10 36^/3^

,"\v LA SOMBRA

DB D. PASCUAL, *

pieza bilingüe en un acto, en verso

lin $i

um mmzz.

££>¿>}

BARCELONA.

Imprenta de la Viuda é Hijos de Gaspar, Cervantes, 3. ^

1862.

LA SOMBRA

pieza bilingüe en un acto , en verso

OaiGINiL

òe ©. foaquin íDiwas.

^ÍÍ^SciiB^

BARCELONA.

Imprenta de la Viuda é Hijos de Gaspar, Cervantes, 3. 1862.

La propiedad de esta pieza pertenece á su Autor, y nadie podrá sin su permiso reimprimirla ni re- presentarla en España y sus posesiones.

Don Pascual. Cinteta.

Anton. Don Pedro.

Don Miguel. Don Joan.

Andreu. Un Escribiente.

Senyor Tomás. Fantasmas y

Doña Gertrudis. Esqueletos.

La escena pasa en Barcelona en la casa de Don Pascual.

Sala rica amueblada , tres puertas al foro y dos laterales á los lados, algunas colgadu- ras negras indican que hay luto en la casa ; es un poco antes de anochecer : en la puerta del centro del foro habrá un postiguillo prac- ticable .

609531

Digitized by the Internet Archive

in 2012 with funding from

University of Núrth Carolina at Chapel Hil

http://archive.org/details/lasombradedpascu13921dima

.<J

I

.

.

-■ I

I

, I

Ant,

Aparecen Don Pascual y Anton.

D. Pasc. fes lo que jo V he dit y no ten penediràs. A ixó ray.' es lo de menos, no'm causa pas gran traball; lo que jo no pucli entendrer ni á la barratina in cab, coñi vosté ab sos cuati e cuartos ben àgils, ben bons y sans, baja demanat la caixa, los fossérs, los capellans,

que 'I portin al Sementiri

Vosté no haurà calculat

qu1 es un lloch que lots assecan

y que no hi estará gras;

jo no puch menos de dirli

qn' es capritxo estravagant;

aixó de víurer difunt

jo no m' ho puch empassar.

G D. Pasc. Ja, ja, ja, segons entench (riendo).

Anton, la por t' ha agafat.

(Llaman d la puerta derecha). Ant. Han trucat; amaguis. D. Pasc. Mira

antes, qui demana. Ant. Qui hi ha. (mirando por la regil la).

D. Pasc. Qui será. (aparte).

Ant. Es la Dolores,

criada de don Joan,

notari del segon pis. D. Pasc. Pots obrir. (se retira).

Ant. No vols entrar? (abre y figura que ha- bla con otra persona de afuera).

Tu mateixa... no Dolores,

aquí dalt no ha vingut pas... ta).

sinó que fos... Si... adiós, (cierra la puer- D. Pasc. Que volia? (saliendo).

Ant. No es res, cá:

diu que '1 mico als ha fugit

y ha preguntat si aquí dalt

lo habiam vist. D. Pasc. Ah! Ant. Com deyam,

ara que estich enterat

de tot lo que linch de fer

:ib lo que estem preparant,

no'rn dirá per quin obgecle

á fel tan gasto y traball? D. Pasc. Ja sabs que ab los meus parents

vivim poch agermanats,

y que temps ha de reüll,

d' esquena 'ns estem mirant.

Farà cosa de tres mesos,

que ten recordarás

media certa disputa

Ant. Sobre interessos. D. Pasc Cabal.

Al) consell se reuniren

demanant la major pan,

una entrevista amistosa peí* lo a-sumpio terminar.

no'ns pognerem convenir,

junts me varen insultar,

de casa 'ls tregüé 'I moment

prometentlos mòlt formal 5

ipie de tot lo que jo tinch

no se honrarían de un clau.

feren tots mil esbofechs.

mil juraments y escrefalls,

dihentme que no volian

que ni una palla 'ls deixás,

y que si tal cosa feya

tot ho ferian cremar:

y no sabs Antonet

loque baren fer? Ja, ja. (riendo).

Ant. Que jo. D. Pasc. Van robar... Ant. ¡Com!

D. Pasc. Van robar... ja, ja, ja, ja. (riendo),

Ant. Seria mòlt poca cosa. D. Pasc. Tots los papers que guardats

tenia dins lo escriptori,

dels actes, censos, censáis,

testaments, comptes, recibos...

mes ni hagués hagut... ja! ja! Ant. Y sen riu? y ab lanía fleuma

vostè ho ha pres don Pascual? D. Pasc. Qué vols fer? Vols qué m' alteri,

qué s'm pugin las sanchs al cap,

qué tinga una feridura

y hasta aquí habem arribat?

Ja, ja, ja. (tiendo).

Ant. Com mes ciega

que menos V entech. D. Pasc. Ja, ja. (riendo).

Pues senyor; tens de saber

que quinse días atrás,

á un per un, als vaig escriurer

dihent que estaba mòlt mai:

n' has vist tu cap? jo tampoch,

ni un sisquera s' ha dignat

veni' á preguntar per mí;

y ara Antonet, veuràs

que com moscas á la mei

sabent que 'Is ulls he aclucat

vindran á pluja menuda. Ant. Es inútil lo que fa;

pues jo crech per mes que diga

que tampoch ne vindrà cap.

Y menos habent promès... D. Pasc. Que sabs tú- no faltarán,

ja, ja, lo que 't toca fer

es fingir sentiment gran;

y si algun pretent saber

si lo testament sabs,

dirás á n' al que 't pregunti

que á ell hereu V he nombrat.

Ja has ben enlerat á tots

de lo que han de fer? Ant. Ja estan. D. Pasc. Y á don Joan lo notari

ja li has dit... Ant. Toi está

d' això no'n passi cuidado:

han trucat! (llaman d la puerta derecha). D. Pasc. Mira qui hi ha. (mirando por la rendija). Ant. Don Miguel lo sen nevot. D. Pasc. Aquest es dels principals

que no vol palla! Que dius? Ant. Voldrà grá. L>. Pasc. No es ell al tonto.

Que t' he dit? ja som al ball;

á comensar la comedia

o

en seguida jo me'n vaig:

á lots los que 'm vulgan véurer

podras deixa ríos entrar - y viua subintet

que t' aniré ensinestrant. (vase puerta foro). [Sa/e D. Miguel muy petimetre pero pobre , con

anteo] os). D. Míe Buenas tardes amiguito. Ant. Que som amichs.^ {aparte.) Deu lo guart.

[alto fingiendo tristeza y enjugándose los ojos). D. Mig. Veré si algo averiguo. (aparte).

Ant. Apareix que ve esmolat. (aparte).

D. Míe Dime Antonio,- con qué es cierta

la funesta novedad

de mi tio? Ant. Ja ho pot véurer,

lo especte li diu bastant. D. Mig. Dios en su guarda le tenga, (con frialdad). Ant. Bon consol, pero del mal (aparte).

lo menos. D. Mig. Y dime, dime; (con interés).

supongo que sabrás

como ha dejado sus cosas? Ant. Vaya si ho sé. D. Mig. Si? Ant. Y tant. D. Mig. Si fuese yo el heredero... (aparte).

con maña le haré cantar.

Pues... las dejó... (alto).

Ant. Ja es de véurer,

las deixaba, mòlt, mòlt mal:

pero ab gran instancia meva

ara está ja ben posat. D. Mig. No faltará recompensa

si me obligan á heredar.

Conque siendo asi, es decir,

que amiguito sabrás

si nombró algun heredero.

10 Ant. Hui'udcru! que no ho sap?

Vosié lio ignora? 1). Mig. Si áfe. Ant No fassa 'I dissimulat,

no li enmanllevaré res, I). M G. Si seré yo... en verdad

ignoraba.., ¡oh fortuna!

yo fallezco... Ant. Qué té.J D. Mig. ¡Ay!... Ant. Qué li agafa alguna cosa?

I). Mig. El sentimiento

Ant. Ah! ja. U Mig. La pérdida de mi lio. Ant. Com no s' es mort mes abiat. L>. Mig. Ay lio del alma mía;

y no me pudo abrazar,

él, que tanto me quería.

Ant. Com lo llop á n' al ramat.

1). Mig. Donde está? yo quiero verle.

Ant. Aquí dintre está estirat. (D. Miguel se di-

rige d la puerta del foto).

Es tancada aquesta porta,

passi per la sala gran. (O. Miguel se dirige d la. puerta izquierda luego

se para y mirando d Antonio retrocede y dice). I). Mig. Y dime Antonio; quedó

muy desfigurado? Ant. |Cá!

mes bonich que ab vida. Sembla

un ángel del cel baixat. (vdse D. Miguel puerta izquierda).

Aquest per ara ja porta

foch á la cua; va.

á tots F aniré encenent

aixís com vajan entrant. (Sala D. Miguel azorado puerta izquierda). D. Mig. ¡Antonio! /Antonio!

(con intención), (con ansiedad).

(con sorpresa).

(aparte).

(alto).

(aparte), (aparte).

(aparte).

11

Ant. Qu<: vol!

D. Mig. H<* visto una sombra!

Ant. ¡Ca!

D. Mig. He oido ruido!

Ant. Menos.

D. Mig. Ay Antonio, yo lo he visió!

Ant. Debia ser don Pascual. (uparle).

Tot això no es mes que por, (alto).

Vinga, jo aniré debanl. I). Mig. No me atrevo... (aparte).

Ant. Qué no vé? D. Mig. Que se yo, no puedo andar,

no se que tengo. Ant. La por. D. Mig. Ay de mí!

Ant. Dongam la ma. (le toma la mano y van-

se por la puerta izquierda). Sa/e D.* Gertrudis por la puerta derecha. D.' Ger. Por fin he quedado libre;

fortuna ha sido dejar

á esa mugerzuela, que (con orgullo ridiculo

con su cesto; y en la calle y afectado).

hablando con ella ¡ay/

no se lo que me pasó,

me ha sofocado. Será (reconociendo la es- Xa muerte de mi hermano cena).

como me han dicho verdad;

a quien podré dirijirme

que pudiese averiguar....

¡averiguar! que bajeza,

señor, quien otro podrá

ser mas que yo su heredera,

no soy su hermana? pues bien,

mi derecho es muy legal, (mirando por to-

¡Uf! que casa; ni un criado dos fados).

solo hay para anunciar,

que desarreglo en los muebles,

que desorden, bueno va,

12

como si no hubiese dueña:

ya derechos andarán

cuando yo tome las riendas.

Hola, muchacho; no hay [abanicándose con tono de importancia).

aquí nadie?... ¡no lo dije!

obligar así á quedar

de plantón en la antesala

á Doña Gertrudis; ¡¡ahü

á los criados que encuentre

los despido muy formal

para que así á su señora

aprendan á respetar, (yate puerta iz<páer- Sale Cinteta . da.)

Ciín. He caminat un xich mes

pero també hi arribat;

pensaba donya Gertrudis,

que 'm podria descalsar;

ja 'm ficaba Ms dits al coll

y feya esforsos probanl

per si jo bomitaria,

pero res, s' ha tallat.

Segons he vist no sabia

la novedat, es estrany;

pero jo li he fet al tonto;

per no dar que sospetxar,

he donat una altre volta

y cap aquí ra' hi enfilat.

si jo puch vuérer I' Anton,

ja 'm dirá tot lo que hi ha.

Qui vé?

Sale Andreu. And. ¡Cinteta! (con sorpresa).

Cm. jAy Andreu' (con admiración).

per aquí?... And. Si, qué hi ha? (con altives).

Cin. Homa res, res, no t' encrestis,

And. Oui io? no m' encresto.

18

ClN. Jü,

no se t coneix ab la lila. And. A qui, á mí? Cin. ' Si á tu, si fas

una cara de tres Déus

mes llarga que un bacallà;

sembla lo mateix que i degan

y que no t! hajau pagat. And. Si vols noya agafar peix

tira ab un altre. Cin. Ja va

And. A no m1 afanas Cinta

que galó de sis caps. Cin. T equivocas, no vench beta

perquè vench corda d' espart. And. Lo que mòlt a m' admira,

y lo que jo trobo estrany,

que desprès de mil promesas

com has fet, no ho pols negar;

vulgas tu quedar tant mona

que V estigas aquí dalt. Cin. vas ser qui vas prometrer

que no tornarías may,

que may mes de aquesta casa

passarias per devant . And. Això es nyapa; vas ser. Cin. Mentida tú.

And. Això es fals.

(Sale D.ñ Gertrudis, puerta izquierda). D." Ger. Que bulla es esta? ¡qué miro! Cin- Donya Gertrudis!

And. Ay, ay!

jo que 'm creya se '1 primer.... D. "Ger. Nodijistes que ibas a....

que se yo donde te has dicho. Cin. Com vosté que també hanat,

tampoch recordo ahont ha dit. D." Ger. Para venir, quien te ha dado

14

ú tanta facultad' Cin. Y com es senyora mia

<jne la trobo jo aqní dalt? D.8 Ger. Si me pedirá à cuentas

la mocosa, bueno está. Cin. A qui diu mocosa 'I drap

de cuina. TV Ger. Oiga... Cin. Marmota,

fregall de netejar plats. D." Ger. Modera tu infame lengua. Cin. Que farà, diga, veyam.

And. Búscali las pessigollas (aparte).

veuràs si 't pentinarà. Cin. Sàpiga que sobre meu

s' hi troba mes netedat,

que no ha tingut en sa vida

la xarxó del hotavant;

perquè va ab la mantellina

y jo ab lo cistell al bras

á cregut que la Cinteta

per vostè 's de amagar? D.a Grb. ¿Conmigo ¡que desvergüenza.'

tp atreves á comparar? Cin. ¡Qué diu ara! ¿compararme

ab vostè jo? Dèu men guarí.

Sàpiga perqué ho entenga

que no in vull abaixar tant,

que cuant surto pel' carrer

puch portar sempre 'I cap alt,

y en passanlne la Cinleta,

totom li fa rotllo; está?

si no porto ringu rangu,

tampoch ningú ha tingut may

d1 estirarme las faldillas

per pagar deutes; ho sab? And. Apaga aquesta candela (aparte).

que la oferta s' ha acabat.

15

l).aGF.R.

Yo te mandaré guardar en adelante respeto, y perdón implorarás

ClN. Y A

nd. ¡Qué.'

D." Ger.

De mi hermano Pascual.

And.

ClN.

¡ftT ha aixafat la guitarra! A vostè tot li ha deixat?

(aparte),

And.

Tórnaten á casa Andreu

(aparte).

D'Ger.

queja han girat lo missal. Si, á mí.

ClN.

de saber,

que per mes que haja heredar,

li falta apéndrer de modos

D.'Ger.

donya orgullosa. Eso mas.

ClN.

D." Ger.

Cállate,

ó á palos te he de arrojar

á la calle.

Cin.

¡A vosté!

ja es massa '1 diro.

D/ Ger.

Qué harás?

hola criados; he, muchachos. .

me irrita tanto desmán.

••

ClN.

No cridi ó de un cop de puny faig saltarii un tros de nas.

D.sGer.

Veremos como te atreves.

Cin.

Ho vol véurer? allá va. (o

itropellando

D'Ger.

Socorro! socorro! á I).

^Gertrudis).

And.

Ela, . basta.

Cin.

Apartat del devant.

And.

Basta d i ch.

Cin.

Deixem estar.

Salen Antonio y D. Aligue

/.

Ant. D. Mig.

Qu' es aquest barullo? Qué hay?

]()

quien causa lamo alboroto0

Jacinta! Cin. Miquel/

Ant. va. (aparte).

D. Mig. ;0h! Tia. D.aGER. Miguel!

(Salen D . Pedro y Sr. Tomás puerta derecha). D. Ped. Dios guarde

á ustedes. Sr. Tom. Que Dèu los guart. And. A n1 aquesta casa avuy {aparte).

plouhen parents/ D.a Ger. Donde vais? D. Mig. Al oir tanto ruido

salimos... Sr. Tom. Qué 'Is ha passat? Ant. No s' ha armat mala guineya (aparte).

y tot just han arribat. And. Entre tan jo miraré (aparte).

si á 1' Anton puch sonsacar.

Donchs Anton, segons han dit, Antonio).

tan mateix es veritat

qu' es donya Gertrudis... Ant. Qué?

And. Heréba delsèu germá? Ant. Gom jo del rey. And. Qué m' has dit!! Ant. Lo que sents. Si jo he local

tot aquest tinglado. And. Tú? Ant. Jo he sigut. And. Donchs ja sabrás

si s' ha recordat de mí. Ant. Prou que se n' ha recordat. and. Si? de veras? Ant. Si, si, y tant. And. Qui es I' hereu? Ant. Ja vols sabero...

17 And. Pelis.... (con indiferencia).

Ant. Jum.... (mirándole con intención).

And. Qué?... '(con interés señalándose á si

mismo). Ant. Ah. (con tono afirmativo) .

And. Eli? (con entusiasmo).

Ant. Xit... (señalando silencio) .

And. Ja. (con satisfacción y orgullo).

Es mes de lo que jo 'm creya. (aparte). ànt. No ha quedat mal enterai. (aparte).

And. Sembla que ab las mevas manyas

al últim li fet saltar. l).a Ger. Por todo se acabó. Cin. Jo per faig altre tant.

l).a Ger. Me conformo. Todos. Jo també.

D.a Ger Ah necios... (aparte).

U. Mig. Viva la paz. Ant. Qué succeheix don Miguela

s' ha firmat algun tractat? D. Mig. Es un tratado amistoso

entre parientes. Ant. Ah, ja.

I). Mig. Lástima me dan á fe. (aparte).

D." Ger. Buen chasco van á llevar. (aparte).

And. Que 'b treuhen de passar temps, (aparte). I).a Ger. Antonio; con claridad;

contestarás con franqueza

á la pregunta que hará

doña Gertrudis? Ant. Si; prou.

Ja pot vostè .continuar. I).a Ger. Los parientes que aquí estamos

formamos mitad y mas,

juntos hemos convenido

respetar la voluntad

¡ay/ de mi difunto hermano, (sollozando). And. Cin. y Sr. Tom. Que Dèa I' haja perdonat.

(aparte). [a-I to).

18 l) a Gf.r. I). Mig. y D. Ped. Que en paz descanse Todos. Amén. D." Ger. Como no ignorarás

sus disposiciones, creo

no tendrás dificultad

en decirnos francamente

quien es su heredero. Ant. Ay!

que t' apretan Antonet.

Francament, á 'm sab mal

ser lo nunci de mal temps. Todos. Cómo? Ant. Si, es veritat;

pues que si ab un faig content,

cinch tinch de descontentar;

ara 's mostean mòlt amichs,

després... Cjn. J;j estem conformats.

Ant. Prometen tots convenirse?...

Todos. Prometemos. Ant. Allá va.

Pero jo crech que un deis tanls,

uns papers

Todos. Si, si.

D. Mig. Mi lia.

ü.a Ger. Nada tengo.

Cin. And. y Sr. Tom. Es veritat.

I).a Ger. No recuerdo

Ant. Cóm! no 'Is

donya Gertrudis? Voz. Si!!!... (.ve

Todos. ¡Ahü

qué voz es esta! Ant. No sé.

Tom. Pues s' ha sentit bastant clar. D. x\1ig. Mis piernas me bambolean. And.' Si 'm voldrán á espantar. Sr. Tom. He vist V Anton y 1' Andreu {aparte á Don

(levantando la voz). oye una voz sepulcral), (con asombro).

(con calma).

19 . que parlaban d' amagat. [Pedro y Cinteta). Ant. Créguim no se obstini pas, {aparte a. doña Gertrudis que estará pensativa).

los morts tenen malas burlas. l).a Ger. Esta voz tal vez será (aparte d Antonio).

un aviso de mi hermano. Ant. No hi posidupte. (id.)

D/Ger. Hago mal

en ocultar los papeles;

no, no, diré la verdad. Ant. Donya Gertrudis confessa

que 'n lo sèu poder están

reunits tots los papers;

usant ab formalitat

de parer que 'Is presenti,

y aquell que sia nombrat

y quedi hereu, en presencia

de lots los recullirá,

li darem la enhorabona

y tot quedará acabat.

Aprobado.

M' hi convich.

M' hi conformo també igual.

Yo también digo lo mismo.

Jo també.

No me dirás (aparte).

esos papeles Antonio,

quien se los ha de llevar?

Vagi Is á buscar, no temí,- (aparte).

ningú seis emportarà.

Voy á buscarlos y vuelvo,

no me haré mucho esperar,

por fortuna están muy cerca.

Ya son míos. (vase puerta derecha).

Ant. Entre tant,

vagin á n' al menjador;

perqué no siga cansat

mentres venen los papers

0.

MlG.

An

D.

Sr.

fOM

D.

Ped.

Cu

i.

D.«

Ger.

Ant.

D.£

'Ger.

20

D. Mig. Todos. A nt.

D. Mig.

And.

Cin.

D. Tom.

Todos.

Ant.

podrán esperar sopant. ¡Cenar! viva Antonio. Viva.

Xit... callin per tots los sants, no reparan que aquí dins está difunt don Pascual? Pobre tio! A y plorem/ Plorem!

y Ped. Plorem/ ¡Ah/... ¡ah/... ah!.

[sollozando):

(id.)

(id.)

(sollozando).

(varise sollozando).

Ja, ja, qui s* esta de ríurer

y de tan ríurer plorar,

vehent fer á las personas

las paperinas mes grans:

un gabaitx al so de V orga,

una mona fa saltar.

un altre fa ballar l' òs,

y jo sol, sense traball,

ab lo nom de las pessetas

als sis junts los faig ballar,

y al to de la meva veu

tots l 'òs y la mona fan. Se oye llamar quedo d la puerta del foro. Ant. Mana Senyor... Si senyor,

ja sòn fora. Don Pascual saca la cabeza por el postiguillo de la puerta del foro, con gorro blanco r pintado fi- gurando difunto. Ant. Ja, ja, ¡a. (riendo).

i). Pasc. Ja, ja, faig bona figura? (riendo).

Ant. La mes bona s1 ha triat

per espeniar criaturas. D. Pasc, Bueno bueno; has abisat

los homens que han de venir? Ant. A dall s' están esperant. D. Pasc. Ves avisarlos que baixin. Ant. En seguida men hi vaig.

21

D. Pasc. Ja, ja, ja; com compaiéixen (riendo).

á la gàbia, no va mal;

tots portan á la memoria

lo desitj de arreplegar,

y de dir enlremlo á véurer

sols un se n' ha recordat:

ylgú ve, sento soroll,

ficat á dintre Pascual. Entra y cierra el postigo. Luego salen Antonio y varios hombres embozados , que entran en la puerta del foro conducidos por Antonio. Ant. Alerta, sense ruido,

poch á pocb, vagin entrant;

á dintre s1 espera I' amo

que 'Is deixarà colocáis. Se oye ruido de platos que se rompen y gritos > salen atropellándose don Miguel Andrés Jacin- ta, Señor Tomás y D. Pedro. Todos. Socorro, Socorro! Cín. Aussili

per la mort de Dèu! Sale Antonio por la puerta izquierda del foro. Ant. Qué hi ha? D. Mig. Ay Virgen de los suspiros! Cín. Jo tota eslich tremolant!

Sr. Tom. No lo qu'm succeheix/ Ant. No 'm dirán lo que ha passat? D. MlG. Si, si, allá... (todos miraría dentro).

Ant. Qué 's cala foch? Cín. es mes pitjor lo que hi ha!

Ant. M' assustan, diguim lo qu' es!

L' amo ara no ha sigut pas! (aparte).

And. Aquesta vegada Anton

jo ho he vist y ho he paipai! Ant. Qu' has paipai? Cín. A també

m1 han iret lo plat de devant! Ant. (jui ha sigut?

22 D. Mig. A me han hecho saltar

las antiparras! Sr. Tom. Y á m' ha pegat un cop al nas! Ant. Qué 'm volen fer tornar mona? And. A mi m' ha agafat la ma! Ant. Díganme qui. And. Qui?

ClN. Qui? {con misterio y espanlo).

Sr. Tom. Qui? D. Mig. Ay Antonio, era verdad

cuando decia haber visto... And. Mentres estabam sopant... D. Mig. Han apagado la luz! Sr. Tom. Hans han romput tots los plats! Cin. Hans han robat las toballas.

Ant. Esplíquinme com ha estat. And. Estant sopant, per darrera

sentim sorroll de cadenas

que 's venían acostant;

y com un tigre salvatge

que de temps no hagués menjat,

sobre la taula se 'ns tira

de repente com un Ham,

deixánlnosen á las foscas

y ab los cabells herissats,

una ánima negra. Cin. No,

qu' era roja. Sr. Tom. Jo he vist blanch. D. Mig. Era parda. Ant. Parda ó groga,

no deixa de ser estrany. Se oye ruido de cadenas muy ligero y muy lejos. I). Mig. Antonio! oyes?

Todos se agrupan ¿i la puerta izquierda. Antonio entra precipitadamente por la puerta izquierda del foro. D. Mig. Santo Dios, (rezando).

23

Santo fuer le, inmortal... Cin. No guanyarem prou per sustos.

Su. Tom. Veyéu un bulto allá baix? And. Sembla que ve! D. Mig. Líbranos

gran Señor de todo ma!. Sale Antonio por la puerta izquierda del foro. Ant. Miréu perqué m' han fet córrer;

lo que tant als ha assustat

era 'I micu, que á la tarda

s* ha escapat del pis de dalt. And. No se sent res. (mirando d dentro).

Todos. No? (Jijando la atención d dentro).

Sale D.h Gertrudis con papeles envueltos y ata- dos con una cinta. Ant. Ja 'ls porta? (aparte d D.A Gertrudis, es- ta le muestra los papeles).

Tots sòn aquí? (aparte d Antonio).

D.a Ger. Si, aquí están (id.)

todos reunidos. (id.)

Ant. Bueno. (D.& Gertrudis le toma del brazo,

con mucho misterio). D.a Ger. Juras antes ser verdad,

que ninguno mas que yo

de aquí los ha de sacar? Ant. Ja ho he dit,- y repetesch

ab jurament mòlt formal,

que ningú, m' entén? ningú

de aquí seis emportarà. D.a Ger. Buenas noches. (alto).

Anï. Bona nit. (todos se vuelven precipitándo- se hacia doña Gertrudis).

Los papers han arribat. Todos. Los papeles, los papeles. Ant. Cuidado que 's farán snal. D. Mig. Yo los quiero. Cin. Jo també.

And. Vingan aquí.

24 D. Mig. Dónde están? Todos. Los papeles, los papeles. D.a Ger. Yo no los quiero soltar.

And.

Vosté no es res.

D.a Ger.

Cómo no?

D. Mig.

No señora.

Todos.

No.

D.a Ger.

Soy mas

que todos.

ClN.

Vosté!

D.a Ger. Yo. And. Jo I' hereu. Cin. Tú? Cá!

D. Mig. Cese ya tanta disputa {formando círculo con

misterio). que yo diré la verdad, (momento de silencio). Ant. Tots han perdut la xabeta. (aparte).

D. Mig. Yo soy quien debe heredar. Todos. Tú! D,a Ger. Yo seré. Tom. Qui es hereu? And. Jo. D. Mig. Yo. Cin. Jo.

D.a Ger. Yo. Todos. Yo. Se el resplandor de un rá) o, óyese un trueno

y ruido de cadenas^ llaman á la puerta : terror

general. Todos. ¡¡Ahí! Ant. Qui hi ha?

D. Joan. Un servidor de vostès, (desde fuera; ani- And. Mes parents! no som bastants? macion). Antonio abre la puerta y salen D. Juan notario, un

escribiente y dos comparsas con palos. D, Joan. Dèu los mòlt bona nit. Todos. Buenas noches. D. Mig. Qué querrán!

'2o l). Joan. Voslés ja m deurán conèixer. Sr. Tom. Es lo notari que osla... ü. Joan. Al segon pis de eixa casa;

Don Joan Malagradat, y

Llop, notari de número

de la gran ciutat condal.

Nosaltres aquí venim,

sabedors que don Pascual

avuy ha mort, á ter una

revelació interessant,

qu1 es respecte á interessos

de bastanta cantitat;

assumpto que ab plena vida . lo difunt pendent deixà.

Si vostès volen sabero,

podran tenir la bondat

de dir qui ha quedat hereu. Todos. Yo. (tocios se miran linos ¿t otros).

1). Joan. Prenga acta del que dirán. And. Qué voldrà dir tant misteri/ D. Joan. Sabrán pues que don Pascual,

mitj any antes de morir

y de salut reventant,

á solas me crida un vespre

trobantse mòlt apurat •,

y demaná si podria

prestarli la cantitat

ele cinch cents cincuanta duros.

Jo no 'm trobaba ab caudal

per librarlo del apuro

en aquell moment,- no obstant,

per 1' amistat que leniam

vaig cridar dos meus companys,

y junts li férem la suma

que avuy venim á buscar-,

advertint que no surtim

de aquí sens haber cobrat,

y no podem lardar mes

26

que trema minuts contats,

ó sinó queda al hereu

caducada la heretat,-

així ho cantan los papers

firmats per la sua ma. (saca el reloj y que- Sr. Tom. Jo no hereu. da mirando).

Cin. Jo tampoch.

D.a Ger. Ustedes repararán

D. Joan. Nosaltres no escoltem res.

Vintivuit minuts hi ha. D. Mig. Atiendan que esto señores

es una barbaridad. D. Joan. Vintisset. And. Vostès escoltin,

joMs diré lo quefa1! cas. ü. Pasc. Vimissis.

Todos. Por Dios señores

And. Atengan y així sabrán.... D.Joan. Vinticinch. And. Qué tanta porra!

ja 'm comensan d' empipar,

sinó sen van á las bonas

liremlos escalavall. D. Joan. Inútila resistencia

perqué venim preparats, (mostrando los

Vinlidos. (murmullos). palos).

D.*Ger. El testamento

no se ha declarado. D. Joan. !

tots han dit qu' eran hereus.

Mes: que estaban disputant

he sentit jo, de uns papers

que sòn probas capitals

que ha heretat un de voslés;

los papers no mentirán,

aixís puig, pague lo deute

aquell que 'ls tinga á la ma.

Seise.

27

D. "Ger. Yo! loma Miguel, (entregando /os papeles

d D Miguel). D. Mig. No los quiero no, aquí están, (tirándolos en

la cesta de Jacinta). Cin. Píenlos Ándreu que no'lsvull.

And. Jo tampoch: Senyor Tomás

aquí 'Is tè,- jo no hereu. Sr. Tom. Jo menos.

D Mig. Usté será.... (a D.& Gertrudis).

D.a Ger. Todavía no lo soy. D. Joan. Tretse. Sr.Tom. Jo tampoch. Men vaig

senyores que tinch que fer. ü. Joan. De aquí ningú surtirá.

Durante la confusión Antonio se habrá apode- rado de los papeles y los habrá entrado dentro. And. Si pugnés fer de las nievas... Cin. Senyor notari sabrán

D. Joan. Nosaltres no sabrém mes

sinó que debem cobrar. D/Ger. Nosotros nada debemos. D. Joan. Vostès ho volen negar? ü. Mig. Protestamos. D. Joan. Y no temen

quebrantántsa voluntat,

que 's aixequin de las tombas

los que ja están reposant? And. Callin y déixinme á mi; (ap. à los demás).

vaig á fer un cop de cap.

Ja deurán saber vostès D. Juan).

per lo deute acreditar,

que 's necessitan papers

que sigan ben despatxats. D.Joan. Mil gracias per la advertencia. And. Com no Is hem vits.... D. Joan. Aquí están. (mostrando unos papeles). Andrés arranca los papeles de las manos de don Juan y se coloca entre los demás que le ocultan.

28 And. Ara sòn meus. D. Joan. Insolent! And. Que 'ns als tregan de las mans.

Si vol arreplegui 'Is trossos... Todos. Bien.

And. Que quedan esqueixats. D.a Ger. Devolvedme los papeles. D. Mig. Los papeles, dónde están? Todos. Los papeles, los papeles. Ü.Joan. Ay de vosaltres ingrats!

de aquest fet donareu compte devant de! interessat! que si vos passa ab los vius, entre morts no passarà. Tornia puig del altre mon! aixequis, senyor Pascual! Todos. Ja, ja, ja. (risas).

Luce el resplandor de un rayo, suena el estampi- do de un trueno y óyese un fuerte ruido de cadenas. Sr. Tom. Qué succeheix! l).a Ger. Qué es esto! And. Qué está passant! Cm. Desgraciats de nosaltres!

D. Mig. Yo tiemblo, yo muero. slbrense á un tiempo todas las puertas, y aparecen D. Pascual , con papeles en la mano, con man- to blanco, y dos esqueletos con antorchas à la puerta del centro del foro; á cada una de las otras dos del mismo foro, aparece una sombra, una con un reloj de arena , y otra con una guadaña; y á las dos puertas laterales de los lados, aparece un esqueleto á cada una con antorchas encendi- das, barios esqueletos se reparten por la escena. Todos. ¡¡¡Ahü! (grito de terror, todos se rebu- llen, D. Miquel y D.* Gertrudis caen desmaya- dos: cuadro general formando grupos). D. Pasc. La divina omnipotencia pecadors deSve murals

i>9

fiel alt empíreo judica

las culpas de los moríais;

y sois lo arrepentiment

sa justicia aplacará.

Qué sòm mortals en la terra?

¿que sòu en lo mon posáis,

sinó míseros insectes

pendents de la sua ma?

olvideu vanas quimeras

puig que ja la hora arribat,

y demanáu al senyor

perdó de vostres pecats. Todos. ¡¡Ah!! D. Pasc. Los papers de la herencia

están en la mia ma;

recullils qui se airevesca,

reclamaulos, aquí están. Ant. Cá. Tothom se llama Pedro. (aparté).

!). Pasc. No vos clemostráu callats,

confessáu vostres delicies,

puig que jo tinch poder gran

duranlme lo privilegi

que lo altíssim me ha otorgat,

per redimir vostres culpas

y perdonar los pecats. And. Jo vaig robar los papers

perqué 'm van mal consellar;

y ara he pres aquest rellotge

perqué he vist qu' era paral. D-aGER. Yo he recogido estas joyas,

y ha sido mi único afán

para salvar á los hombres

librándolos de pecar. Ant. Ja ha fet bè, perqué ab las donas (aparte).

lo pecat no pesa tant. D. Mig. Estas alhajas señor

devuelvo... no puedo mas. (cae desmaya- Cin. Jo tan sols ab los papers do).

30

confesso haberhi pres pari. Sr. Tom. Jo retorno aquels cubcrts.

que no 'Is he pres per robar,

sinó per tenir memoria

del cusinet den Tomás. D. Pasc. Recull Anton estas prendas

que per las guardarás,-

y vosaltres aixecauvos

que ja la farsa ha acabat. Todos. Qué miro! Cin. Viu!

Sr. Tom. Viu/ And. No ha mori! D.a Ger. no te has muerto Pascual? 1>. Pasc. No pas per ara germana.

No quedeu desconsolats;

Voleu recullir la herencia?

prompte vos la donaran.

Garreguéuvosla á la esquena,

que ningú vos la pendra. (A una señal los esqueletos dan de palos d todos

los parientes.) D.a Ger. Misericordia! Cin. Sistencia...!

And. y Sr. Tom. Socorro! D. Mig. Ay.' ay! ay/ á á á....'.r D." Ger. y I). Mig. Perdón postrados pedimos, (ar- Todos. Perdón, perdón! rodillàndose).

ü. Pasc. Basta ja.

Ipócritas, mals parents

que mort m' esteu desitjant,

del devant surtiume luego,

fora de aquí, esca la va II:

y si maldats ó vi lesas

convineu de aquí en avant

no olvideu que vos espía

LA SOMBRA DE DON PASCUAL.

Habiendo examinado esta pieza, no hallo inconve- niente en que su representación sea autorizada. Ma-

drid 11 de Agosto 1862.

El Censor interino de teatros.