dé PURCHASED FOR THE UNIVERSITY OF TORONTO LIBRARY FROM THE CANADA COUNCIL SPECIAL GRANT FOR LA Ja y dl Re Va dl Ge 4 ' A LM t 0 Edit a Mal ' ha Les. (Midi vi RR: la ali, dd i qe P ns BT L AN i i 6 ' i pe i I i 4 i d. Mi LL) x- LU i i su ió xa - Ó 3 i 4 qe CAM ' pd H , El ) hj I , R AO EE Ui es UNE A OMIC LA dal: d'O L y al la CEA ha Ne he hi PE pa Da LES L xa du Li h Ll b, : ds À di d P) 4 a Et LM, se ei dria ) Ú Í (uti d L CORS 4 Ú Ú 1 L / " du Ri I ES MI Mt MORA ea - OU i A Ce Rita ls EN PE D'UN, xi pi n di I BC On a beta ca NO tea l L / a 1 . a x H qu, pt LP A M P el — i x 4 VA CT LE IL de: Ú Pg I F l j A a di Li nn 4 í ) h L ua A, L I i Li Ju N I dei : h Es h i : Agut lt La P La I / vé: / Ei di re CADEVALL - FONT I QUER SEEORA DE: CATALUNYA fs NR CE ES LU DES CATALANS FLORA CATALUNYA ENUMERACIÓ I DESCRIPCIÓ DE LES PLANTES VASCULARS ESPONTANIES QUE FINS AVUI HI HA CONEGUDES I DE LES MÉS IMPORTANTS QUE S'HI CULTIVEN PER VORN EXDEVAELE L DIARS Doctor en Ciències Naturals, Llicenciat en Ciències Exactes, Professor a l'Escola Industrial de Terrassa, Membre de la :Academia de Ciencias y Artes, de Barcelona AMB LA COL'LABORACIÓ DEL DR PLUSTEONT Il. QUER Conservador de Botànica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona VOLUM. V BARCELONA PALAU DE LA GENERALITAT MCMXXXIII 6 RA EN V 4 DEC 4 1968 I 9 VERSITy OE ES —— a a ——————————————— ee EBELORA DE GATALUNYA Subclasse 4.4 — MONOCLAMÍDIES DC. Són angiospermes dicotiledònies, apètales, és a dir, de perigoni senzill, herbaci o colorat. Plantes de color vermell o groguenc, escamoses, paràsites sobre les rels dels Cislus.. . . . SG ES uti d esti sas TOTS: CAT ACIOSS Plantes verdes, generalment fulloses, no paràsites, o, cas d'ésser-ho, sobre ts IEC SAU COSES SE I Es ideat qe Ca a 3. DISOLESRUCESACIES de Ra ic len Sr d'ala a cria ee ap. DOS BIOrS a menys les miascHlimes, en aments LL La AL ElorS nov disposades enaments si i sl LL 10. En i les flors masculines sErimades en aments 5 4 Flors masculines i femenines disposades en aments . . . . . . . 7. Arbres espinosos, amb els ramells i fulles coberts d'escames argentades, quatre estams, fruit en drupa, ataronjat. . 100. Eleagnàcies. Arbres o arbustos inermes, sense escames argentades, de cinc a tres estams, it enedrupa, verdarongla —. eres sp Le 6. Fulles imparipinnades, aromàtiques, sense estípules, fruit en drupa coràciar(non). .. . . . . . me te ea, Juglandàcies. Fulles simples, no aromàtiques, al cals caduques, fruit en gla, amb la cúpula corresponent. . . . . . . . . . m2. Cupuliferes. 7 Ana DA C VE SE: mai ans Qi deia NR alt na, aa SE: Enlles menmineryes OUnineryes, eL Le al MEL ude 183 JO. 105. Moràcies. Fulles palmatilobades, aments globulosos, fruit en poliaqueni, globulós, Í Fulles dentades o incisolobades, aments cilíndrics, fruit carnós (sorosi), I 114. Platanàcies. PUUB EC AC ON S DUR ECSINES TI OD CIENCIES Monoclamídies. Subclasse 4 8 Plantes dioiques, fruits en càpsula bivalva, disposats en aments cilín- dries o ovoides, llavors amb plomall. . . . . . 113. Salicàcies. Qg 4 Plantes monoiques, fruits formats per aquenis més o menys comprimits, alats, en ament cilíndric o ovoide, llavors sense plomall, 115. Betulàcies. Fulles palmatilobades, flors petites i nombroses, tancades dins un recep- 10 $.—tacle carnós, iruit en siconi, arbres latescents. 106. Artocarpàcies. Fulles dentades, enteres o mulles. LE A Te dentades, amb estipules ee far le Cl ES ae Fulles enteres" omulles) Senserestipuless (ee, serena Mari Flors verdes, solitàries, filaments estaminals encorbats abans de l'an- RN tesi, fruit en drupa, globulós. . . . . . . . . 107. CeltidàCcies. Flors vermelloses, fasciculades, filaments estaminals rectes, fruit en SA Mara d'a e doares x. Qi de Be nas d'E dC OD II CIC SIÓ et estams biseriats, perígins, fruit en aqueni o en baia, 13 96. Dafnàcies. Vuit estams uniseriats o bé més o menys de vuit, hipògins. . . . 14. Fruit sec, format per tres coques o simple i rodejat pel perigoni. . 15. Fruit carnós, rarament aqueni coronat pels lòbuls del perigoni. . . 17. (Fruit format per tres coques, no rodejat pel perigoni, 15 103. Euforbiàcies. IFruit simple, rodejat pel pengonie. ele sa es ne ana CE Plantes, frequentment, hermafrodites, perigoni coriaci o carnós, fruit EOMAQUENI. qi si a EES ala EO AS GIS QLACIESS Plantes, generalment, polígames, perigoni escariós o herbaci, fruit en utricle indehiscent o pixidi . . . . . . . . . 93. Amarantàcies. Petits arbustos paràsits sobre el tronc dels arbres, branques dicòtomes, articulades, fulles oposades. . . . . . . . . . . QQ. Lorantàcies. Arbres o petits arbustos no paràsits, branques ni dicòtomes ni articu- lades, fulles alternesz LL. . 24. de ROSA A REL ci Arbres de fulles grans, ovato-lanceolades, perigoni petaloide, de quatre 18 divisions, 8-12 estams, fruit en drupa. . . . . . 97. Lauràcies. jSubarbustos de fulles petites, linears, perigoni de 3-6 divisions, 3-5 es- le tam, ittitasec 0. carmósi cs qo A Doc Le NIC EC QURVAL (DS NE GA A TONA: Monoclemíaies. Subcelasse 4.8 ( Fulles separades, planes, agudes, flors groguenques, perigoni de 3-5 divisions uniseriades, 3-5 estams, fruit drupaci o un aqueni coronat pels lòbuls del perigoni. . . . du EE QBUSantalàcies. Fulles subimbricades, revolutes, Ec ors rosades, perigoni de sis divisions biseriades, tres estams, fruit bacciforme, 104. Empetràcies. Fruit bacciforme, perigoni de cinc tèpals lliures, iguals, deu estams, DENtESIORT- 2 Ne ec ae O ors ITOJaCÀCIeS. PEUS EC EE IU ee da A RN EEES GOS 21. Fruit capsular, de sis cavitats, septicida, perigoni tubulós lingúiforme, 6-I2 estams, herbes fètides, de 2-8 dm . . 102. Aristoloquiàcies. GUERRA QUEDI a San in tea et ren ala ED OS Bes (NBOSES, artlenlades, — . . . —.. . . . 7. v 95. Poligonàcies: Flors unisexuals, fulles alternes o bé oposades, amb estípules, tiges no COR CE, ARA S se ges 7 Os a PS USA COL ee MES edr Tels 22 Perigoni femení de quatre tèpals, filaments estaminals encorbats abans de l'antesi, un estigma en forma de pinzell . . . 109. Urticàcies. Perigoni femení d'un sol tèpal que rodeja l'ovari, filaments estaminals Es generalment, hermafrodites, fulles alternes, guarnides de beina, al rectes, dos estigmes filiformes . . . . . . . 110. Cannabinàcies. PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CDENCMES Família 92. — FITOLACACIES R. BR. (Del gènere Phytolacca.) Flors hermafrodites, regulars, blanques o rosades, en raims bracteolats, perigoni de cinc tèpals ovats, persistents, reflexos a la maturitat, deu estams inserits en un disc carnós, deu estils curts, fruit bacciforme, negre, globulós, deprimit, format per deu carpels verticil'lats, monosperms. Herbes d'un a dos metres, de tija dreta, robusta, estriada, glabra, generalment purpúria, ramificada (de manera dicotòmica a la part superior), amb les fulles grans, ovato-oblongues, agudes, enteres, atenuades en pecíol relativament curt i terminades en mueró callós, glabres, sense estípules. Gènere 590. — PHYTOLACCA L. (Del grec guròy, planta, i lacca, laca, pel suc vermell del fruit, que recorda el color d'aque- lla substància) 2,241. — Ph. decandra L. (perquè aquesta té deu estams.) Sinonimia. — Escopetes, belladona borda, raims de moro, cast., hierba carmín, uvas de Indias o de América, /7., laque, raisin d'Amé- rique. Geografia. — Oriúnda de l'Amèrica boreal, hom la troba naturalitzada en diversos llocs, com les faldes del Montseny, prop de Gualba, on abunda, Terrassa, al cementiri, hortes de S. Pere, horts i runes de Ge- lida. — Marges del Tordera, a la vora del Rec Viver, abundant (Salv.l), cap a S. Celoni, Arbúcies, Riells, Viladrau, r., voltants de Barcelona (Costa), Guilleries, Stes. Creus, Devesa de Girona, horts de Sagaró (Vay.). — Juny-Oct. Ph decandra FLORA DE CATALUNYA Família 03. — AMARANTACIES R. BR. (Del gènere Amarantus.) Flors monoiques o políigames, rarament hermafrodites, solitàries o en glo- mèruls axil'lars o terminals disposats en raims o paniícules, perigoni verd o escariós, de 3-5 tèpals, amb 3-5 estams i 2-3 estils, fruit utricular, indehiscent (aqueni) o pixidi rodejat pel perigoni. Herbes, generalment, anuals, de fulles alternes, peciolades o sèssils, sense estípules. Plantes monoiques o polígames, de fulles laminars, peciolades, flors rodejades de tres bràctees, disposades en raim o panícula, perigoni de 3-5 tèpals, 3-5 estams i 2-3 estils, fruit en aqueni o pixidi, 591. Amarantus. Plantes de flors hermafrodites, amb les fulles alenades, sèssils, flors rodejades de dues bràctees, perigoni de cinc tèpals, tres estams, dos estils i per fruit un aqueni. . . . . . . . . 592. Polyenémum. Gènere 591. — AMARANTUS L. (Del grec uapaiveiv, marcir-se, amb la partícula privativa d, al'ludint a diverses per- petuines de flors immarcescibles.) Flors verdoses o vermelloses, monoiques o polígames, acompanyades de tres bràctees i disposades en raim o panícula, perigoni de 3-5 tèpals, 3-5 es- tams, 2-3 estils i per fruit un utricle indehiscent (aqueni) o pixidi, fulles lami- nars, peciolades. Plantes perennes, de rel llenyosa, tiges ajagudes, assolcades, utricle SICRISCODE IC De CL RRD ades ee der ep ce si Cuc ete, E/ cel De 1) Plantes anuals, de tiges rarament ajagudes, utricle quasi sempre dehis- Perigoni de tres tèpals, utricle el'lipsoide, agut, llis, prim, més llarg que el perigoni, fulles ovato-rombals. . . . . . . 2,242. A. deflexus. 2 ( Perigoni de cinc tèpals, utricle ovoide, mucronat, rugoso-tuberculós, consistent, més llarg que el perigoni, fulles lanceolato-linears, 2,243. A. muricatus. PUBLICACIONS: DE: L'INSTITUTD DE CLENCLES G. 591. - Amarantus. Amarantàcies. Perngonivde tres tèpals, Eres sestariSs ee ee ce TIÓ Perigoni de cinc tèpals, cinc estams . . . 2 . JL... 7. IL utricle indehiscent, subglobulós comprimit, llis, poc més llarg que el perigoni, fulles ovato-rombals, ordinàriament escotades. 2,244. A. ascéndens. 3lomèruls tots axil'lars, utricle dehiscent, ovoide o subglobulós, £ rugós, Glomèruls en part axil'lars i en part disposats en panícula terminal, 4 fulles no escotades l'u a NEN ea ee ec dE GA ee SS perigoni, utricle subglobulós, molt rugós, més curt que el perigoni, 2,245. A. albus. Tija verdosa o vermellosa, assolcada, bràctees lanceolades agudes, no 6. n ) Tija blanca, llisa, bràctees alenades, espinescents, més llargues que el espinescents, utricle ovoide, rugós, més llarg que el perigoni. Tija dreta, fulles ovato-rombals, llargament peciolades, d'un verd ver- mellós, glomèruls multiflors, bràctees iguals al perigoni, 2,246. A. silvestris. Tija ajaguda, fulles ovato-ellíptiques, petites, breument peciolades, d'un verd bonic, glomèruls pauciflors, bràctees més llargues que el 2,247. A. blitoídes. le) perigoni . Fulles amb dues espines axil'lars, tija glabra, panícula petita, poc rami- ficada, bràctees i tèpals iguals, utricle més curt que el perigoni, 2,248. A. spinosus. Fulles sense espines, tija pubescent, panícula gran, bastant ramificada, bràctees més llargues que els tèpals, utricle més llarg que el peri- 8. NI goni Plantes d'un verd clar, bràctees de 5-6 mm, espinescents, lanceolato- alenades, amplament escarioses al marge, amb el raquis pàl'lid, dues vegades més llargues que el perigoni, tèpals erectes oberts, espatulato- linears, rosegats o mucronats, més curts que el fruit, que és molt CaQUC rs De NE Lo... 2,249. A. retroflexus. Plantes d'un verd fosc, Gacles Es 3-4 mm, subespinescents, linears alenades, estretament escarioses al marge, amb el raquis d'un verd fosc, una vegada o menys més llargues que el perigoni, tèpals erectes aplicats, ovato-linears, mucronats, iguals o més curts que el fruit, POC CAQuC,: pia lelte pere eres Li RES ae pell DE IO FPELORA DE CATALUNYA Amarantàcies. G. 591. - Amarantus. Panícula clara, formada de poques espigues llargues, separades, gene- ralment la terminal molt més llarga o única, planta gràcil, glabra, 2,250. A. pàtulus. 9 Panícula densa, formada de nombroses espigues denses, curtes, com- pactes, iguals o bé la terminal més llarga, planta robusta, pubescent, A. deflexus 2,251. A. chlorostachys. 2,242. — A. deflexus L. — A. prostra- tus Balb. (del llatí, deflexus, corbat, per les rames ajagudes i vedreçades al capdamunt, prostratus, ajagud.) Perenne, amb el rizoma cilíndric, gruixut, ramificat, tija de 3-6 dm, prostrada difusa, ascendent a l'àpex, prima, d'un verd pàllid o vermellós, ramificada, pubescent, amb les fulles ovato-rombals, primes, peciolades, agudes, obtuses o escotades, mucronades, pubescents als nervis pel revers, flors verdoses o vermello- ses, en glomèruls axil'lars i panícula terminal densa, a/il'la, bràctees ovades, agudes, quasi tan llargues com el perigoni, aquest de tves tèpals lanceolato-lincars, mucronats, tres estams, utricle el'lipsoide, agut, lis, prim, quasi de doble llarg que el perigoni, indehiscent, amb les llavors molt lluents. Geografia. — Runes, vores de camins, marges, hortes: Frequent des del litoral al Pireneu. — Maig-Set. A. muricatus 2,243. — A. muricatus Gillies (del llatí muricatus, cobert de pues, al'ludint a l'utricle eviçat de berrugues 0 asprors.) Planta de rel llenyosa, gruixuda (fins d'un centímetre de diàmetre), ramificada tuberosa a l'àpex, multicaule, amb tiges de 3-5 dm, aja- gudes, ramificades des de la base, anguloses estriades, verdes, glabres, fulles Janceolato-li- nears, atenuades en pecíol, obtusiúscules o truncades, glabrescents, pàllides, flors verdo- ses, glomèruls en panícula terminal espiciforme, II PUBLICACIONS DENMYANSTITUGIDE CLENCLES Amarantàcies. G. 591. - Amarantus. fluixa, afil'la, bràctees ovades, agudes, iguals a dos terços de la longitud del perigoni, aquest amb 4-5 tèpals linears lanceolats, mucronulats, tres estams, utricle ovoide, mucronat, /ugós tuberculós, consistent, poc més llarg que el perigoni, indehiscent, llavor bruna, poc lluent. Geografia. — Arenys marítims: Oriúunda de les pampes de l'Argentina, abunda al Morrot, de Barcelona, prop de la via ferrada — Tarragona, arenys del port i de l'esta- ció del ferrocarril, Masnou, Tiana, Premià (Sen.i). — Juny-Oct. 2,244. — A. ascéndens Lois. — A. Blí- tum L. (ascendens, Per les tiges ascendents, és el Blitum rubrum minus de Bauhin, nom genèric que ja emprè Dioscòrides, t que Limné conservà com a específic.) Anual, amb la tija de 2-6 dm, prostrato- difusa o ascendent, simple o ramificada des de la base, verda o vermellosa, glabra, estriada, fulles ovato-rombals, llargament peciolades, ge- neralment escotades, verdes, frequentment ta- cades de blanc o de bru, glabres, flors verdoses, glomèruls en part axil'lars i els altres en panícula terminal espiciforme, com- pacta i afil'la, molt fullosa a la base, bràctees membranoses, triangulars, agudes, més curtes que el Perigoni, aquest de tres tèpals lanceolats, mucronulats, tres estams, utricle subglobulós comprimit, acutiúscul, més llarg que el perigoni, indehiscent, llavors molt lluents. A. ascèndens Geografia. — Runes, vores de camins i terres cul- tivades: Barcelona, a can Tunis, Gelida. — Jul.-Oct. 2,245. — A. albus L. (per la tija blanca.) Anual, amb la tija de 3-$ dm, dreta, blanca, glabra, molt ramificada, de branques esteses o recorbades i fulles petites, les inferiors trans- ovades, les superiors oblongo-lanceolades, ate- nuades en pecíol, obtuses, mucronades, d'un verd pàllid, flors d'un verd clar, glomèruls A. albus 12 INE OR A DE GULALUNYA Amarantàcies. G. 591. - Amarantus. tots axil'lars, petits, generalment geminats, formant llargues espigues fullo- ses, interrompudes, terminals, bràctees alenades, espinescents, més llargues que el perigoni, aquest amb tres tèpals alenats, tres estams, utricle subglobu- lós, petit, molt rugós, més curt que el perigoni, dehiscent, llavors petites, ne- gres, molt lluents. Geografia. — Abundant als camps i hortes des del litoral al Pireneu. —- Juny-Nov. 2,246. — A. silvestris Desí. — A. víri- dis L. (silvestris, Propi de la selva, aquí usal no gatre pròpiament, viridis, per la inflorescència verda.) Anual, amb la tija de 2-5 dm, dreta, verdosa o vermellosa, assolcada, ramificada, glabra, fulles ovato-rombals, llargament peciolades, ob- tuses o agudes, d'un verd vermellós, ílors ver- doses, en glomèruls tots axil'lars, multiflors, els superiors formant un llarg raim espiciforme i fullós, bràctees lanceolades agudes, no espines- cents, quasi iguals al Perigoni, aquest de tres tèpals lanceolato-linears, mucronats, escariosos al marge, tres estams, utricle subglobulós, rugós, de doble llarg que el perigoni i dehiscent, llavors doblement grans que les de l'espècie anterior, negres, molt lluents. A. silvestris Geografia. — Horts i terres cultivades: Abundant al litoral i al Vallès — Comarques de l'interior (Costa). — Jul.-Set. 2,247. — A. blitoides S. VVatson — A. Blítum auct. amer. ant., non L. (blitoides, ço és semblant al Blitum, amb el qual ha estat confós pels autors americans.) Anual, amb la tija de 2-5 dm, ajaguda, rami- ficada des de la base, blanquinosa, pubescent papil'losa, glabra, inolt fullosa, fulles transova- des, petites, consistents, breument peciolades, obtusiúscules, mucronades, d'un verd bonic, glabrescents, flors verdoses o vermelloses, glo- mèruls tots axil'lars, bràctees ovato-lanceolades, A. blitoídes 13 PUBLICACIONS DE L'EINSTLDEUT DE CI ENCBES Amarantàcies. G. 591. - Amarantus. 4 mucronades, iguals als tres quarts del perigoni, aquest de 4-5 tèpals H- nears, desiguals, mucronats, escariosos, més curts que el fruit o iguals a ell, amb el raquis verd, tres estams, utricle ovoide, mucronulat, bastant llis, més curt que el sèpal més llarg, dehiscent, llavor negra, grossa (13-18 mm), molt lluent. Geografia. — Arenys marítims del litoral: Procedent de l'occident de l'Amèrica boreal, al Morrot, de Barcelona. — Tardor. 2,248.—A. spinosus L.—A. diacanthus Rafin. — Blitum americanum spinosum Sloane (ambdós noms al'ludeixen al parell d'espines axil'lars característiques d'aquesta espècie.) Lerepel FESRS Ro Sinontmia. — Blet espinós, cast., amaranto espinoso, espinaca de Malabar. Anual, amb la tija de 3-I0 dm, estriada, vermellosa, glabra, ramificada, fulles ogato- eo rombals, llargament peciolades, obtuses, d'un verd que tira al color d'aram a la cara superior, pàllides per sota, amb dues llargues espines axillars alenades, flors verdes, en glomèruls axil'lars i en panícula terminal poc ramificada, formada d'es- pigues cilíndriques, denses, la terminal més llarga, bràctees linears acumi- nades, iguals al perigoni, aquest de cinc tèpals llargament espatulats, blan- quinosos, amb el raquis verd, cinc estams, utricle el'lipsoide deprimit, més curt que el perigoni, dehiscent, llavors de marge agut. Geografia. — Runes i terres de conreu: Oriinda dels tròpics, a can Tunis, r., 24 Oct. 1912 (Sen., Sa- llent i Cad., leg./). 2,249. — A. retroflexus L. (per les rames vecorbades cap a la base, ramis retrocurvatis, diu Limné.) Sinonímia. — Marxant, segons Vayreda. A. retroflexus Anual, amb la tija de 2-8 dm, dreta, robusta, 14 FLORA DE CATALUNYA Amarantàcies. G. 59I. - Amarantus. pubescent, generalment blanquinosa, fulles ovato-rombals, atenuades en llarg pecíol, mucronades, d'un verd pàl'lid per sobre, molt més clares per dessota, flors verdoses, en petites espigues axillars denses i en panícula terminal gran, compacta, afil'la, bastant ramificada, que ultrapassa poc les laterals, bràctees espinescents, de 5-6 mm, Janceolades alenades, amplament escarioses al marge, amb el raquis pàllid, el doble més llargues que el Berigoni, les quals donen a la panícula un aspecte eriçat espinescent, perigoni de cinc tèpals erecto-oberts, linears espatulats, rosegats o maucronats, cinc estams, utricle 0voide, Poc més llarg que el Berigoni, dehiscent, molt caduc, llavors petites, negres, molt lluents. 8 mdjor Moq. — Planta molt robusta, panícula més fluixa, molt rami- ficada. Geografia. — Camps i terres de conreu: Al litoral, Vallès, Penedès, Bages, Ribes — Comarques de l'interior (Costa), fins a la regió subpirenenca, Olot, Vidrà, Guilleries, Sagaró, Lledó (Vay.). La 8 major Mog. a Terrassa. — Jul.-Nov. 2,250. — A. pàtulus Bert. (per les rames inferiors molt obertes, del latí patulus, patent.) Anual, amb la tija de 2-S dm, dreta, poc robusta, gràcil, glabrescent, simple o poc rami- ficada, fulles ovato-rombals, atenuades en pecíol, obtuses, mucronades, d'un verd fosc per sobre, més clares i un poc lluents per dessota, glabres, flors verdoses, glomèruls en panícula clara, afilla, formada de poques espigues llargues, separades, generalment la terminal molf més llarga que les laterals o única, bràctees subespi- nescents, de 3-4 mm, limears alenades, estretament escarioses al marge, amb el raquis d'un verd fosc, a tot tirar ima vegada més llargues que el Perigoni, aquest de cinc tèpals erectes, aplicats, ovato-linears, mucronats, utricle ovoide, igual 0 poc més llarg que el Berigoni, dehiscent, llavors negres, lluents. A. pàtulus Geografia. — Hortes i terres cultivades: Gelida, r.: Ribes, hort de Montagut, poc comú. —— Frontera d'Aragó (Loscosi), Barcelona, al Morrot (Sen.). — Jul.-Nov. N. B. Costa cita una varietat hemalodes a Sant Julià de Vilatorta (Masf.l). 15 PUBLICACIONS BE L'INSTITUI PDE CFENCUES Amarantàcies. A, chlorostachys G. 591. - Amarantus. 2,251. — A. chlorostachys VVilld. (del grec popòc, verdós, i otógus, espiga, Per la inflorescència verda.) Molt afí de l'espècie anterior, amb la qual sol ésser confosa amb tot i el seu aspecte dife- rent. Hom la distingeix principalment per ésser planta més robusta, més alta, amb la tija dreta, pubescent, terminada en panícula densa, for- mada d'espigues nombroses, curtes, totes iguals o la terminal un foc més llarga, compactes, es- Pesses, d'un verd fosc, erecta. Hi ha, no obs- tant, trànsit poc marcat entre ambdues espè- cies, pel qual motiu creiem que en lloc de con- siderar-les específicament distintes cal prendre-les per varietats de l'A. retro- flexus, com fa Fiori (FI. analit. ital., I, 321.) N. B. Solen cultivar-se a Catalunya l'A. caudatus L., cua de guineu o assots de monja, l'4. tricolor L., velluts, la Celosia cristata L., cresta de gall, i altres. 16 FLORA DE CATALUNYA Gènere 592. — POLYCNÈMUM L. (Hom el suposa format dels mots grecs moÀòç, molts, i zvqua, genolls, perquè comprèn plantes de tiges nuoses.) Flors hermafrodites, blanquinoses, diminutes, axil'lars, solitàries o gemi- nades, acompanyades de dues bràctees escarioses, perigoni de cinc tèpals, tres estams, dos estils, fruit en utricle indehiscent (aqueni), llavor lenticular, vertical, negra, lluent. Herbes anuals, rígides, de fulles alenades, dilatades a la base, sèssils. Fulles de 6-15 mm, rígides, espinescents i compactes, bràctees més llar- gues que el perigoni, aquest superat pel fruit . 2,252. P. majus. Fulles de 4-8 mm, més fines i més blanes, distanciades, bràctees breu- ment mucronades, tant o més llargues que el perigoni, aquest no Ultrapassat (DENIUIta 4. latene des estat 2,259: P. arvense. 2,252. — P. majus Al. Braun. — P. ar- vense L. 8 majus VVE. (per ésser, relativament a l'espècie segiient, de major grandèria.) Tija de 5-25 cm, ordinàriament ajaguda i ramificada des de la base, verda vermellosa, fullosa, glabra, fulles alenades, rígides, espimes- cents, subimbricades, de 6-I5 mm, flors nom- broses, que ocupen quasi tota la longitud de la tija, bràctees Janceolades alenades, llargament acuminades, més llargues que el Perigoni, tèpals ovats acuminats, aquenis ovoides, poc més llargs que el perigoni, llavor d'1'/5 mm. Geografia. — Camps i llocs pedregosos arenosos, sobretot calcaris: Terrassa, cap a Matadepera, Gelida. — Jul.-Ag. (9. (1) També a les muntanyes de Prades, de Tarragona, on és coneguda amb el nom d'herba Pinera. (F. Q.). PUBLICACIONSTDE CL INSTITUT DE (CUENGCRES Amarantàcies. G. 592. - Polyenémum. 2,253.—P. arvense L. 8 minus Dòll.— P. minus Jord. (arvense, perquè es fa als camps.) Molt afí de l'espècie anterior, però més petit i més prim en totes les seves parts, hom el dife- rencia principalment per les tiges més pubes- cents i amb més asprors, per les fulles més curtes (4-8 mm), més fines, més blanes, més distancia- des, per les bràctees alenades, molt breument mucronades, poc més curtes que el perigoni o iguals, utricle ovoide, molt petit, 20 més llarg que el Perigoni. P. arvense Geografia. — Camps i hortes de tot el país, des de la costa al Pireneu. — Jul.-Set. 18 FLORA DE CATALUNYA Família 94. — SALSOLACIES MQ. TAND. (QUENOPODIACIES LINDL. (Del gènere Salso/a.) Flors, generalment, hermafrodites, nues o acompanyades d'i-2 bràctees, solitàries o en glomèruls, formant espiga o panícula, perigoni coriaci o carnós, generalment acrescent, 2-5 tèpals, cinc estams o menys, fruit en aqueni. Herbes o petits arbustos de fulles quasi sempre alternes i sense estípules. Fulles laminars, peciolades . . . . . Fulles linears o linears lanceolades, IE o Ei Du 1 Flors diclines o polígames, sense bràctees, les masculines diferents de les femenines (heteromorfes), llavor vertical. . . . . . dat Flors hermafrodites, homomorfes, llavor, generalment, lecionel 4. capsuliforme, coriaci, quatre estils llargs, lliures. . 595. Spinàcia. Plantes monoiques o dioiques, flors en glomèruls espicitormes, perigoni masculí de 4-5 tèpals, el femení de dos, que són concrescents, inflats i formen una coberta DS i 4-5 estams, dos estils filiformes soldats a la base. . . . . i : . 594. Obíone. Plantes monoiques o polltaraeó perigoni ue ds Esc lec: i de les her- mafrodites de 3-5 tèpals, el de les femenines format per dos d'acres- cents i connivents, que tanquen el fruit, dos estils soldats a la base, 593. Atriplex. Perigoni fructífer coriaci i soldat a la base del fruit, estams inserits en un disc carnós, llavor horitzontal, planta carnosa. . . 596. Beta. Perigoni fructífer herbaci, £ pentagonal i lliure, estams inserits al re- ceptacle, planta herbàcia o llenyosa. ... Les ese aa 5: È dio'ques, perigoni masculí de cinc tèpals i el fructífer o femení Perigoni pubescent, llavor lenticular, vertical, fulles pinnatisectes, 598. Roubieva. Perigoni glabre, llavor lenticular, horitzontal o subglobosa i vertical, fulles a tot tirar pinnatilobades. . . . . . . 597. Chenopódium. 19 PUBLICACIONS DECLINSTITUI DE CIVENECRES Salsolàcies. G. 593.- Àtriplex. Limbe foliar dentiforme, flors ternades, allotjades en excavacions del raquis a l'axil'la d'una cúpula de bràctees, tija articulada, 6 603. Salicórnia. Limbe foliar manifest, flors solitàries o en glomèruls, mai en excavacions El TAQUIS ce Sinera Dames saene Re che lo Met ge El Flors acompanyades de 2-3 bràctees . . . . . . dl, Re: 7 lin noi acompanyades de bràcteesi- ela a. mon — OD). Perigoni fructífer de cinc tèpals no alats, que simulen una baia, estams liures, tres estigmes salenats: de ae a TS Eu due 604. Suaeda. 8 $ Perigoni fructífer de cinc tèpals alats transversalment en forma d'es- I trella, estams soldats a la base, 2-3 estigmes filiformes, 605. Sàlsola. Perigoni íructifer urceolat, fes en cinc lacínies alades o apendiculades al dors, flors en glomèruls axil'lars, cinc estams exerts, llavor horit- ZONA ase, ea See ats tas ay he Es sedes De OS ac ena. 10. Perigoni fructífer tubulós comprimit, quadridentat o denticulat a l'àpex, flors solitàries, axil'lars, 1-5 estams, llavor vertical. . . . . . . . 11. Perigoni amb cinc ales al dors en forma d'estrella. . . . 601. Róchia. ep amb cinc espínules al dors subulades circinades, 602. Echinópsilon. Plantes perennes, de fulles linears alenades, fruit rodejat del perigoni quadridentat, quatre estams, tres estigmes filiformes, 600. Camphorosma. Plantes anuals, de fulles linears, fruit molt comprimit, nu, estretament alat, 1-5 estams, dos estigmes curts. . . . . 599. Corispérmum. 9 10 1 Gènere 593. — ATRIPLEX L. (Corrupció llatina del mot àtpàçaliç, emprat pels clàssics grecs, que significa 70 co- mestible.) Flors monoiques o polígames, sense bràctees, verdoses o groguenques, en glomèruls disposats en espiga o panícula, perigoni herbaci, el de les flors masculines i hermafrodites de 3-5 sèpals, el de les femenines de dos, que són acrescents, valvars i tanquen el fruit, 3-5 estams, dos estils soldats a la base, Íruit en aqueni, llavor vertical i en les flors hermafrodites horitzontal. Plan- tes herbàcies o llenyoses, d- farinoses, de fulles laminars, alternes o bé opo- sades, peciolades. 20 FLORA DECATALUNYA Sal. olàcies. G. 593.- Atriplex. Plantes blanquinoses, valves fructíferes albo-argentades, coriàcies, sub- En Y OS ES At ca acces ee A A ar De Plantes verdoses, anuals, valves fructiferes hesiceies: (0) ACA OE 5. Plantes llenyoses, de fulles enteres, flors en panícula terminal. . ..— 3. Plantes herbàcies, de fulles sinuato-dentades, flors en glomèruls axil- MAS PR ACE ES de el CEO Et AE od Rel cas 4. un poc tuberculoses, fulles ovades orbiculars. . . 2,254. A. glauca. Espiga sense fulles, valves fructiferes reniformes, enteres, escamoses, fulles ovato-oblongues. . . . . . . . . . . 2,255 A. Hàlimus. Tiges ajagudes, fulles quasi tan amples com llargues, de nervis poc mar- cats, valves fructiferes més SR que llargues, trilobades, lobul mitjà enter, . ././4 Lo... 2,256. A. Tornabénei. Tiges dretes o RS falles més llargues que amples, de nervis pro- minents, valves fructíferes tan amples com llargues, dentades al marge, / Espiga foliífera, valves fructiferes rombals deltoides, dentades al marge, Ú 2,257. A. rósea. 'Valves fructíieres membranoses, ovades orbiculars, lliures, escamoses, reticulades, fulles oblongo-lanceolades. . . 2,258. A. hortensis. Valves fructiferes herbàcies, triangulars o rombals, frequentment tu- bemculoscss soldadesaciantasen Lo. a ae dec JO: Fulles caulinars alabardades, de pecíol quasi tan llarg com la meitat del limbe, valves fructíferes truncades o escotades a la base, llises o tu- berculoses . . . . LL. . . 23,259. A. hastata. Fulles caulinars ct dE el curt, valves fructíferes atenuades a'lambase, llises — giren cala dc meca ats 2200. A. patula. 2,254. — A. glauca L.— Obione glauca i CES (pel color verd glauc de les fulles.) Sinonímia. —— Cast., salgadillo, ufias de sapo, corregúela toledana. Perenne, de tija subllen yosa, ajaguda, de 2-5 dm, rodona, ramificada, glabrescent, blanca, fulles ovades o suborbiculars, petites, alternes, fasciculades, sèssils, obtuses, enteríssimes, cras- ses, glauques, cobertes de polsim i d'escames 2I PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCEES Salsolàcies. G. 593. - Àtriplex. diminutes, d'un glauc argentat, flors petites, en glomèruls aproximats i dis- posats en espigues fulloses, valves fructiferes rombals deltoides, dentades al marge i un poc tuberculoses al disc. Geografia. — Arenys i terres salobroses de la banda meridional i oriental d'Espanya: Platja de Tarragona, a Salou, Tortosa, illes Medes (Vay.) — Maig-Set. 2,255. — A. Hàlimus L. (correspon, segons el sinònim de Limné, a l'Hali- mus latifolius sive fruticosus de Bahuin, que aquest autor suposa igual a l'àNyoç de Dioscò- vides, GNMyoç significa marí, perquè és planta que sol fer-se al litoral.) Simonímia. — Salgada vera, salat blanc, cas- tellà, salgada, marisma, orzaga, osagra, francès, pourpier de mer, fessecul. A. Hàli , a ia eta . N ES Arbust d'r-2 m, al principi herbaci, però a la fi llenyós, obscurament angulós, dret o ascendent, molt ramificat, glabre, blanc argentat, fulles ovato-oblongues, ate- nuades en curt pecíol obtuses, mucronulades, enteres o denticulades a la base, subcoriàcies, d'un blanc argentat, alternes, flors groguenques, glomèruls aproximats, densos, disposats en espigues sense fulles que formen una pa- nícula terminal, valves fructiferes reniformes, enteres, blanquinoses, sense nervis, coriàcies, llises, escamoses, llavor rosada. Geografia. — Terrenys arenosos, guixosos o salo- brosos del litoral i de l'interior: Litoral de can Tunis, a Barcelona, Manresa, muralla de la Seu, Lleida, als prats de Navés. — Cardona (Costa), Cadaqués, Girona (Vay.) — Juny-Ag. 2,256.—A. Tornabénei Tin.—A. cras- sifólia Gr. et Gdr. (dedicat a Francesco Tornabene, botànic italià del segle XIX, autor de diverses obres sobre la flora de Sicília.) As Eornaptgel ns Anual, amb la tija de 2-6 dm, ajaguda, de 22 PE O RA DE CALA L'UNYA Salsolàcies. G. 593. -Àtriplex branques ascendents, blanca farinosa, molt ramificada, fulles ovato-triangu- lars, quasi tan amples com llargues, sinuades, dentades, subtrilobades, de nervis poc marcats, molt carnoses, d'un blanc argentat en ambdues cares, cur- tament peciolades, les superiors alabardades, valves fructíferes més amples que llargues, trilobades hastades, enteres o denticulades, particularment als angles laterals, tuberculoses o llises, lòbul terminal enter, llavor bruna. Geografia.— Atenys marítims de l'Escala, a la Clota (18 set. 1908 legi), arenys de can Tunis (Vid. Pau). — Tarragona (Sennenl). — Juny-Set. 2,257. — A. rósea L. (pel color rosat que sol Prendre la inflorescència.) Sinonímia. — Cast., hierba cenicera, sa- lobre. Anual, tija de 3-8 dm, dreta o ascendent, blanca farinosa, molt ramificada, bastant ro- busta, fulles més llargues que amples, ovato- oblongues o rombals triangulars, sinuades den- tades, argentades en ambdues cares, acutiúscu- les, atenuades en curt pecíol, de nervis pro- minents, flors en glomèruls distants que formen espigues fluixes, interrompudes, fulloses, el conjunt de les quals és una ampla panícula terminal, valves fructíferes blanquinoses, ovades triangulars, tan am- ples com llargues, dentades, no trilobades, nervudes o tuberculoses, soldades a la base, llavor bruna, lluent. ES sa ae deies Parla ca Geografia. — Terrenys salobrosos, calcaris o guixo- sos: Litoral de can Tunis, Terrassa, a la via ferrada i probablement accidental, Manresa, Sampedor, Llei- da. — Balaguer, Seu d'Urgell (Costa), litoral de Gi- rona i Tarragona (Vay.). — Jul.-Set. 2,258. — A. hortensis L. (perquè hom la cultiva a les hortes, és l'Atriplex hortensis alba de Bahuin.) i Sinonímia. — Armolls, molls, blet moll, es- pinac de carn, cast., armuelle, /., bonne-dame, arroche, arroche-épinard, follette. A, hortensis 23 aa na a a a a el ai ana me Ga PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE GRENCDES Salsolàcies. G. 593. -Àtriplex. Anual, tija de 5-15 dm, dreta, angulosa, ramificada, verda, glabra, fulles oblongo-lanceolades o triangulars subcordiformes, d'un verd glauc o vermello- ses, enteres o sinuades dentades, alternes, verdoses, en raims axillars i termi- nal que formen una panícula, valves fructíferes lliures, ovades o bé ovalo- orbiculars, apiculades, enteres, membranoses, llises, reticulades, llavor rossa. Geografia. — Hortes i runes de Terrassa, perfectament maturalitzada, però poc comuna: Montserrat. — Batet (Vay.) — Jul.-Ag. 2,250. — A. hastata L. (per les fulles hastades.) Amtal, tija de 2-10 dm, dreta o ascendent, estriada de blanc i de verd, molt ramificada, glabra, fulles alabardades, verdes, alternes o bé oposades, peciolades, pecíol quasi tan llarg com la meitat del limbe, enteres o feblement sinuades dentades, les florals lanceolato-linears, flors verdoses, en glomèruls que formen espigues axil'lars i terminals, un poc fulloses a la base, el conjunt de les quals és una ampla panícula, valves fruetiferes soldades a la base, herbàcies, triangulars vombals, truncades o subcordiformes a la base, llises o tuberculoses, llavor negra o bruna, lluent. A. hastata Geografia. — Hortes i paratges frescos del litoral, Montcada, Terrassa i altres llocs del Vallès, Manresa, Urgell, Hostalric, l'Escala — Girona, Roses, Castelló, Tarragona (Vay.), Cardona (Costa): la Llacuna (Salv.l). — Maig-Set. 2,260. — A. pàtula L. (del llatí patulus, estès, per les rames molt obertes.) Anual, amb la tija de 2-8 dm, dreta, es- triada de blanc i de verd, poc pubèrula, fari- nosa, ramificada, amb les branques m01 esteses, quasi en angle recte, fulles lanceolades o lanceo- lato-linears, cuneiformes i atenuades en curt pecíol, les inferiors a vegades prolongades a la base en forma d'orelleta, flors verdoses, en glo- mèruls poc separats que formen espigues ter- minals i axillars reunides en una panícula 24 rr a ae a a arma aa ae çar —— rs FLORA DE ÇGATALUNYA Salsolàcies. G. 593. -Atriplex. ampla i fluixa, valves fructiferes rombals alabardades, poc farinoses, enteres. a genuina Godr. — Valves fructíferes a penes tuberculoses, fulles lanceo- lades. y angustíssima NVallr. — Valves fructíferes a penes tuberculoses, fulles linears. Raça A. lttoralis L., apud Rouy - A. litloralis L. — Difereix del tipus per la tija i les branques dretes, fulles linears lanceolades, atenuades i 40 dilatades a la base, per les bràctees fructíferes més petites, ovato-rombals o subtriangulars, un poc apiculades, fortament tuberculoses. Geografia. — Hortes, camps, vores de camins i runes de gran part del país: Al lito- ral, Vallès, Bages, Urgell, les var. a i y. — Salou, Tarragona, l'Escala, Sagaró, Olot, Camprodon, Lluçanès, Vidrà (Vay.): Anglès, la Cellera, Constantins e£ alibi (Cod.t). La raça A. liltoralis L. abundant als arenys de can Tunis. — Jul.-Oct. PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CILENGCUES Gènere 394. — OBÍONE GAERTN. (Mot derivat del riu Obi, de Sibèria, d'on procedeix una espècie d'aquest gènere.) Flors monoiques o dioiques, en glomèruls petits, clars, reunits en espigues nues, axil'lars i terminals, agrupades en panícula, perigoni masculí de 4-5 tè- pals, els femenins formats de dues bràctees connivents, soldades i a la fi inflades en forma de coberta cupuliforme, obcònica, subtridentada, compri- mida, truncada-cuneiforme, llisa o tuberculosa, 4-5 estams, dose stils filiformes soldats a la base, llavor comprimida, vertical. Petits arbustos de z-5 dm, albo-argentats, de tronc prostrat, radicant, branques dretes, anguloses, fulles oblongo-lanceolades, atenuades en pecíol, enteríssimes, pubèrules argentades, uninerves, oposades. 2,261. — O. portulacoiídes Mog. T., Atriplex portulacoides L. (per la seva semblança amb la Portulaca, la verdolaga, és la Portulaca marina dels autors prelinncans.) Sinoníma. — Cast., verdolaga marina, sa- lobreha, armuelles de zorra, armuelles berbe- TISCOS. Geografia. — Terrenys salobrosos del litoral, Prat de Llobregat, l'Escala — Tarragona, Salou, prats marí- tims de Roses, l'Escala, Castelló (Vay.) — Juny - Set. O. portulacoídes 20 FLORA DE CATALUNYA Gènere 595. — SPINACIA L. (SPinacia, spinachia i en grec omavàyta, eren els noms de l'espinac en l'antiguitat, el primer dels quals consagrà Linné com a genèric.) Flors verdoses, dioiques, sense bràctees, les masculines en glomèruls axil'lars disposats en raims o panícules fulloses, les femenines agrupades a les axil'les de les fulles, perigoni de 4-5 tèpals, el fructífer coriaci, capsuliforme, 4-5 estams sortits, de filaments capil'lars, quatre estils llargs i lliures, fruit comprimit, de pericarpi membranós, llavor vertical. Herbes anuals, de tija solcada, fistulosa, de 3-8 dm, dreta, ramificada, glabra, de fulles sagitades, verdes, alternes, peciolades, enteres o incises a la base, les superiors lanceo- lades cuneiformes. 2,262. — S. oleràcea L. (oleraceus, derivat de olus, era tota mena de verdura comestible, mol emprat sovint per Linné, Brassica oleracea, la col, Portulaca oleracea, Ja verdolaga, etc.) Sinonímia. épinard. Espinac, casí., espinaca, fr., Geografia. — Cultivada i subespontània a les hor- S. oleràcea este Juny-Jul. 27 PUBLICACIONSIDE LE AMNSTATUT DE CIENCIES Gènere 596. — BETA L. (Nom antic de la bleda, que ja trobem en Plini.) Flors verdoses o vermelloses, en glomèruls espiciformes, perigoni urceolat, acrescent, coriaci, soldat a la base del fruit en una mena de tegument subllenyós, cinc estasns inserits en un disc carnós, 2-3 estigmes, llavor horit- zontal, lenticular. Plantes herbàcies, -- carneses, de fulles alternes, ovades o rombals. Planta anual o biennal, de tija robusta, dreta, fulles radicals ovato- cordiformes, obtuses, de nervis carnosos, estigmes ovats, fruit petit, 2,263. B. vulgaris. Flanta generalment perenne, de tija feble, ajaguda, fulles radicals ovato- rombals, agudes, de nervis no carnosos, estigmes lanceolats, fruit EIAN LL a ei et EE a04 ABS ae 2,263. — B. vulgaris L. (per ésser una planta molt cultivada a Europa i vulgar.) Sinonimia —Bleda vermella, remolatxa: cas- tellà, acelga negra, acelga común, remolacha, fr., poirée, betterave. Anual o biennal, amb la tija d'I-2 m, dreta, robusta, angulosa, ramificada, de branques dretes, fulles glabres, lluents, les radicals am- ples, peciolades, ovades cordiformes, obtuses, ondulades o arrissades al marge, les caulinars petites, rombals o lanceolades, totes enteríssimes, glomèruls de 2-3 flors, en espigues filiformes, llargues, perigoni verdós o vermellós, de lòbuls aplicats sobre el fruit, que és bastant petit. a eycla, bleda, acelga, poirée. — Arrel simple, prima, fulles basilars molt amples, de raquis molt carnós. B rabúcea, remolatxa, remolacha, betterave. — Arrel fusiforme, de carn blanca, groga o purpúria. B. vulgaris 28 EREORA DE CATALUNYA Salsolàcies. G. 596. - Beta. Geografia. — Ambdues varietats cultivades i subespontànies a les hortes i prop de les habitacions. — Ag.-Set. 2,264. — B. marítima L. (perquè cs ja a la vora del mar.) Sinonímia. — Bleda obscura, cast., acelga silvestre o marina. Generalment perenne, arrel o rizoma prim, dur, ordinàriament multicaule, tiges de 3-8 dim, ajagudes i esteses en cercle, solcades anguloses, glabres o pubescents, de branques flexuoses, fulles basilars ovades rombals, bruscament con- tretes en pecíol, subcarnoses, de nervis poc marcats, les caulinars lanceolades rombals o lanceolades, agudes, sèssils i bracteiformes les superiors, totes enteríssimes, glabres, flors en glomèruls espiciformes, dos estigmes lanceolats, lòbuls del periant aplicats sobre el fruit, que és bastant gros. B. marítima Geografia. — Terres salobroses de l'Urgell i de litoral, Prat de Llobregat, —Platges de Roses, Torroella de Montgrí, Estartit (Vay.). — Juny-Set. 29 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCDES Gènere 307. — CHENOPÓDIUM L. (Es mot antiquíssim que hom deriva de 449, genitiu '/rvóç, Oca, i modç, gen. zodoç, peu, peu d'oca, per la forma de les fulles d'alguna espècie d'aquest gènere.) Flors verdoses o vermelloses, hermafrodites, sense bràctees, en glomèruls axil'lars o terminals agrupats en raims o en panícula, perigoni herbaci, glabre, de cinc tèpals no acrescents ni soldats al fruit, cinc estams, 2-3 estils, fruit deprimit o subglobós, lliure, però rodejat pel perigoni no carnós, llavor lenti- cular, horitzontal o subglobosa i vertical. Herbes o arbustos de fulles enteres 0 a tot tirar pinnatilobades. Plantes pubescents glanduloses, fortament aromàtiques . . . . . 2. A glabres o farinoses, inodores o pudents. . . . . . . . . 8. Plantes pubescents viscoses, d'olor poc agradable, fulles inferiors llarga- ment peciolades, air SD. glomèruls groguenes, en espigues QUaSI DULS Pri do ee de ea ec 2,205: Ch. BOLSS: Plantes pubèrules o quasi dies d'olor agradable, fulles breument peciolades, sinuades dentades, glomèruls verdosos, en panícula fu- Mosa . Li. . LC LL. L 0,266. Ch. ambrosiomes (Fulles -- alabardades o enteres, llavor horitzontal o vertical . . . 4. i Fulles no alabardades, -- lobulades, llavor horitzontal . . . . . GE E Fulles alabardades o triangulars rombals, almenys de quatre cent. de longitud, llavors totes o la major part verticals : Fulles ovato-oblongues, a tot tirar de tres cent. de longitud, Mc: totés horitzontalsis i'qo cubs. so Q EMeitec col En d'Rdreat EL Plantes perennes, de rizoma gruixut, fulles enteres o lleugerament sinuades dentades, glomèruls verdosos, en espiga nua 2,267. Ch. Bonus-Henricus. Plantes anuals, de rel cònica, fulles amb dents profundes i desiguals, glomèruls vermellosos, en panícula fullosa . 2,268. Ch. rúbrum. 30 EE OMRA DE CATALUNYA Salsolàcies. G. 597. - Chenopodium. Planta pulverulenta blanquinosa, pudent, de tija ajaguda, fulles ovato- rombals, glomèruls en raims densos, nus a l'àpex, fruit completament rodejat pel perigoni . . . . de. Es 22060: Chi Vulvària: Plantes verdes o vermelloses, loder es, de tija dreta, fulles ovato-oblon- gues, enteríssimes, glomèruls en raims fluixos, nus, fruit incompleta- ment rodejat pel perigoni . . . . . 2,270. Ch. polyspérmum. TA CES pasa ia is I de P a Doc Fulles i glomèruls -- Sa tió anell duucde: dentades o lODU ad ES A ra Cd ds ena denes OR Fulles truncades a la base, amb 2-4 dents per banda, llargues i agudes, lòbuls del perigoni carenats, llavor mat . 2,271. Ch. hybridum. Fulles atenuades a la base, amb dents nombroses i desiguals, lòbuls dElPpeRi COMB DOCI ONCE CIS CAL CI ACS OE pe OE Es i glomèruls verds, aquelles profundament i desigualment den- : l (Tija verda, fulles lanceolades, superficialment dentades, panícula llarga, estreta, amb les branques erectes, lòbuls del perigoni no carenats, fruit incompletament iu, pel perigoni, llavor lluent, de marge OE S ges era ats J'agou CA. UtDICII: Tija frequentment Dreceres, fulles d rombals, profundament denta- des, panícula curta i ampla, amb les branques obertes, lòbuls del peri- goni un poc carenats, fruit completament rodejat pel perigoni, llavor matndel marge aguts: se ee nes Ba ge Ch. murale:. i Llavors llises i lluents, de marge agut, fulles sinuades dentades . 11. Llavors mats, finament puntejades, de marge obtús, fruit completament rodejat pel perigoni, que té els lòbuls carenats. . . . . . . . 12. i Fulles oblongues, obtuses, glomèruls d'un verd glauc, fruit incompleta- ment rodejat pel perigoni, que no té els lòbuls carenats, algunes llavors verticals. . LL il. Lo. 4, . . 2,274. Ch. glàucum. Fulles ovato-rombals, glomèruls blanquinosos, com enfarinats, fruit completament 1odejat pel perigoni, que té els lòbuls carenats, llavors totes Boritzontals a LE 22765 El albura. dades, d'un verd glauc, panícula estreta, llavor puntejada excavada 2,276. Ch. ficifólium Fulles caulinars tan amples com llargues, subtrilobades o irregularment dentades, d'un verd fosc per sobre, glauques farinoses al dessota, I caulinars tres vegades més llargues que amples, trilobades alabar- sl pesta fluixa, llavor quasi llisa . . . 2,277. Ch. opulifólium. 31 PUBLICACI ONSOGDE LAIUNSTN DUTDE CLENCRIES Salsolàcies. G. 597. - Chenopodium. 2,265. — Ch. Botrys L. (Botpos 4 botrys els trobem en Dioscòrides 4 Plini, aplicats a plantes d'inflorescències en raim, perquè botrys té aquest significat, Bahuin empra el mot en sentit genèric i ens dóna um Botrys Ambrosioides vulgaris que correspon a aquesta espècie lumeana.) Sinonímia. — Xiuxera, herba del cuc,, bc- dris, casí., bien granada, milgranada, /7., bOtrys, herbe à printemps, piment. Ch. Botrys Amtal, amb la tija de 3-7 dm, dreta, solcada angulosa, simple o ramificada, però fregientment ramificada des de la base, de branques dretes, pubescent viscosa, d'olor poc agradable, fulles inferiors llargament peciolades, d'un verd glauc i un poc groguenques, ovato-oblongues, obluses, pinmatilobades, pubescents glanduloses en ambdues cares, les superiors lanceolato-espatulades, quasi enteres, glomèruls groguences, en llargues paní- cules espiciformes nues, perigoni pubescent glandulós, de tèpals aplicats sobre el fruit, cobrint-lo totalment, llavor horitzontal, negra, subglobulosa, un poc lluent, de marge lleugerament carenat. Geografia. — Comuna als arenys dels rius i terres arenoses, des de la costa a les valls pirenenques. — Set.-Nov. 2,266. — Ch. ambrosioiídes L. (a l'antiga Grècia rebien el nom d'ambrosia no solament l'Ambrosia maritima L. sinó alguna espècie del gènere Artemisia 4 també algun Chenopodium olorós, Balmin separà els Botrys i els Absinthium de les Ambrosia, 4 denomina Botrys ambrosioides mexicana, emprant ambro- sioides Per a fer remarcar la seva semblança amb l'ambrosia vera, aquesta espècie, denominació que Linné respectà.) Ch. ambrosioídes Sinonimia. — Te bord, fals o d'Espanya, cast., te de Espana, de Nueva Espafia o de Méjico, hormiguera, /r., thé du Mexique, thé des Jésuites, ambroisine. FLORA DE CATALUNYA Salsolàcies. G. 597. - Chenopodium. Anual, amb la tija de 3-8 dm, dreta, angulosa estriada, ramificada, pubè- rula o subglabra, d'olor agradable, fulles curtament peciolades, d'un verd clar, oblongues o lanceolades, atenuades als dos caps, sinuades dentades, enteres 0, rarament, pinnatífides, les superiors lanceolato-linears, enteres, glomèruls pe- tits, en raims axil'lars prims, interromputs, fullosos, iormant en conjunt una panícula llarga i fullosa, perigoni de tèpals no carenats, aplicats al fruit, el qual cobreixen totalment, llavor molt petita, negra, lluent, de marge obtús. Geografia. — Llocs incultes del litoral, Vallès i part de Bages, fins a Berga. — Gar- rotxa, Olot, r. (Vay.). — Ag.-Nov. 2,267. — Ch. Bonus-Henricus L. (un dels noms populars alemanys d'aquesta es- pècie, Guter Heinrich, passà als tractats de plantes prelinneans transformat en Bonus Hen- ricus, 7 d'ells el prengué Linné.) Sinonímia. — Sarrons, peu d'ànec o d'oca, blet moll de bosc, cast., pie de ganso, enriqueta, zurrones, /7., herbe du bon Henri, toute-bonne, épinard sauvage. Ch. Bonus-Henricus Perenne, de rizoma gruixut i tija de 1-8 dm, dreta, robusta, solcada, ramificada, amb ratlles verdes i vermelles, pubèrula, inodora, fulles llargament peciolades, quasi crasses, alabardades triangulars o sagitades, enteres o feblement sinuades dentades, verdes farinoses en ambdues cares, glomèruls verdosos, densos, en raims curts, nus, agrupats en panícula terminal estreta, espiciforme, únicament fullosa a la base, flor terminal de cada glomèrul amb cinc estams i la llavor horitzontal, les altres amb 2-3 estams i llavor vertical, perigoni que cobreix incompletament el fruit, estil molt llarg, llavor gran (2 mm), bruna, llisa, lluent, de marge obtús. Geografia. — Prats del Montseny, Núria, altures de Cerdanya, Coll de Pal, al Cadí. — Paratges herbosos i humits del Pireneu, d'on baixa fins a Espinabell (Vay.), Vall d'Eina (Gaut.), Ports de Benasc i de la Picada (Zett.). — Jul.-Ag. 5 33 PUBLICACIONSUDEEADN ST UT. DE (CIENCIES S.1solàcies. G. 597. - Chenopodium. 2,268. — Ch. rúbrum L. (Perquè es torna vermell en fer-se adult.) Anual, amb la tija d'1-6 dm, dreta o aja- guda, solcada, vermellosa o amb línies verdes que alternen amb altres de blanques o verme- lles, simple o ramificada des de la base, fulles rombals o alabardades, cuneiformes a la base, grossament dentades, peciolades, verdes o ver- melloses, llustroses, d. crasses, glomèruls, ge- neralment, vermellosos, densos, en raims axil- Ch. rúbrum ee Ò lars espiciformes, interromputs, fullosos, flors terminals amb cinc estams i les altres amb 1-2, tèpals no carenats, aplicats al fruit sense cobrir-lo totalment, llavors petites, brunes, llises, lluents, de marge obtús, verticals llevat de les terminals del glomèrul, que són horitzontals. B crassifolumn Moq. — Tija ajaguda o ascendent, fulles rombals o bé ovato-rombals, les superiors lanceolades, enteres, totes subcarnoses, espigues solament fulloses a la base, tèpals un poc carnosos o netament carnosos a la maturitat. Geografia. — Llocs humits, vores de basses i estanys, runes: Hortes de Terrassa, I. T., 14 set. 1912 /egi. — En moltes parts, prop de les tàpies, camins i llocs abandonats (Salv.i), Costa no la creu tan estesa, nosaltres la considerem bastant rara. , 2,269. — Ch. Vulvària L. (amb el nom de Vulvaria designaren aquesta es- pècie Dalechamp i altres autors prelinneans, és mot derivat del llatí vulva, aplicat a aquesta espècie per la seva fortor característica.) Simonímia. — Herba pudent, pixacà: cast., meaperros, Sardinera, /y., vulvaire. Anual, amb la tija d'r-5 dm, prostrada di- fusa, pubèrula blanquinosa, subcilíndrica, pu- dent, ramificada des de la base, fulles ovato- Ed: rombals, enteres, peciolades, d'un verd pàllid, blanquinoses pulverulents pel revers, glomèruls en petits raims densos, curts, nus, axil'lars i terminals, tèpals 40 carenats, aplicats, que cobreixen totalment el fruit, llavors horitzontals, brames, llises, lluents, de marge acutiúscul. 34 FLORA DE CATALUNYA Salsolàcies. G. 597. - Chenopodium. Geografia. — Comuna als camps, vores de camins, muralles, runes, des de la costa al Pireneu. — Juny-Set. 2,270. — Ch. polyspérmum L. (és el Blitum polyspermum a seminis copia de Balmin: de molòc, molt, i omégua, grana, Per l'abundància de llavor.) Anual, amb la tija d'1-8 dm, dreta o pros- trada difusa, angulosa, ramificada, verda o vermellosa, inodora, fulles ovafo-oblongues, ob- tusiúscules o mucronulades, peciolades, enteres, glomèruls verdosos o rosats, en raims axil'lars fluixos, els inferiors fullosos, els superiors nus, tèpals estesos a la maturitat, que mo cobreixen el fruit, llavors horitzontals, negres, lluents, fina- ment pumtejades, petites, de marge obtús. Ch, polyspéèrmum Geogr. fia. — Camps cultivats o incultes: Rocabruna, Mare de Déu del Coral, S. Hi- lari (Vay.), mines d'Osor (Cod.i), Montjuic (Colm., Vay.), Luchon (Zett.). — Jul.-Set. 2,271. — Ch. hybridum L. —Ch. angu- lósum LamE. (les fulles d'aquesta planta i l'olor que fa recorden tant les de l'estramoni que Linné cregué en una possible hibridació del Chenopodium album Per la Datura Stramonium, i d'ací el mot específics angulosum, Per les tiges anguloses.) Anual, amb la tija de 4-I0 dm, dreta, angulosa, verda, glabra, simple o ramificada, d'olor desagradable, semblant a la de l'herba talpera, fulles ovato-triangulars, truncades cunei- formes a la base, amb 2-4 dents triangulars per banda, acuminades, llargament peciolades, primes, glabres, verdes en ambdues cares, glomèruls verdosos, en panícula terminal fluixa, nua, tèpals ovats, membranosos, no carenats, que no cobreixen totalment el fruit, llavors ho- ritzontals, grosseles (2 mm), megres, puntejades rugoses, mats, de marge acutiúscul. Ch. hybridum 35 i A Ri A EA er rr arrere PUBLICACIONS/DE. LV INSTDI DUT: DE /(CITENCBES Salsolàcies. G. 597. - Chenopodium. Geografia. — Llocs cultivats, prop de les habitacions: Camps de Montcada, Badalona, S. Joan de l'Erm, vall de Viella i altres llocs pirenenes (Costa), Rocabruna, Batet, S. Hi- lari, Montsoliu, Lledó (Vay.), Constantins (Cod.i), Vall d'Aran, des de l'entrada fins a Salardú (Llen.i). — Juny-Set. 2,272. — Ch. úrbicum L. (del llatí urbicus, propi de la ciutat, Perquè sol fer-se prop de les habitacions humanes: in Eu- ropae borealis plateis, diu Linné.) Anual, amb la tija de 4-I0 dm, dreta, an- gulosa, amb estries verdes i blanques, a ve- gades vermellosa, frequentment ramificada in- feriorment, fulles /riangulars, cuneiformes a la base, les superiors lanceolato-linears, totes lleugerament sinuades dentades, enteres i agu- des a l'àpex, verdes, a vegades pàllides fari- noses per sota, curtament peciolades, glomèruls en espigues ramoses, axil'lars, nus o amb algunes fulles a la basc, formant en conjunt una panícula terminal llarga i estreta, perigoni aplicat al fruit sense cobrir-lo del tot, de tèpals no carenats, llavors petites, horitzontals, lluents, que es desprenen fàcilment, negres, puntejades excavades, de marge obtús. Cn, úrbicum Geografia. — Vores de camins, prop de les habitacions, al peu de les muralles, etc.: Vers el Prat (Salv.l, Costa), Castelló d'Empúries (Sen.l). 2,273. — Ch. murale L. (del llatí muralis, propi del mur, perquè sol fer-s'hi, in muris Europae, diu Linné.) Anual, amb la tija de 3-8 dm, dreta o pros- trada difusa, solcada angulosa, verda o verme- mellosa, frequentment ramificada des de la base, glabra, fulles ovalo-rombals, subcunei- formes a la base, agudes o acuminades, forta- ment i desigualment dentades, de dents agudes DR: i dirigides a l'àpex, les superiors i les més joves pulverulents, totes un poc crasses, d'un verd fosc, lluents, peciolades, glomèruls verdosos, en raims axil'lars ramificats, formant en conjunt una panícula fullosa inferior- 36 ELORA DE GATALUNYA Salsolàcies. G. 597. - Chenopodium. ment, de branques esteses, fèpals subcarenats, que cobreixen enterament el fruit, davors que mo es desprenen fàcilment, d'um gris megrós, puntejades zugoses, de marge agut, mats. Geografia. — Frequent a les vores de camins, runes, prop de les habitacions, so- bretot al litoral, Vallès i Bages. — Plana de Vic (Masf.), marina de Girona fins a Sa- garó i més amunt, Tarragona (Vay.). — Jul.-Oct. 2,274. — Ch. glàucum L. (Per les fulles glauques Per sota.) Anual, amb la tija d'I-4 dm, dreta o ascen- dent, angulosa estriada, generalment ramifi- cada des de la base, fulles oblongues obtuses, sinuato-dentades, de dents distants i poc nombroses, cuneiformes i peciolades, verdes per sobre, blanques o molt glauques i farinoses per sota, les superiors més estretes i quasi enteres, glomèruls d'un verd glauc, en espigues axil'lars i terminals, ramoses, nues o fulloses, dretes, generalment més curtes que les fulles, tèpals 7:0 carenats, aplicats al fruit sense recobrir-lo totalment, llavors brunes, petites, llises, lluents, de marge agut, algunes de les quals són verticals i la major part horitzontals. Ch. glàucum Geografia. — Terrenys arenosos, cultivats i incultes: Prat de Llobregat, Can Tunis, hortes de Terrassa i riera del Palau, r. — Viladrau (Costa), Lledó (Vay.), Sarrià (Sen.l). — Ag.-Oct. 2,215. — Ch. àlbum L. (perquè blanqueja en fer-se adulta, del llatí albus, blanc.) Sinonímia. — Blet moll o blanc: cast., berza perruna, cenizo, cefiiglo blanco y verde. Anual, amb la tija de 2-I0o dm, dreta, angulosa, amb estries verdes i blanques, ordi- nàriament molt ramificada, fulles ovato-rombals o sublanceolades, sinuades dentades, les supe- riors lanceolato-linears, enteres, totes peciola- Ch àlbum 37 PU BLICACTONS DEL UN ST BRUT IDE CIE NCUOES Salsolàcies. G. 597. -Chenopodium. des, glomèruls en espigues axil'lars, simples o compostes, denses o interrom- pudes, que formen en conjunt una panícula nua o fullosa a la base, estreta o subpiramidal, tèpals carenals, que vecobreixen completament el fruit, llavors horitzontals, megres, llises, lluents, carenades, agudes. Planta polimoria. a commune Moq. T. — Fulles ovato-rombals, verdes i subpulverulents per sobre, £ blanquinoses per sota, glomèruls grossos, en espigues terminals dretes, compactes, tirsoides. B víride Mog. T.— Fulles ovato-rombals, verdes, feblement farinoses, espigues fluixes, subramificades, en panícula terminal, fluixa, llarga i fullosa. Geografia. -— Comuna a les hortes i terres cultivades de tot el país, no escasseja la 8 víride. — Jul.-Oct. 2,276. — Ch. ficifólium Sm., y de l'an- terior apud Fiori (per les fulles lobulades com les de la figuera, mot format de ficus € folium, Ja fulla.) Hom el diferencia del Ch. album per les fulles d'un verd glauc, bastant petites, les inferiors i les mitjanes tres vegades més llargues que amples, trilobades alabardades, de lòbuls laterals amb 47a dent a la base, el terminal molt llarg, oblongo-lanceolat, sinuat dentat o enter, glomèruls blancs farinosos, en panícula estreta, fullosa inferiorment, tèpals carenats, que cobrei- xen el fruit, llavor horitzontal, mat, puntejada, de marge molt obtús, arrodonit i gruixut. Ch. ficifólium Geografia. — Llocs cultivats i runes: Ripoll (Sen.). — Set. 2,274. — Ch. opulifólium Schrad. — è del Ch àlbum L. apud Fiori (per les seves fulles semblants a les de l'aliguer, el Viburnum Opulus.) Ch. ogulifólium Difereix del C/. album per les fulles inferiors 38 RELORN DE/CATALUNYA Salsolàcies. G. 597. - Chenopodium. i les mitjanes quasi tan amples com llargues, ovato-rombals, subtrilobulades, de lòbuls poc marcats, sinuats dentats, el terminal 4m Poc més llarg, molt obtús o truncat, glomèruls blancs farinosos, en raims curts, espiciformes, interromputs, axil'lars i terminals, nus o fullosos inferiorment, formant pa- nícula, tèpals carenats, que cobreixen el fruit, llavors horitzontals, mats, fina- ment puntejades, de marge gruixut, obtús. Geografia. — Terrenys cultivats, vores de camins, runes: Vallès, Penedès, Gelida. — L'Escala, Calonge, Castelló d'Empúries, Tarragona, Montserrat (Vay.). — Jul.-Set. 39 PUBLICACIONS DE: LUNSTOUTUT DE GIEN CIE Gènere 598. — ROUBIEVA Moq. T. (Gènere dedicat a Guillaume Joseph Roubieu, professor de botànica a Montpeller, 1757-1834.) Flors verdoses, en glomèruls axil'lars que formen una llarga paniícula fu- llosa en tota la seva longitud, perigoni pubescent, que cobreix completa- ment el fruit, de tèpals un poc carenats, llavors negres, lenticulars, verticals, lluents, de marge obtús. Planta oriúnda de l'Amèrica meridional, d'un verd clar, pubescent, olor forta i agradable, perenne, multicaule, amb tiges de 3-8 dm, prostrades difuses, molt ramificades, fulles pinnatisectes, de segments linears, curtament peciolades, glauques, pubèrules, glanduloses. 2,278.—R. multífida Mog. T.—Cheno- pódium multífidum L. (per les fulles multífides.) Sinoníma. — Cast., cefliglo de Buenos Ai- res, paiquillo de Chile. Geografia. — Vores de camins, runes: Plaça de Tossa, r. (Vay.). — Agost-Set. La posseim de Madrid. R. multífida 40 HEOQRA DE CATALUNYA Gènere 599. — CORISPERMUM L. (Dels mots grecs xóprç, Xinxa, i onégua, sement, per la forma del fruit.) Flors hermafrodites, groguenques, axil'lars, solitàries, en espigues terminals fulloses, perigoni fructífer molt comprimit, rodejat d'una estreta ala esca- riosa, blanquinosa, 1-5 estams hipògins, dos estigmes alenats, molt curts, llavors verticals. Planta anual, pubescent, amb la tija d'I-4 dm, dreta, es- triada, generalment ramificada des de la base, de branques dretes, d'un blanc verdós, a la fi vermellosa, fulles linears, mucronades, uninerves, alternes, les superiors ovato-lanceolades, puntegudes, que ultrapassen les flors. 2,279. — C. hyssopifólium L. (per les fulles semblants a les de l'hisop.) Geografia. — Terrenys arenosos: Prop de Tarrago- na (Pourr.), Torredembarra (Tex.). — Jul. - Set. N. B. Una planta de fruit immatur que, l'agost i, del 1889, collírem a l'Urgell, sembla pertànyer a o aquesta espécie. C. hyssopitólium PUBLICACIONS DE /ENINSTA DUI DE (CIE NEGRES ——— Gènere 600. — CAMPHOROSMA L. (Nom genèric format de camphora, càmfora i ósuí, olor, es la Camphorata Monspelien- sium dels autors antelinneans, el nom de la qual justifica Bauhin amb aquests mots: Campnhorata dicitur, quod herba digitis friata, odorem camphorae nomnihil referat...) Flors hermafrodites, verdoses, axillars, solitàries, en espigues curtes, compactes, terminals, dretes, que formen en conjunt una estreta panícula fullosa, perigoni tubulós comprimit, quadridentat, de dents desiguals, agudes, quatre estams exerts, 2-3 estils divergents, fruit comprimit, pericarpi no adherit a la llavor, que és vertical. Planta perenne, d'olor de càmiíora, amb rizoma gruixut, llenyós, multicaule, tiges de 2-6 dm, prostrades ascendents, blanquinoses o vermelloses, pubescents, amb petites branques curtes i densa- ment fulloses, fulles linears alenades, petites, alternes o fasciculades, rígides, peludes. 2,280. — C. monspelíaca L. (de Montpeller.) Sinonímia. — Camforada: cast., alcanforada: Ír., camphrée. Geografia. — Terrenys argilosos calcaris, guixencs o salobrosos, del litoral, Montjuic, Manresa, Lleida, — Cabanes, Llers (Sen.). — Agost. C. monspelíaca 42 P ORALS DIEC ML U NOVA Gènere 601. — RÓCHIA ROTH (Dedicat al cèlebre botànic alemany del segle xix VVilhelm Daniel Joseph Roch, autor de la Synopsis Florac Germanicae et Helveticac.) Flors hermafrodites, verdoses, en glomèruls axil'lars que formen espigues llargues i estretes, perigoni urceolat, quinquèfid, de tèpals a la fi connivents, amb una ala dorsal, cinc estams hipògins, ordinàriament exerts, dos estigmes, fruit deprimit, tancat dins el perigoni acrescent i ornat d'ales dorsals en forma d'estrella, llavor horitzontal. Plantes anuals o perennes, -L pubescents, de fulles alternes, linears o lanceolades. Plantes perennes, llenyoses, de rizoma gruixut i tiges nombroses, pros- trades difuses, blanquinoses o vermelloses, fulles estretament linears, 1 glomèruls pubescents, ales del perigoni fructífer semicirculars 2,281. R. prostrata. Plantes anuals, herbàcies, d'arrel prima i tija única . . . . . . 2. Fulles filiformes alenades, ales del perigoni iructífer membranoses, glo- mèruls llanosos en llargues espigues linears . 2,282. R. arenària. 2. 3 Fulles linears o linears lanceolades, ales del perigoni fructífer còniques l ORGDOiCUI OR OS P San Creada ec eer tea ea Sa A aca EN EE SE CCA dd 'Plantes finament peludes, verdes, de tija dreta, fulles lanceolades o lanceolato-linears, agudes, glabrescents, glomèruls pubescents, en espigues primes, apèndixs del perigoni tuberculiformes, 2,283. 8. scopària. 3 Plantes piloses tomentoses, grisenques, de tija ajaguda o ascendent, fulles linears, semicilíndriques, obtuses, hirsutes cendroses, glomèruls hirsuts llanosos, en espigues molt fluixes, apèndixs del perigoni cònics, TEStES OU amos Da a NA Era 284. TE. Mitsuta. N PUBLICACIONS/DE,.E'INSTOITUT IDE CIENCLES Salsolàcies. FE. prostrata G. 6r. - Róchia. 2,281. — EF. prostrata Schrad. (per les tiges prostrades.) Perenne, de rizoma gruixut, llenyós, multi- caule, tiges de 3-0 dm, ajagudes o ascendents, pubescents, verdes o vermelloses, de branques rígides i ascendents, fulles linears o alenades, fasciculades, planes, agudes o bé obtuses, les florals curtes, que ultrapassen un poc els glo- mèruls, flors solitàries o en glomèruls axil'lars, pubescents, agrupats en espigues llargues, in- terrompudes o denses, perigoni fructífer breu- ment pubescent, de lòbuls ovats oblusos, amb ales membrenoses, semicirculars, amb plecs i ratlles longitudinals, esteses en forma d'estrella, um poc rosegades al marec. a vúbens Lagasca — Tija vermellosa, glomèruls acostats. Geografia. — Llocs estèrils, salobrosos o guixosos: Empordà, a les parets de l'es- glésia d'Empúries, Figueres, Castelló. — Segarra, Guissona, Ponts i altres parts de la Segarra (Salv.)l, Roses, Vilamalla, turons secs de Girona, Tarragona (Vay.), Cabanes, Llers (Sen.). — Ag.-Set. La recollida per nosaltres a Empúries era la 2a vúbens Lag. FE. arenària 2,282.— RE. arenària Roth. —E. hirsuta Costa, part., non Nolte (Perquè sol fer-se en llocs arenosos.) Anual, d'arrel prima i flexuosa, amb la tija d'I-5 dm, pubescent o eriçada, simple o ramificada, de branques esteses, fulles /iliformes, alenades, amb un solc a sota, molt peludes, llargament pestanyoses, particularment a la base, les florals ultrapassant de molt els glomèruls, aquests axil'lars, lanosos i eviçats de llargs pèls, agrupats en llargues espigues linears, perigoni fructífer quinquèfid, molt criçat, de lòbuls ovats, amb una a/a membranosa oblonga, obtusa o transovada, més llarga que el disc, rosegada al marge, llavor grisa. Geografia. -— Llocs arenosos: Prov, de Lleida (Costa). — Ag.-Set. 44 ELORAM DE CATALUNYA Salsolàcies. G. 601. - Sóchia. 2,283. — R. Scopària Schrad. (és una escombrera o herba d'escombres, Besen- Rraut en alemany, que els botànics antics ano- menaren Scoparia, 1 d'ells prengué el nom Linné en fer el seu Chenopodium Scoparia.) Sinonímia. — Mirambell, cast., mirabel, pi- nito, albahaca larga, cefiglo de jardín, //., belvedère. Anual, amb la tija de 6-I2 dm, dreta, d'un verd groguenc, finament peluda, molt ramifi- cada, de branques dretes, fulloses, fulles Jan- ceolato-lincars o lanceolades, atenuades per ambdós caps, verdes, trinerves, pestanyoses, glabres, les florals més estretes, ultrapassant llargament els glomèruls, flors axil'lars, subgeminades, pubescents, en espigues dretes reuni- des en una panícula estreta, perigoni fructífer 4n Poc Pelut, de lòbuls ovato- obtusos, amb apèndixs dorsals tuberculiformes. R. Scopària Geografia. — Camps del Vallès i Penedès, cultivada i subespontània. — Olot (Vay.), Vic (Ma8f.). — Agost-Oct. 2,284.—BR. hirsuta Noite (per ésser uma planta peluda.) Anual, amb la tija d'I-3 dm, herbàcia o subllenyosa a la base, ajaguda o ascendent, estriada angulosa, pilosa tomentosa, grisenca, molt ramificada a la base, de branques esteses, fulles linears, semicilíndriques, carnoses, blanes, piloses cendroses, a la fi glabrescents, uniner- ves, les florals generalment aplicades, més llar- gues que els glomèruls, aquests eriçats llanuts, axil'lars, en espigues primes, flexuoses i angu- loses, disposades en panícula estesa a la matu- ritat, perigoni fructífer molt pelut, de lòbuls curts, obtusos, amb apèndixs dor- sels còmes, drets o ganxuts. F. hirsuta Geografia. —— Terres salobroses del Pla d'Urgell (Costa). — Ag.-Set, 45 PUBLEICACIONSUDEGECINSTIDUT DE CIENCIES Gènere 602. — ECHINOPSILON Mo. T. (Del grec égi/i, espina, i Vihòc, gràcil, per les espinetes que envolten el fruit,) Flors hermafrodites, grisenques, en glomèruls axil'lars eriçats llanuts, dis- posats en espigues llargues i fulloses, que formen una panícula, perigoni urceolat deprimit, fes en cinc lacínies que porten una espineta dorsal alenada, circinada recorbada, groguenca, més curta que el diàmetre del disc, que és hirsut a la cara superior i glabre a la resta. Herbes anuals, peludes llanoses, grisenques, amb la tija de 3-0 dm, dreta, grisenca, rígida, ramificada des de la base, de branques pàtulo-ascendents, un poc peluda, fulles oblongues linears, agudes, crassiúscules, curtes, glabrescents. 2,285. — E. Reuteriànum Boiss. (dedicada a G. F. Reuter, company de Boissier, que descobrí aquesta - planta als oliverars de Lleida.) Geografia. — Barcelona, abundant als terrenys arenosos de la falda de Montjuic (Llen.l, Cad., Sen.l). — Oct.-Nov. (2). (1) Cadevall no consigna, segurament per un oblit, la loca- litat clàssica de Lleida, on fou descoberta per Reuter. (F. Q.). E. Reuteriànum 46 RE OR A DE CAT AL UNYA Gènere 603. — SALICÓRNIA Mo0. T. (Aquest nom fou emprat per primera vegada per Rembert Dodoens, en la seva Stiv- pium Historia, del 1553, derivat, segons sembla, del mot vulgar francès salicor.) Flors hermafrodites, verdoses, ternades, col'locades en les excavacions del raquis, a l'axil'la d'una cúpula formada per dues bràctees travades i persistents, reunides en espigues cilíndriques, perigoni carnós, bursiforme, acrescent, amb 3-4 dents, 1-2 estams i 2-3 estigmes plomosos, aquenis ovoides. Plantes car- noses, de fulles cilíndriques, oposades, soldades en forma de beina que cobreix els entrenusos, de limbe dentiforme, i que donen a la tija l'aspecte articulat. Plantes anuals, herbàcies, d'arrel prima, tres excavacions floríferes que formen triangle, les dues laterals en contacte com si sostinguessin la 1 terminal eo Cid i. ae i mass Snerbacen: Plantes perennes, £ llaiyases de rizoma gruixut, tres excavacions florí- Teresucollaterals-oebesunavtotar SOlafe es do a ea en DE Entrenusos dues vegades més llargs que amples, espigues de 3-4 mm d'amplada, tres excavacions fructíferes col'laterals, la mitjana major que les altres. . . . ds o COT IEULICOSA. Entrenusos quasi tan digis com liar gs, espigues de 4-6 mm d'amplada, una sola excavació per a tots tres fruits, 2,288. S. macrostachya. h I 2,286. — S. herbàcea L. (perquè té consistència herbàcia.) Sinonímia. — Herba salada, pollet, cast., hierba del cristal y del jabón, alacranera: fr., Salicor, salicot, passe-pierre. Anual o biennal, d'arrel prima i tija de 2-3 dm, generalment dreta, al principi carnosa, a la fi sublienyosa, molt ramificada, articulada, articles dilatats, molt més llargs que amples, emarginats bilobats a l'àpex, lòbuls obtusos, diàfans membranosos al marge, espigues cur- : tes (I-4 cm), obtusiúscules o atenuades a l'àpex, cilíndriques o filiformes, oposades, excavacions floríferes en triangle, les dues S. herbàcea 47 PUBLICACIONS DE L'LNSTH TU T DE CIENCIES Salsolàcies. G. 603.-Salicórnia. . , . . x La laterals en contacte, la terminal més alta, perigoni tetràgon o subtrígon, llavor blanca, pubescent, comprimida, solcada d'un costat. Geografia. — Litoral de la Mediterrània i terres salobroses de l'interior: Urgell, vores de l'Estany d'Ibars — Prats marítims de Castelló d'Empúries, cap a l'Amazona (Vay.), Roses (Bub.). — Ag.-Set. 2,287. — S. fruticosa L. (perquè és llenyosa.) Petit arbust d'1-5 dm, dret, glauc, glabre, ramificat, de branques oposades, articulades, articles el doble llargs que amples, escotats, bilobulats, de lòbuls obtusos, membranosos al marge, espigues cilíndriques o claviformes (1-3 cm x2-3 mm), dres excavacions floriferes col'laterals, la del mig més gran 4 les laterals com- pletament separades per aquella, perigoni pentà- S'uticosa gono-trapezial, llavor oblonga, fuberculosa, de tubèrculs cònics o subincurvats. Geografia. — Abundant a les terres salobroses del Prat de Llobregat, a la Farola. -: Marina de l'Hospitalet i altres llocs de la costa (Costa), comuna als prats del Baix Em- pordà (Vay.), Roses (Bub.). — Jul.-Set. N. B. Es possible que hom trobi al litoral immediat a la frontera la 8 radicans G. et G. — S. radicans Sm., que viu a l'altre vessant del Pireneu. Però els exemplars recollits a S. Pere Pescador i considerats com a pertanyents a aquella varietat tenen les llavors ja evidentment tuberculoses, com en el tipus, i no pubescents. 2,288. — S. macrostachya Moric., Ar- throcnémum macrostàchyum Moris et Delponte. (del grec manpós, gran, i ccórus, espiga, Per les inflorescències gruixudes.) Simonímia. — Ballester, sosa dura, mame- lluts, cast., solicuernos, garbancillo, alacranera. Petit arbust de 3-6 dm, dret, glauc, glabre, molt ramificat, de branques dretes o ajagudes i articles cilíndrics, carnosos, tan amples com S. macrostachya 48 EC OURA DE CAT AL DNA Salsolàcies. G. 603. - Salicórnia. llargs, dilatats a l'àpex a la faisó d'un embut, circuits de marge estret i membranós, espigues grosses (3-4 cm x 3-4 mm), les terminals rectes, les axil'lars corbes, totes obtuses, excavacions floríferes superficials, simples, perigoni piramidal, obtús, llavors negres, lluents, cobertes de petits tubèrculs cònics. Geografia. — Terres salobroses del litoral, al Prat de Llobregat, Urgell. — Empúries (Llen.l). — Ag.-Set. PUBLICACIONS DE. L'INSTATUT DE CIENGDES Gènere 604. — SUAEDA FORSE. (Derivat del nom àrab d'una espècie oriental, sumved mullah, literalment salada ne- grosa).) Flors hermafrodites, verdoses, axil'lars, solitàries o en glomèruls, reunits en llargues espigues fulloses, perigoni urceolat, de cinc lòbuls, carnosos i acrescents, que a la fructificació simulen una baia, cinc estams, 3-5 estigmes, iruit comprimit o deprimit, tancat al perigoni. Plantes anuals o perennes, de fulles carnoses, alternes, linears, subcilíndriques. i Plantes anuals, perigoni urceolat deprimit, llavors comunament horit- ZONTalS cs, are eo Ger CE a Ger meitat eL Se de a me tera ts EE i Plantes perennes o anuals, perigoni fructífer d globulós, llavors ver- TIGAlS aa dent come a aC a ds SD CE gu ae Elete ee Dec ES / Fulies opaques, obtuses o acutiúscules, perigoni fructífer molt deprimit, de lòbuls obscurament carenats, llavors lleugerament puntejades, 2,289. S. marítima. Fulles semitransparents per la dessecació, acuminato-mucronades o ter- minades en una petita seta, perigoni fructífer poc deprimit, de lòbuls convexos, rugosos, llavors llises. . . . . . 2,290. S. spléndens ( Plantes perennes, llenyoses, fulles subcilíndriques, obtuses o mucronades, flors solitàries, geminades o ternades, perigoni fructífer inflat, llavors VESES, AM EDtS cera Sao ee de 2,291. S. fruticosa. 3 Plantes anuals, herbàcies o subllenyoses a la base, fulles úliformes, plano-convexes, agudes, flors totes ternades, perigoni fructífer a penes inflat, llavors puntejades rugoses . . . . . 2,292. S. altíssima. 50 ELORA DE CATALUNYA Salsolàcies. G. 604 - Suaeda, 2,289. —S. marítima Dumort —Cheno- podium marítimum Mog. T. (perquè es ja a marina.) Anual, amb tiges d'r-5 dm, dretes o pros- trades difuses, glauques o vermelloses, glabres, ramificades, molt fulloses, fulles d'r-2/5 cm, linears semicilíndriques, obtuses o mucronades, dilatades a la base, opaques, les florals més curtes, subfalciformes, que ultrapassen les flors, glomèruls d'I-3 flors, perigoni fructífer molt deprimit, de lòbuls ovats obtusos, obscurament carenats, llavor ordinàriament horitzontal, lluent, lleugerament puntejada ru- gosa. Planta polimoria. Geografia. — Terres salobroses del litoral i de l'Urgell. — Maig-Ag. 2,290.—S. spléndens Gr. et G.—S. se- tigera Mogq. T. (splendens, brillant, transparent, met, per les fulles sense pèls i translúcides um cop se- ques, setigera, Per la seta terminal de les fulles.) Hom la diferencia de l'anterior pel color verd glauc, pàllid i 4 vermellós, per les fulles fasciculades, moll carnoses, cilíndriques, molt glauques, semitransparents, terminades en una seta blena i fina, pel perigoni fructifer inflat, de lòbuls convexos rugoses, llavors lluents, molt llises. S. spléndens Geografia — Litoral de la Mediterrània: Roses, 31 d'agost del 1846, leg. Bubani (9. (1) També a les terres salobroses de l'interior: prop d'Ibars d'Urgell, on la trobí el 25 de juliol del 1925. (F. Q.). 5I PUBLICACIONS DE EINSSITUT DE CTE NCTES Salsolàcies. G. 604. - Suaeda. 2,291. — S. fruticosa Forsx. (per ésser arbustiva, de frutex l'arbust.) Sincntma. — Salats: cast., hierba vitraria, almajo dulce, /7., soude. Arbust de 4-I2 dm, dret, verd, glabre, molt ramificat, de branques blanquinoses, lluents, molt fulloses, fulles subcilíndriques, atenuades a la base, obtuses o mucronades, carnoses, glau- ques, les florals la meitat més curtes, general- ment recorbades, glomèruls d'1-3 flors reunits en espigues fulloses, perigoni fructífer inflat, llavors llises, lluents, negres. Geografia. — Terres salobroses del litoral i de l'Urgell. — Maig-Agost. 2,292. — S. altíssima Pall. (és el Chenopodium altissimum, foliis succulentis de Buxbaum, anomenat així per la seva alçària relativament elevada.) Sinontmia. — Sosa negra, sosa prima, canya- met, canya meta, cas/., matilla. Anual, amb la tija de 5-I0 dm, dreta, sub- llenyosa a la base, glabra, molt ramificada, fulles fii formes, plano-convexes, agudes, glabres, glaucescents, obertes, d'I-2 cm, flors ternades en cada axblla, curtament pedunculades, peduncle del mig més llarg, tres estigmes, Perigoni fructífer subglobós, a penes inflat, llavors puntejades rugoses, quasi sempre verticals. S. altíssima B sessilifiora Moqg. T.-— Fulles més estretes, obtusiúscules, flors sub- sèssils. Geografia. —— Terres salobroses del litoral: Barcelona, a Can Tunis (Sen.l), la var. 8. — Octubre. 52 PLORA DE CATALUNYA Gènere 005. — SALSOLA L. (Del llatí salsus, salat, i olus, la verdura, pel gust d'algunes plantes d'aquesta família. Nom emprat primer que per ningú per Andrea Cesalpini, botànic italià del segle XVI.) Flors hermafrodites, verdoses, axil'lars, generalment solitàries, perigoni de cinc lòbuls, cadascun dels quals porta una aleta dorsal travessera i que formen, en conjunt, una mena de rosetó, cinc estams, 2-3 estigmes divergents, fruit deprimit, rodejat del perigoni acrescent, llavor subglobulosa, horitzontal. Plantes anuals, molt ramificades, de fulles linears triquetres, carnoses, alter- nes, enteres, les inferiors oposades, sèssils o semiamplexicaules. Plantes perennes, llenyoses, fulles linears, dilatades a la base, flors solitàries, en espiga compacta, ales del perigoni grans, transovades arrodonides, estriades, rosades. . . . . . 2,293. S. vermiculata. Plantes anuals, herbàcies, fulles semicilíndriques, sucoses . . . . 2. Fulles mucronades espinoses, ales del perigoni grans, rosades verdoses, o bé rudimentàries. . . . ie D 2 DA Or Rali. Fulles inermes, mucronades idices des del pèrigoni curtes, ungui- LE TR 2,205. S. Soda. 2,293. — S. vermiculata L. (del llatí vermiculatus, treball de labor fina i menuda, act al'ludint a la boniquesa de les ales dorsals del perigoni.) Sinonimia. — Barrelleta, siscall, sosa blan- ca, cast., caramillo, tarrico, sisallo. Peremne, amb la tija de 3-0 dm, llenyosa, es- triada, dreta, d'un blanc groguenc, pubescent, molt ramificada, de branques dretes o ascen- dents, fulles linears semicilíndriques, obtuses, S. vermiculata 53 PUBLICACIONS DE L'UNSTICUT DE CLENCEES Salsolàcies. G. 605. - Salsola. dilatades a la base, les florals més curtes, bracteiformes, flors solitàries, en espigues compactes agrupades en llarga panícula, ales del perigoni amples, tvansovato-arrodonides, subsinuades, estriades, de color de rosa. a flavéscens Moqg. T.— S. flavescens Cav. — Planta pubescent, glauca groguenca, branques ascendents amb ramells drets, frequentment fasciculats, fulles de les rames filiformes. Geografia. — Costes de Barcelona, terrenys argilosos calcaris d'Igualada i altres de la Segarra i de l'Urgell. — Cap a Manresa, Cardona (Costa). — Ag.-Set. 2,294.—S. Rali L. (de l'àrab altali, cendra de les barrelles, rica en sal 'sosa, nom emprat per primer cop per Rem- bert Dodoens, en el segle XVI). Sinonimia. — Salat, sosa: cast., barrilla, hier- ba del cristal, hierba del jabón. Anual, amb la tija d'I-6 dm, ajaguda o ascendent, verda amb estries blanques o pur- púries, molt ramificada, generalment des de la RSS io base, branques i branquetes anguloses estria- des, fulles lincars alenades, subcilíndriques, les florals més curtes, subtriangulars alenades, totes sucoses i terminades en mucró vulnerant, 1-3 flors axil'lars, en espigues compactes, perigoni fructífer cartilaginós, endurit, d'ales grans, membranoses, rosades o purpúries O reduides a una petita carena transversal. B Tragus (L.) — S. Rali y tenuifolia Mog. T. — Fulles oblongo-filiformes (2-IO cm XI-Z mm), no carnoses, tija dreta, ales del perigoni curtes i lleugerament rosades. Geografia. — Arenys marítims de Girona, Barcelona i Tarragona, abundant a Can Tunis. — Terres salo- broses de l'interior (Costa). La 8 Tvagus L., no vista per Costa, fou trobada per C. Pujol a Manresa, prop d'una font salada immediata als Polvorers, el 4 d'agost del 1907I — Ag.-Oct. l 2,295. — S. Soda L. (és la soda de Mathias de l'Obel, en el segle X74, simple transcripció del nom vulgar sosa, que al'ludeix a la sal resultant d'incinerar aquesta i altres espècies afins.) 54 mane. di ali a a a Ca a aa ea ad ma oa de Can a P A ls a A a at ESE OURSAS SDR GAT UNA Salsolàcies. G. 605 -Salsola. Sinonímia. — Barrella, sosa: cest., sosa, soda, àlcali, barrillera. Anual, amb la tija de 3-6 dm, robusta, dreta o prostrada difusa, glabra, ramificada des de la base, amb les branques inferiors oposades, les superiors alternes, dretes, fulles carnoses, Hnears semicilindriques, dilatades amplexicaules (de 4-8 cm), les florals molt eixamplades a la base, molt més llargues que les bràctees, totes terminades en una seta fina, xo vulnerant, bràctees ovato- lanceolades, flors solitàries o geminades, molt separades, en una llarga espiga molt fluixa, perigoni gran, acrescent, inflat, membranós cortaci, de lòbuls lan- ceolats, amb ala curta, ungadiforme, reduida a un fubèrcul o a una carena trans- versal. Geografia. — Camps salobrosos de l'Urgell. — Costes de Barcelona (Costa) i de l'Empordà (Vay.). — Jul.-Oct. PUBLICA CIONS DEL AIUN SIS DE CCTENCIBES Família 95. — POLIGONACIES Juss. (Del gènere Polygonum) Plantes de flors generalment hermafrodites, més rarament dioiques o polígames, de perigoni herbaci o petaloide, amb 3-0 tèpals lliures o soldats a la base, uni o biseriats, els interiors, generalment majors i acrescents, cobrei- xen el fruit, 5-8 estams, 2-3 estils, i per fruit un aqueni tancat dins del peri- goni -- acrescent, o bé una sàmara, llavor lenticular comprimida o angulosa, frequentment trígona. Herbes de tija nuosa articulada i fulles quasi sempre alternes, amb el pecíol embeinador. Perigoni de quatre tèpals, els dos interns, més grans, aplicats sobre el fruit, que és una sàmara, tija afil'la o amb 1-2 fulles a la base, 606. Oxyria. Perigoni de 5-6 tèpals, fruit aqueni trígon o lenticular, tija fullosa . 2. Perigoni de sis tèpals biseriats, els tres exteriors reflexos, els interiors acrescents i aplicats al fruit, De fesos simulant un pinzell, flors en falsos verticils , . : ./. Lee. 607. ROC Perigoni de cinc tèpals qeisuies quasi quel generalment petaloides, poc o gens acrescents, tots aplicats al fruit, estigmes capitats, flors i no verticillades. . . . . . . .'. 4. . .4. . 608. Polygonum FAI OBRA DGAIA EU NA: Gènere 006. — OXYRIA HILL (Del grec òtiç, agre, pel sabor àcid de l'espècie segúent.) Flors hermafrodites, verdoses, en raim o panícula terminal, perigoni de quatre tèpals herbacis, els dos exteriors reflexos, els interiors més grans i aplicats sobre el fruit, sis estams, dos estigmes en forma de pinzell, fruit sàmara d'ala purpúria, escotada a l'àpex. Herbes perennes, de rizoma verti- cal i tija de 60-20 cm, dreta o ascendent, generalment afilla, fulles petites, llargament peciolades, reniformes o suborbiculars cordiformes. 2,296. — O. digyna Hill (del grec òis, dos, i "uvi, pistil, perquè, inclosa per Linné en el gènere Rumex, discrepa del caràcter genèric per tenir dos estils en lloc de tres.) Geografia. — Roques i pedregam de les altes muntanyes granítiques: Altures de Núria. — Carençà (Ferrerl), Puigmal (Llen., Sen.t), altures de la Cer- danya, Jaça dels Esparvers, La Tossa, Coma de Vaca, Carençà (Vay.), Port de Viella (Bub.), de Be nasc (Zett.), Vall de Tredòs (C. et S.). — Jul.-Ag. PU BE LGA IC TORNS DI ENS VIII UCI DE INS CRIDESS Gènere 607. — RÚMEX L. (Del nom llatí d'algunes espècies d'aquest gènere, que ja trobem en els autors més an- tics.) Flors hermafrodites, dioiques o polígames, verdes o vermelloses, pedicel- lades, en falsos verticils agrupats en raims o en panícula, perigoni herbaci, de sis tèpals biseriats, els exteriors reflexos, els tres interns acrescents i aplicats al fruit simulant les valves d'una càpsula, tres estils curts, estigmes multífids, en forma de pinzell, aqueni trígon, cobert per les valves nues o bé ornades d'una granulació dorsal. Herbes de fulles, generalment, alternes, les inferiors peciolades, les altres, frequentment, sèssils. Fulles alabardades o sagitades, flors polígames o dioiques, valves fruc- tíferes membranoses o herbàcies, enteres. . . PE RRI 2. Fulles atenuades o escotades a la base, però ni der cd el ni sagitades, flors quasi sempre hermafrodites, valves íructiferes coriàcies mem- 1 DRADOSeS CUA. A dal qe a Ra a Ec se Es LE pac Flors polígames, valves fructíferes membranoses, sense granulació, cordi- 4 FORMES, CICLES d'A LL a st ia ED Flors dioiques, valves ir ue ller generalment amb una escama o gra- si nulacióra la base le api grata cudemyent rere MS a UE te EA a Fulles glauques, llises, quasi tan amples com llargues, de marge enter i pla, palmatinerves, de pecíol més llarg que el limbe, 2,297. R. scutatus. Fulles verdes, aspres, bastant més llargues que amples, de marge eroso- cresp, penninerves, les superiors breument peciolades, 2,208. R. tingitanus. 3 ( Fulles de 4-6 cm d'ample, primes, de nervis prominents, les basilars poc nombroses, curtes, beines de les fulles curtes, truncades, enteres, 2,299. R. arifólius. i Fulles més estretes, ordinàriament gruixudes, de nervis poc sortits, les basilars llargues, de nombroses, beines llargues, dentades o laci- ECO EEES RT OS d a de oa oo er rra es a gte os DE 58 ELO RA DE GNEALUNYA Poligonàcies. G. 607. - Rúmex. Fulles inferiors ovato-oblongues, sagitades, de més de 2 cm d'ample, orelles paralleles al pecíol, valves fructíferes suborbiculars cordi- formes, ornades d'una petita escama . . . 2,300. R. Acetosa. Fulles inferiors oblongo-linears, sagitades, de menys de 2 cm d'ample, orelles divergents, valves íructiferes ovades o reniformes . . . 6. 5 ampla, compacta, valves fructíferes ovades, a penes tan grans com el fruit, sense granulació . . . . . . . . . 2,301. R. intermédius. Rizoma i tija prims, fulles totes Lurdes panícula estreta, fluixa, valves fructiferes ovades, a penes tan grans com el fruit, sense gra- OCI Oda de vet Te a i ES Cs der 2,302. RAcetosella: Marge de les valves fructiferes fortament dentat. . . . . . . 8. EE fusiforme, tija robusta, fulles superiors amplexicaules, panicula I Marge de les valves fructiferes enter o denticulat a la base . . 11. 7 Arrel i tiges primes, fulles atenuades a la base, petites, ovato-rombals, pedicel fructifer claviforme, valves lanceolato-triangulars, tridentades espinoses a la base . . . . . . . 2,303. R. bucephalóphorus. Arrel i tija robustos, fulles escotades a la base, grans, pedicels fructífers filiformes, valves fructiferes ovato-triangulars. . . . . . . . . 9. 8 Verticils florals multiflors, acostats, nus, fulles basilars ovades, obtuses, I valves fructiferes ovato-triangulars, amb 3-5 dents per banda, curtes, gi talenades 44. . . Lo... . 2,304. R. Obtusifólius. jVerticis florals aco distants, bracteats, fulles basilars panduri- X a OR ES SO AD COOIa CES P, me la Ds ol Ut SS 10. Fulles basilars panduriformes, obtuses, valves fructíferes ovato-triangu- lars, reticulades, amb nombroses dents rígides i lanceolades, plantes dE MIG CS) SECS ae Sa Os R. púlcher. Fulles basilars lnccolades, En del va es fructiferes ovato-oblongues, amb 2-3 dents alenades i curtes per banda, plantes de llocs humits, 2,306. R. palustris. altes fructíferes molt més llargues que ia verticils florals dis- tants, formant raims fluixos . . . 13. Valves fructífres quasi tan amples com ets gues, es disc RES Ó ROMA TA IS CC SOSI 4 Pes cs tea a lo ad Es le Santa ge 12. x amb granulació, pedicel articulat prop de la base, 2,307. R. sanguíneus. Tots els verticils, menys els terminals, bracteats, totes les valves amb granulacions, pedicel articulat prop de la meitat, dir els verticils, menys els basilars, nus, únicament la valva externa l 2,308. R. conglomeratus. 59 PUBLICACIONS, DE L/INSETLLUT DE (CIENCIES Poligonàcies. G. 607 - Rúmex Valves fructíferes suborbiculars cordiformes, amb una o cap granu- laCiOn ae j ec MEIAT Valves fr Leliferes Ovadel o ani r teles aci randa ions o totes SENgè Pe cil LA: ds sea C SV de GR OE ROC 1 2. Valves íructíferes totes sense granulacions, fulles basilars arrodonides o cordiformes a la base, pecíol superiorment pla amb una línia mar- 14 (—ginal sortida per banda . . . . . . . . 2,309. R. domésticus. Valva fructífera externa amb granulació, fulles basilars atenuades o truncades a la base, pecíol pla o acanalat, sense línies marginals. — 15. Fulles lanceolades agudes, de marges ondats crespos, pecíol pla, valves fructileres de 4-5 mm... vos LG deci sa 2310: RR CEISDES, ç Fulles ovato-lanceolades, soitinades dE marges finament sinuats on- É dats, pecíol acanalat, valves fructíferes de 6-7 mm, 2,311. R. Patiéntia. (Totes les valves fructíferes amb granulació, fulles coriàcies, les basilars fins d'un metre de longitud, lanceolades, agudes, decurrents sobre el pecíol que és molt llarg i pla. . . . 2,312. R. Hydrolàpatum. Totes les valves fructiferes sense granulació, fulles blanes, les basiars ovades, obtuses, cordiformes a la base, pecíol acanalat . . . . 177: Fulles basilars ovades o bé ovato-lanceolades, obliquament cordiformes a la base, beina mitjana, panícula ampla . 2,313. R. aquàticus. 3a basilars ovades, cordiformes a la base, reticulades, beina gran, papiràcia, panícula estreta . . . . . . . . . 2,314. R. alpinus. af / 2,297. — R. scutatus L. (del llatí scutatus, armat d'escut, per la jorma de les fulles.) Sinonímia. — Badoles, agrella de fulla ro- dona: cast., acedera redonda, vinagrera de pàjaro, /r., oseille ronde. Perenne, de rizoma prim, serpentejant, mul- ticaule, tiges de 2-5 dm, prostrades difuses, es- triades, flexuoses, glauques, glabres, fràgils, poc fulloses, fulles ovades sagitades o subpanduri- formes, palmatinerves, un poc carnoses, glau- ques, glabres, llargament peciolades, pecíol molt més llarg que el limbe, flois polígames, en falsos verticils de 3-4 flors, separats, sense bràctees, en R. scutatus 60 EIROMR NN. DE CAMEFALUNYA Poligonàcies. G. 607. - Rúmex. raims simples o paniculats, pedicels filiformes, articulats més amunt del mig de llur longitud, valves fructifercs amplament cordato-orbiculars, membranoses, enteres, sense granulacions. Geografia. — Llocs pedregosos i pedruscalls de les muntanyes: Vall de Ribes, Queralps, Tagast, Hospitalet i Coll de Jou. — Núria, Cerdanya, des de Ripoll a Camprodon, i més amunt, en el Pireneu oriental (Vay.), Seu d'Urgell (Bub.): comuna a les muralles i roques de les valls inferiors, des de Luchon al Port de Benasc (Zett.), Bosost, les Bordes, Viella, Montgarri (Llen.), Vall d'Arties i Salardú (C. et S.). — Jul.-Ag. 2,298. — R. tingitanus L. (del l'atí tingitanus, Propi de Tànger, Perquè aquest Rumex s'hi ja, Robert Morison l'anomenà Acetosa vesicaria tingitana perennis repens, i d'ell prengué Linné el mot específic.) Perenne, de rizoma gruixut, no serpentejant, multicaule, tiges de 3-6 dm, dretes o esteses, estriades, flexuoses, molt ramificades, fulloses, fulles ovato-oblongues, panduriformes, alabar- dades, bastant més llargues que amples, de marge eroso-cresp, penninerves, verdes, aspres, totes peciolades, fiors polígames, en falsos ver- ticils distants, nus, agrupats en raims fluixos, pedicels filiformes, articulats aproximadament al terç inferior de la seva longitud, valves fructíferes membra- noses, suborbiculars cordiformes, enteres, sense granulació. R. tingitanus Geografia. — Arenys marítims: l'Escala, Empúries. — Torroella de Montgrí, Bagur, Pals (Vay. in Hb. Cad.t). — Maig-Set. 2,299. — R. arifólius All., raça R. am- plexicaulis Lap, apud Rouy (per les fulles, que recorden les de l'àrum, Boccone, abans, l'havia designada com a Acetosa montana, lato ari folio rotundo, amplexicaulis, Per les fudiles caulinars amplexicaules.) Perenne, de rizoma gruixut, llenyós, que produeix fibres radicals primes, tija de 5-10 dm, simple, dreta, estriada, ramificada a l'àpex, de branques dretes, fulles amples, blanes, primes, em ies nervis prominents, les inferiors ovades alabar- 61 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Poligonàcies. G. 607. - Rúmex. dades, obtuses, les superiors alabardades triangulars, puntegudes, totes amb les orelletes amples i curtes, beines persistents fins a la maturitat dels fruits, llargament pestanyoses, planta dioica, amb verticils de 3-6 flors, acostats i reunits en panícula llarga, nua, pedicels capil'lars, articulats aproximadament al mig de llur longitud, valves fructifercs membranoses, suborbiculars cordifor- mes, enteres, amb una petita callositat en forma d'escama. Geografia. — Boscos i pastures de les muntanyes: Baixa Cerdanya (Benth., Compy., Gaut.), Prats de Molló (Gaut.), gens rara a les pastures de la zona alpina, Port de Benasc (Zett.), vall del Juela (Timb.), Pic de Gar (C. et S.). — Ag.-Set. 2,300. — R. Acetosa L. (del nom vulgar italià acetosa, derivat d'aceto, vinagre, com si diguéssim vinagrella, Pel sabor àcid de les fulles, nom emprat en sentit genèric Pels botànics prelinneans, com Bahuin, que ano- menà aquesta planta Acetosa pratensis.) Sinonímia. — Agrella, vinagrella, cast., ace- dera, vinagrera, fr., osellle commune, oseille sauvage, grande oseille, vinette. Perenne, rizoma amb fibres radicals primes, tija dreta, solcada, simple, ramificada a l'àpex, de branques dretes, fulles un poc consistents, ovades oblongues, sagitades, orelletes paral'leles al pecíol, de nervis poc marcats, les inferiors pecio- lades, les superiors amplexicaules, beina incisodentada o laciniada, planta dioica, amb verticils de 3-0 flors, acostats i reunits en raims, que s'agrupen en panícula fluixa, nua, pedicels capil'lars, articulats, aproximadament al mig de llur longitud, valves fructiferes membranoses, suborbiculars cordiformes, culeres, amb una pelita cscama basilar. Geografia. — Boscos i pastures, particularment de les muntanyes: S. Llorenç del Munt, prop de Sta. Aguès, Montseny, a la vall de Sta. Fe, Montserrat, Guilleries, a la Serra del Coll: Ribes, Cerdanya, frequent al Pireneu oriental. — Banyoles, Rocacorba, Freixenet, Rocabruna, Querol, Olot, Baget, Vidrà (Vay.), Vall d'Aran (Costa), Vall de Banos (Timb.), Bosost, les Bordes, Viella, Salardú (Llen.), Basivé (Compà.l). — Maig-Ag. ELORA DE CAMENSLUNYA Poligonàcies. G. 607. - Rúmex. 2,301. — R. intermédius DC, R. thyr- soides G. et G. (perquè per l'hàbit recorda l'espècie segiient amb tot i tenir gairebé tots els caràcters de l'anterior.) Perenne, rizoma gruixut, cilíndric o fusi- forme, tija de 2-6 dm, dreta, ramificada a l'àpex, de branques ascendents, fulles sagitades, d'orelletes llargament acuminades, divergents, irequentment bi- o tríl des, de nervis poc mar- cats, verdes o subglaucescents, ondades crespes, Jes superiors estretes i amplexicaules, beina membranosa, llarga, amb el marge ciliat den- tat, planta dioica, de flors grans, en falsos verticils acostats, reunits en paní- cula ampla, curta, dense, nua, valves fructiferes membranoses, subreniformes, grans, amb una granulació reflexa a la base. R. intermédius Geografia. — Llocs secs i pedregosos: Illes Medes, Estartit, Bagur, Pals, l'Escala (Vay.), Vall d'Eina (Oliv. ex Gaut.). — Abril- Juny. 2,302. — R. Acetosella L. (diminutiu d'Acetosa, perquè n'és com una reproducció més petita, i jou emprat primerament per Adam Lonicer, el famós naturalista de Francfort, en el segle XVi.) Sinonímia. — Agrelleta, agrella, agrella gra- minera, a l'Alt Empordà, cast., arrebol de mon- te, vinagrera de nifios, /r., vinette sauvage, petite oseille, oseille de brebis. Fa RI 3 R. Acetosella Perenne, de rizoma serpentejant, multicaule, tiges d'I-4 dm, dretes, primes, Írequentment vermelloses, simples o ramificades, fulles petites, peciolades, oblongo-a/abarda- des o sagitades, d'orelletes linears agudes, generalment enteres, pecíol alat superiorment, beina membranosa, blanca, terminada per un apèndix lanceo- lat acuminat, a la fi esquinçat, planta dioice, de fiors petites, en panícula estreta, fluixa o densa, nua, pedicels capil'lars, articulats vers l'àpex, valves fructiferes herbàcics, petites, ovades, enteres, ordinàriament més curtes que el fruit, sense escama ni gramulació. 63 PUBLICACIONS DE/E INS DR (CIE NC DES Poligonàcies. G. 607. Rúmex. Geografia. — Comuna en paratges cultivats, arenosos àrids, de tot el país: infesta les vinyes als encontorns de Cadaqués i en general les llicorelles silúriques del litoral, d'on remunta fins a Núria i a Cerdanya. — De Viella a Salardú (Llen.), Pla de Beret (Timb.). — Maig-Ag. 2,303. — R. bucephalóphorus L. (Fabio Colonna, el cèlebre botènic napolità, cm- Pprà aquest mot per a designar aquesta espècie, format del grec Boòc, bou, xsçalí, caP, i popos, portar, per la forma dels pedicels i calzes fructí- fers, que recorden la figura d'un cap de b0u.) Anual, d'arrel prima, generalment multi- caule, tiges d'I-3 dm, dretes o ascendents, primes, simples o poc ramificades, fulles ovades agudes, atenuades en pecíol, enteres, les cau- RE ascepialopboris linars oblongues lanceolades, subsèssils, beines blanques, escarioses, flors hermairodites, en falsos verticils de 2-3 flors agrupats en raims estrets, quasi tan llargs com la tija, fuixos, solament bracteats a la base, pedicels fructifers claviformes, articulats a la base, recorbats, valves fructíferes llargament triangulars, corià- cies, amb dents espinoses i generalment ganxudes a ambdós costats de la basc, quasi enteres a l'àpex, freguientment sense granulació. Geografia. — Terrenys secs i arenosos: Al litoral, Mataró, Badalona, Gualba, Vidre res, Blanes, Lloret, Tossa, de Mollet fins a Terrassa. — S. Feliu de Guíxols, Cadaqués, Banyoles, Rocacorba, Campmany, La Cellera, fins a S. Hilari i Montsoliu (Vay.), Tara dell (Costa), — Maig. 2,304. — R. obtusifólius L. —R. Friesii G. et G. (per les julles obtuses, dedicat per Gremer i Godron a Elias Magnus Fries, autor de Summa vegetabilium Scand'naviae, Per haver-lo cregut distint de l'espècie liuncana.) Sinonímia. — Romàs, pradelles, llengies de bou, cast., romaza vulgar, lengua de vaca, engordapuercos, /v., patience sauvage. R. obtusifólius Perenne, de rizoma gruixut, groc de safrà 64 l l / l ELOR A DE CGATALUNYA Poligonàcies. G. 607. - Rúmex. per dins, tija de 5-I0 dm, dreta, robusta, solcada, ramificada, amb bran- ques ascendents i fulles ondades fistonades, papil'loses sobre els nervis de la cara inferior, les basilars grans, ovato-cordiformes, obtuses, llargament pecio- lades, les caulinars més petites, estretes, agudes, atenuades pels dos caps, flors en falsos verticils multiflors, acostats i reunits en raims densos, afil'les o amb una bràctea a la base, formant en conjunt una ampla panícula ter- minal, pedicels filiformes, articulats prop de la base, valves fruclíferes ovato- triangulars, reticulades, amb 2-5 dents alenades per banda prop de la base, sola- ment l'externa amb una petita granulació. Geografia. — Prats frescos i ombrívols: Montseny, S. Hilari, Montsoliu, Olot, Ribes, Cerdanya. — Conca de Tremp (Costa), Camprodon, Vidrà, Platrever i valls pirenenques (Vay.), comuna prop de Luchon (Zett.), les Bordes, Arròs, Viella (Llen.). — Jul.-Ag. 2,305. — R. púlcher L. (del llatí pulcher, bell, formós, pel seu aspecte.) Sinonímia. — Mollerosa, arengada, cast., ro- maza violín o violón, /7., patience sinuée, belle patience. Biennal, d'arrel gruixuda, groga o verme- llosa per dintre, tija de 3-0 dm, dreta, flexuosa, angulosa, ramificada, de branques rígides, molt obertes, fulles basilars en rosetó, peciolades, d panduriformes, les caulinars petites, lanceo- lades, agudes, flors en verticils paucifiors, dis- tants, en llargs raims fluixos, un poc bracteats, reunits en ampla panícula, pedicels filiformes, curts, articulats prop de la base, valves fructiferes ovato-triangulars, reticu- lades, amb diverses dents Per banda, curtes 4 espinuloses, totes omnades d'uma granulació. R. púlcher Geografia. — Frequent als terrenys argilosos, in- cultes, de tot el país. — Maig-Jul. 2,306. — R. palustris Smith — R. limo- sus Thuill., c palustris Rouy (perquè és una planta palustre, dels aiguamolls, limosus, fangós, aquí emprat en sentit de limí- cola, per viure en llocs inundats, als fangars.) 9 85 De NS AA rel Ei a ss ea EET Lara PUBLICACIONS DE'L'INSTITUT DE/GILENCMOES Poligonàcies. G. 607. Rúmex. Biennal, amb l'arrel fusiforme, d'un ros bonic, tija d'I-5 dm, dreta, flexuosa, simple o ramificada a l'àpex, fulles oblongo-lanceolades, atenuades en pecíol, feblement fistonades, falsos verticils multiflors, distants, en espi- gues llargues, fluixes, bracteades, reunides en panícula ampla i poc densa, pedicels filiformes, articulats per sota de la meitat de llur longitud, valves fructiferes petites, ovato-acuminades, quasi enteres o amb dents molt curtes a la base, totes amb uma granulació oblonga. Geografia. — Estanys i llocs inundats: Litoral, Vallès. — Vic (Masí.), pla d'Urgell (Costa), Viella (Compú. ex VVillE.). — Juny-Set. 2,307. — R. sanguineus L. — R. nemo- rosus Schrad. (és el Lapathum sanguineum de diversos au- tors Prelimneans, així anomenat per la tija, els nervis foliars i la eranulació de la peça externa del perigoni d'um color vermell de sang, nemo- rosus, derivat de nemus, el bosc, perquè ama els llocs ombrívols.) Perenne, de rizoma gruixut, blanquinós per dintre, tija de 5-I0 dm, verda o vermellosa, Esranguinens dreta, ramificada. de branques primes, dretes o ascendents, fulles inferiors oblongo-lanceola- des, cordiformes o arrodonides a la base, obtuses o agudes, enteres o finament fistonades, -- ondades, llargament peciolades, les superiors estretes, curta- ment peciolades, falsos verticils distants, quasi tots sense fulla bracteal, en raims prims, fluixos, pedicels prims, articulats prop de la base, valves jructíferes oblongo-lan- ceolades, enteres, obtuses, l'externa amb una gra- nulació subglobulosa, les altres nues o amb gra-- nulació rudimentària. Geografia. — Llocs humits i ombrívols: Can Tunis (Compí.), Girona (Bub.), Cortals de Castelló, S. Pere Pescador, Baix Empordà (Vay.), Vall del Ter, fins a la Presta (Gaut.). — Jul. 2,308. — R. conglomeratus Murr. (del llatí conglomerare, aglomerar, per les flors reunides en verticil'lastres densos.) R. conglomeratus 66 BRELORA DEJCATALUNYA Poligonàcies. G. 607. - Rúmex. Hom el distingeix essencialment de l'anterior, del qual és molt afí, pels falsos verticils ornats d'una fulla bracteal, llevat dels apicals que són nus, pedicels articulats 447: foc més avall de la meitat de llur longitud, valves fructí- feres totes ornades d'una eranulació ovoide, bestant petita. Geografia. — Vores d'aigúes, llocs pantanosos o inundats: Berga, Vic i valls pire- nenques (Costa), Castelló, de Calonge a S. Feliu, Montsoliu, La Cerdanya (Vay.), quasi comuna als llocs humits de les valls inferiors del Pireneu Central, Luchon, Hospital (Zett.), Cierp, Marinyac (C. et S.).. — Juny-Jul. x 2,309.—R. domésticus Hartm., R. lon- gifólius DC. (del llatí domesticus, casolà, Perquè és planta cultivada, longifolius, Per les seves fulles relati- vament llargues.) Perenne, amb la tija d'I-2 m, robusta, dre- ta, acanalada, ramificada a la part superior, de branques ascendents, fulles basilars i cauli- nars inferiors ovato-oblongues, arrodonides a la base o cordiformes, ondades i un poc crespes al marge, contretes en un pecíol pla Per sobre, ade ESE amb una línia marginal sortida a cada banda, falsos verticils nus, en panícula densa, ovoide, valves fructíferes suborbiculars, cordiformes, enteres o denticulades, totes sense granulació dorsal. Geografia. — Frequentment cultivada i 4: espontània al Pireneu: Voltants de Berga (Graul), de Prades (Coder ex DC.), llocs humits del Pla de la Pinya, a Olot (Vay., amb dubte), Renclusa de les Maleides (Zett.). — Jul.-Ag. 2,310. — R. crispus L. (perquè té les fulles crespes.) Pevenne, de rizoma carnós, d'un groc de safrà, tija de 5-I0 dm, robusta, dreta, solcada, ramificada a l'àpex, de branques dretes i cur- tes, fulles ondades crespes, les basilars pecio- lades, estretament lanceolades, agudes, alenua- des o tvuncades a la base, les caulinars lanceolato- linears, falsos verticils multiflors, acostats, la major part sense fulla bracteal, reunits en panícula llarga i estrela, densa, terminal, pedi- R. crispus 67 PUBLICA CI O NSMDEE IES UNS VIII SE VD ACE INACIBDIS Poligonàcies. G. 607. - Rúmex. cels capil'lars, articulats sota la meitat de llur longitud, valves fructiferes amplament ovato-cordiformes, venoses reticulades, moll enteres, rarament denticulades a la base, l'externa, i rarament totes, amb granulació ovoide dorsal. Geografia. — Terres argiloses, prats i vores de camins: Alt Vallès, part de Bages, Ribes, Pireneus, Montsoliu. — Cap a Berga i altres llocs de la muntanya (Costa, Puj., C.1), muntanya del Munt, de les Salines, Prats de Molló, Camprodon, Cerdanya, Olot, Gui- lleries, Vilademires, Castelló (Vay.). — Juny-Ag. 2,34. — R. Patiéntia L. (del nom francès patience d'aquesta planta, que alguns suposen derivat de lapathum.) Sinonímia. — Panadella, paradella, cast., ro- maza hortense o común, ruibarbo de monjas, hierba de la paciencia, /7., patience, parelle, patience des moines. Perenne, amb la tija d'I-2 m, dreta, robus- ta, acanalada, ramificada, de branques ascen- dents, fulles primes, planes, sinuades ondades, les basilars i caulinars inferiors ovafo-lanceo- lades, acuminades, arrodonides o contretes bruscament en pecíol llarg i acanalat per sobre, falsos verticils multifiors, acostats, la major part sense fulla bracteal, agrupats en densa i ampla panícula terminal, pedicels filifor- mes, articulats prop de la base, valves fructíiferes grans, suborbiculars cordifor- mes, enteres o denticulades a la base, solament l'externa amb granulació ovoide dorsal. R. Patiéntia Geografia. — Cultivada i d. espontània a les hor- tes: Comarca de Bages, Bagà, Sant Hilari, Montsoliu, Mare de Déu del Coll. — Lledó, Borredà, Ciuret, S. Privat, Olot (Vay.). — Maig-Juny. 2,312. — R. Hydrolàpathum Huds. (entre els diversos lapathum de què ja menció Plini n'hi ha um d'aigua o hydrolapathum, que hom ha pretès identificar amb aquesta espècie dels aiguamolls.) Perenne, amb la tija d'I-2 m, robusta, dreta, acanalada, ramificada superiorment, de bran- R. Hydrolàpathum 68 FE OR AS DL ESCARMCU NY A Poligonàcies. G. 607. - Rúmex. ques ascendents, fulles coriàcies, finament ondades fistonades, les inferiors molt grans (de 40-I00 cm), llargament peciolades, lanceolades, agudes, ate- nuades als caps, amb el limbe decurrent sobre el pecíol, que és molt llarg i pla per sobre, convex i assolcat per sota, les caulinars estretament lanceola- des, acuminades, falsos verticils multiflors, acostats, quasi tots sense fulla bracteal, agrupats en una gran panícula terminal, ampla i densa, pedicels filiformes, articulats prop de la base, valves fructijeres ovato-triangulars, cordiformes, enteres o denticulades a la base, fotes amb una gran gramulació oblonge. Geografia. — Vores dels torrents i llocs inundats: Cortals de Castelló (Vay. in Hb. Costal). — Juny. 2,313. —R. aquàticus L.—R. Hippolà- pathum Fr. (Perquè es fa a la vora de les aigues, és el Lapa- thum aquaticum, folio cubitale de Bahuin, Hippolapathum és un altre nom de Plini, que alguns autors prelinneans atribueixen a aquesta planta.) Perenne, amb la tija de 06-15 dm, dreta, robusta, acanalada, ramificada, de branques llargues, dretes, fulles primes, planes, ondulades al marge, les inferiors ovades, profundament i obliquament cordiformes a la base, de pecíol acanalat superiorment, obtuses, beines mitjanes, verticils multiflors, acostats, sense fulla bracteal, en panícula ampla i un poc densa, pedicels filiformes, articulats prop de la base, valves fructiferes primes, membra- noses, amplament ovades, cordiformes a la base, enteres o denticulades, totes sense granulació. R. aquàticus Geografia. — Vores d'estanys i rius: Voltants de Berga (Costa). — Jul.-Ag. 2,314. — R. alpinus L.. (perquè creix als Alps i a altres muntanyes.) Sinonímia. — Ruibarbre comú, rapòntic, /7., rhapontic des moines, rhubarbe des Alpes. R. alpinus 69 PUBLICACIONS DEL ANSTAUTUT DESCTE N CES Poligonàcies. G. 607. -Rúmex. Perenne, amb la tija de 3-7 dm, dreta, gruixuda, assolcada, ramificada, de branques curtes i dretes, fulles blanes, les de la base amples, ovato-cordifor- mes, obtuses, llargament peciolades, pecíol acanalat per sobre, les superiors ovato-lanceolades, beines grans, papiràcies, verticils multiflors, acostats, sense fulla bracteal, en panícula tirsoide llarga, estreta i densa, pedicels capil'lars, articulats a la quarta part inferior de llur longitud, valves fructíferes ovato-cor- diformes, enteres, totes sense gramulació. Geografia. — Boscos i pastures de les altes muntanyes: Núria i la Molina. — Eina, Tosses (Vay.), altures de Cerdanya (Gaut.), Port de la Picada (Zett.), Port de Caldes, cap a Montardó (Costa), vall de Tredós (Timb.), Port de Viella (Salv.l, Llen.), Vall de Ruda (C. et S.). — Jul.-Ag. 70 ELORA DE CATALUNYA Gènere 608. -— POLYGONUM L. (Es un mot de Dioscòrides. Hom el suposa format del grec moàúç, molt i yóvo, genoll, perquè els Polygonum són plantes de nusos sortits i molt aparents.) Flors hermafrodites, rarament polígames, rosades, blanques o verdoses, perigoni uniseriat, generalment petaloide i amb cinc lòbuls o cinc particions, de tèpals quasi iguals, poc o gens acrescents, tots aplicats sobre el fruit, 5-8 estams, 2-3 estils o 2-3 estigmes globulosos, i per fruit un aqueni lenticular o trígon, ordinàriament inclús en el perigoni persistent. Herbes de fulles alternes, enteres o finament serrades. Fulles sagitades cordiformes, plantes anuals, fruit trígon . . . D. 1 4 Fulles no sagitades, atenuades, truncades o lleugerament escotades a IA DaS CL PES Poe a aa dE De a talis Poc dan Eu 5. MONACTESCEnE eL 2). Tija ajaguda o voluble, dors en escales o raims cil ls esde quasi Tija dreta, flors en corimbe o tant estils Sal fruit exert, perigoni NUIS, ÍTUIt imClUS dins el perigoni acrescent. Lu sL. 4. (Flors blanques o rosades, en raims curts disposats en corimbe, fruit llis, amb els Ge da i les arestes rectes i enteres, de gust no amarg . 2,315. P. Fagopúrum. Flors demes o groguenques, en raims llargs agrupats en panícula, fruit rugós tuberculós, amb angles obtusos i arestes ondades sinuoses, de gust amarg 2,316. P. tatàricum. Tija ajaguda o voluble, angulosa estriada, anteres violàcies, perigoni 4 fructífer poc o gens alat, fruit negre, mat, finament estriat, 2,317. P. Convólvulus. Tija voluble, rodona, anteres blanques, perigoni amplament alat, fruit negre, lluent, llis 2,318. P. dumetórum. Flors en espigues o en panícules, plantes de llocs humits 6. Flors solitàries o fasciculades, axil'lars, plantes de llocs àrids . — 15. Tija terminada per una sola espiga o panícula, beines truncades obliqua- ment, no pestanyoses, rizoma gruixut.. . . . . 1. Tija terminada per més d'una espiga, beines EES art dació DEStanYOSES) AIT El HIDLOSANs a Air pata d'Pf is Decies ade 9. PUBLICACIONS DEL INSTITUT DE CITENCEBES Poligonàcies. G. 608. - Polygonum. Tija ramificada, multifòlia, terminada per una panícula ampla, fulles caulinars ovato-lanceolades, breument RD Es acuminades, pesta- 7 nyoses, beines curtes . . . . dec é ec 298319. P. alpina. Tija simple, paucifòlia, terminada per una espiga estreta, fulles caulinars sèssils o amplexicaules, no pestanyoses, beines llargues . . . 8. Fulles el'líptiques o lanceolades, atenuades pels dos caps, no decur- rents sobre el pecíol, de marge revolut, les superiors sèssils, espiga 8 llarga i estreta, planta de 10-20 cm. . . 2,320. P. vivíparum. Fulles ovato-oblongues, escotades a la base, decurrents sobre el pecíol, de marge pla, les superiors amplexicaules, espiga curta i ampla, planta de 20-80 cm... . 4 . ... ... 4. 2,321. P. BiStOriet Espigues cilíndriques, compactes, de 6-I0 mm de diàmetre, fruit, ge- neralment, comprimit . . . . 10. Espigues subfiliformes, de 2-5 mm dl ció, als de us menes, UNS LrICONS altres ICntICUIATS ese EN dE o Ian Planta perenne, de tija submergida o radicant a la base, rizoma cilíndric, fulles arrodonides o poc escotades a la base, espiga solitària a l'extrem de les branques, fruits tots comprimits . 2,322. P. amphíbium. Planta anual, de tija aèria i arrel fibrosa, fulles atenuades a la base, espigues panículiformes a l'extrem de totes les tiges . . . . . 11. 10 pedunceles i perigoni glandulosos, fruits tots lenticulars. 2,323. P. lapathifólium. Fulles més curtes que dos entrenusos, beines llargament pestanyoses, peduncles i perigoni no glandulosos, fruits de dues menes, uns trígons i altres lenticulars. 4... coc cai ls 2 8924: P. Pet SIC, Fulles de gust acre i urent, beines subglabres, pestanyoses, quasi totes curtes, espigues pèndules, perigoni cobert de punts glandulosos, fruit finament rugós, mat. . l.. . . o. . l'28,325. P. EFldropiper Fulles fades, beines pubescents, deia pestanyoses, espigues dretes B tan llargues com dos entrenusos, beines poc o gens pestanyoses, I o pèndules, perigoni no glandulós, fruit llis, lluent . . . . . . o 13. Planta perenne, tija radicant ascendent, sarmentosa, espigues primes, i fluixes, però no Deia gia fulles lanceolato-linears, serrulato- 3 pestanyoses. . . . Line a 2926: P. Sesrula fuet Planta anual, tija dreta o Da ide espiga subfiliforme, interrompuda 14. 72 BREORA DE CAT AE UNYA Poligonàcies, G. 608. - Polygonum. 'Tiges dretes o ascendents, fulles - lanceolades, de r0-20 mm d'ample, atenuades en curt pecíol, flors d'un verd vermellós, espiga £ pèndula 2,327. P. mite. Tiges ajagudes, difuses, fulles lanceolato-linears, de 3-4 mm d'ample, a penes atenuades, subsèssils, flors d'un vermell viu, espiga fructífera Cela A ea De OS i TES Un eçu ia ESO Es, US: X Plantes anuals, verdoses, herbàcies, d'arrel prima . . . . . . . 16. 5 Plantes perennes, glauques, dures, de rizoma gruixut, llenyós . 18. Tija afil'la cap a l'àpex, flors en llargues espigues terminals fluixes, nues, fulles uninerves . . . . dv ee 2320, FP. Bellardii. Tija fullosa fins a l'àpex a Es Dei Ílors axil'lars, fulles multi- BERVCS EI a Ra nal PORTA la at Ba Als geni dE 2 Fruit de 2-2/5 mm, finament estriat, quasi mat, inclús o a penes exert, tiges ajagudes o dretes, planta ubiquista . 2,330. P. aviculare. Fruit de 3-4 mm, lluent, exert, tiges ajagudes, planta dels arenys ma- RICS a an a Me duna i a ci erra lones DR GdS P RODES: nfl que els entrenusos, llargament escarioses argentades, flors a l'axil'la de fulles normals, fruit de 4-5 mm, exert. 2,332. P. marítimum. Tija afil'la, almenys inferiorment, beines més curtes que els entrenusos, breument escarioses, flors a l'axil'la de bràctees, fruit més petit, a Tija fullosa en tota la seva longitud, beines ordinàriament més llargues l penes exer: ee La ae as 08,389: P: Equisetiforme: 2,315.—P. Fagopyrum L., Fagopyrum esculéntum Moench (Fagopyrum ja jou emprat en el segle XVI Per Dodoens, de fagus, faig, i mvpóc, blat, traducció dels mots vulgars holandès i alemany Boelaveit i Buchuveizen, blat fagenco, equivalents al nostre fajol, Pels fruits trígons i de color de castanya, com diminutes fages, esculentum, comestible, perquè se'n fa farina.) Sinonímia. — Fajol, blat negre, cairat: cast., alforjón, trigo sarracénico, /7., sarrasin, blé noir, carabin. Anual, amb la tija de 3-8 dm, dreta, estriada, fistulosa, glabra, general- ment vermellosa, ramificada, de branques obertes, fulles ovalo-cordiformes, P. Fagopyrum 10 73 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Poligonàcies. G. 608. - Polygonum. sagitades, acuminades, palmatinerves, les inferiors llargament peciolades, les superiors amplexicaules, beines curtes, truncades, no pestanyoses, flors blan- ques o rosades, en raims curts, corimbiformes, perigoni no acrescent, vuit estams, tres estils, aqueni /yígon, molt exert, de cares planes, llises, mats, i angles aguts, enters, de gust no amarg. Geografia. — Cultivat especialment a la comarca d'Olot i subespontani per tot on hom el cultiva, al Vallès. — Juny-Set. 2,316. — P. tatàricum L., Fagopyrum tatàricum Gaertn. (perquè és originari de Tartària.) Sinonímia. — Fajol boig, jr., sarrasin de Tartarie. Es diferencia de l'anterior, amb el qual té gran afinitat, per les flors la meitat més petites, en raims fuixos, llargament pedunculats i formant una panícula en lloc de corimbe, pels aquenis fransovoides trígons, de cares rugoses o tuberculoses, amb 4n solc i angles sinuato- dentats i engruixits o bé obtusos, de gust amarg. P. tatàricum Geografia. — Cultivat i subespontàni: Olot, r. (Vay.), Vilallonga (Cod.), Salardú, a la Vall d'Aran (C. et S.). — Jul.-Ag. 2,317.—P. Convólvulus L. (per la seva tija voluble i la forma de les fulles, hom hi veié una semblança amb algunes corret- joles, és el Convolvulo similis herba, de Ronrad von Gesner, del segle XVI, i el Convolvulus minor semine triangulo de Bahuim.) Sinonímia. — Corretjola de llei, fajol bord, cairell, casí., polígono trepador, albohol de Castilla, /r., faux-liseron, liseron noir, vrillée bàtarde. Pe Convdirulua Anual, amb la tija de 2-I0 dm, ajaguda o voluble, prima, angulesa, estriada, flexuosa, ramificada, fullosa, fulles ovades acuminades, sagitades cordijormes, peciolades, 74 BRLORA DE CATALUNYA Poligonàcies. G. 608. - Polygonum. primes, penninerves, beines molt curtes, truncades, flors blanquinoses, breu- ment pedicel'lades, reflexes, en fascicles de 3-6 reunits en espigues fluixes, axil'lars i terminals, perigoni pubèrul, aplicat al fruit, vuit estams, anteres violàcies, tres estigmes, aquenis trígons, negres, mats, finament estriats, d'angles aguts. Geografia. — Frequent als camps, hortes i paratges herbosos de tot el país, des del litoral fins als Pircneus. — Juny-Oct. 2,318. — P. dumetórum L. (del llatí dumetum, la malesa, perquè s'hi fa, és el Fagopyrum praelongum dumetorum, de Dillen, cèlebre botànic alemany anterior a Linné.) Molt semblant a l'espècie anterior, de la qual difereix essencialment per la tija cilíndrica, voluble, flors poc més pedicellades, perigoni blanquinós, molt acrescent, molt glabre, ampla- ment alat membranós als angles, anteres blan- P. dumetórum ques, aquenis molt lluents. Es Geografia. — Boscos, vores de torrents i bardissars: Ribes, Montsoliu. — Collsaca- bra, Hostalets de Bas, les Planes, Amer, frequent a les Guilleries, Bosc de la Tosca, pr. d'Olot, Prats de Molló, Viladrau, la Cellera (Vay.), Plana de Vic, r. (Masí.), Llansà, Vilajuiga (Bub.), Vall d'Aran, a Les (C. et S.). — Juny-Ag. 2,319. — P. alpínum All. (perquè vie als Alps.) Perenne, de rizoma gruixut i tija de 3-0 dm, dreta, angulosa estriada, flexuosa, molt fu- llosa, fulles ovato-lanceolades o lanceolades, acu- minades, atenuades en curt pecíol, pestanyoses, primes, d'un verd pàllid pel revers, beines cur- tes, ericades, brunes, a la fi laciniades, cadu- ques, flors blanques o rosades, en raims que s'agrupen en panícula terminal nua, tèpals de es oblongs obtusos, fregientment glandulosos a la base, aplicats al fruit, vuit estams inclusos, tres estigmes, aqueni 4vígon, llis, lluent. 75 P UB LI CA CION SMD LE UN SSL E UE D'EUCIENCIRES Poligonàcies. G. 608. - Polygonum. Geografia. — Prats humits i pedruscall de les altes muntanyes: Vall de Núria, Agu- des del Montseny. — Camprodon (Salv.l), Setcases (Isernl), no escassa a la zona al- pina del Pireneu (Vay.l), la Presta, Cerdanya, massís del Carlit, fins a Andorra (Gaut.). — Jul.-Ag. 2,320. -— P. vivíparum L. (Perquè porta a les espigues, mesclats amb les flors seminiferes, uns diminuts bulbets capaços de reproduis la planta, que sembla néixer viva. sense passar per la fase de vida latent que ve- presenta la llavor.) Perenne, de rizoma subtuberós, carnós, curt, tija d'1-3 dm, dreta, estriada angulosa, glabra, simple, poc fullosa, fulles verdes per sobre, glaucescents per sota, crespes i revolutes pel marge, les inferiors ellíptiques, atenuades als dos caps, llargament peciolades, les superiors lanceolades, sèssils, beina llarga, no pestanyosa, terminada per una llengúeta lanceolada, flors blanques o rosades, fregientment barrejades amb bulbets, en espiga cilíndrica, prima (4-5 cm x 6-8 mm), fluixa a la base, solitària, ter- minal, vuit estams inclusos, tres estigmes exerts, aqueni ovoide, obscurament trigon, bru, mat. P. vivíparum Geografia. — Prats i pedruscall de les altes muntanyes: Comuna a les pastures de Núria, Coll de Pal, Rasos de Peguera. — Comabella, la Tossa, altures de Cerdanya (Vay.), Clot de Segalés (Costa), Ports de Benasc i de les Maleides (Zett.), Vall del Juela, Tredòs, Benasc (Timb.), Artiga de Viella, Gausac, Colomers (Llen.), Pla de Beret, Ruda (C. et S.). — Juny-Ag. 2,321. — P. Bistorta L. (nom prelinneà, format de bis, dues vegades, i tortus, forçat, Pel vizoma retort.) Simontmia. — Bistorta: cast., bistorta, jr., bistorte. Perenne, de rizoma curt, gruixut, carnós, doblegat sobre si mateix, tija de 2-6 dm, dreta, estriada angulosa, glabra, paucifoliada, amb fulles verdes i lluents per sobre, glauques i pubèrules per sota, ondades i aspres, però P. B:storta 70 BLORA-DE' CATALUNYA Poligonàcies. G. 608. - Polygonum. planes al marge, les inferiors ovato-triangulars, truncades a la base, decurrents sobre el pecíol, que és molt llarg, les superiors lanceolato-acuminades, am- plexicaules, beina molt llarga, no pestanyosa, terminada en llengúeta lanceo- lada, flors rosades, en espiga terminal ovoide o cilíndrica (3-5 X I-2 Cm), compacta, nua, vuit estams exerts, tres estils lliures, inclusos o exerts, aqueni trígon, acuminat, d'angles aguts, bru, llis, lluent. Geografia. — Prats humits i torbosos de les altes valls: Comuna a Queralps, Núria, Puigcerdà. — Puigsacalm, Platraver, Berga, Pla de la Calma, Castanesa i Vall d'Aran (Costa), Camprodon, Molló, altures de la Cerdanya, la Molina (Vay.), Vall d'Eina (Gaut.), Luchon (Zett.), Tredòs (Timb.), Pla de Beret (C. et S.). — Juny-Ag. 2,322. — P. amphíbium L. (perquè pot créixer a la terra cixuta o als aigua- molls, fora i dins de l'aigua, com els amfibis) Perenne, de 1vizoma cilíndric, llargament ser- pentejant, vamificat, tija submergida o radicant inferiorment, simple o ramificada, vermellosa, amb les fulles consistents, oblongo-lanccoledes, arrodonides o subcordiformes a la base, pecio- lades, no decurrents, més pàllides per sota, aspres al marge, beines llargues, truncades, pestanyoses o nues, flors rosades, en espiga terminal densa, dreta, oblonga cilíndrica, cinc estams fexerts, dos estils soldats a la base, aqueni ovoide comprimit, bru, lluent. P. cmphíbium a ndlans Moench — Fulles glabres, lluents, llargament peciolades, flo- tants, planta submergida. 8. terrestre Moench — Fulles aspres, híspides, breument peciolades, planta de vores d'aigua. Geografia. — Vores d'aigua i llocs inundats: Entroncament, l'Escala (Vay.), antic llac de Sils, S. Pere Pescador (Bub.), Vall d'Eina (Gaut.). La 4 natans Moench, a les llacunes de Can Adal de la Junquera i de Palau i Castelló (Vay.), llacuna de Camps, de Tortellà, més amunt de Besalú (Tex.l). La 83 terrestre Moench, en llocs humits del Pla de la Pinya, Olot (Vay.), i a Tortosa, al Canal de l'Ebre (R. Bolós), Llívia (Sen. l). — Jul.-Ag. 1 77 —— PUBLICACIONSIDE: L/INSTITUT DE CDE NC DES Poligonàcies. G. 608. - Polygonum. 2,323. — P. lapathifólium L. (de fulles de Rumex, els Lapathum dels autors antics.) Sinonúmie. — Presseguera borda, cast., pata de perdiz. Anual, tija de 2-8 dm, dreta o ajaguda, verda, vermellosa o tacada de púrpura, rodona, ordinàriament ramificada, fulles ovato-lanceo- lades o lanceolades, agudes, atenuades en pe- cíol, un poc eriçades al marge i al raquis, verdes i freqiuentment tacades de negre al mig, les superiors puntejades gianduloses per sota, ordinàriament tan llar- gues com dos entrenusos o més, beines truncades, poc o gens pestanyoses, flors d'un blanc verdós o rosades, en espigues oblongues cilíndriques, compac- les, terminals, dretes o un poc pèndules, peduncles, pedicels i perigoni aspres i glandulosos, perigoni de quatre tèpals amb nervis - sortits, convergents i anastomosats a l'àpex, sis estams, dos estils lliures, reflexos, aquenis tots len- ticulars, de cares còncaves, llises, lluents. P. lapathifólium Geografia. -— Llecs humits i pantanosos del litoral, Vallès, r. — Llocs humits i om- brívols d'Olot i les Guilleries (Vay.), Costabona (Gaut.). — Abr.-Nov. 2,324. — P. Persicària L. (els llatins anomenaven Persicaria diverses es- pècies de Polygonum de julles lanceolades, sem- blants a les de la Persica, el presseguer, Bahuin i altres botànics prelinneans empraren el mot en sentit genèric.) Simoníúmia. — Presseguera borda, herba de la mala bua, herba felera, casí., persicaria, hierba de Santa María, hierba pejiguera, /7., pied rouge, persicaire douce, pélingre. P. Persicària Anual, amb la tija dreta o ajaguda, de 2-S$ dm, simple o ramificada, d- inflada als nusos, fulles ovato-lanceolades o lanceolades, atenuades en curt pecíol, tacades o no, més curtes que la longitud de dos entrenusos, beines peludes, llargament pestanyoses, truncades, flors vo- 78 FLORA DE CATALUNYA Poligonàcies. G. 608. - Palygonum sades, rarament verdoses, en espigues curtes, oblongo-cilíndriques, compactes, dretes, peduncles, pedicels i perigoni no glandulosos, tèpals sense nervis prominents, estils soldats imjeriorment, aquenis dimorfes, els uns trígons, de cares còncaves i els altres lenticudars, llisos, lluents. Planta polimoria. Raça P. bijorme VVahl. — 8 elalum G. et G. — Espigues erectes, paniculi- formes, les laterals pedunculades, no subsèssils, peduncles llargs, llisos, fulles d'un verd clar, lanceolades acuminades. Geografia. — Llocs humits i inundats de tot el país: Al litoral, Vallès, Bages, fins a Bagà i al Pireneu, predomina, com ja observà Costa, la raça P. biforme VVahl. — Conca de Tremp i valls pirenenques (Costa), Vic (Masf.), Garrotxa, Olot, Ribes (Vay.). — Jul.-Nov. 2,325. — P. Hydropíper L. (aquest mot bòpomerept, el trobem ja en Dios- còrides, format de bòop, aigua, i mémegt, Pebre, Perquè es ja vora l'aigua i té el sabor fortament Picant, és la Persicaria urens seu Hydropiper de Bahuin, i, simplement, l'Hydropiper de gran nombre de botànics prelinneans.) Sinonímia. — Pebre d'aigua, cast., pimienta acuética, paciencia picante, //., poivre d'eau, persicaire brúlante, curage, herbe de Saint- Innocent. P. Hydropíper Anual, amb la tija de 2-8 dm, dreta o ascendent, glabra, ramificada, fulles oblongo-lanceolades o lanceolades, atenuades en curt pecíol, acuminades, verdes, lluents, primes, de gust acre i Picent com tota la planta, beines gla- brescents, amb algunes pestanyes llargues i altres de curtes, flors blanques verdoses o rosades, en llargues espigues filiformes, interrompudes, ordinària- ment arquejades i pèndules, bractèoles glabres, peduncles llisos, perigoni cobert de punts glandulosos, sense mervis prominents, generalment sis estams, dos es- tils soldats a la meitat inferior, aquenis negres, els uns trígons els altres len- Hculars, mats, finament rugosos. Geografia. — Recs i vores d'aigiúes corrents o estancades: Prat de Llobregat, Lleida, Olot, Castelló d'Empúries. — Marina de l'Hospitalet (Costa,) Lluçanès, S. Feliu de Pa- llarols, Cerdanya, Empordà (Vay.), S. Beat (C. et S.). — Ag.-Set. 79 PUBLICACIONSUDE LC NS TU T UT DE CLENGIES Poligonàcies. G. 608. - Polygonum. 2,326. -— P. serrulàtum L. (per les cerres del marge foliar, que donen a les vores de les fulles l'aspecte d'una diminuta sevreta.) Perenne, amb la tija de 4-I0 dm, radicant a la basc, ascendent, prim, sarmentós, glabres- cent, poc ramificat, amb les fulles llargament lanceolato-linears, sèssils o curtament peciolades, acuminades, serrulato-pestanyoses, beines pubes- cents, llargament pestanyoses, de sabor fal com tota la planta, flors rosades o blanquinoses, en espigues rimes, subjiliformes, fluixes però no interrompudes, quasi dretes, bractèoles pestanyoses o glabres, perigoni sense punts elandulosos, generalment tres estils quasi lliures fins a la base, aquenis de dues menes, uns frígons, altres lenticulars, negres, lluents o, alguns, mats. P. serrulàtum Geografia. — Llocs humits del litoral: Empúries (Llen.l)j, Barcelona, Can Tunis (Sen.t)j, Roses, Girona (Bub.), Pla de Barcelona, Devesa de Girona, Baix Empordà (Vay. que el creu forma del P. mite Schrx.). — Ag.-Nov. 2,327. — P. mite SchranX (del llatí mitis, mite, suau, benigne, perquè s'as- sembla a l'Hydropiper Però no en té la coissor.) Anual, amb la tija de 2-8 dm, dreta o ascendent, radicant a la base, glabrescent, ramificada, de branques primes, dretes, fulles oblongo-lanceolades o lanceolades, atenuades en curt pecíol, d'I-2 cm d'ample, de sabor herbaci, beines amb pèls aplicats, llargament pestanyoses, flors d'un verd vermellós, rarament blanqui- noses, en espigues filiformes, interrompudes, fuixes, 4. obtuses i penjants o inclinades, brac- tèoles pestanyoses, Peduncles i Perigoni no glandulosos, aquenis negres, molt lluents, d'uns 3 mm, els uns frígons i els altres lenticulars. Geografia. — Llocs humits i aigues estancades: Lleida. — La Cellera (Cod.), Girona, Roses (Bub.), Olot, Empordà (Vay.). — Set.-Oet. 80 ELORA DE CATALUNYA Poligonàcies. G. 608. - Polygonum. 2,328. — P. minus Huds. (Perquè comparal amb el Persicaria és menor.) Anual, amb la tija d'I-5 dm, generalment prostrada difusa, després ascendent, prima, ordi- nàriament molt ramificada des de la base, fulles lanceolato-linears o linears, subarrodonides a la base i atenuades cap a l'àpex, subsèssils, beines El amb pèls aplicats, llargament pestanyoses, flors XS d'un vermell vinós, en espigues subfiliformes o cilíndriques, molt fluixament interrompudes, dre- Po tes després de l'antesi, bractèoles pestanyoses, peduncles llisos, perigoni no glandulós ni amb nervis prominents, cinc estams, 2-3 estils soldats infericrment, dvels i acostats, aquenis petits (a penes de 2 xI'25 mm), negres, molt lluents, alguns d'ells trígons, la major part lenticulars. P. minus Geografia. — Llocs humits o inundats: Cap al Port, Hospitalet i pla de Llobregat (Costa), probablement a la Vall d'Aran, car Zettersted l'hi indica a les valls inferiors i Lapeyrouse el dóna com a abundant a S. Beat, Estagnau-de-Saint-Béat, r. r.t (C. et S.). — Juny-Set. 2,329. — P. Bellàrdii All, P. rurivà- ——gum Jord, raça del P. aviculare L. apud - o Rouy. : (dedicada a A. L. Bellardi, botànic italià, col- laborador d'Alliont, rurivagum, format de rus, ruris, el camp, i vagus, vagabund, perquè surt per ací per allà, com si vagabundegés.) Anual, amb la tija de 2-8 dm, dreta, prima, angulosa estriada, d'entrenusos llargs, ramifi- cada, de branques filiformes, dretes, afilles a la regió florífera, fulles foc nombroses, el'lípticc- lanceolades, curtament peciolades, agudes, planes, feblement nervades en ambdues caves, les superiors linears, beines curtes, brunes a la base, escarioses i semitransparents a l'àpex, laciniades, estriades, flors verdes voretades de vermell, en nombre d'1-3, mitjanament pedicel-lades, a l'axil'la de petites bràctees, en llargues espigues terminals molt estretes i fluixes, nues o quasi nues, perigoni rugós a la maturitat, aquenis negres, (yígons, obs- curament pumtejats, molt lluents. 4 aphyllum Costa — Planta sense fulles. P. Bellà:dii II 81 PUBLICA C ORNS DES CINSS SR ST UE DRES CIENCIES Poligonàcies. G. 608. - Polygonum. Geografia. — Terres arenoses, especialment calcàries: Lleida, a la Serra de Canyelles. — Lleida, Viella, Bielsa (Compi.l), Fiscal (Nuetl), Olot, pr. de Tortellà (Cufí), Banyo- les, Sagaró, Pla de Barcelona (Vay.). La y aphyllum Costa als camps de l'Urgell (Costa). — Jul.-Set. 2,330. — P. aviculare L. (derivat del lletí avicula, ocellet, berquè les fulles recorden la llengua dels ocells, és la lingua passe- rina d'alguns botènics prelinneans.) Sinontmia. — Escanyavelles, estiravelles, herba de cent nusos, corriols, passacamins, travacavalls, cast., corregúela, cien nudillos, hierba menuda: /r., centinode, tirasse, herbe aux panaris. ena ela. Anual, amb la tija d'I-6 dm, prima, pros- trada difusa, estriada, glabra o pubèrula, fu- llosa fins a l'àpex, ramificada, fulles ovades, el'líbliques O lanceolades, planes, curtament peciolades, agudes o obtuses, verdes, glabres, finament venoses per sota, beines discolores, escarioses, laciniades, estriades, flors rosades o blanquinoses, subsèssils a l'axilla de fulles normals, en llargues inflorescèn- cies fluixes, -- fulloses, tèpals amb el nervi dorsal visible, aquenis fíeons, finament estriats, mats o poc lluents, bruns, poc o gens exerts. Planta molt polimorfa. se o ndnum Boiss. — Tija simple, fullosa, entrenusos curts, fulles oblongues o lanceolades, axil'les subuniflores. Geografia. — Comuna a les terres cultivades i llocs herbosos de tot el país. La €e nanum Boiss. al Port de Caldes (Costa). — Maig-Nov. 2,331. — P. Robértii Lois. — P. avicu- lare 8 segétum Ledeb. (dedicada a Robert, director del Jardí Botànic de Toló en el segle XIX.) I Anual o perenne, d'arrel prima o un poc llenyosa, tija d'r-5 dm, prostrada ascendent, forta, prima, herbàcia, ramificada, branques enterament fulloses, fulles ovato-lanceolades o bé P. Robértii 82 FLORA DE CATALUNYA Poligonàcies. G. 608. - Polygonum. oblongues, planes, glabres, nervades en ambdues cares o almenys per sota, bei- nes més curtes que els entrenusos, blanques escarioses i feblement laciniades a l'àpex, amb sis nervis poc marcats, flors blanquinoses o rosades, en nombre d'I-4 a l'axilla de les fulles, aquenis frígons, lluents, més llargs que el perigoni. Geografia. — Arenys de la costa: Plaça de Castelló (Sen.), frequent a l'Aragó austral (Loscos), des d'on passa, probablement, a Catalunya, arenys marítims de Banyuls (Gaut.). — Juny-Oct. 2,332. — P. marítimum L. (perquè es fa als sorrals de vora la mar.) Sinontmia. — Passacamins marí, cast., co- rregúela marina. Perenne, de rizoma llenyós, gruixut, tija d'1-5 dm, ajaguda, subllenyosa a la base, es- triada, fullosa en tota la seva longitud, tortuosa, un poc ramificada, fulles el'líptico-lanceolades, o coriàcies, revolutes pel marge, nervades, glabres, Pe matimam oo glauques, beines grans, generalment més llar- gues que els entrenusos, blanques escarioses, vermelloses a la base, amb uns dotze nervis, laciniades, de divisions lanceo- lades acuminades, flors blanquinoses o rosades, en nombre d'r-4, subsèssils a l'axilla de fulles normals, tèpals amb un nervi dorsal prominent, aquenis trígons, de cares planes, molt lluents, bruns, no xagrinats, més llargs que el perigoni. I aieit ua i eeteet ec ei em Geografia: — Comuna alsarenys manitims. des de i i o Roses a Barcelona i Tarragona. — Abr.-Oct, 2,333. — P. equisetiforme Sibth. et Sm. (perquè allargassat com és, sense fulles i amb les beines als musos, vecorda la cua de cavall o Equisetum.) Perenne, de rizoma molt gruixut, llenyós, ramificat, multicaule, amb tiges de 3-8 dm, dre- tes o ajagudes, sarmentoses, solcades estriades, afil'les almenys inferiorment, fulles, generalment, 83 PUBLICACIONS 4ME SE N SU TU TS DE CIENCIES Poligonàcies. G. 608. - Polygonum. avortades, quan existeixen, oblongo-lanceolades, revolutes i ondades al marge, glabres per sobre, pubescents i venoses per sota, agudes, subsèssils, beines ferruginoses, membranoses, feses en lacínies capil'lars, multinerves, molt més curtes que els entrenusos, flors en nombre de 2-4 a l'axil'la de bràctees, en llargues espigues interrompudes a la base, totalment nues, pedicels tan llargs com les bràctees, generalment vuit estams, tres estils, perigoni blanquinós, aquenis trígons, menudament puntejats, negrosos, un poc lluents. Geografia. — Pròpia del sud d'Espanya, no escasseja tampoc a les terres salobroses del Baix Aragó (Loscos et Pardo) i sembla que Costa també la trobà als camps de l'Ur- gell. La tenim de Cartagena. — Jul.-Ag. 84 FLORA DE CATALUNYA Família 96. — DAFNÀCIES J. ST. HIL. (Dal gènere Daplne) Plantes de flors hermafrodites, polígames o dioiques, regulars, grogues, blanques o vermelles, axil'lars o terminals, perigoni caduc o marcescent, tubulós, quadrilobat, vuit estams biseriats, perígins, subinclusos, un estil curt, estigma globulós i per fruit una drupa o un aqueni. Plantes, generalment, llenyoses, d'escorça fibrosa i tenaç, fulles alternes, enteres i sense estípules. Perigoni caduc, fruit en drupa nua, flors relativament grans, vermelloses, blanques o groguenques . . . . . . . . . . . . 609. Daphne. Perigoni marcescent, fruit en Bec saltat pel perigoni, flors petites, groguenques, verdoses o d'un negre purpuri . . 610. Passerina. Gènere 009. — DAPHNE L. (De òdpvy, nom grec del llorer, al qual s'assemblen algunes espècies d'aquest gènere, h pel P q principalment el lloreret, anomenat daphuoides per diversos botànics prelinneans.) Flors vermelloses, blanques o groguenques, oloroses, en capítols o paní- cules terminals o en fascicles o raims laterals, perigoni caduc, petaloide, in- fundibuliforme, estil curt o nul, fruit en drupa carnosa o coriàcia, a la fi nua, de nucli crustaci. Arbustos de fulles peciolades o atenuades a la base. 85 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CLENCIEES Dafnàcies. G. 609. - Daphne. Petits arbustos de tronc prostrat difús, flors en capítols terminals, ver- melloses, perigoni Dues drupa vermella, fulles persistents, uni- 1 nerves — . $ , Lo... 2334. D. Cneórum. Arbustos de troncs hr cl hore en qe cals terminal o en fascicles o raims laterals. qoe Re ee ME ere e En Eres rec SET 2. Flors blanques, en panícules terminals, tronc fullós en tota la seva longitud, fulles lanceolato-linears, cuspidades, uninerves, perigoni 2 blanc sedós, drupa vermella . . . . . . . 2,335. D. Gnídium. Flors vermelloses o groguenques, en fascicles o raims laterals, tronc solament fullós a l'àpex, fulles multinerves. . . . . . . . . 8. Flors vermelloses, oloroses, en fascicles, perigoni pelut, de lòbuls quasi tan llargs com el tub, drupa vermella, branques pubescents, fulles CAUQUES i A Mor at o 336. D. MeZErElun: 3. Flors groguenques, quasi totes en raims, perigoni glabre, de lòbuls 2-3 vegades més llargs que el tub, drupa negra, branques glabres, fulles persistents. Le. .00 . a etelc ee Le 2387. D. Lanseola 2,334. — D. Cneórum L. (Teofrast parla de dues menes de RE0p0Y, una de les quals té les fulles semblants a les de l'oli- vera, els autors prelinneans referiren els cneoron de Teojrast a molt diverses plantes, i Bahuin, que pren el mot en sentit genèric, consigna en el Pinax dres espècies de Cneoron, de les quals aquella Thymelaeae affinis facie externa és Ja que descrivú Linné amb el nom de Daphne Cneorum.) D. Cneórum Petit arbust de tronc d'I-3 dm, prostrat difús, ramificat, de branques primes, d'un bru vermellós, pubescents i densament fulloses a l'àpex, nues inferiorment, fulles oblongues o transovades cuneijormes, generalment amb una petita esco- tadura i mucronulades, glabres, coriàcies, uninerves, subsèssils, flors rosades, a la fi vermelles o violàcies, molt oloroses, en capítols de 6-I2 flors terminals, perigoni pubescent, de lòbuls ovato-mucronats, 2-3 vegades més curts que el tub, drupa coviàcia, ovoido-oblonga, d'un groc ataronjat, a la fi bruna. Geografia. — Llocs secs i pedregosos: Pastures de Puigllançada, al Cadí. — Rasos de Peguera (Costa), altures de Cerdanya, La Tossa, Comabella, Núria, a l'VV del Bosc de la Mare de Déu, sobre S. Gil, Coma de Vaca (Vay.), Vall d'Eina i altres frontereres de la 86 RI OQUR A DES CNTALUNYA Dafinàcies. G. 609. - Daphne. Cerdanya (Gaut.): comuna als Pireneus Centrals, cap a les Bordes (Costa), Port de Benasc i de Panyablanca, Renclusa, Castanesa (Zett.), Port de la Picada (Llen.t), valls del Juela i de Baiios (Timb.), Bassivé (Pujol, J.). — Jul.-Ag. 2,335. — D. Gnídium L.. (hom ha cregut que la grana dita Gnidium, famosa en l'antiguitat, de Gnide, la ciutat de la Cària, provenia d'aquesta Daphne.) Sinonímia.— Matapoll, tell, tintorell, astruc, o cast., torvisco, matapollo, /7., garou, sainbois. Arbust de 6-12 dm, de troncs drets, rami- ficats, amb les branques dretes i fulloses en tota llur longitud, bru, pulverulent a l'àpex, fulles Janceolades limears, acuminades, cuspida- des, uninerves, verdes, glabres, subcoriàcies, que es tornen negres per la dessecació, flors blanques, oloroses, en panícula terminal, peduncles i pedicels coberts d'un toment blanc, perigoni sedós, també blanc, de lòbuls ovats, més curts que el tub, drupa ovoide, vermella en la maturitat. l Geografia. — Frequient als boscos i torrents del litoral i del Vallès, d'on remunta fins a Bages. — Lleida, Vilanova de la Barca (Gonz.l), Vic, r. (Masf.), Olot (Tex.), la Garrotxa (Vay.), La Cellera (Cod.). — Abr.-Oct. 2,336. — D. Mezéreum L. (hom ha cregut que el Mezereon dels àrabs cor- vespon a aquesta planta.) Sinonimia. — Olivereta, herba dels fics, tin- torell, cast., mezéreo o laureola hembra, /7., bois joli, bois gentil. Arbust de 5-I0 dm, dret, ramificat, gris, puntejat de bru, branques pubescents, densa- ment fulloses a l'àpex, fulles oblongo-lanceolades, atenuades en curt pecíol, glabres o pestanyoses, un poc nervades, caduques, coetànies amb les flors o posteriors a elles, flors rosades, oloroses, sèssils, geminades o ternades, en petits fascicles laterals, formant una espiga interrompuda, nua, terminada en rosetó, perigoni pelut, de lòbuls quasi iguals al tub, ovats aguts, drupa ovoide, vermella a la maturitat. D. Mezéreum 87 PUBLIGACILONS DE (ECENSTETEFU ED IDE CRENCEES Dafnàcies. G. 609 - Daphne. Geografia. — Boscos de les altes valls: Montseny, des de Sta. Fe al Turó de l'Home, Queralps, Núria. — Muntanyes de Surroca, Puigsacau, Sta. Magdalena (Costa), Bohí (Gonz.l), muntanyes de Cerdanya, Vall del Bac, Salines, Sta. Pau, Freixenet, Ciuret, Platraver, Collsacabra (Vay.). — Març-Maig. RE RE A COS dl 2,337. — D. Lauréola L. (és la laureola dels autors prelimneans, així anomenada per les fulles, que recorden, per llur forma 1 verdor, les del llorer.) Sinonímia. — Baladre petit, lloreret, senet de pagesos, casí., lauréola macho. Arbust de 5-I0 dm, dret, ramificat, d'un color groguenc bru, glabre, molt fullós a l'àpex, fulles /vansovades lanceolades, atenuades en curt Pecíol, bastant grans (6-I2 X 2-3 cm), nervades, glabres, lluents, coriàcies, persistents, flors d'un verd groguenc, oloroses, subsèssils, en petits raims de 3-7 flors, axil'lars, penjants, ornats de petites bràctees groguenques, ovades, caduques, perigoni glabre, de lòbuls ovato-lanceolats, 2-3 vegades més curts que el tub, drupa ovoide, negra a la maturitat. Geografia. — Llocs selvàtics, ombrosos, de la serralada litoral fins a les valls sub- pirenenques: Adous del Bastareny. — Febr.-Abr. 88 FLORA DE CATALUNYA Gènere 610. — PASSERINA L. (Alguns botànics prelinneans donaren el nom de Passerina a diverses plantes de fulles estretes com la llengua d'un Passer, pardal.) Fiors hermafrodites, alguna vegada polígamo-dioiques, verdoses, groguen- ques o vermelloses, solitàries o en glomèruls axil'lars, petites, amb el perigoni persistent, urceolat o infundibuliforme, quadrilobat, vuit estams biseriats, un estil i per fruit un aqueni envoltat pel perigoni. Herbes o petits arbustos de fulles petites, alternes o imbricades. Tiges herbàcies, dretes, fulloses en tota llur longitud . . . . . . 3. 1 4 Tiges llenyoses, frequentment tortuoses, d'ordinari solament fulloses a Va pes destess dranqueSt pa as a, ed es ES ce a lA Planta anual, d'arrel prima i tija simple o ramificada superiorment, flors hermafrodites, amb petites bràctees i pèls a la base, perigoni verdós, pubèrul, fulles lanceolades linears . . . 2,338. P. ànnua. Plantes perennes, de rizoma gruixut, multicaule, flors polígames, sense Dràctees, perigonl groguenc o vermellós . LL... LL es 8. Planta glabra, fulles oblongo-lanceolades, llustroses, fors solitàries o en glomèruls pauciflors, més curts que les fulles, perigoni glabre, d'un verd groguenc, lòbuls lanceolats, iguals a la meitat del tub 2,339. P. Thymelaea. 3 Í Planta pubescent a la meitat superior, fulles lanceolato-linears, a la fi glabrescents, flors en glomèruls multiflors tant o més llargs que les fulles, perigoni tomentós, de lòbuls iguals a H/a o H/, de la longitud del Ra MES gel EA (i. o glguoi EN thesioides. Fulles i branques glabres o RNE aquelles d'I-2 mm d'am- plada. cat aa 5 Fulles i branques aitecscmis casset o alii cies Lents de dos o Oimés mil limetres d'amplada. de gys ie qe DE ES. 6. 1 Fulles linears espatulades, obtuses, de 5-0 XI mm, herbàcies, llises, perigoni brunenc, glabre, de lòbuls lanceolats, r-2 vegades més curts QUE CIS CAD il ia solcs due dte 2.344 Es diGiCa. Fulles linears lanceolades, Edo dE IO- 015 mm, rugoses, perigoni gro- guenc, pubescent, de lòbuls ovats, quasi iguals al tub 2,342. P. calycina. PUBLICACIONS: (DE, EM NS II UT DE CIENCIES Dafnàcies. G. 610. - Passerina. Perigoni glabre, lòbuls la meitat més curts que el tub, fulles linears espatulades, sense nervis prominents. . . . — 2,343. P. tinctória. 6 Perigoni sedós, lòbuls quasi tan llargs com el tub, fulles ovades, amb nervis visibles, verdes per sobre, blanques tomentoses per sota 2,344. P. hirsuta. 2,338. — P. ànnua VVilestr. — Thyme- laea arvensis LamE., T. Passerina Lge. (annua, Perquè és una planta anual, arvensis, Perquè sol fer-se a les terres de conreu.) Anual, d'arrel cònica i prima, tija de 2-5 de- címetres, dreta, glabra, un poc estriada, simple o ramificada, de branques dretes, fullosa en tota la seva longitud, fulles Janceolato-linears o li- nears, agudes, sèssils, enteres, amb 1-3 nervis, alternes, flors hermafrodites, verdoses, acompa- nyades de dues petites bràctees basilars, soli- tàries, geminades o ternades, axil'lars, formant llargues espigues subfilijormes, julloses, fluixes, que ocupen la major part de la tija, perigoni pubèrul, de lòbuls ovals, obtusos, dues vegades més curts que el tub, fruit Piriforme agut, glabre, a penes més curt que el perigoni. Geografia. — Terres de conreu del litoral i zona mitjana, fins a Bagà, no escassa al Vallès i Bages. — Lluçanès, Montagut (Vay.): Alfar, Farió (Sen.). — Juny-Oct. 2,339. — P. Thymelaea DC. — T. Sa- namunda All. (Thymelaca és mot antiquíssim, emprat per Bahuin en sentit genèric, que hom suposa format de Tithymalus, les eufòrbies, i Olea, l'olivera, perquè algunes Thymelaea s'assemblen per llur aspecte a aquestes plantes, el nom de Sanamunda fou imtroduit per Clusius, i correspon al nom vulgar andalús d'aquesta i d'altres espècies afins, emprades com a purgants, de sanare, curar, i mundare, netejar.) P. Thymelaea Perenne, de rizoma gruixut, llenyós, multi- caule, tiges d'1-3 dm, dretes, llenyoses a la base, simples, glabres, fulloses en tota llur longitud, fulles oblongo-Janceolades, subsèssils, agudes, molt acos- 90 FLORA DE CATALUNYA Dafnàcies. G. 610. - Passerina. tades, ascendents, subimbricades, nervades, coriàcies, lluents, d'un verd ciar, flors polígames, groguenques, sense bràctees, axil'lars, les inferiors solitàries, a penes iguals a la meitat de les fulles, les superiors en fascicles de 2-5 flors, quasi iguals a les fulles, formant en conjunt una espiga fullosa que ocupa aproximadament la tercera part superior de la tija, perigoni glabre, de lòbuls lanceolats aguts, estesos, iguals a la meitat del tub, fruit ovoide cònic, glabre i un poc lluent, la meitat més curt que el perigoni. Geografia. — Boscos i ermots àrids: Serralada litoral, a Valldoreix, Caldes de Mont- bui, al cim del Farell. — Terrenys calcaris i guixosos, cap a Vic (Costa, Masí.l) Banyo- les (ISeral), Sanahuja, Balaguer, Tremp (Costa), Falset (VVebb), zona mitjana de Cata- lunya, fins al Lluçanès, Freixenet (Vay.), Collsuspina, Castellars, Oller (Font.l). — Maig-Set. (9. 2,340. — P. thesioides VVilstr. — P. pubéscens Meissn. (thesioides, ço és, semblant als Thesium, perquè en té les fulles, pubescens, Perquè és Pubescent.) Perenne, de rizoma gruixut, llenyós, tortuós, ramificat, multicaule, amb tiges d'I-255 dm, primes, subfiliformes, rectes, simples, fulloses en tota llur longitud, glabres inferiorment, E Pubescents a la part superior o florifera, fulles lanceolato-lincars, les inferiors estretament li- nears, agudes, glabres o glabrescents, alternes, flors dioiques o polígames, groguenques O verme- lloses, "sense bràctees, axil'lars, sèssils, solità- ries, geminades o en glomèruls pauci- o multi- flors, en llarga espiga fullosa, perigoni cobert de elits pèls aplicats, el tub de les masculines fi/iforme, el de les femenines cònic, de lòbuls oblongo-lanceolats, iguals a 1/3 o 1/, del tub, fruit ovoide cònic, negre, glabre, am poc estriat. a —densiflora Nob. — P. Pujólica Cad. . —8 P. ellíbtica Boiss. var. densi- flore Vay. in litt. — Flors en glomèruls multifiors, densos, toment de la regió florífera de la tija i del perigoni més dens. P. thesioídes Geografia. — Boscos i erms àrids: Bages, a Castellfollit del Boix, Castellnou de Bages, Rellinars, cap a Coll de Daví, Moià: Horta, de Tarragona (Font, in Hb. Cad.l), Solsona, Cardona, prop de les salines, entre Cardona i Berga, al lloc anomenat la Forària (Bub.., sub P. ellibtica Boiss.2). La a densifiora Nob., a Puigreig (C. Pujoll, maig 1891 legit)., (1) De Collsuspina ja fou mencionada per Bubani. (F. Q.). (2) Dedicada a Conrad Pujol, botànic explorador de la comarca de Bages i del Berg:dà (F. Q.). 9I PUBLICACIONSUDE, EA NS TA DU T DUE (CIENCIES Dafnàcies. G. 610. - Passerina. N. B. Comparades les plantes recollides per Font en diferents punts de Catalunya, entre si i amb un exemplar de l'Aragó austro-occidental tramès per Pau, creiem que totes pertanyen a aquesta espècie, però no a la P. ellibtica Boiss. que presenta les fulles més amples (el'líptiques), obtuses, Pubescents i els lòbulos del perigoni obtusos, més curís (1/, del tub), segons exemplars de Serra Mariola. Creiem, dones, que la planta de C. Pu- jol que remetérem a Vayreda i que, amb encert, qualifica de var, densiflora, ho és, però no de la elliptica sinó de la Mhesioides. 2,341. — P. dioica Ram. (perquè és planta dioica.) Petit arbust d'r-3 dm, de tronc tortuós, grisenc, a la fi nu, ramificat, de branques pros- trades ascendents, primes, d'escorça suberosa berrugosa per les cicatrius de les antigues fulles, fullós solament a l'àpex, de fulles petites (5xI1 mm), linears espatulades, obtuses, glabres, membranoses, uminerves, planes, llises, molt acostades, flors polígamo-dioiques, groguenques, acompanyades de 2-6 pPetiles bràctees basilars, linears, 3-4 vegades méx curtes que el perigoni, solitàries o fasciculades, formant Petites espigues fulloses, terminals, perigoni groguenc, a la fi purpuri, glabre, de lòbuls ovalo-lanceolats, I-2 vegades més curts que el tub, fruit ovoide cònic, pubescent, la meitat més curt que el perigoni. Geografia. — Roques calcàries dels Pireneus: Vallcebre, Queralps, Núria, al Salt de l'Aigua. — Prats de Molló, Rocabruna, Baget, Talaixà, Bassegoda, Sta. Magdalena del Munt, Porxo, Comabella, Abanyà, Mare de Déu de Fau, Mare de Déu del Munt (Vay.), roques de l'areny del Segre, prop d'Organyà (Costa), Penyablanca, r. (Philip. ex Zett.). — Maig-Juny. 2,342. — P. calycina DC. (perquè dins el gènere Daphne, on va ésser in- clusa primerament per Lapeyrousce, és notable per conservar el calze en la fructificació, cf. Alys- sum calycinum.) Petit arbust d'I-4 dm, ramificat, de bran- ques prostrades esteses, pubescents particular- ment a l'àpex, densament fulloses en quasi tota llur longitud, fulles Hnears-lanceolades, agudes o acutiúscules, coriàcies, revolutes pel marge, rugoses, de I0-I5 X2 mm, sense nervis sortits, P. calycina 92 ESE OBRA DE CAUIAVI UNA Dafnàcies. G. 610. - Passerina. flors polígamo-dioiques, groguenques, solitàries axil'lars, acompanyàdes de dues petites bràctees basilars, 2-3 vegades més curtes que el perigoni, en espiga fullosa, perigoni fubescent, de lòbuls ovats obtusos, quasi iguals al tub, fruit ovoide cònic, pubèrul, a penes més curt que el perigoni. Geografia. — Roques i pastures pedregoses del Pireneu central: Vall de Benasc (Lap. ex Zett.), Port de Pallars i Serra de Ruda (Costa), Coma Gireta, Beret, Saburedo, Montgarri i general a la Vall d'Aran (Llen.t), Tredòs (C. et S.). — Jul.-Ag. 2,343. — P. tinctória Pourr. (perquè és una planta tintòria.) Sinonímia. — Bufalaga, herba de Mont- serrat, cast., mierdacruz, bufalaga, yesca fria. Petit arbust de 2-5 dm, ramificat, de bran- ques dretes, acostades, tomentoses sobretot a l'àpex, inferiorment nues i berrugoses, densa- ment fulloses a la part superior, fulles Hinears o subesbatulades (de 10 X 2-3 mm) obtuses, corià- cles, Sense mervis sorlils, acostades, cendroses, pubescents, flors polígames, groguenques, axil- lars, solitàries, acompanyades de dues petites bràctees basilars ovades obtuses, tomentoses, en espigues curtes, fulloses, perigoni glabre, de lòbuls ovats obtusos, iguals a la meitat del tub, fruit ovoide cònic, glabre, quasi igual al perigoni. P. tinctória Geografia. — Terrenys argilosos calcaris, àrids, del litoral, Vallès, Bages i Segarra. — Costes de Tortosa i Tarragona (NVebb), s'interna per terres de Lleida per la banda de Segarra (Costa). — Gener-Març. 2,344. — Passerina hirsuta L. (per les fulles i vramells peluts.) Sinonímia. — Bufalaga, pala o palma ma- rina, cast., pala marina, matapollo. Arbust de 4-I2 dm, molt ramificat, de bran- ques esteses o penjants, al principi blanques tomentoses, a la fi glabrescents, fulloses en tota llur longitud, fulles imbricades, petites (4-6 X 2 mm), ovades acuminades o bé obtusiúscules, coriàcies, còncaves, blanques tomentoses per P, hirsuta 93 PUBLICACIONIS DE LAUNS UI d UT DE CIENICURES Dafnàcies. G. 610. - Passerina. sobre, verdes, glabres i lluents per sota, sense nervis sortits, flors polígamo- dioiques, groguenques, sense bràctees, fasciculades en nombre de 2-5 a l'àpex de les branques, en espigues fulloses, perigoni a la fi caduc, blanc sedós per fora, glabre i groguenc per dins, de lòbuls ovats oblusos, poc més curts que el tub, fruit ovoide, glabre, a la fi nu. Geografia. — Abundant al litoral de Salou, Tarragona, Vallcarca i Barcelona. — Plat- ges de Roses i altres llocs del litoral de Girona (Vay.), roques del litoral, de Coll-lliure a Cervera (Gaut.). — Abr.-Oct. 94 FLORA DE CATALUNYA Família 97. — LAURÀCIES LINDL. (Del gènere Laurus.) Plantes dioiques, de flors d'un blanc groguenc, aromàtiques, en petites umbel'les axil'lars involucrades, perigoni petaloide, amb quatre divisions transovades, 8-I2 estams biseriats, que porten al mig o prop de la base una glàndula o apèndix per banda, anteres introrses, dehiscents de baix a dalt per un opercle, un estil, un estigma globulós i per fruit una drupa negra. Arbres de fulles ovato-lanceolades, coriàcies, atenuades en curt pecíol, penni- nerves, enteres o bé ondades al marge, glabres, verdes, lluents, persistents. Gènere 611. — LAURUS L. (Nom llatí del llorer.) 2,345. — L. nóbilis L. (del llatí nobilis, noble, Per la seva excel'lència i fama comparat amb els altres congèneres.) Sinonímia. — Llorer, llor, cast., laurel: fr., laurier commun. Geografia.— Terrassa, espontani al bosc del Torrent de la Cirera, cap a l'Obac. — Veritablement espontani al Torrent de Sagaró (Vay.), Gavà, roques de la Mare de Déu de Bruguès (Sen.l), boscos de Sureda a Ba- nyuls (Gaut.). — Abr.-Maig. L, nóbilis 95 PUBLICACIO NS PD En AN SE TEU TE DE CUB NC ES Família 93. — SANTALACIES R. BR. (Del gènere Santalum.) Plantes de flors hermafrodites o dioiques, blanquinoses o groguenques, en raims o panícules, rarament solitàries, acompanyades de bràctees, perigoni interiorment petaloide, verd per fora, amb 3-5 divisions, 3-5 estams, anteres introrses, estil simple, estigma enter o trilobat i per fruit una drupa o un aqueni coronat pels lòbuls incurvats del perigoni. Herbes o petits arbustos de fulles enteres, alternes i sense estípules, paràsites que fixen llurs arrels sobre les d'altres plantes. Petits arbustos de fulles persistents, dioics, flors trímeres, groguenques, drupa globulosa, vermella. —. . . . . . . . . . . 612. OSYfIS. i Herbes de fulles caduques, flors hermafrodites, tetràmeres o pentàme- res, blanquinoses, fruit aqueni ellipsoidal, verd. . 613. Thésium. Gènere 612, — OSYRIS L. (Dioscòrides i Plini parlen de l'Osyris, planta de rames negres i flexibles, que hom iden- tifica amb el ginestó.) Plantes dioiques, de flors groguenques, oloroses, les masculines nombroses, pedicel-lades, en panícules estretes, les femenines solitàries, sèssils, terminals, totes trímeres, perigoni amb tres lòbuls triangulars, tres estams i tres estigmes, i per fruit una drupa globulosa, vermella, de la grandària d'un pèsol. Arbust de 5-I0 dm, verd, glabre, molt ramificat, de branques dretes, pri- mes, anguloses, i fulles persistents, verdes, co- riàcies, linears lanceolades, agudes, uninerves. 2,346. — O. alba L. (ves no té blanc, però els antics l'anomenaren cassia alba.) Sinonímia. — Ginesta blanca, gessamí de llop, ginestó, cast., retama blanca o loca, guarda- lobo, /r., rouvet. Geografia. — Marges dels camps i torrents, des de la costa fins a les valls subpire- nenques. Floreix a la primavera i fructifica a l'estiu. 96 sn a IS sat Da EDORALDE CATALUNYA Gènere 613. — THÉSIUM L. (Fa riure, diu Linné en Hortus Cliffortianus, que no hi hagi ni dos botànics que s'avin- guin en denominar aquesta planta... El famós Charles de l'Ecluse, designà una d'aques- tes espècies amb el nom d'Anonym s lini folio. Thesium és un nom de Plini restaurat per Linné. Hom el suposa format a honor de Teseu, l'heroi mitològic que coronà de flors Ariadna.) Flors hermaírodites, blanquinoses, ornades de tres bràctees, agrupades en raims o panícules terminals, tetràmeres o pentàmeres, perigoni infundibuli- forme o acampanat, amb els lòbuls connivents, 4-5 estams, estil filiforme, es- tigma globulós i per fruit un aqueni ellipsoide, verd, estriat longitudinal- x . . Ld i . ment, coronat pels lòbuls incurvats del perigoni en forma de mamilla (bec). Herbes de tiges primes, estriades, fulles enteres, linears o lanceolades, acumi- nades, uni- o trinerves, blanes, caduques. Plantes anuals, aquenis ostensiblement reticulats entre les estries, flors en espiga fullosa. . . . MS nega TS Dúmile. Plantes perennes, aquenis loc: o Dalt superficialment reticulats, flors BENCLAMEnt CN DADICUlaA a Se a Ne NN Sa (2n Bec de l'aqueni cilindroide, igual al fruit, bràctea SE molt més largalquenlesmlateralSty al. cir Bec de l'aqueni ciscoidal, 2-4 er des més seu que el dc Dicelea mitjana igual o poc més llarga que les laterals. . . . . . . . 4. Flors tetràmeres, en espiga fullosa a la fi unilateral, bràctea mitjana 3-5 vegades més llarga que les laterals . . . 2,348. T. alpinum 3 )Flors pentàmeres, en panícula, bràctea mitjana 2-3 vegades més llarga CURES ACR a aa ne ie 2940. T. Pratense: / Rizoma gruixut, tiges rígides, dretes o ascendents, panícula piramidal, bràctees totes més curtes que el fruit, aqueni transovoide, el doble llarg que el pedicel . . . . . . . . . — 2,350. T. divaricàtum. i Rizoma prim, tiges prostrades difuses, filiformes, panícula racemiforme, bràctea mitjana igual al fruit o poc més llarga, aqueni ovoide, 3-4 ve- I. gades més llarg que el pedicel . . . . . 2,351. T. humifúsum. 13 97 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIE NGUES Santalàcies. G. 613.-Thesíum. 2,347. — T. húmile Vahl. (per la seva poca alçària.) Anual, d'arrel cònica i tija d'I-2 dm, aja- guda o ascendent, estriada angulosa, simple o ramificada, fullosa, fulles linears, uninerves, les superiors denticulades aspres, flors axil'lars, solitàries, en llarga espiga jullosa, bràctees as- pres, fotes més llargues que el fruit, particular- ment la del mig, aqueni el lipsoide, subsèssil, EExa ni vi ostensiblement reticulat entre les estries longitu- dinals, bec discoidel i molt curt. var. preceltum Costa — Tres o quatre vegades més alta, fulles poc denti- culades. Geografia. — Avenys de la costa: Pinedes marítimes del Prat de Llobregat i de Cas- telldefels, el tipus i la varietat. — Costes de Barcelona, r. (Salv.l,Costa), immediacions de Tarragona (Costa). — Abr.-Juny. 2,348. — T. alpinum L. (perquè, es fe als Alps i en altres mumtaenyes altes.) Perenne, de rizoma cònic, prim, multicaule, i tiges d'I-2 dm, prostrades difuses, simples o amb 1-2 branques, fulloses, fulles linears, agu- des, uninerves, flors axil'lars, solitàries, curta- ment peciolades, en espiga jullosa, a la fi uni- leteral, que ocupa la meitat superior de la tija, eix de l'espiga recte, bràctea mitjana folià- cia, 3-5 vegades més llarga que les laterals i que el fuuit, lors tetràmeres, aqueni el'lipsoide, llis o molt suberficielment reticulat entre les estries longitudinals, bec cilindvoide, igual al fruit. T. alpínum Geografia. — Pastures de les altes muntanyes: Núria, Cerdanya, a les vores del Que- rol, les Escaldes. — Comabella, la Tossa, sobre Setcases, Costabona, Prats de Molló (Vay.), muntanya d'Arties, a la Vall d'Aran (Costa), Colomers, Montgarri (Llen.t), vall de Ruda (C. et S.). — Jul.-Ag. 98 al a i in EO A DES GATA EUNYA Santalàcies. G. 013. - Thesíum. 2,349. — T. pratense Ehrh. (perquè és pròpia dels prats.) Perenne, de rizoma cònic i un poc gruixut, multicaule, amb tiges d'r-4 dm, ascendents, estriades anguloses, generalment ramificades, un poc fulloses, fulles linears o lanceolato-li- nears, uni- o trinerves, flors en panícula estreta, mai unilaterals, terminal, eix florifer en ziga- o zaga, bràctea mitjana 1-2 vegades més llarga Es apatoniae I que les laterals i poc més que el fruit, flors Ppentàmeres, aqueni el'hipsoide, llis o molt super- ficialment veticulat, bec cilindroide, iguel al fruit. Geografia. — Pastures dels Pireneus: Pireneus (Bolósi, ex Costa), pastures frontere- res de la zona de l'avet, a Puigmorens, confins d'Andorra (Gaut.,), Núria (Sen.), prop de Luchon, Superbanyeres, Reclusa, Castanesa (Zett.), Tredòs, Vall de Batios (Timb.), Port de Benasc (Bub.), Bossost (Compú.l, in Hb. Cad.), Safarrera, Viella, Ruda, Mont- garri (Llen.), Tredòs, Beret (C. et S.). — Juny-Jul. 2,350. — T. divaricàtum Jan (per tenir les rames divaricades.) Peremne, de rizoma gruixut, subllenyós, multicaule, amb tiges de 2-3 dm, dretes o ascendents, rígides, estriades anguloses, rami- ficades, fulles linears, agudes, uninerves, flors pentàmeres, en panícula piramidal, terminal, un poc divaricada, composta de petits raims, bràctees petites, fotes més curtes que el fruit, aqueni dransovoide, llis o superficialment rve- ticulat, el doble llarg que el Pedicel, bec dis- coidal, 2-4 vegades més curt que el fruit. Geografia. — Boscos àrids i erms: Al litoral, Vallès, Penedès, Bages, Segarra, Urgell, etcètera, fins a l'Alt Bergadà i a Ribes. — Vall d'Aran, entre Arties i Salardú (C. et S.). — Maig-Ag. 99 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE: CLENGEES Santalàcies. G. 613.- Thesíum. 2,351. — T. humifúsum DC. (del llatí humus, el sòl, i fusus, estès, per les tiges decumbents.) Perenne, de rizoma prim, multicaule, i tiges d'1-3 dm, jiliformes, prostrades difuses, fina- ment estriades, simples o ramificades a la meitat superior, fulles linears, agudes, uninerves, flors pentàmeres, en panícula estrela, racemiforme, bràctees aspres, la mitjana igual al fruit o un poc més llarga, les laterals més curtes, aqueni ovoide, 3-4 vegades més llarg que el pedicel, bec discoidal, 2-4 vegades més curt que el fruit. T. humifúsum Geografia. — Llocs secs i àrids: Montseny, cap a Viladrau i camí de Vic (Costa, amb dubte), de S. Segimon a Viladrau (Vay., amb dubte), Alberes, Coll-lliure i Port Vendres (Gaut.), Pireneu Oriental (Rouy). — Jul. I00 FLORA DE CATALUNYA Família 99. — LORANTÀCIES Juss. (Del gènere Loranthus.) Plantes dioiques, de flors groguenques, en glomèruls terminals o axil'lars, les masculines de perigoni carnós coriaci, uniseriat, amb 3-4 divisions, estams en nombre igual al de les susdites divisions o nuls, i en aquest cas cada lòbul del perigoni amb diversos sacs pol'línics rodons, de dehiscència poricida, flors femenines de perigoni uni- o biseriat, fruit bacciforme, d'endocarpi mucila- ginós, monosperm. Petits arbustos de fulles coriàcies o escamiformes, oposades, paràsits sobre el tronc d'arbres i arbustos. Arbustos de 20-50 cm, amb fulles oblongues, enteres, anteres normals nul'les, divisions perigonals amb sacs pollínics poricides, fruit inde- hiscent, de la grandària d'un pèsol . . . . . . . 614. Víscum. Arbust de 3-15 cm, amb fulles escamiformes, tres estams, fruit dehis- cent amb elasticitat, de la grandària d'un perdigó. 615. Arceuthóbium. Gènere 614. — VISCUM L. (De Viscum, nom llatí de l'espècie seguent, de la qual se'n fa vesc, i del vesc mateix.) Petit arbust de 20-30 cm, de tronc rodó, d'un verd groguenc, amb bran- ques articulades, di- o tricòtomes, fulles oblongues, coriàcies, obtuses, atenuades a la base, amb 3-5 nervis, persistents, flors en petits capítols sèssils a l'extrem de les branques o a l'axil'la de les fulles, perigoni de les masculines quadrífid, amb els lòbuls proveits de diversos sacs pol'línics en llur cara interna, que tenen deshiscència poricida, perigoni de les femenines biseriat, les quatre divisions externes soldades a l'ovari, les quatre internes reduides a escames cer- noses, fruit sèssil, indehiscent, globulós, blanc, de mesocarpi mucilaginós, de la grandària d'un pèsol. IOI dr a ES ea EEES PUBLICACIONSTDE/DL'INSTITUT DE CTENCGDES Lorantàcies, G. 614. - Víscum. 2,352. — V. àlbum L. (Pels fruits blancs.) Sinonímia. — Herba del vesc, viscari, vis- carsí, visc, cast., visco, liga, muérdago, /7., gui. Geografia. — Par: sit sobre diversos arbres: Pobla de Lillet, sobre Pinus uncimata. — Ciuret, La Cot, pr. l 3 d'Olot, Bassegoda, Mare de Déu del Mont, sobre V: album Pirus, Sorbus, Cralaegus, Acer, etc. (Vay.), Vall o d'Aran, sobre els avets (Costa, Llen.t). — Juny. 102 RE OLRA DN CAS AL UN Ve Gènere 615. — ARCEUTHÓBIUM BIEB. (Del grec dpuevdoç, ginebre, i Btóctv, viure, perquè l'espècie seguent viu paràsita sobre les rames de diversos Juniperus.) Arbust molt petit, de 3-15 cm, glabre, d'un verd groguenc, amb la tija rodona comprimida, articulada, repetidament dicòtoma, fulles escamiformes, triangulars, oposades, soldades en petites beines, flors masculines terminals, sèssils, de perigoni t/1lobet, cada lòbul del qual porta una antera de dehiscència transversal, Hors femenines terminals i exil'lars, de perigoni subbilabiat, fruit a la fi pedicel'lat, ovoide, verdós, dehiscent amb elasticitat després de catorze mesos de la floració, la sement, viscosa, llançada lluny amb la força d'obrir-se el fruit. 2,353. — A. Oxyjcedri Bieb. (d'Oxycedrus, el càdec, perquè hi viu paràsit.) Geografia. —Paràsit sobre els Juniperus Oxycedrus, communis i phenicea: Seu d'Urgell, cap als Banys de Sant Vicens (Soulié, in litt.). El Prodr. l'assenyala a Castella i Navarra, Pau, a Jabalambre, Bubanji, als Pireneus d'Aragó, sobre Juniperus macrocarpa Sibth. El posseim de la Sierra del Toro (Pau) i de Robledo de Chavela, Madrid (Pedro de Avila). — Juny. A. Oxycedri 103 PUBLICACIONSYDE L'ENSTEDUT DE CIENCIES Família 100. — ELEAGNACIES R. BR. (Del gènere Elacagnus) Plantes de flors hermafrodites, o dioiques, groguenques o verdoses, axil- lars, perigoni de 2-4 divisions, quatre estams, un estil, un estigma i per fruit una drupa. Arbres de fulles alternes, enteres, curtament peciolades, caduques, argentades per sota, verdes per sobre, sense estípules. Flors hermafrodites, solitàries o fasciculades, perigoni de quatre divi- sions, drupa ovoide, fulles oblongo-lanceolades. 616. Elaeagnus. Plantes dioiques, amb les flors masculines en aments, les femenines solitàries, perigoni de dues divisions, drupa subglobulosa, fulles lan- ceolato-linears . . . . . . . . . . . . . Lo. 617: Hippophae: Gènere 60106. — ELAEAGNUS R. BR. (Hom diu que el cinamom és l'elgeagnus de Teofrast. De èMala, l'olivera, i dpvóç, Cast, sagrat, com si diguéssim olivera sagrada.) Flors hermafrodites o polígames, oloroses, solitàries o en fascicles axil'lars de 2-3 flors, amb el perigoni tubulós acampanat, groc per dins, argentat per fora, quadrilobat, de lòbuls triangulars, aguts, estigma globulós, drupa ovoide, vermellosa, de la grandària d'una petita oliva, dolça. Arbres de 5-I0 m, inermes o espinescents, ramificats, fulles oblongo-lanceolades, curtament peciolades, penninerves, d'un verd grisenc per sobre, cobertes per sota de petites eccames blanc d'argent com els pecíols i les rames joves. 104 FLORA DE CATALUNYA Eleagnàcies. G. 616. - Elaeàgnus. 2,354. — E. angustifólia L. (Per les fulles estretes, comparades amb les de l'E. latifolia del propi Lúmé.) Sinonímia, — Arbre de plata, arbre del cinamom: cast., àrbol del paraiso, azufaifo blanco, cinamomo: /7-., arbre du paradis, chalef, olivier de Bohème. Geografia. — Cultivat i subespontani al Vallès, Bages. — Vores del Besòs, a Montcada (Vay.), ter- Tenys àrids o pedregosos de Mollet a Martorelles (jo- verl). — Maig- Juny. E, anguetifólia 14 105 P. U B:L LC.AC E'ONS UD El EN S UE EU DB DE CL NC ES Gènere 617. — HIPPÓPHAE L. (Algú ha volgut identificar l'hHippophae de Dioscòrides amb l'espècie seguent. Hom deriva el mot de trroç, cavall, g4e , jo mato, con si diguéssim matacavall.) Plantes dioiqués, de flors verdoses, les masculines en amerts curts, laterals, a l'axil'la de les escames, les femenines axil'lars, solitàries, breument peciola- des, perigoni de dues divisions, bífid o bisecte, drupa subglobulosa, d'un groc ataronjat, de la grandària d'un pèsol, àcida. Arbustos de 2-3 m, espinosos, de branques obertes, d'un bru fosc, densament fulloses, fulles lanceolato-linears, subsèssils, uninerves, d'un verd fosc per sobre, d'un blanc argentat, amb petites escames brunes, per sota. 2,355. — H. rhamnoídes L. (perquè té uma relivança amb els Rhamnus, és la Rhamnoides florifera, salicis folio, de Tourne- fort.) Sinonímia. — Arç groc, espí groc, cast., cambrón, espino falso o amarillo, /7., argousier. Geografia. — Amb tot i que Colmeiro indica aquesta planta als arenys de la zona inferior de Catalunya, Costa diu que solament l'ha vist al jardí botànic de la Universitat. El tenim d'Ejea de los Caballeros (Ara- gó), tramès per Conrad Pujol. Hom el cultiva com a planta d'ornament i també a les dunes, per tal de fixar l'arena. — Maig. H. rhamnoides 106 FEORA DECABALUNYA Família ror. — CITINACIES A. BROGN. (Del gènere Cytinus.) Plantes monoiques, de fiors vermelloses o groguenques, en capítol terminal bracteolat, les superiors masculines, les inferiors femenines, perigoni marces- cent, tubulós acampanat, quadrilobat, de lòbuls drets, vuit anteres sèssils i soldades a l'àpex d'una columna central, estil cilíndric, estigma discoidal, amb 8-10 soles, ovari adherent, fruit bacciforme, pulpós, unilocular, polis- perm, de llavors enfonsades a la pulpa. Plantes perennes, carnoses, amb la tija de 4-I0 cm, dreta, obcònica, afil'la, escamosa, d'escames ovato-oblongues, carnoses, densament imbricades, viuen paràsites sobre les arrels dels Ctstus. Gènere 618. — CYTINUS É: (Els, grecs anomenaven 4òTvoc, CytinoS, la Hor del magraner, hom ha comparat l'es- pèció seguent, Sovint d'un intens carmesí, amb la flor d'aquell arbust. Bahuin diu... malt Pee vena simile est.) 2,356. — C. Hypocistis L. (és mot que trobem em Dioscòrides i en gairebé tots els autors prelimmeans, format del grec DTÓ, dessota, 4íotoc, l'estepa, perquè viu paràsita a les:arrels de diversos Cistus i surt a flor de terra davall d'aquestes mates.) Sinonímia. — Frare d'estepa, , rabassot (1). cast., chuperas, perlas, pinitas, //., cytinet. Geografia. — Frequent als estepars del litoral i del Vallès, sobre les arrelS dels Cistus salviifolius, mon- speliensis i albidus, dominant el coior groc en les flors i bràctees quan viuen sobre les dues primeres estepes i el vermell en les paràsites de la darrera, d'acord amb les observacions de Masferrer i altres. S'endinsa fins a Vic (Masí.), la Cellera (Cod.): Montsoliu i zona muntana d'Olot (Vay.), Cantallops i Requesens (Sen.). — Maig- Juny. : : O. Hypocistis (1) També margalida, margalideta, filosa. ( F. QJ). 107 PUBLICACIONS DE L'INSSEICUT DE CLENCLES Família ro2. -- ARISTOLOQUIÀCIES Juss. (Del gènere Aristolochia.) Plantes de flors hermafrodites, groguenques o brunenques, solitàries o fasciculades, perigoni acampanat, trífid, persistent o tubulós lingúiforme, caduc, 6-12 estams, 6 estigmes radiants, fruit capsular, coriaci, amb sis cavitats, septicida o de dehiscència irregular, polisperm. Herbes perennes, de rizoma serpentejant o tuberós, fulles ovato-cordiformes o reniformes, peciolades, opo- sades o alternes, enteres, sense estípules. Flors terminals, solitàries, fulles oposades i reniformes, perigoni acam- panat, trífid, persistent, 12 estams . . . . . . . 619. Àsarum. Flors axil'lars, solitàries o fasciculades, fulles alternes, ovato-cordiformes, perigoni tubulós lingiiforme, caduc, sis estams. 620. Aristolóchia. Gènere 619. — AÀSARUM L (Nom de l'espècie segúent en Dioscòrides i en tots els antics botànics. Hom el deriva del grec avapov, rebutjat, perquè no és planta pròpia per a guarnir corones.) Flors negroses, peludes, curtament pedunculades, solitàries, terminals, perigoni acampanat, trífid, de lòbuls iguals, ovats cuspidats, persistents, dotze estams de filaments curts i lliures, i per fruit una càpsula subglobulosa, coronada pel perigoni, de dehiscència irregular, llavors grisenques, rugoses. Planta d'olor de pebre, desagradable, amb rizoma serpentejant, tija radicant, que produeix branques curtes, ornades amb tres escames membranoses, a la fi caduques, fulles reniformes, llargament peciolades, en nombre d'1-3 parells, subcoriàcies, reticulades venoses, lluents. 108 FLORA DE CATALUNYA Aristoloquiàcies. G. 619. - Àsarum. 2,357. — A. europaéum L. (perquè, essent exòtiques les seves congèneres, aquesta és pròpia d'Europa.) Sinonímia. — Atzarií: cast., àsaro, asara- bàcara, oreja de monje o de fraile, hierba ta- bernera: fr., azaret, cabaret, oreille d'homme. Geografia. — Pinedes frescals de les muntanyes: Catalunya, sense precisar localitat (Palau), immedia- cions de Gin, a la vall de Bielsa (Lap.), Pireneus, prop de Puigcerdà (Colm.), Espanya borcal i oriental, r. (VVIz.), Pireneu (G. et G., Coste). No la citen Loscos, Bubani, ni Gautier. Rouy la considera no existent als Pireneus. Vistes aquestes cites tan poc precises creiem problemàtica l'existència d'aquesta espècie a Catalunya. A. europaéum 109 PUBLICACIONS DE: L'ANSMITGULI: DE CDENGUHES Gènere 620. — ARISTOLÓCHIA L. (Aprazodóyia, ja fou emprat per Dioscòrides i Plini, i pels botànics prelinneans, derivat d' àptacoç, excel'lent i Aóyta, part, per haver reputat aquestes plantes molt bones per a facilitar el part.) Flors groguenques o brunes, axillars, solitàries o fasciculades, perigoni irregular, tubulós, lingúiforme, cadue, sis estams ginandres, és a dir d'anteres subsèssils i soldades amb l'estil per la cara dorsal, estigma amb sis lòbuls, càpsula carnosa, a la fi coriàcia, nua, umbilicada a l'àpex en caure el perigoni, septicida, amb sis valves, llavors uniseriades a cada cella. Herbes d'olor forta, amb les tiges estriades i les fulles alternes, ovato-cordiformes. ( Flors groguenques, fasciculades, peduncles molt més curts que el pecíol, rizoma serpentejant, tiges dretes. . .. —. . 2,358. A. Clematitis. Flors brunes, solitàries, peduncles tant o més llargs que el pecíol, rizoma fibrós o tuberós, tiges ajagudes o ascendents. . . . . . . . . 2. 1 prominents . . . . ca 09/2,9350. A. Pistolocimia: Rizoma tuberós, fulles de marges quasi llisos, amb el revers pubescent i'METVIS: NO DLOMINENTS LS es De a EO a ee Ec ( Rizoma ovoide o globulós, càpsula globulosa, fulles subsèssils, de sina basilar estreta, quasi tancada. . . . . . . . 2,360. A rotunda. Rizoma oblong, càpsula piriforme, fulles bastant Jlargament peciolades, de sina basilar ampla, molt oberta . . . . . . 2,301. A. longa. 3 y / Rizoma fibrós, fulles de marges rosegats, amb el revers aspre i els nervis 2,358. — A. Clematitis 1. (és el nom d'una de les Aristolochia de Dioscò- vides, derivat de 4Nqua, sarment, perquè és poc o molt sarmentosa, l'espècie linneana correspon e l'Aristolochia Clematitis recta, de Ba/uin.) Rizoma llargament serpentejant, profund, trencadís, d'arrels primes i tiges de 2-8 dm, dretes, solcades, simples, fulles grans (6-I0 cm d'ample), amplament ovato-cordiformes, fina- ment denticulades, aspres al marge, obtuses o escotades, mitjanament peciolades, amb la A Clematitis IIO Aristoloquiàcies. G. 620. - Aristolóchia. sina basilar molt oberta, lòbuls rodons, nervis bastant sortits, flors groguen- ques, fasciculades a l'axil'la de les fulles superiors, curlament pedunculades, de peduncles molt més curts que el pecíol, perigoni terminat amb una llengúeta ovato-lanceolada, tan llarea com el tub, càpsula ovoide, pèndula, de la gran- dària d'una nou. Geografia. — Llocs arenosos o pedregosos: Castelló d'Empúries, als camps i vores de recs. — Olot, Lledó, Cabanes (Vay.), Roses (Bub.), Blanes i Malgrat (Llen.t). — Maig-Set. 2,359. — A. Pistolóchia L. (nom d'una planta bona per a facilitar el Part, segons Plini, de mtotóc, fidel, i hóyta, Part, és la Pistolochia de l'Eclusc, i l'Aristolochia Pistolo- chia dicta de Ba/min.) Sinonímia. — Herba de la marfuga, herba felera, cast., aristoloquia menor. Rizoma fibrós, jasciculel i tiges de 2-4 dm, prostrades ascendents, primes, simples o rami- ficades, fulles Pefites (2-3 cm d'ample), ovades triangulars, cordiformes, agudes, obtuses, esco- tades o mucronades, curlament peciolades, de sina basilar amplament oberta, eroso-denticulades al marge, aspres, pàl'lides i de nervis prominents per sota, d'un verd fosc per sobre, flors brunes, solitàries, iguals o més llargues que les fulles, peduncle molt més llarg que el pecíol, perigoni pubèrul, de llengúeta ovato-lanceolada, més curta que el tub, càpsula globulosa, pèndula, mitjana. A, Pistolóchia Geografia. — Disseminada pels llocs àrids de tot el país, des de les costes de Vallcarca i Gavà, on abunda, fins al Vallès, Penedès, Segarra, Urgell, Bages, Ber- gadà i Ribes. — Partit d'Olot (Tex.), Llers, Figueres (Sen.), Rocabruna (Isernl), Borredà, Priorat, Lleida, Tremp, etc. (Costa). — Maig. 2,360. —- A. rotunda L. (és una de les tres Aristolochia de Dioscòrides, anomenada així pel rizoma arrodonit.) Sinonímia. — Aristoloquia rodona, carbassa pudenta, casí., aristoloquia redonda, corna- musa. A. rotunda TRIA PUBLICACIONS DE L:ENSTITUYT DE CILENCEES Aristoloquiàcies. G. 620. - Aristolóchia. Rizoma tuberós, ovoide, gros (fins de 4-5 cm, de diàm.) i tiges de 3-5 dm, dretes, febles, simples o poc ramificades, fulles bastant grans (de 4-6 cm d'ample), ovades arrodonides, cordiformes, obtuses o escotades, sèssils o curta- ment peciolades, de sina basilar estreta, quasi tancada, glabres per sobre, pu- bescents per sota, enteres i llises al marge, flors groguengues, solitàries, tant o més llargues que les fulles, peduncle molt més llarg que el pecíol, perigoni pubè- rul, de llengieta oveto-oblonga, truncada escotada, un poc més curta que el tub, càpsula globulosa, pèndula. Geografia. — Prats i llocs herbosos: Falda del Montseny, entre el poble i l'estació de Gualba: Entroncament. — Pla de Barcelona (Salv.t) i del Llobregat (Costa, Vay.): Girona, d'on s'interna fins a la Cellera, Osor i Amer (Vay.), la Cellera (Cod.). — Abr.- Juny. 2,361. — A. longa L. (és una altra de les Aristolochia de Dioscòrides, anomenada així pel rizoma allargat.) Sinontma. — Aristolòquia llarga, cast., aris- toloquia larga. Hem la distingeix de l'anterior, amb la qual té gran afinitat, pel rizoma tuberós oblone cilíndric, fulles mitjanes (3-5 cm d'ample), ovades triangulars, cordiformes, mitjanament pe- ciolades, de sina basilar ampla, molt oberta, flors amb el peduncle quasi igual al pecíol, perigoni glabrescent, de llengúeta Janceolada, dues vegades més curta que el tub, càpsula ovoido-piriforme, pèndula. Geografia. — Terres argiloses, cultivades o incultes: Marges del Besòs, prop de Ba- dalona, camps immediats a Sabadell, r., Gelida, Urgell, abundant als sembrats de Me- nàrguens. — Pla de Barcelona i del Llobregat (Costa), Empordà, fins a Sagaró, Pla de Martís (Vay.), Llers, Figueres (Sen.). — Abr.-Juny. RLORA DE CALPALUNYA Família 103. — EUFORBIÀCIES Juss. (Del gènere Euphorbia.) Plantes monoiques o dioiques, de flors verdes, groguenques o vermelloses, en falses umbel-les, raims, glomèruls o bé solitàries, amb el perigoni de 3-5 tèpals lliures o soldats, apètales o pentapètales, 4-I5 estams lliures o poli- adelís, 2-3 estils lliures o soldats, enters o bífids, ovari sèssil o estipitat, lliure, i per fruit una càpsula tri- o bicoca, de celles mono- o dispermes, general- ment dehiscents amb elasticitat. Herbes o arbutos de fulles simples, enteres o dentades, frequentment alternes, amb estípules o sense. (Arbustos de fulles persistents, coriàcies, oposades, perigoni de quatre tèpals, quatre estams, càpsula sèssil, tricorne, de celles dispermes hi 626. Buxus. Herbes de fulles, generalment, caduques, membranoses, 5-15 estams, càpsula pedicel lada, no corniculada, celles quasi sempre monos- ll (perméesc: 2. Plantes dioiques, perigoni tripartit, 8-I2 estams, dos estils, càpsula bicoca, fulles oposades, amb estípules . . . . . 622. Mercurialis. Plantes monoiques, perigoni quinquepartit, càpsula tricoca, fulles quasi SOD SEVA CINE S ent Et acEMal area Sa a da Iaia OS e 3. 2 Plantes lactescents, flors en falses umbel:les, les masculines monandres, en nombre de 8-15 al volt de la femenina estipitada, el conjunt voltat d'un involucret que simula el perigoni d'una flor hermafrodita 621. Euphórbia. Plantes no lactescents, flors en raims o solitàries, les masculines i les femenines separades i cadascuna amb el seu perigoni . . . . 4. 3 nits, poliadelfs, un sol estil, càpsula espinosa, fulles grans, palmati- DE ES LAS a qi a LA ger es MO2SSRICINUS: Flors groguenques, les masculines petalíferes, les femenines apètales, quasi sempre cinc estams monadelfs, tres estils, càpsula reticulada pi vermelloses, totes apètales, en raims espiciformes, estams indefi- I OLDETRUCOSa, FULES petites, DPenminenves se de at Le. 5. 15 113 PUBLICACIONS DE, L'INSTEURUR DE CE NIE Euforbiàcies. G. 621. - Euphórbia. Planta anual, grisenca, tomentosa, de tija dreta, fulles ovato-rombals, sinuades dentades, llargament peciolades, caduques, flors en raims axil'lars o terminals, càpsula berrugosa, de celles monospermes 624. Cróton. 9 ÍPlanta perenne, glaucescent, glabra, de tija prostrada ascendent, fulles transovato-orbiculars, enteríssimes, subsèssils, persistents, flors axil- lars, solitàries, càpsula reticulada, de cel-les dispermes 625. Andracne. Gènere 62r. — EUPHÓRBIA L. (El mot el trobem ja en Dioscòrides, i Plini ens conta que la planta fou descoberta per Juba, rei de la Líbia, que li donà el nom del seu metge. Els autors prelinneans ano- menaren Tithymalus la majoria de les Euphorbia, i reservaren el nom de Euphosbia o Euphorbium per a les cactiformes, el génere linneà les comprèn totes.) Flors, generalment, groguenques, en falses umbel-les o en cimes multí- pares acompanyades d'un involucre polifil-le, les masculines reduides a un sol estam, reunides en nombre de 8-I5 al voltant d'una de femenina estipitada, el conjunt voltat d'un petit involucre quinquefil/le, els lòbuls del qual alternen amb altres tants apèndixs carnosos i petaloides (glàndules) procedents de les estípules de les cinc bràctees concrescents, que simulen el perigoni d'una flor hermafrodita, càpsula exerta per un costat de l'involuere, tricoca, de celles monospermes. Herbes o petits arbustos lactescents, de fulles alternes, rara- ment oposades i amb estípules. i Fulles caulinars oposades i generalment amb estípules . . . . 2. lFulles caulinars alternes i sense estípules . . . . . . . . . . 7. ( Tija dreta, robusta, poc ramificada, fulles sense estípules, quadriseria- des, sèssils, equilàteres, càpsula gran (d'uns 2 em) 2,362. E. Làthyris. Tija ajaguda o ascendent, ramosa dicotòmicament, feble, fulles estipulades, biseriades, breument peciolades, inequilàteres, càpsula petita (de 2-5: mm): 4. 9/4 Ad Re Es d'e Sa Ne dE 3. 114 BLORA DE/CARALUNYA Eufo:biàcies. G. 621. - Euphórbia. (Tiges ascendents, capbaixes, fulles ovato-oblengues, de 2-4 cm, tri- nerves, finament serrades, flors en petites cimes, càpsula de 2 mm, llavors arrugades transversalment, planta un poc peluda l 2,363. E nútans. Tiges ajagudes, fulles ovades o ellíptiques, d'I cm o menys de llarg, uninerves, flors solitàries, plantes generalment glabres . . . 4. ( Càpsula de 4-5 mm, llavors relativament grans (uns 3 mm), blanqui- noses, ovoides, llises, tija i fulles un poc carnoses 2,364. E. Peplis. Càpsula de 2 mm o menys, llavors molt petites (a penes d'u mm), grisenques, ovoido-tetràgones, solcades i rugoses, tiges i fulles RES EC re a ES Et DS A tec ea tan ae gr deis 5. Càpsula de carenes pestanyoses, llavors de cares planes o subcòncaves, amb 5-7 soles transversals i parallels, branques floriferes i entrenusos curts, simulant raims fullosos. . . . . . . 2,305. E. prostrata. Càpsula glabra, llavors de cares convexes, de solcs transversals irre- gulars i anastomosats, branques floriferes d'entrenusos més llargs QUE ONSUM UE AI SP RULLOSOSI i CS 6. an llavors cendroses o negroses, amb arrugues ben manifestes i anasto- mosades, fulles suborbiculars o transovades 2,366. E. Chamaésyce. Apèndix de les glàndules purpuri, enter o lleugerament lobat, llavors rossenques, obscurament rugoses, fulles oblongues 2,367. E. Engelmannii. Clan QuieSss den vOlUCre EnmtereS a a ae 8. Glàndules de l'involucre semilunars . SMS PS EE 21. Plantes anuals, d'arrel cònica, frequentment unicaules . . . . 9. Plantes perennes, de rizoma gruixut, multicaules. . . . . . . 11. Càpsula llisa, llavors alveolades reticulades, umbelles de cinc radis, bràctees i fulles transovades, denticulades en llur meitat superior 2,368. E. helioscópia. Càpsula coberta de tubercles, llavors llises, lluents, bràctees triangulars OA ESP RE Le A Ma A SI A ELENE Est is 10. - de les glàndules d'un blanc groguenc, generalment trilobat, 115 PUBLICA CIONS DE CE SONS TIC UT DE CU EINES Euforbiàcies. G. 621. - Euphórbia. (Càpsula subglobulosa, amb solcs superficials, tubercles hemisfèrics, poc sortits, llavors brunenques, amb carúncula, planta robusta Es 2,369. E. platyphylla. Càpsula trígona, amb soles profunds, tubercles cilíndrics, prominents, llavors d'un bru vermellós, amb carúncula molt petita, planta feble Ú 2,370. E. stricta. Tija gruixuda, herbàcia . Ga Tija prima, herbàcia o llenyosa. 12. 16. Plantes enterament glabres, fulles enteres, brunes . a Gea da ea oc en Ge Mes Ce Biadta ea Do ec a DE 13. Plantes cols: SN al a Ge a ade Dl A Te ed A er RT Le al sèssils, llavors llises, d. de 8-I2 dm, amb nombroses branques axillars estèrils, fulles Ni oblongo-lanceolades, atenuades a la base, umbel:les amb nombrosos radis, bràctees transovades, càpsula tuberculosa 2,371. E. palustris. Tija de 2-3 dm, densament fullosa, fulles oblongues, les superiors cordi- formes, umbel'les de cinc radis, bràctees reniformes, càpsula sub- rugosa . 2,372. E. isatidifólia. Fulles enteríssimes, oblongues, obtuses, càpsula glabra, fortament tu- berculosa, llavors blanquinoses 2,373. E. hiberna. Fulles finament dentades, oblongo-lanceolades, agudes o obtuses, fre- quentment peludes, breument tuberculoses, llavors brunes. . 15. A l llavors finament granelludes nien umbelles d'un verd grisenc, planta peluda . i 3 2,374. E. pubéscens. Càpsula subglobulosa, de 4- 6 mm, mb soles superficials, subtubercu- losa, llavors llises, umbelles grogues, planta peluda o glabrescent 2,375. E. pilosa. Umbelles verdes a la florescència, tiges amb al escames a la base 1 16 / T: Umbel-les Des a da EoesdiaE a. tiges no escamoses a la base, que 4 psula trígona, de 3-4 mm, amb soles profunds, breument tuberculosa, surten en gran nombre d'un rizoma llenyés . . . . . . . . 18. II6 EC OUR A D'EMGAANE UN A Euforbiàcies. G. 621. - Euphórbia. Rizoma més gruixut que la tija, amb protuberàncies còniques seguides, tija rodona, fulles de 3-4 cm, glàndules de l'involucre purpúries, càpsula amb tubercles cilíndrics. . . . . . . . 2,376. E. dulcis. 17 ( Rizoma tan prim com la tija, amb protuberàncies ovoides i distants, tija angulosa estriada a la part superior, fulles de prop de 2 cm, glàn- dules de l'involucre grogues, càpsula amb tubercles hemisfèrics 2,377. É. angulata. Fulles enteríssimes, glabres, linears lanceolades, mucronades, umbel'les de 6-15 radis, càpsula de 2 mm, llisa, llavors també llises, grisenques 2,378. E. Gerardiana. Fulles finament denticulades, pubescents pestanyoses, oveto-lanceola- des, mútiques, umbel-les de 4-5 radis, càpsula de 3-4 mm, betrru- COSA ran de ciana i en en ai ec dra Pa aca ones pt) DA Q: 18 2 ee lL—ÉÉ—— ovato-lanceolades, denticulades, agudes, bràctees ovades 2,379. E. verrucosa. Tija de 5-25 cm, densament fullosa, fulles de 0'5-15 cm, d'un verd obscur, les superiors purpurescents, subcoriàcies, el'líptiques o trans- Tija de 25-40 cm, fluixament fullose, fulles de 2-3 cm, verdes, blanes, 19 ONaCESRESPATUIa LES LC EEES, (ele a EI Maite litat a 20. (Tija de 5-I0 cm, gruixuda i llenyosa a la base, fulles el'líptiques o oblon- gues, glàndules transversalment ovalades, càpsula amb tubercles he- misfèrics, superficials, llavors grisenques, amb pics blancs 20 2,380. E. flavicoma. Tija de 15-25 cm, fulles el'líptiques o transovato-espatulades, finament serrades, glàndules de l'involuere reniformes, càpsula amb tubercles cilíndrics, llavors negres . . . . . . . — 2,381. E. polygalifólia. Plantes anuals, d'arrel cònica, llavors rugoses, alveolades o sol- Cales re er ce tre Sur Eata ri aa a Ç - Ll Li - - C - Plantes perennes, de rizoma gruixut o llenyós, rarament prim 1 ser- peutejant llavors generalment LISeS- ee El 2of 21 : per un solc, llavors hexàgones, amb les dues cares internes sol- 22 CA des ser ee es cio mbater Fulles linears o lanceolades, coques àpteres, llavors tetràgones, ovoides Fulles transovades o orbiculars, coques amb dues ales dorsals separades o hexàgones, amb les sis cares solcades . . . . . . . . . . . oo 24. 117 PUBLICACIONSV/DE LANSDIIUD DE (CIE NGRBE Euforbiàcies. G. 621. - Euphórbia. rals i de quatre a les dorsals, fulles transovades, d'1 cm de llarg, tiges CLC LES a a a es 8,382. E. Peplus: li ors d'I mm de Mars cai una alla de dos punts a les cares laterals En. d'155 mim de llarg, amb una línia de tres punts a les cares late- i de tres a les dorsals, fulles suborbiculars, de menys d'I cm, tiges prostrades difuses. . ... . . . . . . . . 2,383. E. peploídes. 'Bràctees linears o lanceolades, plantes molt primes, de 3-15 Cm, corns ds de les glàndules llargs, setacis. . . . a ES. 43 Bràctees ovades o orbiculars, Eiucrona des Glactes da IO- Si cm, corns de'les glàndules no, Setacis . (ea o DT ES CE Llavors tetràgones, grisenques, tuberculoses, càpsula llisa amb soles superficials, fulles linears, truncades o retuses. 2,384. E. exigua. 25 4 Llavors hexàgones, blanquinoses, amb un solc longitudinal a cada cara, càpsula finament rugosa al dors de les coques, amb solcs profunds, fulles oblongues, .— . (su edicte ce 2,885. El SUC Umbel: les de 3-5 radis, corns de les glàndules curts, càpsula de 2 mm, llisa, llavors tetràgones, amb soles transversals, fulles caulinars lan- ceolades, trinerves. . . . Lee es 02,380. El. falGater Umbel'les de 5-7 radis, corns da ls cites llargs, càpsula de 3 mm, ( finament granelluda, llavors ovoides, amb fossetes irregulars, fulles 26 linears, unimerves..— . . . . 4. . . ll. . 2,987. El. SeBEtals: x (Llavors reticulades rugoses. i qui. er NR A SE Dot 7 lLlàvers enterament llises 1144 RA EE 29. Umbel:les de r0-15 radis de 5-6 cm, corns de les glàndules llargs i clavi- formes, càpsula finament granelluda, Havors cilindroides, grises, fulles blanes, lanceolato-linears.. . . . .:. . . 2,388. E. biumbellata. 28 ( Umbel:les de 3-5 radis de 2-3 cm, corns de les glàndules curts i aguts, càpsula llisa, llavors tetràgono-ovoides, cendroses i a la fi olivàcies, fulles coriàcies, les inferiors linears, imbricades, les superiors el'líp- tiques i distants. ... . . 4.70 lox ec . 0 2/8980: E. PateUlgEas Bràctees travades a parells a la base, fulles inferiors persistents. — 30. lBràctees lliures, fulles inferiors caduques . . . . . . . —. 20 81. Tija subllenyosa a la base, fulles oblongo-transovades, umbel'les de 5-I0 radis, glàndules grogues, de corns subulats convergents, càpsula gla- bra, coques solcades . . . . . . . . . 2390. É. amygdaloides. Tija llenyosa a la base, fulles oblongo-lanceolades, umbel-les amb nom. brosos radis, glàndules atropurpúries, de corns curts i gruixuts, càp- sula peluda, coques no solcades . . . . . 2,391. E. Charàcias. 30 118 EE ONRSA DEGANA Euforbiàcies. G. 621. - Euphórbia. Tija llenyosa o subllenyosa a la base, fulles coriàcies, oblongues o lan- g1 y —ceolades, mucronades RES Au QP lrija herbàcia, fulles blanes, no coriàcies . . 4... eL. LL. 34. Tija llenyosa a la base, d'1 m o més, vermella, ramificada dicotòmica- l ment, fulles lanceolades, verdes, umbelles de 5-8 radis, glàndules truncades escotades, corns obtusos, càpsula glabra 2 L: 2,392. EÉ. dendroides. Tija subllenyosa a la base, de 3-6 dm, simple o poc ramificada, fulles glauques, glàndules escotades, corns curts.. . . . . . . . . 33. / Fulles dretes, imbricades, de 8-15 mm, oblongues, umbel:les de 3-6 radis, glàndules de corns aguts, càpsula de 5-6 mm, coques granelludes : 2,393. E. Paràlias. 3 3 Fulles pàtulo-reflexes, de 2-4 cm, oblongues o lanceolades, umbel:les de 5-15 radis, de corns obtusos, càpsula de 3-4 mm, coques lleugerament DS OSOSrS a A ada dte a as 2 Rue ES DICaCnSIS: ( Fulles serrades, ovato-lanceolades, les superiors ovato-cordiformes, acuminades, umbelles de 3-5 radis, glàndules a penes escotades, corns curts, obtusos, càpsula de 5 mm, Hisa.. . 2,395. E. serrata. 34 Fulles enteres o denticulades a l'àpex, les superiors ni cordiformes ni acuminades, glàndules manifestament escotades, càpsula de SO EN a AS era DS AE a A ala NE rua Red. amb els corns molt llargs, setacis, càpsula llisa, llavors ovoides trun- cades, fulles transovades o oblongues, apiculades 2,396. E. terracina. Umbel-les multiradiades, amb nombroses branques estèrils sota d'elles, corns de les glàndules curts, càpsula dd xagrinada, llavors CU OIC ES Se itin, SOM i SN naris Pade EO aigel UR AS Gal er SO: 35 Fulles linears, les de les branques estèrils reunides en pinzell, bràctees mútiques, càpsula totalment xagrinada. . 2,397. E. Cyparissias. Fulles lanceolades 6 lanceolato-linears, les de les branques estèrils no reunides en pinzell, bràctees mucronades, càpsula solament xagrinada al dors de les coques. . . . . ... . . . i. . 23,398. E. Ésula. Jmbel'les de 2-5 radis, sense branques estèrils sota d'elles, glàndules i 119 PUBLICACIONSUVDE D'ENSDUDUT/ DE (CI ENCDES Euforbiàcies. G. 621. - Euphó:bia. 2,362. — E. Làthyris L. (nabupic, és el nom que donà Dioscòrides a uma lleteresa, que els autors prelinneans iden- tifiquen amb aquesta espècie.) Sinonímia— Cagamuja, cast., tàrtago, hierba topera, catapucia menor, /7., épurge, petite catapuce. Biennal, d'arrel cònica, ramificada, tija de 5-I0 dm, dreta, robusta, fistulosa, glabra, glau- ca, ramificada superiorment, fullosa, fulles qua- dviscriades, oblongo-lanceolades, obtuses, mu- cronades, enteríssimes, uninerves, d'un verd fosc per sobre, glauques per sota, sèssils, sense estipules, les superiors o bracteals ovades acuminades, amplexi- caules, umbel'la gran, glàndules de l'involucre semilumars, de cors curts, obtusos, càpsula molt gran (2 em), ovoido-trígona, glabra, coques rodones, llises, llavors de 3 mm, ovoides, truncades a la base, brunes, reliculades rugoses, amb carúncula. E. Làthyris Geografia. — Terres incultes o cultivades pròximes a les habitacions: abunda a la falda del Montseny, prop de Gualba, on sembla perfectament espontània — Partit d'Olot (Bolòsi, Tex.), Montserrat (Salv.l, Costa), entre la Font Groga i Sant Medir, prop de Barcelona (Jover), Besora, Olot, Castellfollit, Guilleríes, Vilarnadal (Vay.), Seu d'Urgell (Bub.), Llers, Cabanes (Sen.) — Maig-Ag. 2,363. — E. nútans Lag. — E. Preslii Guss. (del llatí nutare, inclimar-se, per la tija cap- baixa, dedicada a Jan SiucatopluR Presl, pro- fessor de botànica a Praga en el segle XIX 4 autor de les Delicie Pragenses on consignà aquesta planta amb el nom d'Euph. androsemifolia.) Anual, d'arrel cònica, ramificada, tija de 3-6 dm, ascendent, capbaixa, ramificada dico- tòmicament, un poc peluda, fullosa, fulles oposades, disliques, ovalo-oblongues, de 2-4 cm, inequilàteres, finament serrades, obtuses, cur- tament peciolades, trinerves, poc peludes, d'un verd fosc per sobre, més pàllides per sota, frequentment amb taques pur- púries, estípules petites, triangulars, pestanyoses, flors en petites cimes corim- E. nútans 120 FPLORA DE'ICATALUNYA Euforbiàcies. G. 621. - Euphórbia. boses terminals, glàndules ovades arrodonides, blanques, enteres, càpsula Petita (2 mm), trígona, elabra, llisa, de coques obscurament carenades, llavors ovato- guadrangulars, petites, amb arrugues transversals irregulars, brunes, Sense ca- vúncula. Geografia. — Trobada per primera vegada a Catalunya als sembrats de la 4Mitjana Gramy, de Lleida, el setembre de 1890, la retrobàrem després a Golmés, Gelida i Caldes de Montbui — Artesa de Segre (Maluquer, S.), Armentera, de l'Empordà (Llen.), la Cellera (Cod.i). — Jul.-Set. 2,364. — E. Peplis L. (Dioscòrides ens donà amb el nom de menNic una lleteresa marinenca de fulles semblants a les de la verdolaga, em grec mémNoy, que els autors han identificat amb aquesta espècie.) Simontma. — Lleteresa, com a altres eufòr- bies, cast., euforbia de orejuelas, péplide. Anual, d'arrel cònica, prima, llarga, poc ramificada i tija de 0'5-2 dm, prostrada difusa, gruixudeta, glabra, dicotòmica, difusa, verme- llosa, fulles ovato-oblongues, oposades, distiques, molt inequalàteres, amb un dels marges allargat en ampla orella rodona, curta- ment peciolades, molt obtuses o escotades, uninerves, enteres, glauques, més pàllides per sota, a la fi vermelloses, gruixudes, amb estípules setàcies, flors axil'lars, solitàries, breument pedunculades, glàndules amples, rodones, en- teres, vermelloses, càpsula relativament gran (4-5 mm), drígona, glabra, de coques rodones, llises, Navors de 3 mm, ovoido-còniques, llises, d'un gris perla,sense carúncula. Geografia. — Arenys marítims de Barcelona i de tota la costa llevantina. — Maig-Ag. 2,365. — E. prostrata Ait. (Boiss., 12, làm. 17). (del llatí prostratus, Prostrat, Per les Hges decumbents.) Amual, d'arrel cònica, prima, poc ramificada, tija d'I-2 dm, prostrada difusa, filiforme, gla- E. prostrata PUBLICACIONS (DE L'INSTITUT DE CIENCIES G. 621. - Euphórbia. Euforbiàcies. bra o pubescent, ramificada, fulles 2/'líbliques o quasi rodones, oposades, dístiques, un poc inequilàteres, peciolulades, obtuses, denticulades a l'àpex, glauques, glabres per sobre, pubescents per sota, espurnejades de nombrosos punts translúcids, obscurament trinerves, molt petites (5-6 mm), amb estí- pules triangulars, feses, flors axil'lars, solitàries, rames floriferes amb entre- nusos tan curts que simulen petits raims fullosos, glàndules suborbiculars, molt petites, càpsula trígona, coques carenades, amb les carenes agudes, hís- bides bestanyoses, llavors molt petites, grisenques, ovoido-tetràgones, amb 5-7 soles transversals, bastant regulars i paral'lels a cada cara, sense carúncula. Geografia. —Originària de l'Amèrica i de l'Africa tropicals i subtropicals: Abundant al voltant de l'estació de Gelida. —Igualada (Queraltl).— Jul.-Set. 19013 i segúents Jegi. 2,366. — E . Chamaésyce L. (de yonamgoxú, nom grec d'una petita leteresa de fulles lenticulars, que els autors prelinneans identificaren amb aquesta planta, format de anat, nan, 1 ovxi, figuera, com si diguéssim figuereta, segurament pels fruits rodonets i per ésser planta lactescent.) Anual, d'arrel cònica, prima, i tija pros- trada difusa, filiforme, ramificada, pubescent o glabrescent, fulles suborbiculays o transova- des, oposades, dístiques, peciolulades, un poc inequilàteres, escotades a l'àpex, enteres a la base, denticulades superiorment, glauques, glabres, subtrinerves, molt peti- tes (5-0 mm), amb estípules setàcies, flors axil'lars, solitàries, glàndules gro- guenques, molt curtes, frilobades, càpsula petita (a penes de 2 mm), irígona, ordinàriament glabre, de coques obscurament carenades, llises, llavors molt petites, cendroses o negroses, ovoido-tetràgones, amb arrugues transversals ben manifestes i anastomosades. E. Chamaésyce Geografia. — Terres cultivades o incultes, arenoses o pedregoses: Al litoral, Vallès, Bages, Berga, Bagà cap a Coll de Jou, Figueres — Tortellà i altres indrets del partit d'Olot (Tex.), S. Martí Sapresa (Cod.l) Llers (Senn.). — Maig-Set. N. B. — Aquesta planta és fàcil de confondre, i creiem que s'hi ha confós, amb l'an- terior espècie i amb la segúent, però un examen acurat de les llavors basta per a distin- gir-les. FLORA DE CATALUNYA G. 621. - Euphórbia. Euforbiàcies. 3,367. — E. Engelmannii Boiss., con- siderada com var. radicans de l'E. Cha- maésyce. (dedicada a Georg Engelmann, metge alemany del segle XIX, consagrat a l'estudi de la flora de Nord-Amèrica, que, en un manuscrit, designa aquesta planta, tzste Boissier, com a E. hortensis) Anual, d'arrel cònica, dura i tija d'I-I/5 dm, prostrada difusa, redicant a la base, filiforme, ramificada, tortuosa, glabra, fulles el'líptiques, oposades, distiques, un poc inequilàteres, pe- ciolades, obtuses, enteres, glauques, glabres, obscurament trinerves, diminutes, amb estí- pules lanceolades, fimbriades, flors solitàries, axillars, glàndules furpúries, enteres o lleugerament lobades, càpsula molt petita (115 mm), frígona, de coques carenades, glabres, llises, llavors d'un blanc rosat, ovoido-tetràgones, obscurament rugoses. E. Engelmannii Geografia. — Oriúnda de Xile, abunda als arenals del Morrot al peu de Montjuic i vora la via ferrada. — Oct. de 1913 leg. Senn., Sallent i Cad. — Multiplicada com a mala herba a Terrassa. 2,368. — E. helioscópia L. (és mot que ve de Dioscòrides, emprat per gai- rebé tots els botànics prelinneans, de TNoc, el sol, 1 cxomém, jo miro, perquè la infiorescència volta seguint el curs diúrn del sol.) Simontma. — Lletera, lleterola, mal d'ulls: cest., lechetrezna, fv., réveille-matin. Anual, d'arrel cònica, flexuosa, tija d'I-4 dm, dreta o ascendent, gruixudeta, simple o ra- ae esepia o mificada a la base, fulles transovades cumei- formes, rodones o escotades a l'àpex, finament serrades en llur meitat superior, alternes, les umbel'lars més grans, les infe- riors atenuades en curt pecíol, umbel'la ampla, amb cinc radis tricotòmics i després dicotòmics, bràctees transovades com les fulles superiors, però més grans, glàndules rodones, entere:, grogues, càpsula de 3-5 mm, glabra, llisa, de coques rodones, estils subbífids, llavors de 2 mm, ovoides, brunes, reficulades alveolades, amb carúncula ovada. 123 PUBLICACIONSDE IA NSTA RUT DUE /C LE NCDES Euforbiàcies. G. 621. - Euphóibia. Geografia. — Comuna a les hortes i llocs herbosos de tot el país, des del litoral al Pireneu-— Abr.-Set. 2,369. — E. platyphylla L. (és el Tithymalus platyphyllos de Leonard Fuchs, en el segle XVI, de mhatòc, ample, i pòiXov, fulla, per les seves fulles relativament amples.) Anual, d'arrel cònica, ramificada, tija de 3-8 dm, dreta, bastant robusta, glabra, simple o un poc ramificada a la part superior, fulles oblongo-lanceolades, agudes, primes, finament denticulades, les inferiors atenuades en pecíol, les superiors sèssils, bràctees ovato-triangulars, mucronades, denticulades, umbel:la gran, de cinc radis tri- i bifurcats, glàndules transver- salment ovades, enteres, grogues, càpsula de 2-3 mm, subglobulosa, amb soles superficials, coques rodones, amb petits tubercles hemisfèrics, llavors de 2 mm, ovoides, brumes, llises, lluents, amb una petita carúncula. E. platyphylla Geografia. — Terres cultivades, hortes, vores de camins: Lleida, Olot, Castelló d'Em- púries — Cap a Vic (Costa, Masf.), Caseres (Loscos): Lluçanès, Ripoll, Amer, Alt i Baix Empordà (Vay.), Anglès, S. Julià (Cod.l), Cierp (C. et S.). — Jul.-Ag. 2,370. — E. stricta L. (del llatí strictus, estricte, per la tija rígida.) Hom la distingeix de l'anterior, amb la qual irequentment sol confondre's, per ésser més petita, més prima i més rígida, per la floració més primerenca i les flors més petites, per ésser més ramificada, de branques més esteses i fulles més primes, per la càpsula tres vegades més petita, globulosa trígona, amb tres solcs profunds, coberta de tubercles cilíndrics i pro- minents, per les llavors més petites, llises, d'un Dra vermellós, lluents, planta pudent. E. stricta dE —Cultius, boscos, vores de camins: Vall de la Noguera Pallaresa (Timb.). — Juny- Jul. 124 FLORA DECATALUNYA Euforbiàcies. G. 621. - Euphórbia. 2,371. — E. palustris L. (del llatí palustris, Palustre, pertanyent als aigua- molls, perquè s'hi fa.) Perenne, de rizoma molt gruixut i tija de S-I12 dm, dreta, robusta, glabra, amb nombroses branques estèrils i floríferes, fulles oblongo- lanceolades, d'un verd bonic, sèssils, obtuses, enteres o denticulades, les de les rames més estretes i acostades, bràctees transovades, um- bella de nombrosos radis, groga, glàndules rodones, enteres, brunenques, càpsula gran (5-0 mil'límetres), trígona, amb soles Profumds, co- ques rodones, cobertes de dubercles rodons, desiguals, llavors subglobuloses, llises, brunes pruinoses, lluents, amb carúncula orbicular, sèssil. E, palustris Geografia. — Llocs humits o pantanosos. Empordà, prop de l'Escala (Llen.i), prop d'Olot (Bolòs, ex Costa). — Maig-Jul. 2,372. — E. isatidifólia LamH. (V. Ico- nes Euphorb., Boiss., pàg. 18. làm. 64). (perquè les fulles recorden les de l'Isatis, el pastell.) Perenne, de rizoma gruixut, tuberós, vertical, amb la tija de 2-3 dm, dreta, estriada, robusta, gruixudeta, simple, densament fullosa, fulles oblongues, sèssils, obtuses, uninerves, enteris- simes, consistents, glabres, les inferiors esqua- miformes, les umbellars ovato-cordiformes, bràctees triangulars cordiformes, umbel'la de cinc radis bífids, glàndules veniformes, càpsula gran (prop d'x cm), globulosa trígona, un poc rugosa, glabra, coques rodones, llavors ovoido-subtetràgones, brunes, pàllides, finament venoses reticulades, Ca- rúncula cònica deprimida, lobulada al marge. o E. isatidifólia Geografia. — Terrenys argilosos calcaris de l'Espanya oriental, r.: Lleida, Serra de Canyelles o de Malgovern, 31 maig 1891 legi (Vidit Pau) — Llocs àrids de Lleida (Costa, sub. E. zitellina Losc. et Pardo. — E. hyberna Pourr., non L.), Aragó (Salv.lj, abundant als Ron qai de Chiprana (Losc. et Pardo). Idènt:ica a la de Serra Mariola, tramesa per Pau. 125 PUBLICACELONS DE L'INSTITUT DE CITENCMES Euforbiàcies. G. 621. - Euphórbia. 2,373. — E. hiberna L. (perquè viu a Hibernia, nom llatí d'Irlanda, pròpiament hauria d'ésser hibernica.) Perenne, de rizoma gruixut i tija de 3-0 dm, dreta, robusta, quasi simple, glabra, estriada, fullosa, fulles el'líbtico-oblongues, primes, sès- sils, obtuses o escotades, enteres, les umbel- lars el'líptiques, umbel:la generalment de cinc radis, una o dues vegades bifurcats, bràctees ovades, obtuses, enteres, groguenques, lliures, glàndules reniformes, enteres, brunes, càpsula de 5-6 mm, amb soles profunds, glabra, coques cobertes de tubercles cilíndrics, obtusos, llavors grosses, ovoido-globuloses, blanquinoses, llises, lluents, amb carúncula petita i estipitada. E. hiberna Geografia. — Boscos i paratges herbosos de les muntanyes: Montseny, a la vora de la riera de Sta. Fe, enfront de can Corbera: Gualba, r. — Plana de Vich, r. (Masf.), Ripoll i valls pirenenques, Maleides i Port de Benasc (Costa), Bosost (Compà.l in Hb. Cad.), Viella, Artiga de Lin, Pomero, Aiguamoix, Ruda, Montgarri i tota la Vall (Llen.l), Ruda, Bosost (C. et S.), carena fronterera pròxima a Cerdanya (Gaut.). — Juny- Jul. 2,374. — E. pubéscens Desf. (del llatí pubescere, fer-se púber, perquè les fulles solen estar guarnides de pèls fins i delicats, com el pèl moixí dels inicis de la pubertat.) Perenne, de rizoma primet i tija de 3-0 dm, dreta o ascendent, bastant robusta, general- ment simple o amb algunes branques floriferes, peluda o glabrescent, fulles oblongo-lanceola- des, agudes, generalment peludes, finament dentades, semiamplexicaules, les basilars ate- nuades en pecíol, les umbellars lanceolades, mucronades, denticulades, lliures, glàndules 70- dones, grogues, enteres, càpsula de 3-4 mm, globulosa trígona, amb solcs Pro- funds, coques £ peludes i tuberculoses, Navors ovoides, brunes, finament punte- jades granelludes, J/uents, amb una petita carúncula reniforme. E. pubéscens Geografia. — Comuna a les terres humides i a les vores de les aigues: Al litoral, Mort- cada, horta de Lleida, Urgell, al peu de Campins a la vora de la Noguera Ribagorçana, Penedès, cap a Pontons — Pla del Llobregat (Costa), Castelló d'Empúries, Banyoles, Lledó (Vay.), Avià, Bagà (Puj., C.), Cabanes (Senn.). — Maig.-Ag. 126 ELORA DES CANALUNYA Euforbiàcies. G. 621. - Euphórbia. 2,375. — E. pilosa L. (perquè és peluda.) Perenne, de rizoma gruixut i tija de 3-0 dm, dreta, robusta, ramificada a la part superior, fulles oblongo-lanceolades, sèssils, agudes o ob- tusiúscules, finament denticulades o quasi en- teres, atenuades a la base, primes, uninerves, peludes o glabrescents, les umbel'lars ovades, mucronades, denticulades, bràctees d'igual for- ma, però més curtes, quasi enteres, umbel'la de 4-6 radis, glàndules rodones, enteres, gro- guenques, càpsula de 4-6 mm, subglobulosa tígona, de soles superficials, Be/uda o glabra, llisa o amb petits tubercles, llavors ovoides, brunes, lluents, amb carúncula ovbicular. 8 longafólia Rouy — Tija més alta, més robusta, glabra, fulles caulinars més llargues, lanceolades (8-rIo per r'5-2 cm), càpsula glabra, papillosa, més gran. Geografia. — Boscos humits i llocs herbosos: Ribes: Olot, vorcs del Fluvià, molt co- muna — Cap a Lleida (Corta), Camprodon, Vidrà, S. Quirze de Besora, Mare de Déu del Munt, d'on baixa fins a Lledó i Vilafant (Vay.), Anglès (Cod.'). La 8 Jongifolia Rouy a l'Entroncament. — Juny-Jul. 2,376. — E. dulcis L. (és la Esula dulceis dels autors preliuneans, i el Tithymalus montanus non acris de Ban, per la manca d'acritud del làtex.) Perenne, de rizoma horitzontal, format per articles carnosos, curts, seguits, més gruixuts que la tija, còliquament articulats, tija de 3-5 decímetres, dreta, rodona, quasi simple, esca- mosa a la base i amb algunes branques florífe- res infraumbel'lars, fulles blanes, obJongues, les inferiors ransovalo-cunciformes, totes atenua- des a la base o breument peciolades, obtuses o escotades, enteres O finament serrades en llur meitat superior, les umbel-lars ovato-lanceolades, quasi enteres, bràctees ovato-triangulars, umbel'les de cinc radis prims, una o dues vegades bifurcats, glàndules rodones, enteres, d'un 127 PUBLICACIÓ NS DE EXUNSTI LU T EDRE (CIENCIES Euforbiàcies. G. 621. - Euphó:bia. púrpura fosc, càpsula de 2-3 mm, amb solcs profunds, glabra o peluda, coques rodones, guarnides de tubercles cilíndrics i desiguals, Nlavors ovoido-globuloses, brunes, llises, lluents, amb carúncula petita i estipitada. Geografia. — Boscos i llocs frescos: La Cellera, prats de les Brugueres (Coo.l), pa- ratges ombrívols dels Pireneus, muntanyes d'Olot, Guilleries, Montseny, Mare de Déu del Munt, Collsacabra (Vay.): al peu del Port de la Picada, Artiga de Lin (Zett.), Pomero (Llen.i). — Jul.-Ag. 2,377. — E. angulata Jacq., subsp. de l'anterior apud Rouy (perquè té la tija angulosa superiorment.) Hom la distingeix de l'anterior pel rizoma prim i llargament serpentejgant, del gruix de la tija, amb petits tubercles ovoides, separats, tija feble, finament angulosa-estriada a la part su- perior, per les fulles més petites, ellíptiques, més serradetes, les umbel'lars més curtes ovato- vrombal:, més denticulades, obtuses, radis um- bel'lars més prims, glàndules rentformes, enteres, grogues a l'antesi, després ataronjades i bru- nenques, càpsula més petita, de soles menys profunds, amb tubercles hemisfè- rics menys nombrosos, llavors més petites. E. angulata Geografia. — Boscos del Pireneu: Bergadà a la Baga de Ginebret (Puj., C.I), roques del Coll de Malrem, sobre Rocabruna, Ribes, St. Amanç (Vay.), pastures, al peu del Port de Benasc (Zett.). — Abr. -Jul. 2,378. — E. Gerardiana Jacq. (dedicada a Louis Gérard, botànic provençal contemporani de Jacquin, autor de la Flora Galloprovincialis, París, 1761.) Perenne, de rizoma llenyós, vertical, ramàficat, multicaule, tiges d'I-5 dm, dretes o ascendents, dures, simples o amb algunes branques florí- feres infraumbel'lars, fulloses, fulles Hincars, mucronades, sèssils, enteríssimes, glauques, dre- tes, Subcoriàcies, acostades, les umbel'lars oblon- gues, apiculades, enteres, umbel:la groga, de E. Gerardiana 128 ELORA DE GATLACLUNYA Euforbiàcies. G. 621. - Euphórbia. 6-15 radis 1-2 vegades bifurcats, glàndules rodones, enteres, càpsula de 2 mm, subglobulosa trígona, de soles poc Projunds, glabra, llisa o amb papil'les molt fines, llavors ovoides, llises, d'un gris perla, amb carúncula rentforme, sèssil. Geografia. — Terrenys arenosos: Litoral de Barcelona, vores del Llobregat, a la Puda, Castellgalí: Castelló d'E mpúries — Seu d'Urgell, Conca de Tremp, Abella, S. Romà, Llautó, Lleida, marges del Besòs (Costa), Devesa i litoral de Girona (Vay.). — Abr.-Ag. 2,379. — E. verrucosa LamEÉ. (per la càpsula guarnida de berrugues.) Perenne, de rizoma gruixut, subllenyós, rami- ficat, terminat en una arrel cònica, multicaule, tiges de 2'5-4 dm, ascendents, dures, simples, fluixament fulloses, fulles transovades o lanceo- lades, blanes, verdes, finament denticulades, de 2-3 cm, obtuses, glabres o pubescents, les inferiors més petites, les umbel/lars ovato- el'líptiques, umbelles de cinc radis 1-2 ve- gades bifurcats, bràctees transovades obtuses, denticulades, groguenques, a la fi purpúries, glàndules enteres, ovades transversalment, grogues, càpsula de 3-4 mm, globu- losa, de soles superficials i coques rodones, cobertes de nombrosos tubercles cilíndrics, llavors ovoides, comprimides, llises, brunes, amb carúncula reni- forme, curtament estipitada. Geogvafia. — Boscos i prats de les muntanyes: Montseny, prats de Sta. Fe, Man- lleu, prop de la Font Tosca (Senn.l), Pic de Gar, Fos, Les, S. Joan de Toran (C. et S.). — Jul.-Ag. 2,380. — E. flavicoma DC., E. verru- cosa var. flavescens Boiss. (del llatí favus, groc, 1 coma, plomall, al'ludint a la inflorescència, d'un verd groguenc.) Hom la diferencia de l'anterior per la seva menor talla (8-15 cm), per les tiges subllenyoses, ramificades, les de l'any anterior persistents i afilles, per les fulles més acostades i més petites, serrulades, més estretes, Janceolades o sublinears, agudes, radis de l'umbel/la molt curts, bràctees a Le PoMbalSs, enteres O poc denticulades, càpsules 17 129 PUBLICACIONS DE LE RUNS TU DE, CIENCIES) Euforbiàcies. G. 621. - Euphórbia. cobertes de tubercles hemisfèrics, Poc prominents, llavors més grans, grisen- ques, amb pics blancs. Geografia.—Llces secs i pedregosos: S. Martí Surroca, al Penedès, muntanyes de la Cènia (Llen.l), Turó de Montcada (Costa), Caseres, a la frontera d'Aragó (Loscos), Seu d'Urgell (Bub.) — Juny.-Jul. 2,381.—E. polygalifólia Boiss. et Reut., E. verrucosa auct. cat., non LamF. (per les fulles semblants a les d'algumes Poly- gala.) Perenne, de rizoma gruixut, ramificat, Ser- pentegant, multicaule, tiges fèrtils de 5-20 cm, ajagudes o ascendents, nues a la base, tiges estèrils més curtes, difuses, densament fulloses, fulles transovades o el'líptico-espatulades, en- teríssimes o lleugerament denticulades, les umbellars ellíptiques, bràctees ovalo-rombals 0 reniformes, mucronulades, umbel'la de 4-5 ra- dis allargats després de la floració, 2-3 vegades bifurcats, glàndules reniformes, grogues, càp- sula petita, molt deprimida, globulosa trígona, coques rodones, cobertes de tubercles cilíndrics, solcats, llavors ovoides, negres, lluents, amb carúncula he- misfèrica. Geografia. — Boscos, erms, marges arenosos calcaris: Al Vallès, Penedès, Segarra, Urgell, Bages, Bergadà, Olot, Baix i Alt Empordà — Vic (Maf.), Figueres (Senn.l). — Abr.-Set. N. B. Creiem que aquesta espècie, més que no pas les dues anteriors, és la més disseminada per Ca- talunya, però, com ja advertí Costa, en algunes localitats, com Montcada, Montserrat, Segarra, etc., hom observa formes que s'acosten a la verrucosa i altres a la flavicoma,. D'altra part, als boscos de S. Climent (Bergadà) i a les Adous del Bastareny, collírem exemplars al peu dels quals escriví Pau: (E. polygalifolia Boiss. et Reut., vergens ad E. verru- cosa: sed non vervucosa esto, la qual cosa comprova l'existència de formes intermèdies i la dificultat de distingir, en alguns casos, aquestes plantes. oo 2,382. — E. Peplus L. io (del grec ménioc, nom d'una lleteresa de Dios- o còrides, que els botànics prelinneans identificaren amb aquesta espècie.) 130 Eacicis FLORA DE CATALUNYA Euforbiàcies. G. 621. - Euphórbia. Anual, d'arrel cònica, prima, flexuosa, tija d'r-3 dm, dreta, glabra, simple o ramificada des de la base, fulles fransovades, obtuses o escotades, primes, enteres, atenuades en curt pecíol, les umbel:lars pedunculades, bràc- tees ovato-apiculades, enteres, lliures, sèssils, umbel-les relativament grans, de tres radis diverses vegades bifurcats, glàndules bicornudes en forma de mitja lluna, de cors setacis, càpsula petita, glabra, llisa, trígona, de coques amb dues petites ales dorsals ondades, separades per un solc estret, llavors petites (15 mm), d'un gris perla, ovoido-hexagonals, amb dos solcs longi- tudinals en dues cares contigies, dues línies de tres clotets en altres dues cares immediates a les anteriors i en les dues restants altres tantes línies de quatre clotets, carúncula rodona. Geografia. — Terres de conreu, runes i vores de camins: Al litoral, Vallès, Penedès, Bages — La Cellera (Cod.), Olot, Sagaró, Empordà (Vay.), Prats-Balaguer, a 1430 m. (Gaut.), Luchon (Zett.). — Maig-Juny. 2,383.—E. peploídes Gouan, subsp. de l'anterior apud Rouy (perquè s'assembla a l'E. Peplus.) Hom la diferencia de l'espècie anterior per ésser de menor talla (3-15 cm), per les tiges més Primes, ajagudes o ascendents, per les fulles petites (de menys d'L cm), amplament ovades o suborbiculars, per l'umbella petita, de 3-5 radis més curts, amb els corns de les glàndules també més curts, per les llavors més petites (a penes d'1 mm), amb 3 i 2 clotets a les cares en lloc de 4 i 3 respectivament, per la carúncula molt diminuta i per la florescència més prime- renca. Geografia. — Frequent, amb l'anterior, al litoral, al Vallès, comuna a les hortes i paratges arenosos, herbosos, de Terrassa — Barcelona (FunE, Costa), Sagaró, Empordà (Vay., Senn.), de Salses a Cervera (Gaut.). — Febr.-Abr. 2,384. — E. exigua L. (per la seva exigúitat.) Anual, d'arrel cònica, prima, tiges de 5-I0 cm, primes, dretes o prostrades ascendents, simples 131 PUBLICACIONS DE HS ENSTIDUT, DE CLENCTES Euforbiàcies. G. 621. - Euphórbia. o ramificades, frequentment amb branques floríferes infraumbelllars, fulles linears, agudes, truncades, mucronades, petites, acostades, sèssils, enteres, les umbel:lars linears lanceolades, dilatades i subcordiformes a la base, bràc- tees de la mateixa forma, però més petites, umbel:la de 3-4 radis, glàndules en forma de mitja llima, de puntes llargues, grogues, càpsula de 2 mm, glo- bulosa trígona, glabra, de solcs superficials, coques rodones, llises, àPteres, llavors ovoido-tetragonals, d'un gris perla, tuberculoses, amb carúncula reni- forme. 8 retusa L. — Fulles truncades mucronades, o retuses. 4 tricuspidata Roch — Fulles dilatades tridentades a l'àpex. Geografia. — Llocs arenosos o pedregosos: Freguent al litoral, Vallès, Penedès, Bages, Baix i Alt Empordà — La Cellera (Cod.i), Vic, Berga, Ripoll (Salv.l, Costa), Olot (Tex.), Ribes (Vay.). No escassegen les dues varietats. — Maig- Jul. 2,385. — E. sulcata De Lens (per les llavors amb un solc a cada cara.) Anual, d'arrel cònica, prima, flexuosa, tija de 4-I0 cm, dreta o prostrada ascendent, ramificada a la base, fullosa, de fulles Lnears cuneiformes, obtuses, truncades, escotades i mucronades, enteres, les inferiors més petites, les umbel:lars semblants a les caulinars, bràc- tees ovato-lanceolades, lliures, agudes, umbel'la de 2-4 radis fins i bifurcats diverses vegades, glàndules en forma de mitja llima, d'un vermell fosc, amb les puntes més pàllides, càpsula pe- fita, trigona, glabra, de solcs molt oberts, coques obtusament carenades i finament rugoses, llavors ovoido-hexagonals, grisenques, amb un solc llarg i profund a cada cara, carúncula reniforme. Geografia. — Camps i terrenys incultes secs i àrids: Bastant comuna als camps i vinyes del Vallès, Bages, Puigreig —: Sallent, Puigreig (Puj., C.), com a espècie raríssima l'assenyala Neyraud, ex Gautier, a la Mare de Déu de la Pena. — Maig. 2,386. — E. falcata L. (Per les bràctees dels involucres gairebé folci- formes.) E. falcata 132 EDORIA DE CATALUNYA Euforbiàcies. G. 621. - Euphó:bia. Anual, d'arrel cònica, prima, tija d'I-4 dm, dreta, simple o ramificada, fulles inferiors fransovades, les altres lanceolades, agudes, totes atenuades a la base i trinerves, glaucescents, glabres, aspres al marge, les umbel-lar$ sem- blants a les caulinars, bràctees ovato-rombals, acuminades mucronades, fina- ment denticulades, umbel-la de 3-5 radis diverses vegades bifurcats, glàndules grogues o purpúries, semilunars, de puntes curtes, càpsula de 2 mm, ovoido- trígona, glabra, coques obtusament carenades, llises, llavors grisenques, ovoido- subtetràgones, amb solcs transversals en llurs cares, sense carúncula. Geografia. —Camps pedregosos: Frequent al Vallès, Penedès, Bages, Ripoll, Ribes. — La Llacuna (Salv.i), Pla de Barcelona, r., Vic, Tàrrega, Lleida (Costa), Sallent, Puig- reig, Marlés, Caserres, Espunyola, Serrateix, Avià, Berga (Puj. C.), Empordà, Girona, Olot, Cerdanya, Sagaró, Maià (Vay.). — Abr.-Maig. 2,387. — E. segetalis L. (del llatí segetalis, Propi dels sembrats, perquè s'hi sol fer.) Anual, d'arrel cònica, tortuosa, poc rami- ficada, tija de 2-4 dm, dreta, glabra, simple inferiorment, amb diverses branques floriferes infraumbel'lars, fulles Xncars o Janceolato-linears, acuminades, mucronades, sèssils, enteres, uni- nerves, glabres, glauques, les umbel-lars el'líp- tiques o bé ovato-rombals, mucronades, bràc- tees suborbiculars reniformes, mucronades, en- teres, lliures, umbel'la de 5-7 radis 1-3 vegades bifurcats, glàndules semilunars, de puntes llargues i setàcies, càpsula de 3 mm, trígona, glabra, amb soles profunds i oberts, coques rodones, finament granelludes, llavors ovoides, cendroses, cobertes de petits clotets 47re- gulars, carúncula cònica. Planta polimorfa. E. segetalis Geografia. — Camps arenosos o pedregosos: Comuna al litoral, Vallès, Bages, Empordà. — Regió litoral i mitjana fins al Lluçanès, Castellfollit de la Roca (Vay.). — Maig-Set. 2,388. — E. biumbellata Poir. (Per la inflorescència formada generalment per dues umbel'les superposades.) E. biumbellata Perenne, de rizoma gruixut, tija de 4-8 dm, 133 PUBLICACIONS DE LVUNSEA DU DE (CTE NCUEES Euforbiàcies. G. 621. - Euphórbia. dreta, rígida, herbàcia, terminada per 2-3 umbel:les separades per un espai afille, molt fullosa, fulles lincars oblongues, mucronades, sèssils, enteres, tri- nerves, les superiors dilatades a la base, les umbel'lars ovato-oblongues, mucronades, enteres, trinerves, bràctees semiorbiculars, truncades a la base, mucronades, lliures, umbelles de nombrosos radis 1-2 vegades bifurcats, glàndules semilumars, de puntes llargues i claviformes, càpsula de 3-4 mm, ovoido-trígona, glabra, de solcs profunds i oberts, llavors petites, grisenques, cilindroides, cobertes d'arrugues irregulars i anastomosades, carúncula gran, fesa en forma de cresta. Geografia. — Costers i terres incultes de la zona inferior oriental: Falda del Montseny, en sortir de Gualba: comuna a Blanes, Lloret de Mar, i cap a Tossa — Barcelona (FunE), marges del Llobregat (Costa), la Junquera, Campmany, Cantallops, Agullana, Vilar- nadal, Cabanes (Vay.), la Bisbal, Roses, S. Feliu de Guíxols, Palamós (Bub.). — Maig- Juny. 2,389.—E. pauciflora Duf.—E. minuta Loscos et Pardo (pauciflora, de Poques flors, minuta, menuda.) Pereune, de rizoma tènue, llarg, serpentejant, multicaule, tiges de 3-I0 dm, prostrades ascen- dents, inferiorment afil:les, fulloses superior- ment, fulles coriàcies, un poc gruixudes, les infe- riors imbricades, diminutes, linears oblongues, les superiors ovades, les florals deltoides, totes enteres, mucronades, umbella de 3-5 radis curts, dicotòmics, glàndules semilunars triangu- lars, de puntes curtíssimes, grogues, càpsula ov0ide, coques rodones, llavors ovoido-subtetràgo- nes, cendroses, a la fi olivàcies, irregularment ruguloses, carúncula coroniforme, gran, blanca. Geografia. — Roques i collades argiloses: Espluga de Francolí (Llen.i), Veciana (Puigg.l), i més enllà, cap a la Frontera d'Aragó (Costa).— Febr.-Jun (9. 2,390.—E. amygdaloídes L.—E. silvà- tica Jacg. (els autors antics, per la forma de les fulles d'a- questa planta, la compararen amb l'Amygdalus, l'ametller, silvàtica, perquè sol fer-se en llocs ombrosos.) E. amygdaloídes i (1) Podem dir que és frequent a la conca baixa del Segre: . De dar EE ea er i Sanaiija, Balaguer, Almacelles, etc., etc. (F. Q.). 134 EPLORA DE.CATAECLUNYA Euforbiàcies. G. 621. - Euphórbia. Perenne, de rizoma gruixut, tija de 3-6 dm, dreta, subllenyosa a la base, fistulosa, nua inferiorment i fullosa a la part superior, glabra o peluda to- mentosa, amb diverses branques floríferes infraumbel'lars, fulles dimorfes, les interiors i les de les tiges no floríferes, que han passat l'hivern, més grans, més fortes, d'un verd fosc o vermelloses, transovades, llargament atenuades en pecíol, molt acostades, quasi en rosetó, les altres, de les tiges floríferes, desenrotllades a la primavera, més petites, blanes, d'un verd groguenc, sès- sils, més distants, oblongues o espatulades, arrodonides a la base, les umbel- lars d'igual forma, bràctees semiorbiculars, groguenques, travades fins a la meitat, umbel'la de 5-I0 radis, glàndules grogues, semilunars, de puntes llar- gues, alenades, convergents, càpsula de 4 mm, trígona, glabva, de solcs molt oberts, coques rodones, amb un solc dorsal, llavors ovoides, d'un gris perla, dises, amb carúncula orbicular piramidal. Geografia. — Boscos i llocs emboscats i frescals de tot el país, des del litoral fins a les valls pirenenques. — Abr.-Ag. ai 2,391. — E. Charàcias L. (del grec yapoxiac, Propi de les valls, perquè es fa en llocs calents i abrigals, és mot de Dioscò- vides.) Perenne, de rizoma gruixut, tija de 4-I0 dm, llenyosa i nua inferiorment, dreta, robusta, pubescent, amb nombroses branques floriferes curtes infraumbellars, fulles oblongo-lanceo- lades, Nargament atenuades, mucronades, en- teres, coriàcies, persistents, uninerves, d'ur verd fosc per sobre, més pàllides per sota, pubescents, les umbel'lars ovades o oblongues, mucronades, bràctees semiorbiculars, obtuses, d'un verd groguenc, travades fins a la meitat formant un disc còncau, umbel'la de nombrosos radis curts, glàndules d'un púrpura fosc, semilumars, truncades escotades, de puntes curtes i amples, càpsula gran (5-6 mm), trígona, peluda, amb pics blancs i soles pro- funds, coques rodones, sense soles, llavors ovoido-oblongues, grisenques, llises, amb carúncula gran, cònica piramidal. i E. Charàcias Geografia.— Llocs secs i àrids: Al litoral, Vallès, Penedès, Bages, fins a Berga: litoral de Cadaquès — Zona litoral i mitjana, fins a Talaixà, Mare de Déu del Munt (Vay.), "all de Benasc (Zett.). — Març-Juny. 135 PUBLICACIONS DE E'ENSTIRUT DE CIENCIES Euforbiàcies. G. 621. - Euphórbia. 2,392. — E. dendroídes L. (és el Tithymalus dendroides de diversos autors preliuneans, del grec òevòpov, arbre, Perquè és arborescent.) Sinonimia. — Lleteresa arbòria. Perenne, tija llenyosa, de 5-15 dm, dreta, bifurcada, robusta, vermellosa, nua i coberta de cicatrius a la base, fullosa a la part superior, fulles oblongo-lanceolades, obtusiúscules, ate- nuades a la base, sèssils, enteres, uninerves, consistents, verdes, més pàllides per sota, acostades i subimbricades a l'àpex, les umbel:lars oblongues, mucronades, bràctees orbiculars rombals, apiculades, lliures, d'un verd groguenc, umbel-les de 5-8 radis bifurcats, glàndules semilumars o truncades escotades, de Puntes obtuses, càpsula de 5-6 mm, glabra, profundament trígona, coques rodones, amb un solc superficial, llavors ovoides, brunes, llises, amb la carúncula en forma de cresta, breument estipitada. E. dendroídes Geografia. — Costes i roques de la zona litoral: Cadaqués, Torrent de S. Pius Vè (Bub., Costa, Trèm., Vay., Llen., Cad.) — Abundant de Roses al Cap Norfeu, Baix Empordà, r. (Tex. ex VVilIIR.). — Abr.-Juny 0). 2,393. — E. Paràlias L. (del grec mapalia, marítim, perquè es fa vora el mars és el Tithymalus paralius dels autors prelinneans.) Perenne, de rizoma llarg, dur, ramificat, tija de 3-6 dm, dreta, llenyosa, nua i molt ramificada a la base, a vegades amb branques estèrils i també algunes de floríferes infra- umbel/lars, fulles imbricades, coriàcies, còn- caves, enteres, glauques, les inferiors petites, linears lanceolades, les caulinars mitjanes oblon- go-lanceolades, les superiors ovades, les um- bel'lars com les caulinars superiors, bràctees suborbiculars reniformes, mucro- (1) Tractant-se d'una espècie tan localitzada caldrà afegir: Torrent d'En Peltré, prop del Port de la Selva, 1922. (F. Q.). 136 EL ORN DE CNEPALUNYA Euforbiàcies. G. 621. - Euphórbia. nades, umbel'la de 3-6 radis bastant gruixuts, I-2 vegades bifurcats, glàndules semilimars, de puntes curtes, divergents, càpsula de 5-6 mm, glabra, trígona deprimida, de soles profunds i oberts, coques rugoses als costats, amb un solc dorsal Poc Profimd, llavors ovoides, blanquinoses, llises, amb carúncula petita, reniforme. Geografia. — Comuna als sorrals marítims del litoral. — Maig-Set. 2,394. -— E. nicaensis All. (Perquè fou descoberta al comtat de Niça) Perenne, de rizoma gruixut, fusiforme, tija de 2-6 dm, subllenyosa i nua a la base, dreta, simple o amb algunes branques floriferes infra- umbel'lars, fulles oblongo-lanceolades, obtuses, sèssils, enteres, coriàcies, glabres, glauques, patents reflexes, mucronades, les umbel'lars ovato-oblongues, bràctees orbiculars cordifor- mes, lliures, mucronades, umbella de 5-I5 radis bifurcats, glàndules semilunars, grogues, de puntes curtes i obtuses, càpsula de 3-4 mm, subglobulosa, glabra, de soles amples i superficials, coques rodones, finament mugoses, llavors ovoides, grisenques, llises, amb carúncula groga, deprimida. E. nicaensis Geografia. — Comuna als boscos, pastures i terres incultes, àrides, de tot el país: Al litoral, Vallès, Penedès, Bages, Empordà, i valls subpirenenques — Vic, Torelló, Espluga de Francolí, Montsant, part del Priorat (Costa): regió litoral i mitjana de Girona, d'on remunta fins a Olot, Mare de Déu del Munt, Cerdanya, etc. (Vay.). — Maig-Juny. 2,395. — E. serrata L. (per les fulles serrades.) Peremne, de rizoma gruixut, llenyós, verti- cal, ramificat, tiges de 2-5 dm, dretes, rígides, estrictes, amb algunes branques estèrils a la base i una o dues de floriferes infraumbel'lars, fulles consistents, sèssils, serrades, molt des- iguals, les inferiors i les del mig linears lan- ceolades, llargament acuminades, finament ser- rades, bràctees d'igual forma, grogues, les superiors més petites, quasi enteres, umbel'la 18 137 PUBLICACIONS DE. L'INSTI TU DE CLENGBES Euforb:àcies. G. 621. - Euphórbia. de 3-5 radis, una o dues vegades bifurcats, glàndules semilunars, de puntes curtes i obtuses, càpsula gran (5-6 mm), ovoido-trígona, glabra, de solcs profunds i oberts, coques rodones, llises o cobertes de pics blanquinosos, llavors ovoides deprimides, llises, brunenques, amb carúncula estipitada. Geografia. — Comuna als marges i terres incultes d'una grar part del país: Al litoral, Vallès, Bages, fins al Bergadà — Plana de Vic, Olot, Berga, Tremp (Costa), Prades (Gaut.): abundant de Pontau a Salardú (Llen.), Lés, Viella (C. et S.). — Març-Jul. 2,396. — E. terracina L. (és el Tithymalus marinus, folio retuso, terra- cinus de Barreler, terracinus, de Tervacina, ciutat del Laci.) Peremne, de rizoma llenyós, vertical, curt, tiges d'r-5 dm, dretes o ascendents, flexuoses, afilles inferiorment, simples o amb algunes branques floríferes infraumbel'lars, i a vegades algunes d'estèrils a la base, fulles nombroses, linears oblongues, mucronades, sèssils, enteres o denticulades en llur meitat superior, uniner- ves, les de les branques estèrils més petites, més serrulades i frequentment escotades, les umbel'lars oblongues el'líptiques, mucronades, finament serrades, bràctees ovato-rombals, mucronades, umbel'la de 2-5 radis, bifurcats diverses vegades, glàndules verdoses, semilunars, de puntes llargues i setàcies, càpsula de 3-4 mm, trígona, glabra, llisa, de soles profunds i oberts, coques subcarenades, llavors ovoides truncades, cendroses, llises, amb carúncula estipitada. Planta polimorfa. E. terracina ss : Cid es xa : Geografia. — Costes pedregoses i sorrals de la zona oo litoral i part de la mitjana: Barcelona, Vallcarca, Sitges, Vallvidrera, Montcada, la Puda de Montser- rat, Tossa, Figueres -— Litoral de Girona, costes de l'Empordà, Cadaqués (Vay.). — Maig-Set. 2,397. — E. Cyparissias L.. (del grec munàppiooc, el xibrer, una de les llete- reses de Dioscòrides, per les fulles fines i el seu posat, que, d'alguna manera, recorden aquell arbre, és, com si diguéssim, xipreret, Per als autors prelinneans fou el Tithymalus cyparis- LE. Coparieeie 4, ji tsiasis benia L'Obel el TD. cupresinus.) 138 RR A CO RS DA EE OERTAS SDR SEGrAUIANI UNITA: Euforbiàcies. G. 621 - Euphórbia. Perenne, de rizoma prim, horitzontal, estolontfer, mullicaule, tiges de 2-5 dm, dretes, que porten diverses branques floríferes i altres d'estèrils in- fraumbel'lars, fulles d'un verd bonic, esteses o reflexes, enteres, sèssils, linears (1-3 mm d'ample), les de les branques estèrils setàcies, en pinzell, les um- bel lars com les caulinars, bràctees reniformes o cordiformes, enteres, grogues a l'antesi i freqiientment vermelloses a la maturitat, umbel'la de nombrosos radis prims, 1-2 vegades bifurcats, glàndules semilumars, de Puntes curtes, càpsula de 3 mm, tvígona, glabra, de soles profunds, coques rodones, amb un solc dorsal longitudinal, cobertes de petites papil'les, llavors ovoides, brunes, llises, amb carúncula orbicular sèssil. Geografia — Freqient a les terres arenoses, humides: Montcada i Ripollet, al Vallès, Castellgalí, prop de Manresa, i altres llocs de Bages, Vall de Núria, Cadaqués — Mar- ges i prats de l'Empordà, Girona, Olot, Cerdanya (Vay.), Port, Hospital i Vall de Benasc, Penyablanca (Zett.). — Maig-Juny. 2,398. — E. Ésula L. (és l'Esula minor de Rembert Dodoens, esula eva el nom vulgar d'algumes lletereses.) Perenmne, de rizoma llargament serpentejgant, Lo ramificat, tiges de 3-8 dim, dretes, rodones, afilles a la base, amb diverses branques, les superiors floríferes, fulles de forma variable, oblongues, lanceolades o lanceolades linears, mu- cronades, atenuades a la base, enteres o a penes denticulades, les umbel/lars lanceolades o el- líptiques, mucronades, bràctees amplament ovades triangulars, mucronades, umbel'la de nombrosos radis bifurcats, glàndules semilunars, de Puntes curtes, càpsula de 3 mm, Zrígona, glabra, de soles profunds, coques un poc comprimides, amb un lleuger solc dorsal, un poc xagrinades, llavors ovoides, d'un gris brimenc, llises, amb carúncula orbicular, sèssil. y collina G. et G. — E. pimfolia DC. — Planta més petita, més prima, de radis umbel'lars menys nombrosos, fulles estretes, quasi linears. H E. Ésuia Geografia. — Llocs arenosos i pedregosos: Castellgalí i altres llocs de la part meri- dional de Bages (Fontl), marges del Llobregat i altres rius (Costa), partit d'Olot (Tex.), litoral i regió mitjana de Girona: Guils, a la Cerdanya (Vay,), Lleis, r. r. (Senn.). La y collina G. G., a Campins, del Montseny. — Maig-Ag. N. B. No ha estat confirmada, fins ara, l'existència a la Plana de Vic de l'E. semi- perfoliata Viv., pròpia de Còrsega i Sardenya, citada com a poc comuna per Masferrer. En canvi és probable que hom trobi a la frontera de l'Empordà l'E. Pithyusa, referida a Port-Vendres per Bubani i per Gautier. 139 P UB EI GA CIONS DE SE GIENCS SIMISISUSE ED CIENCIES Gènere 622. — MERCURIALIS L. (Del nom de Mercurialis amb què eren conegudes aquestes plantes des de l'antiguitat. Segons Plini, Mercuri n'hauria revelat les virtuts.) Plantes dioiques, accidentalment monoiques, de flors verdoses, axil'lars, les masculines en espigues interrompudes i llargament pedunculades, les femenines solitàries o fasciculades, perigoni tripartit, 8-I2 estams, dos estils, càpsula formada per dues coques, llavors reticulades, rugoses, carunculades. Herbes de fulles oposades, amb petites estípules. Plantes llenyoses a la base, blanques tomentoses, fulles subsèssils, en- teres o amb algunes dents distanciades, flors femenines solitàries o 1 geminades, càpsula pilosa tomentosa 2,399. M. tomentosa. Plantes totalment herbàcies, verdes, glabres, de fulles peciolades i fis- tonades, flors femenines solitàries 2. simple, nua a la base, flors femenines llargament pedunculades, càpsula J pubescent... . : . a Se ee 2,400. ME Ens: 2 S Plantes anuals, d'un verd Clar, del cònica, tija ramificada, fullosa des de la base, flors femenines subsèssils, càpsula híspida 2,401. M. ànnua. É. perennes, d'un verd fosc, rizoma llargament serpentejant, tija 2,399. — M. tomentosa L. (pel toment que vesteix tota la planta.) Perenne, tija de 2-6 dm, llenyosa a la base, dreta, persistent, molt ramificada, de branques subtetràgones, fullosa, blanca tomentosa com tota la planta, fulles oblongues o el'líptiques, acutiúscules, breument peciolades, enteres o amb algunes dents separades a la part superior, flors masculines en glomèruls densos, distan- ciats, formant una espiga interrompuda i llarga- ment pedunculada, les femenines solitàries o M. tomentosa 140 ————————————————————————————————————————————————————————————————é EE FE OURIA TL DIEC ABAL UNA —— ça a Euforbiàcies. G. 622. - Mercurialis. geminades a l'axilla de les fulles, curtament pedumculades, càpsula ambla, dídima, de 3-7 mm, peluda tomentosa, llavors ovoido-globuloses, brunes, lluents, un poc vugoses. Geografia. — Comuna als arenys dels corrents: Terrassa i altres punts del Vallès, Viloví del Penedès: S. Vicenç de Castellet, a les vores del Llobregat, fins a Navarcles i altres llocs de Bages, Menàrguens, a l'Urgell — Ribelles i alta Segarra, Berga (Costa), la Junquera, Vilafant, etc. (Vay.), Cabanes (Sen.), Conca de Tremp (Bub.).— Maig-Oct. 2,400. — M. perennis L. (perquè és perenne.) Perenne, de rizoma llargament serpentejant, radicent, tija de 2-3 dm, herbàcia, dreta, pu- bescent, simple, nua inferiorment, molt fullosa a la part superior, quadrangular, fulles ovato- oblongues, acuminades, curtament peciolades, fistonades, primes, d'un verd fosc per sobre, més clares per sota, glabres o peludes, fiors masculines en petits glomèruls distanciats sobre peduncles filiformes més llargs que les fulles, les femenines solitàries o geminades, llargament pedunculades, càpsula dídima, bastant gran (6-8 mm), molt pubescent, llavors globuloses, grisenques, un poc rugoses. M. perennis Geografia. — Llocs frescos i ombrosos de les muntanyes: Mont-eny, S. Llorenç del Munt, El Farell de Caldes, etc., fins a les Adous del Bastareny — La Cellera (Cod.l), Plana de Vic, r. (Masf.), Ribes (Vay.), abunda al bosc de Luchon i de Superbanyeres (Zett.). — Març- Juny. 2,401. — M. ànnua L. (Perquè és anual.) Sinonimia. — Murcarol, murcarola, malco- ratge, cast., mercurial, malcoraje, /v., mercu- riale, voireuse, cagarelle. Anual, d'arrel cònica, ramificada, tija de 2-4 dm, dreta, herbàcia, engruixida als nusos, ramificada i fullosa des de la base, glabra, fulles ovato-oblongues, acutiúscules, peciolades, fisto- nades, pestanyoses, primes, d'un verd pàl'lid, 141 P U BE RCA CIONS DE EE UNS GIA SD ES GI ESNI CSS Euforbiàcies. G 622 .-Mercurialis. flors masculines en glomèruls -- distanciats formant llargues espigues inter- rompudes i pedunculades, més llargues que les fulles, les femenines solitàries o geminades, subsèssils, càpsula dídima, de 3-4 mm, híspida, de pèls bulbosos, llavors globuloses, petites, grises, rugoses. B ambigua Dub. — Monoica, amb les flors masculines i femenines sobre sengles peduncles curts i desiguals, fulles més estretes i atenuades a la base. Geografia. — Comuníssima a les hortes, terres de conreu i llocs herbosos de tot el país. La B ambigua Dub., al litoral. r, (Costa), Cap de Creus, r. (Bub.), Port-Bou (Naudin, ex Bub.). — Floreix gairebé tot l'any. 142 EE OR DE CNOTALUNYA Gènere 623. — RICINUS L. (Es el nom, antiquíssim, d'aquesta planta i de la paparra, per la semblança de les se- ments amb el paràsit.) Plantes monoiques, de flors vermelloses, en raims espicifomes terminals i axil'lars, tancades, abans de l'antesi, dins bràctees ovades, agudes, còncaves, escarioses, nervades, caduques, perigoni de les masculines amb cinc divisions, el de les femenines amb tres, estams indefinits, poliadelís, un estil terminat per 3-0 estigmes llargs, ramosos, càpsula de tres coques, espinosa, llavors crustàcies, carunculades. Herbes o arbustos, segons els climes, de 2-3 m, de tija dreta, glauca, fistulosa, fulles grans, peltades palmatífides, de divisions lanceolades acuminades, dentades serrades. 2,402. — R. communis L. (perquè es refereix a l'espècie vulgar, la corrent- ment coneguda.) Sinonímia. — Ricí, figuera infernal, cast., ri- cino, higuera infernal, /7., ricin, palma-Christi. Geografia. — Cultivada i subespontània. — Estiu. R. communis 143 PUBLICACIONS DE. L'INSTITUT DE. CIENGEUES Gènere 624. — CRÓTON L. (Nom antiquíssim d'una mena de ricí.) Plantes monoiques, de flors groguenques, en raims axil'lars o terminals, les masculines amb cinc pètals-linears, les femenines apètales, perigoni de 5-I0 divisions respectivament, ordinàriament cinc estams monadelfs, tres estils bífids, càpsula tricoca, berrugosa. Herbes anuals, grisenques tomentoses, tija d'r-4 dm, dreta, ramificada, de fulles alternes, llargament peciolades, ovato- rombals, sinuades dentades, nervades, estipulades. 2,403. — C. tinctórium L. — Crozó- phora tintória Juss. (Perquè conté una substància tintòria blava, el tornassol.) Sinonímia. — Gira-sol, cast., tornasol, fr. tournesol. Geografia. -—— Terres cultivades: No escàs al litoral, Vallès, Penedès, Segarra, Bages, Empordà— Pla d'Ur- gell (Costa), Empordà, fins a Besalú (Vay.).— Juny-zet. C. tinctórium 144 ELORA: DE CATALUNYA Gènere 625. — ANDRACHNE L. (avòpónyn és el nom grec de la verdolaga i Linné l'aplicà a l'espècie segient perquè hi té una retirança.) Plantes monoiques, de flors groguenques, diminutes, axil'lars, solitàries, les masculines amb la corol'la de cinc pètals, les femenines apètales, amb el perigoni quiquepartit, cinc estams monadelís, tres estils bífids, càpsula tricoca, deprimida, reticulada, de coques dispermes, llavors puntejades. Herbes perennes, de rizoma llenyós, multicaule, tiges d'I-7 dm, ajagudes o ascendents, estriades, glabres, fulloses, fulles transovades orbiculars, alternes, diminutés, subsèssils, persistents. 2,404. — A. Telephioides L. (és el Telephioides graecum humifusum, flore albo de Tournefort, Telephioides perquè recorda el Telephium de Dioscòrides i de Plini, semblant a la verdolaga i interpretat diversament pels autors.) Geografia. —— Terres pedregoses, calcàries: Abundant a les vinyes immediates a la Puda de Montserrat, piop de l'estació d'Olesa, camps de Mollerussa — En diverses localitats de Tarragona i part austro-occi- dental de Lleida (Costa), Tibidabo (Trem, ex Vay.): Castelldefels, Tortosa (Senn.t). — Maig-Jul. A. Telephioídes 19 145 PUBLICACIONS DE L/INSTIA UT DE CLENCIUES Gènere 626. — BUXUS L. (Buzus és el nom llatí del boix, en grec mòfoç, que hom fa derivar de moxvòç, dens, per- què és de les poques fustes que no suren.) Plantes monoiques, de flors groguenques, en glomèruls axil'lars compostos d'una flor femenina central voltada de diverses flors masculines, perigoni bracteolat, de quatre tèpals, flors masculines de quatre estams lliures, les femenines amb tres estils curts, gruixuts, persistents, càpsula sèssil, ovoide, tricorne, coriàcia, glabra, tricoca, septicida, de coques dispermes, llavors oblongo-trígones, negres, lluents. Arbustos de 3-30 dm, de tronc dret, rami- ficat, groguenc, dur, fullós, branques tetràgones, al principi peludes, després glabres, fulles ovades o el'líptiques, oposades, persistents, curtament pecio- lades, coriàcies, lluents per sobre, enteríssimes i frequentment escotades. 2,405. — B. sempervírens L. (de semper, sempre, i virens, verd, perquè lot l'any és verd.) Sinonímia. — Boix, cast., boj, fr., buis. Geografia. — Comuna a les torrenteres i paratges selvàtics i ombrejats, singularment calcaris. En quasi totes les muntanyes de Catalunya, com Montserrat, Montsant, S. Llorenç del Munt,... fins a les valls pi- renenques — Prats de Molló (Gaut.), Vall de Benasc B. sempervírens (Zett.). — Abr.-Maig. 146 FLORA DE CATALUNYA Família 104. — EMPETRÀCIES LIND. (Del gènere Empeivum.) Plantes dioiques o polígames, de flors regulars, purpúries, petites, axil'lars, solitàries, sèssils, trímeres, perigoni biseriat, amb tres tèpals sepaliformes, coriacis, rodejats a la base de sis escames imbricades, i tres tèpals petaloides que alternen amb els anteriors, tres estams exerts, d'anteres subglobuloses, dídimes, filaments lliúres, persistents, estil molt curt, estigma de divisions radiants inciso-laciniades, fruit bacciforme, esfèric, del volum d'un pèsol, a la fi negre, amb 6-9 pinyols monosperms. Petits arbustos d'I-4 dm, de tronc ajagut o ascendent, pubescent, glabre, molt ramificat, nu a la base, fullós superiorment, de branques ascendents, fulles molt petites, linears oblongues, breument peciolades, obtuses, enteres, revolutes i poc o molt aspres al marge, amb un ample solc dorsal, alternes o subverticil'lades, quasi imbricades, verdes, pubescents i a la fi glabres i lluents. Gènere 627. — EMPÈTRUM L. (Teofrast parla de l'euretpov, planta que no fa flor, i també Dioscòrides i Plini, Tour- nefort ressuscità el nom i l'aplicà a aquesta i a una altra espècie, en sentit genèric, mot i concepte que respectà Linné.) 2,406. — E. nígrum L. (perquè, contràriament al que ocorre en l'altra espècie linneana, aquesta té les bates negres.) Geografia. — Roques i torberes de les altes munta- nyes: Setcases (Isernl), alta Cerdanya, Finestrelles, valls d'Eina i de Llo, Roca de l'Àguila (Gaut.), fre- quent al Canigó (Lap.), Maleides (Zett., Costa), Mont- luda (Llen.), Vall de Tredòs, Pic de Burat (C. et S.) — Maig-Ag. E. nígrum 147 PUBLICACIONS DE-L'INSTITUT DE CIENCUES Família ro5. -- MORÀCIES ENDL. (Del gènere Movus.) Plantes monoiques o dioiques, de flors verdoses, en aments o capítols, perigoni quasi sempre tetràmer, quatre estams amb els filaments arrugats transversalment, dos estigmes, Íruit carnós (sorosi). Arbres lactescents, de fulles alternes, peciolades, ovades, amb estípules caduques. Plantes monoiques, de flors en aments densos, perigoni quadripartit, ovari sèssil, dos estigmes —. . . SE 628. Morus. Plantes dioiques, de flors GUEÍENCS en ade i les femenines en ca- pítol, perigoni quadripartiti tri- o quadridentat respectivament, ovari sostingut per un ginòfor claviforme, un sol estil 629. Broussonétia. Gènere 628. — MORUS L. (Del grec uopzz, en llatí morus, nom de la morera, hom el suposa derivat del celta 1207, negre, pel color del fruit d'una d'aquestes espècies.) Plantes monoiques, flors en aments densos, perigonis tots quadripartits, ovari sèssil, bilocular, dos estigmes, fulles ovades, desigualment dentades. Fulles inequilàteres, d'un verd clar, tèpals glabres, fruit blanc o rosat, de'gust tates S'Lot: set EO T.M. alba. Fulles equilàteres, d'un sega ee tèpals eriçats Ell marge, fruit d'un negre purpuri, de gust agredolç. . . . . . . . 2,408. M. nigra 148 FLORA DE CATALUNYA Moràcies. G. 628. - Morus. 2,407. — M. alba L. (pel color clar, blanc o rosat, del. fruit.) Sinonimia. — Morera blanca, morera de cucs, cast., moral blanco, morera blanca, /7., múrier blanc. Arbre de 7 m o més, de fulles ovades agudes, inequilàteres, truncades o subcordiformes a la base, desigualment dentades, o lobato-dentades, primes, glabres, d'un verd clar, aments femenins de la longitud dels peduncles, tèpals i estigmes elabres, fruit petit, blanc, rosat o negre, de gust fat. 3 Geografia. — Cultivada i subespontània a la zona inferior i part de la mitjana. — aig. 2,408. — M. nigra L. (Pel color obscur dels frmts, d'un negre purpurt.) Sinonímia. — Morera negra o de mores, cast., moral negro, fr., múrier noir. Arbre de major talla i corpulència que l'anterior, fulles ovades acuminades, equilàteres, cordiformes a la base, desigualment dentades, pubescents, um poc consistents, d'un verd fosc, aments femenins curtament pedunculats o sub- sèssils, tèpals eviçats al marge, estigmes peluts, fruit més gros, d'un vermellós negrós, acidulat i dolç. Geografia. -— Com l'anterior. 149 PUBLICACIONS (DE L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 629. — BROUSSONÉTIA VENT. (Dedicat a Pierre M. A. Broussonet, famós botànic viatger, nat a Montpeller el 1761, corresponsal de Cavanilles.) Plantes dioiques, de flors masculines en ament i les femenines en capítol, perigoni de les primeres quadripartit, el de les segones urceolat i tri- o quadri- dentat, ovari sostingut per un ginòfor claviforme, acrescent i carnós, estil filiforme, estigmatífer per un costat, fruit rodejat pels marges allargats del ginòfor. Arbre de 3-5 m, de branques joves peludes, fulles ovades acuminades, inequilàteres, peciolades, diversament dividides al marge, però totes dentades serrades, d'un verd fosc per sobre, canescents tomentoses i més clares per sota, estípules lanceolades, escarioses, pestanyoses, caduques. 2,409. —— B. papyriífera Vent. (perquè és utilitzada, a l'Extrem Orient, per a fer paper: del llatí papyrus, paper, i fero, jo porto.) Sinonímia. — Morera de paper, cast., pape- lero, moral de la China. Geografia. — Cultivada, i subespontània en diver- sos llocs, com Terrassa, Montserrat, etcètera, essent sempre rar el peu femení. — Maig. E. papyrífera 150 FEEC OURAS DE CATALUNYA Família 106. — ARTOCARPÀCIES BUREAU (Del gènere 4Avlocarpus, exòtic.) Plantes monoiques, de flors pedicel'lades i nombroses sobre un receptacle piriforme i carnós, a penes obert a l'àpex, les superiors masculines, de perigoni tripartit, amb tres estams, les inferiors femenines, de perigoni quinquèfid, amb dos estils, fruit format de nombroses drupes tancades dins del receptacle acrescent (siconi). Arbres lactescents, de fulles alternes, peciolades, consis- tents, pubescents, aspres, cordiformes a la base, palmatilobades, amb estípules caduques. Gènere 630. — FICUS L. (Es el nom que donaren els romans a la figuera.) 2,410. — F. Càrica L. (de Carica, nom que donaven els romans a una mena de figues seques que venien de la Cària.) Sinonímia. — Figuera, cast., higuera, fv., fi- guier. Geografia. — Cultivada i àdhuc espontàpia en di: versos indrets de la zona inferior i part de la mitjana. — Juny-Set. 151 PUBLICACIONS IDE L'UNSTITUT DE CILENCDES Família 107. — CELTIDÀCIES ENDL. (Del gènere Celtis.) Flors hermafrodites, verdoses, axil'lars, solitàries, pedunculades, coetànies de les fulles, perigoni quinquepartit, cinc estams de filaments recorbats abans de l'antesi, dos estigmes sèssils, divergents, fruit en drupa globulosa, de la grandària d'un pèsol, negra a la maturitat. Arbres o arbustos de 5-15 m o més, de fulles alternes, peciolades, ovato-oblongues, molt acuminades, inequilàteres, aspres per sobre, pubescents i amb els nervis prominents per sota, estípules caduques. Gènere 631. — CEL TIS L. (Del nom d'un arbre així anomenat per Plini, el Zieyphus Eotus, que fa un fruit com el del lledoner.) 2,41. — C. australis L. (perquè viu a l'Europa austral.) Sinonímia. — Lledoner, cast., almez, /v., mi- cocoulier. Geografia. — Cultivada i espontània en diversos llocs del litoral, Vallès, Penedès, Bages, abunda a Capellades. — Abril. C. australis 152 SI OERCA LED CASA TEC NY A Família r08. — ULMÀCIES MIRB. (Del gènere ULnus.) Flors hermafrodites, vermelloses, en fascicles laterals, anteriors a les fulles, perigoni acampanat, amb 4-8 lòbuls, 4-8 estams, dos estils, i per fruit una sàmara d'ala foliàcia, venosa, escotada a l'àpex. Arbres de fulles alternes, peciolades, inequilàteres, doblement serrades, caduques com les estípules. Gènere 632. — ULMUS L. (Nom de l'om entre els romans.) Sàmares transovades, amb l'aqueni més amunt del centre de l'ala, tocant a la base de l'escotadura, flors quasi sèssils, fulles ovato-el- líptiques, breument acuminades . . . . . 2,412. U. campestris. Sàmares suborbiculars, amb l'aqueni al centre de l'ala, sense arribar a l'escotadura, flors breument pedicellades, fulles ovato-rombals, llar- SAMEnt ACUMINAdES es a en er DA: montana: 2,412.—U. campestris L.—U. vulgaris Pall. (és l'Ulmus campestris de Bahuin, perquè es fa a terra baixa i a les marjades, així com l'U. montana, del mateix autor, és muntanyenc.) Sinonímia, — Om, cast., olmo: fr., orme, Arbre de gran talla, corpulent, branques ascendents, branquetes acostades, dístiques, es- corça llisa o fesa a les branques principals, fulles relativament petites (8-I2 cm de llarg), ovato-el'líbtiques, breument acuminades, doble- ment dentades serrades, un poc aspres i glabrescents per sobre, peludes 20 153 ———————— a ——é—— ee — a ——É—————ÉÉ——— PUBLICACIONS: DE. LV. UNSTEI TUT DE CIlENCDES Ulmàcies. G. 632. - Ulmus. als angles dels nervis a la cara inferior, flors quasi sèssils, no pèndules, amb 4-5 estams, sàmares sèssils, transovades, atenuades a la base, mitjanes (15-20 mm de llarg), escotadura apical fonda i ampla, d'ala plana, a la fi groguenca, aqueni situat més amunt del centre, tocant a la base de l'escotadura. Geografia. — Cultivat i espontani a les vores dels corrents i paratges humits i ombre- jats de les zones iaferior i mitjana, fins a la base de la superior. — Febr.-Març. 2,413. — U. montana VVith. (perquè es fa a muntanya.) Simoníúma. — Oma, a Berga. Afí de l'espècie anterior, hom el distingeix per la copa ampla i poc espessa, de branques pàtulo-ascendents, branquetes separades, pelu- des, irregularment distiques, fulles més grans (12-15 mm de llarg), transovades, llargament acuminades, d'un verd fosc, aspres per sobre, glabres o pubescents per sota, doblement den- tades, serrades, amb les dents amples i corba- des cap a l'àpex, flors breument pedunculades, 5-8 estams, sàmares grans (2-3 em de llarg), suborbiculars, escotadura apical poc fonda i estrela, ala arrugada, sempre verda, aqueni situat sota el centre, sense arribar a l'esco- tadura. U. montana Geografia. — Des de la zona de les altes valls fins a la subalpina: Comuna als torrents i boscos de Montsoliu, Bergadà i Ribes — S. Hilari, Guilleries, Freixenet, muntanya del Corb, Font Pobra, Olot (Vay.l), Vall d'Aran, Artiga de Viella (Llen.l), cap a Mon- tardó, Montgarri i Tredós (Vidali, ex Costa). — Abr.-Maig. N. B. Tenim en el mostre herbari un exemplar de Vayreda, segons sembla procedent de Font Pobra, que per les flors llargament pedunculades, pèndules, per les sàmares peludes pestanyoses al marge i pels altres caràcters pertany amb tota seguretat a l Ubmus pedunculata Fougeroux. — U. efjusa VVilld., únicament citat per Lapeyrouse com del Pireneu, que hom considera propi de l'Europa central. 154 Name a Tesi IC OLRCA DE CPA ES JENIYE AS Família 109. — URTICACIES DC. (Del gènere Uvtica.) Plantes de flors monoiques, dioiques o polígames, verdoses, en glomèruls o raims axil'lars, rarament solitàries, perigoni de 2-5 tèpals, 4-20 estams, un estil, fruit en aqueni. Herbes de fulles oposades o alternes, amb estípules. Fulles dentades, oposades, tiges robustes, dretes, plantes eriçades de pèls urticants, monoiques o dioiques. . . . . . . . 632. UÚrtica. Fulles enteres, totes o la major part alternes, tiges febles, ajagudes o CITUSOS SA DIaTteS (GIA DLeSS Ne Gaia Mes Le do ec ic o tac te 2. Plantes monoiques, glabres, fulles inferiors oposades, flors masculines sense bràctees i amb dos tèpals, 12-20 estams, aqueni globulós, coriaci, amb berrugues petites o ratlles . . . . . . . 634. Theligonum. Plantes polígames, pubescents, fulles totes alternes, flors masculines amb bràctees i quatre tèpals, quatre estams, aqueni ovoide compri- mit, tancat dins del perigoni . . . . . . . . . 0635. Parietària. Gènere 633. — URTICA L. (Es el nom que donaven els romans a l'ortiga, del llatí urere, cremar, per la coentor que fan les picades d'aquesta planta.) Plantes monoiques o dioiques, flors en raims axil'lars i terminals, amb el perigoni de quatre tèpals, els dos exteriors petits o nuls en les flors femenines, quatre estams amb els filaments recorbats cap al centre de la flor i elàstics, estigma en forma de pinzell, aqueni ovoide comprimit, tancat dins del peri- goni. Herbes de fulles oposades, dentades, tiges dretes i robustes, eriçades de pèls urticants. 155 P U-B LI GA C I/ONS PDE de TENS EI EO EE SDEE CE IN AGOES Urticàcies. G. 633. - Urtica. Raims femenins espessos i globulosos, els masculins prims, ramificats, interromputs, tots pedunculats, perigoni molt acrescent, plantes mo- 1 noiques, molt híspides . . . . . . . . . . 2,414. U. pilulifera. Raims femenins i masculins fluixos, llargs, perigoni poc acrescent, plan- tes eriçades 0 BÍSpideSs ..402 a ente ee (CS etat CS Plantes perennes, de prop d'un metre, híspides, generalment dioiques, de rizoma serpentejant, raim paniculiforme, fulles ovato-acuminades 2,415. U. dioica. Plantes anuals, de menor talla, -- eriçades, monoiques, d'arrel fibrosa, TalmS (ESpicItormes, GUNES (ovadeS See acre DE) Flors masculines i femenines en un mateix raim subsèssil i més curt l que el pecíol, dues estípules a cada pecíol, fulles de 2-3 cm de llarg 2,416. U. úrens. Flors masculines i femenines en raims diversos, pedunculats, els femenins més curts, els masculins més llargs que el pecíol, aquests amb l'eix quasi sempre dilatat, membranós, una sola estípula a cada pecíol, fulles de 3-7 cm de llarg. . . . . . . 2,417. U. membranàcea. 2,414. — U. pilulifera L. (del llatí pilula, piloteta o boleta, i fero, jo porto, al'ludint a les inflorescències femenines globu- loses.) Simonímia. — Ortiga de pilotes, artigolles a Tossa, cast., ortiga romana, de pelotillas o pildorera, /7., ortie romaine. Anual o biennal, amb la tija de 3-I0 dm, dreta, simple o ramificada, híspida, fulles grans, ovades acuminades, arrodonides o truncades i subcordiformes a la base, de pecíol quasi tan llarg com el limbe i amb dues estípules, profundament incises dentades, d'un verd fosc per sobre, més clares per sota, -- híspides, flors monoiques, les masculines en raims prims, vamificats, drets, interromputs, les femenines en capítols globulosos, pedunculats, estesos o pènduls, eriçats híspids, perigoni molt acrescent. U. pilulifera Geografia. — Runes i paratges incultes, al peu de les habitacions humanes: Penedès, ans: Martí Surroca, Tossa, a Vilavella, Castell d'Empúries, Cadaqués. — Talamanca, r. (Puj., C.I), Vilarnadal i Alfar, de l'Empordà (Vay.). — Maig-Set. 156 ger EHLORACDE CATALUNYA U:ticàcies. G. 633 - Urtica. 2,415. — U. dioica L. (perquè és dioica.) Sinonimia. — Ortiga gran, major o grossa, ortiga barragana, cast., ortiga mayor, /7., grande ortie, Perenne, de rizoma serpentejant i tija de 4-IO dm, dreta, robusta, rarament ramificada, quadrangular, estriada, fistulosa, pubescent hís- pida, fulles grans, ovades acuminades, cordifor- mes a la base, fortament dentades, de dents ovades mucronades, pecíol una vegada més curt que el limbe o encara més curt, d'un verd fosc per sobre, un poc pàl'lides per sota, amb dues estípules linears lanceolades, planta generalment dioica, amb les flors en glomèruls acostats, formant raims axil'lars, prims, molt va- mificats, més llargs que el pecíol, drets o estesos, els fructifers pènduls, peri- goni poc acrescent, subhíspid. U. dioica 4 húspida G. et G. — Fulles ovades o suborbiculars, fondament dentades, cobertes com la tija de nombrosos pèls. Geografia. — Runes, marges de les hortes i llocs herbosos de tot el país, des de la costa al Pireneu. La 8 híspida G. et G. — U. híspida DC., a Cadaqués (Vay.). — Abr.- Set. 2,416. — U. úrens L. (del llatí urens, urent, al'ludint a la coentor que fa quan hom s'hi ortiga.) Sinonímia. — Ortiga petita, cast., ortiga me- nor, /r., petite ortie. Anual, amb la tija de 2-5 dm, dreta o as- cendent, generalment ramificada des de la base, eriçada de pèls urticants, càustics, fulles petites, ovades, rodones o atenuades a la base, forta- ment incises dentades, de pecíol poc més curt que el limbe, d'un verd clar, amb dues estípules lanceolades, flors monoiques, en raims axil'lars subsèssils, frequentment gemi- nats, simples, més curts que el pecíol, les flors masculines i les temenines re- 157 PUBLICACIONS DE: EL HNSPBIEFUT ADE. CDENCEES Ureicàcies. G. 633. - Urtica. unides al mateix raim, les segones més nombroses, perigoni poc acrescent i poc híspid. Geografia. — Comuníssima a les hortes, runes, etc., de tot el país. — Febr.-Set. 2,417. — U. membranúcea Poir. (pel vaquis de les inflorescències masculines di- letat, membranós.) Sinonímia. — Ortiga, com per a les altres congèneres. Anual, amb la tija de 3-8 dm, dreta, poc híspida, pèls urticants, càustics, fulles bastant grans, ovades, agudes, rodones o subreniformes a la base, incises dentades, serrades, pecíol aproximadament igual al limbe, d'un verd fosc per sobre, més pàl'lides per sota, amb una sola estipula, planta monoica, rarament dioica, flors en raims pedunculats, simples, unisexuals, els inferiors femenins, més curts que el pecíol, peduncle filiforme i nu a la base, dilatat i membranós del mig en amunt, florífer solament a la cara superior. U. membranàcea Geografia. — Runes, al peu de les muralles i en alguns horts: Terrassa, r., Castelló d'Empúries, abundant — Prop de Barcelona i altres llocs del litoral (Costa), Cadaqués, (Trèm.), Sarrià, Molins (Sen.l). — Maig-Ag. N. B. No consignem la 8 hónida VVilIE. — U. neglecta Guss., perquè havent-hi en un mateix peu peduncles femenins rodons i altres d'aplanats opinem amb Pau que no pot ésser mantinguda tal varietat. 158 EE QR As D'ESCGATLALUNYA Gènere 634. — THELÍGONUM L. (Es mot antiquíssim, que trobem en Teofrast i Dioscòrides, aplicat, segons sembla, a una mena de mercurial, i format del grec 67Àvç, de dona, i yovo, genoll, al'ludint als fruits arrodonits. Sauvages i Gouan, no obstant, prengueren per Theligomen l'espè- cie segúent, i Linné consagrà amb el seu gènere aquesta interpretació.) Plantes monoiques, glabres, de flors verdes, axil'lars, sèssils, les superiors masculines, geminades, sense bràctees, amb dos tèpals drets, a la fi revoluts, 12-20 estams, filaments capil'lars, lliures, les flors femenines en nombre d'1-3, acompanyades de diverses bràctees, amb el perigoni soldat a l'ovari, estil lateral, exert, estigma enter, coriaci, globulós, amb petites berrugues esparses i amb ratlles longitudinals. Herbes anuals, amb la tija de o'5-3 dm, feble, ajaguda o ascendent, articulada, nuosa, fulles inferiors oposades, les altres alternes, ovades, enteres, peciolades, estípules amples, membranoses, em- beinadores. 2,418. — T. Cynocrambe L. (per a Bahuin aquesta planta és la Cynocrambe de Dioscòrides, i Linné volgué recordar aquest parer amb el nom específic, Cynocrambe, deriva del grec uvvós, geniliu de mvey, el ca, i mpópBm, la col, com si diguéssim col de gos.) Geografia. — Llocs pedregosos del litoral mediter- rani: Banyuls (1, prop de can Campa (Lap.., Bub.), Banyuls, Cervera (Gaut.), Murallàs (Compy., ex Vay.), Menorca, a S. Joan (Fontl). — Abr.-Maig. (1) No és Banyoles, com erròniament diuen alguns autors espanyols, car ben clarament ho expressa Bu- bani: Banyuls-sur-mer (vol. I, p. 73). 159 a DS de es La a a a a EE Erns PUBLICACIONSCtUDE LL/INSTIT UT DE CIE NGIUES Gènere 635. — PARIETÀRIA L. (Del llatí parietarius, propi de les parets o murs, perquè s'hi fan aquestes plantes.) Plantes polígames, pubescents, de flors verdoses, axil'lars, en glomèruls involucrats, perigoni de quatre tèpals, quatre estams de filaments encorbats, que després es redrecen amb elasticitat, estigma en forma de pinzell, aqueni ovoide comprimit, tancat dins del perigoni tubulós i acrescent. Herbes de fulles alternes, enteres, peciolades, amb estípules lliures. Plantes anuals, d'arrel i tiges primes, fulles ovades, a penes atenuades, trinerves, glomèruls de 3-5 flors. . . . . . 2,419. P. lusitànica. Plantes perennes, de rizoma i tija bastant gruixuts, fulles ellíptiques, atenuades pels dos caps, multinerves, glomèruls multiflors P. lusitànica 2,420. P. officinalis. 2,419.—P. lusitànica L.—Helxine Boc- cónei Bub. (per ésser planta de Portugal, Sxtva fou emprat per Dioscòrides per a designar la parietària, aquesta espècie és la Parietaria sicula, alsines folio de Boccone, autor de la Flora sicula, a qui Bubami dedicà la planta.) Anual, d'arrel cònica, prima, i tija de 5-20 cm, filiforme, difusa, molt ramificada, pubescent, amb les fulles ovades, petites (I-I'5 per o'5-I cm), peciolades, trinerves a la base, primes, pestanyoses, a penes atenuades a tots dos caps, flors en nombre de 3-5, reunides en glomèruls molt petits tot al llarg de la tija i de les branques, bràctees lanceolato-linears, iguals o més llargues que les flors, perigoni acampanat, poc acrescent, de tèpals ovats. Geografia. — Roques i muralles del litoral: Cadaqués (Trem.l), oliverades de Cada- qués (Vay.), Banyuls, Cervera i altres llocs fronterers (Gaut.), Banyuls, a can Campa (Bub.), Port-Bou (Fr. Agustíl), Menorca, S. Joan (Fontl). — Abr.- Juny. 160 pe de PSP ea: Ga ll EBLORA DESCAXTALUNYA Urticàcies. G. 635. - Parietària. 2,420. — P. officinalis L. — P. diffusa Mert. et BFoch (perquè és planta remeiera, de les oficines de farmàcia, difusa, per la tija ramificada, de rames espargides.) Perenne, de rizoma bastant fort i tija d'r-3 dm, dreta o molt ramificada, de rames espargides, peluda, fulles ovades o cl'líptico-lan- ceolades, atenuades als dos caps, peciolades, multinerves, puntejades, pestanyoses, d'un verd fosc, flors en glomèruls multiflors tot al llarg de la tija i de les branques, bràctees obtuses, decurrents sobre les rames, un poc més curtes que les flors, soldades a la base i simulant un involucre hepta- o enneafil'le. Geografia. — Roques, murs, runes i llocs herbosos de tot el país. Quasi tot l'any en flor. 2t 161 PUBLICACIONS DE TL DNS REI € Ú EE DE CENS Família ro. — CANNABINÀCIES ENDL. (Del gènere Caunabis.) Plantes dioiques, de flors verdoses, en aments o panícules, les masculines amb perigoni de cinc tèpals i cinc estams, les femenines amb un sol tèpal bracteiforme, dilatat a la base, que envolta l'ovari, dos estigmes filiformes, pubescents, fruit en aqueni. Herbes de gran talla, de fulles oposades, pecio- lades, palmatisectes o palmatilobades, estipulades. Tija dreta, fulles palmatisectes, amb 5-7 segments lanceolats, les su- periors alternes, flors femenines en panícula, planta anual 636. Cànnabis. Tija voluble, fulles palmatilobades, amb 3-5 lòbuls ovats, totes opo- sades, flors femenines en aments ovoides, planta perenne 637. Húmulus. Gènere 636. — HÚMULUS L. (Linné i alguns contemporanis seus empraren aquest mot, pres, segons sembla, del llatí medieval Zumlo, derivat de l'eslau chmel, el llúpol.) Flors masculines en raims compostos, les femenines geminades a l'axil'la de grans bràctees foliàcies, reunides en aments ovoides, pedicel'lats, perigoni de les primeres amb 3-4 pètals quasi iguals, cinc estams drets, apiculats, el de les femenines amb un sol tèpal escamiforme que envolta l'ovari, dos estigmes alenats, aqueni ovoide comprimit, cobert de petites glàndules gro- guenques i aromàtiques, molt amargues (lupulina). Herbes perennes, de 2-5 m, aspres, de tija voluble cap a l'esquerra, fulles palmatilobades, amb 3-5 lòbuls ovats, dentats, acuminats, totes oposades. 162 FLORA DECATALUNYA Cannabinàcies. d G. 636. - Húmulus. 2,421. — H. Lúpulus L. (de l'italià luppolo, que hom ha identificat amb el lupus salictarius de Plini, com una mena de llop de les salzeredes, Perquè creix en llocs fres- cals i es fa amo del terreny.) Sinonímia. — Llúpol, cervesa, esparga, al Montseny, lubets, a la Vall d'Aran, guilleuma, a la Cellera (Cod.), cast., lúpulo, /r., houblon. Geografia. — Torrenteres, bardissars i llocs frescals d'una gran part del país: Terrassa, Pontons del Pene- dès, Entroncament, Sils, Casvelló d'Empúries, Montso- liu, Ribes, Bergadà, horta de Balaguer — Vall d'Aran (Costa), Lés, Besost, les Bordes (Llen.), la Cellera (Cod.). H. Lúpulus 163 PUBEILCACIONS DE. E4ENSTE TU TD DE CIENCIES Gènere 637. — CAÀNNABIS L. (Nom llatí del cànem, en grec xàvvaBiç, d'origen oriental.) Flors en panícula, perigoni de les masculines de cinc tèpals quasi iguals, cinc estams penjants, el de les femenines d'un sol tèpal fes en forma d'espata, inflat a la base i envoltant l'ovari, dos estigmes llargs, filiformes, aqueni subglobulós, llis. Herbes anuals d'I-2 m, pubescents aspres, d'olor forta, tija dreta, rígida, de líber abundant en fibres tèxtils, fulles palmatisectes, de 5-7 segments lanceolats, acuminats, profundament serrats, les superiors fre- quentment alternes, d'I-3 segments. 2,422. — C. sativa L. (del llatí sativus, satiu, perquè hom el cultiva.) Sinonimia. — Cànem, cast., caniamo, /7., chan- Vre. Geografia. —- Cultivat i subespontani, principal- ment a la zona mitjana. — Maig-Ag. 164 DEORA DESCAT SL UNYA Família 111. — JUGLANDACIES DC. (Del gènere Juglans.) Plantes monoiques, de flors verdoses, les masculines en aments cilíndrics i penjants, perigoni de 5-6 lòbuls desiguals acompanyat d'una escama pinnati- lobada i amb 12-36 estams, les femenines solitàries o reunides en nombre de 2-4, amb perigoni quadrífid, acompanyat d'una bràctea de 5-6 lòbuls desiguals, dos estigmes grans, recorbats, fruit en drupa coriàcia (nou). Arbres de gran talla, d'escorça llisa i blanquinosa, fulles imparipinnades, de 5-9 folíols ovats aguts i enters, aromàtiques, caduques i sense estípules. Gènere 633. — JÚGLANS L. (Nom llatí de la noguera, derivat de Jovis glans, gla de Júpiter.) Ld . 2,423. — J. régia L. (és la xàpva Baonixà dels grecs, nux basilica dels romans, nou reial, alludint a una excel- lent raça de noguera importada de Pèrsia, és la nux regia de diversos botànics prelinneans.) Simonímia. — Noguer, noguera, nouera, es- caré, a la Vall d'Aran, cast., nogal, fv., noyer. Geografia. — Cultivat i subespontani a les vores dels corrents i en llocs frescals. — Abr.-Maig. 165 PUBLICACIONS: DE ENNSENRUL DE (CILENCILES Família 112. — CUPULÍFERES A. RICH. (De cupula, cúpula i fero, jo porto, al'ludint a l'involucre que guarneix la base dels fruits d'aquestes plantes o els envolta per complet.) Plantes monoiques, de flors verdoses o groguenques, les masculines en ament, amb perigoni de 5-6 lòbuls o escamiforme, i 5-20 estams, les femenines solitàries o agrupades en nombre de 2-4, circuides d'un involucre acrescent (cúpula), amb 2-6 estils i per fruit una gla de cúpula espinosa, coriàcia o fo- liàcia. Arbres o arbustos de fulles simples, alternes, peciolades i amb estípu- les caduques. Cúpula escamosa o foliàcia, que solament cobreix la meitat inferior del 1 àqei Et aeaiemta ia Cr ani al eemeot DES Ve cuca dra a don El Cúpula espinosa, que cobreix totalment el fruit . . . . . . . . 8. ( Cúpula escamosa, hemisfèrica, entera, flors contemporànies de les fulles, perigoni masculí rotaci, aments filiformes, discontints 639. Quercus. Cúpula foliàcia, acampanada, inciso-dentada, flors precursores de les fulles, perigoni masculí escamiforme, trilobat, aments cilíndrics, con- al j tats veto masa esentrme, ciat, ae 643. Córylus. Aments globulosos, penjants, espines de la cúpula blanes, fruit trígon, 3 fulles ovades, sinuato-dentades . . . . . . . . . . 0642. Fagus. Aments cilíndrics, drets, espines de la cúpula rígides, fruit ovoide com- primit, fulles oblongo-lanceolades, dentades cuspidades 641. Castànea. Gènere 639. — QUERCUS L. (Nom llatí del roure, molt emprat pels botànics prelinneans.) Aments filiformes, interromputs, penjants, perigoni rotaci, pestanyós, 5-I0 estams, flors femenines solitàries o aglomerades, circuides d'un involucre acrescent format per nombroses escames imbricades, cúpula coriàcia, hemis- fèrica, entera. Arbres o arbustos de fulles dentades o sinuato-lobades. 166 RLORADESCATALUNYA Cupulíferes. G. 639. - Quercus. Et persistents, sempre verdes, coriàcies, enteres o dentades espi- DOSESRS SI bac ts NE a Tanca des ME Atena Das i mig E j Fulles marcescents, mai verdes a l'hivern, membranoses, sinuato- rs a RE li Fulles d'un verd clar, glabres en ambdues cares, molt dentades espi- noses, cúpula ac d'escames rígides i agudes, gla poc exerta. Arbust de 0'5-2 Gea he a mA oa i coccilera: Fulles d'un verd DE (acetat per cagas blanques tomentoses per sota, enteres o poc profundament dentades espinoses, cúpula amb bràctees aplicaces o poc sortides, gla bastant exerta. Arbre de major alçària. 3. Escorça suberosa, molt gruixuda, fulles amb 5-7 nervis secundaris ben marcats a cada banda, cúpula obcònica, escames un poc sortides, gla terminada en punta curta, totalment peluda . 2,425. Q. Súber. Escorça no suberosa, rugosa, fulles amb 6-I0 nervis secundaris poc marcats, cúpula hemisfèrica, escames aplicades, gla terminada en punta llargueta, solament peluda a l'àpex . . . . 2,426. Q. Ilex. escames fluixament aplicades, un poc sortides. Arbres de poca alçària, tortuosos . : Fulles glabres o face Lolcutoses pol TEVEIS, Get Elairesteni: amb les escames perfectament aplicades. Arbres de gran talla, LECLES PC EL POST Re ena iea o da eds de ua, Ó: Fulles adultes densament tomentoses per sota, cobertes per sobre de pèls estrellats curts i rossos, aments espessos, arrel estolonifera, plan- çons joves d'un blanc argentat, tacats de rosa. 2427. Q. Tozae. Fulles adultes blanques tomentoses per sota, pubescents per sobre, aments fluixos, arrel cònica. . . . . . . . 2,428. Q. pubéscens. Peduncles de les flors femenines i dels fruits més curts que el pecíol, escames de la cúpula nombroses, gla generalment ovoide 2,429. Q. sessiliflora. Peduncles de les flors femenines i dels fruits 5-6 vegades més llargs que el pecíol, escames de la cúpula poc nombroses, gla oblonga 2,430. Q. pedunculata. E peludes tomentoses pel revers, cúpula gris tomentosa, amb les 167 PUBLICACIONS DE L'ENSTITUT DE/CUE NCEES Cupulíferes. G. 639. - Quercus. 2,424. — Q. coccifera L. (perquè porta um còccid, el quermes.) Sinonímia. — Coscoll, garric, cast., coscoja, fr., chène au Rermès. Arbust de o'5 a 2 m, molt ramificat, fulles ovades o bé oblongues, curtament peciolades, dentades espinoses, d'un verd clar, glabres, molt coriàcies, persistents dos o tres anys, aments curts, glabres, fruit subsèssil, cúpula hemisfèrica, eviçada d'escames agudes, rígides, quasi vuluerants, pubescents, dretes, les infe- viors reflexes, gla ovoide, poc exerta, estriada. Q. coccífera Geografia. — Frequent als costers i vessants àrids de la zona inferior i part de la mitjana: Litoral, Vallès, Penedès, Segarra, Bages, d'on remunta fins a Fígols. — Abr.- Maig, fl., fr. Ag.-Set. de l'any segúent. 2,425. — Q. Súber L. (és el nom llatí de l'alzina surera, emprat per Bahin en sentit genèric.) Sinonímia. — Alzina surera, Suro: cast., al- cornoque, /7., chène-liège. Arbre de 2-I5 m, d'escorça suberosa, molt gruixuda i fesa longitudinalment, amb bran- ques grisenques tomentoses, fulles ovato-oblon- gues, enteres, £ dentades mucronades, pecio- lades, verdes i glabres per sobre, blanques tomentoses per sota, amb 5-7 nervis bastant marcats per banda, persistents dos anys, aments llargs, peluts, fruit subsèssil, cúpula obcònica, gris tomentosa, d'escames Poc sortides, les superiors dretes i més llargues, gla terminada en una petita Pumta, totalment peluda. Gecgrafia. — Terrenys silicis de la zona litoral i part de la mitjana: Vallès, des de can Font de Gaià fins al nord de Terrassa, Ribesaltes, al peu de S. Llorenç del Munt, Montseny i comarques gironines, on abunda sobretot a la zona baixa. — Abr.-Maig, fl., fr., Oct.-Des. 168 EELORNA DE CNTALUNYA Cupulíferes. G. 639 - Quercus. 2,426. — Q. llex L. (és el nom llatí de l'alzina, emprat per Bahuin com a genèric, comprensiu també del grèvol.) Sinonímia. — Alzina, aulina, cast., encina, carrasca, /v., yeuse, chéne vert. Arbre de 2-15 m, d'escorça n0 suberosa, negra, de branquetes tomentoses, fulles molt variables, ovato-lanceolades o lanceolades, en- teres o dentades espinoses, peciolades, d'un verd fosc per sobre, blanques tomentoses pel sota, amb 6-I0 nervis ben marcats per banda, persistents dos o tres anys, aments llargs, pubescents, fruit subsèssil, cúpula hemaisfèrica, gris tomentosa, d'escames totes aplicades, gla molt variable, termi- nada en una punta llargueta, solament peluda a l'àpex. Geoerafia. — Comuna als boscos de les zones inferior i mitjana. — Abr.-Maig, fl., fr., Oct.-Des. N. B. L'alzina de glans dolces (Q. Ballota Desf.), que hom troba algunes vegades entre les altres alzines i consideren importada els autors, solament difereix del Q. Hex pels seus fruits comestibles. (Supp. Prodr., p. 59). 2,427. — Q. Tozae Bosc (d'un dels noms vulgars francesos, toza, d'aquest roure.) Sinonimia. — Roure, cast., roble negro, re- bollo, melojo, fr., toza, brossa, tauzin. Arbre de mitjana talla, de tronc tortuós i escorça profundament fesa i negrosa, branques grisenques, glabrescents, les petites i els pecíols bruns tomentosos, arrel estolonifera, plançons joves blancs argentins, tacats de rosa, fulles ovato-oblongues, sinuades lobades o pinnatífides, al principi densament cano-tomentoses en ambdues cares, d'un verd fosc i cobertes de pèls curts, estrellats i rossos per sobre, sedoses tomentoses per sota quan són adultes, aments bastant densos, fruits aglomerats sobre un pe- duncle axil'lar curt, recte i gruixut, cúpula hemisfèrica, gris tomentosa, d'es- 22 169 PUBLLCACIONS: DE: L'INSTIDUTV DE CIENCIES Cupulíferes. G. 639.- Quercus. cames blanament aplicades, les inferiors ovades, les superiors linears lanceo- lades, gla cilíndrico-oblonga o subglobosa, llevat de la punta glabra. Geografia. — Muntanyes pròximes a Barcelona, matolls d'Horta, Vallvidrera, etc. (Costa), boscos pròxims a S. Hilari 2 (Cad.). — Maig-Juny, f., fr. Set. (). . 2,428. — Q. pubéscens VVilld. — Q. la- nuginosa Thuill. (pubescens, perquè té les fulles pubescents, lanu- ginosa, pel toment dens, sobretot quan les fulles són joves, que cobreix llur cara inferior.) Sinonímia. — Roures cast., roble, /v., rouvre. Arbre de poca talla, d'arrel 40 estolonífera, tronc tortuós, branques joves flexibles, pubes- cents, fulles pinnatilobades, de base imeguilàtera RES O EE i subcordiforme, peciolades, al principi molt tomentoses per sobre, i quan són adultes b/an- ques tomentoses pel revers i glabrescents per l'anvers, aments clars, fruits aglomerats, subsèssils, cúpula grisa fomentosa, d'escames aplicades, les supe- riors amb la punta lliure, gla ovoide. Geografia. — Costes i boscos secs, especialment calcaris: Frequent al Vallès, particu- larment cap a l'Obac — Abundant a la part Oriental de Bages (Font): zona baixa i co- marques interiors: Vall d'Aran (Costa), Baricauba, les Bordes (Llen.): estès per les zones muntana i mitjana (Vay.). — Abr.-Maig, fr. Set. 2,429. — Q. sessiliflora Salisb. (perquè té les inflorescències femenines curta- ment pedunculades, gairebé sèssils.) Sinoníma. — La de l'espècie anterior. Arbre de gran talla, de branques esteses, fulles seques però persistents a l'hivern, bran- ques joves fràgils, glabrescents, fulles trans- ovades, sinuato-lobades, de lòbuls obtusos, peciolades, d'un verd fosc per sobre, glabres o subtomentosos per sota, flors femenines sèssils, Q. sessiliflora (1) L'única localitat catalana on hem vist aquest roure és a la Serra de Prades, sobre granit i gresos, des de 1,000 M en amunt, on forma espessos bosquetons i rebolledes, o bé sol o més o menys mesclat amb el Pinus silvestris. Tenim per no certes les cites de Costa, la de Prades ja fou de Salvador. (F. Q.). 170 RELOURIAL DE CARA LUNA Cupulíferes. G. 639. - Quercus. aglomerades, estil molt curt, estigmes triangulars, estesos des de la base, fruits subsèssils o de peduncle quasi igual al pecíol, cúpula hemisfèrica, gla- brescent, d'escames nombroses, espesses, aplicades, tuberculoses, gla de forma i magnitud molt variable, però generalment ovoide. s cerrioídes VVillE. — Branques i fulles joves rogenques tomentoses, fulles adultes breument peciolades, canescents tomentoses per sota, pinnatilobades, amb els lòbuls mucronats. Geografia. — Frequent als boscos de tot el país, la e cerroides VVillls., comuna al Va- llès, principalment cap a l'Obac — Valldaura, Horta, Valldoreix (Costa), Reinàs, Mont- serrat (Font). — Abr.-Maig. fl., fr., Set.-Oct. (9. 2,430. — Q. pedunculata Ehrh. (perquè, contràriament al que ocorre en l'espècie anterior, aquesta té les inflorescències, i. després les glans, llargament pedunculades.) Sinonímia. — Pènol, roure pènol, cast., roble albar, fy., rouvre, gravelin. Arbre de gran talla, amb les branques joves flexibles, glabres, fulles transovato-oblongues, profundament pinnatilobades, de lòbuls des- iguals, obtusos, subsèssils, verdes i glabres per sobre, més pàllides per sota, subauriculades a la base, flors femenines i fruits sobre pedimeles 5-6 vegades més llargs que el pecíol, iruits pènduls, cúpula olabra, d'escames poc nombroses, curtes, aplica- des, gla variable, generalment ovoide-oblonga. Raça Q. fastigiata Laml. — Arbre de r0-2c m, de branques primes i dre- tes, aplicades a l'eix simulant la copa del Populus pyramidalis (poll gavatx), gla cilindràcia, 3-4 vegades més llarga que la cúpula. Q. peduneulata . Geografia. -— Boscos frescos i humits: Pireneu i muntanyes d'Olot (Vay.), Plana de Vic (Masf.), Collsacabra (Masí., Marianl): Ceret (Gaut.): Fos, a la Vall d'Aran (C. et S.). La raça Q. fastigiata Lamb. en alguna localitat pròxima a la Vall d'Aran, però Zettersted no la considera indígena. Companyó, ex Vayreda, la refereix a S. Llorenç de Cerdans i Custoja, però no en fan menció ni Gautier ni altres autors, que si bé l'admeten com Leer Es de pirenenques franceses no la consideren espontània. — Abr.-Maig, fl., et.-Oct,, fr. (2), (1) El Quercus sessilifiora Salisb. deu ésser molt més rar a Catalunya del que expressa Cadevall. No he pogut veure'l ben caracteritzat sinó a la Vall d'Aran, sobre Viella. (F. Q.). (2) El tipus baixa fins a nivells insospitats, inferiors a roo m alt. prop de Tordera, on la descobrirem el 1931. (F. Q.). 17I PUBLICACIONS., DE L'INSTITUT, DE CIENCIES Cupulíferes. G. 639. - Quercus. N. B. No mencionem el Q. lusitànica Lami., la var. fagínea Boiss. del qual ha estat citada com a rara a la part occidental de Catalunya, perquè els botànics catalans no en fan menció. Tampoc no consignem el Q. microcarpa Lap., assenyalat per Vayreda a Vilademires, Sagaró i Lledó, ni el Q. sfenobdlanos Gaud. referit pel mateix autor a Sa- garó, Virumbell i altres parts perquè, segons VVillsomm, no són sinó formes del Q. ses- silifiora Salisb. (Supp. Prodr., p. 58). Entre els diversos híbrids d'aquest gènere mereixen ésser citats el x Q. Marcétit Pau — Q. llex x Q. Robur, trobat a la Canal dels Avellaners, de Montserrat, pel P. Mar- cet, i el X Q. cataldunica Sen. et Pau — Q. Ballota x Q. coccifera, de Llers, descobert per Fre. Sennen (D. , (1) El Q. lusitanica dels autors, pròpiament Q. faginea Lamb., tenim per cert que és espècie catalana. L'autoritat de Laguna, que l'assenyalà a Poblet i als boscos d'Avellanes, a l'occident de Catalunya, em sembla que no és cosa negligible. Altrament cal estudiar encara ací no solament el problema de si la forma catalana correspon ben bé al Q. faginea, sinó la distribució a Catalunya d'aquesta i d'altres espècies. A la serralada central catalana, Sant Guim-Sta. Coloma de Queralt, per exemple, hom dubta sempre si els roures que s'hi fan són formes amagrides del Q. Pitbescens o corresponen ja al Q. faginea. (F. Q.). 172 FLORA DE CATALUNYA Gènere 640. — CASTÀNEA L. (Es el nom que donaven els romans al castanyer, que els grecs anomenaven MÒOTAVON i ALOTOVOIXÓN XAQUOV.) Aments cilíndrics, drets, interromputs, perigoni acampanat, pubescent, amb 5-6 lòbuls i r0-I2 estams, flors femenines reunides en nombre d'I-3 dins d'un involucre format per moltes bràctees soldades entre si i situades a la base dels aments superiors, perigoni amb 6-8 lòbuls, 6-8 estams estèrils, cúpula coriàcia, eriçada d'espines rígides, quadrivalva, amb 1-3 glans (castanyes) ovoides comprimides, de pericarpi membranós, bru, lluent. Arbres de gran talla, de tronc recte i branques obertes que formen extensa i frondosa copa, fulles grans, oblongo-lanceolades, glabres, lluents, dentades cuspidades. 2,431. — C. vulgaris Lamt.—C. sativa SCcop. (perquè és l'espècie més coneguda del gèmcere, vulgar i fot, sativa, del llatí sativus, cultivat, perquè hom la planta sovint.) Simonimia. — Castanyer, cast., castano, /7., chàtaigner. Geografia. — Forma grans boscos a la zona mitja- na del Montseny, sota el nivell del faig, a Arbúcies, S. Hilari, Montsoliu, i a les Guilleries, més o menys espontània al peu de S. Llorenç del Munt, de la Ba- rata fins a Matadepera. — Maig, fl., Oct,, fr. C. vulgaris PUBLICACIONS DE L'INSTITUG IDE CILENCDBES Gènere 641. — FAGUS L. (Es el nom llatí del faig, emprat per quasi tots els autors prelinneans.) Aments globulosos, pedunculats, pènduls, perigoni acampanat, fes en cinc lòbuls, I0-20 estams exerts, flors femenines en nombre d'1-3 dins d'un involuere urceolat, quadrilobat, perigoni pelut, laciniat, cúpula llenyosa, eriçada d'espines blanes, quadrivalva, amb 1-3 glans trígones. Arbres de gran talla, de tronc recte i branques obertes, que formen una copa ovato-oblonga, frondosa, fulles ovades, enteres o subsinuato-dentades, primes, pestanyoses buan són joves, consistents, nervades i glabres en fer-se adultes. 2,432. — F. silvàtica L. (del llatí silvaticus, silvestre, perquè forma bos- cúries.) Sinonímia. — Faig, cast., haya, fr., hètre. Geografia. — Montseny, a la zona compresa entre la del castanyer i la de l'avet, boscos de Montsoliu, Guilleries, Ribes, Rebost i altres llocs del Bergadà — a Es l'arbre dominant, com diu Zettersted, entre els F. silvàtica I,000 i els 1,300 m. — Abr.-Maig, fl., Jul.-Ag,, fr. (9, (1) Al Montseny puja fins a 1,700 m i envolta els avets per totes bandes, entre els castanyers i els faigs hi sol haver un pis de poca amplada de roures. A Catalunya és un arbre pirenenc o prepirenenc, que ateny els seus límits meridionals al Montsec, Bergadà i Montseny. N'hi ha una reduida colònia als Ports de Tortosa, on es Conserva com una relíquia. (F. Q.). 174 FLORA DE CASALUNYA Gènere 642. — CÓRYLUS L. (Nom llatí de l'avellaner.) Aments cilíndrics, no interromputs, pedunculats, penjants, perigoni esca- miforme, escama transovada, trilobulada, vuit estams, flors femenines en nombre d'1r-5 tancades en borrons escamosos, dels quals sobresurten dos llargs estils purpuris, cúpula foliàcia, acampanada, incisa dentada, que no recobreix totalment el fruit, gla (avellana) ovoide o subglobulosa, apiculada, de pericarpi llenyós. 2,433. — C. Avellana L. (els llatins anomenaven, generalment, nux pon- tica l'avellana, que venia d'Orient, però Plini parla d'una nux avellana, probablement ima varietat hortense cultivada a la vila d'Avella, Prob de Nàpols.) Sinonímia. — Avellaner, auran, a la Vall d'Aran, segons Costa, cast., avellano, /r., noi- setier. C. Avellana Geografia. — Cultivat i espontani als torrents i paratges selvàtics, ombrosos, des de la costa al Pireneu, abundant a Montserrat, S. Llorenç del Munt, S. Hilari, Guilleries, Ribes, etc. — Febr. N. B. No consignem el Carpinus Betulus L. perquè amb tot i que Colmeiro el refe- reix a la Vall d'Aran cap altre botànic no ha confirmat aquesta cita, i creu Zettersted que els primers que l'iudicaren allí segurament el varen confondre amb l ULnus mon- tana. VVillllomm (Suppl. Prodr., p. 58) diu que les exploracions han demostrat quz no es troba espontani a Espanya. 175 PUBLICACIONS DEG4L INSTEUTUZT DE CLENIGUES Família 113. — SALICACIES LINDL. (Del gènere Saliz.) Plantes dioiques, de flors groguenques, verdoses o vermelloses, solitàries a l'axil'la d'escames imbricades que formen aments, perigoni cupuliforme o reduit a 1-2 glàndules nectariferes, flors masculines amb 2-20 estams lliures o monadelfs, les femenines amb un estil i dos estigmes enters, escotats o bífids, fruit capsular, cònic, unilocular, loculicida, que s'obre des del vèrtex a la base en dues valves revolutes, llavors amb plomall. Arbres o arbustos de fulles caduques, alternes, simples, generalment acompanyades d'estípules caduques o persistents. Aments drets, escames enteres, Ep glandulós, 2-5 estams, fulles breument peciolades. . . . . . Ec its Aments a la fi penjants, escaimes desta o lrrnades perigoni cupuliforme, 8-20 estams, fulles llargament peciolades. . . . . 644. Pópulus. Gènere 643. — SALIX L. (Nom llatí dels salzes.) Arbustos petits, d'un metre o menys, de branques curtes, nuoses i fle- xibles, propis de les altes muntanyes. . . . . sa 8 EE a 1 l Arbres o arbustos de més talla, de branques lies Pròpia de la plana i de les baixes muntanyes. SQL. Esc 0 Ce ES CES Fulles adultes blanques tomentoses o sedoses Es pel revers, EntEIÍSSI MES a. : sra RR 2. (Fulles adultes verdes, rniel 0) da pES pel revers, Gris o den- LICUla des es d'ha ges Gene ena MR. at, P 176 ——bn tt dt lt tit ta FLORA DE CATALUNYA Salicàcies. G. 643. - Sàlix. Aments subsèssils, poc o gens fullosos a la base, escames discolores, negroses a l'àpex, peludes, dos estams lliures, pedicel de la càpsula 3-4 vegades més llarg que la Dur el fulles oblongues, sedoses ar- 3 gentades. . . . . LL. 2,434. S. répens. Aments pedunculats, sola Gallecs a È tes escames concolores, ferru- gimesesspocimés fosques a l'àpex ds Ra Ldee a ordes). 4. Fulles subsèssils, el'líptiques, subagudes, verdes i llises per sobre, glau- ques, sedoses i feblement nervades per sota, escames llanoses bar- budes, estil llarg . . . . Lo. . 2,435. 9. pyrenaica. Fulles llargament peciolades, Gus le orbiculars, verdes i rugoses per sobre, glauques, sedoses i molt nervades reticulades per sota, es- cames pubescents, estil curt. . . . . . . . 2,436. S. reticulata. Arbustos petits, de tronc subterrani o arrossegadís, fulles verdes i gla- bres en ambdues cares, aments petits, pauciflors. . . . . . . . 6. Arbustos petits, de tronc dret o ascendent, fulles glauques o blanqui- NOSES) pel revers, aments Multors 7 È ulles ovades o suborbiculars, a penes més llargues que amples, obtuses s an o escotades, denticulades, reticulades venoses per sota 2,437. S. herbàcea. Fulles transovades o oblongues lanceolades, 2-3 vegades més llargues que amples, obtuses, retuses o subagudes, enteres o subdenticulades, de nervis secundaris paral'leis, branques gruixudes, llenyoses 2,438. S. retusa. Càpsula pubescent, de pedicel més curt que la glàndula, aments tardans, fulles subsèssils, verdes i Ei dis per sobre, glauques i pàllides per Star a A de ee AROLS. arbúscula. Càpsula peluda, de Dec le 2-3 ie més llarg que la glàndula, aments primerenes, fulles breument peciolades, verdes i lluents per sobre, glauques blanquinoses per sota. . . . . 2,440. S. phylicifólia. dAcbistos o subarbustos de branques poc flexibles, impròpies per a la cistelleria, fulles a penes tres vegades més llargues que amples, reticu- lades per sota, càpsula llargament pedunculada. Arbustos o arbres de branques flexibles, pròpies per a la cdae. fulles 3-I0 vegades més llargues que amples, càpsula sèssil o breument pedicolla dori pom die rbailveris ve SE Ce Ec ie a i EES Fusta llisa, fulles ovades, de 4-6 cm, de llarg, amb punta recorbada, verdes i lluents per sobre, tomentoses blanquinoses per sota 2,441. S. Càprea. Fusta estriada, fulles transovades, verdes i mats per sobre. . . . 10. 23 177 P U B EL UC A CON SV DENE IN SAI UE DUE (CTE NIGIEIS Salicàcies. G. 643. -Séilx. Fulles subsèssils, d'I-2 cm, terminades en punta recorbada, ondades fistonades, rugoses i pubescents per sobre, eriçades tomentoses pel revers, estípules grans, arbust de poca talla. . . 2,443. S. aurita. Fulles peciolades, de 3-8 em, terminades en punta quasi recta, planes, glabres o pubescents per sobre, tomentoses cendroses i reticulades Per Sota. se LL ee RA a A SS CMS C RE de Aments sèssils o subsèssils, poc o gens fullosos a la base, precursors de les fulles, escames discolores, brunes o rosades a l'àpex. . . . . 12. Aments pedunculats, fullosos a la base, coetanis de les fulles, escames coricolores, (grogues o lleonades a l'àpex vl dedi ea AL Fulles transovades, 3-5 vegades més llargues que ani denticulades en llur part superior, planes, llises i verdes per sobre, glauques per sota, dos estams completament soldats, estil molt curt 2,445. S. purpúrea. Fulles lanceolato-linears, 6-Io vegades més llargues que amples, revo- lutes pel marge, rugoses per sobre, blanques sedoses o tomentoses mM 5 cec Fulles blanques tomentoses per sota, linears, aments masculins cilín- drics, prims, escames glabrescents, grogues o vermelloses a l'àpex, dos estams soldats a la base. . . ... . . . . 2,446. S. incana. Fulles sedoses argentades per sota, lanceolades, aments masculins oblon- go-cilíndries, escames peludes, estams lliures. 2,447. S. viminalis. Fulles ovades o oblongo-lanceolades, prop de 3-4 vegades més llargues 14 que amples, glabres, 3-5 estams. . . . . 15. Fulles lanceolades acuminades, 4-6 Veradecia més SM cne ie que des I pubescents quan són joves, dos estams. . . . . . . . . . . . 16. (Borrons i fulles joves viscosos, olorosos, estipules caduques, aments masculins gruixuts i densos, cinc estams, escames femenines cadu- ques, dues glàndules més llargues que el pedicel 2,448. S. pentandra. Borrons i fulles joves ni viscosos ni olorosos, estípules grans i persis- tents, aments masculins prims i fluixos, tres estams, escames feme- nines persistents, glàndules 3-4 vegades més curtes que el pedicel 2,449. S. triandra. Brancies llargues, primes, penjants, aments femenins prims, més curts que les tulles, escames glabrescents, càpsula sèssil, glabra 2,450. S. babylónica. Branques menys llargues i primes, dretes o obertes, aments més llargs que les fulles, escames peludes, càpsula :-- pedicellada. . . . . 17. 178 FLORA DE/'GATALUNYA Salicàcies. G. 643. - Sàlix. Fulles adultes glabres, estípules amples, obliquament ovades, aments masculins bastant densos, els femenins fluixos i prims, pedicel de la càpsula 2-3 vegades més llarg que les dues glàndules 17 2,451. S. fràgilis. Fulles adultes sedoses blanquinoses almenys pel revers, estípules lan- ceolades, molt petites, aments masculins prims i arquejats, els feme- nins bastant densos, pedicel de la càpsula a penes tan llarg com la Sl nedula si quen ES ÚpICa (ia a i ee ce eta, d D4524 9: alba: 2,434. — S. répens L.. (del llatí repere, arrossegar-se, pel vizoma ser- pentejant.) Petit arbust de 2-8 dm, de tija subterrània, serpentejant, de la qual surten branques esteses o ascendents, primes, pubescents, molt fullo- ses, fulles de forma variable, ovato-oblongues o lanceolades linears, subsèssils, enteres, fre- quentment sedoses argentades i feblement ner- vades per sota, aments petits, el-lipsoides o ci- líndries, subsèssils, a penes fullosos a la base, escames peludes, discolores, negroses a l'àPex, dos estams lliures, d'anteres grogues, estil curt, càpsula ovoide cònica, sedosa tomentose, rarament glabra, pedicel 3-4 vegadas més llarg que la glàndula. S. répens Geografia. — Llocs humits i torberes de les munta- nyes: Alts Pireneus (Bolòs Hb.l ex Costa, Rouy), Pireneu català (Colm.), al peu de la muntanya de Palleres, de l'Ariège (Lap.), Pireneus (G. et G.) — Abril- Juny. N. B. No el mencionen Gautier ni Zettersted, i VVillllomm el considera molt rar a l'Espanya boreal. 2,435. — S. pyrenaica Gouan (Perquè és espècie pròpia dels Pireneus.) Petit arbust de 2-5 dm, ajagut, tortuós, molt ramificat, de branques primes, d'un bru vermellós, les joves peludes, fulles ovato- el'líbliques, obtusiúscules o apiculades, verdes i pubescents per sobre, glau- 179 PUBLIGCACIONS MD ESE MN SEU, DE (CTE NICISES Salicàcies. G. 643. -Sàlix. ques i sedoses per sota, a la fi glabrescents, feblement nervades, enteres i pestanyoses, breument peciolades, aments coetanis de les fulles, oblongs o ci- líndrics, llargament pedunculats, mot fullosos a la base, escames peludes, fer- muginoses, dos estams lliures, d'anteres grogues, estil llarg, estigmes bífids, de divisions linears, càpsula cònica, peluda gvisenca, subsèssil, de pedicel més curt que la glàndula. Geografia. — Zona alpina del Pireneu: Al Pendís, Coll de Jou — Coma d'Orri, Coma- bella, la Tossa (Vay.), Puigmal (Puigg., Bolòs), Coma de Vaca (Cuffí), pastures humides i torberes de la cadena fronterera del Canigó fins a la vall de Cerdanya (Gaut.), Caldes de Bohí (Gonz.t), Castanesa, Bassivé, Port de Viella (Costa), Port de Benasc (Zett.), pas- tures de Ruda, Pomero i Artiga de Viella (Llen.l), Ports de la Forqueta i de Beret (Timb.). — Juliol. 2,436. — S. reticulata L. (per la nervadura reticulada de les fulles.) Petit arbust d'I-4 dm, prostrat, tortuós, de branques i fulles joves peludes, fulles tvansovato-orbiculars, llargament peciolades, d'un verd fosc i rugoses per sobre, glauques sedo- ses i fortament nervades, reliculades, per sota, aments llargament pedunculats, solament fullosos e la base, prims, cilíndrics, tardans, escames peludes, ferrugimoses, dos estams lliures, d'ante- res violades, estil curt, càpsula peluda grisenca, subsèssil, de pedicel més curt que les glàndules. S. reticulata Geografia. — Llocs pedregosos i humits de les altes muntanyes: Núria, Coma de Vaca (Vay.), Madrès, Vall d'Eina (Gaut.), roques i pastures de la zona alpina als Pireneus centrals, Castanesa, Bassivé, Maleides (Zett., Costa), Port de la Forqueta (Timb.), Pomero (Llen.l), Ruda, Vall del riu Negre (C. et S.). — Jul. 2,437. — S. herbàcea L. (per les rames, herbàcies, a penes lignificades, és l'Herba facie pyrolae de Martin.) Petit arbust d'I-3 dm, tortuós, de tija sub- terrània, serpentejant i radicant, que produeix S. herbàcea 180 pd and FLORA DE CATALUNYA Salicàcies. G. 643. -Sàlix. branques primes i subherbàcies, glabres, fulles ovals o orbiculars, obtuses o escotades, peciolulades, denticulades, glabres, verdes i lluents en ambdues cares, venoses reticulades per sota, aments molt petits, tardans, breument pedunculats, amb dues fulles a la base, pauciflors, escames glabres, d'un verd groguenc, dos estams lliures, an b anteres violades, estil curt, estigma bifid, càpsula elabra, ovoide cònica, subsèssil, de pedicel més curt que des glàndules. Geografia. — Gespa humida de les altes muntanyes: Núria, Morens, Carençà, Ger, Comabella (Vay.), pastures i escletxes de les roques a Prats-Balaguer i altres llocs fronterers (Gaut.), zona alpina superior d'algunes localitats pròximes a la Vall d'Aran (Zett.), Ports de Viella, Tredós, Vall del riu Negre (C. et S.). — Jul. 2,438. — S. retusa L. (del llatí retusus, despuntat, per les fulles ob- tuses.) Petit arbust d'r-3 dm, tortuós, ajagut, ra- mificat, negrós, de branques i borrons glabres, fulles tyansovades o oblongues cuneiformes, o95tu- ses o despuntades, peciolades, enteres o denticu- lades, verdes, molt glabres, d'un verd fosc per sobre, clares per sota, venoses reticula- des, aments petits, tardans, pauciflors, de peduncle curt i fullós, escames glabrescents, groguenques, dos estams lliures, anteres gro- gues i després rosades, estil curt, estigmes dífids i linears, càpsula ovoido- cònica, glabra, de pedicel dues vegades més llarg que les glàndules. S. retusa Geografia. — Roques i gespa humides de les altes muntanyes: Núria, a les roques de Fontnegra, altures del Pendís, al Cadí — Muntanyes de Núria, Morens, Ger Comabella, frequent (Vay.), altures de la Cerda- nya, Cambradases, Vall d'Eina (Gaut.), Castanesa, prop del Coll de Bassivé (Zett.). — Jul. 2,439. — S. arbúscula L. (del llati arbuscula, arbrissó, Per la seva poca alcària.) Arbust de 3-I2 dm, dret o ascendent, de branques divergents en tots sentits, brunes, S. arbúscula 181 PUBLICACIONS,DENE AN SIM DU DE CLENCREES Salicàcies. G. 643. -Sàlix. brillants, fulles el'libtico-oblongues, transovades o ovato-lanceolades, agudes, subsèssils, denticiflades glanduloses o quasi enteres, d'un verd clar i lluents per sobre, glauques i a vegades sedoses per sota, feblement nervades, aments tardans, petits, d- fullosos a la base, els masculins subsèssils, els femenins pedunculats, escames peludes, brunes o ferruginoses, dos estams lliures, anteres grogues, estil llarg, estigma bífid, càpsula Pubescent, ovoido-cònica, subsèssil, de pedicel més curt que la glàndula. Geografia. — Pastures de les altes muntanyes: Vall d'Eina (G. et G., Gaut., Compy.), paratges fronterers de la Vall d'Aran (Zett., G. et G.). — Jul. i 2,440. — S. phylicifólia L. (per tenir les fulles semblants a les d'alguna Phylica, gènere de vamnàcies exòtiques.) Arbust de 4-I0 dm, de branques tortuoses, glabres, fulles oblongo-lanceolades, subacumi- nades, curtament peciolades, enteres o amb algunes dents molt poc profundes i escasses, verdes i lluents per sobre, glaucescents, pàl'lides i poc nervades per sota, estípules petites, ova- des, oblíques o nul'les, aments precursors o quasi coetanis de les fulles, subsèssils i amb bràctees foliàcies a la base, escames peludes, negroses, dos estams lliures, anteres grogues, estil llarg, estigma bífid, càpsula peluda, ovoide allargada, de pedicel 2-3 vegades més llarg que la glàndula. S. phylicifólia Geografia. — Llocs humits de les altes muntanyes: Montgarri, a la ribera del Pallaresa (Llen.'), al peu del Port de la Picada, al costat d'Artiga de Lin (Zett.), Tredós, Beret, Ruda (C. et S.). — Maig-Jul. 2,441. — S. càprea L. (algún botànic prelimneà, com Gesner i Taber- naemontanus, empraren ja aquest mot específic: Salix caprea rotundifolia i S. caprea lati- folia, caprea, fal vegada és usat ací significant sarmentós.) S. càprea Arbre o arbust de 3-10 m, de branques 182 du 4 o FLORA DE CATALUNYA Salicàcies. G. 643. -Sàlix. patents erectes, rodones, prompte glabres, fulles grans, ovades el'líbliques, acuminades, amb la punta corbada cap a un costat, peciolades, enteres o lleugerament ondades crespes, verdes i lluents per sobre, blanques tomentoses i feblement nervades per sota, estípules reniformes, aments precursors de les fulles, grans, oblongs o cilíndrics, densos, subsèssils, escames Peludes, brunes, estil curt, estigmes bífids, càpsula tomentosa, llargament ovoide cònica, de pedi- cel 3-4 vegades més llarg que la glàndula. Geografia. — Llocs frescos i humits del Pireneu: Setcases (Isernl, Vay.), S. Joan de les Abadesses, muntanyes de Ger., la Tossa (Vay.), d'Artiga de Viella a Pomero, Artiga de Lin (Llen.l), bastant comuna als prats humits de les muntanyes baixes (Zett.), entre Fos i Viella (C. et S.). — Maig. 2,442. — S. tarraconensis Pau (per haver estat descoberta a les muntanyes de Tarragona.) Es diferencia de l'anterior, amb la qual té gran afinitat, per les fulles molt més pelites, suborbiculars, ondades al marge, subsèssils, aments femenins i càpsules molt petits. Geografia. — Ports de Tortosa, als penyals calcaris del Mont Caro, a 1,400 m., 15 de juny de 1915, Font legitt (3). 2,443. — S. aurita L. (del llatí auritus, orellut, per al'lusió a les estí- pules, que són molt ostensibles.) Arbust d'I-3 m, de branques difuses, angu- loses, solcades, glabres, brunes vermelloses, de fusta estriada sota l'escorça, fulles petites, transovades, de punta corbada, curtament pe- ciolades, ondades fistonades, d'un verd grisenc, rugoses i pubescents per sobre, glauques to- mentoses per sota, estípules grans, reniformes, dentades, aments precursos de les fulles, pe- S. aurita (1) Per a més detalls referents a aquest Salix, que també he trobat a les muntanyes de Cardó, pot ésser consultada la monografia de R. Goerz, 4Les saules de Catalogner, Cavantllesia, vol. II, p. 137 i seguents. (F. Q.). 183 PUBLICACIONS :D Es ED 4UN SE EU DE (CIENCIES Salicàcies. G. 643. - Sàlix tits, subsèssils, els masculins ovoides, densos, els femenins oblongs, un poc fluixos, escames pPeludes, brunes a l'àpex, estil curt, estigmes curts, ovoides escotats, càpsula fomentosa, ovoide oblonga, de pedicel 3-5 vegades més llarg que la glàndula. Geografia. — Llocs pantanosos i torbosos: Montseny (Costa), de Ripoll a S. Joan de les Abadesses, Olot, muntanyes del Corp i altres d'Olot (Vay.), Cerdanya (Gaut.), comuna a les valls inferiors del Pireneu central, Vall de Luchon (Zett.). — Abr. 2,444. — S. cinérea L. (del llatí cinereus, cendrós, Pels ramells joves que tenen color de cendra.) Sinonima. — Gatell: cast., sauce ceniciento, fr., saule cendré. Arbustos o petits arbres de 2-6 m, amb les branques d'un bru fosc, tomentoses, les joves amb llistells entrecreuats sota l'escorça, fulles bastant grans, transovades o el'líptico- lanceolades, breument acuminades, de punta quasi recta, peciolades, planes, glabres 9 pu- bescents per sobre, cendroses tomentose: i reticulades per sota, aments pre- cursors de les fulles, els masculins ovoides, densos, els femenins cilíndrics, subsèssils, escames Peludes, negroses a l'àpex, estil cuyt, estigmes bífids, càp- sula ovoido-cònica, tomentosa, de pedicel 3-4 vegades més llarg que la glàndula. S. cinérea Geografia. — Frequent als torrents i vores d'aigúes: Al Vallès i part de Bages. — Horta, prop de Barcelona (Compi.l), Ridaura (Vidall), Castellseràs (Loscosi), Fiscal (Nuet), Bielsa (Compà.l), Lluçanès, Cerdanya, Olot, Guilleries, Sagaró, Girona i Alt Empordà (Vay.), Prades, de Tarragona (Costa), sobre els banys de Luchon (Zett.). — Gener (9. 2,445.—S. purpúrea L. —S. monandra Hofím. (Pels vímels, generalment d'un color sanguini coral'lí, diu Linné, monandra, perquè essent concrescents per llur filament els dos estams de cada flor sembla com si només n'pi hagués am.) S. purpúrea (1) Aquest S. cinerea L. no existeix a Catalunya segons els darrers estudis de Goerz (I. c.): en lloc d'ell tenim el Salix atrocimnerea Brot. i la ssp. catalaunica (Sen.) Goerz. (F. Q.). 184 VP EP i EE ORAL DES CAE, U NS YA Salicàcies. G. 643. -Sàlix. Arbust o petit arbre de 2-3 m, de branques dretes, primes, glabres, llises, lluents, vermelloses, fulles generalment oposades, subsèssils, fransovades lan- ceolades, agudes, planes, denticulades en llur part superior, glauques, glabres, aments frequentment oposats, precursors de les fulles, sèssils, cilíndrics o ar- quejats reflexos, densos, escames Peludes, negroses, dos estams enterament sol- dats i formant 4n sol estam d'antera quadrilocular, purpúria, estil molt curt, estigmes enters, ovats, càpsula ovoide, oblusa, tomentosa, sèssil, amb la base ultrapassada per la glàndula. Geografia. — Vores de rius, rieres i torrents: Al Vallès, Terrassa, Castellgalí, vores del Llobregat, Lleida, vores del Segre, Entroncament, Montsoliu, S. Miquel del Fai — Lluçanès, Olot (Vay.), vores del Fluvià (Tex.), vores del Cardoner, torrents d'Arbúcies (Costa), Prats de Molló (Gaut.), Vall d'Aran (Costa), Fos, Viella, Arties, etc. (C. et S.). — Abril-Maig. 2,446. — S. incana Schrant —S .clan- destina Lap. (del llatí incanus, canós, alludint al toment blanc del revers de les fulles.) Sinontma. — Sarga, cast. salcina. Arbust d'I-4 m, de branques joves verdes, brunes o negroses, glabres o subtomentoses, fulles linears o lanceolato-linears, acuminades, atenuades en curt pecíol, revolutes pel marge, ElacanR o enteres o feblement denticulades glandulo- ses, glabres i verdes per sobre, blanques to- mentoses per sota, aments precursors de les fulles, cilíndrics, prims, -- ar- quejats, subsèssils, escames glabrescents, grogues o vermelloses a l'àpex, dos estams soldats a la base, anteres grogues, estil bastant llarg, estig- mes curts, bífids, càpsula ovoido-cònica, aguda, glabra, curtament pedicel/lada. Geografia. — Frequent per vores de rius i corrents det ot el país, des del litoral al Pireneu. — Març-Abr. 2,447. — S. viminalis L. (del llatí viminalis, que ja vímels.) Simonímia. — Vimetera, —vimenera: cast., mimbrera, /7., osier blanc. 24 185 PUBLICACIONS DEVEMNSTARUT DE CIENCIES Salicàcies. G. 643. - Sàlix. Arbust o arbre de 3-I0 m, de branques llargues, flexibles, a la fi glabres, grisenques o groguenques, fulles Janceolato-linears, acuminades, peciolades, enteres o lleugerament ondades, verdes per sobre, argentades sedoses per sota, aments precursors de les fulles, oblongs o cilíndrics, densos, sèssils, esca- mes Peludes, negroses, dos estams lliures, anteres grogues, estil llarg, igual als estigmes, que són Hinears i enters, càpsula sedosa, ovoide còmica, sèssil, glàn- dula que ultrapassa la base de la càpsula. Geografia. — Cultivada i subespontània a les hortes d'una gran part del país, com al litoral, Vallès, Bages, Penedès, etc. — Abril (9). 2448. — S. pentandra L. (perquè té les flors masculines amb cinc estams.) Arbust o arbre de 3-I2 m, de branques jo- ves rodones, glabres, llises, "luents, oloroses, brunenques, fulles el'lípliques o ovato-lanceola- des, acuminades, subsèssils, grans, denticulades, glanduloses, lluents per sobre, més pàllides per sota, estípules caduques, aments coetanis de les fulles, pedunculats, els masculins cilín- dries, densos, obtusos, olorosos, els femenins X PEE vai més estrets, més llargs, fluixos, a la fi pen- jants, escames peludes, groguenques, general- ment cinc estams lliures, de filaments peluts inferiorment, anteres grogues, estil curt, estigmes dilobals, càpsula glabra, cò- mica, de pedicel un Poc més curt que les glàndules. Geografia. — Vores de les aigues, a la zona de l'avet: Montlluís (Bub., Gaut.), Pireneu català (Colm., Gren., ex VVillE.), Pireneu, sense indicar localitat (Lap., Bolòsi, Coste). — Maig-Junv. 2,449. — S. triandra L. — S. amyg- dalina L. (per les flors masculines amb tres estams, amyg- dalina, Perquè les fulles s'assemblen a les de l'Amygdalus, l'ametller.) S. triandra (1) Cap dels exemplars catalans determinats com a Salix viminalis han estat rectament interpretats, segons afirma el Prof. Goerz, 1. c. (F. Q.). 186 EE OMRTA DE CATA EUNYA Salicàcies. G. 643. -Sàlix. Arbust o petit arbre de 2-5 m, de branques joves flexibles, lluents, llises, fulles oblongues o lanceolades acuminades, coriàcies, glabres i lluents per sobre, a penes més pàl'lides per sota, denticulades, subsèssils, estípules grans, persis- tents, aments coetanis de les fulles, cilíndrics, prims, pedunculats, fullosos a la base, els masculins més fluixos, escames ovades, glabres superiorment, per- sistents, tres estams lliures, anteres grogues, estil curt, estigmes escoltats, di- vergents en angle recte, càpsula glabra, ovoido-cònica, oblusa, curta, de pedicel 3-4 vegades més llarg que les glàndules. Geografia. — Llocs humits, vores de les aigúes: Riberes del Besòs, del Llobregat i de l'Anoia — Riberes dels altres rius fins a les valls superiors (Costa), vores del Ter, Fluvià, la Molina, Cerdanya (Vay.), Prats de Molló (Gaut.), Luchon (Zett.), Lés (C. et S.). — Març. 2,450. — S. babylónica L. (babylonica, de Babilònia, per haver cregut que els salzes de què parla el salm 137 pertanyien a aquesta espècic.) Sinonimia. — Desmai, cast., sauce llorón, /7., saule pleureur. Arbre de 5-I0 m, de branques llargues, pri- mes, penjants, fulles Janceolato-linears, llarga- ment acuminades, curtament peciolades, ente- res o finament denticulades, glabres, pàllides o blanquinoses per sota, estípules lanceolades i falciformes, caduques, aments femenins coetanis de les fulles, cilíndrics, prims, petits, frequentment arquejats iguals o més curts que les fulles de llur beduncle, escames glabrescents, groguenques, caduques, estil curt, estigmes escotats, càpsula glabra, petita, sèssil, la base de la qual és ultrapassada per la glàndula. S. babylóònica Geografia. — Oriúnda de l'Orient, hom cultiva fre- quentment el peu femení, únic que tenim a Europa, en llocs humits i cementiris. — Abr.-Maig. 2,451. — S. fràgilis L. (perquè té les rames trencadisses, impròbies Per a l'art de la cistelleria.) S. fràgilis 187 PU B LUC AC ON S ADE SIUNIS SIC UE DE SC IBINSGABERS Salicàcies. G. 643. - Sàlix. Arbre de 5-15 m, de branques llargues, esteses ascendents, lluents, fràgils a les bifurcacions, glabres, fulles Janceolades, acuminades,curtament pecio- lades, enteres o finament denticulades glanduloses, verdes i lluents per so- bre, glauques i més pàllides per sota, piloses sedoses en llur primera edat, a la fi glabres, estípules amples i obliquament ovades, aments coetanis de les fulles, cilíndrics, pedunculats i fullosos, els masculins un poc densos, els femenins prims i fluixos, escames Pestanyoses, groguenques, caduques, dos estams lliures, d'anteres grogues, estil curt, estigmes bífids, en creu, càpsula glabra, ovoide cònica, atenuada a l'àpex, de pedicel 2-3 vegades més llarg que les glàndules. Geografia. — Cultivat i 4: espontani a les vores dels corrents: La Puda de Montserrat, a les vores del Llobregat — Empordà, Armentera, vores de la Muga (Llen.), muntanya de Ceret (Compy.). — Abr.-Maig (9. 2,452. — S. alba L. (per les rames novelles i les fulles blanques se- doses.) Sinonimia. — Salze, saule: cast., sauce, jr., saule blanc. Arbre de 6-25 m, de branques dretes, gri- senques, pubescents, fulles lanceolades, acu- minades, atenuades a la base, finamente den- ticulades glanduloses, sedoses blanquinoses en ambdues cares o almenys per sota, aments coetanis de les fulles, cilíndrics, pedunculats, fullosos, els masculins prims, arquejats, els femenins bastant densos, un poc arquejats, escames Pestanyoses, groguenques, caduques, dos estams lliures, d'anteres grogues, estil curt, estigmes escoltats o bilobats, càpsula glabra, ovoido- cònica, obtusa a l'àpex, subsèssil, de pedicel a penes igual a la glàndula. B vitellina Ser.— Branques més primes i flexuoses, d'un groc bonic, es- cames dels aments diminutes. Geografia. — Comuna a les vores de rius i torrents. La B vitellina Set., cultivada. — Abril-Maig. (1) Segons Goerz, l. c., el Salix fragilis no és espècie catalana. Tots els exemplars de Catalunya exami- nats per aquest autor pertanyen al Salix neotricha Goerz. (F. Q.). 188 FLORA DE CATALUNYA Gènere 644. — POPULUS L. (Del nom llatí dels pollancres i dels àlbers.) Aments a la fi penjants, cilíndrics, precursos de les fulles, no fullosos a la base, escames laciniades o fistonades, perigoni cupulilorme, obliquament truncat, 8-20 estams lliures, 2-4 ó 8 estigmes, càpsula glabra. Arbres de gran talla, de borrons recoberts per nombroses escames imbricades, fulles alternes, quasi tan amples com llargues, llargament peciolades. Fulles lobulades o sinuades dentades, borrons i escames peluts, 8 es- OMS a Rel ee DD on gan Po Fulles Gi i segles i dendesl Ges A i escames glabres, NE LO CRM go dd da ta dC, Bo gle Moola de dacteli eo e a RF Fulles adultes suborbiculars, irregularment sinuades dentades, verdes i glabres en ambdues cares, pecíol comprimit, escames transovades, estigmes purpuris. . . . de ae auss. P. tremula. Fulles adultes ovades o a Es anguloses o sinuades dentades, verdes i glabres per sobre, blanques tomentoses per sota, pecíol rodó, escames oblongues o lanceolades, estigmes grocs . 2,454. P. alba. 2 Fulles ovades triangulars, molt pres càpsula ovoide, amb quatre soless bivalva - Lee Dot das 24554 P. Nigra. Fulles ovades a a ll més grans, drets al marge en llur pri- mera edat, càpsula globulosa, amb sis soles, tri- o quadrivalva 2,456. P. virginiana. co —s——í————— — —————s — 2,453. — P. trémula L. (per les fulles molt movedisses, tremoloses amb l'oveig.) Sinonímia. — Trèmol: cest., temblón, àalamo temblón, /7., tremble. Arbre de mitjana talla (5-30 m), d'escorça llisa i branques esteses, poc nombroses, que formen una copa relativament petita, borrons un poc viscosos, escames pestanyoses, fulles adultes molt movibles, ovades suborbiculars, P. trémula 189 PUBLICACIONS (DE: LAN STI RUT DE (CIENCIES Sallcàcies. G. 644. - Pópulus. inregularment sinuades dentades, llargament peciolades, de pecíol comprimit, verdes i glabres en ambdues cares o un poc tomentoses grisenques, 40 blan- ques, per sota, aments masculins oblongs, bastant densos, els femenins cilín- dries, bastant llargs, fluixos, escames transovades, incises digitades, barbudes, vuit estams, quatre estigmes en creu, PurPuris. Geografia. — Boscos humits i vores dels corrents: Al Vallès, Terrassa, r., cap a la Font del Troncó, Torrent de Goteres, al peu de S. Llorenç del Munt, abundant al Mont- seny, S. Hilari, Montsoliu, Ribes, Bergadà i en totes les muntanyes de les zones supe- rior i mitjana. — Febr.-Març. 2,454. — P. alba L. (pel color blanc dels troncs i del revers de les l fulles.) l Sinonímia. — AÀlber, alba, arbre blanc: cast., àlamo, /7., peuplier blanc. Arbre de gran talla, d'escorça llisa i blanca, que després s'esquerda, de branques esteses, les joves blanques-tomentoses, fulles adultes ovades o suborbiculars, anguloses o sinuades dentedes, llargament peciolades, de pecíol vodó, verdes i glabres per sobre, blanques tomentoses "per sota, aments cilíndrics, els masculins densos, curts, d'escames oblongues, fistonades, barbades, els femenins llargs, fluixos, d'escames dentades, glabres- cents, vuit estams, quatre estigmes en creu, groguencs. Geografia. — Cultivat i espontani a les vores dels corrents i llocs humits, principalment de les zones inferior i mitjana. — Febr.-Març. 2,455. — P. nigra L. (perquè, comparat amb l'anterior, tant les fulles com el tronc, són de color obscur.) Sinonímia. — Poll, pollanc, pollancre, clop, xop, clum, a la Vall d'Aran, cast., àlamo negro, chopo, /7., peuplier noir. Arbre de gran talla, de branques esteses, 190 FLORA DE CATALUNYA Salicàcies. G. 644. - Pópulus. rodones, de copa ovoido-cònica, borrons i brots joves glabres, molt viscosos, fulles ovato-triangulars, acuminades, dentades fistonades, de marge cartilagi- nós i translúcid, peciolades, de pecíol comprimit a l'àpex, més curt que el limbe, glabres i lluents en ambdues cares, aments cilíndrics, densos, escames glabres, laciniades jranjades, caduques, r2-20 estams, quatre estigmes reflexos, gro- guenes, càpsula ovoido-cònica, amb quatre soles, bivalva. raça P. pyramidalis Rozier — Arbre de molta elevació, ramificat des de prop de la base, de branques dretes, copa llarga i estreta, pivamidal. Geografia. — Espontani i cultivat prop dels corrents, prats i llocs frescals de tot el país, amb el peu masculí de la raça Pyramidalis (pollanc gavatx, casí., àlamo piramidal, chopo de Italia, /r., peuplier d'Italie). — Marc. 2,456. — P. virginiana Desf. — P. mo- nilífera Ait. (perquè és originària de Virgínia, monilifera, del llatí Mmonile, el collaret, perquè s'hi han com. parat les imflorescències femenines.) Sinonimia. — Carolina: cast., àlamo de Suiza, úlamo suizo, /7., peuplier de Virginie. Arbre de molt elevada talla, de branques esteses, fulles més amples que llargues, ovades subcordiformes, acuminades, llargament pecio- lades, pecíol comprimit a l'àpex, profundament i regularment dentades, consistents, glabres, finament pubescents al marge durant llur primera edat, aments masculins cilíndrics, gruixuts, els femenins molt llargs, moniliformes, penjants, estams en nombre d'uns vint, càpsula globulosa, amb sis soles, tri- o quadrivalva. P. virginiana Geografia. — Cultivada i semiespontània a les vores dels corrents, prats i llocs fres- cals, singularment al Baix Empordà. — Març. N. B. El x Populus canescens Smith — P. alba x P. tremula Trause, àlber bord: (cast., àlamo blanco bastardo), que Colmeiro considera cultivat i espontani, a Lleida, vores del Segre, a la Mitjana Gran, març de 1891 Jegí. 191 PUBLICACIONS DE LAN SU UD DE CLENCÇIEES Família 114. — PLATANÀCIES LESTIB. (Del gènere Platanus.) Plantes monoiques, de flors reunides en aments globulosos, penjants, uns masculins i altres femenins, perigoni substituit per escames linears espatu- lades, estams indefinits, estil simple, alenat, lateralment estigmatifer a l'àpex, fruit en aqueni coriaci, rodejat a la base de pèls articulats. Arbres de gran talla, de fulles alternes, palmatilobades, de 3-5 lòbuls dentats, pubescents en llur primera edat, després glabres, peciolades i amb estípules soldades en forma de collar. Gènere 645. — PLATANUS L. € (Del grec mÀdravoç, amb què era coneguda l'espècie segúent, probablement derivat de mÀazòç, ample, al'ludint a la forma de la copa.) 2,457. — P. vulgaris Spach (perquè és l'espècie vulgarment coneguda.) Raça P. orientalis L. — Fulles subcordifor- mes a la base, tripartides, de divisions lanceo- lades. Raça P. occidentalis L. — Fulles llargament cuneiformes a la base, anguloses, amb cinc angles obscurament lobats. Geografia.— El primer, procedent de l'Orient, hom el cultiva als passeigs, carrers, carreteres, jardins, etc., com arbre d'ornament i d'ombra, el segon, originari de Virgínia, més rarament cultivat que l'anterior, viu com a semiespontani a la vora es- querra del Llobregat, al peu de la Puda. — Març-Abr. P. vulgaris 192 DE OR A i DEVC AN TAL UNYA Família 115. — BETULÀCIES ENDL. (Del gènere Belula.) Plantes monoiques, de flors reunides en nombre de 2-3 a l'axilla d'esca- mes, en aments, les masculines a l'axil'la de bràctees peltades, amb perigoni monofil'le o de quatre divisions, quatre estams, les femenines a l'axil'la de bràctees enteres o trilobades, perigoni nul, dos estigmes i per fruit una sàmara comprimida. Arbres de fulles alternes, penninèrvies, amb estípules caduques. Aments femenins cilíndrics, amb escames membranoses, trilobades i caduques, que porten a l'axil'la tres sàmares amplament alades, peri- goni masculí monofil'le. . . . . . LL. . . 646. Bétula. Aments femenins ovoides, amb escames ee engruixides i amb 4-5 lòbuls a l'àpex, persistents, que porten a l'axil'la dues sàmares estretament alades, perigoni masculí amb quatre divisions 647. Alnus. Gènere 646. — BÉTULA L. (Es el nom llatí del bedoll.) Flors groguenques, aments masculins i femenins cilíndrics, de perigoni respectivament monofil'le i trilobat, escames dels aments fructífers membra- noses, escarioses, caduques, quatre estams, sàmara lenticular, amplament alada, Arbres d'escorça blanquinosa, fulles ovato-rombals, acuminades, peciolades i doblement serrades, amb borrons protegits per moltes escames imbricades. Fulles acuminades, doblement dentades, glabres, ales de la sàmara el doble amples que l'aqueni i tant o més altes que els estils 2,458. B. alba. Fulles agudes, irregularment dentades, pubescents, ales de la sàmara quasi d'igual amplada que l'aqueni i més baixes que els estils 2,459. B. pubéscens. PUBLICACIONS DE L'INSBITUT DE CLENGUES Betulàcies G. 646. - Bétula. 2,458. —B. alba L.—B. péndula Roth. OO — B. verrucosa Ehrh. (pel tronc blanc, pendula, per les rametes Pen- jants, verrucosa, perquè solen ester cobertes de berrugues.) Sinoniímia. — Bedoll, beç, bedut o bedot a la Vall d'Aran, cast., abedul, /7., bouleau. Arbre de bona talla, dret, d'escorça llisa, blanca, de branques joves primes, flexibles, penjants, frequentment berrugoses, glabres, fulles ovato-rombals o triangulars, acuminades, subtruncades a la base, peciolades, doblement dentades serrades, molt gla- bres, d'un verd fosc per sobre, clares per sota, aments femenins cilíndrics, densos, pedunculats, a la fi penjants, escames trilobades, amb els lobuls late- rals més grans, arrodonits i recorbats, aqueni el'líptic, ales de la sàmara el doble amples que l'aqueni i més altes que els estils. Geografia. — Boscos humits i arenosos de les muntanyes: Vall de Ribes, S. Hilari, boscos de Montsoliu, Montseny, comuna a la zona de l'avet — Vidrà, Collsacabra, Bac de S. Valentí, prop d'Olot, r. (Vay.), cadena fronterera del Canigó, a l'extrem de la Cerdanya, Vall del Querol (Gaut.), abundant al peu del Port de la Picada, del costat de l'Artiga de Lin, Vall de Benasc (Zett.), Vall d'Arties (C. et S.). — Maig. 2,459. — B. pubéscens Ehrh. (perquè aquesta té les rametes pubescents.) Arbre menys elevat que l'anterior o arbust, d'escorça blanca o bruna, de branques joves dretes, pubescents, llises, fulles ovades o ovato- rombals, agudes o subacuminades, peciolades, irregularment dentades serrades, Pubescents, A NI a la fi solament peludes a l'axilla dels nervis I í NN NN pel revers, aments femenins cilíndrico-ovoides, SU X N drets, d'escames trilobades, amb els lòbuls late- rals més amples, estesos o ascendents, aqueni ovat, ales de la sàmara iguals o poc més amples que l'aqueni, més curtes que els estils. B. pubéscens Geografia. — Boscos humits, pantanosos i torbosos: Montalba, Vall de Carençà, T. T. (Gaut.), altures de Carençà (Compy., ex Vay.), Pireneu (Coste). —— Maig. 194 SIC ONREAC DES I CVAIANI 0 NOVA: Gènere 647. — ALNUS GAERNT. (Nom llatí del vern.) Flors verdoses o brunenques, aments masculins cilíndrics, els femenins ovoides, els primers amb escames triflores, peltades i perigoni quadripartit, els segons amb escames enteres, suborbiculars, acrescents, llenyoses, de 4-5 lòbuls a l'àpex, biflores, sàmares comprimides, estretament alades. Arbres d'escorça negrosa, fulles ovades, transovades o suborbiculars, peciolades, obtuses, truncades o escotades, dentades, amb borrons protegits per una sola escama. Fulles cordiformes a la base, ovades, obtuses o breument acuminades, regularment i finament serrades, fruit suborbicular, d'ala més estreta que l'aqueni. . . . Lo. . 2,460. A. Cordata. Fulles cuneiformes a ja base: tancovodest truncades o escotades, irre- gularment sinuades dentades, fruit subpentagonal, d'ala coriàcia 2,461. A. glutinosa. 2460. — A. cordata Desí. — A. cordi- folia Ten. (per les fulles cordiformes.) Arbre de talla mitjana (7-8 m), d'escorça llisa o un poc rugosa, fulles ovades cordiformes a la base, obtuses o breument acuminades, regularment i finament serrades, lluents i gla- bres per sobre, amb pèls a l'axil'la dels nervis, nervis secundaris ramificats, 3-6 aments mas- culins, I-2 aments femenins densos, molt gros- sos (20-25 mm X I2-I5 mm), sàmara suborbi- cular, d'ala Prima, més estreta que l'aquent. A, cordata Geografia. — La Cellera, vores del Ter, r. r. (Cod.i). Pròpia de Nàpols, Còrsega i Isquia, resulta nova per a la flora espanyola. 195 PUBLICACIONS DE E ENSTIEFUF DE CLENMCTLES Betulàcies. G. 647. - Alnus. RSC ICE 2,461. — A. glutinosa Gaertn. (pels vamells 4 les fulles glutinosos.) Sinonimia. — Vern, cast., aliso, fr., aulne, Vvergne. Arbre de mitjana talla, d'escorça negrosa, branques joves glabres, fulles glutinoses, sub- orbiculars o transovades, cuneiformes a la base, peciolades, truncades o escotades, irregular- o ment sinuades dentades, verdes i glabres en A eren ambdues cares, peludes a les axil'les dels ner- Vvis, 6-9 parells de nervis secundaris, 3-6 aments masculins a l'àpex de les branques i quasi altres tants aments femenins, ovoi- des, bastant petits, pedunculats, sàmara subpentagonal, d'ala coriàcia, més estreta que l'aqueni. Geografia. — Vores dels corrents i llocs humits: Al Vallès, r. prop de Terrasa, abun- dant a la part oriental, des de Caldes, falda del Montseny, Montsoliu i Guilleries, Ribes, Cerdanya, r. a Bages. — Maig. 196 BESORR LS DUES CG AE AL UN Y. A Classe 2.4 — MONOCOTILEDÒNIES DC. (Egea de sis ese rarament vuit, biseriats, almenys els interns 1 petaloides. . —. . rs te a a ra tara 2. hecges nul, herbaci o escamós, ovari Mes DE le mas, en ES Met P (Osacielarego SS UDeIee am ea el Ei at aca qai ao aa (Ovarimaduerenteorimier ao Net agra SL CA a ee a ES ae 7. Plantes arborescents, de fulles pinnati- o palmatipartides, flors dioi- ques o polígames, en espàdix ramificat, estams 6-9, rarament 3, 3 Fruit drupaci o bacciforme .. . . o. o. o. o Palmàcies. Plantes herbàcies, de fulles enteres, per peemal odi rarament dioi- qUÈS, Mai en espadix, iruit, generalment, sec. —. me Lu 4 i: externs herbacis, 6-9 estams, fruit polifolicular o poliaqueni, plantes aquàtiques o dels aiguamolls . SB lar Alismàcies. 4 'Tèpals tots petaloides, 6, rarament 8 estams, fruit GEC o bacci- TOBME Dia tES LE RTES ERC SI ee 3 5. Fruit bacciforme, 6 estams, rares vegades 8, plantes de flors herma- E frodites o dioiques . . dames ESMMIACIES. Fruit capsular, 6 estams, Blanes de des hermalodites EE cies 6. Anteres extrorses, 3 estils, càpsula trilocular, septicida . Colquicàcies. Anteres introrses, 1 estil, càpsula trilocular, loculicida . . Liliàcies. Plantes dioiques, flors regulars, fruit bacciforme, rares vegades cap- l I Plantes heematzodites, des ala o irregulars, Ferit capsular.— g. Flors blanques o violàcies, 3-12 estams, 1 estil, fruit bacciforme, fulles fasciculades o verticillades, plantes aquàtiques . Hidrocaridàcies. 4 Flors verdoses, 6 estams, 3 estils, fruit bacciforme o capsular, fulles alternes, plantes terrestres... . . . . . . o Dioscoreàcies. len aglutinat en masses piriformes, càpsula unilocular, septífraga, amb les valves persistentment unides pels caps . —Orquidàcies. Flors amb 3-6 estams lliures, pollen pulverulent, càpsula trilocular, lo- NOCU CIA si a Ra ea BO Senat o GO eb — 1Q: RE ginandres, amb 3 estams, els laterals, generalment, estèrils, pol- el 197 PUBLICACIONS DE L'UNSTI A UDVDIE CIENCIES Monocotiledònies. Estams en nombre de 3, anteres extrorses, 3 estigmes. . Iridàcies. 10 / Estams en nombre de 6, anteres introrses, I estigma simple o trilo- Dúlatis, dg: dE o DES ere ed dc mt EET Flors solitàries o en umbella, 6 tèpals lliures o soldats, herbes de fulles linears, radicals, embeinadores, de rizoma bulbós escamós. Amaril'lidàcies. Flors en cimes disposades en panícula, perigoni amb sis particions, plantes de gran talla, de fulles carenades, ensiformes, dentades es- I Es l l pinoses, "ene roseta. hores ea ee ee NC CIESS Perigoni de 6 tèpals biseriats. ss ee a i Perigoni de 4 tèpals, o d'r-2 escames o bé nul . ce St ART Flors en llargs raims espiciformes, perigoni herbaci, caduc, 3-6 estig- mes pestanyosos, fruit en càpsula de 3-6 cavitats, septicida, amb celles monospermes o dispermes . . . . . Juncaginàcies. 3 ) Flors no disposades en raim, perigoni coriaci, persistent, 3 estigmes j filiformes, fruit en càpsula d'r-3 cavitats, loculicida, amb celles tris- permes o polispermes . . . . see t JUNCACIES: dela de 4 tèpals, 4 estams, 4 aquenis o, per avortament, menys, plantes submergides o flotants, lacustres o fluviàtils. cs Potamogetonàcies. Perigoni nul o representat per espates, cerres o escames ..—..—. . — 15. ( Plantes aquàtiques, submergides o flotants, rica nul o representat per una espata : Res de SABIOS he) tas terrestres o parcial lubmercidee: perigoni al o represen- ta DEL ACErTES VOL ESCAmMES Ca LE Est: (Plantes diminutes, monoiques, flotants a les aigúes estancades, afilles, de tija discoidal, perigoni nul . . . . . . . . Lemnàcies. 16 / Plantes bastant desenrotllades, de flors hermafrodites o unisexuals, submergides, fulloses, de tija cilíndrica o filiforme, perigoni nul o representat. per una espata, a Tija nuosa articulada, fulles oposades o verticillades, plantes d'aigua dolça, monoiques o dioiques . . i Br Naiadàcies. Tija nuosa, fulles alternes o radicals, dlantes marines, de flors herma- frodites, o bé monoiques o dioiques . . . . . — ZOoSteràcCies. ( Plantes monoiques, perigoni nul o representat per cerres o escames 8 membranoses, flors en espàdix o en espigues compactes . . 19. 18 Plantes de flors hermairodites o unisexuals, perigoni representat per I escames, d (Coriàcies, HOrS) en espiQuetesi a DO: 1098 TE OBRSA CID ES GUALTA NIE UNA: Monocotiledònies. Flors en espàdix, perigoni nul, fruit en baia, fulles curvinèrvies, de nervis ramificats, plantes terrestres . . . . . . . AràcCies. Flors en espigues molt compactes, cilíndriques o globuloses, superpo- 19 sades, perigoni representat per setes o escames membranoses, fruit en aqueni, fulles rectinèrviès, de nervis no ramificats, plantes aquàti- l ques, parcialment submergides . . . . . . . . . Tifàcies. l Tija massissa, sense nusos, beina foliar entera, perigoni monofille, an- teres inserides per llur base, fruit en aqueni. . . . Ciperàcies. 20 EE fistulosa, nuosa, beina foliar fesa, perigoni difille, anteres inserides pel dors, fruit en cartòpside Hi... Lo Qu .O Graminàcies. 199 PUBLICA CIONS DE, E INS US DE CISBANIGIGES Família 116. — PALMÀCIES Juss. (Del llati palma, nom de diverses espècies d'aquesta familia.) Plantes dioiques o polígames, de flors regulars, groguenques, disposades en règim, perigoni de sis tèpals biseriats, persistent, 6-9 estams, rarament tres, tres estils soldats, fruit en drupa o baia. Plantes arborescents, de tronc cilíndric, quasi sempre simple, fulles pinnatipartides o palmatipartides. Fulles pinnatipartides, espata simple, flors dioiques, fruit en drupa. 648. Phoénix. Fulles palmatipartides, espata de 2-4 valves, flors polígames dioiques, fruit format per tres baies. . . . . . . 649. Chamaérops. Gènere 648. — PHOÉNIX L. (De PoívÈ, nom grec de la palmera de dàtils. ) Flors dioiques, espata simple, calze urceolat, tridentat, pètals lliures, 6-3 estams de filaments molt curts, tres carpels distints, dels quals solament un arriba a la maturitat, fruit en drupa. Arbres de 8-20 m, de fulles pinnatipar- tides, de 2-4 m de llarg, de pecíol llarg i amplexicaule, amb els segments li- nears, coriacis i un poc vulnerants. 2,462. — Ph. dactylifera L. (és la palma dactylífera dels romans, de dac- tylus, el dàtil, i fero, jo porto.) Sinonímia. — Palmera, palma datilera , cas- tellà, datilera, palmera o palma común , fran- cès, dattier. Geografia. — Cultivada al litoral i àdhuc a l'inte- rior, com a planta d'ornament — Primavera. Phoénix dactylífera 200 EC ORRSAL CDC AU AU DENEYAA Gènere 649. — CHAMAÉROPS L. (És un mot que trobem en Plini per a designar l'espècie seguent. De yúuar, nan, i 5ód, gespa, al'ludint a la fillolada cespitosa del margalló.) Plantes polígames dioiques, és a dir, amb flors hermafrodites i flors mas- culines en peus diferents, espata de 2-4 valves, calze tripartit, pètals lliures, 6-9 estams monadelfs, tres carpels distints, i per fruit tres baies. Plantes de tronc quasi nul o fins de 5 m, fulles de segments estesos en forma de ventall, amb el pecíol espinós. 2,463. — Ch. húmils L. (és la palma humilis dels botànic sprelimneans, per la seva talla baixa.) Castelldefels, costes de Garraf, Tarragona, Salou, etc. Abr.-Maig. () i - À Sinonímia. — Margalló , cast., palmito, pal- Ter ma de escobas , fr., palmier à éventail. o RX l xé, Geografia. — Serralada litoral, des de Montjuic, (1) — Pera l'estudi de la dispersió del Chamaerops a Catalunya, vegeu Font Quer, eLa Garriga litoral de l'occident de Cata- unyav, Butlleti de la Inst. Cat. d'Hist. Natural (F. Q.). 26 20I PUBLICACIONS DE L'INSTA CUA DE CVENCIES Família 117. — HIDROCARIDÀCIES LINDL. (Del gènere Hydrocharis.) Plantes dioiques, de flors regulars, blanques o violàcies, tancades dins d'una espata, perigoni de sis tèpals biseriats, els tres externs (sèpals) herba- cis, els tres interns (pètals) petaloides, o tots ells petaloides, 3-I2 estams, un estil, 3-6 estigmes bífids o escotats, ovari adherent, fruit bacciforme. Herbes aquàtiques, de tija prima i fulles fasciculades o verticillades. Fulles flotans, fasciculades, orbiculars cordiformes, flors d'un blanc groguenc, de més d'un cent., pètals molt més llargs que els sèpals, dotze estams, sis estigmes bífids . . . . 650. Hydrócharis. Fulles submergides, ternades, oblongues obtuses, ondades denticulades, flors d'un blanc rosat o violàcies, de tres millímetres, pètals més llargs que els sèpals, 3-9 estams, tres estigmes escotats . 651. Helodea. Gènere 650. — HYDRÓCHARIS L. (Del grec òòop, aigua, i gúpte, ornament, gràcia.) Flors blanques, tacades de groc, de més d'un centímetre, les masculines en nombre d'1-3 en una espata bivalva sostinguda per un llarg peduncle, pè- tals orbiculars, molt més llargs que els sèpals ovato-oblongs, dotze estams, les flors femenines solitàries, llargament pedunculades, en una espata uni- valva, tres escames filiformes oposades als pètals, tres estaminodis, estil curt, sis estigmes bífids, baia ellipsoide, de sis cavitats. Herbes perennes, de rizo- ma estolonífer, estolons prims, llargs, flotants, amb fulles fasciculades i Aors als nusos. 2.464. — H. Morsus-ranae L. (del nom de morsus-rane, mos de granota, amb què fou designada per alguns botànics prelinneans. Sembla alludir a l'escotadura de la base de les fulles, que el vulgar hauria atri- buit a una mossegada de granota.) Geografia. — Aigúes estancades o de curs lent: Castelló d'Empúries — Roses, Sant Pere Pescador (Vay., Cuffi), prop de Figueres, Vila-sacra, Roses (Bub.), Riumors (Queraltl) — Juny-Set. 202 EE OURIAL DE UC AU AE UNA Gènere 651. — HELODEA RICH. (Del grec éi6òre, pantanós, al'ludint a Pestació de l'espècie segúent.) Flors d'un blanc rosat o violàcies, de tres millímetres, totes solitàries en una espata tubulosa, bífida, pedunculada, pètals poc més llargs que els sèpals, uns i altres petaloides, 3-9 estams soldats a la base, tres estigmes escotats, baia cilindràcia subtrígona. Herbes perennes, submergides, ramificades, de tija i branques llargues, no estolonífera, amb les fulles sèssils, ternades o, rarament, oposades, oblongues obtuses, primes, ondades denticulades, uni- nèrvies. i à 2,465. — H. canadensis Rich. (perquè és oriiinda del Canadà.) Geografia. — Oriúnda de l'Amèrica boreal, abunda a les aigúes estancades o de curs lent del litoral de Barcelona: a can Tunis l'observàrem per primera ve- gada amb M. Leveillé l'agost del 1905. Helodea canadensis 203 PU BE LCACIUONS DEL ENSVIEIGISUS DE CIENCIES Família 118. — ALISMAÀCIES R. BR. (Del gènere 4/isma.) Plantes de flors hermafrodites, rarament monoiques, regularment blan- ques o rosades, en verticils o umbelles, perigoni de sis tèpals biseriats, els externs sepaliformes, generalment persistents, els interns petaloides, més grans, caducs, 6-9 estams, fruit en polifoHicle o poliaqueni. Herbes aquàti- ques o de llocs pantanosos, amb les fulles radicals fasciculades, embeinadores, enteres. i Flors de més de 15 mm de diàmetre, amb nou o més estams... —. — 3. 1 ) Flors de menys de 15 mm de diàmetre, amb 6-12 estams. —. . . 3. HS: HOMIDIOSOS de de ae NE (OS 2. SAR MC GIS Fulles parcialment aèries, linears, sèssils, flors hermafrodites, sis i Fulles aèries, sagitades, llargament peciolades, plantes monoiques, aque- N fONiClest La Tea de LE si Me 9t 653: Bútomus. Plantes anuals, fulles ovato-oblongues, trinèrvies, 6-8 foHicles de 9-I4 millímetres, comprimits, punteguts, disposats en estrella . 654. Damasónium. 3. i Plantes perennes, fulles ovato-cordiformes o lanceolades, amb 3-7 ner- vis, aquenis nombrosos, rodons, a penes mucronats, verticilats o en capítol globulós —. Que ae (GES PS aten 204 ELORA DENCADLALUNYA Gènere 652. — SAGITTÀRIA L. (Del llati sagit/a, la sageta, per les fulles sagitades. ) Plantes monoiques, de flors blanques, oposades o ternades, bracteades, en raim terminal paniculiforme, les superiors masculines, més grans i abundo- ses, estams nombrosos, anteres basifixes i extrorses, les flors inferiors feme- nines, i per fruit un poliaqueni, amb els aquenis transovats comprimits, alats, apiculats, en capítol globulós, sobre peduncles radicals tríquetres. Herbes pe- rennes, amb rizoma estolonífer de branques filiformes, inflades a l'àpex en forma de tubercle ovoide, fulles totes radicals, les primàries amplament li- nears, filloidiformes, submergides, de 7-80 cm x 4-20 mm, les altres aèries o flotants, llargament peciolades, sagitades, amb les aurícules divergents fins d'un decímetre, aproximadament iguals al limbe. 2,466. — S. sagittifólia L. (sagittifolia, de fulles sagitades.) Sinontmia. — Sagitària , cast., saetilla, cola de golondrina , fr., Héchière. Geografia, — Vores d'aigua i llocs pantanosos: Cas- telló d'Empúries, Sant Pere Pescador (Vay., Llen.i, Cad.), Roses (Bub.): cap a Montiró (Bolòs) — Jul.-Ag. N. B. No és cosa rara trobar aquesta planta abans del seu complet desenrotllament amb fulles aèries obtuses i auricules basilars paral'leles i també obtuses, que en la Mem. de l'Acad. de Ciències de Barc. del 1908 publicàrem com a var. ca/alaunica. 205 PUBLICACIONS DE ELNSTIT UD DE (CIENCIES Gènere 653. — BÚTOMUS L. (És un mot de Teofrast, interpretat diversament pels autors. Hom el deriva de 8oòç, bou, i téuveiu , tallar, com si diguéssim talla-bou, perquè les fulles de l'espècie segúent fan sagnar la boca del bestiar que en menja.) Flors hermafrodites, rosades, en umbella terminal involucrada per 2-4 bràctees lanceolades, de radis nombrosos i desiguals, perigoni de sis tèpals biseriats, petaloides, persistents, sis follicles terminats en bec recorbat, sol- dats a la base. Herbes perennes, de rizoma horitzontal, carnós i tija de 5-I0 decímetres, dreta, afilla, cilíndrica i rígida, fulles totes radicals, linears tri- quetres, acuminades, molt llargues, dretes, sèssils. 2,467. — B. umbellatus L. (per la inflorescència umbelliforme.) Sinoníma. — Llinassa, balca , cast., junco florido , fr., jonc fleuri. Geografia. — Vores d'aigúes i llocs pantanosos: Llacunes d'Empúries, Sant Pere Pescador (Vay.l) — Juny-Jul. IH rosemestneesovesoraneroaa 206 PLORA DE/GABFALCUNYA Gènere 654. — DAMASÓNIUM MILL. (Aquest mot ja fou emprat per Plini. Hom el creu derivat de òapúCeiuy, domar, per haver suposat que l'espècie seguent atenuava l'efecte del veri dels gripaus. ) Flors hermafrodites, blanques o rosades, en umbella terminal o en 2-3 verticils superposats, sis estams, anteres dorsifixes, introrses, 6-8 follicles lanceolats, comprimits, coriacis, acuminats, estesos en forma d'estrella. Plan- tes anuals, de 0'5-3 dm, amb l'arrel fibrosa, tiges afilles, dretes o esteses, fulles totes radicals, llargament peciolades, ovades o oblongues, rodones o subreniformes a la base, trinèrvies. 2,468. — D. stellatum Rich. (pel fruit estrellat.) Geografia. — Llacs i llocs pantanosos: Pireneu oriental, d'Argelés a Coll-lliure (Bub.), litoral d'Ar- gelés (VVar., ex Gaut.) — Maig-Set. Damasónium stellatum 207 PUBLICACIONS DE L'INSTIEUT DE CIENCIES Gènere 655. — ALISMA L. (El mot ditoua ja fou emprat per Dioscòrides, per a designar una planta amb fulles de plantatge.) Flors hermafrodites, blanques o rosades, verticillades, en umbella terminal o en llarga panícula, tèpals interns petaloides, més grans que els externs, que són herbacis, caducs, 6-12 estams de filaments filiformes, anteres introrses, dorsifixes i per fruit un poliaqueni d'aquenis comprimits o angulosos, verti- cillats o en capítol. Herbes perennes, de tija escapiforme, fulles radicals llar- gament peciolades, cordiformes o lanceolades, amb 3-7 nervis. Flors bastant grans, en umbella terminal o en 2-3 verticils superposats. aquenis transovoides, mucronats, amb cinc angles, multiseriats en capítols globulosos, fulles lanceolato-linears, atenuades pels dos caps, TTIMÈRVIES a At an A COI GI ESS Flors petites, en nombrosos verticils superposats formant una panícula piramidal, aquenis ovoides, obtusos, molt comprimits, uniseriats, fu- lles ovades cordiformes, amb 5-7 nervis . . . . A. Plantago. 2,469. — A. ranunculoides L. (per la semblança de la planta, i sobretot dels capítols fructifers, amb els Ranunculus.) Rizoma fibrós i tija d'1-3 dm, dreta, amb les fulles totes radicals, també dretes, lanceolades linears, llargament peciolades, atenuades pels dos caps, trinèrvies, flors d'un blanc rosat, bas- tant grans, en umbella terminal o en 2-3 verti- cils superposats, separats, peduncle molt llarg, tèpals interns 4-5 vegades més grans que els externs, rodons, denticulats, aquenis trans- ovoides, mucronats, amb cinc angles promi- nents, desiguals, multiseriats, en capítol globulós. Alisma ranunculoides Geografia. — Llocs pantanosos o inundats: Castelló d'Empúries, cap a Palau, Vidreres — Cap a la Llacuna (Salv.), Olot, al pla de la Pinya (Vay.), Roses (Bub.) — Maig-Set. 208 ELORA DE CATALUNYA Alismàcies. G. 655. - Alisma. 2,470. — A. Plantago L. (és la Plantago aquatica dels botànics prelin- neans, per la semblança de les fulles d'aquesta espècie amb les del plantatge.) Sinonímia. — Plantatge d'aigua , cast., llan- tén de agua, pan de ranas , fr., plantain d'eau, fluteau. Rizoma bulbiforme, gros, tija d'I-Io dm, dre- ta i rígida, fulles totes radicals, ovato-lanceo- lades, cordiformes o arrodonides a la base, cur- tament acuminades, llargament peciolades, amb 3-7 nervis, flors blanques o rosades, petites, en verticils distants, formant una panícula piramidal, tèpals interns 2-3 vegades més grans que els externs, aquenis ovoides, obtusos, molt comprimits, uniseriats, en capitol deprimit. 8 lanceolatum Rehb. — Fulles lanceolades, atenuades pels dos caps. Alisma Plantago Geografia. — Pantans, basses i vores d'aigua, des de la costa al Pireneu. La 8 lanceo- latum Rehb., a Castellgalí, vores del Llobregat, i segurament en altres parts — Maig-Set. 27 209 PUBLICACIONS DE LSINSTI EU, DE CI ENCBES Família 119. — COLQUICACIES DC. (Del gènere Colcbicum.) Plantes de flors hermafrodites, rosades, purpúries, blanques o groguen- ques, perigoni de sis tèpals petaloides, lliures o soldats inferiorment, sis es- tams opositipètals, anteres extrorses, tres estils generalment lliures, i per fruit una càpsula trilocular, septicida. Herbes perennes, bulboses o de rizo- ma fibrós, frequentment tòxiques. Sèpals i pètals soldats en un llarg tub, anteres dorsifixes, més curtes 1 que el filament, arrel bulbosa.. . . . . . . 656. Cólchicum. Sèpalsmipetals IMures Leo 4 es ade ae CN ee ca NOS AE DI DOS A das fes a Me EE) El Oral A ir EO 3. d'NAreiabrosadte i enemldat Mes i lit gel ala LE A. (Un estil trífid, anteres alabardades, càpsula aguda, florescència prima- veral, fulles coetànies de les flors. . . . . 657. Bulbocódium. 3 Tres estils, anteres linears, càpsula mucronada, florescència autumnal, , fulles posteriors a les flors. . . . . . . . 658. Merendera. Flors disposades en ampla panícula, anteres reniformes, fulles ovades, plantes pubescents UC DE ENCA Peceó 659. V eràtrum. Flors disposades en raim Ec oe anteres linears o ovoides, fulles oramimitormes, plantes Qlabrespe ec I 5. globulosa trígona . . . . 4.4 4 060. ToBéldia: Anteres linears, filaments aletats Batet un sol estil, càpsula cònica Anteres ovoides, filaments filiformes, glabres, tres estils, càpsula sub- fusitorme Le ae dc 661 Na CED EGIOS 210 ES ODERA 4 DIES GAS IE UUNSYCA: Gènere 656. — CÓLCHICUM L. (Rogaumóv ja fou emprat per Dioscòrides. El mot deriva de Còlquida, pais famós per les seves plantes metzinoses, a l'orient de la Mar Negra.) Flors rosades c de color de lilà, solitàries o en fascicles de 2-5 flors, sobre peduneles radicals, tèpals molt llargs, soldats per les ungles en un perigoni infundibuliforme, estams inserits a la gorja del perigoni, anteres dorsifixes, més llargues que el filament, tres estigmes lliures, ganxuts, càpsula trans- ovoide, llavors globuloses. Arrel bulbosa, de la grandària d'una nou, tija escapiforme, d'1-4 dm, fulles amplament lanceolades, que surten amb el fruit a la primavera seguent. 2,471. — C. autumnale L. (del llatí, autumnalis, autumnal, perquè flo- reix a la tardor.) Sinonímia. — Còlquic , cast., cólquico , fr., colchique. Geografia. — Prats humits del Pireneu central: Les Bordes, Lés ( Llen.l ), prop de Fos, Pont de Rei (C. et S.), vall de Benasc (Lap.) — Setembre. N. B. Aquesta és l'única espècie de còlquic citada al Pireneu, però Llenas, pel juliol de 1914, reculli uns exemplars en fruit, de talla bastant petita, que podrien pertànyer al C. alpinum DC., dels Alps francesos i suissos, que no veiem citat del Pireneu. 2I1 PUBLICACIONS DE L'IUNSTETUE DE CPENCUES Gènere 657. — BULBOCÓDIUM L. (Teofrast dóna el nom de BoiBoòxcòrov a una planta interpretada diversament pels autors, L'Ecluse, Bahuin i d'altres parlaren d'ella, i Linné acceptà el mot per al seu gènere.) Flors d'un rosat tirant a lilà, grans, solitàries o en nombre de 2-3, de fp- rescència primaveral, perigoni infundibuliforme, de sis tèpals lanceolats obtu- sos, d'ungles llargues, acostades, lliures, anteres alabardades, un estil trífid, càpsula ovoide oblonga, aguda, llavors globuloses. Arrel bulbosa, fulles terna- des, coetànies de les flors, lanceolato-linears, obtuses canaliculades, rodejades a la base per una beina membranosa. 2,472. — B. vernum L. (és el Colehicum vernum de L'Ecluse, així anomenat perquè és vernal, floreix a la prima- vera.) Geografia. — Prats de les altes muntanyes: Rasos de les muntanyes de Tosses i Alp, cap a Puigllançada i Coll de Pal, de la Molina a Castellar de N' Hug, al Pla d'Anyella (Vay.l, Souliél), Collet de Núria Bulbscc dire socie io (Compy.), vall de Setcases (Gaut.), Castanesa (Zettd., Bub.), les Maleides (Lap.) — Maig-Juny. N. B. Costa afirma que la planta vista per ell a Castanesa pertany a l'espècie seguent. JE OSRS AL (DE CIA TA NIEUN SA Gènere 658. — MERENDERA RAMOND (Del nom vulgar espanyol, merendera o quitameriendas, propi de l'espècie seguent. Al'lu- deix al fet de florir en acabar l'estiu o en començar l'autumne, quan la tarda s'escurça visiblement i la gent del camp deixa de berenar.) Flors violàcies o blanques, grans, solitàries o geminades, de florescència autumnal, perigoni infundibuliforme, de sis tèpals oblongs o lanceolats, lliu- res, d'ungles llargues i acostades, anteres linears, tres estils, càpsula ovoide, mucronada, llavors globuloses, mucronades, arrel bulbosa, fulles alternes, posteriors a les flors. Fulles nombroses, linears obtuses, tèpals lanceolats, peduncle fructífer més llarg que les fulles . . Lo. o M. Bulbocódium. Fulles en nombre de 5-8, linears seis tèpals oblongs obtusos o lan- ceolats aguts, peduncle fructífer més curt que les fulles. M. filifólia. 2,473. — M. Bulbocódium Ram. -— M. montana Lge. (per la semblança de la planta amb el Bulbo- codium vernum , montana, ve del nom específic linneà del Colehicum montanum, pres de L'E- cluse, perquè es fa en llocs de muntanya.) Peremne, de 5-15 cm, amb el bulb petit (2 x 1 centímetres), rodejat de túniques membranoses, brunes, fulles linears, obtuses, nulles a la flo- rescència, presents a la pròxima primavera en la fructificació, de 4-6 mm, canaliculades, a la fi recorbades, flors rosades o blanques, grans, tèpals lanceolats, una vegada més llargs que els estams que tenen les anteres iguals al filament, peduncle fructífer més llarg que les fulles, càpsula ovoide mucronada, llavors globuloses, piriformes, mucronades. Merendera Bulbocódium Geografia. — Pastures elevades del Pireneu: Des de Castanesa a Vilaller, Llautó, Abella, Conca de Tremp (Costa), prop de Berga, cap a Solsona (Salv.t), Vall de Benasc, Penyablanca (Bub.), abundant al peu de la Renclusa, les Maleides, Castanesa (Zett.), co- muna als terrenys estèrils de tota la Vall d'Aran, amb exemplars completament albiflors (Llen.i) — Ag.-Set. PUBLICACIONS DE EJNSTIGUT DE CIENCDES Colquicàcies. G. 658. - Merendera. 2,474. — M. filifólia Camb.— Bulbocó- dium balearicum Nym. (per les fulles molt estretes, quasi filitormes , balearicum, perquè fou descoberta a les Ba- lears.) Considerada per Coste com a subespècie de l'anterior, hom la distingeix pel bulb més pe- tit, rodejat de túniques negroses, subcrustàcies, per les fulles subfiliformes, en nombre de 5-8, d'un verd bonic, canaliculades, coetànies de les flors o poc posteriors a elles, per les flors més petites, solitàries, de tèpals oblongs obtusos o lanceolats aguts, pel peduncle fructífer més curt que les fulles, amb la càpsu- la ovoide, obtusa, mucronada per la base dels estils persistents, i per les lla- vors globuloses, molt breument mucronades. Geografia. — Terrenys secs i pedregosos: Menorca, a Benisarmenya (Fontl), Fonduco, S. Antoni, Benillauti (Rodriguez), al Departament de les Boques del Roine (Rouy) — Oct.-Nov. f., Febr.-Març, fr. 214 ELORADE/CATALUNYA Gènere 659. — VERATRUM L. (Nom emprat per diversos botànics prelinneans per a designar aquesta planta.) Flors hermafrodites, alguna vegada polígames per avortament, blanqui- noses, agrupades en raims a l'àpex de les tiges i de llurs branques en ampla panícula (de 4-6 dm), perigoni persistent, de tèpals oblongs, crespats denti- culats, pubescents exteriorment, estesos, molt més llargs que el pedicel, an- teres reniformes, dorsifixes, dehiscents transversalment, tres estils curts, càpsula ovoide, aguda, de carpels soldats a la base, lliures i dehiscents a l'àpex, de celles polispermes, llavors comprimides, alades. Tija d'un metre o més, dreta, robusta, rodona, fistulosa, pubescent, molt fullosa, fulles amples, les inferiors ellíptiques, obtuses, les superiors lanceolades acuminades, con- sistents, nervades i plegades, totes d- amplexicaules embeinadores, alternes, pubescents inferiorment. 2,415. — V. àlbum L. (per les flors de color pàllid, comparades amb les del Veratrum nigrum.) Sinonímia. — Baladre, ballestera, ellèbor blanc, herba vomitòria blanca , cast., vedegam- bre i verdegambre, hierba de ballesteros, elébo- ro blanco , fr., hellébore blanc, varaire. Geografia. — Boscos i pastures de les muntanyes : Montseny, la Molina, Queralbs, Núria — Berga, Cer- danya, zona alpina dels Pireneus centrals (Costa), muntanyes de Santa Magdalena, Milany, Corps, les Preses, prop d'Olot, Setcases (Vay.), Port de Pallars (Bub.), Ports de la Picada i de Benasc, Artiga de Lin, Hospital de Luchon, la Renclusa (Zett.), abundant a Pomero (Llen.), Pla de Beret, etc. (Timb.) — Jul.-Ag. Veràtrum àlbum PUBLICACIONS: DE, L'INSTAI TU DE, CTEN GRES Gènere 660. — TOFIÉLDIA HUDS. (Gènere dedicat per Hudson a un amic seu anomenat Tofield. ) Flors hermafrodites, verdoses groguenques, petites, en raim espiciforme ter- minal, perigoni acompanyat d'un involuere caliciforme trífid, persistent i 4-5 vegades més curt que el perigoni, tèpals oblongs, drets, glabres, estams poc exerts, anteres ovoides, dorsifixes, filaments filiformes, glabres, tres es- tils molt curts, càpsula subglobosa trígona, apiculada, llavors linears, corbes. Arrel fibrosa, tija d'r-3 dm, dreta, rodona, poc fullosa superiorment, fulles graminoides, en llur majoria radicals, acuminades, coriàcies, glabres, amb 5-7 nervis. Tofiéldia calyculata 2,476. — T. calyculata VVahl. (és l'Anthericum calyculatum de Limné, així anomenat pel calicle que envolta la base del pe- rigoni.) Geografia. (Terrenys pantanosos i torbosos de les altes muntanyes: Berga, vores de la riera de Marlés (Puj., C.1), Núria (Vay.), Bac del Mir, sobre Prats de Molló (Compy.), Cerdanya, Font-Romeu i confins d'Andorra (Gaut.), Dorres (Sen.l), sota el Port de la Picada (Bub.), les Bordes, Riera de Viella, Po- mero, Aubert, Aiguamoix, Pla de Beret, Ruda (Llen.i), al peu del Port de Benasc, les Maleides, la Renclusa (Zett.), Vall de Tre- dòs (Timb.) — Jul.-Ag. 216 EE QUAL (DE CAT VE UNYA Gènere 661. — NARTHÉCIUM MOEHRING (Del grec vapg-é, vareta, per les tiges rígides i dretes de l'espècie segient. ) Flors grogues, verdoses per fora, petites en raim espiciforme terminal, tèpals lanceolato-linears, obtusos, oberts en la florescència, persistents i apli- cats sobre el fruit, estams poc més curts que el perigoni, de filaments alenats, llanosos barbuts, anteres basifixes, linears, a la fi torçades, un estil curt amb l'estigma globulós, càpsula cònica fusiforme, terminada en punta, llavors fi- liformes, nombroses. Planta de rizoma serpentejant, fibrós, amb la tija d'1-3 decímetres, ascendent, prima, estriada, escamosa a la base, amb poques fulles a la part superior, aquestes en llur majoria radicals, graminoides, dístiques, nervades, curtament embeinadores, glabres i llises. 2,471. — N. ossiífragum Huds. (és el Gramen norvegicum ossifragum de Si- mon Paulli, metge danès del segle XVII , format del llatí os, gen. ossis, l'os, i del verb frangere, trencar, destruir, per la creença que el bestiar que pasturava d'aquesta planta emmalaltia dels ossos.) Geografia. — Llocs torbosos pantanosos del Pire- neu: Núria, al peu del bosc de la Mare de Déu, r. — Núria (Tex.), Areu, a Plana Roia (Fontl), al peu del Port de la Picada (Llen.l), Port de Benasc (Zett., Bub.), Hospital de Luchon (Zett.), Hospital de Be- nasc (Puj., J. lin Hb. Cad.), Pireneus (ISerni) — Jul.-Agost. N. B. La planta que en l'inici de les nostres excursions recollirem a Núria deu ésser a l'Herb. Vayreda, car la trametérem a aquest autor, que la determinà amb l'esmentada de- nominació ( Vay. 44 Htl., 11 de juny del 1892). 28 217 PUBLICACEONS DE L' INSTIEPFURE DE CLENCLES Família 120. — LILIÀCIES DC. (Del gènere Lilium.) Plantes de flors hermafrodites, regulars, de variada coloració, solitàries o diversament agrupades, perigoni de sis tèpals petaloides biseriats, lliures o soldats a la base, caduc o marcescent, sis estams oposititèpals, anteres intror- ses, un estil, 1-3 estigmes i per fruit una càpsula trilocular de dehiscència loculicida. Generalment herbes de fulles simples, enters, a vegades radicals o nulles, sense estípules. Plantes arborescents, fulles en fascicle terminal... . . . . 2 1 DPlantes (HerbàcieSt er ee ee ce a Tèpals soldats, perigoni tubulós, fes, caduc, estams erecto- ascendents, llavors lenticulars. A ese re a 16062225000l 2 Tèpals lliures, perigoni acampanat, Darces ció estams drets, llavors Mi discoidals (eres ue : Es ee es 663. XUCEAS Arrels fibrosa lo buberosa he eo ana de ae ele CE 3 Es DUDOSA RT cl CCS drdds RE ae 8. Tèpals soldats a la base, multinervis, perigoni embudat, groc vermellós, de 6-Io cm de llarg, estams i estils arquejats ascendents, aquells in- 4 io serits en el tub del perigoni . . . . . . 687. Hemerocallis. Tèpals lliures, perigoni blanc, rosat o blavenc, d'r-5 cm, estams inserits al receptacle oa la base dels tèpals CE 5. Perigoni embudat, d'un blanc pur, de 4-5 cm, tèpals trinervis, estams 5 arquejats ascendents, inserits al receptacle . . 688. Paradísia. Perigoni estès en estrella, blanc, rosat o blavenc, d'r-2 em. . . 6. / Flors blaves reunides en nombre d'r-3 en capítol involucrat a l'extrem d'un peduncle radical afille, fulles radicals reduides a la beina, pedi- 6 cels no articulats, estams desiguals . . . . 691. Aphyllanthes. lors blanques o rosades, en raim bracteat, fulles radicals normals, pe- dice SI art CU ACS ae Sea NN NN A 7. 'Tèpals trinervis, filaments estaminals rectes, no dilatats ni peluts a la Das cia See ec aa ae sor ge eco Phalàngium. 7 Tèpals uninervis, filaments estartitalc arquejats, dilatats i peluts a la DRSE su ie dd ae el er ele Ne 600 AS DO EMIS: FSE ORAL DE GIA UNE A Liliàcies. Tèpals soldats, estams inserits al tub del perigoni, fulles totes radicals. 8 9. Tèpals lliures, estams inserits a la base dels tèpals o al receptacle... 139. ( Flors en raim multiflor dens, perigoni caduc, càpsula trígona, amb els CarPeISNCOMPRINTtS, CQUES as 10. 9 Flors en raim pauciflor fluix, perigoni qorcescert) Cipeula Eelteieena. AM DLEISICARPEISL A REOCONTES A Sea o gan estams inclusos, filaments filiformes . . . . . 686. Muscari. Perigoni tubulós acampanat, violaci verdós, amb sis lòbuls drets, estams i. urceolat, blau o violaci brunenc, amb sis dents pàtulo-reflexes, I quasi exerts, filaments dilatats a la base . . . — 685. Bellevàlia. Flors blaves, perigoni tubulós, inflat a la base, amb sis lòbuls pàtulo- reflexos, llavors globuloses, amb carúncula . 684. Hyacinthus. 11 ( Flors groguenques, perigoni tubulós, a penes inflat a la base, amb els tres lòbuls interns erectes convergents i els tres externs recorbats, llavors planes, sense carúncula . . . . . 667. Uropétalum. Flors en umbella o capítol, tancats abans de l'antesi en una espata uni- 12 o bivalva, plantes d'olor forta, alliàcia. . . . . 672. Àllium. Flors solitàries, en raim o en corimbe, sense espata ni olor aHiàcia. 13. Tija escapiforme, inflorescència nua o bracteolada, llavors negres . 14. 13 , Tija dE fullosa a la base o sota la inflorescència, llavors generalment PaLIdeSR On DLOgUEn UES a a IO. llavors discoidals, alades, flors blanques, en raim espiciforme, estil 3 filiforme . . . dc ae 1668. Urginea: 4 i Llavors globuloses o enioeda dors dares o blanques, en raim o en cocimbe, estils generalment dilatat a. 15. ( Flors blaves, filaments estaminals filiformes o lanceolats 669. Scilla. 15 ( Flors blanques, almenys per dins, filaments estaminals dilatats i alenats. 670. Ornithógalum. Flors petites (menys de 2 em de llarg), dretes, en umbella o en inflores- cències subracemoses, rodejades de fulles florals, tèpals estesos en estrella durant la florescència, grocs per dins i verdosos per fora, lla- 16 vors subglobuloses o anguloses . . . . . . . . 671. Gàgea. Flors grans (més de 2 cm de llarg), fregientment penjants, solitàries o en corimbe fluix, tèpals drets o reflexos, llavors generalment planes. 17. 219 PUBLICACIONS DEVEINSTLDIRUT DE CLENORES Liliàcies. Fulles en nombre de 2-5 cap a la base de la tija, flors solitàries, tèpals sense nectaris, anteres basifixes Ce: d'e padBa RS Dot tot al llarg de la tija, fra aliances gentidcdes o en raim, tèpals amb una fosseta o nectari a la base, anteres dorsifixes. 19. Flors penjants, blanquinoses, tèpals reflexos, filaments estaminals fu- siformes, estil filiforme, càpsula reflexa, dues fulles oposades i pe- 18 ciolades Ei pts EE 683. Erythrónium. Flors dretes o taileizes Es Ner de Dunei groguenques o d'un blanc rosat, tèpals drets, filaments dilatats a la base, estil nul, càpsula dreta, 2-5 fulles alternes i sèssils .. . . . . . . 664. Túlipa. Flors solitàries, penjants, brunes purpúries amb taques quadrades blan- quinoses, bulb petit (1 cm), cobert d'una túnica, 3-I0 fulles linears o lanceolades . . . o Ve. 065. Eritillàtia: Flors en raim, dretes o Deriacel vertaclleces groguenques o blanques, bulb gran, escamós, fulles molt nombroses . . . 666. Lílium. 19 EE ORA. DECATALUNYA Gènere 662. — ÀLOE L. (Del grec 4467, nom que donà Dioscòrides a l'espècie segient, naturalitzada des d'època antiquissima als paisos mediterranis. ) Flors groguenques ataronjades, penjants, en raim espiciforme, perigoni tubulós, fes en sis lacínies, caduc, estams erecto-ascendents, inclusos, inserits en el tub del perigoni, llavors lenticulars, comprimides. Arbust de rizoma oblong, carnós i fibrós, amb les fulles ensiformes, glauques, dentades espi- noses al marge, fasciculades al voltant de l'eix florífer de 5-8 dm, general- ment simple. 2,478. — A. vulgaris Lamb. (perquè és l'epècie vulgar al sud d'Europa.) Geografia. — Oriúnda de l'Africa i de les Indies orientals, hom la troba subespontània en alguns llocs de la costa, com Castelldefels — Maig-Juny. 22I ————————————————————————————— EE Etttumu1umé111é1Ú11tiivi1e1 EE PUBLICACIONS DE E'INSTIETUT DE €CLENCBES Gènere 663. — YUCCA L. (Nom caribe de l'espècie seguent.) Flors blanques, bracteolades, penjants, en tirs allargat, perigoni acam- panat, partit en sis lacínies marcescents, estams drets, inserits a la base dels tèpals, càpsula carnosa, llavors discoidals. Tronc de 5-15 dm, freguentment ramificat a la part superior, escamós per la persistència de la base de les fulles, aquestes linears lanceolades, punxents, en fascicle al voltant de l'eix florífer. 2,419. — Y. gloriosa L. (per la seva magnificència. Es la Yuca nova gloriose elata et opinata de L'Obel.) Geografia. — Oritinda d'Amèrica, hom la cultiva com a planta d'ornament, a vegades subespontània — Juny-Agost. 222 BILORA. DESCATADUNYA Gènere 664. — TÚLIPA L. (De fuliban, corrupció europea del mot persa dulbend, el turbant, amb el qual comparen les flors d'aquestes plantes els pobles orientals. ) Flors grogues o d'un blanc rosat, dretes o capbaixes abans de la floració, solitàries, perigoni caduc, acampanat, tèpals drets, filaments estaminals di- latats a la base, inserits al receptacle, anteres dretes, basifixes, estil nul, tres estigmes, llavors nombroses, planes. Plantes bulboses, amb 2-5 fulles linears o linears lanceolades. Bulb llanut per sota la túnica, de dos cent. de diàmetre, tèpals blancs i. interiorment i exteriorment rosats, els externs aguts, els interns ob- tusos, tots glabres com els filaments estaminals, amb una taca violà- I cianpropiderla base L a Maza Es . T. Clusiana. Bulb glabre, d'un cent. de diametre, tèpals grocs, els externs verme- llosos per fora, tots acuminats, sense taca a la base, però els interns i barbuts inferiorment, així com els filaments estaminals . . . 2. Bulb sense estolons, tija bastant robusta, quasi sempre trifila, tèpals de 3-5 cm de llarg, barbuts a l'àpex, molt desiguals, els externs lan- ceolats, els interns ovato-lanceolats, molt més amples, càpsula molt 2 més ds quevampla SV ESTRIS) Bulb amb nombrosos estolons, tija feble i més curta, quasi sempre difilla, tèpals de 2-3 cm de llarg, glabres a l'àpex, quasi iguals, tots lanceo- lats, càpsula quasi tan ampla com llarga. . . . . T, Celsiana. 2,480. — T. Clusiana DC. (dedicada al famós botànic prelinneà Charles de V'Ecluse, Carolus Clusius, que s'ocupà d'a- questa espècie.) Bulb petit, estolonífer, fortament llanut sota la túnica bruna que l'envolta, ovoide agut, sol- cat i barbut a l'àpex, tija de 2-4 dm, bastant prima, uniflora, nua superiorment, amb 3-5 fu- lles llargues, glauques, llargament embeinado- res, canaliculades, les inferiors lanceolato-li- nears, obtusiúscules, les superiors linears acu- minades, generalment més curtes que la tija 223 PUBLICACILONS DE, E/UNS BI PS DE C D'EINCISES Liliàcies. G. 674. - Túlipa. escapiforme, flor bastant gran, dreta, de perigoni campanulat infundibulifor- me, tèpals tots blancs, però els externs amb la banda dorsal vermella o rosada, lanceolats, aguts i més llargs, els interns ellíptics, obtusos, més amples, tots ells amb una taca basilar violàcia a la cara interna, filaments estaminals vio- lacis negrosos, anteres grogues, molt més llargues que l'ovari, càpsula eHip- soide, atenuada a l'àpex, apiculada. Geografia. — Introduida a començaments del segle XVII, la trobem naturalitzada en al- guns camps del sud d'Europa: Terrassa, abundant al camp del Sr. Cardús, immediat al Torrent del Batlle i al camp de can Santfeliu d'on acaba de desaparèixer amb les noves edificacions, vinyats de can Palet, de Vista Alegre, r., Manresa — Boscos de Ceret (Compy. ex Vay.) — Abril. N. B. Per espai de més de vint-i-cinc anys havem vist abundant com mala herba en els llocs expressats la citada planta, que Bubani (Flora Pyr., IV, p. 110) inclou entre les Liliaceae repudiatae dient: cPulchra species facile in hortis floristarum culta, ex hisce mi- gravit, stelit et fugit incerta civis relinquenda erat.. (del llatí silvestris, silvestre, perquè hom no sol cultivar-la.) Bulb ovoide, mitjà, glabre, sense estolons, envoltat de túniques brunes, un poc peludes a l'àpex en llur cara interna, tija de 2-4 dm, bas- tant robusta, dreta, nua a la part superior, quasi sempre amb tres fulles lanceolato-linears, agudes, acanalades, flor capbaixa abans de l'an- i o tesi, bastant gran, groga, un poc verda o ver- io mellosa per fora, perigoni acampanat, de 3-5 centímetres de llarg, tèpals barbuts a l'àpex, molt desiguals, els externs lanceolats, els interns més amples, ovalo-lanceo- lats, tots acuminats, estams barbuts a la base, càpsula oblonga trígona, molt més llarga que ampla. Túlipa silvestris Geografia. — Llocs pedregosos, àrids: Al cim del Montsant, entre el pedruscall, 29 maig 1910 legi — Muntanyes de la Cènia (Llen.l), Lleida (Agelet) — Maig-Juny. LS is) - EE OURA DE CANT AL DUN GV A Liliàcies. Túlipa australis G. 674. - Túlipa. 2,482.— T. Celsiana DC. — T. austra- lis LinX. (dedicada a Jacques Martin Cels, creador d'un cèlebre jardí botànic a Montrouge, on cultivà gran nombre de liliàcies, australis, perquè viu a l'Europa austral.) Molt afí a l'espècie anterior, hom la diferen- cia pel bulb amb nombrosos estolons i glabre, per la tija d'1-3 dm, dreta, flexuosa, prima, quasi sempre amb dues fulles, per la flor més petita (a's cm de llarg), amb els tèpals quasi iguals, glabres a l'àpex, lanceolats, i per la càpsula subglobulosa trígona, quasi tan ampla com llarga. Geografia. — Pastures de les muntanyes: Muntanyes de l'Obac, a la Serra del Pou, sobre la Font de la Portella — Agudes del Montseny, Font de l'Escot (Puigg.l), Mont- serrat, als Degotalls (Vay.l), Sant Jeroni (Trem.l), Coll de Davi (Font), Cadaqués, a la muntanya de Sant Sebastià ( Vay.): la Cerdanya, a la Vall del Querol (Gaut. )- Abr.-Maig. 29 225 PUBLICACEVONS DE EINS TE RUR DE (CIENCIES Gènere 665. — FRITILLÀRIA L. (Del llatí frifillus, cornet, per la forma de les flors.) Flors capbaixes, solitàries, d'un bru purpuri, amb taques quadrades que simulen les d'un escaquer, perigoni acampanat, caduc, de tèpals lliures, amb una fosseta nectarífera a la base, filaments estaminals filiformes, glabres, in- serits a la base dels tèpals, tres estigmes linears, càpsula transovoide o oblon- ga, llavors nombroses, planes. Bulb petit, cobert per una túnica blanquinosa, tija nua en el terç inferior, amb 7-I0 fulles dretes, les inferiors lanceolades linears, obtusiúscules, les superiors linears acuminades. Perigoni acampanat cilindroide, contret al mig, tèpals arquejats recor- bats, els exteriors oblongs, els interiors transovato-cuneiformes, mu- cronats, anteres breument apiculades, fulles inferiors de 5-I0 mm d'amplada, les superiors linearsie EN. pyrenaica. Perigoni acampanat inflat, tèpals drets, els externs oblongs, els interns transovats, obtusos o mucronats, anteres mútiques o apiculades, fulles totes més estretes, les superiors linears alenades . —F. Boissieri. 2,483. — F. pyrenaica L. (perquè es fa als Pireneus.) Bulb globulós, petit, d'un blauc groguenc, amb túniques brunes, tija de 2-4 dm, dreta, prima, nua en el terç inferior, amb 7-I0 fulles i o alternes o les dues inferiors oposades, lanceo- o lades linears, obtusiúscules, les superiors li- nears acuminades, flor gran (3-3'5 cm de llarg), perigoni acampanat cilindroide, contret al mig, que recorda la corolla de la Campanula speciosa, tèpals un poc arquejats reflexos, els exteriors oblongs, els interiors transovato-cuneiformes, mucronats, anteres breument apiculades, estil a tot tirar fes fins a la tercera part superior, càpsula cblonga o transovoide, més llarga que ampla. Fritillària pyrenaica Geografia. — Boscos i pastures de les muntanyes: Coll de Núria, r. (Puj., J.), Vall d'Eina (Compy.), llocs fronterers del Pireneu oriental (Gaut.), zona alpina inferior del 226 EE ORAL DE CADLALU NA Liliàcies. G. 675. - Fritillària. Pireneu central, rara al peu del Port de Benasc (Zett.), no escassa al Canal de Pomero (Llen.l), Castanesa (Lezat), Ruda (C. et S.) — Jul.-Agost. 2,484. — F. Boissieri Costa (dedicada a Charles Edmond Boissier, botànic ginebrí, explorador illustre de la flora hispana.) Aquesta planta, descoberta el 1865 a Montserrat, per Boissier i Reuter, que la referiren a llur F. hispanica, de Sierra Nevada, i que nosaltres consi- derem com mera raça o varietat de la F. pyrenaica, és fàcil diferenciar-la al primer cop de vista pel perigoni acampanat inflat, que recorda la corolla de la Campanula affinis, pels tèpals un poc més curts (2'5-3 em), drets, obtusos o mucronats, anteres, generalment, mútiques (però també n'hem observat d'apiculades), i per les fulles visiblement més estretes. Geografia. — Montserrat, davant del Monestir, als Degotalls i principalment cap a Sant Jeroni, serra de l'Obac, sobre la Font de la Portella — Mura (Font). — Maig-Juny. 227 PUBLICACLONS DE L UNSTI DU FE DE CIENCIES Gènere 666. — LÍLIUM L. (Nom que donaren els romans al lliri blanc i a altres liliàcies.) Flors blanques, groguenques o vermelloses, dretes o penjants, en raim terminal fluix, pauciflor, perigoni acampanat recorbat, caduc, pètals feblement soldats a la base, filaments estaminals inserits a la base dels tèpals, anteres versàtils, dorsifixes, estil llarg, estigma trígon, càpsula transovoide, llavors nombroses, planes, bulb escamós, gros, fulles alternes o verticillades. Fulles verticilades, ellíptico-lanceolades, obertes, tija quasi afila a la part superior, flors d'un rosat violaci, puntejades de púrpura, pen- 1 jants, en raim bracteolat, tèpals molt recorbats . . L. Màrtagon. Fulles alternes, lanceolades c linears, dretes, tija fullosa en tota la seva longitud, flors grogues onblanqueste ee es 2. Flors d'un groc viu puntejades de negre, penjants, en raim fullós, tè- pals molt recorbats, fulles caulinars linears lanceolades. 2 L. pyrenàicum. prtors d'un blanc pur, dretes, després amb els peduncles oberts, tèpals poc recorbats, fulles caulinars lanceolades .. . . . L. càndidum. N 2,485. — L. Màrtagon L. (és el martagon de Mattioli, pres en sentit ge- nèric per altres botànics prelinneans, els alqui- mistes, potser pel color rogenc de les flors, el relacionaren amb el planeta Mart.) Sinonímia. — Marcòlic, marcori , cast., mar- tagón , fr., martagon. Bulb ovoide, d'un groc bonic, amb escames nombroses i estretes, tija de 5-IO dm, dreta, i o glabra, escabriúscula, quasi afila a la part su- perior, fulles verticillades en nombre de 6-8, esteses, oblongo-lanceolades, atenuades en curt pecíol, agudes, escabriúscules al marge, amb 3-5 nervis, primes, verticils poc nombroses, distants, les fulles superiors alternes, més petites i estretes, flors bastant grans, d'un rosat vinós, 228 datar a EL OR A DE GMRAEUNYA Liliàcies. G. 676. - Lílium. espurnejades de taques purpúries, inodores, en nombre de 3-8 en raim termi- nal bracteolat, fluix, tèpals oblongs obtusos, recorbats, llanuts per fora cap a l'àpex, estams llargs, anteres i pollen vermellosos, estil prim, més llarg que els estams, inflat a l'àpex, càpsula turbinada, amb sis angles aguts o obtusiúsculs. Geografia. — Boscos i pastures ombroses de les muntanyes: Montserrat, Serra de l'Obac, Sant Llorenç del Munt, Montseny, Entroncament, Montsant, Núria — Pla de la Calma, per tot el Pireneu (Costa), Olot i muntanyes veines, Guilleries, Cerdanya (Vay.), Berga (Puj. C.), Vic (Masf.), Ripoll (Sen. ), zones alpina i subalpina del Pireneu central (Zett.), Montgarri (Bub.), Vall de Banos, Arties (Timb.), Pla de Beret, Tredòs, Ruda (Llen., GC. et S.) — Juny-Set. : 2,486. — L. pyrenàicum Gouan (perquè és planta pròpia dels Pireneus.) Bulb ovoide i tija de 3-8 dm, robusta, dreta, llisa, glabra, molt fullosa fins a la inflorescèn- cia, fulles nombroses, aproximades, amb nom- broses pestanyes fines, multinèrvies, dretes, li- nears lanceolades, les inferiors i les florals lan- ceolades, flors grans, d'un groc viu espurneja- des de negre, penjants, en nombre de 2-8 a l'a- xilda de fulles alternes o d'un verticil de 3-5 fulles, formant un raim terminal fluix, tèpals oblongs, obtusos, revoluts, glabres o molt poc lanuginosos a l'àpex de la cara dorsal, anteres vermelles, estil engruixit i claviforme, tant o més llarg que els estams, càpsula turbinada, amb sis angles obtusos, poc més llarga que ampla. Geografia. — Boscos i pastures del Pireneu: Núria, prop del Salt del Sastre (Salv.l), sobre Sant Gil, Cerdanya, Setcases, Costabona, sobre Rocabruna, r. (Vay.), Carençà (Compy.), zones alpina i subalpina del Pireneu central, abundant a l'Hospital de Luchon (Zett.), Artiga de Lin, abundant als vessants de l'Artiga de Viella (Llen.i), entre Fos i Lés, vall de Tredòs (C. et S.) — Maig-Jul. 229 PUBLICACIUONS DE DINS EI EU DIEC IE NICIESS Liliàcies. G. 676. - Lílium. 2,487. — L. càndidum L. (del llatí candidus, blanc, per la blancor de les flors.) Sinonímia. — Lliri blanc, lliri de Sant An- toni, cast., lirio blanco, azucena , fr., lis, lis commun. Bulb ovoide, amb nombroses escames, tija de 6-9 dm, dreta, robusta, fullosa, glabra, fulles inferiors oblongues, esteses, les superiors lan- ceolades, dretes, alternes o subverticillades, ate- nuades a la base, flors molt grans, d'un blanc puríssim, d'olor suau, al començament dretes, després esteses, agrupades en nombre de 3-I0 en raim terminal bracteolat, tèpals lanceolats oblones, recor- bats, obtusos, atenuats a la base, glabres, estams quasi la meitat més curts que l'estil, que és tres vegades més llarg que l'ovari, càpsula oblonga trígona, d'angles obtusos, una vegada més llarga que ampla. Lílium càndidum Geografia. — Cultivada i subespontània en alguns camps i vinyes. — Maig-Jul. 230 My FLORA DESCATALUNYA Gènere 667. — UROPÉTALUM GAYVL. — DIPCADI MEDIC. (Format dels mots grecs oòpú, Cua, i zecuxov, pètal, per la forma allargada de les divisions del perigoni. Dipcadi, nom que donen a Orient a diverses liliàcies.) Flors d'un groc brunenc o falpes, penjants, en raim pauciflor Auix, brac- teolat i, generalment, unilateral, bràctees lanceolades acuminades, poc més curtes que el pedicel, perigoni tubulós acampanat, marcescent, tèpals linears, soldats a la base, els tres externs pàtulo-recorbats, els tres interns erectes convergents, estams iuclusos, de filaments molt curts, inserits a la meitat del tub, anteres sublinears, dorsifixes, estil més llarg que l'ovari, estigma capitat o trífid, càpsula gran, globulosa trígona, truncada umbilicada a l'àpex, un poc atenuada a la base, llavors discoidals, negres, rugoses xagrinades, circuides d'una ala estreta. Bulb ovoide, blanquinós, de la grandària d'una nou petita, tija d'r-3 dm, dreta, cilíndrica, glabra, amb les fulles totes ra- dicals, linears filiformes, canaliculades, més curtes que la tija. 2,488. — U. serótinum Gavvi. —Dipcadi serótinum Medic. (del llatí serotinus, tardà, perquè, segons con- ta VEcluse, germina a la tardor.) Geografia. — Terrenys arenosos i pedregosos, culti- vats i incultes: Al Vallés, Terrassa, Matadepera, Obac, etc., Sant Vicenç de Castelleti altres llocs del Bages.— Uropetalumisergtinamt De tant en tant en tot el pais, des de la costa a la zona io alpina (Costa), Vic (Masf.), Llers, Roses, Cabanes, Cadaqués (Sen.), Prats de Molló (Gaut.), Cardona, Berga, Andorra (Timb.), al peu del Port de Benasc (Zett.) — Abr.-Jul. 231 PUBLICACIONS DE E' TINSEI EU DE CLENCBES Gènere 668. — URGÍNEA STEINH. (Nom derivat del de la cabila dels Beni Urgin, de l'Algèria, on són particularment abundants aquestes plantes. ) Flors blanquinoses, molt nombroses, en llarg raim bracteolat, perigoni marcescent, de tèpals lliures o poc soldats a la base, ellíptico-lanceolats, de raquis verd, filaments estaminals filiformes, inserits a la base dels tèpals, anteres mòbils, dorsifixes, estil filiforme, estigma globulós, trisulcat, càpsula transovoide trígona, amb llavors nombroses, planes. Bulb ovoide, molt gros (fins d'un decímetre de diàmetre), de túniques vermelloses, tija de ro-I5 dm, robusta, fulles totes basilars, llargament i amplament lanceolades (6-8 deci- metres x 3-6 centímetres), enteres, dretes, més curtes que la tija, marcides en l'antesi. 2,489. — U. marítima Bater — U. Sci- lla Steinh. (perquè, a Europa, no sol apartar-se gaire de la costa, és l'escila per excellència, coneguda amb aquest nom des de temps remotíssim.) Sinonímia. — Escilla, ceba marina , cast., escila, cebolla albarrana, ceborrancha, ffr., squille. Urgínea maritima 3 Geografia. — Platges arenoses o rocoses del lito- ral: La Cebolla, cap al Cap Norfeu i costes de Cada- qués, r., Lloret (Trem.), S'Agaró (Vay.), més abundant a la ribera de l'Ebre (Costa) Agost-Oct. () (1) —Abunda, realment, tot al llarg del Montcià, per la banda del litoral, des de Sant Carles de la Ràpita fins més enllà dels confins de Catalunya, coneguda amb el nom de ceba porrera (F. Q.) 232 EL OR A DE CATALUNYA Gènere 669. — SCILLA L. (Exínna, en grec, i scilla, en llati, eren els noms de l'escil'la o Urginea maritima, segre- gada aquesta darrera del gènere Scilla, de Linné, restaren les altres per a mantenir-lo.) Flors blaves o d'un rosa purpuri, en raim o corimbe terminal, perigoni caduc o marcescent, estès en la floració, de tèpals lliures o poc soldats a la base, oblongs o lanceolats, estams inserits a la base dels tèpals, de filaments filiformes o dilatats a la base, anteres mòbils, dorsifixes, estil filiforme, es- tigma obtús, càpsula globulosa o transovoide trígona, llavors rodones o an- guloses. Bulb tunicat, rarament escamós, fulles totes basilars, lanceolades o linears. IOSSSSCI SOL DIACICES en ea PEC ea ASS ee ea ae Sa ES 2. BlorsieDracteoladesiane ne More aC Badia ra es 3. Florescència autumnal, 5-I0 fulles posteriors a les flors, estretes, li- nears, flors en raim dens, Qieres anteres negroses, celles de la càpsula dispermes. . . : ES AU Ali ST ES primaveral, ci rarament tres fulles, precursores o coe- 2 tànies de les flors, lanceolades, flors en raim die. corimbiforme, an- teres blavenques, celles amb 5-6 llavors... . . . . . S. bifòlia. Bràctees molt curtes, truncades, escamiformes, flors molt nombroses, en raim paniculitorme, filaments estaminals alenats, fulles nombro- 3 ses, de prop de dos centímetres d'ample. . . S. hyacinthoídes. Bràctees llargues, acuminades, flors poc nombroses, en raim tirsiforme o corimbiforme, filaments estaminals lanceolats .. —.. . . . . 4. Bulb escamós, gran, groguenc, fulles de 2-3 cm d'ample, flors en raim tirsiforme, anteres blaves . . . . . . S. Lílio-Hyacinthus. i Bulb tunicat, petit, blanquinós, fulles linears lanceolades, de 3-6 mm d'ample, fre en raim corimbiforme, anteres groguenques S. verna. PUBLICACIONS, DE B'INSTICUE (DE CLENCIES Tiliàcies. G. 609. - Scilla. i 2,490. — S. autumnalis L. I (perquè floreix a l'autumne.) Bulb ovoide, relativament gros, blanquinós, tija d'r-3 dm, dreta, prima, estriada, pulveru- lenta i aspra en el terç inferior, fulles poste- riors a les flors, en nombre de s-I0, estretament lmears, dretes, acutiúscules, subcanaliculades, llises, 1-2 vegades més curtes que la tija, flores- cència autummnal, ors color de lilà, en raim curt (3-6 cm), dens i sense bràctees, pedicels ascendents, els inferiors més llargs que el pe- rigoni, els superiors quasi iguals, perigoni per- sistent, tèpals oblongs, obtusos, anteres negroses, càpsula transovoide depri- mida, petita, de celHes dispermes. Scilla autumnalis Geografia. — Boscos i pastures de les muntanyes: A la Segarra, cap a Begues i Prats de Rei (Salv.i), frequent a la Jonquera, Cantallops, Campmany, Vilarnadal, Castell de Figueres (Vay.), Cadaqués (Trèm.l, in Hb. Cad.), Sant Martí Sapresa, r. (Cod.l), abundant cap a Sant Pere Pescador (Llen.l), Llers, Cabanes (Sen.), Vilalleons (Puigg.l), la Seu d'Urgell (Isern), Hostalets, pr. de Coll de Davi, Mas Olzinelles, de Sant Fruitós de Bages (Puj. C.), pr. de Luchon (Zett., Bub.) — Ag.-Oct. 2,491. — S. bifólia L. I (per tenir, generalment, dues fulles.) Bulb ovoide, petit, bru, tija d'r-2 dm, dreta, prima, glabra, fulles, generalment, dues, rara- ment tres, precursores o coetàmies de les flors, que abracen la meitat inferior de la tija i quasi són tan llargues com ella, ascendents, acanala- des, obtuses i llises, florescència primaveral, flors blaves, rarament rosades o blanques, en raim fuix de 3-8 flors, corimbiforme, sense bràctees, pedicels drets, els inferiors 3-4 vega- des més llargs que el perigoni, filaments esta- minals lanceolats, anteres blavenques, càpsula globulosa trígona, obtusa, celles amb 5-6 llavors, aquestes negroses, rugoses. Scilla bifólia Geografia. — Boscos de les muntanyes pirenenques: Vall de Bohi (Gonz.l), Bielsa i Fiscal (Campo) — Març-Maig. ms, T'ha ELORACDEMGATALUNY A Liliàcies. G. 669. - Scilla. 2,492. — S. hyacinthoides L. (per la seva retirança a alguns Hyacinthus.) Bulbs ovoides, agregats i fent la planta cespi- tosa, amb la tija de 8-Io dm, gruixuda, glabra, el doble o més llarga que les fulles, aquestes nombroses, linears lanceolades, acanalades, cur- tament acuminades, d'uns 2 em d'ample, cilio- lades al marge, flors blaves, molt nombroses, en llarg raim cilíndrico-cònic, fluix, ornat de Scilla hyàcinthoides i o bràctees membranoses, blanques, curtes, trun- Dei o Cades, escamiformes, pedicels estesos, blancs, 3-4 vegades més llargs que el perigoni, que és persistent, anteres verdoses, càpsula subglobulosa, de celles dispermes. Geografia. — Camps pedregosos, arenosos o rocosos: Horta de Lleida (Gonz.l) i potser en altres llocs del Segrià (Costa) — Abr.-Maig. Es 2,493. — S. Lilio-Hyacinthus L. (perquè amb el bulb i les fulles de lliri té les flors semblants a les dels Hyacinthus , és el Hyacinthus stellaris folio et radice lilii de Bauhún.) Bulb escamós, gran, groguenc, amb la tija de 2-3 dm, dreta, glabra, prima, poc més llarga que les fulles, aquestes nombroses, oblongo-lan- ceolades, amples d'r'5-3 cm, obtusiúscules, lli- ses, esteses, flors blaves, en raim tirsiforme Scilla Lílio-Hyacinthus es HAuix, bracteolat, bràctees alenades, blaves, més curtes que el pedicel, tèpals lanceolato-linears, obtusos, filaments estaminals lanceolats, anteres blavenques, càpsula subglo- bulosa trígona, obtusa, oligosperma, llavors anguloses, negroses. Geografia. — Boscos i prats ombrosos i humits de les muntanyes: General en terres gironines, Coma Negra, Coral, fins a les muntanyes de Vidrà, Santa Magdalena, Collsa- cabra, muntanya del Corb, Sant Valentí, prop d'Olot (Vay.), Vall d'Aran, bastant comuna a Lés, Canejan, Bossost, Artiga de Lin i especialment als vessants d'Artiga de Viella (Llen.l), fins al peu del Port de Benasc (Zett., Bub.), Artiga d'Arlos, Pont de Rei (C. et S.) — Abr. -Jul. 235 PUBLICACIONS DE E INSTI LU TE DIESCIE N/CMESS Liliàcies. G. 669. - Scilla. Denis TI: 2,404. —S. verna Huds. (perquè és una planta vernal, de florida pri- merenca.) Bulb ovoide, blanquinós, petit, tumicat, tija d'1-3 dm, prima, més llarga que les fulles, gla- bra, fulles en nombre de 3-6, linears canalicu- lades, amples de 3-6 mm, obtusiúiscules, llises, flors blaves, poc nombroses, en raim corimbi- forme bracteolat, bràctees lanceolades acumi- nades, membranoses, blanques, quasi iguals al pedicel, tèpals drets, lanceolats, obtusos, fila- ments estaminals blancs, anteres groguenques, càpsula subglobulosa trígona, llavors transovoides anguloses, negres. Geografia. — Prats subalpins del Pireneu: Vall d'Aran, Bossost (Compà.l, in Hb. Cad.), al peu de la Picada, Portilló, abundantissima pujant des de Gúerri a Liat (Llen.l), Artiga d'Arlos, Bac de Fos, Sant Joan de Toran, Canejan (C. et S.) — Abr.-Jul. 236 EE OLRVA DE GPALTAS IU NA Gènere 670. — ORNITHÓGALUM L. (Aquest mot, opvidóyoxoy, el trobem ja en Dioscòrides, És format de òpvtc, ocell, i yú2a, llet, al'ludint a la blancor de les flors i potser a la raresa d'alguna d'aquestes espècies.) Flors, almenys per dins, blanques, en raim o corimbe bracteat, perigoni marcescent, de tèpals liiures, estesos en la floració, oblongs o lanceolats, amb una faixa verda en liur cara dorsal, filaments estaminals dilatats a la base, alenats, anteres oblongues, mòbils, dorsifixes, estil filiforme, càpsula ovoide, amb 3-6 angles i celles polispermes, llavors subglobuloses o anguloses. Bulb tunicat, fulles totes basilars, linears canaliculades. 2 3 4 È d'un blanc pur, que no es tornen grogues en assecar-se, bràctees Flors en corimbe o en falsa umbella, tija feble, de o's-3. 2. Flors en llarg raim espicitorme, tija robusta, de 3-I0o dm. Gi. / Fulles filiformes, sense línia blanca al fons del sole, corimbe d'r-5 Hors, pedicels drets, càpsula amb sis angles acostats per parells O. tenuifólium. Fulles linears, amb una línia blanca al fons dels solc, corimbe de 5-I5 flors, pedicels ascendents i a la fi estesos, càpsula amb els sis angles Lo equidistants. O. umbellàtum. Fulles tant o més llargues que la tija, bràctees ovato-acuminades, flors en raim curt, corimbiforme, blanques en ambdues cares, càpsula amb sis angles equidistants O. aràbicum. Fulles molt més curtes que la tija, bràctees lanceolades acuminades, flors en raim llarg, càpsula amb tres soles . A. quasi iguals al pedicel, filaments estaminals llargament atenuats, a penes més llargs que la meitat del perigoni, més curts que l'estil O. narbonense. Flors d'un blanc pur, que no es tornen grogues en assecar-se, bràctees més curtes que el pedicel, filaments estaminals bruscament acuminats, més llargs que les tres quartes parts del perigoni i tan llargs com Vestil . O. pyrenàicum. 237 PUBLICACIONS DE E INSDIEBUF DE CIENCIES lúliàcies. G. 670. - Ornithógalum. 2,495. — O. tenuifólium Guss. (per la tenuitat de les seves fulles.) Bulb ovoide, tija de o's-I dm, prima, quasi fliforme, fulles filiformes, dretes o ascendents, sense ratlla blanca al fons del solc, tan llargues com la tija o poc més, glabres, flors blanques per dins, amb una banda raquial verda per fora a cada tèpal, reunides en nombre d'r-5 en un corimbe fluix i bracteolat, bràctees lanceolades linears, acuminades, membranoses escarioses, pedicels drets, més llargs que les bràctees, tè- pals lanceolats oblongs, el doble o més llargs que els estams, càpsula subglobulosa trígona, petita, amb sis angles aguts, acostats per parells. Ornithógalum tenuifólium Geografia. — Costes y terres àrides: Boscos de Sant Hilari, r. — Muntanyes properes de Barcelona (Costa), zona muntana de Lleida (Gonz.l), de Vic a Taradell (Puigg.l), prats dels Pireneus, Montseny, Guilleries, Rupit, Olot (Vay.), Montgrony (Sen.l), Coll- suspina, al Serrat de Castellàs (Fontl), de Coll-lliure a Banyuls, Cerdanya, entre les Es- caldes i Angustrina (Gaut.) — Abr.-Juny. 2,496. — O. umbellàtum L. (per les flors en corimbe umbelliforme.) Sinonímia. — Llet d'ocell, de pardal, de ga- llina , cast., leche de gallina, de garza , fr., da- me d'onze heures. Bulb ovoide, generalment rodejat de petits bulbets que porten fulles i tiges, tija principal d'r-3 dm, glabra, igual o més curta que les fu- lles, aquestes linears, amples de 3-5 mm, am- plament canaliculades, amb una ratlla blanca argentada tot al llarg del solc foliar, flors blan- ques per dins, verdoses per fora, en corimbes fluixos de 5-I5 flors, bracteats, bràctees lanceolades acuminades, membranoses escarioses, pedicels més llargs que les bràctees, ascendents, estesos o reflexos després de l'antesi, tèpals limears oblongs, mucronats, estams almenys la meitat més curts que els tèpals, càpsula ovoide, truncada a l'àpex, amb sts angles equidistants. Ornithógalum umbellàtum 238 ESE QUREA DE SUG CAU ACE J NOMEA Liliàcies. G. 670. Ornithógalum. Geografia. — Llocs cultivats o incultes: Prats de Castelldefels, abundant, canyars de Montcada i de Terrassa, camps de Sabadell, Gualba, Santa Fe del Montseny, i cap a les Agudes — Camps, hortes, vinyes, de quasi tot el pais (Costa), comarca del Bages (Font), Castanesa (Zett.), Fos, Arlos (C. et 8): Vall de Benasc (Boileau) — Abr.-Jul. 2,497.— O. aràbicum L. (l'Ecluse, a començaments del segle XVII, ja emprà el binomi Ornithogalum arabicum, se- gons conta a natali ubi nimirum sponte crescit loco , no obstant, no sembla que creixi a V'Arà- bia, sinó en altres paisos arabiizats.) Bulb ovoide, gros, frequentment bulbífer a la base, tija de 2-3 dm, robusta, fulles ensifor- mes, de 4-6 dm de llarg per 1-2 cm d'ample, glabres, glauques, sense ratlla blanca al fons del solc, flors blanques en ambdues cares, a la fi groguenques, en raim curt, corimbiforme, bracteolat, bràctees ovato-cordiformes a la base, acuminades, membranoses escarioses, pedicels estesos, prims, que es redrecen i s'engruixeixen després de l'antesi, tèpals transovato-oblongs, els externs i a vegades els interns sub- tridentats, mucronats a l'àpex, filaments estaminals lanceolats, iguals a la quarta part del perigoni, càpsula transovoide, amb sis angles, tres de més marcats, equidistants. Geografia. — Llocs pedregosos o arenosos: Terrassa, marges dels horts situats darrera de l'hospital, r. r., i potser accidental o naturalitzada — Voltants de Lleida (Gonz.l), prop de Barcelona, cap a la Budellera (Costa) — Abr.-Maig. 2,498. — O. narbonense L. (perquè fou coneguda des de molt antic de la Gàllia narbonesa.) Bulb ovoide, tija de 3-6 dm, robusta, glabra, fulles amplament limears o ensiformes, canali- culades, pàtulo-recorbades, glaucescents, més curtes que la tija, flors blanques, que no es tor- nen grogues, nombroses, en llarg raim d'I-3 decímetres, fluix a la base i dens a l'àpex, brac- teolat, bràctees lanceolades acuminades, pedi- cels filiformes, poc més llargs que les bràctees, estesos a la florescència, erecto-aplicats després, 239 PUBLICACLONS) DE /LENSTIDUC DE (CEE NCIES Liliàcies. G. 670. - Ornithógalum. tèpals lanceolats oblongs (de 12-15 mm de llarg), filaments estaminals lanceo- lats acuminats, poc més llargs que la meitat del perigoeni, estil més llarg que els estams, càpsula ovoide trígona, amb tres solcs. Geografia. — Terres cultivades i incultes: Terrassa, Sabadell: abundant als sembrats de Mollerussa i Menàrguens, al cim de Masgranada, sobre Ordal — Camps i prats de Girona, Empordà, comú fins a Segaró, Tortellà, Montagut (Vay.), Figueres (Bub.) — Maig-Juny. 2,499. — O. pyrenàicum L. — O. sul- phúreum Rchb. (perquè viu als Pireneus, sulphureum, pel co- lor groc sulturi de les flors.) Bulb ovoide, com. el de l'anterior, del qual és fàcil distingir-lo per la tija més alta (5-Io dm), amb les fulles linears, més estretes, per les ors d'un blanc verdós, que es tornen grogues per la o dessecació, agrupades en raims més llargs, amb Omnitceatumi preeraiciia els tèpals linears oblongs, obtusos, més petits o (6-10 mm de llarg), pels filaments estaminals bruscament acuminats, més llargs que les tres quartes parts del perigomi, i per l'estil igual als estams. Geografia. — Boscos i pastures de les muntanyes: Núria, al peu de la Creu d'En Riba, r. — Santa Magdalena del Munt, Montseny, als costats del torrent que davalla de Mata- galls cap a Sant Segimon (Vay.), Núria, al Salt del Sastre (Sen.), Solaneta de Costabona (Compy.), vall d'Eina (Gaut.), Vall d'Aran (Villiers) — Juny-Jul. O (1) —/ Baixa fins a 750 m a la vall de la riera de la Torre, prop de Moià (F. Q.). 240 FLORA DE CATALUNYA Gènere 671. — GÀGEA SALISB. (Dedicat a Sir Thomas Gage, amaleur anglès de la botànica, mort a Roma el 1820.) Flors grogues per dins i verdoses per fora, petitetes (menys de 2 cm), agrupades en corimbes rodejats de fulles florals a manera d'involucre, tèpals estesos en estrella durant la Hlorescència, oblongs o lanceolats, plans, marces- cents, estams més curts que el perigoni, de filaments filiformes, inserits a la base dels tèpals, anteres basifixes, estigma globulós, càpsula ovoide trígona, de celles polispermes, llavors, subglobuloses o anguloses. Un o, més frequent- ment, dos bulbs, amb 1-2 fulles radicals, i d'altres de caulinars o sense, a vegades amb les axilles bulbíferes. Tija amb 2-5 fulles alternes que porten a l'axilla nombrosos bulbets graniformes, dos bulbs envoltats per una mateixa túnica, el superior més petit, reticulats alveolats, tèpals lanceolats, peluts per fora G. foliosa. Tija sense fulles entre la base i la inflorescència, 1-2 fulles florals des- iguals, rarament En MAJOR IMOmMbIe a / Un sol bulb que produeix una fulla radical ampla de 6-12 mm, més llar- ga que la tija, bruscament contreta a l'àpex, dues fulles florals lan- ceolades, pestanyoses, desiguals, corimbe de 2-5 flors, tèpals oblongs, cs DA DIES Ca en a a ed Dan ae parc esc al aa . G. lútea. Dos bulbs dins la mateixa túnica, per entremig dels quals surt la tija, 1-2 fulles radicals/ amples d'm-3imm. LL 8. Una o dues fulles radicals fistuloses, més llargues que la tija, la floral inferior espatiforme, corimbe d'I-5 flors, pedicels peluts. generalment sense bràctees, tèpals elíptico-lanceolats, obtusos . GG, Liottardi. Dues fulles radicals, rarament una de sola, no fistuloses, frequentment amb bulbets a l'axilla, corimbe de 34-12 flors, pedicels peluts o pu- EES Oro ag PE PED EI AC Des cer DES ea Lc Met Fulles radicals triquetres o carenades, bulbs llisos, de fibres radicals fi- l liformes, descendents, tèpals lanceolats, aguts, pubescents per fora G. arvensis. Fulles radicals planes, lanceolades, bulb més gros llis, el més petit re- ticulat alveolat, circuits de fibres radicals gruixudes, intricades, en- durides, ascendents, tèpals ovats lanceolats, obtusos G. Granatelli. 4 24I PUBLICACLONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Liliàcies. G. 671. - Gàgea. 2,500. — G. foliosa R. et Sch. — G. po- Iymorpha Boiss. (és l'Ornithogalum foliosum de Presl, així anomenat perquè, a diferència del que ocorre Po en les espècies d'aquell gènere, aquesta té la i tija fullosa , polymorpha, per la inconstància o de la forma d'aquesta estirp.) i o Dos bulbs drets en una mateixa túnica, el su- $ i o perior més petit, reticulat alveolat, tija de 6-15 Gàgea foliosa io centímetres, peluda, que neix entre els dos I bulbs, amb 2-5 fulles caulinars alternes, un poc separades, glabres o pestanyoses, ascendents, frequentment bulbíferes a l'axila, dues fulles radicals estretament linears, quasi planes, 1-2 vegades més llargues que la tija, flors en nombre d'1-5 en corimbe fluix, pedicels glabrescents o £ peluts, prims, tèpals oblongs, obtu- siúsculs, peluts per fora, que ultrapassen d'un terç la llargada dels estams. Geografia. — Terrenys incultes o rocosos: Lleida, a les Torres o Navés (Agelet, sub G. bobemica, in Hb. Cad.l), 13 gener 1873. N. B. No difereix d'altres exemplars recol'lectats pel propi Agelet al Cerro del Ge- neralife (Granada). 2,501. — G. lútea Rer-Gavvler (és l'Ornithogalum iuteum de Limné, que com- prèn gairebé toles les Gagea , de luteus, groc pel color de les flors, extraordinari dins el gè- nere Ornithogalum.) Un sol bulb dret, tunicat, que produeix una fulla radical lanceolada linear, ampla de 6-12 millímetres, més llarga que la tija, de 15-25 centímetres de llargada, bruscament contreta io oa l'àpex, llargament atenuada a la base, dues io fulles involuerals lanceolades, desiguals, quasi oposades, pestanyoses, més curtes o poc més llargues que les flors, aquestes en nombre de 3-7, en corimbe fluix, pedicels glabres, sense bràctees, tèpals oblongs, obtusos, també glabres, amb una banda dorsal verda. Gàgea lútea 242 Dep pe ML OR A DE 4GAEMEIU NY A Liliàcies. G. 671. - Gàgea. Geografia. — Boscos frescos i pastures de les muntanyes: Vall d'Eina (Compy.), Vall d'Eina, Montlluis, Ribera de Viella (Lap., sub Ornitb. luteum L.), Artiga d'Arlòs, Artiga de Lin (C. et S.), Vall d'Aran, sobre el Gúell del Jueu (Soulié, in Herb. Cad.) — Abr.-Juny. N. B. Per més que Terracciano en la seva excel'lent revisió monogràfica de les Gagea de la flora espanyola considera dubtosa l'existència d'aquesta espècie en el Pireneu català, no veiem diferències entre la planta aranesa col'lectada per Soulié, la de Ginebra, de Reuter, i la dels Alps de Savoia, recollida per Bourgeau i repartida com a G. alpina. OO fistulosa Rer-Gavvler. (dedicada a Pierre Liotard, director del jardí botànic de Grenoble en el segle XVIII , fistulosa, per les fulles fistuloses.) Dos bulbs drets, llisos, dins d'una mateixa túnica, entremig dels quals surt la tija de 5-I5 centímetres, nua, amb 1-2 fulles radicals subli- nears, semicilíndriques, fistuloses, dretes, més llargues que la tija, dues fulles involuerals lan- ceolades, oposades, la inferior més ampla, es- patiforme, acuminada, més curtes que les flors, aquestes en nombre d'r-5, en corimbes, pedicels peluts, generalment sense bràctees, drets, 2-3 vegades més llargs que el perigoni, tèpals ellíptico-lanceo- lats, obtusos, glabres, el doble llargs que els estams, càpsula turbinada, lla- vors ovoides, estriades. SON Gàgea Liotàrdii Geografia. — Pastures de la zona alpina: Puigmal i de Setcases a Núria (Vay.), Nou- fonts (Puj., J.), Coll de Núria (Compy.), Setcases (Isern), Valls de Morens i d'Eina (Gaut.), Penyablanca (Bub., Zett., Lezatl), Bielsa (Loscos ex Terr.), Pomero i Mari- manya (Llen.t), Ruda (C. et S.), Areu (Font) — Jul.-Ag. 1 2,503. — G. arvensis R. et Sch. (del llatí arvum, el camp, perquè sol fer-se a io les terres de conreu.) Dos bulbs llisos dins d'una mateixa túnica, fibres radicals primes, filiformes, descendents, tija de 4-I5 cm, nua flexuosa, ordinàriament I bulbífera, dues fulles radicals linears, trique- tres o carenades, canaliculades recorbades, molt més llargues que la tija, dues fulles invo- io luerals suboposades, lanceolades, més amples o que les radicals, iguals a les flors o més llar- a EES LES II AE o gues, flors en nombre de 3-12, en corimbe, pe- 243 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DB CIENCIES Lúliàcies. G. 671. - Gàgea. dicels simples o ramificats, bracteolats, oberts, 4 flexuosos, més llargs que els tèpals, que són lanceolats i aguts, pubescents en ambdues cares, càpsula transovoide. Geografia. — Camps arenosos o pedregosos: Prats de Rei (Puigg., Hb. Escorial ex Terr.), cap a Santa Coloma de Queralt i Montmaneu, a Bellmunt (Salv.l) — Març- Abril. O 2,504. — G. Granatelli Parl., var. de N RC - l'anterior apud Fiori. (dedicada a Francesco Maccagnone Principe di Granatelli, botànic italià del segle XIX.) Dos bulbs desiguals dins d'una túnica hiali- na, el major llis, de la magnitud d'una avellana, el menor reticulat alveolat, fibres radicals grui- xudes, endurides, intricades, fulles radicals lan- sabo, o ceolades linears, estretes o amples, glabres, pla- Clip sa) Geauatelli o nes, més llargues que la tija de 5-I5 cm, dues io fulles involuerals oposades, ovades lanceolades, peludes pel dors, llargament piloso-pestanyoses al marge, quasi sempre acompanyades a la base d'altres fulles més petites, flors en nombre de 3-12, en corimbe, pedicels simples o ramificats, peluts, tèpals ovato-lanceolats, obtusos, d. peluts per fora, filaments estaminals una tercera part més curts que el perigoni, càpsula transovato-oblonga, triquetre. Geografia. — Pastures i roques de la regió mediterrània: Lleida (Agelet, sub G. arven- sis, ex Terr.), prop de Prats de Rei (Puigg., ex Terr.), el Miracle (Marcetl) — Febr.-Abr. N. B. A les espècies citades, potser hi hauriem d'addicionar la G. Soleirolii Sch., mencionada del Pireneu Oriental, al Llac de Lanós, per Irat, i a les muntanyes d'Andorra, per Maillo, amb dues reportades per Terracciano. La posseim del Guadarrama recol'lec- tada per Font. (4) —/ Realment freqient als camps de la Segarra, Cervera, etc. (F. Q.. 244 FLORA DE CATALUNYA Gènere 672. — ÀLLIUM L. (Nom llati dels alls.) Flors blanques, purpúries o groguenques, en umbella o capítol tancat abans de l'antesi dins d'una espata uni- o bivalva, perigoni marcescent, de tèpals lliures o soldats a la base, estesos en estrella o connivents acampanats, uninervis, fllaments estaminals inserits a la base dels tèpals, simples o tricus- pidats i amb la punta del mig anterífera, estil filiforme, càpsula trígona, de celles, generalment, mono- o dispermes, llavors negres, rodones o anguloses. Fulles totes radicals, però llargament embeinadores, amb bulb tunicat , plantes de forta olor alliàcia. 1 Filaments estaminals, almenys els tres interns, terminats en tres pun- tes, les laterals llargues o dentiformes . —.. . . . 4. . . . 2. Bilaments estaminals totsisimples ss a SS 12. Fulles planes, tèpals connivents, els externs carenats. —. . . . 8. Et cilíndriques o LC itiiidEieees Raimat pere is DE aa eds 9. Las poc nombroses, umbella total o parcialment bulbifera, estams in- clusos, tija fullosa fins a la meitat, bulb bulbífer. ..—..—. . . 4. SS nombroses, umbeHa ampla, globulosa, capsulífera. —..—..—. — 5. ( Espata univalva, amb la valva terminada en punta melt més llarga que la umbella, flors blanques, puntes dels estams interns quasi iguals, bulbets oblongs, corbats, aguts . . . . . . . . A. Satívum. Espata bivalva, amb les valves ovades, bruscament acuminades, més curtes que la umbella, flors purpúries, estams interns tricuspidats, amb les puntes laterals més llargues que l'anterífera A. Scorodóprasum. Estams inslusos, perigoni ovoide pyramidal, umbella densa, ampla de DC pa a ç SR le ET es 6. Estams exerts, perigoni a amentel aC a dols de 4-6 cm, plantes CODS ES dr tea ee a rial El ceatater ae Dora tar o RavDEad te deci, "a a EA TIÓ ta univalva, corniculada a l'àpex, dues vegades més llarga que la um- bella, tèpals blancs amb la carena verda, ovato-acuminats, estams in- terns tricuspidats, de puntes :aterals molt més llargues, circinades , planta de 8-Io dm... . . Qa AC a AS DVECR SIC. Fulles graminiformes, llises, Egara univalva, curtament mucronada, més curta que la umbella, tèpals purpuris, de carena més fosca, oblongs obtusos, estams interns tricuspidats, de puntes laterals tres Fulles amplament lanceolato-linears, carenades, aspres al marge, espa- vegades" més' llargues Q. . 4.00. o. es So eo A, fOtONdUum. 245 PUBLICACIONS DESETINSTRI EU DIE CID NCIES Liliàcies. G. 672. - Àllium. (Espata herbàcia, terminada en una punta 4-5 vegades més llarga que ella, flors blanques o de color de carn, anteres vermelloses, estil inclús, bulb simple, estams interns, tricuspidats, amb la punta antetífera igual a la meitat del flament. . . . lo. o. o. A. POrtum: Espata membranosa, terminada en punta a penes tan ates com ella, flors rosades o purpúries, anteres grogues, estil exert, dos bulbs prin- cipals rodejats de molts uibets er es er ale ee 8. 7 Flors rosades, umbelHla ampla, bastant fluixa, punta anterífera dels es- tams interns tres vegades més curta que 5 filament, tija fullosa al primer terç, fulles llises, olor picant, de porro Ne polyànthum. Flors d'un rosa tirant a lila, umbella gran, densa, puntes anteríferes dels estams interns tan llargues com els filaments, tija fullosa fins a laumeitats olor icdzalls a Lee as Ne Ampelóprasum. Perigoni estès en forma d'estrella, puntes laterals dels estams interns dentiformes, fulles cilíndriques, sense solc a l'anvers, tija fistulosa, fullosa en el terç inferior . . . s'a OS Perigoni acampanat, fulles solcades o Eeciudes per P anvers, ds quasi massissa, iullosa fins ala meitats cc TIÓ curtes que la umbella, pedicels 4-5 vegades més llargs que el perigoni i estams el doble llargs que aquell, tija de 5-8 dm, bulb simple, molt Orante i. dat is C5ir Flors d'un Dia blavene: Drac de des alòes més curtes que la um- bella, pedicels a penes més llargs que el perigoni i estams tan llargs com aquell, tija de 2-5 dm, diversos bulbs petits A. Ascalónicum. 10 Flors rosades o blanquincses, poc nombroses, umbella parcialment Le) totalment bulbífera, pedicels 4-5 vegades més llargs que el perigoni, punta mitjana dels estams interns més curta que les laterals A. vineale. Flors d'un rosa viu, molt nombroses, generalment capsulíferes, pedicels poc més llargs que el perigoni, punta mitjana dels estams interns més llarga que les laterals I ea spheerocéphalon. Tèpals generalment estesos en estrella, estams inserits a la base, valves de l'espata curtes, rarament més llargues que la umbella .. . . 434. Tèpals connivents, obtusos, estams inserits sobre la base, valves de l'es- pata terminades en punta molt més llarga que la Maibc NC Del VÍ0. L: blanques, umbella globosa, molt gran, espata de dues valves més l 246 FLORA DE CATALUNYA Liliàcies. G. 672. - Àllium. Fulles fistuloses, valves de l'espata amplament ovades, vermelloses i breument acuminades, flors rosades, umbella globulosa, capsulífera, 13 bulbs oblongs, agrupats . . . . . . 0 A. Schcenóprasum. UNES DOMIS tos ES deia at da est da EL 14a Bullessovades, specioladest- o La ac ea Sl ela cal dE Einllesslimearsy o anceolades, seèssils i 36. Bulb allargat, cobert d'un reticle negrós de fibres entrecreuades, fulles ell'ptico-lanceolades, breument peciolades, espata univalva, flors d'un blanc verdós, estams exerts, anteres grogues . . A. Victorialis. 15 $ Bulb oblong, cobert d'una túnica blanca, membranosa, fulles ovato-lan- ceolades, llargament peciolades, espata bi- o trivalva, flors d'un blanc pur, estams inclusos, anteres rosades .. . . . . A. ursínum. Fulles pestanyoses, linears lanceolades, umbella pauciflora, flors d'un 16 OSOR SE RE DR aea tapa NA LE 17 Ritilles nor peStanyoses sa ae Co LA RO LL LS LE 18: més llargs que la flor, tèpals drets, anteres d'un groc pàlid, fulles 3-4 vegades més llargues que la umbella . . . A. Chamzamoly. Planta de 20-50 cm, umbella lleugerament pedunculada, pedicels des- iguals, 3-4 vegades més llargs que la flor, tèpals estesos, anteres d'un rosa pàlid, fulles poc més llargues que la umbella Planta de 2-6 cm, umbella subsèssil, a flor de terra, pedicels iguals, 17 A. subhirsútum. 18 SBCTAS OS LS on SA SE EA En die iot ESO alegra AO: Fulles estretament linears, flors petites, estams generalment exerts 24. EU OrStOrOgUESIOIDIan QUES, Reg AULES DOL Flors purpúries o violàcies, fulles nombroses ..—..—. . . . . 23. La lanceolades o amplament linears (6-50 mm), flors grans, estams dd Flors d'un groc daurat, umbella fluixa, a vegades bulbífera, espata bi- valva, curta, mucronada, tèpals ellíptico-lanceolats, anteres grogues, una sola fulla més curta que la umbella. . . . . . . A. Moly. BlorsibIanques,)bulbepetit LOVoIden a da ae x ("Tija rodona, flors oloroses, espata 3-4 vegades més curta que els pedicels, que en porten una altra de rudimentària a la base, fulles de 6-8 mm 21 d'ample, més cuntes que la tja . Le. o LL A. OdOtUum. 'Tija trígona, flors inodores, espata més curta que els pedicels, que no duentespata cudimentària alla base a 220 247 P UB ET CA CITON SU DB IONSSIRI UG DES CICBINIGIRBLS Liliàcies. G. 672. - Àllium. Fulles d'1-3 mm d'ample, espata univalva, pedicels iguals, umbeHa mul- tiflora, oberta, perigoni ciatiforme, tèpals i estigma obtusos A. àlbum. Fulles de 6-I0 mm d'ample, espata bivalva, pedicels desiguals, umbeHa pauciflora, unilateral, perigoni cilindroide, tèpals aguts, estigma trífid A. triquétrum. 2 LS) Flors d'un rosa viu amb carena més fosca, perigoni acampanat, a la fi escariós 1 lauel al fruit, fulles de 5-12 mm d'ample, bulb molt Dulbiteree ee i . . A. róseum. Flors violades amb carena Verdes perigoni leer en ESE, a la fi reflex sota del fruit, fulles de 3-5 cm d'ample, bulb simple. . A. nigrum. 23 Blubs oblongs sobre un rizoma, tija cilíndrica, nua a la base, flors pur- púries, espata de 2-3 lòbuls, umbella a tèpals oblongs, estams i pIStils (Oxerts i ce tec tallar Bulb solitari, tija feble, files en vel primer ena espata Res umbeHla Htixa Lo SE le da Et i ee ele, fe ale ee es el OU 24 ———————Éé— ee —é— Estams exerts, flors nombroses, umbella globosa, densa, perigoni ciati- forme, tèpals ovats, obtusos, anteres grogues, bulb allargat Z A. ochroléucum. 5 i Estams inclusos, flors poc nombroses, umbella quasi plana, fluixa, peri- goni acampanat, tèpals lanceolats, aguts, anteres brunes, bulb ovoide A. moschàtum. ( Umbella capsulífera, càpsula contreta pels dos caps, perigoni rosat, tè- 6 pals ovato-oblongs, obtusos, estams tan llargs com el perigoni É A. paniculàtum. UmbeHa bulbífera, càpsula contreta solament a la base . . . . 27. Fulles semicilíndriques, acanalades, flors d'un rosa bru, umbella molt bulbífera, estams inclusos o a penes exerts, càpsula ovoide, truncada CES: ds Le . . . A. Oleràceum. 27 Í Fulles linears, DlenEc un poc ar anelades des cies o violades, um- bella poc o no gens bulbífera, estams visiblement exerts, càpsula eHipsoide'. io los, Re, Lo ec le dEeE ea ACE A DREA ER 248 ROC OERSAL DE MC ACTE AD UN YA Liliàcies. G. 672. - Àllium. 2,505. — A. satívum L. (del llatí sativus, satiu, perquè és planta cul- tvada.) Sinonímia. — All , cast., ajo, fr., ail. Bulb rodejat de bulbets oblongs, corbats, aguts, dins d'una túnica comuna, tija de 2-4 dm, dre- ta, cilíndrica, cargolada en cercle abans de la floració, fullosa fins a la meitat, fulles ampla- ment linears, planes, subcanaliculades, llises, que ultrapassen la umbella, espata univalva, caduca, prolongada en punta molt llarga, més llarga que la umbella, flors blanques o vermelloses en umbella pauciflora, bulbífera, estams inclusos, els tres interns tricuspidats, de puntes quasi iguals. Geografia. — Cultivat i subespontani als horts — Juny-Jul. Allium Scorodóprasum 2,506. — A. Scorodóprasum L. (nom d'una mena d'all en Dioscòrides que els autors han interpretat diversament.) Bulb rodejat de bulbets ovoides, aguts, pedi- cellats, purpuris, dins d'una túnica comuna membranosa, tija de 4-8 dm, dreta, robusta, cilíndrica, fullosa fins prop de la meitat, fulles amplament limears, planes, denticulades aspres al marge, espata de dues valves ovades, brus- cament acuminades, més curta que la umbella, flors purpúries, umbella pauciflora, bulbífera, a vegades totalment, bulbets violats, curtament pedicellats, tèpals ovato-lanceolats, aguts, connivents en forma de campana, aspres a la carena, estams inclusos, els interns tricuspidats, amb la punta anterífera dues vegades més curta que les laterals, planta d'olor forta. Geografia. — Llocs arenosos, vinyes i vores d'aigua: Encontorns de Tàrrega (Costa). Esterri d'Aneu (Vidall), cultivat amb el nom de rocambola o all d'Espanya — Juny-Jul. 249 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CLENGCUES Liliàcies. G. 672. - Àllium. 2,507. — A. pyrenàicum Costa et Vay. — A. controvérsum Costa, non Schrad. (perquè és propi dels Pireneus.) Bulb ovat globós, amb túnica fosca que en- volta tres bulbets sèssils i en porta d'altres fora, més petits i llargament pedicellats, tija de 6-I12 dm, dreta, subflexuosa a la base, cilín- drica, fullosa fins a la meitat, glabra, fulles amplament lanceolato-linears, molt llargues (fins de 9 dmx3 cm), llargament atenuades pels dos caps, carenades, denticulades, aspres al marge, espata univalva, ovada, llargament corniculada, el doble llarga que la umbella, caduca abans de l'antesi, flors blanques, amb la carena verda, perigoni campanulat cilíndric, tèpals ovats acuminats, estams inclusos, els interiors tricuspidats, puntes laterals flexuoses, més llargues que el perigoni, molt més llargues que la punta anterífera, antera d'un groc vermellós, ovari subtetràgon globulós. Geografia. — Roques abruptes dels Pireneus orientals: Baget, Rocabruna, Talaixà, S. Aniol de Uja, Coll de Malrem (Vay.l in Hb. Cad.), cult. a Sant Pau de les Fonts (H. Costel, Hb. Cad.) — Juny-Ag. N. B. Vayreda cita també als mateixos llocs l4llium controversum Schrad., però sos- pitem que es tracta de la mateixa planta. 2,508. — A. rotúndum L. o (per la inflorescència arrodonida, és l'Allium : o montanum, capite rotundo, de Bahuim.) Bulb rodejat de nombrosos bulbets bruns, estipitats, separats per membranes i envoltats per una mateixa túnica, tija de 4-6 dm, dreta, cilíndrica, fullosa en el terç inferior, fulles gramimiformes, linears, agudes, llises o denti- culades aspres al marge i a la carena del raquis, amb beina estriada, espata univalva, ovada, breument mucronada, més curta que la umbel- la, caduca, flors d'un púrpura fosc, sobretot a la carena, umbella globulosa, multiflora, densa, capsulífera, perigoni ovoide i : 4 i Àllium rotúndum i i 250 TC a OP BRLORA DE CATALUNYA Liliàcies. G. 672. - Àllium. piramidal, de tèpals oblongs, obtusos o mucronats, carenats, aspres a la ca- rena, estams inclusos, els interns amb els filaments dilatats i pestanyosos a la base, tricuspidats, punta anterífera igual a un terç de les laterals, anteres purpúries, ovari trígon, solcat. Subsp. 4. multiflórum Desf. — A. acutiflórum Lois. — Bulb simple, tija de 3-4 dm, beines llises, espata uni- o bivalva, flors rosades, umbella gene- ralment hemisfèrica, pedicels quasi iguals, tèpals lanceolats acuminats, fila- ments estaminals tots dilatats i pestanyosos a la base. Geografia. — Camps, vinyes i terres incultes: Terrassa, no escàs a les proximitats de la Riera de les Arenes — Llers, Hostalets (Sen.), Arlés i altres localitats frontereres (Gaut.). La subsp. 4. aculiforum Lois., als sorrals de can Tunis i Pla del Llobregat — Tarragona (Sen.l), Alberes, Coll-lliure (Gaut.) — Maig-Juny. 2,509. — A. Pórrum L. (és el nom que donaven els romans a aquest all.) Simonímia. — Porro , cast., puerro, Ír., poireau. Bulb simple, allargat, de túnica membrano- sa, tija de 5-IO dm, dreta, cilíndrica, robusta, fullosa fins a la meitat, fulles amplament li- nears, planes, subcarenades, agudes, glauces- cents, llises, espata univalva, herbàcia, termi- nada en punta 4-5 vegades més llarga que la umbella, flors blanques o rosades, verdes a la carena, umbella globulosa, mul- tiflora, molt ampla, perigoni connivent acampanat, tèpals oblongs obtusos, carenats, aspres a la carena, estams exerts, els interns tricuspidats, amb les puntes laterals setàcies, flexuoses, l'anterífera igual a la meitat de les laterals, anteres vermelloses, estil inclús, planta d'olor picant, diferent de la de l'all. Geografia. — Cultivat i a vegades subespontani — Juny-Ag. 25I PU B ECA CIONS DE CIONS TI OD DES CIENCIES Liliàcies. Àllium polyànthum G. 672. - Àllium. 2,510. — A. polyànthum R. et Sch. (del grec molòc, molt, 4 àvdoc, flor, per les flors nombroses en la inflorescència.) Dos bulbs principals rodejats de nombrosos bulbets subsèssils, tija de 4-8 dm, dreta, ci- líndrica, robusta, fullosa en el primer terç, gla- bra, fulles amplament linears, planes, agudes, llises, espata membranosa, caduca, de punta aproximadament igual a la umbella, flors ro- sades, umbella globulosa, ampla, un poc fluixa, capsulífera, perigoni acampanat, tèpals ovats, obtusos o mucronulats, carenats, un poc aspres, estams inclusos o subexerts, els interns tricuspidats, punta anterífera igual a la tercera part de les laterals, anteres grogues, estil exert. Geografia. — Camps, vinyes i terres de conreu: Terrassa, bastant comuna — Costes de Barcelona i vinyes de les muntanyes veines (Costa), Sant Vicenç de Castellet i altres llocs de Bages (Font), litoral gironi, fins a Segaró (Vay.l) — Maig-Juny. Allium Ampelóprasum 2,511. — A. Ampelóprasum L. (aumeiórmgasoy fou emprat per Dioscòrides per a designar una mena d'all que es feia a les vi- nyes, diversament interpretat pel autors pos- teriors.) Simonímia. — Porradell , cast., ajo-puerro , fr., poireau d'été. Dos bulbs principals rodejats de nombrosos bulbets, tija d'1 m, dreta, cilíndrica, robusta, fullosa fins a la meitat, fulles linears lanceola- des, planes, aspres al marge i a la carena, es- pata membranosa, caduca, de puntes llargues, flors d'un rosa lila, umbeHa globulosa, bastant gran, a vegades bulbífera, pe- rigoni de tèpals connivents, acampanat, aquells ovats oblongs, amb la carena un poc aspra, estams exerts, els interns tricuspidats, punta anterífera quasi igual al seu filament, anteres grogues, estil exert, quasi igual als estams an- terifers, planta d'olor forta d'all. 252 ELORA DEVCATATLUNYA Liliàcies. G. 672. - Àllium. Geografia. — Cultivat i a vegades subespontani: Prop de Barcelona (Pourr., Colm.), Seu d'Urgell (Isern, ex Colm.). El tenim de Cartagena, on sembla ésser comú — Maig- Juny. (és el nom que donaven els romans a la ceba, emprat en sentit genèric per Bahuin.) Simonímia. — Ceba , cast., cebolla , fr., oig- non, ognon. I Bulb simple, molt voluminós (5-I0 cm de dià- i metre), generalment globulós deprimit, tija de 5-8 dm, dreta, fistuolsa, inflada i fusiforme prop de la meitat, fullosa a la base, fulles ci- lindriques, fistuloses, dístiques, llises, glau- ques, espata amb 2-3 valves breument acumi- nades, reflexes, frequentment més llargues que la umbella, flors blanques en umbella globosa, voluminosa, pedicels 4-5 vegades més llargs que la flor, tèpals oblongs, obtusos, estesos, estams exerts, els tres interns tricuspidats, amb les puntes laterals dentiformes, anteres d'un groc verdós. Allium Cepa Geografia. — Cultivada i a vegades subespontània. — Jul.-Setembre. 2,513. — A. Ascalónicum L. (Ascalonia era el nom que ja donava Teofrast a una mena de ceba que venia d'Ascalona, ciu- tat de Palestina, aquesta de Limné és la Cepa ascalonica de Morison, que ell inclogué en el gènere Allium.) Sinonímia. — Ascalunya , cast., escalufia , fr., échalotte. Bulbs ovoido-oblongs, petits, agregats, tija de 2-5 dm, fistulosa, poc o gens inflada, fullo- sa a la base, fulles linears alenades, cilíndri- ques, fistuloses, de beines subviolàcies, persistents, espata de dues valves ovades, breument acuminades, més curtes que la umbella, flors d'un blanc blavenc, umbella globulosa, multiflora, frequentment un poc bulbífera, pe- Àllium Ascalónicum 253 PUBLICACIONS DE LE INSTUTUT DE CLENCEES Liliàcies. G. 672. - Àllium. dicels a penes més llargs que la flor, tèpals oblongo-lanceolats, de carena quasi negra, estams iguals al perigoni, els tres interns trífids, de filaments molt dilatats, quasi tan llargs com amples, punta anterífera 5-6 vegades més llarga que les laterals dentiformes, anteres grogues. Geografia. — Cultivada i a vegades subespontània. — Maig-Agost. 2,514. — A. vineale L. (del llatí vinealis, propi de les vinyes, perquè sol fer-s'hi.) Bulb ovoide, blanquinós, generalment acom- panyat de nombrosos bulbets desiguals, pedi- cellats, dins d'una mateixa túnica, tija de 3-8 decímetres, cilíndrica, fistulosa, fullosa fins a la meitat, fulles subcilíndriques, fistuloses, es- tretament canaliculades per sobre, espata uni- valva, membranosa, ovada, bruscament termi- nada en punta més llarga que la umbella, flors rosades o blanquinoses, poc nombroses, um- bella parcialment o totalment bulbífera, tèpals elíptics o lanceolats, llisos a la cara dorsal, estams exerts, els interiors trífids, punta anterífera més curta que les laterals. Geografia. — Camps, vinyes i terres arenoses incultes: Comuna al Vallès, Terrassa, Montserrat — Segarra, Urgell (Costa), Olot, Segaró (Vay.), Coll-lliure (Gaut.) — Maig- Juliol. 2,515. — A. sphaerocéphalum L. (del grec oquipa, esfera, i epoxi, cap, per la forma globulosa de la inflorescència.) Bulb ovoide, petit, acompanyat de nombrosos bulbets blanquinosos, estipitats, tija de 4-8 de- címetres, cilíndrica, massissa, fullosa fins a la meitat, fulles linears, semicilindriques, fis- tuloses, agudes, acanalades en els dos primers terços, totalment cilíndriques en el terç supe- rior, espata amb 1-2 valves ovades, breument acuminades, generalment més curtes que la i o umbella globulosa i densa, generalment cap- Allium sphaerocéphalum 254 HLORA DE CATALUNYA Liliàcies. G. 672. - Àllium. sulífera, amb els pedicels iguals a la flor o més llargs, gradualment engrui- xits cap a l'àpex, perigoni acampanat, d'un rosa viu, tèpals ovato-lanceolats, estams exerts, els interns trífids, punta anterífera més llarga que les laterals, estil igual als estams, ovari oblongo-piramidal. Geografia. — Boscos, llocs incultes i terres cultivades: Al Vallès, Montserrat, Bages, Vall de Ribes, Montseny, Guilleries, abundant al cim de Sant Miquel Sulterra — Des del litoral als Pireneus (Costa), Vic (Masf.), la Cellera (Cod.t), l'Escala, Isona (Bub.), Coll- lliure, Vall d'Eina (Gaut.), tota la Vall d'Aran, fins a Montgarri (Llen.), Arties, Salardú (C. et S.), Castanesa (Lap.) — Juny-Agost. 2,516. — A. Schoenóprasum L. (mot emprat pels autors grecs per a designar una mena d'all, i ressuscitat pels botànics pre- linneans, de ogoivoç, jonc i pdoov, all, com si di- guéssim all junciforme.) Bulbs oblongs, agregats, de túnica membra- nosa, grisenca, tija de 2-4 dm, cilíndrica, fis- tulosa, fullosa en el terç inferior, fulles subci- líndriques alenades, fistuloses, subacanalades a la base, de beines estriades, glaucescents, es- pata amb 2-3 valves ovades, breument acumi- nades, vermelloses, flors rosades, umbella glo- bulosa, no bulbífera, pedicels més curts que la flor, tèpals estesos en estrella, lanceolats, aguts, carena d'un púrpura fosc, estams iguals a la meitat del pe- rigoni, de filaments tots simples i alenats, anteres grogues o brunenques, estil inclús. Geografia. — Pastures i roques humides de les muntanyes: Núria, cap a Noufonts — Prats de Morens, Orri, Núria, Eina i Cerdanya (Vay.), des de la Cerdanya fins a Andorra (Gaut.): prop de Vilaller, Castanesa i les Maleides (Zett., Costa), Vall d'Aran (Isernt), Salardú, Vall de Bafios (Timb.), les Bordes, Aiguamoix, Ruda, Montgarri (Llen.), Pla de Beret (C. et S.), Monteixo (Fontl) — Jul.-Agost. 255 PUBLICACIONS DEGL ANSTITUT DE CIENCIES Liliàcies. G. 672. - Àllium. 2,517. — A. Victorialis L. (nom emprat per Gesner, en sentit genèric, en el segle XVI, traduint una creença molt es- tesa en l'Europa central que atribuia al bulb d'aquesta espècie, revestit d'una túnica fibrosa reticulada, una màgica virtut que donava la victòria al guerrer que el portava a guisa d'a- mulet.) Bulb oblong cònic (6-8 x2 cm), densament reticulat fibrós, tija de 4-6 dm, cilíndrica, an- gulosa cap a l'àpex, fistulosa, fullosa en el pri- mer terç o fins a la meitat, fulles en nombre de 2-3, planes, glaucescents, ellíbptiques o oblongo-lanceolades, atenuades en curt pecíol alat, llargament embeinadores, espata univalva, ovada, aproxi- madament igual a la umbella, flors d'un blanc verdós, que es tornen grogues per la dessecació, umbella globulosa, multiflora, densa, no bulbífera, pedi- cels més llargs que les flors, perigoni acampanat, tèpals oblongs obtusos, drets, estams exerts, tots de filaments simples, linears alenats, anteres gro- gues, estil exert, càpsula globulosa trígonu. Àllium Victorialis Geografia. — Boscos i roques de les muntanyes: Núria, al Salt del Sastre i al peu de la Creu d'En Riba — Agudes del Montseny (Salv., Bub., Vay.), Costabona, Comanegra, Puig de Cubell sobre Platraver, Ger, Maranges, la Tossa (Vay.), Setcases (Bub.), valls d'Eina i de Llo, la Llagona, les Escaldes (Gaut.), Clot de Segalés, pr. de Berga (Graul), Vall d'Aran, als boscos de Lés, Artiga de Viella, Artiga de Lin (Llen.i), Ribera de Viella (Gr. et Gdr.) — Jul.-Agost. 2,518. — A. ursínum L. (Plimi ja parla d'un Allium ursinum , el de Limné és el de Fuchs i d'altres botànics prelin- neans, una mena d'all d'ós, dit així perquè viu a les boscúries de les muntanyes.) Bulb oblong, estret, de túnica membranosa, blanca, hialina, tija d'r-4 dm, feble, semicilín- drica, amb dos angles obtusos, bifoliada a la base, fulles ovato-lanceolades, agudes, brus- oo cament contretes en llarg pecíol, planes, bla- Allium ursínum o mes, de nervis bastant visibles, convergents, o espata amb 1-3 valves blanques escarioses, 250 it a FLORA DE/CATFANDUNYA Liliàcies. G. 672. - Àllium. quasi iguals a la umbella, pedicels 1-2 vegades més llargs que el perigoni, flors d'un blanc de llet, umbella quasi plana, fluixa, no bulbítera, tèpals este- sos en estrella, limears lanceolats, aguts, caducs, estams inclusos, de filaments tots simples, alenats, estil filiforme, igual als estams o més llarg, càpsula globulosa trígona. Geografia. — Boscos humits y vores dels reguerols: Camprodon, Platraver, Puigsacau, Collsacabra, Corb, Prat, prop d'Olot (Vay.l), Setcases (Quer, Bub.), Vall d'Aran, a Lés, Artiga de Viella, Artiga de Lin (Llen.l), Montgarri (Bub.), Marinyac (C. et S.), al peu de Superbanyeres (Zett.), Hospital de Luchon (Lezatl), Benasc, Castanesa (Villiers) — Abril-Agost. 2,519. — A. Chamaemoly L. (és el Chamae Moly de Fabio Colomna, del grec yanuoí, nan, 1 moiv, una mena d'all.) Bulb ovoide, de túniques brunes, coriàcies, tija de 2-4 cm, subterrània, fullosa a l'àpex, fulles linears lanceolades, de 4-I14 cm de llarg i 4-8 mm d'ample, acuminades, glaucescents, blanes, acanalades, carenades, pestanyoses, amb llargs pèls blancs al marge, glabres en ambdues cares, 3-4 vegades més llargues que l'umbella, espata infundibuliforme, hialina, univalva, de 3-4 lòbuls ovats mucronats, flors d'un blanc pur, umbeHla pauciflora, involucrada per ies fulles, pedicels més llargs que les flors, a la fi penjats, perigoni caduc, tèpals lanceolats, ascen- dents, estams inclusos, curts, de filaments tots simples, ovats alenats, estil igual als estams, anteres grogues, càpsula globulosa deprimida, llavors angu- loses, xagrinades. Àllium Chamaemoly Geografia. — Sorrals de la costa: Barcelona, a Can Tunis (Salv.l, Costa, Tex., Masí., Vay., Cad.), Coll-lliure (Bub., Gaut.) — Gener-Febr. PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES liliàcies. G. 672. - Àllium. 2,520. — A. subhirsútum L. (és l'Allium foliis radicalibus subhirsutis... d'Haller, subhirsutus, quasi hirsut.) Bulb ovoide, petit, de túnica coriàcia, blan- quinosa, tija de 2-5 dm, dreta, cilíndrica, pri- ma, fullosa a la base, fulles en nombre d'1-3, amplament linears acuminades, planes, blanes, generalment ciliades peludes al marge, pe- ludes en una de les dues cares, rarament gla- bres, ordinàriament més curtes que la tija, espata univalva, ovada acuminada, entera o amb 2-3 lòbuls, un poc més curta que la um- bella, flors blanques, umbella amb 3-16 flors, estesa, no bulbífera, pedicels 3-4 vegades més llargs que les flors, tèpals oblongo-lanceolats, estesos, a la fi re- flexos, estams inclusos, de filaments tots simples, anteres rosades, estil poc més llarg que els estams, etigma subagut, càpsula subglobulosa trígona, de- primida, llavors ovoides, rugoses xagrinades. Àllium subhirsútum Geografia. Llocs arenosos o pedregosos de la regió mediterrània : Catalunya (Palau), als sembrats (Colm.), Espanya oriental frequent (VVl.), prop de Barbastre (Asso) — Abr.-Juny. N. B. Considerem aquestes cites massa vagues per a no dubtar de l'existència d'aquesta planta a Catalunya. (del grec pólv, nom d'una mena d'all en Teo- frast i Dioscòrides, emprat per Plini, i per di- versos botànics prelinneans, en sentit genèric.) Bulb ovoide oblong, simple, de túniques bru- nenques, coriàcies, tija de 2-4 dm, cilíndrica, llisa, fistulosa, amb una sola fulla a la base, embeinadora, lanceolada acuminada, plana, am- pla de o'5 a l'5 cm, multinèrvia, glaucescent, espata bivalva, ovada, mucronada, més curta que la umbella, flors d'un groc daurat, grans, umbella multiflora, fuixa, rarament bulbífera de pedicels quasi el doble llargs que la flor, tèpals elliptico-lanceolats, estesos, Àllium Moly FLORA DE CATALUNYA Liliàcies. G. 672. - Àllium. marcescents, estams inclusos, de filaments tots simples, alenats, anteres gro- gues, estil més llarg que la càpsula, que és subglobulosa trígona, deprimida, estigma obtús. Geografia. — Boscos ombrosos del Pireneu : Pireneus centrals (Gonz.l), Castelló, cap a Vilaller (Campol, Hb. Costa), Sant Cosme de Guara (Pau, in Hb. Cad.), Gedre (Oscar de Dieudonnèl, in Hb. Cad.) — Maig-Juny. 2,522. — A. odórum L. (perquè és olorós.) Bulb ovoide, petit, simple, blanc, amb nombroses fibres radicals grasses, subfusiformes, tija de 3-5 dm, dreta, cilíndrica, afilla però amb fulles a la base, més llarga que les fulles, aquestes fasciculades a la base, amplament linears (5-8 mm), acanalades, obtusiúiscules, espata bivalva, de valves ovades, acuminades, molt més curta que la umbella, flors blanques, molt oloroses, umbella divaricada, de 5-20 flors, pedicels desiguals, 2-4 vegades més llargs que les flors, perigoni semiobert, de tèpals ovato-oblongs, acutiúisculs, estams inclusos, de filaments simples, anteres vermelloses, a penes incluses, estil exert, càpsula transovoide, llavors anguloses, rugoses xagrinades, negres. Geografia. — Jardins de Terrassa, r., infesta el Parc de Barcelona — Hortes de Barce- lona i de fora d'ella (Costa) — Abr.-Maig. () 2,523. -—— A. neapolitànum Cir. (perquè fou descobert per Domenico Cirillo a l'antic reialme de Nàpols.) Bulb ovoide, petit, rarament un poc bulbífer, de túniques pàllides, tija de 3-5 dm, trígona, amb dos angles aguts i un d'obtús separats per cares carenades, fullosa a la base, amb 2-3 fulles amplament linears (1-3 cm d'ample), acuminades, planes, primes, multinèrvies, molt finament denticulades al marge, poc més cur- i Allium neapolitànum i de a z Et tes Que la tija, espata univalva, ovada acumi- nada, més curta que la umbella, flors blanques, (1) — No figurem aquesta planta perquè aqui ha estat confosa amb el Nothoscordon fragrans Runth. La descripció que dóna Codevall també escau millor a aquesta espècie que no pas a l'A. odorum L. — (F. Q.) 259 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT. DE CIENGCUHES làliàcies. G. 272. - Àllium. bastant grans, umbella multiflora, fluixa, divaricada, pedicels tres vegades més llargs que les flors, perigoni estès, tèpals ovats obtusos, a la fi connivents, subescariosos, estams inclusos, de filaments tots simples, lanceolats alenats, estil a penes més llarg que els estams, estigma obtús, càpsula globulosa trí- gona, deprimida i umbilicada a l'àpex, llavors auguloses, xagrinades. Geografia. — Terres cultivades i incultes : Terrassa, r. r. — Barcelona, cap a la Bona- nova, olivars d'Hostalets, Fortià, Figueres (Sen.l), voltants de Coll-lliure i de Banyuls, Vall de la Tet, fins a Prades (Gaut.), Pireneus Orientals (Coste, Rouy) — Març-Maig. TIR CT CEE i 2,524. — A. triquétrum L. io (per la tija triquetre, ço és, de secció trian- io gular.) Bulbs petits, ovoides, freguentment fascicu- lats, de túniques cendroses, tija de 2-4 dm, tri- quetre, de tres angles aguts separats per tres soles, dreta o caiguda, fullosa a la base, fulles en nombre de 2-3, amplament linears (s-I0 mm d'ample), planes, obtusiúiscules, quasi de la longitud de la tija, espata bivalva, de valves lanceolades acuminades, blanques escarioses, molt més curtes que la umbella, flors blanques, grans, penjants, unilaterals, umbella pauciflora, fluixa, pedicels 1-2 vegades més llargs que les flors, perigoni campanulat cilíndric, tèpals oblongo-lanceo- lats, aguts, a la fi connivents, estams imclusos, filaments tots simples, estig- ma trífid, càpsula globulosa trígona, umbilicada per sobre, llavors anguloses, Tugoses. i Allium triquétrum Geografia. — Llocs frescos i ombrosos de la regió mediterrània : Vinyats de Cardona (Riva, Llen.i), Olot (Hb. Bolòs), semiespontani a Segaró, probablement prop de Girona (Vay.), Coll-lliure, Banyuls (Gaut.), Coll-lliure i Port Vendres (Bub.) — Març-Maig. 260 FLORA DE CATALUNYA Lliàcies. G. 272. - Àllium. 2,525. — A. róseum L. (per les flors de color de rosa.) Sinonímia. — All de moro, all de bruixa , cest., ajo de culebra. Bulb ovoide, simple o acompanyat de nom- brosos bulbets blancs pedicellats, túnica ex- terna cendrosa, alveolada, tija de 3-6 dm, ci- líndrica, fistulosa, fullosa a la base, fulles en nombre de 3-5, linears, de 5-I2 mm d'ample, planes i acanalades, acuminades, 72014 finament denticulades al marge, multimèrvies, més cur- tes que la tija, espata univalva, embeinadora inferiorment, amb 3-4 lòbuls ovats acuminats, molt més curts que la umbella, flors d'un rosa viu, amb la carena més fosca, bastant grans, umbella divaricada, multiflora, a vegades bulbífera, pedicels filiformes, quasi el doble de llargs que les flors, perigoni acampanat, tèpals ellíptico-oblongs, denticulats a l'àpex, a la fi escariosos, estams inclusos, de filaments lanceolats alenats, estil igual als estams, estig- ma breument trilobat, càpsula globulosa trígona, deprimida, inclusa. 8 bulbíferum Runth — A. càrneum Ten. — Umbella amb bastants bul- bets sèssils, flors escasses. Àllium róseum Geografia. — Camps, vinyes, marges, vores de camins: Comuna al litoral, Vallès, Bages, Baix Empordà, Alt Empordà, Figueres — Pla de Barcelona, Pla del Llobregat, Olot (Costa), tot l'Empordà, fins a Segaró i més amunt (Vay.). La B bulbiferum Runth, a Terrassa i al Penedès — Girona (Bub.), a l'Empordà (Vay.), voltants de Riumors (Queraltl) — Abr.-Maig. 2,526. — A. nígrum L. (pelis fruits d'un verd molt obscur, negrosos.) Bulb ovoide, gros (3-4 cm de diàm.), amb tú- niques blanquinoses, escarioses, tija de 4-8 dm, dreta, cilíndrica, fistulosa, negra, engruixida sota la umbella, nua fins a la base, fulles en nombre de 3-5, basilars, amplament lanceolades linears (amples de 2-5 cm), denticulades cilia- des al marge, ondades, al principi dretes i glaucescents, després verdes i esteses, espata Alum aigrum univalva, curta, multilobada, amb els lóbuls Em ONatS agUtS, flors violades o d'un blanc gro- 261 PU BECA C NOS DIES EL CIUNES II UI DE CIE NIGIDES Liliàcies. G. 272. - Àllium. guenc, tenyides de verd a la base i al dors, pedicels 2-3 vegades més ilargs que la Aor, umbella multiflora, densa, alguna vegada bulbífera, tèpals lanceolats, estesos en estrella, a la fi reflexos, estams inclusos, filaments simples, dila- tats a la base i soldats en cúpula, estil quasi igual als estams, càpsula sub- globulosa, d'un verd negrós, quasi igual al perigoni. Geografia. — Camps i vinyes del migdia: Montjuic (Salv.l), a la Font de la Satalia (Costa), collida per Agelet a Montjuic en el mes d'abril del 1868 (Agelet Hb.1). 2,527. — A. fàllax R. et Sch. — A. se- rótinum Schl., non Lap. (fallax, fallaç, enganyós, perquè sovint ha estat pres per altre.) Bulbs petits, oblongo-cònics, acostats sobre el rizoma damunt del qual neixen, amb un fas- cicle de fulles cadascun d'ells i una tija de 2-3 dm, afilla i rodejada a la base per les beines de les fulles antigues, tija cilíndrica, angulosa superiorment, fulles en nombre de 3-8, linears (1-3 mm d'ample), quasi planes per sobre, con- vexes, no carenades, per sota, més curtes que la tija, espata curta, amb 2-3 lòbuls, de valves ovades, breument apiculades, 2-3 vegades més curtes que la umbella, flors purpúries, petites, umbella multi- flora, hemisfèrica, densa, perigoni acampanat, tèpals oblongo-lanceolats, es- tams i estils exerts, filaments alternativament més amples i més estrets, es- tigma obtús, càpsula globulosa trígona, deprimida. Allium fàllax Geografia. — Roques de les muntayes : Montserrat, Guilleries, Sant Miquel Sulterra — Montseny, cap a les Agudes, Cabrera (Costa), muntanya de Queralt (Puj., C.), Coma- bella, Costabona, Molló, Fabert, Mare de Déu del Coral, Santa Magdalena del Munt, el Pasteral, Segaró (Vay.), Castanesa, Vilaller (Bub.), Ports de la Picada i de Benasc, (Costa), Vall d'Aran, a l'Artiga de Viella i fins a Pomero (Llen.), Vall de Tredòs, Pla de Beret (C. et S.) — Juny-Oct: 262 EL ORA DESCATALDUNYA Liliàcies. Àllium ericetórum G. 272. - Allium. 2,528. — A. ochroléucum VV. et Eit. — A. ericetórum Thore. (del grec Gypóheuxoc, blanc groguenc, alu- dint al color de les flors, ericetorum, de les brugueres, perquè s'hi sol fer.) Bulb oblong cònic, rodejat de túniques bru- nes fibroso-filamentoses, tija de 2-5 dm, cilín- drica, prima, fullosa en el terç inferior, fulles linears (3-7 mm d'ample), planes, subcarena- des, quasi de la longitud de la tija, espata bi- valva, de valves ovades, més curtes que la um- bella, flors blanques o un poc groguenques, um- bella globulosa, multiflora, densa, no bulbífera, pedicels quasi el doble llargs que el perigoni, aquest en forma de copa, amb els tèpals ovats, obtusos, es- tams llargament exerts, filaments filiformes alenats, estil igual als estams, càpsula globulosa trígona, quasi igual al perigoni. Geografia. — Quasi comuna a les roques calcàries i esquistoses calcàries des de les valls inferiors fins a la zona alpina dels Pireneus centrals : Penyablanca (Zett.), Port de la Picada (Bub.), Sant Beat (Lap.) — Jul.-Oct. 2,529. — A. moschàtum L. (del llatí moschatus, almescat, perquè fa olor de mesc.) Bulb ovoide oblong, de túniques fibroses bru- nes, tija d'I-2 dm, filiforme, dreta, cilíndrica, fullosa a la base, fulles setàcies alenades, estre- tament canaliculades per sobre, generalment denticulades aspres al marge, dretes, més cur- tes que la tija, espata bivalva, de valves ovato- lanceolades, acuminades, petites, desiguals, més curtes que la umbella, flors rosades, um- bella pauciflora, fluixa, pedicels quasi capillars, poc desiguals, més llargs que la flor, perigoni cilíndric acampanat, tèpals lan- ceolats, aguls, estams inclusos, filaments tots simples, linears alenats, ante- res brunes, estil pròximament igual als estams, càpsula ovoide globulosa, el doble més curta que el perigoni. 263 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Liliàcies. G. 272. - Àllium. Geografia. — Llocs secs i àrids: Empordà, a la dreta de la Muga, entre Pont de Molins i Escaules (Sen.l, in Hb. Cad.), la Riba, a l'esquerra del Brugent (Sallent), Mora d'Ebre (Duf., ex Colm.) — Jul.-Set. (0 2,530. — A. paniculàtum L. (del llatí paniculatus, paniculat, pels pedicels llargs 1 de desigual longitud, que donen a la inflorescència un aire de panícula.) Bulb ovoide, de túniques membranoses, tija de 3-8 dm, dreta, cilíndrica, fistulosa, fullosa fins a la meitat, fulles linears, semicilíndriques i fistuloses, canaliculades a la base, de 3-5 ner- vis sortits, quasi llises, espata bivalva, de val- ves lanceolades acuminades, desiguals, termi- nades en punta fistulosa i molt llarga, flors blanquimoses o rosades, en umbella multiflora fluixa, rarament bulbífera, pedicels capillars, molt desiguals, diverses vega- des més llargs que la flor, perigoni acampanat, tèpals linears oblomgs, obtusos, estams inclusos o un poc exerts, filaments tots simples, alenats, estil inclús, càpsula ellipsoide, contreta als dos caps. ò longispàtum Regel — Espata tres vegades més llarga que la umbella, perigoni verdós o d'un rosa pàlid, umbella no bulbífera, estams un poc exerts. Raça A. púllens L. — A. pamculútum 8 púllens G. et G. — Umbella den- sa, rodona, flors d'un blanc brut, anteres quasi exertes, estil més curt. ÀMium paniculàtum Geografia. — Terres cultivades i llocs incultes: Comuna als camps i vinyes del Vallès i de Bages — Turó de Montcada i altres llocs (Costa), Bàscara, Siurana d'Empordà, Ba- nyoles, Beuda, Segaró, Olot (Vay.). La raça 4. pallens L., comuna a Bages i a Urgell, i en aquest darrer lloc no és rara la Ò Jongispalum Regel — Els Prats de Rei (Puigg.l), i altres indrets de la Segarra i Cardona (Costa), Puig-reig, Serrateix, Marlés, Casserres, Espunyola, Avià, Berga (Puj., C.), Tarragona (Sen.l) — Jul.-Agost. (1) També a les garrigues de Sant Guim, a la Segarra alta. — (F. Q.). 204 EE ONRTAL DEGANA IU NIE A Liliàcies. G. 272. - Àllium. 2,531. — A. oleràceum L. (del llatí oleraceus, propi de les hortes, perquè s'hi sol fer.) Bulb ovoide, simple, de forta olor d'all, tija de 3-6 dm, cilíndrica, un poc fistulosa, fullosa fins a la meitat, fulles limears, fistuloses, semi- cilíndriques, canaliculades en tota llur longitud, aspres per sota, espata bivalva, persistent, de valves ovades, desiguals, terminades en punta, generalment molt més llarga que la umbella, flors d'un rosat brut, umbella pauciflora, molt bulbífera, pedicels subcapilars, molt desiguals, molt més llargs que les flors, perigoni acampanat, tèpals oblongo-lanceolats, obtusos, estams iguals al perigoni o a penes exerts, filaments tots simples, alenats, càpsula transovoide trígona, truncada a l'àpex, contreta a la base, amb els angles aspres. AÀllium oleràceum Geografia, — Boscos i terrenys incultes o cultivats: Montserrat, Sant Llorenç del Munt, Ribes, la Pobla de Lillet, Núria, Guilleries, a Sant Miquel Sulterra — Camps del Lluçanès, Vic, Olot, Guilleries, Alt i Baix Empordà, Cerdanya (Vay.), Montseny, Vall d'Aran (Costa), les Escaldes (Gaut.) — Jul.-Agost. 2,532. — A. carinàtum L. — A. pulché- llum Don. (per les fulles carenades , pulchellus, bonic.) Bulb ovoide, simple, grisenc, tija de 4-6 dm, dreta o un poc flexuosa, cilíndrica, subfistulosa, fullosa fins a la meitat, fulles linears, planes superiorment, canaliculades a la base, més cur- tes que la tija, aspres al marge, espata de dues valves desiguals, lanceolades acuminades, la més llarga ultrapassant la umbella, flors rosa- des o d'un violat fosc, umbella multiflora o pauciflora, abundosament bulbífera, perigoni campanulat, de tèpals espatulats, molt còncaus, obtusos, truncats o bé esco- tats, un terç o la meitat més llargs que el perigoni, filaments tots simples, anteres purpúries, estil més llarg que els estams, càpsula transovoide trígo- na, d'angles aspres. Geografia. — Montserrat (Pourr., ex Tex.), Empordà, fins a Ridaura, pla del Penedès i Monistrol (Tex.), Pireneus orientals (Rouy) — Jul.-Agost. 34 265 PUBLICACIVONS DE L'INSEILTDUTI) DE CUENCRES Gènere 673. — ERY THRÓNIUM L. (Dioscòrides parla d'un cacoptoy èpvSpóvioy que alguns autors identificaren amb l'espècie seguent. Linné formà el nom genèric amb aquest Eryfbrounion de Dioscòrides) Flors rosades o violàcies, grans, solitàries, penjants, perigoni marcescent, tèpals lanceolats, connivents a la base, reflexos, els tres interns amb dues ca- llositats a la base, estams més curts que el perigoni, filaments fusiformes, anteres blavenques, basifixes, estil filiforme, estigma trífid, càpsula subglo- bulosa trígona, reflexa. Bulb oblong, blanc, tunicat, amb 2-3 bulbets a la base simulant les dents d'un gos, tija d'1-3 dm, amb dues fulles basilars opo- sades, ellíptico-lanceolades, enteres, esteses, tacades de vermell i a vegades també de blanc, de pecíol embeinador. 2,533. — E. Dens-canis L. (Dens canis és el nom que donà Gesner a aques- io ta planta en el segle XVI, alludint a la forma de i. dent canina que té el bulb.) Geografia. — Boscos i prats de les muntanyes: Set- Lo cases (Iserni), Núria, Llo, Costabona, Coll de Mal- rem, Monàs, Comanegra (Vay.), Cerdanya, Valls A i o d'Eina i de Llo (Gaut.), Vall d'Aran, a Bossost Erythrónium Dens-canis i o (Compé., in Hb. Cad.), molt comuna en tota la vall io fins a la zona alpina, Pomero, Montluda (Llen.l), al peu del Port de Benasc (Zett.), prop de Luchon (Bub.), vall de Baios (Timb.), Artiga d'Arlòs, Fos (C. et S.) — Abr.-Jul. 206 EE OR DE CATALUNYA Gènere 674. — HYACÍNTHUS L. (Nom del jove òsxivSoç, Jacint, de la sang del qual, ferit en un joc per Apol'ló, amic seu, nasqué una planta d'aquesta mena. ) Flors blaves, rosades o blanques, en raim terminal pauciflor i bracteolat, perigoni marcescent, tubulós acampanat, inflat al voltant de l'ovari, amb els lòbuls pàtulo-reflexos, estams inclusos, de filament molt curt i inserit al tub, anteres dorsifixes, estil simple, estigma obtús, càpsula subglobulosa trígona, llavors subglobuloses, carunculades. Bulb ovoide, tunicat, fulles basilars linears canaliculades. Flors blaves, rarament rosades o blanques, oloroses, de 2-3 cm de llarg, pedicels oberts, més curts que el perigoni, lòbuls oblongs, més curts que el tub, estil més curt que l'ovari, fulles de 5-15 mm d'ample 2,534. H. orientalis. Flors d'un blau viu, de 7-10 mm de llarg, pedicels drets, iguais al pe- rigoni, lòbuls ovats, 3-4 vegades més curts que el tub, estil més llarg que l'ovari, fulles de 2-3 mm d'ample . 2,535. H. amethystinus. 2,534. — H. orientalis L. (perquè és espècie pròpia d'Orient.) Simontmia. — Jacint , cast., jacinto , fran- cès, jacinthe. Bulb ovoide, bastant gros, tija de 2-5 dm, dreta, un poc gruixuda, generalment més llar- ga que les fulles, aquestes linears canalicula- des, ascendents i pàtulo-recorbades, de 5-I5 mm d'ample, flors blaves, rarament rosades o blan- ques, oloroses, pàtulo-erectes, en raim termi- nal pauciflor, fluix i unilateral, pedicels més curts que el perigoni, a la fi penjants, més llargs que la bràctea, que és molt curta i generalment bífida, perigoni de 2-3 cm, ventrut i subumbilicat, lòbuls oblongs, pàtulo-recorbats, més curts que el tub, filaments estaminals lanceo- lats acuminats, anteres linears, agudes, el doble llargues que el filament, estil més curt que l'ovari. càpsula ovoide globulosa, obtusament trígona. i Hyacinthus orientalis Geografia. — Frequentment cultivat als jardins — Febr.-Març. 267 PU B LIC AC IVON SA (DE SE IUNIESMISISI OMIC DE CIB INS GI GES Làliàcies. G. 674. - Hyacínthus. 2,535. — H. amethystinus L. (per les flors, d'un blau d'ametista.) Bulb ovoide, tunicat, petit, tija d'1-3 dm, dreta, cilíndrica, prima, fulles linears canali- culades, en llur major part basilars, aproxima- dament de la longitud de la tija, flors d'un blau viu, inodores, inclinades, unilaterals, en raim pauciflor fluix, pedicels filiformes, drets, iguals o més llargs que el perigoni, bràctees lanceolades acuminades, aproximadament de la longitud dels pedicels, perigoni de 7-I0 mm, inflat a la base, fes fins al terç, amb els lòbuls cvats, poc oberts, filaments estaminals molt curts (1 mm), anteres ellíptiques, estil més llarg que l'ovari, càpsula globulosa trígona, d'angles obtusos, lla- vors negres, lluents, xagrinades. Hyacinthus amethystinus Geografia. — Pastures i pedruscall de les muntanyes: Cim del Montsant, bastant abundant, 29 de maig de 1910, legi — Vall d'Aran, a Bossost (Compà.l, in Hb. Cad.), Penyablanca, i altres punts dels Pireneus centrals (Bub.), des de Sant Silvestre a Casta- nesa (Costa), Vall de Benasc (Boileaul), Port de Viella (C. et S.), muntanyes de Tor- tosa, a la Foia (Fontl) — Maig.-Jul. N. B. Comparada la planta aranesa amb la del Montsant, que cultivo ja fa anys i crec igual a la de les muntanyes de Tortosa, no he sabut apreciar, entre ambdues, dife- rències ostensibles, contra l'autoritzadissima opinió del meu preclar amic Pau, que consi- dera la tortosina espècie nova i la descriu amb el nom de H. Fonlqueri. 268 6 Pl a ES al la L TEORIA DE IG ASC UNS Y A Gènere 675. — BELLEV ÀLIA LAP. (Dedicat a Pierre Richer de Belleval, fundador, a Montpeller, el 1596, del primer jardi botànic de França.) Flors d'un blanc verdós, blavenques a la base, nombroses, en raim termi- nal cònic, a la fi allargat, bracteolat, fluix, pedicels drets, iguais a la flor o poc més llargs, perigoni acampanat, de lòbuls lanceolats, iguals al tub, es- tams tan llargs com el perigoni, filaments dilatats a la base, més llargs que l'antera, que és dorsifixa i violada, estil simple, càpsula suborbicular trígona. Bulb ovoide, gros, tija de 2-5 dm, 4-5 fulles linears lanceolades (5-I5 mm d'ample), canaliculades, més llargues que la tija. 2,536. — B. romana Rehb. (perquè viu als voltants de Roma.) Geografia. — Prats i camps humits del migdia: Pireneus orientals, Rosselló, Perpinyà (Gaut.), llocs àrids fronterers, abundant a Port Vendres (Bub.) — Abr.-Maig. Bellevàlia romana 269 EE OR A DR CALA URN PA: Gènere 670. — MUSCARI MILL. (És un dels noms que donaven a Constantinoble, muscari, muscurimi, muscboromí, ço és, mesc de cristià, a una espècie oriental d'aquest gènere, de suau fragància, segons re- porta l'Ecluse, autor que inspirà a Linné la denominació del seu Hyacintbus Muscart, i després a Miller el mot genèric.) Flors blaves o d'un violat bru, petites, nombroses, en raim terminal poc o gens bracteolat, les terminals estèrils, perigoni acampanat o urceolat, amb sis dents pàtulo-reflexes, estams inclusos, filaments filiformes, curts, anteres dorsifixes, estil simple, càpsula trígona, de celles mono- o dispermes, llavors subglobuloses, no carunculades, bulb ovoide, tunicat, generalment bulbillífer, fulles totes basilars, linears acanalades. Fulles de 6-15 mm d'ample, raim fructífer de 15-30 cm de llarg, flors inodores, les inferiors brunes, les superiors d'un blau violaci, cbertes, llargament pedicellades, perigoni tubulós acampanat, estams biseriats, 1 plantes de 2-5 dm. Le eL Lo o 2587. M. COm6Stum Fulles d'1-5 mm d'ample, raim fructífer de 2-3 cm, flors d'olor de pru- na, d'un blau fosc, reflexes, les superiors subsèssils, perigoni urceo- lat, estams uniseriats, plantes d'I-2: dm. . . . . Re a Res 2. Fulles de 2-3 mm d'ample, estretament canaliculades, raim ovoide, curt, perigoni de 3-4 mm, poc obert a l'àpex, càpsula de valves més amples que llargues, obcordiformes .. . . . . 2,538. M. racemósum. Fulles de 3-5 mm d'ample, amplament canaliculades, raim cilíndric, pe- rigoni de 4-6 mm, ben obert a l'àpex, càpsula de valves tan amples COM ano ues, VEGUNCa CES ae 2,539. M. negléctum. 2,537. — M. comósum L (del llatí comosus, que té plomall o crinera, al- ludint a les flors estèrils de la punta de la in- inflorescència, de llargs pedicels drets a guisa de tupè.) Sinonímia. — Calabruixa, barralets, all de bruixa, collblau, capblau, marcet, lliri d'ase , cast., penitentes, cebollita de milano , fr., va- ciet, ail à toupet. Bulb ovoide, gros, bru o vermellós, tija de 2-5 dm, dreta, fulles amplament linears Muscari comósum 270 sc data ma a aa an La. mada ia La na LL. EC OBRA DE CARTA UNS A Liliàcies. G. 676. - Muscari. (3-4 dm x 5-I0 mm), acanalades, aspres al marge, flors inodores, les inferiors brunes, esteses, separades, fèrtils, les superiors d'un blau violaci, dretes, llargament pedicellades, estèrils, formant com un plomall terminal, raim fructífer de 15-30 cm, perigoni tubulós acampanat, de 7-8 mm de llarg, càp- sula ovoide obtusa, de valves obtuses o acutiúscules, llavors negres amb ca- rúncula blanquinosa poc marcada. Geografia. — Comuna a les terres de conreu: Al litoral, Vallès, Penedès — Vic (Masí.), Olot (Tex.), regió subpirenenca (Vay.), fins a la vall de Llo (Gaut.) — Abr.-Jul. 2,538. — M. racemósum L (per les flors arraimades.) Sinonímia. — Com l'anterior. Bulb ovoide cònic, mitjà, bulbilífer, tija d'r-3 dm, generalment més llarga que les fu- lles, aquestes en nombre de 3-5, linears junci- formes (2-3 mm d'ample), estretament canali- culades, llises, pàtulo recorbades, flors d'un blau fosc, d'olor de pruna, raim ovoide, dens, pedicels més curts que les fiors, les superiors subssèsils, dretes, les altres inclinades, les es- tèrils poques i de color blau celeste, perigoni de 3-4 mm, ovoido-oblong, poc obert a l'àpex, càpsula de valves més amples que llargues, obcordijormes a l'àpex, llavors finament estriades. Muscari racemósum Geografia. — Llocs incultes arenosos, vores de camins, boscos, etc.: Més difosa i més abundant que la precedent — Març-Maig. 2,539. — M. negléctum Guss., mera varietat de l'anterior apud Fiori. (del llatí neglectus, negligit, perquè els botà- mics, havent-lo confós amb l'espècie anterior, el passaren per alt.) Hom el distingeix de l'anterior espècie per ésser més robust en totes les seves parts, pel bulb més gros i les fulles més amples (3-5 mm), amplament acanalades, dretes o esteses, pel raim més gran, cilimdraci, pel perigoni més llarg (4-6 mm) i molt obert a l'àpex, per les Muscari negléctum ho) xa i PUBLICACIONS DE LE: LNSBGI DO UD DE CIE Nu Tiliàcies. G. 676. - Muscari. flors superiors netament pedicellades, valves de la càpsula tan amples com llargues, truncades a l'àpex, no obcordiformes. Geografia. — Terres arenoses, cultivades o incultes: Al litoral, can Tunis, Castellde- fels, boscos de Matadepera, Montserrat. Sens dubte bastant comuna i frequentment con- fosa amb l'anterior — Febr.-Maig. Le bat J NS FLORA DE TCATALUNYA Gènere 677. — HEMEROCALLIS L. (Dels mots grecs fuépa, dia, i xaÀxoç, formosor, com si diguéssim flor d'un dia. Hemerocallis ja fou emprat per Dioscòrides.) Flors d'un groc vermellós, grans, sobre pedicels articulats, en cima heli- coidal, perigoni amplament embudat, de tèpals oblongs pàtulo-recorbats i multinervis, estams arquejats ascendents, de filaments filiformes, inserits a la gorja de la corolla, anteres dorsifixes, oscilants, estil filiforme, inclinat, estigma globulós, càpsula trígona, coriàcia, llavors ovoides anguloses. Planta d'arrel fasciculada, de fibres subcarnoses, tija de 5-IO dm, robusta, amb al- gunes bràctees al capdamunt, fulles basilars amplament linears, carenades, agudes, quasi iguals a la tija. 2,540. — H. fulva L. (del llatí fulvus, falb, pel color de les flors, vermell lleonat.) Geografia. — Cultivada com a planta d'ornament io i subespontània prop de les habitacions — Juny - io Agost. Hemerocallis fulva 35 273 PUBLICÇACIONS: DE I LNSTFIBUR DE CIENCIES Gènere 678. — PARADISIA MAZZUCATO (Dedicat al comte italià Giovanni Paradisi, protector de Mazzucato.) Flors d'un blanc pur, grans, d'olor suau, en raim unilateral simple i pau- ciflor (2-5 flors), perigoni infundibuliforme, marcescent, tèpals lliures però molt acostats, oblongo-lanceolats, unguiculats, transparents, trinervis, es- tams arquejats ascendents, de filaments filiformes, glabres, inserits al recep- tacle, anteres versàtils, dorsifixes, estil filiforme, ascendent, estigma sub- trilobat, càpsula ovoide trígona, aguda, coriàcia, llavors anguloses, obscura- ment xagrinades. Planta d'arrel fasciculada, de fibres un poc inflades, tija de 3-5 dm, dreta, cilíndrica, nua, fulles totes basilars, linears graminiformes, acuminades, quasi tan llargues com la tija. 2,541. — P. Liliàstrum Bert. (per la semblança de les flors amb les dels Li- lium, com si diguéssim lliri bord.) Geografia. — Prats i roques de les altes muntanyes: Núria, als prats de sobre el santuari i al peu de la Creu d'En Riba — Núria, des de la Font dels Assots al Salt del Sastre (Salv.l), Solaneta de Costabona, Morens, Cerdanya (Vay.): valls d'Eina ( Bub.) i de Prats (Gaut.), Bassivé (Compà.t), Vall de Baos i Bo- naigua (Timb.), Sant Joan de Toran (Llen.l), Port de Viella, Pla de Beret (C. et S.) — Jul.-Agost. N N s dc al a Cl ee RLORA DIESCATALUNYA Gènere 679. — PHALAÀNGIUM Juss. (Del grec quàiayyrov, aranya, nom donat per Dioscòrides a una mena de lliri emprat contra les picades de les aranyes metzinoses.) Flors blanques, grans, en raim o en panícula, pedicels articulats, acom- panyats d'una bràctea més curta que ells, perigoni estès, de tèpals oblongs, soldats a la base, amb 3-5 nervis, filaments estaminals filiformes, glabres, inserits a la base dels tèpals, anteres versàtils, dorsifixes, estil filiforme, es- tigma simple, càpsula subtrígona, llavors anguloses. Plantes d'arrel fibrosa i fulles linears, planes o canaliculades. Flors d'1 cm de llarg, en panícula, bràctees alenades, 5-6 vegades més curtes que el pedicel, aquest articulat a la base, estams quasi iguals al perigoni, estil recte, càpsula globulosa. . 2,542. Ph. ramósum. Flors de 2 cm de llarg, en raim, bràctees lanceolades acuminades, 1-2 vegades més curtes que el pedicel, aquest articulat sota la meitat de la seva longitud, estams dues vegades més curts que el perigoni, estil arquejat ascendent, càpsula ovoide . . . . 2,543. Ph. Liliago. 2,542. — Ph. ramósum Poir. (és l'Anthericum ramosum de Linné, així ano- menat perquè, contrariament al que ocorre en les altres espècies congèneres linneanes, aques- ta té V'escapus ramós.) Arrel fibrosa, tija de 3-6 dm, dreta, rígida, ordinàriament ramificada a la regió florífera, fulles linears acanalades, acuminades, dretes, més curtes que la tija, flors blanques, en paní- cula fluixa amb les branques esteses, bràctees linears alenades, 5-6 vegades més curtes que el pedicel, aquest ascendent i articulat prop de la base, perigoni d'un cent. de llarg, tèpals oblongs, trinervis, estams quasi iguals al perigoni, de filaments filiformes, glabres, estil dret, càpsula sub- globulosa, petita, obtusament mucronada. Anthericum ramósum 275 PUBLICACIONS DE L'UNSTEI UE DESCIENCS Liliàcies. G. 679. - Phalàngium. Geografia. — Clarianes dels boscos i terres calcàries àrides : Vall de Benasc (Boileaut), Pic de Gar, Lés (C. et S.), Cerdanya, roques del Castell de la Molina (Vay., amb dubte) — Jul. 2,543. — Ph. Liliago L. (com liliastrum, semblant al lliri.) Arrel fibrosa, tija de 2-6 dm, dreta, cilíndri- ca, simple o amb 1-2 branques, fulles estre- tament linears, planes o subcanaliculades, acu- minades, dretes, quasi tan llargues com la tija, flors blanques, en raim simple, llarg, fluix, bràctees lanceolades acuminades, 1-2 vegades més curtes que el pedicel dret i articulat sota la atmericumiTtiliago meitat de la seva llargada, perigoni de dos cen- : o tímetres de llarg, tèpals oblongs, trineruis, es- tams dues vegades més curts que el perigom, estil arquejat ascendent, càpsula ovoide trígona, aguda. Geografia. — Boscos secs i pedregosos : Bastant abundant a la Mata i Sant Llorenç del Munt, Montsant, Núria — Queralt, prop de Berga, i muntanyes de Peguera (Grau), cap a Capolat, del Berguedà (Puj., C.), Cerdanya, rodalia d'Olot, Puigsacau, Vidrà, Mare de Déu del Munt (Vay.), Serra del Cadi (Joverl), Montgrony (Sen.l), valls d'Eina i de Llo (Gaut.), Superbanyeres (Zett.), Canejan, Montgarri (Llen.l), Arties, Salardú, Ruda (C. et S.) — Maig-Jul. 276 FE ORA DE (CATALUNYA Gènere 680. — ASPHODELUS L. (Els grecs anomenaven èoçódcioç a la porrassa.) Flors blanques o lleugerament rosades, en raim o en panícula, de pedi- cels articulats, claviformes i bracteolats, perigoni estès, marcescent, tèpals oblongs, amb el raquis colorat, filaments estaminals arquejats, dilatats i pestanyosos a la base, anteres versàtils, dorsifixes, estil filiforme, estigma breument trífid, càpsula subglobulosa trígona, llavors ovoides, grises. Plantes d'arrel fibrosa o tuberosa, amb les fulles totes basilars, junciformes o planes i carenades. Arrel fibrosa, tija fistulosa, de 3-5 dm, fulles junciformes, flors d'un blanc rosat, càpsula de la grandària d'un pèsol, valves amb 2-3 solcs ERGNSVOLSAlSen ts poRcc actes Lo eo 2544. A. fistulosus. Arrel tuberosa, tija massissa, d' Im o més, fulles planes, carenades, flors blanques: càpsula més gran, valves amb 4-7 nervis transversals. 2. Tija ramificada, flors en ampla panícula, càpsula petita (6-8 x 4-6 mm), filaments estaminals truncats, bruscament atenuats 2 2,545. A. microcarpus. Tija simple o amb poques rames, flors en raim, càpsula bastant gran (8-15 X 6-I0 mm), filaments estaminals lanceolats. 2,546. A. albus. UEC ent 2,544. — A. fistulosus L. í (per les fulles fistuloses.) Sinonímia. — Cebollí, caramuixa , cast., ga- moncillo, gamonita. Arrel fibrosa, tija de 3-6 dm, fistulosa, dreta, simple o ramificada superiorment, fulles junci- formes, subfistuloses, carenades per sota, acu- minades, dretes, un poc aspres al marge, més curtes que la tija, glaucescents, flors blanques EE eicaca Eidosis o rosades, petites, en raims fluixos formant pa- LES Ed dret ta Ed nies sl i o nmícula, bràctees lanceolades acuminades, pedi- 277 PUBLICACIONS DE: L'INSTITUT DE CLENCEES Liliàcies. G. 680. - Aspodelus. ceis articulats al mig, dilatats a l'àpex, més curts que la flor, tèpals elíptics, obtusos, de raquis verd o purpuri, estams inclusos, de filaments oblongs i pesianyosos a la base, després bruscament contrets, dilatats i fusiformes su- periorment, estil trífid, càpsula globulosa hexagonal, petita (4-6 mm de llarg), de valves truncades, escotades a l'àpex, amb 2-3 plecs transversals. Geografia. — Llocs incultes i cultivats: Abundant al litoral i voltants de Barcelona, fins a Montcada, menys frequent al Vallès, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, Gelida, Tous, pr. d'Igualada, Urgell, particularment als voltants de Lleida, Empordà, Figueres — Cardona (Costa), arenys marítims de Cadaqués (Trem.), Roses, Montagut (Vay.) — Març-Abr. Es: 2,545. — A. microcarpus Viv. (del grec vnpóc, Petit, ti xuoumóc, fruit, per les càpsules relativament menudes.) Arrel tuberosa, tija de ro-I5 dm, robusta, massissa, ramificada superiorment, de bran- ques llargues, ascendents, terminades en raims florífers que formen ampla panícula, fulles lan- ceolades ensiformes, triquetres, acuminades, de 3-5 dm de llarg per 2-4 cm d'ample, flors blanques o vermelloses, petitetes (l'5 cm de llarg), bràtees lanceolades acuminades, les in- feriors més curtes i les superiors més llargues que el pedicel, que està inflat superiorment i articulat sota la meitat de la seva longitud, perigoni infundibulilorme, de tèpals oblongs, carenats, amb la carena verda o vermellosa, filaments estaminals dilatats, pestanyosos a la base, després truncats i bruscament atenuats, càpsula petita (6-8 x 4-6 mm), transovoide, un poc contreta a la base, truncada escotada a l'àpex amb 5-7 nervis transversals. Geografia. — Llocs incultes de la zona litoral : Cadaqués (Trem.), Banyuls (Compy.), Alberes, Coll-lliure (Gaut.), Port Vendres (Bub.), Pireneus Orientals (Rouy) — Abr.-Juny. N. B. Probablement pertany a aquesta espècie una planta que, pel maig del 1908, observàrem en sortir de Cadaqués cap a Cap de Creus i que, sense un examen detingut, atribuirem a P4. albus. 278 FLORA DE.CATALUNYA Liliàcies. G. 680. - Asphodelus. di 2,546 — A. albus Mill. (pel color blanc de les flors.) Sinonímia. — Porrassa, caramuixa , caste- llà, gamón , fr., asphodèle, alède. Arrel tuberosa, tija de ro-IS dm, robusta, massissa, simple o poc ramificada, fulles lan- ceolades ensiformes, triquetres, agudes, flors blanques, amb el raquis bru, mitjanes, en raim io molt llarg i dens, simple o un poc ramificat a i la base, bràctees lanceolades acuminades, d'un bru clar, tant o més llargues que el pedicel, aquest un poc dilatat a l'àpex i articulat sota la meitat de la seva longitud, perigoni de 15-18 mm, de carenes verdes, filaments estaminals lanceolats, pestanyosos fins a la meitat, càpsula mitjana o quasi petita, ellipsoide hexa- gonal (8-15 x 6-10 mm), amb 4-6 nervis transversals. Planta bastant poli- morfa. ò pyrenuicus Rouy — A. subalpinus G. et G. part. — Bràctees quasi negres, perigoni un poc més gran (18-21 mm), càpsula bastant gran (12 X IO milímetres), ellipsoide, amb 6-8 nervis transversals. Subesp. A. cerúsifer Gay, pro sp. (sub ccerasiferus, ). — Fulles més am- ples, ensiformes, tors en panícula, filaments estaminals ovats i llisos a la base, càpsula relativament gran (14-22 mm), subglobulosa o pomiforme, més llarga que el pedicel. Asphodelus albus Geografia. — Costers i muntanyes pedregoses: Sant Llorenç del Munt, Monistrol, vora esquerra del Llobregat, Montserrat, Manresa, sobre l'estació del f. c., Montsant, abundantíssima a la Plana d'Ancosa, entre Pontons i Sant Magi — Surroca, Sant Joan de les Abadesses, Olot (Tex.), la Mola, turons de la Segarra, fins a Balaguer i més amunt, Hospital de Benasc i falda de les Maleides (Costa). La Ò pyrenaicus Rouy, a Núria, abun- dant a les altures del Pla de Sallent — Setcases, Costabona, Espinabell, Monàs, Talaixà, Freixenet (Vay.), vall de Llo (Gaut.), vall de l'Hospital de Benasc i de Luchon, i al peu dels Ports de la Picada, de Benasc i la Renclusa (Zett.), Vall d'Aran, a Pomero (Llen.l). Ruda (C. et S.). A la mateixa varietat deu referir-se la planta de Costa de l'Hospital de Benasac i de les Maleides. La subesp. 4. cerasifer Gay, a la Vall d'Aran (Villiers), Albe- res i alguna localitat fronterera (Gaut.), prop de Caseras, però dins de Catalunya (Los- cos, in Hb. Costa) — Abr.-Juny. (D N. B. Creiem que el color negrós de les bràctees constitueix el caràcter més clar per a distingir al primer cop de vista la planta pirenenca de la que hom troba en altres llocs de Catalunya. (1) Aquest A. cerasifer és molt abundant als Ports de Tortosa. — (F. Q.). 279 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT. DE CIENCIES Gènere 681. — APHYLLANTHES L. (Del grec dguios, afil'le, i dvSoç, flor, for sense fulles, perquè les tiges florals tenen les fulles reduides a les beines.) Flors blaves, a la fi esteses, reunides en nombre d'1-3 en capítols voltats d'escames rosses imbricades a l'àpex de tiges radicals totalment afilles i es- triades, junciformes, d'r-2 dm, fulles radicals reduides a la beina, pedicels no articulats, perigoni infundibuliforme, marcescent, tèpals oblongs, estesos, uninervis, estams desiguals, inserits sobre la base dels tèpals, filaments fi- liformes, glabres, anteres peltades, estil filiforme, estigma trilobat, càpsula rodejada d'un involucre escariós, trígona acuminada, trilocular, loculicida, de celles monospermes, llavors ovoides, llises. Herba perenne, de rizoma dur, amb arrels fibroses. 2,547. — A. monspeliensis L. (és el nom que li donà L'Obel, en el segle XVI, per a indicar que és una planta de Montpeller.) Sinonímia. — Jonça , cast., junquillo , fran- cès, bragalou. Geografia. — Boscos secs i àrids: Des de la costa io al Pireneu, al litoral, Vallès, Bages, Berguedà, Ribes o — Girona (Bub.), Vic (Masf.), Segarra (Costa), Aphyllanthes monspeliensis i i Empordà (Tex.) — Abr.-Juny. 280 EL ORA DE CATALUNYA Família 121. — ESMILÀCIES R. BR. Plantes de flors hermafrodites, o bé dioiques per avortament, regulars, blanques, verdoses o groguenques, perigoni de sis, rarament de vuit tèpals lliures o soldats, 6-8 estams oposats als tèpals, un estil, 1-4 estigmes, fruit bacciforme, vermell o negrós, amb 1-4 cavitats mono- o polispermes. Herbes o petits arbustos de fulles simples, amb els nervis ramificats, o escamiformes i en aquest cas substituides en llur funció per rametes estèrils o per cladodis. Flors hermafrodites, plantes herbàcies. . . der ter, 2. Plantes quasi sempre dioiques i, generalment, liveiest SU EE 5. Tija ramosa dicotòmica, baia trilocular, vermella, de celles polispermes. I 693. Stréptopus. Tija simple, baia amb 3-4 cavitats, vermella o negrosa, de celles dis- DOR CSIC DES IDE DT ic a era Sènia deies Lo Ni eia MU da rea rei Lgied Flors verdoses, dretes, terminals, solitàries, perigoni persistent, de vuit I tèpals estesos, vuit estams, baia quadrilocular, d'un negre blavenc. 3 692. Paris. Flors blanques, penjants, axillars, unilaterals, perigoni tubulós o acam- L panat, caduc, sis estams, baia trilocular, vermella o negrosa. . 4. Dues fulles radicals i nombroses beines caulinars membranoses, perigoni d'un blanc pur, hemisfèric acampanat, amb dents recorbades, baia Venmellan- es - recs SL 004: Convallària. 4 $ Fulles caulinars omibrcseel aiteciEs o verticillades, perigoni tubulós cilíndric, blanc, amb les dents verdes i erectes, baia vermella violada o d'un negre blavenc. . . . . . . . o 695. Polygónatum. Perigoni acampanat, estil filiforme, pedicels articulats, fulles escami- formes i fascicles de cladodis filiformes, baia vermella o negra. EB 696. Aspàragus, Perigoni rotaci, estil molt curt o nul, pedicels no articulats, baia Mites pais ci mb cal ia seis 6. Petit arbust dret, rígit, fulles escamiformes i cladodis plans, sense cir- cells, flors verdoses o violades, solitàries o fasciculades a l'axilla de lisadia Eres 3 de de estes 097. IRUSCUS: Petit arbust PAC ó talles RS ci estípules transformades en circells, flors d'un blanc groguenc, oloroses, en raims axillars 698. Smílax. JE 36 281 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CLENCRES Gènere 682. — PARIS L. (És l'Herba paris dels botànics del segle xvi, que hom suposa consagrada a Paris, fill dels reis de Troia.) Flors hermafrodites, verdoses, dretes, terminals, grans, solitàries, pe- rigoni de vuit tèpals estesos, persistents, els exteriors lanceolats, els interiors alenats, vuit estams inserits a la base del perigoni, amb els filaments eixam- plats i en anell a la base, anteres llargament apiculades, quatre estils fili- formes, baia d'un negre blavenc. Herbes perennes, de rizoma horitzontal llar- gement serpentejant, tija de 2-4 dm, dreta, simple, afilla, però amb un ver- ticil de quatre (rarament de 5-6) fulles sota la flor, ovades acuminades, sub- sèssils, generalment trinèrvies, amb els nervis convergents. 2,548. — P. quadrifólia L (perquè la tija porta un verticil de quatre fulles.) Sinonímia. — Panses o raim de guineu, her- ba de la creu , cast., uvas de zorro , fr., raisin de renard, herbe à Paris. Geografia. — Boscos humits i ombrivols: Núria, sota dels narets, Noucomes i Baga de Segalers, al Ber- guedà — Cap a Olot (Salv.i), Santa Magdalena (Costa), la Molina, Costabona, Collíred, Platraver (Vay.), Vall de Llo (Gaut.), Luchon, Superbanyeres (Zett.), Montgarri, Vall de Tredòs (Timb.), Viella, Lés, Portilló, Artiga de Viella i quasi tota la Vall d'Aran (Llen.l), Ruda (C. et S.) — Maig.-Ag. US) 92) LS) EI OR DB, GAS AE UNA A Gènere 6833. — STRÉPTOPUS RICH. (Del grec otperróç, blegar, i mosç, peu, pels pedicels articulats, amb la part superior reflexa.) Flors hermafrodites, blanquinoses, axilars, solitàries, penjants, pedun- cles filitormes, articulats i geniculats sobre el mig, perigoni caduc, acampa- nat, de sis tèpals lanceolats, pàtulo-arquejats, sis estams inserits a la base dels tèpals, estil filiforme, baia ovoido-globulosa, vermella, trilocular, de celles polispermes, llavors blanques, oblongues arquejades. Herbes perennes, de rizoma curt, amb moltes fibres aglomerades formant bola, tija de 3-6 dm, ramosa dicotòmica, flexuosa angulosa, coberta de fulles alternes, ovades acu- minades, amplexicaules, multinèrvies, de nervis convergents. 2,549. — S. amplexifolius DC. (per les fulles amplexicaules.) Geografia. — Boscos i roques humits de les munta- nyes: Setcases (Isernl), Solaneta de Costabona, Pera- feu, Josa de l'Ollat, Núria, cap al Puigmal, Creu d'En Riba, Coma de Vaca, Comabella (Vay.), Collsacabra (Masf., Mariant), carena fronterera de la Cerdanya, del Canigó a Costabona (Gaut.), Vall de Planes, prop de i o Montlluis (Bub.), conca de les Maleides (Zett.), Vall Stréptopus amplexifolius d'Aran, roques de Tredòs, Aiguamoix (Llen.i), Ruda (C. et S.) — Juny-Jul. 283 PUBLICACIONS. DE LT INSTITUT DE CIENCIES Gènere 684. — CONVALLÀRIA L. (Del nom de l'espècie seguent, Lilium convallium, e lliri de les valls x, que li donaven els autors prelinneans, formà Linné Convallaria.) Flors hermafrodites, d'un blanc pur, d'olor suau, penjants, en raim unilateral bracteolat, perigoni caduc, hemisfèric acampanat, de sis tèpals ovats i amb les dents a la fi recorbades, sis estams, estil curt, baia globulosa, petita, a la fi vermella, trilocular, de celles dispermes, llavors grogues. Her- bes perennes, de rizoma serpentejant i molt fibrós, amb la tija d'r-2 dm, simple, coberta de beines membranoses, dues fulles radicals d'un verd bonic, la inferior subsèssil, la superior peciolada, ovato-lanceolades, atenuades pels dos caps, multinèrvies, de nervis convergents. 2,550. —- C. majalis L. (del llatí majus, el mes de maig, perquè hi floreix.) Sinonímia. — Lliri de maig, lliri de la Mare de Déu, llàgrimes de Salomó , cast., lirio de los valles, làgrimas de Salomón , fr., muguet, lis des vallées. Geografia. — Boscos ombrosos i frescos: Munta- nya de Santa Magdalena (Salv.i), muntanyes d'O- lot, Berga i altres (Costa), boscos al nord del Puig de Bassagoda, Camprodon (Vay.), sota Setcases (Bub.), vall de Bafios (Timb.), Artiga de (Viella Bub.), abundantíssima al fons de la vall (Llen.l), Ruda (C. et S.) — Abr.-Jul. Convallària majalis 284 Sa, ELORA DE CATALUNYA Gènere 685. — POLYGÓNATUM ALL. (És un mot de Dioscòrides, moàvyóvazov, format de roAúç, molt, i Yóvv, genoll, al'ludint a les colzades del rizoma.) Flors hermafrodites, blanques, verdes a l'àpex, en nombre d'1-6, penjants, sobre peduncles axillars curts, perigoni caduc, de sis tèpals, tubulós cilíndric, amb les dents erecto-obertes, sis estams inclusos, inserits a la meitat del peri- goni, anteres dorsifixes, estil filiforme, baia globulosa, vermella violàcia o d'un negre blavenc, trilocular, de celles dispermes, Havors groguenques. Her- bes perennes, de tija simple, fulles nombroses, alternes o verticillades. Fulles verticillades en nombre de 4-5, obertes, lanceolades linears, tija recta, pedicels verticillats amb 1-3 flors, baia d'un vermell violat. 2,551. P. verticillàtum. Fulles alternes, dístiques, dretes, ovades o oblongues, tija arquejada a la meitat superior, pedicels solitaris, unilaterals, baia d'un negre IDEES LE P a PRE CI EE La ON A eds dre millímetres, un poc inflat a la base, filaments estaminals peluts. 2,552. P. multiflórum. Tija angulosa, peduncles amb 1-2 flors oloroses, perigoni de 20x 5-8 millímetres, atenuat a la base, filaments estaminals glabres 2,553. P. vulgare. l ( " cilíndrica, peduncles amb 2-6 flors inodores, perigoni de 12-15 X 2-4 ( 2,551. — P. verticillàtum All., Conva- llària verticillata L. (per les fulles verticillades.) Rizoma horitzontal, gruixudet, carnós, molt fibrós, tija de 4-8 dm, dreta, simple, angulosa, nua inferiorment, molt fullosa a la part supe- rior, fulles lanceolades linears, verticillades ge- neralment de quatre en quatre, sèssils, esteses, atenuades pels dos caps, molt més llargues que els entrenusos, finament serrulades al marge, Polygónatum verticillatum —— multinèrvies, de nervis quasi parallels, flors mm ee d'un blanc verdós, petites, axillars, reflexes, 285 PUBLICACILONS DE EINSEIEUE DE CT ENG Esmilàcies. G. 685. - Polygónatum. verticillades, pedunculades, peduncles amb 1-3 flors, perigoni llarg de 6-8 millímetres, prim, quasi cilíndric, de dents pubescents a l'àpex, filaments estaminals curts, papillosos, baia de la grandària d'un petit pèsol, d'un ver- mell violat quan és madura, llavors groguenques, xagrinades. Geografia. — Boscos de les muntanyes: Montserrat, on ja la trobà Salvador, sobre la Font de Santa Maria, anys ha desapareguda d'aquell indret, Montseny, Núria, al peu de la Creu d'En Riba i cap a Fontalba — Cap a Peguera (Costa), Collet de Núria (Puj., J), Setcases, Molló, Vidrà, Collfred, Puig de Cubell, Platraver (Vay.), valls d'Eina i de Llo (Gaut.), sobre Banyeres i conca de les Maleides (Zett.), Castanesa (Lezat), Bassivé (Compà.), Portilló (Llen.i), valls de Tredós i de Ruda (C. et S.) — Maig-Jul. 2,552. —— P. multifliórum All. — Conva- llària multiflora L. (perquè té peduncles multiflors.) Sinonímia. — Segell de ram. Rizoma haritzontal, carnós, inflat nuós, molt fibrós, tija de 3-6 dm, dreta, simple, ci- líndrica, nua inferiorment, arquejada i fullosa a la part superior, fulles ellíptiques o oblongues, dístiques, dretes, subsèssils o semiamplexicau- les, de nervis convergents, flors d'un blanc verdós, petitetes, inodores, pedunculades, pe- ducles axillars, amb 2-6 flors penjants, solitàries, perigoni llarg de 12-15 mm, un poc inflat a la base, dents barbudes, filaments estaminals curts, peluts, baia globulosa, de la grandària d'un pèsol gros, d'un negre blavenc, ilavors groguenques, no tacades Polygónatum multiflórum Geografia. — Boscos de les muntanyes: Olot, cap al Prat i Bosc de la Tosca, Camprodon, Vilallonga (Vay.), vall de Llo (Gaut.), bosc de Luchon, r. r. (Zett.), Vall d'Aran (Villiers,) Artiga de Viella (Llen.), vall de 'Tredòs i Bonaigua ( Timb.) — Abr.- Juny. 286 h L 4 Li BONA (DE: CAE A LUNYA Esmilàcies. Polygónatum officinale G. 685. - Polygónatum. 2,553. — P. officinale All. — P. vulgare Desf. (perquè ha estat emprada com a planta re- metera.) Sinonímia. — Segell de Salomó , cast., sello de Salomón , fr., sceau de Salomon. Rizoma horitzontal, carnós, inflat nuós, fibrós, tija de 2-5 dm, simple, dreta, arquejada i fullosa superiorment, nua a la part inferior, estriada, angulosa, fulles ovato-oblongues o ellíptiques, dístiques, dretes, sèssils, semiam- plexicaules, multinèrvies, de nervis convergents, primes, glaucescents, flors d'un blanc verdós, bastant grans, axillars, pedunculades, penjants, pedun- cles solitaris, uni- o biflors (rarament amb 3-4 flors), perigoni llarg de 2 cm, atenuat a la base, filaments estaminals glabres, baia de la grandària d'un pèsol, negra blavenca, llavors groguenques, amb petites taques lluents. Geografia. — Boscos ombrosos, especialment calcaris: Serra de l'Obac, Montserrat, Montseny, vores del riuet, prop del Salt de Gualba — Olot, Guilleries, Ribes, Comabella (Vay.), Pireneus orientals (Gaut.) i centrals (Zett.), encontorns de Lés i de Bossost (Llen.), rara a la zona inferior de la Vall d'Aran (C. et S.) — Abr.-Juny. 287 PU BE ECA CC OINIS DE EE SIUNSSRIGD UGA DEERCUIEINIGCUBES Gènere 686. — ASPAÀRAGUS L. (Aoràpayoç és el nom grec de l'espàrrec.) Plantes dioiques, de flors verdoses o blanquinoses, axillars, solitàries o geminades, penjants, sobre peduncles articulats, perigoni caduc, acampanat, de sis tèpals lliures o poc soldats a la base, sis estams inclusos, inserits a la base dels tèpals, anteres dorsifixes, un estil filiforme, estigma trilobat, baia globulosa, vermella o negra, amb 1-3 cavitats, de celles mono- o dispermes. Plantes herbàcies o subllenyoses, amb fulles escamiformes, de l'axifa de les quals neixen ramells estèrils (cladodis) filiformes o linears, rizoma horit- zontal que produeix moltes branques carnoses suculentes, dolces o amargues (turions). Plantes herbàcies, de tija flexible i gràcil, cladodis filiformes, inermes, Da1eS Vermelles Ne a deg L Metama i Men 2. Plantes subllenyoses, de tija rígida, cladodis filiformes o linears, pun- XCItS, VDaJeS I NODTOSES ea len Ll RE ia aa aa 9: Cladodis fasciculats en nombre de 12-20, pedicel articulat a l'àpex, an- teres ovades, quatre vegades més curtes que els filaments, baies ver- melles, de la grandària d'una cirera . . 2,554. A. tenuifólius. ) Cladodis fasciculats en nombre de 3-8, pedicel articulat vers la meitat, anteres oblongues, quasi iguals als filaments, baies vermelles, de la L grandària d'un pèsol . . . . 4. . 2,555. A. OfCIMAaNS: 2 Tija flexuosa, estriada, cilíndrica, blanquinosa, pubescent, cladodis Aili- formes alenats, de 3-6 mm, persistents, fasciculats en nombre de 5-12, pedicels articulats vers la meitat. . . . 2,556. A. acutifólius. Tija flexuosa, solcada, angulosa, verdosa, aspra, cladodis linears alenats, de 7-30 mm, caducs, fasciculats en nombre de 3-5, pedicels articulats MES avall del mor ee 557: A: apiyUuS: 288 re EE OURAL DIES SCA AU NY A Esmilàcies. G. 686. - Aspàragus. 2,554. — A. tenuifólius LamE. (prenent per fulles els cladodis, per llur te- nuitat.) Rizoma horitzontal amb fibres gruixudes i carnoses, turions prims, dolços, tija de 3-6 dm, herbàcia, dreta, angulosa, un poc flexuosa a l'àpex, simple a la base, després molt ramifi- cada, de branques primes, finament estriades, aa dis cladodis capillars, de 15-30 mm, fasciculats per i ENS ES EA — grups de 12-20 a l'axila d'una escama mem- EE branosa, no esperonada, flors d'un blanc ver- dós, solitàries o geminades, llargament pedicellades, peduncles capillars, cor- bats reflexos, articulats prop de l'àpex, article superior més gruixut que l'in- ferior, tub del perigoni molt curt, tèpals blanquinosos amb el raquis verd, anteres ovades, mútiques, quatre vegades més curtes que el filament, baia vermella, lluent, de la grandària d'una cirera. Geografia. — Boscos i prats de les muntanyes: Castelló d'Empúries, cap a Sant Pere Pescador (Vay.), aci i allà, a la banda oriental de Catalunya (VVilll.) — Juny. 2,555 — A. ofiicinalis L. (perquè hom empra el rizoma com a medicinal.) Sinonímia. — Esparreguera , cast., esparra- guera , fr., asperge. Rizoma amb fibres radicals gruixudes i car- noses, turions gruixuts i dolços, tija de 5-IO decímetres, herbàcia, dreta, llisa, molt ramifi- cada, de branques esteses, estriades, cladodis fliformes, llisos, fasciculats en nombre de 3-S a l'axilla d'una escama membranosa amb un petit esperó herbaci a la base, flors d'un verd grogenc, solitàries o geminades, llargament pedunculades, peduncles prims, al principi estesos, després reflexos, articulats cap a la meitat, amb l'article superior més gruixut que l'inferior, tub del perigoni igual a la meitat del 37 289 PUBLICACIONS. DE L'INSTITUT DE CDENCEES Esmilàcies. G. 6856. - Aspàragus. limbe, tèpals groguencs emb el raquis verd, anteres oblongues, mútiques, quasi tan llargues com els filaments, baia vermella, lluent, de la grandària d'un pèsol. 8 maritimus Mill. — A. scaber Brign. — Turions molt amargs, cladodis més curts i més gruixuts, aspres denticulats, esperó basilar de les escames dur i punxent, anteres mucronades, la meitat més curtes que el filament. Geografia. — Cultivada i espontània als terrenys arenosos: Litoral de Barcelona, del Prat i de Castelldefels, horta de Lleida i altres llocs de l'interior. — Lleida i la resta del Segrià, Plana de Vic, Olot (Costa). La 8 maritimus Mill., a la marina del Prat (Salv.l, ex Costa) i altres indrets prop de Barcelona (Quer, ex Colm.), Torreferrera (Nuet, ex Colm.), arenys del litoral de la Mediterrània, bastant rara i desseminada (Rouy) Maig-Juny. 2,556. —— A. acutifólius L. (pels cladodis, aquí presos per fulles, pun- teguts.) Sinonímia. — Esparreguera borda, cast., esparraguera triguera. Rizoma que produeix turions prims, comes- tibles però un poc amargs, tija de 4-I0 dm, dreta o un poc flexuosa, llenyosa, cilíndrica, ai eencialies blanquinosa, molt ramificada, amb les branques LS el horitzontals, estriades, pubescents, aspresmelas dodis curts (3-6 mm), alenats, punxents, llisos, fasciculats en nombre de 5-I2, persistents, a l'axilla d'escames amb un petit esperó curt i punxent, flors d'un groc verdós, oloroses, solitàries o geminades breument pedunculades, peduneles curts, drets o encorbats, articulats vers llur meitat, tub del perigoni igual al limbe, tèpals groguencs, amb el raquis verdós, anteres oblongues, mucronades, 1-2 vegades més curtes que el fila- ment, baia negra, de la grandària d'un pèsol petit. Geografia. — Llocs secs i àrids: Comuna al litoral, Vallès, Penedès i Bages — Juny- Setembre. 290 nu ELORADECGATALUNYA Esmilàcies. G. 636. - Aspàragus. 2,557. — A. aphyllus L. (perquè té les fulles tan reduides que sembla afiHe.) Rizoma amb llargues fibres subtuberoses, turions un poc amargs, comestibles, tijes de 3-6 dm, llenyoses, molt ramificades, dretes 1 flexuoses, solcades anguloses, aspres el mateix que les branques, escamoses a la base, cladodis desiguals (7-30 mm), fasciculats en nombre de 3-5, robustos, alenats, solcats, punxents, ca- ducs, escames molt petites, amb esperó espinós a la base, flors solitàries, rarament fasciculades, curtament pedunculades, peduncles articulats per sota de llur meitat, tèpals groguencs, amb el raquis verdós, desiguals, els tres interns més curts i pà- tulo-recorbats, els tres externs drets, anteres oblongues, mútiques, baies negres a la maturitat B stipularis Forsh. — A. horridus L. fil. — Cladodis solitaris, tetràgons, més robustos, tèpals iguals, amb el raquis vermellós. Aspàragus stipularis Geografia. — Llocs embrossats del litoral: Castelldefels, cap a les costes de Garraf, camp de Tarragona, cap a Torredembarra, (Salv.l), Sant Carles de la Ràpita (R. Bolòsi). La 8 stipularis Forsl., al Prat de Llobregat, a les vores del llac de la Ricarda i al bosquet immediat, 27 de maig del 1906 legi — Castelldefels, Viladecans, etc. (Costa) — Set.-Oct. 291 PUBLICACIONS DE. L'INSTITUR DE CUENCEES Gènere 687. — RUSCUS L. (Nom llati del galzeran.) Plantes dioiques, de fors verdoses o violades a l'axilla de petites escames dels cladodis, aquests sèssils i torçats a la base, perigoni marcescent, de sis tèpals estesos en estrella, desiguals, els tres interns més petits, tres estams monadelfs, estil quasi nul, estigma globulós, baia vermella, unilocular, mono- o disperma, llavors subglobuloses. Arbustos petits, drets, rígids, ramificats, de branques transformades en cladodis plans i fulles escamiformes. Flors solitàries o geminades, vers el centre de l'anvers dels cladodis, aquests petits (I'5-3 X I'5-2 cm), ovats acuminats, coriacis, vulnerants, alterns, tèpals externs ovats, baia d'un centímetre de diàmetre. 2,558. R. aculeatus. Flors fasciculades en nombre de 3-5 vers el centre del revers dels clado- dis, aquests acuminats però inermes, tèpals externs oblongs, baia de dos centímetres de diàmetre . . . . 2,559. R. Hypoglóssum. 2,558. — R. aculeatus L. (del llatí aculeatus, punxegut, perquè hi té els cladodis.) Sinonímia. — Boix marí, boix mascle, gal- zeran, galleran, cirerer de Betlem, cast., brusco, arrayàn morisco , fr., petit-houx, buis- pointu. Petit arbust de 3-8 dm, de rizoma oblic i serpentejant, tija dreta, dura, verda, estriada, nua a la base, molt ramificada superiorment i amb les branques transformades en cladodis petits (1'5-3xX 1'5-2 em), coriacis, alterns, acostats, ovats acuminats, vulne- rants, sèssils, torçats a la base sobre l'eix, llisos, d'un verd fosc, que neixen a l'axilla d'una petita bràctea membranosa, flors verdoses o violades, soli- tàries o geminades a l'axila d'una petita escama acuminada, uninèrvia, si- Ruscus aculeatus 2092 a a a a 2 Le d bus FEORA: DE CATALUNYA Esmilàcies. G. 687. - Ruscus, tuada vers el centre de l'anvers del cladodt, peduncle curt, amb bràctees basi- lars trífides, tèpals externs ovats, els interns lanceolato-linears, baia globu- losa, de la grandària d'una cirera. Geografia. — Torrents i boscos ombrosos del litoral : Vallès, Bages, etc., fins a l'alta muntanya. — Març-Abril, fl., Oct.-Maig, fr. 2,559. — R. Hypoglóssum L. (Dioscòrides parla de l'ozoyiascov, que els autors han identificat amb aquesta espècie.) Sinonímia. — Llengua de cavall, llorer bord, galzeran, herba de l'erisipela , cast., lengua de caballo, bislingua, laurel de Alejandría. Arbust de 4-8 dm, tija dreta, angulosa, gene- ralment simple, cladodis grans (6-12 x 3-4 cm), oblongo-lanceolats, acuminats però no vulne- rants, blans o subcoriacis, reticulats venosos, de nervis convergents, els superiors alterns, els inferiors oposats o ternats, torçats sobre l'eix i amb una petita bràctea a la base, flors d'un blanc verdós, fasciculades en nombre de 3-5 i inserides a l'axilla d'una bràctea foliàcia, lanceolada acuminada, amb 3-5 nervis, situada vers el mig del revers del cladodi, peduncles curts, amb petites bràctees mem- branoses a la base, tèpals externs oblongs, obtusos, els interiors lanceolats, baja grossa (2 cm de diàmetre). Ruscus Hypoglóssum Geografia. — Roques ombrivoles del litoral de la mediterrània oriental, Pireneus i altres muntanyes (Quer), encontorns de Cardona (Riva), cultivada en alguns jardins. — Floreix i fructifica com l'anterior. 208 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CILENGEES Gènere 688. — SMÍLAX L. (De ouíizé, nom grec de l'espècie segúent, que ja menciona Dioscòrides.) Plantes dioiques, de flors blanques groguenques, oloroses, en raims axil- lars bracteolats, flexuosos, interromputs, formats de petites umbelles, peri- goni caduc, amb sis particions, estès, sis estams oposititèpals, inclusos, estil molt curt, tres estils recorbats, baia vermella o negrosa, trilocular, de celles monospermes. Arbustos sarmentosos, d'r-2 m, de tija prima, angulosa, es- pinosa o inerme, amb les fulles alternes, ovato-cordiformes o alabardades, co- riàcies, espinuloses al marge i al raquis, llustroses, amb estípules transfor- mades en circells. Gato taó PEI 2,560. — S. Aspera EL. I (per la seva aspresa.) Sinonímia. — Arítjol, arínjol, aritja, mata- velles, heura espinosa, sarsa d'Espanya, sarsa- parrella del país , cast., zarzaparrilla de És- pafia, del país, blanca o morisca , fr., salse- pareille d'Europe, liseron epineux. 8 altíssima Moris et Not. — S. mauritànica io Desf. — Planta més robusta, de fulles més Sales aeneró i o grans, orbiculars cordiformes, generalment inermes, peduncles de doble llargària que les flors, baia més grossa i negrosa. Geografia. — Abundant als boscos i torrents ombrosos del litoral, Vallès i Bages — Puja fins a Vic, r. (Masf.), Olot (Costa) i diversos llocs de l'Empordà (Bub.). La 8 altissima Moris et Not., S. aspera 8 maurilanica G. et G., S. catalonica Lamh., frequent al Vallès i Montserrat — Menys frequent al litoral (Costa), Tortosa (R. Bolòs), S. Aniol, Bassegoda, Segarò (Vay.), Cadaqués (Trem.) — Set.-Oct. 294 EI QRA DE CATALUNYA Família 122. — DIOSCOREACIES LINDL. (Del gènere Dioscorea.) Plantes dioiques, de flors regulars, petites, verdoses, en raims axillars bracteolats, perigoni persistent, acampanat, amb sis particions, de tèpals quasi iguals, sis estams oposititèpals, inclusos, tres estils soldats a la base, fruit en baia o en càpsula. Herbes perennes, de rizoma tuberós, fulles alternes, llargament peciolades, ovato-cordiformes. Tija voluble, fulles llargament acuminades, de sina basilar molt oberta i nervis ramificats, baia vermella... . . . . . . Tamnus. Tija dreta, fulles mucronulades, de sina basilar quasi tancada i nervis no ramificats, càpsula trígona alada . . . . . . Dioscórea. Gènere 689. — TAMNUS L. (Plini parla de l'uva faminia, fruit d'una liana de baies vermelles, amb la qual han relacionat l'espècie seguent Linné i algun autor prelinneà. ) Flors d'un verd groguenc, les masculines en raims llargs, prims, fluixos i multiflors, les femenines en raims curts i pauciflors, fruit en baia elipsoide, vermella, lluent, llavors globuloses. Rizoma napiforme, gros, negre, tija d'1-3 m, voluble, herbàcia, prima, ramificada, fulles alternes, llargament acuminades, de sina basilar molt oberta, limbe prim, transparent, mucronat, lluent, amb 5-7 nervis ramificats, pecíol amb dues glàndules a la base, quasi igual al limbe. 2,561. — T. communis L. (perquè és comuna al migdia d'Europa.) Sinonímia. — Gatmaimó , cast., nueza ne- gra , fr., herbe aux femmes battues. Geografia. — Comuna als torrents, boscos humits i brossam, des de la costa al Pireneu. — Abr. - Juny. Tamnus communis 295 PUBLICACIONS DE LE INSETITRUS DE CDNENCDES Gènere 690. — DIOSCÓREA L. (Gènere dedicat a Dioscòrides.) Flors d'un blanc verdós, petites, en raims axillars, els masculins multi- flors, petits, fluixos, els femenins amb 1-3 flors, tèpals linears, obtusos, fruit en càpsula, grau (2x l'5 cm), trígona alada, coriàcia, trilocular, loculicida, de celles dispermes, llavors lenticulars. Rizoma ovoide, tuberiforme, negre, de la grandària d'una nou, amb nombroses escames imbricades al capdamunt, tija de 5-20 cm, dreta, herbàcia, estriada angulosa, fistulosa, ramificada a l'àpex, amb les branques disposades en falsa umbeHa, fulles no acuminades, mucronulades, consistents, opaques, de sina basilar poc oberta, amb 5-7 ner- vis no ramificats, pecíol sense glàndules, igual al limbe o més llarg. 2,562. — D. pyrenaica Bub. (perquè és pròpia del Pireneu.) Geografia. — Pedruscall de la zona alpina dels Pireneus centrals i orientals: Abundant al cim de la Pefia Montafiesa, prop de Graus (Puj., J.D), al lloc anomenat Estiviella (Bub.), Bielsa (Campo), Pire- neus orientals, prop de Prats de Molló, a la frontera espanyola, r. r. (Bub. et Duchartre, ex Gaut). — Juny - Set. 296 ——e——————————cacçcccç BELORA DEVCATALUNYA Família 123. —IRIDÀCIES LINDL. (Del gènere Iris.) Plantes de flors hermafrodites, regulars o irregulars, de coloració diversa i disposades diversament, tancades en una espata d'r-2 valves, perigoni pe- taloide, biseriat, de sis tèpals, els interns a vegades més petits o rudimen- taris, adherents per la base a l'ovari, tres estams inserits a la base dels tèpals exteriors, anteres extrorses, un estil, tres estigmes enters, laciniats o petaloides, fruit en càpsula trilocular, loculicida. Herbes perennes, de rizoma bulbós o tuberculós, fulles linears o ensiformes, alternes o radicals, embeinadores. o nulla, perigoni regular, dret, de tèpals iguals . . . . . . 2. ( Fulles ensiformes, graminoides, precursores de les flors, tija ben des- enrotllada, perigoni irregular, amb els tèpals externs pàtulo-reflexos. 3. li nulla, fulles totes radicals amb una línia blanca longitudinal a Fulles linears, acanalades, a vegades posteriors a les flors, tija curta I l'anvers, flors grans, tub del perigoni molt llarg, estigmes obcònics, 2 erespsrfistonats: o. multipartits se a. Le 6915: CTOCUS. Tija curta, fulles caulinars i radicals, sense línia blanca a l'anvers, flors petites, tub del perigoni curt, estigmes bilobats. 692. Romúlea. 4 / Flors blaves o grogues, perigoni regular, tèpals externs pàtulo-re- flexos, els interns drets, estams erectes, equidistants, estils curts, estigmes petaloides . . . . EA SG O 3. PITIS. Flors purpúries, perigoni SabRIA bat JèpalS desiguals, estams arque- jats ascendents, agrupats sota del llavi superior, estils llargs, estig- ones espatulatsme els sar Lidia ii A eis qu e6gg:: Gladiolus. 38 297 PUBLICACIONS DE, LLDNSULT UD DE CILENCEES Gènere 691. — CROCUS L. (Del llatí Crocus, nom del safrà, derivat del grec zpónoç, i aquest de xpóxm, filament, per allusió als estigmes filamentosos d'aquella planta.) Flors violades o blanquinoses, solitàries o geminades, amb una espata uni- o bivalda, perigoni de sis tèpals, infundibuliforme, de tub molt llarg, estams inclusos, de filaments drets, anteres linears sagitades, estil llarg, fliforme, tres estigmes dilatats a l'àpex, càpsula trilocular, membranosa, llavors subglobuloses. Tija escapiforme, al principi molt curta, amb beines membranoses a la base, bulb cobert d'una túnica fibrosa, fulles totes radi- cals, linears acanalades, bicarenades, raquis blanc per sobre. ' Flors precursores de les fulles, estigmes laciniats, ataronjats, anteres grogues, la meitat més curtes que els filaments, flors solitàries, 1 $ grans, violades, tub del perigoni molt llarg. 2,563. C.nudiflorus. Flors concomitants de les fulles, estigmes enters, denticulats o franjats. 2. Flors autumnals, violades, amb la gorja pubescent, espata bivalva, es- tigmes tan llargs com els tèpals, enters o fistonats, de color escar- 2 lata, 6-Io fulles un poc aspres i pestanyoses al marge j 2,564. C. Sativus. Flors vernals, violades o blanques, espata univalva, estigmes més curts vo que els tèpals, enters, franjats o denticulats, 2-4 fulles . . . . 3. / Perigoni violat estriat, amb el tub llargament exert i la gorja glabra, anteres el doble més curtes que els filaments, que són blancs, estig- mes blancs, denticulats, quatre fulles subulades canaliculades, aspres al marge, fibres de la túnica bulbar paralleles 2,565. C. Marcétii. 3 Perigoni violat, amb el tub a penes exert, gorja pubescent, anteres més llargues que els filaments, estigmes ataronjats, enters o franjats, 2-4 fulles linears, llises al marge, fibres de la túnica bulbar re- ticulàdes — . uo i te ue an dE en a a O GS EE FLORA DE CATALUNYA Iridàcies. G. 691. - Crocus. Z 2,563. — C. nudiflorus Smith — C. — multífidus Ram. (nudiflorus, de flors nues, perquè quan floreix encara no ha tret les fulles, multifidus, pels es- tigmes multífids.) Sinonímia. — Safrà bord , cast., azatràn loco. Bulb petit, globulós, molt estolontfer, de tú- nica membranosa formada per fibres paralieles o (no reticulades anastomosades), tija escapifor- Crocus nudiflorus o me, d'r-2 dm, fulles molt posteriors a les flors Es (surten 4-5 mesos més tard), linears, atenuades cap a l'àpex, però obtuses, en nombre de 3-5, llargues, llises, esteses, flors generalment solitàries, violades, grans, que surten d'una espata univalva, entera, aguda, perigoni de tub molt llarg, blanquinós i glabre a la gorja, de tèpals ellíptico-oblongs, obtusos, anteres linears sagitades, groguenques, la meitat més llargues que els filaments, que són blancs, estigmes ataron- jats, dividits en diverses lacínies capillars, simulant un pinzell, càpsula elip- soidal, llavors brunes. Geografia. — Prats i pastures del Pireneu : Rocabruna, Camprodon, Platraver, Comanegra, Monars, Cerdanya, Puigllançada, Pla d'Anyella (Vay.l), Pireneus (Isernl), Montgrony (Sen.l), Comuna a la Vall d'Aran, des de Lés al Port de la Bonaigua (Llen.l) — Set.-Oct. 2,564. — C. Sativus L. (sativus, satiu, perquè hom el cultiva.) Sinonímia. —- Safrà , cast., azafràn , fran- cès, safran. Bulb bastant gros, subglobulós, de túnica fi- brosa, reticulada a l'àpex, fulles concomitants de les flors, en nombre de 6-rI0, dretes, molt llargues, obtuses, un poc aspres i pestanyoses al marge, una o dues flors violades, grans, que surten d'una espata bivalva, perigoni de tub poc exert, de gorja pubescent i violada, tèpals amplament lanceolats, acutiúsculs, anteres groguenques, la meitat més llar- gues que els filaments, que són grocs, estigmes de color escarlata, olorosos, claviformes, fistonats a l'àpex, més llargs que els estams i tant com el perigoni. Geografía. — Cultivat i subespontani en algunes hortes. — Set.-Oct. 299 PUBLICA CIONS DIES LC3UNSTU BRUELIVE (CEENCDES lridàcies. G. 691. - Croeus. sta amaitti 25051520. Martétii Pau: C: carpeiial vi O Boiss. et Reut. affinis, sec. Pau (Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 1909, p. 24). (espècie dedicada al P. Adeodat Marcet, O. S. B., que descobrí aquesta planta a la rodalia del Miracle.) Bulb ovoide, mitjà (com una avellana), de túnica bruna, fibrosa, amb les fibres paralleles, B o quatre fulles limears alenades, obtusiúscules, i Crocus Marcétii coetànies de les flors, aquestes solitàries, mit- Ia End eia qe mer janes, violàcies, estriades, espata univalva, pe- rigoni exert, de tub bastant llarg, blanc o matisat, de gorja blanca i glabra, tèpals oblongs, els externs un poc més llargs, anteres el doble més curtes que els filaments, que són blancs com els estigmes, aquests tres vegades més curts que le anteres i denticulats. t i i Geografía. — El Miracle, prop de Solsona. — Febr.Mazç. (P. Marcet leg.) 2,566. — C. vernus All. (per la floració vernal.) Sinonímia. — Safrà de muntanya , cast., aza- fràn silvestre , fr., safran des fleuristes. Bulb petit, subglobulós, de moltes túniques fibroses, formades de fibres fines i reticulades, fulles en nombre de 2-4, concomitants de les flors, linears, un poc amples, dretes, obtuses o o subretuses a l'àpex, llises, flors solitàries, rara- Crocus vernus ment dues, violades, blanques o matisades de SS ar ves blanc i violat, que surten d'una espata unival- va, entera, perigoni de tub a penes exert, pubescent a la gorja, tèpals oblongs, obtusos, anteres linears sagitades, d'un groc de llimona, més llargues que el filament, que és pubescent, estigmes curts, ataronjats, finament denticulats, més curts que les anteres. Geografia. — Prats i pastures de les altes muntanyes : Pireneu, Setcases (ISernl), vall d'Eina (Bub., Compy.), Cerdanya, cap a la vall d'Err i fins a les altes valls pròximes a Andorra (Gaut.), prats de la zona alpina i de la subalpina del Pireneu central, sempre rara (Zett.), les Bordes, Ribera de Viella (Llen.), Pla de Beret, r. (C. et S.) — Febr.-Maig. 300 h 53 om FLORA DE CATALUNYA Gènere 692. — ROMÚLEA MARATTI (Gènere dedicat a Ròmul, fundador i primer rei de Roma, on abunden aquestes À plantes.) Flors violades o de color de lilà, rarament blanquinoses, en corimbes uni- o triflors, cada una rodejada d'una espata bivalva, de valves herbàcies (la superior escariosa hialina al marge), perigoni infundibuliforme, de tub curt, tèpals quasi iguals, estams inclusos, d'anteres lanceolades sagitades, estil Aliforme, tres estigmes bilobats, càpsula membranosa, subtrígona, eHipsoidal, llavors globuloses o anguloses. Herbes de bulb petit, globulós, tija curta, fulles radicals i caulinars linears filiformes, arquejades, més llar- gues que l'escapus. Espata amb dues valves herbàcies, consistents, la superior estretament escariosa al marge, flors llargament pedunculades, llavors globulo- ses, vermelloses, llises, lluents . . . . 02,567. R. ramiflora. Espata amb la valva superior amplament escariosa i hialina al marge, flors breument pedunculades, llavors anguloses, brunes, mats, un DOC. XASTINAGES de LS 295680: R. Columnae: 2,567. — R. ramiflora Ten. — Tricho- nema ramiflorum Svveet, var. de la se- gúuent apud Fiori (per la inflorescència ramosa.) Tija escapiforme de 5-15 em, amb 2-3 flors i 3-6 fulles estretament linears i canaliculades, dretes, arquejades recorbades, més llargues que la tija, les radicals embeinadores i les inferiors reduides al pecíol, flors llargament peduncula- des, que ultrapassen visiblement l'espata, val- ves herbàcies, la superior estretament escario- sa hialina al marge, perigoni d'un violat clar, de tub molt curt, gorja d'un groc de llimona, un poc peluda, tèpals lanceolats aguts, estams més llargs que el pistil i un terç més curts que el perigoni, filaments grocs, càpsula transovoide, llavors globuloses, vermelloses, llises, lluents. Romúlea ramiflora 301 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CTENCRES iridàcies. G. 692. - Romúlea Maratti Geografia. — Llocs herbosos, arenosos o pedregosos : Litoral de Can Tunis, Ter- rassa, vores de la riera del Palau, r., serra de l'Obac, alzinars pròxims a la casa, r. s Badalona, Empordà, Cabanes i Molins (Sen.l), vall d'Eina (Compy.), Alberes, de Coll-lliure a Cervera (Gaut.) — Abr.-Febr. 2,568. — R. Columnae Seb. et Maur., Trichonema Columnae Reichb. ( dedicada a Fabio Colonna, llatinitzat Colum- na, cèlebre botànic napolità autor de 4Phyto- basanos,, primera obra botànica on foren em- prats els gravats en coure, de les darreries del segle XVP.) Molt afí a l'anterior, barrejada i frequent- ment confosa amb ella, hom la distingeix per ésser de menor talla (s-I2 cm), generalment amb 1-2 flors molt petites, breument peduncu- la. as io lades, a penes més llargues que l'espata, valva superior amplament escariosa hialina al marge, perigoni d'un blau clar o blanquinós, groc de llimona, però glabre a la gorja, estams la meitat més curts que el perigoni, de filaments blancs, càpsula ovoide, molt petita, llavors anguloses, brunes, mats, un poc xagrimades. Geografia. — Llocs arenosos del litoral: Can Tunis, amb l'anterior, però més rara sc Empordà, Cabanes (Sen.'l), costes de Barcelona, cap a Can Tunis (Costa, Vay., Sen.l), Cadaqués (Tremp.), Argelés i Alberes (Gaut.) — Febr.-Abr. 302 FLORA DE CATALUNYA Gènere 693. — IRIS L. (Del grec Íptç, arc iris, per la diversitat cromàtica del periant d'algunes espècies o bé per la gran varietat de colors florals en les plantes d'aquest gènere, aquest nom ja fou emprat per Teofrast.) Flors blaves, violades, grogues o blanquinoses, regulars, grans, agrupa- des en nombre d'r-4 en una espata bivalva, tèpals externs estesos o reflexos, els interns drets, estams lliures o soldats inferiorment, drets, anteres oblon- gues, basifixes, estil curt, estigmes grans, petaloides, bífids, càpsula trígona o hexàgona, trilocular, llavors £: comprimides. Herbes perennes, robustes, de rizoma bulbós o tuberós, fulles graminiformes o ensiformies. Rizoma bulbós, fulles linears acanalades —. u.e le 2: 1 i Rizoma tuberós, fulles ensiformes o linears, no acanalades . . 3. , Flors solitàries, espata estreta, de valves molt desiguals, tèpals interns quasi iguals als externs, fulles subulades acanalades. 2,569. I. Xíphium. j Flors geminades, espata inflada, de valves quasi iguals, tèpals interns i molt més curts que els externs, fulles linears acanalades. i 2,570. I. xiphioídes. 2 Tub del perigoni més curt que l'ovari, tèpals externs glabres. 4. 3 )'Tub del perigoni tant o més llarg que l'ovari, tèpals externs barbuts 6. ( Fulles linears graminoides, 1-3 flors violàcies blanquinoses, peduncle curt, inclús, espata poc inflada, tèpals externs més llargs, de limbe 4 imberbe, el doble més curt que l'ungla . . 2,571. I. spúria. fruites ensiformes, flors grogues o amb els tèpals externs d'un blau CEE rr RI Pen P per SS a P PEA / Tèpals externs blavencs, els interns un poc més curts, iguals o més llargs que els estigmes, càpsula ovoide, no apiculada, tija simple, planta fètida per la fricció . . . . 2,572. I. foetidíssima. Tèpals tots grocs, els interns tres vegades més curts, més estrets i més curts que els estigmes, càpsula ellipsoide, apiculada, tija ramificada, DIantagnodora ies ei, EE aa 2,573. I. Pseudacorus. 303 PUBLICACIONS DE .L'INSTIA UA MD E CTENCLES Tridàcies. G. 693. - Iris. Rizoma gruixut (uns 3 cm de diàm.), tija amb dues o més flors d'un blau violat, oloroses, tèpals de 4-5 cm d'ample, tub del perigons més curt que Dauers EE : Le a, 574. I. germàrica, Rizoma prim (d'1 cm de dm), Lija amb 1-2 flors poc oloroses, tèpals de 2-3 cm d'ample, tub del perigoni 1-2 vegades més llarg que l'ovari. 7- Tija de 5-15 cm, tan llarga com les fulles, que fan de 5-10 mm d'ample, espata bivalva, tèpals interns més amples que els externs, peduncle més curt que l'ovari . . sr 575. I. Chamaeiris. Tija de 10-30 cm, més llarga que és fulles, que fan de 15-22 mm d'am- ple, espata trivalva, tèpals tots iguals, peduncle tan llarg com l'ovari. 2,576. I. lutéscens. 2,569. — I. Xíphium L. (del grec Supíov, nom dels gladiols, emprat per Dioscòrides.) Rizoma bulbós, ovoide, petit, recobert de tú- niques brunes, tija de 3-6 dm, dreta, cilíndrica, flexuosa, fistulosa, simple, amb les fulles li- nears alenades, caniculades, més curtes que la tija, una, rarament dues flors violaceo-purpú- ries, llargament pedunculades, espata terminal estreta, de valves molt desiguals, lanceolades agudes, escarioses al marge, perigoni de tub molt curt, trencadís sobre l'ovari, tèpals d'igual longitud, els externs, erectes estesos, ultrapassen els estigmes i tenen el limbe ovat, bastant més curt que l'ungla, que és oblonga linear, pubescent i més estreia que els estigmes, els tèpals interns, transovats oblongs, són insen- siblement atenuats a la base, estigmes linears oblongs, bífids, càpsula clavi- lorme, trígona, de cares canaliculades. var. castrensis Costa — Tija no flexuosa, igual a les fulles, tèpals ex- terns més amples, escotats. i i i Iris Xíphium t Geografia. — Prats del litoral: Costes de Tarragona, Alfacs, etc. (Costa). La var. castrensis Costa a Castelldefels i als Alfacs (Costa) — Maig-Jul. N. B. La tenim de la Devesa de València, tramesa per Pau Ha estat citada també de Núria, on solament havem observat la segúent. 304 hi EE OUS DE CIADUUNES CA: Tridàcies. G. 693. - Tris. oo 2570. —L xiphioídes Ehrh. (per la seva semblança amb l'espècie anterior.) Rizoma bulbós, ovoide, gros, rodejat de fibres brunes, tija de 3-6 dm, dreta, cilíndrica, flexuo- sa, simple, robusta, fulles linears canaliculades, un poc amples, generalment tant o més llar- gues que la tija, dues flors d'un blau violaci, grans, espata terminal bastant inflada, de val- ves quasi iguals, lanceolades agudes, esirela- ment escarioses al marge, perigoni de tub molt curt, trencadís sobre l'ovari, de tèpals desiguals, els externs reflexos, molt més am- ples i doblement llargs que els estigmes, de limbe amplament ovat, escotat, igual a V'ungla, que és transovada cumeiforme, els interns més petits, drets, transovats oblongs, insensiblement atenuats cuneiformes, estigmes linears oblongs, bífids, càpsula ovoide trígona. Geografia. — Prats i llocs herbosos del Pireneu i Núria, sobre el Pont de Crémals i al peu de la Creu d'En Riba — Muntanya de Queralt, sobre Berga (Grau, ex Costa) , abundant a Surroca, Sant Joan de les Abadesses (Costa), Font dels Assots, Núria (Trèm.), Carençà, Prats de Molló (Compy.), Solana d'Andorra (Bub.), Cutet, a la Vall d'Aran, Costanesa i ports dels Pireneus centrals (Costa), ports de la Picada, Penyablanca, Benasc, les Maleides (Zett.), canal de Pomero (Llen. l) — Jul.-Ag. Iris xiphioídes 2,571. — I. spúria L. (del llatí spurius, bastard, com si diguéssim lliri bord.) Rizoma tuberós, del gruix de poc més d'un centímetre, bru, horitzontal, tija de 3-6 dm, dreta, flexuosa, prima, simple, fulles linears gramimnoides, dretes, acuminades, més curtes que la tija, flors en nombre d'1-3, d'un violat blanquinós, inodores, sostingudes per un pedun- cle curt, inclús, espata un poc inflada, de valves quasi iguals, lanceolades agudes, estretament escarioses al marge, perigoni de tub prim, curt, tèpals desiguals, els externs pàtulo-reflexos, de limbe orbicular, enter o es- cotat, dues vegades més curt que l'ungla, que és linear oblonga, els interns més curts, però ultrapassant els estigmes, oblongs transovats, insensiblement atenuats a la base, estigmes oblongs cuneiformes, bífids, de lòbuls aguts i recorbats cap. enfora, càpsula ovoide hexagonal, llargament apiculada. Iris spúria i / I 39 305 PUBLICACIONS: DEZEAHNSTI GUTVDE CIENIGUREE Iridàcies. G. 693. - Iris. Geografia. — Prats humits i roques marítimes: Castelló d'Empúries — Abun- dant prop de Roses (Bub.), marges dels camps de Castelló, prats marítims de Roses, des d'on s'interna fins a Siurana i Baseja (Vay.), de Saldes a Argelés (Gaut.) — Maig-juny. 2,572. — I. foetidissima Desf. (per l'olor fètida d'aquesta planta.) Sinonímia. Lliri pudent , cast., lirio fé- tido , fr., glayeul puant. Rizoma tuberós, gruixut, planta de 4-8 dim, fètida o aliàcia per la fricció, tija dreta, com- brimida, però angulosa d'un sol costat, simple, bi- o triflora, fulles ensiformes, subcoriàcies, o d'r'5 em d'ample, dretes i quasi de la longi- i ed o tud de la tija, flors d'un blau lívid o blanquinós, TE llargament pedunculades, espata terminal, de valves lanceolades acuminades, escarioses al marge, perigoni de tub doble- ment curt que l'ovari, tèpals desiguals, els externs pàtulo-reflexos, oblongs, obtusos, contrets en una ungla més curta que el limbe, els interns més petits, però ullrapassant els estigmes, oblongo-lanceolats, obtusos, unguiculats, es- tigmes oblongs, breument bífids, de lòbuls aguts, corbats cap enfora, càpsula ovoide trígona, mo apiculada, llavors grosses, subglobuloses, d'un vermell escarlata. Geografia. — Boscos i prats humits : Montcada, Empordà, cap a Figueres (Salv.l), partit d'Olot (Tex.), Avinyonet, Figueres, Banyoles, Dosquers, Maià (Vay.), Ca- banes (Sen. 1) -— Maig-Jul. cens Tost s'es imeerea IS (és l'Acorus adulterinus o falsus dels botànics prelinneans, per haver comparat aquesta planta amb l'Acorus Calamus o acor ver.) Sinonímia. — Lliri groc, coltell groc , cast., lirio amarillo, espadafia , fr., iris jaune. Rizoma tuberós, gruixut, tija de 5-IO dm, dreta, cilíndrica comprimida, ramificada a l'à- oo pex, multiflora, fulles amplament ensiformes, acuminades, les inferiors quasi iguals a la tija, Iris Pseudacorus i : Di HOTS grogues, inodores, de peduncletant ommes 306 ELOQRA (DE CGATLATEUNYA Iridàcies. G. 693. - Iris. llarg que l'ovari, espata terminal, de valves estretament lanceolades agudes, herbàcies, un poc desiguals, tub del perigoni més curt que l'ovari, tèpals desiguals, els externs reticulats, amb venes purpúries, de limbe reflex, gran, ovat, contret en ungla estreta i la meitat més curta, els interns molt més petits, linears, més estrets i més curts que els estigmes, que són transovats, bífids, de lòbuls aguts i denticulats al marge extern, càpsula ellipsoide trí- gona, apiculada, llavors comprimides, brunes. Geografia. — Sèquies i aigúes estancades : Frequent al litoral de Barcelona, Prat, Gavà i Castelldefels , Montcada i Mollet, voltants de Lleida, Mollerussa, i altres llocs de l'Urgell, aigúes de la costa, fins a la muntanya d'Olot (Costa) , Roses (Bub.) — Abr.-Juny. 2,574. — I. germànica L. (perquè viu a Germània.) Simonímia. — Lliri blau, grejol , cast., lirio azul, lirio càrdeno , fr., fambe. Rizoma tuberós, gruixut (d'uns 3 cm), tija de 4-8 dm, dreta, cilíndrica, fistulosa, fullosa, ramificada, més llarga que les fulles, que són amplament ensiformes (2 cm de diàm.), subar- io quejades, acuminades, glaucescents, flors en EEeiànica o nombre de 5-7, d'un blau violat, oloroses, ES ic OO grans, subsèssils, solitàries a l'àpex de la tija i de les branques, espata inflada, curta, de valves desiguals, ovades lanceo- lades, obtuses, cscarioses en les ques terceres parts superiors, tub del peri- goni exert, més llarg que l'ovari, tèpals iguals, de limbe quasi tan ample com llarg, els externs reflexos, transovats, barbuts, insensiblement atenuats a la base, els interns arquejats connivents, obtusos, ondats al marge, brusca- ment contrets en ungla curta, estigmes més curts que els tèpals, oblongs, bífids, de lòbuls ovats aguts, divergents, càpsula ovoide subtrígona, obtusa. Geografía. — Muralles, roques, marges i runes : Sant Salvador, cap a la Puda, Montserrat, Bages — Manresa, Cardona, Berga, Balaguer, Montseny, Olot (Costa) — Abr.-Maig. 307 PUBLICACIONS DEL INSTIUTUD.DE CIENCIES Tridàcies. G. 693. - Iris. 2,575. — I. Chamaeiris Bert., I. pú- mila Vill. (del grec yonaí, a terra, i Iris, com si digués- sim lliri nan, per la seva escassa alçària.) Rizoma tuberós, horitzontal, gruixudet (prop d'r em), tija de 5-15 cm, dreta, simple, uniflora, fullosa a la base, generalment més curta que les fulles a la fructificació, fulles ensiformes, es- tretes (5-I0 mm d'ample), agudes, subfalcifor- mes, Aor d'un blau violat, groga o blanquinosa, poc olorosa, terminal, peduncle més curt que l'ovari, espata subinflada, de dues valves iguals, agudes o bé obtusiúscules, escarioses en llur part superior, tub del perigoni exert, prim, 1-2 vegades més llarg que l'ovari, tèpals quasi de la mateixa longitud, els externs reflexos, ondats al marge, oblongs transovats, els in- terns erectes connivents, transovats, tots atenuats en ungla, estigmes més curts que els tèpals, oblongs, bífids, de lòbuls aguts i denticulats, càpsula grossa, ovoide trígona. var. lutea Rehb. — Flor groga. Geografia. -— Llocs secs i àrids: El tipus i la var. al cap de Norfeu, de Cadaqués (Prèm.l), també a la Cellera (Cod.l), el tipus a Llers (Sen.l, in Hb. Cad.). — Març-Maig. 2,576. — I. lutéscens Lamt. (del llatí lutescere, tornar-se oroc, pel color so- vint groguenc de les flors.) Ps dd SN: Planta molt afí a l'anterior, de la qual hom la A Il J 0 o distingeix pel rizoma un poc més gruixut (com UJI el dit), per la tija més alta (2-3 dm), amb les : / fulles més amples (ro-20 mm), quasi sempre més curtes que la tija, per les flors en nombre d'r-2, violàcies o groguenques, amb l'espata de tres valves, tub del perigoni inclús, més Iris lutéscens llarg que l'ovari, tèpals transovats, quasi tots ee de la mateixa longitud i amplada, més llargs que l'estigma, per la càpsula ellipsoide trígona. Geografia. — Escletxes de les roques de la zona litoral: Roques de Cadaqués (Trèm.l), de Talaixà (Vay.), Baix Empordà, prop del Port de la Figuera (Tex.) — Març-maig. N. B. No consignem VI. júncea Poir., citat per VVebb a Tarragona, perquè cap més botànic no l'ha mencionat. i 308 EBLORA DESCCATALUNYA Gènere 694. — GLADÍOLUS L. (Diminutiu del llatí gladius, glavi, aHudint a la forma de les fulles d'aquestes plantes, semblants a una espasa.) Flors rosades o purpúries, irregulars, solitàries, sèssils en una espata bivalva, en raim dístic o unilateral, perigoni subbilabiat, de tub encorbat, estams arquejats ascendents, inclusos, sota el llavi superior, estil llarg, hliforme, estigmes espatulats, càpsula membranosa, llavors globuloses o comprimides alades. Herbes de rizoma bulbós, fulles graminoides o eu- siformes. Raim unilateral, aurícules basilars de les anteres obtuses i paraleles, llavors amplament alades . . . . . . 2,577. G. Communis. Raim dístic, aurícules de les anteres agudes, divergents, llavors piri- IORMES NOS eStrCta Ment ala CES pe ea EE Zn llavors piriformes, anteres més llargues que el filament, estigmes ate- nuats des de la base, túnica bulbar amb malles oblongues a l'àpex. 2,578. G. ségetum. Llavors estretament alades, anteres més curtes que el filament, estig- mes bruscament dilatats, túnica bulbar amb malles molt estretes a Dec ts der, Dog status s aror Grill sticus: J l 2,577. — G. communis L. (Limné, en descriure aquest gladiol, el tenia per l'única espècie europea, així considerada realment comuna.) Bulb globulós, túnica bulbar de fibres grui- xudes, paralleles, reticulades a l'àpex formant Ju. o malles linears, estretes, tija de 4-S dm, dreta, MANS o cilíndrica, robusta, fulles ensiformes, linears LI Í lanceolades, acuminades, flors purpúries, mit- janes (més de 3 cm), nombroses, en raim a la Gladiolus communis o A unilateral, un poc flexuós, espata de valves desiguals, estretament escarioses al marge, lan- ceolades acuminades, més curtes que la flor, tèpals subconnivents, ovats, 309 PUBLICACIONS D'E L'INSTITUE DE CLENGBRES Tridàcies. G. 694. - Gladíolus llargament unguiculats, el superior un poc més gran, anteres més curtes que el filament, amb les aurícules basilars obtuses i paralleles, estigmes trans- ovats, atenuats des de la base, càpsula transovoide, deprimida, obtusament carenada, llavors amplament alades. Raça G. dubius Guss. — Fibres de la túnica bulbar totes paralleles o molt anastomosades a l'àpex, flors més petites i de color més fosc. Geografia. — Prats i llocs incultes : Montserrat, al Torrent de la Bellasona, des- sota la Cova (Marcetl). La raça G. dubius Guss. als camps de Sarrià i Sant Ger- vasi (Sen.l) — Maig-Juny. 2,578. — G. ségetum Gavvi. (del llatí, seges, les messes, perquè s'hi sol fer entremig.) Sinonímia. — Espases, lliri dels blats, lliri de Sant Joan , cast., estoque, hierba estoque. Bulb globulós, túnica bulbar formada per fi- bres gruixudes, paralleles, reticulada quasi des de la base formant malles oblongues, tija de OO 4-8 dm, dreta, cilíndrica, robusta, fulles lan- Gladiolus ségetum o ceolades linears, bastant amples, llargament ren acuminades, de pots nervis i amb ellraquic Lles fort, flors purpúries o rosades (d'uns 3 cm), nombroses, en raim dístic, Auix i flexuós, espata de valves molt desiguals, lanceolades acuminades, estreta- ment escarioses al marge, les inferiors iguals a la Aor, tèpals molt desiguals, el superior més gran, ellíptic, obtús, atenuat en ungla i separat dels iaterals, que són la meitat més estrets, llargament oblongs cuneiformes, anteres més llargues que els filaments, d'aurícules basilars agudes i arquejades diver- gents, estigma estret i glabre a la meitat inferior, després obiong i papillós, càpsula subglobulosa, deprimida, llavors piriformes, generalment àpteres. Geografia. — Terres cultivades : Frequent des del litoral al Pireneu — Abr.-Juny. 310 EL ORRIAS SIDA SCASIPAS I UN XS A: Iridàcies. G. 694. Gladíolus. 2,579. — G. illyricus Roch (perquè viu a IHíria.) Bulb globulós, petit, túnica bulbar de fibres fines, paralleles inferiorment, reticulades i for- mant malles poc nombroses, estretament linears a l'àpex, tija de 3-6 dm, dreta, prima, cilíndri- ca, fulles estretament ensiformes, acuminades, flors purpúries, petites, poc nombroses, en raim dístic fluix, espata de valves molt desiguals, lanceolades acuminades, estretament escarioses Gladiolus illyricus : al marge, les inferiors més curtes que la flor, emeses tèpals ovats o romboido-oblongs, apiculats, sub- conmvents, el superior més llarg i l'inferior més ample que els laterals, tots contrels en ungla, anteres més curtes que els filaments, amb les aurícules agudes i divergents, estigmes linears i glabres inferiorment, després brusca- ment dilatats i papillosos al marge, càpsula transovoide, deprimida, llavors estrelament alades. Geografia. — Pastures àrides : Frequent a les costes de Garraf, i, per Gelida, fins a Montserrat , Vallès occidental i part de Bages — De Coll-lliure (Bub.) a Portven- dres (Timb., Gaut.) — Abr.-Juny. 3II PUBLICACEONS: DE L'INSTITUT DE CILENGCUES Família 124. — AMARIL:LIDÀCIES LINDL. (Del gènere Amaryllis, exòtic.) Plantes de flors hermafrodites, regulars, grogues o blanques, solitàries o en umbella, tancades abans de la floració en una espata membranosa uni- o bivalva, perigoni de sis tèpals lliures o soldats, sis estams oposititèpals, d'anteres introrses, un estil, estigma simple o trilobat, i per fruit una càp- sula trilocular, loculicida, llavors subglobuloses. Herbes de rizoma bulbós, fuiles linears, radicals i embeinadores. Perigoni dialitèpal, acampanat, estams inserits al disc amb què ter- mina l'ovari, flors blanques, penjants. . . . . EL 2. Perigoni gamotèpal, infundibuliforme, estams inserits al perigoni, flors DIOQUES OA DIanqUES,, . lecidud a d'aracaltcamenrenon mes mc veia DE Una flor terminal, tèpals heteromorfs, els externs transovats oblongs, i enters, els interns la meitat més curts, transovats cuneiformes, es- l COtatS Te Ra 3 Lo. 4. . 695. Galanthus. Flors en nombre den 3-7 en CP htdatgcl. tèpals heteromorís, trans- ovats, enters, estriats de verd per dins cap a l'àpex i tacats per fora, i anteres obtuses, de dehiscència valvar . . . 696. Leucóium. X ( Tub del perigoni curt i sense corona a la gorja, estams inserits a l'àpex del tub, flor groga, solitària, dreta, autumnal 697. Amaryllis. ( Tub del perigoni llarg i amb corona a la gorja, estams inserits a l'in- terior del tub, flors en umbella, rarament solitàries, grogues o blan- ques, dretes o penjants, generalment vernals . . . . . . 4. 3 espata univalva, flors grogues o blanques . . 698. Narcissus. Estams molt exerts, inserits al darrera i sobre la corona, espata bival- RES poc o no gens exerts, inserits al davant i per sota de la corona, El va, flors blanques . . . . . . 4. ..,. 699. Pancratiuim. 312 fe. BEORA DE (CABALUNYA Gènere 6095. — GALANTHUS L. (Del grec yàa, llet, i àvSoç, flor, la flor de llet, o de neu, per la blancor del seu perigoni.) Flor blanca, solitària, terminal, penjant, continguda dins d'una espata canaliculada, arquejada, escariosa al marge, poc més llarga que el peduncle, perigoni acampanat, tèpals lliures, els externs transovats oblongs, enters, un poc oberts, d'un blanc pur, els interns transovats cuneiformes, la meitat més curts, escotats, tacats de verd exteriorment prop de l'àpex i estriats del mateix color interiorment, subconnivents, estams inserits en les depressions del disc amb què termina l'ovari, filaments molt curts, anteres basifixes, oblongues, dretes, apiculades, dehiscents per dues valves desiguals, estigma alenat, simple, càpsula carnosa, subglobulosa, llavors ovoides. Bulb ovoide, tija d'r-3 dm, dreta, cilíndrica comprimida, fistulosa, fulles, generalment, en nombre de dues, linears, amples de 4-8 mm, planes, obtuses, un poc ca- renades, glaucescents, més curtes que la tija escapiforme. 2,580. — G. nivalis L. (del llatí, nivalis, propi de la neu, perquè és tan primerenca que, en molts indrets, floreix quan encara tot està nevat.) Sinonímia. — Aiguamoixos, fadrins, flor de neu , fr., perce-neige, clochette d'hiver. I Geografia. — Boscos i prats: Comarca de la Galanthus nivalis i o Selva, a Vidreres — Prop d'Olot (Bolòsi), Berga ap Gran), capi ar Ribes (Eourr-)h Pireneusi orientals, Costabona, Camprodon , vores dels reguerols, a Olot i tota la conca del Fluvià fins a Sant Joan les Fonts (Vay.), Camprodon (Isern, ex Bub.) — Gener-Març. 40 313 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CDLENCRES Gènere 696. — LEUCÓIUM L. Del grec 2ecoxóç, blanc, i toy, viola, com si diguéssim viola blanca. o , Flors blanques, reunides en nombre de 3-7 en umbella unilateral, penjants, contingudes en una espata univalva, lanceolada linear, tant o més llarga que els pedicels, tèpals homomorfs, tots transovats, bruscament terminats en punta curta i obtusa, estriats de verd per fora cap a l'àpex, estams inserits al disc amb què termina l'ovari, hiaments curts i anteres dretes, basifixes, obtuses, no apendiculades, dehiscents per dues línies longitudinals, estil cla- vilorme, càpsula gran, piriforme, crustàcia, llavors poc nombroses, globu- loses, blanquinoses, llises, lluents. Bulb gros, ovoide, tija de 3-6 dm, dreta, fistulosa, ancipital, amb 4-6 fulles amplament linears, obtuses, quasi iguals a la tija. 2,581. — L. aestívum L. (perquè floreix més tard que el L,. vernum, gai- rebé a l'estiu en alguns paisos.) Geografia. — Prats humits: Marges dels prats (Salv.l), Salses, Argelés (Gaut.), sobre Ax (Bub.), Pireneus orientals (Rouy) — Febr.-Abr. Leucoium aestívum 314 ed Ales EELORA DE CATALUNYA Gènere 697. — AMARYLLIS L. (Nom d'una pastora jove, cantada per Teòcrit i Virgili.) Flor groga, gran, solitària, dreta, espata univalva, ovato-lanceolada, igual a la meitat del perigoni, que és infundibuliforme, de tub curt i estret, tèpals oblongs obtusos, estams inserits a l'extrem del tub, filaments estaminals hliformes, anteres dorsifixes, versàtils, estil filiforme, estigma trilobat, amb dos lòbuls reflexos, càpsula piriforme, carnosa, indehiscent. Bulb gros (2-3 centímetres de diàmetre), ovoide globulós, tija d'1-3 dm, dreta, subancipital, amb 5-6 fulles amplament linears, obtuses, còncaves, més llargues que la tija. 2,582. — A. lútea L., Sternbérgia lútea Rer-Gavvi. (del llatí, luteus, groc, pel color de les flors.) Geografia. — Prats i paratges incultes: Puig- reig, r.r., i, probablement, accidental (Puj., C.I), regió mediterrània (Coste) — Set.-oct. N. B. Rouy considera aquesta espècie com a subespontània o naturalitzada als diversos llocs de França on ha estat trobada. Sternbérgia lútea 315 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CITENCEES Gènere 698. — NARCISSUS L. (Nom emprat per Dioscòrides i Teofrast per a designar algunes espècies d'aquest gènere, derivat de vapxdm, produir sopor, per l'olor forta, soporífica, que exhalen.) Flors grogues o blanques, solitàries o en umbella, freguentment penjants, quasi sempre primaverals, en una espata univalva, perigoni embudat o ciati- forme, de tub llarg i corona llarga, tubulosa acampanada, o bé curta, ampla i ciatiforme, estams inserits al tub, al davant i sota de la corona, poc o no gens exerts, filaments de longitud variable, anteres generalment dorsifixes, estil filiforme, càpsula ovoide trígona, llavors subglobuloses o anguloses, negres. Plantes bulboses, de fulles amplament linears o junciformes. Corona gran, tubulosa acampanada, tant o més llarga que les divisions del perigoni, flor solitària, gran 2,583. N. Pseudo-Narcissus. Corona ciatiforme, més curta que les divisions del perigoni, flors ge- I neralment fen umbela, mitjanes. 1. . SUC Le 2. Flors totalment grogues, tèpals, frequentment, d'un color més pàHid h que-lavcorona, (que (es bastant graner Es d'E a) Es totalment See o amb la corona groga i, denes En ell molt petita. (ep Es etapes ME dec RS CNS I 4. ' Fulles linears filiformes, més curtes que la tija, tèpals ovats obtusos, corona igual a la meitat de les divisions del perigoni. 2,584. N. juncifólius. IE linears subcilíndriques, iguals a la tija, tèpals ovats apiculats, 3 corona igual a la quarta part de les divisions del perigoni. I 2,585. N. Jonquilla. Tija bi- o multifiora, corona de 3-6 mm d'alçària. 4 2,586. N. Linneanus. Tija uniflora, corona d'r-3.mm' d'alçària do 0. EE 5. i Florescència vernal, flors de 4-6 cm de diàm., tèpals ovats oblongs, corona groga, de 2-3 mm, amb el marge d'un vermell viu, crenato- CIOSp Le Ra es es Ge te ee de DE DE EE Florescència autumnal, fors de 2-3 cm de diàm., tèpals oblongs o lan- ceolats, corona d'un groc d'or, d'I-I'5 mm, amb 3-6 lòbuls al marge. 2,588. N. serótinus. 316 EL ORNR A DE CA TA NS Al Amaril-lidàcies. G. 698. - Narcissus, 2,583. — N. Pseudo-Narcissus L. (els botànics prelinneans donaven el nom de pseudo-narcissus a diverses espècies d'aquest gènere de corona floral molt desenvolupada, com és ara aquesta.) Sinonímia. — Narcís de muntanya , caste- llà, narciso de los prados , fr., narcisse des prés, godet. Bulb ovoide, gran (com una nou), tija de 2-4 N. Fseudo-Narcissus o decímetres, dreta, ancipital, d'angles aguts, eren g.g fulles amplament linears obtuses, dretes, planes, generalment més curtes que la tija, for groga, gran, inodora, soli- tària, terminal, penjant, espata embeinadora, ovada, blanca escariosa, més llarga que el pedicel, perigoni infundibuliforme, tèpals ovats lanceolats, úrets, estesos, corona tubulosa acampanada, gran, tan llarga com els tèpals, fisto- nada o inciso-lobada, estams iguals, drets, inclusos, estil més llarg, però també inclús dins la corona, càpsula ovoide, d'angles obtusos, una mica con- treta a la base. Espècie polimorfa. Subespècie N. silvestris Laml. — Corona acampanada, llavors amb l'àpex corresponent a la calaza apendiculat. Subespècie N. moschatus L,. — Corona cilíndrica, llavors amb l'àpex cor- responent a la calaza molt obtús. Geografia. — Boscos i prats de la zona pirenenca: Pic de Comanegra, sobre Monars, Puigsacau, muntanyes del Corb, prop d'Olot (Vay.l), proximitats de Berga (Graul), bastant comuna al Pireneu central, al peu del Port de Benasc (Zett.), i Pomero (Llen.l), Port de Viella (C. et S.) — Març-Jul. La subespècie N. silvestris LamF. està representada per la raça N. minor L., planta nana, de 6-18 cm, de flor petita (25-28 mm de llarg), que ha estat citada per Lezat (ex Bub.), a Luchon. El N. moschatus L,. (N. candidissimus Red.), a Setcases (Isern, vist per Bub ), Pireneu d'Aragó, al cim de la Pefia de Oroel (Bub.). I apeyrouse, Hist. abreg. Pyr., p. 176, diu que quasi no es pot distingir del tipus més que pel color de les flors. 517 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENÇCLES Amaril'lidàcies. G. 698. - Narcissus, 2,584. — N. juncifólius Lag. (per les seves fulles junciformes.) Sinontma. — Almesquí , cast., junquillo menor. Bulb mitjà (com una avellana), tija d'I-2 dm, dreta, cilíndrica, prima, amb 2-4 fulles linears filiformes (2 mm d'ample), obtusiúscules, pla- nes o molt lleugerament acanalades, més curtes o que la tija, flors en nombre d'r-2, grogues, olo- Narcissus juncifolius Do roses, mitjanes (1'5-2 cm), penjants, espata Sra yi SAT d ESRET ——lanceolada, poc més llarga que el pedicel, peri- goni hipocrateriforme, de tub molt estret, 2-3 vegades més llarg que els tèpals, que són ovats obtusos, corona ciatiforme, d'un groc ataronjat, doble- ment curta que els tèpals, estams desiguals, estil inclús, càpsula ovoide. Geografia. — Boscos i llocs pedregosos de les muntanyes. Serra de l'Obac, Montcau i Sant Llorenç del Munt, d'on baixa fins a Terrassa, Montserrat, Man- resa. Muntanyes pròximes a Prats de Rei (Puigg.l), Montagut (Isernl), Sant Julià de Sasserra (Salv.l), abundantíssim al Lluçanès, Besora, Puigsacau, Corb, prop d'Olot, de Segaró cap a Llerona (Vay.), de Coll-lliure a Cervera (Gaut.) — Març-Abril. 2,585. — N. Jonquilla L. d'aquesta i d'altres espècies afins de fulles jun- ciformes.) i OM Ú Sinonímia. — Jonquill , cast., juaquillo , fr., jonquille. I I Hom el distingeix de l'espècie anterior per EO NI tenir la tija de major talla (2-5 dm) i més robus- o ta, per les fulles més amples (3-4 mm), iguals Narcissus Jonquilla a aquella, per les umbelles de 2-6 flors, i aques- Cep ee tesvmés Qransproprde 8'emvde diametre Raper l'espata ampla, poc més llarga que els pedicels, pels tèpals amplament ovats apiculats, concolors amb la corona, que és més oberta i 3-4 vegades més curta que els tèpals. Geografia. — Cultivada i subespontània en alguns llocs : Olot (Bolòs, Tex.) — Març-Abr. 318 (de l'espanyol junquillo, cat. jonquill, propi / TL OR (DE 46 ASTAN IU NY A Amaril'lidàcies. G. 698. - Narcissus, 2,586. — N. Linneanus Rouy — N. Tazetta L. (sensu amplo). (Rouy, sota el nom de N. Linneanus, agrupà al volt del N. 'Dazzeta un seguit de formes afins, i dedicà V'espècie a Lanné.) I Sinontmia. -— Ninou, nadala , cast., narciso AN o común. NN i Bulb mitjà, tija de 2-9 dm, ancipital o sub- Tl do cilíndric, fulles planes o acanalades, dretes o Narcissus Tazetta o esteses, més llargues o més curtes que la tija, umbella de 2-r12 flors, oloroses, penjants, gene- ralment bicolors, és a dir de perigoni blanc i corona groga, rarament blanques o grogues en llur totalitat, tèpals ovats, ellíptics, lanceolats o sublinears, corona des d'un quart fins a la meitat de la longitud de les divisions perigo- neals, estil inclús, càpsula ovoide o ellipsoide. Florescència vernal o, en part, hivernal (del desembre al març). Planta polimorfa , les subespècies més im- portants són les seguents : N. Tazetta L,. — Perigoni blanc, corona d'un groc daurat o ataronjat, d'H/a-'/, de les divisions del perigoni, que són transovades, ovades o ellípti- ques, desiguals, obtuses o apiculades, fulles amplament linears. N. subúlbidus l,ois. — Perigoni d'un blanc brut, corona d'un groc £ viu, igual a un quart de les divisions del perigoni, que són lanceolades agu- des, fulles amplament linears, planes. N. intermedius Lois. — Perigoni groc, corona groga o ataronjada, d'H/a4-v/s de les divisions del perigoni, que són ellíptiques, mucronades, esteses en es: trella, subconcolores amb la corona, fulles semicilíndriques acanalades, més llargues que la tija. N. dúbius Gouan — Perigoni blanc, corona blanca, d''/,-'/, de les divi- sions del perigoni, que són amplament transovades, apiculades, corona fisto- nada, fulles estretes (3-5 mm), quasi planes, iguals o més llargues que la tija, que és molt ancipital. El N. Tazetta L,., cultivat i subespontani — Tarragona (Cav. ex Colm.) , Alberes, des d'Argelés a Banyuls (Gaut.) , el N. subalbidus Lois., a Pont de Molins, de l'Empordà (Sen. 1), el N. intermedius Lois, a Cadaqués, al Cap de Norfeu (Trèm. 1t), el N. dubius Gouan, a Manresa,, al cim de Coll- baix, abundant (Font 1). (1) N. B. Abunden els híbrids entre les estirps d'aquest grup. (1) El N. dubius Gouan, també al Turó d'En Falcó, sobre Vallcarca, a Barcelona (Sennenl): a Castelldefels, r., a les garrie gues de la Plana de Sant Jordi, entre l'Hospitalet de l'Infant i Ametlla, etc. — (F. Q.) 319 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Amarillidàcies. G. 698. - Narcissus. 2,587. — N. poéticus L. (del llatí, poeticus, propi dels poetes o digne d'ésser cantat per ells, per la bellesa de les se- ves flors.) Sinonímia. — Menines, a Aran, segons Cos- io ta, grandalles, a Andorra (F. Q.), cast., nar- i. eiso de los poetas: fr., jeannette, herbe à la Vierge. Bulb ovoide, bastant gros, tija de 4-6 dm, Narcissus poéticus : o dreta, ancipital, fortament estriada, amb 3-5 GD CC El o fulles amplament linears (7-8 mm), obtuses, teblement carenades, glaucescents, quasi de la longitud de la tija, Hors pri- maverals, d'un blanc pur amb la corona pàllidament groga voretada de ver- mell viu, crenato-crespa, gran (4-6 cm de diàm.), solitàries, rarament gemi- nades, d'olor agradable, perigoni hipocrateriforme, de tub molt estret (2-3 millímetres de diàm.), tèpals ovato-oblongs, mucronats, estesos, corona cia- tiforme, de 2-3 cm d'alçària, càpsula transovoide, subcomprimida. Subespècie N. biflorus Curt. — Bulb subglobulós, tija bijlora (rarament uni- triflora), feblement estriada, fulles a penes glaucescents, amplament li- nears (8-15 mm d'ample), generalment més llargues que la tija, tèpals Hans- ovats arrodomits, mucronulats, d'un blanc crema mat, corona d'un groc bonic, de marge concolor a l'antesi, però aviat blanquinós i escariós, de 4-5 milí- metres d'alçària, crenato-cresp. Geografia. — Prats i llocs frescals , Bosc i roques de Bruguers, sobre Gavà, i Montseny, abundant al peu de Can Ramis, cap a Santa Fe — Agudes del Mont- seny, Cerdanya, fins a la Vall d'Eina (Gaut.), Prats de la Vall d'Aran (Costa, Zett., Villiers), abundantíssim fins a Montgarri (Llen.), Port de Viella, Salardú, Tredós (C. et S.). La subesp. N. biflorus Curt., a Montserrat, a les ermites de Sant Antoni i la Trinitat (Costa, Vay.), i de Sant Benet (Marcetl, Cad.), segurament naturalitzada. — Abr.-Maig. RE EL ORA DESCATABUNYA Amaril-lidàcies. Narcissus serótinus G. 698. - Narcissus. 2,588. — N. serótinus L. (serotinus, tardà, per la floració autumnal.) Bulb ovoide, petit, tija d'1-3 dm, dreta, pri- ma, quasi filiforme, fulles nulles o 1-2 subfili- formes, canaliculades, generalment subsegiients a les flors i més curtes que la tija, flors autum- nals, en nombre d'1-2, menys frequentment 3, oloroses, un poc inclinades, espata estreta, més llarga que els pedicels, perigoni hipocraterifor- me, de tub llarg i molt estret, subclaviforme, tèpals d'un blanc pur, oblongs lanceolats, mu- cronats, estesos, més curts que el tub, corona d'un groc daurat, molt curta (1-I'5 mm), amb 3-6 lòbuls, càpsula ellipsoide. Geografia. — Al litoral : Prat de Llobregat, pineda pròxima a l'estany de Remolà, 29 set. 1906 legi — Platges de Barcelona, del Prat (Salv.l) i d'altres llocs de la costa (Costa)) — Set.-Oct. 41 321 PUBLICACIONS: (DEL ENSTIU DUR DE CIENCIES Gènere 609. — PANCRÀTIUM L. (Nom emprat per Dioscòrides per a designar una planta bulbosa, semblant a la Scilla. Format de nàv, tot, i upàtoç, poder, per haver-la cregut dotada de gran virtut medicinal.) Flors d'un blanc pur per dintre, verdoses per fora, grans, molt oloroses, en umbella multiflora, espata bivalva, de valves membranoses, lanceolades, 3-4 vegades més curtes que les flors, perigoni infundibuliforme, de tub molt llarg, sis tèpals estesos, lanceolato-linears (5-7 mm d'ample), gorja ornada d'una corona embudada, soldada al perigoni en el terç inferior, terminada en dotze dents triangulars agudes, estams molt exerts, inserits darrera i sota del marge de la corona, càpsula subglobulosa trígona, llavors subglobuloses o comprimides. 2,589. — P. marítimum L. I (perquè es fa als sorrals marítims.) i i Sinonímia. — Lliri de mar, lliri del Canet o de Santa Cristina, cast., azucena marina, f9., lis mathiole. Geografia. — Sorrals marítims: Costes de Barcelona, cap a la Farola, Prat de llobregat, Blanes, Lloret de Mar, no escassa a la platja de Santa Cristina — Pala- mós, Castelló d'Empúries (Bub.), platges del Golf de Roses (Vay.), Cadaqués (Trèm.) Jul.-Ag. 322 FLORA DE CGATALUNYA Família 125. — AGAVÀCIES ENDL. (Del gènere Agave.) Plantes de flors hermafrodites, regulars, groguenques, en cimes multí- pares agrupades en una panícula piramidal, perigoni tubulòs, amb sis par- ticions, sis estams exerts, anteres linears, introrses, dorsifixes, versàtils, estil filiforme, llargament exert, estigma globulós trilobulat, càpsula tri- iocular, trivalva, polisperma. Planta de gran talla, de fulles carnoses, den- tades cspinoses, terminades en espina vulnerant i disposades en un rosetó del centre del qual surt la tija afila i escamosa. Gènere 700. — AÀGAVE L. (Del grec ayuvóç, meravellós, al'ludint al nom espanyol vàrbol de maravillas..) 2,590. — A. americana L. (perquè és oriúnda d'Amèrica.) Sinonímia. — Atzavara, pita , casl., maguey, pita, pitaco , fr., pite. Geografia. — Perfectament naturalitzada fins a la zona superior, però floreix solament a la inferior i part de la mitjana, en llocs poc distants de la Àgave americana Po costa. — Juny. 323 PUBLICACIONS DE LL UNSTI CU DE CLENCDES Família 126. — ORQUIDACIES LINDL. (Del gènere Orchis.) Plantes de flors hermafrodites, irregulars, de color variat, quasi sempre en espiga o en raim proveits de bràctees, perigoni de sis tèpals biseriats, els tres externs quasi iguals, els tres interns molt desiguals, el superior (que re- sulta inferior per la torsió de l'ovari), denominat label, més gran, frequent- ment esperonat, de forma i coloració característiques en cada espècie, tres es- tams ginandres, és a dir soldats pels filaments amb l'estil, formant una colum- na dita ginostem, els dos laterals quasi sempre estèrils i reduits a estaminodis, antera bilocular, polen agrupat en dues masses en forma de porra, sèssils o pedicellades, inserides en una glàndula dita retinacle, fruit capsular i unilo- cular, septífrag, les valves del qual resten soldades pels caps. Herbes peren- nes, de fulles embeinadores, i en algunes espècies paràsites reduides a esca- mes, d'arrel fibrosa o tuberosa. Estams laterals fèrtils, el central estèril i petaloide, tija, generalment, terminada en una sola flor gran, d'un bru purpuri, tèpals en creu, label sacciforme . . . . o. . 15 Cypripédium. i Estams laterals estèrils, el central fèrtil a a Es er: 2. I Plantes de fulles escamiformes o reduides a llurs beines, violàcies o DLUNES MAT EVELQES SR eta EO i a SE 33 Plantes (der fulles. normals: verdes arees Re CE 6. Arrel ramificada i tortuosa com el coral, tija prima, espiga curta, pau- ciflora, esperó sacciforme, pedicel (no l'ovari) retort . . . 4. Arrel formada per fibres fasciculades, tija robusta, espiga llarga, mul- tiflora,. esperovalenat 0: mel see da A cen, Lou Ac RE DES (E i Flors d'un blanc verdós, puntejades de púrpura, en nombre de 4-12, de menys d'un cent. amb el pedicel comprès, bràctees diminutes, label penjant, esperó curt, tèpals connivents 708. Corallorhiza. Flors groguenques, tacades de púrpura, en nombre de 2-3, de més de dos cent. amb el pedicel comprès, bràctees ovades, label dret, esperó subulat, ascendent, tèpals un poc estesos . . . 0709. Epipogon. Flors violades, espiga pauciflora, esperó alenat, label un poc més curt que els Ei Sa contret a la base, lingúiforme, bràctees iguals 'loees a os ec . o. 10. Limodórum. Flors d'un bru clar, espiga manitifers lab dues vegades més llarg que els altres tèpals, no contret a la base i sense esperó, bràctees la 5 meitat més curtes que l'ovan ., . co. o. 8 - '7EI. NOGtUa: 324 Du Dl Ho él ÚS ACE A cà mi ep are PE A i 0 de TA de EST OLR A IDE MC ANITVAVT UNA A Orquidàcies. 6 Label amb esperó tubulós o subglobulós, arrel amb dues tuberositats. 77. EA Del SCnSsC RES DerOneen sc A Nen Da P Ta Na a en Bi Label situat a la part inferior, ben diferent dels altres tèpals, ovari re- tort sobre si mateix, fulles ovades, oblongues o lanceolades. 7 704. Orchis. Label situat a la part superior, a penes diferent dels altres tèpals, ovari no retort, fulles linears carenades . . . . . 705. Nigritella. CIC CU DCIOSalta an De LE Da A DE A RR TE i EO. CER a DS A Et PA aa DT I 2 Flors petites, glauques, oloroses, espiga helicoidal, tèpals connivents I formant tub a la base i lliures a l'àpex, tija amb poques fulles basi- 9 lars, tuberositats fusiformes o ovoides . . . 706. Spiranthes. jritors grans, purpúries o brunenques, tija amb nombroses fulles ba- (SE A cs SO SES dr A EC a NECIÓ CDC o IU OS Tèpals estesos, lliures, no cuspidats, label convex, revolut pel marge, dos retipacies linses pes sa ea ie duts, P ra 02. (OPOIEYS. EE èpals connivents, generalment soldats, cuspidats, label ni vonvex Hi Tevolut nel marge, Mn TOHIaCIe Le re ta, ad de EI. Espiga pauciflora, flors rubro-vinoses o cendroses, bràctea més llarga que l'ovari no retort, label amb 1-2 callositats a la base, lòbuls late- rals drets, el del mig lingiiforme, enter . . . or. Seràpias. Ras Espiga multiflora, fors d'un verd groguenc, un poc rosades, bràctea més curta que l'ovari retort, label amb tres lòbuls linears, parallels, el. del emipo DI "aaeede Cia eò le emana ope iOS: Àceras. /'Tija amb dues fulles normals al mig o amb diverses fulles en rosetó basilar, ovari no retort però atenuat sobre el pedicel retort. . 13. ta I ija amb fulles normals en quasi tota la seva longitud, ovari pedicel- TOC MIATIO ICIOREI OI DE TSESSIAI TEtORES La as a TAL Tija amb dues fulles normals oposades cap al mig, amplexicaules i amb nervis no ramificats, flors verdoses, en espiga fluixa, no heli- coidal, label linguiforme, bífid, planta no estolonífera.. 712. Listera. 5 Tija amb diverses fulles en rosetó basilar, peciolades i amb nervadura reticulada, flors blanques, en espiga compacta, helicoidal, label liu- giiforme acanalat, enter, planta estolonífera . 707. Goodyera. Flors dretes, subsèssils, perigoni totalment petaloide, ginostem allar- gat, masses pollíniques sense retinacle, ovari sèssil i retort. 14 I 788: Cephalanthera. Flors esteses o penjants, pedicellades, perigoni un poc herbaci per fora, ginostem curt, masses políniques amb un retinacle, ovari pe- dicolats i monretgEl 1 o. e Ne se de et PIA EEpipaCHS. 325 PUBLIGCACIONS DE E'UINSTIGUI DE CLEBNCRES Gènere 701. — SERÀPIAS L. (Nom emprat per Dioscòrides per a designar una mena d'orquídies. Ve de Setapis, divinitat egipciana.) Flors rubro-vinoses o cendroses, en espiga È fluixa, bràctees més llar- ques que l'ovari, tèpals connivents, els externs soldats a la base, els interns llargament cuspidats, label sense esperó, amb 1-2 callositats, sortides, a la base, trilobat, amb els lòbuls laterals ascendents o drets, el del mig gran, lingúiforme, reflex, un retinacle, ovari no retort , fulles linears lanceolades, tuberositats enteres. Flors grans, en espiga curta i densa, label d'un púrpura negrós, amb el lòbul del mig cordiforme, acuminat, eriçat, més llarg que els la- I ç terals i tan ample com aquells dos reunits 2,591. S. Cordígera. Flors petites, en espiga llarga o fiuixa, lòbul mitjà del label oblong o lanceolat, més estret que els dos laterals reunits . . . . . 2. Bràctees més llargues que les flors, label una vegada i mitja més llarg que els altres tèpals, amb el lòbul mitjà eriçat, ovato-lanceolat, més llarg que els laterals i menys ample que aquests dos reunits , planta robusta... . . . . . . . . 2,592. S. pseudo-cordigera. Bràctees més curtes o a penes més llargues que les flors, lòbul mitjà del label glabre o pubescent, ovat o lanceolat , planta dèbil . — 3. Flors bastant grans, tèpals externs ovats lanceolats, label quasi dues vegades més llarg que els tèpals, amb una callositat a la base, lòbul mitjà ovat acuminat, apartat de l'ovari . . 2,593. S. Lingua. Flors petites, tèpals externs linears lanceolats, label quasi igual als altres tèpals, amb dues callositats paralleles a la base, lòbul mitjà lanceolat, reflex sobre l'ovari . . . . . 2,594. S. parviflora. 326 FLORA DE CATALUNYA Orquidàcies. G. 701. - Seràpias. q 7 2,591. — S. cordiígera L. (per tenir el label cordiforme.) Tuberositats subglobuloses, generalment sès- sils, tija d'1-3 dm, fulles lanceolades linears, canaliculades, agudes, les superiors bracteifor- mes, flors d'un púrpura negrós, grans, en nom- bre de 3-8 reunides en espiga curta, ovoide, densiúiscula, bràctees amplament lanceolades, agudes, purpúries, aproximadament de la lon- gitud de les flors, multinèrvies, tèpals externs ovats aguts, soldats en casc fins prop de l'àpex, d'un color de rosa violaci, els dos interiors sub- orbiculars a la base, atenuats després en punta linear, label trilobat, d'un púrpura negrós, amb dues callositats a la base, lòbul mitjà ovat acuminat, més llarg que els laterals i quasi tan ample com tots dos reunits, que són de color purpuri vinós, amb venes negroses. i Seràpias cordígera i i i Geografia. — Prats pantanosos i llocs herbosos de la regió mediterrània (Camus): abunda als Pireneus centrals (Bub.), Alberes, prop de Coll-lliure (Gaut.), pas- tures de la Torre d'En Mir (Compy.) — Maig. La posseim d'Algeciras, collida per Reuter. 2,592. — S. pseudo-cordigera Moric. -— S. longipétala Poll. — S. lancífera St. Amans O) (per la seva retirança a l'espècie anterior: pseu- do-cordigera, és a dir, falsa cordigera.) Tuberositats ovoides o subglobuloses, sèssils o subsèssils, tija de 2-5 dm, robuta, angulosa, violada a l'àpex, fulles lanceolades linears, ca- naliculades, arquejades cap enfora, llargament acuminades, bràctees lanceolades i també acu- Seràpias longipétala minades, rubro-violàcies, més llargues que les Da Hors, aquestes d'un color semblant, grans, en nombre de 4-8 reunides en espiga fluixa, tèpals connivets en casc, els externs (i) Diu Camus (Monogr. Orchid., p. 49) que tot i la inquiestionable prioritat d'aquest nom no pot acceptar-lo per ésser capriciós. 327 PUBLICACIONS DE: L'INS TI AU JDRE (CE SNC DES Orquidàcies. G. 701. - Seràpias. soldats en quasi tota llur longitud, els dos interns ondats cresps al marge, label una vegada i mitja més llarg que el casc, amb dues callositats linears i un poc divergents a la base, lòbul mitjà ovat lanceolat, més estret que els dos laterals reunits i eriçat de nombrosos pèls. Geografia. — Prats i llocs herbosos de les muntanyes i turons meridionals : Sant Llorenç de Cerdans (Compy.), Pireneus orientals, prop de Sant Antoni de Galamús, de les Alberes (Bub.) — Maig-Juny. La tenim de Florència, collida per H. Groves. 2,593. — S. Lingua L. (per l'aspecte lingiiforme del label.) TPuberositats ovoides o globuloses, l'una sès- sil, l'altra, més petita, pedicellada, tija d'I-4 decímetres, dreta, primeta, rodona, verda a la base i un poc violàcia a la part superior, fulles lanceolades agudes, canaliculades, flors d'un vermell clar, mitjanes, en nombre de 2-6 agru- pades en espiga curta, ovoide, fluixa, bràctees ovades lanceolades, acuminades, multinèrvies, i o Si fa no fa de la longitud de les flors, tèpals sol- o — dats en casc quasi fins a l'àpex, els externs ovats lanceolats, els dos interiors estretament lanceolats, atenuats en llarga punta linear, amb 3-5 nervis, label prop de dues vegades més llarg que el casc, apartat de l'ovari, amb una callositat negrosa, lluent a la base, lòbul mitjà oval lanceolat, agut, glabre, frequentment ondat fistonat al marge, més esivet que els dos laterals reunits, d'un color violat — clar. Seràpias Lingua Geografia. — Boscos i prats: Gavà, Gualba, Vidreres, Blanes, cap a Santa Cristina — Proximitats de Barcelona (Salv.l), Sant Feliu de Guíxols (Bub.), Paní, Cap de Creus, la Selva, Massanet de Cabrenys, Segaró, i prats del Pireneu, en ambdós vessants (Vay.), la Cellera (Cod.l), Calella (Cuní), Vilarnadal, Molins, Campmany (Sen.), Ridaura, Vilallonga i Camnprodon (Tex.), Vall d'Aran, a Lés (Llen.) i Bossost (C. et S.) — Maig-Juny. — AS sta at aa am LL FLORA DEVCATALGUNYA Orquidàcies. Seràpias occultata G. 701. - Seràpias. 2,594. — S. parviflora Parl. — S. occul- tata Gay (parviflora, de flors petites, perquè, compara- des amb les de les altres congèneres, ho són.) Tuberositats ovoido-oblongues, sèssils o bé una d'elles breument pedunculada, tija d'r-2 decímetres, subangulosa a l'àpex, verda a la base, fulles lanceolades linears, canaliculades i carenades, flors vermelloses, petites, agrupa- des en nombre de 3-8 en una espiga a la fi llar- ga, bràctees lanceolades acuminades, vermello- ses, iguals o un poc més llargues que les flors, tèpals connivents en casc, els externs soldats en llur meitat inferior, linears lanceolats, d'un violat vermellós, els interns verdosos o vermellosos, dilatats a la base i soldats a l'àpex amb els externs, label quasi igual al casc, amb dues callositats paralleles a la base, lòbul del mig lanceolat agut, reflex sobre l'ovari, petit (8-I0 x 3-5 mm), d'un vermell ferruginós, eriçat de pèls bruns, lòbuls laterals arrodonits, drets i negrosos. Geografia. — Idocs herbosos i arenosos i Comuna prop d'Olot (Tex. 1), Guille- mes (Vay.l, ex Costa), d'Anglès a Santa Coloma de Farners (Vay., amb dubte). —— Abril-Maig. 42 329 PU BELITE XC LON SUD EE SENSAT DE CIENCIES Gènere 702. — OPHRYS L. (Nom emprat per Plini per a designar una mena d'orquídia.) Flors brunenques, rosades o groguenques, en espiga fluixa, tèpals estesos, lliures, no cuspidats, els dos laterals interns més petits, label sense esperó, gran, un poc carnós, convex, revolut al marge, dos retinacles lliures, ovari no retort , fulles nombroses, oblongues o lanceolades, tuberositats enteres. Label £ pla, poc o no gens revolut al marge . . . . . . 2 Labeliconvex, molt revolt al marge vere RE 7È en sense apòfisis, tèpals externs verdosos o groguencs 2 lLabel amb dues pit còniques a la base i un apèndix glabre di Capdemiunts se inci Oera ed Ec Be od 6. l'èpals interns glabres, label ber SER ut, EO Eeotenil ene 4. Ga interns eco o peluts, label trífid Ada DE El Label oblong cuneiforme, envellutat, lòbul mitjà bilobat. 2,595. O. fusca. 4 i Label transovat, contret a la base, groc, glabre, lòbul mitjà fistonat Ouescotat: Lope Se qeel TOS Tian EO EST SO GEC ('Tèpals interns linears alenats, d'un púrpura fosc, lòbuls laterals del label estrets i aguts... —. Lo. . 2597. O. muscífera. es interns triangulars, d'un me violat, lòbuls laterals del label L oblongs, obtusos . 4.0... .. o. o. 4.4. 2,598. O. Specultuime Ginostem bequerut, agut, label transovat suborbicular, d'un bru pur- 6 puri, terminat en un apèndix encorbat . 2,599. O. arachnites. Ginostem sense bec, obtús, label transovat cuneiforme, escotat o sub- trilobat sou i LS Le 2,600, O. tenthredimitegar Tèpals externs verds o groguencs, label escotat o subtrilobat . 8. 7 ms externs d'un color de rosa d pàHid, label escotat o profunda- ment. trilobat- gi. ms rs das Ce Ta Es UT Dga ca (DC 9. Tèpals interns glabres, label no apendiculat, ginostem obtús. i 2,601. O. aranífera. Les interns pubescents, label apendiculat, ginostem agut. 2,602. O. atrata. Label escotat o superficialment trilobat, sense apòfisis a la base o amb I apòfisis molt petites, lòbul del mig crenato-tridentat, ginostem amb 9 bec cut d'aguts. . eo. 17 2,603. O. Bertoloni: (reix profundament trilobat, amb dues apòfisis ben marcades a la base formades pels lòbuls latérals...e .. (Va de P a ae ET El 330 et a OE A Es ia Orquidàcies. EES ONRTA DE C ACE A UN GYCA: G. 702. - Ophrys. (Label semiglobulós, més curt que els tèpals externs, ginostem de bec llarg, sigmoide de bec molt curt . 2,604. O. apifera. io si subcilíndric, un poc més llarg que els tèpals externs, ginostem X Ophrys fusca 2,605. O. Scólopax. 2,595. — O. fusca Lin (per la tonalitat fosca del label. ) Tuberositats ovoides o subglobuloses, tija d'r-3 dm, prima, sinuosa, un poc angulosa a l'àpex, fulles oblongues, les inferiors obtuses, mucronades, les caulinars acutiúscules, bràc- tees inferiors iguals a l'ovari o més llargues, flors en nombre de 2-6 reunides en espiga curta i fluixa, tèpals externs d'un verd groguenc, tri- nervis, el superior truncat, recorbat sobre el ginostem, els laterals ellíptics i estesos, tèpals interns limears, d'un verd groguenc fosc, label pla, trilobat, oblong cuneiforme, bigibós a la base, bru, envellutat, amb dues taques oblongues de color de plom rodejades d'un marge groc, lòbuls laterals curts, obtusos, el del mig ample i subdividit en dos lòbuls quasi iguals als laterals de manera que el label sembla quadrilobat, ginostem curt, groc, encorbat, amb bec obtús, escotat. Geografia. — Erms i boscos secs: Terrassa, no escassa al pla, Gavà, Montcada, Bages, Penedès — Castelldefels, Vallvidrera, marges del Besòs i del Llobregat, no lluny de la costa (Costa), Girona, fins a Olot (Vay.), Cadaqués, Cap de Nor- teu (Trèm.), Figueres, Molins, Cabanes (Sen.), Sallent, Puig-reig, Merlès, Serra- teix, Casserres, Espunyola, Avià (Puj., C.) — Abr.-Maig. 1 i i i i i Ophrys lútea 2,596. — O. lútea Cav. (perquè, a diferència de l'anterior, aquesta té una ampla faixa groga tot al volt del label: del llatí luteus, groc.) Tuberositats ovoides o subglobuloses, tija d'r-3 dm, subcilíndrica, nua a l'àpex, fulles cvades oblongues, embeinadores, ondades al marge, les inferiors obtuses, les superiors agudes, bràctees inferiors iguals a l'ovari, flors poc nombroses (2-5), feblement oloroses, en espiga llarga, prima, fluixa, tèpals externs cvats ellíptics, d'un verd groguenc, obtusos, 33I PUBLICA CIONS: DE LG LUNSE LE UT DE CI ENG E TRES Orquidàcies. G. 702. - Ophrys. els interns linears, truncats, un poc més curts, label quasi pla, més llarg que les divisions externes, transovat subcuneiforme, trilobat, d'un vermell de grana, amb ques taques oblongues, blavenques, glabres, cap a l'àpex, voltat d'un ample marge groc, lòbul del mig molt més ample i escotat, ginostem curt. Geografia. — Boscos i llocs herbosos secs: Terrassa, boscos del pla, Montcada, Gelida, comarca de Bages — Gavà (Vay.), entre Montcada i Sant Jeroni (Costa), Sallent, Serrateix (Puj., C.). — Abr.-Maig. 2,597. — O. muscifera Huds. (per l'aspecte del label, semblant a una mosca.) Sinonímia. — Mosques d'ase , cast., mos- cas, flor de la mosca. Tuberositats ovoides o subglobuloses, tija de 2-6 dm, prima, flexuosa, fulles oblongues, bràctees herbàcies, iguals a l'ovari o més llar- o gues, flors petites, simulant una mosca, en Opbrys muscifera espiga pauciflora (2-8 flors), llarga, prima, menes fluixa, tèpals externs ovats lanceolats, obtu- sos, verdosos, estesos en creu, els interns linears, més llargs que els externs, d'un púrpura violaci fosc, label pla, més llarg que ample, trilobat, d'un roig negrós, amb una ampla taca quadrangular glabra i blavenca, lòbuls laterals curts i estrets, el del mig llargament bilobat, dilatat a l'àpex i sense apèndix terminal, ginostem curt, amb el bec mol oblús. Geografia. — Ilocs herbosos i clarianes dels boscos: Obac, prop de la Portella, sobre l'estació d'Olesa, Terrassa, a la confluència de la riera de les Arenes amb la del Palau, però sempre rara, Bages, bosc de Fusimanya, prop de Sallent — Se- garra, al fondal de Sant Puvim (Puigg.l), muntanyes d'Olot, r.: cap a Santa Margarida de la Cot- (Vay.), Batet (Fontfreda), Sallent, Puig-reig, Merlès, Serra- teix, Casserres, Espunyola, Avià (Puj. C.), prop de Girona, al peu de Monta- gut (Bub.), Prats de Molló (Gaut.) — Abr.-Maig. 332 es ee BEORA DE/JCATALUNYA Orquidàcies. G. 702. - Ophrys. 2,598. — O. Spéculum LinX (pel label sense pèls al mig, i lluent, com la lluna d'um mirall, del llatí speculum, espill.) Tuberositats ovoides o subglobuloses, tija d'r-3 dm, subangulosa a l'àpex, fulles oblon- gues, les inferiors obtusiúscules, les superiors lanceolades agudes, 2-6 flors en espiga curta i fluixa, bràctees còncaves, obtuses, iguals a l'ovari o més llargues, tèpais externs ovats obtusos, d'un groc verdós, els laterals estesos, Ophrys Spéculum el superior encorbat, els interiors més curts i dar cuir ee més estrets, ovats lanceolats, recorbats a l'à- pex, d'un bru violat, label transovat cuneiforme, més llarg que els tèpals externs, de disc glabre, blavenc, circuit de groc i amb marge pelut llanós, trilobat, lòbuls laterals curts, dirigits obliquament cap endavant, ei del mig gran, cordiforme, d'un bru fosc, ginostem obtús, sense bec. Geografia. — Costes àrides : Garrigues de Tarragona , Montroig, a Miramar, abun- dant (Sen. l) — Abr.-Maig. 2,599. — O. Arachnites Murr. — O. fuciflora Rehb. (Linné, com L'Obel, va escriure adrachnites, que ell mateix transformà en arachnites, aquest darrer alludiria a Arachne, la donzella broda- dora transformada en aranya per Minerva, per la forma i coloració del label que recorden les d'alguna aranya.) Sinonimia. — Aranyosa , cast., araflera. Op brya i ractinites Tuberositats subglobuloses, tija de 2-4 dm, o prima, cilíndrica, sinuosa, fulles ovades oblon- ques, les inferiors esteses, obtuses, les caulinars acutiúscules, embeinadores, flors poc nombroses (2-7), en espiga fluixa, bràctees obtuses, més llargues que l'ovari, tèpals externs estesos, ovats oblongs, obtusos, rosats, amb el raquis verd ben marcat, els interns oblongs lanceolats, 2-3 vegades més curts, envellutats i tacats de rosa, label suborbicular, envellutat, d'un bru purpuri, amb una taca glabra a la base rodejada de línies groguenques i brunes arque- jades, amb dues gibosilais còniques que el fan semblar irilobat tot i ésser, 333 PUBLICACIONS DE E INSTI PU DE (CC ME NCDEE Orquidàcies. G. 702. - Ophrys. realment, enter, terminat en un apèndix glabre, verd groguenc, corbat cap a sota, ginostem de bec recte i curt. Geografia. — Boscos i paratges herbosos : Montserrat , de l'estació d'Olesa a Sant Salvador — Gavà, r. (Vay.), Sallent, Puig-reig, en) Casserres, Serrateix, Cardo- na, Espunyola, Avià, Berga (Puj., CJ, Berga (Bub.), Prats de Rei, a Puig-altet (Puigg.l) — Maig- Juny. 2,600. — O. tontirediniera VVilld. — O. grandiflora Ten. (de Tenthredo, un himenòpter, i fero, porto, per la semblança del label amb un imsecte d'a- quell gènere.) Tuberositats ovoides o subglobuloses, tija d'r-3 dm, recta o sinuosa, glabra, subangulosa a l'àpex, fulles ovades oblongues, acutiúscules, flors bastant grans, en nombre de 3-6 en es- piga fluixa, curta, bràctees més llargues que l'ovari, obtusiúscules, frequentment tenyides de rosa a l'àpex, tèpals externs ovats oblongs, rosals i amb tres ratlles verdes, els interiors 3-4 vegades més curts, triangu- lars, purpuris, label quasi quadrangular, convex, subtrilobat, més llarg que els tèpals externs, d'un bru fosc, amb una taca rombal glabra, bruma, circuida d'una línia groga, i dues gibositats negroses, còniques, a la base, formades pels lòbuls laterals, molt envellutat de pèls verdosos i terminat en un apèndix glabre, verd groguenc, replegat cap a sota, ginostem obtús, sense bec. Geografia. — Costes arenoses, àrides, del litoral: Castelldefels, Gavà — Montcada (Trèm.), Castelló d'Empúries (Queraltl), Alberes, r r. (Gaut.) — Abr. / REOARS EE LE Gori Olaranitcia Edo (perquè la figura i la coloració del label recor- den les d'una aranya.) Tuberositats ovoides o subglobuloses, tija d'r-3 dm, cilíndrica, flexuosa, d'un verd gro- guenc, fulles oblongues, obtusiúscules, fre- quentment mucronulades, les inferiors esteses o reflexes, les superiors dretes, embeinadores, flors mitjanes, en nombre de 3-4, rarament fins a Io, en espiga molt fluixa, bràctees lanceo- lades linears, subobtuses, les inferiors més llargues que les flors, tèpals externs ovats Ophrys aranifera 5334 FLORA DE CATALUNYA Orquidàcies. G. 702. - Ophrys. oblongs, estesos, d'un verd groguenc, amb tres nervis, el del mig molt mar- cat per fora, els interns linears obtusos, del mateix color, ondats al marçe, label transovat, convex, revolut al marge, un poc escotat, no apiculat, enve- llutat, d'un bru fosc, orlat de groc, amb 2-4 ratlles simètriques al centre, glabres i blavenques, frequentment unides per una de transversal simulant una H, amb dues gibositats poc marcades a la base, ginostem de bec curt, recte, obtús. Subespècie O. arachnitiformis Camus , O. arachnitiformis Gren. et Phi- lippe — Tèpals externs 4. tenyits de color de rosa, label més gran, més viu de color, amb un petit apèndix alçat cap endavant. Geografia. — Etms i boscos àrids : Costes de Barcelona, el Papiol, Terrassa, abundant prop de la confluència de les dues rieres , Gelida, Bages — Vallvidrera (Costa), Lluçanès, Besora, Olot, Montcada (Vay.), Castelladral, Gaià, Serrateix (Puj., C.), de Figueres a Molins (Sen.), Castelló d'Empúries (Queraltl). La subes- pècie O. arachnitiformis Camus, a Terrassa, al bosc de Can Molló — La Cellera, a Sant Martí de Cantallops (Cod. l) — Abr.-Maig. 2,602. — O. atrata Lind. — O. araní- fera 8 atrata Rchb., subesp. de la ma- teixa ap. Camus i Rouy. io (del llatí atratus, ennegrit, pel color fosc del label.) Aquesta espècie es distingeix essencialment de l'anterior pels tèpals interns pubescents, ondats i orlats de vermell, pel label d'un púr- pura negre, més gran, amb les ratlles longitu- dinals no unides per cap de transversal i les apòfisis basilars generalment molt sortides, i pel ginostem agut. Ophrys atrata Geografia. — Paratges secs i herbosos: Prop de Girona, a Montagut, passat el Ter (Bub.), Cabanes (Sen. l) — Abr.-Maig. 335 PUBLICA CIONS (DES SUNSSEII CID EC INACIIEBES Orquidàcies. G. 702. - Opbhrys. 2,603. — O. Bertolónii Moretti (dedicada a A. Bertoloni, prof. de botànica a la Universitat de Bolonya i autor de la Flora Italica, 1833-1654.) Tuberositats ovoides o subglobuloses, tija d'r-3 dm, prima, nua superiorment i un poc angulosa, fulles petites, oblongues lanceoia- des, acuminades, glaucescents, flors grans, en nombre de 3-6 agrupades en espiga fluixa, - o bràctees ovades lanceolades, obtusiúscules, Opbrys Bertolónii o més llargues que l'ovari, tèpals externs ovats ii met lanceolats, d'un rosa violat, a vegades quasi blancs, amb tres nervis, els dos laterals poc visibles, purpuris, el del mig més aparent, verdós, tèpals interns més estrets i una tercera part més curts que els externs, d'un púrpura violat, uninervis, pestanyosos, reflexos, label oval elliptic, atenuat a la base, trilobat, amb dues petites apòfisis basilars a sense, d'un púrpura negrós, amb una taca glabra, blavenca, en forma d'escut subquadrangular, generalment escotat al davant i tridentat al darrera, lòbuls laterals del label arrodonits, reflexos al marge, el del mig més llarg i més ample, escotat, amb un apèndix groguenc, glabre, recorbat cap endavant, gi- nostem de bec curt, agut i verdós. Geografia. — Boscos i llocs pedregosos herbosos de la regió mediterrània: Mont- serrat (Marcetl), Sant Martí Sacalm o de Cantallops, prop de la Cellera (Cod. 1), Alberes, Coll-lliure, r. r. (Gaut.) — Maig. 2,604. — O. apífera Huds. (perquè el label recorda per la forma i coloració les d'una abella, del gènere Apis.) Sinonímia. — Abelles, Aor de l'abella, mos- ques d'ase, sabatetes de la Mare de Déu , cas- tellà, flor de la abeja, abejera. Tuberositats ovoides o subglobuloses, tija de 2-4 dm, sinuosa, amb les fulles amples, ova- o des o ovades oblongues, agudes, flors grans, Ophrys apifera o poc nombroses (3-10), en espiga llarga i Auixa, LE de NE o bràctees herbàcies, agudes, més llargues que l'ovari, tèpals externs ovats o ellíptics, estesos, rosats, amb tres nervis verds, 336 FLORA DE CATALUNYA Orquidàcies. G. 702. - Ophrys. el del mig més marcat, tèpals interns limears lanceolats, curts, pubescents, d'un color de rosa verdós, envellutats, label quadrangular, profundament tri- lobat, envellutat, amb una taca glabra a la base circuida de línies grogues i brunes, formant una mena d'escut, lòbuls laterals triangulars, curts, també envellutats, amb dues apòfisis basilars còniques, peludes, el mitjà gran, sub- orbicular, termiuat en un apèndix glabre, sinuós, replegat cap a sota, ginos- tem de bec llarg, flexuós o sigmotde. Geografia. — Prats, boscos i llocs herbosos: Comuna al Vallès, Montserrat i co- marca de Bages — Pla de Barcelona (Salv.l), Castelldefels i Pla del Llobregat, Olot (Costa), Lluçanès, Besora, Segaró, Maià, Empordà (Vay.), Berga, Merlès, Casserres, Cardona, Espunyola, Avià, etc. (Puj., C.), Vic, r. (Masíf.), de Figueres a Molins (Sen.), Lleida, a Torreferrera (Nuetl) — Maig-Juny. 2,605. — O. Scólopax Cav. (de Scolopax, la becada, pel ginostem de bec llarg i prim, com el d'aquell ocell.) Sinonímia. — Abelles, for de l'abella. Tuberositats ovoides o subglobuloses, tija de 2-4 dm, prima, fulles oblongues lanceolades, acutiúscules, flors grans, poc nombroses (4-8), en espiga llarga i fluixa, bràctees lanceolades : — agudes, molt més llagues que l'ovari, tèpals Ophrys Scólopax ) estretament ellíptics, atenuats a l'àpex, còn- Dc a NCONTS A CUNCOIOL dE) rOSOUtO la Ci am DITES Ner— vis, el del mig verd, bastant marcat, tèpals interns lanceolats linears, acutiús- culs, més curts, rosats o purpuris, label oval oblong, profundament trilobat, de marges molt revoluts, envellutat, d'un púrpura bru, groguenc a la base, amb cinc taques anguloses, arrodonides, circuides de línies grogues, lòbuls laterals obscurament triangulars, amb dues gibositats basilars molt sortides, el del mig contret a l'àpex i terminat en un apèndix lanceolat agut, glabre, d'un verd groguenc, recorbat cap endavant, ginostem de bec curt, verdós. Raça O. montserratensis Nob. — O. montserratensis Cad. (Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., maig 1904, p. 60). -— 'l'èpals interns més llargs i el doble d'amples, lòbul mitjà del label més ample, curtament apendiculat, els laterals obtusos, molt poc sortits. Geografia. — Boscos i paratges herbosos: Bastant frequent als voltants de Ter- rassa, Montserrat — Cap a Prats de Rei (Puigg.l), i en altres llocs de la Segarra (Costa) , muntanyes d'Olot, Vidrà, Lluçanès, Mare de Déu del Mont i tot l'Alt Em- 43 337 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CITENCEES Orquidàcies. G. 702. - Ophrys. pordà fins a Vilafant (Vay.), Vic, c. (Masf.), Figueres, Molins (Sen.), Bages i Berguedà, als mateixos llocs que l'O. apifera (Puj., C.). La 1aça O. monserratensis, a Montserrat (Marcet l). — Abr.-Maig. N. B. No consignem l'O. asilifera Vay., de Sta. Margarida de la Cot, descrita per aquest autor (Anales Soc. Esp. H. N., t. IX, 98), pequè VVilllomm la considera una monstruositat de l'O. Scolopax, de la qual presenta el label profundament trilo- bat (Camus, p. 270). També nosaltres trobàrem el maig del 19r1, als boscos de Gelida, entre diversos peus de l'O. aranifera una notable monstruositat d'aquesta darrera espècie. Són coneguts diversos híbrids d'aquest gènere. 338 FLORA DE CATALUNYA Gènere 703. — ÀCERAS R. BR. (De la partícula privativa 4, i xépaç, corn, pel label sense esperó) Flors d'un groc verdós, orlades i ratllades d'un vermell brunenc, petites, nombroses, en una espiga a la fi allargassada, bràctees lanceolades acumina- des, més curtes que l'ovari, tèpals connivents en forma de casc, label penjant, sense esperó, trilobat, lòbuls laterals subfiliformes, el mitjà més ample i més llarg, bífid, amb divisions quasi tan llargues com els lòbuls laterals, simulant el perigoni un home penjat. Fulles inferiors oblongues, al principi dretes, després un poc esteses, les superiors embeinadores, tija de 2-4 dm, nua a l'àpex, tuberositats ovoides o subglobuloses, enteres. Aceras anthropóphora 2,606. — A. antropóphora R. Br. (del grec avòperoç, home, i popoç, porto, per la forma del label.) Simonímia. — Flor de l'home penjat. Geografia. — Boscos i paratges herbosos: Fre- quient al Vallès i a Bages — Montcada, el Papiol, Vallvidrera, etc. (Costa), Berga (Grau), Vic (Masf.), Lluçanès, Vidrà, Olot, Segaró, i altres llocs muntanyosos de l'Alt Empordà (Vay.), Fi- gueres, Llers (Sen.) — Abr.-maig. 339 PUBLLCACIONSS DE/L'ANSDITUTI) DE CIENCIES Gènere 704. — ORCHIS L. (Del grec bpyiç, testicle, per les dues tuberositats ovoides de diverses espècies del gènere, així anomenades per Teofrast i Dioscòrides) Flors purpúries, blanquinoses, verdoses o groguenques, en espiga multi- flora, tèpals connivents en casc, estesos o reflexos, label, generalment, trilo- bat, dirigit cap baix, prolongat en esperó tubulós o subglobulós, dos retina- cles, ovari retort , fulles ovades, oblongues o lanceolades, dues tuberositats enteres o digitades. i Esperó sacciforme, molt curt (a tot tirar A a un terç de l'ovari), tèpals connivents en casc . . . J 2. Esperó cònic o linear, llarg (dels: ial a i PEC qú Poal: I tèpals Conmivents 0 LnOnes a de as DE 7 Flors grans, en espiga ampla (4-6 cm), bràctees doblement llargues 2 que l'ovari, un sol retinacle , plantes robustes . . . SL Flors petites, en espiga estreta (r-2 cm), bràctees iguals a domi o més curtes, dos retinacles , plantes febles . . . . cs molt llarg (3-6 cm), dividit en tres lacínies linears, la del mig 3-4 vegades més llarga . . . aut o 24607. OJbirema: Flors purpúries, d'olor de les label trilobat, lòbuls laterals falci- formes, el del mig obcordiforme. . 2,608. O. longibracteata. Bràctees iguals a l'ovari, tuberositats digitades . . . . . . 5. Bràctees més curtes que l'ovari, tuberositats enteres atre 6. 3 pom verdoses, ratllades i puntejades de púrpura, d'olor de ee label vl Flors verdoses, d'olor de pruna, espiga fluixa, label r-2 vegades més llarg que el casc, Ra Gea lòbul del mig dentiforme, tuberositats palmatífides. . . . i LL. 2,609. O. víridis. Flors blanquinoses, poc o no gens es. espiga densa, label quasi igual al casc, trilobat, lòbul mitjà a penes més gran, tuberositats ae de Da dm ae 2,610. (OO. Gibida: Flors d'un rosa pàlid, d'olor de vainilla, espiga unilateral, label un poc més curt que el casc, trífid, de lòbuls linears, el del mig més ample, bífid , fulles, generalment, amb taques purpúries 6 2,611. O. intacta. 5 Flors purpúries, negroses a l'àpex, d'olor agradable, espiga cònica, label més llarg que el casc, trilobat, puntejat de púrpura, lòbuls més amples, el del mig bífid, fulles verdes . . 2,612. O. ustulata. 340 de ee a. dl et 7 ep dl rn La a Re AE Crta ame ma qai a EL ORA DE CATALUNYA Orquidàcies. G. 704. - Orchis. Tèpals tots connivents en casc, tuberositats enteres . . 8. Tèpals externs d- estesos o drets, tuberositats enteres o die iedes. 14. Bràctees diminutes, escamiformes, molt més curtes que l'ovari, label tripartit, lòbul del mig bífid, amb una dent al fons de la sina..— 9. Bràctees oblongues o lanceolades linears, quasi iguals a l'ovari o més Harouesy labelstrinicitontzitoDat ee TO: Particions laterals del label divergents, la del mig cuneiforme i bilobada, de lòbuls divergents, molt més curts i amples que aquelles, flors re- Sales, amb pies purpuris . . .. . . o. 2,613. O. militaris. Particions laterals del label paralleles, la del mig parallelogràmica, amb dues lacínies paralleles quasi tan llargues i amples com aque- lles, flors blanquinoses, amb pics purpuris . . 2,614. O. Símia. Espiga fluixa, tèpals del casc lliures, label més ample que llarg, sub- trilobat, lòbuls laterals fistonats, el del mig escotat, esperó horitzon- IO tal o ascendent, flors purpúries o violàcies . . 2,615. O. Mório. JEsrixe compacta, tèpals del casc soldats inferiorment, label més llarg que ample, trífid o trilobat, esperó descendent . . . . . . II. Flors rosades o blanquinoses, quasi inodores, tèpals externs divergents a l'àpex, label trífid, lòbul ia més gran, transovat cuneifor- Me DioNescotat I2. EL Flors d'un vermell brunenc o vinoses, er, tètals Bis conniventis en casc, label trilobat, lòbuls quasi iguals, el del mig més llarg, DS ca oi EO oo LE eCGO SO PC OC ec cuita, GR ie la Lòbuls laterals del label linears espatulats, truncats obliquament i denticulats, el del mig transovat cuneiforme, bilobat, fulles oblon- I2 gues face ES da 2,616. OO. tridentata. lòbuls laterals del label transovats, el del mig flabeHiforme, denticu- v lat o escotat, fulles transovades oblongues . . 2,617. O.làctea. (Flors d'un púrpura vinós, amb fetor de xinxa, lòbuls laterals del label rombals, denticulats, quasi iguals al del mig, que és oblong, enter, agut, esperó quasi recte, dirigit cap baix, igual a la meitat de l'ovari. I3 2,618. O. corióphora. Flors d'un vermell clar, d'olor agradable de vainilla, lòbuls laterals del label fortament dentats, el del mig més llarg, euter, esperó ne- tament encorbat, igual a un terç de l'ovari 2,619. O. fràgrans. (Label enter, lingiiforme, dirigit cap endavant. . . . . . . 15. 14 Label trilobat. ALS SE Su a dit ot. La ter, MI 6, 341 PUBEICACIONS 7 (DES E ENS DE DUES DE CLENCDES Orquidàcies. G. 704. - Orchis. niques pròximes i paralHeles . . . . . . — 2,620. O. bifólia. I5 ( Tèpals laterals interns oblongs semilunars, esperó filiforme però en- gruixit a l'àpex en forma de porra, celles pollíniques distants, diver- gents inferiorment. . vo. do. 2,621: O. montaga: pars horitzontal o ascendent, espiga fluixa, tuberositats enteres. EC laterals interns falciformes, esperó filiforme alenat, celles poHí- 17. 16 Esperó descendent o penjant, espiga densa, tuberositats digitades o o EE a ta a a gas Die Flors d'un blanc groguenc .. SE TER ans s'emet D'UOS 17 Flors DUGDUTIESLONTOSAdES dita dis NEOS Fulles transovades, no tacades, bràctees uninèrvies, label no puntejat, lòbuls quasi iguals, enters . . . . o. 4. 2,622. O. pàllens. ' Fulles oblongues lanceolades, amb ades brunes, bràctees inferiors trinèrvies, label puntejat de púrpura, lòbuls quasi iguals, fistonats. 2,623. O. provincialis. 18 Fulles linears lanceolades, carenades, no tacades, esparses tot al llarg de la tija, bràctees multinèrvies, flors d'un púrpura fosc, label obcor- diforme, amb el lòbul mitjà nul o més curt que els laterals 2,624. O. laxiflora. Fulles oblongues lanceolades, generalment tacades de bru, i situades a la part baixa de la tija, bràctees amb 1-3 nervis, flors purpúries, lòbuls "del label quasi iguals .. 7 0, SMC a EE a El 19 (F lors purpúries o rosades, en espiga laxiúscula, lòbuls laterals del Jabel fistonats, el mitjà més dal i escotat, esperó subclaviforme, igual ae : alat SL 2,625. O. màscula. Flors d'un púrpura ue en espiga fluixa, lòbuls del label quasi iguals, denticulats, esperó cilíndric, igual a la meitat de l'ovari. 2,626. O. fàllax. (F lors petites, sense ratlles ni punts i E gol da bràctees 20 i amb 1-3 nervis no ramificats .. —. . 22. 21 Flors bastant grans, amb ratlles o GE purpuris, Daeró Ca EE o cònic, bràctees de nervadura ramificada i reticulada . . . . 23. Espiga cònica, densa, lòbuls laterals del label un poc més amples que el mitjà i fistonats, esperó filiforme, més llarg que l'ovari, tubero- sitats (COterest eu ea TS cara 22 NO): pyramidalis. 2 ( Espiga cilíndrica, fluixa, lòbuls del label quasi iguals, esperó filiforme alenat, 1-2 SE més llarg que l'ovari, tuberositats digitades. 2,628. O. conopea. 342 t Ll FLORA DE CATALUNYA Orquidàcies. G. 704. - Orchis. Tija massissa, fulles tacades de bru, flors de color de lila pàlid, lòbuls laterals del label ondats, denticulats, el del mig més petit, esperó un 23 poc més curt que l'ovari . . . . . . 2,629. O. maculata. Tija fistulosa, fulles, generalment, sense taques . . . . . . 24. Esperó almenys tan llarg com l'ovari, flors grogues o purpúries, label d'un groc obscur amb pics purpuris, suborbicular, fistonat, fulles DA (UD VETA Clot ptes o. . 2,630. O. sambucina. Esperó més curt que Level. label purpuri, amb pics o ratlles més DDSCO TO red Pe dias Beic aca Mesa, DS 25. / Fulles tacades o no, les inferiors ovades oblongues, obtuses, flors d'un púrpura fosc o violaci, lòbuls del label un poc fistonats, el del mig més petita. -. È Nac, ml 68 TO atafola. 25 $ Fulles verdes, lnecnlades, aoudes lors d'un vermell de carn o rosades, lòbuls del label -- rodons, el del mig petit, triangular 2,632. O. incarnata. 2,607. — O. hircina Crantz — Aceras hircina Lindi. — Loroglóssum hircinum Rich. (del llatí hircinus, propi del boc, perquè en fa olor.) Tuberositats ovoides, amb nombroses fibres gruixudes al capdamunt, tija de 3-8 dm, ro- busta, d'un verd pàlid, tenyida de violat a l'àpex, fulles oblongues lanceclades, al prin- cipi d'un verd pàlid, després groguenques, Orchis hircina i o flors bastant grans, amb forta olor de bec, en Da nt ieel espiga ampla, llarga, cilíndrica, bràctees li- nears, membranoses, amb 3-5 nervis, més llargues que l'ovari, tèpals externs ovats obtusos, connivents en casc globulós, verds, ratllats i puntejats de púr- pura per fora, tèpals interns linears, tacats de púrpura, uninervis, label molt llarg (3-6 cm), tripartit, amb divisions linears, enrotllades helicoidalment, les laterals més estretes i molt més curtes, ondades crespes a la base, la mit- jana 2-3 vegades més llarga que l'ovari, truncada a l'àpex, bi- o tridentada, esperó cònic, molt curt (2-3 mm). Geografia. — Prats secs i turons àrids : Vall de Llo, prop de la Casa d'En Girvés (Gaut.), muntanya de Cierp, no lluny de Sant Beat (Dep. del Garona), r. (Lap.), Catalunya (Cav. ex Colm.) — Maig.-Jul. 343 PUBLICACIONS DE. LLINSBSITU DE € LENCEES Orquidàcies. G. 704. - Orchis. 2,608. — O. longibracteata Biv. — Aceras longibracteata Rcehb. — Barlia longibracteata Parl. (per les seves bràctees relativament llargues.) Tuberositats ovoides, grosses, amb nombro- ses fibres radicals bastant gruixudes al capda- munt, tija de 3-5 dm, d'un verd pàilid, fre- quentment tenyida de violeta a l'àpex, fulles oblongues lanceolades, mucronades, d'un verd bonic, flors bastant grans, d'olor de lliri (Iris), en espiga molt ampla, densa, ovoide oblonga, bràctees lanceolades, agudes, trinèrvies, verdes, frequentment tacades de violat a l'àpex, més llargues que les flors, tèpals connivents, els externs ellíptics, obtusos, d'un violat vermellós, amb 3-4 ner- vis, els interns lanceolats, binervis, amb pics purpuris, label unes tres vega- des més llarg que els tèpals, d'un violat -- fosc, verdós al marge, blanc al centre i a la base, puntejat de púrpura, trilobat, lòbuls laterals limears, falci- iormes, finament fistonats, ondats cresps, el lòbul mitjà més llarg i més ample, bilobat o bífid, de lòbus secundaris divergents, fistonats, frequentment amb una dent terminal, esperó cònic, curt, dirigit cap baix. Geografia. — Llocs herbosos àrids dels turons de la regió mediterrània: Mont- cada, Sant Fost (Trèm.), Sant Bartomeu (Ageletl, in Hb. Cad.), d'on sembla que ha desaparegut , Figueres, Llers, Cabanes (Sen.l) (t) — Març-Abril. 2,609. — O. víridis Crantz -— Coelo- i) ( glóssum víride Hartm. (i f 3 (per les flors verdoses.) A VA u Tuberositats digitades, tija d'r-2 dm, un N P / poc angulosa a l'àpex, fullosa, fulles inferiors Sal y ) h ovades, obtusiúscules, les superiors lanceola- h Í AN des agudes, flors verdoses, petites, d'olor de 4 Va 5 pruna, en espiga Huixa, bràctees lanceolades, / GR L més llargues que l'ovari, tèpals connivents en i NN :o Casc, els externs ovats triangulars, els interns més estrets, entrecreuats després de l'antesi, label verdós, frequentment vermellós al mar- Orchis víridis (1) —/Entre Sant Feliu i Palamès, prop de Platja d'Aro, frequent (F. Q.) 344 els o. la a a ada. ie es FLORA DE CATALUNYA Orquidàcies. G. 704. - Orchis. ge, dirigit cap baix, 1-2 vegades més llarg que el casc, tridentat a l'àpex, amb la dent del mig més curta, esperó sacciforme, 3-4 vegades més curt que l'ovari. B labellífidum Costa — Flors d'un verd purpuri, label d'un verd gro- guenc, orlat de púrpura, trífid, amb la divisió mitjana dentiforme, bràctces inferiors dues vegades més llargues que l'ovari, esperó molt curt, sub- arrodonit. Geografia. — Prats i llocs herbosos humits: Vall de Ribes, no escàs al peu de la Caseta Blanca, davant de Can Perramon , prats de Núria, r. — Rocabruna, Coral, muntanyes de Ciuret, Platraver, Collfred, Collsacabra, cap a Vidrà, Puigsacau (Vay.), sobre Setcases, Costabona (Bub.), vall de l'Hospital de Benasc, Port de la Picada (Zett.), muntanya d'Aubert (Llen.), massís de Ruda (C. et S.). La 8 labellífidum Costa (Ophris alata Bolòs, sec. Vay., O. viridis Crantz var. major Vay.), al Bosc de les Feixes, Prat de Campdedeu, prop d'Olot, juny del 1801 (Bolòs Hb.), Vila- drau (Trèm.). 2,610. — O. àlbida Scop. — Bicchia àlbida Parl. (per les flors blanquinoses.) Tuberositats profundament digitades com si fossin arrels fasciculades, tija de 2-4 dm, ci- líndrica, d'un verd clar, fulles inferiors oblon- gues obtuses, les superiors lanceolades agu- des, embeinadores, flors blanquinoses, petites, nombroses, en espiga densa, prima, subunila- I teral, bràctees lanceolades acuminades, iguals Orchis àlbida OO a l'ovari o més llargues, tèpals ovats obtusos, tots connivents en casc ovoide, label groguenc, petit, quasi igual al casc, trífid, lòbuls laterals linears, obtusiúsculs, diver- gents, el del mig un poc més ample i més llarg, esperó groguenc, dirigit cap baix, obtús, curt (rs mm), igual a un terç o a la meitat de l'ovari. Geografia. — Prats i pastures de les muntanyes : Vall d'Aran, a la ribera d'Arròs (Llen.l), al Cagir (Timb.), Pireneus espanyols (Camus) (1). — Jul. 1909, Llenas legit. (1) — Als herbeis, prop dels estanys del Circ de Colomers (Vall d'Aran) (F. Q.). 44 345 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCPES Orquidàcies. G. 704. - Orchis. 2,611. — O. intacta Lin — O. ecalca- rata Costa et Vay. — Aceras densiflora Boiss. .. Neotinea intacta Rehb. (del llatí intactus, intacte, o imèdit, perquè, tot i ésser una espècie moli estesa a Eurcpa, no fou descrita abans de LinhR, ecalcarata, de calcar, l'esperó, amb la partícula privativa e, per tenir-lo molt curt, densiflora, per la in- florescència densa.) Tuberositats ovoides o subglobuloses, sès- Orchis intacta Do sils o bé una d'elles breument pediceHada, tija ia d'r-3 dm, prima, dreta o flexuosa, d'un verd pàlid, fulles inferiors ovades oblongues, generalment mucronades, les su- periors oblongues agudes, frequentment totes amb taques purpúries o brunes, flors d'un rosa pàlid, d'olor de vainilla, petites, nombroses, en espiga densa, subunilateral, bràctees lanceolades acuminades, membranoses, més curtes que l'ovari, tèpals ovats lanceolats, aguts, tots connivents en casc, soldats inferiorment, els laterals un poc gibosos a la base, amb un nervi purpuri, label un poc més curt que el casc, blanc o rosat, amb línies purpúries, trífid, lòbuls laterals linears, el del mig més ample i més llarg, bífid, esperó sacci- forme (de 2 mm), 4-5 vegades més curt que l'ovari, dirigit cap baix. Geografia. — Boscos i pastures de les terres calcàries de la regió mediterrània : Aramprunyà, Montalegre, Vidreres, Cadaqués, Costa de Sant Pius Vè, Terrassa, a la Xuriguera, Matadepera, falda de Sant Llorenç del Munt — Puig-reig, Serra- teix (Puj., C.1), Manresa, a les Ferreres, r. r. r. (Fontl) — Abril-Maig. l l er o 2612. — O. ustulata L. — O. parvi- flora VVilld. (del llatí ustulatus, passat pel foc, pel color fosc de la part superior de la inflorescència, que sembla socarrada, parviflora, de flors pe- ttes.) Tuberositats ovoides o subglobuloses, sès- sils, tija d'I-3 dm, cilíndrica, d'un verd clar, fulles —oblongues —lanceolades —canaliculades, verdes, flors purpúries, nmegroses a l'àpex, d'olor agradable, petites, en espiga ovoide cò- nica, densa en l'antesi, després llarga, subci- Orchis ustulata 340 a: Hi ci Da —l a a A a es aa FLORA DE CATALUNYA Orquidàcies. G. 704. - Orchis. líndrica, Ruixa a la base, bràctees ovades, vermelloses, més curtes que l'ovari, tèpals connivents en casc globulós, lliures a la base, d'un púrPura violat, label més llarg que el casc, puntejat de púrpura, trilobat, lòbuls laterals Hi- nears, truncats a l'àpex, el del mig més llarg, més ample, bilobat, lòbuls se- cundaris quasi paraHels, amb una petita dent a l'angle, esperó curt (1-2 mm), igual a un terç o a un quart de l'ovari. Geografia. — Boscos i pastures: Terrassa, al bosc de la Cirera, Gelida, al peu del Castell, Montserrat, Montseny, cap a Santa Fe, Sant Hilari, al peu de la Roca Llarga — Cerdanya, Rocabruna, Camprodon, Olot, Avià, Lluçanès, Guille- ries, Segaró (Vay.), cap a Osor (Cod.l), Puig-reig, Merlès, Casserres, Serrateix, Cardona, Espunyola, Berga (Puj., C.), cap a Montcada (Costa), Puig-altet, prop de Prats de Rei (Puigg.l), Coll de Daví i altres llocs de Bages (Font), Vall d'A- ran, a Bossost, Ruda, Aiguamoix (Llen.), Lés (C. et S.), Hospital de Benasc (Zett.) — Abr.-juny. 2,613. — O. militaris L. —- O. galeata Lam. (pels tèpals connivents, en forma de casc de guerrer, galeata, de galeatus, cobert amb el casc o elm.) Tuberositats ovoides o subglobuloses, tija de 2-4 dm, robusta, dreta o flexuosa, fulles oblongues lanceolades, verdes, lluents, grans, flors d'un rosa cendrós, puntejades de púrpu- ra, nombroses, en espiga densa, oblonga, bràc- Orchis militaris tees ovades actuminades, rosades, molt més Ds cuites que l'ovari, tèpals connivents/ en casc ovoide acuminat, d'un color rosat o grisenc, amb venes i punts d'un violat fosc, els externs soldats a la base, els interns més estrets, label blanc o d'un rosat clar amb taques purpúries, tripartit, particions laterals linears, diver- gents, la del mig cuneiforme, més ampla i més llarga, bilobada, amb els lòbuls divergents, el doble d'amples i de curts que els laterals del label, esperó dirigit cap baix, subinflat a l'àpex, truncat, més curt que la meitat de l'ovari. Geografia. — Boscos àrids i costes calcàries : Comarca d'Olot, Platraver, d'on baixa fins a Beuda (Vay.l), comarca de Bages, vora del Llobregat, davant de la Sala de Sant Ponç, Sallent, Puig-reig, Merlès, Casserres, Serrateix, Cardona, Espunyola, Avià, Berga, Capolat (Puj., C.) — Maig-Juny. PUBLICACIONS DE L'UNSTBIDUT DE CLNENCGIRES Orquidàcies. G. 704. - Orchis. 2,614. — O. Símia Lamx. — O. cerco- pitheca Poir. — O. tephrosanthos Vill. (del llatí simia, la mona, per la figura del label, cercopitheca, de cercopithecus, la mona, tephrosanthos, de téppoc, cendra, i àvdoc, flor, pel color cendrós de les flors.) Tuberositats ovoides o subglobuloses, tija de 2-4 dm, dreta o subflexuosa, bastant ro- busta, fulles —oblongues, verdes, lluents, grans, flors pàllidament rosades o cendroses, Orchis Símia puntejades de púrpura, en espiga bastant curta, ovoide, densa, bràctees lanceolades acu- minades, generalment rosades, subescarioses, més curtes que l'ovari, tèpals connivents en casc ovoide acuminat, grisencs, puntejats de rosa per dins, els externs llargament acuminats, els interns linears, un poc més curts, label tripartit, amb les particions laterals linears, molt estretes, paralleles, termina- des en punta, la del mig parallelogràmica, amb dues lacínies semblants a les divisions laterals, totes quatre linears, paralleles, enteres, encorbades, gene- ralment purpúries, esperó dirigit cap baix, la meitat més curt que l'ovari. Geografia. — Boscos i pastures àrids: Sant Llorenç del Munt, cap a Santa Agnès, r. t. i. s Mare de Déu del Coral, Monars, r. , muntanyes d'Olot, Vidrà, Sant Quirze de Besora, cap a la baga de Bellmunt, a l'altra banda del Ter, cap a Sant Boi, Mare de Déu del Munt, Segaró, Vilademires, bosc d'Esponellar, etc. (Vay.), Vic (Masf.), cap a Puiglagulla (Puig.l), boscos de Ripoll (Ter.), Santa Maria de l'Es- tany (Font) — Abr.-juny. 2,615. — O. Mório L. (amb els noms de Testiculus morionis, testicle de ximple o de bujó, Cynosorchis morio, 4 al- tres, els botànics prelinneans designaren di- verses orquídies de label acolorit i puntejat com el vestit d'un pallasso, i d'una d'aquelles Limné en feu la seva espècie.) Tuberositats ovoides o subglobuloses, tija d'r-4 dm, dreta, angulosa, frequentment te- Orchis Mório nyida de violeta a l'àpex, fulles oblongues lan- ceolades, les inferiors patents arquejades, les caulinars embeinadores, flors purpúries, violades, rosades o blanques, en 348 FLORA DE CATALUNYA Orquidàcies. G. 704. - Orchis. nombre de 6-12, reunides en espiga curta i fluixa, bràctees oblongues lanceo- lades, membranoses, les inferiors trinèrvies, verdes o purpúries a l'àpex, iguals a l'ovari o més llargues, tèpals connivents en casc subglobulós, lliures, molt obtusos, amb nervis verds, label més ample que llarg, poc més llarg que el casc, subtrilobat, lòbuls laterals més grans, franjats fistonats, el del mig escotat, esperó cilíndric, horitzontal o ascendent, subcomprimit, truncat, un poc més curt que l'ovari. Raça O. picta Lois., ap. Rouy — Fulles lanceolades, estretes, flors la meitat més petites, poc nombroses, lòbul mitjà del label molt curt, amb taques molt marcades al centre i als lòbuls laterals, esperó claviforme, truncat però no bífid, quasi igual a l'ovari. Raça O. Champagneuxtii Barnéoud — T'uberositats llargament pedicella- des, label plegat al mig, no pla, esperó bífid, a penes més curt que l'ovari. Creix a motes, per les tuberositats suplementàries que produeix els anys que floreix malament (Camus, p. 107)). Geografia. — Prats, pastures i clarianes dels boscos: Terrassa, r., Coll Cardús, sobre l'estació d'Olesa , Aramprunyà, sobre Gavà , cap a Lloret de Mar, no escassa , vores del Segre, a Menàrguens — Cadaqués (Trèm.), la Cellera (Cod.l). La traça O. picta Lois., a Vallvidrera (Sen., in litt.). La raça O. Champagneuxii Barnéoud, a Terrassa — Prop de Barcelona (Salv.t), Vallvidrera, Valldoreix, Montcada, Reixac, etc. (Costa). — Març-Juny. El 2,616. — O. tridentata Scop. — O. va- - riegata All. — O. brevilabris Fisch. et Mey. (pels tèpals externs concrescents inferiorment i lliures al capdemunt, formant com tres dents.) Tuberositats ovoides o subglobuloses, tija de 2-3 dm, cilíndrica, flexuosa, frequentment angulosa a l'àpex, fulles oblongues lanceolades, les inferiors obtuses, les superiors agudes, flors purpúries o de color lila, en espiga curta, subglobosa, després ovoide, densa, bràctees lanceolades agudes, uninèrvies, membranoses, iguals a l'ovari, tèpals connivents en casc, soldats a la base i divergents a l'àpex, els externs ovats lanceolats, aguts, d'un violat clar amb nervis pur- puris, els interns linears, estrets, label d'un lila clar, amb punts purpuris, trífid, lòbuls laterals linears espatulats, truncats obliquament i denticulats, el del mig transovat cuneiforme, més llarg, bilobat, amb els lòbuls secundaris 349 PUBLFCACTIONS DE E7IUNSTI TE U ED DHE CIENCIES Orquidàcies. G. 704. - Orchis. denticulats a l'àpex i amb una dent a l'angle, esperó dirigit cap baix, més llarg que la meitat de l'ovari. Geografia. — Llocs herbosos dels turons i muntanyes: Montseny, prop de Santa Fe, 13 maig del 1907, legi — Alberes, d'Argelés a Port Vendres, r. r. (Gaut.). — Abril-Juny. 2,617. — O. làctea Poir. — O. triden- i. tata 8 acuminata G. et G. (pel color de les flors, d'un blanc de llet , del i o llatí lacteus, Propi de la llet.) Hom la distingeix de l'espècie anterior, amb io la qual té gran afinitat, per la seva menor talla pr Mas 5 dm), per ésser més robusta i tenir les A EN o flors, ordinàriament, més petites, rosades o A Po blanquinoses, puntejades de púrpura, el label Í : io profundament trífid, amb el lóbul mitjà fla- Orctiat eta o belliforme, denticulat o no, puntejat, frequient- ment indivís i més llarg que els laterals, que són bastant amples i quasi formen una creu amb ell, i l'esperó poc més llarg de la meitat de l'ovari. És una espècie polimorfa d'aspecte semblant al de l'anterior. Geografia. — Costers i pastures seques de les terres del migdia: Garrigues i brossall de Riumors, prop de Castelló d'Empúries (Sen.l), iguals localitats que l'anterior (Gaut.). — Març-Maig. 2,618. — O. corióphora L. (del grec xópte, la ximxa, i pépe, jo porto, per la fortor de xinxes o de bernat pudent que fan les flors.) Tuberositats ovoides o subglobuloses, sèssils, i tija de 2-4 dm, dreta, primeta, fullosa fins a OO la inflorescència, fulles lanceolades acumina- des, subcanaliculades, dretes, verdes, les in- feriors bracteiformes, flors d'un vermell bru barrejat de verd, amb forta olor de xinxes, petites, nombroses, en espiga oblonga, estreta, densa, tèpals connivents en casc, acuminats, els externs ovats, soldats, d'un púrpura vinós, amb nervis verds, els interns 350 ESE OSREAS DE CA EA LU NOXCA: Orquidàcies. G. 704. - Orchis. lanceolats, label trilobat, petit, un poc més llarg que el casc, purpuri vinós, puntejat de vermell i de verd, amb els lòbuls laterals rombals, desigualment dentats o fistonats, el del mig ovat lanceolat, enter, un poc més llarg que els laterals, esperó cònic, penjant, lleugerament arquejat, més curt que l'ovari. Geografia. — Prats humits i llocs herbosos: Cerdanya, a les Escaldes i a altres llocs del Pireneu — Pireneus (Bolòsi), cap a Solsona (Bub.), Vic (Masf.). — Maig- Juny. 2,619. — O. fràgrans Poll. — O. corió- phora var. fràgrans G. et G. — O. co- rióphora $ Polliniana Rechb. — O. corió- phora ssp. fràgrans Camus (del llatí fragrans, fragant, per la bona olor que fa.) Té l'aspecte de l'espècie anterior, però és més prima, de coloració més clara, amb les bràctees relativament més llargues i més mem- j o branoses, les flors petites, d'olor de vainilla, Orchis fràgrans d'un púrpura brut o verdós, amb el casc més NN der llargament acuminat, esperó igual al label o més llarg, aquest més estret i més llarg que en el tipus, de lòbuls laterals subquadrangulars, menys divergents i més fistonats. Geografia. — Boscos i prats de les terres del migdia i del litoral: Abunda al peu de l'estació de Castelldefels , Viloví del Penedès — Ripoll (Costa) , Camprodon, Vidrà, Olot, Segaró, Vilafant (Vay.), Tortellà (Tex.l), Puig-reig, Casserres, Se- rrateix, Cardona, Espunyola, Berga (Puj., C.i), Cabanes, Manlleu (Sen.) — Maig- Juny. 2,620. — O. bifólia L. — Platanthera bifólia Rich. (perquè només sol tenir dues fulles.) Tuberositats fusiformes acompanyades de fibres llargues i gruixudes, tija de 2-5 dm, dreta, robusta, estriada, angulosa a l'àpex, amb 2-3 beines brunenques a la base, dues, rarament 3-4, fulles basilars, grans, ovades oblongues, obtuses, peciolades, verdes, les su- periors bracteiformes, agudes, flors blanques, grandetes, oloroses a la tarda, en espiga mul- tiflora bastant fluixa, bràctees oblongues lan- N Orchis bifólia 35I PUBLICACIONS, DE E INSTITUI DE CEFENCEES Orquidàcies. G. 704. - Orchis. ceolades, herbàcies, multinèrvies, quasi iguals a l'ovari, tèpal extern mitja amplament ovat triangular, obtús, els laterals externs oblongs, estesos, els dos laterals interns falciformes, connivents amb el superior, iabel linear obtús, enter, d'un verd grogenc com l'esperó, que és filifjorme alenat, quasi horit- sontal, arquejat, 1-2 vegades més llarg que l'ovari, anteres estretes, de bosses pollíniques acostades i paralleles, ovari subsèssil, retort, sigmoide. Geografia. — Boscos i prats: Falda de Sant Llorenç del Munt, la Barata, Obac, Sant Salvador, sobre Olesa, Montserrat, Bages, Montseny, Sant Hilari, Guilleries, Ribes, Cerdanya, Vidreres — Muntanyes del litoral (Costa), Pireneus, Olot, Llu- çanès, Vidrà, Collsacabra, Alt Empordà (Vay.), Torreferrera, Lleida (Nuetl), Vice, c. (Masf.), vores de la Muga, prop d'Hostalets (Sen.), Prats de Molló, Coll de Pal, Carençà, la Perxa, Font Romeu (Gaut.), Vall d'Aran, a Lés, les Bor- des (Llen.). — Maig-Juny. 2,621. — O. montana Schm. — Platan- thera montana Rich., subsp. de l'ante- rior apud Rouy — P. chlorantha Rehb. (montana, perquè sol fer-se en llocs muntanyo- sos, chlorantha, per les flors d'un groc verdós molt pàllid.) Difereix de l'espècie anterior per les tube- rositats ovoides, petites, per la tija més robus- ta (3-6 dm), amb les fulles quasi sempre en nombre de 3-4, amplament ovades, curtes, brus- cament contretes a la base, per les flors més grans, en espiga oblonga, fluixa, amb els tèpals externs connivents en casc més rodó, més curts, més amples i el del mig més amplament ovat, els laterals ovats triangulars, els dos interns oblongs, semilunars, esperó més curt, sub- claviforme, i sobretot per les anteres separades, divergents inferiorment. Es més primerenca que l'O. bifolia (uns 20 dies). Geografia. — Boscs i pastures, com l'anterior, però menys frequent: Serralada superior del Vallès, a la Mata, Sant Salvador, no escassa a Sant Hilari i Mont- soliu, serra del Coll, a les Guilleries — Ribes, Cerdanya, Olot (Vay.), cap a Vila- drau, Castelldefels (Costa), Prats de Rei (Puigg.l), Puig-reig, Sallent, bosc de Ginebret, Casserres, Serrateix, Espunyola, Avià (Puj., C.1), Bellmunt, Tibidabo (Sen.l), Alfar (Queraltl) — Maig-Juny. 352 EFLGREAIDECATABUNYA Orquidàcies. G. 704. - Orchis. 2,622. — O. pàllens L. — O. sulphúrea Sims. (pel color pàlid de les flors: sulphurea, pel color sulfuri de les flors.) Tuberositats ovoides, bastant grosses, tija o de 3-4 dm, subangulosa a l'àpex, fulles am- i plament transovades o bé oblongues, dilatades o sota l'àpex, verdes, no tacades, flors d'un groc pàllid, mitjanes, d'olor de saúc, bràctees gro- i o guenques, lanceolades acuminades, membrano- lo ses, uninèrvies, més llargues que l'ovari, tèpals o externs lliures, obtusos, els laterals estesos o reflexos, els interns i el superior conmivents, label més llarg i d'un groc més viu que els tèpals superiors, envellutat, trilobat, amb els lòbuls laterals ro- dons, enters o subescotats, el del mig enter, escotat o subbilobat, esperó cilín- dric, obtús, horitzontal o ascendent, d'un blanc groguenc, quasi igual a l'ovari. Orchis pàllens Geografia. — Boscos i pastures de les altes muntanyes: Vall d'Aran, cap a Artiga de Lin, falda de les Maleides (Lap.), Pireneu oriental (Coste), paratges ironterers, en el límit superior de l'avet (Gaut.). — Abr.-Juny. 2,623. — O. provincialis Balb. — O. Mótrio var. provincialis Poll. (perquè fou descoberta a Provença.) Tuberositats ovoides, bastant grosses, tija d'r-3 dm, fulles oblongues lanceolades o lan- ceolades agudes, mucronades, no dilatades sota l'àpex, frequentment tacades de bru, flors d'un blanc groguenc, grandetes, poc nombroses, en espiga ovoide, després allargada, fluixa, bràc- tees linears lanceolades, acuminades, membra- noses, les inferiors trinèrvies, les superiors uni- nèrvies, aproximadament iguals a l'ovari o més curtes, tèpals externs oblongs obtusos, lliures, els laterals estesos, els in- terns un poc més curts, connivents amb el superior, label quasi igual als altres tèpals, d'un groc pàllid amb pics purpuris, envellutat, profundament tvilobat, amb els lòbuls quasi iguals, els laterals obtusos, reflexos, un poc afistonats, el del mig més llarg, truncat escotat, esperó d'un blanc groguenc, claviforme, arquegat, ascendent, truncat o subbilobat, quasi igual a l'ovari. 45 353 P UB EEFCAC LO:NS (DES E SIUNST RIU DIEC VE INSGIDBES Orquidàcies. G. 704. - Orchis. Geografia. — Boscos i costers embrossats : Sant Ilorenç del Munt, Coll Cardús, Obac, Guitart, cap a la Font de la Cirera, altures de Cadaqués2 — Llocs mun- tanyosos de l'Ametlla del Vallès (Bofill), la Garrinada, prop d'Olot (Fontfreda), Coll de Malrem (Vay.), Pireneu oriental, a Vallbona (Timb.) — Abril-Maig. 2,624. — O. laxiflora Lam. (per les flors agrupades en inflorescència flui- xa, laxa.) Tuberositats ovoides o subglobuloses, tija de 3-5 dm, cilíndrica, subangulosa a l'àpex, irequentment tenyida de violeta a la part su- perior, fulles linears lanceolades, agudes, ca- renades, acanalades, verdes, no tacades, flors bastant grans, d'un púrpura violat, en espiga subcilíndrica, llarga, fluixa, bràctees lanceo- lades acuminades, vermelloses, multinèrvies, cremen qq poc més curtes que l'ovari, tèpals iliures. els externs oblongs obtusos, estesos, després reflexos, els interns més curts i connivents amb el superior, label ample, obcordiforme, d'un púrpura violat, subtrilobat, lòbuls laterals fortament reflexos, un poc fistonats, el del mig curt, quasi nul, de manera que el label sembla bilobat, esperó horitzontal o ascendent, dilatat i escotat a l'àpex, a penes un terç més curt que l'ovari. Orchis laxifiora Geografia. — Prats humits o estancats: Gualba, al peu del Montseny, Sant Hilari i Montsoliu, Sils — Castelldefels, Montcada, Sant Fost, Pireneu oriental (Costa), Olot, Vidrà, Lluçanès, Castelló i gran part de l'Empordà, Cerdanya (Vay.), Vic (Masf.), Vilarnadal, Campmany (Sen.), Alfar (Queraltl) — Maig-Juny. Saó 2,625. — O. màscula L. (de masculus, mascle, perquè així l'anomena- ren alguns botàmics prelimneans : Orchis morio mas, de Bauhin.) Tuberositats ovoides o subglobuloses, tija de 2-4 dm, nua, angulosa, frequientment tenyi- da de violeta a l'àpex i amb taques d'un púr- pura més fosc, fulles oblongues lamceolades, un poc dilatades cap a l'àpex, ordinàriament amb taques purpúries a la base i sobre les bei- Orchis màscula nes, flors violàcies purpúries o rosades, comu- nament bastant nombroses, en espiga cilíndri- 354 ELORA DE CATALUNYA Orquidàcies. G. 704. - Orchis. ca, laxiúscula, bràctees lanceolades agudes, purpúries, les superiors més cur- tes que l'ovari, les inferiors iguals a ell o més curtes, tèpals externs lliures, drets, estesos, els interns més curts i H connivents amb el superior, label més llarg que els tèpals externs, d'un violat purpuri, puntejat, trilobat, lò- buls laterals fistonats, arrodonits pel darrera, el del mig més llarg, més ample, dilatat i bilobat, amb els lòbuls secundaris fistonats o enters, esperó subci- líndric o subclaviforme, horitzontal o ascendent, igual a l'ovari. Geografia. — Boscos i prats: Obac, Montserrat, cim de Sant Llorenç del Munt, Núria, Cerdanya — Cap a Montcada i Reixac (Costa), Coll de Vernadell, Roca- bruna, Camprodon, Olot, Platraver, Guilleres, Gavà (Vay.), Vic, r. (Masí), Vall d'Atan, a Bossost (C. et S.) — Abr.-Juny. 2,626. — O. fàllax VVE. et Lge. — O. brevicornis 8 fàllax De Not. — O. pàtens 8 fàllax Rehb. (V. Camus, fig. 582). (del llatí fallax, fallaç, perquè es pot confon- dre amb plantes afins.) Tuberositats ovoido-oblongues, tija de 2-3 decímetres, robusta, fulles oblongues lanceo- lades, quasi totes basilars, amb taques brunes, flors intensament purpúries, grandetes, en es- piga cilíndrica, fluixa, bràctees lanceolades li- nears, acuminades, uninèrvies, purpúries, poc més curtes que l'ovari, tèpals externs ovats obtusos, estesos, rosats, te- nyits de verd, tèpals interns més estrets i més curts, connivents, label tacat d'un púrpura més fosc, trilobat, de lòbuis quasi iguals, bastant profunds, denticulats, esperó cilíndric, quasi igual a la llargada del label. Geografia. — Entre els matolls de Montalegre, i travessia a Vallvidrera (Costa) — Abr.-Maig. 355 PUBLICACIONS DE: E MNSTIU TD UT DE CLENCRES Orquidàcies. G. 704. - Orchis. 2,627. — O. pyramidalis L. — Ana- camptis pyramidalis Rich. - - Aceras py- ramidalis Rechb. (per la inflorescència apiramidada.) Tuberositats ovoides o subglobuloses, tija de 2-6 dm, bastant robusta, poc fullosa supe- riorment, fulles linears lanceolades, llargues, agudes, d'un verd clar, les superiors bractei- formes, flors d'un rosa viu, petites, nombro- Orchis pyramidalis ses, en espiga cònica, densa, després oblonga, o Pa — o bràctees linears, rosades, amb 1-3 nervis, iguals a l'ovari, tèpals lliures, els externs ovats lanceolats, aguts, subcarenats, els laterals estesos, els interns un poc més curts, connivents amb el superior, label trilobat, de lòbuls quasi iguals, oblongs obtusos, els laterals un poc més amples, subfistonats, el del mig subcilíndric, a vegades mucronat, esperó prim, fuliforme, dirigit cap baix, igual a l'ovari o més llarg. Geografia. — Costers i boscos àrids: Frequent a les costes de Garraf, turons del Vallès, Montserrat i Bages — Litoral i muntanyes intermèdies fins a Ripoll (Salv.), Vic (Masf.), Torelló, Bellmunt, Llers, Molins (Sen.), Virumbell, Segaró, etcètera. (Vay.), Olot (Bolòs), Cardona (Costa), Alfar (Queralt lt) — Maig-Jul. 2,628. — O. conopea L. — Gymnadé- nia conopea R. Br. (del grec xóvety, mosquit, per Vesperó llarg i prim, com la trompa d'aquell insecte.) Tuberositats digitades, tija de 2-s dm, dre- ta, cilíndrica, verda, fulles lanceolades linears, carenades, d'un verd glaucescent, les inferiors embeinadores, les superiors bracteiformes, to- tes agudes, flors d'un rosa carmí viu, petites (8-Io mm), d'olor agradable, particularment a Orchis conopea la tarda, en espiga cilíndrica, llarga, densa, Ei 5 bràctees lanceolades acuminades, herbàcies, tri- nèrvies, iguals a l'ovari o més llargues, tèpals externs laterals obtusos, molt oberts i descendents, el superior i els dos interns un poc connivents, label estès, transovat, més ample que llarg, contret a la base, trilobat, amb els lò- buls quasi iguals, curts, ovats, obtusos, esperó filiforme alenat, arquejat, prop de dues vegades més llarg que l'ovari, que també és llarg. 356 EE OPRESS FDA (CAU ACE UN A Orquidàcies. G. 704. - Orchis. Geografia. — Prats i costers humits, fins a les altes muntanyes: Montserrat, prop del turó del Moro, Bages, especialment a la part oriental, prats del Pireneu, Cerdanya, les Escaldes , Montseny, a Santa Fe — Ripoll (Salv.lj, Rubió, Gurb, prop de Vic (Puigg.l), Olot, Vidrà, Lluçanès, Guilleries, Alt Empordà, Segaró, Banyoles (Vay.) , Puig-reig, Merlès, Casserres, Serrateix, Espunyola, Avià (Puj. C.), Vic (Masí.), Sant Martí Sacalm, el Far, les Planes (Cod.l), Vall d'Aran, a Bossost (Compú. tl), Castanesa (Costa), Fiscal (Nuetl) —- Maig-Ag. 2,629. — O. maculata L. (per les fulles tacades.) Tuberositats digitades, tija de 3-6 dm, dre- ta, fregientment un poc flexuosa i angulosa a l'àpex, fulles variables, oblongues o lanceola- des, les inferiors obtuses, les superiors llarga- ment acuminades, bracteiformes, amb taques brunes o negroses mig esborrades per la des- secació, flors d'un lila pàllid o rosades, ratlla- des i puntejades de púirpura, d'olor agradable, nombroses, en espiga densa, bràctees lanceola- des acuminades, frequentment purpúries a l'àpex, herbàcies, reticulades, més llargues que l'ovari, tèpals lliures, els ex- terns drets, els dos laterals un poc estesos i reflexos a l'àpex, els dos interns connivents, label estès, trilobat, amb els lòbuls laterals amples, ondats, den- ticulats, el del mig més petit, curt o allargat, esperó cilíndrico-cònic, dirigit cap baix, un poc arquejat, més curt que l'ovari. Geografia. — Prats i boscos frescos: Prop de Terrassa, r. r., comuna a Mont- serrat, Montseny, Sant Hilari, prats pirenencs, Cerdanya, Queralbs, Núria — Sant Llorenç del Munt, Berga, Peguera (Costa), Olot, Vidrà, Guilleries (Vay.), bosc de Ginebret (Puj., C.), Vic (Masí.), Alt Empordà (Tex.), Bages, a Santa Maria de l'Estany (Fontl), Cabrera (Sen.), Vall d'Aran, a Bossost (C. et S.), Vall de Bafios Timb.) — Maig-Jul. 2,630. — O. sambucina L. (del llatí sambucinus, propi del saúc, perquè en fa olor.) Tuberositats inciso-lobades, atenuades fusi- formes, no ovoides, tija d'r-3 dm, robusta, fistulosa, fullosa fins a l'àpex, fulles oblon- Orchis sambucina 357 PE O RA DIES CADA CUINA Orquidàcies. G. 704. - Orchis. gues lanceolades, immaculades, d'un verd clar, fors groguenques o purpúries, de gorja groga puntejada de púrpura, bastant grans, d'olor de saic, en es- piga un poc densa, bràctees d'un verd groguenc, lanceolades, herbàcies, re- ticulades, les inferiors més llargues que les flors, tèpals lliures, els externs ovats lanceolats, obtusos, els laterals pàtulo-reflexos, els interns ovats obtu- sos, connivents, label quasi tan llarg com els tèpals externs, d'un groc fosc amb pics purpuris, suborbicular, obscurament trilobat fistonat, esperó d'un blanc groguenc, cilíndrico-cònic, dirigit cap baix, igual a l'ovari o més llarg. Geografia. — Pastures i prats de les muntanyes: Sobre Montlluís, al Bac de Bolxera (Bub.), Cerdanya alta, vall del Querol, Canigó (Gaut.), Port de Pallars, les Maleides (Lap.), Platraver (Bolòs, ex Colm.) — Juny. 2,631. — O latifólia L. (per tenir les fulles relativament amples.) Tuberositats digitades, rarament enteres i napiformes, tija de 3-8 dm, robusta, molt fis- tulosa, iangulosa a l'àpex, fulles d'un verd fosc, amb taques brunes o sense, les inferiors ovades oblongues, dilatades vers llur meitat, obtuses, generalment esteses, les superiors lan- ceolades acuminades, flors purpúries violàcies, ratllades i puntejades de púrpura, mitjanes, en espiga densa, bràctees verdes, frequentment reticulades de púrpura, les inferiors més llar- gues que l'ovari i àdhuc que les Hors, tèpals lliures, els externs drets, els la- terals un poc estesos i reflexos a l'àpex, label Ppuntejat i amb ratlles d'un púr- pura fosc, trilobat, de lòbuls Poc profunds, un poc escotats, els laterals tirats cap enrera, el del mig més petit, esperó cilíndrico-cònic, dirigit cap baix, lleugerament arquejat i un poc més curt que V'ovari. Geografia. —- Prats humits i estancats: Comuna al Pireneu, de Queralbs a Núria, Cerdanya, les Escaldes, Montseny, a Santa Fe — Voltants de Berga (Costa), Set- cases, Costabona, Mare de Déu del Coral, Rocabruna (Vay.), Moià, Collsuspina (Fontl), al peu del Port de Benasc (Zett.), Vall d'Aran, a la Bonaigua, Tre- dòs (Timb.), Pomero (Lden.) , Vall de Bafios (Timb.) — Maig-Ag. 458 EE QUONTDE CATALUNYA Orquidàcies. G. 704. - Orchis. 2,632. — O. incarnata L. (pel color encarnat de les flors.) Tuberositats proiundament palmatilobades, de lòbuls divergents, tija de 4-8 dm, fistulosa, irequentment geniculada a la base, fulles lan- ceolades, dretes, d'un verd clar, immaculades, acuminades, flors de color de carn o, rarament, blanquinoses, puntejades i ratllades de púrpu- ra, grandetes, en espiga bastant densa, bràc- tees inferiors més llargues que les flors, tèpals Orchis incarnata lliures, els externs laterals estesos, ordinà- ERP Era Mc aa ó Ta riament tacats de carmí, label pla, trilobat, de lòbuls Poc profunds, els laterals més amples que el del mig, tots tres £ arro- donits, envellutats, amb pics o línies de color carmesí, esperó cilíndrico-cònic, un poc arquejat, dirigit cap baix, quasi igual a l'ovari. Geografia. — Prats humits o estancats : Queralbs, Núria, Montseny, a Santa Fe — De Seva a Viladrau, Ripoll (Salv.l), Serra de la Pena, prop d'Espluga (Costa), Olot, Cerdanya (Vay.), Puig-reig, Berga, riu Adest, Espunyola, Corbera, a l'Estany (Puj., C.l), Vic, r. (Masf.), la Presta (Gaut.), Vall de Bafios (Timb.), Vall d'Aran, a Bossost, Portilló (Llen.) i al llarg del Garona (Zett.) — Maig-Jul. PUBLICACIONSIDE ML ARNSSRE DUGCESE —C D'EN CES Gènere 705. — NIGRITELLA RICH. (Forma diminutiva de nigra, negra, com si diguéssim negreta, pel color negrós de les flors.) Flors d'un púrpura negrós, oloroses, petites, bràctees verdes, pintades de púrpura a l'àpex, binèrvies, iguals a les flors, que es disposen en espiga curta, cònica, compacta, tèpals estesos, d'un púrpura fosc, quasi iguals, label subrombal, dirigit cap dalt (invertit), esperó inflat, obtús, d'un rosa pur- puri, molt més curt que l'ovari. Tuberositats digitades, tija d'1-3 dm, un poc angulosa a l'àpex, amb 2-3 beines a la base, fulles nombroses, linears, carenades, canaliculades, finament denticulades. 2,633. — N. angustifólia Rich. — N. ni- gra Rehb. — Orchis nigra Scop. (angustifolia, de fulla estreta.) U 3 JN N LAN) A Nigritella angustifólia Geografia. — Pastures de les altes muntanyes: Puigllançada, al Cadí, altures de Núria — Prats de Núria (Salv. 1), de Setcases a Camprodon (Carbó l), Rasos de Peguera (Costa), Comanegra, Puigsacau, Platraver, altures de Ribes (Vay.l), de Costabona a la vall de Llo, Cerdanya (Gaut.), Montgrony (Senl), Bassivé (Puj, J.), vall de Bafios, València (Timb.), Montluda, muntanya de Gausac, ribera de Viella, Aiguamoix, Ruda, Montgarri (Llen.l) — Juny-Ag. 300 FLORA DE CATALUNYA Gènere 706. — SPIRANTHES RICH. (De sretpa, espira i dvSoç, flor, per la inflorescència en espiga helicoidal.) Flors blanques, petites, oloroses, en espiga multiflora, densa, helicoidal, bràctees més llargues que l'ovari, perigoni sublabiat, en angle recte amb l'ovari, tèpals connivents, soldats en tub inferiorment, lliures a l'àpex, label sense esperó, enter o franjat. Tija amb poques fulles, que són basilars, tu- berositats ovoides o fusiformes. Tuberositats fusiformes, fulles linears lanceolades, dretes, peciolades, flors poc oloroses, label no escotat, ovari glabrescent 2,634. S. estivalis. Tuberositats ovoides, fulles ovades, esteses, subsèssils, flors d'olor de formiga, label escotat, ovari pubescent . . 2,635. S. autumnalis. 2,634. — S. aestivalis Rich. (perquè és de floració estival.) Tuberositats fusiformes, tija de 2-3 dm, pri- ma, cilíndrica, d'un groc verdós, fullosa, fulles linears lanceolades, obtusiúscules, canalicula- des, dretes, peciolades, les superiors bractei- formes, les inferiors reduides a les beines, flors : blanques, poc oloroses, i solament després de la posta del sol, espiga dreta, molt densa, bràc- tees lanceolades, canaliculades, més llargues que l'ovari, tèpals connivents, un poc oberts a l'àpex, els externs lanceolats, obtusiúsculs, pubèruls, els interns espatulats, label oval oblong, tranjat o fistonat al marge, no escotat, ovari glabrescent, càpsula generalment vermellosa a la maturitat. Geografia. — Prats humits o pantanosos: Montseny, al peu del Salt de Gualba, Vall de Ribes — Entre els joncs, a Castelldefels, i muntanyes pròximes a Barcelona (Costa), Cadaqués (Trèm.), Baget, sobre Camprodon (Bub.), Banyuls (Gaut.) — Juny-Ag. 301 46 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Orquidàcies. G. 706. Spiranthes. 2,635. — S. autumnalis Rich. (perquè és de floració autumnal.) Tuberositats ovoides, generalment dues, a vegades 3-4, tija de 2-3 dm, cilíndrica, prima, flexuosa, quasi nua, pubescent a l'àpex, amb fulles bracteiformes, fulles ovades o ovades oblongues, atenuades en curt pecíol, en rosetó lateral, flors blanques, d'olor de formigues, en espiga estreta, molt densa, bràctees ovades acuminades, pubescents, blanques al marge, més llargues que l'ovari, tèpals saccitormes a Ge veres la base, connivents, els externs lanceolats ii- nears, obtusiúsculs, els interns més curts i més estrets, label quasi tan llarg com els tèpals externs, transovat, canaliculat, franjat fistonat al marge, es- cotat a l'àpex, ovari transovoide, pubescent. Geografia. — Boscos i pastures àrids: Freqient als boscos dels voltants de Terrassa — Marina de Viladecans, prop de Torelló (Costa), Vilamala, Siurana, Olot, Vidrà, Lluçanès, Guilleries, Segaró, Lledó (Vay.), la Cellera (Cod.), Puig- reig, Casserres, Espunyola, Avià (Puj. C.), Vic, Vilatorta (Masí.), Cabanes (Seu.), Prats de Molló (Gaut.) , Vall d'Aran (Puj., J.), camí del Portilló, per Bossost (Llen.) -— Octubre-Nov. 90) Q NS i 4 4 i FLORA DE CATALUNYA Gènere 707. — GOODYERA R. BR. (Gènere dedicat a John Goodyer, botànic anglès del segle XVII.) Flors blanques, petites, en espiga helicoidal unilateral, curta, densa, pubescent glandulosa, bràctees lanceolades acuminades, més llargues que l'ovari, tèpals connivents en tub a la part inferior formant un angle quasi recte amb l'ovari, tèpal extern mitjà horitzontal i aplicat als dos laterals interns un poc estesos, label també estès, no contret en la seva part mitjana ni esperonat, fortament gibós a la base, amb el limbe breument prolongat en llengieta acanalada, recorbada cap baix, ovari dret, atenuat en pedicel retort. Rizoma articulat, prim, ramificat, serpentejant, estolonífer, tija d'I-2 dm, ascendent, prima, flexuosa, pubescent sobretot a l'àpex, fulles verdes, amb nervis vermellosos, anastomosats, formant un conjunt reticulat, les inferiors ovades agudes, bruscament contretes en pecíol embeinador, les caulinars lanceolades linears, aplicades a la tija, bracteiformes. 2,636. — G. répens R. Br. — Neottia répens Svvartz (pel rizoma serpentejant.) Goodyera répens Geografia. — Boscos de les muntanyes, entre la pinassa: Vall d'Aran, bosc de Baricauba, r. (Llen.l, jul. 1908, legit): gespes ombroses de Saleix, avetoses da Luchon (Lap., p. 552), Bac de Fos, sota el Coll de Bareix (C. et S.), Pireneus (Camus, Rouy). Nova per a Espanya. (') (1) —Abundaa la terra molsosa del Portilló, a la Vall d'Aran, on comença a Aorir a mitjan juliol (F. Q.. 363 PUBLICACIONS DE:L/'INSTITUT DE CIENCDES Gènere 708. — CORALLORHIZA R. BR. (De xopólàov, coral, i site, arrel, pel rizoma coraHoide d'aquesta planta.) Flors blanques verdoses, puntejades de púrpura, petites, penjants, en nombre de 4-I12 en espiga curta i fluixa, bràctees diminutes, membranoses, coriàcies, agudes, tèpals lliures, connivents, els externs sublinears, reflexos al marge, els interns un poc més curts, oblongs, groguencs, puntejats d'un bru vermellós, label un poc més curt que els tèpals externs, dirigit cap baix, estès, trilobat, amb dues callositats paralleles a la base, linears, lòbuls late- rals petits, drets, el del mig ovat, subtrilobat, blanc, estriat i puntejat de púrpura a la base, esperó curt, sacciforme, ovari no retort, sostingut per un pedicel curt i retort. Rizoma tortuós, ramificat, coralliforme, tija d'r-2 dm, prima, verda, afila, amb algunes escames embeinadores. 2,637. — C. innata R. Br. (del llatí innatus, no nat, perquè floreix sense treure fulles, com el Limodorum abortivum.) Corallorhiza innata Geografia. — Boscos de les altes muntanyes, poc abundant en petites colònies al peu dels arbres vells, a les selves de faigs i avets : Pireneus (Costa, Camus), boscos humits i molsosos del Portilló (Llen.l, vidit Pau), Melles i Canejan (Lap.). N. B. Tot i que Bubani la inclou entre les espècies repudiatae, afirmant cate- gòricament que quantum scia in Pyrenaeis non vivit (Fl. Pyr., IV, p. 53), és ben cert que Llenas la recollí en el lloc indicat, el mes de juny del 1909. 364 FLORA DE CATALUNYA Gènere 709. -- EPIPÓGON GMEL. (Del grec èmí, sobre, i moòyev, barba, perquè, no havent-hi torsió a l'ovari, el label resta superior i té la forma d'una barba.) Flors groguenques, tacades de púrpura, oloroses, bastant grans, penjants, en nombre de 2-3 en espiga curta, bràctees membranoses, ovades, blanqui- noses, tèpals d'un blanc groguenc, canaliculats, obtusos, lanceolats, els laterals interns més amples que els externs, label erecte, ample, trilobat, amb els lòbuls petits, estesos, arrodonits, el del mig gran, còncau, fistonat al marge, amb crestes purpúries, esperó sacciforme, ascendent, ovari ovoide globulós, no torçat però sostingut per un pedicel retort .Rizoma ramificat, co- raHiforme, de branques escamoses, tija d'r-2 dm, cilíndrica, fistulosa, gro- guenca, afilla, amb beines truncades, separades. rs 2,638. — E. aphyllum Svvartz — E. Gmelínii Rich. (perquè és ahle , Gmelinii, perque fou dedi- cada a Johann Georg Gmelin, autor de la Flora sibirica.) Geografia. — Boscos ombrosos, paràsita sobre les arrels de diverses coníferes i del faig, planta pce abundant i d'habitació poc estable, puix que des- apareix freguentment durant diversos anys (Ca- mus, p. 365): Pireneu central, raríssima (Bub), prop de Luchon, a la Cascada de l'Infern (Timbal i altres) — Jul.-Set. Epipógon aphyllum 365 PUBLICACIONS DE (EL'INSTITDUTI.DE CLENCDHES Gènere 710. — LIMODÓRUM RICH. (Transcripció errònia de aiuóòepoy, emprat per Teofrast per a designar una planta paràsita de flor vermella.) Flors violades, amb estries més fosques, grans, en nombre de 4-20 en espiga llarga i fluixa, bràctees grans, iguals a l'ovari o més llargues, tèpals connivents, els externs d'un violat clar, els laterals oblongs lanceolats, el del mig més ample, còncau, els interns més curts i més estrets, label ovat, canaliculat, contret i subarticulat a la base, un poc més curt que els tèpals externs, groguenc, pintat de violat amb venes més fosques, dirigit cap enda- vant, ondat i cresp al marge, esperó alenat, dirigit cap baix, d'un violat pàlid, tan llarg com l'ovari, que no és retort, però ho és el pedicel que el sosté. Rizoma amb fibres radicals pregones, membranoses, tortuoses, gruixudes, fasciculades, tija de 4-6 dm, robusta, fistulosa, verda tacada de violat, afilla, però amb escames embeinadores d'un verd morat. 2,639. — L. abortívum Svvartz. (del llatí abortivus, avortat, perquè és una / planta sense fulles. ) Geografia. — Clarianes dels boscos, paràsita o sapròfita sobre les arrels dels arbres: Alzinars i pinedes del Vallès, a l'Obac, Matadepera, Sant Io- renç del Munt, Vidreres, Bages — Des d'Alella (Salv.l) i altres llocs del litoral fins al Pireneu (Costa), Vic, r. (Masf.), Llers, Molins, Requesens (Sen.), Alberes (Gaut.) — Maig-Junv. Limodórum abortivum 366 FLORA DE CATALUNYA Gènere 711. — NEÓTTIA L. (De veorreia, niu, aHudint a la forma del rizoma de l'espècie segúent) Flors rosses, ascendents, nombroses, en espiga multiflora, compacta sobre- tot a l'àpex, acompanyada de bràctees lanceolades agudes, la meitat més curtes que l'ovari, tèpals lliures, còncaus, consistents, label dues vegades més llarg que els altres tèpals, estès, dirigit cap endavant, còncau i gibós a la base, trilobat, lòbuls laterals dentiformes, el del mig molt mes gran, insensiblement dilatat vers l'àpex, bilobat, amb els lòbuls ovats, arquejats, divergents, fistonats, esperó nul, ovari no retort sostingut per un pedicel que ho és. Rizoma de fibres grumolloses, fràgils, que simulen en conjunt un niu d'ocells al peu i al costat de la tija, aquesta de 2-4 dm, robusta, cilín- drica, d'un blanc groguenc, pubèrula, glandulosa a l'àpex, afilla, però amb escames embeinadores, les superiors un poc més llargues , planta amb as- pecte d'Orobanche. 2,640. — N. Nidus-avis Rich. (correspon a l'Ophrys Nidus-avis de Linné, niu d'ocell, per la forma del rizoma.) Geografia. — Boscos ombrosos, no tan rara a la regió mediterrània com ha estat suposat: Obac, alzinar de la Serra del Pou, serra de Sant Llorenç del Munt a la Mata, Coll de Daví, Montserrat, al peu de l'ermita de Sant Miquel , Montseny, a Sant Marçal, a la Font de les Basses , Berguedà, al Bosc de Noucomes — Montserrat (Salv.l), Comanegra, Vidrà, Montsoliu, Osor, Guilleries, Mare de Déu del Mont, etc. (Vay.), muntanya de Queralt, Ca- polat (Puj., C.), Tibidabo (Sen.l), Vall d'Aran, a Montgarri (Timb.), Artiga de Lin, ribera de Viella (Llen.), Hospital de Benasc (Zett.), sobre Banyeres (Lezat). — Maig-Jul. 367 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 712. — LISTERA R. BR. (Gènere dedicat a Martin Lister, metge i naturalista anglès del segle XVII) Flors verdoses, en espiga fluixa, tèpals subconnivents, label molt més llarg que els altres tèpals, penjant, sense esperó, amb dos lòbuls laterals dentiformes i el del mig lingúiforme i bífid, masses pollíniques bipartides, ginostem molt curt i acuminat, ovari subglobulós, no retort, però sí el pedicel , dues fulles oposades vers la meitat de la tija, arrel fibrosa. Fulles ovades obtuses, amb 7-9 nervis, glabres, label oblong, divisions laterals del lòbul mitjà paraleles, obtuses.. —. . . . L. ovata. Fulles cordiformes, obtuses, amb cinc nervis, iluents, label netament trilobat, divisions laterals del lòbul mitjà divergents, acuminades. L. cordata. ve 2,641. -—— L. ovata L. — Neóttia latifó- : lia Richb. (per les fulles ovades.) Fibres radicals nombroses, llargues, grui- xudetes i fiexuoses, tija de 2-6 dm, dreta, pu- bescent, cilíndrica, verda i amb algunes peti- tes bràctees a la part superior, angulosa a la inferior, amb 2-3 beines brunes a la base, dues fulles grans, situades vers la meitat de la tija, i o molt acostades i aparentment oposades, ampla- o ment ovades obtuses, mucronades, semiample- xicaules, amb 7-9 nervis, esteses, flors d'un verd groguenc, petites, nombroses, dretes, en espiga llarga i fluixa, bràc- tees ovades acuminades, verdes, petites, més curtes que el pedicel, tèpals ex- terns còncaus, ovats, connivents en casc, els interns estrets, linears, label penjant, oblong subtrilobat, lòbuls laterals cap a la base, dentiformes, el del mig unes tres vegades més llarg que els tèpals externs, subcuneiforme, profundament bífid, de lòbuls linears, obtusos, quasi parallels. Listera ovata Geografia. — Clarianes dels boscos ombrosos : Sant Hilari, no escassa al peu de la Roca Llarga — Plana de Vic (Salv.l, Masf.), Olot (Bolòsi), Berga (Grau), Vidrà, 368 ELORX DE CATALUNYA Orquidàcies. G. 712. - Listera. Sant Quirze de Besora, Olot, Collsacabra, Guilleries, Montseny (Vay.), Font d'Es- tenalles, a la serralada superior del Vallès, r., Bosc de Ginebret (Puj., C.I), la Ce- llera (Cod.), vores de la Muga, a Molins (Sen.), Riumors (Queraltl), Vall d'Aran: Bossost (Compà.l, in Hb. Cad.), riberes de Viella, Aiguamoix, Ruda (Llen.l), Pla de Beret (C. et S.), sobre Banyeres (Zett.). —- Maig-Juny. 2,642. — L. cordata R. Br. — Neóttia cordata Rich. (per les fulles cordiformes.) Fibres radicals subcapillars, tija d'r-2 dm, dreta, prima, subquadrangular, amb dues bei- nes brunenques a la base, dues fulles situades vers la meitat de la tija, molt acostades de mane- ra que semblen oposades, sèssils, ovades cordi- formes, obtuses, mucronulades, verdes, lluents, amb cinc nervis, flors verdoses, frequentment tacades de púrpura, petites, 5-IO en espiga pri- ma, fluixa, tèpals externs ovats obtusos, este- sos, els interns un poc més estrets, label penjant, estret, visiblement trilobat, lòbuls laterals situats vers la base i dentiformes, el del mig bífid, amb lací- nies linears, acuminades, divergents. Geografia. — Boscos humits i clarianes de les muntanyes, a la zona alpina: Pire- neu oriental, prop de Setcases (ISern ex Bubani), prop del Canigó, a la falda del Cadí (Bub.), i Massís del Canigó (Gaut.), Pireneus (Coste, Camus), conca de la Noguera de Vallferrera, més amunt d'Areu, a la Molinassa, Boet, Coma de l'Orri i Fontallada (Fontl) — Juny-Ag. (1) (1) — També a la Vall de Núria, on fou descoberta fa poc temps per la Sra. M. Garriga, vidua de Gallardo, i als boscos del Portilló, entre la molsa de l'avetosa, a la Vall d'Aran (F. Q.) 47 369 PUBLICACIONS DE-L'INSTFI EUT DE CPENGEES Gènere 713. — CEPHALANTHERA RICH. (Del grec xegaÀt, cap, i antera, per la forma d'aquesta.) Flors rosades o blanques, en espiga fluixa, subsèssils, tèpals totalment petaloides, connivents, label trilobat, sense esperó, bruscament contret cap al mig en dos articles, l'inferior, o hipoquil, còncau glandulós, el superior, o epiquil, amb crestes sortides, sense retinacle, ginostem llarg, arrel fibrosa, fulles sèssils o amplexicaules, les inferiors reduides a la beina. Flors d'un rosat viu, tèpals acuminats, quasi iguals al label, epiquil cor- diforme, amb crestes ataronjades, hipoquil blanc, ovari i extrem de la 1 (o tija pubèruls glandulosos . . . le, se 12,043. Cures Flors blanques, tèpals interns Gutss més llargs que el label, ovari i tija 'glabres tec at el attetsen aldddies coet ca cel Flors d'un blanc pur, tèpals externs aguts, bràctees molt més curtes que I l'ovari, hipoquil triangular obtús, blanquinós, fulles lanceolades acu- HUNAdES no era deles gat es dm. Los 2644: EC REDSUGEES lFlors d'un blanc groguenc, tèpals tots obtusos, bràctees més llargues que l'ovari, hipoquil ovat cordiforme, blanquinós i tacat de groc, fulles L'ovades lamceolades. .Qi04 lant erieis LL. 2,645. (CT pallens: 2 2,643. — C. rubra Rich. (per les flors vermelles.) Fibres radicals filiformes, tija de 2-6 dm, dre- ta, sinuosa, pubèrula glandulosa a l'àpex, fulles estretament lanceolades, quasi dístiques, les inferiors quasi reduides a la beina, flors d'un rosal carmí, bastant grans, dretes o un poc esteses, en nombre de 5-I5 en espiga fluixa, bràctees herbàcies, iguals a l'ovari o més llar- gues, tèpals tots acuminats, els laterals ex- terns un poc estesos, label quasi igual als al- tres tèpals, epiquil cordiforme acumúinat, més ample que llarg, canaliculat, amb crestes d'un groc ataronjat, hipoquil blanc, amb dues aurícules dretes, rodones, subsacciformes a la base, amb nervis groguencs, flabelliformes, ovari prim, pubescent glandulós. Cephalantera rubra Geografía. — Boscos secs i pedregosos, sobretot en terres calcàries: Frequent als boscos de l'Obac, Sant Llorenç del Munt i menys al pla, Bages — Muntanyes pròxi- mes a Barcelona (Salv.l) i altres de Girona i de l'interior, fins a Olot, Segarra i més amunt (Costa), Vic (Masf.), Sant Llorenç dels Cerdans (Gaut.) — Maig-Jul. 370 ELORA DE CATALUNYA Orquidàcies. G. 713. - Cephalanthera. 2,644. — C. ensifólia Rich. (del llatí ensis, l'espasa i folium, la fulla, per la forma d'aquesta.) Fibres radicals filiformes, tija de 2-6 dm, dre- ta, sinuosa, un poc angulosa, glabra com tota la planta, fullosa en tota la longitud, fulles es- tretament lanceolades acuminades, bastant acostades, dretes, les inferiors reduides a les beines, flors d'un blanc pur, grandetes, dretes, 6-18 en espiga fluixa, bràctees ovades acumina- des, molt petites, membranoses, més curtes que l'ovari, tèpals externs aguts, els interns obtusos, label amb pèls esparsos, epiquil dues vegades més curt que els tèpals externs, subcordiforme, més ample que llarg, amb cinc crestes longitudinals d'un groc ataronjat, hipoquil blanquinós, un poc sacciforme a la base, ova- ri subsèssil, glabre. Geografia. — Boscos secs, sobre pissarres: Serralada superior del Vallès, a l'Obac i a la Font de la Cirera, al peu de Sant Llorenç del Munt, Bages — Prop de Barcelona, cap a Sarrià, Horta, Montalegre, Montserrat (Costa), Lluçanès, Besora, Olot, Guilleries, Empordà (Vay.), Puig-reig, Merlès, Casserres, Serrateix, Espu- nyola, Avià (Puj., C.), Cabanes (Sen.), de Cervera fins més enllà de Ceret (Gaut.), Vall d'Aran (Villiers, Isern, ex Colm.) — Abr.-Maig. i 2,645. — C. pàllens Rich. — C. grandi- - flora Bab. (per les flors pàlides.) Fibres radicals grollerament filiformes, tija de 2-6 dm, dreta, fullosa en tota la longitud, glabrescent, fulles ovades o bé ovades lanceo- lades, amplexicaules, les inferiors reduides a simples beines, flors d'un blanc groguenc, grans, 3-I2 en espiga fluixa, bràctees herbà- cies, les inferiors foliàcies, més llargues que Cephalan:hera pàllens l'ovari i àdhuc que la flor, tèpals tots obtusos, eres label més curt que els tèpals externs, epiquil ovat, cordiforme, mucronat, més ample que llarg, canaliculat, amb 3-5 cres- tes longitudinals d'un groc ataronjat, hipoquil blanquinós, subsacciforme a la base, ovari sèssil, glabre. Geografia. — Boscos i bardissars, en terres calcàries: Terrassa, canyars de Mont- cada — Pireneu, a la Torre d'En Mir (Compy.), Olot, Segaró (Vay.), Font de Dorca, Tortellà (Fontíreda), Coll-lliure (Gaut.) — Maig-Juny. 371 ——————————————— PUBLICACIONS DE L'UNSTI RUX DE CLENCIES ——— ça Gènere 714. — EPIPACTIS HALL. (De èmimancig, nom grec d'una mena d'eHèbor o Veratrum, amb el qual s'assemblen aquestes plantes, dites també Helleborine.) Flors vermelloses o verdoses, pedicellades, en espiga £ fluixa, tèpals un poc herbacis per fora, oberts, label bruscament contret al mig, hipoquil còn- cau, epiquil freguentment cordiforme i gibós a la base, un retinacle, ovari atenuat en pedicel retort. Fulles amplexicaules, amb nervis sortits, les in- feriors reduides a la beina, arrel fibrosa. Epiquil pla, suborbicular, plegat fistonat, hipoquil còncau, de lòbuls ovats subtriangulars, fulles lanceolades agudes, planta de llocs pan- : tanososie, ie ds a Erle es ee 260468 Ec ( Epiquil apiculat o acuminat, plantes de llocs secs . s Zi Fulles ovades lanceolades, amb nervis i marge llisos, poc nombroses, més curtes que els entrenusos, espiga fluixa, epiquil apiculat, ovari turbi- nat, sostingut per un pedicel més curt que ell. 2,647. E. microphylla. lemes ovades, amb nervis i marge 4 aspres, més llargues que els entre- nusos, espiga bastant densa, epiquil acuminat recorbat . . . 8. 2 Flors d'un vermell obscur, un poc oloroses, epiquil cordiforme, gibosi- tats plegades crespes, tija feble, vermellosa, marge foliar ondat ... . 2,648. E. atrorúbens. 3 lies verdoses vermellenques, inodores, epiquil amplament ovat, gibo- sitats llises, tija robusta, verdosa, marge foliar poc o no gens ondat. Ç 2,649. E. latifólia. El 2,646. — E. palustris Crantz (palustris, palustre, perquè sol viure als aigua- molls. ) Rizoma serpentí estolonífer, tija de 3-6 dm, io dreta, pubescent a l'àpex, fulles lanceolades o agudes, dretes, les 2-3 inferiors reduides a les beines colorades, flors d'un verd grisenc, rat- llades de púrpura, grandetes, penjants, 4-I8 en espiga fluixa, subunilateral, bràctees lan- ceolades acuminades, les superiors més curtes, Epipactis palustris o les inferiors més llargues que l'ovari, tèpals Da Sa —— externs ovats lanceolats, aguts, carenats, d'un verd cendrós, tenyits de púrpura, els interns més curts, blancs, tenyits de rosa, label igual als tèpals externs, epiquil suborbicular, plegat fistonat, 372 FLORA DE CATALUNYA Orquidàcies. G. 714. - Epipactis. hipoquil còncau amb els lòbuls ovats subtriangulars, drets o un poc connivents, ovari pubescent, oblong fusiforme, sobre un pedicel tant o més llarg que ell. Geografia. — Prats pantanosos : Vall de Ribes, Sant Vicenç de Rus, sobre la Po- bla de Lillet, Bages — Gavà, Castelldefels, Sant Elies, prop de Berga (Costa), Sant Hipòlit i Castell d'Oris (Salv.l), Pireneus, Lluçanès, Vidrà, Olot, Mare de Déu del Fau (Vay.), la Cellera (Cod. 1), Puig-reig, Merlès, Serrateix, Avià (Puj. C.), Vic (Masf.), Cabrera, l'Esquirol, Ripoll, Torelló, Sant Hipòlit (Sen.l), Conca de Tremp (Bub.), Riumors (Queralt), Prades (Gaut.) — Juny-Ag. 4 2,647. — E. microphylla Svvartz (de ptnpóc, petit, 4 qdÀlov, fulla, per tenir les fulles relativament petites.) Rizoma no serpentí, tija de 2-5 dm, dreta o i o sinuosa, prima, pubescent a l'àpex, d'un verd glauc o vermellós, fulles ovades lanceolades o lunceolades, més curtes que els entrenusos, de nervis i marge llisos, flors verdes grisenques, tenyides de púrpura, petites, molt oloroses, penjants, poc nombroses, en espiga prima, sub- Epipactis microphylla - unilateral, bràctees superiors més curtes, les En as eenmmei inferiors tant o més llargues que les flors, tè- pals ovats aguts, reflexos a l'àpex, trinervis, carenats, els externs pubèruls, d'un groc verdós, label més curt que ells, epiquil ovat cordijorme, apiculat, cresp al marge, laciniat, amb dues làmines crespes a la base, hipoquil sac- ciforme, oblong, verd pintat de violat, ovari pubescent, en forma de baldufa, subtrígon, pedicel retort, més curt que l'ovari. Geografia. — Boscos secs i pedregosos: Terrassa, Obac, Sant Llorenç del Munt, Montserrat, a la Canal dels Avellaners — Alguna vegada al litoral (Costa), Aguilar de Segarra (Puigg.l), Pireneus, muntanyes d'Olot, Lluçanès, Guilleries, Alt Em- pordà (Vay.), Tibidabo, Santa Creu, Llers (Sen.l), Vic (Masíf.) — Juny-Jul. 2,648. — E. atrorúbens Schultz — E. atropurpúrea Raí. — E. rubiginosa Gaud.-E. purpúrea Holandre (de lllatí ater, negre o fosc, i rubens, vermell, pel color púrpura obscur de les flors.) Rizoma curt, vertical, no estolonífer, amb fibres radicals filiformes, gruixudetes, tija de 3-5 dm, flexuosa, pubescent a l'àpex, vermello- sa, fulles mitjanes i inferiors ovades, més llar- gues que els entrenusos, les de baix de tot re- duides a les beines, les superiors estretament 373 PUBLÍCACIONS DE E'UINSTUREUT DE CLENCEES Orquidàcies. G. 714. - Epipactis. lanceolades, de nervis frequentment aspres, flors d'un vermell fosc, petitetes, un poc oloroses, penjants, en raim subunilateral, bastant dens, bràctees més curtes que les flors, les inferiors iguals o més llargues, tèpals acutiúsculs, estesos i reflexos a l'àpex, els externs pubèruls, purpuris i pintats de verd, els interns glabres, d'un púrpura fosc, label un poc més curt que els tèpals externs, epiquil cordiforme acuminat, amb dues làmines crespes a la base, hipoquil còncau, oblong, d'un púrpura fosc, ovari pubescent, no retort però sí el pedicel, que és Curt. Geografía. — Costers i boscos secs, en terres calcàries : Sant Llorenç del Munt, Matadepera, Obac, Sant Salvador, sobre Olesa, Montserrat, Montcada, Gelida, Bages — Clot de Segalers, al Berguedà, i muntanya de Queralt (Graul), Cabrera iSen. 1), Vidrà (Sen.l), Vidrà, Olot, Montsoliu, Guilleries (Vay.), Sadernes (Cod. 1), Montsant (Puj. J.), Collsacabra (Trèm.), Vall d'Aran, a Artiga de Lin (Llen.), Ruda (C. et S.) , Vall de Benasc (Zett.) — Juny-Jul. P SIS, a 2.649. — E. latifólia All. l (per les fulles amples.) Rizoma curt, tija de 3-8 dm, robusta, pubes- cent a l'àpex, subangulosa, violada a la base sobretot quan creix en llocs asolellats, fulles amplament ovades acuminades, més llargues que els entrenusos, embeinadores, ondades al marge, que, així com els nervis, és aspre, les fulles inferiors reduides a les beines i les su- (a i o riors bracteiformes, flors verdes vermelloses, Epipactis latifólia DO o inodores, bastant grans, esteses o un poc pen- ET " o jants, fregientment molt nombroses, en raim subunilateral bastant dens, bràctees lanceolades acuminades, verdes, les infe- riors molt més llargues que les flors, tèpals aguts, estesos, els externs reflexos a l'àpex, verdosos per fora, rosats o verds violats per dintre, els interns aguts, carenats, pintats de rosa, label un poc més curt que els tèpals externs, epi- quil amplament ovat acuminat, recorbat a l'àpex, bigibós i papilós, d'un rosa violat, hipoquil còncau, d'un bru fosc per dintre, ovari pubescent, gla- brescent a la maturitat, no retort, però sí el seu pedicel. Planta polimoria. Geografía. — Boscos secs i pedregosos : Sant Llorenç del Munt, Obac, Sant Hilari, Ribes — Pireneu, Vidrà, Olot, Guilleries, Mare de Déu del Munt (Vay.), Vic (Masf.), Cabrera, Ripoll (Sen.), Alberes (Gaut.) — Jul.-Ag. 374 EL OME DE (GAT ALUNYA Gènere 715. — CYPRIPÉDIUM L. (Correctament escrit ha d'ésser Cypripedilum, de Rúmpiç, la Venus de Xipre, i méòdiov, soc, com si diguéssim esclop o soc de Venus, per la forma del label.) Flors purpúries brunes, grans, normalment solitàries, rarament en nom- bre de 2-3, penjants i amb una gran bràctea foliàcia, perigoni de quatre tè- pals (realment cinc, dos dels quals estan totalment o parcial soldats) en creu, els laterals exteriors soldats i dirigits cap baix, el del mig dret, els interiors més llargs, lanceolato-linears, llargament acuminats, ondats al marge, tots d'un púrpura bru, label més curt que els altres tèpals, molt gran, inflat ve- siculós, en forma d'esclop, d'un groc daurat, estriat de púrpura, de vores inflexes, formant un forat rodó, estams laterals fèrtils, el central estèril (estaminodi) petaloide, ginostem penjant, trífid, anteres univalves, ovari no retort, pedicellat, pubescent. Rizoma horitzontal, serpentí, amb fibres radicals bastant grosses, tija de 3-5 dm, cilíndrica, flexuosa, pubescent, amb beines obtuses a la base, 4 brunes, i 3-5 fulles amples, ovades lanceolades, agudes, de nervis parallels, amplexicaules, bràctees ovades lanceolades, verdes. 2,650. — C. Calcéolus L. (del llatí calceolus, sabateta, alludint a la for- ma còncava del label: correspon al Calceolus Mariae dels botànics prelimneans. ) Sinonímia. — Sabatetes de la Mare de Déu, esclops , cast., zuecos, zapatillos , fr., sabot de Vénus. Cypripédium Calcéolus Geografia. — Boscos i pastures de les muntanyes : Cap a Ripoll, al Pla dels Ave- llaners (Salv.l), Pla de la Calma (Costa), Plana de Vic, faldes del Pireneu (Quer, Palau, ex Colm.), Pireneu (Camus, Coste) — Maig-Jul. N. B. A Ripoll ningú no ha sabut donar-nos raó del cPla dels Avellaners,, la localitat de Salvador. Bubani inclou aquesta espècie entre les Orchideae repudiatae. 375 PUBLFCACIONS: DE: L'INSTIGUI DE CIENCEES Família 127. — POTAMOGETONÀCIES EUNTH (Del gènere Potamogeton.) Plantes de flors hermafrodites, regulars, verdoses, tetràmeres, en espigues axillars, tèpals lliures, estams oposititèpals, anteres biloculars, ovari lliure, estil curt o nul, fruit compost de quatre aquenis, o de menys per causa d'avor- tament, Herbes lacustres o fluviàtils, surants o submergides, de tija nuosa i fulles oposades o alternes, estipulades, a vegades embeinadores. Gènere 716. — POTAMOGÉTON L. (Dioscòrides anomenava rotauoyeltoy una planta que es feia a les aigues, de motauóç, el tiu, i yeícov, pròxim. Els Potamogeton són plantes aquàtiques.) Fulles totes oposades, ellíptico-lanceolades, amplexicaules, peduncles iructífers curts, recorbats, espiga pauciflora, aquenis reniformes, de I Carena aguda i bec cunt . . -./. Lee 2,651. P. dERSUS: Fulles florals oposades, les altres ale peduncles fructífers rectes o poc encorbats, espigues, generalment, multiflores .. —. . . . ai Fulles linears o setàcies, de menys de 4 mm d'ample . dl: EL 2 ) Fulles £ ovades, oblongues o lanceolades, de més de 4 mm d' amial 6. Fulles embeinadores, amb estries tranversals . . . NA Ta 4. 3 ) Fulles no embeinadores, sense estries transversals... —. . . . 5. ( Aquenis de 2 mm, ovoido-globulosos, de marge intern encorbat, bec ter- minal, estil quasi nul, fulles setàcies, uninèrvies. 2,652. P. marinus. MARE de 3-4 mm, Entesa semicirculars, amb el marge intern a recte, bec Etobiell estil llarguet, fulles linears, amb 1-5 nervis. 2,653. P. pectinatus. —— i Peduncles fructífers rectes, aquenis de 2'5 mm, nombrosos, ovoides, a penes comprimits, dors arrodonit, marge intern sense dent, bec quasi terminal, fulles d'1 mm d'ample. . . . . . 2,654. P. pusillus. 5 / Peduncles ss encorbats, aquenis de 3 mm, poc nombrosos, cont- primits i carenats, de dors ondat fistonat, marge intern amb una dent ( a la base, bec pseudolateral, fulles de o'5s mm d'ample. 2,655. P. trichoídes. 376 EL ORAT DES CATALUNYA Potamogetonàcies. G. 716. - Potamogéton. / Fulles isomorfes, ae a membranoses transparents, sèssils o SUDSÈSSIS ee al SANS Ni dESs sa 4 È ubsèssi 7 Fulles heteromorfes, les superiors surants, més amnless i BeCioladeSs ra- rament totes EEliercidós GRA Sl ii 1 Z 9. ———ÉtÉée Estípules grans, fulles oblongues lanceolades, mucronades, peduncle inflat, més gruixut que la tija, espiga fructífera de 4-6 cm, aquenis 7 DranS l L see 'al6s6: P. lucens: Estípules curtes, dE aertment deseanides a la florescència, fulles no IUCTONACES JESPIS a TGUCLITOTra CI SCI a — 8. Fulles linears oblongues, ondades crespes, denticulades, sèssils, tija comprimida, aqueni terminat en bec agut, encorbat i quasi tan llarg 8 cony ell sie are Roda G ES Zen: crispus. Fulles ovades seplericaniEs. cubpertoliades, tija cilíndrica, aqueni ter- minat en bec molt curt. . . . . . . 2,658. P. perfoliatus. Peduncles inflats a l'àpex, més gruixuts que la tija, aquenis ovoides comprimits, de marge obtús, bec curt i un poc encorbat. 2,659. P. gramíneus. Peduncles no inflats a l'àpex, menys gruixuts que la tija o a penes tant. IO. / Fulles submergides sèssils o peciolades, do cam totes submergides i membranoses transparents . . . De Dl aa TEI, 10 i Fulles totes llargament peciolades, les superiors surants, grans, corià- CICS Man LOLESPSUDICIBIdOS et ea a a a a et de le ES: Fulles submergides sèssils, les superiors frequentment surants, corià- cies, breument peciolades, a la fi vermelloses, aquenis de 3 mm, ver- mellosos, comprimits, de carena aguda . . — 2,660. P. ruféscens. Fulles totes peciolades i quasi sempre submergides, ni coriàcies ni ver- melloses, aquenis verdosos, d'I-2 mm, de carena obtusa .. . . 12. La) "MH o — a ———s——— ss — —É—s—s—- És ——— L—— lí —és——É Fulles elíptico oblongues o lanceolades, atenuades pels dos caps, trans- parents, d'un groc clar, breument peciolades, aquenis amb marges És ODEUSOSP La, de qee cicle OG I. P'SICBlUS: Fulles amplament rades cHigictes, Tones Le) dance ilieens a la base, primetes, verdes, llargament peciolades, aquenis de marges acu- tiúsculs . 2,662. P. plantagineus. Peduncles més prims que la tija, espiga fructífera de 2-3 cm, compacta, aquenis de 2 mm, vermells en llur dessecació, ovoides comprimits, de Eaia bec quasi mul Lc ., . dr te 2,663. P. DOIVEODIIOUUS. ES tan gruixuts com i. tija, espiga fructífera de 3-6 cm, Huixa, aquenis de 3-5 mm, ovoides inflats, verdosos, de bec encorbat ..— 14. 48 377 PUBLACACIONS DE EINSTITEUT DE CILENCEES Potamogetonàcies. G. 716. - Potamogéton. ('Tija ramificada, fulles surants ovades lanceolades, atenuades pels dos caps, pecíol convex per sobre, peduncle més gruixut que la tija, aque- nis de 3'5 mm . 2,664. P, flúitans. 14 Tija simple, fulles surants ovades, arrodonides o cordiformes a la base, pecíol acanalat per sobre, peduncle tan gruixut com la tija, aquenis de 4-5 mm . Potamogéton densus 2,665. P. nàtans. 2,651. — P. densus L. — P. oppositi- fólius DC. (del llatí densus, dens, perquè viu submergit, sense flotar, oppositifolius, perquè té les fulles oposades.) Tija ramificada dicotòmicament, cilíndrica, fulles totes submergides, isomorfes, elíptiques lanceolades, totes oposades, membranoses, am- plexicaules, frequentment recorbades, amb 3-7 nervis, denticulades, peduncles nascuts a les bifurcacions, curts, prims, a la fi recorbats, espiga fructífera ovoide, pauciflora (2-6 flors), aquenis petits (3x 2 mm), transovoides subreniformes, comprimits, de ca- trena aguda, bec curt 1 encorbat. B laxifolius G. et G. — Fulles distants, generalment oblongues lanceo- lades. Geografia. — Comuna a les aigies estancades o de curs lent, des del litoral al Pireneu, tant el tipus com la varietat laxifolius G. et G. — Maig-Set. Potamogéton marinus 2,652. — P. marinus L. — P. filiformis Pers. (perquè, al mord d'Europa, per bé que excep- cionalment, viu prop del mar, a les aigies sa- labroses, filiformis, per la tija 4 les fulles molt primes.) Tija filiforme, comprimida ancipital, rami- ficada, de longitud variable (1-5 dm), fulles fi- liformes o subcapillars, uninèrvies, llargament embeinadores, totes submergides, peduncles prims, drets, molt més llargs que l'espiga (8-7 cm), flors vermelloses, espiga fructífera 378 RD OBISEA IDE A A NTE UNS dA: Potamogetonàcies. G. 716. - Potamogéton. molt fluixa, formada per 2-4 verticils moit separats de 2-4 carpels cadascun, aquenis petits (2 x 2 mm), ovoides subglobulosos, un poc comprimits, marge intern corbat, no carenat, bec molt curt, recte, central. Geografia. — Llacs de les altes muntanyes : Molí derruit de Basca, Siurana (Vay.) Juny. EE o. Pel 2,653. — P. pectinatus L. (per les fulles acostades i paraHeles, com pen- tinades , del llatí pectinatus, pentinat.) Tija quasi cilíndrica, subfiliforme, ramúfi- cada, fulles linears, subcapillars, amb 1-5 ner- vis i estries transversals, llargament embeina- dores, peduneles prims, drets, més llargs que l'espiga, que té 2-4 cm i està formada per 4-5 verticils uni- o bicarpellars per avortament, : o separats, aqueni grosset (3-4 X 2-3 mm), trans- Potamogéton pectinatus o cvoide semicircular, de marge intern recte, bec curt, pseudolateral, terminant el marge intern. Geografia. — Aigúes estancades del litoral de Barcelona, a Can Tunis i Castell- defels, llacs de Salou, canal de l'Escala, a l'Empordà — Llac de Banyoles, Lledó (Vay.), Sils (Tex.), la Cellera (Cod.l), Castelló d'Empúries, Siurana, prop de Fi- gueres (Bub.) — Maig-Set. 2,654. — P. pusillus L. (del llatí pusillus, petitó, perquè és molt me- nut.) Tija filiforme, cilíndrica subcomprimida, molt ramificada, fulles linears, estretes (d'1 mm d'ample), agudes, freguentment mucronades, amb 3-5 nervis, sense estries transversals, to- tes submergides, no embeinadores, peduncles prims, drets, 2-4 vegades més llargs que l'es- piga, que és curta, prima, fluixa, fregientment interrompuda, carpels bastant nombrosos (4- 12), acostats, petits (2'5x L'5 mm), ovoides, a penes comprimits, rodons al dors, de marge intern sense dent a la base, beç sublateral. Raça P. tenuissimus Hooli. — Fulles uninèrvies, linears subfiliformes, de o'5 mm d'ample. Potamogéton pusillus 379 PUBLLCACION S DE EGIUNSMIGIS UE DES SCUENICIIEBRS Potamogetonàcies. G. 716. - Potamogéton. Geografia. — Aigúes estancades o de curs lent: Prop de Navarcles, abundant (Puj., C.1), Barcelona, a la Farola (Sen. l), Cerdanya (Vay.), Girona, vores del Ter, cap a Santa Eugènia (Bub.), Valls inferiors del Pireneu central (Zett.), Castanesa (Villiers). Tant la planta de Navarcles com la de la Farola pertanyen a la raça P. tenuissimus HooR. — Juny-Set. 2,655. — P. trichoídes Chamisso (del grec tptgosiòts, capilloide, semblant a un cabell, per les fulles molt primes.) Tija filiforme, subcilíndrica, molt ramifica- da, fulles linears setàcies, agudes, de o'5 mm d'ample, sèssils, no embeinadores, amb 3-5 nervis, els laterals poc visibles, de manera que semblen uninèrvies, totes submergides, pedun- cles capillars, els fructífers encorbats, 1-2 ve- gades més llargs que l'espiga, que consta de 4-6 flors en cadascuna de les quals avorten tres carpels, resultant aquella prima i curta, aque- nis grossets (3x2 mm), ovoides, comprimits, carenats, de carena ondada fistonada, marge intern quasi recte, unidentat sobre la base, terminat en bec curt, visiblement lateral. Potamogéton trichoides Geografia. — Basses i aigues estancades : Comuna al Berguedà, Puig-reig, Es- punyola, Serrateix, Casserres, i Avià, d'on baixa fins a Balsareny (Puj., C.l), canal del molí de can Olives, a Lledó (Vay., amb dubte). — Juny-Set. N. B. No hi ha dubte que pertany a aquesta espècie la planta que Conrad Pujol ens ha tramès procedent de diverses localitats de les esmentades. 2,656. — P. lúcens L. (per les fulles lluents , correspon al Potamoge- ton foliis angustis splendentibus, de Bauhin.) Tija ramificada, cilíndrica, bastant robusta, fulles oblongo-lanceolades, mucronades, atenua- des pels dos caps, curtament peciolades, pri- mes, translúcides, amb 5-II nervis, ondades al marge, totes submergides o les superiors emergents, isomorfes, lluents, estípules lan- o ceolades, llargues, peduncles inflats, sobretot Polamogtoh Meses superiorment, molt més gruixuts que la tua, : o ordinariament molt més llargues que les fulles, 380 ELORA DE CATALUNYA Potamogetonàcies. G. 716. - Potamogéton. espiga fructífera cilíndrica, compacta, de 4-6 cm, aqueni gros (3'5X2 mm), ovoide inflat, subcomprimit, de marge obtús, a penes carenat, bec molt curt, obtús. Geografía. — Abundant en un estanyol pròxim a l'estació d'Ertroncament — Ma- rina de Blanes (Puj., J.1), Sant Boi de Llobregat (Hb. Costal), Empordà i estany de Banyoles (Tex.), Vali d'Aran (Villiers) — Maig-Set. 2,657. — P. crispus L. (del llatí crispus, cresp, per les ondulacions del marge foliar.) Tija comprimida, ramificada, fulles lanceo- lades, amples de 4-8 mm, semiamplexicaules, obtusiúscules, ondades crespes ai marge, den- io Hculades, translúcides, amb r-3 nervis, totes i o submergides, estípules més curtes que les Fu- Ve Do lles, truncades o franjades a l'àpex, peduncle o fructífer no inflat, espiga fructífera oblonga, curta (I0-I5 mm), fluixa, aquenis petits (a'5 x 2 millímetres), ovoides comprimits, de marge ob- tús i obscurament carenat, terminat en bec llarg, prim, agut, arquejat, quasi igual al fruit. Potamogéton crispus Geografia. — Aigúes estancades de Castelló d'Empúries, canal de l'Entronca- ment — Osor, Anglès, Fortià (Vay.), Blanes (Puj., J.), Empordà (Tex.), Armen- tera (Llen.l), Fortianell (Queralt), Alberes (Gaut.) — Juny-Set. l'ESS anngu mames er, Si 2,658. ic P. perfoliatus L. Po (per les fulles amplexicaules, que semblen per- io foliades.) Tija ramificada, dilíndrica, fulles ovades, emplexicaules, subperíoliades, amples d'r's-3 centímetres, un poc ondades al marge, trans- lúcides, amb 7-9 nervis, totes submergides, es- típules curtes, peduncles no inflats, de la ma- teixa gruixa que la tija, espiga fructífera curta (1-3 cm), aquenis grossets (3x 2 mm), trans- ovoides inflats, de marge obtús i bec molt curt. Potamogéton perfoliatus 381 PUBLTCACIONS DE. E' INSTITUT DE CIENCDES Potamogetonàcies. G. 716. - Potamogéton. Geografia. — Abundant al riu Adest, del Berguedà (Puj., C.'l), llac de Banyoles (Tex., ex Costa) — Juny-Set. 2,659. — P. gramíneus L. (per les fulles submergides semblants a les i. d'una gramínia.) i Tija prima, cilíndrica, ordinàriament molt i ramificada, fulles dimorfes, les submergides i oblongues o lanceolades linears, mucronades, io de 3-6 mm d'ample, contretes a la base, sèssils, un poc aspres al marge, membranoses, les su- rants, frequentment nulles, ovades o bé oblon- o gues, amples de 2-3 cm, llargament peciolades, Potamogéton gramíneus — i. coriàcies, peduncles inflats superiorment, més gruixuts que la tija, espiga fructífera cilíndri- ca, de 2-3 cm, aquenis ovoides comprimits (de 2'5-3 x 2 mm), de marge obtús, ben curt, un poc arquejat. Geografia. — Llacs i aigues estancades del Pireneu central: Abundant a Es- tanyó (Zett., qui creu que viu també al Port de la Picada i al Clot del Toro, de les Maleides) — Juny-Set. 2,660. — P. ruféscens Schrad. (del llatí rutescere, tornar-se vermell, perquè la planta vermelleja en dessecar-se.) Tija cilíndrica, simple o poc ramificada su- periorment, fulles dimorfes, les submergides llargament lanceolades, sèssils, translúcides, persistents, les surants lanceolades, insensible- ment atenuades en pecíol més curt que el limbe, oposades, acutiúscules, coriàcies, que es tornen vermelloses per la dessecació el mateix que els peduncles, flors i fruits, peduncle no inflat, quasi del gruix de la tija, espiga fructífera ci- líndrica, compacta, de 2-3 cm, aqueni grossel (3 x 2 mm), comprimit lenticu- lar, de carena aguda i bec bastant llarg, comprimit. Potamogéton alpinus Geografia. — Ilac de Banyoles (Tex., ex Costa), Cerdanya (Gaut.), sobre Mont- lluís (Bub., Gaut.), prop de Luchon (Bub.) — Juny-Set. 382 ELORA DE CATALUNYA Potamogetonàcies. G. 716. - Potamogéton. 2,661. — P. sículus Tineo — P. subfla- vus Lor. et Barr. (del llatí siculus, sicilià, perquè fou trobat a Si- cília, subflavus, quasi groc, per la verdor gro- guenca de les fulles.) Tija feble, simple o poc ramificada, fulles totes submergides, ellíptico-oblongues o lanceo- lades, atenuades pels dos caps, d'un verd gro- guenc, primes, translúcides, amb 9-13 nervis, de pecíol curt, peduncle un poc més gruixut que la tija, espiga fructífera prima, cilíndrica, fluixa, aquenis petits (L'5xI mm), ovoides comprimits, de marge obtús, a penes carenat, amb bec curt i arquejat. Potamogéton sículus Geografia. — Aigúes estaticades de Castelldefels (Sen.l, Cad.), Empúries (Llen.l) Maig-Jul. 2,662. — P. plantagíneus Du Croz, P. coloratus Hornem. (per les fulles i l'espiga semblants a les del Plantago , coloratus, pel to vermellós que solen prendre les fulles.) Tija cilíndrica, simple o ramificada, fulles totes submergides, peciolades, oposades o en rosetó, primes, ovades, molt arrodonides a la base o subcordiformes, translúcides, multinèr- o Vies, les inferiors llargament lanceolades, ordi- Potamogéton plantagíneus nàriament destruides a la floració, peduncles atm cui eco ee amorimilats, del gruix de lavtija, espiga: fructí- fera cilíndrica, compacta, de 2-4 cm, aquenis petits (1'5-2x1 mm), verdosos, ovoides comprimits, carenats, de carena poc aguda, bec curt i arquejat. Geografia. — Llac de Banyoles (Vay.), llacunes de la Cerdanya (Compy.), ai- gles estancades o de curs lent de Puig-reig, Merlès, Casserres, Serrateix i Sallent (Puj., C.I), Barranc del Salt, prop d'Horta, de Tarragona (Fontl), prop de Solsona (Bub.) — Juny-Set. 383 PUBLEFCACIONS DE L'INSTITUT DE CILENCEES Potamogetonàcies. G. 716, - Potamogéton. 2,663. — P. polygonifólius Pourr. — P. oblongus Viv. (per les fulles semblants a les d'un Polygo- num.) i Tija cilíndrica, curta, ramificada, fulles pe- io tites, totes llargament peciolades, les superiors, generalment, oposades o en forma de rosetó, la major part surants, coriàcies, ovato-oblon- gues, arrodonides o cordiformes a la base, amb o dos plecs prominents en llur punt d'unió amb Potamogéton polygonifólius ——— el pecíol, les submergides estretament lanceo- re ee ent lades, persistents a la Horació, de'nenvis foscoSr peduncle no inflat, més prim que la tija, espiga fructífera cilíndrica, com- pacta, de 2-3 cm, aqueni petit (ax 1'5 mm), que es torna vermell per la des- secació, ovoide comprimit, no carenat, de marge obtús, bec quasi nul. Geografia. — Pantans del litoral fronterer (Gaut.), llacs de Font Romeu (Oliv., ex Gaut.) — Juny-Set. SO 2,664. — P. fifitans Rotfi (del llatí fuitans, flotant, perquè sura.) Tija llarga, ramificada, fulles grans, totes llargament peciolades, les superiors, general- ment, surants, coriàcies, oblongo-lanceolades, i. atenuades pels dos caps, sense plecs en llur o punt d'unió amb el pecíol, aquest triquetre, io convex per sobre, les inferiors submergides, o llargament lanceolades, translúcides, persis- tents, peduncle més gruixut que la tija, espiga fructífera (la planta frequentment és estèril) cilíndrica, fluixeta, de 3-5 cm, aqueni grosset (4'5x2's mm), verdós, ovoide inflat, un poc comprimit, carenat, de carena obtusa, bec curt, un poc arquejat. i i El i Geografia. — Aigúes estancades i sèquies: Abundant a Montcada i a Caldes de Montbui , estanys de Salou , Castelló d'Empúries — Pla de Barcelona , Torelló (Costa) , abundant al riu Adest, Sallent, al riu Llobregat (Puj., C.) — Juny-Set. 384 Moon BLCONRIA I DESCATALUNYA Potamogetonàcies. i Potamogéton nàtans i G. 716. - Potamogéton. 2.665. — P. nàtans L. (del llatí natans, flotant, perquè flota en la su- perfície de les aigúes.) Sinonímia. — Llengua de cavall , cast., es- piga de agua. Tija cilíndrica, simple, fulles grans, totes llargament peciolades, les superiors surants, coriàcies, amplament ovades, rodones o cordi- formes a la base, amb dos plecs prominents en llur punt d'unió amb el pecíol, que és un poc canaliculat, les inferiors submergides, aviat reduides a un fillodi, amb els nervis transparents, peduncle del gruix de la tija, espiga fructífera cilíndrica, de 3-6 cm, generalment fluixa per avorta- ment d'alguns carpels, aqueni gros (4-5 x 3 mm), verdós, ovoide inflat, com- primit, carenat, de carena obtusa, bec curt, un poc arquejat. Geografia. — Cadaqués — Aigúes de l'Empordà, Basca, Lluçanès, Vic, Olot, Resalú (Vay.), Mas Coromines, de Viver (Puj., C.1) — Juny-Set. 49 385 PUBLICACIONS DE ES INSUGETUT DIÈ €CTENCIES Família 128. — NAIADÀCIES VVE. (Del gènere Najas.) Plantes monoiques o dioiques, de flors verdoses, nues, axillars, envoltades per una espata, les masculines formades per un sol estam amb antera d'I-4 cavitats, les femenines amb 1-4 ovaris lliures i per fruit I-4 aquenis. Herbes submergides, de tija nuosa articulada i fulles oposades. Plantes dioiques o monoiques, flors solitàries o en glomèruls, antera quadrilocular, 2-3 estigmes, 1 aqueni, fulles linears, sinuoso-dentades, embeinadores a la base. . . . ab ales a dé ERC Plantes monoiques, flors solitàries, arteci sostinguda per un filament filiforme, 1 estigma, 4 aquenis, fulles filiformes, enteres, estipulades. 718. Zannichéllia. Gènere 717. — NAJAS L. (Del grec Naiéç, nàiade, perquè són plantes que, com aquelles nimfes, viuen a les aigúes.) Plantes dioiques o monoiques, de flors petites, solitàries o en glomèruls a l'axiHa de les fulles, envoltades per una espata, les masculines constituides per una sola antera sèssil, tetràgona, amb 1-4 cavitats, les femenines per un ovari prolongat en un estil que termina en 2-3 estigmes, fruit un aqueni. Herbes anuals, de fulles linears, sinuato-dentades, embeinadores a la base. Fulles linears lanceolades, sinuato-dentades, ondades, de dents rígides i mucronades espinoses, planta dioica, flors solitàries, anteres tetrà- gones o oblongues, quadriloculars, 3 estigmes . 2,666. N. màjor. Fulles estretament linears, recorbades, sinuato-denticulades, planta mo- noica, 2-5 flors en glomèrul, anteres oblongues, uniloculars, 2 es- tÈRMES Os ió ses qae ee me PUC 067 NEE 386 FLORA DE CATALUNYA Naiadàcies, i Naias màjor quasi llis, tres estigmes. G. 717. - Najas. 2,666. — N. màjor Roth (perquè comparada amb la segient és major.) Tija cilíndrica, ramificada dicotòmicament, generalment espinosa, sobretot en la part supe- rior, fulles verdes, linears lanceolades (2-4 millímetres d'ample), dretes, sinuato-dentades, ondades, de dents rígides, mucronades espino- ses, beines enteres, flors dioiques, solitàries, les masculines pedicellades, amb espata acam- panada, bi- o tridentada a l'àpex, les femeni- nes sèssils, antera tetràgona, quadrilocular, aqueni ovoido-oblong, grosset (4-5X2 mm), Geografia. — Aigúies estancades de Castelló d'Empúries , llacunes de Salou, abun- dant — Llacuna eAmazonas,, prop de Castelló (Vay.), Castelló d'Empúries (Bub.) Jul.-Set. 2,667. — N. mínor All. — Caulinia frà- gilis VVilld. (perquè comparada amb l'anterior és menor.) Tijes molt primes, filiformes, difuses, rami- ficades dicotòmicament, fulles estretament li- nears (1 mm d'ample), rígides, recorbades, si- nuato-denticulades, de dents mucronades, bei- nes denticulades pestanyoses, planta monoica. amb glomèruls de 2-5 flors, totes sèssils, espa- ta de les masculines tubulosa ventruda, denti- culada a l'àpex, antera oblonga, unilocular, aqueni oblongo-cilíndric, petit (3x0'75 mm), dos estigmes. Geografia. — Aigúes estancades del litoral: Barcelona, a la Farola (Sen.), Cas- telló d'Empúries (Bub.), aigúes salades del litoral fronterer (Gaut.) — Jul.-Set. 387 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT.DE CIENCIES Gènere 718. — ZANNICHÉLLIA L. (Gènere dedicat a Giovanni Girolamo Zannichelli, botànic italià dels segles XVII i XVIII, autor de diverses obres sobre la flora veneciana.) Plantes monoiques, de flors solitàries o geminades, una de masculina i una altra de femenina a l'axila de les fulles, envoltades per una espata for- mada per les estípules, antera sostinguda per un filament filiforme, estigma umbilicat o lingúiforme, i per fruit quatre aquenis comprimits, sèssils o pedicellats. Herbes perennes, de fulles filiformes, enteres, estipulades. Planta d'un verd obscur, filament estaminal llarg, antera quadrilocular, estil curt i gruixut, estigma umbiliciforme, aquenis sèssils, enters o a penes dentats al dors . . . dl... 12,668. Z: palusitas. Planta d'un verd glauc, filament Cariiel curt, antera bilocular, estil llarg i prim, estigma lingúiforme, aquenis pedicellats, alenats, crena- to-dentats al dors . . . 4. se/0 . eo ./2,660: Z. OO 2,668. — Z. palustris L. (perquè és de vida palustre.) Tija filiforme, radicant, molt ramificada, fu- lles filiformes, obtuses, mucronades, estípules membranoses, travades per parells, embeina- dores, filament estaminal filiforme, molt llarg, antera gran, quadrilocular, estil curt i gruixut, quasi igual a la meitat del fruit, estigma umbi- liciforme, papillós, aquenis no pedicellats, sinó i o sèssils, sobre un peduncle comú, en umbella, Zannichéllia palustris o comprimits, un poc arquejats, enters o un poc Geografia. — Frequent a les aigúes estancades i als rierols del Vallès, Bages i part de la Segarra, Sant Magí de Brufaganya — Olot, a la Font de Sant Roc (Bub.) — Maig-Set. 388 FLORA DE CATALUNYA Naiadàcies. G. 718. - Zamnichéllia. 2,669. — Z. dentata VVilid. (per l'estigma, rodó, generalment dentat.) Es molt afí a l'anterior, però se'n diferencia pels filaments estaminals curts i l'antera bilo- cular, pels aquenis pedicellats, generalment divaricats, reunits en nombre de 2-6 en umbel- la ordinàriament sèssil, carenats i crenato-den- tats al dors, estil frequentment igual a la mei- tat del fruit i a vegades tan llarg com ell, es- tigma subdiscoidal, papillós. Zannichéllia pedicellata SE RE B pedicellata G. et G. — Z. pedicellata Fries — Pedicel fructífer igual a la meitat de l'aqueni, estil llarg, prim, quasi igual a V'aqueni, estigma lingitforme, poc o no gens papillós, aqueni fortament crenato-dentat. Geografia. — Aigiúes de Prats de Lluçanès, Olot, a la Font dels Bullidors, Em- pordà, Besalú (Vay.), Plana de Vic, comuna (Masíf.). La 8 pedicellata G. et G., a Castelló d'Empúries (Sen.l) — Maig-Set. 389 PUBLICACIONS DE ESINSDIRUT DE CLENGEES Família 129. — ZOSTERÀCIES Juss. (Del gènere Zostera) Plantes de flors hermafrodites, monoiques o dioiques, flors nulles, inserides en un espàdix amb espata o sense, flors masculines d'1-2-4 estams, les fe- menines amb un o diversos carpels lliures, estigma filiforme, estrellat o peltat, i per fruit 1-2-4 aquenis bacciformes. Herbes marines, litorals i, rarament, lacustres, submergides, de tiges nuoses i fulles filiformes, linears o acintades. Plantes monoiques, flors inserides en un espàdix linear que surt de la cara ventral d'una fulla inferiorment espatiforme, les masculines mo- nandres, fruit 1 aqueni . . . Lo. 4. 19. ZósStera. Plantes dioiques, flors inserides en un Der di tancat dins la beina de les fulles, flors masculines monandres, fruit 2 aquenis. 720. Cymodócea. Plantes de flors hermafrodites, inserides en un espàdix, flors masculines amb 3-4 estams, fruit 4-8 aquenis o bacciforme .. —. . . . . 2. Expàdixs solitaris, al principi envoltats per una espata formada per les estípules, després exerts, 4 anteres sèssils, 4-8 aquenis, més o menys segons els que avorten.. . . see a 2 Es Rúppia. Espàdixs agrupat en cimes die ommiaes enyoltits per una espata fo- liàcia i bivalva, 3 anteres sèssils, fruit bacciforme. y22. Posidónia. Gènere 719. — ZÓSTERA L. (Del grec Quarip, cinta, per la forma acintada de les fulles d'aquestes plantes.) Plantes monoiques, flors nombroses, inserides en un espàdix linear que surt de la cara ventral d'una fulla dilatada inferiorment en espata, disposades en sèries i alternant les masculines amb les femenines, les primeres formades per un sol estam, les femenines per un ovari amb un estil i dos estigmes, i per fruit un aqueni. Fulles graminoides, enteres, amb 1-7 nervis, dístiques. Fulles de 10-40 cm x 1-2 mm, truncades o escotades, amb 1-3 nervis, aqueni ovoido-oblong, convex a la base, brunenc, llis. 2,670. Z. nana. Fulles de 50-I00 cm x 2-6 mm, obtuses, amb 3-7 nervis, aqueni ovoido- cilíndric, truncat a la base, blanquinós, estriat. 2,671. Z. marina. 390 FLORA DE CATALUNYA Zosteràcies. G. 719. - Zóstera. 2,670. — Z. nana Roth (perquè, comparada amb la seguent, és més rana.) Rizoma prim, molt ramificat, flexuós, amb radícules primes, agrupades als nusos en nom- bre de 2-3, tiges d'I-4 dm, poc o no gens com- primides, fulles molt estretes (1'5-2 mm), trun- cades o escotades, trinèrvies, amb els nervis la- terals tan poc visibles que semblen tenir no- i. més el del mig, espàdix quasi pla, amb 3-I2 To flors acompanyades de bractèoles, aqueni bru verdós, ovoido-oblong, petit (axr mm), rodó a la base, llis. Zóstera nana Geografia. — Llacs fronterers de Leucata i de Salses. (Gaut.) , Banyuls (Compy.), probablement a les aigúes del Golf de Roses — Juny-Set. 2,671. — Z. marina L. (perquè habita a la mar.) Planta de o'5-I m, de rizoma robust, simple, amb nombroses arrels a cada grup, llargues de 2-3 dm, fulles graminiformes (1 mx 5-9 mm), primes, obtuses arrodonides a l'àpex, amb 3-7 nervis (els nervis laterals sensiblement visi- bles), la floral de beina tan ampla com el limbe, espàdix um poc envoltat pel marge, de flors nombroses i sense bractèoles, aqueni gros (2-3 Cera nnA / millímetres), ellipsoide, truncat a la base, blan- quinós, estriat longitudinalment. Geografia. — Costes fangoses i fons marins de tot el litoral de Barcelona i Girona (Vay.), costes de Barcelona (Costa), pantans i aigiúes marines del litoral tronterer (Gaut.) — Juny-Set. 391 PUBLICACIONS DE. L'INSTITUI DE CIENCIES Gènere 720. — CYMODÓCEA EOENIG (De Bupoòóxy, una de les cinquanta nereides, perquè, com aquelles, viuen a la mar.) Plantes dioiques, flors inserides en un espàdix tancat dins la beina de les fulles rameals, les masculines amb un sol estam de filament llarg i prim i antera quadrilocular, les femenines amb dos carpels lliures i un estil termi- nat en dos estigmes linears, llargs, i per fruit dos aquenis ovoides comprimits, carenats 1 mucronats. Herbes submarines, de rizoma prim, llarg, rogenc, sarmentós, fixat al fons per fortes arrels adventícies que neixen als nusos, Fulles linears (1-3 mm), llargues (2-r0 dm), alternes, dístiques, denticulades a l'àpex, de beina cilíndrica, auriculada. 2,672 — C. aequórea Roenig — Zos- tera mediterrànea DC. (del llatí aequoreus, marí, perquè es fa a la i mar.) Ll I i Cymodócea zequórea Geografia. — Aigúes marines del litoral mediterrani: Platja de Vallcarca, a les Costes de Garraf, escopida per les aigíúes — Provença, Rosselló (Costa), Ba- nyuls (Gaut.). Uns pescadors catalans la mostraren a Bubani (Bub., IV, p. 21) — Abr.-Oct. (1) (1) També a les costes del Maresme, davant de Montgat i Badalona, on és coneguda amb el nom d'algueró (F. Q ). 392 FLORA DE CATALUNYA Gènere 721. — RÚPPIA L. (Gènere dedicat a Heinrich Bernhard Rupp, botànic alemany mort a Jena el 1719, autor de la Flora Jenensis.) Flors hermafrodites, sobre un peduncle espadiciforme, al principi tancat en les amples beines espatiformes de les fulles, després llargament exert, flors nues, quatre estams lliures, superposats, sèssils, anteres grans, dorsi- fixes, biloculars, ovari de 4-8 carpels lliures, monosperms, 4-8 aquenis o menys per avortament, comprimits o semilunars, llargament pediceHats. Her- bes perennes, submergides, de fulles tliformes, oposades, amb rizoma prim i serpentí. Flors amb 8 ovaris, peduncle comú de més d'1 dm, diverses vegades més llarg que els pedicels i Pena en hèlix, anteres oblongues, aquenis quasi rectesc i —. : 4 os ME 608: R.'Mmaritima: Flors amb 4 ovaris, fEdemcle comú de 2-5 cm, a tot tirar dues vegades més llarg que CIE pedicels, generalment no cargolat en hèlix, anteres rodones, aquenis subreniformes . . . . 2,674. R. rostellata. 2,673. — R. marítima L.— R. spiralis Dumont (perquè viu en llacunes i pantans d'aigues sa- labroses, pròxims al mar, spiralis, pels pedun- cles enrotllats en jorma de tirabuixó.) Tiges subfiliformes, molt llargues i molt ra- mificades, fulles submergides o surants, estre- tament linears, de beina membranosa, dilatada a la base, peduncle comú molt llarg (1-4 dm), diverses vegades més llarg que els pedicels i donant diverses voltes d'espira, anteres oblon- gues, l'5 vegada més llargues que amples, vuit ovaris, aquenis ovoides aguts, quasi rectes. i Rúppia marítima i i i Geografia. — Llacunes salabroses i costes (Costa), Barcelona i Empordà (Vay.), Roses (Bub.), llacunes salades del litoral fronterer, a Leucata, Salses (Gaut.), irequent a Mallorca (Barceló) — Maig-Set. so 393 PUBLICACIONSIDE TL/INSTFITUDUDNE CLENCEES Zosteràcies. G. 721. - Rúppia. PE 2,674. — R. rostellata Roch, subesp. el l de l'anterior apud Rouy (del llatí rostellatus, proveit de bequet, pels fruits bequeruts.) Hom la diferencia de l'anterior per les tiges més primes, per les fulles filiformes selàcies, amb beines estretes, pels peduncles curts (2-5 centímetres), tan llargs com els pedicels o do- blement llargs, flexuosos però no en hèlix, per les anteres subglobuloses, de celles més amples que llargues, quatre ovaris en cada flor, aque- nis ovoides reniformes, obliquament i llargament bequeruts. Rúppia rostellata Geografía. — Aigúies salades del litoral fronterer (Gaut.), probable a les costes de l'Empordà. — Maig-Set. 394 FLORA DE CATALUNYA Gènere 722. — POSIDÓNIA EOENIG (Del grec Ilocciòciy, nom de Neptú, el déu del mar, perquè les Posidonia són plantes marines.) Flors hermafrodites o polígames, disposades en nombre de 2-4 en espàdixs agrupats en cimes dicotòmiques, envoltades per una espata foliàcia bivalva a l'àpex d'un peduncle radical d'r-2 dm, perigoni nul, tres anteres sèssils amb dues celles separades l'una de l'altra per un connectiu ample i aristat, estigma sèssil, laciniat en forma d'estrella, fruit bacciforme, de la grandària i la forma d'una oliva, llis i apiculat. Herbes submarines, perennes, de rizo- ma gruixut, radicant, articulat, escamós, eriçat cap a l'àpex de llargues fibres rosses que són restes de fulles velles , fulles linears, en forma de cintes (6-10 mm d'ample), obtuses, d'un verd fosc, amb 10-13 nervis, embeinadores, alternes i dístiques. 2,675. — P. Caulini Roenig — Zóstera Oceànica L. (dedicada a Filippo Cavolini, llatinitzat Cau- lini, professor a la Universitat de Nàpols, i au- tor d'un opuscle sobre les flors i els fruits d'a- questa espècie, Oceanica, dedicada a '9xeavóç, Oceà, deitat mitològica marina.) Geografia. — Al mar, a les nostres costes (Costa), costes de Barcelona, port de Cadaqués (Vay.) — Oct.-Juny, 395 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Família 130. — LEMNÀCIES DUMORT (Del gènere Lemna.) Plantes monoiques, de flors diminutes, nues, una o dues de masculines reduides a un sol estam de filament filiforme o nul, amb antera bilocular, i les femenines solitàries, formades per un sol ovari sèssil, unilocular, amb un estil i un estigma cupuliforme, fruit en utricle o pixidi. Herbes anuals, molt petites, Surants a les aigies estancades, amb arrels capillars submergides, fulles nulles i tiges reduides a articles aplanats (frondes) simulant fulles, en el marge o superfície dels quals neixen les flors. Gènere 723. — LEMNA L. (De Xéuva, nom d'una planta aquàtica en Teofrast, que els autors prelinneans identifiquen amb la llentilla d'aigua.) ( Frondes brunes vermelloses per sota, on produeixen un fascicle de fibres radicals, les frondes transovades suborbiculars, fruit en utricle . 2,676. L. polyrrhiza. Frondes d'un verd clar, amb una sola fibra radical en llur cara inferior. 2. 2,677. L. gibba. Ei 3. Frondes ovades o suborbiculars, no peciolades, gruixudetes, solitàries o agrupades en nombre de 2-3. . . . . . 2,678. L. mínor. Frondes lanceolades, peciolades, primes, reunides de tres en tres for- mànt creu 4... .o o. GM eco de 20700012 EET / Frondes hemisfèriques, inflades esponjoses pel revers, fruit en pixidi. 2 Frondes planes en ambdues cares, fruit en utricle . l 396 FLORA DE CATALUNYA Lemnàcies. G. 723. - Lemua, 2,676. — L. polyrrhiza L. — Spirodela atropurpúrea Montand. (del grec molòpiitocs, de múltiples arrels, per- què, contràriament al que ocorre en les al- tres congèneres limneanes, aquesta en té un feixet.) Frondes grans (2-I0 x 4-6 mm), gruixudetes, opaques, planes en ambdues cares, verdes i amb 3-4 nervis convergents a l'àpex per la part de sobre, d'un bru vermellós per sota, amb vasos espiralats distints que donen origen a fibres ra- dicals fasciculades, fruit en pixidi, disperm. Aquesta planta floreix rarament. Geografía. — Aigúes estancades del litoral fronterer, prop d'Argelés i altres llocs del Rosselló (Bub., Gaut.), pla d'Empúries (Tex.) — Abr.-Juny. queneen tenen 1 2,677. ME, Li gibba JL. al Telmatophace o gibba Schleid. (del llatí gibba, el gep, pel teixit esponjós de lç cara inferior de la fronde, que la fa ge- peruda.) Frondes verdes, rarament vermelloses, d'uns 2 mm, hemisfèriques, inflades esponjoses i molt convexes per sota, sense nervis, al prin- cipi reunides en nombre de 2-3, i molt aviat separades, fibra radical solitària, anteres de o ques celles superposades, dehiscents transver- a can an SQUMENt, ÍTUIT EN pixidi, amb 2-7 llavors. Lemna gibba Geografia. — Pla de Barcelona, abundant a les sèquies pròximes al Cementiri nou, Terrassa, a les basses de la serralada superior del Vallès, abundant a l'Obac i a Can Solà del Recó, a la falda de Sant Llorenç, aigies estancades de Castelló d'Empúries, Montcada, aigúes del Besòs — Olot, Lluçanès, Vic, Alt i Baix Empordà, IAedó (Vay.), Puigsec (Masf.l), Cerdanya (Costa), Sallent i més amunt (Puj., C.), Roses, Argelés (Bub.) — Abr.-Juny. 397 PUBLLCACIONS DE. .L:INSTITUT DE CIENCIES Iemnàcies. G. 723. - Temna. 2,678. — L. mínor L. — L. cyclosto- 9 OO ma Ell. (perquè és més petita que l'anterior.) Sinonímia. — Llentilla d'aigua , cast., len- teja de agua , fr., lentille d'eau. Frondes amplament transovades, d'uns z millímetres, un poc gruixudes, no atenuades en pecíol, verdes, sense nervis, reunides en nombre de 3-4, amb una sola fibra radical ca- dascuna o sense cap, anteres de ques celles su- perposades, dehiscents transversalment, fruit en utricle monosperm. a Lemna mínor Geografia. — Estanys i embassaments dels riuets de quasi tot el país: al litoral, Vallès, Urgell, Montsoliu, Empúries, etc. — Berga, Olot, Vall d'Aran (Costa) — Abr.-Juny. Pi 3679.— L. trisulca L. — Staurogeton o trisuleus Schur i i (del llatí trisuleus, de tres puntes, perquè les io frondes s'agrupen de tres en tres.) Frondes ellíptico-lanceolades, agudes, de 5-IOX 2-4 mm, atenuades a la base, a la fi amb llarg pecíol, primes, transparents, trinèrvies, o planes, d'un verd clar, amb una sola fibra radi- Lemna trisulca o cal, reunides en creu de tres en tres, surants TT OO Solament a la floració (Horeixen rarament), an- tera de ques celles superposades, dehiscent transversalment, fruit en utricle monosperm. Geografia. — Empordà, aigues estancades de Sant Pere Pescador (Llen.l), lla- cunes de Riuvell i l'Armentera (Vay., amb dubte), Font de Salses (Gaut.) — Abr.-Juny. 398 FLORA DE CATALUNYA Família 131. — ARÀCIES NECE. (Del gènere Arum.) Plantes monoiques, de flors en espàdix carnós, les masculines reduides a un sol estam de filament curt o nul, les femenines a un ovari únic, amb un estil curt o nul, i per fruit una baia. Herbes de rizoma gruixut, fulles totes radicals, embeinadores, enteres o 4 dividides, de nervis ramificats. Espata ampla, cargolada en forma de paperina, fesa fins a la base, espà- dix claviforme, dret, flors femenines multiseriades al voltant de l'eix, baiaevermellars tre Lo. . Y24. Àrum. Espata petita, tubulosa, es di cilindre i i i: eco lat cap enfora, flors femenines en nombre de 3-5 unilaterals, al fons de l'espata, baia verda. 725. Arisàrum. Gènere 724. — ÀRUM L. (De úàpov, nom grec dels àrums, ja emprat per Teofrast.) Flors groguenques o violàcies, espàdix claviforme, dret, espata molt gran, cargolada en forma de paperina fesa fins a la base, estams inserits cap a la part superior i generalment acompanyats d'estaminodis, ovaris a la part inferior de l'espàdix, multiseriats al voltant de l'eix, fruit en baia, vermell. Rizoma tuberiforme, irregular. Fulles pedatisectes, més amples que EO espata i Gra d'un púr- DT AI VIC Mies Le er ie 5 NE 2 l (Fulles hastades sagitades, mires més dar ener que dinmles, espàdix EEOCIOUVIOla BS SS IA AT a El dE EC RN On Espata de 4-6 dm, glabra per dins, poc més llarga que l'espàdix, estams i ovaris contigus . . . Lo. 4. 4. 2,680. A. Dracúnculus. 2 l Espata de 2 dm, amb pèls ellerns per dins, una quarta part més llarga que Dernides estams i ovaris separats per estaminodis. 2,681. A. muscívorum. 399 PUBLICACIONS DE LIINSUIEUE DE CLENCILES Aràcies. G. 724. - Àrum. ' Espata purpúria obscura, una quarta part més llarga que l'espàdix cla- viforme i d'un negre purpuri, amb estaminodis sobre els estams, però no sota, fulles sagitades, d'aurícules obtuses . 2,682. A. píctum. 3 Espata d'un verd groguenc, 2-3 vegades més llarga que l'espàdix, que porta estaminodis sobre i sota dels estams, fulles alabardades, d'aurí- cules: agudes... se ps ag PU i ne Sa A CC ' Massa terminal de l'espàdix purpúria, quasi una vegada més curta que el seu suport, fulles verdes, a vegades tacades de negre, aurícules poc OI NONSEDS CIVOrSEnES i ZC SA maculàtum. 4 i Massa terminal de l'espàdix groguenca, tan llarga com el seu suport, fulles verdes, amb venes i, a vegades, taques blanques, aurícules molt divergents ee Le, DE ma a ere 26842 A ONCE 2,680. — A. Dracúnculus L. (nom donat per Plini a una planta d'arrel sem- blant a la figura d'un dragó, que els autors prelinneans identificaren amb diversos àrums.) Sinonímia. — Dragonera, serpentina , caste- llà, dragonera, serpentaria , fr., serpentaire. Rizoma gros, rodó, tija d'I m o més, gla- bra, tacada, el mateix que els pecíols de les fu- lles, de manera que recorden els dibuixos del Arum Dracúneuius : o ventre d'algunes serps, fulles pedatisectes, amb et Q.I5 segments lanceolats, apiculats, enters, de- currents, el del mig més gran, de limbe més ample que llarg, pecíol més llarg que el limbe, embeinador amplexicaule, espata molt gran (4-6 dm), in- flada ovoide a la base, després molt oberta, ovada acuminada, d'un púrpura negrós, ondada crespa, berrugosa interiorment, igual o més llarga que l'es- pàdix, que solament té estaminodis sobre els estams, però no sota, els estams contigus als ovaris, part florífera curta (3-4 cm), seguida d'un apèndix lanceo- lat, negrós, molt llarg (4-6 dm). Planta nauseabunda, de florescència pri- maveral. Geografía. — Cultivada i semiespontània a Montserrat i a altres bandes — Bosc de Segalers, al Berguedà, segons Grau (ex Costa), però ni Conrad Pujol ni nos- altres l'havem vista per allí. 400 FLORA DE/CATALUNYA Aràcies. G. 724. - Arum. 2,681. — A. muscivorum L. (muscívorus significa devorador de mosques, alludint aquí al fet que les mosques, atretes per la mala olor de la flor, entren fins al fons de l'espata i després no poden sortir.) Sinonímia. — Rapa pudent, rapa mosquera, escandalosa , cast., yaro tragamoscas , fr., gou- et chevelu, attrape-mouche. Rizoma gros, rodó, fulles trisectes, amb el Arum muscívorum segment del mig tripartit, de divisions lanceo- 7. lades, els dos laterals, generalment, pimnatífids, de divisions més estretes, lanceolades, pecíol tan llarg com el limbe, dilatat i amb beina tacada, amplexicaule, espata bastant gran (2 dm), d'un violat lívid, inflada inferiorment, limbe ovat, pla i estès horitzontalment, pelut per dintre, reticulat d'estries purpúries per fora, espàdix igual a les tres quartes parts de l'espata, d'un púrpura negre, amb estaminodis per sobre i per sola dels estams, aquests, per tant, separats dels ovaris, apèndix cilíndric, de 12-I8 em, 6-7 vegades més llarg que la part florifera. Geografia. — Muntanyes de Puigpunyent i de Sóller, Puig de Formentor (Bar- celó) i altres llocs de Mallorca i també a Menorca i Cabrera (Barc.), Binisaida, Binisarmenya, Santa Anna de Ciutadella, etc. (Rodríguez) — Març-Maig. 2,682. — A. pictum L. fil. — A. córsi- cum Lois. — A. baleàricum Bucchoz (del llatí pictus, pintat, per l'espata fortament acolorida.) Rizoma gros, rodó, tija de 2-5 dm, amb 2-3 beines afilles i cuspidades, fulles autumnals, d'un blanc verdós, ovato-oblongues, agudes, cordiformes a la base amb aurícules obtuses, curtes, paralleles al pecíol, aquest igual al lim- e be, espata gran, d'un púrpura fosc, ventruda a Arum píctum - la base, després contreta en forma de paperina 3 Ti seguidament ovada acuminada, quasi entera- ment estesa, espàdix igual a les tres quartes parts de l'espata, claviforme, d'un púrpura negrós, amb estaminodis sobre els estams, però mo sota, ter- minat en un apèndix tres vegades més llarg que la regió florífera. SL 401 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE GCUENCLES Aràcies. G. 724. - Àrum. Geografia. — Mallorca, litoral de Palma, de Manacor, de Felanitx, etc. (Bar- celó), Menorca, a Addaia, Ferreries, Santa Galdana (Rodr.) — Oct.-Nov. 2,683. — A. maculàtum L.— A. vul- gare LamE. (del llatí maculatus, tacat, per les taques de les fulles. ) Sinonímia. — Sarriassa clapada , cast., ya- rillo, aro manchado , fr., pied-de-veau, gouet. Rizoma blanc, elipsoide, tija de 2-5 dm, fu- lles vernals, hastades sagitades, d'aurícules curtes, triangulars, poc divergents, obtusiús- Arum maculàtum io cules, sense venes blanques, tacades de megre (emet g enterament verdes, amb pecíol igual al limbe o poc més llarg, espata caduca a la maturitat, d'un blanc verdós, frequentment orlada de violeta, ventruda a la base, bruscament contreta i després estesa en làmina oblongo-lanceolada, espàdix d'un vermell negrós o violat, igual a la meitat de l'espata o un poc menys, amb estaminodis sobre i sota dels estams, apèndix terminal claviforme, quasi una vegada més curt que el seu pedicel. Geografía. — Boscos ombrosos del Pireneu: Muntanyes d'Olot, Vidrà, Collsa- cabra (Vay.), Vic, r. r. (Masf.), Vall d'Aran, a Sant Joan de Toran (Llen.l), sobre iuchon (Zett., Bub.) — Abr.-Maig. 2,684. — A. itàlicum Mill. (perquè viu a Itàlia.) Sinonímia. — Sarriassa , cast., yaro. Hom el distingeix de l'anterior per ésser I-2 vegades més gran en totes les seves parts, per les fulles autummnals, sagitades, d'aurícules di- vergents, amb venes d'un blanc groguenc, pe- cíol el doble de llarg que el limbe, per l'espata blanca verdosa, més gran, tres vegades més dl : o llarga que l'espàdix, aquest, normalment, d'un Arum itàlicum o groc pàlid, amb un apèndix claviforme tan e— nn Varg com el pedicel. Geografia. — Prats humits i llocs herbosos pròxims als corrents de tot el país: Al litoral, Vallès i fins al Pireneu, on encara és més abundant que a la zona baixa — Girona (Bub.) — Maig-Juny. 402 FLORA DE CATALUNYA Gènere 725. — ARÍSARUM (Dioscòrides emprà el mot dàplozpoy per a designar una planta que els autors han referit al fraret.) Espata petita, tubulosa, espàdix cilíndric i £ recorbat, sense estamino- dis, flors femenines en nombre de 3-5, unilaterals, al fons de l'espata, estig- mes radiants, baia verda. Rizoma globulós, fulles ovades cordiformes, hastades sagitades, llargament peciolades. Espata cilíndrica, estriada de blanc i de verd, acuminada, de boca oblon- ga, espàdix verdós, d'I'5 mm de diàmetre, recorbat, estigmes verds, peduncles rectes i tan llargs com les fulles. . 2,685. A. vulgare. Espata ventruda, estriada de blanc i de púrpura, escotada mucronada, de boca circular, espàdix violaci inferiorment, de 3 mm de diàmetre, dret, un poc recorbat a l'àpex, estigmes violacis, peduncles recorbats, molt més curts que les fulles. . . . 2,686. A. simorrhinum. 2,685. — A. vulgare Targ. — Arum Arisarum LL. (perquè és planta vulgar en molts indrets del Sud d'Europa.) Sinonímia. — Frare cugot, fraret, apaga- llums , cast., frailillos, capuchinos, candilillos del diablo, fr., capuchon. Rizoma ovoide o ellipsoide, tija escapiforme, de 2-3 dm, fulles ovades cordiformes o hasta- des sagitades, d'aurícules obtuses, d diver- gents, tacades o no, llargament peciolades, de pecíol rodó, solcat cap a l'àpex, espata cilíndrica, amb el tub de 25 mm, en- corbat a la meitat superior, acuminada, de boca oblonga, estriada de blanc i de verd, d'un púrpura bru a l'àpex, espàdix prim (r'5 mm de diàmetre), verd, recorbat, insensiblement claviforme, exert, poc més curt que l'espata, estigmes verds, fruits poc nombrosos, peduncles rectes, tan llargs com les fulles. 403 —b————éé PUBLICACIONSS DEXETTNSTITUR NE (CIENCIES a — LL —é——————————————éé Aràcies. G. 725. - Arísarum. Geografia. — Tocs incultes del litoral: Abundant a Port-lligat i a altres llocs de Cadaqués — Bardissars i marges de camps i vinyes de Malgrat, Roses (Vay., Sen.), Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Culera, Banyuls, Port Vendres (Bub.), Barcelona, a Sant Genís (Sen.), Coll-lliure, Cervera (Gaut.) — Març-Maig i Oct.-Nov. 2,686. — A. simorrhínum Durieu (del grec ounóc, camús, i bív, musell, per la forma arrodonida de la punta de l'espàdix.) Es diferencia essencialment de l'espècie ante- rior per l'espata ventruda, amb el tub de 20 mm, espurnejada de pics negres purpuris a la part superior, estriada de blanc i de púrpura en la part tubulosa, escotada mucronada, ober- o tura superior quasi circular, espàdix violat in- Arisarum simorrhinum o feriorment, de 3 mm de diàmetre, erecte sub- ee recorbat, fortament claviforme, inclús, estig- mes violacis, peduncles recorbats, molt més curts que les fulles. Geografia. — Aquesta curiosa planta, nova per a la flora d'Europa, viu als boscos ombrejats al peu del castell d'Aramprunyà, sobre Gavà, on no és gens es- cassa (ILden.l, Maluquer, S., Cad,, novembre 1906, leg.), fou determinada per Pau. Posteriorment, Sennen l'ha trobada a Barcelona, al Barranc de Sant Cebrià, cap al Laberint. Es idèntica a la d'Oran (Pau in litt.) N. B. Cultivada al nostre jardí de Terrassa des del 1906, ha florit tots els anys, però degenerant ostensiblement, en termes que el 1916 solament produí una inflorescència que no arribà a donar fruit. 404 FLORA DE CATALUNYA Família 132. — TIFACIES (Del gènere Typha.) Plantes monoiques, de flors verdoses, groguenques o rosses, molt petites, en espigues cilíndriques compactes o en capítols globulosos, les superiors masculines 1 caduques, les inferiors fructíferes, perigoni representat per cerres o per escames hialines, les masculines sense bràctees, compostes normal- ment de tres estams lliures o monadelfs, anteres basifixes, les femenines gene- ralment acompanyades d'una bràctea, ovari simple, un estil persistent ter- minat per un estigma linear o lingúiforme, unilateral, i fruit un aqueni o drupaci. Herbes lacustres, perennes, de tiges sense nusos, simples o ramifi- cades, fulles graminoides, coriàcies. Flors en dues espigues cilíndriques superposades, la superior masculina, la inferior femenina, nel ir llargamet estipitats, fulles totesu radicals. a deia imat 26: EVpna: Flors en capítols globulosos, El superiors masculins i els inferiors feme- nins, fruits drupacis, bastant grans, poc o no gens estipitats, fulles radicals i canlimars is Ne a a ya. Sparganium. Gènere 726. — TYPHA L. (Del grec 1úçm, nom d'una planta aquàtica, emprat per Teofrast i Dioscòrides, probablement derivat de cíçóç, pantan, aHudint a l'estació d'aquestes plantes.) Flors en dues espigues cilíndriques terminals, la superior masculina, formada per estams i estaminodis, caduca, la inferior composta d'ovaris fèrtils, cerres i ovaris estèrils claviformes, perigoni format per cerres nombroses, estil llarg, aqueni fusiforme, diminut, llargament estipitat. Rizoma serpentí, es- tolonífer, tija cilíndrica, sense nusos, fulles totes radicals, dretes, coriàcies, molt llargues. Espigues separades per un espai d'I-4 cm, eix de la masculina amb pèls vermellosos, estigmes alenats, fulles de 5-I0 mm d'ample : i angustifólia. Espigues contigúes o a penes separades, eix de la masculina amb pèls blancs, estigmes lanceolato-espatulats, fulles de 18-20 mm d'ample. T. latifólia. 405 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Tifàcies. G. 726. - Typha. 2,687. — T. angustifólia L. (per les seves fulles relativament estretes.) Sinonímia. — Boga, bova , cast., espadafia, anea , fr., rauche, massette, quenouille. Rizoma gruixut, tija forta, dreta, d'I-2 m, fulles de 5-ro mm d'ample, més llargues que la Hja, d'un verd alegre, planes o un poc acana- lades a la base, espigues separades per un espai d'I-4 cm, cilíndriques, primes, la masculina d'r-3 dm, amb l'eix eriçat de pèls vermellosos més llargs que els filaments estaminals, là fe- menina de 10-25 mm, Prima (a la fi de 6-12 mm d'ample), molt densa, d'un bru groguenc, amb la superfície filamentosa i l'eix guarnit de pèls blancs espatulats, estigma linear alenat, més llarg que els pèls, aqueni fusiforme, atenuat en un podocarp filiforme. Geografia. — Aigúes estancades i vores de rius: Al litoral, Vallès, Bages, Urgell, Empordà — Cabanes (Sen.), d'on s'interna fins a Osor, Lledó (Vay.), platges de Coll-lliure (Gaut.) — Maig-Ag. 2,688. — T. latifólia LL. I i o (Per les fulles relativament amples.) dà Sinonímia. — Com l'anterior. È À j Rizoma gruixut, llargament estolonífer, tija oo robusta, de r2-25 dm, fulles de 18-20 mm d'am- AP o ple, més llargues que la tija, dilatades a la ba- RS: o se, glaucescents, espigues contigies o a penes separades, la masculina de 8-12 cm, amb l'eix guarnit de pèls nombrosos, blanquinosos, més Typha latifólia llargs que els filaments estaminals, espiga fe- TO menina llargament cilíndrica (ro-15 cm), a la fi de 2-3 cm d'ample, d'un vermell negrós, amb la superfície escamosa i sense pèls, estigma lanceolato-espatulat, més llarg que els pèls del podocarp, aqueni oblong fusiforme, atenuat en podocarp filiforme. Geografia. — Al Vallès, Montsoliu i altres parts, frequentment amb l'anterior. — Maig-Ag. 406 FLORA DE CATALUNYA Tifàcies. G. 726. - Typha. HÍBRID pl agB8, ÉS El Shuitiemòrthii Xoch et Sond. X T. latifolia X T. angustifolia / Rouy (Rouy, Fl. fr., XIII, p. 333). — T. xy glauca Godron — T. baethulona Costa (Bub., Fl. pyr., IV, p. 27). Té les fulles estretes (5-7 mm) com la T. an- gustifolia, però les espigues contigúes com la T. latifolia, i es diferencia d'aquesta per les espigues més curtes i més primes (15 mm d'aim- o ple), la femenina d'un bru cendrós, per l'es- x Typha Shuttlevórthii tigma més estret, quasi igual als pèls del podo- Ge eeeeeereeeret — egrp, i s'aparta de la T. angustifolia per les espigues més grutxudes, més curtes, per les fulles més curtes que la tija florífera o iguals a ella. i Geografia. — Vores del Besòs, entre Sant Adrià i Badalona, r. (Costa), Girona, vores del Ter, prop de Santa Eugènia (Bub.), Cabanes (Sen., in litt.) — Juuy-Ag. 407 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CLENCTES Gènere 727. — SPARGÀNIUM L. (De omapyóviov, nom d'una planta de Dioscòrides, que els autors han suposat igual a alguna espècie d'aquest gènere, hom deriva el mot de omàpyavov, cinteta, per la forma de les fulles.) Flors verdoses o groguenques, en capítols globulosos superposats i dis- tants, axillars o extraaxillars, estipitats o sèssils, els superios masculins, nus i cadues, els inferiors femenins, protegits per llargues bràctees foliàcies, i persistents, perigoni format per 3-5 escames membranoses, estams lliures, amb els filaments molt curts, després allargats, barrejats amb escames fili- iormes, estil curt, estigma unilateral, fruit drupaci, bastant gran, sèssil o subsèssil, bequerut. Fulles llargues, radicals i caulinars, rizoma fibrós. Capítols en panícula ramificada, els masculins nombrosos, fruit sèssil, fulles amples (6-16 mm), les radicals triquetres 2,690. S. ramósum. Capítols en raim simple, els masculins en nombre d'1-7, fruit estipitat OISèSSiltullesvestretes(G-Ormiaa) ee o OR ( Fulles inferiors triquetres, coriàcies, tija robusta, fruit breument esti- pitat, terminat en bec prim, igual a les tres quartes parts de la seva 2 llargada, 4e ae seg En el SE dis tit altell 2, 00 SS EE Fulles planes o 4. convexes, primes, generalment surants com la tija, que és prima i flexible/: ,.,e Q. 4 pea ea ea Generalment 1-2 capítols masculins, els femenins i el fruit estipitats, bec igual a les tres quartes parts del fruit . . — 2,692. S. Bordérei. 3 Generalment 1 sol capítol masculí, els femenins i el fruit sèssils, bec igual a una quarta part del fruit... . . . 2,693. S. mínimum. 2,690. — S. ramósum Huds. —S. eréc- tum Asch. (per la tija ramosa , erectum, per les fulles dretes.) Tija de 4-r2 dm, dreta, robusta, ramificada superiorment, fulles llargues, de 6-16 mm d'ample, coriàcies, les radicals triquetres i em- beinadores a la base, còncaves en llurs cares la- terals, planes a l'altra, capítols grans, densos, ordinàriament sèssils, els masculins en nombre de 4-I0, formant en conjunt una panícula ra- mificada i fullosa, escames del perigoni sub- 408 pr ——————— EPLORA DE CATALUNYA rra a — cc —————— Tifàcies. G. 727. - Spargànium. linears espatulades, flors verdoses, fruits sèssils, angulosos, obpiramidals (7x4 mm), bruscament bequeruts, bec curt (2 mm), igual a una quarta part de la longitud del fruit. Geografía. — Aigties estancades i de curs lent : Al litoral, Montcada, i altres llocs del Vallès, Mollerussa, a l'Urgell, Cerdanya — Castelló d'Empúries (Bub.), Ar- gelés (Gaut.) Vall de Luchon (Zett.) — Juny-Ag. 2,691. — S. símplex Huds. — S. eréc- tum 8 non ramosum L. o (per la tija simple, no ramificada.) Tija de 3-8 dm, dreta, simple, glabra, fulles llargues, amples de 4-6 mm, coriàcies, dretes, les radicals triquetres a la base, de cares totes planes, capítols masculins, en nombre de 3-7, i els femenins superiors sèssils, els inferiors pedunculats, però generalment amb el pedun- cle -E soldat amb la tija, formant en conjunt Do Spargànium simplex OO un raim simple terminai, flors groguenques, dentades a l'àpex, fruit oblong fusiforme, mo angulós, de 2 mm d'ample, bruscament estipitat, atenuat en bec alenat igual a les tres quartes parts de la longitud del fruit. Geografia — Vores de les aigúes i sèquies: Tarragona, vers l'aiguabarreig del Francolí (Sen. l), Olot (Bolòs), sota el Port de la Picada (Timb., ex Bub., sub S. affine) — Juny-Ag. 2,692. — S. Bordérei FocXe, subsp. de l'S. affine Schnizlein, apud Rouy — S. nàtans L. (dedicat a Henry Bordère, botànic francès del segle XIX, investigador de la flora pirenenca, que havia pres aquesta planta per S. mini- mum.) Tija d'1 m i més a les aigties profundes, sim- ple, dreta, prima, molt flexible, fulles linears (2-4 mm d'ample), molt llargues (2-3 m), su- rants, planes, dilatades membranoses i embei- .io madores a la base, d'un verd clar, r-2 capítols Spargànium Bordérei 52 409 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CLENCEES Tifàcies. G. 727. - Spargànium. masculins, rarament 3, els femenins en nombre d'1-3 breument estipitals, escames perigonals estretament oblongues, eroso-dentades a l'àpex, fruit es- tibitat, ovoido-oblong, atenuat en bec prim, igual a les tres quartes parts de la longitud del fruit. Geografia — Llacs i estanys de les altes muntanyes: Pla de Beret, Port de la Bonaigua, Ribera d'Aiguamoix (Llen.t), estanys de Liat, Vall de Tredòs (C. et S.), estanys del Canigó (Sen.l, sub S. minimum Fr. 2). A 2,693. — S. mínimum Fr. (correspon a l'Sparganium minimum de John Ray, així anomenat per la seva petitesa.) Molt afí a l'espècie anterior i frequentment confosa amb ella (Grenier et Godron), se'n dis- tingeix per les fulles d'un verd pàllid, a penes dilatades a la base, primes i d transparents, per tenir, generalment, un sol capítol masculí i els femenins, en nombre de 2-3, sèssils o sub- sèssils, petits, i, principalment, pel fruit ovoi- de, sèssil, petit, bruscament terminat en un Lo bec igual a una quarta part del fruit. Geografia. — Bastant comuna als estanys de la zona alpina, com els del Cadí, Cerdanya i valls pròxims a Andorra (Gaut.) , al peu de les Maleides i Port de Benasc (G. et G., Boileau) , al peu de les Maleides (Puj., J., in Hb. Cad.l) — Juny-Ag. 410 FLORA DE CATALUNYA Família 133. — JUNCAGINACIES LIN .. (De Juncago, nom que donaren als Triglochin alguns autors prelinneans.) Plantes de flors hermafrodites, regulars, d'un verd pàlid, en raims espi- ciformes terminals, perigoni de sis tèpals biseriats, lliures, ovats, caducs, sis estams oposititèpals, de filaments curts, 3-6 estigmes subsèssils i plomo- sos, fruit capsular, amb 3-6 carpels que se separen de baix a dalt a la matu- ritat obrint-se per l'angle intern. Herbes perennes, de llocs pantanosos, amb rizoma 4 bulbós, fulles radicals i tija escapiforme. Gènere 728. — TRIGLÓCHIN L. (Del grec zpei , tres, i yàvyic, punta, aHudint al fruit que es desfà en la maturitat separant-se els tres carpels que l'integren des de la base a l'àpex.) en ovoide, igual al pedicel, que és pàtulo-ascendent, de sis celles fèrtils, raim llarg i dens, rizoma oblic. . 2,694. T. marítimum. I j Càpsula cònica o claviforme, ordinàriament més llarga que el pedicel, CERtreSUCONOSGIèrtIS, FAI ee a ae Tal Càpsula cònica truncada, pedicel pàtulo-ascendent, raim curt, rizoma bulbiforme . . . di ie Se '2.605.0T. Barrelieri. z Càpsula claviforme, medicel EA, aplicat a l'eix, raim llarg, rizoma CSS Gala lis iireia i) - - 2,096: ET. palustre. 2,694. — T. marítimum L. (perquè viu en llocs pròxims al mar.) Rizoma oblic, guarnit de beines blanquinoses, tija de 2-3 dm, robusta, fulles linears, subcilín- driques, canaliculades, subcarnoses, més curtes que la tija, flors nombroses, en raim molt llarg i dens, pedicels patulo-ascendents, iguals a la càpsula, que és ovoide (4 X 2-3 mm), de sis celles fèrtils, carpels ellipsoides, triquetres. Triglochin marítimum Geografia. Aigiúies estancades del litoral i maresmes : Prat de Llobregat — Cas- telldefels i altres llocs de la costa (Costa), cap a Mollet (Joverl), prats de la Lla- cuna (Salv.l), prats humits de Cant Tunis, Castelló, Palau, Roses (Vay.), Roses (Bub.), Argelés (Gaut.) — Maig-Set. 411 PUBLLTCACIONS DE: L'INSTITUT: DE CIENCIES Juncaginàcies. G. 728. - Triglóchin. 2,695. — T. Barrelieri Lois., subsp. del T. paludosum L., apud Rouy (dedicat a Jacques Barrelier, que figurà aquesta planta en la seva famosa iconografia.) Rizoma bulbiforme, compost de bulbets agre- gats i rodejats de túniques formades de fibres entrellaçades, tija d'r-2 dm, dreta, primeta, simple, fulles linears, semicilíndriques, canali- culades, estriades, un poc carnoses, general- ment més curtetes que la tija, flors poc nombro- ses, en raim a la fi fluix, pedicels pàtulo-ascen- dents, generalment més curts que la càpsula, que és cònica truncada, amb tres celles fèrtils i tres angles, formada per tres carpels subcilíndrics. Geografia. — Maresmes del litoral mediterrani: Platja de Castelló d'Empú- ries (Sen.l), i de Roses (Queraltl), Roses, Leucata (Bub.), de Salses a Arge- lés (Gaut.) —Març-Juny. 2,696. — T. palustre L. (perquè és planta palustre, pròpia dels aigua- molls. ) Rizoma a penes inflat, escamós, sense túni- ques de fibres entrellaçades, amb estolons prims, tija de 3-6 dm, dreta, prima, fulles li- nears, semicilindriques, en fascicles, dístiques, prop d'una vegada més curtes que la tija, flors o nombroses, en llargs raims estrets i fluixos, pe- Triglochin palustre o dicels curts, després allargats, aplicats contra vi cel Peix de la inflorescència, càpsula claviforme (8-I0x 1 mm), llargament alenuada a la base, generalment més llarga que el pedicel, de tres celles fèrtils, tres carpels linears, atenuats a la base. Geografia. — Aigúes estancades i prats humits : Puig-reig, Baga de Ginebret , prop del Santuari de Corbera, abundant (Puj, C.I), Coll de Jou (Cuffi, ex Vay.), Ripoll, Santa Maria de Berga (Sen.l), Vall d'Eina (Bub., Gaut.), Ribera de Viella, Port de la Bonaigua (Llen.t), Viella, vall del Riu Negre (C. et S.), Bielsa (Bub.) — Maig-Set. 412 ENS OFRAS DB CC AE AB U NA Família 134. — JUNCACIES VENT. (Del gènere Juncus.) Plantes de flors hermafrodites, regulars, brunes o de colors apagats, pe- tites, solitàries o reunides en glomèruls, cimes o panícules, perigoni escariós o coriaci, de sis tèpals biseriats, 6-3 estams oposititèpals, un estil terminat en tres estigmes filiformes, fruit capsular, uni- o trilocular, loculicida, de celles tri- o polispermes. Herbes generalment perennes, de tija generalment rodona, afilla o fullosa. Fulles glabres, cilindroides i ordinàriament fistuloses o reduides a les beines, càpsula trilocular, de celles polispermes . . 729. Juncus. Fulles peludes, graminiformes, planes, càpsula unilocular, trisperma. 730. Luzula. Gènere 729. — JUNCUS L. (De Juncus, nom llatí dels joncs.) Perigoni de sis tèpals iguals o desiguals, sis, rarament tres estams, càp- sula trilocular, polisperma, dehiscent per tres valves que duen un embà al mig. Herbes, en llur majoria, perennes, de tija, generalment, rodona i fulles cilindroides, pròpies de terrenys humits. Plantes anuals, de tija filiforme i de menys de 30 cm, amb fulles setà- cies, canaliculades i arrel fibrosa, que s'arrenquen fàcilment . — 3, 1 ( Plantes perennes, de tija generalment no filiforme i de més de 30 cm, rizoma serpentí o fibrós cespitós, que s'arrenquen amb dificultat. Flors reunides en un o pocs glomèruls, tres estams... . . . 3. 2 . c : BIOESISOlItaGieSs SIS estams 4. Tija simple, afiHa, terminada en un glomèrul de 5-12 flors, tèpals blan- quinosos, amb la carena verda, desiguals, ovato-lanceolats, acuminats, els externs més llargs, amb la punta recorbada, càpsula ovoide, obtusa. 3 2,697. J. capitatus. Tija ramificada, quelcom fullosa, generalment amb més d'un glomèrul de 3-8 flors, tèpals verds, iguals, lanceolato-linears, aguts, connivents, càpsula estretament eHipsoidal. . . . . 2,698. J. pygmaeus. 413 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Juncàcies. G. 729. - Junceus. Beina de les fulles caulinars no auriculada, tèpals desiguals, groguencs, amb la carena verda, lanceolats, aristats, quasi el doble llargs que la càpsula, que és oblonga, obtusa i mucronulada. 2,699. J. bufónius. Beina de les fulles caulinars auriculada, tèpals iguals, bruns, amb la carena i el marge groguenes, ovats, mucronats, quasi tan llargs com i. la càpsula, que és subglobulosa i molt obtusa ..— 2,700. J. tenagéia. Es amb una fulla basilar o completament afilla, inflorescència terminal A o lateral, llavors generalment apiculades.. . . . ds AR 6. lrija Fe inflorescència terminal, llavors no a edlades sota EEES Tija amb una fulla basilar i les altres radicals, filiforme, de 3-15 cm, flors en glomèrul terminal paucifor. . . . ima 2 he Tija completament afila, rarament filiforme, El més He 15 CM, sales totes radicals o nulles, inflorescència multifiora. —..—.. . . Q o 8. Glomèrul de 2-5 flors, dens, acompanyat de 3-5 bràctees ovades agudes, ferruginoses, tèpals ovats obtusos, càpsula oblonga, obtusa, més llarga que el perigoni. . . . Los es 2,701. J. trigluns: Glomèrul d'r-4 flors, fuix, RE de tres bràctees filiformes molt llargues, negroses, GEnló lanceolats acuminats, càpsula ovoide, muero- nada, igual al perigoni . ... . . . .,,. 2,702. J. trífidus: Fulles totes radicals, flors en panícula terminal. . . . 9. Fulles totes reduides a les beines basilars, inflorescència pscifdolietall amb una llarga bràctea que simula la prolongació de la tija. . Ir. Tija i fulles no vulnerants, fulles nombroses, linears, acanalades, arque- jades, molt més curtes que la tija, tèpals lanceolats obtusos, càpsula transovoide, igual al perigoni . . . . . 2,703. J. Squarrosus. Tija i fulles vulnerants, fulles poc nombroses, cilíndriques, rectes, sem- blants a tiges estèrils, tan llargues com la tija, tèpals, almenys els L exteriors, lanceolats aguts -. metes as ale aca pena ea a EN 4 Tèpals d'un verd groguenc, tots lanceolats aguts, iguals a la càpsula, 4 que és elipsoido-oblonga, panícula fluixa, gran, frequentment ultra- passada per una bràctea poc vulnerant . . 2,704. J. marítimus. Tèpals brunencs, solament els externs lanceolats aguts, el doble de dl curts que la càpsula, que és ovoide aguda, panícula densa, bràctea molt vulnerant . LC 2, TO ES CEE Flors negroses, en capítols de 3-8 flors vers l'àpex de la tija, tèpals exteriors acutifisculs, els interns obtusos i més curts, càpsula un poc P / més llarga que el perigoni . . . Lo, 4 2706. J. éfCUEUS: Flors verdoses, generalment en Mar era o en cima multiflora. . 12. 414 FLORA DE CATALUNYA Juncàcies. G. 729. - Juneus. ves glaucescents, primes, difícils de rompre, as sis estams, càpsula igual al perigomi . . . MN Era. I2 Tiges verdes, bastant gruixudes, Eapilel tida ca) càpsula poc més Mota BCtI SOD i ci Na a MO 1 I4. Tija filiforme, de 2-4 dm, beines brunes, 3-8 flors en una cima petita situada a la meitat de la va tèpals lanceolats aguts, càpsula sub- globulosa. . . . i ee, "207: Ú. HIIOFIMIS: Tija no filiforme, de 4-I2 di data: negroses, panícula multifiora, ramificada, situada al terç superior de la tija, tèpals lanceolats alenats, càpsula eHipsoide . —. 4... do. o. eo Lo Lo 2,708. J. Elaucus. he llisa, flors verdoses, panícula Quixa, càpsula no mucronada. 2,709. J. effusus. lées finament estriada, flors brunenques, panícula compacta, càpsula MUCLONAdA EL ee a 2710. J. conglomeratus. 14 Flors solitàries en panícula de branques dretes, fulles sense nusos. I6. 15 j Flors en petits glomèruls reunits en panícula de branques obertes o Eivarica dos RES Caos ES i duc ai SA Te NE EMT. Docs robusta, fulles rígides, cilíndriques, vulnerants, tèpals lanceolats alenats, més llargs que la càpsula. . . . 2,711. J. Subulatus. EES ija prima, fulles blanes, canaliculades, tèpals ovats obtusos, més curts ( que la càpsula sl o. Les ama. J. compressus. Totes les fulles o solament les inferiors filiformes, blanes, poc o no gens nuoses, rizoma estolonífer, tija radicant o surant... . . . . 18. 17 ) Totes les fulles cilíndriques comprimides, rígides, molt nuoses, rizoma sempents, tija rarament radicamtàci nm i a a el AE IO: Fulles totes filiformes, a penes nuoses, tija prima, rizoma bulbós a la base, glomèruls de 5-20 flors, en cimes fluixes, tèpals lanceolats, quasi iguals a la càpsula. . . . . . . . 2,713. J. Supinus. 18 / Fulles inferiors filiformes, llarguíssimes, les superiors cilindroides, molt nuoses, tija gruixuda, rizoma no bulbós, glomèruls de 2-6 flors en cima corimbiforme, tèpals lanceolats, més curts que la càpsula. 2,714. J. heterophyilus. Tèpals externs aguts, els interns obtusos, càpsula ovoide, mucronada. 19 20. Tèpals tots obtusos o tots acuminats, càpsula atenuada .. . . . 2I. 415 PUBLLCACIONS DE LiINSTIRUT DE CRFENCIES Juucàcies. G. 729. - Juneus. Tiges i fulles cilíndriques comprimides, càpsula bastant més llarga que el perigoni. . . do Ges PERE S: as lamprocarpus. Tiges i fulles Damien le cicles càpsula a penes més llarga que El perigonà ee, ee amigues dec eni es en lartien ETA OS a DES 20 Tèpals tots obtusos, càpsula ovoide, atenuada en bec o mucronada. 22. Su Lee tots acuminats alenats, càpsula piramidal, atenuada en bec llarg. 23. ( Panícula gran, de branques divaricades, càpsula atenuada en bec, igual al perISONA cla 2 o. co 2,717. J. Obtusiflorus. Panícula petita, de Bn aues deteal càpsula mucronada, més llarga que El perigoni i i EO mecenes ces ED Sac I 22 ( Glomèruls petits, de 3-8 flors, panícula gran, tèpals llargament acu- l minats aristats, recorbats, GE interiors més llargs . 23 2,719. J. silvàticus. E Glomèruls grandets, de 6-20 flors, panícula petita, tèpals acuminats ale- i mmats, rectes, igualsveve. Li ea al Es a ce a Ses ra al Tiges acostades, dretes, estriades, apres, sense estolons, bràctea floral — llargament acuminada, flors subsèssils. . . 2,720. J. striatus. 24 ( Tiges distants, unes ajagudes i llargament estoloníferes, altres dretes, ni estriades ni aspres, bràctea florai aguda, pedicels tan llargs almenys com el diàmetre de la càpsula. . . . . 2,721. J. Fontanésii. 2,697. — J. capitatus VVeig. —— J. trian- drus Gouan (per la inflorescència globulosa, com una mena de capítol , triandrus, del grec tpt, tres, i àvip, home, o estam, perquè té tres estams.) Anual, d'arrel fibrosa i tija de 3-I2 cm, fili- forme, dreta, simple, fullosa a la base i afila superiorment, fulles linears setàcies, canalicu- lades, verdes o vermelloses, sense aurícules, més curtes que la tija, 5-I2 flors verdoses en glomèrul terminal generalment solitari, ultra- em o passat per una petita bràctea foliàcia, tèpals desiguals, ovats lanceolats, blanquinosos, amb la carena verda, els externs més llargs, bruscament acuminats, recorbals, tres estams, càpsula petila, ovoide, breument mucronada, igual a la meitat del perigoni. 416 FLORA DESOATALUNYA Juucàcies. G. 729. - Juneus. Geografia. — Llocs arenosos humits: Montseny, Vidreres — Blanes (Puj., J.), Plana de Vic, cap a Folgueroles, r. (Puigg.l), Prats de Molló (Lap.), Cerdanya (Bub.), Coll-lliure, Banyuls, Coll de Molló (Gaut.) — Maig-Ag. 2,698. — J. pygmaeus Thuill. — J. triandrus Reich., non Gouan (del grec moquatoç, pigmeu, per la exigiilal d'aquesta planta.) Anual, d'arrel fibrosa i tiges de 3-12 cm, fili- formes, dretes, È nombroses i ramificades a l'àpex, fulloses, amb fulles linears setàcies, fre- quentment rogenques, les radicals generalment més curtes que la tija i amb aurícules ben des- o enrotllades, flors verdoses o vermelloses, en i Juneus pygmeus o glomèruls de 3-8 flors i en nombre d'1-5, lin- CERT cs OT EE RD DEA ferior ultrapassat per una bràctea foliàcia, tè- pals linears lanceolats, verds, iguals, drets, connivents, aguts, tres estams, càpsula estretament oblonga, aguda, una tercera part més curta que el perigoni. Geografia. — Llocs arenosos humits: Montjuic (Hb. Costal), Empordà, Vilar- nadal (Sen.l), Campmany, Sant Hilari (Vay.), Vall de Benasc (Boileaul, ex Costa). Ma1g-Agost. 2,699. — J. bufónius L. (del llatí bufo, el gripau, perquè cerca els llocs humits.) Sinonímia. — Jonc dels galàpats. Anual, d'arrel fibrosa i tiges de 5-25 cm, ge- neralment fasciculades, dretes o difuses, pri- mes, ramificades, amb 1-3 fulles limears alena- des, no nuoses, de beines no auriculades, les ra- dicals més curtes que la tija, flors verdoses o rogenques, solitàries, geminades o fasciculades sobre les branques, la inferior ultrapassada per 1-2 bràctees setàcies, tèpals groguencs, amb la carena verda, lanceolats, llar- gament acuminats alenats, desiguals, els interns més llargs, generalment sis estams, càpsula oblonga subtrígona, obtusa, mucronada, ferruginosa o ro- genca, una tercera part més curta que el perigoni. Planta molt variable. Juncus bufónius 53 417 PUBLICACIONS DE EfFINSUIEFUT DE CTENCRES Juncàcies. G. 729. - Juneus. var. fasciculatus Bert. — Flors ternades o fasciculades, branques més curtes i més gruixudes. Geografia. — Paratges estancats: Fregient des de la costa al Pireneu, el tipus i la varietat. — Maig-Set. 2,700. — J. Tenagéia L. —— J. Vaillàn- OO ti Thuill. ( o (del grec tévaroç, aigua soma, per la seva es- tació, dedicat a Sébastien Vaillant, autor del Botanicon Parisiense, mort el 1722.) Anual, d'arrel fibrosa i tiges de 35-20 cm, : o primes, dretes, amb 1-3 fulles verdes o rogen- io ques més curtes que la tija, setàcies, dretes, N i sense nusos, de beina auriculada, flors brunen- j o ques, petites, solitàries, distants, en cimes re- unides en panícula fluixa, bràctees molt curtes, tèpals quasi iguals, ovats lanceolats, verdosos LS Juncus Tenagéia i i i i i É A SE esp remers Poe ri "a la carena, vermellosos al costat i escariosos al marge, els externs aguts, els interns obtusiúsculs, sis estams, càpsula subglobulosa, brunenca, quasi igual al perigoni. B sphaerocarpus E. Mey. — J. sphaerocarbus Nees. — Tèpals desiguals, tots lanceolats acuminats, de raquis verd i amplament escariosos al marge, els externs més llargs i més llargament acuminats, càpsula més curta que el perigoni, breument mucronada. Geografia. — Paratges arenosos humits : Litoral de Barcelona (Costa), Empordà, Vilarnadal (Sen.l), prop de Vic, Pas d'En Mambla (Puigg.l), Cerdanya, la Jon- quera, Campmany, Cantallops (Vay.), Cerdanya (Bub.), Baix Aragó (Loscosl). La B sphaerocarpus a Serrateix (Puj., C.I), Castelldefels (Sen.l) — Maig-Set. 2,701. — J. triglumis L. (del llatí triglumis, tres glumes, alludint a les bràctees glumàcies, generalment en nombre de tres, que envolten la base de la inflorescència.) Peremne, de rizoma fibrós i tiges de 5-20 cm, dretes, primes, estriades, fulloses a la base, fu- Lo lles subulades, canaliculades, rígides, general- ment més curtes que la meitat de la tija, amb beines auriculades, Hors brunes groguenques, reunides en un glomèrul terminal de 2-5 flors, SECS RI Lia sèssil, dens, acompanyat de 3-5 bràctees ovades i. lanceolades, ferruginoses, tèpals ovats obtusos, 418 a a ls ML i na dl rs a a A tr FLORA DE CATALUNYA Juucàcies. G. 729. - Juneus. quasi iguals, sis estams de filament quatre vegades més llarg que l'antera, càpsula ellipsoide trígona, mucronada, bruna vermellosa, més llarga que el perigoni. Geografia. — Terrenys estancats i torbosos de les altes muntanyes: Núria, davant del Salt de l'Aigua i cap a Noufonts — Pireneu central, cap a Canfranc (Soulié, in Hb. Cad.), Vall d'Eina, Bassivé (Bub.), Cerdanya, Vall d'Eina, la Jassa de l'Estret (Gaut.), muntanya de Castanesa (G. et G.), valls de Prats, Cerdanya, Eina i altres pròxims a Andorra (Husnot). — Jul.-Set. N. B. La planta de Núria és de tiges i fulles més primes, aquestes, en general, més llargues que la meitat de la tija, les bràctees són blanques ocràcies, el glomèrul de 2-3 flors, la càpsula acutiúscula, amb la fàcies de J. stygius L., pel qual motiu la publicàrem com a J. pyrenaicus Cad. et Pau — J. stygius L. B pyrenaicus Cad. et Pau, a la eFlora del Vallèsr, pàg. 118. 2,702. — J. trífidus L.. (nom erroni, pres per Linné dels seus anteces- sors, que alludeix a les tres llargues bràctees io de la inflorescència, i no pas a cap òrgan fes en io tres parts.) Peremne, de rizoma llarg, serpentí, i tija de o 1-3 dm, filiforme, dreta, llisa, nua o amb una sola fulla, fulles basilars reduides a la beina o o mucronades, beines llargament pestanyoses Do a l'àpex, flors negroses, en nombre d'r-4 en Juneus trífidus OO glomèrul terminal fluix acompanyat de tres ee bràctees foliàcies i filiformes que l'ultrapassen llargament, tèpals ovato-lanceolats, acuminats, quasi iguals, sis estams d'an- teres 3-4 vegades més llargues que els filaments, càpsula ovoide trígona, llargament mucronada, negrosa, un poc més llarga que el perigoni. Geografia. — Pastures rocoses de les altes muntanyes: Núria, al peu del pont de Crémals i cap a Noufonts — La Tossa, Comabella, Morens, Costabona, fins a la Torre d'En Mir (Vay.), Vall d'Eina (Lap.), Selcases (Quer) i fins a Andorra, al Massis del Carlit (Gaut.), Port de la Picada (Costa), Luchon, Bielsa (Bub.), Port de Benasc (Zett.), Bassivé (Puj., J.), Vall d'Aran, a la Coma de la Gireta, Trau de l'Esca (Llen.), Ruda, Tredòs, Montartó (C. et J.) — Jul.-Set. 419 PUBLICACIONS. DE L'INSTITUL DE CLENGEES Juucàcies. G. 729. - Juneus. BE TEI RNE 2,703. — J. squarrosus L. (sembla que Linné emprà el mot squarrosus com a oposat a mollis, bla, suau, a causa de la rigidesa de les tiges i fulles d'aquesta planta.) Perenne, de rizoma gros, compacte, cespitós, tiges de 2-6 dm, poc nombroses, dretes, rígides, un poc anguloses, afilles, fulles totes radicals, molt més curtes que la tija, nombroses, limears acanalades, rígides, erecto-esteses en roselons io compactes, beines dilatades auriculades, flors l Juncus squarrosus i verdoses O rosses, solitàries, en panícula llarga EI OR EET ee i estreta, fluixa, molt més llarga que les bràc- tees, tèpals ovato-lanceolats, obtusiúsculs, lluents, amb dues ratlles dorsals verdes, amplament escariosos al marge, sis estams de filaments unes quatre vegades més llargs que les anteres, càpsula ovoido-oblonga, mucronada, lluent, rossa, igual al perigoni. Geografia. — Pastures humides : Cerdanya, als voltants de Montlluís (Lap., Bub., Gaut.), al Capcir, vall de Balceres, a la Font Grossa (Sen.l, in Hb. Cad.), Luchon (Lap.) — Juny-Set. 2,704. — J. marítimus LamE. (perquè sol viure prop del mar.) I Perenne, de rizoma serpentí, gruixut, tiges de 5-IO dm, dretes, rígides, llises, plenes, les Po estèrils vulnerants, escamoses a la base, esca- mes embeinadores, ferruginoses, fulles totes radicals, cilíndriques, rígides, vulnerants com les tiges estèrils, flors verdoses, de 3 mm de llarg, solitàries o reunides en nombre de 2-3 en glomèruls nombrosos formant una panícula Juneus marítimus i o pseudolateral fluixa, ramificada, dreta, inter- ceeemmmeeeeset o rompuda, igual a la bràctea inferior o més curta, tèpals lanceolats, els externs més llarçs, aguts, els interns subobtusos, més amplament escariosos, sis estams, anteres 2-3 vegades més llargues que els filaments, càpsula eHipsoide, petita, mucronada, quasi igual al perigoni. B rígidus Rouy — J. rígidus Desf. — Panícula gran, molt fluixa i molt llarga (de 2 dm i encara més), ultrapassant de molt la bràctea inferior, planta més forta, rígida. 420 a eo ta i lab Das FLORA DE CATALUNYA Juncàcies. G. 729. - Juneus. y Contractus Trèm., in litt. — J. Paui Sen. — Panícula petita, molt con- treta, llargament ultrapassada per la bràctea inferior. Geografia. — Llocs estancats del litoral i de l'interior: Urgell, a Utxafava, cap a Ivars, Cardona — Roses (Bub.). La 8 rigidus Rouy, a can Tunis, la yY. contractus Trèm., a Castellgalí, vores del Llobregat (setembre del 1881 i 1886, legi), Castell- defels (jul. 1910 leg. Sen.l) — Juny-Set. 2,705. — J. acutus L.. (per les tiges estèrils vulnerants, acabades en Po Punta forta i molt aguda.) i Sinonímia. — Jonc marí, cast., junco re- dondo. Perenne, de rizoma gruixut, fibrós, tiges de 4-I2 dm, dretes, molt rígides, afilles, llises, io plenes, amb escames a la base, rogenques i Po lluents com les beines foliars, les estèrils vul- Do nerants el mateix que les fulles, que són totes es eead ee eme cj pa radicals, cilíndriques i rígides, poc nombroses i tan llargues com les tiges, flors verdes brunenques, de 6 mm de llarg, soli- tàries o en glomèruls de 2-5 flors agrupats en panícula pseudo-lateral rami- ficada, compacta, frequentment ultrapassada per una bràctea molt vulnerant, tèpals subiguals, els externs lanceolats, aguts, els interns ovats, oblusos, escotats, sis estams, anteres unes quatre vegades més llargues que els hla- ments, càpsula ovoidz aguda, de color de castanya, el doble de llarga que el perigoni. Geografia. — Comuna al litoral de Barcelona, des d'on s'interna fins a l'estació d'Olesa i a la falda de Sant Llorenç del Munt — Fins al pla de Bages i a altres llocs (Costa), prats del litoral, fins a Banyoles (Vay.), Roses (Bub., Cad.) — Maig-Ag. 2,706. — J. àrcticus VVilld. — J. acumi- natus Balb. i (per viure als paisos àrtics , acuminatus, acabat en punta, per la bràctea superior rígida i pun- / teguda.) Peremne, de rizoma horitzontal llargament io serpentí, tiges d'I-4 dm, dretes, cilíndriques, rígides, llises, fistuloses, afilles, amb escames embeinadores a la base, lluents, obtuses, muero- nulades, que representen les úniques fulles,: Po flors d'un bru negrós, en nombre de 3-8 en un io petit capítol pseudolateral subglobulós, com- Juncus àrcticus 421 4 ocre ——— PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES za —Y——— Juncàcies. G. 729. - Juneus. pacte, llargament ultrapassat per la bràctea caulinar, tèpals desiguals, els externs més llargs, lanceolats aguts, els interns obtusos, amplament mem- branosos a l'àpex, sis estams amb les anteres iguals als filaments, estil més curt que els estigmes, càpsula ovoide trígona, mucronada, quasi igual al perigoni. Geografia. — Pastures humides de les altes muntanyes : Núria, cap a Noucreus — Cerdanya, ribera del Tet, Montlluís (Gaut.), rara a la zona alpina superior del Pi- reneu central, prop del llac d'Albo, entre la Renclusa i les geleres de les Maleides (Zett.), estanys de Colomers (Llen.) — Ag.-Set. Dra a VIU UE SO) Ara J. filiformis LL. (per la tija filiforme.) Perenne, de rizoma llargament horitzontal, serpentí, tiges d'r-4 dm, dretes, filiformes, acostades, afilles, finament estriades, fulles re- duides a les beines basilars brunes i lluents, flors verdoses, en nombre de 3-I0 en una petita cima pseudolateral situada vers la meitat de la tija (comprenent-hi la bràctea), tèpals quasi o iguals, lanceolats, tots aguts, sis estams d'an- Juneus filiformis I teres més curtes que els filaments, estil molt " o curt, càpsula ovoide subglobulosa, breument mucronada, de color de castanya, quasi igual al perigoni. Geografia. — Prats humits i llocs estancats de les altes muntanyes: Cerdanya, cap a Montlluís (Bub., Gaut.), Vall d'Aran, al Pla de Beret, Clot de l'Ós (Llen.l), Port de la Picada (Bub.), Bassivé (Timb.), rara a la zona alpina del Pireneu central (Zett.) — Jul.-Ag. 2,708. — J. glaucus Ehrh. (pel color glauc de la planta.) Sinonímia. — Jonc dels jardiners. Perenne, rizoma horitzontal, serpentí, tiges de 4-I12 dm, dretes, glauques, cilíndriques, pro- fundament estriades, afiles, no fràgils, de me- dulla interrompuda, fulles reduides a les beines basilars brunes negroses i lluents, flors rosses o brunes, solitàries, de 3 mm de llarg, en panícula pseudolateral ramificada i fluixa per sobre de la tercera part superior de la tija, Juncus glaucus 422 Ò Mad Dada LL. DE add. sal dc a i da maió Ll a FLORA DE CATALUNYA Juncàcies. G. 729. - Juneus. llargament ultrapassada per la bràctea cauliforme, tèpals desiguals, els ex- terns més llargs, lanceolats, llargament acuminats alenats, escariosos al marge, sis estams d'anteres iguals al filament, estil distint, càpsula ellipsoide, mucronada, bruna negrosa, molt lluent, quasi igual al perigoni. Geografia. — Frequent als llocs humits, des de la costa al Pireneu. — Maig-Ag. 2,709. — J. effusus L. (del llatí effusus, difús, a causa de la inflores- cència laxa, de flors escampades. ) Sinonímia. — Jonc dels jardiners. Es molt afí a l'anterior espècie, de la qual s'a- parta per la tija verda, llisa quan és fresca, fi- nament estriada quan s'asseca, de medulla con- tinua, per les beines de les escames basilars io mats, no lluents, per la panícula molt ramifi- Juneus effusus cada, de branques desiguals, les unes dretes, "—. les altres esteses o refractades, tèpals lanceolats acuminats, tres estams, estil molt curt, càpsula transovoide, truncada depri- mida, sense muctó, un poc més curta que el perigoni. Geografia. — Prats humits: Montseny, Sant Hilari, Baix Empordà, Tossa — Prop de Barcelona (Salv.l), Castelldefels, Montseny i Pireneus (Costa), Camp- rodon (Bub.), Prats de Molló (Gaut.), valls del Pireneu central, fins a la zona subalpina (Zett.), Lés (C. et S.) — Maig-Set. 2,710. — J. conglomeratus L., subsp. de l'anterior ap. Husnot i ap. Rouy (és el Juncus leevis, panicula non sparsa, de Bauhin, que, a diferència de l'anterior, no té les flors ésparses sinó aglomerades.) Es diferencia del J. efjusus per la Hja fina- ment estriada a la part superior, per la paní- cula aglomerada, amb una beina inflada, per les flors més brunes, amb sèpals lanceolats, molt aguts, i tres estams, i per la càpsula ter- minada en un mucró petit, curt i gruixut, inserit en una mamilla i portant V'estil. Geografia. — Paratges humits : Blanes, Santa Cristina, entre Lloret i Tossa, Vidreres, Montsoliu — El Miracle (Marcetl), Guilleries, Rocabruna, Molló, Mare 423 PUBLICACIONSS DEL ENTNSTEI TU) DE CLENGEES Juncàcies. G. 729. - Junceus. de Déu del Coral, Ribes, Cerdanya (Vay.), Costabona (Bub.), valls inferiors del Pireneu central (Zett.), Mont Jisoles (Timb.), Sant Beat (C. et S.) — Maig-Ag. 2,711. — J. subulatus Forstal — J. multiflorus Desí. (del llatí subulatus, subulat, perquè les fulles terminen en punta fina, multiflorus, per la in- florescència multiflora.) Perenne, de rizoma llarg, serpentí, horitzon- tal, tiges de 5-Io dm, dretes, rígides, cilíndri- ques, robustes, amb 1-4 fulles subcilíndriques, acuminades alenades, vulnerants, fistuloses, - o blanes, no nuoses, flors verdoses, petites (3 mm Juneus subulatus de llarg), solitàries, poc distants, en panícula ee es terminal molt llarga, ultrapassantellargament la bràctea inferior, estreta, interrompuda, de branques dretes, tèpals des- iguals, lanceolats acuminats, els interns un poc més curts i menys acuminats, sis estams, càpsula petita, ovoide trígona, obtusa, mucronada, bruna, un poc més curta que el perigoni. Geografia. — Idocs humits del litoral i de l'interior : Prat de Llobregat , Urgell, a Utxafava, cap a l'Estany d'Ivars — Can Tunis, Castelldefels (Sen.l), Roses (Bub.) — Juny-Jul. 2,712. — J. compressus Jacq. — J. bul- bosus L. (per les tiges comprimides.) Perenne, de rizoma serpentí, horitzontal o oblic, tiges d'1-6 dm, dretes, primes, llises, comprimides sobretot inferiorment, amb 1-2 fulles caulinars 1 les altres reunides a la base, dretes, linears canaliculades, blanes, sense nu- sos, beines auriculades, flors vermelles bru- nenques o verdoses, petites (2-3 mm de llarg), solitàries, freguentment acostades, en panícula terminal curta, corimbiforme, de rames dretes, igual a la bràctea foliàcia o ultrapassada per ella, tèpals quasi iguals, ovats oblongs, molt obtusos, escariosos al marge i a l'àpex, sis estams de filament igual a la meitat de l'antera, càpsula subglobulosa, petita, bruna, una tercera part més llarga que el perigoni. 424 FLORA DE CATALUNYA Juncàcies. G. 729. - Juneus. Subesp. J. Gerardii Lois. (ap. Rouy , simple var. ap. Husnot) — Tija més prima, subcilíndrica, bràctea inferior de la panícula curta, flors petites, antera tres vegades més llarga que el filament, estil llarg (generalment tant com l'ovari en lloc de la meitat), càpsula ellipsoide, igual al perigoni o poc més llarga. Geografia. — Paratges humits de Clariana i d'Avià (Puj., C.l), el Miracle (Mar- cetl) — Camprodon (Bub.), Cortals de Castelló (Vay.), litoral de Canet (Gaut.), Luchon (Lap.). La subesp. J. Gerardii Lois., a Can Tunis 2 (Llen.), Roses (Bub.), llocs tronterers entre Leucata i Argelés (Gaut.) — Juny-Jul. io 2,713. — J. supinus Moench — J. uli- —ginosus Roth (del llatí supinus, supí, per les tiges sovint decumbents, ajagudes, uliginosus, pantanós, perquè es fa als llocs humits.) Peremne, de rizoma cespitós, inflat en bulb a la base, estolonífer, tiges d'1-3 dm, general- ment nombroses, primes, dretes o prostrades i o radicants, surants o submergides, fulloses, fu- : lles cilíndriques, superficialment canaliculades, i les radicals filiformes, les caulinars lleugera- Et de Ment muoses, blanes, verdes, beines llargament auriculades, flors rosses o brunes, frequentment vivípares, petites (3 mm de llarg), en glomèruls de 4-r2 flors, formant una cima fluixa, tèpals lanceolats acuminats, els externs un poc més llargs i més acuminats, tres estams o, frequentment, sis, d'antera igual al filament, càpsula oblongo-transovoide, breument mucronada, bruna, poc més llarga que el perigoni. Geografia. — Prats humits de Ceret, Ariés, Sant Llorenç dels Cerdans (Compy. 1), Sant Julià de Vilatorta (Masf.), Cerdanya, vores del Tet, cap al pla de Barrés (Gaut.), Capcir (Bub.), Vall de Benasc (Boileaul, ex Costa), Mont Jisoles (Timb.), Beta, a Va dE Rda (EN et quny-Set. 2,714. — J. heterophyllus Dufour — J. corsicus Sol. (del grec Ècspos, altre, i pòxXov, fulla, per la di- versitat morfològica de les fulles, corsicus, de Còrsega.) Perenne, de rizoma estolonífer i tija de 3-Io decímetres, gruixuda, surant, radicant, flexuo- sa, fullosa, amb fulles glaucescents, diformes, les inferiors filiformes, blanes, generalment Juncus heterophyllus 54 425 PUBLVCACIONS DE, L'INSTITUT: DE CIENCLES Juncàcies. G. 729. - Juncus. molt llargues, poc o no gens nuoses, les superiors molt més grosses, rígi- des, cilíndriques, fistuloses, glauques, fortament nuoses, flors rosses o bru- nes, grans (5-6 mm), en glomèruls de 2-6 flors formant una cima co- rimbiforme bastant fluixa, tèpals desiguals, lanceolats, estretament escariosos ai marge, els interns més llargs, acuminats, els externs frequentment muero- nats, cinc estams de filament ample, quatre vegades més curt que l'antera, càpsula llarga (5-6 mm), ovoide, llargament mucronada, bruna, bastant més llarga que el perigoni. Geografia. — Estanys de l'Empordà, a Sant Climent (Sen.l) — Juny. 2,715. — J. lamprocarpus Ehrh. — J. articulatus L (del grec Xammpóc, brillant i xapróç, fruit, alludint a la lluentor de les càpsules, articula- tus, per les fulles amb embans travessers, mes estretes en uns punts que en altres, com articu- lades.) Perenne, de rizoma, generalment, curt i oblic, io serpentí, tiges d'1-7 dm, acostades, prostrades ascendents, rarament dretes o enterament aja- gudes, cilíndriques o un poc comprimides, fu- lloses, fortament nuoses, fulles cilíndriques comprimides, fistuloses, de nusos poc ben marcats, flors brunes o verdoses, mitjanes (uns 3'5 mm), en glomèruls de 4-12 flors formant una panícula ter- minal de branques dretes o divaricades, desiguals, fluixa, més llarga que la bràctea inferior, tèpals quasi iguals, lanceolats, els externs aguts, els interns obtusos, escariosos al marge, sis estams d'anteres iguals als filaments, càp- sula ovoido-trígona, bruna negrosa, lluent, bruscament contreta a l'àpex i mucronada, més llarga que el perigoni. var. fluitans Roch — Tija llarga, surant. var. nigritellus Don — Tija curta (r-2 dm), prostrada ascendent, radicant als nusos, càpsula d'un negre fort. var. macrocephalus Viv. — Glomèruls poc nombrosos (2-8), grans (de prop d'1 cm). Juncus lamprocarpus / / i Geografia. — Ilocs pantanosos de tot el país, des del litoral al Pireneu. La var. fluitans Roch, a Sant Julià del Llor (Cod.t), la var. nigritellus Don, a Coma Armada (Sen.l), la var. macrocephalus Viv., a Castelldefels (Sen.l, Cad.) — Maig- Setembre. 426 nu d. tt le es RSE ORAL (DES CAT AT U NA Juncàcies. G. 729. - Juneus. 2,716. — J. ànceps Laharpe (del llatí anceps, de dos talls, alludint a la for- ma comprimida de les fulles, que tenen dos cantells aguts.) Perenne, de rizoma horitzontal, llargament serpentí, tiges de 4-8 dm, dretes, molt compri- mides amcipitals, sobretot inferiorment, fulles inferiors escamiformes, les caulinars comprimi- des ancipitals, carenades, nuoses, fistuloses, flors brunes, petites (2-2'5 mm), en glomèruls nombrosos de 3-6 flors cadascun, formant una panícula terminal ramificada, de branques dre- tes i acostades, ultrapassant la bràctea inferior, tèpals quasi iguals, els exteris aguts, mucronats, els interns obtusos, amplament escariosos al marge i a l'àpex, sis estams d'antera un poc més llarga que el filament, càpsula ovoide trígona, mucronada, bruna, lluent, poc més llarga que el berigoni. Geografia. — Llocs humits i estancats: Empordà, vores de la Muga, a Boa- della (Sen., in litt.). — Juny-Set. 2,717. — J. obtusiflorus Ehrh. (pels tèpals esmussos, de forma obtusa al cap- damunt.) Peremne, de rizoma llarg, serpentí, tiges de 4-Io dm, dretes, cilíndriques, fulloses, fulles inferiors reduides a les beines groguenques, les superiors en nombre de dues, cilíndriques, rígi- des, fistuloses, molt nuoses, flors d'un verd groguenc o rogenc, petites (d'uns 2 mm), en glomèruls de 4-12 flors, nombrosos, formant Juneus obtusiflorus una panícula terminal ramificada, de branques RED E PRI Et A EE esteses o refractades a la maturitat, més llarga que la bràctea inferior, tèpals quasi iguals, connivents, oblongs, obtusos, ca- renats, sis estams d'anteres més llargues que els filaments, càpsula ovoide trígona, contreta en bec, rogenca, petita, poc més llarga que el perigoni. Geografia. — Llocs pantanosos i vores dels corrents : Litoral de Barcelona , Cas- tellgalí, vores del Llobregat — Castelldefels, marges del Besòs, cap a Montcada 427 ————————————————————————————— PUBLICACIONS DE L'INSTITUEI DE CEFENCLES —————————————————————————ddve Juucàcies. G. 729. - Juneus. (Costa), Prats de Rei (Puigg.l), Empordà, Banyoles, Olot, Santa Coloma, Guille- ries, Lluçanès, Ripoll (Vay.), la Cellera, Sant Julià del Llor (Cod.l), Empordà, Sant Pere Pescador (Llen.l) — Juny-Ag. 2,718. — J. alpinus Vill. (perquè es fa als Alps.) Perenne, de rizoma serpentí i tiges d'1-8 dm, dretes, primes, rodones o un poc comprimides, fulloses, amb 2-4 fulles cilíndrico-comprimides, fistuloses, nuoses, flors d'un púrpura negrós, d'uns 3 mm, en glomèruls de 3-8 flors formant una panícula terminal fluixa, de branques dre- tes, més llarga que la bràctea inferior, tèpals : iguals, oblongs, tots obtusos, els externs ter- Juneus alpinus minats en un petit mucró que es torna molt ceres o pelit o nul, càpsula ovoide trígona, bruscament mucronada, negra, d'uns 3 mm, més llarga que el perigoni. Geografia. — Paratges pantanosos i torbosos de les altes muntanyes : Núria, Tragurà, la Tossa, Costabona, Coral, Rocabruna (Vay.), Coma d'Eina (Sen.l), Ca- rençà (Bolòs, ex Vay.), Setcases (Bub.), Solaneta de Costabona, Vall de Llo, Carlit i fins als confins d'Andorra (Gaut.), Ribera de Viella, Aiguamoix, Montgarri (Llen.l), Pla de Beret (C. et S.) — Jul.-Set. 2,719. - J. silvàticus Reich., J. acuti- florus Ehrh. OO (ber habitar en llocs selvàtics, acutiflorus, io. de tèpals punteguts.) Perenne, de rizoma llargament serpentí i tiges de 3-9 dm, separades, dretes, cilíndriques, com- primides inferiorment, fulloses, fulles cilín- driques o poc comprimides, fistuloses, nuoses, separades, flors brunes o pàllides, de 3-4 mm, : o reunides en glomèruls nombrosos de 3-12 flors Juncus silvàticus DO cadascun formant una panícula terminal de ere — branques desiguals, les unes dretes, les altres esteses, més llarga que la bràctea inferior, tèpals tots acuminats lanceolats, els interns més llargs i freguentment amb la punta recorbada, sis estams d'anteres més llargues que els filaments, càpsula ovoide trígona, llargament i insensiblement atenuada en bec, ultrapassant llargament el perigoni. 428 pd ll RO Cd ds es Dl ds ala til —————————————————————————————————ççççççççç vg ça FLORA DE CATALUNYA Juncàcies. G. 729. - Juneus, Raça J. brevirostris Nees — Glomèruls menys nombrosos, doblement grossos, de més flors i més grans, càpsula quasi igual al perigoni. Geograjia. — Prats humits i llocs estancats : Cap a Vic (Masí.), Cerdanya, a lAívia, Montgrony (Sen.l), Cerdanya, a Fontpedrosa (Gaut.), Vall de Luchon, abundant tot al llarg del Garona (Zett.) , molt comuna des de Lés a les Bordes (Llen 1), Sant Beat (C. et S.). La raça J. brevirostris Nees., a Santa Fe del Montseny (Sen.). — Juny-Ag. El 2,720. — J. striatus Schousb. (per les tiges estriades.) Perenne, de rizoma curt i gruixut i tiges d'r- 4 dm, solitàries però acostades, dretes, estria- des, aspres, així com les fulles 4 les beines, sense estolons, fulles cilíndriques, fistuloses, llargues, muoses, estriades i aspres, flors bru- nes, subsèssils, grandetes, en glomèruls de 6-20 flors formant una panícula dreta, poc estesa, 3 io més llarga que la bràctea inferior, bràctees flo- Juneus striatus rals lanceolades, llargament acuminades com Cols tèpals, quasi vemals, un poc recorbats a Và- Pex, sis estams d'anteres un poc més llargues que els filaments, càpsula rossa, llargament atenuada en bec, ultrapassant poc el perigoni. L'examen d'una secció de la fulla o de la tija és el millor medi per a distingir aquesta espècie (Husnot, Joncées, p. 14). Geografia. — Llocs humits de la regió mediterrània : Empordà, a Vilarnadal (Sen.l), Girona, vores del Ter (Bub.), Pireneu oriental (Rouy), Provença (Coste) — Maig-Ag. En) 2,721. — J. Fontanésii Gay — J. lage- OO nàrius Gay (dedicat a René Louiche des Fontaines, que, en la seva Flora Atlantica, el va prendre per altre, lagenarius, derivat de lagena, ampolla, per la forma injlada del fruit quan, parasitat per un insecte, es converteix en cecidi.) És distigeix netament de l'espècie anterior, segons Rouy, per les tiges, unes ajagudes, pri- : anual gelat mes, distants, llargament estoloníferes, les al- Pio tres dretes, feblement comprimides, no estria- 429 PUBLICACIONS DE ETINSTITUL DE CLENCIES uncàcies. G. 729 - Juneus. 7 des ni aspres, per les beines de les fulles llises, per les bràctees florals i els tèpals aguts, pels pedicels igualant, almenys, l'amplada de la càpsula, i per l'antera 2-3 vegades més llarga que el filament. Geografia. — Idocs humits de la regió mediterrània : Litoral de Barcelona (Llen. 1), Montserrat, a la Font de la Noguera , Tarragona (Sen.t) — Maig-Ag. N. B. Entre els híbrids d'aquest gènere és digne de mencionar-se el J. diffusus Hoppe. — x J. glaucus x J. effjusus, que sembla que Fre. Sennen ha recollit prop de Santa Fe del Montseny. FLORA DE CATALUNYA Gènere 730. — LUZULA DC. (De lucciola, nom vulgar italià d'alguna espècie d'aquest gènere.) Flors escarioses, brunes, groguenques o blanques, solitàries o reunides en glomèruls, en espiga o en panícula, acompanyades de bractèoles escarioses, perigoni de sis tèpals iguals o desiguals, soldats inferiorment, sis estams, un estil filiforme, tres estigmes també filiformes, llargs i peluts, càpsula unilocu- lar, trisperma, dehiscent per tres valves sense embà, llavors apendiculades o no. Herbes perennes, de fulles graminiformes, planes, generalment peludes, embeinadores a la base, pròpies de terrenys frescals o secs. Flors solitàries, llargament pedicellades, en cima corimbiforme o sub- umbelliforme, llavors ariHlades, amb una aresta a l'àpex. . . 2. L $ Flors en glomèruls o en espiguetes, totes sèssils o subsèssils, llavors arilades o no, amb un apèndix apical punetiforme ..—.. . . . 4. Flors groguenques, rizoma llargament estolonífer . 2,722. L. flavéscens. Blors brinenques, tizomtar CeSpItoS a ae al a 8A més llarga que el perigoni. . . See ag 2 grs pilosa. Fulles estretes (2-4 mm), peducles sempre drets, càpsula un poc més Curta QUÈ CI DECIROnt , pe le ea RE a ve yeA. ls. ERorsteri. Flors reunides en glomèruls . . . . UGA EN es at a El P IOrS TEUMICES En ESDIQUES "ple a ter lana a ee a ue ee Ot E— Flors blanques o grogues, rizoma estolonífer.. .. —.. —. . . . . 6. EE amples (6-10 mm), Semana refractats a la maturitat, càpsula I Eres EO IE AIS tada ce dim GES SR Dr ( Flors grogues, tèpals breument mucronats, càpsula quasi igual al peri- DOC Msts s cs a agestc. lútea: 6 ir lors Manga: (pals lumieclats a cdriants: càpsula bastant més curta CU DEnIgOni, les eq a ar a re er 226. LL. ven: Fulles amples (8-10 mm), peludes, flors de 3-4 mm, tèpals lanceolats ACN TS cries ai AS atat ts ls ene Day LL. silvàtica: 7 ) Fulles estretes (2-6 mmi), glabres, flors de 2 mm, tèpals lanceolats UCLONALSQE GS oci ia es de UC ia Siieitaia a lla ele $ SNICI Oi delit 8. 431 PUBLICACIONS DE EFE MNSTU BRUT DE CLBENCIES Juncàcies. G. 730. - Luzula. Fulles de 4-6 mm, inflorescència ultrapassant poc o no gens les fulles 3 Noralse. ere. se a 2,728. LL. glabrala. Fulles de 2-3 mm, iMdeeeieia nlennastont 4-5 vegades les fulles Horals, ci. ets Ms aa el el ae ee 7 20S cas PE Flors en umbella, llavors llargament apediculades a la base . . 10. Flors en espiga, llavors poc o no gens apendiculades ... . . . qa, Rizoma estolonífer, branques de l'umbella a la fi penjants, anteres 3-4 vegades més llargues que els filaments . 2,730. L. campestris. 10 i Rizoma fibrós, branques de l'umbella dretes, anteres, a tot tirar, tan llargues com els Blaments 2.4 cele l is eran aa EI ( Flors rosses, umbella gran, tan llarga almenys com la fulla floral, tèpals iguals. upenes de 2781. LL. uitillGge: IL ) Flors negroses, cin politcra, ele més curta que la fulla floral, ls tèpals (desiguals: ue pes serbeldeiet see portades PS ani sudética. Fulles d'r-3 mm, canaliculades, quasi glabres, espiga ultrapassant la fulla floral, tèpals iguals, càpsula negra, lluent 2,733. L. spicata. 12 ( Fulles de 4-8 mm, planes, llargament pestanyoses, espiga ultrapassada per la fulla floral, tèpals desiguals, càpsula bruna . 2,734. L. pediformis. 2,722. — L. flavéscens Gaud. — L. Hostii Desv. (del llatí Navescere, groguejar, pel color gro- o guenc de les flors, Hostii, per haver-la dedicat i 4 NiRolaus Host, botànic austríac, mort el o 1834.) Rizoma llargament estolontfer, tija de 2-4 decímetres, dreta o ascendent, fulles radicals poc nombroses, estretes (2-3 mm), amb llargs pèls blancs a les vores, flors poc nombroses (3-8), groguenques, solitàries, llargament pe- dicellades, en umbella fluixa, de branques des- iguals, tèpals lanceolats apiculats, iguals, acompanyats de dues bràclees agudes, càpsula ovoide trígona, acumimnada, mucronada, quasi igual al peri- goni, llavors brunes, terminades en un apèndix falciforme tan llarg com elles. Luzula flavéscens Geografia. — IAocs humits de Carençà (Compy., Husnot) , Pireneu oriental (Lap., Gr. et G.), Pireneus (Coste, Rouy) — Juny-Jul. 432 A DS ais ED QUAN DI'ENG AT AL U NY A Juncàcies. G. 730. - Luzula. 2,723. — L. pilosa Desv. — L. verna- lis DC. (és el Juncus pilosus L., així anomenat pels DO llargs pèls de les fulles, vernalis, propi de la io Primavera, perquè hi floreix.) Rizoma fibrós, tiges de 2-4 dm, dretes, nom- broses, les perifèriques ascendents, fulles ra- dicals nombroses, linears lanceolades, amples (6-10 mm), amb llargs pèls blancs, sedosos i £ í i o distanciats a les vores, les caulinars curtes, Luzula pilosa o embeinadores, flors d'un bru rogenc, solitàries, cues eq umbeHa fluixa, de pedicels molt desiguals, estesos o refractats a la maturitat, tèpals quasi iguals, lanceolats aguis, acompanyats de dues bràctees obtuses, càpsula oveide trígona, mucronulada, poc més llarga que el perigoni, llavors terminades en un apèndix corbat, tan llarg com elles. Geografia. — Comuna als boscos de les muntanyes, fins a la zona subalpina del Pireneu central (Zett.), Artiga de Lin (Llen.l), entre Bossost i el Coll de Bareges (C. et S.), Pireneu oriental, a Prats Balaguer, Coll d'Ares (Husnot) — Abr.-Juny. l 2,724. — L. Forsteri DC. (Smith dedicà aquesta espècie, amb el nom de Juneus Forsteri, al seu descobridor a Angla- terra Eduard Forster, Fl. Brit., III, p. 1395.) Rizoma fibrós, tiges de 2-4 dm, dretes, fu- lles radicals nombroses, estretes (2-4 mm), amb pèls llargs i sedosos a les vores, flors d'un bru rogenc, solitàries, en umbella fluixa de pedi- cels desiguals, drets o ascendents després de SS l'antesi, tèpals lanceolats acuminats, iguals, Luzula Forsteri — amb dues bractèoles agudes, càpsula ovoide trígona, apiculada, un poc més curta que el perigoni, llavors terminades en un apèndix dret, més curt que elles. Geografia. — Boscos i pastures secs : Serralada litoral, a Montcada, i serralada superior del Vallès, a l'Obac, Sant Llorenç del Munt, Guilleries — Riera de Vall- vidrera, Bellmunt, entre Vilarnadal i Cabanes (Sen.), la Cellera (Cod.l), zona inferior del Pireneu, a Núria (Vay.), boscos de I,uchon (Zett.), Fos, Sant Beat (C. et S.) — Abril-Maig. 55 433 P UB ECA CON S (PRE TE SINS IRIS DIES IC MEINAGUES Juncàcies. G. 730. - Luzula. 2,725. — L. lútea DC. (del llatí luteus, groc, pel color de les flors.) Rizoma horitzontal, estolonífer, tija d'I-3 decímetres, dreta, glabra, fulles d'un verd gro- guenc, lanceolades linears, breument acumina- des, glabres, curtes, amples de 4-6 mm, flors d'un groc daurat pàllid, d'uns 3 mm, en alo- mèruls de 8-12 flors formant una panícula co- / ) o rimbiforme un poc compacta, ultrapassant llar- VS) o gament les fulles florals, tèpals lanceolats, api- Luzula lútea o culats, estams de filaments el doble més curts oo que llurs anteres, càpsula trígona ovoide, rossa o bruna, mucronada, llavors transovoides, amb una petita protuberància grisa al capdamunt. Geografia. — Pastures i pedruscall de les altes muntanyes : Núria, al cim del Puigmal, altures de Fontnegra, entre les llicorelles, c. — Muntanyes de Núria i de la Cerdanya, Costabona, Morens , Pic de les Agudes, al Montseny (Vay.), Cambra- dases, Valls d'Eine i de Llo, Setcases, Costabona (Bub.), fins a la vall d'Err (Gaut.), Puigmal (Puigg.l), Setcases (Isernl), pics de Colomers (Llen.) — Juny-Ag. 2,726. — L. nívea DC. o (pel color de les flors, que s'ha comparat al io blanc de neu.) Rizoma oblic, estolonífer, tija de 4-8 dm, dreta, peluda, fulles lanceolades linears, llarga- ment acuminades, amples de 3-5 mm, flors blanques argentades, grans (5-6 mm), en glo- mèruls de 5-I15 flors formant una panícula co- rimbosa llargament ultrapassada per les fulles o florals, tèpals lanceolats acuminats, els externs Luzula nívea o uma tercera part més curts, estams de filament ee igual a lantera, càpsula irígona oV0ide, dbe- nuada a l'àpex, mucronada, rossa o bruna, la meitat més curta que el peri- goni, llavors brunes o negres, amb una petita protuberància grisa al cap- damunt. Geografia. — Boscos ombrosos, humits, de les muntanyes : Montseny , Segalers, al Berguedà , Queralbs, Núria, la Molina — Comarca de Berga, Olot i més amunt 434 FLORA DE CATALUNYA Juncàcies. G. 730. - Luzula. (Costa), muntanyes de Vidrà, Collsacabra, Guilleries, Mare de Déu del Munt, Ribes, Cerdanya (Vay.), Montlluís, Font Romeu (Gaut.), Vall d'Aran, a Artiga de Lin, Geles, Gausac (Llen.) — Juny-Ag. 2,727. — L. silvàtica Gaud. — L. mà- xima DC. (perquè és planta selvàtica , maxima, per la seva gran alçària.) Rizoma gruixut, oblic o bé horitzontal, un poc serpentí, tija de 4-8 dm, peluda, dreta, bastant robusta, fulles radicals molt nombro- ses i molt grans (fins de 5 dm x 8-I2 mm), amb llargs pèls blancs a les vores, les cauli- nars curtes, embeinadores, amb el limbe poc Luzula silvàtica més llarg o més curt que la beina, flors d'un ee bmy rogenc, de 3-4 mm, en glomèruls de 2-4 flors formant una gran panícula corimbiforme, fluixa i divaricada, de bran- ques molt desiguals, esteses a la maturitat, tèpals lanceolats acuminats, els externs més curts, estams amb el filament 3-4 vegades més curt que l'antera, càpsula trígono-ovoide, atenuada a l'àpex, apiculada, bruna, igual al peri- goni o poc més llarga, llavors amb una protuberància al capdamunt. Geografia. — Roques i boscos ombrosos dels terrenys silicis : Sant Hilari i Mont- soliu—Santa Magdalena , Sant Valentí, prop d'Olot, Collsacabra, Osor, Santes Creus (Vay.), Bellmunt de Torelló (Sen.l), Vic, r. r. (Masf.), la Cellera (Cod.l), valls d'Eina i de Llo (Gaut.), Vall d'Aran (Costa), a Bossost i el Portilió (Compií.l, in Hb. Cad.), Artiga de Lin (Llen.l), Luchon, vall de l'Hospital (Zett.) — Jul.-Ag. SA) o vauxii Runth, var. de l'espècie seguent apud Rouy. (del llatí glabrare, pelar, alludint al poc pèl d'aquesta espècie, dedicada a Auguste-Nicaise Desvaux, director del Jardí Botànic d'Angers, mort el 1856.) Rizoma primet, oblic, tija de 3-6 dm, dreta, alabrescent, fulles radicals poc nombroses, li- nears acuminades, amples de 4-6 mm, glabres o amb alguns pèls, les caulinars inferiors cur- tes i escamiformes, les altres de limbe molt Luzula glabrata 435 —— cc ————————————— PUBLICACIONS DES L'INSTIFUI DE CIENCEFES Juncàcies. G. 730. - Iazula. més llarg que la beina, flors brunes rogenques, petites (2 mm), les unes solitàries, les altres en glomèruls de 2-3 flors tormant una panícula corim- biforme fluixa i divaricada, de branques molt desiguals, que ultrapassa poc o no gens les fulles florals, tèpals lanceolats, mucronats, filaments estaminals 3-4 vegades més curts que l'antera, càpsula trígono-esfèrica, aguda apiculada, bruna rogenca, igual al perigoni, llavors amb una petita protuberància apical. Geografia. — Roques i pastures humides de les muntanyes : Núria, a Finestrelles (Llen.l), gorges de Núria (Sen.l), Prats de Molló (Compy.), Custoja (Bolòs, Hb.), Carençà, Vall de Llo, Setcases, a la Font de Coma cil Armada (Bub.), Vall d'Aran (Tex.) — Jul.-Set. 2,729. — L. spadicea DC. (spadiceus, de spadix, els ramells fructífers de la palmera, alludint al color de dàtil de les flors d'aquesta planta.) Rizoma prim, estolonífer, tija d'1-3 dm, dre- ta, prima, glabrescent, fulles estretes (2-3 mm), glabres, ordinàriament peludes a l'àpex de la beina, les caulinars més llargues que aquesta, for brunes, de 2 mm, en glomèruls de 2-4 flors, algunes solitàries, formant panícula corimbi- forme molt fluixa i de branques molt desiguals, dretes o esteses, que ultrapassa 4-5 vegades les fulles florals, tèpals lanceolats, mucronats, anteres més llargues que els fila- ments, càpsula trígono-ovoide, atenuada a l'àpex, bruna rogenca, iQual al perigoni, llavors amb una petita protuberància apical. Luzula spadícea Geografia. — Pedruscall silici i pastures de les altes muntanyes : Pics de Núria, Cerdanya, Morens (Vay.), Setcases (Isernl), Carençà, Prats-Balaguer, Valls d'Eina i de Llo (Gaut.), Port de Benasc (Zett., Bub., Costa, Llen.l), la Renclusa, Bassivé, Port de la Forqueta (Bub.), les Maleides (Zett., Costa, Bub.) — Jul.-Ag. 2,730. — L. campestris DC. (del llatí campestris, propi dels camps, o llocs descoberts, per oposició a silvaticus.) Rizoma estolonífer, tija d'r-3 dm, dreta, fu- lles linears acuminades, estretes (2-3 mm), amb llargs pèls blancs a les vores, flors brunenques, de 3 mm, en 3-5 espigues ovoides, multiflores, denses, penjants a l'àpex a la maturitat, for- mant umbella bastant densa i de branques des- iguals, que ultrapassa les fulles florals, tèpals lanceolats acuminats, quasi iguals, filaments dels estams iguals a una quarta part de l'an- Luzula campestris 436 FE OI A DE GATALUNYA Juncàcies. G. 730. - Luzula. tera, càpsula trígono-transovoide, mucronada, bruna rogenca, un poc més curta que el perigoni, llavors amb un apèndix cònic, blanquinós, a la base. Geografia. — Pastures seques : Serralada litoral i superior del Vallès, a l'Obac, Sant IAorenç del Munt— Olot (Bolòs), Ribes, Costabona, Santa Magdalena (Vay.), Vic (Masi.), Girona (Bub.), Taradell (Puigg.l), Empordà, fins a Núria (Tex.), comuna a les valls inferiors i subalpines del Pireneu central (Zett.), les Maleides (Compta. 1) — Maig-Juny. 2,731. — L. multiflora Lejeune — L. erecta Desv. (multiflora, de moltes flors, erecta, del llatí erectus, eret, pels peduncles que porten les inflorescències drets cap enlaire.) Molt afí a l'espècie anterior, de la qual di- fereix pel rizoma fibrós, no estolonifer, per la tija de 3-6 dm, més robusta, per les fulles de 2-5 mm, llargament pestanyoses, per les es- pigues nombroses, sempre dretes, de 8-16 Luzula multiflora oo flors, en panícula subumbelliforme tan llarga vet almenys com la fulla floral, anteres poc més llargues que el filament, i per les llavors negroses, breument arilades. Geografia. — Pastures i boscos humits : Altures del Montseny, bardissars de Sant Hilari i Montsoliu- Muntanyes de Núria, Costabona, Perafeu, Bac de la Presta (Vay.), valls de Núria i d'Eina (Gaut.), Port de Benasc (Bub.), sobre Banyeres (Zett.) Maig-Juny. 2,732. — L. sudética DC. — L. nígri- cans Desv., subsp. de l'anterior apud Husnot (sudetica, de les muntanyes Sudetes, al Nord de Bohèmia, nigricans, negrós, pel color fosc dels tèpals.) Rizoma fibrós, tija d'1'5-3 dm, fulles Hnears, de 3-5 mm, glabres, la base exceptada, flors d'un bru gairebé negre, petites (2-2'5 mm), reunides en 4-8 espigues ovoides, denses, sem- pre dretes, desigualment pedunculades, for- mant una panícula petita, llargament ultrapas- sada per una fulla floral, tèpals acuminats, els Luzula sudética 437 PUBLILCACEFONS DE EH NSTIBUIL DE GILENCIES Juucàcies. G. 730. - Iazula. interns més curts que els externs o quasi iguals, càpsula negra, lluent, breu- ment mucronada, igual al perigomt, llavors apendiculades a la base. Geografia. — Pastures humides de les altes muntanyes : Núria— Núria, Mont- grony (Sen.l), Cerdanya cap a Font Romeu (Gaut.), Vall d'Aran, al Pla de Beret (C. et S.) — Jul.-Ag. 2,733. — L. Sspicata DC. (per la inflorescència espiciforme.) Rizoma fibrós, tija d'1-3 dm, dreta, fulles linears, llargament acuminades, canaliculades a la part superior, d'I-3 mm d'ample, amb al- guns pèls blancs, flors brunes o negroses, de 2 mm, en petites espigues denses, formant una panícula espiciforme oblonga, lobulada i pen- jant, que ultrapassa ordinàriament les fulles florals, tèpals lanceolats, acuminats mucro- nats, iguals, filaments estaminals quasi de la mateixa llargada que les anteres, càpsula sub- esfèrico-trígona, aguda, breument mucronada, bruna quasi negra, més curta que el perigoni, llavors ovoides, a penes apendiculades a la base. ( compacta E. Mey. — Planta més petita, fulles inferiors canaliculades en quasi tota llur longitud, inflorescència compacta, ampla, curta, penjant. Geografia. — Pastures de les altes muntanyes : Núria, des d'on puja fins al Puigmal, predominant la y compacta E. Mey.—Pastures elevades del Pireneu, Mo- rens, Costabona, Pic de les Agudes, del Montseny (Vay.), Puigmal (Puigg.l), Vall de Prats (Gaut.), Solaneta de Prats de Molló, vall d'Eina (Lap.), Port de Benasc (Zett., Bub.) — Juny-Ag. 2,734. — L. pediformis DC. — L. nú- i. tans Duv. - Jouve io (del llatí pedum, bàcul, per la tija colltorta al cim, com una crossa, nutans, vacilant, aHudint i a la poca rigidesa de la tija, que penja al cap- io damunt.) N Rizoma gros, oblic, escamós, tija de 3-6 dm, dreta, robusta, fulles linears lanceolades, de 4-$ mm d'ample, planes, les superiors més es- tretes, amb pèls blancs a les vores, flors bru- nes, bastant grans (5 mm), en panícula espici- forme oblonga, -t lobada i penjant, composta Luzula pediformis 438 ES OURSA DES (CAI AS EL UENEY A Juncàcies. G. 730. - Luzula. de nombroses espiguetes sèssils sobre l'eix i les branques, generalment ultra- passada per les fulles florals, tèpals ovats lanceolats, acuminats o mucronats, anteres grans, 4-5 vegades més llargues que els filaments, càpsula ovoide trígona, acuminada mucronada, rossa :o bruna, igual al perigoni, llavors ferruginoses, transovoides, mucronades, subapendiculades a la base. Geografia. — Pastures de les altes muntanyes :. Cadena fronterera, valls d'Eina i de Llo, penyals de la Tossa (Vay.), ribera de Viella, a la vall del riu Negre, i al peu del Mall de l'Artiga, on abunda (Llen.l), vall de Benasc, a Penyahlanca, Port de la Picada, Bassivé (Bub.), vall de Banos (Timb.), Ports de Benasc i de la Picada, les Maleides (Zett., Costa), Mortartó (C. et S.) — Jul.-Ag. XX co o FLORA DE CATALUNYA INDEX DEL VOLUM V FAMÍLIES, GÈNERES I ESPÈCIES Pàgs, CER Se 7O3 cer eco iecida de a is 339 i AntAtOpDOpOOTa —.....sumeeeeciocies 339 — densiflora Di BITCINAR ieciicranció tens SES re cates — longibracteata ........-ceocreeees 344 Ei DVTAIDAdAUS —..o.eeccegecciodeconcos 356 AGAVÀCIES (Família 125) ............... 323 LNGAVERIZOOI cesicce creia conec ics auedecseis 323 DD AMELICATA se iotcie ia teca de de 323 LUIS MAL 208 icaceres eeocecdagetesedecs ere 205 — GDEEREA Coronecoox mode ranòcconcUco 209 TA DUNCUIOSCES (ee eeecoedeadecc 208 ALISMÀCIES (Família 118) ............. 204 RNTIS OA ZUMES ts acenar ent rcciod sec denes 195 COL A TA mei cals certs cc ia iii on co ioie 195 Dl CORQUIOLMA eo eeccce cs ietadt ces seccions 195 as CLUCITIQOSA a crc coc oceiae ae dedeciens 196 AN GOS TES Sac gaoaraenococ cec soo Ta et 221 EE VUISOTIS re cceic oc cenciee i cc desat 221 gana 167 Ll eoerocons pe enc coor coc 245 —i ES neta LO) de bel ECO as 251 — dAmpeloprasum .................. 252 i ANSCANOU CUA Le eeemerocaetacece- 253 — Ca a Ci LE ES EI TI 265 mi CEDA resi esc cetiodegets di lesa 253 CB A CIDO VA Se cetaecs dació 257 i NCONCLOVEISUSTU LL. ee oeieo inc taeicels 250 a ETICOCOLUNIS ec leii teca Sa cdedes 263 Iallax esc ea mires 262 MOLT GA ceecececcoti cos se dler acci veepes 258 as IDOSCIACUTI ..looe cies citi Eina 263 El III OCITIA Leica iode deecis 25I ms DEAPONTANUIM) Lo. io tele ic aeteeee 259 SEUA sers eco cia Secció 261 ms (ORHTOJCUCQUIN ... ee. ee ss ienerò es 263 A OCIORUITIS Lccecicció teues ee getiatce dent 259 i (OJORa COU. ese ts ei dice ecene dice 205 a DATUQUIaCum, Les. tetes 264 si POIVONtO UI, cel see eontadeei Dendetes 252 i POUS ce cacions de Ó 251 pulcbellumt Lee esereeee 265 z— DyICNaiQUI, License s 250 i TOSOMM ce. Leteuce io oo imat zacions 261 56 Pàgs. AIIIUMI TOC QUE ee ee ates 250 SAI iode laic mes aa 249 — Sehoenoprasum .................. 255 mi SCOLOdOpIaSU mM: veces ec aca 249 a, SOIOUNUA se ee ges 262 — sphaerocephalum ....,.......... 254 mer SUDEUISUCUIMI ee retre ce ee 258 mi TIQUETGUI o oee se aiaenc cartes 260 ES UISIITSINS ie sicet i Ssa nat era ie EE: 256 al MUCTOTIQMS ie eeciecient sera deeó 256 SIN CA lec ial c, co 254 AMARANTÀCIES (Família 93) .......... 9 AMARANTUS: (SOU cie ier cone eleccions 9 i OIDUS ci rea: 12 — ASCENCENS "Luca Gea ee ctEre I2 DULOIdES El ee 13 —n Bt iii Ei i aitais 12 — Blitum auct. non L. ........... 13 i (COU US ia er 16 —. CHIOTOStaChYS: ........eeiielEsaceas 16 EN ERUS cie oc ela: II — diacantnus cesc rec 14 a AUTICACUS ne cates rat II a PatUlUS: Lia Ar de I5 i DLOSERA CS ee eaen cec ia ener ee II —ei TEETONORUS eis ii ci a es ler eta en I4 zel i SAVESTCIS doten 13 i SDIMOS US Rei eaCS 14 EN TTI COLOR et Lina tren Estats 10 VII CIS ates aa Des 13 AMARIL-LIDÀCIES (Família 124) ...... 312 AMARSIIAS: (OO 7a ec ce ee i ade 315 Ce UTE ES A Sa er Era ee 315 ANACAMPTIS pyramidalis .. 356 ANDRACHNE (625) ............. 145 EN REIOpHACIdES Sl rece de caeale 145 APHVITANTEES ((OSEI ...ieeeecieeei es 280 a IMONSDOMENSISI, mer c ie ee 280 ARÀCIES (Família 131) ................. 399 ARCRULHOBIUM: (GIS eeciic si iie ee I03 ED OXYCEATI A cec ia 103 ARISARUMC EZ2 See ee 403 Gi SURT LL ee 404 PUBLICACIONS DE LAINSTITUT DE CLENCLDES Pàgs Pàgs ARISARUM VUISaTe -..2e eeetecc eds cool 403 BULBOCODIUM Vernum ...........o.o..eeee 212 ARISTOLOQUIÀCIES (Família 102) ... 108 BULOMUS MIOS3U ee eeerenesceeec: leer cer 206 ARISTOLOCHIA (6204 ...........e22oee..e 110 si UTDEIIACIS ei ee eco ene .. 206 — Clematitis 1IO BURUS ERO 261 ee ee cero cec cocina 146 — longa ......... II2 —— ISOMPONVITENS dec cc iecieer eres 146 — Pistolochia .. EA MI CANNABINÀCIES (Família 110) . 102 —NTOtUNdA ee dicenodc i epies III (CANNABIS (637 easeceeence cie Be io)t ARTOCARPÀCIES (Família 106) ....... 15I CAMPHOROSMA (600/J ..................ee. 42 ARTHROCNEMUM macrostachyum .... — 48 —iEMODSpelACa Lee cera ee es es 42 La SU E724J ceememmememiiiniaammmmnananananas 399 CARPINUS Betulus .................. sa 175 NTISATUTI q.elesr eèedecceneecdeconeocen 403 CASTANES (6401) qe gi iereeteic ec Zen 173 —i balearicum, LD. .oo..emeecanentereea 401 i VUlSaTIS Les EI dc cant ese daca 173 a MCOTSIQUITI Ne dee co deceededecdeecodes 401 SAL Va care art SSs NE icl der ce dr Raó 173 a DRACUNQUIUS Coca ee dececel 400 CAURINIA, TTaQUUS) Le eic see 387 EE AtANACUI ese el lec ceec cre ener nen 402 CELTIDÀCIES (Família 107) ............ 152 EE INACUIaT US Li ceeec en ee iencenee 402 GELTIS: (631 iitiee er e 152 — MUSCIVOTUM —........uuuuuunona nena 401 — QUSTTAMS —..oeeccniio sea deeets ie der eS 152 EE DICEUTI aca ere teceeacaie re 401 CELOSIA CLIStatal 2.20 lecaceceeses ESP 16 VUISATO peeeioi cs ee eacec da daleavecene 402 CEPHALANTHERA (7134. 2.eooeeeeecoeeccee 370 ASARUM I Pe ae orde eceBovocr IOS —— JONSIHLOLA, ic ee caca tans er 371 i (OUTOpACUTI (a Es edi cieci eereee 109 —— jStandilora: l.eeic ie creen cec cines 371 ASPARAGUSI (I OSOI ea 289 — pallens 371 — AQUUIÍQUUS Lolita dec 290 — rubra 370 as apuyllus NS. 20I CHAMAEROPS (649) 201 i MOLTIQUS, Loli i ae nera cie 29I — UNS EE RA 201 — Oficina lisi ii: 289 CHENOPODIUM (597) c....92e2oeooe2e0oeee 30 SIS es roc oro cada oa 289 — AIDUM ce cec ceceoc ene et ES dera eee 37 ASPHODELUS (6807 .............22...2e..e 277 — 'AMBbIOSIOICES Lee 32 di AIDUS .iieeeataic ic sei a teatre ceget 279 AND UIOSUMI CL. cata RS 35 ——NCOraSI On UA ecte Se ad Eal tes 279 Get BOEVS i iimiimiess deies Ei 32 a HSTUlOS US ec cer 277 —.Bonus-Henricus (4. 33 EE IICLOCALDUS (ececiceete ee 278 NCITOMUIM cies a 38 ES UDG DIA US i eeedea etat ee 279 — o (SIQUOUM soci tceese coc só arees 37 re lSo31 ie 20 — YD QUAL 25 CLaSSILOlA Le eer ciat let etat acon 22 — maritimum .............oooeeueee 51 RAC ir I Re 21 — multifidum er EE 40 ETA lt S cec Rere 22 mn DIUTALE: sesciico iaia cada EE 36 — HaStata dc ee aa at 24 — opulifolium .......... ............. 38 HOTTONSIS d1ileee cici da oicc ade cen ener 23 — polyspermum ..................... 35 littoralis, clsieei El: 25 CT UDT UM ec RE La 3 patulave iii. AE a: 24 ee UEDICUM ci A 3 a 'DORTUNACOIdES LL. 5 ee 26 a VUIVATia ciicicsiiio a ada 34 I DOSEA Jreca he eo eERÓ ees 23 CITINÀCIES (Família 107) . ............. 107 i Rorabeni cec a eds 22 COELOGLOSSUM Viride .................. 344 BARLIA longibracteata .................. 344 COLCHICUM (210) ca eren 211 BELLEVALIA (675) — autumnale ...ei es 211 — GUERRA eis COLQUICÀCIES (Família 119) ........... 210 BETA GIS 6 cie EE CONVALLARIA (684 Jet ae ee 284 — maritima Es: ajalisccei ci A Es 284 i VMIDATIS Liceo cinc e Es Multifiora ri ec des i 286 BETULÀCIES (Família 115) ............ 193 — verticillata: V.M 285 BETULA 0401) de eee a 193 CORALLOREIZA (7081 ..ieccec en ceeeietreee 364 ES alba ide de AL El 194 Es dtnata: maia i as am 364 EE upendila rei ed Es 194 CORISPERMUM (599) —....e..222o22222aeee 41 EES DUDESCENS i A aec iEE 194 — hyssopifolium .......... .......... 4I i VOLEU COSA Le a ae 194 CORVLUS: O421) ee reia ee ES 175 BICCHIA alDidanc. ie Del 345 —i Avellana ec. 175 BROUSSONETIA (629) ..................... 150 EROCUS, (695 ES 2 Ci DADVIITOIa, Los ee 150 SE Marcet ce cc i etr 300 BULBOCODIUMCNOS A ec el 212 rei BOMITINOTUS esc Re 209 ss BaleacICUImt ee ere 214 mt UdINOCUS En 299 442 FLORA DE Pàgs EROCUS SAUS cia es 209 NO VORIMIS esse coa ii cies Era senda 300 CROTONYIC24 etat ene to a edat 144 EE LINCtOTIUS ases citi a SS da ee 144 CROZOPHORA tinctoria ...... .......... 144 CUPULIRRRES CL Ei teducee o Le edcat te Egea 166 (CMODOGEAY 7201 ee en 392 a ACQUOTCA isis lic e sit ca RE caire 392 — mediterranea ........ ............. 392 EGVPRIPEDIUM: (705) 3itaircei set teta 375 Rei MEAICOOIUS coca cos Es cc aeces casas 375 CVTINUS OXG I i E me ent aaeee cedent eco 108 Es EIVDOCIStIS etc ec eco tea AA Eres 108 DAMASONIUM (654) ..........22e2i2eeuuee 207 SECA CI ee see i ss api i ces id Relat 207 DAFNÀCIES (Família 96) ............... 85 DAPFNRSCOO I ei sc a 85 NC NEOLAII ec ee cici creia EO 86 SS ibtol ia Bei ee See eeieDac ós LES 87 EA LT COL NS auicees iaccnni coa aAaoael de 88 CAS AU ea oo o LIC: 87 DIOSCORRA O00 fici tt: 296 Ei DVTCNAICA ele rea ia ia ca ae 296 DIOSCORRAGIES 2 iectide ic ESE a 295 DDIECADI SOLOlINUIN cie ce rei caca 23I BCHINOPSILON) (6021) .cec2eeeeeectcenencó. 46 me ROUtOrIaN UM sie cites ial 46 ELEAGNÀCIES (Família 100) ............ IO4 ELEAGNUSU(OIOI ere ia ce ades IO4 Ei ANSUSTITOMNA deci aeri ai este IO5 EMPETRÀCIES (Família 104) ............ 147 EMPRIRUM (G27I ce ee 147 EI I47 ESPIPACTIS: (7I4l ii En 372 ms JATLOLUDOAS dectccee i a e 374 mi atLODULDUTCa (Li ea ae 374 pe Jatifoli a ereseei esc ES 375 Es UCTODAVIA: Leal a reere testes 373 Em DAVUSTIUS: tetes ie caiacs cat 372 ES DUI DUTCAt si le cii aci SS 374 Ei DI SIN OSA, mei ie sc deri 374 IDRIPOGON 7001 ic der 365 ms MADOVIE cec teta ee ee es Pes 365 ETC eres es atac es 365 ERVIERONIUM 6731 cec ee 266 pe DETS-CADIS: de 3o ee ae ret El 266 EsSMIÀCIES (Família 121) ............ 281 EUFORBIÀCIES (Família 103) ........... 113 BUPHORBIA (2601) cec ec ens II4 —- amygdaloides ................o.eo.e 134 ps AO UA tan a ic i cai a Eertet 128 a Diimbellata 2... ei es 133 ra EL IMA CSV CO cereal 122 EC ATACIAS ae arc RS 135 rs ME VDaTISSIAS d'iece ie aa 138 EE CEN OTOIdES pc LS ar, 136 i NOMICIS tr Sta A. 127 SEO SCIS a NN ere 123 sr ES UA ge a 139 VEURE Ses 13I a AA COT AL ie escric Ed LE 132 CALA DU NA EUPHORBIA flavicoma Gerardiana helioscopia hiberna isatidifolia Lathyris nicaensis nutans palustris Paralias pauciflora Peplis peploides Peplus pilosa pinifolia platyphylla polygalifolia Preslii prostrata pubescens segetalis serrata silvatica stricta sulcata terracina VEITU COSA La EE FAGOPYRUM esculentum tataricum FAGUS (641) silvatica Ficus (630) Caticari RS ena. FITOLACÀCIES (Família 92) FRITILLARIA (665) Boissieri pyrenaica GAGEA (671) arvensis fistulosa TOl OS a A, Granatelli Liottardi lutea LES — polymorpha GALANTHUS (695) VAL See Ce ASS toros GLADIOLUS (694J communis dubius illyricus ICS Ll ea Un Edo ac GOODYERA (707) TEDEOS gerents Est ae GVYMNADENIA conopea HELODEA (651) canadensis HELXINE Bocconei fulva 443 PUBLICACIONS DE LE INSTITUT DE CIENCIES Pàgs HIDROCARIDÀCIES (Família 117) ..... 202 EUMPPOPHAR (OI ceceeccee ic eeet ene eecete 106 AT ÀDS GES ao cor toc tcarecoc 106 ENUMULUS: (IO3010ccc ee deeesaeeiea te dereeree 102 DS ae poeta aco co gocodos 163 ENCACINSERUSA IO 74 cec ees eneedecó Der eeees 267 EE dmetOyS IS ce ereeeeee ie 268 EE OnNtqUERI ee eec ee ceee ra Ce 268 EE ORIONtAlIST LL eele see tac ceeeedec decent 267 EMDROGCHARIS (IGSOI ei aeeeeiis ae eeeeee 202 — MOISUS-TANDC Lo iemeueieoreeonena 202 IRIDÀCIES (Família 123) ................ 297 IRIS (GOS CEC reecteereterent er eeeee ce 303 Ca macitiS ee ee 308 EE ROCtiQUSSita A ee ee ties renten ee 306 ES GOECRCE ereebanon ovegiecipoBoDo 307 RES eecaltaciootaeodotceacicoJdqut 308 IUtESCENS, Loc.aae cerca ee 308 PSOUJORCORYS fereeesedee see tent ee 306 RE EA Goreeca dogatteagsicon taRea 308 ie SDUrIa oc de er aedies 305 EE EX DAÍOIdES ler coacieieecde i dient a 305 Sta a ena oeea ie et CoCOÓ 304 JUGLANDÀCIES (Família 111) ......... 1€5 NUGUANS MO 3 SE reac ter eesae ene deeanee 165 OD AL eeieceteedecac ió cot care 165 JuNCÀCcIES (Família 134) ............... 413 JUNCAGINÀCIES (Família 133) ......... 4II MONCOS 07291) ec ade elec cgees 413 EG EL AERI ebcocoiecoacocacocono 421 EE AQUtINORUS eeeecaecci eco dec dec cenó 428 na CISRANS Loodocalocencoconecenococddcoc 421 CE DBAERI, oegadeteeaoneoacoraDcnoaccecó 428 EN TATICODS de: ec ieeccaedec cel lle dela 427 ml (ATCTICUS) ee ee a etcece de dec des 421 —ANtICUIatUS crac el eeccceteeeecces 426 Es DUTONIUS cec ee arees ee 417 Si DUIDOSUS ena ae Ed cala ea de 424 me CADItATUS, Licocaeci coca zesdicveses 416 ma (COMDIESSUS) Locuecodica aa dec idear 424 a (CONSIOINETATUS Leo ceaeere etc 423 En GOLSICUS Vos de tecueaco acte atre der 425 i ITEUS US icoce cats ea See cea cd 430 — ERUSUS erseiios oir ae 423 DUTOSMIS eco atres De 422 — Rontanesii cie ac 429 ES (QIAU COS rica EA EL 422 — (HetetopAyIUS ee 425 NAS eNaTIUS ei 429 ami ptOCanDUS des 426 Es IMATATIIUS eco i coc ener AE as 420 Et MIT OCUSS Cesc Re 424 ze (ODEUSIAOLUS core eecci ee ee cles 427 ——. DVSMAQUS ioorer laic tee de 417 EN DVIONAICUS Leeòec cocina eae 419 Es SIIVAtIQUS) LEC a el 429 a (SQUATTOSUS MA ce catae cone de se dececi es 420 ESTA CS Ric EE 429 i SEVCIUS ET A 419 EN SUD US i 424 JUNCUStenageiar - ee BM teL dec cec EINES Lorecececccs co et SE SER QUS Rere cc cec ces a Ce IQ IUMIS dit SE es MAI NOS US LE AE ee —Nailantii EET ee ltojeieie IS one) Aattecòoococnasconesse cana LL arenaria, etc RR Ia o Hits uta ria i DIOStata etc A Se Seo aee ci eede des —— l'SCOparia men igeii a ea ILAURÀCIES (Família Q5) ...............ee Nom ES JER GA a ec ec opobocecaccmaasoc coco ci MODIS Qi ese EE EMNA (723hcòsrceetric conec ea e de — o CyCIOStOmMa: 2.0. Ee es cer Ei pOlyitiizZa, lereeoci ial eta eelee ULISUlCA Leica ee LEMNÀCIES (Família 130) IEUCOIOM I OSON es eeoeeeees . o RESTIVUM. is LinrÀàciEs (Família 120) ldeiei te RS SA tec ceorcocecoocopoconsaçocis — CAN CUA a a is Mattagon qui Rec eede a DYTONAICUIS deies OS IIMODORUM (7201) — dec EL ADOItI VU se ee TISTERA (712) Ei COlda tà iii ee a — (OVAtA Lee eco ii dte cate carac aecee É LORANTÀCIES (Família 99) ............. OR: LLOROGLOSSUM hircinum ............... 343 ISUZOLA (7301. ceeecieci ee Rel 43I CAMIDEStTÍS ..oecseec oci ai AC ES 436 DESVa1XIA is A EE 435 OA NE repaor coa enoccac ea cadccocco 437 Ha VeSCOnS cie EE 432 FOEStOTi, eeeceoceiio ee CEA 433 dlabrata ei a 435 HOStiie ei cen EE 432 MAXIMA a al 435 miltifora ds 437 Nigticans (Al em 437 Mivea st ee RE 434 NUtanS ee as CCC 438 PEedifOriniS Lo se a 438 PIOSa i clicar ti silvatica spadicea spicata sudetica vernalis 433 MERCURIALIS /(G22i)h0--2cter ia 140 Ei ANUAL UE CE I4I EE. DEtENTUS Lc De I4I i LOMENTOSA Te dien aa El 140 MERENDERA ((OS8.-.ceeec ere eren 213 III CIS Il EEORA DE CATALUNYA Pàgs. MERENDERA Bulbocodium .............. 213 SU TOUA ep tenii ci MI de 214 —— NS eta Ei eeodecocogondost cau coc Oca 213 IMONOGCIAMIDIRS rec eo ne copa teeee 3 MONOCOTILEDÒNIES /—.........e2v2u2ereeeee 197 MoRàÀcits (Família 149) ................ 148 NIGRUSEIBIOSI Lee test aecan cel rer de Negecends 148 a, CA Ds tso ere at ecie xLIóC 149 as SO RAM ceaeeiecirei rec tenticia seeaeieaed: 149 INUSCARIAOZOI cc iece coca aare Date dades 270 EU COMOSUR teclecaereotestó ades leneó 270 a SCA RG 9TS Veeocotan ga Pat a etodac 271 EET ACCINOSUTI ec ciiciecoeci i ere ies 271 NAIADÀCIES (Família 128) ............. 386 NATA S a EA er pactat tener ces aci aa era: 386 ED JOLS stat A 387 ESA OLS Lerietectce aa Re de 387 INARCIOSUS OO8i ar ccce ren EL. 316 DIN ORUS eis o aads 320 Ei CANCUCISSI DS ee EL 317 Em CUDIUS ES do Re Red 319 EI TORMEdIUS: elena A. 319 EI OOQUILIA ee. ea ee dec ds 318 RSU CS, da Le 318 EINA CAN US deter ae Te 319 a a htoto ser cole tt tac gai i ec 317 EI OS CIA LUS NS Le 317 ES DOCCICUST cs ei SS 320 — pPseudo-Narcissus ............... 317 Da SETOCIO US Peces te ecaMta 32I Da SIVESttIS a AT, 317 es SUA DIQUS esc it es 319 EA ZEC AS te Sais i NS de 319 INARTHRCIUM (OGI) eemeeeic tart es 217 Ex OSSITQQUIT ie iocoaeci ics e ia ade 217 INFOTIIA Ca Rere ciocen a ela 367 EECOLCa tan Liecteieca ts es 369 Ec RA CITOl Ag i ais EE Lee 368 me NIQUESSAVIS o ira ie 367 a EC DCNS Eric a a ES er 363 INEO RINEANI CCA CIA lodeecar crees de 346 INIGRITELLA, (705 eeceaeis Etedte 360 AN CUSCION A a LE 360 DE DO TA ia iaia ci Ars SI le 360 NOTHOSCORDUM Íragrans ............... 259 OBIONESU SOM eco ee 26 CAU CA RS di A EMT eco. 21 Ges DOICUIACOIdES ie ie i ee 26 OBBRVS SIC JO2I Liceo as 330 IA LA cesc netes ds 345 mim ADTCTA cc ia acci CS 336 i ATACUMITES sec 333 — atachnitiformis ................... 335 MECR OA CM Ets 334 ca ASISTOT A zat es tessio ni de ERC Ter 338 ALTA CA a esco rce etat EES EA, 335 Es BETEOLOMU cesc ee ee 336 o PÍUCINOTA Meri 333 o TUSCA Mt oct esa EE: 336 si STandi ora, vares i aeri 334 TU tCa i A RA 331 445 Pàgs. OPHRYS montserratensis ............... cs 7 El UIS CIT CTA Na ea RAC ee a 332 Ec SCOlODAXI ES: ee a RI ROAS 3 rs ISDECULATI ES on ee Reis 333 i tentiuedimitera leer eeieee 334 ÒRQUIDÀCIES (Família 126) ........... 32 ÒORCEISA OA icona ere dec dera i lalbida ac E Sie EN DITOl SIS ació Le eeee ia, i DIEVIADEIS ec ce tec acte der tades — — cercopitheca — Champagneuxii ................e 349 me CONODEAN seca es Mecenes ets 356 Ei NCOLODLOLAl cieeeic coca a Red die fe 350 i MECAICATata, cole its sc cc ES 346 EE ala trec ae RA AA 355 aa NS be NE 351 ri CAN CA LA ee ceit sie iac con aa ee eS ans 347 UTC AS Lee LES 343 ca aNICaTn aa: Lean ció Reis 359 i Cita Clan ere ce ESE 346 NA CL edit ce. dera De OT ea 350 ES latitola uts Des dd deel. 358 la xinoran i Et de 354 ss lobcibracteatar Lee tciiiiie. 344 IA CI lata) ceres ners Re its 357 sa ASC an Lear c or ea de ETA 354 EI La TS tenis ec a 347 i SOS EEE ECA etedeguateet ante cn Rang ioco 352 ES MOROS ec A BE dal 348 MIDA Nre RE a a NO REL 360 i Dallensi si See esa ie 353 a Rat VI Nora re a I 346 EE picta si, ates, 349 ss DIOVITICIa IS EE 353 a ACC AS cacera aconmades 356 Ei (SAMDUCIT ant anar SERRA 357 EE SIDA Es 348 SUD Utea a EL 353 Es EC DOTOSa NE HOSIN a NE 348 o ttidentata eren, ae el 349 GUST la ta ces EA 346 me VATIe Sa ta NS a As REC EE 349 EVA Sec SES NEE, 344 ORNITHOGALUM (670) .................... 237 EI araDicUumba es ta 239 Em a DONCNSON IS EL i OR 239 DV ECI GA CUA es 240 Es SUD UTC LL NE 240 a CCIITOLUT 238 a ISO EMAS GN, Lee occcacatecodecaacos 238 OSVRISAGrZ ee a EE 96 en ADA ceres, Da esde, 96 OXVRIAL GOS ee OA 57 Ed y NA ere dre ECA 6 PALMÀCIES (Família 116) ............... 200 PANCRATIUMAS (LOGO Lee ee 322 GB EN, cega a a toral Deoco 322 PARADISTAMIOZSi ies ae ce 274 Ei AS TEU cec ae 274 PARISi LO8S2e ee es es 282 PUBLICACIONS DESCL'EANSTITUT DE CELENCEES Pàgs PARTS (Q HAdtITOU are: ee rec one ent 282 PASSERRENANYOIOI (ceccseserc i ierter eco 89 NN UA ei Tec ie eas ee) 90 — calycina 92 GD eear Dog cuca 92 — elliptica 9I — hirsuta 93 IB ESSSS NS aa sseodegoncodecobod ao ze QI EE EMESIOIdES) PR cer QI i Ap SES, damoreorceo area 90 EN EIICCOTIA Leae coa detectat ep eicecide 93 PHALANGIUM (697 .....222222222222enaeeee 275 a NASA aa ec cone adocceoccgotas 276 I FAMOSTAI (Le cereeaeic iiaeet esc deneó 275 PRORNEX JIO481ezeieeeece conrea a 200 El MJACEVMIOIA ddececceconeri cate ea-e 200 PHVTOLACCA (SGOI 03eceeereeotetteceneció: 8 ai dOCandra: eeoergaioccecin o ee ee der 8 PLATANÀCIES (Família 114) ............ 192 PLATANUS: GAS cec eco ee ee conec coc 192 NN IOLCIdONntalIS Le et cc Perera 192 EL DMENtAMNS Ecos licor Docent 192 En VUlSaTiS eececcoe ie 192 PLATANTHERA bifolia ..................... 351 Ei CCDIOrant Ral ec ie RE SL EI es 352 i MONta na cies core den ad ereeee ide 352 BOLYENEMUM (ESO2 Peran Teeieic ter 17 Es NOTVONSO UI Arte eceeeiedeerteetiedede 16 SAUS 8 i a i eta ea 17 POLYGONÀCIES (Família 95) ........... 56 POLYGONATUM (685) ............e.eeeoeee 285 Es ORACINBNE: le citeeaiecioó Dei 287 i istiliè nies dibiel Geceegiacecacocor te gaccS 286 me EVETTICI CAC UM ee 285 i MISATO ceriiieeiae ada cici as 287 POBVGONUM JICOSIl Ec zenc ec ae 7I a MAIDIN MI Cep at ie 75 ES aMmpIMDIUM, ES 77 ——i JAVICUlaTe, cincce. ei 82 ——t IBellardii i EE 8I Cm DITOLMES ca cosas re RE et 89 i. IBISTORTA: caire coceciia res ee 7 i NECOTVOIVUIUS cio sas aa Set 7 z, duimetorum. cc CTE 75 ee EQUISOtITOLME iii 83 Ei HAS ODVTUM Ei el 73 Es DEIYTODIDOT ere deia el 79 — lapathitoliam ....eec SE 78 TI CITTE UIC SS EE 83 MATÓ, Liiiomicaa ii REC al So UNS ee ecos LOE 81 —— NPOrSICaTia: ...eseerc ii EE 78 Robert ciri 82 i QURIVAQUIN lreiee eE e 81 Ge SCLEUIALUII cecs ere IDE 8o —— tataricum. re ci de Ar 74 Ge VIVIDaT UM, Cs OA EE 76 BOPOLUS (6444 Dec a ee 189 Ge ADA cecs e it ates ial RR RA 190 CA NESCENS ae ei CEE 19I SE AIONI MICA co ee ca EE 19I 446 Pàgs. PopunLus pyramidalís ................... 19I EE ERO A ta crec ee aec en 189 VAL QINIA MAL cec tea I9I POSIDONIAM22100c ce eres 395 — o l(Caulinii— ei ee 395 POTAMOGETON (716J ...................... 3/6 SE COlOTatUS cera et i es 383 —— ACLISDUS tre cels ne ea 381 a JENS US: len iucccorta i de a ner 78 — DVTOTIMIS is 378-370 i fUÀtANS lite de 384 Ei OTAMINOUS Laia a a 382 — JUCONS oerecacescoaociós a daieee er 380 — MaTINUS cc i 378 SS MOTANS cici cents tartece ae cre as 385 Ec ObIONQUS: rei pietat ee 384 EE NODpOSItTOI US ce 378 Em DECUNatUS Qi: ee ea 379 i (petÍOMat US: Liceo EL 381 — plantagineus ...................... 383 — polygonifolius .................... 384 ES RDUSIIIUS Lriècone et one EE 379 — STUTESCENS P Lo teca eran Se ea 382 SE SSIQUIUS Ci er 383 Se ISUDAAUUS ca. get Ne 383 —— TICLGIdES, d'eorc ie A 380 POTAMOGETONÀCIES (Família 127) .... 376 QUENOPODIÀCIES (Família 000) ...... 19 QUERCUSS 6301 ee er 166 cm sBallota ieseeicciiiioncó a es 169 i CatalauniCane is eres ee EE 172 EE NRORCITOTA Lc ers ene caa E REL 168 — 'faginea, Lrccni ES 172 i fastigiataran in Ec el 171 a NEE Ec RS Pe 169 Nan URINOSA. Lee 170 — VUSItANICA: lonicionti ga a EE 172 Es Marcetiie,.ioccesicii i 172 — o IMICIOCAI DA rs 172 — (peduticulata see ES 171 —— DUDESCENS ec EES EE 170 —. isessiiflota: ..mie i EE 170 — stenobalanos E— OUDEE ie Le ieccenis ue PEERA — —Tozae RiciNus (623) — communis ROMULRA JIOO2i)cce ce eceeaceeerenee oeaetea — Columnae — ramiflora ROUBIEVA (598) — multifida RUMEX (607 ea a PA COTOS Ar Lis ceters — des De i se AIDIN US na i ES — amplexicaulis .........ei.es 61 Em OQUATIMS mei Ot 69 Se BFAONUS ci es 61 — bucephalophorus ................. 64 — conglomeratus .................... 66 ELORMN DE RNGATALUNYA Pàgs. IRUMRX) CTISDUS coi ciiededonte ió earoci li ae 07 ml CIOMEStICUS) decesseeaee i etc ar ode 67 En ETIOSIÓ ce icacesi cot de 64 — MHippolapathum .................. 69 — Hydrolapathum ................... 68 as INtOtMEdIUSS eo. esca ic cacueir 63 gi VIOSUS sis 65 Ei IONCATOMUS Lee s. ee cecei ei ea ies ee 67 UCI OLOS USA 2: acotar dec per 66 Es DAMISELISA Le recita te ii 65 RBA LIONtIA: / Leeciiaei es deies ee 68 DUICDET eeeeceeeace ies et or ie 05 ES (ODCUSITOMUS Le ia 64 ES SADUIUCUS socie cera tecoi ts 66 Ei SCUTARUS cien ie caceren cocina a Tacder 60 ES CUVISOIdESI Ri 63 EN SItaNUS ee 61 IUPPESR 2 ES ee aa o ió ac arts 393 a IMATICIADA Led ae S acers 393 ES TOStellatar atire cedides a ee ee 394 ES DITAlIS te cicieiis eeececoia ae ae 393 IRUSGUSRI GS Zero ies 292 (EUR La Dr Or aa ee 292 ds CEVpOgIOSS um Le. oeee eta 293 SAGIODARTAL IOS 2 receieepeicci ec cseSas 205 a RASES) a 205 SALICÀCIES (Família 113) ............... 176 SARICORNIA: (OO3 00 --.2eiieieieciorocóózaió 47 ES ETUICTICOSA aca tes esa i ariti, 48 ase PDE DACCA: veis ei cieca cera cele ins 47 a MACTOStaCOVA) ...c.eegeiiecocelte 48 EG UICANSI ciat: dec dge CR 48 SA 62 I EE al 170 — ds crac deci cis de cge tea ad dio ea 188 ma amygadalina, L..eiiecieace cate 186 — arbuscula 181 — atrocinerea 184 DE VAUTI CA elec iiedinc iris RR RE cia A ae ae 183 — babylonica 187 ACM) SM aa aa 182 ae CatalalDICA Na. one ne. RC 184 DE CITICT EA Lee c ics a vegana 184 a CIANCESti A cie a ie Re 185 VI Re ao 187 a DEIDACCar eina SS P 180 IS aa ee Piera 185 oa hintejitcbitonco peeee IE a eL 184 Es DICOLRICH al es er ea ter Pena 188 Es DDCULADOTAS Laia ietn : es 186 DI VICITONam i ere acta 182 Ge DUDUTCA (ame ce cessa nans 184 PAM era Era a La 179 o GIA NS conca ea tar ie 179 i Teticulatatas ser ee aa see 180 Ge AL ECUS Ap ce te a MS de aa 181 TCA ERACONCASIS Va aten SL 183 Ds CIA NOTA NS ae 186 VIU NAS ea ee 185 SALSOLAMI GOS sia a A ES 53 —AVESCENS L.iasdc tits ed ea. 54 a SANS De des RDA. 54 447 SALSORA SOdan.eneemtces ed ds feren VELCUata, her. ga maies er SALSOLÀCIES (Família 94) SANTALÀCIES (Família 98) SCILLA ICO iaia et. autumnalis Ditoliam ena a DyaCintIOIdes) La — lLilio-Hyacinthus MES gua dema rra Sa SERAPIAS (701) cordigera lancieral A ea longipetala IIa er: oro c Ra Els occultata PanVINOTa a ter i. pseudo-cordigera SMILAX (6887 AS DET Apa rec tes etc ed de Catalonicam ei mauritanica SPARGANIUM (727) Borderei erectum natans ramosum simplex SPINACIA (595) CO PICA, ada es SPIRANTHES (7067 dEStIValS ES AUEUM AS ea SPIRODELA atropurpurea STAUROGETON trisulceus STERNBERGIA lutea SERRELOCUSMIGSS i ea amplexifolius SUARDA (0041. ES — altissima fructicosa maritima setigera — splendens EN SE GEOI ES eta il communis Cynocrambe THESIUM (613) SI DIT AS divaricatum humifusum humile DiatenSs Ce cie deis THVYMELAEA arvensis PASSet in a tra LS A. Sanamunda TOFIELDIA (660) calyculata PUBLICACIONS., DE LI NSTELTUT GDE (CEENCMES Pàgs TRICHONEMA COlumnae .................. 301 o ramifiorum,. EE. 301 TIRGLOCHIN (728) ......2ee2ieeccneeeeeres 411 — Batre UOti ec teca 412 a MOT CIU ee ic cis ene dat ene 411 — palustre de RH lecococacodonadoivossadocaoibatie — australis — Celsiana — Clusiana — silvestris PEA (7201820 acer red. Ec ARUSTITOl ia sa ea a 406 mo Dactuloname ee i ere 407 Em (CIA A cici citar Te el 407 ms latitolia cici Et 406 — Shuttlevorthii .................... 407 TIFÀCIES (Família 132) .................. 405 UIMÀCIES (HOSI ies 153 UIMUS i O32 i De, 153 i ICO PEStTiS ci et 153 i BEITUSA 12 ee i A NU 154 Cas IMONta Ta da MR RE ee 154 i pedunculata ee, eis ea 154 — VUICATIS (eco i EE 153 URGINRA (6681 -.c2c2ecce iaia 232 dimaritima, dei 232 URGINEA: Sona ee EA En UROPETALUM (667 .......................e a SABIA Gaonoacacdac eoceocoso denes URTICA 11633 a CE i OJOICA areicesoier cecs Macero e ee es — dDISDIdA dicccic a E eÓ —ipilolitetac si en ea —MEMDIANACOA Leica e a NERIECtA: ee ee ac eae ea ee ES A URES tec ies ceecde URTICÀCIES (Família 109) .............. VERATRUM: (650 cececs ei ieet rs i aDUM. is csicicoia idees eta a VISCUM I OT4Jceiceiciecec line a ES — ADM a YUCCA (6631) c.cccieiiió iaio ae ets Es (SI0TJOSa, Lee ies ed as CANNICHRITIA (728) Leecoee ies san identatal —. Leces ics ee ar er —DolUStES qoe er ccas d mi pedicellata ....ccoecse a do DOSRRAEZIOI encar ee ES — Marina, ec SE els ANA csicis cecaci ds delea da ere ca ea ÍNDEX DE NOMS abedul (cast.), 194. abejera (cast.), 336. abelles, 336-337. acedera (cast.), 62. — redonda (cast.), 60. acelga común (cast.), 28. — negra (cast.), 28. — marina (cast.), 29. — silvestre (cast.), 29. agrella, 62-63. — de fulla rodona, 60. — graminera, 63. agrelleta, 63. aiguamoixos, 249. ail (fr.), 249. — à toupet (/r.), 270. ajo (cast.), 249. — —puerro (cast.), 252. alacranera (cast.), 47-48. alamo (cast.), Ig0. — blanco blanco bastardo (cast.), 19I. de Suiza (cast.), 191. negro (cast.), 190. piramidal (cast.), 191. — Suizo (cast.), I9I. — temblón (cast.), 189. 448 alba, 190. albahaca lJarga (cast.), 45. alber, 190. — bord, 191. albohol de castilla (cast.), 74. àlcali (cast.), 55. alcanforada (cast.), 42. alcornoque (cast.), 168. alède (fr.), 279. alforjón (cast.), 73. algueró, 392. aliso (cast.), 196. all, 249. — de bruixa, 261-70. — de moro, 261. almajo dulce (cast.), 52. almesquí 318. almez (cast.), 152. alzina, 169. — surera, 165. ambroisine (fr.), 32. anea (cast.), 406. apagallums, 403. aranyosa, 333. arafiera (cast.), 333. úrbol del Paraíso (cast.), 105. arbre blanc, 190. l / / 1 FLORA DE CATALUNYA arbre del cinamom, 105. betterave (/r.), 28. — de plata, 105. bien granada (cast.), 32. — du Paradis (fr.), 105. bislingua, 293. arç groc, 106. bistorta, 76. arengada, 65. bistorte (fr.), 76. argousier (/r.), 106. blat negre, 73. arínjol, 294. blé noir (fr.), 73. aristolòquia llarga, 112. bleda obscura, 29. — rodona, III. — vermella, 28. aristoloquia larga (cast.), i12. blet blanc, 37. — menor (cast.), 111. — moll, 23-37. arítjol, 294. —. moll de bosc, 33. armolls, 23. bodris, 32. armuelle (cast.), 23. boga, 406. armuelles berberiscos (casi.), 26. bois gentil (fr.), 87. — de zorra (cast.), 26. — SN (UV EL aro manchado (cast.), 402. Loix, 146. arrayàn morisco (cast.), 292. — marí, 292. arrebol de monte (cast.), 63. — mascle, 292. arroche (fr.), 23. boj (cast.), 146. arroche-épinard (fr.), 23. bonne-dame (/r.), 23. artigolles, 156. Eotrys, 32. àsaro (cast.), I09. bouleau (fr.), 194. asarabàcara (cast.), 109. bova, 406. ascalunya, 253. bragalou (fr.), 280. asperge (fr.), 289. brossa (fr.), 169. asphodèle (fr.), 270 brusco (cast.), 292. assots de monja, 16. bufalaga, 93. astruc, 87. buis (fr.), 146. attrape-mouche (fr.). 401. — pointu (fr.), 292. atzari, 109. cabaret (fr.), 109. atzavara, 323. cagamuja, 120. aulina, 169. cagarelle (fr.), I4I. aune (fr.), I96. cairat, 73. auran, 175. cairell, 74. avellaner, 175. calabruixa, 270. avellano (cast.), 175. cambrón (cast.), 106. azafràn (cast.), 799 camforada, 42. — loco (cast.), 299. camphrée (fr.), 42. — silvestre (cast.), 300. candililios del diablo (cast.), 403. azaret (fr.), 109. cànem, 164. azucena (cast.), 230. canyamet, 52. — marina (cast.), 322. canya meta, 52. azufaifo blanco (cast.), ros. cànamo (cast.), 164. badoles, 60. capblau, 270. baladre, 215. capuchinos (cast.), 403. — petit, 88. capuchon (fr.), 403. balca, 206. carabin (fr.), 73. ballester, 48. caramillo (cast.), 53. ballestera, 215. caramuixa, 277-279. barralets, 270. carbassa pudent, 111. harrella, 55. carolina, I9I. barrelleta, 53. carrasca (cast.), 169. barrilla (cast.), 54. castanyer, 173. barrillera (cast.), 55. castafio (cast.), 173. beç, 194. catapucia menor (cast.), 120. bedoll, 194. ceba, 253. bedot, 194. cebolla (cast.), 253. bedut, 194. — albarrana (cast.), 232. belladona borda, 8. cebollí, 277. belle patience (fr.), 65. cebollita de milano (cast.), 270. belvedère (fr.), 45. ceborrancha (cast.), 232. berza perruna (cast.), 37. cenizo (cast.), 37. 57 449 paz zar SS ————————————————— PUBLICACIONS DE L'ENSTITUT DE CILENCLES —————————————————————————————————— centinode (/r.), 82. cefliglo blanco y verde (cast.), 37. — de Buenos Aires (cast.), 40. — de jardín (cast.), 45. cervesa, 163. cien nudillos (cast.), $2. cinamomo (cast.), 105. cirerer de Betlem, 292. clochette d'hiver (/r.), 313. clop, 190. clum, 190. chalef (fr.), 105. chanvre (fr.), 164. chàtaigner (/r.), 173. chéne au Rermes (/r.), 168. chène-liège (fr.), 168. chène-vert (jr.), 169. chopo (cast.), 190. chuperas (cast.), 108. cola de golondrina (cast.,, 205. colchic (fr.), 211. collblau, 270. coltell groc, 306. còlquic, 21. cólquico (cast.), 211. cornamusa, III. corregúela (cast.), 82. — marina (cast.), 83. — toledana (cast.), 27. corretjola de llei, 74. corriols, 82. coscoja (cast.), 165. coscoll, 168. cresta de gall, 16. cua de guineu, 16. curage (fT.), 79. eytinet (fr.), IOS. dame d'onze heures (fr.), 238. datilera, 200. dattier (fr.), 200. desmai, 187. dragonera, 400. échalotte (/r.), 253. eléboro blanco (cast.), 215. ellèbor blanc, 215. encina (cast.), 169. engordapuercos (cast.), 64. enriqueta (cast.), 33. épinard (fr.), 27. — sauvage (fr.), 33. épurge (fr.), 120. escalufia (cast.), 253. escandalosa, 401. escanyavelles, 82. escaré, 165. escila (cast.), 232. escila, 232. esclops, 375. escopetes, 8. espadafia (cast.), 306-406. esparga, 163. esparraguera triguera (cast.), 290. esparreguera, 289. i esparreguera borda, 290. espases, 310. espí groc, 106. espiga de agua (cast.), 385. espinac, 27. — de carn, 23. espinaca (cast.), 27. espino amarillo (cast.), Icó. — falso (cast.), 106. estiravelles, 82. estoque (cast.), 310. euforbia de orejuelas (cast ), 121. fadrins, 313. faig, 174. fajol, 73. — boig, 74. — bord, 74. faux-liseron, 74. fessecul (fr.), 22. figuera, I5I. — infernal, 143. figuier (fr.), 151. filosa, 108. tlambe (fr.), 307. fléchière (/r.), 205. flor de la abeja (cast.), 330. — de l'abella, 336-337. — de la mosca, 332. — de l'home penjat, 39. — de la neu, 313. fluteau (/7.), 209. follette (/r.), 23. frailillos (cast.), 403. frare cugot, 403. — d'estepa, 108. fraret, 403. galleran, 292. galzeran, 292-293. gamón (cast.), 279. gamoncillo (cast.), 277. gamonita (cast.), 277. garbancillo (cast.), 48. garou (fr.), 87. garric, 168. gatell, 184. gatmaimó, 295. gessamí de llop, 96. ginesta blanca, 96. ginestó, 96. gira-sol, 144. glayeul puant (fr.), 306. godet (ÍT.), 37. gouet (fr.), 402. — chevelu (fr.), 401. grandalles, 320. grande ortie (fr.), 57. grande oseille (fr.), 62. gravelin (fr.), 171. grejol, 307. guardalobo (cast.), 96. gui (fr.), Io2. guilleuma, 163. haya (cast.), 174. iaia i a cit: ESE OURLA LC DRE, CAD AS UNA hellébore blanc (fr.) 215. herba de cent nusos, 82. de la creu, 282. de la miíala bua, 78. de la marfuga, 111. del cuc, 32. de l'erisipela, 293. de Montserrat, 93. dels fics, 87. del vesc, 102. felera, 78-1II. pinera, 17. pudent, 34. salada, 47. vomitòria blanca, 2 à la Vierge (fr.), 320. à Paris (fr.), 282. à printemps (fr.), 32. aux femmes battues (Jr). aux panaris (fr.), $2. de Saint-Innocent, 79. du bon Henri, 33. hétre (fr.), 174. heura espinosa, 294. hierba carmín (cast.), 8 cenicera (cast.), 23. de ballesteros (cast.), 215. de la paciencia (cast.), 68. del cristal (cast.), 54. LES El Aelehel i o La) — o ECA del jabón (cast.), 54. de Sta. María (cast.), 78. estoque (cast.), 310. menuda (cast.), 82. pejiguera (cast.), 78. tabernera (cast.), Io9. topera (cast.), I20. vitraria (cast.), 52. higuera (cast.), 151. — infernal (cast.), 143. hormiguera (cast.), 32. houblon (fr.), 163. iris jaune (fr.), 306. jacint, 267. jacinthe (fr.), 267. jacinto (cast.), 267. jJeanette (fr.), 329. jonc dels galàpats, 417 — dels ates a 423. — fleuri (fr.), 206 jonça, 280. jonquill, 318. jonquille (fr.), 318. junco florido (cast.), 206. junquillo (cast.), 280-318. — menor (cast.), 318. làgrimas de Salomón (cast.), laque (jr.), 8. laurel (cast.), 95. laurel de Alejandría (cast.), 293. laureola hembra (cast.), 87. laureola maciio (cast.), 88. laurier commun (fr.), 95. SIC IE IES del cristal y del jabón (cast.), 47. leche de gallina (cast.), 238. — de garza (cast.), 238. lechetrezna (cast.), 123. lengua de caballo (cast.), 293. lengua de vaca (cast.), 64. liga (cast.), ro2. lirio amarillo (cast.), 306. — azul (cast.), 307. — blanco (cast.), 230. — càrdeno (cast.), 307. — fétido (cast.), 306. lis (fr.), 230. — commun (fr.), 230 — des vallées (fr.), 284. lis mathiole (fr.), 322. liseron épineux (r.), 294. — noir (Ír.), 74. llàgrimes de Salomsó, 284. llantén de agua (cast.), 209. lledoner, 152. llengua de cavall, 293-385. llengúes de bou, 64. llet de gallina, 238. — de pardal, 238. — d'ocell, 238. lletera, 123. lleteresa, 121. — arbòria, 136. lleterola, 123. llinassa, 206. lliri blanc, 230. blau, 307. d'ase, 270. de la Mare de Déu, 284. del Canet, 322. dels blats, 310. de maig, 284. de mar, 322. de Santa Cristina, 322. de Sant Antoni, 230. de Sant Joan 310. groc, 306. pudent, 306. llor, 95. llorer, 95. — bord, 293. lloreret, 88. llúpol, 163. lubet, 163. lúpulo (cast.), 163. maguey (cast.), 323. malcorage (cast.), 141. malcoratge, I4I. mal d'ulls, 123. mamelluts, 48. marcet, 270. marcòlic, 228. marcori, 228. margalida, 108. margalideta, 108. margalló, 201. marisma (cast.), 22. martagón (cast.), 228. LUIS CI Da rn i a ee a rr a en PUBLICACIONS DEE FN ST IU DE CIENCIES PDI Em ES RSS RS Sara Da PN A A De a SS a martagon (fr.), 228. marxant, 14. massette (fr.), 406. matapoll, 87. matapollo (cast.), 87-93: matavelles, 294. matilla (cast.), 52. meaperros (cast.), 34. melojo (cast.), 169. menines, 320. mercurial, 14I. mercuriale (fr.), 141. mezéreo (cast.), 87. micocoulier (fr.), 152. mierdacruz (cast.), 93. milgranada (cast.), 32. mimbrera (cast.), 185. mirabel (cast.), 45. mirambell, 45. mollerosa, 65. molls, 23. moral blanco (cast.), 149. — de la China (cast.), 150. — negro (cast.), 149. morella roquera, 161. morera blanca, 149. — de cucs, 149. — de paper, 150. — de mores, 149. —. negra, 149. moscas (cast.), 332. mosques d'ase, 332-336. muérdago, 102. muguet (/r.), 284. murcarol, 14I. murcarola, I4I. múrier noir (fr.), 144. nadala, 319. narcís de muntanya, 317. narciso común (cast.), 319 — de los poetas (cast.), 320. — de los prados (cast.), 317. narcisse des prés (/r.), 317. ninou, 319. nogal (cast.), 165. noguer, 165. noguera, 165. noisetier (fr.), 175. nouera, 165. noyer (fr.), 165. nueza negra (cast.), 295. oignon (fr.), 253. olivereta, 87. olivier de Bohème (/r.), 105. olmo (cast.), 153. om, 153. oma, 154. oreille d'home (fr.), 109. oreja de fraile (cast.), 109. — de monje (cast.), 109. orme (fr.), 153. ortie romaine (fr.), 156. ortiga barragana, 157. 452 ortiga de pelotillas (cast.), 156. — de pilotes, 156. — gran, 157. — grossa, 157. — major, 157: — mayor (cast.), 157. — menor, 157. — petita, 157: .— pildorera (cast.), 156. — Tromana (cast.), 156. orzaga (cast.), 22. osagra (cast.), 22. oseille commune (fr.), 62. — de brebis (fr.), 63. — ronde /fr.), 60. — sauvage (fr.), 62. osier blanc (fr.), 185. paciencia picante (cast.), 79. paiquillo de Chile (cast.), 40. pala marina, 93. palma-Christi, 143. — común (cast.), 200. — datilera (cast.), 200. — marina (cast.), 93. — — de escobas (cast.), 201. palmera, 200. palmier à éventail (fr.), 201. palmito (cast.), 201. pan de ranas (cast.), 209. panadella, 68. panses de guineu, 282. papelero (cast.), 150. paradella, 68. parelle (/r.), 68. passacamins, 82. — marí, 83. passe-pierre (fr.), 47. pata de perdiz (cast.), 78. patience (fr.), 68. — des moines (fr.), 68. — sauvage (fr.), 64. — sinué (fr.), 65. pebre d'aigua, 79. pélingre (fr.), 78. penitentes (cast.), 270. pènol, 171. péplide (cast.), 121. perce-neige (/r.), 313. perlas (cast.), Io08. persicaire brulante (fr.), 79. — rouge (fr.), 75. persicaria (cast.), 78. petit-houx (fr.), 292. petite catapuce (fr.), 120. — ortie (fr.), 157. — oseille (fr.), 63. peu d'ànec, 32. — d'oca, 32. peuplier blanc (fr.), 190. — de Virginie (fr.), 191. — d'Italie (fr.), 191. —., noir (fr.), 190. pie de ganso (cast.), 33. PLORA DECATALUNYA pied-de-veau (fr.), 402. — rouge (jr.), 78. piment (fr.), 32. pimienta acuàtica (cast.), 79. pinito (cast.), 45. pinitos (cast.), IoS. pita (cast.), 323. pitaco (cast.), 323. pite (fr.), 323. pixacà, 34. plantain d'eau (fr.), 209. plantatge d'aigua, 209. plàtan, 192. poireau (fr.), 251. — d'été (fr.), 252. poirée (fr.), 28. poivre d'eau (fr.), 79. polígono trepador (cast.), 74. poll, 190. pollanc, 190. — gavatx, IQI. pollancre, 190. pollet, 47. porradell, 252. porrassa, 279. porro, 251. pourpier de mer (fr.), 22. pradelles, 64. presseguera borda, 78. puerro (cast.), 251. quenouille (fr.), 406. rabassot, I08. raim de guineu, 282. raims de moro, 8. raisin d'Amerique (/r.), 8. — de renard (fr.), 282. rapa pudent, 401. — mosquera, 401. rapòntic, 69. rauche (fr.), 406. repollo (cast.), 169. remolacha (cast.), 28. remolatxa, 28. retama blanca (cast.), 96. loca (cast.), 90. teveille-matin (fr.), 123. rhapontic des moines (fr.), 69. rhubarbe des Alpes (fr.), 69. ricí, 143. ricin (fr.), 143. ricino (cast.), 143. roble (cast.), 170. — albar (cast.), 169. — negro (cast.), 169. romàs, 64. romaza hortense (cast.), 68. — común (cast.), 68. — violín (cast.), 65. — violón (cast.), 65. — vulgar (cast.), 64. roure, 169-170. — pènol, 171. rouret, 96. 453 rouvre (fr.), 170-171. ruibarbre comú, 69. ruibarbo de monjas (cast.), 68. sabatetes de la Mare de Déu, 336-375. sabot de Vénus (fr.), 375. saetilla (cast.), 205. safrà, 299. — bord, 299. — de muntanya, 300. safran (fr.), 299. — des fleuristes (fr.), 300. sagitària, 205. sainbois (fr.), 87. salat, 54. — blanc, 22. salats, 52. salcifia (cast.), 185. salgada (cast.), 22. — vera, 22. salgadillo (cast.), 21. salicor (fr.), 47. salicot (fr.), 47. salobre (cast.), 23. salobrefia (cast.), 26. salsepareille d'Europe (fr.), 294. salze, 1SS. sardinera (cast.), 34. sarga, 185. sarrasin (fr.), 73. — de Tartarie (fr.), 74. sarriassa, 402. — celapada, 402. sarrons, 33. sarsa d'Espanya, 294. salsaparrella del país, 294. sauce llorón (cast.), 187. saule, 188. saule pleurer (fr.), 187. segell de ram, 286. — de Salomó, 287. sello de Salomón (cast.), 287. senet de pagesos, 88. serpentaire (fr.), 400. serpentaria (cast.), 400. serpentina, 400. sisallo (cast.), 53. siscall, 53. soda (cast.), 55. solicuernos (cast.), 48 sosa, 54-55. — blanca, 53. — dura, 48. — negra, 52. — prima, 52. soude, (fr.), 52. squille (fr.), 232. sceau de Salomon (fr.), 287. suro, 168. tarrico (cast.), 53. tàrtago (cast.), I20. tauzin (fr.), 169. te bord, 32. — d'Espanya, 32. —ççççcççcçç————————————————————— PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES te de Espafia (cast.), 32. — de Nueva Granada (cast.), 32. — de Méjico (cast.), 32. — fals, 32. tell, 87. temblón (cast.), 189. thé des Jésuites (/r.), 32. — du Mexique (/r.), 32. tintorell, 87. tirasse (fr.), 82. tornassol, 144. torvisco (cast.), 87 tournesol (fr.), 144. toute-bonne (fr.), 33. travacavalls, 82. toza (fr.), 169. tremble (fr.), 189. trèmol, 189. trigo sarracénico (cast.), 73. ufias de sapo (cast.), 21. uvas de América (cast.), S. — de Indias (cast.), 8. — de zo:r0 (cest.), 8. vaciet (/r.), 270. varaire (Ír.), 215. vedegambre (cast.), 218. velluts, 16. verdegambre (cast.), 215. verdolaga marina (cast.), 26. 454 vergne (fr.), 196. vern, 196. vimenera, 185. vimetera, 185. vinagrella, 62. vinagrera (cast.), 62. — ne nifios (cast.), 63. — de pàjaro (cast.), 60. vinette (fr.), 62. — sauvage (fr.), 63. viscarí, 102. viscarsí, 102. ViSCO, I02. voireuse, I4I. vrillée bàtarde (fr.), 74. vulvaire, (fr.), 34. xiuxera, 32. XOp, 190. yarillo (cast.), 402. yaro (cast.), 402. — tragamoscas (cast.), 401. yesca fría (cast.), 93. yeuse (fr.), 169. zapatillos, 375. zarzaparrilla blanca (cast.), 294. — de Espafia (cast.), 294. — morisca (cast.), 294. zuecos (cast.), 375. zurrones (cast.), 33. Lc 4 Li id Li t I LE I 1 Ò t , qu: EN Et x ara ' i i i lli i h i i Li I I I i É Ll Y L) , - i Ú L y i n - L OA Ú — h, Qu 1 ç i L h Ll Ú dg Na de i 4 / a tu A 3 6 h I La i l i i i 5 I I i b4 h an À 1 qi É i, 4 mal t AB un, Ú y Ú - - pe Let l ME, RN ) El dE DE EN SIS, i qe si Dj: i Leal Es ai R ( i pr Na di I Rel deri que AA EA MANS i 5, NM a - MP a I CM RA I ade S Lee I ga LES d va i ya 4) xv i hq VR ó vi pb I 1 RA h y Ll t i Fa I y d, Em À Y Me ell R I Hi , Ana atguel hi i deia A d h h ar i a, ed ras t vé pd (hi só , - I a : € xo dl Ci i Pel ui hi Ad Bea hi - h ul LU Min, diu i na Ut LV eRIA Ll A di Di Qu (a Na Ll a AU i DAR EES Pa Mr CATALA ni UE re en NI I MD, Le h LA R l'a 4 Li d'i, MA di h iu i l'AleliEA Micó JA en) Ui Se, Dl Ne A A i VOJ Un 1t U ed Cadevall y Diars, Juan Flora de Catalunya BioMed PLEASE DO NOT REMOVE CARDS OR SLIPS FROM THIS POCRET UNIVERSITY OF TORONTO LIBRARY