Aquesta obra y las demés dels mateixos autors que 's detallan en la pàgina G/, se trovaràn de venda en totas las principals llibrerías. — Depo- sit en casa I. López, Rambla del Centro, n." 20, y en lo Centro de suscripcidns de J. Camps y C* establert en lo carrer de Mendizabab núm. 1 .
■^
íí^^
S<
»^
1 ^
ARXIU CENTRAL LÍRICH-DRAMÀTICH DE D. RAFEL RIBAS
UNIÓ, NÚMERO 5, PIS TERCER
H^-
LA
MÀ OCULTA
ENTRETENIMENT PERA PASSAR LA ESTONA
EN 3 ACTES APARIAT EN PROSA CATALANA
PER EN
ROSENDO ARÚS Y ARDERIU
ESTRENADA PER LA COMPANYIA CATALANA
QUE DIRIGEIX LO REPUTAT PRIMER ACTOR DON ANTONI TUTAU
EN LO TEATRO DE NOVETATS, LA NIT DEL DISSAPTE
7 DE ABRIL DE 1883.
Preu 8 rals
BARCELONA ^^
ESTABLIMENT TIPOGRÀFICH DE BERNABÉ BASEDA
Villarroel, 17, Ensanxe.
Èi-
LA MA OCULTA
LA
MÀ OCULTA
ENTRETENIMENT PERA PASSAR LA ESTONA
EN 3 ACTES
APARIAT EN PROSA CATALANA
PER EN
ROSENDO ARÚS Y ARDERIU
ESTRENADA PER LA COMPANYIA. CATALANA
•QUE DIRIGEIX LO REPUTAT PRIMER ACTOR DON ANTONI TüTAtT
EN LO TEATRO DE NOVETATS, LA NIT DEL DISSAPTE
7 DE ABRIL DE 1883.
BARCELONA ARXIU CENTRAL URICH-DRAMÀTICH DE D. RAFEL RIBAS
UNIÓ, NÚMERO 5, PIS TERCER 1883
A LO DISTINGIT PRIMER ACTOR CATALÀ
En Antoni Tutau
' No per lo qu' es sinó per lo que vol ser, tens carinyo à n' aquesta obra; donclis valgui la intenció y prentne la bona voluntat, que altre cosa, à no ser son afecte fraternal, no pot oferirte
L AUTOR.
607448
REPARTIMENT
PERSONATJES ACTORS
CONCEPCIÓ (esposa de Ramon,) 25 anys. Sra, Morera.
CINTETA (filla de íentura) . . 18 » Srta. Delhom.
RAMON PINEDA. ... 50 . Sr. Tutau.
VENTURA (amich de Ramon) . . 50 ., » Martí. EMILI (advocat, promès de Cintetay
cosí de Concepció) 30 » » Santolaru.
RICARDO (fill de Ramon) ... 20 » » Llibre.
SALVI (criat de Ramon) . ... 30 « » Monner.
VICENS (llogater de Ramon) . . 40 » » Ferrandiz.
Lloch: Barcelona. — Època: aquesta. — Dreta y esquerra: la del actor.
Per alleugerir la representació poden ferse en lo tercer acte las petitas supressions que van marcadas per estrelletas.
La propietat d' aquesta obra pertany a son autor y ningú sens lo sèu permís podrà estamparia y posaria en escena.
D. Rafel Ribas, director del Arxiu central Lírich-Dra- màtich y los à qui ell delegui, son los únichs autorisats pera la venda dels exemplars y lo cobro dels drets de represen- tació.
BARCELONA
establiment tipogràfich de bernabé baseda Villarroel, 17, Ensanxe.
ACTE PRIMER
Una sala ben amoblada. Porta al foro. Portas laterals. Un sofà a 1' esquerra primer terme; al sèu costat una taula Que esta atestada de periodichs; à la dreta primer terme, porta que va al escriptori de Ramon. Quadros, cadiras, sillons, butacas, etc. Xemaneya entre las dos portas do la dreta.
ESCENA PRIMERA.
S\LVI. Al alsarse '1 telò està assentat indolentment en lo sofà llegint en alta veu un manifest.
«Ha arribat lo moment en que 'Is homes d' ini- ciativa y amants del progrés, 's presentin . Lo deber'ls ho exigeix. Deuhen, los que com jo s' han sapigut guanyar honradament una for- tuna, posarse al frente del país y guiar la nau del Estat, pera salvaria dels peligrosos esculls que à son pas aixeca la desenfrenada reacció» . . - (Parant de llegir. Alsantse y adelantantse). Bola- dos... bolados... bolados... xerramenta de lloro y poca solta. . . discurs de progresista de bona fe à las postres d' un tiberi . Vet' aquí I gran manifest electoral de don Ramon Pineda... del mèu amo, fabricant d' elastichs de tres ca- mas, y sabatasab sola d' espardenya. (Tornaní d seurer y llegint altre vegada.) «Permaneixer en aqufíts suprems instants inactiu, quiet à casa, retirat per complert dels interesos públichs. seria un crímen imperdonable.» rA& mofa.) \0\\ y tal! iVaya si ho fora!. . . {Continua llegint batx. Surt Concepció del cuarto de la esquerra sens veu- rer d Salvi.)
— 8 —
ESCENA II.
SALVI y CONCEPCIÓ.
Concepció. [Cridant.) |Salvi! (Passant al mitx .) iSalvi!
Salvi . {Sens' adonarse de la senyora, parant de llegir y rient.) No 's poden dir mès disbarats en mé- nos paraulas. N' hi ha per íershi un bon tip de riurer... Y ell s' ho pren per lo serio y lo formal! . . .
CoxNCEPció. íNo ho sent que '1 crido? è.Qué fa aquí?
Salvi. ^Axecaiitse depressa y posant lo paper sobre la taula.) Rés... senyora, no rés... llegia la proclama. . . molt bonica. . . de don Ramon. Li dono la enhorabona per la part que li toca. (Fin- gint seguritat.) Li dich que s' acredita. . . s' acre- dita, d' home entès y. . .
COiNCEPCió . ( Arronsant las espaillas ah itidiferéncia. ' il•la. tornat lo senyor?
Salvi. No encare.
Concepció. ^Ha vingut don Emili inentres jo he sigut fora?
Salvi. No V hi vist.
Concepció. è,No han portat un plech per mi?
Salvi. No, senyora.
Concepció. Ni. . . una carta. . .
Salvi. Absolutament rés, senyora.
Concepció. Estàbè. [Li fa signo que se 'n vagi y s' assenta.
Salvi. (Anantsent.) Presentarse per diputat. . . idon Ramon!. . . Se compren que tots los espa- nyols tinguem aquesta mania. . . Això ho dona 'Ipaís... Es à dir tots, tots ménos ell... jOh, ben segur s' ha begut V enteniment aquest home! ... [Se 'n va segona porta dreta.)
ESCENA III.
CONCEPCIÓ.
{Molt agitada.) \\' aquest Emilio que no ve! . . . ^Qu' espera?. . . ^Per qué ferme impacientar d' aquest modo? ^Desprès d' habersem compromès à venirme à portar avuy la malehida carta? {Tocan las dos en lo rellotje de sobre la xema- neya.) Las dos ja. .. iy encare no!. . .
[Entra Ramon pel foro .
ESCENA IV.
CONCEPCIÓ y UAMON.
Ramon. |Bonas tardes! [Etitrayit cansadissim .)
Concepció. [Distreta.) íQuí?
Ramon. íQuí ha de ser? Jo. (Al venrer que ella no 'nfa cas.) ^D* aquet modo 'm rebs? [Li allarga la ma . )
Concepció. Perdona... estaba distreta.
Ramon. [Assentantse al séu costat y aixugantse 7 front.) No ve d'aquí... esticli coumogut... y íatigadíssim.
Concepció. íD' aliòut veus?
Ramon. De veurer electors, d' asistir à reunions... de córrer per Ibndas, per cales, xacolaterias y restaurants; de parlar de política ab una mena de gent que no 'n saben la A, B, C. Uns caps d' estopa. . .
Concepció. ^Per qué aixis amohinarte?
Ramon. iPer qué? [S" aixeca cridant.) ^No saps que demà es lo dia. . . lo gran dia, en que deu decidirse '1 mèu porvenir?
Concepció. íAb naturalitat .) Ah, si (las eleccions!
Ramon. Ab franquesa, m' admira la teva calma, la teva sanch treda. . . voldria ser com lu. . . lAh! las donas... las donas... son donas per aca- bar... y com deya en Quevedo. . . [Pensant.) No 'm recorda lo que deya. . . Tinch tantas co- sas al cap: no es estrany... M' esperan al Co- mitè, à dos juntas del districte. . . à una reunió particular... à casa T arcalde del barri... re- fresch al Casino... un té al Club. . . dinar. . . no sè ahont... En tota la meva vida no había menjat ni begut tant com desde que m' ocupo de política. . . Se veu qu' es una cosa que neces- sita molt d' aliment.
Concepció. Y tu que sempre estús desganat... que no menja s gaire. . .
Ramon. Ja m' hi avesaré. L' home es animal de costum y à més es precís que lo ventre agaíi volúmen. que siga gros... de respecte... Un pare de la pàtria, un diputat, ha de ser doble. . . molt doble. Y m' hi tornaré, ja veuràs. [Con- vensut.) No obstant d' aquet desíici, pots creu- rem, Concepció, no había sigut may tan felís.
Concepció. [Ab vivesa.) ^,Tu?
Ramon. Quan jo penso la vida ignorada, reclosa y estúpida que hi passat durant cinch anys al
- 10 —
costat teu... sens altra companyia que la teva... solet ab tu. . .
Concepció. Moltas gracias, pel cumplimeni.
Ramon. No, no... no m'has entès. {Ab vivesa. Tornant al to d' antes.) Però are al present, visch... goso... tinch emocions. . . ;0h! la po- lítica. . . la política. . . Es pe *1 mèu caràcter. . . es lo mes ú propòsit, lo únicli per una organisa- ció com la meva. 'L còrners. . . una noyada. . . una misèria... t' hi enriqueixes 6 t' hi arruínas... Vet' ho aquí tot. . . sense un cop, sense alternn- tivas, sense penas niglorias; però la política, la política. . . En Roch Barcia tenia rahó sobrada quant deya. . . [Pensa una mica.) Se m' ha obli- dat.. .
Concepció. [Apart.) lY I' Emilio que no 's veu!
Ramon. Tinch la boca seca de tant enrahonar... Digas que 'm portin un vas d' aigua.
Concepció. Te '1 duré jo. Aquí n' hi ha justament.
[Posantli aigua de una botella que hi ha sobre la xe- maneya .
Ramon. [Desprès de haberse mirat lo vas d' aigua lo posa sobre la taida y s' alsa.) Escolta, Concep- ció...
Concepció. [Que estaba distreta, ab vivesa.) è,Qué?
Ramon. [Indicant la taula.) Mirat la tribuna {Se- nyalant lo vas d' aigua.) Aquí 'I vas d' aigua. . . Figurat que al costat del vas d' aigua hi hà una safata ab bolados, loh, son del tot imprescindibles y un diputat sense bolados no 's compren! Ade- munt, elevat, allà. . . [Marcantho ab gestos.) So- bre de mi... 'I president. jQuina emoció '1 dia que un debuta! . . . Tu, vindràs ab mi à Madrit. tu hi seràs al Congrés; ja 't buscaré un bon as- siento reservat... sentiràs parlar al téu ma- rit... Estaràs orgullosa de ser casada ab mi. . . Faré un discurs proteccionista... Per aquí *s comensa sempre. . . Y sent català es de rúbrica. Demanaré economías... es gastat però fa efecte... [Declamant . ) Sí, senyors diputats. Sí. . . ho dicli en alta veu, ab tota la forsa dels meus pulmons, sense temor, frente à frente del país que 'm sent. . . (A Concepció.) Però tu no m' escoltas. . .
Concepció. Sí, sí, ves seguint. (Dissimulant.)
Ramon. Frente à frente del país que 'm sent. . . del país home, no del país sangonera. . . Aquí hi hà un aplauso en las tribunas. . . [Seguint.) Devant per devant del país que no cobra, del país que manso paga. . .
{Surten pe 'I foro Ventura y Cinteta.'^
— 11 — ESCENA V.
Los mateixos. VENTUK.V y CINTETA.
Ykntura. jAh! T'hi atrapo. é,T' ensejabas? Ramon. {Confós.) No. . . explicava à n' aquesta. . .
tu veus que. . . Ventura. (A Coyicepció.) Dèu la guart.
{Saluda y estreny la mà de Ramon.) Concepció. jCinteta! (Anant d ella y abrassayitla .) CiNTETA. íNo 'Is importunem? [Ab ingenuïtat.) Concepció. ^Vol callar? Ramon. CA Yenturaque mira per tot ab recel.) íQué
tens? Ventura. Figurat qu' are al venir ab la noya...
nos han seguit dos homes que no m' han agra- dat gaire. CiNTETA. S' ho pensa, pare. Ventura. Jo sè '1 qu' hi vist. {A Ramon.) Temo
que aquestos homes no hagin pujat darrera nos- tre y preparin alguna malifeta. Cinteta. No sigui aixis. Ventura. iBasta! {A Ramoti.) M'ho fa creurer lo
que sè de un complot. Ramon. iUn complot? Ventura. Del que no tardaré à tenir tots los fils.
Careixo de probas, però vaig en camí d'apode-
rarmen, y à no tardar. . . Cinteta. iQuínas ganas de posarse intranquil!...
veu complots per tot arreu. . . sempre li sembla
que '1 segueixen, que 'I vigiUn. Ventura. ^No tens de callar? Concepció. (A Cinteta.) Vingui, li ensenyaré una
flor que li agradarà. jEs més bonica! . . . {Se 'n va ab ella al fondo ahont hi ha tiU gerro sobre
una consola . ) Ventura. [Que ab desconfiansa 's mira d las dos se-
nyoras.) ^Qué diu que li vol ensenyar? Ramon. Una flor. . . ^no ho has sentit? Ventura. è,F'or... de. .. jardí. . . de planta?... Ramon. ^Üonchs de quinas...? Ventura. jOhl è,de quinas, de quinas?. . . Ramon. íQué tems?. . . Ventura. Rés... no... únicament... tu ho pots
comprendrer. . . si 1' hi posava devant dels ulls
una novela... un llibre dolent. . . Ramon. Tal sospita. . . (Protestant.) Ventura. lAh! iSi tu n' haguessis vist com jo?. . .
Se'm troba desconfiat... nó ho extranyo... Y
després, cada cop que deixo Lleyda y vinch à
— 12 —
Barcelona. . . à n' aquest infern. . . à n' aquesta ciutat qu' es lo centro dels íiiibusteros y 'Is pi- rata s.
Ramon. Tot lo que vulguis. . . mes la Concepció. . . No 'n pucli treure la consecuencia.
Ventura. Ja ho sè, ja ho sè, però jo estich ab sos- sobra sempre per la uoya. Massa sabs que hi adquirit molta experiència a costa pròpia y pa- gautla beu bè. . . La seva mare. . . la dona. . .
Ramon. Sí... se te la van endur...
Ventura. Fa divuyt anys, la edat d' aqueixa... (Signant d Cinteta.) La porto aquí à Barcelona, un any desprès de casats. . . Ens 'n anem al Liceo, veu al tenor y a 1' endemà 'm diu: «Voldria apendrer de cantar. > Jo, naturalment, qui mal no fa. mal no pensa... faig venir al tenor... li dona llissons y. . .
Ramon. ^Y la va instruhir perfectament?
Ventura. Ja ho crech; van fugir tots dos. {Queda im2)ressionat.)
Ramon. Ménos tràgich que lo que porta '1 diari de avuy.
Ventura. No ho he vist.
Ramon. Sí: un marit enganyat, ha sorprès als cul- pables... y s' ha fet la justícia per ell mateix... los ha mort.
CoNCEPCi('). [Que escoltaba, diu apart baixant del fon- do.) ^Qué diu?
Ventura. Això es anar massa lluny.
Ramon . Jo al sèu puesto laría 'I mateix.
Concepció. (Espantada.) jDèu mèu!
Ventura. (A Ramon.) (Tu, que 'ns escoltan y las espantas. . .) (Senyalant d las senyoras.)
Ramon. (Girantse.) ^lirau aquí? Sou libres, aneu, aneu, parlarem mentrestant dels nostres as- sumptos.
Concepció. (A Cinteta.) 'Ls deixarem ja que no 'ns volen. (Obra la porta de la esquerra, fa passar d Cinteta y entra desprès dihent ajoart.) jY no veu- rers' V Emiiio!
ESCENA VI
RAMON y VENTURA
Ramon. (Bruscament.) A propòsit: ^.crech que la ca- sas à ta tilla? è,Tu m' ho vas escriurer?...
Ventura. Sí: precisament ab aquest objecte hem vingut à Barcelona. Vigilo al que m te de ser gendre.
Ramon, i Ah!
- 13 —
Ventura. ^No sabs qui es?
Ramon. i'L conech?
Ventura. Mès qu' això: t' es parent.
Ramon. ^F*arent mèu?
Ventura. L' Emili.
Ramon. ^'L cosí de la Concepció?
Ventura. Cabal. ^No vos ha dit rés?
Ramon. Si no ve may. Quant me vaig casar, al prin- cipi tot lo dia era aquí.
Ventura. (Desconfiat.) ^Tot lo dia?
Ramon. iBè! Allavoras no tenia feina, estudiaba; desprès va pendre '1 grau, se n anú íi Madrit. . .
Ventura. Allí va conèixer a la noya, quant vaig anarhi pe '1 plet...
Ramon. Deu ler cosa d' un mes que va tornar y sols ha vingut à veurens una vegada, ahir precisa- ment... Diu que ha obert buff'et y que li va tan bè. . .
Ventura. S', sí; tè molt bona clientela. . .
Ramon. Es un xicot de prendas... algo atolon-
drat.. . 'Ventura. ^Sí? {Apart.) No V haig de perdre de vista .
Ramon. Però es millor: no t'agradi Y aigua mansa.
Ventura. Segons. .. segons. . .
Ramon. {Tot d' un plegat.) ^Xo 'm parlas del prin- cipal?
Ventura. No 'n sè rés de teatros y densa d' alld...
Ramon. No m' has entès. Vull dir de las elec- cions...
Ventura, i Ah! T' ho treballo com no t' ho pensas.
Ramon. ^Tu?
Ventura. jQuina propaganda! Lascandidaturasque 'm vas dar ja las hi repartidas. Per lot ahont vaig ne deixo, à las botigas, al cafè... ne llenso per terra. . . ne poso à las taulas de la fonda. . . n' escampo per ios cotxes del tramvia... Me n' hauràs de donar mès, ja las he acabadas.
Ramon. Ara m' hi fas pensar, tinch d' encarregar- ne à la imprempta... Digas...
Ventura. [Volent dir que no sab què li pregunta.) iOh!
Ramon. <,Creus que 'n sortiré?
Ventura. N' estich segur.
Ramon. iSegur?
Ventura. Completament segur. ÍAb tota confiansa.)
Ramon. {Content.) jAh! iVentura! jQuina alegria 'm donas!
Ventura. Solsament...
Ramon. ^Qué vols dir? (A^armaí.)
Ventura. {Abmolt mistei-i.) Hi hà una cosa que no
— 14 —
's repara, que no 's veu; d' un poder i limitat. . .
Ramon. [Capficat.) /.Una cosa?... íQuina?
Ventura. (Desprès de mirar ah recel y donantli tota la impoi'tancia,) La mà oculta.
Ramon. ^Mà de qué?
Ventura. [Sempre donant ^niradas per tota V escena y parlant baix, ah misteri y agafantlo del hras.) ^No has notat rés d' extraordinari entre las per- sonas que 't rodeijan?
Ramon. [Sorprès.) ^.A. qué ve aquesta pregunta?
Ventura. [Dantse importància.) jQué sabs tu!
Ramon. [Ah interès.) Explicat.
Ventura. Primer de tot; ^qui vé aquí?
Ramon. Quasi nin^ú.
Ventura. Pénsathi bè.
Ramon. Ahir va venir T Emili.
Ventura. [De cop.) ^Sabs lo qu' es un clerical?
Ramon. jHome! Jo. ..
Ventura. ^Has vist alguna diferencia en la teva dona?
Ramon . ^Sobres?
Ventura. Uii posat extrany. . .
Ramon. Lo que la trobo es distreta.
Ventura, i Ah! Distreta...
Ramon. íQué 'n deduheixes?
Ventura. ;Aixó es, això!
Ramon. iQuél
Ventura. Los temors meus realisats.
Ramom. Mes...
Ventura. Si veu la mà oculta.
Ramon. Tòrnahi...
Ventura. Treballan ab empenyo per derrotarte.
Ramon. ^Quí?
Ventura. 'Lsjesuitas.
[Desprès de mirar y dantli tota la importància gran y temor que siga posible.)
Ramon. [Ah incredulitat.) ^Vols dir?
Ventura. ;Ignocent! iTu no ho arribas à compen- drer!... Tu no ets del partit d' aquesta gent, tu
tens quartos y vols lo progrés ets un
industrial de talla amich de la llum
y acèrrim adversari dels horrors de la inquisi- ció.. .
Ramon. Sí. . . jo sò d' aquet modo. ..
Ventura. No 's necesita tant perquè hi fassin tot lo que sàpigan en contra de la teva elecció.
Ramon . Me deixas sorprès . . .
Ventura. jOh! jo 'Is conech molt. . . bah. . . desgra- ciadament. . . M' han fet tant de mal. . .
Ramon. ^A tu?
Ventura. jUy! no acabaria may de contartho y. . .
- 15 —
^qué mès? No sè encare si la fugida de la dóna ab lo tenor. . .
Ramon. No es presumible; ^qué n' haurían tret?
Ventura. |Que hi \eus poch! Son tan astuts y per- versos. . . Ells se deí^ueren dir: Vetaquí un im- bècil. . . {Reprenentse vivament, ) No, un home de bè... un honrat pare deíamilia que viu tranquil y en pau y armonía, convò deixarlo sol... pre- nemli la dóna.
Ramon. Bè, ípero ab quin objecte?
Ventura. Per celos. . . de que estès bè. . . ganas de fer mal. . . lOh! aquesta gent. . . aquesta gent. . . iNo n' has llegit la historia? Allí ho veuràs pel clar. No 't tinch de dir rés mès.
Ramon. Ja ho sè que son de témer, yen... [Pen- sant.) No sè qui... tenia rahó quant deya... {Pensant.) no sé què...
Ventura. Créume, Ramon; do dormis, estigas aler- ta.. . ves sempre ab los ulls oberts; no 'Is aclu- quis may... vigila à la teva dóna. . . vigila à T Emili... vigila al criat... à la minyona... à tothom qu' entra a casa teva. .. à tothom que 'n surti... à n' els que 't detinguin pel carrer, à n'els que 't pasin pel costat sense dirte rés.. . y si per cas no quedas el-legit... no ho duptis, la pèrdua de la elecció serà obra seva.
Ramon. Potser vagis acertat. [Entra Ricardo vestit d la líltima moda, cara 2^àlida y estragada.)
ESCENA VII.
Mateixos y RICARDO.
Ricardo. Bonàs tardes, papà... [Yeyent à Ventura.) I Ah! Vostè, èSenyó Ventura, com li va?
[Li allarga la nia . )
Ventura. Bè, bè. [Apart al péndreli la 7na. Ab des- confiansa.) No m' agrada.
Ramon. ^D' ahònt vens?
Ricardo. De fer propaganda per la seva candida- tura.. .
Ventura . [Baix d Ramon . ) No '1 creguis . . .
Ramon. (Baix d Ventura.) iCa! ni ménos ha dormit. Mírali la cara.
Ventura. (Apart.) No es cara qu' es careta.
Ramon. ^Cóm has passat la nit?
Ricardo. Trevallant la elecció.
Ramon . ^Ahont?
Ricardo. En una reunió pública.
Ramon. Algun ball...
Ricàrdo. Endevinat, al del Liceo.
- IG —
Ramon. (A Ventura.) ^No '1 sents?
Ventura . L' admiro... [Estrenyent la ma d Ricardo.^
RicARPo. 'L papà DO hi entén rés en política. [Mo- viment de Ramon.) No vol comprenc! rer que 'n lo mon hi ha una cosa per sortir bò de tot. Lasdònas...
Ventura. Si, en efecte. [Admirat.) ;Bona teoria!
RicARDo. jVaya!
Ramon. No, jo tinch de posarhicoto. No passaràs mès nits íV)ra de casa.
RiCARDo. Papà, papà. .. està injust. .. Desvetllar- me per ell y ves de quin modo ho paga.
Ramon. é.Com per mi?
RicARDo. Acabo de dirho. He fet per la seva candi- datura, una propaganda terrible.
Ramon, i, Al caíé?
RiCARDo. No som al sèu temps. Are fa cursi anar al cafè. . . Al restaurant, desprès de la primera part... Allí, sent tot plenissim y dominant la cridòria, 1' escàndol y T espatech de las botella? del Champany, he llegit lo sèu manifest. Ha tingut un èxit assombrós.
Ramon. L' has llegit en bon puesto.
Ventura. Lo millor.
RiCARDo. Tant, que prou li valdrà mès de mil vots... totas las senyorasaplaudían. . .
Ramon. iSi las dònas no votau!
RicARDo. No votan, mès fan votar.
Ramon. [A Ventura convensut.) ^Sabs qu' es ben pensat?
Ventura. Jo ja ho he entès desseguida.
RiCARDo. Quasi bè r hi asseguraria I' èxit si'm daba . . .
Ramon. íQué?
RicARDo. Poca cosa. . . vinticinch duros.
Ramon. ^Ja no 'n tens?
RicARDo. Ni un cèntim. {A Ventura.) EW se creyrt qu' això s' arregla sense diners. . .
Ventura. lAh! L" argent fa tout.
RiCARDo. S' han de fer sacrificis... Però m* es igual, no me 'Is dongui. Kn no embolicauthmi per rès. . . Jo ho feya per vostè.
Ramon. [Butxaqueixant .) No cridis... no cridis... tè.
RiCARDO. [Prenentlos y apart.) ;S' ha salvat la pà- tria!
Ventura. (A Ramon.) Tens un noy de prendas... {A Ricardo admirat. ) Lo sèu caràcter no té igual... Ab pochs com vostè tindria qu' estar en vagar infernal associació... [Veyent d Concep- ció y Cinteta qii enb-an: cambi complert.) jAbl ila noya! (A Ricardo molt grave.) jDèu lo guart!
- 17 — RicARDO. {Apart) è,Y ara...? jQué tè aquest homei
ESCENA VIII.
Mateixos. CONCEPCIÓ y CINTETA.
Ramon. {A Cinteta.) Vostès encare no 's deuhen co- nèixer. Los presentaré. En Ricardo... 'i íillque tinch, r únicli de Paulina, la primera senyora. {A Ricardo.) La íilla d' en Ventura.
Ricardo. Senyoreta.. . celebro. . . (Ajoarí.) Es caya.
Cinteta . {Saludant . ) Gracias.
Ventura. [Apart.) Veig que se la mira molt. ^Ab quina intenció? [A l?amon.)Dispénsanssi 'ns 'en anem. Tenim molt quefer.
Concepció. Ja se sap. Casantse...
Ventura. Casantse... casantse... No 's pot dir blat. . .
{Los sombreros de tots tres son sobre la taula . Yentu- ra va d buscar lo séu; també hi corre Ricardo y ab ^ la precipitació, en fa caurer un; lo cull y 'I presen- ta d 'Ventura.)
Ricardo. [Escusantse .) Sento molt...
Ventura. {Mirantsel.) No es lo mèu.
Ramon. Qué atolondrat. {Agafa'l barret que queda dia taula. Ricardo que tè 'I qu ha caigut d la ma, distret y ab V afany d' anar d oferir lo bras d Cinteta, ni se 7 mira y se 'I posa. Aixis s' ha posa Ramon el de Ricardo y aquet el de son pare. Ven- tura tè 7 sèu.J Vinch ab tu. M' arribaré à la im- prempta. (A Concepció.) Si 'm demanan, torno desseguida.
Concepció. {Besant d Cinteta.) Adios.
Cinteta. Passiho bé.
Ventura. {Apart.) Tanta intimitat porta cua.
Ricardo. (A Cinteta oferintli 7 bras.) Si 'm permet...
Ventura. {Oposantsi.) Dispensi... no pren altre bras que '1 mèu. Ho tè per costum.
Ricardo. No la trenquem. {Retirantse.)
Ventura. [Apart anantsen. ) iPer qué li haurà ofert lo bras?
[Se "n van Ventura y Cinteta. Ricardo al detras, y Ramon al últim. Concepció queda sola.)
ESCENA IX.
CONCEPCIÓ.
iSembla impossible tant poca formalitat!
Ell ahi Ta prometrem, qu' avuy me portaria la carta... ^Tindria F intenció de guardàrselaTNo...
— 18 —
llmposible! iQué 'n faria?... Si vaig estimarlo... si ell s' ho va creurer... avuy sab bè que cap afecte m' hi lliga. . . que recordantme a temps del mèu deb^, rompérem per sempre unas rela- cions que 'ns precipitaban à cometrer una vile- sa... Sí, me la tornarà. Tè '1 mateix interès quejo en fer desaparèixer las senyals de nostra pasada locura. . . iOh! si anés à las mans d' en Ramon me creuria culpable... Dèu no ho voldrà. La necessito, la vuy, costi U que costi. {Veyent d Emili qu. entra pe 'I foro .) i Ah ! per fi . . .
{Emili entra esvarat.)
ESCENA X.
•CONCEPCIÓ y.EMILIO.
Emili. Sento molt haberte fet esperar, mes. . .
Concepció. ^Dus la carta?
Emili . No, no . Vet' aquí lo que m' ha fet retardar. . .
Concepció . Vas prometer du . . .
Emili. Ja ho $è, ja ho sè; però no te la puch do- nar. . . perquè no la tinch.
Concepció. ^Donchs ahònt es?
Emili. Ho ignoro. {Moviment d' impaciència en Concepció.) Al entregarte ahi las tèvas car- tas. . . {Ab galantería.) Cartas en las que s' hi reflactía per enter la teva ànima, com un per- fum que . . •
Concepció. [Yivame^it.) Passem lo insuls.
Emili. [Natural.) Pàsemho. [Tornant.) Ja las cartas al tèu poder, me vas fè observar mol ju- diciosament que n' hi faltava una. . . crech que la última... fetxada fa quatr' anys. Aquella en que ton noble cor llensava un tan sublima adéu. . .
Concepció. Passem los cumpliments.
Emili. Pasemlos. [Toryianthi .) A las horas igno- raba lo que s' havia fet de la carta. . . penso. . . penso. . . quant are mateix. . . deu fe un quart al portarme la mà al front com s' acostuma per , atinar en lo que s' ha olvidat... 'm recordo qu' haventme comprat fa un mes ó cosa aixis un som- breroel qual, entre parèntesis, tenia més vol que 'I mèu cap, V havia íicada dins de la badana.
Concepció. Te quedo agrahida per 1' us à que des- tinavas las mèvas cartas.
Emili. [Aturridlat y balbucejant.) Veuràs... lo fet es disculpable. . . Jo m' havia dit, posantme la carta dintre '1 sombrero no s' apartarà may de mi... la tindré sempre... sobre mèu... de
— 19 —
dia... de nit... (Reprenentse.) De nit no...
Concepció. Passem las mentidas.
Emili. Passemlas.
Concepció. Fins aquí... [Senyalant lo sombrero,] Treyentla de dins...
Emili. Aviat es dit... ^Veus? això es lo que *m consum. Pins fa poch... poquet... xexanta mi- nuts endetras. .. 1' hi portat lo mèu sombrero... però are... are al present, no pucli... no '1 tinch. .. r he perdut. . .
Concepció. (Estranyantsen.) íQué dius?
Emili. Estot una aventura.
Concepció. [Assentantse resignada.) Oportuna oca- sió per escoltar un quento.
Emili. No es quento, qu' es historia.
Concepció. Es igual.
Emili. Bona diferencia hi hà. {Impaciència de Concepció.) Seré lacónich. Figurat que are fa un' hora me 'n vaig à casa de la Sorel-li.
Concepció. Bonica coneixensa per un home que va à casarse .
Emili. [Per desenganyaria.) No, no, t' equivo- cas. . . Hi anat en plé caràcter. . . com advocat. Pledeixa...
Concepció. ^Contra '1 sèu marit?
Emili. Es viuda... Durarà molt temps aquet plet. . . Es ab V empresari que la tè ajustada. . . han tingut alguna diferencia... ell es tossut, ella mès... y per venjarse busca romprer la contracta .
Concepció. No tinch cap interès en saber los nego- cis d' aquesta senyora.
Emili. Jo li estaba esplicant los tràmits que s'han de seguir, quant tot d' un plegat sento un fu- riós truch d' amo, d' aquells que diuhen: |So aquí-! iDrinch! idrinch!... Ella, la tiple, s' aixe- ca y ab actitut tràgica 'm diu: jEs ell!. . . Jo no ménos tràgich li pregunto: ^Quí es ell? L' ame- ricà, 'm contesta; may ne falta un y sempre tè mès pesos que cabells... Vostè, Emili, esclama ella, no voldrà, ho suposo, ferme perdre '1 por- venir, m' hi caso dintre poch... <May; en ma vida. . .> li responch.
Concepció. Però sent tu V advocat y tenint ella on plet. ..
Emili. [Ab vivesa.) Sí, sí, es lo lógich; es lo que jo li deya... solsament... que t'has de fer càrrech... ;un advocat! ... No hi creuhen ab nosaltres los americans. . . com que la justícia està tan atra sada pe '1 sèu país. . . allí tot s' arregla à lapía... ménos lo que s' arregla à cops de puny.
— 20 —
Concepció. Acaba.
Emili. ^Ahònt era? {Recordantsen .) ;Ah! Jo li responch: «May, en ma vida.» Apénas acabo de pronunciar tan heroicas paraulas, qu' agafant- me ella per la mà, obra una porteta, 'm íica dins, la tanca ab dos vols y 'm trovo en un quartet sense llum y sense cap obertura. . . Al cap d' un quart se 'n va T americà... No son cansoners aquesta gent. .. M' obra la Sorcl-li... ja era temps, si tarda mès m' han de treurer. M' hi astíxiaba. Prench lo mèu sombrero ó millor dit, un sombrero qu' era sobre d' una cadira y me 'n vaig.
Concepció. S' ha acabat T historia. íMes jo qué 'n tinch que fer?
Emili. Molt; esperat. Aixís qu' arrivo à casa m' adono que i' sombrero no era per la mida del mèu cap... X toco, m' el trech. [Ensenya 'I sombrero que porta d la ma.) Es aquet — no es 'I mèu, es lo del americà. . . una testa mès peti- ta que la meva . . .
Concepció. íQue en cambi tindrà '1 tèu?
Emili. No s' hi paran ells ab aquestas petitesas... son tant aturdits.. .
Concepció. Sent aixís, en aquest' hora hi hà qui 's passeija portant la meva carta sobre 'I cap.
Emili. A ménus que no hagi anat à comprar un sombrero nou.. .
Concepció. jY no 1 as tornat à casa d' aquesta se- nyora per saber lo nom del americà?
Emili! Mès d' un' hora hi estat pensant... con- ventsentme de que ella no m' ho dirà... per fu- gir de compromisos... Ell sabria que jo era allí. . . ho descubreix per forsa.
Concepció. iOh! Seu, Emili... pensa... busca... in- venta un medi...trova cualsevol cosa... iqué sèjo? Una carta firmada Concepció ab totas las sèvas lletras. jSi en Ramon arribés à saberho!...
Emili. [Que s" ha assentat.) Y que comensa: «Emili de lo mèu cor: jo que vaig à casarme.» Y '1 mèu sogre que no 's fia ni d' ell mateix. Si 't pensas que jo estich tranquil. . .
Concepció. Torna à la casa qu' has dit, demana. . . no 'n surtis que no sapigas. . .
Emili. En fi... me n' hi vaig, però dupto treu- ren Y aigua clara. Sort que s' està aquí à la vo- ra.. . al tombar . . . Torno desseguida . ( Va per sortir . )
Concepció. jCalla! jEn Ramon!
[Entj^a Ramon p«l foro.)
- 21 -
ESCENA XI.
Los mateixos y RAMON,
Ramon. [Eyitrayit.) Diu que las portaran dessegui- da. {Yeyent d Emili.) \Ah\ jEts tu, Emili? [Allargayitli la ma.) ^;Cóm va?
Emili. Molt bè.
Ramon. Aixís m' agrada. . . que fasis com antes. . . que Tinguis sovint. . . He vist al tèu sogre y à la teva promesa, jes molt bonica! |Qué callat que t' ho tenías! . . .
Emili. Tinch aquet natural... fins que hi fet una cosa no ho dich.
Ramon. Has tingut gust y bon acert, emparenta- ràs ab una bona familia. Me n' alegro y la Con- cepció també. [Birigintse d ella.)
Concepció. Si, molt.
[Emili fa signos d Concepció que se 'n vol anar y *s
, dirigeix cap d la porta . )
Ramon. [Apart.) 'M sembla que 's fan signos. [Alt d Emili.) íY bè qué 'm dius? Demà es la diada... las eleccions... has vist cóm m' es- plico...
Emili. [Tornant d baixar.) jJa ho creh! Ramon Pineda, Ramon Pineda... Això, las màquinas de cosir de'n Singer, lazarzaparrilladeBristol, el Mata-dolores, el Se prohibe ensuciar en este sitio, y '1 chacolate AmatUer... no 's veu rés mès per totas las cantonadas de Barcelona.
Ramon. [Ab importaticia.) jCóm ho pren lo pú- blich?
Emili. [No sabent que dir .) jOh!
Ramon. íQué hi diu lo poble?
Emili. íQué 't diré? No es espresiu... no parla gaire '1 poble... no 's vol comprometrer... es molt reservat... Mes no falta gent qu' aturada devant del tèu cartell diu. . . íQuí es aquet Pi- neda. . . algú que fa las forsas?
Ramon. (Ab despreci.) jPoble ignorant! Donchs no han llegit la meva professió de fe, en la que tracto la qüestió social? . . .
Emili, i Ah! Tu tractas la. . . Vet' aquí un assump- to que miro algo difícil.
Ramon. (Somrient.) ^La qüestió social? Llegeix lo mèu escrit y veuràs quant fàcilment li dono so- lució. [ Aliar gantU.)
Emili. Un' altr' hora. . . Ab més calma. . .
Ramon. íQue no t' ocupas de politica?
Emili. Sí... sí... Cada dissapte llegeixo Xa Carn-
— 22 —
pana de Gracia, y al diumenje V article d en Mané en lo Brusi.
Concepció. [Baix d Emili.) íQu' esperas?
Ramon. jQuina joventut!... [Detenint d Emili que vol anarsen. ) j Ah ! Si jo tingués lo tèu temps.. .
Emili. íQué farías?
Ramon. [Ah foch.) iQué faria? [Desprès d'una pausa. ) No ho sè are com are, però faria cosas d' importància.
Concepció. [Baix d Emili.) Perovésten.
Ramon. [Detenint d Emili.) Digas que no tens patriotisme. No Tolerse cuidar de 'Is negocis del país...
Emili. Justament... Es per patriotisme que no me 'n cuido... Jo 'Is embolicaria mès del que ho estan...
Ramon. [Mirantse d Emili desprès de retenir lo,) i Ah! joveot. . . jovent. .. Si os escoltessin à vo- saltres. . . seria cosa d' estarse un impassible ab los brassos creuhats... en lloch de contribuir ab las sèvas forsas... (Abforsa.) íMes que seria d' Espanya si ningú volgués gobernarl...
Emili. No ho sè... y jo pregunto, ^qué serà d* ella, si tothom vol gobernarla?
Concepció. [Baix d Emili.) ^No te 'n vas?
Ramon. Tothom no; però si 'Is que poseeixen una fortuna no agafan...
Emili. (Acabantho.) 'L timó de 1' Estat.. . iquí tè d' apoderàrsen?
Concepció. [Baix d Emili.) ^Te 'n vols anar?
Ramon. [Apart.) iPer què ell signa y 'm senyala?
Emili. [Acostatitse d Ramon.) Ab lo téu permis... un negoci urgent me reclama... [Li allarga lamd.)
Ramon. [Donantli copets d la ma.) Compto ab tu.
Emili. [No comprenent .) ^Ab mi?
Ramon. Espero que 'm donaràs '1 tèu vot.. .
Emili. {Ab vivesa.) ^Si 't donaré?. .. donchs. .. no faltaba més. .. puch negarmhi. . . Es téu. . . ben téu. . . refíaten. . .
Ramon. {Apretantli la ma.) Se t' aprecia. .. Que se 't vegi per aquí com avans... no donguis '1 pretest de que 't casas... {Senyalant d Con- cepció.) Aquesta es amiga de la teva promesa y 'X donarà consells.
Emili. Gracias. [Apart.) No mès hi faltaria qu' això. [Saludant d Concepció.) Concepció... [Baix.) Torno. [Apretant la md d Ramon .) No 't cansis, Ramon. [U acompanya fins dia porta,)
Concepció, {^eyentlo marxar y respirant.) jGra- cias à Déu!
— 23 —
ESCENA XII.
CONCEPCIÓ y RAMON.
Ramon. No sè cdm està avuy 1' Emili. ^No ho tro-
vas? Concepció. (A6 vivesa.) No... no hi notat rés. Ramon. jAh! prou li 'npasa alguna. No t'escolta...
va... y vè... Concepció. {Somrient y promirant dissimular .) Ja
ho tè per costum, es una bala de vidre. . . un
argent viu. . . Ramon. Y no es ell sol... tu també... reparo que
no estàs al tèu centro. Concepció. [Confosa.) ^Jo? [Afectant tranquüitai.)
Si... ^Qué vols que tinga?... No 'm passa rós
d'extraordinari. . . Ramon . Estàs capficada . . . Concepció. [Rient y dissimulant,) Això... una
mica. .. penso... Ramon. jAh! ^En la meva elecció? CoNClPCió. {Agafantse à la idea.) Si... la tèva...
eiacta... Entre mi 'm dich: è,'N sortirà... no 'a
sortirà?... Ramon. Calmat... ten conflansa. 'N sortiré... es
segur... en sortiré... [Desprès d' una pausa,
fixant la mirada en Concepció.) A ménos que... Concepció. A ménos que. . . Ramon. Deixaho córrer... es una idea que m'ha
vingut al pensament. {Apart.) Seguiré 'Is con- sells de 'n Ventura, no la perdré de vista, ni à
l'Emili tampoch. Concepció. [Apart.) Me '1 miro desconfiat... Ramon. [Qu" ha agafat lo sombrero de sobre la taula.
Se 'I posa y diu d Concepció.) També n' estich jo
de distret. Tant, que té... Mira... Concepció. «.Qué? {No comprenentlo .) Ramon. Qu' aquet sombrero no es '1 méu... No sè
ahònt lo dech haber cambiat... Tal vegada à
r imprempta. Concepció. ^Cambiat? [Admirada.) Ramon. [Mirdntsel.) Y es quasi nou. . . Per alt tin- drà un mes. Concepció. [Apart.) Un mes... Ramon. Hi he guanyat en el cambi... Solsament
que 'm ve una miqueta gran... {Se 'I posa y va
per sortir.) Concepció. [Anant d ell.) Tréutel... no 't va bè... Ramon. Per avuy es precis... no tinch substitut. ..
Are tot passant, s' hi penso, n' encomenarè un
— 24 —
a Itre. , . (Al arribar d la jjorta retrocedeix . ) Me descuidaba uns papers... Vaig à buscaries... (A Concepció.) No crech tornar íins molt tart; no m' esperis per dinar... jo dinaré en tres ó quatre puestos... Tinch tant que córrer y cum- plir. . . que si enllesteixo ja faré prou.
(Entra ni sèu quarto escriptori d la dreta.)
ESCENA XIII.
CONCEPCIÓ.
íQuina sospita m' ha fet concebir en Ramon?... iSi aquet sombrero que porta fos lo de 1' Emili?.. [Mès calmada.) Però no... es impossible del tot... es locura '1 supossarho: ni ho [legitima la mès petita apariencia... ell no coneix aquesta classe de senyoras... y ménos visitarlas... [Tor- nayit d dnptar . ) Però també es bastant raro y casual... [Calmada del tot.) No, no, T haurà cambiat en V imprempta... en alguna reunió... enrahonant, discutint... y no se 'n recorda. {Veyent d Emili qu' entra.) |E11!
ESCENA XIV.
CONCEPCIÓ y EMILI.
Emili. {Etitra pdlit, desencaixat y agitadissim, y corre d assentarse en un sillò y ventantse ah un 7nocador.) jUf!
Concepció. è,La tens?
Emili. íQmq... la carta?
Concepció. ^Ydonchs?... iSemblas un loco!...
Emili. jNo mès ho semblo? A fe que n' hi hà per tornar sh i.
Concepció. [Asustada.) íQué passa?
Emili. [Alsaiüse.) Passa... que vinchdecasa la So- rel-li.
Concepció. íT ha dit '1 nom?
Emili. No ha pogut dirmel perquè no era à casa... però he vist à la criada... hi he parlat... (Aí- santse.) Y mirat primer de tot lo que hi trobat per terra... al mitx de la sala... (Dantli papers.)
Concepció (Llegitit.) Ramon Pineda... Ramon Pi- neda... (No entenentho.) ^Y bè?
Emili. La criada, previ '1 desembols d' un duro, ha cantat com una calandria... M' ha dit que men- tres yo era al quartet... ja sabs... aquell tant fosch... habían estat allí dos senyors, un delís jove... guapo. . .
— 25 —
Concepció. ^Cap mès indici?
Emili. No hi ía falta. . . aquest' ray.. . 1' altre. . .
r altre. . . Concepció. ^L' altre?... Emili. Sí... uq de mitxa edad... cinquant' anys...
gros, calvo, sense pel... nas punxagut, boca
grossa. . . vermell de cara. . . molt lleig. . . Concepció, ikh aquestas senyas Thas conegut?. . . Emili. [Respirant ab forsa.) Sí... y tu també '1
coneixes. Concepció, i Jo? Emili. Totas las senyas hi convenen, y la capital
molt lleig..: Es en Ramon. Concepció. iEU!
Emili. Altre dato... [Dantli 'I sombrero.) Mira. Concepció. [Yolent dir que no'l coneix.) jOh! Emili. Llegeix las inicials. . . Concepció. {Mirant al fondo del sombrero .) R. P.,
jlas sèvas! {Se deixa caurer en una butaca.) Emili. Si, las d' ell. (Deixantse caurer en I' altra.) Concepció. {Alsantse y anant d' un cantó d V altre.)
jEU tè 1 tèu sombrero! . . . iLo tè! Emili. {Alsantse.) i Qui sab! Tal vegada... no fem
judicis temeraris. . . ! (Concebint esperansas . )
Concepció . iSi acaba de dirme que no sab abònt T hi
han cambiat lo sombrero! . . . Emili. {Tornantse d deixar caure en la cadira.)
I Ah! Concepció. No es ningú mès. {Agitada.) Emili. {Alsantse y també passeja^itse.) En efecte,
ningú mès s' entretindria en escampar las sèvas
candidaturas per una sala. Concepció. {Assentantse .) No sè que tinch... se 'm
cubreix la vista. Emili. ^No 't trovas bè? No hi faltaba mès qu' això.
{Yeyent que Concepció va d desmayarse.) Si 't
desmayas... no 't retornaré... perquè, jo... com
V ho dich,... pera completar lo quadro... també
'm desmayo. [f? assenta en un silló mirant d ella y disposat d deS' mayarse quant surt Ramon del quarto qu' ha entrat. Concepció s' aixeca depressa y Emili també fent lo dissimulat y passant d V altre cantó.)
ESCENA XV.
Mateixos y RAMON.
Ramon. {Apart mirantsels ab descoyifiansa.) (i, Altre vegada aquí?)
- 26 —
Emili. {Apart mirantse 7 sombrero de 'n Ramon.) (jCòm me '1 rumbeixa!)
Ramon. {A Emili.) íHas tornat?
Emili. {Que no sap dir.) Sí, sí, tinch por de la pluja...
Ramon. jSi í'a un sol magnífich!
Emili. Justament... mala senyal. Perquè quant fa sol... es que... ab tota evidencia... {Apart.) (Ni sè '1 que 'm dich.) {Alt.) Si 't sab greu que vingui...
Ramon. Al contrari... y ménos avuy que no sè quant tornaré. La Concepció tè de dinar tota sola, quedat, li faràs companyia.
Concepció. No, Y esperaríani à casa seva. (A Ra- mon rnirantli 7 sombrero.) íQue no t' has vist? No pots sortir aixís... Aquet sombrero 't fa fè una cara mès estravagant... Míratho, Emili. .
Emili. {Mirantsel y rient.) jÓh! joh! loh!... no 1 pots dur, no pots sortir. . .
Ramon. Per avuy no mès... No ho tro vo que 'm vagi tant malament.
Concepció. {Exagerant.) jüy!...
Emili. {ídem.) ;Uy! . . .
Ramon. {Mirayitse al mirall .) ^Quí ho diu que va mal? Ademes, pot plourer...
Emili. ^Ab un sol tan magnífich?
Ramon. Justament... Tu has dit are mateix que cuant fa sol . . .
Emili. {Apart.) Fiqueuli 'Is dits à la boca.
Concepció. {Yolent treurer lo sombrero d Ramon.) Deixa al ménos que t' hi dongui una respallada.
Ramon. {Apartantli la ma.) No val la pena.
Emili. {Lo mateix qiC ella.) Sí, sí, li convé un cop de respall...
Ramon. {Apartantse.) No tinch temps.
Emili. (Insistint.) jSi es fet desseguida!
Ramon. {Mirant lo rellotje.) Dos quarts de tres tocats... M' esperan al comitè, no puch entre- tenirme. Adéu. {Apart anantsen.) No sè què tenen. Comenso à creurer que 'n Ventura tè rahò. {Surt perseguititlo fins d la porta V Emili. )
Emili. Això es fet en un segon... una respallada... {Descendint desanimat.) jlmposible! Aquest' ho- me no 's separa del sèu sombrero . . . dich del mèu... sinó perdent la vida. . .
ESCENA XVI.
CONCEPCIÓ y EMILI.
Concepció. íHo has conegut qu' era 1 tèu?
— 27 -
Emili. iCdm toIs que...? Si li hagués pogut pen- drer... però no mès veurel... Los sombreros son com las cartas d' amor... totas s' assemblan.
Concepció. ^Tò inicials lo tèu?
Emili. No 'n gasto.
Concepció. No hi fa rés... no cal duptarne...
Emili. En efecte. . .
Concepció. jY dir qu' ell porta sobre '1 cap, sobre '1 sèu cap, la prova de la meva lleugeresa!
Emili. ^Donchs ahont vols que la porti?
Concepció. íNo has vist la mirada que 'ns ha donat quant sortia?
Emili. [Pasmat.) |Una mirada!
Concepció. íTerrible! Potser ja ho sap tot. Tal ve- gada ja ha llegit la fatal carta.
Emili. No; jquin un per callars' ho!
Concepció. Es precís aprofità '1 temps. Tu te 'n vas...
Emili. ^Ahònt?
Concepció. A córrer detras d' ell. Quant V atrapis r agafas pe 1 bras, 1' acompanyas per tot, no 'I deixis may... vas ab ell al club, al comitè, al cassino...
Emili. Bonica perspectiva... {Yolentshi oposar.) Permet, jo tinch que fer. . . m' haig de guanyar la vida... Us negocis... Us meus debers d' ad- vocat...
Concepció. Xs teus debers... ^Per qué no me'n parlabas quant vas venir à dirme lo que no de- bía escoltar?
Emili. Tant de bo qu' ho hagués fet, no 'ns passaria lo d' are.
Concepció. (Tornant d lo que deya.) Te fas la seva sombra... l'hi parlas de política... de la seva elecció... dinas ab ell y t' escapas quant li pu- guis pendre '1 sombrero.
Emili . [Prenent lo sombrero y resignantse .) T' obe- heixo... 'm resigno à n' aquest martiri.
Concepció. [Apressantlo .) Cuyta... cuyta... ó no r aconsegueixes.
Emili. Anemhi . . . jY que vaig ò. divertirme! . . .
Concepció. Gorra.
Surt Salvi ab sis grossos paquets de candidaturas.
ESCENA ÚLTIMA.
Mateixos, SALVI y seguidament VENTURA.
Salvi. Un noy de la imprempta ha dut aquets pa- quets de candidaturas .
— 28 —
Ventura. {Etitrant.) àCandidaturas?. . . jOh, y jo
venia à buscarne! Concepció. [Preyient xin paquet de Salm y posantlo
al bras de 'n Ventuy^a.) Tingui. Salvi. [Posantli un altre paquet d V altre hras,)
Pari. Emili. [Prenent un paquet de Salvi y escampantlo per
sobre Ventura.) Prengui. Ventura. (Y al vextrer d Emili.) Oh... ^vosté
aquí? Emili. {Anantsen y escusantse.) M' esperan. Concepció. {Acompanyantlo à la porta y apressantlo.)
Corre, cuyta. Salvi. {Mirantse d Yentura y rihent dissimulada- ment.) jBen distribuhidas! Ventura. (Mirant d I' un desprès de V altre y ab tot
convenciment.) ; No m' equivoco en ma vida!
iQue s' hi veu bè la mà oculta...!
Queda Ventura al mitx de 1' escena tot plé de candidaturas; son las que li ha tirat per sobre 1' Emili. 'Ls dos paquets que li han posat als brasos Concepció y Salvi se desfan y van cayent com à pluija. Concepció ha anat ab Emili fins 6. la porta. Emili se 'n và al caurer lo teld. Salvi, carregat ab los altres paquets, no s' ha mogut del sèu puesto y riu de la fatxa que fà 'n Ventura. Aquest, com s* ha dit, al mitx, movent lo cap y pasmat.
FI DEL ACTE PRIMER
ACTE SEGON
La mateixa decoració.
ESCENA PRIMERA.
SALVI y luégo EMILI.
>
SalVX. {Tenint entreoberta la porta del escriptori y parlant alt,) Descuidi.-, quedi tranquil... no entrarà ningú. {Ap . ab sorna .) Sí, que no 'i destorbin .
Emili. {Entrant pe 7 foro. Yemolt fatigat,) íHi es don Ramon?
Salvi. No, senyor.
Emilï . {Admirat . ) é,C(5m? Ha vingut à las cinch . . . {Mira7it losèu rellotje.) ^No son las nou encare y ja ha sortit?
Salvi. No ha sortit.
Emili. Donchs, iper qué ho dius?
Salvi. Es que hi rebut ordres de lo senyor... ordres terminants . . . S' ha tancat al escriptori y no vol rebrer à ningú. {Ab burla.) Lo sen- yor trevalla.
Emili. {Rient.) é,Ell?
Salvi. {Esclatant igual.) jEU, sí, senyor, ell! . . .
Emili. íA qué ve que riguis?
Salvi. Al veurer que. . .
Emili. {Serio,) Acaba.
Salvi. {Disimulant.) Com que vostè reya. . .jo. . . no m' he pogut aguantar... Es un vici que tinch desde xicot. . . íQué hi vol ferhi?. . . iVeig riurer? Ja no 'm puch contenir. . .
Emili íBasta! ( Veyent d Concepció que surt per V esquerra é indicant que se "n vagi.)
Salvi, (^naní^en.) j Don Ramon travalla! {Rihent.) Sortirà cosa de gust. ( Sen va.)
— 30 -
ESCENA II.
EMILI y CONCEPCIÓ.
Concepció. ^La tens?
Emili. La mateixa pregunta t' anaba à fer.
Concepció . (. A mi?
Emili. Sí, desprès qu' ell ha vingut, temps ha so- brat per apoderarten .
Concepció. íY cóm? Ha vingut à las cinch.
Emili. íA mi m' ho contas?. . . He pasat la nit ab ell. L' hem passada los dos junts y per enter. . . com nuvi y núvia en nit de bodas.. .
Concepció. é,Y desde las tres d' ahí à la tarde que vas sortir ab ell no has sapigut trobar un ins- tant à propòsit pera péndrerli? [Furiosa.] |0h!
Emili . (Enfadantse . ) Péndrerli . . . péndrerli . . . iSi t' has cregut qu' es fàcil, V equivocas! En Ramon es desconfiat à no poder mès.
Concepció. Are perquè 's tem alguna cosa. {Carn- biant alterada.) Pero no 'm faràs creurer que ab una mica de bona voluntat per part teva. . ,
Emili. (Enfadat.) Aquesta es la paga.. . Ja tenim que la meva voluntat ha sigut dolenta... bè, endevant... ij desprès qué? {Creuhantse de brassos.) ^Aixís tu 'i creus que pe '1 mèu gust y per divertirme, hi anat detras del tèu ma- rit...?
Concepció. No t' ho dich.
Emili. Ni aquell soldat ganassa dels Madgiares se- gueix tant al frare com jo he seguit al tèu ditxòs Ramon. Las sèvas mateixas pasas una per una he donat y ni ho sè, ni vull recordarme dels puestos à que m' ha dut. Fondas... restau- rants... cafés. .. fins tabernas.
Concepció. Sense trobar may la ocasió oportu- na de...
Emili. Si no te 'n pots fer càrrech del modo que '1 defensa '1 sèu... {Ab vivesa.) 'L mèu som- brero. [Acciotiant.) Cada vegada que jo al- sava la ma... cada cop que jo me '1 veya mèu... ell me miraba. Y iquina mirada!
Concepció. La d' ahí al anàrsen... jQuant te dich que desconfia! . . .
Emili. Me 'n arrivaré à convèncer. No 'm pots dir rés. Jo hi he fet tot lo que humanament ha sigut possible. [Deixantse caurer en una cadira.) Estich reventat... no puch respirar... no hi dormit encare. .. [Aixugantse'lfront.) iQuina vida... Dèu mèu!... jquina vida! M' han fet
— 31 -
pendrer la paraula... No sé lo que hi dit... qualsevol cosa. . . però 'Is aplausos han anat en doyna. Calcula quin auditori seria. Tant que no han faltat tarambanas quem' han dat la enhora- bona y m' han dit plens de entussiasme: jY quin diputat que fora vostè!... Mentrestant lo sombrero ni '1 toquem... sembla que siga sa- grat... Me fa r efecte d' una arca santa. . . que s' hi balla '1 devant. . . que 's mira y no 's toca. [Be prompte acudintli una idea.) ;Ah!
Concepció. íQué tens?
Emili. [Ab misteri.) Ja està trobat. {Senyalant V escriptori.) Es al^í.
Concepció. íQuí?
Emili. Lo tèu sombrero.
Concepció. {Estiqyefacta.) jLo mèu sombrero!
Emili. No, "1 sèu. . . No, '1 mèu. . . No sè '1 que m' empatollo... Fentme pampallugas... veig una munió de barrets que saltan.. . brincan y gira- voltan entorn mèu... Perdré F oremus.. . m' ho conech ... En Ramon es allí. . .
Concepció. S' ha tancat ab los llibres...
Emili. Y '1 barret.
Concepció. No sèqué escriu... travalla...
Emili. Lo que toI dir que dorm. {Ab misteri.) Si ab tot cuidado provesis de. ..
Concepció. Aguardat. [Anant al quarto escriptori y obrint poch d poch la porta y mirant dintre.) Sí, tens rahó. S' ha adormit.
Emili. {Mirant per sobre I' espatlla de Concepció.) Fins diria que ronca. (A Concepció molt baix.) íHo té per costum lo roncar? Tú pots saberho.
Concepció. (Posantseunditdlaboca.) jPst! Mi- rant.) Tè 1 sombrero al sèu costat. . . sobre la taula.
Emili. {Mirantlw.) Dorm sens' ell. . . m' admira.
Concepció. Probemho. {Ya ptera entrar y 's de- tura.) Pot ser '1 frech frech del vestit lo desper- tarà. . . Es preferible que hi entris tu. . .
Emili. Dius bè... y poso per obra.
Concepció. {Ab veu baixa avans de deixarlo passar .) Ten compte... no fassis soroll... camina de puntetas.. .
Emili. Déixam fer. {Caminant de puntetas.) Aquestas advertències no se 'm fan à mi. ^SÓ per ventura un. tarit tarot? ^Qué t' has cregut? Ni m sentirà una mosca. {Ja al llindar de la porta dona una ensopegada, cau d dins fent seguir un silló y movent un gran estrèpit.)
Ramon. {Be dim.) é,Qu' es això? é,Quí hi hà aquí? ( VèM d' un home que 's desperta.)
— 32 —
Concepció. ; Quina torpesa! iPitxor que fet exprés! (Baixant al prusceni.) jOh! {Se sent d dins un rumor confús da veus y surt del quarto 'n Ramoyx acompanyant pel bras d V Emili/)
ESCENA III.
Mateixos y RAMON.
Ramon. {Sostenint d V. Emili.) iT has fet mal?
Emili, {Esforsantseen riurer,) No ... no. .. al con- trari.. . m' he fet bè. . . m' ha donat un ^rust. . . [Ap.) jNo hi rebut mala camaliada! [Ramon, ajudantlo Concepció, acompanyan d Emili al que fan seurer en un silló de la dreta . )
Ramon. [Ap.) (No 'm deixa en tota la nit, desprès de seguirme desde las tres de la tarde; ve are y 's lica cautelosament al mèu quarto... [Ab descon/iansa.) En Ventura posseheix la doble Tista. . . aquí hi hà un complot contra la meva elecció.)
Emili. (Baix d Concepció que li fa carrechs per la seva torpesa.) De poch que 'm trenco la nou del coll y encare 'm renyas. . .
Ramon. i'T trobas millor?
Emili. (Alsantse.) Si no tinch rés... t'ho asseguro...
Ramon. ^Voldràs dirme alguna cosa important?
Emili, i Jo, no!
Ramon. 2,Donchs per qué tant dematí has vingut?
Emili. jOh!... Tot passejant...
Ramon. íY per qué entrabas al mèu quarto?
Emili. (Distret.) Venia à pendrer la fresca. {No- tant V aturdiment.) jAh...! [Estrenyent la ma de Ramon y dissimulant.) Es que volia. . . an- helaba estrènyer aquesta ma... leal y franca que... [Baix d Concepció.) Mentres T entre- tinch. . . mira d' entrar al quarto. . .
Ramon. Me n' hi anat à travallar. . . Llegia. . .
Emíli. Dormías... [Natural.)
Ramon. T' ho pensas... Potser hi aclucat 'Is ulls... perquè experimento que tancantlos...
Emili. Llegeixes millor.
Ramon. Cabal. [Adonantse del qu ha dit.) Es dir... no; tu m' enredas y 'm fas dir. . .
Emili. Es qu' encare estàs endormiscat... fins aquí no hi hà cap mal... però obrarias ab mès acert ticante al llit. ..
Ramon. <,Com t' ho tinch de dir? No dormia... ni '1 qu' es mès... no tinch son... {Donantli
- 33 —
importància.) Dormir en un dia com aquest tant
solemne per mi. . . Emili. En Prim dormia cinch minuts avants de la
batalla de Castillejos. Ramon. Ell... [Detenentse y molt natural.) Això
es cosa de temperament... En Prim era lin-
fútich . . . Emili. Y tu ets sanguíneo...
Ramon. Vetho aqui. {^Girantse y veyent d Concep- ció que ab tiento y dissimuladament ha arribat
fins d la porta del quarto d' estudi y va d ficarshi.)
è,Ahònt vas? Concepció. Anaba... per... volia... Ramon. ^Q^^ voUas? [Desprès d' una joausa.) Ja
V he dit no sè quantas vegadas que no vuy que
s' hi entri à no ser que jo hi siga. Concepció. [Apart.) j Fatalitat! Ramon. Prou se coneix quant hi entras... tot m' ho
regiràs... [Mirant lo rellotje.) Las nou lué-
go... me 'n vaig à donar una passejada pe'ls col- . legis. Emili. (Apart.) Ja 'm veig altre vegada al sèu
derrera. . . Ramon. (Desde la porta.) Ab tota evidencia, queda
visible la conspiració que s' trama. {Entra al
gabinet.)
ESCENA IV.
CONCEPCIÓ y EMILI.
Concepció. (Decidida d Emili.) |S' ha d' acabar!
Emili. Penso lo mateix.
Concepció. Per íbrsa y desseguida.
Emili. Sí, perquè à durar gaire 'm tocaria del cer- vell. Ja m' hi sento un sup, sup, com si m' hi sortís un ull de poll. Jo 'm tornaré hidróíbbo. (Respirant ab forsa.) Ja SO al prÍDier período... un síntoma latal... ^ Ensenyant las dents.) Tinch
ganas de mossegar (Fent com si mossegués.)
Nyach... nyach... nyach...
Concepció. Al anarsen tè de passar per qui. . . arre- glat com puguis... Es de tot punt inevitable péndreli la carta. . .
Emili. Permet. . . permet. . . jes de tot punt inevi- table...! Se V alcansa perfectament que si à surti lo que vulgui li prench lo barret, se descu- breix V intenció y tot perdut. . .
Concepció. D' aquest inodo, natural. . . però bus-
— 34 —
cant un medi ingeniòs . . . pénsal tu . . . jo no hi
atino... Emili. Ídem. Concepció. |Ell! [BaL• al veurer sortí d Ramo7i.)
ESCENA V.
Mateixos y RAMON
Ramon. {Passant d V esquerra; dú 7 somhrero; apart ab desco7ifiansa .) Enrahonavan. . .• surto. . . "m veuhen. . . y muts.
CoNCEPCK). {Somrient d Ramo7i.) ^Tornas à anarten ab aquest sombrero?
Ramon. [Natural.) M' he descuidat de íerme 'n portar un... (A Concepció.) No sè que hi tens ab aquet barret. . . deixans estar tranquils à mi y à n' ell . . .
Concepció. Es que no m' hi agradas. [Insistint.)
Ramon. Arrivaràs à ení'adarme. . . m' ocupo de co- sas mès importants... un dia com aYuy... ( \a per anarsen . )
Emili. é,Te 'n vas als col•legis electorals?
Ramon. A donarhi una ullada. jJa saps que la vista del amo! . . . [Apart.) Deu voler venir per es- piarme.
Emili. ^Fendràs la paraula?
Ramon. Ja s' ha acabat... Avuy no 's parla... 'S vota... A propòsit, ^ab quin intent vas fer sortir la teva candidatura?
Emili. (Admirat.) /,Jo?
Ramon. Sí, à la reunió del Comitè... quant vas Ter aquell discurs... que 'm vas di fora apoyantme...
Emili. (A^^arí.) iVéten' aquí un altre... are so candidat! (Cambiant de to.) ^Y aixis no t' apoyava? A mi no 'm votarà ningú, perquè no hi desembolsat un maravedís, no soch amich del gobern y ni siquiera y això es lo mès important, no tinch cap mena de tracte ab los morts del cementiri. Pots estar ben confiat, jo no 'n sortiré y aixis à tu 't dona mès importància lo tenir un contrincant. . . Lo que no costa de guanyar no tè cap valor. ^Sabs que vas estar eloqüent?
Ramon. [Apart ab satisfacció.) Fins los meus ad- versaris hi convenen. [Alt y baixant 'prop d' Emili.) ^Veritat que si?
Emili. Vas aixafarnos per complert.
Ramon. {Ab petidancia.) Siga dit entre nosaltres, n' estich convensut.
- 35 —
Emili. Sobre tot en aquell passatje del discurs,..
en aquell tros. . . Ramon. ^,Quín tros?
Emili. Lo que. . . aquell. . . (Buscant.) ^No t' en recordas? Lo passatje. . . quant vas parlar. . . del temps de Maria Castanya... del any deia picó... bò, de la antigüetat. . . [Admiració de Ramon.) Quant deyas... Sí, senyors, es V hora de tornar íi las patriarcals y santas costums dels nostres avis. . . Ramon. ^Qu' embolicas? íTu vas dirho això! Emili. \Ahl Sí, sí. Quant t' ajudava. . . ^Y tu no vas
dir alguna cosa semblant? Ramon. Ben lluny. . . tot al revés. . . Emili. jAh! [No sabent cóm sortirsen.) ^Diferent?
èGirat com una mitja? Ramon. ^Y tant? Vaix dir. .. [Ab énfasis.) Qu' es r hora de rompre ab las tradicions del passat y de llensarnos resoludament per la via del pro- grés, en brassos del porvenir. ^MiLi. Bueno; lo que jo 't deya. . . Ramon. No de tornar al passat. . . imay! Emili. Bé, à poca diferencia es lo mateix. Are tot estriba en dos paraulas no més... dos extrems.,. y 'Is extrems si 's juutan se tocan. . . Lo que vol- dria recordarme, es del final... Lo sentit ja'l sé. . . però la energia de la frasse. . . Ramon. Valenta y pròpia del assumpto. . . Emili. Admirable... però tindria gust en saberlo textualment. [Bemanantli ynolt atent.) ^Vols ferme '1 favor de repetirme '1, lletra per lletra? Tu ho sabías de memòria... encare que vagis dir que improvisabas. . . no m' ho neguis. Ramon. Sí; vaix estudiarlo aquell discurs. . . Emili. Per lo tant torna à dir... lo final sola- ment... Accionant comahí... igual actitut. . . la mateixa inspiració.. . [Ramon se coloca en actitut ij acciona pera comensar. Emili H deté.) Esperat... recordo qu' anabas descubert... No hi duyas rés al cap... Treute '1 sombrero y dómel. Ramon. [Trayentsel y donantli.) Si això 't pot ser
agradable... Emili. {Prenentlo y esclatant.) iSi me 'n es d'agra- dable! [Sense mirar lo sombrero se 'I coloca al detras, molt depressa, y diu d Concepció.) Cuyta, prenmel. Ramon. {Procurant recordar .) La època. .. las cir-
cunstancias. . . la pàtria. . . las provincias. . . Emili. {Apart.) La Correspondència. .. El Globo . El tío Conejo. . . {Alt.) No més fas qu' anome- narme diaris. . .
— 3í3 —
Ramon. Es que no 'm recorda exacte... Això es massa amunt. . . {Tomant d recordar.) Jo sal- taré. . . massa avall. . .
Emili. Donclis busca '1 mitx. . .
Ramon. lAh! .ire. . . are. . . ja 1' hi trobat.
Emili. Donclis digas. í Per tot te deixo! [Intencio- nadament 2^er que Concepció V entengui.) Veyam si 'n sortirem.
Ramon. {Que s' ha posat en actitut, girat de cara al piiblich, no veu lo que passa eii la escena. Concep- ció va ab dissimulo d pendre 7 sombrero d Emili, aquei continiia ab las mans al detras y ap)arenta que va seguint ndmirant la peroració de liamon.) Pe '1 que toca à mi, jo no vacilo en dirho, jo saltaré sense cap temor V ample fosso que sepa- ra'1 passat del porvenir... jo 'I saltaré d" un bot, en que hi degui caurer y quedar sepultat per sempre, sota las ruinas de la vella, dèbil y vacilant societat... [Ab sencillesa .) Vet' ho aquí.
Concepció. [Apart, al treurer un poper de dins del sombrero.) Ja'l tinch.
Emili. [Baix d Concepció .) ^Hi era?
Concepció. Sí.
Emili. {Fent signos d Concepció perquè li torni d po- sa 7 sombrero d las mans.) Bon íinal.
Ramon. La paraula íbsso no sé si. .. {Sottirient.)
Emili. {Que no V ha escoltat, tot 7iatural.) ^Quin fosso?
Ramon. Lo que hi dit: V ample, U que separa. . .
Emili. {Que torna d tenir lo sombrero, r allarga d Ramon.) \kh\ SÍ, ja estich. Lo fosso, T ample, 'I que separa. . .
Ramon. [Prenent lo sombrero.) Crech qu' hauria anat millor dir T abisme. . . dona una idea més vasta...
Emili. Abisme, fosso. . . fosso, abisme. . . Jo 'm de- canto al abisme... dich, al fosso... [Apart.) No 'm puch fer tant mal si hi caich.
Ramon. Celebro ser del tèu pensar. Me'n vaig à dar la volteta pels col•legis. [Als dos despe- dintse.) Torno aviat. {Anantsen.) Fan tots dos un posat que no es natural. (Surt pe 'I foro.)
ESCENA VJ.
EMILI y CONCEPCIÓ.
CoNCEPCii». [Contenta desprès de la sortida de Ra- mon.) jPer últim la tenim!
- 37 —
Emili. Bastant ha costat. {Aixugantse'l front.)
Concepció. lOh! sí. . .
Emili. Donchs me 'en vaix àcasa. 'M ficaré al llit... No 'm pucli tenir de son. {knantsent.)
Concepció. lAli! iüèu mèu! {Ha des^ücgat lo paper y dona un crit.) ^Qu' es això?
Emili. {Girantse.) La carta.
Concepció. No, no, mira. [Li dona 'Ipajíer.)
Emili. «Ha arribat lo moment... (Llegint.) en que 'is homes d' iniciativa y amants del pro- grés»... (Enfadat.) Sí, es lo manifest d' en Ramon.
Concepció. Es lo que hi trobat dintre del som- brero .
Emili. Es impossible.
Concepció. Es cert.
Emili. Ja ho entench. . . haurà trobat '1 sombrero una miqueta gran. . . {Senyalant 7 sèu.) Just, a'quet m' es petit. . . y vinga enfonsarhi paper... Però la carta encare hi es. . . ^No has mirat?
Concepció. ^Jo? Trobo aquet paper y 1 trech. ^Quí s' había de pensar que n' hi hagués un dipòsit?
Emili. {Xssentantse desfallesciit.) Tornemhi.
Concepció. Naturalment. {Fentlo alsar.) Corra, corra, no perdis M temps en vanas queixas... Vésten detras d'ell. . .
Emili. Altre vegada. . .
Concepció . Es precis . . .
Emili. (Enfadat.) jAh! Concepció, però es l'ofici de gos '1 que m' obligas à fer. . . So '1 bull-dog de '1 tèu marit... posshi la torna y digam Moro. . . (A ell mateix furiós.) Yamos, Moro. . . segueix al téu amo. . . [Anayit ü la jJorta y ensumant com 'Is gossos.) Ha sortit per aquí... (Tornant d V escena mès firiós.) Posam collar y bossal. . . . (A Concepció.) jAh, y que no 't descuidis de ferme matricular à casa la ciutat. . . ves à pa- gar, ves, y portam lo número, perquè ó sinó corro '1 perill de que m tirin lo Has y 'm clavin dins del carretó.
Concepció. Totas aquestas recriminacions son inú- tils, Emili. Te 'n tens d' anar ú, aconseguirlo...
E.M1LI. {Alsantse. ) Tu oblidas que jo. . . so un ad- vocat... que tinch clients... qu' haig de anar à r audiència. . . Los meus medis de vida no 'm permetan lo córrer tot lo sant dia detras del sombrero del téu marit. . .
Concepció. (Animantse.) Deus preferir donchs que 's trovi aquesta carta. .. que s' enteri 'n Ra- mon y que jo tingui un mal viurer... Digas que 'm vols perdrer. . . Digaho d' una vegada y acabem .
- 38 -
Emili. Lo que "t dich, Concepció, que 'm torno boig... hidrofobo... >^S' assenta.) M' hauran de donar la bola. (.S" aixeca.) No V enfadis... corro detras d' ell y ï atraparé. . . {A ell uiateix furiós.) Vamos, Moro, vamos... ;Oii! tinch ganas de mossegar. {Anantse}í al foro.) Y ^1 primer que se 'm presenti al devant.. . lo que jo pugui arreplegar. [Corra cap d la porta y 's troba ab yentura y Cinteta qii entran; sense veic- rer qui son, se tira sobre 'I primer fen com si V
anés d mossegar . |Nyach! inyach!
inyach! . . . [Adonantse qu es Yentura up., jOh! i'l sogre! ;Llàstima de caixalada que no s' ha aprofitat!
ESCENA VIL
Mateixos. VENTURA y CINTETA.
Yentura.. Mirant ab espant d Emili y tremolant.) Socorro. . . socorro. . .
Emili. (Dissimulant.) ^A qué '1 cridar?
Ventura. ^Es vostè? Jo.. . i Balbucejant ab temor .)
CiNTETA. ^Qué tè?
Ventura. No sè. . . la emoció.
Emili. Sento molt haber sigut causa... {Ell y Cinteta acompanyan d Ventura d una butaca y 7 fan seurer.) Cinteta ... jo no volia. . . (A Con- cepció.) Una mica d' aigua. (A Cinteta.) No serà rés .
Cinteta. Es tan impressionable. . .
Concepció. {Donant una ampolla d' aigua d Emili.) Tè.
Emili. {Tirant algunas gotas d la cara de Ventíira.) ^Veuhen? {^Ventura torna en sí.)
Ventura, i Ah! ja 'm passa. M' ha fet una pòr. . . (A Emili que torna la botella d Concepció .) iPero Emili, que li ha agafat?
Emili, {\acilant.) iÀmi!...rés.
Ventura. íQuq diu? jSi anava à mossegarme! . . .
Emili. {Sense seguretat.) ^Per qui m' ha pres? Advertint que no fora cap estranyesa.. . Fa una calor tan extraordinària. . . y desd' ahí jo estich d' un modo. . .
Ventura . [Aixecantse ab sobresalt y apartantse ah Cinteca.) iW ha mossegat algun gos?
Emili. Vaya una pregunta. . .
Ventura. {Fent signos d Concepcid.) Apàrtissen, senyora. . . tingui compte. . .
Emili. {Ap. ab ràbia cloJient 'h' punys.) iAixó passa de mida!
Ventura.. {Anantsen al fondo ab sa filla^ Lot es- pantat.) iQué tal! V lli torna V accés. . .
Emili. (Contenintse y esfursantse per demostrar calma.) Senyor Ventura... puch garantirli que s' equivoca.
CiNTETA. Sí, pare. . . vostè sempre cavi la.. .
Ventura. S' han vist tans cassos extranys... À Lleyda mateix... al costat de casa... un gos rabiós va mossegar una rata. . . aquesta va ratd un forma txe. . . Donchs bè, aquet Ibrmatxe. . .
Emili. Se va tornar rabiós, {^p.) jMal aguanyat que no 't mossegués!
CiNTETA. Pare, no té comparació.. .
Ventura. Prou que 'n té. {A Emili.) Vostè ^,sap de positiu. . .?
Cinteta. Ja li ha dit.
Emili. Y ho repeteixo.
Ventura. D' aquest modo no m' explico que se m" hagi tirat sobre fent: iNyeu! inyeu!
Emili. Es qu' estaba de mal humor. Va à diadas... avuy jo. . .
Cinteta. A tothom passa. {A Ventura.) Vostè mateix quant s' enfada. . .
Ventura. è,Vols callar?
Emili. No 'ns privi del gust de sentiria. . . À pesar del desitx que tinch de permaneixer ab tan agradable companyia, 'm veig obligat a reti- rarme... {Saludant.)
Ventura, (^-v Emili.) ^Se 'n va à la Audiència?
Emili. Sí. . . en efecte. . . un procés important. . . m' hi reclama Senyor Ventura. . . Concep- ció Cinteta. . . (A ell mateix furiós al anar-
sen.J Apa, Moro. . . detras del amo. {Surt fu- riós pel foro. En Ventura ho nota y retrocedeix y fa retrocedir d Cinteta. )
Ventura. {Ap.) (Lo faré mirar per un metxe. No. . . per un menescal.)
ESCENA VIII.
Mateixos, ménos EMILI.
Ventura. Escolti, senyora, ^tenen coníiansa ab '1
. criat? Concepció. Tota.
Ventura. No *1 veig conforme. Aixís que 'ns ha
obert m' ha mirat d' un modo més particular...
Cinteta . ;Cà! ipobr home! Vostè sempre 's íigura.. .
— 40 —
Ventura.. Veurer lo que vei;,^. (A Co)tcepció.)
^Tè la certesa vostè de que no maquina rés eu
coutra mèu? Concepció. íQuí? Ventura. Lo criat. CiNTETA. lAh quin interès? Ventura. jQui sab, Mare de Dèu! Concepció. Li responch d' ell. Fa molt temps que
s' està à casa. Ventura. M' hauré enganyat. . . y no acostumo. . .
^Ha sortit en Ramon?... ^No 's deurà veurer
per aquí en tot lo dia? Concepció. Sí, al anarsen ha dit que no tardaria. Ventura. ^Estarà amohiuat...? [Yeyen qu entra
'n Ramon.) Aquí 'I tenim. [Anant d ell y es-
trenyentlila uia .) May no íaiia... Qui del llop
parla . . . [Entra Ramon y sahida . )
ESCENA IX.
Mateixos y RAMON.
Concepció. {A Ramon.) ^No has vist à T Emili? Ramon. Are m' ha passat pel costat corrents y jo
he fet lo distret per no entretenirme. Concepció. [Ap.) Temps perdut. Ventura. (A Ramon.) (Haig de contarte cosas
molt graves.) Concepció. (.4. Cinteta.) ■ Anémsen. Nosaltres los
destorbaríam. Cinteta. Mentres no la fastidihi. Concepció. Ja sap que no. Ventura. (Ap. ab desconfiíDisa mirdntselas quant
se 'n van.) /.Per qué li dirà que ja ho sap? {Se
*n van per la esquerra Concepció y Cinteta . )
ESCENA X.
RAMON y VENTURA.
Ramon. {Desprès d' assegurarsc que la porta es tan- cada y no Hs escolta ningú, ab molt misteri.) Ventura. . . quant tu ahí vas dirme que hi liabía qui conspiraba en contra de la meva elecció...
Ventura. Esperat. . .
Ramon . íQué?
Ventura. [Aixecant un sobretaula y mirant d sota.) Ningú... he vist mourers lo tapet... seria '1 vent...
— 41 —
Ramon. Ja podías pensarte... Sota d' una laula...
Ventura. Criatura... aquesta geuL s' amaga quant li coüvè sota d' un tamboret... à dins del forat d' un pany.. . Segueix.
Ramon. Segueixo... Cuan m' aconsellavas que vi- gilés à la Concepció... à V Emili. .. als que veyès còmplices d' aquesta vil trama... estavas acer- tat. . . Ventura. . .
Ventura. [Ab aplom.) Com sempre.
Ramon. Are 'n tinch la prova.
Ventura. Prou, prou.
Ramon. Laturbaciò d' ella. . . la frisansa de 1' Emi- li... los passos que donan, sas miradas... los ademans. . . tot me diu ú las claras que socli la víctima d' una horrible maquinació.
Ventura. N' estava segur. . .
Ramon. ^Qui s'ho podia creurer?
Ventura. Jo.
Ramon. Fora tu...
Ventura. Ningú. (A& molt aplom tot).
Ramon. L' Emili es lo cap. Desde las tres d' ahí k
' la tarde íius à las cinch d' aquet demati no m'
ha deixat M' ha seguit per tot arreu.. . Ha
pres la paraula... Ha presentat la seva candi- datura per fer la traveta à la meva.. . A las nou ja tornava à sèaquí y li sorprès íicantse al mèu quarto. . . are V acabo de veurer corrent com un ximple. . . y ella 'm pregunta si ï he trobat. .. Y cosa estranya.. . que t' admirarà... un sens fi de vegadas i' hi atrapat fent ab las mans al da- rrera signos estranys y misteriosos. ^Qué devia ser?
TURA
Ramon. No.
Ventura. Infelís. . . volia magnetisarte.
Ramon. ^Ma/netisarme?
Ventura. Si, senyor.
Ramon. ^Ab quina idea?
Ventura. jQue hi veus poch! . . per ferte confessar algun secret!
Ramon. è.^'ols dir?
Ventura. jAhl Ramon, te compadeixo... Tu no ho sabs íins ahont arriba '1 fanatisme d' aqueixa poderosa secta... è,Has llegit lo Judio errante?
Ramon. Quant era noy, al col•legi. . .
Ventura. Escolta qui t' ho diu. Devant de la rea- litat lo Judio errante no es mèí qu' una brometa pera passar I' estona las criaturas.
Ramon. ^Pot arribarse à compendrer queia meva pròpia dona ... que '1 sèu cosi . . . cosi mèu . . . y '1 millor amich al mateix temps, estigan ab con- nivencia ab semblant gent?. . .
— 42 —
Ventura. iQué manileüta es la lòva candides! Jus- tament d' aquí 'Is ve tota la íbrsa. . . Insinuant- se, dominant als esperits dèbils. . . las donas so- bre tot... los joves en segon terme... los es- pantan... ab lo terror y la superstició... y un -cop ja seus los arrelan tal fanatisme que 'Is exal- ta y 'Is converteix en íieras. . .
Ramon. Lo qu' es aquí may n' he vist cap. . .
Ventura. iSe 't presentaran à la descuberta si co- neixes..! Potser ne tens la casa plena y ni ho somías . . . {Moviment c?' espant de Ramon . ) íQui t" ha dit que. . . lo téu criat, sobre tot, tè una mirada... que la minyona, lo portè, los esta- dants, los vehins,los que't visitan... en una pa- raula, tots los que aquí posan los peus, qui t'ha dit que no sigan jesuitas en roba curta, vestits de persona?
Ramon. [Esjmntat.) No hi notat en la seva cara...
Ventura. Pitjor; mès à la segura y mès impune- ment preparan la teva ruina presentantse't ab lo posat í'ranch y aires de gent de bè.
Ramon. [Cayent abatut en un silló.) Aixís no 'm queda esperansa. . . no sortiré elegit. . .
Ventura. No t' alarmis.
Ramon. Tu ets qui m' alarma ab las tèvas histo- rias.
Ventura. Es incontestable que tens enemichs y enemichs poderosos. Però qué dimoni! No es una rahò per desesperarse.
Ramon. lOh, qué puch ferhi jo. . . pobre de mi. . . ab contraris que tenen medis y poders per insi- nuarse en la íamilia!
Ventura. Poca cosa, es veritat. {Bruscament des- près d' una pausa . ) ^Com vas tenir la mala idea de posarte ab pugna ab ells?. ...
Ramon. iJo, si may los hi íet la contra en rés!
Ventura. ^No publicas un manifest en lo que re- negas del passat... d' acabar ab las estúpidas supersticions. . . ^y dius que no "Is hi fas la con- tra?. . No n' han fet desaparèixer poca de gent que no habían dit ni la milèsima part. . .
Ramon . {Aixecantse espantat. ) l'è" atrevirían à fer- me desaparèixer?
Ventura. ^Perquè?.. No 'Is detura cap escrúpul... Ho han fet ab individuos mès importants que tu... Si tothom ho sap... En Zurbano. .. Co- lon... Riego, don Quijote, mussiu Arban...y quasi tots los individuos del Judio errante . Això no ment, la historia ho consigna en lletras de motllo y r historia es 1' evangeli.
Ramon. [Qxi ha tornat d seurer. ) M' horror i tsas.
— 43 -
Ventura. Calmat. . . calmat. . .
Ramon. [Ab veu alterada.) Desprès del que m' has
dit... Ventura . No exajíerem la situació A pesar de
las sòvas maquinacions, tu pots triunt'ar. .. Ramon. iSi? Ventura. T' hi dit que pots, y are V hi anyadeixo
que ho voldria ab tota V anima. . . Ramon. {Ab agraliiment .) Quant t' haig d' agra-
hir... Ventura. Ademes sè lo que m' exigeix 1' amistat,
faré propaganda. . . Ramon. [Abrassantseab ell.j iVentura! Ventura. Escamparé candidaturas. A propòsit, ahí
al venir à buscaine... [yeyent d Concepció ij
Cinteta que surten de I' esquerra .) Callem. Ramon. íQué. Ventura. (Baix.) No estem sols.
ESCENA XI.
Mateixos. CONCEPCIÓ y CINTETA.
Cinteta. (A son pare.) ^No se 'n recorda que à las deu nos esperan à casa de donya Teresa?
Ventura. Si, y per no faltarhi anava à cridarte. [Aï).) Qui sap si aquesta dona me V ha ensi- nestrada y se V ha feta seva... V interrogaré ab prudència. . . fora dolorós haver de morir à las mans d' una ftUa. .!
Ramon, ^^'indràs aquest vespre?
Ventura. Antes del mitx dia vindré... no podria pas dinar sense saber com marxa la cosa.
Ramon. Ets un bonamich. {Abrassa d Ventura 1/ desprès sense intenció tot natural y sensill va per abrassar d Cinteta.) Y vostè, la digna íiUa de...
Ventura. La noya no abrassa més que à son pare. [Oposantse.)
Ramon. [Adonantse del qii' anava d fer.) Dispensa la distracció...
Ventura. {Ax>. ab desconfiansa .) (Ab quin intent volia abrassarla?j [Alt.) Fins aviat... esperan- sa. .. Ho tens segur...
Ramon. iSí..?
Ventura. Ben segur. (Ab intenció rnira>it d Con- cepció y tocant ab h còlser d Ramon.) A méüOS que...
Ramon. {Mirant també d Concepció.) A ménos que...
— 44 —
Concepció. {Ab tota sensillès.) ^Tens pòr d'algun contratemps?
Ventura. {Baix y ràpit dRaynon.) (Digas que no, dissimula.)
Ramon. [Dominantse y fingint loisonris.) No, no. /.Qu' haig de témer?
Ventura. {Baix d Ramon .) Eh..? Ella ho pregun- ta! S' ha venut. [Mirantse d Concepció.) jQuin aplom! {Saludant.) Senyora
CoNCEPcnó. {Desp'^dintse de Cinteta.) Quant torni U sèu pare, que vingui.
CiNTETA. Sí, vindré.
Ventura. (A^;.) ^^er què vol que vingui?... Des- prés de roda 7 cap.) Vindré sol. {A Ramon y d Concepció que V acompanyan .) No 's molestin.
ESCENA XII.
RAMON y CONCEPCIÓ.
Concepció, (kp.) Si ho probès de pendrerli
[Acostantse d Ramon ah molt de mimo. Avuy estàs mal humorat.
Ramon. [Dissimulant y molt grave .) T' equivocas... estich content.
Concepció. No dius vritat. . . te preocupa la elec- ció. /.Tems perdrer?
Ramon. t'Aò intenció y molt sech.) No temo ni m' espanto, ^ho tens entès?
Concepció. (Asustada.) Sentaixís...
Ramon. (Serio.) Pots dir als meus enemiclis que... {Ap. detenintse.) Convè creurer à n' en Ventu- ra. . . dissimular. . . sobre tot.
Concepció. ^Tu tens enemichs?
Ramon. (Ap.) jQuin descaro! [Ap. é imitant la veu de Concepció .) Sí, jo tinch enemichs!
Concepció. Tú, qu' ets tan bo. . .
Ramon. {Grave y enérgich.) De aquí ve... Si jo m' hagués mostrat més sever, més rígit. . . tal volta are no passaria. . . lo que. . .
Concepció. {Ap. atcrrada.) jHo sap tot!
Ramon. La seva turbació V ha venuda.. .
Concepció. {Esforsantse en aparèixer tranquila y somrihent.) ^Qué es lo que... are 't passa... Ramon?. . .
Ramon. Rés... no parlaba per mi... me referia à lo que té de passar per forsa en totas las casas en que '1 marit descuida la vigilància de la seva muller. . . ( Tot això ho diu mirant intencionada- ment d Concepció) ,
— 45 —
Concepció. jEstich perduda! [Apayttmt la seva mi- rada de la d en Ramon.)
Ramon. 0 que la deixa entregar d perniciosas lec- turas. . . ó que no la priva del tracte y amistat de personas que traeixen la seva coníiansa. . .
Concepció, (.-ij^».) jDèu méu!
Ramon. {Ap.) Ja las hi he can tadas prou. [\lt.) Mes jo t* entretinch y tu. . .
Concepció. [Aprofitantse .) Si... haig d' anar à arreglar... (Anantsen.) No surtis sense pen- drer alguna cosa. .. no t' es bò estar en dejú, y mès no havent dormit. (Ap. anants'ent.) Avi- saré à r Emili; es inevitable, no *m queda ni esperansa. . . {Se 'n va per la porta de la dreta.
ESCENA XIII.
RAMON, passejantse ab molta agitacití.
No m' enganyo. . . No s' equivocaba "n Ventu- ra... la seva turbació confirma las sospitas. jFins ahont pot arribar lo íauatismel íFins ahònt portan las passions politicas! {Indicant la porta i^cr ahont se n ha anat Concepció.) Aques- ta dona... tan de bè... quieta... humil... obedient. . . bona. . . amable. . . consagrada als seus debers... aquesta dona, en fi. . . que ha es- tat sempre lo modelo de las esposas. Aquesta dona que m' ha estimat, donantmen provas à cada moment. . . ^A que ha vingut à parar en mans d' aquest infame partit? jOli! las passions politicas. . . Ya ho deya 'n Balmes... {Pensant.) Son. . .( JDeixantho córrer.) no sè qué. . . [Cam- biant de tó y posantse'l sombrero.) jBò! Ara aquet sombrero 'm ve gran. Jo bè hi he posat un paper. [Alsant la badana y treyent una carta plegada de llarch . ) Me sembla que no es aquest. (Mentras va d desplegarlo surt en Salvi.)
ESCENA XIV.
RAMON y SALVI.
Salvi. Hi ha 'n Vicens, lo que viu al quart pis;
voldria parlar ab vostè. Ramon. {Desplegant la carta.) No estich per ell.
{Ab impaciència. ) Salví. Si porta 'I lloguer. Ramon. {Bruscament.) ^Per què no ho deyas? Que
— 46 —
• entri. {Tira dintre 7 sombrero ta carta sense acabar de desplet/urla. Salvi fa entrarà Yiceiis y ell se "n va . }
ESCENA XV.
RAMON y VICENS.
Vicens. {Entrant ah la gorra d la ma. Va ab blusa.) Bon dia tingui.
Ramon . (Sech . ) Bon dia . ^Veniu à portar quartos?
Vicens. [Donantli quartos embolicats en un paper .) Uns quants. . . no tots. . . quatre duros. . .
Ramon . iCóm quatre? Me 'n deveu vuit, T altre mes y aquest.
Vicens. Massa qu' ho sè; però ab tota la bona vo- luntat no pucti donarli un xavomès... Es un temps molt dolent pe'ls pobres.
Ramon. i^Xb duresa.) Ab aquestos detalls no m' hi fico ... Lo sèu deber es pagarme . . .
Vicens. Costan tant d' arreplegar... y ami, per mès adobarho, ella m'ha caigut malalta... '1 gran no 'm trevalla... y la iioya tampoch... Ja li dich. . . no sè pas cóm í'erho. . .
Ramon. Això son mals de cap de vostè; jo tinch de cobrar perquè pago la contribució y allí no hi valen camàndulas ni exclamacions. . .
Vicens. Tota la culpa la tè '1 gobern.. . Si's feya lo que vostè explica en aquell paper, prou aniríam millor.
Ramon. [Xb un sonris .) j Ah! ^Heu llegit lo mèu ma- nifest?
Vicens . {Ab estranyesa . ) ^Lo manifest?
Ramon. Sí; lo. . .
Vicens. Alió pera sortir de diputat. . .
Ramon. Bueno, si.
VicENg. Està bè. . . apreta de ferm. . . no se 'n calla cap.. . m' agrada.
Ramon. ^Qu' os ocupeu de política?
Vicens. No, però tinch la meva idea, so lliberal sense trampas.
Ramon. [Molt amable, o fer intli una cadira.) Pero <;,perqüé esteu dret? No me 'n habia adonat. Se- yeu, liome, seyeu.
Vicens. Ara me n' hi vaig a votar.
Ramon. lAh! Aneu à... {Obseguiós.) <,Ja heu es- morsat. . .? ^Pot ser no. . .? ^Voleu pendre algu- na cosa. . .? Sense cumpliments. . . una copeta...
Vicens. Se li estima. é,Vol ferme un favor?
Ramon. Tot lo que vulgueu.
— 47 —
Vicens. Donchs pòsim, si es servit, lo íòu nom én un paper. . . diu que d' imprempta no val.
Ramon. Ab molt de í?ust. {Buscant ab la vista.) Paper. .. paper. . .
Vicens. Qualsevol.
Ramon. {Buscant per la taula se fixa en lo sombrero il'ntreula carta.) Aquest es bò. Escriu en lacaria.) Teniu. (Dunantli ij llegint.) «RSímoR Pineda.»
Vicens. Aixis estarà bè. Com que miran tots 'Is ets y uts per fer la contra als que no son de la ban- da del gobern. . .
Ramon. Lo qu' es are no 'Is valdrà.
Vicens. Tant de bo. Me n' hi vaig. {Aixís qu es aprop de la porta retrocedeix .) jAhl Los quatre duros que li faltan.. .
Ramon. [Agafantlo.) Fes '1 tèu fet home. . . prente '1 temps que necesitis... Lo que vulguis... íQué faig cara de Neron per ventura?
Vicens. No senyor. {Absonrís.)
Ramon. [Apretantlila ma.) ^Te pensas que no sè lo qu' es un trevallador? Jo ho he sigut també... ja sè quin pà s' hi dona. . . Per això so diferent dels altres amos, me faig càrrech de la situa- ció.. . tinch entranyas y humanitat . . .^ ( Acom- p)anyant d Vicens.) Vesten à donà 'I vot... ves. . . y ab lo altre no hi pensis. . .
Vicens. No 'n passi cap ànsia.
Ramon. So d' aquet modo. . . sense orgull. . . Jo es- timo al poble. Es natural... com que n he sortit... (Se 'n va Vicens. Ramon baixa al prosceni content y fregantse las mans . )
ESCENA XVI.
RAMON.
D' aquet modo un se conquista partidaris.. . Are aquet per mi se deixaria fer trossos... lOh! y per tot ahont vaigi no tindrà prou boca per ala- barme. . . {Satisfet . ) iSi jo la sè mès llarga! . . . M' agradaria qu' aquesta escena V hagués pre- senciada'n Ventura. Que trevallin los del ves- tit negre. . . Ja 'Is deixo fer. . . (Veyenl entrar d Ricardo.) ^Tampoch has vingut aquesta nit*?
ESCENA XVII.
RAMON y RICARDO.
RicARDO. iSí, are 'm llevo! ... A las dos sortia del casino... M' hagués sentit. . .
— -íH —
RicARDO. A mi. L' hi leyan 1' oposició mès atrds. L' atacaban ; deyan que lo sortiria elegit; prencií la paraula y aposto. . .
Ramon. Com si 's tractés d' un caball.
RiüARDO. ;Qué vol dir! He jugat cinquanta du- ros. . . Molts m' han seguit. . . ^Eu vol de cru- sar postas d' animació, de tumulto... d' esba- lot?. . . lo mateix que '1 bolsin en dia de crisis ó de noticias alarmants.
Ramon. Tot lo que vulguis, però cap iníhiencia 'n reportarà la meva elecció. . .
RicARDO. è,^'o? Ho ha dit molt precipitadament. Tots los qu' han posat à favor sèu guany au si vostè surtele^^it. Calculi si trevallaràn pera lo- grarho. A ningú V hi agrada perdrer.
Ramon. {Co7ive7isut.) Eíectivameut, Ben calculat. ^Y tú ja ho has fet ab aquesta idea?
RiCARDO. íY donchs?
Ramon. [Maravillat .) jTens mès talent del que 'm creya!
RicARDO. {Alegre.) Es que lo porto amagat... La meva tàctica es infalible; solsament qu' això costa. . . prou que 's compren. . . Lo diner avuy
dia es 1' amo del Univers A propòsit, me
haurà de posar en fondos. . .
Ramon. ^Mèb? Si ahí te vaig donar. . .
RicARDO. Ahi. . . ahí. . . es qu' are som avuy.. . De franch ningú fa rés. . . Pagui dinars als amichs, donguils cigarros. . . ^qué ménos Ms hi pot dar? y tè 'Is vots segurs del seus pares, tios, cu- nyats, nevots, cosins y demés de la familia. . . Desprès... regalos à lus senyoras pera convén- cerlas... Tot dintre del mòu sistema: ja ho sab. . . Jo ho faig en bò de vostè, però si no ho vol . . .
Ramon. Veuràs, jo. . .
RicARDO. Lo qu' es los cinquanta duros... deia
posta .. . aquets sí . . . hi estich compromès
iQué se 'n faria vostè de mal, si no 'Is portés!... íEs clar! — dirían.— Veu perduda T elecció y se 'n retracta . . .
Ramon. Si qu' ho dirían.
RicARDO. Y ab justícia. . . perquè sortintne com ne sortirà, rés perdut; jo 'Is hi torno y 'm quedo los altres, los cinquanta que guanyaré. Ramon. jVina, vina!
RiCARDO. Sí. que 'Is portaré desseguida. (Entran tots dos al escy^iptori . Me^itres s^ hi dirigeixen, s' obra la porta de la esquerra y Concepció treu lo cap; aixis que son d dins acaba d' obrir la porta
- 49 - y sense mourers del llindar mira per la escena.)
ESCENA XVIII.
CONCEPCIÓ.
Ja son fora. [Mirant per V escena.) Ningú. (Vei/ent lo sombrero que s' ha deixat en Ramon sobre la taula.) j Ah , lo sombrero! {Surt ab prestesa, se 'n va fins d la taula, s' apodera del barret y alsa la badana tot lo )nès rapit q^ie puyiii y ab ansietat.) A 1' últim lo tinch. {Desprès rf' haber buscat.) Però no hi hà rés. {Movent lo barret.) Rés. .. absolutament rés. [Després d' una pausa.) Aixís no tè remey. . . Ha trobat la carta... ï ha llegida... jDèu mèu! [Veyent d Ramon, que surt del quarto seguit de Ricardo, torna d posar lo barret sobre la taula.) jOh! jell! [Surten Ramon y Ricardo, lo primer mira d Con- cepció tot recelós . )
ESCENA XIX
CONCEPCIÓ, RAMON Y RICARDO
Ramon. {Apart miratitse d Concepció. (íQué debía fer?)
Ricardo. [Contant dobletas de cinch duros.) (Això es una mina que may s' estronca. Endevant las atxas y oydà, que duri tan com vulgui.)
Concepció. [ Apart.) Dech estar turbada.
Ricardo. [A Ramon ficantse Is quartos d la butxa- ca.) iVe ó 's queda? [Anantsen dret alforo.)
Ramon. Yinch ab tu. {Donant una mirada terrible d Concepció.)
Concepció. [Apart.) (jCóm me mira!)
Ramon. [Que ja ha arribat al foro, retrocedeix y diu en veu baixa y amenassadorad Concepció .) Ten compte. . . ten compte. . . ten compte. . . [Se 'n va pel foro . Ricardo 7 precedeix . )
ESCENA XX
CONCEPCIÓ.
[Desprès de la sortida de Ramon.) No hi hà dupte. . . ho sap tot. [Molt agitada.) Y bè, isiga...! ho prefereixo à T inquietut en que estava. Al menos are sé à qué atenirme. . . {Resolta.) Un
i
— 50 —
sol ramí 'm queda... estich resolta... No 'm piich quedar iii un minut mès en aquesta casa... haig de prevenir a i' Emili sens' perdrer mo- ment. [Queda reflexionant d V esquerra en pri- mer terme. Entra Emili pel foro sense veurer d Concepció . )
ESCENA XXI.
CONCEPCIÓ y EMILI.
Emili. No estich tranquil.
Concepció, i Ah! ^Ets tu?. . .
Emili. Jo, si, però en sombra. He trobat à n' en
Ramon per l'escala, jquina mirada m' ha do- nat! . . . Concepció. Vens lo mès à propòsit. Anava à en-
viarte à buscar. Emili. è.A ml? ^Pera ferme córrer detras d' ell?
{Asenta7itse.) Concepció. Es inútil. Ho sap tot. Emili.. {Alsantse rapit.) <,De serio? Concepció. He tingut lo sombrero à las mans. Emili. é,Sí? Concei^ció. La carta^no hi era. Ell V ha treta
r ha llegida. . . Emili. ^T' ha dit? Concepció. Es igual. M' ha dit tres vegadas: «Ten
compte» . . . Emili. Ab la primera bastaba. Concepció. Però deixemho. i Tens arreglada la
maleta? Emili. (Sorprès.) è,Quina maleta? Concepció. Marxem aquesta tarde. Emili. Marxem. .. iqui? Concepció. Tu y jo. Emili. jAh! ^.Y àhónt? Concepció. A Fransa, à Inglaterra, a Itàlia, A
Amèrica.. . Allà 'hont vulguis. Emili. Ahont vulgui... Jo no 'm vuy mourer de
Barcelona. . . Ja hi estich bè. Concepció. Pensa que desprès del qu' ha passat
haig de sortí d' aquesta casa. . . No puch que-
darmhi. Emili. Fes lo que creguis convenient. Concepció. Per això 'm dirigeixo à tu , 'I mèu
còmplice... No m' inspiras cap clase de ca-
rinyo. . . Emili. No se 't pot negar qu' ets franca. Concepció. Però per horrible qu' hagi de ser la
"vida que tu 'm reservas. . .
— 51 =
Emili. (Protestant). Permet...
Concepció. [Agitada ij continuant). La prefereixo mil vegadas a la indignació justa del mèu ma- rit... Me mataria.
Emili. (Ab calma.) No ho creguis.
Concepció. Y à tu desprès.
Emili. A tu y à mi. . . ^Per qué no 's contracta per galan del Odeon? allí podrà matar tanta gent com vulgui.
Concepció. A tots dos matarà. . .
Emili. (Esverat.) ^Donchs digas qu' es una hiena?
Concepció. Ahí ho deya ben resolt. . . No, no; hem d" anantsen. . . sense perdrer un minut. . .
Emili. Aviat es dit, però. .. Jo 'm caso... y va- mos, no n tinch ganas d' anar à Amèrica.
Concepció. Tu disposas de mi desd' are.
Emili. Se t' aprecia. . .
Concepció. La mateixa bala 'ns toca à tots dos.
Emili. (Yacilant.) No es tant com suposas.
Concepció. Cap mès paraula. . . Anemsen. , Emili. [Sense saber que dir.) A Amèrica. . . Ab la calor que hi fa. . . Ab lo vòmit. . . Haver de trac- tar ab negres... D' anar sempre ab paràsol y jipijapa... De parlar ab lloros y de menjar coco. . . Y Is teus rtlls.. . ^los abandonas?. . .
Concepció, Ja saps que no 'n tinch.
Emili. [Anenadat.) Es veritat. {Buscant recur- sos.) Però tu ets... bonica... sabs explicar- te... y 'n Ramon no es tan íiero.. .
Concepció. Ten compte, m' ha dit.
Emili. [Anonadat deixantse caurer en un silló.) «Ten compte. . . » iOh!
Concepció. Es precís, Emili, es precís. . . Vesten à casa... arrèglaho tot... y aquesta tarde.
Emili. [Alsantse y corrent agitat.) jNyach! inyach! Tè rahó 'i sogre, m' hi tornat rabiós. .. si po- ' guès mossegar à algú. . . (Corrent per V escena com un boig y tirant cadiras j^er terra. )
Concepció. [Espantada.) íEmilü... {Yeu d Ven- tura qu entra y per dissimular fingeix qu es des-
Tivaya .)
ESCENA XXII.
Mateixos y VENTURA.
Concepció. (Rapit.) ( ;En Ventura! Dissimulem, Emili, que rés conega.) (Fingint que I' agafa alguna cosa.) lAyl. . . jAy! ... (Se deixa cau- rer desmayadà en un silló.)
— 52 -
Ventura. {Corrent d ella sens' haver vist encare d I' Emili.) i Senyora!
Emili. {Veyent caurer d Concepció.) jAh! jSí! No vuy ser menes; à desmayarme! {Fingint com ella.) jAv! íAy! {Se deixa caurer en T altre silló col•locat d r altre extrem.)
Ventura {(urantse al sentir d Emili.) Emili... també... iReina Santi sima! {Anant al foro y cridant.) lAssistencia! ;aigua! jaigua! {Yeyent la ampolla d' aigua.) Aquí n'hi hà... probem
mentrestant {Metitres es d buscar V ampolla d
la dreta fuig Concepció, dihent quepuga sentirho Emili.)
Concepció. jAquesla tarde! {Fuig per V esquerra. Ventura ab V ampolla d' aigua se 'n va al silló qu ocu^mba y queda sorprès al no veurerla, y mestrestant fuig Emili per lo foro dihent ab ràbia y entredents.J
Emili. ; Aquesta tarde!
Ventura, (/o./ trobarse que no hi hd Concepció.) íQué miro! {Se "n va cap al silló d' Emili.) iTampoch! ^Qué "s això? ^Estich despert ó so- mio? Aquí hi han bruixàs. {Surt Salvi ab una galleda plena d' aygua d cada ma.)
ESCENA ULTIMA.
VENTURA y SALVI.
Salvi, i Aygua! iQvlq 's cala focli?
Ventura. {Ab V ampolla d la ma y dantse ab V altre U7i cop al front.) Ja està entès... Es obra de la ma oculta y aquest... (Indicant d Salvi.) Aquest ve pera espiarme.
FI DEL ACTE SEGON
ACTE TERCER
La mateixa decoració.
ESCENA PRIMERA.
SALVL està encenent un quinqué prop de la xemaneya.
Veyam qué 'n sortirà quant serà cuit. . . Donya Con- cepció arregla '1 sèu equipatxe... Jo ï haig d' anar à dur al carril de Fransa. A las vuit surt lo tren... {Mira 7 rellotxe.) Encare 'm sobra mitx' hora de temps... jOh, no! Are hi penso.. . avans tinch d' anar à casa de don Emili per lo mateix. . . Això es la fugida d' Egipte. . . sense burro... [Rihent ab malícia.) Lo burro 's que- da aquí... Y à la quieta que 's fa. La senyora... portantse esplèndida. . . m' ha dit: Salvi, sobre tot que '1 senyor no s' enteri de rès. Aquí hi hé, gat amagat. lYaya si hi es! Y mès gros qu' un bou ab banyas y tot... iJe! ije! Precisament d* això 's tracta... jQue lo mate Peroy!
ESCENA II.
SALVI y EMILI.
Emili. ^Es aquí la Concepció?
Salvi. Sí, senyor: està acabant d' arreglar la roba.
— 54 —
Emili. íEh? {^p.) (Quin enteniment d' anar à. contar à n' aquet xicot. . .)
Salví. {Baix a Emili ab misteri.) ^Vostéjatè'l bagul preparat?
Emili. [Admirat.) ^Qiié dius?
Salvi. ^Si tè I' equipatxe à punt?
Emili. (A^j.) (jTambè ho sab!)
Salvi. Are me 'n vaig c'i casa seva à buscarío. Tinch de durlo à 1' estació junt ab lo de la se- nyora.
Emili. [Mès sorprès.) ^Lo raèu ab lo d' ella? íAqué treu nas aquesta barreija?
Salvi. Nas... nas... no, cua treu. Y llarga.
Emili. Salvi, no tolero bromas.
Salvi. Ja entench lo qu' es. Vostè 's malfia de mi...
Emili. (A^j.) (jIMisericordia!)
Salvi. ÍA V aurella y misteriós.) No tinga pòr, ni recel... No sabrà rés don Ramon... Sè la meva obligació; y 'I que queda bè ab mi. . .
Emili. No t' espliquis mès... (Endevino la indirec- ta) . . . [Dantli diners . )
Salvi. [Prenentlos.) Vostè es molt inteligent. . . iQuin dia han escollit pera dar V cop. . .! [Ri- hetit . ) Justament quant las eleccions van d dar- li un pebrot tremendo. No 's parla de rés mès en tot lo districte que de la candidatura de vos- tè. Bè, tóquila. {Tocantlo ab lo colser ab fran- quesa.)
Emili. [Ap.) Me sembla que 's perderà alguna bo- fetada y tu V arreplegaràs.
Salvi. Digui donchs que 'I volcaràn de dugas ma- neras. Y per si li faltaba la torna, '1 ridícul mès espantós. Bona jugada, palos, bitlla y ca- rambola. [Rihent.) iJa! jja! qu' està bè.
Emili. jSalvi!... [Posantse grave.) No perme- to semblant franquesa... Tu veus visions, vas equivocat.
Salvi. Si li dich que sè de lo què 's tracta
[Tornant d tocarlo ab lo colser.) Vostè las entén totas y ell no n' entén cap.
Emili. (Strio.) Basta. {S' assenta. Ap .) (Estem ben guarnits.) [Surt Concepció del sèu quarto.)
ESCENA III.
Los mateixos y CONCEPCIÓ.
Concepció. (A Salvi.) ^Recordas lo què t' he dit? Salvi. Sí, senyora.
Concepció. Tens d' anar à casa del senyor. . . Salvi. Jasè...
Concepció . Desprès é. V estació y de passada faràs venir un cotxe. . .
Salvi. Esta bè.
Concepció. Vigila qubnt arribi don Ramon. Aixís que truqui vens k avisarnos.
Salvi. Descuidi. [Ap. d Emili.) Q.Veu com ella es mès franca... cóm se fia- de mi?... Bè, per això vostè no fa mal, no... Sempre estú bé '1 dissi- mular. [Ap. anantsen. ) Rés de diputat y sense dona.. . pena de dany y pena de sentit...; {Se "n va.)
ESCENA IV.
EMILI y CONCEPCIÓ.
Concepció. {Desprès de la sortida de Salvi.) Convé
no descuidarse sols nos queda un' hora de
temps. ( Yeyent d Emili assentat y mirant fixo d terra.) ^.Qué tens?
Emili. ^Qué tinch? iJo voldria saberho!... Sento un neguit, un inalestar. . . lo cap me bull. . . los peus me creman.. . las mans son duas brassas... trech foch pels caixals. {Per lo cor.) Aquí hi tinch una caldera de vapor... tot jo so un in- cendi. . . y si tingués un pitó ja V hauria tocat per que vinguessin los bomberos... [Passejantse furiós.) A mi sí que T anar al infern no m' es- panta... ja sè quin pà s' hi dóna... [Cam- biatit.J ^Per qué tenías de contar. . . à un criat lo que no li va ni li ve?. . .
Concepció. ^A qui dirigirme donchs? A algú tenia de ferte venir à buscar la maleta. . . no la tenías pas de portar tu mateix.. .
Emili. No hi faltaba mès qu' això. A ménos que pretenguis íerme tirà '1 cotxe ó portarte à coll y bè.
Concepció. Es de tota confiansa. . . fora ferli agra- v^i duptar de sa íidelitat. {Cambiant., Però no 'ns entretinguem en tunterías. jJa saps ahònt anem!
Emili. T' equivocas. Ho ignoro.
Concepció. Sortim à las vuyt pera Perpinyà.
Emili. No t' agradarà, es molt trist... Tè unas murallas molt rònegas. . .
Concepció. D' allí à Marsella. . .
Emili. ^Fera. veurer V islot del Monte-Cristo?
Concepció. Nos embarquem.
Emili. Jo 'm marejo. . .
Concepció. Y à Nova-York.
Emili. Aquí al costat. ^-Hodius formal?
— 56 —
Concepció. Pues.
Emili. A Nova-York.
Concepció. Vull posar ï Occeà entre en Ramon y jo...
Emili. (Ap.) (Y ho farà... y m' ho farà fer...) {Alt.J Però obrem ab pausa... Reflexionem.
Concepció. Estich resolta.
Emili. Es impossible lo que pretens. . . Lo mon. . . la societat.. . la família... las conveniencias so- cials... ^no 't diuhen rés?
Concepció. Sí, que marxi.
Emili. Bè, concedímho: mes no hi hà necesitat d' anar als Estats-Units.
Concepció. Com mès lluny millor... Perquè no tin- guis de sortir mès que per anarnosen ja 't tinch preparada la roba que t' has de posar.
Emili. jCuànta previsió! (Espantat.)
Concepció. La tens en aquell quarto al costat del mèu. {Senyalant la porta del sètc quarto.) Hi empaquetat las joyas.
Emili. {Mès espantat.) Ah també.:... {Ap.)
(La cosa promet. Veyam si anirem à Ceuta per compte d' anà als Estats-Units.)
Concepció. A mi rés se m' escapa.
Emíli. Ja ho "^eig.
Concepció. Tincli fondos pel viatxe. Una vegada allí, mirarem d' arreglarnos... trevallarem si es precís... comprarem un tros de terra. . .
Emíli. {Assentantse y compungit.) Sí... ab una barraca . . .
Concepció. Viurem allí apartats del mon... gosant las felicitats y dolsuras d' una vida campestre y pastoril...
Emili. Sols, tot solets y divertits com Adam y Eva. [Alsantse.) Millor fora que 's perdés lo barco, qu' anéssim à parar à una isla deserta y «Déu los guart, aquí tenen à n' en Robinson y . àla Robinsona.* iQuinaespectativa mès delicio- sa! {S' assenta.)
ESCENA V.
Mateixos y SALVI.
Salvi . {Desde la porta.) Ve don Ramon . Concepció. Vina, vina. (A Emili.) Emili. {Alsantse ah galvana. Donchs anemhi. Concepció. {A Salvi.) Si 'm demana, dígas que he
sortit. Salvi. No 'n passi cuidado. Emili. (A Salvi.) Y si m' demana à mi, digas que
— Oi —
hi entrat. . . No. . . digas que no... Sí, digas que sí... Veuràs... Ni sí... ni no... No diguis rés.
Concepció. {A Emili que no' s mou.) ^Qué esperas? [Agafantlo per la ma.) Anem.
Emili. {Seguint de mala gana.) Als Estats-Units y tant que 'm mareijo. . . Si no í'as provisió de ili- monas no m' lii arrisco. {Se 'n van Concepció y Emili per la porta de V esquerra.)
Salvi. {Mirantlos .) No hi va pas de bona j^ana. . . {Ab malicia.) jAy, si fos jo al sèu puesto! Dèu
dona fabas iOh, '1 senyor! [Veyent entrarà
Ramon pel foro. ) Terreteratrí, terreteratri, ara surt lo toro. {Mirantsel de reguli y ab to de llàstima.) iPero quin toro mès manso! . . .
ESCENA VI.
SALVI y RAMON.
'Ramon. [Entrant preocupat .) Are s' està fent lo es- crutini. [Alsant los ulls y veyent d Salvi.) ^Tu aquí, Salvi?
Salvi. [Acostantse somrihent .) Sí, senyor.
Ramon. {Baixant y assentantse a la dreta.) ^Ja has votat?
Salvi. No senyor, no tincli vot.
Ramon. Just. No hi queya.
Salvi. Però ni tenintne hi hauria anat. Las mèvas opinions me privavan de votar per vostè.
Ramon. {Altiu.) ^Cóm? [Ab ironia.) lAh'.bè... tu ets libre. ^Y per qué no à mi?
Salvi. Per que so conservador y vostè. . .
Ramon. Jo També.
Salvi. No n' es prou per mi. . . No dona suficients
garantías al país vostè es massa avau-
sat. . .
Ramon. (Ap.) (iSerà com diu en Ventura qu' aquet xicot estiga aliat ab la dona y V Emili?) {Alt.) ^Y en qué 'm tro vas massa avansat?
Salvi. En que en lo manifest que va donar hihà es- crita la paraula igualtat.. .
Ramon. ^Bueno y qué?
Salvi. Qu' es una paraula mentida. Jo no só V igual de vostè.
Ramon. Sí que ho ets. [Protestant.)
Salvi. [Insistint.) En cap modo.
Ramon. iVaya!
Salvi. iCa!
Ramon. Sí.
— 58 —
Salvi. No, no.
Ramon. ; Imbècil! [Enfadat.)
Salvi. ^Veu? Aquí està la prova... jM' ha dit im- bècil... Y si jo me hagués pres la llibertat de dirli m' hauria fet passar la porta mès que de- pressa.
Ramon. Ab tu no s' hi pot parlar. jQuinas conse- qüencias! {A}). ab desconfiansa .) (Ks de la lli- ga, es d' ells; ne tinch la evidencia.) [Alt y camhiant de to.) ^Es aquí- la senyora?
Salvi. [Depressa.) No, senyor. . . no. . . Ha sortit.
Ramon. ^Ha vingut don Emili?
Salvi. No senyor. . . no T he vist.
Ramon. [Yeyent entrar d Ricardo .) Bueno.
Salvi. Ab aquestas duas respostas no mès, ja me 'n faig catorz' anys de purgatori.
Ramon. Portaran luégo un plech. Me T entras des- seguida. {Li fa signo que se "n vagi.)
Salvi. [Ap.) Lo resultat de las eleccions. {Alt.) Està bè. [Ap.) No me 'n callo cap ni per I' amo. {Se 'n va, entra Ricardo y 's dirigeix d Ramon resolut.)
ESCENA VII.
RAMON y RICARDO.
Ricardo. [Resolut.) Papà, n' ha sortit.
Ramon. [No podent parlar d' emoció.) ^Quí. . . jo... tu. . . serà possible?
Ricardo. [Reprenentse.) N' ha sortit fins
are...
Ramon, i Ah! ^Saps algun resultat de Y escrutini?
Ricardo. No senyor. . . cap. . . mes n' ha sortit de segur. . . jo sè 'is que V han votat. . .
Ramon. [Desilusionat .) jQu' ets ignocent, Ricar- do! En polilica 's veuhen tantas cosas. . . tantas
cosas... tantas estrauyesas jSe 'n fan de
trampas en matèria d' eleccions! Y uns jochs de mans que 'n Canonge hi té qu' apendrer, [Por- tantse la ma al cor.) jAh! m' has causat una emoció. . . {Mirantst d Ricardo.) Tu sembla qu' estàs tranquil. . .
Ricardo. Es que sè contenirme.
Ramon. Paro conféssaho. . . estàs con mogut. . .
Ricardo. Ja ho crech, desprès d' un dinar tant es- pléndit com he donat.. .
Ramon. jTu has pogut dinar avuy!... Un dia com aquet. . . Jo ni ho he provat. . .
Ricardo. Jo soch per un altre istil. A mi las emo-
- 59 -
cionsme despertan V apetit. {Fent comqid se 'n va.) Me 'n vaig a veurer cóm marcha V escruti- ni... [Retrocedint.) A propòsit. Si tiiií^uès à la ma un parell de dobletas.. . ótres. .. 6 quatre...
Ramon. ^.Encare mès? ^Per qué ho necesitas? Las eleccions ja s' han. acabat. . .
RicARDO. iJustament! Pera pagar lo dinar politich d' avuy. . . lo sopar... electoral, d' ahi. ..
Ramon. (Dantli monedas.) Noy... la teva propa- ganda 'm surt molt cara.
Ricardo. iPshé! [Una misèria! No val la pena de- vant de la victorià que se li aguarda. .. ^Y à qui deurà '1 triunfo? A mi. . . à las mèvas conegu- das... als meus companys... {Tot anantsen.) jOh, las donas! llos amichs! [Se 'n va cantant. Ramon s' assenta.)
ESCENA VIII.
RAMON.
iQuina ansietat mès terrible! è,No sortiré? iNo 'n sortiré? (Mirant lo rellotxe.) jAh, si 'n sor- tís... no m' adormiria al Congrés! No fora dels que dihuen sí y no... (Alsantse agitat.) Sento una febra. . . una agitació ... Lo mèu primer dis- curs remouria tot B^spanya, fora la admiració d' Europa y faria tremolar al ministeri. (5' assen- ta.) ^Y desprès, qui sab? So tan fill de mare com lo primer y un dia... (5' alsa.) 'M des- perto. .. íY una cartera'.' Lo més fàcil. ^Quina? è,La de Foment? jOh! La de Foment... grans obras, carreteras, canals, un carril d' aquí à la Habana, fentlo passar per Mallorca, tranvías fins pe '1 carrer de las ISIoscas... iLa. de Gracia y Justícia? lOh! La de Gracia y Justícia... Tení '1 clero à las mans... Ferlo anar dret... Obli- garlo à dir las missas de franch... Suprimir los bisbes y 'Is canonges... y à casa mano jo y '1 Papa à la seva. ^La d' Hisenda? lOh! la d' Hi- senda... rebaixa de contribucions... y qui no la puga pagar qu' ho digui y pasemhi ratlla... rés d' embrochs, fora consums, lo sou mès gros cinch duros cada dia, lo peixi menutti à duro... grans economías... cap emprèstit... pagos co- rrens.. . diners à cabassos... ^La de Goberna- ció? iOh! jLa de Gobernaciò! 1' ordre ab la lli- bertat. . . la premp.sa sense travas ni travetas... eleccions imparcials. .. la seguritat garantida... la lley igual per tothom. . . ^La d' Estat? jOh! la
— GO —
d' Estat. . . cartejarme ab los soberans. . . trac- tar de tu y seiilse cumpliments A tota la diplo- màcia... conseguir que Marruecos siga nostre, fer d' Espanya potencia de primer ordre.. . ^La de Marina?... lOh! iLa de Marina! Fomentaria mercant, aumentar la de guerra, comers marí- tim extens, la bandera espanyola deixantse veu- rer per tot, los barcos fets aquí. . . llums eléc- tricas a la entrada de cada port. una esquadra de debò, los arsenals idem, ni un safreig sense una llanxa. . . ^La de Guerra? jOh! La de Guer- ra. .. íAbaix las quintas! Dels quartels ferne ta- llers, del soldats ciutadans útils. Pendrer Gi- braltar als inglesos... (Si(rte7i pe 'I foro Yetitu- ra y Cinteta.)
ESCENA IX.
RAMON, VENTURA y CINTETA.
Ventura. {Desde la porta. Va ab 2^^^'(^iff^i<^s.) jN' has sortit!
Ramon. {Anant a ell.) iCóm! jTu! ^Ja saps?
Ventura. (Baixant.) No sè rés, mes lo fondista y '1 tèu cuyner han anat à votar per tu.
Ramon. (Assentantse.) No està bè fer aquestas bromas. Are mateix en Ricardo...
Ventura. ^Te creus que no estich impressionat? Preguntaho a la Cinteta. . . No m' hi pogut em- passar lo que 's diu una molla de pà. . .
Cinteta. Si uo ha dinat.
Ramon. {Estrenyentli la ma.) \k\\\ jVentura, ets amich de debò!
Cinteta. [Xh candides.) Com que no 's trovava bè...
Ventura. [Bisfressantho.) Bè, la emoció matei- xa...
Ramon. {Mirant'l rellotxe.) Dos quarts de nou. {Passejantse inquiet.) Estich violentissim. Tan aviat voldria avansar V agulla del rellotxe com feria anar endarrera. . . lo mateix qu' aquell que no 'm recorda. . . volgué detenir al sol. . .
Ventura. Això are, à las vuit del vespre, seria una miqueta difícil.
Ramon. [Detenintse.) Ventura, sigam franch: íQuín es lo tèu pensament?
Ventura. La meva naturalesa es d' aquellas pocas tan especials... tan sensibles y nerviosas al mateix temps, que viuhen de presentiments . . .
- 61 —
aixís es que jo endevino las cosas molt antes de realisarse. . . La Cinteta t' ho dirà.
CiNTETA. No ho endevina sempre. Avuy s' ha em- portat lo paraiguas perquè ha dit que plouria y no hi hà ni un nuvoI.
Ventura. En las cosas que no tenen importància no m'hi íicso... Mes los presentiments, may m' enganyan quant se tracta de fets que s' ho valen .
Ramon . Bè, ly respecte à la mòva elecció? ( An- siós.)
Ventura. {Ab importància.) Sobre aquet particu- lar, aquí dintre sento una veu que may s' equi- voca y que 'm diu resolta, ferma y ab segure- tat... En Ramon sortirà. (5wr< Salvi pe 'I foro ah un paper à la ma.)
ESCENA X.
Mateixos y SALVI.
«
Salvi. Un home ha portat aquesta carta.
Ramon. (Prenentla.) Dom. {Fa senyal d Salvi que 's retiri . )
Salvi. [A7iantsen y mirant d V esquerra .) Ja deu- hen estar. . . Crech qu' es T hora d' anarmen à buscà '1 cotxe. {Se \i va pe 7 foro.)
Ramon. {Conmagut en extrem, mirantse la carta yno atrevintse d obriria.) Aquí dins se tancan totas las mèvas ilusions. No la goso obrir. {Donant la carta d Yentura.) Tè. .. llegeixla tu. .. (5' asseyita d V extrem.)
Ventura. (5' ha alsat y pren la carta, 's posa las ulleras y al moment d' anar d obrí 7 sobre se deté. ) No. . . es superior à las mèvas forsas. No podria. (5' assenta d la dreta y allarga la carta d Ramon.) Tu mateix... A mi m falta 'I valor.
Ramon. (>S' alsa y pren la carta.) Veyam... es precís sapiguerho. [Betenintse .) Ho confesso... nopuch. Decididament soch cobart. No veuria las Uetras.. . {S" assenta d la, esquerra y dona la carta d Yentura .) Tè .
Ventura. {Que s' ha aixecat, ha pres la carta, se la mira d contra claror y llensa un crit d' espant.) iAh!
Ramon. {Espantat.) ^Qu' es?
Ventura. Rés. . . m' habla semblat veurer. . . Sem- pre los meus presentiments. {Se disposa d obrir- la y V emoció li priva.) Tampoch podria llegir...
— 62 -
me fora impossible del tot. La noya... {A Cin- teta.) Tu, Cinteta... acostat...
CiNTETA. {Acostantse. Era al tocador rnirantse las flors.) íQué mana?
Ventura.. [Donantli la carta.) Tè... llegeixDOS aquesta carta.
Cinteta. [Ab tota sencillès.) Desseguida. {Romp lo sobre y comensa d llegir.) «S' ha acabat. . .»
Ramon. {Detenint d Cinteta.) Aguardis un mo- ment. iATentura.) jQu' es estrany! La teva filla no esta impresionada.
Ventura. Tè un caràcter estóich. (A Cinteta.) Llegeix.
Cinteta. {Llegint.) «S' ha acabat V escruti- ni. ..»
Ramon. [Detenint d Cinteta.) Esperis, fassim lo favor. {Alsantse y anant d \entura.) Ventura, tu m' ets amich desde 1' infància, hem jugat de noys... fa cinquant' anys que 'ns coneixem. Abrassam, això 'm portarà la sort...
Ventura. Ets lo mès supersticiós. {S' aixeca ys* abrassa ab Ramon.)
Ramon . (A Cinteta.) Are Cinteta Ende-
vant... {Ressignat.) Dèu hi fassi mès que nos- altres.
Cinteta. {Llegint ah naturalitat.) «Dos mil. . .»
Ramon. {Alsantse content.) jDos mil! N' he sor- tit...
Ventura. [Ab formalitat.) Ja t' ho deya. . . (Ra- mon 's tira als brassos de Ventura . 5' ahrassan ab efusió . )
Cinteta. {Llegint.) «Cinch cents trenta quatre vots. . . »
Ramon. {Roig d' alegria.) jY quin pico! {S' es- trenyen las mans ell y Ventura. ]
Ventura. iMay m' equivoco!
Cinteta. {Llegint.) «Ha tingut don Emili Sama- da...»
Ramon. {Bruscament y deixant la ma de Ventura.) èEh?
Ventura. {Alarmat com Ramoti.) ^Cóm?
Ramon . iQwé. diu?
Ventura. íEs impossible!
Cinteta. {Tranquil.) Si ho diu, y ben clar. {En- senyantli.) Miri. {Seguint.) «En quant à voS- té, don Ramon, n' ha tingut set...»
Ramon. {Estupe facto.) Set.
Ventura. {Sorprès.) jNo mès!
Ramon. {Furiós.) Y T Emili es qui... {Sofocatno podent parlar.) jOh!... jAh!... iSetl...
Ventura. jMal punt! cap y qua. . .
— 63 —
Ramon. M'ofego. (Respirant ah dificultat.) Ventura, i^osté à Ramon, lo fa seurer en unacadi- ra en la que hi queda abatut y desprès d' una pausa Ventura procura d' animarlo.) Ramon... valor. . . tens de ser home.. . mi ram ú mi cóm m' aguanto. . . imítam. Ramon . Dos mil vots V infame y jo set. . . Ventura. Aviat son comptats... Lo del fondista...
lo del cuyner. Ramon. {Ab veu desfullescuda.) En Vicens... Ventura. En Ricardo quatre. Ramon, i Ah, y 'I mèu! Ventura. Y dos mès. Això era inevitable. . . A ml
no'mv^ede nou... Prou que t'hodeya. {Ab
misteri.) La mà oculta... Tens tants d' ene-
michs... Ramon. Tothom contra mi. Ventura. Tota la secta en massa. Ramon. La Concepció... V Emili... Salvi. .. iQue
bè que 'Is coneixías quant me deyas que no 'm
fiés d' cap d' ells! Ventura. [Ab infuls.) L' esperiencia. .. Home, jo
no m' equivoco may. RA.M0N. [Creixent en fiü^or .) i Los miserables! (£^«-
clatant.) i Ah! mes no quedarà sense càstich. . .
Dech venjarme y 'm \enjaré. Ventura. [Mirant de contenirlo.) _ Ramon... Ra- mon... prudència. . . no t' exaltis. .. Ramon. No, no; itinch d' esclatar!... Set vots...
( Tocant lo timbre y apartant d Ventura . ) Dél-
xam, dèixam. [Surt Salvi.)
ESCENA XI.
Mateixos y SALVI .
Salvi. [Surtint pe 7 foro.) ^M' ha cridat, se- nyor*^
Ramon. \a Ventura.) Aquest estúpit. ..(^enyaíaní d Salvi.) Ja 'I veus, es del complot.
Salvi. {Ap.) jQué sento!
Ramon. {Anant d Salvi, amenassador y ab los punys closos.) Si. . . s' entén ab la dona y lo Emili per enganyarme. „, „
Salvi. (A^.) (iBona V hem feta!) [S aparta d ell.)
Ramon. Acostat, desgraciat, acostat, no ho neguis,
ho sè tot! , , , , , ...
Salvi. {Ap.) Salvem V individuo. {Alt y humil, ^
— 64 -
Ja qu' ho sap tot, don Ramon, no li ocultaré
rés. Ramon. {A Ventura.) Per fi confessa. Ventura. Per part d' un jesuita ra' admira. Salvi. No hi obrat en contra de vostè. Solsament
m' han donat alguna cosa perquè callés. Ramon. [Ab indignació.) jSe V han fet séu ab 1'
or!... Ventura. Es la seva tàctica Prou que la co-
nech. Salvi. He portat 1' equipatxe à la estació... He
fet venir un cotxe y s' espera. . . Ramon. {Sorprès.) è,Qué dius? Ventura. jCalla! Deixam fer à mi. Tu no saps...
(A Salvi.) ^Per què T equipatxe y '1 cotxe? Salvi . Perquè marxan . . . Ramon. (Anhelant.) ^La Concepció y V Emili? Ventura. Fuig d' aquí, home, no ho entens ni
jota. Salvi. Sí, ells dos ab lo tren que surt à las vuyt y
quinze minuts. Ramon. jLa dona! Ventura. Lo gendre.
CiNTETA. {Que s' ha acostat al sentir parlar d' Emi- li.) jL' Emili! Salvi. {Ap. y admirat.) ^Donchs qu' es lo que
sabia? Ramon. ^Mes per què? Ventura. Te costa molt d' entèndreho. Tenen pòr
de la teva justa ira y fugen. . . estavan conven-
suts que jo X hi enterat. . . de tot. . . Ramon. No 'Is valdrà... seré inexorable... sufri-
ràn las conseqüencias de la meva indignació.
[ASalm.) Acompanyam allà hont son...De-
pressa. Ventura. íApartantse asustat.) No 't dei!i is portar
del tèu genit, Ramon, no 't precipitis. . . Ramon. (Sens" escoltar d Ventura.) No m' escapa- ran. [Eyitrant d ditis del quarto de V esquerra ah
Salvi.)
ESCENA XII.
VENTURA y CINTETA.
Ventura. (Encara predicant d pesar de ser dintre 7 quarto.) Calma, serenitat... aplom... sanch freda y prudència... No saps ab la gent que tractas.
Cinteta. (No comprenent rés de lo que passa y asus- tada . ) é,Pero qu' es això?
— 65 -
Ventura. (Ab to solemne.) Noya Ciüteta
iSaps lo qu' es? V ambició dels partits... la mala le.... la ceguera del enteniment... la obce- cació lo lanatisme la perversitat. . .
CiNTETA. No r enteuch.
Ventura. íQu' has d' entendrer! Aquesta casa era una bassa d' oli. . . La passió política hi ha en- trat y ab ella '1 desconcert. . . la intranquilitat y'l desordre... Hi ha una secta avassalladora... terrible... cruel... venjativa... {Parant de co}}.) jProu!... no convò qu' ho sApigas. [Ah ansietat.) -íQué passarà aquí, Deu méu?
CiNTETA. {Parant atenció . Se sent soroll .) ^Ha sen- tit? Venen per allí. {Senyalant lo quarta de V esquerra . )
Ventura. Tu, punt en boca y tapat las aurellas. {Are surt È^nili y ab ell Concejjció vestits ab traje de viatxe, Cinteta s' apai^ta espantada. Ventura va al costat de Ramon inter2')osantse entr' ell y Emili, La primera, aterrada, procuro taparse la
j, cara y lo segon ab una maleta d cada md màs mort que viu se deixa caurer desfallescut en una cadira. Salvi va detras de tots y dissimulant se 'n va pe" I foro.)
ESCENA XIII.
Mateixos, RAMON, CONCEPCIÓ, SALVI y EMILI.
Salvi. [Surtint y anantsen dissimulant.) Qu' està núvol... No m' embolico. (Se 'n va.)
Ramon. {Al sortir senyala d Yentura, V Emili y Concepció qu' estdn aboxornats y ab los idls bai- xos.) ilníames, mès que infames! {xV\cntura.) Giran la vista... No gosan ni mirarme. ..
Emili. Si 'm permetessis. .. {Ap.) No hi hà sor- tida.
Ramon. Heu dessempenyat com ningú vostre pa- per, però en que tart, totm' es sapigut. [Fu- riós.) jLa vostra conducta es ignoble!
Ventura, ilgnoble, aquesta es la paraula!
Emili. {Ap.) (Just, pòsahi la torna.)
Ramon. [A Concepció.) è.Y tu ets la que tan in- dignament m' has trahit? Respon... parla... digas alguna cosa... (A Ventura.) iNoho sap que respòndrer!
Ventura. M' admira, estant venuda à n' aquella gent.
— 66 —
Ramon. (A Emili que continua encare assentat y
aguanta encare las malctas.) (,Y tu, Emili? IvMiLi. [Ap.) (Ja hi som.)
Kamon. Tu, ú quiconsideraba com lo millor amicli, qu' aquesta casa era la teva... que mòs que cosí tle la Concepció te professaba '1 carinyo
de ííorraa explicat. ^^ïens de mi alguna
queixa? Emili. {Ap.) (La de no deixarme fugir.) {Alt y
confós.) No. .. no. . . Ramon. ^.T' hi negat may un favor? Emili. {Escusantsc y confós .) Oh... [^p.) (iVes
quó li dich!) Ramon. Si al ménos haguéssiu tingut la delicade- sa d' avisarme. .. CoNCEPCK). (Admirada.) ^Eh? Emili. [Ap. id.) (^Qué?)
Ramon. Si noblement haguéssiu obrat à la descu- berta. .. com enemichs leals.. . Si no os hagués- siu amagat de mi per enganyarme... CoNCEPci•). {Ap.) lEstà loco! Emili. {Ap.) jQuó diu! Ramon. Si ab tota franquesa m' haguéssiu dit: Hi
hd això. .. Emili. Home... {Ap.) (No hi había pensat.) Ramon. En fi, veyam. é.Quin interès os guiaba al fer causa comú ab los meus enemichs? Qu' es lo que os han donat per ferme perdre V elecció? {Concejjció y Emili mirant d Ramon ab la major sorpresa.) Ventura. [Insistint perquè confessin.) Es ben cla- ra la pregunta. Sí... ^Que os han donat aqueixos homes. . . los sectaris del poder negre, per der- rotar cl Ramon? Concepció. (Sorpresa.) ^^Qué 'ns han donat? Emili. [Id.) iQuins homes! ^\Quins sectaris? CiNTKTA. {An.) No n' entench una paraula. Ramon. Los que t' han proposat ferme la con- tra. Emili. iProposarme?. . . ^A mi? {No entenentho.) Ramon. ^Are intentas negar? Ventura. Es la tàctica d' ells.
Ram()N. i Posantli devant dels vils la carta.) Veyas, llegeix. Per tu dos mil cinch cents trenta qua- tre vots. N' has sortit. Emili. ^Sortit? <,D' ahònt? è,Qué? Ramon. Diputat.
Emili. {Pnsmat, absort y no comprenent rés.) iCóm! jo so.. . iOh! (A/9. y assentantse .) (Are sí que he perdut la carta de navegar. Aquells ximples s' ho van pendrer per lo formal.)
— 67 —
CiNTETA. (A^.) òQué deu voler dir tot això?
Emili. (A Ramon, alsanUe determinat y no compre- nent encare.) iCalla! iUn moment! Precisa la teva acusació. En que V hem faltat [senyalant d Concepció) nosaltres dos?
Ramon. Aliantvos als meus enemichs. Combatent la meva candidatura pera favorir la tova.
Concepció. ^Rés mes?
Emili. ^,Es per això que...? „ , ^ , ,. .
Ramon. íY donclis? (A6 scncillesa.) ^Que voliau
que fos? ^ o rn ' n
Ventura. è,Troban qu' es podi encareí ^lenia d acavarmèstragich... Oy... [Ap. d Ramon.) Sí, despatxante per F altre barri. Emili. (Aí?. comprenentho.) {\0\\\ \(M lOh!) Ramon. /,Qué dius? .
Emili. Dich que tant la Concepció com jo sols te- nim un desitx. Ventura. Y es. ^ . , t
Emili. Reparar ab totas las nostras forssas lo dis- gust que t' hem causat. Concepció. ( Baix d Emili no entenentho. ) ^A
Qué vè? Emili (Baix- d Concepció.) Calla. (Alt.) Nos- altres en la actualitat coneixem perfectament totas las intrigas d' aquesta secta de que 't par- labadon Ventura. ,
Ventura. La negre. [Bantli importància.) Emili. Cabal.
Ventura. [Fent signo d' inteligencia y misteriosa- ment^ La ma oculta. Emili. Endevinat.
Ventura. [Ab petulància.) A mi sí que. . . Emili. Desplegarem tots 'Is seus medis y_ Is usa- rem en favor tèu en las proximas eleccions. Ramon. {Content y baixa Ventura.) (Xo tè mal
fondo aquest noy.) Ventura. {Baix d Ramon.) Es qu' encare no esta
congrenat del tot. , • ^ 4 o
Concepció. (Baix d Emili.) ^Que intentas? Emili. {Baix.) (Salvarnos . . . no ha llegit la car-
CoNCE^pcVó. (Serenantse.) jAh! ^Doncbs que s' ha fet?
CiNTETA. {A ella mateixa no comprenent rJ^.) iQué diuhen! iQuin embolich! {Ramon està assentat al sèu costat y Ventura; Cinteta aprop, d I' al- tre cantó Emili y Concepció. Surt Vicens ab la gorra d la md.)
— 68 -
ESCENA XIV.
Mateixos y VICENS.
Vicens. Bona nit tingan y bon' hora.
Ramon. [Girantse.) é,Qu' hi lui?
A'irENS. (J)esde la porta.) Soch jo, don Ramon.
Ramon. {Anunihi.) iAh! ^Sou vos, Vicens?
CiNTETA. (A Yeyilíf.ra.) Pare, ^.qu' es això?
Ventura. No ho tens de saber... las noyas ben educadas escoltan y callan... {Fent sermó.) Al mon, filla meva, ningú fora bó si no hi ha- gués cap dolent.
Vicens. (Al mitx del escenari ah Ramon.) Venia à dirli, don Ramon, que no hi pogut votar. . .
Ramon. iCóm ha estat?
Vicens. Molt sencillament... jo li diré. Vostè m' ha dat un paper qu' estaba escrit al detràs. Lo que feya de president, que vostè V ha de conèixer; 'I senyor Benet, lo betas y li Is de la cantonada qu' es arcalde de barri y cada dia 's baralla ab la dona. {yeyent V impaciència de Ramoji.) Bue- no... donchs ell no m' ha permès de cap de las manera s.. .
Ramon. (Aft a^jar^/irm.) Ja comprench. . . Un al- tre estratagema dels meus contraris. . .
Vicens. M' hi he disputat ab V arcalde... V hi he dit el nom del. . . [Detenintse.) tossino... no m' ha valgut. .. Però vamos, jo tinch de dirli: ^Quina idea ha tingut de treurer una carta de dintre del sou barret y posarhi à sobre '1 sèu nom?.. . (Li allarga la carta.)
Concepció. [Ap.) (La meva carta.)
Emili. Ja ha arribat gracias ú San Patantum. . .Be com que no ha vingut pel correu, no 's estrany. [S' interposa entre Ramon y Vicens y va dpen- drerli la carta.) Sí, sí, ja veig lo qu' es. . .
Ramon. (Pren lo paper de Yicens y sech d Emili.) ^Qu' es lo que veus?
Emili. {Uissirnulant.) Es que 'm pensaba. .. (Yo- lent quedarse la carta.) Veyam, deixa.. .
Ramon. (Andntsela d ficar d la butxaca.) Aquí es- tarà millor.
Emili. (Ap.) (Pataplum.)
Concepció. (Ap.) (jEslich perduda!)
- 69 —
Ventura. (A Ramon.) Dònamela; veurem qué diu.
Ramon. Tè.
Emili. Pobre de vostè si la llegeix, si se la guarda, se li descarrega à sobre lo pes d' aquella mà. . . isap?
Ventura. Ja 'm sento labofetada. (Espantat.)
Emili. ;Xech terrible!
Concepció. [Exagerant.) ;0h!...
Emili. {A Ventura.) M' es necesaria pe "Is lins particulars de la nsociació. No' s cregui, siga cu- riositat, sò lo que diu.
Ventura. (Admirat.) jHo sap!
Emili. Escolti y vagi seguint. ( Ventura té la car- ta d la ma y va llegint per ell lo que diu Emili.) «Emili, cap dona estima com t' hi estimat, mes. . .»
Ventura. [Espantat y donant la carta a Emili,) Tingui... (Ap.) La sap al peu de la lletra.
Emili. (Dantla d' amagat d Concepció.) (Salvats.)
Concepció. (Respirant.) GraciasàDeu.
Ventura. (Entre ell mateix pasmat .) No s' hi pot combatrer ab aquesta gent.
CiNTETA . No puch saber . . .
Ventura. [Enérgich.) Tens poca experiència.
Ramon. (Bespedintse .) Bueno, Vicens, adéu siau.
Emilt. [Entre ell.) Treyemne partit de la seva por. (A Ventura.) Si diu una paraula de la carta à n' en Ramon, si 'm nega làsèva filla, lo negre poder del poder negre s' encarregarà de vostè y...
Ventura. [Espantat.) Gracias. Una punyalada al bell mitx del cor.. . Ja sè com ho arreglan...
Vicens, [xvnantsen.) Passiho bè, don Ramon... (Saludant. ) Santa nit tin gan ab la companyia. . . (S' en va. Ventura parla ab Emili. Concepció ab Cinteta. Ratnon, ja fora Vicens, se dirigeix d Ventura . )
ESCENA XV.
Mateixos menos VICENS.
Ventura. (Mirantse ab desconfiansa d Vicens qu6 se'n va.) No m' agrada '1 posat d' aquest ho- me... Duya la carta... també es d' ells... íQuina policia que tenen!
Ramon. íY la carta? (X Ventura.)
— 70 —
Ventura. íQué?
Ramon. ^Qué diu? ^Qu' es?
Ventura. Deixaho córrer.
Ramon. ^^Misteriós.) Deu ser obra. . .
Ventura. «.Y donchs?
Emili. [Baix d Ventura y rapit .) íAy, si parla y si 'm ne,í?a la Cinteta!
Ventura. {Espantat y entre ell.) No juguem. (A/í.) Ramoü, te í'aig saber, si be ja te n' ha- via dit alguna cosa, lo pròxim cassament de la meva li lla Cinteta ab lo cosí de la teva senyora, 1" Emili...
Concepció. [Contenta.) jAli! quant ho celebro.
Emili. [Parlant ab Cinteta.) Cinteta, tot li es- plicaré.
Cinteta. {A Emili.) A fe que 's necessita.
Ramon. [Alsantse desprès de parlar ab Ventura y portarlo apart.) iGóm després de lo qu ha pas- sat, tu consents? . . .
Ventura. (Exagerant.) jCalla, infelis!
Ramon. (No comprenent.) Però...
Ventura. íNo hi combatis ab aquest home! [Sig- nant d Emili.)
Ramon. iPer qué?
Ventura. Es d' ells. {Ab terror.)
Ramon. ^Y qué hi fa?
Ventura. Ja t' ho diran. Obran ú la callada. Es de la ma oculta; tot ho fan ocultament.
Ramon. jY bé!
Ventura . Sigalshi enemich y vas ú buscar que 't fassin desaparèixer.
Ramon. ^Vols dir?
Ventura. Lo veneno.
Ramon, i Ah! {Horror itsat.)
Ventura. 0 una punyalada.
Ramon. jQué infames!
Ventura. Molt. [Senyalant d Emili.) Mes are que ja es nostre. .. (Aí> importància.) Jo mel' hi fet mèu. Vuy donarte provas de la meva amistat. {Alt d Emili.) Una condició T hi im- poso si vol logrà 1 mèu consentiment.
Emili. iQ,u.md.l
Ventura. La de que no aceptara '1 càrrech.
Emili. Admesa, ab molt de gust.
Ventura. Fent los possibles perquè siga elegit 'n Ramon.
Emili. Ne sortirà.
Concepció. (A Ventura.) Poshili un' altre condi- ció... La de que anirà à viurer a Lleyda ab vostè.
Ventura. {Baix d Ramon.) Es que '1 tem.
— 71 -
CiNTETA. Si, SÍ.
Emili. També T admeto.
Ramon. íEp, s' entén, desprès de las eleccions!
Ventura. Per de comptat.
Ramon. {A Concepció.) Tot ho perdono.
CoNCEPCKi. (A Cinteta.) jRamonl [Entra Ricar-
do. Emili parla ab Cinteta. Ycnlura es d la vora.
Ramon y Concepció d V esquerra . }
ESCENA ÚLTIMA.
Mateixos y RICARDO.
Ramon. [Ab mofa per Ricardo.) Ara, are arriva... (A Ricardo.) ^Ets tu?
Ricardo. Jo mateix.
Ramon . {Creuhantse de brassos.) iT has divertit ab mi?
Ricardo. {Escusantse .) Permeti.
41amon. iSet vots! . . . Aquet es lo resultat de la lò- va propaganda. Per això tant diner. . .
Ricardo. ^,Yèu? No estem d' acort. .. A mi 'm sem- bla qu' ha perdut V elecció, per anar ab mesqui- nesas. . . Tenia d' escampar à tort y à dret las dobletas de cinch duros y millor si haguessin si- gut onsas.
Ramon . ^ Y donàrtelas à tu?
Ricardo. Sí, senyor. {Mirantse 7 sombrero d' Emili qii es sobre la taula.) jCalla' jLo mèu sombrero!
Emili. (Acostantshi .) ^Lo tèu?
Ricardo. Sí, R. P. (Ensenyantli V interior.)
Emili. Es veritat, Ricardo. [Ap. d Concepció.) Era ell.
Ricardo. D' ahí ensà que portaba aquest.
Ramon. [Agafantlo.) iLo mèu!
Emili. Donchs lo que sobra.. . {Agafantlo y mirant- se 7 que s' ha tret Ramon.) Just. Ja '1 tinch.
Ramon. (A Ricardo.) Tu vas mourer aquest enredo ahí al fer caurer lo de 'n Ventura.
Ricardo. No, jo ja '1 duya cambiat d' una casa.
Emili. {Baix d Yentv.ra.) Diguili de casa la So- rel-li.
Ricardo. jOh, y ab franquesa! No atino cóm pot ser, que tots tres siguin los nostres. iCambiat allí!
Ventura. (Baix d Ricardo.) ^A casa la Sorel-li?
Ricardo. {Sorprès. ) En efecte; é.quí li hà dit?
Ventura. (Pasmat.) iTot ho saben... tot ho sa-
— 12-
ben! jQuina gent! {K Ramon senyalant d Emili.) (No hi combatis, te matarían.) {MtJ Las bo- das d' aquí quince días.
Ramon. L'enhorabona y demnos à ser sants com diu don Quijote.
Ventura . jQu' es estrany! Ara se n' ha recordat.
Emili. Ho diu, si, però s' equivoca, Sancho Panza. [Co^iccpció parla ab Cinteta. Ricardo també es ah ellas y Emili 5' hi va d reunirshi. Ventura agafa de la ma d Ramon y li diu baix y ab misteri.)
Ventura. Endemés, Ramon, creu à qui 't vol bè; no 'n fassis de manifestos com aquell ni 't pre- sentis enemich d' aquella gent, puií? si quant mònos V ho pensas salta la Ilebra, ahont mes lluny t' ho presumeixis, alli hi hà amagada la mà que no 's veu. (Ells dos en primer terme. En seyon los altres formant griípo.)
FI DE LA COAIEDLV.
1^
6851
II
I I
ACTUALITAT POLÍTICA
EN UN ACTE Y EN VERS CATALÀ.
/^Zxí^^í-2^^
BARCELONA
ARCIIIVO CENTRAL LÍRICO-DRAMATICO
DE RAFAEL RIBAS, Calle de la Union, nmiicii) .",-3."
1873.