3 0

et*?*

| ARXIU TEATRAL MILLA

§ Compra i venda de comèdies de totes menes

Carrer de Sant Pau, 21. = BARCELONA

1 . .. . _ • - ; i \ ■ -.■ . )

LA DAMA ENAMORADA

DE

JOAN PUIG I FERRETER

PERSONATGES

Lluïsa de Moràn, viuda del pror-

pietari rural Moràn, 38 anys. Víctor Moràn, el seu fill, jovenet

de 18 anys. Abel, jove català, 20 ?nys Annexa, abans serventa de Lluisa,

10 anys.

Teó, el seu fill, jornaler, 36 anys Berta, serventa dels Moràn, 28 anys.

Gent del poble d'ambdós sexes, pagesos i menestrals i algunes criatures L'acció en nostres dies, a França, en un petit poble de la Borgonya i a la masia Vilarnó situada entre boscos, a l'alta Borgonya montanyosa.

ACTE PRIMER

Gran sala a la planta baixa de la casa Moràn. Al fons, vora l'angle de l'esquerra, la gran porta d'entrar que dona al pati. A fóra, davant de la porta, un ample replà de llosanes amb tres esgraons. Després, més baix, el gran pati. A dos netres de la porta, quasi al centre del mur, una gran finestra amb vidrieres i cortinetes de randa. Al marge de la finestra, bastant ample, hi ha diversos objectes, com : una panereta de treball femení amb randes i cintes de colors a dins; alguns llibres i diaris, un petit «Larousse», revistes de modes i altres coses per l'istil oblidades amb cert desordre que no fereix el bon gust. Aprop de la finestra una mà- quina de cusir coberta amb una roba clara. Entre la finestra i la porta, una petita calaixera antiga, baixa, veutruda qual part superior es un pla inclinat. En ella hi ha la roba de taula més bona, els coberts de plata i demés coses semblants. Al fons, a la dreta i ocupant l'angle, una mena de gran caixa de fusta molt vella, contra la paret, en forma de triangle. Es el dipò- sit de llenya pel foc, tallada d'una manera regular per a l'estufa i dressada en grossos troncs o lligada en feixos, per la llar.

Al costat dret, en primer terme, la portà d'una cambra de la part baixa. En segon terme una hermos;: llar de foc, de pedra finament treballada. A la part superior, vora la llar, una petita estufa apagada. A la paret, entre la porta i la llar, hi ha penjats un fusell de cassa, una cassadora de dril, una carnicera de malla i dos fuets de cotxer. A sobre, el retrat del senyor Moràn, burgès rural de sòlida i grossa complexió, en vestit de cassa i fnsell. Al mur del fons, sobre el dipòsit de llenya, algunes eines de jardineria com : estisores de podar, po- dallets, podadores, etc, sostinguts per una corretja horinzontal clavada al mur. Al costat esquerra, en primer terme, nnaporialada on pengen uns vells i bons cortinatges que ama- guen l'arcova on dorm Lluisa. A l'obrir la cortina es veu el llit, de cap al fons, un ample llit matrimonial de fusta de color. Tot el segon terme I'ompla un pany de fusta rogenca amb motllures a les vores, amb linies i dibuixos pel mig i dins d'aquest pany s'hi obre : primer la porta que enmena al pis superior i després un armari enclavat al mur. En tercer terme la

• 674183

El Llarg de camins, vagabond,

35 anys. El pare Viardot, 60 1

UsTla seva nòra, 2\\ ^severs

, ^ ) Vilarn!

La veu del seu ma- f

rit, Remí. V Un manyà. Un mosso. Tres ho- mes. Dues dones.

masia

porta de la cuina, quasi a l'angle. A l'angle meteix una paleta de ferro, grossos bastons amb birolles ferrades, uns assots pels gossos, bossals, gorres de cuyro impermeables, un gran abrric també impermeable, un parell de bótes d'aigua, i alguns calçons de cuiro i esclops, tot |

convenientment colocat.

Entre l'arcova i la porta, una tauleta sostenint un mirall. Damunt d'ella objectes feme- j nins de -Iuisa i llibres i papers, tinter i ploma de l'Abel. Davant la llar la taula rodona on j es menja, i adires, les convenients. Pels murs una sèrie de gravats representant epissodis j d'una cassera al poic-cinglà. Un retrat de Napoleón i un altre de Lluís Felip. El pis està em- pedratamb amples llosanes; les parets tenen un color crema fosc amb sócols molt baixos del mateix color peró més obscur. Per la finestra, quan es oberta, es veu el pati amb alguns castanyers vells. Tot, en aquesta casa, respira l'aire dels temps passats; tot, a l'esterior, con- tinua segons la voluntai i gust del marit^mort, i aixó, justament, dona un tó de cosa morenta als objectes que contrasta amb la vida ardenta i plena de l'ànima de Lluisa. El mateix con- trast entre Lluisa i el seu fill Víctor que encarna l'esperit de les coses febles. Abel en camvi, sembla on joiós, veement i tendre aucell misatger de la vida forta. Dintre aquest marc passa la traeedia d'aquestes tres ànimes i es diumenge a la nit, en haven sopat, vora les nou, quan l'acció ordenada per l'artista comença.

Es a l'hivern i fa fret. La taula està encara parada amb unes estovalles blanquísimes, amb dos coberts de costat i una botella de vi. El quinquer de mà, amb pantalla verda, està encès davant de Lluisa que fa punt apoiant els peus en una cadiraa bixa. Lluisa es alta, esbelta, hermosa Es una graciosa barreja de pagesa i senyora. Sembla orgullosa amb el seu aspecte; es una impressió purament física que naix de la noble bellesa de les seves linies ; així que parla l'impressió d'orgull desapareix i vé el dols encant d'una conversa franca, abundosfa i distingida Ha estat a pensió a les Ursulines i d'allí en guarda, ademés de la bona educació i instrucció, una mena de severitat que amaga les veemencies del seu cor fogós. Sab ser sen- zilla i distingida. Té uns ulls grans, negres, de mirar apassionat. Té uns llavis vermells, fecseos i carnosos i així meteix ses galtes rosades. Sobre tot té un gran front, obert, arrodonit í un bò&c de cabell negre, airosament pentinat, que l'emmarca Quan està contenta el seu somrís recorda la naturalesa en un dia clar de la primavera. Com la naturalesa, malgrat el seus anys, no es vella, Porta un fichú negre, tirat sobre les espatlles. Una faldilla fosca, de franela, amb quadros esfumats; unes sabates fines, lleugeres, baixes de taló, que li permeten anar i venir airosa, sense fer soroll.

La serventa Berta està assentada vora del foc en una cadira baixa, un gros gat gris a la falda; una manxa petita li penja d'una mà. Amb l'altra s'apoia el cap, el colze demunt del genoll, deixant-se dominar per la modorra del foc i el pés de la vetlla. Es model de serventes, inteligenta i discreta, solament que pel temps que es a la casa, es pren certes llivertats im- propries d'una serventa. Està una mica revellida pel treball, no es gaire gran, un xic grossa d'espatlles i d'anques. Té algun geste enèrgic mé aviat masculí que femení, i té la cara fina i rosada, el cabells molt rossos, un xic lassos; peró llàstima!... ulls petits i maliciosos, el nas massa menut, la boca massa gran i el front estret i un xic arrugat. Amb tot es ben simpàtica. Porta un ample cos de color rogenc foscque li cau folgat sobre les anqu-js. La faldilla curta, d'un cendra obscur, no masa néta. Porta esclops que son mes fins i polits que els d'home. Porta un davantal blavenc, amb ratlles iosques.

Un llarc moment de pausa mentre la senyora treballa i la ser- venta dormisca. Es sent xiular el tren, un poc llunya, amb un xiu- let prim que ressona en la nit. Lluïsa alsa el cap i para un mo- ment de fer punt. La Berta, abans, s'ha refregat els ulls amb el revés de la mà i fa un badall de son.

Berta. — El tren que puja. Ja fa una hora que l' altre h& baixat. Lluïsa. — Això meteix pensava.

Berta. — (Baixant la veu). I si els hagués passat una desgracia? Lluïsa. — Calla!... Sempre crides la desgracia, tu... El tren els

deu haver deixat i venen a peü. Berta. — Ui!... Amb aquest fret i per la carretera... quin bon anar! Lluïsa. — Posa més llenya al foc que arribaran glassats, els fills

meus.

Berta. — Oh!... No pas l'Abel! Està fet a tot aquell diable!

(Berta que ha posat més llenya al foc escarbota les brases i amb la manxa aviva la flama. Lluïsa. — Ara, ara va bé!

Berta — Que s'escalfin els senyorets en arribant! Lluïsa — Tu també ho voldries per tu... Fa una vetlla molt freda!... Berta. — Recordo que una nit com la d'avui la vaig passar tota a la serena.

4

Lluïsa — Aon?

Berta — Als voltants de Langres, el meu país. Va ser quan la marastra va trèure-m de casa. Em sembla ^que ja us ho he contat altres cops...

Lluïsa. — I perquè no anaves a la casa d'alguna amiga?

Berta. — Per vergonya... Jo no em veia del tot néta de culpa... Si bé que... al costat de la bona pell de la marastra, era un àngel, jo... (Una pausa). Vaig rodar tota la nit per no dor- mir-me... però a la matinada, vaig caure rendida a les parets del poble... La terra estava humida, glassada... Encara en guardo la relíquia... aquí, en aquesta cuixa. Quan el temps muda em fa mal... molt mal! Es una mena de dolor reumà- tic... oi?

Lluïsa — Com no hi vas quedar glassada, criatura!

Berta — (Amb cert orgull). Me n'he vist de tota mena com el meteix Abel ! Per això quan ell conta fets del seus temps de vagabond, jo penso : Jo n'he passat de pitjors que tu i soc una dóna!

(Truquen a la porta, discretament, amb els nusos dels dits. Elles, sorpreses, paren la conversa).

Lluïsa. — Entreu. •

Berta. — Ells no ho son pas...

(Empenyent la porta suaument apareix la vella Anneta. Es una dóna forta, de pell bruna i apergaminada, Somriu bon- dadosa, més una ombra d'apesarament vaga per la seva cara. Té la veu lleugerament tremolosa. Porta un cos i fal- dilla foscos, usats, i una còfia blanca, néta, al cap; pels costats li surten alguns cabells, grisos. Forta esclops que a V entrar deixa al costat de la porta, quedant amb el calçat de cuiro. Tirada a les espatlles una pelegrina vella i descolorida).

Anneta — (Treient el cap per la porta). Bona nit.

Lluïsa. — (Girant-se, però sense alsar-se). Ah! Sou vos, Anneta! Entreu.

Anneta. — Fa fre't.; Que no han vingut els nois? Lluïsa — No encara ; els esperem. Anneta — Que ja heu sopat?

Lluïsa. — Sí... com ells han dit que potser soparien fóra vila...

Berta. — Acosteuvos al foc, Anneta, si teniu fret.

Anneta — De molt bona gana.

(Es lleva la pelegrina, la posa damunt d'una cadira i s'acos- ta al foc posant tendrament les mans a la cara de la Berta).

Berta. — (Esgarrifant-se). Quines mans tant glaçades!

Anneta. — Com la sang d'una vella... (S'asseu al costat de la Berta i posant-li la ma als genolls:) Tu si que sembles una gateta aquí damunt del foc!...

Berta — (Ensenyant el gai que ha tornat a pendre a la seva falda). Mireu-se'l! ... no sé pas qui es més fredolic d'ell o jo!

Lluïsa — (Un poc inquieta). Molt tarden a venir aquells...

Anneta. — Oh!... anant-hi l'Abel rai!... no tingueu por de res!

Berta. — L'Abel es valent!

Anneta. — ^1 té el seny d'un home madur.

Lluïsa. — És que al meu fill, sense l'Abel, no li hauria deixat fer

un viatge a ciutat... Anneta. — Està clar, pobre noi... (Berja toca dissimuladament a

5

í' Anneta i es posa el dit a la boca en senyal que calli. An- 'neta afegeix ràpida:) El meu també és íòra... Berta — Aon?

Anneta. — Suposo que es a ciutat La mare Javel m'ha dit que li ha vist pendre el tren del migdia. Jo era a rentar un paner de roba per la metge sa. ... No sabia res...

Berta. — I no ha tornat tampoc?

Anneta. — A casa no. Potser ha vingut i s'ha ficat a la taverna. Lluïsa. — Ditxosa taverna! Em creia que ja no hi anava? Anneta. — Va probar de deixar-se'n. . . Cah ! Impossible ! Berta — {Alsant-se ràpida). Ah, Deu!... Senyora... Encara he de

donar menjar al pollí!... Si el Víctor ho sab em mata! Lluïsa. — Cuita, vés, abans no arribin!... Aquesta memòria,

Berta!...

Berta — I dir que no tenia altra cosa al pensament!

{Berta es dirigeix a la cuina. Una pausa). Anneta — (Com distreta). I què?... Penseu tenir-lo encara molt temps a l'Abel?

Lluïsa. — Què dieu? Si penso tenir-lo?... jo ho crec!... tant temps

com ell vulgui ! . . . Anneta. — El noi mimat!... El vostre fill se us tornarà gelós! Lluïsa. — I ara! Esteu de broma? S'estimen com dos germans!... Berta. — {Que surt de la cuina amb un fanal encès i es dirigeix

d ia porta del pati. diu entre dents :) Hum! Com dos germans! Lluïsa — Què dius, Berta?

Berta. — (De la porta). Que no us hi fieu massa amb els dos

germans ! (Desapareix). Anneta. — Ditxós Abel! Aquí s'està fent parlar a tothom, d'ell! Lluïsa. — Oh! sí que parla la 'gent!

Anneta. — Sabeu què es diu pel poble? Que vos n'esteu enamorada... Lluïsa. — Bah! No en feu cas...

Anneta. — Quin cas voleu que en fassi?... Deixo dir... I després, en bona fè... (somrient) si fos cert, no tindriau gens mal gust.

Lluïsa — {Amb el rostre encès). No digueu això!... ni per bro- ma... l'Abel!... una criatura!

Anneta — (Amb una punta de malícia). Us heu tornat tota roja! No us heu ofès pas?

Lluïsa. — Ofèndre-m?... No; amb vos mai, Anneta. No us ne- garé que l'estimo a l'Abel... sí, molt!... a la meva manera... •com a un fill...

Anneta. — Es compren. És tan agradable a tothom aquest minyó! Oh!... Encara recordo, com si fos ahir, la nit que van arri- bar a casa amb r altre, morts de fret. Em van demanar acu- lliment; jo, veiént-íos tant aturdits els vaig fer una sopa. Em van dir que feia no sé quant... una borratxada de dies que no havien menjat calent!... Aquest Abel posava una bona cara davant del foc i de la sopa fumejanta. Agrait ens va comensar a contar coses del seu país; del mar, dels ta- ronjars, de les palmeres altes... i què sé jo més! Vàrem passar una vetlla més distreta! Nosaltres, vells, no hem vist res, ni sabem res del món, pensava jo... i vès aquesta cria- tura si en sab de coses! . .

Lluïsa.— {Escoltant amb gran gust). Oh!... la bona Anneta!

Anneta — A l'endemà, de* bon matí, em van demanar per a tre- ballar... Jo els1 vaig dir ; ((fills meus, no tinc més que un tros 6

de terra que cuida' aquest fill que veieu... tenim també una

vaca que ens ajuda a viure pobrament...» i els vaig donar

un got de llet calenta... Després els vaig adressar a casa

vostra... què podia fer més? Aquí sempre hi ha feina per

un home, si vos voleu... Berta.— {Entra, apaga el fanal i es dirigeix a la cuina, respirant

fort). Em sembla que no em podreu dir calmosa, avui! Lluïsa.— La por del Víctor deu ser... no la llestesa! Anneta. — {Després d'una pausa). I al seu company de carretera

el vàreu engegar ben aviat? Lluïsa.— No me'n parleu! Un jove com l'Abel havia d'anar amb

aquell vagabond d'ofici? Berta. — {Tornant a la vora del foc). De qui parleu? Del Llarg?

Puf! Quin home! Em feia un fàstic amb els ulls molls i la

barbota negra! Lluïsa. — A qui no en feia?

Berta.— I em deia unes grosseríes quan em trobava sola!

{Empenyen la porta i entren Víctor i Z'Abel coberts amb llurs capes franceses, curtes fins a genoll, i al darrera el caputxó que el Víctor porta posat. Els dos porten un groi- xut barret de feltre gris fosc. Els dos vesteixen quasi igual, de llana fosca. Bótes grosses, fangoses, amb calsons de cuiro fins a genoll. L'Abel es enèrgic, intel·ligent, franc, tendre, v&e- ment. No gaire alt ; ben proporcionat. Fesomia dolsa, mirada que demostra energia, rictus denotant voluntat. Pell bruna, cabells negrissims, lleument ondejats i abundosos ; ulls blaus. A voltes, parlant, s' ' en tus sia s ma, s'inflama com un il·luminat; altres cops té un aplom i una fermesa impropris dels seus anys. Víctor es blanc, ros, cara bonica però inexpressiva, front petit, cap llargarut. Es d'un temperament malaltís, ten- dint al desequilibri. S'expressa amb dificultat. Es desigual en moviments, llenguatge i caràcter. Inteligencia limitada, in- culta. Un cert orgull instintiu li dona, a voltes, apariencies d'energia. Es un noi mimat, gens home).

Lluïsa — {Alegra, així que els veu). Ja son aquí els fills meus! Porteu gaire fret?

Víctor. — {Corrent, com un nen, als brassos de sa mare). Sí, molt!... molt!

Berta. — {Fent lloc). Acosteu-vos al foc.

Anneta. — Veniu, veniu! Oh! quines cares més roges!

Lluïsa— {Amanyagant al seu fill, distreia i fixada amb /'Abel). I tu, Abel..! vina!... què contes?

Abel — Fa un aire que talla per aquesta vora de riu!

Víctor. — ( A sa-mare). Sabs tu? Per culpa de L'Abel ens ha es- capat el tren!...

Lluïsa — Tan se val!

Anneta.— {Somrient, del seu reco). I doncs, l'Abel... que no diu

res a l'avia Anneta, avui? Abel.— {Acostant-s-hi). La meva bona avia Anneta deu estar ben calentona, aquí ! {Mentrestant Lluïsa i Víctor parlen entre ells). Anneta.— {Tocant la md de /'Abel). Acostat al foc, fill meu, que estàs glassat!

(L'Abel s'asseu en un reco del foc i de sobte es posa trist i visiblement. Una pausa).

1

Anneta. — (Li pregunta:) Heu fet bon viatge, noi? Abel. — Psè !

Berta — No torna gaire content l'Abel... Abel. — {Molestat). Què sabs tu?

Lluïsa. — Qui diu que no torna gaire content... es cert? Víctor. — Al vostre Teó també l'ha deixat el tren, Anneta! Annexa. — Que l'heu trobat, potser?

Abel {Responent d'esma). Sí ; ens ha passat davant al .bosc

de la vila...

Anneta (Alsant-se, inquieta). Trista de mi! Déixa-me'n anar!

Víctor. — (A sa mare, baix). I si el vegessis!... Oh!... Està com una sopa!

Anneta — :Què diu el noi? r

Berta. — Podeu contar... dia de festa i a ciutat!...

Anneta. — {Amb pena, balbucejant). Oh! si... M'ho afigurava... Ja

sé... ja... . / < Lj

Lluïsa (Amb solicitut). Abel?... Què tens? De debò estàs trist?

Abel. — (Amb esfors s'alsa i dona alguns passos). No, senvora...

Jo? trist?... De què? Lluïsa. — I deveu voler sopar, si no ho heu fet... Víctor — Ja hem sopat. Lluïsa. — A casa el teu compatriota, Abel?

Abel. — No. Els meus compatriotes no conviden. {Somriu), A ca- sa el vostre oncle Bouloumier.

Anneta. — (Impacienta). Me 'n vaig. Bona nit. Si aquell ha anat de dret a casa em mourà un escàndol.

Abel — Al passar l'hem vist a la taberna de la Mariscala... oi Víctor?

Anneta. — (Vacilant). No sé. pas que fer... si el vaig a buscar també...

Abel. — (Posant-li una ma a cada espatlla i fent-la asseure). Va- ja... seieu aquí mare, mareta!

Lluïsa. — (Després d'una pausa breu). I doncs, Abel... sembla que no t'ha satisfet gaire la visita a n'aquest espanyol!

Abel. — Ni gaire, ni gens. El cor ja m'ho deia. Creieu que hi he anat ben per forsa ! . . . Per algun motiu dec sentir aquesta antipatia innata contra el meus compatriotes...

Lluïsa — Tenia moltes ganes de conèixet, doncs. Que no t'ha re- but bé?

Abel — (Amb indiferència). No ho sé... En lloc del món m'he sen- tit tant estranger com a la casa d'aquest home... Al veurens ja ens hem sentit enemics... Tal com passa: veus una per- sona i et sents lligat amb ella... no sabs perquè... En veus una altra... i... al diable!... no hi ha medi possible de conge- niar!... Aquest bon senyor d'avui es una patriota inflamat... lo que no el priva que de Fransa estant, amb els seus ne- gocis financiefs, acabi d'arruinar la seva estimada pàtria.

Lluïsa. — Oh ! . . . ho has fet massa fort !

Abel — La visita no ha durat ja cinc minuts. (Pausa). Mellor. Es respirava malament allí dins. Al ser baix al carrer, l'aire gelat de la vostra Fransa m'ha tornat a la vida. (Pausa). I altra vegada venint cap aquí, m'he sentit lliure!

,5luisa — (Amb goig i entussisme). Mireu-lo el meu valent! L'ho- me fort! Compreneu perquè el vull a casa i l'estimo tant,

Anneta? Aneu-ho a contar als de fóra, això, que us dinin boja!

Anneta. — (Somrient). No fora estrany... hi ha tanta mala fè! Lluïsa.— Aquest Abel es de la rassa del forts!... El dia que torni

al seu país, fet un home, havent corregut prou món... fins

aquí sentirem parlar d'ell, Anneta! Abel. — No hi tornaré pas al meu país. Berta — Això no ho pots dir.

Abel. — Avans em naturalisaré francès... i em quedaré aquí...

Víctor. — No pas aquí a casa.

Abel. — La Fransa no s'acaba a casa teva!

Lluïsa.— (Disgustada). Abel! Victor! I ara! Què es això?

Anneta. — (Alsant-se intranquüa). No tinc més paciència... S'es- taria allí tota la nit... Vaig a buscar-lo a la taverna. (Truquen a la porta d'una manera brutal).

Teó (Be fóra, amb veu dura i rogallosa). Ei! Què es aquí

la mare?

Anneta. — (Bolsament). Si, Teó, si... ja vinc!...

Lluïsa. — Entra !

Teó.— (De fóra). Que surti!

(Anneta, que s'ha posat ràpidament la pelegrina, se'n va a la porta i a l'obrir-la es veu a Teó apoiant-se amb tol el seu cos contra el mur del portal, per no caure. Es un fadrí envellit per la beguda, però robust encara, alt, ben fornit, d'amples espatlles i grans cames. Cara ample i seca, boca gran i riallera. Porta un gros bigoti. Pel tot roig. Ves- teix brusa i un ample pantalon de quadros. Barret vell, ro- genc, descolorit, caigut al front i aixafat, de gairell. Porta botes ferrades, grosses, el pantalon ficat dins, fins a mitja cama. Els seus ulls petits, amagats sota les peludes celles tenen una mirada insolenta, vicL·sa, ludíbrica a voltes. Ca- ràcter manso, alegre i atent quan està serè ; orgullós i brutal quan el vi el domina).

Anneta. — (Al veure-l, tendrament i temerosa). Vaja anem, fill meu, cap a casa... Bona nit a tots.

Lluïsa.— Per què no entres un moment, Teó? ' J

Teó. — (Que riu estúpidament). Eh! Eh! Entrar!... Què em do- nareu?

Berta. — Quina càrrega en portes, avui! Lluïsa — Calla, Berta. Aneu, Anneta... porteu-lo a dormir. Teó.— Jo a dormir?... Per què a dormir?... Amb vos, si aeàs, de bona gana...

Abel. — Apa, Teó... no comensis a perdre el seny... Anneta. — (Prenent-lo pel bras). Anem, anem Teó!.. Teó — (Besfent-se brutalment del bras de sa mare). Eh!... Deixeu- me estar, vos!

Víctor. — Vés a dormir que demà has de treballar per nosaltres...

i hi ha matines!... Teó. — (Mirant-se'l estúpidament). Tu, barbamec!... Em manaràs

quan et surti el pèl a la cara... que em sembla que tardarà... (Acaba rient amb estupidesa). Víctor — Mentres treballis per mí, et manaré! Teó. — Demà, perquè ho sàpigues, no vinc, doncs. Em quedo la

jornada per mi... Vaig a la pedrera... Víctor. — -(Amb ràbia). Doncs quédat-hi tota la setmana... i sempre!

, ■ - 9

Lluïsa. — Deixa estar... no veus?... si fa pietat!

Annexa. — {Suplicant). No me li digueu res més... Anem, fill...

(Cambiant de tò). Deixem-los... no comprens que et volen fer

enfadar?'

Teó. — A mi! Enfadar!... Ells?... (Amb menyspreu). Puf!... Una

vegada... quan servia a les colònies... Anneta. — (Aprofitant un moment, se V emporta poc a poc, i amb

pena diu, girant-se :) Bona nit!... A les bones encare... veieu? Lluïsa. — No tanqueu la porta que hi veureu fins aï carrer. Anneta.— No; més m'estimo que no em vegin amb la creu. Teó. — No sou vos mala creu!

(Se'n van. El fill agafat amb ella la fa tambalejar. Berta

s'alsa per tancar la porta). Lluïsa — (A Berta, a mitja veu). No tanquis, tinc por que...

(Amb la mirada els segueix inquieta com baixen penosament

el replà, confosos en la penombra. Al darrer esgraó humil,

Teó rellisca i cau amb sa mare). Berta. — (Amb un crit d'espant). Ah!... Lluïsa. — (Alsant-se). Ja hi són! El cor m'ho deia!... Anneta — Socors ! Abel. — Pobre vella!

(Tots hi corren. Els alcen de terra). Lluïsa — (A /'Anneta). Us heu fet mal?

Anneta. — (Queixant-se, a punt de plorar). Ai del bras!... Ai!...

Ai!... Oi!... Lluïsa. — Entreu a casa! Abel. — Sí, veniu !

Anneta. — (Amb gran amor). I tu, fill meu... Teó... T'has fet mal? Víctor. — (Crudeiment). Deixeu-lo estar! Que es badi el cap!

Que es mori, ell! Teó. — (Mirant-se l estúpidament). Gràcies... minyó imbècil! Víctor. — (Amb menyspreu). Eh!... calla, brut! Teó. — Soc més persona jo begut i pobre, que tu amb tot lo que

tens...

Lluïsa — Encara insulta aquest ! . . .

Teó. — Valdria més que obrissis els ulls... Badoc!... I no gastis

tant d'orgull... no!... Encara no ets l'hereu... encara pols

morir de mala manera!... Lluïsa. — (Indignada). Per Deu!... Anneta! Feu-lo callar! Teó. — (A TAbel). I tu, estrangerot ! ... què mires?... Arri alia... a

l'Espanya, a morir de fam!... Anneta. — (Suant d'angunia). No en feu cas... Acompanyats a

casa, Abel. Vina, pren-li l'alt re bras... Abel. — No ho mereix, ell! Anneta. — Per caritat ! . . .

(Abel pren el bras de Teó i aquest de cop el rebutja). Abel. — Vaja, Teó... a mi això? Demà et fam vergonya...

(Teó es deixa pendre el bras d'esma i desapareixen, ell al

mig).

Anneta. — Feu-me '1 favor! Tanqueu la porta.

(Lluïsa, Víctor i Berta entren a casa i lanquen la porta). Víctor. — Mare, aquest home no el vull més a Treballar. Lluïsa. — Se l'ha de tenri per pietat... per sa mare. Víctor — No el vull! No el vull més!

Lluïsa. — Quan esta serè es un bon treballador... servicial i aleni... 10

Víctor.— No vull més a casa un home que m'hagi insultat tant

desvergonyidament. Berta — -Era el vi qui parlava per ell. Víctor.— -S'han d'acabar moltes coses aquí, mare. Lluïsa. — Prou. Que no se 'n parli més, Víctor... Víctor. — Déixam comandar d'una vegada... Ja veuràs com trec

de casa tota la gent inútil... Lluïsa. — Per què dius això? Víctor — Enten-me, si vols! Lluïsa. — Víctor!

Víctor. — (Amb feresa recòndita). Necessitem brassos que treba- llin molt aquí... com jo meleix... i no borratxons ganduls... ni savis... Després... jo em menjo el pa a la meva terra... à casa meva...

Lluïsa — Ah ! gelós ! Més que gelós ! . . . Ja fa alguns dies que t'observo...

Berta — (Entre dents). Els dos germans... Hum !...

Lluïsa. — Víctor, no siguis nen! Què es aquesta faixada de mal humor? Vina! (Una pausa. Ell no es mou i ralla allunyat de ta seva mare). Ja et conec!... Quan estàs de mala lluna ho paga el primer que et vé. Després tu meteix te 'n repe- nedeixes... Vina, boig!... Ho deies per l'Abel, això? Qui l'ha volgut, qui l'ha estimat més que tu a l'Abel? (S'obre la porta i entra TAbel).

Abel — L'he hagut de deixar per forsa. S'ha girat brutal con- tra mi...

Berta.— No sab lo que fa.

Abel — I si no soc jo tornaven a caure.

Lluïsa — Pobra Anneta !

Abel. — Fa quinze dies que no s'ha acostat a la pedrera... i allí té un gavadal de feina començada... morta. (S'acosta al foc Berta li fa lloc. Pausa). Fa l'ret a fóra!

Víctor. — Si ara tens fret!... Espérat quan la neu comenci a ge- lar-se pels camps i per ies teulades!...

Abel.— Jo soc d'un país calent, Víctor. Entre vosaltres soc com un arbre trasplantat...

Víctor.— No t'hi calia venir aquí. Podies, tirar cap al Mig-día. Encara hi ets a temps... '

Abel — El Mig-día! Prou que el conec! La qüestió es veure te- rres noves.

Víctor.— Però al cor de l'hivern... si el fret facobardeix, hi es- taràs molt malament aquí...

(Berta esca.rbota el foc que es pel cr nega. Lluïsa silenciosa- ment i sorpresa observa al seu fill).

Abel. — Conec un l'ret més terrible que el teu, Víctor! Quan s'es? ta sa, ben menjat i ben abrigat... un se 'n pot riure del fret del Nort,..

Víctor. — Doncs de quin fret parles, tu?

Abel — Del d'allà baix... on el meu cor batia "les ales com un aü- cell ferit... i en lloc trobava acullida... El fret del cor, Víctor! .

Víctor. — Allà baix el clima es més suau però -el cor de l'home es niés dur. (Dirigint-se a n'ella amb un somrís). La llei de les compensacions, senyora. Creieu que en tot cl meu país es trobaria una dóna com vos?

Lluïsa — Tu exageres, Abel!

Abel.— El vostre fill no ho compren això. No sab que quan jo vaig aribar a casa vostra tot era mort en la meva anima. La meva vida era un desert... Jo no més sentia l'odi...

Lluïsa. — L'odi!... Oh! si!... El vaig llegir en la primera mirada d'aquests ulls blaus

Abel. — L'odi a tot!...: a tot!... sabeu, senyora?

Lluïsa. — A tot, sí!... Però jo vaig endevinar lo que hi havia da- rrera d'aquella mirada... aquest cor de nen de l'Abel...

Víctor. — Prou, mare. Sempre parleu de lo mateix vosaltres dos... A taula, al treball!... Oh!... Sembla que mai ningú s'hagi trobat en la necessitat!... I perquè has volgut t'hi has trobat, Abel... per les teves follies... així no eres de plànyer...

Lluïsa. — No ho podràs cornpendre mai, Víctor!...

Víctor.— {Brusc, alsant-se). Ni ganes. Encen-me un fanal, Berta ! (Berta s-alsa i es dirigeix a la cuina).

Lluïsa. — On vas?

Víctor. — (Emmurriat). A veure els cavalls... i si els gossos estan

ben tancats... Berta — (De la cuina). Sí; els ha tancat el Justí. Víctor. — I el pollí... ja m'has cuidat bé el pollí, perta? Lluïsa — Si, home.

(Berta surt i dona un fanal encès al Víctor). Víctor. — Veurem! Quan jo soc fóra sembla que "tothom fa el que

vol aquí... Hum! Hum!

(Desapareix rdpit, mormolant, per la porta del pati. Una

pausa).

Berta. — (Que s'ha tornat a asseure a la vora del foc). I al teu

país, no hi neva mai, Abel? Abel. — (Distret). Mai.

Lluïsa. — No veus que es a la vora del mar, a la plana calenta?

Berta — Oh! que m'agradaria veure el mar! Que deu ésser gran! (Es sent petar el fuet a fóra, a V estable veïna, i el potejar d'un cavall, al meteix temps que la veu de Víctor que diu cridant:) Oh!... Ja t'arranjaré, jo!... Bò!... Té!... Pren aques- ta! (Cop de fuet). I aquesta!... Oídà ! (Es sent petar el furt molt fort). Alsa!... Murri!... Hop! Hop!

Lluïsa. — Què fa ja aquell brutal?... Vés a veure, Berta!...

Berta. — (No gosant). Oh!... no, senyora!... Està molt enfadat!... Que no h'hi hagués per a mi! Encara em recordo de l'al- tre dia!...

Lluïsa. — (Somrient). Oh... Deu meu! Devia ser una broma... i tu!... Berta — Si, una broma!...

Abel. — No li dieu res que no està d'humor avui. (Una pausa).

Lluïsa. — (Com volent distreure un pensament). Ah!... t'has fi- xat, Abel, amb el paisatge que et vaig dir?

Abel — Hermosíssim! Aquella fondalada que el riu travessa m'ha imposat. De dalt sembla que l'abim et xucli. M'he posat al caire d'una roca, guaitant al fons, per a dominar el vèrtic... Oh! quina sensació!-... El Víctor m'ha dit: «Quines ganes d'exposar la vida, ximple!»

Berta. — I es cert...

Abel. — No, Berta. Amb el perill s'aprèn més a estimar-la! No es pas el burgès qui es .cuida com una planta d'invernacle el qui sab estimar més la vida! 12

Berta.— Qui ho pogués ser burgès !

Abel.— (En un d'aquells moments que sembla un il·luminat). Oh! quina sensació! Sentia rodar la terra sota els meus peus, el cor em batia dins del pit com un martell, i el cap fonent-se'm en un remolí que se m'enduia! ... Un moment, tot jo abocat a la vall, m'he sentit xuclat per l'abim. Era el vèrtic! Des- prés m'he posat serè, en un instant de voluntat he dominat els batecs del cor i he pogut contemplar Tabim com ara us miro a vos. /

Lluïsa — No ho havies de fer...

Abel.— Per què?

Lluïsa. — No era necessari...

Abel «El veritable goig no com en sa fins al vèrtic» s'ha dit...

recordeu-ho bé... Lluïsa — El goig dels forts...

Berta. — {Ingènuament). Jo hauria caigut... i vos, senyora?

Lluïsa. — No! No ha caigut pas l'Abel!

Berta.— Oh, l'Abel! Que vagi fent! Un altre dia caurà!

Víctor. — (Que entra rdpü amb el fanal encès que el deixa a la

taula diu asprement :) Berta! A quina hora nas donat JTien-

jar al pollí?

Berta {Confosa). No ho sé... a primera hora... em sembla.

Víctor.— Vols dir?

Lluïsa — A mitja tarda... jo ho he vist!

Víctor. — A mitja tarda! Es estrany !.. /En té més de la meitat en- cara! Es molt estrany! No estarà pas malalt?

Lluïsa. — (Rient). I que diable ha d'estar malalt! A- veure, Abel... acaba...

Abel. — En fí... he rebut una impressió que difícilment oblidaré.

Al veure a baix els prats el riu, la carena veïna amb sos

castells, he pensat : si tot lo del món ho poguessis veure de

tant alt i tant serè... Víctor. — (Malhumorat i amb desdeny). Encara duren aquestes

histories. Jo me 'n vaig a dormir. Lluïsa. — Ja tens son, Víctor... o es que estàs cansat? Víctor. — (Sec). Es que demà m'he de llevar dematí, jo. Cridam

a les cinc, Berta. Lluïsa. — A les cinc? No... Víctor — (Brusc). He dit a les cinc! Lluïsa. — Berta, encén el llum del noi.

Berta.- — (Agafant el fanal i dirigint-se a la cuina). Jo també me

n'hi vaig promte a dormir... Víctor. — (A sa mare). Puja, tu. Lluïsa. — A què fer? Víctor — Et dic que pugis!... Lluïsa. — Però per què?

Berta — (Sortint de la cuina amb una palma toria encesa que

dóna al Víctor). Aquí està el llum, Víctor. Víctor — (Prenent a sa mare pel bras). Piry*... anem! Lluïsa. — S'ha de fer sempre la teva voluntat, noi rebec? Víctor. — (Amba orgull). Ja sabs si et vull dir coses que aquests

no poden sentir? Lluïsa.— (Seguint-lo). Bah.!... Quina idea! Dóna la bona nit! Víctor. — (Amb sequedat). Bona nit. Abel. — Descansa de gust, Víctor.

13

Lluïsa. — Digues gràcies, home... Víctor. — {Ja de fóra). Gràcies.

(Lluïsa desapareix derrera d'ell per la porta que condueix al pis superior). Berta. — Què té avui aquest noi?

Abel — Tota la tarda que em parla brusc. Un moment no m'he!'' •pogut retenir i li he dit: «Què et proposes Víctor? Em vols | fer aburrir?» — «Si no t'agrada, v estén ! » m'ha respost. Jo que \ li dic: «Me n'aniré quan m'ho demani la teva mare!...» ií es deu haver ofès perquè no m'ha dit ni una paraula més en tot el camí... .

Berta — Està gelós.

Abel. — Així ho haig de creure.

Berta. — Ja em semblava a mi que no duraria la bona lluna I De primer si et va estimar és perquè li vas caure en gra- i A eia... ,sabs?... com li passa a una criatura amb una jogui- $J na... Però ja sabia jo que no duraria...

Abel — I per què no?

Berta — Fóra de la seva euga roja i el pollí no estima res al món... Ah!... i el seu Thom!... Als demés gossos, com als cavalls, els tracta a bastonades!... •

Abel. — No se 'n pot fer cas. Es un pobre noi... tot el dia esta- ria penjat al coll de la seva mare...

Berta. — Ah!... això si!... a mi em fan riure!...

x\bel. — Per què?

Berta. — Semblen dues criatures!... Vaja... que aquesta dóna e mima massa al seu fill!... no tindrà mai una home!

Abel. — Com que l'ha vist sempre malaltís...

Berta. — Bah! No m'hi puc avenir amb aquestes tonteríes! De vegades fins sembla que hi hagi no sé què de forçat en | tot això...

Abel. — I ara! Berta!

Berta. — Si; no hi puc fer més. Si tu fossis el seu fill, en lloc del Víctor, ella t'estimaria tant o potser més, sense necessi- tat d'aquestes ridiculeses...

Abel — I per què això?

Berta. — Tu ets un home-fort, atrevit, intel·ligent.:, comprens Abel? es lo que ella voldria pel seu fill... I vetaqui perquè t'estima tant a tu...

Abel. — La mare estima al fill que la naturalesa li dona i no mira j

ni sab veure com es... Berta. — Ah! Greus tu que no ho veu sa mare que el Víctor es

un estúpit!

Abel. — Poc a poc, Berta! El Víctor no es pas un estúpit 1 13 erta. — Tu diràs lo que voldràs...

Abel. — Veig que el Víctor es un caràcter desigual, poc intelí-

gent, sorrut... ' Berta.— Estúpit! Estúpit!... Digues les coses pel seu nom. Abel. — (Amb certa violència). No, Berta, no! És mentida lo que

tu dius!

{Es sent, apagat, dalt de la cambra, el plor de Víctor, un plor de criatura adolorida qu travessa el cor). Berta — Calla ! Abel. — Què es això? Berta.— Plora... 14

Abel.— Plora!... El Víctor?

{El plor sembla ofegar-se tot d'un cop. Al seu lloc un ge- mec profond i la veu inintel·ligible de la mare. Després un mor- moi sórt. Soroll de trepig i una cadira que cau. Abel i Berta escolten inquiets).

Berta — -No se sent res...

Abel — Sí, calla,... sento trepig.

Berta — La cadira.

Abel — Plorava... què pot ser?

Berta.— Ens ho deu haver semblat. Devien jugar i riure... Moltes

nits fan igual. Abel.— {Trist). No... allò era un plor. Berta.' — Per què devia plorar, doncs?

{Una pausa llarga). Abel — Ah! quina tempestat veig venir! Berta. — La gelosia... es dolenta! Abel — {Abstret). Eh!

Berta — Si et pren de mal ull hauràs de fugir, d'aquesta casa. Abel — Sí... me n'aniré.

Berta. — Ella no ho voldrà... T'estima massa... i tu també resti-) mes força. {Una pausa. Berta somriu). No ho neguis, Abel. (Abel no respon. Pausa breu ; ella continua : ) No més viu per tú... això es veu. Quan ets .fóra, no més sap parlar de tu... {Una pausa). Què li has donat, Abel, que la tens tant enamorada?

Abel. — No diguis això, Berta, que ens ofens a tots dos. Berta — Hauria de ser cega. Cada nit us quedeu tu i ella.. Abel — Jo llegeixo o escric... i ella treballa... Què vol dir això? Berta.< — x\hir vas pujar a la teva cambra que ja s'hi veia... Abel.— Sí... vaig voier acabar de llegir un 1 ibre. La senyora

temps ha que dormia... Bertat. — T'has amagrit i estàs molt pàht, Abel. Sembles un

malalt...

Abel. — Berta, déixam estar... no siguis tonta!...

Berta — {Somrient i coquetejant). Ets un malalt... •ï'aqueii nïal

dols i punyent que ens fereix... aquí... aquí. Al cor). No es

cert? {Cumbiant de tò ràpida). Tu no te n'anirós, Abeï,

d'aquesta casa... Abel — Ja ho veuràs, si el Víctor s'engeloseix, massa! ... Bera — No podràs. Ets fort però hi haurà una cosa més forla

que tu... , Abel. — Et juro que no, Berta! {Una pausa).

Berta — Us veig sofrir a tots dos i em feu llàstima... Abel.— Calla, Berta.

Berta. — I tant d'amor, tant de penar, no valdria més per una

joveneta com tu?... Abel. — {Recelós). Prou... sento que baixa!... Berta. — Tantes noies hermoses del poble que et voldrien i tu

no ho sabs veure!... Aqui meteix sense ser hermosa... Abel — Berta, Berta ! . . .

Berta. — {Prenent-li la ma amb gran rapidesa i efusió i besant-li). Té!... perquè no siguis desgraciat, Abel!... Em fas una por! {Es sent baixar Lluïsa per V escala; Berta es gira de cara

15

al foc i es queda com ensopida. Una pausa. Entra Lluïsa

amb el llum encès). Lluïsa. — {Donant el llum a Berta). Té, Berta... no te 'n volies anar

a dormir? Berta. — (Atiant-se). Sí, senyora.

Lluïsa — Abel, has tancat la porta del carrer, a l'entrar? Abel. — Sí; ja està ben tancada. Berta — (Anant-se' n). *Bona nit. Abel — Bona nit.

Lluïsa. — Ah... Berta!... Demà no el cridis a les cinc al Víctor...

Berta. — A quina hora, doncs?

Lluïsa. — Deixa estar, ja el cridaré jo.

Berta. — Està bé, senyora...

(Desapareix. Al quedar sols, Lluïsa es dirigeix a la tau- leta de nit i porta llibretes, papers, ploma l tinter que posa sobre la taula).

Lluïsa. — Treballaràs, eh ?

Abel. — (Pausa). No. No estic pas serè, avui. . Sigueu-me franca.

Què tenia el' Víctor? L'he sentit plorar. Lluïsa. — (Escapa nt-se4i). Ah!... es sentia d'aquí baix! Abel. — Sí... per què plorava? Lluïsa. — Per res... criaturades d'ell.

Abel — Sigueu-me franca. Vos no deixeu de veure la gelosia del

vostre fill... / Lluïsa — Sí... està un poc gelós...

Abel — M'aburreix de cada dia. Per què? Què puc fer jo? Di- gueu-m-ho...

Lluïsa. — No és res, Abel. Li passarà de la mateixa manera que li ha vingut...

Abel — Si el Víctor ha de patir per culpa meva més m'estimo anar-me'n...

Lluïsa — (Prenent-li les mans). No, Abel! Aquesta casa queda- ria tant buida sense tu ! Bes del món no la podria omplir més ! Abel. — Es cert?

Lluïsa. — I la meva vida tant sola!... tant sola!... No, no, Abel!...

No pensis pas amb anar-te 'n!... (Es desprèn de les mans d'ell amb negligència). Abel. — Deixeu-me tenir les vostres mans... (Ella les retira amb

un geste negatiu del cap). No me "n aniré... perquè tot ho

tinc aquí... amics, família, il·lusions... Lluïsa — Em fas molt contenta, Abel!

Abel. — Però tampoc vull que el Víctor sofreixi. Fem lo possible per tranquilisar-lo. . . tant vos com jo... Què puc fer?... Què us sembla?

Lluïsa. — Oh!... deixa estar el meu fill! Es un rampellut. Abans de quinze dies li haurà passat tot. Després et menjarà a festes...

Abel — Ja veieu que jo sempre li he obert el meu cor francament. Lluïsa — Sí... per tu no s'ha perdut pas.

Abel. — Mai li he. mancat en res, ni he volgut mostrar-me su- perior a n'ell. Lluïsa. — Ho sé, n'estic molt agraïda.

Abel. — Veient que era tant susceptible, sempre ha procurat no ofendre-1 en res... I alguns cops he trobat gust humiliant-me 16

per ell... Si; es una joia molt íntima abaixar-se pel qui con- siderem més feble que nosaltres.

Lluïsa Ja ho sé i fins he vist que en els jocs al prat, lluitant

per tirar- vos a terra, tu et deixaves vèncer sempre, et dei- xaves caure a l'herba... perquè ell es sentís alegre, triomfant...

Abel.— I jo el podia rebatre cent cops per terra com una fulla que el vent fueteja.

Lluïsa. — Ha estat sempre tant malaltís, el pobre fill meu.

Abel — Jo feia com qui' lluita enèrgicament i després com qui no pot més i ha de .cedir rendit...

Lluïsa. — I així en tot. Ja ho sé, Abel. En la conversa has callat tenint raó. T'ho agraeixo molt. I ho faràs sempre així, no es cert? Als febles se 'Is ha d'enganyar... no poden resistir la veritat...

Abel, — Mal procedir...

Lluïsa Ah! si jo hagués tingut un fill com tu!... el meu fill

somniat... no hauria procedit així!... Abel.— Un fill com jo us plauria?

Lluïsa. — Per què et tindria aquí, doncs? Sabs, Abel?... tu ets el meu somni de mare! Un fill com tu! Devegades, a les nits, m'esforso en pensar, en sentir que t'he dut en mes entra- nyes!... Què es gran aleshores el meu amor per tu! (El pren contra ella i l'estreny amb efusió). Oh! fill meu! Era tant viu el meu anhel! Tot el goig de la meva vida hi estava re- clòs! El fill! El fill!... El marit no -el vaig estimar fins al dia ■ que vaig portar la seva sang en mes entranyes... i va venir aquest pobre fill que estimo, sigui com sigui...

Abel — Es cert... sigui com sigui...

Lluïsa.— Sinó que ara em sento més ditxosa que mai. Estic més contenta!... trobo la vida hermosa ! . . . Em faig el pensament que tinc dos fills, molt diferents però igualment estimats... Oh, si!... perquè' tu ets aquí em sento ditxosa...

Abel. — (Amorós, sospirant, es deixa refregar voluptuós ament amb ella i sofreix). Oh!... ditxosa!...

Lluisà — {Menys exaltada). Veus?... Si el Víctor hagués sigut1 fort, plè de caràcter i amb la teva intel·ligència... el pobre Abel hauria passat de llarc per aquesta casa...

Abel. — {Sofrint). No em digueu això.

Lluïsa — Estíma-1 forsa al meu fill. Sigues per ell, com al prin- cipi, un amic, un mestre i un germà. Tots els agravis que et fassi perdona-ls-hi... Jo t'ho pagaré centupiicat amb amor.

Abel. — Així ho faig... em rebaixo amb ell per guanyar el vos- tre cor...

Lluïsa. — Així et podré guardar, et podré tenir sempre, no es cert? {Una pausa breu, Emocionada segueix). Oh!... Devegades pen- so que no es natural tant d'amor per un extrany!... Què' os lo que jo estimo en tu? La teva intel·ligència, la teva ànima, el teu caràcter?... Ja es això... mes hi ha altres co- ses... no sé... Deu meu! Soc boja?...

Abel. — Què val esbrinar els nostres sentiments? Jo em voldria donar enter al sentiment que em fa ditxós! Aquesta es la qüestió. Per què perdre el temps analisant-nos?...

Lluïsa. — Que parles bé sempre, Abel! Veus el punt just de to- tes les coses i jo no sé pensar sinó a travers de les teves idees! Arribaràs a ser un gran home!

11

Abel. — Sou vos qui ho veu així.

Lluïsa — Tothom qui et conegui. Jo t'hi sento de gran... els al- tres t'hi veuran.

Abel. — Quina ditxa, la vostra casa! En ella, després de molt rodar i sofrir hi he trobat pau, abundància... amor... Ara no més cal que duri... De veres m'estimareu sempre tant, aquí?

Lluïsa — Dolent! Què més desitjo, jo? Soc jo la que pregunto si no ens fugiràs... de sobte; si tu et deixaràs estimar sem- pre així?

Abei Sempre, sempre... perquè vos heu despertat de nou tot

lo que hi ha de bò al fons del meu cor...'

Lluïsa — Sí... però la vida de l'Abel serà molt ample!... molt gloriosa..', i la meva es molt petita. Tu correràs món... co- neixeràs glòries y plaers... seràs estimat de moltes dònes jo- ves i hermoses... i jo aquí sola... em quedaré oblidada es- timant-te molt... (Amb veu tremola d'emoció). Vivint dels re- corts... dels sentiments que tu m'hauràs despertat. (Prenen I- lo amb vehemència i besant-lo purament al front). Oh!... no em deixis massa aviat, Abel!

Abel. — No us podria pas deixar. Em sento près... lligat amb vos... amb la vostra casa... Per vos renunciaré a tot si voleu... pe- rò doneu-me el vostre amor... tot el vostre amor d'una vegada!

Lluïsa — Que no el tens? No sents com el tens, fill meu?

Abel — No!... Per què em .dieu aquest nom, ((fill meu»? No em feu patir més! Jo no us puc... no us vull estimar com un fill... ja ho coneixeu vos!...

Lluïsa — (Serena). No sofreixis. Fa temps que ho llegeixo en els teus ulls. No pot ser, Deu!...

Abel — (Amb gran dolor). Per què... no?

Lluïsa. — Jo et vull, Abel, com un noi amb idees d'home, amb accions fortes... sí... però sempre noi!... A la meva falda, als meus brassos... sí... sí... però com un fill amorós...

Abel. — Per què no com un home?

Lluïsa. — Ah!... si jo em cregués que tinc un home als meus brassos s'hauria acabat tot entre nosaltres... No!... l'Abel un home!... plè de passió... fruint del meu cos... Horror!... Se- ria lleig... monstruós... l'estimo massa a l'Abel per això... el porto massa fondament al cor... (Abel sense tornar res- post romp a plorar desesperadament. Lluïsa continua, amb (fran amor, amanyagant-lo). Abel!... fill meu!... Escolta: Jo estimava a l'Abel perquè e? creia joiós com un nen amb les meves festes... Jo no el vull veure sofrir... no!... No vull que puguis dir que t'he fet mal!... Mira, d'avui en avant se- ré més reservada amb tu... Era el meu dever... ja ho sé... perdona si The oblidat... Veig que t'ha fet mal... molt mal... ho sento... Pobra de rai!... (Una pausa). Abel... escolta... par- la... Serem més reservats l'un per l' altre... No!... ara ho comprenc... Jo tractava com un nen a l'home... es el. meu erro!... Deu meu... Abel!... (Ell deixa caure el cap al pit d'ella i plora amargament). Abel!... Lo que jo sento per tu os una afecció... però mai... mai... no vulguis suposar!... Oh... horror!... No!... Abel... alça el cap... no ploris!... Oh... plorar!... per això!... aquest home tant fort... el qui ha re- sistit el íret i la fam com un. valent... plorar així?... No!... Í8

alça!... {Li alsa ei cap i ell apassionat li fa un petó de foc als llavis, frenèticament. Apartant-se d'ell). Què fas Abel?

Abel.— {Apassionat). Vida. Vida meva!...

Lluïsa — (Rebutjant-lo). Oh!... no... no!...

Abel.— Amor!... Amor. Per què ets tan crudel?

Lluïsa— No diguis això. Jo estimo en l'Abel aquests hermosos ulls blaus, aquest front ample i plè d'idees... 1 fins aquests llavis somrients... Cert, si... ho estimo tot això en el meu Abel. Però quan la serenitat fuig dels teus ulls, quan la passió tempesteja el teu front i els teus llavis es tornen sen- suals com ara... em fas por... i no t'estimo... no t'estimo tant. Abel...

Abel.— {Fret i dur). No m'heu estimat mai!

Lluïsa.— A l'home, no!... al fill sempre, amb tot el meu cor.

Abel {Amb angoixa gran). I sempre, sempre... tota la vida

serà així?

'Lluïsa — Sempre... tota la vida.

Abel. — {Amb presa). Me n'aniré.

Lluïsa.— No ! No !

Abel — Avui meteix.

Lluïsa. — Està bé doncs.:, si no em sabs estimar d'altra manera que així, vesten... Valdrà més per tots dos... {Una pausa. Els dos es queden glassats. De sobte un udol feréstec surt de la gorja cT Abel. Amorosint-lo). Per què has de sofrir tant, Abel?

Abel. — {Rebutjant-la brutalment). Dèixam estar!

Lluïsa. — Això em fas, Abel! (Abel romp en un plor desesperat i s'estira bojament els cabells. Lluïsa amb amor i compassió, prenent-lo amb més reserva continua:) Abel! No siguis boig! Abel meu! Càlmat! Pobra de mi! Quan mal te faig! Oh! Vesten ! ... vesten ! ... t

{Ella també romp a plorar).

Abel — Sí... me n'aniré... a pèrdre-m pel món...

Lluïsa — Abel!... Fill meu! Sigues fort!... Quédat! Resisteix la temtació... com jo!...

Abel. — Com tu?... Viure en el torment... destroçar-nos la vida!...

Lluïsa. — No vulguis destruir lo més hermós... lo que hi ha de més noble en els nostres sentiments... Lluita com jo... i ven- ceràs... No ens deixem emportar per un instant d'encegament...

Abel. — O tot o res!...

Lluïsa. — Jo que t'estimo tant, resisteixo, Abel! Jo, com a ma- re, et vull apassionada, boja d' amor, cega... i tinc serenitat. Abel. — Mentida! Si m'estimessis com dius no la tindries... Lluïsa. — {Fondamen t) . Tinc por. . . Abel. — Por de què?

Lluïsa — Violentaríem el respecte degut a la naturalesa... Hi ha massa anys entre nosaltres... lo que no es natural no té de ser...

Abel — Preocupacios dels febles... o excuses!

Lluïsa — No! No! No serà mai! Hi ha una veu secreta qui m'ho

diu! No té de ser... i de lo contrari atrauràs la desgracia ' sobre el. teu cap... Abel. — {Horroritzat). La desgracia!... quina desgracia? Lluïsa. — Pietat, Abel!... Em sembla que sento venir l'allau que

se 'ns emportaria a tots!... Abel.— Em voleu fer horroritzar?

39

Lluïsa — Vesten, Abel! Ets massa temtador!... (Li fa un petó i se 'n separa). T'estimo massa!... et vull massa!... Ets com la vida, tu!... Oh, sí!... tu ets per mí la vida que se 'm brinda massa tart!... amb tota sa plenitut i grandesa!...

{Es senten passos i ells es separen astorats. S'obre la porta i apareix Víctor en cos de camisa i pantalons. Té fret i la veu li tremola).

Víctor — Mare... baixo...

Lluïsa — (Trèmola). Oh! I ara! Tu, fill!... Què tens? Víctor.— M'he despertat... i no puc dormir... Lluïsa. — Però... què tens?... fill meu!... Estàs molt pàl-lit... i tremoles!...

Víctor. — {Acostant-se a n'ella). Oh!... quina angunia, mare!... Lluïsa. — Angunia!... de què?

Víctor — He tingut un mal somni que m'ha glassat el cor!...

M'havien près la mare!... No sé qui... ni com!... Oh!... l'an- gunia no em deixava cridar... Se m'ofegava la veu al pit!... Em moria! ...

Lluïsa. — Oh! Quin mal somni ha estat, fill meu?

Víctor. — Horrible!... Tu te n'anaves de .mi per sempre.... sense dir-me un mot d'adeu... sense girar-te...

Lluïsa. — {Que Vha près a la seva falda). Però que fredes tens les mans! Estàs malalt, Víctor!

Víctor — Ni un mot... ni un plor... ni una mirada per a mi... Deu meu!... {Pausa breu. Lluïsa plora. Abel esta fondament commós). Quin fret fa! Què teniu?... Deixeu-me quedar aqui al foc, amb vosaltres...

ACTE SEGON

Un mes després. La mateixa habitació. Dia feiner a la nit, a la fi de sopar. La taula amb les estovalles, una botella de vi, gots i un plat amb un formatge de llet, encetat. Els plats e tàn ja retirats. El quinquer encès al mig. Al voltant de la taula Lluïsa, Víctor, Abel i Ber- ta, assentats. Teó dret, d'esquena a la llar del foc en caliu, amb un got de vi a la mà. Més amunt d'ell l'estufa està encesa. Vesteixen quasi tots diferentment del primer acte. La Berta calça unes bótes grosseres, molt altes, ambs cordons de cuiro i una faldilla blavosa i curta, cuasi arran de bóta. No porta davantal. El meteix cos. Víctor porta una mena de cassadorr cordada fins al coll, d'un gris clar, d'un teixit espès, fort, quasi impermeable. Pantalons am- ples, ratllats i grosses bótes, brutes de fang, amb calsons de cuiro. Un barret gris, vell. Teó va amb mna brusa descolorida, gorra i esclops. Abel porta un vestit de llana usat. pero ben tallat i el cap descobert. Té les bótes iguals que les de Víctor, fangoses i amb els calsons de cuiro al costat, a la vora del foc assecant-se-li. Calça sabates lleugeres de cuiro fi. Lluisa vesteix un cos de llana folgat i airós, i una faldilla clara de ratlleta fina. Està més preocu- pada i nerviosa que durant el prmer acte.

{Es sent tocar la mitja hora al rellotge del pis superior. Un xic llunyans, a intermitències, es senten els acords poc ar- mènies d'un violí).

Teó. — {Perfectament serè, més amb alegria, alça el got i trinca amb el Víctor i TAbel). A la salut de tots fora un!...

Abel. — Soc jo aquest?

Teó.— Me '1 callo.

Víctor. — {Havent begut, molt sec). Soc jo... ja ho sé. Lluïsa. — Ningú; es una broma d'ell... Teó — {Somrient). No, no!...

Berta — Està bé per broma un home que se li ha casat la

promesa avui!... Abel. — Es cert ...i no et poses trist, Teó? 20

Teó. — Jo?... trist!... per una dóna?... Això els cadells com tu...

(Es sent el violí). Berta. — Sentiu?... Marthenot l'esclopaire ja afina el violí pel ball d'aquesta nit...

Teó. — I no han trobat cap altre músic per una boda tant llam-

panta! El de Couloumier, per exemple!... Perquè això no es

un violí sinó un garrí que grinyola... Berta. — Es comprèn que tu no trobis res bé d'aquesta boda! Lluïsa — (Omplint de nou el got que Teó ha deixat damunt de la

taula i oferint-li). Té!... ' per a matar la tristesa! • Teó. — Això es dir alguna cosa! (Bevent). A la vostra salut,

mestressa !

Berta. — No li doneu més vi. Prou que beurà aquesta nit... Teó. — Oh!... podeu comptar que faran una festassa! Abel. — I tu hi aniràs, tant meteix?

Lluïsa — I doncs! Ja que no com a nuvi com a convidat; oi, Teó?

Berta — Per què no has anat al sopar? Que no t'han volgut?

Teó. — Jo ho crec!... sinó que jo els he dit: a mi no m'espereu fins a l'hora del beure, del sopar ja us en faig franc. Potser s'han cregut que era una excusa per no anar-hi... De sobte, quan ningú pensarà amb mi, entraré jo tot vestit de negre i a més d' un li farà mal al cor...

Berta. — I per què tot vestit de negre?

Teó — (Vagament). Es un misteri!

Abel. — Tant meteix has estat ben covart de deixar-te pendre la

Teresa per un trist gendarme. Teó — (Amb desdeny). A tu no t'hi demanen! Lluïsa — Té raó... jo també ho dic...

Teó. — Heu de saber si me la van pendre... o si jo la vaig deixar. Berta — Bah!... Tots diuen lo meteix!

Teó. — I en tot cas no serà pas ell qui me l'haurà presa... Berta.— Vaja ! . . . Qui doncs ?

Teó. — (Rient). L'uniforme i el sabre!... Oh!... un vell soldat ja

ho sab!... això es un talismà pel cor de la dóna... Lluïsa — Sí, bona excusa!

Teó. — Me 'n vaig... ah!... escolta, Víctor: a quina banda treba- llem demà? Víctor.— A la Costeta.

Teó — Doncs, si faig un bri tart, ja aniré de cop allà dalt... Lluïsa — Oh, les bones intencions que portes! Teó.— Ja veureu... l'home es flac...

Berta.— €asàr-se-li a un la promesa i encara anar a bodes!... Teò — (Amb cert misteri). No vaig a bodes, perquè ho sàpigues... Berta.— (Estranyada). I doncs?

Teó. — (Amb veu (osca). Vaig a un enterrament... i veusaquí per- què em vesteixo de negre... Ara ja ho sabeu tot... Lluïsa. — (Somrient). A l'enterrament de qui? Teó. — Del meu amor, senyora... Del meu derrer amor... Berta — Ah!... ximple!

Teó. — Aquesta, la Teresa, encara m'havia estimat... Però, qui voleu que m'estimi ara? Ja he fet a tots!... Em sento vell... Abel.— Encara en trobaràs una que et voldrà... Teó.— Qui? Sinó que em vulgui la Berta! Berta.— Jo? Penso trobar cosa mellor. Teó.— Dígam que sí... i al mes entrant ens casem.

91

Berta — Home roig i gos pelut primer mort que conegut.

Teó. — Adeu il·lusions!.,. (Una pausa). Doncs, si... quan ningú pensarà amb mi... com us deia... jo entraré a la sala. I quan 1 tothom entoni cançons de boda, jo del meu recó, . contaré la meva... .

Lluïsa — Quina es la teva?

Teó. — (Es prepara un instant per a cantar i ho fa amb una ío- j • nada trista i veu velada).

((M'han près 1' amor del meu cor m'han robat la meva vida...» (La veu li tremola fins a V extrem que ha de parar commós). r Lluïsa. — (Sèriament). Continua.

Teó. — No puc... però allí estic segur que em sortirà bé... amb la tonada trista que hi cal... Oh!... ja sabeu que abans era un bon cantador, jo!...

Lluïsa — Es cert... l'aiguardent t'ha fet perdre la veu.

Teó. — Una vegada, a les Colònies, cantant vaig enamorar una í dóna. Era una nit de lluna... jo tenia vint i dos anys... i em sentia el cor buit... buit... Set d'estimar, compreneu?... Sabs : de quina set parlo, Abel?

Abel — Sí... vés contant.

Teó. — Com dic, la vaig enamorar ben bé pel cant... Afigureu- ! \ vos!... Jo m'estava dessota d'uns arbres, a la mitja claror... ella sortia de casa seva i s'anà acostant... acostant... l'havia j* encisada!... Lo de més no cal pas que us ho conti...

Berta. — Sí, no cal... mentides!

Teó — (Amb cert orgull). Hum!... Us en contaria a l'alsada d'un campanar... Una vegada em vaig desafiar amb sis per una j dóna...

Berta.— Bah!... Bah!... Prou.

Teó. — Oh!... m'hi havia d'haver quedat allà baix, a la vida mi- | litar!... A les hores d'ara, en aquest bras, hi lluiria més d'un galó...

Víctor. — (Amb enlussiasme). Per què no t'hi quedaves?... Ha

de ser molt bonic l'exèrcit!... Teó. — Molt, noi!... Per qui té sang francesa a les venes, com j

jo, sang de la pàtria... no hi ha res mellor com la vida

militar...

Lluïsa. — Calleu, calleu! Vés a beure la teva Teresa, tu, vés... Teó. — (Marcant bé les paraules), Mev a! que consti!... Abans

que d'aquest badoc. Lluïsa — Calla, insolent.

Teó. — Si jo volgués parlar... quedaria ben fresc el nuvi... i la núvia pitjor!...

Berta. — Si jo fós d'ella t' arrencava le llengua allí meteix...

Teó — Faries com les demés, tu. Vaja. Per això hi sou vosaltres. Diu que el bon Deu va criar dues bestioles malignes, poru- gues i traidores... Son les rates i les dònes, per si no ho sa- bies, Berta.

Berta. — Arri!... lluny, a dir mal!...

Teó. — Però... veus?... també va criar els gats i els homes per a cassar-les ! ... (Riu alegrament). Je... je... je!... I vetaquí per- què la vida es una cosa bona!... Bona nit!... No temeu que digui res de mal!... Una cosa bona!... No es això, mestres- sa?... Bona nit a tots!...

(Desapareix lentament i rient). Berta Vesten, xerraire! En ta vida t'ha volgut cap dóna i aquí

vens a contar!... Lluïsa— Tanca la porta, Berta... {Ella ho fa). I an aquests que

com el Teó es diverteixen dient mal de les dones... plànyels

que no més son homes en apariencia. Víctor. — Em faràs thè, Berta, que estic molt constipat!... Abel. — (S'alsa, s'acosta al foc i pren una de les seves bótes). Té...

aquestes bótes meves ja quasi son seques! Lluïsa I tu, Víctor, perquè no te les lleves enlloc d'anar amb

l'humitat als peus? Víctor. — No em facis tan delicat a mi!

Berta. — (A vora la llar). Aquest foc s'apaga... Tota la brasa es a la estufa... (Va i pren una paletada de brasa a V estufa per a encendre el foc). I l'Abel que vol, thè o cafè?

Víctor.— No diu que se 'n va a càl senyor mestre?

Berta (Que pren llenya petita i va i vé cuidant-se del foc i de

fer el thè). Ah! si, Abel! No passes la vetlla amb nosaltres?

Abel. — Fa dies que tinc promesa una visita al senyor Labre.

Lluïsa. — No surtis, Abel, que fa una nit molt freda.

Víctor. — Déixal estar tu! Que fassi lo que vulgui.

Berta — Prou que ho farà sense el teu permís.

Lluïsa. — (Reptant-la). Berta!

Víctor. — (Esclatant). No... mira, mare... d'ella i d'aquest altre

n'estic fins dalt ja! Abel. — Jo? Què t'he fet, Víctor? Digues! (Una pausa). I ara

que vé a tom, doncs, ho vull dir davant, de la teva mare... Lluïsa — Calla, Abel...

Abel — Es precís que ho digui... Noto en el Víctor coses molt extranyes... Si la meva estada a casa seva el molesta... que ho digui francament i me 'n aniré...

Lluïsa. — Quines coses de dir, Abel!

Abel — No! No! Que parli clar d'una vegada... (Lluïsa va a par- lar, Abel V interromp). No!... S'ha d'acabar això...

Lluïsa. — (Amb esforç, temerosa). El Víctor et vol com sem- pre, Abel...

Víctor. — (Balbucejant). Tu... mare... sabs?... Vas malament en donar tantes explicacions al teu servei... Et trobes amb la mi- nyona i un desconegut que o sabs d'on vé, com en famí- lia... Vetaquí el teu mal!... Som tu i jo sols, si acàs, que hem de parlar d'aquestes coses...

Abel — (Amb sereïtat, dominant-se). Senyora... nu puc més... dei- xeu-me dir francament lo que penso i després...

(Quan va per parlar es sent lladrar el gos al pati i alsar la balda de la porta de ferro).

Berta. — Qui hi ha allà fóra? He sentit la balda.

Víctor.; — (Anant a la finestra). Es fosc i no es veu res... Però el Thom segueix lladrant...

Lluïsa — Algun passant... (Girant-se a /'Abel que està commòs, amb gran ansietat). Pren paciència, Abel!... (Pausa. Tots callen. Víctor guaita atent a la finestra).

Víctor. — (Al meteix instant que truquen a la porta). Un vaga- bond!... no l'obriu.

Lluïsa. — Per què no? (Amb veu alta). Entreu!

Víctor.— (Va a la porta irritat, disposat a no obrir-). No vull!

23

La veu del vagabond — Obriu que soc un conegut! Abel. — Oh!... si es el Llarg de camins... em sembla! (Pregant-li). Obre, Víctor...

Víctor. — No! {Cridant). Arieu! Aquí no recullim ganduls!

Lluïsa. — {S'alça i va nerviosa cap a la porta). Va! no siguis dolent! Obre d'una vegada!

(Mig obre ella ta porta i apareix el cap del Llarg de ca- mins).

Llarg. — {Sorprès). Recrist!... A qui veig? L'Abel!... (Avença de- cidit). Aquí encara!...

Abel. — {Anant cap a n'ell i abrassant-lo fortament). Oh!... Llarg... entra, entra!... Que t'has perdut? D'on vens! D'on surts en aquestes hores?

Víctor — {Brusc). Entreu o sortiu vosaltres... tanqueu la porta, que fa fret...

Llarg. — {Al Víctor, aturant-se). Per què no em volies deixar en- trar? Què t'he fet jo, minyó?

Lluïsa — {Reservada). Vaja passeu, home... Que us heu tornat cumplimentós?

Llarg — No; es la sorpresa... l'alegria de tornar a veure a l'Abel! (El Llarg de CAMias acaba d'entrar. Es un home alt, gros en proporció, ferreny, barba negra i espessa, pell bruna re- cremada pel sol i la pols de les carreteres. Porta un barret negre, vell, ample, caigut sobre el front. Porta unes ulleres verdes perquè el sol i la pols no li perjudiquin els ulls ma- lalts. Vesteix un gros i folgat gec de vellut de color d'oli, es- blaimat pel sot. Pantalons amples i blaus, lligats amb un cordill sobre es bótes grosses, amb soles de fusta, fangoses. ■ Un cul de sac a tall de motxilla li penja a f espatlla subjecte amb un cordill que li passa per l'aixella. Un bot de vi i una cassoleta de llauna van junts amb el sac on porta la roba).

Lluïsa. — Assenteu-vos, si us plau.

Llarg. — {Assentant-se). Salut a tots, ara! Parlem poc i bé. Em

donareu aculliment aquesta nit? Lluïsa — Bones hores d'entrar per les cases a demanar aculliment! Llarg — Digueu-me si o no desseguida! No em feu perdre temps.

Ainré a cercar en altra part... Lluïsa — Quedeu-vos per aquesta nit.

Llarg-. — Gràcies. Jo he pensat : aon pots anar mellor que a la casa Moràn que et daran noves de l'Abel?... I vetaquí que el trovo el bon diable! Quina alegria! I doncs, de quan ens vàrem deixar no t'has mogut d'aquí?

Abel — No. I tu d'on vens, ara, Llarg? Com es que tornes per aquestes terres?

Llarg. — Me 'n torno avall, cap al Mig-día. El Nort no es bò

per nosaltres, els espanyols. Abel. — I a quin lloc vas?

Llarg — No m'ho preguntis mai : D'on vinc? On vaig? D'on ve- níem i on anàvem quan corri em món junts? Abel. — Enlloc... seguíem terra. Llarg. — Doncs jo faig igual sempre. Lluïsa — I treballar?

Llarg. — (Seriosament). Senyora... ja sabeu com estan els meus

ulls!... Víctor. — Ganduleria.

24

Llarg. — (Amb fate sentiment). No, minyó... prou pena en tinc jo!...

Berta No manquen més que les ganes, oi Llarg?

Llarg.— Cert... Berta... no en tinc massa, tampoc. De vegades em

diuen Home... busqueu treball!... Jo responc: Això no!...

que el treball em busqui a mi en tot cas... i massa que vé

encara... Berta. — I aleshores que fas?

Llarg.— (Rient). En fujo tant com puc... Ser o no ser en aquest món ! . . .

Lluïsa — I goseu dir-ho en veu alta això?... Llarg. — {Amb malícia). Es una broma!... Bah!... deixeu-me .alieu- 1 gerir d'aquesta càrrega!...

(Es treu el sac de V espatlla i el posa en un recó). Lluïsa. — Que ja heu sopat?

Llarg He menjat una mossada, a boca de fosc, a la carretera..,

Lluïsa — Voleu menjar alguna cosa!... Pà i formatge i un got de vi?

Llarg. — Gom l'anell al dit, mestressa!

Lluïsa. — Dóna-li, Berta. (La Berta li treu pà, un got i un ganivet i ell es serveix a instàncies de Lluïsa que li diu). Vaja... serviu- vos.

Víctor. — (Alsant-se). Quina vida de bèstia! 1 Llarg. — Una vida com una altra. Ni mellor ni pitjor que la teva!... Víctor. — Oh!... calla, insolent!... No vulguis comparar la gent honrada...

Llarg — (Menjant indiferent). Callem. No he entrat per a dispu- tar. {Una pausa). I a tu, Abel, ja t'han passat les ganes de córrer món?

Abel— Sí... i no...

Llarg. — T'ha mancat ànima per a seguir-me a mi. El món >es dels valents i tu ho has sigut poc!

Lluïsa — Segons lo que s'entengui per home valent...

Llarg — Tant se val!... Redeu!... L'Abel no ha nascut pera po- drir-se fermat al jou, com jo mateix!... Ens aveniem molt jo i ell!... (Prenent-lo pel bras, saccejanHo). Tu!... cavall sèl- vatge... com es que t'has deixat posar la brida tant aviat?

Lluïsa. — Oh!... no li digueu aquestes coses!... Avui me sembla impossible que s'hagi avingut un sol dia amb vos...

Llarg. — Per què?

Lluïsa. — Ell! un home tant actiu... amb vos un gandul rematat!

Llarg — Jo no soc gandul. No puc treballar... veleu? (Es treu les ulleres i ensenya sos ulls rojos i irritats). Tinc els ulls fets malbé. I què es fa quan se té un membre malalt? Cuidar-lo, amorosir-lo. Així jo, enlloc de cansar els meus pobres ulls amb el treball els alegro amb la vista del món.

Lluïsa. — Bé la -sabeu prou llarga!

Llarg.— Quan un home s'ha deslligat de la família, de la pàtria... i de tot el plom de ia nostra vida, voleu res mellor que pas- sar els dies corrent món? El qui més s'ho estimi que es quedi al seu recó de terra doblegant l'esquena... i si vol, que em tanqui la porta de casa seva... {Es mira al Víctor amb intenció). Jo em guardo el dret de dir-li de dés la ca- rretera : adeu roca entre les roques ! . . .

Víctor — Quan s'ha perdut la dignitat es viu de tota manera...

25

Llarg. —{Orgullosament). Si se m'ha d'insultar aniré a buscar

aculliment a una altra part! Lluïsa.— Bé sou prou orgullós!

Llarg. — Deixeu-me anar a dormir que estic cansat.

Lluïsa — Mira, tu meteix, Abel, l'acompanyes al llit dels mos- sos... hi ha un lloc vacant.

Víctor. — Ens deixaràs els mistos aquí, eh? Alguna vegada crec que has ficat foc tu...

Llarg — Qui! jo?

Abel — Sí... evitem el perill, Llarg, doncs amb la palla... quan se té la mala costum de ficar-se al llit amb la pipa encesa...

Llarg. — Ah! veig que no t'oblides de tot. Quantes baralles ens havia costat això!...

Abel — Va ser així que vas calar foc al paller del voltants de Grenoble...

Llarg. — Doncs hauré de fumar una pipada aquí abans d'anar a dormir ! . . .

Lluïsa. — Al pati en tot cas. *

Víctor. — La mare no pot sofrir l'olor del tabac.

Llarg — -Ara ho recordo. I per això vàreu prefrir aquest noi ten- dre sense vicis... a tot un Llarg de camins!

Abel. — Encen-me un fanal, Berta.

(Berta es dirigeix a la cuina).

Llarg. — I això que jo era més dur... més propi pel treball de ca- sa vostra. Per què em vàreu fer aquest tort, mestressa? Ah... ja ho sé; si m'agradés parlar...

Abel. — Vaja, Llarg no cal sinó que després de acullir-te ens

busquis raons! Això no està bé...

Llarg. — Cadascú paga amb la moneda que té... Vols que et pa- gui amb or de llei si no porto més que coure? Un altre temps et pagava mellor... recórda-te'n ! Sense mi t'hauries mort de fam per la carretera...

Abel. — No tant!

Llarg. — Jo demanava, robava per tu... i tu em vas deixr mar- xar sol, per aquesta meteixa porta... sí, vas deixar que em treguessin... ja ho sabs tu perquè... {A Lluïsa) i vos també...

Lluïsa. — Abreviem, Llarg. No us he acullit per escoltar les vos- tres impertienencies. Porta el llum, Berta. Ac.ompaya-1, Abel... {La Berta dona el fanal encès a TAbel).

Llarg — Tot t'ho predono si vens amb mi! Portarem endavant els nostres projectes... te 'n recordes, Abel?... Em trobo tant sol jo! No faig més ■ que rodar!...

Lluïsa. — No te l'escoltis, Abel! Oh!... l'asquerosa sirena! Fa veure que s'entendreix i tu sabs com es dur. de cor!

Llarg. — Teniu por que us el prengui per força... Ni la petxina es- tà tant clavada a la roca!...

Abel. — Anem que t'acompanyo.

Llarg. — {Joiós). M'acompanyes?

Berta. — A la bona hora!

Víctor. — {Aturant-los, així que van a' marxar). Sí, però tu, men- trestant, no em dones els mistos. Llarg. — {Treient-se mistos, pipa i una bosseta amb el tabac).

Aquí ho tens tot, poruc! Víctor — {Amb orgull). Tu no tens res per perdre! 26

Llarg.— Això es lo que em fa deu vegades més home que tu!...

Ah!... la maleta la deixo aquí meteix. Bona nit tothom. Berta — Bona nit.

Llarg. — (Posant la ma a Vespatlla de f Abel i anant-se' n els dos). Tant gran que es el món i tan petit que te l'has fet, Abel!... Una vegada era un nome que es va enterrar .ell meteix... no la sabs, aquesta?... (Desapareixen pel fons, tancant la porta).

Berta.— Heu fet bé d'enviarlo amb els1 mossos. Si el feu dormir al graner no arribo a estar tranquila en tota la nit. Una no sab lo que li pot passar amb aquests desvergonyits.

Víctor*— Jo no li hauria donat aculliment. Amb els ganduls no tinc compassió. Si jo fos del govern en faria unes agafades d'aquests!... i au... a treballs forçats! Aquests vagabonds! Oh!... la pesta! Tescoria tot això!

Lluïsa. — N'hi ha, que ben conduits, foren homes com els mellors.

VíCTOR.-s-Ves-ho a esbrinar! Lo mellor es no tenir tractes amb cap. Tot lo que no fos gent francesa i honrada, de qui un se 'n pot fiar a ulls clucs, no ho voldria pas a casa, jo! Els estrangers... hum!... son la perdició de la Fransa! Les carreteres n'estan plenes... Cada dia no llegeixes sinó mali- fetes d'aquesta gent...

Lluïsa. — Bah!... Histories que et conta el gandul de ton oncle Gravelot... No et vol gaire bé... t'omple el cap de vent...

Víctor. — Ja veuràs el dia que jo manf a casa...

Lluïsa — Ja. sé lo que vas a dir, Víctor... calla..,

Víctor.— Potser no ho sabs tot...

Berta. — El thè ja es fet, Víctor.

Víctor. — (Brusc). Abóca-1, doncs! (Berta, de la vora del foc on era se {n va a V armari a buscar una tassa que posa devant del Víctor i el serveix. Molt fixat mentre s pren les primeres cullerades de thè). Veus?... Tu dius que l'Abel es sempre tant atent amb mi... com es que no m'ha convidat a anar a cal senyor mestre?

Berta. — Per què convidar quan se comença per no voler anar amb ell?

Víctor — [Aspre). Cúidat de la teva feina, tu!

Lluïsa. — Respon més suau que no costa res !

Víctor.— La minyona no s'ha de ficar amb les meves coses!

Berta. — (Entre dents). Quin urc!

Víctor. — (Bevent lentament). Es fluix aquest thè... i es massa calent !

Berta.— (Entre dents, baix). Bufa!...

(Una pausa llarga. Berta, per a servir el thè al Víctor ha replegat una punta de les estovalles, ara despara taula treient tot lo que hi ha damunt d'ella i portant-ho a V armari i a la cuina. Lluïsa esta abstreta i somnio sa vora de la taula. Víctor va prenent thè a cullerades, fixat).

Lluïsa— Què heu fet, avui, Víctor?

Víctor.— Hem llaurat tot el camp.de la Pedra qui gira... Demà

es farà el camí de Mòntbard... Lluïsa. — S'haurà d'anar al bosc a recullir la tala de pins joves,

sinó amb la mullena es podriran. Berta.— (Vivament). Quan aneu al bosc vull venir jo... ho sents,

Víctor?

27

(Berta després s'asseu aprop de V estufa i lentament s'en* dormisca).

Víctor. — [Alçant-se). Que et creus que hi anirà a cal senyor mestre? Can!... es quedarà amb el Llarg fins qui sab qui- na hora! Ja ho veus... la brava gent amb qui es fa el teu Abel!

Berta. — (Entre dents, del seu lloc estant). Quina mania amb l'Abel!

Víctor. — Què dius, Berta?

Berta — [Estirant els brassos). Que tinc sòn!

Víctor. — [De* sobte, amb un rampell d'alegria). Tens sòn? espe- ra... ja veuràs'..

[Pren aigua d'un gerro i amb les mans mullades les espar- geix per ia cara de la Berta).

"Lluïsa — Està quiet, Víctor; no molestis.

Berta — No, senyora...

Víctor — {Va cap a sa mare amb extranya alegria, riu i li fa pesssigolles). Què vols? Què vols tu, capritxosa?

Berta.— Sembla que es gira de bones el vent!

Lluïsa — (Rient). Oh!... déixa-m! Déixa-m tranquila Víctor!

(En un moment, rdpit, amb extranya nerviositat, agafa la cadira de sa mare pel respatller i tirant-la endarrera Vestirà i la passeja per V habitació.. Lluïsa protesta rient).

Lluïsa. — Oh!... Víctor!... Per Deu!... Prou... déixa-m estar!...

(Víctor amb la cadira descriu una circumferència per la sala rient i cridant).

Víctor — Arri!... Arri! ... »Oix-que, petita!... Oix-que, la roja!...

Ara va bé!... Ara, ara!... .Lluïsa. — Prou, boig, prou!... Que m'has près per una euga!

Berta. — Què li agafa a n'aquest diable? Qui s'ha trencat el coll?

Víctor — (Esbojarradament). Arri!... Arri!... Oix-que la reina!.... Arri!... Hop! Hop!... Ara va bé!...

Lluïsa. — (Rient a boca plena). Prou! Víctor!... Criatura!... Déi- xa-m estar... em tiraràs a terra!...

Víctor. — No et moguis, no!... No tinguis por!...

Berta — Calleu!... ja el faré deixar, jo...

(Animada per la broma va cap al Víctor i li fa pessigo- lles sota les aixelles per obligar-lo a parar. Ell es gira llest i li dona un cop al cap, deixnt a sa mare de sobte, a punt de fer-la caure).

Víctor — Té, tu!...

Berta. — (Separant-se, ofesa). Brutal!... Més que brutal!... Lluïsa. — (Rofa, enfadada). Per què li has pegat? Víctor — A n'ella no li demanava!

Lluïsa — Mal agradós!... Amb tu tots els jocs acaben malament. Berta. — I quin cop m'ha donat el poca pena! Víctor. — No t'he trencat cap os, em penso! Lluïsa — No caldria sinó... selvatge!...

Berta. — (Rabiosa). Me 'n vaig a dormir... Eh!... no es pot aguan- tar sol!...

Lluïsa — (A Berta). No en facis cas, Berta. Vina... prèn el thè... Berta. — No en vull... de thè!

Víctor. — (Amorosint-se). Que hem de fer, Berta? No s'es tant delicat tampoc... No t'ho volia fer... Pren el thè... jo t'ho mano.

Berta — (Anant a la cuina). Inútil. Víctor — (Agafant-la pel bras). Jo si, jo ho vull! 28

Berta.— Jo no, doncs! Què se m'endona a mi del teu thè?... Víctor. — {Deixant-la bruscament). I que tantes raons!... Tu me- teixa!... Si l'Abel t'hagués pegat encara n'estaries contenta! Berta — Sí... sí!... Contenta! Ben cert!...

Víctor. — (Irritat mentres la Berta entra a la cuina). I per què, doncs? Què vol dir això. Per què totes les preferències són per ell aquí a casa?

Berta.— (De la cuina estant): I tu perquè li vas en contra sempre!

Lluïsa.— (Amb veu alta i severa). Un poc més de respecte, Berta!

Víctor.— Respecte!... ja ho veus, ningún me 'n té a mi! Jo que soc l'amo! La culpa es teva! Has donat tota l'importància als de fóra de casa!... Oh!... aquest maleit estranger!

Berta.— (Que passa amb un llum a la mà dirigint-se al pis su> perior). La veieu, ara, la gelosia estúpida?

Lluïsa.— (Severament). Podràs callar, Berta!... (Berta desapareix fent batre la porta).

Víctor.— I tindràs un dia més aquesta minyona a casa?

Lluïsa.— De lo que et passa tu en tens la culpa. Respecta i et respectaràn !

Víctor. — Jo soc l'amo.

Lluïsa.— L'amo!... No tant d'orgull! Avui un amo, no es com abans...

Víctor.— Doncs que em trepitgi tothom!... una minyona, un mal estranger... que em trepitgi tothom!

Lluïsa Ja ho Ira dit bé la Berta ; gelosia estúpida !

Víctor. — Estúpida o no estúpida... No veus que la sento?... Doncs primer jo que tot!... (Rdpit i amb un tò selvatge). I s'ha aca- bat!... en aquesta casa hi sobrem l'Abel o jo... Tria dels dos!

Lluïsa — Quines sortides d'imbècil!

Víctor. — Perquè m'hi feies d'imbècil... no en tinc la culpa jo! Parla clar : digues si vols que se 'n vagi l'imbècil o l'intel- ligenü...

Lluïsa — Oh, boig!... que et deixes portar com un cego per una mala passió!

Víctor. — Per què no el treus... desseguida... pel sol fet que el teu fill t'ho demani?

Lluïsa.— Perquè es absurd, senzillament, lo que tu fas. Es una obcecació que t'ha vingut de sobte. Vols que llensi a l'Abel al carrer, pel tret i la misèria, com aquest vagabond?...

Víctor. — Que se 'n torni a casa seva... li pagarem el viatge.

Lluïsa. — Què ens ha fet per treure-1 així de casa?

Víctor — I quina llei diu que l'haguem de tenir?

Lluïsa. — Oh!... bé... discutint així no hi ha medi... no! Quina llei? Qui l'ha volgut després de tot, sinó tu, a l'Abel? La vostra amistat... era passió... Mai havia vist una cosa sem- blant entre dos estranys. Bé... doncs, es per tu que l'Abel ha entrat a formar part de la nostra vida... I ara em demanes que el tregui?... No es just!... L'Abel no s'h fet cada dia més digne de la nostra afecció*!... No treballa amb es- fors i amb més acert de cada dia? No sents com t'estima i et vol?... Et fa de company, de mestre, què?... de germà!... i s'humilia, ell tant fort i altiu, per tu que ets una criatura.

Víctor. — (Fredament, amb dolenteria). T'he dit una cosa, no es cert? L'has ben sentida suposo... Per si no, te la repeteixo.. 0 ell, o jo... tira pel cap que vulguis...

29

Lluïsa.— Maleïda gelosia!... T'has tornat com una fera, Víctor!... Jo no ho puc voler! ...

Víctor. — No!... si ell ja ho coneix... jo no m'he «stat de mostrar- li lo que sento... I ell meteix ja no m'estima... ni vull que m'estimi!

Lluïsa — Això es de dolent, Víctor... T'has ficat aquesta idea al cap i no hi ha Deu que hi pugui res... Que en fa de dics que observo els teus actes, que llegeixo els teus pensaments!...

Víctor.— I no obstant... no has fet res...

Lluïsa. — Esperava que tu parlessis clar, com avui... per pre- guntar-te : Per què? D'on vé? Què te l'ha fet néixer aques- ta gelosia?... (Víctor no respon, amb el cap baix. Una pausa- Lluïsa continua excitada). No respons? No dones cap raó? Es natural, com que no en tens cap!... Digam... que es aquest verí que et rosega per dins?

Víctor — (Amb falsa calma). No es verí, mare. Senzillament, em penso que ja l'hem tingut prou a l'Abel. L'hem ajudat, l'hem tret de la misèria, no ha de durar pas sempre el tenir-lo. Ell no es un pagès... ni un obrer i el seu treball, per més que s'esforci, no es el d'un home del camp... doncs que se 'n vagi al seu món!

Lluïsa — Ets un egoista, un cor sec... vetaquí lo que ets, Víctor.

Víctor. — {Fredament) . Lo que tu vulguis.

Lluïsa. — (Planyent-se). Ah!... .es ben trist això... sabs?... per

una mare que s'ha fet tantes il·lusions! Víctor — (Amb feresa). No es tracta de mi, ara... sinó de que

l'Abel se 'n vagi. (Una pausa breu). I si tu no li dius, li

diré jo meteix.

Lluïsa. — '{Amb coratge). Ah!... Això si que no ho permetré! Víctor — Ara meteix... quan torni.

Lluïsa — No ho vull... mira Víctor, hi haurà un escàndol.

Víctor — Oh, sí que hi serà! Estic decidit a tot! Sàpiga-ho! Temps ha que em mossegava els llavis... i a la fi he escla- tat... Lograré la meva ni que m'hi hagi de fer amb els punys!

Lluïsa. — Series prou selvatge, potser! Així tractes els gossos i els cavalls... així vas tractar no fa gaire a la Berta... i pot- ser gosaries amb la teva mare?...

Víctor. — No tinguis por... Amb un altre potser sí...

Lluïsa — Amb l'Abel que t'ha estimat tant? Oh!... es una obses- sió, una malaltia això!...

Víctor — (Fredament). Potser sí.

Lluïsa. — Tant odi li tens?

Víctor. — (Amb feresa, però trencant en un plor curt i agut). Tot

el que es pot tenir! Lluïsa. — (Serena, després dliaver dominat Vemoció que el plor

del seu fill li ha causat). Està bé. No en parlem més. Per

evitar conflictes, l'Abel se n'anirà. Víctor. — (Amb ansietat). Quan? Lluïsa. — No ho sé això... no t'ho puc dir... Víctor. — Ha de ser aviat!

Lluïsa.— Aviat... Deu meu!... Sempre passarà algun temps! No el podem pas treure de casa' brutalment. S'ha d'esperar un moment oportú.

Víctor. — (Amb recel). Ja ho veig... l'Abel no se n'anirà. 30

Lluïsa Sí; ell meteix m n'ha parlat primer que tu... L'has trac- tat tant malament aquets dies!...

(Víctor, pertorbat no respon de. cop. Després de sobte, amb ansietat).

Víctor — Però quan?... quan? Digam, demàs passat... dijous, la setmana entrant... a fi de mes!... Sí... fixam un dia... tal!... però que sigui segur... que no passi d'aquell dia!...

Lluïsa. — Serà passat Nadal.

Víctor. — Per què passat Nadal?

Lluïsa — Es una festa tant íntima, tant familial» aquesta ! Em sa- bria un greu que l'Abel la passés sol!

Víctor — Per Nadal ja haurà trobat una altra casa!

Lluïsa. — {Amb prec profón). No siguem crudels! Valdria més deixar passar els dies crus d'hivern i així que arribi la pri- mavera deixar-lo fugir. A la primavera... veus?... es dife- rent... la naturalesa meteixa sembla que ajudi a l'home en les seves empreses.

Víctor — Per què esperar tant?... L'hivern... tot just el comencem i es tant llarg!...

Lluïsa. — Que poca pietat, fill meu!

(Una pausa. Lluïsa deixa caure lentament els brassos de- munt la taula apoidnt son cap entre ses mans. Víctor ca- lla i espera. Es sent un plor de Lluïsa).

Víctor. — {Fredament). Per qui plores ara, per nu o per l'Abel?

Lluïsa. — {Sense alçar-se). Per tots dos.

Víctor. — {Amb feresa). N'has de sacrificar un, doncs! Tria. Vols

que sigui jo? Lluïsa. — Mai!... Oh, Víctor!... Estàs boig? Víctor. — {Joiós). Doncs així... sense remissió... fóra l'Abel! Lluïsa. — {Molt lentament). I no pensaràs mai que fóra d'aqui

l'Abel potser es desgraciat per culpa teva? Víctor — {Frel). Quan sigui fóra d'aquí no pensaré més amb ell! Lluïsa. — {Fondament). Com tindré cor de dir-li? Víctor. — Li diré jo meteix!

Lluïsa — (Amb sobressalt). No'!... tu meteix, no!... Estàs exaspe- rat!... Tens els ulls plens de febre... ves a dormir... Víctor — Vull esperar que vingui l'Abel!

Lluïsa. — Oh... no! Evitem això! Li diré jo sola... De la. manera més suau... que no li faci mal...

Víctor — Es cert, com vindrà el dia, que l'Abel se n'anirà de- mà? Juram-ho!...

Lluïsa. — Una mare no li jura al seu fill!

Víctor.— Perdona... Ja et crec!... Adeu.!... Me 'n vaig a dormir tranquil... Un petó!...

(Li pren el cap i la besa. Lluïsa després Vacota i plora en silenci).

Víctor — (Fret). I com li diràs a l'Abel?... Ploraràs i no podràs

dir rés. M'esperaré jo... Lluïsa. — (Amb energia). No, no!...

Víctor — Doncs, déixam quedar allà, darrera les cortines del teu

llit, per sentir com li dius... Lluïsa— Com si tu rugissis de casa per anar a relzar del món...

i amb el pressentiment de no veuret mai més... Víctor. — (A punt de plorar). Adeu, mare... Fins demà... (Tremolós i vacil·lant desapareix),

31

Lluïsa. — {Amb la veu plorosa i suplicant amb tota la seva ànima).

Víctor! Per derrera vegada! Esperem la primavera... Víctor. — {Apareix pal·lií i desencaixat a la porta t fa un gran crit).

No!

Lluïsa — Per la memòria del teu bon pare!

Víctor. — {Baixant febrós al costat d'ella). Vols que passi una des- gracia?

Lluïsa. — Víctor! m'arribes a fer por!

Víctor — Ho vols saber, doncs?... Aquesta nit, quan tots dor- miau...

Lluïsa — Què! Víctor! M'espantes tota!

Víctor. — He anat al llit de l'Abel... boig... gelós... amb el punyal

que l'oncle armer de Dijon va regalar-me... Lluïsa. — {Esgarrifada, fa un crit que se li glassa a la gorfa).

Quin horror! Tu has fet això? Estaves boig! Víctor {Amb horror febrós). La lluna li tocava a la cara... els

cabells li queien esbullats pel front... Era molt hermós amb

el seu front tan ample... i he sentit una gelosia boja!... boja!... Lluïsa. — Pobre fill meu!

Víctor — El seu cor batia com un rellotge que marca la vida... els . seus llavis somreien... i entre somnis han mormolat el teu nom ! . . . Lluïsa. — El meu nom!

Lluïsa. — {Plorant). I he sentit que tu l'estimaves més que a mí perquè es tant intel·ligent i hermós!... Què hi puc fer jo?... Treu-lo, mare... un altre dia podria passar la desgracia... ara meteix ja em sembla que he fet un crim... com si tingués les mans tacades amb sang de l'Abel... {Per la finestra s'entreveu la claror del llum que porta i' Abel).

Lluïsa — Fuig! Fuig! Ell vé!

Víctor. — {Anant- se'n febrós, com un al·lucinat). Demà... de bon matí, així que apunti el dia !

(Lluïsa es queda glassadki d'horror, pàl·lida, amb la mi- rada perduda en et buit. L'Abel ha traspassat el pati anant a tancar la porta del carrer. Una pausa. Entra i apaga el fa- nal. Té la mirada somrient, el rostre animat, fresc tot ell de la llarga conversa sostinguda amb V antic company).

Abel. — Tothom dorm?

Lluïsa. — Sí.

Abel — {Deixant el fanal a la taula). Diable de Llarg! m'ha fet passar una bona estona! S'ha dirigit a mi tot seriós i m'ha dit : «Encara cantes la llibertat aquí, presoner de la teva mes- tressa?»— Sí, li he respost jo... i ell amb quin orgull ha re- près : — «Doncs, veus? jo no la canto la llibertat... la visc!... ja en tinc prou!»

Lluïsa. — Trista llibertat la d'aquest home! Em fa fàstic tot ell!

Abel — {Amb energia). Vos sou massa absoluta tant amb els vos- tre odis com amb els vostres amors!

Lluïsa. — Sembla que aquest home tingui un estrany poder so- bre teu!...

Abel — Sí, no ho negaré.

Lluïsa — Aquest home tant baix, Abel!

Abel. — Sou injusta amb el Llarg...

Lluïsa. — Tu ho ets amb tu meteix.

Abel — Quan hi ha tanta gent que es desviu per entendre la vi-

da... i lluita miserablement per no morir-se de fam... un home així no se us apareix com un hèroe? Ell sí que la té ben resolta la vida...

Lluïsa Lo que ell viu no mereix aquest nom!

Abel. — Oh!... sí! Jo us ho juro! He anat quatre mesos amb ell i ho sé!... Es gran la simpatia que em desperta aquest ho- me... No hi ha dubte... soc un Llarg »de camins jo també... però no a les fosques com ell... sino amb la llum del pen- sament...

Lluïsa. — Per cantar-la bé... més per viure-la la vida del Llarg!... Abel — Per viure-la, què diable) Beneeixo l'etzar que m'ha portat

a conèixer-la aquesta vida. Lluïsa. — {Amb certa torbació interna). Sigui com vulgui Abel...

em dones una alegria quan et veig tant fort!... Ets tant fort...

que eífl sembla que resistiries tota mena de dolors i sacrificis,

no és cert?

Abel — Bé m1ho sembla. El dolor, el sacrifici... es la pedra de toc dels forts... i cal passar-hi quan s'ho vol ser... {Amb entussias- me d'il·luminat). La vida de l'home fort es com la de l'aucell que renaix eternament de les seves cendres! I^es joies i do- lors que abatin o alegrin un moment la nostra ànima... des- prés lluny de nosaltres tot lo que no es converteixi en llum per l'esperit!...

Lluïsa. — Oh!... com tornes a ser el meu gran Abel després de tants dies d'estar abatut!

Abel. — {Francament). Gràcies a ír aquest bon Llarg a qui vos de- testeu. Es admirabe! Sembla que m'hagi portat la pau i la força dels boscos que acaba d'atravessar ! ...

Lluïsa — Tant poder té sobre teu?

Abel. — {Amb calor). No ho sé. Lo que noto es que la seva pre- sencia m'ha fet un gran bé... Com que els dies més forts de la meva vida els he passat amb ell! Oh!... aquelles hermoses matinades en plena llibertat!... En aquells dies el meu cor s'omplía d'un amor a la vida que no havia sentit mai! D'aquí el saber desfer-me de tot lo que em fa mal... de tot lo que entorpeix els meus passos! .Gràcies al Llarg!... Sí! gràcies al vagabond!...

Lluïsa — Que temps que no havies parlat així!

Abel. — Perquè avui em sento un altre... deslliurat... alegre.

Lluïsa — Beneïda l'hora !

Abel. — {Serè). Sí... els meus sofriments per vos s'han calmat tam- bé... Us sabré estimar com una mare... com vos heu volgut sempre. (Lluïsa respira ofegadament i V escolta amb gran anhel). Fins em sembla que us sabria deixar, sense sofri- ment... i estimar-vos de lluny... tota la vida...

Jjluisa — {Pantejant). Em sabries deixar, Abel?...

Abel. — {Més serè). Avui, sí... I crec que fóra mellor.

Lluïsa. — {Amb la veu fonda però fermà). Doncs, déixam!

Abel — {Sorprès, somrient). Què us deixi? Quan?

Lluïsa. — {Pàl·lida i tremola). Mira... demà meteix...

Abel. — {Vacil·lant entre el dubte i la certesa, commós). Eh!... Demà!... Parleu sèriament? Ho voleu?

Lluïsa — Oh!... No! No ho vull... Però ha de ser!

Abel — Ha de ser?

Lluïsa.— {Fmdament). Sí..? demà meteix!... El Víctor m'ho ha

33

exigit! {Balbucejant). El Víctor... plorant!... Es crudel!... De- mà al matí!...

Abel. — (Com qui revé d'un somni). Eh.... Anar-me'n! Jo!... De- mà... al matí!... (L'Abel pal·lií queda de cop sense paraua. Pausa). Abel — Oh... còm de sobte?...

Lluïsa. — (Abrassant-lo al coll i amb veu de plany íntim). Oh!... si sabies lo que sofreixo, Abel!... Déixam plorar als teus brassos!... (Una pausa. No se sent més que el llur dolorit panteig). Ara m'adono que t'ho he donat tot! Te n'aniràs i em quedaré sense ànima! (Respirant profondamet). Ai! pobra vi- da meva!...

Abel. — (Més refet i com per sí). Ho comprenc!... Una boja gelo- sia!... Ha arribat l'hora doncs?... La pressentia... Sí... me n'aniré!... demà.

Lluïsa. — Vesten a París! Jo no et desampararé ! .:. Cuidaré de tu com d'un fill! Solicita lo que et calgui per fer el teu camí ben ample... Tot es per tu... Jo soc mestressa absoluta de tot!...

Abel — No!... Me n'aniré amb el Llarg... demà meteix. (Som- rient). Ha vingut com l'anell al dit que diu ell...

Lluïsa.— Amb el Llarg?... No, no!... Perdut pel món el meu Abel!...

Abel. — No tingueu por... tirarem endevant tots els nostres projec- amb el Llarg!...

Lluïsa — Abel!... i no et poses trist!... diria que te 'n alegres!... Abel. — (Amb esforç i amb joia falsa). Trist!... No ho vull pas

estar!... Sempre m'han alegrat els preparatius d'un gran

canvi...

Lluïsa. — La teva fortalesa... sí... l'estimo... la vull... Però la te- va fredor, Deu meu!

Abel — Vull estar content!... La meva marxa es una promesa de salut...

Lli isa — Hi ha una amargor en les teves paraules, Abel!

Abel. — (Amb fermesa). Dins meu havia esclatat una tempesta ho- rrible! Em consumia en un foc que hauria abrusat la meva ànima, la meva vida... Aquesta marxa, doncs, posa fi a la meva lluita i me 'n vull anar d'aquí cantant victorià...

Lluïsa. — Em fas mal, Abel!

Abel. — Jo us ha besat i tingut presa entre mos brassos, he vist com la mirada se us encenia de passió... he sentit pantejar la vostra carn... i en nom de no sé quins escrúpols m'heu dei- xat sofrir ferament...

Lluïsa — (Amb gran angoixa). I jo que no he soíert?

Abel. — Sí... tots dos... podent ser molt ditxosos ens hem torturat... ens hem destrossat inhumanamet...

Lluïsa. — (Pronfondament). Inhumanament...

Abel. — I bé... compreneu que al allunar-rne de vos exhali un crit

de deslliurança?... Lluïsa. — Abel!... m'odiaràs en lloc de guardar un bon recort

de mi! Abel — No !

Lluïsa — M'odiaràs, sí!

Abel.— I què! Un gran amór es un gran odi! Lluïsa — Oh!... quina mirada m'has dat! Altre cop en els teus ulls aquella fredor... 34

Abel. — Deixeu-me... deixeu-níe fugir joiós, senyora!

Llu sa Ès' .aquésta la nostra derréra nit i em parles així ! . . .

ÀBEL.^-Déixeu-me seguir la meva via!

Li.i isa — Abel, t'has tornat dolent en un instant!

Abel.— Senyora Lluïsa de Morari... abans de fugir... gràcies pel bé i pel mal que m'heu fet...

Lluïsa. — No puc!... No puc més!... (Romp a plorar). No pot ser, Abel!... Això no ho sents!

Abel.' — Gràcies pels vostres petons dol sos com la mel i amargants com l'acíbar... Gràcies d'haver-me vestit i mantingut... (ini- cies de lot... i adéu!... Seré molt ditxós si us puc oblidat !...

(S'alsa i per amagar l'emoció fa un geste de comiat amb les darreres paraules).

Lluïsa (Fèbrosa es lleu sa als braços d'ell, el pren bojament i el

besa amb passió). No! No m'oblidaràs mai! No ens podrem oblidar tu i jo! T'emportaràs un dols re cort de mi!...

Abel. — (Frenètic apassionat). Sense ser meva?

Lli tSA. — Sí! Sí! Abel!,'., tota teva! Pren-me! Fes de mi lo que vul- guis! Soc una cosa teva! Pren-me tota. Gosa! Pren-me el cor- i l'anima... i déixam morta!...

Abel.— X}uè hi havia, firis ara entre tu i jo que s'hi oposava? Oh! ditxa!.:. tot el teu amor em dones5?

Lluïsa — (Li pren cl cap entre .ses màns i se 7 mira amb goig i passió), Abel meu... qui ets que em prèfns tota, que no hi ha* cosa, ni ser que no doni per tu?

Abel. — Meva! meva! a ta fi.!...

Lluïsa. — (Caient als seus brassos en vohijytuós desmai). Teva es la meva vida!

ACTE TERCER

L'endemà al matí, aprop les vuit. La. porta del fons es tota oberta veient-se un. gran troç de pati limitat a la dreta. Per 1a finestra, a travers dels vidres entelats, es ven un basti- ment al fons del pati que es la granja de teulada de pedra grisa, humida, on creix la molsa. Per sobre de la teulada es veu el cel opac. entel-lat, d'un dia calmós i pesat d'hivern A l'esquerra del pati, de biaix, anant a formal angle agut amb l'extrem del mur de la granja que no es veu, hi ha: en primer terme un cobert amb planta baixa i un ois quin sól el formen planxes de fusta que surten desmesuradament cap al pati. A la planta baixa hi ha un carro d'aboc, un carretó de manobre, arades amb rodes amb llurs tralles, sacs de guano i dè guix i altres eines de proprietaris rurals. Al fons del cobert, hi ha adressats contra el mur, troncs i planxes de noguera. El segon pis es plé fins a la teulada de forratge, sec i groguenc que en sa part més alta s'avansa i penja en enorme tofa sobre el pati. En segon terme que ja es vora el vértix de l'angle es veu una part del portal gran, amb porta de ferro, a fóra la ratlla grisa humida de la carretera, de biaix, molt plana i neta. Al fons de tot les cases que voregen la carretera, baixes, amb teulada roja.

Berta escombra al repti, davant la porta ; desprès desapa- reix un moment per la dreta. Entra, pren el quinqué de de- munt la taula i el porta a, hi cuina- Surt l s'acosta al foc qu aviva amb la manxa; despres s'ajup a cuidar de la llet i del cafè per V esmorzar. Mentrestant apareix la vella An- neta a la porta del pati; va molt abrigada i avença, tremo- lant de fret.

Anneta.— (De la porta). Bon dia, Berta, tens molt obert amb el

fret que fa? Berta. — Perquè surti la pols...

Anneta. — (Anant a la vora del foc). Però s'hi està bé aquí dins... On tens la mestressa?

35

Berta. — Al jardí.

Anneta. — Què hi fa en aquesta hora?

Berta. — Es amb el Víctor. Aquesta nit s'ha gelat la bomba i el

noi volent-la fer funcionar l'ha espatllada. Anneta — Per què no aviseu al manyà? Berta. — Ja no deuran fer. Anneta. — I l'Abel?

Berta. — Encara es al llit... no es troba gaire bé, diu... Anneta — Què té?

Berta — Potser que tingui son... Avui no l'he sentit... Hi ha ha- gut nits que ja clarejava quan ha pujat a dormir.

Anneta. — Vols dir, Berta! En aquest temps que tarda tant a ser de dia?...

Berta. — Si no clarejava... poc se n'hi ha mancat.

Anneta.— No els espies pas? No ho fassis, noia. No hi ha ofici

més lleig que el d'espia. Berta. — No, no els espio.

Anneta. — Si fan algun mal el pagaran... I qui ho pot dir que en fassin? El vell senyor Labre, el mestre, sempre diu : «Al dia que sabrem els secrets que mouen als homes podrem re- criminar-los... ara, com no sabem més que eís fets, què po- dem dir en justícia?»

Berta. — Jo no dic res... per més que vegi...

Anneta. — Ben fet. Hi ha gent que així que es creu haver descobert un secret li manca temps per a anar a llensar-lo als quatre vents. Aquests son els tontos! Hum! Un secret!... divúlga-1 i es com una flor passada i sense aroma...

Berta — -Aquí no hi ha cap secret, Anneta, sinó sospites...

Anneta. — Oh... sospites no son certeses!

Berta — Les unes seguiexen a les altres.

Anneta. — La lluna segueix sempre al sol i no l'atrapà mai...

Berta. — Jo faig com qui tanca els ulls i hi veig.

Anneta — Es de la manera que uha serventa pot fer anys en una casa.

Berta. — Les que servim ja hem de ser d'una ben extranya condi- ció... Els amos que ens volen tant obertes d'ulls per les fei- nes... ens voldrien cegues davant de certes coses...

Anneta. — Mira, Berta. El bon Deu, cada nit, extén un vel sobre els nostres pecats, entens?... i ell de dalt, somriu bondadós com un pare veient jugar les seves criatures... Amb això dorm tranquila i deixa estar l'Abel i la mestressa... (Entra Lluïsa, i Anneta deixa enlaire, la conversa. Lluïsa vè amb esgarrifances de {ret, cobertes les espatlles amb una pele- grina de llana. Vesteix amb la negligència propria del mati. El cabell un poc desordenat. Molt pdl-lida, dominada per una profonda inquietut. Anneta li parla així que la veu). Que esteu pàl·lida! Que no us trobeu bé?

Lluïsa. — No, en efecte; tinc molt mal de cap.

Anneta — Ja es veu; teniu els ulls fondos i cansats.

Lluïsa. — Es que en tota la nit. no he pogut dormir.

Anneta. — Pesa un cansament sobre el vostre front... Feu molt mala cara... No us heu vist al mirall?... Sens dubte esteu ma- lalta...

Lluïsa. — No es res... no m'inquieta. I vos on aneu tant dematí? Anneta — Us vinc a dir que el Teó no treballa, avui. 36

Lluïsa.— Ah!... ja... la noça d'ahir!

Anneta — Ha comparegut a la matinada que no es tenia dret. Berta.— Tant meteix va moure un gros escàndol. El senyor bat- lle m'ho ha dit del jardí estant, a primera hora. Lluïsa. — I on el va moure l'escàndol? Berta. — A la meteixa casa, diu...

Anneta. — Sí... a l'hora dels brindis... va dir alguna cosa d'incon- venient al nuvi... i el van treure de la testa... Aleshores amb dos o tres més, van armar un chor i vinga cantar can- çons grasses davant de la casa dels nuvis... i d'allí a la ta- verna, tota la nit... (£5 presenta Teò amb la cara inflada i fosca, els alls apagats, i el pas lent, vacil·lant. Anneta, molt sorpresa, se li dirigeix apenada així que el veu). On vas? Per què t'alçaves?

Teó. — (Balbucejant). Vinc... perquè no sigui dit...

Berta. — Si no t'aguantes dret... Ves-te'n a dormir.

Teó. — Un dia, mestressa... veureu... el vostre fill em va dir gan- dul sense raó. No vull... no vull que es pugui dir... mai!... Teó!... gandul? No!... Què es fa? On es treballa, avui?

Lluïsa. — No podràs, home... Vés... ja se 't dispensa per un dia...

Teó. — No!... li vaig jurar!... On es el .Víctor?

Llutsa. — Al jardí.

Teó. — Li vull dir... veus?... No. soc- gandul!... Veus?... No m'aguanto dret... està bé... no m'aguanto... 1 treballaré tot el dia...

Anneta — Vaja, Teó, que no pots treballar... Vés a casa i ficat al

llit... no siguis "tossut... Berta — Ja ho veus el vi com te posa. Teó.— El vi?... no em fa por... Es un company... Lluïsa — Un mal company.

Teó— Un valent!... L'home, un altre valent?... Dos valents!..: L'home diu al vi :

tu fort?...

jo refort!

em fas caure?...

a jaure!

i també s'és valent... en dònes i en vi, la valentia també pot ser en la retirada... Berta — Doncs retirat...

Teó. — Quan no pugui més... Napoleón va dir això: un Deu al cel i un rei a la terra... Jo dic. el Deu es el vi que ens vé del cel... el rei...

Berta.— Tu!

TÉó.— Per què no? I tu la reina si em vols... Anem... vina amb mi!...

Lluïsa.— No li diguis res més, Berta... Anneta preneu-lo cap a

casa. * Anneta— Sí, anem, Teó, reposaràs fins a mig dia i després... Teó.— Vull treballar, ara meteix. Què s'ha de fer avui? On se va?

A la Gos teta, a la Pedra qui gira?... Ja es fóra el Víctor? Lluïsa. — T'he dit que era al jardí.

Teó.— Al jardí... hi vaig... hi vaig... i que no sigui dit... que el Teó és gandul. {Tambaleja de cop al donar un pas i després amb un esforç es planta ferm i exclama formal). Eh!... tu fort?... jo refort!... Ah! Ah!... el veieu ara el Teó?...

37

(Desa pareix tornant a vacil·lar, pel fons, cap a la dreta del pati).

Anneta — (Amb molta inquietut). On va? On va ara? Berta. — A destorbar el Víctor que se '1 treura del davant amb un regany.

Lluïsa.— Ah !.'. . ditxosa memòria meva! Vés Berta a cal ma- nyà Zael que et deixi unes estenalles pel Víctor... Berta. — Per què no feu venir el manyà.

Lluïsa. — Si ell no ho vol... es tant toçut!... Està empenyat en arranjar-la ell meteix. (A ï' Anneta). Es la bomba que se 'ns havia gelat i ell l'ha espatllada, sabeu, Anneta...

Anneta. — I què sab ell?

Lluïsa — Es clar que no... però... cuita vés... que no s'impacienti... Berta — Hi vaig desseguida. (Desapareix)..

Anneta. — (Després d'una pausa). Doncs que té l'Abel?

Lluïsa. — Ah!... us ho ha dit la Berta!... No es troba bé. Potser

que no es llevi en tot el dia, Anneta. — I què es?

Lluïsa. — No ho sé, Ahir a la nit va començar a sentir-se mala- ment...

Anneta. — Oh!... cui deu-lo! Tot va de malalts aquest hivern! Lluïsa — Em penso que no serà gran cosa.

Anneta — (Després d'a na pansa). Ahir al vespre vaig haver d'anar a feinejar a càl metge i em van arribar- a molestar a propò- sit de vos i l'Abel...

Lluïsa. — Per què?

Anneta. — En parlaven amb poc respecte. Veu les * coses d'una manera tant baixa la gent! Cap sentiment... cap noblesa de cor... sabeu? Senzillament... per ells no hi ha més que una sola cosa!... Oh... fa fàstic!...

Lluïsa. — Us prego. Anneta, que no em parlen mai d'aquestes co- ses. Prefeixo ignorar-los. Tot això revolta... Bemou lo que hi ha de dolent i baix dins de nosaltres... i no ho vull!

Anneta — Tothom parla de l'Abel!... qui és? què fa? d'on vé? per què s'hi està?... Oh!... mil preguntes estúpides!

Lluïsa. — 1 bé... que preguntin!

Anneta. — Ditxós Abel!... Quin mimat de la sòrt... Aneu!... com- pareu-lo amb els nostres... el Teó i el Víctor... Lluïsa. — Son fills; s'estimen tal' com són...

Anneta — Així ho hem de fer les mares. L'Abel es diferent... no . sé que té que es fa estimar de tothom... (Pausa). Però uh consell vull donar-vos abans d'anar-me'n... Lluïsa. — Què és?

Anneta — Si sortiu amb ell a passeig pels camps, no li doneu el braç, ni li poseu Ja mà a la espatlla, res d'allò que es fa des- euidadament amb la persona que s'esLima... no deixeu tam- poc que ell es prengui cap llibertat amb vos... perquè el camp és una gran finestra traidora; cada arbre pot amagar un es- pia i cada marge un enemic... La gent es dolenta i aviat en faria una historia que arribaria a orelles del vostre fill...

Lluïsa. — S'ha dit alguna cosa, ja?

.Anneta. — Sí.

Lluïsa. — Defenseu-me sempre que em sentiu bescantar, bona An- neta. La meva vella serventa m'estima tant que més que 3cS

ningú trobarà les paraules que 1> ml'l en del cor i persua- deixen.

Anneta. — Sí, noble senyora...

Lluïsa. — I vos nieteixa, en el vostre interior, tingueu amor i perdó pels meus actes! Anneta... potser m'he deixat esgarriar per una passió... més vos sabeu que entre la meva felicitat i la del meu fill sacrificaré sempre la meva...

Anneta. — La vostra... si la vostra!...

Lluïsa — No us en aneu encara, Anneta... escolteu...

Anneta Ja endevino lo que us passa... Si, sacrifiqueu la vostra

felicitat... Escolteu a una vella qui us estima!

Lluïsa. — Parleu... parleu més... tot ho veieu to't... ja ho sé... i més clar que jo...

Anneta Deixeu fugir l'Abel com un hermós somni que passa.

Es insensat lo que vos feu, mestressa... Jugar amb el foc... i amb la gelosia del Víctor... Perdoneu... mai us havia par- lat així, sinó ara que m'ho heu demanat... I creieu que me l'estimo a l'Abel... però el vostre fill sofreix massa...

Lluïsa. — Vos ho veieu també... no és cert?

Anneta. — Ja fa temps; deixeu fugir a PAbel!

Lluïsa — Sí, sí aviat. Ho he jurat al meu fill!

Anneta. — Li heu jurat?

Lluïsa. — Sí, ahir a la nit... li vaig jurar que se n'aniria avui, perquè la gelosia del Víctor ha arribat a un tal punt que em fa por...

Anneta. — Però... avui meteix?...

Lluïsa. — Sí, avui!... I ara està malalt... veieu?... no se 'n pol anar pas... No se 'n pot anar fins demà o més tari... Escolteu, Anneta : Li voleu parlar vos meteíxa al meu fill?

Anneta- — Sí.

Lluïsa — Vos l'heu dut al bras i ell us estima i respecta... us es- coltarà... Digueu-li dolçament, persuadiu-lo amb tendresa... digueu-li que l'Abel se n'anirà... però no avui... sinó demà... o demà passat... tot lo més lluny la setmana entrant... Aneu... desseguida Anneta... Aneu...

Anneta. — Espereu... ara deu estar amb el Teó i no podria par- lar-li, el vull trobar sol... Vaig a casa un moment, a munyir la vaca i torno... (Retrocedint). Escolteu... si el Víctor s'exaspera, no insistiré!... Esperaré una altra hora... Ja sabeu com se tor- nat quan s'irrita... pert el coneixement... és dolent i tot.

Lluïsa — No, vos el sabreu portar... aneu...

Anneta. — Ho provaré.

Lluïsa. — Oh!... Anneta!... Si el poguéssiu persuadir que no fos fins a la primavera!... Us besaria els peus d'agraïda... Pro- veu-ho, Anneta!... Ho provareu?...

Anneta. — Uns quants dies, sí, ho lograré... però...

Lluïsa — Per la salut de la vostra anima, Anneta!... Per Ja vos- tra vellesa!...

Anneta. — Me 'n vaig i torno...

Lluïsa. — Ho provareu?

Anneta — Creieu-me... es inútil... La primavera no veurà juntes aquestes dues criatures ! . . .

{Desapareix lentament. Lluïsa, al quedar sola, després d'una breu pausa, puja neguitosa a la cambra d' Abel. Un moment desprès entra cl Llarg de camins i no veient ningú s'atura

39

mirant a dreta i esquerra. Veu el seu tabac i la pipa damunt \ del marge de la finestra, la carrega i dirigintse al foc, pren \ un tros de llenya encesa i cala foc a la pipa. Calmosament es planta al mig de la porta i fuma satisfet. Un moment des- prés baixa al pati, se 'i veu anar amunt i avall i per fi desapareix. Una pausa. De sobte se sent xisclar a la Berta, j després entra corrent i el Llarg al seu derrera empaitant-la). Berta. — (Cridant al pati, sense ser vista). Fuig! Fuig! déixam es- I tar, carnús!

Llarg — (Amb la veu alegre i grassa). Berta! Berta!

Berta. — (Entrant). Au! Pòsat el sac al coll i fum el camp! Au!... j

A captar, gandul. Llarg. — (Entrant derrera d'ella i rient). Berta! Com hi ha món...

fes-me una abraçada! Berta — Si no em deixes, crido a la mestressa! Llarg. — Berta, sigues més traetable! A un rodamón, així com j

no se li nega aculliment, ni pà, ni beure, tampoc se li nega

una abraçada. Berta. — Jo t'hagués hagut d'acullir! ... Llarg — Què? No ho hauries fet? Berta. — No!

Llarg. — (Acostant-se-li). I per què? Díga-m perquè no m'hauries

acullit... Berta — No t'acostis!

Llarg. — (Passant-li ta ma per la cara). És molt maca la Berta! I

Berta — Déixa-m estar sinó et vento un cop de cadira!

Llarg. — (Acostant-se-li més). Maca i valenta!

Berta. — Veig que a tu no t'haurien de dir Llarg de camins, no...

Llarg. — Doncs, com?

Berta. — Llarg de dits!

Llarg — Ah! Ah!... Ben batejat... Ho vols veure?.,. Per fer honor

al nom... Berta. — (Menassadora). Prova-ho ! Llarg. — Qui sab?

Berta»— Llarg de dits i de sobrenom... gandulims ! ...

Llarg; — També em va bé Insúta-m... maltracta-m... com tu

vulguis, però fes-me un petó... abans de marxar... Berta. — Mai !

Llarg— No cridis, ja me n'has fet un... Berta — Oh que no!...

Llarg. — L'any passat, al graner... te 'n recordes?

Berta. — Tu a mi sí... a viva forsa... però jo...

Llarg. — No disputem. Quan vulguis ja ho sabs. Delxa-m-hi asseure.

(S'asseu).

Berta. — Quin home! Fins en fer l'amor es mandrós... Llarg — En amor es vens estant assentat, com els moros. Mentres- tant la dóna escomet ...i s'hi guanya!... Berta. — I si no escomet ella? Llarg — Cambi de plaça.

Berta. — Quin amor aquest que muda tant fàcilment! Llarg. — De poca durada... que es el mellor. Berta — És així el teu? Llarg. — No en tinc pas d'altre! Berta. — Que ets insolent ! Llarg. — Soc així, però se m'estima... 40

Berta.— I per què?

Li arg — Perquè passo i no torno... (Se la mira amb malícia.

Una pausa). M'agrades Berta. Amb una doneta com tu m'hi

casaria. Em vols? Berta.— Ni ganes. . . .„

Llarg.— Com tu vulguis. Escolta : quan tots dormiu i brillen les

estrelles, què fan la teva mestressa i l'Abel? Berta.— Oh, calla ! La mestressa pot ser per aquí ! Llarg. — I què? Berta. — Tu diràs!

Llarg.— I aon es l'Abel que no se '1 veu? Berta— Al llit. .

Llarg Encara?... Mireu que es ditxós aquest xicot! I què m diu,

doncs, el Víctor? Berta. — Que ho sé jo?

Llarg.— Escolta ; no t'ha fet mai l'amor el Víctor?

Berta— {Rient amb malícia,). La criatura! Ni deu saber lo que és.

Llarg. — A la seva edat!...

Berta. — Com que no es ben bé un home el pobre Víctor... Llarg. — Què vols dir?

Berta.— No, no ho es. La naturalesa ho ha volgut així i no hi ha més remei...

Llarg.— {Rdpit, prenent-la). No hi pensem. Un petó, Berta!...

un bon petó abans d'anar-me'n! Berta. — (Desprenent-se). No, no!...

Llarg Te T pendré. Te T faré jo!

(L'empaita i ella volta la taula ensopegant amb una cadira). Berta. — No!... No! Crido!

Lluïsa. — (De dalt). Berta! Què passa aquí baix? Berta. — (Sorpresa). La mestressa! Llarg — Maleïda sigues ! . . .

Berta No ho vull. Té. (li fd). Per un petó no 'm maleeixis.

Llarg — Gràcies... i ara el Llarg es recordarà en bé de tu.

(Apareix Lluïsa, i en son rostre pdl·lit es marca la seva angoixa).

Berta. — (Així que la veu). Mestressa... feu venir el manyà. Vinc del jardí i he trobat al Víctor abocat al pou sense prudèn- cia. Ademés'el jove Zael diu que el vostre fill sol no es ca- pàs de sortír-se'n.

Lluïsa. — Tens raó, Berta. Aniràs a buscar-lo dintre un instant... Però que no hi havia el Teó amb ell?

Berta. — El Teó? L'he vist tot passant, a l'estable, que roncava estirat a la palla...

Lluïsa — Tant que volia treballar!

Llarg. — Salut, mestressa! Després de l'aculliment be em dona- reu esmorsar... cert?

Lluïsa — Si us voleu esperar un moment, sí.

Llarg. — La feina no m'apressa. Em sobra temps per tot.

Lluïsa. — (Malhumorada). Feu gala de la vostra ganduleria... i mereixeríau que ningú us tingués compassió...

Llarg — Sempre hi ha ànimes bones, com es ara la vostra. No volgueu el món més dolent de lo que és...

Lluïsa — Us agrada el cafè i llet amb una torrada?... És la nos- tra costum...

41

Llarg — Toi m'agrada, senyora. No em puc permetre tenir cos- tums propries. Prenc les dels llocs per On passo.

Lluïsa. — Dóna-li esmoi^sàr quan estigui bé, Berta.

Berta. — Ara meteix.

(Li porta una gran tassa i li serveix el calc i llet. Després li porta una ample llesca de pa del <iuc es torrarà vora dci foc).

Llarg. — Mil gràcies a la mestressa i a la serventa.

Berta — Els un vagabund ben educat!

Llarg. — A l'escola de la carretera,

Berta. — I tens una sort... no et manca mai bon humor, veig.

Llarg.— Són els aires del camp. Els mals humors els crien les ca- ses... Ep!... mestressa... bé m'hi donareu un gotet de vi al darrera ! ...

Lluïsa — Vi amb la llei?

Llarg — En bec amb tot. Es una. bona costum. No emprenc la

caminada sense un got de vi al ventre. Lluïsa. — Pórta-li, Berta. Llarg. — Ah!... que anirà bé això! Berta. — Qui baixa? Lluïsa — (Sorpresa). L' Abel !

(Apareix V Abel molt pal·lií i uller~os). Abel. — Bon dia.

Lluïsa. — No t'havies d'haver llevat, Abel!

Llarg. — Mira, company, si vols venir estic a punt de nmrxa...

Abel. — Bon viatge.

Lluïsa — Berta... vés a fer la feina de dalt.

Berta. — No voleu que vagi a buscar el manyà?

. Llu [sa. — Quan baixis.

(La Berta se 'n puja a dalt).

Llarg. — Es dir que no vols?... mai més?... s'ha acabat entre no- saltres dos?.,. L'aucell de bosc s'ha deixat tancar ben aviat a la gàbia.

Lluïsa. — Voleu dir casa nostra? x

Llarg. — No; vos meteixa; gàbia daurada, gàbia bonica on jo estaria molt bé una temporadeta... però tota La vida, no!... Lluïsa. — Pendras el cafè, Abel? Abel — Oh!... més fart?

Lluïsa. — (Somrient). Doncs, quan aneu sol pel món, com ho feu per a apaibagar aquesta xerrameca que sempre us pica. a la punta, de la llengua?...

Llarg — Aleshores busco un company. No hi ha res més fàcil de trobar que una mala companyia.

Lluïsa. — I per què no una de bona?

Llarg — Oh!... no!... Amb els bons no s'hi aprèn res... tots són

iguals... Lluïsa. — I els dolents?

Llarg. — No n'hi ha cap que no sigui diferent de r altre...

Abel. — (Somrient). Parles de lo que no entens ni sabs amb el

desembràs més gran del món. Llarg — Hum! Perquè alguna cosa veies en mi de bò em volies

per company en el teu gran progecte... Sabeu?... l'idea de

córrer l'Europa junts, vagabondejant, va sortir d'ell, senyora,

no de mi...

Lluïsa. — Però vos feia anys que la corria n la carretera...

42 '

Llarg. Ah!. . sí!... sonso atrevir-me a sortir de la Frajísa...

però amb ell... Oh... qui m'hauria aturat?... Abel. — Era una follia!

Llarg Es proposava viure alguns anys amb mi, seguint als or- gullosos miserables... els petits reis de la terra que fem vida apart...

Lluïsa.— En un moment de desesperació ho podia haver pensat...

Llarg.— Oh... ell ja hi havia posat gust i afïció a la nostra vida... oi, Abel?... Ell deia que en volia treure una obra... una gran obra que aleshores ja començava a garbellar...

Abel. — És cert.

Llarg. — Jo hi creia, Abel, en tu i la teva obra. Em sentia orgu- llós de ser el teu company... Sentia que tu t'havies, d'apro- fitar de moltes coses bones que jo tinc i que no sabré fer brillar mai...

Abel. — Oh!... que veritat que és!

Llarg — Jo pensava: un. dia, amb el teu nom o el d'un altre, viu- ràs dins d'una acció immortal, per obra i gràcia de l'Abel... i em sentia molt content...

Abel. — Ja ho sé, Llarg.

Llarg. — Tu m'ho havies promès moltes vegades. Em deies : «et faré viure, et faré viure eternament, Llarg; els eïemems que formen la teva persona no es perdran, viuran en Ja trieva obra». Jo de cop no t'entenia i deia: Primer procura viure tu, lo demés ja vindrà!... Te 'n recordes?... {Irònic). Ja t'has cuidat de viure tu, Abel!

Abel. — Sí, amic.

Llarg. — Senyora Lluisa de Moran, l'obra de l'Abel no. es farà... i es per' culpa vostra que no es farà... Com m'ho ; odeu pa- gar això?

Lluïsa. — Jo? No us he de pagar res!

Llarg. — Com responeu! I a l'Abel? Com li pagareu al pobre Abel?

Lluïsa — No vull que li digueu pobre Abel! Ès més ric que vos... en tot! Sembla que el compadiu com si jo li hagués fet al- gun mal... Oh!... aquest home!... Qualsevulla diria que vol jutjar les nostres accions... i acusar-nos!... Un miserable va- gabund!... Acabeu d'esmorzar aviat i aneu-vos-en... Abel... no l'entretinguis pas, tu... ets massa condescendent amb ell. . Desd'ara us dic adeusiau... no us vúll veure més!... {Desapareix severa per la porta que emmena a dalt).

Llarg — Li tinc odi a n'aquesta dóna! M'ha fet mal! Em va se- parar de tu, l'únic company que he estimat!

Abel. — Gràcies, Llarg... però...

Llarg — Sí; li tinc odi. Malehit sigui el dia que vam passar per aquest poble i encara més l'hora que vam entrar en aques- ta casa !

Abel. — Em fas malt dient això!

Llarg.— Ella es pentinava aquí meteix, darrera la porta... hermo-

sa, potser sí... però antipàtica com una bruixa... Abel.— (Sofrint). Oh!... no!

Llarg. — Es va alsar, amb la gran cabellera negra, estesa sobre les espatlles, com una reina orgullosa que es digna mirar ets seus soldats. Va dir que podíem treballar alguns dies. Més hauria valgut que ens hagués negat l'entrada.

Abel. — Si que em vols bé !

Llarg — Totes les mirades van ser pel més jove i hermós!... T'ho juro... no es per dir... sota aquelles mirades el meu company Abel em semblava l'aucellet tremolant vora l'au de presa.

Abel — Que ets dolent, Llarg!

Llarg. — Vaja, tonto... que estàs sotmès als capritxos d'una dóna!

Abel. — Creume, Llarg, es massa alta aquesta dóna perquè tu eu puguis parlar dignament.

Llarg. — La passió t'encega. No veus el mal que et fa... Aquí perts la joventut, el dalit, la fè...

Abel. — En ta vida podràs compendre la naturalesa dels senti- ments que em lliguen amb ella...

Llarg. — Tu ets el qui no comprens, et manca la força... Ja no et mouràs d'aquí... I no faràs res de bó! Amor de matrona, amor de lloba.-.

Abel. — I bé... t'ho prego, Llarg... déixa-m estar. Si em fa mal, jo el sofriré.

Llarg — Brava raó. Si t'estimes, Abel, vina amb mi.

Abel. — I no!... Qui ets tu qui em vols dirigir? Qui ets, ben mi- rat? Un vagabond! I què es un vagabond? Un home que viu fóra de les lleis, fóra de tot tracte social... que se T rebut- ja com una escòria. La veritat, no es gaire ventatjosa aques- ta posició.

Llarg — {Resignat). S'hi ha d'estar acostumat... com jo.

Abel. — Potser si. Tu fa anys que vius fóra de la societat... sense preceptes... sense lleis... has rebutjat, a tota l'ambició, a to- ta afecció... en una paraula, t'has emmotllat per ■ la teva vida... fas bé de viure així.

Llarg. — En aquell país malsà se 'm va posar aquest humor a la vista que no em fugirà mai més... Ah!... company! Vaig veure el món una mica negre a travers del vel que se m'ha- via posat als ulls. Per aclarir-lo penso amb el meu passat, em dono l'absolució alegrament i emprenc la caminada amb més coratge!...

Abel. — Però... cap aon, Llarg?

Llarg — Cap a la vellesa i cap a la mort... com tothom. Lluïsa. — (Apareix i exclama sorpresa). Què! Encara no sou fóra? Llarg. — Ara, mestressa. Lluïsa. — Cap al Mig-día... fileu depressa!

Llarg. — S'ha de variar segons les estacions, com les orenetes.

(Pausa. Somrient amb extranya alegria). Sabeu ara amb que

penso més, anant avall? Abel. — Amb què?

Llarg — Amb l'encontrada de Bell-lloc on vaig ser aquesta tardor, abans de la cullida de les pomes. Sempre l'anyoraré. Ah! com me n'he recordat amb aquestes temps de fret ! Allà dalt si que vaig passar uns dies bons!

Lluïsa. — Per les pomes?

Llarg. — Sí, durant quinze dies no em calgué demanar res... Allar- gava la mà a les branques i quan estava satisfet m'ageia dessota la pomera... i m'hi dormia! Allí feia bò!... Estava <;om un rei! ...Ja ha passat!... no hi- fa res... Dintre alguns mesos trobaré les primeres cireres allà baix... (Pren el sac i se 7 posa al coll). Amb aquesta... salut!

Lluïsa. — Salut !

Llarg — Ja tinc el sac posat!... En marxa!... Adeu, Abe!l... (Do- 44

ta mà). Et deixo entre la boira... aviat vindran les Jo me 'n vaig cap al sol... [Una pansa breu). A vos, •a, no us dono la mà... em podrien encantar com a l'Abel i aleshores... adeu Llarg! uisa.— Fugireu d'una vegada!

Llarg. — (A la porta). Salut a tots dos!... Ah!... escolta Abel :? el que mori primer de nosaltres dos que ho fassi saber a l' al- tre... els morts parlen als vius durant les hores de la nit, Ho farem, Abel ?

Lluïsa No. Jo responc per ell. Ni en mort, ni en vida no voldrà

més tractes amb vos. Llarg. — Què hi dius, Abel?

Abel Anem! T'acompanyo fins al carrer?.

Lluïsa. — No, Abel!...

Abel. — {Vacil·lant). Senyora. . .

Llarg. — No vinguis. Obeeix a la teva dama en mort i en vida com el cavaller de la rondalla...

{Desapareix cap al pati i se 1 veu perdre-s per la ca- rretera entre les cases).

Lluïsa.— Que es insolent!

Abel. — Igual avui que ahir.

{De la finestra que dóna al pati es sent la veu de la Berta que crida alegra:) Adeu Llarg! Et recordaràs de mi?

Llarg. — {Llunya sense ésser vist). Adeu Berta!

Lluïsa {Friso sa, així que es sent ben sola amb i' Abel). Abel meu!

Abel. — Mon amor! Vida meva!

Lluïsa — (Neguitosa sentint passos). La Berta baixa! Berta. — Ah! ja es fóra aquell diable! Son la pesta aquests va- ga bonds ! . . .

Lluïsa. — Berta, vós ara a eàl manyà i díga-li que vingui desse-

guida... Berta. — Està bé, senyora... {Desapareix).

Lluïsa. — Per què t'has llevat, Abel? Has fet una imprudència.

Abel. — No em podia estar més al llit ; era una tortura, Necessita- va baixar aquí amb tu.

Lluïsa — Per Deu... Abel... que et podrien sentir com em tu- teges... Però es imprudent lo que acabes de fer. Jo he dit al Víctor que estaves malalt, Havies de passar tot el dia al llit... mentrestant jo hauria procurat asserenar-lo i persuadir- lo... la vella Anneta també li parlarà...

Abel — Jo també!

Lluïsa.— Tu!... Oh!..: no!...

Abel. — La gelosia del Víctor es la d'un fill que es creu pros- tergat... que sàpiga doncs que tu no m'estimes com a fill!... Lluïsa — Abel... no sabs lo què dius!

Abel. — Necessito tenir-te cada nit... tots els dies... sempre... lli- gada amb la meva existència...

Lluïsa — Abel!... aquest somni hermós no serà mai possible!... El Víctor...

Abel. — S'apiadarà de nosaltres...

Lluïsa. — Sé coses que tu no sabs!... Es horrorós!... L'odi seria més fort que l'amor... L'odi fa maldats... destrueix... té L'as- tucia amb ell i el crim ! . . .

Abel. — M'espantes !

45

Lluïsa.— Es d'espantar. Tot avui que jo tremolo de pensar-hi. No goso presentar-me als ulls del meu fill! He estat un mo- ment allà al pou amb ell... i no tinc coratge de tornar-hi més per enganyar-lo... Ell espera que et llevis aquest mig dia o a la tarda... i que fugis...

Abel. — Esqueixa l' ànima això ! . . .

Lluïsa — Com un punyal que ela vós una mà traïdora.

Abel. — Ajuda-ns Deu..', {alçant els braços) o lo que sigues!

Lluïsa Abel... ves ten al llit!... Diré que has provat de llevar-te

j que les forces t'han mancat ; pàl-lit i abatut, com rm home que es sent ferit de sobte, diré, se n'ha hagut d' entorn ar al llit...

Abel.— Sí.

Lluïsa. — Desseguida, abans no vingués ell. Tinc por... com dos núvols prenyats de tempesta xocaríeu, Abel!...

Abel. — Jo em deixaria matar abans que trencar la pell del vos- tre fill!...

Lluïsa. — Vés... corre... allítat... Que passi el dia d'avui... l'avui es sempre el dia mortal, l' enemic que s'ha de vèncer... demà potser brillarà una estela en el nostre cel...

Abel. — Voldria que una llarga malaltia em postrés al llit... em retingués al teu costat... que em vegessis a les portes de la mort..". El Víctor vindria al capsal del meu llit un dia i altre dia i apiadant-se del meu mal acabaria per estimar- me. I jo li diria: Víctor... la teva mare i jo ens estimem... I si el Víctor fos encara rencuniós que vingués la mort en els teus braços...

Lluïsa. — (Amb emoció, aprop d'ell). Tota teva!... Abel!... Separa- da mO no de tu.., tota teva!...

Abel.—* Creu, Lluïsa, que l'home no comença a viure fins que es sent fondre als braços d'una dóna!

Lluïsa. — Abel... mai te m'havies dirigit pel meu nom! Que es dolç en la teva boca! Torna-m a dir Lluisa!

A bel — Lluisa ! . . . Lluisa meva !

Lluïsa. — Abel i Lluisa!... Oh!... que és dolç!...

(L'Anneta travessa et pati i passa vora la porta, en di- recció al jardí, sense ser vista d'ells).

Abel. — Lluisa meva !

Lluïsa. — La teva Lluisa!... Si ho pogués ser!... Però l'has sen- tida ben teva, per fi... ben teva, aquesta nit?...

Abel. — Tota!... sí!... cos i esperit en foc... tota meva!...

Lluïsa. — Aquesta nit hauria dat deu anys de la meva vida per donar-me a tu, verge, per a oferir-te la flor de la meva jo- ventut. No sé com una dóna pot donar-se impura i Joiosa a 1' home que estima!...

Abel. — Lluisa!... Em sembla que acabo de néixer avui, que veig la llum per primera vegada... però amb tot el seny i sen- tits de l'home...

Lluïsa. — Escolta, una cosa vull de tu... un jurament abans rm

te 'n vagis!... Abel. — Demana.

Lluïsa. — Tremolo de dir-t-ho, Abel : si un dia passava una des- gracia... si un dia perdia el Víctor... Oh!... Abel — Digues !

Lluïsa — Quan jo et demani, siguis allà on siguis, gloriós o no... 46

vindràs aqní, al meu costat... al meu cor... a pendre el lloc del meu fill? Aiiel.; — Ho juro!

Lluïsa. — (Inquieta). Em vull tranquilisar. T'ho. he de dir... Aques- ta nit he tingut un somni... vull que ho sàpigues... Havia perdut el Víctor... no sé com... Havia desaparescut per sem- pre més... I jo no estava trista perquè et tenia a tu davant... La teva imatge esborrava la seva... Es horrorós!... Al des- vetllar-me m'he avergonyit de mi meteixa... Mes per què? Havia estat sense la meva voluntat... no governem pas els nostres somnis segons» el nostre desig... Cóm aturar la ima- ginació enfehrada?...

Anneta. — (Apareixent al replà, davant de la porta). On teniu el Víctor que no es al jardí?

Lluïsa — (Sorpresa). Com!. No es al jardí?

Anneta — No... ara en vinc...

Lluïsa. — Ho heu mirat bé?

Anneta. — No es pas tant gran que no es vegi d'un cop d'ull... Em creia que era aquí... Té el barret a la vora del pou...

Lluïsa. — Ah!... deu ser a la botiga... darrera la granja buscant alguna eina... Aneu a veure...

Anneta. — (Anant-se' n). Veiam si el trobo sol...

Lluïsa. — (Inquieta). Per favor, Abel... no temtis més al diable!

Abel. — Penso... que havent de fer el sacrifici... com més aviat mellor. . .

Lluïsa. — Oh... no, Abel!... No hauries de parlar així!... Sempre hi ha una darrera hora per pendre una resolució desespera- da... Abans hi hem de posar totes les nostres forces i medis.

Abel — I quan no s'hi pot més?

Lluïsa. — Quan no s'hi pot més... la fatalitat, amo el gran dolor,

porta el consol de l'irresponsabilitat. Abel.— Una hora, un dia més... què hi fa?... No sents que ara i

sempre aprop i lluny, seré teu... sols teu? Lluïsa — I jo teva!... Vivint d'esma, de recorts teus... amb el buit

al cor...

Abel. — Siguem coratjosos aquest moment. Quédat tranquila i joio-

\sa... amb la seguretat que la meva vida serà plena de tu! Anneta — (Presentant- se a la porta). No hi es pas a la granja

el Víctor. Lluïsa.. — On deu ser, doncs? Abel. — A cal manya, potser.

Lluïsa — -No ho cfec. Hi ha la Berta... Alia als coberts... a les

màquines de batre... ho heu mirat? Anneta. — No, senyora.

Lluïsa. — Ja el .trobaré jo... Abel... per darrera vegada, vés dalt i allítat... t'ho prego!... t'ho prego!... (Desapareix). Anneta.— I tu ja et trobes bé? Abel. — No gaire, Anneta...

Anneta — Pobre Abel!... No hi ha més remei!... Pensa que ha- via de venir aquesta hora!... I no t'acobardeixis !...

Abel — Anneta... quan parleu al Víctor digueu-li tot... que ens es- timem... que ens volem. Ell no ho sospita això... La seva gelosia es una altra...

.., 1 " .47

Anneta — Oh!... boig!... No sabs lo que et dius!... Et podria ser

mare!... I en quan al Víctor... Lluïsa. — {Cridant de fóra, la veu llunyana). Víctor! Víctor! Víctor! Anneta — Es veu que el troba... Deixa-m anar a veure. Abel. — No... Anneta... escolteu... Anneta. — Què vols?

Berta — [Presentant- se a la porta amb el manya Zael, un home de mitja, edat, amb pantalons blaus i gec de cotó negre; esta molt pdl-lit i magre. Es queda al replà un xic enfora). Aquí teniu el manyà per fi... Per què crida la mestressa alia fóra?

Anneta — Busca el Víctor que no el trobem enlloc...

Abel — Jo em creia que era amb vosaltres...

Berta. — Però si es al jardí... Tot el matí que no es mou del . pou... Veniu, Zael...

Anneta. — (Seguint-los). No hi és pas. És estrany!

Lluïsa. — (La veu més lluny, inquieta). Víctor! Víctor!...

Abel. — Com ressona clara la seva veu!... (Una pausa. Dona una mirada al voltant de tota V habitació, amb pressentida anyo- rança). Potser demà... potser demà passat... adeu tot!... i per sempre!...

'{Va a la tauleta de nit pren un retrat amagat entre papers, el besa i se "h puja d la seva habitació. Una gran pausa. J)r sobte, ràpidament entra Berta pàl·lida i tremolosa cridant amb la veu fosca: Abel! Abel!... i es dirigeix a la porta que puja a dalt desapareixent. La porta queda oberta. Una pau- sa. Es veu passar V Anneta pel pati, cap al carrer).

Anneta — Socors!... Una desgracia!... Socors!...

Berta. — (Baixant seguida de /'Abel que esta amb una gran ex- citació nerviosa). No!... No trobo res! No hl veig! Tremolo com la fulla a l'arbre!

Abel. — Quina desgracia!... Vols dir que no el treuràn viu?

Berta — No sabem a quina hora hi ha caigut!...

Abel. — (De sobte, amb horror). I si s'hi hagués tirat?

Berta — Oh ! . . . calla ! És horrorós ! Deu meu ! . . .

(Desapareixen. Al replà es troben ximb un home que venia tot astorat).

L'home. — T com diable ha passat això?

Abel — (Nerviós). No ho sabem. Potser no ho sabrem mai! Veniu a veure si ens podeu ajudar!...

(Pausa. Un home, una dóna, un parell o tres de criatures de diferenta edat travessen el pati cap al jardí). La dóna — Es el noi de la senyora Moràn o l'estranger? I/home — No sé res jo... He sentit cridar: una desgracia!... a

cala viuda Moràn ! . . . La dóna.. — Es al pou... al jardí...

(Desapareixen. Ara Vun, ara Valtre van passant alguns homes i dones i criatures. Alguns s'acosten a guaitar la ca- sa, no veient ningú se '?? tornen. Entra Teó amb els ulls mig closos). Teó — Bò!... Què serà això? Una desgracia!

(Es queda plantat estúpidament al mig de Vescena). Un home. — (De la porta estant). On es la desgracia? M'han dit que era aquí. Què ha passat? (Teó se 7 mira estúpidament i alça 48

tes espatlles sense respondre. L·lwme diu:) On és? No ho sabs? (i veient que no li respon se 'n ca pel costal del pati). Teó — (Sombre, prova de cantar).

M'han près l'amor del meu cor, m'han robat la meva vida... (Es senten veus, mormolis i trepig. Entren Berta i Anneta).

Anneta Oh!... Deu meu! Deu meu!..'. I la senyora ho sab?

Berta — S'ha desmaiat abans...

Una veu. — (A fóra). Poc a poc al pujar l'escala!

Altra veu. — (A fóra). Deixeu fer a l'Abel!

(Apareix un grupu dliom.es, dones i criatures a la porta. Els de davant porten a Lluïsa desmaiada en llurs braços). Un home: — (Dels que la porten). Que la deixem aquí o la portem

a dalt? Abel. — Aquí baix. Una dóna — Al llit.

Una altra — Esperem que torni en sí.

(La posen en una cadira i la sostenen). Anneta. — No la priveu de l'aire! Berta. — (A /'Abel). Què li fem? Abel. — Res absolutament! Son a buscar el metge. Una dóna. — Que hermosa així hi tot! Una altra. — Una reial dama!

Teó. — (A un dels homes que portaven a Lluïsa). El Víctor!... al pou?... mort?...

L'home — Crec que ha topat contra una roca i s'ha badat el cap... Una dóna — (A una altra). L'aigua era roja, per damunt... Lluïsa. — (Com si ho hagués sentit, fa un estremiment nerviós de

tot el seu cos, obre els ulls esgarriat s i amb les dents closes

fa un crit de). El meu fill!

(Clou els ulls i la testa li penja com morta. Tothom queda es-

glaiat. Després amb els ulls basca a í'Abel / murmura su-

plicanta :) No em deixis, Abel!

ACTE QUART

La tardor següent a Vilarnó, gran proprietat de Lluisa. Una sala en la part alta de la masia on son les habitacions de senyoriu Al fons una finestra que dona al camp. D'ella es domina una ampla i llarga costa descendent, tota conresada i la part baixa que l'atravessa un xaragall vorejat de salzers i de piats que comencen a reverdir després de la sega. Fruite- rars i horta al llarg de la vall, alegrant el paisatge. Més enllà remonta de nou la costa fins a senyalaria línia de l'horitzó proper, retallada pels negres boscos. A la dreta, en primer terme, la porta que condueix a la planta baixa i en segón terme la de la cuina. A l'esquerra dues portes que son els dormitoris. En mig d'elles una llar de foc senzilla. Entre les portes de la dreta, un armari, dins del mur. Tot en aquesta habitació es senzill, mobles, objectes; les parets blanques, amb socols cendra. S'hi troba a mancar l'aire de familia que es respira a les cases habitades llarg temps per una meteixa gent; un ambient de tristesa i soletat plana pels camps i per la casa ; l'isolament de la montanya, el perfum humit dels boscos s'han filtrat en les persones que hi viuen. Vora la ilar una taula amb un tapet i un gerro de flors que es passen. Cadires rústigues. Cap quadro. Cap al fons, aprop de la finestra, una tauleta de tre- ball de l'Abel amb papers esbarriats, llibres, ttnter, etc. Un gerro amo plantes i flors de bosc com : romaní, espígol, llaurer que comensen a esfullar-se. Un llibre obert, a mig llegir, al damunt de la taula.

Hora avançada d'una tarda tempestuosa de tardor. Es sent bramolar el vent per les montanyes i la remor del boscos veïns. De lluny en lluny un trò profónd. Per la finestra oberta es veu el cel vert-fosc, prenyat de núvols.

49

Berta.— (Vora de la finestra). L'horitzó es cobreix... Aquest temps anuncia una tempestat i ells no venen.

(Es sent cridar amb veu amable i suau que es va acos- tant:) Berta! LSerta!... [Es Lisa que entra iot seguit per ta \ porta de la dreta, venint dels baixos. És una doneta jova, rossa, fina com una nena. Vesteix una faldilla curta de color vermellenc i un cos negre, llis. Les manegues relrossades. Bótes altes i rústigues. Va pentinada de fresc, els cabells j humils, tirats endarrera, el monyo baix. Porta un Has blau al cap. Es alegra i joguinera).

Berta.— (Al sentir-la). Què hi ha, Lisa?

Lisa.— Res, Berta, que pujo amb tu.

Berta. — Què vols?

LísÀ — Quasi m'ha agafat por a .baix, tota sola; Berta — Tindrem tempestat?

Lisa.— Oh!... si! Sembla que ej vent s'emporti els boscos ! Pel

forat de la xemaneia diries que hi ballen els dimonis. i Berta.— Que ets poruga, Lisa?

Lisà.~~ No... però un temps així m'hi fa tornar, ja ho veus. Yi-

na, Berta; ens estarem a baix, a la vora del foc. Berta.— No ; el teu marit no tardarà a venir. Lisa. — Massa que tarda ja ! Berta — I la mestressa i l'Abel?

I .is \. - ( >h ! ... Qui sab on son! Ells sempre van lluny! .Berta-— Sí; sempre van per aquests boscos, cap a les altes montanyes...

Lisa — L'altre dia van tenir l'humorada d'anar a Montfnoià a

peu... Mireu que es tenir; coratge! BèRTA. — Però avui, amb aquest temps, estic inquieta. Que la

tempesta! no esclati fins que ells siguin aquí! Lisa. — (Somrient). Esclatarà quan serà l'hora! Berta. — 1 s'enfosqueix depressa... Lisa.: — M'espanta nna tempestat aqui dalt tan sols! Berta. — Si passava una desgracia en aquest desert! Lisa. — Ja ho pots dir. (Una pausa i sospirant). Es ben trista la

vida a Vilarnó! Es estrany que la senyora hagi volgut es-

tar-s-hi tant de temps! Berta. — Aquí oblida la desgracia. Lisa — I a l'hivern també hi sereu aquí?

Berta. — Oh, no! Ja n'hi ha prou! De la primavera que hi som i ja hem entrat a la tardor. Abans de començar l'hivern fu- girem.

Lisa.— Deu meu! I que trist tornarà a ser això! (Pausa). Als primers mesos d'haver pujat aquí se 'm va morir la sogra. Jo no podia viure d'anyorament. Anyorava el pare i la ma- re... el poble i les amigues... les tardes del diumenge al ball... perquè era nna noia molt alegra, jo, Berta; en tenia mòlts d'amics i d'amigues!

Berta.— Es comprèn que t'anyoressis tant, així!

Lisa.— I encara m'anyoro. Jo no he nascut per viure a Vilarnó. Això va bé per la mestressa i l'Abel que son tristos de mena. Jo em penjaré al coll del Remí i li diré : «Anem-se'n de Vi- larnó; es massa trist... jo m'hi moriria. I tornarem al poble i els diumenges anirem junts al ball... 50

ïs senten els esquellina tren a la masia).

vaques que en-

tinc companyia, plau!

Eh, Lisa!... Ets aquí

íerta — Sents? El teu sogre., Lisa — (Alegra). Ja era hora! Adéu, Berta.— Gràcies! No fugis tant depi La veu del vell — [Cridant baix a V escala).

dalt, Liseta? Lisa. — Si, pare.

Berta. — No te 'n vagis, Lisa. Fem-lo pujar. (Corrent joiosa cap a la porta i desapareixent). Ei! Pare Viardot ! Ei! Pugeu! Pu- geu !

(Una pausa. Es sent una ratxada de vent i els brueïs de les vaques).

Lisa. — Com bruelen. aquestes bèsties! Senten la tempestat!

(Una pausa. Lisa s'acosta a la finestra. Apareix el pare Viar- dot amb la Berta que el té près pel braç. Es un home sec, alt, robust. Abundosos cabells no del tot blancs, mans nuoses, ulls molt vius. Vesteix de pagès, amb roba de treball. Un barret de feltre descolorit li penja sobre els ulls. La pipa a la boca. Tot afeitat. Abans d'entrar se Is sent discutir alegra i sorollo- sament a V escala).

Lisa. — Què teniu? Ja us baralleu els dos enamorats?

Viardot. — Oh, aquesta rata penada, que no em deixa! Què vols, esquirol mans®? Què flaires, llebra casolana? No porto res; ja s'ha acabat l'estiu, que els marges pasten.

Berta.' — No em poseu més noms de bèstia, ho sentiu? Sols vull que em digueu quin temps farà.

Viardot. — El que el bon Deu voldrà. >

Berta. — Això ja ho sabia... fóra bromes!

Viardot. — Sense bromes no hi hà pluja.

Berta. — No! No! Per favor!... sabeu? la mestressa i l'Abel en- cara no han vingut. Viardot. — Potser estan molt bé allà on son.

Berta.— Vos rieu i jo no estic tranquila amb aquest temps... La

turbonada els atraparà pel camí. Lisa. — Potser no, Berta. Berta — Se 'n van sempre tant lluny ! Viardot. — No sempre, noia. Berta — Què voleu dir?

Viardot — Ets tu la que sempre V estàs quieta dins de casa... I veus?... si tothom ho fes així no se sabria rès pel món. Ara, com hi ha tanta gent que branda... comprèn la meva enamo- rada per què no es fa rès al món que no se sàpiga?

Berta.— (Seriosa). No més comprenc que son molt dolent i mal pensat.

Viardot. — I tu, noia, quan una cosa se 't presenta als ulls massa fosca o estranya, que te 'n pots estar de pensar-hi en bé o en mal?

Berta.— Cert que ningú es amo d'autrar el seu pensament... però

de la llengua sí, en som amos! Viardot — -No ; jo no vull pas dir mal ; joia planyo la mestressa.

La veig trista, matant les hores vora del xaragall, com en

altre temps la dóna d'aigua. Ja es diu bé ; aigua corrent

cura Panyorament. Berta.— Qui és la dóna d'aigua?

m •

Viardqt No n'has sentit parlar a Vilarnó?

Lisa — Què sab ella? Berta. — Conteu-m-ho.

Viardot. — Era una boja que plorava el seu amant, dia i nit, vora les fonts i els xaragalls d'aquests eneontoras. Se li atribuíeu maleficis que feien sofrir a pastors i carboners...

Berta. — I què més?

Viardot. — Re, més. Un dematí d'hivern la vari trobar surant a mig de l'estany... nua, blanca, com un lliri obert dins de l'aigua gelada...

Berta — (Impacienta). Però conteu-ho bé!... pel començament... de com va perdre el seu amant...

(Una ratxada de vent tempestuós fa brandar les portes i les fines tres).

Lisa. — (Anant a la finestra). Uf!... Jesús! Quin temps! Viardot — L'oratge s'acosta!

Berta — (Pensativa). La pobra dóna d'aigua! I per què li diuen aquest nom?

Lisa. — (Cridant joiosa, a la finestra, de cara al camp, agitant un bras). Aquestes son hores de plegar, Remí? Ho aprofites mas- sa, tant meteix!

Remí.— (De fóra). Baixa que m'ajudaràs ! Entrarem el fenc abans no plogui!

Lisa.— Tot seguit, Remí. (Anant-se* n cap a la porta). Anem, pa- re, que ja ha arribat el tardà! Veniu que ens ajudareu. Es- tà a punt de ploure. Adeu, Berta!

Berta — Adeu!... Vaig a encendre el llum. Ja no s'hi veu gota aquí dins...

(Es dirigeix a la cuina. El vell encén la pipa).

Viardot — (Amb el lluquet encès). Vols que entri a donarte- llum?

Berta. — (A fóra). No; gràcies. (Una pausa. Sortint amb el quinqué encès que posa damunt la taula). Bona nit. Conteu-me ]o de la dóna d'aigua...

Viardot.— Deixa estar; no val la pena. Tu, si no fossis tant es- querpa, em podries contar coses...

Berta. — Jo! Què voleu que us conti?

Viardot — Moltes coses... de l'estranger i la senyora.

Berta — Quines coses, pare Viardot?

Viardot.— Ah! Llisques dels dits com una anguila! Tu que ho deus haver vist tot!... Per què no em vols aclarir aquest misteri?

Berta — (Nerviosa). Però de quin misteri parleu? Viardot. — De l'Abel i la mestressa.

Berta. — No hi veig cap misteri; l'inventeu vos el misteri!

Viardot. — (Acostant-se a 7Ïella). Jo els he vist... una tarda, al bosc... Ell tenia el cap a la falda d'ella... Ella plorava...

Berta. — (Imposant-se). Calleu. Què sabeu vos? Fantasies vostres!

Lisa — (De fóra, fent un crit joiós). Espavilat, Berta! La mestres- sa i l'Abel" acaben d'arribar.

Viardot — (Desapareixent contrariat al sentir la Lisa, i mena- çant mig seriós). Ja veuràs el dia que t'atrapi sola pel bosc! Ja et faré cantar per força allí.

Berta. — (Acostant-se a la porta). On son, Lisa?

Lisa. — (De fóra). Dessota el teli del pati, assentats en el pedrís. 52

. Deuen reposar un instant. No baixo. Vull encendre el foc

que comença a fer frescor..

Lisa (La veu llunyana). Adeu!...

(Berta desapareix cap a la cuina. Pausa. Torna amb un brassat de llenya petita i troncs i es posa a encendre el foc, ajupida. Després V aviva amb el venta focs. Una pausa. Es sent un lleu trepig; Berta, sense moures de ta seva posició, es gira. Entren Abel i Lluïsa. Ella esta pàl·lida i decaiguda com una malalta; ell agitat i nerviós). Abel — (Al moment que entren). Bona idea, Berta, la d'encendre

el foc amb aqueix mal temps! Berta. — I encara us heu aturat al pati!... (Alsant-se i anant rà- pida cap a la Lluïsa). Però que té la mestressa? Està molt pàl-lida!... Que no es troba bé? Abel — No gaire, Berta...

Berta — Què teniu, senyora? Digueu-me... què us puc fer? Lluïsa — No rès.

Berta. — Fa estona que us trobeu malament? Per què heu vingut

tant tart, Abel? Què té? (Lluïsa es deixa caure abatuda en una cadira). Abel. — No t'inquietis, Berta. No necessita més que tranquilitat

i repòs...

Lluïsa. — {Sospirant). Tranquilitat ! . . . Repòs ! . . .

Berta — M'heu dat un espant... m'ha fet un mal el cor!... Ja em

creia que havia passat una desgracia... Lluïsa. — (Sobres saltada). No parlis de desgracia, Berta. Sempre

tens aquesta paraula a la boca! Berta — Jo, senyora?

Lluïsa. — Qui parla de la desgracia, la crida! Berta. — Dispenseu.

Abel. — Oh! la superstició us té presa!

Lluïsa — Berta... Abel... Deixeu-me estar un moment... Vaig a la meva cambra. Us prego que no em digueu rès. Si m'adormís no em desperteu en tota la nit! Em fóra tant bò un sòn ben llarg i profond! Fa tantes nits que no puc dormir.

Berta. — Viviu massa fixada, senyora...

L'luisa — Bona nit. I tu dorm tranquil, Abel.

Abel. — De tot cor us ho desitjo, també. Penseu que el món es dels vius i no dels morts.

Lluïsa — (Andnt-se'n lentament, amb dolor). Es d'uns i altres... Els que se 'n van no ens abandonen mai del tot.

(Desapareix. Berta després de reflexionar un instant es dirigeix a la cambra d'ella),

Abel.— Òn vas, Berta? Aturat!

Berta. — Vaig a ajudar-la a despullar-se,

Abel. — No hi vagis.

Berta — Per què?

Abel — Aviva el foc que tinc molt fret!

Berta. — Jo també... estic glassada, avui. I no es pas el temps... (Tot enraonant Berta aviva la flama, Abel s'asseu* a üi vora del foc trist i decaigut. Se sent el trò i la tempesta que s'apropa; el vent bramola pels bascos). Deu meu! quin mal oratge! (Pausa). Pobra mestressa! Has vist com s'ha ama- grit en poc temps? Què té avui? (Berta paria ajupida a la vora del foc. Abel esta callat i

53

trist'. De sobte, amb una raLrada de vení, acompanyat de llamps i trons V oratge esclata amb tota sa força).

Abel. — (Dirigint-se a la finestra). Oh! Per fí esclata!

Berta. — Si us arriba a trobar a fóra, Abel! (L'Abel davant de la finestra, il·luminat pels llamps contempla la tempestat que va creixent i Vaivé esbulla sos cabells. La Berta ha deixat el foc. La flama ja molt viva, tenyeix de color rogenc les parets, els mobles, les cares d'ells). On heu anat que heu tardat tant?

Abel. — Ens hem perdut pel camí.

Berta.— {Somrient). Ets un mal guia, Abel, per aquestes mon- tanyes.

Abel. — Al veure que se 'ns feia fosc al bosc, la por de perdre-ns ens ha fet perdre.

Berta. — [Somrient). Sovint es així... la por ens pert. (La tempes- ta creix. La Berta s'acosta a n'ell). Si tardeu un quart més!

Abel — Sembla que el món s'hagi de anegar!

Berta. — Anem aprop del foc, Abel. Vina! No dius que tens fret? Per què no tanques la finestra? (Abel com d'esma, tanca la fi- nestra i baixa a la vora del foc. Berta tanca la porta de V es- cala). Aquesta porta també!... tot ben tancat!... Oh! Jesús! Com creix la tormentà ! (Una pausa. Berta segueix parlant, assentant-se aprop d'ell). Que estàs callat! Per què no par- les?... Què té la mestressa?

Abel. — Rès... l'haver-nos perdut de camí... i la tempestat... Ja sabs quan excitable es, Berta !

Berta — Potser m'enganyes. Però què vols que t'hi digui jo, Abel? (Pausa). Et crec i no et crec.

Abel — Què son aquests misteris?

Berta. — El misteri sou vosaltres!... Tu i ella... la senyora. I jo pateixo de.no veure-hi clar. Sí, jo Abel!... Perquè us esti- mo! Què desitgeu? Què us manca? No ho teniu tot, ara? Què voleu més "per ser ditxosos? Ah!... jo m'hi perdo!

Abel. — No t'hi perts, Berta !

Berta — Sígam franc d'una vegada : què us fa patir?

Abel. — Sents la tempesta a fóra com si volgués destruir el món?'

Així meteix en el cor d'ella... Berta.— Per què estava tnat pàl-lida i tremolosa 1 plena, d 'esgarri -

fa.nça?...! tu tampoc estàs serè!... Dígam què teniu? Què

hi hà?

Abel. — Berta! Berta!... Què vols que et digui? Ets per ventura cega, tu? No has vist tot lo que jo et pugui dir?

Berta. — Hi ha en vosaltres no sé què d'ocult, molt trist, que se us marca a la cara... Sembla que us trobeu davant d'una desgracia i la volgueu amagar...

Abel — Oh. si! Una gran desgracia!

Berta. — Què? Deu meu! Què es?

"Abel— No ! ... No t'ho puc dir, Berta!

Berta— Digues, digues... et farà bé. Que ella no ens senti. (S'alsa i s'acosta a la porta mirant si esta ben 1 cot cada. Abel queda abatut, amb el cap baix). Parla, digues... no et deixis abatre.

Abel. — Es absurde això... es absurde!... i el mal que fa!

Berta. — Què?

Abel.— -Poden passar coses horribles! Quan l'esperit s'enterbo- 54

íèix de tal manera en una persona no es poden preveure més que grans mals per ella i pels qui la volten!...

Berta Calmat, Abel., Conta, dígam... us ha passat quelcom aques- ta tarda? -

Abel. — Ens hem perdut al bosc... La nit empesa per la tempestat ha caigut sobre la terra abans d'hora. No sabíem on anà- vem... avansavem d'esma... Ella, penjada del meu bras, sos- pirava amb pena. Jo li sentia batre els polsos... a cada pas tenia un surt... respirava com si li manqués aire... i de tant pàl-lida semblava morta...

Berta. — Oh, pobra!

Abel — De sobte, se 'm queda alS brassos erta, freda, davant de l'estany... El llamp feia brillar les seves aigües verdes... l'atmosfera era pesanta i asfixiadora... Tot això ha ajudat a excitar-la... {Pausa) Per tot arreu veia el seu fill. Es creia sentir-lo dins de l'aigua... i cridava: Fill meu! Fill meu!... com una folla. (Pausa). Jo ho sentia de temps ! L'idea del seu fill la persegueix! D'ensà de la seva mort no és la matei- xa!... Oh!... aquesta mort la volta, la volta a tota hora... no se 'n pot deslliurar...

Berta. — Anem-se'n aviat d'aquí! Aquestes soledats, lluny de dis- tréure-la, li han fet mal.

Abel. — La soletat es un remei que no tothom pot resistir. (Abel calla sorprès. Una pausa). Calla! Es remou dins del llit! Que no m'hagi sentit, Berta!

Berta. — Ara veig que sou beii desventurats !

Abel. — Vé cap aquí! Déixarn amb ella, Berta! Ves-te'n baix, amb

els masovers... Berta — Vols dir?

Abel — Dèixa-ns sols... La seva ànima necessita esbargir-se i jo vull encoratjar-la. Vés i dispensa, vés, corre!...

Berta.— (Anant-se' ri). Adeu!... Que tot sigui per bé!

(Tot seguit apareix Lluïsa coberta amb una pelegrina. Es- ta molt pdl-lida).

Abel. — On vas, si estàs malalta, Lluisa?

Lluïsa — (Assentant-se). Vinc a parlar-te, Abel. Escólta-m amb serenitat...

Abel.— (Amorós). Parla. Vols que segui a la teva falda, com allà baix? Com un noi?

Lluïsa — No... separats.Y per tenir més coratge... (Tremolosa i ex- citada). Jo desitjo la teva felicitat!... Et voldria plenament ditxós... Renunciaria a tot per que en l'avenir...

Abel.— Quina extranya inquietut hi ha en la tèva mirada!

Lluïsa. — (Excitada). Si no et poses serè, Abel, es inútil...

Abel. — Ets tú la que no estàs serena!

Lluïsa.— Si, molt, molt... Ja veuràs... Però tu em fas por!

Abel. — Por... per què?

Lluïsa — Per lo que et tinc de dir. Escolta : no has. pensat mai

en tornar al teu país? Abel — No.

Lluïsa.— Doncs hi has de pensar, ara. Abel — Per què?

Lluïsa.— Perquè es necessari que hi tornis. Estarem molt més

tranquils tots dos... Abel.— No em sorprèn gens, avui, que em diguis això.

55

Lluïsa. — Comprens que ens hem de esperar? Que fa massa temps

que vivim sense goig i sense alegria? Abel.— I no poden tornar el goig i l'alegria?

Lluïsa — Oh! L'alegria! La bona, la franca alegria, si jo pogués j

donàr-te-la, Abel! Abel — Siguessis prou forta per oblidar el passat! Lluïsa. — No puc. No hi pot res la meva voluntat. Tu també ets

feble...

Abel. — Tu m'hi fas tornar... Jo, en un instant de passió, oblida- ria totes les nostres penes.

Lluïsa — La passió jo no puc sentir-la ni donar-la, ja.

Abel. — (Dubtant). Oh! Nò, Lhiisa! Es ben cert, això?

Lluïsa. — Per la meva ànima, Abel! La meva carn no vibra... El meu cos es mort per la passió! Als primers temps, quan me llensava als teus braços, carn i esperit, afogadament, volien fondres en tu... en la vida! Impossible!... El meu plor d'allavores no era de goig, com tu creies. El meu estremi- ment no era fill del plaer, que no sentia!...

Abel.— Es horrible!

Lluïsa — Sols una nit jo t'he sentit com a home! Amb una sola nit de passió vam matar la pura, la gran afectació nostra!

Abel. — No es cert! No pot ser! Això són follies teves!

Lluïsa. — No! Mai més! Impossible! És monstruós lo que hem fet tu i jo... monstruós! Vetaquí perquè mai més serem dit- xosos, Abel!

Abel. — El dia que logris asserenar-te.

Lluïsa. — No. L'alegria de la nostra afecció no tornarà mai més! Abel. — Passaràn les teves angoixes amb el temps... L'amor nos- tre esdevindrà més apacible... Lluïsa. — Sempre i mai, Abel! Abel.— Què vols dir?

Lluïsa — L'amor que tu vols, mai!... L'amor al teu recort, es l'únic que em tornarà l'alegria!

Abel. — I l'amor veritable, la possessió, també...

Lluïsa.— Calla, Abel! Em repugna aquesta idea com un incest!... (Pausa). Ja es pel teu bé que et prego que te 'n vagis. Jo t'he dat tot lo que et podia donar de bò... El meu recort seguirà fen-te bé, la meva presencia pot fer-te mal !

Abel. — No em pots fer cap mal, tu.

Lluïsa. — Ves-te'n pel que tu em 'fas a mi, Abel!

Abel. — Jo! a tu?

Lluïsa. — Al meu repòs... en el fons 'de la meva ànima! Abel. — Què desitja, que li manca a la teva ànima? Lluïsa — Viure en pau amb el recort de meu fill! Abel. — A la fi! Aquesta es la paraula... la clau de tot! Lluïsa — Es per ell que no vivim alegres, Abel! Es ell qui ens tortura !

Abel — Oblídal tot lo que cal humanament, t'ho demano per lo

més sagrat, Lluisa! Lluïsa. — Jo, per ell, que es lo més sagrat, et demano que te 'n

vagis !

Abel. — Fa temps que t'observo, que llegeixo en tu, com en un llibre, tot lo que et passa... Lo d'aquesta tarda mateixa... es afesurde... mancat de tot sentit!... Per Deu!... Una dóna ins- 56

I &

truïda com tu, que veu tant clara la vida, no les hauria

de sentir aquesta mena de supersticions... Lluïsa. — No són supersticions! Em sento el cor oprimit per una

mà de ferro!... La mà del Víctor!... Abel.— Em fas pena, Lluisa! Sembles un d'aquests sers pobres

d'esperit i ignorants... Lluïsa.— Tots som iguals davant de lo sobrenatural. Tu no hi

creus; ets massa orgullós... Jo sento, més que mai, les creen-

cies dels meus pares... Abel. — Supersticions i atavismes de raça, Lluisa! Lluïsa — Vull viure sols pel bé de l'ànima del meu fill! Abel. — El bon Víctor!... No creus en la justícia de Deu? Deu li

ha fet ja tot el bé que es mereixia la seva ànima. Lluïsa {Sospirant). Ah! tu pots viure tranquil perquè no tens

el meu dubte que em mata!... Abel. — De quin dubte parles? Digues! Quin dubte? Lluïsa.— Vesten, Abel! Viu, ditxós lluny de mi!... Abel. — Quin secret m'amagues, Lluisa?

Lluïsa. — Vulles ignorar-lo sempre... sempre... el meu secret! Abel. — (Imposant-se). Per les nostres vides, Lluïsa! No hi ha d'haver res d'ocult entr^ tu i jo!... Vull que parlis!... Parla! Lluïsa — Parlaré... però... te n'aniràs! Abel. — Si el secret m'hi obliga, sí!

Lluïsa — {Tremolosa, lentament i contenint un plor). El Víctor...

no hi has pensat mai com va morir, el pobre Víctor?... Abel — (Alsant les espatlles, atuit). Oh!... Deu! Com? Lluïsa. — (Amb la veu ofegada). Voluntàriament, Abel... Abel. — (Amb un crit). Oh, no! Qui ho sabria això? Va ser una

desgracia! Res més que una desgracia! Lluïsa.— (Cridant). No! No! Abel. — Es una follia teva!

Lluïsa. — (Fixa la mirada en el buit, lentament)- Vivíem encegats amb el nostre amor... i ell moria abandonat, el pobre fill meu! ...

Abel — No! No! S'hauria sabut!... És la teva imaginació!... Va ser una desgracia!

Lluïsa — T'ho demano per ell!... Ves-te'n, Abel! Després del pe- cat, l'expiació... (Se 'n va lenta, la veu rogallosa, contenint un plor). Per la pau del mort...

Abel — (Mirant vagament, amb Vesguard ple d'angoixa ver& on ella ha desaparegut). Sigui... doncs... per la pau dels vius... per la teva pau.

ACTE QUINT

A la casa Moràn. La meteixa habitació dels primers actes. Un dia clar de tardor, a mitja tarda. La porta del fons està oberta^ i al pati, banyat de pal-lida llum, es veuen geure els gossos. Algunes parelles de coloms voleien de la teulada de la granja al cobert de l'esquerra. Una gran calma plana sobre les coses, l'aire sembla encantat Es sent, venint de l'altra ban- da de carretera, el soroll d'una màquina de batre i cants dels treballadors. De lluny en lluny es veu passar algú per la carretera.

Un mosso, al pati, vora del cobert, ascla llenya. Va en cos de camisa i esclops. Al seu costat té un banquet rústic i una serra. Abel es dins del menjador, assentat vora la taula amb papers, ploma i tinter, però no escriu. Té un llibre nou

57

al seu davant. Té et cap apoiat a la mà i mira al buit amb fonda tristesa. Berta surt de la cambra baixa, vestida molt bé i netament, i es dirigeix al replà a parlar amb el mosso.

Berta. — No asclis més, Justí. La mestressa té moit mal de cap. Hi ha prou soroll amb aquesta màquina de batre que no ha parat en tota la tarda.

El mosso — Es la de càl Royer. Plegaran a l'hora de berenar que tenen la granja molt fosca.

Berta — Plega tu, "també...

El mosso. — I què faré?

Berta. — Vés al jardí a cavar per les plantacions d'hivern.

(Berta entra al menjador i es dirigeix a la cuina. Abel se- gueix abstret i no la veu ; ella se ' mira un instant i desapa- reix. El mosso retira al fons del cobert les seves eines i la llenya tallada i se 'n va per la dreta, travessant el pati cal- mosament, cantant).

Una dama de Burdeus

s'ha prendat d'un mariner...

Tra-la, tra-lera!... Mariner, bon mariner, jo us daré amor i diner. {Una bona pausa. Abel sembla ^vacil·lar per pendre una determinació).

Abel.— {Per si, de sobte* alçant-se). No vull escriure a ningú! No

soc ja mort pels d'allà baix? Berta — {Apareixent, sol·licita). Deies alguna cosa, Abel? Abel. — {Tornant-se a assentar, novament abstret). No. Berta. — M'ha semblat sentir-te parlar...

(Abel no respon. Berta s'acosta a la taula, amorosa i no

sabent com parlar-li. Pausa breu). Abel. — {Neguitós). Què vols?

Berta. — Res, Abel... et veig malament... parles sol... (Abel ca- lla: ella torbada pren el llibre de la taula i diu, obrint-lo): Aquest es el llibre que vas rebre ahir?

Abel.— Sí.

Berta — {Fullejant-lo troba el retrat de V autor a la primera pla- na i diu sorpresa) : Es potser aquest "el teu amic? Abel. — Sí, l'autor qui me l'envia. Berta. — Que es jove! No té més anys que tu, oi? Abel» — Es més jove que jo.

Berta. — Quin cabell més ondejat? Deu ser hermós!... Es blanc o

moreno? Em sembla que ha de ser moreno com tu... Abel. — {Somrient). Sí.

Berta. — He endevinat, eh? I quina mirada!

Abel. — Porta a la mirada la bellesa del triomf. {Agafa un periòdic i li dona). Aquí el tens també! Es el meteix ! Tothom parla d'ell!

Berta. — [Mirant-se' l amb atenció). No està tant bé aquí.

Abel. — {Com per sí). Tenia raó quan em deia : els forts son els

que es queden i triomfen. Berta. — Et sab greu, ara, haver deixat el teu país? {Una pausa.

L'Abel no respon, més la pregunta de Berta Vha inquietat).

Entórna-te-n'hi enlloc d'anar-te'n a París. Abel. — {Enèrgic com despertant del seu fixament). Ara que tothom

ha fet el seu camí? Ja es tari Em faria vergonya! 58

Berta.— Ets molt jove, Abel, i els joves avui esteu sense espe- rança i demà tot el món us sembla vostre.

Lluïsa.— {Surt de la cambra baixa i es dirigeix al pis superior. Esta mo\lt pàl·lida i emocionada, quasi malalta. Porta a la ma un rotllo de papers). L'Abel que no perdi més temps si vol pendre comiat del mestre... i tu puja, Berta.

Berta— No us trobeu mellor, senyora?

Luisa.— Sí, un poc mellor... (Desapareix).

Berta Sents lo que et diu? Vés a despedir-te, Abel. Què dirà

el senyor Labre?

Abel Res m'importa res avui, Berta.

Berta.— Deu meu! Que poc coratge tens. Abel — Sí, em sento abatut...

Berta. — (Acostant-se-li i passant-li, amorosa la mà pels cabells, i i mormola a cau d'orella:)

Les follies han passat, el cor és plè de tristesa. Ha passat l'estiu ardent, el camp es mort i fa pena. L'estiu ardent tornarà però les follies...

Abel— No! Calla!

Perta (Somrient). Es una cançó vella...

Abel. — No me la diguis!

Lluïsa — (Del pis superior, crida). Berta!

Berta. — Maneu, senyora.

Lluïsa. — Puja el nostre saquet de viatge!

Berta. — (Que veu a í'Abel amb el cap entre ses mans ocultant els ulls plorosos, li diu amb compassió alçant-li el cap) : Abel... per què ets així?

Abel. — (Apartant-la suaument). Deixa... deixa,

Berta. — No he vist cap home tan nen ni cap nen tant home!

(Desapareix cap a la cambra baixa. L'Abel s'alça, es posa el barret i se 'n va lentament, amb una gran tristesa, cap a l'esquerra, en direcció al jardí. Pausa breu. Baixa Lluïsa).

Lluïsa. — (Així que surt). No oblidis pas, Abel... (No veient-lo ca- lla, sorpresa. Dona després una mirada als papers de la taula). Berta... ha escrit a algú l'Abel?

Berta.— (De dins). Que jo sàpiga, no, senyora. (Apareix a la por- ta). Jo no el trobo enlloc aquest saquet de viatge...

Lluïsa.— El buscaré jo. Vés a dalt, endressa la roba i baixa la maleta.

(Berta es dirigeix al pis superior i Lluïsa a la cambra bav- xa. Pausa breu. A la carretera, avançant cap al pati, apa- reix el Llarg de camins amb unes botes altes, una capa fran- cesa vella i un barret gris nou, Porta un bastó a la mà. No se li veuen alforges de cap mena, Lluïsa, al sortir de la cambra, veu venir un home i no· el coneix).

Llarg. — (Del pati, cridant, havent vist a Lluïsa). Salut, mestres- sa! Passant he vingut a veure si el meu Abel encara es viu... (Avança i puja al replà on s'atura). Ni entro tampoc...

Lluïsa. — (Fondament contrariada per la seva presencia). On aneu, ara, vos? Heu acabat tots els drets amb l'Abel. Deixeu-nos tranquils !

59

Llarg. — No més vull veure a l'Abel en salut i íujo...

Lluïsa — {Amb estranya fermesa). L'Abel no es aquí!

Llarg. — {Ràpidament, inquiet). On és?

Lluïsa. — (Vacil·lant). Fòra... al seu país, desde ahir...

Llarg. — Desde ahir? Fòra? (Una pausa breu). I esteu segura que

no li ha passat una desgracia? Lluïsa. — (Tremolant). Segura... Per què? Llarg. — Ahir dieu que va fugir? Lluïsa. — Sí, ahir... Llarg. — Ah! Ja es això meteix, ja! Lluïsa. — Què es... això meteix**....

Llarg — Res... un gran sotrac al cor que m'ha despertat aquesta nit... i el primer pensament l'Abel... fixo l'Abel! Potser es un avís, he pensat... I no m'he pogut retenir, sent tant aprop, he vingut a veure...

Lluïsa — On erau?

Llarg — A Montbard, a dotze kilomentres d'aquí... camí de Suis-

sa, per la carretera reial. Lluïsa. — (Tremolosa, fingint serenitat). I perquè heu vingut,

doncs?

Llarg. — Per veure si havia passat cap mal a l'Abel. No us dic

que he sentit un sotrac al cor? Lluïsa. — Que sou farsant! Llarg. — Ignorem molt més que no sabém... Lluïsa. — (Neguitosa). I vos cap a Suissa, heu dit que aneu? Llarg. — Tot dret. Lluïsa — A peu, així?

Llarg — (Sornaguer). Si vos no maneu al contrari... Lluïsa — (Lluminosa. De sobte). Prou... voleu anar-hi amb el fe- rrocarril, i demà meteix 14 sereu? Llarg. — Esteu de broma !

Lluïsa. — (Agitadissima). No... va de veres, si em prometeu fugir ara meteix... sense aturar-vos al poble, sense atormentar-me amb recorts penosos...

Llarg. — (Vacil·lant). Comprès... comprès. La cosa ha acabat pot- ser malament entre vos i l'Abel? Em pagueu el viatge?

Lluïsa.— Un bitllet de cent francs si preneu eï tren d'aquesta nit a Montbard meteix!

Llarg — Xambó !

Lluïsa. — (Dirigint-se a la cambra baixa). Us heu estimat molt a l'Abel i us ho vull agrair... (Desapareix. Pausa breu. El Llarg es queda somrient i dubtant. Ella torna i li dona el bitllet). Paraula es paraula... Ara fugiu desseguida! No podeu per- dre temps.

Llarg — (Sorprès). La paraula m'hi obliga... però aquí hi ha al- gun engany, mestressa.

Lluïsa. — (Ràpida). Porteu el diner si no voleu fugir!

Llarg.— (Anant-se'n). No!... no! Per cent francs em deixo enga- nyar de bona gana!... Fujo a l'instant! (Al pati, brandant el bitllet a la mà, alegrament). A la vostra salut!

(Desapareix mentres Berta baixa penosament amb una gran maleta. Lluïsa està agitada, intranquila, mirant com el Llarg fuig. Berta mira cap al pati i el coneix).

Berta. — Què hi ha? No es el Llarg aquell?

Lluïsa. — Sí, en mal hora!

; 6o

Berta — Què volia? On va?

Lluïsa.— He lograt fer-lo fugir enganyant-lo. Li he dit que l'Abel

era a Espanya... Berta. — I si es troben pel carrer?

Lluïsa.— Oh!... no sé lo que passaria si es vegessin! Tota tre- molo encara! No li diem res a l'Abel... Pot tant aquest Llarg sobre ell!... Sembla que el persegueixi.

Berta.— Talment ! On anava, ara? Què volia? No para mai, doncs, aquest home?

(Porta la maleta al costat dret, vora V armari, Vobre i s'aco- ta per arranjar V interior).

Lluïsa— Per què ha anat a venir?... No pensàvem en res... ben tranquils esperàvem l'hora... {Una pausa. Lluïsa esta agita- da. Veient com la Berta, arranja la maleta i acostant-li el saquet de viatge que al sortir ha posat en una cadira, diu:) Deixa lloc pels llibres de dalt, Berta, així, amb aquest saquet de més a més, s'ho podrà emportar tot...

Berta. — Els llibres també podríau enviar-los-hi una vegada fos a París.

Lluïsa — No es mal pensament, Es cert. Ja has ben plegat la

roba blanca? Berta. — Tota està com cal. Hi cab ben justa.

(Lluïsa s'asseu aprop del seu llit, apesarada. Berta, tot

arranjant la roba, se ta mira amb compassió). Lluïsa. — Havia d'arribar aquest moment. Berta. — Sí, tart o d'hora.

Lluïsa. — Sí, Berta, sí! {Una pausa). Ara tu, no hauries de dei- xar-me sola. Berta. — No penso pas deixar-vos.

Lluïsa. — Fa tants anys que ets a casal Has vist tants canvis i penes! Comprens per què voldria que no m'abandonessis?

Berta. — Sí, senyora.

(Una pausa. Berta ha tancat la maleta i s'alça).

Lluïsa — Has pensat algun cop en casar-te?

Berta. — Quina es la noia que no ha pensat en casar-se?

Lluïsa. — Si vols seguir el meu consell, no et casis.

Berta. — No em faig il·lusions... Tinc alguns anys, no soc hermo- sa, no tinc dot... (Una pausa. Silenci trist). Sobre la taula poso la clau de la maleta. Hem de pensar en donar-la a l'Abel.

Lluïsa — Berta, si algun cop m'has judicat malament, creient co- ses dolentes de mi...

Berta. — Jo? Mai! Per què?

Lluïsa. — No em vull disculpar, noo! Per l'Abel s'ha esgarriat la meva vida a l'edat que no ens han de dominar les passions. Es la meva falta; jo l'expiaré... —

Berta. — Oh! que trista estareu d'aquí en avant!

Lluïsa — Tot lo que es noble, encara que trist, porta una ale- gria i una serenitat que tothom no pot conèixer... Veus? la meva conciencia, que tant m'ha torturat, calla i s'aquieta a mida que s'acosta l'hora. Em sento ja tota ennobida i pu- rificada. 1 (Es veu venir a i' Abel al pati).

Berta — Mireu-lo, ja es aquí l'Abel...

Lluïsa — (Veient-lo entrar). T'has despedit del mestre, ja?

Abel. — Sí.

Lluïsa JBerta, no perdem temps. El Teó no m'inspira Confiança,

podria mancar l'hora. Mellor que el vagis a buscar tu me- teixa...

Berta — Ara desseguida?

Lluïsa.— Sí.

Berta — Hi vaig, doncs, corrent.

(Desapareix pel fons. Abel mira els papers que té sobre

la taula en pren alguns, els dobla i se Hs posa a la cartera)- Lluïsa. {Prenen t la clau de la maleta). Té, no oblidis la clau...

(Ell la pren sense dir res). Els llibres he pensat enviar-te1 ls

un cop siguis a París. Abel. — M'es igual. Lluïsa — Coratge, Abel ! Abel. — Gràcies, Lluisa, en tindré. Lluïsa. — Que no et vegi feble a tu que ets fort! Abel — Tothom ho creu així., Sempre se m'ha dit «ets fort»... i

jo penso : els forts cauen. Lluïsa.— Oh, no! Fins en les teves febleses hi ha forsa! Abel. — Tu ets la serena i, l'admirable! Sols les dònes us feu

grans amb els torments d'amor! Us sobrepugeu a vosaltres

meteixes en resistir dolors i sacrificis. Lluïsa. — Pobres de nosaltres! La voluntat es el secret de la for- ça... aquesta voluntat que tu tens! Abel. — Jo la tenia, Lluisa, una voluntat i una ambició. Ara, no ;

tu em deixes amb les meves soles forces... i jo les he perdu»

des amb tu!

Lluisa. — A mi no em perts. Jo t'estimaré i et guiaré com mai,

lluny de tu. A les hores de repòs, em sentiràs aprop teu,

en els teus pensaments. Coneixeràs un goig mellor que el meu

besar i les meves abraçades... Abel. — (Amb la veu ronca, descompost). No ho diguis... Se 'm fa

un nus a la gorja i m'ofego de sentir-te! Es un dolor!... un

malestar físic insoportable ! ... Lluïsa. — Es un moment! Resisteix! I després viuràs alegre, Abel!

Et faré un gran bé ! Et sentiràs sempre tant estimat ! . . . Abel — (Amb duresa). Si tant m'estimes perquè m'allunyes de tu? Lluïsa. — Encara et manca compendre això? Tot el meu amor es

perdrà! Tu no em sabràs estimar com jo vull... oh, no!...

Em tindràs odi! Abel. — Lluisa !

Lluïsa. — Sí, sí; rericor ï odi, en llòc d'amor! Abel — Més viat em faré insensible a l'amor i a l'odi... insen- sible a tot.

Lluïsa. — Llènsa-t afogadarnent a la vida i recobraràs el teu coratge !

Abel. — Manca l'encís que li trobava abans.

Lluïsa. — Viu per la teva fè! Fes valer la teva força allà baix, entre els teus, abans no et passi la joventut! El sol de la victorià apareix cada dia per un home diferent. No deixis passar el teu dia.

Abel. — El meu dia es ben post!

Lluïsa. — Allà baix, al teu país, t'espera la lluita i el triomf. Tor- na-hi, Abel. Creu a una dóna qui t'estima.

Abel — Jo estimo la lluita i allí tothom fuig de ,1a lluita per bri- llar. Darrera d'una falsa glòria perden el tremp de l'ànima 62

titüeixen el seu geni. No! No! Pel triomf digne cal lluita feréstega i Jlarga que allà baix no em sento capàs sostenir!

Lluïsa No hi fa res. Torna a la teva terra. És la manera de

salvar-te. (Abel assentant-se en una cadira, deixa caure el cap sobre la taula, entre sos brassos). No estiguis tant trist! T'emportes el cor d'una dona que no més ha viscut per tu. I jo no estic trista... jo, sense fill ni familia, que no més tinc la companyia d'aquesta pobra Berta! (Una pausa. Lluïsa con- tinúa). Tu ets jove. Passaran alguns anys i seràs un home glo- riós ; amors i amistats naixeran al teu entorn, omplint-te de ditxa. (Una pausa). La teva vida serà rica com la natura- lesa meteixa. I sigues crudel com ella! Si el meu recort et fa mal, oblídam! Vull el sacrifici sencer pel bé teu! No' pensis en mi... què em fa? Aqui sempre hi haurà aquesta dóna que s'ha desprès d'ella meteixa per a viure dels teus recorts. (Una pausa. Ella, vehementa en son coratge dolorós, li pren el cap i fita sos ulls en els d'ell). Vina, vull besar per derrer cop el teu front hermós! Aquestes venes blaves per on corren els teus pensaments! Aquets ulls resplendents de dolcesa i de forsa! Jo et beneeixo per sempre! Abel — Oh! quin mal!

Lluïsa — Ja s'acosta l'hora darrera. Adeu, Abel! Com més la teva vida sigui plena jo més seré ditxosa. La meva ànima es do- narà tota a tu. Per tu serà lo que la teva Lluisa té de més pur, de mellor!...

Abel — No em parlis més!... Quin mal em fan els teus somnis! T'enganyes tu, o estàs prou serena, per voler-me enganyar a mi sol? No em vulguis enganyar! Que em fa ja deixar el cor a trossos en el combat? Tu has jugat amb la meva vi- da; has sigut una força que jo no he pogut resistir! Has estat el misteri on l'home es pert! (Una pausa. Suplicant). Re- cull el teu Abel, per caritat, si te l'estimes! Em perdré sense In! Els altres han vist ia meva força, jo sento la meva fe- blesa!... Tu sola em pots salvar...

Lluïsa — Et cal una dóna jova, Abel, que no estigui ferida pels dolors! Amb- ella sentiràs totes les joies de l'amor. Cèrca-la! Viu ditxós amb ella! Cerca la voluntat de la vida! Cerca un cor jove que canti! Una dóna que pugui ser la mare dels teus fills! Jo no l'envejaré, jo pregaré per la vostra ditxa! Jo m'acontento amb ser la guia dels teus somnis. Tu em tro- baràs en els moments d'insipiraeió, despresa del fang del món, en el meu medi d'amor i de llum... em sentiràs com me llenso vers tu, en una folla abraçada, a fecondar la teva ànima... (Abel queda absort escoltant-la. Esta com un il·luminat. Ella li diu :) Què penses, Abel?

(Trencant el seu estat entussidstic arriben el Teó i la Berta que se Is veu venir pel pati).

Teó. — (De Vescala, barbotejant). Hi ha temps, Berta. Hi ha sobra de temps. Bones tardes a tots! Veritat que hi ha sobra de temps, Abel? '

Berta. — T'haguessim hagut d'esperar a tu!

Teó — No hauria pas mancat. Jo no m'hauria despedit de l'Abel? Qui ho diu? (Se li acosta i li posa la mà a V espatlla', se 'l mira somrient). Pobre minyó ! Ja es una trista cosa deixar el

63

cor aquí i anar-se'n amb la pobra màquina del cos, soleta ! i Ah! vetaquí la caixa d'un instrument sense cordes!... Una carcassa! He!... He!... Ho sé per experiència. Es una tris- ta cosa...

Lluïsa. — Teó, t'ho prego, deixa a l'Abel tranquil. Despedeix-te d'ell formalment...

Teó. — Espereu... formalment; dues paraules: jo també, a les Co- lònies, hi vaig deixar el meu cor. Em creia morir pel viatge. La mar em cridava, en les nits de calma, i em somreia emb j el clar de lluna... Em deia: «amb mi reposaràs per sem- pre!...» Però jo vaig fer el sort... He! He! S'ha de saber fer èl sórt quan cal... .

Berta — Acaba l'historia.

Teó.— Ja està acabada. Vaig arribar al port content. Eh? quin j final! No el desitjo pitjor a l'Abel... ni mellor! Arribar al port content!. Veritat que es una gran cosa?

Abel. — Has parlat bé, Teó. Gràcies pel desig. Ara, vés, que es fa tart.

Teó. — Algun dia, també, la sabiesa parla per boca de l'ase. Vens

amb mi o no, Abel? Abel. — Passa al davant que jo vinc al moment

(Teó es carrega la maleta i trontolla). Berta — El vi t'acaba de pendre la força, Teó! Teó — Vetaquí una altra de bona per 'Abel! Val més que et fassi

trontollar el vi que una dóna. El vi, si altra cosa no, et fa

ben dòrmir... Berta. — I caure!

Teó. — He ! He ! Aquesta es la meva !

Tu em fas caure? A jaure!

(Desapareix, vacil·lant, amb la maleta al coll. i'na pausa- Un silenci trist). Lluïsa — Marxa fort i serè, Abel... Abel. — Fort i serè, no t'espantis!

Lluïsa. — Por es lo que em fas. Estàs tant pàl-lit!... T tot tremoles...

Abel— És un instant... Em deixes fer un petó, Berta?

Berta. — Si tu vols... Serà un bon recort teu. (Abel la besa i ella també. Emocionada se 'n va a la cambra baixa). No puc més... Que Deu et guardi, Abel!

Lluïsa. — (Després d'una pausa). Què penses?

Abel — Recordes aquella súplica que va ferme el Llarg de camins al pendre comiat per sempre més de mi?

Lluïsa. — {Tremolosa). No parlis d'aquest home!

Abél — «El primer que mori que ho fassi saber a í'altre...» Ho fa- rem tu i jo, Lluisa?

Lluïsa. — No parlis de morir; ens tornarem a veure encara... {Es sent un rogall ofegat).

Abel. — Què es?

Lluïsa — La Berta que plora...

Abel. — (Frenètic, anant-se' 'n). Aden!

Lluïsa. — Abel... perquè em deixes amb aquesta fredor?

Abel — (Neguitós).: Tot jo cremo...

Lluïsa. — (Èn un sospir llarg). La meva ànima agonitza com la teva !

Abel. — Sense cap esperansa. Lluisa? 64

Lluisà>— {Lenta i baix). La d'acabar la vida en pau!

Abel.— {A cos tan t-se-li frenètic. En veu baixa). No. En amor... en

un instant de suprem... d'infinit amor? Vols? r.L·iTrsA. — (Pàl·lida i tremolosa). Morir, Abel! Abel.— (Acostant-se més i més). Sí, dolça fóra la mort!

Lluïsa (Amb la veu amb prou feines perceptible). Dolça, la mort?

Abel.— (Prenent-la en un geste d'amor i de dolor). La dolça, la

bona, la serena mort!... Lluïsa — (Dominada, joiosa). Sí, sí!

Abel:— (Besant-li els llabis i prenent-la pel coll). Vida meva! Lluïsa.— (De sobte, espantada). Em mataràs sense rencor? Abel — (Deixant-la raptí). Per què ho dius?

Lluïsa Em mataràs per amor... sense.;, sense gens de rencor?

Abel. — (Baix i profon). Per amor!

Lluïsa (Ferma, però pàl·lida i tremolosa). Doncs, siga!

(Al pati es sent lladrar fortament un gos. Apareix el Llarg de camins radiant. Branda el bastó tot menassant a gos).

Llarg.— Al diable, tu, gos de ric fart! No sabeu lladrar més que als pobres!

(Avança amb el bastó alt a la md. Abel queda fondament sorprès, lentament sembla que es deixondí d'un mal somni i prengui idea de la realitat. Lluïsa es gira esfereida així que el sent).

Lluïsa. — Qui vé? A fóra, vos! Lluny! (Pren a TAbel gelosa i poruga com si temés que li prenguin). Lluny d'aquí! Berta! Berta !

Llarg — M'heu enganyat, mestressa! Sé que l'Abel es aquí!

(Avançant i veient a i' Abel). Com va minyó? M'havia dit que

eres a Espanya, la dama! Lluïsa. — No te l'escoltis, Abel! (A Berta que apareix plorosa i

sorpresa). Berta! Tanca la porta en clau, que no entri aquest

home !

(Lluïsa segueix retenint a TAbel). Llarg. — Ni ganes d'entrar! No us el vinc a pendre, gata gelosa! Abel — (Commós). Bon Llarg! D'on vens? Com has tornat a pen- sar en mi, després?... Llarg. — El cor em deia que corries un perill...

(A una senyal de Lluïsa,, Berta anava a tancar la porta). Abel.— No tanquis, Berta! Lluïsa. — Abel... per què no vols? Abel — No.

Llarg — Ara va bé que comences a ser tu!... Abel. — El cor t'ha dit que jo corria un perill? Llarg. — Sí... era a Montbard... no m'he pogut retenir... Lluïsa — (Temerosa). Per què li parles, Abel? Abel.— I on vas ara, Llarg?

Llarg. — Cap a Snissa... Ja no m'espanta el fret! Vaig ben calçat i abrigat!... I no puc patir gana! (Amb insolència, senyalant- la). Em protegeix la senyora!

Lluïsa. — No parlis més amb" ell, Abel! Tanquem-li la porta i no te 'n vagis avui... Temo que et seguirà... et persegueix.

Berta. — No te 'n vagis... Abel!...

Abel. — (De sobte, amb una gran alegria). Em voldries amb tu, Llarg?

Lluïsa— (Amb un crit). Què dius, Abel!

65

Berta. — Que ets boig? Abel. — Em vols?

Llarg {Irònic). Si la mestressa ho vol...

Lluïsa Sens com se 'n burla, Abel? Jo t'ho demano... t'ho ma- no... no hi vagis!

Abel. — Tu m'abandones, dóna folla i poruga! Què t'importa ara ja on vaig? (Al Llarg). Si em vols vinc amb tu...

Llarg. — [Amb entussiasme). Me 'n vaig cap a la Suissa, ben cal- çat i abrigat, sense por de les tempestats d'hivern!

Abel. — Tu em salves!... Amb tu allà on vulguis!... Sense por de les tempestats! (Corrent cap al Llarg). Amb tu, bon Llarg!

Lluïsa. — Abel! Vina! Quedat amb mi! No vagis a perdre-t!

Llarg.— Anem! No en voldràs tantes de dònes!...

Lluïsa. — Vina! Abel! Fill meu!

Llarg. — (Al pati fugint amb TAbel). He triomfat/ mestressa, he triomfat !

Lluïsa — (Desesperada). Corre! Vés! Que torni! Que es salvi!

Berta, pren-lo de les urpes del Llarg! Berta. — Vos en teniu la culpa !

(Berta desapareix pel fons corrent. Lluïsa sola, febrosa, va

amunt i avall de l'habitació). Lluïsa — El Llaçg me '1 pren! El Llarg me T pren! Ha estat més

fort que jo!... (Una pausa). Adeu al passat!... Una altra llum

em guia!... Torna, Abel! La vida es dels vius. Els morts són

el no re, la vida es pels qui viuen!... (Es queda amb els colzes apoiats a la taula, la cara enfon-

zada entre les mans, mirant al buit. Gran jpausa). Berta.— (Que vé depressa i esbufegant, adolorida). Ja li podeu

dar el gran adeu! Lluïsa — (Febrós a). No torna? Berta. — No.

Lluïsa. — (Abatuda). L'has cridat?... Li has dit que era jo qui...

Berta. — Inútil tot... He anat fins a l'Iglesia... Ells ja pujaven la costa a gran pas... Al ser a dalt al planell m'han fet els adéus amb la mà alçada... i han desaparegut...

Lluïsa. — (Que t'escoltava amb angoixa mortal, de sobte, nervio- samenl, Iota ella transfigurada, encesa, vibrant d'odi, s'alça brandant la destra cap on han marxat i diu ronca:) Maleits siguin els teus passos!

(Vacil·la un instant i es deixa caure en una cadira. Berta es queda muda respirant penosament, astorada).

Aquesta obra va representar-se per primera vegada en el «-Teatre Novetats»; de Barcelona, la nit del 25 de Novembre del 1908, en el primer any d'actuarhi la «Nova Empresa de Teatre Català"» sota la direcció artística de D. Adrià Gual.

|WREA\Ta:

l'OPÍAFLPtílSSA J

UN LLIBRE ABSOLUTAMENT IN- ' DISPENSABLE ALS AFICIONATS =

Catàleg d'Obres Teatrals Catalanes

====== — — i

4.000 títols entre drames, comèdies, sainets, diàlegs, monòlegs i sarsueles. Teatre d'infants i ei més extens

REPERTORI SENSE DONE

A cada obra es detalla el nombre de personatges, homes i dones; si eS escrita en vers o prosa; si és còmica o dramàtica

Vegeu les seccions que conté el Catàleg

Obres en dos, tres o més actes, amb una o més dones. Obres líriques en dos, tres o més actes, amb una o més don( Obres en un acte, amb una o més dones. Obres líriques en un acte, amb una o més dones. Obres en dos, tres o més actes, sense dones. Obres líriques en dos, tres o més actes, sense dones. Obres en un acte, sense dones. Obres líriques en un acte, sense dones. Monòlegs per a home. Monòlegs per a dona. Teatre d'infants en un o més actes. Monòlegs per a nois. Monòlegs per a noies.

/

Un volum d'unes 150 pàgines, 2 pesseter

Els qui vulguin rebre 1 per correu, hauran d'afegir 0'40 ptes, per al fran queig certificat

Llibreria i Arxiu Teatral Miilà

Carrer de Sant Pau, 21 BARCELONA