Ç608
Biblioteca de «Lo Tkatro Regional». Obra n.°/j5
LA MALVASIA DE SITGES
COMÈDIA EN DOS ACTES ESCRITA EN VERB CATALÀ
PER
ppeu 1*50 pesetas
6 'jT - -r'-^ï'.
BARCELONA
Biblioteca de «Lo Teatro Regional» Ronda Sant Pere, 19 y 21, l^, L« 1399
LA MALYASÍA DE SITGES
«Tipografia Moderna», Aribau, 60.— Barcelona,
LA MALVASÍA DE SITGES
COMÈDIA EN DOS ACTES ESCRITA EN VERS CATALÀ
PER
BARCELONA
Biblioteca de «Lo Teatro Regional» Ronda Sant Pere, 19 y 21, l.«r, 1.» 1399
REPART I METV T
PERSONATGES
ACTORS
TECLA
MARIETA
PAUHET.
Srta. Fanny Amigó. S a. Maria Llorens. Sra. Antonieta Juanin.
D vSALVADOR D. Gervasi Roca.
RARTOMEU » Antoni Tutau.
La propietat cT aquesta obra perteneix à son autor, y ningú? podrà, sense '1 seu permís, reimorimirla ni representaria en cap teatro; reservantse aixís mateix ell los drets de traducció, de reimpresió y de representació en 1' Extranger, segóns los* tractats vigents.
Queda fet lo dipòsit qu' exigeix la lley.
Los corresponsais de D. FRANCESCH RUBIO, duenyo de la Administració general d' obras dramàticas y líricas, son los» encarregats exclusius de la venda y del cobro dí drets de re- presentació.
RAFELET
» Frederich Fuentes,.
acció en Sigtes, 1866
-^♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦-^
JiCTE PÇimER
Lo teatro representa una tenda de comestibles. A la dreta del actor la porta que dona al carrer y à la esquerra la que dona à las habitacions interiors. Al foró un taulell de noguera, sobre '1 que s' hi veuhen los trastos necesaris pera la venda del oli à la menuda, y junt al taulell una porta que dona à un pati. Penjats à las parets hi haurà bacallàns, congres, forchs d7 alls etc. y en los ànguls del escenari sachs de blat y garrofas, y ce- nallas ab llegums. Un violí penjat en un clau prop al taulell, un banch y un parell de cadiras.
ESCENA PRIMERA
PAUHÉT
Pauhet Ab bona fé estich cremat.
Han tocat tres quarts de vuyt;
s' ha fet fosch, y per aixó
cap d' ells ha comparegut.
Se 'n han anat à las sis,
y el Vinyet no es pas molt lluny:
quantas vegadas hi vaig
ab menos de cinch minuts.
^Prepara pera encendre'l un llum de llautó que hi haurà sobre 41 taulell.)
Ja, mentrestàn, del diumenge
qui n' ha hagut que n' hagia hagut:
tots los companys al cafè
y jo aquí sol fet un ruch.
N' hi ha pera tirar la gorra...
<:Qué dimoni té aquest llum?.,.
Si haguessin tancat la porta...
tampoch no ha vingut ningú...
675206
0
Ln. mnivnsía de Sil efes
Rafelet Pal h et Rafelet Palhet
Rafel et
Palhet Rafelet
y no ho trobo pas extrany, perquè jo entench las costums de la gent d' aquesta vila; y un adagi conegut diu que «Las donas de Sitjes no fan foch per no fer fum». Jo sempre dich: ^per qué '1 pare no tanca la tenda y fuig? Anemse'n à Barcelona, que allà '1 despaitx es segur.
com ella sempre presum
poguer casà' à ma germana
— y aixó m' ho mir'ho molt brut—-
ab algún americano...
Ay, qu' es lluny, Salou! qu' es lluny!
arreglar lo llum, posa en ordre las cadiras y retira las que hi habian aprop la porta.)
Prou pot predicar la mare, si ma germana d' ocult s' entent ab lo Rafalet, que no té '1 geni gens curt, es ben plantat y té garbo... Fa bé: li ha caygut del ull...
Dit, RAFELET
Hola, noy!
Gracias à Deu. Tant tart, y encare tot sol? Aixís la sort meva ho vol per més que 'm sàpiga greu. Per conta d' anà' al cafe, jaquí, fet un presidari! Jo me n' he anat à rosari al Vinyet: era tot plé. Deus haber vist cosa bona... A ta mare, à ta germana, y à la tia Gayetana, que estavan sota la trona; y assegut en un recó d* aprop de la sagristia,
ESCENA II
Acte primer
7
à ton pare, que dormia,
y, al costat, don Salvadó'. Pauhet "Molt seria. Rafelet Ja se sap:
no las deixa à sol ni à sombra. Pauhet Prou conech que 't fa mal ombra
y que -t dona un mal de cap...
Pero com sembla que tu
no tens confiansa ab mi... Rafelet Pauhet: <:ets amich meu? Pauhet Sí. Rafelet Hi ha ningú aquí dins? Pauhet Ningú. Rafelet Fa temps que la Marieta
(Agafant pe '1 bras à Pauhet y portantlo à un extrem del' escenari)
es la reyna del cor méu.
Si V estimo, bé ho sab Deu!
Noy: es la meva planeta.
Estich fet un papamoscas
y quedo tot alelat:
quan la miro, enlluhernat;
quan no la veig, à las foscas.
Ab ella, tot es florit;
sense ella, tot es desert...
y penso ab ella, despert;
y penso ab ella, adormit.
Si aixó no acaba aviat
y un remey del cel no baixa,
ja 'm podéu fer fer la caixa...
que 'm mirho mort y enterrat. Pauhet Ba, ba! Qué vols que V hi digui:
no n' hi ha pera tant! Rafelet Pauhet...
quants anys tens? Pauhet Ne tinch disset.
Rafelet Est molt noy. Pauhet Més val que rigui!...
<iQue 4t pensas que no la corro?
Ab sis ó set: ho pots créurer.
Y si tinch ganas de béurer,
se beure4 à galet, nó à morro. Rafelet No 'm pensava... Pauhet ( Soch solfista
y aprench de tocà' '1 violí;
y avuy dia, noy, aquí
8
La malvasia de Sitges
Rafelet Pau h et Rafelet Pauhet Rafelet
Pauhet
Rafelet
Pauhet
Rafelet Pauhet
Rafelet Pauhet
Rafelet Pauhet
Rafelet
Pauhet
Rafelet Pauhet
Rafelet Pauhet
lo més curt se pert de vista. M' has dat provas de confiansa: compta ab mí.
'M fa por ta mara.
Te fa por?
Com es tant rara... Donchs jo la posaré mansa. Ton pare, es un bon janot: no fa mal ni al pa que menja. Sí: de gayre alt no despenja. No crech que 't donga un pebrot. Si estàs segur que t' estima ma germana...
Aixís ho crech. Donchs no 't dongui cap rosech, que qui estima bé s' arrima. Y <iqué hi diu donya Doloras? Diu que ab ella puch contà' y que no 'ns faltarà pà. Las donas son molt traidoras. Sols per poguer fer la guerra à don Salvador...
M' estima; y aixó, jes clar! Pauhet, m' anima. Aixís, ja '1 tenim à terra. Si donya Doloras vol, no podéu patí'.
Es molt cert. Doncsas ja estéu à cobert y surti quan vulgui '1 sol. No 'm dona aixó cap quimera; perquè més d' una vegada m' ha dit: «Casat, que m' agrada y no 'm quedaré endarrera». No sé de que deu venir aquesta tirria qus té à don Salvador.
No sé. à dir
que casarlo ella volia ab una parenta seva qu' es la filla del Esteva qu' estava à la Confraria. No ho crech pas!: si no s' hi tracta. Aixís se diu.
Un dia vaig sentí
Acte primer
9
Rafelet jVatúa '1 món!
(Després d' haber tret lo cap per la porta del carrer.)
Pauhet <íQué hi ha? Rafelet Ta mare.
Pauhet Chiión.
Vina aquí, que aixó es exacte.
{V obliga à entrar al pati.)
ESCENA III
[PAUHET, TECLA, MARIETA
Pauhet Tecla
Pauhet Tecla
Marieta Tecla
Marieta Tecla
Marieta Tecla
Marieta
(Desde la eixida, molt bé ell mateix podrà observar...) Aixó no 's pot aguantar.
(Ab mantellina blanca y ventantse.) Algún día.'m feriré.
Noy: acosta una cadira. (Sy assenta.)
jAy, Vinyet! Lo cap m' abrasa. Qui m' ha fet sortir de casa! ^Qué teniu?
M' aufego d' ira. Aquesta bruixa de mossa... Pro, <jqué he fet?
No has fet pas gayre: li has donat un gros desayre. Jo he respost...
Sí: ab una cossa. Si aixó à ella la deleyta! Quan sortíam del sermó, ha vingut don Salvadó' y 'ns ha dat aygua beneyta. D' un home tant ben dispost agrahint jo la finesa, tot desseguit li he presa; y ella...
Gracias, li he respost. Pero tú ab molt gran descaro, sense péndrern'hi una mica, has ficat la mà à la pica. jAh, aquest geniot teu tant raro!... Pro, mare: ^no estéu veyent que la gent sempre enrahona si ell ab mí...
Tecla
Pauhet
Tecla
Pauhet
Tecla
Pauhet
Tecla
Pauhzt Tecla
Pauhet
Tecla
Pauhet
La malvasia de Sitges
Poch se m' endona del que enrahona la gent: tot es enveja! Tú ets pobre, y no voldria ningú qu' ell se volgués casà' ab tú perquè té 'ls diners de sobra.
^Don Salvadó' ab ma germana!... <:De qué rius?
Sembla un muixó de rapinya! Mira, noy: vesten d4 aquí, ó 't vaig à plantà 'ls cinch dits. Callo.
'T pensas que 'ls marits avuy se troban així? Jo puch dir que: quan soltera, passava 'ls anys molt tranquila, puig lo millor de la vila me venia à mí al darrera. M' entristeixo de pensarhi! Vaig tenir partits molt grans: butigués, americans, un oficial y un notari. Cor que vols, cor que desitjas! Quan jo pe '1 carrer passava, tothom, surtint, exclamava: j la malvasia de Sitges! Aixó sí: jo m' ho valia! Quin temps aquéll! Pro, es ben clà': passa avuy, passa demà; fins que va venir lo dia que 'm van fugir de las màns: tots me van girar la cara; y, si no 'm caso ab ton pare, me quedo per' vestir sants! Lo mateix t' ha de passar: no vols à don Salvadó' perquè un ximple de minyó t' ha lograt ongalipar. Aquest malehit Rafelet!... Lo qu' està ab donya Doloras? Lo mateix.
<;Qué tens? <jqué ploras?
[A Marieta que plora. »
Acte primer
II
Teql* Ja ha plorat allà al Vinyet. Marieta Si m' heu donat un pessich... Tecla Perquè ll miravas. Pauhet Que hi era?
Tecla Es clar!: sempre 'ns ve al darrera.
Tc ha de costar un repich. (Amenassantla.) Pauhet Sembla quk es un bon minyó,
, y es molt guapo, ben plantat... Tecla Dona més corda al penjat.
Es un pobre. Pauhet Crech que nó:
té algun diné' ab assegures
y una casa à Tarragona. Tecla Lo Rafalet? Pauhet Y li dona
donya Doloras, mil duros. Tecla Tot aixó, <jqué significa?
Don Salvador té fragatas^
y té negres, té mulatas,
— ó, à lo menos, hi trafica.—
De unas fincas empenyadas
li valen molt las desferras;
y té casas, y té terras
y diners à senalladas. Pauhet Tindrà taras com los altres,
que surtiràn un altr' any. Marieta Al menos, ja qu' es extrany,
parlés com parlém nosaltres. Tecla Parla com vol, desfregada. Pauhet O, tal vegada, cóm pot. Tecla cQué entents tú d' aixó, ninot? Pauhet Hauré dit una burrada. Tecla Es clar. Trigan à vení'.
(Mira à ia porta del carrer.) Pauhe r Ell es allà. (Baix à Marieta.)
Marieta Qui? P*ühet T' espera.
Tecla Si han passat per la Ribera
no poden tardà* à se' aquí.
Me 'n vaig à dalt. Sento un baf...
Quina filla! quina filla!
Puja à aflujarm' la cotilla
y porta un xich d' aygua-naf.
12
Lci malvasia de Sitges
ESCENA IV
MARIETA, PAUHET, RAFELET
Marieta Qué 'm deyas? (Ab veu baixa é interès.)
Pauhet (Receiantse.) Que baixis.
Marieta Per qué?
Pauhet Tot seguit.
Marieta Qué 'm vols?
Pauhet Que t' espera:
se trova allà dins. Marieta <fQuí es? Pauhet No ho acertas?
Mira: 'l tens aquí. Rafelet Marieta meva! Marieta Rafelet! Pauhet Aixís:
si tots dos s' estiman
y van per bon fí... Marieta Tinch por de que 't vegin. Rafelet Si aprop teu m' estich,
no 'n tinch de ta mare,
ni de ningú 'n tinch. Marieta M' envaig, que podria... Pauhet Noya: puja al pis.
(Ha estat escoltantlos desde 7l dintell de la porta per ahont la Tecla se n' ha anat.)
Rafelet Torna à baixà', hermosa. Marieta Si puch, tot seguit.
(Se'n va.)
ESCENA V
PAUHET, RAFELET
Pauhet <Qué 't sembla la mare?
Rafelet Comprench los seus fins;
pro gens no m' espanta si tú m' ets amich.
Pauhet Jo, noy, tinch paraula; y armaré un motí
Acte primer
13
que 'm sentirà '1 barri: veuràs si tinch pit! <jNo es una vergonya, que un vellot mal vist que per allà à Amèrica n' haurà fetas mil, s'emporti una noya no més perquè es rich? Aquells que '1 bagul los va càurer dins del estret, no poden de casa sortir sense que 'ls senyali tothom ab lo dit, com à perdularis, tontos y mesquins, encare que siguin honrats y aixerits. Si jo fos un home...
Rafelet Aixó ja està vist: avuy, los diners governan aquí.
Pauhet Donchs, à casa meva no passarà aixís. Tú fes que la noya aguanti 1' ampit, y à n' ell «nó» li diguia y à tú 't diguia «sí».
Rafelet Més de cent vegadas
m' ho ha promès aixís y no crech que falti.!...
Pauhet Li donarà fil;
no ho dupto.
Rafelet Pauhet: sortiré dels llims lo dia que ab ella me podré jo unir. jQuantas nits de pena!
Pauhet Calla; qu' he sentit... Es ella.
Rafelet Marieta!
li
La mn.lvn.na de Sitges
Marieta
Rakelet
Paihet Marieta
Pau h et
ESCENA VI
Dits, MARIETA
Deixem féc un suspir; que 'm trobo lligada y no sé '1 que tinch. Suspira, cor meu! Saps que per tú visch, y si 't mantents forta s' acaba '1 patir. <jQué feya la mare? S' ha tirat al llit, y diu que la cridi quan vinguian.
Donchs, 11 is t: vosaltres digueuse lo que haguéu de dir y no tinguéu por, que jo hi soch pe '1 mitj. Si no aviso, res; mes si aviso, à dins. A véurer? No venen.
(Corrent à mirar à la porta del carrer.)
S' hauran adormit. Veyàm si la mare...
(Corrent à la porta de la esquerra.)
No fos cas... Jo 't flich!
(Desapareix per dita porta.)
ESCENA VII
MARIETA, RAFELET
Rafelet Que poch m' ho pensava sé' avuy tant felís! Quan allà al Vinyet, entre aquell gentíu, t' he vist tant plorosa, tant trista t' he vist...
Marieta Es que m' ha donat
Acte primer
Rafelet
Rafelet Marieta
Rafelet
la mare un pessich, tal, que m' ha fet véurer estrellas à mils..., perquè jo 't mirava y 'm veyas tú à mí. Y aixó es cor de dona? Ab la ira que tinch, si no fos ta mare... Marieta Aguantà' es precís.
Té un geni tant fort... Que lf afluixi.
Visch
de un modo, que à voltas voldria morir. No ho diguis, Marieta, per Deu, lo que has dit. /Tu morirte, perla^ Perdria 'ls sentits no més de pensarme que aixó pot succehir. Tú, la flor més bella d' aquest prat florit; la més fresca rosa que *s veu pe 'ls jardins; la tórtora mansa - que surt del seu niu... pendría volada cap al paradís y à mí 'm deixaria tot solet aquí? Quan obras la boca per dir lo que 'm dius, me sembla que sento que '1 cor vol fugir. Voldria de amor poder tení' un riu que alimentés sempre tots los meus desitjs. Voldria donarte mil provas y mil de que passaria per' tú grans perills, à fí que vegessis que aquí en lo meu pit sols tú hi pots regnà, sols per' tú hi ha un «sí»,
Marieta
16
La malvasia de S>tges
Rafelet Ay, àngel dels àngels! Marieta M' estimas? Rafelet Qué dius?
<jNo veus que l4 amor
pe 'ls ulls me sobrix
perquè '1 cor que 's crema
no (\ pot contenir? Marieta Rafelet! Rafelet Marieta!
Pren aquest suspir
que ha surtit del ànima* Marieta Ay, fesme felís!
Mira qu' en tú penso
de dia y de nit;
que per tú respiro
y que per tú visch,
y sempre t' estimo
més avuy que ahir. Rafelet Marieta meva! Marieta Ay!
(Espantada pe '1 soroll que fa Pauhet al sortir à escenaJ
ESCENA VIII
Dits, PAUHE T
Rafelet Ah! (ídem.) Pauhet Qué teniu?
Si SOCh jo! (Rihent;. Marieta La mare?
Rafelet Roncant allà al llit;
pero com podrían
los altres venir
vull véurer. No ancare
(Corrent à mirar la porta del carrér).
M' entomo allà dins.
(Desapareix porta esquerra).
Acte primer
17
ESCENA IX
MARIETA, RAFELET
Marieta M' ha donat un susto... Rafelet Es molt aixerit
ton germà. Marieta M( estima.
Rafelet Té un génit més viu.
Lo que 'ns convé are,
es véurer si units
podem lo més prompte
logrà 'ls nostres fins.
Si estàs decidida,
jo estich decidit. Marieta Te toca al manar
y 'm toca obehir. Rafelet Donchs avuy mateix,
per mes que hi hagin crits,
digas à ta mare,
sense retintins,
que no '1 vols à n' ell
perquè 'm vols à mí.
Jo ho diré à ton pare,
y si acàs obtinch
el consentiment... Marieta No 't darà permís,
sense que ella diguia... Rafelet Buscaré un ardit,
ó algún advocat
me darà camí.
ESCENA X
Dits, PAUHEUT
Pauhet Apa, noys, que torna
(Surtint precipitadament).
la mare. Fugiu. Marieta Adiós, Rafelet.
2
IS
La malvasia de Sitges
Rafelet Marieta, pit,
y surti '1 que vulgui. Pauhet Vatua, 'ls he vist,
(Després de haber mirat à la porta del carrer.)
y no hi ha remey
ja no pots surti. (A Rafelet.)
Marieta Qué faig?
Pauhet Ves à dalt. (A Marieta.)
Rafelet Y jo?
Pauhet Tú aquí dins. (a la porta del foro.)
Marieta Adiós! Pauhet Curatje! Rafelet Vaja, feu camí.
(Aquest final ab precipitació.)
ESCENA XI
PAUHET
Pauhet La cosa ja està engrescada.
jAygua va! <;Que hi podrà haber trombonada? Surtirà 41 que surtirà. A mí 'ls crits, gracias à Deu,
no 'm fan pó'; perquè ab un j«Vatúa neu!» aquí dona fí '1 sermó. Diu que soch un taratlara,
<iqué 'm fa à mí? Bah!: per véure' aixó cóm para m' en vaig à tocà' '1 violí.
(Agafa '1 violí qu' estava penjat en un clau, y toca en últim terme de la escena.)
ESCENA XII
D. SALVADOR, BARTOMEU, PAUHET
Salvador Pues lo dicho, sí senó: ello fué que pasó así: màs del tumbo que le dí... pero el negro se emperró.
Acte primer
Me amenaza y yo me aferro;
él se ve cogido el giro,
y así que el machete tiro
se fugó y à espetaperro. Bartomeu (Vàlgam Déu! aquest bon home
té un modo de enrahonà'.) Salvador No dijo: ni ji, ni ja. Bartomeu Debía sé' alguna broma. Salvador Una broma? Longorones!
Le mandé luego à un trapiche,
camaraa, y me cogió un piche... Bartomeu Vegi.
Salvador Pues, no hay mas razones.
Bartomeu Qui ho diria!
Salvador Y no le choque:
que si quieres, pata yana. Si conmigo no hay campana y si la hay, no hay quién la toque
BartoxMeu (Tinch un cap ) Que no vol séurer?
(AcostaijLàe una cadira que l'acepta.)
Salvador Me sentaré.
Bartomeu Noy.
Pauhet Qué mana?
Bartomeu Y ta mare y ta germana?
Pauhet Son à dalt.
Bartomeu Que las vol véurer?
Salvador Camaraa, lo quisiera,
à ver si se arregla pronto... Bartomeu Es clar. Qué vol dir? Pauhet (No es tonto.)
Salvador El casamiento. Pauhet (Ja, espera.)
Bartomeu Vegi me 'n desolvidaba.
Noy, Pauhet, crida à ta mare.
Quina memòria! Pauhet Vaig, pare.
Bartomeu Home, veigi, no hi pensava.
ESCENA XIII
D. SALVADOR, BARTOMEU
Salvador Camaraa, no me compete, ni conmigo eso se ajusta...
20
La malvasia de Sitges
Fuàcata! que no me gusta
estar de medio ganchete. Bartomeu Vegi. (No li entench ni quirri.) Salvador No quiero yo engatusà,
y too se puede arreglà
así, al canto del pitirri.
No estoy por jaser el o^o,
ni lo guiíia mi \ elleja:
lo quiero yo à toca teja,
al contao rabioso. Bartomeu Vol que li parli ab franquesa?
no L entench de una paraula.
La Tecla vindrà, y li entaula
lo que vol, que es molt entesa.
Jo per ma part sempre deixo
que arregli al seu gust las salsas.
Si se m' ha posat las calsas
perquè veu que no serveixo! Salvador Miren eso! No me espanta,
por allà también se ve.
Ay, camaraa, està usté
así à la zumba y aguanta. Bartomeu Aguanta! Tant com aixó
no 1' hi diré pas que sí;
ab lo que va per bon fí
no 1' hi diré pas que nó. Salvador Así se ahorra el trabajo... Bartomeu La quietut es el meu centro. Salvador Pues métase V. aquí dentro.
(Obrint una cigarrera ab tabacos.}
que es de la Vuelta de Abajo. Bartomeu Gracias; fà molt bona cara.
(Després d' haverne tret un.)
Salvador Para fumar yo no ahorro: no cuela el tabaco jorro.
(Encenen los dos.) Bartomeu Tant se val que '1 fumem are. Salvador Ya està. Bartomeu Si 'm veigesin...
Salvador Ande,
y chupe que empieza à arder.
En Sitjes no pueden ver
à un pobre con jaba grande;
pero à mi me dà una miga,
y el dia que esté guipato,
salgo yevàndome el hato
Acte primer
21
como perro con vegiga.
En cuanto yo me despeche... Bartomeu (Và, si no parla més clà'
ni '1 dimoni 1* entendrà.) Salvador Aquí hay mucho punche-leche. Bartomeu Vegi. (Com riu.) Salvador Mucho tarda.
Bartomeu ^Tecla? (Cridant.) Tecla Ja và.
Bartomeu Hi ha '1 senyo.
Ja baixa.
ESCENA XIV
Dit- , TECLA.
Tecla Don Salvadó' !
Bartomeu Ja fà bon rato que aguarda. Tecla Disimuli: tant honor
y tant bé de Deu per casa! Salvador Gracias.
Tecla Fà una calor que abrasa.
Salvador Me hace V. mucho favor. Tecla Nó senyor sols es justícia;
un senyor de tanta prenda...
Pugi à dalt. Salvador No, aquí en la tienda
una brisa hay que acaricia. Tecla Quan lo veig aixís tant franch,
que ab nosaltres se nivella...
(Vés à véurer que fà aquella.) (A Bartomeu )
El que bé de bona sanch...
Assentis Don Salvador. Salvador Con el permiso de V. Tecla Si ja sap que sempre '1 té.
(Vés, animal.) Si, senyor. (A Bartomeu.)
Per servirlo ab molt agrado
à tota hora 'ns trobarà. Salvador Yo quisiera adelantà
lo que tenemos jablado.
(Bartomeu ab sos ademans ha manifestat dir tot lo que la seva dona diu. Ha anat à la porta du*s vegadas y ha tornat sense cridar à sa filla.)
Ya vé V. que à la edad mía...
La malva Rin de Sitges
Tecla Encare sembla un flamenco. Salvador Si en la apariencia mancuenco
estoy yuca entoavía. Tecla Are si que no *i he entès:
deu volgué dir qu' està fort. Salvador Anjà.
Tecla Ja té bona sort:
ne conech jo més de tres...
Com fà allà tanta calor,
y las costums segons diuhen...
N' hi hà que Deu sap com vihuen,
Deu ho sap, Don Salvador!
No dich que aquí siguin tantas...
Si na m' aparto, m' esquitxas
Sense mourem d' aquí à Sitges
n' hi podria contar tantas! Bartomeu Que ho digui en Roch, té un serrallo;
y en Faló de cal Llibori,
y la jova de 'n Gregori... Tecla Ep, tú, calla. Bartomeu Doncas callo.
Tecla La llengua sempre 't fà mal.
(Crídala, vés.) (Li dona un pessich.)
Bartomeu jAy! (Se 'n và j
Salvadob ^Qué fué?
Tecla Cà, cà, rés. Doncas vostè
ho vol enllestir? Salvador Cabal. t Me tienen en candelero,
y me rebosa la iaba:
corre aquí mucha guayaba
porque hay mucho guayabero. Tecla Me tindrà que perdonà
no 1' he entès. Salvador Que por aquí
se miente mucho. Tecla Ah, sí, sí:
ara ja 1' entench. Salvador Anjà. Tecla Pensi molt y 's queda curt;
que hi ha unas llenguas malditas,
que hasta fan entrà' ab sospitas... Bartomeu Diu la noya que ya surt. Tecla (Ah, musól! que n 'ets de bèstia).
Vostè no 4n te de fer cas. Bartomeu (Crech que plora.)
Acte primer
23
Tecla (Callaràs?)
Salvador Que si quieres: dà molèstia que estén à macha martillo atisbàndome algún trueque: yo le largaría un meque al mesmo Miguel Trujillo.
Tecla Aixó ray que té revenja: aquí se sap tot seguit la hora en que un s' en va al llit, quan se lleva y lo que 's menja. Del més pobre, al més senyor tots esfullan escarola.
Salvador Pues metíos en gayola.
ESCENA XV
Dits, MARIETA
Marieta Deu lo guart, don Salvador. Tecla (Que dormías?) Salvador La Marieta
siempre tan linda y famosa. Tecla Li fa favor. (Quina mossa!) Marieta Gracias.
Bartomeu No estigas distreta.
Tecla Tú, calla.
Bartomeu No diré res.
Salvador No sé yo en lo que consiste.
que miren eso, està triste.
Tecla Ya se alegrarà després.
Las noyas quan ve aquest cas, no saben lo que 'Is hi passa, (Alsa '1 cap.) El cor se 'ls glassa y tot las hi causa embràs. La pobre es tan ignocent.
Salvador Por eso yo la escogí
entre todas las que vi.
Tecla Quant ha murmurat la gent!
Salvador Que me cuenta! si à toda hora, fuàeata! según esplica, le haechao, pica-pica à esa villa parlaora. Que manera de jablà, y que modo de fingí!
2à
Ln mrij rasin de Sitges
Si son tamanito así, y dispense el senalà.
Tecla La envidia, D. Salvador!
Com no tenan res que fé', parlan de mí, de vostè, de la nova y del rector.
Bartomeu Per sentir cosas no hi ha
com la tenda ahont se revén.
Salvador Si sé yo donde el jején puso el huevo camaraa.
Tecla Pensa que poch me m han dit de vostè?
Salvador Sí?
Bartomeu Y de molt grossas.
Tecla Tu calla.
Bartomeu Bé.
Tecla Quatre mossas
que rabían per marit. Hasta diuhen que no es or tot lo que llú; que vostè per allà à Amèrica hi té algún traefch.
Salvador No senor;
y por quepueda esplicà de mi historia la alharaca, aplique V. la guataca, que se la voy à contà. Yo me largué de esta tierra cuando diez arïos tenia: llegué à Cuba; al otro dia me interné jacia la sierra. Un pariente algo lejano que me yamó, había muerto, y aquí està yo en un desierto comiendó queso de mano. Cogí monte y, como nígua, envuelta à la ceja de él, establecí de plantel un barrio de pigirigua. Allí vendía alajú, vendía lechón asao, galleticas, viscochao, y majarete y fufú: vendía cafè cerrero. fïame, zambumbia y tabaco, y aunque me criaba flaco;
Acte primer
25
ganaba mucho dinero. Formé luego companía con un tal José Jesús. Camaraa, por esa cruz, mehizo mu mala partia. Me robaba hasta el aliento, siendo mi compadre } el piyo! No lo era" de papeliyo que lo era de sacramento! Hasta se vendió el muy caco, un arrenquin ensillao, y un neguito, que arquilao nos daba para el agiaco. Naa, ni medio me dejó, y'quiquiribú, mandinga, que ahí viene la moringa. Camaràa, ahí està yo.
Tecla Y com va quedar vostè
habent perdut la ganancia?
Salvador Como lo santó de Francia que miran mucho y no ve.
Bartomeu Y vostè '1 va matà'/
Salvador A quién?
Bartomeu Había entès...
Tecla Bestiassa!
sempre tens de enrahonar massa.
Bartomeu Per què?
Tecla Calla, impertinent.
Marieta (Ja deu perdre la paciència tant de temps tot sól allà.)
Tecla Digui, acabi d' explicà'
Don Salvador. (Tu, prudència.)
Salvador Después de tales sopandas quedàbanme en conclusión catorce onzas y un doblón y puse un sitio de viandas; pero con tanta fortuna, que à los diez anos valíà toitico lo que tenia mil onzas una por una. Compré negros, los vendí como se hace por allà, y me puse- à traficà como se trafica aquí.
Bartomeu Vendre la carn cristiana!...
Tecla Calla, xerraire.
26
La malvasia de Sitges
Salvador Ahí es naa:
me vino una bolichàa
y la cambeé en la Habana.
Hice acopios al barrer
y al contao rabioso,
y era tan habilidoso,
que nunca yegué à perder:
hasta que por fin guitao,
quise hacer el aragàn
y dejé allí à taita Juan
que es un viejo muy honrao;
y ya tiene V. aquí
al que su hija de V. pide.
Lo dije en cuanto la vide:
esa me conviene à mí. Tecla Mil gracias, Don Salvadó'.
(Respon.) (A sa filla.
Marieta (Mara!) Bartomeu Gracias. Marieta (Tecla li dona un pesich.) Ay! Salvador No soy jóven... Bartomeu Aixó rav.
Tecla (Te mataré.) Marieta (Tant de debò.)
Salvador Soy dulce como la miel
y es de V. todo lo mío:
no tenga el corazón frío
y déjese V. querél. Tecla Prou se veu qu' ella 1' estima.
(Respon.) Marieta (No puch.)
Tecla (Ah, mulassa!)
ESCENA XVI
Dits, PAUHET sortint sense ser vist y RAFELET mirant al foro
Pauhet (Aixó de la mida passa.) Tecla Veurà després com s4 anima,
ja veurà Don Salvador. Salvador Le mercaré ricas joyas. BartOxMeu Aixó de casà' à las noyas
las hi fà perdre '1 color. Tecla Ay, Deu meu! ho tinch present
Arte primer
com si fos avuy mateix.
Me va donà à mi un panteix!
Alió de veurer la gent
que miran de fit à fit,
procurant ficà la gubia
à dins del cor de la núvia,
per poder llegí' *1 seu pit,
afecta, Don Salvadó';
li vé una ab un no sé qué... . Perqua aquí ahont me veu vostè
he llamat molt 1' atenció.
Y que no agradava à mitjas;
que per guapa y fer festiu
me van tréurer de motiu
la «Malvasia de Sitges». Salvador Se conoce entoavía. Tecla Es favor que vostè 'm fà.
TÚ, que tens? (A Bartomeu.}
Bartomeu No hi puch pensà':
que vaig ríurer jo aquell dia! Rafelet Pauhet, qué fem? Pauhet No t' espantis,
que '1 Pahuet per tu vigila
(Sun per la i orta del carrer sense ser vist.}
Bartomeu Com aquí à Sitges s* estila alló de trencar los cantis
hi han uns SUStOS... (A Don Salvadó.}
Tecla (Te farà hereva).
Bartomeu Tenen por que no s'ensorri .. Pauhet Don Salvador, corri, corri,
que té foch à casa seva. (Surt corrents.)
Salvador Qué? Tecla Qué dius?
Pauhet De Cap de creu
se sent petar las estellas,
y hasta al carrer d' Olsinellas
tot vermell de foch se véu. Salvador Qué desgracia! Tecla San Miquel!
Salvador Yo me ajogo. Bartomeu Anem allà.
Salvador Mi caudal! Tecla Ja 's deu crcmàM
Salvador Son papeles! Bartomeu Deu del cel!
vMou moviment escénich.}
28 La mnlvrisía de Sitges
Salvador Jesús! Jesús! (Anantsen.) Tecla Quina nova!
Bartomeu Al campanar: no ít ditingas.
(A Pauhet. Surt darrera D, Salvador.) Tecla Ah, qui tingués las xeringas
que tenen à Vilanova! (Surtnit darrera Bart.) Pauhet Apa, minyons, quina gresca
que 'ls he armat! Marieta Ah, que 's mentida?
Pauhet Es clar, dona, Desseguida (ARafelet).
vesten à pendrer la fresca. Rafelet Marieta! Marieta Rafelet! Marieta Ay! Rafelet Adiós! Pauhet Confieu ab mi tots dos,
que jo os faré guanyà l plét.
(Surten precipitadament Rafelet y Pauhet, quedant en escena Marieta).
TELÓ RÀPIT
ACTE SEGÓH
La mateixa decoració del acte anterior.
ESCENA PRIMERA
(Tecla vol pegar à son fill y aque'st va defentsantse donant la volta à las cadiras qu' estan al mitj de la escena.)
Tecla Si tú nr has de fé' envellir!
jgrandíssim poca-vergonya!
Per trapella y embustero
t' has de véure' en una forca.
Pauhet Pero, deixeume parlar.
Tecla Y qué diràs? Pauhet Moltas cosas.
Tecla Ca, ca! à mi no m' embolicas;
que ja ct conech, trapissonda. Jo ja no hi venia bé en que aprenguessis de solfa, perquè se sap que (ls solfistas sou uns embolica tronas. Que ho digui tota la vila, que la teniu més revolta...
Tecla Lograràs ferm' tornar boja.
Sempre ab malas companyías; y ab la escusa d' anà' a soífa, lo que cada dia feu es engatussà* à las mossas.
Pauhet iQuí us ha enganyat?
TECLA, PAUHET
Pauhet
Tecla
Que tú 't pensas
30
La malvasia de Sitges
Pau h et Tecla Pauhet Tecla
Pauhet Tecla Pauhet Tecla
Pauhet
Tecla
Pauhet
Tecla Pauhet
Tecla
Pauhet
Tecla
Pauhlt
Tecla
Pauhet
Tecla
que jo no hi veig?
Vaija, dona. Si t* atraparé: no 't cansis. Vos us canséu.
Sense corre, te tinch de posà' una esquena com la de un Sant Ecce-Homo! Bé! vaja: ^per qué cridéu? Trapella!
Teniu caborias. Empeltador de mentidas, gitano, juehu, embrolla. Voleu que parli, sí ó no? Si no dius més que pallofas. Si jo he sigut enganyat perquè me 'n demaneu compte? No tinch culpa: jo m£ estava assegút fora la porta, y veig venir molt corrent al Paulí que *s tot un home, y es cabo de la matrícula, y 'm diu: — Noy, hi ha foch al olla. De cop he tingut un susto à mí mateix m* he dit: — Mosca! à casa don Salvador ha de sé '1 foch à la forsa.—
Y aixó per qué?
Perquè ahir per allà à vora las onze hi entravan palla de sègol, y va succehí' una volta que hi havia entre la palla un misto, y mitj à las foscas, se va cremà' un matrimoni, dos pollastres y una sogra. Bestiassa! y per aixó has donat à n' al pobre home tant gran susto?
Jo també
V he tingut.
Ahont es la noya? Deu se per dalt: no 1' he vista. S' haurà espantat.
Tingueu compta. Es qu' ella hi anava à pérdrer més que nosaltres.
Acte segon
31
Pauhet La pobra!
Tecla Per qué dius aixó? Pauhet Per qué?
Vos la feu casar per forsa. Tecla Xarraire! Pauhet Tothom ho veu;
no 's té de se gran teólech. Ella ja està aficionada y sap que 1' estima un jove. Tecla Tens la llengua massa llarga: qué saps tú d' aquestas cosas? Pauhet Prou que ho sé. Tecla Quina canalla!
el món se pert! Quantas voltas ho sentia díc à la mare! Si fos viu lo pare Nofra! La voleu fer desgraciada.
Pauhet Tecla Pauhet Tecla Pauhet Tecla
Callaràs? no té vergonya. Jo no ho vull.
Qui ets tú aquí?
Son germà.
Porta una escombra.
(Agafa una escombra d' una pila d' aqueixas que hi ha en es- cena y persegueix à son fill que *s deíensa am| arantse de las cadirasy del taulell.)
Pauhet Jo ho diré à Don Salvador.
Tecla T' haig de matar.
Pauhet Sí, à la forsa
la feu casar Tecla Llengua llarga!
que 't pensas que no sé córrer?
(Donan la volta per la escena un darrera 1* altre y en lo mo- ment de passar enfront la porta esquerra surt Marieta y reb lo cop d* escombra.)
ESCENA II
Dits, MARIETA
Marieta Ay! ay! ay!
Tecla Tú 'n tens la culpa,
cap de pecat. Qué ha estat, noya? Pauhet Que li heu fet mal. Marieta Una mica.
La malvnsía de Sitges
Tecla A véuren*
Mahieta No serà cosa.
Tecla Pot sé' ab un xich d'aigua fresca.
Mahieta Ca, no cal.
Tecla Veyas, tú, portan.
Pauhet Aquí 'n teniu tot un canti.
( Ireyentlo ae darrera del taulell y'l deixa lluny d'ellas.)
Tecla Tens molta por, bonaboya. Marieta Si no cal que n' hi poseu:
ja no me 'n sento. Py\UHET (Es rabiosa.)
Tecla Avuy vas mal pentinada. Marieta Vos m' ho heu fet ab 1' escombra. Tecla Per qué baixavas? Marieta Pe 'ls crits
que he sentit que feyau, dona. Si semblava que os matesiho. Qué, que 'm renyas?
Jo?
Hola, hola.
Jo puch cridà4 y cridaré hasta que perdi la gorja, perquè soch à casa meva, y mano: entens, gata-moxa? Qui hos diu lo contrari?
Tú,
que sembla que 'm reptis.
Noya,
no digues rés, que està airada.
la escena, Pauhet se recela de que sa mare V agafi.) Callaràs? Per ferm' la contra fariaho moneda falsa. Ja diu be donya Doloras: qui cria fills cria porchs. Gracias per la part que 'm toca. Que 'n tens de verí, que 'n tens! No ho crech pas.
Avuy no sopas. Donchs al llit sense sopar jo no hi vaig, perquè no 'm prova. T'hauràs de campar la vida. Per deu cuartos sé que donant à cala «Pepa de tots» quatre fullas de escarola un parell dk ous y pà y ví y bona nit y bonhora.
Tecla
Marieta
Tecla
Marieta Tecla
Pauhet
(Durant Tecla
Pauhet
Tecla
Pauhet
Tecla
Pauhet
Tecla Pauhet
Acte segón
B3
Tecla Mentres graneixis. Pauhet Mireu, encara tinch mitja andola
i Ensenyant mitja pesseta.)
del sarau de '1 altre dia
Si no hagués après de solfa
avuy no sopava. Tecla Vesten
de devant meu, poca solta.
Tu vés y passat la pinta
y rosega alguna cosa,
que vindrà Don Salvador
y no vull que 't vegi groga. Pauhet Don Salvador... Marieta Mare! mare!
Tecla No vull sentir més historias.
S' ha de fér lo que jo mano
y que callém. Pauhet (Punt en boca.)
Tecla Tot seguit vesten à dalt.
iA Marieta que's retira }
Marieta (M* arribaré à tornar boja). Tecla Y tú ves à «Cap de vila;»
si no hi gent à la porta,
visita à D. Salvador
y dígali si 't perdona. Pauhet (Ara hi corro). Tecla . Tot seguit.
Pauhet (N' hauré d'armà4 una de grossa). Tecla Que no manejas las camas? (Amenassantlo.)
Ja saps que no vull patxorras.
ESCENA III
TECLA '
Tecla Quina família còrra ara!
no tenen mes que malícia: ni volen creurer à sa mare, ni creuhen à la justícia. Encare que, ben mirat, pasava abans lo mateix; mes yo sempre ho he callat
3
34
La malvnsía de Sitges
per no donarls' massa greix. Jo tampoch vaig volguer cérurer. à aquell que *1 meu bé volia, y ara aixís me tinch de véurer per por de quedar 'm per tia. Quan aquí à solas discorro, gemechs lo meu pit arranca: podia haber portat gorro, y duch mantellina blanca! Recorts, que'm feu suspirar; memorias, que 'm feu patir! Y gracias que vaig trobar qui volgués carregà* ab mí; que, si m descuido una mica, fins lo Bartomeu m' escapa.
ESCENA IV
Dita, BARTOMEU
Bartomeu L/ ull de poll me crucifica
y sembla que '1 peu se 'm xapa.
Tecla Tu, qué tens?
Bartomeu Encara 'm renyas.
Tecla Deseguida desbaratas.
Bartomeu No vols que dugui espardenyas, y aixó m* ho fan las sabatas.
Tecla Vaja, no 'n hi ha per tant: no pots sortí de panarra. T' hi aniràs acostumant
Bartomeu Ja es tart per comprar guitarra.
Tecla Tant si es tart, com si es dejorn, espardenyas no duràs, que per mí son un bochorn: no està be pe'l nostre bràs.
Bartomeu Dona, dona, no t* enfadis ja duch sabatas.
Tecla Vas be;
y mentres que à mí m' agradis...
Bartomeu !Si vaig coix t' agradaré?
Tecla Va, per una ximpleria...
Aixó no 't dongui congoixa,
que pels carrérs cada dia
no veuràs mes que gent coixa.
Acte segon
35
Que fà aquell home? Bartomeu Quin home?
T*.cla Qu' ets tonto, Don Salvador. Bartomeu Li han donat aygua de goma
y ja 's trova molt millor. Tecla Aygua de goma? Bartomeu Sí, sí.
Tecla Debía sé' un* altre cosa. Bartomeu Si la moda es are així;
estàs malalt? la gumosa. Tecla Y cóm se trova? Bartomeu Està be,
si després no 's descompón:
es el paré del Piqué
y el paré del doctor Font.
Ell m' ha dit, segons he entès
que aquest vespre aquí vindria;
y per ma part l4 hi he promès
que à buscarlo pasaría.
Quin susto ha tingut, pobre home!
Pero al noy que 1' hi ha dit... Tecla Crech que haurà estat una broma
que '1 molt tuno haurà fingit. Bartomeu Cà, vols dir? Tecla Si es un trapella,
que deu estar convingut
ab lo Rafelet y ab ella. Bartomeu Ab la nova? ca. Tecla Tussut* Bartomeu Y vols dir que 'n Rafelet
encare té pretencións .. Tecla Qué no ho coneixes, ximplet?
que \n tens aquí de muxóns!
(Senyalant lo front,)
Bartomeu Y mira tú, aquell minyó
es un minyó que m' agrada. Tecla Que no 't senti mes dí' aixó:
seria una pastarada...
Don Salvador li convé
y Don Salvador serà.
Se necessita diné':
no saps lo món com està. Ba rtomeu Be, be, no m' en dificulto. Tecla Malehidas mossas llamencas!
aquí tinch d'armà* un tumulto
si ella s' hi vol fer de pencas.
36
Li malvmía de Sitges
Del que està passan à casa la culpa saps qui la té?
Bartomeu Qui?
Tecla Tú.
Bartomeu Jo?
Tecla Tú qu' ets un asa
y no fas lo que deus fer. Te vehuen un caramot.
Bartomeu Dius paraulas que son falsas.
Tecla Donchs qui mana à cal Ribot?
Bartomeu Tú que V has posat las calssas.
Tecla Perquè tot V entortolliga: perquè tú nó entens de res: qué fora aquesta botiga si jo 1' péndul no portés? Pobra de tú, si no t casas las haurías dudas grossas. El que fa favors als asas té paga d1 un raig de cossas.
Bartomeu No lm tractis tant malament.
Tecla Aixó es una comparansa.
Bartomeu Qué vols que digui la gent?
Tecla Ja saps que jo soch molt mansa; pero quan me cremo...
Bartomeu Dona, calma.
Tecla (Ja '1 tinch aturdit.)
Bartomeu Si per cas V he ofès perdona.
ESCENA V
Dits, PAUHET; aviat RAFELET
Rafelet Deu vos dongui bona n.it. Bartomeu Hola, noy.
Tecla * (Ahont va '1 pastari?)
Rafelet Veyéu: que m' he descuydat
de donar menjà' als muixóns. Bartomeu <iQué vols: escayola ó gra? Rafrlet Doneunrho tot barreijat. Bartomeu Una mesureta? Rafelet Sí: Bartomeu Com s' han pujat tots los grans!
' (Mesurant lo gra-4
Acte segàn
No vol plóurer. Rafelet Qué hi farém!
Bartomeu La sort que pe '1 mes de Mars
me *n vaig anà' à Vilanova
y '1 Xich Violí 'm va endressar
algunas quantas quarteras;
que si no... Tecla (No acabaràs.)
Rafelet <jEstéu molt callada, Tecla? Tecla No tinch ganas d' enrahonar. Rafelet Ho sento', perquc voldria
parlà' ab vos. Tacla 1 inch mal de cap.
^Pauhet entra sense ser visi y 's posa à dariera '1 taulell.
Rafelet Es precís que mt escoltéu un rato: no seré llarch.
(Baitomen s? ridelanta ab la mesura plena de gra.
Que jo estimo à la Marieta,
ho sab tothom fa dos anys;
qu' ella nV estima jo ho sé,
y vos també ho sabéu. Tecla Ca! Rafelet Vos la heu volguda distréurer:
cent voltas la habéu renyat
y cent voltas ha sentit
lo pés de las vostres mans
sobre d1 ella, y mil vegadas
me 1' havéu feta plorar.
Lo que jo he sofert, no ho dich:
lo qu' ella ha sofert, ja ho sab
sa mare, que, més que mare,
madrastra pera ella ha estat. Tzcla Te sento parlà' y no sé
com tinch paciència per tant;
no sé com, ab lo meu génit... Bartomeu Assossega't, Tecla. Rafelet Esclau
soch de la meva paraula:
de ma boca heu de sentir
lo pés de; la veritat. Tecla Bartomeu: no ho sents? M' insulta!
A mí m' agafa un trevall! Bartomeu Home, Rafelet... Rafelet Inútil;
que avuy no torno endetràs.
De péndre' aquest determini
38
La malvasia fit Sitges
sap Deu lo que m' ha costat;
ja 1' he prés y 'n sortiré:
no torno endarrera may. Tecla Surtme de casa. Bahtomeu Ves, home.
Rafelet Molta nosa es la que faig!
No os ne deuria fer tanta
si per comptes de portà'os
amor pur, amor inméns,
un cor noble, un cor lleal,
vos portés vestits de seda,
cortinatjes y miralls,
y candelabros de plata
y arrecadas de brillants. Tecla Cada qual, à casa seva
fa lo que millor li plau. Bartomeu Aixó es vritat.
Es mentida:
hi ha un límit que traspasarl'
no pot en lo món ningú,
y es lo deber de un cristià.
La mare que us de forsa
per' tredear la voluntat
d' una filla es mala mara. Tecla Y qui ets tu per reptarm? Rafelet Soch qui li porta 1' amor
que li havéu sempre negat.
Ella es per vos sols un medi
d' obtenir sense trevall
riquesas que no teniu,
un luxo que no os pertany.
Jo tinch per feria felís
com correspon al seu bràs:
si no dú vestit de seda,
si no arrastra frabalàns,
si ab puntas, Uasos y flors
no puch enramà 4Í seu cap,
vestirà bonica llana,
gastarà llustrós percal,
y una blanca mantellina
lo seu adorno serà. Teja Ay, ay, noy, que la saps llarga. Bahtomeu Doncas s' ha ben esplicat. Tecla Tot ai^ó son flors y violas
y música celestial. Rafelet Aixó es que vos aquí dins (Senyalant lo cor.}
Acte segon
no hi teniu rés. Bartomeu (Vaja, *n sap )
Tecla Tant si tinch com si no tinch
ma voluntat se farà;
y t( ho juro y t* ho rejuro:
gendre meu no 'n seràs may. Bartomeu Ho prens molt à la valenta,
no V enquimeris. Tecla M' en vaig.
(Ademàn d' anàrsen. Bartomeu la deté.)
Bratomeu Vina, dona, no t' en vagis: calma.
Rafelet (Aixó cóm pararà?)
Bartomeu Y si 1* estima la noya,
que hi podràs fer tú veyàm? Tecla Mira, mira, Bartomeu
que ja 'm tens fins aquí dalt. Bartomeu Tú també m' hi tens à mí:
y al últim conseguiràs
que 'm recordi que soch home
y no 'm deixaré manar. Tecla Veus aquí '1 pago que lm dona.
(Plorant y desgrenyantse.) Pauhet (Quina gresca que s' ha armat.) Tecla Ay! no sé lo que m' agafa. Rartomeu Qué tens? Rafalet Qué es?
Tecla Tinch un desmay...
(Queda desmayada en una cadira.) Bartomeu Noya, noya. (Cridant à sa filla.
Tecla No la cridis.
(Aixecantse curada de repent }
fins que aquest s' en anirà. Rafelet M' en aniré desseguida
ja que tanta nosa os faig.
mes doneume una resposta. Tecla La resposta es que has fet tart.
ESCENA VI
Dits, MARIETA
Marieta Me cridavan? Rafelet Marieta!
40
La malvasia de Si*ges
Tecla Vesten desseguida à dalt. (Empeyentla.)
Marieta Rafalet!
Rafalet Per mor de Deu,
deixeula un moment estar. Bartomeu Té rahó: qu' ella mateixa
nos digui... Tecla No ho lograràs.
Bartomeu Qué no ho lograré? Tecla Nó, nó.
Bartomeu Donchs ara ho vull y serà.
No 't moguis d' aquí. (A sa filla.)
Nov, parla.
(A Rafelct.)
Tecla Ab mi desprecis semblants?
Jo 'm moro! no sé '1 que tinch! Bartomeu La mara que 't puja 'l cap. Tecla Home ingrat! Bartomeu No cal que cridis
perquè no 'n faré cap cas.
Digas'lo que tens que dir
y enllestim. (A Rafelet.)
Rafelet Ja fa dos anys,
ó aprop d( ells, que vostra fiilla
'm, té lo meu cór robat.
Cada dia més 1' estimo:
lo que era carinyo abans,
es avuy una pasió
que no la puch comparar.
Ella 'm correspon fidel:
ella sent per mí altre tant. Bartomeu Es veritat, Marieta? Marieta Sí, pare, sí, es veritat. Tecla Y no s- en dona vergonya
la pochs modos. Bartomeu Vols callar?
Rafelet No callaré. Bartomeu Tecla! Tecla:
gue tinguém la festa en pau
Continua.
Rafelet 'Ls desitjs nostres,
son de no separans may
y d' uní la nostre sort
en indisoluble llàs. Bartomeu Es veritat, Marieta? Marieta Sí pare, si es vritat.
Bartomeu A véurer: en aixó que hi dius? (A Tecta).
Acte segon
41
quina resposta 'ls faig? Tecla Mira la resposta meva: íAixecantse.)
porteu los papers mullats. Bartomeu Doncas la meva resposta
millor resposta serà.
Desde ara conteu 'm mí;
y os donch paraula formal
de que os protegiré sempre
tant à peu com à caball. Rafelet Marieta! Marieta Rafelet! Tecla Home, mata 'm si així' 't plau Bartomeu Y yo à Don Salvadó avuy
li diré lo que fa '1 cas. Tecla Verge santa del Vinyet,
en quin temps hem arribat!
(uu rendida sobre una cadira).
Pauhet en úhim terme, darrera !o taulell, lleigetx el següent romans.)
Pauhet «Por mucho que corra
«y juegue el ardid,
«un viejo à una nina
«nunca harà feliz;
«que jamàs se unieron
«zénit y nadir,
«ni se juntan nunca
«diciembre y abril. «Arbusto que tiene
«seca la raíz
«no debe plantarse
«en verde jardín.
«Corazón respira,
«deja de latir,
«que el que no temías
«trocado està en si.» Bartomeu Te molta rahó '1 Pauhet.
El romanso es veritat. Marieta Mare! Tecla Vestan. Bartomeu Dona,
lo que 's veu no 's pot negar. Pauhet Ja que s' estiman que (s casin. Tecla Tu, tu ets 1' esca del pecat. Pauhet Yo?
Tecla Tu, si que la cassola
los duyas al forn.
"La mnlonsía de Sitges
Pauhet Es fals.
Bartomeu Si avuy tenen la canalla
més picardia que 'ls grans. Tecla A Don Salvador desprecia,
y per qué? per un pelat.
Àixó 'n mí, 'm fa tornà boja;
'm treu de tino. Bartomeu Es capàs
de estar malalta. Pauhet Perilla. Tecla Jo no ho vull, y no serà.
Tu, per aquí.
(Agafant del bras à Marieta.) Marieta Pare! pare!
Tecla Tot de seguit cap à dalt.
(Empeny à Marieta cap à dintre.)
Bartomeu Tecla! Tecla!
Tecla No t' acostis.
iDesde 41 llindar de la porta.)
perquè faré un atentat.
ESCENA VII
BARTOMEU, PAUHET, RAFELET.
Rafelet Aquesta dona (m fà pó'.
Per Deu aneuhi, per Deu! La matarà Bartomeu.
Bartomeu Me n* hi vaig.
Pauhet No correu, no.
Jo 1 he perduda de vista perquè ja conech la mare; si lo que ella farà are es veurà si la conquista. A vos lo que hos toca fer es parlà' à Don Salvadó'; y estudieu be la llissó, sino jo li parlaré. Digueuli que ma germana no vol sino al Ratelet, y casaria no es de dret ab qui no li be de gana.
Bartomeu Vols dir, noy?
Pauhet Ja os ho he dit.
Acte segon
43
Parleuli clà' y català;
qu' ell si vol ja hos entendrà. Bartomeu Donchs me n' hi vaig tot seguit. Rafelet Bartomeu, tingueu constància. Pauhzt Pare, sobre tot prudència. Bartomeu Li diré cada sentencia,
que ja 'm sentirà. Pauhet Donchs, ànsia.
(Bartomeu se 'n va '1 carrer.) Rafelct Vols dir, Pauhet, que ta mare
no la maltracta? Pauhet Cà, nó:
1' hi està fent un sermó
per conquistaria. Rafelet Qu' es rara!
Pauhet Hi podrà habé' algun pesich;
que 'n té un vici... Rafelet Es per demés.
Pauhet Que 't pensas que no hi ha més
despatxà' à un home tant rich? Rafelet Pero aixó no es cap rahó... Pauhet Aprop d' ella no s- hi viu.
(Apareix Bartotreu ) Baftomeu Noys, tot de seguit, fugiu,
que ja vé Don Salvador.
L/ he vist al cap del carré
que 's dirigeig dret aquí. Rafelet Jo que faig? Pauhet Vina allà ab mi.
(Senyalant al foro.)
Rafelet Vols dir? Pauhet Sí. Bartomeu Correu que vé.
(Després de haver sortit à la porta del carrer Rafelet y Pauhet se am igan darrera *1 taulell.)
A véurer cóm anirà. Vos que sou el patró meu gloriós sant Bartomeu...
La malvasia de Sitges M
ESCENA VIII
BARTOMEU, DON SALVADOR.
Salvador Buenas noches, camaràa. Bartomeu Perdoni, Don Salvadó' ,
que are à casa seva anava.
Cóm estàP Salvador Mejó que estaba,
camaràa; ya se pasó. Bartomeu Quin susto! Salvador No lo digiero,
que me vino à toca teja.
Se me ha metío entre ceja
que ese chico es guayabero. Bartomeu (Ve 't aquí un home atrapat:
no 1' entench.) Salvador . Que si me emperra,
conmigo no coge tierra. Bartomeu (Me sembla que està enfadat). Salvador A mi con eso trajiner
camaràa, duro me pone:
la pretina é lo caisone
dibuja lo figurine. Bartomeu Nó, senyor si no dibuixa,
aprèn de comptes no més:
ja fà la retgla de tres,
y quant lo trevall afluixa
va de solfa, y s' aprofita:
no es tant baoet de dallas".
L/ ensenya el. mestre «Senallas:»
no pot veure' '1 mestre «Tita».
Es dels joves. Salvador Y à mi <jqué?
Yo soy independientoso Bartomeu No ho he dit que siguia un oso:
Deu men guart, toma, à vostè... Salvador De entendernos no habrà modo;
camaràa.
Bartomeu Donchs {com se fà?
Vostè no parla gens clà'... Salvador Y usté lo trabuca todo.
Puede yamar de contao
Actesegón
45
la senora: aquí la espero. Ella me cae ligero y usté me cae pesao. Bartomeu Encara que no li agradi, m' hauria de fé' '1 favor de escolta 'm. Salvador Diga el senor.
Bartomeu Y per Deu que no sk enfadi, las mossas son lo burdell; y en tot temps ha succehit que si hi ha un jove aixerit lo prefereixen à un vell. El perquè, prou lo se jo, y vosté'l pot ben sabé'; y per cert que 'i tal perquè té molta y molta rahó. Las frontissas son gastadas, y, don Salvador... xitón. Ya se sap que 'n aquest món no hi podem sér dos vegadas.
Salvador Y à que viene...
Bartomeu Tinguia espera
que al fi crech que 'm entendrà. La noya fa molt temps ja que pateix mal de casera; y per més que '1 mon mormuri, y per més midas que prengui y per molt que aixó le ofengui, no vol que vostè la curi. Ab plata V hi faig sabé' que moy li donarà '1 sí. (Me sembla que '1 noy deu dP; (al pare s' esplica bé.»)
Salvador Que me cuenta, viejo?
Bartomeu Net.
Salvador No digo eso, camaràa: si el negocio cuajó ya.
Bartomeu El negocio està desfet.
Salvador Sanguango jquiere cayar!
el muy pendejo, que tono... Mírale la cara al mono el zumo que puée dar. La perra que te embrujó. A mí, toletazo, à mí?
Bartomf.u Si la Teela diu que sí, la noya dirà que nó.
46
La m ■•limsí i de Sil·iea
No hi ha més, té de passà
ó per aquí ó per la porta:
ella s' aguantarà forta
y el rector no '1 casarà. Salvador Si no pue ser. Bartomeu S' en riu?
Salvador Claro està. Bartomeu Com centdimonis...
vol que tregui testimonis? Salvador Vengan pues. Bartomeu Ep, noys, sortiu.
(Dirigintse al foro )
ESCENA IX
Dits, PAUHET, RAFALET
Pau h et Qué, que hi hà? Rafelet Qué pasa?
Salvador (Andando.) Bartomeu Conteuli lo que hi ha hagut,
que aquest home es un tossut... Salvador (Eso se va encabuzando.) Bartomeu Es veritat que la noya. Rafelet Se vol casà' ab mi: Bartomeu No ho veu?
Pauhet Ja se sab per tot arreu. Bartomeu No li he dit? no hi ha tramoya. Rafelet Ja fà molt temps que m' estima. Pauhet A lo menos dos anys fà. Bartomeu A veurà are si 'm creurà. Pauhet Que be estima be s' arrima.
(Aixó y lo que segueix molt precipitat.) Rafelet Ella m' ha donat paraula. Bartomeu Y la paraula no 's trenca. Pauhet Fora estar molt famolenca. Bartomeu Se pensa que soch un maula? Rafelet Ella es honrada. Pauhet Y no à mitjas.
Bartomeu Es ma filla. Pauhet Es ma germana.
Rafelet Te bon cor. Bartomeu Y es molt cristiana.
Rafelet Prudenta...
Afte segon
47
Pauhet Y va neixe' à Sitges.
Salvador Se cayaràn? iAb veu alta. Pausa.)
Bueno así.
No son tan fuertes los godos:
si parece que aquí todos
han tomao guaguasí.
Meno gritos, si senó.
Desde hoy mi palabra rompo
si me encabuyan el trompo.
Toitico se desguasó.
Y porque Tecla decía... Bartomeu Ella '1 portava enganyat. Rafelet No deya la veritat. Pauhet Perquè '1 veu rich lo volia. Bartomeu La codicia! la codicia! Rafelet Pretensions que té una mare. Bartomeu Y are 'm creu? Pauhet Lo vol créure' ara?
Rafelet Si aixó fora una injusticia.
(Aixó y lo que segueix molt precipitat.)
Bartomeu Tothom ne parla.
Rafelet Està clar.
Pauhet Ningú ho voldria.
Bartomeu Ningú.
Rafelet Si no pot ser.
Pauhet De segú.
Bartomeu No serà.
Rafelet No pot anar.
Salvador Que se cayen. (Ab veu alta. Pausa.)
Longorones!
Suelten ustedes la jaba.
Me han llenado de guayaba
la mità de los caisones.
Cómo giede el muy bergante:
lo dige, me arrebiaté.
No le vea màs à usted
venir de atràs para alante. Bartomeu Noy, callém perquè s' enfada. Salvador Ya esa es mucha pertinacia.
Tomen medio por la gràcia
y un real por la caballada.
Paecen cabayo moro
que à las cuatro gualtropea.
Son tres gayos de pelea:
fuàcata! que viene el toro. Bartomeu Perdoni, don Salvador.
48
La malvasia de Sitges
Salvador Por tan poco no me espanto, cainarà: jàlese el tanto que yo perdí, se acabo.
Bartomeu Ay, quin pés m' ha tret de sobre!
Pauhet Vaja, es molt home de be.
Salvador Camaràa, me engané.
Rafelet Casi 'm fa llàstima el pobre.
Salvador La nina à mí me gustó, y à la verdad, no creí... La Tecla di jo que sí, y ella no di jo que no...
Pauhet Si la tenia aturdida la mare.
Rafelet Cada pesich...
Bartomeu Rés, la dona '1 veya rich...
Salvador Pues esa es una partida digna solo de viyanos. Si por mi no ha de haber rina: quéese usté con la nina v estamos toos à manos.
Bartomeu Cregui que 'm fa mes content...
Salvador Me destrabé, camaràa.
Rafelet Pauhet!
Pauhet Me seràs germà.
ESCENA X
Dits, TECLA
Tecla Uy, per casa tanta gent!
Y quant me -n alegro! y quant de veurals tots junts aquí! Continúin: si per mí... com sino fos al devant. Fassin corra V estisora; la Tecla té bona espatlla. Quànta guatlla! quànta guatlla! Mira, tu, noy, vesetn fora,
(A Rafelet cambiant de veu).
que à casa hi estàs de més. Pauhet Mare! Salvador Tecla! Tecla Si senyó'.
Bartomeu A casa sols mano jo:
Acte segon
tót es meu; tú no hi tens rés, Tecla Mira '1 com se formalisa!
si sembla un rey absolut! Si no fós per mí, llanut, ni portarías camisa.
(Bartomeu fa. un ademaaà Tecla.)
Salvador Càlmese usté, camaràa. Bartomeu Crech qu' es un mal esperit. Tecla Vaija, qu' has quedat lluhit!
No sé qui 't va bateixà Batomeu Qué vols dí? Tecla Don Salvadó'
lo que li han dit es folía:
de tots tres no 'n había
un que sabés la llissó;
y per més que aquí *s divulgui,
y parli aquest bonaboya,
jo li juro que la noya
se casarà 'm qui jo vulgui. Salvador Pues siendo así, aquí estoy yo.
Acàbase la quereya
y à la parròquia con eya. Rafelet Pauhet!
Pauhet Ca, no tinguis po'.
Tecla Noya, surt. Salvador La cosa es clara.
Batomeu Bona 1' hem feta Martí, cme Geroni no cs pot dí.
ESCENA XI
Dits, MARIETA
(Corre als brassos de '1 seu pare.) Marieta Per Déu protégiume, pare. Batomeu Qué tens noya? Tecla Qué V agafa?
Rafelet Marieta! Pauhet Veus? es clar.
Marieta Que la mare em vol matar
si no dich que sí. Tecla (Ara (m xafa).
Batomeu No tingas por.
4
La malvasia de Sitges
Salvador Càlmese, hija.
Tecla Ay! aquesta mossa 'm mata! Salvador Tecla, escóndale la pata
que se le vé la cla^ija. Bartomeu Veu com era una pallofa.
lo que ella deya? Rafelet Marieta! Marieta Rafelet! Salvador Aprieta, aprieta!
Tecla Tot Sitges me 'n farà mofa! Salvador A mí me yegó à enganà
esa mujé... Me decía...
Trabaja la regalía
de uea manera, que ya. Tecla Ay, jo 'ni tapo! 'M sento aquí.. Marieta Mare! Rafelet Tecla! Tartomeu Dona! Tecla Callas?
Tots heu estat uns canallas:
qui m' ho tenia de díM
M' has fet molt mala partida.
Vés: casat de una vegada;
de misèria rodeijada
te veuràs tota la vida. Rafelet Tecla: aixó no serà, nó;
si Deu vol, no serà aixís: Tecla Si es V heréu de ca '1 Pintó'!
Aparteuse, qu' are passa. Bartomeu Tecla, Tecla! Tecla Cap de ruch!
Rafelet Si mantenirla no puch
en lo rumbo d' alta closse,
tindrà quant li correspon;
y d' una família honrada
la voluntat desitjada
no li faltarà en 'quest món. Tecla Sobre aixó hi ha molt que úí',
perquè ton pare va sé'... Rafelet <±Qué va ésser? Tecla Carrabiné,
y ton avi... Rafelet Qué? Tecla Carií. Bartomeu Tecla, Tecla! Tecla Callaràs?
Acte segon
51
Marieta Mare!
Tecla Y encara podria
dirte qué va ser ta tia. Marieta Rafelet! (Detenintlo.) Tecla Ja vindrà 4 cas.
Salvador Y <jqué significa, ahora,
si su padre fué morao,
ó fue verde ó colorao:
qué significa, senora?
Por cierto que cuajaría
un cuento que yo me sé. Paühlt Díguil, díguil. Salvador Lo diré.
Bartomeu Donchs, calleu. Tecla (L/ escanyaria.)
SALVADOR^Se fué un nego à confesà
y el padre le pregunto:
— <jQuién es Dios'— y él contesto:
—La Santísima Trinià.—
Replica el padre después:
— Neguito: no cuela el trueque.
Responde ó te largo un meque:
y la Trinià <jquién es? —
Y, tornado de coraje,
el nego contesta: — jAnja!
yo vine por confesà,
y nó à averignà linaje. — Pauhet Molt cert.
Bartomeu Qué tal? (A Tecla.)
Tecla M' hi faig forta.
Salvador] Con que, Tecla, aplique el cuento: " venimo pà el casamiento,
que el linaje poco importa. Tecla Vostè pot ben enrahonà',
que ha quedat lluhit. Salvador ^Por qué?
Si yo me salvo de usté,
todo lo demàs es nàa.
Conque, nina, no se inquiete,
que la moringa no muerde:
quea pà que me recuerde
un novio de rechupete. (Senyalant à Rafel )
A usté le regalo un loro (A Tecla )
dos monos y una cotorra;
y à Rafael, para que corra
veinticinco onzas de oro.
La malvasia de Sitges
Si hace falta alguna alhaja (À Marieta.) para adorno de ese cuello manana hablaremo en ello; yo pagaré la guanaja; y si mas de lo que callo se ofrece, no pongan tasa, que mi casa de esta casa està al cantí o de un gal lo, Y yo à Amèrica, porque allà estoy mucho mcjó; me yaman nó Salvaó, y me yaman su mercè. Camaràa, y usté, los dos (Donant una mà à Bartomeu y 1' altre à Rafelet.)
hàganla siempre dichosa, ' que es bonita cual la rosa. Senà Teclita, con Dios.
ESCENA ÚLTIMA
Dits, menos D ON S\LVA0OR. Tec» a Pochs modos! com me trepitjas!
|A Don Salvador y casi à la porta del carrer.)
Fóssim deu anys en darrera,
ja t' hauria ensenyat qui era
la malvasia de Sitges. Bartomeu Peró avuy està esbravada. Pau he r Ja està fet. (A Tecla )
Bartomeu (A Teclat Prenho per Deu. Tecla Si no callas Bartomeu
ct planto una bofetada. Bartomeu A poch, à poch que 't trasbalsas.
Fins avuy ets manat tú,
d' aquí en endevant ningú
sinó jo durà las calsas. Tecla Pobra casa! quin condol!
qui t' ha vist y are 't veurà!
Ell el póndul porterà?
si no sap caminar sol!
Jesús, quin orga de gats!
que fn tindreu de taranyinas!
Si no 'X cusan les \ eh i nas (A Bartomeu.)
has de portar més forats!
Aete segon
53
Y tú que 'ts cap de motí, ja que 'm ell te vols casar ni 't portaré à examinar ni comptis per rés ab mí. Quan me vindràs, mare, mare, no puch crià'! estich servida! jo 't diré, porta 'l à dida, ó que 'l desmami son pare. D' aquesta jo 'm fariré! (Ploriquejant y diriguintse à la porta de 1* esquerra.)
lo meu cor m' ho vaticina!
(Al anar à entrar retrocedehix de cop fins al milj del escenari y cambia de tó.)
No cal que £m fassis padrina.
(A Marieta )
perquè, V ho dich, no fn seré.
(Se 'n và precipitadament.)
Rafelet Crech que té mistos al cos.
Marieta Deu meu!
Pauhet Deixeula esbravà'.
Ah lo temps li passarà:
també passa à 'Is gats la tos, Rafelet Marieta! Marieta Rafelet! Rafelet Que dolsas son las cadenas! Pauhet Ja haureu acabat las penas. Marieta Verge santa del Vinyet! Bartomeu Ara hem d' enllestí '1 casori,
perquè 'Is dos segon se veu,
fins que arribi, passareu
les penas del purgatori.
Que hi hagi gasto, no implica:
tú fés gresca ab lo violí,
que tot s' ha de sobreixí.
L' olla gran dins de la xica.
Que ningú perquè so un asa
me pugui may criticà;
y com diu que no hi serà
la malvasia de casa,
y no vull cosas à mitjas,
per si cas algú 'n té ganas,
massa ab vostès, ó s' obceca,
ara 1' ha veguda seca,
veuràn dolsa malvesía.
aneune à comprà' à ca'l Planas,
qu' es la millor que hi ha à Sitges.
04
La malvasia de Sil ges
Tú, noy, ja estàs facultat per convidà4 al teu plahé'. Pahüet Ja que ho voleu, ho faré.
(S'adelanta cap à las candilejas Tothom queda convidat; y si perquè 1' autor fia massa ab vostès, ó s' obceca, ara 1' han beguda seca, veuran dolsa malvesía.
FI
LO TEATRO REGIONAL
135 obras publieadas
L4 Agulla, diama ea 3 actes- . . .
Sortint del ou, diaíech
Claría, drama, 3 actes
Lo Teatro per dios, c, en 2 actes . Sant Jordi mata 1' aranya, c, I acte La dona y la baylarina, cnmedia, I acte, Pintura fi de sigle, 1 acte .... Un altra so?ra, comèdia, 1 acte. . . Las joyas de la Roser, drama, 3 acteF.
jTot per las donas!, 1 acte
L* Esclau del vici, monólech .... La feyna d* en Jafà, c, I acte. . . . Los Ancellets, comèdia, 3 acte*. La Mosca al nas, comcüa, I acte . La firma d' en Rorellat, comèdia, I ací La tornaboda, come lia, I acte . . .
;;XerraiieM, monólech
J o quarto ^els mals endresso?, 1 acte . Qui oli remena... juguet, 1 acte . . . La Flor de la Montanya, drama, 3 actes Tres personas, juguef 1 acte .... iTot per ella!, comèdia, 1 acte . . . Per contradicció, comèdia, 1 acte . . La mort de Nerón, tragèdia, 1 acte . . Un mú*ich de Regiment, sarsuela, I acte La Dama de Reus, c rama, 3 actes . . Un Rey de pega, monólech lírich. . . Dos companys mal avinguts, c, 1 acte La pescatería, sainete, 1 actei. . . . La Casamentera, joguina, 1 acte Las esposallas de la morta, t., 3 actes . Los gelós deia Coloma, paroiia, I acte Un bateig à cops de puny, c-, I acte . Una dóna y un Déu, comèdia, I acte .
Sí, senyors, monólech
I.ucrezia Korgia, joguina, 1 acte . . .
ï.o l>iner, comèdia, 3 actes
Lo marit de la difunta, joguina, 1 acte. L' ocasió fa *1 lladre, proverbi. 1 acte.
Mestre Jan, drama, 3 actes
Lo somni de la ígnocencia, s., l acte . Home à 1' aygua, comèdia, 1 acte . . Lo ret de la Sila, comèdia, I acte . • Las tres alegrías, comèdia, I acte , .
Dorm!, sarsuela, 1 acte
Setze jutjes... sarsuela, 1 acte . . . A la lluna de Valencià, comèdia. 2 acte: Als peus de vostè, joguina, 1 acte . La herència del oncle Pau, c, 4 actes . Los tres toms, quadro c°stums, 1 acte . De teuladas en amunt, sarsuela, I acte La mort de Aníbal, tiagedia, I acte. . La festa del adroguer, sarsuela, 1 acte . Un embolich de cordas, comèdia, 2 actes Lo timbal del Bruch, drama, 4 actes . Lo mestre de minyons, quadro, 1 acte . Fntrar per la finestra, comèdia, I acte. Matrimonis à Montserrat, s., 2 actes .
La Hupia, joguina, 1 acte
Una poma per la sed, joguina, 1 acte •
D' estudi, monólech
Lo gech d' en Migranyn, sainete I acte Los Lncants de Sant Antoni, s.. I fcte. Verdalet pare y fill, sarsuela, 2 actes . Lo gra de mesch, drama, 4 actes . . . A pel y à repèl, juguet, 1 acte. . . . Las erradas del papà, sarsuela I acte . La copa del dolor, drama, 3 actes . .
Ptas.
0*25
Praa
o 50 ol5o
1 50
o 50
I I
0*50 I
1*5»
o 50 U50
o 50 0*50
1*50 2
f/50
Dispensi, hi ha principal, comèdia, 1 acte La vida al encant, co*nedia 1 acte . Lo diari d* en Brusi, sarsuela, 1 acte La marca de foch, drama, 3 actes . L' home del orga. m nó'ech . . . Claris, drama, 3 actes . ... L1 horae dels nassos, humorada, 1 acte Tocats de l* ala, comèdia, 1 acte Lo cèlebre 'Manrja sarsuela, 1 act> Un sarauista, monólech .... Riallas y plorall s, comèdia, 3 actes Las atmetllas d* Arenys, comèdia, I a ^ida y Mort, epissodi, 1 acte . . • Faixa ó Caixa, comèdia, 1 acte . . L* Antiquari del Putxet, comèdia, I a< L' auca del fadrí barber, c , 3 actes. Campi qui puga, joguina, 1 acte. . Lo guant del degollat ..... La capseta dels petons, comèdia, 1 act Una mosca vironera, comèdia, I acte Riera baixa, parodia, 1 acte . . •
i t 3! . comèdia, I acte
Lo pare de la criatura, comèdia, I acte Lo Rabadà, drama, 3 actes. . , Lo Virolet de Sant Guim, comeüa I ac Lo mtu criat, juguet cómich, 1 acte.
La Fals, drama, 3 actes
U.i cop de cap, comèdia, un acte La Lola, sarsuela, un acte. . . . Banys de mar, sarsuela, un acte. . Lo remey Universal, comèdia, 1 acte , Del ou al sou, comèdia, I acte . . , D. Juan de Serrallonga, drama, 4 actes La Parentela, romedia, 3 actes . . . Deliri de grandesas, drama, 3 actes. . La Cigala y las Formigas, c , I acte . í.o caixa! del seny, comèdia, 1 acte- Flor de Té, sarsuela, 3 actes. La Viudeta. monólech, .... Lo senyor Nadal, comèdia, 3 acteF. Al quaito deia senyora, monólech Las Cantonadas, monólech ... La filla del marxant, drama, 3 actes. Las bonàs festas, quadro de costums, 1 a Camàndulas, comèdia en 1 acte • . . Lo senyor Batlle- comèdia en 3 actes . Fntreacte, monólech en prosa. . . . Lo geni del mal, drama en 3 actes . . Per massa bó, juguet cómich, I acte . Com venen las cosas, comèdia, 1 acte. A costellas del gendre, comèdia, 4 actes Un diputat à Corts, c. s. en un acte La teta gallinayre, comèdia en 1 acte . Passions funestas, drama en 3 actes. . La fí de Serrallonga, drama en I acte . Tot es mal que mata, comèdia, 3 actes. Un devot del pare Kneip, comèdia, 1 act' Buscant lo desconegut, comèdia, I acte Un marit gelós, comèdia en 1 acte • Qui més tria més s' enganya, c. I acte. Lo nuvi, drama en tres actes • • La tornada de 'n Titó, pessa tn un acte Un compromís necessari, s. en un acte! Knsopegadas, comèdia en un acte .' . La Doloretas, parodia, 1 acte . . • • Aygua de malvas, pessa en I acte. . . La Malvasia de Sitges, comèdia en 2 a.
Tipografia Moderna, Àribau, 60. — Barcelona,