j 29 G
Sociedad de autores Espanol.es
7>
■
LA BOHEME
COMEPIA EN UN ACTE
Ouis Suner Casademont
ARCHIU DRAMÀTICH-MUSICAL DE ÀNGEL GUIX - BÀRBARA, 2, 2-' B A RCELONA 1905
LA BOHÈME
LA BOHÈME
Comèdia en un acte
ORIGINAL DE
LLUÍS surer casademunt
Estrenada en lo Teatre Girco Espanyol la nit del 29 de Juny de 1905.
BARCELONA , Imprempta de Manel Tasis Tallers, 6, 8 y 10
1905
Ningú podrà traduhir, representar ni' reimprimir aquesta obra sense p erm is del seu amo.
Sa ^Sociedad de Jïutores €sparíoles» es /'única encarregada del cobro dels drets y ab ella, ó sos representants, deuran entén- òrers quants vulgan representaria,
( Queda fet lo dipòsit que prevé la lley).
Jtl meu distingit amich
2>. Jyfariàn fuster
Sorj afm. JZ'jTuior
677048
Personatjes
GRACICTA. PEPA.. . SR. GERVASI. SISEÏ (i). . RÓMULO (i). SALVADOR.
i
Sta. Guitart.
Sba. Morera.
Sr. Rubio. » Ginestet » Dhlhom. » Blky.
Apunte, Guitart.
Època actual. Dreta y esquerra del actor.
(1) L' actor encarregat d' aquest paper, deurà asses- sorarse d' un mímich, à fi de que resulti just.
(2) Aquest personatje, vestirà bastant deslluit, usarà sombrero de . grans alas, cabells à la romana, bigoti y lutxana una mica exagerada, no massa, no fem broma s.
4) 4> 4> é> 4> é> éi é> é>
ACTE ÚNICH
Sala de modesta apariencia ligurant 1' obrador d' un sastre. Porta al íoro y una altre à la dreta, al costat una finestra. A la esquerra una porta en primer terme, y una altre en segon. Devant de la finestra un taulell ab panyos, patrons, regla, eslisoras, ete. Una mica mes cap al mitx, un petit vetllador y dos ó tres cadiras.
ESCENA PRIMERA
GRACIETA à la finestra y apartantsen als pochs moments. SISET cusint. Aquest es un coix d' aquells que caminan saltironejant y las paraulas que van subratlladas, las espressarà ab signes mímichs imitant els artistas de pantomimes. Ademés expres- sarà també ab aquesta forma algunas de las paraulas que senti als altres actors. Això" 's deixa al bon criteri, perquè tampoch resultés fatigós y monótono al públich: à poch GERVASI.
Grac. Ja '1 pare 1' ha vist. Adiós, si serém desgra- ciats. Serà qüestió de taparse las orellas; no sé perquè li ha de tení aquesta mania, y tot perquè es un bon noy. De segur que si sigues un poca- solta, que sàpigues entabanarlo, en- care que fos un perdut, se '1 miraria ab mi- llors ulls.
Sis. /Que vol dir que té alguns ulls de repuesto
segons li convinga? Grac. Ves à paseig.
Sis. Ocalà pogués ferho; pero tinch de cusir. Grac. Veuràs, no mi parlis ab signos, perquè no só muda, gracías à Deu.
— 8 —
Sis. Perquè vostè no es fassionada ab la pantomi- ma com jo. Grac No, noy, no; ni gota. Sis. Jo no tingués la tara de la cama. Grac. Què f ari as? Sis. Fora pierrot. Grac. Què vols dir ab aixó? Sis. Que fora pierrot. Grac. Que foras què? Sis. Pierrot, no m' ha entès?
Grac. No, y no t' escarrassis, perquè parlant ab las
mans, fas molt poca feina ab V agulla. Sis. Que fora pierrot.
Grac. Ah, vamos; aquells que van ab la cara enfa-
rinada com el carnestoltas quant es mort! Gerv. (Pe 'i foro) Que ni es mort que '1 nyicris que ara
mateix era aquí al devant. ^Que 't pensas que
no t' he vist à la finestra? Grac. Endevant; ja la tenim armada. Gerv. Ell si que semblava que feya 'ls armats, pero
creume que '1 dia menos pensat trovarà (Fent
signo de pegar) el Capità Manaya. fSiset fa signos per ell sol de que s' estiman} Gerrasi ho repara). EstigaS quiet tÚ, Ventante las mOSCaS. (Siset signa qae no hi es tot).
Sembla impossible que t' agradi aquell 11a- gostí: Que 'n deu haber fet de badalls de gana desde qu' es al mon, perquè de segur que ja vé escanyat de llet.
Grac Ha de saber que té moltas llissóns,y que ade- més toca à un cafè de Sans.
Gerv. Donchs ja pots dir que aquest cafè plegarà.
Grac. Perquè ell hi toca?
Gerv. No, dona; perquè si '1 cafè es de Sans, es na- tural que s' en vagi al cel.
Grac. Y ara compon una missa.
Gerv. Deu ser de difunts, per tocaria à n' els fu- nerals.
Grac. Vostè tot ho pren k broma.
Gerv. Ja la veuràs la broma si puch arreplegarlo bé, perquè hi baixarem ab aquest, y li toca- rém una pessa à cuatre mans sobre las cos- tellas.
Grac. No sab vostè cuantas ni han que '1 pendrían de bona gana.
Gerv. Y tú ho saps cuantas ni ha? Grac. No las he contadas.
Gerv. Vuy dirte que si saps cuantas ni hà, que no 'm dona Ja gana que segueixis aquesta be- neytería.
Grac. Vostè pot en tot cas manarme à mi, pero y si
à n' ell no li dona la gana? Gerv. No la deu pas haber deixada desde qu' es al
mon la gana; prou que se li veu ab la cara.
GRAC. Vostè 'mvol fer desgraciada, (anantsen p t la esquerra)
Gerv. Tu desgraciada, que ja de nom et dius Gra- cia, que à Gracia van criarte y sempre al cafè beus graciosas? No 't sembla que tinch rahó, Siset?
Sis. Veurà, un pare sempre 'n té de. rahó (Gervasiha
anant cap al taulell y està distret) .
Gerv. Un què has dit?
Sis. Un pare.
Gerv. Què?
Sis. Un pare.
Gerv. Què?
Sis. (cddant)Pare!
Gerv. Donchs perquè no ho dius la primera ve- gada!
Sis. Ja ho he fet: pero com que no 'm miraba.
Gerv. No duch pas cotó à las orellas.
Sis. No las necessita las orellas, no veu que li
deya ab mímica? Gerv. Ves al diable.
Sis. Y donchs, senyor Gervasi, tant mateix s*
inaugura avuy la Societat? Gerv. Si, noy; tot està apunt. Que no hi vindràs? Sis. Que hi faria jo? Gerv. Lo que hi fassin els altres. Sis. Si tingués las camas dretas igual, si que ho
faria lo que fessin els altres, pero com. vol.
que balli jo? . Gerv. Aixó ray, posat ben content. Sis. Que vol dir que se 'm allargaria la cama? Gerv. Home, com que diu que 'ls que estant molt
contents, balla n ab un peu!
SlS. Ca, ca, à la pantomima. (Gervasi 's posa à marcà y ta- llà panyo darrera '1 taulell).
Gerv. Tot son gustos, pero jo hi trobo molt poca
- fU -
solta. Que mes senzill qu' enrahonar; que son
muts per ventura? Sis. Si, prou, muts; si sentís els Nofris parlant
tres ó cuatre llenguas. Gerv. Y donchs, escolta: si tú tinguesses las duas .
eamas iguals, caminaries coix per gust? Sis. No; aniria mes dret qu' un pi. Gerv. Donchs no sé perquè volen las llenguas aquets
que diu que 'n saben tantas, si no las fan
servir.
Sis. Es que la pantomima es mes difícil.
Gerv. També es mes difícil caminar camas enlaire,
y tothom va de peus à terra. Sis. Vostè y jo ab això sempre disputém. Gerv. Ves à dir à la Gracia si ha vingut la pessera
del Carrer de Jupi. (Siset s' aixeca y saltironant entra à la porta per la que ha desaparescat Gracia, tornant desfe* guída à * escena) .
Sis. Diu que no, senyor.
Gerv. Ah! pregúntali si en Rómulo ha deixat cap
recado. (Siset fa 'I mateix).
Sis. Senyor Gervasi; diu que no 1' ha vist. (Sentantse
esbufegant). Déixam seurer! Gerv. Com. has fet tant camí!
Sis. He anat y vingut corrent dos vegadas de Gracia à sant Gervasi sense pendrer cap tram- via. (Dantii uns pantalons) Tingui; ja estan aquets pantalons.
Gerv. Bueno, repassa aquesta americana, que V hem d' entregar aquest mitx dia. (u dona. siset s' asseu).
ESCENA II
Dits, PEPA pe '1 foro, ab un petit farcell que deslà entregant dos ó tres pessas.
Pepa. Que Deu hi siga.
Gerv. Ola, Pepa; gracias à Deu. No fa gaire estona
que parlava de vostè. Pepa. D' una servidora? Y aixó? Gerv. Si, perquè no mes me faltava la ermilla, y es
un parroquià que hi vuy quedar bé.
PEPA. Donchs ja li portO. ÍHo deixa demunt del taulell). Ja
ho sap, en qüestions de paraula, la noya y una
— 11 -
servidora, mal ens està '1 dirho, som la mapa; y que la feyna ja se la pot mirar. Ja ho sab, si may té cap pessa d' algun parròquia de compromís, pósila à las mans de la noya que quedarà content. Gerv. M'en recordaré.
Pepa. Ay senyor! Si '1 meu difunt no hagués sigut tant beneyt, podria la filla del meu cor par- tar sombrero com mes de quatre marcolfas que 's passejan, y no està ab la agulla als dits desde punta de dia hasta las tantas.
Gerv. Que hi farém!
Pepa. Ja ha pot ben dir. Prou que se 'ns coneix ab tot, que no som unas qualsevols y que venim de bona familia.
Gerv. Siset, té, passahi la planxa. (Dantii una pessa).
SlS. Hi Vaig deSSeguida. (S' aixeca, pren lo que li dona Ger- yüú, entra ala primera esquerra tornant à surtir aviat. Pepa s' el mira) . •
Pepa. (Pobret, ves quina desgracia ser mut.) Y es de naixensa el defecte d'aquest jove?
Gerv. De naixensa, no; peró^e quan era molt petit.
Pepa. Una servidora tenia entès qu' aixó venia del néixer.
Gerv. Tota edat es bona per trencarse la nou del coll.
Pepa. Pero vol dir que li vé del coll aixó? Gerv. No; d' una caiguda. Pepa. D' una caiguda? Si qu' es estrany. Gerv. (Aquesta dona s' estranya de tot). Sis. Cuant era petit vaig caurer de hr as.
PEPA. (S'al mira abla boca oberta). Jo no 1' he pas entès.
Gerv. tjNi jo tampoch Y entench may! Parla, home!
Pepa. Si, ves com vol que parli, pobret!
Sis. Bueno, home!
Pepa. (Fent un crit) Jesús, Maria, Joseph!
Gerv. Que li passa?
Pepa. 0 las orellas me xiulan, ó 'm sembla que ha
parlat.
Gerv. Y es clar que si.
Pepa. No m7 ha dit qu' era mut d' una caiguda?
Gerv. No li he dit tal cosa.
Pepa. Com que do, si ara mateix acaba de dirmho!
Gerv. Jo li he dit qu' era coix d' una caiguda.
— 12 _
Pepa. Com que parlaba ab signos, jo m' he cregut qu' era mut, y aixó es lo que li preguntava.
GERV. (A Siset que torna à seurer) Ho veUS, ximplici?
Pepa. Ja li dich jo que m' ha sorollat tota. Vaja, ara ho entench. Parla ab signos com fan de- vegadas pel carrer els noys que venen diaris.
Sis. Qué vol di 'Is noys que venen diaris; y Is mímichs?
Pepa. Es igual, home. Donchs si, senyor Gervasi; com li deya, creguim que no n' hauria tingut cap necessitat de tenir dispesas y de que la noya 's guanyés las caixaladas. Pero del meu difunt, tothom ne feya '1 bon Jesús, y unar sab, com es dona, no es may escoltada; y que puch ben dirli, que llevat de que '1 traballà, li era un xich repelós, y que algun vespre me- T habían d' acompanyar una mica marejat, no 'n tenia res que dir, pobret: Deu me 1' hagi perdonat. Pero radera 'Is negocis, sens en va anar tot.
Gerv. Y quins negocis feya?
Pepa. Que li diré jo; ara inventava una cosa, ara n' inventava un altre.
Gerv. Las nits que '1 porta van marejat, debía ser las que inventava mes.
Pepa. No ho sè; pero cregui que 'm tenia aburrida, perquè tot s' ho gastava omplint à casa de trastos, que quant va morirse, vaig haver de cridar un drapaire, que quasi no me 'm va dar de tot ni per pagarli la caixa. Y lo pitjor es que algunas vegadas había estat à las portas de la mort radera las sevas caborias. Tant aviat era una màquina per volar que» al pro- varia al cel-obert de casa, va trencarse una cama ab la caiguda que va fer, com era una eyna per aturar els caballs desbocats, que van passarli per damunt, deixantlo fet un axioma.
Gerv. Si que pot dir....
Pepa. Si, fill meu; nr en vaig veurer de totas.
Gerv. No, qui s' en va veurer de totas va ser ell, segons vostè s' esplica. Encare com no va in- ventar un contra-cas pe 'Js tantos.
Pepa. Prou li hauria valgut mes.
— 1J —
Gerv. Que dú la llibreta?
Pepa. (Dantií) Si, senyor; tingui.
Gerv. (contant) Quince pessetas, no es aixó?
Pepa. No, senyor, disset y mitja. Hi ha d'afegir Fer- milla que m'en fan las dos pessetas, y cincuan- ta cèntims de F altre dia que m'en fan mitja.
Gerv. (Donantii) Es vritat; si es servida.
Pepa. Y escolti, que m' en desolvidava. Que m' ha dit la noya d' una societat que vostè no se que hi trafiqueja?
Gerv. Jo no hi traíiquejo res, perquè allí no es qües- tió de tràfechs.
Pepa. Be, vaja; mare de Deu, vuy dir....
Gerv. En soch el president y res mes. Millor dit, el pare de la criatura, perquè 'm cuido de tot.
Pef-a. Y d' aixó 'n diu res mes. Suposo que deurà ser una cosa Uuhida.
Gerv. Ja ho veurà si hi vé. Aquesta nit s' inaugura; hasta jo F he batejada: «La Bohème». (Ab totas
las lletras) .
Pepa. Hi ha tingut gust ab el nom.
Gerv. Es el de F òpera que m' agrada mes. Miris
si m' agrada, que si ara tingués una filla li
posaria Mimí. Pepa. ;Ay quin nom! Aixó no es gaire net. Gerv. Perquè no es net? Pepa. Vostè dirà... Pi-pi! Gerv. No, dona. Mi-mi!
Pepa. No F había sentit may: y vol dir que hi es al calendari?
Gerv. Aixó si que no ho he mirat.
Pepa. Bueno, no 'n parlem mes: si 'm dona invi- tació hi vindrém, perquè vuy que la noya 's distregui d' un poca vergonya de dispesé que va ensibornarla y 'm va ensibornà à mi tres mesos de dispesa y un guardapelo ab cabells del meu difunt.
Gerv. Digui que li va pendre '1 pel de totas maneras.
Pepa. Si algún dia 'l trobo, F aixafo.
Gerv. Mal fet; que 'n farà del guarda-pelo aixafat?
Pepa. No, si vuy di al dispesé. M' agafo à n' aque- lla caballera que porta, que prou se quedarà mes pelat que si s' hagués fet arrasar à cero.
Gerv. Es un d' aquells dels cabells Uarchs?
— 14 —
Pepa. Si, y ab un sombrero com un parayguas. Gerv. Ab lo que vostè m' esplica, deu ser un bohemi.
Ja m' es mes simpàtich. Pepa. Lo qu' es d' escayent y ditxaratxero, no pot
negarse que ho es. Gerv. A mí m' engrescan els que fan aquesta vida,
perquè tenen sempre molt bonàs surtidas. Pepa. Donchs cregui que la surtida que va fer à
casa, no ho va ser gaire de bona. Que jo 1
puga arreplegar! Gerv. Pobre xicot! No la deu haber vista vostè «La
Bohème»? Pepa. No, senyor, no. Gerv. Donchs tot son xicots aixís. Pepa. Valents pocas vergonyas. Gerv. No ho cregui; ho fan sense malicia. Pepa. Bueno, que "no tingan malicia, pero que tin-
gan cuartos per la dispesera. Gerv. No veu que quan ne tenen, son del primer
que 's presenta. Pepa. Donchs aquet de casa ho feya at revés; es
quedava ab els cuartos del primer que 's pre- sentava.
Gerv. Veig que li té mala voluntat.
Pepa. Vostè dirà si li puch tenir gayre bona. També
;m faria gràcia à mi, que m' ho espliquessen
d' un altre.
Gerv. Miris, el pianista que tinch llogat per la so- cietat, també es aixís mateix. Días enderrera, s' en va endur un vestit que hi había aquí, à punt d' anar k fer la entrega. Y que diria que m' hi va deixar?
Pepa. Potsé '1 vell qu? ell duya.
Gerv. Ca! La papeleta d' empenyo. (Riem).
Pepa. Si s' ho pren d' aquesta manera ray!
Gerv. M' en ha fet k V alsada d' un campanar, pero jo las hi passo totas, no mes perquè es bohemi.
Pepa. Donchs cregui que k mi, el que me la fà me la paga. Ell que procuri no trovarme.
Gerv. Deixiho córrer, dona.
Pepa. Ell haurà de córrer. Vaja, passihobé ab la companyia! Ja tornaré à buscar las invi- tacions. (Anantsen pe '1 forn).
Gerv. Com vulgui.
- 15 -
ESCENA III
CERVASJ, SISEÏ
Gerv. Qu' es estrany que no hagi vingut encare 'n Rómulo. Segur que deu dormir. Voldria que provés el piano. Avisam si ve. Ho sens?
Sis. Aixís que vinga Jl cridaré.
Gerv. Que vols dir ab tot aixó?
Sis. Que bueno, home.
Gerv. Aixís: ja 'm tens marejat ab aquesta belluga- dissa de braSSOS. (S' en va perla primera esquerra).
ESCENA IV
SISET, à poch RÓMÜLO pe '1 foro
Sis. Sembla impossible que no 'ls agradi la pan- tomima. Ves si no valdria mes que tot el mon parlés aixís y ens entendríam tant si fossin francesos com russos. Després que cada hú te ?1 seu gust. El senyor Gervasi 'ls bohemis,
doncllS jo 'ls mímichs. (Entra Rómulo precipitadament pe 'I t'oro, mirant, enradera). AllOnt va tant esvarat?
Róm. D' ahont vinch, tens de dir. Sis. Bueno- d' ahont vé? Róm. Del carrer!
Sis. Ja m' ho penso. Que 1' atropellava un cotxe?
Róm. Un cotxe diu? Un carro-niato, el monument de Colón que 'm venia sobre; el campanar de la catedral que s' em desplomava.
Sis. Ab la Tomasa y tot?
Róm. Ab la Tomasa, diu? Ca! home! Ab la Pepa! Sis, No sabia que hi hagués cap campana ab aquest nom.
Róm. No s' en diu cap de campana, pero s' en diu la dispesera mes escandalosa de quantas se dedican à matar de fam als infelissos que cauhen à las sevas grapas. Si m' arriba à po- sar la ma à sobre, prou hauria armat mes terratrèmol que la Tomasa quan se mor al- gun canonge.
Sis. Ara hi caich.
Róm. Si caus, à veurer si 't fas coix de 1' altre cama» Sis. Ab aquesta caiguda ray, no m' he fet pas mal.
— 16 -
Vay dirli que ara comprenen, que la Pepa de qui vostè parla, es la que ara acaba de sortir d' aquí.
Eóm. No fem bromas. Ja ho sabs bé? Sis. Si, senyor, si: s1 en acaba d' anar d' aquí. Eóm. Bueno, no 'in fassis malas accions. (p«i signos) . Srs. Ara que hi penso, deixam cridar al senyor
Gervasi. (S; en va à la primera esquerra y fà com els mimichs quant cridan y torna al prosceni) . Donchs SÍ, Senyor;aca-
ba de sortir d' aquí, y per las entressenyas,
era de vostè de qui parlava; que à la qüenta
s' en va anar de casa seva.. .. Eóm. Y aixó ha tingut d' esplicar? Ve t' aquí lo que
porta tractà ab gentota. Sis. No sé que ha dit de tres mesos. Eóm. Jo sapigués fer pantomima com tú, ja esta-
ríam en paus. Sis. L' hauria pagada? Eóm. Si, home; ab signos.
Sis. No sé pas si tro varia cambi en lloch d' aques- ta moneda. Després, d' un guarda-pelo.
Eóm. Hasta aixó ha tingut de retreurer? Y gosa parlarne...? Un medalló prim com un tel de seba. Ja veus lo que son las cosas: jo no hau- ria gosat avergonyiria en lloch, dihent que una porqueria com aquella fos seva. Y com ho ha sapigut que jo venia aquí?
Sis. Sembla que no '1 té tranquil.
Eóm. Y que ha de tenirmhi de tranquil, home! (Siset
torna à la primera esquerra à fer lo mateix de 1" altre vegada).
Vaja, no fassis volar mes els coloms. Sis. Tranquilisis, que no ho sab que vostè vingui aquí .
Eóm. Ày quin pés m' has tret de sobre!
Sis. Es la mare d' una pessera del senyor Gervasi.
Eóm. Jo si que la necessitaria unà passera per sor- tir del ayguat si arribava k arreplegarme aquí.
Sis. Tanta por li U?
Eóm. No sabs pas ab qui tractas. Ab lo que t' es- plicas, no hi estich pas gens bé, dintre aques- ta casa. Ja ho va dir que me la trovaría hasta à 1' escudella. Si be aixó à mi no m' espanta-
_ 17 ~~
va gaire, perquè son molts els días que 'm passa alta. Pero ab aquesta sopera no hi con- tava.
ESCENA V
Dits y fiERVASI, primera esquerra
Gerv. Ca siset) Si que m' has cridat tu!
Róm. Que diu de bo '1 senyor president?
Sis. Dos ó tres vegadas. Eh? (ÀRómuio).
Róm. Donchs la vritat; tampoch ho he sentit.
Sis. No ho ha sentit, pero ho ha vist. No 's recor- da que dos ó tres vegadas he vingut aquí à la porta y he fet aixís? (Fentio mateix).
Róm. Aixó si que ho tinch present.
Sis. Donchs allavoras el cridava.
Róm. No ho hauria dit may.
Sis. Si, home; M cridava ab mímica!
Gerv. Sabs que 'm comensas à tenir aburrit ab las tevas mímicas?
Róm. Ja 't podrían matar, que si no tinguesses altre sistema de cridar auxili, estarías fresch.
Gerv. Prou n' hi han à. san Boy de mes sabis. (ïrayent- se un paper de la butxaca). Miris, estava enllestint el reglament: vegi que li sembla. «La Bohème».
(Llegint pronunciant totas las lletras). «Sociedad sicalíp-
tica de bailes festivos y veladas necroíógicas, festivas también, siempre y cuanclo la direc- tiva lo disponga. Habrà. socios de número y honorarios. Los primeros tendràn voto y po- dràn meter palabra en las juntas: los segun- dos, podran meterla, pero no tendràn voto... Los socios de número, pagaran la cuota men- sual de una peseta con cinco.... (Tomhan fuií) . Sis. Home digui sis pessetas.
Gerv. ...» Céntimos, para el sello. En los bailes con orquesta, los socios de número deberàn poner otra....
Sis. Un altre orquesta?
Ger^. Un' altre pesseta. (Llegint) «Los honorarios ven- dran obïigados en las veladas que se dén en obsequio al bello sexo, à hacerles algún tra- bajo durante las noches que se destinen. Las
— 18 —
senoritas tendràn entrada à juicio de la Di- rectiva, no permitiéndosela mas que à dos madres para cada una, à fin de evitar abu- sos. Si van con su padre, podran llevar hasta tres.
Róm. Y perquè aixó?
Gerv. Perquè 'ls homes, poch ó molt, sempre fan gasto.
Eóm. Veig que atina ab tot.
Gerv. Y donchs, home. (Llegint). «Sólo podrà picarse de manos una vez para hacer repetir un bai- le, al objeto de no molestar al pianista, y no se podrà picar de pies, bailando, para no mo- lestar à los vecinos. Serà expulsada del local, la pareja que no baile como Dios manda.
Sis. No sabia que Deu hi manés també ab aixó.
Gerv. «Los socios deben guardar orden y eompostu- ra, sin extralimitarse con las palabras ni con las manos. Queda probibido comprometer bailes, así como abusar de las senoritas, bai- lando màs de tres bailes seguidos con la mis- ma. De esto quedan exceptuados los que tengan relaciones.
Róm. Si, vaja; aquets poden abusar.
Gerv. Que li sembla?
Róm. Qu' es de mà de mestre (de casas).
Gerv. Que potser no ha anat à probà '1 piano en- care?
Róm. El piano...? no, no senyor; pero ja '1 proba- rém.... (no m' en darías poch de mal de cap, jo que no conech una nota).
Gerv. Com que diu que n' hi han uns mes forts qu' altres.
Róm. Està clar, segons de la fusta que son fets. Pero aixó es lo de menos, jo lo mateix toco 'ls uns que 'ls altres.
Sis. (Me sembla que aquet mano no coneix mes solfas que las que porta damunt, Sort que un piano pesa mes que un a*uarda-pelo).
Gerv. Ja cal que 's lluheixi ab els balls.
Róm. No 'n passi ànsia, que jo li asseguro que que- daré lluhit. (Y tant lluhit).
Gerv. Y avuy vostè, si no fos jo, tindria un disgust.
Róm. (Un altre? No guanyaré per sustos).
- l'J —
Gerv. Quant li deu à la Pepa? perquè .hi hauria un
escàndol aquet vespre à la societat. Róm. Pero senyor Gervasi.... Gerv. Nada, nada; jo m' ho cobraré ab el sou. Róm. (Si, del sou al bou). Son tres mesos à set duros. Gerv. Ja li feya baratet.
Róm. Y que había de ser barato, home! Si vostè hagués vist ]o que 'm donava, diria qu' es & preu d' or!
Gerv. Y alló del guarda-pelo?
Róm. Que també vol....
Gerv. Si, home, si; no deu pas valer gran cosa? Róm. S' equivoca, era molt bó. Sis. (Y à roí m' ha dit que no valia res!) Róm. M' hi van deixar vint duros.. Sis. (Y qu' es trapella aquest home! Ara 'ls hi en- sopirà!)
Gerv. Mosca! Y que 'n va fer de tanta moneda?
Róm. (Sense saber que dir). Que 'n vaig fer! que 7n vaig* fer! (Ab to moiodramàtich) . Veurà, tenia à un pobre amich sepultat al llit, s' estava morint, no tenia res, ni medicinas, ni llansols, ni un cèntim.... jo tampoch.... que volia que fés? (Me sembla qu' aixó es d' un color bohemi ben sentimental!)
Gerv. Home... home... ja ho veig! (Després diran dels bohemis, vés pobre xicot).
Róm. (Donemhí uns quants tochs mes). Allà no hi había foch, ni llum, ni res. (Sembla que s' ha conmogut).
Gerv. (Ab interès). Y vostè va fer com aquell de 1' òpe- ra que s' empenya la simarra? Róm. Aixó mateix.
Sis. (Si, pero aquell s' empenya una cosa seva,
y aquest empenya lo dels altres.) Gerv. (Ab resolució). Ja està dit; esperim un moment.
(Auantsen per la primera esquerra).
ESCENA VI
Dits menos GERVASI RÓM. (Ap. tot pensaliu Siset s' el contempla) . (Me Sembla que
hauré fet el dia; lo mal es que aquesta mina avuy se m' acaba. Si tingués amistat ab algú
— 2(1 —
que toqués el piano, jo diria que tinch ruai ab un dit y la cosa podria allargarse unas quantas setuianas, fent una espècie de socie- tat en comandita. Pero aixó hauria de ser avuy mateix avans del vespre, y ves ahont el pesco à un soci d' aquesta naturalesa. Si fos un piano de manubri, encare ni' hi arris- caria. Pero un piano de teclas... tantas que n" he tocadas de teclas a ív aquest mon y justament las d' un piano son las que 'm faltan..*!)
Sis. ( Que li deu passà à n' aquet? Potser té malas noticias d" aquell amich malalt; . (s 'aixeca y s íii
acosta). Està mcït callat? (Rómulo s' el mira y li si^ua que
na v ha entès), Yeu com vostè també fa panto- mima?
Eóm. Si, pero si tu à mi m' has entès, jo à na túno! Sis. Jo li he dit que vostè s' había quedat molt eap-ficat.
Eóm. Ja t' ho esplicaré: figurat que avuy, s' inau- gura la societat, que com tú sabs. ^och el pianista, y 'm trovo que tinch un dit malalt.
Sis. Un dit malalt, ja.
Eóm. Ho enténs?
Sis/" Si, home; que tiene un dito enrampado y no
puede hacer aSÍ. Ensenyant on dil).
Eóm. Y ves si al vespre no puch tocar el piano, quin compromís.
SlS. (Ab socarronem). Y tal! Y tal!
Eóm. (Me sembla que aquet sospita una mica .
Sis. Escolti. ^Ha vist may la < Cura de moro»?
Eóm. Qué vols dí ab això de la cura de moro? que potser pretens que "1 dit que 'm fa mal me '] talli en rodó?
Sis. Ca! Disbarat; allavoras si que no 7J podria to- car mes el piano, y lo que 's pitjor, à n aquí ho faria creurer qu es pianista?
Eóm. Qué vols dí ab aixó de ferho creurer?
Sis. Home, que no 's podria guanyar la vida com are.
Eóm. No t' entench.
Sis. No m' entén? No parlo pas ab mímica en
aquest, moment. Eóm. Es que 'm sembla que vols dir...
- n -
Sis. Mare de Deu... li torno à preguntar si ha vist alguna vegada la «Cura de moro»!
Róm. Sí, home; però aquí no 's tracta de fer passar à ningú per boig com à n' aquell fondista.
Sis. Ja ho sé; pero allà hi ha un coixet que ho arregla tot, y à n' aquí n' hi ha un que tal vegada podria arreglar alguna cosa.
RÓM. Vejàm, espií cat. (Sisét el fa acostà à, la finestra y li signa
q«e mirí ai carré. Rómuio ho fa), Ja tornas ab la pan- tomima?
Sis. Que hi veu al carré?
Róm. Que hi veig? Tú diràs. Gent que passa.
Sis. No s' hi ficsi ab la que passa, si no ab la que està aturada.
Róm. (Mirant) No mes hi veig à un jove aturat à la
acera del devant. Sis. Donchs ja n" hi ha prou. (Tomant à v escena) Aquell
jove està enamorat de la filla del senyor
Gervasi.
RÓM. Que aquell jove està... (Imitant el signo deSiset) de
la filla del senyor Gervasi? Sis. Aixó mateix.
Róm. Bueno, pero ara ab els signos, he fet com els lloros de las paraulas, que no saben lo que diuhen.
Sis. Que aquell jove està enamorat de la filla del
senyor Gervasi. Róm. Bueno, ja sé una cosa més que no sabia. Pero
fins aquí no sé ahont vas à parar. Sis. Vostè sí que no sé ahont aniria à parar si
vingués la Pepa. Róm. No gastis bromas pesadas, home. Sis. Aquell jove es pianista. , Róm. Vols fé '1 favor de no marejarme? Que 's
aquell jove?
Sis. Pianista com vostè, vuy dir, com vostè diu que ho es: y com que vostè tiene un dito enrampado, ell, els té tots deu, ben beJluga- dissos.
Róm. Sabs que tú ab una cama corras més que jo ab dugas? Quina llàstima que sigas afícioftat à la pantomima, perquè farías carrera. Has tingut un gran pensament. Crídal.
Sis. Esperis, que ara no hi pot pujar aquí.
— n —
Que també ha estat dispesé de la Pepa? No, home; està esperant que li fassin senyal. Ja s7 en cuidaría ella de senyalaiio si li de- gués alguna cosa.
No, si la senyal li hem de fer nosaltres desde aquí la finestra.
Desde aquí dalt? Deurà ser tirantli un test, perquè d' altre manera no hi arribarà pas. No, senyor; ab mocadò, y un cop fet, als dos minuts ja '1 té aquí. Donchs femli.
Calma. Ara ve '1 senyor Gervasi; ni una pa- raula. Vostè no 's mogui.
ESCENA VII
Dits, GERVASI
GERV. Tingui, tingui, bona pessa. (Li dona dos .bitllets y itt duro).
Sis. (Noy, quins sustos.) Eóm. Pero senyor Gervasi, si jo... Gerv. Pagui '1 que deu y nosaltres ja ho trobarém. Rom. (Prenentho) (Me sembla que 't costarà de tro- varme).
Gerv. Jo surto una estoneta. Si 's vol quedar à di- nar, no 's mogui.
Eóm. Senyor Gervasi; jo no li pagaré may...
Sis. CJa ho crech.)
Eóm. Lo que fà per mí.
Gerv. No 'n parlém més.
Eóm. (No hi ha pas por de que t' en parli.)
Gerv. Siset, després ves à dur el vestit al senyor Golorons; no t' en descuidis. Hasta després.
(Es posa '1 sombrero, es muda 1' americana y s' en va pe ;1 foro.)
ESCENA VIII
R0MUL0 y SISET, aviat GRACIA per la segona esquerra
No n' hi han d' homens com el senyor Ger- vasi.
(No pas de tant ases.)
Eóm.
.Sis.
Eóm.
Sis.
Eóm.
Sis.
Eóm. Sis. •
Eóm. Sis.
- 23 —
Grac. (sortint). Siset, vigila quant el pare hagi tombat la cantonada. (ARomuio) Vostè es aquí?
Róm. Si, Gracieta, pero ja estich enterat de tot y no ha de témer res. Pensi que hi ha un Deu pels enamorats.
Sis. Si, y un altre pels pianistas que tenen un dit enrampat. Aquest vespre'ls caso. (a Gracia). Ja ha tombat. (Mirant a la finestra). Deixim el moca-
dor. (A Gracieta que li dona '1 mocador y ab lo qual fa una senya
desde la finestra). Ho veuhen la pantomima si ser- veix? Ves si m' ha entès. Ja puja. Ara, Gra- cieta, ens hauria de deixar parlar una mica ab lo seu enamorat, perquè 'ns portém un plan, que si no s' ens esguerra '1 plan, ja veurà quin plan. Grac. Semblas un timbal.
Sis. Vostè escolti, calli y deixins fer. (se sent un
timbre) .
ESCENA IX
Dits SALVADOR, foro '
SlS. Ja es aquí. Vaig à Obrirlo. (S' en và per la porta del t'oro tornant à sortir ab Salvador)
Salv. Gracieta... Ah! no estàs sola. Róm. Ja poden fer, ja.
Sis. No perdém temps (a Salvador). Ja es pianista de ^ebó vostè?
Salv. ' Y donchs? Que 't pensas que soch un ninot d'
aquells que se li donan corda? Grac. Vaya una surtida. Róm. Y es clar, home.
Sis. Ja ho sé perquè parlo! (a Romuio) Y vostè també ho sab! (PerRómulo) El senyor diu que també ho es de pianista. Ho diu.
Salv. Celebro moltissim de saludar à un company.
Sis. Si, senyor. Don Rómulo... que mes?
Róm. Cuatrecasas.
Sis. (Me sembla que ab una s' acontentaria). Salv. No recordo aquest nom, pero de tots modos
tinch molt gust... Róm. Gracias, lo mateix li dich... (Vejamsi aquest
xicot farà un pastitxo).
— 24 —
Sis. (Per Rómuio). Lo senyor, es el pianista que té emparaulat el pare deia Gracieta, per tocar à la Societat y ara resulta que li fà mal un dit de... no se ahont, y aquest vespre no podrà tocar, y vaja.., ja he enrahonat prou, ó be ara 'ls parlaré ab mímica. Enténguinse vos- tès, que jo ja 'is he posat el pà à las mans y me 'n vaig à vigilar.
GRAC. Sobre tOt, Siset. (Aquests' en va pel foro).
Eóm. La vritat, si vostè tingués la ainabilitat de sustituirme aquest vespre, me treuría d' un gran compromís y fora una ocasió perquè vostès poguessin veurers, sense que '1 senyor Gervasi sospités res, y las cosas enraho- nadas.. ..
Grac. Sí, qu' està ben pensat.
Salv. Desd' ara acepto, per mes que à nií, aixó de tocar balls.. ..
Eóm. Si, es vritat; aixó de valls... (No mes me 'n
agrada 1' ayguardent). Salv. A mí m' encanta Litz, Berlioz, el mateix
Chopin, las sonatas de Beethoven y sobre tot
el diví Mozart. Vostè 'n deu conèixer algún
Trio.
Eóm. Ja ho crech; trio y remeno com me sembla. Salv. Jo tinch una predilecció per las fugas. Eóm. Jo també; n' he fet moltes à n' aquest mon. Salv. Ah! Vostè compon també? Eóm. Cregui que hi ha vegadas que ni sé com me
las compon ch. Salv. Si que hi deu tenir facilitat. Aixó vostè ho deu
fer quant està inspirat. Eóm. Ca, home, aixó ho faig quan no tinch cap
diner.
Salv. Si qu' és estrany.
Eóm. No ho estranyi perquè m' hi trobo molt sovint. Salv. A estar inspirat? Eóm. No, home; à no tenir cap diner. Salv. Veig qu' es molt bromista. à qui va tenir de mestre?
Eóm. (Ara m' ha atrapat). Al senyor Eoca. (No se
si n' hi ha cap d' aquest nom). Salv. Jo també hi vaig estudiar una temporada.
Va tenir al pare ó al fill?
~ ré —
Róm. Y vostè? Salv. Jo, al pare. Róm. Donchs jo, al fill.
Salv. Quin? Perquè '1 gran es mort fa temps. Róm. El gran, el gran. (Li pot anà à preguntar al cementiri).
Salv. Qu' estrany que jo à vostè no '1 conegui ni de nom.
Róm. Veurà, no 'n fassi cas; à mí 'm passa '1 mateix ab vostè.
ESCENA X
Dits S1SET y à poch PEPA pe '1 foro
Sis. Senyor Rómulo, que puja la Pepa!
Róm. Que 'm diu ara?
Grac. Y que vols di ab aixó? que pugi.
Róm. Un rabe fregit! No m' haurà pas! (Bnscant perama-
garse) .
Sis. Home, ara ray que té Jls dinés...
Róm. No 'm vinguis ab romansos, que 't pensas que
me 'ls regalan? Sis. (Desde 'íforo). Ja la té aquí!
RÓM. M' alegro de Véurela bona! (S' en và per I' esquerra).
Salv. Qu'és tot aixó?
Pepa. ^eiforo). Ahont es aquell poca vergonya? Ja ho sé que li han dat els quartos perquè 'm pagui.
Sis. (Detenint-ia). Senyora Pepa!
Pepa. (No veyentio). No m' el fassin fonadís, que no
saben lo bona pessa qu' es. Grac. No foném à ningú nosaltres-, vegi si '1 troba
per allà dintre. Pepa. Ja ho crech; perquè si posa '1 peu al carrer,
ja puch dir bona nit- ja hauré cobrat. ;Ay el
pillo! (Entra per la primera esquerra).
Salv. Aquesta dona és una fiera. (Rómuio surt esvarat per
la segona esquerra j
SlS. Ay SÍ 1' atrapa! (Gracia y Salvador estan distrets enrahonani).
Róm. Cuita; dom las estisoras. Sis. Y ara? Que vol fé un disbarat? Róm, Y cà, home. (Agafa unas estisoras) . Sansón va per- drer la cabellera per una dona: be la puch
— 26 —
sacrificar jo per quaranta duros. (Entra à la dreta
de la porta del l'oro. En aquest moment surt Pepa per la segona de la esquerra).
Pepa. No sé si s' ha fos. Vostès me 1' amagan! Grac. Y vagi en nom de Deu! Que s' ha pensat? Sis. Ay, ay, quin safarranxo. Pero senyora Pepa! Pepa. Senyora ràbes! Vejàm à la porta...! Tres
meSOS y Un guarda- pelo! (S' en và pe '1 í'oro tomant à surtir à poch) .
Grac. (a Siset). Que surti aquell, perquè si '1 pare arriba, ves que fem!
SlS. (Anant à la porta per la que s' ha ficat Rómulo). Surti, CllitÜ (Al veurel arrenat de cabell y barba esclata à riurer). Y ara?
ja! ja! ja!
RÓM. Calla, home! (Precipitadament se treu el sombrero, pren el d' en Salvador posantli '1 seu y ell se posa '1 d' aquet dirigintse al foro y topantse ab Pepa que no '1 reconeix y s' escapa. Salvador distret ab Gracieta casi no s' en adona).
Sis. Què fà?
PEPA. Ay poca. . . (Sense acabar la frase; no '1 reconeix). Dispen- si, no eS VOSté. (Fixantse ab Salvador qu' està d' esquena à n ' ella y agafant una mitja cana ó un metro). Ja '1 Veig! Els
diners desseguida. (Dantíiun cop).
SALV . Ay ! ay ! (Siset no pot dir res rihent).
Sis. Senyora Pepa!
Grac. Qu' es boja aquesta dona?
Pepa. (Suptada). Ay! Tampoch es vostè.
Salv. No, senyora: soch 1' altre: vaya una gràcia.
Grac. Podia mirarshi una mica. (Siset entra a la porta de la
dreta del foro y surt ab un grapat de cabells).
Salv. Crech que m' ha trencat alguna cosa. (Posantse
las mans derrera).
Pepa. Es à dir que m' ha fugit?
SlS. Miris, aquí n' hi ha Un trOS. (Ensenyant els cabells).
Ij hi ha passat pe 'ls bigotis. Grac. T' ha fet molt mal?
Salv. Dech tenirhi un trench. M' agafa un cubri-
ment de cor.. . . Grac. Aixó no quedarà aixís. Jo 'n faré donà part.
S' en recordarà. Salv. Jo m' en recordaré.
Pepa. Donchs qui li fà cambià '1 sombrero. Ay gran- dissim pillo!
— 27 —
(a Salvador). Vina, vina, que 't donaré alguna cosa.
(Mirant pe 'íforo), Ay que vé '1 senyor Gervasi. Deu meu! Cuita, amagat! Ahont? Com?
Vina ab mí, y que surti lo que Deu vulga! (Se
1' emporta per la primera esquerra).
ESCENA XI
SISET, PEPA, GERVASI, foro
Gerv. Vamos; ja deu estar contenta. . Pepa. Un dimoni coronat. El lladre s' ha escapat ab els diners.
Gerv. No s' espanti, deu haverli volgut fé una broma.
Pepa. Si, per bromas estém.
Gerv. Aquest vespre '1 trobarà à la societat, dona. Pepa. Si, esperiL Vegi que no '1 prengui per altre.
No '1 veurà pas mes. Gerv. Si ha de vení à tocà '1 piano. Pepa. Que piano ni que ocho cuartos! Pero que se
1' ha cregut? Donchs ï ha enganyat com à un
xino.
Gerv. Que diu aquesta dona? Sis. Ell de pianista no ho es.
Gerv. Si :m tornas à signar, te rompo mitja dotze- na de costellas! Deus creurer que soch un carbassó.
Sis. Just; fassi una altre desgracia!
Pepa. Senyor Gervasi, no hi ha tal pianista, no es mes que un perdut sense ofici ni benefici. Pero ja pot amagarse, ja, que jo '1 trovaré, vaya si '1 trovaré, y li juro que me las paga- rà tótas. A mí, à la Pepa Serrana; jo li asse- guro que haig de jugarli una partida com el meu apellido.
Sis. Els diners ja han volat.
Pepa. Arri allà, aprenent de mut.
Grac.
Sis. Grac. Salv. Grac .
— 28 -
ESCENA XII
Dits raenos PEPA: à poch GRACIA
Gerv. Escolta, has sentit lo que diu aquesta dona d' en Rómulo?
Sis. Jo V he sentit à n' ell mateix, y creguim que no '1 veurà mes, perquè de pianista n' es tant com jo. Miris, li ha deixat un recort. (Pe 'i cabell)
Grev. Y ara? Que 's aquesta porqueria?
Sis. Tot lo que tenia d' artista.
Gerv. Quin paper vindré à representar aquest ves- pre sense músich à la Societat!
Sis. No s' espanti, qne no 'n faltarà.
Grac. (Ay, el pare!)
Sis. Tregui '1 pianista que té guardat.
Gerv. Com s' entén?
Grac. Pero sí.. ..
Gerv. (Si arribés à sé,..).
ESCENA ÚLTIMA '
Dits SALVADOR ab el cap y part de la cara envenats SlS. Surti. (Desde la primera de 1' esquerra y trayent à Salvador) .
Gerv. (Després d5 examinario). Me creya que no fos aquell
Ximple que 't fa l' OS. (A sa filla que no gosa piular).
Salv. (Moltas gracias). Ay! ay! (Queixantse).
Gerv. Qae té? De que 's queixa?
Sis. D' una caricia de la Pepa.
Gerv. De modo, que vostè també.. . Aquesta dona es
dispesera de mitx mon. Pero lo qu' es ara no
'n pago mes de mesadas. Grac. No, pare; es que s' ha equivocat, i' ha pres
per altre.
Sis. Ha fet lo que ara fa vostè, 1' ha pres per altre.
Miri. (Li treu las venas y Gervasi 'l reconeix).
Gerv. Ah votabàn, m' heu enganyat. Sis. Si, pero aquest engany no li costa cap quarto, y li proporciona pianista pe '1 vespre y mes
endevant, marit per la filla. (Gervasi agafa la nià de sa filla y la de Salvador y 'ls beneheix antes) .
Gerv. Al últim t' he pogut entendre ab la pantomi- ma, tant, que mira... (Faiodit). Y prou Bohemis.
Grac. (Aipúuiich). Y à vostès els convidém si volen vení k la Bohème!
Prou
Or JEÒ J^IST
ARCHIVO Ull» - MUSICAL
;^=~ DE ^
ÀNGEL GUIX
Compra, venta y alquíler
— de ejemplares y copías de verso
ALQÜILER DE Z^BZÜELAS PARA PIAMÏ
C0P1STERÍA PE TOPA CLASE PE ^ICA PRECIÓS BARATOS 4» BARBARÀ, 2, 2.»
OBRAS DEL MATEIX AUTOR
CATALANAS
El Cup, drama en 3 actes y en vers.
Una hora tonta, joguina en un acte y en vers.
Un vividor, comèdia en un acte y en vers.
El niu d" aucellets, (1) idili en un acte y en vers.
Els mals esperits, joguet en un acte y en vers.
La font dels enamorats, idili en un acte y en vers.
Combregar ab rodas de molí, comèdia en un acte.
Timbre d' alarma, » » » »
La Bohème, » » » »
Ovella esgarriada, poema en 2 cants.
Brisas de Llevant, articles.
CASTELLANAS
"El Capitdn de la Marta, melodrama en 5 actos. Los Plomos de Venècia. » » 7 »
Los Pilletes, (ï) » » 5 »
El Infamado, drama en 3 actos. El Pillete y la Golfa, melodrama en 7 actos, El Maestro de Esgrima, melodrama en 7 actos. Juego de Pelota, (1) juguete en un acto. Barco Pirata, (1) zarzuela en un acto. Los Amanies de Varona, drama en 2 actos.
(!) En colaboraciÓD con D. Luis Millà,
/
Aquesta comèdia 's ven:
Oibrería de A. £opez: Rambla del jYitíj, 20 3d. Vda. jyiayol: Fernando VII 3d. pnig: ?las$a JfoVa, 5 3d. £1. jKillà: Sant pau, 21
Preu: UNA PESSETA