ÍJ
iílriultít
'/ A. JQRI Y FONTESTA
"-.3!
£a Gallarila i%\ Roser
CUADRO DE COSTUMS DE MONTANYA
Estrenat ah extraordinari èxit en el Teatre Català (Rornea)
la nit de la
inauguració de la temporada, 20 Septernbre 1902
UNA PESSETA
S BARCELONA
Biblioteca de CATALUNYA ARTÍSTICA
Passeig de Colón, 6, pral.
1902
Digitized by the Internet Archive
in 2010 with funding from
University of North Carolina at Chapel Hill
http://www.archive.org/details/lagallardadelrosOObori
LA GALLARDA DEL ROSER
A. BORI Y FONTESTA
£a Callarda del itoscr
GUADRO DE COSTUMS DE MONTANYA
Hstrenat ah extraordinari èxit en el Teatre Català (Romea)
la nit de la
inauguració de la temporada, 20 Septenibre Í90Í
_it_
UNA PESSETA
~¥-
BARCELONA Biblioteca de CATALUNYA ARTÍSTICA
1902
Ningú podrà representar, tradu- hir ni reimprimir aquesta obra, sense permís del autor. Està en- carregada de cobrar els drets de representació la «Galeria Lírich- Dramàtica Regional» , Passeig- de Colón, 6, pral.
Queda fet el dipòsit que marca la lley.
F. Cuesta, impressor. Carrer d' Aragó, 251.— Barcelona.
/L PRIMEÍI^ km\ CÓMÍCH Y DIRECTOI^
5/ en Patllari Bayeta, tipo vivent d mon- tanya, hagués assistit al estreno d' aquest cuadret de costums, s' hauria complascut en véureos escarnir tant be 7 tirat de la gent bosquerola; y sense parlarvos del seu enamorament tarda — que potser li sabrà greu que s' hagi posat en ima comèdia — ^5 hauria d bon segur donat una estreta de tna per lo be que V havíau dibuixat fins en los detalls més íntims de la seva vida-
Per ell os la dóna agrahit y d la bes- treta vostre admirador y affm.,
'- b^:4^^^g^^bjtí^1llj^
^j^•KH^.^f^^^fT^j=^^^
?""~^
'42-f^/u
fWlWT/nJs^p
-'?i~
y^^^^au:,.
^■HHK^I^VM.^
jzzz~zz7Xn.
í fM\ .N J^lmíhriTfT^,^^^^:^^^
■^ H^nTn^•^'^^^^r^n.íVí^t.tm^^
\>
^ faÍ^>^lj.vgjS3^| J ^^JI.q^^^T^lil•^.g
/
■ 7>'hPT'•[^T^
^^^
^ :r* -y^ -^^jf
I
PERSONA TJES
Ursula
CiSET
NuRIA
Patllari 6o anys. Vesteix roba de vellut fi; calsa curta, er- milla ab botons de pla- ta, mitjas negras, borce- guíns y barretina musca.
60 anys. Faldilla ample y florejada; gipó.espatUer y monyo de castanya. .
30 anys. A la moda de Barcelona; trajo clar y barret de palla
25 anys. Faldilla curta y ramejada ; gipó ajustat y espatller elegant. Du mangots, ret y arraca- das llargas; calsa tapíns ab civella de plata . . .
25 anys. Roba de vellut ratllat, botinas y barre- tina musca
30 anys. Va també de ve- llut, ab soguilla y gorra.
Pantalon de fil, gech de mudar y ab casquet. . .
Estripat y ab barretina.
També ab -barretina, y descals
Sr. Capdevila
Sra. Mimner
Sr. Fuentes.
Ramon
MOSSITU
Mosso d'Escüadra
NOT I
NOY 2
Sra . Jarque
Sr. Dome'nech
Sr, Saniaoiaria
Sr. Antiga Nena Santaolaria
Nen Borràs
Ajuntament^ agutzils, senyor Rector, poble, musichs, sardanistas y xicots ab barretina.
60S180
OBJECTES NECESSARIS
Un joch de cartas, — Un ciri. — Diners. — Ciga- rro. — Bacina ab flors. — Nanos, y si en algun teatre s' en volgués prescindir, no més cal suprimir las pa- raulas que diuhen Ursula y PatUari al véurels.
Aquestos dos personatjes procuraran imitar, en la paraula, el jayent montanyés, ab una cantarella ben en- tesa. El Ciset es un tipo molt animat, y parlarà molt de- pressa.
ACTE UNICH
Plassa d'un polilet fle moiitanya. A la Hreta, primer terme, s' obrirà '1 portal de la Rectoria al clemuul n'un lerrudet ab barana de pedra, que baixa à la jilassa per tres o ciiatre grahóns A peu-pla deia pla- sa y adossat à tot lo llarch del terradeí, uu banch de pedra ó de fusta. La escena, ben enramuda; que tot rtspiri alegria de festa. De ]>art à part. hi haurà cadeiielas y fanalets de paper; al bell mitj hi penjarà un saloaió moll, gros y d-^ colors virolats; al fons s' hi pot véurer 1' °ntariiiiat pera la cobla de las ^ardanas,
Avàns d" al.'-arse el teló s' ohirà la musica, quf figura tocar un l'avant de faula en una de las casas del interior del poblel. no pa- rant fins que s'indiqui.
esch:n.\ i
NoYS _)' avia/ Ursula
E/s JVoys, assL'£u/s a/s grahóns de/ terradet jugant à ca/' fas. E/ Xoy 2 teH carter à ta may '/i dona a/ a/tre^ que «' hi demana.
NoY I Carta... carta... Em planto... Are tu. {^Agafa V
carter). NoY 2 Carta... carta... carta... Díg^ala vintisset, NOY 1 Tinch vintivuyt; guanyo. Noy 2 A véurer. NoY I Te: deu y nou, dinou; dinou y tres, vÍQtid(')s;
vintidós y sis, \ intivuyt. {JSIentres el Noy conia^ surt Ursu/a de /' esquerra .^ pri- mer terme, y atravessa ta escena cap al fons dreta ^ per hont desapareix. \/a ab caputxa y du un ciri à /a ma, no fichsantse en els Noys). NoY 2 Au, tornemhi. Tu donas, y tens tres partidas. (^En aquest moment, para la musica y se senten d dintre picaments de mans y crits d' alegria).
ESCENA II NoYS y Patllaki
Pat. (Surt de /a Rectoria posantse ta bai-retina.^ y fent marxar a/s Noys.^ qjte continúan juganty. jAla, fora d'aquí! [Sempre ab las ditxosas car- tctas! jQuína maynada més trapissonda!
Noy I Desseguida estem llestos.
Pat. ;A fora, os torno à dir! Vetaquí lo que passa; aixís os payéu molts días d'anar à estudi.
Noy i {Al altre Noy). Be, be, veuràs: dom las balas.
Noy 2 jQué! No has pas g-uanyat encare.
Noy i jQue sí! Et dich que 'm donguis las balas.
Noy 2 (Si encare 't faltan dugas partidas!
Pat. ;Ho veyéu lo que porta'l joch? Rahóns.
NoY 2 Es aquest, que diu qu' ha guanyat y es men- tida.
Pat. Apa y andando, ó sinó os ventaré una morma.
NoY I {Al altre Noy). {Sabs ahont podríam anar? Als porxos de I' iglesia,
NoY 2 Ja està dit: anemhi.
(5" eji van pel fons dreta, esquivats per Pafllari).
ESCENA III
Patllari y desseguida Mosso '/ Escuadra
Pat. jAquesta maynada puja com un arbre tort! Ja os adressaría jo; ja os adressaría.
Mos. {Per /' esquerra y cargolant un cigarro). {Qu'es això, Patllari?
Pat. jAquets bordegassos, que son pitjor que la tinya! ;Tot lo dia estarían amorrats à las cartas! jja os dich jo qu' en reben bona ensenyansa de casa seva!
Mos. Això ho aprenen al hostal.
Pat. jSi que la pujaran dreta la paret! Y després... iquíns jochs ..! El canet, el trenta-hu... Això ho ha portat aqueixa colla del contrabàndol... En eP meu temps, no 's coneixían aquets jochs... El broch, la bescambrilla, 'I truch-y-flor y... para de contar. jBurrango, burrango; com se \a. [jerdent tot lo de la velluria!
Mos. [Qué hi farem! Tot va endevant.
Fat. No ho som entès niay si anem endevant ò enda- rrera. Els minyons, ja han drixat la roba de bu- rell que 'Is durava tants anys y que tant els es- queya. Las mossas, també 's desentenen de ves- tir à r antiga: no 'Is hi aneu ab mangots, ni ab ruixas, ni ab monyo de castanya; las veureu totas escarxofadas ab aquells pentinadots de ciutat, ab olors y farinota à la cara, ab una pila de potingas y colorots, que fins arrivan à fer fàstich.
Mos. ;Be han de presumir!
Pat. jEls ventaria una surra... ! Suaré 'n parlavam ab el senyor Rectcjr.
— II —
Mos. ^De donarlos una surra?
Pat. jNo! De tota aquesta flicasseya de modas y (V ungüents ab que s' enfarfegan. jAviat no 's podrà fer un petó a cap fadrina que no se t' hi en- castin els Uabis!
Mos. jNo os hi amohinéu, Patllari!
Pat. Som aixís, y no puch ferhi més. {Posantse ale- groy). Y ^cóm han anat, com han anat els llevants de taula?
Mos. Are ban fet T últim à cal Jutje.
Pat. La musica, bona {eh?
Mos. jDeunidoret!
Pat. jOydà c^ue sí! Ja 'Is hi som dit: res de valsos ni d' americanas, que malmeten als joves; sardanas y contrapassos, això sí, tantas com vulgan... La festa del Roser, cad' any la som portada. Llevat de la gallarda, qu' ha sigut cosa del Ciset, tot lo demés es meu.
Mos. jY que la honreu forsa la gallarda! jAnéu de festa major!
Pat. Fa més de trent' anys que li f lig el gasto à n' ar^ut-sta roba; y, ja la veyéu: las arnas no hi solen trobar pas el compte.
Mos. Home, jsi sembleu un fadrí!
Pat. Ay tafoy, jque no ho so? May hi som tingut trac- tes ab donas; pro de sardanas, jsi 'n so ballat! Si aquestas camas tinguessin forsa y virior, ja veuríau com hi repicaria en Patllari.
Mos. {Y voleu dir r^ue no 'n ballareu cap?
Pat. El cap em roda. jAfigureuvos que un gra de blat- de-moro ja m' entrebanca!
ESCENA IV , Els /na feixos y Ursula
ÜRS. {Pel fons y dreta^y plegant la caputxa). Y donchs,
Patllari: {ihont t' havías ficat? Pat. A la pell, Ursula. Urs. [Com no 'c so vist en tot lo dia! P/.t. Som sigut convidat à la Rectoria. Urs. i Fira, peixet!
Mos. {Anantsen). Be, vaja, ja os ho enrahonaréu. Pat. Vigiléumela aquella maynada, que no juguin à
cartas. Urs. (Qui, aquells dos regatxos de cala Quscoya? jSon
al peu de 1' iglesia que jugan, el-s pocas ^-er—
gonyas! Mos. jAvuy es festa grossa! (5" en va pel fons , dreta).
ESCENA V
Patllari y Ursula
Urs. jEls hauria ventat una morma! Perquè 'Is so tre-
p'tjat sense adonarmen al sortir de 1' iglesia^
jsabs qué m' han dit? ^Sabs qué m' han dit, Pat- llari? Fat. jQué! Urs. jBeyata!
Fat. \Rialler'). jBurrango de bordeg-assos! Urs. Sí, sí; beyata. jVeyas, perquè som dut un ciri al
Roser! Fat. No t' hi enlondis, Ursula. T' ho hauràs pres
malament. Urs. Beyata, 't torno à dir. ^Que 't pensas que duch
suro à las oreyas? Fat. Tu 't pensas que t' han dit beyata, y t' hauran dit
beyota... Perquè, vaja, '1 cuyro ja s' ens torna
estantís, Ursula. Urs. Ah, no, Patllari. De vey en seràs tu; jo no m' en
trobo pas de veya. Fat. Oh, no has pas de ser tu qui t' en trópigas; els
altres te n' han de trobar. Urs. {Carinyosay acostantshi). Y tu, jque m' en trobas?' Fat. Pse... Tots fem aygas al arrivarals xeixanta...
Encare jo, es un dirho, com que no 'm so casat
may; pro tu... Urs. Y donchs, allò que diuhen que las viudas sempre
fem goig". .. Fat. i Sí, sí, goig...! Lo que feu son miroyas... Os ven- taria una xurriacada à las que, tenint fiUas, os
voleu tornar à casar. Urs. {Sospírajit). jAy, Patllari! Fat. Prou t' hi barrinan pardals dintre del tupí; prou
que te n' hi barrinan. Urs. {Altre sospir). jAy, Patllari! jQuína diferencia
d' are ab avàos! Fat. liQué vols dir? Urs. Qu'avàns sempre 'm parlavas més carinyós, lo
que se 'n diu ab el cor à la ma. Fat. Bueno: are t' hi parlo ab els xeixant' anys. Urs. jN'o volías passar per jove? Fat. Püsemho à cincuanta, si 't sembla. Urs. Pro, si may t'has casat, jcóm vols tení '1 cor tant
vey! Fat. ;No 'm so casat may! Tu 'n tens la culpa, Ursula.
Si m' haguessis escoltat, are tu y jo seríam els-
— 13 — pares de la Núria... Vas inclinarte al baliga-ba- laga de V Antón...
Urs. i Deu l'hagi perdonat!
Pat. Sí; Deu 1' hagi perdonat y anem per un altre, {oy? (^A/iímanfse). (V en recordas d' aquellas sa•-danas qu' havíam bóllat pel Roser? jQuín garbo! jQuín garbo, y quinas estretas de mans!. . Ah, dolenta , jprou que t' en recordds! Cuan tu 'm miravas de reuU, ab aquell posat de nyeu-nyeu y apretant el sota-barba... jtafoy! jsi m' en feyas venir d'es- garrifansas... ! M' hauria calat de cap al riu si tu m' ho haguessis dit alashoras.
Urs. May se n' es anat temps que no torni.
Pat. Sí; ipuch anar are à fer saltiróns!
Urs, No; si no vuy dir pas per això.
Pat. i Ah! jPer mirarte com avàns? {Per casarme ab tu? jCa! No m' atrapas... Els vestits els vuy nous.
Urs. jlVlíratel cóm no 's desafuig de casarse! ;Vol els vestits nous! Potser trobaràs una fadrina de vint anys.
Pat. [Per qué no, si ella 'm volia! Y que la posAría ben maca. Pagaria jo tot sol la festa del Roser, ab sardanas y lluminarias...
Urs. {Sospiraní mes fort). Ay, PatUari, jquí tingués vint anys!
Pat. Ja no t' ho volia retréurer.
Urs. Tot aix() també m' ho deyas de fadrina.
Pat. Per aixi), que no 't volia remóurer las cendras... ni las mevas... (Aquesta dona, encare 'm faria fer un cop de cap; encare fa goig, encare fa goig, la polacrera).
ESCENA VI
Els inafeixos y Ciset
Cis. {^Per r esquerra^ segon terine^ y fumant. Eiiraho- na ab molta animació; molt depressa). jOla, gent de Deu!
Urs. (Are, aquest ens ha trencat las oracions. jTant be qu' anava!)
Pat. Míratel, que barbafresch s'ha posat el Ciset.
Urs. jQuína diferencia de cuan t' en vas anar à Barce- lona!
Cis. De Barcelona tothom en ve millorat. Y donchs, PatUari, jquína festassa! ^eh? Per tot arreu 's parla de la gallarda del Roser, y tothom me 1' alaba; y encare me F alabaran més cuan vegin
— 14 —
las lluminarias que farem aquest vespre, després de la professo. Ja veureu quina pluja de foch^ quin estrèpit de trons...
Urs. jReyna Santíssima!
Cis. ...Y aquells cohets que brunzen com à mals esperits y que s' esberlan enlayre en una pluja de estrellas; y aqut-Uas rodas, zist-zast, qu' es— quitxan per tot arreu; y aquell apnteossis...
Pat. A-pota, ^qué?
Cis. ...Aquell apoteossis del final; aquella requincalla de llums que deixan véurer V escut del poble y la Verge drl Roser... Ja la veureu, ja la veureu la trassa del Ciset de can Cistella.
Pat. Sembla qu' has menjat be avuy, jeh?
Cis. De primera, PatUari. He dinat à cal Jutje.
Pat. ^Y donchs el Cinto?
Cis. Ja veureu lo qu' ha passat. Ja m' hi quedava. El Cinto, no saljía lo qu' era llagosta de conserva. Jo 'Is en havia pujat una c^psa. «Cuan feu l'arrós, tireuhi això», 'Is hi vaig dir; y veusaquí que 's presenta tota la colla à la taula, y surt la gran cassolassa d'arrós; y jo vinga buscar la llagosta^ y la llagosta no 's veya...
Pat. jAy, tafoy!
Cis. ,..M' aixeco; ag^ifo la forquilla, y comenso à buixar per la cassola, y ;noy! em surt la capsa de llagosta tota sancera y ab un color de gos cuan fuig, que ni s'en veya la mostra.
Pat. jBurrango, burrango!
Cis. ...jPodéu pensar quina gresca! AUavoras demano un ganivet, y obro la capsa. Tothom, jah! «Això es la llagosta, ^veyéu? Això havíau de tirar al arròs». Jo no 'm podia aguantar; y fent com qui's troba desmenjat de tant ríurer, me n' he anat à cal Jutje, hont també era convidat, y allà, de- maneu de viram y de cassa, de platillos y de cos- tellas de xay, de postres y de mangalas com aquesta, que ía una cendra que hi cantarían els àngels.
Pat. ;Oh, ja, ja.. ! Prou qu' ho som conegut qu'havías dinat be.
Cis. Y, tornant à la festa...
Urs. jSabs lo que m' agrada més, Ciset? Aquet salo— mó. jNo n' hi han pochs de sarrells!
Pat. Sí, noya, sí; es una cosa de trassa.
Urs. Deu ser fet à la moda de Barcelona.
Cis. iQué, de Barcelona! De Fransa... de París,
Pat. jja m' agradaria véurer Barcelona!
Cis, jOh! jEs una ciutat grandiosa! ijPerqué no hi ve- niu, PatUari?
— 15 —
Pat. iQué vos que 't diga! El carril em fa basarda. Haberse de ficà à n' aquells calaxóns... Deu nos en guard que 's traboquessin, que 't vessarían per terra.
Cis. jY ca, home! jNo 'n viatja poca de gent!
Pat. jY després .. aquell tragí...! jLa gent s' hi deu estalonar per allà à Barcelona!
I'rs. Pels carrers deu ser sempre una professo feta.
Cis. jQué vol dir una prf)fessó! Un desori. Y que tothom va depressa; com menjan carn de ca- vall .. No fem com vosaltres, que no més men- jéu trumfas y carn de moltó; per ai.xó sou tant sonsos. Alia tot va al vapor; tot va ab màquina à Barcelona.
Pat. Crech que sí, que tot se fa ab màquina ^oy?
CiS. Tot, absolutament tot. El pa el fan ab màquina; el vi... també '1 fan ab màquina...; els fideus, els barrets, els bastons, els gafets de cotilla...
L"rs. Donchs aquest salomó també de ser let ab ma- quina.
Cis. (^Desprcs de diipiar'). També.
Pat. ^No has dit qu' es à la moda de París? ^AUà també ho fan ab màquina?
Cis. Qué ab màiiuina: ab 1' electricitat.
Urs. Y qué ve à ser això de 1' astricitat.
Cis. {Donant/li molt d'' ayre y gràcia). Es una cosa com un estornut. {Heu ^ist may un llampech? {L' heu vist may? jSí? Donchs... es allò mateix.
Pat. {^Estrafeiit els gestos de Ciset). Entesos.
Urs. A), Ciset: que no l'encenguin pas aquest salomó.
Cis. jCóm s' entén! S' ha d' encéndrer encare que ílampegui tot el poble.
Ufs. ijesús, Maria, Josep!
Pat. Sí, sí; Uüminarias y fora.
Cis. Lluminarias y soroll; que tot s' en entri. Ah, en- care no os ho havia contat: també hi haurà na- nos à la festa d' avuy.
Urs. {Y qué ve à ser això de nanos?
Cis. {No 'Is heu vist may? Donchs ja 'is veureu, ja els veureu ab aquells caps que semblan criatu— ras esguerradas; ab aquells ulls que os miran de fit à fit; ab la bcjca oberta... Jo 'Is he pujat de Barcelona, perquè vull que la festa del Roser fassi rotllo; perquè vull (jue las sardanas siguin Iluhidas; Cjue 'Is fadrins s' en sentin ditxosos, enamorats; que 'i cor dels vells s' aixampli, se esbotzi d' alegria... Ah, Ursula: os embronco per cuan toquin la sardana dels estanfcissos.
Urs. jSi una nos fos viuda!
Pat. Déixala dir; déixaia dir...
— i6 —
CiS. Potser à la sardana hi trobareu un promès.
Urs. Ay, Ciset.
Cis. Encare que no '1 necessiteu pas; à menos qu' en PatUari...
Fat. Deixat de cansóns.
Cis. Però alUvoras {qué hi diria la Núria?
Urs. ;Y qué hi hauria de dir! ^No 's vol casar ella? ijDonchs per qué no ho puch fer jo? {Oy, Pat- Uari?
Fat. [Fent íiji estornuf). jjEtxemü
Urs. Deu te fassabo.
Fat. A tu, Deu te fassa bona.
Cis. Y vaja, que no seria pas cosa del altre mon que os casesseu tots dos; iqué hi dihéu, PatUari?
Fat. {Bntxaquejanf). Que'm dech haver deixat el mo- cador à la Rectoria... ^Que no'l pujas à véurer al senyor Rector, Ciset?
Cis. Ja'l vaig véurer ahir vespre. {^PatUai-i s'' en puja à la Rectoria^.
ESCENA VII Ursula y Ciset
Urs. {Despre's d^ 7ina pausa perquè en PatUari no 'Is sentí). Escolta, Ciset. ^Perquè ho has dit allò de casarme ab en PatUari?
Ciset. Perquè m' ha vingut aixís.
Urs. Donclis, mira: à tu ja t' ho puch dir, perquè ets un xicot enrahonat. Si en PatUari ho volia, enca- re faria un determini.
Ciset. iüla!
Urs. Tu que tens palica, allò com qui no hi toca {sabs.. .? dígali; dígali, à véurer si 'n treus 1' aiga clara.
Ciset. Però, la vostra filla se os enfadarà.
Urs. Veuràs, Ciset. ^'S.o te e la un gust...? Donchsjo ne puch tenir un altre. (^Adonantse qu' en Pat- Uari surt de la Rectoria). Are calla, qu' en PatUari ja torna. Recórdaten ^ho sents? Ja t' en- viaré un parell de Uangonissas à Barcelona.
ESCENA VÍII Els mateixos y Pati.lari
Fat. Donchs, sí sí: avuy el senyor Rector presidirà las sardanas.
Cis. {Avantsané dL'cidit, à Pafllarí): jSabéu cjué dt-ya r Ursula?
Urs. (No, home, no; això à solas).
Pat. jQué 't de3'a 1' Ursula; qué 't deya?
Urs. (Parlali de la noya y del Mossitu).
Cis. Diinchs, que la Núria se li casa ab el Mossitu. {A P Ursïila y aparf). (rEs això? No ho he pas dit malament).
Pa'. . Un' altre bestiesa. jEncare no tens prou expe- riència del teu home?
Urs. {Y que vols dir que '1 Mossitu faria patir a la noya com à mi 'm feya patir 1' Antón?
Pat. (Ah, filla...! Tu sabràs si 't feya patir gayre 'I teu home.
Urs. No m' hagueras fet patir tant tu, no.
Cis. (Ep, Ursula, que os descantelléu).
Pat. (jSí, sí; ja pots xiular, si T ase no volbéurer!).
ESCENA IX
Els mateixos y Ntria
Núria apareix pe/' P esquerra pi-iiiier teriiie^ ab U7ia safata plena de flors.
Cis. Míratcla, míratela la Núria.
Pat. iMacatxo, y quina pabordesa més arriada!
NuR. Apa, Ciset; si tens voluntat per la Mare de Deu del Roser...?
Cis. Sí, dona, sí. i^Li posa diners à la safata). Ets la pabordesa més aixerida y més llesta, més ele- ganta y més simpàtica, més maca y més tentado- ra de totas las pabordesas de las pabordías de la terra.
Urs. {Estujadd). Dígali gracias, noya.
NuR. Gracias, Ciset. Te; el clavell més maco. {Li dona un clavell^ que Ciset s^ el posa al trau de la ame- i^icand) .
Cis. Com els teus llabis y com el teu cor. Es g'emat com tu.
Urs. ({Has sentit, PatUari, quin picarol? Aquest xicot cada dia 's torna més sabi).
Pat. (Qué; {per que t' alaba la noya?)
<'is. {Per Núria y festejantla). Vaja, vaja jy quin be de Deu de roba! A véurer, girat. jAixís, dona! iJo no sé perquè no la guardeu per princesa aquesta xicota! jjo no sé perquè no la confiteu per un rey! A Barcelona farías tornar boig' à tothom. jAvuy t' embronco per la sardana, no hi
— i8 -
ha més! Et vull passejar per tot el poble, ben tiessa; y cuan la música toqui, nosaltres ab els brassos ben estirats y aixís... tra-la-ra-la-la. {Fentla girar ^ com ballant el conti'apàs).
NuR. jQue 'm faràs càurer la bacina!
Cis. ( Preneiitlila safafay deixanüa al banch). ; Y déi- xala la bacina, dona! íQuí 't fa anar ab aquest trasto à las mans!
Urs. (jNoy, quin pico te aquesta criatura!) ^Vritat, Ciset, que fa goig? Tothom li diu la reina de la gallarda.
Sis. Sí, Núria. Ets la reyna més gallarda de tota la terra. Apa, dona, no estigas trista. {Que t' en passa alguna que fas aquet posat?
Pat. Ciset, veig que portas molta catxassa. Ja 'ns deurem véurer ijno fa?
Cis. No caldria més, PatUari.
Urs. {Ah; que te 'n vas, Patllari? També vinch. Me arrivo à deixar la caputxa fins à casa y torno desseguida, perquè m' agrada que m' alabin la noya. {Ananlsen carinyosament ab en Patilaríy qne se la mira ab prevenció).
Pat. (iAy, quina canteula qu' hem arreplegat!).
Cis. ( Veyentlos marxar acostats). jSembléu dos ena- morats!
Urs. Semblem ^oy?
Cis. [Y tant! jSi no més falta que os digan els saims cap per avall! [Rialler^ veyenl desaparèixer à Ursnla y Patllari per /' esquerra, segon terme).
ESCENA X
Ciset y Núria
Cis. Y donchs, Núria ^qué 't passa? jVaja, dona: que no veus que no t' escau aquet posat! {Tant boni- ca, tan endiumenjada y ab aquesta tristesa? El teu promès no hi trobarà '1 compte.
NuR. jAy, Ciset, si sabías lo que sufrcixn!
Cis. iQue no 't sirga prou dret el currutaco?
NuR. No es pas això lo que 'm dona neguit.
Cis. Explicat, explicat,
NuR. La mare, jala coneixes, sempre ha sigut interes- sada y del puny estret. Cuan se va casar ab el pare [Deu 1' hagi perdonat!, la varen tentar els diners y va deixar à n' en Patllari, que T estima- va y qu' era un galàn fadrí; y com si no tingués prou experiència de lo que va passar, are vol de totas maneras que jo 'm casi ao el Mossitu del
estanch, sense ferse càrrech de que jo no 1' esti- mo, de que jo no '1 puch estimar... y tot pei'(|ue el Mos-itu te diners... Però jo vull un jove hon- rat, que m' estimi; iqué 'm fa que no tingui las riquesas del Mossitu!
Cis. Molt be, noya, molt be.
NuR. Y la mare 'm vol fer desgraciada, perquc no més procura per ella. iQué hi fa que la filla sofreixi! Qué hi fa que no tingui ua' hora de tranquilitat, com no tindria ab el Mossitu..., un vanitós y un mal geni, un xicot aburrit de tothom per las bra- vatas que llensa!
Cis. jY es clar que no t' hi has de casar ab el Mos- situ!
NuR. jPerque no 1' estimaria may, may de la vida; perquè estimo à n' en Ramon, à n' en Ramon que 'm faria felissa.
Cis. iQué dius are! i\ n' en Ramon de la fleca?
NuR. Sí.
Cis. A més de tot lo que t' he dit d' hrrmosa y de simpàtica, afegeixo qu' ets la noya més enteni- mentada qu' he conegut à n' aquest poble.
NuR. No t' en burlis, Ciset.
<AS, \Y que m' haig de burlar, criatura! jSi 'I Ramon es el jove de més prendas que podías cscullir! Es amich meu, y creumc qu' haig de fer per ell lo que no faria per un altre.
NuR. jConta, donchs, si n' haig d'estar gayre d' ale- gre ab lo que 'm passa!
Cis. Y ta mare jcom s' ho pren això del Ramon?
NuR. Es posa feta una fúria cuan n' hi parlo. Per ella, el Mossitu y ningú més que '1 Mossitu.
Cis. jPcro si 'I Mossitu està encatarinat ab la Mique- la de Barcelona!
NuR. iQué dius are!
Cis. jY tant! Pcro, poch per ell ^sabs? Els pares de la Miquela varen baixar à ciutat, varen posar una agencia, 'Is ha anat be, y are ja pica més alt la Miquela.
NuR. Y donchs {à qué ve aquest encatarinament?
Cis. Molt senzill: cuan el Mossitu baixa a Barcelona els va à véurer;y, com que no '1 reben malament, el tonto 's creu que la Miquela n' està enamo- rada.
NuR. jL' estrafalari!
Cis. ^Pero, escolta: no 's podria pensar, trobar al- gun medi perquè ta mare 's deseixís d' aquesta fal-lera?
NuR. Cap, Ciset, cap. No intentis pas ni parlarni.
Cis. ^No 's podria inventar cap mentida, cap enredo
20
de bona lley que la tombés de part del Ramon y se desentengués del Mossitu?
NuR. jCa! Es massa avara de la seva felicitat. jQué vol dir per ella '1 sacrifici d' una filla!
Cis. Calla. Tu ho has dit tot: es avara de la seva fe- licitat.. ? Ja '1 tinch el medi.
NuR ^Quín?
Cis. Filla, no t' el puch dir. Ta priv'úegi. (Douani'/i' /a safata). Ag-afa, agafa la bacina y, au, depressa, no podem perdre temps; això del amor es com l'esti.fat: si s'agafa, després sempre deixa regust.
NuR. Però, Ciset...
Cis. Déixam fer y no 'm perdis de vista. Confia en mi, y fes la desentesa à tot lo que 't diguin.
NuR. ^Pero m' ho diràs, oy?
Cis. Sí, dona; avuy mateix.
NuR. ^Ahont?
Cis. A las sardanas.
NuR. Gracias, Ciset. {Aquesta escena ha de ser molt ràpida, com totas las que hi intervé' en Ciset. Al anarsen la Ntiria ''s topa ab en Ramon, que surt ped segon terme, esquerra^ quedant ella tota soptada). i Ah! [En Ramon!
ESCENA XI
Els mateixos y Ramon
Raai. i Sembla que 't sàpiga greu de toparte ab mi! Cis. No; are feu mal fet d' aturarvos. Ta mare pot
arrivar, os pot véurer... NuRiA Sí, Ramon, jper amor de Deu! jCreuIo al Ciset! Ram. {^Tirantli diners à la safata). Te, pe'l Roser; y
pensa que t' hi poso tota 1' ànima, que t' estimo
més que ma)^.. NuRiA Jo també, Hamón. jAdéu! Ram. Adéu. {^Ramón veic desaparèixer à la Núria com
obsessionat . Desprès se tira als brassos de
Ciset) .
ESCENA XII Ciset v Ramon
Raí\í. jCiset! .
Cis. No 'm diguis res. La Núria m' ho ha contat tot, y os compadeixo; però, poch ha de poguer en Ciset de can Cistella, ó tot aquest bescuyt de
— 21 —
r Ursula y M Mossitu ha de quedar sense cóurer. Veyas si t' agradan gayre 'Is bescuyts sense anar al forn.
Ra.m. No t' entench.
Cis. Prou que m' entendràs. La festa del Roser, serà per tu una festa ben senyalada.
Ram. Però, iqué pensas fer?
Cis. Qu' estriparem la grua al Mossitu; y que, vaja, que tu 't casaràs ab la Núria.
Ram. No '1 coneixes gayre, tu, al Mossitu, ab lo que dius. Te maias entranyas.
Cis. No m' en parlis. jQuín valent!
Ram. Tothom li te, Ciset.
Cis. iFuio-, home! Te la valentia dels diners, qu' es la valentia més tonta de la terra.
Ram. lY V Ursula?
Cis. La girarem com una mitja.
Ram. ^A qui, à n' ella? jSi es de la pell del dimoni aquella dona!
Cis. ijust! Y com qu' es de la pell del dimoni, '1 dimo- ni 's cuydarà de giraria.
Ram. ^Cóm?
Cis. Si ho endevinas, t' ho dich. Busca una cosa en que '1 dimoni hi fagi de las sevas, y ho hauràs en- devinat.
Ram. Ciset, estàs molt de broma.
Cis. {Y no hi atinas?
Ram. jCuestió de diners?
Cis. No, home, no. Casantla. Vetho aquí tot.
Ram. jQué dius ara! {A V Ursula?
Cis. Sí, home, sí; que '1 dimoni 'n passi 'Is taps, y fins t' eí;talvías de tenir sogra. (^Adoiiaiitse de que ve en Paillari per P esquerra). Yare, muixoni; qu' en PatUari no s' entén de res.
ESCENA XIII
Els mateixos y Patllari
Pat. Ola, Ramon. {Encare aqui, Ciset?
Cis. jCa, home! Parlàvam de la Núria. Donchs si,
Ramon, animo y tot anirà endavant; y no'n passis
quimera del Mossitu. Pat. jY quina quimera n'ha de passar! Ram. Sembla que parlar del Mossitu no es parlar de
ningú, per vosaltres. No '1 coneixeu encare à
n' aquella animeta. Pat. Deixat de cansóns y tira'l dret, si tens inclinació
per la Núria.
Cis. Es lo que jo li dich.
Ram. jPero si no sabeu lo que T Ursula està boja per aquest xicot!
Pat. Mira, Ramon. Tart ó dejorn, 1' Ursula 's posarà à la rahó. Entre tu, qu' ets un bon minyó, y ell, qu' es un toca-tabals, no tindrà més remey qu'es- coltarte.
Cis. Y sí, home; en Patllari ho te à la ma això del teu casori.
Fat. jCóm!
Cis. (Are m'anava à descubrir) Sí... que vos ho teniu à la ma... que vos y jo 'n podem parlar ab ella. (EmbestiiUlo resolnt y posanilí las mans d V es- patlla^. ^Quína feyiia teniu, are?
Pat. iAy, tafoy! jQuíoa fcyna vos quetinga!
Cis. Donchs, veniu; ja os en donaré jo de feyna.
Pat. jTu?
Cis. Si, home, sí; aquestas cosas volen més manya que forsa, y 'i Ramon s' ho mereix tot.
Ra.m. Ciset, gracias.
Pat. Ah, si es en be del Ramon, digas lo qu' haig de fer, Ciset.
Cis. i Això ray! Veniu ab mi; jo os confesaré. (A véurer si m' el faig meu y li encarranquino la vella).
Pat. (Veyam qué vol aquest espatutxí). {Ciset se T em- porta per r esquerra, mentres el Ramóií queda parat).
ESCENA XIV Ramon, y aviat Núria
Ram. ;Xo hi entench res! En Ciset me vol casar ab la
Núria. . Diu qu' en Patllari ho te à la ma... {Nu-
l'ia pei- r es'qnerra^ sense safata). NuR. ^Ja es fcjra 'l Ciset?
Ram. Míratel: are tira carrer avall ab en Patllari. NuR. cQué t' ha dit?
Ram. Diu (\u ell arreglarà '1 nostre casiment. NuR. Donchs no 'n passis quimera. Te una boca de plata
aquest xicot. Ram. Però, ^y ta mare? {y '1 Mossitu? NuR. A n' aquest déixal per mi. Avuy, ni una sardana
per ell, per més que digui, per més que íassi, per
més qu' amenassi. Ram, ^Es dir, que fins s'ha atrevit à amenassarte? NuR. No pot S'ífrir que parli ab tu. Ra.ai. jAIalehitsiga '1 Mossitu y '1 cap que 1' aguanta!
ESCENA XV
Els inafeíxos r Mossitu
Mos. {Pe)- hx dreta y ohiiif la imprecació de Ramon').
ijQué 'n tens que dir del Mossitu? NuR. {Temeiit que V Ramon no s''exciti). Ramon, calla. Mos. Y tu, ab aquet toca-son?
Ram. ( Volgitenfse desfer de N'nria^ que f de/e'). [Núria! NuR. IDéixal, déixal per mi. {Encaranfseab el Mossitu).
Ja ho sabs: t' ho he dit, t' ho dich y t' ho diré
sempre, que jo no 't puch estimar; y valdameat
s'hi posi la mare, valdament et valguis de totas
las trapissondas y amenassas, ab tu no m' hi
casaré may. may de la vida. Mos. Estaclar qu'are faràs la valenta devantd'aquest...
A solas, be 'm dius altre cosa. Ram. (jA solas!) NuR. ^A solas...? (Y ab tu...? ^Quí m'íii ha vist may à
solas? Mos. No vulguis dissimular, que no t' escau; que faa
ríurer aquestas excusas de dona. NuR. {Indig/iantse). Sabia qu' eras un desvergonyit, y
per forsa un desvergonyit ha de ser un embus-
tero. Ram. Ben dit, Núria. Mos. Y això m'ho dius perquè t'aborreixi, ^eh? Donchs
això encare m' encén més la sanch per estimarte
ab més forsa, y per tréuret de las urpas d'aquest
esparver, que sembla que t'axequi ab las alas. Ram. i Mossitu! Mos. Ni un píu, Ramon. Ja sabs qu' allà hont parla
el Mossitu^ 'Is esparvers no s'aixecan. Ra.m. Que 'm faràs arbolar, y qu' arribarem fins al cap-
de-munt Mos. íQuí, tu? No t' aixecaràs may de terra. Ni R. Ramon, jper amor de Deu!
Ram. Hi estàs massa acostumat à que ningú 't repliqui. Mos. Es que, si cal, se mitjpartir la llenga del que s'hi
atreveixi. Ram. {Unglejantse'l co!'). iMaAQlúts'xga, la sanch que se
me podreix aqui dintre! NuR. |Ramón! Ram. (En un acce's de desesperació). ^Volste jugaria
Núria à ganivetadas al torrent d' en Verneda...?
Anemhi, si tant la estimas y ets tant valent com
suposas. Mos. jPer qué no!
Ram. Perquè no ho faràs; perquè ets un miserable, un rohí, un covart... Si no bo fossis, ja estarías passant cap al torrent. (^Aó desesperació y des- preci). Anem, Núria.
NuR. No; qu' encare li haig- de retréurer lo de la Mi- quela de Barcelona.
Mos. {Y qué sabs tu de la Miquela?
NuR. Que n' estàs enamorat. El Ciset m'ho ha dit.
RajM. jAixís, donchs, em volías eng-anyar à la Núria! Are t' hauria de dir més que rohi, més que mise- rable...
ESCENA XVI
Els mateixos y Ursula
Urs. {^Per V esquerra y d Ramon). {Qué li haurías de dir, qué li haurías de dir al Mossitu? {A Núria): Y tu, ja m' ho so pensat que ab excusas de la gallarda parlarías ab aquest pela-canyas.
Ram. Ursula, no m' acabeu d' encéndrer las sanchs.
Mos. Tireu 'I dret, tireu '1 dret, Ursula.
Ram. Sí; dónali alas, mussol aixalat.
Urs. La noya me la vuy aprop meu y ab gent com cal, no ab un bras que desdiga de tota una pabor- desa.
NuR. Si sou vos qui me n' heu fet per vanitat.
Urs. Las noyas tenen més modos {ho sabs? jQué pen- sarà '1 Mossitu de nosaltres...! Y tu, Ramon, creume; agafau de be à be... No hi pensis més ab la Núria...
NuR. <:Y si jo r estimo?
Ram. |IY qui sou, vos, perdominarli la voluntat?
Urs. [Mira aquest altre! jPer tu V hauré criada!
Ram. Es que vos la voleu pérdrer.
Mos. jSí; tu la salvarías!
Ram. Més que tu, que no més la buscas per un entre- teniment.
Urs. Ves, noya, ves... jVes et dich. ..! Vaya una sol- ta escoltar aquestas conversas.
Ram. Ves, Núria, ves... Ab donas aixís no s' hi poden tenir tractes.
Urs. iPro, home! Considera que una mare ha de mi- rar lo que li convé; que la noya...
{Núria .$•' en va per la esquerra, Ramon enfadat, deixa à /' Ursula y .y' asse'u albanch. L' Ursula H segueix^ sermonejantlo. En aquest moment arriva 7 Ciset y agafant al Mossitu pe' I seu compte /' entabana sense que r Ursula .y' en adoni. Tot molt jugat y molt rdpit).
— 25 —
ESCENA XVII
Els mateixos y Ciset
Cis. (Mossitu. T' haig de parlar de la Miquela de Barcelona).
Mos. (ïQue r has vista?)
Cis. (Sí, home; et duch recados y 's vol casar ab tu).
Mos. ({De serio?)
Cis. (Sí; passa y espéram; ja t' ho contaré). Ciset P empeny y I treu if escena per T esquerra. Toca d r Ursu/a y li fa V mateix j'och, amagantse d' eji Ramon. També molt ràpit.
Cis. (Ursula. Tot està arreglat).
Urs. (iQué?)
Cis. (Lo d' en Patllari. Està decidit à casarse ab vos).
Urs. (jDe debò?)
Cis. (Però ab la condició de que deixeu casar à la Núria ab en Ramon).
Urs, (Sí, home, sí: tot lo que vulga... T' has ben afanyat el parell de Uangonissas).
Ram. (jQué son aquets secrets!)
Cis. (jManoy qu' ha anat be! jCom s' ha cambiat la bugada! Ja vinch, Mossitu). Això ho diu per ell; y figit•ycifit qti' encare ha cf entabanar me's al Mossitu^ fa una ganyota significativa y desapa- reix depressa cap d la banda qtï' ha marxat el Mossitu).
ESCENA XVIII Ramon y Ursula
Urs. (En Patllari ja es meu. ^Cóm ho faig are per que- dar be ab aquest?) Ramon.
Ram. jQué hi ha!
Urs. {Be; qué pensas fer à las sardanas?
Ram. jSí, à vos os ho diré, si coneixeu!
Urs. Home, no t' acaloris. Basta per lo qu' ha passat devant del Mossitu, y perquè vegis que no 't vuy fer quedar malament, avuy pots fer costat à la Núria. Pensa que jo ho vuy.
Ram. jY qué 'm fa à mi si ho voleu ó no!
Urs. Y '1 Mossitu no 't dirà res; creume.
Ram. çEU, tant valent y à la voluntat d' una dona? {Aixeca)itse del bandí). Mireu, Ursula: tant se m' en dona que vos hi consentiu com que no; que
— 26 —
el Mossitu ho vulgui com que s' hi oposi: jo ba- llaré ab la Núria.
Urs. jY es clar, home!
Ram. El Mossitu no te formalitat, ni te caràcter, ni may ha sigut cap valent ^ho sentiu? May ha sigut cap valent, Ursula.
Urs. iPro, torni! jSempre ab aquestas fogueradas!
Ram. Ell no V ha estimada may à la Núria,
Urs. Ja ho se que la Núria s' inclina per tu... (Com li diré...) Y, mira: si las cosas anavan com Deu volia... potser ni menos os faria nosa.
Ram. iVos, nosa? ^Nosa de qué?
Urs. jMare de Deu! Devegadas... jQuí la sab la nos- tre planeta.. ! Suposat que jo 'm tornés à casar.
Ra.'\i. ^Vos...? (jAre hi càich: aquest Ciset es un di- moni!)
Urs. Sí, home... Si jo 'm casés, ja no necessitaria del costat de la noya; y com qu' ella 't vol...
Ram. (i Aquesta dona no més procura per ella!)
Urs. {Adonantse qiï' eii Patllari torna). Ay, Ramon; veig qu' en Patllari ve y haig de parlarhi. No t' enfadis si 't deixo...
Ram. No, dona; no cal; ja os deixaré jo.
Urs. Donchs, mira: digas à la Núria que ja 'ns hem entès; que las vellas solem tenir Uunas...
Ram. Sí; y are debéu estar à la lluna d' Abril ^oy? Vegeu de no quedarvos à la de Valencià.
ESCENA XIX
Els mateixos y Patllari
Fat. {^Per V esqtierra y rient). jNo se n' ha armada poca de gresca ab els nanos! Tothom els vol dur. La maynada se 'Is prova, hi salta, s' hi ofe- ga de calor... Os dich que '1 Ciset ha tingut una pensada de cal ample!
Ram. {Encare es per allí '1 Ciset?
Pat. Sí; parla ab el Mossitu. jQué ho sé jo quins tràfechs tenen!
Ram. Donchs à véurer si '1 veig.
Urs. Sí, sí; pensa ab lo que t' he dit de la Núria.
Ram. Prou ho conech que no voleu que os fassi nosa. (jAy, Sant Senderi, cóm t' has perdut!) (5" en va per r esquerra).
ESCENA XX Ursula y Patllari
Urs. {Cariíivosameiit) . Y à tu ;qué t' ha dit el Ciset?
Pat. M' ha vingut ab un pila d' orgas que gayrebé m' han entendrit.
Urs, jAy! {Sospir fondo).
Fat. iQué tens, noya?
I Rs. Res; que pensava ab lo tonta qu' havia sigut de enamorarme del Mossitu.
Fat. iQué dius. Ursula! ^Y t' ho havías ficat al cap?
Urs. Sí, Patllari; pro veig que no pot ser.
Fat, jPro, ahont vas, tan veyota y enamorarte d' un jove com ell!
Urs. Oh, no pas per mi; per la noya.
Fa7. j}a volia dir jo!
Urs. No; jo '1 cor el tinch à un' altra banda.
Fat. {Fent el desente's^. Donchs, noya, has pensat molt be en desenténdret del Mossitu,
Urs. (iQue li costa d' encarrilarse!) '
Fat. Ho has agafat molt be, perquè la noya hauria sigut una desgraciada. Veus, ab en Ramon ja es un' altre cosa: podrà Uuhir de debò y serà ben vista y estimada, perquè tant ell com la seva fa- mília son una gent que s' els considera.
Urs. No més penso que, si 's casan, com ho faré tota sola.
Pat. Dona, això ray: comprat un burro.
Urs. (Potser el Ciset m' ha enganyat). jEl pensar en que jo 'm vaig à trobar en una situació com la teva!
Pat. (X qué n' has de fer tu dels altres?
Urs. (Sí, sí que m' ha enganyat. Li enretiro las Uan- gonissas). jAy, Paillari! jTu ja ho dius! Està clar que no n' haig de fer res del altres; pro cuan veig un home sol, sense un costat, no se perquè '1 cor se 'm trenca.
Pat. iSí que t' has tornat mariposa!
Urs. Y are figurat una dona sola. Perquè '1 Ramon voldrà endursen la noya à casa seva
Fat. jAixó ray! ijEt som dit que 't compressis un bu- rro? Donchs no te '1 compris. Aixoplugat ab ells.
Urs. jY qué 'n faig del parament de casa que tinch? Qué 'n faig de las robas, de la pisa, dels mata- lassos. ..
Pat. Dónaho à la noya.
Urs. Els nuvis voldran trastos nous.
Pat. Donchs, ventho al drapayre.
Urs. (jVàlgam Deu; no s' encarrilarà raay!) jQuína llàstima, cuan tot podria servir si jo 'ra tornava à casar!
Pat, Mira, noya: el peix que 's porta 1' oli, sempre troba comprador.
Urs. {Sospírajíí me's fondo). jLa viiig- ben esguerrar de fadrina!
Pat. ^Ja hi tornem?
Urs. jPensar qu' are estaria tant be...! jAy, PatUari, si jo t' hagués cregut!
Pat. íA mi?
Urs. Sí; cuan éram fadrins; cuan estàvam enamorats.
Pat. jNo 'm retreguis aquell temps, que sembla que me reviscoli.
Urs. iQué 'n vaig ser de tonta! jOy que 'm perdona- rías si are 't demanes perdó de tot?
Pat. ;Mare de Deu! jEls vells tenim el cor de pasta d' ametlla!
Ufs. {Acosfaiifshi forsa y amoixanílo). Sí que 'm per- donarías si 't retreya tot lo que sentia y encarc sento per tu. .
Pat. Be; no m' enmitxuquis... Pro sí, vaja; enmat- xúcam, enmatxúcam y pàrlamen baixet de totas aquestas moxaynas.
Urs. Mira, PatUari. Cada vegada que ve la festa ma- jor y 't veig mudat y de gala, 'm recordo de aquell temps que fcstejàvam y de totas las bojerías que m' havías dit à la gallarda; y no se com es que 't veig jove y enamorat com avàns, y somio que 'm vens à dir galindaynas y que fem casa plegats y tenim bona vellesa... {^Patllar i embada- lit j•' hi ha anat acostant). Ay; no te m' acostis... no te m' acostis...
Pat. Digas, digas, Ursuleta.
Urs. No 'n trobarías pas un' altre que 't sàpigues dir tot lo que tinch al cor y se m* hi rovella.
Pat. DigaTiho, digamho.
Urs. iAy; quina vergonya que 'm fa, PatUari!
Pat. Pro si ja m' ho ha contat tot el Ciset. Si ho sé qu' encare m' estimas y que jo t' estimo y que nos hem d' estimar com colominets de .la primera volada.
Urs. Y allò qu' has dit de ventar una xurriacada à las donas que 's volen tornar à casar, ijoy qu' ho en- retiras? Pat. jY no ho haig d' enretirar! Si en comptes d' una
xurriacada 't ventaria un petó. Urs. jAy, PatUari! Pat. jAy, Ursuleta dels meus xeixanta anys!
— 29 —
ESCENA XXI
Els mateixos y Ciset
Cis. {Per r esquerra y esdernegantse de ríiirer al veurels abrassats). jManoy, quina pasterada!
Cis. Quin enredo més ben portat y de més efecte! Figureuvos que '1 Mossitu s' ha cregut com un babau, que la Miquela de Barcelona 1' estimava, y fins ha donat explicacions à la Núria y à n' en Ramon, desitjantlos que 's casessin y volguentlos de totas maneras obsequiar en las sardanas...
Urs. Ah, {SÍ?
Cis. jY figureuvos la sorpresa de la Núria y d' en Ramon, al dirlos que vosaltres dos també bus- cavau brossa pera fer niu, y que os casaríau com ells! jNo se n' ha moguda poca de fressa! jNo 'n sortiran pochs de perols y calderas y llaunas vellas à fervos esquellots! Fins els marrechs que portan els nanos, ja tenen desfici per sortir y ve- nirvos à fer ganyotas.
Urs. Ciset, si 'Is aturas et dono un altre parell de llan- gonissas.
Pat. Y déixals divertir.
ESCENA XXII
Els mateixos, Ramon j» Núria
NuR. (Per l' esquerra ab en Ramon; tots alegres^.
jQu' es vritat, mare, lo que 'ns ha dit el Ciset? Urs. Sí, filla... iDestinos! Qui 'ns ho havia de dir, (Oy
PatUari? NuR. Vaja, vaja; ens en alegrem forsa. Pat. {Senyalant à Ciset). Tot ha sigut obra d'aquest
capellà. Ra.m. Ah; y gracias de tot, Ciset. NuR. Ah, sí: gracias. Cis. {Tinch ó no tinch paraula? Y are no "m feu quedar
malament. La cobla es à cal Batlle, y tot està à
punt per la professo. {Se sent repicar). ^Sentiu?
Ja repican. Es cuestió de ballarhi un contrapàs
ben puntejat, £oy PatUari? Pat. Be hi haurem de fer els impossibles; joy, Ursu-
leta?
— 30 —
Urs, jAlabat sig-a Deu!
Cis. Ysí... Y vosaltres també. Que la gallarda del
Roser, com portada pelCisetde can Cistella, siga
ben guapa y ben lluhida... Mireu, mireu com
tothom s' aboca cap à cal Batlle... Urs. Quin prometatje més felís, ^oy, PatUari? Pat. Sembla que 'm treguin de bolquers, rateta. Cis. Miréustls, miréusels, ja venen. {Eh, quina tropa
hi fan els nanos?
ESCENA ULTIMA
Se sent la musica à dintre, tocant una marxa. Comen- san d sortir xicots ab barretina.^ y fent saltiróns; segueixen els nanos y qne doíiaràíi la volta d l' escena, encarantse y fent ganyotas d V Ursula y PatUari; ve despre's molta gent: els agutzils, /' Ajuntament, de gala, y al darrera de tots, la musica. Las campatias repican fi7ts d caure H teló.
Urs. jAy— PatUari, quina por! {Pe'ls nanos).
Pat. Agafat, agafat, titona.
Cis. jVisca la gallarda del Roser!
Tot. jVisca!
Para la musica. Ciset^ al mitj de tothom y ab solemnitat alegroya. Cis. Are, y avàns de la profrssó, la sardana d' honor, la primera sardana de la gallarda, 's ballarà ea obsequi de la Pabordesa 3' d'en Ramon, de l'Ursu- la y d' en PatUari Bayeta. Si algú de vosaltres sab algun impediment perquè aquets matrimonis puguin tirar avant... Tot. jMolt be, molt be! jQue viscaa els nuvis! Cis. Y are, musichs, la sardana més repicada per
ells. Alg. Volem una americana.
Pat. íQuí son aquets descastats! La festa la fem à casa, y 'Is balls han de ser ben be de la terra. Aquí no 'n volem de balls forasters. Molts Molt be, mol be, Patlari. Pat. Y ho direm ben alt, ben ela:
contrapassos y sjrdanas son els balls que més volem; y anch que deixi '1 català las costum més casulanas, sempre, sempre 'Is ballarem... Mentre 'ns quedin las sardanas, catalans sempre serem.
— 31 —
Cis. jVisca [a Pabordesa!
Tot. [Visca!
Cis. (Visca la gallarda del Roser!
Tot, jVisca!
{Molta animació. Els miisichs, desde 7 taòlado, focaràn setze compassos de coiitrapàs^ que ballaran primer Ntiria y Ramon donatit la volta per devant del rot- llo, que 'Is aplandirà. Seguidament Patllari y Ursu- la faran lo mateix, eiitrebancantse Patllari.., Co- mensa la sardana, en la que pren part tot el poble. En el terradet apareix à presidiria el senyor Rec- tor, acompanyat del Mosso í/' Escuadra y de Cis et, que hi pujarà. Els noys s' enfilan al òa7ich^ pera véit- rer la dansa; els nanos se posan un à cada cantó de escena, seguint el compàs y fent ^anyotas. Molta ale- gria y picaments de majís per part del senyor Rector y de tothom, mentres el teló baixa patisadamejit).
QATALUNYA ;5^^
c-%g artística
SETMANARI IL•LUSTRAT cl*3 =;;; L•í\terektxxr•£k # y >;:= Art»
Redacció y Administració: Passeig de Col^^Sipral.
16 PLANAS DE TEXT
degut als millors prosistas, poetas y critichs regionals
8 D£ FOLLETi LITERARI
Gravats y dibuixos de notables artistas
Publica números extraordinaris
y las millors obras de literatura catalana
Ha terminat la edició de la popular novela La Papelloua
y comensarà lo llibre titulat CANÇÓJVS
del genial poeta Apeles Mestres
■■■■
PREUS DE SÜSCRIPCIÓ
Barcelona: trimestre, 2 pessetas.— Fora: mitj any, 4 pessetas
Extranger: un any, 12 franchs
Número corrent, 15 cent.— Atrassat, 20 cent.
5TICA
9 -4 r
SOCIEDAD DE AUTORES ESPANOLES NÚNEZ DE Balboa, 12 - Madrid
y.u:
\rt8
yiXíM
TUT
rMiipi
rciARi
rMHloiris
LA CITA
ENTREMÈS EN DOS CUADROS, EN PROSA
ORIGINAL DE
Àngel de Borjas y Guillermo Alba
A^ÜNS
•HlPClO
-I ."^ í2i ít'
Estrenada ■
en el Teatro Ru^afa de Valencià, la noche
del 4 de Enero de iyo4
Preciò: 0*75 Ptaà.
BARCELONA
TiPOGRAFÍA La Acadèmica, de Serra H""' y Russell
Ronda Universidad, 6; Telefono Sfii
1904
i
■'-
í
CATALUNYA >^^
(r%g A RTISTIC A
SETMANARI IL-LUSTRAT dts í;= l^i-t&r^tt^í-íA i/f 5?- -;;= Arts
LA
Redacció y Administració: Passeig de Col^S^-praf.
9'W'*^
Barcelona: trimestre, 2 pessetas.— Fora: mitj any, 4 pessetas Extranger: un any, 12 franchs
Número corrent, 15 cent.— Atrassat, 20 cent.
T'^....
LA CITA
2 1 ^',
SOCIEDAD DF. AUTORES ESPANOLES Nú.NEZ DE Balboa, 12 - Madrid
ir.S
0
^H-
ENTREMÈS EN DOS CUADROS, E
ORIGINAL DE
Àngel de Borjas y G
Estrenada en el Teatro Ru^afa de Vat^ del 4 de Enero
Preciò: o'y
BARCELONA
TiPOGRAFÍA La Acadèmica, de Serra H""' y Russell
Ronda Universidad, 6; Telefono 861
igo4