Bibtfoteca de LO TEATRO REGIONAL Obra n.° 122

DRAMA EN TRES ACTES V EN PROSA

ORICINAL DE

Conrat Roure y Modest Urgell

Estrenat ah èxit en lo TEATRÜ PRINCIPAL lo dia 17 de Janer de 18 !>8

ZEPreio. 2 pessetas

BARCELONA Biblioteca de Lo Teatro Regional

Ronda de S. Pere, 19 y 21, l.er l.a

1898

DRAMA EN TRES ACTES Y EN PROSA

ORIGINAL DE

Conrat Roure y Modest Urg

\

Estrenat ah èxit en lo TEaTRO PRINCIPAL ló dia 17 de Janer de 1898

BARCELONA Biblioteca de Lo Teatro Regional

Ronda de S. Pere, 19 y 21, l.er l.a

1898

REPARTIMENT

PERSONATJES —		ACTORS —
ELVIRA. . . \ .< ,	Sra.	Mena.
D.a PILAR		Monner.
GRACIETA		Domus.
ENRICH. . . . . .	. . Sr.	Santolaria*
CÀRLOS		Jiménez.
D. PACO		Soler.
D. ALBERT		Capdevila.
LLUÍS. . . . . .		Serraclara.
TOMÀS.. ....		Llano.
CISÓ.. . . . .		Barceló.
FRANCESC H. . . .		Manso.

Època actual. Dreta y esquerra, las del actor.

Ningú podrà representar, traduhir ni reimprimir aquesta, obra sens permís.

Don Joan Molas y Casas, director de la Galeria titulada Propietats Dramdticas y Líricas, — quals oïicinas se troban en lo carrer del Hospital, núms. 12 y 14, segon pis,— es 1' únich encarre- gat d' aquesta obra, y ab ell deuràn entendres totas las empre- sas y societas particulars que vulgan representaria.

Queda fet lo dipòsit que prevé la lley.

Imprempta de M. Galve, Avinó, 18.— BARCELONA

ACTE PRIMER

Sala ab galeria al foro ab vist as à jardins. Portas en primer terme à dreta y esquerra. En primer terme, devant de la porta de la dreta, una taula de centro ab diaris demunt y un balancí à cada costat. En 1' esquerra, -un xich mes cap al foro, que la porta, una taula de tresillo colocada d' àngul al públich. Cartas y platets pel tresillo demunt de la taula y una cadira à cada un dels quatre costats.

Els demés accesoris, que 's deixan à la discreció del direc- tor de escena, han d' ésser propis de una casa torre de una familia acomodada.

Es de dia.

ESCENA PRIMERA GRACIELA y TOMÀS

(Al aixecar se 7 teló Tomàs passa el plomero pe 'Is mobles y Gra- cieta arregla los objectes y hi passa un drap). Gra. May nT he sapigut esplicà '1 per qué 'ls senyors tenen aquesta dèria de passà 'ls estius à la torre. Tomàs Dona, per estar mes frescos.

675081

G

Passions funestas

Gra. Per no mourers de casa en tot lo dia, per menjar mes malament que à Barce- lona y per donarnos mes feyna en es- combrar y espolsà. [Nosaltres si qu* estem frescos!

Tomàs Per la nostra conveniència no pensas mal, pero 'ls senyors no son nosaltres.

Gra. éQué vols dí? ^Quínas comoditats hi ha à Pedralbes que no hi sigan millors à Barcelona?

Tomàs Aquí las nit no son tan calurosas.

Gra. Pero son mes mosquiteras. ;Manías!

Ja tenim de posàrnoshi de flassadas al llit.

Tomàs Es clà que vení à Pedralves no es anà

als Piiineos, pero à lo menos es variat. Gra. Sort qu' avuy es V últim dia! Tomàs D? aquest istiu. Demà marxém à ciutat,

y fins al Juny de V any vinent. Gra. Que si tardés à venir tant com jo ho

desitjo, ni al dia del judici hauria arribat

el Juny.

Tomàs Bé, sigas franca; tu prefereixes Barce- lona perquè allí hi tens qui 't fa 1' aleta.

Gra. Sempre estàs per romansos, Tomàs. No so cap aucella perquè 'm fassin aletas.

Tomàs (Jocantla ab lo plomeró).

Per so de mí no 'n fas cas.

Gra. (Ab serietat).

Estigas quiet ab el plomero, que no porto pas trenyinas.

Tomàs Vaja, Gracieta, que si ;1 senyoret Càr- los... Bé, per so no 'm miris aixís. Ja se posarme à la rahó y comprench qur entre un criat que va. ab brusa y un senyoret que va letxuguino/ 'ls ulls se 't decantin pe '1 cantó de 'ls faldons.

Gra. Noy, no ;m tinch de decantar per res.

Tomàs Ja he sentit mes d' una vegada que ;t tira floretas...

Gra. Pero com que no 'n gasto no las recu-

Acte primer

7

llo, perquè per recullirlas m' hauria d' abaixar, y no s' abaixa per res la filla de la meva mare. Precisament per aquest tipo es per una de las cosas perquè ja voldria se à Barcelona. Alli no '1 veu- rém tant sovint.

Tomàs èQué vols dir que no vindrà à véurens?

Gra. Ara qu' estém sols ja ho podém di. Si jo sigués del senyo, aquest íulano no m' esmolaria cap cul de cadira de casa.

Tomàs ^Per qué? ^Qué li ha fet à D. Enrich?

Gra. cíQué li ha fet?... Vols fe véure que vens del hort y quant tu hi vas jo ja 'n torno.

Tomàs Ja veuràs: si '1 senyoret Carlos te afïció à estirà V orella al gat, el mal se '1 fa à n' ell mateix.

Gra. iQué 'm contas!

(Intencionada). per estirà 1' orella al gat, es que de tant en tant te dona propinas? Tomàs A mi propinas! Gracieta, no 'm posis

falsos testimonis! Gra. Ja V he dit que, gracias à Deu, ja se me

'n ha anat la llana del clatell. Tomàs Es que...

Gra. Deixat d' escàs, Tomàs. Mira: 'ls ser- veys que tu li ías volia que jo 'ls hi fes, pero com à Vilafranca 'm varen ensenyar de veure vení la tempestat de lluny, no 'm vull trobà en mitj de cap xubasco.

Tomàs Pero tu suposas que jo estich en el cas...

Gra. Sí, d? eníangarte. Y no m' ho neguis, perquè si menteixo es que parlo per lo mateix que m' ha dit el senyoret Carlos.

Tomàs ;Qu' estàs de broma, avuy! Ves si t7 ho

hauria dit ell mateix! Gra. ^Donchs qui? Fentme 1' aleta, com tu

dius, no fa gayres dias que 'm va deixà

8

Passions funest as

anà aquesta: «Tu no 'm vols creure y mira; lo que tu no vares volguerme fe, m? ho fa en Tomàs y pregúntali com li va de butxaca». ^Que 't sembla? Tomàs Aixó ell t ho va dir perquè si; pero jo...

Gra. No t' en demano pas comptes. Lo que no -s cou per mi, que 's cremi. Jo me 7n rento las mans y callo, pero 'ls ulls veuhen moltas vegadas lo que no vol- drian veure.

Tomàs que han vist els teus ulls? <:La lluna en un cove?

Gra. Han vist lo que si D. Enrich hagués vist. potser ja tindriam la tempestat al demunt, ab trons y llamps y pedre- gada.

Tomàs Totas las donas no son mes que unas

mal pensadas. Gra. Ja, ja! Donem temps al temps, y ja t'

ho diràn de missas. Tomàs No t' emboliquis.

Gra. <jA mí m' ho dius? Jo si que ja estich ben desembolicada. ;Bon vent!

Tomàs Algú bé pe '1 jardL

(Guaytant al foro dreta).

Gra. (Mirant pe 'l foro).

No se pas qui es. Creya que no sigués T senyoret de qui parlavam.

Tomàs <±E1 senyoret Carlos?... No deurà pas tardà à vení.

Gra. Prou que m' ho figuro.

ESCENA II Dits y LLUÍS

(Desae 7 foro).

<:Se pot entrar? çiA qui demana?

Lluís Gra.

Acte primer

9

Lluís ^D. Enrich Sora? ^Bé es aqui à casa seva?

Tomàs Tingui la bondat de passà. Si senyó.

Es à la torre d' aqui al costat ab la

senyora, à despedirse, perquè demà

anem à Barcelona. Lluís Si ?m permeten, V esperaré. Tomàs (Deixant el plomero).

Ja aniré à avisarlo. Lluís Nò cal, no porto pressa! Gra. Sí; 'ns ha deixat dit que si algú venia V

aviséssim al moment. Tomàs <iQui li diré que ;1 demana? Lluís (Trayentse una cartera).

[Sentiria molt incomodarlo! (Donant una tarjeta d lomds).

Fassi '1 favor.

( Tomàs la pren). Gra. (Acostant' li 7 balancí).

Si es servit. Lluís (Assentant se).

Gracias. Tomàs Al instant serà aquí.

(Se'n va).

ESCENA III

LLUÍS y GRACIETA

Lluís (Pren un diari).

^De manera qu avuy es V últim dia de torre?

Gra. (Continua aixugant).

Si senyó, demà serém barcelonins, si Deu ho vol.

Lluís Aquestos son uns altres ayres que 'ls de allí baix. Aqui 's respira milió.

to

Passions funestas

Gra. ;Qué vol que li digui! Allí tenim el pis

tan espayós. Lluís Sí, ja '1 conech; pero aquí sempre hi ha

mes esbarjo. Lo jardí à pleu pla, la casa

sola y voltada d' arbres... Naturalment

que te d' essé més saludable. Gra. Aixó sempre. (;Qué li tinch de di!

•També es torrista!) Lluís L' únich que hi ha es que per D. Enrich

serà un xich pesat si te d' anà gayre à

la Bolsa.

Gra. Si senyo. (Ja van sortint inconvenients). Lluís Encara que fa temps que no li veig. Gra. Y per la senyora també es molestos, si

te d' anà à fe alguna compra; perquè s'

ha d; anà de dias. Lluís També es vritat. Gra- [Mirant pe 7 /oro).

Aquí te al senyo. Lluís Si qu' era aprop.

(S alsa del balancí).

Gra. Servidora.

(Se 'n va per la porta de la dreta).

ESCÉNA IV

LLUÍS y ENRICH

Exr. {Entrant). ;Deu lo guart!

Lluís Servidó de vostè. Sento haberlo inco- modat. D. Enrich.

Exr. Vol callar? Era aqui al costat mateix; y encara que mes lluny hagués estat.

Lluís Gracias.

Enr. Tingui la bondat de seure.

(SenyalahtU que segui en un balan- cí y ell seu en V altre).

Acte primer

11

<iY que '1 porta per aquest Pedralbes, D. Lluís?

Lluís Tenia que parlarli un moment, y com qu' ara- vostè no ;s deixa veure per la bolsa...

Enr. Efectivament, fa temps ja que no hi estat.

Lluís Y segons m' han dit, no li ha pas anat tan mal. Si es vritat; perquè lo que 's diu à la Bolsa dista molt d' esse article de fe.

Enr. Darrerament, es vritat, pero V any passat... Val mes que no 'm parlém dels desastres. S' hi passan molts mals de cap, y ja qu' hem salvat la barca com hem pogut, no tinch ganas d' engolfar- me mes. Demà mateix vaig à Barcelo- na, cobro lo que tinch de cobrar, y prous caborias.

Lluís No li desaprobo pas de cap manera '1 pensament. Cobrà lo que 's tingui de cobra, pagà lo que 's degui (recalcat) y tranquilitat. Fa bé.

Enr. Per lo que dech. ja estich tranquil. Per so estava en apuros, perquè may m' ha agradat deure un cèntim, y sempre he deixat saldadas totas las operacions. Aixís es que las últimas ganancias, son efectivas.

Lluís Sense teni res que pagà?

Enr. Ja li dich, ni un cèntim.

Lluís Donchs m' han enganyat.

Enr. Si li han dit que jo debia alguna cosa, T han enganyat efectivament. Els cor- redors meus, à qui vostè coneix tant com jo, li podran di: totas las opera- cions las duya satisfetas al dia. Els dos saldos, d' alguna importància per cert, que tinch, son à favor meu, y 'm seran satisfets à fi de mes. Com que d' aixó me nJ han donat garantías a satisfacció

12

Passions funestas

meva, puch di que avuy ni dech ni 'm deuhen. Estich en paus ab tothom.

Lluís Ja li esplicaré donchs el per qué de la meva visita. Vostè no ignora que en la calitat de corredor, si be que no 'n tinch el títol, opero en la plassa. D. Càrlos Vilana, per qui había treballat varias vegadas. sense que may m' hagués fal- tat, m' encarregà à últims del any pas- sat una compra d' alguna importància. Confiant en ell per una part, y cregut per altra qu' ell tenia responsabilitat, perquè era propietari d' una hisenda molt productiva en Badalona...

Enr- Si; que deu sab ahont para.

Lluís Es cert, pero jo ho ignorava. Es el cas que vaig realisà V operació, va vení aquella baixa sobtada del janer y va perdre vint mil duros y pico que jo vaig tení que pagà.

Enr. Sí, perquè si en Carlos no fa bonàs en alguna timba, no diré vint mil duros, ni vint mil rais crech que tingui de pro- pietat seva.

Lluís Posteriorment m' he convensut d' aixó.

perquè no poguent logrà '1 cobro, fent diligencias d' indagació, vaig trovà en el Registre de la Propietat, que la finca de Badalona està hipotecada per cantitat que sobrepuja al valor de la mateixa, y que un dia d? aquestos s' adjudicarà à un dels hipotecaris.

Enr. Aixís ho tinch entès, encara que no ho se per ell.

Lluís De totas maneras, D. Carlos va donar- me un pagaré que vens demà.

Enr. Si vostè ve per preguntarme '1 meu parer, repecte d' aquest document, dech dirli en confiansa, que per mi es un paper mullat. Aixó es lo que jo opino, y per vostè voldria equivocarme.

Acte primer

13

Lluís Ja 'm va dir ell dias passats, que '] dia del venciment seria probable que no me '1 podria pagà; pero que pochs dias després tenia que cobrà una forta suma d' un seu amich íntim, y que allavors me pagaria.

Enr. Aixó ho ignoro. Si te de cobrà algun deute de joch, qu' es à lo únich qu' ell se dedica, no ho sé, pero una cantitat com la que vostè m' ha indicat, es molt crescuda per ell.

Lluís Es que jo m' he enterat, y un dels co- rredors de vostè m' ha suposat que no coneixia altre amich intim de D. Carlos que vostè.

Enr. [Amich intim!... Hem sigut condeixe- ples, ve à casa la major part dels dias...

Lluís Aixó es lo que m' han dit, que vé molt sovint.

Enr. Sobre tot ara, perquè te una torra llo- gada aqui prop. Jo V admeto, perquè particularment no tinch cap rahó per romprehi, pero vaig sapiguentlhi tants enredos, que 'm sembla que acabaré per interrompre las nostras relacions. Ab aixó, ja veu vostè quina intimitat es aquesta, y '1 concepte qu' ell me me- reix. Si ha suposat vostè que V amich íntim à qui ell se referia era jo, cregui que 's ha equivocat. Li repeteixo que no dech res à ningú; y mes, que si à n' algú tingués que deure, no fora à n' en Carlos. Ja veu que no li puch ésser mes franch.

Lluís Mil gracias per tot, y dispensi que V hagi molestat.

(Aixacantse).

Enr. No 'm te de donà gracias de res; ja sab que ha pres posessió de casa seva y dis- posi en quant puga servirlo.

{També alsaf).

14

Passions funestas

Lluís Li agraheixo t oferiment y lo mateix li dich. Y en correspondència à la seva sinceritat...

(Detenint se y mirant per tots cos- tats).

<jD' aquí no 'ns sent pas'ningú? Enr. Enterament.

Lluís Donchs per (baixant la ven) lo que se tíf ha dit al enterarme de las relacions de vostè ab don Carlos, cregui que obrarà santament allunyantlo de casa seva y quant mes aviat millor. Cré- guim, D. Enrich.

Enr. Ja li he dit qu' estich en el convenci- ment de que no 'm fa cap íavor.

Lluís Y si no n' està prou persuadit, obsér- vil y se 'n acabarà de convèncer. Ser- vidor de vostè.

{Encaixant).

No s' incomodi.

(Se *n va pe 7 foro). Enr. Disposi, don Lluis.

ESCENA V ENRICH

Enr. ÇPensatíu).

<kY si no n' està persuadit, observi! y...

(S assenta). La pèrdua de vint mil duros es prou per procreà conceptes misteriosos. Ja se lo que son aquestos daltabaixos. A ne 'n Càrlos no '1 tinch pas d' observà per res, massa se qu' un viciós com es ell, que apenas coneix altras personas que 'ls seus companys de joch, no pot portà ab '1 seu tracte mes que '1 descre-

Acte primer

15

dit... Pero se 'm fa un xich agre tení que di à un condeixeble, que personal- ment no m' ha faltat, «surt de casa y no hi tornis mes.» Aray ab el mes insig- íicant motiu que 'm dongui peu per ferho, es clà que ho faré. Allavors ho diria à T Elvira y...

(Torna d posar se pensatiu). . jPobre Elvira! ;Quín pensament mes diabólich m' habian fet acudir ara las últimas paraulas de D. Lluis.

ESCENA VI ENBICH y D. PACO

Paco (Entrant pe 7 foro).

jEnrich! jQu' estàs cabisbajo? Enr. Ola, D. Paco. Paco <jY la mestressa?

Enr. L' he deixada ab els nens aqui al costat

à casa don Trini. Paco Tant mateix demà s' ha acabat el ve-

raneo.

Enr. Vaya! S' acosta al fi de mes y 'm convé sé à Barcelona.

Paco Corriente. ^No pas per anà à la Bolsa?

Enr. No. Per cobrà '1 despido que vaigferhi.

Paco es dJ importància la suma que tens

de cobrà.

Enr. Trescentas mil pessetas.

Paco Conque seixanta mil pesos. Home,

't convé emplearlos en fmcas? Com- pram las dugas casas; la de la Rambla de Catalunya y la del carrer de Pelayo, ja sabs que tinch determinat anarmen à Puerto Rico à vendre V hacienda que te molts solicitants, y no vull deixà aqui las casas en mans de procurador.

16 Passions funest as

No trobo comprador y t' ofresco la compra.

Enr. Molt m' agradaria poguelshi comprà, pero seixanta mil duros apenas es el valor d' una d' ellas, y no puch ferme aquest depropósit.

Paco Atén, Enrich. El qui ven si vol vendre y no troba comprador no tiene mas remedio que rebaixà 1 preu.

Enr. Ni ab rebaixa 'm trobo en disposició.

Pago ^Per qué no? ^No dius que tens que cobrà seixanta mil pesos?

Enr. Si senyó, pero apenas tinch res mes.

Paco Pues jo 't faig la venta pe 'ls seixanta mil pesos. ^Me las compras? Decídete.

Enr. No senyó. Aixó passaria d' un engany à mitjas que jo li faria à vostè,

Paco \Qxx9 engany, ni que ocho cuartosf Si jo so qui t' ho proposo.

Enr. Don Paco, no vull perjudicarlo. Vostè 'n treurà mes bon partit, y se 'n te d' aprofità! Jo, ab aquestas trescentas mil pessetas ja tinch intenció de comprà una casa, pero no de la importància de las de vostè. Li agraheixo la oferta, pe- ro xfo dech aceptarla.

Paco ^Es dir que m' ho desprecías?

Enr. No admetre la proposió, no crech que sigui cap despreci.

Paco Si quan ton pare à Puerto Rico 'm va traspassà la hacienda per una cantitat exigua y encara pagada à plazos sin interès, jo no li hagués aceptat, crech qfü* ell s' ho hauria pres à despreci, y aixó que jo no era mes que un seu de- pendiente; y ab aixó, tu qu' ets fill del camarada à qui dech la fortuna, no volguent aceptar la compra que 't pro- poso, 'm fas un despreci que franca- mente no me V esperaba de tú.

(Ab pesar).

Enr. No s; ho te de pendre aixís, don Paco.

Acte primer

17

Paco So viudo y sense família...

Enr. Pero pot tornarse à casà.

Paco ;Cà! la vejez vimelas? To solr vull anà à realisà lo <T allí sense tenir quebraderos de cabeza per lo que aqui deixo, y tu no 'm vols estalvià aquestos mals estars?... Ab serietat t' ho dich; creya que 'm portavas mas ley- éQu' es que vols las fmcas per menos cantitat?

Enr. Al contrari, don Paco, jo li asseguro que si disposés de mes capital, las hi compraria.

Paco <;Pero no so jo '1 qui ven? Cada mal hace de su capa un sayo. ^Qué se te importa si no 'n vull mes que seixan- ta mil pesos? Jo 't prometo que dona- ré per aquest preu ambas fincàs al primer comprador que 's presenti. Ab aixó, per última vegada: ^te quedas ab ellas per aquest preu ó las cedeixo à un altra sense volguer ni un centavo mas?

Enr. Posant la cuestió en aquest extrém, admeto '1 regalo.

Paco Atmeto la compra; aquí no hi ha rega- lo. No vull pas suposar que '1 negoci no siga ventatjós per tu, pero es un • negoci y en els negocis, amigo, quien gana, gana. Sols dugas cosas te su- plico, si creus en la meva estimació.

Enr. ^ Y si vostè creu en la meva, ja pot do- narlas per concedidas, per gran que sigui '1 sacrifici que 'm tinguin de costar.

Paco Penso que no 't costaran cap sacrifici.

La primera es, que tenint els debers que tens pe 'ls teus dos fills, no exposis may mes la teva fortuna à la Bolsa.

Enr. Per la memòria dels meus pares li asse- guro que aixísho faré; ni la fortuna ni

2

18

Passions funestas

una pesseta. Y en tant no es per mi cap sacrifici '1 cumplirho, en quant ja 'n tenia la resolució feta. y fa mesos que la sostinch. ;Y 1' altra cosa?

Paco L' altra es, que no conveninte V amis- tat de ?n Carlos, te '1 treguis del costat ab qualsevol pretest que se 't presenti: pero... pronto, pronto.

Exr. També estaba determinat à ferho. Se qu" es un jugador, un ser desacreditat, y que dech apartarme d' ell. Ja li dich qu' en aixó estava.

Paco Jugador y... en fi; no 't convé qu' entri à casa teva.

Exr. éQué '] creu capàs de íerme alguna felonía?

Paco <iQue si 1 crech capàs?... No 't vull dir res més; tréutei de prop teu tant de- pressa com puguis.

Exr. (Anhelés).

Per Deu, sigui mes esplícit, D. Paco. Paco Si tingués de demanarte una tercera cosa, seria que íessis lo que 't dich, pero que no me 'n demanis rahó. Jo so aixís, à la pata la llana; dich lo que 'm pareix y prou. Aixó 't convé, aixó no. èPer qué? Perquè si, perquè 'm pareix d; aquesta conformidà. cSabes?

Exr. No ?m satisfà lo que vostè 'mdiuyli so franch, me preocupa.

( Queda pensatin).

Paco No tinch més que dirte y es tonteria que no estiguis tranquil. Se tracta d' un jugador y no hi ha mes fià. No pensis res més.

(Tocantli V espatlla).

lenemos gente.

(Mirant alforo).

Acte primer

19

Enr. (Dirigint la vista al foro).

D. Albert y la seva senyora. Paco jEI notario? Hombre vindrà al pelo, Enr. Vostè ja es de casa; tingui la bondat de

rébrels que jo ara no podria. No tardaré

gayre à sorti.

(Se'n va cavi ló s cap al cuarto de la esquerra).

(Jugador y... <jY qué? ^Serà aquesta insinuació complement de la de don Lluis? «y si no n' està prou persuadit obsérvil y...» Observaré.

(Entra d la porta de la esquerra).

ESCENA VII

D. PACO, D. ALBERT y D.a PILAR

Alb. iCom segueix, don Paco? ^Bene?

(Encaixant). Paco Pasando, senyor notario. Als peus de vostè, donya Pilar.

{Saludant).

Pilar Molt senyor meu. No li pregunto per don Enrich, perquè 'm sembla que aca- ba d' anarsen.

{Senyalant la porta de la esquerra).

Paco Sí; com demà marxa à Barcelona, es natural que tingui d' arreglà algo, pero enseguida vindrà.

Alb. Sicut nos. També marxém nosaltres.

Demà à la tarde tinch d' anà à fe un requeriment y com que ja s' acaba la temporada d' estiu, estiuare finit, tant se val que 'ns quedém à Barcelona ;La notaria es una cosa tan personal! Si

20 Passions funestas

sigués com D. Enrich, encara hi passa- ria una quinzena mes.

Pilar (B ai xef).

Y à donya Elvira que no li deuria des- agradà.

Alb. éQué sabs tú, Pilar?

Pilar (A Paco). #

Per lo que deyam avans d' ahir. Aqui te mes ocasió de veni aquest D. Càrlos. ^No li sembla?

Paco Vritat es; pero com jo ?ls hi deya, hem de mirà si sense necesitat de posà la cosa tir ante, logrém que aquestas rela- cions tinguin fi. Ja he insinuat alguna cosa al Enrich; por de contado, sense ferli cap indicació directa.

Pilar Es clà, perquè éll tindrà un disgust fort.

Paco Mayiísculo! Y 'm pareix que ab lo poch que li he dit, pot se encara li he dit massa. S' ha posat molt taciturno»

Alb. S' ha de portà la cosa ab molt de tacto perquè don Enrich, es un subjecte de totas prendas.

Pilar En efecte, per éll s' han de pendre totas las precaucions possibles, perquè lo qu* es per ella... Quin poch enteniment.

Paco Quan vostès me 'n van parlar, ó millor dit, vostè...

(Senyalant d Pep i to).

Alb. Sí; perquè jo en aquets assuntos, mu- tus sum.

Paco Jo ja 'n tenia algunas sospechas. Pilar Vaig dirli que li asegurava, per mes

que à 1' Albert li va sapigué greu que

ho digués. Alb. Son assuntos delicats. Pilar Per lo mateix que son delicats, no s' ha

de permetrer que vagin endavant. ^No

es de la mateixa opinió, D. Paco?

Acte primer

21

Paco Efectivament, si 's pot evità '1 major escàndol s' ha d' evità! Allà vamos.

Pilar Es una obra de caritat, si senyó! A fe que à mi no m' agrada fïcarme en lo que no m' hi va ni ni m' hi vé, pero D. Enrich es mereixedor de totas las atencions y es una iniquitat que se '1 posi en ridícul.

Paco Es una rahó.

Alb. Pero 's corre '1 risch de donarli un disgust serio.

Pilar T enganyas, Albert. Crech que molt lluny de donarn'hi, aném à véure d' estalviarnhi. Aquest es el nostre propò- sit, no se si ho lograrém.

Paco Qui en sabé, pero confio en que si. S' entén pòrtanfho ab la deguda circuns- pecció.

Alb. D' aixó ja se 'n cuidarà vostè, sinó 'ns resultaria un totum revoltum, un ma- remàgnum*

Pilar Per mi ja t' asseguro que no. Ara, siv podém aussiliarlo.

Alb. Aquestas cosas es millor que las arregli un de sol, si 'ns necesita ja ho dirà.

Pilar Aixó vull di. A fe que no serà pas per- què àmim' agradi fïcarme en res. A casa y pari de contà. Mes, si ve un cas com aquet, que 's tracti de una familia amiga, no vull ferme V escropulosa. Las senvoras tenim fama de curiosas, pero jo may m' he cregut serho. Si sense volé he sapigut lo que he sapigut, no puch ferhi res; ab aixó, no s' atri- bueixi à curiositat.

(A Paco).

çiY cóm ha estat que vostè s' ha con-

vensut de las sospitas que tenia? Alb. Acabas de di que no ets curiosa, y ara

ho desmenteixes. Pilar Aixó es diferent, Albert. Si la cosa no #

se sapigués, Deu me 'n guart d' obri la

22 Passions funestas

boca, pero sapiguentse ja com ho sabémr y volguent portà la cosa entre tots de la milió manera possible, fins es precís que 'ns enterém de tots els detalls. Paco Si senyora. Pues ho he sapigut pel servey.

Alb. jEs dir que fins els criats n' estan ente- rats!

Pilar £Y cóm no? Venint aqui don Càrlos tots els dias, vols tu que no ho sàpigan de pe à pa en Tomàs y la Gracieta.

Paco En Tomàs, no. Se entiende; de la ma- nera indirecta que ni vaig parlà, ó 'm va fe molt be '1 desentès, ó en efecte no 'n sab ni pizca, ni miajita de res.

Pilar Li va fer véurer. ;Sino que fos cego!

Com es possible... ;Cà! Paco El fet es que dJ ell no 'n vaig treure ni

jota. De la Gracieta sí; la Gracieta va

dirme tot lo que habia observat. Alb. Si, per aquestas cosas no hi ha com las

donas; may las hi falta un lapsus

lingüe.

Pilar per qué ho dius aixó?

Alb. èNo ho sents? La fdmula...

Pilar Perquè ella va se mes franca que 'n Tomàs, y en casos com aquest, la fran- quesa no es cap defecte. ;Que 'n Tomàs no 'n sab res!... Tant com la Gracieta, si no 'n sab mes.

Paco Quizds sí, pero va dirme que ni un dpice 'n sabia.

Alb. Jo no so maliciós, y quan d' éll vostè diu que no 'n va sapigué res, haig de créurer qu' ell n' es ignorant.

Pilar A poch à poch, Albert; també ho soja de maliciosa épero 's pot créurer que de lo que passa aqui, no ?n sàpiga tant en Tomàs com...

Acte primer

23

Paco ( Veyent que sr obra la porta de la esquerra).

Cuidado que ve V Enrich.

(Enrich surt de V esquerra).

ESCENA VIII

Dits y ENRICH

Enr. jDonya Pilar! ;Don Albert!

[Saludant se un ab altres).

Pilar Encara que nosaltres també marxém demà à la tarde à Barcelona, hem pen- sat en venirnos à despedí.

Enr. S' estima, pero ja hauríam vingut nos- altres; aquest matí precisament ho de- yam ab Y Elvira.

Pilar ^Donya Elvira està sense novetat?

Enr. Molt bé; gracias. Suposo que aviat vindrà.

Paco A propósito , don Albert, quan vulgui pot comensà à estendre la escriptura de venta de las duas casas.

Alb. <£A1 fi ha sigut mes afortunat en trobar- lo, que jo en buscarli comprador? Me 'n alegro.

Enr. {A Paco).

^Encara està en lo mateix? Paco Palabra es palabra. Alb. Jo sols li había tingut ofertas per cent

mil duros.

Enr. (A Paco).

donchs? [Cóm no ha aceptat aquei- xas ofertas!

24

Passions funestas

Alb. Perquè las fïncas valen mes y no vol abandonarlas.

Pilar Es ela que si y molt mes que valen.

Paco Nada, pues fassi 1' escriptura per sei- xanta mil.

Alb. {Estranyat).

jCom diu!... ; Ah! ja. Una carta de gràcia, un pacte de retro...

Paco No senyó, à toaa venta.

Alb. jAixó es volgué íe un regalo! <;Si te compradors per cent mil duros?

Pilar ^Pero està cego, don Paco?

Enr. Es lo que jo li dich y no ?1 puch con- vencé.

Paco L' Enrich es el comprador.

Alb. [Ah! Aixís no 'n parlém mes.

Enr. Ell si ha empenyat.

Pilar ^Per qui milió pot ferho?

Si ell à Amèrica va esse '1 continuador de la casa del pare de vostè [dirigint- se d Enrich), trobo natural, no tenint él] familia, que vulgui que vostè sigui'l continuador de la casa seva.

Enr. Jo estimo la bona intenció de don Paco pero tota vegada que te ofertas mes ven- tajosas, si vol desdirsen...

Paco Hombre, ja t' he dit que palabra es palabra.

{Girantse d don Albert).

D. Albert, vostè te tota la documenta- ció y manos d la obra.

Alb. Perfectament.

Enr. (A Paco).

Cregui que no se com agrahirli. Paco Déixat d' aixó y no sigas chi guillo. A tu 't convenen las fincas, à mi 'm con- vé véndrelas y no vull coneixe caras novas.

(A Albert).

Acte primer

25

Lo dicho, senyó notari; en arribant à Barcelona escritura al canto.

Alb. Tant depressa com vulgui.

Enr. Haurà d' esse V últim dia del mes* Aquell dia tindré la cantitat disponible*

Paco Y si no T pago ;s farà un altre dia.

Alb. Sempre es milió que consti en V escrip- tura que T entrega del preu 's fa à pre- sencia del notari autorisant.

Paco Fàssili constà y nosaltres ja 'ns arre- glarém. 1

Alb. Nequaquam. Una escriptura deu esse lux veritatis.

Pilar (A Paco).

Fe constà una cosa que no fos, no li faria pas éll. jQuantas vegadas he sen- tit que li proposavan! Pero ell may ha volgut.

Paco M' es indiferent; aixó son pequeneces.

Alb. Las cosas en regla.

Enr. Aixís te de ferse.

Paco Sí; pero entre amichs...

Alb. Vostè be va comprar las fincas per medi

d' escriptura pública. Paco Entendido; y si s' ha de fe d' igual

modo, corriente; no m' hi oposo.

Enr. (Mirant al foroj.

Aquí ve V Elvira que no s' alegrarà poch de lo que parlém.

(Albert y Paco 's dirigeixen al foro d saludà d Elviretà).

Pilar (;A n' aquesta si que si las casas li tinguesen de fe '1 profit que jo li de- sitjo!...)

26

Passions funesías

ESCENA IX Dits y ELVIRA

El v . ( Trobant se ab Pilar) .

; Tanta honra per casa! Pilar ;Vol callà! 'Ls honrats som nosaltres, 'ls nens?

Elv. Bé, gracias. No han volgut vení. S' han quedat jugant ab els de donTrini à ne 1 jardí.

Enr. (A Elvira).

^May dirías de que parlavam?

Elv. ;Qué tinch de sabé, pobre de mí, si ara mateix arribo! ^Úe la marxa à Bar- celona?

Enr. D' un regalo. <;Eh, que no ho haurías

endevinat? Elv. . ^Un regalo? ^Quín regalo es? Paco Èl teu marit t' enganya. Tractavam d'

una venta.

Pilar Siguém franchs, ja 's pot dir el regalo.

Ja ho diu be don Enrich. Paco Un regalo que te de costà al teu marit

seixanta mil pesos. riQué te parece? Elv. jAy, ay! <±Y à ne qui fa un regalo aixís

Y Enrich?

Pilar No senyora; '1 fan à don Enrich; y na- turalment, tam'bé à vostè, y me 'n ale- gro tant per vostè com pei ell.

Alb. Ego, i d em.

Elv. Dispensin que sigui tan tonta; no 'ls entench.

Alb. Es que vostè no estava en el quid del assumpto... don Paco cedeix à don En- rich las dugas fincas que posseheix à Barcelona, per seixanta mil duros. <fQué li sembla?

Acte primer

27

Elv. Verdaderament es regalo d' una for- tuna.

Pilar Per lo qual jo repeteixo que la felicito. Elv. Mil gracias, D. Paco ha sigut sempre 1

àngel salvador de casa nostra. Enr. Ja ho sabs, \y ara es V àngel protector! Paco No 'm feu tant angelical per un negoci

que 'm convenia. Elv. Vamos, don Paco, deixis de convenien-

cias, que 's un lavor que 'ns fa. <;No es

aixís, donya Pilar? Pilar Jo ho tinch per un favor gran, senyora. Alb. jOptimus!

Enr. Que li tenim d' agrahí, estimantlo com ens estimém nosaltres.

[Mirant se ficsament d Elvira) . Elv. Es clà que si. (;Qué haurà volgut dí) Paco Deixarho corre y ja que avuy es el

despido de la temporada, també tenim

de despedirnos del tresillo, Enr. Com vulguin; si be que no se si serà à

causa del amohino de la preparació de

la marxa, ó perquè 'm trobo un xich

tèrbol de cap, m; hauran de dispensar

las malas jugadas. Paco Aixís te distreuràs. ^Qué hi diu don

Albert? Alb. Acepto.

Lluís Las senyoras ja 'ns permetran que las

deixém solas. Pilar Si, nosaltres ja 'ns arreglarém las nos*

tras cosas.

{Pilar y Elvira seuhen en els balan- cinsy conversan). E.\R. (Agafant el joch de cartas).

Oros, copas y espasas.

(Alsa una carta).

Vostè dona.

(A Paco) .

28 Passions funestas

Paco {Agafa 7 joch y remena).

Està bien! Llàstima que no siguém

quatre, per pogué encendre '1 tabaco

'1 que dona. Corte usted. Enr. Ningú 'ns apressura; podem esperarnos

sempre que volguém.

{Paco dona las cartas).

ç{No 'ls hi sembla? Paco Es cert que 'ns ho podém pendre en

tota calma, pero hab'enthi cuartoy es

mes descansat. Enr. Entro y... robin copas. Alb. Comensa per un solo... jmalum sig~

num.

Elv. (Mentres els senyors continuan ju- gant).

Si no fos perquè à V Enrich li convé anarsen, per mi encara hi estaríam una temporadeta. Sobre tot pe 'ls nens.

Pilar Es ela: aquí sempre hi ha mes distrac- ció... Cuidantlas flors, com vostè fa, 's passa '1 temps que una no se 'n adona.

Elv. Sí; y ademes à Barcelona encara hi sentirém calor.

Pilar També hi estich. Per las que sortim poch de casa, aqui ?ns trobém sovint ab mes companyia, que també distreu.

Elv. Aixó encara es lo de menos. ([Sospi- tarà!).

Pilar Vull di, companyia de franquesa.

Elv. Sí; aqui tenim el gust de véure mes sovint à vostès.

Pilar El gust es nostre. Pero si fos per nosal- tres sols, poca distracció tindrían..

Elv. ^Per qué, poca?

Pilar Perquè hi ha altres vehins... mes ani- mats que aquest parell (senyalantse ella y V Albert) de vellut. Ja som ar- maris raconers.

Elv. V edat, donya Pilar, no influeix eh la ' simpatia.

Acte primer

21)

Pilar Aixís sembla que hauria de ser. Elv. <:Y qui ho dupta? (^Sospitarà?) Pilar Alió que 's diu: cada edat se 'n va ab els seus.

Elv. Tantas cosas se diuhen que no son cer- tas!

Paco jBravo Enrich! Has comensaí trayent

un solo y ara 'm cortas una bola. Alb. ;Es es non plus ultra de la sort. Jo

estava in albis de trunfos. Paco Sino que à ne ;1 tanto que juguem, no

podém fernos cap mal. Enr. Si poguessem fernos mal, ja no seria

divertirnos.

Paco Elvira, fes pendre un bitllet avuy à n' el teu marit, qu' està de bona estrella. Avuy don Albert y jo serém els paga- nos. «

Elv. í Ah! ^Sí?

Enr. jQuí sab! Tot just comensém, y la sort

es molt capritxosa. Paco Juego altra vegada. Es un joch molt

prim. jCopas!

( Roba car tas).

Enr. Vaig al robo.

Paco Ara se m' ha posat un joch imperdi- ble. Una corazonada que m'ha sortit à pe dir de boca-

Alb. Audaces fortana júbat.

Enr. A mi ja 'm comensan à pujà reves- sas las cartas. Veuran com acabaré per- dent.

Elv. [A Pilar).

jAy, ay! Ara ve en Càrlos.

(Mirant al f oro). Pilar i Vegi à Barcelona com tindria aquestas

sorpresas! (;Qué aviat T ha vist!) Elv. Creya que deya alguna cosa. Pilar No senyora, res; deya que 's véuhen

vení de lluny els qu' entran. Elv. La casualitat de *girarme cap al jardí!

30

Passions funestos

Pilar Ja 's compren.

(Carlos apareix pe 7 foro).

ESCENA X

Dits y CARLOS

Car. Bonàs tardes.

(Saluda en general y es diri- geix d las senyorasj. Paco /Muy buenas! Alb. Ara podrem se quatre.

[Enrich observa molt d Carlos). Car. Dos grupos. Els senyors jugant y las senyoras...

Elv. Retallant çjeh? Digaho d' un cop. ^No

es aixó lo que pensavas? Pilar. ^Vol dir que 'ns te en tan mala opinió?

No ho crech pas. Càr. Déixala dir que ja sab ella que 'm me- reixen més respecte. Elv. Sí; '1 respecte que mereixém à tots els

solters que passan dels trenta. Càr. Tot just entro en aquesta confraria, y

no sé encara las costums de la mateixa;

pero de tots modos, bé deu haberhi es-

cepcions.

Pilar. Y vostè serne una. Es ela que sí.

(Elvira veu que Enrich mira). Elv. iQue '1 coneix poch!

(Carlos se li acosta y ella li diu). (iVes!)

Pilar. Verdaderament no '1 conech com vos- tè, pero dich lo que 'm sembla.

Càr. Sempre estem aixís; es la meva part contraria. 'L dia que 'm tingui de casà,

Acte primer 31

no faré pas vení à demanà informes à V Elvira.

Pilar. (; Ja ho crech!) ^Vol dí que 'Is donaria dolentsPNo ho cregui. Sent tan amich... de la família.

Car. Prou me quedaria solter, si vingués aquest cas.

Alb. D. Carlos, travem aquesta posta y po- drà fe '1 quart.

Car. Continuhin jugant. Jo, ja fare com- panyia à las senyoras.

Elv. Ja pots anarhi. ^Qué 't creus que tenim por?

Paco Vaya, sin escusa; aquí à fe '1 quart,

qu' aixís descansarà '1 que dongui. Car. ;Ja son prous!

(Enrich V observa y Elvira ho repara).

Alb. Vingui, vingui. Enr. (Miràntsel).

jCa! ?L tanto à que juguém es poca cosa

per ell; més s' estima fe '1 galàn. Elv. (Demostrant un sobressalt).

(iVeshi desseguida!) Car. (Anant d la taula).

Si tant s' hi empenyan vinguin els

tantos.

Enr. ;Tant mateix te 'n determinas!

(Carlos s} assenta d jugar).

Alb. (Donant li 'Is tantos).

Aqui te 'ls verts. Car. El color de la esperansa... de guanyà ó perdre vint ó trenta cèntims. ;Un ca- pital!...

(Elvira observa intranquila als jugadors).

Enr. Tú estàs acostumat à ferho més fort.

32 Passions funestas

Car. Si à n' aquest tanto '1 jo*h no té in- terès.

Enr. Tampoch s; hi perden els interessos.

Càr. Ni s' hi guanyan.

{Van repartint cartas).

Paco Si íos un establiment de joch, es clar qu' es jugaria més; pero en cambi, allí no hi guanyaria més que la casa. De Enero d Enero, et dinero es del banquer o.

Enr. ;Y tal! O si no, ja 'm diràs las ganan-

cias que has fet jugant. Càr. No tantas com tú últimament à la Bol-

sa, qu' es un joch com qualsevol altre. Paco Ah! sí. No es molta la diferencia. Enr. [Ressentit)'

(iQué diu!) çíY quant temps fa que no

m' hi has vist à la Bolsa? (En tó fort). Càr. Enrich, ja sabs que hi vaig molt poch. Enr. (Enérgich).

Donchs no parlis de lo que no sabs. No

hi vaig pero si anés, no se ?m negaria la

entrada, com à tú. Càr. ;No V ho prenguis tan à la valenta! Enr. M' ho prench com m' ho tinch de

pendre.

Elv. {A Pilar deixant la conversa y

girantse d mirar als jugadors)* [Dispensi!

Pilar. Deixils estar; enrahonaments de ju- gadors.

Enr. Lo milió serà que ho deixém corre. Alb. No n' hi ha per incomodarse. Pax vobis.

Paco {Fort per acabar las disputas).

He dit que jugo y estiguem pel joch.

Triunfos son polos.

(Callany '5 posan d jugar. Pausa).

Acte primer

33

Pilar ^Veu? ja s' ha acabat, jo no m' hi en- fundo.

Elv. Es que V Enrich s' alterava y com te aquest génit.

(No deixa de observar d Enrich). Pilar ([Encara gosarà culpà al seu marit!)

(Elvira ys gira d Pilar). Sempre que 's juga hi ha aquestos petits altercats; es el mateix interès del joch. (i La culpa no la deixa viure tranquila!)

( Veyent qu El vira 's torna d girar).

Elv. Si s' atravessesin grans cantitats ho compendría, pero... :per lo que jugan!

Pilar Acabat el joch, ja s' ha passat tot.

Elv. [No ;n faltaria d' altre! Pero 'm sembla que 1' Enrich està de mal humor y ab el seu caràcter es estrany.

Pilar De vegadas à ne 'ls senyors els ne passa .alguna per cuestió de 'ls seus negocis ó per algún altre assumpto y s' alteran per res.

Elv. No entench que pot passarli.

(Mirant als jugadors). Pilar (;Si una pogués parlar!) Si vostè no ho entén...

Elv. Si ara mateix eram à casa don Trini y estava bromejant. Es un cambi molt raro; creguiho, donya Pilar. %

Paco s {Acabant una jugada).

Sacada.

Car. Pot donà gracias à aquest, que aixó era un codillo com una casa.

(Senyala d Enrich).

Enr. <iPer què?

Car. iQuí no ;t fa arrastrà, no pas deixarli aprofità 'ls trunfos petits.

(Elvira torna d girar se).

3

34

Passions funestas

Alb. Es clà. Alicuando donus, dar mitat Homerus*

Car. jSi un principiant no hauria jugat tan malament!

{Alt).

Enr. (Id).

[May deus haberte equivocat tú! Paco Se acabo y vingan las cartas.

(Barrejan y donanj.

Alb. jVaja!

Elv. iVeu com ja hi tornan?

Pilar Paraulas d' amichs que s' entretenen; es pólvora en salva. Ruido y prou.

Elv. No senyora, no se per qué estich en recel. Quan jo li asseguro que '1 com- portament del Enrich es extraordinari, conti que ho es.

Pilar [Cà! Es dí, si vostè compren que te rahó per serho ja es un altra cosa.

Elv. çjQuína rahó vol que tingui?

Pilar Donya Elvira, jo si que no ho sé, ni ho puch endevinà.

Elv. Al revés, ab la cessió de las fincas que li ha fet don Paco, mes aviat deuria està satisfet.

Pilar èQuí li diu à vostè que aixó mateix no '1 tingui preocupat? Ell no volia 1' ofer- ta, y pot se aixó...

Elv. x Pot se sí; lo que es per part meva...

Pilar j£s clà que no! Ja suposo que vostè no T hi haurà donat el menor motiu per incomodarse.

{Elvira se gira d observar d En- rich). . •

(jNi se com te cara per parlà!) Enr. Jugo. Alb. Mes. Faig volta. Enr. Per vostè..

{Com contrariat. Elvira torna d girar se).

Acte primer

35

Pilar [No estigui intranquila, senyora!

Elv. í No se que 'm daria perquè acabessin de jugà! Se m' ha posat al cap, que 'n passaià alguna. [Deu vulga que no sigui aixís!

Pilar (jPer alguna cosa recelas!) qué vol

que passi? jSembla que sigiu la primera

vegada que 'Is veus jugà! Elv. ' Es la primera vegada que veig al meu

marit d' aquest modo. Fins me sembla

que està trasportat de cara. Pilar ^Sortim al jardí, y aixís no estarà vostè

en angunia? Elv- Es vritat, aném.

(S aixecan per anarseri). Car. [Un' altre mala jugada! Enrich, si vols

íerho espressament, pleguem.

{Elvira al sentirlos se deté). Paco Sí, Enrich, estaràs preocupat. Enr: ;Pero no n' hi ha per plegà!

(A Car los).

Sijugas ab tan d' interès entre amichs

iqué deus fer en el cassino?

Car. {Enfadat).

çiSi encara 't dura 1' incomodo perquè t' he dit que jugavas à la Bolsa, perquè hi jugas?

Enr. jEncara hi tornas, insolent! Si vols que pleguem, té.

{Agafa las car t as y 'Is hi rebot per la cara alsantse).

Elv. [Ah!

(Dirigint se als jugadors).

Car. ;Cóm!

(Car los agafa 7 plat de las fitxas per tir ari as d Enrich, alsantse també, Albert y Paco li dete- nen V acció).

Elv. (Fent un gran crit).

jCarlos!

36

Passions funestas

Paco /Senoresf

Elv. (Suplicativó).

[Per Deu, don Paco! jDon Albert! Car. ( Veyent que li han privat V acció)»

[Ja 'ns veurém!

(A Enrich).

Enr. Quan vulguis. Pilar Pero, qu' es aixó? Car. (Prenent el sombrero).

Rebràs una visita.

(Se 'n va pe 7 foro).

Enr. L' espero.

Elv. (Suplicatiu, agafant el bras d En- rich).

[Enrich! [Enrich! Enr. (Apartantla de una revolada y en to despreciatiu). [Ves, tú! Elv. [Ah!

(S' agafa ab Pilar y cau desmaya- da en lo balancí. Albert se diri- geix d Elvira y Paco d Enrich. Teló rdpit.

Fí DEL ACTE PRIMER

ACTE SEGÓN

Sala ben amoblada. Portas al foro y à la dreta en primer terme. A Y esquerra de la porta del foro, una calai- xera ab marbre. Devant de la porta de la dreta, un escriptori ab tinter, plomas y paper. Sota 1' escrip- tori, una papelera. Sofà à la esquerra en primer terme. Sillóns al escriptori. Es de dia.

ESCENA PRIMERA ELVIRA y D. PACO

Elw (Sent ad a al extrém del sofà).

Si han quedat ab V Enrich que vindria aquesta hora, no farà falta. Si éll cum- pleix ab tothom, com no ab vostè?

Paco (Sentat al silló mes aprop del sofà)-

Sí; ahir nit va dirm'ho y es de suposar que se 'n recordarà, si no te altra ocu- pació precisa. Elv. Vostè ja sab que à n' aquesta hora, la

38 Passions funestas

costúm d' éll no es pas la d' esse à casa.

Paco Al bolsin.

Elv. Quan hi anava, si senyó'; y ara que no hi va es V hora que te destinada per sortí!

Paco jDitxós Bolsin ó ditxosa Bolsa! \'L dis- gust que va costarnos V últim dia d' està à la quinta de Pedralbes.

Elv. jNo me 'n parli! va vení de la Bol- sa? Perquè jo encara ficsament no ho sé.

Paco Ya verds. Don Carlos va retréureli que jugava à la Bolsa y éll va alterarse.

Elv. Es que no es vritat que hi jugui. Si li hagués dit que avans hi jugava... prou que ho sab vostè. Pero ara ni s' hi acosta.

Paco ^Veus? Aquellos polvos traen estos lodos. Mal fet d' anarhi avans; y en tant es aixís, que ara que no hi va, ho coneix. jY que no 'ns va pas costà poch d' evità un lance de honor! Jo no ho hauria permès may.

Elv. ;Tant m' esgarrifo de pensarhi, que may he gosat parlarne à V Enrich!

Paco Pero no hay mal que por bien no venga. Resultat d' alló, que D. Carlos no s' ha acostat mes à n' aquesta casa, segons ho tinch entès, y jo estich en que aquest va se '1 principal objecte d' aquella reyerta.

Elv. (Com estreny antse).

^Qué no vingués eu Carlos? ^Per qué? No se que hi hagués cap motiu...

Paco Jo ^qué ?t diré, muchacha? Es un truhan} un jugador y jo tampoch veya ab bons ull que V Enrich s' hi fes. No li convenia, Elvira.

Elv. Podia dirli sense necesitat d' incomo- darse.

Paco Un tipo com don Carlos, es fins repug-

Acte segon

39

nant v comprench que sapiguent'ho 1' Enrich, busqués un motiu serio per tréurel. Ara mateix potsé no està lluny d' anà de re fas d dèntro.

Elv. ;En Carlos! ^Vol dí qu? arriba à n' aquest punt?

Paco Sembla que va donà unas lletras que han resultat falsas y '1 qui las te no 's mirarà pas gens à empapelarlo.

Elv. (jDeu meu!) No ho sabia.

Paco Jo no sé com no repugna à tothom un ser aixís.

[Intencionat). çiNo V es repugnant à tú també?

Elv. (Un xich confosa Elvira),

Jo... D. Paco... com fins ara ignoiava...

Paco dQu' era un jugador d' ofici?

Elv. No... es di, ja m' habían dit que juga- va; pero no sabia lo que vostè m' acaba d' esplicà.

Paco Elvira, no t' había parlat à solas desdé '1 dia del contratemps, y ara que ningú 'ns sent, dech dirte y prentho com à consell de qui 't vol bé, que ja n' hi había prou ab que sapiguessis que era un jugador (y que ho es de marca mayor) per despreciarlo {intencionat) perquè un jugador es capàs de tot. Els vicis tenen certa afinitat entre si y V un porta V altre.

Elv. (Com ressentida).

<:Qué vol dí, don Paco?

Paco A la Isla he vist moltas cosas y 1' espe- riencia es mare de la ciència. Hi había allí un guajiro, un pagès que aquí 's diu, qu' era casat ab una real moza. Un company d' éil, solté y molt rich, va perdre tota la seva fortuna jugant. No 's presentava rina de g alio s ahont no hi anés y allí hi posava el oro y el mo- ro. Sigué '1 cas que tots els capitals

40

Passions funestas

del jugador se n'anaren de Guatemala à Guate-peor, y no poguent demanà al seu company casat més y més pe- sos per habernhi demanat ja moltas ve- gadas, procurà íerse amich íntim de la guajira per ferli soltar la mosca. Logrà '1 seu objecte y... en fi, terminà T assunto, sapiguent el guajiro las relacions, matant à la seva esposa y sui- cidanse éll al peu del cadàver d' ella. Con que... aplica '1 cuento.

Elv. {Com ofesa).

Don Paco ^y vostè pot suposà?

Paco Res de tú. Tot lo que suposo es del ju- gador.

Elv. Es que si ningú li ha esplic^t res de mí, vostè no ho ha de creurer, perquè jo...

Paco Elvira, ^esas tenemos? Com creus que puguin haberme esplicat res que 't perjudiqui.

Elv. (Confosa).

No, no; no ho crech. Mes com vostè ha dit que apliqués el cuento... ^Per què ho ha dit?

Paco Perquè 't guardis d' éll, del jugador. Jo no vull créure en las habladurías que tinch per chismes de vecindad; mes no per aixó tinch d' estarme de donar- te un consell que crech que ve al cas. ^Qué 's parla contra d' un ó d' una? No hi haurà rahó per atribuirlhi tot lo que se 'n diu, pero tal vegada hi haurà prou per parlarne. Cuando el río suena...

Elv. (Com estrayantse).

\Qxï es parla de mí! Paco ^Cóm vols que no, si à casa teva hi

entra ab írecuencia un solter? Elv. jCóm!... No es cert qu' entri à casa! Paco O hi entrava; que encara que fos amich

del teu marit, es un jove de mala fama.

Acte segon

41

Elv. jNo sé que poden habé vist de mí, que hagi donat motiu à enrahonà! ciQué han notat?

Paco Res en concret, ja t' ho dich, pero alló, que 's diu de la mujer del César, que no solo debe ser honrada, sino ade- mas parecerlo, per mí es d' aplicació a totas las donas. Tu ets honrada. Elv. (Com ofesa).

;D. Paco! ;Vosté pot duptarho! Paco Ho crech. Ara, que 'Is que sapiguent la conducta d' aquet chisgaravis de don Carlos que frecuenta ó frecuentava la casa, fassi que no semblis lo que en concepte meu ets, també ho concebeixo. La malícia es una Uevcr que en qualse- vol sospita arrela; y quan ha arrelat es una mala herba. Elv. <;Y qui es el maliciós que s' atreveix?... Paco [Bah, bah, bah! No nos metamos en camisas ae once varas. Estigas tran- quila de conciencia, que si d' aquí à endevant, rompudas las relaciones del teu marit ab el seu antich company, aquest no entra aquí, tot lo que de tu puga haberse dit, haurà sigut humo de paja.

Elv. Es que à mi m' interessa... A mi se m' agra via.

Paco No t' ha d' interessà res mes sino que no 's parli de tú y que si se n' ha par- lat, deixin de parlarne. El tiempo tpdo lo borra, y mudant de conducta, las sospitas s' evaporan.

Elv. <i Y T Enrich sospita que jo?... No ho vull creurer!

Paco No se que sospiti ni que deixi de sospità.

Ni jo n' hi he dit res ni éll me n' ha par- lat; y crech que si tingués cap recel, me 'n hauria fet confiansa. Ara, si 'm preguntas si pot haber sospitat de las

42

Passions funestas

intencions de don Carlos, aquesta ja es harina de otro costal. Penso que si.

Elv. ^Quínas sospitas poden ser?

Paco iQué se jo! Sospitas (dich jo per aque- lla manera brusca que contra '1 seu natural vàrem véureli en aquella sessió de tressillo), sospitas de que don Car- los entrant à casa seva, pogués donar lloch à murmuracions; ignorant (aixís ho penso) que ja hi siguin aquestas murmuracions poch fundadas.

HlV. Gens fundadas, don Paco.

Paco Poch fundadas, ja ho he dit bé. Fre- cuentant la casa un subjecte de tan mala raleay serà un petit fonament per murmurar. En fi, Elvira (mirant se 7 rellotje) estigas tranquila, com jo presumo que ho deus estar, segueix cumplint ab els teus debers, com tamoé crech que 'Is cumpleixes, olvidat... fins d' aquesta conversa que hem tin- gut y '1 vent de la vritat dissiparà las nieblas.

{Sy aixeca).

Elv. <Jd). Estiguin segú.

Paco Y jo me 'n vaig perquè V Enrich tarda, y dígali quan vinga que à Y hora que vulgui passi à avisà à don Albert qu' éll m' enviarà un dependent y vindrém junts à firmà la escriptura de venta de las casas. Tot està disposat.

Elv. ; Ah! ^Avuy es el dia de la firma?

Paco Avuy. Y espero que serà avans d' un hora. V Enrich dirà.

(Aliar ganili la mà). Con Di os y hasta Inego.

Elv* {Encaixant). Estigui bo.

(Cridant).

Gracieta, obra la porta.

Acte segon

43

Paco {Anant seri).

Y lo dicho; lo que hem parlat ya volo.

(Se yn va pe 7 foro, acompanyantlo V Elvira fins d la porta).

ESCENA II

ELVIRA

»

(Al sortir Paco s' assenta al silló ahont aquet estava, recolsat d V escriptori ab las mans al cap com horroritzada.

Elv. j Verge Santíssima! jSort de las sorts, que tot s' ha acabat!... jSe murmura de mí!... [Quin afront!... ;De quina mane- ra la passió m' había posat una vena als ulls! Y jo he sigut capassa de ficarme à n' aquest bassal de llot! Dupto de mí mateixa, y 'n dupto perquè, cegada, no veya ahont anava; apagada la rahó, no pensava ab el meu marit ni ab els meus fills, queya, sense adonarmen... [Des- graciada de mí! Ara, ara qu' estich se- rena del tot, à ne mí mateixa 'm pre- gunto ^qu' has fet, Elvira? No ho se; no mes se que my avergonyeix, que 'm fa indigne de tothom.

(Pausa)

;Que pensarà D. Paco! Las sevas pa- raulas manifestan que, quan menos te recels vehements de la conducta meva y en cada mot que jo li deya 'm sem- blava que delatés la meva culpa! [La meva culpa! ^Y de qué so culpable?... çjD' haberme locat?... ^De no tenir con- ciencia de lo que feya...? Sí, sí; seré

44

Passions funestas

culpable per tothom. La justícia huma- na perdona à aquell que ha comès un crim inconscientment, pero la societat no perdona à aquella que subjugada per una passió, boja, inconscient, posa una taca à la seva honra.

(Queda abatuda tapantse ab las mans la cara, recolzada en lo escriptori).

ESCENA III

ELVIRA y TOMÀS

Tomàs [De la porta del f oro).

^Senyora?

Elv. {Al sentir d Tomàs s' aixeca sobre- salt ad a). iQui!

(Se gira). Ah! éEts tú?... <:Que hi hà? Tomàs Si es servida.

(Donantli una carta).

Elv. iUna carta?

[La pren y mira 7 sobre). (D' ell!) iQui Ta portada? Tomàs Jo mateix.

Elv. çíTú? ^Has anat à casa D. Càrlos?

Tomàs No senyora; en Cisó, '1 criat d' éll, me T ha donada.

Elv. ^Pero ahont te V ha donada?

(Ab ansietat).

Tomàs Al carré, quan jo venia d' acompanyà 'ls senyorets al colegi. De modo que fa mes d' una hora que la tinch, pero com

Acte segón

45

que vostè estava aquí parlant ab don Paco, no he cregut prudent entrà. Elv. <jY com es que ï has admesa? Dígas.

Tomàs (Sumís). Senyora!...

Elv. iCom Y has admesa sapiguent que don Carlos no entra à casa, y que de con- següent no te per qué escriure? [Es molt d' atreviment per part d' éll y per part teva!

Tomàs Dispensi. Jo 'm creya que Y incomodo era sols ab el senyo, may ab vostè.

Elv. (Imperatiu).

El senyo es V amo aquí à casa y s' obeheix tot lo qu' éll mana. Lo que en contra de la seva voluntat aquí 's fassi es faltà à n' ell y à ne mí. Ja ho tens entès per d' aquí à endevant. Tomàs Cregui que no he tingut cap intenció d' oféndrer à D. Enrich, ni à vostè tampoch.

Elv. Y has ofes al un y altre, de tal manera que si don Enrich arriba à hebé esment qu' hagis portat cap nova de D. Carlos, sortiràs de casa en el mateix moment que ho sàpiga.

Tomàs Perdi cuidado, que per mí no 'n sabrà res, y estigui segura que serà V última vegada d' admetre cap recado de don Carlos.

Elv. éHas d' anà 'n lloch?

Tomàs Si senyora don Enrich m' ha dit que anés à avisà à la la cotxería que tinguin disposat un cotxe pe '1 moment en que don Paco ó don Albert fassirí anarlo à demanà. ^Si vostè te res que manarme?

Elv* No.

{Tomàs va per sortir y Elvira torna d mirar 7 sobre de la carta).

46

Passions funestas

Es dí, sí. Quan tornis de la cotxería, entra si estich aqui sola, que potsé hau- ré d' enviarte. Tomàs Està molt bé.

(Saluda y se yn va pe 7 foro).

ESCENA IV

ELVIRA

Elv. Tal vegada sigui necessari portà una contestació per acabà d' un cop. (Obra 7 sobre de la carta. Llegeix). «Elvira: fa días que no 'ns veyém y 'ns »tením de véure».

(Recitat).

;May més!

(Llegint). «Ja se las horas en que V Enrich es fo- ra; ademés faré vigilar quan surti y aniré à casa teva. V Enrich per altra part no té motius per guardar cap re- sentiment de mí; per una cuestió sen- zilla de joch va insultarme, y si V assumpto no ha portat mes consecuen- cias, à mí se 'm deu. Jo era F ofès y vaig cedí à la súplica de D. Paco, asse- gurantme que V Enrich no 'm guardava cap rencor. Aixís es que encara qu' ell me trovés à casa teva, estaria fora de rahó si no 'm revés com avans me re- bia. No obstant, avans de parlarme ab éll vull parlarme ab tú y avuy mateixens veurém. Ton affectíssim: — Carlos.»

( Tanca la carta).

A cte segon

47

No; no pot esse de cap modo; ni avuy ni may. Tinch de contestarli tot seguit, perquè no s' atraveixi à vení. Diu que ja fa un' hora que s' ha entregat aquesta carta.

(Crida).

;Tomàs!

ESCENA V ELVIRA y GRACIETA

Gra. (Al foro)

^Senyora?

Elv. He cridat à n' en Tomàs <£No ho ha sentit?

Gra. Com que ha sortit ara mateix, he en- trat per si vostè necessita alguna cosa.

Elv. jNo!

[Gracieta va per entomar seri)

Gra. (Anantsen)

(jVaja!... Serveys especials d' en To- màs!)

Elv. [Repensantse)

Es di, si que 't necessito.

{Gracieta se deté)

Ja que no hi es en Tomàs, vés à casa T

tapisser y dígalhi que fa tres días que

som aquí y que convé que vingui pel

pabelló de la sala. Gra . <Ja sab que vostè 's queda sola à casa,

si surto? Y que à cal tapisser no es

aprop.

Elv. No hi fa res, veshi prompte. Gra. Tot seguit.

{Anantsen) (No es aixó lo que debías volgué d' en Tomàs.)

48

Passions funestas

ESCENA VI ELVIRA

Elv. (Sy assenta al escriptori).

Sola vull quedarme. No 'm tinch cT es- posà à que algú 'm sorprengui escribint. Si fins de las parets tinch por.

{Agafa paper y ploma).

«Carlos.

{Escribint).

Si encara 't recordas».

(Se deté de escriure fa una pausa y esqueixa 7 paper).

No; no dech ni vull usar cap terme que puga esperansarlo, ni ferli memò- ria de lo passat.

{Habent esquinsat el paper en tros- sos menuts els tira d la papele- ra y torna d escriure) .

«Carlos: si vols tení respecte al qui sigué '1 teu amich».

(Detenintse).

No; te de compendre clà que so jo qui no '1 vull de cap manera à casa.

{Esquinsant 7 paper). ]Cóm dech estar jo que ni se escriure una carta!

(Pausa una estona).

Ara!

{Torna d escriuré). «Carlos, es completament impossible

Acte segón

49

que tornis m-es à casa y que 'ns vejém may mes.»

{Irucan d la porta y Elvira ys fica ràpidament al pit la carta re- buda y la que escribia).

èQuí serà? ^L' Enrich? ;Tai vegada!

Don Paco ha dit que vindria.

(Surt pe 7 foroy torna d entrar

corrents). ;Ah! no; no '1 vull rebre de cap ma- nera.

{Tornan d truca). ;Torna à trucà! L' Enrich te de vení y si '1 troba trucant à la porta? ;Quín compromís! Tinch d' obrir, dirli lo que volia escríureli y que se 'n vagi tot seguit.

{Tornan d truca. Elvira va d obrir)ï

ESCENA VII

ELVIRA y CARLOS

Car. Ja t' havia anunciat la meva vinguda y es inútil que 'm diguis que me 'n vagi.

Elv. M' habías anunciat la teva vinguda y jo 't contestava aixó.

* (Se treu la carta que li escribia y li dona).

Car. {Llegint).

«Carlos, es completament impossible que tornis à casa y que 'ns vejém may mes.»

(Li torna la carta sonrient).

60

Passions funestas

jlmposible!... Ja veus qu' ha sigut pos- sible.

Elv. Per mi no ho es, y tampoch per tú deuria serho. Has de pensà que may m' has vist ni conegut.

Car. jOla! jAvans!... ^Cóm avans? Fa pochs días...

Elv. (Inter rumpintlo) '.

Parlém d' ara, no parlém d' avans. Lo passat massa 'm dol per recordarho.

Car. [Quin cambi tan repentí, Elvira!

Elv. Milió per mi y per tots que no hi hagués sigut; que sempre com ara hagués tin- gut la ferma resolució de no creure ni escoltà tas paraulas. ;Qué felís seria! Perquè fora d' aquest córch de la con- ciencia, en tot lo demés sp felís.

Car. Que f he fet jo per semblant cambi? Lo teu marit va esse...

Elv. El meu marit està per arribà, y ab aixó vesten.

(Se posa frenètica).

Car. Ja sabs que à n' aquesta hora no ve may. He íet vigilarlo quan ha sortit, y crech que no tornarà ab la pressa que 't pensas. Y si vingués, milió es que 'm trobi aquí, que no pas que 'm trobi bai- xant T escala. Ja que no va esse ab tu que 's vàren rompre las paus, y que si las vàrem rompre ab V Enrich à éll se deu que no à mí, pensém que res ha passat entre tú y jo, y com avans... (Acostdntseli y Elvira apartantse).

Elv. Calla, Carlos, que ja t' he dit*que no vull parlà d' avans. Pensa que tot no ha sigut res mes qu' un somni, qu' hem despertat, qu' estich esglayada d' haver- lo tingut, y que à tú mateix ha de ho- rroritzarte. Y vésten, Carlos, vésten. çiQué hi faràs aquí si tampoch vull escoltarte ni mirarte.

Acte segon

51

Car. Calmat Elvira y reflexiona al revés de lo que ho estàs fent. Lo qu' ha sigut no pot may deixà d' haber sigut.

Elv. Per desgracia!

Car. No, dona.

Elv. Sí, es la desgracia mes gran que 'm podia vení al meu demunt. Es la mort de la meva tranquilitat, aixó que no pot deixà d' habé sigut. Una mort que m' amargarà cruelment mentres visqui; y tant quan mes duradera sigui la meva vida, tant més duradera serà la meva agonia! Y creuin e, apàrtat, fuig de prop meu, y no hi tornis may més; perquè tu ets la causa del malestar que sentho, y la teva presencia es el meu suplici.

Car. jAgonía! [Malestar! [Suplici! No m' es- perava trovarte ab aquesta exaltació, que 't passarà.

Elv. No. No 'm passarà perquè no pot, ni vull que 'm passi.

Car. N' estich segú. Raciocina ab calma y veuràs com no tens rahó en mortificar- te. Ni tú ni jo podém olvidà!...

Elv. Oh, Deu meu, si pogués olvidà! Aquest es el meu horrorós martiri.

Car. Donchs no podent olvidà <rà qué sepa- rarnos?

Elv. Perquè aixó mateix que no puch olvidà, es lo que m' atormenta. Si '1 recort fos d' un benestar, tranquil, afalagador, allavors, V olvit seria lamentable, y desgraciadament passaria com una nu- volada d' estiu, pero 1 recort d' una deshonra, d' un delicte, d? un crim, se 't clava à la conciencia, y allí '1 tens sempre viu aD tota la seva asquerositat, ab tot el seu horror. Per so tens de íugí y no has de véurem may mes, per- què 'i recort de nostras passadas rela- cions, es infamant, es d' aquells que no íugen, y ja que per dissort no podém

52 Passions funestas

tirà un vel que amagui fins per nosaltres mateixos tot el vergonyós passat, fem que tothom y tot, que aquestos matei- xos rajols y aquestas parets siguin testi- monis de que may mes ens hem parlat ni 'ns hem vist.

Car. ^Impossible 'm sembla, Elvira, que esti- guis tan cambiada de quinze días enrera!

Elv. Mes impossible ;m sembla à mi que jo hagi estat lo que he sigut!

(Transició)* Y ja ho sabs tot, Carlos; sabs els meus propòsits; sabs la meva decissió y no dilatém mes aquesta entrevista, encara que ha d' ésser la darrera. Car. í La darrera!

Elv. La darrera; y que 1' hem tinguda ben

be contra la meva voluntat. Jà veus lo

que t' escribía. Car. Elvira, he escoltat tot lo que m' has dit

y es precís qu' ara m' escoltis tú, y m'

escoltaràs.

Elv. Ni una paraula mes; ni una enterament. Ni V haig de dí, ni la vull escoltà.

(Se sent trucà)- jTrucan! jDeu del cel!

{Tremolosa).

Car. (Ab fredor).

Que truquin y que obrin y que vingui qui vulga.

Elv. [Imposant se).

No. Vingui qui vulga, no t' ha de veure.

(Tornan d trucar). Tornan à trucà tan prompte!... Es V Enrich. No t' ha de veure; no vull que 't vegi.

(Li senyala 7 quarto).

Acte segon

53

Car. Si ho vols aixís!...

(Se dirigeix al quart o). Elv- i Vaig à obrí!

(Se 'n va pe 7 foro ajustant la porta).

Car. [Recula fins al foro y mira pe 7 pany). Ell es.

(Entra al quarto).

ESCENA VIII

ELVIRA y ENRICH

Enr. iQué no hi ha ningú à casa, que has de vení à obrirme tú?

Elv. {Confosa).

No. Es dí, 'm creya que la Gracieta en- cara no se 'n había anat. Per ço al sentir que trucavas mes d' una vegada, he pensat que ja seria fora y m' he alsat à obrí. (jEstich confosa!)

Enr. éQue no 't trobas be?

Elv. Sí <£per qué?

Enr. Perquè 'm sembla que 't veig com

preocupada. Elv. No ho creguis, Enrich.

{So mrient forsadament). Enr. M' ho semblava.

Elv. Bé, tant com preocupada, no; pero m' ha sorprès veure que venías à n' aques- ta hora. May acostumas à venirhi...

Enr. Es cert que no.

Elv. Encara que la sorpresa sigui agradable, no deixa d' esse una sorpresa.

Enr. Pero vamos, Elvira, que no h' hi ha per trasmudà ;ls colors de la cara.

54 Passions funestas

Elv. ^Trasmudà 'ls colors?... Aixó si que

serà una ilusió teva. No crech que hagi

mudat de color. Enr. Jo 't diré perquè he vingut.

(Se fica la ma d la butxaca interior del chaqué).

^Dius que no hi ha ningú à casa? Elv. Énterament.

Enr. Ni ha vingut ningú, mentres he estat fora?

Elv. Qui vols qu' hagi vingut?

{Recordant).

Ah, si; don Paco. Enr. i-Veus com estàs com fins desmemo- riada?

Elv. Don Paco es com de familia, y no -hi atinava!

Enr. Ea molt que se 'n ha anat?

Elv. Cosa d7 un quart ó mitj' hora. M' ha dit que F anirias à avisà.

Enr. Si, te de vení à firmar 1' escriptura de venda de las fincas. Y aqui tens el per- què de la meva vinguda que tant V ha sorprès.

Elv íY ja no tornas à sorti? T' ho pregunto perquè com ell esperarà que 1' avisis. Enr. Tot seguit hi aniré.

(Se treu un paquet de bitllets). Pero aqui porto ?1 preu de la venda, y no vull portarlo al damunt d' un cantó al altre, ja que aqui ys firmarà la venda y s' entregarà '1 preu.

(Ensenyant els bitllets). Seixanta mil duros en billets de banch de mil pessetas. He pujat per deixarlos.

Elv. Seixanta mil duros!

Enr. Tota la fortuna nostra y dels nostres fills. Té.

(Li dona 'ls bitllets).

Acte segon

55

Elv, íQue 'n tinch de fer?

Enr. Ficaho à la calaixera.

Elv- éPer qué no vas à tancarho à la caixa?

Enr. Per qué vindrém dintre poca estona y V escriptura 's firmarà aqui mateix. Des- prés, la calaixera de la meva mare, que aquí conservo com à recort de família, y ahont el meu pare hi guardà 'Is seus primers guanys, bé pot honrarse, per un curt moment, ab la custodia d' aquest caudal.

Elv. Té la clau.

Enr. ;Ey! <:No sortiràs pas? lv. ^Per qué 'm tinch de mourer?

Enr. {Tancant els bitllets).

Es que son seixantamil duros, que ja sabs que ab lo que s emplean, en re- presentan mes del doble. Aqui . tens la clau.

(Li dona).

Elv. Guàrdala, Enrich.

(No volguenlla). No la vull, de cap manera. ;Déu me 'n guart!

Enr. ciQué tens pó de pérdrela?

Elv. Portantla al damunt meu 'm semblaria que me ï han de robà.

Enr. Tots els de casa son de prou confianza.

Elv. Ja ho se, pero estaré més tranquila guar- dant tú la clau. Vaja, no la vull. [Enrich se la fica d la butxaca). jSeixanta mil duros!

Linr. Ja ho sabs; es el resultat de V última operació ofortunada després de tantas de desgraciadas. Ara es quan com- prench la obcecasió dels jugadors. Si aquesta operació, que 'm va ana bé, per- què si, m7 hagués sortit com las ante- riors, no se lo que hauria sigut de nos -

56 Passions funestas

altres; no ho se. Després que va anar- me bé vaig reflexiona lo que no habia reflexionat fins allavoras, y tant me vaig horroritzà, que 'm vaig formà'l propòsit de no posà may mes els peus à la Bolsa ni al Bolsin; y sino que 'm lo- qués, jà 't prometo que ningú m' hi tornarà à veure.

Elv. Bé V ho habia predicat prou D. Paco.

Enr. Y cregas que li sobrava rahó de dirme lo que 'm deya; ara ho veig. Ho veig tan clar que 'm semblaria que aquestos diners son mal guanyats, si no estès persuadit de que tants d' altres y mes que avans n? habia perdut, eran mal per- duts. çiHan tornat aquestos? [Alabat si- ga Déu! <;Exposaruncéntimmes... [May! Y menos empleantlos en la cessió que ab ells me fà D. Paco: Ara si tornés à la Bolsa, creuria que falto à un dels debers mes sagrats!

Elv. Y viurém mes tranquils.

Enr. Si; perquè, aquesta es un altre; viure de la Bolsa no es viure, ni es deixà viu- re ala família. Ja't dich, Elvira, qu' ana- va à ulls cluchs. [Llàstima de capitals que se m' han fos en aquella tormento- sa mar d' angunias! Pero quan ens arre- petim de las cosas, quan ens confessém pecadors (miratla-sorient), ja està co- mes el pecat!

(Mira 7 relotjé).

Elv. (jCom si parlés per mi!)

Enr. Me 7n vaig à avisà perquè vinguin per la firma.

Elv. ;Qu' estrany que no aneu à casa '1 no- tari!

Enr. El mateix D. Albert, ab V objecte de que no tinguessem de transportà '1 ca- pital de una casa à 1' altre, va oferirse à vení; y jo, com no sabia ab la classe de moneda ab que 'm pagarian, vaig

Acte primer

57

aceptà 1' oferta. Adéu.

(Anantsen).

Elv. Ja ;t vinch à obri!

(Se 'n va pel foro ajustant la porta)*

/

ESCENA IX CARLOS y à poch ELVIRA

Car. {Surt del quarto, mira per la porta del foro)* ;Seixanta mil duros!... Seria una casua- litat que cap clau de las mevas obris.

(Se 'n va d la calaixera y prova una clau).

;Es clà que no! Dissimulem. ' ■

(Se yn va al quarto y veu obrir la

porta del foro). i Ella!

Elv. L' Enrich; ja ho veus. Car. í Ah! ^Era ell?

(Fent lo desentès).

Elv. Vés.

Car. <{Y si recela y s' espera pe rl carrer? Jor de tú, aniria al balcó del devant y vigi- laria fins que 1 vegés desapareixe y tin- gués la seguritat de que no rns podém trobà. Dich aixó perquè ja que no vols que 'ns topém, has de pendre precau- cions. Pero si tant te fa...

(Indi can se'n anirà).

Elv. Es vritat.

(Anantsen pèl foro). No 't moguis fins que torni

(Se ?n va ajustant la porta).

• f é

58

Passions funest as

ESCENA X CARLOS

(Trayentse claus y probantlas d la calaixera).

Car. Ja estarà estona, perquè '1 carrer es llarch y avans ell no serà al cap de- munt...

(Probant un altre clau).

Cap hi obra. ;Si sapigués com fermho!.. Perquè ells, tenint à D. Paco sempre surten dels apuros, aixis com jo no tinch ahont anà à buscà un cèntim. Pero sen- se un eyna... A menos que la calaixera sigués com las mevas que no tenen fo- neduras sota '1 marbre... Ah! jsi!

(Alsa 7 marbre, fica may treu 7 pa- quet).

Aqui son 'ls billets.

(Se 'ls fica à la butxaca interior del

chaqué). Que no sospiti res.

(Arregla lo de demunt de la calai- xera y se 'n aparta).

Si F Enrich ho ha guanyat en un juga- da de bolsa, pot tornarho à guanyà ab la mateixa facilitat. Ell ray que te alli entrada y crèdit!

(Se coloca dissimidadament prop del escriptori).

Acte segón

69

ESCENA XI CARLOS y ELVIRA

Elv. (Entra precipitadament pel forà).

No 'm fassis està ab angunia. L' Eniich

te de tornà desseguida. Car. Ja estàs ben segura de que no 'm veurà'

sortir!

Elv. Ha tumbat la plassa. Vesten corrents per T altre costat y no us podeu trobà.

Car. (Ab fingiment).

Ja 't dich que per mi no m' en aniria; pero si tant hi insisteixes...

Elv. Ves y no 'm tornis à veure ni aqui ni en lloch, y no probis d' escriurem, per- què tot serà en va. Jo 't juro, que si una carta teva rebo la esqueixaré sense llegiria.

Car. Donem temps al temps.

Elv. En quant à aixó, no tinguis cap mena

de confïansa. Car. No la perdré may. ^Com vols que jo..? Elv. No 't vull escoltà mes y vesten. Car. Donchs... ;d reveure! Elv. Ja t' he dit que no. Per parlarnos, may

mes.

Car. No ho espero aixís.

(Se 'nva pèl foro. Elvira surt de- trds y entra tot seguit) .

ESCENA XII ELVIRA

Elv. jRespiro!

(5' deixa caure a fatigada en el so f d) jDeu meu. si 's paga cara una lleugere- sa! Sorpresas, angunias, sobresalts con- tinuats... jQuin suplici! Que no 'n que^

Passions funestas

di rastre de la carta rebuda.

(D esqueixa en bocins menuts). No m' ho puch treure del cap! La mur- muració, V escàndol. L' Enrich m' ho te de habé conegut. Aquellas últimas paraulas que m' ha dit, prou eran inten- cionadas. Pero si 's murmura es que s' ha sapigut alguna cosa. ^Per qui?... No pot esse per ningú mes que pe'l mateix Carlos. -Infame! Estich febrosa. Tindré d' anà per tot ab 1 cap baix y quant mes abatuda se 'm vegi, mes recrimi- nacions cauràn demunt meu.

ESCENA XIII ELVIRA y TOMÀS

Tomàs (Desde 7 foró).

[Senyora!

Elv. éQui es? íQui t' ha obert?

Tomàs Me 'n habia emportat la clau y torno per lo que vostè m' ha manat.

Elv. éQue t' he manat?

Tomàs M\ha dit que potsé tindria d' enviarme.

Elv. Es vritat que t' ho he dit, pero no 't tinch d' envià. Cumpleix ab la teva obli- gació y prou. Ja sabs lo que tens de fer.

Tomàs Serà obehida. (;No ho entench!)

(Trucan).

Elv. Trucan.

Tomàs Si senyora; vaig à obri.

(Anant seri)- (jUna turbonada d' istiu!)

(Desapareix pel foró). Elv. ç^Serà 1' Enrich? No pot esse que hagi tornat tan aviat. A menos qu' hagi estat vigilant... ; Verge pura, quants re- cels haig de tení!

Acte segon

61

ESCENA XIV ELVIRA, D. PACO D. y ALBERT

Paco (Del f oro).

Se puede? Elv. [Deu los guart!

{Saludant).

Alb. Servidó de vostè. Paco Bueno s dias. ^Es di que V Enrich no ha vingut?

Elv. Si senyor, y 'm sembla que ha dit qu' anava à buscaríos. M' estranya que no s' hagin trobat pel camí. (j Aixo es qu' estaria vigilant!)

Paco No ho estranyis, perquè nosaltres hem vingut en cotxe. D. Albert ha dit: tan se val que hi aném.

Alb. Arribarà à casa, y ja li donaran el reca- do perquè vingui.

Paco Si; no tardarà.

Elv. Vostès faràn el seu fet y 'm permetràn que 'm retiri.

Paco Per lo qu' hem de fé, qu' es llegí y firmà V escriptura, no hi ha inconvenient que hi siguis.

Alb. Cap inconvenient.

Elv. No hi fà res; si no hi so precisa, prefe- reixo retirarme.

Paco Como quieras. No hem de íé cumpli- dos.

Elv. A las sen^oras à casa may 'ns falta que fer. Séguin y disposin lo que se 'ls ofe- reixi.

Alb. Als peus de vostè*

{Elvira saluda y se 'n va pel foro).

62

Passions funestos

ESCENA XV

D. PACO y D. ALBERT

Paco Prenguém assiento y esperarém.

(Seuhen).

Prengui un tabaco.

[Treyentneun de la petaca y ofe- rintlo d Albert). Alb. Mercès. Sols ne fumo un després d' haber dinat.

Paco (Encén el cigarro).

Continuant la conversa que teniam à n' el cotxe,

{Mirant que no hagi ningú y bai- xant la ven). aquí mateix no fà molt que li he in- sinuat que donava lloch à murmura- cions. Por supuesto que li he parlat ab medias palabras.

Alb. Se suposa; pero com que qui potest caperes, capiat, s' ha donat per ente- sa. ^Es vritat?

Paco Aixís es de creure. Li he referit un cas de 1' isla en que un marit va matà à la seva dona, perquè vegés el final d' aquestos assuntos.

Alb. Es clà: talis vita,finis ita.

Paco M' ha semblat que aixó V habia impo- sada, y penso que hi haurà esmena, que acabarà 1- escàndol. Dich, si no passa alló de que la cabra tira al mon- te. No ho crech; no la tinch en tan mal concepte.

Alb. ;Qui sab! Moltas vegadas un exemple es el fiat lux que aclareix al que està obcecat.

Acte segon

63

Paco Per ï Enrich voldria que aixis fos, per que si el pare d' ell, tenint família seva va fer ab mi obras de pare, just es lo que ara faig jo, que no tinch família, d' estimarme àT Enrich com si fos fill meu.

Alb. Bona proba n* està vostè donant ab aqueixa mateixa venda. (Senyalant V escriptura que porta.)

Paco Aixó es lo de menos. Aqui parlant en- tre 'Js dos, li diré. Si tingués jo la com- plerta seguretat de que T Enrich s' olvi- darà definitivament dels negocis bursà- tils, com sembla que en efecte ho va olvidant, aixó no fora venta: n' hi hau- ria fet donació. Pero confeso que so al- go desconfiat y prefereixo agafarlhi 1 capital que ara te perquè aixis com ell habia perdut una bonica fortuna, si tor- nés à las andadas podria perdre aques- tas fincas, y sempre, per tréurel del atolladerOj tindré aquestos seixanta mil pesos. Pero aixó...

Alb. Comprench.

Paco Ho deixo à la confiansa del notario, perquè, lo que no desitjo que succehei- xi, si 1' Enrich no persistis en V actual propòsit que te de no fer aixó que 'n diuhen negocis d' alza y baja, no 's cregui que pot contar ab aquesta suma. Es dir: prench el preu de la venta à prevenció. Per lo demés, avans d' em- barcarme, per lo que podria succehir, ja aniré à casa de vostè y otorgaré '1 meu testament. Ja veurà; 1' Enrich te tot el meu afecte, so lliure, no tinch cap pròxim parent y puch disposà d mis anchas.

Alb. Tot s' haurà de cumplí del modo que vostè ho mani.

Paco Donchs un dia d' aquestos passaré pe '1 seu despaig y ho arreglarém, encarre- gantli, li repeteixo, la reserva. Ja sab

64

Passions funestas

el per qué!

Alb. Es per demés 1' encàrrech. En totas las disposicions mortis causa '1 notari es una capsa tancada fins que d' una mane- ra fehacient s' acredita la mort del otor- gant. No 's pot revelà la disposició, y aixó es per mi un precepte sagrat. Sen- se que 's presenti la íé d' obit: es con- dició sine qua non.

Paco Es lo que convé. Ja sabia que vostès s?

ho callavan; pero li aviso perquè si dr aquesta lley general s' hagués de pres- cindi com un privilegi pels amichs, com que T Enrich ho es de vostè, no li don- gués unas esperansasque traduintlas ell en realitats, tal vegada '1 perjudicarian. Res: que desprès se trobi V herència com caida del cielo.

Alb. Quedi del tot descansat. Tocant al cum- pliment dels debers professionals, son per mi 'ls previgelis lo que diu la ma- teixa paraula: lleys privadas, priva le- ges.

(Se sent trucar). Paco Conformes en un to do. Sembla que

han trucat. Alb. Si senyor.

ESCENA XVI Dits y ENRICH

Enr. (Entrant pèl f oro apresuradament).

Deu los guart y dispensin que 'ls hagi fet esperar. Vinch de casa de vostè,

(Senyala d Albert).

Acte segon

y m' han dit que acabavan d' anarsen j no he pogut vení mes depresa.

Alb. Ni s' habia de cansà; no 'ns ve de un quait ni de mitj' hora.

Paco Es clà; y per altra part la tarea conto que no serà llarga.

Alb. iQue te de ser! No senyors: se tracta d' una escriptura entre personas amigas; y crech que hi estaran tots conformes. Per so no suposin que '1 contracte no estigui revestit de las degudas formali- tats; està redactat ab tots els ets y uts.

{S assenta al escriptori).

Paco èQue s' han d' avisà testigos?

Alb. No cal. Firmaran com à tals els matei- xos que han copiat y comprobat Y es- criptura; de modo que ja han sigut tes- timonis d priori. Precisament ni son escribents del despaig, sinó copistas. Arq, si volen que 'Is testimonis presen- cihin la lectura, no hi ha inconvenient.

Paco No; m' està molt bé.

Alb. Quan vulguin, comensaré la lectura.

Enr. Quan tingui gust. Mentrestant, jo porto la cantitat del preu.

(Se fica ma d la butxaca, treu la clau y va d la calaixera).

Alb. Comenso.

(Llegeix).

«En la ciudad de Barcelona à primero de Septiembre de mil ochocientos...» Paco Al grano, prescindeixi de la cabesse- ray abreviemos lo que 's pugui.

(Enrich ha obert el calaix y va llen- sant cosas, buscant).

7

66

Passions funestas

Alb. Està bé, està bé.

[Llegeix).

«Ante mi... etcètera, han compareci- do D. Erancisco Mirana y Arnal, pro- pietario, y D. Enrique Sora y Feu, del comercio, según cédulas... etcètera... etcètera... y han dicho: Que el primero vende perpetuamente al segundo: Pri- mero: Toda aquella casa...»

Enr. (Ab un gran crit).

[Elvira! [Elvira! Paco iQué hay?

Enr. {Un altre crit).

[Elvira!

( Tot transportat)

ESCENA ÚLTIMA Dits y ELVIRA

Elv. (Sortint tota sorpresa).

çjQué vols? Enr. ^Els bitllets qu' eran aquí?

(Senyala la caleixera).

Elv. Aquí seràn. ;No tenías tú la clau? Enr. Pero 'Is bitllets no hi son.

[Elvira }s posa d regira 7 calaix).

Paco No importa. Ja 'Is trobaréu ab mes calma.

Alb. Entretant acabém de llegí. Després, avans de consignar que en la meva presencia s' ha fet i' entrega ja ;s mi- rarà milió!

Acte segón

67

Enr. (A Elvira).

jTampoch els trobas! Elv. No hi son.

(Estrany antse).

<:Y 'I calaix era tancat? Enr. Tancat. L' acabo d' obrir. Elv. Donchs, no se...

( Confosa)

No comprench... Enr. éQui ha entrat aquí? <iQui ha obert aquest calaix?

Elv. [Tremolosa).

No se... Es dir; no s' ha obert. Enr. Tú t' has quedat sola à casa <; A qui has obert?

Elv. Jo... à ningú! Ni he sortit del quarto, mes que per obrir quan tú has vingut.

Enr. (Girantse d Carlos y Albert).

Senyors, m' han robat. Paco i Que dius! Alb. jCóm!

Enr. (Tornant d dirigir se d Elvira).

Tú no V has mogut de casa y tens de sapigué qui ha entrat aquí y tens de sapigué qui m' ha robat tota la meva 1 fortuna.

(Elvira confosa y pensativa).

Paco Dejarlo, hombre. Aquestas cosas vo- len calma.

Alb. Si s' ha de trobà. Si donya Elvira era

la guardiana... Elv. Si, jo...

(Com acudint li una ideà). No pot esse ningú mès.

68

Passions funestas

(Se fica ràpidament al quarto y surt ab el sombrero d la md).

Enr. (Al sortir Elvira)

iQui ha sigut el lladre? [Parla! [Elvira! I i [Elvira!!! [[ [Elvira!!!

{Elvira se 'n va corrents cap al fo- ro. Enrich pren 7 sombrero en acti- tut de seguiria).

Fí DEL SEGÓN ACTE

ACTE TERCER

Sala regularment amoblada; porta al foro. Balcó à la dreta. A la esquerra de la porta una panòplia colo- cada à una altura que permeti agafar ab la mà las # armas que la formàn. Al costat de la panòplia, una taula. A 1' esquerra de la porta, fent colateral ab la panòplia, una bastonera de paret, ab bastons: cadi- ras arrambadas à las parets.

Els demés accessoris, que indiquin la habitació de un solté. Es de dia.

ESCENA PRIMERA CISÓ y à poch LLUÍS y FRANCESCH

Cisó ( Tot netejant las armas de la panò- plia, canta y d poch trucari). ^Han trucat?... <jQuina visita deurà sé à aquest hora? Algú que s' ha errat de pis. (Va d obrí pe'l foro, y entran Lluis y Francesch).

Lluís ^Es di que no hi es? Pitjó per ell!

Fran Ja li deya que no. Si d' ensà que ha sor- tit, he estat sempre treballant abaix à la porteria; persó podia assegurarlhi.

s

70 Passions funestas

Cisó Yà aquesta hora hauria d'està malalt per se aquí.

Lluís Donchs quina hora es la bona per tro-

barlo? Cisó ^Quina?

(Posantse pensatiu).

D' avuy? Lluís Si, quan mes aviat, milió. Cisó Es un incert tant de dias com de nits.

El porter li dirà, que ho sab milió que

jo mateix.

{Senyalant d Francesch).

Fran. Bé prou que li he dit. De dia, casi [may vé, y de nit es casual que avans de las tres del matí obri may la escala, y no son pocps las nits qus no ve. Jo dormo en aquell quartet de la porteria matei- xa que vostè ha vist, y no entra ni surt una mosca qne no me 'n adongui. [Ve- gi si ho puch sapigué!

Lluís El cas es qu? es precis. y molt precis per bé d' ell, qu' avuy 1 vegi. Ja que no pot esse d' altra manera, tinch d' es- plicalshi à vostès, perquè li recordin la obligació, si P ha olvidada. Ahir era Y últim del mes; habia de cumplir ab un compromís que ab mi tenia, y no s' ha deixat veure.

Cisó Senyo, no vindrà de un parell de dias.

Lluís jCóm d' un parell de dias! Vé d' horas Si aquesta tarde no cumpleix ab lo pro- mès, demà à la primera hora 's presen- tarà al jutjat una denuncia criminal. Com ho senten; una denuncia criminal.

Cisó [Per un deute! j Si n hi hauria de gent à presiri, si per un deute...!

Lluís Un deute ab circunstancia de delicte.

Cisó Donchs per un deute que '1 pagarà don Carlos d' un moment al altre, no val la pena d' embrutà paper sellat, ni d' in- disposarse.

Acte tercer

71

Lluís Ja no es compte meu. 3L primé de vos- tès que '1 vegi ja farà '1 favor de dirlhi que ha vingut en Lluis...

(Se treu una targeta).

Tinguin, aqui 'ls deixo una targeta y '1 recado de que, conforme ab lo que li habia dit, aquesta tarde, si avans no ha cumplert ab el pago, com habiam con- vingut, el procurador te ordre de venir à buscarme las dugas lletras falsas de que ell te coneixement, per presentar la denuncia. No li diguin res mes.

Cisó Ja vostè compren que si no '1 podém veure, no serà pas culpa seva.

Fran. És clà; jsi '1 temps es tant just! [No po- dém pas fé impossibles! j Vostè posis al nostre cas!

Lluís Entenguin qu' aquest recado es de més à més, perquè ja sab ell la meva resu- lució. L' hi he tingut contemplacions de sobras y no obstant, encara li tinch la de donarlhi V últim avís, que no deu- ria, perquè no s' ho mereix. Ja he do- nat las mevas ordres y la denuncia 's presenterà.

Cisó No ho agafi tant à la valenta, perquè es segú qu' ell no li faltaià. Jo li conech el caràcter, y li asseguro que lo que ell te promès, de vegadas retarda un xich, pero ho cumpleix. <;No es aixis, Fran- cesch?

Fran. [No te de cumpli! Si jo tingués là mei- tat de lo que ell te per pagà, ningú 'm veuria posant ' mitjas solas y talonos. i Ca, barret!

Lluís (Sense escoltarlos).

Res més. Aquí tenen la targeta y esti- gan bons; no puch esperar més.

Fran. Passiho bé.

Cisó Pero créguim.

72

Passions funestas

(Acompanyantlo d la porta).

No V hi càpiga cap dupte de que, des- prés de tot, D. Carlos es molt formal. Pot se una distracció...

(Se }n va pe'l foro ab Lluís per obrir li la porta y torna d entrar).

ESCENA II

CISÓ, FRANCESCH

Fran. Ciso, veig que aquest mestre apunta ai blanch.

Cisó Si, peró la escopeta li farà figa. Seria la primera vegada que he vist à D. Carlos no sortirse d' un apuro. Té molta lletra menuda.

Fran. Pero aquest no s' entén de brochs. Es d' aquells toros que no fan cas del tras- teig y se 'nvan dret al bulto. Se veu qu' està enfurismat.

Cisó Altres n' hem vist de més enfurismats.

Tú mateix abaix à la porteria n' hauràs rebut de més tremendos que aquest Lluis.

Fran. Tant com vulguis, pero aquest m' ha fet F efecte de que te brios per fé lo que ha dit. Ja veuràs.

Cisó iQué te de fer!

(Se 'n va d la panòplia).

Déixam acabà de neteijà aquestas eynas de la panòplia.

(Ho/d).

Fran. Ja ho deus teni per la mà aixó de nete- jar armas. ^Oy, Cisó?

Cisó Es la feyna principal dels assistents y jo hi he tingut punt. Moltas vegadas D. Fabricio, avans de sortí de casa, per

Acte tercer

73

no entrà al quarto à mirà si portava '1 bigoti ben cargolat, no feya més que treures el sabre y s' hi enmirallava com en una lluna de Venècia.

Fran- ^Aquest D. Fabricio era '1 teu amo?

Cisó Mi capi tan. D. Fabricio Saez Rodrí- guez de Fernandez.

Fran. Quins noms! Creya que passavas llista d' una companyia de municipals.

Cisó Capità de caballería. Era un cordobés molt guapo, val à dirho. Una mica em- busterot, pero 'ns aveniam molt. jSi me 'n habia fet portar de cartas y car- tetas. jNo deixava res per vert, ni per madú!

Fran. ^Era soltei?

Cisó Si encara 'm sembla que '1 serveixo!

Solter, com D. Carlos; galantejador com D. Carlos; jugador si fà ó no fà com D. Carlos... De manera, que al pendre V obsoluta y entrà à servi à n' aquesta casa, res m' ha vingut do nou. No més hi ha la diferencia de que aquí las armas

{Senyala la panòplia).

hi estàn de quartel y allí hi estavan en actiu servey .

Fran. Per só també debia se un actiu servey...

nominal. Perquè hi ha molts militars que no 'n fan us de las armas, més que per anà à la parada.

Cisó No, no; aquellas, en V última guerra civil van rehulli en las povincias del Nort. No, D. Fabricio no se las inven- tava las mentidas; totas tenian un fona- ment de veritat, pero las deya exage- rant las cosas. Hi habia una acció, ma- tava ó feria à un carli; pots contà que esplicava que n' habia mort ó ferit una dotzena.

Fran. Y en aixó tampoch has mudat de ser-

74

Passions funestas

Cisó Eran.

Cisó Fran.

Cisó Fran.

Cisó

Fran.

Cisó

Fran. Cisó

Fran. Cisó

Fran.

vey, perquè D. Carlos també las hi cla- va à tall d' escarpra. Si, pero aquest no las diu per fanfarro- neria, sino per sortirse d' apuros. Si t' estessis à la porteria, alló es un tra- gi continuo demanant per ell y \n' hi ha que n' esplican de promesas y segu- retats que 'Is ha donat per pagarlos! Es lo que 't dich. Y mentrestant, 'ls paga ab promesas y seguritats. Ara mateix, mentres estava acabant aquell remendo que t' he pujat, ha vin- gut un à preguntà si habian entrat als mossos del Banch. <iPer qué?

Perquè '1 teu amo li habia assegurat que à las deu en punt els mossos del Banch li habian de portà no se quantas mils pessetas. No 't pensis, vint ó tren- ta mil; una cosa aixis. Encara que 'm diguessis un milió; la boca no te mesura. Ja sabs qui son els

Prou. Es di, son mossos de banca: qua- tre reys, quatre caballs, quatre sotas. Lo mateix que mi capitàn. Sempre 'm deya que las pagas eran de Melo.

Es clà. <:No veus que se li fonian tot seguit. Enterament lo mateix que li passa à D. Carlos. També se li fonen els diners.

Donchs digas que tú deus anà molt mal de...

(Senyala dinés ab 'Is dits). No tinch dia íicso per cobrà; pero '1 dia que fà bonàs y be '1 reparto, 'm cobro religiosament atrassos y tot, ;ey! ja ho sab ell que m' ho cobro. No ho faig d' amagat.

Ab interessos ^eh? à pesar de la teva re- lligiositat.

Acte tercer^

75

Cisó Ja veuràs; com que també se 'ls em- portaria un as ó un tres ^que 'n treuria d' esse magnànim? Per poch que jo val- gui, crech que valch més qu' una carta.

Fran. Si, vamos, pitxó 't podria anar; pero es una vida que no m' agradaria; no íà per mi.

Cisó Totas las cosas es el fershi. En cambi ^ la feynano matà. Aqui no més hi venen visitas de solter, y pe'ls que hi venen sempre està ben endressat. La major part dels dias, ja ho sabs, la minestra per miy prou. Me guiso lo que vull y al meu gust. èQué vols més?

Fran. Si ho miras per aquest cantó, es clà que 'ls amohinos no 't faràn posà 'ls cabells blanchs, perquè poch V hi deus capficà.

Cisó Gens. Avuy endressà la panòplia; de- mà, la bastonera; demà passat, ï etager de las boquillas...

Fran. Ja ho veig, ja, tot son menudencias.

Cisó Aqui no hi ha vell qu t' encocori, cria- tura que t' amohini, ni mestressa que 't passi 'ls comptes. Faig' lo que 'm sembla, surto quan vull, vaig ahont me convé...

Fran. Ja, ja... Ets un ministre irresponsable. Ja faràs anys.

Cisó Per mi es el gran viure! Fins Y amo te la seva clau de la porta, y aixís quan vé ni '1 treball tinch d' anarlo à obiir. Ara, alló en que moltas vegadas tú m' hi ajudas desde lo porteria, de di à V un que D. Carlos no hi es, al altre que no vindrà ó que ha deixat aquest ó aquell recado, es el nostre pà de cada dia. Pe- ro no es cap feyna del altre mon. Aixó 's fà ab molta facilitat.

Fran. Efectivament; no es res que trenqui 'ls ossos ni fassi sortí duricias à las mans.

Cisó Y ab aixó, si tú vols no fem cap mal à ningú; perquè D. Càrlos no te cap

76

Passions funestas

més negoci que '1 dels quaranta vuit cartrons. Aixis es que 'ls seus ingle- sos ho son, no perquè 'ls crèdits els hi costin cap gota de suhó, sino perquè ha sortit un caball avans de un set ó un sis. Aixís, que 's íassin càrrech que V as va sortir avans que '1 cabal], ó 1 set avans que '1 sis, y estan en paus. Si ha- guessin posat à la rifa, encara haurian perdut el valor del bitllet; pero fins aqui, si no han guanyat lo que ?s cre- yan, tampoch hi han j)erdut res. Se- gons com s' ho mirin, encara hi sur- ten beneficiosos. Fran. Ja ho veig, ja.

(Transició).

Vàja, Cisó, not' hi cansis que me 'n baixo à la porteria. Cisó Y si algú ve à demanà per Carlos, ja ho sabs.

Fran. Si, que torni quan hi sigui, que no se

sab quan hi serà. Cisó Aixó mateix. Adeu! Fran. Adeu!

(Se 'n va pe'l foro).

ESCENA III CISÓ

(Fregant las armas).

[Que si me 'n va de bé està aqui! Si aixó es una conongia.Y aquest que no 's queixi, perquè de cap pis treu las anguilas que treu del nostre. Per so, ja es el que li dona mes trifulgas; perquè ell es la vanguardia que moltas vegadas fà reculà al enemich. Y si V enemich

Acte tercer

77

romp la vanguardia, aquí 's troba for- mat un quadro inespugnable.

{Pegant se un cop al pit)

D' aquí no passa. 'Ls enemichs son in- glesos, y 'ls inglesos per mar son molt forts, pero aquí en terra son homes à 1' aiga. Aixó ho sab tothom.

[Escoltant)

Sento obrí la porta.

{Mira pel forà)

;Si qu' es un miracle que don Carlos vingui à n' aquest' hora. Algun ex- traordinari deu haberhi.

ESCENA IV D. CARLOS, y CISÓ

Car. {Entra y deixa 7 sombrero en una cadira)

jOla!

Cisó ;Deu lo guart!

{Donantli la tarjeta de Lluis)

Miris; no fa gayre que ha vingut aquest senyor.

Car. (Prenent la tarjeta)

Sí; ja m' ho ha dit en Francesch ara à T escala.

( isó Donchs si en Francesch li ha dit, ja li haurà donat el recado. Es d' aquells que parlan de causas caminant, de jutjes, de tribunals...

78

Passions Junestas

Car. (Ab sequedat)

Si 'n parla, es perquè '.n pot parlà.

Cisó (;Avuy hem fet malas!)

Car. éQué tens que dí alguna cosa, que sem- bla que murmuras?

Cisó No senyo. no. Cantava en veu baixa.

Car. Mira; ves à trobà à n' aquest {donant- li la tarjeta) y dígali que vingui quan vulgui. Es dí, quan vulgui, que es pre- cís que vinga desseguida. A la mateixa tarjeta tens la direcció.

Cisó >i ?m digués que no pot vení desse-

guida? Perquè quan ha vingut sembla- va que duya préssa.

Car. (Es vritat y no 'm convindria). Fes un'' altra cosa.

Ciso L© que vostè mani.

Car. Vesme tot seguit à buscà un cotxe!

Cisó Està bé.

(Deixa un punyal qu1 estava fre- gant, demunt la taula*

Car. Y quan hagis avisat el cotxe, te 'n vas à T estació de Fransa y espéramhi que alií 't donaré ordres.

Cisó iQue potser marxém, D. Carlos?

Car. ;Es molta tafaneria! èQue 'n tens de fé?

Cisà Res.

Car. Y donchs per qué ho preguntas? Fes lo que 't dich y depressa. 'L cotxe que '1 tinguin previngut per desseguida que jo arribi à la cotxería. Ves.

Cisó No faig mes que posarme 1' americana y vaig corrent. (;No ho entench!)

Car. O sino mira: quan estiga preparat el cotxe, torna per si has d' endúrten la maleta. (;No se que íerme!)

Cisó Està molt bé.

(Se yn va)

Acte tercer

79

ESCENA V CAïtLOS

Ni ;m convé esperarme, ni està à Bar- celona. Per so, es segú que tinch temps per tot; per anà à casa 'n Lluis, à V es- tació y allà ahont vulgui, perquè ï El- vira bon cuidado tindrà de callarse que jo he estat à la casa, sobre tot no po- guentne treure res de dirho. De mi no's pot sospitar. La cosa ha sigut obra d' un instant... el pany no s' ha íorsat... no he fet cap soroll perquè 's pugui recelà... no he fugit de la casa sino que me 'n he anat à vivas instancias d' ella... Las sospitas recauran sobre 'Is criats. Ja ho sento, pero com que no podràn probàrloshi res. no 'n patiràn gran cosa. Aquí porto 'Is bitllets.

(Se 'Is treu de la butxaca) j Ja es suma! [Seixanta mil duros! (Se 7 Is torna d fica d la butxaca) Pero ab tot y compendre que res tinch de témer, es prudent que hi posi terra entremitj. Pago à ne 'n Lluis per retirà las iletras... ^Pero si '1 p^go y després sesab que precisament avuy V he pa- gat?... (Pausa). Y si no 'i pago y ab una denuncia fundada com serà la seva, 'm persegueixen ab tota activitat?...

(En el silló y queda un moment pen- satíu.

;No sé de qué tinch de tenir por! D' aixó [senyala la butxaca), de mí no se 'n pot sapigué res... Ca, ca! Pago à n' en Lluis y d' aquest modo apaito V

80

Passions funestas

únich perill de que m' agafm y... si se sab que V he pagat, èqué te que veurer? i A ne qui consta que jo no tingués una cantitat per cobrar?... Sí, si; '1 pagaré, me 'n aniré à V estació y jja n' estaran de temps en sapiguer ahont paro! Es- tich tranquil del tot.

ESCENA VI CAKLOS, ELVIRA

Elv. [Desde 7 foro) ;Carlos!

Car. (S alsa precipitadament asustat)

;Qué hi ha! Elv. (Avansant al prosceni)

Jo; no t' assustis. ^Una dona ?t fa por?

i Es particular! Car. [Assustarme!... éQui V ha obert?

(Confós)

Elv. Ningú. Ha sigut una cosa providencial.

El teu criat sortia quan jo anava à tru- car y he entrat.

Car. (Cridant). jCisó!

Elv. No '1 cridis; es fora. Tenim de parlar sols. Jo mateixa li he dit que se 'n anés perquè ningú 'ns ha de sentí.

Car. Sí... be... pero... <iSobre qu' hem de parlar? ^Qué m' has de dir?

Elv. Estàs molt poch seré y es molt estrany en tú. <iQué te 'n passa alguna? (;Es ell, es ell!)

Car. èQué vols que 'm passi?... Res.

(Somriu f or sadament) Pero com tú has dit que 1' entrevista

Acte tercer 81

que hem tingut à casa teva era V últi- ma... ^No ho has dit?

Elv. Si que t'ho he dit, Carlos. y no obs- tant, ja ho veus, n' hem de tení unr altra. Aquella, desgraciadament porta aquesta. Tú ho endevinavas quan à casa 'm deyas que ?ns tornaríam à veure.

Car. Tú diràs. Per mí... digas, digas. No 'm fa res.

Elv. Donchs tens de sapigué...tens de sapi- gué... (Observant d Carlos) que m; han robat. [Se'l mira ficsamenf) r<Ho sents? M' han robat.

(Veyent que Carlos queda com sorprès)

Car. (Apartant la mirada d' ella)

[Que t' han robat! Elv. è^o ho sabias? [Molt t' estranya! Car. Com que allavors no m' has dit res...

;No 'm te de estranyar! Elv. Es que 1 robo ha sigut allavors; en

aquell precis moment. Car. Mentres enrahonavam tú y jo? <;Mentres

estava ab tú? Ela . No. Mentras tú t' estavas sol en el

quarto.

Car <jY ahont tenias lo que t' han robat?

Elv. jTampochhosabs!,.. En el quarto ahont tú estavas sol. Alli.

Car. ç£ Allí? ^En aquell quarto?

Elv. Alli mateix. En aquell quarto ahont t' has quedat sol, mentras jo he anat à obri al Enrich.

Car. çiVols suposar potser?...

Elv- No suposo res; ja 'm consta. Ja se qui es el lladre. Com si V hagués vist ro- bant.

Car. çíEI criat ó la criada de casa teva?

Elv. (Fent ab el cap un signo negatiu).

Son molt fiats. Ni que ho trobessin damunt la taula, tocarian res.

82 Passions funestas

Car. Devegadas un se fia de qui no s' hauria de fià. La confiansa mateixa fà que tin- guin ocasió per aprofitarsen. No es la primera vegada que 's veu.

Elv. Y ademés, mentras s' ha fet el robo ells no eran à casa. Tú t' estavas sol al quar- to. Aixó ja ho sabs.

Car. De mica en mica, diràs que he sigut jo...

Elv. Si que ho dich, si. ^No ho has entès fins ara?

Car. (Com ofès).

[Elvira! ;May t' he donat motiu per

semblants suposicions... Elv. No dissimulis més, y tornam lo que ï

has endut de casa. Per só he vingut;

per res més.

Car. ^Pero com vols tú que m' ho hagi en- dut? ^Com podia ferho?

Elv. ^Com?... No ho sé, ni ho vull sapigué;

sols se que f ho has emportat. Ho sé, com si ho hagués vist; ja t' ho he dit avants.

Car. íNo 'n tens prou dels desprecis que m' has fet à casa teva, que ara, sense cap motiu racional, vens à dirme lladre?

Elv. ;Y que 'm tornaràs lo que has robat! ;No m' ho has de tornà!

Car. Y si ni menos se lo que V han robat. Ni sé...

Elv. (Somrient).

i Tu no sabs rés! M' ho han robat tot; la fortuna del meu marit y del meus fills; y jo, que per culpa teva he sigut una mala esposa y una mala mare, jo, no vull acabà d' esse la desgracia d' ells y vull tornalshi aquesta fortuna robada, per més que al tornarlshi tingui de mo- rí de vergonya, fent veure clà la meva misèria, la meva deshonra; per més que tingui de dilshi, perquè res mes els hi

Acte tercer

83

puch di, «aqui us retorno aixó que ho he anat à recobrà d' aquest ser horrible que entrant al meu quarto, com portat per una passió criminal, encare ha afe- git à aquesta, la indigna baixesa d' en- dursen el pa de la meva família».

(Desesper antse). Tornam, donchs, lo que m' has robat de casa...

(Car los fa un moviment). Sí, robat, robat; no hi ha altre terme per dirho.

(Pujant en desespero). Tórnamho, perquè estich desesperada, y com que ja '1 meu oprobi no pot esse més, sortiré al balcó à cridà jlladres! diré als que vinguin que m' has pres un capital que portava; te 'i trovaran aqui à casa teva y com que tothom sab que no '1 tens ni pots tenirlo... Calcula lo que 't passarà. <;No m' has entès? <:No 'm tornas lo que 't demano?...

(Se 'n va d obrí el balcó). [Crido, Carlos, crido!

Car. Esperat, Elvira, y no promoguis un es- càndol inútil. Cridaràs... vindrà gent aqui... no més veuran que estém sols y ningú trobarà ni un bitllet de Banch dels que t' han robat.

Elv. Ah! j Ni un bitllet de banch! Es di que no sabs res del robo, y endevinas qu' aquest es de bitllets de banch. ^Veus com ho sabs?

(Deixa 7 balcó obert y 's queda). Car. (Confós).

Ho he dit perquè... Elv. Perquè ho sabs. [Qui te de sapiguerho

més que tú!

Car. Perquè com has dit que t' habian pres la fortuna del teu marit y dels teus fills,

84

Passions funestas

es natural que estigués en bitllets de Banch.

Elv. O en alhajas, ó en valors ó en altras mil co>as.

Car. Donchs no trobaran res d7 aixó; no mes veuran que tú y jo estém aqui, tú casa- da y jo solter... iQué se 'n treurà del escàndol?

Elv. (Acostantse desde 7 balcó d Carlos).

Es vritat; pot ser no hi haurà necessitat de ferho tan públich.

Car. (Fi cant se la md d la butxaca).

Y si vols assegurarte de la meva igno- rància en el íet que 'm suposas, té.

(Li dona una clau).

Elv. <iQué 'm donas?

(Pren la clau). HUna clau? <;D' ahont es?

Car. La clau de la meva papelera; del únich moble ahont hi tanco tots els meus do- cuments y tot lo d; interès.

Elv. íY allí hi ha lo que 't demano?

Car. No; allí no hi ha res de lo que demanas- Te dono la clau, perquè te 'n vagis à convèncer.

Elv. Ja m' afiguro que no ho tindràs allí.

(Llensa la clau).

Car. <iAhont, donchs? ^Ahont pensas que pot esse? Registraho tot.

Elv. (Acostdntseli).

/No portas cap més clau demunt teu? ( Va per ficarli md d la butxaca de V americana.

Car. (Apartant se)

Cap mes, cap mes.

Elv. (;Ah! 'Ls dú demunt!) Qu' estrany que t' apartis quan vaig à tocarte! Tan re- pulsiva 't so desde fa un' hora en que no volías que aquella entrevista sigués

Acte tercer

85

V última que tinguessem! (N' estich certa).

(Torna d acostar seliy ell s' aparta).

Car. Elvira... jaqué no tenim de véurens mes, ja que m' has dit que 'm fes cà- rrech de que may 'ns habiam vist ni conegut...

{Elvira 7 mira de fit d fit).

Elv. Acaba!... T' has volgut despedí d' una manera digna de tú, emportanten...

Car. No me 'n he emportat res!

Elv. Es ela, com que t' habias emportat lo principal, V honra, que no 's pot res- tituhi, per que aquesta quansepert que- da perduda per sempre, te 'n has endut la fortuna, que al fi y al cap es encara restituible. Per so jo no 't demano F honra, que en va la demanaria, sino lo altre. Aquells billets de Banch, que sabs sense habertho dit ningú, que 'ns han sustret de casa, y que fan que al acosta- me ara à tú...

(S1 acosta d Cario s y ell s} enretira).

tú, t' apartis de mi. ^No ho veus? jCom no ha volgut Deu que desde '1 primé dia que 'ns vàrem coneixe no 'm fugis- ses com ara fas! [Per qué la justicia di- vina no deté, encara que sigués à costa de la vida, las debilitats humanas!

Se quda ab las mans apretantse 7 front).

Car. Elvira, escoltam. ^No dius que la des- honra 't té abatuda?... NoMius que la vergonya 't mata?...

(Elvira fa signos afirmatius).

Donchs fugim ahont no se sàpiga mes de tú ni de mi. ^Ho vols? Estich dispo- sat à tot.

10

86

Passions Junestas

Elv. (Àb un gran crit.)

Infame! [Encara gosas di aixó! Ara que has conseguit ferme V escarni de la Societat, ara que has lograt que '1 meu marit m' abomini, no 'n tens prou en- cara, y vols que mes endevant els meus fills me maJeiheixin!... jBoja debia esse jo, quan en tant temps no habia conegut la baixesa dels teus sentiments, la vile- sa de las tevas entranyas! ;Jo, Deu del cel, mJ he arrossegat pel fanch de la des- honra per un ser tan despreciable! Si: 'in mereixo la pena que estich passant. jMalhaja '1 dia en que 't vaig coneixe!

Car. Elvira! Es per tú que 't proposo...

Elv. No, no parlis més, que cada mot que dius es pitjo que una blasfèmia!

( Carlos vol parlar) No parlis més y retornam lo que has robat ab abús de confiansa. Nom' ho neguis, Carlos, no m' ho neguis. {Desesperada va de un cantó al al- tre).

<:No coneixes que so capàs de tot? ;No compréns que si no m' ho pendré! Car. Pero si jo...!

Elv. [Ja t' he dit qu' estava desesperada y per moments va creixent la meva de- sesperació!

[Carlos al sentir que Elvira crida va d ajusta el balcó y en el ma- teix moment Elvira s' adona del punyal de demunt de la taida y V agafa dissimulada- ment).

(;Ah!

(S amaga 7 punyal sota 7 puny de

la ma dreta ; El cel ó T infern m' ajuda!) Car. Calma!

Elv. (AtostdntseliJ.

Acte tercer

87

Carlos, tornam la fortuna dels meus fills. [Mira que se que la portas demunt teu! ;Mira que si no me la donas, me la pendré! Car. ;Si 't repeteixo!

(Elvira se li acosta mes y ell s' aparta).

Elv. . (Agafant se ab ell).

Me la tornaràs

(Lluytan y Carlos ab la ma al cor, se 'n va cap al balcó y cau. Men- tres lluytan Elvira varepetint).

Me la tornaràs.

Lluitan y Carlos ab la mà al cor, se 'n va cap al balcó y cau). Car. (Cridant al caure).

[Socorro! [Socorro!

{Mort) % Elv. ( Trayentli 'Is bitllets).

;Ah! aqui son. [Bruts de sanch! [Que hi fà!

(Al sentir soroll, agafa 7 punyal

de terra). i Ja 'ls tinch!

ESCENA ÚLTIMA

ELVIRA, ENRICH, PACO, ALBERT y CISÓ

Paco íQui es que demanava socorro? Enr. Elvira!

(Elvira que estava devant del cos de Carlos, s' aparta). Cisó (Ajupint se al cos de Carlos). ;D. Carlos mort!

88

Passions funestas

Paco jSenor!

(Acosíantse al cadàver). Alb. jPeró, qu' es aixó?

(També acosíantse entre el caddvre. Envich y Elvira forman un grupo apart)- Enr. [A Elvira que esta com aterrada\

;Y tú aquí ab ell! Elv. [Senyalant d Carlos).

T habia robat la fortuna.

[Li dona 9 Is bitllets que Enrich pren

inconscientment) x Aqui la tens.

[Baixant la veu). V habia robat V honra... Enr. [Desgraciada!

Elv. j Si. Enrich, mòlt desgraciada! Per so 't § demano que si 'm pots perdonà 'm per-

donis; si no, no 'm maleheixis. (Se pega una punyalada al cor y cau als brassos dy Enrich) Enr. [Horroritzat) [Elvira!

[Estupor general) Teló rapít

FI DEL DRAMA

/

lis tir i£r ytr ig* i<f* ' tir i$s ift i^r

tt-i <rt>A cv>jt. ctm ttïj cx^a ctv* <Tk* c w c^<.

LO TEATRO REGIONAL

122 OBRAS PÜELICADAS

Ptas.

Ptas'

L' Agulla, drama en 3 actes . . Sortint del ou, diàlech. .... Claris, drama, en 3 actes. . Lo Teatro per dins, c, 2 actes. . Sant Jordi mata 1' aranya, *c, 1 a.. La dóna y la baylarina, c, 1 a.. Pintura fi de sigle, 1 acte. . Un altra sogra, comèdia, 1 acte. . Las joyas de la Roser,. d., 3 actes. . ;Tot per los dònas, 1 acte. . L' Esclau del vici, monólech La feyna d' en Jafà, c, 1 acte.. Los Aucellets, comèdia, 8 actes. La Mosca al nas, comèdia, 1 acte . La firma d' en Rovellat, c, 1 acte. La tornaboda, comèdia, 1 acte.

ijXerraireü, monólech

Lo quarto dels mals endressos, í. .

Qui oli remena juguet, 1 acte. .

La Flor de la Mon tan ya, d., 3 a. Tres personas, juguet, 1 acte. . jTot per ella!, comèdia, 1 acfce.. Per contradicció, comèdia, 1 a . La mort de Nerón, tragèdia, 1 a. . Un músicli de Regiment, s. 1 a.. La Dama de Reus, drama, 3 a.. Un Rey de pega, monólech lírich. . Dos companys mal avinguts, 1 a. . La pescatería, sainete, 1 acte. . La Casamentera, joguina, 1 acte. . Las esposallas de la morta, t. 3 a. . Los gelós de la Coloma, p., 1 a.. Un bateig à cops de puny, c, 1 a. . Una dóna y un Déu, c omèdia, 1 a. . Si, senyors, monólech. , Lucrezia Borgia, joguina, 1 acte. . Lo Diner, comèdia, 3 actes.. Lo marit de la difunta, j. 1 acte. . L' ocasió fa '1 lladre, prov. 1 acte.. Mestre Jan, drama, 3 actes. Lo somni de la Igoocencia. s., 1 a. Home à 1' aygua, comèdia, 1 acte.. Lo ret de Sila, comèdia, 1 acte. Las ires alegrias, comèdia. 1 acte. ;Dorm!, sarsuela, 1 acte. Setze jutges..., sarsuela, 1 acte. A la lluna de Valencià, c, 2 actes. Als peus de vostè, joguina, 1 acte.. La herència del oncle Pau, c, 4 a.. Los tres toms; quadro costums, 1. De t^uladas en amunt, s., 1 acte. . La mort de Anibal, tragèdia, 1 a. . La festa del adroguer, s. 1 acte. Un embolich de cordas, c, 2 a.. Lo timbal del Bruch, drama, 4 a. . Lo Mestre de Minyons, q.; 1 acte. . Entrar per la finestra, c, 1 acte. . Matrimonis à Montserrat, s., 2 a. . La llupia, joguina, 1 acte. . Una poma per la sed, j., 1 act3. D' estudi, monólech

2

0*25 2

l'50

1

1

1

1

2

1

0*50

1

2

l

1

1

0*50 1 1 2

0'50 1

0*50 0f,0 í 2

0'50

1

1

t

1

1

1

1

0*50

1

2

1

1

2

1

0*50 1 , 1

0*50 1

USO

1

2 1

0*50

1

1

l'50 1

0*50 P50 0l50 1

0*52

Lo gech d' en Migranya, s.,1 a. . 0,50

Los Encants de Sant Antoni, s., 1. 1

Verdaiet pare y fill, s., 2 actes. . 1*50

Lo gra de mesch, drama, 4 actes. . 2

A pel y à repèl, juguet, 1 acte. . 1

Las erradas del paj^a, s., 1 acte. . 0'50 La copa del dolor, drama, 3 a. . .2 Dispens hi ha principal, c, la. .1

La vida al encant, comèdia, la.. 1

Lo diari d' en Brusi, joguina, 1 a. . 0'50

La marca de foch, drama, 3 actes.. 2

L' home del orga, monólech. . . • 0'5o i

Claris, drama, 3 actes 2'

L' home dels nassos, h., 1 acte. . 1

Tocats de 1' ala, comèdia, 1 acte. . 1

Lo cèlebre Maneja, sarsuela, 1 a. . 1

Un sarauista, monólech. . . . 0*50

Riallas y pJorallas, comèdia, 3 a.. 2

Las ammetllas d' Arenys, c, la.. 1

Vida y Mort, epissodi, 1 acte. . I

Faixa ó Caixa, comèdia, 1 acte. . 1

L' Antiquari del Putxet, c, 1 acte., t

L' auca del fadrí barber, c, 3 a. . 2

Campi qui puga, joguina, 1 acte. . 1

Lo guant del degollat 0*50

La capseta dels petons, com., l a.. 1

Un a mosca vironera, c, 1 acte. . 1

Riera baixa, parodia, 1 acte. . . 1

;13!. comèdia, 1 acte 1

Lo pare de la criatura, c, 1 acte. . 1

Lo Rabadà, drama, 3 actes. . . 2

Lo Virolet de Sant Gruiïn, c, la.. 1

Lo meu criat!, j., c, 1 a . . . . 1

La Fals, drama, 3 actes.. ... 2

Un cop de cap, comèdia, 1 acte. . 1

La Lola, sarsuela, 1 acte. . , . 1

Banys de mar, sarsuela, 1 acte. . 1

Lo remey Universal, c. 1 acte. . . 1

Del ou al sou, c, i acte 1

D. Joan de Serrallonga, d., 4 a. .2

La Parentela, comèdia, 3 actes. . 2

Deliri de grandesas, d., 3 actes. . 2

La Cigala y las Formigas, c, 1 a., . 1

Lo caixal del seny. cdia., 1 acte. . 1

Flor de Té, sarsuela, 3 actes. ... 2 |

La Viudeta, monólech. . . . 0*25 |

Lo senyó Nadal, cdia. en 3 actes. . 2

Al quarto de la senyora, m. . . . 0'25 |

Las Cantonadas, monólech. . . . 0'i

La filla del marxant. ...... 2

Las bonasfestas, c. de costums 1 a. 1

Camàndulas, comèdia en 1 acte. . 1

Lo Senyor Batlle, cdia. en 3 actes. 2

Entreacte, monólech en prosa. . 0'25

Lo geni del mal, drama en 3 actes. 2

Per massa bó, juguet cómich en 1 a. 1

Com venen las cos as, c. en 1 a. y en p. 1

A costellas del gendre, c. en 4 a. . 2

Un diputat à Corts, c. s en 1 acte. 1

La teta gallinayre, c, en 1 acte. '. 1

Passions funestas, drama en 3 a. . 2

J^t ' sjfl J$t J$t M^k JT^t J$f. Wí jrjfè Jjft

JmprI'.nta de Marta no Galve, Àviíió, 18. - E A RC ELON À