obra SINGLOTS POÉTICHS preu- is.1 A.B NINOTS S rals

GATADA EN DOS ACTES, EN VERS Y EN CATALÍ DEL QÜE ARA '3 PARLA

per DON SERA.FÍ PITARRA

4.* EDICIÓ.— Ilustrada per M.^Stoliné

arcPlODa: López, editor, Llibreria Espanyola, Rambla del Mitj, número 20

1892

CATALOGO

de algunas de las obras que se hallan en venta en la Lifcrería Espanola de LÓPEZ, editor, Bambla del Centro , número 20, Barcelona,

Ptas.

Un adulterio en juicio oral.— (Meditaciones.) Texto de Alberto Llanas, dibujos de Xpe^

les Mesties, i tomo en i6.° o's©.

Cuentos dtl dia. — Por fftentura Ruiz Aguilera, i tomo en 8.° i'oo

Algo. — Colección de poesías de D. Joaquín M.a Bartrina, 4/ edición magníficamente

ilustrada por J. L. Pellicer. Un elegante tomo en 8.° 3*00

EI alma al diablo. — (Novelas polílicas). Obra original escrita por A. Z., 1 tomo en 8.° . a'oo Espana tal cual es, por Valentin A'mirall, 1 cuaderno en 4*^ ......... x'oo-

Discursos parlamentarios de Castelar pronunciados en el período legislativo de 1876 à

1877, 1 temo en 8." con el retrato del autor xloo

Un punado de chistes, por Alberto Llanas, con dibujos de Apeles Mestres, 1 tomo en 8.° 2koo Patis à sangre y fuego! Jornadas de la Comune, obra escrita por Luís Carreras, 1 to- mo en 4/. x'25

Procesos de la Cmune de Paris, interesantísima obra plagada de laminas y retratos, 2

tomos en 4.* . 3loa

Abraham Lincoln, su juvtntud y su vida política. Historia de la abolición de la esclavi- tud de los Estados Unidos, 1 tomo en 8.' x^oo

El Volapük.— Novísima gramàtica re la lengua mercantil universal, 1 cuaderno en 4." i'oo- Vocabulario Espanol Volar ük y Volapük Espanol cen mas de 5,000 voces, 1 tomo en 8.° 2 loo Barcelona en la mano.— Guia del viajero, la màs completa para conocer fàcilmente cuanto enciena la capital y sus alrededores, adornada con làminas y pianos, 1 tomo en

8.° tela 34so

Làmina de la República, cle gran tamafio perfectamente iluminada, dibujo precioso del malogrado pintor D. Tomàs Padró, pròpia para los casinos y centres políticos demo-

craticos. Mide 80 cemímetros de alto por 57 de ancho 5'oa

Flor de un dia. Novela basada en el drama de su mismo titulo, por D. M. Angelón. adornada con 8 laminas sueltas y una preciosísima cubierta al cromo, 1 tomo en 8.°

mayor 3' 00

Espinas de una flor, segur da parte de Flor de un dia. Novela basada en el drama de su mismo titulo, por c'on M. Argelcn, adornada con 8 laminas y una preciosísima cu- bierta al cromo, 1 tomo en 8 " mayor ... 3*00

Víctor Hugo: Un libro de sus obras, compaginado por R. P. I., 1 tomo en 8.° . . . 2loo

El cantar del Romero, leyenda en verso, por José Zorrilla, 1 tomo en 8.° 340o

Viajes de Gulliver à los países remotos, ilustrados con 16 laminas de Gómez Soler, 1 to- mo en 4.0 iloo

Las Nacionalidades, por F. Pí y Margall, 1 tomo en 8.° 2^00

Garibaldi. — Memorias autobiogróficas, 2 tomos en 8.° • . . 5*00

Los secretos de la Confesión, por el presbíttro Constancio Miralta, 1 tomo en 8.° . . 2*00 EI Sacramento espúreo, crítica severa del matrimenio canónico, por Constancio Miral- ta, 1 tomo en 8.° . . * 2*00

Poseídos del demonlo, por Demófilo, 1 tomo en 8.° ... 2'oo

Batallas del libre pensamiento, por Demófilo, 1 tomo en 8.° xl5o

El Papa y los Peregrinos, de Marsigli, 1 tomo en 8.° i'oo

Maria de los Angeles.— Novela de José Navarrete, 1 tomo en 8'° 4loo

Tartarín em los Alpes. de A. Daudet, traducida por Blasco, edición de lujo espléndida-

mente ilustrada, 1 tomo en 4.0 5coo

Gotas de Conac. — Ouentos de sobremesa picarescos. Edición de lujo ilustrada, 1 tomo

en 4.0 34oo

La novela de Urbesierva. — (Narra ciones). Edición ilustrada, 1 tomo en 8.° . . * . 24oa De Kristianía à Tuggurt, impresiones de un viaje por Noruega: Suècia, Finlàndia, Ru- sia, Alemania, Holanda, Inglaterra, Francia, Mònaco, Argelia y Desierto de Sàhara.

Edición ilustrada con 8 preciosas ldminas, 1 tomo en 4.0 44oo

EI Consultor. Manual teórico y prdetico del fabricante de Jabones, por F. Candial Mar- tínez, 1 tomo en 4.0 . ioloo

La Menegilda. Criada de Servicio de la Gran Via. — Canciòn ilustrada por R. Miró,

1 tomo en 16.0 C50

Salomé. Pequena tragèdia vulgar, obra pòstuma de M. Fernandez y Gonzàlez, 1 tomo 8.° i'oo

Clarín y sus folletos, por García Rey, 1 tomo en 8.° i'oo

Obras de los reputados autores espanoles: Pérez Galdós — Pereda — Castelar — Alar- cón— Valera — Pardo Bazàn — Pilar Sinués— Pslacio Valdés — Clarín — Barrionüevo — Trueba — Frontaura — Fernan Caballero, etc, etc. Obras de autores extranjeros import antes: Julio Verne — Daudet — FeuilUt — Belot— Zola — Montepin — Amicis — Dumas, padre é hijo — Kock, padre é hijo — Mayne Reid — Aymard, etc, etc.Tenemos todas las expresadas obras de los autores nacionales y extranjeros citados, d la disposición de los senores libreros y corresponsales.

LA VAQUERA DE LA PIGA ROSSA

obra SINGLOTS POETICHS

1 2 a -A.B NINOTS

PREU

9 rals

LA VA QUERA

de la.

GATADA EN DOS ACTES, EN VERS Y EN CATALÀ DEL QUE ARA 'S PARLA

D. SERAFÍ PITARRA

QUARTA EDICIÓ — Ilustrada per M. Moliné.

BARCELONA: LÓPEZ, EDITOR, LLIBRE RÍA ESPANYOLA Rambla del mitj, número 20/ - 439 -

PERSONAS

SR. ANTON. .... Amo de la vaquería.

GATARINA Sa filla.

D.a RAMONA Senyora castellana, viuda.

INIGO LÓPEZ. ... Oficial molt jove.

JORGE MINIQUE. . . Asistent andaluz.

XATO Mosso deia vaquería,

Altres milicianos, senyors, senyoras, municipals y xicots.

La propietat d' impresió y venta d' exemplars d* aquesta obra y demés de la colecció dels Singlots poétichs, pertany à la casa editorial de López, Rambla del Mitj, número 20, Llibreria espanyola.

A. López Robert, i mpresor. — Conde del Asalto, 63.— Barcelona.

LA VAQUERA DE L.A PIGA ROSSA

ACTE PRIMER

Lo teatro representa una d1 aquestas botigas guarnidas com un petit cafè, que 4s diuhen vaquerías. A la esquerra del espectador una porta molt gran, qi*e figurarà ser la que dóna al carrer, al fondo una de petita, que dóna à un jardinet, à n' al reco esquer, un biombo ò ambà, que deurà ser de certa altura, a fí de que surtin per sobre, lasbanyas de quatre ó cinch vacas y la menjadora ab pastanagas, etc. A n* al reco de la dreta, un ar- mari ab copas, platets y tassas de cafè, y devant, un taulell com aquells ahont despatxan à n' als mossos, los amos de café. Quinquers de gas, taulas de marbre, cadiras y tot arreglat, pero senzill.

ESCENA PRIMERA.

Milicianos 1^/2, sentats en una de las taulas més próximas al prosceni. Catarina, sentada, molt bén mudada, y ab una gran piga d la galta, detrds del taulell de despatxar, y 'Z Xato segons ho indica 7 didlech.

Mil. 1. jMosso! (Cridant y picant sobre la taula.)

Mil. 2. \ Mosso! (Id )

Xat. (Surtint.) Hola, ^qué hi ha?

Mil. 1. Tú diràs qué tens de bó..

Xat. £ Volen llet? <; Volen mató? (Ab cantarella.)

I Volen natas? Massapà,

empanadas, gravolets, (Rapidíssim,)

menjar blanch, merengues, crema,

formatxada, sopa, veïna,

mantequilla y pastels frets . Mil. 1. jVetaqui! jtuturutut! —

Home, ves ab més catxassa. Xat. J o penso que hi vaig ab massa.

492

676966

Cat. — j Vnja, digau bé, tussut! (Desde 7 taulell.) Saps que ahí 't varen renyà, y tú dàli, ab la funció.

(Xato repeteix ab calma los mateixos sis versos, los niilicianos se V escoltan ab gran atenció; després d1, haverho dit, lo miíiciano 4 pensa un rato y al fi diu:)

Mil. 1. Porta llet.

Xat. (Ab cantarella.) jLlet pél senyó!

(Catarina prepara en lo taulell lo que s' ha demanat, lo Xato treu de la taula ahont hi ha 'Is milicianos los plats y copas que fxguran haver servit per al- tres y 'Is aixuga ab un drap blanch, que sempre durà à la espatlla, com 'Is mossos de ca'e.)

jJa va! jJa vinch! Desseguida.

(Responent per tots cantons à gent de dintre que ab las culleretas trucan à las am pol las.)

;Qué gent avuy! Mil. 1 . Y gent lluhida

que ja't toparà, bribó. Xat. <iQué vol dir, per las propinas?

Ni menos faig per tabaco. Mil. 1 . Lo cert es que vas bén maco

(Mirantlo.) y ab unas bonàs botinas. Xat. Es que '1 senyó Antón ho mana

perquè fem goig per serví. Mil. 1. Y pensa molt bé. Xat. Aixó si;

pero quant lo sastre acana.... Mil. 1. Per la casa, es molt millor

que féu planta. Ja està net.

(Aquest «ja està net» à Xato, perquè encara està fregant la taula; pero deixa de fregaria al sentir se això y se '?? và d las ampollas, tassas,etc, quant tot plegat torna endarrera y ' pregunta à l1, altre miíiciano:)

^Bé; y vostè? Mil. 2. Jo també llet.

Xat. Llet per aquest altre senyó. (Ab cantarella.)

(Se (n vaper la porta del costat dret, Catarina arregla un altre vas de llet.)

ESCENA II.

Dits, menos lo Xato.

Mil. 1. jQuín xicot més aixerit! Mil. 2. jAh! no, sí.... (Conveninthi.) Mil. 1. jVaya un despatx!

A n' ell res li dóna empatx,

serveix molt bé y tot seguit. Mil. 2. Y digui, senyor Eafel: (Ap. y ab malícia.)

aquesta crech qu' es la mossa? Mil. 1. éQue no veu la piga rossa? Mil. 2. Bé veig que aquí té algun pel. (La galta. j Mil. 1. <; Algun? Mil. 2. Sí. Mil. 1. Vostè ho tingués

à la punta de la llengua. Mil. 2. ;Y es més blanca que un merengue!

— 493 —

Mil. 1 . ;Y molt guapa!

Mil. 2. Sí que ho es.

Mil. 1 . jPero un capet! (Senyalant poch judici. )

Mil. 2. (Volent dir que ja ho comprèn.) jAh, no, sí!

Mil. 1. Prou V Antón se n' escabella.

Cat. (Ap.) jUv! cóm me xiula la orella; algú deu dir mal de mi.

(Com que Catarina sl estarà al puesto indicat y 'Is mihcianos à fora, figurarà que ella no ha sentit res de lo que ells han dit.)

ESCENA III

Dits, Xato.

Xat. (A Cat.) Diu '1 senyó Antón que hi vagi. Cat. Donchs bueno, aquí tens la llet,

(Indicanili ' Is vasos, safatas, etc, etc, que ha preparat sobre 'l taulell. S1, en và p?r la porta de la dreta.)

Mil. 1. Aixó sí, un cosbufonet

que un tem que la sal ne ragi. (Al 2.) Xat. Si servits. (Posantho tot sobre la taula . ) Mil. 1. éQué dus; aixó?

Xat. ^Vaya, y donchs? Mil. 1. Ja està bé aquí;

ey, jo ho dich!.... (A Mil. 2. ) Mil. 2. jAh! no, si, sí! (Aprobantho.)

Xat. ^Hi ha res més? Mil. 1. Per ara, no.

Xat. Donchs servirlo. (Anantsen.) Mil. 1. Escolta y digas. (Ab misteri.)

{Aquesta escena, prenent llet los dos milicianos y sucant bossins de Uunguet.)

Xat. ,iLo qué?

Mil. 1. éQué talla xicota? (Parlant de Cat.)

— 494 —

— 8 -

Xat. Fill méu, no 'n sé ni una jota.

Mil. 1. jNo ets ximple y sembla qne ho sigas!

Xat. ^Perquè?

Mil. 1. jDàli! perquè sí;

^què 't costa de di '1 qu' hi ha?

Xat. Es que F amo 'm va renyà

perquè tot ho canto així. Mil. 1. Bé, v^aja, déixat de brochs.

<?Va seguint ab 1' oficial? Xat. <;Si va seguint? Home, y tal;

si aixó ho ignoran molt pochs;

va seguint y de valent. Mil. 1. <iY 's casan? Xat. Aixó no encara.

Mil. 1 . i Bà! jo no sé cóm son pare

té tan poch enteniment!

<;No dich bé? (A mil, 2.) Mil. 2. jAh! no, si, si.

Mil. 1 . Gent que tenen poch d; aixó {Seny.)

y sJ acaba. Mil. 2. jAn! no, sí, no.

Mil. 1. i Ell fós que 'm passés à mí!

(A mil. 2.) Figuris que Jl senyó Antón,

que ja té ara certa edat,

es un home reposat

perquè '1 pobre.... 'Is anys hi son.

Morintse la séva dona,

va quedà ab aquesta filla

que de tot serà pubilla:

jpero, fill, quina minyona!

Ella al Tívoli, al treyato ,

als saraus, als embalats. Mil. 2. jAh! no, sí, sí. Mil. 1. j Disbarats!

i Si à mí 'm fos filla la mato!

- 495 —

— 9 —

Xat. Donchs 1' amo sempre al contrari.

{Escarnint.) <iVols un vestit? te '1 farém;

£ vols anà als Campos? aném....

basta que ella vulga anarh: . Mil. 1. Velhi aquí com la ximpleta,

que ja de sí es capritxosa,

entre aixó y que 's veu airosa,

va quedant sense xaveta.

Y no es aquí lo més mal,

sino que de sopetón,

s1 ha posat flaca, que 's fon,

al detràs d' un oficial*

y son pare que sabentho.... Xat. ;Ey! no, son pare no ho sab. Mil . 1 . <;No ho has dit? Xat . No .

Mil. 1. j Ves quin cap!

donchs jo ho deya ara en tenen tho. Xat. ;Ca! si va d' amagatoti.

Ell cada dia à las set,

vé à n' aquí à pendre la llet. Mil . 1 . <*,Y es guapo? Xat. Prou; *du un bigoti!

(Cargolantse lo seu y afectant un posat de militar).

Mil. 1. Déu parlar bé '1 castallufo. Mil. 2. Ja se sab, en sent de tropa.... Xat. Y pren sempre llet ab sopa. Mil. 1. (jNo 's diria pas D. Rufo?

Xat. No senyó; jhónt va ab aquell tap! (Indicant un nano.)

Se diu.... D. Nigo. (Ab misteri .) Mil. 1. (Rihent.) \ Amigo!

alló que ;s diu; f Cantant ,) nigo nigo.... Xat. Sí, home, prou que se sab.

(Canta.) Nigo nigo nigo,

calsas de paper,

totas las musicas

van pe '1 méu carré.

Mil. 2' } Ah! ah! ah! ah!

Xat. Si jo ho canto

sempre per fé enfadà à n' ella;

oy que avuy ab la gíbrella

tan tost me dóna un bon tanto. Mil. 1. <J,Qué potser te 1' ha tirada? Xat . Y tan fort com ha pogut;

si 'm toca 'm fa jeperut. Mil. 1. (Al 2 .) Ja veu si aixó es ser mal criada. Mil. 2. Ah no, sí, sí. Mil. 1. No hi ha mes;

avuy ho dich à son pare . Xat. í No, per Déu! Mil. 1. ^Per qué?

Xat. No encara

que jo fóra 'I compromès. Mil. 1. Pero home, jo soch amich

y aixó li toca 1' honor.

— 496 -

— 10 —

Xat. Pero....

Mil. 1. Li fa poch favor

y falto si no li dich. Xat. Pero bé, per mor de Déu,

ara vostè desatina.

Si fa aixó la Catarina,"

lo senyó Anton no s' ho creu,

y si ara vostè li diu

que ella 's porta d' aquest modo,

tindrà '1 pobre un incomodo

que de segur no 'n surt viu. Mil. 1. Tens rahó; bé, ho deixarém corre.

(A Mil. 2.) Com ja comensa à ser vell. Mil. 2. jAh! no, si, sí. Mil. 1. Un tropell

lo podria envià à la porra. Xat. jOh! y ell que sempre ho predica:

jPrimer de tot es Y honor! Mil. 1. Jo, era per ferli un favor. Xat . 'Més tonto '1 que s' hi embolica:

<jNo es vritat? (A Mil. 2.) Mil. 2. jAh! no, si, si.

Xat. (Ap.) j Sempre diu que sí y que no!

^quí 1' entén? Mil. I. Bé, clonchs, minyó. ..

Quedém entesos així.

<;Pero tú al menos no sabs

si es bon xicot? Xat. Crech que sí;

per lo que jo sento aqui,

no es pas un d' aquets mals caps.

Aixó sí, las sevas rahons,

sempre son parlar de fondas

y menjà, y mes as redondas

y sobre tot, macarrons. Mil. 1. Digas que deu ésser un fart. Xat . è Què deu ésser? Miri si ho es

que may parla de res més. Mil. 1. ^Pero y V Anton jqué ve tart! Xat. ;No sé per què no es aquí! Mil. 1. jOh! y 1' hem de veurer depressa

per un cas que 'ns interessa .

«ïNo es vritat? (Al 2.) Mil. 2. ;Ah! no, sí, sí,

ESCENA IV Dits y 'l senyor Anton

Ant . Déu los dó bon dia y bon' hora. Mil. 1. Hola, senyó Anton, <;qué tal? Ant. Per ara ni bé ni mal. Mil. 1 . Ja havem vist la gran millora. Ant . ^Qué vol dir?

Mil 1 . Bé; tot aixó {Senyala la botiga.)

que ho ha posat molt bonich .

- 497 -

— 11 —

Ant. Sí; ho he fet arreglà un xich

per llamar gent. Mil. 1. Sí, senyo;

ara està que ni un cafè. Ant . Es perquè ara las botigas

si no estàn bé ó son antigas,

que pleguin, que no 's fa ré. Mil. 1. Y té rahó. {A Mil. 2.) ; -

Mil. 2. \Al no, sí, no.

Mil. 1 . Com que per tot ara hi ha aixó

d' aquest lucsu. (A Mil. 2.) Mil. 2. i Ah! no, sí, sí.

Xat. iVoyi

Ant. Per'quL, home, ves per'qui.

{Aquest «Voy» delXato,es responent à vavios cops de culler etas à n( als vasos, que se senten per dintre en di fer en ts punts, de modo que mentres 'Is donan, lo Xato va corrent d' una part à l* altra de escena sens saber hónt acudir, fins que à l' últim to senyor Anton indicantli una porta qualsevol, li diu: «Per'çwí, home, per'· qui», y ell entra corrents).

ESCENA V

Dits, menos lo Xato

Mil. 1. jCaratsu, home, quin despatx!

vostè 's farà barba d' or. Ant. No; per ara gràcia à Déu * no pot pas anar milió.

Segons diu la Catarina,

s' han venut cent cinch matons

y quaranta quatre natas,

desd' ahí vespre à las nou. Mil. 1. jCaratsus! Ja es bon negoci;

<;no es vritat? (Al Mil. 2.) Mil. 2. i Ah! no, sí, no.

Mil. 2. Pero per ço no ho estranyo,

perquè, vaja, està bé tot:

los adornos, las pinturas. (Examinant la decoració.)

<; Qui T hi ha pintat? <: Sab lo nom? Ant . Lo nom no sabria dírli;

però es bastant bon pintor

y barato. Mil. 1. <:Molt barato?

Ant . Miri, vostè ho dirà prou.

ferme un retrato molt bo

y emblanquinarme la cuyna,

<;quànt diria? Mil. 1. jQuéséjo! {Pensa.)

^Trenta duros? Ant. Baixi. Mil. 1. ^Quinze? Ant. Home no, també tan poch ... Mil. 1. éVint y vuit? Ant. Vaja que 's crema.

Mil. 1. <iVint y nou? Ant. Just, vint y nou.

Mil. 1 . Sí que, amigo, es molt barato.

— 498 —

— 12 —

Ant. Ja ho crech, plaga, y de debò. Mil. 1. Home, <;sab si 'm pintaria

un catre de vert? Ant. Si pot....

Mil. 1. Bé; quan tingui menos feyna. Ant. Ah! llavonsas si senyor.

Miri. quan va retratarme,

ab los mateixos colors

de fe 'ls arbres del retrato,

que eran també d' un vert fort,

va pintar la regadora,

que ja li dich que fa goig. Mil. 1. Donchs fassi '1 favor de dirli. Ant. j Ah! no, no; prou, si senyor. Mil. 1 . Com que aixó son cosas, que un

no pot íiarho à qualsevol. Ant. Donchs bueno; ab aquest, descansi,

perquè li dich que sab molt. Mil. 1. Pero digui; '1 séu retrato

li ha deixat bé? Ant. Aixó prou.

Afiguris que es un quadro

que 'm passa à mi un pam ó dos. Mil. 1 . j Donchs es un retrato enter! Ant. {Per supuesto, vaya, y donchs?

Jo vaig tot de veterano

y vestit de gala tot.

aquesta mà aquí al costat,

(Posantse en una posició rid òula, pròpia per retratar).

aquesta altre à n' aquí al front;

aquí al pit totas las creus,

aquí à la orella una flor ,

y à sobre d' una tauleta

lo morrió ab plumero gros. Mil. 1. Home, sí que ha d' estar bé. Ant . No pot pas estar millor;

(Los milicianos Jtauràn acabat de pendrer la llet y '1 2, se posa d llegí lo diari).

sempre 'm diu la Catarina,

que semblo un soldat de plom

d' aquets de cinch rals la lliura. Mil. 1. i Ah! jan! i ah! ja té rahó. (Bihent.)

^Pero y las creus que m' ha dit

hónt las ha guanyadas? Ant. ^Ahont?

jSí que 'm xoca la pregunta!

<;,No sab que vaig ser à F acció

de Sant Llorens de ;ls Piteus? Mil. 1. j Ah! sí home. (Atinanthi.) Ant. Sí senyor;

y que puch sempre que vulga

portar 1' uniforme y tot

d' oficial. Mil. 1. Lo felicito.

Ant. Per mí sempre es un honor. Mil. 1. Pero bé, ^no sab qué diuhen?

- 499 -

— 13 —

Ant. Psi.... no sé pas res de nou;

lo senyor que ara té '1 diari

ho pot dir. Mil. 1. Senyor Ramon

<jqué diu de bo V embustero? Mil. 2. ;Ah! no, sí sí si sí.

(Alsa '/ cap per dir això y "s torna d posar d llegir)

Ant. Bo,

ves aquest per hont Y enfila! Mil. 1. Quan llegeix no està per brochs.

Al demés sembla que diuhen

que luego s' ha de dà '1 cop. Ant. <jSí?

Mil. 1. Vaya; diumenje als toros. Ant. (J,Qué tal? ^Qué li deya jo? Mil. 1. Si... temps ha que rodejaba. Ant. Jo ja ho sé desde V Ago^t,

sino que 's veu que '1 ministre ho du amagat. Mil. 1. i Oh! aixó prou,

es lo que jo 'ls he dit sempre. Ant . <; Y vostè ho sabia tot? Mil. 1. Home... si vol que li diga... com un ja té ocupacions... Miri ab lo senyor som vehins, com vostè ja sab bé prou, ell es lo matalasser, jo llauner, vivim aprop, y en comte de passà '1 rato volent així arreglà '1 món, ell cop de omplir matalassos y jo fe embuts. Ant. Ja ho sé aixó;

pero home, vostè, llavoras, no es lliberal. Mil. 1. Poch à poch,

senyó Anton, no torni à dírmho! Ant . Home , no cridi per ço . Mil. 1. ;Oh! caratsus, es que dihentmho

vostè m' ha tocat 1' honor Ant. Bé, home, bé, no s' enfadi.

(Ap.) Jo crech que no hi deu ser tot. Mil. 1. <íPer qué vam pelear set anys

sino per ço? Ant . ( Calmantlo . ) Sí senyor ;

home, sí ho he dit per broma. Mil. 1. Així bueno. Ant. (Ap.) Fora brochs;

si ara arrivo à contradirlo ni acabavam à las nou. (AU.) Pero bé, torném al cas; <ïja ho tenim preparat tot? Mil. 1. Sí senyó; en tocant llamada

à la principal tothom. Ant. Està bé; pero ara escolti.

(Ap.) £ja es de confiansa '1 senyor — 500 —

— 14 —

per sentir tot lo que dihém? Mil. 1. j Jo ho crech, home! Ant. , Digui donchs.

Mil. 1. Allà ja hi ha de repuesto

cinch cent fusells de pistó.

Lo plan es que desseguida

que ja 'ns haurém reunit tots,

dihent jViva la llibertat!

nos en aném cap al Born;

allí farém barricada s

d' esbarjínias y pebrots,

y mentres se fortifican

uns quants en lo portal Nou,

deu ó dotze de nosaltres

preném Monjuich y està tot, Ant. Home, bravo; '1 plan m' agrada.

^Se sab qui '1 proposa? Mil. 1. Jo. Ant. ;Ja es necessari que pensi! Mil 1. jOh! prou tinch un cap ben gros. Ant. {Ap.J ^Malaguanyat per fe embuts! Mil. 1. ^Li sembla bè? Ant. Si, senyor.

Mil. 1. Donchs bueno; ara anem al cas,

que 's pe '1 que hem vingut tots dos. Ant. Espliquis. Mil. 1. Fà una semmana

que à n' al nostre batalló

han quedat dos companyías

sense capità. Ant. i Y donchs?

Mil. 1. Ja veurà que luego acabo;

avuy es la votació

à n' al saló de Sant Jordi,

per fe 'ls dos capitans nous

y com sabém que vostè

es honrat y bon senyor,

hem pensat ab los companys

en que sigués un dels dos. Ant. Diguils que de cap manera. Mil. 1. (jQué diu ara? Ant. ^Qué? Aixó,

perquè jo no so prou digne

d' aquest càrrech tan honrós . Mil. 1. Aixó quasi be es burlarsen,

<:no es vritat? (Al 2.°) Mil. 2. * jAh! no. sí, no.

Ant. <;,Qué diu, que no? Mil. 2. jAh! si, sí.

Mil. 1. Li diu que si. Mil. 2. jNo! sí, no.

Ant. jHome, com cent mil rediables!

parli be d' un cop si vol. Mil. 1. No s' enfadi. Ant. Si n' hi hauria

per tirà 'I barret al foch;

— 501 —

— 15 —

vejam qui es capàs d' entén drer <;à n' à qui dona la rahó? Mil. 2. A n' al senyó. Ant. Així al menos '

havem acabat d' un cop. (Ap.) jPer ferli di una paraula

se ha de treure ab cerca-poús! Mil. 1. Pues sí senyor, me la dona

y me la darà tothom . Ant. Be; que li dong^uí qui vulgui,

res hi tinch que véurer jo;

<jsab vostè que diu '1 ditxo?

que un s' entén y balla sol,

y à mí ara '1 ser capità

no 'm convé per moltas rahons.

Jo só un home molt honrat,

(Ab énfasis.) senyor Rafel, tinch honor,

y no vull que pugan dirme,

ni en broma ni de debò,

que jo era d' aquest partit

per tenir graus y galons.

Jo no vaig à lluhí uniformes,

(Entusiasme creixent.) jo só lliberal de cor

y no faig com molts que corren

que à n' al dia ja no ho son

perquè quan van tirar bombas

una 'ls va tocà al balcó.

Jo sempre ab aquesta dèria]

ho vaig jurà y no me 'n moch;

i tant me fa que tirin bombas

com bombollas de sabó!

y si may la meva pàtria

ha de menester 1' Anton

y 'm crida: prepar, apunten,

Jo dich fuego y batarrom!

(Imitant un tiro descomunal.)

Mil. 1. Molt ben dit. (Aplaudint tots dos.) Ant. (Cansat.) No puch dir faba.

Mil. 1. Tingui, home, beguin un glop,

(Li posan aigua en un vas y l senyor Anton beu.)

y i viva la llibertat! Sí; viva, y fins à la mort. \Y la llibertat y V avi! i Viva! 'm caso ab lo mon! Donchs per lo mateix que diu que es un lliberal dels bons, ha de admétrens aquest càrrech. Ja li he dit que no senyor . Es que si vostè no ho es n' hem de fé à n' al senyor Cloch. j Senyor Rafel, què diu ara! 0 à n' en Silvestre.

Tampoch;

si scn dos caragirats que vendrian à n' al sol antes d' eixir .

— 502 —

Ant. Mil. 1.

Ant. Mil. 1.

Ant. Mil. 1. Ant.

— 16 —

Mil. 1. Doncas bueno,

no hi ha mes que aquestos dos. Ant. Si ab en Cloch, 1" any trenta cinch

éram junts del esquadró,

y '1 van tréurer per trapella. Mil. 1. Be me 'n recordo be prou. Ant. Y P altre, no dich pas re.

jVaya quina orga de rahons! Mil. 1. Si m' embrutas t' enmascaro. Ant. Si Is paguessen à preu d' or

prou son un parell de pessas.... Mil. 1. Donchs per la mateixa rahó. Ant. j Ah! no, no; sent d' aquest modo,

corrent, que ;m donguin lo vot,

per salvar la llibertat

qualsevol cosa, senyors.

Jo no tinch gaire ensenyansa,

pero....

Mil. 1. Es honrat y ho té tot.

Ant. j Ah! aixó sí, jvatualisto!

diran vostès que d' aixó

ne puch tirà un tros à 1' olla,

pero soch home d' honor,

y ningú per cap estil

los dirà mal de 1' Anton,

ningú, perquè si algun dia

'm succehís, fos pel que fos,

que arribés à perdrer F honra,

aquell dia, fora mort Mil. 1. Si sapigués que sa filla.... (Ap. al 2.) Mil. 2. (Ap. al 1.) Ah no, si, si. Ant. Sí, senyors,

per mi sempre ho repeteixo:

jDe primer V honor que tot! Mil. 1. Aixó es lo que 's necessita. Ant. Donsas no 's perdrà per xo . Mil. 1. Donchs bueno, quedém entesos,

s' aniràn buscant los vots

y es capità de la quarta . Ant. <;Que ja ho soch? Mil. 1. Be, com si fos;

éno es vritat? Mil. 2. ;Ah! no, sí, sí.

Ant. (Ap.) Ja torném ab la cansó. Mil. 1. Donchs vegi quant es lo gasto,

y anemhi, senyor Ramon. Ant. Deixiu córrer . Mil. 1. ^Cóm s' entent

que haig de deixar corre? Ant. Aixó .

Mil. 1. Sí que la fariam bona;

vegi quant es. {Butxaca j ant.) Ant. No, senyors,

si quasi no val la pena. Mil. 1. Pot dispensar, senyó Anton,

pero si vostè no 'ns cobra — 503 —

— 17 —

no torném mes.

Aixó no. Una cosa es llibertat y un altre vendrer matons; vegi à mi quant 'm fa fer las regadoras y 'is pots, sí no li envio la cuenta per Nadal .

Ja ho sé, per xo.,.. Cada hú viu del seu ofici y està acabat .

Bueno donchs, dónguintme catorze quartos y bon profit.

Si, senyor; aqui Is te. (Ddntloshi.)

Tantas de gracias. Hasta luego .

(Encaixant ab lo l.) Estigan bons. {Encaixant ab lo 2.) En tot lo que siga útil, ja que es amich del senyor, disposi .

També igualment; Capellans, número nou ... Al mateix costat de casa, vegi vostè si es aprop, «nio es vritat?

; Ah! no, sí, no. Donchs ja ho sap. (Acabant de encaixar.)

;Ah! no, sí, sí.

Hasta la vista .

Servirlo. Donchs hasta luego, senyors.

ESCENA VI

Sr. Anton, luego Xato

Ant. Aném ab tota catxassa

y pensém qué s' ha de fer; primer de tot tinch d' escriurer aixó à n' al cabo furriel, perquè ho vagi à dí à n' al que fa y 'm dongui de baixa; bé. (Agafa de dintre 'l calaico del taulell, papers y tinter, ho posa sobre una taula, sr assenta, y escriu; pero '.s veu que la ploma no li vol pintar y des- prés de probarho un rato, diu:)

jVaya com cent mil rediables!....

jditxosas plomas d' acer!

per mí no hi ha com las d* oca;

digui '1 que vulgaja gent. Xat. (Dintre cantant.) Nigo, nigo, nigo,

calsas de paper,

totas las musicas

van pe '1 meu carrer. Ant. Bueno donchs, aixís que surti

- 504 - 2

Ant. Mil. 1.

Ant. Mil, 1.

Ant.

Mil. 1.

Ant. Mil. 1. Ant.

Mil. 2. Mil. 1.

Mil. 2. Ant. Mil. 2. Mil. 1. Mil. 2. Ant.

— 18 —

li du '1 Xato y està llest. {Plegant la carta.) Xat. {Dintre cantant.) Xigo, nigo, nígo, calsas de paper, totas las musicas van pe '1 meu carrer .

(Aixís que s' ha acabat aquest segon estribillo, se sent dintre un cop terrible com d' una llumanera que després de ser tirada contra la esquena d' un home, cau d terra fentse d trossos.)

Xat. (Dintre.) ;Sant Antoni!! (Crit dolorós.) Ant. (Dant un salt de sorpresa.) jQué deu se! Xat. jAy quin cop à la espinada! Ant. Vaja, alguna etsagallada.

[En aquest moment, surt lo Xato de dins quasi plorant y rabiós, diu, dirigintse d algú que ha deixat dins.)

Xat. Donchs ara tot li diré.

Ant. ^Qué hi ha?

Xat. (Ab ràbia.) Que la Catarina

festeja. (Picant de mans.) Ant. (Despreciantlo .) j Ximple! Xat. Sí, si, (Doblegantse.)

y '1 promès sempre ve aquí. Ant. "(Ap.) ; Aquest xicot desatina! Xat. Y hasta 's tractan de tu y tot. Ant. Be, y ara, ^qué desvariejas? Xat. Donchs festeja. (Tocantse la esquena.) Ant. <íTú festejas?

Xat. Li dich cert que te un xicot. Ant. Mira, plàntamela aquí. (Al clatell.)

(Ap.) Crech que es mentida y m' espanto. Xat. No tindria jo aquest tanto

si no sigués cert així . Ant. <f\7ols que ella hagués festejat

sense parlàrmen primé? Xat. Donchs perquè ho cregui ben bé,

miri del modo que ha anat.

Afiguris que fa dias

que ve un militar aquí,

que va comensà à vení ^

avans d' anàrsen V Elías.

Com que ella s' està al taulell

y d' aixó no n' ha d' apendrer,

aviat 's varen entendrer

festejant mes que '1 burdell.

Pero jo tot fent lo ganso

escoltava quant podia,

fins que à V últim, F altre dia

los vaig entendre '1 romanso . Ant. ^Vejam donchs qué vas sentir? Xat. Ells se creyan estar sols

y jo anaba donant vols

y escoltant. Ant. (Gran interès.) qué van dir? Xat. Li parlava '1 militronxo

y li deya en castellà:

— Si tú no 'm vols estimà

demà mateix 'm faig monjo.— — 505 —

— 19 —

Ant. Endevant.

Xat. La Catarina

li deya que V estimava

y no mes en ell pensaba. Ant. jAh! ;jo 't flich, quina tunyina! Xat. Ell, se veu que no es bisono,

y va acabar 1' entremès,

demanant que ella li des

una qua del seu monyo. An*t. <^Y aixó per qué? Xat. Per memòria,

com que ell li va dà '1 retrato . Ant. i Vols dir? Xat. Sí, d' aixó barato

de quatre rals. Ant. (Ap.) í i Quina historia!!

(Alt.)M&Y no saps ell cóm se diu? Xat. Don íïigo .

Ant. (Cremat.) i Ja 'm vens ab broma! Xat. Si es cert.

Ant. (Amenassant,) jMira!.... (Posantse 'l dit al nas.) Xat. Se 'n diu, home.

Ant. (Ap.) jPotser li han tret per motiu!

{Alt) Va ja donchs, veste esplicant. Xat. Com que '1 nom havia sentit

vaig surtir tot de seguit

'1 nigo nigo cantant

per burlarmen Ant. Molt ben fet.

Xat. Jo veyent que s' hi enrabiava,

encara mès ho cantava

y feya mes lo ximplet-,

fins que ara, que allí, ab en Pere,

ella posava ble al llum,

ho he cantat, y jpatatum!

me tira la llumanera. Ant. £ Y . 's pót sabé hónt t' ha tocat? Xat. Entre clatell y talons,

aquí. (Indicant la esquena). Ant. (Ap. ab ira). ;No anem pas poch bons

si es cert que aixó hagi passat!

(Alt.) Pero vaja, si fós cert

^cóm es que tú no m' ho has dit? Xat. Com s' enfada tot seguit;

si ho dius, pensava, aqui 's pert. Ant. «iPero no veyas, cap d7 ase,

que aixó ami 'm toca V honor?

Sino que 'm tro vas d' humor

te trech punt en blanch de casa. Vat. <:Home, no veu que no ho deya

per no donarli un disgust? Ant. <;Es dir que 'm davas un gust,

quant potsé '1 vehinat se 'n reya? Xat. No, pero....

Ant. Bueno; xiton. (Imperi).

éno dius que ell es?

— 506 —

- 20 —

Xat. Oficial

no sé de qué. Ant. Aixó no cal,

éQuant vé? Xat. A las set.

Ant, Prompte són.

No ho has dit pas à can Murga

ni à n' en Pere? Xat. No; à ningú.

Ant. Donchs cuydado, perquè à tú

un secrét t' és una purga. Xat. Mòlt bé diu. Ant. Donchs ara escolta.

Ja saps que à la noya, jo

la estimo mòlt. Xat. Si senyor.

Ant. Y coníiansa n' hi tinch mòlta-,

pero ab tot jo observaré,

si es cert, hi haurà recompensa,

si es ignocenta y no hi pensa,

avuy te planto al carré. Xat. Corrent.

Ant. Donchs ja ho téns entès.

(iHónt dius que la llumanera t? ha tocat?

Xat. (Indicant la esquena). Aquí darrera. Ant. Si es al póls ja estavas llest.

Ja 't donaré uíi xich de rom

y festhi unas fregas . Xat. Bé.

(Ap.) i Amigo com me '1 beuré! (Content). Ant. Si jo aquí he sentit lo pom

que quasi bé m' ha espantat. Xat. j Com que la ha tirada ab ràbia! Ant. D' aixó se sembla à son avia;

i un génit endemoniat! Xat. ;Tó* V oli ha quedat per terra

que hi ha unas solfas! Ant. Téns rahó;

oy que s' ha de treure aixó . Xat. Si jo no 'm tombo, m' esguerra. Ant. Ara que hi ha poca gent

portau y luego ho faran. Xat. <;Qué?

Ant. Una unsa de sal fumant

que així 's treu en un moment .

jNo he vist res que fés mes fàstich

que tacas en las rajolas! Xat. (Ap. rihent). jCom s' hí hagués aquestas solas! Ant. Y aquí casa sembla un càstich,

si may s' ha de vessar res (Butxacajant).

sempre à 1' enrajolat toca.

(Dantli quartos). Mira, té, veshi à can Roca

que es més bó y ne donan més. Xat. i Y ab quina ampolla ho duré? Ant. Ab un got.

— 507 —

— 21 —

Xat. Jo ho preguntava

perquè després si s' esbrava ... Ant. Ja ho tapan ab un papé.

(Xato và al taulell d buscar ún got, després lo Sr. Anton donantli la carta que ha escrit, li diu:)

Al mateix temps, portaràs aixó à n' al cabo furriel. Xat. íQuí diu?

ànt . Al senyor Miquel

Xat. ïAh! sí.

Ant. Vejàm si ho faràs.

Xat. j Ah! prou prou, no tinga pó. Ant. Jo t' espero fins que vingas,

ab aixó, no t' entretingas. Xat. Sempre m' encarrega aixó. Ant. Es que sembla que t' amoli

lo que ha de ferse y se sap. Xat. Perquè ara 'm vé mal de cap. Ant. Donchs untat lo front ab oli.

(Xato se en va).

ESCENA VII

Sr. Anton

éPot ser que aquesta xicota,

que jo estimo més que '1 món,

hagi enganyat à son pare

com diu aquest gambirot?

No ho crech; pero si es cert qu' ella

ha fet res contra V honor

avuy acaba 'ls seus días,

perquè la mataré à cops!

Pero veig que ara aquí vé ella;

fem com qui ho ignora tot*

ESCENA VIII Sr. Anton, Catarina Cat. (Surt trista) . Pare .

Ant. (jNoya, qué ha succehit?

Cat. £Que no ho sap? Ant. (Afectant indiferència). Jo, filla, no. Cat. (Ap. contenta). No li ha dit....: Ant. Pósat bé aixó

que dus un frare al vestit.

(Catarina, que efectivament lo duya, se V arregla).

Cat. M' hi enfadat tant ab lo Xato,

que no més per la manera

P hi he tirat la llumanera. Ant. Sempre 't vé algún arrebato. Cat. iDespatxil! Ant. Bé ^qué hi faràs?

^que vols que siga un perdut?

— 508 —

— 22 —

Cat. jY donchs perquè es tant tussut! Ant. Lo milió es no ferne cas.

Però escolta, ^has tret lo fanch

del morrió? Cat. Ja està conforme.

Ant. Es que haig d' anar d' uniforme

à casa del comandant. Cat. Tot està arreglat allí. Ant. Donchs bueno, me '1 posaré

y pe '1 datràs surtiré

per si hi hagués gent aqui. Cat. Mòlt bé diu. (Molt mal humor). Ant. (Ap . ) Així amagat

jo podré observarho tot.

(Alt.) Vaja y no fassis lo bót,

i quin génit més endiablat! Cat. (Ràbia). Es que 'i Xato ha de anar fóra

perquè may me té respecte. (Plora). Ant. Pero no veus que 'ns du afecte

de tant temps. jAdios! ja plora. (Reparant que Cat. Cat. Hasta fa corre que jo plora).

me pinto sempre la piga;

(Desespero) y aixó, no, no vull que ho diga.... Ant. ^Qué 't pasa, filla? (Espantat). Cat. (Picant de peus.) \ jRabióü Ant. jAvuy 1' enviaré al burdell

ja queaixís te fà enfadà! (Se 'n va.) Cat. Sí, pare, si, ó ell se 'n và

ó 'm moro d7 un disgut d' ell. (Cau abatuda en una cadira.

[Se recomana en totas las escenas que parodian me's exactament, gran entonació dramàtica.)

ESCENA IX Catarina, Inigo.

Inig. Catalina,

Dios te guarde. Cat. jHola Inigo!

Inig Vengo tarde

porque he ido hace un instante à ver à mi comandante

,jMàs qué, hermosa salerosa, te desvela? Dime, flor de la canela, ya que vivo de tus ojos fiel cautivo; ^por qué enojos los tunantes y no sonrisas amantes muestran luciendo cual sol? <jPor qué no miran como antes màs bellos y màs brillantes....

- 509 -

que la aurora y su arrebol?

No t' amohinis

si aixi 'm trobas,

sempre 'm passan

cosas no vas; enfadantme ara ab lo Xato he tingut un arrebato,

pero 't miro,

y com suspiro

per trobarte, havent pogut eontemplarte,

la alegria

tornà luego com quant torna à veure un cego

estrelletas, y sol y lluna y floretas y tot quant en el món hi ha-, que si viuhen las cabretas de pastorar y d7 herbetas jo visch del teu estimà.

iVida mía,

mi alegria! lo que en ti màs enamora es la peca encantadora que por gràcia Dios te dió .

Y màs bella que una estrella

fué tu peca tan famosa

que la de la Piga rossa

todo el barrio te llamó.

Yo supe, mi hermosa, yo supe, hechícera; que eras la Vaquera de la Piga rossa. Bendigo las natas y los requesones porque ellos unieron nuestros corazones. Por ellos, mi hermosa, un dia te viera y hallé la Vaquera de \&>Piga rossa. De natas y leche probé la finura, de tu bello rostro noté la hermosura y bella y hermosa y pura y sincera me amò la Vaquera de la Piga rossa.

Y màs, no he venido por los requesones aunque ellos unieran nuestros corazones,

que vengo aqui, hermosa, por verte siquiera. — 510 -

— 24 —

por ver la Vaquera.... Cat. De la piga rossa.

(Acabant la idea de Inigo ab un sonris y abrassantse °ls dos ab carinyo in mens) .

Inig. i Ah! ,!me amas?

Cat. \T estimo!

Inig. <ïDe veras?

Cat. ;Ay! massa.

De tant que en tú penso

me poso tan flaca,

que 'm diuhen que semblo

un bastó ab enaguas;

ni escumo bé V olla,

ni munyo las vacas,

ni faig bé '1 platíllo,

ni cuydo las cabràs,

y tot perquè penso

que sóch estimada^

y que ab lo meu Síigo

me caso per Pasqua. Inig. Placer que me priva

quizà suerte ingrata;

mi madre no quiere. Cat. jQue no ho vol ta mare!

Inig. Ya ayer te lo dije.

Cat, No me 'n recordava.

Inig. Escucha, mi vida,

y sabé la causa.

Yo tengo una tia,

de mi madre hermana,

que de los cincuenta

ya sin duda pasa;

es viuda y sin hi jos,

vive en la abundància.... Cat. ^Esrica? Inig. Muy rica.

Cat. Vejàm en qué para.

Inig. Y fea y tan vieja

me dice que me ama. Cat. éQué dius?

Inig. Si; lo que oyes.

Cat. í Mireu la bandarra!

Inig. Yo aun soy muy joven,

mi madre en mi manda,

y al ver que mi tia

asi me idolatra, ella

quiere que con

me case por pascuas . Cat. <j Y doncas qu' es boja

Inig. La pobre es avara?

y como que la otra

varea la plata

y pide casarse

diciendo que ama,

feliz piensa hacerme

si à ti te rechaza . - 511 -

i Mira que ta tia no sab ab qui tracta! Jo tinch, Nigo, un génit que ningú m' aguanta, y si aquesta vella avuy ab tú 's casa , li dono hont la trovo quatre plantofadas. (Fort.) En ella no pienso; mi madre es quien manda, y un medio sólo hallo que pueda ablandarla. Donchs dígal .

<; Escribes? (íEscríurer? no massa; faig molt mala lletra . No importa, si es clara. Vaig anà à costura, primé à 1' Ensenyansa, després al colegi de ca donya Paula, • y cuso y faig mitja, com van ensenyarme . pero '1 qu' es la lletra la tinch olvidada . ^Mas sabes siquiera copiar una carta? Aixó ni ho preguntis . Pues con esto basta . Escribe à mi madre lo mucho que me amas. Dile que tú mueres si asi te rechaza, y al verte sufriendo y con penas tantas, tus súplicas tristes quizà escuche humana, aunque estos amor le huelan à natas es Donchs femho .

^Tintero?

A sobre la taula. (Indicantli cl tinter,

paper, etc.J que son pare ha deixat sobre la taula.) Papel y arenilla ... (Buscantlo.) Ja veus que no 'n falta Pues queda entendido; yo escribo la carta, la copias tú luego , à madre la mandas y es fuerza que ceda si no es inhumana. Coménsala à escriurer. Pues voy à empezarla.... <nuas vendrà aqui gente? — 512 -

— 26 —

Cat. Tens rahó, no hi pensaba.

^Sabs ahónt ho podràs ferho? {Indicant . ) Aquí en esta sala.

(Inigo agafa tinter, paper, etc, y entra per la porta que li diu Catarina.)

Inig. Adiós, pues, mi vida. {Molt carinyo.)

Cat. Adiós, prenda amada .

(

— 513 —

— 27 —

ACTE SEGÓN

ESCENA PRIMERA. Catarina y Xato.

(Portant un got tapat ab un nape»^ com lo tapan los apotecaris .)

Cat. iQué dus?.... <?Qué dus?.... ^Dich qué dus?

(A cada pregunta d' aquesta, Catarina 's vd enfadant me?, veyent que 'l Xato cremat no li respon.)

i Respon com unbotavànt! Xat. Sis quartos de sal fumant. Cat. \Y donchs parla, cap de llus!

,;Per qué? (Xato deixa 'Igot sobre 'l taulell.) Xat. Per fregar la taca

que ha fet ab la llumanera . Cat. Ja ho veus, cantant qué t' espera Xat. í Jo ho crech! jmireuvos la maca!

<iPer qué fa aixó? perquè es nova

y jo no m' hi puch tornà,

que ó sino, li dich que allà

s' armava bona tramoya . Cat. També t' hauria aixafat

la mica de nas que 't queda. Xat. í Qué m' has de fer, tros de bleda! Cat. jFes que t' hi haguesses tornat!

^No has explicat pas re al pare? Xat. ;Ah! no, no, aixó no, senyora. Cat. Es que si ho sab vas à fora;

ja t' ho he dit cinch cops ab ara.

(Ap.) Aquesta colla de ruchs

així s' arregla. (Alt.) ^Qué fas?

[Xato estava detràs d' ella fentli gnnyotas posantse las dos mans obertas, V una frente V altre y apoyàntselas ar< un dels dits grossos frente la punta del nas; ella veyentho diu aquest «iQu» fas?» y ell per disimular diu treyentlas:)

Fat. No res, me gratava '1 nas,

que hi tinch picó . Cat. Aixó son cuchs . (Se 'n vd . )

— 514 -

— 28 -

ESCENA II Xato, Minique y donya Ramona.

{Senyora vella que vesteix eoccesivament elegant y extremada, Minique, que va ab ella, du calanyés.)

Ram. Buenas tardes.

Xat. Per servirlos .

(Lí assistent y la senyora s' assentanà la taula de m>'s prop del prosceni.)

Min. <jNo hay por aquí alguien? Xat. jBó!

Donchs que no soch ningú jo?

(Alt) Aquí 'm tenen per obehirlos. (Sech.) Min. ^Te enfadaste, Xato? Xat. Es clà.

Min. <:Pues qué hay de nuevo, chavó? Xat. <j Volen llet, volen mató,

volen natas, massapà, (etc. com antes.) Ram. Trae leche. Min. (Al Xato . ) £ Si? Pues leche . Xat. Dos llets per' questa senyora. (Se (n vd.)

ESCENA III

Donya Ramona, Minique.

Ram. (fDónde estarà la traidora? Min. Déjeme usté à mi que aceche.

— 515 —

— 29 —

Eam. \Aj Miíïique! si supieras lo que es ingrato ese Inig0,

à tan to amor, à fé me compadecieras. Min. Esto es lo que yo le digo. Eam. Es un traidor.

Le cedo mi hacienda toda pues sabes cuanto le quiero.. .

jAh! jvillanos! El con ella quiere boda; pero à fé que està el pandero

en buenas manos. El ha forjado este embuste por amor à esta vaquera!

<jNo es asi? (Siempre temblando.) Min, j Pero usté no se disguste! Eam. jYo veré à esta embustera;

(Abanicdndose.) venga aqui! Min. jPor Jesús, dona Eamona! i Si es esto culpa sin duda tan sólo de él! Eam. Mas ella es quien lo ocasiona. jDespreciar así la viuda de un coronel! Min. Pero viuda que lo ha sido i de tres mas, hablando en plata.

Eam. Es verdad;

fuera este el quinto marido. Min. (4P-) iNo tuvo tantos la gata! Eam. iQué maldad!

<iMas sabes quizàs, Miíiique, por qué no me quiere Inigo? Min. ^Cómo no?

<; quiere usté que se lo indique? Eam. Sí.

Min. Pues es por lo que digo y se acabo .

(Se ladea el calanés, observa un momento a dona Ramona y dice:)

Despierte, si està dormida, y pase la noche en vela,

contemplando su boca desguarnecida , do queda sólo una muela

titubeando . Sus ojos, son ya sin brillo, como los de una merluza

al morir; y no tapa su bolsillo, tantos postizos como usa

al presumir. Er cuti ayer satinado de esta cara de conejo,

se arrugo; y parece en tal estado, el cuero de un tambor viejo — 516 —

-30 —

que reventó. Ya sabé usté que don Juan y er cura der batallón,

le dijeron la narí de gavilàn, la cintura de corchón,

y no mintieron. Solo su peluca cubre una gràcia de gran monta

que la salva, pues con ella usté descubre no tener pelo de tonta...

porque es calva. Con que quite los postizos, y diran los que la alaban

de usté hartos, que sin colorete y rizos , es la mòmia que ensenaban,

por seis cuartos. Ahi tiene usté porqué no la quiere don Iguino; me lo pide, yo lo digo, y quedo en paz con usté.

(Mientras ha hablado, dona fíamona comprimia su furor abanicàndose, pero al conduir es tal la 'y dice:)

Eam. (jConcluiste ya?

Min. Sí, senora.

Eam. jPues eres un insolente!.. .

i un tuno! Min. Soy asistente

y al amo defendí ahora. Eam. Mas me has faltado al respeto . . . Min. jQué respeto ni ciruelas! Eam: Y se vé que te desvelas

por protegerles. Min. Si quieto

yo ni siquiera chistaba,

pero usté me pregunto

y la verdad dije yo...

£por qué, pues, lo preguntaba? Eam. Me insultaste. Min. jLa insulté!

Eam. Me has dicho jfea! Min. (Ap.) jAllà va!

Eam. Tu capitàn lo sabrà. Min. jPero à ver en qué falté!

Me ha mandado usté à llamar

preguntàndome en dónde era

que veria à la vaquera,

para poderla aranar.

Yo la contesté que aquí.

— Acompàname:— V.. ha dicho,

y obedezco su capricho.—

(J,Qué mas quiere V. de mí?

Me pregunta ahora porqué - 517 -

— 31 —

es de mi amo despreciada y si al decirlo se enfada, à ver jo £en qué le falté?

Eam. Càllate, que gen te viene.

Min. Es el mozo.

ESCENA IV Dits, Xato

(Portant la safata ab vasos de llet, pastas, etc, y deiocantho sobre la taula ahont ells estan.)

Xat. Aqui està aixó.

Min. ^Siempre chato?

Xat. Si senyó.

(Va arreglant à sobre la taula, 90ts, culleretas, etc, y ells comensan d pen- drer.)

Min. Pues esto es lo que conviene.

Eam. Oye, chico. (Al Xato.) Xat. Digui. Eam. Tu amo

<mo tiene una hija? XAT. Si. Eam . Y se encuentra ahora aqui?

Xat. Sí, senora. ^Qué la llamo?

Eam. Me haràs favor.

Xat. (Cridant d dins.) jCatarina!

ESCENA V

Dits, Catamna

Eam. (Ap.) iGruapa es à fé!

Cat. (A Xato.) ^Quí 'm demana?

Xat. Vegi; aquella castellana. —

Cat. jQuín gorro!

Xat. (Ap.) Sembla molt fina.

Cat. Déu la guart. (Acostantse y saludant,)

Eam. (Ab despreci.) Hola, <jeres tú?

Cat. Vostè ho sabrà.

Eam. <* Viene aquí

un tal don Inigo? Cat. Si. Xat. (Ap.) Veig que no ho nega à ningú. Eam. jYo soy su tia! Cat. (Retrocedint dos passos.) jj Vostè! ! Min. (Ap.) jJesucrito, qué esplosion! Xat. Amigo, jaixó si que son

íigas d' un altre pané! Eam. <jA qué viene tanto asombro? Cat. {Ap.) jDéu meu, y qué lletxa y vella! Xat. j Ah! ^vejàm qué respon ella? Cat. Donchs es vostè? (Ja tr anguila.) Min. (Ap. ab alegria y preparantse d escoltar.) jArmas al hombro!

- 518 -

— 32 —

Ram» Soy yo misma

Cat. M' en alegro;

pero.... ^qué se li oferia? Ram. Le he dicho que soy de él tia

y traigo un humor muy negro. Min. \Ap.) No se va à armar poca bulla. Cat. Vagi seguint endavant. Xat. (Ap.) \A veurer si 's donaran

quatre natas sense fulla! Ram. Y vengo para decirte

que al punto olvides à Inigo. Cat. ^Ho diu vostè? Ram. Yo lo digo,

y sirva para advertirte. Cat. Pero ^y ab quin dret m' ho diu? Ram. Con el que da su mamà,

que si es preciso vendrà. Cat. j Ja! jja! jja! Xat. (Ap.) j De tot se riu!

Cat. Donchs pot dir à la seva mare,

ja que per ço vè vostè,

que avuy mateix li escriuré

lo que ja veig que sab ara.

Fassins de procuradora,

digui que '1 permís nos doni,

si havém faltat que 'ns perdoni

y seré la seva nora. Min. (Ap.) jViva la gràcia, morena! Xat. í Ben xafat à fé de listo! Ram. Desvergonzadas he visto.... Xat. (j Ara pagaràs la pena!) Ram. Pero al oirte à tí

cree que me ha sonrojado. Cat. Noti que també m' enfado,

ab aixó, no insulti així. Ram. Pues bien, escúchame atenta

y acabe esto de una vez;

Inigo tan jóven es

que veinte anos solo cuenta;

al presente es oficial,

mas con voluntad entera,

al conduir la carrera

llegarà à ser general.

Soy hermana de su madre

y viuda del coronel,

vizconde del Cascabel,

que era primo de su padre.

En el campo, con valor,

ambos murieron , por suerte ,

porque nos dejó su muerte

de sus glorias el honor.

Tenemos todos el de,

podemos cuando se peina

entrar à ver à la Reina

y tomar con ella el té.

— 519 —

— 33 —

Nuestro patrimonio es rico, nuestras fincas muchas son, y ostenta nuestro blason cuatro ràbanos y un mico. Por esto entre horribles penas temo yo que esto se borre, y lo temo, porque corre sangre azul por nuestras venas; por esto al pasar susurra: Priva à Inigo, aunque lo anhela,

{Como .si oyese Li voz).

de una mujer, que su abuela

vendia leche de burra. — Xat. jS' ha esplicat com un gall dindi! Cat. <;Està llesta? Eam. Ya concluí.

Cat. Doncbs lo que ara diré aquí

convé que present ho tingui.

Jo no nego que '1 meu pare

es no mes que un menestral,

que si de cas guanya un ral

venent llet lo guanya encara.

Pero jo estich per merèixer,

tinch de arreplegà '1 que passa,

y dà al meu promès carbassa,

no 'm convé, com pot conèixer.

Així es que no 'm ^aré monja

mentres ell que rm vol, me diga,

perquè la seva sanch siga

blava ó de color de tronja. Min. jMuy bien dicho! (Ap.) Ram. (Ap. ab ràbia.) jEstoy en ascuas! Cat. Digui aixó à la seva mare

y si ell sempre 'm vol com ara,

m' hi casaré y Santas Pasquas. Ram. iPrimero que esto suceda

de existir he de dejar! Min. (Ap.) iZambomba! Ram. Sabré estorbar

que mancharse mi honor pueda.

Evitaré este siniestro,

y que él tome esposa dudo,

si ella no tiene un escudo

tan brillante como el nuestro.

^Puedes tú mostrarlo ó no? Cat. Crech que 'n corra algun per 'lla,

d' un cop que '1 pare va anà

d' armat à la professo. Ram. jlnsolente! jdeslenguada! Cat. jQué diu ... insolenta à mi! [Cremantse.) Min. (Ap.) ;E1 sainete empieza aquí! Xat. j Ah! jah! jah! ;ara m' agTada! Cat. Fins ara la he tractat bé

perquè té mes anys que jo;

pero si m' insulta, no,

- 520 — 3

— 34 —

y '1 que fa '1 cas li diré. i Miri que si 'ns treyem ílacas no sé pas qui 'n tindrà mes! Eam . Bien claro muestra lo que es

haberse criado entre vaeas. Cat. Sí, senyora; m' hi he criat;

bueno, ^qué hi ha? só vaquera ... y la meva mare ho era y tots sempre ho hem estat. Val mes aixó que una vella ab lo cap de pardalets, que 's vol casà ab jovenets de quaranta anys menos qu' ella. Eam. <;Qué quieres decir con eso? Cat. Be 'm pot entendrer prou bé;

que '1 voldria per vostè Xat. (Ap.) Aixó 's va posant mes tiesso. Bam. Pues bien, ya que lo adivinas,

es verdad, serà mi esposo. Cat. Com jo del turch. (Burldntsen.^ Min. (Ap. rilient sempre.) Qué gTacioso! Bam. Ya ves tú sidesatínas. Cat. <;Y ab aquets ulls de rajada, aquest nassot d' esparvé, y aquesta pell que ja té com de bufa reventada, vol enamorà à ningui? i Vagi al llit, que aixó es la lluna!» Bam. Y aun así, por fortuna,

soy menos fea que tú. Gat. ;Y quànts ne va deixà Herodes! Bam. Y como con elegància

visto al estilo de Francia. Cat. Sí, sí, à las últimas modas. Si Han sa '1 gorro que té li jugo que ningú '1 cull. Antes de ahí al carrer d' en Bull n' hi havia un de mes sensé. Bam. Bien; dejemos. si el sombrero es viejo ó nuevo, es el caso que, como con él me caso, su retrato y cartas quiero al instante. Cat. Tot correns.

Bam. Yo soy su novia y me toca ... Cat. i Encara no ha obert la boca que jo ja li he, vist las dents! Bam. Y es tan íijo como el sol

que lo que pido serà. Cat. Sí, ja ho pot embolicà ab una fulla de col. No sé com no té vergonya; enamorà un xavalet, umplirse de coloret y anà així ab gorros y monya.

- 521 - "

— 35 —

Ram . * Pues me dice à todas horas

que me ama, por si dudabas. Cat. í Anem, axuguis las babas

y vagi à las quaranta horas! Ram. Bueno, bueno, basta ya:

<jme das las cartas ó no? Cat. Ja 1' hi he dit. Ram. (Ddndole un hofeton.) Pues toma. Cat. (Furiosa.) ;0h! Vostè me V ha de pagà.

(Se tiran V una contra l{ altra, y '.<? ppgan V una cops de vano y V altra cop de puny. Tot lo que segueix hasta 'l fi d' aquesta escena, ràpit).

Min. í Dona Ramona!

Ram. i Malvada!

Xat. Catarina.

Cat. Fuig.

Min. jPues digo!

(Tots aquets versos pegantse, y fent grans es forsos lh dos homes per descompar- tirlaSi fins qve apareix Ihigo en la porta del fondo y sorpresos paran las barallas, quedant lo gorro espellifat.)

Ram. ;Ay Inigo! (Como pidiendo auxilio.) Cat. (Id.) Vina, Inigo.

ESCENA VI

Dits, Inigo

Inig. èQué es esto, senores?

Min. Nada.

Inig. <iCómo està aqui mi asistente? (A- Min.)

Min. Yo.... (Temblando.)

Ram. Después te lo diré;

ipero mira! Cat. i Mira!

Inig. <;Què? Ram. jQue esta mujer insolente — 522 -

— 36 —

me ha estropeado el sombrero! Cat. M' ha dat una bofetada. Xat. (Ap.) L' òpera ja està acabada;

ara s' armarà '1 bolero. Inig . Pero esto <i por qué fué? Cat. Me volia '1 teu retrato. Min. (Ap.) jAl fin todo este arrebato

yo quien lo pague seré! Ram. Cierto, el retrato pedia

porque me case contigo

y lo quiero. Cat. i Sents, Inigo!

Inig. Pues usted se engana, tia,

y sepa ya que mi esposa

serà ésta. {Catarina). Ram íVirgen bendita!

Inig . Mas que la ame esto no quita. Ram. jTú querer à esta, mocosa! Inig . Hoy la pido à su papà. Ram. ;Y yo te mato si lo haces! Inig . Tiita hagamos las paees. Ram. Yo lo diré à tu mamà;

y no pago al zapatero,

ni al sastre.... jY cómo es posible

(Llorando ) si te amo!.... jSi soy sensible! Inig. (Ap.) ;No entré en mal atolladero!

Pero (Jcómo supo usted ... Ram. jPor tu asistente! Min. Up.) Qué tal?

Inig. (A Min.) Y <;por qué? Min. <;Yo? Inig. i Animal!

Te voy à matar. Xat. ^Qué té?

(Inigo >s*treu la espasa, 's posa à córrer detràs de 'l assistent y van dant voltas y saltant cadiras per la escena; las donas &' espantan y corren detràs d ell per detenirlo, fins que (s j res< nta d la porta del costat lo senyor Antón tot vestit de veterano, ah un morrió y nlumero mòlt alt, y tots quedan sorpresos y com clavats cada hu à nl al püesto que ls trooa, formant quadro).

Cat. Inigo, per mor de Déu.

Min. j Socorro!

Inig. Te he de matar.

Xat. jAgafeulo!

Inig. jQue es parar!

ESCENA VII Dits y ;l senyor Anton.

(Alpeude la porta contemplantho ab los brassos plegats).

Ant. Mòlt bé! Mòlt bé à fé de néu! (Moment de pausa.) Xat. (Ap.) jDel susto tantóst caich d' oros! Ant. Si gosés, preguntaria

si aixó es la pescatería

ó bé una plassa de toros? Xat. Lo que es jo.... com vostè sab....

— 523 —

— 37 —

Ant. j Silenci! (Ab veu terrible.)

Inig. (jPor qué mi tia....

Ant. j Silenci dich! (Més terrible.)

Xat. Jo diria....

Ant. Tu ficat la llengua al cap. (Pausa.)

(Eesolut). Ja s1 en poden anar tots.

Inig. Dispense si....

Ant. (Ab imperi senyalant la porta). jCorrens fora!

(Se "n van lnigo, V assistent y D.a Ramona, tots confusos y ablo cap baix. Ca- tarina tremola.)

Ant. (A Cat.) Ara veuràs tu traïdora,

com per 'qui 't faré fer bots.

(A Xato). Tu vés allí ab en Joseph. Xat. Calli, que ara 'm fa pensar

que s' en van sense pagar.

jSenyora! jSenyora! ;ep! (S* en va correus pe 7 foro y cridant) .

ESCENA VIII Sr. Anton, Catarina.

(Auris que han quedat sols, lo senyor Anton creuhantse de brassos contempla un moment à Calarina y reprimintse diu:)

Cat. jPare! (Com suplicant.) Ant. jAlto! Alto aquí....

Jo no só de la sanch teva. ..

;No pot ésser filla meva

la que m' ha enganyat així Cat. £Y de negarm' que os só filla

teniu,, veyéntme, valor? Ant. Es que m' has fet tornà '1 cor

mes du que un boix de cutilla.

No ho ets, no, t' ho dich encare

y t' ho diré mentres visqui.

^En qué has vist que jo rellisqui?

^De qué 't semblas à ton pare?

^Quànt he fet semblants embrollas?

<íQuànts embolichs com aquestos?

(Amargura.) \Y encara diuhen que 'ls testos

se semblan sempre à las ollas! Cat. jPare! (Crit de l' anima.) Ant. jNo estava prou cego

estimante! jqué puch dirte

que 'm dava tant gust sentirte

com sentir 1' himne de Eiego!

<j Quant encara érats criatura,

ab ta mare, que al cel siga,

corrent per 'qui la botiga

no 'ns davas gust per ventura?

^No 't dúyam com dos tanocas

al jardí del general

à ensenyarte '1 pavo real

y à que desses pà à las ocas?

£Si acàs d' alguna joguina

t' agafava la fal-lera,

— 524 —

— 38 —

no anava jo à can Fradera,

v 't duya luego una nina! Cat. jPare! (Més fort que (l primer). Ant. i't ara, qne ja ets gran

t' he neg^at alguna cosa?

^No vas sempre ben airosa?

i Respon com un botavant!

lTy he negat ó no ho recordo,

sigui cart, sigui barato,

durte al Tívoli, al treatu,

y hasta à veure '1 ninu górdof

é,Xo t' he dat lo qu' has volgut?

Contesta. £Hi ha alguna cosa

que estan tne tú desitjosa

algun cop no hagis hagut? Cat. Pero....

Ant. La prenda mes fina

també 't vaig1 dà com tresor; %

aquesta prenda es 1' honor.

<;Hónt es P honor, Catarina? Cat. Jo....

Ant. Si has perdut lo séu brillo

ja no 's treu may més re d' ell;

no es com un moble, que vell,

se pót véndre à n' al martülo: Cat. iDonchs aixi 'm mori de rampa

si cap taca jo hi he fet!

i Lo tinch tant pur com la llet,

algun cop que no hi fem trampa! Ant. Donchs m' han dit, no sé cóm es,

que 't té cabells. Cat. (Ap.) Aixó '1 Xato.

(Alt.) Nos havém dat lo retrato,

pero no P hi he dat res més.

^ESCENA IX Dits, Minique.

Min. De parte de la seiïora

condesa del Cascabei

traigo à V. este papel

y este pliego. (Ho dona y se 'n va.) Ant. "(Desfent lo plech.) ;Ah! jtraidora! Cat. Qué serà? Ant. jAquest andalús

t' ha esquexat tota la grúa!

(Ab furor.) Mira lo que es; una cúa,

y grossa que sembla un 11 us.

{Treu del paper un any adit mòlt gros y /' ensenya com un peix quant agafa per la ganya.)

Cat. jAh! no pare, no, es mentida;

jjo no 1' he donada may! Ant. j Aixó de negarho ray

poch costa, desvergonyida!

— 525 —

— 39 —

(Rapidíssim.) jJa veus que 'm vindrà de nou; may ho he fet y 'm darà pena, pero ara la téva esquena tastarà '1 méu vit de bot!

{Va à despenjar un vit de bou d un racó y V empunya.)

Cat. Fins la mare que no es beata

perdó os demana per mi! Ant. Si ella ara fos viva, aquí

à cops de xinel-la 't mata.

jDeshonras las xarreteras

y totas aquestas creus

de Sant Llorens dels Piteus!

Para la esquena, ^qué esperas?

Cat. ;Pare! (Cayent agenollada.) Ant. Tu 'm tocas F honor;

donchs pren paciència si 't tiba .

[Alsa H làtigo ver pegarh, quant se sent gran burgit de gent que vé ab los mili- cionos 4 y 2, cridant.)

Mil. 1. jViva '1 capità!

Mils. Que viva.

Ant. Esperat y ten valor. (A Cat.)

ESCENA X

Sr. Anton, Catarina, milicianos 1 y 2, y altres

Mil. 1. A dintre de aquesta carta, que podrà llegí al moment, — 526 —

— 40 —

hi trobarà '1 nombrament

de capità de la quarta.

<:Noes vritat? i Al 2.) Mil. 2. ;Ah! no, sí si.

Ant. Si volen capità honrat,

crech que s' han equivocat,

han de tombar de camí. Cat. jPare! (En tó suplicant.) Mil. 1. Y donchs ^que no ho vol sé?

Ant. No. Mil. ^Perquè? Ant. Perquè es justicia

qu' hi hagi honor en la milicia;

no 'n tinch ja, y me 'n surtiré. Mil. 1. Miri que jo no crech bolas. Ant. Repari aixó si ho duptava.

(Senyalant à Cat. ajonollada.)

Mil. 1. (Ap.) ;Ay! jCaratsus! jo pensava

que fregava las rajolas.

(Ap. al 2. ) i Aixó sab lo que déu sé?

que s' ha descubert alló

y li P^a. Mil. 2. jAh! no, sí, no.

Ant. Aquí à cops la baldaré. Mil. 1. Nos havem quedat tots frets. Ant. Qui per 1' honra aixís se venja. Mil. 1. Vejàm. (Mirant lo peu del senyor Anton). Ant. (jQué? Mil. 1. Miri; li penja

la beta dels calsotets.

(Lo senyor Anton si arregla y despès diu:)

Ant. Donchs ja ho sap per endavant

y ho podrà advertí al moment:

renuncio '1 nombrament.

y avisin al comandant. Mil. 1. Pero '1 cos ja s' hi conforma

y tot quedarà olvidat. Ant. jLT home que està deshonrat

no pót portà un uniforme!

(A Cat.) Y tot per tú, jvatua nell!

i per tú!.... j'l meu cap desa tina!

Prepàrat que ab la tunyina

t' haig de alsar tres dits la pell.

(Lo Sr. Anton và d pegar, pero tots lo deturan.)

Mil. 1. jHome, no, per mor de Déu!

<;No es vritat? (Al 2.) Mil. 2. jAh! no, sí, sí.

Ant. jJa la poden mirà aquí!

M' ha enganyat pitjor que un juheu.

Es capàs de fe una embrolla

fins allà hont no hi pot eixí,

y sembla que may aquí

ha romput cap plat ni olla.

(Los versos anterior, ab amargura y senyalant à Catarina, que amaga ' l cap entre las mans. Be prompte creix la seva ràbia, V agafa, V alsa, y diu ab tó ferestech.)

— 527 -

— 41 —

Alsat y estarém pagats, veyente com per 'qui saltas. |Si téns valor per fer faltas, tenlo per rébre estufats! Cat. jPare!

Mil. 1. {Al 2.) ^Aném? (Comensant d anarsen.) Mil. 2. jAh! no, sí, sí.

Ant. La noya que es ignocenta

ab lo cap alt se presenta,

y no té pór com tú aquí. Cat. Donchs pegui. {Presenta la esquena.) Mil. 1. jAhur! Ant. {A tots ab imperi.) Fora ja.

(Se cn van los müicianos; lo Sr. Anton prepara el làtigo per pegar d Catarina, y ella al veureu, 's tomba- y diu com inspirada y ao un crit arrancat de V" ànima:)

Cat. jSi à en lo cel te trovas, mare,

digas que no es cert al pare!

jDigau mare! Ant. iFilla! Cat. . jAh!

{Al sentir la esclamació de Catarina, H Sr. Anton creu que es ignocenta, 's tiran l' un als brassos de V altre y anareioo Inigo a) peu de la porta. Moment de pausa.)

ESCENA XI Dits, Inigo.

Inig. Buenos días.

Ant. {Deixant d Catarina) jAh! ^es usted? Inig. Sí, senor.

Ant. Donchs partim peras.

^Veu aquestas xarreteras? Inig. Desde que he entrado . Ant. Donchs bé.

Antes podia portarlas

com à mostra de valor;

pero ara he perdut 1' honor

y avuy hauré de. Ilensarla3. Inig. Quizàs sólo por decoro,

si lo hace, cuentas le pidan. Ant. Donchs las vendré als que cridan

— Galones de plata y oro. Inig. <i Al concebir tal intento

qué motivo impulsa à usté?.... Ant. Un mòlt gran, y '1 sabrà bé

sí vol ara escoltà un qüento . Inig. Sí; mas pido por favor

y por no escucharle en vano,

que lo cuente en castellano

pues le entenderé mejor. Ant. Li diria disbarats

. que vostès may Is perdonan,

perquè aquí casa hi enrahonan

no més que 'ls plats esquerdats.

Li contaré en català.

— 528 —

— 42 —

Inig. Sea, pues, como V. quiera.

Ant. Si, y aquesta es la manera.

de que ho expliqui més clà.

Una vegada era un pare

que sols tenia una filla;

eran una gent senzilla

com ne corren molt pochs ara.

Lo pare havia estat mosso

d' un lloch lo mateix que aquet,

no més per munyir la llet

y portà '1 bèstia à n' al fosso.

Estalviant siga com siga

y treyent una rifeta,

va fe alguna pesseteta

y va plantà una botiga.

La botiga va anar bé

y despatxant molts matons

se va fer home de pinyons ...

(líïigo va d iaterrumpirlo. )

De seguida acabaré.

Un cop ja 's va veure instuit

y tenint d' unsas un cossi,

volgué engrandir lo negoci,

ab altres socios reunit.

Van llogà uns magatzems bons

d' una fàbrica de cintas

y 's posaren à fer pintas,

y calsadors y botons.

Ab vacas y aquestas manyas

va tenir tan bona lluna,

que 's pot dir, que la fortuna

b ve tota de las banyas.

Mentrestant, la séva filla

se va anar fent una dona,

tan hermosa y tan bufona

com pot sé una francesilla.

iCóm ab lo séu niu la merla,

ell hi estava embabiecat!

Ja se sab que 1' escarbat

à lo séu fill li diu perla,

Tenint donchs la filla gran

y tants diners com volia,

va plantà una vaqueria

més bona y més elegant.

La noya alli despatxava

y 's creya casaria tart, *

quan sab ell que un militar

fent gresca la festejava.

Lo vehinat, que està d' humor,

d' ella 's riu, y 'm diu ximplet.

Inigo Llopis, £qué has fet

de la noya y del honor?

Inig. Soy noble, soy espanol y lo jura el labio mío, es pura ... como el rocio que brilla al salir el sol.

- 529 -

— 43 —

£ Y si així no hagués estat vostè creu que ara viuria? Pues <ià qué tal gritería? Per lo que dirà '1 vehinat. Veyàm ara V adrogué y '1 sastre d' aquí '1 davant, qué han de dir?

Lo que diran, callar pronto les haré. £ Y cóm ho fa, caramot? Con ésta. (La espasa.)

i Vagi al burdell! i Ja veig jo que té '1 cervell més clar que aquest xerigot! jSoy honrado!

Ja m' ho sembla.

\Y militar!

jQué ha de sé! j Si de soldats com vostè ne venen à quarto '1 rengla! i Pare! (Suplicant.)

Militars honrats, ja sé que n' hi ha y no li nego, pero à vostè, desde luego '1 poso al lloch dels malvats. ;Ay! jque mi ira à estallar va! ^Qué farà que ningú '1 noti, un home, que du un bigoti com un xavo de safrà? i Basta! (JDesenvayna la espasa.) jlnigo!

Ant. (Desenvaynant també.) Aixim' agrada; jo só guardià nacional y vostè al fi un oficial; la cosa està equilibrada.

— 530 —

Ant.

Inig. Ant.

Inig.

Ant. Inig. Ant.

Inig. Ant. Inig, Ant.

Cat Ant.

Inig. Atn.

Inig. Cat.

— 44 —

Cat. j Pare, per la mor de Déu! Ant. iCobart! jsurtím de seguida! Inig. jLe costarà à V. la vida! Cat. ilnigo! jlnigo! jno ho feu!

{Tota aquesta escena, embestintsc, detetiintse y hilxant segons indica lo didlech. Las vacas remugan de tant en tant.)

Ant. Si à n' al pit no se li enfonza

castigant las sévas tramas,

li romperé aquestas camas

que de lluny sembla un onze. Inig. jVamos, pues! Ant. í Anem!

Cat. ;Ni un pas!

(Catarina tot d' un cop y com inspirada, al veurer lo perill, va al taulell, agafa 'l got de sal fumant, lo destapa, y posantsel d n' als llabis intercepta 'i pas de la porta. Molt rdpit.)

\0 antes que '1 sabre os desgarri me n' aniré à V altre barri! jCatalina! {Retrocedint horrorisats.) iFilla!

jAtràs!

i Si s' alsa una espasa sola, me bech jo aquest sal fumant, y 'm quedo espatarnegant com un gos quant té la bola! iFilla! (Cauhen las espassas de tots dos.) jTente!

j Basta ja! ; Juréume fentme la creu que may més hi tornaréu! {Veus fora.) jViva Y Anton! (Altras veus.) ;Viva!

iAh!

i Ah!

Inig. Ant. Cat.

Ant. Inig. Cat.

Ant. Inig.

ESCENA XII

DITS, DONA KAMONA,

que surt ab un gorro nou, més ridícul.

Ram. Ha de perdonarme V.; (Al Sr. Anton.)

al asistente he mandado

poco hace, para un recado,

y al darle me equivoqué. Ant. éQué vol dir? Inig. jOtra vez mi tia!

Ram. Que por tomar el paquete

de cartas y aquel billete,

tomó un postizo que había

envuelto en otro papel. Ant. iAh! ja entench, aquellas trenas.... {Dàntlashi.) Ram. Sonmias. {Ap.) i Ah! jcuàntas penas

por tener un novio infiel! Ant. jAbràssam donchs, Catarina! Cat. í Pare! {Deixant lo got y abrassantho.)

- 531 -

— 45 —

Ànt. j Filla del méu cor!

y jo no 't creya! Inig. (Ap.) i Valor!

Ant. T' has salvat d' una tunyina. Inig. ^Tía? {Ella no V havia vist.) Ram. I Hola! <jaqui tú, Inigx)?

Ant. (Ap.) jMare de Déu, quina fatxa! Inig. Yo idolatro à esta muchacha,

y si del senor consigo

que me la dé por esposa,

soy feliz.

Ram. (Exasperdndose .) jEs imposible!

£tú una vaquera? jes terrible! Inig. Es tan buena como hermosa. Ram. jSerà un sueíio lo que pasa!

Pues <jy yo? Inig. V. ya sabia

que à Catalina quería. Ram. jlngrato! <j A mi calabaza?

Pues bien, sabré casjtigarte;

à otro dejaré mi herència. Ant. Si té tant poca conciencia,

ves, noya, ja pots casarte

y os donaré tot lo méu. Cat. j Ah! jgracias! Inig. No lo permito.

Ant. Res li dono ni li quito,

que tot lo que tinch es seu. Ram. Tu madre no cederà.

ESCENA ULTIMA. Dits, Xato, Minique, luego Milicianos 1, 2 y molts altres.

Xat. Senyó Anton, los he seguit; (Entra cansat.)

pero ni ella ni '1 mosquit....

Estich que no puch bufà. Ant. Ja està arreglat. (Ap. al Xato ensenyantli .) Xat. iüh! Donchs bé.

Min. (Entrant . ) De parte de mi senora

que lea V. (Dando una carta d Cat.) Inig. Leedlo ahora. (Cat. llegeix.)

éQue no?

Cat. (Contenta.) ;Que sí, y que hi convé! Ram. Sí, pues me voy à casar

con el que hoy se me presente,

sólo porque .esta insolente

nunca me pueda heredar. Min. «iMe quiere usté à mí? Ram. Te quiero,

y me caso aunque no os cuadre.

(Derepente.) Pero no, (Con desprecio ) por que tu padre,

creo que fué zapatero. (Se 'n va.)

(Mil. i, Mil. 21 f y molts altres milicianos entran fent gran broma.) - 532 -

— 4<) —

Mil. 1. Viva '1 senyó Anton.

Tots. jQue vivaj

Mil. 1. De part del senyó Jordà,

que acepti '1 ser capità. Ant. Ho seré.

Mil. 1. ^Si? iDonchs arriba!

Ant. Com que soch ara ja honrat,

ho puch sé y tant se me 'n dóna,

la noya es bona minyona

y m' havia equivocat. Mil. 1. UZS.^Hosentbé?

^IL' ?' ™ , íAh! no> 8Í> «i.

Mil. 1. M en alegro.

Mil. 2. ° jAh! no, si, no.

Ant. Ara celebrém aixó

refrescant un xich aquí,

jXato! copas y licor. Cat. També 'n vuïl jo.

£lnt· Vina, nova.

IniCt. <;Es bueno? Ant, _ Sense tramoya,

y li donarà valor.

(Mentrestant, lo Xatò.ha portat copas y botellas de licor )

Cat. (A Inig.) ^M' estimas, Inigo?

Inig. Te amo, mi hermosa.

Ya no eres vaquera

de la Piga rossa. Ant. Donchs à beúre y se acabó. Mil. 1 . Y que vagi ab armonía. Ant. [No hi ha res com F alegria! Mil. 2. jAh! si, sí, sempre ho dich jo.

(Xato ha dut lo menester y mentres se van assentant y disposat, tse per ibeurer Çatarinas' adelanta al públich y diu:) uun™ Per}Deure) >

Cat- Si una cosa bona

hi ha en aquesta vida que à viurer bé 'ns crida tocantnos lo cor, aquesta gran cosa se diu jBon humor!

PROU

- 533 -

— 47 —

TAULA DELS SINGLOTS POÉTICHS

que forman la

Primera Sèrie — Volúm primer

p*g-

1 La butifarra de la llibertat 1

2 La Esquella de la Torratxa . 21

3 Lo Cantador 89

4 Lo Castell dels Tres Dragons. . 133

5 Cosas del Oncle 189

6 jOusdeldía! ............ 223

7 Las pildoras de Holloway, ó la pau d' Espanya. . 269

8 Si us plau per forsa . . 301

9 Un Mercat de Calaf. . . 347

10 Un barret de riallas. . . 403

11 La venjansa de la Tana. . . 441

12 La vaquera de la Piga Rossa. . . . . . . 489

NOTA : Pera la foliació general de tots los Singlots que figuran en lo tomo primer d' aquesta colecció, s' han de seguir los números que hi ha al peu de cada pàgina, que son los que han servit pera formar aquesta taula. Los números que van à dalt de las pàginas indican la foliació de cada Singlot.

— 534 —

OBRAS QUE ACABAN DE SALIR A LUZ

Ptas.

Poesia del pervenir, por F. Salazar Quintana, con una carta de D. Francisco Piy Mar- gall, obra aoornada con 72dibujos de Gómez Soler y una elegante cubierta al cromo, i tomo en 8.° •• • • • » 2^50

Trata de blancas. Novela social, original de D. Eusebio Antonio Flores, ilustrada con 8 làminas sueltas, por F. Gómez Soler. Forma un elegantísimo tomo de unas 500 pagina» en 8 °, encuadernado con una preciosa cubierta al cromo 3*00

Romances de Corte y Villa, por Francisco Gras y Elías, con un prologo de Federi»'© Soler, obra adornada con profusión de dibujos de Dieguez, Gómez Soler y Vazquez. Forma un elegante tomo en 8.° 2*50

Hàllanse de venta estàs tres últimss obrss en las principales librerías de Madrid y Barcelona, donde también pueden dir: girs e los pedidos.

Guide de Barcelone et ses environs, précedé d'un manuel de conversation français-es- pagnol. Vues des principaux édifices civils et religieux, monuments, théatres, etc, etc.

1 vol. en 8.° tela 4'oo

Obras català nas del popular escriptor C. QUMÀ

Fruyta del temps. — Colecció de poesias, formant quatre tomets titolats: Fruyta amar- ga, Fruyta verda, Fruyta agre-aolsa y Fruyta madura, a.a edició, ilustrada. Cada

tomet o'so de pesseta, tots junts 2 '00

L* amor, lo matrimoni y '1 divorci. — 4/ edició, ilustrada o'so

Del bressol al cementiri. — 4.* edició, ilustrada . o'so

Buscant la felicitat. — 3.* edició ilustrada o' co

Petons y pessichs. — 3.* edició, ilustrada o'so

Barcelona en camisa. — 3/ edició, ab dibuixos o'so

Lo dèu del sigle. — 2.* edició, ilustrada o'so

«-Home ó dona?— 2.* edició, ilustrada o'so

La dona nua (j Moralment!) — 3.* edició, ab dibuixes ©'50

Tipos y topos. (Colecció de retratos). — 2.* edició, ilustrada o'so

jGuerra al còlera! Instruccions per combàtrel.— 2. 'edició , . . . 0*25

Cla y català. Llissons de gramàtica parda—·z." edició, ilustrada o'so

Don Quijote de Vallcarca. — Viatje extraordinari o'so

jEcce Homo! Monólech en un acte y en vers.— 5.* edició 0*50

Mil y un pensaments. Colecció de màxim as y sentencias, escrita txpresament pera la

classe obrera — Un tomo de unas 100 pàginas i'oo

Lo Rosari de T Aurora. — Àlbum htimoristich, ab infinitat de caricaturas, 2.* edició , . 0*50

Filomena. — Viatje de recreo al interior d' una dona. . o'so

Lo còlera y la misèria, y una carta al Dr. Ferràn. (Agotantse) o'so

Sobre las donas.— Polèmica entre C. Gumày Fantàstich 0*50

Gos y gat. — Juguet cómich en un acte y en vers. 2." edició i'oo

Vuyts y nous.— Ab lo retrato del autor , . o'so

Un cap-mas,— Juguet cómich en un acte y en vers ikoo

20 minuts de broma. — Un tomet que conté dos monólechs representables , titolats:

jTres micos! y Un cessant. 2.* edició, ilustrada 0*50

Lo pot de la confitura. — Colecció de poesias. ofcso

La Exposició Universal. — Humorada agre-dolsa, en vers, 2.a edició o'so

Cura de cristià. — Juguet cómich en un acte y en vers. (En colaboració ab J. Roca y

Roca) .' i'oo

Guia còmica de la Exposició Universal.— Un tomo d' unas 100 pàginas, ab un pla- no y varios dibuixos. . i'oo

L' amor es cego. — Juguet cómich en un acte y en vers . i'oo

Una casa de dispesas. — Juguet cómich en un acte y en vers i'oo

Cansòns de la flamarada —Un tomo de 128 paginas i'oo

La primera nit. — (Impresións d* un nuvi). 3.* edició ilustrada o'so

Lo dia que 'm vaig casar. — (Impresións dy una núvia). 2.* edició, ilustrada. . . «'50

Ensenyansa superior. — Juguet cómich, en un acte y en vers i'oo

Drapets al sol. — Escàndol humorístich ilustrat. 2.* edició o'so

Quinze días à la lluna. — Gatada en vers, ilustrada o'so

Ni la teva ni la meva. — Comèdia en tres actes y en vers . . 2 '00

Un viatje de nuvis. — Humorada en vers, ilustrada. 2.* edició o'so

<Quína dona vol vostè? — Humorada en vers, 2.a edició iiustiada o'so

Lo primer dia.— Juguet cómich lírich, en un acte y en vers i'oo

LA CAMPANA DE GRACIA. Senmanari ilustrat, lo més antich y popular d' Espa- nya (5 cèntims de pesseta '1 número) . — Preu de suscripció. Cada trimestre, Espanya, Ptas. 1*50; Cuba, Puerto Rico y Filipinas, 2; Estranger, 2^50.

LA ESQUELLA DE LA MORRATXA. Senmanari humorístich y literari, ilustrat

ab profusió de grabats (xo cèntims de pesseta '1 número). — Preu de suscripció.

Cada trimestre, Espanya, Ptas. 3; Cuba, Puerto Rico y Filipinas, 4, Estranger, 5.

Los que desitjin ocuparse de la expendició de aquets periódichs, ab un avis se 'ls enviaràn las

OBRAS CATALAN AS

SINGLOTS POETICHS per D. SERAFÍ PITARRA

Nova edició de Iuko en octau ab profusió de ninots

Actes. Autors.

D. Serafí Pitarra.

. id. . .

. . . id. . .

. . . id. . .

. . . id. . .

. . . id. . .

. . . id. . .

. . . id. . .

. . . id. . .

. . . id. . .

. . . id. . .

. . . id. . .

La Butifarra de la llibertat original

La Esquella de la Torratxa. . . . parodia

Lo Cactador parodia

Lo castell dels tres dragons. . . . original

;Cosas del oncle! original

Ous del dia parodia

Las pildoras de Holloway ..... original

Si us plau per forsa original

Un mercat de Calaf original

Un barret de riallas • . original

La Venjansa de la Tana parodia

La Vaquera de la piga rossa. . . . parodia

Pròxims à publicarse per estar agotats

L' Africana, parodia d' aquesta magnífica opera id.

La Mort deia Paloma id.

Las Carabassas de Monroig. . . . original 2 i d.

Lo punt de las donas joguina 2 . id.

Pròxims à acabarse. — Edició en quart

Lo Boig de las campanillas id.

Ltceistas y cruzados originul

En Joan Doneta . ....... id.

LosHéroes y las grandesas. ... id.

L' últim trencalós id.

id. id. id. id. id.

Faust, patodia de aquesta magnífica òpera id.

II Profeta id. id. id id.

Gra y Palla, paper per matar ratos, colecció de poesías id.

Ftas.

0.50

0,50 \

0.50

0.50

0.30

0.50

0.50

0.50

0.50

o. 50

0.50

0.50

0.50 0*50 0.35 0.25

0.25 0.25 0.25 0.50 0.25 o .25 0.25

0.50

Actes.

Autors.

Cinch minuts fora del mont. . . . original

Lo diari ho porta joguina

Tres blanchs y un negre original

id. id. id. id.

Eduart Aules . . id. . . . id. .

Cel Rogent. Cap y cua. . !Tot cor! .... Per no mudarse de pis

;Mal pare! (drama) 4

Lo Bordet, original 3

Lo plet de 'n Baldomero, comèdia 3 Passió política. Tragi-comedia satírica històrica eu 4 actes y 11 Srs. Real y Roca, il-lustrada ab 17 caricaturas. ....

Una noya es per un Rey original 1

Antany y enguany. revista 1

Un pollastre aixelat original 1

id.

id.

Pfcas.

0.50 1

0.50

Joseph Roca y Roca . . . id. . * . . . . id. . . . cuadros, escrita per los

Al altre mon. La por guarda la vinya. Las Atmetllas d' Arenys. Un embolich de cordas. La Sabateta al balcó. . La Urbanitat. . .

id. id. id. id. id. id.

D. Pau Bunyegas. Do* gats dels fi ares. D. Jcseph M. Arnau. . . . id. . . .

D. Lleó Fontova. D. Joseph M. Arnau. . . . id. . . . D. Frederich Soler, id. . . .

0.50 o. 25 0.25

.50 •50

Nits de lluna, aplech de p esías de Frederich Soler (Pitarra), ab dibuixos de J. Lluí > Pellicer, 1 tomo en 8.° ..... 2

Poesías festivas y satíricas, del Rector de Vallfogona, ab dibuixos de Pellicer Mon- seny, 1 tomo en 8.° . . . 2

Poesías serias, del Rector de Vallfogona, 1 tomo en 4.0 1

Cansons ilustradas per Apeles Mestres, acompanyadas algunas d' ellas ab música au- tografiada, de Joseph Rodoreda, 1 tomo en 8.* ab molts dibuixos 3

Carn y ossos. Batalla entre la vida y la mort. Obra en vers original de S. Gomi-

la, ab dibuixos de F. Gómez Soler, 1 cuadern en 8 9 0.50

En Joanet y en Lluiset, parodia de D. Juan Tcnorio. per Sanall y Serra , 1 tomet

en quart, ab dibuixos de Gómez Soler 0 50

La direcció del Globo, per Sanall y Serra, 1 tomet en 4.0 ab dibuixos de Moliné. 0.50

Dos dotzenas de capellans. Apuntacións del natural. Lletra de Llanas. Dibuixos de C- B., 1 tomo en 16.0 0.50

Cuentos de la vora del foch, per Frederich Soler (Serafí Pitarra). Edició ilustrada per M. Moliné, ab una preciosa cuberta al cromo, x tomo en 8.° 2

Cuentos del avi, per Frederich Soler (Serafi Pitarra). Edició ilustrada per M. Moli- né, ab una magnífica cuberta al cromo, 1 tomo en 8.° 2

Lo Romiatge de 1' ànima. — Poema de D. Víctor Balaguer, ab la traducció caste- llana, 1 tomo en quart. 1

Pequeneces catalanas, — Menudencias, pel Pare A. March, de la companyia de La

Esquella de la Torratxa, ab dibuixos de Mossèn M. Moliné (2.a edició) 0.30