7 7 o 4
^:'">;-'.; ,: lo
NIU D' AUCELLETS
IDILI EN UN ACTE Y EN VERS
ORIGINAL DE
LLUÍS millà
TES**"1
lluís suner casademunt
BARCELONA
I M PREM PTA "LA CATALANA" DE J. PUIGVENTÓS Dormitori Sant Francesch, 5 1S98
A la senyoreta Domus, senyora Mo- rera, senyor Capdevila y senyor Salvat.
Fora ab nosaltres la més negra de las ingratituts, si no féssim constar en la primera plana '1 testimoni d' admiració ver à vostès, que ab son talent y volun- tat, han fet que 'ls deguém un èxit que no podiam esperar.
Rebin tots la més coral enhorabona y serveixin aquestas fatllas com à pú- blich testimoni de lo que per ells senten
LOS AUTORS.
REPARTIMENT
Personatges Actors.
IGNOCENCIA Srta. Domus.
D.a SOCORRO Sra. Morera.
Sr. MANELET Sr. Capdevila..
RICARDO » Salvat.
Director: Capdevila.
època: estiu
Dreta y esquerra de 1* actor.
Aquesta obra es propietat del autor y ningú sense son permís, podrà representaria ni reimprimïrla. La galeria dramàtica de don Joan Molas y Casas, situada en lo carrer del Hospital número 14, 2.0, es la única encarregada del cobro de drets.
Queda fet lo dipòsit que marca la lley.
ACTE ÜNICH
Jardí ab reixat per tot lo fondo. — Fatxada de casa à la dreta, ab fi- nestra que dona de cara al públich.— Sota la finestra, un banch de pedra. — A V esquerra, y en primer terme, un grupo d' arbres molt elevats. Sota d' ells un banch de pedra sense respaldo ni brassos.
ESCENA PRIMERA
Lo Sr. MANELET dalt del arbre apoyant un peu en una escala de estisora. Després D.a SOCORRO, per la casa.
Sr. Man. jAy, vàlgam Deu! Vàlgam Deu!
jVàlgam Deu! Lo cap me roda y las camas me fan figa: cauré com una granota. jAy, que cauré, que cauré! jJo si que li feta bona! iSocorro! Donya Socorro. jSocorro! Ningú m' escolta! jCauré! y de segur serà íentme alguna cosa nova... Cauré y 'm badaré '1 cap lo mateix que una escarxofa. Senyora donya Socorro, jsocorro! S' ha tornat sorda, i Donya Socorro!... Naranjas. Donya...
D.* Soc. (Surtint.) iQuins crits! jque esbalota! Sr. Man. Gracias à sant... Patantúm
patró de trenchs y butllofas.
Ja era hora que vingués. D.a Soc. jPero senyó!... jAquesta es bona!
^•que fa d' aprenent de mico
dalt del arbre? Sr. Man. Fora bromas.
D.* Soc. Espliquis. <$Que fa enfilat?
671352
— 6 —
Sr. Man. Per ara, ballo la polca.
D.a Soc. jPero no veu que caurà!
Sr. Man. Prou que ho veig que '1 mon tremola.
D.a Soc. No, qui tremola es vostè.
Sr. Man. Aguanti, y deixis de bromas.
D.a Soc. Vaja, ja aguanto.
(Aguantantli la escala.) Sr. Man. Cuidado...
Ab manya, al fí, tot se logra.
(Baixant ab molta por.) D.a Soc. Vàlgali la meva ajuda,
que si no 's trenca la closca.
jQue buscava dalt del arbre! Sr. Man. Buscava un niu. D.a Soc. jDe cigonyas!
Sr. Man. No, dona, de pardalets.
Vostè sab que ma neboda... D.a Soc. La senyoreta Ignocencia. Sr. Man. Per los nius se torna boja,
y jo que vull satisferli
tots los gustos, pues m' abona
lo meu enamorament,
ja que te d' ésser ma esposa... D.aSoc. Je, je...
(Mitj rihent.) Sr. Man. jY ara! Que li passa!
D.a Soc. No res: que 'm fa pessigollas
la punta del nas... jetxérn!
Estich mitj constipadota,
y... jetxém! jEtxérn!
(Estornudant.) Sr. Man. Deu la valga.
D.* Soc. Gracias: y à vostè li donga
tot alló que necessita
per casarse, arribant V hora,
y de passada li trega
tot lo que realment li sobra. Sr. Man. ;Y ara! jQué diu! D.a Soc. Lo que sent.
Sr. Man. iQué dimoni s' empatolla!
jQué 'm falta à mi per casarmel
jQué 'm sobra, per tenir dona! D.a Soc. <jVol que li parli ben clar?
Donchs, escolti: vostè es home
que ja passa dels cinquanta,
y perquè te una neboda
rica, jove, sens amparo,
ignocenta y agradosa,
vol casarse sense veurer
que no la pot fer ditxosa,
perquè li falta... li falta...
- 7 — x
Sr. Man. Tornemhi: parli clar, dona,
jqué 'm falta! D.a Soc. 'L caixal del seny.
Sr. Man. Ja 'm surtirà. D.a Soc. Poca solta.
Sr. Man. Senyora donya Socorro,
fassi M favor en bon' hora
de no tirarme indirectas
que degradin la persona. D.* Soc. Y donchs treguis la mania
de casarse ab una noya
à qui triplica la edat.
Te un cascabell à la gorra,
créguim, senyor Manelet,
Vostè no '1 veu ni se '1 nota,
pero li te, no hi ha dupte;
quan parla d' amor, li sona,
li fa sing, sing, dins del cap,
y '1 cervell. li destarota. Sr. Man. Bueno: si li tinch millor.
Aixó à vostè no li importa.
Jo soch qui soch, y vostè... D.* Soc. No soch ningú, aixó V abona: i soch una antiga criada
de la casa, una bojota
que 's fica ahont no la demanan.
Ja ho sé, no es pas cosa nova.
Jo soch aquesta, y vostè
es un vell vert, camas tortas,
cap sense dents, orellut,
nafrat, ranci, ple de gota,
estantís, y etcètera, etcètera.
Ja he cantat tota la solfa.
Fassis donà una mirada
que '1 cascabell de la gorra
li darà molt que sentir:
ja ho sab, tururut, dotze horas.
(Se'n ra.)
ESCENA II
Sr. MANELET, sol.
jQuin xàfech! jHe quedat mut! Lo qu' es aquesta vegada ja haurà quedat descansada. iM' ha deixat com un drap brut! M' ha deixat ab sos trontolls, que no se pas manejarme:
aquell que vulga plegarme tindrà de vení ab uns molls.
(Pausa curta.)
Serà vritat lo que diu, que per casarme soch vell y que tinch un cascabell à la gorra! jFém V ull viu! Veyàm, remeném lo cap, veurém si sona ó no sona: desgraciada la persona que li queda un dupte al pap.
(Remena '1 cap còmicament.) Per ara no sona res. Si '1 tingués be '1 sentiria. Es ben clar que sonaria per pochs moviments que fes. Cosas d'ella jba! un rampell que no dú cap conseqüència: jo 'm casaré ab 1' Ignocencia apesar del cascabell.
(Se 'n va per la casa.)
ESCENA III
RIGARDO é IGNOCENCIA que venen pe '1 fondo. Ella porta un niu d* aucellets tapat ab lo devantal: ve com jugant à fet ab en Ricardo que 's resisteix à jugarhi.
Ignocen. No m' atrapas... j Ela! |ela!
Jo soch dona y tinch mes forsa... Corro mes que tú, Ricardo: no m' atrapas no, vergonya, vergonya me 'n donaria...
(Fentli babarotas.)
Ricardo. Ignocencia, vaja, dona,
no sigas tan criatura. Ignocen. Uy!... fugiu!... 1' avi marmota..
Semblas talment Sor Angustias
que en lo convent à tot' hora
deya ab cara de vinagre
y ab veu que entonava ab T orga:
— Ninas, ninas, compostura,
las pondré à pan y cebolla
si no reportan sus ímpetus
belicosos. — iQuina dona!
no 'ns deixava respirar.
Jo vull ayre, saltar, corre,
alegria, <;y tu, Ricardo? Ricardo. Jo vull que no sigas boja,
— 9 ~
que pensis, que tingas cor,
que deixis de ser tan... noya. Ignocen. iQue tinga cor! Prou que 'n tinch...
Ara justament se topa
que tinch mal de cor, tinch gana
de brenar, ja deu ser 1' hora. Ricardo. Vaja, està vist cosineta
que per cor hi tens un'olla.
Es inútil lo que 's fassi
perquè entenguis... Ignocen. Poca solta.
Ara m' enfado, te, ves:
no t' estimo gens ni gota.
(Seu en lo banch de sotà Ms arbres.) Ricardo. (Jo en cambi t' estimo massa,
aquí està '1 mal que 'm devora.)
(Pausa.)
Ignocen. <:Que porto aqui al devàntal
recullit y fentme bossa? (Sense moures del assiento desfà *1 plech del devantal y mostra un niu d' aucellets demunt la falda.)
Ay! ay! lo niu d' aucellets
que tu has cullit; jo, baboya,
ni menos me 'n recordava...
Ja, ja, jcóm obran la boca!
jquins badalls! falsa, pilili!
jcóm s' estiran! jcóm s' esforsan! Ricardo. (Jo perdré V enteniment
darrera aquesta xicota:
ha de ser molt ignocenta
ó li falta alguna rosca. Ignocen. Míratels, Ricardo, mira:
tots van com ab camisola.
^Encare estàs tan seriàs?
Seu aprop meu, Pare Solfas.
(Fentli lloch en lo banch: ell hi seu.
Quan jo, de don Manelet
siga llegítima esposa,
com que també 't seré tia
à mes de cosina, conta
si *ri tindré de poderío...
Veuràs, veuràs quinas mormas
te donaré per dolent:
ja me las pagaràs totas. Ricardo. ,jEs dir, cosina, que estàs
determinada y joyosa
per ser la muller del tio
Manelet?
Ignocen. (Ab énfasis.) Ab tota forma.
<;Qué 't sab greu? pósathi fullas.
— 10 —
RlCARDO.
Ignocen.
RlCARDO.
Ignocen.
Ricardo. Ignocen.
Ricardo. Ignocen.
Ricardo.
Ignocen.
Ricardo. Ignocen, Ricardo. Ignocen.
Ricardo. Ignocen. Ricardo.
jlgnocencia!...
iQu* ets tanoca!.. «jQué 't pensasque perquè 'm casi, no jugarém atot' hora com ara?
No, noya, no. Ah, sí, noy, sí: jo vull broma, i Veuràs quan seré casada queriurém! Com tindré tota la llibertat qu' ara 'm talta, perquè jo seré senyora, passejarém de brasset pe 'ls llochs qu' estiguin de moda: concurrirém reunions, teatros, festas de fora, y en fí, tu y jo sempre junts serém com... galleda y corda. Si 't casas ab lo meu tio tens d' anà ab ell à tot' hora. No ho vull pas, es massa vell: mudat no fa la patxoca que fas tú.
jDonchs perquè 't casas? Ja ho he dit, per ser senyora, per tenir mes llibertat fent lo que mes acomoda, y perquè de la modista pagui las .facturas.
jNoya!
t' esplicas com un gall d' indi. Parlém sérios, fora broma. Veig que tú no t' has fet càrrech, segons lo qu' ara enrahonas, del significat del Has matrimonial.
iQué m' importa que siga Has ó lligada ó una baga escorredora! jQué hi ha en aixó del casori que 'n fas tantas babarotasl jCasarse es cosa molt séria! Donchs à mí 'm fa riurer forsa. (Miréu que aixó sembla un qüento.) Vaja, esplicat: ^que s' hi troba en 1' estat del matrimoni? jquin misteri hi ha! enrahona. Ignocencia, no soch jo qui t' ha de dir certas cosas. Bueno, me las dirà '1 tio un cop casats.
Prou: de sobras.
— II —
Mes si tu tinguessis cor,
compendrias... Ignocen. Cosa nova;
jja torném ab la mateixal
«jQué compendria jo? Ricardo. Moltas.
cosetas que t' interessan. Ignocen. Esplicat d' un cop, aboca.
(Pausa. Se suplica 1' especial estudi d'aquesta escena.) Ricardo. Tú, en aquest niu <;no hi veus res? Ignocen. jJa ho crech que hi veig! No soch tonta
ni cega, perquè no vegi
lo que tinch tan à la vora. Ricardo. <iQué hi veus? Ignocen. jVaya una pregunta!...
Ricardo. Ab ella hi va ma resposta. Ignocen. Hi veig... hi veig uns aucells
que surtits de la esclofolia,
mitg vestits, mitg despullats
batent las alas, pidolan,
se refregan uns als altres
y res mes... no hi veig mes cosas.
(Ab molta naturalitat.)
Ricardo. jDesgraciada criatura!
Cara d' àngel, cor de roca,
insensible als sentiments
mes hermosos de la dona. Ignocen. Ay! ay! jperqué 'm dius aixó!
(Ab enfado de noya mimada.) Ricardo. jPerqué ho dich! Escolta, escolta:
Deu vulga que mas paraulas
com pluja benafactora,
fructifiquin las llevors
que dins ton pit jeuhen mortas,
y brotin los sentiments
hermosos y richs d' aroma. Ignocen. iUy... fill! jquanta agricultura!...
jAixó es un camp d' escarolas!
Llevós, plujas... Vaya, ets bó
per masover de la torra.
(Rient ingènuament.)
Ricardo. No riguis, cosina, no, •
que tens de plorar per forsa. En aquest niu d' aucellets que surtits de la esclofolia mitg vestits mitg despullats batent las alas pidolan y 's refregan uns ab altres, hi tens de veurer mes cosas que las que tu, per ceguera de naixement no 'n prens nota.
(Agafantli la ma ab carinyo: ella sense apartar la vista del niu que encare te demunt la talda.)
En aquets sers tan petits
faltats encare de ploma,
hi glateix un cor inmens
molt mes valiós que cap joya.
^Creus tu que dintre del niu
baten las alas ab forsa
y 's refregan per capritxo?
No, Ignocencia, no, es que anyoran
la mareta que 'ls hi falta,
la mare sempre amorosa,
1' aucella à qui habém robat
la niuhada ab ma traydora.
Ella, vola per V espay
cridant als fills que no troba,
y elis jpobrets! aquí 's giateixen
morts de fret, faltats de forsa.
Ells, moriran dintre '1 niu;
ella, al camp quedarà morta,
per no poguer uns sens altres
viurer lo que 's diu ni un' hora;
que un niu d' aucells, simbolisa
una família que 's forma,
tota amor, tota esperansa,
una corona de glòria...
Fins que entenguis mas paraulas
lo teu cor serà una roca. (Deixantli anar la mà. Ella queda sumida en sí mateixa.) Ignocen. jPobrets aucellets! jpobrets!
Jo us daré menjar de sobra,
jo us daré abrich si us fa falta:
seré vostra protectora.
(Mitg plorant ab gran tristesa.) Ricardo. <;Ho veus? ho veus, Ignocencia?
Primer reyas, ara ploras:
ara ja presents un algo
en los aucells que pidolan.
Ara ja dintre '1 teu pit
una floreta hi rebrota,
es la flor dels sentiments
mes hermosos de la dona,
flor que precisa regaria
ab llàgrimas dolorosas. (Aixecantse y volguent reprimir lo plor que la domina.
Ignocen. Me 'n vaig, que m' has fet molt mal... Ara vejas quinas cosas de dirme... tot perquè plori... Per darme una mala estona, y al últim ho has conseguit...
jAy! al coli tinch un' argolla
que no 'm deixa respirar...
jM' has fet mal! fmolt mal! ;mal home!
traydorotí jAy, mare meva!
jSi no ploro cauré morta!
(Se 'n va, ab lo niu, per darrera la casa.)
ESCENA IV
RICARDO. Després D.' SOCORRO per la esquerra.
Ricardo. He pogut feria plorar,
que ja es guanyà una batalla, pero ab tot, no n' hi ha prou; no es pas aixó lo que basta perquè comprengui ben bé lo sentit de mas paraulas.
D.a Soc. ,;Ja fa monólechs, Ricardo?
<;Cóm no ferlos, si 'I que 'm passa es per fer perdre '1 senderi à ne '1 home de mes calma?
D.a Soc. iQué li passa! <;que '1 seu tio segueix ab V etzegallada de casarse ab T Ignocencia?
Ricardo. Aixó mateix, cosa clara.
Que no puch compendre com lo tio Manel se guanya la voluntat ben entera d' una noya enjogassada, perquè per marit 1' accepti ab bona fé.
D.a Soc. iQué calsassas
à vegadas son los homes!
Ricardo. ^-Perquè?
D.a Soc. <;Y no ha vist encare
que aquesta pobre xicota... jCóm vol que li espliqui! vaja... no sab... ni sols de la missa la meytat ^'compren?
Ricardo. No massa.
D.a Soc. Vull dir, que aixó del casori per ella es una bromada. Si ella encare està creguda que Is nens los portan de Fransa! |No veu qu' es tan criatura!
Ricardo. Criatura ó no, à mí 'm mata, m' ha cegat V enteniment y m' ha entrat al fons de V ànima.
D.a Soc. Cosas de joves, es crar...
— 14 —
Amoretàs, lluminarias...
Ho comprench: aquí la culpa
de tot lo que à vostès passa
sols la te D. Manelet.
jAhont va aquell vell papa-natas
fent T amor à una noyeta
à qui dú edat triplicada?
Ricardo. Aixó es lo que dich.
D.a Soc. No 's pensi,
jo li he cantat las quaranta. Li he dit tot lo que pot dirse. Jo soch bona com la malva, pero quan m' enfado, cregui que no tinch la sang d' horxata.
Ricardo. Lo tio es home maniàtich: quan s' hi posa...
D.a Soc. No m' espanta.
Fins que torni al bon sentit vull ferlo morir de ràbia, matarlo de mica en mica, alló que 's diu, à picadas.
Ricardo. jQué vol ferhi!
D.a Soc. íQuél una cosa,
que, com ja es tocat del ala, acabarà per tornarlo boig del tot.
Ricardo. No 'n fassi massa.
D.a Soc. No tingui por: las manías, manías poden curarlas.
Ricardo. jBe, espliquis, qu' es!
D.a Soc. Ell s'acosta.
Vingui ab mi, y ab tota pausa li esplicaré '1 pensament. Ja veurà quina bromada.
(Se 'n van.)
ESCENA V
Sr. MANELET
jUn cascabell à la gorra!
Ja comprench que aixó son fàulas.
pero son unas paraulas
que no las puch deixar corra.
Se m' han quedat al cervell,
sens volguerho, tan gravadas
que 'm sembla moltas vegadas
que 'm sona '1 tal cascabell.
Y la vritat es, que no
— ÍS —
tinch motius per espantarme, estich à punt de casarme sense cap oposició. La Ignocencia està de mí totalment enamorada, ab voluntat declarada d' amor me donarà '1 si. No *m falta més que ficsar lo dia del casament.
(Veyentla surtir.) Ella ve aquí cabalment. Surtimne: convé abreviar.
ESCENA VI
Sr. MANELET é IGNOCENCIA que surt per la dreta.
Sr. Man. Estrelleta, serafí. •
Fa estona que t' esperava... Ignocen. No es pas à tu à qui buscava, buscava à n' el meu cosí. i Al teu cosí! <iQue li vols? Volia dirli una cosa... Donchs mira, si es agradosa, dígala ja qu' estém sols.
(Ell amorosament, ella distreta. Es una cosa, que tu
com no sabs alló del niu t per feria no tens motiu: en Ricardo es mes segú. Be, ^-peró qu' es? ^Que pretens? Un capritxo...
Que dimoni,
demana.
Que 'm proporcioni un parell ó tres de nens. jY ara, que dius, Ignocencia! Que vull fe un niu de noyets igual que 'i niu d' aucellets, per cuidarlos à conciencia, per cuidarlos ab amor com pot cuidarlos 1' aucella, y aixís veurà aquell trapella si es que tinch ó no tinch cor. (Precisa evita un descuit, es molt ignocenta y conto...) (Durant 1? apart del Sr. Manelet, Ignocencia s' ha assentat en lo banch del peu del arbre: ara seu ell.)
Sr. Man. Ignocen. Sr. Man.
Ignocen.
Sr. Man. Ignocen. Sr. Man.
Ignocen.
Sr. Man. Ignocen.
Sr. Man.
— i6 —
ESCENA VII
Dits D." SOCORRO y RICARDO
D.a Soc. Aquí estàn: no siga tonto,
y fassi lo que li he dit. (Ricardo sense ser vist puja al arbre. D.m Socorro entra en la casa.) Sr. Man. Ignocencia angelical,
escolta, fesme '1 favor,
que vull pintarte V amor
de tamanyo natural. Ricardo. (Sembla mentida, als xexanta
y ab aq u esia guilladura.) D.a Soc. (Dos vegadas criatura...
Be prou que 1' adagi ho canta.)
(Desde la porta de la casa.)
Sr. Man. Estrellita matutina,
àngel de pura hermosura
mas dulce que confitura
de naranjas de la China.
Si 't parlava en castellà
esglayada quedarías,
pero ni tu m' entendrías
ni jo ho podria acabà. Ignocen. Parla sense cap enfit. Sr. Man. Jo 't parlaré sempre ab mimo,
perquè es tant lo que t' estimo... (Ricardo desde dalt del arbre fa sonar uncascabell que penjant de un fil va à parar casi demunt del cap del Sr. Manelet, pero sen- se que aquest ho vegi.)
(;Y ara! jqu' es lo que he sentit!) D.a Soc. (Ja ha fet efecte.) Sr. Man. (jNo se
si es realitat ó ilusió!
pero '1 cas es que... No, no...
aixó es que no estich seré.
Aixó es que...) Ignocen. jQue fas parat!
Continua, vaja, acava.
^•Que deyas? Sr. Man. Que t' estimava.
(Soroll de cascabell y gran esbarament del senyor Manelet.)
Vina aquí à V altra costat. (Passan al banch de la dreta sota la finestra del pabelló.) Ignocen. jPero que 't passa! jQue tens!
jCom es que estàs tan nerviós! Sr. Man. No ho creguis.
— 17 —
Ignocen. Tu tan calmós,
ara fas uns moviments
que demostran ab justícia
qu' ets un altre, que has variat. St. Man. (Potser si que m' han cambiat
y jo no 'n tinch cap noticia.)
No, Ignocencia, 'ls meus sentits
ningú me 'ls pot fer varià.
U amor meu... (D.* Socorro, desde la finestra del pabelló, fa sonar un cascabell ab la mateixa forma que en Rieardo ho ha iet en V arbre.)
Seyém allà,
perquè aquí hi ha molts mosquits. (Fingint esquivarlos ab las mans y passant à seure altra vegada al banch de V arbre.)
Ignocen. jAltre cop! jVaya un rampell! Sr. Man. Es que jo...
(Rieardo fa sonar lo cascabell desde 1' arbre.) (Dali y repica.) Es que jo...
(Torna à sonar lo cascabell.)
Ignocen. Calla una mica:
<mo sents sonà un cascabell? Sr. Man. Si, pero... no 'n fassis cas,
son mosquits ó vent que aquí
passa xiulant, creume à mi
y no te 'n preocupis pas.
(Qui se 'n preocupa- soch jo,
que no se per hont navego
y com mes va més m' ofego
sense un port de salvació.) Ignocen. Continua, ves parlant.
jPrimer la conversa entaulas
y ara ja no tens paraulas! . Sr. Man. Es que... com t'estimo tant...
(Rieardo fa sonar lo cascabell.) Ignocen. <;Has sentit ara? No es vent
ni mosquits que xiulin, no:
aquesta vegada '1 so
dintre del teu cap se sent. Sr. Man. jEndevant! Sembla un axioma
per ferme surtir de tino.
(Aixecantse tots dos.) Ignocen. Ah, tunante, ja endevino...
ho feyas per darme broma.
Ela! ja t' he descobert...
Tens lo cascabell à sota
de la gorra, prou que 's nota. Sr. Man. (Pararé boig, n' estich cert.)
D.a Soc. (Ja va perdent la xaveta.
D' ell mateix no està segú.) Sr. Man. (Si jo sapigués que algú
me juga una malifeta...
No perdém temps.) Ignocencia
mas intencions ja las sabs,
convé, donchs, que lliguém caps
evitant la impertinència
d' algú que 'm privés la glòria
que tu anhelas y jo anhelo. D.a Soc. (jCom s' esplica '1 tio Nelo!
Fa T amor à istil d' historia
dels Amantes de Teruel.) Sr. Man. Aixó clarament vol di
que dantme '1 teu cor un si,
nostra vida serà un cel
de imponderable hermosura,
serà un Paradís d' amors,
un jardí cobert de flors,
un... magatzém de ventura.
La riquesa que t' espera
una reyna envejaria,
jo 't daré... V argenteria
d' En Cabot y d' En Masriera. D.* Soc. (jAlsa, alsa! Aboca '1 cetrill!
Sembla que amaneix 1' ensiam.) Ricardo. (Es ben ela, ab aquest reclam
la cassera es punt senzill.) Ignocen. Cap joya ni cap floreta
ara per ara desitxo. Sr. Man. Donchs demana al teu capritxo. Ignocen. Ja ho he dit fa una estoneta.
Lo que 'm farà més felís
quan serém casats tots dos,
es que 'm compris un nen ros
dels que venen à París. Ricardo. (Dintre la boca del llop
aquesta xicota 's posa!) Sr. Man. Veuràs, aixó es una cosa
que no 's compra aixís de cop...
(No sabent com sortir del pas.)
Es cosa que 's necessita
ferne encàrrech y esperar. Ignocen. Donchs també pots demanar
una nena ben petita. Ricardo. QQue ignocenta y aturdida!) Sr. Man. No se pas com ho faré,
perquè '1 qu' es aquest planté
lo venen tot d' una mida. Ignogen. |Buscas escusas! Donchs si
no 'm compras el nen y nena,
— ig —
per xó no 'n passo cap pena,
diré que ho compri 'I cosí. Sr. Man. (Malo, malo... malament.
Lo cosinet es la nota
que obliga aquesta xicota
à no serme consecuent.)
Perquè vegis, Ignocencia,
que ningú de tu m' aparta,
vaig à escriure ara una carta
que llegiré eh ta presencia.
Carta d' avís al notari
perquè 'Is capítols estengui
y fassi lo que comprengui
per la boda necessari.
<jHo aprobas? Ignocen, Vaya, ho aprobo
sens reparo de cap mena. Ricardo. (Miréu qu' es tot' una pena.) D.a Soc. (Aixó talment es un robo.) Sr. Man. Donchs vaig à escriure al moment.
Però abans, donam la ma
per ferhi un petó. Ignocen. / Y es clà,
encara que 'n vulguis cent. Ricardo. (Sí, noya, si, tira amunt:
per los petons no hi ha mida.
Si tu hi estàs decidida
no crech que vingui pas d' un.) Sr. Man. jQuanta ditxa! Es un excés ♦ d' amor que del pit s' escapa.
(Li fa un petó à la ma.)
Te: <jqué sents? Ignocen. Que m' esgarrapa
'1 bigoti. Sr. Man. jRes mes!
Ignocen. (Ab indiferència.) Res mes. Sr. Man. Y aquí no hi sents uns calius?
(Al cor.)
Ignocen. En lo col-legi besava
la ma al padre, y no 'm pasava
res de tot aixó que dius. Sr. Man. Pero '1 sentit ha cambiat,
son de molt distint efecte
los petons fills del respecte
ó 'ls que fa V enamorat. Ricardo. Per mí son iguals talment,
tots tenen igual coló,
perquè, <;qu' es ai fí un petó?
un soroll que se 'n dú '1 vent. Sr. Man. (Convé anà escursant camí:
— 20 —
ben mirat tanta ignocencia pot portà una consecuencia que 'm daria un que sentí.) Ignocen. riQué dius?
Sr. Man. Res: qu' es necessari
que nostra boda activém: dels petons ja 'n parlarém. Vaig à escriure à ne 'I notari.
(Se 'n va per la casa.)
ESCENA VIII
Los mateixos menos lo Sr. MANELET.
Ignocen. jVaya un repent! ^*qué ho deu fé
que de cop de mí s' aparta? D.a Sóc. (Que ha surtit abans de marxar lo Sr. Manelet, y ara diu apart à Ricardo:)
(Mentres ell escriu la carta
jugui 1' última vostè.
Vaja home, no 's quedi mut,
cada segon es un' hora.) Ricardo. (Es vritat, sí, pit y fora.
surtim d' aquesta inquietut.) (Ricardo s' adelanta. D/ Socorro queda en segon terme.) Ignocen. jHola Ricardo! <;d' ahont vens?
Gracias à Deu que has surtit.
<;Vols fé '1 favor, si ets servit
de dirme qu' es lo que tens? Ricardo. Lo que tinch, m' ho guardo jo. D.a Soc. (Veyàm si 's sabrà esplicar.) Ricardo. Lo que tinch, ho haig de callar,
no m' entendrías tú. Ignocen. |No! Ricardo. Tinch una pena... Ignocen. jDeu meu!
Vina, seu aquí, enrahona.
(Seu en lo banch de sota 1' arbre.)
<;La pena qui te la dona? Ricardo. Me la dona un cor de neu. Ignocen. Ja torném altra vegada
à parlar de cosas tristas!
ja no vull mes entrevistas
que 'm deixan mal humorada. Ricardo. Si '1 meu estat no mes es
que 't posa sobre una brasa,
marxaré d' aquesta casa
per no tornarhi may més.
— 21 —
Ignocen. jRicardo! que es lo que has dit?
jTu marxar! No potser, no... D.a Soc. (M' hi faria ab un bastó
per tonto y per ensopit.) Ricardo. No hi ha remey, Ignocencia,
dech marxar lluny; es precís
fugir d' aquest compromís
que reporta ma presencia. Ignocen. Ara si que ja tinch vist
que al mon so un' ànima freda
quan fins la causa se 'm veda
de saber per qué estàs trist. Ricardo. jAdéu per sempre! May mes
sentiràs parlar de mí. Ignocen. Es dir que te 'n vas? Ricardo. Sí, sí,
y no m' aturo per res. Ignocen. ,;Res t' atura? Ricardo. Res, cosina.
Ignocen. |Pobre de mi, desgraciada
que aixís me veig despreciada
per qui '1 meu goig no endevina. D.a Soc. iQue diu aquesta xicota! Ricardo. jlgnocencia, qué dius ara! Ignocen. No res, si no res repara
qui te ma voluntat tota... Ricardo. jY aixó 't dona malestar!
(Ab tó sarcàstich.) No comprench lo que vols di...
(Ab passió que va creixent.) Ignocen. Que sento dintre de mi
lo que no 'm puch explicar... Visions, flors, essencias ricas, afany, pena, goig immens sempre que à la vora 'm tens y 'm dius cosas tan bonicas.
(Ab esclat.)
Ricardo, si tu te 'n vas ja per mi no hi ha alegria, sense tu jo 'm moriria, no vull que t' en vagis pas.
(Abrassantlo.) Ricardo. jQuins arranques son aquests!
(Creixent en animació.) Ignocen. La meva esperiencia es poca pero '1 meu cor no es de roca gracias al niu d' aucellets. Ricardo. jLos aucellets! Ignocen. La niuhada
d' aucellets faltats de ploma
RlCARDO. ÍGNOCEN.
D.aSoc.
RlCARDO. ÏGNOCEN.
RlCARDO.
Ignocen.
RlCARDO.
Ignocen. Ricardo. Ignocen. Ricardo. Ignocen.
Ricardo. D.a Soc.
— 22 —
que jo prenia per broma com noyeta enjogassada, m' ha despertat dintre 'i pit un afany, una fatlera, que no trobo la manera d' exposaria al bon sentit. Tan sols per lo que atropella dich ab afany que reviu, que jo formo part del niu y tu ets V amorosa aucella que falta per donà esplay à la niuhada entristida; sense tu la meva vida seria un etern desmay. No te 'n vagis, per pietat, no 'm dexis abandonada, tinch V ànima enamorada y teva es ma voluntat. jSerà vritat lo que dius! Dich lo que sento no mes. (Ja tenim lo foch encès: ara vindran los calius.) <:Qué sents dintre '1 cor?
Hi sento... lo que jamay he sentit, lo que may hauria dit que pogués dar tal contento: Una màgica atracció que 'm va recorrent las venas no donantme temps apenas per entendre la rahó.
'Molt ràpit tota la escena.)
<jQué te la ofasca?
Alegrías. ^Qué 't prometen?
Venturansas. <;Veus en I' horitzó?
Esperansas.
<jQué 't fan sentir?
Armonías d' una orquesta celestial que à la dolsa dansa invita, y als brassos me precipita del meu cosí angelical.
(Abrassantlo.)
jAmor meu! Rich paradís de dolsuras...
(Adelantantse.) Prou, catxassa... Potsé 'n faran un grà massa si continuan aixís.
— 23 —
RlCARDO.
Ignocen. D.a Soc.
RlCARDO.
Ignocen.
RlCARDO.
Ningú pot la torrentada del amor, vallas posarhi. Vritat dius.
jAixó es desvarií Aixó es passió declarada. Es passió, que jo en lo mon, com ara, no conexía: jinfelís! No comprenia lo goig aquest que 'm confon. Si ja I' has comprés aquí, ma pena calmada està, y nostra vida serà una alegria sens fi. Deixa que en ta ma divina hi posi un sol petonet.
(Li fa un petó en la mà.
ESCENA ÚLTIMA
Los mateixos y lo Sr. MANELET per la casa. ab una carta desclosa.
Sr. Man. D.a Soc. Sr. Man. D.a Soc. Sr. Man. Ignocen. D.a Soc. Sr. Man. Ignocen. Sr. Man. Ignocen.
Sr. Man. Ricardo. Sr. Man. D.a Soc.
íQué miro!
D. Manelet. iQuina barra!
Superfina. jDevant meu ferse un petó! Jo, tio...
jQuin poti-poti! <jT' ha esgarrapat lo bigoti? No, tio, no, no senyó. iQué dius ara, descarada! Que no m' esgarrapa dich, perquè la vritat, estich d' en Ricardo enamorada. Be, vaja, no gastém bromas, aixó es assumpto formal. Ja ho creen, es lo principal punt de la vida dels homes. Encare no ho entench prou.
(Completament desconcertat.) Donchs jo crech que s? entén massa. Es que la neu ja 's desglassa, la poncella que 's desclou. Es que '1 paper de vostè, no es de marit, es de tio, perquè li falta aquell brío que i casat ha menesté.
— 24 —
Creguim à mi, deixi corra
del casori la mania,
y prengui per garantia
lo cascabell de la gorra.
(Entregantli '1 cascabell.) Sr. Man. \Lo cascabell! jes dir que
tot plegat era comèdia! D.a Soc. No senyo, es fet que remedia
lo mal sentit de vostè.
(Mostrantli la parella dels joves.)
<:Veu dels aucells la niuhada?
<;Veu P amor pur sens mareig? Sr. Man. ]Es vritat! Sí, sí: ara veig
que teniu rahó sobrada.
Caseuvos sens mes trasbals:
pe 'ls joves P amor es glòria,
y pe 'ls vells es una historia
d' amargura y sobressalts.
(Al públich.)
La joguina es acabada, no te cap mes ambició que sentir, si es de rahó, lo soroll d' una palmada.
TELÓ
í;