ABRA
T
* i
PESSA CATALANA EN UN ACTE Y EN VERS
ORIGINAL DE
|ipn <|ipi?eia fili©}!!
IL-LÜSTRAÜA TEL REFETAT DIBUIXANT
ApçiiZs Mçstrzs.
'Estrenada ab extraordinari èxih la nits del 13 d' Sabril de* 1879 en lo teatre* del Bon RetÍTO.
->-^*<s-<-
BARCELONA.
TIPO- LITOGRAFIA DE CELESTÍ VERDAGUER
CARRERS DE LLULL T CERDENA . (ENSANXE)
I
5
Digitized by the Internet Archive
in 2012 with funding from
University of North Carolina at Chapel Hil
http://archive.org/details/quiabrassamoltpe1888figu
ílíos Benvolguts Pares
tinch V honor de dedicar aquesta petita obra , qiï encare que
de poca vàlua puig qu es Ja primera qu he donat à llum,
crech que V aceptaràn com à grat recort d' aquet son fill • que 'Is estima
L' Autor.
XEPARTIMENT.
PERSONATJES.
ACTORS.
En Barcelona. . En Hospitalet.
PETRONILLA. D.a Elvira Berdier. D.* Carolina Alegret. PEPA. ... i) Antònia Berdier. » Candelaria Tarrés.
IGNASI. . . D. Salvador Cort. D. Joseph Portillo. PEP. .... » Joseph Casellas. » Joseph Craxells. SALDONI. . . » Alfons Llonch. » Joan Monrós.
UN POLISSON. » N. N. » Pol.
Passa en Barcelona.
Esquerra y dreta : — Las del actor.
Aquesta obra es propietat del autor, y ningú sens son permís po- drà cambiar lo titol , alteraria ni representaria, ja sia en teatre públich ó de societat.
D. Rafel Ribas, director del Arxiu. Central lírich-dramdtich està encarregat del cobro de propietats.
AGTE ÚNÏGH
La escena representa un menjadó ; porta al foro , un cuarto à la dreta y un balcó à la esquerra ; à la dreta prop de la porta , una taula, cadiras , etc.
ESCENA PRIMERA.
IGNASI. - PEPA.
Ignasi. Ten conta , Pepa , ' '1 que fas, mira qu' es un bon partit l
611969
M. FIGUEROLA ALDROFEU.
Pepa. Ja ho veig qu' es guapo y bon noy,
però jo 'n vull un de rich. Ign. Com tú tens tan capital...
pots ben buscar , infelis ! Pepa. No 1' haig de buscar , no , pare ,
perquè sàpiga que '1 tinch. Ign. Ja veuràs... en Pep no es tonto. (Ab calma.)
Li espera un gran porvenir. . . Pepa. No m' vingueu ab mes camàndolas
jo vull un jove aixerit;
que siga elegant y tinga...
cuartos per gastà à desdir. Ign. i Es à dir que tú vols cuartos !
Pepa. Y naturalment que sí;
l qué faria de casarme ,
per ser jornalé '1 marit,
y tenir que trevallar ?
Ja sé estarme be à n' aquí.
Jo casada , vull que me digan
Dona Pepita à tot dir,
vull passejarme ab gran cotxe ,
vull estrenar richs vestits... Ign. Això no mes tens que dirli
perquè t' ho fassi ell. Pepa. Ell ?
Ign. Sí.
Pepa. Espliquis donchs ; de quin modo? Ign. D' un modo qu' és molt senzill.
Tú vols qu' ell 't diga Donya ?
't dirà Donya à tot dir ;
que vols un dia anà en cotxe?
ell té un carretó, que 't dich !
que tan sols posanthi un burro
va mol bé ; en cuant à vestits,
te encare los que lluhía
sa mare avants de morir.
QUI ABRASSA MOLT...
Ab aixó, quedem entesos ;
quant vinga li dius que sí... Pepa. D' aquet modo os en burleu! Ign. Que no t' agrada '1 qu' he dit ?
Pepa. Si m' agrada ? No. Ign. Donchs déixau.
(Ja faré 'Is possibles, y...
( Agafa 7 somhrero y 's posa en marxa. )
Vaig à comensarlos are. ) Pepa. Qué ja marxeu , pare ? Ign. Sí. (Marxa pel f oro.)
ESCENA II.
PEPA.
Ves que 'n faria
d' un home aixís,
que ni ab prous feinas
pot sostenirs!
Jo ja '1 voldria
qu' es aixerit
guapet y vamos...
molt bo per mi.
En quant d' aquestos (dinés)
diu que n' ha vist
però no 'n guarda ,
1' hi van fugi.
Qu' ho deixi corre
que tinch un Lluís
que m' escriu cartas
qu' es bastan rich.
Qu' es mes qu' un àngel ,
un serafi;
que 'm vol felissa
M. FIGUEROLA ALDROFEU.
fentlo íelís.
Y are y sempre
cent cops y mil
vull dir que '1 lema
sant y diví
d' amor ab cuartos,
qu' es molt bonich.
ESCENA III.
PEPA — PEP qu' entra pel foro
Pep. Deu te guart , hermosa Pepa.
Pepa. Quins requiebros que sabs dar ! (To burlesch.)
Pep. Qué vols dir?
Pepa. Que promets, home...
que si segueixes avant,
sortiràs un gran Tenorio... Pep. Deixemnos de disbarats.
I Que no t' ha dit res ton pare ? Pepa. Sí; m' ha dit que... Pep. Ah ! ja ho sabs ?
Donchs qu' es lo que pensas ferne ? Pepa. Ho vols saber molt abiàt. Pep. ( j Es dir qu' m donas carbassa! Pepa. Jo, Pep, no m' allargo tant. Pep. No 't comprench... Pepa. No? donchs escolta,
y t' ho esplicaré mes clà.
Un jove, va dirme un dia,
que jo li habia flexàt
lo seu cor, ab ma hermosura,
y ni me '1 vaig escoltar :
van passar dias y dias
y '1 pobre fent 1' ós à baix ;
QUI ABRASSA MOLT.
fins que al últim quant vaig veurer
una estimació tant gran ,
1' hi vaig donà una esperansa
per si 's portaba com cal ;
y veyent que 'm porta afecte
jo no '1 puch pas desairà. Pep. Oh que desgracia es la meva !
Escolta, Pepa, mon plany,
y no oblidis que t' estimo
ab tot mon cor pur y franch.
Tú ets per mi un àngel de glòria,
àngel que m' ha de salvar
d' aquest amor qu' à mi 'm mata
d' aquest amor qu' es tan gran.
Sols per tú, sostinch la vida
y pateixo tant y tant
que per tú fins ne daria
mon cor, ma ditxa y ma sanch. Pepa. (Déixemeli da esperansa,
que 'n tot temps por mucho pan...~)
Es vritat tot lo que 'm contas? Pep. Y m' ho preguntas?
Pepa. Es clar.
Com que tots diuhéu la mateixa
quant combineu un nou plan. Pep. Be, deixat de tonterias,
contestam. Pepa. M' hi vull pensar.
(Entra Ignasi pel foro.)
ESCENA IV.
Dits.— IGNASI.
Ign. Ola, Pep!
Pep . Que tal , Ignasi ? (Encaixant.)
2
10 M. FIGUEROLA ALDROFEU.
Ign. Ja ho pots veurer, jo trempat.
(Pepa s' entreté aixugant la taula.)
Ah ! tú ; qu' heu fet ab la noya ? (A Pep.) Pep. 'M sembla qu' ho tinch molt mal.
Ign. Es à dir que...
Pep. M' ha dit ella
que s' hi volia pensar
perquè està mitj compromesa
ab un altre del veïnat. Ign. Tot això t' ha dit ? — Pepeta ! (Cridant.)
Pepa. Qué voleu , pare ? Ign. Ho sabràs.
Vinam aquí desseguida. (Pepa s' acosta à ell.) Pepa. Digueu; estich escoltant. Ign. (Veyàm si aixis fen lo serio
potsé 'm faré respectar.)
(Passeijantse amunt y avall depressa.)
I Ja sabs qui só ? Pepa. (Mitj rient) Sou lo pare. Ign. Calla ! (cridant. ) Qué 't sembla ? (A Pep. )
Pep. Be va.
Ign. Cuan un pare... (A Pepa. )
( Al dir això entra Petronilla. )
ESCENA V. Dits y PETRONIL.LA.
Pet. (Ab cantarella. ) Molt bon dia.
Ign. ( Are si que m' hi trompat ; )
Pet. Vostè deu sé '1 senyo Ignasi ?...
Ign. Si senyora... Pet. Donchs avant ;
voldria parlarli à solas...
Pep, Senyo Ignasi , fins mes tart.
QUI ABRASSA MOLT...
II
Ign. Ah, tú... Pep , no triguis gaire.
Pep. Dintre poch aqui 'm tindrà. (Se 'n va pel foro.)
Ign. Qué fas tú à n' aqui parada ? ( A Pepa. )
Pepa. Res !
Ign. Apa, à rentà 'Is plats.
(Pepa marcba per la dreta. )
ESCENA VI. IGNASI . - PETRONILLA.
Ign. Prengui asiento. (Agafant dos cadiras. )
Pet. Ab son permís. ( S' asentan. )
Ign. Ja pot dir.
Pet. Comensaré.
Servidora de vostè
visch al enfront , al quint pis.
Ne tinch un fill y una filla ,
som honrats , tenim dinè...
M. FIGUEROLA ALDROFEU.
no molt... Ign. Lo nom de vostè ?
Pet. De pila 'm dich Petronilla.
Ign. Are hi caich ! Ja sé qui es !
(Picatitse 'l front fa com si recordés.)
Vostè es la qu' era casada
ab 1' asistent d' en Tejada
que morí al curanta tres.
Morí matant , va sé un fiero.
No 's recorda d' aquell pas
qu' en Sanchez ab gran desfici
'ns feya fer à 1' exercisi ? Pet. Prou; semblaba un bordegàs
y are no ho sabria fe. Ign. Lo tinch molt à la memòria
dels fets de la meva historia ,
sempre m' en recordaré... Pet. Pues... sí;... si no li explicaba
perquè he vingut, no ho sabria. Ign. Indudablement.
Pet. Venia...
Ign. Ja ni me n' enrecordaba.
Pet. Donchs com li he dit , tinch un noy
que pretent la seva filla ,
y 'm diu que vol la pubilla
ó anirà à parà à San Boy.
Ab això sab mon intent ;
si 's confronta estem entesos.
Ja 'Is podem contar promesos...
y que 'Is lligui '1 casament. Ign. Ja veurà : jo no sé encare
si ella... Pet. No ho ha de voler?
Sent guapo... Ign. Be , tot pot ser.
Pet. Però no es vostè son pare ?
QUI ABRASSA MOLT... 13
Ign. Jo be ho conto ; qué vol dir ?
(Fent una suspensió. ) Pet. Que si vol , li fa casà !
Ign. Casaria per forsa ? ca !
No 'Is faig uns papers així.
La meva noya es hermosa ,
que vingui à ferli 1' amor
y si li cautiva '1 cor
tirem endevant la cosa. Pet. Ja està dit ; molt ben pensat.
Mes , ay Verge del Socós !
lo noy es molt vergonyós. Ign. Y que li fa això ? ay carat !
Pet. Però en cambi es molt de be.
Ign. Vol callar , dona ? ja ho conto.
Pet. * L' únich que té es , qu' es mitj tonto
de tant bó... Ign. Que s' hi vol fe ?
Pet. Bueno donchs ; d' aqui una estona
li diré que vinga ; no ? Ign. Sí , si...
Pet. Donchs estiga bó. (5" en va pel foro.)
Ign. Y vostè qu' estiga bona.
ESCENA VII.
IGNASI.
Endevant la professo , ja tinch un altre embolich ; si això dura , fins estich que 'm trastocaré '1 maló ! Però no ; jo vull tan sols , que 's casi ab en Pep , perquè , se qu' es bo , y xicot de be ;
I 4 M. FIGUEROLA ALDROFEU.
pero. . . si decàs no '1 vol ? ( Pensant. )
Ah ! ja sé ; ella vol diners ,
ja ho tinch pensat, donchs avant.
Si no 's casa ab lo meu plan
may 's casarà... Papers...
(Pensant y butxaquejant. ) no 'n necessito ; si faig... no , ca ! no ho voldria creurer ; sí... just, milió es nàrlo à veurer. Desseguida me 'n hi vaig. (5" en va pel f oro. )
ESCENA VIII. PEPA.
(Surt mirant per tot , de la dreta. ) Lo pare ja deu ser fora ! Que tarda en Paco à venir !
( Se 'n va al balcó qu' està mitj obert. ) Ja '1 veig ! qué guapo ! ja puja ! ja '1 sento ! ja '1 tinch aqui !
(Al veurer à Saldoni. ) ( Batúa '1 ret de la Sila ! qué buscarà aquet mosquit ?
( Saldoni entra pel fondo. )
ESCENA IX. PEPA. - SALDONI.
Sal. Deu la guart. Pepa. A qui demana ?
Sal. A la Pepeta, à vostè.
Pepa. Per quin motiu ?
QUI ABRASSA MOLT.
15
Sal. Per... qu' es trucha...
( Com si li volgués fer entendre. ) Pepa. Perquè... Sal. ( Qu' avispada qu' es !
Mireu si es prou picardia,
fa veurer que no m' entent
y vol que m' esgargamelli ;
no ho lograrà à fe de Deu. )
Ab son permis.
(Agafa una cadira y s' aseuta. ) Pepa. Vostè es duenyo.
Sal.
( Quin mosquit mes imprudent. ) Be perquè ve vostè, parli... espliquis.
Està molt bé... ( Trayentse la petaca y fent un cigarro. )
I 6 M. FIGUEROLA ALDROFEU.
Pepa. (Jesús, quin jove mes tonto. )
Si no 'm diu vostè qui es ( Enfadada. )
y lo que vol , crido lladres. Sal. Qué diu , dona ! (A tall de mofa. )
Pepa. Lo que sent.
Sal. Ja pot cridar tant com vulga
que jo no m' espantaré ;
y d' aquí dintre no marxo
si no 'm contesta com deu. Pepa. Però, qué vol que contesti
si la pregunta no sé ? Sal. Lo que vostè vol es riure.
( Are diu qne no m' entén. ) Pepa. Mireus qu' es cosa de gresca ! Sal. Ah ! si , de gresca. ( Ericent lo cigar ro. )
Pepa Si ho es. (Enfadada.)
Sal. Ja hi acabat la paciència !
(Comensantse à enfadar s' aixeca. ) Pepa. Jo també , senyor , ho sent ? Sal. De mi ningú may sen burla !
Pepa. Vol dirme que vol vostè ? Sal. La contesta , la contesta ,
y la contesta , res mes ! Pepa. (Ja tornem à la mateixa. )
Si no 'm pregunta primer ,
com vol que jo li contesti ? Sal. No 'm vol contestà ? Està bé.
Hont es lo seu pare ? Pepa. Fora.
Sal. Y sa mare ?
Pepa. i Ay ! es al cel !
Sal. Ah ! tampoch vol contestarme ?
Pepa. Que no li dich ? Sal. Si , ja ho veig ;
Li agrada molt la brometa. Pepa. Y que no li dich hont es ?
Q.UI ABRASSA MOLT... If
Sal. No las crech aquestas cosas. —
Ves si 'm farà creurer que...
anant pujant cap enlaire...
Y com ho hauria fet
sen tant alt y sens escala ? Pepa. Jo no li he dit això , ho sent ? Sal. Vostè no m' ho ha dit ?
Pepa. Y are !
Sal. Vaja , si això 'm desmenteix
serà trapella de marca. Pepa. Ja 'm torna insultà vostè ?
Val mes que... Sal. Ho diré à la mare !
Pepa. Ja li pot dir. Sal. Y al moment.
Veurem si riurà à llavoras. ( Ameiiassantla. )
Espavilis... (Se 'n va. )
Pepa. Passiho bé ! (Ah mofa. )
ESCENA X.
PEPA.
Y qu' estrany es aquet tipo ! ves , contéstali al ximplet à una pregunta qu' encare estich ignorant lo qu' és ! Jesús , y que papanatas , que magre , qu' aigalit , que... Mes val que no m' encaparri, y vagi per mon quefer.
(Se 'n va per la dreta. )
1 8 M. FIGUEROLA ALDROFEU.
ESCENA XI. IGNASI. — PEP. — Entrant pel foro conversant.
|
Ign. |
Deixem dir, deixem dir, home ; |
|
Sabent qu' ella vol diners , |
|
|
sent així... |
|
|
Pep. |
Qué faig , Ignasi ? |
|
digui. |
|
|
Ign. |
Lo qu' are 't diré. |
|
Jo à la noya quan se casi |
|
|
tinch de donarli... (5' entén |
|
|
si 'Is vol} uns vuit mil duros , |
|
|
ella , d' això no 'n sab res , |
|
|
y podriam ferli veurer |
|
|
que t' ha vingut dels parents |
|
|
unap etita fortuna. |
|
|
Pep. |
Ferli creurer que son meus ? |
|
Ign. |
Si , home. |
|
Pep. |
Molt ben pensat. |
|
Ign. |
Com que quant casats esteu |
|
han de sé 'Is diners dels dos |
|
|
tant se val darlos primé. |
|
|
Pep. |
Ja està dit , donchs mans à la obra |
|
Ign. |
Ja ho tens ben entès tot , Pep ? |
|
Pep. |
Si , si. |
|
Ign. |
Jo. li faré creurer |
|
lo qu' hem dit are mateix. |
|
|
Sabs lo qu' haurias de ferne ! |
|
|
Pep. |
Espliquis , Ignasi , qué ! |
|
Ign. |
Anarten à casa teva... |
|
vestirte de cap à peus |
|
|
ab la roba de las festas... |
|
|
Pep. |
Per ferli creurer mes bé ? |
|
Ign. |
Just. |
QUI ABRASSA MOLT... 1 9
Pep. Al moment hi corro.
Vostè prepàrila , sent ? ( Se 'n va. )
ESCENA XII. IGNASI.
Ja 'm veig la noya casada
ab el que jo li he buscat ;
quina maula mes ben feta !
Oh ! surt bo d'paquet gran cap. (Picantse 7 cap.)
Vetaquí dos de contents.
En Pep , perquè '1 faig casar ,
y ab ella per ferí i creure
que tindrà diners en gran !
Contenta ella y enganyada ,
content també ell y enganyat,
puig que la Pepa te cosas...
qu' en fi , vaja sols las sab...
(Entra PetroniUa tota esbufegada. )
ESCENA XIII. PETRONILLA. — IGNASI.
Pet. Deu la guart , y moltas gracias (Enfadada. )
del disgust que '1 noy ha pres.
Vaja , s' ha lluhit , Ignasi , ( Ignasi queda parat . )
ab tot lo qu' ha sabut fer.
Com se coneix que so dona !
però juro à fé de Deu... Ign. Y are que té , PetroniUa ? ( Espantat. )
Pet. Encare gosa à dir rés ?
Mereixeria per paga
deu mil natas al clatell.
20 M. FIGUEROLA ALDROFEU.
Ignasi , jo m' electriso ( Cridant. )
quant veix que 'm fa aquet papé. Ign. Però dona , gasti calma.
( No sabent de que li parla. ) Pet. No sé quin déu me deté
com no li trenco la crisma
ab un sabatot. Ign. {Ab por.') Perquè?
Pet. Encar' torna à preguntarmho.
Qu' hem dit d' aquell casament
qu' aquet demati parlavam ? Ign. Are hi caich. {Com si li vingués à la memòria.')
Pet. Are ? Està bé.
Ign. Dispensi de tot, y creguim,
no hi habia pensat més. Pet. Que no ho ha dit à la noya ?
Ign. No sehora...
Pet. Quin paper !
però en fi jo li perdono
si es tal com diu. Ign. Si qu' ho és.
Pet. Are que la ocasió ho porta
fassi lo que li diré.
Quant la vegi à la Pepeta
prepàrila ; que no fés...
lo que li ha fet fa poch rato
despreciantlo , perquè ab éll ,
à la bona tant com vulga ;
y à la mala un Llucifér.
A la Pepa , si Y estima ?
molt , moltíssim | viva Déu !
avants de jo ve ni aquí ,
pensant sols ab ella , éll ,
1' amor lo descoloria ,
s' enmagria , estaba sécb ,
no menjaba mes que bledas
QUI ABRASSA MOLT... 21
ni dormia quasi gens.
Però al dirli qu' he vingut ,
després d' esplicarli '1 fet ,
tot d' un cop li ve una gana ,
miri si es gran 1' amor séu ,
que tot un pa de tres lliuras
s' ha menjat ab poch moment. Ign. Caratsos ! si que 1' estima ,
quin amor mes gran li té !
( No sabia que 1' amor
fes menja pa. ) Pet. Ja ho te entès ,
fassi un esfors per casarli. Ign. Faré tot lo que podré.
Pet. M' ho promet?
Ign. Si , li prometo.
Pet. Miris que si aixis no ho fés ,
la vida del noy perilla ,
perquè m' ha dit fa poch temps
que si no 's casa ab la Pepa
's matarà : sent , ho sent ?
(Ignasi al sentí això s' esgarrifa. )
Ab això , fassi '1 que puga.
Voldria que per vostè
un cristià 's donés la mort ? Ign. No , dona , no.
Pét. Es que si ho fés
vostè un crim gran ne faria
que no te perdó de Déu !
Vritat que farà 'Is possibles ? ign. Ja li he dit ; lo que podré.
Pet. Sent aixis , diré que torni ;
veyàm si darà entenent
de casarshi à la Pepeta ? Ign. Sí , dona , sí.
Pet. Passiho bé. (Se'nvà.)
22 M. FIGUEROLA ALDROFEU.
ESCENA XIV. IGNASI , passeijantse amunt y avall cremat.
Ja m' acaba de cansà
aquesca dona , y à fé...
no lograrà '1 que voldrà
perquè no li casaré.
Hont se 's vist amenassarme
d' aquell modo ? que si jo...
torno altre cop à trovarme
en la semblant situació ,
li tiro entre cap y peus
tantas cadiras com hi ha.
Que vagi à gobernà 'Is seus ÇAb desprendimeut.)
si te ganas de cridà !
ESCENA XV. IGNASI. — PEPA , que surt ab uns quants plats y unas estovallas.
Ign. Ja vas à parà la taula ?
Pepa. Com que tinch llest '1 dinà
y ja son mes de las dotze. Ign. Saps lo qu' estaba pensant ?
Pepa. Vos direu. Ign. Donchs vaig à dirtho
y crech que no 't sabrà mal.
Sàpigas que 'n Pep , lo jove
qu' ha vingut molt poch temps fa
li ha topat d' una familia
que te à laltre part del mar ,
una petita fortuna
d' uns vuit mil duros.
OJJI ABRASSA MOLT... 23
Pepa. Carat I
Ell si que la ben pescada. Ign. Puig com te deya , ell vindrà
dintre poch à demanarte ,
que sols ab tú 's vol casà.
Sent aixis , si tú 't con front as
de pendrer ab ell estat ,
ja ho sabs , ab poch temps promesos
y d' aquí un mes sou casats.
Hi consents ? Pepa. (Tímida. ) No ho voleu vos ?
sent del vostre gust , ja està. Ign. Lo que has de fer quan lo vegis
un papé que... {Postura mímica. ) Pepa. Natural !
Ign. Y despacha al que vas dar
ta paraula. .Pepa. De quin modo ?
Ign. D' un modo prompte arreglat.
Fàs una carta , li envias ,
no te '1 miras mes y en paus. (Donantli papé. )
Té , té , fesli desseguida. Pepa. Pobre xicot ! quant veurà... Ign. No hi pensis mes y'fés.
Pepa. Donguim.
(Agafa la pluma y escriu. ) Ign. Picanta, però... moral.
Pepa. Ja està. (Firmant. ) Ign. (Llegintla.) A veure. Bravo ! Bravo !
Clóula. ( Tornantli. ) Pepa. Qui li portarà ?
Ign. Ja ho veuràs.
. (5" en va al balcó y crida com si parlés ab un vehí. ) Tú ! Pere ! Pere !
Aqui tens això y un ral
y pórtala desseguida
24 M. FIGUEROLA ALDROFEU.
sens perdre temps al estànch. ( Tanca 'l balcó. ) Are ja pots parar taula perquè tot està arreglat. ( Pepa arregla las estovallas , posa plats , etc. )
ESCENA XVI. Dits , SALDONI ( entra pel fondo.)
|
Sal. |
Déu vos guart. |
|
Ign. |
A qui demana ? |
|
Sal. |
Que no 'm coneix ? |
|
Ign. |
No ; no hi càich |
|
Sal. |
Jo sóch lo fill de la mare... |
|
Ign. |
Vol dir ? |
|
Sal. |
Si senyo. |
|
Ign. |
Enterats. |
|
Si no s' esplica mes bé ! |
|
|
Sal. |
Que no m' esplico prou clar ? |
|
Jo so lo fill de la mare |
|
|
qu1 avuy ha vingut... |
|
|
Ign. |
( Comprenentlo. ) Ah ! ja ! |
|
ets tú lo seu fill ? molt bé. |
|
|
Lo jove qu' estima tant |
|
|
à la noya... |
|
|
Sal. |
Si senyo ; |
|
que ja li... |
|
|
Ign. |
Encara no hu sab. |
|
No he tingut temps pera dirli. |
|
|
Sal. |
Y donchs are com hu faig ? |
|
Ign. |
La cosa n' es molt senzilla , |
|
fesli 1' amor , allí està. |
|
|
Sal. |
Jo que li fassi 1' amor ? |
|
Com se fa ? |
|
|
Ign. |
Això no sabs? |
QUI ABRASSA MOLT... 25
Sal. Com que jo d' aquestas cosas
encare no n' he fet may. Ign. ( Quina veu de sucre-candi ! )
Sal*. Bé , que 'm vol dir com se fa !
Ign. Has anat may al teatre ?
Sal. Al trayatu ? prou qu' hi he anat.
Ign. Qu' has vist , lo D. Juan Tenorio ?
Sal. Aquell que fan per Tots Sants ?
Ign. Aquell mateix.
Sal. Ja ho crech , home ,
si fins hi he representat. Ign. De que féyas ?
Sal. De Megia
quant es mort. Ign. 'T recordaràs
de lo que deya Tenorio ? Sal. Si fins lo vaig estudià.
Ign. Donchs bé ; per ferli 1' amor
has de fér com éll. Sal. Igual ?
Ign. Del millor modu que 't sembli.
( Qu' acabarem mes aviat. ) (Saldoni se'n và allà bont hi hà la noya ; T agafa pel bras acompanantla al mitj de la escena y esclama tant fort com pot. ) Sal. Cuant gritan estos melditos ,
però mal rayo... Pepa. ( Com si s' espantés. ) Qué fa ?
Que potser s' ha tornat ximple ? Sal. Li faig 1' amor.
Pepa. Endevant.
Ign. Mare de Deu , qu' es sabata. ( A Saldoni. )
Sal. Que no 's fa aixís ?
Pepa. Ay carat ! (A id.)
vostè es molt de la brometa ! Sal. No tant com vostè.
Pepa. Ja , ja. (Rient. )
2é
M. FIGUEROLA ALDROFEU.
Ign.
Pepa.
Sal.
Ign.
Sal.
Ign.
Acabem d' una vegada ,
lo jove està enamorat, (A Pepa. )
y ha vingut perquè li digas
si t' hi vols , ó no , casar.
Ab molt gust m' hi casaria ,
si no m' hagués promès ja...
ab un que...
Vatualisto. {A Pepa.) No s' espliqui mes , mal llàm ! trencaré '1 que à mon pas trobi fent anà '1 de dalt à baix si dins de dos ó tres dias no diu qu' ab mi 's vol casà. Qué dius que faràs , trapella ? Trapella diu ? molt be està. Aquets insults , senyo Ignasi , 'Is trobarem tots plegats. Que 't tornas boig , mosquit d' arbre ?
( Saldoni agafa uns quants plats y enfadat los tira a terra ab tota fúria ; marcha , y al ser al portal , topa ah en Pep qu' entra. )
QUI ABRASSA MOLT...
27
ESCENA XVII. IGNASI. — PEPA. -PEP.
■■9
Pep. Tinga comte , cap sigràny ! (A Saldoní. )
( Entra tot mudat. )
Déu vos guart ; qui es aquell tipo ? Ign. Hola , Pep ! no 'n fassis cas.
Pep. Y qu' enfadat que n' estaba !
Pepa. ( A Ignasi y marchant . )
M' en vaig à buscà el dinà. Pep. Escolti un moment, Pepeta. (Pepa torna enrera. )
(Ja ho teniu ben arreglat ?) (A Ignasi.) Ign. ( Si , noy , ja està à punt de solfa. )
Pepa. Digui donchs. Pep. Al moment vaig.
Lo motiu de ma vinguda ,
Ignasi , tant sols ha estat
per demanarvos la noya ,
M. FIGUEROLA ALDROFEU.
si es qu' ella sab... Ign. ( Ab amistat. ) Vols callà ?
Ja sabs que sen del meu gust
es lo d' ella. — No es vritat ? . (A Pepa. ) Pepa. Si à vos os agrada , pare , ( Posat de tímida. )
per mi ja sabeu qu' està. Pep. Donchs qu' eran tots aquells fueros
qu' aquet demati has gastat ? Pepa. Per probar si m' estimabas
com deyas ab ton cor franch. Pep. Es à dir qu' are m' estimas,
Pepeta ? Pepa. Quin dupte hi ha ?
Com qu' he vist ton gran amor
lo méu també ha trastornat.
ESCENA XVIII.
IGNASI. - PEPA.- PEP. — PETRONILLA y SALDONI agafat per la ma.
Pet. Que 's pensa que hi juga ab mi ? {Del fondo. )
Sàpiga qu' encar que vella , ( A Ignasi. )
jo soch la sarjenta aquella
d' algun temps. Ign. Bé , qué vol dir ?
Pet. Qué vull dir ? qu' es un sabata ,
y menos que de cartró
un home de palla... Ign. Jo ?
Pet. Y à tú t' haig de da una nata. (A Pepa.) Ign. Fassi '1 favor de callà. ( A Petronilla. )
Pet. No vull ni 'm dona la gana. Ign. Si agafo la mitja cana...
Pet. Per mi la pot agafà.
QUI ABRASSA MOLT.
29
Pep. No fassin tants disbarats ! (Apassiguantho. )
Ign. Vostè ja 'm va carregant. (A Peíronilla )
Pep. Vaja d' un cop , callarant ?
Ign. Si agafo tots aquets plats ! (Signant à la taula. )
Pet. Qué farà?
Ign. Qué faré ? miri.
( Agafa plats y los tira pel cap de Peíronilla ; aquesta agafa ca- uràs ab lo mateix fi y Saldoni no 's desfà may agafat à las faldillas d' ella. )
Sal. Pet.
Pepa.
Mare , no si torni mes.
No puch; que si no hi tornés...
{Seguint la baralla. ) Això sí qu' es cruel martiri ! (Dantsen vergonya.)
30 M. FIGUEROLA ALBROFEU.
ESCENA XIX. Dits. — Un POLISSON (entrant pel foro).
Pol. Qu' es això ! Volen callar ? (Parant las barallas.)
Ign. Un polisson ! y qué vol ?
Pet. (A Saldoni qu encare li estira las faldillas . )
Deixem està , tú , mussol. Pol. A ver, quant s' ha de acabar. Ign. La senyora... (A Petronilla.)
Pet. Aquet senyo... (A Ignasi.)
Pol. Volen callar? Pep. Ay carat !
Pol. Respeten 1' autoritat ,
ó sinó les multo jo. Pet. Bé , donchs jo li esplicaré
del modo que això ha vingut. Pol. Esplique , como ha sigut ? Pet. Servidora de vostè
visch al devant ben senzill ,
y aquet senyo qu' aquí està ( Signant à Ignasi. )
m' habia promès casà
la seva filla ab mon fill ;
(Pep mira calorosament à Pepa. )
y lo cas es que '1 senyo
m' ha fet venir tres vegadas ,
tot plegat... Pepa. ( Quinas miradas ! ) ( Ab angunia. )
Pet. Per dirme tan sols que no. Ign. Com que ja la tinch promesa.
Pet. Ab aquí ? Ign. Ab lo jove aquet.
Pep. Dispensi... (Rodant lo cap. )
Ign. Y are , Pepet ?
Pepa. (Ja hauré perdut ma riquesa ! ) (Ab sentiment.)
QUI ABRASSA MOLT... 31
Pep. Es mol cert que m' he promès ,
cert que m' hi hauria casat ,
es cert que jo li he donat
paraula y qu' ella 1' ha admès.
Però del dit me 'n desdich ,
que si ella ab mi se casés ,
fora tant sols pels diners
creyentse que soch molt rich. Ign. D' aquet modo 'm fas quedà ?
( Pepa 's treu lo mocadó y plorant 's tapa la cara. ) Sal. Miri que 's torna vermella !
{A Petronilla signant à Pepa. ) Pet. Ja ho veig , ja ; pobre donzella ! Ign. Vamos , ja te hi pots casà. (A Saldoni. )
Pet. Are si que no m' agrada. Sal. Ja no la vull per mullé.
Ign. Donchs perquè la vols ?
. Sal. Per ré ;
no es pas bona per casada. Ign. Tú també li dons carbassa ?
Pet. No es plat de segona mesa. Pep. Jesús ! y quina bestiesa !
Pepa. Això es una mica massa ! Ign. Que si vol casà vostè ? (Al polisson. )
Pol. No , no ; no 'm vinguen ab dones ,
son caussa de las rahones ,
y es cosa que no 'm convé. Ign. Es dir que també la deixes ?
Pep. Mare de Déu , quins papes !
Ign. Ja ho veus , per mort dels dinés ( A Pepa. )
ni pels guindillas serveixes.
(Pepa cau assentada à la cadira tota avergonyida. )
32
M. FIGUEROLA ALDROFEU.
(Alpúblich.)
Si algú de vostès la vol pera volguershi casà vínguinmela à demanà que li estimaré molt.
OBRAS DEL MATEIX AUTOR.
EN VENTA
Preu.
Qui abrassa molt... pessa catalana en un actey en vers,
segona edició il•lustrada. 4 rs.
Mala lluna. » » » tercera » 2 »
(1) Lo tret per la culata, sarsuela. » » (agotada) 2 » Amor etern , cuadret en prosa iMustrat ab magnifichs
íoto-grabats 2 »
INÉDITAS.
Temps perdut , pessa catalana en un acte y en vers.
(2) Per poders. » » » ■ » » i j i A la Rambla ! ! ! sarsuela » » »
J*£ Viatje comich lirich, fantàstich, terrorífich y màgich ; en tres actes , escrit en vers y prosa.
EN PREPARACIÓ.
A la major brevetat possible : Palpitacions , col•lecció de poesias serias y festivas , ilustradas per diferents dibuixants de reconegut mèrit artistich.
EN PREMSA.
La cuarta edició del cuadro dramàtich en un acte y en vers, que te per titol Mala lluna ; valdrà també dos rals.
(1) Música d' un conegut mestre.
(2) En colaboració de A. P.