763
de D. R. Montfort
f
Joguina còmica /
en. dos actes
/M
-y en prosa l
IfSgl i
9
f original
f^f
0\
f Preu: DJSJLES E T A S
BARCELONA
Estampa dels Successors de N. Ramírez y C.a
Passatge o" Escudellers, núm. 4 1887 1
*j*L^j+jVJVJW*At^JWJ**•,W^^W<*•^*F•*r^W•^•^•S*•*fJW<?*'*'•Al W>fr^^F*>&•J*WJ0^ JAt-W-M
Arxiu línich-dramàtich de D. R. Montfort
Carrer de Basea, núm. 8, 2.0
1QUÍ BUSCA
LO DELS ALTRES...
Joguina còmica en dos actes y en prosa
original de
D. CONRAT COLOMÉ
Estrenada en lo teatre del Bon Retiro ab èxit estraordinari lo 21 de Juliol de 1881
BARCELONA
ESTAMPA DELS SUCCESSORS DE N. RAMÍREZ Y C. Passatge de Escudellers, núm. 4 1887
Digitized by the Internet Archive
in 2012 with funding from
University of North Carolina at Chapel Hill
http://archive.org/details/qubuscalodelsalt1227colo
REPARTIMENT
Maria, filla de D. Nofre Sra. Mateu
D. Nofre Sr. MOLGOSA
D. Nonito, germà del anterior » Serraclara
Lluís de Borràs » PAL•LARDü
Federico Ramoneda » PUIG
Geroni, masover » COLOMÉ
Dos mossos
ÉFOC.A., 1SS1
Aquesta obra es propietat de D. Ignasi Elias y sens son permís no pot ser traduïda, reim- presani posada en escena. Queda fet lo dipòsit que marca la Uey.
Lo delegat de propietaris, d' obras dramàti- cas, D. Hamiro Montfort, es el únich encarre- gat d' autorisar, las representacions, y à ell denhuen dirigirse tots los teatros y societats particulars.
6GS179
ACTE PRIMER
:Saló. Porta gran al fondo y finestra à cada costat, donant las tres oberturas à un jardí. Balustrada de galeria ab testos à la part de barana que 's veu al foro. Portas laterals. Taula rodona al mitx. Sillons, sofà, mobles antiquats. A las consolas hi haurà tres vasos d' aygua ab plats blanchs.
ESCENA PRIMERA.
Lo escena esta sola un moment y surten luégo per la 'primera porta esquerra.
D. Nofre y Geroni.
Geroni Es que diu qu' espera una resposta.
D. Nof. <,Qui? (Ab una, carta a la mà.)
Geroni Lo masover del senyor Ramoneda. Te ordre del seu amo, que no torni à la torre, sense portà una cosa ó altre. Fa rato qu' està esperant y vostè sap que qui espera desespera.
D. Nof. Doncns jo 'm desespero, perquè no esperaba res de lo que 'm escriu aqui. (Mirant un moment la caria.) Francament: no sé que contestar. Això es cosa de la meva filla. <,Ahont es are?
Geroni <La senyoreta Maria? Abaix al jardí, donant ci- reras à la co torre ta.
D. Nof. La veritat: no sé quin determini pndr er .
Geroni Avans de fer una cosa,, pren consell si es perillosa. {Sentenciós.)
D. Nof. <,Ja surts ab los teus ditxos? molts aconsellan y pochs encertan.
Geroni Molt bé respon ab los seus, que, dispensi que li digui, no sempre 'm fan '1 pés.
D. Nof. Cap jeperuf 's veu 'l jep.
~( 6 )~~
Geroni i,Que vrol ferhi? Cadas'cú es com Déu i' ha fet.
D. Nof. En aquesta carta, don Joan Ramoneda 'm dema- na la ma de la noya pe'l seu fill. [Pauseta] Ahont es mon germà?
Geroni i,Don Nonito? Abaix ab '1 lechuguino.
D. Nof. jDitxós bulldogl no 's deixan may. No hi ha mes: vull consultarlo.
Geront í,A1 gos?
D. Nor. ;Animal! A mon germà.
Geroni <,Sab que faria si fos de vostè?
D. Nof. Veyam.
Geroni Donaria las dimissorias à don Lluí's qu' es mitx boig y tot ho fa anar en renou, igual que '1 seu criat Vicens, y contestaria al fill del senyor Ra- moneda: «Deixis caure cap aqui y vostè serà '1 meu gendre.
D. Nof. Però si trech un sant del alto.r per posarríhi un altre, potsé 'm succehirà lo de la sardineta de- Blanes.
Geroni <,La sardineta de Blanes?
D. Nof. Que fugia del foch y queya d las brasas.
Geroni No '1 sabia aquet ditxo.
D. Nof. Per altre part; en Lluis es nebot del canonge Xavier, amich de la infància, que me '1 reco- mana...
Geroni Però don Lluis no pot ser may la conveniència de la senyoreta qu' es tan bondadosa!... ;tan amable!... mentres que don Federico Ramo- neda...
D. Nof. iQue '1 coneixes?
Geroni Prou. Miri; <,veu aquell turó? (Signant lluny al foro dreta.) Donchs si hi puja, tot lo que 's veu al voltant es del seu pare don Joan Ramoneda, que li diuhen Ramoneda de tanta de re-moneda que té.
D. Nof. Si ab '1 pare som amichs; però '1 fill no '1 co- nech.
Geroni Es un bon xicot. Molt guapo y lexuguino. Diu- hen qu' ha estudiat per metge; però no 'n fa perquè es massa jove.
D. Nof. iQué vols que 't digui? Segons noticias, no li fia- ria un ull de poll.
— ( 7 )—
Geroni Be; com qu' es tant jove, una persona gran noia curaria; però una criatura potsé si.
D. Nof. ([Animal!) La qüestió es que no sé que deter- minar.
Geroni Ja ho veig. Vostè vol y dol...
D. Nof. Perquè lo qu' es bo pe'l fetge, pot ser mal per la mel sci.
Geroni Tampoch lo sabia aquet.
D. Nof. Y si deixo en L•luis que ja es à casa; per don Fe- derico qu' ha de venir... mira: Qui barata 'l cap se grata,.
Geroni Donchs si tria don Lluis, tingui compte: perquè Qui tria, y s' enganya, San Pere l' escanya. Don Lluis es un boig.
D. Nof. Val mes boig conegut, que sabi per conèixer.
Geroni Los boigs fan boigerías.
D. Nof. També fan bitllas.
Geroni Fa quaranta anys que soch lo seu masover. <,Per que parlo sinó per interès per la família? Dèu no permeti que jo acluqui 'Is ulls vejent à la pubilla infelissa. jOh!... y si '1 fill de don Joan 's presenta y vostè 's trova ab dos nuvis à casa?
D. Nof. ;Bah! jbah! V abundància mata, la fam.
Geroni Creguim don Nofre: Dos galls en un gallinè, no cantan bé.
D. Nof. (Pausa. J iQne faig? /Indecís.]
Geroni ;Ah! Vostè meteix. A las tevas cosas, tu.
D. Nof. ^Donchs perquè 'm posas taps à tot? úSabsqu' ets tu? Lo gos de l' hortolà; ni UaAras ni deixas lla- drar.
Geroni Una, pregunta, mereix una, resposta. Vostè 'm pregunta... Això no vol dir que vostè ó jo anem errats. Hi ha, molts modos de matar pussa,s.
D. Nof. En fin; per are no despatxo à n' en Lluis. Després veurem.
Geroni Ja te rahó '1 ditxo: A qui menes costa, aquell se V emporta! Y gósan à dir que no s' ha fet la, mel per la, boca, del ase!
D. Nof. Déixaho córrer... y sobre tot... lo que no 's cou per tu, deixaho cremar.
Geroni Tampoch '1 sabia aquet; però no m' agrada gens.
—(■8)—
D. Nof. No 't fiquis en llibres de caballería y arréglam 1' esmorsar qu' haig de sortir.
Geroni Me n' hi vaig xano, xano.
D. Nof. No, xano, xano; ;depressa!
Geroni Poch à poch se va d Roma.
D. Nof. A Roma no hi has de fer res. jA la cuyna! (Gero- ni se 'n va ronseijant.) jCom hi ha mon! Si criats ? han de servir, aprèn sempre de patir .
Geroni (jAy! Jerusalem, Jerusalem; com mes anem me- nos valem.) (Se 'n va fondo esquerra,.]
ESCENA II.
Don Nofre, sol.
D. Nof. jEstém frescos! Los cuidados del ase matan al traginer. / Vol donar consells y la casa li cau! Sem- pre 'm fa la contra, y es natural: entre 'Is dos fem la feyna dé 'n Jafà: lo que un fa, l' altre ho desfà. Després ds mitja hora de conversa, tal-ló tal-lera; digoji barret, dígoJi sombrero, al cap d' avall me trovo ab los mateixos duptes. (Veus dintre.) ^Qu' es això?
ESCENA III.
Don Nofre, Geroni Don Nonito pe'l fondo esquerra y Maria p>er la porta esquerra.
Maria. [Quins crits! <,Qné passa?
Geroni Si jo ho dich sempre: /D' allà ahont no n' hi ha,
no 'n raja! /De dolent arbre no n' esperis bon
fruyt! D, Nof. ^Pero que hi ha? Geroni Res: jdon Lluis ha tirat '1 gos dalt à baix del
balcó! D. Non. ;Lo meu letxuguino! jlnfame! ;Mal cor! D. Nof. jAquet xicot nos vol matar à rabiadas! D. Non. <,No es pas mort? Geroni No mes s' ha trencat una cama. En Ramon li
cura. D. Non. jPillo! Créume, Nofre; 1' haurem de tréurer de
casa.
— ( 9)~~
D. Nof. ;No tindrem pas mes remey!
Maria. jBe, papà! Potsé no ho ha fet espressament. (Ab
bnndrU.J Geroni Si; ifíquüi 'Is dits à la boca! ...
D. Non.
Tu sempre '1 disculpas
D. Nof. ;Ahi va matar quatre conills à tiros!
D. Non. ;Y va trencar tres vidres!
Oeroxi Y 'm va trepitjar las maduixeras.
Maria. No puch creurer que ho fassi pe'l gust de fer mal.
D. Nof. ;No 'ns vulgas fer veurer San Cristòfol nano!
D. Non. ;Si no '1 despatxem prompte farà desgracias!
Maria. [Esperem, tío! (Suplicant àb dulsura.l
D. Non. i,Q\ie vols qu' esperem? <,Que tiri la casa à terra?
Maria. ;No tinga por! [La casa es forta!
D. Nof. Y casualment avuy que se 'm presenta per tu un partit mes brillant. Lo fill de don Joan Ramoneda no espera mes que quatre lletras mevas per pre- sentarse. Mira; aqui tens la carta de son pare. (Ensenyantlà.)
D. Non. [Ah! Es un hereu riquíssim y crech qu' ha aca- bat la carrera de medicina.
D. Nof. Ja veus qu' això es alguna cosa!
Maria. Vol dir? No voldria disgustarlos; peroD.Fede- rico té de presentarse, mentres que en Lluís ja es aquí. Després, en Lluis es de mòlt bona famí- lia y porta un nom distingit. No ho dich per mi; però vostès se 'n pagan d' això. Finalment, es nsvòt de Mossèn Xavier, íntim amich de vostès dos
D. Nof. Amich! amich! Si m' ha dat gat per llebre quina culpa hi tinch jo? Me va escríurer que '1 seu ne- vót era un modelo de educació; que portava en sas accions '1 sello y las maneras de la bona.so-
cietàt
Maria. Es que vostès, tal vegada son massa exigents. D. Nof. Dret tenim per serho; perquè '1 que 's casi ab una pubilla rica, bona, maca y ben educada com ets tu, no crech que siga del tot desgraciat. Geroni. Tira peixet! Ja ho crech!
Maria. Qu3 han de dir vostès si m' estiman tant? No es que, eo cuestió de matrimoni, prefereixi 1' un à V altre; però estich segura que en Lluis té bon
fondo. Després té certa vivesa certa espressió
à la mirada y à la cara
D. Nof. Bona cara y dolents fets!
D. Non. Es à dir: una de freda y una de calent al
Maria. Vamos, papà!.... tío! No es cert que '1 perdonan?
Geroni. (Sí; perdonéume aquesta que demà vos en faré un altra, de mes crespa,!)
D. Nof. Es à dir queia vivesa la mirada la cara
D' hont ho has tret tot això?
Maria. Vostès no poden veure aquestas cosas. Jo es
diferent, perquè tinch obligació d' estudiar '1 ca- ràcter y fixarme ab las cualitàts de '1 qu' ha de sé '1 meu espòs. Tal vegada es apocat! Potsé li falta la costum de presentarse en societat y si
entre tols no 1' animem Jo crech qu' ab 'Js
consells de vostès y 'Is meus, lograríara modifi- car la opinió que 'Is mereix.
Geroni. (Ja pots xiular, si V «se no vol veure.)
D. Nof. Diu '1 ditxo: Avaris no 't casis
D. Non. Mira 'l que fas. (Sentenciosament.J
Maria. N' hi ha un altre que diu: Val mes casarse que cremarse.
D. Non. 'L meló y 'l casament, ham de ser acertament.
D. Nof. De molts estich informat d' homes doctes y de vells y tots m' han assegurat qui fa coves fa cistells.
Maria. Cada, hú capta per son Somt. Gctda hú cerca son semblant.
D. Nof. Alguns se 'n entran llepant, y se 'n surten mossegant.
D. Non. Lo qu' un vol mòlts cops li dol.
Maria. No hi ha, dol sense consol.
Geroni. (Veig qu' això de 'Is ditxos son un esprit de co n tra d irecc ió . )
Maria. Vostès 'n van prometrer que en Lluis fora '1 mèu espòs.
D. Nof. De 'l prometre à n'l cumplir
D. NON. Mol tros hi ha per penedir.
Maria. Però ú santas y minyons,
no 'Is prometis que no 'Is dons.
M 41 )~
D. Nof. Acabem d' una vegada: Fes lo que vulgas. Sarna ab gust diu que no picz. Tu t' arreglaràs.
(Creixent.)
D. Non. Bueno, arregla't... però may ab '1 meu consen- timent.
Geroni. Molts germans en un consell (Ficant' se pe'l mitx . 1 lo blanch fan tornar vermell.
D. Non. Lo criat que es ben criat, calla, si no es 'preguntat.
D. Nof. Gom hi ha mon! Al hostal de 'l arropít, ben pagat y mal servit!
Geroni. Sí; d' això parlavam. D' ahont veniu? Cinch sous me costa,. Glorificat, pa sucat ab oli...
D. Non. Surt d' aquí!
D. Nof. Fora!! (Geroni se 'n va.]
Geroni. (En Màrmer y en Salon
com mes va mes burros son!!
ESCENA IV.
Los mateixos, menos Geroni.
D. Nof. Tens ventura... No 's pot tenir franquesa ab '1
servey! D. Non. Doneuli. llibertat!. .. • Maria. Bé; no 'n. fassin cas, Guranta anys qu' es à casa.
Donchs quedem aixís! Vostès m' ajudaran à en-
caminarlo y tot anirà bé. (Mimant'los.J
D. Nof. Si al cap d' avall sempre fem lo que tu vols! Maria. jAh! Que 'Is estimo! D. Non. ;Ja ho crech! jSalamera!
María. Vaig à dir que li portin 1' esni'">rsà. (A D. Nof re. J D. Nof. <,Y la resposta qu' haig de donar à D. Joan Ba-
moneda?... perquè si dicti que '1 seu fill pot pre-
sentarse, ja no ho podrem desfer. Maria. ;Bueno, papà meu! Vostè ray que té tan talent!...
tanta diplomàcia!. . . D. Nof. ;Gom me coneix la traidora! Maria. Ho arreglarà molt fàcilment.
-( 12 >
ESCENA V.
Maria, D. Nofre, D. Nonito, Lluís, luego Geroni.
fNovas senyas.) (Senyas y pauseía.J
(Aquets dos pel 7 foro esquerra.)
Lluís. (Parlant cap dins y entrant d' esquerra,./
Poseuli àrnica ó bé ungüent de contracàs y lli- gueu for.
D. Nof. (IMireus quin modo d' entrà en una sala!)
Maria. jJem! <,Don Lluis? fFenfli senyas.J
Lluís. jAh! iQue mana?
Maria. 'L papà y '1 tio son aquí,
Lluís. [Ah! Ja 'Is veig.
Maria. ([Saludi'ls!)
Lluís. Déu los guart. (Trapitja à D. Nonito.)
D. Non. [Llamp de bet! ;,Que no hi veu?
Lluís. Pe '1 clatell, no. iQae li he fet mal? Donchs àr- nica ó bé ungüent de contracàs; igual qu' al gós. No hi ha rés millor. <,Sab? Jo soch mitx metge.
Maria. jJem! [Jem!
Lluís. <,Que 'm crida à mi?
Maria. (;'L sombrero!)
Lluís. <,Lo sombrero? Ja '1 porto .
Maria. Vull dir que se'l tregui.
Lluís. jAh! (Al girarse per]deixarlo al fondo, topa ab Ge- roni, que portava V esmorsar ab una safata. Tot per terra.)
Tots. jOh!
Geroni. /Bona l' has feta, Magí, que Geroni no's pót dir!
Lluís. jNo sè per qué no teniu compte!
Geroni. [Bè, com hi ha mon! jSi vostè m' empeny!
Ma h'a. jBueno, bueno! [Recull això y calla!
Lluís. [Aquesta es bona! ^Potsé sí qu' he sigut jo9
D. Nof. [Naturalment qu' ha sigut vostè! [Això es falta de cuidado!
Lluís. [Bè, sí! Es veritat.
D. Nof. (jVet'aquí lo que sap dir!)
Lluís. Per això no li sàpiga greu. [Miri qui'nas costellas mès cremadas!
P. Nof. ;Y es cert! [Geroni! ^Qué 'm portavas aquí?
Geroni. Res, ;m' he distret ab això del gos, y. .. veliaquí!
~~( 13 )~
D. Nof. ;Com més va, més repapiejas! Jo crech qu' ho fas espressament.
Geroni. No, senyor; però si ho hagués fet à posta, vostè mateix rn' ho ha manat.
D. Nof. (,.To?
Geroni. Sí, senyor. Lo que no 's cou per tu, déixaho cre- mar.
D. Nof. jSenyor, perdoneume!... jFuigme del devant, mussol !
Geroni. (Si sbch mussol, no sóch sol.)
(Se' n va.)
ESCENA VI.
Los mateixos, menos Geroni.
Lluís. ;Ah! jDon Nonito! Venia per dirli que '1 Letxu- guino està millor. No tè res trencat. Potsé tè una pota esquerdada; però trencada, no. Li he fet posar àrnica, quatre fustetas y un lligam ben fort.
D. Non. jQué ha fet!
Lluís. jAy, ay! Adressarli la pota. iSap? Jo sóch mitj metge.
D. Non. jCalli! Calli!
Lluís. ;Déixim dir!...
D. Nòn. j Vostè no pót fer sinó barbaritats!
Lluís. jPero escoltim!...
D. Non. í,Sap qué diu '1 ditxo? /Qui d bestias fa mal, es un animal!)
Lluís. jDon Nofre!. . . /Se 'n va)
D. Nof. Qui mal anda,. . . no: Du é dóna fab. . . tampoch: enfln... jdéixim estar!
[Se '« va pe 'l foro dreta,).
ESCENA VII.
Maria y Lluís.
Lluís. jJa! ;ja! jja!. . .
Maria. (;Y se 'n riu! jMòltas penas passaré per encami- narlo!)
.( u >
fora... també (Mateix joch. '
(Mateix joch. I
Lluís. (jQuína colecció de tipos! Menos la nena, tots te- nen unas fatxas... jCalla! <,Sc queda? Donchs fujo!) ( Va per sortir. J
Maria. jHem!... <,Dün Luis?
Lluís. ,',Qué mana?
Maria. <,Ahónt va?
Lluís. No ho sè. Gom que tothom es me 'n vaig.
Maria. Tothom, no. Jo 'm quedo.
Lluís. ;Ah! [Bueno, bueno!
Maria. Però... ;Don Lluis!. . .
Lluís. [Mana!
Maria. jSi no li serveix de molèstia, quedis!
Lluís. <,Per qué?
María. Estich mòlt contenta de trovarme sola ab vostè.
Lluís. ^Vol que juguem à narissas?
(Se treu unes cartas.J
Maria. Mes m' estimaria parlar.
Lluís. Vagi dihent. . . Ja 1' es 'olto. (Remenant. )
Maria. (;Es ela, pobre xicot! Si no '1 aviso...) Veyam, Lluis. Prengui una cadira y assentis apropmèu. (Ho fa.) jNo tant aprop!
Lluís. jAh! bueno. ^Quína carta es aquesta?
Maria. L' as d' oros. (Fent lo joch tant conegut.)
Lluís. jBufi!
Maria. jjFfff!
Lluís. Alsi. /.Quina carta hi queda?
Maria. Lo rey de bastos.
Lluís. <,Veu? Fuig 1' as d' oros y queda '1 rey de bastos sol. Encara 'n sè dos de més bonichs, sinó que no me 'n recordo.
Maria. Donguim las cartas. . . (Las hi pren y las desa.) Y estigui ben quiet. D' aquet modo potsé no trencarà res més.
Lluís. i Qué hi faré jo, pobre de mi? jSóch més desgra- ciat!... (Se posa quiet.)
María. ([Quina llàstima! Quan està quiet, es mòlt sim- pàtich.) <Lluis?
Lluís. ;Mana!
Maria. Mírim y responguim francament. (,Qué les sem- blo?
Lluís. A mi 'm sembla... à mi 'm sembla bè.
— ( 15 )~
Maria. Me 'n alegro mòlt; y are, digui. <,Per qué ha vin- gut aquí vostè? Lluís. <,Jo?
Maria. Veritat? ^Per casarse ab mi, Lluís. Sí, senyora. L' oncle Xavier m' envia espressa-
ment per això. María. Donchs me sembla qu' ha equivocat lo camí. Lluís. <,Vol dir? Bè hi trovàt la casa. María. Conformes; però al entrarhi, '1 sèu primer deber
era guanyarse la voluntat del papà y del tío. Lluís jAh!. . . (,Que no 'Is agrado? María. iQaé vol que pensin de vostè quan aixís que va arribar, la primera dil-ligencia va ser pregun- tar pe '1 sèu quarto? Lluís. ;Es qu' estava reventàt!
María. /Bueno; pase! Però 1' endemà y '1 dia següent no 's va deixar véurer més que à las horas de menjar. Lluís. ;Si tenia més gana que un xicot de 1' Hospici! María. Sempre era fora de casa. . . Lluís. Perquè vaig anà à passeig... à veure '1 Parch y
à tirar pa à las ocàs. María. Corrent; però debía anarhi ab lo papà '1 tío. Ja sap qu' als propietaris los halaga ensenyar per ells mateixos las sevas possessions... En fin, pase també. Però al vespre. . . desprès de di- nar... (Com fentli memòria,! Lluís. <Lo vespre? No 'm vaig pas móurer de casa. María. jPero 's va adormir com un tió! Lluís. <,Jo? ;Es mentida!
María. <,Veu? Això no 's diu. . . y menos à una senyora. Lluís. ;Vull dir qu' es garrofa! María. ;Si fins roncava!
Lluís. <,Vol dir? No me 'n vaig adonar. D'aquí ende- vant, quan dormi escoltaré. Per 'xó no es es- trany: com qu' estava enrederit de son. . . y ells dos jagavan al tuti. . . Jo no més sè jugà à narissas. María. Però ahí vàrem jugà à narissas perquè 's des- vetllés, jy vostè va donà un cop de puny al nas del tío! Lluís. Va ser sense malícia. (Contenint una rialla.)
— ( 16 )-~
Maria. No ho creu ell aixís, perquè vostè las hi donava ab quatre cartas. ;No 'n va treure poca de sanch pe '1 nas!
Lluís. Però li vaig clavà un cop de puny depadre y muy sehor mío à 1' esquena y li vaig estroncar. i,Sap? Jo sòch mitj metge.
Maria. En ftn, això ja està olvidat. <,Y aquet dematí?
Lluís. (Pausa, com recordan.J ^També n' he fet alguna?
Maria. ;Per poch mata '1 LetxuguinoJ jLo bulldog del tío!
Lluís. ;Si ensenya un rengle de dents!... ;Es bi.fi! jNo se 'n fii dels bifis!
María. Això no es prou motiu per tirarlo dalt à baix del balcó.
Lluís. Jo 'm pensava qu' aquets animals sempre queyan de potas.
Maria. Los gats, sí. Finalment, no s' ofengui, però vostè es un poch... un poch...
Lluís. £Ün poca vergonya?
Maria. [Ave María puríssima! ;ni pensarho!
Lluís. £Grosser?
Maria. Notant, tampoch. Diguem... jadusto!... jaixut! ;Y vostè sap que costa mòlt poch agradar y com- plaure als vellets! j Vostè irrita al papà y dis- gusta al tio!... (Moviment de 'n Lluïs.] ;Y això no està prou bè!
Lluís. (jPobreta!) ;Se coneix que se 'Is estima mòlt!
Maria. <,Si me 'Is estimo, diu? jFins à la idolatria! jSi per mi ho són iot! ;Pe 'Is altres podran tenir al- gun costat ridícul, alguna mania xocant, com per exemple, 1' abús dels refrans; però per, mi son la mtaeixa perfecció! ;No he conegut la meva santa mamà, però 'm sembla que 'icord' una mare no pót contenir més caudal d' amor entranyable que '1 que 'm prodigan aquets dos venerables ancians!
Lluís. (jEsfioh realment confús!) Cregui, senyoreta, que d' aquí endavant. ..
Maria. S' esmenarà, <,no es cert? Mostris sempre ben amable- ab ells. Ju crech que si volgués, li fóra tan fàcil...
Lluís. ;Ho procuraré!
—( 17 )~-
Maria. No s' estarà tot lo dia fora de casa, <,veritat?
Lluís. (Oh! no. Me quedaré ab vostè.
María. [Perfectament! <,Y à la vetlla no s' adormirà?
Lluís. Me diu '1 cor que... per no dormir, ni dormiré de nit.
María. Li ensenyaré Y agedrsz. \ Veurà cóm nos diver- tim! Y quan jugui ab lo tio y li dongui un jaqué doble de caball, veurà cóm li tremola '1 nas y no sap ahónt amagà '1 rey perquè no li tre- pitjin!
Lluís. ,Ja! [ja! ;ja! fS' alsan.J
Maria. En quant à las bonàs maneras y '1 bon to, jo 1' ajudaré; vorté 'm preguntarà, y entre 'Is dos. . . Per exemple, <,veu? Quan un jove entra en un saió com vostè ha entrat fa poch.. .
Lluís. <,Qué s' ha de fer?
Maria. Primer de tot, tréurers lo sombrero y avansà ab soltura.
Lluís. <,Aixís? (Fentho.)
Maria. Mòlt bè. i,Veu com adelanta?
Lluís. <,Y desprès?
María. Desprès dóna la ma primé à las senyoras...
Lluís. í,Aíx'ís? [Li besa V mà.)
María. No. ([Adelanta massa!) Veig que li sobra dispo- sició.
Lluís. ([Definitivament me quedo! ;Es una nena precio- sa! ; Al botavant las mevas ideas y projectes!) [Senyoreta!. .. fSonan dós tiros dintre.}
Maria. [Ah!... <,Qué passa?
ESCENA VIII. Los mateixos, Don Nonito y Geroni foro esquerra.
I). Non. i,Qué es això? <,A-lgun altre disbarat del tal don
Lluiset? Lluís. [Home, gracias! María. [Si no s' ha mogut d' aquí!
Geroni Dèu mos guart de boigs en lloch estret. (Sortint.) D. Non. £Qu' ha succehit? [Parla! Geroni Res. Qui jemega ja ha rebut. ;En Vicens... lo
criat del senyor, que diu que tè carta blanca
9,
~~( 18 )-~
del sèu amo, ha descarregat la escopeta sobre
'1 coloma y ha tocat la cotorreta que s' estava allí
aprop rosegant una clavellina. Maria. <,L' ha tocada?
Geroni <,Si 1' ha tocada? jNo parlarà may més! Maria. jMorta! (Plorant)
Geroni Del bech fins à las unglas. D. Non. jEntrepoch y massa, la mesura, passa! Geroni /Tan punxan al bou, gu' al últim se mou! Lluís. (jY plora!... jlníame Vicens!) D. Non. No 't trastornis, noya. <,Qué 'n treuràs are d' afli-
girte? /Déu mos guart oV un ja, està fet! Te 'n faré
portà un altre de Veracruz... Geroni 0 de la Rambla de las Flors. Llüis. Senyoreta, cregui que deploro ab tota 1' ànima lo
que ha succehit... D. Non. /Quan fou mort lo combregaren! Geroni [Sempre ho ha tingut, /deixà 7 got quan ha begut!) Maria. ;No; si, per mi, vostè no tè cap culpa! Geroni /Tanta culpa té 7 que maia la cobra com lo que li
té la, garra,! Lluís. Y respecte al criat, causant d' aquestas llàgri-
mas... jh juro no estarà ni un minut més en
aquesta casa! (Se 'n va pe 7 fondo./
D. Non. ;Ara s' escusa ab lo criat! Geroni Ab escusas de 'n Pau, 'n Pere s' escalfa... D. Non. F tan bo es en Pere com en Berenguera. . . Geroni jOyl com qui li va, a,l derrera,. D. Non. jAixís se 'n anessin tots dos! Geroni Quant hauran assessinat totas las bestias, alla-
vors nos fusellaràn à nosaltres. D. Non. /Tot es comensar! Geroni /De l' ou al sou; del sou al bou, y del bou à la
forca!
ESCENA IX
Los mate xos y Don Nofre foro dreta.
D. Nof. iNonito!. . . ;María! jJa es aquí! ;Ja 1' he rebut!
D. Non. <,De qui parlas?
D. Nof. De don FedericoRamoneda.
-K 19 >...
D. Non. <X' altre jove?
Maria. jAy, papà mèu! ;vosté que m' havia promès qu' ho arreglaria!...
D. Nof. <,Qué hi farem? No es culpa meva. (A Geroni, qu' escolta.) <,Qué fas aquí plantat com un estaquirot? (Desenganxa la tartana de don Federico y entra '1 caball à 1' estable!
Geroni (Qui no sxp lo qu' es servir, no sap lo qu' es patir.)
(Se 'n va foro dreta.)
D. Nof. La veritat, no volia anar tan depressa; però quan tractava d' escriurer à don Joan Ramoneda, he sabut que '1 sèu fill esperava la resposta à la ca- rretera.
Maria. Donchs jo 'm retiro.
D. Nof. No, quedat, siquiera per péndrer vistas.
ESCENA. X. Los mateixos y Don Federico .
Feder. ^Ahónt es? <,Ahónt es don Onofre? Me deixa sol. .. i Ah! jes aquí! jJa! ;ja! jja!... jAh! [mal fet jAixó es una traició! jObligarme à entrar d' improvís en lo santuari del bello sexo. . . y ab aquet traje cubert de pols... ;Ja! ;ja! Verdaderament. estich avergonyit... confús... jJa! jja!
Ha, saludat tot parla,nt. Aquet tipo es estremat en lo vestir y en la pronunciació . Sempre que par- la col•loca oportunament una rialleta entre fra- ses, com si f s un vici. Aquet detall se deixa à cà- rrech del artista,.)
D. Non. (Sembla mòlt alegre.) (A Maria.)
Maria. (jPsé! Riu sense solta.)
D. Nof. jBa! jba! Som à fora; per lo tant, fora cumpli- ments. Mon germà Nonito. (Presentantlo.)
Feder. Tinch à mòlta honra conèixer personalment una tan distingida persona! (Encaixan.)
D. Non. (Es simpàtich.)
D. Nof. La meva filla Maria.
Feder. [Ah! <,La senyoreta Maria?... jOh! jSostinguim!
(Emocionat.)
D. Nof. <,Qué li passa? (Sostenintlo)
.-( 20 )~~
Feder. jDon Onofre! Li vaig à obrir tots los calaixos del mèu cor, es à dir, à parlarli ab una franqueza exorbitant. Lo papà m' havia parlat mòlt de la sublime bellesa d' aquesta senyoreta. . . però veig: ab admiraeió que s' ha quedat à mil lleguas de la esplèndida realitat. No 's trobaria res milió à Barcelona.
D. Non. (jEs mòlt amable!)
Maria. (<,Vol dir?)
D. Nof. Y, i,qué tal? <,Qué tal Barcelona?
Feder. jOh' Es la capital més avansada d' Espanya per la indústria, còrners, arts, curiositats... <,Qué no han vist lo gegant xino?
D. Nof. No, senyor. Fa tan temps que no hi hem es- tat...
Feder. ;Oh! jexhorbitant! Afiguris: té uns brassos tan llarchs, que cull dos quartos de terra sense aju- pirse.
D. Non. jCarambas!
Feder. Y vegi si es alt, qu' ab tot y tení 'Is brassos tan llarchs, tè de pujar en una taula per gratarse '1 cap.
D. Nof. Sí qu' es maravellós.
Maria. (Aquest jove sembla exagerat... per no dir que ment.) (A D. Nonito.)
D. Nof. (;Y bè dona' (Qui ment, ve de bona gent.)
Maria. ([Avé Maria! jQuíns disbarats diu de vegadas la sabiesa de las nacions!)
D. Nof. A propòsit; '1 felicito. Me diu '1 sèu papà que '1 dedica à la diplomàcia.
Feder. Sí; vol agregarme à una embaixada important, si bè jo prefereixo prestar serveys dins de la pàtria. Penso ser gobernador civil. Desitjava sols trovar una esposa digna del puesto elevat que ocuparé y veig que 'Js meus desitjós queda- ran mes cumplerts de lo que podia esperar. (jAquesta xicota no parla! jPotsé es muda!)
D. Non. (Bespon una cosa ó altre.)
Maria. (jSi tot s' ho diu ell!)
D. Nof. Dispénsila... no gosa à parlar...
Feder. (Vamos; ja ho veig: 1' he fascinada. jPobreta! Deixemla refer. Vaig à buscar un medi ingeniós
~( 21 )~-
pera sortir d' aquí.) jJem! jjem! Senyors, ab per- mís de vostès, desitjaria posarme més presenta- ble... treurem la pols...
D. Nof. Vostè es mòlt duenyo. Al cap d' amunt de la ga- leria hi ha una habitació...
Feder. jGracias varias!... jAh! (Treyentse unas cartas.) Aquestas cartas que '1 peó correu m' ha entregat per vostès al entrar à la possessió.
D. Nof. Tant de favor. . . (Mirantlas.l Tè, Maria: aquesta es per tú. Déu ésser de la teva amiga Clareta. i,Don Federico? Quan vulga.
Feder. ^.Senyoreta? jBeso! f Inclinacions.) (No hi ha més: jes muda! però... [exorbitant!) [En marxa! (Se 'n van tots tres pe'l foro. Cumpliments a la porta.)
ESCENA XI
Maria
l Aquet jove es amable y simpàtich ? jPobre papà! jpobre tío! Ja veig que no ho entenen. Més m' estimo mil cops en Lluis. ;Quína diferencia' Y estich segura que quan li hagi donat algunas llissons se produhirà millor que aquest fatuo pre- tenciós y serà tot un' altre cosa. (Trayent la car- ta del sobre.) Veyam qué diu la meva amiga. — «Queridísima Maria: hoy salimos de Barcelona .apara pasar el verano en el campo. Solo me »queda tiempo para besarte carihosamente é in- acluir en esta carta, otra, de gran interès para tí, »que he sorprendido en el cuarto de mi hermano sEusebio.» — (iGarta interessant pera mi? ^De qui déu ser? {Treu un' altre carta del meteix sobre.) Veyam la firma.) — «jLuís de Borràs!» — (Una carta de 'n Lluis? |Qué estrany que 'n Lluis, tan apocat y poch social, conegui al germà de la Clareta, tan elegant y fent rotllo entre '1 més brillant jovent de Barcelona! ;Y tè quatre planas! No '1 creya capas d' escriure tant llarch. Veyam; aixís coneixeré '1 sèu ístil — jpotsé parla de mi! {$' assenta y llegeixi: cQuerido Eusebio: es pre-
~( 22 )-.
»ciso. Salgo para Arbucias en cuyas cercanías se »halla la quinta de don Onofre, mi faturo suegro, l•y en ella la rústica montafiesa con quien pien- ssan casarme.» — (jDèu del cel!J— «Según los »datos que un amigo me ha facilitado, es una ^espècie de payesa agreste y montaraz, criada » en un nido de lechuzas por su padre y su tío: »dos carcamales que me la han metido por los »ojos.» (Alsantse.J — (;Es possible!) — «Mi tío el ca- »nónigo lo exige y obedezco à pesar de mi aver- ssiónhaciaelmatrimonio;pero espero, à fuerzade »barbaridades y disgustos, lograr que esa fami- »lia de caricaturas me ponga en mitad del arro- »yo...» — (jQuína indignita.'t) — <r... y me cobre «antipatia esa palurda à quien odio de ante- »mano.» (Pausa. S' aixuga las llàgrimas.J «(,Con- Dcibes tú, que yo, Luís de Borràs, el gallito del oGírculo Ecuestre, cambie mi elegància y modo »der por las costumbres de aquellos desterra- >>dos...» (Se deixa, caure en unsilló.J — De manera que quan li donava consells y llissons ab aque- lla bona fe,'s burlava indignament de mi!... <,Y he pogut estimarlo un sol instant?... Sobre tot, quin modo de tractar al pobre papà y al tio! (Veus din- tre.! jSón ells! |Oh! dissimulem. (Amaga ab vive- sa la carta,.}
ESCENA XII Maria, D. Onofre, D. Nonito, luego Lluís
D. Nof. Es un jove de totas prendas. jMaría! jSi 1' ha- guessis sentit!...
D. Non. Tot ho alaba.
D. Nof. Lo kiosco, la glorieta, '1 parch... ;tot ho troba exorbitant!
D. Non. jL' hem hagut d' aguantar tres cops! ;Si quasi 's desmayava d' admiració!
D. Nof. <,Qué tens, filla?
D. Non. iQne no 'ns escoltas?
Maria. Sí, sí: no tinch res. ^Parlavan de don Federico?
D. Nof. jQüín xicot més ben educat! [Aquest! jAquest es lo que 't convé per espòs! (Entra Lluis.J
~( 23 )—
D. Non. Menlres que 1' estúpit de 'n Llu... [Repara en ell.) (jVatualisto!)
Maria. (jAh! jes ell!) Sí, papà; penso com vostès, y fun- do totas las mevas esperansas en aquet jove qu' are ha arribat.
D. Nof. (,Y 1' aceptaràs per marit?
D. Non. ;Jem! |jem! (jAquets no veuhen qu' es aquí!)
Maria. Sí, papà: 1' aceptaré.
Lluís. ^"Vosté, senyoreta? (Adelantantse.l
D. Nof. jHolal jJem! ^Yosté per aquí?
D. Non. (iNos escoltava! Qui escoltape'ls forats, óu sas mal- dats.)
D. Nof. (Millor. Aixís nos estalviem explicacions.)
Lluís. <,Vostó pensa casarse? <,Y ab qui, si no es indis- creció?
Maria. Ab lo que '1 mèu papà acaba de presentarme y que no desdenya de péndrer per esposa à una ridícula montanyesa com jo.
D. Non. (D' ahónt surten aquestas missas.)
D. Nof. (jGalla, calla!)
Lluís. Senyoreta... tal resolució...
Maria. Es irrevocable, don Lluis.
Lluís Però pensi que '1 mèu tío...
Maria. Lo sèu tío no pót exigir que un jovetantbrillant.. lo gallito del Círculo Ecuestre...
D. Non. (íQuó diu are?)
Maria. Vulga casarse ab una pagesa agreste, que quan menos sap ferse justícia, y que sols tè '1 senti- ment d' haverli fet perdre un temps preciós, que 'n altre part hauria empleat millor.
Lluís. (;Qué escolto!)
Maria. Sí, papà. Ja qu' espera la meva determinació, pót noticiar à don Federico, que acepto la honra que 'm dispensa... y que 'm considero ditxosa. fRepremintse.J
D. Nof. Aixís mateix li diré.
Lluís. jSenyoreta!... jMaría! (Adelantantse.)
Maria. jOh! sí; mòlt ditxosa. (Desde la porta y ab una c ,r-
tesia glacial. Se n va.)
•( 24 )•
ESCENA XIII
Lluís, D. Nofre, D. Nonito [Tots dos fregantse las mans.)
D. Non. D. Nof.
Lluís.
D. Nof.
D. Non Lluís.
D. Nof. Llu s. D. Nof.
Lluís.
D. Non. D. Nof. Lluís.
(Beute aquest ou, que V altre ja 's cou.J (Si no m' equivoco, això es una carbassa ab tots los ets y uts.)
Me desprecia... sense una explicació... y aquet dematí 'm parlava encara ab tanta bondat... ;Ah! [ja comprench! (Mirantse als vells.} Tal ve- gada obeheix à certas ordres ó à certas exigen- cias de familia.
Don Lluis, s' equivoca. La nena es completament duenya de las sevas accions. Jo deploro... Y jo sento vivament...
Sent aixís, lo que sento jo, y més que vostès, es no poguer marxar tot seguit. jCóm! (,Ja vol deixarnos? jAre mateix, si possible fos! Ja que tant ho desitja, pót péndrer la tartana del senyor Ramoneda fins à 1' estació, y '1 mosso la tornarà cap aquí.
;Tan prompte! (Reprimintse.) En fin: no hi ha remey. Al abandonar aquest casa, en la qual he concentrat un moment la meva perduda ventu- ra, espero que tots olvidaràn las boigeríasy des- acerts que ab tota 1' ànima m' arrepenteixo d' haver comès. ;Don Lluis!... Permetim... Senyors; ab la confiansa de que 'm perdonan, [me despedeixo per sempre de vostès!
(Saluda profundament; dóna desde 'l fo^o la úl- tima, mirada, al quarto de Maria y surt.J
ESCENA XIV
Don Nofre, Don Nonito, luego Federico.
D. Non. ;Quín cambi! [Fins ha mudat la veu! D. Nof. ;Y 'Is modals!
~( 25 )—
D. Non. jM' ha conmogut!
D. Nof. jM' ha mitj enternit!... però al cap d' avall ^qué volíam nosaltres? Que se 'n anés en nom de Dèu. (Puja al fondo.) Mira; ja puja à la tartana.
D. Non. Enemioh que se ,n va, pont deplata.
D. Nof. Bon vent y barca, nova,.
Feder. (Sortint agitat. j (;No m' equivoco! ;Es en Borràs que, pert cert, lo creya ben lluny d' aquí! Per for- tuna, no m' ha vist.)
D. Non. (Soroll decascabells.J Are arrenca. Dèu lo bene- hesca.
D. Nof. Del cajp fins d laventresca. jAh! (Al véurer d Fe- der ico.)
Feder. <,Quí ha marxat?
D. Nof. jNingú! ;Un jove! Un pretendent que s' emporta una gran carbassa que li ha regalat la pubilla. A propòsit: jtóquila gendre! La nena es de vostè.
Feder. ^,Y creu que consent de bon grat?
D. Nof. No fa gayre que 'ns ho deya aquí mateix. ;Que vostè li agrada molt... que 's casaran... etzetrai
Feder. \^i parlava per mi? <,N' estan ben segurs?
D. Nof. ^Aixó pregunta? Vostó tè la meva paraula, tè la seva y per consegüent es cosa feta.
Feder. jÉxtasis y delicias! (Pujaal foro.J
ESCENA XV. Los mateixos, Geroni, luego Maria.
Geroni jMare de Dèu Santíssima! Reyna dels àngels. [Valgans Dèu del ce) y de la terra y tots los sants y santas de la Cort celestial! Bè vingas mal, si vens tot sol.
D. Nof. iQué dius are? (Rdpit.J
D. Non. <,Qué empatollas?
Geroni jLo pobre D. Lluis!...
Feder. (íNo hi ha dupte, es ell!) (Per una finestra. J
Maria. iQné són aquets crits?
D. Nof. £Ja es fora?
Geroni [Sí! [Fora del mon!
Tots. ;Mort!
Geroni Si no ho es, poch se 'n falta. Al pujar à la tar-
~~( 26 )~~
tana ab lo sèu criat y '1 mosso que la mena... y desprès d' haverli entregat de part de vostè aquell paper que vostè sap...
(A Maria.)
María. Sí, sí: \ parla!
Geroni iijBrrr!!!... la tartana arrenca com un cohet; y al girar pera surtir, s' enganxa ab la portalada de ferro, salta una roda... y matxo, tartana y passat- gers, tot plegat ha anat à parar al marge de la carretera.
D. Non. üDesgraciatsü [Pujant alforoj
Feder. ;Y la meva tartana à trossos! ;Hi corró!
( 'Va per sortir.)
D. Non. [Calleu! Are portan à Don Lluis.
Feder. (<,Lo portan? Fujo: jaixís evito que 'm reconegui!)
(Se "n va pèl foro.f
María. iQuín trastorn!
D. Nof. |No 't desconsolis, potsé no serà res!
D. Non. jJa es aquí!
ESCENA ÚLTIMA.
Maria, Don Nofre, Don Nonito, Geroni, y Lluís portat per dos mossos.
Geroni |Es mort com tots los morts!
Lluís. üAyü (Crit fort al caure en lo sofà.)
D. Nof. ;No es mort! jEs sols un desmay! ;Aygua, que fa la vista clara!
(Tots tres agafo.n de las consolats tres gots o,b tres plats y baÀxan plegats cctp oA malalt.)
D. Non. [Escriurem al metge!...
D. Nof. jArregleu un llit!...
(Al arribar tots tres ab los valsos, V un per la, dreta, V altre per V esquerra y en Geroni per de- tràs del sofà, topan los vasos y plats. Tot se trenca y ca,u sobre de 'n Lluis, que s' incorpora. (Mòlt ràpit.)
Lluís. (jReira de bet!)
Geroni jSanta Llussia!
D. Nof. ;Vaja! /Mòlta fressa y poch1 endressa!
D. NON. /Poca feyna y mal feta!
~~( 27 )~~
Geroni i Just! /Vetaqui 'l drap de 'n Marti: jo l' embruto d n' ell y ell m' embruta d mi!... (Al dir Geroni: «Jo V embruto})... ja es d terra lo
TELÓ.
Nota.— Si '1 teló no cau à temps, pót continuar la disputa de pro- vervis com per exemple: Geroni. — Si m' embrutas V enmascaro. — D. Nofre. Al -mal feyner, cap feyna li ve bé, etc.
ACTE SEGON.
La mateixa decoració. ESCENA PRIMERA.
Lluís, Geront, luego Maria: lo primer estirat al sofà y lo segon entrant pe' l foro ab una tassa de sopa y cullera.
Geroni <,Don Lluis?
Lluís. <,Quó voleu?
Geroni ^Cóm se tro va?
Lluís. Millor. <,Y en Vicens?
Geroni <,Lo sèu criat? Una torta de peu. Ranqueija una mira, però tot plegat no serà res. No hi ha cui- dado, <,sap? /Mala herba, ma,y mor!
Lluís. (;Tros de quoniam!)
Geroni Quan he vist córrer la tartana d' un modo tan desaforat, lo cor ja m' ho ha dit. jPero, home de Dèu! i,A qui se li acut volguer gobernà un matxo sense conèixer las sevas manyas ni sense saber de quin modo s' agafan las riendas? jJa ho veu! Qui vol fer lo que no saj), cau en terra, ó 's trenca, 'l cap. Sort que '1 cap no es trencat; no més ha caygut en terra, y aixís li hasuccehit la meytat del ditxo /De 7 mal 7 metros! jEncar' que 7 sem- bli estranyot, val més la meytat que V tot!
Lluís. Bueno, bueno. Aneusen, que vull descansar.
(£? estira, y no se l' escolta,.]
Geroni Però avans, menjis aquesta sopeta. Com que se 'n havia anat sense esmorzar...
María. jPst! jpst!... Q,Qué tal?)
(Desde la, porta, dil sèu quarto Geroni, al sentir que 'l crida, s' hi acosta. J
~~( 29 )~-
Geroni (Gasi res. Mòlt soroll y pocas nous.)
Maria. (Lo papà y '1 tío han anat à buscar '1 metge y '1 barber per posarli sangoneras si es necessari.)
Geroni (;Que ha de ser necessari! No 'n faltava d' altre. jUn xich de mal, cinch sous d' emplastre! Ja pót entrar si vol.) Geroni s' acosta d Lluis,y Maria, entra tímidament.) jVaja! prengui la sopeta- jguapo!... ;aixerit!... (y tan profit te fassi, com los perdigons à la,s guatllas.)
Lluís. (;Si m' aixeco!...)
Geroni ;Vaja, noy maco de la casa!... jpitero!. . .
Maria. <,Qué li dius are?
Geroni ;Ay, ay! Li dich bonàs paraulas. Diu que las bo- nas paraulas fan menjà 'Is malalts. jCuyti!
Lluís. (Incorporantse.) Si no te 'n vas, tú y sopa aneu à parar de cap al jardí. [Veyentà Maria.) jAh!
Maria. Fès lo favor d' anarten. jVesten, home!
Geroni Me 'n vaig perquè vostè ho mana. ;,Sap?
Lluís. jAmigo! (Per forsa, van los moros à missa.
Geroni (/Fès, fès, gat, que tot ho pagaràs plegat!) [Se 'n va, pe 7 foro.)
ESCENA IÍ.
Maria y Lluís.
Maria. (jPobre jove!) jPotsé sigui una imprudència dei- xarlo sol, trovantse en tan mal estat! jY tot per mi; perquè ?s pót dir que sòch la causa de lo qu' ha passat!
Lluís. jSenyoreta! (Alsant'se molt decidit]
Maria. jAh! [Reculant espantada.)
Lluís. jPerdó. Maria! jPerdónim!... No: no se 'n vagi. jEscóltim un instant! jsols un instant!
Maria. <,Es à dir qu' està bó y sa?
Lluís. (,Que li sap greu?
Maria. jOh, no! Però com que ja havia marxat...
Lluís. Las sevas paraulas m' hi varen obligar. Encara que, indirectament, vostè va donar un ordre; y jo, ab la desesperació al cor, vaig obehirla. (Tra- yent la, carta. I Però aquesta carta que, de part seva y en lo moment de la marxa, 'm varen en- tregar, va descubrirme la causa d' un cambi que
—( 30 )~~
no podia compéndrer. En aquell instant, per jus- tificarme y lograr que vostè 'm perdonés, hauria sacrificat tota la meva existència. De repent, m' acut una idea. Crido al mosso que guiava la tar- tana:— jYint y cinch duros per tú si volcas! — Y '1 xicot, incitat pe '1 guany, ho va fer tan bè...
Maria. jQue per poch lo mata!
Lluís. jQué m' importava!... ;Era V únich recurs que podia emplear pera tornaria à véurer!
[Pausa curta.J
Maria. De tots modos, aquesta carta... no 's pót duptar de que vostè Y ha escrita!
Lluís. Però allavoras jo no la coneixia, ni havia tingut may la ditxa de véurerla. Un tonto presumit... un imbècil que segons deya, sabia qui era vostè, 'm va descríurer tota la seva família ab uns co- lors tan desfavorables, que va lograr ferme odiós aquet matrimoni exigit pe '1 mèu tío. No obstant, vejentme obligat à obehirlo, vaig proposarme fer tots los possibles perquè vostès mateixos lo desfessin. Quan ja comensava à véurer lo bon èxit dels meus projectes, vostè ab la gràcia més exquisita 's venjava de mi y reparava ab la bon- dat més angelical las faltas que jo cometia à grat cient. Avergonyit jo mateix dels esforsos que feya per atraure 'm lo desagrado de tots en general y 1: antipatia de vostè en particular; al contemplar lo sèu sonrís de llàstima; al escoltar- me 'Is consells que 'm donava ab tan de candor y al véurer las llàgrimas que en mala hora he fet brotar dels seus ulls, sentia que '1 cor, à pesar meu, se n' anava cap à vostè. jOh! sí, Maria: sen- tia ja un amor intens, sense donarme compte de la transformació que operaban en mi las sevas gracias y virtuts!
María. jLluis! (Ab abandono.)
Lluís. Fassis càrrech de la meva desesperació, quan vostè freda com un glas, devant mèu anunciava al sèu papà la resolució de aceptar la mà d' un altre... jOh! jdiguim que no es cert! jUn altre no apreciarà tan las sevas qualitats, ni podrà esti- maria com jo!
-~( 31 )•
Maria. Lluís.
Maria.
Lluís.
i,Y si lo que 'm diu fos un altre engany? jMaría! <,Pót duptar del mèu amor, quan he es- posat la vida per venirli à declarar? Per més que siga veritat aquest amor que 'm pondera, crech que haurà fet un sacrifici inútil. Lo papà ha donat ja la seva paraula, jo he donat la meva... y si D. Federico ho exigeix, ;no hi ha poder humà que puga fernos retrocedir! jOh! li demano. Aquesta fatal resolució tan sols ha sigut inspirada pe '1 despit. Tot pót desferse si vostè vol. Li suplico per lo que en lo mon més estimi!...
(Un genoll « terra)
ESCENA III
Los mateixos y Geroni.
Geroni María. Geroni
Lluís. Geroni
Maria. Lluís.
Geroni Lluís.
Geroni
Lluís. Geroni
Ja camina igual que las personas. 6Quí?
En Vicens, lo criat de D. Llu... ;Ah! (Alvéurel en- cara, agenollat./ <,Y las feridas? <,Y 'Is tostorros? [Silenci! (Alsantse.j
jY agenollat als peus de la pubilla! ;Bè com hi ha mòn! / Quan demamàm, molt vos llepàm : quan vos tenim vos escupim! (jDèu mèu! ,'Si 'i papà ho sàpigues!...) jEscóltam!
(Agafanflo per las solapas del gech, desprès de mirar per tot.) jY camina bè!
^Saps qué diu '1 ditxo? (Sacseijantlo.) Quan dos parlam en secret, no t' hi acostis qu' es mal fet. (Agafantli las mans perquè 'l deixi a,na,r y lo- groAitho à la última. paraula del següent refran. I Parlant ab algú, tos dits no toquin botons dels pits. ;Y ara que hi penso! Vostè ab la pubilla ja no hi tè res que véurer. jPròp del foch la, pega, regala,.' No 'n faltar/a d' altre... ;Don Nofre!
(Cridant y anant cap à la finestra,,) i Silenci! fSeguintlo.)
;Don Federico!... [Cridant J
~~( 32 )~~
Lluís. iDon Federico? jCalla! jQuína casualitat! jSi es en Ramoneda! (Desde la finestra.)
Geroni ,Just!
Lluís. ;D' Arbucias!
Geroni Sí, senyor.
Lluís. (Baixant.) <,Y aquet es lo pretendent que tracta de suplantarme?
Geroni jNo tracta, sinó que ja es cosa feta!
Lluís. [Quina vilesa!
Geroni [Amigo!... Prop del home descuidat, sempre hi tro- varàs un gat .
Lluís. jAixó es lo colm del cinisme! [Oh! jinfame!
(Volent sortir, Geroni 'l detura J
Geroni ^Qué fa, barret de riallas?
Maria. ^Es à dir que '1 coneix?
Lluís. <,Si '1 conech, diu? Precisament qui m' ha dat tan mals informes de vostè y la seva familia, ha si- gut ell. Al conèixer los projectes del mèu tío, va comensar à desalabarlos y à parlar de tots vos- tès ab los mateixos termes empleats per mi en la carta que m' ha perdut.
Maria. jAixó es impossible! ;Vosté tracta altre vegada d' enganyarme!
Geroni D' un mal pas, sortirne aviat. Vaig à buscarlo.
Lluís. jNo! Vull anarhi jo mateix y [juro que ab la seva sanch pagarà 'l mal que m' ha fet! (Volentsen anar. Los altres dos lo deturan.)
Maria. jDe cap manera! No vull que s' esposi més per mi!
Geroni /La ira, es un vici que mata 'l judici!
Maria. Per altre part. '1 papà y '1 tío li han donat la seva paraula y tampoch fora cregut.
Lluís. ^Pero vostè dupta encara de mi? <,No creu en lo mèu amor?
Maria. Grech en la sinceritat ab que 'm conta lo que passa; però si dupto del enamorat, me refio del caballer.
Geroni /Si: Refiat d' en Magarola, que treurà 7 mal si no te n' hi posa,.) (Ceroni va à la finestra,.)
Maria. Per' xó l' únich recurs que crech practicable es obligar ab certa manya à don Federico à que ho desfassi tot per ell mateix.
~( 33 )-~
Lluís. jOh! ;per forsa! Jo li obligaré.
Maria. No. Això es cosa meva. Déixiho à la meva mà. Lo que 'm sembla impossible es que aquet jove hagi tingut V audàcia de dir lo que vostè va es- críurer.
Geroni Ara ve cap aquí. (Desde la finestra.l
Lluís. Donch fassi '1 favor d' escoltarnos ab atenció desde '1 sèu quarto, y jo li juro que s' en con- vencerà.
Maria, j Si fos veritat!... (Entra, per la, porta, esquerra,.)
Lluís. (A Geroni.) \Y tú, vell repatanü...
i'L' agafa, de la, mà.)
Geroni Home, no apreti tant. <,Que 'm vol escorre la mà?
Lluís. jSentis lo que sentis! jVeigis lo que veigis! jSi dius una sola paraula ó fas la més petita excla- mació, ets mort!
Geroni ;Ave Maria puríssima!
Lluís. jjEts mort!! ;No hi ha remey pera tú!
Geroni jEs boig arrematat! (Volent sortir.}
Lluís. jAlto! jSi 't mous, ja pots encarregar la caixa!
/S' ajeu al sofà.)
Geroni jDonchs no 'm moch!
Per tot hi ha, remey, menos pJ el morí.
Lluís. jSento passos! ;Silenci!
Geroni (Si d' a,questa, puch surti, 'm fa,ig frare caputxí.)
(Geroni pren una, serieta,t exagerada .
ESCENA IV.
Lluís, Federico, Geroni Maria Escoltant desde 'l cuarto.
Feder. (;Es ell! Si pogués arreglar 'ho de manera que quedéssim amichs...) jPst! ;Eps! jHereu!
(A Geroni ofegant lo, veu.
Geroni <,Eh?
Feder. (i,Cóm segueix lo ferit?)
Geroni jJe! jje!... Psé... (W un modo indecís.)
Feder. (Grech que s' ha fet un mal exorbitant. <,Que dorm?)
Geroni ;Je! jje! (Alsant las espatlla,s y fent Hi a,b senyar
3
—( 34 )~
que ho miri ell mateix.) (jNp m' embolico! M' ha dit: «[Silenci!. ..;>) Feder (A Lluis.J <,Que 's trova pitjor? Lluís. jAy, ay! ;Si es en Ramoneda!
(Alsant lo cap ab pena y ab veu dèbil. Feder. jLluis! jOh! jPobre Lluiset! fS' assenta. J
Geroni (jVamos se coneixían!)
Lluís. jQuína sorpresa més agradable pera mi! A fe
que 'm considero ditxós de trovar un amich en
aquet racó de mòn, ahont tots los habitants no
tenen res de persona.
Geroni (jGóm! <,Qu' empatolla aquet gat dels frares?)
(Federico mira, à Lluis y desprès d Geroni ab des-
confiansa. Geroni serio. )
Lluís. Dispensi. Aquet es lo masover que s' està aquí
per si 'm fa falta alguna cosa. Feder. (i Veig que no està cremat ab mi! j Milió que mi- lió!) Lluís. ;Ay! (Crit dèbil.
Feder. iQ\ié li fa mal?
Lluís. jTot! Estich romput de per tot arreu. Geroni (jMenos de la munyeca!)
(Per V estreta, de mà que li ha dat antes.J Feder. jAmigo! Es qu' ha fet una tamborella que ni las de 'n Tony Grice. La tartana està feta una coca, però una coca exorbitant. ;Ja! jja! ;ja! Lluís. jJa! jja! jja! ;Com que anavam com un llam- pech!... Tenia tanta fam de sortir d' aquest... nido de lechuzas, com vostó deya mòlt bè... ^,Se 'n recorda d' aquell dinar à ca 'n Justin, quan vàrem parlar d' aquesta familia? Feder. |Ah, sí! (Ja! j j a ! (Mirant per tot.) j Sí, ja hi caich! (Mohiment en la porta, esquerra,. J Lluís. (;La porta 's mou! Nos escolta.) Feder. (Entre paréntessis. Aquet fulano...)
(Signant à Geroni y a,b veu baÀxa.J Lluís. iQuiï i,Aquet llonsa? No li fassi po. jEs sort!
(Cridant.) Geroni (i Eh!) Feder. i,De veras? Lluís. Mes sort qu' una campana. Feder. [Pobre home! Me 'n alegro...
—( 35 )—
Geroni (jGracias! Vos que 'm voleu mòlt pobre y xich, un cent de corbs la cara os pich.)
Feder. Perquè es natural que lo que are parlem sigui un secret.
Geroni (jJust! 'L secret del Ametller, que 'l sap un de cada carrer.)
Lluís. Donchs no passi cap cuydado. Es una espècie d' idiota, un salvatge com tots los habitants d' aquest bunyol de casa.
Feder. (Efectivament: ne fa la cara.
Geroni (|jjOh!ü)
(Assombradíssim . I
Feder. Y à propòsit: ^cóm es que 's trova aquí?
Lluís. Li diré: com que jo no sabia altres antecedents d' aquesta família que 'Is que vostè 'm va pro- porcionar, vaig volguer cerciorarme per mi mateix y veig que realment la pintura no es exa- gerada. <,Y vostè?
Feder. jOh!... jo... (Un pochturbat.j Sòch aquí perquè '1 papà ho ha volgut. Pe '1 dot de la noya; <,sap? Diuhen qu' es mòlt considerable.
Geroni (ijOhü) (Sempre mòlt assombrat.J
Lluís. jAh! (AlsoM la veu.) £,Es à dir que vostè hi es pe '1 dot?
Geroni (Es clà. ;Per la, creu, tothom hi veu!)
Lluís. Això es altre cosa. Ho comprench perfectament, perquè... no sè si serà per la carbassa que m' han dat, però dech dirli que tots aquets tipos són potsé més exagerats de lo que vostè 'm va pintar.
Feder. Es à dir que '1 papà y '1 tío.. .
Lluís. jExactes! Allò que deya vostè... gCÓm deya?
(Recordant .
Feder. ;Una colecció de caricaturas! jJa! ;ja!
Lluís. jJust! jAixó es: caricaturas! ;Ja! ;ja! ;ja!
Geroni (/Si m' embrutas V enmascaro! jQuín parell de po- cas vergonyas!)
Feder. <Y la pubilla?
Lluís. Igual. ; Alió que vostè deya!
Feder. Una rústica montanyesa.
Lluís. jAixó es això! jRústica! ;Ja! jja!
Geroni (;Quínas llengas!)
—( 36 ~~
Feder. (jEs natural que parli aixís! Gom que no 1' han
volgut...) Lluís. <,Qué més? <,Qué més? Feder. ;La pagesa agreste! ;Ja! jja! Lluís. [Just! Agreste. jJa! jja! Geroni (jEstich esgarrifat!)
ESCENA V.
Los mateixos, Don Nofre y Don Nonito.
D. Nof. jHola! ;Sembla qu' estem mòlt contents!
Lluís. (Ràpida,ment à Federico.) (jLos dos vells! Prepa- ris à rebre un xubasco de refrans.)
D. Nof. jVamos me 'n alegro! Qui tè una, hora bona, no las tè totas dolenta,s.
D. Non. Al bon dia, da,rli entra,da y esperar la nuvolada.
D. Nof. /Qui tè 7 cort for, en sos mals trova conhort!
D. Non. jA las penas punya,la,da,s!
Feder. (jAturi 'Is que 's desbocan!)
Lluís. (Veurà cóm 'Is paro.)
D. Nof. jLo cor fort vens la desgracia,!
D. Non. /Per tot mal hi ha, V sèu remey!
Lluís. iQué hi farem? /Lo mal que no hi ha resistència,... las costura,» li fan llagas!
Los dos vells que havíom dit aquells refrans pa,- sseija,nt y freganfse los ma,ns, al sentir lo que diu en Lluís, se quedan parats de repenle mirantse en- tre ells y ab en Geroni.
Feder. (jJo! jjo! ;jo! Exorbitant!)
Lluís. Res. Don Federico 'm distreu.
Feder. jJust! Jo '1 distrech y '1 faig ríurer.
Geroni. f/De riallas vindran pi or all as!)
D. Nof. Are arrivarà '1 metge y '1 barber per si fos neces- sària alguna sangría.
Geroni. ;Sí, sí: ja li convé!
Lluís. (jA la teva llengua!)
D. Nof. En quant à vostè, gendre, aquí porto la carta que he escrit al sèu papà pera dirli que tot està arre- glàt. (Mostrantli la carta,.)
Feder. jDongui, dongui! Jo mateix li portaré.
(Prenentla vivament.)
~-( 37 )-~
D. Nof. Y vostè, Lluis, no tè altre remey que ficarse des-
seguida al llit. Lluís. ^Vol dir qu' es necessari? D. Nof. ;Vaya! Gom més aviat milloí
Feyna feta, ne tè destorb. (Van per alsarlo.)
D. Non. Un mal trago passarlo prompte. D. Nof. De calent en calent sepelan.
Lluís. jAy! jay! (Se torna à deixar caurer.)
Geroni. (;Sebas ab tall!) D. Nof. jAixó es grave! D. Non. jSe veu que està delicat! Geroni. (La delicat de'n Tendre, que pujant al llit se va
alloma,r.) D. Non. Si '1 mal Tos à las camas, lo remey que 'ns ha dat
pe '1 gos, potser li faria efecte. D. Nof. jTornemhi!
(Lo tornoM à alsa,r y van cap ú la primera, dreta,
sostenintlo.) Lluís. jAixó del barber y la llanseta crech qu' ho po-
dríam"deixar|corre! ;Ja no es moda tréurer sanch! D. Nof. Que 's fassi 7 miracle, en que 7 fassi 7 diable.
jÀnimo! Lluís. ;Ay!
(Fingeix flaquedo,t à la,s camas y quedan tots
plegats apunt de ciun. Geroni 'Is ajuda.) D. Non. jAguàntal, Geroni, que cau! Geroni. No es estrany. jSom al Agost!... D. Nof. iQué tè que véurer?... Geroni. Tè que" véurer que las camas li fan, figa y las fi-
gas pe '1 Agost. D. Non. ;San Ximplici! D. Nof. Quants n' hi ha à la bogeria... (Mira dins del
quarto dreta.) jGeroni! i&a que diable pensas? Lo llit encare està
per fer . Geroni. Ja veurà; com que vostè may me calla dihent que
vol està ben servit... D. Nof. <,Y què?
Geroni. Donchs feste tú mateix lo llit. D. Nof. jVesten, animal, perquè 'm farías pertenir!
(Entra porta, dreta,.) Geroni. Bè, vaja: digui que predica, lo que no creu.
< 38 >
ESCENA VI
Federico, luego María
Feder. Aquestos tres antidiluvians tenen la sabiesa de las nacions pe'l cap dels dits, però n' abusan d' un modo exorbitant. jY are que hipensol jAquet masové 'Is contestava à to! ;Si no fos sort!... jBa! potser s' entenen ab la vista. Y '1 pobre Lluiset en mans de tots aquets sayons, mentres jo navego vent en popa cap al port del matrimo- ni. Me caso, no ab una pagesa agreste ni ab una rústica montanyesa, com vaig dirli al tonto de 'n Lluis, sinó ab un tresor de bellesa y educació, com m' ha dit lo papà, que hi entén mòlt. No hi ha dupte que sòch lo corrido més afortunat del mòn y d' jArbucias!
/Puja cap al fondo. j
Maria. ;Y bueno! jAy, ay! jVull jugar, jo! (Desde laporta ab unjoch de volant.)
Feder. (;Es ella! Lo mèu àngel!)
(Se retira al fondo tot arreglantse de la corbata, y Maria, avansa fins la prosceni, imitant (com à dona] las manero.s y parlar de 'n Lluis en lo primer axte y en V escena semblant)
Maria. iQaé hi fa que siga massa gran? jSi '1 jugà 'm distreu; vull jugà y tres més!
(Fent saltar lo volant./
Feder. (jAh, ja! Are 's presenta 1' ocasió de parlar à so- las ab ella. Men alegro, perquè à la meva arri- bada no ha obert per res la boca y ni siquiera li conech lo timbre.) jSenyoreta!
M arïa. jjAhü (Xiscle.) ;Quín susto m' ha donat! jTota tre molo! ;Vaya un modo d' espantar la gent! jAixó es una bestiesa!
Feder. (;Se coneix qu' es mòlt franca! Tè una... senci- llesa que m' hi hauré d' avesar.) ^Senyoreta?
(Saludantla.)
Maria. ;Dèu lo guart! (Fentli una cortesia ridícula,.)
Feder. (jVetaquí un saludo que qualsevol diria qu' es or- dinari, per massa natural!) Permétim... A cada
— ( 39 )—
punt s' interromp, gracias al volant que li soMa contínuament aprop de la, ca,ra. Permétim que li diga que acabo de veure al sèu papà
María. jAh, bueno! Jo també'l veig cada dia.
(Jugant sempre.)
Feder. Y m' ha entregàt una carta dirigida al mèu, en la que 'm fa '1 més ditxós dels mortals, conce- dintme la seva preciosa mà. (jAquet volant me trenca las oracions!) Luego m' ha assegurat...
María. <,Lo mèu papà?
Feder. Lo sèu papà, sí, senyora. M' ha assegurat que vostó confirmava la seva decisió aceptantme per espòs. jNo sè cóm darli las gracias y pro- barli '1 mèu amor y agrahiment!
María. ;Oh! No hi ha de qué.
Feder. <,Cóm diu?
María. Dich: joh! No hi ha de qué.
Feder. Dispensi, senyoreta, però hi ha de qué, perquè al donarme una noticia tan satisfactòria. ..
María. <Lo papà?
Feder. Lo sèu papà, sí senyora. ([Entre 'l'papà y '1 volant estich mitj mareijàt!) (Marí i drixa 'l volomty co- mensa à miro,r volar lo,s moscas.J Cregui, senyoreta, que quan un jove logra me- rèixer...
.María. <,Sap qué hi ha per' aquí? jUnas moscas que inco- modan d' allò més! fVolentlas agafar al vol.)
Feder. (<,Si serà una indirecta?) Cregui que quan una mosca... no: vull di, un jove logra merèixer la distinció de una senyoreta tan hermosa y ben educada. . .
María. Oy qu' es ben veritat.
Feder. <,Cóm diu?
María. Dich: oy qu' es ben veritat. Tothom m' ho diu.
(Agafa moscas.)
Feder. (Ara agafa moscas. jQuína mania més exor- bitant!)
María. ;Vaya si 'n sòch de maca!... y ben criada. Ahí '1 papà ho esplicava à n' aquell jove que 's volia casà ab mi. ;Que n' era de guapo! ;Ay filla! jüna monada! (Sempre cansant.)
~-( 40 )—
Feder. ;Ah, sí! ja sè: en Lluis Borràs. Pcro com que vostè l' ha despreciàt. . .
Maria. jOh!... 1' he despreciàt perquè '1 papà ho ha volgut.
Feder. De totas maneras, lo essencial pera mi es que vostè s' ha dignat preferirme.
Maria. Es ela. Gom que '1 papà ho ha volgut...
Feder. jCóm! ^Es à dir que, volentho '1 papà, vostè s' hauria casat?...
María. Ab tots los que '1 papà hauria volgut. jAh! jja la tinch! (Per una mosca.J
Feder. (jAlto, Federico!) (Reculant ab vivesa.) (iVeyam! iEntenemse! \ Aquí un dels dos ximpleija!)
(Apart, riitj alt.)
María. No sò eh jo... (Que ha sentit poch ó mòlt.)
Feder. i,Cóm? <,Qué diu?
María. Dich: no sòch jo que 'm cuydo d' aquestas cosas. Això són feynas del papà. ;Jo haig de créurer lo que 'm mana y prou!
Feder. (Quina 'n fora que, volent enganyar al tonto de 'n Lluis, are 'm trovés ab que tot lo que li vaig dir per disgustarlo d' aquet matrimoni, es una realitat!) De modo, senyoreta...
María. Que 'm caso ab vostè perquè '1 papà ho vol. Jo... í,sap? tant se me 'n dóna 1' un com 1' altre. Men- tres que '1 mèu marit sigui guapo, tinga bon gé- nit y estigui gras... Tots los marits de las mevas amigas, desseguida 's tornan grassos, y quan surten à passeig ab la senyora, fan un respecte...
Feder. Farem tots los possibles per complàurerla. ;Ja veurà quan seré gobernador civil!
María. jGobernador!... [Jo! ;jo! iQue ho serà aviat?
Feder. Tan prompte com vulga. [Figuris! lo papà y en Balaguer se tractan de tu!...
María. jJe! jje!
(Escoltant ab la, boca oberta y rihent estúpi- dament.)
Feder. La presentaré à tots los personatges oficials.
María. També m' agradan los militars. Un dia vaig ba- llà ab un que tenia '1 cos més prim que jo.
Feder. Vull dir, personatges importants, ^m' entén?
Maria. jCrech que sí! (Fingint que Venten.)
—( 41 )>— <•
Feder. Anirem als balls...
Maria. jAls balls!... [Ja! [ja!
Feder. <,Qué tal? <Li agradarà tot això?
Maria. j-Ia ho crech! ;Je! ye!
Feder. (jAquets ;Jo! ]jo! jja! ;ja! y jje! ;je!... m' ataoan lo sistema d' un modo exorbitant!)
María. Y en aquells balls... <,que 'm deixarà ballar?
Feder. jProu! ;No 'n faltava d' altre! Però <ja 'n sap vostè de ballar?
Maria. jNo ho digui pas al papà!... Ballo la polka.
Feder. <,De veras?
María. Sí, senyor. L' he apresa tota sola.
Feder. <J)e manera que vostè s' entén?...
María. Y ballo sola. <,La sap vostè la polka?
Feder. (Veyam fins ahónt arriba.) No gayre; però sa- bentla vostè, tindria mòlt gust de que me la en- senyés.
María. ;Aixó ray! jMiri! Tot són salts y giravols.
[Surt enLluis pe'l foro y 's queda mirant.)
Feder. jVeyam! Jo li faré la música. (Federico aparta una butaca, y taral-leija una polka. María, agafa una, cadira y comensa à ballar de mala, manera,.) .
Lluís. (iQué fan?)
María. jAh no! No es pas aquesta tonada.
Feder. iQue 'n sap un' altra?
María. Sí, senyor.
Feder. Es indiferent. Mentres respecti '1 compàs..
María. Tra, la, la...
[Balla malament tot cantant V himne de Riego)
Feder. jJa! ;ja! jja! (Exorbitant! ;Si balla 1' himne de Riego! [Mentres diu això, en Lluis s' amaga da- rrera 7 sofà ó butaca, pera, fer lo joch indicat més tirt, segons disposi lo director d' escena,.)
María. jY bè! [Tot es hú! Los mossos sempre ho cantan y à mi 'm ve bè pera ballar.
Feder. \ Donchs, no senyora ! Hi ha mòlta diferencia. Veurà. fL' agafa per ballar. Al véurer que la vol voltà per la cintura, ella, li pren las mans, y ell cantant la polka y ella l' himne de Riego, ballan dos segons, pins qu' ella 7 fa rodar ràpidament.) jGa! jca! ;ca! jRes d' això! (jPer poch vaig de cos- tellas!) Això no es polka ni tal aca. Permetim:
de primer s' agafa la cintura. Donguim la mà es- querra: aixís. Are se surt ab aquet peu... Maria. <,Góm s' entén? jDéixim anar! No hi estich feta ab això. Las noyas no 's tocan; <,ho sap? jVaya! i Quin home més atrevit!
Feder. Però, senyoreta: ;si es per il-lustrarla sobre '1 ball modern!
Maria. Enllustris vostè que porta las botas plenas de pols!
Feder. Però escolti. j Vingui!... (Agafantli la mà.j
Maria. ;No 'm dóna la gana! [Li pega un cop fort à la mà ab que V agafava, y com que 's trova, en aquet mo- ment aprop del sofà ahont està amagat en Lluis, aquet li besa V a,ltra, mà. I
Feder. ;Uy! (Fregantse la mà.)
Maria. jAh!... üAyyyü (U a ; Ah! $> primer es pe' l petó, però insta,ntàneament fa, V e/Ay!» lla,rch com qua,n fa,n mal à una, criatura. Se recomo,no, a,questa, còmica, tra,nsició.J
Feder. iQné li pasa?
Maria. ;Que m' ha fet mal!
Lluís. ([Divina!) [Desde'l sofà.J
Feder. <,Jo? (Assombràt y fregantse la, mà.)
Maria. ;Vosté!
Feder. (;Aixó sí qu' es exorbitant! jAquesta xicota es faltada! jVeig que '1 papà s' ha equivocat de mitj à mitj!)
Maria. ; Aixís que vingui '1 papà y '1 tío Nonito, ja sabran qui es vostè!
Feder. Si li volia fer compéndrer la polka, cosa fàcil per vostè que segons m' han dit, sap tant de música!
Maria. ^Música jo? ;Ja! ;ja!
Feder. ;Ah! <,no 'n sap?
Maria. Vaig tenir un mestre mitj' hora y '1 vàrem des- patxar desseguida per animal. [Afiguris que lo primer que 'm diu es que no tinch orellasy jMiri! {Se las agafa com si fossin nansas.l
Feder. (Varnos; jaquí hi ha un error!) ^Vosté no posse- heix quatre llenguas?
Maria. ;Ave Maria puríssima! ;Dèu me'n guart! ;No més ne tinch una y encara 'm diuhen que ab la mey- tàt ne tindria massa!
~~( 43 )-~
Feder. (; Ay! jay! jay!) jPero vostè ha estat en un bon col-legi, vostè ha tingut bons professors!
Maria. No, senyor. jAh! ja sè de qui parla: de la meva cusineta Emília.
Feder. ;Ah! <,tè una cusina?
María. Sí, senyor: la cusineta Emília, que ha après de solfa y parla en ,francés y fins en castellà y toca '1 piano y sap de tot, perquè es mòlt rica- més rica que jo y més rica que '1 papà y '1 tío No- nito plegats.
Feder. (;Bona V hem feta! Més rica que... Vols t' hi ju- gar que '1 papà ha pres 1' una per V altre?) ^Y aquesta cusineta ahónt s' està?
Maria. A mitj' hora d' aquí. A V altre banda del riu.
Feder. iQuin riu?
María. ;Ay, ay! jDel riu!
Feder. Però ^cóm se diu aquet riu?
Maria. [Se diu Feliu! jSi qu' es graciós! jAra vol que 'Is rius tingan noms com las personas! jJa ja! jQuí- nas ximplerías!
Feder. jAixója passa de la ratlla! jDonchs digui que vostè no sap res!
Maria. <,Que no se res? jDesvergonyit!
Fedfr. jPermetim!...
Maria. ;Es ela; fa igual que 'Is altres! ;Ha agafat tothom '1 vici de dirme tonta y ell també m' ho diu! jJo! jjo! [Plorant. J
Feder. jVaja, tot es inútil! ;Es completament idiota!
Maria. i,Qué m' ha dit!... jTórniho à dir!
Feder. jldiota!
María. jPapà! jpapà! jTío Nonito!
[Cridant desaforadament.J
ESCENA ÚLTIMA.
Los mateixos, D. Nofre, luego D. Nonito y Geroni.
D Nof. jQu' es aquest escàndol! <,Qué són aquets crits? María. ;Ay, papà del mèu cor! [Plorant y abrassantlo.J D. Nof. jFilla meva! £,Pe rqué ploras? ^Qué t' han fet? Maria. \ffi ha dit... m' ha dit andiota! D. Nof. ^Quí?
Maria. [Don Federico!
D. Nof. jGóm s' entén! ;No hauria cregut may que vostè
fos capas!... Feder. (,Volen fè '1 favor d' escoltarme? D. NOF. Qui ab las damas es grosser
tè molt poch de caballer! D. Non. iQué hi ha? (Sortint pel fondo.) (,Qué passa? <,Per
qué redimoni cridan? jAixó sembla un mercat de
Calaf! D. Núf. Res. jDon Federico que ha faltat al respecte à la
noya! D. Non. ;Ha faltat al resp. . .! Senyor Ramoneda! <,Sap lo
equ ha fet? [Això no pót quedà aixís! Feder. Es veritat. Tò de quedar de una manera mòlt
distinta. ;Don Nofre! jFassi '1 favor de tornarme
la paraula y aquí tè la carta que vostè escribía
al mèu papà! (Donantli.)
D. Nof. ^Es à dir que 'l bou ver la banya, sí; y l' homp
per la paraula, no? Feder. jY per la banya, menos! María. (jRespiro!)
Lluís. (;Gracias à Dèu!) (Alsantse del amagatall.)
D. Non. j Si nó esplica '1 motiu que V obliga à obra r d' un
modo tan incorrecte, 'm donarà satisfacció! Lluís. jPermetim don Nonito! Això es cosa meva. Feder. jLluis! Lluís, j Infame!
/S' hi abalansa. Geroni s' hi fica y rep un ta,nto.) Feder. jCóm!
Lluís. jFora! f'L treu d' una, empenta,.)
Geroni (f L que vol descompartir, sol rébrer sense renyir.)
(María, 's posa entre 'Is dos.) Maria. ;Per Dèu, Lluis! í,Que no comprèn que tot això
ha sigut una broma de D. Federico? Una broma
de bon genero per tornarnos, al papà la carta y
à mi la llibertat. D. Nof. jAy, ay! jVeten aquí un altre que no ha filat d'
avuy! Maria. &No es veritat, D. Federico? Feder. Naturalment. fSi ho entench que 'm pelin!) D. Nof. ;Pero jo voldria saber '1 perquè! María. Perquè ha comprés que no podia abusar del
~-( 45 )~
error de tots vostès, ni del mèu, respecte de D. Lluis, que 's va presentar primer.
D. Nof. ;Bè, ja ho veig!
D. Non. |Es veritat!
Feder. Permetim...
Lluís. |D' això en dich amichs! jQuína generositat!
D. Nof. ;Ah! jmòlt bé! (Encaixant ab Federico.l
D. Non. [Mòlt bè! (ídem.)
Lluís. [Parlant ab Maria y Geroni.J
(;Si no renuncia 'lmato! jTe ventura de la ven- tura!)
Geroni (Sí. [La ventura de 'n Samarró, que pensava bà- trer y baterenló.) (A Maria y Lluis. )
[Lluis passa apariar ab los dos vells mentres diuhen lo següent!:
Maria De totas maneras sabem que ab D. Federico hem guanyat un bon amich y '1 dia de la boda ballarà la polka ab la núvia. . . fins, si vol, tocarà ab mi al piano, una fantasia de Thalberg à quatre mans.
Feder. jSi m' ha dit que no sap una nota!
Maria. jJo! ;jo! ;Tot es hú! (Fent lo tipo de tonta com antes.J Y en lo refresch farà un brindis dedicat à la rústica montanyesa, à la pagesa agreste y à la colecció de caricaturas qu' habitan aquet racó de món.
Feder. ([Mosca! jtot ho sabia!...)
D. Nof. iQxxé deyas?
[Deixant la conversa ab Lluis y dirigintse à la noyay Federico.)
D. Non. <JDe qué parlavan?
Feder. ;Jem! jHum! Deya jo que afortunadament tot se queda à casa, perquè penso anar desseguida à casa del sèu germà > demanarli la mà de la seva nebodeta Emilia. Confio alcansarla, perquè en lo ball del Conde de la Roca groga me li vaig de- clarar y 'm va respóndrer: «Parli ab lo papà.»
D. Nof. Donchs una de las cartas que vostè mateix m' ha entregàt al presentarse aquí es del mèu germà gran y en ella 'm participa '1 prometatge de la seva filla Emilia ab don Eusebio Raliola.
Maria. jLo Germà de la meva amiga Clareta! ;me n' ale- gro!... dich, ho sento per don Federico...
—( 46 )~~
Feder. (iQiun xasco més exorbitant!) jAmigo! m' han
derrotat (A tots.)
D. Non. Ja se sap: Qui va à Sivilla,
diu que pert la seva silla. D. Nof. A la taula de 'n Bernat
qui no hi es, no hi es contat. Geroni En lo lloch de la guineu,
qui se'n alsaja no hi seu. D. Nof. Y creguins sempre à nosaltres...
A qui busca lo dels altres. . .
(Signant à Maria y Lluis.) María. Ve 'l diable y pren lo seu.
TELO
PUNTS DE VENDA
En la delegació de obras dramàticas de D. Ramiro Montfort, carrer Basea, n.° 8, pis 2.0n
PROVINCIAS
En casa dels corresponsals del Arxiu Urich-dramdUch, y en totas las llibrerías y kioscos de Barcelona.
Preu: DOTTÏSÏTAS k