1 S C 6

ARXIU TEATRAL MILLA

Compra i venda de comèdies de iotes menes

1

Carrer de Sant Pau, 21 - BARCELONA

UNA PESETA

£3

LAS CAROLINAS

LAS CAROLINA!

COMEDIA BILINGÜE EN UN ACTO

POR

ANTONIO FERRER Y CODINA

Estrenada con extraordinario éxito en el Teatro de Romea

SEGUNDA. EDICIÓN

BARCELONA

imprenta de Francisco Badía, Doctor Dou, 14

1903

Digitized t?y the Internet Archive

in 2012 with funding from

University of -North Carolina at Chapel I— lili

http://archive.org/details/lascarolinascomd18523ferr

AL INTELIGENTE Y APLAUDIDO ACTOR

D..- JQM.OVZM FOTQi

La mayor parte del éxito de esta comedia la debo á la ex'e'ente ejecución de cuantos tomaron parte en ella, pero muy especialmente á tí; el papel de Lino no tendrá jamás mejor intérprete.

TU AMIGO Y APM1RADOR,

A. perrer y Codina.

Diciembre de 1887.

REPARTO

Personajes.

Carolina. ....

Emilio

D. Ramon

Lino

D. Simón. ....

Actores.

Z>.a Carmen Parreño. D. Federico Fuentes. D. Juan Molas. D. Joaquín Pinós. D. Ramón Valls.

ACCIÓN CONTEMPORÁNEA

POR DERHCHA E IZQUIERDA LA DEL ACTOR

Esta obra es propiedad de su autor.

Quedan reservados los derechos de traducción, y reim- presión.

La Asociación de Autores Españoles es la única autorizada para el cobro.

Queda hecho el depósito que marca la ley.

È ;)i È % È È % » Ü I ffi ;)i i l 'i

ACTO ÚNICO

Sala en casa D. flamón. Al centre balcón practicable. Cuatro puertas laterales; dos á cada lado. La de la derecha 2.° tér- mino es 1h de entrada. Las de la izquierda conducen al interior de la casa. Una chimenea en secundo término iz- quierda. Muebles decentes, entre ellos un espejo grande, un piano y una mesita de centro.

Es de noche. Al levantarse el telón se abre el balcón con violencia y entra Emilio corriendo hasta llegar á las candilejas.

ESCENA PRIMERA

Emilio Ay! quin susto! Me creya teñirlo á sobre.

Oh! y veig- que no m' hi romput la nou del coll.- Deixam anar á tancar el baleó. Quina sort de trovarlo obert... Ara faré soroll! El deixaré ajustat. (Cierra el balcón.)

Se veuqu'ha perdut '1 rastre... Jo ja 'm veya á l' altre barri!.. Alió no era un borne... Alió era un toro de Ripamilan! Ara qu'es- tich convensut que no ni ha res que fassi tanta por com un marit quan se li hi inva- deixen 'Is esttts... Pro debía haver rebut al-

611921

guna pallissa d' a'gún conjugue '1 què va inventar aquell refran: No desearás la mujer de tu prójimo.

Pero ¿qui redimoüi li feya dir que pujés á casa seva si do estava segura del éxit?

Figúrintse una dona que... res... vaig co- mensar á mirármela desde '1 baleó, per curio sitat, sense cap maiicia... pero á n' ella li va da la gana de corresponder á aquellas mi- radas ab unas altras de colomí degollat que francament 'm varen trastornar.

L' altre día la trovo per casualitat a la xa- colatería. Jo no li deya res, quan ella diri- gintme la paraula y mirantme d' aquella manera, 'm diu: Me sembla qu' à vostó jo '1 conech. Y de aquí, com que li vaig seguirla beta, va pendre la conversa un tan alar- mant, que ja no sabíam lo que fyyam ni lo que menjavam, y vam sortir de la xacolate- ría sense pagar y ab els nassos tots plens de xacolate.

Desde aquell día, el seu balcó y '1 meu vau ser dos estacions telegráficas en actiu servey; fins que li vaig demanar per pujar á casa seva... ¡Qué li vaig haber dit!.. Al mo- ment 'm diu que '1 seu marit es trompa del Liceo y que la hora de funció es la més á propòsit pe'l cas.

marit trompa! vaig pensar jo... tret se- gur!.. Vetaquí que 1' endemà, qu'es avuy, encara no hi vist sort'r al pobre trompa de 1' escaleta queja jo he baixat de set en set els esglaons de la meva. Als pochs segons ja profanava aquell santuari matrimonial qu' era un pis com un cop de puny, y per con- seqüència poch á propòsit per una sorpresa de marit qu' es ahont generalment de ju- gar més la caballería.

La primera cosa qu' he fet al trovarme al costat de la reyna d' aquell castell, ha si*ut preguntarli el seu nom Carolina,— m' ha

9

respost. Al sentir el aom de Carolina ja m'he vist perdut! Carolina '& deya la nin vera que 'm duya á bras quan era petit y que 'm va deixar caurer dintre el sortidor de la torre. Quan la manifestació per lo de las Carolinas em van robà '1 rellotje a la Rambla y vaig: caurer d' esquena pujant al tranvía. Y final- ment per Santa Carolina, diu la mamà que se 'm va estroncar la baba, y si no corren ab l' ayg-ua de peixos, s' acabava V auca de la meva vida en el tercer redolí.

Pero ja era allí. En aquell instant '1 rellot- je de cal Erasme tocava las set.

Jo tenia l' intenció de passarhi una horeta, pero quan me n'he adonat, ja n' havían pas- sat dug-as. La funció del Liceo s' habia sos- pés, y quan me distrets esta vam, sentim ficar la clau al pany.— Vaig- quedar g-lassat, pero'm vaig- desg-lassar quan vaig* veurer entrar '1 trompa en la sala.

Sense calcular alsadas ni encomenarme à Sant Antoni, salto com una llansadore al través d'una finestra que veig- oberta. Oh providencial arquitecto que vas tenir V idea de fer aquell terradet á peu pla! Del contrari la setmana entrant m' hagueran vist en els Sucesos, baixant cap per vall y obert de ca- mas com un refilando!

Encara no m' hi aixecat del terradet ja veig: al trompa fer el mateix salt que jo... Sembla- va que m' empaytessin ab unas xurriacas... rompent teu las, saltan baranas y ¿espantant grats, per últim he entrat à casa sense rebrer ni una camallada. Oh! y no com hi trovat obert el balcó de V eixida, perquè jo sempre '1 tinch tancat. Pero... qué miro!., aquí no es (Mirando á todas partes) á casa! ¿Ahónt m'he ficat? Ay! valgram la mare de Deu! La fig-ura de 1' habitació ja es la mateixa, pero aquets mobles no son els meus!.. Y se sent enraho-

i— Las Carolinas.

lu- nar! Per hont m' escapo? Pe '1«. terrats no hi torno. Fora anar á buscar una mort certa. Ja s' acostan. (Yoces dentro.) Ah! aquí; á la xe- meneya. Es ampie y m' hi estaré fins que tothom siga al Hit. Llavoras pedré entornar- men... Ja son aquí... Crech que no hi ha por de que hi fassin foch... Som en plena canícu- la! Cá... Prou quedava com un . capó al ast!.. San Llorens! á vos m' encomano!. Feume sor- tir d' aquet confíete, que no us quexaréu de (Se introduce en la chimenea.)

ESCENA II

D. Ramon, luego Carolina. (Sale puerta izquierda

leyendo un periódico.)

D. Ram. Oh! felicitat! Los insurrectos sembla que tornan átreurer el nas La paz del Zanjón no haurà sigut més qu' una tregua. Ara será la definitiva y vindrá'l triunfo de la civili- sació contra la barbarie.

(Carolina por la misma puerta.) Pero; papá... qué son aquets crits? Ay! abrassam. Cï3Ch qu' al fi veuré realigat el meu ideal. No en va s' aix«ca en la capital del Nort-América 1' estatua de la llibertat iluminant al mon. Els negres serán libres. Pero '1 que 't senti no creurà que la gran for- tuna que posseheixes, la va adquirir el teu papá comprant y venent esclaus en la Isla de Cuba. '• .

No me 'n parlis. M'horrorisa 'el pensar que tot lo que tinch es produéto d' aquet ilicit y repugnan comers. Pero jo, encara que indi- rectament, haig contribuir á la emanci- pació dels esclaus; per més que' passi plassa J *< de m*l espanyol; . ' * •'••

Cárdl. Ah! no, papá, EO.Nor s pasaos1 com jo com- prenen la reparació. ' .

Garol. D. Ram.

Carol.

D. Ram,

11

D. RaM. CaROL-

D. Ram.

Carol. D. Ram.

Carol. D. Ram.

Carol: D. Ram.

Carol.

D. Ram.

Carol.

Dochs cóm? . ..• . ; :'< i

Donant als pobres tota la teva fortuna; que per viurer els dos ja 'ns bastarían las llissons de piano que jo podria donar, ¿s .. ■<

: Ah! no! això no... Ara ja ho tinch, dona. A mes quejo vuy anar més enllà... Es una taca que sols la simpatía y apoyo à aquella rassa desheredada, pot aminorar. Mira: ávuy ma- teix estich esperant un pobre esclau fugitiu del ingenio «Carolina» situat prop de Matan- zas y que me'l porta '1 capità del San Roque coneixent las mevas miras protectoras sobre aquet assunto. Jo estranyo que ja no.siga aquí. Pues bó, jo reculliré aquet esclau arrostrant las iras del seu amo que que -s trova á Barcelona, y '1 tractaré com si fos un ñll meu. Per lo tant ara t'en-nirás ab la minyo- na al Colmado del carrer* de Fernanda á comprarli plátanos, pinyas y cassabe, que 'ls. hi agrada molt, y avuy per obsequiarlo ma- tarás els dos lloros y 'ls faràs ab arròs. v Vaya un capritxo! pobres bestias! Déixat de réplicas y fés lo que 't dich; els ne- gres 's moren per Tarros de lloro. Jo encarre- g-aré á la Riba dos ó tres sarrións de cocos. L' hi íarás escudella. .

De coco?

No, dona, de fideus. Després bacallà ab llet, que això 'ls hi aclareix el color, sémola fre- gida y platillo ab neulas Vaya una porquería.

Es menjar criollo. Ja ho jo. Y perqué ve- gis si vuy distingirlo qu' hasta '1 faré padrí de la teva boda.

J* hi som? Ja volia dir jo que tardessis tant... Jo ab en Lino no m'hi caso.., es massa be- nehit y lleig.

Y el ser lleig es inconvenient perqué, t'hi casis? Jo 'm vaig casar ab ta mare y no 's po- día mirar. ... " . Ben. maca qu' era...

12

D. Ram.

Caeol.

D. Ram.

Caeol. D. Ram. Caeol. D. Ram Caeol. D. Ram. Caeol. D. Ram.

Cae^l. D. Ram. Caeol. D. Ram. Caeol. D. Ram. Caeol. D. Ram. Caeol. D. Ram.

Caeol.

Molt! un cromo!

A mes que jo que 'n Lino ve pe'ls diners;

que ho va dir en el Club de regatas.

Digas millor qu' estás enamorada d' aquet

rascador de penil que viu aquí á la vora y

que tot lo dia 't ta telégrafos.

Es un gran violinista!

En Sarassate!

Y 'm '1 cor robat.

El cor ja li dono, pero á tií no t' hauré.

Pots ben proclamar la llibertat.

Dels negres.

M' faré monja y no 'm veuràs may més.

Com soch tan curt de vista, tampoch 'i veig

gayre ara.

Ja li dich jo.., (Llorando )

No mes tens un camí per no casarti.

Ay papá! faré '1 que vulguis.

Casat ab el negre qu' espero avuy.

Ab el negre?

Sí... el de 1' hisenda «Carolina».

Yara!

Tria.

May!

Donchs no 'n parlem més. Ves pe 'Is plátanos

y las pinyas, que '1 negre pot venir d' un mo

ment á l' altre, y com que ve d'un clima

molt caluros y ara al principi tindrà fret,

posa llenya á la xemeneya, que la vuy en-

cendrer.

Está bé. (CAEOLiNA.jeone lefia en la chimenea.)

ESCENA III

Mismos, Lino

Lino Ze pot pazar?

D. Ram. Oh! Lino!

Caeol. (Ell!)... Que n' hi poso gayre?

D. Ram. Sí, sí, fowa.

Lino Zenyor Ramon! Carolina! (Dándoles la mano.)

13

Perdoni zi he vingut tart. Un azunto urgent

m' ba impedit... Carol. No hi fa res... No 'n fassi de més ni de menos. Lino (Quin pebrot!) Que vol que l'ajudi?

D. Ram. Sí, ajúdila. Carol. No, gracias. Lino Oh! tindré molt guzt. (Cóm me puzaré 'Is

guantz!) Ay! ay! en el mez de juliol encenen

la xemeneya? D. Ram. Es qu' esperem un habitant dels tropichs, un

negre. Lino De debo? Ay caramba!.. Ja m' agradará ve u-

rel... Que '1 vol potzé per lacayo? D. Ram. No seuyor... Será un amich y molt conside- rat... Lino (Cóm me pozo'Iz guantz!.. Un amich negre?

Ja 'm fa gràcia... D. Ram. Donchs vostè me 'n fa molt poca qu' emplehi

aquet burlesch ab una rassa que val tant

com la de vostè. Líno Zenyor Ramón... vozté m' inzulta...

D. Ram. Y tant com la meva. Lino No '1 contradiré.

Carol. (Ojalá renyisin!) Vaig pe 'Is plátanos D. Ram. Sí, ves.

Lino Zi vol que l'acompanyi.

Carol. No '1 uecssito. Lino (Quin altre pebrot!)

D. Ram. Noya! Carol. (Pot ser així '1 fastidiaré"» (Vase Carolina

puerta derecha.)

ESCENA IV

D. Ramon, Lino

D. Ram.

Lino

No 'n fassi cas; está de mal humor; y vostè

ara m' hi ha posat á ab això altre... Qu' es

per vostè un negre?

Cóm vol que ii diga? un home que no ez

blanch.

1*

D. Ram. Y, per això no pot ser tan digne com el primé? Lino Per zí. (Desenfademlo, que aixó val tré

zens mil duroz.) D. Ram. A míes unarassa que m'entussiasma! Lino Ja m' entuziazma á mi també per xó.

D. Ram. Tant que vuy que siga ;padn de vosté y la

Carolina. Lino (No zé.cómzo pendra ?1 papá.)

D. Ram. Y la boda vuy que s' efectuhi aviat. Ja dura

massa aixó. Lino Per quan vulgui.

D. Ram. La noya á vosté no '1 pot veurer, pero aixó

serán- quatre días. Lino Ah bó. (Ja ez un guzt).

D. Ram., Está boja per un altre. Lino Zí? (Bé ez prou franch.)

D. Ram. Pero ja Y olvidará. Vosté '1 que fa mal de dir

que pe 'is diners. Vosté bo va dir á n'el

Club dev regatas. Lino Jo? (Que xarraires! May mez elz dich rez).

No li dongui rez, zent? no vull que li dongui

rez! D. Ram. Bueno. Després... que mort jo tot ho trova- rán.^ Lino (Malo).

D. Ram. Per xo, lo de no dar res, no ho prengui al peu

de la lletra. Ltno (Rezpiro...) Oh! ez que no vuy rez,

D. Ram. Bé... y ab qué conta vosté? Lino . Oh! jo ab rez. Li diré: tenía una representa- ció d' Alemania, per© ab alió de laz Caroli-

naz la vaig perdrer... zi zenyó! D. Ram. Donchs y ara? Es que la meva filla menja. Lino Ja ho zopozo... Jo també.

D. Ram. L' aliviará un xich el que jo tinch una hisen- da á 1' Ampurdá que hi cullo oli, vi, sigrons

y altres llegums. Lino .A mi m' agradan molt elz zigronz. (Jaez

algo.) D. Ram. Después, ara tinch un pis desocupat d' una

- 15

>asá del carrer del Bou que 'n 't'reya vint y una pessetas, qué hi podrán viúrer.

Lino (Deu zemblá un colomar; pero vaja, ja zom

á puezto.) •'

D. Ram. Y si vosté algunas horas desocupadas, 'm podrá portar els llibres de lo que demá ha de ser seu.

Lino (Zi foz demá ray.) ; . '

D. Ram. Miris, el pis, que, com li dich, n' hi tret sem- pre vint y una pessetas, á veste li posaré per qaatre duros.

Lino Cóm! ha... zí... quatre duroz, no 'm zembla

car. (Qué mizerable!..)

D Ram. 'L vi, 1' oli y els llegums ..

Lino (Ja m' espanta!) .

D. Ram/ Li posaré á preu d' en gros.

Lino (Ja han tirat.)

D. Ram. Li sembla bé?

Lino No .. zí... ja ez enrahonat.

D. Ram. Y vos é en compensació de tot afeó, 'm durà els llibres y els diumenges m'afeytará.

Lino Afeitar? zi no 'n zé.' ••

D. Ram. Sí, home, si no costa res.

Lino Podrem probarho.

D. Ram. L' hi sembla si aixís 'podrán anar bé?

Lino Zi... 'm zembla que zi... No podrem derrot-

xar, pero vaja. (Enz morirém de gana!)

D. Ram. Entrem á dintre y menfcres ve la noya li en- senyaré com duch els^llibres. i

lino Com vulgui. (M'hi haig de penizar ab això.)

D- Ram. un misto? ■••■■' ■-•'•'

Lino Prou. : u ■• •' : . v í '

D. Ram. Vol '1 favor d' encendrer la xemeneya?

Lino Ab molt guzt. (Veyám zi encara 'm farà llim- piar laz botaz.) {Linó 'va á encendrer la chi- menea y Emilio le va apagando los fósforos á medida que los enciende.)

D. Ram. Ah, ja! Àixís tot desseguídá estará la sala ab bona temperatura. •»••■* ;■<!:• &«•:

Lino Qu' ez eztrany ! íotzJ elá. miztoz zém' apagan.

' '• Zento com unaz ventádetazí.i.; (Pausa.) «•

- 16 -

¿Zap zi havia alguna marruixa per aquí din- tre? Zento unz ezbufechs...

D. Ram. Las parets que com son fredas, cruixexen.

Lino Hazta me ha zemblat zentir algún renech.

D. Ram Cá... Aném. (Vanse puerta izquierda.)

ESCENA V

Emilio, luego D. Ramon

(Sale de la chimenea medio asfixiado y con la cara tiznada.)

Emilio Jo 'm moro! Ay! ja no podía mésl Lladres! Encendre la xemeneya en el mes de juriol! Aixó més 'm passa á mí! Me 'n vaig ¡quia vespre! Las Carolinas son una calamitat per mí. (Mira por el balcón.) Qué miro! el trompa registra Us terrats ab un llum. Si surto es caminar á una mort certa. No, aquet pis es igual al meu. Per allí hi ha d' haver la porta d' entrada. Cap al carrer falta gent. (Al pa- sar por delante el espejo repara que va con la cara tiznada.) Ahí com m' hi posat! ab aques- ta cara no puch sortir pas. Es imposible! Allí veig un rentamans. 'M rentaré ab una esga- rrapada; ja tindré temps. San Llorens, feu que 'n tinga y ja ho trovaróm plegat ab lo de la xemeneya. (Entra puerta derecha.) (D. Ramon, puerta izquierda.)

D. Ram. ¿Ahónt dimoni m'he deixat las ulleras? Cá... cá... Aquí no hi son... Veyám á la tauleta... tampoch.. veyám allí... Aixó de ser tan curt de vista 'm te desesperat.

(Sale Emilio completamente negro de cara y va á mirarse al espejo.)

Emilio Ja dech estar net... Batua'l dimoni! Encara m" he enmascarat més.

D Ram. Eh! qui hi ha qui?

Emilio Ay mare de Deu! Ara qu' estich perdul!

D. Ram.

■Emilio

D. Ram. Emilio D. Ram.

Emilio D. Ram-

Emilio D: Ram, Emilio D. Ram.

Emilio D. Ram.

Emilio D. Ram.

Emilio D. Ram.

Emilio

3 Las

Qui es vostè?

(L' americano del eo.'tat de casa. Ja estich

orientats

Qué miro!., el negre!.. "Vina als meus brassos!

('M deu voler fer agafar).

Y no kaverme avisat... Gracias á Deu que 't tinch!

(Ay pobre de mi!)

Y está tremolant. No tingas por; ets á casa y ¡ay! del que 't posi la mait sobre! que si no saben las lleys d' Espanya, jo 'Is las hi ense- nyaré. Que f nas marejat?

(Qué diu aquest home!) Con que has deixat la Carolina? (Ho sap tot.)

Has fet bé. Aquesta Carolina ha sigut el to-r- ment de molts.

(El torment de molts... Qué tal?) Pero tindrà '1 fi de las altras: acabará cre- mada! (Bufa!)

Ja ha passat el temps del absolutisme, de la desigualtat de rassas. Igual será l' amo que 1' esclau, gracias als autonomistas; y la isla acabará per ser una provincia del Nort-Amé- ríca.

(Qué redimoni se empatolla!) A casa hi estarás com un rey. Ja hi fet anar al Colmado. No't moguis, eh? maco!.. Té, seu aquí y escalfat, que ara daré ordre que 't donguin pinyas y cocos. Aviat torno. [Le obliga d sentarse delante de la chimenea y él se va, puerta izquierda.) '

{Levantándose.) Ah! pillo! Ja '1 que vols dir. Com qne 'm farás dar pinyas y cocos? vols dir que 'm farás estobar!.. Esperat. En- cara que vaig enmascarat, al carrer falta gent. (Se dirige á la puerta 2.a término dere- cha y retrocede al ver á Carolina.) Carolinas.

iS

ESCENA. VI

Emilio, Carolina

Emilio Adiós! ara qu3 m' han copat.

Carol. (Ja es aquí el negre.) Buenas noches!

Emilio Ay," senyoreta, salvim... No he vingut ab cap mala intenció.

Carol. Qué miro! El vehí del violí... Oh! aquesta proba d' amor no la olvidaré may.

Emilio (Qué diu!)

Carol. Y diu que '1 sal vi? Després d' aquest arranque d' abnegació diu que '1 salvi!

Emilio (Aquesta casa es un manicomi.)

Carol. Ho veig clar. Vostè ha sapigut qu'el papá esperava un negre y confiant en lo curt de vista qu' es, s' ha introduit á casa per veu- rem, per parlarme.

Emilio (Quéjuguém qu' encara no m' he llevat?) .

Carol. Y ha fet molt bé. Perquè '1 papá ha descu- bert que desde 1 balcó vostè m' feya telégra- fos.

Emilio (Ja ho vaig veyent tot clar. Els telegramas que jo enviava á la dona del trompa, aquesta 'Is interceptava. Seguim la beta, sino estich perdut.) Oh! hermosa meva!

Carol. M' embrutarà, home!

Emilio Es vritat, pero ab lo pas imprudent que he donat, jo la cómpremete Déiximen entornar á casa. Ara jal' he vista. Demá tornaré.

Carol. Ja se 'n vol anar? 'L nuvi que el meu papá'm destina y qu' era aquí de visita, veig que se 'n anat. Res que temer. El papá es miope y la Mònica callará.

Emilio Tinch por... per vosté, hermosissima... Cóm se diu?

Carol. Carolina, per servirlo.

Emilio ¡¡Carolina!! Fassim el favor d' obrirme la porta.

Carol. Ay, ay... per qué?

Emilio Perqué sento una fortó de garrotadas! .

- 19

Carol.

Emilio Carol. Emilio

Carol. Emilio Carol.

Emilio Carol> Emilio

Carol. Emilio

Carol. Emilio

Carol. Emilio

Carol. Emilio

Carol. Emilio

Carol.

Emilio Carol.

Emili»

Oli! no m'abandoni .. Pensi que '1 papá ra' obligará á casarme ab un altre. Cregui al seu papá; cásisi. Vostè m'aconsella a1xó?j Donchs no s'hi casi; que vol que li diga? Mi- ris que 'm sembla que sento soroll. No hi fa res.

Si que hi fa, dona, sí... ja ho jo. Vostè m' ha donat moltas probas, mentres qu' aquet jo que ve pe'ïs trescents mil duros que sab qu' haig- d' heredar. Quánt ha dit? Trescents mil duros.

Oh! infame!.. Es clar que ve pe 'Is trescents mil duros. No se hi casi pas, sent? Donchs nose'n'vsgi, eh? Que me 'n haig d'anar, dona, que me'n haig d' anar!.. Si al pensar qu' aquest home no ve més que pe'ls trescents mil duros, hasta 'm quedaria aquí de rellogat. . Oh! gracias!

De res, dona! Pero perquè 's va deixar posar Carolina?

Pobre de mi! .jo...

Es cert, vostè no ho podia evitar. Pero '1 seu padrí, dona, '1 seu padrí!.. Quin poch tacto! Que no li agrada?

No, francament... Es per patriotisme! 'M re- corda 'n Bismarck... Aquell bunyol de las protestas; '1 sarró de Roma! Bé... pero...

No se n vulga dir més, creguim. Fassis treu- rerun motiu qualsevol. Sab lo que convé? lo qu' es indispensable? que per ara '1 papá 's pensi que vostè es real- ment el negre de 1' hisenda Carolina. (Això es xáfech de Carolinas.) Si sàpigues parlar ab aquell deix peculiar que tenen ells. Molt fàcil... vaig ser voluntari de Cuba y vaig

20

Carol.

Emilio Carol.

apendrer el parlar bossa! dels negres de las hisendas.

Vostè sàpigues algún tango! Jo li acompa- nyaria al piano y llavors l'ilusió del papá se- ria complerta.

Podem probarho; vesté coneix el cimarrón? Prou. Es un tango que jo l'sé de memoria, Veurà. ( Van al piano.)

M USIC A

Tango

Emilio

Carol.

Emilio Carol. Emilio Carol.

Ay, dame, mi Tomasa, si vas al monte, un beso de amor. Me dice el padre cura que es un pecado besarte yo. Ay! dámelo, mi vida! No puedo, no, Valentín. Que mi pecho te adora. Jesús! cuánto exigir!

Duo

Emilio

En Congo luango yo soy nacido, y eres negra carabalí; por un besito de tu boquita diera mi potro y el tomeguin.

Carol

En Co^go Tuango eres nacido, y yo soy negra carabalí; por un besito de mi boquita dieras tu potro y el tomeguin.

(En lugar de este tango puede cantarse el de la zarzuela «Cádiz» ú otio.)

ti

ESCENA VII

Los mismos, y D. Ra-mon

D. Ram. Oh! Bravissim! ja veig que son amichs. No sabs, filia meva l' alegría que 'na donas.

Carol. Ay papá, cregui qu' estich d' alió més con- tent»!

(D. Ramon siempre que dirige la palabra á Emilio levanta mucho la voz.)

D. Ra.m.

Emilio D. Ram. Carol. D. Ram. Emilio D. Ram.

Emilio

Carol - D. Ram.

Emilio D. Ram. Carol Emilio D. Ram. Emilio D. Ram. Emilio

D. Ram

Carol.

Ja he dat disposicions perqué 't serveixin com un príncep. Grasia, mi amitu, Noya, 1! entench de tot! (Ay qué que ho tá!)

Y cóm te dius?

Yo yamá Dumingu.

Diu que 's diu Domingo. Ets fill de Cuba ó

d' África?

Yo, mi amitu, sebosa. Mi taita vendé prun

túnicu museringa capatá tiu Jurucu.

(Ay! que bé!)

Que .. Ara que no l'he entes. T haig de

fer molts regalos.

Té, tá... honty etá?

Tá, tá. . Noya, això es grech. Ay carat!

Y cómo comprendes el catalán? Toitico su mesó. . , Se pensa que 't dius Mercé. (Bunyol!)

Y com va ser que vas fugir del Ingenio? Jesusito savá mí. Tiu Juruçu tumba monte. Deja bujíu pa i á batey mañanito, Capatá lia majagua chiva maní. Come jobo póbe negui to._ Mucho y ora. Brube jato tiu Jurucu. Soba culito mí. Mucho pega. Monte cojé. Játa jojó. Ara ves!.. No pas qu' ha dit.

(Ara si que ni jo.)

-22

D. Ram. No podrías parlar mesclar? Oh! si jo li pu- gues agafar una paraula, ja seguiria '1 fil... Pero això es pitjor qu'una cotorra!

ESCENA VIII

Mismos, Lino

Lino Caeol. Emilio Lino D. Ram.

Emilio

Lino

D. Ram.

Emilio

Lino

Carol.

Emilio

D. Ram.

Lino

D. Ram.

Lino

Emilio D. Ram.

Emilio D. Ram. Lino Emilio Carol

D- Ram.

Lino

Ja eztá llezt.

(EU aquí!) El meu nuvi. (A Emilio.)

(Ara qu' estém perduts!)

Ja ez aquí '1 negre?

Tú, Lino, ves si pots entendrer á aquet negre

que jo ja'm dono.

(Ay! ay!)

Qué raro...

Qué?

(Adiós!)

Qu' aquet negre te laz madz blancaz.

(Ay!)

(Ja hi som.)

Deu portar guants, home...

Donchz també 'n deu dur á laz orellaz.

Es vritat (Acercándose q Emilio.)

Aquezt home no ez cap negre; aquezt home

va enmazcarat!

(Lladre!)

Qué diu ara? que ha vist pochs de negres!

Això de tenir las mans y las orellas blancas

deu ser un desitj.

Eso é.

Veu?

Bé, que z1 han propozat burlarze de mí?

(A Carolina.) (Fassim sortir d' aquí)

Pero papá, calcula que 'n Domingo deu estar

cansat y...

Esperat... (A Lino.) Qu'ha volgut dirme ab

aixó?

Qu' ab lo del piz y 'lz zigronz ja ho havia

d' haver compréz que vozté ze'm volía rifar;

23

D. Ram. Emilio D. Ram. Lino

D. Ram.

Carol. D. Ram.

y no tenia necezitat de fer embrutar á aquest homedilientme qu' havia de zer el padrí de la boda. Lino!

(Això acabará mal.) Surtim de casa.

M'eztá bé. Deixim anar á dinz á buzcar el llápiz.

Vagi y cuiti. (Vase Lino puerta término izquierda.)

Perdona Domingo, aquest home es un xim- ple.

Ah! papá... 'm caso ab en Domingo. De debo?.. Y sí, doni»; d' aquí vuit días ja 't semblará blaneh.

ESCENA IX

Mismos, D. Simón (Por el balcón, con una pistola.)

D. Simón Dicen que ha entrado aquí. '

D. Ram. Qu' es aixó?

Carol. Ay! (Asustada.)

Emilio (El trompa!) (Se esconde detrás del piano.)

D. Simón Aquí se ha refugiado, y si no me lo entre- gan al instante, los mato á todos.

Carol. (¡Ay! quina por!)

D. Ram. (Ja comprenen.) Vostè deu ser l'amo de la Carolina? 1

Emilio (Dilxosas Carolinas!)

D. Simón Aún se atreve V. á nombrarla?

D. Ram. (Noy a... Ja está amagat en Domingo?)

^"abol. Sí, papá. '" ; .

D. Simón No me responden Vds.?

D. Ram. Donchs sí; aquí esté, y no li entregaré-

D. Simón Caballero!

Emilio La camisa no m' arriba è la pell.

B. Ram. Las lleys d' Espanya'l protegeixen.

D- Simón Que lo protegen?

24

D. Ram. senyor!

Emilio (Ay si s' arrivan á entendrer!)

D. Ram. Ja s'ha acabat el temps del absolutisme. Ja n' ha fet prou de víciim? s la seva Carolina.

D. Simón Qué está V diciendo?

D. Ram. Pero com que vostè s' nen aprofitava...

D. Simón Rayos y truenos!.. Si no tuviera el revolver descargado... A tal insulto?

Emilio (A un trompa!)

D. Simón Estoy por creer que V. quiere dar tiempo á ese infame para que escape. O me lo entrega ó á pesar suyo registro la cas*.

D. Ram. Puede V registrar lo que gust.-.

D. Smion Ay de él si le encuentro! (Vase puerta 2." térm. izquierda.)

D. Ram. Fássi '1 que vu^a. No t' ha vist, Domingo. Apa, mentres es á dins, surt al carrer. Jo aniré á trovar 1' arcalde de barri y farém en- trar en vereda á aquet negrero.

Emilio (Sí, cuiti, Carolina!)

Carol. La clau del pis la la Mònica.

D. Ram. Cuita; ves á buscarla. (Vase puerta 2.° térm. derecha.)

Lino (Dentro.) Ay! ay! . . :

D. Ram. Qu'es aixó?

Emilio (Vols jugar qu' aquell tipo paga la festa?)

D. Ram. Es la veu de'n Lino! (Sale Lino azorado y dando voces.) «

ESCENA X '

Mismos, Lino, luego D. Simón

Lino Ay! z*nyor Ramon!., senyor Ramon!

D Ram. Qu'es?

Lino Un home que 'm corre al darrera ab un re-

volver.

D. Ran. A vostè?

Lino- Zí... no que 'm deya de Carolina, y de pa- zada 'm deya lladre del zeu bj&n, r.

25

D. Ram. A vostè?.. Aquest home deu ser boig-. Bei- xeulo venir.

Lino Ay! ay que ja ez aquí. (S' amaga sota la tau-

leta.)

D. Ram No ting-a por. Ja '1 farem sortir per ahont ha entrat. Té, Domingo, aquet fuet. (Toma dos palos de encima el piano y le da uno á Emilio.) Jo aquest altre: quan te diga: juli! apreta fort Ja es aquí. ( D. Simón azorado.)

D. Simón Dónde está? Le he reconocido.

D. Ram Ep! alto! . No tinguen por; du "1 revolver des- cargat.

D Simón Las manos me bastan .

D. Ram. Fássi'l favor de sortir per. ahont ha entrat.

D. Ram. Jamás!

D. Ram. Jamás? Domingo, juli. (Arremeten á palos á D. Simón que huye saltando por el balcón. Al pasar junto á la mesita se levanta Lino reci- biendo los palos de D. Ramón, quien cree habérselas con el fugitivo.)

D. Simón Qué es eso! Asesinos!

D. Ram. Juli!

Lino Ay! ay!

. ESCENA XI

Mismos, Carolina, menos D. Simón

Carol- Cuidado! eh!

D. Ram. Ah! ets tú? Crech que no tindrà fret.

Emilio (Ni en Lino tampoch.)

Lino Bé. . Vol '1 favor de dirme perqué m" ha

pegat? D. Ram. Vostè també ha rebut? ah! perquè 's posava

al mitj! Carol. No vol la clau? D. Ram. Sí; servirá per obrir á n' en Lino. Lino Bé, pero perqué m' ha pegat?

D. Ram. Vagi, home, vsg!... no m' arcohini.

4 Las Carolinas.

26

Lino* No! ja 'lz dich que n' hi arrancat un ban nap jo de totaixó!

Emilio (Carolina, jo faig- massa '1 mut.)

Lino Bé, pero y...

D. Ram. ¿Te casas ab en Damingo?

Carol. L' ni juro.

Lino Be, pero y...

D. Ram. Deixil está á n' en Peroy

Lino Ez que aixó no pot quedar aixíz Vozt4 m' ha

peg*t!

D. Ram. Noya, óbíali la porta.

Lino Ez dir que despuez que m'lian eztobat enca-

ra 'm treuhen.

D. Roí. bi, senyor.

Caeol. Que vé, ó qué fá?

Lino Dama tornaré ab mon germá gran, y z" en-

tendran ab ell.

D. Ram. Bueno! Ves, obra!

Lino Ay! ay! en lloch m' havía pazat aixó. Enz

dezaflaróm!

D. Ram. Ens desafiarem. '

Lino No zabenab qui tractan. No zaben ab... (Emi-

lio le da un golpe en el hombro y se agacha. Ltno vuelve creyendo que fué Carolina.) Fazi '1 favor, zeñoreta... quina grazia! (D. Ramón le da otro golpe.)

D. Ram Bé, pero...

Lino Ara tía zigut vozté.

D. Ram. Qu' hem de fer?

Lino Ara no me n' vuy anar!

D. Ram Ajudam, Damingo. {Emilio y D. Ramón le empujan.)

Lino Bé, no m' peguin empentaz .. no me n' anir. ré..!

D. Ram. Que no se n' anirá?

Lino No zenyor... aixó es una iudecenzia!

D. Ram. A foral (Lo sacan á empellones.)

Carol,- Li fareu mal...

Lino Pületz... murriz . pocaz vergonyaz... (Lt sa^

can fuera. D. Ramon vuelve á escena.)

ESCENA ULTIMA

D. Ramon, luego Carolina, Emilio

D. Ram. Noya..., obriuli la porta... trayeulo al repiá.

M' ha fet cramar á de mon. Semblava un

xicot que no volgués ana á estudi. Veyám...

ja es fora? {Sale Carolina.) {,'AaoL. Gracias á Deu! D. Ram. Bueno, donchs m' has dit que 't casarías ab

en Domingo?

Ah! sí, senyor, sí. (Sale Emilio.)

(Veyám com acabarà això.)

Pero vosié també está resolt á que 'ns casero?

T" ho exigeixo.

Encara que 'n lloch del negre siga el rasca- dor del violí d' aquí al costat?

Qu'enrahonas ara?

Senyor Ramón!

Això es un engany!

Papá!

Pero y quan vinga el negre de debo?

No pensava dirli: quan he obert á n' en Lino,

harrivat y m' ha dit que venía per dirli que

s' havia llogat per acompanyar noys á estudi.

Aixís ja es un altre cosa... Caseus!

Oh! gracias.

Papá!

Fugia de Carolinas com el diable de lacreu, y haguera dat per cap preu fins las d' allá á Filipinas. Pero cambiant la fortuna els papers en pochs instants, faig com van 'ls alemans: á la me 'n quedo una.

FIN

>,<>■ a^a^ a.^'.^^ A^A^r•^'yA•^ ^^ ^'^^^ <> ^ + w A'^ ai^ ^^ a^*»

lin llibre absolutament in- dispensable als aficionats

CATÀLEG D'OBRE TEATRALS CATALANE

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiniiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

4.000 iíiols entre drames, comèdies, sainets, diàlej monòlegs, Sarsueles, Teatre d'Infants i el més exte REPERTORI SENSE DONE

A cada obra es delalla el número de personatges, hom

i dones; si eaíá escrita en vers o prosa, si es còmice

dramàtica =

Vegeu les seccions que conté el Catàleg

Obres en dos, tres o més actes, amb u

o més dones. Obres líriques en dos, tres o més act(

amb una o més dones. Obres en un acte, amb una o més don( Obres líriques en un acte, amb una o m

dones. Obres en dos tres o més actes, sen

dones. Obres líriques, en dos, tres o més ael

sense dones. Obres en un acte, sense dones. Obres líriques en un acte sense don» Monòlegs per home. Monòlegs per dona. Teatre d'infants en un o més actes. Monòlegs per a nois. Monòlegs per a noies.

Un volum d'unes 150 planes, 2 pessei

Els qui vulguin rebre'l per correo, hauran d'afe 0,40 pessetes per l'envio certificat.

Llibreria i Arxiu Teatral Mill

Carrer Sant Pau, 21 BARCELÓ

r»»w»»«TÉTETÉTÉTÉTÉTÉf>T»T«T*~ra~r»~ra~ra