/ 9830 /
Serafí Pitarpa
LA SABATETA =
AL BALCÓ
è
Comèdia en clos actes
Preu: 1*50 pessetes.
ha sabaieía al balcó
La sabateta EEEEEE
al balcó
Comèdia en dos actes y en uers
ORIGINAL DE
D. SERAFÍ PITflRRfl
Estrenada ab brillant èxit en ío Teatre del Odeon, ía nit de! 10 de Febrer de 1868.
5B60nfl EDICIÓ
BARCKLONA Imprempta de Salvador Bonavía
Carrer de Petritxol, 2. IQIO.
Aquesta obra es propietat del autor. Quedan reservats tots els drets.
Els drets de representació perteneixen a son autor.
Els drets de impressió, per- teneixen à D. Antoni López.
Habiendo examinado esta comèdia no hailo inconveniente en que su representación se autorice. Madrid 30 de Febrero 1868.
El censor de teatros Naroiso S©rz»si.
A. L. A SENYORETA
D.° CARME ROSSELL Y MANYÉ
Estimada nena: Un vespre, veyente re- presentar la delicada joguina (iEl olmo y la vid", se'm va ocórrer que podías donar una fulla de tos llaurers artístichs al autor català que tingués la sort de que tu li re- presenteses una producció, que s'adaptés à Içts molt as cualitats d'actriu que en tu concorren.
Tu aceptares la proposició, jo escrigui la obra, y en la nit de son estreno, lo brillant triomf que alcansares te diria ben clarament que jo no vaig equivocarme al suposar ho. De ta glòria jo n'he partici- pat, te'n dono las gracias y al tractar de pagartho, no he sapigut trovar altra forma que la de dedicarte l'obra.
Acéptala donchs, no com à recompen- sa de lo que has fet, sino ab la sencillesa ab que una nena de la teva edat reb una carícia ó un bes de tothom qui la estima com
2' amor,
676375
RBPflRTimEIlT
D — O
PERS0nflT3ES
e — o
Elena. Elvira. Avi . Carlos
JÓRGE.
Ramón. Pere. Tobías (Negre)
ACTORS
D — O
D a Carlota de Mena. Srta Carme Rossell y Manyé. D. Andreu Cazurro. D Joan Bertran. D. Hermenegildo Goula. D. Joaquim Bigorría. D. N.N. D. N.N.
h' acció en Barcelona y en casa de D. Carlos, en la època present»
ACTE PR1CQER
Sala rica, balcó practicable al fondo; portas per tot; al mitj de la escena lo braser; taulas ab cobretaulas que arrosseguin.
ESCENA PRIMERA!
L'AVI, RAMÓN.
(Àpat eix U Avi sol y assentat remenant lo foch del braser;
s* ohuen corns y se veu resplandor per los ct is talls.) Avi. En 'sent los reys, ja se sap,
los corns y els canons de canya;
d'aquestas costums d' Espanya
per ara no se'n pert cap.
^Vejam si'ns dirà que no, , com T altre any, la tia monja? ( i Ramón ! ( Cfidaní després de pausa. )
RamÓN. (Desde dins.) <Mana? Avi. Mitja tronja
per treura'l baf del carbó. ( Corns y claror.) Ramon. Aquí te aquesta clau vella
perquè tronja ja no n'hi ha. Avi. Posemli donchs, y à tapà,
per si fos que ara entrés ella. (Ho fa.)
Ramón. <No vol res mes? Ati. i Ahont es ara?
Ramon. *Qui, ahont es? Avi. La noya, home.
Ramón. Allà sopant y tent broma. Avi. iAb sa mara?
Ramon. No ab sa mare,
ab las cnadas; donya Elena
se està al saló ab las visitas.
Avi. Com que ja saps que m'irritas,
no'n parlis ni m dongas pena.
(i Ay, senyor! j pobra Elviretal
ï Si jo no'm cuidés de tú
poch se'n cuidava ningúl
iPobretal) Ramón. ^Que diu?
Avi. (jPobreta!) Ramón. (Ningú'l treu d'aquest estat:
ó reganya, 6 pensa en ella.) Avi. (}Tant viva!)
Ramon. (Caldera vella...
ja ho diuhen: bony o furat. ) Avi Recordat si acàs portessen
un farcell, de entrarlo aqui. Ramón. i Si ja P han dut ! Avi. iYara? Ramon. Si. Avi. jDonchs com no has dit que Pentressenl Ramón. Perquè ja l'havém entrat. Avi. ^l/haveu entrat?
Ramón. ; Y donchs!
avi. i Bo i
Ramón. Vegi si no es tot aixó.
( Y li dona un farcell ahont hi ha las disfressas dels tres
reys d1 Orient , ninas, confits, y tot quant s'indiqni.) - Avi. ;Y tant que ho hem esperat!
| Ah, ah ! una nina enllassada. ( IWirantho.)
Confitura... ponsém, tronja...
(Veig que ha cumplert la tia monja.) Ramón. ( j Ja tenim la gresca armada!) Avi Una orgueta j ah, ahl aixó.
Una nina gran vestida...
iQué't sembla? { Eh? Ramón. Aixerida. Avi. j Es que'l vestit es molt bo!
Ramon, j Pobre home! Avi Bé; estich content,
tal com ho he dit tot se troba;
las juguinas, y la roba
per vestí als tres reys d'Orient.
( Miran tse ' Is vestí ts . )
(Ves tu llavors quinas modas
se duyan mes elegants! Ramon, (j Ay mare de Deu! jY quants
ne va deixà'l rey Herodes!)
<De tot aixó que'n vol fé? Ara. i No 'ns pot pas sentir ningú?
r~ 9 -
Ramón. No. (Mirant per tot.)
Avi. \v Donchs ari es dirtho à tu...
íPero per Deu .. (Aixecantse.) Ramón. Callaré. Avi. Com que en Carlos te caborias
y la Elena ximplerías, sols satisfent sas manies se troban sempre à sas glorias. Aixís er, que de la nena, per més que sap estimarlos, - si se'n cuida poch en Carlos, menrs se'n cuida la Elena. Essent avuy nií de reys, portan ells à las criaturas, juguinas y confituras, y aquestas costums son lleys, D'aqui vé que fentse aixó y no cuidantsen son pare ni la ximple de sa mare;
V determino ferho jo. Ramón. , i Y que fa? Avi. Fer que la noya
posi allí la sabateta. Ramon. ^ Quina noya? Avi. La Elvireta.
Y ab tú farém la tramoya. Ramón. No entench pas lo que vol dir. Avi. Vull dir que ab lo jardiné
y'l negret, vos vestiré
y de reys vos faig surtir. Ramón. |Jà ja ja ja ja ja ja ! Avi. | Be vaja y bé! ± De que rius ?
Ramón. ([Que es papanatas! ) Avi. i Que dius?
Ramón. Que la noya no ho creurà. Avi. per que?
Ramón. Perquè no ho creu.
Avi. I Si que l'havém feta 1 ona 1
Ramon. La Elvireta es una dona
mes dona que mil que'n veu. Avi. Donch jo't dich que n'hi he parlat
y ho creu com una criatura. Ramón. Pero si ella diu y jura .. Avi. Be vaja. prou .. s' ha acabat.
— io —
ESCENA II AVI, RAMÓN, PERE, TOBÍAS.
Ramón. lY aral <Hont aneu ab la taula? Pere. Es que acaban de jugar. Avi. ^Compotser? Pere. ^Oy que si, Tobías?
Tob. Si, si, es verdad, es verdad. Avi. Donchs ja que junts estém ara veniu y ho vaig à esplicar. (Agafa'ls trajos de reys y'n dona un d cada hú. ) Ramon. Pero be .. ^y quina se'n pensa? Ayi. Que se'ls emportin à baix
Ramón. j Pero !
Avi. j Vaja, gata maula 1
í Ni'l plom pot ser mes pesat ! (Un cop s' han repartit los trajos l'un se riu de V altre segons
indtcan los vef sos. ) Pere. jAy que bé aquest per rey negre I Ramón. Gom que ja es negre, està clar. Pere. <Y jo, per blanch que li semblo? Avi. Las patillas t'hi van mal.
Ramón. | Semblarà'l rey dels boleros I Pere. Y tu '1 rey d'oros. Avi. Prou, gats.
Ramón. Si per cas lo rey de copas. Peke. (Perquè li agrada...) (A Tobías )
Tob. Es verdad.
Avi. Demà aixís que esteu vestits
heu de portà aixó à las mans ,
(Las copas dels reys,)
poseus l'un detras de l* altre,
camineu arrenglerats
cap allà al fondo y veureu
quin efecte fa mes gran. Ramón. <Qué no veu qu'hi ha poch terreno ? Avi. Bé pero, home, ja's veurà.
<No es vritat que si Tobías?, Tob. Sí, sí... es verdad, es verdad. Avi. Uns reys aixís à la fira
potser valdrían cinch rais. Ramón. ^Donchs foram bons per pessebre.^ Pere. i Y la estrella, ahont serà ? Ramón. Peis pessebres es de llauna. Avi. Pero com la noya es gran
y potsé ho coneixeria,
jo ja n'hi faré guaitar
— II -
\
una que pe'l cel ne vegi
y diré que vos va guiant. RamÓn. Miri donchs, com vostè vulgui. Avi. Veureu com ho hem d* arreglar.
Com que en Pere y'l negret
dorman al quarto de baix,
que se'n portin los vestits
per tenirlos per demà.
Lo que tú dus, aqui'l guardas
ja que tú dorms aqui dalt,
y demà al apuntà'l dia,
ó quant sentiu cantà'l gall,
baixeu tots tres al jardí,
vos vestiu tots tres plegats,
en Pauet tocarà'l corn,
y vosaltres arreglats
y vestits de reys, anéu
pe'l dret del jardí passant.
Jo llavors crido à la El /ira; _ la duch al balcó à guaitar,
y quan vos veurà a tots tres,
vestits d'or y tant brillants,
vos pendrà pe' Is reys de veras
(Content.) y ja vos podeu pensar!... Ramón. (Lo mateix creurà aixó ella
que jo en que'ls drets baixa ràn). Avi. Essent aixís que ho sabéu
portéu los vestits à baix,
menos lo teu que aquí'l guardas. (A Ramón.) Elvira, j Avi! ( Cridant de dins.) Avi. jUyl Fugiu aviat
que crech que es ella que torna
y no us ha de veure may! Ramón. Molt bé diu.
Elvira. jAvil (De més aptop.)
Avi. |Cornendo!
(Los tres fugen correns per distints port as.) Y deixém aixó amagat.
(Amaga nin as, corns, y tot lo que eonvé.)
ESCENA III L'AVI, ELVIRA.
Elvira. j A vi! (Saltantli d la falda. )
Avi. <iQué hi ha?
Elvira. (Besantli la mà ) L'amistat
Avi* Y sigas bona minyona.
— IV —
Elvira. Avl Elvira. Avi
Elvira. Avi. Elvira. Avi.
si acàs ho só, que'm dona? Vaja... un petó ben donat. Bé; peró... un petó es molt poch Vaja donchs... y una abrassada. No no no... aixó no m'agrada.
donchs, qué?
Un confit.
Ilo't íoch!
(;Ella no s'entén de cosas en no dantli dols ja crida!) Avi; un confit de seguida. (Avz; sell treu de la butxaca y ficantli d la boca ab cuidado diu:)
Una pastilla de rosa. |Ay que es bona!
<De debò?
Ni una mel
Donchs ves al llit y vejam aquesta nit si'ls reys te portan carbó. jAyl jayl ^carbó?
Y deixuplinas; aixó ho sap lo rey que ho dona. Peró essent bona minyona. . me duran confits y ninas. Sí, sí, prou ... tú ja ho has dit que ets bona minyona.
Es clà;
com crech molt à la mamà y al meu papà...
Y bona nit. |Ves ves. lletja! no té estimo: ipapà y mamàl y l'avi no. | Vamos avi!... (Fenth patons y carícies. )
i No senyó ! Donchs T estimo y'l reestimo. Doncas fesme nn potonet. ( La noya li fa ) i Oh! que fassi mes soroll. ^Qué tal aquest? (Fentli mes fort )
jAy fonoll! ara? (Fentíi un de fort y llarch )
jUy quin refilet! Ara uns quants à la francesa (Saltanlli d la falda. S' agafan las galtas com s' acostuma
y seln fan.) Avi. Ta estich cert que ni un mussiú
los farà tan be com tú. Elvira. Y ara, un parell a la inglessa.
Elvira.
Avi Elvira, Avl Elvira Avi.
Elvira,
Avl.
Elvira.
Avi.
Elvira,
Avi.
Elvira. Avl Elvira, Avi
Elvira.
Avl
Elvira,
Avl
Elvira.
- i3 -
Avi. ( i No he vist res més carinyós
ni mes graciós ni mes mono!) Elvira. jOy! y ara que me n'adono... Avi. <Qué?
Elvira. N'hi vaig à tirar dos.
Avi. Vejam si ets dona per ferho.
(Saltant de la falda del avi se *n va un tros lluny y fa la
x que diu.)
Elvira, \ Veu? Se posa aquí à la ma, en senthi s'ha de bufà, y ell se'n va sense volerho. Avi. No me'l trobo pas en lloch. Elvira. L'ha de tení aquí à la galta. Avi ï Ay! tens rahó... mira com salta.
(Se fa saltar dissimuladament una pastilla de rosa que la
çwva cull.) Elvira. I Una pastilla I Avi iJo'ttoch!
Vaya uns patóns que seran que's tornan pastillas.
Miri
culli tots los que li tiri.
à veurer que's tornaran? Un. {Li tira desde'ls llabts.)
Ja salta. ( Un confit de la galta.)
(Cullintlo.) Un confit.
Dos. (Tirantli de la ma bufant.)
Ja salta. (Lo joch.)
(Cullintho.) Una pastilla. Tres.
No no... ara prou, filla, que no fós cas d4 un enfit. i Donchs que fem?
Vina aquí à seurer, y ho pencarem una estona.
(La noya li salta d la falda y l'abrassa.) Í Ets mes maca y mes bufona que no's pot arribà à creurerl Escolti. {De repent.y
iQué?
Ja que estem ?ra aquí solets tots dos ... ^M'ho dirà?
Segons que fós. i Ja no vol dirho! (Fent r atesa.
Veurem.
iQué ho fa que'l papa y la mama. ara no'm fan may patóns
Elvira. Avi.
Elvira.
Avi. Elvira.
Avi. Elvira.
Avi.
Elvirà. Avi.
Elvira.
Avi.
Elvira
Avi.
Elvira.
Avi
Elvira.
- 14 -
Avi.
Elvira
Avi.
Elvira.
Avi. Elvira.
Avi
Elvira.
ni'm regalan tants bobóns? ( I Pot ser sí que entén la trama!) <j Avi digui .. sap que ho fa? Com tenen tantas caborias... es que ab las sevas historias de tú's deuhen olvidà. Pero hi reparat també que si'l papa dorm aquí la mamà và à dormí allí y que no's parlan per re. ([Miréu aquesta criatura en quin compromís me posa!) Aquí hi ha d'havó alguna cosa que vostè no s'ho afigura < Qué hi diu, avi? (Fingint) j Ca., aixó ray!
(|No permetéu pas Déu méu que aquest angelet de Déu ho arribés à saber may!) Molts cops que vaig à dinar à casa de la Conxita, don Emilio y donya Rita se posan à bromejar; se fan festas, sempre riuhen; si ell no hi es, ella s'espera, y viuhen d'una manera que 'ls meus papàs may hi viuhen. Moltas noyas del col·legi m'han portat à casa seva, y lo que veig jo à la meva no hi ha por que en lloch ho vegi. Per xó avuy las Vallhonestas m'han dit que'l pare y la mare son un pronóstich dels d'ara que n'han tret totas las festas. { Saps que es? que aixó t'ho ha semblat. ^Donchs per qué dormien dos llits* Perquè à l'un hi ha molts mosquits. ^Donchs perquè m'han olvidat? Y després. . <|Que vol mes lleig quei modo d'entrà'l papà? { Qué... com entra?
Ja ho veurà, perquè cada dia ho veig. (Se'n va al fondo \ se posa'l bat ret de son avi, agafa 7 bastó que està sobre una cadira y fa lo que indican los versos) La mamà s'està cusint; entra'l papà ab lo barret.
Avi
Elvira.
Avi.
Elvira.
Avi. Elvira.
- i5 -
Avi^
Elvira.
Avi
Elvira.
— j Hola i Deixa'l bastó dret y s'assenta aquí grunyint. ( Y s' assenta en la cadira d* un eslrem, fent com si sa mare segués en /' altre )
x La mamà, per mes que pot,
no li torna op resposta, y ell, que olvida quant li costa, Ipatatxap! llensa'l tarot. (Rebot lo barret ab gran fúria y l'avi s1 aixeca d cullirlo
ab gran ànsia ) Avi. jNoya! Elvira. <Qué?
Que m'acaloras.
Ja es lo vell.
Lo vell no'l duch. ( Va respallant lo barret ab lo colzer.) (|Ara ves demà com puch anarhi à las quaranta horasl) Un cop llansat lo tarot la mamà 's gira d'esquena. Lo papà ho veu... s'hi remena (Fa ràbia.) y s'hi gira tan com pot. Un cop se troban així, vé'l criat y diu: — A sopà. S'alsan y cada hu se'n va à taula pe'l seu camí. Se diuhen senyó y senyora; callar en ells ja es costum; en ben sopat, vinga un llum y bonanity bon' hora. Lo criat queda aturdit, mitj plorant me'ls miro jo, y sens ferme ni un pató cada hu se'n va al seu llit. ï Sí, filla meva, es vritat; (Plorant.) aixó passa à casa nostra I Molt bé n' has dat nna mostra! per xó só tant desgraciat.
per xó plora vostè? Ploro... y tot perquè us adoro. Donchs ó calla ó també ploro. Bé, vaja... no... callaré.
Vingui aquí. (Fortantlo al braser.)
i Que vols?
A seurer
y ara, jo,., aqui. Avi. I Bo!... Ja hi sóm.
Avi.
Elvira.
Avi.
Elvira.
Avi.
Elvira.
Avi
Elvira.
( Fent posar las camas creuhadas d son avt> ella s* assenta
com es ptecis pera fer lo joch que segueix.) Elvira. Las campanas de Salom. Avi. ^De Salom?
Elvira. Si vaja... <à veurer?
Avi. i Las campanas de Salom! (Fent lo joch.}
Elvira. |Bim born! Avi i Bim born !
I Las campanas de Salam! Elvira, j Bim bam ! Avi. j Bim baml
(V avi cambía'l joch de repent pe'/ de fum fum xemeneya amunt.)
Fum fum, xemaneya amunt.
Ara passan bous y bacas
y gallinas ab sabatas... Elvira. Y negritos ab mulatas. Avi. Y noyas desvergonyidas,
quant de qui so jo t'olvidas... Elvira. Y un avi paterrellet ( Fins aqm ab la tonada,} Avi. Y un avi que que ho deixa corra.
(Líj noya de repent li pren la gorra ó barretina negra que
ell du y se la posa.) Elvira. jja, ja, jal Avi. i Noya ! la gorra.
ï Que no veus que avuy fa fret! Elvira. |No la heu pas si no m'atrapa! Avi. Vejam donsas.
Elvira. De seguida.
( Van voltant mobles y com que Vavi camina ab molta pena
no la pot agafar. ) Avi. Ara.
Elvira. jEhl ( Fenili ganyolas.)
A v i . i A ra 1 ( Se li escapa. )
I Per vida!
Elvira. }[a, ja, ja!
Avi. {Enfadat. ) Ho diré à n' al papa. Elvira. ^Y per xó se'n anirà à Roma? Aví. I Ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja!
{La vol agafar durant un fatet y no potf fins que la noya fu?g.)
(jAixis que'm vaig à enfadar, ab res me posa de broma!) ( Y corra joyós perseguint d la noya fins que desaureix ab ella.)
- i7 -
ESCENA IV RAMÓN, D. JORGE
( Primer surt Ramón mirant que no hi hagi ningú en la es-
cena^ y, quant se riha convensut, fa entr&r al altre.) Ramón. Aquí, aqui; ja es fora l'avi.
<No nos podràn sorprender? Parli sense cap cuidado, perquè aquí dins ningú'ns sent. ^Como yo encargué, pusiste en su gabàn mi papel? Sempre que vostè me'l dava. <Y Elena?...
Sempre l'ha tret. Esta noche pues acabo con este tormento cruel; ÇDantli un bitllet.) mete este otro como siemre y arregla...
(Amaga'l bitllet.) Prou, prou, ja ho sé. <Los que en el jardin duermen no nos podran sorprender? ^Vol dí en Pera y'l negrko? Justo.
j Ga ! no temi res. Ni mitj batalló'ls desperta quant ells dos dorman de ferm. i Pondràs la escala de cuerda? Tot estarà apunt y bé. Pues si tú cumplés todo esto y te encuentro siempre fiel, de lo demàs yo me encargo. Pagui y tot estarà llest. Te ofrecí solo mil reales si mi plan salía bien.
Guanto hay en la bolsa es tuyo. (Donantli.) 1 Pero tant 1 ( Content la su&pesa.)
Que tuyo es. Visca molts any*.
Voyme al puato porque pudiera ser que reparasen mi falta. També estich en que es prudent. Voy à jugar un tresillo, me despediré después y entendidos.
Aixó sempoe.
Jorge. Ramón.
JohgeT
Ramón.
JORGE,
Ramón.
JORGE.
Ramón. TomGÈ.
Ramón.
T-ORGE.
Ramón.
fORGE.
Ramón.
ÏORGE.
Ramon.
JORGE.
Ramón. Jorge. Ramón.
TORGE.
Ramon
JORGE.
Ramón.
La saba Ve ta al balcó.
18 -
JORGE. R AMON.
Pues lo dicho.
Hasta mas ver.
(Se'n vd.)
ESCENA V RAMÓN, ELVIRA.
Elvira. Ramón. (En lo moment que se'n va JorgeJ Ramon. ; Hola I (Sorprès guarda la bossa.)
Elvira. jBo! i Que feya
parlant ara ab tu'l padrí? Ramon. i Ton padrí! Elvira. |Si surt d'aquíl
Ramon. jAy, ay! ves... Donchs jo no ho creya. Elvira. «Lo senyor Ramón
«enganya à las criadas,
<lo senyor Ramón
«enganya à tot lo món.» (Cantantho.) Ramon. ^Per qué, per qué, qué vols dí: Elvira. Perquè '1 padrí ab tu s'estava
y fins se de que parlava. Ramón. { De qué parlava?... (Gran susto.)
Elvira. De mi.
Ramón. jAhl (Respirant.) Elvira Com son los reys avuy,
ja abans d'ara hi reparat
que ab la mamà, d'amagat
parlan per tot. (Misteri. )
Ramón. í I Uy uy uy I )
(Si aixó avuy no s'acabés
aquesta 'ns ho descubría.) Elvira. Y no s* acabarà'l dia
sens que sàpiga jo'l que es. Ramón. (Destorbém que s'ho proposi
perquè ó si no ho xafa tot.)
{ V tú no saps?... Elvira. Ni mitjmot.
Ramón. Pero jo no se si gosi...
^Me guardaràs lo secret? Elvira. Tant com la nina que plora. Ramón. Donchs ne parlan ja fa una hora. Elvira. ^Si?
Ramón Y diré lo que fa'l fet,
Elvira. ^Y es?
Ramón. Que com que han dit aixó
de que tu no fas bondat, crech que al últim han conprat deixuplinas y carbó.
— 19 -
Elvira. Raivión.
Elvira7 Ramon. Elvira..
Ramón.
I Per qué?
Per posartu à tú quant posis la sabateta.
( Ella pica de peus rabiosa.)
{ Qué't sab greu? (Irònicament.) jUna miqueta! ]Oy y el carbó que es tant dú! Me sap greu perquè coneixo que jo só bona minyona, y que aixó que'l padrí'm dona ni m'ho ha de dar ni ho mereixo. Jo crech molt als meus papàs, vaig cada dia al colegi, y tothom qui vulga? vegi ab las amigas que'm fas. Só neteta per costum; si jugo no faig tabola; me despullo tota sola y m'adormo sense llum. Sé que si ab los noys se fan son las nenas molt mal vistas, y he dit no à tres pensionistas del col·legi del devant. Sempre so tant cuydadosa que encara guardo las ninas y la cuyneta y juguinas sens que'm falti ni una cosa. Jo per tothom tinch carinyos, perquè estimo à quants coneixo, y à costura ja llegeixo tot P Amigo de los ninos. Jo dicK, si la Bustamanta se equivoca tot fent broma: —Dona Inés, falta una coma,— y ella'm diu: — Pase adelante.— He acabat tot un texado, se fer puntas y ganxet, he brodat tot un casquet, tracto sempre ab molt agrado, soch à cartipàs del cinch, he fet unas sabatillas, só à restar de las tablillas, y tinch modo, y tot ho tinch, y per acabar las rahóns de probà'l meu incomodo, pe4 sant del papà, li brodo un Uorito de palfons. { Y perquè fas tot aixó
— 20 —
aixís cridas y t'amohinas?
i Perquè no vull deixuplinas ni ximplesas ni carbó! Allavors, dientlos aixó de que no creus res dels reys, tantas horas, tants remeys, no ho posan y s'acabó. jY que jo perdés las ninas y'ls regalos que'm taràn! |No senyor, no ho lograràn! jDoncas carbó y deixuplinasl (La noya plata) No tingas pó que') meu avi me fes una cosa així. Pero ab lo que vens à dí sembla que aixó't causa agravi. í Si me'n causa! jTa veuràs!
( Y se posa d plorar ab lo cap entre las mam.) Vaja donchs, mira, Elvireta, si tú ets bona minyoneta lo contrari hi trobaràs, y si t'en vas ara al llit y t'adorms ben acotxada, demà, en sent la matinada, hi haurà nina y molt confit. (Se'n vd.)
ESCENA VI
iiLVÍRA.
I Si que Thavém feta bona!
No senyor, no vull plorar.
Elvira... tú has de pensar
que ja quasi ets una dona.
Si per no trobà'l carbó
dich que ja no hi crech, al avi,
ell es fàcil que s'esbravi
no dantme may res milió.
Evireta, apoch, apoch...
Tú no no pots estar contenta...
aqui't diuhen que'ts dolenta
y aixó no t'ho han de dí en lloch.
La mamà va ab lo padrí
parlant baix, y lo méu pare
renyit ab la meva mare...
i Qui sap si tot es per mi!
^Pero per qué? iQue'ls he fet?
jAy, ayl psit... venen aquí
la mamà y'l meu padrí...
Elvira Ramón.
Elvira.
Ramón. Elvira.
Ramón.
Elvira.
Ramón.
— 21 —
Desd'aqui sabré'l secret. ( y alsantlo cobre taula s amaga sota de la taula. )
ESCENA VII
Donya ELENA, Don JORGE.
Jorge. i Por Dios, Elena 1 (Suplicando.) Elena. (Se szenta Psnsativa.) jlmposíblel Jorge. | Si, Elena; por compasión !
No olvides que soy tu primo,
y que la unión de los dos
decretada por tu madre
me hubiera dado tu amor,
si tu marido, en mi ausencia,
sorprendiendo tu pasión,
tu mano no me robarà. Elena. |Oh! i Jorge, calla por Diosl Elvira. (0*1 padrí fà la comèdia
ó està entrdat de debò.) Elena. Le dí ante el ara mi mano;
en mí reposa su honor;
y aunque indigno esposo mio,
digna de mi he de ser yo. Jorge. Me pedíste un dia pruebas
de que era infiel à tu amor,
te indiqué un modo de hallarlas.
^S hallaron? Elena. Pe'l meu dolor.
Jorge. Yo te amaba y en silencio
sufría mi corazón
porque de un esposo digno
manchar no quise el honor.
^Pero à que ya el sacrificio
estèril para los dos,
de matar en nuestras almas
el mas puro y tierno amor,
por respeto é un nombre indigno
que tu existència amargo? (Pausa agitada.) Elvira. (Per ara no es flor de un dia
ni tampoch lo Trovador
perquè al col-legi las féyam.
y no's deya res d'aixó ) Elena. Jorge, por favor escucha:
Yo te amo con doble amor
porque junto al tuyo pongo
su pequeno corazón
y comprendo lo que vales.
— 22 —
jPero faltar à mi honor! jNunca! Primero la muerte.
Jorgb. Porque es falsa tu pasión, Acabemos pronto Klena; en su mismò gaban, hoy encontraràs otra prueba de que infame te enganó. Yo, en el jardín te aguardo cuando las tres dé el reloj de tu aposento, si indigna de mi purísimo amor, no bajas para que huyamos de ese hombre sin corazón... {Elena, adiós para siemprel
Elena. iQué vols fer?
foRGE. Ni lo sé yo.
Elena. ijorgel yo...
JoRGE. A las tres.
Elena. |Y olvidas?
Jorge. Ya lo sabes todo. Adiós.
Elena. jMare meva, Mare meva, tinguéu de mí compassió!
(Se'n va.) (Se'n vdj
ESCENA VIII
ELVIRA, sola.
(Que surt de sota la taula.) J Ni quant la nina de luda se'm va esbotzar de per tót, me vaig quedar jo tan freda com ara'm quedo ab aixó I (Pensant.^ Primé han dit que ell y la mama son cusinets... si senyor... que son cusins ja ho sabia. Després que s'estiman molt... aixó també m'ho pensava, y mes 'sent cusins tots dos. Pero he vist que res se deyan ni dels reys ni del carbó, y que han dit que fiiTÍrían avuy à las tres tots dos. Després han dit que i papà es mal home y té mal cor... jElvireta. . y com te quedas, si fugen ara tots dos! perquè '1 que es de durme ab ells no n'han parlat poch ni molt
1
- 23 -
Si dich lo que passa al avi
crech que de trastorn se mort.
^Que fem? <Que fem, Elvireta?
Anéra ab cuydado en tot.
Quant sens dinar, al col·legi,
per no saber las llisóns,
s'ha de quedà alguna noya
^qui ho arregla sino jo?
Quant alguna amiga meva,
perquè ha sigut caballot,
rep repulsas dels seus pares
<qui ho arregla sino jo?
Donchs ara que aquí una mare
va à fe un disbarat tant gros
<qui te de arreglarho, Elvira?
^Qui te de arreglarho? Jo.
No ho puch dí al papà ni al avi
perquè ells dos s'enfadan molt...
Ploraré, faré caricias,
jo m'arreglaré de tot;
pero si surto d'aquesta,
podent dir ben bé ab aixó
que ja soch tot'una dona,
demà obro aquets balcóns,
llanso totas las juguinas ,
busco per nina un ninot,
d'aquells que'n diuhen un pollo
ó un cadet ab sabre y ros.
y faig dir alló que diuhen
de tenirhi relacions . (Se'n vd. )
W
ESCENA IX
L'AVI, Don GARLOS.
Avi.
Carlos. Avi.
Carlos. Avi.
Carlos. Avi.
Carlos. Avi.
Aquella noya ronseja per anar ben tart al llit, y jo ja estich ab neguit perquè sé lo que rodeja.
i Bona nit! (Deixa un gabdn en una cadira.)
jHola, Carlets ! j Ah, es vostè ! ( Capficat )
<Que dus de bó? i Duas ninas? ( 7 ocantli las butxacas.)
Res d' aixó. jVejam, donchs perquè ho promets! | Prometrer diu! <Que vol dir? Que diu que à sants y à minyóns
— 24 —
Carlos.
Ayi.
Carlos.
Avi.
Carlos.
Avi.
Carlos.
Avi.
Carlos. Avi.
Carlos. Avi.
Carlos.
Avi.
Carlos. Avi.
Carlos.
Avi.
Carlos.
Avi.
no 'ls prometis que no 'ls dons. Papà... me'n vaig à dormir. (Y encén un candeler o disposant se per anarsen.) 1 Jo al veure aixó'm desespero! i'Peró de que se las heu? Que son los reys.
i Y à que treu Deixa està aquí'l c?ndelero. Peró... (Deixnntlo damunt la taula.)
Sí... déixal estar y en trobà una escusa atina, ^perquè un gosset o una nina per ella no has de portar? <No veu que per tot aixó ja es un xich massa grandeta? Pero avuy la sabateta te de posar al balcó, avuy los reys passaràn. Aixó es cosa de la mare.
Y no pot ser may bon pare qui tals costums va olvidant. ^Mes no veu que ja sap ella que qui -ho posa som nosaltres?
j Ta veig que tu ets com molts altres!
i ja't coaech per mala estrella!
A tas ilusions fas guerra
y ni una Deu te n' envia.
; Cor sense soi ni alegria
Com lo cel fosch d'Inglaterra I
(Endevant; ja's formalisa.)
<Si ella ja ho sap... que hi vo^fer?
Ella no ho sap ni pot ser
perquè ja fora infelissa.
Si una sola ilusiò apartas
totas las altras derrotas;
treta una, van cayent totas
igual que un castell de cartas,
No vull dir per xò matar
la fe pura y la innocència;
pero aixó, sens trascendencia,
al últim s'ha d'esplicar.
i Si que la fariam bona !
Y està fresch si aixó l'apura, perquè, pare, la criatura algun dia ha de ser dona. Per xó d'un bon pare espero, ja que'l fill deu sé infelís, que miri sempre si aixís
I
~ 25 -
^ podrà fer que tardi à serho. Mentres pensan en lo tió que'l pobre avi bastoneja, no pensan en que la enveja nos mata sens compassió. Mentres pensan en la palma que pe'ls rams contents beneeixen, los desenganys no sufreixen que del corroban la calma. Mentres creuhen en la mona, que'ls don per pasqua'l padrí, no saben pobrets que aquí pe'l vil metall tot se dona. Mentres creuhen en los reys que'ls omplen la sabateta, no saben que aquí decreta lo tirà à son gust las lleys. i Donchs si un vel tot d' il-lusións per tapà aixó'ns dona'l cel, los que esqueixin aquest vel no son may honrats ni bonsi
Carlor. i Mes com vol que pensi en re si m'ha robat ma ventura omplint mon cor d'amargura la que es filla de vostè?
Avi. Tustament passa per xó
que en totas edats perilla, perquè com vols fe ab la filla, vas destruirne sa il-lusió; vas destruiria així imprudent cometent ta primer falta.
Carlos. Pensi, pare, que m'exalta perquè sense voler, ment. Fins avuy no li he parlat may de la nostra renyina, pero lo meu cap no atina en que puch haver faltat.
Avi. Ella diu que està gelosa...
Carlos. i Pero de qui ? \ mare meva 1
Avi. Diu d'una estimada teva.
Carlos. i Y qui probarrre aixó gosa ?
Avi. ^Te creus llavors innocent?
Carlos. \ Per l'amor sant de una mare aqui li juro... si, pare!
Avi. Qui aixís m'ho juravno ment.
Carlos. Aixís donchs li juro à n'ella y no escolta lo meu plor
Avi. Llavors, fill meu, ten valor
- 26 —
Carlos. Avi.
Carlos. Avi.
y avuy cambia ta estrella. Jo qne't creya també infiel lo seu desdeny apoyava, y per xó sol no cambiava aquest infern en un cel . Ara jo parlaré à n' ella ella te escoltarà à tu. I Ah! J Sí aixó ho logrés algú! Aixó la ditxa avuy sella, í Ah, si pare, fassiul
Si,
(U ai>rassa.)
ESCENA X Los mateixos, ELENA.
(Ab un candelero anava d atravesar la escena y al veurer
d son marit se sorprèn^ parant se. ) Elena. Papà... \ Ah ! Avt. (A temps ha entrat.)
(Z' avi açafa d Elena, la coloca al frente de son espòs y
fentli deixar lo candelero damunt la taula de V altre
canto de Carlos li diu apart.)
Quant ell te diga es vritat, creulo y tot s'acaba aquí. (Marit v muller després d1 una pausa s'assentan. lo vell los
contempla ansiós.) Elena. (No es ja el dupte'l que me assalta.) Carlos. (Com comensà estich buscant.) Avi. (Vejàm si'ls reys nos duràn
la ventura que 'ls hi falta.) % (Se'n vd.)
ESCENA XI
CARLOS, ELENA.
Carlos. Elena. Carlos.
Elena.
^Senyora?
Vostè dirà. i Perquè '1 motiu d'uaa guerra que ab son desdeny tant m'aterra fa temps que demano en va? Perquè quant una senyora que té dignitat de tal, veu un espòs criminal que's rebaixa y la desdora, no ha de passar per l'horror de anomenarli sa falta, perquè quant menos s'exalta
)
- 27 -
més pur se guarda 1 rubor. Carlos. «iPero à que tanta inclemència
quant jo no he faltat en re ? Elena. [No ha faltat! Carlos. . Diguíu vostè.
Elena Preguntíu à sa conciencia . ( Quedan assentats y pensa tius un d cada cantó mentres apa- reix Elvira çue's va adelantant.)
ESCENA XII
CARLOò, ELENA, ELVIRA.
Elvira. (Lo cor m'ha dat un consell .
Si la mamà's fes amiga
del papà, per mes que's diga
ja no fugiría de ell.) Carlos. En fí senyora. Elena. Acabém Elvira. ([Ah ah ahl ells dos aquí
y no han reparat en mil ) Carlos. Aném al cas. Elvira. ( Esçoltém.)
Carlos. O vosté'm diu lo motiu,
que del deber la estravía,
ó may més en companyia
del seu marit aquí viu.
Recordi cuantas vegadas
lo no admetre esplicacións
ha sigut causa de rahóns
que n^han sigut re esplicadas. ELENA. Ma proba n'es tant segura
que en va fora ja escoltar
lo que'm pot sols rebaixar
umplint mon cor d'amargura.
Mati donchs tota esperansa
de que l'ami com n dia,
que en cor hont hi ha gelosia,
si hi cap res mes, es venjansa, Carlos. < Ho ha pensat bé ? Elena. j Aixó'm don'pena 1
Carlos. jAdios, donchs ! Elena. |Adiosl
(Cada hu agafa'l seu candelero per anat sen, quant la noya
se posa entre (ls dos ) Elvira. (Abrassantla.) jPapà! Los dos. i Ah ! (Sofptesa, pausa.)
Elena.
jElvireta! ï tul.
(Enfado.)
— 20 -
Eltira. (Abrassantla.) jMamàl Carlos. (Continguis devant la nena.) Elvira. Papà. Carlos. { Qué vols ?
Elvira. Un pató >
perquè me'n vaig al Uitet.
{Ell li fa y ella li torna,')
i Mamà ? Elena. i Qué hi ha?
Elvira. Un petonet
perquè '1 llit ja es calentó. (Li fa y desprès la noya se queda al mitj tota freda y mi- rant de l'un d f altre. )
ESCENA XIII
Los mateixos, l'AVI.
Àvi. Observemla desde aquí y vejam si'ls reconcilia,
y dón'pau à la família. {Za noya plora.)
Carlos. (Nena! Elena. j Filla!
Carlos. <Ploras? Elvira. Sí. Elena. de que ploras? * Elvira. De res:
mes quant à vostès m'arrimo. . Carlos. i Si't vull, filla! Elena. [Si t'estimo!
Elvira. Mes no s'estiman vostès I ;í
( Y esclata en un plor que conmou als dos.)
Quant en vetllas com aquesta
lo papà à casa arribava,
ja la mamà l'esperava
tot fentme à mi alguna festa.
Vostè entrava: -Bonanit.
— Adeu, la mamà, li deya,
llavors venia... sonreya,
y'm deya: — j Nena I Un titit.
Lo titit era un petó
que com l'aucellet cantava;
me'l feya, jo li tornava,
y'm dava alegre un bobó.
Mentres l'estava menjant
s'assentavan al braser,
y jo no sabent que fer
hi anava alegre y saltant.
J
- 20 -
Y aixís com ara jo sento que'l plorà'ls ullets m'escalda, llavors, sayent en sa falda contenta escoltava un cuento. Mentres anava à contà que un cop aquella rateta va eixir per la firaestreta, feya mitja la mamà. lo capdell li queya à terra, lo mixet, trota que trota, tot fentlo corre ab la pota, à n'al fil movia guerra. Lo foch, per serhi també, llansava espurna^ dauradas, y cspatechs de tarregadas dins del caliu del brasé. L'avi, que may no riu poch sentint quentos de quitxalk, deixava anar la rialla mentres remenava'l foch. La cadernereta, sola. si en la gavia soroll feya, era que ab lo bech ja treya pallofetas d'escayola. Aixís anavan trenant l'un goig ab T altre guirnalda; vostè tenintme à la falda anava'l cuento contant; jo l'escoltava sonrient, la cadernera triaba, lo caliu espategaba, remenava l'avi atent. Lo mix jugava ab los fils, la mamà anava fent mitja, y era tanta nostra ditxa, que recordo cops à mils en que al anarse à acabà lo cuento, y dí: Amen Jesús, que à la porta n'hi ha un fus, s'acostava la mamà, nos abrassavam tots tres, y acabava cada dia, ab que plorant d'alegria l'aví, que plora per res, nosumplía de petons sens mirà à qui de nosaltres, mentre aixís, los uns als altres, nos los feyam à milions.
- 3o -
(Durant tota aquesta relació1 Is dos esposos han lluytatfins que al agafar al fí lo llum pe? anarsen, l Avi avansa.)
Avi <Y aixó no nua aquets llassos?
(Los dos esposos no poden resistir més y se tiran damunt la noya patonejantla un per cada costat )
Carlos. I Filla meva!
Elena. ] Filla meva!
( La filla los agafa pe'l coll als dos com volent que(s fassin petons, aprofitant lo moment en que la petonejan d riella.)
Elvira. Un bon peto.
Avi. (Apart d Ca?los.) Ara es teva
si amorós obras tos brassos.
( Los dos esposos, de desde que s' han trobat Vun de cara al altre, ab gran so? presa del avi y la neta s' han anat se- pa? ant ptr g? aus, fins que agafan los candeler 'os v se'n van ràpidament un per cada cantó, diheni cada hú lo seu vers al anarsen.)
Carlos. (jSa mirada me fa horror l)
Elena, (]Ni'ls àngels nos aproximan!)
(Un cop fora ells dos, lo vell y la nena quedan com aletats, fins que tornant en si la noya y esclatant en un plor, diu:)
Elvira. j Avi;Ms papàs no s'estiman!
( Aixó també fa tornar en si al avi que ob?int los b? as sos d la nena diu esclatant també en un plor:)
Avi. i Filla meva del meu corl
(S1 abr -as san convulsivament mentres en lo ear? er sl ouhen tocar corns y's veuresplandor pe(l balcó. )
FI DEL PRIMER ACTE
j
© z — — — z=z © z
ACTE SEGON
ESCENA PRIMERA
L'AVI, GARLOS.
(L( avi assentat, Carlos entra ) Avi. Lo mateix me diu à mí
quant pregunto de que's queixa:
se posa à plorar... me deixa,
y'm deixa plorant aquí
^Que pots haver fet fill meu
que així't fa infelís encara? Carlos. No he fet res; li juro, pare,
y ho juraré devant Déu.
Es son génit; si s'enfada
no vol escoltar rahóns,
quant tenintne esplicacións
fora la causa aclarada. Avi. Lo que ella té es gelosia,
sens saber de que ha vingut,
y si m'haguesses cregut
ben segur que no'n tindria.
En compte d'aquesta febre
de buscà'l que sols fa mal.
aquí casa, per Nadal,
guarní à la nena un pessebre.
En lloen de sempre seguir
de diversió en diversió;
la sabateta al balcó
quedarse à casa à guarnir.
No vulgas retirar tart
ni anar al ball y al concert;
à casa ningú s'hi pert
- 32 -
perquè sols lo bo hi pren part.
Fesho així y no tingas pó
que ella sentí gelosia,
perquè 't veurà tot lo dia
conservantne sa il-lusió
May, de fé aucells de paper
te'n vindràn trastorns ni ruinas,
ni ha renyit per guarnir ninas
may cap marit ni muller.
Així ab amor se concilia
lo benestà ab las venturas,
perquè de alegrías puras
ne dona sols la família. Carlos. Vostè que es lo pare d'ella
retornarm'pot son amor,
y li juro ab tot lo cor
seguir màxima tan bella. Avi. ^La estimas donchs? Carlos. \ Oh ! La adoro I
De desde que ella m'olvida
puch dir que perdo la vida,
perquè jo sento que 'm moro.
De pensà en aixó m'espanto,
y, seché los ulls de plorar,
per mon cor aconsolar
ni'm queda'l bàlsam del llanfco.
Tot quant miro me fa horror;
totes trist com la mortalla;
per mí en lo mon tot treballa
convenintse ab lo dolor.
Si veig obrí una ponzella
crech que es sols per desfullarse
y per caure ó apagarse
penso que brilla una estrella.
La font naix pera morir;
lo sol ix per secar plantas;
s'hi ha mil ditxas, d'aitras tantas
tristesas s' han de cubrir.
Lo cantó de la ventura
may lo veu ma fantasia,
perquè he regat l'alegria
ab rosada de amargura.
No per bells deuhen gaudirse
de ditxa'l cel ni las flors. .
jtambé era bell mon amor
y ab tot... al tí va destruirse! Avi. Ara estàs massa agitat;
ella vé dins d'una estona,
- 33 -
Carlos.
Avi.
Carlos. Avi.
Carlos. Avi.
Carlos. Avi.
Carlos. Avi.
y'ls consells que un pare dona
sempre han dat bon resultat.
Ves à descansar y espera
que demà seràs felís.
J Si ho volgués lo cel aixís
ma ventura es verdaderal
Ho vull per ella, per mi,
y per lo que'm fa mes pena...
|SÜ
Per si la pobre nena ho arribava à descubrí. Ja ho rnveu vist. \ Pobra Klviral iQué pot ser ja ho ha comprés? ^Qui.. eila... no pobreta... res. Fa, si, que plora y suspira perque'l papà y la mamà no s'estiman.
i Pobre nena ! Ves que crech que vé la Elena. Bona nit. (Fren llun y se'n va.)
Fins à demà.
ESCENA II
L'AVI, ELENA.
Elena. i M'ha enviat à buscar vostè?
Avi. Si; ^pot ser ja eras al llit?
Elena. No; pero hi vaig tot seguit.
Avi. Mos consells... <digas?... i Son re?
Elena. i Quins consells?
Avi. Que V he manat
que creguesses lo que't deya en Carlets
Elena. Y jo no creya,
ni crech res no essent vritat.
Avi. Ara donchs acabarém.
O demà'm portas la proba d'aixó que la calma'ns roba ó per sempre renyirém.
Elena. Li he dit llavors que demà en son poder la tindria
Avi. En 'sent dia.
Elena. En 'sent de dia;
la proba no faltarà. No vull que pensi vostè quant sa ventura assesini ab lo meu cruel determini; La sabateta al balcó.
- 34 -
Avi.
Elena.
Avi.
Elena. Avi.
Elena.
Avi.
Elena.
que al últim l'he fet per re. ç Y no fora molt milió, y mes honrat, y mes sabi, que encar que fos cert l'agravi concedísses lo perdó? Tant gram com era l'amor que per en Carïos sentia, es gran mon odi avuy dia, ja que sols me inspira horror. Sent aixís, <; que se li endona tot quant no esborri l'agravi? <qué hi fa que perdoni'l llabi si lo meu cor no perdona? Potsé ara aixís t'has cregut que ton marit aborreixes, y es perquè ja no coneixes que gelosia has tingut. Tot lo desdeny, tot l'horror que sents creyent que t' olvida, fora'l dupte, de seguida veuràs com se torna amor. Podria ser; mes no ho crech. Ves en nom de Deu, al llit, pero la proba que has dit per demà en sent dia't prech. Li he promesa y la tindrà. Ves y que'l cel t'ilumini Lo que jo ara determini veyentla'm perdonarà
(Pren llum y se^n vd.)
ESCENA III L'AVI.
| Desgraciada! \ pobra Elena! \ Y com està lo seu cor ! Ni sisquera en son dolor m'ha preguntat per la nena. (Pobreta! Ja deu dormí somiant la nina de ludal... i Si la seva sort no muda li val mes que's mori ab mí!
( Pren llum y se'n vd.)
- 35 -
ESCENA IV
ELVIRA; RAMÓN.
(Pausa\ tocan las duas. Surt Elvira ab gorreta blanca y ap precaució.) . Elvira. Ningú... Ja son tots al llit.
Tú tens de vetllà, Elvireta.
Ja que't diuhen la doneta,
sigas dona de profit.
|Tú no has pogut lograr
que's dessen una abrassadal
Doncas quedas obligada
y tú ets qui'ls ha de salvar.
^Ves si ab altras te comparas,
com à presentarse gosa
la que no es prou carinyosa
per fé abrassar als seus pares?
Re re; avuy s'ha de finí
sens saberho'l papà y l·'avi,
y sense fer cap agravi
à la mamà ni al padrí.
Per ferho tinch molts remeys.
Quedém's aquí tot espiant,
y si'm troban escoltant
diré que ho feya pe 'Is reys. (Sf amaga delrds d1 un forner quuni suri ab precaució Ra- mon ab una escala de corda que deixa en una cadira.) RamóN. Ningú, ia son tots al llit;
(Va d la porta de Elvireta d escolta? .)
Bé... també dorm la Elvireta...
Ja que tinch una estoneta
fem que siga de profit.
lEs molta casualitat
que avuy, que ha d'entrà ell de fora,
disputantse fins à altr'hora,
aqui'ls tres s'hagin quedatl
i Aquest dimontri d'Elvira
me te que quasi mareja,
ella tot ho tafaneja,
tot ho toca, y tot ho mira!
Y com que'l que diu son lleys
tots la creuhen y ... (Soroll.) <He. Qué h? estat?
Vaja... es tot un disbarat
lo fe aixó en la nit dels reys.
Si jo hi arribo à pensà
ho deixo per altre dia...
jVes si ara algú'ns sorprenia!...
- 36 -
Elvira. ^Vejàm aixó que serà? (Espiant.) Ramón. Primer posém lo paper
dins del infern del paltó,
després la escala al balcó,
y ja no tot es per íer. ( Agafa lo paltó pera ficar hi lo paper y la noya que caminava per ob set vario, ensopega en una cadira. )
iQue es aixó!.., «iQu^hi ha per qui? Elvira. jMalvinatge la cadira I Ramon. |Ay, ay! <Tú? <Qué fas, Elvira? Elvira Psit. (Perquè no cridi.)
Ramón. ^Potsé'ls rey*?...
( Mentrestant ha tapat la escala, que es d damunt la cadira^ ab un mocador, y s'ha amagat la ca? ta. )
Elvira.
Ramón. Elvira. Ramón.
Elvira. Ramón.
Elvira. Ramón.
Elvira. Ramón. Elvira. Ramón. Elvira. Ramón.
(Ab misteri.) Calla... si.
Ne diguis res à ningú que vull veure'l que faran. Sí; pero t'hi atraparàn. No pas si no 'ls ho dius tú. (Ara's queda... aqui'm fa nosa y l' altre aviat trucarà. ) Mirà... si te'n vols anà jo t'esplicaré la cosa. Apa donsas.
Tot seguit; pero, sens fer gens lo bot. en haventho contat tot, de seguida cap al llit. Digas.
L' avi't posarà la gresca que te comprada y en sent à la matinada diuhen que't farà llevà. Lo negret, en Jaume y jo, tots vestits de reys d'Orient, lo jardí anirém corrent per figurarho milió. Tú treuràs la sabateta com solen fer moltas altres, y'ns veuràs passà à nosaltres à detràs del balcó dreta. Si que donchs m'agradarà, i Vaja y ara cap al llit! jjo ho vull veure.r!
i Tot seguit I
i Jo ho vull veure!
Y poch cridà, perquè rebràs, Elvireta.
- 37 -
Elvira. \A mi no'm pega ningú!
Ramón. Perquè tú...
Elvira. i Prou dirme tú !
jDigam vostè y senyoreta l iHont s'es vist... à una noya que si molt convé demà la demanan per casà!...
Ramón. |Uyl... fugiu... j Vaya una joya! ^Si vol, quant passi vostè, tocarem la marxa real?
Elvira. J° vull que'm tractis com cal y que no't cuydis de re.
Ramón. Ara donchs diré al seu avi
que sap que'ls reys ell los fà.
Elvira. Si ho arribas à contà jo li dich...
Ramón. (Espantat.) jNo, no... no acabi 1 Pero fassim lo favor d'anà al llit.
Elvira. No.
Ramón. (Suplicant.) Sí.
Elvira. No.
Ramón. Sí.
ESCENA V Los mateixos, l'AVI.
Avi. Ja sé perquè son aquí.
Los dos. j Ahl (Espantats.)
Elvira. jAvi!
Ramón. (jAy, quin horror !)
Avi. éVeyóu quin cas?
Ramón. (No sabent que respondrer. ) Si senyó.
Avi. Ab tot alló que ha passat
t'has distret y no hem posat
la sabateta al balcó. Elvira, (No hi havia pensat gens.)
Per xó jo he vingut aquí. Avi. jCom tots som distrets així!...
i Vejam? Porta las que tens.
(La noya se'n va per una porta lateral.) Ramón. (Ara veig de que venia
lo no volé al llit tornar.) Avi. <Ytú? Ramon. L'anava à avisar
d aixó que ara succehía.
(Me vé com l'anell al dit
per ferho servir de escusa.) (Surt la noya ab botetas y sabatetas de moltas maneras. ) Elvira. Aquí'n té. (D avïn mira.)
Avi. Femho com s'usa.
Ramón. (Tapém aixó. )
(Y ab un mocador tapa la escala de corda ab dissimulo.) Avi. (Per una bota.) Aixó es petit.
Elvira. Ja veurà; anemho mirant
per ordre. Aixó las polacas. Avi. Ja n'hi cap. Elvira. Y son molt macas.
Avi. Bueno; anemho reparant.
Elvira. Després aquestas botinas
de du'l vestit de marró. Avi. Bueno, vaja... aquestas no. Ramón. | Y a fé que bé son prou finas ! Elvira. Després ... aquesta xiqueta...
pero aquesta es escotada. Avi. Ara l'has ensopegada;
aquesta es la sabateta. Ramon. Ab això si que te rahó. Avi. Ab aquesta es ben vritat
que pots dir que hauràs posat
la sabateta al balcó. Ramón. ± Y donchs qué obro? (Al balcó.)
Elvira. No, home, espera.
Gom que aqui hi cap poca cosa,
no hi faria gens de nosa
posar també la paner a. Avi. Molt ben pensat... per laó ninas.
Es allà, damunt l'armari. Elvira. Fes lo favor donchs d'anarhi.
iQue bé anirà ! Avi. En tot atinas.
(Ramón se'n ha anaty y torna ab una panera vuy da.) Ramón. <Es aquesta? Elvira. Si Ramón. Hi havia
els brodats de la senyora. Avi. Vaja donchs, treyeuho à fora
perquè jo'm costiparía. Ramón. Tapis ab un mocadó.
(Lo criat obra'l balcó y la noya embolicantse ab un mocador gran que ja hi havia damunt duna cadira, treu al balcó la paner eta y la sabateta.) Elvira. Ara aqui la panereta;
al costat la sabateta...
(Ramón y Elvira al balcó.)
- 39 —
Ramon. Deixiu ben bé à n'al racó. Avl (Mireu si es trista la pena
( Baixan t al proscen i . ) y si subjecta à sas lleys, que fins olvidava 'ls reys y'l guarní aixó de la nena. Per xó sempre planyo jo als que ab lo senzill no gosan... [Desditxats los que no posan la sabateta ai balcó ! ) (Los dos acaban d' arreglar lo del balcó y baixan.) RamÓn. Ja hem preparat lo parany. Elvira. Ja està llest. Avi. Donchs ara aparta
tot aixó, y escriu la carta que saps qu'escribím cad'any. Ramón. ^Ja sap ben bé quin* hora es? Avi. <Y bè, qué vols? Elvira. j Sempre entadasl
Ramon. Com son las duas tocadas. Elvira. ^Donchs d'aqui un 'altre, las tres, Avi. Donchs que la fem ? Elvira. Si senyó.
Avi. Paper.., la ploma trempada
y.., (Preparantho tot.)
Elvira. No que aquesta vegada.
vostè escriu y dicto jo. (L'avi se prepara pe? escfiuret y la noya ab las mans dar- rera y passejant amunt y avall com qui medita, se dis- posa pera dictar.) Ramón. ([Endavant... s'acosta l'hora; vindrà D. Jorge à la cita, y aquest trastorn qui V evita! jCom hi ha relisto acalora!
( S' assenta en lo silló de Valira part. ) «Ja que avuy dictant m'estreno «escriuré parlant molt franch, (Dictant.) «al rey negre, al rey blanch... iY Y altre?
<Y al rey moreno, «Senyors reys: se necesita »que no sigan ruchs com molts, »y no m'enviin res dols... » perquè diu que Ídols... enfita. » Diguin à n* al rey moreno » que jo. .. seyent sota 'ltoldo, »ja llegeixo bé en Bertoldo » Bertoldino y Cacaseno.
Elvira.
Avi. Elvira
— 4° —
Ramón. j Diu sota '1 toldo ?
Avi. Si, home
^No veus que es pe'l consonant? Ramón. Pero si es fals. Avi. ( A la noyz.) Tira avant,
que aquest sempre està per broma. Elvira. c Jo, tan ben fet com pot ésser.
> dibuixo sens anà à Llotja... Ramón. (Vaig à adelantà'l rel-lotje
perquè vagin mes depressa ) (Se 'n va.)
ESCENA VI
AVI, ELVIRA.
Elvira. « Perquè dels tres m'enamori >fassin que contenta estigui, »y lograràn que jo rigui...
> datme una nina... que plori. » Y per no fer di à vostès »que la Elvireta no corra
> disposin d'Elvira Torra >que besa'l sis peus dels tres.>
Avi. Bueno; ara que està escrita
anèmia à posà al balcó. Elvira. ^Yfiirmarla? {La firma.)
Avi. i Ay ! i ens rahó.
Elvira. <Y cloure? Avi. No's necessita.
(L1 avi obra y posa la carta al cistell. Tocan las tres.) <Quinn* hora toca?... Elvira. Las tres.
Avi. Vaja donch;s cap a la nona.
Elvira. Avi. ( Fentli la tnistat.)
Avi. Deu te fassa bona.
{Danth una bombeta petita pet criatura.) Elvira. (Tornaré à surtir després.)
ESCENA VII
L< AVI, RAMON.
Avi. j Pobretsl J lo qu'es la inocencial
Ella ja no hi pensa gota y jo don* ma vida tota per surtir de ma impaciència,
Ramon. { No ha sentit tocar las tres?
Avi. Deixemho tot preparat.
— 4i -
Las ninas .. aqui al costat. Lo vestit... no toquis res. {Arregla las juguinas y lo vestit de ?ey en una cadira de
aprop del balcó. Ramón. No cal que tingui cap pó;
la veurà com l'ha deixada. Avi. Y en sent prop la matinada
preparats per la funció.
(Agafa un llum y se%n va al llit.)
ESCENA VIII RAMON sol.
Ja hem quedat sols.. . endavant... Primerament fico aixó dins del infern del paltó... pero esperém un instant.
( Vd a mirat per totas las portasj L' avi ja deu esse al llit, perquè ha apagat la bombeta; veig que també la Elvireta Bueno anemhi tot seguit. De primer posem la escala, ( Obra 7 balcó, desembolica la escala de corda y la posa d la barana.)
ESCENA IX RAMON, ELVIRA.
(Que surt apoch apoch, y de puntetas va observant tot lo que fa Ramón, amagantse cada vegada que tem que ell la vegi. )
Ara tanquem lo balcó. (Ho fd.)
Ara la carta al paltó. (Li pica.)
y ara anemsen à la sala, I Demà, quant ho vegi'l vell, fins se morirà de ràbia 1 Ja està parada la gàbia. ( S' en vdy la noya'l segueix, y quant ja es fora. diu:) Elvira Pero tu seràs l' aucell. (Ys* amaça.)
ESCENA X ELVIRA amagada, ELENA.
(Que surt ab la mantellina al bras y deixant lo llum que dú, al damunt de la taula.)
— 42 —
Elena. Crech que ningú m'ha sentit...
1 Ay Deu meu 1 me bat lo cor.
No sé si es ira ó dolor
lo que'm dona aquest neguit
<Es qué jo al meu cusi adorc?
No i Es qué's cumpleix ma venjansa?
Si. Y no tinch altra esperansa
mentres que gelosa'm moro.
Jo estimava al meu espòs
fins ahont pot l'ànima mi a,
y ningú'ns separaria,
fora'l seu delicte odiós ,
Sens saberho aqui ell renova
cada dia ma sospita;
si mes proba's necessita
diu que avuy me du altra proba. (Agafa'l gabdn y treu d'una butxaca la carta y'l retrato que hi ha ficat Ramon.)
Miremho donchs .. si... es vritat
Carta... jOh! y retrato d'ella !...
I Ay! í Ma íirmesa s' estrella
contra tanta crueltat!
Tuntém aixó ab lo demés. (Treu unas cartas y un ?etrato} y fica dins la cinta que las lliga, las que acaba de trobar )
A venjarm'de tot vaig ara...
^Mes y el pare? | Pobre paret
I fant innocent com ell n'es !
j Ay! í Qui'l lliura dels raurmulls!
i Qui ha de cuydar sa vellesa!
i Quant de la mort sia presa
qui li ha de clourer los ulls !
Decidit per sempre està;
mal obra la filla seva,
mes, de la conducta meva,
aqui la causa'n veurà. (Agafa paper y ploma y assentanse se posa d escriure, mentres Elvira surtint del seu amagatall, s' adelanta pet ï altre cantó, y diu'. ) Elvira, (fa ha arribat lo cas, Elvira;
vol fugi y deus destorbaria;
fins que degui deturaria,
observa be, calla, y mira ( Y s* assenta en lo siiló de l altra banda de Elena que escriu
d'esquena d rí ella.) Elena. «Papà estimat del meu cor:
Se que so filla malvada, ( Escribintho.)
mes aixls obro obligada
— 43 ~
per gelosia y amor.
Atjuntas las probas té
de que es justa ma venjansa;
si ella à fer un crim me llansa,
per mon espòs jo'l faré.
La ira'm porta ara al furor
que tot lo meu pit abrasa.
pero ab vostè, en esta casa,
m'hi deixo trossos del cor,
Perdoni à la pobea Elena; ,
no per culpable'm malheixi,
y, per Deu, pare .. no deixi
de estimar may é la nena.
Dónguili, pel meu amor.
sempre besos de sa mare. .> (Elvira que sf ha anat acostant per graus d Elena, ara es- clata en un plor y diu:) Elvira, i Y per qué no me'ls fa ara ? (Elena, al sentiria veu de sa filla, s' alsa horrorisada
llansant un crit.) Elena. \ j Ah ! I (Amagant las cartas ràpidament ) Elvira. jMare! Eleina. i Filla del còr !
(Llansantse l'una en brassos del altra s'abrassan fortament
y's patonefan.) Elvira. jS:, mamà, fassimen mes !
;Son tant dolsos perla Elvira 1 Elena. jSi, si, filla meva, mira
si gran per tu l'amor es!
<Pero com es que ets llevada ( Trancisió.)
y't veig aquí en aquest' hora * Elvira. Perquè 'Is reys vindràn de fora
y vull guaitar la passada. Elena. ; Y avuy es dels reys vigília I Elvira. L·a vigília ja ha passat
quant mitja nit ha tocat Elena. (i Qui llavors aixó concilia?
í Si la nena's queda aqui
y el cusi vé per la cita ! ..) Elvira. (Si's passa temps, tot s'evita.) Elena. (L'havem de treurer d'aquí.)
Aixó dels reys, filla meva,
no es fins à la matinada;
vés al llitet, y acotxada
espera la tanda teva. Elvira. Val més que')s vegem passar
fentme vostè companyia . Elena. ([Amparaume, Maremíal)
— 44 -
Elvira. Elena.
Elvira. Elena. Elvira.
Elena.
Elvira.
Elena.
Elvira.
Elena.
Elvira.
Elena.
Elvira.
Elena.
Elvira.
Elena,
Elvira.
Elena.
Elvira. Elena. Elvira.
Elena.
Elvira.
Elena.
Elvira.
(i Jo'ls hotinch de destorbar!)
í Vols que la mamà't despulli
y t'hi fiqui ella mateixa?
<Pero y si'l rey alló deixa?
No faltarà qui ho reculli.
No, no; l'Anita Munteis
també ho guaita d1 amagat.
(i Com cap dels tres no ha pensat
que avuy es la nit dels reys.) (Tocan las tres.)
(jAhl ja es la hora de la cita.)
(jLas tres! ]Las tres, mare meva!)
(Elvira...) ÇDuas pahnadas en lo jardí.)
(jOh! La senya seval) (Ara de tu's necessita.) Vés al llitet de seguida y creu prompte à la mamà. No hi vaig perque'm vull quedà, j Elvira! (Renyantla.)
i Mamà 1 ( Baixant lo tó.)
{Atrevida! i Sobre tot per Déu no cridi perquè ho pot sentí'l pobre avi. Donchs creu aviat, y ara acabi, perquè aixó ja es un fastidi. jMamà!
Y al moment.
ï iVIamàl
< Perquè an aixó tant s'empenya?
(Duas palmadas.) (|Y ell que repeteix la senya!) (iJa pots picar fins demà!) i Creus tú que 't fa molt favor no creurer d' esta manera? Me'n aniré si se espera y m'escolta ab tot lo cor. Al col·legi hi va una nena. . Es à dir, hi va, hi anava, perquè tant y tant plorava que à la fi's mórí de pena. Tenia la meva edat, també era delicadeta, se deya com jo, Elvireta, y era un àngel de bondat. Los seus papàs la estimavan com las ninas dels seus ulls; pero, per celos y orgulls, sempre 'ls dos se barallavan. Al cap de temps, lo papà
- 45 ~
en quei creguin ferm s'empenya.
{Duas palmadas.) Elena. OY ell que repeteix la senyal) Elvira. (|Tà pots picar fins demà!)
No hi va consentir la mare,
hi va haver separació,
y la nena, ab sumissió,
quedà sola ab lo seu pare.
La estimava'l pare, y molt;
mes ocupat tot lo dia, /
la nena, sens companyia
quedava y sense consol.
Ella, tenia juguinas,
vestits de color de rosa;
{mes no tenia una cosa
que no era vestits ni ninas !
Y quant nos veya jugant,
si al jardí ab totas baixava.
— jDitxosas soul esclamava,
tristeta y llagrimejant!
Qui ven juguinas, per poch vos dona^l goig que us exalta: i L'alegria que à mi'm falta no me la venen en llochl Així aflaquintse segui!... {Duas palmadas.) Elena. ([Y'l vil encara s'hi empenya!) Elvira. (jNo fa tant cas de la senya; ja la comenso à enterní!) Tenint horas ocupadas, molts cops lo papà no hi era, y la nena, ab la cambrera, dinava sola ab las criadas. Com no li duyan amor, tot li feyan fret com marbre. No li deyan:— ^Veus quin arbre? ,jVeus que es bonica una flor? En 'sent l'hora d'anà al llit, ' li portava la cambrera. —Lo seu papà ja m'espera, jvejam si dorm tot seguit! Y ni veya aquets agravis la nena, perquè anyorava la veu que ans l' acompanyava per dí'l pare nostre als avis. Perquè anyorava després uns brassos per abrassarla, unas mans per acotxarla, y uns llabis per darh un bes.
0
- 46 -
Mes deya al fi, com nosaltres,
ja que direm que bé ho deya,
que si una mare no ho feya
i com li havian de fé 'Is altresl Elena. (jDéuméul) Elvira. Si ab tot y el neguit
en guanyar lo son s^empenya..,
(Duas palmadas. Pansa,)
( Ja no ha sentit gens la senya.:.
Ja quàsi bé s'ha enternit.)
Al últim s'endormiscava
y somiava cosas tristas...
àngels plorant, y unas vistas
ab arbres sechs, que hi glassava.
En arribant aquets dias
de alguna festivitat,
lo papà, sempre ocupat,
no estava per tonterias.
Aixis, plorant amaren fel
no pogué aguantà esta guerra,
y, cansada de la terra,
comensà à pensà en lo cel
De prompte 's posà maleta,
avisan la seva mare
per si hi era à temps encara.
Mes... 1 ja era morta!... jPobretal Elena. (jDeu meu, Deu meul Elvira. (i Oh!)
Elena. ( i Pietat !
i Aquest àngel m'assesina!) Elvira. Li varen trovà una nina
y la cuyneta al costat.
Un sonrís dols com la mel
obrint sos llabis de rosa...
y una estrelleta preciosa
que en 'sent nit brillà en lo cel. Elena. | Filla meva! i filla meva!
jNo't faltarà'l meu amor! Elvira. Al fí, la mare sens cor,
s'alocà per la mort seva,
y diu que quant veu que hnHa
en lo cel aquella estrella,
sempré diu:— \ Es ella! jEs ella !
| jo he mort a la meva filla! Elena. | Ah, no filla, meva, no!
jTú sempre ab la teva mare! Elvira, j Si mamà y ab lo meu pare! Elena. |Deu ha tingut compassió!
t
- 47 -
(Tot això ab los abrassos, petons y transports amorosos
que ja indican los mateixos versos.) Elvira, i M' estimarà ? Elena. ] Sempre!
Elvira. <Molt?
ESCENA XI ELVIRA, ELENA, JORGE.
( Que salta pet la escala de corda del balcó y 's psesenta al
mitj de la sala. ) Jorge. ; Elena!
Las duas. (Cuadro. ) \ \ Ah! ! ( Pausa y sorpresa.)
Elena. Si forge, mira,
vindrà ab nosaltres la Elvira
y ella serà'l meu consol. Jorge. Es tan inmenso mi amor,
que es mi ley tu voluntad,
pero, Elena... jpor piedad!
( Com indicantli que deuhen fugir prompte. ) Elena. i t)eu meu, donaume valor ! (Y se posa la mantellina per anar s en, mentres Jorge obra
7 balcó de bat d bat. ) Jorge. Vamos, nina. Elvira. (Assomhada ) ^Quó vol dí? Elena. Que vens ab mi... ab la mamà. Elvira, j j Pero hem de deixa al papà ! ! Elena. Ell diu que ho hem de fe així.
jNo m' estima filla meva!
|Ja no *Tol res de nosaltres I
í Guarda'l carinyo per altres
fent ma desditxa y la teva! Jorge. Si, Elvira, si, tu mamà
y yo no mas, te queremos,
ven y felices serem os
si tu olvidas à papà. Elvira. ^Pero que no pensan qu'ell
de trastorn se moriria? Elena. T'enganyas. (Tirantla per un costat.)
Jorge. (Itrant per V altra.) Ven, hija mia. Elvira. \ Ay, mamà, quin mal consell ! Elena. |Vina| (Lluyta.) Elvira. i No 1
Jorge. i Ven!
Elvira. (Ab resolució. ) \ Impossible! ( Desesperats al veurer que no poden feria cedir donan dos
- 48 -
passos de impaciència cap al fondo, quant llansan un crit d1 alent ia al veurer ninas v juguinas pe? las cadiras. )
Los dos. 1 Ah 1 Elvira. ^Quéhiha? Jorge. ( 7 ots dos ri hi duhen ) Mira si vienès
cuantos juguetes ya tienes Elena. jHo veus ! Elvira. \ No, no !
Jorge. ]Es horrible!
(grita y nos pierde à los dos !) Elena. i La nina! (Donantli.) Elvira. jNo! Torge. j Una munecal
Elena. jUn gossetl
Elvir * . i No ! ( Cada cop mes resolta. )
Ïorge. Una rueca.
Elvira. I Ja he dit que no! {Sech.)
Jorge. {Desesperació.) (jVive Dios!)
Elena . ( j Deu m eu i ) ( Tom^é desesperada. )
Elvira. jL'havém feta bona
si's creu que aixó encara dura!
j Jo, ja no so una criatura! Jorge. j Elvira! Elena. Creu ...
Elvira. |So una dona!
Elena. jNo cridis, per mor de Deu! Elvira. So una'dona y prou juguinas.
jFora gossets! jFora ninas! No'n vull may mes aprop meu! i No estimo al papà tant poch per darl'per una friolera!... {D* aixó 'n trobo à can Fradera; mes d'amor de pare, en lloch ! Jorge. j Kntonces cede al rigor! {Desesperats agafan d la noya per endúrsela, ell per un
cantó y Elena per V altra ) Elvira, i Avi! Elena. i Calla!
Elvira. \ \ Avií!
Jorge. i Pasa !
ESCENA XII Los mateixos, L'AVI, RAMON, que surt ab un candelabro.
Ramón y Avi.
Tots.
Avi.
I Que es aixó!
i Ahl!
jQu'hi ha aqui casaj
— 49 -
Elena. (|Mare meva del meu corl)
(Pausa, durant la cual V avi observa lo desordre produhit;
tots los demés personatges estdn enterament confosos ) Avi. |Qué es híxóI i Qué passa aquí ! ^Perquè dus tu mantellina? ^Com nin^ú en respondre atina? (Pausa, dufant la cual torna d observat d tothom v al fi comprenentho tot de repent arrenca un crit de ll ànima.) i Ah ! jDeu méu! Elena. ( \ Pobre de mí I)
Jorgé, (i Esta nina nos perdió!) Ramon. ({Ramon, ja't pots buscar amol) Elena. (|Deu méu, jo ausili reclamo I) Elvira. (També ho tinch d'arreglar jo.)
(L' avi després de plorar fins ara, s* alsa y diu:) Avi. ^Es à dir donchs que'l motiu
de tant pló y tanta tristesa era tramà una baixesa que en tots la deshonra escriu? Es dir que tú, mal parent y amich cruel y criminal, aquí portares lo mal que avuy lo cor de tots sent. i Es dir que era perquè jo vegés ma honra escupida? jMalehits tants anys de vida si eran per durme à n'aixó! i Pare, pare !
jOh!
i Pietat! De perdó no hi ha esperansa. jíNo es mon cor!... Es la venjansa qui fins al crim l'ha portat! Me roba en Càrlos l'amor per darlo à un altra.
j Mentida!
i Pare!
Probas.
(Dantli un plech de cartas. ) De seguida, per més que'l ferho'm fa horror. Jo, sens que ell ho sapigués, probas per tot li buscava, y aquestas cartas trobava entremitj dels seus papés. Y fins avuy vehent aqueixa... Elvira. tot aixís ho trobà,
dins del gaban del papà? Elena. Sí.
La sabatetaal balcó. é.
Elena. Avi. Elena. Avi.
Avi. Elena. Avl Elena.
- So -
Elvira. lOh! {Saltant contenta.)
Tots. iQué?
Ramón (j D' hont surt aqueixa!)
Avi, j Qué vols dirl Torge. ( {Que pensaràn!)
Elvira, Que ja sé totas d' hont son perquè tot aixó en Ramón ho ficava en lo gabàn. (jEstoy perdidol)
(j Bo, y ara!) Jo era aquí; ell no s'ho creya, y aixís he vist com ho feya. iToí
jSe't coneix ab la cara! Pero jo ho feya, no mes perquè ho manava'l senyó. [Yo!
I Surt de casa, briból ( i Y que jo irada '1 cregués ! ) <Es dir que per lograr tú aquest amor criminal, així anavas posant mai sense respecte à ningú? jYo!
I Gr ac i a s ! (Al cel \ boja de goig . )
] Ixme corrents! | Don Carlosl {Des del jardí)
[Ah! han vist la escala, No'ns moguém d'aqui la sala. Mes si'l teu papà ho comprèn. (jMes si ho comprenen los criats!) Creguinme tots sempre à mi; per res se mogan d'aquí y'ls deixaré à tots salvats. (La nena corra de l un cantó d /* altre arreglant cos as.) Elena. jPapà... papà... compassió! Avi. Demanantla al teu marit
y dihent tot lo que havém dit, avuy per tú acaba aixó.
(La noya se'n vd al balcó.) Elvira. Tobías, Pere, pujeu;
vostè, padrí, aguanti aixó. ; ( Y dona al seu padrí lo mantell y la corona de rev.)
Jorge.
Ramón.
Elvira.
Ramón.
Avi.
Ramon.
Torge. Avi. Elena. Avi.
Jorge.
Elena.
Avi.
Pere.
Elvira.
Avi.
Elvira,
- 5i ~
ESCENA ÜLTIMA
Los mateixos, CARLOS, y à son temps TOBÍAS ylPERE.
Carlos. i Que passa!
Avi. (Joyós.) \ Carlos!...
Elena. j Perdó 1...
Elvira. \ Callin per la mor de Deu!
Primerament, la senyora, demanant per tot olvit, diu que se'n ha panedit y que l'estima y l'adora. Carlos tY aixó es cert, Elena? (Joyós.) Elena. Sí;
si mereixo tal ventura. Carlos. jía s'ha acabat la amargura! Elena. Tot era. . Elvira. Ja ho podrém dí.
Avi. No he vist may res mes xamós.
Elvira. Ara 'm deixaran que acabi
dihent que'l padrí y'l meu avi se trobin aquí tots dos, perquè uns reys han combinat pera fermho creure à mí, pero jo, amagada aquí, fentlos ara'ls hi ha atrapat. (I ja't dich jo! \ No inventa poch!)
Avi. Carlos Elvira.
I Y vols dir que aixó pot ésser? Encara te ell la disfressa que s'ha tret ara fa poch. ( Fent que1 s notí.) Aqui hi ha tot lo que m'han dat, (En aquest moment sal tan pekl balcó Pere y Tohías ab los vestits de reys al bras.)
y aquets dos que ara està vehent son los altres reys d'Orient. Tobías. i Si, si, es verdad, es verdadl Avi. i Y perquè heu pujat així? Pere. Perquè'ns ho ha dit donya Elvira. Avi. ( j Ben tramat!) Jorge. ( j Me ahoga la ira ! )
RamÓn. (Ara'm deurà tocà à mí.) Carlos. ï Oh 1 Torge, quant t'agraeixo
que tú estimis tant la noya. Elvira. Pero 'Is hi entès la tramoya y avuy d'atmetrerli deixo. (Tu, correns vesten de casa (Ap. d Ramón.) si no vols que... Ramon. (Anatsen.) \ Bonanitl
Avi. Elvira. Carlos?. Elvira.
I Donchs y aral < Perquè?
L'hi despcdit.
| Perquè es un tanasal (Mentre aqui de ràbia gruny (A Jorge,) un bon consell se li dona, padrí, si'm vol da la mona enviila de ben lluny.)
Senores, hasta después. {Se'nvà.) Jorge, gracias per la nena. (i Y tant mentí no't fa pena?) (Pel bé d'un pare tot es.) Això pot probar ben bé que sols la ditxa's concilia ab los goigs de la familia. Y ara veurà'l que faré. í Vejam per hont las enfila l j Ella ja se'n pensa algunal i De nenas així, en lloen d'una Deu nos ne donga una pila. ( La noya que mentrestant ha anat al balcó ara torna ab la
sabateta que ningú li vegi y diu:) Elvira. Ara s'afiguraràn
que aixó del apuntadó vé à formar com un balcó, y vostès los reys seràn. Si ha agradat la comedieta y un aplauso algú hi vol dar. lo qui'l dongui/1 pot ficar à dins de la sabateta.
(Posa la sabateta y cau lo teló, >
Jorge.
Carlos.
Avi.
Elvira.
Avi.
Elvira Avi.
Carlos. Elena.
PROU
4 5 OBRES PUBLICADES
PESSETES
Lo Contramestre, drama en tres actes de Serafí Pitarra . . • Las Euras del Mas, drama en tres actes de Serafí Pitarra .... Las Joyas de la Roser, drama en tres actes de Serafí Pitarra . . •
Lo Ferrer de Tall, drama en tres aetes de Serafí Pitarra . .
Los Segadors, drama en tres actes de Serafí Pitarra . . • • *
Amor telefónich, comèdia en un acte de Eduart Aules .... 1
Las claus de Girona, drama en tres actes de Serafí Pitarra .... * El Drach, drama en un acte de J. Pous Pagès . . • 1 Lo monjo negre, drama en tres actes de Serafí Pitarra. .... 2 . Permetim!.. sainet lírich en un acte, arranjat al català per Lluis Puiggarí . . 1 Dilluns de sabater, sainet en un acte de R. Ramon Vidales .... 1 Sota Terra, drama en tres actes de Serafí Pitarra. .... * El casament per forsa, comèdia en nn acte de Moliére, traducció de S. Vilaregut. . i La nit dels Reys, drama en un acte de Salvador Vilaregut . . . • 1 Lo Rector de Vallfogona, drama en tres actes de Serafí Pitarra- ... 2 La mà de mico, rondalla dramàtica en un acte y tres quadros de W. Jacobs, adap- tat al català per en Salvador Vilaregut. .... 1
Historia de Cristòfol Colón, monólech de Pau Parellada. . . • 0'50
La Presentallat comèdia en tres actes de A peles Mestres ... 2
Un Malalt, monólech cómich de A peles Mestres. .... 0 25
Cafè y Copa, comèdia en un acte de Serafí Pitarra . . . • 1
La Banda de Bastar dia, drama en tres actes de Serafí Pitarra. ... 2 L'Ordinari Henschel, drama en cinch actes de Gerart Hauptmann, traducció de
A. Pi y Sunyer . 2
El Barber de Sevilla, comèdia en 4 actes de Beaumarchais, trad. de 0. Capdevila. 2
Baratería, drama en dos actes de Lorde y Forestier, traducció de S. Vilaregut 150 El viatje del senyor Pons, comèdia en quatre actes de Labiche y Martín, traducció
de Salvador Vilaregut .... 2
0 Rey o res, drama en tres actes de Serafí Pitarra. .... 2
La Rosa blanca, drama en tres actes de Serafi Pitarra . . . . #
La família Grill, comèdia en un acte de Lambert Escaler. . - . 1
Un bon home, monólech cómich de Santiago Rusinol. .... 0'50
L' apotecari d' Olot, comèdia en tres actes de Serafí Pitarra .... 2
Xa dèria dz don Pau, comèdia en un acte de Però Colomer y Fors ... 1
De festa major, comèdia en un acte de Pere Colomer y Fors .... 1
Xa« francesillas, comèdia en tres actes de Serafí Pitarra .... %
Vides pariones , drama en un acte de Martí Giol . , . 1
L' amich Cirera, comèdia en un aele de Lambert Escaler . . . 1
Lo forn del Rey. drama eu tres actes de Serafí Pitarra . . . #
Les germanetes, caricatura en un acte de José ph Burgas . . . i
La Glòria a casa, comèdia en un acte de Joseph Po usa. . . . 1
Un cop de télas, diàlech còmicb de Anton Ferrer y Codina I . . . . o 50
Un Manresà del any vuit, drama en tres actes de Anton Ferrer y Codina . . 2
Perdiu per Garsa, comèdia en un acte de Albert Llauas . . . ' I
Comèdia de Comèdies, farsa en un acte de Martí Giol .... l
Los pescadors de Sant Pol, sarsuela en dos actes de Serafí Pitarra ... 1
La sabateta al balcó, comèdia en dos actes de Serafí Pitarra. . . . 1*50
l·awúdél·hwne, tuonòlecn pe? Joseph Burgas. , . . . . 0'25