAUIC . . cd. Sea er 368 a, NESMOSAIA, La sdalegaiaele a ele 365 — .Galgobdelon .... see ddseee 364 — BD QUAL cas a See dreta es 366 EL ANCISBAL edi E eres ela dE ae 306 RO RSE EE AS 364 S—'MaCUIatUBÍ. iae d'o au de E 366 — parpureumt Lo o deae el dare 367 L'ACHRNEA, (551): usades ase: ea) —s', Clandestina: :.8:sloJed eres 312 ES OBARIANI A is é urea dela a ele cle 313 LAVANDULA (552172 Sooetet ie selec 313 — Cadevalli ( — Lav. Staechas X pedunculata) —...... 320 ——: dentata etc dns nets de ga 319 i ORRCIOCUS a deis Dos deia de 318 ES PATI ROMA da de cola ele ae Dalt 318 —— peduncnlata ——sdee eo Eeeee- 320 a SpIGA ve ad nia de o ele dl delle 318 cs "STA CCNAS: e2.2 as ES al 319 a NOTA dE ens areas do diaec dació 318 EONURUS 1507070 Te ent 369 —— DBRORACA a ae eh Data ED AE 369 LIGUSTRURCI SZI: a ies en 83 ES VRICALE co las de cie d Se ES 83 LINARIA' (5361, 2 asma o 2n de aa ner 22a DIA i ds da ae duet solen 234 I ARVEMSIS dades DE ae ele EE 234 EL lIGAC ROSA iadreis i Date DOI EE 234 — GRAlGpENSIS — es de d'ad dei 232 SS 'NOOIAIOULATA Lee ee sea dela iar 224 LA NEV GATA ei i oe Ale t 224 IAE a ies Dani eds OC 225 AO RAOSA sos La o a a EE 228 Ca REMIS ERO MA Lis ea a ele de EE 23I EE DIDCCA l'a RS Ala Udle Bill ae 224 Es MITGUICA nens die Doma SEPE 231 — melanantRa ss see deia DR 230 — /ACTANTDA ca shop edem a Se ee 235 ES AMR OT (oo Le dicierè cele Mer aE 226 —iortigantolia s.n: (Olea ee 228 ES DA VAOIS, dec a ee 235 Ei, Pelisseriana 10 Sociats 233 Es TODENS El ne i ejeie delata ae 232 — 'abrlolia ceres 227 bre SIODBE ena de EUA IO 226 l l , l la aa i La FLORA DE CATALUNYA LINARIA SIMDIEX s.v cie ia eh eds spuria striata supina tripbylla vulgaris LipPIA (584) nodifiora LITHOSPERMUM (516) ex 910. el 01a Ed: at ai evei es Si VE EU ere ds Gos ed 0 Ds a € se da dr me DE dE a 8 d'0 Be dos nee ss euv esse ee Bu ai el si ve el oi nica ehe mes P a DE ui d'a e SE Els ae a BS dé é sia Va Le El Ba sl em ele" e'8i Gi) E8 0) RI se (EE EU ee be IE LO RO a II officinale purpureo-caeruleum LOISELEURIA procumbens........ LvciruM (524) europaeum mediterraneum LvcoPsis arvensis LvycoPus (554) europaeus LYSIMACHIA (482) Ephemerum nemorum vulgaris MARRUBIUM (5741 Alysson sericeum supinum vulgare MELAMPYRUM (540) cristatum BOMOTOS ARA LL dd ad U de ae a pratense RICS Es da MELISSA (561) officinalis MELITTIS (575) Melissophyllum MENTHA (5531 aquatica SUC VODEIS Da eiai a etatatats bi Patata ue candicans canescens ( — M. rotundifo- lia X aquatica) cervina dumetorum ( — M. longifo- lia X aquatica) hirsuta IOnNC OM eco te st PE piperita ( — M. viridis X aquatica) Pulegium rotundifolia DR CEI qi cie ia dni a EE Ut a Ui s: a are se'l eu ere aa d —— ——IDDUI DUI CO-CCAGCIE ULCU LL do o o 0 0 o Bi av 8 sia Serna eva ed ea Ed rers GRA NT ICS LL LLA de o cs eco no ceeo us — —NHACULLUCLEE CSIC U EE eo oòò 0 os a B).9/ 0: Va MN BS Olea Ens ele: 0. see ale EE EB EN E b AD AC LES —s ss see use au a 6 9 cis a 0 d'E dE EE E de eL a ——/ JL DVIIGLUUGE UR dos coves so se ——bn EO dE U REIS BB 0 Ge da ESE a CS RS NO P NE ECA a al a si al Un et ara Qui S Ed 0 se du Ne euuta s'es re me pe CA VR CI ALS so 0 a eo DB ed 6 8 ex8 8 6 V 9 P RC A CSI d'e me db ese Ed 0 UE d'e e pr RLU LA LAS al 00 vu a ol 0 10 8 du UV 0 8 per Ca ou edi see Bb BD 6 8 as 6 eu s'es s'e' avet p me a ale en P NS IS RUCU URL LA a sia siu a o 8, 0 8 0 8 8 EE E mer) 8 8 Bo El 03 8 Ve) Or NEN Se DNeINC NI DNS rra es s'es ere si sta me asi ela EU 6 ie — ——ULUUGCITICLLLS 880 8 80 du 8 sa a o a ss sidier a) aielaratsteis bata "a Res ——— IVECALSSU DU LE V LLULL. au 8 00 08 a a s'efo ui deia e'OS ja d'es, u ats ——— AQUDGLUIUS dus vu uv ua a ses a aa — o—LSGJAUIU GIS 8 0 08 8 dx 8 8 8 8 ds aa es gre ah" a Tel vv ss 0 ds 0 0 0 Se 0 0 0 6 ss as ss sa a ot dia e'ai6 s'a'e a 8 810 € a a BE sea as ss ss ss ss a Pàgs. 471 Pàgs. MENTHA verticillata ( — M. arven- sis-X. aquatica). ss. evi: 325 — — villosa ( — M. rotundifolia X longitola). JL eg Leer. 325 DNI CIS ai a da car d'e Sec ie 325 MENYANTASISOr LL: s.es EI. a, I19 ds ixitoata te Ce si Pes CE IIQ MICONIA: (S3T ea eara us d'E ea 198 a DOFraginedr i aa CES De ar de 198 MICROMERIA (5501r... rei o 338 Ei HNTOMA. pesa aiaRD ES ee tir 338 Ei BEACCA quasi dE SU AL Da 339 de DROCITONA:, . 0 aE Nas MS Re 339 MEXOSOTIS. ISO caiac RS ERSE 163 Le AIPOSTNIS dd i Se Gal, De EE ds 168 ES AIS (ai mo qe dal ira CE 168 Es Arenal se de roc oa Sa el 166 i GRESDIEOSA Led No dels data dE, 165 Ei CON at 8 dareta a AS dal 166 LO BRACI IA Lee ee sl at 167 EE MSDIdA qere a dl De edr de 166 De IN TELMEdIA Lc ae. dE ae de 167 lingua ta ius: oéec UDC er et 165 a i CRC DG ESC ECO ai G ON: 169 ES DAVUStEIS et Gola dela ETA a 165 Es DVECDICA sec aniec de o eren 169 Ei BIGUIA a eis d'en Caga DD ele 164 EE SIVATICA sic eaias SEO US Sa 168 BE SURICEA do Sa da Dl ac El ea 166 at MOISICOIOT act digues GES EO 167 IOSPETA (SO4lce cie dei: da eelt 358 EA DATA dicte Le a ei der PEI 360 'Janceolata, Let ós MU da, 359 SEO LA La sera Seu CR traP amat 360 EE A EUDETOSA cj 5 eres o a acre ONCE 359 NERIUM (492 lle das cala es g0 ONG dES Va a at g0 NICOTIANA. (S30 Veciana 195 — gia Uca NE dg Es Ars, ase 195 A PUSTICA i i IES a LLEI 196 Et. Tabacum an. i Sora RE EeL 196 NONNEA (5131 200 ge se dE ee 145 CE RIBA 6 copsar EE EE en 145 ES VUTOA le sera S ea EE 147 EE MICTANE RAL Le fe ee Ed 146 EE "viola CEA de ctae da ELLA EEES 146 OBONTITES (542 ee EEES DE Ger MISPABICA (dilgicneteelceia DE $ 275 GL Ja UDECIA NA ve cialia cele a IC 274 — dlanceolata auct. cat. ...... 272 — dlanceolata var. olotensis.. 273 a longitora Le iciecda Ga EM Tan 273 EE QUTEA ieiale ee SR Pel 274 Li TRRDESA 2 dieta me da pre DEP E 272 LL SBDOTINA: qe ci olèis ce efec ds eds 272 El VEIRAS Lejceldiices 3052 deri 272 PUBLICACIONS DE /L'EINSXUTUE CME CEE NC Drs Pàgs. ODONTITES VISCOSA de dE Cel Di da 275 OQEEA (M891.. ela Pelada 85 CA TODA CA oa UE La ES 85 OMPDACODES Í5S2E ls situ ee pol 176 Ei BOHOQUA Ce pic io le ESC E 176 ONOSMA SIS cies L2OG EEES En 149 EL, AREDATIUAIA ses Cl GR AS 149 EL 'ECEROES some LES 149 OROBANCÀCIES (Família 85) ..... 293 OROBANCHE (5501000 ea RE ls 298 — AMELOVSECA: iec et ee ES 310 LO BENTRA DR DO SOL 3I0 —. COryODEyNACCS. . Le de o Lee al 304 i AROESO ne cea tac i RDL DEL 309 EE GES ec es coa ELS EES 3II EE REMIEA se eis Dei cie Es Da 303 EE ACE TAL Ce EES 301 EPI La do gas 304 EE BEXVODN Lema de SE OS 3I0 ROCA i oa Ses VS A 300 EE CAM das se Soc one ta MERS 304 LE GIAQIUS Li Sa OE PES 301 De EN CIAC a da Tec Le d'EA S 306 ERC OR Des cer c dL GE € dE 307 DL ORIOL Le CS sec O cl EN ES 3I0 a PICENMS cir coi ME 309 SE pIAtySUEMA sò ee See 304 ds ODESCOAS Se ed ce da ee EE 308 LE RIU ec en er de COR DS oE ES 301 EE FEFICOIALA ces Ca CADCI ERC 304 EA DENS DC EE EE dE IDE 306 dr SANRUMEA dec ie Da are ElL 303 LS SANTOUA CC LL ee Dol a MES 307 Es DGADIOSAC delter ca ai on En Ell 304 EE SSDEGIOSA Les Sé eo dE AOC EC: 303 Es DRHDTIA a dota OE Re 308 CS ATC TA ció ere ea ee AS 302 i VEISICOIOT s'en EE AA 308 OxvYcoccus quadripetala.......... 33 PARENTUCELLIA latifolia ........ Ed PEDIGUEARIS 15451: 2t Edo Et et 282 ss CBOCSDIOSA. Li dteb.l 287 RE (OMOSA Et, LE Oca SO oa SAL 284 LO TONOSA vo 0 2a DES De San 284 EE AIX CAL i ie ns de EE CEL 288 paus TES. a ie recs deci 285 de MDOVICUAICA coles RE EN: 287 er ERACTICA,. de DS de acers 287 en SOSLEATA La ss daca i El 287 ss Si Vaca, ci ds lits Egea 285 ae L'IDECE I a EE OE 286 EE verticillata", is peatge 283 PRARSITIS ESO ZC i it Dosi e o des) 131 a HUSpida crac ii: dE Sor ade: T3T ges DUEDULEA ci ii cia deter 13I PORTIPAES 05481 2 oc eli cai agaés 294 472 Pàgs. PEELIPAEA Mutelú —. cec el 295 ES HAN A SE e'adriaalets ale EES 296 a U TAMOSA Li calla Lee DEA C 295 PEILUTREA (496 eias ima Gi DDD 80 ES OABUSMÍOlA eu ee ES DES 81 — Na UfONa. Lear E RE 82 EE BOIA a dl deien ae EE 81 PHLOMIS 15727 icia te ese os 388 — o ÍTUTICOSA Lee Qua e ie de ce ee 390 — Herba venti .:. . sego 388 as, P CANALIS ie o a a EES CES 389 EL, QUEDUICA ci dE: 390 POAVLLODOCE (40901 220.2 teslaianl 39 Es GRREDICA Lieters restem DE 39 — HaRitONa dens Sea Va 39 POYSALIS (520) ciu den TE 187 EL CAIEORENSA o ec es de OE E 187 —.OPECAVIANA Llei Galetes Se 188 i DUDESCENS —. Doma metges 188 POVYTEUMA (4601 qecee tas SE Ge del 7 ces DETOMICIIONUI .. i. ESO L. El II cs RT CNS is DE EES 9 — pEramimtolnim : els aatee 8 — . haemisphaericum.......... 8 Lo EA METS cs paletes dis P SS EE IO Es INIGRCUI 4a REE II Es 'ODDICUIATE meca add CES 9 Es: PRUCIAOTUIA L. ee ca ee Eee 8 —— : SOOTZONCIIAÍOVUIM. Le ss CE II — Spicatumà. esc ce REGEGEE IO PINGUICULA (4731 0:06 seoteEREE 48 a ANDIA amena cas po L'ISE Et 49 es 'SIANÒIAOTA, , Le da deia 50 a JOALITOMA,. daca Cor EC ple 50 Es — VMISOTIS deci see Cop era 49 PLANTAGINÀCIES (Família 89) .... 431 PLANTAGO (5851 2é2 esta EL 431 Es GIBICANS. :lo Lc 0 diades 439 ES RNINA —a ee ee a se o DES EES 439 Cm atemaria Ve est Rleccoadó 435 — argentea CRaIX . se aa be 443 — amgentea Larm...., qeteere 441 Ei Bellardi is ds ie co EE 440 EL COI TA Leer a EE NE 436 CORTS LES ea $ Leo A 445 Es —COrONnOpUS cici es Mar BMeS 436 EA SS OM LE es ia ae P ES 437 PRO RS Mas as dC EE 434 i, TUSCESCENS a xd Ei pe Esc len 442 ds DARODS" . ec dm aa de na RE ET 440 — lanceolata....5 sec duetemet 443 — Tele: vela ies Ec deles 441 Se o MMAJOC Cocer ss Le RICS TER OE 445 ds IMANMIA. sc. ser es EE REL 437 ss (MEdiA L 04a me de Es CES 444 —- MONOSPOfMaA Les 2 i del RE El 441 FLORA DE CATALUNYA Pàgs PLANTAGO montana ............ 442 Ec RNOSES dera dodrea dE el OB area 440 EES Va ena Pos tastos 435 a TOCBE VAL Ai dice a DElata de se ee 430 DE ISRE CCA n a a ea DOUE eta a ta Ta 442 Ds DCIDERGIDA de nuista a Actas Bigas 438 ESE DOI tA resa tota ASC GE St a aa 437 PLUMBAGINÀCIES (Família 90) ... 447 DEUMBACO: (580) sarcacstBe ti es 448 De OTOD ARCA ira os ola ea perol 448 ERESEUM SG S des. rodar di cels 4II ee IU BS dada d'ala dE Ad. 41I ERESEIA COFVINA ve denes see Cen 322 DRERUEIÓ (as deies ac en contat: 54 aranensis ( — P. officinalis DE CI IO ge se cia coa de 59 Es EEES dera Ra ant es ES LA i 56 Ei LAFIMOSA as hia Sea xle Edat els 57 al SARCINOTA: Lee i d'e caus 55 ES tES DP ara area d'E era ad ere ia ee 58 IAC Ne i Net sa cas cedent ce 58 EA LC DTISO MA 0 cel die cafota here 58 ESTIC LA, de ec etc a Slertrens 56 DILEMA ente ment d'o Serie Dei 57 — media ( — P. elatior X of- ROBIALIS ssea dosis de die. 55 EES UAMCOLEOS das cos A gels Dada 50 SEO SA ante a ca e Dra a aiotate/a 58 Ba i UES es ae ea Esta otea va de 55 PRIMULÀCIES (Família 72)....... 53 DUEMONARIMA IS EO loca cia dei cóne 160 a IS magia dens o ee da dada aa 160 En CUSDESOU IA es as dama i ena 162 o RNR ocooooco dos dodb o co 162 i CIS alii a es dit ca mé a 162 — psaccharata G. G........... 160 ee isacebharata Mill. ........,. 101 es CO SA o ita a ta de ela ie ates dis 161 EU NE ETS dd ets arc diaca let 101 RAMONDIA ( — Miconia) ......... 198 DINS C OR Pers re a ai vis ee, 198 UI AU Da EI a REI 198 AVE DA NI No Pa Mata ada de a 198 RHINANTHUS (544) ............. 280 TEC IS dada ns o des vi, 280 EE RC CS ae NC retic id. 281 RHODODENDRON (468J........... 38 ETC MCA NO coc as LES dL Lee 38 BROSMARINUS (5624 .cceuciiió 349 EO IEa Si ies Ec El. Sara ia 349 SGAE EA sa rasa rs dl ps Boi 350 eh REG ODIS See cós De rata 354 es GIGRACIOSEMIA cererila ets de se mia 356 ae i DITINOS SS is es de DR LP, 352 Es BOTMINGICES: s. Lou als De er he 357 ee GARCIA OS ea si DOS UE 352 60 473 SAL VIA praTensiS". C.M LL a SCI TEA dte a ves DE EE LS NOIES ds a EN ESE, a MODE ACA ss Lia qe Emanc a Verticillata ies co dual. SAMOCUS Es Lema a AM A ete VA NOT AN CI ASS ec ES Ets SATUREIA: IgSS ee ii Srcisddies DOLtONSISATR dc ES SE i mentana. cie deter a. SCROFULARIA PESg ll dio cesieia: ec ANDEStRISS ea ED RE tens EE AQUABICA ie AE AA NC NI AR Pes OT NEE EO OSA eren ce Ad EN DEr ESTA Lear ES ler La CDOVRENCICA is asi Segon ee De, — —ramosissima SCUTELLARIA (5761 — alpina vc... — — galericulata TN OI ere et SIDERITIS (573).:- — —aculeata ... — — angustifolia — o Bubanii ... — catalaunica — Cavanillesii — Crispata ... — Íragrans ... — NN iisities dec — tasca calne — — hyssopifolia —— i Altgsiodte. pes ini Canada. -— dmmontana .. — —ypungens ... EOI Arce — Scordioides — —Spinosa .... SOLANÀCIES (Famíl SOLANUM (525) .. —a BEN eo oe Denis: EO Dulcamarar- — esculentum. a CUtCMnae La. —MINIATUI ce — nigrum .... — — pterocaulon Sana ea GRA: Egara Pate Ege RS aa an At RE OE er aIe sé DES eternes EET II er SS RES Es etat DA L ere MERS Peeite SS de tar: ES ES ió EE DS EE. ES A Eres RE dec deci a OS EPA See Egea En ge DA Da Es ua DE Ets dE Decret tee ts a EE AS de Ce ma roca in: Ne i Era d UE d'E reNs ds o a ds DA ES da 4 TA GN EE Cate, Era DE IAE PEA Sa ABS Pe re id ee EA Ras EC PICL NE ERC an EO teca tela re ale — LL COpETSICUAU OS cana aju ae qai ed ai al si vLe'ls e qe a sua) 8q0. jul 0, mia dhoia fals SO JOMaACUNIS SIS EE ee el ES SUFÍCUCICOSUA LL de ee: CU DEILOSTIL maces d'os Pir EE EO ST ea EP ee PET a EE SOLDANELLA (478) LICACIONS DE: L'ERNISTETUSZ: DIEC C1ENCEES PUB Pàgs. Pàgs, SOLDANELLA alpina ............. 67 TEUucRIUuM Gnaphalodes ......... 422 SPECULARIA J4GE Jeis. cre PONS o I2 CE POR cocina Rem LE 42 EE GaStel ana Lo Me a sana a OE 13 i MHONtANUIM doc ac tas 20 SIC ei de eta ed ME lot 13 — Pseudochamaepitys ....... 418 Es Nybtida secs i ds GREC DRE 12 de PYTENAICUIM L 0a ereieja AS al 421 — OO parVINOIA Le es NE le La E2 ES OO REDEANS a se ie GES EE 421 LL DERTACONIA (Sos d'O RR 14 a SS COU EEES 419 i Open LL sa RE Pegars 14 SCOIdIOI CES LL LE rra Pe ele 420 SrRGHYS (5701 - ci Re 375 FOFMUS 15561 Ce ls Eco 32 EO AJOpECOEUS ec OO RE 384 o CRA REdIVS ca 2 cata Paella 332 Sl Alpina qe cd So EE De Lo RIR ES 381 Ed JET ENSIS dels co EE UE 331 — ambigua ( — S. palustris X TOSES LS LA s'a RS OE 330 SIIVA TCA), secs do Same 383 i MEPVOSUS SE Unes A REC IS 333 EA la ca Roure ei a Med 37 — EPI Le le ds EE ant 332 a I VOSIS Le i ada ta EM 377 o RARARIS ES Poe 330 Se rachyelada das me MS eh 378 EL ESA S a a Lara ds ere 331 ST RErACICS Lo ie sea EE ler te 382 BOZZIA 1547 ds ad oienacaeel 292 EN Bita cis aeos EE ES Oere 377 i. RAP AS Pe dd Lot) clor SE ED 292 SE danata io: sac oo ca LS Em: 381 ERACOEDEUR T464 ct a a Dgaetas 30 ES SIMONTANA La See lesa ec See 379 EO NGACEGICUEA LO ren da 30 EDATS LLIS i. Leo dE EL IA 3850 TRIXAGO. apa se ciat ga 278 EPS ae cre, is cada ep ACER 379 UIRIGULARIA 137800 0 ció rates 5I Et SIIVATICA Cesc cia des AE EE 380 ms OINOL EA ce CEI ee 2 AICLE NS co aca SPDEEE 382 i RI GA RS l'ala SE a a Pit 5I SENTICE ASS gos I San 453 VACCINIÀCIES (Família 69) ...... 83 ES bol Da oc a EE 457 VRCCINTUM AO5 dec ea et ve 3I Es EAIA qere eo reetets d'ERC Poca 457 EE NIVELLS a der er acte cala Z as IGORINSA Lc a eiós deci De iere i 458 EN MOEVGOGQUS Gi Seca ES torn 2 ICO TAE. dec tg set DS SE 458 LL V3LS TdaEa "cc ats saaetGer 31 i delicatula solcs dera 460 ACA OSUMT ds estol dOECRE 32 EE densidora eco sien So AE 457 VERBASCÀCIES (Família 83) ...... 199 CIT TS CEA recer oc cl EM 459 VERBASCUM 1532). 2 mminres ie Egea ei 199 SE È—ECMIONAES na SR TE dot 455 Le Batalla bac Ec 205 EL Eato nada a ceci ad Jo UE 457 EE pIattanIiOndeS de Ei re a a EE 206 — globulariifolia... . .... ... .... 460 LE BORRRARI dE CSG aci EE 2 205 ES TAN SS a ena 456 LE Oix is Eco di SO Go 204 CAC MA id Deia a EE 401 EE AOCCOSU RE es Les ter dei om 202 —: SalSUSIMOSA .......e ee ee ee 460 EG S sc ecos se RB ES 202 LE SaATA Ger o CCS 456 EE made tr tam Me el 205 ES ETEMOISIA. Les oa i RA deia 401 ss MORA US o act ee ie EL 201 EE VIES G DA ce DOSSIER 401 EE l'IMyCO Nac er eo se Dra La 198 SIVERTIA: (S0O) ccaodeie RAEE SS 118 LE DE ese de ces SO DE 204 ES USOTOIRAS va oc re doteta e de EPS CIE 118 EE PRIGMOIdES —l socie den Pepe 201 SVMPOVTUM (SEEl. ci iOS EE 140 LE OUIVOCMIEN GI (ee aten 202 EE OIHCINAlO. asse ds O MO dE 140 Ei SIN A LAN Le ies cera eT Sal 203 Es TUDETOSI La do SA dè 141 I BApSUS — dei as Se ep SS El 200 OVRINGA l400J Leo rat IL 86 ES VIES den melic Els El Es 206 EE IRIEATIS lis se ds EES 86 VERBENA (5834 sions open est 429 TETRAHIT nodosum ............. 371 CE NOHICIDAUS Ec ls Es Era 429 ERUCRIU IM 580 ce ie A 416 VERBENÀCIES (Família 88) ...... 427 EL 'OATaASONCOSE .. . i. cedia PERE 423 VERONICA 4 SD 302 ec ee EE eep He 237 A MECUAA ea debe Lo OE 422 LE POGIRQUA i. de o PE Or 251 rs BBOLEVS as i TU EE aE 418 EES ABTESTAS i deies LPL 249 i GÀDItATA tr: Less De SOS rara 425 Lo alpina cecs edi rares Gel 253 es NORAMACOIyS: Seat de el Le 421 se AnagallS. Lee de cis se aa 242 En SENRBICANS Cris ES EES 419 a APENDINA leer re de ger apta 254 474 EILORAS DECATAELUNYA Pàgs. VERONICA ADOyIS Lis un 243 EE VESISIS Gea ea mia sa d'eia Mala dé 251 ASS ORA re aiitra se aa ada dia 244 ERC CA DU TCE a nia era sors die 242 Es DENIIOIIES demores de. cura: 256 a BUSUQUONT ee Dotate cd Las la 248 a CDAIMACdI US ST aa ae cia ca a se 247 CLC VISTA IS caga cas Se da Pala 249 en bes No deessa 252 EE ELUCCICANS St sie peró De Sorea rars 256 EE TRUTICDIOSA da OE a 255 i GONENISS ele aretote da pa Sa eta at 257 ma EICCISO MES d'ai esde i SS Ds 248 Ei MORIIRTAIS EL SA ds de ates DE Pa Ne ae 254 er AI NA sat. elit ds doc 247 Ei tags ira si ES er A 240 Em BAT Ia i ns ELL CI 255 Si OTACIN CS ed Dia Se le 243 er DERCA ar dan Das da a dstana eeisa 248 ea DO ta ci dant Dar astdsió 249 Dc DISC ia ele Se imat Da ats a pea EA 257 Ga RA DEOTS i laics at a a eds 250 Sa DEOSEEO EA, es dc ua dia dots 245 Pàgs NERONICA SAXADIUS ones A ad EC 256 SCC tA a ce DS SE cata: 24T — SOrpi i fONa ie da nada btal 253 —, 1 SpiCa ta caca a Do dea AO Ce: RV i VEOMIROUA ai Lee car A 244 ces FOC a SC TL edat 245 DO NOST. Se eL Ca Re Tal 250 — triphyllos auct. cat. ...... 252 i: UEC OA CAL CEE 247 VEGA: A 252 VENCA: (408 ls SER doarel. DB El OI QUE O BI IS et a rea ee CIS Q2 MESA aa EA ds a dE odi 2 — ICO CO NEE SE ea 2 AN NOT dre cole ee ereci nals OI VINCETOXICUME F4OOT Lc ES 97 SUC De a nal a deaeia a ES OR a das 98 a (OIICID Ales See aa NE 97 VIIEX (582 a a CER Lee 427 — AS QUS CASTUS le de Dada 428 VVAHLENBERGIA (463)J........... 29 —- hederaces Leçi added LS 29 ÍNDEX DE NOMS acebuche (cas .), 85. acelga salvaje (cast.), 450. — salada (cast.), 4506. adelfa (cast.), 90. agnocasto (casí.), 428. agripalma (cast.), 369. aguavientos (cast.), 388. ajedrea (cast.), 336. — blanca (cast.), 339. ala de àngel (cast.), 426. aladern, 81. — de fulla ampla, 82. —— de fulla estreta, 81. — mitjà, 81. albahaca de pastor (cast.), 343. — menor, 343. — —siivestre, 343. aliàbrega borda, 343. — boscana, 342. alfefiique andaluz (cast.), 1706. algarabía (cast.), 274. alhefia (cast.), 83. alhucema (cast.), 318. aligustre (cast.), 83. aliso de Galeno (cast.), 399. almescat, 345. alictenge (casí.), 187. aloc, 428. alzineta, 42I. auzineta, 42I. amarga miel (cast.), 183. amaro (casi.), 354. anagàlide (casd.), 70. anagalls, 76. androsilla (cast.), 65. angelins, 42I. angelotes (cast.), 342. aràndano de fruto encarnado (cast.), 31. arangí bord, 411. arboç, 35. arbocer, 35. arbocera, 35. àrbol de la seda (cast.), 95. arbousier (fr.), 35. arbre de la seda, 95. — de Sant Josep, 86. arç de tanques, 68. artànita, 68. artètica, 414. ascallades, 281. aurora, 131. baladre, 90. ballestera, 388. barballó, 318. barbas de capuchino (cast.), 132-133. barbes de caputxí, 132-133. PUBLICACIONS DE L'INSTITUC DE CLENCPES barruixes, 30. batata (cast.), 130. — de Màlaga (cast.), 130. becerra (cast.), 218. belefio (cast.), 193. belladona, 189. belladone (/r.), 189. belle de jour (/r.), 126. ban rojo (cast.), 456. berbena, 429. berza marina (cast.), 123. bétoine (fr.), 385. betònica, 385. betónica (cast.), 385. — menor (cast.), 421. blenera, 200-389. boix de Núria, 38. boixereta, 36. boixerica, 38. boixerola, 36. boix florit, 38. borraina, 139. borraja, 139. borratja, 139. — de cingle, 198. botges, 434. botón de pobre (cast.), 464. botons de gat, 218. bouillon blanc (/r.), 209. bourracçhe (/r.), 139. bufetes, 187. — de gos, 187. buglosa (cast.), 143. buglosse (/r.), 143. búgula, 413. busserolle (/v.), 30. brecina (cast.), 41. brezo (cast.), 41-43-45. — arbóreo (cast.), 45. — blanco (cast.), 45. — de escobas (casl.), 44. brossa, 4I. bruc, 43-45. — boal, 45. -— de bou, 43. — d'escombres, 44. — d'hivern, 43. — femella, 44. — mascle, 45. bruga, 41-44. bruguera, 43. bruguerola, 41. brumaille (/r.), 44. brutònica, 385-421. bruyère à balai (fr.), 44. — arborescente (/r.), 45. — commune, 41. cabellos (cast.), 132. — de tomillo (cast.), 133. cabells de farigola, 132-133. — de la Mare de Déu, 133. — de tomaní, 133. calament, 345. calamento (cast.), 345. calaminta (cast.), 345. campaneta, 129. campaneta de mar, 123. campanetes, I8-I22. — de jardí, 131. campanilla de Montserrat (cast.), 127. — de pobres (cast.), 128-129. — espigada (cast.), 127. — dlanuda (cast.), 127. —— mayor (cast.), 122. — tricolor (cast.), 126. cambrón (cast.), 181. cambronera (cast.), 181. camedrios (cast.), 421. camedris, 421. canche (/v.), 37. candelera, 200. candeles, 451. candileja (cast.), 389. candilera (cast.), 202-389. cànem de bruixes, 426. cantarillos (cast.), 65. canterets, 65. cantueso (cast.), 319. caps d'ase, 319. caramelitos (cast.), 176. carderona (cast.), 426. cardiaca, 369. cardiaque (/r.), 369. cardo cuco (/v.), 19I. carillon (/v.), 18. carnera, 420. cenicero (cast.), 203. centaura, I05. — menor, I05. cervina, 436. cetro de Júpiter (cast.), 352. chou marin (/r.), 123. chupamiel dorado (cast.), 153. cirerer de llop, 35. -— de pastor, 35. clinopode (fr.), 342. clinopodio, 342. cogullada, 465. cola de león (cast.), 369. col de mar (cast.), 123. colicosa, 339. conejera (cast.), 173. conillets, 218. consolda major, 140. FLORA DE CATALUNYA consolda menor, I4I. — mitjana, 413. consuelda de pefias (cast.), 75. — mayor (cast.), 140. — mediana (cast.), 413. — menor (cast.), 141. — turmosa (cast.), 141. cornicervi, 436. corona real (cast.), 465. coronilla de fraile (cast.), 465. — de rey (cast.), 465. corregúela (cast.), 129. — mayor (cast.), 122. — tricolor (cast.), 126. correhuela lechosa (cast.), 96. corretjola, 129. — de bou, 96. — gran, 122. corrioles bordes, 96. COCcOu, 50. cresson de cheval (/v.), 242. cresta de gallo (cast.), 280-281. cua de guilla, 200. — de moltó, 200. —. d'euga, 4506. cucut, 50. cuerno de ciervo (cast.), 436. cul de porc, 158. cuscuta mayor (casi.), 132. cuscute (/r.), 132-133. dentaria (cast.), 448. dentelària, 448. didalera de Sant Jeroni, 261. dinada, 45. dolçamara, 183. domtevenin (/fv.), 97. doncella (cast.), 149. douce-amère (/v.), 183. dragoncillos (cast.), 218. dulcamara (cast.), 183. enciamet de la Mare de Déu, 79. ensopegalls, 450-400. ensopegueres, 460. escamonilla valenciana (cast.), 96. escarapela espafiola (cast.), 137. escoba de algarabía (cast.), 272. escobas, 275. escrfulària de gos, 210, escrofularia perruna (cast.), 210. espantazorras (cast.), 450. espígol, 318. espígola, 318. espinal, 181. espliego (cast.), 318. esquellades, 281. estramoni, 19I. estramonio (cast.), 191. 60 t estrellamar (cast.), 436. etiópide (cast.), 354. eura caiguda, 362. — de terra, 302. — terrestre, 3062, farigola, 330. — mascle, 75. — salsera, 331. farinjoler, 36. farolillos (cast.), 18. faux-cotonnier (fr.), 95. fel de terra, 105. figuera infernal borda, 1I9r. filírea de hoja ancha (cast.), 82. — de hoja estrecha (cast.), 81. flor de cucut, 56. — de la trompeta (cast.), 191. — de sapo (cast.), 218. flores de tomillo (cast.), 133. floruví, 368. fonollades, 281. — negres, 272. fonullades, 281. — grogues, 280. frare de romaní, 297. freixa, 84. freixera, 84. fréne (fr.), 84. fresno (cast.), 84. frigola, 330. frigoule (fr.), 330. fusellada, 405. fusellades, 281. fuxarda, 465. gallocresta (cast.), 281-355-357. galluía, 30. gatclins, 216-218. gatos (cast.), 428. gattilier (fv.), 428. gavet, 31I. gavó, 451. gayuba (cast.), 30. gazón (cast.), 451. genciana, III. gentiane (/y.), III. gerdera silvestre, 31. germandrina (cast.), 421. gessamí, 81. o blanet, 868: — —8roc, 87. geule-de-loup (fv.), 218. girasol, 179. gordolobo (cast.), 200-203. — candilero (cast.), 202. gossos, 218. grande consoude (/v.), 140. — pervenche (/r.), 92. PUBLICACIONS DE 1L'ISNSTATUT DE CREC IRES grande vrillée (/r.), 122. grasilla (cast.), 49. heliotropo mayor (casi.), 179. herba BS OE a AE EA AE Se eta herbe- abellera, 348. berruguera, 179. de la feridura, 379-396. de la freixura, 160. de la grava, 40. de la ràbia, 3909. de la víbora, 158. del bàlsam, 396. de les puces, 434-435. de les set sangries, 15I. del mal de pedra, 40. del mos del diable, 56. dels humors picants, 183. dels leprosos, 243. de Sant Antoni, 379. de Sant Pelegrí, 381. d'olives, 339. fam, 439. felera, 414. flatera, 414. freixurera, 160. gatera, 300. geganta, 420. mora, 184. pedrera, 40. poma, 275. pudent, 210. queixalera, 193. talpera, I9I. vellesa, 376. aux-chats (/r.), 309. aux-puces (/r.), 435. aux-verrues (/r.), 179. hiedra terrestre (casl.), 302. hierba apoplética (cast.), 379. — — — —— — cervina (cast.), 436. cidra, 348. coral, 76. de ciego, 357. de escobas, 275. de gatos, 360. de la madre, 312. de la matriz, 312. de la rabia, 399. de las siete sangrías, 151. de las torcidas, 202-389. de la víbora, 158. del campanario, 224. del càncer, 448. de locos, 242. de San Juan, 354. de Sta. Lucía, 357. de Sta. Quiteria, 399. doncella, 91-92. 478 hierba de hoja ancha, 92. — estrella, 436. — gatera, 360. — gigantina, 426. — mora, 184. — pincel, 75. — sagrada, 429. — sanjuanera, 396. — santa, 429. — Sin ruido, 451. higuera loca (casd.), 191. hirondinaire (/r.), 97. hisop, 334. hisopeta, 3306. hisopillo (cast.), 330. hisopo (cast.), 334. — montesino (cast.), 336. hysope (/r.), 334. iva (casl.), 414-415. — almizclada (cast.), 415: — moscada, 415. jasmin blanc (/v.), 88. — djaune (fr.), 87. jazmín amarillo (cast.), 87. — blanco (cast.), 88. jusquiam, 193. jusquiame (fr.), 193. ladierna (cast.), 81. langue de chien (/v.), 173. laurier-rose (fr.), 90. — des Alpes (fr.), 38. lavande (/r.), 318. lengua de buey (cast.), 143. — de buevy salvaje, 158. — de carnero, 445. — de culebra, 143. — de gato, 176. —. de perro, 173. — de vaca, 143. lierre terrestre (/r.), 302. lilà, 86. lila, 86. lilac, 86. lilas (cast.), 86. llantén blanquecino (cast.), 439. — de hojas anchas, 445. — de perro (casl.), 434. — mayor (cast.), 445. llengua bovina, 143. — dE POU, 2438. — de ca, 173. llepassera, 173. llessamí groc, 87. llicutet, 35. Iyciet (fv.), 181. madrastra, 324. madrona, 312-354. i MS De é FLORA DE CATALUNYA mà de Sta. Maria, 369. madrofiera (cast.), 35. madrofio (casd.), 35. malbec, 448. malgirasol, 179. malroig, 400. malrubí, 400. — bord, 386. — negre, 386. — pudent, 386. malvesc, 448. mamaconillets, 218. maneula, 173. manzanillas del diablo (cast.), 183. maravilla, 126. mariquita tierna (cast.), 105. maro (cast.), 354. marreus, 400. marrube noir (fv.), 386. marrubio (cast.j, 400. — acuàtico, 327. — DAStardoO, 3806. — blanco, 400. .— estrellado, 399. — hediondo, 386. — negro, 386. mastranzo (casl.), 324. — —aromàtico, 324. — menor, 324. — nevado, 324. matacàn de Espana, 96. matafoc sempre viu, 140. matafocs, 434. matagalls, 353-388. matagós, 90. matapeces (casi.), 448. matatósigo (cast.), 97. matatrigo (cast.), 281. matrimonis, 50. matulera (cast.), 388. mechera (cast.), 389. mélinet (fv.), 137. melisse (/7.), 348. menta borda, 324. — hboscana, 324. — de gatos, 360. — gatera, 300. mentastro (cast.), 324. menthe crepue (/r.), 324. miel de avispas (casí.), 142. moixera, 38. moniato, 130. montafiesa (cast.), 128, moragues, 70. morella, 184. — negra, 184. — Verd, 184. 479 morgeline (/v.), 76. morrons, 70. I mosquitas doradas de Espafia (cast.), 229. mouron (/fr.), 70. — d'eau, 79. mufle-de-veau (/v.), 218. muixes, 36. muraje (cast.), 76. — de arroyos (cast.), 79. muria, 203. nadius, 31. nepta, 300. ninois, 368. ojos llorosos (cast.), 92. olivella, 83. oliver, 85. olivera, 85. olivereta, 83. olivier (fv.), 85. olivo (cast.), 85. onosma bovina, 149. — de bGu, 149. orcaneta (cast.), 148. — amarilla, 149. orcanette (fv.), 148. — jaune, 149. orella d'ase, 140. oreja de gigante (cast.), 420. — de liebre, 450. — de fatón, f05: orella d'ós, 198. ormino (cast.), 357. oropesa (cast.), 354. ortiga morta, 364. — qmuerta amarilla (cast.), 304. — menor, 368. palomilla de muro (cast.), 224. — de tintes, 148. pamplina de agua (cast.), 79. pan porcino (cast.), 68. papagalls, 50. — de primavera, 50. pa porcí, 68. passarelles, 179. pastora (cast.), 149. patata, 184. — de Màlaga (cast.), 130. — morenera, 68. patatas (cast.), 184. patatera, 184. pebre bord, 428. pebrotera borda, 97. pelosilla (cast.), 127. pelotillas del diablo, 183. pèls de farigola, 132-133. pericó vermell, 105. perilla de cama (cast.), 342. PUBLICACIONS DE:T'INSIOTUT DE CLENCGCIES petite pervenche (/r.), 91. peu de colom, 148-149. — de Nebre, 440. picacuellos (cast.), 65. picardia, 224. pie de cama (cast.), 342. — de liebre, 440. — de lobo, 327. —. de paloma, 148. pinillo (cast.), 414. — almizclado, 415. — —oloroso, 414. Pinzell, 75. pitimos (cast.), 133. plantage, 445. — Ccornut, 430. — de Ca, 434. — de cinc nervis, 443. — de fulla estreta, 444. — de fulla grossa, 445. — estrellat, 436. SE EES 485. ploraner, 200. poivre sauvage (/r.), 428. poleo (casi.), 322. — real, 322. poliol, 322. — blanc, 339. UA, 322: pome de terre (fr.), 184. — épineuse, 191. porpres, 204. pota, 196. — de colom, 148. pouliot (fr.), 322. prasio (cast.), 411. primavera, 56. pulmonaire (/v.), 100. pulmonaria azul (cast.), 160. —. manchada, 160. pucheritos (cast.), 18. quina de Europa, III. raim d'osa, 30. raiponce (fr.), 22. rapa de porc, 68. rapónchigo (cast.), 22. rascaviejas (cast.), 181. raspilla (cast.), 177. rebenterola, 345. repunxó, 22. resbala-muchachos (cast.), 439. rododendro (cast.), 38. romaní, 349. romarin (/fr.), 349. romero (cast.), 349. rosage (/r.), 38. roses vermelles, 187. ruda canina, 210. — de ca, 210. — de gos, 210. rue des chiens (/r.), 210. sajulida, 336. salgadilla (cast.), 436. sàlvia bona, 352. — castellana, 353. — d'Aragó, 352. — del Moncayo, 352. salvia de prado (cast.), 355. — menor, 352. — romana, 354. — — Silvestre, 352. sanguinària de flors vermelles, 157. Santjoans, 202. Sap, 4I. saragatona, 434-435. sargantana, 435. sarriete (/r.), 330. sauge (/v.), 352. sauz-gatillo (cast.), 428. scamonée de Montpellier (/r.), 96. sclarée (/r.), 354. seder, 95. sedera, 95. segullada, 405. senet de pobre, 464. setge, 211. siemprenjuta (cast.), 464-465. siete nervics (cast.), 445. soga de àrboles (cast.), 12. solanc furioso (casi.), 189. tabac, 190. — bord, 189-193. — de paret, 193. — des paysans (/r.), 190. — pelut, 196. — pota, Iç6. tabaco (cast.), 196. talabard, 38. tamarguera dura, 151. tamborino, 320. tarongina, 348. tàrrec, 355-357. tarró, 355. the d'Europe (/r.). 23. thym (/r.), 330. timó, 330. ——masciór 427. tomaní, 319. tomateras del diablo (cast.), 183. tomillo (cast), 330. EE ESOISEIO, 335. torongil (cast.), 348. tortes, 204. tournesol (fr.), 179. ELORS DE GATALUNYA trébol acuàtico (cast), 119. — de agua, 119. — de castor, 1II9. trèfie d'eau (fr.), 119 trèvol lluent, 119. tripó, 200. — bord, 203. troana, 83. troène (/v.), 83. trumía, 184. ullastre, 85. ufias àsperas (cast.), 177. vainilla, 179. vedells, 218. vejiga de perro (cast.), 187. velesa (cast.), 448. verbena (cast.), 243. verónica común (cast.), 243. verónica de arroyos, 242. — dmacho, 243. verruguera (cast.), 179. verveine (/v.), 429. viborera (cast.), 158. vincapervinca (cast.), 91 92 viola d'aigua, 49. — de bruixa, 92. violeta de pastor, 229. viperina (cast.), 158. viperine (/v.), 158. volubilis (/v.), 131. vrillée (fv.), 129. xipell, 41-43. zamarrilla amarilla (cast.), 422. zaragatona (cast.), 435. — mayor, 434. — — perenne, 434. ic Le i Li UT EN Cadevall y Diars, Juan Flora de Catalunya PLEASE DO NOT REMOVE CARDS OR SLIPS FROM THIS POCRET UNIVERSITY OF TORONTO LIBRARY