Ui m 010

COMÈDIA

EN TRES ACTES Y EN VERS

ORIGINAL OS

JOAN MOLAS Y CASAS

Estrenada ab brillant èxit en lo TEATBo cATAiiA, instalat en lo de ROMEA, la nit del 15 Janer de 1880.

SEGONA EDICIÓ-

BARCELONA

LLIBRERÍA d' EUDALT PUIG

PLASSA NOVA, 5

i88o

t

J

RAL PER DURO.

Digitized by the Internet Archive in 2014

https://archive.org/details/ralperdurocomedi3602mola

Ml Pi DiO

COMÈDIA

EN TRES ACTES Y EN VERS

ORIGINAL DE

JOAN MOLAS Y CASAS

Estrenada ab brillant èxit en lo TEATRO CATALÀ, instalat en lo de ROMEA, la nit del 15 Jíiner de 1880.

BARCELONA

LLIBRERÍA d' EUDALT PUIG PLftSSft NOYftj 5

i88o

•i

ï

i

l

-i

i).

I

'LS MEUS PyiRES

EN TESTIMONI

ïie afectuós respecte, merescubísslma atenció

Y ETERN CARINYO

DEOICO AQUESTA COMEOlft.

L' AUTOR.

Barcelona 16 Janer de 1880.

REPARTIMENT.

ROSETA

PEPETA

SENYOR OLAGUER. . .

DON GERONI

RICARDO. . ... .

EUSSEBIO. . , . . . SENYOR RAMON. . . .

ANTON. . . .

DON PAU

QUIM

ARTURO

ACTUARI del Jutjat . . .

Donya Mercès Abella.

» Rosalia Soler. D on Lleó Fontova.

» Iscle Soler.

2> Hermenegildo Goula.

» Frederich Fuçntes.

» Joaquim Pinós.

» Jascinto Sarriera.

» N. Valls.

», Anton Serracl ara.

» Emili Casas.

» Jascinto Serra.

Homes, dpnas , concurrents a la subasta, polissons, agutsil del Jutjat, etc. etc.

ÈPOCA: AÇTUAIi.

ESQUERRA Y DRETA , LA DEL ACTOR.

Los drets de impresiò y representació d' aquesta comèdia perteneixen à son autor. Ningú, sense son permís, podrà traduhirla, representaria ni reimprimirla. També pot autori- sar las representacions lo Director del «Arxiu Central Líriçh- Dramàtich,» D. Rafel Ribas.

Queda fet lo depósit que marca la Lley.

BARCELONA ESTABLIMENT TIPO-LITOGRÀFICH DE PUJADAS, SALVAT Y COM?.*

CABEEB d' ABIBAU, NÜMS. 15-17.

ACTE PRIMER.

La escena representa lo despaig d' una caixa de préstamos. Al foro hi ha la porta de la escala ab una vidriera de vidres glassats y ab unas lletras que digan «Caja de Préstamos*» Aqueixa vidriera estarà casi sempre oberta. A la esquerra y decanto, un escriptori llarch ab tela metàlicay una porta en últim terme. A la dreta dos portas que conduheixen à las habitacions y salas. Gadiras, un armari ab objectes, un pres- tatje ab matalassos, etc, etc.

PEPETA, OLAGUER (respallant roba), ANTON sentat al escriptori sempre y tot P acte.

Olaguer. Pepeta, no 'm desesperis :

Pepeta. ^Encare vol que se 1' hi ompli mès del que '1 tè?

Mira : 1 rey de tot lo globo, lo rey de tots los reynats, lo rey fins de 'Is re^^s que 'ns manan, lo rey de tot... es V arjant. ^Saps qu' es V arjantl^ Son los cuartos* Gom mès ne tingas, mès val§, perquè mès portas à sobre aquest rey universal :

ESCENA PRIMERA.

Olaguer.

tu qué sabs?

671417

si no 'n tens gayres, ja manas, sino que s' acaba aviat perquè '1 rey tè poca forsa, tambaleja y,.. trono avall: mes si 't trobas sense cuartos, tens revolució social; t' ajupen, tothom te mana y ja ets à terra ; mès clar: de rey ne tè '1 rich y '1 pobre, sino que no son iguals : lo- rich, aquí, disfrutantlo:

( Tocantse la butxaca. lo pobre, al cos, enfadat! Pepeta. Vaja, es la sèva mania. Olaguer. 2, Mania? Sabiesa gran.

Per ço tinch caixa de préstamos ; ademès que '1 que jo faig es un bè al que necessita. l Qué volen mès? Avejàm. Del que val cincuanta duros ne dono vint al instant. jOh! Y encare torno à darho, ' si 'm tornan la canti tat

y m' abonan ral per duro per cada mes...

Pero fà un negoci sense pérduas que r ha enriquit ab pochs anys, y que ara ja...

Ara desitjo, si puch, doblà '1 capital. Lo mar com mès tè mès brama.

Y bueno, si, vull bramar. Corrent: pero no demostri al ménos, qu' es tan escàs. Fassis vestits à la moda, presentis ben elegant, prengui abono del Liceo, vagi à cafès, dongui balls

y desprès vagi al de 'Is altres portantme à n* à mí al costat, ab un pentinat ben mono, y ab un vestit d' aquets blanchs. i Veurà quínas cortesias! í Los joves quin obsequiarm' comprometentme la polka ó emparaulantme pel valz!

Y si vostè es allavoras

un senyor que se 'n fà càs, jo serè... una senyoreta fina, guapa y elegant. Olaguer. ^ Una senyora d' aquellas

qu' al ser 1' endemà del ball

Pepeta.

Olaguer,

Pepeta.

Olaguer.

Pepeta.

— 9 -

ja venen aquí à empenyarse tot lo que van estrenar?

Pepeta. No senyor: perquè nosaltres ja contém ab capitals: no fòram quiero y no puedo.

Olaguer. i Uy, qué 'n tens de vent al cap! Has après unas ideyas... Tot aixó son resultats de llegir las novelotas qu' aquí portan à empenyar. Los diners, noya, rodolan; no se 'Is pot dar llibertat ; ne fan mal ús, s' emancipan, y aixís los vull tení' esclaus.

Pepeta. Pero tant y tant . .

Olagubr. Silenci!

Pepet'a. Es que també fà cremar.

^Véu? ^Per qué no pren criada,

al ménos? Jo tot lio faig :

vaig à plassa, escombro, guiso...

Ol.\guer. Donchs, ^qu' has de fer, passejar? ^No véus, tonta, qu' à las donas lo qu' has dit, y rentar plats us convé .. pel desarrollo?

Pepeta. Donchs en mi no es natural.

Jo he nascut per ser senyora! ; Lo cor m' ho diu ja temps hà !

Olaguer. ^Lo cor t' ho diu ? Las novelas. Desprès que, com tu ja sabs, te vaig treurer de la Inclusa quant just tenias sis anys per tenir... com una filla que 'm cuidès, al mèu costat.

Pepeta. Sempre m' ho retréu...

Olaguer. No fossis

tu aixís. Procúram cuidar, y si entremitj se 't presenta alló .. algun enamorat, no m' oposo en que t' hi casis mentres tinga forsa rals.

Pepeta. (Malo ! L' Eusebio per ara

no es mès qu' un pobre estudiant.)

Olaguer. Per çó... si no se t' presenta, no t'^espantis: agregat al dotet que per tenirte vaig haber d' assegurar, ja 't deixaré quan me mori un passament.

Pepeta. si acàs

lo qui 'm volgués, fòs un pobre ?

Olaguer. Jo no ho voldria, y en paus.

í Un pobre! ; Vaya una ganga !

Pepeta. (Y Y Eussebio avuy vindrà

— 10

à demanarme, tremolo.) Olaguer. La levita d* un soldat

(Per lo qibe respalh,) Potsè' aquí, en aquesta espatlla en Prim hi ha posat la mà, tot dihentli:— ^m^o, Gutiérrez, eres valiente! \ Caram ! — Pepeta. No 's burli de la pobresa. Olaguer. ^Jo burlarmen? j Ah! Ja està respallat tot aquest fardo. (L embolica^ y 's prepara d emportar se 'l.) Esperat: vès respallant. ^Qué fà? íQue dorm, papallucas?

(A Anton,}

No eixirà de pobre, may.

(Se 'n và per la porta esquerra,}

ESCENA 11.

PEPETA, luego RAMON. (ANTON al escriptori.)

Pepeta. jDinè' y sols dinè' es la sèva

mania! fer capital!

Pero jo tinch d' apreciarlo

yT estimo, si... es .. vritat,

ell m' ha fet obras de pare...

y me 'n tinch de recordar...

Pero... no sè... jo voldria...

qu' ho sè jo '1 que tinch al cap...

alló de 'Is Tres hombres fuertes

de 'n Dumas, per çó ja vaig

en camí d' aixó : Y Eussebio

es fi, guapo y elegant

y 'm mira d' una manera

quan me parla, pero j cà !

es pobre, '1 que 'm fa de pare

no ho voldrà ; pero, parlant

avuy, m' ha dit que tè un medi

per' fe '1 cedí', si per càs...

^Qué serà? \ Un cop de novela !

Si ho es, ja m' agradarà.

(Surt Ramon pel foro.) Ramon. jOla ; ^No hi ès lo tèu pare ? Pepeta. ^ Lo pare? Ramon. Bueno, es igual.

Pepeta. Ja sortirà desseguida. Ramon. Donchs m' espero : estich cansat.

[S' assenta.)

Son las déu, y à T hora d' are ja he seguit las quatre parts de Barcelona, 1' Ensanche,

— Il- la Ribera y V Arrabal. i Gom qu' un hom tè tants negocis!

Pepeta. Miri, també déu guanyar.

Ramon. ; Gà ! 'L negoci '1 fan los altres : jo no mès hi tinch un tant per cent, que tot just hi menjo y encare perdo calsat. iGamino tant!

Pepeta, Qué vol ferhi.

Ramon. Es que ja no tinch vint anys.

He tombat la cuarentena... iOh! Y 't vull felicitar. Avuy t'he vist,

Pepeta. ^M' ha vist?

Ramon. Are, déu fè' un' hora, jo baixant de la Rambla de 'Is Estudis, tu ab un cistellet al bràs.

Pepeta. Gom venia de la compra...

Ramon. Bravo : sembla mòlt trempat.

Pepeta. Es un estudiant...

RA.MON. (Esplícamho.)

Pepeta. Es pobre...

Ramon. aixó qué hi fà?

Pepeta. Per mi rés : jo 1' aprecio...

Ramon. Y donças, tira endavant.

Pepeta. Avuy vindrà à demanarme...

Ramon. (Si ho sabre jo que 1' he guiat.

Tot va bè, à n' ella 1' hi agrada.)

Pepeta. Lo qu' es per mí, no 's perdrà.

ESCENA III.

Dits y OLAGUER.

Olaguer. 01a, Ramon, ja estranyaba...

^Góm aném? Ramon. ün xich cansats.

Olaguer. ^Qué tal? ^Quants diners me portas? Pepeta. Aixó ja està respallat. Olaguer. Pórtaho à puesto, y preparat

perquè no vull dinar tart. Pepeta. ( j Ay! Tenir de fer de criada

sent tant bona per manar!)

(Se 'n vdper la primera porta dreta.)

ESCENA IV.

Dits, menos PEPETA.

Olaguer. Ramon.

Esplícat: ^qué hi ha de nou? Moltas cosas : la primera

- 12 —

es qu' he fet bona pesquera avuj al carrer del Bou.

Olaguer. è,Qu' has pescat? ^ Algun llenguado?

Ramon. Un senyor que no es gens tonto, segons crech, pero jo conto qu ab la mónita y cuidado que tu tens per tractà' ^Is homes, ne podrém treurer partit. Es un ricatxo mòlt lluit.

Olaguer. Y 's diu...

Ramon. Don Geroni Comas.

Ko sab qué fer de 'Is dinés.

Olaguer. jBorrango! Aixó ni la Séca.

Ramon. Vol deixarne en hipoteca

y m' ha dit que 1' hi atrassès un que 'n sàpigues la prima, y jo, ja ho véus, he pensat en tu ; ; oh I y vindrà aviat à arreglarho!!

Olaguer. Se t' estima.

Ramon. Se m' estima... bè... peró...

Olaguer. Home, es clar, que si per cas nos arreglém, tu hi tindràs tant per cent y també jo. Figurat que lo que dexa per conduclo méu, 1' hi val un trenta per cent an\ial.

Ramon. Serà més.

Olaguer. Hi haurà més xexa:

Pero aixó es tipo segú. De 'Is trenta, vint se 'n queda ell, nou jo que dono '1 consell, y r un que queda es per' tu.

Ramon. ^No més V hú? Sigués lo tres...

Olaguer. Mòlts úns arriban à mil.

Vés demà per quin estil tu cobraràs interès.

Ramon. ^Demà?

Olaguer. i^o es dia hii demà ?

1^0 sabs que paga la caixa?

Mira que 't daré de baixa:

de tot m' haix de recordà'. Ramon. Pero, home, si justament

jo t' en volia parlar. Olaguer. ^,D' aixó? Ja 't pots esplicar. Ramon. Dona al any, lo cent per cent. Olaguer. Dígamho, que no ho sabia.

Vés per que jo vaig posarhi

los déu mil... Ramon. Vas acertarhi,

pues pren fama cada dia,

y conech la societat;

tot son senyors mòlt despresos

— 13 —

Olaguer.

Ramon.

Olaguer.

Ramon. Olaguer.

Ramon.

Olaguer. Ramon.

Olaguer, Ramon.

Olaguer. Ramon.

Olaguer. Ramon.

Olaguer.

y honrats, que ab sols quatre mesos

que fà qu' aquí s' ha instalat,

tenen tot lo bó y milió,

rében caudals fabulosos,

pagan rèdits espantosos,

y en fi, vaja, ha fet tal tró,

qu' hasta hi ha qui 's desafia

per portarhi; tenen crèdit,

cada mes pagan lo rèdit

sense atrassarse ni un dia,

enriquint d' un modo tal

à 'Is espanyols, que s* hi locan

y de totas parts abocan

diners à «La Fraternal.»

Y donchs, ^qué 't pensabas tu?

^que no val ré aquesta closca? (Lo cap.) Jo quan deixo anar la mosca sè que vola en lloch segú.

Y la ganga verdadera

es que tenen qui 'Is aboni: no es com alló del «Dimoni» y de «Dona Baldomera.» Aquets ja tenen dinés per perdre, i oh! Es un negoci! jCent per cent!

Bè : com à soci dúmhi déu mil duros mès. 6 Avuy?

No vajis depressa. Lo pagar vol calma, ^entens? Donchs, aprofitar moments jo trobo que t' interessa; perquè som V últim de mes, y si avuy darlos volias, aquest mes ja cobrarías r interès d' aquets dinés. Tèns rahò: vaig à buscarlos. No: ja 'Is hi duré en tornant. Tinch d' anà* à veure un marxant... Donchs torna y podràs portarlos. (L' Eussebio al carrer m' espera per entendrens del demés.) ^No 'm portas cap ganga més? (Fém un xich la ploranera perquè després no sospiti.) 5 Què respons?

De ganga no pero 't volia dir jo que, per lo que necessiti, si ab un sou petit ó gros tu 'm podias ajudar... Aixó casi es obligar per lo que hi ha entre tots dos.

— 14 —

5 Tu vares ser testimoni [Marcat,) d' alló...

Ramon. . No n' hem de parlar.

Olaguer. Tu per çó no 't pols queixar,

perquè encar' que no aboni

un sou fixo, jo no íaig

cap negoci gran ó xich,

que no 't conti com amicli,

menos ab lo del despaig

qu'.aixó es un altre negoci,

pero en quant à lo demés...

córramho tot, y desprès

ab r hú per mil te 'n faig soci.

Si 't falta, perçó... disposa,

no vull que per mi t' aguantis, { y si 'm moro, no t' espantis,

ja 't dexarè alguna cosa. Ramon. (Llavors ja t' hauré esplotat ) Olaguer. (A tothom dich la mateixa.)

Per çó tu ja pots conèixer

que no ets gayre espavilat.

Fas mòlt, pero res de bó :

miras mòlt, pero no hi véus;

ab los anys que tens, ^ tu creus

que no has tingut ocasió

de fer diners ? De segú ;

en lo mòn, tothom ne té una,

y '1 qu' à tots fà la fortuna

no t' ho haurà negat à tú.

Tu no te 'n vas adonar,

potser no hi vas tenir trassa,

y, Ramon, la sort q*ian passa

no ha de deixarse escapar. Ramon. Per mí no ha passat. Olaguer. Dunchs bé,

quan ella 't fassi la gràcia

molta astúcia y diplomàcia.

Fés com jo. Ramon. (Ja ho penso fé'.)

ESCENA V.

Dits y D. GERONI pel foro.

Geroni. iQue Déu me los guart, senores? Ramon. (Aquell senyor que t' he dit.)

(A Olaguer,)

Olaguer. Déu lo guart. (Vés tot seguit.) (A Ramon,) Ramon. iCòm Y hi và? (Encaixant ah Geroni.) Geroni. De mil amores.

Ramon. Don Geroni Comas. [Presentant,)

~ 15 ~

Olagoer. {Bncaímnt.) ;Ah!

Ja m' ha parlat en Hamon... Ramon. Don Olaguer Perramon.,. (Id.) Geroni. Ja n' he sentit à parlà'. Ramon. Ara ja 's poden entendrer ;

tinguin aquí '1 sèu col-lotje. Olaguer. Tè, posat aquest rellotje

y veyas si me '1 pots vendrer.

Ja te '1 tenia aqui apunt:

fà un any que '1 van empenyar

y 'm recordo que 'n vaig dar

cinch duros aixís, tot junt. (Aò la cadena.)

Ves si pots encarrilarlo

entre *ls amidis; si 'n trèus mès

de vuit duros, ben tèu es,

y per sis y mitj pots darlo. Ramon. jSi està parat!

Olaguer. Fas així, (Sachsejantlo,)

y mira, ^veus? Ja camina. Ramon. Conservis. (A Geroni.)

Olaguer. [Ah ! Desprès vina

per portà^ aquell dinè' à allí.

ESCENA VI.

OLAGUER, GERONI (ANTON al escriptori.)

Olaguer. Veyam si 'ns podrém entendrer. Geroni. Home, ja seria mòlt.

Prengui assiento. (Dantli una cadira,) Olaguer. Moltas gracias.

(S" as sent an.)

Geroni. ^ Y vol dir qu' en aquí 's pot

parlar sense cap reparo? Olaguer. Home, calculi, estém sols. Geroni. Si no m' equivoco... Olaguer. Calli...

l Vol dir qu' allí hi ha un senyor

qu' escriu ? No tinga cuydado :

no es un home, es un mussol.

Jo r hi diré ; en los sèus dias

va se' argentè, 's diu Anton;

va plantà' una botigueta

de joyas, al cap de poch

van robarlo, y com del género

encare 'n debia mòlt,

va haber de recuperarho

treballant com un Ileò.

Are ja 1' hi es impossible:

la desgracia y 'Is trastorns,

r han envellit de tal modo.

— 16 —

qu* està sempre capsiròs,

y tè la vista cansada.

Com que 'm va fer compassió,

y ademès me convenia,

perquè 'm digués lo valor

de las joyas, vaig quedarme '1...

per ço y per fè' apuntacions;

y alli 'i tè que ni s' adona

de lo que tè mès aprop ;

y pel que no Y hi interessa,

es cego, mut y hasta sòrt. Geroni. Aixís aném à"Us assumptos

qu' aquí 'm portan', que son dos.

Primerament: vostè 'm guarda

una sillería. Olaguer. g,Cóm? Geroni. Ja veurà: farà uns dos mesos

vaig tenir la precisió

de sortir de Barcelona,

per fugir dels polissons,

ab franquesa. Olaguer. í Què diu home ?

Geroni. Seria equivocació

sens dupte, pero venian

sovint ab descaro atrós

à registrarme la ';asa,

y això m' enfadava mólt. Olaguer. Donchs...

Geroni. Ré : 'm prenian per altre,

desprès vaig saberho tot. Olaguer. [Ah!

Geroni. Gom dich, vaig marxà' à fora,

y com, sàpiga que sóch solter..,

Olaguer. Me 'n alegro, home:

encaixém, també ho soch jo. Lo matrimoni dú gastos qu' aumentan de gros en gros com mès anys se 'n porta à sobre.

Geroni. ílncare jo, no es per çó.

Es perquè m' ha agradat sempre protegir, fè' algun favor à noyas qu' ho necessitin; y m* hauria dut rahons aixó, dintre '1 matrimoni.

Olaguer. Es vritat.

Geroni. Endemés, com

r hi dich, quan vaig marxà' à fora, perquè '1 pis no quedés sol, vaig deixar Y ama de llaves, una nena de bon port, ab uns ulls com unas moras, moreneta, una que jo

- 17 —

vaig tréurer de la misèria

com aquell que diu. Olaguer. i Oh! Prou.

Geroni. Y va ja, feya estimarse

perquè 'm cuidava ab amor. Olaguer. íAhlVamos... Geroni. Donchs vaig deixaria

al pis, y per lo que fos

y per viurer, vaig deixarli

doscents duros... Olaguer. Si qu' es mòlt.

Geroni. Vaig marxà' afora, y cuant torno

al cap d' un més... Olaguer. òQué? ^ Voló^

Geroni. Bè es pitjor: se m' agenolla,

y 'm confessa ab un gran plor

que habent gastat aquells cuartos,

necessitantne de nous,

va empenyar la silleria

que m' adornaba *1 salò ;

de modo que si jo arribo

à tardar dos mesos sols,

jo crech que fins me Irovaba

lo pis, ab rètol y tot. Olaguer. Si: una silleria verda. Geroni. ^Es dir que la guarda ? Olaguer. donchs? Geroni. Punt en blanch vaig despatxaria.

No es gens agrahii lo mòn. Olaguer. í Cà ha de ser ! Jo tot lo dia

deixo diners al que 'n vol.

^Sab quinas gracias me donan?

Beganys y malediccions. Geroni. ^Yeu? jÀre me 'n passa un altre!

Una pobreta que jo

desitjo mòlt que prosperi. Olaguer. è, També 1' ha enganyat? Geroni. í Pitjor!

No m' admet rés: ni m' escolta. Olaguer. Aixó ray.

Geroni. Donchs per mi es mòlt.

No puch veurer que pateixi ;

no hi ha més, se m' hi và '1 cor. Olaguer. Aném à Is nostres assumptos. Geroni. Just : aném à la cuestiò. Olaguer. Es dir que la silleria. . Geroni. Vénguila vostè, si pot ;

n' he comprat uua de nova.

Vostè sabrà mòlt millor

qui pot compraria, y... Olaguer. Corriente.

(Ja hi guanyaré algun durot ) Geroni. Are aném al altre assumpto.

2

— 18 ~

Olaguer. Geroni.

Olaguer. Geroni.

Olaguer.

Geroni. Olaguer.

Geroni.

Olaguer. Geroni.

Olaguer. Geroni.

Olaguer. Geroni.

Olaguer,

Geroni.

Olaguer Geroni.

«lustj r objecte...

Vaig à aixó. Tinch mòlts diners!

Me 'n alegro.

!so guanyats ab lo mèu suhor precisament; he tret rifas, desprès... vaig heredarmòlt de 'Is pares, de "Is avis...

; Home I

Xo 'm dongui satisfaccions. Siga com siga, d' un modo ó altre es rich.

Si senyor. Y tot ho tinch en metàlich, es dir. paper, plata y or. Si. com jo : no 'm vingui ab fincas, que quant ja ho ha donat tot pagant terreno. arquitecto, mestres de casas, pintors y mòlts altres que tots cobran, ho recobra poch à poch, ^ y encare moltas vegadas no fà per contribucions. Taja: veig qu' estém conformes en moltas cosas.

Millor.

Donchs escolti lo que penso,

y veurà si tinch bon cor.

Tot lo diner que posseheixo,

lo poso à disposició

de tothom que '1 necessiti.

; Si qu' amigo es generós!

S" entén : responentme ab fincas,

cupons, bonos del tresor...

; Ah I Vamos. ..

Y vull que 'm quedi un tant per cent xich ó gros, lo seixanta ó '1 setanta, üy, uy, no s' enfili mòlt. Tso conti ab mès que seixanta, lo negoci que faig jo : ral per duro, al mès, que suma tres pessetas 1' any ( ; Jo 't toch! Iso es pas tonto ) Y adverteixi que, segons las condicions que tinga ab mi...

Se suposa : perquè jo |,sab? per qüestió de familia 'm convé un home que 'm tregui la cara.

Prou... ISÍo vull jo, de casa meva fer saber la direcció.

— 19 —

Tot aquell que 'm necessiti

vindrà à vostè, y allavors

aquí mateix jo m' hi encaro.

Conformes: sols falta donchs.:.

Si vaja... establi' '1 contracte,

formalisarho, y aixó

ja ho tinch pensat: detalladas

tinch aquí las condicions. (Al cap,)

Donchs entri en aquesta sala,

y allí en lo mateix reco

hi ha un escriptori, y arrègliho :

escriu allí lo que voÍ,

y desprès, si m' hi conformo,

ho podrèm firmar tots dos.

Y fil à r agulla.

iVaya!

Demà mateix veurà en tots los diaris aquell anunci: Dinero : Se dd razon de treinta particular es que lo pr estan.

Bè, preciós.

Y tot siga en hè dels pobres. Aixó si : com un favor.

Grech que som dos que 'ns buscabam y 'ns hem trobat.

jJo, jo, jo! (Rient satisfets y encaixant.)

ESCENA VIL

Dits y RICARDO (pel foro,)

RiCARDO. Se 'Is saluda.

Geroni. Que 's conservi.

Ab son permís me 'n vaig donchs... RiCARDO. i Ah! No, no ; per mi no 's mogui.

No tinch secrets. Olaguer. Si no vol...

Es un client mèu. (Presentantlo.) Geroni. Per servirlo.

Tinch allí una ocupació. RiCARDO. Fàssila, donchs, no voldria

destorbario. Geroni. Servidor... Olaguer. Ja trobarà papè' y ploma,

tinta y lo que correspon. Geroni. (M' agrada : he trobat un home

tan filantrópich com jo.)

[Se 'n va, segona porta dreta.)

Olaguer. Geroni.

Olaguer.

Geroni. Olaguer.

Geroni. Olaguer. Geroni. Olaguer.

Los dos.

— 20 —

ESCENA VIII.

Dits, menos D. GERONI.

RiCARDO. ^ Vostè 'm coneix?

Olaguer. Bè m' ho sembla.

é,Góni se diu? RiCARDO. Ricardo Pons.

Olaguer. ^Vol dir que no se '1 cambia?

Aixó de cambiar de nom

aquí, à las caixas de préstamos

ja hi estém fets. RiCARDO. No senyor.

Olaguer. Buscaré en lo talonari. RiCARDO. No 's molesti, si no vol,

que per rés lo necessita.

Yinch à demanà un favor. Olaguer. \Ahl ^No 'm paga 'Is interessos?

Millor per mi, j dolorós

per vostè que pert las prendas. RiC^RDO. Donchs per çó es qu' en aqui soch.

Aném per parts : vostè 'm guarda

r anell y '1 rellotje d' or

ab r armillero de idem.

Tot aixó es mèu. Olaguer. ^ Poch à poch.

RiCARDO. Es mèu, vostè ho tè, donchs luego

m' ho deu à mi. Si senyor. Olaguer. Jo ho tinch com à seguransa

del que vaig donarlhi jo;

jo r que r hi vaig dar son duros

qu' eran mèus, sent aixís, donchs,

vostè *ls tè... RiCARDO. Ah, no, s' enganya

ja no 'Is tinch, aixó es lo bó

y vostè las mèvas joyas

si que las tè. Olaguer. Bè, bè, prou.

Digui, ^qué se 1' hi oferia? RiCARDO. He llegit ab gran dolor

en lo diari, que à las dotse

demà '1 dematí tè lloch

la subasta de las prendas

que no hauràn tingut la sort

d' haber sigut redimidas. Olaguer. Bueno, ^qué vol dir? RiCARDO. Que tot

lo mèu que 'm tè, per desgracia,

necessita redenciò. Olaguer. Bè es pitjor qu aixó '1 qu' encare

— 21 —

no ha vingut, ni un mès tan sols,

à pagarme 'Is interessos. RiCARDO. Bè, donchs fassim lo favor

de esperarse una mesada

y demà no ho vengui. Olaguer. ^Góm? RiCARDO. Que ja qu' ha esperat fins are... Olaguer. Fà massa temps, no senyor. RiCARDO. íQué vol dir? Si del rellotje

fa sis mesos, V anell, sols

ne fà quatre. Olaguer. ^ lY qué 1' hi sembla?

^Sent la meva obligació

no mès guardarli tres mesos

encare 's queixa? ^Qué vol?

Llegeixi la papeleta;

en allí ho trobarà prou.

Si 'm pagaba 'is interessos,

potser...

RiCARDO. i Quant penso que jo

m* he fet malbé una fortuna !

Olaguer. Ja ho sè.

RiCARDO. La familia Pons

era mòlt rica, riquíssima.

Olaguer. Perquè era tan jugador.

RiCARDO. Sí, es vritat que del que 'm passa tota la culpa 'n tè '1 joch. Pero si del que tenia conech que vaig llensar mòlt, també quant jo estaba en aíige, ab mi hi gaanyaba tothom. Entre 'Is amichs, en las fondas, en restaurants y per tot hont jo era, ningú pagava, ningú ^ho sent? no més que jo. Si un amich passaba apuros, jo r entreya sens que fòs com fà vostè, ab un xexanta per cent Y any, no senyor, no^ sense interès, sense prendas, sens que m' ho tornessin sols, pues si cobrés '1 que 'm dehuen seria rich altre cop.

Olaguer. ^Yno ha escarmentat encare?

RiCARDO. Ni escarmentaré tampoch. Jo '1 diner no 1' aprecio pues per mí es metall odiós.

Olaguer. Fassi '1 favor: no '1 maltracti.

RiCARDO. Jo he fet mòlt bonàs accions

aquí hont me vèu : mil vegadas lo méu ha evitat trastorns, perquè en mitj de 'Is méus defectes, mal m' està '1 dirho, tinch cor,

— 22 —

y quan tincli diners, ne dono à qui 'n necessita, y prou. Cada hú te la sèva flaca. ^Flaca? Tinch la colecci^ : vaig anar comprant los números desde Y hú al setanta dos. ^Vol compraria?

i No m' amohini ! Donchs acabém la qüestió. ^Me guardarà un mès las joyas? No senyor: V hi he dit dos cops. Yosté lo qu' es un egoista. Moderi las espressions. j Miserable !

Aixó vostè que no tè cuartos, ^hónt som? Vostè es rich, pero no ignora que no es felís en lo mòn. La felicitat, j mentida! No la dona 1 sè' ambiciós. Vostè esplota la misèria, ^Qu' es gayre llarch lo sermó? Y tant llarch qu' are comensa. Donças prediqui tot sol.

(Se 'n và, primera porta dreta.,)'

ESCENA IX.

RIGARDO. (ANTON al escriptori.)

RiCARDO. Y se 'n và de cop y volta...

^Quéhi diu vostè à tot aixó? (A Anton,)

^No es cert que tinch rahò jo?

íGà! I Ni 'n fà càs ni m' escolta !

Ja hi deu estar quilotat

à sentí' escenas d' aqueixas. (Pansa.)

Per çó, Ricardo, si 't queixas,

es perquè tu t' ho has buscat.

íTants diners y tants terrenos !

Tots se m' han anat fonent.

Jo pensaba : Vés venent:

juna casa mès ó menos!...

Are no mès me 'n queda una,

[oy, que no me la vull vendrer!

Perquè ab ella, si 'm sè entendrer,

ja que hi perdut la fortuna,

al menos m' hi mantindré.

I Tant com à casa hi havia !

jPero, lo que jo tenia,

are, bè hi ha algú qu' ho tè...

Sí, perquè no ho vaig llensar

Olaguer. Ricardo.

Olaguer. Ricardo.

Olaguer.

Ricardo.

Olaguer.

Ricardo.

Olaguer.

Ricardo.

Olaguer.

Ricardo.

Olaguer.

— 23 —

al carrer: mòlt al contrari : • hasta mòlts van negociarhi ab lo que 'rii varen comprar. Donclis aquets qu' avuy 'Is sobra per qué no m' han de dir : — Tè: aquí tens aquest dinò'? — ;Gà! i En lo mòn no 's potser pobre! Aixís desd' are endavant, nada, posaré judici y abandonaré aquest vici del joch, que 'm domina tant. Es lo que dich cada dia, pero m' hi vull decidir, í Ay ! i Si jo pogués tenir la meytat del que tenia! Podria bé, y sense afanys, fent bé, donarme à conexer... Per 'nà bé hauriam de nexer quant ja tinguéssim trenta anys.

ESCENA X.

Dits, y ROSETA, pel foro.

Roseta, No hi es: ja m' esperaré. RiCARDO. (i Quina nena més bonica!

No deu tenir rés de rica ;

trobantse aquí, pòch diné'... ) Roseta. (Sento que '1 cor se 'm traspassa

quan vinch aquí, pues 1' inquieta

al recordarme...) RiCARDO. (jPobreta!

Si *m volgués dí' '1 que 1' hi passa...)

Escolti: ^'m vol fé' un favor? Roseta. Digui. RiCARDO. Voldria sabé'

'1 cóm, la causa, '1 perquè

vé aqui, y està ab mal humor . Roseta. No vull contar ma desgracia,

sens que m' ho privi 1' afront,

perquè las penas, al mòn,

hi ha mòlts cops que T hi fan gràcia. RiCARDO. Pero jo no soch aixís :

à mi una pena 'm conmou.

Espliquis: jMiréu qu' es prou

que no 's puga ser felís!

Lo bó no 's té may plegat;

quan un home té una ditxa,

ja vé luego una desditxa,

sols per ferlo desgraciat,

y are aixó una prova n' es:

— 24 —

Aquí som dos, vostè y jo...

que... vamos... que..."Dèu n' hi dò...

(Per la cara.)

y ^veu? No tenim dinés.

Pero digui aquets tropells

que la posan en apuros,

y si no puch darlhi duros,

podré donarlhi consells.

Diguim de tot la vritat

del que la té neguitosa,

y si no puch fé' altre cosa

ploraré à lo séu costat.

Expliquim donchs lo que té,

per més qu' à desgracia munti. Roseta. Es en và que m' ho pregunti

perquè no 1' hi esplicarè. RiCARDO. Pero, díguiho, li costa?

No contesta... al fi y al cap

es dona, y ellas... se sab

qu' en no volent dar resposta,

es en và V empenyo d' un...

Si ja es cosa sapiguda,

que la dona es més tossuda

«que no sé... si fins hi ha '1 punt

•de las donas. \ Si, ja 's diu

que '1 tretse es el punt... i oh! j Calla!

Lo tretse he dit... sí, no falla. (Per sí,) .

jLo tretse!... j Ricardo, ull viu!

Vostè m' ha proporcionat

medi de sortir d' apuros.

(Se registra la lutxaca,)

\ Encare 'm quedan dos duros!

(Los ensenya.)

Surto corrents, disparat, y me 'n vaig à la ruleta, al tretse 'Is poso tots dos... i Al tretse ! [ Ja soch ditxòs ! Ja veig aquella boleta que volta ri ri ri ri... ab lo brillo que volteja, fins qu' al últim tambaleja un moment, y 's fica al fi al tretse! Y com qu' en alia jo hi tinch dos duros, es llis que com que hi ha trentasís números, m' han de doblà', y aixó son setanta dos duros, segueixo jugant al tretse, y al poch instant me faig lo pico mes grós perquè, anyadint à setanta dos, igual cantitat més, ja me 'n resulta un eccés,

— 25 —

;cent cincuanta ócent sexanta! y vaig guanyant à tothom,

(Contant ab los dits. sempre ab lo tretse, y estich que ja soch à mil... ^qué dich? íMil vuytcents, si, V any que som! Y allavors, vostè en aquí ja no estarà neguitosa, perquè sort tan espantosa la deuré à vostè, sí, sí: del òello sexo dimanan aquestas inspiracions, í Al tretse ! Conservis donchs.

[Encaixant ab ella.) Senyo' Olaguer, jque demanan! [Cridant.) í Al tretse he posat ma fé ! i Senyor mut, hasta la vista !

(Picant al escriptori ) \k\ tretse! No estiga trista. ;A1 tretse! i A 'Is peus de vostè!

(Descubrintsey anantse 'n ràpidament,)

ESCENA XI.

ROSETA, (ANTON al escriptori), luego OLAGUER.

Gomprench que '1 que al joch s' inclini, perdi y tinga mala sort ; mes, que jo, tenint per nort virtut y trevall m' arruini, no ho comprench, y cada dia veig mès la perfídia humana, j 01a! ^Es vostè que 'm demana? Si senyor.

^Què s' ho oferia? Fà tres mesos, perT afront del que no paga, evitar, vareig vení' aquí à empenyar ^se 'n recorda? un medallon. Es mòlt petitet al fi, pero per mí es lo mès gran : val mòlt, pues tè algun brillant, pero 'n tè milions per mi. Segons tinch entès, no mès que tres mesos vostè guarda las prendas, y si 's retarda '1 fè' '1 pago de 'Is dinés se las ven, y i no voldria qu' à mi se 'm vengués la joya ! Miri, sò una pobre noya que, si pogués, 1' hi daria

Roseta.

Olaguer. Roseta. Olaguer. Roseta.

— 26 -

mòlt mès del que 'm va donar.

; Pero no puch, ben cert es !

Esperis un quant temps mès,

que jo pugui arreplegar:

per pagarli lo que de'ch

jo faré tot sacrifici :

•calmi, donchs. lo mèu desfici,

y si m' escolta, com crech,

jo may mès podré olvidà'

lo sèu bon cor, ja desd' are,

y la meva pobre mare

desde '1 Celj'l benehiràl Olaguer. Nena, vostè 'm trenca 1 cor:

lo sèu parlar m' ha enternit :

cregui qu' estich compadit

de la sèva trista sort.

Y, així 'm vull sacrificà'.

Si vostè 'm pot donà' '1 préu

de "Is interessos que déu,

no 1 vendré. Ja es lo que 's fà.) Ro^KTJL. Yeji quant es, per si acàs... Olaguer. ^.Dú la papeleta?

Roseta. Sí. Buscantla.)

^.Hont me la he posada?.. Aquí. fZa^roSa.) (Olaguer 2^(18 sa de t ras del despaig, se posa las ulleras,

mira la 2^(ípeleta, y desprès lo talonari.) Olaguer. Vostè 's diu Ramona Màs.

(Suspensió de Roseta, que tarda un xich d contestar.) Roseta. Si senyor: (no recordava...) Olaguer. Lo talonari... ja T tinch.

Vaig donarli trentacinch

duros. Roseta. Sí. Olaguer. Ja m' ho semblava.

Roseta. Diguim. quant V hi tinch de dar. Olaguer. Ja veurà, sensillament...

total, dos mesos, ^.m' entén?

Jo ja 'm vareig aturar,

segons costum, lo primer;

de modo que, conti, à ral

per duro al mes, fà un total

ab dos mesos, que vè à ser

setanta rals, veliaqui. Roseta. En aquest moment, no 'Is duch,

pero ja pagàlshi puch

sens falta.' demà '1 matí.

Aquest vespre haig de cobrar ,

unas camisas. Olaguer. Corrent.

Pero aixó es mòlt sério ^. entén ?

Ko 's descuydi de passar,

si no ho vol perdre'. Roseta. ;Ah!Xo...no.

— 27 _

serè aquí avans del mitj dia. Olaguer. Està bè. Roseta. Y ^ que no podria,

tenint com tè compassió

de mi, ensenyarme la joya

sols un moment per besaria? Olaguer. Ara hauria de buscaria

yes un xich difícil, noya.

( ; Qu' es pesada ! ) Roseta. Es un recort

que raès que tot aprecio.

Pórtila, que jo confio

en vostè que tè bon cor. Olaguer. No 's tréu si no 's desempenya. Roseta, i Oh ! ; Potser se la ha venuda ! Olaguer. Dona, no sigui tossuda Roseta. Donchs, ^perquè no me F ensenya?

I Ja no '1 tè aquí ! Olaguer. i M' tréu de tinc!

I Vaja ! La vaig à buscar. Roseta. Gracias,

Olaguer. (Tras de no pagar,

encara donan amohino.)

(Se 'n vd per la esquerra.)

ESCENA XII.

ROSETA, ANTON (al escriptori), luego GERONL

Roseta. Al menos podré besarlo.

(Surt B. Geroni del cuarto,)

Geroni. Roseta... Roseta. ; Ah! ^ Vostè aquí?

Geroni. Ja m' ho ha semblat desd' allí. Roseta, dir que tinch de trobarlo

fins en lo lloch que frecuento

per forsa, sols per no habé'

d' admetrer rés de vostè? Geroni. Francament ; jo mòlt ho sento:

qu' al vení' aquí, no ha sigut

may per cap noya, favor. Roseta. Quan es per salvà' un honor,

venirhi, fins es virtut. Geroni. Es que '1 qu' hajis empenyat,

si es cosa que val la pena,

no pot Fer teu de cap mena

si algun amich no t' ho ha dat. (Maliciós.) Roseta. ^Qne no es mèu lomedallon? Geroni. ^Véus? Un medallon... reparas... Roseta. Si, com crech, fòu de 'Is mèus pares,

^qu' haix d' estimà' més al mon? Geeoni. Mal pots tenirhi tal fé

— 28 -

pues, segons vas esplicarte, ton pare va abandonarte.

Roseta. No ho vaig dir, ni ho puch sabé* Jo^ juntant dolsos recorts de ma infantesa ditxosa, vaig dirli, y encar confosa ho recordo, qu' ab grans plors, vaig véurer la meva mare al llit per sempre adormida; també recordo enfosquida la viva imatje del pare; y, sense que ma memòria, vulga ajudarm' per rés més, me va recullir desprès una dona, qu' en la glòria tinga Déu, y que per ella, per pagar sa enfermedat, es sols que jo m' hi empeny at aquesta joya que sella ma ventura é ilusiò. Veji cóm jo puch pensarme si '1 pare và abandonarme ó si es que 'm vaig perdrer jo ; y aixó duplant, veji si are puch jo deixar d* estimar, y fins jsi dech adorar aquest recort del mèu pare!

Geroni. Donchs ja que V estimas tant, recorda '1 que ja vaig dirte ; pensa que vull protegirte ; ja sabs que tinch lo cor gran. Aquesta joya...

Roseta. íEs ma vida!

Geroni. Donchs bi la vols obtení' avuy mateix, digas « sí,» y al coll la dús desseguida.

Roseta. Es que si vull ab amor

com filla, guardà' esta joya, guardo també com à noya, una millor, qu' es V honor.

Geroni. Guàrdala, donchs, y viu trista.

Roseta. Ja ho faré.

Geroni. 'T serà pitjo'.

Roseta. ^ Y vostè m' estima? No!

Geroni. Calla que vé '1 prestamista.

ESCENA XIII.

Dits y OLAGUER (ab lo medallon.)

Olaguer. Vaja, tinga. (Ab malmodo.j

Roseta. Sí, sí, ell es. (Besantlo.

— 29 —

Lo mèu medallon! \ oh ! Sí. (Besantlo)^ íQu' hermós ! Ja '1 torno à tení' en las mans, un altre bès. (Id.) Olaguer. (Sempre hi han d' haber trifulgas.) Roseta. í Jo 't tindré, vinga '1 que vingal Olaguer. Dongui... ( Volentli pendrer,)

Roseta. (Lo besa.) Per últim cop .. Tinga. (Olaguer lo pren, lo deixa sobre l' escriptori, y diu apart.)

Olaguer. (Ara plora tant com vulgas.) Roseta. Bè, donchs, demà passaré

aquets diners à donarli;

y pels altres entregarli,

dia y nit treballaré.

Així esta joya y la d' honra (A Gerani,) guardaré sempre ab amor. i Jo vull ser pobre ab honor més que ser rica ab deshonra!

(Se 'n vdpel fora,)

ESCENA XIV.

Dits menos ROSETA.

Olaguer. Aixó ho ha dit per vostè.

Geroni. Si senyor: ho ha dit per mi.

Es la ingrata que 1' hi deya, y 'm convé per los meus fins que 'm dongui vostè la joya.

Olaguer. ^ Vol di' aquell medallon?

Geroni. Sí.

Olaguer. Aixó sí qu' es impossible. Si 's sabia un fet aixís, jo estaba fresch ; bé prou ràbia que se 'm tè; soch mòlt mal vist.

Geroni. Sé que no podrà saberse.

Olaguer. iCà ! No...

Geroni. Ja sab que soch rich.

Olaguer. Bé, pero... (Ja hi veig negoci.) (Pensa.) Geroni. Demani cent duros, mil,

mentres tinga jo la prenda. Olaguer. Calli. Geroni. òQuè diu?

Olaguer. Que ja tinch

un medi legal. Geroni. Expliquil:

mentres la puga tenir... Olaguer. Ja veurà: com fa tres mesos

que *1 medallon es aquí,

y à més en la papeleta

à r hora d' ara, no diu

— 30 —

qu' està corrent d' interessos, lo vendrém demà '1 matí à la pública subasta, '1 compra y...

Medi bonich! Jo demà quan ella vinga, sè cóm me n' haig de sortir. Pero si ella desempenya la joya, no hi ha rés dit. No podrà desempenyarla : aixó sí que 'm tè tranquil. Aixís ja tindré una escusa per sortir del compromís. Corrent, donchs : hasta la vista. ^Que ja ha deixat alló escrit? No del tot: un altre rato tornaré ; vull véurer si r atrapo.

n' aquella noya? Miri que si và y V hi diu lo que vull fer, no té gràcia. Calli, home, fugi d' aquí. ISo n' hi parlaré: vull véurerla per darli consells d' amich. Vagi en nom de Déu.

i Pobreta !

; No la puch véurer patir ! (Se và,) ESCENA XV.

OLAGUER, ANTON (al escriptori) luego RAMON.

Olaguer. Yés quan jo dich que las donas

portan gastos y perills.

i D' aixó se 'n farà una pila !

millor : negoci per mí.

(Sitrt Ramon pel f oro ) Ramon. ^Ho véus, com no he tardat gayre? Olaguer. lOy! t' hauràs d' esperà' un xich:

no he acabat d' arreglartho,

m' han destorbat mòlt sovint. Ramon. Es que tancan à las dotse. Olaguer. Desseguida soch aquí.

(Se 'n va per la primera 'porta dreta,)

ESCENA XVI.

RAMON, ANTON (al escriptori), luego ÈUSSEBIO.

Ramon. Envà Y he esperat una hora: no ha comparegut.

Geroni. Olaguer,

Geroni.

Olaguer.

Geroni Olaguer. Geroni.

Olaguer.

Geroni.

Olaguer. Geroni.

— 31 —

ÈusSEBio. (Ah precaució pel f oro.) Padrí...

Ramon. ;Oia ! iQ\i has fet?

EussEBio. • Buscant datos

m' ha. passat lo temps: he vist

com se ficava à la entrada. ... Ramon. Ja pots entrar, qu' es à dins. EussEBio. He vist al company de classe,

aquell dependent qu' escriu

à casa '1 notari Serra,

Ramon. ^Ho ha trobat?

ÈUSSEBIO. Diu que sí ;

que 1 testament que 's demana

existeix en el Arxiu... Ramon. ^T' ha enterat del apellido? EusSEBio. No r hi recorda : ni 'Is mils

duros que van entregarli. Ramon. Aíxó ja 'm recorda à mi.

Pero avuy sols has de véurer

cóm se pren lo que 1' hi dius. EusSEBio. Ja duch la llissò estudiada. Ramon. Pensa que may has de dir

qu' ets üol mèu, ni que 'm coneixes. EussEBio. Ja estich en aixó. Ramon. Gap viu,

y seràs ditxòs ah ella. EusSEBio. Y vostè sera felís. Ramon. Es lo tracte : aquí la he vista

y t' estima ab frenesí. EusSEBio. La tinch mèva. Ramon. Y aquest home

cada dia 's fà mès rich.

Are r hi duch deu mil duros

y ja n' hi tindrà vint mil

à «La Fraternal.» EussEBio. Llavoras

tal volta voldrà accedir.

Ja vè.

Ramon. Donchs, ni una paraula

devant d' ell.

ESCENA XVII.

Dits y OLAGUER (ab una cartera.)

Olaguer. Ja soch aquí.

Dèu lo guart. Aquí te'ls porto.

[A Ramon,)

^Vol mortificarse un xich? (A EusseUo.) . En pepè' ; y perquè no 'Is perdis, embolicats aquí dins. [A Ramon.)

— 32 —

Ramon. Bè.

Olaguer. Ten compte que no 't caygan. Ramon. ^Q^^ soch noy? Olaguer. No ; pero ho dich...

Ramon. Me n' hi vaig antes no tanquin. Olaguer. Aixís qu' hajis recuUit

r interès que 't daran ara

d' aquest mes, y 'Is reciUs,

torna aquí, qu' hasta que tornis

jo no estaré pas tranquil. Ramon. Desseguida: es à la vora. Olaguer. jAh! Escolta: digas à en Quim,

lo tapicer, que s' arribi,

que, si vol compraria, tinch

una sillería. Ramon. Bueno.

(Veyàm lo qu' haurà suchsehit.) (Se 'n và.)

ESCENA XVIII.

OLAGUER, EUSSEBIO, ANTON (al escriptori.)

Olaguer. Bueno : ja 's pot esplicar. EussEBio. ^Tindrà per mi una estoneta? Olaguer. Si: é,que dú la papeleta? EusSEBio. Res tinch que desempenyar. Olaguer. (Vaja, déu sè' un altre maula.)

^Vol empenyà' algo potsè'? EussEBio. Segons cóm, podria sé'

que m' empenyès la paraula. Olaguer. No n' hi dono un xavo. (Sí,

vaja, es un que necessita.) EussEBio. Assentis. Olaguer. No, aixó no quita;

digui '1 que m' haji de dí'. EussEBio. Corrent: donchs dret ó assentat

r hi diré d' una vegada :

vostè aquí té una afiliada

y n' estich enamorat. Olaguer. íQxxq 'm diu? Donchs, vaja, seyém.

(S assentan,) EussEBio. Donchs, sí: 1' estimo, V adoro,

y en no veyentla, m' anyoro. Olaguer. A véurer si 'ns entendrém.

^Quí es vostè? (Si té dinés

ja 1' hi dono desseguida.) EussEBio. iQui soch? Olaguer. Sí... la seva vida...

EussEBio. Tinch vintitrés anys. Olaguer. Poch es.

EussEBio. Me dich Eussebio Masriera,

~ 33 —

fà cinch anjs que no tincli mare,

y 's desentraiiya '1 mèu pare

per donarme una carrera. Olaguer. (Malament: un estudiant.) EussEBio. Estudio per notari. Olaguer. (Bè, si, vaja, un perdulari.) EussEBio. Pero ja estich acabant. Olaguer. Es dir que vostè no lè

ni la mès xica rendeta,

y 's vol casà' ab la Pepeta?

Giri full, que no pot sè'. (S' aixeca.) Eus&EBiü. Es que si avuy en lo dia (Alsantse.)

comprench que mòlt pobre soch,

ja puch ten i' dintre poch

una bona notaria. Olaguer. No farém rés: ja 1' hi dich. EusSEBio. Comprench lo tó ab que s' esplica.

iCom que la noya es mòlt rica,

(A ò intenció,)

vol que '1 nuvi siga rich! Olaguer. ^Ella rica? (Sorprès,) EüSSEBio. (L' he afectat.)

Olaguer. ^Rica ella? ^^Góm ho pot créurer

si fà quinse anys la vaig treurer... EussEBio. ^Góm? Olaguer. De la Maternitat.

EussEBio. i Oh! Ment. Olaguer. Vostè m' agravía.

EusSEBio. é,Es dir qu' ab baxa conciencia

vostè r hi nega la herència?

A aquest terreno '1 volia! Olaguer. Í^.Góm haurà pogut sabé'?) Eüssebio. Ja ma prudència 's desboca. Olaguer. Jo 1' hi dich que s' equivoca.

Algú 1' ha enganyat, y ré:

vostè sens dupte, tindrà

en ferse rich. lo sèu nort,

y si ha vist passar la sort

aquest cop 1' hi escaparà. Eusseb:o. No es aixó '1 que '1 mèu cor sent. Olaguer. Torno àdir que s' equivoca. Eussebio. Donant fé '1 notari Roca

féu son pare 'l testament

en favor d' ella, nombrant

à vostè depositari

y tutor, mori '1 notari

y r Arxiu và anà' al instant

al notari Serra : jo

treballo en la notaria,

y sens volguer, ï altre dia

vaig enterarme d' aixó.

Jo he llegit lo testament!

jo sè quan es son valor!

3

— 34 —

j Pepeta ! (Cridant) Olaguer. Fassi 'l favor...

EussEBio. Vull qu' ho sàpiga al moment. Olaguer. Calli. EussEBio. i No!

ESCENA ÚLTIMA.

Dits, RAMON y PEPETA que van sortint.

Ramon. ^.Qué passa aqui?

(Anton aixeca escoltant ah interès , yriira un moment, sense tocar lo, lo medallon que ha quedat sobre V es- criptori, y segueix interessat ah lo que passa.) i Eussebio!

Vina, Pepeta. ^Quéhiha?

Tu no has sigut treta de la Inclusa : t' ho va dí' aquest que respectas are com filla, y que, sens conciencia, vol ferse sèva la herència que và deixarte '1 tèu pare! No '1 creguis, noya.

Aniré avuy à casa 'i Notari, y ho veurém!

Ja pot anarhi. I Ets mòlt rica!

(Tot va bè.) i Ay, ja 'm podré passejar ! (May m' ha faltat bona trassa.) Tornaré! (Se n'vd pel fora,)

(La sórt me passa : fent bé, no m' ha d' escapar.)

Pepeta. Eussebio. Pepeta. Eussebio.

Olaguer. Eussebio.

Olaguer.

Eussebio.

Ramon.

Pepeta.

Olaguer.

Eussebio.

Anton.

FI DEL acte primer.

ACTE SEGON.

La mateixa decoració.

ESCENA PRIMERA.

Sr. OLAGUER dintre P escriptori despatxant à varias per- sonas que portan bultos y altres que se'n emportan. PE- PETA y RAMON, en primer terme, enrahonant mentres dura la operació indicada. ANTON detràs del escriptor ocupat en arreglar y tassar joyas. QUIM y dos MOSSOS contínuament treuhen cadiras de sofà de la sala y se las emportan per la escala. Procuris presentar lo cuadro mès vritat possible.

Pepeta. Tal com V hi dich, desd' ahir no 'm trech lo dupte de sobre. A mi ja m' ho diu lo cor qu' liBig de sè' una gran senyora, y quan lo cor així ho diu... (A Ramon.)

Ramon. Sí: mòlts cops no s' equivoca.

Pepeta. Aquesta nit he somiat veslits de color de rosa y polakas de satí, ab llassos...

Olaguer. (Al escriptori,) Nou y tres, dotze.

(Dant diners.)

Ramon. Noya, jo no sè que dirthi. Olagüer. Y tres, vint: aquí tè '1 compte

(A una dóna qu' ha dexat un farsell y se 'n va.) Ara vostè: ^qué volia? (A ítn altre que figura que 'n desempenya un.) QuiM. Poséulas al carro totas, (Als mossos), y mòlt cuydado al lligar, à íèrlas malbé ab las rordas.

— 36 —

Pepeta. Pero, es estrany que vostè,

amicli de temps, del que 'm fa obras

de pare, no puga dirme

si es cert ó no, lo que contan. Olaguer. Aqui lè '1 que va entregarme.

(Ha anat un moment dintre: torna ah %in farselL)

üonguim los diners de tornas

y '1 valor de 'Is interessos. Ramon. ^.Jo? Tu diràs si 't recordas,

al tenir cincli ó sis anys,

'hont eras.

Pepeta. Tinch una sombra...

de... pero no estich segura^ perquè he llegit tantas cosas de prínceps y de marquesos, y de...

Olaguer. Vaja: estiga bona.

(A la dóna, que se 'n vd.) QuiM. Si es servit; los onse duros. Olaguer. Hem quedat que fòran dotse. QuiM. No hi hem quedat ben entesos.

Desprès, que no son mòlt bonàs

las cadiras, fins n' hi ha algunas

que se 'Is desolava la roba,

de modo qu' unas ab altres,

sols aprofito las moUas. Olaguer. Bè, pero... QuiM. Tinga: onse y mitj,

y prou, las pago de sobras. Olaguer. Gorriente.

QuiM. Que s' hi conservin. (Se vd,)

Olaguer. Fins que surti un' altre cosa.

(Ja hem venut la sillería

de don Geroni: son onse (Contantlos.)

y milj: vaig donarne sis:

per fer ganancia rodona

tinch de dir que hi he perdut ) Ramon. Pues mira: sembla que hi tocas. Pepe' a. Ja r hi dich: lo cor me diu

qu haig de sè' una gran senyora. Olaguer. Donchs te diu mòlt malament

y fas mal si te 1' escoltas.

ïu tèns pardalets al cap

que dia y nit t' ensibornan,

y aixís, mira: óbrals la gàbia

y que volin en bona hora. Pepeta. Pero com va dir 1' Eussebio.. Olaguer. perquè aquest ho ha fet córrer

ja tè d' èsse' una vritat

tot aixó que s' empatolla?

^Veus quins son los resultats

de llegir las novelotas? (A Ramon )

— 37 —

Ramon. I Oh ! i Fan mòlt mal ! Pepeta. Perojo... Olaguer. Vès à la cuyna, ó escombra. Pepeta. Corrent: per ara ho farè:

mes si arribo à teni' probas

de que no sòch lo que diuhen,

en fin, de que no sòch pobre,

ja no farè mès dissapte,

ni agafaré mès 1' escombra:

me farè fer bons vestits,

duré pentinat de moda,

y gorro, y tirabuxons

y, en fin, seré una senyora! (Se 'n vd.)

ESCENA 11.

OLAGUER, RAMON, ANTON trastejant al escriptori.

Olaguer. é,Qué no sents quin picarol?

è,Qué no veus com se 'm desboca? Ramon. Y ben mirat parla bé,

es un dirtho à n"* à tu a solas:

y com qu' ella es cert qu' es rica,

té rahò.

Olrguer. No la té tota ..

Y à propòsit, no has pas dit... Ramon. No s' ha obert la méva boca

may, per contarho à ningú. Olaguer. Si; ja m' ho penso: això es cosa

d' aquell que vol ser notari,

si ben clar va dirho... Ramon. Y donças. ..

Olaguer. Vés 1' home que va inventar'

tot això del papè' y ploma

si 'n va fer de mal... Ramon. Pero... Olaguer Estich que no las tinch lotas...

ja m' ha compromès ben bé

aquell, venint per la nova. Ramon. ^Perquè? Olaguer. Veuràs. . .

ESCENA III.

Dits, ARTURO, vestit de roba mòlt fosca y capa.

Arturo. Déu los guart.

Vinch à empenyarme la roba. Olaguer, Espèrat. (A Ramon,)

- 38 -

Ramon. (Ara qu' anaya

à sabé' com va la cosa.) Olaguer. ^Quínaroba? Arturo. Lo que dach,

tot: s' entén; ménos las botas,

la camisa... Olaguer. Bé, si etcétra.

quan s' ho empenys? Arturo. Ara, home.

Olaguer. ^Qu' es potser, que vol anar

despullat per Barcelona? Arturo. No senyor: 1' hi esplicaré,

pues veig que no se 'n recorda. Ramon. (Si que va llarch.) Arturo. Fà sis mesos

que vaig empenyarli tota

la roba méva d' estiu ,

fins lo barret; ara dot:gam

aquella, y 1' hi deixo aquesta. Olaguer. Bueno, aixis ja m' acomoda,

pero hi perdo si bé 's mira. Arturo. Guàrdim la capa y s' ho cobra. Olaguer. Així, entesos: Y hi faré

una papeleta nova.

^Dú la vella? Arturo. Sí senyor. (Dantli,)

Olaguer. Corrent: Arturo Surroca.

(Llegint y fentla nova.) Arturo. Cregui que ja 'm feya angunia,

com tenim Y estiu à sobre. . Ramon, De manera que vostè

no fa servi' '1 penja-robas. Arturo. jPsé! per mi aixó es un alivio:

així un hom' no desembolsa.

Sòch un xiquet calavera. (Olaguer Jia entrat un moment dins y torna al un farsell

d' un mocador fosch que dona d Arturo ) Olaguer. La papeleta, y la roba.

Entri à aquest quarto à posarse

aquesta, y la qu' are porta,

déixila sobre la taula

que ja hi trobarà. Arturo. Conformes. (Hi entra.

ESCENA IV.

Dits, ménos ARTURO..

Ramon. Seguim la nostra conversa. Olaguer. Si: ja veuràs, fà una estona qu' he rebut una carteta

— 39 -

del notari Serra, ab sobre

dirigit à mi. ^Góm sab

ahoiit visch jo? Ramon. Psé; aquell jove...

Olaguer. Ja ho crech així. Ramon. (La noticia

ha fet efecte ) Olaguer. Llavoras

la he oberta... Ramon. qii es lo que deya?

Olaguer, Ab mòlts modos... Ramon. Se suposa.

Olaguer. Que fès lo favor d' anarhi

à las déu, que '1 despaig obra. Ramon. Oy qu' ara ha tocat un quart,

si vols anarhi. Olaguer. , Per forsa.

Ramon. L' hi tindràs de confessar

qu' ets lo tutor de la noya. Olaguer. i Fuig d' aquí ! ^Que 't creus que jo

dormo à la palla, tanoca?

Aixó sí, m' has d' ajudar. Ramon. Si 'm necessitas, disposa. Olaguer. Veuràs: à mi '1 testament

que va fè' '1 notari Roca,

me feya depositari

de tot lo d' aquella noya ,

mentre no eixís un germà...

es dir: de la noya un oncle

qu' anaba emigrat pel mon^

potser per massa patriota. Ramon. Ja me 'n recordo. Olaguer. Donchs, bueno».

Diré que va eixí' aquest home

y que 1' hi vaig entregar

la noya, 'Is diners, las joyas.

y, en fin, tot lo que tenia. Ramon. Te respondrà, que la cosa

no està arreglada baix lley... Olaguer. Diré que va ser llavoras

que va morirse '1 notari,

y sent la confiansa mòlta,

y portant ell mòlta prèssa

de tornàrsen. . Ramon. Ja es mès bona.

Olaguer. Vam arreglarho d* amich,

creguts de no fer mala obra;

que jo ja averiguarè

aquest germà ahont se troba,

y ho arreglarém com cal.

Passarà temps... Ramon. la noya?

sempre t' es un compromís.

— 40 —

Ramon.

Olaguer.

Ramon. Olaguer.

Olaguer. La noya, ja sabs que corre que va sortir de la Inclusa fa quinse anys. Ramon. Pero; ^cóm consta?

Olaguer. No t' amohinis; aixó ray.

Qui juga no dorm; ja probas m' he procurat, preveyentho. L' home qu' es viu, no 's pertorba; desprès, ja sabs qu' es la mèva, ab los diners tot se logra. (Aquest no mès sab un só y jo una sonada bona). (Si tindrà algun paper fals... Nos previndrém).

Ara, escolla. Te vull demanà' un favor. Digas.

Que ja qu' allavoras ^ tu vares ser testimoni, si convingués, per mès forsa, diguessis qu' es la vritat lo que jo dich, y disposa: si te 'n tinch de deixar déu quan mori, seran catorse. Aixó si que no pucli ferho, es delicada la cosa ; y si 's descubrís, mòlt cara me costaria la broma. Olaguer. Bè, bè: donchs, no t' emboliquis, y sobre tot...

Punto en boca. (Me sab greu haberli dit.) Donchs, veus? per mi millor fóra dí' al notari, qu' es vritat que tèns aixó de la noya: déxala casar y entrégali: ^no t' has fèt ja rich de sobras negociant los diners d' ella? ^Donchs, qué vols mès? Olaguer. las joyas

que tu mateix vas cobrarne una prima? Ramon. Bè: 1' hi dònas

la equivalència en diner... ULAGUER. ; Si que la fariam bona!

Sòch al ball y vull ballar, tocan polka, vinga polka. ; Ja se 'n podria ben riurer! Ramon. Jo ho deya per si 't trastornas. (Passa Arturo, vestit tot hlancli, harret de palla, cor-

hata vermella y un puro en la boca ) Arturo. Entesos: jíins al hiverni (Se 'n vàpel foro.) Olaguer. Veyas si 'n fa de patxoca:

Ramon.

Ramon.

Olaguer.

Ramon.

— 41

Ramon. Olaguer.

Ramon.

Olaguer

Ramon.

Olaguer,

Ramon.

desprès encara diran

que no 'm déu favors lo poble.

Donchs, jo me 'n vaig.

Si m' esperas, V acompanyaré una estona tot anant à cal Notari. No, que tinch d' anà' à la Boria. Hi ha un senyor que vol desferse d' unas quantas Saragossas, y potser no '1 trovaria. Després tinch d' anà', à las onse, à «La Fraternal» que pagan r interès del més que corra, es dir, del qu' avuy comensa. Alsa, noy, cobra que cobra! Si, téns rahò ; no t* entretinguis. ^Tèns los recibos?

Fà una hora

que me 'Is has dat.

Donças, vés; y sigas aquí à las dotse " que sabs que hi ha la subasta. Aixís qu' hagis cobrat, torna : no t' agradi may portar diners de 'Is altres à sobre. (Me 'n vaig à avisà' 1' Eussebio que vinga, méntre ell es fora.) (Se vd.)

ESCENA V.

OLAGUER, ANTON.

Olaguer. Sort qu' ho vaig arreglar bé,

prevenint desde aquell dia

lo que potser suchcehiria..

;Que n' es de bó aquell papè'!

Aniré à casa '1 Notari

y 'm treuré la angúnia fora.

(Mirant lo rellotje estrany que porta,)

i Dos quarts y mitj! Sí: ja es hora

que 'm vestexi per anarhi.

Senyo' Anton, escolti: jo ara

tinch d' anàrmen ; vostè va

arreglant lo que 's vendrà

en la subasta, y prepara

qu' aquell medallon petit

siga, perquè 's vol depréssa,

la segona ó tersa pessa

que 's vengui. Anton. Serà servit.

Olaguer. Dexi del préu ben marcada

nota de tot en la llista. Anton. (Vull probar lo qu' es egoista

per la darrera vegada.)

Ara qu' està ab mi tot sol,

jo r hi volia parlar. Olaguer Digui: ja pot comensar

(Ja veig venir lo que vol.) Anton. Jo, ja veu qu' en tol 1' obeheixo

y que no estich may en vaga,

y per lo mateix que 'm pyga

tot lo que 'm mana cumpleixo.

Si 'm pogués dà' un xiquet rbès

de sou, la paga es mòlt poca... Olaguer. e,Es dir que no obra la boca

que no 'm demani dinés? Anton. Cregui qu' es cert lo que conto ;

sò un pobre vell, sense vista.

Ma situació es la més trista. Olaguer. Perquè sempre ha sigut tonto.

^No varen robarli un dia

la botiga d' argentè'?

Donchs bueno; quedaba bè

no pagant lo que debia.

Lo fet d' naberho robat

era bé prou bona escusa. Anton. ^Q^^ ferhi? Es que no la usa

qui sempre vol viure honrat.

Jo si pogués més faria :

cap sacrifici perdono.. Olaguer. Y- bueno: ^que no li dono

cinch rals y mitj cada dia? Anton. Si : pero avuy no se 'n té

per víurer, vostè conèixiho. Olaguer. Donchs, si no 1' hi agrada, dèixiho

y al sèu puesto un altre, Anton. (Torna al escriptori.) Bé.

(Avuy veuràs, sent jo honrat ,

tu que no ho ets, lo que 't passa). Olaguer. (Potser n' he fèt un xich massa).

Perdoni si 1' he agraviat.

Jo estich content de vostè ;

tassa las joyas, copia,

y 'm recordaré algun dia

de la seva bona fé.

Tinch lo testament pensat,

y no demani ni plori,

perquè desde que jo 'm mori,

encara que m' hi enfadat

are, aixis de primè' antiibio, tindrà, per serveys tan leals,

un diari, psé... de sis rals.

(Lo suscriurè en «El Diluvio.»)

ESCENA VI.

Dits, RICARDO, luego D. GERONI.

RiCARDO. M' alegro mòlt de trobarlo.

Olaguer. ^Que vé à desempenyà' alló?

•RiCARDO. No., sí... no... sí... vinch per çó, es dir, vinch per enterarlo qu' ara à la ruleta hi hà uns crachs de fora, que tenen mòlts diners, y qu' allí vénen per pérdrels tots ó doblà'.

Olaguer. Y bè; iq\ié m' esplica à mí?

RiCARDO. Qu' avuy lo mèu déute esborro. Déxim cinch duros.

Olaguer. Ja hi corro.

RiCARDO. En tenintlos vaig allí.

Jugo; la sórt se "m presenta guanyo mòlt, deprèssa vinch, desempenyo alló. y pe 'Is cinch duros, n' hi tornaré trenta.

Olaguer. 0 bè no me 'n torna cap y ho afegeixo al perdut.

RiCARDO. Pensi...

Olaguer. No siga tossut.

no 'n deixo may jo ; ja ho sab.

RiCARDO. Ja veurà com tot ho cobra.

Geroni. Buenos. (Surt don Geroni pel foro.)

RiCARDO. Veurà com no 's queixa.

Olaguer. jOla! Miri, '1 senyò' 'n deixa. (Per Geroni.)

RiCARDO. ; Bravo !

Olaguer (Aixís me '1 trech de sobre).

Geroni. Digui, digui: ^no ha tornat

aquella bona minyona? Olaguer. No encara. Si té una estona

deixi avuy alló copiat. Geroni. Ara ho faré; un hom no viu,

fent favors.

RiCARDO. ^Donchs, m' hi atreveixo?

CA Olaguer.)

Olaguer. Y home, es clar.

RiCARDO. Si no '1 coneixo.

Olaguer. Vegi '1 senyò' que 1' hi diu.

(A Geroni. Se'n và à vestirse, primera porta dreta,)

— 44 —

ESCENA VII.

D. GERONI, RICARDO, ANTON al escriptori.

Gkroni. íQué m' ha de dí' alguna cosa? RiCARDO. Sí: m' acaban d' enterar

que vostè.. . Geroni. Pot continuar...

RiCARDO. iPsé! veurà; com qu' un hom posa

en dupte, qu' avuy en dia

hi hagi senyor tan després

qu' al véure' un cas compromès... GrERONi. Home: ^sab que m' agravia?

Ja sè à que va : conti ab mi

demanim tot lo que vulga.

^Que r hi passa una trifulga?

l Vol mil duros? RiCARDO. Home, sí.

(Aixó es home generós.

Jo que 'n demanava cinch). Geroni, Miri : jo '1 caudal que tinch

en diners, es fabulós.

Y com, siga pel que siga, tots son per qui 'Is necessiti, i pit y fora! no mediti,

tinch bons sentiments: no estiga.

íQue 'n tè pochs ab mil? Demani.

Seran dos: no s' ha d' abatre.

^,Ne vol tres mil? ^ne vol quatre?

^Què fà parat? Home, mani.

Jo '1 fer bè, tinch per istil.

Vaja contesti: ^qné fem? RiCARDO. Bè ; per çó no renyirém.

Yaja; posin quatre mil.

(Si qu' à bodas me convida). Geroni, Corrent, donchs: no 'n parlém mès.

Quan vulga tindrà 'Is dinés. RiCARDO. Si pogués ser, desseguida:

;ey! s' entén, si no pot sé',

dónguimen ara una part

y 'Is altres demà ó més tart. Geroni. M' es igual, si 1' hi vè bé

are anà' à formalisarho

sobre alguns valors que tinga

ó bè alguna finca, vinga;

ja podem anà' à arreglarho.

Y avinguts per V interès me té à sa disposició.

RiCARDO. Y è,vostè es aquell senyó'

que m' ha dit qu' era desprès?

— 45 —

Geroni. ^Qu' lio dupta?

RiCARDO. No haig de duptarho,

si aixís las manyas oculta. Geroni. Home, miri que m' insulta. RiCARDO. Vostè lo qu es un avaro. Si jo aixis volia liabè' lo diner que demanava, ja per rés necessitava veni' à cansarlo à vostè. Gehoni. Es à dir que vostè 's creya que jo r hi daria aixó sense hipoteca, ni... jBó! No tenia mala ideya. RiCARDO. L' hi parlaré írancament, jo no 'n necessito tants. . N' he volgut demanà uns quants; pero he vist senzillament que vostè se m' ha brindat, qu' ha dit que s' agraviaria, y ah franquesa, jo ho sentia. Geroni. Donças, equina cantitat

me demana? RiCARDO. Poca cosa.

Quatre ó cinch duros. Geroni. Bé; vaja;

si 'n respon ah una alhaja, conti ah ells. RiCARDO. j Y encare gosa !

Compendià '1 que m' importuna quan V hi hauré participat qu' ab mòlt pocli temps m' he gastat tota la mèva fortuna. Geroni. se *n alaba potsé'

desprès qu' ha sigut un tonto? RiCARDO. Sí, vaig serho, y no m' afronto: comprench sempre que '1 dinè' s' ha d' estimà' en poca cosa; pero vaig portarho jo al extrèm, y à tc't aixó vostè es r extrèm que s' hi oposa. Y aquest extrèm oposat mòlt mal à fer bé s' aplica, perquè ab ell, fins perjudica à tota la societat. Jo, gastant entre nosaltres, lo méu, Uensantho 's pot dí', sé que '1 mal 1' he fét à mi, vostè no, que '1 fa à los altres, Vostè fingint caritat que, profanantla, anomena, es insensible à la pena, deixa diners al fiat sobre valors que conserva

qu' aixó al fí no fóra rés, • pero ho fa per r interès

excessiu que s' hi reserva!

Ho fà, perquè ab capital

aumentat hasta r e.ccès,

podrà deixar mès dines,

es dir, podrà fer mès mal,

perquè interès mes pujaL

voldrà cobrar cada dia.

à aixó 'n diu filantropia? • d' aixó 'n diu caritat?

^ Vostè es qui pel bè s' incita,

compassiu? |Mentida! ï^o.

Vostè es un explotadò'

de tothom que '1 necessita! Geroni. (Casi bè ho ha endevinat). RiCARDO. Comprench qu' ab 1' altre s' avingui. Geroni. Ara anaba à dirli : — Tingui

( Ensenyant quatre duros.)

los diners qu' ha demanat ; —

y no ho faig, sacrificantme,

perquè , aixis ja que vostè

m' ha insultat ab mala fè,

lo castigo, violentantme.

Rès, com duptar sens motiu

del mèu bon cor, m' agravia.

Veyam si ara, un altre dia,

no 'm dirà caritatiu.

(Se 'n va per la 2.^ porta.)

ESCENA VIU.

RICARDO, ANTON, luego ROSETA.

RiCARDO. Ara recordo que 'n Plà

me va dir que 'm deixés vèurer,

perquè com dilluns va tréurer

la rifa, 'm podrà pagà'

vuyt duros que 'm quedà à déurer.

Ja estich salvat; nada, nada.

i A cobràls y cap al joch !

^Hi aniré?... i que penso poch!...

íBà! Per última vegada

vull anà' à probar fortuna.

Roseta. (També aquell jove es aqui).

(Surt pel foro.)

RiCARDO. (Aquella noya d' ahí;

per forsa n' hi passa algunía. M' agrada y... |oy! que no 's pensi que sò informal, perquè ahí r hí vaig prométrer veni'...)

— 47 —

Roseta. (No hi es). (Per Olagner.)

BiCARDO. Escolti y dispénsi.

Alió no và pogué' ser

per mès que vareig volerho:

la bola 's va ficà' al cero

y tot va ser pel banquer.

Me 'n torno correns allí;

y si un xich la sort me guia,

jo à vostè hi tinch simpatia

y pot disposar de mi. {Se 'n va ]oel foro.)

ESCENA IX.

ROSETA, ANTON al escriptori, luego OLAGUER vestit per sortir.

Roseta. [Malaguanyat qu' à lo jóch

tinga sa ditxa confiada!... (Pauseta.)

Avuy ja estich animada ;

trevallarè, y dintre poch,

ma voluntat mòlt gran es,

y vindré pel medallon.

i Ah! Ja vè. Olaguer. (iVatúa '1 mon!)

. ■ (Surt y la veii.) Roseta. Aquí V hi porto 'Is dinés. Olaguer. (^Qué dich? me' n hagués anal;. ) Roseta. Que me '1 conservi suplico,

y per mès que 'm sacrifico,

porto tot lo qu' he cobrat. Olaguer. Me sab grèu... pero 'Is dinés

que 'm dóna, no 'Is puch admè.re'..

tinch de pagà' alguna lletra...

me vénsen uns pagarés... Roseta. ^Quèvoldir? Olaguer. Que com que fà

• tres mesos que m' ho va dú',

y haig de tréure' de cada hd

lo que pugui arreplegar... Roseta. Digui per' Déu... Olaguer. Quelajoya,

avuy, com ja ha caducat,

se vèn: m' hi veig obligat,

y cregui qu' ho sento, noja.

Si pot ferho, donguis pressa

y à desempenyarla vinga. Roseta. Pensi que... Olaguer. No m' entrelinga

perquè vaig un xich depréssa. Roseta. jDèumèuI

Olaguer. Jo tinch mòlt bon cor,

T la paraula trencada

r hi serà recompensada.

Quan senti à di' que m' hi mort,

enteris del testament

T per vostè, si no 's queixa,

sempre hi trobarà un deixa

que 'n tindrà pel passament.

(Se 'n tà pel foro.)

ESCENA X.

ROSETA, D. ANTON, lue-o GERONI.

Roseta. ; Oh ! Se 1 vendran. ; Mare meva !

Ja ningú 'm lè compassió! Geroni. Tot ho sè, y en equí sò

per calmar la pena teva. Roseta. ; Ja ho comprench ! Geroni Sòch mòlt després.

y encara que no n' ets digne,

si vols ..

Roseta. No. Vostè es indigne

de que jo 1' hi admeti rés. Geroni. lEs dir, que tras del favor

ancare vens à insultarme? Roseta. Si s' atreveix à parlarme

del seu pervertit amor,

ara que no dech tenirli

cap btenciò. ;qué faria

desprès si aixó V hi admetia !...

No vull tenir rès qu' agrahirii

Voldria que ni 'm parles

y vol qu' ara jo 1' hi prengui...

;AhI No, no. ; Primer que 's vengui! Geroni. No he volgut saber rès mès.

(Se n torna al quario.)

ESCENA XI.

roseta, ANTON al escriptori, laego EUSSEBIO.

Ro^ETA. Veurè à los mèvas amigas.

las enternirè ab mas llàgrima-,

y miraré si, entre totas,

recullo '1 dinè' que 'm falta.

: Và d sortir ij véu d Eussehio.) EussEBio. (Ja ha sortit).

Roseta. íÇué veig? ;L' Eussebiol

EüSSEBio. ; Roseta!

— 49 —

Roseta. No t' ho pensavas.

EusSEBio. qué véns? "Roseta. A lo qup. tu

deus venir.

EussEBio. (è,Sabrà '1 que passa?)

Roseta. Potser vas creurer que jo, al quedar desamparada , te podia rebaixar si ab mon amor continuavas.

EussEBio. é,Pt3rqué ho dius?

Roseta. Perquè del dia

que va posarse malalta la que Dèu tinga en la glòria, la qu' à mi m' ha fèt de mare, habent jurat lo contrari, no se t' ha vist mès à casa.

EussEBio. i Roseta!

Roseta. ^Unacusidora que nit y dia trevalla qu^ es per qui tindrà carrera? Mòlt ben fèt.

EussEBio. ^ i Oh ! No: i t' enganyas!

No es aixó ; es una disputa que vaig teni' ab lo mèu pare, y un cop ja siga ben libre tornaré. (Si sortís 1' altre tot se 'n anava à rodar).

Roseta, i Ja comensava à estimarte!

EussEBio. Roseta, tu considera...

Roseta. Sort que no més comensava! Vetaqui '1 que sabeu fer: véure una noya, parlaria, ferli potser sentí' amor y al fi, trencar la paraula. Mes ja del·lu m' hi olvidat. i Encara no t' estimava!

Eussebio. Ja sabs que jo t' aprecio , Roseta, tingas confiansa.

Roseta. Aixó si: j tothom m' estima, tothom, y, sòch desgraciada!

Eussebio. Pero bé: ^perquè ets aquí?

Roseta, j Perquè m' hi ha dut ma desgracia! ^Recordas aquella joya que cada dia besava?...

Eussebio. Lo medallon que...

Roseta. jSí, Eussebio!

Se vendrà aquí en la subasta. avuy perquè fa tres mesos que vareig vení' à empenyàrmel, per pagar la malaltia de la que 'm feya de mare!

Eussebic. Ho sento perquè ara 'm trovo que no puch desempenyàrtel...

4

— 50 —

m' ha dut gastos la carrera... Roseta. Rés te demano. Mil gracias. EussEBio. No voldria que 't pensessis... Roseta. No: ; ja estich acostumada

à 'Is desenganys de la vida!

Pensa sols, si la desgracia

vol qu' avuy perdi la joya,

que la que desprécias ara

la pert per salvar sa honra;

que, si avuy la joya 'm falta,

puch pendrer, de no tenirla,

consoladora venjansa,

guardant sempre en ma memòria,

lo recort de 'Is que van darmela;

mentres que si, per tenirla,

un dia ï honra 'm fallava,

sè qu' ab rés, ni ab cap idea

consolaria mas llagrimas.

; Aixó es lo que 'm diu lo cor

escoltant la véu de 1' ànima,

y aixó es lo que m' aconsella

desde '1 Gel, la mèva marel EussEBio. Esplícam... Roseta. No m' entretinguis.

EussEBio. Roseta... Roseta. Ni una paraula.

^Se 'n vd pel foro.)

ESCENA XII.

EUSSEBIO, ANTON, luego PEPETA.

EüSSEBio. ^Qué deu ser? j Pero esta clar

que si jo m' interessava

per ella, aquesta ho sabria

y jadèu herència! ; Adéu ganga!

jPepeta! no tinch franquesa (Cridant,)

per ficarme per la casa.

i Pepeta ! é,'Hònt es la Pepefa? (A Anton.)

^Vol fè' '1 favor d' avisaria? Anton. Jo no 'm moch del escriptori. EüSSEBio. (Es cert que hi sembla una eslàtua).

; Pepeta!

Pepeta. (Surt.) j Eussebio ! ^Qiié 'm contas?

Digas, esplica '1 que passa :

é,quinas noticias me portus? Ja sòcli rica ? EussEBio. No : no encara ;

pero ho seràs dintre una hora. Pepeta. ^Vols di', Eussebio? ^No m' enganyas? EusSEBio. No; perquè '1 notari Serra

— 51 -

que s' ha enterat de la farsa,

fa poch ha enviat à buscar

al que volia esplotarte.

y ara hi ha anat. Pepeta. ^Donchs, quan torni

ja deuré ser iot' un' altre? EussEBio. i Vaya!

Pepeta. ; Aixis ja sòch felissa!

i Ja tinch tot lo qu' esperava!

D' aquí un més nos casarém. Eussebio. Si, vaja: fés lo programa. Pepeta. A la Mercè, per supuesto ;

farém tocar las campanas,

y 'Is cotxes arribaran

de cap à cap del carrè' Ample. Eussebio. ^ Tots de dos caballs ? Pepeta. S' entén:

y 'i cotxe qu' aném nosaltres

vull que hi hagi aquellas mollas

aixís, que, penjant, 1' agaantan. Eussebio. lAlsa! j Aixó ni una marquesa ! Pepeta. i Ah ! Si, si: ^donchs què 't pensavas?

Desprès farém lo refresch. Eussebio. ^Ahònt, à la fonda? Pepeta. A casa ,

perquè ja tindrém un pis

de vuyt balcons en la Rambla. Eussebio. ^Be vuyt balcons? Ni V Orient. Pepeta. Y tribuna y balconada.

Per çó vull celebrà' allí

la boda. Eussebio. jBé! Pepeta. ^No reparas

que p«drém donarhi un ball

com los que dava la Dama

de las Gamelias? Eussebio. Vés dihent.

fJa t' escursoré las alas). Pepeta. Y no hem parlat del vestit,

ni la mantellina blanca...

ni de las joyas. \ Uy, uy,

quina feyna se 'm prepara! Eussebio. Bé, d' aixó ja 'n parlarém:

bé prou temps encara hi falta. Pepeta. Es que tot te de ser bo. Eussebio. Y ho serà, no 'n pàssis ànsia. Pepeta. Jo no vull portar res cursi.

Aixó, sí : vnll que las criadas

sempre 's presenlin conforme.

^Quàiitas ne pendrém? Eussebio. Tres, vaja.

Pepeta. 0 quatre. Tu, ^y del lacayo

que no n' liem parlat encara?

^ 52 —

è,perque bè tindrém cotxero? EusSEBio. Sí: duran levita llarga,

y barret ab escarpela

y gran corbata prisada. Pepet A.. Y aixís nos passejarem... EusSEBio. iRepapats! Pepeta. ^Si 'ns passejavam

montats à caball , qué í sembla ? ussEBio. Que podriam mòlt ben caurer. EPETA. Aixís ab cotxe, ó à péu

de brasset, aixís. (Fent hrassef,)

KussEBio. Ab gràcia.

Pepeta. Yejam, passejemse un xich?...

( Se passejan al garl·o per V escena.) EussEBio. f; Paciència !) Pepeta. [Quíngarbo! EussEBio. ;VayaI Pepeta. iQue 'n fem de goig! EUSSEBIO. Mòlt.

Pepeta. Y aixó

qu' ara no vaig arreglada.

(Arriba Olaguer y los véu.)

ESCENA XIII.

Dits, Sr. OLAGUER.

Olvguer. Vamos... vagin continuant.

Pepeta. jLo pare!

Olaguer.. ^ Qué significa? ..

EussEB.o. Tal com véu.

Pepeta. òQ^^ ^òch rica?

EussEBio. ^ Qué 'm contesta?

Pepeta. ^Quànt tinch? ^Quànt?

Olaguer. Mira, mira 'Is mèus herèus. (Sorna.) EusSEBio. Es dir que 'm contesta al fi... Olaguer. Que surti al moment d' aquí, y no bi torni à posà' 'Is péus. Pepeta. ^Y aixó?

Olaguer. Vinch de cal Notari.

EussEBio. Y ell enterat d' aixó d' ella diu...

Olaguer. i Que vostè es un trapella!

EussEBio. Cuydado. . Olaguer. jUn estrafalari !

EussEBio. Provas.

Pepeta. Ab dret las demanas.

Olaguer. Ni vostè es tal dependent,

ni ell ha tingut d' escribent

may cap Eussebio, ni ganas. Pepeta. ^Y aixó es vritat?

— 53 -

EüSSEBlo. Es vritat:

no sò '1 dependent que diu,

mes sò arnich del que hi escriu

y ell es qui me 'n ha enteral. Olaguer. ^Veus? Ja hi trova un' altre maula. Pepeta. ^Es dir que torno a ser pobre? Olaguer. Gom sempre. EusSEBio. No. Rahò 'm sobra

per sostenir ma paraula. Olaguer. Cuydado que no m' alteri. EussEBio. Jo sò amich del dependent... Olaguer. Donchs, à n' aquest escribent

vagi y digui que 1' enteri:

ja veurà com tergiversa

lo que fins ara 1' hi ha dit,

perquè es ell qui alli ha sentit

tota la nostra conversa.

Vagi, y si la vritat clara

r hi diu, veurà '1 que va ser

y compendrà '1 gran paper

ridícul qu' està fent ara. Elssebio. Pensi que, si es mèu 1' afront,

no tinch la culpa de 'Is passos. Pepeta. ^Es dir que no duré llassos,

polakas, ni polisson?

^Es dir que no es cert al fi? (Somicant.) Olaguer. ^Pero bè, que significa? Pepeta. [Que jo ^m pensava ser rica! (Plorant.)

j Y no ho sòch ! j Y 'm vull morir ! Olaguer. Corrents, allí à fè' '1 dinà'

y prou de papererías. Pepeta. Jo no viuré gayres dias!

jla tristesa 'm matarà 1 fSe 'n va ;plorant.)

ESCENA XIV.

Dits, menos PEPETA.

Olaguer. Està content del disgust

qu' ha porlat à casa méva? EusSEBio. (^Serà aixó una trama séva?

Pero... ^cóm? ^ Si ho troba just

lo notari?...) Olaguer. òQiié rumia?

EusSEBio. (Jo ho sabré.) Que si he sigut

temerari, m' hi ha mogut

sols la méva simpatia

per la noya que mirava

desgraciada al costat sèa;

pero ara veig T error mèu,

comprench que m' equivocava,

54 —

y aixís ja no tinch que dirli

rès mès, sino que dispensi

pel qu' ha passat, y no 's pensi

que '1 motiu de contradirli,

hagi sigut r interès

de viurer jo rich ab ella:

es per mi màxima vella

qu' es felís lo qui es després.

De 'Is diners, si bè s' observan,

prevenen los mí^ls socials, (Marcat.)

y hasta mòlts fets criminals

altre móvil no reservan

que 'i dinè', 1' ambició ruhí

qu' en los cors mesquins b' enllassa.

Passiho bè. (Sabrà '1 que passa,

aixís que 1 vegi, '1 padrí.)

(Se 'n vd pel foro.)

ESCENA XV.

OLAGUER, ANTON al escriptori.

Olagüer. Si. tè rahò... 1 diner domJna

y fà mòlt mal ; també ho trobo:

pel diner hi ha qui fa un robo;

hi ha, per ell, fins qui assesina.

Hi han homes per tot molt sants

y pel diné son dimonis;

ell esguerra matrimonis

y fa renyir molts germans.

Pel dinè 's perden senyoras,

pel dinè 's fan diputats,

y per ell en las ciutats

s' entretenen las milloras.

Lo diner fa tornà eterns

plets qu han de durar dos dias ;

ell... allarga malalLías ,

y hasta destrona goberns.

Donchs, si fa aquestas desgracias

y altres moltas, lo dinè,

ben mirat jo faig molt bè

y tots m' han de dar las gracias;

perquè jo, ab lo gran afany

de tení y desar diner,

bè es clar que faig presoner

à qui causa tant de dany.

Sí; perquè per presó d' ells

tinch una caixa de ferio

y si no hi caben , n' enterro,

y aixis evito 'Is tropells

que podrían motivà ,

— 55 —

j no hi pot haber qui negui

que com mès dinè arreplegui ,

menos desgracias hi haurà.

Se 'm dirà que se 'n acunya

de nou , pero si Dèu fès

que tot ell à mi vingués ,

no fóra la època llunya

de que , tenintlo tot jo ,

no hi hagués qui 's desconsoli

y fòs... una bassa d' oli

aquest mon de confusió

per las intrigas traydoras

motivadas pel diné

que jo guardaria bè;

y tindriam allavoras

qu' à mi, jser perjudicial

y criticat per sistema ,

se 'm deuria 'l gran problema

de la Pau Universal !! (Pausa.)

Aixó es cert ; pero '1 cas es

qu' alló de casa '1 Notari

no ho he arreglat ab Y anarhi.

Hem quedat que 1' hi enviés

la fulla qu' he dit tenia :

que indagaria '1 germà

ahont es , y si 's pot trobà ,

venint ell , s' arreglaria.

Ab aixó passarém mesos ,

y ho arreglarém al íi...

Ab dinè he pogut sortí

de cassos mès compromesos.

Enviémli , ja que 'm demana

la fulla ; crech qu' es allí

al escriptori.

(Obra un calaix del escriptori y busca.) Es aquí.

( Trovantla , y se la mira.)

Corrent, i Senyo Anton! Anton. ^Què mana?

Olaguer. Miri, en habent subaslat, (DantliJ

porti aixó à casa '1 notari

Serra : ja té de passarhi ,

y torni en habent dinat. Anton. ^.A-hont viu? Olaguer. Aprop de vostè.

Gassadors, vuytanta sis ,

penso qu' es al primer pis. Anton. (Aixó 'm faltava sabé.)

— 56 -

ESCENA XVI.

OLAGUER, ANTON, luego RAMON.

Olaguer. Aixís aquesta cuestiò

ja la tinch mitj arreglada.

(Surt Ramon ah lo mocador plé,. Ramon. Ja soch aquí de tornada. Olaguer. ^Qué tal? ^Ja has cobrat alló? Ramon. 2,Que no 'm veus tot carregat

de papers de plata? Olaguer. í Bravo!

Porta , porta. (Passa detràs del despaig y desembolica papers,) Ramon. Y ara alabo

mès aquesta societat.

;La Fraternal I Bonich nom

qu ab justícia se 1' hi posa,

perquè sembla que 's proposa

que s' enriqueixi tothom.

Si aixó dura poch temps mès

tindran de ferhi murallas,

perquè talment hi ha barallas

per abocarhi dinés.

Hi ha en los sócios de la Junta

cada dia mès confiansa ,

y veyent que creix y avansa

lo capital que s' hi apunta,

no volent ganancia taota,

ara, desd' aquest moment,

jUO daran lo cent per cent,

daran V any, lo cent cincuanta !! Olaguer. ^Qué dius^home? Ramon. jOh! Y desprès

encara V aumentaràn. Olaguer. Veuràs ; quèdat esperant

que m' hi duràs mès dinés

per tres mesos: mès egoista

no vull ser, que devegadas

los diners pegan voladas

y àlo millò 'Is perts de vista.

ESCENA XVII.

Dits, D. GERONI, luego D. PAU y COMPRADORS.

Geroni. Sembla que s' acosta 1' hora. Olaguer. Que tal, ^ja tè alló copiat?

Geroni. sí ; y es sobre de la taula

per quan ho vulga mirar. Ramon. ^ Ja has anat allíV (A OlagicerJ

Olagi'er. Es clà, home.

Ramon. qué tal?

Olaguer. Ja està arreglat.

Ramon. (;0h! tinch de véurer Y Eussebio,

perquè aixís no hi pot quedar.) Geroni Y '1 medallon, jo suposo. . Olaguer. Ara, estigui preparat.

Serà la segona pessa

de lo que 's subastarà. Geroni. j Bravo! Avuy aquella noja

veurà si tinch lo cor gran.

L' hi compraré : 2, qué ï hi sembla? Olaguer. Que ja es generositat. Geroni. Jo ho crech: joh! per cops d' aquestos

vingui à mi. Ramon. Vagin entrant.

Son compradors que ja vénen

per la subasta. (N' enlran pel foroj

Geroni I Ajajà !

(Surt D. Pau, vell, de levita y harret de copa.) Pau. Déu los guart à tots. Ramon. Entri, entri.

Olaguer. iQxxq tal ho passa, don Pau?

( Surt del escriptori, y luego M torna,) Pau. Jo, ja ho véu, sempre en subastas,

per fer las ventas legals. Oi>AGUER. Es lo corredor de número. (A Gerani,) Geroni. Hombre, celebro. Mirant

si surt conveniència. Pau. Y sí, home; ^qué s' hi farà? Olagueïi. Es un protector de 'is pobres,

com jo. (Presentant d Geroni.)

Pau. (Encaixant.) W honra sa amistat.

^Tenen hora ?

[Geroni y Olaguer miran lo rellotje.) Geroni Son las dotse.

Olaguer, Son las onse en punt. Geroni. jOh ! j Gà !

Aquest rellotje 1* hi atrassa. Olaguer,. Lo sèu que và adelantat. Geroni. Fàssishi dà una mirada. Olaguer. La méva àncora es com sà. Geroni. També la méva, y quan queyan

las nou de la Catedral... Olaguer. jOh! 'L méu và ab Santa Maria. Pau. Callin, que ja esta esplicat.

Los rellotjes públichs sempre

van una hora desiguals.

Lo cert es que son las dotse,

com ho diu r habé' arribat

— 58 —

los compradors, y à mí 'm sembla

que podriam comeiisar. Olaguer. Ah, sí, sí, com vostè vulgui. Geroni. Per mí millor. Olaguer. M' es igual.

Pau. Vàginme donant las prendas,

que jo ja aniré encantant. Ol^vguer. i Senyò' Anton ! Geroni . (D' aquí una estona

tindré la joya en las mans.) Pau. Un farsell de roba blanca, (Que A?iton V hi dona. Lo desplega y posa pessas sobre una cadira ó tauleta.)

que tota à la vista està.

S' estima en divuyt pessetas.

l Qui diu mès ? Olaguer. (Detràs de V escriptori. jMivin. qu ho val. Pau. Divuyt pessetas, divuyt pessetas, etc. (*) (Mentres se dihuen los següents versos, fins que s' in- dica^ lo corredor va dihent d mitja veu lo que 's tro- ba al peu de la plana.)

ESCENA XVIII.

Dits, RIGARDO y luego ROSETA.

Ricardo. Senores, entro triunfant. (Cridant,) Olaguer Calli, home, que ja subastan. Ricardo. ; Vaya un modo de guanyar !

j Doscents duros ab un' hora ! Olaguer. Bè, veurà ; parlém à pams.

^Quévol?

Ricardo. Tot lo mèu que tinga,

y aixó ja s' ho pot quedar.

(V hi dona las papeletas.) Olaguer. Miri, ja ho anava à véndrer. Ricardo. He tingut una sort gran.

Si no hagués tingut d' anàrmen deixava à tots sense un ral. ^Véu? Si 'm 'guès deixat los durc»«,

(A Geroni.)

los hi tornava, y en paus. Geroni. Fugi, home, fugi : disposi, ja sab que tinch lo cor gran.

(*) Pau. (Divuyt pessetas y un ral, divuyt pessetas y un ral, divuyt y un ral à la una, à las dugas ; y mitja ; divuyt y mitja à la una : dinou : dinou pessetas à la una, à las dugas, dinou pessetas y mitja à la una: dinou pessetas y mitja. Vint; vint pessetas ; y mitja; vint pessetas y mitja, à la una, à las dugas. Vint y mitja. \ A la una., à las dugas... à la tersa !

— 59 —

Olaguer. ^Qu' està per mí ? Jo 1' espero. RiCARDo. Si senyor. Olaguer. ^Veu? Tot plegat...

RiCARDO. Son cent vint duros, corriente.

Aquí tè '1 compte cabal. (Los hi dóna.) Pau. Vint y mitja và à las dugas,

à la tersa, es sèva. (Un comparsa se queda la roòa blanca y và d pagar d Olaguer.)

RiCARüO. [Posantse lo que diu,) lAjà! Ja torno à portà' '1 rellotje, cadena y anell, com cal. Pau. Aném ara à un* altra prenda.

Un medallon ab brillant! {Lo te d la md.) Roseta. (;A1i!) [Entrant pel f oro.)

Geroni. fAquest es lo que jo espero.)

Pau. Doscentas pessetas val! Roseta, i Ah ! Senyor, jo 1' hi suplico ;

i no me '1 vengui per pietat ! Ricardo. (lAltre cop aquella noya!) Geroni. (No V hi val aquest plorar ) Roseta. ; Es lo que jo mès estimo,

no tinch altre capital ! Pau. i Filla, jo qué vol que hi fassi ! Roseta. \ Es lo únich recort sagrat

que conservo, no me '1 vengui! Olaguer. Tiri endavant. (A D. Pau.)

Ricardo. No 's vendrà!

Entreguim la papeleta, y 1 desempenyo al instant! i Oh ! Gracias"

Roseta. Geroni. Olaguer. Ricardo. Olaguer. Pau.

è,Cóm?

No pot ferho.

per qué?

Perquè ja es tart. Quan la prenda està encantada no hi ha dret à reclamar. Ricardo. Donchs llavors, é,quín recurs queda? Olaguer. Compraria. Ricardo. Bè. Geroni. (M' he salvat.)

Ricardo. La compraré encar que siga

al doble de lo que val. Geroni. Si aixó pensa, V hi adverteixo

que 'ns ho haurém de disputar. Ricardo. Vostè vol. . . Roseta. Sí : ell es la causa

de tot lo qu' està passant ; pues, perquè jo no accedeixo al sèu amor criminal, vol ferse sèva la joya per obligarme ab mal art. Ricardo. Confio que serà mèva.

— 60 —

Roseta.

RiCARDO.

Geroni. Olaguer. Roseta. Olaguer. Pau.

Es mòlt rich, y '1 vencera.

(Ap. d Ricardo.) Calli, que '1 tinch per avaro ab lo pocli que hi he parlat. (A2k d Roseta.) iQné fém ?

i Avant la subasta !

Si fòs egoista ! ;

; Don Pau ! Doscentas pessetas volen pel medallon ab brillant! Y vint.

Y trenta.

Y cuaranta. Doscentas cuaranta 'n val! Trescentas.

I No m' atorroUa ! Trescentas cincuanta van. I Dèu mèu!

Dono quatrecenlas. Quatrecentas!

; No s' abat! i Quatrecentas, quatrecentas ! l Pero no m' humiliarà ! i Pietat!

Jo 'n dono cinchcentas, j Cinchcentas !

(Mòlt ha pujat.) Miri que ja no tè quartos. ^ 'Ap. d Ricardo.) Ja tinch las joyas, i qué hi fa ? Cinchcenta pesseta à la una! Siscentas. (Vagi empenvant ) (Donant las joyas dissimuladament d Olaguer , pties sempre Ricardo lia estat prop de V escriptori y Ola- guer dintre.) Pau. Siscentas pessetas dònan! Olaguer. (Negoci per mi.) Pau. Ja val

siscenta pesseta, à la una! Geroni. (Casi ja es massa donar). Ricardo. (Cedeix.) Pau. Siscentas pessetas!

Roseta. jVúlgahoDèu! ( Pau. i Siscentas !

Ricardo

Geroni.

Ricardo.

Geroni.

Pau.

Ricardo.

Geroni.

Roseta.

Ricardo.

Pau.

Geroni.

Pau.

Geroni.

Roseta.

Geroni.

Pau.

Ricardo.

Olaguer.

Ricardo.

Pau.

Ricardo.

[Ap. d Roseta.) Ap d Ricardo.)

(Vaig

à abàtrel del tot.) Setcentas. [Don Geroni que fins ara ha pensat, se decideix.) Geroni. No, donchs ; no se '1 quedarà. Setcentas pessetas dònan I ; Vuytcentas !

; Oh, no, pietat !

Pau. Geroni. Roseta. Pau. Ricardo Pau.

í Vuytcentas !

(Ja desconfio.) Vuytcentas pessetas ja!

RiCARDO.

Pau.

Roseta.

Pau.

Geroni.

Pau.

RlCARDO.

Olaguer.

RlCARDO.

Pau.

Geroni.

RlCARDO.

Roseta. Pau.

— 61 Noucentas.

Que van à la una! i Compassió !

Noucentas van! í Mil pessetas !

I Mil pessetas,

à la una !

(M' ha guanyat.] (Ara sí que no tè cuartos.) Ab quin gust, aquest instant tota la mèva fortuna me tornaria à gastar ! I Mil pessetas, que 's remata 1 Home, ^ que ja s' ha cansat!

[A Geroni.)

I Infame !

iDèixil!

íA la una !

(Detenintlo.)

\ A las dos ! Roseta. I Oh !

RlCARDO. Calmis, ja

lograrè jo que *1 recobri. Roseta. \ Mare mèva I Pau. Ja es sèu!

[A D. Geroni que và d huscarlo.) RooETA ; Ah !

(Se desmmja en hrassos de Ricardo,) RlCARDO. ; Nos veurém ! Geroni. Quan vostè vulgui.

Olaguer. Vingui, vinguim à pagar. Geroni. Ja es mèu.

{Mirant ah satisfacció lo medallon.) Olaguer. Tot à Ral per duro!

i Si siguès DURO PER ral! [Miraiit y remenant los mòlts diners que te sohre lo escri;ptori.)

FI DEL ACTE SEGON.

ACTE TERCER.

La mateixa decoració.

ESCENA PRIMERA.

Senyor OLAGUER y Don GERONI.

Geroni. ^Es dir, doncas, qu' es aquí encara , la noya aquella ?

Olaguer. Psé; ja veurà: m' ha fet llàstima. Gom qu' allavors de la venta r hi ha donat aquell desmay y desprès qu' ab una esencia r hem retornada, s' trobava molt malament la pobreta , no hi permès que se 'n anès ; hem enviat à buscà un metje, desprès , al apotecari r hi hem portat una recepta, y veliaqui: are descansa al cuarto de la Pepeta.

Geroni. Ja ha estat cumplert.

Olaguer. &Que vol ferhi?

Un hom no tè '1 cor de pedra.

Geroni. ^ Y vol dir qu' es compassió tot aixó qu' ha fet del metje y de feria quedà aquí?

Olaguer. Si que ho es.

Geroni. Ja V entench, mestre.

Olaguer. ^Q\ié entén?

Geroni. ò^oI que V hi endevini?

Olaguer. Sí senyor.

Geroni. Donchs , ab franquesa:

— 63 —

Guan se ven aquí una cosa ,

segons diu la papeleta

y la lley mana , à lo duenyo

que va dú à empenyar la prenda ,

se r lli ha de dar lo que sobra

del valor que va dar d' ella

vostè cuant se và empenyar,

deduhint d' aixó que resia

los gastos de corretatje :

Y com que la joya aquella

que s' ha venut fa dos horas

ha pujat à mil pessetas,

vostè aprolita '1 desmay

y '1 demés, per desprès treuier

del pico que tè de dar

à la noya, la recepta ,

la visita del doctor

y en fin, hasta la molèstia

qu' ha donat tenintla aquí ,

y aixís, d' aquesta manera,

vostè, fent una obra bona,

hi tindrà una ganancieta. Olaguer. Ah, no, no : cregui que no. Geroni. Vamos, vamos... Olaguer. (Gom ho encerta.)

GiíRONi. Pero si à n' à mí 'm fà un bè.

Quan mènos diners tinga ella,

mès me pot necessitar ' Oi^AGUER. Sí, donchs, vamos ab franquesa.

Ho he fet per çó, no Y hi oculto.

Vostè ja es de la carrera. Geroni. La caritat ordenada

per un mateix se comensa. Olaguer. Estèm ab lo nostre dret. Geroni. En quant à fer bè, à mí *m sembla

que ja 'n faig en ocasions Olaguer. Jo 'n faig, y sempre vull ferne.

i Hasta sent mort! Per llavoras

à tothom prometo deixas. Geroni. Corrent: are jo me 'n vaig

al carrer de las Donçellas

també, ^ sab ? per uií favor.

Veji si en aquí m' espera

aquella noya, vindré ■

à mitja tarde per vèurerla! Olaguer. Jo la pogués fer quedar

vuyt dias, ganancia neta. Geroni. ; Disposi, donchs, y à la vista,

senyor Olaguer ! Olaguer. Corrienta, h don Geroni. Encaixant.)

Geroni. ^Està content

de... (Senyalant cuar tos,)

OlaCtUer. Disposi y donguim feyna. Geroni. (Veyam si, tenint la joya, ^ logro rendiria. jPobretal)

(Se '/i l'd pel foro.)

ESCENA II.

OLAGUER, luego ROSETA.

Tetaqiü un home que jo no r eiitench: segons com. sembla interessat, t segons, los diners talment los llensa. Bè : deu ser que no li dolen per la seva conveniència. ;Y "1 senvò' Anton no ha vingut aquesta tarde : y 's queixa I iPepeta! Cridant. ' Tinch cl* arreglar los comptes y la fassesia qu' ha quedat ab la subasta. ^.Que 'm cridaba? Trista.)

Sí, sí, quedat. Lo senyo' Anton no ha vingut, y jo tinch un xich de feyna. Com vulgui.

Ja 'm cridaràs si venen p' alguna prenda. (Se creva haberlas maduras. y are "s troba que son verdas Se 'n vd.)

ESCENA III.

PEPETA. luego EUSSEBIO.

Pepeta. ; Jo que 'm pensava ser rica veurem tan pobre com era I ; Ja tenen rahò. quan dihuen qu' aixó es un mòn de tragediasi

(Surt Eussc- in pel foro.)

EussEBio. ; Pepeta I

Pepeta. ;EussebioI

EussEBio. Jo, sí.

Pepeta. ; Estich trista !

EussEBio. Donchs alegrat,

perquè estich ben enterat

y ets riquíssima. Pepeta. " ^Deveras?

(Ah alegria nwmentànea,)

;Ohj no: Lornas à enganyarme ,

OLACtUER.

Pepeta. Olaguer.

Pepeta. Olaguer.

— 65 —

ó t' equivocas ! EussEBio. No ho cregas.

Y perquè vejis si es cert,

vaig à dirte ara ab franquesa,

qui es que guia 'Ismèus passos.

Es padrí mèu, tu '1 coneixes ;

es aquest senyor Ramon

amich casi de naixensa

del home que 't fà de pare,

y ell qu' à mí, y à tu t' aprecia,

es qui m' ha enterat de tot

ara, pel que pogués ésser.

Pero sobre tot... ( Volent dir que calli,) Pepeta. Fuig, home.

|Ay! |Jo torno à tenir renda! EussEBio. Jo* sortiré desseguida

per més enterarme, y véurer

què pensa d' aixó '1 notari. Pepeta. Si, vés : que si '1 pare 't veya... EusSEBio. i Ah! tu, desprès, al padrí,

ja que à n' ell deuràs la renda

y 's và fent vell, lo tindrém

à casa com recompensa. Pepeta. Lo posarém en un kiosko

de porter de la escaleta. Eussebio. Es massa poch honorífich. Pepeta. No sé que dirtiii; si 't sembla

lo posarém de... d' alló...

l com se diu ? d' un qu' està al frente.. .

iL·h.là'Ayo. Eussebio. Sí : majordom

de totas las nostras rendas. Pepeta. jAy, ja torno à ser felissa!

Ja podré manar cambreras. Eussebio. Y tindràs pis ab alfombras. Pepeta. Y no escupirém à terra.

i Ah! Y tindrém de comprar torres. Eussebio. Que hi haji bona arboleda. Pepeta. Y un estany ab una llanxa. Eussebio. Y un laberinto per pérdrens. Pepeta. Y una miranda à estil rústich. Eussebio. Ab vidres blaus. Pepeta. Y bandera.

ESCENA IV.

Dits y GLAGUER.

Olaguer. Y un diable que se us emporti.

^No veus que t' enganyan, bleda? Eussebio. Yosté es qui T enganya aquí.

5

— 66 —

Ola-guer. Ay, vàlgam Santa Prudència! EussEBio. Yosté, que guarda la herència! Olaguer. íNo r hi he dit al dematí?

Lo senyor Serra le fé

en mi, y ja tot s' ha arreglat. EusSEBio. Justament m' han enterat

antichs vehins de vostè,

ara, buscant saber com

va se aixó, y no puch duptarho:

ara puch assegurarho!

(i Oh! i no sabé encare 1* nom!) Olaguer. Si en un vehinat posa fé,

ja està fresch. EusSEBio. L' hi tinch entera.

Vegi si quinse anys arrera

al carrer de la Mercè

no vivia? Olaguer. No senyo.

EusSEBio. Hi ha vehí que probaría

com vostè en allí vivia. Olaguer. Donças jo 1' hi dich que nó, Pepeta. (è,Serà cert?) Eussebio. Jo no consento

qu' aixís perdi la memòria.

^Vol que li conti una historia? Olaguer. Digui: sentirém un cuento. Eussebio. Historia ó cuento, à las claras

probarà lo que desment

Escolta, y vés coneixent (A Pepeta),

qui varen esse 'is teus pares.

Fà setse anys que revenia

vostè, seda, tela y llana,

y un preu pujat n' exigia,

perquè, esplèndit, ho rebia

per plassos d' una setmana. Olaguer. Góm..?

Eussebio. Esperis: ja ho veurà:

Si no dava aixó riquesa, r hi donava per passà; cuan de prompte và arribà una familia francesa. Lo gefe d' ella tenia opinió, segons s' enrahona, liberal; se '1 perseguia, y fugint d' allà, venia à establirse en Barcelona. Al pis mateix del replà frente ahont vostè vivia, la familia s' instalà. Prompte ab vostè 's franquejà,

(Olagtier vol dir alguna cosa,) 6 vostè ab ella, podria mòlt ben ser, perquè portava

mòlts diners; família tal de pare y mare 's formava, y una noya que contava cinch anys, si no m' han dit mal. Sense amichs, parents, ni ré, tan sols com aquí 's trobavan, varen posarli tal fé, que al poch temps, era vostè r dnich amícli que confiavan. Vostè ab baxa hipocressía per complaure'ls se desfeya, y, amich de cor, distingia à la nena que volia com à filla, segons deya. L' amistat jamay mímvava; al contrari, era mès dolsa per vostè, quant mès notava que r estranger prosperava jugant ab sort en la Bolsa. Mes si ab lo joch s' enriquia y la sort amable 1' hi era, mostrantse ab Y amor impia , la desgracia vingué un dia per la família estrangera. Morí la mare, besant al àngel qu' era sa joya : y vostè, potser plorant, va dir: — «Desd' aquest instant tindrà dos pares, la noya.» Satisfet encar no estava r infortuni ab la tal mort: al mitj any qu^ aixó passava, la mort à la casa entrava buscant... son amich de cor. Altre parent no tenia qu' un germà: per sort tirana del qu era d' ell no 's sabia ,

Í)erque també '1 perseguia a política inhumana. L' estranger, que ja preveya sa mort, demanà un notari, vingué '1 primer que s' esqueya, y al poch rato 1' amich feya à vostè, depositari de lo d* ell que concedia al àngel, que tant amor vostè deya que tenia; ala noya, que viuria ab vostè, com à tutor. Mori '1 trist, y de la historia ja 'n tenim una part vista : los pares son à la glòria: del germà no 's tè memòria,

- 68 -

y r amich es pr estam is ta. L' órfana que V hi quedava . y un capital fabulós ^ en dinè y joyas contava, viu pobre, y com una esclava d' aquell amich... generós.

(Olaguer vol parlar,) No... si no '1 vull escolta'... ja de tot r hi he fet memòria. Me 'n vaig, y aquí no 'm veurà, fins que 1' hi puga contà' lo desenllàs de la historia!

(Se 'n và pel foro.)

ESCENA V.

Dits, menos EUSSEBIO.

Olaguer. í i M' espanta '1 tó ab que s' esplica !

^Qui r haurà enterat d' aixó?) Pepeta. La sèva perturbació

me diu ben clar que soch rica.

Ab aixó, estém arreglats:

desd' ara dono paraula

de no servir mès à taula,

y avuy ja no rento Is plats.

Aixó per mi es una mengua,

y 'm rebaixa mès que rés.

Buscaré un mestre francès

perquè m^ ensenyi la llengua.

Pendrè francesa la criada,

ja que sóch una francesa,

y no hi haurà cap marquesa

qu^ estiga mès regalada.

Per çó ja 'm recordaré

que vostè m^ ha fet de pare,

y r hi prometo desd' are,

si es precís, que '1 mantindré.

íPero entengui d' aquesta hora

lo que '1 mèu estat reclama,

perquè sóch... una Madama...

en fi, vaja : una senyora 1

(Se 'n và donantse importància,)

ESCENA VI.

OLAGUER.

^y? ^Ji 9ixó s' embolica...

no vull que un trastorn me dugui.

~ 69 -

Ara arreglaré com pugui aixó que no 'm mortiíica perquè ja 'm vaig preveni*.

Y com qne jo ab lo dinè'

que tinch, puch viurer mòlt bè, me aniré lluny d' aqui. Aixís ningú '1 méu decoro podrà ofendre' : aniré à Rúsia, à la Ghina, ó à la Prutia, à la Inglaterra ó al Moro.

Y ja qu' en aquí cada hú contribueix al méu desori, per venjarme, quan me mori, no deixaré ré à ningú.

ESCENA VIL

Dit y QUIM pel foro.

QuiM. Déu lo guart.

Olaguer. Igual r hi dich.

QuiM. ^Té un moment?

Olaguer . ( ^ Qué deu voler ? )

Digui, ^qué vol? QuiM. Jo suposo

que vostè tindrà present

qu' avuy una silleria

r hi he comprat. Olaguer. No parli més.

Me vol dir que la ha pagada

massa del que 's requereix,

y ara 's vol desdir del tracte:

es inútil, ja està fet.

Avans de comprà' una cosa

per que no la mira bé. QuiM. Si no deixa que m' espliqui

no sabrà 1' objecte méu

^Me vol escoltar? Olaguer. L' escolto.

QuiM. Jo sochmòlt honrat, 2, en ten?

Jo he tingut ocasions bonàs

per ser rich ab mala fé,

y may de la méva vida

m' ha fet cegar 1' interès. Olaguer. Tal com jo, ni més ni ménos. QuiM. Parlaré ja qu' així ho crech.

Adintre d' una cadira,

la segona que hi desfet,

doblegats ab mòltcuydado

sota la roba de reps

hi he trobat, y allí '1 séu duenyo

— 70 -

deuria amagarlos... Olaguer. òQué? QuiM. Vuyt papers del Banch d' Espanya. Olaguer. (Ja es altra cosa.) QuiM. Desprès

he mirat totas las altres

pero no hi he trobat ré. Olaguer. Y aquets bitllets... QuiM. Aquí 'Is porto.

Olaguer. Dèixime 'Is veurer. QuiM. CoTTent. (Los M ddm.)

Veji 'Is y podré tornarlos

ab la ajuda de vostè.

Sens dupte la silleria

fòu empenyada, aixís es

qu' aquets bitllets perteneixen

al sèu duenyo. Olaguer. (Mirantlos.) (Son vuytcens

duros, sí que don Geroni

es ben rich, quan ni adverteix

qu' aquestos diners 1' hi faltin j QuiM. Busqui en lo llibre que tè

lo domicili del duenyo,

y 'Is hi duré jo mateix. Olaguer. Ja veurà : la silleria

era mèva. QuiM. ^Góm s' entén?

Olaguer. Sí senyor: jo vaig compraria

quan nova, pel mèu servey. QuiM. Llavoras... Olaguer. Y una vegada

que vaig ser fora un quant temps,

adintre d' una cadira

vaig amagà' aquets bitllets...

^m' entén? Per un cas de robo. QuiM. i Y no và pensarhi més! Olaguer. No: com qu' un té tants negocis...

pero juro que son méus. QuiM. Es fals : y ben ela ho demostra

la manera que ho sosté. Olaguer. Tingui compte com enrahona. QuiM. Donças tornim los papers. Olaguer. Ara lii corro. QuiM. Ho exigeixo.

Olaguer. ^Ho exigeix? Donchs, miri ^yeu?

(Va al escriptori y los tanca al calaix,) QuiM. Tal vegada estan fent falta

al sèu duenyo verdader.

Tórnime'ls que d' algun modo

jo sabré de qui son ells Olaguer. Ja V hi he dit que 'm perteneixen ;

y *\ sèu enfado comprench,

pero en cambi, calmis, tingui,

— 71 —

prengui un duro per voslé. QuiM. No r hi admeto aqueixa prova

del sèu gran desprendiment. ( Trónich,)

Los papers de Banch reclamo. Olaguer. Donças no 'Is hi donaré. QuiM. No lli fà rés ; de lo que passa

faré que corri la véu,

y aixís potser que 's presenti

lo duenyo d' aquets papers,

Llavoras veurém la farsa

y la sèva mala fé,

que amaga ab hipocresia.

Me 'n vaig. y tinga present,

que si avuy hi ha algú que '1 tracta,

y encara no '1 coneix bé,

en quant aixó descubreixi

sabrà tothom aquest fet,

y al últim, tot Barcelona

coneixerà qui es vostè. (Se 'n m.)

ESCENA VIIL

OLAGUER, luego PEPETA, desprès RAMON.

Olaguer. Y es capàs de comprométrem,

perquè, si corra la veu,

y ho sab don Geroni... calma.

; Tornàrloshi, cà ! Vuy t cents

duros son avuy en dia

setsemil rals, y '1 càs es

qu' aquets bitllets tenen número,

y ab lo número potser

podria trobarse... calla:

sí, ja hi tinch un bon remey.

Ferlos cambiar desseguida.

Pero, ^à qui hi enviaré?

iMalviatje Y Anton! Encara... (Surt Pepeta ah una bata mòlt guarnida y algo exage- rada.)

Pepeta. Ja sòch lo que tinch de ser. Olaguer. ara?

Pepeta. M' he posat bonica.

è,Que no faig goig?

Olaguer òQue no veus

que tot aixó donya Paca va dú à empenyarho fà un mes?

Pepeta. i Y bé: jo ho porto per ara!

(Surt Ramon pel foro.)

Ramon. Bonàs tardes.

Olaguer. Véns mòlt bé.

{ Vd al escriptori d buscar los papers de Banch.)

— 72 —

Ramon. Y donclis, ^qu' ès aixó Pepela? Pepeta. ^No ho véu? He tornat à mès.

;He pujat de títol ! Olaguer. Calla. Ramon. (Aixó và divinament.) Olaguer Mira, vèsten desseguida

à cambià' aquets vuyt bitllets.

No hi vagis pas à la Rarabla ;

com mès lluny millò. Pepeta. En francès

5 com se *n diu de senyoieta? Olaguer. Ximpleta Ramon . Mademiasel. Pepeta. íQue bè! Aixís me diré donya...

é,cóm ha dit? Olaguer. j Calla! — Vès, vès

à cambià* aixó. Ramon. Vull parlarte.

Olaguer. Bueno, vès: ja parlarém. Pepeta. Y veji si de passada

trova un mestre de francès.

jSer francesa y no saberlo! Ramon. Es que t' haig de dir també

que hi venut aquell rellotje

que 'm vas dà ahir. Olaguer. Prén aquet.

(Li dóna del escriptori,)

Com que no hi ha minuteras,

ja pots donarlo à mitj preu.

Vès, que 'm convé '1 que 't demano. Pepeta. Y pensi ab 1' encàrrech méu. Ramon. Es dir qu' alló... Olaguer. No m' hi amohino.

Ramon. (íSerà fals aquell paper?)

(Se 'n và ah los bitllets.)

ESCENA IX.

Dits, menos RAMON.

Olaguer. Bé: ^qu* esperas?

Pepeta. Cobrà 'Is cuartos.

Olaguer. (Comprench que si m' hi enfadés fora pitjo, y donaria mès que pensar. Seguiré la broma).

Pepeta. ^Qu' es lo que pensa?

Olaguer. Que guardis ara un moment

lo despaig. Pepeta. j De cap manera !

Olaguer. ^Cóm vols que 't dongui Is diners?

— 73 —

^Véus que vaig à prepararte'ls? Pepeta. i Ah ! bè : aixís ja 'm quedaré. Olaguer. (Ja que V Anton ha fet festa,

ella fara de porter.)

[Conservis, donya Pepeta! Pepeta. i No hi cansi, tutor mèu! Olaguer. i Li desitjo un bon nuviatje! Pepeta. Gracias.

Olaguer. í A 'Is peus de vostè !

Pepeta. (i Ay, qu ha cambiat ab una hora! ) Olaguer. ([Ay, que n' hi beus de à galet!)

(Se *n và.)

ESCENA X.

PEPETA sola.

Yetaquí una milionària,

y arnès de tot, estrangera,

que s' està... fent de portera,

com qualsevol... proletària.

; Aixó es burlarse de mi !

Pero segons tinch entès,

hi ha 'n aquí un senyor francès

que 's cuyda de protegí

à 'Is francesos qu' ho demanan.,.

lo Cónsul crech que 1' hi dihuen...

Ja ho tinch bè: si de mí 's rihuen

ó sense respecte *m manan,

r hi esplicarè tot seguit,

y ell perquè jo mès no 'm queixi,

castigarà à qui ho mereixi.

[ Oh! Y que, segons he llegit,

esta clase de qüestions

à los goberns los subleva ..

Veyàm si durà la mèva

una guerra de nacions.

ESCENA XI.

Dita y ROSETA, segona porta dreta.

Roseta. ^Hont sòch? ^Ahont m' han portat? Pepeta. Sosseguis, ^per què s' exalta?

Com que 1' hem vista malalta... Roseta. Sí. [Recordo 1 qu' ha passat!

j Aquell malvat à la fi

ha alcansat la mèva joya!

\ Desgraciada ! ( Plora.)

— 74

Pepeta. i Calmis, noya!

Roseta, j Oli! j Jo vull sortir d' aquí! M' acabo de despertar, y he vist una sala plena d' objectes de to t^' mena, que m' han fet desconsolar. He vist, en confós tropell, joyas, algunas mòlt bonàs, quadros retratant personas y jhasta trenas de cabell que si bè en valor sensillas, guardan historias mòlt claras! ; Quants recorts de tristas mares! y j quants, ay, de pobres fillas ! He vist també en confusió mobles de totas maneras, llits, cadiras, calaixeras, alfombras, y j qué sè jo ! Tot lo qu' aquí s' avalora en poch ó en mòlt allí 's véu; he vist trajel·l de tot préu, he vist vestits de senyora, desde '1 sensill de percala hasta 'i mès rich brodat d' or; y fentme trossos lo cor, he vist volar per la sala, cent arnas, que m' han semblat corchs qu' ab famolench deliri, van destruhint. . jlo cementiri de la humana vanitat ! He vist allí la trajéria ab son aspecte horrorós; he vist lo luxo fastuós franquejantse ab la misèria, y 'm semblava que surtian de las prendas, ays del cor...; que à terra regaba '1 plor de los qu' avants las possehian. Y per çó m' ha vist sortí' de la sala, esporuguida : vull anàrme'n desseguida: no ''m vull estar mès aquí. i Aquesta casa 'm contrista! pues per forsa ha de sè' un vil sense cor, qui viu tranquil à casa d' un prestamista!

Pepeta. Sosseguis: aixó es vritat, pero esperis una estona : aquella joya era bona y alguns diners han quedat que son de vostè : ja luego lo méu... tutor sortirà, y '1 que siga 1' hi darà.

— 75 -

Roseta. Pepeta.

Roseta. Pepeta.

Roseta. Pepeta.

Roseta. Pepeta.

Roseta. Pepeta.

\ Es que no estich ab sossego ! Lo mateix me passa à mí : tampoch aquí sòch ditxosa; mes ja serà un altra cosa are que no estaré aquí. Me caso.

Siga en bona hora. A rica ningú m' iguala, y... calli: ^qu' es menestrala? Sí : i una pobre cusidora ! Aixís ja 'm pot fè' '1 favor de guardà' un xich lo despaig. De bona gana.

Jo m' hi haig d' estar, y aixó... no 'm fà honor. Tinch de fer cosas precisas. Me quedo: ja pot anà'. Quan nos casém, ja farà totas las nostras camisas.

(Se vd primera porta dreta,}

ESCENA XII.

ROSETA, luego RICARDO.

Roseta.

RiCARDO.

Roseta . Ricardo.

Roseta Ricardo.

Roseta.

Aquí he perdut lo recort

qu' en lo mòn mès estimava...

Aquí es hont s' interessava

per mí, ab lo mès noble cor,

aquell jove qu' ab eccès

y, fent tot lo que podia,

ha mostrat que 's conmovía...

í Ja no '1 deuré véurer més !

(Surt Ricardo pel foro.) 2, Encara aquí? M' ho he pensat, i Oh, gracias ! (De cor,)

No té de darlas. Sòch jo qui tinch de donarlas per r amor que m' ha inspirat, i Oh! ^Qué diu?

Desatentat buscava ditxa en la sort: en lo joch puch dir qu' ha mort la fortuna que tenia, pero ja desd' aquest dia, sols vostè serà '1 méu nort. jOh! No potser, ;tanta ditxa tenir jo ! ; Jo qu' en lo mòn no he sabut 'Is goigs que son tenir lo que '1 cor desitja ! Sola en lo mòn, la desditxa

- 76 -

à esta casa m' ha portat:

ja de cop m' ha interessat

y ara '1 mèu carinyo es doble;

que '1 sèu cor després y noble

en lo mèu hi està grabat. RiCARDO. i Oh! Mòlt bè: en và 'm proposava

deixà' '1 joch que m' empobi ia...

era que '1 cor no sentia

r amor que tant 1' hi taltava.

Era riu que à mori' anava

à lo mar del vici, irat;

mes vostè 1' ha deturat,

y ara '1 fà desaparèixer

lo Sol qu' avuy veyém néixer

de nostra felicitat! Roseta. ^Es dir qu' al últim la sort

ha estat ab mi bondadosa? RicARDO. De ma fortuna quantiosa

encara 'n queda un recort:

Una casa: son valor

negociantlo, doblaré ;

dia y nit treballaré

y, al cor la esperansa oberta,

tindré jo la ditxa certa

y felissa la faré! Roseta. ; Oh ! No : la sort no ha volgut

deixarme en tot complascuda;

que ma ditxa ja es perduda

ab la joya qu' he perdut ! Ricardo. i Oh! no, no; qu' are he sabut

hont viu aquest criminal

que exigeix d' un modo tal

lo libre amor d' una noyn.

y, ó avuy me dona la joya,

ó '1 tractaré com rival ! Roseta. Per Déu... Ricardo. Me sobra valor.

Roseta. Ell es rich. Ricardo. Jo sòch després.

Roseta. Serà tiaydor. Ricardo. No hi fa rés.

Serè traydor d' un traydor. Roseta. Pensi que. . Ricardo. Penso '1 dolor

de vostè que pert així

lo recort, me 'n vaig allí:

no 's mogui fins que jo vinga:

tant bon punt la joya tinga

per vostè tornaré aquí. (Don Geroni entrava, ha sentit aixó y s' amaga d la

porta de sempre.) Roseta. jOh! ;No hi vagi per pietat! Ricardo. ; Al méu cor té de manarho!

- 77 —

Roseta. si perdo '1 sèu amparo?

RiCARDO. No serà '1 destino ingrat.

Roseta. Es que mòlt per mi ho ha estat.

RiCARDO. A mí al fi m' ha complagut, pues si en lo joch ha volgut que jo perdés ma fortuna, ara ab 1' amor me 'n dona una millor que la que he perdut!

(Se vd pel foro,)

ESCENA XIII.

ROSETA, luego D. GERONI.

Roseta. Veyàm si '1 malvat al fi

lo sèu mal cor considera. Gkroni. í Ja 'm pot ben anà' al darrera! (Rient.) Roseta. ^ Vostè? Rè esperi de mi. Geroni. é^Te'nyàs? Roseta. é,No V hi causa afront

ma presencia? Geroni. Rés intento :

fuig de mí, mes no consento

que fugis del medallon ;

(Zo ensenya embolicat ah %n paper fi.)

d' aquest recort que la noya

volia ab tant interès..

Bè : com qu' ara tens promès

ja t' olvidas de la joya. Roseta. ^Que T olvido? Bè, acabém.

Digui, si vol, lo qu' intenta. Geroni. Véurer si ets condescenta. Roseta. Jo...

Geroni. Veyàm si 'ns entendrem.

Grech que ja pots dar resposta

de si sòch després ó avaro.

Jo he comprat sens cap reparo

aquesta joya que 'm costa

doscents duros, y à la vista

los he dat, sense retrassos.

Ja véus donchs... Roseta. Que en semblants cassos

ser després es sè' egoista! Geroni. é,Egoista dius? ^ho sòch jo,

qu' en ma gran filantropia,

com qui diu, sens garantia, ofereixo protecció?

2,Jo que. compassiu, aquí,

m' he gastat part de ma renda,

per quedarme aquesta prenda

que 't darè à cambi d' un sí..,?

Roseta. Geroni. Roseta. Geroni.

Roseta.

Geroni. Roseta.

Geroni. Roseta.

Geroni. Roseta. Geroni.

; Jo que...! casi fas pensarme,

y es ben cert, que ets tu Y egoista.

Sí... y aixó salta à la vista...

Yes ^qué 't costa d' estimarme?

Jo, si 't trech à tu d' apuros,

veig los mèus diners gastats ;

tu no. . que 'Is amors plegats

no valen quaranta duros.

Yeig que no 'ns podrem entendrer.

Mal per tu que quedas trista.

; Infame ! (A b crit ofegat.)

M' has dit egoista, y aixó jo no ho puch compendrer. Pensi, y veurà si, al comprarlo, no ho ha fet en son favor. Perquè tu 'm tingas amor. Y obrant així, créu lograrlo? May armas vils han estat pel carinyo bon sistema, i Lo foch del amor no crema si s' alimenta ab maldat! é,Qué vols dir?

Que si vostè en lloch de vení' à obligarme y la infàmia proposarme demostrant sa mala fé, m' hagués mostrat un amor noble y mès franch cada dia, potsè avuy Y estimaria... ^,quí sab? Mòlts cops lo valor d' un cor noble véns al fi à altre cor ménos sensible: del contrari 's fà aborrible com se 'm ha fet vostè à mí. Tu vols dir que si '1 recort te donava, potsé* encara... Es mòlt difícil : perquè ara no disposo del meu cor. i Oh! Bé : ja 'n disposaràs: ja conech al mèu contrari : no es ningú : es un perdulari del que aviat te cansaràs. Es jugador, y à la lluna s' ha quedat, segons diu ell, perquè ha tirat al burdell tota la séva fortuna, i Oh ! Sí, jo '1 desbancaré : desd' ara tu m' has de vèurer generós com no pots crèurer... ^M' has dit egoista? Donchs bè : aquesta joya que tant tu estimas, y ara es ben mèva, te la regalo, y ja es té va

— 79 -

desd' aquest mateix instant.

(A llargantli») Roseta. ; Me la dona ! j Oh ! i Gracias, gracias ! Geroni. ^Sòch filantropich ó no? (Roseta la ha desplegada, la mira y la llensa d ferra.) Roseta, jinfame! No tè perdó

qui 's burla de la desgracia. Geroni. ^Q^^ vols dir? Roseta. Que no es lo mèu

» lo medallon que m' ha dat! Geroni. Jo com à tal 1' he comprat,

y tu ja has vist à quin préu.

I Senyor Olaguer! (Cridant») Roseta. No en và

lo desengany me temia:

qu' era malvat, ja ho sabia;

tant, no ho podia pensà'.

ESCENA XIV.

Dits y OLAGUER.

Olaguer. Geroni.

Roseta. Geroni

Olaguer. Roseta.

Olaguer.

Roseta.

Olaguer.

Roseta.

Geroni.

Olaguer.

Roseta.

2,Quépassa?

Que '1 medallon que jo he comprat... (Bdpit.) i No es lo mèu !

y potser per descuit sèu jo m' he vist en un afront. ^ Ja coneix bè las senyals? ; Si '1 besava nit y dia ! Aquest es semblant; hi havia en lo mèu, dos inicials. Potsè' han caigut.

No es mèu, no. Jo no vaig mirarme'l bè, mes per forsa ho tè de sè\ ■ Si sabré coneixe'l jol i Si es lo que m' alenta à mí! 2, com no sabré distingirlo? Si ahir mateix vaig tenirlo en las mans...

Te rahò. (Perturhat.) Sí... Aquesta perturbaciò à que confessin obliga. ^Per qui es la lley que castiga, si no 'Is condempna per çó?

— 80 -

ESCENA XV.

Dits y RICARDO pel foro.

RiCARDO.

Roseta.

RiCARDO.

Roseta.

RiCARDO.

Roseta.

RiCARDO.

Los DOb.

RlCARD'.\

Olaguer.

RiCARDO.

Olaguer.

RiCARDO.

Geroni. Olaguer. Geroni. Olaguer.

RiCARDO.

Olaguer.

RiCARDO.

Olaguer. Roseta .

Aquí es. ( Veyent à Geroni,)

Miri...

è,Qu' ha passat? Que '1 medallon me tornavan y era que de mi 's burlavan. ^Qué vols dir?

\ Me r han cambiat !

[ Infames !

é,Góm?

Desseguida lo medallon exigim. Yinga la joya, y sortim d' aquesta casa malehida. Respecti 1' establiment. ^Cóm pot influirme respecte, casa que tè per objecte deixà', al seixanta per cent ó à jral per DURol mensual, diners que mòlt bè assegura sobre prenda que procura no pagar per lo que val? Gasa. en fi, à la que tothom que hi va procura amagarho; y fins permès ocultarho, mòlts s' hi cambian lo nom. Bè: ^,qué vol &\ ab tot aixó? Qu en aquesta casa hi vénen los que en lo joch se mantenen, y altres mòlts per precisió, pues degut al desempenyo de ''Is qu' ho tenen d' arreglà', i per un Monte-pio hi hà seixanta casas d' empen^'OÜ Quan hi son, senyal que 's pot. Y hasta la lley nos ampara. Oy, qu' ells no amagan la cara. Si tenim lletrero y tot. Es qu' avuy no hi ha escepcions; y tot negoci , ab cinisme se tolera, ; per V egoisme que domina à las nacions! Bueno: iq\ié^ vol? Acabém. I La joya !

No sè que dirhi: si no es aquesta...

iNo!

— 81 -

Olaguer. Miri...

quan tinga un rato, veurém...

potser siga entaforada... RiCARDO. Tal escusa no 1' abona;

aquella joya era bona,

y, ó bè vostè la ha cambiada Olaguer.)

per una que no val tant,

creyent que no se sabria • desde '1 moment que 's venia,

ó vostè s' està burlant. (A Gerani.)

GÈRONi. Jo no hi tinch que véurer rés. Olaguer. Jo sòch incapàs de ferho. RiCARDO. Tot m' ho penso, tot ho espero

d' uns avaros com vostès Olaguer. ^A^varos? Geroni. i May !

RiCARDO. iAh! No, no ..

es vritat... no son avaros:

vostès son exemplars raros

de la humana colecciò.

L* avaro, pel dinè' boig,

mòlts cops lo que tè Y hi abasta :

lo que fà es que no se 1 gasta,

y en contemplarlo te goig^

Vostès no: mòlts cops lo tiran

I per la sèva conveniència !

y ab cínica indiferència

los que sufreixen se miran.

Son sèrs tan antisocials

que volen mal, com presagi,

pues quant més misèria hi haji,

millor pels sèus capitals

que deixaran sens reparos,

fingint sentiment mòlt noble,

per desprès cobrarne '1 doble,

y aixís, no... no son avaros.

Vostès, pel dinè' cegats,

fent per ell mil. desatinos,

i son lladres, vils assessinos

de totas las societats!! Olaguer. Ja m' apura la paciència. Geroni. Miri qu' à mi també 'm vola. RiCARDO. Fins ara, al vèurerla sola,

han explotat sens conciencia,

à aquesta noya, y aixó

ja desd' avuy no ho dispenso.

• fSurt Busseòio pel foro. y escolta.)

I Desd' ara, jo la defenso!

(Enssehio s" adelanta y diu ah altivés. EussEBio. i Qui la defensa, sòch jo!

6

ESCENA XVI.

Los mateixos, EUSSEBIO y PEPETA.

RiCARDO. ^Góm?

Olaguer. ^ Vostè?

Pepeta. Ja 'm dus la glòria?

RiCARDO. é.Clóm la defensa, y perquè?

EussEBio. Avans escolti vostè (A Olaguer.)

lo desenllàs de la historia.

Ha enviat à casa '1 notari

vostè aquest mateix mitjdia

à aquell senyor qu' escrivia

aquí.

Olaguer. No dich lo contrari.

Lo senyò' Anton, oy qu' encara

no ha vingut, allí ha portat

lo baptisme despatxat

en la Inclusa, que declara

com la Pepeta es d' allí. Eussebio. i Y així ha burlat la tramoya !

Mes ja se sab qui es la noya,

y ab las fetxas ja 's pot dí',

com s' acava de probar

qae vostè en lo mateix dia

que '1 sèu amich se moria

la noya va abandonar;

y perquè no 's maliciós,

prengué à la Maternitat

un altre de igual edat,

perquè així si 's reclamés,

passant temps feya constar

qu' era treta de la Inclusa;

pero no 1' hi val la escusa ;

al fi s' ha pogut probar

qu' aquella pobre orfaneta

que fa setse anys van confiarli,

y '1 sèu dot depositarli,

es aquesta, \ eis tu, Roseta! Roseta. ^Góm? Pepeta. ^Nosòchjo? RiCARDO. i Oh! Enrahoni.

Olaguer. Ni tu, ni aquesta, ni cap. (A Pepeta. j Eussebio. No: si al últim tot se sab:

ja no té rès que 1' aboni,

perquè aquest tal senyò' Anton

qu' en aquí tot ho escoltava,

per lo qu' ella s' esplicava

va conèixe' '1 medallon

qu' ella va dur, com à joya

- 83 —

qu' ell anys atràs fet habia,

quan la botiga tenia

d' argentè', y com per la noya

va interessarse, mirant

los llibres que guarda encare,

ha trobat que pel sèu pare

la va fer ell: al instant

al notari la ha entregada,

y à lo Jutje poch desprès. Geroni. Y perquè no *s maliciós... Olaguer. (Sòch perdut.) Geroni. Ell la ha cambiada.

EussEBio. Sí: y per dú' à un extrém fatal

à tan vil depositari,

ja han estès ell y 1' notari

la denuncia criminal. Olaguer. jOh!

RiCARDO. Es dir, donchs, qu' aquesta noya... EussEBio. Gom vostè aquell mateix dia

(A Olaguer,)

và deixaria, no sàvia

qu' al coll dugués la tal joya,

ni menos pogué pensar

qu' ella que sis anys tenia,

à tal edad, ya sàvia

que 's deya [Rosa Layar! Roseta. Sí: j '1 mèu nom! Olaguer. No es aquest nom

'1 qu' à n' à mí 'm va donar. Roseta. Perquè me '1 vareig cambiar... Ricardo. Gom en aquí fà tothom. Olaguer. (M' han trahit sense pietat. ) Pepeta. (Jo crech que hi quedat glassada.) EussEBio. Aixis, Roseta estimada,

si en lo qu' avuy ha passat,

lo mèu amor consideras... Roseta. Eussebio estimo '1 favor;

mes si avuy guardo un amor

verdadè, '1 sento de veras

per qui sè que de segur

me 'n tè à mí. Eussebio. (Ja me 1' han presa.)

Ricardo. Fins sento aquesta riquesa

per que no 1 creguis tan pur. Pepeta. Y jo, donchs i cóm quedo jo? Eussebio. Tú, à la lluna de Valencià.

Gom que ja no tens la herència,

te presento dimissió. Olaguer. Al menos tràctim d' amich:

no 'm perdin : darè '1 que siga, Ricardo. Goncedit. Lo qu' ella diga. Olaguer. (Sort qu' encara quedo rich.)

ESCENA ÚLTIMA.

Dits, RAMON (esparverat). Desprès V actüari del jutjat, agutsil y dos polissons.

Ramon. jOlaguer! La Fraternal... Olaguer. ^Qu' han pujat lo tant per cent? Ramon. iCà! Han fugit lo President

y V caixè, ab lo dineral ! Olaguer. ^ Que dius? Ramon. j Gran consternació!

Barcelona entera plora,

perquè ja desd' aquesta hora

molts richs de suposició

aniran talment descalsos.

Y à mès d' aixó , 'Is vuit papès

de Banch qu' has dit que cambiès,

se 'Is han quedat! Olaguer. ^Gom? Ramon. j Son falsos!

Geroni. ( Papers falsos?....) Ramon. S' ha alarmat

lo Gambista, à poch cridava

la Justicia que pasava,

y allavors m' han preguntat

qu' aquells papers d' hont eixían?

Jo he contestat que de tú,

y ara venen, de segú,

perquè "Is he vist que 'm seguian. Olaguer. [Mala sort! Geroni. (Pog^uès fugi. . ;

(Bn aquest moment entran los personatjes indicats). ACTUARi. ^Don Olaguer Perramon ? Olaguer. Servidor: pero no son

mèus los bitllets. AcTUARi. ^Donchs , de qui?

Olaguer. Un tapicè 'Is ha trovat

dintre una cadira qu' era

del senyor. (Senyalant d D. Geroni.)

Geroni. De cap manera.

AcTUARi. i Oh! Per fi r hem atrapat.

Ja 'n sospitavam. Geroni. Peró... ACTUARi. Ja 's defensarà desprès.

Ara ab vostè vindrà près. (Ab Olaguer^. Olaguer. é,Ab mi? AcTUARi. Veniam per çó.

Per denuncia criminal

feta al jutje .. Olaguer. ; Sort malehida !

- 85 -

ACTUARi Hem de péndrer desseguida ocupació judicial * de la casa y del que tinga, deixant la porta sellada, y ab ordre espressa donada de que ab nosaltres se 'n vinga. Olaguer. (i Arruïnat! i Pobre de mi!) AcTUARi. Al moment donchs, jo, 1' Actuari pendrè de tot inventari. Que ningú surti d' aquí. (Se *n van de la sala\ quedant los polissons d la porta desprès de dir los V últim vers. Olaguer y Gerani estan un d cada cantà d' escena, abatuts y sentats en una cadira),

Geroni. (Tot per r avarícia sèvH. Olaguer. (Per ma culpa 'm vei^ així!) Pepeta. jo? í Pobreta de mí ! Roseta. Vostè vindrà à casa mèva. Olaguer. Tant mal qu' ara fà una estona,

(A Ricardo.J

aquí, del negoci deya, y ara farà '1 que yo feya si '1 Tribunal los hi dona. RiCARDO. May, negoci tan malvat!

Volém vida mès ditxosa : y aquest negoci s' oposa al bè, y à la Caritat. Si aixó es nostre , 1 mateix dia las prendas qu' aquí tinguém, à 'Is sèus duenyos las darém per mès ditxa y alegria. Y aixís nostre amor sellat, si no guanyem ral per duro, lo CENT PER CENT ja asseguro à nostra felicitat.

FÍ DE LA COMÈDIA

1

1 i i

OBRAS DRAMÀTICAS DEL MATEIX AUTOR

PER L' ÓRDRE d' estreno,

QUE 's VENEN EN CASA D, EUDALT PUIG Y EN ALTRES LLIBRERIAS

RALS.

/ Carambolas ! Comèdia en i acte. . 4

Las guanteras. Joguet cómich-lírich en i

acte 2

l Las cüasl Sarsuela en 2 actes, (i) . . 4

Lo cant de la Marsellesa, Sarsuela de

aparato en 3 actes, (i) . . . 4

l Endavant las atxasl Comèdia en i acte. 4

Las f estàs de Barcelona. Revista satírica

en r any 1877 . i

Lo Rellotje del Montseny. Sarsuela de mà- gica en 4 actes (tercera edició), (i) . 4

De la Terra al Sol. Viatje de gran es- pectacle (segona edició), (i).. . 4

La mà del inglés. Comèdia en 3 actes (2).

Ral per duro. Comèdia en 3 actes. . . 8

EN PREPARACIÓ

Cada casa es un mòn. Comèdia en 3 actes.

Una sarsuela d" aparato. (i).

Lo Capità Manaya. Sarsuela en i acte.

(2)

En colaboració ab D. Narcís Campmany y Pahissa. En colaboració ab D. Frederich Soler.

\

OBRAS DRAMÀTICAS DEL MATEIX AUTOR

PER l' ÓBDEE d' ESTRENO,

QUE 's VENEN EN CASA D. EUDALT PUIG Y EN ALTB/ES LLIBRERIAS

RALS,

/ Carambolas ! Comèdia en i acte. . . 4

Las guanteras. ^-í^^'çuet cómich-lírich en i

acte. ........ 2

l Las cüas ï Sai da en 2 actes., (i) . . 4

Lo cant de la Marsellesa. Sarsuela de

aparato en 3I actes, (i) . . . . 4

lEndavant las atxhsl Comèdia en i acte. 4

Las festas de Barcdona. Revista satírica

en r any 1877^ i

Lo Rellotje del Montseny. Sarsuela de mà- gica en 4 actes (tercera edició), (i) . 4

De la Terra al Sol. Viatje de gran es- pectacle (segona edició), (i).. . . 4

La mà del inglés. Comèdia en 3 actes (2).

Ral per duro. Comèdia en 3 actes.

EN PREPARACIÓ

Cada casa es un mon. Comèdia en 3 actes.

Una sarsuela d' aparaíp, (i).

Lo Capità Manaya. Sarí\uela en i acte.

■ \

(1) En colaboració ab D. Narcís Campmany y Pahissa,

(2) En colaboració ab D. Fredeiich Soler.