A ÇASAMENTEM
— —
JOGUINA EN UN ACTE, EN PROSA
4>
A
ORIGINAL DE
Irenada en lo TEATRO CATALÀ (Romea) en la nit del 16 de Octubre de 1891.
*
P1REU: -4b f}AD^
— #-■
BARCELONA
BIBLIOTECA DE «LO TEATRO REGIONAL))
Carrer de las Cabràs, 13, segón 1894
1
V,
i
La Casamentera
LA CASAMENTERA
— <4«^0^M- —
JOGUINA EN UN ACTE, EN PROSA
ORIGINAL DE
Estrenada en lo TEATRO CATALÀ (Romea) en la nit del 16 de Octubre de 1894.
BARCELONA
BIBLIOTECA DE «LO TEATRO REGIONAL»
Carrer de las Cabràs, 13, segón 1894
Ningú podrà representar, traduhir^ni reimprimir aquesta'obra* sense lo permís de son autor.
També pot autorisar las representacions y cobrar sos drets, lo Director de la Galeria d' obras dramdticas de D. Joan Mo- las y Casas y sos representants, qual despatx se trova en lo carrer del Hospital, 14, segón, Barcelona.
Queda fet lo dipòsit que marca la lley.
A
(Encara que aquesta faa,ttma e$ malt ^enfilla, fa ti* 1)1 íja prau per fertji canviar la aan afec- te que a aasté pcafz&&a
Son amich,
L·t AUTOR
F* E PA RTIMENT
Personatjes Actors
D. PASCUAL. . . . . D. Anton Serraclara.
D. ROMAN » Jaume Capdevila.
RAFELET » Hermenegild GtOULa-
CARLOS » Llorens Capdevila •
FLORA. . . . D.a Adela Clemente.
D.a BRAULIA. .... » Anita Munner.
Sala despaig. Portas al foro, dreta y esquerra. Escriptori à 1*" esquerra del actor, en la segona caixa, ab assiento à? cada costat. Sillons en primer terme. Cadiras y accessoris»
À@TE UNI0H
ESCENA PRIMERA
D. PASCUAL, CARLOS
Pas.— (Sentat en V escriptori fullejant un llibre de còrners; y Càr- los està assentat à V altra part del escriptori.) g,Es dí que encara no ha vingut à pagà aquesta del carré de las Sitjas? (Senyalant en lo llibre.)
Car. — Ella, no senyó; ell sí que va pagà.
Pas. — Ell ja ho veig; pero ella deu íigurarse que va ve* ní à 1' agencia, que per la nostra mediació (s va casà y que no té de pagarnos cap dret. Per trobà marit de franch, tant se valia que no vingués à donarnos feyna. Després s< hi arri- barà y li deixarà una esquela perquè 4s deixi veure.
Car. — Quedarà servit. {Pren nota.)
Pas. — 4Y aquesta del carré de Ponent? (Mirant un altre full) Car. — Aquesta va tornar ahir à la tarde, y va dí que ab lo militar retirat no habian fet res. Ab aixó, tinch de tornà à donaria d4 alta. Ja va la ter- cera vegada que baixa y puja. Pas. — Això d' esse viuda ab quatre criaturas, no 's
675077
compensa ab lo capital que va deixarli <l seu marit.
Car. — Vint mil durets ja fan obrí 1* ull.
Pas — Pero quatre criaturas petitas lo fan tancà. Sem- bla que ve algú. Passi al seu escriptori y esten- gui V esquela. (Càrlos se (n va per la dreta.)
ESCENA II
D. PASCUAL, FLORA
Flora. — (Entra pel /oro.) jDeu lo guartJ (Desde la porta.)
Pas. — jPer serviria! Ja pot entrà
Flora. — <,No es aquí que casan? (Passant endavant.)
Pas. — No senyora. Allà hont casan es à V iglesia.
Flora. — Bé; ja ra' entench. Que fan casà.
Pas. — Vostè vol di, si es aquí que proporcioném casa- dors à las que 'n buscan. £Es aixó?
Flora. - jAixó! &Que me 'n trobaria?
Pas. — Molt serà que no n' hi trobém. La casa dú M nom de «La Casamentera»... Ab aixó...
Flora. — £Avuy mateix? Vamos: £0 demà?..
Pas. — Aixó depèn de las condicions. Si fa 'l favor de dírmelas, las anotaré. (Pren un paper.)
Flora. — Es que *m convindria quan mes aviat milió.
Pas. — Si fos jo '1 que 'm tingués de casà, podria con- testarli desseguida si ó no; pero com haurà de se un altre... Digui: ^la seva gràcia? (Li senyala que segui.)
Fi ora. — Ah! Ballo molt bé. No es perquè jo ho digui. Pa?. - Aixó es accidental. Vull di, '\ seu nom. Flora. — Flora Constansó, per servirlo. (Pascual va apun- tant.) Pas.— «jSoltera?
Flora. — Per tot quant se li ofereixi. Pas. — íGracias! ^Quants anys té? Flora. — Vint. {Pascual se la mira.) Pas. — £No més?... Miris que es pecat lo dí mentidas! Flora. - Bé, pósin vintiun; no vindrà d' aquí. Pas. — ^Vintiun ó vintidós? ^Poso vintidós? Flora. — iQue es regató! iVintiun, vintiun! Pas. — £Té família? (Flora queda mirantsel.) £No m' ha com- prés?
Flora. — iCom s' cntent! ^No li he dit que era soltera? Pas. — jEs dí que las solteras no poden tení pare, mare!
Flora. — Per ara no tinch res d1 aixó. Jo 'm creya que 'm preguntava... Com que família s( entent...
Pas. — £De qué fà?
Flora. — Cusidora de blanch.
Pas. — £Y res més? <,No s' ocupa en altras feynas?
Flora. — (;Tantas cosas volen sapigué per casà ab unal) També he fet de sombrerera. (jA veure si en- óare li hauré de dí si tinch bonajeyaíj
Pas. — Està bé. £Ahont viu?
Flora. — Visch rellogada al carré de Sant Pacià; no (m
recorda '1 número. Pa^. — Quan torni, ja me '1 dirà, que es precís. Flora. — Al costat df una casa que fan criaturas de
cartró.
Pas. - ^Ninas, vol dí? ^Bebès?
Flora. — Sí, peró grossas com criaturas de segón calsat
y fins de tercer. Pas — Veig que hi entent vostè en criaturas. Flora. — jCóm que n' he tingut!
Pas. — ha tingut? No ho sabia. Jo 'm creya que... Flora. — Si senyó; he sigut cinch anys ninyera. jConti
si n< ne tingudas! |Ja n1 hi he passat d*' horas
à la plassa Real! Pas. — ^Qu? porta cap retrato? Qualsevol que sigui. Fi ora. — Si que M porto; vegi (Donantli.) (j.Qué cn voldrà
í'er d' un retrato') ^Li serveig aquest? Pas. — £Quí es? (Mirantsel.) &Que va disfressada d* home? Fi ora. — Es un fadri escultor que viu rellogat al mateix
pis ahont visch jo ^Eh qu' es ben plantat? Pas. — (Tomantli.) jLi demano un retrato de vostè 1 Flora. — Vostè no mes mc había demanat un retrato
qualsevol. Ja ln tinch un à casa de meu, peró
no m' agrada. No só jo &sib? Pas. — De totas maneras, si no 'n té d' altre, pórtil. Flora. — Es que no ir estich contenta, perquè no hi só
tota.
Pas. — Si vostè no hi es tota, no serà culpa del retrato.
Flora— jVaya! Vaig anà à retratar me y 'm vaig calsà molt bé, perquè mal m< està (l dirho, peró tinch lo peu bufó; y kl retratista no mes va ferme fins al cos. De manera, qu' hi falta del cos en avall y jo, gracias à Deu, só complerta. Ja ho veu vostè mateix.
Pas —Pórtil, perquè si algun pretendent vé, se li haurà d* ensenyà, per ïerse un xich de càrrech de la persona.
Flora. — Peró vostè ja li esplicarà que de cos avall..». Pas. —D* aixó, perdin cuidado.
— 10 —
Flora. — Si; que no 'm prengués per esguerrada. jDeu
nos en guart! Pas — gY cóm no 's casa ab 1' escultor? Flora. — Ja li he proposat, peró 'm diu que no li ve bé.
Ell es qui m' ha atrassat aquí y m' ha donat
aquest duro perquè 4s hi entre *ués, recoma-
nàntloshi que fm fassin casà aviat.
(Li dona un duro.) Pas — Ja ho entenen. jGracias! ^Quina cl^se de marit
voldria? (Ficant lo duro al calaix.) Flora. — A mi m' agradan jovenets, morenos» d' ulls
negres, barba partida, alts d' estatura y sapatc.
&Que n* hi ha algún aixis à la casa? Pas. — Si jo li pogués fer, seria exacte com vostè *1 vol;
peró trobarne un que ho reuneixi tot... Flora. — De 1" alsaria, mentres fos regular, ja me fn
passaria. \Ah\ que tingui bon génít y sigui
ballador. iAixó si' Pas. — &Que ho es V escultor?
Flora. — Y de p, nta. Miris: los diumenjes à casa fins aprofitém las orgas que passan pel carré. Y cada dia, sinó que tinch d{ enllestí la feyna, encara ballaria més eli que jo.
(Pascual acaba d1 escriurer.)
Pas. — Està bé Donchs pórtim lo que li he dit y veurem de buscarli acomodo.
Flora. — Tot seguit tindrà M retrato y '1 número de casa. Sobre tot, que 'm casi aviat.
Pas. — Tant li convé? ^Perquè porta tanta pressa?
Flora. — Cóm que ja rn' he fet la resolució... alló que *s diu: feyna feta, no te destorb.
Pas. — Dels papers, si d* acàs, ja 'ns ne cuidém.
Flora. — La doctrina ja la sé, perquè quan era ninyera 4 is amos que tenia m' habían fet anar à apen- drer de planxà à Santa Clara y las monjas me la varen ensenyar. Potsé la tinch un xich ro- vellada, peró de lo principal ja me 'n recordo.
Pas. — Perfectament jSempre es una dificultat menos!
Flora. — Quan torni, ja li diré si se m' acut res mes.
Ah! també sé de lletra. Lo senyoret dels amos me 'n va ensenyar un xiquet. Llegeixo tot lo manuscrit y escrich una mica. Ell me portava la mà y aixis m' hi vaig anà ensinestrant.
Pas. — Bueno; ja queda apuntada.
Flora. — ^Apuntada? ^Ab qué?
Pas. — Apuntada en lo llibre de la casa.
Fl«ra. — Comprench. jPassiho bé! Li recomano que no *m fassi passà gayres dias. &Sent?
— 11 —
Pas. — Ho procurarém. jNo sc hi cansi. (Despedintla .) Flora. — ;Tot seguit torno! (Se 'n va pel foro.)
ESCENA III
D. PASCUAL, CARLOS
Pas. — A n* aquesta li convé casarse aviat, y també ii déu conveni al escultor. iQuan ell V envia y li paga Ms honoraris...! jCarlos! (Cridantlo.)
Car. — i Senyo! (Sortint ) Aqui té 1* esquela. (Li dona y Pas- cual la firma.)
Pas. — (Donantlí ll paper en que ha anotat.) Tingui: un' alta.
Pàssila al llibre. Tot seguit portarà '1 retrato, que ha anrt à buscarlo, y al mateix temps li dirà '1 número de casa seva.
Car. — &Que no hi ha. referencias? (Mirant lo paper.)
Pas. — No senyò. Sembla que no més coneix à un fadri escultor, ballador seu; pero no ll apunti per donà informes. Si vé algú y 'm demana, cri- dim, si vostè no 41 pot despatxà. (Se (n va per la dreta.)
Car. — Ja ho faré (S' assenta al escriptori, y 's posa à copiar en lo llibre H paper que li ha donat Pascual.)
ESCENA IV
CARLOS
Cusidora de blanch, sombrerera, ninyera... i Déu està cansada de travallar! jPer só déu volgué casarse! D Pascual m< ha posat per nota interina, fins que vingui '1 retrato, que es guapa. Quan torni mé la tindré de mirà, per veure si só de la mateixa opinió que '1 prin- cipal.
— i«2 —
ESCENA V
CARLOS, RAFELET
RAF.-~&Se pot entrà? (Entra pel (oro.)
Car — Si senyó; endevant.
Raf. — iDeu lo guart!
Car — Per seryirlo. &Qué se li oferia?
Raf. — ^Es vostè 1* amo? Vull dí: g'l principal ck «La Ca^amentera»?
Car. — Só '1 dependent. Si vol veure àn' ell mateix..
Raf. — Si vostè <m pot despatxà, es igual. Venia per si hi ha alguna cl i ema de vostès que 'm convin- gués. Alguna ó algunas.
Car. — 4 Vol casarse?
Raf. — Ja veurà. Jo pagaré, com que vingués per buscà casadora. Vostè 'm dirà las que tenen dispo- sadas.
Car. — Naturalment, per casarse.
Raf. — jNaturalment, naturalment!... M' avistaré ab
ellas y si *ns arreglém .. Car. — Està bé.. Raf. — (i Tant com casarme!) Car. — |.Cóm li convindria? Raf — Jovenota, guapeta, desarrollada.. Car. — ^Soltera ó viuda? Raf. — M' es igual. Car. — ;?rAb família ó sense?
Raf. — M' es igual. La cuestió es veurem ab ella y> . . ab
ella tractarém. Car. — Miris: ara estich apuntantne una aqui, que pot sé
fassi per vostè. Se diu Flora. Raf. — Lo nom ja es flayró«. ^Pot anà? Vull dí si s'
ho val.
Car. — Es soltera, jove, guapa... (Rafelet s( alegra.)
Raf. — Tingui: ja li pago. (Li dona un duro.) ^Ahónt viu?
Car. — (Deixant lo duro demunt V escriptori.) Carré de Sant Pacià... No hi ha M número.
Raf. —g Do nens ahónt aniré à pescaria?
Car. — Aviat tornarà ella à portarlo. Ab aixó, pot vostè tornà, li donaré las senyas complertas y li en- senyaré '1 retrato, que tampoch V he vist.
Raf. — fcQue viu en família ó sola?
- 13 —
Car. — Viu rellogada en un pis.
Raf. — jMagníflch! Sembla que farém. &Que té posició?
Vull di, si es cuestió de quartos. Car. — Això no ho sé, pero suposo que no viu de renda.
Es cusidora, de blanch y ha sigut sombrerera
y ninyera.
Raf. — j Bravo, bravo! jCusidora, sombrerera, ninyera..!
Car. — (.Que son ocupacious semblants à la de vostè?
Raf. — Jo sò dependent de Bolsa.
Car. — [Ah! li convé casarse ab una noya aixís?
Raf. — jCasarme! 'M convé véurela, y si 'ns arreglém ab ella... ^comprèn? Parlant la gent sk entén. Lo meu principal va dirme que m' enterés d' alguna agencia de matrimonis; vaig sapigué aquesta, «La Casamentera», y li vaig di. De modo, que ell deurà vení d1 un moment al al- tre. Al mateix temps, 1' encàrrech va terme pensà en que jo també 'm podria serví de la mateixa casa; que me *n podria utilisà. entén?
Car. — £s clà. Sent solter...
Raf. — jY que per molts anys puga serho!
Car. — iAra sí que no l' entenen! ^Desitja mantenirse solté y vè à «La Casamentera» per acomodar- se?
Raf. — Ja li he dit que aixó depèn de que las que vul- guin casarse y jo 4ns entenguém.
Car. — ïAh! vostè vol mirà si alguna li fà trencà la reso- lució; si li fà trencà '1 propòsit.
Raf. — No crech que 'mfassi trencà res, pero...
Car. — Sí; pero vol posarse à la proba. jA veure, donchs, si la casa tindrà la sort de casarlo!
Raf. — Q,Sort? Bé, vaja, de sé quintat també se *n diu sort).
Car.- Qué 1* apunto, donchs? (Agafant la ploma).
Raf. — No hi ha necessitat. Veurém si fem res ab aques- ta cusidora. Si 4ns avenim ..
Car. — íAh! diu que 's mor per ballà.
Raf. — faQue 's mor Per ballà? (iAixó son granotas al cove!;
Car. — Si ab aquesta no fes, ja n' hi ha d' altras.
Raf. — Un cop llest d4 aquesta, ja tornaré y m anirà dient las demés.
Car. — Si no *s casa ab ella, deu volgué di? •
Raf. — Per suposat; perquè si 'm casés, pot sé no tor- naria.
Car. — gPot sé, diu? De segú que no tornaria un cop ca- sat?
— li —
Raf. — jQuí sab, mare de Deu!... Si 4m quedés viudo ó 'm fessen algun encàrrech.
Car. — Te rabó, no pensava en aquestos casos extraor- dinaris
Raf. — Donchs si acàs, ja tornaré, Car. — Si? senyo; ella no pot tardà,
Raf. — Si vingués avans que jo y li parla de mí, díguili que sò jove...
Crr. — Sí; guapo, simpàtkh... Aixó d' alabà '1 género, deixiho per mí. Ja hi estich fet.
Raf. — Que may me faltan quatre duros, que no haurà d' eslà rellogada, que tindrà minyona y dida..= En fí, inclínímela.
Car. — iTant com inclinarlhi...! Si desprès no {s con- vinguessen, me donarian las culpas per habé parlat massa. Li diré alguna generalitat, y com que ja 's veuràn després.... vostè ma- teix.
Raf. — Està bé. jAhl si vingués lo meu principal, no li digui que jo be parlat de buscà parella.
Car. — Perdi cuidado. Lo crèdit de «La Casamentera» es- tà en la reserva. A n( aquesta casa, un ull no sab lo que veu 1* altre. &Cóm se diu '1 seu principal- Li pregunto, per si vingués.
Raf — Me penso que vindrà aviat, perquè per dugas ve- gadas m' ha fet donà las senyas de la aasa. Es D. Romàn Vilaret y Pou. Per sl li parlava de mí, jo 'm dich Rafel, pero (m diuhen Rafe- let. 'Estigui bó!
Car. — Passiho bé y que 4 poguém veurer.
Raj. — Sí; si 'm serveixen bé, tindràn un bon parro- quià. (Se 'w va pel foro).
ESCENA VI
CARLOS. DON PASCUAL
Car. — Ja ha pagat, que es lo que interessa. (Escriu).
Aquest si que es especial; ve per casarse y de- sitja se sol té. . jHi ha caràcters tan estranys! Després si s casa, pot sè se 'n panedirà d4 ha- bé vingut... Pero la culpa serà d4 ell. Nosal- tres no hi tindrém res que veure. (Pascual surt per la dreta) .
— 15 —
Pas. — &Qué es aixó? (Agafant lo duro del escriptori). ^Ha vin- gut algú?
Car. — Un jove que ara acaba d' anarsen y ml ha anun- ciat un altre client: le seu principal. Pasc. — £Ha pres notas?
Car. — No, senyó; li he parlat (T aquesta cusidora {se- nyala H llibre) y m' ha dit que tornarà per &api- gué '\ número de la casa d* ella.
Pas. — &Es dí, que fà per ell?
Car — Bè ho sembla. A lo ménos aixís ho ha dit.
Pas. — jVaja! Ella que *s vol casà tan aviat...
Car. — Diu ell que aixó de casarse depèn de '1 entre- vista kque tingui ab ella. Que ell hi parlarà y...
Pas. — Ja ho suposo; no 's casaràn pas sense parlarse avans. &Qué es ell? ^Un jornaler?
Car. — No senyó; es un dependent de Bolsa, molt se- nyoret.
Pas. — sab qui es ella? ^Li ha ben esplicat? Car. — Li he dit tot y ha esclamat: «Bravo, bravo!» Pas — lAh, ja! 'M sembla que quan s' hagin vist, s'
arreglarén. Veig que entra un senyó. Car. — Me n vaig al escriptori, per sí volguessen parlà
ab reserva. (Se 'n va per la dreta.)
ESCENA VII
D. PASCUAL, D. ROMAN
Rom. — i Sí 'm permet...! (Desde V (oro.) Pas. — Ja pot pa:->sà. Rom.— jDeu lo guart!
Pas. — jMolt senyó meu! Vostè dirà que tè de manà.
Fassi '1 favor de ?eure. (Seuhen en los sillons de primer terme.)
Rom. — Desitjaria dels serveys de «La Casamentera, » Pas. — Estaré molt cemplascut en que la casa '1 pugui
serví. &Vol cambià d* estat? Rom. — iY tant si ho vull! jAvuy fós! \ Cregui que ho
desitjo! Pas.— ^Es sol té?
Rom. — So viudo y ab alguns bens de fortuna. Estich,
lo que se 'n diu arreglat. Pas.— ^Ab fills?
— 16 —
Rom. — No senyó; pero... jab sogra! jMala basca! Y per separarme d' ella, ó 'm linch de tirà un tiro ó 'm tinch de tornar à casà; y mal per mal, obto per lo segon.
Pas. — &Per separarse d* ella?
Rom.— Aixó mateix. Jo estimava molt à la meva senyo- ra, que en pau descansi. La mare d' ella vivia ab nosaltres, y al poch temps de ser casat va comensà per donarme cada disgust...! Peró era ia mare dÉ ella y jo aguantava totas las impertínencias sogreras, sinó cada dia à casa hi hauria hagut un daltabaix. La Riteta, que era '1 non) de la meva senyora, encara que jo li deya Rateta, sapiguem lo maleint carinyo que jo portava à la seva mare, *'m va fé pro- metre avans de morí, que mentres jo no (m tornés à casà, no la deixaria; y jo, en aquella tribulació, li vaig prometre. Y al mateix temps va fé prometre à la seva mare, que mentres jo fòs viudo, no 'm deixaria. jY veliaquí un gat y un gos lligats ab una corda curta! Com que à la Rateta (vull dí Riteta), jo lf estimava tant, no vull fallà à la paraula donada, y la so^ra tampoch vol faltà à lo promès. Ab aixó, per deixà à la sogra, que es de la pell de Ba- rrabàs, cada dia mes inaguantable, no tinch altre remey que casarme. Pas — Ja ho ^eig. Havent promès à la senyora que mentres vostè no 's casés, no deixaria à n' ella...
Rom. — Aixó es aixó! Veliaquí perquè m' tinch de casà! jNo puch de ménos!
Pas. — &Que voldria una senyora jove?
Rom. — No 'm vé d* aquí; com que 'm caso per necessi- tat... Proporcionada à la edat meva.
Pas. — ^Guapa?
Rom. — jQué li diré!... Que fassi de bon veure. Encara que no sigui una Vénus, que no sembli tam- poch qu4 he anat à triar un motllo de fer care- tas. Perquè aquí 'n deuhen venir que ni ab rodas podràn anar.
Pas — Ja veurà Aniré à buscà 1É àlbum, y vostè 's mi- rarà fls retrato» de las clientas.
Rom. — Gom vostè vulgui; porti 1 • àlbum.
Pas. — Dispensim un moment. (Se fn vd per la dreta.)
ESCENA VIII
D. ROMAN, FLORA
Rom. — Aixís acabaré d* una vegada ab las impertinen- cias d* aquell mal esperit; sino '1 primé dia 'm mataria d' una feridura. jOli!
Flora. — jBon dia tingui! (Entrant pel [oro. )
Hom. - Bon dia. (jSogras, sogras!) (Sense mirà qui ha entrat.)
Flora. — £Qué no hi es lo senyó?
Rom. — Si, senyora; aviat sortirà. (Contesta no fent ca$ de Flora.)
Flora. — Porto *1 número y '1 retrato. (Trayentho del pit.)
iQué es empleat de la casa vostè? Rom. — No senyora.
Fi ora. — \\h\ Déu vení per casarse. (Roman se la mira.) Rom. - No li dich que no. ^Vosté també? Flora. — Sí, senyó. Pero 'm convé casarme avií't, pero iiiolt.
Rom. — ;No li convé més à vostè que à mí!
Flora. — ^Que no...? Cada qu^l se sab las sevas cosas.
^Qué la boscà soltera ó viuda? Rom. — Tant me fà. Flora. — ^Rica ò pobra?
Rom. — CjQue es tafanera aquesta minyona!; M' es igual. Surti com surti. Mentres serveixi per casà.
Flora. — |Sí que es de bon acontentà! (tPot sé *m con- vindria! £De manera que mentres serveixi...?
Rom. — jBrrúú..! (Pensatiu).
Flora. — %Què pateix d' algún mal?
Rom — D4 una ràbia continua. (Flora s' aparta).
Flora. — ; Jesús, Maria, Joseph! ({X e^tich que es un mal que *s encomana molt! jJo que anava a proposarli. ..!) ^Li ve moltsovíni?
Rom. — iSempre estich treyent foch peíscaixals!
Flora. — jCa* \ Pot sé 4m mossegaria). &Qué no pren res?
Rom. — Sí; tinch de pendre dona. Per só he vingut.
Flofa. — 4ES dí que 's casa per remey?
Rom. — Sí, senyora Es cura de moro, pero es cura se-
Flora. - (\No; no vull serví de medecina!) Jo «é un m% ncscal què à n* aixó de la ràbia ha fet molt bonàs curas. ^Si vol que li atrassi. .?
2
— 18 —
Rom. — jPot sé 'm curaria à la sogra! Per mí, no. Fiora.-— iQué es casat?
Rom. — Si ho s'gués, ja no vindria per casarme. Fi ora — jCom parla de sogra! jJo, qué hi sé! Rom. — |,Y qué no pot tení sogra un viudo? Flora. — Ah! es viudo! (jDebía matà la dona à mosse- gadas!)
Rom. — Sí; tiuch sogra y no la puch deixà! (Mala ne- gada fassi! Flora. — ^Què li fa nosa?
Rom. — j Y tant! Y io pitjo es que no puch deixaria, com dich.
Flora. — Donchs no la deixí; dònguila. Rom. — ^Qué sab algú que la vulgui? Si '1 sab, díguiho. Flora. — $No '1 sé per mi y vol que (\ sàpiga per un al- tre?
ESCENA IX
Dits. DON PASCUAL
Pas. — (Sortint per la dreta). Aquí està 1* àlbum. (Lo porta à la mà). £ Vostè per aqui? (d Flora). jSí que ha tornat depressa!
Flora. — Li porto apuntat lo número, y *l retrato. (Li dona y Pascual lo deixa damunt l* escriptori). ^Qué ja nV ha trobat casador?
Pas — jPot sé i t Entri à n' aquesta saleta, (senyala V es- querra) que despatxaré à ne '1 senyó y després parlarém.
Rom. — Sí, perquè tinch d* arribarme al Bolsín.
Flora. — (Anant d la porta de V esquerra acompanyada de Pas- cual.) Ja m* esperaré. (A Pascual). <iQué serà aviat? ^Li ha dit ell?
Pa«.— Ja 'n parlarém tot seguit. Entri, si es servida.
Flora.— Es que ja li he dit que 'm convindria sortirne. (Entra d V esquerra).
ESCENA X
DON ROMAN. DON PASCUAL Pas.— (Venint d( acompanyà d Flora). 4N0 faria pas per vos-
1
— 19
té aquesta? Rom. — Per casarmhi, no senyó.
Pas. — Ja mi ho semblava. (Seu al costat de Roman y li ense- nya V àlbum.) Donchs miris 1* àlbum. Aquí 4n té una que no es despreciable. Es viuda y ab bon dot. Aixó sí; té sis criaturas, que la més gran té set anys.
Rom. — No, home, no. ^Qué fs pensa que vull posà cos- tura?
Pas — ;Jo tinch de dirli tot lo que hi ha' A n' aquesta casa no s* enganya à ningú. (Gira un full del àl- bum) Aquí té una soltera de vintieinch anys.
Rom. — ; Massa jove! jHey, per mí!
Pas — En aixo no s' hi ficsi. Vintieinch anys, os M edat que ella *s posa. Sempre 'n tindrà, segons jo calculo, set ó vuit més, sino que s* ha plantat à 25.
-Rom. — jJa es més proporcionada! Pas. — Tindrà uns 30,000 duros.
Rom. — jAlxó no 4m va mal! Aquesta 4m sembla que fa- rà, ha dit que tindrà uns 30,000 duros?
Pas. — Sí, senyò; quan mori la seva mare.
Rom.— ^Te mare? tNi cuberta d' or! No 'n parlém més.
Pas. — Gira un altre full). Aquí n' hi ha una à qui no co- nech personalment. Es vistosa. ^Veu?
Rom. — (Mirant). En efecte, es guapa. No 'm desagrada pas.
Pas. — Va portà '1 retrato y las senyas un senyó ameri-
cano, jnolt interessat en casaria. Rom. - £Y per qué no s6 hi casa éll? Si tan interessat hi
està...
Pas. — Perquè ell es casat. Dona à n( aquesta deu mil duros lo dia en que *s casi y habitació franca en un pis de casa d4 ell.
Rom. — ^Es casat, li dona dot y habitació ? Ensényi-
men un* altra. iNo estich per tantas ventajas!
Pas. — (Tancant V àlbum). Ja veurà, senyó ..
Rom. — Romàn, per servirlo. Romàn Vilaret.
Pas. — Gracias. Ja veurà, senyó Romàn. Desde que ha entrat, que m' ha sigut símpàtich y vull par- larli ab franquesa. Aixó sí; li estimaré que no 'n fassi ús, perquè no 'm favoreix lo negoci.
Rom. — Ja pot à\. Só home que 'm só guardà las con- fiansas.
Pas. - Aquesta casa es de las més acreditadas per bo- nàs proporcions. No n' hi ha de millor à Bar- celona.
Rom. — Aixís m' ho va manifestà en Rafelet, lo meu de-
- 20 —
pendent, que es à qui vaig encarregà que la b uí-qués. Y ell, que es espavilat...
Pas. — No cbsiant, aquí no hi vé cap clienta que no tin- gui un >is ó às. Una que sigui guapa, bona, ri- ca, sc rií-e cap tara, n© té necessitat devení. Ja pot figuràr>ho; los casaments per V agencia son caí^amtms d' enràrrech {baix),
Rom. — Per rec la goneral, ja m' ho figuro. Peró pot ha—
bernhi una d* aquéllas que, no se sab perquè, no 4s casa y >int:uí hquï per si troba acomodo. Jo n' he conegut alguna aixis.
Pas. — De vc^adas n* hi ha; peró son molt raras.
Rom. — Un company de Boisa 'm té dit que mc 'n sab- una de molt convenienta; peró hi ha un mes que 'm fa passà d* un dia al altre y jo no puch aguamà més à la sogra Ni vull fé una desgra- cia, ni morirme df un disgust.
Pas. — Ja n* hi sé una, que li asseguro que es una alha- ja. Aqueixa, li garantiso.
Rom. — veure? Vingui. (SenyalantV àlbum).
Pas. — No es aquí. Es viuda d4 un amich meu, amiga de la me*a senyora, sense fills ni pares y ab un regular passament Té un génit com una mal- va, de bona presencia y proporcionada à 1^ edat de vostè.
Rom. — ;rVeu com hi ha excepcions?
Pas. — Es que aquesta no es alta à la casa. Tractant d4 ella, no parla lc agent, sino 1* amich. Es raro* <1 dia que no vé à n* aquesta hora, y avuy ja m* e>tranva que no sigui aqui. Si tingués la bondat vostè d' esperarse una estona, 'ls pre- sentaria.
Rom. — Ella *> deurà està aqui un ratet. No faré més que arrií arme al Bolsín à véure cóm han quedat los rambis y tornaré tot seguit. (Si aixeca).
Pas. — Està lo. jHasta luego! (Encaixant).
Rom. — Estigui lonet (jDitxosa sogra!) (Se 'n va pel foro)
ESCENA XI
DON PASCUAL. FLORA
Pas. — Me sembla que ab la Matilde serían felissos jNcw
ya! (Cridant d Flora). FL·RA.—fSurlinl). (;Ja deu sé fora *l de la ràbia!/ Pas.— (Miranlse H retrato). Ja està bé aquest retrato.
— 21 —
Flora. — De mitj en amunt, sí senyó. Ja 'm va dí 'í re- tratista que hi tornés un altre dia; que me *n faria tants C3m volgués, en tótaslas posicions, Diumcnje penso tornarhi, perquè Sn va dí que íio me 4m faria pagà res.
Pas. — Es barato. Aixó de retrataria de franch...
Flora. — A n' aquest preu, tot ho prenen. ^Donchsja m' ha trobat marit?
Pas. - Ha vingut un jove y se li ha dit que vostè era guapa, honrada...
Flora. — Aixó no m* ho había preguntat.
Pas. — Bé, però ja se suposa jNo hem pas de di que no!
Flora. — Gracias pel favor. ell es guapo?
Pas — Jo no \( he vist. Lo meu dependent ha parlat ab ell. Ara 'l faré sortí y 's parlaran. Segui. Se 'n va per la dreta). (Flora s( assenta).
ESCENA XII
FLOBA. CARLOS
Flora. — &Diu que *1 farà sortí? iE dí que 'i tenia allí amagat! ;A veure si n' eixirem desseguida!
Car. — (Surt de la dreta). &Es vostè la senyoreta Flora? (jBarba!)
Flora. — Per servirlo. f;No es maletí) £ Vostè es soltè? Car — Per lo que vulgui manà.
Flora. — No més li demano que *n sortim aviat, perquè malaltia llarga, es parenta de la mort.
Car - Aixó no depèn de mí. Si de mí depengués...
Flora. ^Qué v°l dí Q1^ depèn de mi? Si es aixis, dis- posi, disposi.
Car. — £Que ín disposi? ^Qué diria l* escultor?
Flora. — (jJa li han dii!) L( escultor no es pas lo meu promès. Si li han dit, l* ha.i enganyat.
Car. — Però es lo seu ballador.
Flora — ,Y que 'n sab!... Peró si vostó 'n sab tant com ell...
Car — jQué vol que no *n sàpiga! Tali asseguro que sí; só ampurdanésy alli ballém més que cap baldufa. Sçhoti?s vals, massurcas y fins sardanas. De- mani.
Flora. — (&Ja lligarém!) L' escultor també ho balla tot. Car. — iCóm es que ell té tant d* interès en que vostè '* casi? Nc -ent parent de vostè...
22 —
Elora. — Perquè 'm vol bé y diu que na4 es convenient teni un costat.
Car. — jPot sé al que 's casi ab vostè no li agradarà fé de costat. A mi tant se *m endona.
Flora. — Donchs si tant se li endona, casantse vostè ab mi, ningú hi té res que veure.
Car — ^Quí li ha dit que jo 'm casava ab vostè?
Flora. — Lo senyó de la casa m4 ha dit quo 41 faria sor- tí y 'm parlaria.
Car. — També m* ho ha dit à ne mí. Com que só *1 de- pendent de la casa y he rebut al pretendent de vostè, m* ha dit que sortís à explicarli.
Flora. — (i ío *m creya que ja 6i tenia!) ^Donchs qui es ell?
Car. — Un jove guapo. M' afiguro que tamté es balla- dor.
Flora. — ^Vol enllestirho aviat,? ^No li ha preguntat vo^té?
Car. — Diu que primé s' ha de parlà ab vostè, per veure si s' entenen.
Flora. — ;Semb!a que no costa pas gayre do quedà en- tesos!
Car. — També m' ho sembla à mí; peró bé 's tenen dc enrahonà \Lo casarse es un xich seriol
Flora. — ffiòm se diu?
Car. — llafelet. agrada 'i nom?
Flora — jNo es pas lo nom I j que 'm té d* agradà!
Car. — ^Jonclis per qué me *l preguntava?
Flora. — Per veure si '1 coneixia; peró pel nom, no —
Car. — Deu tenúmoltas coneixensas vostè.
Flora. — Com que cuso per varias botigas y en totas hi ha dependents, pot pensà si 'n conech. iUn xafé!
ESCENA XIII
Dits. RÀFELET
Raf.- (Entrant pel (oro). jOeu los guart! Car. — ;Deu lo guart* (Aquí 'l té. (A Flora). Flora. — fiTambé m' agrada!) (Carlos se posa d escriure). Raf. — ^Què ha vingut la cusiJora, sombrerera, ninye- ra, etcètera?
Flora. — ^Qué vol d i aquest últim mot? iNo ho he sigut
may d* etcètera! |.Quín ofici es? Raf.— Qué pot sé fora vostè? (iBufa!)
- 23 —
Car. — Ella mateixa. La senyoreta Flora.
Raf. — Celebro. (Li dona la md). Lo d* etcètera, no he
he dit per agravíarla. jDeu me 'n guart! Fé un
asravi à vostè, seria tirarnie terra als ulls.
^No veu que ja la considero meva? Flora. — (jEs aixeritlj Ja sab vostè qne jo só travallado-
ra; modista de blanch. Trevallo à la iuàquina. Raf. — M* esià bé,
Flora — No més tínch lo que guanyo. Un jornal regu- lar.
Raf. — M' està bé, m' està bé.
Flora. — No tinch pare-s, ni oncles, ni...
Raf. — M* e-ítà bé, molt bé.
Flora — Y 'm convé casarme prompte; molt prompte.
Raf. — M* està... dich, no ml està bé. ;Hey! tant promp- te, tant prompte S' entent, casarme.
Elora. — &Qué vol tardà gayre vostè? Perquè tampoch me vindrà de set ó vuit dias.
Raf. — quina hora la podria veure sola?
Flora. — &Què *s pensa que tinch pó d* està sola, que 4m vol vení à fé companyia? jNo 'n só de po- ruga!
Raf. — Es que per tractà dfc aquestas cosas, 1* altre gent no 'n té de fé res. jSon assurntos tan íntims! jNo 's pensi que vulgui di sola à casa seva! Demà hi ha ball al «Salón Barcelonès» 4V0I anarhi?
Car. — (;Ja li ha tocat la flaca!) Raf. — Digui.
Flora. — Per ballà, sempre faig una. Demà, al «Brase- lonés».
Raf. — Donchs entesos. Ara, si no hi té inconvenient, 1' acompanyaré fins à la porta de casa seva y qucdarém ab V hora.
Flora. — Bueno; com que ja És pot di que som prome. sos.. .
Raf. — Està clà (Disposantse à anarsen). Y més que prome- sos.
Car. — ^Quó tornaràn pels papers?
Raf. — iQué vol dí que 'n necessitem cap?
Car. — Sense Ms papers, no 'ls caearàn pas.
Flora. — Jo no sé com van aquestas cosas. Com may m'
hi he trobat... Raf. — Jo tampoch. (Ni ganas).
Car. — Ja ho sabém nosaltres. En vuit ó deu días los hi
deixarém llestos; no més. Flora. — jVuit ó deu días ..! {Me sembla que es moit
temps] ?No li sembla à vostè? *tVuit ó dea días!
— 24
Raf. — ]Huy :í. i Jo ho creen que *ns podém arreclà molt més aviat! En vuit ó deu dias se dona la volta al mon.
Car.— Ja veuran com no s' arreclaràn en menos temps. Raf — iFugi, home! Allà à la Bolsa tot ho despatxèm ab
quatre mo;s. «Dono, prench> tant, fet» y ja
està. Com aixó; es cuestió d' un santiamén. Flora. — \ Aixis, ;aixis! Sortimne aviat. Lo que s4 ha d*
cmponyà que 's vengui. \\ Vuit ó deu díasl! Car. — Ja veuiàn com per anà depressa, aniràn més à
pooh à poch.
Raf. — iCà, home, cà! Estigui bó. &Es servida? (Li dona 'l bras).
Flora. — j Passi ho bé! (Prenent lo bras d Rafelet). ijVuit ó deu díasÜ
Car. — i No s' hi cansin! (Rafelet y Flora se *n van pel {oro).
ESCENA XIV
D ON PASCUAL. CARLOS
Raf. — (Sortint al andrsen los altre dos). ^Ja sJ han avingut?
Car. — Bé ho sembla. 'L*> hi he dit si tornaran per des- patxà 'ls papers, peró se 'ls volen despatxà ells mateixos. Créuhen que se 'ls despatxaràn en menos de vuit ó deu días. tEs impossible!
Raf. — ,Pot sé sí! De Vegadas se fan miracles.
Car — Se veu que ell es un espatotxi de primera.
Raf. — Donchs ja sabrà despatxarse. Fàssilshi creu, que ja *ls hem vist prou. No 'n menjarém confits d4 aquest parell.
Car. — Tots dos han pagat. N} hi tenim res que recla- ma.
Raf. — jJa, ja! Per só no 'm donan cap ànsia jQue eses- trany que la Matilde no hagi vingut avuy! Y la tindria de veure, per si torna aquell senyó Romàn. Carlos, hauria d* arríbarshi
Car. — Com vulgui.
ESCENA XV
Dits. DONYA BRAÜLIà
Brau, — (Entrant pel foro) /Ave Maria Puríssima/
Raf. — Ja pot passà, senyora, que Den la guart. Tingui
la bondat de pendre assiento, que tot seguit
e>tich per vostè.
— 25 —
Brau. — Gracias (S' assenta y Pascual parla baix d Carlos) (/Ay quins papers una dona té de fé per la memòria de la seva filla!)
Car — (^La senyora Matilde?) (d Pascual).
Raf, — (Sí; que fassi 'i favo/ d' arribarse io més promp- te que pugui, que voldria parlarli). (d Carlos). A veure si ia casaré ab lo bolsista!)
Car. — Donchs me 'n vaig. (Pren lo sombrero y se 'n và pel (oro,)
ESCENA XVI
DON PASCUAL. DONYA BRAlíLIA
Pas. — Estich à las sevas ordres. (A Braulia). <gQué se li ofereix?
Brau. — íQuè hauria vingut un senyó de molt mal gé- nit.. ? £Ün que sempre gasta mal humor?
Pas. — No, senyora; si no esplica més...
Brau. — (No vull preguntà directament per ell). M4 ha dit que vindria. Un jove ab bigoti, ben plantat, que 's diu Rafel. £No ha estat aquí?
Pas. — Aquest, si, senyora. £Vol di que té mal génit y gasta mal humor? {Ningú ho diríal
Brau. — jVaya! (Preguntava primé pel altre, peró ja 1' he feta). iQué ha fet apuntà à algú?
Fas' — No, senyora; ni à n' ell mateix.
Brau. — Es estrany, perquè m' ha dii que vindria per un altre. (Jo l* he fet parlà y m* ha dit que teniu de vení per en Roman).
Pasc — Ja ha vingut, pero tot seguit s' ha arreclat aquí mateix ab una cusidora.
Brau. — (jEs dí que 'n Roman se casarà ab una cusido- ra') Una cusidora! £Jove? Ja ho suposo.
Pasc. — Ah! això sí; y molt guapeta.
Brau. — jNo ho serà tant com la meva filla! Ja li asse- guro.
Pasc — No la conech à la seva filla. No tinch aquet honor.
Brau. — (Ab impaciència,) jNo sé quin Sant me deté!....
j Aqui ahont me veu... (amenassadora sf aixeca.) Pasc. — Calmis, senyora/ £Que es fili de voslé aquest
Rafel et? (Braulia toma d seure.) Brau.-— No senyó, no. So viuda v no tich cap fill. Pas. — No més aquella filla de que 'm parlava, tan
guapa.
— 26 —
Brau. — Tampoch; ja es morta. (Exaltada ) jSi 1* atrapés aquí, seria capassa de...!
Pasc. — No 's exalti! jPot sé no s* hi arribarà à casà!
Brau. — (iQuan en Rafelet m' ha dit que tenia de veni por ell!...) £Y n j ha vingut un altre senyó de molt mal génit?
Pasc. — Ja li he dit que no. (i Aquesta '1 busca de mai génit!) ^Si vol que 1* apunti per si 'n vé cap de aquest génit?.. Si acàs, l' avisa riam tot se- guit.
Brau. — (Es vritat que apuntantme aquí, tindré ocasió
do tornà y enterarme.) Pasc. — Ara com ara de mal génit no n' hi ha cap. Brau. — Ja 'm pot apuntà' (Pascual se n' va al escriptori.) Pasc. — ^Com se diu? (Dispo anlse d pendre notas.) Brau. — (Li diré *1 meu segon nom, que si ell olorava
que jo he vingut, no sabria res.) jCom deya? Pacs. — Di'.'h si farà *l favor del nom. Brau. — Prou. Reparada. (Pascual va eseribinl.) , Pasc— ^Edat?
Brau. — ^Edat?... May m' hi enfondo. Posin quaranta.
Pasc — (Miranlsela ) ^Quaranta edats?
.Brau — Quaranta anys. (A n* aquestas casas sempre
deuhen està per bromas!) Pasc. — Por suposat que deu volgué un marit, que en- cara que tingui mal génit, ia sàpiga acaricia. Brou. — No senyó; ja m6 han passat aquestas cosas. Pasc — Bueno; donchs no ris hi ficsarém. Ja m' ha dit
que era viuda, sense fil 1 s Brau. — Sí, peró ja n* he tingut. jD* aquí'm vé M mal
viure! Per la meva tranquilitat, pot sé mes mr
hauria valgut no tenir família. Pas. — j De vegadas los fills son 1' esca del pecat! Brau. — Aquestas bromas, no me las gasti. jFassi '1 favor de no insultà la memòria de la meva filla! Pas. — jDeu me 'n guart! jCona vostè deya que M mal
viure li provenia dels fills! Brau. — Si; lm vé de la filla, que al cel siga. Se 'm
và casà y m* ha deixat un gendre, un fiero
Roman, k qui cada dia tinch d* armà rakons. Pas. — (jRoman! jaquesta es a sogra del viudo!) ^Vosté
las hi arma? (S{ alsa del escriptori.) Brau. — jJo, jo! Perquè 's ho mereix. Y encara 'n faig
poch jSó una màrtir! Cap santa sufríría lo
que jo sufreixo. Pas. — Si hi està malament, sepàrissen. Brau. — ;Ja ho diu vostè! Hi ha certas cosas que ho im-
pideixen. Certas cosas íntimas £me entent?
— 11 —
Pas. —Respecto aquestas cerías cosas. Vostès se las sabràn.
Brau. — Si senyo; son cosas que 4m ténen lligada à ell, sino prou me 'n hauria anat cent lleugas lluny. <iPobra filla meva! jSi no fós per ella! jSi do fós per la Riteta...!
Pas. — ^Qué té un' altra filla?
Brau — St no fós per la què tenia. i Vostè en tot hi tro- ba reparos!
Pas. — ;Perdoni! No 'ra pensava que la morta la destor- bés per res.
Brau. — La seva memòria 'm destorba.
Pas. — ^.La seva memòria la destorba?Donchsnohi pensi.
Brau. — |No hi pensi, no hi pensi! Vostè no 'n deu habé tingut de fills; sino, no parlaria aixis.
Pas. — Encara 'n tinch y Deu me 'ls conservi.
Brau. — Donchs se Ms deu estimà molt poch.
Pas. — iSenyora, no m falti!
Brau. — Es vostè qui m' ha faltat; que m4 ha dit que no pensés en la meva Riteta.
Pas. — jPero sí vostè 'm acaba de dí que la memòria d' ella )a destorbava! ,Qué volia que jo li con- testes! Sigui racional, senyora.
Brau. — iEncara més! <;Es dí que só irracional?
Pas. — Senyora, veig que té molt mal caràcter.
Brau. — iQue jo tinch mal caràcter! Si hagués pensat que ^osté 4m habia de tractà aixís, haurfa vingut ab testimonis. ;Jo 'm creva que à n* aquestas casas à lo ménos tenian principis!
Pas. — iFas^i '1 favor de n oexasperarme! jNo es vostè qui *m té d* ensenyà de modos!
Brau. — iEncar a voldrà teni rahó! 1L0 mateix que passa ab lo meu gendre! iTractarme de mala rnare, dÉ irracional, de mal caràcter y encara alsa 1' gallu perquè li contesto! Si 41 meu gendre fós un altre, que 'm cregués com m' hauria de creure, vindria ell aquí y sabria vostè si só irracional y tinch mal caràcter. Peró '1 nieu gendre...
Pas. — jJa '1 pianyo! Cregui que cs digne de planye! Brau. — &Què diu? Miris: planyis cosas sevas, que ben
segú que s* ho necessitan més. Pas. — Té sort que 'm sé contení; sino, com à Pascual
que 'm dich...
Beau. — <jQué faria? Si vostè 's diu Pascual, jo mc dich
Braulia; y tiri peï cap que vulgui. Pas. — Ah! ^si? ^Braulia? Donchs vostè falta à la vritat, y aixó li dich y li sostinch.
— 28 —
Brau. — jEs dí que també só embustera! Encara que si- gui senyora...
Pas — i Vostè, senyora. ..? 'N va vestida. Una senyora que 's diu Braulia, no enganya à la gent, com vostè m' ha enganyat à mí fentme apimà que *s diu Reparada.
Brae. — Es que també me n' dich; y si vol li portaré Él bautisme que ho canta.
Pas. — En ell veuriam com t&mpoch es cert que tingui quaranta anys
Brau. — Si senyo que 'Is tinch.
Pas. — D* aquesta manera, pot sé també te fills, y m4
ha dit que no 4n tenia. Brau. — Senyò: jo só tan bona com un* altra, peró ab
los teus insults me treu de test. Pas. — {Pren del escriptori la fulla de notas.) Per acabà! ^Veu
lo que habia apuntat de vostè? Donchs tingui.
(Ho esqueixa.) jNo vull tantas embusterías à
casa!
Brau. — jJa 's preval de qué só donal
ESCENA XVII
Dits, CARLOS
Car.— (Entrant pel foro ) He trobat à D. R,omàn.
Brau. — í A li ! 'i mou gendre. &Que vé? Encara ell P aju- daré à insultarme. (A Carlos.) M' ha tractat de qualsevol cosa.
Car — &Qué li passa, senyora?
Brau. — Ja li explicaré després. Digui: ^que vé 'n Ro- màn? ^Que ha üe vení aquell trapella?
Pas. — Díguili si vé y que se 'n vagi ella escalas avall, que n' estich fins à la nou del coll.
Brau. — ;Si aixis treu à la gent, que 'n deu tení poca de feynaf jQue 'n durà pochs de capellans al en- terro!
Pas. — De gent com vostè, ni ganas de tenir feyna.
Car. — M* ha dit D Roman, que aquell seu amich de la Bolsa V na presentat à la que s* ha de casà ab ell; y que tot seguit vindrà à satisfé 4ls honoraris, s: es que avans no ha vingut à sa- tisferlos lo seu dependent Rafelet, à aui ha do- nat també '1 mateix encàrrech.
Brau. — iAquell tunante 's casa!
- 29 —
Pas — En Rafelet no ha pas tornat. Brau.— iAquell tunante 's casa!
Car. — (A Pascual.) &Sab ab qui? Ab la senyora Matilde. Pas. — Ara m' csplico perquè ella no habia vingut. Me Én alegro.
Brau — \Y quan se h va mori la Riteta, aquell deses- pero! jAy pobra filla meva desgraciada!
Car. — iQue s4 babia de casà ab una filla de vostè? (Ve- taquí perquè m' ha parlat tan mal de la seva sogra!)
Brau. — Si tingués una filla y *s volgués casà ab aquell brètol, ara que '1 conech, primé la mataria* i Vegi què li dich!
Pa*. — No hi hauria necessitat. Perquè no 's casés ab la seva filla, no tindria de fé sinó que ell la I conegués à vostè.
Br/ü. — (A Carlos.) Ja ho sent com m< insulta aquest senyo... d' apariencias.
Pas — i Si no se 'n va de bonàs en bonàs, V entrauré de irutlas en malas! Aquesta casa no es d4 es- càndols! (Roman desde la porta sent Jas darreras pa- raulas de Pascual.)
ESCENA XVIII
Dits y ROMAN
Rom — (A Pascual.) jJa V ha coneguda! £Es tal com jo li
pintava? Pas.— |Pitjór
Brau. | (A Pascual.) Ja li he dit que encara ll ajudaria.
i In fa me! (A Roman.) Rom. — No 'm farà pas sorti de test. (Calmés.) Dintre
po?hs dias me caso, y no *m convé incomo-
darme.
BRAU.--iProu que ho sabém que 's casa ab una tal Ma- tilde!
Rom — Si senyora. Ab aixó, com que jo ja ho he sigut prou, busquis màrtir.
Brau. — Ab eUa podran fé '1 romanso de Matilde y Ma- lec Adel. (Ab ironia. Pascual se crema.)
Pas. — -Aquesta senyora Matilde es molt respectable; no permeto que se 1* insulti, ó sino agafo una ca- dira... (Fent V acció d' agafaria.)
— 30 —
Rom. — (Detenintlo .) No, home, no ho fassi, que li farian pagà per bona.
Brau. — (A Roman.) Veig que la visita d' aquesta senyora li haurà sigut un calmant.
Rom. — £Per que no m* incomodo?... jY donchs com do- naria à coneixe V alegria de separarme dc vostè!
Brau. — iAixó de no teni marit...! Rom. — Miris: ?qui n* hi buscaràn.
Pas. — jCà! &Que fs pensa que vull desacredità 1* esta- bliment?
Brau.— -Si, establiment de rebrechs. j Tingui compte! Pas —í Aquesta dona 'm faria di *ls salms al revés!
ESCENA ULTIMA
Dits y RAFELET
Raf. — (Entrant pel foro.) \Per servirlos! Vinch en recado del meu principal à satisfé... (Veu à Roman.) Ali, ja es aqui! Donya Braulia! (Sorprès al veu- reia.)
Brau. — Ay Rafelet! Vé com l* anell al dit. Aqui m' es- tan tractant d' embustera,' de mal caràcter
Pas. — jSenyora! ja li he dit que aqui hi es de més! Rom. — jCom si li digués Llúcia!
Brau. — <:Que no ls coneixia vostè, quan và atranà à ne <n Roman à n4 aquesta casa? (Dispossantse d anarsen.)
Pasc. — A vostè no coneixíam,, que es pitjo que cap
pestc. jEsca de rahons! jVagi enhoramalal Rom. — Si no fa fum de sabatots, no la 'n treurà pas. Brau. — Rafelet: $qui es que 's deté?
ique no sent com se cm desdora?
jContéstils, home! Raf. — iSenyora,
à mi m* han servit molt bé!
(Braulia irritada, se 'n va depressa Cúrlos se la mira rient. Rafelet, se pcala mà à la butxaca y dona una moneda d Pascual. j Pasc — [Aquest gènit desespera! Raf. — Jo n* estich molt satisfet. Rom.— £ Vols di? (Estranyat.) Raf — Aquest génit, m4 ha fét
— 31 —
veni à la «Casamentera.»
(Al públich.) Si 'ls que m* estan eseoltant
volen casarse ab urgència
y recorren à una Agencia,
ja saben qué hí trobaran.
Aquí 'Is hi presentaran proporcions d© tota trassa per tenirne prou y massa; que, més alegre omès trist, lo qne en las taulas han vist es lo que en V Agencia pas.-a.
CAU LO TELO
— 32 —
obras mímn del mateix autor
Un pom de violas Lo tret per la culata
Claris
Montserrat. ... . Lo castell y la masia . Lo cantador (1) . . . Unanoya es per un rey La vida al encant . . La comèdia de Falset . L' ocasió fa ll lladre. . ;Divendres! . . . . Un fí de festa* . . .
Qui més mira
Lo quarto dels mals en-
dressos
De teiïladas en amunt. Lo pot de la confitura La marmota . . . Roda lo mon y torna al
born.
comèdia en 3 actes
|
» |
» |
3 |
» |
|
drama |
» |
3 |
» |
|
comèdia |
» |
3 |
» |
|
drama |
» |
3 |
» |
|
parodia |
» |
2 |
» |
|
pessa-cómica |
» |
1 |
» |
|
» |
» |
1 |
» |
|
» |
» |
1 |
» |
|
» |
» |
1 |
» |
|
» |
» |
1 |
|
|
» |
» |
1 |
» |
|
» |
» |
1 |
» |
|
» |
1 |
» |
|
|
» |
» |
l |
» |
|
sarsuela |
» |
1 |
» |
|
» ' |
» |
1 |
» |
|
parodia |
» |
1 |
» |
|
» |
1 |
» |
|
|
ex cursió |
» |
2 |
» |
(1) En colaboració ab D. Frederich Soler.
Innp. Alsina y CWs, Muntaner,
LO TEATRO REGIONAL
- — *3§es
OBRAS PUBLiCADAS
Ptas.
L· Agulla, drama, 6 actes. Pelay y Briz 2
Sortint del on, diàlech. Ignasi Iglesias 0 2)
Claris, drama, 3 actes, Conrat Roure 2
Lo leatro per dins, comèdia, 2 actes. Frederic h Soler. . . . 1*53
Sant Jordi mata V aranya, comèdia, 1 acte, A. Guasch Tomhas. 1
La dona y la baylerina^ comèdia, un acte, Fi ederich Soler. . . 1
Pintura fi de sigle, 1 acte, Guasch Tombas y Daímases Gil. . 1
Un' altra sogra, comèdia, un acte, Abelardo Coma 1
Las Joyas de la Bcsor. d: ama, 3 actes. Fredeiich Soler. . . 2
; Tot per las dt-nas! 1 acte, Joseph Ml' Pous 1
II esclau del vki. Monólech, Ignasi Iglesias 0450
Lafeyna d' en Jafà, comèdia, 1 acte, Ernest Soler dc las Casas. 1
Los aucellets, Comèdia, 3 actes, Joseph M.* Pous 2
La mosca al nas. Comèdia, ■ acte, Frederich Soler 1
La firma de '« Bovettat. Comèdia, 1 acte, Coürat Colomer. . 1
La tornaboda. Comèdia, 1 acte. Julià Carcassó 1
HXerraire--, Monólech, Joaquim Montero 0'50
Lo quarto dels mals endressos, 1 acte, Conrat Roure. ... 1
Qui oli remena... Juguet 1 acte, Pere Reig y Fio! .... 1
La flor de la montanya, Diama, 3 actes. Ran-tn Loidas. . Z
Tres personas, Juguet, 1 acte, Abe'ardo Coma 0*50
; Tor per ella: Comèdia, 1 aete.A. Careta y Vidal 1
Per contradicció, Comèdia, 1 *de, J. Pont y Espasa. . . . 0'50
«La mort de Nerón» Tragèdia, 1 acte, Viclor Balaguer <v"0
«Un músich de regiment» Sarsuela \ acte, Joseph Ma Pous ... 1
«La Dama d? Keus» Drama, 3 actes. Manuel Rocamora 2
«Un rey de pega» Monólech lírich, \ acte, Ennch Molina. . . . *''5
*Dos companys mal avinguts» Joguina, \ acte. F. Godo V. y Rahola. \
»La Pe»cateria*, sainete per Mirahent y Mestres. ...... 1
ala Casa menlera.» joguina, en un acte per Conrat Roure 1