Skip to main content

Full text of "Diccionari catala-castella-llati-frances-italia"

See other formats


This is a digital copy of a book that was preserved for generations on library shelves before it was carefully scanned by Google as part of a project 
to make the world's books discoverable online. 

It has survived long enough for the copyright to expire and the book to enter the públic domain. A públic domain book is one that was never subject 
to copyright or whose legal copyright term has expired. Whether a book is in the públic domain may vary country to country. Public domain books 
are our gateways to the past, representing a wealth of history, culture and knowledge that's often difficult to discover. 

Marks, notations and other marginalia present in the original volume will appear in this file - a reminder of this book's long journey from the 
publisher to a library and finally to you. 

Usage guidelines 

Google is proud to partner with libraries to digitize públic domain materials and make them widely accessible. Public domain books belong to the 
públic and we are merely their custodians. Nevertheless, this work is expensive, so in order to keep providing this resource, we have taken steps to 
prevent abuse by commercial parties, including placing technical restrictions on automated querying. 

We also ask that you: 

+ Make non-commercial use of the files We designed Google Book Search for use by individuals, and we request that you use these files for 
personal, non-commercial purposes. 

+ Refrainfrom automated querying Do not send automated queries of any sort to Google's system: If you are conducting research on machine 
translation, optical character recognition or other areas where access to a large amount of text is helpful, please contact us. We encourage the 
use of públic domain materials for these purposes and may be able to help. 

+ Maintain attribution The Google "watermark" you see on each file is essential for informing people about this project and helping them find 
additional materials through Google Book Search. Please do not remo ve it. 

+ Keep it legal Whatever your use, remember that you are responsible for ensuring that what you are doing is legal. Do not assume that just 
because we believe a book is in the públic domain for users in the United States, that the work is also in the públic domain for users in other 
countries. Whether a book is still in copyright varies from country to country, and we can't offer guidance on whether any specific use of 
any specific book is allowed. Please do not assume that a book's appearance in Google Book Search means it can be used in any manner 
any where in the world. Copyright infringement liability can be quite severe. 

About Google Book Search 

Google's mission is to organize the world's Information and to make it universally accessible and useful. Google Book Search helps readers 
discover the world's books while helping authors and publishers reach new audiences. You can search through the full text of this book on the web 



at |http : //books . google . com/ 




600005767/ 



I 




i^f 



^l^^f^ff^Hif 



aTALA-CASTELLHUTI-FRAB-rillL•ii. 



PER UNA SOCIETAT DE GATAI^AN^. 



TOMO PfilMER. 





Qaxctiona, 



EN LA IMPREMPTA J)B JOSEPH TORNER. 

1859* 



J^J. ^. f^ 



Bs fropiedad de tns autores. 

r 





.V^;^ .'V .W^V 



PRÒLEG. 



iwtt* 



Y ergboyos y lamentable es per ceri P olvid en que jau de t^mps immemorial 
la Uèagpa catalana , la hermòsa Uèogaa en que foren escritaa las sapientíssi- 
mai Conslitaciòos de Catalunya, que son la admiració del univers, y en que con- 
cebiíea j expressaren sos gallards é iogeniòsos pensaments lo facundíssim Ausias 
Marcb, j io inimitable Dr. García. ^Quí al vénrer la falta de Diccionaris de aques- 
ta llengua no creuria que ^Ua, lluny de ser sensilla, clara, coQcisa, precisa, 
eiacta, enèrgica^ numerosa y íidida, es una gerga de una provincià bàrbara, desti- 
tnida de Ueys y de lletras , indigna de alternar, é incapaS de competir ab los pobles 
mes dvilisads de Europa f ^ 

En vista de est culpable descuid , tao es estrany que los DD. Esteve, Belvitges y 

Jngli distassen tant de donar í son Diccionari, lo únic que merex aquest nom, 

aquell grau de complement y perfecció que requirez una obra de esta naturalesa; 

patx se pot dir que se engolfaren en un mar nou, sens tenir una carta de' navegar 

qne bastis i apartaries dels mòlts escolis ab que toparen. Tals son la falta de clare* 

dat, eiactitudy precisió en mòltas definicions j la discordancia de algunas corres* 

pondencías castellanas y llatinas; lo aplicar las accepcions dels vocables en lloc de 

de&oirlos, com se veu en los verbs avarar ^junyir^ tastar y en mòlts altres j la re- 

ptíDàó de casi tots los articles que constan de mès de una veu , en dòs , tres d mès 

llocs diferents , de la que es un eiemple lo rtbi Vhome besa mans que voldria véu" 

rer crhnadas^ lo cual se troba en lo lloc alfabètic propi de cada nom y verb que 

tè, y per & la omissió de una infinitat dè termes castissos que deuen tenir aculli- 

ment en lo Diccionari de la llengua. No obrant son traball sempre serà digne del 

apreci dels amants de ella y de las glorias del nobilíssim principat de Catalunya. 



Mogads de igoal bon sel que bs referidr autim, bos atsoclamn fa tkmpB alguns 
catalans à fi de omplir aquell vuid,en cuant ho permetèssen nostra» forsas, ta- 
lendnos de tots los medis que poguèssen conduir i bon éiït nostra empresa. Fruit 
de èlld es lo Diccionari que oferim al pdblic, no cregods de que sia una obra que 
porte en sí lo sèllo de la perfeccitf, però sí persuadids de que h<im míUorad j pujad 
nn bon tros lo'edifici interminable y 8usceptil>le sempre de nous retocs y anyadiduras* 

Ademès,habend observad las infinítas relacions que per sa incomparable indústria 
Ú aquest Principat ab lo vebíregae de Fransa, j la seva passid cada dia mès vehement 
per la divina música qué immortalisa los noms dels sublimes poetas lírics de Itàlia , hem 
cregudiitilanyadirà cada article la seva correspondència francesa é italiana ^^rapresa 
traballosa y dificilíssima , com se veu desdeluego^putx un serio estudi y un incessant 
desvetllament hanhagud desgplir per una guia, que no ha estad possible haber, per 
no e^istir^un Diccionari de la llengua catalana i la italiana yàla francesa» No dubtam» 
doncs, que los naturals de est Principat acceptaran ab agrado aquest obsequi, si conside. 
ran que est Diccionari su bstituex ventatjosamèo t per un del castelU al iuhi y al francès, 
de que tenian necessitat pera traduir sos pensaments, als cuals poden donar la matcica 
expressió ó forsa que tfeoen en catali, atesa T afinitat de esta llbogua ab aquell iS. 

£n cuant i L• ortografia, hem abrassad las innovacions fètas en lo Diccionari 
castelli-catali, que se publica en Reus lo any 1836, per habemos aparegud bas- 
tant filosòficas las lahòns en que se funda son autor» Sol» en dò»co6a»no hem con- 
vingud ab èll. La primera es la substitució de la » à la ny catalana y putx encaraque 
nos creiem autorisads pera reformar millorand la ortografia de nostra llengua, si só 
pod donar lo nom de reforma i T adopció de una ortografia sensilla, uniforme y fi- 
losòfica entre las mòltas que no merexen est^ calificació y van- en Boga, no emperò 
peraintrodnir una lletra nova^ axí com no se han cregud facultadas , ni TAcademia 
Francesa ni la ItaKana, pera substituir i la sfeva gn, qoe sona com* la nostra ny, hr 
referida ft castellana. La segona es la col-locació- del accent circumfleio. Sens exa- 
minat la cuestió de si lo us de distingir los dòs sonidos que te- la x anteposand i 
ella ona i cuand no tè h forsa de es suau , e» ó no mès general y constant que lo 
de posar un accent circumfleio sobre la vocal- que se seguex cuand se deu pronun- 
ciar eom las' dòs* consonants sòbreditas , exposarem sensiliamènt las rahòns , ó per 
dir|io millor, la necessitat qué nos ba obligad i adoptar un método diferent del que 
seguex lo referit autor relativament i la col-locació del signe ab que distingex los 
dòs sonidos que tè la consabuda lletra. Veènd HI que anteposand una -i i h x se 
anyadex i esta consonant un* sonido que It dònan solament los naturals de un petit 
territori de Catalunya, abrassà lo método de posar un accent circumfleio sobre la 
vocal que Panteeedex cuand pren la fbrsa de c$ suau, método mòlt m&s filosdfic que 
lo adoptad per lo erudit Dr. Ballqt en la seva Gramàtica y apologia de to liingua 
catalana^ per cuant lo accent circumflefio col-locad sobre la vocal posterior ih x^ 
com ho practica est humanista, no avisa ab anticipació que esta perd lo sonido 
semblant al de la eh castellana. Però, prescindind de sutilesas, se faa de convenir 
forsosamènt en que , adoptandse cnalsevol de estos dòs métodos, la prosòdia no pod 
exercir lo sèu ofici en mòltas paraulas. Si pera indicar que la x pren la forsa de ca 
suau, col-locam lo accent circumíieio sobre la vocal que se seguex, la a de exà^ 
metro no portarà accent agud, y per lo tant ningd podrà dirnos que fem mal pro- 



Doaciand exàmAro. Y si per evitar èst inconvenifeat sabstitaim en la matbza vea lo 
accèat agad ai circooifleio, com ho fan lo« autors del Diccionari poblicad en 1803, 
no hi haori un cataU que no tinga per eidtic lo esdrdxol exdme^/'o. percebind lo so- 
iiiio semblant al de la eh castellana qne den tenir en aquest cas la x. Igual incon- 
reniènt resulta de posar lo accent circnmfleio sobre la vocal que preceex i aquesta 
Uçtra, com ho practica lo autor del Diccionari imprès en Reus, putx que las dic- 
cions ixii^ màxima^ j pròxim copiadas de aquesta obra, si las pronunciam com re- 
quirex la prosòdia de la gramàtica catalana, ser^o tal vegada veus de alguna llen- 
gua, perd de una Uèngua qne no oonexem. 

A fi de ocórrer i estos incooveniènts , nos hem vist precisads i introduir la ne- 
tedat de col•locar lo accent circumflei^o. sbbre la motèxa x en las veus en que prea 
li fòrsa de es suau , ménos cuand se seguex à ella una consonant, putx en est cas 
c& ubada la re^a gpnesal de qjue se- deu- pronunciar sempre de aquest dltim modp^; 
essèfld evilentíssim que ab est método quedan desembrassadaa las vocals immedia^ 
üaila OP per rébrer euand convingaun acoènt agud %mtó mes necessari que lo 
dicorafleio» No faltarà algun soilo que tindrà- per un solemne disbarat lo col•locar 
h referid accent sobre la «, fundandse en que fins ar^ may se ha vist un accent so- 
bre ona lletra consonant, y en que tots los avantétjes^indicads no son suficients per, 
aboaar una innovació que abolex un us que conta sigles de eilstenoia. Perd à esta' 
eiqeodd, mòlt fiitil en sentir de alganas personas literates consiritadas per* nosaltres^, 
responem díènd, que lo accent circumflefio , en la llengua catalana,- eurigorno 
merer aquest nom, putx no servex pera distingir las vocals Ikrgas de las breus, 
ni las fbscas de las claras d obertas, 7 st solament pera senyala», com se ha dit, 
qne la sr immediata à la vocal sobre la que està coMocad* pren- la forsa de es suau, 
per k qne no tenind ningunade las cualitats d oficis propis del nom que se li dòoa, 
y ibid UQ signe admès* en nostra Uèngua sols pera distingir los dos sonidos que th la 
JT, Diagóy stesas las comoditats mencionadas, -deu tenir dificultat en col-locarlo so- 
bre hlU matèxa per mès que sia consonant j axí com no la tingueren los castellans 
en posar sobre la lletra que tè^ lo sonido igual al de la ny- catalana la titUacom- 
posta dels dbs accents llarg y breu, que la prjsoJia llatin<il• col•loca sobre las vo« 
cali pera seayalor la cuantitat de las síl•labas. A mbs de que, si lo argument de 
f ne usa cosa per útil que sia no deu Jèrse perquè fins aramay se ha fit en tòt temps 
hafgaéà estat poderós é incontestable com voldran tal vegada que sia en aquest cas 
alguna subgfectes enemigs de que se altere en lo mès mínim la ortografia catalana,- 
com si eala tingués tota la perfecció de que es susceptible , ò fos de una llengua 
«orta, segurament que èllsara no Uegirian impresas aquestas reflexions , putx Gut- 
temberg hauria tingud que desistir de posar en pràctica la seva iogeniòsa é inesti- 
ouble invenció, desaprobada per tots los que mey baguèssen vist multiplicar los 
demplars de un escrit per medi de la imprèmpta. 

ütre de las variacions relativas à la ortografia, que se observaran en aquest Dic- 
cúxosri, es la adopcid de la c en tòtas las veus que se escribian ab 9, com en cuart^ 
eaaiiiai^ etc. , excepte aquellas en que es in Üspensable esta dltima lletra, com 
fK, quij quinquenni y ahraSy babendnos acomodad en esta part à la moderna orto- 
griiía castellana per militar las matèxas rahòns que impel•liren à la Real Acadèmia 
Spanyola i adoptar aquesta innovació. 



Gom lo partícip de pretèrit de un verb qne tb dòs 6 mhs accepciòni , de las caala 
una ó mes soa anticaadaa, j altra d altras eatan en us, no es aoticoad respecte de 
las dltimas, lo escribiïn ab d final en la terminacid masculina, sens repetirlo escrit 
ab t^ per no acumular articles indtils; azí com escribim ab aquesta lletra final los 
partícips de pretèrit dels verbs anticuads en tòtas sas accepcions, per la rahò ob- 
via de que los vocables que ha desterrad lo us estan exempts de tota alteració com 
los de una llengua morta. 

En lloc de la V. (vide) tan usada en lo Diccionari publicad en 1803, escribim 
en versaletas la veu , frase, ó refrà corresponent m^ castís d mès usad i que se re- 
met lo article, per exemple : ABORT. s. m. gastamàkt, GANASSA. s. m. ganàpia, 
MUNTADA, s. f. pujada, SUPORTAR, v. a. soportar. 

Suposad que se ba procurad evitar la repeticid dels articles que tenen mès de una 
diccid, es menester advertir lo método y seglas que hem^adoptad à fi de que puga 
trobaries facilmbat lo qui los busque. 

I. Los articles que constan de dòs d mès veus , y entre èllas tèaen algun subs« 
tantiu, corresponen al lloc alfabètic propi de aquest, 6 al del primer dels substan- 
tius , sin hi ha mès de un. Sols se exceptua la veu cosa per ser tan general. 

II. Lo article de aquesta classe que no tinga cap substaíitiu , se trobari en lo 
lloc que per orde alfabètic to6a al adjectiu, sin hi ha, d al primer dels adjectius sin 
tè varios. 

III. Lo article que no tè cap substantiu ni adjectiu^ correspon al lloc alfabètic 
propi del verb, d del primer dels verbs sin tè mès de un. Se exceptuan de aquesta 
dltima part de la regla los verbs auiiliars haber , ser 6 ésser ^ y los que fan de auxi- 
liars, com anar^ tenir ^ los cuals no se consideraran en aquest cas com verbs, per 
evitar la excessiva repeticid, que dificultaria trobar luego lo que se b~üsca. 

IV. Lo article que no tè cap substantiu ni adjectiu ni verb, deu buscarse en lo 
lloc qne per orde alfabètic correspon i la primera dicció, cualsevulla que sia. 

Estàs, doncs, son las innovacions fttas en la obra, que subjectam i U censura 
dels intel•ligents que saben apreciar en son just valor lo immens traball de formar 
un copiós Diccionari de la llengua catalana i la castellana, llatina y francesa. Ells 
judicaran si lo acert ha correspost als vius desitjs que tenim de ser dtils als naturals 
del industriós principat de Catalunya. 



EXPLICACIÓ 

Iffi LAS ABREVIATÜRAS EMPLEADAS EN EST DICCIOITAfil. 



adr. mod< 
adr. t. 



t 



amb. . 
Jaat- . 
aot. .. 
^*í. - 

Jrt, • 



Caíap.ói 

Gr. 

Com. 



Catépt 



eorap». 
cooj. . 

COD), dist. 
con}, d&j. 



coiq. aè^ 

müL• 
Diàp. ó 
Esc. • 
expr. . 

/SZexs. . 
Fidc.. 
far. . 
k.. . 

.■f • 

>niB. . 
Jbritp^ 



CromÀ. 



Diópt. 



Adjectiu. 

Adverbi. 

Adrerbi de lloc. 

Adrerbl de modo. 

Adverbi de temps. 

Veu de la Agricultura^ 

Veu de TAlgebra. 

Ambiguo. 

Veu de l'Anatomia. 

Veu ó firase anticuada» 

Veu de l'Arítmética^ 

Veu del'ArquitectUra. 

Veu de l'Artilleria. 

Veu de rAstroaoHiía^ 

Aumeotatiu. 

Veu de la Botànica. 

Veu de la Catóptrica. 

Veu de la Cirurgia. 

Veu del Còrners. 

Comii de dos« 

Comparatiu. 

GoDJuucció. 

ICoujuncció distribu- 
tiu. 
{Conjuncció diiqunc- 
tiva. 
iConjuncció adversa- 
\ tiva. 

Veu de la Cronologia. 
Diminutiu. 

Veu de la Dióptrica. 
Veu de la Escultura» 
Expressió. 
Familiar. 

Veu de la Farmàcia.. 
Veu de la Filosofia. 
Veu de la Física^ 
Veu ó fcase forense. 
Frase• 
En francès. 
Veu de la Geografia. 
Veu de la Geometria. 
Veu de la Gramàtica. 
Veu de la Imprèmpta.' 
Impersonal. 
Interjecció. 
Irònic. 
Irregular. 
En Italià. 

{Veu de la Jurispru- 
dència. 



U Lloc. 

Loc Locuciów 

Lóg Veu de la Lògica. 

Hat En llati. 

Maq Veu de la Maquinari». 

Mat Veu de la Matemàtica. 

Med Veu de la Medicina. 

met Veu ó frase metafòrica. 

Milic Veu de la Milicia. 

Min, .... Veu de la Mineralogia. 

mod. adv^ . . Modo adverbial. 

Mús\ . . . . Veu de la Miísica. 

n. p. ó n. pr. . Nom propi. 

Ndut Veu de la Nàutica. 

Ópt Veu deia Òptica. 

Orat, .... Veu de la Oratòria. 

Ortogr, . . . Veu de la Ortografïa«> 

p Particip. 

p. p Partícip de pretèrit.. 

p. pres. . . . Particip de present. 

p. us Veu ò nrase poc usada. 

part. comp. . . Partícula comparativa. 

part. con^unc. . Particula conjunctiva. 

Per*.. . . . Veu de la Perspectiva- 

pi Plural. 

Pint Veu de la Pintura.. 

Poét, .... Veu de la Poètica.. 

Polit. .... Veu de la Política^ 

prep Preposició. 

pron. .... i. Pronom. 

Pros Veu de la Prosòdia. 

pror. .... Proverbi ò proverbial. 

Quim Veu de la Quimica. 

ref. ..... Refrà. 

Ret, .... Veu de la Retòrica^ 

s. f. . . . . SulMtantiu femení. 

s. m. . . . ' . Substantiu masculí. 

ç f Substantiu masculí j 

'^ y ' ' ' \ femení. 

stng. .... Singular. 

sup. ... . Superlatiu. 

t Temps. 

Teol, .... Veu de la Teologia. 

. .. /Veu ó frase usada en 

temt \ , ^ -k - 

^ algú D territori. 

V. .... . Vide. 

^. a. . . . . Verb actiu. 

v^ imp. . . . Verb impersonal.. 

V. n. . . . . Verb neutre. 

V. r Verb recíproc* 

vulg, ... V Vulgar.. 



ADVERTÈNCIA. 



Las defimcicns, las advertencias,y las corres' 
pfmdencias llatmas é italiana» van de lletra 
rodona; las casèeUanas y las francesos de 
lletra cursiva. 



DIGGIONARI 



A. Primera lletra del abecedari y pri- 
mera de las Yocakf la coal se pro- 
DOBCÍa del matèx modo en las Uèn- 
gau catalana, castellana f llatina) fran- 
cesa é italiana , ço es , obrind la boca, 
j dexaud surttr llibre la respiració so-' 
nora , sens mòorer la llèngaa ni los Ua- 
bit ni las dents. Entre los antias ca- 
tatans la X e^í valia il la preposició ab ^ 
T axí dejan : Ben viu i gran dolor qui 
perd son bon senyor: bollat k buila 
itor: mec óhta »inoX gran pena: y en 
Us Cróoicas del rey don Jaume , crón. 
16 , se Uegex : E vengueren sols k escut 
c i lanca ; mes val morir k honor que 
vmrer k deshonor. També se serrian de 
èUaea lloc de la preposició de^ com se 
^ea en aqaestas locucions: laixar k 
dir; ieman k passar; lo cual te ha k 
jutjar. À vegadas significaba lo malèx 
que pera ó d fi de; y en aquest sentit 
din lo rej don Pere iii en las Constitu- 
ció» de Catalunya, llib. iv, tit. xiii, 
cap. IV : i ocórrer la desídia que en los 
notaris ^ taheüions fins ad es estada, 
volem i staíuim, etc. 

A. La primera de las set-Uetras aaomenadas 
dominicals , <{ue servexen pera assenya- 
lar k» dias de la semmana segons lo càl- 
cul cronològic. > 

^ Serrex pera la composició de mMts verbs 
j altres parts de la oració que se fòr- 
man de substantius ó adjectius, com de 
bla ABUixin , de consell AcoHSEL•ijkB. 

A- Ab èUa se íbrman mòltas frases ó modos 
adverbials, com k gratsiènt, k yoltas^, 
de cap k cap, de gòm k g&m. jí. iran. Al. 

A. Prepdsició que denota l' acció del* verb, 
cnaud preceex als noms propis, ó apel- 
Utitts de las cosas, ó cuand se posa 
abans deb infinitius regids d'altres verbs, 

TOM. I. 



com anar i dormir , anar k passetí. jf, 

i. apressa la cercanía ó immediació à al" 
guua cosa ó lloc , com assentad k la tan- 
. la. J: Ad. jí. A. 

A. Signifioalo paratge ó lloc abònt.suo^ 
ceex ó ha succeid alguna cosfi : com k la 
porta de la iglesia. 2[ Ad. ^..A. 

i. Significa la diütaocia que bi ba de un 
lloc à altre , com de Figueras k Barce- 

• lona bi ba vint y set* boras. J. Us- 
que. jÍ. A. 

i* Desprès dels verbs que deuotan movi- 
ment senyala lo par itge ahònt se V2^, 
com anar i la Habaua. Ji Ad, in. /ÍL 
A. 

i. Explica lo termini ó fi de algun^plasso, 
com de aquí k Nadal. jÍ. frau. A. A* 

k. Significa lo temps en que se^ba fòt ò 
executad alguna acció , com k desbora, 
k las nou del tèspre, k mitjdía. J. 
fran. A, A. 

i. Significa lo modo de la acció , v. g. ^ 
peu , k caball , poc k poc. ^ fran. JÍ. 

i. Expressa lo us ó costum, com À la es- 
panyola , i la italiana , k la marinesca. 
y. fral!. jí. A. 

i. Denota la cnaotitkt ó ndqiero, com 
aquesta cosa val de trenta i cuaranta 
mil Uiuras. jÍ. fran. À. k, " 

k, SigniíGica lo preu de las cosas , v« g. la 
carn va k sis sous. À. frau. A. A. 

i. Expressa la connexió ó inconnexió de 
una cosa ab altra, com k propòsit de 

. axó , k diferencia de allò. J. mn. A, 
A. 

i. Se usa en sentit condicional al iirinci-* 
pi de la oració junt ab temps de infini- 
tiu, y equival à la conjuncció si, v. g, 
k jsaberho no bauria vingud , k dir ve- 
ritat. A. Si. A, A. 

% 



10 ABA 

4! interj. ant. ay. 

4. Abreviatura àe altesa. 

AA. Abreviatara de altesas y de autors, 
segons lo context del escrit. Se usa tam- 
bé en la Llengua castellana, llatina, 
francesa é italiana. 

AARON. s. m. babba de aarov. 

Afi. prep* que se usa pera explicar lo me- 
di, modo ó instrument ab que se fa 
alguna cosa. Con. Cum. j^vec» Cou. 
Deu advertirse que en italià fòrma con- 
tracció ab los articles ; y axí se diu : 

COL, COI, COLLO, COLLA, COGLI. 

Ab. Junt y en companyia. Con. Cum , si- 
mul. jivec. Con. 

AB MÍ. Ablatiu de singular del pronom 
substantiu de primera persona ]unt ab 
ia preposició ab. Con/nigo. Mecum. 
Jlvec mou Meco ó con me. 

ab $i. Ablatiu de singular y plural del 
pronom substantiu de la tercera per- 
sona en la significació recíproca jutít 
ab la preposició ab. Consigo. Secnm. 
A'^ec sot. Con se ó seco. 

AB TAL. mod. adv. ab que se prevé algu- 
na condició ó calitat en un pacte ó 
tractat. Con tal. Dutnmodò. Pourvu. 
Purchè. 

AB TÒT. mod. adv. No obstant. Con todo. 
Tamen, nibilominus. Cependant. Non- 
diíneno, nnlla di meno. 

AB t5t axó. mod. adv. No obstant. Con 
toio esOf Àttamen, nibilominus. Ai^c 
tout cela. Ciò uon ostante , nou ostante 
a questo. 

AB TÒT QUE. mod. adv. ant. ab tot Ató. 

AB tú. Ablatiu de singular del pronom 
substantiu de la se^na persona junt 
ab la preposició ab. Contigo. Tecum. 
Avec toi. Con te ó teco. 

ABACH. $. m. ant. ARiTMfiTiCA. 

ABACIÀL. adj. Lo que pertany al abad. 
j&acial, ahadengo. Abbatialis, ad ab- 
batem pertinens. Abbatial. Abbaziale, 
attenente ad abbate ó ad abbazia. 

ABAD. s. m. Lo superior en alguns roo- 
nastirs. Abad. Abbas, coenobiarcba , 
monasterii pf aefectus. Abbé^, Abaté. 

ABAD BE5EID. Lo qui eu U sèva iglesia y 
territori tè jurisdicció cuasi episcopal. 
Abad bendito. Abbas jure quasi epis- 
copal! fungens. Abbe*bèhi. Abaté ordi- 
nato. 

ABAD BUTRAD. Lo qui eu ccptas ocasions 
usa de insignias episcopals, ço es, de 
mitra, crossa, etc. Abad mtrado. \ 



ABA 
Abbas infuid episcopal! insignitus. Ab^ 
ber mítréí. Abaté mitriato. 

ABADCJO. s. m. bacallà. 

ABADESSA, s. f. La superiora de una co* 
munitat de religiòsas en la níajòr part 
dels ordes monacals y en alguns men- 
dicants. Abadesa. Abbatissa, sacrarum 
virginum antistita. Abhesse. Abbadessa. 

ABADIA. s. f. La dignitat del abad. Aba- 
dia. Abbatia, abBatis dignltas. Abbaye. 
Badia ^ abbadia , abbazia. 

ABADIA. La casa en que habita lo abad. 
Abadia. Abbatis domus. Abbaye. Ba- 
dia. « 

ABADIA, territ. La casa en que habita lo 
pérroco ó rector. Abadia, Paroch! do- 
mus. Presbytère* Presbtterio. 

ABADIAL. adj. abacial. 

ABADIAT. s. m. Lo territori ó districte 
assignad à cada abad pera eiercir la 
sèva jurisdicció. Abadia. Abbatis terri- 
torium. Abbaye. Abbazia. 

ABALANSAD, DA. p. p. de ABAUkNSAR 
y ABAL\?rsARSB. Abalamado. 

ABALANSAR. v. a. Posar las balansas al 
fí , afinarlas. Abalanzar. £quare la.n- 
ces. Mettre en tíqiàlibre la languette 
d'une balance. Bilaociare, a^iustare 
U peso pell'appunto. 

ABALATfSAR. Impd-lir« Abolanzar. Impelle- 
re, incitaré. Lancer. Spiugere, sven- 
tare, lanciare. 

ABAL AivsARSB. V. r. lucHoarse. AbtUanzarse,. 
Ferri, propendere. Se'lancer, $e ruer^ 
se lancer. Avvcntarsi. 

ABALAüSARsB. Acométrcr é àlgü tiréndseli 
sobre. Abalanzarse. Alium impetere. 
Se feter tur. Gettarsi addosso ad alcu- 
no , sveutarvisi , scagliarvisi sopra. 

ABALLAR. v. í. ant. Vestir. Festir. Ves- 
tiré , indnere. Habükr. Vestiré. 

ABALLAT,DA. p. p. de aballab. Festido. 

ABALLIMÈNT. s. m. ant. Desitj. Antojo. 
Vehemens appetitus. Caprice, caprice 

' extravagant , fantaisie. Capriccio, fan- 
tasia. 

ABANDONAD, DA. p. p. de abandonar 
y ABA?rD05ARSB. jAondonado ; baldona-^ 
do; ensnlecido. 

ABANDONAMENT, s. m. abaudòno. 

ABANDONAR, v. a. Deiar, desamparar 
una cosa , no fèr cas de ella. Abandó- 
nar. Derólinqaere, deserere. Délaisser, 
abandonner, qmiter, dfguerpir. Ab- 
bandonare , Usciare , lasciare in preda y 
in balia. 



ABA 
àMxmoasAM, Dir fiutigs à algd. Saldonar. 
Impropflrare; iojoria, cootamelüs aífi- 
cere. Jnfurier^ m^riser enface. Svil- 
laBBggiare. 

ÈMk\oonnAR. Donar per jnéooa prea algana 
cosa. Hacer harato. Minori pretto, mr- 
nas jnato Tendere. Fendre à bas prix , 
ott rahais. Gettar via. 

AUSBoiíAmBi. ▼. r. Pérdrer lo animo, desa- 
tén tane. j&andonarse* Animo cacicre, 
defioere. Perdre courage. Scoraggtarsi. 

jiBisi>o5jJLSB« Entregarse del tot à algana 
oosa , oom A la pietat de algú , als yí- 
ds, etc. jibandonarse. Se tradere. Se 
Ih^rer, s^adonner à une cho§e. G>nfi- 
darn, darsi iutieranlente. 

iMà3ivof%jMSE, Despreciarse^enTÜirse, abar- 
nganarae. Ensfilecerse. Vilescere. Se 
prostituer. AT^ilirsi. 

AiAarDOHABSE. Ifo caidar de sas obligacions 
6 interessos, jébandonarse. Socordix at* 
qne ignaTiae se tradere. S^ abandonner, 
laiaer aUer les ckoses au katdrd» Scio- 
perarPt straccarare. 

ABAJüDÒ^iO. s. m. L' acció y efecte de 
abandonar j abandonarse. Abandono, 
abamdonatnienio, Derelictio, destitu- 
tio. jAandon, abandonnement.Àhhasl•^ 
donamento, abbandono. 

ABÀHO. s. m. ant. vako. 

ABANILLO. 8. m. ant. yETrAix, 

ABÍküS. prep. oonjunc. que denota ante- 
riorítal de lloc ó temps, j se anteposa 
sempre à las partícolas de y ous. jín- 
tes* IVíosauam , antequam. Avant. Pri- 
ma di, pnma clie. 

A1A5S. adT. t. que denota preferència en- 
tre la« accions y desitjs , y equival à 
pftixBm. Antes, Imò, quiuimò. Plutot, 
Kottosto. 

ABÍ9S. Denota també preferència de temps 
ó de lloc. Ant es. Antea, prius. Aupa^ 
roncant. Innanzi. 

ÈMASt. Parland del temps v sas divisions se 
acostuma usar com adjectiu , y equival 
a àmca^ftT , ó A^maiÒR , v. s. lo dia 
ABAiis, la nit ABAHS. Aníes. Prior, an- 
terior. Précédemment. Prima, prece- 
dentemente, da prima. 
iuif ó ABAirs nk, conj. adv. aus bà. • 

àMàn DE TÍrr ó de tòtas cosas. mod. adv. 
Primera ó principalment. Ante todas 
cosas 6 ante todo. Primò, ante om- 
nia. A^ani tout. Prima di tutto. 

w ABASis» mod. adv. fam. De temps ante- 
rior. De ames. Priori temp6re. D'au• 



ABA 11 

paravant. Prima cbe, da prima di. 

ABAIVZ. adv. U. ant. avaut. 

ABABATID ^ DA. p. p. de abaratia. jAo^ 
ratado. 

ABARATIR, v. a. Disminuir, abaxar lo 
preu de alguna cosa. Se usa també 
com recíproc. Abaratar, Pretium mi- 
nuere, submittere. Rabaisser, diminuer 
le prix. Scemare, menomare. 

ABARGA. s. f. ant. Calsat nistic fèt de 
cuiro de 1k>u, caball, etc, sense assa- 
lionar: tapa la planta y los dits del 
peu , y se lliga ab cordills ó corretjas 
sobre la empenja y tonnèll. Abarca. 
Però. Chaussure rustique de peau non 
/amt€^. Calzamento rustico proprio d'al* 
cuni paesani spagnuoli. 

ABARGA DE FUSTA. aut. SoC. Zu^CO. SoCCUS. 

Sabot. Zoccolo. 

ABARCAD, DA. p. p. de abarcar. Abar* 
cado. 

ABARCAMÈNT. s. m. L'acció y cfécte 
de abarcar. Abarcadura, abarcamien" 
to. Susceptio. Enibrassement , etreinte. 
Stretta , strettura. 

ABARCAR. V. a. Encarregarse algú de. 
mòltas cosas ó negocis à un temps. 
Abarcar. Multa simul aggredi , moliri , 
8u$cipere. Entreprendre. Intraprendc- 
re, assumere. 

ABARRAGAJSAD, DA. p. p. de abarba- 
6AXAR5E. Amancebado, abarraganado. 

ABARRAGANAMÈNT. s. ra. Amanceba- 
mènt. Amdncebamiento , abarragana* 
miento. Concubiuatus , pellicatus. Co/t- 
cubínage. Gobcubinato. 

ABARRAGANARSE. v. r. Amancebar- 
se, amistansarse. Amancebarse , abar^ 
raganarse. Pellicatum agere, pellici 
obstringi. Vwre dans le concuhiiiage, 
s* amouracher. Invescarsi, invaghirsi. 

ABARRAGA5ARSE. ABAXDONARSE. 

ABASSAMÈNT. s. m. ant. abaxamàüt. 

ABASSAR. V. a. ant. abaxar. 

ABASSAT,DA. p. p. de abassar. 

ABAYSAR. V. a. ant. abaxar. 

ABAYSAT, DA. p. p. de abaysar. 

ABAST. s. m. La provisió dels víurers 
necessaris. Abasto. Annona. Pourvoie^ 
rie, prwision de vivres. Vettovaglia, 
vivanda. 

D05AR LO ABAST. fí*. ABASTAR , CU L• SSgÒUa 

accepció. 
D09AR LO ABAST. fr. mct. quc exprèssR la 
facilitat, desembras y promptitut que 
tè algil en lo despatx ó manetj dels ne- 



19 ^ ABA 

go6Ís ò altras cosas ; y axí se diu : fula- 
no DÓNA LO ABAST à tòt. Tetier eocpedien- 
t€p In negotiis expedíeudis facílítatem 
habere. Ètre habile, instruït, intelli- 
gent. Attendere ad oguí cosa , ésser da 
tuttO) aver in capo ogni mestíere. 

HO PODER DOXAR LO ABAST. fr. mct. Na pO- 

der algtl donar cap als mòUs negocis de 
que està ple. Estar ó verse ahogado; 
no poder dar vado. Premi, gravarí. 
Étre acqahl^ d' affaires. Ésser insuffi- 
ciente, àver grau rompicapo, ésser 
nell'acqua fíoo a gola. 

ABASTAD , DA. p. p. de abastar. Alcan•^ 
zado; abastecido, 

ABASTANT, adv. ant. bastant. 

ABASTAR. V. a. Haher lo que esté en al- 
gun paratge alt ó distant, jélcanzar. 
Manu prelienderc. Atteindre. Staccare, 
arrÍTare una cosa. 

ABASTAR. Donar lo abast de gf^neros, ali- 
ments, etc. j4bastecer, Alimoniarum^ 
aliarumque rerum coptam pararé. Ap- 

Ífros^isionner , pourvoir, ProTvederc, lar 
e provviste. 

ABASTAR, y. n. Ser sufíciènt ó bastant. 
Bastar, SufBcere. Suffire , itre assez. 
Bastaré^ essere abbastanza. 

ABASTONEJADOR, RA. s. m. j f. ant. 
Lo qui abastoueja. Apaleador. Fustihus 
^sdens. CeL•l qui bdtonne. Bastonatore. 

ABASTONEJADÜRA. 8. f. ant. L'acció 
j efecte de abastonejar. Apaleamiento. 
Fustuarium , fustigatio. Bastonnade, 
Bastonatura. 

ABASTONEJAR. v. a. ant. Bastonejar. 
Apaiear. Fusté caedere. Bdtonner, Bas- 
tonare, percuoter con bastone. 

ABASTONEJAT, DA. p. p. de abasto- 
nejar. Apaleado. 

ABAT. 9. m. ABAD. 

ABATANAD, DA. p. p. de abatanar. Aba- 
■ tanado , hatanado, 

ABATANAR. y. a. Copejar lo panyo en 
lo batan pera tnlurerli l'oli, y donar- 
li lo cos corresponent. Abat anar , bata- 
nar» Pannum batuere, tundere. Fou- 
ler, Sodare i panni. 

ABATIMENT, s. m. L'acció y efecte de 
abàtrer. Abatimiento. Dejectio, cver- 
sio. Abattement. Scadimento, lo sca- 
dere. 

abatimínt. Postracló, falta de forsas. Aba' 
timiento, Virium dejectio, infirmitas. 
Abat tement. Infralimento, sfinimento. 

abatiment, met. Decaïment, falta de animo. 



ABA 
Abaiiniiento. Animi dejectio, demissio. 
Abattement, Fralesca, fierolezxa. 

abatiment, met. Hamiiiactó. Abatimiento. 
Abjectio , depressió. Dépression, Abbiz- 
ztoiie, aggecchimento , tapiuità. 

ABATiiiÈNT. Entre mercaders l'acció y 
efecte de abàtrerse, snspeuènd son gi^ 
ro ó tràfic, sèose jpagar sòs deutes. 
Quiebra. Negotiatoris, qui soWendo 
uon est, à negotiatione cessatio; bouo- 
mm cessione , creditoribns oMata dis- 
solutio. FailUte, Fallimento. 

ABÀTRER. V. a. Fèr càurer , tirar à ter^ 
ra. Abatir. Dejicere, evertere, pros- 
teruere. ^o/íre . 'Abbattere , atterrare, 
demoliré. 

ABÀTRER. met. Humiliar, envilir. Se usa 
també com recíproc. Abatir. Deprime- 
re , probro afilcere. Abaisser , depri- 
mer. Deprimere, aTyilire, rintnzaare. 

ABÀTRER. Fèr pérdrcr lo énimo, las forsas. 
Se usa mès comunmètit com recíproc. 
Abolir. Alicujus aoimum aut \ires íran- 
gere. Accahler , humilier. Af&evolíre, 
snervare , ahbattere^ fiaccare. 

ABiTRER. ant. V£NCBR« 

KAkTKÉBL. ant. REBAtAR Ó OBSCONTAR. 

ABÀTRERSE. Y. r. Suspéudrcr lo mercader 
sòn giro ó tràfic sènse pagar sòs deutes. 
Quebrar. Creditores soluttone fraudare, 
ibro .cedere, creditoribus dccoquere. 
Faillir. Falliré, £ar fiíUimento. 

ABATUD , DA. p. p. de abàtrer y ab í- 
TRBRSE. Abatiao; quebrado. 

ABATUD. adj. que se aplica ai mercader 
que ha fèt bancarrota. Quebrado , fa- 
üido. Alieni xris decoctor. Faiili. FúV- 
lito. 

ABATÜDAMÈNT. adv. mod. Ab abati- 
ment. Abatidamente. Abjecte, demissè. 
Bassement^ avec abaitement. Abbietta- 
mente. 

ABAX. ady. 11. En la part inferior. Aba- 
jo. Infra, deorsum. Sous, dessous ,par- 
dessous. Sotto, di sotto. 

ABAXAD, DA. p. p. de abaxar y aba- 
XARSE. Bajado; tundido; ag(íiado ; 
humiUado; menguado, vaciado; mer-- 
ma do. 

ABAXADÒR. s. m. Lo qui ton ó abaxa 
los panyos. Tundidor. Panni tonsor. 
Tondeur de draps. Cimatore. 

ESTAR EN LOS abaxadòrs. fr. mct. y fam. 
territ. Estar algii en decadència. JPar 
baja, andar 6 ir de capa caida. In de- 
terius ruere^ à pristina fortana deci- 



ABD 

«lere. Dtòhoir de sa fortune, de son 

rrédiu Faré aoqna. 
ABAXAMÈNT. s. m. Dl«niauciò del 

prea , Talòr j estímacii} de alguna cosa. 

Maja^ Pretil remissió, dlminulto. Baisse^ 

diminution de prix* Discredito. 
ABAXAMÈNT. aitt. ukVkiLXMkxr. 

ABAXAR« V. a. Posar en lloc inferior ò 
mès baK al^uoa cosa que estaba alta. 
Bajar, Demittere, submittere , depone- 
re. Eakaisscr. Abbassare, discendere, 
meltere io basso alcona cosa. 

ABAXAA. Disminuir lo preu , Yalòr j esti- 
mació de alguna cosa. Bajar, Rerum 
astimationem vel pretium minnere. Dí^ 
minuer, rabaítre du prix. Minoraré, 
sminuire. 

1&&XAB. Humiliar, abàtrer ; t. g. jo li fa- 
ré ABAXAB r orgull. Bajar. Humiliaré , 
sobigere. RaviUer, abailre. Abbassare, 
fiaccar le coma. 

ABAijàB. Inclinar euTers la terra alguna 
cosa; com abaxar lo cap, lo cos, etc. 
Bajar, Inclinaré, inflectere. IncUner, 
pencher. Inchinare, incurrare , piegare. 

ABAUkB. Tallar lo pel dels panyos é igua- 

larlo ab las estisòras. ihnàir, Pannos 

tondere. Tondre. Limare. 

, ABAXAm». V. r. Inclinarse, acotarse. Ago- 

biarse. locurvari. Se baisser y s'incii'- 

ner. Inchinarsi. 

ABAKABSE. Homiliarse. Abatirse, humiliar- 
se. Ab/íci, demitti. ^ abattre, ramper. 
Rtfichinarsi. 

iBAiAMse. Parland dels rius, disminuirse ó 
mioTar l'aigua. Menguatj s^aciar. Flu- 
Ttam vel fluraen decrescere, aquas per- 
dcre vel minuere. D^croUre, diminuer. 
Soeiaare. 

iBiiA&sE. Disminuine , com lo blat de una 
pda, sac^,etc. Menguar, mermar. De- 
crescere, imminui. Souffrir du d^chet. 
DimiBaire. 

ABEATE. s. m. Lo clergue de ordes me- 
nors per io comii, Yestid ab hàbits cle- 
ricals à la romana, jébaíe. Clericus mi- 
■oríbus ordinibus initiatus, veste non 
talari , at clericali indutus. Abb^. Abaté. 

ABCES. s. m. Gr. Espècie de tumor, jíbs- 
ceso, Abflcessus, tumor. ^cis. Ascesso. 

ABDICACIÓ. 8. r. L'acció y efècte de ab- 
dicar. jAdicacion. Abdibatio. Jbdica- 
tlofu Abdícaxione, addicazione. 

ABDICAD, DA. p. p. de abdicar. AbdU 
cado. 



ABE 15 

ABDICAR. T. a. Renunciar. Se diu par- 
land de las autoritats soberanas , com la 
corona, lo imperi, abdicar. Abdicaré. 
Jbdiquer. Rinuniiare la corona, diamet- 
« terseue. 

. ABDICAR, for. Renunciar de sa pròpia vo- 
luntat lo domini , propietat 6 dret de 
alguna cosa. Abdicar, Abdicaré. Re~ 
noncer, Rinunziare. 

ABDOMEN, s. m. Anai. bai và?iTRE. 

ABDOS. adj. pL ant. Uu y altre, Ibs dos. 
jémbosy anibos d dos. Ambo, uterque. 
L'un et tauíre, tous les'deux. Anubo, 
ambi, ambodue, ambidue> amendue, 
ameudune. 

ABDOSOS. adj. pi. ant. abdos. 

ABDUCAR. s. m. ant. alducar. 

ABDUY. adj. pi. aut. abdos. 

ABDUYS. adj. pi. ant. abdos. 

ABECÉ. s. m. p. us. abecedari. 

ABEce. met. Los priuiers rudiments ó prin- 
cipis de cuafserol cípncïa ó facultat. 
Abecé. Soieutiarum eiemeuta. Abc,cotnr 
mencement d'un art, d'une science. Ab- 
bicl. . 

9o SABER LO ABEc£. fr. fam. Ser mòlt ig- 
norant , no saber los principis de algun 
art d ofici. No saber el cristus , la car- 
tilla. In summa ignorantia versari; Tel 
prtma arlis rndimenta ignoraré. 11' ne 
sait pas l'abc , ne savoir ni A ni B, Non 
sapere Tabbíci. 

ABECEDARL s. m. L'òrde ó sèrie de las 
lletros de cada llengua. Abecedario,al- 
fabeto, abecé. Alphabetum. Abc , ahé- 
cédaire. Alfabetto, abbeccedarío. 

ABECEROLAS. s. f. pi. carta, per lo lli- 
bret que conté lo abecedari. 

IfO SABERTIE las ABECEROLAS DE ALGUNA COSA. 

fr. fam. Ignorar alguua cosa ò no po- 
der dooar rahó de ella. No saber de la 
misa la media. Penitus ignoraré. Igno- 
rer parfaitement une chose. Non sa- 
perue l'abbici, mancaré delL'inteiligeu- 
za de' princip). 
ABEDULL. s. m. Arbre de vint a trenta 

Ïeus de altura , del cual per incisió 
estil-la ona aigua que es un remej 
eficas contra lo mal de pedra. Los seus 
brots ó rebrots servexen pera unir unas 
ab altras las bigas dels ratjs de fusta , 
pera fèr paners, canastras^ etc. Abe^ 
duL BetuU alnus. Bouleau. BetuUa. 

ABEGOT. s. m. ant. Insecte, bvrivot, en 
la segona accepció. 

ABEILAR* s. m. ant. buc de abrllas.. 



14 ABE 

ABELIMÈNT. s. m. ant. L'acció y efec- 
te de abelir. Adorno, ornato, Decora- 
meu, exoroatío. Parure , embelUsse-' 
ment, Abbeliimento , íiregio. 

ÀBELIR. V. a. ant. embellir. 

ABELIT, DA. p. p. de abblia. 

ABELLA, s. f. Insecte ab alas 9 de tres ó 
cuatrc líneas de llarg , que junt ab al- 
tres indlviduos de sa matèxa espècie fa- 
brica la mel y la cera. Abeja. Apis. 
AbeilU. Ape, pecchia. , 

▲BELLA. Herba de dòs peus de alsada , que 
fa la flor blanca , y tè l'arrel eu fòrma de 
dòs cabessas semblants als testículs de un 
gòs. Compahon de perro, Orcbis biibiia. 
Testicule^e^hien. Testicolo di cane. . 

▲BELLA BORDA. Insectc. BUJUKOT, eu la sego- 
na accepció. 

ABELLAH. s. m. Lloc en que hi ba cria 

' ò bucs de abellas. Colmenar, Alvear, 
alyeare, alvearium, apiarium. Endroit 
otí il y a des ruches, Alveario , alveo , 
alvearo. 

ABELLAROL. s. m. Aucèll. abellerol. 

ABELLÈR. s. m. Lo qui cuida de las 
abellas. Colmenero^ ^lS^7>^o. Apiariu» , 
mellarius. Gous^erneur des abeUUs. Cu- 
ratore del melajo. 

ABELLEROL. 8. m. Aucèll de unas tres 
pulgadas de llarg, que tè las alas de un 
blau y yerd mòlt bonic , j lo pit grog. 
Perseguex à las abellas y se las menja. 
Abejaruco, azuUjo, Merops, apiastrs. 
Guepier j mérops, Vespajo , vespeto. 

ABELLETA. s. f. dim. de abella, j^efi- 
ca , ahejiüa , abej'ita, abejuela. Apicula y 
apecula. Petite abeiUe, Pecchietta. 

ABELLIMÈNT. s. m. ant. L'acció y efèc- 
te de abellir. Adorno, ornato. Decova- 
men, exornatio. Parure, embeUissement, 
Abbeliimento 9 fregio. 

ABELLIR. y. a. ant. embellir. 

ABELLIR. ant. agradar 9 en la tercera ac- 
cepció. 

ABELLIT^ OA. p. p. de abellir. 

ABELLOL. s. m. Aucèll. abellerol. 

ABERCOG. s. m. Lo fmit del aberco- 
quèr. Es casi rodó , de una à dòs pul- 
gadas Y de color crog clar ó blanc , y d 
vegadas tè part de eucarnad. Dins del 
pinyol tè una ametlla. Albaricoque, al- 
heriçoque. Armeniacum malum. jAri'^ 
cot. Meliaca, albicoccR) albercocca. 

ABERCOQUÈR. s. m. Arbre fruiter mòlt 
frondós, que tè las full as de un Terd 
yiu y de figura de cor. Albaricoquero, 



ABI 

albaricoque, albericoipie. Malus arme- 
niaca. Abricotier, Meliaco, albicocco, 
albercocco. 

ABET. s. m. Arbre, espècie de pi, del 
cual fluex la trementina. La seva fusta 
es preferida à las altras pera £èr ins- 
truments müsics de corda. AOeío^ pi» 
nabete, Pinus abies. Ai^ei, sopin» Abeto, 
abéte. 

ABETERNO. loc. llatina que usa i vega- 
das la gent instruïda, y significa: dès- 
de la eternitat. Abeterno. Ab stemo. 
De toiUe úernk€. Fin dall'^temità. 

ABEURAD, DA. p. p. de abeurar. Abre- 
\»ado, 

ABEURADOR, s. m. Lo qui abeura. 
Abres^ador. Adaquator. Celui qui abreu' 
ve. Abbeveratore. 

ABEURADOR. Lo lloc ahòut SC abeura al bes- 
tiar. Abre\^adero, abrevador ^ piion , 
aguadero. Aquàrium, adaquat us. Abré- 
voir, Abbeveratojo. 

ABEURADOR. Lo VBS en quc se posa l'ai- 
gua per béurer los aucèlls. Bebedero. 
Vasculum aquàrium. Auget. BeTera- 
tojo. 

ABEURAR. T. a. Donar béurer al bestiar. 
Abrevar. Adaquare , ad aquàrium du- 
cere. Abreuver. Abbeyeraré. 

ABEURAR, ant. -REGAR. 

ABIAXAD, DA. p. p. de abiaxar. Sesgado. 

ABIAXAR. V. a. Tallar ó partir à blax. 
Sesgar. Transyersè, obliquè secare, scin- 
dere. Echancrer. IncaTare, tagliare a 
bioscio. 

ABILLAMENT, a. m. ant. L'acció y efec- 
te de abillar. Adorno, ornato. Deco- 
ramen, exornatio. Parure, ornement. 
AbbeUitui*a, abbeliimento. 

ABILLAR. V. a. ant. adornar, en la pri- 
mera accepció. 

ABILLAT, DA. d. p, de abillar. 

ABINICIO. loc. Uatiua que se usa en ca- 
talà pera significar dèsdel priucipi ó de 
temps antig. Abinicio. Ab initio. Dès le 
commencement. Dal principio. 

ABINTESTAT. adv. deriTad del Ilatf,que 
se usa en català pera significar sense 
fèr testament; y axí se diu: ha mort 
ABI7ITESTAT, ÇO cs, hs mort sense í%r 
testament. Abintestato. Ab intestato, in- 
testato. Ab-intestat. Ab intestatò. 

ABIS. s. m. ant» abisme. 

ABISAR. V. a» ant. abismar. , 

ABiSAR. y. n. ant. evtrírsek, en lo sentit 
de enfònsarse. 



ABL 
A:SISAT, DA. p. p. de JUHSAR. 
ABiSMAD, DA. p, p. de abismae j íau- 

«juisB. JBnsmado• 
AliSMAR. T« a. ant. Confondrer, abà* 

tnr. jAismar* Deprimeret detrudere. 

Confondre, kumüier, Rotínare. 
lawMàaiB. ▼• r. Precipitarae eti nn abis* 

me, ò càurer en èil. jíbismar$e» Se iu 

liarathrum aat proCunduiii injlcere, 

vel roere. Se précipiter. Profoodani, 

spfofondani, imiiieTgersi. 
ABISM£. a. m. Profauditai mòlt gran. 

jéhiano. Abjasus, iiarathrttiu, Torago. 

jAítne , gouffrem Abísso. 
jiiBHe. Lo infern. jAismo. Inferí , gehen- 

na. Eïïi/er. IníSerno. 
jMsat. met. Lo que ea immens é inóom- 

juehenaible• jíbismo. Immensnm, ie- 

comprehensibile. Jbíme. Voraginq, vor- 

tice, gorgo. 
ABITAMÈNT. s. m. anl. habitíu:ió. 
ABTTATGE. f. m. ant. babitació. 
ABJEGCIÓ. 8. ï\ Abatimèut, humiltacuS. 

Jbyeccion, abatimUnto, Abjeetío. jA^ 

jeeiion. Abbíexiooe, aggecchimentOyab- 

bieltezza. 
ABJ£CTAT,DA. ad), ant. Abatud, hu^ 

miliad, menospreciad. j4byecto. Abjec- 

tna, TÍlis &CÍUS, conlemptns. Abject, 

bas, mtprisabie• Abbietto, negletto, 

deprcato. 
AiaCEAaÓ. s. f. L'acció y iefècte de ab- 

jnrar. Abjuracion. Detestatio. Ahjiu^a^ 

e/aa, Ablttarazione« 
ARíURAD, DA. p. p. de abjurar, ^yu* 

rodo. 
ABJURAR. ▼. a. Desdtne , retractane ab 

)iuwiiènt del error ó equivocació que 

ae kabia patid. jéb jurar, Admbsum an- 

tei errorem jnramentp detestari. Abju^ 

rer. Abbinrare. 
ABLANID, DA. p. p. de ablaihr j abla- 

iviESE. Ablandaao , emMandecido ; mu- 

Bido; reMandecido, 
ABLANiDOR, RA. s. m. y f. Lo qui 

abtanex. jÀlandador. MoUiens. Celui 

fw amcüit, MoUitívo. 
ABLANIDURA. 5. f. ant. ablahiníht. 
AIUNIMÈNT. 8, m. L'acció y efècte de 

aUanir. jéblandamiento. MolUtudo, mol- 

iÓMotom. AmoUissement.' Moilifica- 

mento , mollificazione. 
ABLANIR. Y. a. EstoTar. jAlandar, em' 

àlandecer. BMiem reddere, mollire. 

dmoBir, adoucir, MoUificare. 
^■una. Laiar, suaTÍiar alguna cosa. 



ABO 15 

Akkuídar. Mollire, lenire. Aítendrir, 
reldcher, Addolcire, rammorbidare. 

ABLAHiR. met. Mitigar la feresa, la ira, 6 
lo euutj de algii. Se usa també com re- 
cíproc. Jblandar, Iram seda;^, ani-^ 
mum lenire. Adoucir l'humeur , le car 
raciire. Disasprire, mollire, abbonire* 

ABLA?sia. ant. Estovar lo lUt ó cosa sem- 
blant* MiUlir, Mollire. Amoliir , rendre 
mou. Amaàollare. 

ABLA5IR. v. n* Temperarse. Se dia del 
temps cuand dismmuex la seva fredor, 
y díels gels y uèus cuand comensan d 
fiindrerse. Se usa mes comunmènt com 
recíproc. Ablandar. Frigus mitescere, 
gelu vel nives Uquescere. Se temperer* 
Temperarsi, attemperarsi. 

ABLANiRse. V. r. Posarse bUna ó tendre ab 
la rosada alguna cosa. Reblandecerse , 
relenlecerse, rcUenfecerse. Lentere,len- 
tescere* Se ramoUir à la rose'e, Le- 
nire. 

ABLASMAR* v» a. ant. vituperar, be- 

PaifDRBR. 

ABLASMAT, DA. p. p. de ablaswar. 

ABLATIU. s. m. Gram, Lo sisè y liltim 
cas de las declinaciòns del noip. Abla•^ 
tívo. Ablatívn», sextus casus. JL•latif. 
Ablativo. 

ABLATIU ABSOLUT. Grom, Lo qui no depèn- 
ja de cap part expressa de la oració. 
AbiiMtivo absoluto. Ablativns absolutus. 
Ablatífabsolu. Ablativo assoluto. 

ABLUCIÓ, s. f. ant. lavatori. 

ABLUCIÓ. Lo vi y aigua ab que lo sa- 
cerdot purifica lo cdlser, y ab que se 
renta los dits desprès de haber sumid ; 
y axí se diu : sumir las ablucions. Ahlur 

' cion. Ablutio. AUution, AL•lusione» 

ABNEGACIÓ: s. f. SacnEci absolut y cs- 
pontdneo que algii fa de sa voluntat y 
de sos gustos. Abnegacion, Abnegatio 
sui. Abnéjgatron. Abnegacione. 

ABNEGAD, DA. p. p. de abhboar. Ab^ 
negado. 

ABNEGAR. v. a. Renunciar algd volon- 
tariamèiit à sos desitjs. Se usa més co« 
munmènt com recíproc. Abnegar, Su« 
quemque voluntat! rennntiare. Renon- 
cer à ses désirs ,ouà ses passions, An- 
negaré. 

ABOBAMÈNT. s. m. ant. L*acció y efèc- 

I te de abobar y abobane. Abobanüento. 
Stnpiditas. L'oetion de rendre quel-- 
qu'un sot, niais, Sciocchesza. 

ABOBAR. V. a. ant. Fèr tornar bob» à 



16 ABO 

algii, entorpí rli lo us de las potencias. 
Se usaba també com recíproc: Ahohar, 
embobecer, Stupeiacere. Rendre sot, 
stuptde, Stupldirc« 

ABOBAT, DA. p. p. de abobar. Jlboba- 

■ do, embobecido, 

ABOBAT. adj. ant. Se diu del subgècte que 
tè trassa ó cosas de bobo. Abobada* 
Stulto tel stupido simllis. CHui qui' a 
l'air sot , niais. Scipito. 

ABOCAD , DA. p. p. de abocar y abo- 
CARSB. Em^rocado; echado ; derrtba" 
do; trasíornàdo , trabucado; derra- 
mado 5 prodigado ; agolpado ; avalan- 
zado. 

ABOCAR. Y. a. Girar boca per arvtU al- 

' guna eina pera tlèr passar de ella é al- 
tra algan líquid. Embrhcar, Inrergere, 
trausfuudere. Ftrser d'un vaisseau dans 
un aiítre, Traboccare. 

ABOCAR. Fèr passar lo licor de una eina à 
altra , com lo vi de l'ampòlla al got , à 
la còpa,etc. Echar. Infundere. Ver ser, 
jeier. Versaré. 

ABOCAR, ant. Tirar i terra. Derribar. Pros- 
temere. Renverser, terrasser. Gittar 
giu, scagliare. 

ABOCAR. Girar cap à terra alguna cosa. 
Trastornar, trabucar. Invertere. Dé^ 
ranger , mettre dessus dessous , ren- 
verser. Voltar soss6pra« 

ABOCAR. Acostar alguna cosa al paratge 
abònt ha de obrar, com abocar la ar- 
tilleria, las tròpas, etc. Abocar. Ad- 
moTcre, apponere, adducere. Fiser, 
pointer, mettre en mire. Pigliar di 
mira. 

abocar. Gastar mòlts diners ab lo fi de 
conseguir alguna cosa. Derramar , pro^ 
digar. EíFusè expenderc, prodigero. 
Prodiguer, dissiper. Spandere. 

ABocARSE. ▼. r. Juntarsd de cop en algun 
lloc inòltas persònas; y axí se diu : to- 
ta la gent se abocà à la plassa. Agol- 
parse. Coníluere. S'cusembler , se por- 

' ter en foide. MiMarsi^ urtarsi in folla. 

ABOCARSE. Inclinarse , tirarse ab lo cos en- 
davant. Avalanzarse. Procumbere. S'é^ 
l(incer, se mer, Piegarsi. 

ABOLICIÓ, s. f. Uacció y cíècte de abo- 
lir. Abolicion. Abolitio. Abolition. An- 
uuUazione , cancellazione. 

ABOLID, DA. p. p. de abolir. Abolí-- 
do. 

ABOLIR. T. a. Anul-lar una Uèy , us ó 
costum ó cosa semblant. Abolir, Abo- 



ABO 

lere, delere. Abolir, effacíer. Aboliré y 
anauüare, abroeare. 

ABOMINABLE, adj. Lo que es digne de 
ser abominad. AbotmnMe* Abominan- 
dus, abominabüis* Abominable. Abon 
minabile. 

ABOMiNABLEMÈNT. adv. mod. Abíuni^ 
nablemente. Abominanter. Abominable' 
ment. Abominevolmeate , abooànosa- 
mente. 

ABOMINACIÓ. 8. f. L'acció y efi&cte de 
abominar. Abominacion. Abominatio* 
Abominaiion. Abominazione , abomi- 
nio. 

ABOMiif Ació. La cosa digna de ser abomi- 
nada. Abominacion. Execratione dig- 
num. Abominatitm. Abominadone. 

ABOMINAD, DA. p. p. de abomivar. 
Abominado. 

ABOMINADÒR, RA. s. m. y f. Lo qui 
abomina. El que abominar Exsecrans j 
exsecrator. CeUd qui déíeste. Abomi-^ 
'^natore. 

ABOMINAR. T. a. Detestar, eiecrar. 
Abominar. Abomísari. Délester, exé^ 
crer. Abominaré, detestaré. 

ABONAD, DA. p. p« deABa?iAR. Abona" 
do. 

ABONAD. adj. Se diu del subgècte de qui se 
pod fiar per sòn cabal y crèdit. Abo-' 
nadó. Pecuniosus, bene nummatus et 
probuB. Accrédite'. Accreditato, messo 
in credito , cbe ha capitale. 

ABONAD. Se diu del subgècte que ha pagad 
alguna cuantitat adelantada pera con- 
córrer 4 una diversió publica , ó dís- 
frutar de alguna comoditat. Abonada» 
Qui symbolam dedit. Abonné. Abbonato. 

ABONAD. irón. Se aplica al subgècte à qui 
se considera disposad à dir ó fèr alga* 
na cosa mala. Abonado. Aptus. Capa- 
ble. Attp, capace. 

ABONADOR, RA. s. m. y f. Lo qoi abo- 
na. Abonador. Fidejussor. Gor^xn/. Mal— 
levadore. 

ABONAMENT, s. m. abono. 

ABONANSAD, DA. p. p. de abonansar. 
Abonanzado. 

ABONANSAR. v. n. Comensar à calmar 
la tempestad , ó à serenarse lo temps. 
En est últim sentit se usa mès comun- 
ment com recíproc. Abonanzar. Seda- 
ri coelum aut mare. Se raisére'ner. Ras- 
serenarsi, tranquillarsi , raddolcirsi il 
tempo. 

ABONAR. T. a. Acreditar, donar per bo « 



ABO 
JhoMor. Probare. Accrélitery tfualtfier 
une ehase de bonne. Porre in credito , 
&T ebe naa com sia atimata. 

ABosiUL Assentar en io Uibre de comptes 
CDfaerol partida A. favor de algü. Tam- 
U alçnifica péodrer à compte. Abonar. 
Pecnniae sommam acceptam referre. 
CràUíerf porter en compte, Mettere a 
GontiD, aíxínare. 

ABOïiB. £xir fiador per algd. j&onar. 
Va£iDoniiim fecere, vadem se oonsti- 
taere. Cautionner. Mallerare, fidanzare. 

AaosABSc -v. r. Pagar alguna cnantitat 
addbnfeada pera concórrer à una dWer- 
nó pdUica, 6 disfmtar de alguna co- 
moAtat. j^narse. Symbolam dare. 
Sabonner, Abbonarsi. 



ALTie TrrnnA que me abonarà, ref. que 
advertex. qne mòltas cosas se tenen per 
mòit dolèntas fins que se ne expenmen- 
tan de pitjors. Malo vendrd que bueno 
me hard. Me maius excipíet pro quo 
booas ipse Ttdebor. Le pirefait ouUier 
le maunws. Ch' io sia si saprà quando 
ÒB aitro qoi Terra. 

AfiOlüO. a. m. L'acció y eftcte de abonar. 
jAamo, abanamienio, Probatto. Cauíion• 
I, Vaetkm d'etceréMter. Satiada- 



EVMie. 

AB050. Ea los comptes la admissió y apro- 
bs0ò de las partidas ; y també' io re- 
dbo qne se &, ó lo assento de lo que se 
cabra. Abotio. Praestita cautio^ acceptae 
pecnniae retatio. Vaetion de crédfter, 
cSJiauer^ porter en compte. Àbono^ 

ÍB090. En los assèntos de rèndns j altres 
costractes Is fiansa que algü dóna de 
que lo qui contracta cumplírà lo que 
nrooiet. Abono. Gautio. Garantie. Mal«- 
kfera, malleradoria. 

Asoso. Ix» dret qne tè lo qui se abona , ó 
Jo recibo que se li £ai de la cuantitat 



^ORO. Jos qnod babet qsà 

trmbtàam dedit, rel symbol«& acceptae 

ratio. Abomement. Abbonamento. 

iaaso. Lo certificat qne se dona à un per 

lo bè q«e se ba portad durant !o temps 

qoeba eatad en una caaa.^ Oer/r'/^caciün. 

De ■tnisterio recte praestito fidem fa» 

cÍ BiCe» Kttene. Certificat. Bensenrito. 

ABOBTEGAD, DA. p. p. de asònteoar. 



ABO!fYEGADiraA. s. f. Bònj. AbMadu- 
ra. Ca^nm contosione formatum. Bo9^ 
se. Bossa. 

TOM. I. 



, ABO 17 

ABONYEGAR, v. a. Fèr un ó mis bonys 

en una pèssa de mètaü copejandla. Abo^ 

llar. Contundere. Bosmer. Acciaccare, 

far qualcbe bozza sui mptalli. 

ABORDAD , DA. p. p. de abordar. Abor- 

dado; arremctido, azuzado. 
ABORDADOR. s. ro. Lo qui aborda. A- 
bordador. Qui hostiliter in navim ir- 
ruit. CeL•l qui aborde. Golui cbe ts 
ali'abbordo. 
ABORDAnÒB. Lo quí acomet ab ímpetu y 
fúria. Arremetedor, Aggressor. Agres^ 
seur , assaillant. Assalitore, quel cbe 
investe. 
ABÒRDAL'. Se usa com interjecció pera 
abissar als gossos. Ckucho, zuzo. Vox 
ad cànem incitandum. Xi, xi. 
ABORDAR. ▼. n. Ndut. Arrimarse una 
embarcació à altra, regularment pera 
embestirse. Abordar. Navem na^i ap- 
pHcari. Aborder. Abbordare. 
ABORDAR. Péndrcr terra una embarcació. 
Abordar. Ad terram appdlere navim. 
Prendre terre. Approdare, accostarsi 
" al lido, Tcnir a riva. 
ABORDAR. ▼. a. Acomdtrer ab ímpetu y fú- 
ria. Arremeter. Irruere, iihpetum fa- 
cere. Attaquer, assaiUir. Aasalire, at- 
taccare, urtare. 
ABORDAR. Abissar als gossos. Asujaar. Ca* 
• nes stimulare, incitaré. Hàler, exciter. 

Aissare, adiEsare, instigaré, eccitare. 
ABORDATGE, s. m. Ndut. L'acció de 
abordar. Abordaje. Navium commissio 
aut pugna proprior. Abordage. Ab- 
bordo. 
ABORRTBLE. adj. Lo que es digne de ser 
aborrid. Aborrecible. Odio dignus. HàiS' 
sable. Odioso, increscevole. 
ABORRID, DA. p. p. de aborrir. Abor^ 

reeido. ^ * 

ABORRIDOR, RA. s. m. y f. Lo qui 
aborrex. Aborrecedor. Osor. Haineux. 
Maligno. astioso. 
ABORRIMÈNT. s. m. Odi , aversió. Abor^ 
recimiento. Odium. Aversion y haine. 
Odio^ malavoglienEa. 
ABORRIR. ▼.A. Tenir odi y aversió é al- 
na persona ó cosa. Aborrecer, Odio 
labere. Abhorrer , hair. Odiaré , abbo- 
minare. 
ABORRIR. üBURRiR, cn lo scutit dc Rventu- 

rar ó gastaf algup diner. 
ABORRIR. ABURRiR , CU lo Sentit dc dexar pet 

sempre alguna cosa. 
ABORT. 8. m. gastam^nt. 

3 • 



18 ABR 

ABORTADO, DA. p. p. dé aborTar- 
ABORTAMÈiNT. s. m. gastamèjit. 
ABORTAR. V. a. gastarsb , en la accepció 

de malparir. 
ABORTlü, VA. adj. Lo qne nax abans 
de tèinps. Abortivo. AbortÍYUS. N^avant 
le terme. Abortivo. 
180ATIU. Lo que tè virtut pera fèr abor- 
tar. Jbortwo. Abortivus. jibortif, ec- 
boligiie. Abortivo. 
ABQTINAD, DA. adj. embotinad. 
ABOTXORNAD , DA. p. p. de abotxoh- 

ifAB. Abochornado. 
ABOTXORNAR. v. a. Fèr tornar à algú 
las galtas rojas ab accioní ó paraulas pi- 
cautas. Abochornan Pungere aliquem, 
pudore suffundere. Faire rougir de 
honte. Svergognare. 
ABOÜRAR. V. a. aut, abeurar. 
ABOÜRAT, DA. p. p. de abourar. 
ABRANCAR. v. a. ant. agarrar. 
ARRANCAT, DA. p. p. de abrancar. 
AÈRAHONAD , DA. p. p. de abrahok.ír- 

SE. Agarrafadoé 
ABRAHONARSE. v. r. Agarbonarse, aga- 
farse fortament Los que se barallan. 
Agarrajarse. Lacertis sese innodare. 
S'empoigner avec force en se baitant, 
Abbrancare, Abbarmffarsi. 
ABRAS. 8. m. Lo acte de cenyir ab los 
brassos. Abrazo, abrazamientó. Araple- 
xus. Accolade , embrassement. Abbrac- 
ciata. 
]>0NARSE LO ÚLTIM ABRAS. ít. Dcspedirse. 
Darse el úUimo , àbrazo., Ultimum vale 
dicfcre. Prendre conge% diré adieu. Far 
gfí ultimi addii. 
ABRASAD> DA. p. p. de abrasar. Abra^ 

sado, 
ABRi\SAD1SSIM, MA. adj. sup. de abrap 
SA*D. Abrasadisimo, Perustus. Dres-em^ 
brasé', Abbruciatissimo. 
ARRASADOR, RA. s. m. j f. Lo qiii 
abrasa. Abrasador. Ustor. Brúleur. lu- 
ceudiario. 

ABRASAOÒR. RUt. INCENDIARI. 

ARRASADOR, adj. Lo quc abrasa. Abrasan-^ 
te, abrasador. Adurens. Brúlant. Ab- 
bruciante. 
^ A6RASAMÈNT. s. m. L'acció y efòcte de 
abrasar. Abrasamiento. Incendium, ex- 
ustio. Embrasement. Abbruciamento. 

ABRASAR. V. a. Cremar, reduir à bra- 
sa alguna cosa. Abrasar, Exurere. i?m« 
braser, brillen Abbruciare, aífiamma- 
re, infocare. 



ABR 

AÀR^tSAR. Assecar, marxitar las plaxitas 
lo excèsisiu calor ó fret. Abrasar. Ersíc- 
care. Dessécher^ stérüiser. Inaridire, 
riardere , cuocere. 

ABRASARSE. T. r. Estar mòlt agitad de al- 
guna passió, com de ambició, de ira, 
etc. Abrasarse. Ardere^ inflammari. 
S'enflammer* Divampare, 

ABRASARSE DE VIU EN VIU. ft.JBOítt. Sefetír UR 

ealòr extremad. Abrasarse \nvo. Calore 
aummo adnri. S'embraser, brúler. Ar- 
dere , aver gran caldo. 

ABRASARSE DE VIU EN VIU. fr. mct. ab OUC 

se eíagèra Tardencia de una passió, 
Abrasarse wvo, Vebementiàs ardere 
cupiditate, ira aut alio aflEsctu. Ètre 
, violemment agitéi Pigltar la vampa. 

ABRASSAD , DA. p. p. de abrassar. 
Abrazadoy abarcado. 

ABRASSADA. s. f. abras. 

DONARSE LA ÚLTIMA ABRASSADA. fr. DONARSE 
LO ÚLTIM ABRAS. 

ABRASSADERA. s. f. La pèssa de fosta 
ó de mètalf en forma de anell que scr- 
vex pera cenyir j assegurar alguna co- 
sa, com laa que unexea lo canó ab lo 
cep dé las armas de £òg. Abrazadera. 
MucK aut lignea zona rebus compri- 
mendis. Chignon^virole^ crampon, lien 
^ de fer. Ghterji , gorbia , víera. 
ABRA8SADETA. s. f. dim. de abrassada. 
Abracijo. Complexus, amplexus. Petite 
accolade. Abbracciatiuà. 
ABRASSADOR, RA. s. m. j f. Lo qui 
abrassa. Abrazador. Amplectens. Ceïui 
qui embrasse. Abbracciante. 
ABRASSAMÈNT. s. m. ant. L' acció j 
eiiàcte de abrassar. Abrazamientó. Am- 
plexus. Uaction d'embrasser. Abbrac- 
ciamento: l'abbraccíare. 
ABRASSAR. v. a. Cenyir ab los brassos. 
jArazar. Amplecti , complecti. Embras^ 
ser , serrer. AhhT^cciwe. 
ABRASSAR. RodejaT, cenyir alffuna cosa. 
Abrazar. Circundare. Ceindre, entcu-- 
rer. Circondare, avvinchiare. 
ABRASSAR. Péndrer à son cérreg alguna co-^ 
sa. Abrazar, Suscipere. Embrasser, en* 
treprendre une affaire, Addossarsi, in- 
caricarsi d'un afiàre. 
ABRASSAR. Admétiier, seguir aignna cosa, 
com opinió, partit, consell, etc. Abra^ 
zar. Amplecti, sequi* Embrasser^ sui^^ 
vre un parii, Abbraociare, appigliarsí. 
ABRASSAR. CompèndrcF, contenir, enclou— 
rer. Abra»ar, abarcar, Indudere, con- 



ABR 
tíaere<» compreliendere. Contenir, renr- ^ 

fermer. Coatenere, compreodere. 

^i wKt ABRASSA FOC ESTEEHY. ref* ab que 
«e sgaifica qae qui empren ò preii à 

• 9« círreg mòlts negocis en nn temps, 
per lo comii no pod desempenjarlos bè 
lots. Quien mucho abarca poeo aprieta. 
Oificile est continere quod capere non 
possb. Pinribas intent us minor est ad 
singiib sensos. Qid trop embrasse mai 
àràní, Chi moltó abbraccia poeo stri nge. 

ABIIE. S. m. AHBKB. 

ABhÈAT. •. m. L'oficial que en lo molí 
paperer £a los fulls. Laurenie. Unus ex 
pistrini papyracei miiustris. Certain oiir- 
mer dons les fabri<pies^ de papier. Gar- 
ime d'oït mulino di carta. 

ASa£TL4CIÓ. s. f. L'acció y efècte de 
abreriar. jébreviacion. Compendium. 
Jkr^aiion. Abbreyiatiooe. 

isarrució. p. us. epitomb ò compe^tdí. 

AB&EYIAD, DA. p. p. de abreviar. uíbre- 
\naào, 

ABREVIADÒR , RA. s. m. y f. Lo qui 
abieria. j^brevíador. Qui lu compen- 
dhmi redigtt. jàbr6fiateur. Abbrevia- 
tore. 

ABBETiABbB* for. Lo ministrc que en lo tri- 
banal de la If unciatora cuida de des- 
pachar los brèoa. jibres^iador. Aposto- 
Vicarum iítterarum tabeUlo. Rédacteur 
àt builes. Gompilator di bolJc. 

ABREVIABUM. s. f. Modo de escríurer 
las Teus ab jnéoos Uetras de las qne cor- 
reqxMWD. jébreviatura , cifra^ Nota, 
littaramm compendium. Abré^ialion, 
suppressian de lettres, AbbreWatora; 

ABEEVIAR. ▼. a. Fèr brèn, escui^r, 
redoir alguna gom. jíbreviar. In com- 
pendium redigere. Abr^ger, accourcir, 
Abbreriare. 

issiTUA. Sscrlnrer las reus al) méoos lie- 
tras de las que corresponen. Escríbir en 
abreviatura. Notarum ope stribere. En 
íArég^^ m^c abréfiathn, Accorciare. 

istsnaK. Accelerar j apressurar. Abre» 
^àar. Breri rem exequi. Accdérer^ dé"-- 
pedker. Accorciare. 

a. Fèr que duré ménos tènips al- 
oosa. Abreviar, Breviàs cmcere. 
eourt , presser. Accortare. 

ASRÓADAMÈNT. adv. mod. ant. Fu- 

t, impetuoaamènf. Impetuosa" 

* 9 Juríosamente, Impetuosè, fn- 

riosè, furenter. Imp^ueusemefà, Impe- 



ABR 19 

ABRIBAT,DA. adj. ant. Diligent, promp- 
te, velòs. ProntOy veloz, diUgente^ye- 
lox, celer, promptus in agendo. Agis* 
sant^ expéaitrf. Operoso, attiro. 

ABRIG. s. m. Resguard del fret. Abrigo. 
Vestís, pallium, protectus quisque frí- 
gori aroendo. Abri, Goperta. 

ABaiG. Auiili , patrocini , amparo. Abri- 
go. F^iTocimum. Dé/ense, protection, 
Patrocinio. 

ABAiG. Lo Uoc abrigad ò guardad dels 
Tènts. Abrigo y abrigadero, abrigado, 
abrigaho, A ventorum yt tutns locus, 
apricus locus. Abri, Heu à couvert du 
vent. Rícovero. 

ABRIG. Lloc pera amagarse ó refugiarse. 
Guarida. Refugium, asyliim. Asil^ re-- 
yà^^. Ricetto , rifugío. 

ABRIGAD , DA. n. p. de abbigaji y abri- . 
GABSE. Abrigaao\ aibierto. . 

ABRIGAR. T. a. Resguardar del fret. Se 
usa també com recíproc. Abrigar. Fo- 
vere. Abriter^ échauffer. Riparare, 
metter a riparo. 

ABRIGAR. Auiiliar, amparar, patrocinar. 

^ Abrigar. Protegere, patrocmari. Met- 
tre à l'ahri. DItendere,.proteggere, i'a- 
Torire. 

ABRIGAR, territ. Cubrir, tapar. Cuhrir. 
Cooperire , tegere. Couvrir, cacher. Ri- 
coprire. 

ABRIGARSE. Snt. ASSOIEYARSE. 

ABRiGARSE bí. fr. Taparsc bè , y emboli- 
carse ab la roba del llit , arrimaudla al 
cos. Arrebujarse. Stragnlis sese obtc- 
gere. Sf garantir dufroid^ en ramas*- 
sant atUour de' soi les draps et les 
couvertures du lit. Inyilu[^arst. 

ABRIL. s. m. Lo cu art més del any , se- 
gons nostre computo: tè trenta dias. 
Abril. Aprilis. As^ril. Aprile. 

VH abril CADA GOTA 71 E VAL MIL. rcf. quC 

manifesta lo mòlt abundants que solen 
ser las plujasen aquest raès. Abril agua^ 
mil. PluYiosus aprilis : imbribus^ innu- 
merís campoi bumectat Aprilis. AktH 
plavieux. Aprile conta trenta , se pio- 
vesse trent'uno non farebbe mal a ncs- 
suno. 

ABRILLANTAD> DA. p. p. de abrillait- 
\ TAR. Abrillantado. 

ABRILLANTAR. v. a. Anmenlar lo bri- 
llo de las pòdras preciòsas, c^special- 
mèut dels diamants. AbriÜantar. Gcm- 
mas angulatim iucisas poUre. Brillant 
ter^facel•ler. Brillantare. 



20 ABS 

ABRIDLLS. 8. f. Flauta qàe trau varíos 
trÒDcs que se estèaen per terra, y la uu 
fruit rodó que tè ciuc puuxas ea for- 
ma de ràdios triangulars: Abrojo, Tri- 
bulus terrestris. Tribule, lierse. Tribò- 
lo. 
ABROGACIÓ. s. f. Ànul-íació, revocació. 
Ahrogacion. Abrogatio. jébrogalion» 
Atuiullazione , aboUtioue.' 
ABROGAD , DA. p. p. de abrogah. Abro- 

gado, 
ABROGAR. V. a. Anul-lar, revocar lo 
que per llèj ó privilegi se habia esta- 
blert. Abrogar, Abrogare, rescindere. 
Abroger, annulUn Abrogare, auu ul- 
laré, aboliré. 
ABRÒMAD, DA. p. p. de abromaase. 

Abromado, 

ABRÒxMARSE. v. r. Ifdut. ümplirse de 

broma las naus. Abromarse. Garie na- 

ves conGci. Se rempUr de tarière, la- 

tarlare. 

ABRÓTANO. 8. f. Herba, hírba cuquera. 

ABRUMAD, DA. p. p. de abrumar. ^i&ra- 

madoé ^ 

ABRÜMADOR, RA. s. m. y f. Lo qui 

abruma,. Abrumador. Gravis, molestus 

homo. Accablant , /dcheux. Seccatore, 

pesante , £aiticoso. 

ABRUMAR. V. a. Oprimir ab algun pes 

grave. Abrumar. Gravi pondere oppri- 

mere. Accahler, assommer, Opprimere. 

ABRUMAB. mèt. Causar gran molèstia à al- 

gii. Abrumar, Molestiam alicui creàre. 

Incommoder, ilre à charge, Seccare. 

ABRUiAt), DA. p. p. de abrusar y abru- 

SARSE. Tostado; achdcharrado, 
ABRUSAR. V. a. Escalfar ab desmasiada 
activitat y forsa, com fa lo sol en lo 
rigor del estiu. Tastar. Adurere , exu- 
rere. Rotir , hdler , on le dit d'une 
chaleur excessive, Abbrustolire , ab-. 
bronzare. 
ABRUSARSE. V. r. Abrasarse , escalfarse 
massa ab lo excessiu calor del fog ó del 
sol. Achicharrarse, Aduri, torreri. Se 
gri'Uer^ se brúler au feu ^ au soleu» 
Riardere. 

ABRUSARSE. met. ABRASARSE DE VIU EV VIU , 

en la accepció de aeutir un calor extre- 
mad, 
ABSCÈS. 8. f. ABcib. 

ABSÈNCIA. 8. f. AUSBNCIA. 

ABSENT, adj. ausínt. 

AB3ÈNTAD, DA. p. p. de abs^tparse. 

ABSfeNTARSE. v. r. AUsèirrARSfi. 



ABS 
ABSÓLDRER. v. a. Donar per llibre de 
aleun cirreg li obligació. Absolver. Ab- 
solvere. Absoudre, Assolvere, proscio- 
gliere. 
ABSÓLDRER. Remótrcr à un penitent aòa pe- 
cats en lo tribunal de la confessió , al- 
sarli las censuras en que bagues incurs. 
Absolver. A noxis absoUere, absolutio- 
tiem impertiri sacramentalem. ^«oiM^r^ , 
remettre. AssoLvere. 
ABSÓLDRER.. for. DooBi* pcr llibre al rec 
contra qui se habia entaulad una de- 
manda civil ó criminal. Absoher, Ab* 
solvere. Innocenter, ddivrer, déchcur^ 
ger, Assolvere, sciorre. 
ABSÓLRER. V. a. ant. absóldbeb. 
ABSOLT , TA. p. p. de absóldrbb. Ab- 

suelto. 
ABSOLTA, s. f. Lo responsori que apart 
del reso se diu per los difunts. Res^ 
ponso. RespoDsorium, piacular^ pre- 
ces pro defuuctis. Repon^ qu'on thante 
pour les morts. Responsorio. 
ABSOLTA. Los tudividuos de una comunitat 
ecclesidstica , que en cos van à la. casa 
del difant à cantar ona absolta. Los in- 
dwiduos de una comunidad eclesiàstica 
que en cuerpo \^an d la casa delfina-. 
do d responsar* Ecclesiastici corporis 
membra ad defuncti domum congrega- 
tim euntia, responsorium caneudi cau- 
sa. Communauté' en aüant chercher Ic 
mort. La commuuità de' preti eantando 
il responsorio nel condur un morto. 
ABSOLUCIÓ. 8. f. L'acció y efecte de 
absóldrer. Absolucion. Absolutio. Ab- 
sohuion. Assoluzione. 
ABSOLUCIÓ GENERAL. L'aplicació de indul- 
gencias y comunicació de bonàs obras , 
que per privilegis apostòlics fan algú us 
ordes religiosos als fídels certs dias del 
anj. Absalucion general. Solemnis in- 
dulgent iarum erogatio in coenobitarum 
templis. Absolution publique. AssoIubíoq 
generale. 
ABSOLUCIÓ sACBAMEirrAL. Lo Bctc de absol— 
drer lo confessor al penitent. Absolu- 
eion sacramental. Absolutio sacramen— 
talis. Absolution sacramentale. Assola- 
sione 8agt*amentale. 
ABSOLUT, TA. adi. Lo que es inde- 
pendent , il-limitad y no te cap restric- 
ció. Absoluto. Quod a nuUo pendet, nul- 
lisque limitibus coercetur. AbsoL•, in-- 
dé'pendant, Assobito, independente. 
ABSOLUT. Lo que no tè relació ab altra cíh 



ABS 
ta. jAscIuío, Quod ad aliud non refer* 
tar. Sans rapport , sans relation. Amo- 
laio. 

àmaun. Se diu del saligòcte> de geai im- 
poi&s. jAsabtto. Imperiosos. Desp<H 
Ufue, Impertoso, magistrale. 

iiSOLOTA. s. f. Acció mala, exoès ó 
naUat. Maihecho, fechoria, exceso, 
deauuia, Ausum, factnus*, scelas. Ex- 
cés^ desordre, énormit^, VUtanía. 

ABSOLUTAMENT, adv. mod. Entera- 
meot, sètis limitació ni restricció. Ab- 
sobuamemie. OmDinò. jibsóUunent, sans 
rcstriction, sans homes, Assolntamen- 
ie. 

lauLCTAH^^T. Sense cap relació, j^bsobi- 
tamaúe. Ifulia caeteroram ratione ha- 
Il•lb. jyune manière absoiue. Indepen- 
denlemente. 

iüaurtAiiàsT. Generalment^ sens excep- 
ció de nin«^. AbsobUamente. iPfemine 
«iempto. Absolument, Senza eccexione. 

àa&iuctMÓísrt, Ab Independència , ab ple 
doBÜni. ^sokuamente, Liberè admo- 
dum, iibertate plenissima. Indéj^en- 
damment. Con autorità assolata. 

ABSOLUTORf , RU. adj. for. Se diu de 
la sentencia que declara absolt al reo 
contra qui se habia entaulad una de- 
manda ctrtl ó criminal. Absdutorio. 
Abaolaiorà sententia. Absolutoire, As- 
solatocVo. 

ABSORBENT, p. pres- de absorbir. Lo 
que aibiorbex. A TCgadas se usa com 
sobatantín. jíbsorbenle. Absorbens. Ab^ 
sorbant, Aaoorbente. 

ABSORBID, DA. p. p. de absorbir. Jb- 
wrhido. 

ABS011BIR. ▼. a. empapar. 

Aasooo. Med. Atràurer, embtfurer los 
hmn&rs. jAsorber. Absorbere. Absor^ 
ha-, dessécher Vhumiditif. Assorbire, as- 
sorfaere« attraere. 

ABSORCIÓ. 8. f. L'acció j efecte de ab- 
sorbir. jAsorcion. Absortio. Absorption, 
Anorlniiiento, attrazione, attraimento. 

i^BSORT, TA. adj. Admirad, pasmad. 
Atnrto. Stapefactns. Tl•ansportfr^ saisi 
àíjtmaement. Stordito, stupefatto. 

ABSIZHIRSE. T. r. Príyarse de alguna 
tfít^ Attenerse* Abstinere; se ab ali- 
qaa re temperaré. ^absUmry se pri^ 
wer. A atenerai, contenersi, non faré. 

ABSTERGÈNT. 'p. jares. de abstbrgir. 
Med. Lo qae porinca ó neteja. Se usa 
Umhé com substantia. Jbstcrgen^e. 



ABS 21 

Abstergens. Abstersif , abstergeni. 
Astersivo. 

ABSTERGIR. v. a. Med, PuriBcar ó ne- 
tejar. Absterger. Abstergere. Abster- 
ger, Astersivo, astergente. 

ABSTERSIÓ. 8. f. Med. L'acció de puri- 
ficar ó netejar. Abstersion, Tei^us, abs- 
tersio. Abstersion. Astersione, uetta- 
mento. 

ABSTERSIÜ, VA, adj. Aí<?^. Lo que tè 
virtut pera abstergií ó netejar. Abster- 
sisH). Abstergere valens. Abstersif. 
Astersivo. 

ABSTINÈNCIA, s. f. Lo acte de abstenirse 
ó prtvarse de alguna cosa. Abstinència. 
Abstinentia. Abstinence , privation. 
Astiuenza, continenca. 

absuhbhgia. Virtut de abstenirse, ó lo 
eiercicl de ella. Abstinència. Abstinen- 
tia. Tempétence. Moderazione, tem'pe- 
ranca. 

abstinència, dieta. 

ABSTINENT, adj. Lo qui se absté ó priva 
de alguna cosa. Abstinente. Abstinens. 
Abstinent* Astinente , moderato. 

ABsrnr^HT. Se diu del subgècte temperad 
que mortifica sòs apetits , especialment 
lo de menjar j béurer. Abslinente. 
Abstinens, cibi f treus. Abstinent, sobre., 
Sobrio. 

ABSTINENTÍSSIM, MA. adj. sup. de 
ABSTinfhvT. Abstinentísimo. \Mè absti- 
nens. Très^sobre. Moderatissimo. 

ABSTINGÜD, DA. p. p. de abstekirse. 
Abstenido. 

ABSTRACCIÓ. 8. f. L'acció y efècte de 
abstràurer y abstràurerse. Abstraccion. 
Abstractio. ^i^5^rac^io/t.. Astrazione. 

ABSTRACCIÓ. RecuUimèut , retiro. Abstrac^' 
cion. Ab hominum frequentia rccessus. 
Isolement: Rapimento. 

ABSTRACTlSSIM , MA. adj. sup. de abs- 
TRlfcT. Abstractisimo. Quauiplurimò abs- 
tractus. Très-abstrait. Assortissimo. 

ABSTRAÜRER. v. a. Füos. Considerar 
en uoa cosa un atribut ó una propietat 
sens aténdrer als demés atributs ó pro- 
pietats que té. Abstraer. Abstrabere. 
Abstraire , faire abstraction. Astrarre^ 
separaré. 

ABSTRAURERSE. v. r. RccuUirse, se- 
pararse de la desmasrada comunicació j 
tracte de la gent. Recogerse. Abstrahi , 
abducere se à saeculo. Se retirer du 
commerce des hommes. Concentrarsi, in- 
ternarsi in chicchessia. 



22 ABU 

abstríurebse. ant. bíimirse, escttsarsk. 
ABSTRERSE. v. r. ant. abstríurbrse. 

ABSTREBSC. Rtlt. EJCIMiftSE , BSCUSARSE. 

ABSTRET, TA. jp. p. de abstríurer y 

. ABSTRAURE RSE. jíbstroido , ahstracto. 
ABSTRET. 8. m. Lo que significa alga na 
cuaLitat ab exclusió de subgècte. Abs- 
tracto. Abitractum. J'/strait , séf^aré' 
par V ahstractioti* Assorto. 
ABSTRET, adí. Retirad ó separad de la' cò- 
jnunicació y tracte de la gent. Abstrai- 
do.Èíh bominum frequeutia substrac- 

. tus. Retiríí, doigneí de la sociétéi Con- 

centrato. 
Ev ABSTRET, iiiod. adv. Ab exclusió del 
subgècte en qui se troba cualsevol cua- 
Utat. En abstracto. lu abstracte : à sub- 
jecto abstracta qualitate. Aòstractive- 
menU In astratto. 

ABSTRUS, SA. adj. Recòndit, de dificil 
intel-ligencia. Ajstruso. Abstrusus, ar- 
canus. Abstrus^ cach^. Astrqso, oscoro, 
difficile a capiré. 

ABSUMID , DA. p. p. de absumir. Asu-- 
midó. 

ABSüMIR. Y. a. Arrogarsc, assumirse. 
Asumirse. Sibi asciscere, assumere. 
S'arrogar. Arrogarsi , attribuirsi. 

ABSüRDAMfeNT. adit mod. Fora de ra- 
hó. Disparatadamente. Absurdè. Ai}- 
surdement. Assurdameute, 8coucÍ3-> 
meiite. 

ABSüRDISSIM, ma. adj. sup. de absur- 
DO. Absurdisimo. Ab^urdissimus. Thès- 
absurde, Ridicolisslmo, assurdo assai. 

ABSURDO, DA. adj. Lo repugnant à la 
rabó. Absurdo. Absoiius, absurdus. Ab- 
surde , absurdite'j ineptie. Assurdo, du 
ha. deir incredibile. 

ABSUBoo. s. m. Lo ditxo ó fèt repugnant a 
la rahó. Absurdo, Absurdè dtctum aut 
factum. Discours, actiony opinion con- 
traire à la raison. Assurdo. 

ARTESA. 8. f. xint. APTrnrr. 

ABÜFETEJAR. ▼. a. ant. bofetejar. 

ABÜFETEJAT, DA. p. p. de abupetbjar. 

ABÜGOT. 8. m. ant. Joc. mosca. 

ABÜLTAD, DA. p. p. de abultar. Alml- 
tado. 

ABULTAD. adj. Gros, gran, de mòlt IhiIIo. 
AbuUado^ rèl•itltadv. Pergrandis. Grand^ 
gros : ramass^ en parlant d'un homnie 
trapu. VoUirainoso. 

ABULTAR. V. n. Fer bulto alguna 'cosa. 
Abultar. In molem excresccre. Grossir. 
Iiigrossare. 



ABU 

ABiTtTAR. T. R. mct. Eiagerar , ponderar, 
aumentar una cosa noèsde lo que ella 
es en sí. Abultar. Angere; nmplifioare. 
Augmenier^ accroitre. Accrescere, ag^ 
grandire , amplificaré. 

ABUNDAD, DA. p. p. de abukdae. Abun" 
dado. 

i IVLVJOR ABUNDAMÈNT. loc. Per ma- 
jor seguretat ó ptoba. A mayor abun^ 
damiento. Ad pleniAs struendum , fir- 
mandum. D'abondant , de plus. Oltrac- 
ciò. 

ABUNDÀNCIA, s. f. Gopia, gran coanti- 
tat. Abundància. Abundantia, copia, 
aíEluentia. Abondance. Abbondansa, ca- 
pia. 

DB l'aBUIVDANCIA DEL COR PARLA LA BÒCA. 1oC« 

• ab que se denota que per lo comii se 
paria mòlt de allò de que està mòlt pe«- 
netrad lo animo. De la a^Mndancia del 
corazon habla la boca. Se va la boca 

. adonde esta el corazon. Ex abundan- 
tia cordis 08 loquitur. De fabondance 

' du coeur la bouche parle. Rifluisce il 
labbro quel cbe 'I core rinserra. 

L*ABUirDAircu' MATA LA PAM« rcf. qUB 86 

usa cuand algú fa ostentació, ó dea» 
perdicia lo que tè en abundància. La 
abundància, es madre del despUfarro. 
Cui multum est pipcris etíam oleribus 
immiscet. Uabondance mène au gaspi-- 
üage. Cavami d'oggi,e mettimi in ao- 
mani. 

ABUNDANT, p. pres. de abuhoar. Lo que 
abunda. Abundante. Abundans. Abow 
dant, copieux. Abbondante, abbonde- 
vole. 

jtBWDArr. adj. Copiós, en gran cuantitat. 
Abundante», largo. Copiosus, affluens. 
Ahondant , plein^ fecond. Copioso<, 
abbondante. 

ABÜNDANTÍSSIM, MA. adj. sup. de 
abuxdaxt. Abundantisimo. Copiosissi- 
mns. I^ès-fecond. Abbondantissimo. 

ABÜNDANTÍSSIMÀMÈNT. adv. mod. 
sup. de abuivdantmàst. Abundantisima" 
niente. Copiosissimè. Très-capieusement, 
Abbondan tissini amente. 

ABUNDANTMENT, ady. mod. Ab abun- 
dància. Abundanteinente, abondo, abu7t^ 
do. Abundè. Copieusement. Abbonde- 
Tolmente, abbondantemeute. 

ABUNDAR. ▼. n. Tenir abundància ó gran 
cuantitat de alguna cosa ; j axi se dia, 
que una horta abunda de fruita , de ai- 
gua, etc. Abundar. Abundaré. Ahoix-- 



*r, àre dams fabondance. Abboada- 

A^D^, SA. aa,-. «Bt. j^^j^. 
ABDMOSAMKNT. «dlT. mod.«nt.A«ni, 

^CRRID^ DA. p. p. de atoehir v abur- 

msL•JÒHrri^i^^ í ^Mj^omccido ; e'xpuesio. 

iMaRMEJÍT. ». tn. Tedi, fastidi y de- 

umènt, originads cle disgustos y mo- 

fertías. JUfurrím£^wnl4^, T»<linin, fasti- 

dimn , aTersatlo. Bn.wuU , dutgtun. No- 

ja, tedio. 
AWJBRIR. ▼- a. IMolestar , cansar, (bsH- 

gvcjar é algil. .^óms^rr-i^^ Molestiam gra- 

f em alicui eneax-e. JSnnuyerj deplaire. 

Te£are, annofav-e , sect^re. 

oouDu ATentujrs&r <S gastar algiiií ditièr 

A lo fi de lo^;rair alçuaa eanancía ú di- 

Tcní6. Se ditJL Cacnubd del temps , com 

iKiUR on dexxkatí. .^burrirj ttborrecer. 

Eipendere. H^ss^^rd^r ^ risquer, Arris- 

chiaie. 

ismoL Dcxav per sòxnpre algtifia cosa 

abcmodla. Se c1í«a dek aucèlls que 

aimrrcxjea lo niu ^ los petits ó los ous. 

^Aurrir, ixharr^c^r^ IDeserere, ayersa- 

rL Quitier, €than€Íon.rter. Lasciare, ab- 

baadonare. 

ABC&EUlSB. ▼. V-. Xl-Kposarse. ExponerT 

M. Se In discrimeim iuferre. Se mettre 

en p^Hl. CímeotaE^i, mcttersi in ei- 



ABÚS. s. iD. Lo vnal us de alguna cosa. 
jibtJLso. Aho!»^^ , al>usio• Abús. Abuso. 
ABOSAD, DA. P- P* ^^ hsmwi. Abusado. 
ABUSAR. ▼• n. r èi* mal us de alguna co* 
ss. Abusar. Al>imti• uélmser , user mal. 
AbnsaTe* 
ABUSIÓ. s. f. aot. Astjs. 
ABGSIO , VA. ad). Ix> que se introduex 
^ se practica per abús. Abusiva. Per 
i^basom asarpatas. j^busif. Abusivo. 
AS13SCV klAkNT. adT. mod. Ab abús. 
iiWsivamenftf• Al>iisÍTè. Abusivemenl. 
KViwiiw amentc* 
ABOTÜAR. ▼. n. ant. sobjiexih , en la ac- 
eeyéó de excedir. 
ÀUlàCH, GA. adj. ant. Infaust, infelis, 
Aoip^ad , de mal auguri. Aciago. In- 
Aste^ oininosus. Malheureux, Jur 
' meMt. In&aslo , sciagurato. 

I 

ACA. 

ACA. t. £. aACA. 

^^4 nriSTOLA* BAGA BS^A^TOU. 



ACA 25 

ací IIIGLBSA. baca laCLBSA. 
50 HI HA TAL ACA. fr. fam. 90 HI HA TAL 
BAGA. 

ACABAD , DA. p. p. de acabah y acabab- 
SB. Acahado; apwrado, agotado. 

ACABAO. adj. Perfet , complert en sa Unea. 
Acabado. Mumeris omiiibus absolutus. 
Par/ait , accompli. Perfctla, compiuto. 

ACABAD. Lo ({ue està espatUad , malparad 
ò en mala disposició ; y axí se diu : fu- 
lauo tè la salud bèn acabada. Acabado^ 
Gòntritus, consumptus. Consuma, d^^ 
truit, us^. Guastato, rovtnato, danneg- 
giato. 

AGABADÍSSIM, MA. adj. sup. de aca- 
BAD. Acabadisimo. Absolutissimus , per- 
fectissimué. Trii'Consomnie'i très^arfait. 
Perfettissimo , strabuono. 

ACABALAD , DA. adj. acavdalad. 

ACirBALAo. met* p. U9. Abundant, ric de 
algana cosa. Rico. Abuudans. Richc, 
abondant. Dotízíoso. 

ACABALAR. ▼. a. ant. acaüdalab. 

ACABALAT , DA. p. p. de agabaiar. 

AGABALLE&AD, DA. adj. Se diu del 
subgècte que en sas accions ó modals se 

Sorta com un caballèr. AcabaUerado. 
obili et generosa indóle praeditus. JVo- 
ble, distingiíé dQns ses actians et ma^ 
niires. Gavalleresco. 

ACABAMENT, s. m. Conclusió, fi. En. 
Perfectio, finis. Fin. Fine. 

acabamínt. Terminació, final. Final, re- 
mate. Èxtremum, finis. Fln, boul. 
Estremo, capo. 

ACABAR. ▼. a. Posar fi, conclónrer. Aca-- 
bar. Absol^ere, perficerc. Achever^fi" 
nir. Terminaré, finiré. 

acabar, met. Consumir, afligir, angiistiar. 
Acabar. Affligere, angere, molestiam 
alicui crearé. Consumer, chagriner, kf" 
fliggere, angosciare. 

acabar, met. Tràurer profit ó fruit de al- 
guna cosa; y en aquest sentit se din: 
quén ACABAS de plorar ? Sacar. Prodes- . 
w. lïrer ^ obtenir. Ricayare. 

ACABAR, met. Conseguir. Acabar. Obtinc- 
re, consequi. Obtenir. Ottenere. 

ACABAR. Consumir, gastar. Acabar. Ab- 
sumere. Consumer. Logorare. 

ACABAR. Agotar lo liçòr contingud en al- 
guna eina , com acabar la ampolla. Se 
usa més comunmènt com recíproc. 
Apurar , agotar. Consumere, exhauri- 
ré, ífnuser, tarir. Esaurire. 

ACABAR. Y. n. Terminar, rematar; y axí se 



24 ACA 

diu que lo estoc acaba en punta* Aca* 
har, D^ísínere. F/mr.. Fiuire. 

ACABAR. Morir, fiuar. Acabar. Mori, in- 
terire. Mourir, Moriré, chtudere gli 
occhí, uscír di vita. 

ACABAR. Usad Gom verb auiüiar junt ab 
ia preposició de , significa que no hi ha 
liiòlt que se ha fèt la cosa de que se 
parla, com acabar de arribar, de esde- 
venir.' ^cfl&arrfff. Nuper accessisse: 
nunc, hac ipsa hora accidisse. Fenir de; 
ü vient de. En italti se usa del au&iliar 
-^ avere 6 essere^ y lo Tcrb.que en cata- 
là està en infinitiu se posa en partícip 
ab or ora, testè, poc' anzi^ com: 
- è GiuxTo testí. 

AcABARSE. T.. r. Extiu^rsc , aniquilarse. 
Acaharse. Pçficere, evanescere. S' ané- 
antir. Annichilarsi , estingoersi. 

acabarse. Anar faltand las forsas. Acabar- 
se. Yiribus destituí. DéfailUr, s'ajfai- 
hlir. Affiebolirsi. 

ACABA .DE UNA VEGADA, cxpr.. fam, ab qpie 
se manifesta lo desagrado ó eniado qne 

I causa la tardansa de algil en dir ó ier 
alguna ;co6a. Acaba ya. Age sis. Finis 

'. donc, aliens ^/tc. Finiapiol^; su, su. 

• If*BEM ACABAD DE EX.IR. ÍT. fam. ab (XUC SC 

. expressa lo gust de haber lograd aíguna 
cosa ó de haber ex.id de algun dubte 
.,. desprès de una llarga dilació. Acabdra- 
mos , 6 acabdramos con ello. Tàndem 
aliquando acta res est. En^n. Ci siam 
giuQti al 6ne. 

ACABÜSSAD, DA. p.p. de acabüssar. 

ACABÜSSAR. V. a. cabussar. 

ACADAR. V. a. ant. aquietar. 

ACADAT , DA. p. p. de acadar. . 
. ACADÈMIA, f . f. Lloc ameno en los arra- 
bals de Atéuas ahònt Plató y altres fi- 
losops ensenyaban la filosofia. Acadè- 
mia. Acadèmia. Acadónie. Accade- 
mia. 

acadèmia. Secta de filosops que tingueren 
per mestre à Plató, la cual desprès se 
dividí en tres, anomenadas antiga aca- 
dèmia, SEGONA ACADÈMIA, J NOVA ACA- 
DÈMIA. Acadèmia. Acadèmia. Acadè- 
mic* Accademia. 

ACJiDEMiA. La societat de literats ó facul- 
tatius establerta ab autoritat pública per 
lo adelantamènt de las . cieucias , arts, 
bonaa Uetras, etc. Acadèmia. Acadèmia, 
eruditorum sodalitium litteris excolen- 
dis. Acadéhtie. Accademia. 

ACADÈMIA. La junta 6 congi^egació dels 



ACA 

' acadèmics; y »ií se dia: éemi no ht i 
ha ACADÈMIA. Acadèmia* Çongreisusi \ 
conventus. Aúadànie, Aecademia. 
ACADÈMIA. Lo Uqo ahòut te tèneu las jantas i 
acaddmicas. Acadèmia. JEdes acaoemi- ] 
cae. Acadànie. Accademia. j 

ACADÈMIA. En las universitats j altras parts 
la junta que los professors tenen pera 
eiercitarse en la teòrica ó prictica da , 
sas respectivas facultats. Acadèmia. , 
Alumuis exercendis ludus UtterariuSé | 
Assemblee. Raunanza. 
ACADÈMIA. La concurreucia de atgans aft- 
cionads à ia poesia pera efiercLtarse en 
ella. Acadèmia. . Poètica éxercitatio. 
Concours, réunion de poetes. Raunanza. 
aCademu. La concurrència de professora 
. ó aficiooads à la miisica pera e£ercitar- 
se.eu èlla. Acadèmia. Musica. exercita- 
tio, si ve musíces ludus. Acaiiíme de 
musijjue» Accademia musicale. 
ACADÈMIC , CA. Lo individno de algú- ' 
na acadèmia. Acadéhii^o. Academicm. 
Acad^mkien^ membre d'une acadóme. 
Accademiço. 
ACAoaific. Lo fil<>sQp que seguex la secta 
de. Plató anomenada acadèmia. Acade- 
mico. Academicus. Académicien, phi- 
. losophe de la secte de l'^icad^mie. Ac- 
cademiço. 
ACADÈMIC, adj. Lo que pertany à la escola 
dels filosops que seguexen la secta de 
Plató. Acad/mico. Academicus. Acad^'" 
miqae. Accademieo. 
ACADfiMic. Lo que es propi de acadèmia, 
com discurs acadèmic , oració acadèmi- 
ca. Acadúnico. Academicus. Académi- 
que. Accademieo. 
ACALAR. V. a. ant. baxar , davallar, 
'acalar, ant. Agafar, cordar, lligar. Pren'^ 
der, abrochar, atar. Prehendere , fibu- 
lare, ligare. Alíacher, Legare^ abbot- 
tonare. 
ACALAT, DA. p. p. de acalar. Frendi- 

do, abrochado, atadp. 
ACALORAD , DA. p. p. .de acalorar y 

acalorarse. Acalorada. 

ACALORADÍSSIM , MA. adj. sup. de 

ACALORAD. Muy acalorodo. Valde inflam- 

matus , incensus. Très-échaiijpí. Riscal- 

datissimo. 

ACALORAMÈNT. s. m. Ardor causad per 

un excés de traball ó eicercici. Acalo^ 

ratiúenlo. Ardor. Écliauffement , effer" 

' vescence. Riscaldamentç , riscaldaj&ione. 

ACALORAMÀNT. mct. Movimèut del ànioio 



ACA 
trjèat j efieas , causad pèr algün afec- 
te ó mstió vehement, jícaloranuento. 
A^isbo, commotío. ímotian v'iVe• £au>- 

iCALOfilA. T. a. Enc^iidrer , causar ea- 
k. Jatíoran Galefiíeere y fovere. 
ymffer, chaujffèr, fiiscalíUre, ia* 

iciioiAB. met. Excitar , promóurer. jécor 
lorar, Kú exsequend» íastare. fresserj 
ammer. Affrettare, preasare. 

iCAiouisE, V. r. Eocéndrerae per rabó de 
as excés de traball ó eiercici. Acalo- 
Tsnt, Agítarí, inflammart. S'ev^am- 
wff,fmdrefeu* Accendersí, iofiam- 



iCiíMjfli. met. Enardirse es la conver- 
»ó disputa. Accdorane. Ipcaleace- 
re, dEertescere. Séchauffer dons une 
tvbftrsadon , dons une dispute* Hi- 
KiiiIani,arraUMarsi, pigUar fuooo. 

AQMDÍAR. T. n. ant. gàmikar. 

ÍCÍMI5AT, DA. p. p. de ACAMiirAE. 

AQ3ÍPAD, DA. p. p. de acampar. 



ACAMPAMENT. s. m. Lo acte de acem- 
pir j aon^iane. üamhé significa lo ier- 
rao ijne ocopa un eiércit acampad , j 
tmiíélaiBatèxa tropa acampada. Cam^ 
ymemyacampamenJto. Gastrametatio, 
cïte. Camfement ^ camp , arméè cant-- 
p^e- Àfioa^imento. 

ACUÍPAL T. a. Allotjar eo tèndas ó bar- 
nasaa etérót ó part de èll pera fir 
a^nt ititosió. Se usa també com 
MQtre joom recíproc. Acampar, Cas- 
traneUri, castra ponere. Camper, Ac- 
ca&pre. 

ACAXALU), DA. p. p. de acavalab. 
Jcmalado. 

<^ius. adj. Lo que passa per canal ó 
pmtge estret. AcatuUado. Per canales 
ttt aagDstías .dactus. On le dit de ce 
f « passe par un camü ou un endroit 
Mt Che passa per scanallatura. 

irisiua. Se diu de lo que fòrm^ una 
^iHat eo figura de canal. Acanalad/o. 
^icnlatus, imbricatus. Cannel^..St9^ 
^t accanalato. 

^'^iUD. Se dia del aire cuaad passa rper 
n pnratge estret Colado , eneaUejona" 
^ Ber arcta Iransieas. .Femí-^ouUs. 
AmcaUU. 

ACAHALAR. .▼. a. Fèr alguna cosa en 
^nna ée canaL ^cano&xr. Canalícula- 
^ aB^id fabreCsraecD. Canaeler, fiure 

TOM. I. 



ACA 85 

en canal, Scanalare, accapalare. 

ACAJ^EA. 8. f. ant. macavsa. 

ACANTOJVAD, DA. p. p. de acaitohah. 
Acantonado. 

ACANTONAMÈNT. s. m. MiUç. Uaccid 
y efécte de acantoo^r la tropa 6 eiércit. 
Acamonannenlo• Statiror^m adàgna- 
tio. Cantonnemeni» Accantonamento. 

ÀcAHioxAMÈirT. Lo sítí abònt estan acanto- 
nadas las tròpas. Acanionamiei^o. Sta- 
tiva prssidia. Cantonnement. Accanto- 
namento. 

ACANTONAR. ▼. a. Mílic. Distribuir las 
trí^pas en difenènts paratges à fi de qae 
esüçueo ab camp^itat. Acantonar. In 
stabya pnesidia exercitem dividere. 
Cantonner. Ridurre im) acçaotonamento. 

ACANYADi, DA. p. p. de acahtar y aca- 
NYARSE. Ençaw'jado, 

ACANYAMÈJVT. s. m. L'acció y eKcte 
de acanyar y ac^uyarse. Encanijamien' 
to. Maçies, iufirmitas. Maigreur d'un 
enfant \fui a sucé' mamais lait* Ste- 
nuazione. 

ACANYAR. V. a. Fèr tornar macra à la 
criatura y enmaialtiria dooaypdli Ilét do- 
lenta ò ppca. EncaMJar, Extenuaré. 
Rendre un enfant faible et malade, en 
lui/atsant sucer un mauvars Utit, $tf- 
nuarC) smagrire. 

ACANYARSE. t. r. Enmagrirse y enma- 
laltirse la criatura, encaraqne lo. mal qp 
provinga de la llet. JSncamjarse. £gn- 
tudine macrescere. M^igrir, s'affaibliry 
d^érir un enfaxu, Dimagrarsi, divenir 
lanternuto. 

ACAPTA. s. f. CAPTA. 

ACAPTAD^, DA. p. p. de acaptah. 

ACAPTADOR, RA. s. m. y f. ant. cap- 
tador. 

ACAPTAR. V. a. captar. 

ACARAD, DA. p. p. de acaraa y acarar- 
5£. Careadoy acarado, 

ACARAMENT, s. m. garbtj. 

ACARAR, y. a, for. Carejar ó confrontar 
unas persònas ab altras é fi de averiguar 
la veritat de alguna cosa. Qirear, oca» 
rar. Homines coram sistere, conferre) 
compararé, «/ccorer, confronter. Con- 
frontaré. 

ACARAR. Cotejar, carejar d confrontar una 
cosa ab útr», Carcar , acarar. Compa- 
raré , conferre. Confronter deux ouplu^ 
èters ckoses. Confrontaré ^ paragona- 
re. 

M^jmjkMut. ^. X. Jualarse d^ ó mès p^sò- 

4 



86 ACA 

nas pef^a traetar de alguna cosa. Ca- 
rearse. Coavenire. Saboucher. Accou- 
tarsi , yenlr à colloquio. 

ACARCAJVYAD, DA. p. p. de acarca- 
ifYARSE. Encharcado, 

ACARCAJVYARSE. v. a. que se osa sola- 
ment en la frase acarcanyarse db aigua, 
y significa béureme ab excés. Enchar- 
carse de agua. Aquà turgere. S'mon- 
der Vestoniac, Riempierc lo stomaco 
d' acqna. 

ACARICLAD, DA. p. p. de acariciar. 
Acariçiado^ 

ACARICIADOR, RA. s. m. y f. Lo qui 
acaricia. Acariciador. Biandiens. CcL•" 
. ressant. Carezzante. 

ACARICIAR. V. a. Fèr cíiricias , tractar à 
algií ab carinyo y teniura. jicariciar. 
Blaudiri. Car ésser * Accarczzare, far 
▼czzi. 

ACARNïSSARSE. v. r. ant. EiíCARTnssvRSE. 

ACARNISSAT , DA. p. p. de acarjíissarse. 

ACARREAD, DA. p. p. de acarkear. 
Acarreado. 

ACARREAR. v. a. Ocasionar, portar, 
ser causa de alguna cosa. Acarrear, Af- 
ferre. Antener, attirer,^ Cagionare, 
produrre. 

ACAS. s,. m. Casualitat, succés imprevist. 
jicaso, Casus, inopínatus eventus. Ua- 
sard, Eveuto, caso, accidente. 

ACAs. Ab interrogant significa lo matéx que 
per ventura. Acaso, Anne? Nonne? Est" 
ce-quel Forse. 

ANAR ACASARAD. fr. fam. que se usa 
pera expressar que algú té mòltas ga- 
nas de casarse. Morir ó rahiar por ca* 
sarse ; üevar el ciira dehajo del brazo, 
Nubendi desiderio flagrare. Désirer 
avec ardeur le mariage, Tracciar ii ma< • 
trimonio. 

ACASSAD, DA. p. p. de acassar. 

ACASSAR. T. a. territ. empaitar. 

ACASSIA. 8. f. Arbre ple de punxas, del ^ 
cual fluex la goma aràbiga. Acàcia^ 
acasia. Acàcia xgyptiaca, seu mimosa 
nilotica. Acàcia. Acàcia vera o egiziana. 

Ac.issii FALSA 6 FALSà ACAsstA. Arbrc quc té 
las fuUas compostas de altras petitas, de 
' las cuals ixen unas punxas que ^ada una 
ne fa tres. Acàcia falsa 6 falsa acàcia, 
Pseudo-acada. Faux-acacia, Acazia 
comnne. 

ACASSIA ROSA. Arhusto 6 arbre que tè las 
fullas de un verd pujad, y fa uns poms 
de flors de color de rosa mòlt bonics. Se 



ACC 
cultiva en los jardins. Acasia rosa, Ro- 
binia bispida. Acàcia, Gaggla. 

ACATALÉCUC, CA. adj. PoA. Se dia 
dels versos complets, perfèts^ que te- 
nen tots los peus de qae han de con^. 
tar. Acataléctico, Acatalecticus , acata- 
lectus. Acatalectii/ue, Acatalettico. 

ACATAD , DA. p. p. de acatar y acatar* 
SE. Acatado, 

ACATAMENT, s, m. Veneració, respec- 
te. Acatamienio. Reverentia. P^eriéra- 
tion, rélférence , ^gard. Venerazioae, 
rispetto. 

AGATAAfàxT. RUt. PRESENCIA. 

ACATAR, v. a. p. os. Venerar^ honrar, 
respectar. Acatar* Vencrari, revererí. 
Respecter, révérer, Rispettare. 

ACATARSB. V. T, ant. ADOIVARSE , ADVERTIR. . 

ACAUDALAD, DA. p. p. de acaudalar. 
Acaudalado, atesorado* 

ACAUOALAO. adj. Sc aplica al sobgècte qne 
té mòlt cabal. Acaudalado. Opnlentus, 
pecuuiosus. Argenleux , picunieux. 
Dovizioso. 

ACAUDALAR. v. a. Atesorar, ó amonto- 
nar riquesas. Acaudalar, Opes conge- 
rere. Tliésauriser, Tesaurixzare , am— 
massare denari. 

ACAUDALAR. mct. Adquírír, juntar alguna 
persona mòltas prendas, gracias 6 per- 
feccions. Atesorar. Congerere. Thesau-- 
riser, entasser des tresors. Tesoreggiare» 

ACÀURER. V. n. ant. BSDsvE3nR. 

ACAYGÜT, DA. p. p. de acíurbr. 

ACCEDID, DA. p. p. de acceda. Accedido. 

ACCEDIR. V. n. Adhcrirse al dictamen 
de àlgü. Acceder. Adhaerere. Ètre de 
l'opinion de (pielcfu'un. Condiacendeí^, 
concorreré in opinione. 

ACCEDIR. Concedir à. algd lo qne pretén ó 
sol-licita. Acceder. Annuere. Accorder, 
Acconsentire ^ cfmcedere. 

ACCELERACIÓ, s. f. Uacció y efecte de 
accelerar. Aceleracion, acderamienio^ 
Acceleratio, properatio. Accélération» 
Acoeleramento. 

ACCELERAD, DA. p. p. de acçbleaar. 
Acelerado. 

ACCELERAR, v. a. Apressurar, etecntar 
alguna cosa ab diligència y pròmptitiRt. 
Àcelerar. Acceleraré, properare, rem 
celeríÀs agere. Acceíérery hàter , prcs^ 
ser. AfFrettare. 
ACCENT, t. m. Gram. La pronnnciaoicS 
llarga de las sü-labas; y axí cuand se 
diu que k> ACcàxT es en la 6 r de 



ACC 

ma dicció, se d&na à entéadrer qne e§- 
Us Tocab se proDuncian ab més pausa 
6 detenció que las altras. Atento, Ac- 
cartxs. Accent. Acceolo. 
iccbr. Gram, Là TÍrgoleta que se po- 
si solire alguna Tocal pera denotar lo 
to diferèot que tè reépècte de las de- 
nès de la dicció. Lo accent se diyidex 
en agnd j grave. Lo agud se senyala 
Ȓ ( '), jr lograTe al contrari ( ^ ). Lo 
pnmer denota que es llarga la síl-laba, 
ooa ea rin»^, sité'^ j lo seson que es 
í^ lo 80 de èUa , eom en lo ref. més 
val 00 ü que dos te daré, ea que la 
eèsti, tercera persòna^ del si ngu lar del 
fRsèot de indicatiu del Terb tenir, se 
pTQoaicta Smcsk^ à diferencia de ta de fe, 
pRwm, que se pronuncia clara ü oberta. 
U accèot ctrcomfleio ( ^) se usa pera 
íadicar qae U x sòbrs la que estd coU 
bcad pren la forsa de es snau , com en 
fitrcki, Aordi, Alguns lo posao sobre 
U tocal anterior ò postenòr é la x. 
Mento. Aoceotus, àpex. Accent, Ac- 
cnto. 

Accbr. Lo to peculiar de oada proTÍocia 
a b pronunciació ; y axf se diu : ic- 
cbr aodalus, acc^t arasones. Acento. 
Pftmacj» cajosque peculiaris pronon- 
tiatioBÍt sonos. accent, Acceato. 

ACCENTAR. t. a. aat. acc^situaii. 

XCCfeülTAT, DA- p. p. de accíütar. 

ACCfe^TUidÓ. 8. f. L'acció j electe de 
soc^atear. Jcentuaciún, Accentuutn, 
apícom appositio. Accentuation* Lo ac- 
cMtnsre. 

ACCEirrOAD, DA. p. p. de AccàirruAR. 
Mentuado. 

ACC£KTDAR. ▼. a. Gram. Pronwnciar las 
pinabi ab lo accent degud. Aceniuar, 
Veria proprio acoeiitu exprimere. Ac" 
rfnnier. AocentaaTe. 

icdnvia. Posar sobre alguna Tocal la 
virgaleta aaofneoada AcckxT. Acenluari 
Aecentuora notas scrtpto appingere. 
Mettr^det aecens. Porre accenti. 

^(CEPao. s f . Lo sentit ó significat 
<B ({ue se pren una paraula. Acepcion* 
Sws, aoceptio. Acception. Significa* 
fo)ienso. 

*f^coa6 m pbkAsas. Inclinació, pesaíó ó 
^fete que se tè més à una persona que 
i >itra sena aténdrer al mérít ó à la ra-* 
^. dcepcion t acefnaewn de personas. 
l^tiopenonae habita. Aeçeptionde per- 
^OKnes, Bignardo. 



^ ACC 97 

ACCEPTACIÓ, s. f. L'acció y cficte de 
acceptar. Aceptaçi'on, Aoceptio. Accep* 
taiion. Accettazione , ricevimento, ac- 
cetto. 

ACCEPTACIÓ. Aprobació. Aceptacion, Ap- 
probatio. Anprobation , applaudisse" 
ment. Approuazione^ assenso. 

ACCEPTACIÓ. Aplauso ; y axí se diu : aques- 
ta comèdia no ba tineud acceptació. 
Aceptacion, aplauso. Plausus. Ràusite. 
Riuscita. 

acceptació, for. L'admissió de una herèn- 
cia, donació, etc. Aceptacion, Admissió. . 
Acceptےtion ^ admission, Acoettasione. 

ACCEPTAD, DA p. p. de AccirrAK. 
Aceptado. ^ 

ACCEPTADÒR, RA. s ra. y f. Lo qui 
accepta. Aceptador. Acceptor. Accep^ 
teur. Aocettatore. 

ACCEPTADÒR DE PERSòiTAs. Lo qui afaTorex 
à unas persònas mès que à altras per al- 

Suo motiu ó afecte particular sens àtén«> 
rer al mèrit ó A la rahó. Aceptador de 
' persònas. Qui personis , non rebus con- 

. snlit. Celui qui a un certain égard pour 
ifuelgues persohnes pltutít que pour 
diantres. Colui cbc favoriscc alle pcn- 
sone senza badar al pregio loroi 

ACCEPTANT, p. a. de acceptar. Lo qui 
accepta. Aceptante. Aoceptans. Accep^ 
teur. Accettatore. 

ACCEPTAR. ▼. a. Admétrer lo que algd 
dóna , ofèrex ó encarrega. Aceptar. Ac» 
cipere, admittere. Accepter, admettre. 
Accettare, ricevcre. 

ACCEPTAR. Com. Parland de una lletra de 
cambi, obligarse per escrit en èila ma- 
tèxa à pagaria. Aceptar. Mensariam 
sjngrapham in se suscipere solyendam. 
Accepter unelettre de eUange. Accetlar 
una cambiale. 

ACCEPTE, TA- adj. Agradable^ bèn re- 
bnd ; j axi se diu qne la oració es ac- 
cepta à Dèu. Acepto. Gratas, acceptus. 
AgrAihley agr^^. Gradevole, accetto, 
grato, caro. 

ACCÉS. s. m. Acte carnal, còpula. Acce- 
so. Concubitua. Copulation charneíle. 
Copula. 

Accà». Facilitat en dexarse parlar ó trac- 
tar. Regularment se usa ab los aJiec- 
, tius J'dcil ó di/icil; j axí se diu : fulano 
es de DIFÍCIL Accks. Acceso. Accessus, 
ndítos. Accés., abord. Accesso. 

ACCESSIBLE, adj. que se aplica al lloc 
abòntaepod arribar. Accesihie, Accés- 



^ Acx: 

su &cUts. Accessible. Accessibile. 

AccèssiBLE. Se diu de ia persona que es de 
£icii accés f afable. Accesible. Comis, 
aíFabilis. Accessible. Di fàcil abbordo. 

ACCÈSSIÓ. s. f. Entrada à pujada de la 
iSbra. Acceaion. Febris incrementura, 
accessus, accessío. Accés, éniotion. Pa- 
rossismo , accesso di febbre. 

Accfessió. for. Ull dels modos de adquirir 
lo doiniui de una cosa agena^ y tanobé 
la matèxa cosa adquirida axí. Accesion. 
Accessio. Accession. Accessione. 

ACCESSORI, RIA. adj. Lo que se unex 
d lo principat , ó dependex de ell. Ac 
cesorio. Accessorius, adjectus, addi- 
titius. Accessoire. Accessorio , avventic- 
cio. 

ACCESSORI AMÈNT. adv. raod. Per ac- 
cessio ó agregació. Accesoriamente. Per 
accessionem. Accessoirement. Accesso- 
riamente. 

ACCIDENT. 8. m. La cualitat que no es 
de la essència ó naturalesa de la cosa. 
Accidente. Quod potest adesse, vel abes- 
se citra rei corruptionem. Accident. 
Accidente. 

ACCIDENT. Casualitat , acas. Accidente. Ca- 
sus fortuitus. Accident , casfortuit. Ca- 
so, aYvenimento. - 

ACcmàxT. Indisposició ó malaltia que ve 
de repente, y priva de sentit ó de mo- 
viment. Accidente. Repentinus morbus. 
Attaque subite de mcUadie. Accidente. 

ACcmèxT. Malaltia que dóna convulsions, 
perturba las accions animals de alguna 
part del cos ó de tòtas , y lesia los sen- 
tits. Es mòlt frecuènt en las criaturas. 
Alferecia. Epilèpsia. tpUepsie, Epilessia, 
mal caduco , battigia. 

AGcmÈifTs. pi. En la Eucaristia sòn la figu- 
ra , lo color , sabor y olor que quèdan 
desprès de la consagració. Accidentes. 
Accidentia eucharistica. Accident. Le 
specie , gli accidenti. 

PBR UN AccmàNT. mod. adv. Per casuali- 
tat , per acas. Por accidente. Casu for- 
tuito. Par accident, par fiasard. A ca- 
so, fortuitamente. 

TE5IR UN ACCIDENT, fr. Esser atacad de un 
accident grave que priva ^e sentit ó de 
moviment. Accidentarse. Repcntino 
morbo corripi. Tomber en défaillance , 
en syncope. Svenire. 
ACCIDENTAL, adj. Lo que no es essencial. 
Accidental. Quod ad rei essentiam non 
pertinet. Accidentel. Accidentale. 



ACC 

AGcioBNTAi.. Cssual , forti&ít. Accidental. 
Fortuitus. Contingent ^ fortuit. Gasuale, 
fortuito. 
ACCIDENTALMENT, adv. mod. Per un 
accident, per casualitat. Accidental" 
mente. Casu. Accidenteüement* Acci- 
dentalmente, casualmente, 
ACCIÓ. s. £ Acte Acçion. Actio, actus. 

Action, acte. Aeione. 
ACCIÓ. Fïsic. La forsa ab que un cos obra 
sobre altre , y lo efècte produid per 
ella matèxa. Accion. Actio. Action. 
Azioae, operazione. 
ACCIÓ. La impressió que lo pacient reb 
del agent. Accion. Ageutis operatio. 
Action. Asione. 
ACCIÓ. Possibilitat ó facultat de fèr algu- 
na cosa; y axí de un home lligad de 
mans se diu que lo han^dexat sens acció. 
Accion. Agendi libertas. FacuUé, pos^ 
sibilitéd^agir. Azione, facoltà d'operare. 
acció. Moviment del cos ó de alguna part 
de èll. Moxfimiento. Gestus. Mantenien t, 
geste. Gesta , disinvoltura. 
ACCIÓ. Mostra de fèr alguna cosa. Ade^ 
man. Gestus. Action^ geste. Attitudine, 
positura. 
ACCIÓ. Batalla, combat, reucontre. Ac- 
cion. Praelium. Action. Zuffa, combat- 
timento. 
ACCIÓ. for. Lo dret que se tè pera dema- 
nar alguna cosa eu judici. Accion. Jus 
perscquendi in judicio quod sibi debe- 
tur. Action. Azione, dunanda fatta in 
giudizio. 
ACCIÓ. Poét. Lo assumpto principal de un 
poema èpic ó dramdticw Accion. Arga- 
mentum. Action. Soggetto. 
ACCIÓ. Com. Uaa de las parts ó porcions 
que componen lo capital de una com- 
panyia ó establiment piiblic de còrners. 
Accion. Sors in mercatorum societat (?. 
Action. Azioue. 
ACCIÓ. Pint. L'actitut ó positura del mo— 
del•lo natural. Accion. Corporis habï- 
tus, figura. Attitude. Positura, atteggia- 
mento. 
ACCIÓ DE GRiciAS. Lts expressíuns de agraL•i- 
mèut per los favors rebuds. Accion tic 
gracias. Gratiarum actio. Rejnercimerte, 
action de grdces. RiiigraBÍamento , 
rendimento di grazie. 
EN ACCIÓ. mod. adv. En positura ó acti- 
tut de anar à eiecntar alguna oosa. JSn 
adenian. Cum gestu. En posíure^ er» 
(tititude. In attitudine. 



ACE 

btja Eir Acaó. fr. MiUc» Graubàtrer la 
tropa. Estar en acdoru Pneliarí. Ètre 
ca aciitm. Ésser ia fijiUo d'arme. 

wkà. àíxiój 6 l'acció. £r. Fèr mostn. Hon 
^r ademan. Monstraie, vel iimaiare. 
Faire action , simuler, Accennare. 
IGGIONAD , DA. p^ p. de AcaoKAR. ^o 
cianado* 

ACClO^Àa* V. n. Ret. Fer lo orador j 
lo actor tots los moTlmènts del cos j de 
ia cara corresponèats à las expressions 
ab qae intèntan persuadir ó mdarer 
ab seus ojènta. Accionar. Rem gestu 
exprimere. Gesticuler, Gestire , gesteg- 
giare. 

ACCIONAT. 8. m. Ret. Lo coujant de mo- 
ràiÍBts del cos v de La cara ab que lo 
orador j lo actor acompanjau lo que 
dioeD. ^ccton. Gestns. Action, Gesto. 

ACCIONISTA, s. m. Lo siibgècte que tè 
alguna aoció en ona companjía de co- 
mer». Accionista. Mercatoriar societatb 
eoDBors. Actitmnaire. Aztonario. 

ACCCHLAR. v. a. ant. afligir y acongo- 
iia. 

ACCOBAT, DA. p. p. de accorar. 

ACCORDARSE. ▼. r. ant. Ajustarse, 
allistane. Se nsaba també com actiu. 
Afitslarse, ttUstarse. Pacisci, consorí-, 
bt. Senroíer. Arrolani. 

ACCO&DAT, DA. p. p. de agcordarse. 
A]^Uado^ aíistaao, 

ACEFAUSME. s. m. La secta dels acéfa- 
los. Acefdismo. Acephalismus. Acépka" 
lisme. Setta senza capo, senza superío- 
re. 

ACÉFALO, LA. adj. Se diu de la comu- 
oitat, secta , etc. que no tè cap. Actjor 
lo, Aceplialiis. Aeephale. Aceialo. 

ACENDRAD , DA. adj. que se aplica d lo 
que està paríficad , j no tè cap taca ni 
odicte. Acendrado. Pnrus , mundus, 
pnrgalos. Éparé, purijié', sans tache^ 
tan» dtfaul, Riporgare. 

ACENSAD j DA. n. p. de aceusar. Dada 
d cento, tornado d censo. 

ACERSAA. T. a. Donar una finca, eitigínd 
boU^aeíó de pagar una pensió annual. 
IW d censo. Rem sub annua pensiona, 
vécanooe teadere. Acenser, Accensare. 

Aczivsii. Rébrer una finca, imposandse la 
oUigaeió de pagar una pensió annual. 
Tomar d censo. Rem sub annua pensio- 
■e, vel caocne accipere. Acensen Ac- 
ceaaare , prender a ceaso. 

ACERAD, DA. p. p. de acebar. Acerada. 



ACE 29 

ACERAR. Y. a. Posar cèr als instruments 
de ferro que seryexeo pera tallar. Ace- 
rar. Admixto ckalybe dnritiem ferro 
addere. ^céher. Attaccare, mettererac- 
ciajo ad un ferro. 

ACERAR. Barrejar polvos de cèr ab l'aigua 
ó altre licor , 6 bè ficar dins de ella un 
tros de dit íiaètall bruènt. Acerar. Can- 
deutem chalybem in aqnam saepiàs im- 
mergere. Mettre de la teinlure d'acier. 
Gettar acciajo. 

ACERBAMÈNT. adv. mod. Ab aspresa ó 
rigor, amargament. Acerbamente. Acer- 
bè, asperè. Aprement. Acerbamente, 
aspramente, rigidamente. 

ACERBiTAT. s. f. p. us. Crueltat, rigor. 
Crueldad, rigor. Acerbitas. GruatU^. 
Acerbezza. 

ACERBO, BA. adj. Cruel, riguròs. Acer- 
bo. Acerbus, cnidelis, asper. Rude, 
cruel. Acerbo, crudele, aspro, fiero. 

ACERCA. adv. 11. y t. Pròxima ó imme- 
diatament. Cerca. Propè , juxta , circa | 
Prèsj aupris. Circa, yicino. 

AciacA. adv. mod. Sobre la cosa de que 
se tracta, per lo que mira à ella. Acer- 
ca, cerca. Quoad> de, súper. A Pe'gard 
de. Presso di , interno a. 

ACERCAD, DA. p. p. de agbrgar y acer- 
CARSE. Acercado ^ llegada. 

ACERCAR. T. a. Acostar una cosa à al- 
» tra. Acercar, llegar. Admovere, ap- 
ponere, adjungere. Rapprocher. Ay vici- 
nare. 

ACBRCARSE. y. r. Acostarse à algú. Acer- 
carse^ üegarse. Accedere. Se rappro- 
cher. Ayyicinarsi , accostarsi. 

ACÈRRIM, MA. adj. sup. Mòlt fort, te- 
nas. Acèrrima. Accrrimus. Tenace, tres- 
courageux , très-abstinè. Acerrimo. 

ACERRIMAMÈNT. ady. mod. Ab mòlta 
forsa, yicòr ó tenacitat. Acérrimamen- 
te. Acenimo impetu, yi acèrrima, acer- 
rimè. lyès-vivement. Acerrimamente. 

ACERT. s. m. L'acció y efècte de acer- 
tar. Acierta. Exitus fclix. Vaction de 
danner au but. Lo indovinare, colpi- 
ré, aggiustare, etc. • ' 

ACERT. Tino, habilitat ó destresa en lo 
que se eiecnta. Acierta. Consilium , so- 
lertia. Prudence, tact. Polso, maturezza» 

ACERTAD, DA. p. p. de acertar y 
ACERTARSE. Acertodo. 

ACERTÀD. adj. Bo, cabal, perfet, ^ctfrííi- 

• do. Prudeos, perfectus. Ban. Buono, 
perfetto. 



50 ACI 

ÀCERTADAMkNT. adv. mod. Ab acert. 
Accrtadamente. Probè, dexterè. /n^^ 
nieiuement. De^tramente. 

ACERTAR. r. a. Tocar allò à que se tira. 
j^certar. Attinoere. Donner au but. 
Dar nel bersagUo. 

▲GERTAR. Trobar \o que se Ta boscand. 
jícertar. Inveaire. Rencontrer, trou- 
ifer. Trovare. 

ACERTÀR. Atinar, endevinar lo cert en ma- 
terias dubtòdas. Acertar, Vera praedi- 
cere. Deviner. IndovinarC) diciferaí^e. 

▲CBRTAR. met. Fèr ab acert alguna cosa ; 
j axí se dtü : fulano ha acertad la to- 
cacíó. jicertar. Rem probè , vel recte 
agere. Réiissir, Riuscire, destreggiare, 

ACERT ARSE. v, r. Succeír alguna cosa im- 
pensadament j per casualitat. Acertar* 
Contingere, accidere. Arriver , surve^ 
nir sans qu'on s'y attende, Soprag- 



giungere. 
CET ^ " 



AGETOS, SA. adj. ant. agre. 

ACETRERÍA. s. f. ant. Art de criar, 
domesticar, ensenyar y curar los fal- 
cons j altres auoelU de rapinja per 
cassar ab èlb. Ceíreria, Aucupatoria 
ars. Fauconnerie. Falconeria. 

AGEVAR. V. a. ant. encevar. 

ACEVAT, DA. p. p. de acevar. 

ÀGIDO. s. m. Quün. Tota substància que 
combinada ab lo oiígeiio ó ab altre cos 
apte ha adquirid lo gust agre , y la pro- 

Eietat de fer tornar bermells los colors 
laus vegetals , y de formar saU combí* 
nandse ao los àlcalís y los óiiàiSs me- 
tàl•lics. Aeido, Acidum. Acidç. Acido. 

AGIVADAMÈNT. s. m. ant. Mal que ve 
4 las bestias per causa de béurer mòlta 

- aigua desprès de haber mènjad deama- 
siada grana. Encebadanüento , aceba- 
damiento. Morbus ex nimio Itordeo ju- 
mentis praebito. Maladie des ches^euix, 
etc. , e/ui ont bu trop d^eati après av^oir 
man^ beaucoiw d^avoine. Malaltia che 
accade allebestie per aver bevuto trop- 
pa acqua dopo aver mangiato delia bta- 
da. 

AGIVADARSE. v. r. ant. Agafar alguna 
bèstia lo mal anomenad acivadamènt. 
Encehadarse, acebadarse^ Hordco ni- 

. mio jumeuta vesci. On le dit des che- 
vaux^ etc, qui contractçtü maladie 
pour a\*oir bu trop d'ea/u après avoir 
mahgé' beaucoup d'avoine. JPigliar la 
malattia &piegata, nell' articolo prece- 
dente. 



ACL 

ACIVADAT, DA. p. p. de AcnrADAa«. 
Encebadado , acebaaado, 

AGLAMAaÓ. 8. f. L'acció y éftcte de 
aclamar. Ackanadon. Acelamatio^ plau* 
ans. Acclamation. AcclamasioDe, ap- 
plauflo. 

PER ACLAMACIÓ, loc quc se usa parknd de 
eleccions pera denotar que ae fan per 
oomd consentiment, y soiise votació in** 
dividual. Por aclamacion. Publico om- 
nium consensu. Par acciamaiion. Per 
acclamasione. 

ACLAMAD , DA. p. p. de aclamar. Ada^^ 
mado. 

AGLAMADÒR, RA. s. m. y f. Lo qui 
aclama. Aclamador. Piausor, plaudeus, 
aoclamator. ^cc/anux^efir. Applandente. 

AGLAMAR. V. a. Cridar la multitut en 
honor y aplauso de algana peraòna. 
Aclamar, Acclamare, plaudere. Ap- 
plaudir, approm^er par aeclamation. 
Applaudire. 

ACLAMAR. Elegir per aclamació. Aclamar, 
Aliquem onmmm consensu ad aliquod 
munus vocare. Proclamer. Acclamare. 

AGLAPARAD, DA. p. p. de aclaparar. 
Desjarretado. 

AGLAPARAMÈNT. s. m. L'acció r efec- 
te de aclaparar. DebiUdad^f debiutacion. 
Debílitas. DMIüe'', faiblesse. Fievolez- 
aa. 

ACLAPARAR, v. a, DebiliUr, Uevar las 
forsas. Desjarretar, Enervaré, debili- 
taré. DébiÚter^ affaiblir. Iofiev<^ire. 

AGLARAGIÓ a. f.' L'acció y efèdte de 
aclarar. Aclaracion, lUustratio, expla- 
natio. Éclaircissement• Dilactdazione > 
schiarimento. 

AGLARAD, DA. p. p. de acla&aa. 

AGLARAR. v. a. aglabir, en la accepció 
de posaren clar, explicar, elc. 

AGLARID, DA. p. p. de aclarir. Aklara^ 
do : enrarecido ; chapodado-; desenma" 
rahado , dtsoviUado , desenredado ; 
s^endimiado; despejado; serenado, 

ACLARIMENT, s. m. ant. sere^ta. 

ACLARIR. V. a. Tréurer lo que ofusca la 
clai^edat ó transparència de algaaa cosa, 
donar claror. Aclarar. Tenebras, eali- 
ginem depellere. ÉcUurer, Schiarare, 
inachiarare. 

ACLARIR. Fèr que sia major k> interval-lo 
ó distancia que bi ha de una cosa à al- 
tra ;y axí AjCLARiR un bosc, es dexar 
los arbres ménos espessos: aclaiub las 
. fil^s dels soldats, es ièr que hi haja ma- 



ACL 

jòr distancia de uns i altres. Actarar. 
Rareiàoere. Éclaircir, Diradare. 

icuim. Dísminair lo espessor de alguna 
OQA qae sol ser densa ó atapaida. En-- 
remer, Rarefacere. Rarefíer, éclair- 
or. Rare£uie, diradare. 

ioan. Tallar los sarments dels ceps ò las 
raiui dds arbres, à fi de donar pas al 
àre, j eritar que estos gasten la seva 
far» ó firtut en brancas íniltlls. Cha- 
pn/jr. Resecare. Otdtrer, Cbisciare. 

AOiUL owt. Púsar en clar, explicar , de- 
cbnir algana cc»sa. Aclarar. Patefa- 
ccre, ennclcare, explicaré, euodare. 
Qarifier. Dilucidaré, scbiaríi*e, ap- 
iniare. 

àCuio. aet. Posar en net algun negoci ó 
(fa^escia embolicada y confusa. Deí' 
eamannar, desosfiilar, desenredar. 
Eitriore, explicaré. Débrouiller. Svi- 
hippare, dí^trigare, rassettare. 

Acuta. £un. Disminuir lo niimero de al- 
çnu cosa, matar ; j axí se diu qnje la 
pèsteicuAEi bi gèut. í/endimiar. I^eca- 
re. £Mrcir, Scemare , menomare. 

icuut Triarer to entorpimèut del cap ; 
f axí se dia : io te me ba acl.uud lo cap. 
Se Qsa oórandamèDt com recíproc. Des- 
pejane.Ueüüs aciem expediré. Revenir 
(Twi assoupissrmení. Rasserenarsi. 

KiaoR. Ir. Apartarse, dissiparse los 
nAnk. Jdarar , aclararse. Clarescere. 
Sétiaircir^ ievenir serein. Rasserenarsi. 

iOiuisc. Posirse clar lo licor que estaba 
térW. Jdararse , serenor se. Turbida 
«Àm,ídaircir. Allungare. 

UTCicuias. loc. fam. tu me la pagaràs. 

<»i SC AauEscA5. loc. fam. que se usa 
pen jeooUr.que un no vol ser còmpli- 
ce aai^a cosa, ó que se separa del 
(üctimen per pòr de una fatal resulta ò 
CMKCQeocia AUd se L•s campaneen, 
Ipa TÍdorint. Je ne nien méle pas, c^est 
bir affaire. Non me n' impiccio. 

AOLMATAaÓ. s. f. Uacció y efècte de 
v:|ÚDatar. AcUmatacion. Plantarum aut 
lúnalioni ad alienum clima accomo- 
tóo. Vaetion et Peffet £ accümater. 
(^oraliuasione. 

ACLOiTAD, DA. p. p. de acumatae. 
iíhmaUido. 

ACLMiTAR. ▼. a. Se diu pròpiament de 
i» i^íotas cuand se introduex lo cultiu 
^èibien UB nats de diferent clima. 
^ va comunment com recíproc. Acli- 
^^^^^. Fiantas seu animalia ad alienum 



ACO 51 

clima accomodare. Acclimater. Couna- 
turalizxare. 

ACLiyiLLAD, DA. p. p. de acuviuabsi. 

ACLIVILLARSE . v. r. cuvillaase. 

ACLOFAD s DA. p. p. de aclòparsc. 

ACLOFARSE. y. r. territ. arrepaparjí. 

ACLUGAD, DA. p. p. de aclvcui. 

ACLUCAR. V. a. que sols tè us en la fra- 
se ACLUcm LOS vixs, y significa tancar- 
los. Cerrar. Claudere. Ferjaer. Chiu- 
der gli occbi. 

ACLUCARSE. V. r. ACLUCAR LOS UILS. 
ACLUCARSE. FÀR LOS ULLS GROSSOS. 

ACOBARDID, DA. p. p. de acobardir j 
AcoBARDiRSE. Acobordodo , acqUonado, 
alebronado , alebrado, 

ACOBARDIR. y. a. Fèr pdrdrer lo espe- 
rit ó yalòr, fòr pòr. Acobardar^ acO" 
Uonar. Metum incutere, iujicere. Dé^ 
courager, abattre U courage, Scorag* 
gire.; ' 

ACOBARDIRSE. y. r. Fultar lo esperit ó yal&r. 
Acobardarse 9 acollonarse, alebronar^ 
se, alebrarse, estrecharse de dnimo. 
Animis, yel animo cadere, metu affici. 
Se décourager. Scoraggirsi. 

ACÒLIT. 8. m. Ministre de la iglesia que 
' tè lo major dels cuatre ordes menors « 

Íf seryex immediat al altar. Acóliio. Aco* 
jtus. Acofyte. Accolito. 

AGÓuT. Lo escolà que seryex en la idLesia 
encaraque no tinga cap orde menor ni 
estigué tousuraa. Acólito. Acoljrtus. 
Acolyte. Accolito. 

vo KECESsrTAR DE agólit. fr. mct. y fem. 
ab que se denota que algii sab manejar- 
se sense l'ajuda de. altre. Nadar sin ca^ 
" labazasy 6 no necesitar de calabazas 
para nadar. Industríum esse, alieno 
auxilio nou índigere. Voler de ses pro- 
pres ailes-t se suffire à soi-meme , n'or 
voir besoin d^aide. Volar da se, ,. 

ACOLLENSA. s. f. ant. acüllim^nt. 

ACOMANAR. y. a. ànt. eitcomahar. 

ACOMANAT, DA. p. p. de acomamar. 

ACOMES, SA. p. p. de AcoMÉTRER. 

ACOMESA. s. fV L'acció y efècte de aco- 
métrcr. Acometimiento ^ acometida. 
Aggressio, Ímpetus. Aita^tte^ duwge. 
Attacco^ assalto. 

ALOMETEDÒR, RA. s. m. y f . Lo qui 
acomot. Acomcíedor. Aggrcssor, inya- 
sor. A^esseur , tusaiUant. Assalitore. 

ACOMETIMÈNT. s. m. acomesa. 

ACOMÉTRER. y. a. Embestir i algú. 
Acometer, Adoriri, impetere. Auor 



52 ACO 

ipier, assailUr. Assalire, iDvestire. 

ACOMIADÀK. y. a. aot. Despatxar ó 
despedir. Vespedir. Dlmittere. «Cbn^e- 
diety renvqyer, Gongedare, licenziarc, 
mandar via. 

ACOMIADAT, DA. p. p. de acomodar. 
Despsdido. 

ACOMODAD^ DA. p. p. de acomodar y 
AcoMODARSE, Acúmododo i prestada : 
aconchabado. 

ACOHODAD. adj. G>nveQÍèiit, oportü, à pro- 
pòsit. Acomodado. Aptus, conveoiens, 
opportaiiBS , aacommodatas. Cómmode^ 
convenable, tortable, Gomodo, conve- 
nien te. 

AcoMODAD. Abundant de medis, lic. Aco- 
modado. Dives, pecuniosus. Accommc^ 
de% aisé^ médiocrement riche, A^iato. 

ACOMODABLE. adj. Lo que se pod aco- 
modar. Acamodable, Aptus. Accom- 
modahle, Aggiustevole. 

ACOiVIODADAlVlÈNT. adv. mod. Del mo- 
^o que convé. Acomodadamtnte. Op^ 

. portuni , apte , accommodatè. Conwio- 
déhierU, convemMement. Comodamen- 
te. 

- ACOMODADAMÍsTr. Ab comoditat ó cònvl^- 
ntencia. Acomodadamente. Commodè. 
Com'etuxblement. Agiatamente.- 

ACOMODADOR, RA. s. m. y f. Lo qui 
acomoda. Acomodador, Dissidentta ac- 
Gommodans. Cehii qui accommode. Ag- 

. ginstatore. 

ACOMODAMENT, s. m. L'acció v efèc- 
te de acomodar. Acomodacioiu Accom- 
modatio. Accommodement ^ V action 
d^accommoder , d'ajuster, Accomoda- 
mento^, conciatura. 

ACOMODAR. V. a. Ordenar, posar en lo 
modo degud. Acomodar. Accpmmoda- 
re , ordinare , componere , aptare. Ac 
commóder, arf*anger, ajuster. Adat- 
tare, aggrastare. 

ACOMODAR. Compdndrer algona refiyina, 
disputa, plet, etc. Acomodar* Di&si- 
dentes componere^, conciliaré; ad con- 
eordiam adduoere; lítem componere, 
dirimere. Accommoder, mettrc d'ac 
tord j terminer gueltfue diffiírence. Pa- 
cificaré. 

^CfiMODAR. CoMocar , •donar acomodo. Se 
usa també com recíproc. Acomodar, In 
offioio, munere, aut dignitate aliqóem 
collocare. Placer, pòster, emplqyer. 
CòUocare, stabilire. 

ACOMODAR. Pix>veir à algú de lo que neces* 



ACO 

sifal Acomodar. Rebüs becessarüsios- 
truere. Fouruir à queMan tout ce 
dont il a besoin. Proveaerei adagiare. 

ACOMODAR. Dèiar alcuna cosa de us ò ser- 

vey; y axí te. diu: acdmódam nn pa, 

un porró dfi vi, ana gorra, etc. Pres- 

, tar, Gommodare. Prà<?r. Prestaré , da* 

re a prestansa. 

acomodar. Ser una cosa útil ó agradable à 
algú. Acomodar» Conteoire. Convenir, 
accommoder, ítre agreable. Piacere. 

ACOMODAR. Donar estat. Se usa també com 
recíproc. Dar estado. Honestam vits 
rationem alicui constituere. Donner un 

' (ítat à quelqú^un. Acconciare, maritare. 

ACOMODARSE. V.' r. Couíormarsc, adaptar- 
se al dictamen , geni ó alcans de aldl. 
Acomodarse, aconchabarse. Alterius 
sententix adhaerere, alterius ingeaio 
indalgere. S accommoder .^ se cory'or' 
m^r.. Accomodarsi, adattarsi. 

ÀcoMODARsB i TOT. fij*. Estar resígnad, 
conformarsé ab tòtas las cosas , no re- 
pugnar i res. Acomodarse d lodo. Om- 
nia libenti animo excipere. Se confor- 
mer, se re'sign^r. Indnrsi a cbeocbessia. 

ACOMODATICI. V. sentit acomodatici. 

ACOMODp. 8. m. Empleo, destino, con- 
veniència. Acomodo* Munns, officium, 
commoditas. Emploi, place, tharge. 
Posto. 

ACOMPANYAD, DA. p. p. de acompa- 
RTAR y AcoMPAiíYARSE. Acompaüado. 

acompakyad. fqr. Lo jutge nombrad pera 
acompanyar en lo cónexemènt y deter- 
minació de la causa al recusad per la 
part. Se diu també del notari nombrad 
per lo jutge pera acompanyar al recu- 
sad. Acompahado. Adjunctos^ comes 
datus. Adjoint , associa. Aggiunto , as- 
sociato. 

ACOMPA9TAD. Lo mètge^ cirargid ó cual- 
sevol perit que acompanya à altre ó al- 
tres pera determinar ab èUs alguna co- 
sa de la sèvà facultat. Acompanado. 
AdjunCtus^in societatem adsoitua. Asso^ 
cié', adjoint. Aggíuntò, aasociato. 

ACOMPANYADÒR, RA. s. m. y f. Lo 
qui acompanya. Acompanador* Comes. 
Accompagnant, sui^iont, Acoompagnan- 
te , accompagiiatore. 

ACOMPANYAMENT, a. m. L'acció y 
ieftcte de acompanyar. Acomp^manúen-' 
ta. Comitalos. Aecompagnetneni* Ac- 
compagoamento. 

AGOMPAKYAMàicT. Lo .iiiinien> de perrànaa 



ACO 

qae ra acompanyaad i algd. jicompa^ 
namierUo» G)mitam copia, frequentía. 
Suke, cortége, G>rteggio, seguito. 

iCO«?i5TA3ftè?rr. En lo teatro ias penonas 
qneixen^d las taulas, j no representan. 
J omparuunienlo, Persoox muts, as- 
«cbr. Comparse. Gomparse. 

i:aisaisjAaàsrr. Mds. La composició que 
se toca per acoropao jar ai cautòr. Acom- 
pahíímiento• Numeri ad iyram vocem 
seqnentet. AccompagnemcrU. Accom- 
pijnamento• 

ACO WANYAR. ▼. a. Aoar en compa- 
Bjía de uiiA ó moltas personas. Acom" 
pomar. Gomitari. Accotnpagner, Ac- 
oompagiiare , andar in compagaia. 

ií.0YtjsTAB. Cscoltar ó comboyar alguna 
eosL• Escí^iar , comboyar, Stipare, cus- 
todia ciDgcre; tueri in TÍa. Escorter^ 
corMijr^r. Scortare. 

ACovPAVTAiu met. Agregar una cosa d al*- 
trt. Acomnahar. Adjungere. Unir^ join- 
drt, Ruinire , coogliingere• 

.àcoMPAsiAa. Pint, Adornar la 6^ra prin- 
cipal ab aigunas altras pera que res- 
saite mès. Acompahar. Ornaré aliarum 
inugínum adjectione. Accompagner , 
ajcnUer des ornemens à une peinZure, 
Assortiré, aSusonare una pittura con 
aggínnti. 

jkcour ema. Mús. E&ecatar las Teus su- 
baitemas de la harmonia mèutres altre 
toca ó canta la part principal. Acom" 
pamir. Socixc^ Ijrae numeris yocem ca- 
iieatis« Accompagner. Accompagnare. 

AC!>ifrAjrTAa5E. y. r. Cantar y tocar oonso- 
niad lo instrument ab la Teu. Acom- 
panarse. Carmina cantaré tibiis aut ly- 
rl. Accompagner la propre voix asf^c 
qudífue instrument, Accompagnarsi, so- 
nar alcon strumento al concerto del 
canto. 

ic^spASíTaasc. Entre jutges j metges jun- 
taiae ab altre ó altres de la sèya facul- 
tat ^ fi de resóldrer 6 determinar ab 
aoeit, Acompaharjte. Consilü comitem 
libi adscuoere, adjungere. S'adjoindre. 



ACOMPARACIÓ. t. f. ant. compabació. 
ACOHPARAD, DA. p. p. de acomparar. 
ACOJIPABADAMENT. aJT. mod. ant. 

COMrAaATTVAldbT. 

ACOMPARAR. t. a. comparar. 
ACOBIPASSAD,DA. p. p. de acobipassar. 

Om^asado'y pacsto d compds. 
AcoxpAiiAO. ad|. Lo que està posad ab la 
tom. i. 



ACO 55 

deguda proporció. AcompOfado. Ad 
amussim exactus. Compassa, bien pro^ 
portionn^^ bien réfU, Compassato , pro- 
ponionato. 
ACOMPASSADAMÈNT. adv. mod. Ab 
regla ó mida, ab la. deguda proporció. 
Conipasadameníe, Ad normam, concin» 
nè , modulatè. AK>ec mesure, avec ordre. 
Ordínatamente^ 
ACOMPASSAR. t. a. Amidar ab lo com- 
pàs alguna cosa. Composar. Circino mo- 
tiri j describere. Compasser. Compassa- 
ré , misurare col compasso. 
ACOMPASSAR. mct. Posar las cosas ab U de- 
guda proporció. Poner d compds. Ad 
amnssim ordinare. Compasser, r^gler. 
Compassaré, proporrionare. 
ACOMPASSAR. met. Arreglar, proporcionar 
las cosa$ de manera que no sobren ni 
falten. Composar, Commetiri , exoeqna- 
re. Compasser. Compassaré, regolarC) 
dispor bene. 
ACOMPASSAR. Miis. DiTidir en temps iguals 
una composició, fi&nd rallas perpendi- 
culars sobre las borisontals del paper de 
solfa. Compasar. Lineolis tempus metirí 
in re musica. Marquer les mesures sur un 
papier de musique, Proporaionar bene. 
ACONDÜCTAD, DA. p. p. de ACoin>ucr 

TARSR. Ajustadoy igualaao, 
ACONDDCTARSE. r. r. Conyenirse una 
persona ab algun facultatiu pera què lo 
Tisite ó li dòne las medicinas necessarias 
en sas malai tías, mediant una cuantitat 
annual de fruits ó de diners. Ajustarse, 
igualarse, Medicnm , cbirorgum aut 
pbarmacopolam condncere. S'accorder, 
Jaire un accord, se concerten Coutc- 
nirsi. 
ACONDÜID, DA. p. p. de aconduir. 
ACONDUIR. T. a. acokductarsi. 
ACONGOXAD , DA. p. p. de acpvgoxar. 

Acongojado. 
ACONGOXAR. v. a. Oprimir, fatigar , 
afligir. Se usa també com recíproc. 
Acongojar, Anpre. Oppresser, impdé^ 
ter, afjliger, Affliggere, opprimere , 
oppressare. 
ACÒNrr. s. m. Planta que tè dos peus de 
alsada , las fuUas compostas de cinc ti- 
ras, y las flors de color blau en fòrma 
de espiga. La sèTa arrel tè la figura de 
fus, 7 es Tenenòsa. Anapelo, napelo, 
acónito, acónito pardal , m^a versa, 
uva lupina. Aconihim napellus. Aconit, 
I íue^laup. Acónito. 



54 ACO 

ACONORTAD, DA. p. p. de aconortae y 
AG050RTARSB. Conforlodo, consoladon 

ACONORTAR. v. a.anl. Confortar, acon- 
solar, animar. Se usaba també cora re- 
cíproc. Confortar, consolar. Confortaré, 
consolar!, anímum aUevare. Conforter,^ 
ranitner^ animer , fortiJUr , consoUr. 
Animaré , iucoreggiare. 

ACOirOBTARSE. ▼. r. ACOIVSOLAllSE. 

ACOIVSEGUID, DA. p. p. de aconseguir. 
jàUanzado, 

ESTAR AcoicsfiGvio. fr. EsUr empenjad ó 
endeutad. Estar ò andar alcanzado, 
JEre alieno graTari. Ètre arriér^^ etre 
cribUde dettes^ itre oh&^. Ésser iude« 
bitato, carico di debiti. 

ÀCONSEGÜIMÈNT. s. m. ant. conse- 
cució. 

ACONSEGUIR. V. a. Arribar à juntarse 
ab una persíma ó cosa que va endavant. 
j4lcanzar, Asseaai,consequi. Atteindre, 
attraper, joinate. Rag^íangere, rin- 
tracciare. 

ACONSEGUIR. CONSEGUIR. 

ACONSEGUIR. ParUnd de las persònas , con- 
córrer ab èllas en un matèx temps, ser 
coetineo: pariand dels temps, haber 
TÍ9cud en aquell de que se parla, u^/- 
canzar. In baec aut illa tempora incide- 
re. Ètre coniemporain d'une personne 
ou d'une chose, Essere coetaneo. 

ACONSEGUIR. terrU. acreditar^ en la ter- 
cera accepció. 

ACONSELL. 8. m. ant. consell. 

ACOI^SELLAD , DA. p« p. de aconsellar 

J ACONSELLARSE. jiconsejodo, 

ACONSELLANT, p. a. ant. Lo qui acon- 
sella. Aconsejador, ConsUiarius, consí- 
liator. Conseiller, celui qui conseille. 
ConsisUante , consigliatore. 

ACONSELLAR, y. a. Donar consell, ^con- 
sejar. Consilium dare , suadere. Consei- 
ller , dpnner conseil. Consigliare , dar 
consi^io. 

ACONSELLARSE. ▼. r. Demanar ó pén- 
drcr consell. Àconsejarse, Consulere, 
consultaré. Se conseiller. Consigliarsi , 
pigliare o domandar consiglio. 

QUI SOL SE ACONSELLA , SOL SE PENBDEZ. rcf. 

cjue adyertex que es mòlt exposad j pe- 
rillós lo cobernarse un per sí sol en ne- 
gocis de importància. Quien d solos se 
aconseja, d solas se remesa 6 desacon^ 
seja, Vx soli ! Vae omni prorsus consi- 
lio destituto ! Qui se consuluit sdum si- 
ne teste dolebit. Celui (jui seul se con* | 



ACO 

seille, seul se repenl. Cbi & a suo mo- 

do con lui pur si lagna. 
ACONSOLAD , DA. p. p. de aconsolar y 

ACONSOLARSE.^ Confomiodo, 
ACONSOLADOR, RA. s. m. y f. conso- 

LADÒR. 

ACONSOLAR. ▼. a. consolar, 

ACONSOLARSE. T. r. Confonuarse ao ab aU 
guna cosa encaraque li sia perjudicial ó 
desagradable. Conformarse. Sese sub- 
mittere. Se conformet. Conformarsi. 

ACONSOLARSE. Rcsíguarse à .«ufrir aigua 
dan j ; j axí una persona que veu cu- 
rada sens pensarbo la gangrena que se 
li fe ja en lo genoll diu : ja me nabia 
ACONSOLAD dc pérdpcr la cama. Confor- 
mar se. Damnum inevitabiie credere. Se 
résigner. Uaiformarsi, rassegnarsi. 

ACONTENTAD, DA. p. p. de acontentar 
y \coNTENTARSE. IContentodo. 

ACONTENTAR, y. a. Agradar , satisfer 
fo gust à algd, donarll conten to. Con- 
tentar. Delectaré. Contenter. Couteuta- 
re , appagare. 

ACONTENTARSE. y. r. Quedar oontèut. Con- 
tentarse. Conteutum esse. Se contenter. 
Esser pago. 

SER DE aON Ó MAL ACONTENTAR, ft. fam. Te* 

nir facilitat ó dificultat en acontentarse. 
Ser de buen ó mal contentar: ser de 
buen ó mal coniento. Faciiem yel diffi- 
cilem^benignum yel morosum esse. Ètre 
facile ou difficile à contenter. Esser d i 
buona o mala pasta. 
ACONTÉXER. y. u. ant. Escàurer, esde- 
venir, succeir. Acontecer, Acciderc, 
evcnire. Arrisfer , survenir , a\*enir. 
Avvenire, accadere. 
ACOQÜINAD , DA. p. p. de acoquinar. 

Acoquinado. 
ACOQUINAR, v. a. Amilanar, acobardír^ 
fèr pdrdrer lo ànimo. Se usa també com 
recíproc. Acoquinar, Perterrere , de- 
terrere. Décourager, épouvanter, effra* 
yer yfoire peur , fcúre perdre courage. 
Disanimare, abbattere, disconfortare > 
invilire, tor I' animo. 
ACORAR. V. a. ant. afligir , acongoxar. 
ACQR.VT, DA. p. p. de acorar. 
ACORD. s. m. ant. Ajust, conveni. AjuS' 
te, congenio. Conventio. Accommode- 
ment , contrat , pacte, Accordo , cou- 
veuEione. 
ACORD. La resolució presa per tots los vots 
ó la major part d' ^tls en un tribunal , 
comunitat ó junta. Jícuerdo. Decretum 



ACO 
dmte*, decret. Decreto, orclln^nza, ar- 
mto. 

icoiD. Wis. La unió de yaríos sonidos que 
fomn harmonia. ^coriítf.Miuí cus con- 
oatas. Accord, Accordamento, concen- 
ío, coasoiianta. 

ji icoai). mod. adr. De conformitat , de 
concert , uniformement. Se usa per lo 
oomd ab los Terbs estar , quedae y po- 
ussK. De acuerdo, Uno conseosu. 
Uaetordy d'inteUigence. D' accordo. 

K amè Acomo. mod. adv. De conformitat, 
■oaaimamènt. jícordadamente , de co^ 
mum acuerdo. Gonoorditèr, unanimíter. 
D^un coaunun accord. D' unànime {>a- 

ACOBDAD, D A, p. p. de acordar y acor- 
DioE. A€€frdado\ ajustado, convenido, 

to ACOBDAD. loc. for. Lo decret deb tri- 
Imaala, ab que se mana obsenrar lo re- 
ioU anteriorment* Lo acordado. Decre- 
tnm, pusam. Ce qui a éíé arrite , dé- 
rrff^. DecretAto. 

ACORDADAM&NT.adv. mod. ant. de co- 

Vr ACOBD. 

AGORDAMÈNT. %. m. ant. acord. 
ACORDANT, adj. ant. cohcordavt. 
ACraUDANZA. $. f. ant. Mús, co5so5A9- 

CIA. 
ACOKD&SZA. aat. ACORD. 

ACORDAR. T. a. Determinar ó resóldrer 
de comd aoord ó per majoria de TOts 
algaaa cosa. Acordar. Decernere. Ar-^ 
réter, déàder , après avoir recueilli les 
t'oir. Rkolvere , decídere, stabilire. 
AcossAB. ▼. «. Mús. Consonar.. Acordar. 

Cooioiiare. Accorder* Accordare. 
AconoABSE. ▼• r. ant. Ajustarse, conrenir- 
ae. Ajustarse f coiwenirse. Convenire. 
ymecorder ffiure un aecord, convenir. 
Aeeovdarn. 
9 ACTNOMasB. Potarw de acord. Acordarse , 
ponerse de acuerdo. Conrentre. S^accor- 
der , se mettrè d*accord , de concert. 
CooTeníre , passanela d* accoitlo. 
iCQRDE. adj^ Conforme, igoal yoorres- 
poaèat. Regularment se aplica als ins- 
tramèota de musica ó li las Teus dels 
caÉt&ra. Acorde. Consonus. Accordant, 
rmsonnant , qui réionne d*accord, Ac- 
ccwdaiiCe. 
Aunac niet. Conforme, concorde, de un 
malte dictimen. Acorde. Conoors. Con-- 
fonne^ d*accúrd, d*une míme opinion. 
Conforme, di stmil forma. 
ACORDI, s. m. ant. acord. 



ACO 55 

ACORRALAD, DA. p. p. de acorrai^. 

ACORRALAR, y. a. encorralar. 

ACORREGUD, DA. p. p. de acòrrer j 
acòrreese. Corrido. 

ACORRER. V. a. Envergònyir y confón- 
drer. Córrer. Rul^ore suffundere. Con^ 
fondre , couvrir de honte, deconienanr 
cer. Coofondere , convíncere, far rlma- 
ner confuso. 

AGÓRRER. ant. socórrer. 

AcóRRERse. V. r. EiiTergònyirse, empatxar- 
se. Cbrrerítf. Pudoreamci. Rougir,anfoir 
honte. Arrossire , aver rergogna , ésser 
confuso.^ 

ACORRIMÈNT. s. m. ant. Vergonya^ em- 
patx, rubor, confusió. Corrimiento. Pu- 
dor , rubor, fíonie , confusion. Vergo- 
gna, rossore. 

ACORRIM^^T. ant. SOCORRO. 
ACORRIMkxT. aut. ABVÜDAirCIA. 

STÀR EN ACORT. fr. ant. Estar de 
acord. £f/í>r de acuerdo. Concordes 
esse. Ètre d*accord. Ésser d' accordo. 

ACOSSAD , DA; p. p. de acossar. For^ 
zado, constrenido , estrechado. 

ACOSSAR. y. a. terrít. empaitar. 

ACOSSAR. met. Forsar, oonstrényet. For» 
zar , constrenir , estrechar. Cogerc , 
compeUere. Forcer , oUiger, contrain^ 
ííre. Costriusere, violentaré ^ sforzare. 

ACÒSSEJAD , DA. p. p. de acòssejar. 
Acoceado, coceado. 

ACÒSSEJAR. ▼. a. Donar ó tirar cÍMsas. 
Acocear, cocear. Pede feriré, calcitra- 
re. Ruer. Sprangare , tirar calci. 

ACOST. s. m. ant. accís. 

ACOSTAD, DA. p. p. de acostar y acos- 

TARSE. 

ACosTAO. ad), p. us. Próiim , cerci. Pró- 
ximoj cercano, allegado. Proximus, 
yicinus, propinquus. Proche , voisin. 
Prossimo , vicino. 

SER DELS AcosTADS. fr. fam. Ser íntim amig 
de algü. Ser muy del^ nsa. Intimà esse 
amicitid conjunctum. Èíre ami intime de 
quelqu'un. Ésser intimo , moltó famiiia- 
re , intrinseco. 

ACOSTAMENT, s. m. ant. propwcvitat. 

ACOSTAMENT, ant. Accàs. 

ACOSTAR. T. a. acercar. 

ACOSTARSE. V. r. ACERCAR8E. , 

ACOSTES, adv. mod. ant. A coll. Acues^ 
tos. Tergo , humerís. Sur le dos, sur 
les épatdes. Sufi^i omeri. 

ACOSTÜMAD, DA. p. p. de acostumar 
y ACOSTUBURSE. Acostumbrodo- 



56 ACR 

ACOSTDMADAMÈNT; adv. òiod. ant. Se- 
gons costum, jícostumbradamente. 'Ex 
morè , ut mos est. Selon la coatume^ 
selon Fusage, habüueilement. Giusta il 
costame. 

ACX)STÜMAMENT. s. m. ant. costum. 

ACOSTUMAR. V. a. Fèr que algií preiiga 
lo costum de fér alguna cosa. AcostuTii» 
brar, Assuefacere. Accoutumer. Avvez- 
sare, assuefare. 

ACOSTUMAR. ▼. 11. Tcttír de co8tum% Acos-* 
tumbrar. Sol&re, suescere. Avoir coutu- 
me. Soiere, costumaret usaré. 

ACosTiJMARSB. T. T. Péudrer lo costum de 
fir alguna cosa. Accstumbrarse. Assues- 
cere, assuefieri. Saccoutumer , s*habi~ 
tuer. ATvezzarsi , assuefarsi , far i'abito. 

ACOTAD , DA. p. p. de acotab y acotae- 
SE. Agobiado, encorvado. 

ACOTAR. V. a. cotar. 

AcoTARSE. V. T. IncUuar la part supcnòr 
del cos envers la terra. Agobiarse , en- 
corvarse, Incurvari. SincUner. Inchi- 
narsi. 

ACOTX'AD , DA. p.ü. de açotxarse. Abo' 
rujado, arrebujado. 

AÇOTXARSE. ▼. r. Embolicarse ab la ro- 
ba. Aborujarse. Involrere. se tegmíhe. 
Ramasser autour de soi les hàbits, In- 
▼Uupparsi. 

açotxarse. Taparse y embolicarse bé ab la 
roba del llit arrtmandla al cos. Arrebu- 
jarse, Stragulis sese obtegere. Ramas- 
ser autour de soi les draps , les cotiver- 
tures du Ut pqur se garantir du/roid, 
InTilupparsi nelle lenzuola. 

ACpTXARSB. terri t. acotarse. 

ACRE. adj. que se aplica à lo que té un 
gust aspre ó fort, com lo suc de algú- 
nas bèrbas, arrels, etc, y també à los 
bumòrs del cos. Acre. Acer. Acre, Acre, 
acro, agro, agrestoso. 

ACRE. met. Se diu del geni a^pre ó fort, y 
també de las paraulas duras ó picauts. 
Acre. Acer, acerbus. Aigre, rude, sé" 
vire, dur. Duro, fiero, acerbo. 

ACREDITAD, DA. p. p. de acreditar y 
ACREDiTARSB. Acreait€ulo^ devengado. 

AGREorPAD. adj. que se aplica é lo que th 
crèdit y reputació. Acreditado. Nomi- 
ne, opmione praeclarus. Accr€dil€. Ac- 
creditato, messo in credito. 
ACREDITAR, v. a. Abonar, donar repu- 
tació é alguna persona ó cosa. Acredi^ 
tar. Commendare. Accréditer. Accredi- 
tare, lodare, por in istima. 



ACR 
ACREDITAR. Dotiar probas de la certesa de 
alguna- cosa. Acreditar. Approbare, fi- 
dem facere. Prous^er , /aire voir. Dl- 
mostrare , provaré , manitestare, dichia- 
rare. 
ACREDITAR. AlcausRr, tculr guanjad ó me- 
rescud. Devengar. Mererc. Meriter, 
gagner par son tras^aiL Aver guada- 
guato, tirar paga. 
ACRBDiTARSE. V. T. Adquirir crèdit ó reputa- 
ció. Acreditarse. Bonam slbl famam ad- 
quirere. Acquerir du crèdit ^ de la r^ 
putation, Farsi onore , acquistar mento. 
ACREEDÒR, RA. s. m. y f. Lo qui tè ac- 
ció ó dret à demanar lo pago de aigua 
. deute. Acreedor. Creditor. Créancier, 
crMteur. Creditore. 
.ACREEDÒR. met. Merexedòr, digne. Acree^- 
dor. Diguus , meritus. Digne de rfí- - 
compense ou mUre chose bonne, Degno, 
meriteyóle. 
ACRIMINAClÓ. s. f. L'acció y effecte de 
acriminar. Acriminacion» Crimiuatio, 
insimulatio. Crimination. Cnminazioue, 
Incolpameuto. 
ACRIMINAD, DA. p. p. de acriminar. 

Acriminado , vituperaao. 
ACRIMINADÒR, RA. s. m. j f. Lo qui 
acrimiua. Acriminador. Cnminator. Ac" 
, cusateur. Accusante, incolpatoi*e. 
ACRIMINAR. Y. a. Acusar de algun crim. 
ó delicte. Acriminar. Criminari , insi- 
mulare. Accuser quelqu^un d^un crime. 
Accusare, iucolpare, accagionare, ca- 
lognare, calunniare. 
ACRiMnTAR. Abultar ó eilagerar algun delic- 
te, culpa ó defecte. Acriminar. CJulpam, 
deíictum exaggerare, augere. Èjcagé^ 
rer, aggraver un crime. Esagerare , ac- 
crescere, render piu grave un misfatto. 
ACRiMiXAR. Vituperar alguna acció. Pltiíve- 
rar. Vituperaré. Bldmer , reprendre, 
Biasimare. 
ACRIMONIA. 8. f. La cualiUt de aspre ó 
picant que tèpen algunas cosas. Acrimo- 
nia , acritud. Acrimonia. Acrimotiie.. 
Acrimonia. , 

ACRiMoviA. met. Aspresa en las expressiò:is 
ó en lo geni. Acrimonia^ acritud. As- 
pentas, acerbitas. DUrete', rudesse , 
mordacité dans les expressions y dans 
le caractire. Aspressa , durezza y aspri- 
tade. 
ACRISOLAD, DA. p. p. de acbxsolar. 

Acrisolado. 
ACRISOLAR. T. a. PorifiGar en lo gre* 



ACT 

sol r or ò altre mètaU. A&isòlar* Tgne 
pararé, jifincr , puryier par le/eu ou 
aatre mqjrea. Ramoare , purificaré. 

lOboui. met. Apurar ò actarar alguna 
cfloper medi de testimoais ó probas, 
canta virtut, La yeritat, etc. Se usa 
lunbé com recíproc. Acrisolar, Patc- 
kere. Mettre dans totU son jour. Fa- 
lcaré, esporre ona cosa in tutto ii suo 
lune. 

ICRÓSnC, CA. ad). Se aplica i la com- 
posició poètica eii que las llet ras ini- 
cials del mit j ó finaU formao uu nom 6 
oooe^te. Acróstíio. Achrosticus. Acros' 
rúk. Acro&tico. 

ÍLCS.S. DU Arbre corpulent que tè la fus- 
ta darísima y plena mòUas regadas de 
ta» i manera de ulls. Fa unas flors 
üacas, de mòltas fuUas, fícadas en 
uanseta, col-locada al mitj de un 
cilis, retaUad ordinàriament en cinc 

, farts igaals. Acerc , arce. Acer. Éror 
^• Acero, acera. 

iCIi s. f. Li relació escrita que conté 
lis deliberaeiòns y acords de cada una 
àt bi swiòiis de una junta 6 corpora- 
oó. Se nsa comtinmènt en plural en 
naterias ecdcsiasticas. Acta, Acta. Ao- 
t^^cahiers. Atto. 

icTu. pi. Lu relacions ó hiatorías coetà- 
w*»ieU Tidaa dels sants. Actas. Ac- 
ta tMctorooi. Actes. Gli atti, le rela- 
nom, 

iCIE j. nt Acció ó fèt. Acto. Actus. 
^if. Atto, operazione, azione. 

^cre. Cada aaa de las parts en que se di- 
^ la oomposicid dramàtica. Acto. 
^^«w& vel traeoediae actus. Acte. 
Atttt. 

iCTL üs condosiòns que se defensan en 
1* MTcnitats, CM>1-Iegi8, etc. Acto. 
^^^">iB propugoatio. Acte. Disputa , 

íifaíjteM. 

**^ iCIl CltïAL. 

^3. Eacriptura que ae fa davant de 
"*n 7 testimonis pera yéndrer al- 
?M COMÚ Carta de venta. Euiptio- 
«fjngrapba. Centrat de vente. Gm- 
^ oooTeosione. 

*^OBAL. Còpula t accés. Acto carnal. 
^^coÍHtu$« Coif, copulation charnelle. 

^ K coTOició. Lo acte de arrepentirse 
"« luWr ofes à Déu sols per ser èll 
1* èi. T^bé se anomena axí la &r- 
B«b ab qae se expressa aqueal dolor. 



ACT 57 

Acto de contricion. Contritionis actus y ' 
poenitentiae testatio. Acte de contrition. 
Atto di contrizione. 

ACTE DB POSSESSIÓ. Lo eicrcici ó us d' ella. 
Acto de posesion. Actus posses^oríus. 
Acte de possession. Atto di possessione. 

ACTES DELS APÓsToi^. Lo lUbrc sdgrad es- 
crit per lo evangelista sau Lluc, en que 
se referexcn los fets dels apòstols. Ac~ 
tos de los apóstoles. Liber actaum apos- 
tolorum. Actes des apStres. Gli atti de- 
gli apostoli. 

EV ACTE. mud.•adv. £n acció, en actitut 
de fòr alguna cosa. En acto. In pro* 
ciuctn. En attitude , en posture. In at- 
teggiamento. 

lO ACTE mks BO QUE LO SAII POD F^R , BS DB 

cuiiPLoí LO SAXT VOLER. rcf. ab que^se 
reprèn à los que se glorlan de saber 
moltas ciencias, j viuen desastrada- 
mènt. Aquel sabé que se salva, que el 
otro no sabé nada. Nibil inanius quàm 
multa scire, et quid sibi profit ignora- 
ré. // n^y a pas de veritable sagesse 
sans la vertu.^ Colui la propria vita k 
piik disteso, che quanto val 1' eterna à 
ben compreso. 

TEifiR. LO ACTE. fi*. En los estudis públics 
sostenir una opinió ó doctrina , respo- 
nend à las dificultats dels argüènts. De- 
fender actos ó conclusiones. Tbeses. 
propugnaré, sustinere. Soutenir une 
thèse. Difendere una tesi. 

ACTITAR V. a. ant. for. actuar. 

ACTITAT, DA. p. p. de actitar. 

ACTITUT. s f. Situació, disposició ó posi- 
tura de cualsevol objecte. Actitud. Cor- 
poris babitus^ disposi tio. Attitude. Aï^ 
titudiue, postura, atteggiamento. 

ACTIU, VA. adj. Lo que obra ó tè fa- 
cultat de obrar. Activo. Activus, agens. 
Actif. Attivo, cbe agisce. 

ACTfu. Se diu del siüigécte diligent j 
prompte en obrar. Activo. Impiger, ce- 
ler in agpndo, actuosus. Actif, agis" 
sant, laborieux. Altivo, attuoso, ope* 
roso. 

ACTIU. Se aplica i lo que obra pròmpta- 
mènt ó fa luego sòn efecte. Activo. Ef- 
fic^x. Efficace. Attuoso, che ba attività. 

ACTIU. Gram. Lo^ que pertany i V acció 
del verb. Activo. Activus. Actif. Atti- 
vo, che ha significazione attiva. 

ACTIU. for. ' Se aplica al for de portar las 
causas à certs tribunals, del cual gosan 
algunas persònas per privilegi del cos 



38 ACT 

de que son membres. Actho, Fòrum 
ciiique íta proprium^ ut iu alio cum 
iUo nemo agere judicio yaleat. Actif, 

AttÍTO. 

PER ACTIVA Y PER PASSIVA, mod. adv. De tots 

modos. De todos modos. Omniraodè. 

Entièrement y absoluntent, g^nerale- 

ment. Per attíva e per passiva. 
ACTIVAD, DA. p. p. de activar. ^í/- 

vado.' 
ACTIVAR. V. a- Acalorar, excitar, pro- 

móurer. Activar, E&citare , urgere. Ac 

tjver, Spignere, incitaré, stimiolare. 
ACTIVÍSSIM, MA. adj. sup. de actiu. 

Muy activo, Diligentissimus. Très-actif, 

Atttvis<!Ímo , attuosissimo. 
ACTIVITAT, s. £. La facultat ó virtut de 

obrar. Actividad, Vis, virtus. Activité, 

Attività. 
activitat. Eficàcia, pròmptitut en obrar. 

Actividad, Vis , celeritas in agendo. Di- 

ligence j vivavile' , intensite\Y\xoco^ de- 

strezza, vivacità, prontezza. 
ACTOR. 8. ra. for. Lo qui demana alcuna 

cosa en judici. Actor, Actor, qui alium 

in jos vocat. Demandeur. Addimanda- 

tore. 
▲CTÒR. Lo qui representa en los teatros. 

Actor. Histrió. Acteur, Atlore da com- 

media. 
ACTÒRA. s. f. Comedianta. Actriz. Ac- 

trix scenica. Actrice. Attrice. 

ACTRIS. S. f, ACTÒRA. 

ACTUACIÓ, s. f. for. L'acció jr «fècte de 
actuar. Actuacion, Causa instructiu. 
L'action d^instruire un procés. II pro- 
cessaré. 

ACTÜAD, DA. p. p. de actuar. Actuado. 

ACTUAL, adj. Eíistènt ó present. Ac 
<wa/. Praesens, existens. Actuel ^ í^^" 
tify r€ely present, existant. Attutde, ve- 
ro,efFettivo, rcale. 

ACTUALITAT, s. f. Estat present y ac- 
tual de alguna cosa. Actualidad. Prx- 
sens rei status. État préòent et actuel de 
qnelque chose. Attualità , attualitade. 

ACTUALMENT, adv. mod. Ara, al pre- 
sent. Actualment e. Nunc, in presenti. 
Actuellement^ présentement, à present.. 
Ora , al presente , di presente. 

ACTUANT, p. pres. de actuar. En las 
universitats v col-legis lo subgècte que 
defensa conclusions. Actuanle. Thesium 
propugnator. Celui qui soutient une 
thèse publique. Difensor di test. 

ACTUAR. V. a. for. Instruir lo procés, 



ACU 

proceir judicialment. Actuar. Cansam 
iiistruere. Instruiré un procés: procéder 

. juridiquement. Processaré, formar pro- 
cesso. 

actuar, p. us. Digerir, pair los aliments 6 
renïeys. Actuar. Concoquere, digere- 
re. Digéher les alimtns ou les remè^ 
des. Digeriré, smaltire. 

ACTUAR. Enterar ó instruir bè i algd en 
cuaisevol matèria. Actuar. Admonere, 
instruere. Instruiré, informer quel- 
jqu'un ; le mettre au fait de quelque 
chose. Informaré , ragguagliare. 

ACTUARI. s. m. for. Lo escriba ó notari 
que entrevé en ta instrucció del procés. 
Actuario. Actuarius. Notaíre, officitr 
públic, greffier. Attuario. 

ACUADRILLAD, DA. p. ^. de aovasri- 
LtAR. Acuadrillada. 

ACUADRILLAR. v. a. Formar cuadrillas, 
juntar en cuadriUa, gobernarla ó ma- 
naria. Aaiadrillar. Catervas dncere. 
Attrouper ; assemUer plusieurs per^ 
sonnes en troupe. Raunar^ far eente, 
artrolare. 

ACUADUCTO. s. m. Conducto de aiguas. 
Acueducto. Aquseductus. Aqueduc, ca-* 
nal pouí* conduiré les eaux. Acquidot- 
to, acquidoccio. 

ACUADUCTE. s. m. acuaducto. . 

ACUARI. s. m. Un dels signes del sodíac. 
Acuario. Aquarius. Ferseau, aquarius. 
Acquario. 

ACUARTELAD, DA. p. p. de acvartelar. 
Acuartelado. 

ACUARTELAMÈNT. s. m. L'acció de 
acuartelar. Acuartelamiento. Castrorum 
adsignatio. Vaction de (/.^stribúer un 
corps de troupes dons des ífuartiers : 
casernement. Lo^alloggiar nelle caserne. 

ACUARTELAR. v. a. Posar la tropa en 
cuartèls. Se usa també com recíproc. 
Acuartelar. Militum stativa castra dis- 
^ ponere , milites in stativis habere. Ca^ 
serner , distribuer des troupes dans des 
quartiers. Distríbuere i soldati De' quar- 
tieri , alloggiar nelle caserne. 

ACUÀTIC, CA. adj. que se aplica als am- 
fibis j à las plantas que naxen en T ai- 
gua. Acudtico. Aquaticns. Atpiatique. 
Àcquatico , palustre. 

ACUÀTIL. ad]. Lo que pertany al aigua. 
Se diu particularment de lo que sols 
viu en ella. Acudtil. Aquatília. Aiqua^ 
tique: en parlant de plantes, aquatile. 
A<M^ajuolo, che.ama T acqua. 



ACD 

ACCDID, DA. p. p. de acudie. jicudido: 
9(vrrido» 

iCüDIR. T. D. Arribar algú ai lloc ahònt 
\i ooré ó ea cndad. Acudir. Accurre* 
rt Jccourír, Aecorrve• 

ion, Aoar i douar ajuda A algúé ^ru« 
ir. Auüiaríf auxUtom ferrç. AUert 
mr,c9unr, acccarir au secours de 
(jiidfíun: aider^ secourir. Soccorrere, 

JOixL Ocórrer, yeoir al pemamènt al- 
^ epecie de repèute y seus esp<;rar- 
kOcurrir, sallar. Repeatè oçcurrere, 
topcneiiire. S'offrir a V imaginalhn , 
vairdans Ccsprit. Veair a tneute, «ov- 

iOM. Recdrrer à algd o valerse de èll. 
imio-.Aaxilliiiii ab aliqoo petere.ite- 
iwnr: aMOrr recaure à quelqa'un. Ri- 
onere, níuggiíie y aver ricorso. , 

ACUDIT. I. m. Ocarrencia yiva j pròmp- 
Uqoeios'esperaLM. Arranque. Animi 
««•ioopiíittw. SaiUie d'csprit , dii 
rmofobU, Argttxia, motto. 

l(X£Ot A. adj. que se aplica à lo que 
es de aigy ó de fel naturalesa de aigua. 
ioKo.Aqualis, aqnarius. AtfU/etkx; de 
fa naiarf <fc íeau. , qui coniiení de 
f«a. Acq«oio, acqucH). 

ACCUD, DA, p, p. de acvlabse. 

A(XliKS£. T. r. ABATREESE, eu U acccp- 

J^^wfhàter lo ineix»der, etc. 

iCLUBSli. f. aní. AcuLiiMkxT. 

AííLUD, DA. p. p. de ACVLLia y acu- 

ACCLLn)A.,.f.ACULLIllè5T. 

ACUÍXOIETT. s. mu L'acció y efècte de 
^^'^cogida, acogimiento. Recep- 
^^fiAçüm.AccueH,réc<piion, tnai- 
^««f.AccojJicnaa, accoglimeuto, ri- 
cenonto. 

ACClüL ▼. a. Admétrer à algü ea sa 
? ^ «ompaoyía. Acager. Eicipere 
*1*» hoipitio, conaortío. Accueillir^ 
'^>wï&•, receyl•ll•lr, adtnettre quel- 
^^énsoi. Accogliere, ríccTere. 

"^^^▼.r. Refugiarse, retlrarse, po- 
^ cobert. Acogerse. Confugere. 
^^^«r, se mettre à camert: se re- 
^ « (pteU/ue Heu ou auprès de queU 
í**^ àre en suret^. Ricoverarsi , 

S^^- T. a. aot. Donar ga- 

^^ AoichiUar. Gladio caBsim fe- 

7^ J*wp«r, ioiOader, emJUà- 

^> ^^queter, donner des coups 



ACD 59 

de coiUeau. Frastagliare. 

ACÜLTELLEJAT, DA. p. p. de acultb- 
IXEJAR. Acuchillado. 

ACUMULACIÓ, s. f. L' acció de acumu- 
lar. Se usa més comunament en lo estil 
forense. Acuniulacion, Cumulatio. Ac 
vumuialion: accumulation de droit , 
augmetUation de droit siir quelque cho^ 
se. Cumulo, ammassamcnto ^ accumu- 
Uzioue di dirltto, accumutamculo. 

ACUMULAD, DA. p. p. de acumular, 
Acwmdado. 

ACUMULADOR, RA. s. m. y f. Lo qui 
acumula. Acumulador, Accumulator, 
iusimuiator. Accumulaleur ^ celui qui 
accuiniíle. Accumulatore. 

ACUMULAR. ▼. a. Juutai* y amontonar. 
Acumular. Accumulare, coacerva^e, 
Açcumuler, amasser^ entasser. Accu* 
mulare, ammassare, ammontai*e. 

ACUMULAR. Imputar aigua delicte ó culpa. 
Acumular. Insimuiare> imputaré, /ni- 

{futer un crime , un delit. Imputar a de- 
itto, 
ACUMULAR, for. Uuir uns autos à altres. Acu^ 
muL•ir. Adjungere. Meítre ensemòle, 
ajouieràdes pièces d'un procés de nou" 
velles piices, ou un procés d un autre, 
pour lefairejuger plus promptement. 
Riunir gU atti gli uni cogli altri. 
ACUMULATIU, VA. adj. for. Se diu de 
la jurisdicció per la cuai pod up jutge 
conéxer de las matèxas causas que al- 
tre, anticipandse à èll. Acumulati\^o. 
Communis cum alio judice. S'applique 

- au droit qu'a un Juge ou un tribunal 
de juger une affaire que diantres ju" 
ges ou tribunaux pouvaient aussi juger. 
Dicesi del diritto d' un tribunaie per 
poter gludlcar d'un negoxio che potreb- 
be ésser giudicato da un altn> tribunaie. 

ACUMULATIVAMÈNT. adv. moi for. 

. Ab prevenció. Acumulat ivamente. Litis 
CQgnitionepraeoccupaté. Parpr^caution. 
Con cautela. 

ACUMULATitAMÍ^5T. for. Juut ab altre ó al- 
tres , en comú, pro indiyiso. Acumula^ 
tivamente. Uuà aimul. Conjointement , 
ensemble, en commutí. Uuitamente , in 
un. 

ACUOS , SA. adj. Lo que abunda en ai- 
gua ó se sembla à èlia. Acuoso. Aquí 
abnndans, aquv simtlis. Aqueux, quid 
de Veau en abondance. Acquidoso, che 
• ha in se deU'acqua. 

ACüÒSriAT. s. f. I^ cualiut de acuòs. 



40 ACU 

Acuosidad. Humiditas. Qualit^ de ce 
cua est aqueux. Acquosltà, acquositade« 

ACÜRSAD, DA. p. p. de acvrsar. 

ACÜRSAR. V. a. escvbsar. 

ACÜS. s. m. En lo jog del tati y altre» se 
aplica à determiuadas cartas ab que se* 
gòns iièy de jog se guanya cert núme- 
ro de pèdras , manifestant lo jugador 
en temps oportú que las tè. Acuse, 
Sors qiuedam in ludo çhartarum. Vac' 
tion par laquelle on accuse son jeu, 
pour compter ou marquer des poinls, 
Dichiarazion delle sue carte o gíuoco. 

ACUSACIÓ, s. f. L'acció y efecte de acu- 
sar. Acusacion, Accusatio. AccuscUion. 
Accusazione. 

ACUÇAD, DA. p. p. de acusar y agusahsb. 
Acusado. 

ACUSADOR, RA. s. m. y f. Lo qui acu- 
sa. Acusador, Accusator. Accusateur, 
Accusatore. 

ACUSAR, T. a. Entaular una dçmaada 
criminal contra alguna persona davant 
de jutge competent. Acusar. Accusare. 
Accuser, Accusare. 

ACUSAR. Notar , tatxar de alguna falta à al- 
guna persona. Acusar, Reprehendere , 
TÍtupcrare. Bldmer, reprendre^ invul- 
per, lücolpare. 

ACUSAR. En lo jog del tuti y altres mani- 
festar un jugador en temps oportú que 
tè determiuadas cartas aD que segons 
Uèy de jog se guanya cert número de 
podràs. Acusar. Sortem iu ludo charta- 
rum prodere. Accuser son /^•u. Dichia- 
rare , dir le sue carte, il suo giuoco. 

ACUSARSE. ▼. r. Dir los pecats al confessor 
en lo sagrament de la penitencia. Acu- 
sarse. Noxas confiteri. Sacçuser, Accu- 
sarsi , confessarsi. 

ACUSATIÜ. 8. m. Gram. Lo cuart cas en 
la declinació dels noms. Acusativo, Ac- 
cusativus casus. Accusaíif, Accusativo , 
quarto caso. 

ACUSATORI, RIA. adj. for. Lo que per- 
tany à la acusació, com delació acusa- 
tòria. Acusatorio, Accusatorius. Qui 
appartieni à raccusation. Accusatorio. 

ACÚSTICA. 8. f. La teoria dels souidos. 
Acústica. SonotivBo. scientia. Acousíique. 
Scienxa o teoria de' suoni. 

ACUSTÜMAR. ▼. a. ant. acostumar. 

ACUSTUMAT, DA. p. p. de AcusTuaua. 

ACUYDAMÈNT. s. m. ant. desafio. 

ACUYDAR. V. a. ant. desafiar. 

ACÜYDAT, DA. p. p. de acuydar. 



ADA 

ACOYTAR. V. n. ant. cuitar. 

ACÜYTAT, DA. p. p. de acuïtar. 

AÇÈR, s. m. ant. ckR. 

AÇÓ. pron. demostratiu, assó. 

AÇOMAR. ▼. a. ant. provocar. 

AÇOMAT, DA. p. p. de açobiar. 

AÇOT. 8. m. assot. 

ACUT. 8. m. ant. Màquina ab que se trau 
aigua dels rius pera regar los campi. 
Azuday zuda, zua. Rota aquai^ia. Ma- 
chine hy^drauUque qui sert d étever des 
ris/ières Veau nécessaire à Uarrose- 
ment des champs, Macchina idranlica 
che serve à cavar dai fiumi acqua per 
innafiíare i campi. 

AD. 

AD, prep. ant. k. 

ADAGI. 8. m. Sentencia breu, comuna- 
mèut rebuda, y que per lo recalar con- 
té algun avis ó precepte moral. Ada^io^ 
Adagium. Adage. J^rovesWo. 

adagi. Mús. Un dels cinc moviments fun- 
damentals de la música, que equival i 
moderad. També 9e dóna aquest nom & 
la matèxa oomposidó; y dc%i se diu que 
tocan ó cantan un adagi. Adagio. Mo- 
dus temperattts in musicis. Adagio. 
Adagio. 

ADALAD, DA. p. p. de adakarse. Des- 
alado. 

ANAR ADAtAD. fr. fam. Anar'ab la boca ba- 
dada, desitjar ab ànsia alguna cosa. 
Andar balando. Inhiare, vebemeutèr 
cupere. Soupirer apris quelque chose. 
Agognare. 

, At>A.LARSE. V. r. Anar ó córrer ab mol- 
tíssima acceleració, tirarse ab ànsia so- 
bre alguna cosa. Desalarse. Praepeti 
cursu accurrere. Accourir les bras ou- 
verts. Andar alia volta d' unocolle braç 
eia aperte. 

ADALID. 8. m. ant. Capità de gèut di 
guerra. Adalid. Dux, militum ductot 
Commandanty chef de gens de guern 
Duce. 

ADAMAD, DA. adj. Se diu del hom 
que tè acciòn^ ó faccions delicadas coi 
las de U dona. Adamado. Femlnea v< 
nustate praeditus. Effémine\ fnou. "E 
fenominato. 

ADAMITAS. s. m. pi. Certs heretges oi 
anaban nusos com Adam en lo Parad 

. T entre altres errors tenian per iíci 
La poligàmia ó multitut de danas» ^ci 
mitas. Adamitx. Adamistes. Adam 



ADE 

ADAPTABLE, adj. Lo que se pod adap- 
tar, ^tlapuihle, Quod aptarí , vel acoo- 
modarí potest. Qui peut itre adapKÍ, 
AdattaMe. 

ADAPTAD, DA. p. p. de adaptab. Adap- 
tada. 

ADAPTADAMBNT. adv. mod. Acomodar- 
damèst. jidaptadamerUe, Apte. Jitste- 
meni , propremeni , cotweruMement, 
Adattaítamenle. 

ADAPTAR. T. a. Acomodar ò aplicar una 
coaa à altra. Se usa també com reof«- 
proc. AdapíOT. Aptare , adaptaré. 
Aàapter. Adattare, asaettare. 

ADARGA. s. f. Arma defeasWa semblant 
^ escud, fèta de cuiro, j de figura ca- 
si of^ AdarftL, Parma. Ècu^ basclier, 
Pavese. 

ADAAGARSE. r« r. ant. Cubrírse ab 
l'adarg» per deieiisa. Adargarse, Par- 
ma tueri. Se counTir de íe'cti ou du 
bouclier, CLoprirsi col pavese. 

ADA&GÜETA. a. f. dim. de ADJkaoA. Adar- 
guiüa. Parmola. Petit écu, boucUer, 
Paveaetto. 

ADASSÓ. prou. ante as8Ó. 

ADDiQÚ. s. f. L' anjadidnra que se po- 
sa en aigona obra ó escrit. Adicion, Ad- 
ditio. Addiiion. Addiuone, aggiunta. 

ADDIQONAD, DA. p. p. de addicioxab. 
Adidonado• 

ADDKHO^AL•.adj. Se diu del article, cUu- 
sola ó e&pnesaió que se anyades à un 
tractat 6 ics^amènt ja formad. Adicio" 
tuí Addititma. AddüionneL Addisio- 
aaie. 

ADDIQON AR. r. a. Fèr ó posar addicions. 
Adicionar. Ad sui aut aliorum scripta 
aUeie. Additionner, Aggiungere, ac^ 



ADDICTE, TA. adj. Mòlt incUnad, 
aficte. Adicio. Devotus, deditus. At" 
tack^, d^'oué, incliné', port^ à, Affe- 
ikMalo, attaoeato. 

ADEALA. s. f. ant. Lo (jue se dóna de 
^^da abbre lo preu principal en lo que 
le compra ó ren ; ó los emoluments que 
te agregen al sou de algun empleo ó 
csiBsaió• Adehala* Addituqi supra pac- 
íi pretiom* Pot•^e-'vm, épingles. Man- 
cía. 

ADECÜAD, DA* p. p. de aoecuar. Ade^ 
euado. 

AacccAO. adj. Lo que es à propòsit ó aoo- 
modad pera algu)ia cosa. Adecuado» 
Aptns, idoneus. Assortmanii assortí, 

TOM. I* 



ADE 41 

prcpre. Proprío, adattato. 

ADECÜADAMÈNT. adv. mod. À propò- 
sit, oportunament. Adecuadamente. 
Opportunè. A propos , à point. Opor- 
tunamente, comodamente. 

ADECÜAR. y. a. Igualar, proporcionar, 
acomodar una cosa à altra. Adecuar. 
Adxquare, aequare. Assortir , ajusler, 
proportionnèr, Assettare, acconctare. 

ADEFORA. adv. 11. atora. 

ADELAJVTAD, DA. p. p. de adelajctab. 
Adelantado ; progresado. 

ADELANTADÍSSIM, MA. adj. sup. de 
ADELA5TAD. AdeUutíadisimo. Valdè pro- 
vectus. Très--précoce , tris-prématur^* 
Avansatisstmo. 

ADELAjyrAMfeNT s. m. Uacciò 7 efec- 
te de adelaatap. Adelaniamiento. Pro- 
gressió. Avnncement, anticipation. Pro- 
gresso, avanaamento, vantaggio. 

APELATTABtàTT. met. Progrès, ventatje ó 
millora. Adelantamiento. Incrementum, 
profecttts. Accroissementy am^ioration, 
progrès j peifection, Accrescimento, in- 
grandimento, rí&cimento. 

ADELANTAR.^ V. a. avavsar, en U ac- 
cepció de accelerar > etc. 

ADELà5TAa. AVAïSAE, en lo sentit de antici- 
par, etc. 

aDEiATTAa. met. Aumentar , millorar. 
Adelantar. Augere. Am^orer^ auÇ' 
menter, Migliorare ^ ristorare , ristabi- 
lire, raccoDCtare. 

adblautar. met. avansak, en la accepció 
de aventatjar ò excedir à algii. 

ADBLAirTAR. V. u. mct. Fèr progressos; j 
axí se diu, que las ciencias naturals 
han adelantad m^t en lo sigle dinou. 
Progresar. Progredi. Faire des pro- 
gres, Progredire. 

ADELANTAT. s. m. Antiçuam^nt lo go- 
liernador militar j polític de una pro- 
vincià fronterissa. Adelantado. Pnc- 
fectus, praeses. Célait anciennement le 
gouvemeur civil et militaire d*une pro^ 
vince. Podestà. 

ADEUL. s. m. ant. adaiid. 

ADELITARSE. t. r. ant. DELEiTARst. 

ADELITAT, DA. p. p. de adeutarse. 

ADEMANT. s. m, ant. diamant. 

ADEMÈS. adv. mod. À mès de axó ó 
allò. Ademas. Pneterea, insuper. Outre, 
de plus* Oltce, iaoltre. 

ADERN. s. m. Arbre, blacerï. 

ADERRARIAR. v. a. ant. endewierir. 

ADERRARIAT, DA. p. p. de adebrarur. 

6 



42 ADJ 

ADÉS. adv. t. ant. ara. 

ABès. ant. LVEGO. 

Aoàs, Asks, ant. aba matez. 

AD^) ADÀs. mo(L adv. aot. poc a poo. 

ADESTE. adv. 11. ant. A La dreta. J l^ 

deireclia, A dexterà, ad dexteram. y^ 

droite. A destra. 
ADESTRAD, DA, p. p. de adestea» y 

ADESTRARSB. jédestrodo. ' 
ADESTUAK. y. a. evsikestiur• 

ADESTRAR. RUt. AMIDAR. 

ADESTRARSE. V. T. Eiercítarse, fèrse destre. 
Adesirarse, Exercerí. Sexercer, Eser- 
cítarsí , ammaestrarsi. 
ADEVINALLA. s. f. ant. ersevivalla. 
ADEVINAT. T. a. ant. eudevotar. 
ADEVINAT, DA. p. p. de adeviicar. 
ADFORI. s. m. ant. Herba. Asaro. 
ADHEREiXCIA. s. f. Eullas, conuéíid, pa- 
rentia. Adherència. Necessítudo, cog- 
natió, aí&uítas. Adhe'rence, Aderenza^ 
congiunsione. 
ADHSiÈNT. adj. Se aplica à^lo qne cstd 
aoneio^ uníd, ó agafad ab al^uua cosa. 
Jdherente, Adbaereos. Adherent, At- 
taccato. 
adherents. 8. m, pi. Los que tònen adhe- 
rència ab algü. AUegaaos. Gonsaugui* 
nei^ propinqui. Tous ceux qui ad- 
herent, Consanguineo, tbflla medesima 
slirpe. 
ADHERIMÈNT. 3. m. ant. adhesió. 
ADHERIR. V. n. luclinarse, unirse, arri- 
mafse al partit ó dictamen de algii. Se 
usa comunament com recíproc. Adhe- 
rir. Adhaerere. Adhérer. Essere attac-» 
cato, unito, appiccíato. 
ADHESIÓ, s. f. Lo acte y efecte de ad- 
herir. Adhesion. Adbaesio. Adhéiion. 
Congiunzione , unioue. 
ADIAR. T. a. ant. Senyalar dia. Sehai^r 
ó Jijar dia. Diem dicere, indicere. 
AJourner, assigner. Assegnai*c^ cita- 
ré. 
ADIAT^ DA. p. p. de adiar. Seiialado, 

fijado. 
AbiNERAD, DA. adj. Se aplica al que 
tè mòlt diner. Adinerado, pendero, 
Pecuniosus. Argetüeux, pécunieux^ 
fonce'. Dovíeíoso. 
ADINS. adv. U. ó t. dins. 
ADINTRE. adv. U. ó t. Dnrs. 
ADIVINAR. V. a. ant. endeviitar. 
ADIVINAT , DA. p. p. de adiviitar. 
ADJACENT, adj. Immediat, pròxim. Ad-- 
jracente. Ad jacens , proximus 7 vicinns. 



ADM 
. Adjacent. Adjacente. 
ADJECTIU. 8. m. Gram. Lo nom que se 
junta al substantiu pera denotar sa cua- 
litat, com groc, bermell, dolent. Ad^ 
jetivo, adjunto. Adjectívam nomeo. 
Adjectif. Addiettivoi 
ADJORNAR. V. a. ant. Senyalar dia. 
Sehalar ó fijar dia. Diem dicere , in* 
dicere. Ajoitrner. Citaré. 
ADJORIVAT, DA. p. p. de aiworiiar. •$<— 

fudado^ fijado. 
ADJUDICACIÓ. 8. f. Uacció y efecte de 
adjudicar. Adjuddcacion. Adjudicatio. 
Adjudication. Aggiudioatione. 
ADJUDICAD, DA. p. p. de adjudicír j 

ADjuoiCARSB. Adjudicodo. 
ADJUDICAR. V. a. Dedararen &vòr de 
algd la pertinència àe alguna cosa, la 
qtie regiuarmènt ve ia ab autoritat de 
jutge, y per lo comd en berencias y 
particions. Adjudicar. Adjudicaré , ad- 
dicere. Adjugcr. Aggiudicare. 
ADJUOICARSB. V. r. ApropiaTsc, aplica rse 
un à sí matèx alguna cosa. Adjudicarse, 
Sibi arrogaré. S*adjuger. Arrogarsi. 
ADJUNT , TA. adj. Lo que va ó està unid 
ab alguna cosa. Adjunto. Adjunctus. 
Ci-joint. Aggionto. 
ADxuifT. s. m. Lo company que se dóna al 
notari recusad. Aconmaàado. Adjunc- 
tus , comes datus. Aajoinl. Aggiunlo. 
Aouuírrs. pi. Les jutges que se dòuan per 
companys al que conex de la causa. 
Adjimtos , jueces adjuntes. Judices ad- 
juncti , comitès dati. Personnes chosirs 
pour aider les juges par ses obsen^a^ 
/l'oni. Aggiunti. 
ADJUTOR. s. m. ajudadòr. 
ADJUTORl. 8. m. Ajuda , auxili. Ayuida, 
auxilio. Adjutorium ^ auxilium. Aide , 
secours. Ajuto , soccorso , aita. 
ADMÈS , A. p. p. de admétrer. Adj$ii^ 

tido ; aceptado. 
ADMÉTRER. v. a. Rébrer, ó donar en- 
trada. Admitir. Admittere, excipere. 
Admettre^ rece^oir. Rieeverei ammet- 
tere. 
ADMfiTRBR. Acccptar. Aceptar. Accipere^ 
admitlere. Accepter. Acceltare, ammet- 
tere. 
ADMÉTRER. Porm^trcr ó sufrir, y axí se 
~ diu: aquesta causa no admet dilació. 
. Admitir. Pati. Permeítre. SofTrire, per- 

mettere. 
ADMINICÜL. 8. m. Lo que servex opor- 
tunament de ajuda ò auxili à alguua 



ADM 
I , ó intèot. Adminiculo. Adminicu- 
huD. Adminicule. Amminícoio 9 ^ppog*- 

gw>. 

ÀDMI51STRAaÓ. 0. f. L'acció y efecte 
de «fanmistrar. AdmimsU*€ícioTU Ad- 
Dastiatu». Administration. Ammiíii- 
jfnzione, maneggio ^ gorerno. 
joBSísnACió. Lo empleo de administra* 
dòr. jídministracion. Adiaioirtraiidi 
mamis, ^datinistration, Amministra* 
zione. 
àsnujiSTKAaó. La casa ú oficina ahònt lo 
administrador y dependents eficrcexen 
sòaeoiiileo• jtàminiHracion, Adminis- 
tratioais oficina. Adminísíratiofu Am- 
nmnstiaxionc 
ADMIÜISTRAD7 DA. p. p. de iDMDns- 

lïift. Jdminisirado, 
ADAOinSTRABÒR, AA. s. m. 7 f. Lo 
qui administra. Administrador, Admi- 
nistrator. ^dministraieur. Amminístra* 
tore. 
ADVCnSTRAR. t. a. Gobernar ó ciiidar 
alguna cosa 7 com la hisenda, etc. Ad-- 
ministrar. Guliemare , administraré* 
ÀdnúmUrer. Ammintstrare, reggere. 
ÀD^ORABLE. adj. Lo que es dij^ne de 
admirac^. Aíímrable, Admirabilis, ad- 
núrandns, mims. Admirable, Ammira- 
In&e, minbiie. - 
AÜ^COLàBLEMÈNT. adv. mod. Ab ad- 
núracsó. JdmirablemerUe, Mir^ , mira- 
bílítér. Admirablement, Mirabilmente. 
ADMIRAaÓ. s. f. L'acció 7 efecte de 
adraiiar. Admiracian. kòmxr^úo. Ad'- 
miration, Ammirazione, ammiramento. 
AinnRACió. La sorpresa <jue causa la vista 
ó consideració de algnna cosa extraor- 
dinafia 6 inesperada. Admiracion. Ad- 
mintio. Skonnemeni , surprise, Stu- 
pore. 
iomaÉCié. Ortogr, Nota ab que se figura 
la admiració en lo^ escrit. Admiracion, 
AdmiratioDÍs nota. Poini admiraiif. 
AmmnatiTO• 
ADMEBAD, DA. p. p. de jumurar. Ad^ 

mirado* ^ 
ADMIRADOR, RA. s. m. 7 f. Lo qui ad- 
aira. ^c&yur/»ior. Admirator , admira- 
trix. Adndralewr* Ammiratore. 
ADMI&AIXfc s. m. ant. almieavt. 
ADMIRAR* T. a. Causar admiració. Ad^ 
mirar. AdmirationemmoTere, iuíerre. 
Éiauner, ànerveiUer. Sbalordire, sbi- 
gottire. 
mvcua. Mirar alguna cosa ab admiració. 



ADO 4S 

Se usa tambd com recíproc. Admirar, 
Mirari. Admirer, Ammirare. 

ADMIRATIU, s. m. ADMiaAció, en la ac- 
cepció de nota ab que se figura 9 etc. 

ADMISIBLE. adj. Lo que es diene de 
ser admès. ^(í^/nf>£6/(?. Acceptabiiis, ad'* 
mitti dignus. Admissible, Ammissibile 9 
ricevevole. 

ADMISSIÓ, s. f. L'acció 7 efècte de ad- 
métrer. Admision, Receptio. AdmiS" 
sion, Ammissione, riceTÍmento. 

ADMONICIÓ, s. f. Advertència, arà, 
amonestació. Admonicion, Animadve^ 
sio, admonitío. Admonition, Monisio- 
ne, ammonimento. 

ADBI09ICIÓ. ant. iUtoHBSTACió, en la segona 
accepció. 

ADOB. s. m. Reparo, remèndo, ó com- 
jKwició de alguna cosa. Adobo, Refec- 
tio , reparatio. Raccomodage , réf^ara- 
tion, Racconciamento , racconciatura. 

▲DÒB. AmanimÀnt de las viandas. Condir- 
mento ^ a/uso, adobo, Condimentum* 
Daube, Condimento. 

ADOB. La mescla de varios ingredients que 
se íà per assahonar las pells. Adobo, 
Mixtura qusedam pellibus macerandis. 
Melange, préparation de différentes 
choses pour le tannage, Conciatura. 

ADOB. Agr, Los fèms 7 cualsevol altra co- 
sa ab que se engrèxan las terras à fi de 
que produescan més. Abono, Fimus, 
stercus, iaetamen. Fumier, engrais de 
s^égAaux en putréfaction doní on anien^' 
df la terre, Concime , letamajo. 

ADÒBAD , DA. p. p. de adobar 7 adò- 
BARSE. Remendado, aderezado\ mejo^ 
rodo ; adobado ; àbonado ; trastejado, 

ADOBADOR' DE CUIROS.' s. m. assabo- 

5%DÒR. 

ADÒBADÜRA. s. f. ant. ASSABOHABiè^T, 
per l' acció 7 efecte de assabonar. 

ADÒBAMITJAS. s. m. Lo c[ui compon ó 
repara tota classe de mitjas. Calceterq, 
Tibialium refector, tibialia reficiens* 
Ravaudeur, Conciacalzette, rappetza- 
tore. 

ADOBAR. V. a. Compóndrer, reparar al- 
guna cosa que està espatllada. Remen- 
dar, aderezar, Reficere, sarcire, re- 
concinna^e. Rapiécer, rapetasser. Rap; 
peziare, rabberciare. 

ADOBAR, ant. ADORNAR. 

ADOBAR. Compóndrer, aliviar, millorar al 
maLelt. Se usa també com recíproc. 
Mejorar. JEgrotum reficere, rcsarcire. 



44 ADQ 

Se rdablir, RistabUirsi) ristorarsi. 
AOÒBAa. Ai»aboiiar las pèUs. Adobar. Pel- 
les sabigerC) macerare. Tanner, affa^ 
ter. Conciare. 
ADOBAR. Jgr. Femar, engrexar las terras, 
Abonar, Agros steroorare , laetíficare. 
Engraisser j amenden Concimare, le- 
tamare. 
ADOBAR. Reparar, conipóodrer las teula- 
das posaod teulas oovas eu lloc de las 
trencadas. Trastejar. Tecta sarcire. Re- 
cowrir un toit. Rí&re un tetto, un co- 
perto. 
ADOBARSE. ▼. r. Adquirir algun aum^nt ó 
perfecció. Mejorarse, Meííoresccre^ iu 
melius xnutai'i. AccroUre, euigmenier, 
parvcnir à un poste plus considerable. 
Ammeliorarst. 
ADOBARSE. Posarse mès benigne lo temps. 
Mejorarse. Melíorescere. Se mettre au 
beau, Raddolcirsi, rassereuarsi. 
ADOBERIA. s. f. Lo lloc li oficina abònt 
se assabònan las p^lls ò cuiros. Tene^ 
ria y curtiduria. Coriaría officiua. Tan' 
nerie. Goncia. 
ADQCTRINAD, DA. p. p. de apoctaixar. 

. Doctrinado / adoctrinado, 
ADOCTRINAR, v. a. Eosenjar^ donar 
instrucció é algü. Doctrinari adoviri" 
nar. Docere^ instituere. Enseigner^ 
endoctriner. Addottrinare , ammae- 
strare. 
ADÒJO. adv. mod. £aim. Ab mòlta abun- 
dància. Aboca de costal, aporriüo, d 
pote. Abundè, affatim.. Abondamment , 
àfoison, A bizzeíFe. 
ADOIXUR. V. a. aut. endolsir. 
ADOLCIT, DA. p. p. de adoicir. 
ADOLECÈNT. s. m. ant. Fadrí, jòve. 
Adolescente, Adolescens. Adolescent, 
Adolescente , giovine^to. 
ADOLESCÈNCIA, s. f. La edat dèsde ca- 
tòrse fins à vint y cinc anys. Adolescèn- 
cia, Adolescentia. Adolcscence, Adoie- 
scenza, giorineua. 
ADOLEXER. x, n. Patir de algun mal 
babitual. Adolecer, JSgrolare. Ètre 
malade, indisposéi Infermarsi, essere 
travagliato^ tener T anima co* denti, 
aver poca saníti^. 
adol£x£R. met. Pa^land dels afectes 6 pas- 
sions , es estar subjecte à èllas. Adole- 
cer, Aliquo animi affectu laboraré. Ètre 
enbutte à quelifue ptission violente. Sof- 
ferire , soggiacer a qualcbe passi<me. 
ADOLORID, DA. adj. Afligid, ple de do- 



ADO 
lor j de anguitia. Dolor ido^ adolorida^ 
Dolore aíTectut. lUsíe, ^rfflig^' Mesto, 
aíQítto, appenato. 
ADOLORiD. Lo qui patex dolor en alguna, 
part ó membre del cot. Dolorido, do- 
liente. Dolens. Souffràni, malade. Pe— 
nante, infiermo, ammalaszato. 
ADOLSAR. y. a. ant. EHootsut. 
ADOLSAT^ DA. p. p. de adolsar. 
ADOLZ^R. V. a. ant. bhdouir. 
ADOLZAT, DA. p. p. de adolzar. 
ADOMAR. V. a. ant. domar. 
ADOMAT, DA. p. p. de adomar. 
ADONAD, DA. p. p. de adohaüsk. Ad-- 

vertidoj reparado, 
ADONARSE. v. r. Advertir, reparar al- 
guna, cosa. Advertir, reparar, eclutr 
de ver, Auimadvertere , perspicere. Rt - 
martfuer, .iapercevüir* Avvedcrsi, ac- 
corgersi. 
AD05ARSB. terrít. Tenir còmptCf at^ndrer 
é alguna cosa ó tenir cuidado de èlIa. 
Tener cuenta, Incumbere in rem, rei 
animum intendere. Faire attention ^ 
ffA?/^ c^5e. Badaré, Attendere. 
ADONCHS. adv. t. ant. A jiis «oras. 
ADÓNIC. ad}. Poét. Se aplica i una espe- 
xie de vers que consta de uu dàctii y uu 
e&pondcu, j se usa al fi de cada estro^ 
fa de versos sdfics. Adónico, adonio. 
AdonicuSy adoaium. Adonien, ado^ 
niffue^ Adoiitco. 
ADÓXIS. s. m. Nom pres de la mitologia, 
aue per comparació se aplica al noj 6 
^ve bonic y bèn dispost. Adonis, Ado- 
nis, pulcherrimus. Adonis, Adonide. 
ADOPCIÓ, s. f. L'acció y efecte de adop- 
tar. Adopcion. Adoptio. Adoption, Ado- 
lione, adottaaione, adottainento. , 
ADOPTAD , DA. p. p. d« adoptar. Adap^ 

tado, ^ 
ADOPTADOR, RA. s. m. 7 f. Lo qai 
adopta. Adoptador, Adoptator. Ceüti 
ifui adopte. Adottatore, cbe adolta* 
ADOPTAR. V. a. Afillar. Adoptar. Adop- 
taré. Adopter, Adoltare. 
ADOPTAR, met. Rébrer, admétrer aleuiia 
opinió, parer ódoctrina, apvobandla 6 
secutttdla. Adoptar, Admittere> sequi. 
Adopter, Approvare. 
ADOPTIU, VA. adj. que se aplica al fiU 
que lo es ser adopció. Adcptivo. Adop» 
tivus. Aaoptif, Adottivo,, cbe attieoe 
per adozione. 
ADORABLE, adj. Lo que es digne de ser 
adorad. Adorable. Adorabilis. Adora^ 



ADO 

lle. Adorabtie, degfio d^ adorazio* 

ne. 

ADORACIÓ, s. f. L'tcnò j efecte de ado- 

nr. Jdoracion, Adoratio^^cultuSf ve- 

ntnAt^ jidoratimu Adoraxíone, ado- 



ÜMMLAD^ DA. p. p. de aimmuib. Adorado. 

ÍJDOR.4DÒR , RA. s. m. 7 f. Lo qui adò* 
ra. Adorador. Adora tor, cuitar. Ado-- 
rateur» Adoratore, cfae adoni. 

IDORAJEL T. a* Hourar j reverenciar ab 
cnito sagrad ó religiós ; lo que prioci* 
pal T pròpiament se ilea bo mès d D^n. 
Adorar, Adoraré. Adorer, Adoraré, ri- 
Tvire, onorare. 

Aixaia. mel. Amar en extrem. Adorar, 
Adbmare, a r d ère. Adarer. Adoraré. 

iMtaa. Besar la ma al papa en seiijal de 
rpgoo^ierlo per Uegítím successor de 
aat Pere. Afdorar* Adoraré. Adorer. 
Adoraré. 

ADOMTORI. 8. m. Nom que lo» espo- 
DTols dotaren ab temples en que los 
ia& adoraban als fdots. Adoratorion 
Idolonim fanum. Nom que les espa- 
gttob de tAmérufue damiait aux tem-' 
pies des idoles. Tcmpio o cbiesa de- 
gl'idoU. 

ABÒRMID , DA. p. p* de adormir y mdok-- 
wase. Endormecído ; dormido ; en^a^ 
rodo, 

sesmTia hm adormtds» fr. Suscitar espe* 
cies ah goe algii se mou à fèr 6 dir lo 
qoe DO se peosaba. Despertar d quien 
duerwme. Drmnentem excitaré , exper- 
f^&cerp. ÉkftiUer le chat qui dort. Stai- 
sicare 3 vespaío, svegliare il can cbe 
dorme. 

■m AMnsm. mod. adr. ab que se denota 
0ne algd Ei algona cosa no enterament 
despert. Entre suenos ; d duerme y x^e* 
ia,ò entre daermejr srela, semidorml• 
do, Doratttando. En songe, en dor^ 
mant. lu sogno , in visione. 
ADO&MIMÈNT. s. m. L'acció r efecte 
de AiMMjfim j ADORMntsB. Aaormeei^ 
màemto^ Tcirpor. Assoiq>issement. Sopo- 
TT , «DOfBolenaa , cascaggioe, addormen* 



ADÇttMRL T. a. Cansar son ó fèr dor- 
«wr. Adormeeer, Soptre. Endormir, 
aanupir* Addorraentare , addurre, con- 
ciliar H soBBo, sopire, insonnare. 

AKwnK. T. r. Agafar lo son. Dormirse, 
Dormiré, sonmo se dare. S^endormir, 
^asio^ir^ hióanúns assoaoarsiy ésser 



ADO 45 

soprappfeso dal sonno, legar la g(u- 
menta. 

Af)oaMniSB. Endormiscarse algii , T^ncerto 
la son. Adormecerse, Dormitaré. S^eiè^ 
dormir, commencer à dormir. Addor- 
mentarsi, lasciarsi vincer dal sonno. 

ADORMiRSB. Entorpirse algun membre del 
cos. Adormeverse, envararse. Torp6s- 
cére , torpore affici. Sengourdir. Assi- 
demrsi, aggkiadare^ aggrancbiare. 

ABORMffisE. met. Descuidarse, obrar ab 
neglrgcncia. Dormir, Negligenter agere^ 
rem parum curaré. Dormir. Anaegbit- 
tire, trascurare, lellare. 

ADORNAD, DA. p. p. de adoriaii. Ad•r- 
nadó, 

ADORNADÒR, RA. s. m^y f. ant. Lo qui 
adorna. Adornador, Oroator. Celui qui 
ome j qui pare, qui entòelíii. Adorna- 
tore , afibpiiitore j ornatore. 

ADORNAMÈNT. s. m. ant. adorno. 

ADORNAR. V. a. Hermosejar ab adornes* 
Adornar. Ornaré. Orner, emlfeUir* 
Ornaré , abbellire , firegiare , arredare ^ 
addobbare. 

aoOKi AR. mer. Sç diu de las prèodas 6 cir- 
cunstancias que distingexen à alguna 
persona. Adornar . Ornaire. Orner , 
doiíer, partager, Adoniare , arriccbi- 
re, dotaré. 

ADORNO, s. ra. Lo que scrrcx pera her- 
mosejar A alguna persòiià 6 cosa. Ador^^ 
no, Ornatus. Parure , emhellissemenf. 
Adornamento, ornamento, abbeUimènto. 

ADORS. adv. mod. ant. detras. 

ADOSSAR. T. n. ant. Can egarse al coll 6 
i las espatUas alguna cosa. Echarse d 
aiestas. Tergo, humeris ímponere. £/t- 
dosíter , mettre sitr son dos ; se charger 
d^une chcse, Addossarsi. 

ADOTSENAD, DA. p. p. de adotsexar. 
Adocenado, 

ADOTsnTAD. adj. Se aplica é lo que es co- 
md , ó de quen hi ha abundància , com 
poeta ADOTSEXAD. Adocenado, Commu- 
nis , Tulgaris. Ordinaire, commun, à la 
douzaine: par exemple, poite à la 
douzainc. Da dozzina , dozzinale. 

ADOTSENAR. v, a. posar per dotsenasy 
ab separació alguns generós 6 merca- 
derías. Adocenar, Mercès \n duodena- 
rios fascesdistrtbutas reponere. Ranger 
par douzaines, GoUocare , assettare in 
dozzine. 

ADOTSETfAR. Compéttdrer ó confóndrer i 
algü entre gèat de inferior calitat. Ado^ 



46 . ADR 

eenar. Vulgo aduamerare^ acbcribere. 
Ranger queUjiCun parmi des eens peu 
considerés: compter à la douzaine. 
Gredere qualcheduno messo in dozzina. 

ADQUIRID, DA. p. p. de adquerui. Jd- 
quirido. 

ADQüiaiDOR, RA. s. m. y f. Lo qui 
adqttirex. Adquiriior. Acquisitor. ^c- 
quéreur, Acquistatore. 

ADQUIRIR. V. a. Alcansar, guanyar, 
conseguir. Adquirir. Acquirierc. Ac 
qu^rir, gagner. Acquistare, guadagoa- 
re, ottenere, &r acquisto. 

ADQUISICIÓ, s. f. L'acció y efècle de ad- 
quirir. Adquisicion. AcquÍ3Ítio. Acqui- 
sition. Acquisto , conseguimento. 

ADQUISIT) D4[| p. p. ant. de aoqvisui. 

ADRASSANA. s. f. Lloc à ia bora del 
mar ahònt se fabrican', reparan y oon- 
aervan los bucs, y se guardan las mu- 
nicions, màquinas de guerra y demés 
oosas necessarias per equiparlos. Arse^ 
nal, atarazana. Navale, vel navalia. 
Arsenal. Arsenale, arsanale, artaoale, 
armamentario. 

ADREDES. adv. mod. ant. àdbbtíj. 

ADREG. adj. ant. oèsTRE. 

ADREITAMENT. adv. mod. ant. aECTAr 

MkxT Ó JUSTIMÈKT. 

ADRES. 8. m. Adorno de or, plata ó pe- 
dreria de que usan las donas , y se com- 
pon de collaret, arracadas, maniUas, 
etc. Aderezo. Ornamentum muliebre. 
Assortiment, gamüure de dianians, 
de perles, etc. Guarnízione di diaman- 
ti, monile, vevso. ' 

ÀüRks DE cABiXL. La manta > las tapafon- 
das y demés arreus que se posan al ca- 
ball per adomarlo y ^bernarlo. Ade^ 
rezo de cabaUo^ jaez. jPhalerae. Harnois 
de cheval. Bardatura, fbmimento d' un 
cavallo da sella. 

ADR^ DB CASA. aut. tàMÀJtAsT DE CASA. 

ADRESSAD, DA. p. p. de adress.vr. En- 

derezado ; levanlado ; jdharrado. 
ADRESSAMÈNT. s. m. ant. L'acció de 

adressar ó posar dret lo que està tort. 

Enderezanúento. Directio. Redressf*- 

ment. Dirizsamento. 
ADRESSAR. v. a. Posar dret lo que esti 

tort. Se usa també com recíproc. £n- 

derezar. Rectum reddere. Redresser. 

Dirizzare, addirÍEzare. 
adressar. ant. biicamcvAr. 
ADRESSAR. Axccar , alsar lo caigud ó estes 

ep terra. Levantar. Erigere. Lever, 



ADü 
dresser* Alzare, levarsu. 
ADRESSAR. mct. Arreglar , redressar ó re- 
formar. Enderezar. Reoté disponere. 
Redresser, Rimettere. 
AOKsssAR. Aplanar ó igualar lo mestre de 
casas la pared , disposandla per entblan- 
carla. Jaharrar. Paríetem asquare, 
gyjpsare. Créf>ir une muraiUe avec du 
fixitre. Ingessare. 
ADRÉTAS. adv. mod. Expressament, de 
propòsit» Adrede , adredemente. Con- 
sulto dedità operà. Expris, à dessein, 
Eipiressamente, a posta. 
ADRIÀTIC, adj. ^e se aplica al mar ó 
gòlfo de Venècia. Se usa també com 
substantiu. Adridtico. Adriatieum ma- 
re , Adrià, Adriatique i on le dit deia 
mer et du golfe de Fenise. Adriatico: 
dicesi del mare e del golfo di Venezia. 
ADRISSAD , DA. p. p. de adrissaa. Adn- 

zado. 
ADRISSAR. T. a Ndut. Adressar, alsar 
un barco que estil tombad. Adrizar. 
Erigere, subtevare. Redresser. Raddris- 
zare. 
ADROGUER, s* m. Lo qui ven drogas. 
Droguero, especiero, confitero. Aro- 
ma tarius , aromatum propola , aroma- 
topola. Droguiste, coi^seur. Drogbíere, 
eonfetti<»re. 
ADROGUERÍ A. s. f. ant. Botiga de adro- 
guer. Drogueria, especeria, especieria. 
Aromatum taberna. Droguerie, confi' 
sèrie. Drogheria. 
ADSEMBLA. s. f. ant. Mula ó matxo de 
càrrega. Acànila, Jumentnm. Som- 
mier, bite de iomme, Somiere, giu- 
mento. 
ADSEMBLAR. adj. ant. Lo oue pertany 
à Tadsembla , ó al adsembièr. Acemi- 
lar. Jumentaríus. Qui appartient à la 
beCe de sornme, ou à eelui qui la con' 
duit. Appartenente al somiere o mulat- 
tiere. 
ADSEMBLÈR. s. n^. ant. Lo qui cnidaba 
ó tiraba per lo ronsal é las adscmblaj. 
Acemilero. Mulio. Muletier. Mulatticre* 
ginmenticre. 
ADUANA. s. f. Li oficina pública abònt 
se registran los generós y mercader ías, 
y se cobran los drets que se pagan per 
%{\s. Aduana. £des piiblics vectigaii^ 
bus exigendis. Douane. Dogana. 
ADULACIÓ, s. f. L'acció y efèctc de adu- 
lar. Adulacion. Aduiatio, assentatio* 
Adulation. Adulazione , lusinga. 



ÀDÜ 
U)CLAI>, DA. p. p. de ^ulaü. Mu^ 

Utdo* 
ADULADOR, RA. t. m. j f. Lo qui adu- 

U. Mtàtador , IcNacaras^ {fuitapeliUo$. 

Adaktor, asseatator. Adulaleur , ca" 

jfJíair, Jiofforn^ur, Adulatore, lusta- 

^àiere. 
il^LAIL ▼. a. Dir ú ftr ab estudi to que 

M crea que pod agradar à algií. Mu- 

lar. Adftlari, blauatri, assentari. Adu" 

trr. LoBÍngare. 
ADÜL\TORI, KIA. adj. Lo que adula. 

JduiaioHo. Aduiatorius. Adulatif^ficOr 

tcur. LusiugUiere. 
ADCLCtDURA. s. f. abt. L'acció y efòcte 

èe adutcir ó endolair. Endulzadwa, 

Duleoratio• jédoucíssement , faction 

d'ademcir. Addolcimeoto. 
ADCLQR. ▼. a. ant* ehdolsir. 
ADULCIT, DA. jp. p. de jiHaciRr 
ADULT, TA. a<I|. Lo qui estí en la edat 

de la adolescència. Adulta. Adultus. 

.^diíUe. AdttUo. 
ADULTQL s. m. aot. adúltebo. 
ADCLIERAGiÓ. s. f. L'acció j ef^ote de 

adulterar. Aduiieracion , sqfisticacion. 

Adttileratío , feUatiò. JduUéraiion, 

AduherameiiCo. 
ADULTEBAD, DA. p. p. de jii>in.Tia.4B. 

Aíhdterado• sofisdcaao. ' 

ADULTERADÒR , RA. s. m. j f. Lo qui 

adalCerà^&UiSca. Aduüerador, Adul- 
tera tor. Ceba fjui adukère, £Uíère,fal• 

sífif. FakKeatore, 
ADULTERAR t. o. Cométrer adulterí. 

AdvUerar, Adulteraré, nuecliari. >/iu/- 

tt^rer. Adulteraré* 
ADciimAB. ▼. a. mel. Viciar, &lsificaral- 

^uaeoaa. jidukerar , sojísttcar. Fal- 

sarp^corrumpere, adulteraré. Jdulté- 

rer ^ faJUHier. Adulteraré, falsificaré. 
ADULTERI. ». nx. Lo acte carnal de ho- 
ne ab dona easend cualsef oi dels dòs 
caaad. Aduiierio. Adolteríuna. AduUire. 

Vdullerio. 
ADCLiJiKl, NA. adj. Lo que proceex de 

3ui«lterí, 6 lo pertanyent i èll. Adxdte-^ 

rM, hornecmo» Adulterínus. Aduhé- 

ri». kàu ïterwo, 
ADl/UERO, RA. adj. que se aplica al 
que cDooet adulteri. Se usa també com 
«bstaotia en iaa dòs terminaci&os. 
Adúlurro. Adúlter. Adukère. Adultero. 
ADURíIi. Y. a. ant. cremab. 
^DUftlT, DA. p. p. de ADtmia. 
^CRME>XiD, DA. adj. ant. Adormid. 



ADV . 47 

Adonn^cido. Sopitus. EndowmL Ad- 
dormentato. 

ADUST, TA. adj. que ae aplica al sui;- 
gèote de geni melancólic y aspre. Adme- 
to. Tetricus, asper. Chagrin, somòre. 
Trlsto, manlnconioso , cupó, mesto. 

ADUSTIÓ. s. f. ant. L'acció j efècte dls 
cremar. Adustion. Adustio. Adustion, 
Adustione, infiammasione. 

ADUSTIU, VA. adj. ant. Lo ^ue tè vir- 
tut de cremar. Adusth'O. U^^tivus. Adw 
rent, cofnbustible ; mà a la vfsríu de 
hniúr. Adustivo , cne ba &coltà d' ina- 
rídire. 

ADVEXEDIS, SA. adj. Se di«per menys- 
preu de cualsevol que ve de fora à es- 
tablirse en algun pais ó. poble sens eA» 
pleo ü ofici. Advenedizo. Exter, ex- 
tranens. II se dit d'xuti àranger sans 
oi^i , sans emploiy sans profession. A?- 
venturíere^ 

iBVETfrm». csTR.i^GbK:. 

ADVEiXIDÈR, RA.adj. ant. «smuioite. 

ADVENLMÈNT. s. m. vmctJtoA. 

ADveiriatàTT. Elevació, eialtacid de aigii à 
una gran dignitat, com al trono, etc. Ad-- 
venimiento. Ad instguem aut supremam. 
diguitatem adventus. Exalittíian, éU'- 
vatron. Esaltasione.. 

ADVENT, s. m. Lo temps sant que cele- 
bra la IglesÍB d^sdel diumenge pri- 
mer dels cuatre que preceexeu d Nadal 
fins à la vigília de aquesta festa. Ad" 
yfiertío, Adventus. U as^ent* L' avvento. 

ADVExYnCI, CIA. ad|. Lo ^ue es es- 
trany ó sobrevé, i, diferencia de lo qu« 
es natural j propi. Adventicio. Adveii- 
títius. Ad\*eiuice , adventif, Awentizio. 

ADVERAGIÓ. s. f. for. U acció j efecte 
de adverar. Ad^eracion. Asseveratio. 
Vaction d'asswrer , d*affirmer. Asseve- 
razione. 

ADVERAD, DA. p. p: de AiwaRia. Ad-^ 
verado. 

ADVERAR. V. a. for. Certificar, assegu- 
rar , donar per certa alguna cosa. Ad-- 
verar. Asseveraré. (Jertifier, assurer, 
Assestare, assícurare. 

ADVEILiR. ant. AVAaAH. 

ADVERBL s. m. Gram. Una de las parts 
de la oració que se junta al verb pera 
restringir^ modificar, y determinar la 
seva significació. Adverbio. Adverbium. 
Adverhe, Avverbio. 

ADVERBIAL, adj. Grcm. Lo aue per- 
tany al adverbi. Adverbial, Au adrer- 



48 ADV 

biuni píïrtiiiens. AdverbiaL AvTcrbiale. i 

ADVER131ALMÈNT. adv. mod. Gram. 

' A modo de adverbi , ó com adverbi. 

Adverbialmente. Adverbialiter. Mver^ 

. bialenvant. AvTerbialineute, a manlera 

d' avverbio. 
ADVERS, SA. adj. Lo que es contrari ó 
desgraciad. Adverso. Adversos, contra- 
rius. Advers , conlraire. Avverso , con- 
trario, sfortunato. 
ADVERSAMÈNT. adv. mod. En contra- 
ri ó desgraciadament. Ads^ersaniente. 
Kàversk* D'une putnure contraire, ad" 
s^erse; contradictoiremetU. Scíagurata- 
mente, avversameote, con avrer&ità, 
malavventurosamente. 
ADVERSARI, s. m. Contrari ó encmig. 
Ads^ersario, Adversarlus, contrarius. 
Adh^ersaire, Awersario, 
ADVERSATIÜ, VA. adj. Gram. Comuna- 
ment se usa en la tertainació femenina, 
y Be aplica à aquellas partículas q^ue 
exprèssan alguna oposició y contrarie- 
tat entre lo que se ha dit y lo que se 
va à dir. Adversativo. Particulae adver- 
sativae. Adversatif, Avversativo. 
ADVERSITAT, s. f. Succbs advers ó con- 
trari. Adversidad. Adversitas. Adver- 
site% accident fdchèux. Avversità. 
ADVERXENQÀ. s. f. L'acció y efècte de 
advertir. Ads^ertencia-t adverliniiento. 
Monitum , documentum. AvertissemenU 
Avvcrtimenta. 
ADVERTID, DA. p. p. de advebtik. Ad^ 

vertido. 
ADvKRTiD. adj. Expert, discret, capas. 
Ads^erlido. Expettus, solers. A\nse% 
. clairvoyanl* Prudente, cauto, savio. 
ADVERTID. Previugud ó avisad pera que 
cuand algú li parle puga respóndrerli , 
ó no crega lo <^ue U diga, Orejeado. 
Prxmonitus, dictis praeoccup^tus. Ai'ei^ 
ti^ instruït d^avance. Avvertito. 
ADVERTIDAMÈNT. adv. mod. Ab ad- 
vertència. Ads^ertidanieiüe, Medita tè, 
acienter. As^ec attentivn, à dessein, 
sciemn^enJip Scientemente. 
ADVERTIR. T. a. Adonarse, reparar ó 
oonéxer alguna cosa. Ad^^ertir, Animad- 
vertere. Remarquer, s* apercevoir. Av- 
vcdersí, accorgersi. 
ADVERTIR. Prevenir, avisar, aconsellar. 
Ads'erlír, Admonere, suadere. A^^er- 
tir , pr6^enb\ Avverlirc, avvisare. 
ADVOCACÍ A. s, f. La professió y etcr- 
cici de advocar. Abogacia. Causarum 



AEA 

patiocinium, causidici lüanus. Plaidoi* 
rie. Piato. 
ADVOCACIÓ. 8. f. ant. advocacia. 
ADVOCAD, DA. p. p. de advocar. Abo-' 

gado. 
jLDvocAD. 8. m. Lo profcssòr de jurispra* 
dencia , que ab títol Uegítim defensa ea 
judici per escrit ó de paraula. Aòoga" 
do. Causarum patronus* Avocai. Avvo- 
ca to , giuriseousulto. 
ADVOCAD. met Intercessor, mediaoèri 
patró. Abogada, Protector , patronus, 
Avocat, intercesseur. ArvocatOf pro- 
tettore, intercessore. 
ADVOCADA. 8. f. Intercessora , media- 
n^ra, patrona. Abogada. Depnecatrix^ 
patrona. Avocate', médiatrice. Media- 
trice. 
ADVOCAR, v. n. Defensjir en judici ije! 
escrit 6 de paraula, ^bogar. Alicuju) 
causam agere. Defendre en jiistice, d< 
vive voix ou par e'crit. Avvocare. 
advocar, met. Intercedir , parlar i favoi 
de algú. Abogar. Pro aliquo depreca* 
ri. Interafder: parUr, prier, soUicitei 
pour quelqu^un. Intercedere. 
ADZABARA. s. f. PlanU que trau de$d< 
Tarrel un cono punxagud, compost à\ 
fullas enrotlladas unas sobre aitras, qii< 
successivament se desplegan, y tèuei 
la figura de tascó, puntagndas , acana* 
ladas, ab punxas en sa extremitat y ba 
ras, mòlt crassas, de color verd clar 
de tres à cuatre peus de Uai^, y plc- 
nas de fibras llargas, fortas y blancas 
de las cuals sòn fa lo fil anomenad pitn 
Al cap de deu ó dotse anys nax del cèi 
tro de las fullas un tronc que arriba 
tenir dòtse ó çatòrse mims de alsada 
anomenad arbre de adzabara, ó etsaJ)^ 
ra, lo cual tr^iu en sa extremitat uii•i 
flors blancas ; y en aquell matèx an 
mor la planta. Pita, Agave americà 
na. Pite, aL•ès•pite: plante dant on in 
du fil. Aloè. 
ADZABELLA. s. f. ant. gaybta. 
ADZABEJA. s. f. ant. gateta. 
• ADZARÍ. 8. m. ant. Herba. ísaro. 
ADZEMBLE. s. f. ant. adsbmbla. 
ADZEMBLER. s. m. ant. adsembiAr. 
ADZUR. 8. m. ant. blav dc cel. 

AE. 

AEANANT y AENANT. adv, t. ant. 1 
avant. En adelante. Deinccps, m po« 



AFA 
roa. Dúormais. W or innanú, in av- 
Tcoire. 

AOL s. m. ant. aieb. 

à£B£0, rea. adj. Lo que se compon 
jeaíre, ò lo que pertany à ètl. Aéreo, 
ióios, rel aérens. Aérien: qui est 
iair^ (jui apparlient à Pair, Aereo. 

jOfo. met Lo que es va , fantistíc. A^ 
m. Iubís, vacQuSy phanlasticus. Fain, 
fatímàipie, chimérique, Vano, faotasti- 
00, ckimeríco. 

ÀERIFORME. adj. Quira. Se diu de las 
nisUflcias que tenen la fluides del ai' 
re. Àtriforme, Aeri similis. Aériforme: 
m ce (pua Us propriúés physújues de 
toir. Aeriforme. 

AEROXINCIA. s. f. Art de endevinar 
Rperstíciosamènt per los senyals è im- 
pnetRÒns del aire. Aeromancia, Divi- 
oitioei eii, quoe in aére observantur. 
Aérmanete, Aerimancia. 

AEROKÀMTIC. s. m. Lo qui profèssa la 
aenmuicía. Aeromdntico, Aeromanti- 
m, J&amantique. Aerimante. . 

AERÓMETRO. s. m. Instrument que ser- 
vei pera eooéxer los graus de conden- 
acló ó nre&oció del aire. Aerómeiro. 
lostramentiim aeris densítati dimetien- 
dx. Aéimutre, Aerometro. 

AEROSTÀTIC, CA. adj. que se aplioa al 

Kpiede nn fliiido mès lleuger que 
J«i 7 (pe per aquesta rahó se eie- 
nnh ttmòi£era. Aereostdíico , aeros- 
tdiico, Gbbos fluido plenus, qui hac de 
Gassa dta petit. Aterostatüpie. Aerosta- 
tico. 

AF. 

AFiílUTAT. 8. f. Suavitat, dulsnra, 
>^o en la conversació y tracte. Afa-- 
Inlidad. Abbilitas. AffabilM, civilütí, 
<M fadle: manüre douce et hon- 
Wf de parler aux gens, de Us rece^- 
^'oir. A&bílità. 

AFAfilLÍSSIM, MA. adj. sup. de afable. 
^diUsimo. Valdè affabilis. Tris-affor 
^iàaiuc. A&biltssimo. 

^f^AAE. adj. Soau,dòU, agradable en 
^cotTersació y tracte. AfabU. Affabi- 
^f ^atus. JtffabU^ liant j doux , 
H^me. Affiíbile. 

^A8LEMÈ!fT. adv. mod. Ab a&bilitat. 
^íéiemente. AfiabiUter. AffabUment, 
fi^üemetay iTune mamire ajffabU. Af- 
^Imeate, dvilmente, cortesemente. 

TOM. 1. 



AFA 49 

AFADÍGAD, DA. p. p. de afadigae. Fa^ 

tigado. 
AFADIGADAMfeNT. adv. mod. Ab fati- 

Sa. Fatigadamente , fatigosamente, 
Bsrè, moiestè, dificultar, jyune mar' 
nierefatigante^ a^ecpeine, avecdiffi- 

• cuU^; péhibUmerU, diJíciUment. Fati- 
cosameute^ penosamente, dífficilmente. 

AFADIGADÍSSIM, MA. adj. sup. de 
AFABiGAD. Fotigodisimo, Valdè defatí- 
gatus. Très-faiigu^, las,'Uiss^. Moltó 
stanco, faticato. 

AFADIGAR. v. a. Causar fatiga. Se usa 
també com recíproc. Fatigar, Defati- 
gare, fatigaré. Fatiguer, lasser, harce-' 
Ur, harasser, Stancare, íiaccare. 

AFAENAT, DA. adj. ant. afeiitad. 

AFAENAMÈNT. s. m. ant. tarea. 

AFAIRE. 8. m. ant. negoci y qubf^. 

AFAITAD, DA. p. p. de afaitar. 

AFAiTAD. adj. vulg. Fèt, acostumad à al- 
guna cosa. Hecho, acostambrado. As- 
suetus. Accwtíum^* Avvezzo. 

AFAITAR. V. a. afbitab. 

AFALACH. s. m. ant. afaleg.. 

AFALEG. 8. m. Demostració (de amor y 
carinyo per medi de accions ó parai:i- 
las. Malago, popamiento» Blanditia^ 
blandimentnm. Caresse. Garezzamento. 

AFALEGAD, DA. p. p. de afaiegar. 
ffalagado.^ 

AFALEGADOR, RA. s. m. y f. Lo qui 
afalega. Halagador. Blandiens. Celui 
qui caresse, Gareizante , careazevole. 

' AFALEGAR. v. a. Donar i, algd mostras 
de amor y carinyo per medi de ac- 
cions ó paraulas. Halagar , pcpar. 
Blandiri, mnlcere, palpari. Caresser,, 
amadouer y mUonner , antignarder, 
amignater, dorloter, cajoUr, mijoter, 
Carezzare, accarezsare. 

AFAMAD, DA. p. p. de afamar. JKun- 
hreado. 

àXkHàSï. adj. Se diu del subgècte que té 
fam. Hambríento, faméico. Famelicus, 
esuriens. Affam^y faméUque. AíFamato. 
famelico. 

afamad. Se aplica à la persona que contí- 
nuament mostra tenir fam. Hambron, 
Esurio. Famélique, qui a toujoursfcúm* 
Famelico. 

AFAMAD. Desitjós; y axí se diu: estic afa- 
mad de véurer à fiílano , de anar à sa- 
rau, etc. Deseoso, hambriento. Cupi- 
duS) avidtts. Avide , déiireux. Avido, 
cupido. 

7 



50 AFA 

▲EAMAD. Famós. Afamado, mentado^ re* 
nombrado. Famosus. Renomm^, fa- 
meuXy cèlebre. Famoso, rínomato, cè- 
lebre. 

AFAMAR. T. a. Fèr patir fam d algd, 
impediadii ia provUió de víurers. Hcun- 
brear, Fame obstíugere. Affamcr,fairt 
90uffrir lafaim^ Affamare. 

AFABijiB. aot. Fèr veuir gana de menjar, 
obrir lo apetit. Abrir las ganas de co^ 
mer, Cibi appeteutiam excitaré. Ragoii- 
ter y faire reprendre son appdit ordi- 
naire. Aguzzar V appetito , invogliar a 
úiangiare. 

AFANAD, DA. p. p. de afanab. Burtado. 

AFANAR. T. n. aot. afanyabse, en la ac- 
cepció de aíadigarse en algun traball^ 
etc. 

AFATTAB. V. B. tcrrit, Robar. Hurlar, Fura- 
ri , surripere. Fòler , d&ober. Rubare, 
involare, torre. 

AFANGAR. y. a. ant. eïcfaügab. 

AFANGAT, DA. p. p. de afajícab. 

AFANNOS, A. ad], ant. afaüyòs. 

AFANY. s. m. Lo trabali desmasiad , sol- 
licitat ò diligència qae causa congòxa. 
Afan. Anxietas, labor improbus. SoUi-' 
citude, anxiéttíyfatiguej tra^ail cor- 
porel excessif. SoUecitudine , affanno. 

AFANYAD, DA. p- p. de afakyab y afa- 
NYAB9E. Afanado, 

AFANYAR, v. a. Guanyar ab gran tra- 
bali. Ganar conq/an. Anxii laboris pre- 
tinm mereri. Gagner ou acquérir quel^ 
que chose après avoir iravaiUé a\^ec ex^ 
CCS, Guadagnar a fatica, o dnrando una 
fatica da cani : durar fatica graudissima. 

AFANYABSE. V. r. Afadigarse en algun tra- 
bali ) soMicitut ó diligència. Afanarse. 
. Aoxiari, defatigari. Sefatiguer, avoir 
bien de la peine en fcusant quelque 
chose, AíFaticarsi. 

AFANYABSE. Dcspatxar, enllestirse. Menear 
las manos, darse prisa. Properare, se- 
dulò laboraré. Se hàter, Affrettarsi. 

AFAN Y03 1 A. adj. Lo que es mòlt penós 
ó traballòs. Àfanoso. ^rumnosus, sol- 
'licitus, angore plenus. Péhible , fati- 
gant ylaborieux. Penoso, faticoso^ arduo. 

AFARDELLAD, DA. p.p. de afakde- 
Uab. Arrebujado. 

AFARDELLAR. v. a. Agafar malament j 
seus orde alguna cosa flexible, com la 
roba, tela, etc. Arrebujar, Confusè 
miscere, colligere. Cfuffonner, triper, 
mettre en déisordre-^ en parlant du 



AFA 

ünge/des eloffesj etc^ Spiegatsare, te! 

pare , conciar male. 
AFARMANSAR. v. a. ant. Fèr fiahsa. 
AFARMANS^T, DA. p. p. de afabma^- 

SAB. 

AFARTAD, DA. p. p, de afabtab. Har- 
tado. 

AFARTAMENT, s. m. ant. La repleci^ 
que resulta de menjar massa. HaHav 
go, liarlura, tu^a. Saturitas^ satura- 
tio, satietas, cibi repLetio. Rassasie- 
ment, satiAè, Sasietà. 

AFARTAR, t. a. Satisfer, saciar Jo apcti 

^ de menjar ò béurer. Se usa tambd con 
recíproc. Eartar. Satlare. Rassasier 
souler» Saziare, satoUare , sfamare. 

AFABTAB. mct. Satisfèr lo gust ó de^itj d< 
alguna cosa. Se usa també com recí- 
proc. Hartar. Desideria explere. Ras- 
sasier : satisfaire emplement un bssoit 
quelconque, Stuccare. 

AFABTAB. mct. Ab alguos Boms y \i 
preposició de significa donar copia i 
multitut de lo que exprèssan los nom: 
ab que se junta ; j axí se dru : afabtai 
íl algd de cops, de bastonadas, etc 
Uartar, Saturaré, implere, aíHcere 
Joitú à un nom substantif prècéde' di 
la préfJosition de , ií en prend la signi- 
fication: par exemple: a&rtar de bas- 
tonadas, bdtoftner. Questo yerbo es- 
prime la signiGcatione spiegata dal uo- 
me che vien dopo la prepotisione de 
come: afartar de bastonadas, basto- 
nare; afartar de bofetadas, schiaíTeg- 
gtare ; afartar de cops de vimats, svio 
cigliare. 

AFATXAD, DA. p. p. de afatxab. Aòur 
rido. 

AFATXAR. ▼. a. territ. Molestar, cansar 
fastiguejar à algd. Fastidiar, aburrir 
Molestiam gravem alicui crearé. Enmt 
y^r^/ac^er. Infastidire,8eccare, recai 
noja e tastidio, fastidiare. 

AFAVORID, DA. p. p. de afavobib. Fa 

vorecido* ^ 
AFAVORIDOR, RA. s. m. j f. La per 
sona que afavorex. Fa^Hyrecedor ,fau 
tor. Fautor, adjutor. Celui quifavorise 

Ífui prot^ge: protecteur. Favoritore 
iautore, iavoreggiatore. 
AFAVORIR. ▼. a. Ajudar, amparar, so 
córrer à algil. Favorece/^* Farere, ad 
jnvare. Favoriser^ aider ,prot^ger, ap 
piLyer, porter secours, assister. Pro 
teggere, ajutare, soccorrere. 



AFE. 

trsroKOL• Fèr algun favor. Favoreeer, Ma* 
aere , gratia , £iTore donaré. Obb'ger , 
$fívir, rendrc service, bien/aire. Fa- 
Toiíte, fiíTorare, faToreggiare^ far gra- 
tia. 

AFAIT. s. m. ant iféit. 

AF.irTAMfiNT. s. id. ant. apéit. 

AfEAD , DA. p. p. de afear. Afeado, 

iFEA3IÈ!rr. a. m. ant. L'acció y efecte 
de a&ar. Deformacion. Deformatio. 
Erdaidissemeni, Bruttamento , disior^ 
mamento. 

AFEAH. ▼. a. Fer tomar llètj. A/ear. 
Faadaret detarpare. Etdaider , déftgu- 
rer , d^ormer , rendre difforme, depa- 
rer^ contrcfiure^ rendre laiiL Disfor* 
Biare, bnittare^ imbrattare. 

AFiia. met. Tatxar, vituperar. Afear. 
Titaperave. Bldmer , déhigrer , censu-» 
rer, crititfuer, DlSunare, screditare, 
oSendere, macchíare. 

AFEBLIR. T. a. aat. EXFLAQina j debili- 
Tia. 

AFEBLIT, DA. p. p. de apeblik. « 

AFECIACIÓ. 8. f. Lacció j efecte de 
ifixtar. AfecUtcion* ACFectatio. Affecta" 
tion, Aílettaaiooe^ arttfiaío , cara soTer- 
chu^tludio. 

AFECTAD^ DA* p. p. de ifectar. Afec 
tado. 

AFtcTin. adj. Lo qui afecta ó presum. 
AjetUÈdOj repulgado. Exquisitus nimis. 
Affectéf maniéré', pinaf^ précieux^ 
comraint. Aifettato, ptzzícato, sTene- 
▼ole, iezíoso. 

AFECTADAMENT, ady. mod. Ab afSec- 
tactó. Afedadamente. AíTectatò^ affiec- 
tatè. A^ee affect€Uion. Alfettatamente , 
con lovn^bia squisitezza, con aíTetta- 



AFECTAR. T. a. Posar desmasiad estudi 
ò cnidado en Us paraulas , moTiaiènts 
T aàhníiM, de nuïnèra que se fassan re- 
parahlet. Afectar. Verba , g^tam, ba- 
bítwa stadiosius exquirere. Affecter: 
meOrt trcp de reeherche dans ses (Us- 
cowy mousfemens^ actions: se parer, 
FaieDar sol qninci e sui quindí, af* 
ftttitaniente. 

ancTtt. Fingir, com afectar ignorància, 
té da alguna cosa^ etc. Afectar, Fin- 
çere, simularé. Affecter j feindre. Fin- 
g;ere,tafiogere, íar vista di. 

AFZCTAa. Fèr impressió una cosa en altra^ 
cansaod en èUa alguna alteració. Afec- 
far, Afficere , commovcre. Affecter. 



AFE 51 

MuoTero, conunuovere> &r impressjone. 

AFECTE, s. m. Cualsevol de las passions 
del animo ^ com de odi, ira, etc. Afec- 
to. Animi aíEectio. Affection^ passion. 
Affezionc, desiderio, caiorc, brama. 

AFECTE. Amor ó carinyo. Afecto. AÉfec-^ 
tus, affectio. Affection, sentiment, at- 
tachement, amour, amiiieC AfFelto, be- 
neyolenza, aífezione, amore. 

AFÀcTE. Los metges dònan aquest nom à 
algunas dolencias ó maialtias, com afec- 
te de pit. Afecto. Affectus capitis, pec- 
toris, etc. Affecttf, affligé. Aífezione. 

AFECTE, adj. Indinad à alguna persona ó 
cosa. Afecto. Benerolens alieu i , si ve ad 
aliquam rem pronus, propensus. Affecr 
tionnéy attacMy passionnt, A£Fettuoso , 
benevoio, cordiale, amorevole. 

AFECTE. Se aplica à yegadas à las posses- 
sions ó rèndas que estan subjèctas é al- 
guna cdrrega li obligació, y axí se diu 

. que una casa està afàcte é un cens de 
tantas Uiuras. Afecto, Addictus, ob- 
noxius. Affect€, Unito, aggiunto, ap- 
piccato. ^ 

AFÈCTÍSSIM, ma: adj. sup. de afActe. 

Afectisimo. Amantissimus, amicitià con- 

junctissimas, yalde benevolus. Très-af 

fectionnéí Attaccatissimo, affettuosis- 

simo. 

AFECTUÓS, A. adj. Amorós, carinyòs. 
Afectuoso. BencTolvs, blandus.^^//^c- 
tueux, touchant, cordial, sentimental. 
Affezionato, cordiale, amieo, svisce- 
rato. 

AFECTUOSAMÈNT. adv. mod. Ab af&c- 
te, ab carinyo, ab m&lta benerolencia. 
Afectuosamente, Amantèr, benevolb. 
Affectueusement : d'une manière affec-* 
tueuse, cordiale. Aifettuosamente, amo- 
rcTolmente, tencramente. 

AFECTüOSÍSSIM, ma. adj. aup. de afec- 
tuós. Afectuosisimo. Benevolentissimus, 
amantissimus. Tris-affectueux. Benero- 
lissimo, amorerolissimo. 

AFEGID , DA. p. p. de afegir. Ahadido) 
juntado , pegado, 

AFEGIDURA. s. f. Lo que se afegex A 
alguna coss. Aitadidura, Additio, ap- 

Sendix. Addition , augmentation, Ad- 
izione, giunta> aggiunta. 
AFEGIDURA. La part ó lloc eu que se jun- 
tan y unexen dòs ó m^s cosas , juntura. 
Juntura. Commissura , junctura. Joint, 
jointure, artiadation, embóítenient : en- 
droit oà deux choses se joignent, Gtuu- 



52 AFE 

tuni) congiuQtura, commessara, com* 
mettUara. 

AFEGIMÈNT. b. m. ant. AFsaiDimA. 

AF£GIR. T. a. Amnentar, anyadir. AnO' 
dir. Addere. jíjouter, joindre, aug- 
menier, agrandir, mettre de plus. Ag- 
giuDgere, arrogere^^ accrescere. 

AFEGIR. Uoir, ] untar unas cosas ab aitras. 
Juntar, pegar. ConjangorC) jangere. 
Joindre, unir; assemblen Uniré, con- 
giungere, appiccare, attaccare. 

AFEGia, Dir mès de lo qae realment hi ha. 
jifuidir. Rei veritati addere. jimptifier 
une chose qu'on raconte, une ncuvelle 
au' on donne. Accrescere, aumentare, 
£ir maggiore, dar accrescimeoto. 

AFEINAD, DA. adj. Ataread, mòlt en- 
trdgad ai traball. Atareado. Operx in- 
tentas. jiffairé', embesogné', sujet: Af- 
faccendato. 

AFEIT. s. m. La mescla de diferents in- 
gredients per pintar lo coll y la cara , 
de qae nsan las donas à fi de agradar. 
Afeite, jaJhegue^ ajo^ muda. Fucus, of- 
fncia, pigmentum. Fard. Beüetto, fat- 
tibeilo, liscio. 

AFEITAD , DA. p. p. de ateitar. Afeita'' 
do y jalbegado. 

AFEITAD. adj. que se aplica al sabg^cte qae 
estd compost ab aféits. Afeitado. Fuca- 
tos nimis comptus.. Farde'. Lisciato. 

AFEITAD DE POC. Rapad de nou, de poc 
temps. BarhiheclhO. Barba recens ton- 
sos. Ras : 4jui vient díitre ras€. Raso di 
fresco. 

AFEITADET, TA. adj. dim. dcAFEiTAD. 
Afeitadilh. Mediocríter tonsas. Dimin. 
de ras ou ras€. Tutto cinctnato , rípu- 
lito. ^ 

AFEITADOR. territ. barbíír. 

AFEITAR T. a. Ffer la barba. Afeitar. 
Tondere barbam. Roser, faire la barbe, 
faire le poil. Radere, far la barba. 

AFEITAR. Gompóndrer ab aféits à alguna 

Sersòna. Se diu particularment de las 
ouas, j se usa també com recíproc. 
Afeitar, jalbegar. Pigmentis fucare. 
Farder, mettre du fard: donner un 
faux lustre. Lisciarsi, imbellettarsi , az- 
zimarsi, imbíaccare. 

AFELI. s. m. Astron. Lo punt en que un 
planeta se troba ab sa òrbita mes dic- 
tant del sol. Afelio. Aphelios. Aphélie. 
Afelio. 

AFEMAD, DA. p. p. de afebiar. 

AFEAIAR. y. a. femar. 



^ AFF 

AFEMINAaÓ. s. f. Lo acte y efecte d^ 
afeminar y afeminarse. Ajeminacion 
Effeminatio. Effànination , maniire di 
femme: Velat d'un homme efféhiiné 
EíFeminatezza. 

AFEMINAD, DA. p. p. de apemwar 
Afeminado* 

AFEMI5AD. adj. que se aplica al subgèch 
que en sas accions 6 adòrnos aparei 
una dona^ j també «& las matèxas cosai 
en que tè aquesta semblansa , com can 
AFEMI5ADA. Afeminodo. MoUis, effemi' 
natus. Efféminé', amóHipar lesplaisirs 
££Feminato, delicato, lezioso, morbido 
molle , donnesco , femminile. 

AFEMINADAMÈNT. adv. mod. Ab afe- 
mi nació. Afeminadamente , mugeril- 
mente , femenilmente. EfFeminatè, mu 
liebriter. MoUement, s^oluptueusement 
dune manière efférninée. Eífeminata- 
mente , femminümente, a guisa di fem- 
mina. 

AFElVnNAR. V. a. Debilitar,' enflaquir 
ò inclinar à algü al geni y accions pro- 
pias de la dona. Se usa també com re- 
cíproc. Afeminar, Effeminare. Effé'ml• 
ner. Eifeminare, rilassare^ ammollire. 
ammorbidire, far divenir eíTeminato. 

AFER. s. m. NEGOCI y quefír. 

AFER. ▼. a. ant. fír. 

AFERRAD, DA. p. p. de aferrar y afer« 
rarse» Aferrada, incukado. 

AFERRAMÈNT. s. m. L'acció y efèct< 
de aferrar. Aferramienlo. Fortis et ya 
lida compressió. Vaction de saisir , di 
lier, d'attacher. Pigliamento, il piglia 
re, aíFerramento, Tafierrare. 

AFERRAR, t. a. Agarrar ó agafar forta- 
ment. Aferrar, Fortiter stvingere 
Prendre, saisir, Uer, attacher forte' 
ment. Prendere, pigliare , torre, nnci^ 
care , grancire , afferrare. 

AFERRAR. Ndut. PiegRF la Tcla sobre la 
Terga , y asseguraria ab una espècie Ai 
faxa anomenada tomadòr. Aferrar. Ve 
la contrabere , et antennas aUigare. Fer* 
íer , grqffer, bitter, serrer. Serrar k 
vele. 

AFERRARSE. mct lusistir tcnasmèut en alga* 
na opinió ó dictamen. Aferrarse , in^ 
culcarse. Alicui sententiae tenaciter ad^ 
haerere. Se buter, s'opiniàtrer , s^cbsti" 
ner. Ostinarsi, intestarsi, volere ad 
ogni modo , sostener ostinatamente. 

AFET. 8. m. ant. fít. 

AFFALAGAMÈNT. s. m. ant. afaleg. 



AFF 
AFFAN, i. jn. ant. atast* 
ifFüVAR. ^. n. ant. afavtabss, en la 

accepció de a&digane en alguo trabali, 

dC 
AFFAXAT^ SA. p. p. de èifèxàm. 
AFFANYOS, A. adj. ant afaíiòs. 
ifTANT. a. na. anl. atahy. 
AFFAR. t. m. tant. afír. 
AFFAZENDAX, IDlA. adj. ant. ArenrAD. 
AFFEBLIR• ▼. a. ant. bvflaqvib j debili- 

TlK. 

AFFEM.rr, I>A. p. p. deAFTEBua. 

iFFECaO. s. r. ant. afició. 

AFFECnON. 8. f. ant. atició. 

AFFEaMAMfeNX. ». m. ant. Lo apoyo ó 

faoamènt sobre qne se afirma alguna 

na. FumcUzm^nXo, Fundamentam, sta- 

V^aentam ^ stabtlímen. Fondement : 

httsty principal appui. AppoggSo^ so- 

A nmtM Arr. ant. afirmació. 

AFFEEMAR. ▼. a. ant AFiaiiAa, en la 
ytae ra accepció. 

AFFEKMAT , DA. p. p. de apfermar. 

AFFIEAIL•L. s. m. ant Gafet Broche , 
cortketc» FUbola, hamus. Crochet , 
açraffe. Fibbiaglio, fermagUo. 

AFFIRLAR. ▼. a. ant. Cordar lo Tcstít ab 
g»feta, botons, etc. jArochar. FibuHs 
votem stríngere. Boutonner, agrqffer, 
hicer , attacher avec une agrqffe, avec 
une houde, avec un laceL Affibbtare, 
attac care. 
AFFIBLAT, DA. p. p. de AraaiAR. Abro- 

AFFOGAR. T. a. ant Apretar. jipretar. 
Premeré, oonatringere. Étreindre, pres- 
9er , serrer avecjorce. Stríngere, pre- 
uautí aerrare. 

AFFOGAT, DA. p. p. de affogar. yipre* 



AFFOL•LAMÈIIT. s. m. ant. malpart. 
AFFOLIAR. ▼. a. ant. Trepitjar, com- 
wúúr alguna cosa posand a&bre ella 
M0 pens. HoUar. Calcaré, conculcare. 
Ffmdcr, presser sous les pieds en mar^ 
. Calpestare, conculcare. 
ant. Malm^trer, maltractar 6 es- 
algona cosa. Maltratar, eçhar 
d ferder , malear. Corrumpere, per- 
dere: Gaier, chiffonner, ternir fenaorn-- 
mager. Guastare , aconciare , danneg- 
pare. 
ArrouAa. ant. Oprimir. Oprimir. Oppri- 
Opprimern Opprimere. 
- EapatUar, maunétrer algun mèm- 



AFI 55 

bre del cos. Lasiimar^ Usiar. Ladere. 
Blesser^ maltraiter. Strasiarej malme~ 
nare. 

AFFOLLARSB. T. r. ant. MALPARIR. 

AFFOLLARSB. Rut Tomarsc bot}. Enlomte^ 
cer, i^lverse loco* Insanire, mente des- 
fïtui. Des^enirfou, perdre Pesprit, ta 
raison. Insanire, impaciire. 

AFFOLLAT, DA. p. p. de apfollíe y 
AFFOLLARSB. HoUodo ; maltroiodoy ma-- 
leadoi oprimida; lasu'mado ^ lisiado ; 
enhquecido. 

AFFONDAR. ▼. a. ant Enfonsar, nufi" 
dir. Mergere. Erifoncer^ ejfondrer , 
couler àfond, submerger, Immergére, 
tufiare. 

AFFONDAT, DA. p. p. de affokbar. 
Hundido. 

AFFOYLAR. t. a. ant. affollar. 

AFFOYLAT , DA. p. p. de affoylah. 

AFFREBOLIK. v. a. ant. aflaquir. 

AFFREBOLIT, DA. p. p. de affrebokir. 

AFFRENAR. ▼. a. ant. rbfrewar. 

AFFRENAT, DA. p. p. de affrejtar. 

AFFREVOLIR. y. a. ant. AFtAquui. 

AFFREVOLIT, DA. p. p. de affrevoiir. 

AFFÜMAR. V. a. ant. Fumar. Jhumar. 
Fumigaré. Fúmer. Fummicare, Suf- 
fummicare. 

AFFÜMAT, DA. p. p. de affümar. Ahw- 
mcido. 

AFI. 8. m. T f. Lo parent per afinitat. 
j^n. Affinis. Parent par aUiance, par 
qfinit^. Affine. 

AFIANSAD, DA. p. p. de afiansar. 
Afianzado. 

AFÍANSAMÈNT. s. m. ant. Fiansa. Fianr 
za. Fidejnssio. Ccuüion, cautionnement. 
Satisdazione. 

AFIANSAR. V. a. Fèr fiansa per algd. 
AJianzar. Spondere, fidejubere. Ga- 
rantir, nantir^ cautionner, assurer* 
FidanEare, mallcTare. 

AFIA5SAR. Afirmar, as^gurar alguna cosa 
ab puntals, claus, etc. Afianzco*. Fir- 
maré, fulcire. Assurer , úayer y étan^ 
qonner. Sorreggere, punteUare. 

AFIBLAR. V. a. ant. Cordar lo vestit ab 

gafets, botons, etc. Abrochar. Fibulia 

vestem stringere. Boulonner , passer les 

boutons dans les boutonnières ; agraf" 

fer. Affibbiare, abbottonare. 

AFIBLAT, DA. p. p. de afiblar. Abro^ 
chado. 

AFIG. s. m. ant Lo acte de filbr. Fija•' 
cion. Figendi actio. Fixation, Vaction 



54 AFI 

defixer. Fissaxíone. 

AFic. met. ant. aplicació. 

AFICAR. T. a. ant. Fixar. Bjar. Figere, 
firmaré. Iixer, Fissare, fermaré. 

AFICAR. T. n. met. aot. aplicarse. 

AFICAT ,DA. p. p. de AFICAR. Fijado. 

AFIClO. s. f. Inclinació à alguna persona 
ó cosa. jificion, afeccion. Amor, slu- 
dium. A^ection, attachement, amour, 
inclination. AíFezlone, afletto, amore, 
attaccamento , inclinazione. 

AFicKÍ. Eficàcia, activitat ó m&lta diligèn- 
cia ab qiíe se fa alguna cosa. jéhinco, 
eficàcia. Nixus, conatus, efficacitas. 
Eficacité'y empressement f soin, vifdé' 
sir. Efilcacia, cura, sollecltudine. 

FÈR PÉRDRBR l' ahció. fr. Fèr (jue algd de- 
xc de tenir amor ó inclinació à alguna 
cosa. Desaficionàr, Animum abalienare, 
ab aínorc disjungere, alienaré. Dela^ 
chcr^ degoúter. Generar fastidiov svo- 
gliare. 

BflRARS'l•lO AB AFÏCIÓ Ó AB UlfA AFIClÓ. fr. 

que se usa pera expressar l'atenció ab 
que se mira alguna cosa que se desitja 
tenir. Echar el ojo ò tanto ojo. Intentis 
oculls aliquid expetere , inhiare. DéÜ-- 
rer ardemnient , etre tout yeux* Ago- 
giiare , striig<»ersi di desiderio. * 

AFICK)NAD,DA. p. p. de aficioxar y 
AFiciONARSE. Aficíonodo, 

AFicioxAD. adj. que se aplica é la persona 
ínstruida en algun art que no es lo sèu 
ofici ó professió. Aficionado* Amator 
litternrum , artium , etc« AnuUeur, Di- 
lettantc. 

AFICIONADAMÈNT. adr. mod. ant. Ab 
afició. Aficionadamente, Amanterystu- 
diosè. Affectueusement. Affeiionevol- 
mente. 

AFICIONADÍSSIM, MA. adj. sup. de ah- 
cioNAD. Aficionadisïmo. Amantissimus, 
Trh-attache. Afíezionatissimo. 

AFICIONAMENT. s. m. p. us. ahcxó, en 
lo sentit de inclinació , etc. 

AFICIONAR. ▼. a. Causar afició. Aficio- 
nar. Allicere, trabere. Attacher, platre, 
inspirer de Vamour, de l'affection, Al- 
lettare, affesionare , adescare. 

AncioNARSE. T. r. Cobrar afició A alguna 
cosa. Aficionarse. Alieu jus rei aniore 
trabi. Sattacher, aimer, s'ajfectionner. 
Affezionarsi , attaccarsi. 

AFICIONETA. s. f. dim. de afició. Afi- 
doncUla, Levícula tel tenella afíec- 
tio. Dim. d'ajjection, oii d'efficacit^. 



AFI 
AfTezionetta, afíecioncina* 

AFÍGÜRAD. DA. p. p. d« AricimAR y .vn- 
GURARSK. Disnsado, columbrado, vislum" 
hrado ;figurado. 

AFIGURAR. Y. a. Diyisar, ovirar. D/V/- 

sar, columbrar f vislumbrar, Prospice- 

re. P^oir confusónent, erurevàir', aper^ 

cevoir sans disiinguer, Ra£Glgurare, 

.'Scorgere; ravyisare. 

▲nGURARSB. T. r. Passar à algd per la ima- 
ginació alguna cosqi que no es certa , ó 
tormàrsela en ella. Figurarse. Fingere. 
Sefigiirer^ aUmaginer, penser , croire, 
Figurarsi, ideaisi. 

AFILAD , DA. p. p. de afilar. AfiL•do, 

AFILADURA. s. f. ant. agudesa, en la pri- 
mera accepció. 

AFILAR. T. a. Aprimar lo fil ó punta de 
cualsevol instrument de tA\,^fHary dar 
un filo. Acuere. Aigw'ser, aJUer: ren- 
dre aigu, plus poiniu, plus tranchant. 
Afillaré, aguuare. 

AFILLAD, DA. p. p. de afillar. Prohi- 
jadoy aJiijado.' 

AFILLAMENT, s. m. ant. L'acció j efec- 
te de afillar. Prohijamiento» Adoptio. 
Adopiion, Adozione. ' 

AFILLAR. V. a. Adoptar j declarar per 
fill al que bo es de altre naturalment. 
Próhijary ahijar. Adoptaré. Adopten, 
Adottare. 

AFINAD , DA. p. p. de afctar. Afinado ; 
ahalanzado. 

AFINADOR. 8. m. La persona destinada 
per lo gòbern pera igualar los pesos j 
midas, marçandlas à s^n temps. Con- 
traste, Ponderom ac mensurarum spo- 
culator. Étalonneur, Agcinatatorc : uíü- 
ciale che aggiusta i pesi e le misure. 

AFI5ADOR. Lo qui puríuca los metalls, jffi- 
nador, Metalla ad purum excoquens. 
Affineur, raffineur. Affinatorè. 

AFINAR. T. a. Perfeccionar, fèr arribar 
las cosas al últim grau de perfecció. Afi- 
nar, Perficere , summam rei attingere. 
Perfectíonner ; mettre la demière main 
à un ou{*rage» Perfecionare ^ dar per- 
fezione , aífinare. • 

AniT.ui. Abalansar , posar las balansas al fi. 
Abalanzar. Lances xquarc. Mettre en 
éifuilibre la languette d*une balance* 
Bilanciare, aggi«stare 1 peso per 1' ap- 
punto. 

AFI5AR. Trempar ab perfecció los instru- 
ments de Tènt T de corda. Afinar. Ad 
barmonie normam exactos sonos eàtrtú 



afí 

Jccorder; meUre un instrument de 
moMÍi/ue ímu ton cà ü doit itre, Aocor- 
daxe. 

insAL Paríficar los mèUlUf separand la 
oaria eo io greaol. Afinar. Metalla ad 
pmim excoquere. Rc^ner, afiner* 
ifinare, depuraré, purgaré, purifi- 
caré. 

iri5AS. Igualar y marcar los pesos 7 mi- 
(las. Faiar. Pondera mensuràsque ad 
trutioam revocaré. Élalonner. Aggiu- 
star i pesi o le misure. 

ARTia. terrít. afiiab. 

ÜI71&. Èatre llibreters fèr que las cuber- 
Ui del Uibre sobreiscan igualment pçr 
V^las parts. Afinar. Tegumentum libri 
nxqure, pergoitre. Égaliser les bords 
df k couü^eriure d*un livre. Aggtustare 
ia coperta d'un libro iegato. 

iFLiii. T. D. Conformar perfectament la 
Tea ó lo instrument d las notas de mii- 
sica. A/inar, Modularí. Atcorder* Con- 
sQQure, eonsonare. 

AflVCAD, DA. adj. que se aplica al sub- 
gècte que tè possessions ó fincas. Ar- 
raipido. Inunobtlia bona possidens. On 
it dà de cekU qui a des biensfonds, 
únmfiéL•g. Possediiore. 

AFINITAT, s. £. Parentiu que se contrau 
per lo mairimont consomad ó per có^ 
piU il4idla entre 1' home y los pa- 
rents ^\a dona, y %ntre la dona j los 
pirnsts ddiaarit. Afinidad. Affinitas. 
Afinite; parenté par aüiance, Affi- 
niti, adeanaa, parentado. 

AfuniT. mct. Analogia ó semblansa de 
noa cosa ab altra. Afinidad» Analogia , 
«mifitudo. Ajffinité'^ analogie, ressem-* 
hiaaee, conformiié', rapport. Convé*- 
tòmtíy simílkudine , analogia 9 simi-t 
giiaBxa. 

imTtxr. Quún. La forsa ab que se atrauen 
reapmcamèot las mol«4éculas dels cos- 
fof .y j sft.unexen m^s ó ménos estre- 
tament. Afinidad. Attractio seu afEioi- 
\»% corpusculorum. AJSnit^: qffinit^ 
<hmigue. Attratmento. 

AF1KMACIÓ. s. f. LVcció j efecte de 
sfinor. A^muMcion, afinnativa. Affir- 
natio^asseTeratio, assertlo. Afirmalion. 
iAnnasione, assereranu. 

^BMAD , DA. p. p. de afiemab j afu- 
■««. Afirmado, - 

AFIRMADAMÈNT. adr. mod. Ab fer- 



ós^nretat. Afirnusdamente, Fir- 
skè, Snutèr. Fermement, soiidement. 



AFL 55 

Fermamente 9 saldamente , risoluta- 
mente. 

AFIRMAR, yf. a. Posar ferm 9 assegurar. 
Afirmar. Firmaré. Affermiry raffer^ 
mir, assurer; rendreferme, soiide. 
Stabilire, fortificaré, consolidaré.. 

AFiABiAa. Assererar alguna cosa. Afirmar. 
AsseTcrare, asserere. Affirmer, assu'- 
rer, attester, certifier. AffermarC) con- 
fermare, ratificaré, accertare. 

AFiaiLiBSB. Estríbar ó assegurarse en al- 
guna cosa pera estar ferm , com en los 
estrèbs, etc. Afirniarse. Inniti. Saf- 
fermir, se raffermir. Confermarsi , ras- 
sodarsi , fortmcarsi. 

AFiRMARSfi. Ratificarse 6 mantenirse cous*> 
tant algü en lo que ha dit ^ declarad. 
Afirmarse. Ratum habere, confirmaré. 
Confirmer ce ifu^on a affirméj insis-r 

. ter, persister. Persistere, perseveraré, 
duraré. 

AFIRMATIU, VA. adJ. Lo que afirma ó 
assevera. AfirmaiisHf. AiErmativus. Af'- 
firmatif. Afiermativo. 

AFIRMATIVAMENT, adv. níod. Ab as- 
severació. Afirnialis^aniente. Affirmatè , 
asseverautèr. Affirnutíi^esnent. AíFerma- 
tivamente: 

AFLAMAR. v. a. ant. iirn.AUAB. 

AFLAMAT, DA, p. p. de afiamak. 

AFLAQÜID, DA* p. p. de aflaquib y 
AFLAQviBSE. Eníloquccido. 

AFLAQUIMÈNT. s. m. Uaccióy efecte dç 
aflaquir. J?n/?a^£iecimi>/ifo. Extenuatio, 
attenuatio, aehvViXjkúo.Amaigrissenient, 
maigreur: dimimUion d^embonpoint. 
Smagrimento, emaciazione. 

AFLAQÜIR. V. a. Fèr tornar magre ó 
flac à algú, disminuind la seva coi*pu- 
lencia ó Ibrsas. Enflaífuecer. Extenua- 
re, macrum reddere. Amaigrir: ren- 
dre maigre. Dimagrare, smagrare. 

APLA^iinasB. V. r. Tornarse magre ó flac. 
Enjflaquecerse. Maccssere. Maigrir: de- 
tenir maigre. Ammagrire, stecchire, 
struggersi. 

AFLICCIÓ, s. f. Congòxa, mòlta pena ó 
sentiment. Afiiccion, qjfligimiemo, A£^ 
flictio, angor, aerumna. Affiiction, deso- 
lat ion^ abatiement d*esprit. AiHiaione, 
travaglio, ambascia. 

AFLICTE, TA. adj. ant. AFuom. 

AFLICTIU, VA. adj. Lo que causa aflic- 
ció. Se diu de las peúas corporals que 
imposa la justícia. Afiictivo. Quidottid 
afflictionem corpori parit. Affliçtíf: on 



56 AFL 

l*use seulement mi feminin dons la 
phrase^ peine afflictwe. Afflittiw, pe- 
nale. 

AFLIGID, DA. p. p. de Arno», ^i- 
gido, 

AFLioíD. tdj. que se aplica à la persona 
quetè aflicció. Afligida^ penoso. JErum- 
nà laborans. jijpgé'j dolent, abattu, 
plainíif. Afflkto, dolente. 

AFLIGIDÍSSIM, MA. adj. sop. de afli- 
GiD. AJligidüimo. Valdè afflictus. Tres- 
afjligtf. Afflittissimo, dolentissinio. 

AFLIGIMÈNT. s. m. afiicció. 

AFLIGIR. T. a. Causar congòxa ,^ imòlla 
pena ó sentiment. Se usa tainbé com re- 
cíproc. Afligir. Affligere. Affliger , 
tourmentcr , désoler. Affliggere , trava- 
gliare. 

AFLUÈNCIA, s. f. Facundía ó abundàn- 
cia de expressions. Afluència^ Copia, 
abundantia verborum. Facilité' d'elócu- 
tiont grdce du dèbit: abondance, af" 
fluence d^expressions. Facondia, ia- 
condità. 

AFLUENT, adj. Se diu de la persona que 
es facunda ' ó abunda de expressions. 
Afluente. Verbis affluens. Abondant, 
riche en expressions, disert. Ornatore, 
dicitore, facondo. 

AFLÜXAD, DA. p. p. de afluxar y aflu- 
XABSE. Aflojado; desencaleado ; fo- 
llado, 

AFLÜXAMÈNT. s. ro. ant. Uacció y 
efecte de afluxar. Aflojamiento. Laxa- 
tio, laxamentum. Reldchement, réüen-- 
tissement. Ralientamento, allcntamento, 
rilassazione. 

AFLUXAR. V. a. Posar flux lo que està 
estret 6 tibant. Aflofar, desencalear. 
Lapare, remittere. /iií/en/ir. Railenta- 

re, rílassare. 

AFLUXAR. ▼. n. Pérdrer la forsa alguna co- 
sa; y en aquest sentit se diu que ba 
AFLUXAD la fèbra, la malaltia, ctc. Aflo- 
jar. Remittere. S^adoacir, diminuer, 
se modéher, s'apaiser. Raddolcirsi, 
calmarsi. 

AFLUXAR. met. Entlbiarse, disminuirse lo 
fervor ó aplicació ab que se feya alguna 
cosa; y axí se diu que algü ba afluxad 
en lo "estudi, en la devoció. ^^^o/ar. 
Tepesoere, defervere. Se reldcher^ se 
re/roidir ; perdre, diminuer de sa pre- 
miire ardeur. RaUentare , sceniar il fer- 
▼ore, la passione, lo zelo. 

aflvxarsb. ▼. r. fam. Dexar anar ^dgana 



AFR 
▼entosStat sense fèr sòroU. FoUarsè. Si« 
ne crepitu pedere. Làcher un vent sans 
bruit; vesser, Idcher une yesse^ Far 
una vescia. 

afluxarsb. desgordassb. 

AFOGAR. ▼. a. ant. ofegar. 

AFOGAT, DA, p. p. de afogar. 

AFOLLAR. V. a. ant. affollar. 

AFOLLAT, DA. p. p. de afouar. 

AFÒNSARSE. ▼. r. ant. eicfòitsarse. 

AFÒNSAT, DA. p. p. de afòitsasse. 

ÀFORA. adv. II. Fora del siti en que se 
troba la persona que parla; y axí se 
diu: auèm afora. Afuera. Extra, fo«- 
ras. Dehors, en dehors. Faori,fuore, 
fnora. 

AFORAD, DA. p. p. de aforar. Afo-- 
rodo. ^ 

AFORADOR. s. m. Lo qui afora. Afora- 
dor. Mercium sestimator. CeL•i qui af" 
fore. Colui cbe flssa 'I preuo. 

AFORAMÈNT. s. m. L'acció y efecte de 
aforar. Aforaniiento, ^stimatio. Ap^ 
préciation. Tassazione, il tassare o fis- 
sar il preEzo. ' 

AFORAR. V. a. Regonéxer y avaluar los 
fféneros ó mercaderías per lo pago dels 
drets. Aforar, Pendere , estimaré mer- 
cès ad exigenda vectigalia. Affeurer ^ 
priser, qfforer , ^aluer des tnarchan- 
dises pour lafixation des droits qu^ellei 
doivent payer. Fissar il preczo, preziai 
le derrate per imporre i das). 

AFORISME. 8. m. Sentencia breu y doc 
trinal. Aforismo. Apborismus. Apho- 
risme: ce mot est^ d* un très-^graru 
usage parmi les médecins. Aforismo. 

AFORNAR. V. a. ant. esforhar. 

AFOÏINAT, DA. p. p. de aforwar. 

AFORRAD • DA. p. p. de aforrar. 

AFORRADÒR, RA. s. m. y f. estal 

VÏATIT. 

AFORRAR. V. a. estalviar en la primè 
ra accepció. 

AFORRAR. FORRAR. 

AFORRO. FORRo. 

AFORTUNAD, DA. adj. Felis, ditxòj 
Afortunado. Fclix, fortunatus. Heu 
reux. Felice, fortunato , beato. 

AFOSSAR. V. a. ant. Fèr fosso al rededu 
de alguna cosa. Fosar. FossH sepirc 
vallare. Creuser , faire un foss^atUoui 
Scavare, incavare. 

AFOSSAT, DA.p. p. de afossar. Fosadi 

AFRANCAR. v. a. ant. Dar llibertat al eA 
clau. Ahorrar. Servum manumítter 



AFR 
Jffranthir un escla^e. Affiraocare , do- 
naré la libertà. 
ifiMicAA. ant. Enfranqnir. Enfraru/uecer. 
Yjúmerey inmaoein facere. Rendre 
eimpty uffhanchir. EsenUre, franca- 

ifiiXCAa. ant. Alentar, confortar, jéiert" 
tar y confortar. Animo vires , robar ad- 
dere, confortaré. Encourager, animer. 
IncOTaggiaTe, animaré. 

AFRANCAT, DA. p. p. de AFEAVCAa. 
Akarrado ; etrfranquecido ; aientado , 
cfB^ortado• 

AFRANCESAD , DA. adj. Se diu de la 
persona que imita ab afectació los usos 
y eostams deb fraocesoa. Jfrancesado. 
(WIBeos mores affectans, Galliam redo- 
kns. Francit^: qui imüe avec affecta^ 
tiam les nuBurs, les manières Jranç€U' 
sfs. Franceseggiato, che prende le ma- 
aiere firanced. 

AF&AKALLAR. ▼. a. ant. Ndut. liisar 
los leOBs cnand se para de bogar. jtfrc' 
niSar , fremilar. Aemos inbibere, re- 
b'gaie, coUbere. Arrkevy aitacher Us 
rames musad on ne s'en sert pas, Dis- 
armar u remaggio o palamento. 

AFBANELLAT, DA.p. p. de afrase- 
LL^a. AfreniUado , /reniUado, 

AFBATIQCID, DA. p. pJ de AFaAVQuia. 

AFBASQUIR. t. a. ehfrjütquik. 

ÀFEETAD, DA. p. p. de afrbtae. Afre'- 
tado. 

AFRETAK ?. a« Ndtd. Fregar y netejar 
la embarcació à 6 de triurerli ia bro- 
ma ó còrc Afretar. NaTÏm conrerrere, 
mondaiv. Nettoyer le vaisseau avec le 
fmtbfrt ou autremenl. Nettar U naTC. 

AFEEULIR. T. a. ant. isflaquia 7 debi- 

IITAl. 

AFBEITLIT., DA. p. p. de AFREvin. 

ÀFRICA, NA. adj. Lo qui es natural de 
Àfrica, ó lo que pertanj à èUia. Afri" 
taifO, Afiricanns. Africain» Africano. 

AFROXT. s. m. Lo ditxo ó fèt de que re- 
falta deshonor ó descrèdit. També se 
Ana aqvest nom i la io&mia que se se- 
ÇKs de la sentencia pronunciada con- 
tialo reo en causa criminal. Afrenta, 
BDÍacos, ignomínia. Affroni, déshon^ 
neVf ouira^e, infamie , honie- Afiron- 
to-^in^oria, aoproso. , 

AFkOirrA. s« f. ant ApaòüT. 

AFRÒrVTACIÓ. s. f. conraòirTACió en la 
sef^ma accepció. 

AFRonTAD, DA. p. p. de AmòrvAn j 
TOM. I. 



AGA 57 

AFiif>TrAiiss.^ Afrentado, 

AFBONTADOR, RA. s. m. y f. ant. Lo 
qui afronta. Afrentador. Dedecòrator. 
Òelui qui outrage , quifaií un affront. 
Oltraggiatorc. 

AFRONTANT, p. pres. de afròstae. Lo 
que afronta. Confrontaníe. Confinis, 
conterminus. Ce qui confine , qid est 
contigu^ limitropke. Limítrof, confí- 
nante, contíguo. 

AFRONTAR. ▼. a. Causar afront. A/ren- 
tar. Dedecore, contumelià aliqaem af- 
ficere. Faire un affroni , Jlétrir , dijffh" 
mer. DIffamare, acreditaré, attaccar 
sonagli. 

afròutar. t. n. coirFRÒ!rrAR. 

AFaòüTARSE. ▼. r. EoFergònyirse , tornarse 
rotj. Se usa també com actiu. A/ren-' 
tarse. Erubescere. Rougir, a\»oir honte. 
Arrossire, arrossare, vergogoarsi. 

AFRONTOS, A. adj. Lo que causa afront. 

. Afrentoso. Ignominiosus. Déshonorant, 
outrageant, ignominteux , honteux» OU 
traggiante^ ignominioso, obbrobrioso. 

AFRONTOSAMÈNT. adv. mod. Ab 
afront. Afreníosamente. Ignominiosa. 
Ignominieusenient , avec ignominie. 
Ignominiosamente , yituperosamente. 

- AG. 

AGA. s. m. Oficial. del exèrcit inrc. Agd. 
Praefectus castrensis inter turoas. 0/jf- 
cier de l*arnuíe en JUrt^de. Agà, co- 
mandante^ custode. 

AGAFAD , DA. p. p. de agafar y aga- 
FARSB. Asido, tornado , cogido ; pega^ 
do ; prendido ; agarrado ; enredado, 

AGAFADA, s. f. Lo conjunt de persònas 
ó cosas que se prenen ó agafan de una 
Tegada; y axí se diu: ban fèt una aga- 
fada de lladres. Redada. Captura plu- 
rium. Nombre de personnes ou de cho- 
ses qu*on prend a la fms. Gittata di 
reti. 

AGAFADIS , SA. adj. Lo que fàcilment 
se agafa ó se apèga. Pegadizo, pega- 
joso. Viscosns, glutinosus. Gluant , vis" 
queux. Viscoso, vischioso. 

AGAFADIS. Encomanadís, contagiós. Pega" 
dizo, pegajoso. Contagiosus. Conta^ 
gieux* Contagioso, appitcaticeio. 

AGAFADIS. Se diu del subgècte que íÜciU 
ment se arrima à algii ó se introduex ab 
èll, regularoiènt per tràurerne algun 
profit. Pegadho. Molestè adbaerens^ 

8 



58 AGA 

parasiticos. Qui s*nttache à tfuehfu'un 
pour le gruger. Appiccatíocio. 

AGAFADOA. s. m. La part per ahònt se 
agafa algutia cosa, com lo màiiegy la 
nansa, etc. Asidero. Mauubríuin, ansa 
capulus. Pràe , manche^ anse ; la par^ 
tiepar oà Von prend oaVon seusií une 
chose. Presó, manico, impugoatura. 

AGAFADOR, met. Ocasió ó pretext. Jsidero. 
Ansa, occasio. Occasion, mòtif, pré" 
texte dant on se sert pour f aire ou ne 
pas f aire une chose. Pretesto. 

AGAFAMÈNT. s. m. ant. L'acció de aga. 
far. Asimienlo. Apprehensio. JPrise, 
saisie. Presa. 

AGAFAR, y. a. Péndrer ab La ma alguna 
cosa. jísir, tomar, coger, Manu ap- 
prehendere, capere, prebendere. Sai-* 
sir, prendre, empoigner. Prendere, 
piglíare. 

AGAFAR. Apegar. Pegar. Gonglutinare, glu* 
tinare. Coller, unir wfec de la colie. 
IncoUare, appiccare coUa colla. 

AGAFAR. Péndrer à un reo, ó à algü que 
futç. Coger, prender. Capere, com- 
prependere. Prendre, arreter, mettre 
enprison. Arrestaré^ sopratenere. 

AGAFAR. Sobrevenir à un alguna espècie ó 
afecte que lo incita ó mou violèutmènt; 
j axí se diu : m' ba agafad &on. To- 
mar. Incessere. Prendi*e , sentir , saisir. 
Soprapprendere. 

AGAFAR. Gontrdurer alguna malaltia, con- 
tagi, etc. Coger. Contrahere. Gagner 
itíie maladie. Appiccarsi. 

AGAFAR. Imitar ; j axí se diu : ba agafad 
lo estil , lo aire de fíilano. Tomar. Imi- 
tari, referre. Prendre: imiter les ma^ 
niires, -le style, etc. Prendere. 

AGAFAR. Péndrer, dirigirse per alguna 

Sart ó camí; y axí se diu: agafar à la 
reta, à la esquerra. Tomar. Viam ar- 
rípere. Prendre le chemin de, s^acfie^ 
miner vers. Atviatsi, inriarsi, audar 
alia Tolta di. 
AGAFAR. Péndrer , acceptar alguna cosa; y 
axí se diu: fulano agafa lo que li dò- 
nan. Tomar. Accipere, sumere, reci- 

Sere. Prendre^ recevoir, accepter. Preu- 
ere, ricevere, accettare. 
agafar. Empéndrer alguna cosa , ò encar- 
regarse de alguna dependència ó nego- 
ci. Tomar. Assumere, s^bi recipere. 
Prendre sur son compte: se charger de. 
Incaricarsi , accollarsi^ addossarsi, pren- 
der r assunto di, assumersi l'incombenxa. 



AGA 

AGAPAft« Experimentar en sí tos electes, de 
alff una cosa ; y axí se diu : agafar frct , 
calor, etc. Tomar. Percipere, afficí. 
Prendre, sentir, prendre froid, etc. 
Sentiré. 

agafar. Elegir ^ntre varios coaas que se 
ofèrexen al arbitri alguna de èllas. To' 
mar. Eligcre. Prendre, choisir , prefé^ 
rer. Scegliere, eleggere. 

AGAFAR. Junt ab alguns noms , com forsa , 
esperit, etc, equival à cobrar ó adqui- 
rir lo que los matèxos noms signiíican. 
Tomar. Sumere, recipere anímum,etc. 
Joint à /juelgues noms, signifie la 
mème chose que les verbesrelatifs à ces 
noms; exemple: agafar animo, s^ani-* 
mer, etc. Esprime I' arione cbe spiega- 
no i nomt con cul s' aecoppia : aga^ 
far esperit , rincorarsi ; agafar orgull^ 
inorgogtirsi. 

AGAFAR. Junt ab los noms que denotan lo 
instrument ab que se fa alguna cosa^ 
significa posarse à fèrla ; y alí agafai 
la ploma , vol dir posarse à escríurer 
AGAFAR r agulla, posarse à cusir. To- 
mar. Hoc vel illua, operi, tncumbeu• 
do, capere. Joint aux noms de cer 
tains instrumens , il exprime l'aciion i 
L•quelie ces instrumens sen^ent : agafai 
la ploma, prendre la ptume, éirire 
Questo verbo s'accoppia con certi nom 
e prende la sisuificanza nou gíà dai uo 
mi , ma da ciò a cbe servano codesl 
• nomí : agafar la ploma, vuol dïre ser i 
vere, poicbè la tradusion Utterale ^ 
pigliar la penna. 

agafar. Ndut. Arribar à algun paratge h 
pera fòmlejar. Tomar. Appclfere. Preí 
dre port, se mettre en lieu de süret< 
Arrivare, accostar alia riva. 

AGAFAR. Ocupar algun espay ó districte 
y axí se diu: la catifa agafa tòt lo ei 
trado , la viuya dos cuartèras de tem 
Coger. Extendi, implere, aequari. Oi 
cuperj embrasserun espace de terraiï 
Oceupare. 

AGAFAR. Sorpéndrer i algü, descubrind 
son engany ó descuid. Coger. Mendj 
cium, dolum alicujus detegere. Sm 
prendre^ attraper dans une Jburberi 
etc. Sorprendere- 

AGAFAR, v. n. Arrelar las plaiUas. ^si\ 
prender, pegar. Radicar i, radicea emi 
tere, coalescere. Prendre, jeter rac in 
Radicaré, abbarbicare , appigliarsi al 
terra coUe radici* 



AGÀ 

AfiiF^« Péodrer io fog. Prender, psgar* 
CArvtpen^inwudeve, Prendre 9 seúom^ 
ammifu^r• Cknomnnicarúy appiecarsi. 

laiTAE. Sobrevenir alguna cosa y comeo- 
sar à aaitirla fincamèot , com agafaa 
na accident. Dar. Àdvanlre^ supcrrte^ 
ase, iaradere. Survemr, Sopraggtu- 
gaere, aasalire. 

iCiFAE. Sòbrerenir, sorpéndrer; j axí se 
dia: me agafà la nit, ia tempestat, etc. 
O^ger. Improviso occapare. Surpren" 
dre 9 ^n pettlant de la mdt, de la pUncj 
d€ l'orage, etc. Sop^arrenire. 

iCiFAB». T. r« Arribar à las mans los que 
tenen bamOas.* Asirse, Manos consere- 
te^ congredi. Se aueteüer^ te battre. 
AiTÍHarsi<i eontendere, azzufiarsi, re^ 
nir aUe «trette, attaccarela zuffií. 

AGiFàaa. Agnfiurae un ab alguna cosa re* 
gobnnènt pera sostenirse. Agarrarsé, 
aàrse. híàna ai^rehendere^ S'attacher, 
saúò-y prendre une chose pour se ga^ 
rmdr a'ume chuie ou de qudque auire 
acddeni. Atteoerai. 

Aciriasi. Ap^arse la vianda per fiüta de 
soc en la cassola 6 en altra eina cnand 
se con ó reKalfa. Pegarse, Gtutiiiari. 
S'atiaeher, se cotter. Attaccarst: at- 
taccarsi la vivanda alia pentola per man- 
caasa dt augo. 

A&AFMttc Topar mia cosa ab altra que la 
deté ó Va embòlia , com agafabsb lo ves- 
tit en nn dan, lo fil en una bardissa* 
Aàrse, enredarse, Prebendi, copula* 
ri. S'eniortiUer , t^accrochér. Aggrap- 
pani. 

AG&71BSE. Enoomanarse ó apegarse algun 
mal; y axí se diu que la verola se aga- 
fa. Pegarse. Gommunicarí. Gagner une 
maladie, se canunum'quer une maiadie 
coníagieuse» Appiecarsi. 

ACAFABse. Coirse naturalment una cosa ab 
altra, de modo que sia difícil separar- 
la. Pegarse. Haerere, copulari. Sejoin" 
ért, fattacher. Attaccarsi. 

i&AFjuui. Péodrer ocasió ó nretèxt deal* 
çssa ooaa pera dir 6 fèr lo qae se rol. 
ÀàrK. Cansam vel occasionem capere, 
anipere. Prqfíter d'une occasion, pren" 
dre me chcse pcur prAexte. Profittar 
deU* dbcasKme , coglíere il punto. 

AÇtrAKLA. DOlVAnLA^ PEGARIA. 

AGAFASÒPAS. s. m. Sorna, porra. Pel-- 
mazc, peima, iardon. Plumbeus ho- 
mo^tmos, canctator. Lení, paresseux, 
mdakni. Lento^ pigro. 



AGA 59 

AGAFASÒPAS. Lo subgècte mòlt dewanyo- 
tat que se embrassa en tòt lo que fa. 
2cpo^ %ompo» Hebes, tardus. Lourdaiui, 
stupide, rmditome. Disadatto, balordo, 
goffo, sciocco, scimunito. 

AGAFATÒS, A. adj. p. us. agafadis, en 
U primera accepció. 

AGARBERAD, DA. p. p. de agabberab. 
Hacinado, enhacinaao. 

AGARBERAR. v. a. Posar las garbas unas 
sobre altras. Hacinar, enhacinar. Fas- 
ciculos congerere. Mettre des gerbes en 
tos. Ammanare. 

AGAR130NAD, DA» p. p. de agabboitarse. 
Agarrqfado, 

AGARBOiNARSE. v. r. Abrahonarsc. 
Agarn^arse, Lacertis sese innodare. Se 
saisiry s'empoigner as^ec force en se 
bqítant. Abbrancare, abbarru&rsi. 

AGARIC. s. m. Espècie de bolet que nax 
en lo tr&nc de alguns arbres. Garzo, 
agdrieo. Agaricum. Agaric, Agaríea. 

AGARRAD, DA. p. p. de agabrab y agar- 
RARSB. Agarrado. 

itoARRAO. adj. que se aplica al subgècte 
que es de estatura mediana, gros, fort 
y robust. Rehecho. Torosus, lacertosus. 
On le dit d'un homme de taiÚe moyenne, 
mais gros et robuste. Tarchiato, fattic- 
cto, atticciato. 

AGARRANT. adj. Se diu de la persona 
que es del puny estret, coquina, ava<- 
ra. Agarrado. Avanis; sordidus, pe- 
cuniae tenax. Mesquin^ tenaç e ^ dur, 
ckiche. Avaro , sordido , misero. 

AGARRAiiT« So apUca al sul^ècte que pren 
ab frecuencia, facilitat ó descaro. To^ 
majon^tomon. Facilis, frequens accep- 
tor. Qui aime à prendre, Lesto a rac- 
corre. 

AGARRAR. v. a. Agafar, fortament ab la 
ma alguna cosa. Agarrar, Prebendere, 
inferre manum. Prendre, empaumer, 
saisir avec la main. Impalmare. 

AGABRARSE. V. r. AGAFARSE , CU la scgòna ac- 
cepció. 

AOARRARSB. Vulg. AGAFARSE, CU U aCCCpció 

de péndrer ocasió ó pretext. 
AGARSA. s. f. ant. garsa. 
AGASAJAD , DA. p. p. de agasajar. Aga- 

sajado, ^ 
AGASAJADOR, RA. s. m. y f. Lo qui 

agasaja. Agasajador. Gomis, urbanus. 

Pr^enànt , officieux : cdui quifait bon 

accueil. Cortese^ grazioso, omsioso, pb- 

bligante. 



60 AGE 

ÀGASAJAÍl. ▼. a. Tractar ab atenció ex« 
pressiva y cariay&aa. Agcuajar. Goxsw 
tér, suaviter, officiosè tractaré» w^c- 
ciieilUr ayeç amitié'^ caresser. Far btto- 
na, far grata accogUçusa. 

AGASAJO. s.m. L'acció de agasajar.u^^o- 
sajo, Coi^Uas. Fr^enance, accueil, ca^ 
resse, honruiete'. Cortesia, beile maDie- 
revaccoglienza. 

Àgata. s. f. Pèdra preci2»a sumamènt 
dura, clara 9 Ilustrosa y ab retaa de 
diferèuts colors. Jjgata» Achates. jtgate. 
A^^ata. 

AGAVÈLL. 8. zn. AGAVEixAMk:iT. 

AGAVELLAD, DA. p. p. de aoavbllar. 

ÀGAVELLADOR. s. m. La persona que 
se ocupa en lo tràfic abasiu y odiós de 
comprar tot lo genero pera estaucarlo 
y véjidrerlo à un preu alt. MoncpoUsla* 
Monopolium agens, vel exerceiis. Mo- 
nopoleur: celm (fui faii le monapcle. 
Monopolista. 

AGAVELLAMÈNT. s. m. L'acció de aga- 
vellar. Monopolio. Monopolium. Mono^ 
pole: commerce ülkite entre les mains 
d 'un seul. Monopolio. 

AGAVELLAR. t. a. Ocuparse una com- 
panyia ó un particular en lo tràfic abu- 
siu y odiós de comprar tot lo genero 
pera estancarlo y Téudrerlo à un preu 
alt. Atravesar los géheros. Rei frumen- 
tariae rel cibariae copiam pararé ut ca- 

. rius vend^tur. Accaparer des mar" 
chandises. Far un monopolio. 

AGAYTAR, v. a. ant. AOUAitAR. 

AGAYTAT, DA. p. p. de aoaytah. 

AGE j NA. adj. Lo que es de altre. Age^ 
no, Alienus, Qui est à autnd, ou d'au" 
trui. Altrui. 

AQt. met. Lo que es impropi , ó no cor- 
responent. Ageno. Indeoorut) indecens. 
Oppos^, contraire^ indigne, inconve^ 
nant , mal séànt. Contrario, indeguo, 

. disconTenevole. 

AGEGANTAD, DA. adj. que se aplica d 
la persona de estatura extraordinària. 
Agigantado. Giganteus, proceríssimus. 
Giganlesque. Gigantesco. 

AGENCIA. 8. f. L'ofici ó encàrreg de 
agent. Agencia. Negotiorum cura. 
Agence , la cíiarge , lafonction de l'a- 
gent et son bureau. Agenzia. 

AGBivciA. Diligència, sol-licitut. Agencia. 
Diligeutia. DUigence, soüicitude, af* 
faire. Düigenza^ sollecitudiae. 



AGE 

AOENCU nscAL. Lo cmpleo de agent fiscal. 
Agencia fiscal. Subprocuratoris fisci 
.munos. íemploi d* agent oudeprocu'- 
reur fiscal. Agensia dd procuratore : 
I' imçiego di agente del procuratore 
de' tribunali. 

AGENCI AD, DA. p. p. de aobitciar. 
Agenciado. 

AGENCIAR, y. a. Spl-Ucitar, f%r diligen- 
cias pera conseguir alguna cosa. Agen- 

' ciar. Solicitare, aliquid diligenter pro- 
curaré. Procurer, soüiciter , faire ob^ 
tenir. Procuraré, procacciare, soUeci- 
tare. 

AGENOLLAD, DA. p. p. de aoe5ollar- 
SE. Arrodi/lado. 

AGENOLLAMÈNT. s. m. ant. Lo acte de 
agenoliarse. Arrodiilamiento, Genu- 
flexió. Vaction de s'agenouiller, Ingl- 
Docchiazione. 

AGENOLLARSE. ▼. r. Posar los genòlb 
en terra. ArrodiUarse. In genua pro- 
cumbere, genua flectere. S*agenoui^ 
ller^ se mettre à genoux, luginoc- 
chiarsi. 

AGENT. 8. m. La persona ó cosa que 
obra y tè facultat per produir ó cau- 
sar algun efòcte. Agente. Agens. Agent: 
íout ce qui agit. Agente. 

Acàirr DE NEGOCIS. Lo subgècte que cuida 
negocis de altres. Agente de negocios. 
Negotiorum gestor. Agent d'aj^aires. 
Agente d' affarí. 

AGkifT FISCAL. La pcrsòna destinada pera 

S'udar al fiscal en los negocis del sèa 
»tino. Agente fiscaL Procuratoris fis- 
ci adjutor, subprocurator. Agent, ou 

- procureur fiscaL Ministre. 

AGENZAR. ▼. a. ant. AnoiucAR, en la pri- 
mera accepció. 

AGENZAT, DA. p. p. de agbvzar. 

AGERMANAD, DA. p. p. de ac^rmanar. 
Hermanado; manconumado. 

AGERMANAMENT, s. m. ant. L'acci6 
eí'èctc de agermanar. Mancomunida^ 
Comraunio. Union ^ association pour 
une enireprise. Società. 

AGERMANAR, t. a. CJnir^ jnntar, uni- 
formar. Se usa també com recíproc. 
Hermanar. Conformaré, coaequare. 
Joindre, unir , se joindre , s*umr. llui- 
ré, congiugnere, unirsi. 

agermahae. ant. Ajuntar en una massa co- 
muna los efèctes y géueros de . dtstlnc- 
tas classes y de distincts amos, tant pe* 
ra pagar los.nólitf) com las ayerías 



j. 



AGI 
Mancomunar, la oommane couferre. 
Réurur les marchandUes de pbisieurs 
màbres pour les charger au prorata 
de$ flvc^ie^. Aocumolare. 

SER DE AGIBlUBUS. fi*, fam. Tenir in- 
(bstria ó habilitat per procurarse la 
pfüpia cooTeniencia. Tener buen ó bror 
üo ogAÚ&us» In reboa agendia dexterí- 
tate, aolertiàv induatrià poliere. jévoir 
d^eaíregeni : éire adroit et actif dans 
le monde. Aver deatreaza , esaer acal- 
tro, 

AGIBILLAD, DA. p. p* de agibillír. 

AGIBILLAR. t. a. coiiPóifDmBB. 

ÀGIL. ad]. Lfòoger, prompte, expedit. 
À^. Agitis, expeditua, «eler. ^gile , 
Uiier, prompty expéiiiif. Agiie, sneUo. 

AGIÜSSIM, MA. adj. rap. de àgïl, j^gi^ 
tísimo. Celerrimus. Très-agile, expài-- 
tif, A^iaaimo. 

ÀGILIIÈ?rr. adv. mod. Ab agilitat, jígil- 
metde. AgUiter. Agilemem, av^ec aei'' 
UU. ÀgUmenIe, destramente, snelia* 
meote. 

AGIUTAD , DA. p. p. de aguitar. Jgi" 
Ikado. 

ACHLITAK. T. a. Fèrigil, donar facili- 
tat pera fir algnna cosa. Se uaa també 
oom recíproc. Agilitar . Expediré, fa- 
diem reddere. Dégourdir , rompre, 
rmdre úgUe. RaTTÍTare, dirozzare. 

AdUTAT. a. f. lièngeresa, expedició 
pera Ar algana cosa. Agilidad. AgiLi- 
faj. Jtgilk^, l^ireté, promptitude. Agi- 
lità, feggemza. 

AGiuTAT. TeoL Un deb cnatre dots dd cos 
gjLorios. AgiUdad. AgUitas, agUitatis 
dornuB. AgiUté, Agilita. 

AGIOIATGE. s. m. Com. Especulació 
gne «e & cambiand lo paper moneda 
en SaBtt eCectiu, y lo dmèr efectiu en 
paper, aprofitand certas circunstancias 
pera iognr un interès crescud. Agi(H 
tage 9 agio. Nnmeratae' peouniae cum 
pnbl^ sjDgrapba et bujus cum illa 
permotatio. Agiotage. TraíEco, usura 
h, T^Uetti , promesae ed altre scritture 
£ omínercio. 
AGiOnSTA. s. m. Com. La persona que 
se atapa en lo agiotatge. Agiotista, 
agiomacr. Qui numerat» pecunix cum 
pobüea sjngrapha et vicissim permu- 
tatÍQoe onaestnm £icik. Agioteur, Colui 
che fit ii traffico osorajo de' viglietti \ 
ele« 

ACriAClÓ. s. £ L'acció y efecte de agi- 



ÀGN 61 

tar. Agitacion» Agitatio, commotio, 
Agitation, Agttazíoue. 

AGIïAD, DA. p. p. de agitar. Jgitado. 

AGITAR, y. a. Móurer ab frecuencia y 
violentament. Se usa comunament com 
recíproc. Agitar.. Agitaré, jactare. Agi- 
ter, secouer, baUre, faire frétiUer. 
Agitaré, smnorere. 

AGLÀ. s. f. Lo fruit de l' alsina, del rou- 
re T altres arbres del matèx genero. 
Seílota, Glaos. Gland. Ghianda. 

AGiÀ. La extremitat del membre Tiril cn- 
berta ab lo prepuci. Balano, Glans. 
Baianus, gland, tcte du menor e viril. 
Ghianda , fava. 

DONAR W AGLÀ PER FÀR CAGAR Vlf RÒURE. ÍT. 

vulg. Fèr algii un petit benefici é fi de 
reportarne aitre major. Dar ó nieter 
aguja y sacar reja. Exiguum benefi- 
cium tribuere ad majus commodum 
exeo reportandum. Donnerun mufpour 
avoir un bceuf: donner Vtxuf pour 
ítvoir la poule. Dare un ago , per aver 
un palo ^i ferro* 

AGLATZ. s. m. ant. aguait. 

AGNAGIÓ. s. f. for. Lo parentiu de con- 
^npdnitat entre agnats. Agnacion, Ag- 
natio. Agnation, Agnaxione. 

AGSfAció ARTIFICIOSA, for. La quc se consi- 
dera per succeir en alguns patrimonis 
vinclads que demanan descendència de 
Taro en varó , en la que si se interromp 
entf a lò fill varó de la femella mes pró- 
íima. Agnacion artificiosa. Agnatio 
ficta. Agnation artijicieUe. Agnaaion 
artifiaiale. 

AG9ACIÓ rigvr2>5a. for. La desccndencia que 
ye del fundador del vincle per línea 
masculina no interrompuda. Agnacion 
rigurosa. Agnatio , propinquorum viri- 
lis successió. Agnation réelle, veritable. 
Aenazione reale. 

AGNAD, DA. s. m. y f. for. Lo parèut 
per consanguinitat respecte de altre, 
cuand los dos descendexen per varó de 
un pare comii , en que se inclou també 
la femella « però no los seus fills , per- 
què en ella se acaba l'agnació respecti- 
va à sa descendència. Agnado. Agiia<- 
tus, Agnat, Agnato. 

AGNATICI, CIA. adj. for. Lo que pertany 
al agnat ó ve de varó en varó, com 
successió AGNATiciA, descendeucia ag- 
NATIC1A. Agnaticio. Agnatitíus, ad ag- 
natos pertinens. Agnatique, Degli ag*» 
nati. 



62 AGO 

AGNEL. 8. ni. ant. anyeli.. 

AGNICIÓ. s. f. Poú. Ea la tragèdia y co- 
mèdia lo regonexemèiit de ona perèòna^ 
cual calitat ae ignoraba, j al (i se des- 
' cubrex. afa repentina mudanaa de fortu- 
na. Agnicion. Agnitio. Reconnaissance, 
Vaction ds reçorrnaüre une personne 
dans les pièces tbédtrales. Riconosci- 
meuto, coguí ziotie, agnizione. 

AGNOCAST. s.m. Arbusto. gatiiio casto. 

AGNÜ^ 6 AGNÜSDÈI, s. m. pasta de 

AGXUS. 

AGOLAR. V. a. ant ewgolir. 

AGOLAT, DA. p. p. de agolar. 

AGOLEJAR. V. a. ant. igualar. 

AGOLEIAT, DA. p. jp. de agoleiar. 

AGONALS. adj. pi. que se aplicaba à las 
fèstas que ceiebraba la gentüitat en ho- 
nor del dèu Jano ò del dèu Agoaí. Ago- 
nales, Agonalia. Agonulès. AgonalL 

AGONIA. 8. f. Uangustia y congòxa en 
qoe està un morlbundo. Agonia. Mori- 

•• bandí angustía. Agònic, dernier cont" 
bat de la nature contre la mort. Ago- 
nia. 

AGoirÍA. Gran pena ó aflicció. Agonia, An- 

' 6^^) gravis animi cruciatus. Agonie, 
angoisse, Angoscia, ambascia^ affanno. 

AGONISANT. p. pres. de agotosàr. Lo 
qui està en la agonia de la mort. Ago^ 
nizante, Animam agesis. Agonisant. 
Agonizxante, boccbegciante. 

ÀGOTTisAinr. s. m. Lo religiós del orde que 
tè per institut aui^iliar als nforibundos. 
Agonizante. Sodalis religiost coetus, cu- 
jus munus est piis exhortationibus mo- 
rientes adjuvare. R^ligieux d*un ordre 
doni rinítitnt est d'assister les mori^ 
bonds, Religioso regolare che assiste i 
moribondi. 

AGONISAR. T. n. Estar lo malalt en la 
agonia de la mort. Agonitar. Animam 
asere. Agòniser^ (tre à Pagonie* Agch- 
nizxftre, boccbeggiare. 
AGORÈR) RA. s. m. j f. Lo qui endevi- 
na per auguris. Agorero, augur, ago- 
rador. Augur. Augure, elevin. Augure, 
ariolo. 
AGOSADAMÈNT. adv. mod. ant. atrevi- 

DAMkxT. 

AGOSAR. 8. m. ant. gosar, ATREviMkxT. 
AGOSAT, DA. adj. ant. atrevid. 
AGOST. 8. m. L' octau mès del anjr. 

^^o.rfo. August us mensis. Aond Agosto. 
AGOS TEJADÒR. s. m. ant. Lo Uocli aliònt 

pastura lo bestiar en lo estiu. Agosta^ 



AGR 
dero. Pascua eestiva. Farenne, patís. 
Pascolo, pastura. 
AGOSTEJAR. y. n« ant. Pasturar lo bes- 
tiar durant lo més de ftgott en los ros- 
tolls ó terras que han estad aembradas. 
Agostar. Pascere pecoraindemessasa- 
gete. Pattre pendant i^^dans les en- 
droits oà ia récoUe a^^faiie. Pasoo- 
lare\ pasturaré. 

AGOSTEJAT, DA. p. p. de aoostejab. 
^gostado. 

AGOSTENC, CA. adj. que se aplica à al- 
guns animab que per haber nad en lò 
mès de agost soo débvk y malaltissos. 
Agostizo. Augusto mense natus. On le 
dit de epielçues animaux qui sont fai^ 
bles et nuüadifs parcequiU sont nes au 
mois d'aout. Agostino. 

AGOTAD , DA. p. p.de agotar. Agotado, 

AGOTAR. V. a. p. us. Consumir, tràurer 

l'aigua ó altre licor fíns que non quede 

gens. Agotar» Exhauriré. Épiàser» la- 

' rir. DisseccarC) rotaré, cavar Tacqua, 

esaurire. 

agotar. met. Parlant de cosas immaterials, 
com del enteniment, del ingeni, etc, 
significa emplearlo tòt en alguna cosa. 
Agotar. Ad incitas ingeninm redigere. 
Épuiser, mettre à boití. Rifintre, con- 
sumaré. 

agotar. met. Parland dels béns ó caudals, 
significa consumtrlos ó dissiparies. Ago- 
tar. Dilapidaré. Épuiser, dissiper, con- 
sunier son bien. Dissiparé , dilapidaré. 

AGOTSIL. s. m. agusil. 

AGOVLAD, DA. p. p. de agoviar. Ago- 
biado. 

AGOVIAR. v. a. Oprimir, agravar. Ago- 
biar. Opprimere. Opprimer, accabler. 
Opprimere, aggravare. 

AGOYTAR. v. a. ant. aguaita». 

AGOYTAT, DA. p. p. de agoytah. 

AGRACIAD, DA. p. p. de agraciar. 
Agraciado. 

AGRACiAD. adj. que se aplica à lo que tè 
gràcia ó es graci&s. Agraciado. Dcco- 
rus , puleher , venustns. JoH, gracieux, 
agréable. Leggiadro , vagó , rezzoso , 
beüo, gentile. 

AGRACIAR. V. a. Donar à alguna persiN- 
na ò cosa una perfecció que hi fassa 
agradable. Agraciar. Venustatem , de- 
corem alicui parere. Avantager, íionner 
de la gràce. Aflfazsonare. 

AGRACIAR. Fèr ó concedir alguna gràcia ó 
mercè ; y axf se diu : lo rej lo ha í^gra* 



aiD ab una capiUuia general. Agra- 
dar. Gratificar! f beneficinm tribaere. 
Gratijíer , fasníríser , accorder utte 
gracfl Graxiare , fdx grizia. 
ikO&ADÀBlLÍSSIM, MA. adj. snç. de 

AMiiuaiJE, ^gradabilisimo, GratUsimus. 

Tra-agnSMe. Moltó gradetole, accet- 

AGRADABLE, adj. Lo que agrada. Jgror 
doble. Gratoa. jigréMe, beau, doux, 
récréàtif, gracieux. Gradetolc^ accet- 
to^ leggiaclro. 

AGEAOAD, DA. p. p. de ageadar j 
■agaauius. ./igrddcuío, gustado, prett'- 
dado. 

AGfiLADA^iSA. s. f. ant. agrado. 

àG&AüAB.. ▼. n. Complàarer, aeonten- 
tar, dxkDar gust. Agradar. Placere. 
Flaire, complaire, conienter, conve^ 
nir, revenir, agréer. Garbeggiare ^ pro- 
var gnslo o piacere, comptacere. 

iG&ittiR. Saber bo. Saber bien, gustar. 
Stpere. Gotiier, etre du goiii. Piacere, 
saper favoMO, andar a genio, a gi*ado, 
a gaati». 

iGRjhiua• Ser ona coca del gust ó aproba- 
ció de algii. Gustar. Piacere , arridei-e. 
Agréer , pjaire, àre du gout de. Gradi- 
re, attagUare ) attaientare , andar a to- 

AORADABS. T. r. Tcnir oontento de alguna 
cQsa^, eoD^orerse en èUa. Agntdarse. 
Gratnm alii|aid ^el jucundum esse. Se 
comptaire. Dilettarsi. 

ACBiniatr. Desitjar, tenir gust de fkt ó 
dir alguna cosa ; 7 axi se diu : fulano 
se AfiKAiu de quedar bé. Gustar. Cupe- 
re, Teile, placere. Désirer, aimer, avoir 
du gmii pour. Amaré, ésser yago. 

AGLiOABse. Enamorarse de las prèndas d 
booas cnalitats de algd. Prendarse. Do- 
tibos capi, allicí. Sattaclier à, prendre 
du gouíf de rajffection pour. Inra- 
gbirsi. 

A ai «B .agrada; lo qub me agraba, me 

AfiRADA; ME AGRADA PERQUÈ MB AGRADA. 

eip. íuMi. ab que algii contesta al cér- 
reg <|ne altre li £1, de que elegex ó 
apeeaa lo que no deu, afirmant que èll 
mn Riès i son gust que à lo rahonable. 
£0 qae me suena me suena\ Quod pla- 
eet, òptima sonat. Ü n*y a de bon, de 
joii ífue ce qui me plaü. Tant'è per me 
U Wcoai. 

^ «C 4GRADA , 90 ME AGRADA. JoC de CRrtaS 

eu que sea dóna una i cada jugador, y 



AGR 65 

Comeosand lo qui tè ma , si do està con•' 
tènt de la seva , la cambia ab la que tè 
lo del sèu costat : lo jugador quen tro- 
ba una de bona diu : estig content; j lo 
qai tè un rey respon : cucut , j no cam- 
bia : lo liltim pren la carta de sota , qne 
si es rey no li serrex per res , y descu^ 
bertas las cartas perd aquell que la tè 
mès baxa. 3Ialcontenio , cuco. Ludus 
cfaartarum pictarum síe díctus. Jeu du 
C0UCOU9 ou deVasqm court. Certo giuoco 
dl carte cos\ detto. 

AGRÀDATGE. s. m. ant. agrado. 

AGRADIR. V. a. ant. agrabui. ' 

AGRADIT , DA. p. p. de agradir. 

AGRADO, s. m. A&bilitat ó agasajo que 
se manifesta en lo tracte , en lo semblant 
. y altras demostracions. Agrado. Morum 
suavitas, comttas. Agrément, douceur, 
bonne gràce , obtígeance , affabiUlfí. 
Grasia « Tezzo, aSibilità. 

AGRADO. Voluntat, gust; y axí se diu: 
axó no €S del meu agrado. Agrado. 
Placitum , approbatio. VolonJt^, plaisir, 
goút. Volontà, grado, piacere. 

AGRADÓS, A. 80]. que se usa solament 
ab lo adverbi mal , y significa aspre, poc 
carínyòs, esgarrapes. Seco, desabrido. 
Asper, durus, austerus. Sec, rude, 
dur, acre, sévère, de mauvaise humeur. 
RuTÍdo, aspro, intrattabile , arcigno. 

AGRAHU) , DA. p. p. de agrabir. Agra- 
decido. 

agrabid. adj. Junt ab lo adverbi mal sig- 
nifica desagrahid. Desagradecido. In- 
gratus. Ingrat, p^ reconnaissant. In* 
grato, sconoscente. 

AGRAHIDÍSSIM, MA. adj. rai>. de agra- 
bid. Agradecidisimo. Gratissimus. Thè^ 
sensible, obUgé', reconnaissant. Gratis- 
simo, moltó riconotfcente. 

AGRAHtMÈNT. s. m. L'acció y eíècte de 
agrabir. Agradecimiento. Gratitudo , 
gratus animus. Gratitude, reconnais^ 
sance, remercínunt. Riconosceuza, gra- 
titudioe. 

AGRAHIR. V. a. Manifestar un ab obras 
ó paraulas la sua ^ratitut per algun be- 
nefici rebud. Agradecer. Gratificari, 
gratiam referre, gratum alicui £e prae- 
bere. Reconnaítre un bienfait, un ser-^ 
vice: remercier , s^acquitter , savòir bon 
gre', ttre obligé', témoigner sa recon- 
naissance. Rioonoscere. 

AGRAM. s. m. lièrba medicinal que se 
esteu mòlt per terra, y tè las ínilas un 



64 AGR 

poc semblants à las del blat: crèx oceà 
de un païm, y fa tres ó cinc espigue- 
tas primas. Grama. Gramen, Gramen, 
ckiendent, dent-de-chien. Gramigna. 

TÍURER Biks QUB LO AGRAV. fr. fam. Víurcr 
mòlt temps. Fivir mas anos que Sorra, 
ó qiie MalusaUn. Diuturnà vità frui. 
Ètre plus vieux qu'Hérodes : itre exlrt- 
niemerU vieux. Virer piu dell'avo di 
Noè. 

AGUAMfeNT. adT. mod. met, Ab aspresa 
ó rigor. Jgriamente. Acerbè. Jigre- 
ment, crúment, dprement, duremera, 
rigoureusement. Aspramente, rigorosa- 
mente^ crudamente. 

AGRANALL. s. m. EiíGRAVAti. 

AGRANALLAD, DA. p. p. de agrasaliar. 

AGRANALLAR. y. a. ekorawaliar. 

AGRANAD, DA. p. p. de agraïíar. 

AGRANAR. v. a. ant. bdíoraïiailar• 

agranar. territ. escombrà^. 

AGRARI, RIA. adj. U> que pertany al 
camp, círtn llèy agrària. Agrario. 
Agrarius. Agrairé. Appartenentc ai 
campi. 

AGRAS. s. m. Lo raliim abans de madu- 
rar, jigraz. Üva acerba, labruscum. 

. Verjus , raisin cueilli avant sa maturit^. 
Agresto , uva acerba. 

AGRAS. Lo suc que se trau del rabím abans 
de madurar. Agraz. Omphacium. Fer- 
jus: le Jus du raisin cueiUi avant sa 
maturité. Agresto, il liquore cbe si ca- 
va delí' agresto premuto. 

AGRAS. La beguda que se fa de aigua, su- 
cre y dd suc del rabim abans de ma- 
durar. Agua de agraz, agrazada. 

■ Aqua ompbacio , saccaroque mixta. 
Eau composéé avec du sucre et du ver- 
jus, Agrestata : bcvenda fatta con agre- 
sto, e con Kuccbero. 

E:r AGBÍAS. mod. adv. met. Abans del temps 
degut ó regular. En agraz» Jmmature. 
Hors de saison, preímaturémeni. Acer- 
bamente, ansi tempo. 

AGRASSÈRA. adjv que se aplica à la par- 
ra cual fruit may madura.. Agracera- 
Labrusca. Flgne dont le raisin n'arriye 
jafiuiis à une parfaite maturit^. Vite 
arbustina. 

AGRASSIR. r. a. ant. aorahir. 

AGRASSIT, DA. p. p. de agrassih. 

AGRATSIÈNT. adv. mod. k gratsiínt. 

AGRAVAD, DA. p. p. de agravar. Agra- 
vado. 

AGRAVADAMÈNT. adv. mod. ant. Ab 



AGR 
gravdmen. Agravantemeníe. Gravatè. 

. jyune maniire aggravante, Gravosa- 
mente. ^ . - 

AGRAYAMENT. 8.m.ant. L'acció y efèc 
te de agravar y agravarse. Agravamien^ 
to> Gravamen , gravedo. L'^action d^ag- 
graver. Gravità, a£Einno. 

AGRAYANT. p. pres. Lo que agrava, 
com circnnstaocia agravast. Agravan-- 
te. Aggravans. Aggravant: qui aggra- 
ve* Aggravaate. 

AGRAVAR. V. a. Gravar ú oprimir. Agra- 
var. Gravdre, opprimere. Opprinier. 
.Gravaré, gravitaré, aggravare, ésser 
grave. 

AGRAVAR. Fèr alguna cosa més grave ó mo- 
lesta de lo que era. Se usa. també com 
recíproc. Agravar, Ingravescere, aggra- 
vescere, graviorero reddere. Aggraver: 
rendre plus grief, plus grave, Aggra- 
varsi, di venir pià grave. 

AGRAVAR. Ponderar ó abnltar la fealdat 
de alguna falta, ó mala acció. Agravar. 
Exaggerare. Exag/rer. Iperboleggiare. 

AGRAVATORI, RIA. adj. ant. oravatori. 

AGRAYI. 8. m. Lo fèt ó dttxo que ofèn 
la bònra ó fama. Agrof/io. Injuria , no- 
xa,^oíFensio. Offensej injure, Offesa, 
ingiuria. 

AGRAvi. Ofensa ó perjudici que se causa à 
una persona en sòs Interessos ó drets. 
Agravio. . Damnum. Pr^udice, tort, 
dommage, Danno, sçapito, nocumeuto. 

AL-LEGAR DE AGRAvis. fr. for. £n las causas 
da comptes demanar en justicia que se 
regonegan y desfassan los agravis que 
de ells fesultan. Decir de agran'ios. 
Damni, in juris agere. Demànder en 
justice la révision d'un compte^ poiir 
reparer les torts qui en résidteni. Di- 
mandar al tribunale la révision d' un 
conto. . 

AGRAVIAD, DA. p. p. de agraviar 
Agraviadq. 

AGRAYIADOR, RA. s. m. j f . Lo qui 
agravia. Asra^nador. Injunam inferens 
Offenseur, celui qui offense, qiujait de. 
injures, Offensore, oífeuditore. 

AGRAVIAR. V. a. Fèr agravi. Agraviar 
Injurid aliquem afficere. Injurier , of 

. fenser, Offendere, oUraggiare, nuocei'C 

agraviar. Lesiar algun nirvi. Se usa taiii 
})é com recíproc. L•siar, Laedere^ JFair 
du mal dans la partie organique d\ 
corps. Dolere , sentu* dolore. 

AGRAVIAR. Perjudicar à algd en sos inte 



AGR 
ressos 6 dreU. uégnanar, perjudicar. 
Damottin infbrre. Préjudicier, nuire. 
Pregtadieare^ onocere, £ir dauno. 
ifiíàviASSE. Y. r. Oüéndrerse*, donarse per 
Kotíd de al^oa cosa teniíidU per agra- 
n. jégritt^iarse. Aliqnà re offendi, de 
iojaril queri. S'ojfenserf sepiquer. Rc- 
carst a maie , prendere U broncio , sde- 

IGilEL adj. Se diu de aquella» cosas que 
camaii ttoa sensació desagradable al pa- 
ladar , mès ò mélDOS semblant à la <|utf 
cansa lo ▼iaagre. jierioy acedo. Acer, 
acidas. Ai^ne , acide, acéieux» ^g^O) 
dcerbo, agpresto, aspro, afro. 

lou. met. Se diu del camí, terreno 6 lloc 
que es aspre , ó està ple de rocas j ma- 
lesasw uégrio. Arduns, asper. Raboteúx, 
rude, raide, escarpa, dpre, en par- 
iant des Ucux. Scabro, scabrosOi ai« 
pestro. 

A0&£. mel. Ajtpre, brònc, com resposta 
Aftu. Agrio. Asper, darus. Bude, àpre, 
dcre, acaridtre. Ritroso, incresccTolc, 
b rosco. 

AC2£. Se apUca als mètalis que per sa aa- 
presa no se dexan treballar fàcilment. 
A^o. MetaUnm acre , non ductile^ tion 
fleubiie. Aigre : s^appUqite aux méteuix 
doni les parties ne soní pas hien Uées. 
Cnido. 

▲oat. Pf ni. Lo qae es de mal gust en lo 
co!orít T dibox. Jlgrio, Iiijucundè pic- 
tim. Aigrez on le dit des couleurs qui 
n^ soní pas Uées par des passages qui 
Ut accordeni^ Crudo. 

ji&ae. a. m. Lo sac d&'sapacible al gust que 
tenen algnnas íruítas, com la llimona, 
tironja j altras. Agrio. Succus acídus. 
Aigrear. Agressa, agresteua, acetosi- 
tà, bmschesza, ponticitade. 

i&ae. Costum ó bibit ; y axí cuand una 
persona no ía lo que abans solia , se diu 
qoe ha poxlad lo agre de fòr aquella 
coaa. Costumbre, hdbito. Gonsuetndo, 
Wliítos. Cottíume, habitude. OMtame^ 
^sSo, tiao frequente. 

fftlaCU i V% AGRE ALGU5JÍ COSA. fi*, ab qUC 

se csprèssa la repugnància que tè algú 
i efeeatar ó empéodrer alguna cosa. 
Bacérs^ de mal, hacérseU cuesta ar^ 
n^tí- iEgrè ferre. Jdífnígner : faire une 
ckote à contre^mtr. Parera aítrui agro 
dtecAè sia, arrecargll dispiacere, es« 
sercH rtocrescerole, hre una cosa a 
«aíiBCBore. 

TOM. I. 



AGR 65 

rta TORNAR AQRR. fr. Fèr quc alguna cosa 
prenga un sab&r desapacible, mès ó mé- 

- nos semblant al del vinagre. Avinagrar. 
Acerbare, acrcm reddere. Rendre ai^ 
gre^ aigrir. Far inagríre, diyentar agro. 

TOR5ARSB AGRE. fr. Péodrcr un gust desa- 
pacible, mès ó méuos semblant al del 
▼inacre. Agríarse , acedarse, Acidum 

. reddi, aoescere. S^aigrirf s'eventer, se 

. gdter à l'oir. luagrare, dí ventar agro. 

TORXARSE AGRE. ít. Parlsud del llevat , mal- 
métrerse ó passarse. Ahilarse. Acesce- 
re. S aigrir , en parlant du levain du 
pain. Agrirsi. 

TOR5ARSE AGRE. fr. ParUud dcls licors, es- 

. pchcialmènt del vi , convertirse en vina- 
gre. Tòrcer se , volverse, Aoescere vinum. 
^aigrir, tourner, Volgersi. 

TORNARSE AGRE. fr. Parlaud de conservas y 
confituras fermentar ó malmétrerse. 
Mevenirse, rehenúrse. Fermentesccre, 
acescere. S aigrir , en parlant des confi•' 
túres : /ermenter , s' aigrir , en parlant 
des conser\*es. Divenir agro o lasso, 
guastarsi. 

AGREDÒLS. adj. que se aplica à lo que 
tè mescla de agre y dols. Agridulce. 
Dulcacidus. Aigr'e-doux : qui a un goút 
mSlé'd'aigre et de doux* Dolciamaro .- 
místo d'amaro e dolce. 

AGREGACIÓ, s. f. L'acció y efecte de 
agregar. Agregacion. Aggregatio. Agr6* 
gation. Ags^regasione. 

AGREGAD, DA. p. p. de agregar. Agre-- 
gadOé 

AGREGAR, v. a. Anyadir, uniíid ó jun- 
tand unas persòoas ó cosas à altras. Se 
usa també com recíproc. Agregar. Ag- 
grcgare, adjungere, accumolare. Agre- 
ger, affecter, unir, annexer , assem^ 
Uer^ joindre, coapter. Aggregare, as- 
sociaré. , 

agregar. Destinar i alguna uersòna à un 
cos ü oficina, però sense donarli plassa 
efectiva. Agregar. Mwíviher^.. Agréger, 
destiner. Ascrívere , metter nel numero. 

AGREGAT, s. m. Lo conjunt de mòltas 6 
▼arias cosas. Agregado. Comple\us, 
acervus, cumulus. Agregat, assembla* 
ge, rtíunion de dijffereníes choses. Ag- 
gregato, uníone, complesso. 

agregat de disbarats. Multitut de ells. 
Hato ó halajo de disparates, Ineptia- 
rum acervus, copia. Des sottises en 
grand nombre. Copia, cumulo di spro* 
positi. 



66 ÀGR 

AGREGAT DE BOTO 9 DB XIMPLES 9 CtC. CoIla Ò 

muUitut de èlU. Gasfiüa de locos; ha- 
' to de torUos, de simples, etc» Deliran- 
tium , uisiplentium vel stuitorum cater- 
. va, multitudo. Compagnie, assembléè 
de f ous, niais,etc. Ciurma di pazzi, 
sckier'a di serfedocchí ^ etc. 

AGR£JAR. T. u. Tenir punta de agre. 
Tener punta de agrio , ser agrílio. 
Acriculum esse. Ètre aigrelet^ aigret. 
Inagrire, ésser agrigao, lazKetto. 

AGRÈLLAS. s. f. pi. Planta perenne, (jue 
t^ las fullas retaUàdas , las cuals agre]au, 
y se usau en lo araanimènt de varias 
TÍandas. Alguns las mènjan cru as. j^ce^ 
dera , acetosa, Rumex acetosa. Oseiüe. 
Acetosa. 

AGREMÈNT. adv. mod. Ab aspresa ó ri- 
gor, jigriamenie, Acerbè. Aigrement, 
crdmertí, dprement , durement. Agra- 
mente , mordacemente , asprameute, 
acerbamente. 

AGREMIN. s. m. ant. serraduras. 

AGRESSIÓ, s. f. atit. Acomesa. Agre^ 
sion, Aggressio. Agression, attaque. As- 
salimento , assalto. 

AGRESSOR , RA. s. m. y f. Lo aui aco- 
met injustament à altre pera ferirlo ó 
matarlo. Agresor. Aggressor. Agresseur: 
celui qui attaque Ic premier injustement, 
Agç;res8ore, assalitore. 

AGRfeST, TA. adj. Se aplica al subgècte 
que tè modals grossers y ritstics. Agres- 
te. Agrestis, ferox. Agresie, sauvage, 
grossier. Incivile, scortese, rozzo, zo- 
tico. 

AGREST, ant. Inhabitad. Inhahitado, De* 
sertus. Desert, m/uzZ>/V^. Disabitato, in- 
abitato, deserto. 

AGRET , TA. adj. dim. de agre. Agrillo, 
agretè. Acriculus, aciclulus, subacidus. 
Aigrelet, aigret, suret, acidide. Agret- 
to , acidetto , agrígno , bruscbetto^ 
agrestino. 

AGREÜGER. v. a. ant. agrayiar, perju- 
dicar. 

AGREUJAR. V. a. ant. agraviar , perju- 
dicar. 

AGREUJAT, DA. p. p. de agreujar. 

AGREVIAR. V. a. ant. agraviar, perju- 
dicar. 

AGREVIAT, DA. p. p. de agreviar. 

AGRIAD , DA. p. p. de àgriar. Agriado. 

AGRIAR. V. a. Éicasperar los ànimos, dis- 
gustar mòlt. Agriar. Exacerbaré, irri- 
taré , exasperaré. Aigrir, irriter, exas" 



AGR 
perer, mettre dons une aUsposition fd^ 
cheuse. Irritaré « esacerbare, esasperare. 

AGRICULTOR, RA. s. m. 7 f. Lo qui 
llaura ó cultiva la terra. Agricultor. 
Agricola, agriculton Agriadteur, celui 
qui cukÍK*e la terre* Agricoltore, agricola. 

agricultor, s. m. Lo qui ensenya 1^ agrí* 
cultura, 6 tracta de ella. Agricidtor. 
Agriculturae studiosus, perttus. Profes^ 
seur d'agriculture : celui qui écrit sur 
Pagriculture. Professorc d'agricoltura. 

AGRICULTURA, s. f. Lo cultiu de la 
terra. Agricultura. Agricultura, agri- 
cultio. Labourage, cuitaré de la terre. 
Agricoltura: l'arte del coltivare. 

agricultura. Lo«art que ensenya lo cultiu 
y llauro de la terra.- Agrivtdtura. Agri- 
cultura, ars agrària. Agricidture: Vari 
de culíiver la terre. Agricoltura. 

AGRIFOLI. s. m. Arbre silvestre, que 
tòt lo any tè fullas , las cuab son cara- 
goladas, y tenen las boras plenas de 
punxas, y un verd fosc niòlt Uustròs. 
Acebo, agrijolio. Agrifolium, agrifolia. 
Houx. AgrilogliO) alloro spinoso. 

AGRIMENSOR, s. m. caitadSr de terras. 

AGRIMONIA. 8. f. Planta perenne, que 
tè las fullas llargas, talladas y un p<)c 
aspras al tacto com tota la planta : crèx 
fins à l'altura de tres peus, y las sevas 
flors, que son de color de palla mòlt 
]>onic se emplean en algú nas parts pera 
adobar cuiros. Agrimonia* Agrimonia. 
Aigremonie: eupatoire. Agrimonia. 

AGRIR. V. a. ant. Fèr tomar agre algú* 
na cosa. Se usaba tamM com recíproc. 
Acedar , avinagrar. Acerbare, acidum 
redderc' Aigrir , aciduler ; reruir^ 
aigre, faire des^enir acide. Inagraix; , 
inngríre, diventar agrò. 

agrir. met. ant. agriab. 

AGRIT, DA. p. p. de agrir. Acedado , 
a^ntiagrado. 

AGRÓ. s. m. Aucèll mès petit que la ci- 
gonya; tè monyo, lo bèc llarg y casi 
tòt negre; part del coll de color de 
cendra ; lo cos sris , verdós per sobre ^ 
y pardo blanquinós per sota ; los peti j 

' grogs, y en las alas una taca blanca < 
Garza. Ardea grisea. Hefron. Agbirone . 
airone. 

AGROPAD , DA. p. p. de agropab y agro^ 
PARSE. Juntado. 

AGRUPAR. V. a. ant. ihjar. 

AGROPARSE. V. r. Reunirse> ajuntarse, tiT^ 
replegarse. Juntarse. Coagregari. St 



AGÜ 

rémir, se rassembler, íunir. Àffol- 
bnt. 

AG&OPS. s. VOL. ant. oaòp, inr. 

AOBSA. 8* nu Lo gust agre que tè aigu- 
aa oonu JUiedla, agrura, Aciditas, acor. 
Jfiiiié', Mgreur, Acetosità , acideua. 
iG£ÒaETA. s. f. dún. de acbòr. Agre 
ttf a§rillo. Suavu acíditas. Aigrelet f 
aigret. Agretto, agresto. 

AGRUPAR. ▼. a. aoL hvar. 

AGRUPAT, DA. p, p. de AGHUPAa. 

AGRCHA. s. f. aet. agròb. 

AC&rtA. met. ant. Aapresa en lo tracte. 
jécfdia, Acerbita&i Rudesse, aigreur. 
BnisciMsasa , roBsesaa. 

\0€\rr. s. m. L'acció y efècte de aguai- 
tar. Jeecho, Specntatio. AjffUt, aguer , 
gaet: Vactian d'éj^ier, de guelter. Ag- 
fiiato. 

u AcvjuT. mod. ady« Obserrand j miraud 
deamagad y ab caidado. Al acecho, ó 
enaceeho. la spécnlis. Auj^ aguets^ à 
l'agut , oiMX écautes. In aggoato. 

xsTAi AJL afiVArr. fr. Estar à la mira ó eu 
ohKrractò. Estar, d ia mira* Spectarc, 
specnlarL Are aux aguets, veiller, 
^pier. AdoccUare, spiare. 

tsTia as. jcuArr. fr. Estar la tr&pa em* 

bòicada per assaltar al enemíg descui- 

dad 6 da{)|refÍHgad. Estar en celada. 

InsÀdsam. Àre en embuscade. Essere iu 

a|pgQaftii. 

TSTAM AM, ACCàH, fr. met. Estar esperand 
a/«^ ia ocasió de lograr sòa intent. £j- 
iar éd kusmo; estar al ólar* Investiga- 
ré. Èireàl'affút: é^ier Voccasionja^ 
%fnraUe* S^re íl momenta. 

AGC AITAD , DA* p. p. de 4GUArrAa. 4ce- . 
chado, atifbado, 

AGUAITADOA , RA. s. m. j f . Lo qui 
a^naíta. Aceckador y acechon. Specnla- 
tor. E^pion ; celui qui gueUe , qui est 
aux éco^es, aux aguets. Spione, spia- 
toffe. 

AGUAITAR. ▼. a. Mirar, ohsenrar ab 
oaSdado alguna cosa , procurand no ser 
^íA. Aceehar, hacer ta acechona, atis- 
àsr. O b a ci f ar e, specolari. Guetter, 
éfferz óbserver sgcritement. Insidíare, 



AGüAJlIÈNT. a. m. ant. L'acció de fèr 
agada la ponta ó tall de alguna arma ó 
inAmnènt. Aguzadura^ aguzamiento. 
Eiaontio. Aiguisement: Vaction d^ai- 
guiser. Agnzsamento, agnxsatnra. 

àttcisàn. ant.. SotUesa del fil en los ins- 



AGÜ 67 

tminènts de tall. Agudeza. Acnmen. 
Finesse du fil ou de la pointe d* un ins^ 
trument tranchant, Acume. 

AGUANT, s.. m. Fortalesa ó yigòr pera 
resistir lo mòlt traball. Aguante. Ro-. 
bnr, Tires. Force^ constance, couragei 
vigueur pour résister à un grand tra^' 
vaiL Vigore, sodesza. 

AGUANT. Sufrímènt, paciència. Aguante. 
Constantia, patien tia. Tolérance, pa" 
tience^ resignat ion. Pasiensa, soffe- 
renaa. 

AGUANTAD, DA. p. p. de aguantae y 
AGUAiTTARSE. Aguantodo. 

AGÜAIVTAR. V. a. Sufrir, tolerar. Se 
aplica comunament à cosas mòlt graves 
ó molèstas. Aguantar. Toleraré, pa- 
tienter ferre. Supporter^ souffrir^ en- 
durer. Patiré , compartiré. 

AGVA5TAR. Sostcnlr, mantenir alguna cosa 
en lo estat en que se troba , perquè no 
fnja, caiga ó se aflnxe. Aguantar. Sus- 
tinere, coercere, continere. Soutenir, 
maintenir. Sostenere 9 reggere. 

AGUAHTAasE. ▼. r. Afirmarsc ó assegurarse 
per no càurer, tenirse. "Rnerse. Con- 
sistere, casom vitare. Se tenir ferme 
pour ne pas tomber. Reggere, tenersi, 
attenersi, restaré. 

AGVA5TAASE. Contcnirse, reprimirse. Conr 
tenerse. Se cohibere , coptioere , frena- 
ré. Se contenir, se contraindre, se com^' 
mander, s^arreter. Raffrenarsi, fer- 
marsi; 

AGUAR. ▼• a. ant. Fèr aguda la punta ó 
tall de alguna eina ó instrument. Agu- 
zar. Acuere. Aiguiser , rendre aigu, 
plus pointu j phís tranchant. Agutcare. 

AGUARDAD, DA. p. p. de aguaadaa y 
aguardÀrsb. Aguardado. 

AGÜARDAR. ▼. a. Esperar alguna cosa. 
Aguardar. Sperare, spem babere. Esp(^ 
rer. Sperare , avere speranza. 

AGUAEOAR. Espcrar que vingà ó arribe aU 
gana persona. Aguardar. Expectaré, 
praestolari. Attendre. Attendere, spe- 
rare, aspettare. ^ 

AGUARDAESE. ▼. r. Douar temps ó espera. 
Se diu comunament de la que se dóna 
al deutor pera que pague. Aguardar. 
Prorogare diem alieni ad solvendum. 
Donner un terme, un délaL Aspettare, 
indugiare. 

AGUAT, DA. p. p. de aguae. Aguiado. 

AGUAYT. s. m. ant. guarda, hiba, cvi- 

PADO. 



68 AGU 

AGUATT. UaSf'embòscacIa. Aseèhànza^ce' 
lada. Insidue. Embúche, embuicade, 
trébuchet , fri^ge , tromperie. Aggaato, 
trappola, losidia. 

ESTAR B2C AQUAYT. fr. aot. ESTAR AL AGUAIT, 

eo 1' accepció de estar la tropa embos- 
cada, etc. 

AGÜAYÏAMÈNT. s. ro. ant. aguait. 

AGUD , DA. adj. que se aplica à ia pun- 
ta, fil ó tall prim j sntií que tenen al- 
guns instrument», especialment las ar- 
mas de ferro , com ia espasa , ganivet , 
etc. Agudo. Acutus» Pointu , aigu, 
terminé'en poinie tris^ne. Acuto. 

AGUD. met. Se diu del subgècte que es su- 
tíi , perspicas é inseniòs. Agudo* So- 
lertià , ingenu acumme prceditns. Fin > 
deíié^» subtil^ spirüael, ingénieux, Sot- 
tlle, fiuo, scaltro^ 

AGUD. met. Se aplica al ditxo ingeniòs, 
graciós j oportd. Agudo. Facetia. Joli, 
saiüant, d propos, en parlant d'un 
mot. Acuto, piccante. 

AGUD. met. Se aplica al dolor viu y pene- 
trant. Agudo. Vehemens dolor. PeHtí- 
troní, aigu^ vi/j piquant, per^nt^ 
poignant, en parlant de la doxUeur. 
Acuto, vivo, puDgenta. 

AGin). met. Se diu de la malaltia ei^ecuti- 
va , grave j de curta duració. Agudo. 
Acutus , pr^Bceps morbus. Aigu. Acuto. 

AGUD. Se aplica al accent que indica que 
la vocal sòi>re la que esUi col«-locad se 
pronuncia ab mis pausa ó detenció que 
Lasaltras. Agudo. Acntusaccentus. Aigu. 
Acuto. 

AGUDA]\I£NT. adv. mod. Ab agudesa. 
Agudamente. Ingeniosé, argntè-, acu- 
tè. Adroitement ,. spirituellement. Spi- 
ritosamente, vivacemente. 

AGUDESA, s; f. Sutilesa del tall ó punta 
de algunas armas, instruments ó altras 
cosas. Afnideza. Acumen, acies ferri. 
Ftnesse au fil ou de la poinie d'un in^ 
trumeni tranchani, ou d'une arme. 
AcomCiv 

AGUDES i. met. Pèrspicaeía ó vivesa de iu- 
geni. Agudeza. Solertia, acumen inge- 
nu. Fhfocité', p^nétration , esprit. Viva- 
cità, acutezsa, perspicacità. 

AGUDESA, met. Lo ditxo agud. Agudéza. 
Argotía^ facetia. Pointe, sailUe, bon 
mot. Facezia , detto arguto. 

AGUOlSSlM, MA. adj. snp. de agud. 
A^udisimo. Acutissimus. Tris-pointu, 
trcs-aigu. Acutissimo. 



AGUDlSSIMAMÈNT. adv. mod. snp. de 

, AGUDABIÀ5T. Muy agudomente* Peracu- 
tè. lYii^adroiíemenZ , tris^spirituelle^ 
ment. Vivaciasimameate^ argutissima- 
mente. 

AGOERO.'s. m. AUGUBi. 

AGUERRID, DA, adj. Eiercitad en la 
guerra. Aguerrido. Bello expertus. 
jéguerriy accoutumé'à la guerre. Aguer- 
rito , avveuo a' disagi delia guerra. 

ÀGUILA. 8. f. iLIGA. 

AGUILENC, CA. adj. Se diu del nas prim 
T lin poc corvo, semblant al bèede 
1' àligq. AguHeüo. Aquilimis, aduncus 
nasus. Aífuilin: courbé'en bec d*aigle; 
on le dit du nez. Aqoilino.. 

AGUINYAR. V- a. ant. Apuntar ó dirigir 
lo tir de canó., fletxa ó altra arma à 
part determinada. Asestar. Collineare , 
collimarey intendere. Fiser, potFUer, 
mettre en mire: on le dit ordinaire- 
ment des armes à feu. ou de trait. Mi- 
raré, prender di mira. 

AGTJINYAT,DA. p. p. dcAGunitAR. Ases- 
tado. 

AGULLA.. 8. £.. Instrument de ferro, fus- 
. ta ó altra matèria, que acaba en punta 
per lo ua cap, y per lo altre tè un ull 
per ahònt se passa lo Gi , seda ó corda, 
etc, ab que se cus ó broda. Regular- 
ment se anomena, agulla de cusia. 
Asuja. Acus. Aíguiüe* Agp, agu- 
glia. 

AGULLA. Trosset per lo oomii de fil de llau- 
tó , y à veeadas de plata li or en for- 
ma de agulla, ab la diferencia de que 
en lloc del ull tè u» oapsiró. Regular- 
ment se anomena agujxa de. cap. Affi" 
ler. Acicula, acucula. Épingle, Spilia, 
spillo,. spillettOi 

AGULLA. Pòx que tè lo morro llarg j prim 
en f^rma de agulla. Aguja, espeton, 
picudoi Acus, acicuU. AiguUle; poisson. 
Aguglia. 

AGULLA. La pua tendre de un arbre que 
servcx pera empeltar* Pua. Sorculus. 
Greffh ; brancHe d'arbre (p/on cnte sur 
une autre. Marzà, nestaé 

AGULLA. Lo ferro que en los rellotges de 
sol senyala las boras. Aguja y gnómon , 
estilok Goomon^ stiins. AiguiUe ti^hon- 
loge. Ago. 

AGULLA. Lo assenyaladòr en los rellotges 
de corda. Maneeilla, mano, saeta^ 
^aetiUa. Gnomon. AiguiUe de.montre, 
dependule: indexi aiguilie taurnant 



AGU 

air un poini tpd marqúe ks heures, 
ks miiUiies•' A^o, 

àOCULL• Obelisco ó pirinúde. Àguja. Ofae- 
tims. JÜmúüe, obéUgque, pyramide* 
GigSa, obelisco. 
iCOLL Filar oue sosté lo edifici per zl-' 
i:iia)Nirt principal. Machon. Pilar «di* 
fieu fiílcnim^ ex opere lakeritío seu cm?' 
meatitio. Contre^ort , mur, ptiier , 
comre'^cutant. PunteUo. 

iGcuis. pi. Ijo regala que soleo f%T los 
jnMitgiro é las críadas^lels bostals CHand 
fe deipedexen de éllas. ji^leres, Pécu- 
BÍsquam k- ^iatoribns diversoni fiunu- 
b es^nt. J^ingles: pr^ens i/u' on 
Í4mne aujc servantes d*une hoteileríe 
poar ks Services qn^eUes, erU renda, Be^ 
Tcnçgío, maoda. 

AGiius. La canlítat de diuèr qne se se- 
njúk a deanas aenyòras pera los gas* 
ttti del aèomo de la lít^i persona, jil•' 
filtres* iCntttioribiis matrome nobilis 
soorplilHis coosignata pecuDia. ^n- 
fies: ce qu^ordinairemenl dorment les 
mans JL leurs femmes pour leur toileite 
et pour leurs menús plaisirs. Spille. 

AGiUAS.. Joe de uojs, que consistex en 
posar ca£ hn ena agulla de cap en 
terra ó sobre alguna tanla^ procurand 
formar aaa creu: ab la del contrari ^ 
wafínhuà la seva ab la ungla del dit ^os, 
cada ^tepda que li toca; y lo qui pri- 
mer eocreoa gaanja i' agulla al altre. 
JlíUeres, Aciculamm ludus puerilis. 
Jeu d'et/ams atnc des ^nglesi Giuoco 
dcgCspÉi. 

àAUL•LA Oe AMOITAK&AB SOGEAf • L'agulU dc 

cosir més grossa que usan los sastres j 
las doaas. jdguja de verdugado* Acus 
maifina quà sartores et muiieres utan* 
tur. La plus grosse aiguiüe doni se ser- 
tfetU les taíUeurs.. Ago. 
A&ciLA DE ESEXABOAS. La quc scrvcx pera 
ficar tallets de cansalada en la carn dels 
aac^Us à ea altras viandas que se ban 
^ psstír al astb Mechera. Veruculum. 
hadoire. Lardatojo. 

j^fxuk we Esrjttrka. La que usa est oficial 
pen e«sir est&ras , sarrias , etc. ^guja 
e j p u rt era^ Acu» mattis rel storüs as- 
soas^s. Grosse aiguiile doni se servem 
les oumers en sparte. Ago , aguglia; 

àJXELL• DE rka ruAiA. Instrument semblant 
«B h figura à la llansadora de texidòr , 
peré srase lo void en que se posa lo ca- 
nó. Se serrexen de olla Us uonas pera 



AGtJ 69^ 

fir filats, sarrèlis y altr» oosas. Lan^ 
tadera, Radius, Espice.de rta^iette qid 
seri.auxferrunes poúrjkire franges et 
auires ouvr'ages. Ago. 

AeuL•LA Dl fír MrraA. Fil de ferro ó de 
Uautd, de un païm de llarg, que serrex 
pera ièr«aítjas, mitjons j altius cosas 
send>lants, Aguja de hacer media. Acir 
cul» tibíalibus texendis. Aiguiüe à tri'- 
coter,^ Ferro da calse. 

AGVLLA DB GANXO. La dc fil de ferro, que 
tè dòs pontas en f&rma de forquilló , y 
serrex pera assegurar lo pentinat de las 
donas. Horquilla. Acus hircuíssimilis, 

Jufil muliebris coma stabilitur. Aiguiüe 
deux poinies doni se servent les 
femmes pour arranger letals cheveux. 
Forchetta, forcella da capelli. 
àOfüL•LM Ds LA BCSBE DB oàu. LagulU de eap 
mès petita que se conex. A^ler de toca 
de monja.. Acicula parwsima. Carnion. 
SpíUettOé 

AGUia.A^DE MSaSIAR. aut. AGUUJL DK NAVEGAR» 
AGI7U.A DE NATALASSàa Ó DB BISTÀB. Agulla 

llarga y grossa de que se servexen estos 
oficials. Aguja de ensaUnar. Acus cli- 
tellis et cuicitris assuendís. CarreUt, 
grosse aiguiüe àpointe angulaire doni 
se servent les seüiers, etc. Quadrello. 
aGVELA DEL mò»xo. La que las donas ]^r- 
tan en èll, ]r es per lo comú de vidre 
àr plata, ab una boleta de la matèxa 
oiateria en cada un dris àhs extrems. 
Aguja. Griaalis acus. Aigudle de tite. 
Aguglia. 

AGVL&A DE NAVEGAR. NdÚi. FlètXCta dc fct^ 

ro passada per la pedra iman , que po- 
sada en equilibri^ sobre una pua , se gi- 
ra sbmpre cap al nort , y col•locada 
al mitj de la rosa nàutica servex de go- 
bem als navegants pera con^xer lorum- 
bo de* la embarcació; Se anomena tam- 
bé BAÚkULA. Aguja, aguja de marear, 
brújuL•, saeía, saetilla. Acus nàutica. 
Aiguiüe aimantéis, aiguiüe marines 
lame mobile de la boussole. Ago cala- 
mitato. 

AGULLA DB pastòr. Planta annual que tè 
las fullas retalladas^ y fa un fruit 
llarg y prim en ÍÒrma de agulla, ^gu- 
ja, aguja de pastor, aguja de Vémis* 
Scandix. Ai^iiUe^de-berger , bec-de- 
grue. Geranio. 

AGULLA DE PICAR. Se dòns aquest nom à las 
que tenen lo cap de vidre , las cuals re- 
gularment se daran en los coxins de fèv 



70 AGÜ 

puntas. jílfiler con cabecilla de i^idrio, 
que suele cL•\Htrse en los mundiUos. 
Acicnla sic dicta. ÉpingU ordinaire- 
ment de fer ou d'acier avec grosse 
téte de verre dant on se sert dant ks 
caussins pourfaire de la dentèlle, Ago. 
AGULLA Vaquera, agulla de MATALAssàa. 

BUSCAR UNA AGULLA EN UN PALL^H. ff. ab 

aue se expressa lo mòlt difícil que es 
e conseguir alguna cosa. Quitar cru^ 
ces de un pajar, ^thiopem Uvare. JSn- 
treprendre une chose dificiíe^ chercher 
une aiguille dans une boUe de fouu 
Beccarsi i gcti. ' 

AGULLADA. s. f. Lo bastó que en lo 
un cap tè i;na punta de ferro, ab lo 
cual los bovers y llauradors punxan als 
bous ó mulas. Aijaday aguijada, Sti- 
mulus. Bdtoa avec pointe de fer dant 
on se sert pour piquer ou stimuler les 
hceuf* etc. :*aiguÚlMe. Pungolo , pun- 
glglione. 

. AGULLASSA. s. f. aum. de agulla. ^^u- 
jon, Acus grandior. Grosse aiguille. 
Agone. 

AGULLÈR. 8. m. Lo qui fa ó ven aguUas. 
Agujero. Acuum fabricator aút vendi- 
tor. Aiguiüier; celui quifait ou qui 
K*end des aiguilles, Acorajo. 

AGULLA R. La porció de fil , seda , estam ó 
altra matèria semblant filada , que pera 
cusir alguna cosa se passa per lo cos de 
una agulla, fíebra. Filum. Fil, brin, 
aiguiliéb de fil. Agugliata. 

AGULLÈR. ant. Canó en que se posan las 
agullas de cap y de cusir. Alfiletero. 
Tubnlus condendis acubus et aciculis. 
Aiguillér ; élui oà l'on met les ^pingles 
et les aiguilles. A^orajo. 

AGÜLLETA. s. f. dim. de agulla. Agu- 
juela, agujica, agujilL•, agujita. Xci- 
Cula , acucula. Petite aiguille. Aghetto. 

AGULLETÈR. s. m. ant. agullIr, ien la 
primera accepció. 

AGULLÓ, s. m. fibló. 

AGULLÓ. La punta ó extrem punxagud de 
r agullada. Aguijon. Cuspis , spiculum. 
Aiguülade, aiguiilon. StuzziCatojo, pun- 
getto. 

CALCIGAR LO AGULLÓ, fr. mCt. RUt. Obstí- 

narse en resistir à la forsa superior. 
Dar ó tirar coces contra el aguijon. 
Adversus stimulum calcitrare. Regint^ 
her contre lYperon: regimher contre 
V aiguiilon. Contro lo stimolo calcitrare. 
AGÜLLONADA. s. f. ant. Punxada de | 



AHI 

a^lló, fiblada. Aguijonazo. Aealei vel 

stimulí ictus. Coup d'aigtdllon. Pugui- 

mento. 
AGULLONAR, v. a. ant. Punxar ab lo 

agulló. Aguijar, aguijoneàr. Stimula- 
- re, stimulis csedere. Aiguillonner, pr- 

quer avec Vaiguiüon. StuEzícare. 

AGULLONAT, DA. p. p. dc AGULLONAR, ^gui- 

• jado, aguijoneado. 

AGULLONEJAR. v. a. ant. Punxar ab io 
agulló. Aguijar, aguijoneaf. Stimnla*- 
re , stimulis fodere và caedcre. Aigui-- 
Uonner. Stuuicare. 

AGÜLLONEJAT, DA. p. p- de agullo- 
NEJAR. Aguijado, aguijoneado. 

AGUR. s. m. ant. auguri. . 

AGUSIL. 8« m. Ministre inferior de jus- 
tícia , que porta per insígnia uoa vai*a, 
y servcx pera agafar , y altres actes jn^ 
cKcials. Alguacil, cotchete, ministril, sa- 
télite, olguaciL Apparitor, accensus. 
Alguazil^ archer, sergent, shire, huis- 
sier. Birro , sbirro. 

AGUSTINO , NA. adj. Lo religiós ó reli- 
giosa del orde de sant Agustí. Agustina, 
agustiniano. Angustinianus ^ Augiistini 
regui am professus. Aagustin, augus" 
tine, de V ordre de saint Augustin. Fra- 
te delí' ordine di santó Agostino. 

AGUT. s. m. ant. Clau pHit. Clavo pe- 
queho. Clavnlus. Petií clou. Chiodetto. 

AGUTSIL. s. m. agusil. 

AGUYON. s. m. ant. «bló^ 

AGUZAR. V. a. ant. Fèr aguda la punta 
ó tall de alguna arma 6 instrument. 
Aguzar. Acuere. Aiguiser, rendre aigiii 
plus pointu^ plus tranchani. AíElare, 
af^uEzare. 

AGUZAT, DA. p. p. de aoüzar. Agu- 
zado. 

AH. 

AH! interj. de dolor ópena, que equiva 
tf ay! Ah! Ah! heu! Ahï Ah! deh 

AHÍ. adv. t. En lo dia antecedent , im 
mediat al dia en que se parla. Ayer 
Heri. Hier. leri. 

AHI. Poc ha , poc temps fa. Ayer. Nupei 
Hier j il y a peu de temps , dernière 
ment, rétemment. leri, poco fa, d 
Iresco. 

BE AHÍ i AVUY» DE ARÍ ENSA. 

DE AHÍ ENSA. loc. fam. Dàsde lo dia aoK 
cedènt , immediat al dia en que se paí 
h. Desde ayer , de (xyer d Koy , À 



AHÜ 

arer aed, A die h^n^ino. Dèfuís hier• 

Dl ieri. 
AHINA. s. m. terrít. ewi. 
ABUàDA. s. f. La tcq del caball. Re* 

Untho^ reÜnehido. Hinnitit». Hennisse^ 

ïïíftí: cH naiurel du che>HiL Nitrito. 
AHI-IAR. T. n. Formar lo caball la 8è?a 

leti. MHinehar. Htnnire. Hennir. Ni* 

tnrCiaDoHrire. 
AHIR. ^r. t. mL 
àHISSAD, DA. p. p. de ihissab. hado'; 

azsxioàO'i enunscado. 
ABISSAR. T. a. Tirar amunt al^n pes. 

kar. Lerare. Hisser, ,Alf are , issare. 
uissAt. Incitar aU g^Msos pera que em- 

Vestescao. jézuzar , envisean. Canes sti- 

mniare, incitaré. fídUr, exciter. Ais- 

nre, aiixsare, instigaré. 
AHOM. adT. U. Usad ab Terbs de movi- 

méot «gjiiifica i quina PAat, ó A la 

PiSTQUB. Adonde. Qaò, quorsnm. Ott, 

Ove^ aore. 
ABosT. ünd ab Terbs de qnietnt equival 

i D CUAL rARATGE , FH LO CVAL Ó EU QI7B. 

Donde. ÜK, quò.OiV. Oye, dove. 

^ABÒrr BovA? mod. adr. que significa 
ABÒfST TA? jidònde bueno ? dónde hue^- 
no? Qoò? quorsum? Ou aUez-vims? 
Verso dore ? 

AaÒ5T SE TULLA. mod. adv. En eualseyol 
paart. Donde auiera, do quiera. Ubi- 
cnmque, nbms. En quelque lieit que 
ce soà , oà Vmi voudra^pdrtout. Ornn- 
qne, ta ogaí dove. 

DE Asòrr. mod. adv. que denota lo lloc 6 
principi de que re ó se inferex ó de- 
dnex alguna cosa. De donde, Undè. 
D'os. £b doye. 

£D£ ABorr BOVA? mod. adv. que significa 
«r Asòrr te ? ^J>e dónde bueno ? ün- 
dè? ondenam? 2>'oiV s^enez-vous? Onde 



PEB laÒTT. mod. ady. que denota lo pa- 
ratge per lo cual se dlrigex ó encami- 
na aigiuna cosa. Por doiule, Qnà. Par 
^fpar qiiel endroiL Per ove. 
ABO^TTAH. T. a. ant. Aporronar, apro- 
ioaar^ afrontarà Denostar, afrentar, 
CoÉtendià afficere, conyiciari. //i/u- 
rkr^ ouirager. Ingiuriare, oltraggiare. 
AHCVTAT, DA. p. p. de abontar. De- 

no$tado^ afrentado. 
ABI3C s. m. ant. alabit. 
AfiCffi. s. m. ant. augvbi. 
AHUR. Ven de que se usa pera despedir- 
se j eqniyal k i nisu. Agur, ahur. Va- 



AIG 71 

' le 9 salye* Adieu. Addio. 
AHDRT. s. m, begany. 

AI. 

AIDAD , DA. p. p. de aioab. 

AIDAJR. y. a. territ. aivdar. 

AIGLA. s. f. ant. Altoa. 

AIGNELET. s. m. dim. ant. avyellet. 

AIGUA. s. f. Cos líquid y transparent de 
que se forman los mars, rius, fonts , 
etc. Agua. Aqua. Eaii, Acqua. 

ÀiGVA. Farm, Lo licor que se extrau de 
algunas hèrbas, flors j finiits, ó sas 
parts, destil-landlas ab aigua; com ai- 
gua de xicoiras , de rosa , etc. Agua» 
Liquor ex quibusdam olusculís, flori- 
bns 9 aut fructibus distillatus. Eau, Ac- 
qua : liquore acqueo che si caya dali' er- 
be , da' fiori , etc. 

AIGUA i COLL Y PEU AXUT. cxu. fam. ab que 
se reprèn Pafectada ponderació de ca- 
rinyo cuand las obras no corresponen. 
Bien te quiero , bien te quiero , mas no 
te doy mi dinero: mucho os quiero y 
Pedró y no os digo lo medio. 
Te bene , te muítum , te summe dili- 

go, Fauste, 
Nil tamen ex nummis do tibi, Fauste,' 

meis. 
Je vous aime, JuUens de grace^ ren^- 
dezrmoi mon pain. Dare assai pampa- 
ni e poca uya. II perdono di Serumi- 
do : molti baci e pocbi quattrini. 

AIGUA AB y&u. La que se refresca ab esta. 
Agua de nieve* Aqua niye frigescens. 
Eau à la glace: eau rafraSchie avec de 
la neige ou de la glace, Acqua diac- 
cíata. 

AIGUA AMUNT. mod. ady. Contra la cor- 
rent ò curs natural de l'aigua. Agua 
arriba. Adyerso flumine. jí mont : con^ 
tre le courant. Di sopra: 1' insu del 
fiume. 

AIGUA AlTGfiLICA. V. AlfGÉLICA. 

AIGUA AyALL. mo$l. ady. Ab la corrent ó 
cnrs natural de l' aigua. 'Agua abajo. 
Secundo flumine. Avalant : en sidvant 
le courant. Che cala, che discende. 

AIGUA BEVÉiTA. La quc beneex lo sacerdot, 
y senrex pera lo us de la iglesia j dels 
fidels. Ag;ua bendita. Aqua lustralis. 
Eau béhite. Acqua santa, acqua bene- 
detta. 

AIGUA BEVÉITA ! intcrj. teiTÍt. AVE MAHIA ! 
AIGUA BONA PER BfiURER. La qUC UO CS mO- 



72 AIG 

. ila 6 no tè cap mal gust. Agita bebedi^ 
zaj bebedora. Aqua potabilis. Eanbur 
vahle^ potable: on le dit de Veauqui 
est b'onne^ i/ui est destinée à etre hue. 
Acqua da bere. 

JLIGUA DE AGBAS. AGRAS, CB V aCCepció de 

beguda. 

AIGUA DE ViASTAXYAS. fam.. Se dóna aquest 
nom ai xocolate clar. Agua de costar' 
kas. Massa plurímà aquà diiuta yel dis- 
soluta. On le dit du chocoUu trop clair, 
Dicesi delia cioccolatta troppo liquida. 

AIGUA DE GOMA. La en que se ba posad eo ' 
infusió una proporcionada cuantitat de 
goma aràbiga. Ab ella los pintors dexa- 
tan los colors à fi de que tingan major 
consistència y yivacitat. Aguagoma. 
Oummi arabicum aquà dissohitum. Eau 
de gomme, Acqua di gomma. 

AIGUA DE LA REL9A DE UU5GRÍA. LlCÒr clar 

com r aigua que se trau destil-Liod ia 
flor de romaní ab aiguardent. Agua de 
la reina de Hungria• Aqua stillatítia sic 
dicta. Boissonfaite avec lejus du roma-- 
riu et de l' eau devie. Acqua delia re- 
gina. 

AIGUA DE vku. La que proceex de esta 
cuand se desfà per lo calor. Agua de 
meve. Aqua ex nive liquefactà. Eaa de 
neige. Acqua di nere. 

AIGUA DE vÀu. La que cau barrejada ab 
nèu. Agita aieve. Aqua ni ve intermiïta^ 

.. nlvalis. Ferglas, Gelicidio. 

AIGUA DE oLÒa. La que està composta ab 
substancias aromàticas. Agua de clor. 
Aqua odorata , aromàtica. Eau de sen^ 
teur, 'Acqua d' ancioli , acqua concia , 
acqua d' odore. 

AIGUA DE ORDI. Beguda que se fa de est 
^a, semblant à la tisana. ffordiate. Po* 
tio bordeacea. Usane d'orge, Orzata. 

AIGUA DE PLUJA. La quc cau dels núvols. 
Agiía Uusfia , Uovediza* Aqua pluvia j 
pluvialis , coelestis. Eau pL•viale. Acqua 
piovana. 

AIGUA EMBASSADA. Ls quc cstà cstaucada, j 
no tè corrent. Agua muerta. Aqua 
stagnans j pigra. Eau dorniante, Acqua 
morta, acqua stagnante. 

AIGUA ísxTRB CARü Y p^LL. Lo mal anome* 
nad bidropesía. Agua entre cuero y 
carne* Aqua intercus. Eau entre cuir 
et chair, Umore aquatico subcutaneo. 

Aiov^TBRRAOA. AquelU en que los ferrers 
han apagad lo ferro ócèr bruént. Agua 
de herreros. Ferraria aqua. Eau dans 



AIG 
L•ífaeHe en trempe le fer ou Vacier, 
Acqua ferrata: acqua in cui sia stato 
spento ferro infecato. 

AiGUA iii9£R.iL. La que naturalment mana 
traènd en disolució alfiunas substancias 
minerals^ com sals, ferro, etc. Agua 

. mineral. Aqua mineralis. Eau mine- 
rale, Acqua miuerale. 

AIGUA MORTA. AIGUA EMBASSADA. 

AIGUA PASSADA ^ vo MOL MOU. ref. A que se 
dóna à entèndreri que no vénen al cas 
los consells ó reflexions desprès de pas- 
sada la ocasió de haberlos pogud apro- 
fitar. Agua posada no mueïe moUno. 
De praeterltis ne curato. Au passé'^ pas- 
se^ffasse. Se sui passato tUscorri predl- 
45b i a' porri. - 

AIGUA ROS. Licor clar que se extrau de las 
rosas de olor destil-landlas ab aigua. 
Agiui rosada. Aqua rosacea. Eau rose. 
Acqua rosa. 

AIGUA sa. L'aigua dòlsa en que s'hi tira 
alguna porció de sal. Agua saL Aqua 
sali ta, salsa. Eau douce ou l'on a mis 
une portiou de seL Acqua dolce in cui 
si getta del saLe. 

AIGUA TERMAL. La oue à mès de ser mine- 
ral ix calenta del manancial en tòtas las 
estacions del auj. Agua termal. Aqua 
thermalis. Eau thermole. Acqua ter- 
male. 

AIGUA VA. expr. ab que se avisa à los que 
passan per lo carrer, que se va à tirar 
per una finestra ó balcó aigua ó immun- 
dícia. Agua va! Heus, apage, cave: 
aqua è fenestra jacitur. Gare Veaul 
Guarda T acqua. 

AIGUA VIVA. La que raja j corre natural- 
ment. Agua i^ivoj agua de pie. Aqu^i 
viva, profluens. Eau de source, Acqus 
viva , acqua di vena. 

AiGUAs. pi. Las medicinab per bdurer <! 
banyarse. Aguas. Aquas mèdics. Eaia 
méaicinales. Acque medictnali. 

AIGUAS. met. Los visos que fan alganas ro 
has de seda , imitand à la undulació d 
Taigua. Aguas. Colores seríci textili 
uudarum specie descrípti. Ondes. I 

. onde. 

AIGUAS. met. Los visos que fan algiinas pe 
, dras preciòsas. Amtas. Scintillatio gein 
niae. Eaux. A onde. 

AIGUAS. met. Los visos que fan las ploma 
de alguns aucèils. Aguas. Pennarar 
co!ores, undulatd luce scintiUaotei 
Eaux. Ad onde. 



AIG 

mra. met« Los tísos qae fan laf vetas 

' de algaoas fustas traballadas j emlMr- 
DÍisadaSi com la caoba, ia noguera, etc. 
j4giHi5. Ven» aliquorum lignortim ie- 
n^É)nim et gummi linitorum unda- 
na speciem referentes. Ondes. Ad 
esde. 

asíú. Los orïns ó ia orina, jéguas» Urí- 
DL Eau. Acqua , orina. 

MZú nnas. migvàb compostas. 

uGi'is coMroiTAS. Las begndàs que se fan 

. de aijpa, sucre j. del sac de algunas 
fniít», ó de las matèxas fruítas posa- 
L• eo ittfasió , com aigua de taronja , 
delííffló, etc. jéguas conipuesías. Aqua 
sa^Wo V íragum , fructuumque succís 
«dita. Boissons failes avec le jus de 
fidí^s fruiis. Acque acconcie. 

mcis Mijòis T M EirÒRs. Se anómenan ai- 
GCis Kuòas los excrements grossos del 
home, j ME?rÒRS la orina. Jlguas ma* 
ycnsy menoces.JSn^cTetnenUun et uri* 
^Excrónens solides et Utfuides, en 
parkaú, de ceux de Vhomme. Escre- 
oestD, orina , feccia. 

iiGüis msism. Las qae baxan de las 
moBtaijas ò serras. Aguas vertiefUes. 
Aqoz è montibus scatarientes, eram- 
pento. Les eaux de pluie qui descenr» 
d^nt da montagnes. Acque plovane 
vepe&d dalle montagne. 

Acuci5iAin DE AIGUA. fic*. Béorcr aigua 
ab cuh, Imcharcarse de agua. Aqud 
tavgere, Baire beaucoup d'eauj s'inoik' 
dfrPestaaac. GonOaref riempiere Lo 
stomacco d' acqua. 

i^nnií l'aigua* fr. Posaria à la serena. 
SíremsT el agua» Nocturno frigori ali- 
Y^à eiponere. Mettre de - Veau rar 
/raüir au serein. KiníreacàT^i ra£Fred- 
'bn l*acqaa oel sereno. 

UÓ tt cVaAT AB AIGUA BEN ÉTTA. CXpr. mct. 

ib que se ezprèflsa la facilitat del re- 
w 6 oomposicíó de alguna cosa. Eso 
te cura com una telaraàa. Leyi remedio 
iidi^ On le dit.d'un mal auauel il 
otm'i^de remédier. Sara guarito col 
KfBo delia crcMre; è mal da biaoca* 

'^a l'ajgua IXEVA9T DEU uiLs. fr. hm, 
£«Benrse en eomplÜarer ó agradar d 
f^fLBailar el ofua, óbailar el agua 
(àante. Oficiosisnmè altcai assentarí. 
Stwtetíre en quatre pour /aire plaisir à 
ffoelfiun. PaBcer dl finocchio, e far 
ooíae. 

cv L*AttvA iMX làa DB MATi. loc. fam. ab 

TOM. I. 



AIG 65 

que se pondera lo mòlt dentjada que 
es algona cosa. Se usa comunament ab 
lo verb espebar ó desitjar. Como fi agua 

' de majro. Ayidisnmè. Comme Veau 
dons le prtntemps : vii^ement, Come il 
cac io sui maccheroni ; come pioegia ai 
caldi giorni; come il porto a^ naviganti. 

D05AR l'aigua PER amòr DE dèu. ír. fam. 

ruSuRER A BOTS Y k BARRALS. 

EimURSEB TÒT AB AIGUA. fr. ab que se ex- 
pressa que es mòlt copiòsa la pluja ó 
mòlt forta una tempestat. Fenirse el 
cielo abajo ; desgajarse el cielo ó las 
nubes, Nubes in pluviam dissoUi^ copio- 
sum imbrem effundi. Plem/oir à verse. 
Strapiorere , piovere a ciel dirotto. 
ESTAR AIGUA FINS i COLL. fr. mct. Trobarse 
en gran aprèto 6 perill. Estar el agua , 
ó con el agua d la boca, ó hasta la gar- 
Mnta: tener el agua d la garganta: 
verse ó estar con la soga d la gargan- 
ta : tener el lazo d la garganta. In pe-, 
riciílo suauno esse, versari ; grave dis- 
crimen adire. Se trom^r dans un grand 
péhiL Ésser nell' acqua sopra '1 capo, o 
sinó a gola. 
ESTAR ^RTRE DOS AiGUAS. fr. mct. j fsm. Estar 
perplefio en la resolució de alguna cosa 
sense saber que f&rse. Estar entre dos 
aguas. Animo, fluctuaré, baesitare. Na' 
ger .entre deux eaux: étre irr^solu, 
Star fra le due acque. 
ESTAR ràr U5A MAR DE AIGUA. fr. fam. Es- 
tar mòlt suad. Estar hecho un agua, 6 
un pollo de agua, Plurimum sudore 
maaere. Èire tout en eatt^ en sueur, 
Grondante di sudore. 
lÀR AIGUA. fr. Fèr provisió de aigua nna 
embarcació. Hacer aguada. Aquari. 
Faire aiguade. Far acqua : provreder- 
si d' acqua dolce per servigio delia 
nave. 
fIer aigoas. fr. Entrar Taigua en una em- 
barcació per algun forat, escletxa ó 
juntura. Hacer agius. Aquam navim 
per rimas ingredi: navem rimis. fatis-* 
centem aquam accipere. Faire de Veau. 
Far acqua : dicesi delia nave uella qua- 
le per qualche apertura entri l'acqua. 
ràa AIGUAS fr. met. Anar cap per avall ó 
en decadència, anarà m^nos. Ircuesta 
abajo: andar de pif ifuebrado. In per- 
niciem vergere, in praeceps ire. Dé^ 
choir, aller en décadence, Scadere, 
venir in decadenxa. 
ràt aigvas. ít. met. Confòodrerse, no tro^ 

10 



66 AIG 

bar exida eo lo discurs', 6 do saber 
soitar alguna díGcultat. Perder fie\ 
Omniuò caecutire ; addequaque ease im- 
pedítum; alicui haerere aqua. Se con- 
fondre, Àndarsi coUe trombe iiel sacco, 
arreoare. 

pàa AiGUAS. fr. fam. Orioar. Hacer aguas, 
Miugere. ürinen Orinaré. 

GUARDAT DE AIGUA QUE HO GÒBRA Y DB GAT 

QUE 50 MiÒLB. ref. ab que se dóna à eii«^ 
téodrer que las persònas que sembla 
que tèoeu ud geui manso y apacible, 
solen ser més impefuòsas y terribles 
cuand arriban à cnfadarse. Del agua 
mansa me Ubre Dios, que de la recia 
(ó brasfa) me guardaré yo: gudrdttíe 
del agua mansa. Latentem mansueto 
pectore iram avertat Deus : praecipiti et 
apertae ipse obsistam. Prenez garde con- 
tre celui qiu taise, plus què contre ce" 
lui qid gronde. Dei torticoUi non tene 
fidare. 

B^ALAGUAIVYADA L* AIGUA QUE BBU. fr. ob qUC 

se dóna à enténdrer qúe una persona es 

mòlt bèstia ò que no es bona pera res. 

Qué Idstima de pan hahiendo cebada , 
' ó habiendo pajà y cebada ! Vel quam 

potat non est digiius aquà. // n'est bon 
' qu*à manger, Essere una Bucca Tota. 

MALAGUA?fYADA l' AIGUA QUE BEU. fr. ab que 

se reprèn à una persona mandra j que 
fa lo dropo. Reniego de bèstia que en 
invierno tiene siesta. Pigròs, quicum- 
que sint , odio habeo. Manger et dor^ 
mir, voilà ses désirs, Essere uno scan- 
napane, una bocca disutile. 

VO DIQAS DE AQUESTA AIGUA IfO BBUBfi PER 

TÈRBOLA QUE SIA. ref. ab que se dona à 
enténdrer que níngd està llibre de que 
li succeesca lo que d altre. Nadie diga 
de esta agua yo no bebertí, Nemo ab 
aliorum casibus se tutum credat. ^ Qui 
peut se croire à V ahir i des calamités 
d'autrui? Mentre uno ha denti in boc- 
ca , e' non sa quel che gli tocca. 
HO GUANYA l'aigua QUE BBU. fr. que de- 
nota que es mòlt poc pagad lo traball 
de algii. No gana el agua que bebè. 
£re meret parvissimo. // ne gagnepas 
sonpain. Nou guadàgna l' acqua da la» 
rarsi le mani. 

NO TROBAR AIGUA BV LO MAR. fr. No CODSe- 

guir algd lo que es més fócil de lograr. 
No hallar agua en la mar. In mag- 
na rerum copia indigere. II ne trou" 
s^erait point de l^eau à la rivicre. 



AIG 

Affogàr nella bonaccia. 

OFEGARSE AB POCA AIGUA. fr. met. y fftm. 
Aíligirse ò acongoxarse per poca cansa. 
Akogqrse en poca agua, Levibos suc- 
cumbere malis. Se noyer dons un verre 
d'eau, AíFogare in un bicchier d' ac- 
qua, rompersi U collo in nn fil di pa- 
glia, aflfogar ne' mocci. 

PASSAR PER AIGUA. fr. Rentar y ensabonar 
la roba qae ha de anar à la bugada. Ja^ 
bonar , enjabanar, Sapone sordes abs- 
tergere, elnere , dtluere. Sa^on^er, 
nettojrer, Uanchir a^c du savon. In- 
saponare , nettar col sapone. 

Passar per aigua. fr. met Fèr alguna co- 
sa deprèssa , y sense mirar que estiga 
bèn ó mal fèta. Atrabancat. Preprope- 
rè et inconoiunè aliquid facere. Bous- 
iUer^faire à la hdíe, sans se mettre 
en peine si l'on/ait bien ou maL Faré 
a occhío e croce. 

pfiïroRBR l'aigua DE LLUUT. fr. met. y iam. 
Comensar la relació de algun succés per 
lasprimèrascausas ó circunstancias que 
ocorreguèren en l•lL Tomar de fitrds el 
agua. Jxem altè, à oapite, à fonte repe- 
tere. Remonter à la source. Incommin* 
ciar dalsuo bel principio. 

PORTAR, Ó FÈR ATIAR l'aIGUA A SÒ5 llOLI. fr. 

met. que se diu del que solament cul* 
da de sòn interès ó profit. Llescar el 
agua d su moUno. Sibi tantàm consu*- 
lere. Ne penser qufà sol, ne precher 
que pour son saint. Recar o portar 
I' acqua al suo molino. 
POSAR AIGUA AL VI. fr. Aígualir lo tí. Jlf^- 
rar el vino. Aquam cum yino miaoere ^ 
vlnum aquà diluere. Tremper son vin, 
Iniíacquare il vino. 

SEMBLA QUE HO ES PER AIGUA EHTBBBOLia. fr. 

met. Se din del que aparentand sensi^ 
llesa ó innocència oculta lo talent ó ma- 
lícia que no se creja que tingués. JPa- 
rece que no enturbia el agua. Subdo- 
lum, Tafrum esse, oallidum. // n*a pai 
Vair d'y toucher. Far la gatta morta ^ 
o il gattone. 
sÀNSB DIR AIGUA TA. fr. Dict. y fam* qui 
se usa çuand algd ocasiona à altre al-* 
gun dany ó pesar intcmpestivamònt y 
sense prevenció. iSin decir agua ^t^• I\e^ 
peuté, hospite insalutato. Smtdain^ tom 
à cóup, brusquement, ex-abrupto. £x^ 
abruptO) in un tratto, senza pensaré ad 
altro. 

SBR un A COSA TAll CLARA Ó M^S CLAÜA QV| 



AI6 
tjjcHA^ LO soLf etc. fr. cur. 
moi AiGCA jll BtAR. fp. meLDoBav aignna 
coia^ quia te mòlta abiuiíliuicia• Echar 
agaa em. ei mar, llex^ar Una al moníe: 
lUw hierro d Fücayik Nootuas AUie- 
m mitlere» Porter de Veau à la ri^ 
*iíre; faire du bien à qui n'en a fas 
òesmiL• Porlars il carolo a Legoaja. 
ncfcuL tàs AfACAS, ft*. Evacntf la dona 
preojada lo humor que cirouiesL al fe- 
to, lo r AC es un senyài cect de la pfto* 
fobibit del part. Romper laé agaaa. 
I iftiija wòesae.' Sortir les eaux. Far4e 
prime aoque del parto. 

^TEXIl MSSAO FER ' AIGUA. fp. mct. JT fim^ 

c|w« dia de la persona que dóna al- 
gaaa noticia £üsa ó s^od fonam^t. 
2>oér los papelea mojados, Nugaa mar- 
nre. Déhiierde Jaasses noweUes, avan-' 
cer des choses san$ fondement. Esaer 
iofiaocehiato, easer andato a veder pe- 
scaré colla satta. 

ÀlGÜMXrrr. s. m. Pasta forU, traospa- 
réot j apegadíssa, que se fa còuèodlas 
ertrnaiUts de las pèlU, 7 serf ex pera 
instar ana cosa ab altra. Cola. Gluten , 
f^latliuam^ glntinium. CoUe* Colla, 

AIGCADA. s. f. La provisió de aigua que 
se porta en alguna nau. Se usa comú- 
namèot ab lo verb r^a. jàguada, Àqua- 
tio. jíiffiade. Prowisione d' acqua. 

AiGir%^. FimU ho color l(qulJ preparad 
ab algna <fe goma. Aguada. Pigcoen- 
tam ^qaà gammosà dílutom. jéípat" 
reüe: coaieur en détrempe. Acqueralov 

AIGOADÈE. s. m. Lo qui no beu vi. 
Jgaado, abtíemio, Abstemins. jibs^ 
àae , hydrapoíe. Astemio : che non he- 
ve vino. 

AICTAfiia. MESmUE DE AIGÜAS. 

UGCAnàn. Lo qat se ocupa en traginar ai* 
gsia« Aguador. Aquarius, fiímiliaris 
aqas provisor. Porieur d'eau. Colui 
cbe porta delí' acqua. 

MsirinkM. Lo qm ía ó ven begodas gela- 
^. BctiUero, Potionum gelidaram 
eoidítor aat venditor. Limonadier. Ac» 
qoBedratajo. 

AiGCàFORT. s. nt. Lo dcido nítric ano- 
nflaaí asi per l' activitat ab que disol 
la plata y altres mèt^is. Àcido ruiricç, 
a^ta/uérte.- Acidum uitricum. Niiri^ 
ifàez acide du nitre: eauforte. Aoqna 

àlGCAUD, DA. p. p. de aigvaue. Agua- 
do, merado* 



AIG 67 

AICUALID.' adj. Lo que esti plé ò mòlt ple 
de aigua. Aguanoso* Àquosns. Aqueux^ 
abrem^y humide. Acquidoso. 

AIGUALIR. V. a. Barrejar aigua ab vi, 
vinagre 6 altre líoòr. Aguar, merar, 
Aquam cum aliquo liquore miscere; 
aaufi diluere« Mder de l*eau a^ec du 
w'ic Oli aiUre /i^ueur. lanacqnare. 

AIGUA MANS. s. m. L'aigua que servex 
pera rentar las mans. Aguamanos, Aqua 
favandis mauibus. Ueaïu qiti sert pour 
Uw€r les maiiu, Acqua da lavar le manié 

DOVAR AiGUAMAirs. ff. Douar à algü aigua 
ab lo gerro pera rèutarse las mans. Dar 
aguamanos. Aquam aUoendis manibus 
minístrare. Sentir le lai'emain. Dar ac- 
qua col lavamaiie. 

AIGUAMEL. 8. f. L'aigua barrejada ab 
alguna porció de mel. AgtiamieL Hy- 
dromeli, aqua mulsa, meücratum. A^- 
dromeL Idromele. 

AIGUAMOLL, s. m. Lo siti ahònt queda 
alguna porció de aigua detinguda. Agua' 
zcd, Vmsxísi^ÚúAoso^. Marécage fjlaqiie. 
- Laguna^, palude, acquitrino* 

AIGUAMOX. s. m. aiguamoll. 

AIGUANAF. s. i. Licor clar que se extrau 
destil-land la flor de tarotijèr ab aigua. 
Agua de azakar. Citri florís aqua. Nq/i* 
fe. Acqua lanfa , acqua nairfa. 

AIGUAPÒLL. adj. qu^ se aplica al ou que 

. per no tenir grèll no prodnrx poll en- 

caraqué lo cove una lloca. Htiero, Slç^ 

. rilis, infcBcundus, urinus« On le dit des 

mufs qui nont pas ete' fetondés. Uovo 

non gallato. 

TORXARSE AIGUAPÒLL, fr. fam. Frustrarsc lo 
. que se pretenia ó esperaba. SaUr huero; 
hacerse ó s^oh^erse agua de cerrajas. 
Rem evanescere, finistrari. Échouer, 
arriver tout attírement qu*on ne s'y at- 
^ tatdait. Non corrisponaere airespetta- 
tiva ; dare in budella. 

AIGUARDENT, s. m. Licor ésptritòs que 

se extrau per destil-lació del vi y altras 

substanoias. Aguardiente, Liquor ex 

vino dístillatus, aqua vltse. Eaiirde^ie, 

. Acquavite. 

AIGUARDENT ATTissAD. Sc diu dcl que està 
. compost ab anís. Aguardiente anisado. 
Aqua vitae aniso condita. Fenouillette,. 
anisette. Acquavite di anice. 

AIGUARokNT DE CAinTA. ROM. 

AIGVARDkTT DE HOLAKOA. Sc diu dol que Ufi^ 

es anissad. Aguardiente de Holanda. 
' Aqua vlta aniso carens. EauF-de^vie 



68 AIR 

íVHollandé, Acquavite d'Olanda. 

üGUARDànT REFiNAo. Lo primer y més fort 
que se trau de cada olla ó alambí. jíguar• 
dièrUe de cabeza. Vini distiUati para 
purior, purgatissíma. Eau^de^ie deor 
ble, Acqua arzente, acquarzente. 

AIGÜAJRDENTÈR, RA. s. m. y f. Lo qui 
veu aiguardèut. jÉguarderüero, Aqa» 
yxUt venditor. Marchand icau-de-^ie: 
brandevfimer, Ck>lui che va veudendo 
Pacquavíte. 

AIGUARDENTERIA. s. f. La tèoda ahònt 
se ven aiguardent à la menuda. A^aar'- 
denteria. Liquoris ex yino distíllati, seu 
aqua vítae taberna. BoiUique oti lon 
»end de Peau-de^ie en dúaü, Bottega 
ove si vende l'acquavite. 

AIGDAROL. s. m. aiguamoll. 

AIGUARRAS. s. f. L'oli de trementina 
que servex pei*a fèr barnissos y altras 
cosas. jiauarríls, Resinae terebmthinae 
pars purior^) stillatím expressa. Esprít 
de térébenthine. Trenàentiua: liquore 
che esce dal terebinto. 

AIGUAT, s. m. La pluja subtada é impe* 
tuòsa que po sol durar mòlt. Aguacero, 
Nimbus. As^ersey agaste : pluie subite ei 
abondante. Rorescio. 

AIGÜERA. 8. f. Espècie de pica, mès 
llarga que ampla, y no mòlt fòuda, 
ahònt se posan los gibrèlls ó gabadak en 
que se rèntan los plats. I^egadero , 
Jregador, Locus catinorum sordibus 
abstergendis. Dalle, Lavatojo in cucina. 

AIGÜERADA. s. f. Coojunt de plats, cas- 
solas, etc, per rèutar. Loza que fregar, 
G>ngeries catinorum abstergendorum. 
Grand nombre de sfoisselle à éburer. 
Vassellame in quantità da forbire. 

AIRADA. 8. f. Cop de aire; y axí de una 
persiEl•lia, que estand suada se ha posad 
al 9Íre , y li ha pegad un dolor en la es- 
patlla, per eiemple, se diu : ax6 es una 
aiiUda. Aire. Aérís percussió. Mauvais 
ítír: coup d'oir. Colpo d' ària. 

AIRE. 8^ m. Quim. Fldido transparent y 
elàstic, que constituex principalment 
lo que anomenam atmosfera. Aire. Aér. 
-^ir.' Ària, aere. 

AiRi^. ^Vènt. Aire. Ventas. Air, vent. 
Ajria, vento. 

AiBB. Lo tirat ò configuració de la cara. 
Aire. Facies. Air^ mine» Aspetto, volto. 

AIRE. La representació exterior en la cara^ 
de algun efecte intern ; y axí se diu : 
Vho he conegut ab lo airb de la cara. 



AIR 
SemUante. Yultus , aspectua. Air, sem-^ 
bldnt. Ària. 

aire. Garbo, gallardia y gentilesa en la 
persona y accions, com en lo caminar, 
ballaï*, etc. Aire. Éleràntia , decor per- 
sonse. Bon oir. Gentilezxa, garbo, av- 
venenteEza , leggiadria. 

AIRE. met. Primor, gràcia ó perfecció en 
i%r las cosas. Aire. Venustas, concinni- 
tas, elegantia. ^onne grdce. Grazia, 
destrezsa, squisitezza. 

AOE. Mds. Lo temps que se dóna à la tniU 
sica que se canta ó toca. Aire. Modorum 
musicalium mensura. Air^ Ària. 

mkeI intérj. ab que se expressa la estra- 
nyesa ó sorpresa que causa alguna co- 
sa. Caramba! tíml Malepèste. Cospetto. 

aire! interj. que servex pera expressar 
algun enfado. Fajra. Vah. Peste! Pof- 
&r U mondo. 

AniB. interj. ab que se alènta ó excita à 
ei^ecutar alguna cosa pròmptamèot ó ab 
- vigor. Sús. Eja , beus. Courage j éus, 
allons! Orsü. 

aire acaivalad. Se diu del que passa per 
un paratge estret. Aire colado. Per arc- 
ta transiens. Fent coulis. Ària colata. 

AIRE DE TACO. mct. Deseufado, desin voltu- 
ra, desèmbras. Aire de taco. Procaci- 
tas, petulantia. Air ais^: effronlerie. 
Ària di malandrino. 

AIRES HATius. Los dci lloc.0 pais eu que un 
ha nad d s'ha criad. Aires nativos. Na- 
tàlia aura. Air naial. Aría natale. 

A'ïAR Eir LO AIRE. h\ mct. Anar de flux. 
Procede^ de ligero. Levi fnndamento 
duci. A la léjgire, inconsid&ément. 
Pare al bacchio. 

A^AR MOLT EN LO AIRE. fr. ParUnd dels au- 
cèlls volar mòlt ÚU' Remontarse. In su- 
blimé ferri. S^élever, voler fort haut. 
Volaré moito alto. 

CÓRRER AIRE. fr. Bofar ab forsa lo aire. 
Córrer viento. Ventum perflare. Sotif- 
fler f or tement y en parlant du vern. Ti- 
rar vento. 

cRtuRER EN LO AIRE. &. fam. Cuéurer de 
flux , donar crèdit fiicilmènt à lo que s^ 
OU. Creerse del aire. Leviter credere, 
Croire léjgèrement, itre crédule. Berst 
una cosa , ésser levato a cavailo. 

DOïTARSE AIRE. íí*. Fèr ab pròmptitut y di- 
ligència alguna cosa ó caminai* deprèssa, 
Meneane. Properarc, agerc. Se hdtery 
se presser. Affrettarsi, aptcciarsi. 

DÓ^fAT AIRE. fir. ab que algú que porta ék 



coU à altre li diu que no se' camgue 

tiDf. Xò ie cargues, Oaus mihi miiiue. 

AfiUt^, mon pesurU ami, ouje niccombe 

fovf le fctíxm NoQ ti far pesante : sei 

fflorto? 

n w Axu. mod. adv. que te usa pera aig-» 

ioficar qae algiMa cosa se porta ó va 

lèose tocar A terra. En volandas. Per 

aera. £ii i'aír^ A predelline, a predeU 

locoe. 

10 iiif. mod. adT, ab qne se sigaifica 

que on cos estú' penjant j sens descan- 

nr ta altre. JSn el aire, en peso, en 

nio, k terra eleratas, suspensos. En 

l^ér. Fenzolone. 

VKxnL IX» AiKK. fr. met. Proceir contra 

algd per modis qoe se conrertexen en 

propi iíiny,^Mscupir ai cieio. In sui ip- 

sos dainnum altquem ledere. Craeher 

en fair. Tiraré a' saoi colombi j cercar 

£ fingaucclo. 

ma D u> AiaB. fr. met. Estar alguna co- 

a peadèat^ no haberse resolt rea en &r- 

id é èlLa. Estar en el aire. Pendere. 

Èire en suspens , en incertitude. Ésser 

ÍB fane. 

ràt vv Aias que tai^ ia caka. fr. Fèr un 

aire mòlt liret. Córrer aire que carta, ó 

que irfeita. Ventum frigídissimoïn flare. 

Soufííer un vent glaciaL Tiraré un vento 

€reddo&eddo. 

riaa ahe. fr. Impd-tir algd cap à sí lo 

sire sh lo moviment del vano ó altra 

cosa. Hacerse aire, Auras flabel•lo colli- 

gere, veatum fitoere. V6fentement, 

tactian d*éfenler. Farsi venlb. 

CCAKDAB LOS AIBBS. fr. uiet. Scguir à algli 

U veta, acomodarse ó atemperarse al 

sèa geni. Guardar d alguna el aire. Ad 

aíícD^ afbitrium et nutum , totum se 

fifl^ere et accommodare. SepU'er au ca-* 

racStre de quélqoíun. Dar nel genio. 

nkvAa Ó BtUEER AB AIRE ALGUITA COSA. ft. 

Mèafixscla ó béorersela ab delé. Carner 
ò hÀer con ànsia alguna cosa» Avidè 
edere rel btbere. Déforer. Mangiar con 
ap^tito canino. 

vnkui as Aiaes. fr. que se diu de la per* 
sona (|ae ae ba emmalaltid en un lloc j 
psas». ú altre à véurer ai se millora. Mu- 
dar aires a de aires* Ccelum mataré. 
Ougnger Jíair. Cambiar ària. 

riaut lo Amc. fr. Calmar. Echarse el aire.. 
Veatom eedarí* Sapaiier, ianéer, c'es^ 
ser, «a parlant du vent. Cessaré Paria»* 
in AUE. fr* ab que se expressa 



AIR «9 

que es impossible executar ó entifudrer 
alguna cosa. HaUar de ià mar. Hem 
dífficilem taoaere, aggredi. Parier de 
choses impossioies ou incomprélien$ibles. 
Far castelli in ària. 

FARLAR Ev LO AiRB. fr. Parlar vagament^ 
sens fonament ni oportunitat, tíablar al 

- aire. Temeré) inconsultè loqui. Parier 
en Vair, sans fondement, Favellar in 
ària. 

PÉirOHER AB AIRE ALGUNA COSA. fr. met. Su- 

fi*ir ó tolerar ab paciència v constància 
algun dolor, traball ó calamitat. Vèncer., 
£quo animo ferre, toleraré. Souffrir 
avec constaríce. Sofieríre paaientemente^ 
portar in pace. 

rfivDRER LO AIRE. fr. Passcjarse ó posarse 
en algun paratge descubert en que còr- 
ra lo aire. Tomar el aire. Auram cap- 
taré. Prendre Pair, respirer le grand 
air y se promener au grand oir. PigUar 
ària. 

PÉTTDRER LOS AIRES, fr; Estar cn un paratge 
ab lo fi de recobrar la salnd per medi 
de la mudaosa de clima, de aliments, 
ete. Tomar aires. Valetudini indulaere 
coelum mutando. Prendre Pair dans 
quelque Heu pour le rélablissenient de la 
santk Mutar ària. 

PORTAR Eir LO AIRE ALGUNA COSA. fr. Portar- 
ia sens que toque à terra. Llevar en 
peso. Sustinere. Porter eh Pair. Portar 
sospeso. 

^QUE HA VINGUO PER LO AIRE DEL. CEL? fr. ab 

que se reconvé à una persona qne nega 
Iiaber posad una cosa en un puesto^ 
cuand ningii sinó ella ba pogud e^ecu- 
tarho. Lo habrd traide el duende. Hoc, 
ergo, sors paravit, Serait^e l'oem're 
d! un géhie? È stata qui la tregenda^ 
QUEDAR EN LO AIRE. fr. mct. Quèdar sèas 
determinarse òòs à mès persònas que se 
habian juntad pera fèr un tracte. Se 
diu també del matèx tracte. Quedar 
pendiente edgun negocia. Rem tn)udica- 
tam relinquere. Rester en suspens, en 
incertitude. Nou concbiudere, non de- 
ctdere, restar tn bilico. 

QUBDARSB BN LO AIRE. fr. mCt. qUEDARSB EN 

DBJÚr. .V 

TENIR UN AIRX DE ALTRE. fr. ScmblarSC Uft 

. en alguna cosa é altre, com en lo mo- 
do de caminar, en las faccions, etc. 
Darse ó darle un aire d otro. Yultu» 
facie^ formÀ, babitu similem esse ali- 
cui. Avair Pair d'usi autre, avoir queU 



70 'AIS 

•que ressenihlance. Rendereiaria) somU 

gUarC) aricggiare. 

viuflEA DBL AlBM DEL CEL. fr, ab qoC M pOD- 

dèra lo poc que menja alguoa persona. 
Sustentarse del aire. Tenai cibo uti. 
yivré de Pair: martger iris^peu. Pa- 
scerai come U carallo del CíoUç. 

AIREJAD, DA. p. p. de airejabse. ^í- 
reado. 

AIREJARSE. T. r. Estar ó posarse al ai- 
re. Airearse. Auram captaré. Se mettre 
aa grand oir, prendre V air. Pigliar 
ària. 

•Aip.ET. 8. m. dim. de aiee. jéireciUo, ai-^ 
recito, aireeico, Veatulus. Dimin, d^air. 
Ventollno, venterello, veoticelLo. 

AIRÒS t A. adj. que se aplica al lloc eq 
que h'l fa mòlt aire. Airoso. Locus ven- 
to patens. Mre': venleux. Arioao,,ven- 
toso. 

AiRÒs. met. Lo que tè mòlt aire, garbo ó 
gallardia. Airoso. Elegans, venustus. 
Bien toitrruí, hiàn débouplií, bien fait, 
de belle taille, qui a de la grdce àans 
ses manières. Gentile , svelto , elegante. 

AIRÒS. met. Se diu del que ix de algun 
assumpte ó negoci felismèut. Se usa co- 
munmènt ab to verb <{uedàr. Airoso. 
Summa cum laude rem assec utus. On 
le dit de celui qid se tire bien d 'affaire , 
qui reUssit. Questo addiettlvo s' accop- 

E'acol verbo quedar^ e. significa Tenir 
me o fatto, riuscire, cararsi d' impic- 
cio. 

AFRÒSAMÈNT. adv. mod. Ab aire, gar* 

- bo ó gentilesa. Airosamente. Elegàn* 
ter. Gentiment, jolimentj Mgammenty 
noblement. Gentilmente , vagameote , 
ottimamente. 

AIROT. s. m. Aire ó vèo I molest. Aire 
molesto. Aér molestus. Air importun» 
Ària spiacevole, nojosa, molesta, im- 
portuna. 

AISE d AIZE. s. f. ant. commodctat, es- 
PAv, líLoc, TÍfcjiw, oPoaTüjrrrAT. 

AISLAD , DA. p. p. de aislar. Aislado. 

AisLAD. adj. met. que se diu de lo que se 
troba sol ó retirad. Aislado. Interclu- 
sus. Isol^y seid, soparé. Isolato. 

AISLAR. Y. a. Rodejar ó circuir de aigua 
per tòtas parts algun slti ó lloc. AiUar. 
Aqud intercludere, obsidere. IsoUr , 
entourer d*eau. Circondar da acqua. 

AisLAE. Dèxar algun edifiei sol , de mbdo 

' que no oonfiíie ab altre per cap costat. 
Aislar. íldificium cxtruere ab alüs se- 



AJA 
cbisum. Isoler» faire qu^fuU chóie ne 
tienne pas à une autre. Staccar da tut- 
te le bande. 

AIUSTAR. ▼, a. ant. j^xtar, coirGAfiGAit. 

AIÜSTAD, DA. p. p. de aiustae. 

AJ. 

AJAD, DA. p. p. de aja*. 

AJAGÜD, DA. p. p. de ajauaer y a/1u- 
RBESE. Tendido: echado^ recostado^ 
$umbado; encamado. 

AíAovD. adj. que. se aplica als sembrads 
cuand per causa de la plujai vent, etc. 
estan caíguds uns sobre altres. Acanui- 
do, Vl veutorum aut pluri» jacefis, 
prostratus. Couché', en parlant dés hles, 
rÍM chanvre, du lin^ éiCi que le vent 
ou la pluie ont coacliú. Abbattuto , ai- 
lettato, abbassato o npianato a terra. 

AJAR. V. a. territ. abastae, eu^la prime- 
ra accepció. 

AJASSAD , DA. p. p. de ajassarsp. Echa- 
do 9 tendido ; encamado* 

AJASSARSE. V. r. vulg. Ticarse sobre la 
palla, llit, ete., pera dormir. ó descan- 
sar. Echarse d la larga, tejtderse, Re^ 
cubare. S'éíendre^ se coucher tout de 
son long. Disténdersi, sdrajarsí. 

AJASSARSE. Ajàurerse lo cap de bestiar en 
lo jas, ó en lo lloc ahònt descansa. £n- 
caniarse. In cubili decumbère. Se reti^ 
fer dans son gíte^ en parland des ani- 
maux. Gíacersi. 

AJAURER. T. a. Abaxar alguna cosa qtie 
estaba dreta. Tem/er. Estendere. Éten- 
dre. Abbassare, spianare a terra. 

ajàurerse. y. r. Tirarse sobre un llit ^ ca- 
napè, ètc. , pera dormir 6 descansar. 
Echarse, tenderse, recosiarse, ium• 
harse. Recubere. Se coucher*. Sdrajarsí, 
mettersi a giacere, andarei a dormiré. 

ajíurerse. Ficarse al llit per malalt. £n^ 
camarse ; caér en cama ó en la canta. 
Recubere ob cgritudinpmi S'aliter , se 
coucher , se mettre au lit pòur catise de 
maladie. Coricarsi, mettersi a letto. 

a^íurbrs'bi. fr. met. No poder oumpHr ab 
la obligació de son empleo. Acodiilar 
con la carga. Oneri succuitibere. I^iirr 
sous lefardeau: ne pouxpoir rempiir ies 
de/oirs de son úat. Non esAer da tasito. 

AjivRBRs'Hr. fr. met. y fam. adormcrib , eo 
1' accepció de descutdarse, etc. 

AJÍuafiRs*Ri. fr. met. y fam. Passar per Í0| 
que vol altra persona. Posar por cUa. 



AlC 
Aecipere condítionem. Se conformer. 
CoBTeDÍrsi, dirsi, a&ra, easer cou- 

ÀlÒCÀD, DA. p. p. de ajAcarie. Reco^ 

AJÒCABSE. T. r. abaiabsb. 

uòcüsc. AJUPI asB. 

ijgcABfE. Aaérsen à jòc las gailtnas j al- 
tra aacèUs. Reeogerse. In g^isaríum 
se recipere. Se retirer dans scn gtte ou 
d/ms um nid , en parlant des vdatiks, 
Albergarsi. 

AJÒGASSAD, DA. adj. que se aplica à 
la persòoa ó animal qne jaga, salta j 
Inincsi ab firecuencia. Jugúeion, reto- 
zm^ retazador. Lascivus, lasciviens. 
Fdàa-e, bondissant, Schersevolei gío- 
CQso, fisterolef gíotíalone. 

AJOXfOLÍ. 8. m. ALEGRIA. 

A/OAXAIL ▼. a. aot. Senyalar dia. Senar 
iar ófijor dia* Diem d.icere , indicere. 
AjQumer• Citaré. 

AJORNAT, DA. p. p. de AioaRAa. Sena^ 
ladúffijado, 

AJUDA. s. f. Socorro, fayòr. Ayuda. 
Adjnmeatom, £aivor, juvamen, jiÍTa- 
raentvm, adjutorium. jiide, secaurs. 
Ajato, aita , soccorso. 

ixcDA. La cosa que senrex per ajadar. 
Jfuda. AdjatoríniD. j^ide^ secours» 
A^otamiato. 

AnniA^ Serfkial, medicamèot bèo conegud 

que senrei pera descarregar y netejar 

lo reotie. Ayuda. Cljster , clysterium. 

La*fememi, cfystère, Serriziale, cristeo. 

ixcDA. aat. nanccA. 

AjroLA. Bofeta ó cosa semblant ab np ca- 
Booet ea lo forad , que servex pera do> 
Bar serricials. Mangueta. Cljsteríum. 
Seringue. Sciringa , scUinga. 

AJTDA na címjju.. s. m. Lo' criad destinad 
pera afeitar, pentinar -j vestir d son 
amo. Ayuda de cdmara. Servus à cu- 
bícalo , cofaicnlarías. Valéi de chambre. 
Cameriere. 

kJCM ne CAMARA DEL Ràf. Criad que ser- 
vti en la cimara del rèy per ajudar à 
^eïéilo j altras cosas. jfyuda de cd- 
aw» del rey. Regu cubicularlus. Va^ 
Ift de chambre du roL Gameríere re- 
gió. 
AJti>A oc COST. s. f. Lo socorro en diner 
rpe «e tol donar A més del salari asse- 
Bjaiad al snbg^cte que eiercex algun 
eapleo. Ayuda de costa. Mercedula. 
Graiification. Soprappiu. 



AJtJ TI 

AJUDA DE ORATORI, s. m. Lo clcTgoe que en 
los oratoris de la casa real fa de sagris- 
td. Ayuda de óratorio. Domús augustos 
sacrorum custos. Sacristain de Vora-- 
toire du roi, Sagrestano nell' oratorio 
del re. 
AB AJUDA DE VERI1VS. loc. £iim. Ab lo au- 
iíli de altre ó altres. Con ayuda de ve^ 
cinos. NoD sine aUerius operà. Avec le 
secours des autres. Coll' altrui soc- 
corso. 

VO HABER ME9ESTBR AJUDAS. fr. fam. NO NE^ 
CBSSITAR DE ACÒLfr. 

AJUDAD, DA. p. p. de ajudar y aju- 
DARSE. Ayudado, 

AJUDAR. ▼. a. Donar ajuda , auüH. Ayu- 
dar. AdjuTare, opitularí. Aider, se~ 
courir. Ajutare, soccorrere, favorire, 
concorrekv. 

AJUDARSE. ▼. r. Fèr los medis pera conse- 
guir alguna cosa. Ayudarse, Sibi con- 
sulere. Prendre, chercher les moyens 
con^enables , /aire les dànarches n6- 
cessaires pour parvenir à queUfue but. 
Procuraré di ottenere. 

AJUDARSE. ant. VALERSE. 

AJUDAR i aè MORIR. fr. Auiüiar al morí- 
bundo. Agonizar; ayudar d bien rno^ 
rir. In e^itremo agone laboranti pios 
aíTectus inspiraré. Aider un morïbond à 
bien mourir. Dar lo ajuto spiritnale al 
moribondo. 

Aji^DAT QVB T'AJUDARfi. rcf. qttc cnsenva 
que un no se ba de refiar enterament ael 
éiTÒr de altre, sinó que ha de lèr ca- 
da bo de sa part lo que pnga pera con- 
seguir lo fi qne se proposa. Ayúdate, 
y ayudarte he, Nitere; nitentem, qua 
fas erit, ipíse juvabo. Aide~íoí, Didu 
t'aidera. Ajutati , e Iddio t' ajuterà. . 

AJUNTAD, DA. p. p. de ajuntar y 

AJUNTARSE. Acoplodò» 

AJUNTAMENT, s. m. La corporació com- 
posta del corregidor ó alcaldes y dels 
regidors , que gobernan una població. 
Ayuntamienio. Congressos , senatus, 
coetiis. MunicipaUt^. Municipalità ^ con- 
siglio, comune.- 

•AjÜNTAnèRT. ant. JUNTURA. 
AJUNTAMENT. RUt. ACTE CARNAL. 

AJUNTAR. V. a. juntar. 

AJUNTAR. En alguns oficis meeànícb ajustar, 
unir, fèr venir bé las pèssas que èn- 
tran en una obra. Acoplar, Aptò copu*- 
lare. Assembler, joinare. Cooginngere, 
uniré. 



72 AJÜ 

UUrrTABSE y. r. JXniTARSE. 

AJüNYlR-v. a. ant. justae, 

AJUPID,DA. p. p. de ajupirse. Agw 

- chado-» 

AJUPIRSE. V. r. Inclinar mòlt lo cos en- 
vers la terra. Agacharse. Sese cunra- 
re. S^accroupir, se tapir. Acquattarsi. 

AJUST. 8. m. Conveni f concert. -4/i«/tf, 
ajustamiento• Gonventio, pactío. CoiX" 
trot , composüiony dnrangement, accard, 
pacte, Acconcio) accordo. 

AJUST. ant. JUlfTA, cp5GRks. 

VAL Mfes iTlf DOlJbTT AJUST QUE LO MILLÒR 

PL^T. ret que ensenya que se denen 
evitar los plets, encaraqué sia ab algu-^^ 
ua pèrdua, per la contingència que hi 
ha de no guany arlos, y la certitut dels 
gastos que portan. Mas vale mal ajus-^ 
te que buen pleilo: mas vçde mala a\^e- 
nencia que hueka sentencia. Praestat 
coacordialite. Pax vel injusta utilior 
est quàm justissimum bellum. Un mau" 
va» accomodemeni yaui mieux qu*un 
bon procés. La miglior lite nou vale 
quanto il mal acconcio. 

AJUSTAD, DA. p. p. de ajustar y ajus- 
TARSE. Ajusttsdoi entornado; empare^ 
jado; iguaiado. 

AJUSTAD. adj. J^ist, recte; y ax{ se diu: 
fíilano té la conciencia ajustada. Jjus^ 
tado. Integer, rectus. . /i/</e > droit, 
^quitaMe. Giusto, debito, retto. 

AJUSTADAMENT, adv. mod. Igual y ca- 
balmènt, conforme à lo just. Ajustada- 
mente. £x ^uo et bono, apposttè. 
Justement , conforménent à ce qui est 
juHe et raisonnable. Giustamente > pre- 
cisamente, a dovere.. 

-AlUSTADIS) SA. adj. ant. arreplegaois. 

AJUSTADtSSlM, MA. adj. sup. de ajvs- 
tad. Ajustadisimo. Valdè integer, rec- 
tus. Très-juste, drotí. CouTcneYolissimo, 
giustissimo, assai retto. 

AJUSTAMENT, s. m. ant. ajust. 

AjtMTMièirr. ant. acte carttal. 

AjusraiiàifT de FRurrs. ant. g arbora. 

AJUSTAR. V. a. Arreglar i lo just alguna 
cosa, com la vida, las accions, etc' 
Ajustar, Ad equum et bouum quid* 
quam conformaré : temperatis modera- 
tisque moribus vivere. R^gler, confor^ 
mer à la regle. Regolare, condurre, 
dirigere, governaré, reggere. 

ajustar. Igualar una cosa xb altra 9 arre- 
glaria 6 acomodaria al vuid ó lloc en 
que ha de servir. Ajustar, Reia rei ap- 



AJÜ 
tare. Ajuster, assortir, proportionneí 

' egaliser, accorder, fcUre cadrer, oda}. 
ter, conformer, Accomodare, accoc 
ciare, oonfarsi. 

AJUSTAR. Concertar, capitular, concorde 
alguna cosa, com lo casament , la paí 
las diferencias ò plets. Ajustar, De 1 
aliqua convenire. TraUer, arrange. 
accommoder. Ordinare, disporre, adal 
tare, aggiustare. 
^ AJUSTAR. Concertar lo preu de alguna cr 
sa. Ajustar. Pretium pacbci , ae preti 

. convenire. Marchander , faire leprL 
convenir du prix de quelque c1u>$ 
Chieder il prezso , far mercato. 

AJU5TAR. Girar la porta ó la finestra <1( 
xandla mitj tancada. Entomar. Verter* 
versaré. Tourner une porte, unefm 
tre. Socchiudere. 

AJUSTAR. Tancar la porta ó la finestra, p< 
ro sense girar la clau ó posar los ba 
dons, etc. Emparejar, Claudere. Pou 
ser une porte ,'une fenitre. Chiudere. 

AJUSTAR, ant. JUNTAR. 

AjusTARSE. V. r. Fèr al|(un ajust ó conTec 

Ajustarse, De re aliqua convenire : p 
. cvsKA.Saccorder, traiter, con^enir^fai 

un accord, Accordarsi , passarsela d*a< 

cordo. 
AjirsTARSE. Convenirse sobre lo salari ó e 

tipendi de algun traball , servey , et 
. Igualarse. De mercede convenire. Co\ 

venir d'un salaire pour sontravaiL Co 

venire. 
AJUSTARSE. Formar, alguns una espècie 

companyia pera fèr alguna empresa 
• negoci. Igualàrse. Se colligare, com 

nire. Saccorder , se Uguer, s'associ 

Associarsi, far società. 

AJUSTARSE. ant. JUÜTARSE, UVIRSE. 

AJUSTAR ak ó MAL. fr. EucRxarso bè ó n 
lo que se tanca ó se unex. Tener buei 
mal ajuste. Bene , aut malè jungi , coi 
paginari. Ètre bon ou mauvais l'ajup 
ment. Incastrare bene o male. | 

AJUSTICIAD, DA. p. p. de Ajusiia 
Ajusticiado. 

AJUSTICIAR. V. a. Castigar al reo ab ] 
na de mort. Ajusticiar. Capitls sup| 
cio afiícere. Exécuter, supplicier, ju\ 
cier, faire justice : punir de mort 
criminet, Giustíziare. 

AJUTAR. V. a. ant. ajudar. 



ALA 

AL• 

àL Contracció del article u> ab la prepo- 
sició 1. jA, íraD. Au. Al, aUo. 
ÀLi s. f . Part del cos dels aacèUs é in- 
icies, de que se senrexen pera volar. 
Éa. Ala, penna. Aüe. Ala, ale. 
iu. La de gallina, capó ó altre aucèll, plo- 
mada. Mon. Ala implumis. Aïíe saru 
fkme. Ala. 
iu. Lo conjunt de espinas mès ó ménos 
doras, col-locadas en fila y unidas ab 
nua membrana que tenen fos pèxos en 
U esquena, ventre, costats y ena, y ab 
las cnals se ajudan pera naaar. Alela. 
Piasa,ala. Nageoire: aüeton de poi's- 
son, Aletta , pinna de' pesci. 
Ui. Filera ó fiU. Ala, Series , ordo. fíaie, 
fiu. Füa. 
AU. MSic. La part de tropa qne cubrex 
lo centro del ei^ércit per cualsevol dels 
fc costats. Ala. AU, cornu exercitús-. 
Júe. Ala, como delí' esercito. 
lli. £a lo sombrèro la part que rodeja la 
copa. AL•. Galerí al». AUe du chapeau. 
Ala d<4 cappello. 
iLi. Lo declivi ó pendent de una monta- 
Dja ó de una altura per sos costats. 
ComuBmènt se diu ala de montatiya. 
Lxdera. Clivus , declivia montis. PeiUe 
^une mmiagne, Pendice, declivio, 
peodio. 
AijL. La part de la teulada que ix fora de 
la pared pera desviar de ella l'aigua de 
pln^ Comunaraeot se diu ala db teu- 
ukDk. Aleró. Suggrnnda. A\;anl^toit, 
a^fent y subgrode : saillie d*un toit sur 
L• rue. Grooda. 
èla! iaterj. qne servex pera expressar al- 
pm eo&do. Vaya. Hui. Sorte d^irUer- 
fection qui lertpour marquer le dégoút: 
malepeste. Oibo , diacine. 
AL&, AUL. interj. ab que se alènta, excita 
ó mou à algú à eiecutar alguna cosa 
promptamèot ó ab vigor. Ea, sus, t'O- 
mo$, Eja, age."*Sií5^ hon, couraee. Su, su. 
UAS. pi. met. Llibertat, atreviment que 
te dgii confiad en lo cartnjo ó protec- 
éé & alguna persona de autoritat. Alns. 
Andacia , temerària fiducia. Enconrage- 
m^ni^ liberl^tpie donne la protection, 
ramitié', le pouvoir , etc. Audàcia , ar- 
díiv. 
A1.Í&. Ndui. \e\9s pètitas que se anjade- 
xen i a'itras mès grans en temps de cal- 

TOM. I. 



ALA 81 

ma. Alàs. Parva vela majoribus super- 
posita, qutbus meliús venti navem im- 
pellant. Bonnettes: petites voiles ajou^^ 
tées à de grandes, Colteilacci. 
ALAS DEL com. Dos roccpticnlos membranò- 
sos y musculosos apenads à la basa del 
cor, j arrimada un à altre. Lo de la part 
dreta reb la sang de las venas cavas , y 
lo de la esquerra la de las venas que los 
anatomies anomenan pulmonabs. Alàs 
del corazon, aurícidas. Cordis ventrí- 
culi. OreilUttes du cceur, Auricole del 
cuore. 

CAIGUD DE ALAS. ALABAX. 

ciUBER 1 ALGÚ LAS ALAS DEL COR. fi*, mct. 

Desmajar, £iltar lo animo j constància 
en algun contratemps ó adversitat. Coet- 
sele d alguno las atas del corazon. Ani- 
mo deficere, linqui. Perdre courage. 
Scoraggiarsi. 
D05AB ALAS. fr. mct. Douar animo ó con- 
fiansa à algü perquè se atrevesea à fèr 
alguna cosa. Dar alas. Animúm àddere. 
Encourager. Ginnger legne al fuoco. 

rifeR A5AR LAS ALAS. fr. MóurCr frcCUCOt- 

ment las alas ab violència y sens posar- 
se à volar. Aletear. Alas quatere, mo- 
titare, concutere, jactare. Battre des 
ailes avec force , sans rompre Fair. Di- 
menar le ali. 
rkR CAURER LAS ALAS. fr. mct. Fèr pérdrer 
la confiansa , desanimar. Cortar ó que^ 
brar las alas. Conatus refringere, ex- 
animarc. Décourager. Scerare. 
SER TocAD DE l'ala. fr. mct. y fam. Ser afi- 
cionad à aquella cosa de que se parla. 
Ser tentado de la hoja. Aliqua re cap- 
tum, allectum esse. Ètre affectionné, 
attaché: Aver a cuore, audar a sangue, 
a genio. 
TALLAR LAS ALAS. fr. nict. Dctcnlr los pro- 
grèssos de algd en lo que pretén , in- 
tenta ó executa. Cortar los vicelos. Ob- 
sistere alicui. Couper les ailes. Trencar 
il volo. 
ALA. s. m. Lo gj» que nax de la unió del 
de presa ab la mastina. Es corpulent y 
fort , tè lo cap gros , las aurellas caigu- 
das, lo morro rom y arremangad, la 
cua llarga y lo pel curt y suau. Alano. 
Molossus. Alain, alan, dogue. Alano. 
ALÀ. Veu érabe qne significa dbu. Aid. 
Nomcn quomabometaui Deum appellant. 
Alhh. Ala. 
AL ABAD, DA. p. p. de alabar y alabar* 
SE. Alabado. 

II 



82 ALA 

ALABADtSSlM , MA. adj. sup.de almjuj}. 
jélabadísimo, Yaldè laudatus , laadatU- 
simus. Trcs'lou^, Lodatíssimo. 

ALÀBADÒR, RA. s. m. y f. Lo qui ala- 
ba, jilàbador, Laudator. Loueur, loua/i'- 
gcur, proneur, Lodatore. 

ALABANSA« s. f. L'acció y efècte de ala- 
bar. Alabanza» Laus. Èíog€, louange, 
Lode, ioda^ lodameoto. 

TTMPua k ALGÚ DE ALABA5SAS. ír. AUbarlo 
mòltíssim. Llenar d alguno de aiaòan- 
zas. Laudibufl ad coelum usque extoUe- 
re. Donner beaucoup de louanges. Bur- 
banzare. 

ALABAR. V. a. Elogiar , celebrar ab pa-> 
raulas. jilabar, Laudare. Louer, vanter, 
proner. Lodare^ celebraré , encomiare. 

ALABAR5E. Y. r. Jactarsc ó vanagloriarse. 
Jlabarse. Gloriari, jactare sese. Se 
varUer, se glorifier» sejlatter, s^applau- 
dir. Vautarsi, millantarsi. 

COM 5B alaba! loc. fam. ab que se repreo 
als que acostumaD elogiar j ponderar 
las sevas propias cosas. Como e? viva no 
faltarà quien le alabe. Si nemo laudet, 
se ipsojn , dum vita suppetat, altrò lau- 
dabit. // n*a pas hesoin de prSneur. 
Maogia carne di allodola. 

VO SEIC ALABARÀ, Ó IfO TEN ALABARÀS. CXpr. 

ab que se ameoassa i la persona que ha 
isomes.rigun excés ó dolenteria , donaud 
ú enténdrer que tindrà lo càstig que 
merex. No se ira alabando, ó no te 
iràs alabando. Non impune feret , Tel 
feres. // trouvera son compte : il le 
patern. Non sene riderà; legherommela ] 
nel dito. 
TBif POTS B^N ALABAR, cxpr. írón. ab que se 
fa burla dels que se ranaglorian de ha- 
ber fèt cosas de poca entitat ó impor- 
tància. Aldbate poüa (fue has puesto un 
huevo,y ese huero. Egregium profectò 
factum. Expression ironitfue contin ce^ 
L•l qui se vante d'avoirfait de très-fe- 
tites clioses. Bella prodezza! 
ALABARDA. s. f. Arma ofensiva , que 
consta de un bastó de sis à set peus de 
llargària , y de un ferro , que va dismi- 
uuind fins acabar en punta, de dòs 
palms de llarg y de dòs dits de ample d 
poca diferencia , col-locad en un de sòs 
extrems. En aquest ferro bi ha una es* 
pecie de ganiveta plana atravessada y de 
dòs talls , que tè una punta aguda en un 
costat, y la figura de una mitxa lluna . 
en lo altre. Alaharda» Hasta ancipíti { 



ALA 
ferro per cuspidem transverso iustruc- 
ta. ffalleharde' Labarda , alabarda, asta. 
ALABARüÈR. s. m. Lo soldad que usa de 
alabarda, y pertany à una de las com<» 
panyías de la guardià del rèy. jilahoT' 
dero. Hastatus. HaUebardier. Alabar* 
diere, laiuso. 
ALABASTRE, s. m. Pedra de guix, per 
lo comú blanca, poc dura, transparent, 
fibrosa y trencadissa. Alabastro. Ala- 
bastrites. Àlbàtre, Alabastro. 
ALABASTRE oRiBTTAL. Pèdia uu poc trans- 
parent y mès dura que lo marbre. Ne 
ni ha de blanc y de varios colors. jÉUt" 
bastro oriental. Alabastrites oríentalis. 
Alhdtre : pierre de la naturedu marbre^ 
maisplus transparente. Alabastro: spe- 
zie di marmo biancbissimo e trasparente. 
ALABAX. adj. que se aplica al sombrèro 
que tè las alas caigudas. AUcaido. De- 
missus alis. Àvec les aties abattues. G>U 
le alí cadute. 
ALABAX. met. y fam. Dèbil y flac de forsas 
per la mòlta edat ó per alguna indlspo- 
aictó. AUcaido. Gracills. Faihle, abat tu, 
dMle. Fievole, debole. 
ALABAX. met. y fam. Se aplica à la pex^na 
que ha caigtid de sòn estat de opulència 
ó poder. AUcaido. Viribus aut fortuna 
dejectus. Déchu d!un úai fiorissant. 
Conquiso. 
ALACAYET. s. m. dim. de alacayo. La^ 
cayuelo. Pedisequus tener vel imberbus. 
Petit laquais , laqueton. Lacchettino. 
ALACAYO. s. m. Criad de llibrea, que 
principalment se ocupa en seguir à lo 
sèu amo à peu, i caball ó en la trasèra 
del cotxe. Lacayo. Pedisequus. Laquiiis: 
valet de livréè qui suit son maítre. Lac- 
chè. 
ALACRAN. 8. m. ant. Pèx. escórpora. 
ALAD, DA. adj. Lo que tè alas. Alado. 
Alatus , pennatus , allger. Ailé': qui u 
des ailes* Alato. 
ALADA. 8. f. Formiga ab alas. Ahul^, 
alaica, Formica alata. Fourmi alée. For- 
mica alata. 
ALADàR. f. m. anl. Lo conjunt de ca-> 
Ik'Us que està als costats del cap, y 
cau sobre los polsos. Aladar. Ca pilli 
temporum. Faces , ailes-de^igean : 
cJieveux qui tombeni sur les tetnp^s» 
Lendini. 
ALADERN. s. m. Arbre, lladbrn. 
ALADILLA. s. f. Ferro de dòs peus de 
llarg y de cuatre pulgadas de ample A 



ALA 
poca diferencia, que se encaxa eo Ió 
Tuid de la pedra saperiòr àd molí, & 
!a caal dona moTuaéat per medi del 
ciAferro que se introdaex en èU. Pa- 
idkifirro. Fevmm rotatUe qao suDeriut 
aofamm aaton nititur. Espice de pel•- 
k de fer dons les moulins à eau» Spe^ 
ée dl paletta di ferra. 

ILVDRE. s. m. ant. arada. 

lL•\DROC a. m. terrít. SABStafíx. 

ALiFAYA. a. f. Espècie de tela 6 texid 
que atttigoamèat se &ya de cotó, y 
BMNieraamèot de seda. An/o^aya* Tela 
^jpino filo olim contexta, naac se- 
rioo. Satie d'étoffe. Stofia altrevoUie di 
cotloiie ed ora ox seta che si usa oeüe 
Aadahiaie. 

AUGOTAYAA. r. o..aDt. ju)V&Aa. 

hlAik. u f. Gaalserol moble 6 ad&rao 
pceeÍMy j ea sentit metafi^c sigaifica 
caalaevol possessió de mòlt valor y es- 
üaia. júhaja, Id omne quod prelioaum 
est, et omamenti, fortasse etiam sujpeU 
lecúls aorniae continetur. J^c/ou. Gioja, 
arredo, «ojello. 

(fcníL ALAialexpr. iróo. oue se apUoa al 
sahgède picaro ó ricios, y també al 
qee ei astot, sagas y tniTès* Buéna 
alha§s, Non magno pretio pemnntandus. 
Batme fnice, kon drüle* Buoiia laaa , ca- 
pitaloBe. 

ALAJAB, BÀ. p. p« de aluai. JÜhajado. 

AIAJASL v. a. Adortiar ab alajas. Jiha^ 
/or. PMboií attpeUtfctile omare, para- 
ré. GamíTj meubier, emnéeubUr, Ar- 
redacv, gu^nifè* 

ALAflCTA. s. f. dim. de alaja. JOkajue^ 
la, Csepondia. 'Peíü bijou. ArredinOb 

ALAMÀ&A. a. f. Trensilla ó cordó de se- 
da ab au botó al an cap y un traa al 
aitre, que ae cos al coU de la eapa, 
maalea ó armossa perqmé no caiga. Fia^ 
ior, Paliü fibnla. jéttache d^un mon" 
teau : ireste qiíon coud au ecUet, avee 
un bmuom, iun dk€ et une bouionniire 
ie totttre. Alamaro. . 

uuuaA. Espècie de presilla y botó, ó 
tna aobrepoead, que se cus à la bora 
dd vestit 6 capa, y serrex per cordar-* 
se, j també per fçala y adorno. Ala- 
mar, Patagionm. Èrandebowg , ganse: 
egpÈce de bentonníire, Trina , cappietto. 

àLumL a.m. Eina de metall, vidre ó altre 
matèria, qne servex pera destil-lar li- 
con. jfíamlnqae, alipàiara, Gacabns stil- 
latorias. JlanMc* Lambicco, limbicco. 



ALA 85 

PASSAa PBR TOTS LOS AIAMBIKS. fr. mct. Te- 

. nir ó haber tingud una cosa sòn curs ó 
eíàmenper tots los medis corresponents. 
Posar por todas las aduanas. Exactio- 
ri tratioA expendi. Passer par Véomi* 
ne. Veder Bl filo. 

ALAMBLNAD, DA. p. p. de ALAMBivAa. 
Akunbicado, 

ALAMBINAR, v. a. Triarer per alambí 
ó retorta algun licor mediant l'acció del 
fog. Alambicar. DistUlare. Distíüer. 
Lambiccare, stUlare : far uscir per lam- 
bicco. 

ALABcaivAa. met. Examinar atentament al- 
guna cosa, com paraula, escrit ó acdó, 
nos apural^ lo sèu verdadèr sentit, mè- 
rit ó utilitat. Alanibicar. Subtilliàs rem 
prospicere, perpendere. Alambiquer, 
repasser, examiner aiteníivemeni et 
ai»ec un grand soin. Lambiccare : esa- 
minar una cosa accuratamenté , ponde- 
raria bene. 

ALAMBOR. s. m. ant. Lo pla inclinad qne 
forma la muralla del cos principal de 
una plassa dèsde lo bocèll fins al iosso y 
contrascarpa, ó lo pla també inclinad 
aue forma la pared que sosté la terra 
oel catní cubert. Escarpa. Murus de- 
clivis. Esearpe. Scarpa. 

ALAMBRÍ. s. m. ant. alambí. 

ALANAGàR. t.' n. ant. rbluscab. 

ALANCEJAR. t. a. ant. Donar llansadas, 
ferir ab Uansa. Alancear, alanzar. Lau- 
ceA feriré. Blesser, frapper avec la 
lance. Lanciare. 

ALANCEJAT, DA. p. p. de alahcxiaa. 
Àlanceado, alanzado* 

ALARB. s. m. L'bome incult ó brutal. 
jüarhe, Homo rusticus vel ferns. AUc 
broge, grossier, rustre, savqyard,bnl•' 
tal,(fuiale sens de tran^ers. AUobrogò, 
grossolano, tanghero. 

ALARDE. s. m. ant. La revista que se 
passa als soldads. Alarde. Copiarum re* 
censic Montre , revue , parade de sol'* 
dols* Parata, mostra. 

ràa ALAADE. fr. Fèr vanitat ó gala de al- 
guna cosa. Hacer alarde. Jactare , os- 
tentaré. Faire parade , faire montre, 
faire osientation, se glorifier. Andai*e 
üistoso, faré pompa. 

ALàRGUAR. V. a. ant. allargak. 

ALikRIT. s. m. Crid Uastim&s en qne se 
pror&mp per causa de algun dolàr, pe- 
na ó conflicte. Alarido, VebemenB cla- 
mor. Clameur , hurlentent, Clamore, 



86 ALB 

albergínia castbuaxa. La que tè figura de 
ou 9 de cuatre à sis puLsadas de llargà- 
ria , y un color morad clar. Berengena. 
MeloDgeaa. Espiem de melongine. Spe- 
zie di petonctano. 

ALBERGIVIA G4BATZA. AtBBRGIíaA CASTBL•LAXA. 

ALBERGINIERA, s. f. planta anaual de 
peu y mite à dòs peus de alsada , ramò- 
sa j poblada de fuilas grans , las ouals 
son de figura oralada , de color yerd j 
plenas de punxas. Las flors son grans j 
de color morad. Berengena. Solanum 
melongena. Plante qui donne de me" 
longènes, Pianta che produce il peton- 
ciano. 

ALBERGÜERt RA. s. m. y £ Lo qui al- 
berga à altre. Ahbergador, Hospes. C?- 
Im qui loge. Alloggiatore, ricettatore, 
albergatore. 

ALBERNUZ. s. m. ant. Espècie de capà ó 
capot ab caputxo, que se feya antígua- 
mènt de un drap de llana molt fort pe- 
ra resguard de las plujas y tàm. Jíbor- 
noz. Pallium ex tela lanea atríctíori filo 
Contexta. JBbornoz. Sorta di cappotto 
introdotto da' mori e turchi, onde si 
coprono quando fa cattÍTO tempo. 

ALBEYLAN. s. m. ant glavagu^ka. 

ALBIR, ALBIRE, ALBIRL s. m. ant. ab- 

BITRI, JUDICI, PARER. 

ALBIRAR. V. a. ant. judicar, ARBrriAa. 

ALBIRAR, ant. OVIRAR. 

ALBIXERA. s. f. ant. Lo regalo que se fit 
per alguna bona nova. Albricias. Stre- 
na , evàngelia. Étrennes que I- on donr 
ne à celui qui apporte une bonne nou- 
velle, Mancia, strenna. 

ALBIXERA. ant. Bona nora. Baena nueva. 
Faustum nuncium. B<mne noweUe.Bno•' 
na nuòra. 

ALBOR. s. m. ant. Blancura perfòta. jÍU 
bura, albor, Candor. BL•ncheur par- 
faite. Gandidezza. 

ALBOROT. s. ra. Tumult, motí, com- 
moció de gent ab crids y soroll. Alhoro- 
to» Tumultus. Tuntulte^ sédition, éneute. 
Tumulto, ammutinamento. 

ALBOROT. Bullici ó ruido ocasionad del 
gran numero ó concurs de persònas. 
Alboroto, Tumultnarium murmur. 
Bruit , críaiüerie , vacarme , frticas, 
Strepito , fracasso , cblasso. 

ALBOROTAD , DA. p. p. de alboíotar y 

ALBOROTARSE. Alhorotculo, 

ALBOROTAD. adj. que se aplica ^Ja persona 
que per massa tivesa obra precipitada- 



ALC 
mèat y seus «efletió. jélborotado. Tu- 
multuosus, turbulentus.IUriufení•Tor- 
botento, torbido* 

ALBOROTAD. Se dïu del sobfficte que ab 
poc motiu se alberota ó inquieta» Jl- 
borotadiato. TurboiaBtuB. Júrbident. Al- 
terato. 

ALBOROTADAMÈNT. adr. mod. Ab al- 
borot ò desòrde. ^/^orote^^omeníe. Tur- 
bulenta , seditioaè. TL•rbuUmmenl., avec 
turbuience, Torbolentemente. 

ALBOROTADÒR, RA. s. m. y f. Lo qui 
alborota. jílboroíador. Seditioana, tur- 
baton Turbulent, crieuTj criaUleur, sé- 
ditieux. Gridatore, garritore. 

ALBOROTAMENT. s. m. p. us. alborot, 
en la primera accepció. 

ALBOROTAPOBLES. com. Albòrotadòr. 
jélborotixpueblos. Turbolentus, seditio- 
sus. Turbulent, iapageur , remuant. 
Scbiamazsatore. 

ALBOROTAPOBLES. fam. Lo qui té mèlt bon 
bumòr, y sempre mou buUa y tabola. 
jilborotapàeblos, Lekitià gestians. Bouie^ 
ent^train: celui qui excite ie pL•isir, 
Quell' uomo allegro eh' eccita ^ altri 
a far cbiasso. 

ALBOROTAR. ▼. a. Móurer uo alborot, 
perturbar la pau , inquietar. JUntroíar. 
Turbare. Soulever, ameuier. SoUera- 
re, turbare, oommuovere. 

ALBOROTARSE. V. r. AMOTIffABSE, REVOLTABSB. 

AEBOROTARSB. Altcrarsc, desassoBsegarse. 
Alborotarse. Tnrbari. S'inqtíiéler , se 
trouUer. Turbarsi, alterarsi, iatran- 
quillarsi. 

FBR RES SB AiBOROTA» fif. fam. ab que se ex- 
ftòsM. que algü se sònt y altera ab fa- 
cilitat y tÍHitamònt de coalseTol cosa 
que SC li diu. Salta cúmo granizo en 
Marda, Pronus ad iracundiam est. 
Avoir la ttte prh du bonnet ; pétri de 
salpétre : on íe dit de celui qui se piqué 
de rien. Ésser stizKoso, trascorrer tosto 
alP ira , pigUar il broncio. 

ALBUDEGA. s. f. ant Meló aigaaiíd é 
insípid. Badea. Melo insiptdus^ Melon 
très^juteux, insipide et jaundtre. Mel- 
lofie scipito. 

ALBUFERA, s. f. Estany gran qae nax 
del mar ó se fòrma de ks sè^as cre- 
xènts, com i' albut^ra de Valencià j ia 
de Mallorca. Albirfera* Lacuna ex ma- 
rt nis aquis. Lagune, lacform^petr Veau 
de la mer. Lago. 

ALGABOT. s. m. ant. arcabot. 



ALC 

ALCiBOTABÍA. s. f. ant. arcabòtbkía• 
ALCAIC, CA. ad}« qae 'M aplica A una 
oyeds de rers compost de espondeu, 
janbo, oerara j dòs dàctils. Akcico. 
Akiíaini carmeo. Alctüque. Alcaico. 
ALCiLDAOA. s. f. fam. Aesolació atrcH 
peiíadaéimfiradèiit• Cabildada* Prae- 
c?ps, ÍBCCMuideFatom statutam, oonsi- 
tiaa. Déihéraüon précrpitéè el inconsi- 
d&ée, Tostano consí^tio. 
ALÜLDE. 0. m. Lo jutge ordÍDari que 
idaiuitn justícia eu algiui poble. Àl- 
cdàt, Jadex. Akade , maire, juge, 
AldlJo. 
a^àUA DZ Biaai. En Barcelona j altres 
pottes grans lo jutge pedàneo que se 
ïBanaa aooualmènt pera cada barrí. 
Mòe df barrio. Judex pedaueus uuí- 
Uàm TÍeo coustitotus, Certain com" 
BÒmre de qtiortten Giudice dí pace. 
uauEBECAU T coAT. Jutge togad dels 
qie a la oòrt composeu la sala anome- 
nAíieJkaldes, que juuts forman la 
^aioti ala del ooasell de Castilla, yíl- 
teldedecasa^ corie y rastro. Regiae 
L•m et caríae ad jus diceudum prae- 
poàtos. Ju^e dans les tribunaux su-^ 
prtms fd camposent le conseil de Cas^ 
ütfe. Giudice ne' tr abnuali supremi. . 
AiuiBciujòi. Jatge de Uetras que eier- 
tfilijamdiocíó ordioaria en algun po- 
L•le.Timbéie anomena axí lo qui bi lia 
ea algam òntads ahònt lo corregidor 
o ;a^ Wj, del cual es assessor. ^Z- 
(oJdemfOr, Judex primorís discepta- 
tíoois jadida exercens ; praetoris urba- 
oi eseaor. Juge ordinaire d*une vMe 
«viiífljí. Pretore. 
ALQLBESSA. s. f. La dona del alcalde. 
^fkaièeuL Judicis uxor. Lafemme de 
l'alcúde. I^ mogUe delí' alealdo. 
AlQpÍA. I. f. L'ofici de alcalde, ò lo 
l»rit<Nri de la seva jurisdicció. Alcal" 
dà. Maous, Tel dítio judicis. Emjfloi, 
^^^d'akade et son ressort. Digni- 
tiedaffiaÍQ delí' alealdo. 
^U^ s. m. Quim, Nom genèric que 
«dina i díG»rènti» substanctas sólidas ó 
^lidas de sabor acre y corrosiu, que 
^ U propietat de combioarse fócíl- 
oèit ú los àcidos y formar sals. jÍI- 
(^\ &ú aikaiinum. JlcaU. Alcalí, 
^^ciunio. Se dóna aquest nom al que 
^ K volatilisa ó erapòra al fog y se 
^ comanamènt de las cendras dels 
^egeUls. ComUnad ab T oli íbrma sabó 



ALC 87 

de. llosa. Akalifijo. Sal aikaiinum íi* 
xum. Alcalí fixe. Alcalí fisso. 
ílcàu volàtil. Se dóna est nom al que se 
Tolatílísa ó evapora fàcilment al fbg y 
té un olor mòlt fort y estimulant. Co- 
munmènt es líquid, y se extrau per 
destíl-lacíó de sal. amoníac. Alcalí x^oíd- 
tiL Sal aikaiinum attenuatom, volati* 
cum. Aicali volatiL Alcalí volatilç. 
ALCANS. s, m. £n matèria de comptes 
la diferencia que bi ba del c^rreg ò, la 
data. Alcance, In supputatíoníbus relí* 
qua summa debiti. DAet,, reli^uat , dé'- 
ficit d^un compte, Dee , è debitpre , re- 
sto d' un conto. 
ALCAifs. met. Capacitat ó talent. Alçance, 
ó alcances. lugénium. Talent , capacita. 
-Talento y capacità. 
ARAR AL ALCANS. fr. Auar darrera del eue- 
mig que se retira ó fíitg. Seguir el al-- 
cance> Fusientes ínsequi. Aller à la 
poursuite de /'e/i/temi. Inseguír alcuuo. 
ALCANiSAD, DA. p. p, de algansar. Al- 

canzado, 
ALCANSAA. v. a. Acoifseauta , en la pri^ 

mera accepció. 
ALCA5SAH. Quedar acreedòr à alguna cuan- 
títat al ajustar comptes. Alcanzar, Su- 
periorem in supputatíoníbus alicui ma- 
nere. Ètre creancier d'un reUquat de 
compte. Ésser creditore. 
ALCAXSAR. Enténdrer, compéndrer. Alcan- 
zar. Ipgenío assequí, compreliendere. 
Comprendre, entendre, «av^/r. Capiré, 
comprendere, íntenc|ere. 
ALCANSAR. Gottseguir ó lograr. Alcanzar. 
Obtinere> inipetrare. Obtenir, acqué'- 
rir, réUssir. Ottcnere , impetrare , con- 
seguire. 
AI.CAVSAR. Farlamd de las anpas de fog es 
poder portar bala de un calibre deter- 
minad; y axí se diu, que lo fusell in- 
gles ALCAirsA bala de unsa. Calzar^ Ca- 
pacem esse. Porter, en parlant du ca- 
libre d'une arme à feu. Capere , com- 
prendere, prendere. 
ALCANTARA. s. f. En los telers de fer 
vellut una caxa gran de fusta én forma 
de baul , que se col-loca sobre las pí- 
calcas, y servex pera guardar la pèssa 
. que se va traballand. Alcdntara. Cap- 
sa textoria, ubi serica tela ínter texen- 
dum asservatur. Cassette pour recevoir 
le velours de dessus Venstwle. Speaíe di 
soppidiano ne' telai di velluto. 
ALCARXOFA. s. f. bscarxofa. 



88 , ALD 

ALCARXOFERÀ. s. f. EScARxoFkftA. 

ALCASSAK. s. m. NdiU, Lo espaj qae hi 
ha entre lo arbre mestre y la entrada 
de la cémara alta de un yaxèll. jilcd%ar. 
Stega. Arcasse; culasse du navire; 
gaUlard d'arriire, Cassero. 

ALGEA. s. f. Planta, malva veaa. 

ALCOBA. s. f. Pèssa ó aposènto destlaad 
pera dormir. Akoba, Gublcalum. Al- 
cove. Alcovo. 

ALCOB'ASSA. s. f. aum. de ai.ooba. Ako- 
baza. Capacius cubiculum. Augmenta" 
tif d^cUcove. Alcovazzo. 

ALCOBETA. s. f. dim. de alcoba. Alço- 
hillay alcobita. Angustum cabiculum. 
DimimUif d'ako^e, Alcovetto. 

ALGOFÒLL. s. in. ant. antimoni. 

ALCOFOLLAR. v. a. ant. Pintar ab al- 
cofoll los cabells, cèllas j pestanyas. 
Akoholar. Sttbio fucare. Teindre en 
noir, £W€C de Vantimoine prepara, les 
ckeveuXf les sourcils et les paupières, 
Lisciarsí i capei, le cigUa, e le palpe- 
bre coir aiitímonlo preparato. 

ALCOFOLLAT, DA. p. p. de alcofo- 
LLAR. Alcoholado. 

ALCOHOL. Quim. Lícòr mòlt dlàfano j 
sens color, mòlt mès lleuger que 1' ai- 
gua > mQamable, volàtil, de sabor acre 
y picant, que resulta per destil-lació 
del vi Y de altres licors esperitòsos. 
Alcohol, cohol. Alcohol seu spiritus vi- 
ni purissimus. Alcohol: esprit-^'vin. 
Spirito di vino raífinatissimo. 
ALCORA, s. m. Llibre en qae se conté la 
úèy de Mahòma j los seus ritus y cere- 
monias. Alcoran. Alcoranus, legis ma- 
hometicx còdex. Alcoran, coran, ou 
Koran, Alcorano. 
ALDEA. Lloc curt sens jurisdicció prò- 
pia, que dependéx de la vila ó ciutad 
«n cual districte està. Aldea, Pagos. 
Hameau, village. Borgo, casale> viUag- 

ALDEA , NA. adj. Lo natural de alguna 
aldea. Aldeano. Pagauus. Fillageois , 
campagnàrd, paysan, Borglüano, vil- 
lanello. 

ALDUCAR. s. m. La seda que rodeja ex- 
teriorment lo capoll del cuc de seda, la 
cual sempre es mès basta. Aducar, Se- 
ricum bombicio capsulamcircumtegens. 
La soie extérieure et grossière du co- 
con: contilles, strasses , rondelctlcs. 
Borra di seta. 

ALDUF. s. ra. ant. catúfol. 



ALE 
ALDUF. ant, PAKnkao. 

ALDUFER, RA. s. m. y f. ant. Tocador 
dé pandèro. Adufero» Tympanorum 
pulsator. Joueur de tambour de hasque, 
Sonator di cembalo , o di tamburelLo. 
ALDUFRABAL. s. m. ant. PANokao. 
ALÈ. s. m. Lo aire que despedex lo ani- 
mal per la boca cuand respira. Alien- 
lo. Halitus. Haleine. Alito , alena , íiato, 
lena, respiro. 
vo FA u:r ALfi ne aibe. fr. ab que se ex- 
pressa que es cuasi imperceptible lo 
aire que corre. No hace , no corre un 
pelo de aire. Nec minimus flat vent us. 
// ne fait pas un Uger souffie de i^enl. 
Non tira un soffio d' ària, .un fiato di 
veuticello. 
PUDIR LO ALÈ A ALGÚ. fr. Fèr mal olor lo 
aire que despedex per la boca una per- 
sona cuand respira. Heder ú oler mal 
la boca d alguna persona. Halitum fe- 
tere. Puer Vlialeine. Puzsare, putire^ 
fetere T alito. 
ALEGRA, s. f. Instrument de ferro ab dòs 
talls mòlt fins y torts per la punta , del 
cual se ser vexen los cirurgians y me- 
nescals pera descubrir y rascar lo crà- 
oeo, y registrar si hi ha en ell ruptura 
ó contusió. Legra. Scalprum chirnrgi- 
cum. Trepan. Trapano. 
ALEGRAD , DA. p. p. de albgrab y ale« 
V GR.UISF. Alegrado. 

ALEGRADOR DE LLUjMlS. Una llenca 
llarga de paper retort, que servex. pe- 
ra avivar las Hams torc^nd lo ble. Ale- 
grador. Fortiiis chartula excutiehdo el 
lychnio, excitaudo lumini. Morceau di 
papier avec lequel on arrange la mcchi 
d^une chandeUe , q/in quelle donne pL•i 
de lumière. Pewo di carta avroltolati 
per raccender il lume. 
ALEGRAMENT, adv. mod. Ab alegrú 
Alegremente. Alacríter. Gaiement 
joyeusement. Allegramente. 

ALEGBAMkVT. VeU Vulg. tenít. AHUR. 

ALEGRANSA. s. f. ant. alegbía. 

ALEGRAR, v. a. Causar alegria. Mlegra\ 
Exhilarare. Égayer , réjouír, donm 
de la joie. Rallegrare^. divertiré, ri 
crearé, tener allegro, allegrare, appij 
cere , dar diletto. 

ALBGRABSE. V. r. Rébrer 6 sentir alegri'i 
Alegrdrse. Laetari. Se r^otdr, s^éjgaye 
avoir de la joie. Soliazsarst , ricrearsi 
gioire, rallegrarsi, divertirsi, giocoi 
dare. 



ALE 
lUGftiHn. attt. Gaudir de alguna cosa, 
com privilegi, e&empcíòi etc. Gozar. 
Potiri, frui. JouiVi posséler. Godere, 
posndere^ froire. 
AL£GL\TO£. s. m. ant. alegaía. 
ÀL£Gft£. s. m. ant. aligaía. 
üku. adj. Joyòs, content, jélegre. Ala- 
cris, betos, hilaria. Joyeux, gai, ré^ 
jcui, content. Allegro, giocondo, lietO) 
^ffi, festante, contento ^ gtojoso. 
idcEE. Se ap&ica à la persona que tè ale- 
$^'aper haber beeud vi ó altres licors 
ab alçQD excés, jéiegre. Vino calesoens^ 
TÍBi betitià gestieus. Gm^ gai par ú 
vin. Brülo , ciaschero. 
lúML• rneU Se dia de las cosas iuanima- 
ds, qae per sa vbta agradable causan 
ale«rú, com casa aiíÍgrb , camptnyà 
üM&tL• Alegre. Alacris, Ixtus. Gai, 
rioiU, rejouissant, agrۈble. Rideute, 
Tsga, ameno , gradeTole. 
AiKic met. Se dia dels colors més tíqs j 
wffúílàeà i la TÍsta , com es lo encar- 
oad. verd, Uau de cel, etc. Alegre. 
Àlacris, TiTidais, gratas. Fif, gai, en 
parlant des coideurs. Vivo, virace , ac- 
oeso. 
Alieu. meL Fanato, felís, favorable, com 
Dotida AilcaE. jtiegre. Faustos, laetus. 
Hniraijr , fí»forabíe. Fortanato , folice, 
aTveaiQTito, fansto , venturoso. 
i5TAa Auc«£. {r. Tenir alegria per haber 
beg^ tí ó altres licors ab algun excés. 
Jlegrarse, Vini Ixtitià sestire. Se gri- 
sçr, nojrer àon chagritt dans le vin. Eor 
«er brillo, alqaanto aito dal vino. 
ALEGRIA, s. f. Jdbilo, cont^nto del ani- 
mo. jltf^rúz.Alaeritas, Uetitia, gaudium, 
btUritak Gaieté', joie, réjouissance , 
alkgrene. Allegressa , letizia , gioTiali- 
ti, aílegría, gajezsa. 
us&ftii. tíaata de un peu de alsada , que 
tè las camas y fullas plenas de pelussa y 
b flor blanca , j fa una capseta , dins de 
U cnal hi ha cuatre llavors ovaladas , 
cwnprimidas j grogaencas. Alegria,. 
^^oïtiotí, aifonjoU. Sesamum orientale. 
S^àme, jugoUne: plante. Glaggiolena, 
ieusD», sisamo. 
«^ra JK ALCGftÍA. fr. Manifestar ab ex* 
t:úns 1' alegria interior que se tè. Dar 
MÍo$ de iUegria^ ó de contento. Prae 
Ixtilia saltaré, exsultare. Sauter de 
;V<. Trípadiare. 
ALEGRiSSIM, MA. adj. snp. de aiIobe. 
MegriÀmo. Letissimas. Tíris-gai, tres- 
TO«. f. 



ALE 89 

rífuú , iris•content. Lietissimo , glocon-' 
dissimo , moltó allegro , gajo assai. 

ALEGRO. 8. m. Jlfús. Ün dels moviments 
fondamentals de la musica ) que equi- 
val é viu 6 alegre. També se dóna est 
nom à la matèxa composició ; y axf se 
^ diu que tocan.ó cantan un aiÍoro. Ale^ 
gro. Modus celerior et bilaríor. Atié'" 
gro: mouvement snf et gai, Allegro. 

TENIR LOS ALEGROIS. fr. fom. estar 

ALEGRE. 

ALELAD, DA. adj. que se aplica i la 
persona qae se ha toróad lela. Alelado, 
Infatuatus. HAél^, stupide. Stupido, 
mellone, highellone. 

ALELUYA. s. f. Ven hebrea qoe signifi- 
ca ALABAV i nàu. Alehtya. AUelnia. Ai- 
léluia. AUeluia. 

ALBLUTA. Herba, lvxula. 

ALEMANDA. s. f. Ball usad en Espanya 
en diferents temps. Alemana, aleman" 
da. Veteris tripadii hispanici genufi. 
AUemande : espice de danse. Danza te- 
desca. 

ALEMANY, A. ad), Lo natural de Ale- 
mania, ó lo que pertany à ella. Ale~ 
mon. Germanus. Atlemand» Tedesco. 

ALEMAiTT. s. m. Lo ídloma alemany. AU- 
mon. Germanorum lingua , sermó. Al^ 
lemand. Lingua tedesca. 

ALENA. s. f. Instrument que se compon 
de un ferro prim , de d&s à tres pulga- 
das de Uarg, un poc còrvo, ab una 

5 unta aguda , y de un méneg de fusta, 
e que se servexen los sahatèrs y altres 
oficials pera foradar , cusir yrepuntar. 
Lesna, alesna^ subilla. Subula. Alene. 
Lesina. 
ALENADA, s. f. L'acció y ef&cte de A»- 
pedir lo val^. Faharada. Halitús emis- 
sió. Saaffle, halenée. Alenamento. 
ALENAR. V. n. Respirar ó despedir lo 
alé. Alentar. Respiraré, spirare. Res- 
pirer, Alitare, alenaré. 
ALENDAR. v. n. ant. Respirar fort. Re- 
sollar. Anhelaré. Soafjler , respirer 
avec bruit. Respirar cou aíTanno. 
ALE9DAR. 8. m. aut. Rcspíració forta. Re- 
suello. Anhelitus. Haleine , respiration 
forte et presséè, Alitare, fiato, respiro 
con aSanno. 
ALENEGABLE. adj. ant» Lo que llisca 
fàcilment. Deleznaòle , resbaladizo , lu- 
brico. Lubricus. Glissetnt, qui éthappe» 
Sdrucciolante. 
ALENEGAMÈNT. s. m. ant. L'acció de 

12 



90 ALE 

lliscar. Resbalony reshalaniUnto, des^ 
liz, deslizanúenlo. Lapsus. Glissade, 
Sdruccíolameuto. 

ALENEGARSE. v. r. ant. Lliscar. /i«- 
bcUarse, desUzarse, escurrirse, Labi. 
Olisser, Sdracclolare. 

ALENS. s. m. ant. ALfi. 

ALENT. s. m. ant. alS. 

ALENTAD, DA. p. p. de alentar. -^fen- 
tado. 

ALEicTAD. adj. Animós y valent. AUntado» 
Fortis, strenuus. Coiurageux, valeu- 
reuxj vaillant* CoraggíosO) valente, 
bravo, prode. 

ALENTAR. v. a. Animar, esforsar, donar 
vigòr. Se usa també com recíproc. 
AÍentar, Animo vires, robur addere. 
Enhardir, encourager , aninicr, Inco- 
raggiare, riucorare, inauimire, avva^- 
Lorare. 

ALENTORN. adv. ant. estòrü. 

ALEP DE MOLÍ. s. m. Cilindro verti- 
cal, ab mòltas p;iletas horissòntats en 
fòrma de roda , las caals impel-lidas per 
la corrent de l'aigua d&nau moviment d 
la pedra superior del molí. Rodczfio, Cy- 
lindrus cochlearibus quibusdam tns- 
. truc tus i II moletrinis. Roue à aiibes d*un 
moulin à eau. Ruota di mulino cou pa- 
le o aliette. 

ALERTA, s. f. Lo avis que se dòiian las 
centittèllas unas à altras per no ador- 
mirse. Alerta. Heus, eja, vigila. Alerteï 
All» erta. 

ESTAR 'alerta, fr. Estar ab vigilància. Es- 
tar, ó andar alerta» Vigilem esse. 
A^oir l'oeil au guet. Stare a occhio te- 
so , all' erta , spiare. 

-vks alerta, expr. ab que se amenaésa d al- 
gil , ò se li fa entènurer que estd cxpo- 
sad à algun perill ó càstig. Guardaie 
del diablQ. Cave. Prends garile à toi\ 
Badate a voi. 

ALET. s. m. Se diu de la persona astuta 
y dissimulaila. PajarracOy pua. Calli- 
dus,.vafer bomo. Personne rus(íe;Jin 
matois. Volpone , catlivellol 

ALETA. s. f. dim. de ala. Aleta, aliUa, 
ali'éa, aUca, Pennula. Aileron; petite 
aile, Alietta. 

aleta. Ala de pix. Aleta, Pinna , pinnula. 
Nageoire: aileron de poisson, Aletta, 
pinna de' pesci. 
FER l'aleta. Ir. Móurer los aucèlls las alas 
manteuindse en lo aire sens apartarse 
del sili en que estan. Cernerse. Crebro 



ALP 
alanim motu aves veluti peudulas con- 
atstere. Planer ^ en parlant de$ oiseanx* 
Librarsi su 1' ali. 

Ffca l'aleta, fr. met. y fam. Acudir lo pre- 
tendent de alguna senjòra als paratges 
abònt aquesta se troba , per lograr de 
sa vbta y mostrarli sòn afecte ü obse- 
qui. Hacer la rueda. Ibi adesse^ ea loca 
adire amasium, qo» Ula , quam diligit^ 
adit. Fréementer quelque Heu pour voir 
sa bien-axmés, Vagheggiàre. 

ALETAR. V. a. ant. Donar mamar. Ale- 
tar. Lactaré. AUaiter. Allatlare. 

ALEVÒS, A. adj. Lo qui comet alevosía, 
ó l'acció feta ab ella. Alevoso. luíidus, 
perfidtis. Traitre, perfide, déioyal. Tra- 
ditore, períido, misleate* 

ALEVOSAMÈNT. adv. mod. Ab alevosía. 
Alevosamente, Perfidè. Perjidemtnt. 
Pcríidamente , fèlloneseameu te. 

ALEVOSÍA. s. f. Traïció, infidelitat, ma- 

. quiuació cautelosa contra algil. Ales^o^ 
sia. Proditio. Perfidie, traliison , infi- 
d^iteí; niach'nation secrète, Tradimen- 
to, lufedeltA, perOdiíl•, malvagità, mi- 
sleansa. 

ALEÍCANDRÍ. adj. que se aplica al vers 
de catòrse sfl-labas , dividid en dos hc- 
mistiquis. Antiguamènt se nsd esta clas- 
se de versos en la poesia castellana ? y se 
anomend axí per haberse escrit en ^V\s 
lo poema de Ale^udre. Alejandrino, 
Alexandrinus. Alexandria, Aiessan- 
drino. 

ALFABAGA. s. f. ant. alpíbrega. 

ALFÀBEGA. S. f. aut. ALFÍBRECA. 

ALFABET, s. m. ABECEDARr. 

ALFABÈTIC, CA. adj. Lo que pertany 
al alfabet. Alfabetico, Ad alphabetun 
pertiuens. Alphabétique. Alfabetico. 

ALFÀBREGA, s. f. Planta annual, pobla^ 
da de ramas y fuHas, de un veixl mòl 
bonic, de la cual se cnltivan rarias e; 
pecies per la fragància que llaosan. Al 
bahaca, aljdbega, Ocimum, vel ocy 
mum. Fàbrègue. Clinopodio. 

ALFAC. s. m. Banc de arena que se íbl 
ma en las costas del mar, y eu la boca 
entrada dels rius ó ports , com los ai 
FAcs de Tortosa. Alfaque, ,S)rrtis. Baf\ 
de sable, Secca. 

ALFALS, s. m. Planta , espècie de tnel^ 
que crèx mès d ménos segons lo terrec 
eu que se cultiva : comunmènt no pas 
de cuatre palms; las sèvas fullas estan i 
tres en tres, y las flors se compoacn < 



ALF 
cíac fallas. Es un mèajar mòlt saluda* 
ble y fresc pera las cabaUerias. Mfalfa^ 
(úfúJfe, Medica, m^icago sati?a. £u- 
vnv. Cedraagola^ erba medica. 

ÀLF11ET. s, in. Espècie de falcó , de co- 
k* í;íaiiquÍQ&$ ab pics pavdos, lo cual 
2aauad servex pera casaar altres au- 
celis, jfífaneque. Falco laDarius. Créct* 
reüe. Cheppio, acertello, fottivento. 

ALFANGE. s. m. Arma blanca, ampla, 
carta T GÒrva, que té tall sols per un 
ewlUt j^ifanje. Acinaces. Couielas ; aw 
che; cimeterre: sabre court , large^ et 
recourbé: Seimitarra, squarciua. 

Alfi^GI GWLL•l•lm ALFAÏJAS. 

ALF.VÜÍAS. s. m. aum. de alfange; ^Z- 
fanjm, aljanjazo, Grandíor acinaces. 
À^^KnütliJ d'alfange, coutelas, Sci- 
mittfnNie. 

ILFAQUl. s. m. Lo doctor ó sabi de la 
Kèj entre los moros. Alfaqidy tidisman, 
Mabomelanae legis doctor. Fakir. Spe- 
úe é Derris. 

ALFARDÓ. a. m. ant. bolakdíua. 

ALFAYATE. s. m. ant. sastre. 

ALFDSYIC s. ni. ant. Pasta de sucre 
amassada ab olt de ametUas dòlsas. jéi/e- 
Mtfite, Massa è saccbaro et amygdala- 
ram oleo coofecta. Pàte faite as^ec du 
sucre et de Vhaile d*amandes doiices. 
Farta ínçastata con zucchero ed olio di 
maadoile. 

ALFERES, s. m. Milic. Subtinènt de ca- 
batíem. Jíférez. Praefectus castrentta 
ínfinw. Enseigne, Aifiere. 

ALFTL. s. m. òafil. 

ALFOLBES. s. f. ant. siniGakG. 

ALFOLL s. ra. Lo magatsem de la sal. j^l- 
folL Anotheca salaria. Gabetle. Granajo 

ALFO^DECH. s. m. ant. Casa publica 
destinada pera la compra v venda de 
UaL Jil•lóndiga. SAe» publica: merca- 
tonr firnmentariaeexercendae. Haüe^fon" 
ii^ae. Ptazaa, mercato, bruletto. 

AlfONSO. s. m. Pèx. pbrsega. 

ALraUA. s. f. Espècie de talega que 
fivtta à cada e&trèm una bossa gran, 
per b regalar cuadrada , en que se re- 
ptrtn. lo pes pera portarlo més cómor 
«timèat. Se usa més comunament en 
puiral. Alforja. Mantica, pera. Besace. 
B«Dcia, carniere. 

AiF'^KjAs »e PELL. pi. Las de cuiro que usan 
los vÍAtjans. BizazoM^ biazaa» Mantica 
peüícea. Sacoc^, besace. Bisacce» 



ALG 91 

ALFORJETA. s. f. dim. de alforja. ^Z- 
forjiUa, alforjita, alforjuela. Manticu- 
la. Petiie besace, Bisaccina , caruierino. 

ALFORRAR. t. a. ont. Donar llibertat al 
esclau. Ahorrar. Manumitterç. Jffrari' 
chir itn esdas^e, Affrancare. 

ALFORRAT, DA. p. p. de alforrar. 
Ahorrado. 

ALFORRE, RA. adj. ant. Lo qui es lli- 
bre , y éntes era esclau. Horro , mami- 
nu'so, Manumissus. Liln'e^ affranchi. Li- 
berto. 

ALGA. 8. f. Herba mòlt lleugera que se 
cria en lo mar , ^ en los rius ^ safaretjs 
y pous. La matèx^ aigua I' arranca fà- 
cilment , y va per sobre. 0\fa, alga. AU 
ga, ui va. Algue,fucus, varec. Alga, 
aKga. 

ALGALIA. s. f. Substància resinòsa , de 
consistenda de mel, de çolòr grog bax, 
de sabor un poc acre , y de olor aromà- 
tic fort y semblant al almesc. Se trau 
de una bossa que ïk k la bora del «no 
lo gat de algalia. Algalia. Zibetbum. 
Chetle, Zibetto. 

ALGALIA. Cir, Espècie de proba un poc 
con veia, vnida y foradada per los cos- 
tats solament , de la cual se servexen los 
facultatius pera las operacions de la bu- 
fa, especialment pera donar curs à la 
orina en las retencions de ella. Algalia. 
Fistula cbirurgica. Algalie. Tenta scan* 
nellata. 

ALGARABÍA. 8. f. Confusió de crids de 
▼arias persònas que parlan tòtas é un 
tèàdps. Algarabia. Tumultuarius cla- 
mor, Charivari. Cbiasso, stiamazzo, 
baccano. 

ALGARADA. s. f. ant. Avalot gran cau- 
sad per algun tropéll de gent, y de or- 
dinari per la cuadrilla de caballería que 
acometia improvisamént al enemis. Al- 
garada. Tumultus, bostilis clamor. 
Hurlemens. Urlo, nrlameuto. 

ÀLGEBRA, s. f. Part de la matemàtica 
que considera la cuantitat, ja sia conti- 
nua 6 discreta , del modo més general 
que se pod considerar, servindse pera 
representaria de las lletras del abeceda- 
ri , com signes més universals. Àlgebra-, 
Àlgebra. Algèbre. Àlgebra. 

ALGEBRÀIC, CA. adj. Lo que pertany é 
1* àlgebra. Algebraico. Ad algebnim per- 
tinens. Ce qui appartient à Valgibre. 
Algebraico. 

ALGEBRISTA. s. m. Lo qui està iostroid 



92 ALI 

ea 1' àlgebra , una de las parts de la 
matemàtica. Jlgebrista. Algebr» peri- 
tus. Algtbrisie. Àlgebrista. 

ALGEPS. 8. m. an.t. guix. 

ALGORFA. s. f. aut. golfa. 

ALGOTZILAT. s. m. ant. L'ofici de agn- 
sli. Alguazilazgo. Aoceusi munus. Ser- 
genterie, Ufficlo di sbirro. 

ALGETZIB.. s. m. aht. agusil. 

ALGÜ. pron. iudef. ab que se significa 
una persona indeterminada. Alguien. 
Aliquis. Quelqu'Un , qutlque personne. 
Qualcbeduno, qualcuno. 

ALGÜAZIR. s. m. ant. agusil. 

ALGUIRANDO. s. m. ant. Lo regalo que 
se fa per Nadal, uiguinaldo, Strena. 
Étrennes. Mancia. 

ALGUN, NA. adj. que se aplica ludeter- 
minadamènt à una persona ó cosa res- 
pecte de mòltas. Algun, alguno. Mi" 
€piis, Quelqu'un, Atcuno. 

ÀLGÜN ÏANT. mod. adv. Un poc, col- 
com. Algun tanío. Aliquantum , nonui- 
hil. Quelgue peu , un peu. Uu poco, al- 
quanto. 

ALGUTZIR. s. m. ant. agusil. 

ALHENYA. s. ro. ant. olivàlla. 

ALL s. m. En lo jog de seçansa se auome- 
nan axí dòs cartas de un matèx punt 6 
figura. AU. Sors quaedam in cbartarum 
lüdo, secansa apud nos dicto. Terme 
dans certain jeu de cartes, Termine 
d' un giuoco. 

ALI AGRA. s. f. ant. ictericia. 

ALIAD, DA. p. p. de aliabse. Se usa 
també com substantiu. Aliado. Foede- 
ratus. Confédértí. Alleato, conl'ederato. 

ALIANSA. s. f. Unió ó lliga , que en vir- 
tut de un tractad forman entre sí los 
prínceps ó estads pera defensarse de sos 
enemigs 6 pera oféndrerlos. Alianza. 
Fcedus. AUiance, Alleansa , liga , cou- 

. federazione. 

ALiAnsA. Pacte, convenció. Alianza, Pac- 

. tum, con ventio. Poc^e ^ convention.PsLi- 
to , accordo. 

AUANSA. Connexió ó parentiu contret per 
via de casament. Alianza. Affinitas. A^ 
liance, AUeanza, parentado. 

ALiji!*rsA. Lo anell ó tumbaga composta de 
dòs f enllassadas ó cucadenadas entre sí. 
Ne hi ha de una sola pèssa, ab dòs 
mans grabadas, que represèutan V ac- 
ció de encaxar. Union , concòrdia. An- 
nulus sic dictus. Union : sorte d*anneau» 
Alle^nza. 



ALI 
ALIARIA. 8. f. Planta de 1' alsada de un 

Cm , que tè las fullas de figura de cor, 
8 flors blancas j petitas, y dóna per 
fruit una tavelleta plena de llavors mòlt 
meuudas. Tòt ella fa una fortor sem- 
blant à la del all. Aliaria, AUiarium. 
Aliaire, alUaire. Scordeo, alliaria. 

ALIARSE. V. r. Unirse ó col-ligarse en 
virtut de un tractad los prínceps ó es- 
tada uns ab altres pera defensarse de sos 
enemigs ó pera oféndrerlos. AUarse. 
Inlre fcedus, consociari. S^aUier. Con- 
federarsi , coUegarsi. 

ÀLIAS. adv. llatí, que se usa en catald; 
significa de altre modo ó per altre norn^ 
com lo Dr. Vicens García , àlias lo rec- 
tor de Vallfogona. Àlias. Àlias , alio uo- 
mine. Autrenient, aiUremenZ dit. Àlias, 

ALICACABI. s. m. Planta de arrels llar- 
gas , pleuas de nusos y retortas ; tè las 
ramas bermellas , de un peu de llargà- 
ria, ab un BOC de pelussa, y fa un fruit 
semblant à la cirera, ple de llavors xa- 
tas y blanquinòsas. Fejiga de perro. So- 
lauum vexicarium. Espèce de sdaman 
vésicatoire. Solano a vesciche. 

ALICANTÍ, NA. adj. Lo natural de la 
ciutad de Alioant. Alicantino. lUicíanus. 
D'Alicante. Alicantino. 

ALICÀTAS. s. f. pi. Espècie de estenalUs 
ab puntas mòlt pètitas y de diferents 
figuras, de que se ser vexen varies ar- 
tífices en obras menudas y delicadas de 
tota classe de metalls , ja pera retór- 
cer ó caragolar los fils, ja per assegurar 
las pèssas pètitas que voleu llimar 7 ò ja 
pera col*locarlas en los seus puestos , j 
altres usos. Alicates. Parv» forci pes. 
Pinces. Tauagliette. 

ALICIENT. s. m. Atractiu ó incentin. ^/Z- 
ciente. Incitameutum, invitamentum, 
iuvitatio , stímulus. Motif, aiguilion , 
mobile, attrait. Esca^ stimulo, iu^tta^ 
mento, sprone. 

ALICORN. s. m. Animal semblant é uu 
caball petit, de color pardo y bonic, 
que tè una sola banya, segons lo des* 
criuen los historiadors y poetas. Los; 

' naturalistasdònan alguna vegada lo nom 
de alicorn al rinoceront, que efectiva* 
mbnt no tè mès que un corn v rara ve- 
gada dòs. Uniçornio. Uaicornis, mono* 
ceros. lÀcorne , unicorne. Liocoruo , 
unicorno. 

ALICUXNTA. adj. Se diu de cada una de 
las parts que no poden ser contingudas 



ÀLI 
eiacUmènt en un tòt, anomenaucbe axí 
per contraposició à Us que poden ser- 
W JUcuanía. Aliquanta. Miquante. 
MVaunto. 
àUCuOTA. odj. que se aplica à la part 
oMtíaguda ei^actamèat en un tòt cert 
idaiero de regadaa. jítícuota. Alicuota. 
AUfÈOte. Aliquoto. 
iUDADA. s. f. Geom, Lo reg^e motible 
<|tie tervex en alguns instruments geo- 
mètrics 7 astronòmics pera amidar los 
ioçds. Alidada. Regula Tersatilis. Alir 
dade. Alidada , indice. 

AliDÍAClÓ. S. f. E5AGEirAClÓ. 

ALIENAD, I>A. p. p. de alien ab. 

AunAS. ad), met. p. us. Transportad, 
fon àe sí. Enagenado. Sensibus abs- 
tnctos. Ravi, charm^, Estatico, rapi- 
ta, stordito. 

ALIENAR. T. a. büagenab. 

.UiFAFA. s. f. Butllofa ò tumor Acueo 
qoe tt lórma ea las sefrajas de las ca- 
bakaduras, y de quen hi ha yarias es* 
pvies. Alifeye. Tumor aquosus in cru- 
rilms jumentorum euascens. Courhe» 
Corba. 

AUGA. s. L AucMl de rapin ja , comun- 
ment de color rotj encès j de vista 
persptcasn que excedex é tots los de- 
més en forsa y en la rapidesa del vol. 
iíguila. Aaidla. *j4igle, Aguilà. 

iuGi. La ÍBnpia principal dels eiércits 
romaiB. Jgmla. Aguilà, j^igle. Aguilà. 

ÚJCA BOMDà. La qúe degenera de la seva 
eipede, y tè ménos forsa j rapidesa en 
io voL jiguilíichoj àguila bastarda, 
AqQÜa degeaer. Aiglon-i aubrier, Pi- 
gttido. 

ftUCA nscADOAA. Aucèll de rapinya, de uns 
dòs peus de llarg, ciue tè la esquena de 
UB odiòr pardo, y lo ventre blanc > lo 
bècoònro y mòlt fort, axí com las un- 
glas y los dits dels peus unids ab una 
jcèmbrana en tota la mitat de la seva 
ünipría. Se anomena axí perquè ab la 
im Wsta agudíssima descubrex lospè- 
toidel mar y tirandse sobre las aiguas 
J nbossandsie los trau ab las unglas. 
AUsro. Falco balixtus. Balhitzard, 
Faloo pescatore. 

Auct UAL. La major entre tòtas las de la 
«m eipecic. Jíguila real. Regius ales. 
^le rayal. Aguilà realc. 

^ucA TioiCAUM. Espècie de falcó , que tè 
«fl color cendrós , lo pit clapad de ber- 
cadil j las camas grogas. Es aucèll de 



ALI 95 

passa , y sols en lo ivern permanex en 
Espanva. jítahorma. Falco pveargus. 
Jean-le-blanc, aigle queue manche, 
Sorta di falcone. 

DoiTARSE k 1A8 AiiGAS. íi*. fam. Enfadarsc 
mòlt, irritarse. Darse d perros, Frcn- 
dere. Fréhiir de ra^e, se mettre enfu" 
rie. Dar de' pugni m cielo. 

SEEVB l'Xuga. fr. met. y íam. que se usa 
{>era ponderar 1' habilitat^ comprehen- 
sió y destresa qne algii tè en algun art, 
facultat ó ciència. Ser buen sastre, Ap- 
primè industrium, solertem ingeniosnm 
esse. Btre un habile homme. Essere una 
àguila. 

ALIGOT. 8. m. Lo poll de 1' àliga. Agui^ 
lucho. Pullus aquilae. jíiglon. Aguílotto. 

aligot. íliga borda. 

aligot. En lo jog de secansa se anomenau 
axí tres cartas de un matèx punt ó fi- 
gura. Trinca, Sors quaedam in charta- 
rura ludo, secansa apud nos dicto. Ter- 
me d'un jeu de cartes, Cricca. 

ALIJAMA. s. f. ant. Junta de moros ó 
jueus. Aljama, Judaeorum aiit mauro- 
i*um coet us. Réimion des maures ou des 
juij's, Ghetto. 

ALIMARIAS. s. f. pi. ant. llumixarias. 

ALIMENT, s. m. Cualsevol cosa que ser- 
vex per alimentar lo cos. uilimento. Ali- 
ment um, pabulum. Aliment y nourri- 
ture. Cl bo 9 alimeuto. 

ALIMENTS, pi. Las assistencias que dònau 
en diner los pares als fills, los posses- 
sors de patrimonis vinclads als seus 
germans ó al parent que es immediat 
successor. Alimerltos, Alimenta.. Ali- 
ment y pension alimentaire. Alimenti. 

ALIMENTAD , DA. p. p. de alimentar. 
Alimentado, 

ALIMENTAR, v. a. í)onar aliment, sus- 
tentar. Se usa també com recíproc. 
Alimentar, Alere, pascere. Nourrir^ 
alimenter, Cibare, nodriré. 

ALIMENTAR. Submiuístrar à alguna persona 
lo necesari pera la seva manutenció y 
subsistència. Alimentar. Alere ^ susten-* 
tare, alimenta pnebere. Entretenir. 
Mantenere, far le spese. 

ALIMENTAR, mct. Parlaud de virtuts , vicis , 
passions y afectes del àuimo siguifioa 
fomentarlos , mantenirlos. Alimentar, 
Çolere, exercere, fovere. AUmenier , 
'noun;ir , fomenter, Nutrire , nútricare , 
alimentaré. 

ALIMENTARI, RIA. s. m. y f. fgr. La 



94 ALI 

persona qae gosa de aliments senyalads. 
ALimentisia , alimentario. Àllmentartus. 
Pensionnaire. Pensionario. 

ALIMENTICI, CIA. adj. Lo que pertauy 
al aliment. Alimenticio. Aumeutarius. 
Aliptentaire. Alimentario : attenente 
agli alimeuti. 

ALlNEAD, DA. p. p. de aliweír. AU- 
neado, 

ALINEAR. V. a. Posar en líuea recta. 
Alinear. Recto ordlwe collocare , Jisço- 
iiere. Aligner, affiler. Livellare, dis- 
porre a liaea relti, far cordeggiare. 

ALINYAD, DA. p. p. de alinyar. Ali- 
hado. 

ALINYAR. V. a. Adornar, hermosejar. 
Alihar. Ornaré. Parer, onier, enjoK'i" 
ler. Ahbellirc, fregiare, affazEonare, 
ornaré, agenzare. 

ALINYO. 8. m. Adorno, asseo, compos- 
tura. Alino. Ornatus. Proprete', orne- 
ment, pararé, nettete: Abbellimento, 
freglo, abbeUitara, ornamento. 

ALIOLI. s. m. Composició feta de alls pi- 
cada y oli. Ajiaceite, Alliatum ex. oleq. 
Aiüade, Agliata. 

ALISADÜRA. s. f. ant. iliscada. 

ALISAR. V. n. ant. lliscar. 

ALIÜRA. s. f. ant. aspi. 

ALIÜRAR. V. a* ant. aspïar. 

ALIVL s. m. ALivio. 

ALIVL\D , D A. p. p. de aliviar. Alwiado. 

ALIVIAR. V. a. Donar alivio ó deseans, 
parland dels traballs j fatigas corpo- 
rals ó del nnimo. Alíuiar. Levare , alle- 
vare, sublevarc. Alleíger ; adoucir ; 
soulager ; dUasser ; deíekarger. AUeg- 
gerire, alleviare, sgrayare, consolaré, 
soccorrere, raüeriare. 

ALIVIO. s. m. Disminució del cansaci, 
fatiga ó mal corporal , y també de las 
penas ó afliccions del dnimo. AUxno. Le- 
▼amentiim, leyamen, animi relaxatio. 
AUégement, soulagement ^ reldche, re- 
pòs, AUeggerimento , alleggiamento, sol- 
lievo. 

ALJABA. BuiRAc. 

ALJAMA. s. f. ant. Junta de moros ó 
jueus. Aljama. Judaorum aut raauro- 
rum coetus. Rtútnion des rnaures ou des 
juifs. Radunanza di mori o ebreí. 

AUAMA. ant. Sinagoga de jueus. Aljania, 
Synagoga judaeorum. Synagogue. Si- 
na^o«ra : adunazione degli ebrei. 

ALJÓFAR. s. m. ant. Nom que se d«>na- 
ba i las pcrlas de figura irregular y co- 



ALM 
inunamèat mès pètitas. Aljófar, Mian- 
tiores et ina^quales margaritae. Semeii" 
ce de perles. Seme d i pei'le. 

ALJOFRE. 8. m. ant. awófar. 

ALJONOLIO. 8. m. aut. Herba. alcgrí&. 

AL J UB. s. m. anl. cisterna. 

ALJUfiA. s. f. Vestidura morisca que usa- 
reu també los cristians espanyols. Alju" 
ha. Vestis arabícae genus.' Vttemeni 
maiire , que les espagnols portaient aus- 
si. Abito moro usato a' tempi andati in 
Ispagua. 

ALJUVAR. s. m. aut. pARAiiàxT de casa. 

AL-LEGACIO* s. f. L'acció de al-legar. 
Alegacion. Aliegatio. Allégaiion. Aliè- 

. gazione^ citaztone. 

AL-LEGAD , DA. p. p. de al-legae. Ale- 
gado, 

AL-LEGAR. v. a. Citar, portar A son fa- 
vor algun ditxo, eiem]àe ó altra cosa 
que proba lo intent proposad. Alegar. 
Adducere pro se testímouium. Aiiéjguer. 
AUegare, citaré, produrre V altrui au- 
torità. 

al-legar. for. Portar lo advocad llèvs, 
autoritats y rabòns en defensa del dret 
del sèu client. Alegar. AUegare. Alle- 
guer. AUegare , esporre. 

AL-LEGAR. Fèr meucíó de alguna cosa , ci- 
taria. Alegar. G>mmemorai*e , rcccnce- 
re. Citer. Pi*odurre, addurre, citaré. 

AL-LEGAT. s. m. for. Lo escrit en que lo 
advocad exposa lo que conduex al dret 
de la causa ó part , que defensa. Ale^ 
gaio, alegacion. In scriptis aliegatio. 
Factum, plaidoyer. Atti, allegazioni. 
difesa , ariíiga , discorso d' un a^vocato. 

AL-LEGORÍA. s. f. Figura retòrica, h 
cual consta de metàforas continuadasi 
Alegoria. AUegoria. AUégorie. Allego- 
ria. 

AL-LEGÒRIC, CA. adj. Lo que pertany 
à V al-legoría ó la compren. Alegórico 
Allegoricus. AUégorique. AUegoríco. 

AL-LEGÓRICAMÈNT. adv. mod. Ab al 
legoría ó en sentit ai-iegóric. ^legóri 
caniente. AUegoricè. Aüégoríquemeni 
AUegbrica meu te. 

AL LIGACIÓ. 8. f. Fisic. Mescla, unió i 
incorporació de una cosa ab altra. AU 
gacion. AUtgatio. Alliage. Lega, Icg.-i 
tia. 

ALMADRABA. s. f. Lo ftlat ab que s 
pescan las tunf tnas, Almadrnba. Ret 
quo capiuntur tbymni. Combríère. Rel 
da pigliar touni. 



ALM 

ILMAXAC. «. m. La illstribució del any 
p^r me»» j días , ab noticia de Us fès- 
bs^Tigtlíast' ilaoaciòns y altros cosas 
çmlo gobern ecclesíàstic y citil^ y 
tioW b paper que conté esta distribu- 
dd Hmanaqueg almanac , calendario. 
Cdmdntiun• jilnianach , catendrier. 
Caientbiio , calendaro « aimanacco. 

íLUANCO. adT. jL lo mAkos. 

ILMLVGONAR. y. a. ant. bhmaitqrah• 

ALMA.XGIIA. s. t. Mescla natural de ald- 
mtoa y aitras terras ab óiido rotj do 
lerro qoe li dona lo color més ò ménos 
tos» i proporció de la cuantitat que 
znt^LJfímaçre, almagra , almazarron, 
íúmdMpi^na• Oxidum rubrum ferri, ru- 
bnca. iuòriqtie : ierre rouge. Rubrica , 

AL^.^UENA. s. r. ant. almancra. 

ALVARRAXA. s. f. ant. mor ratxa. 

ALMXRTECH. s. m. ant. litargiri. 

AUfEMlOT. s. m. aiit. auiodroc. 

ALMÉ^iOS. adT. ▲ lo ménos. 

AUfEXYS. adv. ant. i lo Mfi50s. 

^LM£SC s. ni. Substància concreta de 
coiòr panlo tosc y mòlt olorosa que se 
tiaa de una bossa que té prop del Uom- 
brí^ lo cuadrúpedo anomenad des^ 
«Un» qoe se erta en I' Àsia. Almizciè , 
8UJC0. Moschus, moschum. Musc. Mu- 
Kbio^ BUSCO. 

ALMIIVAR. t. m. Lo sucre disolfc en ai- 

^^reúlà fog fins que adquirex la 

coansteacia de axarop. Almibar, Sac- 

cJumm liquatuni. Sirop. Sciroppo, sci- 

loppo, síroppo. 

ALMIRALL, s. m. ant. AiMiRAxt, en la 
pràièra accepció. 

ALMIRAifl. s. m. La persona que en las 
cos» de mar tenia jurisdicció ab mer 
T aíito imperi y ab mando absolut sò- 
f>re Us armadas , raxèUs y galeras. Al" 
BÚranUe, almirante de la mar , almi" 
^Mitíe majror de la mar. CUssts mari- 
SfBc pnctor f pnefectus. Amiral* Am- 
viragtio. 

^:a:&s3rr. La persona que mana 1' armada, 

f^c^ra ó flota desprès del capiti gc- 

KnL Ahnfrante, Qassis lesa tus, secun- 

dds i dace. Amiral. Ammiraglio. 

^UlIftAY. s. m. ant. acmiravt, en la pri- 

sèra accepció. 
ALMODROC. 8. m. ant. Salsa composta 

de oG , aiU , formatge y aitras cosas ab 

«pie se jasaÚnan las alberaintas. AUno- 

droie. Moretum. Sauce Jaiie a^'ec de 



ALN 95 

Vhuile^de Pail, etc, pour les auher^i- 
nes, Intíttgolo pellc petronciane. 
ALMOINA, s. f. La caritat que se fa per 
amor de Déu pera socórrer alguna ne- 
c^itat. Limosna. Stips, eleemosynp. 
Aumone, Limosina. 
i'albéòina cuaud la parís, ifo mires à QUt 
LA FAS. ref. que ensenya que lo bè se ba 
de fèr fens nns particulars. Haz bien y 
no mires ó no caies d qtden• Egenti qui- 
cumque ille sit, benefòc. Un hienfaü 
avec arrière-penséè , rCest poiw rien 
comptfí. Si dée far la limosina colla 
borsa e nou col bossolo. 
ALMOINÈR. s. m. captador. 
ALMoiifàR. Lo qui fa almoina. Límosnero* 
Eleemosyne praebitor. Awnonier, Cari* 
tatevole. 
ALMoiifàR. Lo qui esté dcstinad en los pa- 
lacis dels rèys, prelads ó aitras persò* 
nas pera distriiiuir las almoinas. Litnos- 
nero. Regiarum in egenos Urgitionum 
praefectus. AnmSnier (Grandj. Limosi- 
niere^ cappelUno. 
ALMORSAR. ▼. n. ant. esmorsar. 
ALMOSTA. s. f. La porció de cosas me- 
nudas y no Uquidas, com gra y aitras 
llavors, que cab en las dòs mans juntas 
y posadas en formà còncava. Almuerzam 
Quantikm semiuís, alteriusve rei simi^ 
lis ambx volae complecti possunt> Join- 
tee, GiumelU. 
ALMUD. s. m. ant. Mesura castellana de 
grans, com sòn blat, ordi, etc. , y de 
fniitassecas, com atcUanas, castauyas, 
etc, que en unas parts correspon à mit- 
ja fanega, y en aitras d la duoddcima 
part de esta*. Alnutd, Aridorum roensu- 
ra minor quae mensurae mdLXimx >ffane• 
ga apud bispanos dicta: , in quibu^dam 
provmciis duas, in quibusdam duodè- 
cim par tes capit. Mesure de grains et 
de fruits, Misura pelle biade e pe i 
frutti. 
ALMUGÀVER. s. m. En la milicia antt- 
gua lo soldad de una tropa escuUida y 
mòlt destre en la guerra , que vivia en 
los boscos y camps, y s'empleaba en fèr. 
entradas y surtidas en lo pais enemig. 
Almogdvar, almogdrabe. Milcs è túr- 
ma excursorum in bostiles terminos. 
Militaire quifaisait des incursions dans 
lepays ennemi, Soldato clie faceva cor- 
rerie nelle terre uemiche. 
ALMUSSA. s. f. ARMUSSA. 
ALNA. s. f. ant. Mida més curta que una 



96 ALR 

mitja cana, la cual se usa en algunas | 
provlnclas de Espauya. Ana, Ulua, 
mensura belgica quxdam. Aane, Àuna: 
sorta di niísura. 

ALÓ. s. m. ALA, U de gallina, capó, etc. 

ALÓ. interj. alon. 

ALOCÜGIÓ. 8. f. Discurs, per lo comú 
breu , y dirlgid per un superior als seus 
gúbdits. Jlocuciofi. Allocutio. AUoçu-^ 
Jíon. Ariuga, parlata. 

ALODI. 8. m. ALOU. 

ALODIAL. adj. for. Se aplica als béns 
cual domini directe no esU separad del 
ütil. Alodial. Ad allodium pertincns. 
AUodial. AUodiale. 

ALOES. s. m. Planta, ce ver. 

ALOIGNAR. V. a. ant. alluxyar. 

ALOJA. s. f. ant. Beguda que se compon 
de aigua , mel y cspeclas. Aloja. Aqua 
mulsa. Boisson composee d'eau, de micl 
et d'epices. Bevauda fatta da acqua, 
mele ^ e spczíe. 

ALOMÉVOS. adv. a to méxos. 

ALOX. interj. fam. que equival à asèm. 
Alon, Age^^eamus. Allons. Andiamo via. 

ALONGACIÓ. s. f. ant. prolowgació. 

ALONGAMÈNT. s. m. ant. dilació, de- 
mora. 

ALONGAR. V. a. ant. allargar. 

ALOPECIA. s. f. Med. Espècie de tinya 
que fa càurer los cabells. Alopecia , lo- 
picia, pclona^ pelonia, peladera,pe- 
lantbrera. Alopetia , proíluvies capillo- 
rum. Alopéciey peL•de. Alopecia, alo- 
pezÍRi peíatina. . 

ALORA. adv. t. ant. à las horas. 

ALOSA. 8. f. Aucèll semblant al cotoliu : 
es del color de la terra^ y acuadrillad ab 

• altres de la seva espècie va sempre per 

- los ermots y terras llauradas. Algunas 
vegadas se junta ab los cotolius y cugu- 
iladas. Terrera. Ayis sic dicta. Espice 
d'alouette, Sorta di allodola. 

ALOU. s. m. Heretat llibre. Alodio, Al- 
l<)dium. Alieu.* Allodio. 

ALQÜERÍA. s. f. MASIA. 

alquímia, s. f. Art ab lo cual se creya 
que se podian trasmudar los metalls. Lo 
sèu fi principal era transformar en or 
los ttngods per ménos perfets. Alqiu^ 
mia, Alchimia, chimia. Alchiniie. Al- 
cbimía. 

ALQÜITRÀ. 8. m. ant. quitrà. 

ALRE. adj. ant. Altre, altra co^a. Otro , 
otra cosa. Aliud. Autre-, autre chose. 
Altro. 



ALS 
ALS. adj. ant. Altre, altra cosa. Otro, 
otra cosa* Aliud. Autre, autre cliose. 
Altro. 
ALS. adv. ant. De altre modo ó manera. 
De otro modo , de otra suerte» Aliter, 
aliusmodi. DifferepitneïU, Altrimeiitl, 
in altro mpdo. 
ALSA. s. f. Tros de sola ó vaqueta, que 
los sabaters posan sobre U forma cuaad 
la sabata ba de ser un poc mès ampla d 
alta de lo que correspon al tamany de 
aquella. Alza. Frustum crassioris corü 
calceo, dum à sutore conficitur, dila- 
tando. Hausse. Brietta. 
ALS AD , DA. p. p. de alsar y alsarse. -.47- 
. zado, les^aiUaaoi subido; remontado; 

volado. 
ALSADA. s. f. Alsaria , com la alsada de 
un caball, de una torra, etc. Alzcida, 
Altitudo. Hauteur. Altezza, altura, al- 
titudiue. 
DIR À l'alsaoa de uif CAMPANAR, fr. fam. 
Dir mòltas llibertats ó picardías. Decir 
de uno hasta ciento. Ingemínatís, pro- 
bris aliqucm lacessere. Clianter pouiUes , 
couvrir dinjures. Dir un carro di villa- 
nie. 
FER alsada. (r. Imp, Posar en roda tots: 
las joroadas que se han tirad de un; 
impressió y tràurer los fulls de un à uii 
pera ordenarlps, de manera que cadi 
voliimeu tinga los que li tocan, y pug^ 
lo llibreter eucuaderuarlos. Ahar, Cbar 
tarum folla typis impressa binc ind< 
coUecta ordinare. Assembler desfeuiüe 
d'impression, Riuuir i fogli stampali. 
ALSADÜRA. s. f. ant. alsamèst. 
ALSAMÈNT. s. m. ant. L'acció y efèct 
de alsar. Alzamiento, levantamientc 
Erectio , levatio. Vaciion de hausser 
de Uver , etc, Alzamento; V alzare 
1' elevazione. 
ALSAMèxT. ant. Rebel-lió ó insurrecció. Ai 
zaniientOy levantamiento. Rebellio, se 
ditio. Reí^olte , soulii»ement, Ribellione 
soUevazione. 
ALSAMÀNT DE VEDA. L'acció y efòcte de al 
sar la veda. Desacoto! Prohib.tion 
substractio. Vaction de IcK^er une dt 
fense. Sospensione d' un divieto. 
ALSAPRÈM. s. m. Barra de ferro 6 fuj 
ta que servex per axecar cosas de mò 
pes, posand sota de èllas una punta, 
carregandse sobre T altra. Alzaprinu 
Fer reus vectis ad sublevanda ponderi 
Le\'ier, pied de chisre. Lieva, levj 



ALS 
stangm da solleTare o sollalcare pesí. 

ALSAPREM.U) , DA. p. p. de alsapre- 
«AR. ^zapriniado. 

àLSAPJELEMAR. v. a. Axecar alguna cosa 
ab \o aUaprèm. jílzaprünar. Yecte fer- 
na pondera soblevare. Lever un, far^ 
iaxu w^ec un Icvier* Sollalzare qaalche 
cosa coUa stanga. 

ALSAR. T. a. Axecar alguna cosa , ó po- 
saria mès alta de lo qúe estaba. Àbuir , 
levantar. Elevaré , extoUere, attollere. 
Hauuer, lever, cleyer, rehausser. Al- 
iaré, ínnaltare, elevaré , far plü alto. 

lUiA. Posar dret lo qne estaha caigud ó 
estes en terra. LeJantar. Erígere. Le^ 
ver , dresser, Alzare , soUevare , metter 
so. 

Aisix. £a io jog de cartas, escapsab. 

àLSií. Parland del entredit , arrest y des- 
terro, etc. 9 donarlo per fluid. Alzar. 
A censuris absolrere, poenam levare. 
Les^er. Toglíere, rivocare. 

AUiE. Parland de las maust dels ulls^etc^ 
axecarlos, elevarlos. jélzar. Erígere ^ 
Wirare. Lesper , éUver. Alzare 9 volgere, 
iodirizzare. 

al&aa. Péodrer ó portirsen alguna cosa de 

algú. jÜzar. Aaferre. Enlever, ótcn 

To^jtíere , prendere , rapire , portar yla. 

AL» la. Pujar, íer mès alta alguna cosa, 

oon AiAia una casa , una parcd y etc. 

À&ir. £kvare , accrescere y angere. Élc 

ver, exkmuser. Elevaré, innalzare, le- 

vario àtOy ergere. 

AUJdL Ararar una grua. Remontar» Ele- 
varé, tlever, AUare. 

ALSAi. Fer que lo aucèll se axeque j vole 
p«a tirarli. Se. usa també com recíproc. 
Fdar. Avis volatum incitaré* Fuire le- 
•«r. Levare , far alzare a volo. 

ALSAi. M6orer, axecar, fèr fugir la cas- 
sa que no vola. Se usa també com re- 
dproc. LevarUar, Feras excitaré, dí- 
movere cubilibos. Faire lever le gibier. 
Levare, scovare. 

tí4Ai. Imp. ràa alsada. 

Aiàii. Reclutar, allistar, fèr gèut pera lo 
cinrcit. Levaniar, Milites cogere, cons- 
CTÍbere. Lever , recruter, Levar genti , 
&r soLdati, reclutaré. 

àUiM. Parland de la veu, pujaria , axeca l'- 
la. Lti^anlar, Vocem intendere. Élevcr 
fia vcijc). Alzar la voce , ríalzarla. 

A>A£SE. ▼• r. Axecarse, posarse dret lo 
ipú estaba ajagud ó asseu tad. Levantar^ 
xr. Surgere, exsurgere. Se lever , se 

TOM. I. 



ALT. 97 

nietire debout, Rizzarsi, levtrsí tu piedí. 

ALSARSE. Axecarse^ posarse dret lo qui es- 
taba agenollad. Atzar se. Genuflexum 
crigi.•.Sff les^er, se relever, Sorgere, Ic- 
varsi 6U. 

ALSARSE. Sublevarse , rebel4arse , revoltar- 
se. Alzarse , levarUarse, Rebellare. *Se 
soules^er , se ré/óUer , se lever , s^amew 
ter, SoUcvarsi, ríbellarsí, commuo versí. 

ALSARSE. Llevarse, exir del llit. Levantar-^ 
se. Lectum relínquere, è lecto surgere. 
Se lever , sortir du Ut, Alzarsi , levar- 
si , sorgere , uscir del letto. 

ALSARSE. Vèstirse, dèxar lo llit lo qui es- 
taba eu ell per alguna malaltia ó indis- 
posició. íe\^arUarse. Cubantem valetu- 
diuis causÀ, de jec to morbo. vesteque 
indiita, è lecto surgere. Se relever fFuns 
maladie, Levarsi , sorger dal letto, 
uscir di malattia. 

ifo PODER ALSARSE. fr. mst. No podcr mè- 
drar <S fèr fortuna. No cubririe pelo d 
alguno, Haud proíicere ; fortunam ali- 
cai adversari. Échouer dans toutes ses 
entreprises; ítre medheureux. Nou po- 
ter ri&rsi. 

ALSARIA. S. f. ALSADA. 

ALSINA, s. f. Arbre ramòs, que tè lo 
tronc macis, las fiïllas ovaladas, oblòn- 
ga$ , blanquinòsas per sota , y dona per 
fruit los aglans. Encina. Quercus, ilex. 
Chine. Qaercia. 

ALSI5A suríra. Arbre, espècie de alsina de 
trenta k cuaranta peus de alsada ; tè la 
fusta sumamèut dura, y la escorxa 
mòlt flonja, à la cual dònan lo nom de 
suro. Alcornoque. Quercus suber. JLte- 
ge. Sughero, sugbera, suvero. 

ALSINAR. s. m. Bosc de alsinas. Enciíw, 
encinal. Quercetom. Chénaie, Querceto. 

ALSINERA. s. f. ant. alsina. 

ALSINETA. 8. f. dím. de alsina. Encini^ 
dia, Parva quercus. Cheneau, pelite 
chéne. Qaerçiuolo. 

ALT, TA. adj. Elevad. Aüo. Altus, su- 
blimis , celsus. Uaut , élev^. Alto. 

ALT. Lo que tè grau estatura ó tamany , 
com arbre alt, casa alta. Alio. Altus, 
proccrus. Grand , baut. Grande , alto , 
elevato , emiuente. 

ALT. mct. Arduo , difícil de compéndrer ó 
executar. AUo. DiíHcilis, arduus. Dif" 
Jicile à obtenir ou à comprendre. Alto, 
diiíioile, malagevole, arduò. 

ALT. met. Se aplica als subgèctes, dignitats 
y einpleos mòlt elevads. Alto. Exaítatus, 



98 ALT 

dignítate praeceUens. Eminent j {les^(í. Al- 
to, emioente, subUme. 
ALT. Parland de la situació dels carrers, 
proTtncIas, ó paissos, se diu dels que es- 
tan més elevads. Alto. Superior. Haut. 
Alto, altiero. 
ALT. Parland del preu de las cosas, car ó 
crescud. Ako. Magni pretit. Cher,haut, 
excessi/y par Us nues. Alto , caro. 
ALT. Respecte de las fèstas movibles del 
any y de la cuaresmase diu cuand cauen 
mes tard que en altres anys; y axí se 
d!u : aquest any la cuaresma es mòlt al- 
ta. Alto. Tardius celebrandam. Eaut, 
tardif. Tardi. 
ALT. s. m. Mús. Cualsevol veu posada so- 
bre lo bai. Alio. Altior vox. Dessus, 
par-dessus. Soprano. 
ALT. adv. mod. £u veu alta. Alto. Magnd , 
intentd yoce. Haut^ à haate voix. Ad 
alta Toce. 
ALTS Y BAtos. Dcsigualtat en algun lerre- 
no. Allibajos. Inaequale solum. Terrain 
irWgal. Alti e bassi. 
ALTS Y BAxos. mct. Desigualtat , ó varietat 
en los successos, ja pròsperes, ja ad- 
versos. AUibajos, altos y hajos. Rerum 
vicissitudo, temporum varietas. Fïcissi- 
titde, fluxet reflux des choses huinai- 
nes. Vicissitudiui , inegualità. 
AVT Y FLAC. Se dlu de la persona despro- 
porcionada per ser mòlt llarga y pri- 
ma. Langaruto. Nimiíim lougus et gra- 
cilis. On te dit d'une personne grande, 
maigre, efflanquée, ilancéç. Segaligno, 
spamto , spilungone. 
PER ALT. mod. adv. Parland de la conse- 
cució de algun empleo ó gràcia, signi- 
fica per particular favor ó protecció, y 
sens anar per los tràmits regulars. Se 
usa comunmènt ab lo verb tríurer. 
Por alto, Praeter communem ordinem; 
Par unefaveur particuliire ^ par pro- 
tection. Dar uu impiego per favore. 
rsR ALT. mod. adv. per sobre. 
ALTA. En lo gobern econòmic de la mi- 
lícia es aquella nota per la cual consta 
la eiistencia de algun subgècte , queba- 
bendlo donad de baxa per malaltia ó de» 
serció torna d servir. També significa 
lo paper que porta' lo soldad que ha es- 
tad malalt , per lo cual consta que tor- 
na al servey. Alta. Tessera seu schedu- 
la , qux invalidum^ aut desertorem mi- 
litem ad milití» munia redire testatur. 
Note pour çonster que quelqiCun rentre 



ALT 
dans te service après l'avoir quitte. 
Alte. ' 

ALTA. En los hospitals la orde que se co- 
munica al malalt à qui se dóna per sa, 
pera que dèxe la enfermería. Alta. Va- 
fe dictum in nosocomio cgris, cum sa- 
ni sunt. Note pour renvayer des hópi" 
taux les malades déjà rélablis. Alta. 

ALTAMENT. PerfeU ó excel-lentmènt, 
en extrem, en gran manera. Altamen- 
te. Perfecte, praestauter, summe, mag- 
noperè. Hautenient^ parfaitement. AÏ- 
tamente, subltmamente. 

ALTAJVÈR, RA. adj. Altiu, va,superbo. 
Altanero. Arrogans, tumidus, super- 
bus. Haatainffier, arrogant. Altiero. 

ALTANERÏA. s. f. Altivesa, supèrbia. 
Auanjeria. Animi elatio. Hauteur , ar^ 
rogance. Alterigia. 

ALTAR. V. a. ant. alterar. 

ALTAR. s. m. En lo9 temples de la religió 
catòlica es una espècie de taula mès 
llarga que ampb , en la que se celebra 
lo sacrifici de la missa. L•>s gentils do- 
naban tamlié est nom al lloc en que fe- 
yan sacrificis als seus dbus hlàos. Altar. 
Altare. Autel. Altare. 

ALTAR. Lo qui se compon de mesa de al- 
tar, graderia , retaule y altres adòrnos. 
Altar. Altare. Autel. Altare. 

ALTAR MAJOR. Lo principal ahònt per lo 
comd se col-loca lo sant titular. Altar 
mayor. Ara màxima, altare primarium. 
Maitre-autel, grand-auteï. Altare mag* 
gíore. 

ALTAR PORTÀTIL. Lo quí cs moTiUe j fàcil 
de transportar de una part à altra ? y se 
pod erigir en cualsevol puesto per fa- 
cultat ó privilegi. Altar portàtil. Altare 

' mobile quod ex privilegio ubivis erigi 
potest. Autel portatíf. Altare portatilc. 

ALTAR PRIVILEGIAD. Lo qui tè coucedída in- 
dulgència plenària pera las missas que 
se celèbran en ^11. Altar de alma ó de 
anima. Altare privilegiaríum. jíutel 
prisfilégi^, Altare priyilegiato. 

DESPARAR Uir ALTAR PER PARARÜE U?r ALTRE, 

fr. ab que se reprèn als que per motiu 
particular aplican à un subgècte lo quo 
pertanyia d altre, no obstant de ser los 
dòs iguals en mèrit. Quitar de un santó 
para poner en otro. Aliis eripiunt quod 
aliis largiantur. p^oler Pierre pour <?«- 
riclür Jean. Spogliare I' altare maggio* 
re per la capella. 

nSVAKT ALTAR. Rllt. PilIT. 



ALT 

TisiTAi LOS ALTARS, ff. Fèr algóiia oració 

▼ocal davant de cada ha de èlb per al- 

^a fi piadòs. Visitat los aliares. Alta* 

m «rationia caosà adire. Faire une sta^ 

tisa à choijue auiel. Fave le stasloDÍ. 

ALTARET. s. m. dun. de altaa. AUnri" 
(0, aUariUo, ^Aarito. Arula. JPim. 
iamd. Altaretto. 

ALIARIA. 8. £. aDt. alsada. 

ALTARSE. ▼. r. ant. AfioieDars&, énamo- 
r^t9t de alguna cosa ò persona. Prert- 
dane* Alujaa re capi. S*attacker à, 
frendre du goút, de Caffectionpour. 
ACsnonarai. 

iuuse. ant. TAirAotoaiAESE. 

ALTERABLE, adj. Lo qne se pod alterar. 
jSitrable. Motabilis. AU&aUe. Altera- 
Ue. 

ALTERACIÓ, s. f. Uacció 7 efècte de al- 
terar ò alterarse. AUeracion. Mutatio , 
immotatio, alteratio. AUé'ration. Alte- 



iiTEUció. Fertarbacló, mutació conside- 
TÚie en los humors del cos. AUeracion. 
Coninotio. AU&aíiont érnotion. Pertnr- 
hanotte, aiteracione. 
iLTiAAcaó. Morimènt de la ira ó altra 'pas- 
so. Akeracion, Animi pertnrbalto. ^Z- 
tératUm. AlteraxionC) pertorbasione. 

tt-T taid é. aot SBO. 

AUYQlID, DA. p. p. de ALTEaAE ó alte- 
aine. Aerado. 

ALIERAMSNT. s. m. altebació. 

ALTZfiAR. Y. a. Mndar, innovar. Se usa 
també com recíproc. Alterar, Alteraré , 
aüqnid novare. AUérer, Alteraré 9 mu- 
tare. 

AiTEau. Covnmóurer , causar enfado, in- 
qaietat ó albnrot. Alterar. Commovere, 
peitarbare. Troubler, éinous^ir, ameu- 
ter. Alteraré , tnrbare , «ollcrare. 

iLtcaAA. ant. Causar sed. Causar sed. Sí- 
tim moTere. Provoquer la soif, Risve- 
l^iar la setè. 

àLTouB. Viciar, corrómprcr. Alterar. Vi- 
tiare, corrumpere. Altérer, Alteraré, 
IC^iastare. 

ALTERAT^ DA. ad}, ant. asseòeoad. 

ALTERCACIÓ. s. f. V acció y cfòcte de 
altercar. AUercacion , altercado, Alter- 
catió. Akercation , déoat. Altercacione, 
dibatBmento. 

ALTERCAD, DA. p. p. de altehcar. Al- 
tercado. 

AiT^cui. s. m. fer. iTfcm^Tr. 

ALTERCADÒR, RA. s. m. y f. Lo qni al- 



ALT .99 

terca^ porfía ó es propens A disputar. 
AUercador, akercanie. Altercator. JEr- 
goteur , pointilleux. Brigosoj, beccalite. 
ALTEBCAR. V. n. Díspiitar , porfiar. Alter^ 
car. Altercari , verbís contendere. £/•- 
goier, disputer, débaitre. Disputaré, 
contendere. 
ALTERNADy DA. p. p. de alterxab. Al• 

ternado. 
ALTBRNADAMÈNT. adv. mod. ant. al- 
tera ativamí^rt. 
ALTERNAR, r. n. Dir ó ftr una persona 
desprès de altra una matèxa cosa per 
orde alternatiu ó per torn. Alternar. 
Alternaré, alterna vice agere. -^Z^ern^r. 
Alternaré, operaré a ricenda. 
ALTERXAR. Variarsc las cosas, sncceindse 
unas d altras. Alternar. Alternis vicibus 
eTenire. Alterner. Alternaré. 
ALTERNATIU , VA. adj. Lo que se diu 
ó se fa ah àlternació. Altemaiivo, Al- 
tematus, alternus. Alternatif. Alterna- 
tivo. 
ALTERNATIVA, s. f. Opció entre dòs 
cosas. Alternativa. Alternatio. Alterna^ 
tii»e. Alternativa , alternata. 
ALTERNATIVAMENT, adv. mod. Ab al- 
teruació. Alternativamente , aUernada- 
mente. Alternatim, alternè, vicissim. 
Alternativement. Alternamente , a vi- 
cenda, scambievolmente. 
ALTESA. 8. f. ant. elbyació , alTüba. 
ALTESA. Tractament que se dóna als fills 
- dels reys , prínceps soberans , ]r à algu- 
nas corporacions. Alteza. Dignitatis ti- 
tulus, quo regís filius aut etiam regíus 
senatus nuncuperi solet. Altesse. Al- 
tezza. 
ALTIMETRÍA. s. f. Part de la geometria 
prdctica , que ensenya à amidar alturas. 
Altimetria. Altimetria. Altiméírie. Alti- 
metria. 
ALTIMIRA. 8. f. Planta perenne, de un 
péu de alsada : tè las fullas partidas y 
blanquinòsas per lo revés; y las flors, 
que f&rman una espiga , son rodònas y 
blancas ab lo centro grog. Artemisa , 
artemisia. Artemisia. Armòise. Artemi- 
sía. 
ALTISME. 8. m. ant. altíssim. 
ALTÍSSIM, MA. adj. sup. de alt. Altisi- 
mo. Altissimns- S:ip. de haut. Altissimo. 
ALTÍSSIM. 8. m. Per excel-lencia se anomena 
axí à BèvL.Altisimo. Altissimus. Lè Tres- 
Haut. U Altissimo. 
ALTISSONANT. adj. Poét. Se aplica al 



100 ALT 

estU rehimbant. jíkisonante* Altiaoaus. 
On le dit d'un sifle pompeux. Altiso- 
nante. 

ALTITUT. 8. f. iXTURAf AtSADA. 

ALTIU, VA. adj. Orgullós, $ttperbo. Al- 
tivo. Elatus, arrogans. Hautain, haui, 
al^ier, Altiero^ superbo. 
ALTIVAMÈNT. ady. mod. p. us. Ab al- 
tivesa. AUivamcnte. Elatè, tumidè, au- 
perbè. Ai^ec haut€wr,arrogammeiU, AI- 
tieramente. 
ALTIVESA. 8. f. Orgull, suçcrbía. jilU'- 
vez. El atio animi , arrogantia. Orgueil, 
haiiteurj superhe , Jlert^, OrgogUo, al- 
terezsa. 
ALTO. s. m. Müic. La detenció ó parada 
de la tropa que va marxand. AUo^ Mi* 
litaris statio. Halte, Fermata. 
ALTO. Milic, La veu que se usa pera ma- 
nar parar la tropa. Alto. Sistite , 8tate. 
Halte, Ferma. • 
ALTO. Aludind à la reu militar se usa pe- 
ra que altre suspenga la conversació , 
discurs ó cosa que està f^nd. Alto, Heus, 
sat est. Halte-là , c^est assez. Ferma. 
ALTO AQUÍ. exp. que se usa pera suspén- 
drer ó detenir à algd en lo pas ó en lo 
discurs. Alta ahi, Siste gradum , vocem. 
Arrétez'vous là ; halte-là. Fermi olà , 
alto là. 
rÀR ALTO. fr. Pararse ó detenirse en al- 
gun lloc. Hacer alto, Sistere, sisti. Faire 
halte. Faré alto, fermarsi^ posarsi. 
ALTRE, TRA. adj. La persona 6 cosa 
distincta de aquella de que se parla. 
Otro, Alter, alius. Aiitre, Altro. 
ALTRE. Se usa à vegadas pera explicar la 
mòlta semblansa entre aos cosas ó per- 
sònas distinctas. Otro, ídem ac alter. 
Autre, Un altro. 
. ALTRE. Se usa com interjecció pera expres- 
sar lo enfado quens causa una persona 
qnens importuna ab espècies molèstas j 
desagradables. Otro, Iterum atque ite- 
rura. Jiare, ün' altra ancora. 

ALTRE QUE TAL. CXpr. AQUESTA ES ALTRA. 

ALTRE TAXT. loc. Lo matèx , ó igual cuan- 
titat. Otro tanto, Tandidem, tantum- 
dem. Douhle, autant. Altrettanto. 

AQUESTA ES ALTR.i. cxpT. ab que se explica 
que lo que se diu es un nou despropò- 
sit ó impertinència. Esa es otra. Simlle 
quidem. Autre impertinence. Quest' è 
bella. 

ALTREMÈNT. adv. mod. De altre modo. 
De otro modo, de otra suerte, Aliter, 



ALT 
* ' alio modo. Diff&emmerUf d^une autre 
manière. Al tramen te, altrimenti. 
ALTRESt. adv. mod. ant. À més de axó, 
ademèa^ també. .Orroj/^ tambienAïem^ 
itidem, parijjier. En outre, de plus. Al- 
treil. 
ALTRETAL. adv. mod. ant. sEMBLAirr- 

MÀTT , IGVALMfcxT. 

ALTRI, fi^dj. ant. altbe. 
ALTRUY. adj. ant altre. 
ALTURA. 8. f. La elevació que té cual- 
aevol cos sobre la superfície dç la ter- 
ra». Altura, alto. AUttudo. Hauteur, 
fílés'ation, Altezza, altura, altitudine. 
ALTURA. La montanja , coll ó lloc alt que 
domina à una plassa , dèsdel cnal la po- 
den bàtrer los enemigs. Padrastro, do- 
minacipn. Móns vel collis urbi seu arci 
imminéns. lAeu élev^qui commande une 
place. Altura , eminenza. 
ALTURA. La regió del aire considerada ab 
alguna distancia de la terra. Altura, 
Ccelum, aether, aér. La haute région 
de Vair, Altura. 
ALTURA. Lo cim de las montan jas f"" colls ó 
llocs alts del camp. Altura. Cacumen. 
ffauteur, éminence, AltcEsa : l'estremí- 
tà alta delia distanza. 
ALTURA DE LA VISTA. Pers, La l/uea recta 
que baxa de la vista y es perpendicu- 
lar al pla geomètric. Altura de la vista, 
Visús altitudo. Point de vue, Punto di 
vista. 
ALTURA DE POLO. Astrofí. Lo Rrc del meri- 
dià compres entre I' horisont de algun 
lloc y lo pol del sèu hemisferi., Altura 
de polo, Poü elevatio. Hauteur , eleva-- 
tion du póle, Altezza del polo. 

ALTURA DE UN ASTRE. AstrOíl, Lo Rrc del 

círcul vertical compres entre lo astre -y 
r horisont. Altura de un astro, Astri 
altitudo. Hauteur d'un astre. Altezza 
d' un astro. 

ALTURA MERiDiANA. Astron, L' altura md— 
irima que lo sol ó altre cualsevol astre 
tè cada dia, y es cuand se troba en lo 
meridii. Altura meridiana, -Altitudo 
merldiana solis, vel astri cujuslibet. 
Hauteur méridienne. Altura meridià^ 
na. 

ALTURA VIVA DE l' AIGUA. Eo Ja hidrome— 
tria es U línea perpendicular tiracla. 
dèsde la superficie de I' aigua à la pro- 
funditat del riu ó canal que se amida. 
Altura vwa del agua. Linea pcrp'^dt^ 
calaria à superficie aqu» ad imum di-> 



ALU 
TecU. HoíUeur de l'eau. Altura dell'ac- 
qoa. 
iucui.pl. La csely j.en est seutit se diu: 
D» ie bs ALTVRjLS. Jliuras, Goeli, cel- 
ta atliería. Le ciel, les cieux» 11 cielo. 

D QCI9A ALTURA Ó 15 qVtSÀS ALTI7KA8 

»TMUM?fr. fam. que se usa pera 
ppatar eo quin estat se troba lo ne- 
p» i que se referex. En qu^ altura 
■of kJ/amos ? Qaomodò res se habet 7 
Ommaivom nos affairet? Come va 
U&ecada? 
rtJMca l'altura t>bi polo. fr. Jstron. 
imtilar la elevació de est sobre V hori- 
«Dot Tondr Íís altura del polo. Poii al- 
útQ&aa metiri . Prendre la hauteur du 
pó^.Pnendere^ c»ssservare l'altezza d'un 
poi«. 
iLCffiAQÓ. s. f. L* acció y efecte de 
àwtar ó alacinarse. Alucinacion, aL•* 
amaKnto. AliucÍDatio. HaUucination. 
Sba^amento. 
ALCO^^AD, DA. p. p. de alvcivar 6 

iiraiiüE* Alucinado. 
AIXCDíAíkíE^T. 8. m. alvciitagiò. 
AIXCLNAR. T. a. Ofuscar, confóudrer. 
Se asa nès comunament com recíproc. 
^inar, ÀUacinari. Ébloutr, égarer, 
<*^war, offusquer, foiciner, Abba- 
s^^iüilnctiiare, oífuscare. 
ALCDLvLreojà. 

ALrnB. f. B. Fer referència à alguna 
cosL Jludir, AUudere , sensum alio re- 
^rn, Eàre aüusion, AUudere. 
ALC3L s. iii.Sai que resulta de la combí- 
s»3ú Ui icido sulfóric ab V alümina. 
Se tiolia formad naturalment en varias 
pèins j terras , de las cuals se extrau 
per me& de I' aigua , j se reduex à 
cnsdb nès 6 ménos blancs y transpa- 
renta Se iada j derritex al fog, y.ser- 
*« de oMirdènt pera tenyir. Alumbre, 
^o:itfii, snlphas alnminae. Aiun, Al- 
taae. 
^ ac GOS. Lo excrement de est animal. 
^«•^ Canlnum stercus. Excrànent 
^' íkai. Escremento di cane. 
^í^ïKàmA. Lo qui se troba natural- 
3^ cnstallisad en fils un poc sem- 
^^ als pels de una ploma. Akanbre 
^ piano. Aluuien scissile. Alun de 
?W. Allume di piuma. 
^^ u locA. Lo qui se troba natural- 
^èst ea cristalls semblants à las rocas 
T^ sa figura. Alumbre de roca, Alu-^ 
I. ^cft ru^mm formam referens. Alun de 



ALL' 101 

' roche, Allnme di rocca. 
ALUMAIRE. s. m. Lo qui arreplega lo alura 
do ^òs pera las blauquerías. Caninfro. 
Caiiioi stercoris collector. Cdui qui ra- 
masse Vexcrànent de chi'eru Colui cLe 
va raccogiiendo l'escremento di canp. 
ALUMAR. V. a. ant. Donar claror, des- 
pedirlasèva claredat lo cos lluminós. 
Aíumbrar, liluminare. Éclairer, luire, 
illuminer. liluminare, alluminare: dar 
lume, luce, splendore a checcbè si sta. 
ALÜMÈRA. s. f. La mina de abònt se 
trau lo alum. Aliimbrera. Fodina alu- 
nrluis. jéUmüre. Cava d 'allume. 
ALÜMINA. s. f. Terra mòlt suau, grexò- 
sa y llapissòsa al tacto, m^s 6 ménos 
blanca ségòns la seva puresa: se agafa 
A la llengua, y despedex un olor térreo 
particularment cuand se mulla. Aliimi' 
na. Alumina. Alumine. Creta. 
ALÜMNO, NA. s, m, y f. Lo dexèble ó, 
persona criada ó educada dèsde la In- 
fància per aigd. Alumno. Alumnus. £lè^ 
ve, disciple. AUievo, alunno, scolare. 
ALÜSIÓ. s. f. La referència que se ia d 
una cosa. Alusion. AUusio, rei ad ren 
relatiu, respectus. AUusion. AUusione. 
. ALUSIU, VA. adj. Lo que aludex ó fa 
alusió. Alusiva. AUudens^ alto respi- 
ciens. Quifait aÜusion. Che allude. 
ALVEDRIU. s. m. ant. albedriu. 
ALVEO. s. m. La mare del riu. Jlveo. 
Alveus. L•t de rivière. Alveo: letto del 
fíume. 
ALVÈOLO. s. m. Anat. La cavitat en que 
estan encastadas las dents en las barras 
dels animals. Alv^olo. Alveolus. Ali'éble^ 
Alveoli de' denti. 
ALXUB. s. m. ant. cisTsaifA. 

ALL. 

ALL. s. m. Planta auyal, de un peu y 
mitj à dos peus de alsada : tè las full as 
llargas , estretas y comprimidas , y las 
flors pètitas y blancas. Immediat à l'ar- 
rel produex una cabessa composta de 
diferents grans ovalads, còrvos , cuberts 
de una membrana estiraganyòsa , ano- 
menada comunm^nt esclofoUa , y unids 
entre sí per varíos tels mòlt prims. Te- 
nen un gust acre y estimulant , y des- 
pedexen un olor fort cuand se pican. 
Ajo. Allium sattvum. Ail. Aglio. 

all. Cada un dels grans en que se divides 
la cabessa de alls, Ajo» Allium. Gous$es 



102 ALL 

d'ail. Spicchio d' aglio. 

ALL TENDRE. Lo qui 00 tè cocara formada 
la cabessa. Ajete. Alliumi teneruin. AU 
tendre, AgUetto. 

ALL DB BAVxis. Especte de porro ^ que se 
distingei del cttUivad- ea tràurer las fa- 
llas de la cama rodòtias , y las Gbras pè- 
titas y violadas« Se cria en las vinyas y 
oliverars. Puerro silsfestre ó sa^age, 
ajipuerro, ajele, ajo de vinas. Porrum 
silvestre. Poireau sauvage. Porro sal- 
vatíco. 

SA COM UF ALL. ei^pr. que se aplica à la 

Eersòna mò't vigorosa , robusta y de 
on color. Sano conio una manzana. 
Valídissimus. On le dit d'un hotwne 
fort, robuste^ vigoureux. Sano come uu ' 
pesce, verde come un adio. 
ALLÀ. adv. II. que significa en aquell 
lloc , ó à aquell lloc, com jo es taba alla, 
jo aniré allà. Mòltas vegadas se anya- 
dex est adverbi als noms de llocs pera 
denotar la distancia d' ells, com allI à 
V Habana. Alia. lllic, illuc. Lchy. Là, 
colà. 

ALLÀ SE LAS H UA , Ó SB LAS HAJAX. loC. qUC 

se usa pera denotar que un no vol ser 
còmplice en alguna cosa, ó ane se se- 
para del dictamen per pòr de un mal 
resultat. Aüd se lo haya y ó alld se las 
liaya; alld se lo avenga^ ó alld te lo 
avengas. Tu videris, ipse viderit. Je 
m'en la\^e les mains, Acconciusi i' uova 
nel panicruzzo. 

ALLADA. s. f. ant. alioli. 

ALLARG. 8. m. La dilatació ó extensió de 
alguna \;osa , especialment parland del 
temps. Prolongacions prolongamiento. 
Dilatio, mora. Prolongation , prolon-^ 
gement. Prolot^aKÍone, prolougamento. 

allargs, pi. ALLARGAS. 

ALLARGA D, D A. p. p. de allargar y 
AL•LARGARSE. AUwgado ; atrasado , di» 
ferido. 

ALLARGAR, v. a. Fér, alguna cosa mès 
llarga de lo que era , donarli major ex- 
tensió. Alargar. Extendere, protende- 
re, dilataré, producere. Alonger, pro- 
longer, étirer. Alluugare, slungare. 

ALLARGAR, met. Prolongar alguna cosa, fèr 
que duré mès temps. Alargar, Fusiíïs 
aliquid exponere: rem procrastinare. 
Augmenter, ajouter. Indugiare, pro- 
lungare, diferiré. 

ALLARGAR, mot. Aumeotar lo ndmefo ó 
cuantitat senyalada, com allargar lo 



ALL 

salari, la racció. Alargar. Adaugere. 

Augmenter, Accrescere, aumentare. 
ALLARGAR. Donar alguna cosa à V altre qoe 

est& apartad. Alargar. Porrigere, prae- 

vére. Donner une chose à ime personne 

tloignée, Porgere» 
ALLARGAR. Douar ó cedtr. Alargar. Cede- 

re. Céder, Dare, cedere. 

ALLARGAR. AMOLLAR. 

ALLARGAR. ParUud de las arraas de fog ar- 
ribar lo tiro à certa distancia ; y axí se 
diu: esta escopeta allarga mòlt. Alcan- 
zar. Pertingere. Porter. Arrívare, col- 
piré. 

ALLARGUI. Suspéndrer ó dèxar per mès 
tard la etecució de alguna cosa. Atra- 
sor, diferir. Procrastinare, differread 
aliud tempus , profatare. Suspendre, 
Sospendere, diferiré. 

ALLARGARSE. V. r. Anàrscu ó ausentarse ab 
prestesa una persona. Largarse. Festí- 
uanter abire. S'íloigner, s^en àUer y/Ue. 
Dlleguarsi. 

ALLARGARSE. Parlaud del temps fèrse mès 
llarg ó de major duració^ y en est sen* 
tit se diu que se allargar los d las ó las 
nits. Alargarse. Grescere. S'alonger j 
croitre. Grescere. 

ALLARGAR POC, Ó NO ALLARGAR wàs. fi*. faTIl. 

Tenir poca capacitat , comprehensïó i 
alcaus. Alcanzdrsele poco d alguno , i 
no alcamdrsele mas. Mi nus mentis aci< 

fiollere. ^^^oír peu de talens. Sentir del- 
scexho. \ 

A5AR ALLARGAND. fr. met. Anar donaoi 
ailargas à algun negoci. Dar cuerda , i 
la cuerda. Negotinm senstm differre 
Tirer une affuire en longueur. Tirar i 
iungo. 
ANAR ALLARG AVD.fr. BuscRr alldCgas per n 
fèr alguna cosa. Andar en vuellas. Di 
verticula, rei faciendae excusa tioneí 
quaerere. User de détours, de subterfi 
ges. Metter tempo in mezzo, mandai 
in lunga. 

no SB ALLARGUE TANT. fr. £im. MiaB C^ 

PARLA. 

ALLARGAS. s. f. pi. Dilaciòus. Latgns. M 
ra. DiL•is, remises, Soprattieni. 

DONAR ALLARGAS. fr. fam. Valcrse de cuj 
sevol medi pera diferir ó dilatar lo fi 
resolució de un negoci. Dar targ\ 
Moras nectere. Diffil•ir , tirer en lo 
gueur. Menar il can per 1' aja. 

ALLET. s. m. dim. de all. v//V^ 
ajillo, ajico, ajitú. Parvuna alUai 



ALL 

Dim. íittL Agliettino. 
ALLETAR. ▼. a. ant. Donar mamar. jÉte- 

tar. Lactaré. Ailcàter, AUattare, dar U 

UUe. 
ALLEüGERAD, DA. p. p. de auItob- 

%àsu AUgerado, 
ILLEOGEUAMÈINT. s. m. L'acció 7 

fficte de fldlèugerar. Atígeramiento, 

Àileratio, allevamentum, levamentum. 

Jil^etnent. AUeggerimeoto ^ alleyia- 

mento. 
auxucjoumíiit. L' acció de' allòugerar la 

drrega de una Daa. jéllijo. Exoneratio. 

Mlé^emeni iPun nostre, Alleggerímen- 

to d' una naye. 
ÀLlàOGERAR. Fèr lleugera ó ménoe pe- 

ttda alguoa cosa. AUgerar. Exoneraré. 

leren reddere. j^éger. AUeggeríre, 

a^feriare, sgravare. 
AuicGBUkE. mét. AlÍTÍar, moderar- AU-- 

genfr. Lenire , mitigaré^ allevare. Sou- 

íflg^, tempO'er^ mod&er. SoUerare, 

BMligarc. 
ALLÈÚJAD, DÀt p. p. de aix^ujah. AU-* 

jado. 
ILLEGIADÒR, RA. s. m. 7 f. Lo qui 

allcaja. Mijador. Exonerator. Cèlui qid 

aüége un navire. Alteggeritore. 
ALLE.OJAMÈNT. a. m. allbügerabiènt. 
ALLEUJAR. T. a. AttfetJGEaAR. 
Aufemia. Kdui. Allèugerar , altviar la cdr* 

raga de uDa naa. Alijar, Exoneraré. 

^ilégfr tm navire de sa ckarge. Al- 

/fggerír no vasceüo. 
AL•LEVADj DA. p. p. de alletar. Levan- 

tado , in^taesto ^achncadó , prohíjado, 
ALLEVAIL ▼- a. Fingir, atribuir, impu- 
tar falsa j maUciosamèut alguna cosa. 

Levojttar, imponer , achdcar, prohi- 
far. loipatare, aífingere, rem alicui 
6U tnbuere. Imputer , attribuerfaus- 
sement. Imputaré, attribuire, incolpare. 
ALLEYL^mMnT. 8. m. ant. allbugbha- 

«èrr V e& la seg&na accepció. 
ALLEVIAR. T. a. ant. allíujaa, en lase- 

l9»Ba accepció. 
ALLI. adr« IL En aquell lloc, d aquell 
tloc^/n. Illic. Lày yj en ce lieu-ià. 
Li, qiiÍTÍ« 
íul. adr. t. que ae usa pera significar lo 
raomènt determinad en que succeí al* 
gojia cosa; j axf se diu: allí foren los 
trafaalls, en lloc de llavors ó en aquell 
temps. jOÍL Tanc, ibi. Alors, Allora. 
at Auí xsTPoaA. mod. adr. Dèsde allí 6 
iíoiAc aqnell Uoc. De aUi, desde allL 



ALL lOS 

Inde. De là. J>\ \h , da qttel punto. 
ALLIBERTADOR, RA. s. m. y f. ant. 

L•LIBERTADÒB. 

ALLIBERTAR. t. a. ant. LLiBEatAB. 

ALLIMARIAS. s. f. pi. llvmihaeias. 

ALLISAD , DA. p. p. de alusah. Alísado, 
enrasado. 

ALLISADÒR, RA. Lo qui allisa. Alisa- 
dor. Politor. Polisseur. Liscíatore, pu- 
litore. 

ALLISAMÈNT. s. m. ant. L'acció de alli- 
sar. ^/{Vo^ur^i. Politio, levigatio. Po- 
lissure , liasure, PuÜtüra, pulimento. 

ALLISAR. T. a. Posar llisa alguna cosa. 
AUsar, Poliré, lev igare. Po/ir^ /wj^r. 

. Pnlire , lisciare , lustrare. 

alli&ar. Igualar, posar planas y llisas las 
pareds. Enrasat. Planaré, sequare. Arw 
ser. AsguagUare , pareggiare. 

ALLÍSTAD, DA. p. p. de allistab. Alís^ 
tado, listado, 

ALLISTAMÈNT. Uacció y efecte de allis- 
tar ó assentar en la llista. Alistamienlo, 
Gonscriptio. Uaction de mettre quel" 
qu'un sur une liste. Lo arrolare. 

ALLISTAR. V. a. Assentar ó escrínrer en 
. llista à algit. Se usa tamb^ com recíproc. 
Alistar, lïstar. Conscrihere. Enregis- 
trer. Arrolare, scrivere alia lisla. 

ALLITARSE. v. r. aut. ajíurerse, en la 

' accepció de ficarse al llit , etc. 

ALLÍTAT , DA. p. p. de ALLrrARSE. 

ALLÒ. pron. demostratiu de alguna cosa , 
y se entén de la que està més distant 
respecte de altra. Aquello, lUud. Ce , 
cela. Quello- 

0E AiLÓ MiL•L&R. mod. adv. A propòsit, al 
cas, adecuadamènt. De mdd^, de pe- 
rilla. Appositè, aptissimè. A propos , 
fort Uen , parfaitement. A maraviglia , 
in mirabil modo. 

DE ALLÓ MILLOR, mod. adT. B^ , perfeta- 
ment. De molde , d maravilla, mara- 
viüosamente, Mirabiliter , egregiè. À 
merveüle^ merveilleusement. Mirabil- 
mente , maravigliosameute. 

ms ALLÓ MILLOR, mod. adv. de to millor. 

ALLOCARSE. v. r. ant. Tornarse^Uocala 
giUina. Aclocarse^i paner se chieca la 
gfülina. Ovis incubitionem appetere. 
Comer. Diventar covaticcia. 

ALLÒMAD, DA. p. p. de allòmar ó allò- 
maisb. Deslomado , derrengado. 

ALLÒMADÜRA. a. f. V acció y eíScte de 
allòmar y allòmarse. Deslomadura. 
Lambifragium. Rupíurc des reins, twr 



104 AMA 

de^reins. DUombato, ii dilombare. 
ALLÒMAR. V. a. Maltractar, lesiar los 

lloms. Se usa també com recíproc. Des" 

lomaP', derrengar. Delumbare. Ereiti" 

ter , échiner. Dilombare. 
ALLUNAT, DA. adj. aut. uüxàtic. 
ALLÜNYAD, DA. p. p. de alluntae y 

AiLuríYARSE. jüejodo , enmarodo. 
ALLUNYAMENT. &.\m. L'acció y efecte 

de allunyar y alluuyarse. Alejamiento» 

Amotio. Éloignement, AUoatanamento , 

dileguo. 
ALLUNYAR, v. a. Desviar, apartar mòlt 

uua cosa de altra. Alejar, Amovere, se- 

movere, ablegare. Èloigner^ écarter. 

AlloutaDàre , scostarc, rimuovere. 
4UUSVARSE. V. r. Apartarse mòlt de algun 

lloc. Akjarse. Longè rccedere, procul 

abscedere. S'éloigner, sYcarler, AUon- 

tanarsi, scostarsi. 

AtLüXYARSE. ALLARGARSE , CU lo SCUtít dc 

anàrseu ó ausentarse, etc. 
ALLVNYARSE. Apartafsc de ia costa y entrar 
en alta mar. Hacerse d la mar, eivna^ 
rarse. Vela in altum dare. Mettre à la 
voile^faire voile , gagner la mer. Far 
▼ela. 

AM. 

AM. s. f. Ganxet de ferro ó altre metall 

que picnjad al cap de vall de una llinya 

y tenind en la punxa lo esquer servex 

pera pescar. Anzuelo. Hamus. Home" 

'Con, Amo. 
AMA. s. f. ant. mestressa. 
AMABILITAT, s. f. La caUUt que fa 

amable à alguna persona. Amahüidad» 

Amabilitas. Amabilite", Amabilità. 
AMABILtSSiM, MA. adj. sup. de amable. 

A/nabilisimo, Amabilissimus. Sup, d'ai- 

moble, Amabilisslmo. 
AMABLE, adj. Lo que es digne de ser 

amad. Amable. Amabilis. Aimable. 

Amahile, caro. 
AMABLEMENT, adv. mod. Ab amor ó 

carinjo. Amablemenie, Amabilitèr. Ai-- 

jmhlement, Amabilmente. 
AMAD, DA. p. p. de amar. Amada, 
AMADÍvSSIM, MA. adj. sup. de amad. 

Amadisimo, Dilectissimús. Sup, d^ai- 

me', Amal'-SKÍmo. 
AMADOR, RA. s. m. y f. Lo qui ama. 

Amador, Amator. Amant, amoureux. 

Amatore. 

amador. AFICI05AD. 



AMA 

AMADRINAR. v. a. Jnntar dòü mulas 6 
caballs ab la corretja dita madriaa. Ama^ 
drinar, Bina jumenta corrigta vbcire. 
Atteler ensemhle deux chevaux ou deux 
mulets, Attaccar due cayalli, due muli, 
ctc, con una correggia. 

AMAESTRAD, DA. p. p. de amaestiuiu 
Amaeslrado, 

ÀMAESTRAMÈNT. s. m. aat. essbittajisa. 

AMAESTRAR. v. a. ant. Ensenyar ò adea- 
trar. Amaestrar, Dooere , erudire , ins- 
truere. Enseigner , instruiré, élever. 
Ammaestrare. 

AMAG. s. m. Substància tova, groga j 
amarga que fan las abellas pera que los 
cucs no mènjen la mel. Amago. Com- 
mosis. SubHance coriace jawie et amè- 
re y qiCon traure nulee avec le mid^ et 
qid le rend désagréàbU. Sostaiixa gíal- 
la ed amara delia quale le api ooprono U 
mele percbè gU inseUi non lo- mangino. 

AMAGAGREUS. s. m. fam. Lo qui guar- 
da mòlt lo diner. Ala el goto, Avarus* 
Avare, ladre, vilain. Morso dal gran— 
chio, avaraccio. 

AMAGAD , p. p. de amigai. Escondido > 
oculto, 

DE AMAGAD. mod. adv. Ocultamònt. jf es—, 
condidas, Clauculum, occultè. En col- 
chette , à la de'robéè. Nascosameate 
furtivamente. 

AVAR DE AMAGAD. fr. mct. Obrar secreta t 
ocultamèut. Andar d sombra de íej^^- 
do, ó d sombra de tejados, ClanculCAn 
agere. Se soustraire aiix regaràs. Pa 
alia maccbia* 

MIRAR DE AMAGAD. fr. met. Mirar ab dissi 
mulo. Mirar de lado, 6 medio L•lcÍa 
Furtim intueri. Regarder de còte", ct^H 
dédain. Guardaré sotto occhio. 

AMAGADAMÈNT. adv. mod, Oca\t^ 
ment. Escondidamente. Clam, lateat« 
Secrkement, Secretamente , nascctf 
mente. ] 

AMAGADET, TA. adj. dim. AmagadJ 
cuidado y reserva per no ser vist. J 
coiididillo, ocuUilo, Latitans. C€xc 
Ascosetto. 

DE AMAGADET. mod. adv. De amagad ^^ 
cuidado y reserva per no ser vist. ^ 
condiditlas, Latitanter, clanculuna 
cachette. Secretamente. 
AMAGADÍSSIM, MA. sup. de am 
Ocu^/^imo. Occaltissimus. iSiMp. <£e c^ 
Nascostissimo. 
AMAGADÒR, RA. s. m. y f. Lo 



AMA 
amaga. Ocukador. Occultator. Celui qui 
cache. fía^csonditore. 

AMàGAMÈNT. s. m. Lo lèt de amagar 
tüçma cosa. OcuUacion. Occultatio. 
L'vtion de cacher. Nascondimento. 

AMifiiiirr. s. xn. ant. amagatílll. 

AïlGAR. T. a. Posar algana cosa en lloc 
fne no sia ^ista^ Se usa també com re- 
cíproc. Bsconder, encubrir. Abdere, ce- 
laré, oeeolUre , abscondere. Cacher. Na« 
fcondere, celaré. 

ixifiia. met. Contenir ó inciòurer en si 
algana cosa que no es mautfòsta à tots. 
Esconder,^ Ck>ntinere, includere. Ren-- 
femer , contenir, 'Rinchxu.dere. ' 

AMAGATALL, s. m. Lloc per amagar al- 
^iBà, oosa. Escondite, escondrijo. Lati- 
Uam.•Cbc^• Biscanto, naacoddiglio. 

AJIÜGATEJAIL ▼. a. ant. amagab. 

0£ .Í3AAGATÒNS. mod. adv. üe amaga- 

MT. 

DE ASAGATOTIS. mod. adv. &m. be 

iliGADET. 

AMAGRID, DA. p. p. de amagbir ó ama- 

«anst. Enfkujuecido• 

A3fAGaUf£NT. a. m. V acció ó efecte 

deamagrlr. EnflaquecimienJto, Macre- 

fittóo, exteouatio. Amaigrissement , 

maiçroir. Smagramento , smagratara. 

AlL\GBia. ▼. a. Fer pérdrer lo erèx à 

a^&- Enmagrecer. Magmm reddere, 

maacbooe. Atnaigrir. Dimagrare , 

i w i fi i fig . T. r. Tornarse magre, pérdrer 
lo grèx. Enmagrecer, enflaquecer. Ma- 
cwoerc. Amaigrir, s*amaigrir. Sma- 
grire, dimagrare. 

AMAISA&. ▼. a. Ndut. RccuUlr del tòt d 
en jart las Telas de alguna embarcació 
i n de qoe no camine tant. Amainar. 
Vda cootrabere , coliigere. Ferler, lar- 
guer. Serraré le yele. 

AMAiSAi. mel. Aflnxar ó ced'r en algun 
desilj, empenjo ó passió. Amainar. 
Bennaere. Se modé'rer, se d^tartir, 
Kreldcher. Moderaré, cedere. ' 

AMALGAMA, s. f. Quim, Barreja de ar- 
çbftvta ab altre metall. Amalgama. 
Mana ex argento yívo et metallis com- 
Picta. Amalgame. Amalgama. 

AU^LGAMACIÓ. s. f. Quim. V acció y 
cüide de amalgamar. Amalgamacion. 
Metdiomm liquatio ope argenti tíyí 
▼el faidrargyri. AmalgamaÜon. Amal- 

A3C\LGAMAMÈNT. s. m. amalgabiació. 

TOM. I. 



AMA 105 

AUALGAMAüisTr. met. Lo acte de barrejar 
varias cosas. Mezcla, mezcladura, 
mezclamienío. Gmimixtio. Mdange» 
Mescolanza. 

AMALGAMAR, v. a. Quim. Barrejar j 
unir lo argèntviu ab altres metalls. 
Amalgamar. Argento vivo metalla oonk- 
miscere. Amalgamen Amalgamaré. 

AMALGAMAR, met. Barrejar. Amalgamar. 
Commiscere. Amalgamen Amalgamaré, 
mischiare. 

AM ANAR. V. a. ant. meitaa. 

AMANCEBAD, DA. p. p. de amah cebar- 
SE. Se usa també com substantiu. Aúian' 
cehado. Conc ubi narius , concubina. Ce~ 
lui qui a commerce HUcite avec une 
femme. Goncubinario. 

AMANCEBAMÈNT. s. m. Tracte il-lícit 
habitual de home y dona. Amancebon 
miento. Concubinatus , peUicatus. Con^ 
cubinage. Concubinato. 

AMANCEBARSE. ▼. r. Adquirir amance- 
bamènt. Amancebarse. Pellicatum age- 
re , pellici obstringi. Visfre dans le con- 
cubinage. Vivcre uel concubinato. 

AMANERAD, DA. adj. Lo qui en sas 
ohras ó accions g»i aní a certa uniformi- 
tat y semblansa. Comunan^ènt se dia 
dels professors de las bellas arts, y de 
las obras de ells. Amanerado. Adfecta- 
V tor , adfectatò agens. Mam&^, manne- 
quin^. Ammauierato. 

AMANESCÜD, DA. p. p. de amaüíxeb. 
Amanecido. 

AMANÉXER. v. n. Comcnsar à aparéxer 
la llum del diat Amanecer. Lucescere. 
Commencer à faire jour. Aggiomare^ 
spuntar il d^ , farsi giorno. 

AMAiTÉxER. Arribar i Jgun lloc al aparé^ 
xer La \lum del dia. Amanecer. Prima 
luce alicubi adesse. Arris^er, se tremer 
à un endroit à la point'e du jour. Ginn- 
gere nello spuntar del dl. 

AMANÉXER. Aparéxcr de nou ó manifestar- 
se alguna cosa al apuntar lo dia. Ama- 
necer. Apparere. Faraítre , apparaüre 
au point du jour. Apparíre nel farsi 
giorno- 

amaní D , DA. p. p. de ama5ir y amasir- 
SE. Aprontado , aparejado ; condimen" . 
tado, adobado; aprestado, 
AMANIMÈNT. s. m. Prevenció, disposi- 
ció , prepratiu per alguna cosa. Apres-^ 
to. Apparàtus, preparatio. Appareit, 
apprée , pr^paratif. Apparccchio, appa- 
rato, preparalivo. 

ï4 



106 AMA ' 

ÀMujíodat. 9JIUA. 

AMAifiMÀTT. Lo SUC oompost dc TÍaagrey 
sal, oreagà, aUa y pebre que servex 
per assalionar j conserrar ias carns. 
jidobo, Gondlmeiitam. Daube. Appa- 
reccfaío, acconciameato• 
AMAiiiMÍzrrs. pi. Los ingredients dei sac 
dels gttisads. Ingredientes del moje. Jos- 
culí elementa. Ce qiU erUrt dans la 
composüion de la sauce. Condimcnti. 
àMàsiuktiTs, pi. L'oü, yinagre j sal que se 
posa en los ensíams y YÍandas balUdas. 
Jceües. Condimenta. Vhuile, le yiniur 
gre et le selpour la salade, Condimeuto 
per 1' insalata. 
AMANIA, y. a. Aparellar algana cosa. 
Aproniar , aparejar. Pararé , prepara- 
ré. Fournir, powvoir, pr^arer. Pre- 
pararé, apparecchiare. 
AMAifra. Posar los amanimènta à alguna 
▼ianda. Condimentar, adobar* Condire. 
jàssaisonner. G)ndtre. 
AKàiriBse. ▼. r. Disposarse ó prepararse 
algd. Aprestarse, aparejarse, Sese ex- 
pediré, pararé. Se preparer, se dispo* 
$er, DIsporsi , accbgersi , apparec- 
dtiíarsi. 
AMANLLEUTAR. ▼. a. mahueütah. 
AMANSA, s. f. ant. La amiga ab qui al- 
gd tè tracte il-l(cit coutinuad. Mance^ 
ba. Pellex , concubina. Concubine, mai'- 
tresse. Concubina. 
AMANSAD, DA. p. p.dcAiiÀ/isAa. AnMii" 

sado, 
AMANSADÒR, RA. s« m. y f. Lo qui 
amaiua las bestias. Amansador, Paca- 
tor, sedator, Cehi qui apprivoUe. Di« 
mesticatore. 
AMANS ADORA. s. f. ant. am a^tsamàzvt. 
AMANSAMÈNT. s. m. L' acció y electe 
de amansar. Amansamiento, Lenimea-. 
tum, mitigatio. Apprwoisement• Di- 
«nesticamento , dtmesticazione. 
AMANSAR. V. a. Fèr manso, domesticar 
algun animal. Amansar. Mansnefacere , 
nansuetnm reddere. Apprwoiser. Ad- 
dimesticare, mansuefare, ammansare. 
AifA'SAa. mat. Calmar, disminuir la còle- 
ra de algii. Amansar, Mitigaré , lenjre,' 
placare. Adoucir, apaiser, calmer, mi-- 
tiger, Addolcire, acqnetare, placare. 
AMANSIR. V. a. amausar. 
AMANT. p. pres. de amah. Lo qui ama. 

Amanie. Amans. Aimant. Amante. 
AMANTAD, DA. p. p. de amaktar. 
AMANXAR. y. a, uimantab. 



AMA 

AMAVnNA. 8. f. Miiif. Là corda que 
seryex pera fèr estar plans y segurs los 
penòns. A/iuauiUo, Anguinat Balanci^ 
ne» Bilaucina. 

AMANTlSSIM, MA. adj. sup. de aiiaiit. 
jAnantisimo, Amantissímus. Sup. d^ai'- 
mant, Amantíssimo. 

AMANCJENSE. s./ m. Lo qui escriu à nm 
lo que altre dtcta« jfmanUense. Ama- 
nuensis. Écrívain à tfui on ditíe. Ma- 
Quense , scritturale. 

AMANYAGAD, DA. p. p* de AauvYiOAK. 
Pt^ado, acariciado. 

AMANYAGADOR, RA. s. m. jr f. Lo ooi 
fa caríctas. Acariciadcr. Blaoditor. us- 
ressant. Gareacante. 

AMANYAGAR, y. a. Fèr carícias, tro- 
tar à algü ab notable araòr y teroura. 
Popar, acariciar, Blandiri. CajíÀer,mi•^ 
tonner^ amadouer, Careggiaie, lusin- 

AMAR. y. a. Teutr amor ó afici6 é algu- 
na persona 6 cosa. Amar. Amaré. Ai-- 
mer ^ affecUonner. Amaré. 

QUI ak AMA aà CASTiOA. ref. que ensenya 
que to yeidadòr carinyo ooottstex eu 
ayisar y corretgir al amig en aHó que 
erra,estímandse més lo fruit qoe podrd 
produir la reprenstòque loetitartayer- 
gònya de la matèxa. Qaien bien te qul^^ 
re te hard Uorar. Meliora suat yuinera 
diligentis quam fraudulenta oscula odien- 
tis: qui te flere facit te san^ diligit ip- 
ae. Ordinairement celui qui vous cares^ 
se plus vous trompe, et ceíui qui uoití 
corrige vous aime. Chi ama aayyero* 
al pari gastiga. 

QUI aà AMA TAan OLyu>A. ref. que ensenya 

3 ne lo amor ó carinyo que f&a yerd» 
èr no lo mudan las conttngeociaa de 
temps ni altras cireunstancias, ana que^ 
da sempre viu per mès que aparega rej 
fredarse. Quien bien ama tarde oi^^idJ 
Verum amor obliyium nescit. La veh| 
table affection ne connaít paint fe 
Chi ama moltó è tardiro nel dtmeut 
care. 

AMiÜI Màs. fr. p. us. BSTÍMABSI mís,' PAtr^ 

Ria. 
AMARANTÀ. s. C Planta que tè lo tròri 
yerd, morad y dur, comunament Uai 
uns dòs palms y mitj : las fuilas son d 
6gura de Uansa , no xicas y del coll 
dà tronc : del cap de munt de est br 
ta la flor principal semblant é un pii 
de piràmides més ó ménos xicas : la 



AMA 

DM amiml 6 de cap de br&t se aliar* 

Ïfioi à fimnar U figura de rm mòc . 
oUf j per axò Ui planta le din 
\uM mòc de gall. Amarant: Ama- 
nBlkaa. JmaranÉhe• Amaranto, fda^ 

j^itisTA. s. f. Flor de la pUota de est 
nn. També se diu gelosia, flor ^de 
tai&r« JmarMícJlor de amor. Ama* 
natkas» Jmaranthe, jalouse. Ana* 
nato. 
àSUJlAD, DA. p. p. de Aioaia. SmpiP- 

pudo; enriado. 
«ru VOT aisaftAD. fir. íam. Estar ple de 
mk. Eitar hecko im agua, ó uit paUo 
4? sfatf • Plnrimàm sadore madere. 
Èitrtumt en eaih en suoir. Ésser insop- 
prtodi sndoire• 
AlCiBADÒft, &A. s. m. y f. Lequi^posa 
Biéeàaaan é amarar* Enriador* Im- 
aei^jtfa. fe/ut fiu roif£e ilu Un, du 
Aúmre. Macseratore. 
AMA&AR« T. a. Mullar alpina cosa de 
oBsèra qne qnede de dms j de fora 
p i^ ^ » del Uquid. Se sol usar com 
rsdproe apUcad tant al solido, pene- 
tnd per lo ilqotd, com al líquid que 
peaetra dsm del solido. Empapar, Im-^ 
iMCfe, madefaeere. Tremper, imbiber. 
himppcc, immollare* 
ixMAi. BuUnd de la cals, posaria en ai- 
gua. Jfojptr la cal. Calcem aqui di- 
mers. htmdre la cAoux. . Spegner la 
esJce. 
íMÈMàn. Potar en aigua per alguns dias lo 
lü« cÉnam 6 espart à fi de que se coga* 
Ettriar. Camiabom, linum macerarei 
amàsnbigere. Rouir. Macerare. 
AMABGf GA. adj. que se splica é las co- 
aasque tenen un sabor desagradable, 
més 6 ménos aemblaBt al del fel. AmoT' 
ftft. Aaaras^ acerbus. Amer. Amaro. 
ascASfi. met. Lo que causa disgust ó pena. 
Amarga. Amams, ingratus, injucun* 
dos. Ammr. Amaro, 
auacs. pL Dblsos que fiïn los sucrers ab 
bmeía de ametUss amargas. Amargós. 
IMcia amaria amjfldalis coodita. Con^ 
fietrte^faitet avec aet amandes amères. 
CenfieUi che hanno delí' amaro. 
AMAAGAMÈNT. adv. mod. Ab amargu- 
ra. Amargamenu. Amaré. Amèrement. 
Amaramente. 
**>ar,iAfT> mel. Ab pena ó aflicdó. 
Amargamenie. Dolenter, amaré, acer- 
bè. Amiremeni, doidoureuiemenijavet 



AMA 107 

amename. Amaramente, con cordo- 
lio. 
lRGANT,TA. adj. hueg. 

AMARGANTiSSIM, MA. adj. soi>. de 
iàMABiuiiT. Amargttisimo* Acerbissimos, 
amarissimus. Sup. d^amer. Amarissimo. 

AMARGAR, t. n. Tenir gust amarg. 
. Amargar^ Amareseere, amanim esse. 
Étre amer, Amareggiare. 

AiuaGAa. met. Causar amargura 6 pena* 
Amargar. Exacerbaré, aíSigere. Cau- 
ser de Pamertume. Amareggiare, ama- 
rezaare. 

AMABGAa. met. Sufrir un efecte desagrada- 
ble de algun gust. Pagar caro. Poenam 
subire. Pa^^r. Amareggiare. 

AMARGOR, s. f . Lo sabor 6 ça^ amarg. 
Amargo, amargura. Àmantudo, ama* 
ror, amarities. Amertwne. Amarexsa. 

AMAaoòa. met. Peua, dolor, disgust, sen- 
timent. Amargor, amargura. Afflic- 
tio, angor, amaritudo. Ameríume. Ama- 
reasa ,^cordoglio , amaritudine. 

AMARGÓS, A. adj. dim. Lo que tira 
à amarg. Amarguülo. Snbamams. Dim. 
d^amer, Amaretto, amarognolo. 

AMARGOSAMÈNT. ady. mod. ant. mmè»- 

GAüà^T. 

AMARGOT, TA. adj. Lo que es dolent 

rsr amarg. Amargo. Amarus. Amer. 
jiaro, acerbo. 

AMARGOTEJÀR. ▼. n. Tirar é amarg. 
Amargar un poco. Aliquantulum ama- 
reseere. Èire queU/ue peu amer. Ama- 

. reziare. 

AMARGURA, s. f. Amafiòa. 

AMARGUESA, s. f. ant. AiuAGini. 

AMARGUlSSIM, MA. snp. de àuoA. 
Amarguisimo. Amarissimus. iS^. dar 
mer. Amarissimo. 

AMARINAR. t. a. ant. Tan^ULiB. 

AMARRA, s. f. Ndui. Lo cap ab lo cnal 
se assesura la embarcació en lo port 6 
lloc abont dóna fons, ja sia ab Ancora 
ó en terra. Amarra. Rudens. Amarrey 
aurtwe, attrapage. Gomona, cavo. 

AMARRADÈRO. s. m. Lo pila 6 argolla 
en lo cual se amarra alguna cosa, 
Amarradero. Ligamen, locus ubi alU- 
gari miidquam potest. Amarrage. Or- 
meggio. 

AMARRAD, DA. p. p. de AMiaaAm. 
Amarrado. 

AMARRAR. ▼. a. lligar j assegurar una 
cosa ab altra per medi de algunas cor- 
das, giimeras, cadenas, etc. Amarrar. 



108 kWi 

AlUgare, fuDibns yincire. Amamr, - 

aUeicher, enchaíner. Ormeggiare. 
AMARTELLAR. ▼. a. Posar ai punt de 
' dalt uaa arma de fog. jimartillar. Ca- 

tapultam ad jactoïn pararé. Sander une 

turme àfeu. Armaré il fucíle. 
AMiETELLAB. Pícar 6 copejar ab martell. 

Martiüar. Malleo tundere. Martder, 

Martellare. 

▲MARTetLAA. aot. ATORMeUTAB. 

AMASSAD , DA. p. p. de amassar. Amar 
sado» 

AMASSAD. adj. Se aplica i la pasU tapida. 
Comonamèot se dia del pa poc uUad. 
Tupido : metído en harina. PanU nímia 
farina infectns. On le dit du paia qui 
n*est pas spongeux, SoAoj non lievito. 

AMASSAD. met. Se aplica al qui està gras y 
tè las caros macissas. Metido en harina. 
Solldus. Èere gros 'ei gras. Fatticcio^ 
beD tarchiato. 

AUASSADET, TA. adj. dim. de amas- 
siD. Amanadito, AUqoantalam stipatas. 
Biminulif d'AMissxD. Sodetto, un poco 
atticciato. 

AMASSADÒR,RA. 8. ra. y f. Lo cjui 
amassa ó pasta. Amasador. Pistor, pu- 
trix. Pélrisseur, Impastatore. 

AM.VS5ADURA. s. f. ant. L'acció y efec- 
te de amassar. Amasadura. Pistura. 
Pélrissage, Impastatura. 

AMASSAMÈNT. s. m. ant. AMosToxAMàsT. 

AMASSAR. ▼. a. territ. Fèr la pasta bar- 
rejand farina ó guixo cosa semblant 
ab aigua. Amasar, Massam conficere. 
Púrir, Impastare. 

AMASSAK. ant. AMOfrOTTAB. 

AMASSAR, met. ant. Preparar ó disposar bé 
ias cosas per conseguir lo intent. Ama- 
sar. Res apte prepararé, disponere. Af^x- 
nigancer. Ordiré, archimlare. 

AMASSÒNA. s. f. Nom de unas donas 
gaerreras de la ribera del Tanais y Ter- 
modon qne no tenian sinó una mame- 
lla putx se cremaban la dreta pera po- 
der tirar millor. Amazona. Amazon. 
Amazone. Amauone. 

AMATENT, TA. aJj. Prompte, prest. 
Pronto. Promptus , cder. Prompt. To^ 
stano, presto. 

DE AMAT^TT. adv. mod. De prompte, de 
repènt. Prontamente, Celeriter, festi- 
nanter. Au plus tot ^ pron^f tement, To- 
sto , prestamente , suoito. 

AMATINAD, DA. p. p. de amatwarse. 
Madrugado. 



AMB 

* AMATINAD AMÈNT. adv. med. Antici- j 

jMdamènt. Anticipadamente. Cum an- •^ 

ticipatione. Avec anticipatitm, Antici- i 

patamente. ] 

AMATINADÍSSIM, MA. adj. sap. de ahí- 
TDTAD. Aníicipadisimo, Valdè anticipa- 
tos. Superlatif d*AMkTaÀJD. Antídpatis- i 
simo. 

AMATINABSE. ▼. r. Anticiparse eo alga- 
na solicitut ó empresa. Madrugar, Prc- 
ripere, antetertere. Pr^enir. Antici- j 
pare: vantaggiarsi nel tempo, in faré i 
cbeccbè sia. 

AMATISTÀ. s. f. PÀdra praciòsa de co- 
lor violad , transparent , que se pnlex 
y aplica à la construcció de aoèUs y al- ^ 
tres adòrnos. Amatista , ametista. Ame- ^ 
thystus. Amúhiste. Amatista. 

AMATISTA oRiETTAL. 8. f. Pòdra dura y espe- \ 
cie de safir, que se distingex del comú «^ 
en lo color, que es un blau viobd. Ama- , 
tista oriental. Saphirus amethystinus. ^ 
Améthfste orieniaíe. Amatista orientale. 

AMATORI, RIA. adj. Lo que tracU de 
amor ó lo inspira. Amalorío, erótico- 
Amatorius. Érotique. Amatorio, ero- 
tico. 

AMBA. s. m. Pared prima de mahò de 
cantèll que comunament serrex per las 
dívisíàns interiors de las casas. Tabiquey 
sardinel. Cratitius ^ tennis parles* Cioi- 
son mince de brÍ4pées. Assito, tramet- 

EO. ^ 

AMBAR. s. m. Betum fòssil de color grog, 
« transparent , lleuger y tant dar que un 
cop traballad y pulid servex per colla- 
rets y altres adòrnos. Si se frega se elec- 
trisa, y cnand se crema fa un oVòr un 
xic aromàtic. Jmhar, sucino, Bitumen 
succinum. Carab^, succin, ambre jau- 
ne. Carabe, ambra gialla. 

AMBAR GR's. Substaneia dura, de colòt 
cendrós ab taquetas blancas t de grú 
fosc, que se troba nadandenias borai 
dels mars de índia. Es arométic af^ra 
dable , y cuand se crema fa mòlt €>lòr 
y servex pera perfums y altras cosa^ 
Amhar gris. Electrum opacam. Amhr 
gris. Ambragrígia. 

AMBICIÓ, s. f. Passió desordenada de cl 
tenir fama, hònras ó dignitats. Amb\ 
cion. Honorum cuptditas. Ambitioi 
AmbÍEione. 

AMBIGIONAD, DA. p. p. de ambicim^ 
Amhicionado. 

AMBICIONAR, y. a. Desitjar ab ambic 



AMB 
6 ansía al^na cosa. uímBicionar. Am- 
bire, nimiúm capere. Ambitionner.km- 
1mt«, nccrcar d'n ardore. 
XMBSaOSf A. adj. Lo qui tè ambició. 

Jakiàaso. Cupidus, inaians, ambitio- 

VI&. Ambitieitx- Ambíxioso. 
AïSaOSAMÈrfr. adv. mod. Ab ambt- 

05. Ambicioscunente. Ambitiosè. ^/n- 

hitimemerU. Ambízíosainente ^ con am- 

AMBIDEXTRE , A. adj. Lo qui uga igual- 
nèat de la ma dreta y de la esquerra. 
Avúíiiextro. Utraqae maou pro dex- 
iri oteas. Ambidextreí km\Ààe&XTíï. 

AMBIENT. & m. Lo aire que circuex los 
ceett. Ambienie. A«r, ambieos, aura. 
Aaiàant. Ambiente. 

AMSIGU. s. m. Vea francesa noramènt 
útrodaida qae significa lo menjar com- 
post de Tiandas calèntas y fredas, ab 
las cnabse cnbrex la taula una vegada, 
i*^. CoBTÍriam, epulum. Anàigu, 
Sióeida a gfii«a di cena. 

AMffiGUÀMÈJHT. adr. mod. Ab ambi- 
güitat Jmbi'guamente. Apbisuè. -^/n- 
Upiment* Ambígaameote , dubbiosa- 
Beate, ooa ambigultà. 

.UtfBlGOlTAT. ». f. Dupte, confusió ó 
^>ccrtitat AmbigüedacL Ambiguitas , 
«■P^b^mIo^. jímbiguit^. Ambiguitade, 
wifttia. 
AMrnCHK), OÜA. adj. Lo que tè ambi- 
giutat Jt/tàiguo. Ambtguus, dubius, 
^^ceps. jimhigu, douteux. Ambiguo, 
ifffUíb, dubbioso, equivoco ^ incerto. 

inicio, adj. Gram. Se aplica al genero 
Us Boms que indistintament se usan 
cttn i mascolins y femenins. Amhiguo. 
AmlàiBiim. De aeux genres, Ambiguo, 
cfce M i dne generí. 

AMIT. s. m. Lo espaj compres dins de 
cai3 Umits. j/mbito, Ambitus. Contour, 
ciraoí, CompresO) contegnenza, teni- 
torío. 

AMSLADÒR, RA. adj. ant. Se deja de la 
oULería de bon pas. Amüador. Gra- 
^sana^ Ckeval qui va tamble» Ambiante. 

A3fayHJRA. 8. f. ant. Lo bon pas^ de 
ffoa caballería. Ambladura, Folutaríus, 
^■ficsKis. Amble» Ambio , ambiadura. 

A.MBLAïH'. adv. mod. ant. À bon pas. 
^ buen naso, d poso de andadura. Fo- 
Uóm. jí grand pas. Di portante. 

A3fBL•àR, T. D. ant. Anar la caballería à 
booçai. Amhlar. Gràdl Alller TamUe. 
Ambiare. 



AME \09 

AMBO. s. m. Eu io jog de loteria es la 
sort de dòs números ab los cuals ^usk- 
nya lo jugador. Ambo* Cujusdam aíea- 
torii ludi sors. Ambe. Ambo; 
AMBOC. s. m. Pas de la bola per dins de 
r aoèlla en lo jog de mesa , ó lo pas de 
alguna altra cosa per part estreta. Em^ 
boque. Transitus per angustum locum. 
Passage dune boule par la passe, Pas- 
sagio dicbeccbè si sia per parte stretta. 
AMBRE. s. m. Ambar. 
AMBRETA. s. f. ditn. de Ambar. Amba- 
rito, Abreta, leviculum ambar. Dim, 
d'ambre. Ambretta. . 
AMBROSIA , NA. adj. Se diu de alftunas 
cosas que prenen nom de sant Ambros. 
Ambrosiano. Ambrosianus. Amorosien. 
Ambrogiano. 
AMBROSIA, s. f. Menjar deU déus de la 
gentilitat. Ambrosia. Ambrosia, y/m- 
broisie. Ambrosia. 
AMBROSIA, met. Menjar ó beguda de gust 
delicad. Ambrosia. Suavior esca vel po- 
tus. Ambroisie. Ambrosia, cibo degli 
dei. 
AMBROSIA MARISC A. s. f. Plauta auyal que 
sols crèx fins à T altura de un peu , tè 
las fullas mòlt retaliadas , mòlt blancas 
y peludas. Ambrosia. Ambrosia marí- 
tima. Armoise. Tè del Messico. 
AMBRUNAL. s. m. Ndut. Cada un dels 
forads que bi ba demunt la coberta de 
la' embarcació pera que isca l'aigua que 
sol entrar en èUa. Embornal. llavis i'o- 
ramen ad aquae emissiouem. Dalot, or" 
gue. Imbrunalo. 
AMDOS, AMDUES, AMDOSSOS, AM- 
DUY. adj. pi. ant. Tots dòs. Ambos, 
ambos d dos. Ambo, uterque. Tous les 
detiXy Vun et tautre-. Ambo, ambi, 
amendune. 
AMEBEU, EA. adj. Se aplica als versos 
ab que parlan ó cantan à com.petencia y 
alternativament los pastors que se io- 
trodueien en algunas églogas , com en 
la tercera de Virgili. Amebeo. Amoe- 
bsus. Pastoral* Pastorale 9 dei pastor! ^ 
buccolico. 
AMELLERAL. s. m. ant. ambtujüi. 
AMEN. Paraula bebréa que se diu al (i 
de las oracions, y significa Aií sia. 
, Amen. Amen. Amen. Ammen. 
AMBir DB DEU .' loc. ab la cual se exprbssa 
lo desitj de que se verifique alguna co- 
sa. Qjaldl Ütinam! Plút à Dieu. Vo- 
lesse il cielof magari. 



110 AME 

MÒLTS Àifsirs puiAir ÀL CBL. ref. qae denota 
la eficàcia de las oracions repetidas per 
alcansar lo que se demana. Muchos ame^ 
ncs üegan al cielo : amen , amen al de- 

10 llega. MoltipUcatis intercessoribus. 

11 faut etre constant dant la prure. 
Prega con zelo et* udrà it ctelo. 

AMENAR, T. a. ant mbitar. 

AMENASSA. s. f. L'acció 6 las paraulas 
ab que se dóna à enténdrer qae se vol 
fer algun mal d altre. Jmenaza, Mins, 
miuatio. 3íenace. Mlnaccia, minaccio, 
miaacciatara. 

AMENASSAD, DA. p. p. de ambitassah. 
Anienazado. 

S05 Mks LOS AMEffASSADS QVEtS irAPEADS. rof. 

ab lo cual se dóna à enténdrer qae es 
mès fàcil amenassar que pegar. Mas son 
los amenazadús qae los acuchillados. 
Qao minacior quisque, eo minas timen- 
dus. II y a plus de s^aines menaces que 
de coups (T^éè. Dt minacce aon teme« 
re , di promme non godere. 

AMEN ASS ADOR, RA. s. m. 7 f.Lo qnt 
amenassa. Amenazador, Minax. Mena^ 
cant. Minacciatore. 

AMENASSAMàNT. s. m. ant amevassa. 

AMENASSAR. v. a. Donar à enténdrer à 
algú ab acció ó paraulas que se U vol 
fèr algun mal. Antenazar. Mínarí, mi- 
nas tnferre. Menacer, Minacciare. 

AKB!(ASSAa. V. u. Estar en próiim perill ó 
contingència de succeir alguna cosa, 
com AMEfVAssAR una tempestat. Amena-* 
zar. Imminere. Menacer; gronder la 
foudre, Minacciare. 

AMENÍSSIMf MA. adj. snp. de ambito. 
Antenisimo, Amaenissimus , valdè amat" 
nus. SuperUuif d'àmxvo. Amenissimo , 
assai ameno. 

AMENISAR. T. a. Donar amenitat. Ame^ 
nizar. Amaenum facere. Donner de 
VaméhM, Render ameno, dare ame* 
nità. 

AMENITAT, s. f. La frondositat r her- 
roosura que presenta en lo camp la mul- 
titut de arbres, plantas, hèrbas j flors. 
Amenidad. Amaditas. Améhitéi Ame-^ 
uitade, ameniti. 

▲MEirrrAT. met. L% Taríetat j adorno ab 
que se yestexen los discursos j se fan 
agradables» Amenidad. Serraonis re- 
nustas, elegantia. AínMt^* Amenità, 
amenitate. 

AMENO, NA. adj. Frondós, bermós i la 
tbta per la multitut de arbres, plantas 



AME 

L hèrbas. Ameno, Amanas. Agréable à 
vue , qui a de Vamekit^• Ameno, che 
ha amenita. 
AUEifo. met. Se aplica als escrits ó disenr- 
sos que tenen amenitat. Ameno. Sermó 
venustus, ornatus. Beau^ charmant, 

Íui a de ramMtéí Ameno, piacevole, 
ello. 

AMENLA. 8. f. ant. ambtixa. 

AMENUT. adt. t. Significa móltas vega- 
' das, repétidamànt y ab continuació. / 
menuda. Crebró, frequenter, assiduè. 
Sou\^nt, cominuettèment, SoTente. 

AMERAR. t. a. ant Barrqar un licor àh 
altre ó per aumeatarli ta virtut 6 per 
suaTÍsarla. Se deja especialment del ac- 
te de posar aigua. al tí. Merar. Misce- 
re, aqud dtluere. Miler unc Uqueur 
Of^ec une autre : tremper son vm. Me- 
scere iliquori; inacquare. 

AMERIC. adj. ant. ambricí. 

AMERICA. 8. f. Una de las crac parts en 
que generalment se dhrides la terra. 
Amèrica. America. Amériquè. Ame- 
rica. 

AMERICA, NA. adj. Lo natural de Amè- 
rica. Americano. Amerícanus. Am&i' 
cain. America no. 

AMÉS. adv.. mod. ab que se expressa lo 
oue se anvadex i alguna cosa; j axí se 
diu: AMàs de la casa tè una 'vinya. A 
mas. Pr»ter. De plus j en otUre. Inol- 
trc. 

AMESARAD, D\. adj. ant. mesueau. 

AMESURADAMÈNT. adr. mod. ant. m- 

SUEADAMÀHT. 

AMETLLA, s. f. La Uaròr qae ne troba 
dins del pinyol del fruit del ametller , 
euberta ab un tel de color de canjella. 
Almendra. Am jgdalum. Amande^VL^- 
dorla^ mandola. 

AMiTUA. La llaTÒr qae se troba díos del 
pinyol de las fruitas. Almendra. Nadel 

5ars interior edulis. Amande. L* anima 
seme che si conserva dentro al noc^ 
ciolo. 
AMBTUA. Se diu ddi diamant 6 altra pèdr 
preciosa que tè la figura de tal lUvòf 
Almendra. Adamas amygdaii* ficaran 
referens. Amande. Diamante a soan 
dorla. 

AHBTLtA CUBBRTA. AHRTLIA BlfSITC&ADA. 
AMSTtLA DB SVGRB. XSSZniA BSrSVClLADA. 

AMBTXLA BirsucBADA. Ls quo est4 euberta i 
sucre. Peladilla. Amjgdalom saccbai 
oblitum. Amandes cor^tes et com^erii 



AMF 
de Mucre. Maodorla iosaccherata. 

ÍMETLLAR. s. m. Tcrreoo pobiad de 
«metUirs. jílmendraL Locus amjgdaiís 
almdaiis. Terrainplanié efamanaiers, 
Tmen pieno di maiidorii. 

AMEILLASSA. s. f. aum. de ametlla. 
Jkaemdron, Amjffdaittm grandiós, jiug» 
matíoi^d'amanae, Mandoriassa. 

íMETLLAT. s. m. Beguda composta de 
Bèt de ametllas picadas y sacre. Almen* 
drada^ Àmygdalina potio , amjgdaiiniu 
cremor. Amandée. Maiidorlato, èmul- 
siooe di^ tnandorle. 

IMETLL^. s. m. Arbre que crex i re^ 
odas fitis i TÍnt peus de altura, té las 
folbs prtinaa j de un yerd clar : tim 
frwl es oradad, de una pulgada de llarg, 
cobert de una escorxa rerda j dura 
9se tspa «m pioyol Uenjròs y ple de po- 
HM mòlt TÍsibles. Dit pinyol conté la 
tUv^ ó ametlb. jilmenaro, abnendre^ 
ta. AniTfedalas oommuois. Amandier. 



.yffilLLETA. e. f. dim. de ametlla. ^í- 
memdriia , atmendríca , almendriUa. 
ÀmjBdaliun parrum. Dim, d'amandt, 
Maa£yftÍBo, mandorletta. 
AnnoRA. s. f. Llima que usan los ma- 
ojmi y finex en fisura de ametlla. Jün 
madriUí , almenarica , almendriUa, 
lioattamygdali faciem turbioata. Li- 
me ie Morurier qui a la forme d'une 
ama de. liaia a mandorla. 
AMEOIÓ. «. m. Lo fruit del ametller 
cnand té encara yerda la primera pell, 
y la eid&B>IIa no se ha endarid, y la 
carn iaierí&r està A mitj péndrcrse. 
Atadruco. Amygdala molíis, imma- 
tnia. j0utnde yerte avec sa première 
écone, Mandoria immatura. 
AMFALONIR. t. n. ant. BiiFAUoiniisE. 
AMFESTUAR. ▼. n. ant. FAsnooiJAa. 
AMFIBI, A. adj. que se aplica als ani- 
mals qne TÍnen tant en la terra com eu 
Cama. Anfibio, Amphibius. Amphihie. 

AMFDOLOGiA. s. f. Paraula ó senten- 
cia que pod enténdrene de dòs mane- 
rs. Anfibologia* Amphibologia , am- 
pUolia. Amphibologie. Anfibologta. 

^^^nmsLooiA. Ret. Figura qne consistex en 
«ar paraulas ò sentencias que poden 
catéadrerse en diferents sentits. Anü-- 
Mogia. Amphibologià , ampbíboíia. 
Amphibologie. Anfibologia , discorso 
cbe ha sentimento eqairoco. 



AMI UI 

AMFIBOLOGIC, CA. adj. Lo que inclou 
amfiboiogía. Anfibológico, Amphiboius, 
amphíbologicus. Amphibolagique, Aafi- 
bologíco. 
AMFIBOLÓGIGAMÈNT. ady. m. Ab 
amfiboli^a. AnfihMgicamente. Am- 
phibologicè, amphiboUcè. AmphibalQ^ 
giquemenl. Anfibologicamente , con am- 
bigoità. 
AMFITEATRO. s. m. Edifici de figura 
rodona ü oralada ab cradas al entorn, 
ahònt se celebraban diferents especta- 
cles, com los combats dels eladiad&rs ó 
de feras. Ar^teatro. Ampbitheatrnm. 
Amphithédtre. Aafiteatro. 
AMIANTO. s. m. Mineral de color reeu- 
larmènt blanc brut, lleuger, trencadís, 
compost de fils prims, suaus y fleii- 
bles: resistex A T acció del fo^. Amiant 
to, Amianthus. Amiante. Amtanto. 

AMICAR. t. n. ant. fírse amios. 

AMIDAD, DA. p. p. de amidab. Medido, 

TBiTA AM1040. fr. Venir just. Fènir apla- 
na ren^on. Ad mensuram renire. On 
le dit d'une chose par/aitement Oisor-- 
tie , yiafe à une autre. Ésser a misura ; 
far gíosta misura. 

AMIDAR. ▼. a. Eilamioar la grandària ó 
extensió de alguna cosa ralendse de ins- 
truments à propòsit. Medir. Metm. 
Meiurer, Misurare. 

AMiDAa. met. Igualar ó comparar alguna 
cosa no material ab altra , com amidar 
lo ingení, las forsas, etc. Medir. Metl- 
ri , compararé. Mesurer , comparer , 
proportionner, Misurare , pesaré , com- 
passaré. 

AMIDO. s. m. ant. midó. 

AMIDONAR. y. a. ant. e^midovar. 

AMIDONAT, DA. p. p. de amidosiab. 

AMIG, GA. 8. m. y f. Lo qui tè amistat. 
Amigo. Amicus. Ami, Amico. 

AMIG. met. Aficionad ó indinad à alguna 
cosa, com amig de tertuHas. Amigo. 
Propensus, proclivis. Amateur. Aman- 
te, Tago, dílettante. 

AMIG CORAL. Lo oui ho es íntim , de cor y 
de mòlta couuansa. Amigo del alma, 
amigo cordial. Amicus ex animo, ca- 
rissimus. Ami du cceur , ami intime, 
Fido Acate. 

AMIG DE irOTtciAS. Lo qui Ta à la cassa de 
èllas. Paradislero. Nuntiarum captator. 
Personne qui est à la qitcte des nouvel- 
les, Amante di notixie , appassiouato ad 



112 AMI 

AMIG DE PE50B9rciAS. AMIG DE RAHOSTS. 

AMiG DE AAUÒNS. Lo qui cs propeos à ba- 
raUai*se ó mòurer pendencías. Penden-- 
ciero, qidmerista, camorrista, renci- 
ttoío. Rixator. OUndeur, quereüeur. Li- 
tigtoso, cercator dibrigUe. 

AMlG DE RE5TIKA8. AMIG DE BAH&NS. 

AMIGS FUfS AU OCS; i LA BÒSSA NO M* HI 

TOCS. ref. AIGUA i COIX y peu axut. 

AMIG REC05CILIAD, EJÍEMIG DOBLAD. FCf. GUÀE- 

DAT DE AMIG BECOTCCIL•IAD. . 
AMIG Y TRASTO QUE KO SERVEX, Al CARl•lfea. 

ret\ ab que se dóna à entéodrer lo poc 
qae importa que se perdan las cosas 
iniitils. El amigo que no presta y el cu- 

^ chillo que no cor ta, que se pierda poco 
importa» Ayari amici et obtusi gladíl 
non magua est jactura* Pour des choses 
inutiles , ne \fOus donnez de L• peine. 
Roba che a auUa serva , po' ml cale che 
sí perda. 

AL AMIG Y CABALL.NO CAUSAL, ref. que ad- 
tertex que no convé importunar als 
- amígs. jél amigo y al caballo no apre- 
tallo. Amicorum gratia non abnteudum. 
De Pamitié', ü nefaiu pas abusen Chi 
vuol amici assai, ne provi pocbi. 

COM Mks AMIGS uks CLARS. ref. que ensenya 
que la seguretat y formalitat en lo que 
se tracta no deu tenirse per desconüan- 
sa de 1' amistat, ans bè servex pera 
ftrla més duradora. Entre dos amigos 
un notario y dos testigos: entre dos 
hermanos dos testigos y un notario. 
Etiam inter amicos . res certò coustet. 
Dans un contrat la sureté', l'amití^à 
part. Conti chiari , amici cari. 

ÈKTRE AMIGS Y SOLDADS LOS CUMPLIMkHTS SÒ5 

ESGUSAOS. ref. que ensenya que entre 
los que se tractan ab amistat y fran- 
. quesa no se deu reparar mòlt en cere- 
monias. Entre amigos y soldados cumr 
plimientos son escusados. In sodalium 
fi-equentié ab officiosis salutationibus 
abstinendum. Entre amis, sansfaçon, 
sans c&émonie, Non stan gli amici in 
su' convenevoli. 

ESTAR BÀ AB SOS AMK^s. fr. fam. Estar gras 
y bo. Estar de buen aho : no estar de 
mal aho. Niteroi pinguem et nittdnm 
esse. Emplir hien son pourpoint, Easer 
fiori e baccellí. 

rfea AMIGS. fr. tornar en amisTad, en la ac- 
cepció de reconciliar, etc. 

FàasB AMIGS. fr. Contràurer amistat alguns 
entre sí. Hacerse amigos. AmicitiÀ oon- 



AMI 
jungi. Se lier d'amiti^. Darsi per anlico. 

FÍRSE AMIGS. TORNAR EN AMISTAT. 

GUARDAT DE AMIG REcoNciuàD. ref. que ad- 
vèrtex que no deu un fiarse de un ene- 
mig ab qui se ha tornad en amistat. 
Amigo reconciliado. enemigo doblada. 
Paci cum inimico pacta» non maxime fi- 
dendum. On ne doit pas sefier à Vami 
récoíuiili^. Cavolo riscaldato non fu'mai 
buono. 
sfcR MÒLT AMIGS. fr. fam . Anar alguns sèm*» 
pre junts , tractandse ab amistat y fran- 
quesa. Ser compinches, camaradas. 
Summa familtarítate coujungi. Ètre ca- 
marades. Ésser come pane e cacio. 
TAN AMIGS COM ANTEs. loc. fam. ab que un 
mantfèsta que li es indiferent que se ü 
concedesca ó no lo que den^ana à altre. 
Tan amigos como de dntes. Incolumi. 
vel salvd amicitià. Amis comme aupa-- 
rajant, Amici sempre. 
AMIGA. s. f. Concubina. Manceba > har^ 
raganaj amiga, dai/a. Pellex. Concu^ 
bine , maítresse. Concubina , druda. 
AMIGABLE, adj. amistós. . 
AMIGABLEMENT, adv. mod. Ab amis- 
tat. Amigablemente. Amic^. Amicaic" 
ment, Amichevolmente. 
AMIGAMÈNT. s. m. ant. Amancebamèot , 
abarraganamènt. Anumceba^niento , à- 
barraganamiento. Pellicatus, concubl* 
natus. Concubinage. Concubinato. 
AMIGAR, v. a. ant. Unir en amistat à Aòt 
persònas. ffacer amigos. In amicitian 
conjungere. Rapatrier. Rapattumare. 
AMIGAR. V. n. ant. pírse amigs. 
.AMIGAT, DA. adj. ant. amancebad. 
AMIGATXO, XA. s. m. y f. aum. fam 
de AMIG. Amigazo. Amicus carissimus 
Augmentatifd*ami> Amicone. 
AMIGUET, TA. s. m. y f. dim. de amig 
Amiguillo, amiguiio, Amiculus. Dim 
d'amic Amichetto. ^ 
AMIGUiSSIM, MA. adj. sup. de amic 
Amiguisimo. Amicissimus, Sup, tVam 
Amícissimo. 
AMILANAD, DA. p. p. de AMiLjLTfAR 

AMiLANARSE. Amilanodo. 
AMILANAR. v. a. Fèr mòlta pòr al algí 
dexàndlo aturdid y sens acció. Se u 
també com recíproc. Amilanar. Tem 
re, metum injioere. Effrayer , éfnms^a 
ter. Stordire, far rimanere attoniti 
sbilordito. 
AMII^VAR. V. a. ant. Agotar. Agota 
Exhauriré. Épuiaer, Esaurire. 



AMM 

AMOTANÇA. J. f. ant. jotmxr. 

A^flSTÀUSA. s. £ ant. àUàMSjL, en U prí* 
mera accepció. 

XMISIANSAD, DA. p. p. deiünwrASVAa- 
VL Àínancehado y iüfarrageaèadó. . 

AMISTAIfSARSE. r.r. Amaooebaner*^ 
à tracte U-Ucít habitual home j do- 
B. Jmancdl•lirse, aàarragMiarsé,ami'' 
garse. PelUcí deTÍnctam.eaBe, peliica- 
tom a^re. Fi^re dons ie fioncubínage. 
Sbre lo dmdería. 

AMISTAT, s. f. Afecte TecípriKèAtre dos 
ó mes penònas > fuodad en vd trade v 
correspondeDcia . honesta. JttniBtaa• 
Amícitía. Amitié* Amicisia ^ amistà^ 
«úbde , amiataiisa« 

AxifTiT. Lo tracte U4ícit èotre home y 
dofli. AjniMtad. G>acQbíiiataSé Co^tubi' 
B^f. CoDcubinato. ^ 

fZE cii AJUSTAT, fi*, lam. Besar \»xa^JBe' 
sor la mano- Manum osaalBJte.' Bkíiset 
(amaín. Bacíar la maoo. 

nouii tx junsTÀT. fir. ReconoíKdrae' loà 
qui enn enemigs. AmUtarse.. Beconci- 
üari. 5e récow^ier. Rappactficarsi^tor- 
lureamíco, riccociliarsi. 

Touu Eü jjfisTAT. fi*. Reooooíliar ali emen 
mKbüs. AmiHar» Reconciliaré. /Zupa- 
(ner. &apattamare> metUr d' aocordo. 

•KMISTAYAR. ▼. a. ant. ToavAA ax amis- 
Tii.»ftl' accepció de reconciliar, «ttc. 
A>[ISI0S, A. adj. Lo que toca ó pertany 
i 1' aaiUtat, cooa correspondència am^ 
^*^JL Amistosa r amigable, amií^ó. Ami*- 
abíHs^ amicalis. Amiahle» AxaichaTote. 

AAÍISTOSAMENT. adv. mod. Ab amU- 
Ut. JmiMosamerUe. Amicè. AmiaUe^ 

. m^nu, Amichevolmente. 

AMn. s. m. Tela de uns cuatre palms ea 
caaàn ab ana creu al mitj, qiie ae po- 
sa sobre to cap, j de alU se kaxe y ce- 
BTGi al coU ^j es part de las vestidiftras 
up^as. Amito, Amiçtosilínteutti qno 
^acra lacientes capnt primò, deinde 

kunrros tegnnt- Amict. Aminitto, 

•^MTIJANAD , DA. p. p. de MKtjàSàSL. 

^ruBiedidMjo. 
AMinAlf AR. ▼. a. Igaalar ó repartir al- 
gma cosa en dos parts iguais^'dqiiç 
fi^ saa ab poca diferencia. Pramediar, 

la aiedíaf partea dividere; medivim te^ 

■ere. Dwiser , paríager par moüi^. 

Aiomezzare* 
AMWOBZAMÈyr. s. m. ant. L' acció y 

<*fecte de ammorcar. AmortiguanUento, 

amortiguacion. Mitigatio , lao^uor. As- 

TOM. I. 



AMO l\5 

ióapífiémemt» Lo «noraare. 
jkMMoazAR. -Y. a« ant. Af AGAa. . . 

AMMORZAB. mct. ast. Tempesar, moderar, 

- mitigar; AmoHiguar. Temoarara, pii« 
' tigare^ Tempe'rer^ mod^ter. Amniona* 

;res attutire.^ 
AM^L-fi. m« AMHió. 
AMJÜiÓ. 8. m. Planta dedòs pena dé'al- 

aada: las aèras fiíUas ae parexen à las 

• del foiiòU» T £in iM elir semblant al^de 
: ka orenga: las flora son.pètltaa y dispo- 

. tedas.en forma de parasol, y la Uaròr^ 
qne es menada, conveia, .estriada y 

' {unúmiticar se oaa eo la medicina...^^SmeoT^ 

> omiy./íaírtf^'Ammi, ^mmwsí, . Ammu 
Ammi. 

AMNISTIA; Petfdó ó indult, general qne 

•- decFÒta un. soberi en £rror de algun 
poble ó persònas. Amnistia. Criaainunt 
antei adnNssorunt venia et oblivío à 

/ ! prittèípe oblata. .(^nriftie• Amniatia. 

AMO. ak m* La cap de.oas^ ò.&mUia. 

- . ^010. .Hertfs , pater familias. Maiire, 

• Padrooe, Uicapo di casa^ il'principalc 
delia famifflia. 

iMO. Lo s^toy<Qr. respecte del or'mà• Amo^ 

- d^no. Iteminns. JUa&rc^ pafron. Pa- 

- drome, sigBore. 

A|fo; Lo senyor propietari de,algnna cosa* 
. AmOfducho. Dominns. Maílre,pro^ 

priékaire, I^adrone. 
AMO. Lo que ho es de alguna casa qne té 

llogada à altre. Casera. £dia conductae 

dominus. Loueur. Padrone , signorç. 
AMO. ant. La persona encarregada de la 

criansa de algun noy. Ayo. Educator. 

Goat^rueut. Ajo. 
AHo. ant. hs^ pers^ encarregpda de la 

educació de algun noy. Ayo, pedago» 
. go. Ps^dag^^us. Préeepteur. Precettore^ 

pedagogo. 
AM9 QVB rk mt^fsos y nou veu , se fa pobre 

T vo s'uo CREU. ref. qne indica los per- 

f'udicis à qne per lo comii està snbjèçte 
o qui abandona las sèvas cosas al cui- 
daoo de altre. Hacienda , tu dueno te 
. i«ea. Curator dominus melior fit sem- 
per agrorum. L'obU du maítre engrais^ 
se le cheval, sa néjgligence letue. DoTe 
non son gatti i topi vi ballano. 
fírse iMO. Fèrse senyor de alguna cosa , 
. apropiàrsela. Alzarse con algo. Aliquid 
sibi usurparé. Semparer de ce qui ap^ 
partient à un aulre. Impadronirsi. 
GiRARSE cQiaiiA LO AMO. fi*, met. Eugreirse, 
^ntonarse» desv^éxerse. Alzarse d mor 

15 



ri4 AMO 

yores. Prímas^ pnores partos affacture. 

LeverL•crke, t^enorgueülir, AUar \t 

oorna , ierarsí in supèrbia. 
"HO tE* poo siaviR L DÒs AMOS. ref. que ea<- 

sen ja que no se poden cumplir perfiec- 
' tamènt las cosas cuand sen emprenen ó 

tractan m^ltas à un matòx temps. Qúieh 
- d muchos amos tsirve, 4Í,alguno>i ó d 

uno ú otro ha de hacerfaàa. Nemo 

potest dnobus dominis sertire* Qui a 
" deujc nuíüresi doit marufuer à un, Chi 

dne bocche bacía , 1' una convien che 

gii puta. 
iro sBi AMO OB ràa alguita cosa. ff. ab que 

se explica la lalta de llibertat que al^ü 

tè pera obrar. No ser dueho de alguna 
: com. In sua íion esse fecultàte aliqutd. 

• IPétre makre de rien. I^on poter jpa- 
droneggiare» 

irosTftfi Atto. Ndut, La persona que mana 
las maniobras del bar^ , j cmda de la 

• marineria bax las ordes del oficial de 
guerra. Contramaèstre* Naris, nauta- 

' rpmqive si^bproefectos* Contre^mattre. 

Contramaestro. 
«ea to AMO DE l'auca, fr. fam. Tenir algii 
' mòlt ascendent en alguna casar ò en al- 

tras persònas. Ser el dueho del cuchi-- 

Ihn i del ható , de los cubos, etc, Mag«< 
~ na àpnd aliquem auctoritate valere. 

Ètre le faciotum, Tener la mestola, far 

ii messere. 

SEE lo AMO DEL TRULL. fr. fam. SÉA LO AMO 

DE l'auca. 
SER LO AMO DSLS DAUS. f^. fam. SER LO AMO 

DE l'auca. 

AMODORRIRSE. v. r. aiit. Ensòpirse. 

• j4mòdotrarse, C^nsopiri. S'assoupir. 
- ' Addormentarsi. 

AMODORRIT, DÀ. p. p. de amodorrir- 

SE. Amodorrado* 
AMOHINAD, DA. p. p. de amouivar ó 
" AMOmiTARSE. jétronado, aturdido. 
AMOHíNAR. V. a. Perturbar los sentits 

à algd , férli mal de cap. Atronar^ atur^ 

dií*, Obtundere. Étoiirdir, Stordire. 
Ímdbikah. met. Molestar ^ cansar 4 algd ab 

discursos impertinents. Romper la ca- 

beza ó los cascos, Gaput obtundere. 

fiompre la tete , fatiguer, Sbalordire , ' 

ipezzar la testa. 
AMOBiNARSE. V. r. mct. Catisarse ò afadi- 

§arse mòlt ab lo estudi ó aiveriguació 
e alguna cosa. Romperse la cabeza ó 
' los cascos. Nimio studio defotigari. Se 
'faríguer. Ater la testa aggrayata, ayer 



AMO 

ü capo omne an cestone/ 
AMOHINO. 8. m, Auido j confusió gran. 

Baraunda. Strepitns. Grànd bruit, con* 

/usion. Seompiglio, confuiieoe^ per- 

turbamento. 
ASiOBoro. met. Trenoacap, mal. de cap. 

Quebradero de cabeza. Mcilestam ne- 

gotiup. Souoi} inquiiíhÈde. Scompiglia- 
• ' mento ^ pafapiglia. 
AMOLLAD, DA. p» p. de amoixar. Amo^ 

llado. 
AMOLLAR, T. tt. A0ttiar, dexar anar 

poc à poc largétr. Laxaré. Idcher. 

Aüentarcv mollare. 
AMOL•Lui. En alguna jogs de cartas es dexar 

passar la basa jugand una carta inferior 

à la ijue va jugada , teníndne Uguaa de 

- supertòr «b que poder matar; Amoilar. 
Potentiori cbart» eedere. Ganer; la* 
chér au feu, Lasinar andare. 

AMOLLtD , DA. p. p. de amoliir. Atían- 

dado, enmaUecido* 
AMOLLIMÈNT. s. lai. Uaeoió y efecte de 

amollir. Ablanddmienta^ MolUtudo, moU 

- limentum. A/nollissement. MoUificameu- 
to, mollificaaione. 

AMOLLIR. y. a. Estovar ^ suavisar, po^ 
sar tova. alguna oosa. Se usa també com 

• recfproc. Ablandar, enmoUecer, Mol- 
íem reddere. Amollir ^ atiendrir, re or- 
dre mou, MoUificaré , intenerire , ram- 
morbidare. 

AMOLLONAR. v^ a. MoitoKAR* 

AMOMO. s. m. oiBGèBRE. ' 

AMONESTACIÓ, s; f. Consell, avis, ad- 
vertència. Amotsestacion, Àdmonitio 
roonítum, monituk. Consell, Oi'is. Am- 
monizione. 

AMoxBSTACtó. La pnbiicaci6 que se fa ei 

~ la missa major d# las persònas que to 
Ien conlnAurer matrimoni dordenarse 
pera qoe si algd aab algun impedimèi; 

< lo denunoie. Amonesiacim, Edicta eccl 
siastica nuptiarum aut sàcri ordmia cai 
sà) monilienes. Ban de mariage, Bai 
do > denunaiamento de' matrímòi^i. 

TIRAR LAS AMOITESTACIÒMS. fr. AMOKBSTAR , i 

r aòeepeió de publicar en la iglesla, et 
AMONESTAD) DA. p. p. de AMoffBSTA 

• Amonestado,^ 
AMONÉSTADOR^ RA. adj. lio qui am 

bèsta. També se usa com substanti 
Amonestador , amonestanté. Monito 
admonens. Admomteur, Ammonitore. 
AMONESTAR, v. a. Prevenir, advert 
Amonestar * Admonere, monere. Prti 



AMO 
mr, avenir. Auunoaife, aTrerlu^. 

iHOTESTjJi. Publicar en la iglesia al tèqiips 
de la miasa majòt las p^rsòaas que yo- 
\ea oontriorer matrímoi|i ü ordeoarjse, 
pen qoe si algii sab alguo impedií^èat 
b ^uncíe. Amonestar. Instaales ^ap- 
tks aat sacro^ ordiues in ecclesia pu- 
iíícè edicere. Publier des hans de ma- 
nage. Far U bando , o la .deQu^naitoaiç 
de' raatrimoDJ. 

iWüruraisE• Ser la persona de la cual se 
útia las amonestacions. Ser amonesta^ 
do. In ecciesla publtcari. On le dit d» 
teid doni les bans de mariage <mt ú€ 
poBlitò^ £sser publícato in bimdo• 

i^OidAC s. m. Quitn, Snbslancía en 
IbnM de airet snmamènt voUtU, de 
oiòr brt j penetrant, que eihalan las 
attteriaa aiiiinaU cnand $e pudrexen ó se 
crèiBan. Si està dísolt en aiguü, se diu 
iiGAu voLATa* Amoniaco^ Amitionia* 
t^m. Amnioniac , cunmoniaque, Amteo- 



inixiúc. Gòaia rekinòsa eo Bgura de Uà- 
gnats, ó eo pasta composta de croms 
grogs rojeocs per fora, y blancs oe Uèt 
po dias, dè sabqr un xic amarg : & as^ 
cos, T tè an olor desagradable. Àmo^ 
ïïiúfía. Gnmaii amraoniacum. Gommà 
fBimmiaqae. Gomma ammoniaca* 
AMOí!n.idv. IL ant. xdwfi. 
AMOTri!^\lL. V. a. ant. AMoyyòVéA. 
AAfOTrAJTAR. ▼. a. ant. AMoirroifiai; 
AMOXWXADj DA. p. p/de AMoirri^Aa* 

jén^tíonadom 
iMO^nOüIADAMÈNT. adr. mod. p. us. 
Ea fòrma de montó. Amontonadamen' 
tt, leerratím. Par tas, par moneeaux. 
la anocbio. 
AifOJIONADET , TA. adj. dim. de 

AMxrtmAi», jàmontonadito, 
.UfOirrONADÒR, RA. s. m. y f. Lo qui 
aauNitÒBa• Amontonador, Accnmulator, 
scerratim ooogerens. Ramasseur. Am- 
mssatore. 
X]f09nOMAMèRT. $. m.L'acció j eftc- 
te^amootonar. jémontonamiento, Coa- 
oerratio. jíccumulaiiün, agglomenuion, 
a^MMsemeni. Accumolasione , ammas* 
ftaento, adanamento. 
«nmnsrjui^srr. met. Lo conjunt de Tarias 
opecia y Tens. jímanionamiento.Con' 
^oaseratio, turba. Confasion de mots 
oa^idée•• Mnccbio, oonfusione, invi- 
ta ppo. 
IMOmONAR. w. a. Posar unas oosas 



ABfO 115 

'dtmtotde nltras sens brde m caaoert. 
AmoiUonac. ladiscriminaitim oongierere. 
jicamixJer, éniasser, íasstr. Amnion'> 
tarO) ammassarO) ammuQcbiafe^ ram»- 
muechiare. : 

4teojrroiiAm« met. Juntar y nseselar varias 
espècies sins orde ni elecei<^i y $s$í se 
diu comnnamèut que lUn Uetrau àmov^ 
TOHA textos, y un predicadòf concep* 
tes* AmoiUònar. Inepte atqüe iqordina<- 
tè multa effttiire. Entasser, confimdre• 
IiDTtluppare. 

AAdOR. s. ra. Inclinació ó afecte à algn-* 
na persona à cosa. Amor. Amor. Amour^ 
Amorcb 

AMba. La persona .amada. En aqnest sen* 
tit los amants solen dirse amor uku^ 
MÒs AMÒas. jdmor» Res amata. La fef'• 
sonne, Vóbjet aime\ Amore. 

AMÒà. Blanura, suavitat; y axí se dUi 
que los pares castigau ak fillft ab am^^r. 
Amor* Blandities. Douceur* Amore ^ 
dolcesaa, soavitè. 

AMOR DB aoRTOLi. PUota dc àò$ pcus de 

altura , que tè la cama cuadrada y fle" 

na de punxas, y las fullas estretas y 

posadas de vnit en vuit ab punxas per 

•demnot: las flors son xi<ïas y grogas. 

' £u alguns llocs ne diuen í^rCiALOSOs. 
Jfftior de horidano. Galliam ^ app^ine, 
lappa, persooata. Grateron, rèble, ou 
rièble. Aparine. 

AHÒa PLATól•lic. Amor par sens mascla de 
interès ni sensualitat. Amor pUuónico. 
Amor platonicus. Amour ptatonií/ue. 
Amore platooico. 

AMOR pnopi. Lo amor desordenad ab que 
un ama à si matèx y d sas cesas. Amor 
propio. Effrenatos amor sui. Amour pro* 
pre. Amore proprio. 

AMOR DB GOS. vulg. AqucU quc sols tè per 
objecte lo gust sensual 9 y sols dura lo 
temps de gosar. Amor lascisw• Amor li- 
bidinosua. Amour lascif. Amore 9 d^i~ 
derio libidinoso. 

r£R AMOR. loc. que se aplica à lo que se fa 
per causS) per rahó de, etc. Por amor. 
Gratia, ergo. A cause. Per amore, per 

-" rispptto ^ per cagione. 

PER AMOR DB oku. loc. ab que SC expressa 
que se fa alguna cosa sens interès tem- 
poral. Por amor de Dios. Per Denro j 
• propter amorem Dei. Au nom de Dietu 
Per r amor di Dio. 

PER AMOR DB D^u. loc. fam. ab que se s^- 
nifica que no se ha cobrad la. rccom- 



116 AMO 

. pensa àel érsibati; y axí díeín l•s& trabà- 
uad PBR AiiÒA DB nkv. Por amor de 
Dius, Gratis > amore Deí. Gratis. Gratis. 

VEB AMÒa DE D^u. loc. pcra demanar enca- 
ridamènt alguna cosa. Comunament se 
usa pera demanar earitat. Por amor de 
Dios. Propter Deum. jÍu nom de Dieu. 
Per amor del cielO) per cantà ^ per 
Dio. 

am5r ab AMÍHi 8S PAGÀ. ref. ab que se de- 

• nota la mútua correspondència de aU 
gunas persònas en cualsefol cosa faTO- 
rtfble ó contraria. Amor con amor se 
paga. Amor amore refértur : solus amor 
pretliim dlgoum reperitur amoris. A 
hori chat, bon rdt, Render pan per fo* 

• cacdia. 

AMÒa be GBiroRB, bugada s^nsb cevdea. ref. 
que denota la fredor y poca duració de 
I' atinistat èatre sogres y gendres. Amis^ 
tad de yerno sol en im^ierno. Talis 
amor generi qualis sol tempore brumae; 
amícitia inter generum socerumque noD 
sati^ fida. ÀmiMde gendre et sçleii 
d'hiver ne durent pas. L'amor di gene- 
ro è come seren di Tcrno , nugoTo di 
^tate ) e Tecchia prasperitate. 

jkMÒR DE se:«yòr aigua ek cistàlca. ref. que 
denota la poca seguretat que se ha de 
tenir en lo carinyo dels senyors. Los 
castellaÍQs ho diuen dels noys. Jmor de 
nino agua en cesto ó agua en cestiüo. 

' Pueri amor, nugae. Amkié díenfant y 
c'est de Veau dans un panier percé. 
Amor di nobile , amore mobíle. 

PER AMOR DEL BOU LLEPA LO LtOP LO JOU. 

r^f. RBMEVA LA CUA 10 CA 7 NO PER TÚ , 

SrifÓ PER LO PA. 
PASSAN L0$ AMORS Y QUEDAN LAS DOLÒRS. ref. 

que dóna à entéodrer - que los acaba- 
Aiènts dels amors solen ser ordinària-' 
m^ot amargs y tristos. Vanse los amo- 
res y <fuedan los dolores. Extrema gau- 
' dii luctus occupat. L'amour s'en va, 
en nous laissant la peine. Si estingue 
I* amore , e nasce il cruccio. 

AMORATAD, DA. adj. que se aplica i 
lo que tira à morad. Amoratado, Líyí- 
dus. Livide. LWido. 

AMORBAD, DA. p. p. de amorbarsb. 

AMORBARSE. y. r. ant. exbialaltirse. 

AMOREJAR. T. a. ant. apalbgar. 

AMORET. s. m. dim. de amor. Amorciüo. 
Tenellus amor. Amourettes, Amoretto. 

AMORETAS. s. f. pi. Las seoyas, gestor 

' y altras accions ib que se maniftsta lo 



ÀMO 
SLïtíhr que se tè A alguna persona. Amo-^ 
ricones. Amatoríi gestus. Démonstra^ 
tions, signes par lesquels on manifeste 
ramnur, AmoreroleEEe. 

AMORÓS, A. adj. Cartnyòs , amable. 
Amoroso. Amabtlis, blandus, benevo- 
lus. Affectueux, sensible, airfiMe. Amo- 
roso, earo. 

AiifoR&s, A. Parland de cosas materials, 
bla , suau , pastós. Amoroso. Suavis, le- 
nis. Dòux, tendre. Tenero , dolce, ple- 
ghevole. 

AMOROSAMENT, ady. m. Ab amor. 
Amorosamente. Amantèr. Amoureuse^ 
ment. AmoreTolmente.* 

AMOROSET, TA. adj. dim. de amorós. 
Afgo amoroso, Aliquantnlum amabilis. 
Dim. d'affétíueux. Amorosetlo. 

AMOROSÍSSIM, MA. ^dj. sup. de amo^ 
RÒs. Amorosisimo. Amantissunus, sua- 
vissimus. Sup. d'affectueux. Amorosis- 
simo. 

AMOROStSSIMAMÈNT. adv.mod.p. us. 
sup. de Amorosamíüt. Amorosisitnamen^ 
te. Valde amanter. H'ès^amoureusemeni, 
Amorevolissimamente. 

AMÒRRAD, DA. p. p. de amorrar y 
AMÒRRARSE. Puesto de hocicos. 

AMORRAR. T. a. Posar las bestias , de 
m&rros à algun Uoc. Póner de hocicos. 
Rostrum alicubi appropinquare. Mettre 
de mufle. Legar una bèstia in qualche 
luogo^ 

AüÒRRAR. met. Tulg. Fèr Tiolencia à algú- 
na persona per fèrla topar de cara ó de 
boca en algun lloc. Empujar con violen^ 
eia d alguno para hacerle dar de ho^ 
cicos en alguna parte. Aiiquem yiolen- 
ter impellere ut in aliquid faciem se of- 
fendat. Pousser quelqu^un deface contre 
un objet. Far dare il muso contro qual- 
che cosa. 

AMÒRRARSE. T. r. Posarsc las bestias de mor- 
ros à algun Uoc. Ponerse de hocicos d 
alguna parte. Rostrum alicubi appjro- 
pinquare. Se mettre de mufle les aní» 
maux quelqae part. Mettere. il musc 
sopra qualche cosa. 

AMÒRRARSE. mct. vulg. Posarsc dc llabis í 
algun lloc. Acerear los labios d algunc 
parte. Labra alicubi appropinquare. St 
mettre de mxtfle. Mettere te labbra so- 
'vra qualche cosa* 

AMORRAGIA. s. f. ant. hemorràgia. 

AMORSAR. T. a. ant. esmorsar. 

4BIOIL9AR. 8. tt* ant. BSBiORSAE» 



AMO 

AMORTALLAD , DA. p. p. de amobta- 
LUB. jimortajadon 

AMORTALLAR, r.a. Embolicar lo mort 
tbií mortalla. Jtmorlajar. Mortuòria 
Tcstiaienta corpori induere. Ensevelir. 
S(pp€tlii*e• 

iüORTAR. T. a. ant. apaojüi. 

iXORTIR. T. a. ant. apagar. 

AICORTISAD, DA. p. p. de amobtisab. 
Jmortizétdo, 

AXORTISAGIÓ. 8. f. L'acció j efòcte de 
lisortísar. Amortizacion. Bouorum ad$- 
en'ptio in perpetuum ea conditlone ut 
alioBrí nequeant; redemptio. Amortís^- 
vmtnu Amaiortimeuto. 

àMO&TISAR. T. a. P^»sar los Lèos é mans 
mortas que no pugjan eoaeenarlos, víu- 
caUadloa en alguua família ó cd algun 
esbUiniènt• Amoríizar, Bona in perpe- 
biani legare ut alienaui nequeant. Amor' 
dr, Ammorttre. 

A»vm&B. Parlsind de censos , censals , y 
aknt obligacions, es lluir, quitar, re- 
dimir lo capital. Amortizar, Redimere. 
Amardr, Aramoraare. 

AMOSCÀD, DA. p. p. de amoscabse. 
Atufado, amoscado. 

AMOSCABSE. r. r. Enfadarse, enujarse: 
Se «a també com actiu. Atu/arse, 
OMncane. Irasci. Ssfdcher^ se d(piier, 
Juaitr de^coitre. Adtrarsi , annojarsi. 

AMQSSAD OR , RA. s. m. ant. amvssaoòr. 

AMOSSAMÉST. s. m. ant. amussamínt. 

AMOSSAL• ▼. a. ant. amus^ab. 

AMOSSAT^ DA. p.p. de amossaA. 

AMOSTRAD , DA. p. p. de amostbab. 

AMOSTUAR. ▼. a. mostbab. 

AMOIARSE. ▼. r. Créxer las plaotas à 
notai. AmacoUarse. In manipules eres-* 
eene. Tasser, crottre en se ramassafU. 
Amautcchíarsi. 

AMOTDIAD, DA. p. p. de amotinab j 
AJanDABSB. Amotinado^ 

AMOTÜfADAMÈNT. adv. mod. En fòr- 
ott de motí. SediciosamerUe. Seditiosè, 
taamltttoaè. Siditieusemef^, Sedisiosa- 
attitc- 

AMOTINADÒR, RA. s. m. y f. Lo qui 
^ootina ò mon motí. Amotinador, Se- 
«bionis anctor. Muiin, séditieutx. Sedi- 
xioío. 
AMOTINAMENT, s. m. L'acció de amo* 
tioarte, j lo mat^x moiL Amolinamien' 
tú, Se£tK>, tumnltnatio. R^olte, sedi- 
lion. Sediaione, abbottinameoto, sobu- 
^io. 



aMp ur 

Al^tlNAR. Y. a. Coucitar, commóurcr 

aigua regne , poble , repdblica ó eiér- 

cit contra sòu superior. Se usa també 

com recíproc. Amotinar. Tumultuarii 

• seditionem movcre. Ameuier, sotdever. 

Ammotinare, soUeyare. 
AHOTiifAB. Perturbar ó inquietar las po^ 
' tencias de l'ànima y los sentits. Amoti'^, 
nar. Turbare , commoYerc. Émouvoir, 
agricr, troubler. Turbare, iutranquil- 
lare. 
AMOTLLAR. t. a. ekhotllab. ^ 
AMOVIBLE. adj. m. Se diu de aquells 
destines que no son Ci^os , y que sòs ob- 
ten tors poden ser remoguda sens qua 
degà resultàrlos descontento ui ofensa. 
Anios^ible, Amoreodus. Amovihle. Amo» 
vibile. 

AMOVIBLE Ó AMOVIBLE AD NUTCST. adj. for, Sc 

aplica al benefici ecclesiéstic que no eA 
col'latiu , pera denotar la facultat que 
queda al donadòr de remóurer al ob-^ 
tentòr. Amos^itíe ó amosnbU ad nutum. 
Ad nutum, ad arbitrium amovendus. 
Amovible. Amovibilc. 

AMOXAD, DA. p. p. de amoxab. Haia-- 
gado, popado. 

AMOXADÒR, RA. s. m. y f. Lo qui 
amòxa. Halagador, Delinitor. Celui qui 
careMC Vagheggiatore , lusingbiero. 

AMOXAMÈNT. s. m. ant. U acció dç 
amoxar. Mimo, halago. Blanditis, blan-^ 
dimentum.* Caresse fjlatterie, Lusinga , 
lisciamento.. 

AMOXAR. V. a. Acariciar, halagar. Po- 
par , mimar, pasar la mano por el cer- 
ro, Blandiri , eblandiri , mnlcere. Cares-* 
ser,flaner du plat de la main. Lusin-> 
gare, lisciare, grattar le orecchie. 

AMPARA. s. f. for. Detenció, embarg. 
Ampara. Sequestratio. Seqiiestre, Stag- 
gina , sequestro. 

AMPARAD, DA. p. p. de ampabab. Em'-, 
bargado. ^ 

AMPARADOR, RA. s. m. y f. Lo qui po- 
sa l'ampara. Embargad^or. Sequestra*. 
tor. Celui qui séljuestre. Sequestratore.. 

AMPABADÒB. Lo qui ampara ó protegex. 
Amparadoc» Protector. Défenseur , 
protecteur. Pròtettore. 

AMPARAR. V. a, for. Detenir béns ó 
fruits per orde superior. Embargar. 
Sequestrare. Sébuesírer. Seqnestrare. 

AMPABAB. Impedir la prosecució de alguna 
obra. Embargar. Impediré. Satsir. St»g- 
gire. 



Ï18 AMP 

AMPARO. s. m. Favor ó protecció. -^- 

;>iiro. > Protectio ) patroctnlum. Faveur, 

protection» Protexione, favore. 
AMPARO. Lo abríg ó defensa de que al^ se 

ampara. Amparo. Tutamen, praesidiom. 

Asile y refuge. Asilo , ricovero. 

AMPLADA. S. f. AMPLAEIA. 

AMPLAMENT, adr. mod. Ab aroplarif ó 

extensió. Ampliamente , amplamente. 

Latè, difFusè, ample. Amplement, lar- 

gement. Ampiamente , Largamente. 
AMPLÀRIA. s. f. La dimensió contrapo** 

sada é lo llarg. Anchura , ancho. Lati* 

tudo. Largueur, Larghezza. 
AMFLAKiA. La dc las telas. Ancharia. Lati- 

tudo. Le\ Larghezza d' un pauno. 
AMPLAS, SA. adj. anm. de ample. Muy 

ancho. Valde latus. AugmenUUif de 

large. Larghotto. 
AMPLE , A. adj. Lo que tè amplaria. Ati" 

cho. Latus. Lar^e* Largo. 
AMn.B. Lo extes j ddatad. Amplio , omplo. 

Ampltts. Ample, large, úendu. Largo, 

arapio. 

AMPLE. S. m. AMPLARfA. 

▼ÈKiR AMPLE. fr. ab que se expressa que la 
roba ó calsat es major de la mida que 
li correspon. J^enir hdlgado. Nimium 
esse laxum. Ètre ample, large. £ssere 
hrgo. 

TEirm AMPLE. fr. VEVIR BALDÍr. 

AMPLECURT, TA. adj. Lo que es mès 
ample que llars. Anchicorto. Latitudi- 
ne amplus , stnctus longitudine. Ce qui 
ést court èt large. Giò eh' è ampio e 
corto. 

AMPLESA. s. f. ant. amplaria. 

AMPLET, TA. adj. dim. de ample. An- 
chuelo. Aliauantulum latufi. Dim, de 
large. Largtietto. 

AMPLIAD, DA. p. p. de ampuar. Ami^ 
pliado. / 

AMPLIACIÓ, s. f. U acció j efecte de 
ampliar. Ampliacion. Amplificatio. Am^ 
pliation. AmpUazion^. 

ÀMPLIAMENT, s. m. ant. ampliació. 

AMPLIAR. ▼. a. Exténdrer, dilatar. Am- 
pliar* ArapUarc. Agrandir. amplier, 
fendre. Ampliaré, amptare. 

AMPLIFICACIÓ, s. f. Ret. Figura ab la 
cuftl )!> orador explica circunstanciada- 
ment las diferents parts ó diferents punts 
de uoa proposició pera mostrar ab níès 
evidencia la veritat ,que vol persuadir. 
Am^flj/icacion. Araplvficatio. Amplificar 
ti9n. Ampllf^caiiòne. 



A»^P 

AMPLIFICAD,.DA. p. p. de AiiPtmcAa. 
Amplificado, 

AMPLIFICAD AMÈNT. ady. mod. Ab am- 
plificació. Amplificadamenie. Cum am^» 
plificatipne. Avec ampl^ceUion. Con 
ampli ficazione. 

AMPLIFICADAS, SA. adj. anm. de am* 
PLiFicAD. Demasiado ampüficado, Cum 
nimia amplificatione. Augmentat, d'an^^ 
plifi^. Amplificatuzzo. 

AMPLIFICADET, TA. adj. dim. de am* 
PLiFicAD. Algo amplificado. Cum aliqua 
amplificatione. Dim* d'amplifié, Am- 
pliucatino. • 

AMPLIFICADÍSSIM, MA. adj. sup. de 
AMPLIFICAD. Amplificadísimo. Cum molta 
am|>ltficatioiie. Sup. d^ampli/i^* Ampli- 
fícatissimo. 

AMPLIFICADOR, R A. s. m. j f. Lo qni am- 
plifica. Amplificador. Amplificator, am- 
plificatrix. Amplificateur. Amplificatore. 

AMPLIFICAR. V. a. Ret. Usnr de l'am^ 
plificació. Amplificar. Amplificaré. Am^ 
plifíer. Amplificaré. 

AMPLÍSSIM, MA. adj. sup. de amplf. 
Anchisimo. Latissimus. Sup. de large* 
Ampissimo. 

AMPLITUT. s. f. ant. jlmplaria. 

AMPLpYA. 8. f. Pèx blau ó espècie de 
sardina mòlt poc estimada cuand es fres- 
ca j però comunapdèot se «ala ^ y é las 
horas se diu arengada. Sardina* Alex* 
Sardine. Sardélla. 

AMPLURA. 8. f. ant. amplaria. 

AMPOLLA, s. f. Pot de vidre 6 de cris* 
tall , que tè lo ooll llarg y estret , j lo 
cos ample y rodó de sota. Ampolla. Am- 
pulla. Ampoule. Bottiglia. 

AMPOLLA. Pot de vidre ó de cristall , ample 
de bax, que va eàtrenyendse cap à la 
Iiòca. Reaoma. Ampulla vitrea ; paiala. 
BouleiUcfiole. Fiasco, bottiglia. 

AMPOLLA. La que tè lo coll mòlt estret , j 
comunament no bi cab mks de nu pornS 
de vi. Botella. Laguncola vtnaria. Bdà'- 
teilUp Ampolla. 

vo ES BUFAR T FER ampòllas. fr. ab qae se 
expressa que alguna cosa no es mòlt ofi- 
cií. Tener unas. Difficite esse. On Ic dit 
d'une affaire éfiineuse, dificile^ Non è 
parlaré e foir sermone. 

AMPÒLLETA. s. f. dim. de ampòua. •^m- 
pollita, ampollica, ampoUuela^ ampo^ 
Ueta, redomica, redomilla, redomiía. 
Parva ampulla. Pétite ^OM/ei&..ÀinpoU 
letta. 



AMÜ 

iniOITA 0B AIGUA Dl OLÍA. PoUtO. Vi* 

treom pomum. FlaampourleMeaux de 
tentear. Boeoetta. 
AUNUXTAS. Se dóna èx nom al rellotge de 
aicn perqoé esti compost de dòa am* 
pobae. jimpoUeta. Horologtwn areua- 
noi. jimpouleiie. AmpoUetta, oriaolo 

iUPÓSrr. 8. m. SVFÒ8IT. ' 

íMPRAR. t. a. territ« miiAirtL•ivAm• 

AMFRIOS. a. m. pi. Terra comuna de al- 
§ao poble que tto està cultivada. Haldio. 
Vicaos, incuitUB) otiosus ager. Qui est 
enfriche j incuUe. Landa, fratta. 

AMPUTACIÓ; s. f. Cir. La operació de 
ullar j separar algun membre del cos 
\mà. ^mputacioú, Amputatio, muti* 
hkio. jímpuiatíon, Troncamento, am- 
jwteioBe, 

AHPCTAO, DA. p. p. de amputar, jém* 
puiúdo. 

AMPUTAR. T. ». Cir. Tallar ò separar del 
toldgaa membre, ^imputar. Amputa- ^ 
re, mutilaré, jémtputer. Tag^íare , tron- 
aré. 

AMUL4TAO, DA. adj. que se apKoa à 
Upenòna qoe tè color semblant al dels 
Bkaiatos. j^mulatado, Puscus, subniger. 
Qdala couUur íTun muldtre* Dt color 
Wuao, arsiccio. 
ÀMUUTT. s. m. Remey supersticiós pera 
fffKont de algun mal ó perill. Amu^ 
ieta. Aonietom. jimuiette, Amuleto. 
AMUST, aifv. 11. ab lo cual se denota la 
part aila ó Uoc de dalt. Èx adverbi in* 
c/ou U idea de moviment, j em axó se 
diferaKÍa de nmuirr j de dalt. Jrriba. 
Sanoin*, aopra. Deisus, Sopra^ su. 

Avrrr. met. Se pren per lo lloc pfeemi- 
Mt ea que esté cól-loeada alguna per- 
sona en rahò del empleo, destino il bo- 
BOfs. Arriba, In loco superior!, in gra* 
<ia sablífniort. £it hiua. In alto. 

ixm. met. En loa escrits equival à avaüs ó 
irrEccDCTfTMlNT. Arriba, Smpra. Ay^ant, 
Prima , sraoti. 

'■nr. met* En los goarismes denota ex- 
cés de aquella caatitat que se anomena, 
V. g.: de deu en Auvirr. Arriba. Supra. 
J^ssus, In su., 

K jinnrr avau. mod. adv. que equival A 
d^el principi fins al fi. De arriba 
abajo. A àammo úsqne deorsum , à ca- 
pne ad calcem. De lutut en bas ;du còm- 
nencem^nt'à Uifin. Da cima al fondo, 
d' alto in basso. 



ABiÜ 119 

rfca AHAa db amvht avall. fr. que significa 
desordenar , regirar en confusió. Res^ol• 
y^er, desordenar. Confundere, pertur- 
bare, miscere. Mettre dessus aessous, 
Andare , mettere sossopra. 

AMUHA. s. f. Ndut. Mida del barco en 
lo pont de la cuarta part de la llarga«> 
ria de cubertay de la llargària exterior 
contand dèsde la proa. Amura. Dimen- 
sió quaedam in uavibus. Mesure d'un 
y/oisseau au quart de sa longueur du 
eót^de laproue, Meazo, siotta. 

AMVRA. Ndut. Corda que penja de las velas 
major y triquet, y servex per amarrar-^ 
las à la proa. Amúra. Punis è velis pen* 
dens, et ad proram pro oportunitate 
ducendus. Couet, étouet. Contre. 

AMDRAD, DA. p. p. de ahueab. Amu^ 
rado. 

AMURADA. s. f. Ndut. Un dels costats 
de la nau per la part interior. Amura- 
da. Navis interins latus. Cót^oujianc 
d'un vaisseau en-^dans. Fianço interno 
delie navi. 

AMURAR. V. a. Ndut. Tirar la amura 
acostand la vela al punt de proa abçot 
aquella està assegurada. Amurar. Fu- 
nem velí ad proram dedncere. Amurer, 
Tirar la fuoe. 

AMURRIADÒR. s. m. Lo Uoc abònt lo 
bestiar passa la mitjdiada. Sesteadero, 
sestero. MLssúysl , aestivus locus. Ideu ou 
le bétailfait la mó'idienne. Stallaggio. 

AMURRIAR. V. n. Passar lo bestiar la 
mitjdiada dormind ò descansand. Ses-- 
tear. Meridiari. Faire le bétail la men.^ 
dienne. Meriggiare. 

AMDSSAD, DA. p.p. de amussar y ümcs- 
SARSB. Embot'adoy enmudecidoi 

AMUSSAMÈNT. s. m. L'acció y efecte 
de amussar. Embotamienfo. Obtusío, 
bebetatio* Laction d'ónousser. Riiituí- 
xamento. 

AMCssABiàaT Dx LAS DB9T£. Certa sensació 
aspra y desagradable que fa en las dents 

^ lo agre de las fruitas y de altras viandaç 
de manera què sembla que no poden ta- 
llar. Dentera. Stupor. Agacement, Al- 
legamento de'denti. 

AMUSSAR. V. a. Engruxir lo tall ó punta 
de las armas ó de altres instruments. Se 
usa també com recíproc. Embotar. He* 
betare, obtundere. Éntousser. Rintua- 
iare. 

AMVSSAB. Causar amussambnt i las dents. 
Se usa tamijé com recíproc. Dar dcti" 



120 ANA 

tera- Hebetare deutes. Àgaçer les dents, 
Aücgare i deoti. 

aml'ssàr. met. Tràurer i aLgii las ganas de 
parlar. Se usa també com recíproc. En-- 
mudecer. Ad sílentiam adtgere. Faire 
taire, rendre muet. Far ammutoHre. 

>iius3AR. met. Debilitar , fèr méoos activa 
y eGcas ^Lguna cpsa. Se usa també com 
recíproc. Emhqtar, EnerTare, hebeta* 
re. Énen^er, affaibUr, Eoerrare, am- 
morzare. 

AN, 

AN. s. m. ant. axy. 

ANA. 8. f. Mida aproiimada à la mitja ca- 
na , usada en algunas provincias de £s- 
paii)ra. Ana> Úloa> ausedam mensura 
belgica. Aune* Sorta ai misura usata in 
Spagna. 

▲NA. Xifra que usan los.mètjes en sas re- 
cèptas pera denotar que los ingredients 
han de ser de pes ó parts iguals. Ana. 
Ana. Ana. Ana. 

ANABAPTISTA. s. m. Lo heretge que 
creu que los infants no se han de bate- 
jar (ios que tingan us de rahó , y que si 
se han batejad essend petits se han de 
batejar altra vegada cuand son grans. 
Anabaptista. Auabapti^ta. Anahaptiste. 
Anabattista. 

ANAC. s. m. y f. àsec. 

ANAGARD. s. m. Arbre gros de la ín- 
dia , que tè la escorxa de color cendrós 
fbsc , las fuUas en f&rma de tascó , gros- 
sas j serobradas de pels clars. Lo fruit, 
que es tòu j de figura de cor, tè dins 
un pinyol prenyad de una Uavòr de la 
matòxa figura. Esta llavor servex en la 
medicina. Aiiacardo'. Semecarpus, aua- 
cardium. Acajou, anacardier, Ana* 
cardo. 

-ANACARDÍ, NA. tdj. Lo que es com- 
post de anacards. Anacardino. Ana- 
cardio confectora. Le composa d'ona-- 
cardes, Composto d'anacardi. 

ANACARDINA. s. f. Med. Confecció que 
se fe ja de anacards , à la cual se atri- 
buïa la virtut de restituir la memòria. 
Anacardina, Anacardii confectio. Con- 
fection d'ànacarde pour Jbrti/ïer la 
mémoire. Gonfexione d'anacardi, 

ANAGORETA. s. m. La qui viu en lloc 
solitari, aoartad del tracte hum^, j 
entregad del tòt à la virtut j peniten- 
cia. Anacoreta* Anachoreta. Aiutchorc" 
te. Anacoreta , eremita. 



ANA 

ANACORETIC, CA, adj. Lo que pcrlam 
al anacoreta. Anacoréiico. Ad anacfao 
rctam pertinens. Anachorétique. Anaco 
retico , ^remitico. 

ANACREONTIC, ca. adj. qne se aplia 
à las poesias fòtds é imitació de las di 
Anacreoote. Anacreóníico* AnacreoD' 
teus. Anacrébntique. Anacreontico. • 

ANACRONISME, s, m< Error que con- 
sistex en col-locar un fèt ans ó desprèi 
del temps en lo cual sucoeí. Anacro- 
nisma, Anachronismos i vitiosa teropori 
compntatio^ Anachronisme, Anacro- 
nismo. 

ANAD , DA. p, p. de axar, Ido. 

ANADA. 8. f. ÍN£c. 

ANADA, s, f. Lo acte de anar de on li(x 
à altre. Ida. Profectíoi AUée. Aadata 

AVADA. DESCART. 

ANADA. En lo joç de mesa , y en lo de vi* 
llar, es la surtida de la bola del que ju 
^a à fora de là mesa. Ida. Globuli er 
itus. SoiU d'une bilU de hiUard pa 
dessus la bande. Salto ddla.biglia. . 

AB DÒS AITADAS Y VITfGVÒAS. loc. fam. BrCU 

ment, promptamènt. En dos ídas y ve 
nidas, Brevi , breviter. Brievemeni 
promptemeni. In un tratto. . 

l'axaoa del fum. loc. ab la cual cnaod ai 
'ú sen va donam à entéodrer lo desit 
le que no torne. La ida del hunti 
Abeat non reditnrus. On le dit du de 
parí d'une personne çu'on désire n 
plus revoir, Andata del fumo. 

iro nèxAR l'anada per ia' vinguda, fr. 
explica la eficàcia j vivesa ab que al^ 

. pretén ó soUlioita alguna cosa. No dó 
ó no dejar la ida por la venïda, Max 
ma soUicitudine affici. Prébipiter un 
affàire , ne pas laisser le temm de i 
milrir. Non lasciarla delle mani. 

ANADEJAR. v. a. Caminar movènd h 
cadèras de un costat i altre com i( 
ànecs. Anadear, Anatis iQore inceder 
Caneter, BarcoUare. 

ANADÍ^ s. m. Lo pollet del ioec. Anad 
no. Pullus anattnuB , anatieula. Canetoi 
caneue, albran. AnítreUa. 

ANADÓ. s. m. ant, surtidòr. 

ANADOR. .s. m. ant. andaoòr. 

ANADURA. s. f. ant. anada , ea la primi 
ra accepció. 

ANAFIL. s. m. ant. Instrument müsic i 
boca mòlt usad bntre los moros ^^ sem 
blant à una trompeta recta. Ahajtl* Ti 
ba púnica. Sorte de trompette droite i 



ANA 

usage chez Us maures. Tromba pa- 
oíca. 
ANAGALLS. s. m. pi. Planta silvestre que 
te aoa cama de nus cuatre peus de al- 
ada, j en ella uoas flors bermeUas 
müt semblants à Us de la escabiòsa. Tè 
oàltas TÍrtuts, especialment contra la 
pestilència. Anagdlide. Anagaüis. Mou-» 
roK. Anagallide. 
i5\G0GÏA. s. f. Sentit místic de la Sa- 
gnda Escriptura , de que se usa cuand 
se 4plican 'degudament alguns textos 
pera explicar las exceMencias de la glò- 
ria, jénagogia, anagoge. Anagogia. 

Seu spirituel et mjrstique de PÉcriture 

uànSf, Anagogia. 
AMGÓGIC, CA. adj. Lo que pertany à 

i u^ogía. Anagógico» Anagogicus. 

Jna^offqae. Anagogico, che na ana- 

AXAGÓGICAMÈNT. adv. mod. Ab ana- 
Ç3^ Anagógicamente, Anagogtcè. 
Duuc manière anagogique> Anagogica- 
oeite, con anagogia. 
i^VG&AALMA. s. m. Transposició de las 
ILetns de ana paraula ó sentencia , de 
qae resolta al^ra paraula ó sentencia 
d^tocla. També se anomena axí la ma- 
teu Teu ó sentencia en que se ha fòt 

U tnaiposició , com Roma de amor. 

-^tasroBo. Anagramma. Anagramme, 

ABa^nasaa. 

AXiGriS. $. f. pi. E^TAGUAS. 

i-VíIXSAO, DA. p. p. de aicalisar. Anar 

Uzado. 

A>ALISAR. ▼. a. Fèr anàlisis de alguna 

€o«. JaaU-^ar. Rem perpendere, sin- 

Ç^itBB consideraré. Analiser. Far l' a- 

n^isL 

AT.ILÍSIS. s. f. Resolució ó separació de 

\^ parts de an tòt fíns arribar à coné- 

xer los seus principis ó elements. And^ 

Usis, Analysis, resol utio. Analyse. Ana- 

iYM»s. Mat^ Lo art de resóldrer los pro- 

Wnas per medi de I' àlgebra. Andli* 

I't. Analjtica metbodus. Analyse, Ana- 
ÍÜ 
A^iu^s. met. £&àmen per menor que se 

it de alga na obra, discurs ó escrit. 

Aadlisis, Litterarii operis examen, per- 

peKatio. Analyse, Anàlisi. 
A>'\LISTA. s. m. Lo qni escriu anals. 

finalista, Annalium scríptor. AnnaUs- 

*'. AonalLsta. 
v^VLÍTlC, GA. adj. Lo que pertany à 

TOM. I. 



ANA 121 

1* anàlisis. Analüico, Analyticus. Ana- 
lytique, Analtttico. 

ANALtTICAMÈiNT. adv. mod. Ab anàli- 
sis ó método analític. Analüicamenle. 
Analysis ope, per analysim. Analyti- 
quement. Per via d' anàlisi > in modo 
analittico. 

ANALOG, GA. adj. Lo que pertany à 
l'analogia. Analógico, andlogo, Analo- 
gicus. Analogique, Aualogico. 

ANALOGÍA. s. f. La relació y proporció 
ó correspondència que tenen nuas co- 
sas ab altras. Analogia, Analogia. Ana- 
logie. Analogia, proporzione, conve- 
nienza , similitudine. 

ANALOGIA. Gram, La segona part de la 

Í;ramàtica, que tracta de las parts de 
a oració separadas , y de las sèvas pro- 
pietats , variacions y circunstancias. 
Analogia, Analogia. Analògic, Analo- 
gia. 

ANALÒGIC, CA. adj. aícalog. 

ANALÓGICAMÈNT. adv. mod. Ab ana- 
logia. Analógicamente ^ andlogamenie. 
Per analogiam. Analogiqiiement, Per 
analogia. 

ANALS. s. m. pi. Las bistorias que se es- 
criuen referind los successos de cada 
any separadament. Anales, Annales. 
Annales, Annali. 

ANAMÈNT. s. m. ant. axada. 

ANA NA. s» f. Planta anyal de dos peus de 
alsada, las sèvas fulias sòn llargas y 
plenas de punxas , y acaban en una pun- 
ta dura : fas flors sòn de un color vio- 
lad , y lo fruit , semblant à una pinya 
en la figura, tè mòlta molsa, y es grog, 
mòlt fragant y saborós cuand es madur. 
Anana^ ananas, Bromelia ananas. Anor 
nas, nanna, Ananas. 

ANAP. s. m. ant. Copa gran que usaban 
los antigs en los brindis. Copa, taza, 
Patera, pocutum, calix. Tasse, Nappo. 

ANAPESTO. s. m. Peu de vers compost 
de dòs síl-labas breus v una llarga. 
Anapesto, Anapasstus. Anapeste, Ana- 
pesto. 

ANAR. V. n. Caminar ó mónrerse de un 
lloc à altre. Ir, Ire. AUer ^ passer, An- 
dare, ire. Questo verbo congiunto a 
diversi nomi, o talora a modi avver- 
biali, forma moltissime maniere di di- 
ré, e varie frasi. 
AVAR. Apostar ; y axí se diu : va un duro, 
VAN dòs doblas de cuatre. Ir, Sponsio- 
uem facere *, sponsione provocaré , la- 
i6 



122 ANA 

cessere. Gager, parier. Scomettere. 
JiifAR. Cousístir ó depeadir; y axí se dia: 
en axó U va la vida à fulaoo. /r. Sítum 
esse, coosistere. Consister, dependre. 
Andarne. 
ANAR. Importar, interessar; y axí se diu: 
en axó no me hi va res. Ir, Interesse. 
Importerj intéresser, Calere, premeré. 
Jlsar» Distingirse , dífereuciarse una per- 
sona 6 cosa de altra , y axí se diu : lo 
que VA de gobernad à gobernant. Ir. 
Distaré. Ètre dislingué', différent. Es- 
sere diíFerenza. 
ANAR. Se usa pera denotar cap ahònt se 
dirigex un camí; y axí se diu: est ca- 
. mi VA à tal part. Ir. Ducere. Aller , 
conduiré, aboutir. Andar alia volta di, 
andare in là. 
ANAR. Obrar, proceir. Ir, andar. Agere. 

^gir. Agire. 
ANAR. Ser algun nom ó verb de la matèxa 
declinaciò ò conjugació que altre; y 
axí se diu : lo verb casar va com amar. 
Ir. Yerbum, nomeu alterius instar flec- 
ti. Se conjuguer, se décliner. Congiu- 
garsí, declinarsi. 
ANAR. En lo jog de cartas entrar, 6 elegir 
coll. Ir. Sortem lusoriam intentaré , ag- 
gredi. Aüer* Giuocar solo> andar solo. 
ANAR. Parland del cor ó del pols bdtrer, 
palpi tar. Latir, ptdsar. Pulsare. Botiré. 
Battere, palpitare. 
ANAR. Junt ab los serundis de altres verbs 
denota 1' acció ae ells, y dóna à en- 
tdndrer 1' actual- execució de lo que 
dits verbs signiflcan. Ir , andar* fran. 
As^ec un gérondif, marque l'action d^- 
signde par le verhe. Ex. anar juganx» , 
jouer. Andare. 
ANAR. Junt ab alguns verbs significa lo 
modo de anar , com anar à peu , à ca* 
ball, etp. Ir. Ire. AUer. Andare. 
ANAR. Junt ab la preposició d y algun in- 
finitiu significa disposarse pera r acció 
del verb ab lo cual se junta. Ir. fran. 
y^er. Aüd&re. 
ANAR. Junt a^ la preposició cdf equival à 
tenir ó portar lo que lo nom significa ; 
y axí se diu : anar ab tíao, ah por, etc. 
Ir, andar. fran. jégir avec. Operaré, 
procedere. 
anar. Junt ab la preposició contra equi- 
val à perseguir , y també sentir ó pen- 
sar lo contrari de lo que significa lo 
nom ab lo cual se junta; y axí se diu: 
ANAR contra la corrent , contra la opi- 



ANA 
ntó de algd. //*. fran. Aller, s^opposer. 
Opporsi. 

ANAR. Junt ab la preposició fora de signi- 
fica 1' acció contraria del verb ó nom 
ab lo cual se junta. Ir. fran. jiUer cen- 
tre. Gíuocare a rovescio, fare^ operaré 
al contrario. 

ANAR. Véndrerse à tal preu las cosas. Z^- 
fer. Valere. Vialoir. V alere , costaré. 

ANAR, Córrer per tants ó cuauts anys ; y 
axí se diu : VA^per los setanta anys; Ir. 
Annos agere. Ètre de tel ou tel dge. És- 
ser a un dl presso di tal età. 

ANAR. Estar, trobarse; y axí se diu: va 
tòt trist. Andar. Esse, vel se habcre. 
Ètre. Stare, andare* 

ANAR. FÀR DE COS. 

ANAR. Parland de algunas méquinas sigoi- 
íica lo matèx que móurerse; y axí se 
diu : que va lo rellotge , lo molí , etc. 
Andar. Moverl. AUer. Andare: dicesi 
di molti stromenti cbe abbiano moto 
artifíciale, oome oriuoli, mulini, etc. 

ANAR. Ab la partícula d y alguns nqtns, 
com ANAR d puny aladas , d gauivetadas, 
etc.) significa barallarse ó pelear ab es- 
tàs armas ó de est modo. Andar. Pug- 
nis , cultris oppetere. Se battre à coups 
de poing, à coups de couteau. Faré a. 

anírsbn. V. r. Apartarse de alguna perso- 
na ó lloc , ausèntarse. Irse. Abire , dls- i 
cedere. S'en aller. Andare in dileguo, ; 
andare pe' fatti suoi. i 

ANARSEN. Éiquinsarse , f%rse trossos alguna , 
roba, y també íèrse vella. Irse. Dlrum- 
pi , seoescere. Se rompre , se dííchirer , ; 
s'user. Stracciare, squarciare. i 

anírsen. Morirse ó estarse morind. Irse, 
Animam agere ^ vitam edere, exlialare. i 
S*en aller 't étre mourani. Andare tra 
que' píu , andare al mondo di là , essere 
alia candela, conteggiare colla niorte. 

anírsen. Exir algun líquid insensiblenièiit 
de la eina abòut esti. Tambd se diu de 
la matèxa eina que lo conté ; y ax.í se 
diu : èxa bota sen va. Irse. Dcfloere. 
S'en aller, sVcouler ; fuir. Andarsene, 
scemare , diminuire. 

ANARSEN. Gastarse , consumirse. Irse. fl^ra— 
nescere. S*exhaler. Andare in bx^ocla. 

ANARSEN. Fèr algú las sèvas necessitats sens 
adondrsen. Irse. Yentrem sol vi. ^ll^r 
sous soi, Gaearsi sotto. 

ANAR' i LA QüE SALTA. fr. Donarsc & la bri— 
bonería y à no traballar. Andar €à I^ 
que sal(a. Turpi otio et seguitix se Ira^ 



ANA 
dere. Se Iwrer à la friponnerie. Viye- 
re da frate gaudente. 
itiR i LA QUE SALTA. fr. Apfofitarse un de 
caalseTol oca$ió qae se presenta pera 
coaseguir lo que desitja. Andar d la 
^ *oita.^ Nil non teutare, dum sibí 
coasalat. Èlre à Pafíut, Tirar L'ajttolo. 
ivjs ▲ LAS BomcoTAS. ir. que se usa cuaod 
dòs persòoas tíran la pilota de una ma 
à altra, jagand sens dèiarla càurer à 
terra. També se dia de altres jogs cuand 
no se juga interès. Jiigar d las bonicas, 
Recreationis gratia alnque mercede col- 
lodere. Rerwoyer alternativement L• pe- 
lote £une main à Pautre sans L• L•is- 
MT tomber. Far saltaré la palla viceu- 
devolmente dalla man d' uno , alia ma- 
no d' un altro. 
ATAi i lAS BOxicoTAS. fr. met. No empe- 
fljarse ni esforsarse en alsuna cosa , si- 
nó pedreria sèos traball j còmoda- 
ment. Andar d las honicas. Lenitèr, 
pareè, leTÍtèr rem tractaré. Folre une 
chose à son níse. Andare a bell' agto. 
AfAjí i MÉicos. fr. Anar decaiend de sòn 
estaJ. Reirasar ; ir d mençs. A prísti- 
nifortaoa decidere, ad niinam rerge- 
re. Déchoir de sa fortune. Andar in 
OQiQqaasso. 
a\xí nkacT. fr. fam. Caminar sens (er 
sQïcA. Ir ó andar chiticallando. Silen- 
tcr, tadtè iocedere. Atter très-dauce- 
ment, marcher à pas de loup. Andare 
apíanptiso, adagio, muoTersI lenta- 
menfe. 
Asit i aossBGQHS. fr. Anar arrossegandse. 
Ir arrasirando. Serpere, reptaré. Ram- 
per. Struciare. 
A^iB i tossBGÒüs. fr. Anar alguna cosa 
per terra per despreci ó descutd. Ra- 
dar. Pessumdari. Rouler, Andar a bam- 
bera. 
i5Aa i TOMBAIXÒ5S. fr. Rodolar, cíurer 
per algun deolÍTÍ. Rodar. In praeceps 
cadere. Rouler. Rotolare, Toltoíare. 
ksia i TOMBALiÀNS. fr. Tropessar ó enso- 
pegar ab firecueneía y violència. Irom- 
fkar, Caespítare. Broncher sow^eni, In- 
dampare spessissimo. 
A9Aa AB ALGÚ. fr. Ser de la seva part , es- 
tar i sòn favor. Ir con alguno. Alicui 
aaxUlo esse, ab aliquo esse. Èire de 
Pom, prendre le partí de quelqu^un. 
Coa^entrei ésser delia iitessa opinione, 
eiser concorde , concordaré , star d' ac- 
cordo. 



ANA 125 

▲?rAR BO ó b]^, 6 MAL. fr. Trobarse en bo» 
fS mal estad alguna cosa. Ir bien , ó mal. 
Bene vel male sese habere. Aller bien 
ou mal. Andar bene o male. 

A5AR %k. fr. A!fAR MILLÒR. 

ANAR DAITABAX. fr. AltAR DE DALT ABAX. 

ANAR DAMuirr 6 PER DAMiTüT. fí*. Surar; j 
axí se diu: que V oli va damunt de 
V aigua. Nadar , sobrenadar. .SufémsL^ 
tare. Nager, surnagen Andar a galla. 

AITAR DARRERA, Ó AL DARRERA, fr. SegUir 

desprès de altre en T orde ab que se 
camina. Ir detras. Pone sequi. Aller 
derrière, après, Andare dietro, segui- 
tare, venir dopo. 

A5AR DARRERA DE ALGV. fr. ANAR DETRAS DE 

ALGÚ , en V accepció de no dexarlo, etc. 

ANAR DARRERA DE ALGÚ. fr. AuSrlo SCguind 

ó córrerli detras. Ir ó andar tras al" 
guno. AUqucm in'ieqMi.* Aller , courir 
après quelqu'un. Andare dietro passo 
passo. 
ANAR DARRERA DE ALGÚ. fr. Buscarlo ab di- 
ligència pera péndrerlo ó per altre fi. 
Andar 6 ir tras algtmo. Insequi> pcr- 
sequi. Aller j courir après auelqu'un. An- 
dare in traccia , andare alia seconda. . 

ANAR DARB^RA DE ALGUNA COSA. fr. Fèr mC- 

dis efiòassos per lograrla. Andar ó ir 
tras alguna cosa. Sollicitare, quaerere. 
Courir après mielque chose , tras^ailler 
à l'obtenir. Gorrer dietro a qualche 
cosa. 

ANAR DARRERA DE ALGUNA PERSÒNA. fr. Vo- 

lerla en extrem. Ir tras alguna perso- 
na. Ardentiis diligere. Aimer passione'- 
ment quelqu'un. Amaré svisceratamen- 
te, pisciar maceronl d' uno. 

ANAR DAVANT, fr. Prcccír. Ir delante. Prae- 
cedere, anteire. Devancer , aller de^ 
vant. Andare innanzi. 

ANAR DE Assi Y DE ALLÍ. ff. fam. Anar de 
una part à altra , no establirse en lloc. 
Andar de acd para alld , óde acd pa- 
ra acuüd. Nullibi sedem figere, vagarí, 
non proprias habere sedes. Çà et là, 
de-cà ae-là. Andar vagaiido in qua e 
iu là , anrlar di qua e di là. 

ANAR DE BO. fr. Anar d<» veras. Ir de veras. 
Serio agi, loqui. Agir , parler se'rieu- 
sement. Faré daddovero. 

ANAR DE DALT ABAX. fr. Citirer dc dalt 
abax. Dar abajo. Praecipilem ferri. 
Tomber d'en haut. Cader da cima in 
fondo. 

ANAR DE LA CECA k LA MECA. fr. £im. AudV 



124 ANA 

divagaad ocfiòsa é iaiitUmènt de una 
part d altra. Andar de ceca en meca ; 
undar de zoca en colodra. Huc illuc 
vagam vitam agere. Errer çà et là, An- 
dare a zonzo. 

ATXàK DE HÀL i pitjòr. fr. faiu. ab que se 
denota que alguna cosa se va deterio- 
rand ó pitjorand. Ir de rocin d ruin, 
de mal en peor. Ab equis ad asinos, de 
calcaria in carbonariam. Aller de mal 
en pis. Audare dl male in peggio. 

JlN AR/DEpakssA. fr. Fèr. las cosas ab pressa. 
Andar de prisa , ó priesa. Festinanter 
asere. Se presser, agir à la hdte, Spic- 
ciarsi. 

xs/íK DEPRàssA. fr. Portar pressa f no po- 
derse detenir per haber de acudir à al- 
tra cosa. Estar de prisa y ó priesa, Fes- 
tinanter progredi. Ètre pressa, Andare 
a spron battuti , andare/in firetta. 

ANAR DBTRAS. fr. ANAR DARfiàRA. 

A5AR DETRAS DE ALGÚ. fr. ANAR DARRERA DE 

ALGÚ , en I' accepció de anarlo seguind , 
etc. 
ANAR pÈtRAS DE ALGÚ. fr. No dèxarloí se- 
guido en tots llocs. Ir al robo. Instan- 
ter insequi. Suivre gueUfuUm parlout, 
itre sans cesse sur ses talons. Audare 
dietro, seguitare. 

ANAR DETRAS DE ALGÚ. fr. ANAR DARRÀRA DE 

ALGÚ^ en r accepció de buscarlo, etc. 

ANAR DBTRAS DE ALGUNA COSA. fr. ANAR DAR- 
RERA DE ALGUNA COSA. 

ANAR DBTRAS DE ALGUNA PERSÒna. fr. ANAR 
DARRERA DE ALGUNA PERSÒNA. ^ 

ANAR ENDARRERA, fr. ENDARRERIRSE. 

ANAR ENDAVANT, fr. Avausàr, fèr algun 
nou progrés. Adelaniar. Progredi. 
Ay^ancer y devancer , faire des progrés. 
Progredire, 

ANAR ENDAVANT, fr. No dcteuirsc , prose- 
guir en lo que se està fènd ó tractand. 
Ir adelante. Haud cessaré. Aller en 
as/ant , poursuivre une entreprise. Con- 
tinuaré, seguitar a faré. 

ANAR MILLOR, fp. Anar recobrand la salud. 
Mejorar. Meüus se habere. Se retahlir. 
Guariré , ricoverar la sanità. 

ANAR PER ALGUNA COSA. fr. Fèr düigcncias 
pera conseguirla. Andar por una cosa. 
Ambire. Faire ses diligences pour ob- 
tenir qiielqiie chose, Andare pe* fatti 
suoi , córrer dietro ad una cosa. 

ANAR PER Bà. fr. ANAR MILLOR, 
ANAR PER MILLOR, fr. ANAR MILLOR. 
ANAR P£a 9ÒBRE. fr. A^AA DAMUNT. 



ANA 

ANÀM, VAJA. 

i POC i POC ANIREM L•LUNT. ref. quc ense- 
nya lo mòlt q|ue se adelanta persere- 
rand en lo traball. Poco d poco hüa la 
vieja el capo. Festina lentè. Petit à pe-- 
tit Voiseaafait son nid. Pian piano si 
va beu ratto. 

AHÒNT YAJES DELS TÈUS HI HAJA. rcf. qUC CU- 

senya lo mòlt iltil que es trobar parents 
ó coneguds en pais estrany per rabó de 
r assistència que se pod promet rer de 
' ells. Doude vayas de los tuyos liayas. 
Quocumque advenias noti vel sanguine 

juncti 
Sint aliqui) póssint bic ut adesse tibi. 
En de pays lointains , on a besoin des 
siens. Se di pàtria sei assente, cura aver 
di tua gen te. 

ALLÍ VA QUE TRONA. loc. fam. ab que se 
expressa que algd fa ó empren alguna 
cosa sens considerar los resultats. AUd 
va con mil pares de pipas. Quisquis sit 
eventus, quidquid tàndem accidat , eat. 
II marche en as^eugle , à tdtons. A oc- 
cbio e croce. 

Axó VA MAL. loc. fam. ab que se dóna à 
enténdrer que algun negoci no camina 
favorablement. A mal viento va L• par^ 
va. Male agitur. L^affaire n* est pas en 
bon train. Non andar in regola. 

FAR VAHI TÒT , Ó UN VAHl TÒT. fr. Ell- 

vidar en lo jog tòt lo diner que un te 
en la taula. Ecíiar el resto, envidar el 
resío. Omuem pecuniam sortí lusoriae 
committere. Jouer de son reste. Far 
del resto. 
Fèa UN VAHI TÒT. fr. met. y fam. Fèr tots 
los esforsos possibles pera lograr alguna 
cosa. Echar el resto , envidar el resto. 
Totis viribus niti. Jouer de son reste , 
faire les derniers efforts. Faré uuo 
sforzo, arriscbiar il tutto. 

JERUSALEM, JERUSALEM, COM MÈS ANAM MA^CO 

ó MfiNos VALEM. loc. fam. ab que se ex- 
pressa que una cosa lluny de millorarse 
se pitjòra cada dia. Mientras mas s^ieja. 
mas pelleja : Martin^ Martin^ cada aia 
mas ruin. Quotidiè in pejus ruimus. 
De mal en pis , chaque jour de pis en 
pis, Andar ognora di male in peggio. 

MAL ME ANIRIA , Ó MAL ME HAURIA DE ▲XAR. 

cxpr. ab que se manifesta la confia nsa 
que se tè en la pròpia indústria ó vali- 
ment pera conseguir alguna cosa. ^lai 
me andar dn las manos , ò mal me hem 
de andar las mariQs. Male res cesscrit 



ANA 

; mioas processerit. Cesi mon affaire , 

púurpeu quej^ puisse. Sara mía cara. 

lOLT sè VA. loc. irón. ab que se expressa 
(^ ana cosa no va com deu. Bueno va 
tldfo: bucna va la danza. Bellè , op- 
tiffiè a^tar. On le dit ironiquemenl 
iae chosí mal concert^e. Va beuone. 

lOisiB GATRE. Ci\ aot. No tardar mòlt à 
Acoòr alguna cosa. No tardar mucho ; 
nn posar mucho tiempo, JNon maltò post. 
A> tarder pas beaucoup. Nou indugiar 
^ari. 

50 TAjE XATí DEPRÀssA. expr. fam. ab que 
se advertex é algii que se detiuga , ó 
s espere. Tenga , ò si^na Fhi, el resue' 
Ik. Síste , exftpecta. Attendez un mo- 
metil:un peu de patience. Abbiate pià 
fieanna. 

ra laÒTT aniràs , farís lo que veuràs. 
ni <pe adrertex que deu cada hu aco- 
modarse als usos j estils del pais ahònt 
«troba. Por donde/ueres, ó dotule 
fufres, haz como vieres, Duip fueris 
Romz, romano vi vi to morè. Accomo- 
eUz-nfous aujc moeurs du peuple doní 
vaas vivrez : dans Ronie soyez romain. 
In chiesa co' santí , e aUa osteria 
co' ehioltoni. Paesi ,che vai, usi che 
tron. 
nx «uisdrr que vaje. ioc. fam. Per mai 
qnr viien las cosas, per desgraciada- 
ment (jac succeescan. A turbio córrer , 
ó cuando todo turbio corra, Ut ut ma- 
k res cedaot. y^u pis aller. Al peggío 
aadare. 

on «11 VI , MAL ACABA. ref. ab que se de- 
ikota qoe la persona que viu desorde- 
aadament té per lo comii un íi desas- 
traiL Qüien rnai ànda, mal acaba. Sí- 
cut fiu fiois. Telle w<? teUe fin. Tal si 
maore qual si visse. 

'H ti iiLí? expr. que se usa regularment 
i la nit caaDd se descubrex algun bul- 
to ó se sent alf;un soròU , y no se veu 
1*11 lo cansa. Quien va? quien va alld? 
^jús es tu? quis adest? Qui est là? qui 
^alà? Chi è?cbi valà? 

^^^•coii A5IBÍ. expr. fam. ab que se 
àm i enténdrer que una cosa se farà 
(> ao segons las circunstancias. Con/or ^ 
«í* rajrercn las pesos : conforme diere 
<i dado. Pront res , vel sors tulerít. 
Woa me le dé'tournera, Giusta il vol- 
tar dcUa luna. 

tM i cox VA ifi il COM COSTA. cxpr. fam. 
Stot preparació, sens avis, de un mo- 



ANA 125 

do irregular^ J secasy sin llwer, IIoí?- 
pite insalutato. Sans consuUer , sans 
OK'is , contre les regles. Correndo a fú- 
ria. 

sèjTS A COM VA NI i COM C0ST4. cxpr. faiii. 
Sens motiu , s^ns causa ni rabó. Sin que' 
ni para que': sin què' ni por que'. Sine 
causa , absqiie uuUa causa. Sans rai son, 
sans motiJ\ Seuza motivo. 

skv% Air ABU 51 vEniRU. expr. que se usa 
pera donar à enténdrer que d algii no ie 
importa res allò de que se tracta. Sin 
irle ni venirle. Quin sua referat. Sans 
qué cela lui importe. Serna che gli pre- 
ma. 

VAJA. ínterj. que servex pera expressar al- 
gun enfado , y també per aprobar algu- 
na cosa, y pera excitar 6 contenir; y 
axí se diu: vaja estigué quiet; vaja, 
VAIA, cuitem, etc. Vaya, vamos. £ja, 
age, age dum. Allons , soit^fort bien. 
Sia, cosí sia. 

VAJB UNA COSA PER ALTRA. loC. £im. qUC SC 

. usa cuand lo defecte ó imperfecció de 
una cosa se compensa ab la bondat ó 
perfecció de altra. Fdjrase mocha por 
cornuda. Hoc uunm alio compensetur 
vel reprendatur. Les dejauts dhine cho - 
se son compensés par la bonté' d'une 
autre. Yada una cosa per T altra. 
VATJ AB Q171 VATj. loc. fam. ab que un se 
jacta de ser del partit ó dictamen de 
alguna persona de valimènt. Con quien 
vengo, vengo. Auctoritate pollentis par- 
tes sequor. Je suis de l'avis du plus 
sage, M'appiglio al parer di cbi vo'. 

VAYA. VAJA, 

vàs DE AQUÍ. loc. Futg dc aquí , apartat de 
aquí. J^bate , quitate allà , apdrtate de 
ahi. Apage te. Gare. Va a farti benedirc. 

vès, vksTE5 EllHORAMALA. CXpT. dc Cufado 

y despreci. Anda; anda noramala. Abi 

íu malam crucem. Va: va^t'en à la 

maleheure. Va nella malora. 
ANARQÜÍA. s. f. Lo estad que no te cap 

que lo goberne. Anarquia. Anarchia. 

Anarchie. Anarchia. 
ANÀRQUIC , CA. adj. Lo que pertany à 

r anarquia. Andrquico. Anarchicus. 

Anarchique. Anarcnico. 
ANASARCA. s. f. Med. Espècie de hidro- 

pesía. Anasarca. Hidrops. Anasarque. 

Anassarca. 
ANATEMA, s. m. ExcoMUifió. 
ANATEMATISAD, DA. p. p. de anate 

MATISAR. 



126 ANA 

ANATEMATISAR. v. a. i:scomu5icaii. 

ANATEMATISME. s. m. mcomunxó. 

AJVATISTA. s. m. L'oficial que en la cú- 
ria romaua tè à sòu càrreg los llibres y 
despatx de las mltjas annatas. Analista, 
Tabellio proTeatuum dimidü anni ratio- 
nes et acta refereos. Eniploye'de la da* 
tene chargé du registre des annates. 
Annatista. 

ANATOMÍA. s. f. Dissecció ó separació 
artificiosa de las parts del cos humà à 
fi de que se conega l'ofici de cada una, 
.y se cureu ab acert las malaltias. Ana- 
tonUa. Anatomia. Anatonne. Anatomia, 
uotomia. 

attàtomía. La ciència que tracta del cone- 
xemènt de las parts sólidas del cos hu* 
mà y del animal pera saber sa figura, 
situació, enllas, oficis, etc. Anatomia, 
Ars secandi , anatomia. Anatomie» Ana- 
tomia. 

A?iATOMiA. Pint. La organisació, tamany, 
forma j situació de tots los membres 
que componen lo cos humà, y lo de 
cualsevol altre animal. Anatomia, G>r- 
poris humani structura , compago. Tou- 
te l'organisation d'un corps animal. 
Anatomia. 

p^R ANATOMIA, fí*. mct. Ei^amiuar per parts 
alguna cosa. Hacer anatomia, Accuratè 
SC ru tari, excutere. Faire l'anatomia*, 
Píotomizzare , far notomia di qualclie 
cosa. 

rka A5AT0MÍA. fr.met. Trossejar, esmenns- 
sar. Hacer ahicos. In fiustula redigere. 
Bresiller, mettre en pièces, Sbrizzare, 
sminuzzolare. 

ANATÓMIC , CA. ad). Lo que pertany à 
L' anatomia. Anatómico. Anatomicus. 
Anatomique, Anatómico. 

ANATÒMICA. Lo professor de anatomia. Ana^ 
tómico, Anatomix magister, praeceptor. 
Anatomiste ; professeur d'anatomie, 
Anatómico. 
ANATOMICAMÈNT. adv. mod. Segíms 
reglas de anatomia. Anatómicamente. 
Secundum anatomix praecepta. Anato^ 
miquement. Anatómicamente. 
ANATOMISAR. v. a. Fèr anatomia de 
algun cos. Anatonüzar, Anatomiam ex- 
ercere. Anatomiser, Notomizzare. 

AXKTOMISAR. FÈR AVATOMIA. 

ANATOMISTA. s. m. anatómig, en la se- 
gona accepció. 

AjNÍAURISME. s. m. Cir. Tumor qne se 
forma per relaiació ó ruptura de algú- 



ANC 

na artèria. Aneurisma, nenrisma. Tu- 
mor ex debilitate, vel sectiooe arteriae 
saccrescens. Anévrisme* Aneurisma. 

ANC. adv. t. ani. may. 

Aïc. adv. mod. ant. estcara , EüCAflA Mfes, 
també. 

ANCA. s. f. Tros carnós y rodó de la part 
de darrera del home mès amuat de la 
cuxa. Nalga, Clunis, nates. Fesse, Na- 
tica, chiappa. 

A9CA. La part de darrera de las bestlas. 
Anca, Clunis, coxendix. Croupí. Groppa. 

AHCAS. pi. ant. Pica de la font. Taza, Cra* 
ter. Bassin defontaine, Vasca. 

posARSE DE A^xAS i LA PARED. fr.met. y íam. 
Manteuirse ab tenacitat en la seva opi- 
nió. Poner pies en pa^ed, Suje senten- 
tiae tenaciter adhxrere. Btre tenace, 
Incocciarsi. 

ANCALSAR. v. a. aconseguir. 

ANCL\ . NA. adj. Lo qui tè mòlts anys. 
Anciano. Senex, vetnstus. Agé, Vec- 
chio, veglio, attenipato. 

ANCIANAMÈNT. adv. t. ant. astigua- 

M^NT. 

ANCIANÍA. 8. f. ant. ancianitat. 

ANCIANITAT, s. f. Edat avansada, ó vè. 
Llesa. Ancianidad, Seuectus, sentum 
senilis setas. Long(ívit(í, Veccbiezza. 

ANCOR. adv. mod. ant. encara. 

ÀNCORA. 8. f. Instrument de ferro, con 
un am de dos Üenguas, que Uigad a 
capdevall de un cap ò giimera , y tirat 
al mar servex per aferrar las embarca 
ciòn8 y assegurarias del cop dels vèuts 
Ancla, dncora. Anchora. Ancre, An 
cora, ferro. 

Ancora oe la esperansa. La mès grossa qu 
servex en un gran perill de mar. S 
anomena axi perqud es de major segurc 
tat V lo sol recurs y sola esperansa qu 
queda. Ancora de la esperanza. An 
chora magna. Ancre d'espérance : ma 
tresse ancre. Ancora delia speranra. 

ESTAR À l' ÀNCORA, fr. Ndut, Eistar la en 
barcació aferrada y assegurada ab i 
àncoras. Estar sobre las dncoras^ ó a\ 
clas. Navim factis anchoris sistere. Ét 
à l'ancre, Stare in ancore. 

tXEvAR ÀNcoRAs. íi*. Ndut, Tràurerlas d 
fons à fi de que no detingan la emba: 
cació. Lcs^ar ancUis, Anchoras toUei 
Lever Us ancres. Sarpare, levar l'aj 
cora. 

TiRvR íncoras. fr. Ndut, Donar (ons. Erh\ 
anclas ç dncora, Anchoras jacere. /7o 



; nerfond, jeter l'ancre, mmiUer. Anco- 
Tvsí 9 dar fondo. 

à?iCORATG£* 8. m. Ndut. Lo acte de tí- 
nriocoras al mar. Anclaje , ancoraje. 
Anchorae jactus. ^ncrag^. Aocoramento. 
ua»iTGB« Lo lloc é propdsit pera tirar 
iacoras. jinclaje , ancoraje. Locus ja- 
omdU ascfaorís opportitnus. MowUage, 
ancrage, Ptaggia: luogo dove si possa 
ancoraré. 

i9cosiT<». Lo dret qae se eiigex en los 
ports de mar per permétrer que las em- 
bircaciòiis hi donen fòns. AncL•je, art-- 
coraje- Vectigal aochorarium. Droit 
à!<mcrage. Ancoraggío. 

À^ïCCSÀ. s. f. Planta medicinal que tè 
Us hillas Uargas y armadas de puoias. 
Fa aaas flors bla^as en figura de embut 
T SDCcenTanièut cua t re ííavòrs un xic 
fiargas j ròmas en cada flor. £n las 
apoteearías ne diuen buglosa. També se 
dia uèüGUA BOviH A. Lengua de huey, 
aacusa. Boglossam, buglossa, bulglotis. 
Jicku^, orc4tnette, Ancusa. 

íYDADÒR. s. m. Lo ministre inferior de 
Us coQ^rarfas qae passa los avisos als 
conCnres. Muhidor , muUidor , llama- 
dor. Monitor, invitator, yocator. Be^ 
dra» de confrérie. ATvisatorc- 
^M^XICS, SA. adj. Loiiatural de Anda- 
lusa, 6 W qae pertanj als regnes que 
èOi compra. Andabsz. Bsticus. Avda* 
loas, Aadalono. 

A.YDiLOSAOA. s. f. FAVFAaaòiiADA. 

iADA3ri. s. f. La renglera de algunas co- 
sas posadas en fila ; j axí se diu que en 
lo port hi ha deu andaitas de baroos. 
Andana. Series, ordo. Ffle, rang. Fi- 
ta, sèrie. 

i.VDAJfADA. 8. f. Descarrega cerrada de 
uaa ndaiia ó bateria que hi ha en un 
costat de la embarcació. Andanada, 
Formentomm bellicorum' in navi simul 
g r ump e ati nm. explosió. Fbl^e. Scarico 
£ piü cannonate insieme. 

A9&4SUU. met. Repreenstò, reconTenció 
spn y severa. Andanada, Aspera et 
dan animadvenio. Réprimande s6^re, 
Rab fauflb , bravata. 

4M>A^iTE. s. m. Mdi. Un dels moviments 
^ndamentals de la musica que equival 
i cmtci&s. També se aplica A la matèxa 
compo si qó ; j axí se diu que cautan ó 
tocaa nn A3rDA5TE. Andante, Modns 
temperatns et jucnndus. Andante. An- 
dante. 



ANE 127 

ANDAR. V. n. ant. aivar. 
ANDERRIS. s. m. ant* ciamastecs. 
ANDES. s. f. pi. ant. llitera. 

A5DES. ant. LLIT DE MORTS. 

AJNDIRA. s. f. Arbre de cuaranta i cin- 
cuanta peus de altura, que tè la»fullas 
sçmblants d la noguera. Sas flors $òn xi- 
cas j posadas en forma de rahims, y 
sòn fruit es ovalad , de dòs pulgadas de 
llarg, ah una juntura llarga que fa re- 
baba. Tè adins una ametlla dura y ro- 
jenca, plena de una pasta de un gust 
mòlt desagradable entre amarg y agre. 
Pangetín, angelin. Andira raccmosn. 
Angelin, Quattro foglie. 

ANDRESSAMÈNT. s. m. ant. adressa- 

MÀRT. 

ANDRESSAR. v. a. ant. adressar. 

ANDRIANA. s. f. Espècie de bata que 
usaban abans las donas : era mòlt ampla 
y no ajustaba al cos. Andriana. Cycias 
mulieribus olim usitata. Andrienne. 
Andrienne. 

ANDRíVjINO. s. m. RERMAmomTA. 

ANDRÒMINA, s. f. Embustería, enredo 
ab lo cual se procura enganyar. Se usa 
més comunament en J^VLT?X,Andrófni'^^ 
na. Fraus, fal•làcia. MensongCy conte, 
fable. Conto , favola. 

AifDRÓMivAs. pi. Bagatèl-las, trastos petits 
de mòlta varietat y poca importància; ' 
y axí se diu trau de aquí tòtas aquestas 
A^rDRÓMiifAS. Chismes. Scruta, utensilta 
detrita. Brimhorions , colifichets , habio- 
les. Frascherie, cianfrausaglie. 

ANDRÒNA. s. f. Espay com & carreró ó 
cel obert que se dèxa entre pared y pa- 
red à fi de péndrer llum. Callejon. An- 
dron. Aüée, ruelle. Atiassuolo. 

ANDULLO. s. m. La fulla llarea de tabaco 
caragolada. AnduUo. Tabaci folia repli- 
ca ta. Tabac en routeau, caroíte de ta- 
bac, Rotolo. 

ANDÜRAIR. V. n. ant. eicburirse. 

ANDÜRRIALS. s. m. pi. Llocs extraviads 
ó fora de camí. Andurriales. Loca iu- 
via. Lieux écart^s et sans chemins, 
Cammini alpestri. 

ANEC. s. m. Aucèll de aigua de un peu 
de alsada , que tè las camas rojas y mòlt 
curtas , los dits juntads ab una membra- 
na , lo bèc rodó de la punta , y lo cos 
clapad de blanc , negre y blau , ab vi- 
sos que reflectexen la llum. Ànode, 
Anas. Canard, cane, Anitra. 

ÀvEc BoscJl. Lo qui no es domèstic ó caso* 



128 ANE 

La. Lavanco. Aaas fluviatUis. CancLrd 
sauvage. Anatra salvatíca. 

AíXÉCDOTÀ. s, f. Noticia, novedat, ocur- 
rència ignorada avans. Pròpiament sig- 
nifica lo que encara uo se ba divulgad. 
yé/iécdota. Novum , novitèr uotum i sci- 
tu recens. Anecdote, Aneddoto. 

ANEGAR. V. a. ant. ofegar, inüxdar, ab- 
sorbir. 

ANELL. s. m. Pèssa petita de metall ó de 
altra matèria en forma de circula que 
comunament se porta per adorno en los 
dits. Anillo. Annulus. Anneaa, Anello. 

ANELL DE l'arada. Círcul dc ferro ó de fus- 
ta per dins del cual passa lo timó de 
I' arada. Barzon. Annulus ferreus aut 
ligneus aratri timonem astringens. An- 
ne au qui joint le timon de la charrue 
oii paittnillon. Anello che unisce il tl- 
mone delL' aratro col ferro. 

avèll del pescador. Lo que usan los pa- 
pàs per sèllar los breus. Anillo delpes^ 
tudor, Annulus piscatoris. Anneau du 
pecheur. Anello del pescatore. 

.AXELL DE SAcèiLL. Lo que se usaba pera sè- 
llar. Anillo de sella. Annulus sigillarius 

. vel signatorius. Sceau antique, V anello 
cb' usa il Papa per mettere il sugello 
ai' brevi. 

vEViH COM LO ASktt AL DIT. fr. fam. que 
significa que una cosa se ha dit ó fèt ab 
Oportunitat, p^enir como anillo al dedo; 
venir como nacido ; venir como pedra- 
da en ojo de boíicario. Opportunè fac- 
tura vel dictum. Fait ou dit à propos. 
Stare como il cacio sui macberoni. 

ANELLA. 8. f. Pèssa de ferro ó bròn- 
se de figura circular mès ó ménos re- 
gular , que sol posarse en las portas pe- 
ra trucar ab ella. Aldaba, Uncinus, 
marcnlus ferreus quo pulsantur fores. 

. Marteau de porte , heurtoir. Campa- 
nella. 

AXÈLLA. ZooL En los insectes y altres ani- 
mals cada una de las faxas circulars en 
que tenen dividid lo cos. Anillo. Seg- 
mentum, annulus. Anneau. Anello. 

ANELLA. Cada una de las nansas de ferro 

. semblants é las anèllas de las portas, 
que tenen los bauls y coires d cada cap 

. pera poderlos agafar y mónrer de un 
lloc à altre. Aldabon. Ferreus annulus 

. çrandior. Crochety main. Anello. 

AskLLA. Ferro'del cap de las bigas. Anillo, 
Fíbula, clavus ügnorum. Anneau- 
Anello. 



ANF 
aníella. Cada punt de las cotas que usab: 
antiguamèiit los guerrers , ditas cot 
de malla. Eslabon. Annulus loricx. A\ 
neau de la cotte de maiüe. Maglia. 
ANELLA. Cada malla de las cadenas y coll 
' rets. Eslabon, torce. Annulus catei 
vel torquis. Chatnon. Anello di catcD 
AifísLLA. Cada una de las que se po» 
dalt de las cortinas pera que pogj 
córrer per la barreta. Sortija. Annuk 
Anneau de rideau. Campanella. 
ANÈLLAS. s. m. aum. de AsrèLL. Anii 
grandeí sorujon. Annulus grandic 
Augmeníatif d^anneem. Anellone. 
ANELL ASSA. s. f. aum. de an^ll/i. An 
Uo grande, eslabon grande , sortijc 
Annulus grandior. Augm. d^annea 
MagUotta^ anellone. 
ANÈLLET. s. m. dim. de atc^ll. JniÜ 
to, anillico, anillejo , anillete. Anne 
lus, anellus. Dim. d*anneau. Anellin 
ANÈLLETA. s. f. dim. de asílla. ^tó 
biüa; anillito , anillejo; sortij'ita, sc 
tijuela, Parvus uncions ; annellus. Di 
de heurtoir, et d^ anneau. Campanellil 
aneüetto, maglietta. 
ANàLLETA. La dc or ó plata que penja 
un forad xic en la part de bax de Vt 
rella. Servex per adorno de las dona 
y de alguns homes especialment d 
negres y esclaus. Lo us comii es port^ 
ne dos , y per axó sol usarse en pluï 
Zarcillo; ariüo. Inau ris, annellus au! 
cularis. Jonc, oreillette , bague d'oreü 
boucle d*oreiUe. Orcccbino. 
ANfeLLOT. s. m. Anell dolent. Aniüx) n 
lo ó ruin. Annulus malus. Anneau. 
mauvaise quaUt^» Anellaccio. 
ANÈLLOTA. s. f. Anella dolenta. Anü 
' eslabon, torce mala, ó sortija mà 
Annulus malus. Anneau, ckaínon 
mauivaise quaUte: Anellaccio > maglia 
eia. 
ANEMÓMETRO, s, m. Fisic. Instnuni 
que servex per amidar lo vent. Ai 
mómetro. Anemometrum. Anónonui 
Anemòmetre. 
ANÉMORA. s. f. KÉMORA. 
ANET. s. ra. aut. àjíec. 
AifET. H^rba medicinal mòlt semblant 
fonoll , y que fa venir son. Fa la i 
en forma de girasòl, y las llavors 
dòs en dos, ovaladas, planas» estria 
y ribetejadas. Eneldo. Anethum. At 
Aneto. 
ANFFALONIR. v. n. ant. bjífadarse. 



ANG 

AXFTSCIS. f. m. pi. Los hàbiUnts de la 
SÒ0.1 tòrrida, U sòmbra dels cnals mi- 
rt ja à aeptentríó ^ ja à mitjdia. AnfU- 
riiu. Aniphbcü. Àmphisciens. Anfiacj. 

ANFUQUAIR. t. a. ant. aflaquuu 

A>GL\[LLAS. s. f. pL Espècie de cadí- 
n, fita de corretjas y lirassos de fiísta 
llargs, <{ae aerrex pera que las donas 
fü^ anar aegadas eo las caballerías ab 
algaoa comoditat. Se col-loca y lliga 
dimaat del bast ó albarda. Jamu§a ó 
jamugas* Epbippinuí muUebre. Sorte 
d* $Ae de ctieJal pour fenrnie, Sorte 
di sedia suUa qaale Yanno a cavallo le 
donoe. 

X>X£L s. m. Esperit celestial que Dèu 
era per sòa ministeri. Se diu geueral- 
ffièat àe cualsevol espierit celestial. Jii" 
f^. Angelus. jitige. Ànsíolo. 

i.«kL Coliseu dels esperits celestials que 
pertanyen al liltim dels nou cors. Jn^ 
^ Angelus. Ange, Angelo. 

itco. Pex. f espècie de escat > que crèx 

fiss i la llargària de sis peus. Es xato, 

j te algaoas espioas ea lo cap y ventre, 

j Us aietas del pit, que son mòlt am* 

fbs, sxi com la del vèotre que estd 

piitïda en dòs , semblan uuas alas. Aw 

j«b(«. Sqoalns sqoatina. Ange, squale. 

kn^ino. 

iy^BL 10 ó ne ixini. Lo qui no preTaricé. 

Jn^d èueiio ó de ba. Bonus angelus. 

Bm ange, ange de lumière, Angelo 



1%U CDSnHK Ó DE LA GUARDA. Lo qui CS- 

ti seojaUd à cada persona per sa gnar- 

(b ó eostodia. jíngel custodio óde la 

fi^arda, Angelus custos. Auge gardien* 

Aa^cnstode. 
i^cti K LA GUARDA . mct. Lo Yaledòr ó 

protector de algd en sas pretensions. 

^tgel de guarda. Patronus. Ange gar^ 
díea, proiecieur. Custotle, protettore. 
•^cn xiL 6 DE TE^àBRAS. Diable ^ dimoni. 
^ngd maío ó de tinieblas. Diabolus, 
dzmoo. Mausfois ange, ange de ténè- 

«Yj. Aogelo catÜTo. 
<^&nu C09S vs A5GBL. íu fam. ab la cual 
«eexpri^sa la dukura j destresa ab que 
al^ canta. Cantar como un dngeL Dul- 
dier caoere. Chanter comme un ange. 
Cmtare oome ua angelo. 
í^ €5 ÀïGEL. ezpr. iam. ab que se ponde- 
ra U bermosura ó bou genial de algd. 
Ei un dtigel, ó coma un dngeL Non 
luMao , non angelus illo pulchnor f mi- 

TOM. I. 



ANG 129 

tior. Cesi un ange. K ua' angdow 

Bs mr ÀN6BL. expr. fam^^ ab que se pondè- 
' ra la ioDooéncia ó puresa de alguna per- 
sona. Es un dngeL Miré inoocesitià^ 
pmritate polleL -C'esi un, ange. Egli è 
un angelo* 

rka LO iaoBL. fr. ant. que en k> jòg de 
mesa aignificaba lo venlatje de pujar 
damont de la mesa pera jugar las bo- 
las cuand no se hi arribaba dòsde fora. 
Dar, tomar ó llevar dngeL Optio data 
ailTcrsariis , qui slobulis eburneis ad ta* 
bulam rotandis luduntt ut è terca su- 
blerati ínnitantur tabnl». Jouír de cer- 
tain an^aniage au jeu de biUard. Far 
1' angelo. 

ANGEI^T. s. m. dim. de ísoel. Se apli« 
ea als infants per la innocència. Ange- 
lito , angelico. Puellus innoceus. Petit 
ange. Angelino, angeletto. 

ANGÈLIC, CA. adj. avouigii. 

ANGÈLICA, s. f. Planta perpetua ^ de peu 

Lmitj de alt 7 poblada de ramas, ab 
\ fullas compostas de altras ovaladas 
de la bora, y las flors pètitas que na- 
xen en fòrma de parasol. Angèlica -t 
yerba de los lazarasos. Angèlica silves- 
tris. Angéliaue ; podagraire. Angèlica. 
AXGÉLfCA. Unsi llissó que cantan lo dissapte 
sant en la benedicció del ciri. Se diu axí 
perquè comensa ab las paraulas bsul*- 

TBT JAM ATVGBLICA TURBA COBLORUM. An- 
gèlica. Lectio in benedictioue cerei can- 
tari solita. AngíUque. Angèlica. 

AiTGÉUCA. Ued. Beguda purgant compos- 
ta de mannà / altras cosas. Angüica. 
Angèlica potio, vel aqua. Eau angéli^ 
que. Àcqua d' angeli. 

ANGELICAL, adj. Lo que pertany ó se 
sembla als àngels. Angelical ^^ angclico. 
Angelicns. Angélique. Angelico. 

ANGELICALMÈNT. adv. mod. Ab can- 
dòr 6 innocència. Angelicalntente. Can- 
didèi puré. Angiliquement. Angèlica- 
mente. 

ANGINA, s. f. Inflamació de la gorja, ^/t- 
gina, engina. Angina, faucium mflam- 
matio. Angine. Ansiua , scberanzia. 
. ANGIR. ▼• a. ant. Rodejar ó circuir algun 
terreno ab rail, tapia, tanca ó pared, de 
manera que quede clos, resguardad j 
separad de altres. Cercar. Sepire , val- 
lare. Ceindre, enioúrer, clore. Cinge- 
re, circondare, cercbiare, assiepare» 

ANGL\NTINA. s. f. ewglajitiha. 

ANGLE. s. m. ant. íngul. 

'7 



130 ANG 

ANGLES , A. adj. aiit« iircus. 

ANGLOAMERICÀ, NA. adj. Lo natural 

< deU Estads-anids de l' Amèrica septen- 
trional , j lo pertanyent A èlb. Angloa" 
mericano. Angloamerlcanns. Anglo^ 
Améhicain, Angloamencano* 

ANGLOTAYR. t. a. ant. exolutih. 

ANGOISSAR. V. a. ant. aconooxab. 

ANGOISSA, ANGOIXA, s. f. ant•coifGÒ- 

XA, ANGU5IA.. 

ANGOISSOS , ANG0IX05. adj. ant. coit- 

GOXÒS, AlfGUNlÒS. 

ENGONAL. 8. f. La part del cos en la 
cnal se juntan las cuxas ab lo rèntre. 
Ingle. Inguen. ^eft«. Anguinaja. 

ANGUILA, s. f. Pèx un xic semblant à la 
serp., que à vegadas crèx fins é mitja 
cana de llarga tè lo cos cilíndric, j en 
la cua ó part inferior aplanada, està 
tòt cubert de una substància viscosa 
que lo fa mòlt relliscós. Anguila, An- 
guilla. Anguitte. Anguilla. « 

jiirouiLA. Pal ò biga que tè nua osca al 
mitj ^ y se uníta ab seu pera que enca- 
xada allí la quilla de una embarcació , 
llisque y còrra al botaria à T aigua. 
Anguila, Tigttum canali instructum, 
per quod recenter fabricata navigta in 
mare delabuhtur. Anguiüe, Curvo. 

4^GviLA. Ndut, Cada un dels dòs pals llargs 
col-locads en pendent à la bora del mar, 
pera que per ells llisque y entre en l'ai- 

Sa la embarcació que se avara. Angai-- 
GeminsB trabes declivcs ad ripam , 
quÉ constructae nares in aquam dedu- 
cuntur. Anguilles, coittes, Ansailla. 

ÀNGUL. 8. m. Mat, La inclinació de dòs 
líneas que se juntan en un punt. An- 
gulo, Angulns. Angle, Augolo. 

íngvl agud. Lo menor ó mès clos que lo 
recte. Angulo agudo, Angulus acutus. 
Angle aigu. Angol acuto. 

íngui cuRvamBO. Lo qui se forma de flòs 

' líneas curvas. Jngulo cwviUneo, Angu- 
lus cunratns , curvus. Angle cwviligne, 
Angolo curyiliueo. 

A5GVL ENTRANT. Fort, Lo qui té la punta 
cap íl la plassa. Angulo entrante, dn- 
guio muerto, Angulus recedens. Angle 
rentrant. Angol entrante. 

íngul mixto. Lo qui se forma de una li- 
nea recta y una curra. Angulo mixto , 
mixtílineo. Angulus mixtus, rectÉ et 
currÀ lined constans. Angle mixtiligne, 
Angolo mistilineo. 

ivouL OBTus. Lo mbs obert que lo recte. 



ANG 
Angulo obtusa. Angulus obt«$u8. Angle 
obtús. Angol ottttso. 
íkovL• PLA. La concurrència de dòs plaus 
en una línea. Jugulo plano. Angulus 
planus. Angle plain. Angolo piano. 
inoxíL BBCTB. Aquell en lo cual lu líneas 
cauen perpeadicularmènt nua sobre al- 
tra. Angulo recto, Angulus rectus. An- 
gle droit. Angolo retto. 

íhgul RECTaíifEo. Lo formad per dòs lí- 
neas rectas. Jngulo rectUineo, Angulus 
rectis lineis. Angle rectiligne. Angolo 
rettilineo. 

Angul sóuoo. Lo qui se forma de mès de 
dòs ànguls plans que no estan en uoa 
matèxa superficie plana. Jngulo solido, 
Angulus solidns. Angle solide, Angol 
solido. 

iiTGuc DEL uu. Akot. Lo racó abònt se 
juntan las dòs peslanyas. Jngulo del 
ojo, Angulns oculi, locus ubi jnn^un- 
tur palpebrae et angulum efformant. 
Coin de tosü. Coda delí' occhio. 

ANGULAR, adj. Lo que pertany al àn- 
fiul, ó tè la figura de èll. Angular, 

^ Ànfi;ularis. Angulaire, Angolare. 

ANGUNIA, s. f. Passió de animo ab aflic- 
ció y congòxa. Angustia, congoja. 
Animi angor, anxitudo. Chagrín, tour- 
meni, angoisse, Angoscia, travaglio, 
aíFanno, afuisione. 

SUAR DE AifGUNu. fr. LUnsar desí un suor 
tènue y leve , causad regularment per 
alguna dolencia, ànsia ó pesar. Trasu- 
dar, Auxiè sudare. Suer d* angoisse, 
Sudar da angoscia. 

TENIR ANGUNIA, fr. Estsr impacièut , ab te- 
mor ó dubte. Estar en brasas. Cura 
soUicitudine angi. Ètre sur les épines 
Ésser angoscioso. 

ANGUNIAD, DA. p. p. de akguniakse 
Acongojado, 

ANGUNIARSE. t. r. Donarse angunia 
Acongojarse, Angi , anxiari. S'inqwé 
ter, s'affliger. Angosciarói, aíTannarsi 

ANGUNIÓS, A. adj. Lo qui patex angu 
nia. Congojoso, Angore aíTectus. Zííi\ 
goissff, ajyiigtf, chagrin. Angoscio&o. 

ANGÜSTIÀ. 8. f. ANGUNIA. 

ANGÜSTIAD, DA. p. p. de akgustia: 

Angustiado, 
ANGUSXIAR. T. a. Causar angustia. ^s 

gustíar, Angere^ affligere. Chagrin ^s 

attrister, Angosci^re, dar angosoi^ 

travagliare. 

ANGVSTURIB. T. r. AHOVNIARSB. 



aní 

ÍNGDXAR• t. a. ant. acovcoxab. 

AAGUYàR. t. a. aot. jummiooiab. 

.VXIiELO. s. m. DELÉ. 

ÀMÜILLAR. T. a. aat. ArfiQViLJMi* 

ÀMMÀ. 8. f. Lo principi ioteríor ie tòt 
CM TiTèot. Se dividex eo Tegetativa 
foe Diiidr«x j fa çréxer las plantas : en 
«BsitiTa, que dona vida y sentit als 
animals : j en racional , la cttal es espí- 
rttaal é ínmortal, capas de eoténdrer, 
ducórrer é ioformar al cos humà, junt 
ab lo «mal coostituex la essència del ho- 
me, que tanabé reanex lo sensitiu j lo 
TçgetaL jílma. Ànima, animus, meos. 
Ame. Anima. 

inm. Lo Taid de las pèssas de artilleria 
atòot èatra la hala j la pólvora. Abna, 
dmma,^ Oris diametros in tormentis bel- 
bas. Ame. Anima. 

iiou. Lo bastònet que se posa dins dels 
iintruniènts músics de pont, com riolí, 
oootrabax , etc., à fi de que las dòs ta- 
pu te mantiagan à igual distancia* uíl^ 
ma. Line, citharsB et similium fulci"* 
mentom iaierips, quo summa et ima 
mperficies ioter se firmitèr suffultx 
9sM. Ame• Anima. 

ÚUU. ncÀTALL. 

ísDu. met. Lo home; j axí se diu : no hi 
Wi uia Í5I1KA, DO se veu una Xnima. Al' 
jiia.Boino, aliquis. Ame» Anima. 
ismk. net ió que dóna esperit, forsa ó 
JDoWmènt i alguna cosa; v ax( se diu : 
íoesaenk es I' ívima del eiércit, lo 
amor i la pàtria es V kmuk dçl estad. 
Àlma. Vigor, robur. Ame. Anima, 
isnu. mel. Lo principal ó la substància 
de at^oa «»sa ; y en èx sentit se diu : 
anam à V i^ni a oel negpci. Abna. Rei 
capot, medoUa. Ame. Anima. 
Í5I1I4. met. La eonciencia; j axí del qui 
obra sèas temor de Déu y ab malícia se 
dia cocDimamént goe no tè íníbia. Al^ 
ma. OMBcientia. Ame. Anima, 
iticà. met. Lo que se posa dins de alguna 
cott de poca consistència pera darli for* 
Si T sol^esa. Alma* Fulcimentum in- 
tenus. Ante. Anima. 
i^ivA. met. Vivesa, esperit, forsa, exprés^ 
liò; T axí se diu: representar, pmtar 
ah molta ahima, aquest cuadro té mòl- 
ta^ Í31UX, Alma. Vis, acumen, virtus, 
Ame, Anima. 
ivasà ns aoTó. La pètila rotllana de os ó- 
fusta, que se posa dins dals botons. 
HormUla, o&iMUa. GlobttU aitrictorii 



ANI 151 

fulcimentum interius. Moule de bouion. 
L* anima, la parte interiore del bottoue. 

imvLk DE CABAix. expt. £un. que se diu de 
la persona de cor pervers , que sens es- 
criipoL comet maldats, ^ma de cahar 
Uo. Effrenus, eífrenatis moribos homo. 
Homme sans/oi ni loL Uomo sviscerato. 

iifiMA DE CANTI. expr. fam. que se aplica à 
la persona mòlt neoia 6 tònta. Alma de 
cdntaro. Homo stolidus. Niais , sot, 
stupide. Avannotto, bambo. 

iiviMAS BEifÉiTAs ! iuterj. que expressa de- 
sit|V Animós de Diosl Utinam' Taxit 
Deus. Plút à Dieu. Magari. 

imwL DB DÀu. Se diu del que es bonatxas 
y sensill. Abna de Dios, Vir simplex 
candidusque. Bon diable, bonasse. Bo- 
naccione. 

iiriMA E3V PEZTA. La que patex en lo purga- 
tori, Alma en pena. Anima in purgato- 
rio luens peccatorum poenas. ^me en 
peine. Anima ia pena. 

A7f IMA E5 PE?iA. met. Lo qui va sol , trist y 
melancólic. Alma en pena. Homo soLi-. 
tarius, solivagus. Personne triste y me'" 
lancoligue. Anima in pena. 

A5IMA ENTRAVESSADA. AnIBIA DB GABAIX. 

iviMA FREDA. met. , La persona de poc es- 
perit y vivesa. Ave fria. Pusillanimis, 
insulsus. Personne froide , sans visfoci- 
íe\ Uomo da poco. 

iiiiMA míva. expr. de carinyo. Abna mia, 
mi alma. Anima mea, animae dimidium 
meae. Mon amour, m' amour. Anima 
mia. 

isiMA vivkifT. expr. que se us^ sempre ab. 
negació , y equival i ningú , y es pon- 
derativa. Abna viviente. Prorsus nemo. 
Ame snvante, personne. Anima nata, 
anima viva. 

ARRANCAR l' ÀNiBfA A ALGÚ. fr. met. Fèrli 
gastar tòt lo que tè. Sacar el alma, eL 
corazon, las entranas, los tuèlanos d 
alguno. Fortunas alieu jns absumere. 
Sucer quelgu'un jusqu* à la moelle des 
os. Cavaré l' ultimo quatrino. 

ARRANCAR l'ínima k ALGÚ. fr. mct. Matar- 
lo ó fèrli mòlt mal. Comunament se diu 
amenassand. Sacar el alma ^ el corazon, 
las entranas ó las tripas d alguno. La- 
ceraré, trucidare, euecare. Arracher 
les yeux, Vdme. Cavaré T ultimo qua- 
trino. 

ARRANCABSE l'aniha i ALGv. fr. mct. ab la 
cual se eiagèra lo dolor ^ ó compassin 
que se tè per alguna cosa llastimosa. 



I5S Àm 

j4rrancar9€ d uno el almà, el cotaibny 
las entrahas, etc. Animum dolore aut 
commiseratione affici. Rendre Vàmey 
d^ckirer le cotat, StraÉziarsi il core. 

DESPEDia L*l!nMA. fr. Expintf, morir. Dar 
6 despedir el alma. Aninaam agerc, ef- 
flare. Rendre Vdme. Rendere lo spiríto. 

sóLDRBa Jl alou EH V imvíL• alouka gosa. 
fr. fem. Sentírla Tivam^nt. Sentir en el 
alma alguna cosa. ,Qaàm mai.imè dole- 
re, aegerrimè ferre. Sentir wement. 
Rincrescer moltó. 

i>0!iAa l'Ahima i Dèu. fr. Morir, expirar. 
Entregar el alma ó su alma d Dios, 
Spiritum Deo reddere, anímàm efflare. 
Rendre Vdme, moiirir. Render I* anima. 

ssTAa AB l'ahima jL LAS dàxts.^ ff. fam. ab 
la cual se explica la graó por que patex 
algú, que sembla posarlo en pèrili de 
morírse. Estar con óicner el alma en-- 
íre los dientes, Vehementer timere , pa- 
Yere. ji^^oir unefrayeur extreme. Star 
coir anima a'denti. 

LLEYAR l'Í5IMA k ALGÚ. fr. mct. ARRAHCAR 
1* AiriMA L ALGÚ. 

HO GOSA DIR QUE l'íxima SIA 5&VA. fr. fam. 
Se diu de la persona que està aturdida. 
No osa chístar. Nec hiscere aadet. // 
n'ose poini desserrer les dents. Non ar- 
disce aprír bocca. 

SEiTTiR E5 l'íüima. fr. Ssntir vÍTamèot al- 
gun mal succés ó contratemps. Pesar^ 
ïe d uno ó sentirlo en el alma. Qaàm 
maximà dolere, aegerrimè ferre. Sentir 
vi\,*ement. Giunger al core. 

TE5IR l' ÍHIM A PiStJADA DE UV FIL. fr. met. 

fam. Agitarse per pòr de algun gran 
perill. Estar con el alma en un hilo, 
Vehementissimè angi. Ètre affect^par 
la peur ou la crainie, Essere assalito di 
finimondo. 
TETTiR l' IviBCA ehtravbssaba. fr. fam. Tenir 
un cor pervers. Tener un corazon per-- 
verso. E^se pravi animi. Ètre déjjravé. 
Essere scellerato. 

175A iüIMA SOLA ITI CATTA VI PLORA. ref. que 

denota que un tòt sol sens ajuda de al- 
tres no pod serrir de res. Una dnima 
sola ni canta ni Uora. Vs soli! unus 
Tir, nullus Vir. Un, synonyme de rien. 
llomo solo a nnlla è buono. 

ANIlhfAGIÓ. 8. f. L* acció de animar ó in- 
futtdir l' ànima en lo cos. Animacion. 
Animatiò. Animation. Animazione. 

ANIMAD, DA. p. p. de ahimar. Animado. 

ANIMADET, TA. adj. dim. de aioiiad. 



AKI 

Algo animado. Non nihil Tividus , ar 
' dens , yebemens. Dim, d'ànima. Ànim] 

tino. 
AmMADlSSIM, MA. adj. sup. de ahimai 

Muy animado, Valdè títiuus , arden 

yehemens. Sup, d*anim^. AnimatÍ8sim( 
ANIMADOR, RA. s. m, j f. Lo qui aoi 

ma. Animador. Animator. Celui qi 

anime. Animatore. 
ANIMAL, s. m. Gos que tè sentit j mori 

mèat. Animal, Animal. Animal. Aoi 

male. 
ANIMAL. Comunmènt se pren per lo irraci< 

nal. Animal. Bèstia , pecus. Bete. Aai 

malc, bèstia. 
AHiMAL. met. Lo bome incapas ó mòlt i^ 

norant. Animal, Stupidus, stoliduj 

Stía, béie. Animalaccio. 
AiriHAL. adj. Lo que pertany al cos aoimai 

y que tè sentit. Animal. Animalis. Jni 

mal, Animúe. 

ANIMAL AB SÍBGHS. ant. INSECTE. 
ANIMAL BNCUBSRTAT. ant. RINOCERONT. 

ANIMAL \i5. s. m. aum. de animal. An, 
malazo, animalon, animalote. Ingei 
bellua. Augment, d 'animal, Animalott< 

ANiMALAS. met. Lo qui es sumam^ut igno 
rant. Animalazo. Paenè stipes, plum 
beus, rudis. Gros Ma, grand lour 
daud. Animalaccio. 

ANIMALET. s. m. dim. de animal Am 
malejoi animalito, animalillo j animc 
lico. Parvulum animal, bestiola. An 
malcule, hestióle. Animaletto. 

ANIMALÓ. 8. m. dim. de animal, animj 

LET. 

ANIMALÓ. Se diu dels insectes que viuea i 
aigua ò Uocs bumids. Gusarapo. Veí 
mis aquaticus. Espèce d ^insecte ou ( 
ver aguatiçue. Animalnocio. 

ANIMALOT. s. m. Animal de mala fig^ 
ra , ó llètj , ó estran j , que no tè no 
conf gnd. Anrmalucho. Djforme ànim; 
Animal hideax , difforme et peu conn 
AnimalucEO. 

ANIMALOT. met. ANMALAS. 

ANIMAR. V. a. Infundir l'ànima. Aninu 
Animaré. Animer, Animaré, infoudc 
l'anima. 

ANIMAR. Donar animo ó yalentía. Se i 
també com recíproc per cobrar àuiíi 

Animar. Animum addere, reddere. Ai 
mer, enhardir. Incoraggiare. 

ANIMAR, met Se dio de las cosas inanin 
das naturab y artificials à las cuals 
naturalesii ó lo art infundex TÍgòr , j 



AW 
certa maQèra vida y esperit. Animar, 
VÍTÍ6care, Titam Tigoremqne dare* 
Anímer, Animaré, ▼ÍTiíicai'e. 

^UAÈR , s. m. Lo -aui capta per las 
éaiiaias del purgaton. Animero. Elee- 
Bflsynarum coUector ad saíiragis^ aní- 
Biniiii ia pargatorio degeotium. Celui 
fu quMe pour les dmes au purgatoire. 
L'iocaricato di chíeder clemosiua pelie 
aníme. 

AMMETA. s. f. dim. de ívima. írima d£ 

CIBUX. 
ifUETl. PALIA. 

AMMO. s. m. L'iníma ó lo esperit en 
caiot es principi de las operacions ra- 
óoab. Animo* Animus. Esprit, Spirito. 
i^n». Valentia à esfors. Anuno. Virlus 
uiffiL Faleur, courage, Virtute, való- 
re 

in». Intenció ò voluntat, jínimo. Consl- 
liom, "propositam. Dessein, voloniéi 
Bisegno , proponimento. 

iTmo! interj. de que se usa per alentar ó 
eifan^i si^ú. Animo! Buen dmmo! 
Macte, Quicte animo. Courage ! fermel 
or ça.' Orau, coraggio. 

owLia is«o. fr. Esforsarsct aleutarse. 
Cobrar animo j valor, espiritu, elc. 
kiàsanm vires capere, erigere. 5'cn- 
Wdifr. Ralleatarsi. 
S0911 xsao. fr. alentar ó esforsar é algü. 
animar. Incitaré 9 animaré. Animer. 
laeuonre. 
fil isn». fr. Tenir intenció de alguna 
ca». Bueer ó tener animo. In anhno 
liabefv, deliberaré. A\H)ir dessein. Fa- 
ré proposito. 

rks pcsaua 1.0 íüimo. fr. Desanimar , des- 
tüestar. Desanimar, desalentar. Ex- 
sníoafe• Décourager, Scoraggiare. 

>n)Ai ne Í5IXO. fr. Variar la intenció. 
Fariar de inienlo. Mutare coiisUium. 
Changer de dessein, Cangiar disegno. 

ftvmiM u> Í5IXO. fr. Acobardirse. Estre* 
fharse de animo, Animum reprimere. 
Se décourager; perdre courage, Sco- 
n^inrsi. 

AXIHÒS) A. adj. Valerós, esforsad. Ani- 
mosa. Attimosus, imperterritus ) gene- 
rosos. Courageax, Valcroso, coraggioso. 

A5IUOSAM&NT. adv. mod. p. us. Ab 
iotmo. AmmosamenU* Antmosè , forti- 
tèr, slxennè. Courageusemenl, Gorag- 
RÍosamente, animosamente. 

ÀMMOSlSSIM , MA. adj. sup. de avimòs: 
Animosísimo, Fortissimus, strennissi- 



ANI 153 

mus. Sup. de courageux. Coraggiosissi- 
mO) aúimosissimo. 

ANIMOSITAT, s. f. Valentia, atreviment. 
Animosidad, Auimositas, audàcia. JJar- 
diesse, courage, Ardire^ auimosità. 

ANIQUILABLE. adj. Lo ^ui fócilmèut se 
pod aniquilar ó destruir. Aniquilable, 
Destructius , destructibilis. Qui peut 
etre an^anii, Auuicliilabiie. 

ANIQUILACIÓ. S. f. AHIQUILAMÀNT. 

ANIQUILAD, DA. p. p. de aïiiquilar j 
AiriQuiLABSE., Am'quilauo, 

ANIQUILADÒR, AA. Lo qui aniquila. 

. Aniquilador, Destructor, extinctor. 
Destrtícteur, Anuicbilatore. 

ANIQUILAMÈNT. s. f. L'acció y efecte 
de aniquilar. Aniçuilamiento , aniqui' 
lacion, Destructio , in ntlillum redactio. 
Annihilation , anéàntisseinent, Annichi* 
lasionc. 

ANIQUILAR. V. a. Resóldrer ó reduir d 
ser alguna cosa. Se usa també com recí- 
proc. Aniquilar^ Ad nihilum redigere. 
Annihiler, anéàntir, Annicbilare, an- 
nicL•ilire. 

A?riQuiLAR. met. Destruir ó arruinar ente- 
rament. Se usa també com recíproc. 
Atiiquilar, Deslruere, funditus everte- 
re. Annihiler , anéàntir, Annicbilire. 

A51QUILAESB. V. r. mct. Dctcriorarsc mòlt 
alguna coi»a, com la salud, la bisènda. 
Aniguilarse, Deteriorem Ceri. Sanéàn- 
tir. Annicliilarsi. 

AsiQuuARSE. mct. Humilíarse, abàtrerse 
fins d no res en la consideració pr(«pia. 
Aniquilarse,^ Demissè de se ipso sentiré, 
pro nihilo reputari. Sanéantir , s^hu- 
milier profondément, Prosternarsi , ab- 

' battersi. 

ANÍS. s. m. Planta anyal de cosa de un 
peu de alt, que tè las fullas rodònas j 
retalladas d pomets, las flors pètitas en 
forma de patasol , y la Uavòr menuda, 
de un sabor agradable. Anis, Anisum, 
anicetum. Anis, Anice. 

AXIS. La Uavòr de la planta de èx nom. 
Anis, Aoiium. Anis, Anice. 

ANIS. Espècie de confits mènuds. Anis, 
anises, Anisum saccharo candíium. 
Dragées d'anis, Anici inzuccherati. 

Aüis ESTRBLLAD. Arbre t de ludias que fil 
un fruit , sarrofa, ó tabèlla, d modo de 
estrèllas, dins de las cuals hi lia una 
Uavòr menuda , Uustròsa , de un gust 
suau ^ntre fonoll y anis , y se usa en la 
medicina. Badian. Auisum stellatum. 



154 ANN 

Badiane. Anice delia Cina. 

anís estreuad. Arbusto de Filipinas y de 
la Xina, que fa un fruit en figura de 
estrella, lo cual contd una llavor parda 
de sabor y olor aromàtic. Badiana, 
anis de la China, anís estrellada /Jk las 
Indias, Anisum stellatum. Badiane. 
Anice chinese^ 

AJfis ESTAÈLLAD. L'i Havòr del arbret del 
matèx nom. jénis estrellado. Anisum 
stellatum. j^nis eíoile^ Anice chitiese. 

ANISSAD, DA. adj. Lo que estd compost 
ó adobad ab anis ò tè gust de anis. jéni^ 
sado, Aniso conditus. Composa d' anis, 
Coperto d'anici. 

ANISSAR. V. a. Posar anis, barrejar espe- 
rit de anis ab alguna cosa. Anisar. Ani- 
so condire. Aniser, Gondire coll' anice. 

ANIVELLAR, v. a. Tirar lo nivell pera 
examinar si un pla esta igual. Ni^elar, 
Perlibrare , ad libcllam vel perpeudicu- 
lum exigere. Nis^eler, Livellare. 

ANIVELLAR. Posar UH pla en la posició ho- 
rjsontal justa. Nivelar, 51f|uare, ad 
amussim planum reddere. Ni\*eler. Li* 
vellare. 

ANIVELLAR. Posar cn equilibri ó igualtat 
cualsevol cosa material. Ni^elar, Ad li- 
bellum ducere, ad aímussium dirigere. 
Mettre de nivean ou en fquilibre. Equi- 
libraré. 

AjrrvBLLAR. met. Guardar igualtat ó equi- 
tat en lo que se executa. Nis^elar, Ad 
aeqnum exsequi. Ohserver une juste 
ffsalit^, une íquit^parfaite, Livellare. 

ANÍVERSARL s. m. L'ofici ó missa que 
en sufragi de algun difunt se celebra en 
lo dia que cumplex lo any de sa mort. 
Aniversario. Anniversarius. Obit, Au- 
niversario. 

ANIVERSARI. Lo dia que fa un any dèsde 

aue succeí alguna cosa. Aniversario, 
•íes anni versaria. Annis^ersaire. Anni- 
versario, annuale. 

ANJALITS. s. m. pi. Planta anyal, que 
crèx fins à tres peus , y trau varias ra- 
mas pobladas de fui las estretas y de 
flors grossas de un blau herm^s. Azu^ 
fejo, liebrecilla. Ccntaurea cianus. y/a- 
hifoin , l•luet. Fioraliso, oattisegola. 

ANLASSAR. v. a. ant. enllassar. 

ANLLÀ. adv. II. ant. tvtti. 

ANMARSIR. V. D. ant. ei^mustíoar. 

ANN\LISTA. 8. m. analista. 

A N'N ALS. s. m. pl. A\Ats. 

ANNATA. s. f. La renda, fruits ò utilitats 



ANO 

que prpduex en un any cualsevol he^ 
nefict ó empleo. Anata. Annuus reddi< 
tus. Revenu annuel d'un bifnéjfice , d'w 
emploi. Rendí ta annuale(9 annata. 

MBDiA ANNATA. Dret quc se paga en lo in^ 
gres de cualsevol benefici ecdesiéstici 
pensió ó empleo secular, y es la mlta 
de sòn valor en lo primer any. Tamb 
se anomena axí lo que se paga per lo 
títols , y per lo bonorífic de alguns em 
pleos y altras cosas. Media anota, Di 
midia proventuom annuorum pars. An 
nate. Annata. 

ANE^O, iíA. adj. Lo que estd unid àal 
tra cosa ab dependència de ella. Anexc 
anefo. Annexos. Annexe» Annessc 
nnito. 

ANNOBLIMÈNT. s. m. ant. ENNOBLnikn 

ANNOBLIR. V. a. ant. ennoblir. 

ANNOBLIT , DA. p. p. de annoblir. 

ANNUAL. adj. Lo que se fa ó sncceex ca 
da any. Anual., anuo, anal, Annaiu 

' AnmieL Annuarío. 

ANNÜALITAT. s. f. La renda ó pensió d 
un any. Amudidad, Annuus redditu 
Anniuilitef. Annata. 

ANNUALMÈNT. adv. t. Cada any. Anua 
mente, Singulis annis. Annuellemen 
Annualmente. 

ANO. s. m. Cir. Ln part del cos bumà pí 
abònt se expel-lex lo excrement. An 
Anus. Anus, Forame, ano. 

ANODl, NA. adj. Cir, j Med. Se diu d 
medicament quetè virtut de suavisar 
calmar los dolors. També se usa co 
substantiu. Anodina, Medicamentuí 
temperans. Anodin, Anodino, lenitiv 

ANOLIEJAR. V. a. ant. fietar. 

ANOMALIA, s. f. Gram. La irregularit 
de alguns nom^ y verbs que en sa à< 
cii nació y conjugació se apartan de 
regla comuna. Anomalia. Anomali 
Anomalie, Anomalia. 

ANOMALIA. Astron, La distancia angular d 
lloc verdadèr de un planeta íins à sí 
afeli vista dèsdel centro del sol. An 
malia. Anomalia. Anomalie, La dista 
za cb'è tra un pianeta eU suo afelio. 

ANOMALIA. IRREGULARITAT. 

ANÓMALO , LA. adj. Gram, Se dí>i c 
nom ó verb que tè alguna irresularit^ 
Anòmala, Anomalus. Anòmal, Anòmal 

ANOMENAD, DA. u. p. de anomen.^ 
Llamado, nombraao, apeUidado, 

ANOMENADA, s. f. Nom, fama. Nombt 
nombradia. Nomen. Nom 9 renom, Gu 



ASS 

dor oone, nomauza) Aornea^ uoint- 
BíBia. 

AüOMENADAMÈNT. adv. mod. aot. Ab 
^sboció del uom. Nonibradamente* 
üiaíoatioi , sígnanter. NommétnerU. No- 
sinlxineQte. 

SúKShK. r. a. Designar à alguna 
fOMiiócosai per sòu nom. Uamar, 
wkar , apeüidar• Nomlnare) vocare, 
ippfiUre. AppeUr, nommer, Nomare, 
Kainare. 

i^mnjL Elegir per algun càrreg ó em- 
plfo. Sombrar, Nomiuare. Nommer. 

i^O)!£>ARS£. y. r. Dirse ò tenir nom. 
Vim-s^j apeWdarse. AppeUarí. Se 
e^nír, s*appeler. Nominarsi , aver 

i^amitsc. Dir sòn nom i ó dir qui es 
pentpe lo conegan. Decir qtúeh es» 
S«iomÍDare^ notum facere. Déclarer 
ason. Ifomarsi. 

WBMwoMtTíE• cxpr. ab que algú ex- 
pb la repagnancia de que li fiïssau 
KaoHa de U persona que aborrex , ó 
m en atrèin. No me lo nofnbre, Nec 
loiiortar. JV* m'en parlez pas. Non lo 
jir. Mfl oomarlo. 

^^^NLM.MA. adj. Lo que no tè nom. 
^iW. AnoDymus. Anonyme. Ano- 
tar. 

.iWjQCHL T. a. ant. dismütuir. 
^'^ÇCEIi s. f. dim. de atica. Nalguüa^ 
^•^^f núlgiiícçí. Clunicula , cluiii- 
^^ Ani. defesse. Naticbetta. 

^uscnnjA AiTQUETA. fr. &m. Estar mal 
^i^T aasentad à mitjas. Estar de 
^kttnqueta. Incommod^ assidere: 
^niüe natibus tangere. Ètre molas- 
^fs'are assis que sur unefesse. 

AHiraON AR. ▼. a. ant. rodeur , cia- 
cni 

^^BfíU. ad?. U. EHDAaR^RA. 

^^^BJQüHR. T. a. ant. EHRiquia. 

^^. idf. IBASS. 

'■\ ú ix$ 1^. conj. adv. Al contrari , per 
^^ miUòr. Jíntes , dntes bien. Imò, 
V^^ potíus. Au coiUrtúre, plutot, 

^«piattosto. 

i^iS.f.lIjj|8A. 

^«Asu. mct. Donar pretext, motiu. 

^^ asa. Ocasionem praebere. Donner 

M«tf. Dar adito. 
^ ^^GUBl. y, a. ant. sboüir , pkosboüir, 

-5SA5GONAR. V. a. ant. eksaiïgrehtar. 



AST 155 

ANSAT. s. m. terril. tupí. 

ANSEÀTICÇA. adj. que se aplica als 
pobles y ciutads llibres 9 y reunidas 
mútuament pera lo còrners. Aifsedlico» 
Civitates anseaticae foederatx. Anséhti" 
que, Auseatico. 

ANSEGUIR. V. a. ant. seguir , paoseguir, 

PERSEGUIU. 
ANSETA. 8. f. NA^ISETA. 

A^SLA. s. f. Congòxa ó fatig que causa en 

lo cos ínquietut ó moviment yiolèut. 

Atisia. Anxietas. Anxiét^, Ausietà, af- 

fannO) ambascia. 
ÀNSIA. Aiigustia ó aíQicció del animo. An* 

sia. Afflictio. Angoisse. Angore. 
A5SIA. Desitj vehement. Ànsia, Cupido, 

cupiditas. Avidit^, Avidità. 
AjrsiAS. pi. Basquetj, ganas de vomitar. 

Bascas , arcadas. Nàusea. Nàusees, 

Nàusea, stomacasione. 
DO!«AR A\siA. fv, Causar temor , recel , 6 

espant lo mal estad de alguna cosa. 

Dar cuidado, Curam injicere. Mettre 

en peine. Far temeré , dar pensiere. 

DOÜARSE AlfSlA. fr. DONARSE BRASA. 
ESTAR AB AITSIA. fr. ESTAR AB CVIDAPO. 
PASSAR A5SIA. fr. PASSAR CUIDADO. 

ANSIETAT, s. f. ànsia. 

ANSIÓS, A. adj. Lo qui tè ànsia. An- 
sioso, Anxius, soUicitus, cupidns. Aviw 
de , cofwoiteur, Sollecito , accurato. 

ANSIOSAMENT, adv. mod. Ab ànsia. 
Ansiosofnente. Anxiè, sol•licita, avidè , 
cupidè. Avidement, Sollecitamente, ac- 
cnratamente. 

ANTA. s. f. Espècie de cèrvo mes gros 
que Lo comü , del cual se diferencia 
principalment en que sas banyas dèsdel 
matèx naxemènt de èllas, estan dividi- 
das com los dits de una ma. Anta, Cer- 
vus alces. Tapir, Sorta di cervo. 

ANTA. La pMl adobada de la danta ó bdía- 
lo, y també de alguns altres animals. 
Ante. Coríum bubalinum. Peau de 
huffle ou diantres animaux. Cuojo di 
bufalo. 

ANTABAIR. v. n. ant. entibiarse. 

ANTAGONISTA, s. m. Lo qui es oposad 
ó contrari à altre. Antagonista. Ad ver- 
sarius, antagonista, aemulus. Antago^ 
niste. Antagonista , compctitore. 

ANTANY, adv. t. En lo any próicim pas- 
sad. Algunas vegadas se aplica extensi- 
vamènt als ,anys anteriors. Antano. Afi- 
no proximè elapso. Anían* V anno 
scorso. 



156 ANT 

ANTÀRTIC, CA. adj. Àstron. Se Jm del 
polo oposad al értic. Jntdrtico, Autarc- 
ticus. Antarctíque. Antartico, australe. 

A!íTARTic. Lo quc pcrtaiiy al polo antàr- 
tic. Antdriico. Ad australem vel atitarc- 
ticam .polum pertineiis. Antarctique. 
Antartico. 

ANTE. s. f. AXTA, en la segona accepció. 

ANTECEDENCIA. s. f. axtecedèst. 

ANTECEDENT, p. prr». de ASTECEDm. 
Lo que autecedex. AittecedetUe, Ante- 
cedens. Precedent. Precedente. 

ANTECEDÈ!ÇT. s. m. Lóg, La primera pro- 
posició de un entlmema ó de un argu- 
ment que tè dòs proposicions. Antece^ 
dente, Antecedcns, prior propositio cn- 
thymcmatis. Antecedent, Antecedente. 

AXTScEDkNT. Gèom, y Arit, Lo primer ter- 
me de una rahó que se compara ab lo 
segon. Antecedente. Antecedens. Anteí- 
céaent. Antecedente. 

ANTECEDENTMÈNT. adv. t anterior- 

MfexT. 

ANTECEDIR. v. a. Anar davant en temps, 
orde 6 Uoc una cosa d altra. Antece- 
der. Antecedere. Dcy^ancer , pr^céíler. 
Preccderfí, precorrere, andare avanti. 

ANTECESSOR, RA. s. m, y f. Lo qui 
preoeí d altre en alguna dignitat, em- 
pleo, ministeri ó encdrrej^. Antecesor. 
Antecessor, qui antecessit, praecessit. 
Prédéiessenr , devancier. Predecessore, 
antecessore. 

ANTECESSORS, pi. Los antcpassads dels cuals 
algú descendex. Antecesores: Majores, 
avi. Ancétresj devanciers, aXeux. An- 
tenati. 

ANTECO , CAr adj. que se aplica als ha- 
bitants del globo terrestre que estan 
sota de un matèx mertdid, y ^ igual 
distancia del ecuadòr, los uns per la 
part septentrional , j los altres per la 
meridional. Ameco. Popnlt è recione 
oppositi sub uno eodemque merídiano , 
et ab aequatore aequè distantes. Antoeci. 
Antisciens. Antechi. 

ANTECOR. s. m. La pèssa que estd abans 
del- cor. Antecoro. Anterior chorus. 
As'/int'chcetir. Anticoro, arancoro. 

ANTECÜART. s. m. Lo senyal que fan 
alguns rellotges un poc abans de tocar 
los cuarts. Anteciiarto. Horologii pre- 
ventiva pulsatio. Bruit de certains hor- 
loges a\*ant de somier les quarts. Rumor 
che fan alou ni oriuoli poco prima dl 
suonare. 



ANT 

ANTELACIÓ, s. f. Preferència de uní 
cosa d altra en temps. Antelacion. An' 
tecessio , prselatio. Ante'riorite' Anterío 
.rità. 

ANTEMÜRAL. s. m. La fortalesa, rocj 
ó muralla que servex de reparo ó cio 
fensa. AntemuraL Propuguaculum , sei 
rupes munim protegens. Rempart. Ba* 
stione^ baluardo. 

ANTEMURAL. mct. Rcparo 6 defensa, con 
ANTEMURAL dc la Cristiandat. Antemn 
ral. Praesidium. Rempart, d^ense. Di- 
fesa , riparo. 

ANTEMÜRALLA. s. f. antemural, en Ij 
primera accepció; 

ANTENA, s. f. Ndut. Pal llarg, al cua 
estd assegurada la vela llatina en la 
embarcacions de esta classe. Se d i fe 
rencia de la verga , que servex per la 

^ velas cuadradas, en ser més llarga j 
formar curva. Entena, Anteuna. j^n- 
tenne. Antenna, pennone. 

ANTEPASSADS. s. m. pi. Aquells del 
cuals descendex algd. Antepasados. ]Mu 
jorcs, avi, proavi. Ancitres ,. de\'an 
ciers. Antcnati. 

ANTEPENÚLTIM, MA. adj. que se apU 
ca d la persona ó cosa que estd iumc 
diat?imènt abans de la peoiilt ma. Ante 
peniiltfrno. Penultinlo anterior. Aafc 
pswihicnie. Antepenúltima. 

ANTEPOSAD, DA. p. p. de anteposar 
anteposarse. Antepuesto. 

ANTEPOSAR, v. a. Preferir, cstiSiiavs 
m^s. Anteponer. Antepouere prefaerr< 
Pr^eVer. Anteporre. 

ANTEPOSARSE. V. r. Posarsc davant ó a 
preferència d algd. Anteponerse. Ses 
anteponere, prseponere. Se mettre tie 
vant. Porsi avanti. 

ANTEQUERA, NA. adj. Lo natural d 
Antequera, ó lo pertanyent d esta cui 
tad. Anlequerano. SingUia oriuiídui 
D'Antequera. D' Antechera. 

ANTERIOR, adj. Lo que preceex en lin 
ó temps. Anterior. Anterior, prloii 
antiquior. Anterieur. Anteriore. 

ANTERIORITAT, s. f. Prccedencia tem 
poral de una cosa i^lativamènt a altr^ 
Anterioridad. Antecessio , praeceden 
antiquitas , major aatiquitas. A/tíerio''i\ 
te. Anteriorità. 

ANTERIORMENT, adv. t. Ab autcriori 
tat. Anteriormente. Prii\s, anteríu*^ 
Anterieurement. Anteriormente, preccj 
dentemente. 



AMT 

ÀXrES. prec* y »(!▼. abaics. 

irrss Bè. coo). adv. Airs ni. 

ísTEs DE ^at. mod. adv. Dòs dias abans del 
presèot. AiUeayer^ Untes de ayer , an^ 
iitr. Nadius tertias. Avant^hier. lerl 
V altro y aTanV ierí , V altro ieri. 
ÀXIESALA. s. f. La pèsaa que està intes 
k la sala ó salas principals de alguna 
casa. Antesala. Interins Yestíbnlnm , 
piimos intra aedea. aditos. Anticham^ 
hre. Aoticamera. 

rà ATnsAiJi. ír. Esperar en òlIa. Eacer 
aalesaia. lo intèríori v^tíbulo praesto- 
bri, aodieotíam expeetare» jétendre 
dons tantichamhre, Àspettar nelP anti- 



ÀSIEVIGILIA. 8. f. Lo dia abans de la 
viçlia. AnievUpera, Pridie vigiliam ec* 
cfeaaBticam. JA^ant-^eUle. AatÍTÍgilia. 

A.Y11. Preposició inseparable presa del 
pè^i que entra en la composició de al- 
piias paraulas^ j significa contra ^ ó lo 
^ es contrari , com . ahtipapa , lo qai 
es oootra del. papa. AntL fran. Anti. 
Anti. 

ÀXIICAMBRA, s. f. ant. La pèssa que es- 

U imoiediata abans de ia sala pknncipal 

ó saSai prtDcipab de alguna casa ó pa* 

Wi. ÀMUcdmora. Anterior cubicuU 

«dàtas. Jatichambre. Anticamem. 

À!^TV:S^MaÓ« 8. f. L' acció j efecte de 

M^pf ó aoticiparse. Antkipacion. 

à»bofQfíii^,AniicípiUion. Anticípazione, 



àynopjiaó. Ret. Figura que se comet 
coand en lo discnrs se anticipa ó pre- ' 
vé io ^ algd podria dir ó alegar en 
«oofaan. Anticipacion. Prolepsis » occu- 
P^ Amitcrpaíion», Autícipasiooe. 

A.tnciria6. Lo acte de madurar los fruits 
iham de temps. Per extensió se diu 
tasibéde altras cosas. Precocídad. Ma- 
toritilis anticipatio. Hdtivet^. Anticipa- 
meato. ' 

JLVnClPAD, DA. p. p. de ahticipah. Ah- 
tàpado. 

i-^OPADAMENT. adr. t. Ab antici- 
pició. Anticipadamente, Cum anticipa- 
tione. A^^ec /xn/tc^o/íon. Anticipatamen- 
tf « con anticipastone. 

LVnaPADOR, RA. s. m. y f. Lo qui 
afltidpa. Afüicipador, Aoticipator. Ce^ 
iui qid anticipe. Colui cbe' anticipa. 

A>TiaPAR. ▼. a. Pawar avant ó fèr al- 
fcaaa cosa abans del temps regular ó 
aoenyalad. També se lua com recíproc. 

TOM. 1. 



ANT 157 

Anticipar. Anticiparé^ ante<iapere. Jn" 
liciper. Anticiparé. 

ANTICRIST. s. m. Aquell kome perrer» 
T diabòlic ^ue ba de perseguir à ta 
Iglesia Catòlica j i sjto fiels en la (i del 
mon. Aniecrisio, anlicristo. Antíchri»* 
tus. Antébhríst. Anticristo. 

ANTlGRlTia s. m. Ltx oposad ó contrari 
del crític. AiUicridco. Critico adversus, 
infensus. Anticritiqae. Anticrítioo. 

ANTICUAD, DA. adj. Lo que mòlt temps 
ha que no està en us. Comunament se 
aplica é las Uèys de una nació, ó à las 
paraulas y frases de una llengua. Anti'^ 
cuado. Inusitattts , obsoletus. Suranne. 
Antico. 

ANTICUARL s. m. Lo qui fa professió é 
estudi particular del conexcniènt de las 
cosas antigufls. Anticaario. Antiquarius. 
Anliqiuiire, Antiquario. 

ANTICUÈLA. 6. f. Planxeta i^odòna de 
plata ó de altre metall , la cual servex 
pera brodar, asseguraodla en la^oba ab 
puntadas que passan per un foradetque 
tè en lo oeatro. Lantejuela, íeníejuela^ 
te/nldeque. Lentioula. PaiileUe pour les 
hrodèries. Bisantim , bisanti. 

AirrrcuÀLA. Planxeta mòlt prima y rodo- 
na que dèxan en la pell los grans cuand 

' se ha» as^secad. Lantejuela, Crustula. 
Petite croúte que laisse un bouton se^ 
che' suY la peau. Crostetta . 

ANTÍDOTO. s. m. Composició ó medi- 

- oamèat contra lo veneno. Per extensió 
se diu de cualse^ol preservatiu de al- 
tre mal. Antidato. Autidotum,antido- 
tus. Aníidote. Antidoto, contravreleno. 

AKTÍDOTo. met Lo medi ó presenratiu per 
no càurer en algun vici ó falta. Antid«>^ 
to. Prscautio, cautela. Antidoie. Anti- 
tloto. 

ANTÍFO]V\. s. f. L> verset que en lo re- 
so ecclesiàstic se diu ó canta abans y 
desprès de cada salm. Anlifona. Anti- 
phona. Antienne. Anti fona. 

ANTIFONARI. s. m. Llibre de cor que 

conté las antffonas de tot lo any. Anti- 

fona, aniifonario. Antipbonarius, an- 

tipbonarium. Antiphonier, antiphonai" 

re. Antifonario. 

ANTIFONÈR. s. m. La persona destina- 
da en lo cor pera entonar las antífonas. 
Antifonero. Antiphonarum praccentor. 
Celui qui entonne les antiennes, Antifo- 
nario. 

AJÍTÍFRASIS. s. f. Ret. Figura que se 

. 18. 



138 ANT 

comet cuand se deoota una cosa ab veus 
qne 'signííican lo. contrari. Antifrasis^ 
Antíphrasis. Antiphrase. Antlfrasi. 

ANTIG, GA. adj. Lo que tè antiguitat. 
jéfUiguo. Antiqnus. Antique, Antico. 

AifTiGs. 8. m. pi. Los que Tisqueren en los 
sigles remots, y los homes cèlebres de 
1' antiguitat. Antiguos. Veteres, prtsci 
sapieutes. Anciens. Maggiori. 

k l'antiga, mod. adv. k l'antigalla. 

ANTIGALLA, s. (. Monument de l'anti- 
guitat. Antigualla. Monumeuta perve- 
tusta. Antique, Anticaglia. 

ANTiGALLAs. pi. Notícias antiguas. Antíguar 
llas» Aotiqui usus, reteres consuetudi-* 
nes. ArüiquailUs. Anticaglie. 

i l' antigalla, mod. adv. Secòns lo us ó 
costum del temps antig. A lo antiguo. 
Morè anticj^uo. Atantique. AU' antica, 
all' uso anttco. 

ANTIGÜAMÈNT. adv. t. En lo temps an- 
tig. Aatiguamenle, Antiquè, antiqui- 
tus, oUm. Anciennemeni* Anticaraen- 
te. 

ANTIGÜÍSSIM, MA. adj. snp. de an- 
tig. AfUiquisimOy antiguisinio. Antiquis- 
simus. Sup. d'ancien. Antichlssimo. 

ANTIGÜÍSSIMAMÈNT. adv. t. sup. de 
antigvamànt. Antiquisimamente. Anti- 
quissimè. Sup. (tanciennement. Anti- 

* chissimamente. 

ANTIGUITAT, s. f. La calitat de antic; 
com la antiguitat de una cíntat, de 
una família, etc. Aniigüedad, Anti- 
quitas. AntíquM. Anttchità. 

antiguitat. Lo temps antig, y tam})è las 
cosas qne en èll succeiren. Ati^igiíedad. 
Antiqultas. Aiitiquit^, Antichità. 

ANTIMONI, s. m. Fòssil que ca»i no se 
troba sinó combinad ab altras substan- 
cias. Lo més comú es mòlt pesant , me- 
dianamènt dur , j de color gris ó ménos 
clar. Antimonio, estibios alcohol, Sti- 
bium. Aniimoine. Antimonio. 

ANTIMONIA. 8. f. ant. antimoni. 

ANTIMONIAL. adj. que se aplica à la 
composició en que hi entra antimoni. 
Antimonial. Antimonialis. Antimonial. 

' Antimoniale. 

ANTINÒMIA, s. f. for. Contrarietat de 
Uèjs en lo dret escrit, ó de dòs lloos 
de una matèia llèy. Antinòmia^ Anti- 
nòmia. Antinomie. Antinòmia. 

ANTIPAPA. s. m. Lo qui no es canòni- 
cament elegid per papa , y pretén ser 
regonegud per tal contra lo verdadèr y 



ANT 
llegítim. Aniipapa, Antipapa. Antipapt 
Antipapa. 

ANTIPAPAT. 8. m. La il-lesítima digoi 
tat del antipapa^ y també To temps qu 
dura. Amipapado, arUipòfUificado, ki 
tipapatns. Antipapauttí, Antipapato. 

ANTIPARA. 8. f. ant. Cancell ò biòm 
bo que se posa davant de alguna cos 
pera tiparla. Antipara. Opercnlun 
Mcran , paràsfent. Coperchio : paraven 
to , parafuoco , etc, secondo l'uso a cv 
è destinato. 

ANTIPARRAS. 8. f. pi. fam. üllèras.^í 
liparras, Vitra ocularia. Beskles. Oc 
chiali. 

ANTIPARRES. s. f. pi. ant. calsó. 

ANTIPATIA. 8. f. La contrarietat li opo 
sició de geni , hum j^r ó naturalesa qa 
uns subgèctes ò cossos, tenen ab altres 
Antipatia. Antipathia. Antipathie. Au 
tipatía. 

ANTIPÀTIC, CA. adj. Lo que tè antip 
t(a. Antipdtico. Repugnans , contraríu 
dtscors. Antipathtque, Antipatico. 

ANTIPERISTALTIC, CA. adj. Anat. I 
que obra de bax ú dalt« AntiperistdU 
co. Antiperistalticus. Antip&istallú/u 
Contrario a peristaltico. 

ANTIPERlSTASIS. s. f. L' acció de d< 
cualitats contrarias, una de las cua 
excita per sa oposició lo vtgòr de I' a 
tra. Antiperistasis. Antipcristasis. Aí\ 
tipéi*istase. Andiperistasi. 

ANTIPERISTÀTIC , CA. ad). Lo qc 
pertany à I* antiperistasis. AfUíperisté 
fico, Antiperistasis proprius. Antipéri 
tatiqne. Andiperistatico. 

ANTÍPODA, s. f. Lo habitant del gloi 
terrestre diametralment oposad per ! 
sitnació d altre. Antípoda. Antipodcj 
antíchthones. Antipoae. Autipodo. 

antípoda, met. y fam. Lo qui es de ge 
contrari à altre. Antípoda. Adversui 
contrarius. Antípoda. Autipodo. 

ANTIPüTftlDO, DA. adj. Lo que es coi 
trari à la corrupció. Antipdtrido , a\ 
tís^tico. Quidquid putredinem vetí 
AníipíUríde. Quello che impedisce 

Jr>utrefaxione. 
tiQUIÒR. adj. Lo mès antig. Aní 
quior. Autiquior. Ancten. Piu autico. 
ANTIQUÍSSIM, MA. adj. sup. de asti 

ANTIGUfsSIM. 

ANTÍTESIS, s. f. Ket. Figura qne se c 
met cuand en la oració se juntan coi 
cèp^e^ ó paraulas de sentit contrai 



ANT 
AntUesis. Aatitheus, antilheton. Anti^ 
thcse. Aotitesí. 

iiTíTsis. Gram. Figura que se coipet 
coand ae muda una lletra en altra. Àn^ 
tèeíif. Antithe•is• AfUithise. Antítesi. 

AMONOMASIA. 8. f. Ret. Figura que 
K comet coand per excel•lència se apU- 
a j pren una veu apel•lativa en lloc 
dd Dóm propi de alguna persona, ▼. g.: 
lo Apòstol en lloc de sant Pau, lo FiTo* 
iop eo lloc de Aristóteles. Autònoma^ 
líd. Antonomàsia. Anlononmse. Anto- 
sonu^a. 

AXIONOMASTIC, CA. adj. Lo que per- 
tiBj à 1' antonomàsia, Antonomdstico. 
Astonomasiae proprius. Qui a rapport 
à tantonwnase, Antonomastico. 

A>T0NOMASTICAMÈNT. ad?, mod. 
Per iotonomaaia. Antonomdslicamenie. 
AiitoaoniaAttcè , per antonomasiam. Par 
anionomase. Antonomasticamente* 

A>TORX A. 8. f. Atxa pera fèr llum. An-' 
fonrfcú•FaXf fonale. Flambtau. Face, 

AXIORXETA D£ TERAA. Espècie de 
caodelèro fet de terrissa que usabao en 
Us cataas pera Cèr llum. Candelero de 
barro. CandeUbrum (ictile. ChandeUer 
AtUmou» Lamiera, lustro. 
XMr^A. territ. EscuDEtLàa. 
ÀMOL s. m. Lo desitj yehemènt de al- 
Sus ova, y comunmènt s' entén del 
9iie ioU Ta gobernad per lo gust ó ca* 
pràio, A/tíofo , capricho. Libido. En» 
w , eapriee. Capriocio. 
AMOXàJ), DA. p. p. de antòxabse. Anr 

A3ÍT0XADIS , SA. adj. Se diu de la per- 
*^ qne ab mòlta facilitat varia de an- 
tbim, Antojadizo» Inconstantis ingenu 
hoao, Fanianfue, capricieux. Fanta- 
stioo, capriccioso. 

AyrpXAMfeííT. s. m. awtòx. 

ATroXARSE. ▼. r. Apetéxer ó desitjar 
^ vehemencta alguna cosa , y casi sem- 
pre per mer caprítxo. Solament se usa 
ea \Ía tercèras persònas, j posposad al 
jVMom se y à algun dels pronoms me, 

if te, etC.> V. g.: SE LI ATTOXA, SB TE 

ATTÒXA, etc. AfUojarse. In aliquid ferrí 
aaími lerttate, vel libidtne. Cons^oüer. 
A^ognare , ardentemente bramaré. 
AJToiiBsm k ü5 ALGinrA COSA. fr. For- 
mir judici ab poc eiàmen ó sèns èll. 
AiUojarse d uno alguna cosa» Aliquod 
animo lingere, sibl leviter persuaaere. 



ANÜ 159 

Juger d'une chose sans fondement. Far 
giudísio suUe prime. 

ANTRAGAMBIAR. v. n. ant. altercar, en 
la primera accepció. 

ANTRETAYAR. v. a. ant. ewtretaliar. 

ANTKISTAIR. v. a. ant. butristir. 

ANTROPÓFAGO. s. m. L' home que 
menja carn humana. Antropó/ago. An- 
thropophagus. Aniropopbage. Antro- 
pofago. 

ANTUVIO. s. m. fam. Cop ó cas repentf. 
Antimon, Repeutina aegressio , impro* 
v!su^ ictus. Action smite el imprk'ue* 
Colpo improvviso. 

AL PRiMÀR ATTiuvio. mod. adv. fam. En lo 
principi de un negoci ó assumpte. Jlas 
primeras de cambio. Penè iucepta re. 
Au commencement, Solle prime. 

ANUENCIA. S. f. COXOESCElfDESCIA. 

A?íüJAR. V. a. ENvjAR. 
ANUJOS , A. adj. ehujòs. 
ANVANAIR. V, a. ant. DEsvAifÉXBR, dissi- 
par, ANIQUILAR. 

ANVANCIR. V. u. ant. desvawéxerse. 

ANVAYR. V. n. ant. E^vèLLia. 

ANVERGOYR. v. n. ant. ENVERGÒmriRSB. 

ANVILAIR. V. a. ant. exvilir. 

ANUL-LABLE. adj. Lo que se pod anul- 
lar. Anidable, Quod aboleri vel rescin- 
dí potest. QuipeïU etre anmdl^• Annul-* 
labile. 

A?ÍÜL-LACIÓ. s. f. L' acció y efòctc de 
anul-lar. Anulacion. Abolitío, rescissió, 
abrogatio. AnnulL•lipn, AnnuUasione, 
anuuliamento. 

ANÜL-LAD, DA. p. p. de anül-lab. Anu- 
lado. ^ 

ANUL•LADOR, RA. s. m. y f. Lo qni 
anuMa. Anulador. Abrogator, abro* 
(^ans. Celui qui annuUe. AnnuUatore. 

ANÜL-LAMÈNT. s. m. ant. ANiQuu.AMèiiT« 

ANUL-LAR. V. a. Invalidar, donar per 
nuUlo algun tractad , contracte fi pri- 
vilegi. Anular. Abrogare, írrítam fa- 
cere, rescindere. AnnuUer. Annullare. 

ANüiNGL 8. m. Presagi , pronòstic. Amsnr 
do. Ornen , augurium. Augure , présa^ 
ge. Augurio, presagio, iudicío. 

AXU5CI. Noticia que se dona per escrits al 
públic de la venda de alguna obra lite- 
rària ó de cualsevol altra cosa. Anun- 
cio. Enuntialb publicè edita de qnibus- 
dam rebus venalibus. Annonce , qfiche, 
CArtello. 

ANÜ.NGIAaÓ. s. f. p. us. A5U5CI. 

A3IÜ5CIACIÓ. Per antonomàsia la embaxada 



140 ".ANY 

qae lo àngel sant Gabriel portà à la * 
Verge Saotíssima del misteri de la £u- 
carnació. Anunciacion, Annantiatio bea- 
ts VirgÍDÍs Marís. JlnnoncioHon. 
Annanziazione. 

ANÜNCIAD, DA. p. p. de anu5cue. 
Anunciado. 

ANUNCIADOR, RA. s. m. y f . Lo qui 
anancia. Anunciador, Anuntiator. Cebd 
qui annonce. Annunziatore. 

ANÜNCIAMÈNT. a. m. ant. AifU5ci. 

ANUNCIAR. V. a. Donar la primera noti- 
cia ó avis de alguna cosa. Anunciar. 
Nunciare , annuutiare. Annoncer. Au- 
nuuziare. 

AüusrciAR. Pronosticar bons ó mals suc- 
cèsos. Ammciar. Augurari , praedicere. 
Annoncer, présager. Presagiaré , augu- 
raré. 

ANUTJ. s. m. E5ÜTJ. 

ANÜVOLARSE. y. r. ant. Eirifuvoi.ARSE. 

ANVOLTAR. t. a. ant. embolicar. 

ANXOVA, s. f. Nom que sc dóna al sai- 
tó cuand està salad. Anchoa, ancho- 
va., Apua, aphya. Anchois. Acciuga) 
alice. 

ANXUP. 8. m. Caseta ó depòsit que se fa 
per rébrer I' aigua y repartiria. Arca 
de agua, canwija. Gastellum, aqua- 
rum receptaculum , dividiculum. Chd* 
teau d'cau. Serbatojo. 

ANY. s. m. Lo temps que està lo sol à do- 
nar la Tolta à la eclíptica , en TÍrtut de 
sòtt moviment aparent al rededòr de la 
terra. Ano. Annus. An, Anno. 

A5Y. Tèm^ mès llarg que lo regular 6 
necessari pera fèr alguna cosa ; y axí se 
diu: ha tardad un a:«y, ha estad un 
ANY, etc. Aào. Diu, muUum, diutius. 
Long-temps: Anno. 

AWY. En las universitats y col•legis lo 
temps senyalad en cada any per assistir 
à la càtedra. Curso, aào. Cursus, cur- 
riculus litterarius, academicus. Cours. 
Corso degli stud}. 

A!fY A50MAtisnc. Lo tèmps que tarda la 
terra dèsde que ix del afeli de la seva 
òrbita fins que torna à ella: es mès 
llarg que lo astronòmic y lo' tròpic , y 
consta de 565 dias, 6 horas, 15 minuta 
y 25 segons. Ano anomalistico. Annus 
sic dictus. Annéè anonialistique. Anno 
anomalistico. 

ANY ASTRo>'ÒMic. Lo qui cousta de 565 dias, 
6 horas, 9 minuts y 24 segons. Ano 
astronómico, astral^ sidercU, $Ul€reo. 



ANY ... 
Annus astronomicus. Année astronomia 
que. Anno astronómico. 

ANY VIGÀST. ANY DE TRASPÀS. 

ANY CIVIL. Lo qui consta de un número ca- 
bal de dias, 565 si es comii, ò 566 si 
es bigèst. Ano civil, polUico. Annus ci- 
vilis. Annéè civile. Anno civile. 

ANY cLiMATÉRic. Mcd. Lo afly setè ó novè 
de la edat de una persona y los s^us 
multfpUces. També se dona aquest nom 
per extensió al any calamitòs. Ano <r/i- 
nuUérico. Annus dimatericus. Annte 
cliinatérique. Anno climaterico* 

ANY COMÚ. Lo qui consta de 565 dias. Afio 
comun, usual, vulgar. Annus usualis. 
Annéè comnmne. Anno volgare. 

ANY coRRENT.^ Lo presènt en que sncceex, 
se executa ò mana f%r alguna cosa. Ano 
corriente. Hic ipse annus, annus prae- 
seus, annus vertens. Annéè couraníe. 
Aínio corrente. 

ANY DE GRACIA. Lo dcl naxémèut de nostre 
Senyor Jesucríst. Aào de gràcia , ó de 
nueslra saL•id. Annus nativitatis Domi- 
ni nostrí Jesu Christi. An de grdce. 
Anno di salute. 

ANY DE NÀu ANY DE dàu. rcf. quc dòua a 
entdndrer que en lo any que neva mòlt 
sol ser abundant la culfita. Ano de nie* 
ves aào de bienes. Dulces satis ni ves. 
Neige sans gelée , annonce' honne lesfée, 
Sotto acqua fame, sotto neve pane. 

ANY de traspàs. Lq qui tè un dia mès que 
lo comii , ço es, 566 dias: vè cada cua- 
tre anys, à excepció del últim de cada 
. sígle. Ahjo bisiesto. Annus bissextus, 
bissextilis. Annee bissextile. Anno bi- 
sestile. 

ANY emergent. Lo qui se comensa à oontar 
dèsde un dia cualsevol que se assenyala 
fins à altre igual del any següent ; com 
lo qui se dona de temps en las pmgmú- 
ticas y edictes, comeusandse à contai 
dèsde lo dia de la fètxa. Ano emergen- 
te. Annus emergens. An emergent. Au- 
no emergente. 

ANY EccLBsiÀsTic. Lo qui gobcma las so- 
lemnitats de la Islesia, y comensa ei 
la pnmera dominica de advent* >^/V< 
eclesidstico. Annus ecclesiasticus. ^n 
néè ecclésiastique. Anno ecclesiastíco. 

ANY FATAL. foT. Lo any senyalad com é tèr 
me peremptori pera interposar y mtilo 

• rar las apel-laci&ns en certas causar 
Ano fatal. Fatalis annus. Annés/izUiU 
Anno fatale. 



ANY 

i5T uinfAE. Anjr propi dds drabes j altres 
poUes orteotais, y consta de 554 dias. 
Jno lunar, Aooos lanarís. uinn^ lunair 
rf. Anno lunare. 
AST 900. Los pniners dias del any. Aho 
vatto. Calends, januaríi. Nowel an. 
L'ifloo nnoTO. 
JOTUST. Lo del jubilea aniversai que se 
edèbn en Roma en certas épocas, y 
«fespris per medi de butlla se sol conce- 
dir en Iglesias senjaladas pera tots los 
poUes de la cristiandat. jÍno santó , ó 
dejMleo, Jubüaeas annns. Année de 
jvbiiéè, Aimo saoto. 
è5j Tlópic. Lo temps que està lo sol à tor- 
nr al matèx punt equinoocial ^ y cons- 
ti ^ 565 dias, 5 horas, 4^ minuts y 
50 leg&DS• ^no irópico, Annus sic dic- 
tits. Jnnée iropique. Anno tropíco. 
OTi. pL Edat aransada ; y axí se diu : fu- 
bao tè AXTS. j^nos. Mím ingravescens. 
A%t ml•lmci• Anni. 
i càn ASTS corsTA verda. ref. qoe reprèn 
iÍ5 TèUs que se afeitan y adornan com 
àfinea joves, jí rocin viejo cübezadas 
mtefog: d ia vej^z yiruelas. In senécta 
facos. Lt fard est hors de scàson dans 
ia McSIesse. Qnanto è pi& vecchio l'ar- 
GoLaÍD^meglio ^ira. 
dn àsts ïja qce es mort lo mvo, y ekca- 
u UI os. u F17D. ref. yulg. ab que se 
reptca sSsqae renovan quèxas de agra- 
ís astíg^ Jniano murió el mulo y ho- 
§am>le hiede el ado. Post annum fnu- 
cti nuïc fietet cuius aselli. Le temps 
dat amortir toute rancune. Null'altro 
cfae to rancura al mondo dura. 
rina u> AST. fir. Estar actualment pas- 
hrí los dias del any. Gorrer el ahó. 
AsoMD pTKteríre , labi. SYcoukr l'an- 
mee. Pusaie , trasoorrere l' anno. 
cútsEB u> AXT ó TAL ANY. fr. ab quc se e!L- 
pfèaa lo any en lo discurs del cual suc- 
orí 6 se fta alguna cosa. Córrer el aho. 
Fliíerev decnrvere annum. C'était dans 
Vatmée* Cera neli'anno. 
csvTua AHTS. fr. Ffca akys, en l' accepció 

de arribar algii, etc. 
KckrT ts cksT awy», de wl E5 mil atiys 
G9A TiCADA. loc. que SC usa pera expli- 
car que alguna cosa succeex rara vqga- 
Aa. Per juíüeo ; rara v«. Rarb. Rare- 
ment, Dí rado, da cento in cent' anni. 
licaAa ASYS Y PAUYs. Ir. Durar per llarg 
temps; y axí se diu de un bon drap que 
dveara A5TS T PAVYS. DuroT por pehas. 



... ^^^ ^4» 

Diutissimè durara, snbsistere. Durcr 

long'temps. Durar anni e anni. 

èivTRE A9T. mod. adv: En lo discurs del 

' any ó durant èst. Entre aho. In ipso 
anni cursu , labente anno. Dans le' cours 
de tannee. Durante i' anno. 

ràn ANYS. fr. Arribar algii eo cada any al 

, dia que correspon al de sou naxemèut. 
Complir ahos ò dias. Natalem cujusque^ 
diem esse. Etre aujour anniversaire de 

* sa naissance. Essere il natale d' uno. 

fíïr akys. fr. Haberbi anys que ha succeid 
alguna cosa. Hacer ahos. Àliquod iluxis- 
se annis. 1^ avair. -Anni fa. 

rhtL A5YS. fr. Cuidar de la vida', evitand 
lo que pod ser danyós à la salud 6 à la 
quietut del animo; y axí se diu à una 
persona que està apesarada: vòsté lo 

' que ha de procurar es fàr auts. Fïvir. 
Vitam curaré, jàvoir soin de íoi.Jnvec- 
chiare. 

lUGARSE LOS ANYS. fr. fam. Jugar per .mera 
diversió ó entreteniment, sèns atra ves- 
sar cap interès. Jugar los ahos. Ludum 
nullo proposito prcemis exercere. 
Jouailler. Giuocar m niente. 

LO ANY DE LA MARIA CASTANYA, Ó DEL ANY DE 

LA MARÍA CASTANYA, cxpr. fam. Eu tèmps 
ó de tèmps antig. En tiempo de Mari- 
caslaha , ó del tiempo de Maricastaha. 
Olim, antiquitus. Anciennement ; des 
les siicles reculés. Al tempo cbe Berta 
filava. 

LO ANY DEN MÍRRAS. ÇXp. fam. LO ANY DE LA 
MARÍA CASTANYA. 

LO ANY DEN MÀRRAS. cxpr. fam. quc se usa 
pera donar à'enténdrer que tardari 
mòlt tèmps à eiecutarse alguna cosa , ó 
que se dubta de la possibilitat de que 
succeesca. Cuando la rana tenga ó crie 
pelos. Ad calendas graecas. Quand les 
poides auroni des dents. Quando la r;i- 
Docchia avrà denti. 

LO QUE NO ES EN MON ANY, NO ES EN mÒX 

DANY. ref. que expressa que no debem 
tenir sentiment per los successos passads 
que no estigueren al nostre cuidado. Lo 
que nofue en mi aho, nofue en mi da-- 
ho. Res sine me acta , mea nou ipterest. 
Les faits d'autrui, à sa charge mon 
ami, Di ciò cbe non bo ammiuistrato 
nou rispondo. 

LO QUE NO SUCCEEX EN UN ANY , SUCCEEX EN 

VK INSTANT, rcf. que denota la contin- 
gència y varietat dels successos huma^ns. 
Lo que, no acaece, sucede ó se hace en 



142 ANY 

un ano, acaece en un roto, Quod dis- 
tiüit annus , tralxlt dies. Ce qui n'arrwe 
en un an, arrive en un moment, Ci^ 
che Don accadde in uo anno aTTÍeae in 
un giorno. 
MAL A?íy LO Ml. imprec fam. ab que se 
desitja mal & algd. McU aho para A 
Malum! Pestel nuUepeste! Lo colga il 
malanno. 

QUI VOL SER RIC MASSA AVIAT , ABAVS Í)EL ANY 

ES pèxjAD. ref. que amenassa à las per- 
sònas^ que per medis il-lícits volen fèr- 
se rics en poc temps. Quien en un ano 

fuiere ser rico, al meaió le ahorcan, 
^raecoces fortunae ruunt. La fortune 
impro^iséè, tomhe demcme, Chi vuol 
4 ésser ricco in breve tempo è facile 
ch'abbia la forca per termine. 

B£G0RDARSE DEL ANY DE LA FAM. fr. fam. ab 

que se dóna à enténdrer que una cosa 
es mòlt antigua. Acordarse del tiempa 
' del ref que rabió, ó ser una cosa del 
tiempo del rey que rabió , ó del rey que 
rabiò ppr gachas, Obsolevit. Se souve-- 
nir de loin: etre vieüx. Rammentarsi 
del tempo di Berta. 

VISCA VÒSTÉ MÒLTS ANYS, Ó Mtt ANYS. CXpr. 

cortesana que se usa pera expressar lo 
agrahimènt per la dàdiva ó benefici re- 
buda axí com també per las most ras de 
afecte y amistat. Vim V. mil anos, ó 
muchos anos. Sis felix et longaevus. Je 
vous suis hien obliga. Graiie a lei. 

ANYADA, s. f. Los fruits de cada espècie 
que se cullen en un any. Ahada. An- 
nus. Le%»^€ annuelle. Raccolta annuale. 

ANYADID , DA. p. p. de anyaoir. Ana^ 
dida, 

ANYADIDURA. s. f. Lo que se anyadex à 
alguna cosa. Ahadidura, Addino, ap- 
pendix. Addition. Addizione. 

ANY ADIR. V. a. Auraentar ó afegir. Aha^ 
dir. Addere. Ajoutery joindre. Con- 
giungere, appiccare. 

ANYADIT. s. m. Lo cabell sòbreposad ó 
postís. Posiizoj ahadido. Adscititia co- 
ma. Postiche, Posticcio. 

ANYAL. adj. anual. 

ANYELL , LLA. s. m. y f. Nom que se dò- 
ua al fill de la ovella fins que ha cum- 
plert un any , passad lo caal se anome- 
na bòrreg. Cordero, cordera. Agnus, 
a«na. Agneau. Agnello. 

aHy^ll. met. Manso, dòcil y hnmil. Cor^ 
dero. MíXis^, tenis. AgneaUfdocile, Do^ 
cile, agnello. 



ANY 

ANràLL DE LukT. Lo qui mama. Gordero de 
leche, lechalj lecnar, Uçental, de so^ 
cesto. Agnus laçtens. Agneau de UUt, 
Agnello che latta, 

ANYELL XISCLO. Lo qui tò UD testfcul dint j 
altre fora. Cordero rencoso. Agnus al- 
tero testiculo pensili, altero ooculto. 
Agneau qui a un testicule cach^* Agnel^. 
lo 'che ha un testicolo eoso. 

CUAND DE BIAL JUST VÀ LO ANYÀLL, MAL PRO- 
FIT FA LA pÀLL. ref. que advertex la &• 
cilitat ab q^ue se solen dissipar los bèos 
mal adquiípids. Lo bien ganado se lo Ue- 
%'a el diable, y Iq malo d eüo y d su 
amó: de malo vino el conejo, con el 
diablo ird el peUejo, Male parta v malè 
dilabuntur. Ce qui vient du diable, au 
diable s*en va4 La farina del diavolo va 
tutta in crusca. 

ES UN ANYèLL DE PA. cxpr. &m\ ab que se 
pondera l'afabilitat j bon natural de 
alguna persona. Es un dngeL Angell- 
cam redolet indolem. C^est un ange. È 
un'agnellino. 

SI DE MAL JUST vè LO ANYELL, MAL PROFIT 

sarí la pàll. ref. cuand de mal just \k 

EO ANYÀLL ) MAL PROFrT FA LA PÍLL. 

ANYELLAR. v. a. Parir la òveUa. Parir. 
Parere. Mettre bas, Partoríre. 

ANYÈLLET, TA. $. m. y f. dim. de 
ANYfcLL. Corderico, corderiUo, corderi" 
to, corderuelo, corderica, corderilia, 
corderita, corderuela. Agnetlua. uíg- 
nelet. Agnellettc. 

ANYETARSE. v. r. ant. Rébrer alteració 
algunas cosas ab lo transcurs del tèmps^ 
ja millorandsOf y ja deteriorandse. Ahe^ 
jarse. SenescerC) mútari. VieilUr, pas-^ 
ser. Passaré. 

ANYINA. 8. f. ant. Llana de anyòU de 
llet. Aninos. Vtsllus agninum. Laine des 
agneax de lait. Lana d' agnello. 

ANYINES. s. f. pi. ant. Polls de anyèXh 
de Uèt ab sa llana, las cuals adòbadaj 
servexen pera varios usos. Aninos» PeU 
les agninae. Peaux des agneaux de luií 
Bassette. 

ANYÍVOL. adj. que se aplica als arbre 
y plantas que en un any dònan moll 
fruit , y poc ó ningun en altre. P'^eero 
Altemts annis fructificans. On le cUi cLe^ 
s^é^gétaux qui ne donnent pas du ^rui 
toutes les années, Dicesi de' vegetali ch^ 
non íruttano tutti gli anni. 

ANYÒRAD, DA. p. p. de antòaaa | 
antòrabse. 



APA 
AjinrORAK. T. a. Tenir sentimèut j pena 

rr l'aiiieiicia de algaoa periòaa 6 per 
&lta de alguna cosa. Echar menos. 
Hominia alisentiain , rei íooptam deflere. 
Ktgreiter, Rammaricare. 
inèbasB. T« r. Entar algd dUgustad en 
nfioc, }a sia per i'aosencta de aigu- 
Ba ó aigaoas penònas ) ó ja per los ob- 
jectes que lo rodejan. No haÜarse, Ma- 
kaiícabt ae habere, ioTÍtuoi esse. Ne 
ffíàa Me irow^er tíen (fueL•pée part. Tro- 
m a meoo. 
AXQANAMÈVT. adr. t. ant. aittioüa- 
abr. 

AO. 

AOMSaAR* ▼. a. ant. Fèr ombra una 
cotti allra. Aeombrar, Inumbrare, ob- 
(■abrare. Ombrager. Ombreggiare , ad* 
ombraré* 

ittouR. ant. Atemorisar, espantar. Asom- 
hta-, Terrcre. fyouvanter. Spaventare. 

AOMADAMÈNT. adr. mod. ant. athon- 
TiHisàar. 

AÜXTAR. T. a. ant. àttAvTAK. 

AORRIR. T. a. ant. ABoRRia. 

AOBTA. 8. f. Anai, U artèria major del 
CMkaaii, que nax del Tentrícnl es- 
<çi» del cor. Aorta, Aorta. Aòrte, 
Aíïrta. 

AP. 

APACmaiSSIM, MA. adj. sup. de ai^a- 
cnu. Apacibitísimo. Mansuqtissimus, 
aàtiarianu. Sup, daffaUe, Mansuetis* 
àa». 

APAOBIUTAT. s. f. AfabUttat, dòlsura 
ósaaniat en lo tracte. Apacihiüdad. 
Leoítii, mansuetndo, affabüitas. Affa^^ 
Wóf^, douceur. Mansuetudine. 

iPicianxrAT. Lo bon temple , amenitat y 
íaantat de alguna cosa. ApacibiUdaa, 
Lttiítas, suaTitas. Douceur , amemt^. 
lemtà* 

^PiCIBLE. adj. Se diu de la persona dó- 
cil T a&ble en lo tracte. ApaciÜe. Le- 
Bb^ mitis, suaTÍs. Affable, docile. Man- 
meto. 

^AcmE. faat. Agradable , de bon temple, 
com dia afacible , siti apacible. Apàci" 
bU. Araaemis , jucnndns , placidus. 
A^réMe, daax. Benigno, píacerole. 
APAClBLEMfelfr. adv. mod. Ab apaci- 
büitat. ApaciUemente. Leniter, placidè. 



APA 145 

AjffaUement , ogreMement, Mansueta- 

• meute. 

APACIGUAD , DA. p. p. de apacigüar.* 
Apaciguado, 

APACIGÜADÒR, RA. s. m. y f. Lo qui 

- apacigua. Apaciguador. Pacator, pacis 
conciliator. Celui qui apaise. Pacifica- 

- tore. 

APACIOUAR. T. a. Posar en pau , assos- 
segar , aqnietar. Se usa també com re- 

- cíproc. Apaciguar, Pacare, conciliaré, 
. sedare. Pacijier , apaiser, Rappattu- 

marC) rappaciare, metter d'accordo. 

APADASSAÒ, DA. p. p. de apadassar. 
Rernendado, aderezado, 

APADASSAR. y. a. Reforsar lo que es 
vèU, foradad ó esquèxad, posandhi al- 
gun padasi. Remenaar, aderezar. Sar- 
cire, resarcire, assuere. Rapiécer, ra- 
petasser, Rappeszare, racconciare. 

APADRINAD, DA. p. p. de apadrwah. 
Apadnnado, 

APADRINAR, v. a. Fèr ofici de padrí, 
acompanyand ó assistind à altre en al- 
gun acte piiblic. Apadrinar, G)mitarí, 
patrocina ri. Sersnr de parrain danà 
certaines c&énonks. Servir di patrino. 

▲PABRiifAR. Patrocinar, protegir. Apadri- 
nar, Patrocinari. Protffger ^ defendre, 
Proteggere, arer in proteaione, patró* 
cinare. 

APAGADi^DA. p. p. de apagar. Apagada, 

APAGADOR, RA. s. ra. y f . Lo qui aça- 
ga. Apagador, Exstingucns , restin- 
guens. Celui qui úeint, Smorzatore. 

APAGADOR. APAGAtLUMS. 

APAGADOR. En Tarios instruments de corda 
cada una de las massetas cubertas de 
cniro que corresponen à cada tecla y 
serTCxen pera apagar lo so. Apagador, 
Parvissima tudes corio cooperta qua 
iustrumentorum sonus exstiuguitur. Ce 
qui éleint le son dans certains instru- 
mens. Sordina. 

APAGALLUMS. s. m. Pèssa Tuida de mà- 
tall en figura cònica que servex pera 
apagar los llums. Apagador, matacan^ 
delas, Exstinctorium. Éleignoir, Spe- 
gnitojo. 

APAGALLUMS. Planta 9 espècie de escorsonè- 
ra, que crèx A l'altura de un peu, y 
que se diferencia de la comuna en que 
las sèvas fullas sòu mòlt estretas y es-^ 
trelladas en fòrma de dèntetas. Barba- 
ja, Scorzonera laciniata. Scorsonère 
lacimVe. Scorzonera. 



144 , APA 

APAGAMÈNT. 8. m. Lo acte j electe de I 
apagar. Apagamiento. Restinctio, exs- 
tinctio. ExiinctioH, Spegnimento. 

APAGAR. V. a. Extingir. Se usa també 
com recíproc. Apagar. Exstinguere, 
restlnguere. Éteindre, Speguere, estin- 
guere, smorzare, ammorzare. 

APAISSÀn, DA. adj. Se diu de la pintu- 
ra que tè mès de ample que de llarg, 
en éémblansa dels cuadros en que se 
pintan paissos. Apaisado, Pictara in la- 
tum quàm in longum extensior. Oblong* 
Bislungo. 

APAMAD, DA. p. p. de APJunAa. Medido 
d palmos. 

TExiR BÈN APAMAD. fr. met. Tenir perfèt 
conexemènt de alcun lloc ó de alguna 
cosa. Tener medido dpaL•nos. Perspec- 
tum, exploratum habere. Avoir sond^ 
le íerrain, Esserne conoscitore. 

APAMAR. V. a. Amidar à pams. Médir d 
palmos. Pald^ís metiri. Mesurer à pal^ 
mes. Misurar a palmi. 

APANAD, DA. p. p. de APAifAa. Mante^ 
nido, €Uimentado. 

APANAR. y. a. fam. Mantenir, alimentar, 
afartar, atipar. Mantener , hacer el pi" 
coy hartar. Alere, saturaré. Nourrír^ 
entretenir. Nutrire. / 

APA?fAasE. V. r, fam. Mèojar en algun lloc 
éi costa de algii. Carner de mogoüon. 
Alienà vivere quadrà. Piquer rassieUe. 
Appoggiar la labarda. 

APANYAD, DA. p. p. de apanyah. Apa- 
nadó. 

APANYADÒR, RA. s. m. y f. Lo qui 
apanja. Apahador. Qui aptat. Celui qui 
arrange. Acconciatore. 

APANYADÜRA. s. f. L'acció de apanyar. 
Apahadura , apaho , apahamiento. Ap- 
tdtio. L'açtion d*arranger, Acconcia- 
mento, assetto, ordine. 

APANYAMÈNT. s. m. APAWYADraA. 

APANYAR. V. a. tefrit. Compóndrer, 
guarnir, endressar, adornar. Apahar. 
Aptare, poliré i ornaré. Arranger /pa- 
rer, orner. Assettare, acconcíare, or- 
dinare. 

APARACIÓ. s. f. ant. epifawía. 

APARADOR, s. m. La taula en la cual 
està preparad tot lo necessari pera ser- 
vir lo dinar ó sopar. Aparador. Aba- 
cus. Dressoir. Çredenza. 

aparador, credbxsa. 

APARiDÒa. Espècie de armari ab portas dtí 
vidre ò de cristall, que servex pera 



APA 
guardarlú imatge ó alajas Gnas j delí- 
cadas. Escaparate* Àrmariom. Chasse. 
Armario. 

APARADOR. Se diu especialmènt dels arma- 
ris movibles ab portas de crístaU, que 
tenen en la botiga los (VuisauiUaires, ar- 
gentèrs y altres venedors oe oosas deli- 

. cadas. Escaparate* Armarium. iSòr(e 
d'armoire. Armadio. 

AFARATO. 8. m. Prevenció , preparatiu, 

.. d'isposició , reuqió de lo que se necessi- 
ta per algun objecte. Aparaío, apres- 
to i aparejo. Apparatos , apparatio, 
praeparatio. Préparatif, apprtt, dispo- 
siiion. Apparato, apparecchio , prepa- 
ramento. 

APARATo. Pompa,' ostentació. Aparato. 
Pompa. Pompe, appareiL Pompa. 

APAREDAR. v. a. paredar. 

APAREGUD, DA. p. p. de apabaur. 
Aparecidos pareciao, 

APARELL, s. m. aparat6. . 

APARELL. Los RiTeus ó guarsiíaènts de las 
cabalcaduras per moAtarlas, carregarlas 
ó posarlas à tirar. Aparejo. Dorsaalia, 
epbippiu.m. Harnais. Arneie, barda- 
tura. 

APARELL. Naut. Lo coDJunt de velas y al- 
tres guarniments de las embarcacions. 
Aparejo. Armameota, funalia uavis. 
Apparaux. Apparecchio. 

apareCl. Ndut. Màquina composta de anj 
ternals ab un cap òcorda aue passa del 
un al altre , y servex pera alsar cosas de 
pes. Aparejo. Machina levandis ponde- 
ribus in navi. Moufle, palan. Paranco 

APARELL. La mescla de varios ingredient; 
que se fa per adobar las pèils , y donai 
cos y Llustre à las robas. Adobo. Mix- 
tura quxdam pellibus maoerandis vei 
telis parandis. Méange, pré^aratior 
pour le taanage. Preparaaion per \\ 
conciatura de'pelli. 

APARBLL. ARREUS, ORMSTJ. 

APARELL. Pint. Bany ó primers colors a 
que se preparan las telas pera pintaria. 
Imprimacion. Linimentom prasp.^rato 
rium. Imprimure. Mestica. 

APABELL. Eu las víaudas es lo que aerve 
pera assahonarlas y donar bon gus 
Condimento. Coodimentum» Coruiimen 
Condimento. 

APARELL DE GUERRA, ant. Mttoiciòns ^ ai 
mas, maqui nas y demés ormetfs p< 
fèr guerra. Solia usarse en plarad. Pe 
trechos. Apparatus bellici. MunUion 



APA 
armes. HanUiom, proTmioni di guer- 

APARELLADf DA. p. p. de apabbllab. 
Jforejado ,imprimado. 

àPÍRELLABÒR, RA. s. m. 7 f. Lo qui 
apoeUa. j^hirejador. .li^atríictOT. Ap^ 
ffktur. Apparecchiatore. 

iPlRELXiAR. T. a. Preparar, preTenir, 
anaair. També se usa com recíproc. 
Aparejar, Pararé, praeparare, dispo- 
nere. Pr^arer, disposer, Apparecchia- 
re, metter io ordine, prepararé, ap- 
presUre. 

AfUEL•LAa. ant. Posar los aparella i las ca- 
bakadaras. jiparejar. CUtelIaB jamen- 
tis ïm^nere. Embdter» Mettere il basto 
iddosso. 

ífoulía. Ndut, Posar las relas y demés 
aprells à la embarcació pera tenirla à 
nat de poder navegar. Aparejar. Ma- 
u>, feUsqae navem instraere. Agréèr, 
^&r, Gaamire. 

ATUEium. Pf 11/. Preparar ab lo banj ó 
primers colors las telas que se ban de 
patir. Tambd se diu èotre los daura- 
dòrs'al donar la cola, guix j bolarmiíii 
i U pèssa que se ba de daurar. Imprí" 
mar. Píctoriam tabulam incrustaré, 
prepararé. Imprimer, Mesticare. 

K^VKOOA S. f. APABIE^CU. 
\?XK£lSi. 8. f. APAaiE5CIA. 

APyiKfl. adj. Lo que sembla y no es. 
Aparewu, Apparend. Apparenl* Appa-' 
reale. 
APiJUETTiD , DA. p. p. de apabbhtah. 

ApartmUdo. 
irAScrrAB. T. a. Manifestar ó donar é en- 
téadicr to que no es ó lo que no bi ha. 
Ap9nni4ir. SimuUre, fingere. Feindrc. 
Fusere. 

irAtfTTAa. T. n. EMPABEHTAR. 

APi&ENTBfÈNT. adv. mod. Ab aparien- 
ca. Aparentemenie. Specie, in speciem. 
En opparence. In apparenza. 

APA tEB. T . n. ant. 5E)íblíh. 

^MLÉSXa. ▼. n. SCMBLAB. 

^otuE. Dexarse Téurer alguna cosa. Se 
aacoom^amènt com recíproc. Apare^ 
cer, aparecerse, parecer , parecerse. 
ipparere. jfyparditre. Apparere , com- 
parire.' 
AfAtfiXEm. Formar judici ó parer de algú* 
Gomunamènl se usa oom im- 
Parecer. Videri. Paraítre, 
. Parere, ombraré. 
kiiati^ri Ti^faarpe lo que se- te^ia per 

TOBL I. 



APA a45 

Eírdud. Ptfr^c^r. luveniri. Se retrower, 
itrovare, rinveiiire. 
i M^ APABJftXEU. mod. adv. Segons ó con- 
forme al propi par^r ó dictamen, ^nii 
ver. Meo jnàicio,' A inon avis, Giústa il 
mio parere. 

RO SÉ APAREX ; VI M£!f OS SE APABEX ; TOT XVgt 

SE APAREX. loc. ab qoe se denota que 
alguna cosa es poc perceptible ò mòlt 
petita. No se parece, apenas se pare" 
ce. Non pércipitur, tíx percipitur. Est 
à peine apercevable. Si scorge a stento. 

PEB iià?r APARÉXEE. loc. ab que se dóna d 
enténdrer que algü obra per atenció y 
respecte à lo que poden dir ó pensar de 
èü , y no segons sa pròpia inclinació d 

• geui. Por el hien parecer. Ut alioram 
offensio vitetur. Par respect humain. 
Per soddisíar al inondo. 

APARIAD, DA. p. p. de apariar. Parea• 
do ; apareado ; emparejado. 

APARIAR, y. a. unir èotre sí cosas iguals 
ó semblants , fèndne parells ó posaudlas 
de dos en dòs. Parear. £c]^ua aut simi- 
lia copularé, jungere, coujungere; bi- 
nàries facere. Jssenibler par pàires. 
Accoppiare. 

APARIAR. Igualar ó ajustar. una cosa ab al- 
tra de manera que queden iguals. Jpiíh^ 
rear. £quare coaec^uare. Égaler, njus^ 
ter. Cougiuuger insieme, uguagliare. 

APARIAR. Posar un mascle y una femella 
en lloc estret à fi de que se avingan per. 
(èr cria. Emparejar. Masqulum et fa;- 
minam conjugaré. AppareiUer. Far 
coppia. ^ . . 

APARIAR. ADOBAR, CU U primcra y tercera 
accepció. 

APARIAR. AMANIR. 
APARIAR. EHDRÍSSAR. 

APARIQÓ. s. f. L'acció y efictede apa- 
réxer, ó aparéxerse. j^aricion, apare* 
cimiento. Apparendi actio. Appuriiion. 
ApparUione.* 

APARIENCIA, s. f. La presencia cxtenòr 
de alguna cosa. Apariencia, Species. 
Apparence. Apparcnsa. • 

APARROQDIANAD, DA. p. p. de apar- 

ROQUUIIAR y APARROQVIA9ARSE. AparfO' 

qmiado. 
APARROQUIANAR. t. a. Adquirir ó 

portar parroquians à una Jbotiga, fò- 

brica ó altre establiment. Aparro^siar. 

Emptorea addncere , allicere. Ackalfin" 

der. Allettar gli arrentort. 
APAJttOQUiAKABSE. ▼. r. Fèrsc parròquia de 

«9 



146 APA 

alguna bottga ó de altre estabUmèat. 
H(icerse parroquiane» Fierí aMuetos 
emptor. Ètre chaland. Farsi aTventore. 

APART. ady. niod. ab que ae significa al 
qui escriu que acabe lo pàrrafo , y co- 
mense altre. AparU. Paragraphum 
conclude , et alium incipe. Alineà. Da 
oapo) a linea. 

APART. Separadament , ab dlstinoció. Apar- 
te. Separatim, divisim. Séf>arément, In 
disparte. 

jiPART. En las comedias las paraulas que lo 
representant diu suposa ad que nòl sen- 
ten. També se usa com substantiu pera 
denotar las paraulas que se ban de dir 
axí. Aparte, Verba qoae profert comoe-» 
dusj tamquam sibi solis loquens in sce- 
Da. Aparta, A parte. 

APARTAD , DA. p. p. de apartar y apar- 
TARSE. Apartada. 

APARTADAMÈNT. adv. mod. ant. sbpa- 

' RADAIlibvT. 

APARTADÍSSIM, MA. adj. sup. de apar- 
TAo. Muy apartado. Valdè remotus, 
distans. Très-distant. Lontanissimo , as- 

. aai discosto. 

APARTAMENT, s. m. ant. separació. 

APARTAMkxT. RUt. DIVORCI. 

APARTAR. •▼. a. Separar, desnnir, divi- 
dir. També se usa com recíproc. Apar^ 
tar. Separaré. Étoigner, dcarter. Al- 
lontanare, dísooétare, dilungare. 

APARTAR. Tràurer una cosa del lloc abònt 

> estaba pera dexarlodesembrassad. Car- 
iar. AmoverÇ) avertere, arcere. Jirery 
retirer. Ritirare, cavaré, togliére, le- 
vare. 

APARTAR, met. Dissuadir à algii de alguna 
cosa , fèr que desistesca de èila. Apar^ 
tar. Dissuadere, debortari. Détotirner , 
détacher. Ditornare, sconsígUare, dis- 

• suadere) distrarre. 

APARTAR, ant.. BffOAHTAR. 

APARTARSB..V. r. Dcsviarsc ó retirarse del 
siti ò paratge ah&nt s' estaba. Apartar^ 
. se. Absce&re, recedere. S'Soigner. 
Dtleguarsi, allontanarsi. 

APARTAT. 8. m. £n las administracions 

* .de correus las cartas que se separan 
pera donarlas als interessads àntes de 
posar la llista. Apartado. Litterae in 

- publica tabellarioram oíEcina , pactà 

> mercede, primo veredariorum aaven- 
tu seoernendse ut maturi&s suis nomini- 
bus tratantur. Lettres qui doivent itre 
distribuées aux personnes qui s'abon* 



APfe 
• nent pour les asfoir m^tit le públic. Ab« 

bonamento alia posta. 
apIrtat; apIrtat de aquí, ò de davakt. 
fr. íam. ab que se advertex é aigd que 
dèxe de fèrnos nosa, <S iocomodarnos ^ 
ò privarnos la vista. Quita ; quUate de 
ahi; quUate de delante. Apagesís ; apa- 
ge te à me. Fà-t^en. Va via. 

APASSIONAD, DA. p. p. de apassionah 
Y apassioharse. Apasionado: 

APASSIONADAMENT, adv. mod. Ab 
passió ó desitj vebemènt. Apasionada- 
mente. Gupidè, vebementèr, perdité. 
Pagsionruí/nerU. Ansiosamente, sviscera- 
tamente. 

APASSIONADlSSIM, MA. adj. sop. de 
APASSioif AD. Apasionadisimo. Vehemen- 
tèr accensus. Sup. de passionnél Ap- 
passionatissimo. 

APASSIONAR. V. a. Causar, excitar algu- 
na passió. Apasïonar. Aíiectus acceo- 
dere , muovere, eiere, inflammare. Ren- 
dre passionn/i Muovere pssione. 

APAssioifARSE. V. T. Aficionarsc excessiva- 
ment à alguna persona ó cosa. Apasio- 
narse. Impensè aliquid diligere, affectu 
accendi , alieu jus desiderío flagrare. Se 
passionner. Appassionarsi. 

APASGURÀR. V. a. ant. Donar menjar. 
Dar de comer. Pascerc. Danwer de quol 
manger. Dar da mangiare. 

APAstüRAR. ant. Dar pastura à las bestias. 
Apacentar. Pascere. Faire paStre. Pa- 
, scere. 

ÀPAT. s. m. vülg. Lo dinar, bareoar ó 
sopar en que bt ha mòlta abundància 
de viandas. Afgunas vegadas se pren 
també per lo menjar ordinari; j ax( s« 
diu : jo fas tres ípats cada dia. Comilo^ 
na: comida. Comessatio; comestio. Sa- 
fre, repàs. Pasto, pappata, mangiata 

APATÍA. s. f. Dèxadesa, insenstbüttat 
Apatia. Affectunm vacuitas, àpat Via 
Apathie. Apatia, indolensa. 

APÀTIC, CA. adj. Lo qui es^mòlt dèxa^ 
ó poc sensible. Apdtico. Iners. ,Ap€Ulú 
fiftf. Spassionato, apatista. 

APEAD, DA. p. p. de apear j apearsi 
Apeado. 

APEAR. V. a. averiouar. 

APEAR. Llevar lo empleo à algú. .j^em 
Dlgnitate privaré. Destituer. I>eporrc 
rimuovere, privar d' un impieço. 

APEARSB. V. r. Baxar de caball, del cat 
ruatge, etc. Apearse. Equo, ciax-nx d^ 
siUre^ descendercw Mettre pieA €Í t^rr 



Sce&der» da c^TaUo, o 44 carroVAy 
mettere piede a terra, 

APEDESAR. T. a. aat. APADASÇAa. 

ÀPÈDRÉGAD, Ï)À. p. pf de ap^oesgar. 
à^fdreadú^ \ 

ÀPQ)R£GADORt BA. •« m, 7 f. Lo qui 
ipèirega. j/pedreadop^ Lapidator. Ce- 
Uqmjette despierres, Aliapidatore. 

jiDuoimv. I4oQ ab^at solen reanirse l^ 
liooU pera i%r i^àxAà^^jipedreadero. 
LipídatíoBÍs arena. Endroit ou £si9 «n- 
yjiu se r^nisseïU pour se battrc àeoups 
éepierres. Luogo ove i ragazai si x^ 
danano per dàrsi pietrate. 

ÀPEDftEGAMfiNT. s. m, L'acció y efito* 
te te apedregar, jípedreamiento ^ ape^ 
dreo. Lapidatío. Lapidation, AtlapHla* 



AFSHIEGAR. ▼. a. Tirar pèdraa. Jpe- 
dnar, Lapidiire , làpides, jacc^re. Lap^ 
der, Allapidare. 

AnotEGAB. ▼. B. p. us. PàORÉGAa. 

APEGADv DA. p. p. de ap^gae, y ate^ 
ciisE. Pegado, 

APEGVPISt SA. ^\. AGiAFADlS. 

irttAns. uAçiss^ 

Ai^GAua. met. Suao, atractiu j gustos; 7 
m se diii : Teé afboadissa. PcgajosQn 
MeUitns, aaavis, Uandns, aUíciens. 
Do«x » ^réable. Melodico v dolce. 
^^ÏGàSÇRA* a, f. ATBOAl•liszrr. 
APEi^àfiOS, À. adj. AGAFADES. 
APE&UOSOS. 8. iM. pi. Planta, amor dk 

iPEGiXÒT. s. m. Lo acte de ap^r 
óengiAiar apa cosa ab altra. Pega" 
miento. Conglatioatio. L'action de cot'- 
2rr. Con^atioameoto , appiasticciameD- 

AFEGAA. T. a. agafaa^ en la segona ac- 
cepció. 
incAise. T. r. agafar, eu la quinta ac- 

^pció- 
^n&ARSE. AGAFARSE^ en la quinta 7 se^^ta 

accepció. 
A^B&àasB. lotroduirse ó agregarse algd 
iboot 00 U demanan ni tè motiu per 
■BrkjL Pegarse. Adhaerescere , impor- 
t«ae adjangi. S'irUrodiure , se couUr, 
íiitroinettersi , ficcarsi. 
^n&Aasa. Introduirse ó insínuarse alguna 
cosa en lo animo de manera que caose 
9ist ó afictó; 7 aii se diu: las parau- 
la de liilaao ab lo tracte se ap^gax. 
Pfgarse* Animo iosiuuart. S^insinuer 
dons l'esprit. Tiraré, aUettarc, attrsurre. 



APÈ 147 

A^zoARiE. Aficionarse ó incUftarse mòlt.é 
alguna cosS) de manera qoe sia difícil 
desaria ó sapararse de ella. Pegarse. 
Jnescari y trahi. Prendre gaàí. Attac* 
carsi 

APEGARSB coLcoM. fr. Triurer alguna oti* 
iitat de lo que se maneja , tracta ó ad- 
ministra. Pegarse algo, Ütilitatera au- 
cupari. Tirer profit, ferrer la. rrtuCk. 
Trar vantaggio, tai^ agresto.. 

APEGO. s. m. Aíició ó inclinació parti- 
cular. Jpego. Adbaesio , propensió ire* 
heroens. .</f ^^ic^m^/tf. Attaccamanto< m 

APELFAD, DA. adj. Lo qoe estA fòt ó 
lextd en fòrma de pel£i. Afelvado yfelr 
pudo, felpado. Instar serici lanoginosi 
contextos. Felouié', pehtchéi Vellutato. 

APEL•LABLE* Lo. que admet ajpeUlació. 
j/pelable. Nou irrei^ocabile. Ce <pd est 
révücable. Appellabile.' 

APEL•LACIÓ, s. f. for. Lo acte de apel- 

. lar, ó reme7 que la Uè7 concedex al 

3ue se creu perjudicad per una provi- 
cncia de un tribunal inferior , facul- 
tandlo per acudir al superior à fi de 
que miUore ó revoque dita proTÍdencia. 
Upelacion. Appellatio. jéppel, appeUa" 
tion» Appellagione 9 appella£Íone 9 ap- 
pellamento. 

DESAMPARAR L* APEL-LAClÓ. fr. for. No SC- 

iguir algú la que interposà. Desampct^. 
rar la apelaciofu Appcllationem dese- 
rere, derelinquere. jibandonnerTap^ 
peüation» Abbandonare 1' appellatione. 

P09AR PER UESERTA l' APEL•LACIÓ, fr^ for. 

Declarar lo jutge que ba passad lo ter- 
mini dins del cual lo qui apel-là debia - 
portar lo plet al tribunal superior se-^ 
gòns la lléy. Dar por desierta la ape-f 
lacíon. Appellationem, vadimonium de- 
relictum declararé. Déclarer toiU i^pel 
mU, Dichiarar inyalida I' appellaaioae« 

iirrBRPosAR l'apel-lació. fr. for. Apel•lar 
pera davant del jutge superior de la 
sentencia dictada per lo mferiòr. /n- 
terponer apelacion. Ad superioifem ju- 
dicem provocaré. Interjeter opptL ïn- 
terporre appellazione. 

millorar l' apel-lació. fr. for. Fundaria ^ 
davant del superior desprès de haber 
apel-lad pera davant de èll, 7 fèrpre-. 
sent lo agravi qite se sèut en algun aq-: 
to donad per lo jutge inferior. Mej^rar 
la apelacion» Ad snperiorem judicem . 
adire. Appuyer CappeUation. MigUorar 
r. appellazione. 



148 APE 

xo nKiR apiíl-lackS. fr. met. y fam. No 
tenir remey 6 recurs en alguna difi- 
cultat ó apuro. No tener opeL•icion* 
Aliquid trrevocabile esaey insanabile. 
N'avoir point de remède. Non ^ver ri- 

• aorsa. 

APEL-LÀD , D A. p. p. de apel-ur. jípe^ 
lado. 

APEL-LADÒR, s. m. apei-lawt. 

APEL•LANT, p. cras. de apbl-lar. Lo 
qui apeL-Ia. Apelante, Appellans, ap- 
pellator. AppeUanU AppeHante. 

APEL-LAR. ▼. D. for. Interposar apel- 
lació , declarar que se vol acudir al tri- 
bunal superior pera que revoque la 
sentencia que se suposa injustament 

. dictaiia per lo ijiferiòr.^e^r. Appel- 
larc, provocaré. Émetire appeL Appel- 
lare. 

APEL-LAR. met. Recórrer f buscar remey 
per alfiuna necessitat ó traball. Apdar, 
Ad aliquem confugere i alicujus opem , 
praesidium invocaré. Se replien Ripie- 
garsi, raggirarsí. 

APEL-LAR. met. Rcferirse à alguna cosa ó 

. persona com é un testimoni ò justifica- 
tiu de lo que se pretén probar, ó per- 
suadir, jipelar, Rcferri. Se rapporter. 
Rimettersi , stare a ciò che dica la tal 
persona. 

-APEL-LATIU, VA. adj. Gram. Se aplica 
al nom comü que convé à tots los indi- 
viduos de una espècie; com home, ca- 

• 'ball, per contraposició al nom propi, 
que denota lo determinad individuo; 
com Toledo, Fernando. Apelativo. Ap- 
pellativns. ^ppelaiif, AppeUativo. 

APELL. 8. m. ant. apbl-lació. 

APELLAD, DA. p. p. de apellaa y ape- 
llarse. Encorado. 

APELLAR. V. a. ant. ahomenar, 

apellar.' ant. cridar. 

apbllarse. V. r. La operació natural de po- 
sar pell ó recobraria la part del cos 
, afaònt hi habia Uaga. Encorar , encore^ 
cer. Vulnera cicatricem ducere. Reve- 
nir la peau, Rifarsi la pelle. 

APELLIDAR. v. a. ant. proclamar.^ 

APELLIT. s. m. ant. cog5om, nom de 

CASA. 

APENAD , DA. adj. apesarad. 
APÉNAS. adv. mod. Ab dificultat, j^pé"- 

nas. Mgrèj difficnlter. Àpeine. Appena. 

APÉNAS. Luego que, al punt que, tot ae- 

• guid que. Ap^nas. Vix , ferè. À peine, 

aussüot que. Tosto che , subito che. 



APE 

APÈNDIX. 8. m. Addició, ànyadidúra, 
suplement que se fa à alsuna obra ó 
tractàd. jípe'ndice. Appendix. jíppett-' 
dife. Appendioci. 

APENDRER. v. a. Adqiúrir conexemènt 
de algtinà cosa per medi del estudi. 

- Aprender. Discere, edíscere. Appren^ 
dre. Imparare. 

APENSADAMÈNT. adv. mod. ant, Adre- 
tas , expressament , ab prèvia meditació 
y estudi. De pensado. Consulto. A des^ 
sin. A posta , a proposito. 

APERC£BID,ÍDA. p. p. de apercebir. 
jépercibido, 

APERCÈBIMÈNT. s. m. L'acció y efecte 
de apercebir. Apercihimiento. Pr^èpa- 
ratio; admonitio, animadversió. Bla- 
me-, disposition; avis. Ayvestimento , 

• correzione. 

APERCEBIR. V. a. ant. Prevenir, dispo- 
sar , preparar lo necessari per alguna 
cosa. Apercibir. Praeparare, pararé. 
Préf^arer, disposer. Pararé, disporre, 
acctngersi. 

APERCEBIR. • Amonestar ; advertir. Aperci- 
bir. Admonere. Avertir y admoneler. 
Monire, ammonire. 

APERCEBIR. for. Rcquirír lo jutge à algii 
amenassandlo pera que fassa lo que tè 
manad. Apercibir. Animadvertere. i$o/?i- 
mer juriaiquemerU. Intimaré , ammoni- 
re sotto pena. 

APEKCÉBRER. V. a. ant. apercebir. 

APERCEBÜT, DA. p. p, de apercébiver. 

APERFIDIA. mod. adv. ant. Ab emula- 
ció, \ competència. A porjïa, Certa- 
tim. A l'envie. A gara. 

APERHIBIR. V. a. ant. exhibir. 

APERITIU, VA. adj. Med. Se aplica als 
remeys que tenen la virtut de obrir las 
vias. Aperitivo. Apertivus. Ap&üif. 
ApertWo. 

APERSONAD, DA. p. p. de apersònabse. 
Apersonado. 

APERSONAD. adj. Se usa ab los adverbis hè 
ó mat<i y se aplica al que tè bona ò 
mala presencia , ó persona. Apersona-- 
do. Corpore elegans , decorus , aut con- 
tra, /br/»^ Yii>n ou mal). Formato, 
tagliato, fatto. 

APERSONAD. Bot. LLABIAD. 

APERSÒNARSE. v. r. Avistarse ab al- 
guna persona. Apersonarse. Conveni^ 
aliquem. S'aboucher. Abboccarsi. 

APERTAMÈNT. adv. mod. ant. obbrta- 
idkNT. 



API 

APESARAD, DÀ. p. p. de apesabab. Ape* 
sadwnhr,ado, 

APesABAD. adj. Lo'fjai tè pesar , pena , sen- 
tzmènt ó aflicció, jépesadambrado y pe- 
saroso, Moeshis ; mcestítia , incerore 
coDfectos. CorUrís!^. Mpsto , rattristato. 

APESARADAMÈNT.- adv. mod. p. us. 
Ab pesar, pena 6 aflicció. Con pesar , 
6 pesadunòre. Doleotèr, moestè. Avec 
regret. Mestamente. 

APESARAR, y. a. Cansar pesar, senti-^ 
mèot. Se nsa mès comuDamèut com re- 
aproc. jépesadamhrar» Moestitiam af- 
fcrré; moerore affici. Contrister, cha- 
griner. Angosciare, accorare. 

APESTAB, DA. p. pi de apèstab. 

A PfeSTA R. V. a. y n. EsipàsTAB. 

APETEXER. y. a. Tenir ganas de algú* 
na cosa ó desitjaria. Apetecer. Appete- 
re, destderare, expeterc. Désirer fort, 

' Agognare. 

APETIR, y. a. p. us. apetéxer. 

APETIT, s. m. Moyimènt yehemènt del 
inímo que nos inclina é apetéxer algu- 
na cosa. Apetiío. Appetttns. jippélit. 
Appetito. 

iPiTiT. Gana de menjar. Apetit o. Appe- 
tcntía, edendi appetitns. Appétit. Ap- 
petito. 
ittm. ant. awtox. 

Afcm iricBiòs. Inclinació yehemènt à la 
laiaTÍa. Salacidad. Saiacitas. Lubrici-^ 
^^ Ldiríchezza , impadicizia. 

Amrrs. p(. Requisits, guisadets esqnisits. 
Gídlería, goHoria, guUeria, guUoria. 
Gapedix, guiae irritamenta, incitamen- 
ta. Friandise. Obiottornia', ieccornia. 

liMÜ^DlEa Ó FOMEirrAR LO APETIT, fr. Par- 

Und de las bestias significa fèrlas posar 
caKntas 6 en gelosia: parland dels ho- 
mes excitar ó ayiyar la passió del aniòr. 
Recalentar. Amorem , libidinem excita- 
ré. Exciter tamour. Bestar l' appetito, 
ínyog Kare , pugnere. 

APETITIÜ , VA. adji Filos. Se aplica d 
la potencia ó facultat de apetéxer. Ape- 
t itis^o. A ppetens. Appétittj, Appetitivo. 

APETITÓS, A. adj. Gustí», saborós, que 
excita lo apetit. Apetitosa. Apprtibilis , 
grati», cíens appetentiam. Affpétissant. 
Appetitoso. 

APIADAD , DA. p. p. de apudabse. Apia* 
dado. 

APUDARSE. y. r. Tenir pietat, ^rij- 
. dar$e. Misereri. A^irpitití. Ck^mpatire. 

APICE. a. m. Lo extrem de dalt 6 la puo- 



API I4Í) 

ta de alguna cosa. Jpice, Apex; iSc/;i•^ 
ira^^, ^om/e. Somità, cima. 

ípice. met. La mès mínima part de alguna 

' cosa. Apice, Cujus^is rei mínima pai\«. 
Pnrtie la plus petite d*une chose. Meno- 
missima parte di qualcfae cosa. 

ípice. met. Parland de alguna cuestió ó 
dificultat es lo mòs drduo ó delicad de 
ella. Apice. Rei summa. Le paint de la 
dijiailtél II bianco delia difficoltà. 

APILAD, DA. p. p. dcAPiiAB y apilarse. 
Apilada, 

APILADÒR , RA. s. m. y f. Lo qui apila. 
Apilador, Accumulator , coacervator. 
Ceiui qui amanceUe, Accumulatore, am- 
montatore.' 

APILAMÈNT, 8. m. ant. L'acció y efec- 
te de apilar. Amant onamiento. Conglo- 
meratio, coaceryatio, congestió. Accu- 
mulation , amoncellement. Mncchia- 
mento. 

APILAR, y. a. Posar una cosa damunt de' 
altra ^ fènd pila. Apilar. Congerere, 
coacenrare. Amonceler. Accumulare , 
ammucchiare, ammontare. 

APILABSE. y. r. APILOTABSE. 

APILOTAD, DA. p. p. de apilotab y api- 
lÓtarsb. Agalpaao. 

APILOTAR, y. a. apilab. 

APILOTABSE. y. r. Ren nirse , juntarse en al- 
gun lloc mòltas persònas. Agolparse. 
Confluere. S^antasser, s*assembler.B.Bi' 
dunarsi, raunarsi. 

APINYAD, DA. p. p. de apiwyab. Api- 
' nada. 

APINYAR, y. a. Juntar y apretar mòlt 
nnas cosas ab altras. Se usa també com 
recíproc. Apihar. Congerere in unum, 
arcte premeré , stringere. Grauper : se 

; grauper. Aggrupparsi. 

ÀPIT. s. m. Planta que crèx fins é I' al- 
sada de dòs peus; tè la cama grnxuda, 

Klada, yuida, solcada y ramòsa ; las fu- 
s sòn de ynit i deu pulgadas de llarg 
y retalladas : las flors sòn xicas y blan- 
cas y estan col-locadas en forma de pa- 
rasoí. Se cultiva en los horts y se col- 
ga. Se menja per enciam. Apia. Apium. 
Céleri, ache. Appio. 
iPiT bòbd. Planta mòlt pareguda à là ci- 
cuta que se cria en las montanyas. Apia 
mantana. Apium montanum, agreste. 
Cicutairei livèche. Mirride. 
JLptt db aigua. Lo qní se cria en llocs de 
aiguamolls, j^io palustre. Apium pa- 
• lustre. Céleri. Appio. 



150 APL 

Ipit oe MAceooxiA. Planta qae se criaren 

Macedònia , j es mòlt pareguda al am- 
ni, sinó que fa mès olor, Pbregil ma* 

cedonio. Apium macedonium, sexatUe. 

Persil de Macédoine. Ipposelino. 
APITRAD, DA. p. p. de apitrar. 
APITRAR. ▼. a. vaig. EsnàsriR. 
APLAER. adv. mod. ant. apler. 
APLANAD, DA. p. p. de aplaxar. AUa^ 

nadó, ofdanado; apuntado, 
APLANADÒR, RA. s. m. y f. Lo qui 

aplana. AUanador, aplanador. Gom- 

planator. CeliU qiU aplanü. Spíanatore* 
APLANADÜRA, s. f. ant. L' acció de 

aplanar. AUanamiento , aplanamiento. 

Goinplanatio> exaequatio., Aplanisse^ 

meni. Spianamento. 
APLANAR. ▼. a. Posar plana ó igual la 

superfície de un terreno, sol, ó de cual- 

sevol altra cosa. AUanar , aplanar, 

£quare, complanare. Aplanir, Appia- 

uare, spianare. 
APLAXAR. Parland de la escopeta ó altra 

arma de fog, apuntar. Apuntar. Collinea- 

re, coUímare. Pointer , mirer , viser. 

Miraré, prender la mira. 
APLASSAD y DA. p» p. de aplassai. Apla^ 

zado. 
APLASSAR. V. a. Conyoicar, citar, çri-» 

dar pera temps y siti senyalad. Aplazar, 

Gondicere locum tempusque coéondi. 

Cqnvoauer. Gonvocare. 
APLÀTAR. ▼. a. ant. amagar. . 

▲PLATARSE. ▼. r. AJUPIRSE, AJÒCARSB. 

APLAÜDID, DA. p. p. de aplaucir. 
Aplaudida. 

APLAUDIR, y. a. Gelebrar ab paraulaa ó 
demostracions de jubilo i alguna p€|r- 
sòna ó cosa. Aplai$dir. Plaudere, ap- 
plaudere. Applaudin Applaudire, io- 

. dare. 

APLÀÜRER. V. n. ant» plaurer. 

APLAUSO. s. m. Aprobació ó alabansa 
pilblica ab demostracions de alegria. 

- També se anomena axf la que ab pa- 
rai&las £a un particular à altre. Aplau- 

- so, plauso. Plausus, applausus. Ap~ 
plàudissement. Plauso, applauso. 

APLEG. 8. m. Multitut de gent reu- 
nida en un matèx lloc. Golpe de gente. 
Multitado, turba. Foide. Folla , calca. 

APiBG. La concurrència de mòltas cosas en 
un matèx siti, com apleg de aigoa. 
Acogida. Confluvium. Affluence, Co« 
pia) folta. 

APLEG. Rotllo de gent. Cqrro, corriUo» 



^PL 

rueda» roldc* CirculuS; corona. i>r* 

èíe. Radunanza. 
APLEG. L•idigestió del yentrell. AsientQ. 

Gruditas. Indigest ion, Indigestioae. 
APLEGA. 8. f. CAPTA. . 
APLEGA. APLEG 9 cp la tcrcèra accepció. 
APLEGAD , DA. p. p. de apléoar y apl^ 

GARSC. 

APLEGADIS , SA., ad j. arreplegadis. 

APLEGADÒR, RA. «. m. y f. captador. 

APLEGADÒR. Espccic de caxó de fusta sèose 
tapa ni post davant, y ab un. Tn4neg af 
detras , de uns cuatre palms de llarg , 
que serrex per arreplegar las escòm- 
brarías. També se anomena axt lo estò* 
ret petit de espart que senrex pera lo 
matèx ÍL Cogeaor, Excipulus domesti-» 
, . cis sordibus colligendis. Soríe de botte 
pour ramasser les boL•yures. Sorte dí 
cassa colla qnale le &nti raccolgono le 
spazzature quando scçpano le camere, 

APLEGAR., tr. a. arreplegar. 

APLEGARSC. Y. r. ARREPLBGARSE. 

APLER. adv mod. Sèos fèr soròlU ó ab 
veu baxa. Quedo , qaedito > poso , pa- 
sitó, pasitamente. Subm'ssè, submissa 
. voce. Bas, Pian piano, 90tto voce. 

APLER. adv. mòd. Àb cuidado, sens pre- 
cipitació. Quedo, if (medito, pasitOf pa- 
sitamente, Pedetentim. Doacement^ 
. Adagjo. 

APLER. A poc à poc , despaj. Paco d po>- 

co,poquito d pocoi poso d poso, paso 

ante paso , paso entre paso, Lentè , pau^ 

latim, pedetentim. ^05 à pas. Poco a 

. poco, pian pianioo. 

APLERET. APLER. 

APLETAR. y. n. Fèr nit lo bestiar en aU, 
guna plèta^ albergarse en alguo parat- 
ge. Majadear , cubdar. In ovilia pecas 
se recipere. Passer la nuit quelgue 
partj en parlant des troupeaux. Passar 
la mandra la notte in un luogo cbia- 
mato plita, cioè^ ovile. 

APLIGABLE. adj. Lo que ae pod aplicar. 
Aplicable. Applicationis capax. Applica^ 
ble. Applicabile. 

APL•ICAGIÓ. s. f. V acció de aplicar ó 
aplicarse. ApUcacion. Applicatio cujos- 
que rei ad aliam: artium, litterarum 
studium. Application. Applicamento , 
adattamento. 

APLICACIÓ. Lo esmèro, diligència j cai- 
dado ab.qne se fia alguna cosa. Se di«L 
particularment del estudi. Aplicacion. 
Assiduitas. Assidmt^. Applicasioae. 



APO 
iPUCAÏ), DA, p. p. de APticis y a^i- 

ciisE. jipjUcado. 
tfucAD. nA\, Lo qw lè apltcadó. .«^i- 

cdife. latentiM rei) stuuiosus. Assidu, 

lalttitt», stadioèa. 
APUCADlSSIM, MA. adj. raç. de apu- 

ci8...^»Afca<ftRmo. Stadiosissinnis, in- 

tetÍBimiis Tei. Sup. d^assidu. IntentU- 

iPUCAR. T. a« Arrimar ana cosa é al- 
tra. Judicar. Applícare^ adjungere, ap 
pooere. JÍppU^ner. Adattare. 

imcu. aset. Àaaptar, apropiar ó aco- 
modir ai |Hnopdsit de lo que se tracta 
il^n pensamèotf doctrina, etc. jipll•- 
aw. Acconimodare. Adaptar, Adatta- 
Te, «ppronriare. 

iruco. Destinar alguna cosa i algun us. 
Jf&car. Adjicere, destinaré, designaré. 
Datiner. Destinaré, assegnare. 

inicia. Cor. Adjudicar béns ó efictes per 
tateúGM de jutge. ApUcar* Adjudica- 
re. Jdjuger, Aggiudicare , assegnare. 

ifüCàisE. T. r. Dedicarse à algun estudi 
ó e&ercici. Aplicarse. Incumbere , se 
trafare. S'adonner, Addarsi, darsi. 

AnjcAisE. Posar cran düigencia j esmèro 
ea eftecutar a&una cosa, especialment 
ca ertwdiar. Aj^carse. Littens, rel alio 
lasliítiito studiosè operam dare , animom 
ValcttAcR. S'appliqyLer. Applicarsi. 
APOVUlàST. s. m. ant. EMPoBamàirr. 
APWWLt. a. ant. bmpobrib. 
AFOC, AFOC mod. adv. i foc 1 roc; 

A'OC, AfOC OB POC £5^ POC. 

APOCA. s. £ Instrument pdUic ó prírad, 
ea que lo acreedòr conf%sfta faaber re- 
M del deadirr la cantitat que li de- 
bía. C0ta de pago. Apocha. Mande- 
amfj aa/uii* Qoitanaa, riccTuta. 

lasuM Ipoca. fr. Otorgarlà. Otorgar ó 
dar carta de pago. Fecnnix accepta? 
testímomnm Td chlrograplium dare. 
Dtmner aequit. Donar quitanza. 

APOCAD , DA. p. p. de apocarse. Apo^ 
taio. 

Afoua. a^. que ae aplica i la persona de 
pac esperit. ^pocMO. Debilis, abjectus 
OBo. PttvUanime. Timido, rimesso, 

iMeAB. p. us. Mesquí. Mezquino, apreta- 
do. Parcus, sordídus. Mesquin, chiche. 
Sdtioo , guitto , mignata. 

APOCAlJPSIS. s. m. Lo llibre canònic 
que compren las revelacions misteriò- 
fas qu• tingué f 7 escrigué lo evange- 



APO 151 

Hsta S. Joan. Apocalípsh. Liber Apoca- 
lypsis. ApoccUypse, Apocat issi. 
APOCAMENT. 8. m. Encugimènt, aba- 
timent, falta de énimo ó de esperit. 
ApocamterUo. Animi abjçctio, tiiniditas. 
Pusiilanimit^. Pusillanimità, timidítà, 
debolezta d' animo. 

APOCARSE. V. r. Humiliarse,abdtrerse, 
tenirse en poc. Apocarse. Sese abjice- 
Tt. S*abaisser j se rof/aler. Umiliarsi^ 
abbassarsi. ' 

APÓCOPE. 8. f. Gram. Figura que se 
comet sujprimind alguna lletra ò síUlaba 
al fi de la dicció ; com quén donard ? 
en que se calla ta e del pronom me. Apó- 
cofe. Apocope. Apocaré. Apocopa. 

APÒCRIF, FA. adj. Fabulós , suposadj 
fingid. Apócrifo. Apocrypbus. Apocry^ 
phe. Apócrifo. 

APÓCRIFAMÈNT. adv. mod. Ab fona- 
ments falsos ó incerts. Apócrifamente. 
Incertè , dubiè , yel falsò. lyune manil•- 
re apocryphe. Apócrifamente. 

APODAMENT. s. m. ant. Motiu, ditxo. 
Apodo. Cognomeo alicuí iuditum ob 
corporis yitium, proprietatem seu cir- 
cumstantiam notatu digoam. Sobriquet. 
Soprannome. 

APODAR. y. a. ant. Motejar. Apodar.Gsr^ 
villari, callidè irridcrc, jocari. Donner 
des sobríquetSj apostropher. Motteg- 
giarè , dar soprannome. 

APODERAD, DA. s. m. ^ f. Lo oui té 
poders de altre pera administrar alguna 
hisenda ó executar cualserol altra cosa.- 
Apoderado, poderhabiente. Procura- 
tor. Procureuf. Procuratore. 

coNsrrruiB apodebad. fr. for. Anomenar 
ab las formalitats establertas per. las 
Uèys àalgd, pera que-puga representar 
llegítimamènt la sèra persona en judici 
y fora de èll. Constituir apoderado. Pi*o- 
curatorem nominare. Nommer procu" 
rewr* Nommarc, faré , scegliere procu- 
ratore. 

APODERARSE. v. r. Fèrse amo de una 
cosa, ocuparia, posaria bax sòn poder. 
Apoderarse. Occupare , in potestatem 
redigere. S'emparer, se saisir. Impa- 
dronirsi, impossessarsi. 

APOGEO. 8. m. Astron. Lo punt en que 
un planeta se troba mès distant de |a 
terra. Apogeo. Apogeum. Apogéè. Apo^ 
geo. 

APOL-LINAR. adj. Poà. Lo pertanyent 
à Apdo. Apolineo, apolinar, ApoUi- 



152 . APO 

neus. Apollinaire. ApoUlnarío. 

APOL-LINARISTA. s. m. Heretge secta- 
ri de Àpol-linar. Apolinarista, ApolU- 
iiaris sectator. Apollinariste* Apollina- 
ristíi, 

APOLOGÈTIC, CA. adj. Lo qoe pertany 
à r apologia. Apologéíico, Apologetícus. 
Apolagdique, Apologetíco. 

APOLOGÍA. 6. f. Discurs que se fa de 
paraula ó per escrit en defensa de al- 
guna persona ú obra. Apologia, Apolo- 

. gia. Apologie. Apologia. , 

APOLÓGIC, ÇA. adj. Lo que pertany, al 
apóLogo ó fàlmla moral. Apológico. Ad 
apologum pertinens. ApologU/ue. Apolo- 
g^co. 

APÓLOGISTA. s. m. Lo qui fa alguna 
apologia. Apologisla. Apologiam scri- 
beus. Apologisté, Apologista. 

APÓLOGO. 8. m. Espècie de fàbula ep la 
cual bax lo vel de la ficció s' ensenya 
VnA ventat moral. Apólogo. Apologus. 
v//ío/ogíie. /Apologo. 

APOPI,iÈTIC, ÇA. adj. que se aplica al 

' accident de apoplei^ía, 6 al qui la pa- 
tex. Apoplúico. Apopleticus. Apopliii' 
que. Apppletico. 

APOPLEXIA. 8. f. FEWDÜRA. 

APORISMA. 8. m. Cir. Lo tumor que se 
. fa per derramamèut de sang entre carn 
. y pell i cuand al donar la sangría se fa 

ménos oí>ertura en lo cutis que en la 

vena. Aporisma. Aporisma. Aporisme. 

Aporisma. 
APÒRREJ AR. V. a, ant. Copejar ab pòr- 
. . ra ó bastó , ó donar bastònadas y pòr- 

radas. Apçrrear. Fusté percutcre , fus- 
• tem alicui impingere. Rondiner , rosser. 

JBastonare, legnare. 
APÒRRONAD, DA. p. p. de àpòrroïtah. 

Denostado. 
APÒRRONAR. V. a. Dir fàsligs, injuriar 

de paraula, aprofanar, atrutinar. J9e- 
. nostar ; porur d alguna de lodo. Con* 

viciarí) probris oncrare. Injurier, ou^ 

trager, Oltraggiare. 
APORTAD, DA. p. p. de APoaTAK y 

APoaTARSE. Aportada ; portada. 
APORTAR. V. n. NduJt. Péndrer port ó 

arribar à èll. Aportar. Appellere. Abor^ 

der. Approdare. 
APoETAA. for. Portar. Apariar. Perrc. 
. Produiré. Portaré, produrrc. 
àportabse. V. r. Portatse, góbernàrse en 

aWuna dependència ó negoci ab acert, 

ymt 6 discreció í ó al contrari ab'tte* 



APO 
cedad, cobardía, falsedat ó engany. 
Portarse, Praeclarè vel inepte se gere- 
re. Se comporter} se coiiauire. Coa«- 
dursi. ,; , 

APOSAD, DA. p. p. de aposar. Aplicada. 

APOSAR. y. a. allevar. 

aposar. ant. Aplicar una cosa à altra. 
Aplicar. Apponere, applicare. AppU-- 
guer. Adattare. 

APOSENTAD, DA. p. p. de aposentar. 
Àposentado. 

APÓSENTADÒR, RA. s. m. y f . Lo qui 
aposènta. Apasenlàdor. Hospitium de- 
signans. Cehii qui lagc. Alloggiatore. 

APoscNTADÒR. Lo qui tèjpcr otici aposea- 

. tar. Apasentador. Hospitiis dcsignandis 
praefectus. Celui qui hg e. Alloggiatore. 

AP0SE5TADÒR. En U milicia antiga lo qui 
destinaba lo camp que hàbia de ocupar 
lo e^drcit. Apasentador. Statívorum 
metator , designator. Faurrier. Foriere. 

APosE!fTAOOR. OE CAMÍ. Lo qui CU las joroa- 
das que fan las persònas reals se avansa 
pera disposar lo sèu . aposèuto y lo de 
las sèvas familias. Apasentador de ca- 
mino. Regii hospitii designator. Mare- 
chal-des-iogis. Quart iermastro. 

APOSEITTADÒR DE CASA Y cÒRT. UoR dc XdA 

persònas que componian la junta dt 
aposènto, y tenian vot en ella pera tòl 
lo pertanyent. i la casa de aposèuto 
Apasentador de casay corte. Regii lios 
pitii regendi curiae vocalis. Membrt 
d'une junte dans U palais du roí, qu 
s'occupait de tout ce quipom^ait concer- 
ner le logement. Membro del palasz< 
de' Re, sotto la cui direzione era tatt< 

?|uanta riguardavai'alloggiamento delí 
amtglia regale. 
aposentadòr major de casa y còrt. Lo pre 
sidènt de la [unta de aposento. apasen- 
tador mayor de casa y corte. Regí 
hospitii regendi curiae praeses. Pr^i 
dent de la junte de logement. II prim 
deí regali alloggiatori. 

AP0SE5TAD&R MAJÒR DE PAtACI. Lo <]UÍ tè 

s&n càrreg.la separació dels cuartos d 
las persònas reals, y la designació i 
paratges pera las oficinas y habitaci 
dels subgectes que deuen viurer dii 
de palaci. Apasentador moYor de pe 
lacio. Regis aedibus dividendis et desic 
nandis pradfeçtus. Grand maréckal a 

Salais. Maliscalco del palaxso. 
3SENTAR. v: a. Donar habitació 
hospedatge i la persona que arriba c 



APO 
' viatge. Csad rom reciftoo eqüiral é 
aüòtjarse. Àposentar. Hospttium desig- 
naré , hospioo excip^re. Logen AUog- 
gtare. 
APOSÈNTO. s. m. Cnalserol coarto ó 
pèssa de anà casa. Aposenio. Gubicn- 
iaiD. Chambre, Camera. 
APosàTio. Posada, hospedatge. Apoàento, 
aposeniamienio. Hospitiom, direrso- 
nnm. LogemenL• Allo^gio, osteria. 
AposksTo OB còaT« L' habitació que se des- 
tina als críads de las casas reals j dels 
ministres que yiuen de assento en la 
QÒrt. J^^níQ de corie. Hospitia regis 
fimoHs iií urbe regia designata. . Xog^- 
i/KfU des personnes aiiaàhéès à la^aur» 
AUoggío de'.serTÍton di oorte. 
OPOSICIÓ. 8. t Gram. Figura que se co* 
fliet posand dòs ó ínès substantius se- 
gnids sèos oonjunccíò ; com Lisboa, cort 
òú rèj de Portugal. Apogieión, Appo-» 
«tio. jéppomíiún• Apponimento , appo- 
siúone. 
APÒSIT, s. m. Med. Remejr que se apli- 
ca exteriorment à algun malalt, jípóii" 
toypictimà. Appoaitum. Topkjue, Topi- 
co. 
\POSTA. a. f. PosTi, jtJCtTBStà. 
ifoiTi. adr. mod. Adretas , de propòsit, 
nfressamènt. Agosta, apostadamente. 
CMKmteò , datà operà. Expris. A posta. 
7ÈI riA APosTji. fr. ifOBTAR , CU la primè- 
' ra ècoepàó. 
APQS7AD, DA. p. p. de avòítar. Apot- 

tado, 
APOSTAR. ▼. a. Pactar entre sí Aòs ò 
més peraònas que dispuftao , que si no 
se verifica lo que algd deèllas assegura 
perjrà alguna cantitat ó altra cosa. 
JpoHar. Sponsionem fitcere. Parier, 
^a*er, Scomettere. 
tforria. Posar una ó més persònas ó ca- 
balierias en puesto ó paratge senyaiad 
per algun fi. Se usa també com recí- 
proc. Apostar. Catervà seu turmà 
qnenaltfael loeum occupare. Veredos aut 
cursores certo loco sistere. Pòster. Por* 
re in posto. 
APOSTÀSlA. 8. f. Negació de Id fe de 
Jesucrisl rebuda en lo baptisme. Aposh 
tasta, AxMMtasia, defeotio à vera reli- 
giobe. Aposuiiie. Apostasia. 
APosTJAÍA. L•i. deserció ó abandono pdblíc 
del institut ó religió c[ue algii professa- 
. ba. Apostaria. Ab aliquo raligioso ins- 
tí tato defectio.' ^j^Oiíoiie, .Apostasia. 

TOM. I. 



APO 155 

APOSTATA. s. m. Lo qui comet lo de- 
licte de apostasía. Avòstaia. Apostata : 
- religioisi institttti aesertor. Aposteu. 

Apostata. 
APOSTATAB, DA. p. p. de apostatar. 

Apostatado, 
APOSTATAR. v. n. Negar la fe de Jesu- 
crtst x^buda en lo baptisme. Per exten- 
. stó se diu també de la persona que 
abandona lo sèu institut ó religió. Apos" 
talar, Deficere à íide , ireram religio- 
• nem deserere: ab aliquo. iustitu to relt- 
gioso deficere. Apos$asier. Apostatare. 
APaSTÈRMA. s. f, ant. postíriia. - 
APÒSTOL, s. m. Segons sòn orígeu signi- 
fica enviad. Là Iglesia dòua èx nom als 
dòtse principals dexèbles de JesuCríst^ 
als cnals envià à predicar lo Etangeli 
per tòt lo mon. Apó^oL Apoatolus, 
. Apótre, Apoatolo. 

AEÓSTOLs BEVEJiBifciAis. for. Tcstimoni ó 
certificació del auto de. apel-lació. Tes-^ 
. timonio de apelacion. Apostolí. CeriiA' 
.tat d'appeüaíion. Attestato d' a]^pdíla- 
zione. 
isa vn B09 APÒSTOL, fr. met. y fam. que se 
usa pera denotar que algd es' m&ft do- 
lent, sagas, astut ó bellaco> Ser buena, 
. brava ó linda càna de pescar. SoUer- 
. tem eiise, astutUm, sagacem,>eiisipel- 
lera. Cest un bon oiseau, c'est un fin 
i merlé. Put ta scodata, sorcio i^icotto. 
APOSTOLAT, s. m. La dignitat de após- 
tol. Apostolado. Apostolatus. Apostolat. 
. Appostolato. 

APOSTOLAT. La congregació ó col-legi dels 
. 'sants apòstols. Apostolado. Apostolicum 
colle^ium, apostolotum cotus. Aposto^ 
L•t. Appostolato. 
APOSTOLAT. Las imatges dels dòtse apòstols. 
Apostolado. Apostolorum omoium effi- 
gies, imagines. Les irnages des dotize 
apótres. II quadro dove etiaoo dipínti i • 
dodiei apostoli. 
APOSTÒLIC, CA. adj. Loqúe per algun 
títol pertany als apòstols, ò se derivà de 
ells. Apostólico. , Apostolicus. Apostoli- 
que. Apostólico. 
APOSTÒLIC. Lo que pertany al papa ò di- 
mana de là seva autoritat apostòlica; 
com jutge APOSTòuc, indult apostòlic. 
. Apostólico. Apostolicus, ab auetoritate 
pontificis summi immediatè exçriens, 
prodiens. Aposíoliaue. Apostólico. 
APOSTOLICAL. adj. ant. apostòuc. 
APÒSTROF, s. m. APòsTaoro. 

so 



154 APO 

APOSTROFAR. v. u. Dirigir lo discurs 
ab Teliemencia à alguna persona ó cosa 
presèut ó ausèot. Aposírofar. Vehemen- 
tér oratiouem in ahqaem vel in aliquam 
rem convertere. jiposlropher. Far un' 
apostrofe. 

APÓSTROFE. s. f» Ret. Fí^ira que se 
comet cuand lo qui parla dirígex la pa- 
raula à alguna persona 6 cosa present 
ó ausènt. ^ófír^^. Apostrophé. Apos- 
irophe. Apostrofe. 

APÓSTROFO. 6. m. Virguleta que se po- 
sa en la part superior de la consonant 
anterior à la vocal que se suprímex 
pera evitar la cacofonia ; com l'aurora, 
l'agulla. Apóstrqfo. Sappresse vocalis 
orthographica nota. Apostraphe. Apo- 
strofe. 

APOT£GÀRI. 8. m. Lo qui prepara y ven 
las medicinas. Boticario , farmacópola, 
Pharmacopola. Apothicaire. Speziale. 

APOTECARiA. s. f. La oficina y botiga 
afaònt se fan y venen las medicinas ó 
remeys pera la curació dels malalts. Bo' 
tica, Pharmacopolae oí&cina, pharma- 
copolium. Pharmacie, apolkicairerie, 
Speiieria. 

APOTEGARIESSÀ. s. f. La muller del 
apotecari. La muger del boiicarío. 
PharmacoDobs uxor. Apothicairesse. 
MogUe dello spesiale. 

APOTEGMA. 8. m. Sentencia breu dita 
ab agudesa. Apotegma. Apoplithegma. 
Apophtegme. Ajpotegma. 

APOTEOSIS, s. £ La ceremonia supers- 
ticiosa ab que los gentils coi-locaban 
algun béroe entre ste déus. Apoteosis, 
Apotheosis. ApotMose. Apoteosi, deifi- 
caEione. ' 

APOYAD, DA. p. p. de apoyar y ak)- 
YARSB. Apoyado, 

APOYAR. V. a. Afavorir, patrocinar, 

■ ajudar, Apoyar. Patrocinar! , adjuvare, 
opem ferre. Appuyer. Proteggere , fa- 
Torire, aíjutare, patrocinaré. 

APOYAR. Confirmar, probar, sostenir 
alguna opinió ó doctrina ; y axí se 
diu: sant Agustí apoya èxa sentencia. 
Apqyar. Confirmaré. Appuyer, Appa* 
garsi. 

iPOTARst. V. r. Carregar, estrèbar una 
cosa en altra ; v axí se diu : la columna 
8B APOYA sobre Ió pedestal. Apoyàr, In- 
niti. Appuyer » poser sur. Aj^posgiare. 

APOTARss, Servirse de alguna per&na ó 
cosa per apoyo. Apoyarse. Alicujus par 



APR 
frocinio iiuriti. S'appoyér, Appoggiar- 
si, íbodarsi. 
APOYATÚRA. 8. 1 mu.XSmit figura pe- 
tita que servex pera^onar oertft gràcia 
y apoyo à la nota que se sèguex. jéío^ 
yatura. Modus auteriori modo levttèr 
insistens , quò gratior sonet. Port de 

APOYO. s. m. Lo que serves pera soste- 
nir alguna cosa ; com lo puntal respec- 
te de una pared , y lo bastó respecte de 
«na persona. Apoyo , costrivo. Susten- 
taculukn^ fulcrum, fulcímentum. Ap^ 

puij supporty accotoir, Appoggio, ap- 

poggiatojo. 
A?o1ro. met. Protecció, auüli ó favor. 

Apoyo. Protectio, favor. Appui,pro^ 

tection. Ajuto, favore. - 
APREGI. s. m. La estima que se & de las ca- 

sas ó p^rsbnas dignas de aprobació ó ala- 

bansa. Aprecio. £stimatÍ0, commendatio. 

Estime, consid&ation, PregSo, stima. 
APRECIABLE, adj. Lo que es dtgne de 

apreci. Apreciable, fstimabilis. Appré^ 

ciaMe. Pregiabile. 
APRECI AD, DA. p. p. de A»BEctAR. 

Apreciado. 
APRECI ADiSSIM, MA. adj. sup* de apr^ 

ciAD. ApreciadUimo. Valdè «stimabüis. 

Sup. d'apprécié. Pregiatissimo, stima t is- 

simo. ^ 
APRECIADOR, RA. s. m. y f. Lo qui 

aprecia. Apreciador. £sttmator. Esii-^ 

mateur. Pi^iatore, appreuatore. 
APRECIAMÈNT. s. m. ant. aprecí. 
APRECIAR. V. a. Avaluar, poèar.prea i 

las cosas vendibles. Apreciar, estima- 
ré, taxaré, pretium alicui rei íacere. 

Apprécier, estimér, él•aiuer. Appresza- 

re, valutare. 
apreciar, met. Estimar, fèr apreci ó esti~ 

ma de alguna cosa ó pers^a. Apreciar. 

JEstimare. Apprécier, estimer, faire 

cas. Pregiare , aver in pregio, in istima, 

in venerazione. 
APREQATIÜ, VA. adj. Lo que pertMiy 

al apreci ó estima que se ía de alguna 

cosa. Aprecicuivo. Ad aestimationem 

pertinens. Affréchtif. Pregioso. 
APREGONIRSE* V* r. ant. Sé d^a dels 

rius que corren entre serras per fraua 

ó terràs trencadas , estretas y fòndas. 

Akodnarse. là fiíucas ooarcUorr. Se 
• resserrer, í*«f r«cir. Ristringer^-^^ 
APtlEGONIT, DA. p. p. de APElaoNiasc. 

Ahocin^do* 



APR 

APREHEND&E&. v. n. GooceVir àkana 
COM per lo qae sembU, d ab poo fona- 
mèat. ^rekefuter. Imagioari, fingere. 
Imaginer, croire sur lég^r fonde,n€fU. 
Compreflderet iatendere. 

tfuitfsjmuu FiUn. Conçebír las esDecies 
debs cosM sèas fèr jadici de èllas ò 
«M afiraiar ni negar. Jprehender. Ap- 
prekeadere , nente coocipere. Prendre 
me idée Mans porter jugement. Ap- 
preadere. 

APRfiHENSIÓ. 8. f. L'acció j efecte de 
«prehéadmré jéprekension, Apprehen- 
m. Jpprihetuion. PercesioDe: I' atto 
ddl'apprendere. 

Afincwd. Lo fals concepte atte la ima- 
^iBció fil formar à algd sònre tlgmia 
CQB. Jprehension. Pneoepa coooeptHS. 
buçtnaiion, préòccupaiion. Capficcks 
újea t tmmaffinaxione mal forjoata. 

iranzwió• FUàs. Lo primer acte del ente- 
Btflwat qae oonstatex en la simple per- 
ttfàé de ona idea. Jprehension, Per- , 
c^io , idea . . jéppréhension. Percesiooe: 
U eaa aporesa. 

AP&EHEMSIU , VA. adj. Se din de la 

peRÒ» qae aprehèn 6 ooncibex ab ve- 

ornifcta alguna espècie ; y més oomuo- 

nèat del qui ab poc motiu concibex 

tAeai de teoiòr 6 recel. Jprehemivo. 

laynnrt , ttmidas , ad vanas imagines 

faaèak j^réèenfif, Percettibile. 

APtEunco. U» qae pertany à la facultat 

it sftAéaàv^r en l' home. jiprehensi'- 

»v. PkaaCasis proprítt&. Qui appartíent 

d tapprékension. Percettibile , che li 

peo a^Heoder^. 

APEEMI. s. m. for. Manament del jutge, 
o firtnt dei coal se compel-lex é un al 
CttfflpUmènt de alguna cosa. AprenUo. 
Mandatum judicis. Ordonnance, sonl•- 
mmiíuu Seniensa, decreto, decisioue 
del giudioe. 

APaEMlAD, DA. p. p. de ArBEMua. 
Jpremiadom 

APkEMIAR. ▼. a. for. Gompel-Ur ü obli- 
pri algd ab manament de jutge à que 
^m, a^ana cosa. Apremar. Gogere, 
caepdLere. Conlraindre. Gistringere, 
ht condaiBttare in giudicio. 
AP&EüfeNT 9 TA. s. m. j f. Lo qui aprèn 

akan art <i ofici, jiprendiz , aprendita, 

Tno; tirnBcola. Apprenti. Fattoref fat- 

taríao,.aarcott di bottega. 
APEENÈ^ATGE. s. .m. Lo acte de 

a p éndrcr algun art d.o&CLy 7. lo temps 1 



APR 155 

que s^hl emplea. jéprendizage. Tiroci- 
jiiom. jéppreruissage. Scuula , occupa- 
aiooedi cni impara un^arte: tempo che 
U fattore dea star col maestro. 

APRÈS 9 A. pw p^ de APÉvnaER, Aprendido. 

Apftis. adt. ant. irstevioi bducad. 

APAàk adv. t. U. y òrd. naspsàs. 

▲Faès, adr. U. y t. ant. Cerca , prop. Cer^ 
ca. Propèy jnxta) circa. Pres, auprès. 
Preaso , circa 5 Ticino. 

APRESSAD , DA. p. p. de APasssAB. Jpre- 
sado* 

APREssADAMànT. sdv. mod. ant. arasMimA- 

APRESSADÒR, RA. s. m. j f. Lo qui 
aj^ressa ó fa preses de nans. Apretador, 
Pirata, praeuo. Capteur, capiureur. Pi- 
rata, corsale, rnbator di qiare. 

APRESSAMÈNT. s. m. L'acció 7 efòcte 
de apressar. Apresamiento. 'Captura, 
praeda capta. Pri$e > capture. Presa. 

APRESSAR. ▼. a. Péndnsr alguna nau^ 
apoderarae de ella. Apresar, Prsdari, 
Ti au&rre. Prendre, capturer, Preuder 
rof robaré^ torre, portar via, pigliare. 

APRESSAT, DA. ad), ant. APassauain. 

APRESSURACIÓ. s. f. L'acció j efecte 
de apressurar. Apreswracion. Properar 
tio, iesttnatio. Précipitatio(i. Fretteria^ 
f ret ta 5 prestezza. 

APRESSURAD, DA. p. p. de AFasssvjaAR. 
Apresurado. 

APRESSURAD. adj. Lq qui Ta deprèssa , ó fa 
las cosas deprèssa. Apresurado, acele-^ 
rodo, Festinus. Qui se hdie, qui se 
presse, quifait diiigence. Frettoioso. 

APRESSURADAMÈNT. adv. mod. Ab 
apressuramènt. Aprtsuradamente. Pro- 
pera , properantèr , festinantèr. Ftte, à 
la hdie. Frettolosamente , affrettata- 
mente. 

APRESSURAMÈNT. s. m. L'acció Jr 
efecte de apressurar. Apresuramiento, 
Festinatio, properatio. Précipiíaiion , 
hdte, diligence. Fretta, sòUecHudiae. 

APRESSURAR. v. a. Donar pressa, acr 
celerar. Se usa també com recíproc. 
Apresurar, Urgere, instaré, festraan- 
tèr agere. Hàter , presser, activen Af- 
frettare, soUecitare, spronare, accele- 
raré. 

APRETAD , DA. p. p. de aprbtar. Apre^ 
tado> 

ESTAR APRETAD, Ó MOLT APRETAD. fr. íim. 

• Trobarse en gran risc ó perill. Se diu 
comunament dels malalts. Estar, muy 



156 ÀÏ^R 

4xpr€Uido. In siimiao es$d' dUcfili^òet 
haerere in ati^ttàtiís. Etre en grand 
danger, Essere in grantli angustie ^ ave- 
re 11 fuoco at culo^ essere iu bocca al- 
ia inorte. 

APRETADA. *, í. U acció j cfòcle de 

, apretar. Apreton, Òppressio, pressarai 
pressus. Étreiate , serrement. Stretta , 
strlgaimeiUo , strignitura* 

APRETADAMÈNT. adv. mod. ant. De 
un modo apretad, estretament. Apre^ 
tadamente. Arctè , stríctè. ÉíroitemerU. 
Strettamente. 

APRETADÍSSIM , MA. adj,sup. de apre- 
tad. Apretadisimo. Strictissimus. Tres- 
pressa, Strpttissimo, ristrettissimo. 

APRETADÒR, RA. s. m. y f. Lo ^ui 
aprèta. Apretadòr. Premens, constnn- 
gens ) stringeas , astringens , oppríméns. 
CeUd qui serre , qui élreinl , qui presse, 
Colui che strínge o comprime. 

A?RETADÒR. Instrument que ^rvex per 

apretar, de quen hi ha yarias espècies. 

' Apretador. Quidquid stringendis cor- 

poribus servit. Instrument qui serre, 

Strumento a stringere. 

APRETAMÈNT. s. m. ant. aprbtada. 

APRETAR. V. a. Estrènyer ab fersa, 
comprimir. Apretar. Stringere ^ cons- 
tringere, premeré. Étreindre , presser. 
Serraré, stringere, ristrignere. 

apretar. met. Afligir, angustiar. Apretar, 
Affligere. Affliger, chagriner. Affl'ig- 
^erc, cruciare. 

apretar. Instar ab eficàcia. Apretar, Ins- 
taré, urgere. Presser, SoUecitare, af- 
frettare. 

apretar à córrer, fr. fam. Posarse é cór- 
rer. Apretar d córrer. Cursum arripa- 
re. Se mettre à coürir. Mettersi la via 
tra le zampe. 

APRÈTO. s. m. Perill , confiicte. Aprieto, 
apretura, estrecho, estrechez, estre- 
chura. Discrlmen, periculum, angus- 
tiae. Péril, risque, danger. Pericolo, 
rischio , cimento , conflitto. 

APRETÓ. s. f. Opressió causada per un 
concurs números de gent mòlt apinya- 
da. Comunmènt se diu apretó de càirr. 
Apretura, aprieto, Multitudinis , turbae 
compressió. Foule, presse, oppression. 
Folla, pressa, calca. 

APRIMAD, DA. p.p. de aprimar y 4PR1- 
MARSE. Adelgazaao. 

APRIMADÍSSIM , MA. adj. sup. de apri- 
MAD. Muy adelgazado, Attènuatiasimus. 



APll 

Très^minee, AssoUi^iatSnimo. 
APRIMADÒR^ RA. s. m. y f. Lomii 

aprima. Adelgat€uior, Attenuaos. Qui 
• '<xmiVtc7V..A88otiigliatore. 
APRIMADURA. s. f. APasafAuàsíT. 
APRIMAMENT, s. m. L'aoció y efècte de 

aprimar. AdelgazamieniOK Atteuuatio. 

L'action d*amincir, AssottigUamento. 
APRIMAR. V. a. Fèr tomar prima alga- 

ua cosa. Adelgazar» Atteouare, tenaem 

reddere. Amincir. Assottigliare , ridur- 

ré a sottigliezsà. / 
APRIMAR, met. Discórrer ab sutilesa. Adel- 

gaiar, SnbtUitèr disserere, cogitare. 

Penser, raisonner avec beaucoup de 

subtilit€. Afinaré, lambiccarsi ii Cer- 
velló. 
APRiMARSE. V. r. Posarse prim , amagrirse. 

Adelgazarse, Gracilescere» Amincir, 

maigrir, Iminagrire. 
APROAR. V. n. Ndut. Girar lo barco la 

Sroa à alguna part. Aproar, Proram 
irigere, adverlerc. Dmger la roiUCi 

Appruare. 
APROBACIÓ. 8. f. Lo acte y efecte ii 

aprobar. Mprobacion, Approbatio. Jp* 

probation, Approbasione. 
APROBAD , DA. p. p. de aprobar. Apro 

hado, 
APROBADÍSSIM , MA. adj. sun. de apro 

BAD. Aprobadísimo. Approballsslmus 

Sup, d'approuv^. Approbatissimo. 
AÍPROBADÒR, RA. s. m. y f. Lo qu 

aproba. Aprobador. Probator, appro 

bator. Approbateur, Approbatore. 
APROBAR. v.a. Caliíicar ó donar per bo 

Aprobar. Approbare , laudare. Approu 

ver. Approbare. 

APROBAR. ant. PROBAR. 

APROFANACIÓ. s. f. peofaitació. 
APROFANAD^, DA. p. p. de APROfisii 
APROFANADOR, RA. s. m. y £. peofí 

VAOÒR. 

APROFANAR. v. a. noFAVÀR. 

APROPAHAR. APORROZTAR. 

APROFITABLE, adj. Lo ^ue se p< 
aprofitar. Aproveckabie. XJtile, qu< 

{>rodesse potest. Prcfitable. Profittev 
e, vantaggioso. 
APROFITAD , DA. p. p. de aprofita» 

APROFITARSB. AprOV^chéulo, 

APROFITADAMÈNT. adv. mod. Ab pi 
fit, ab utilitat. Aprovechadamente. t 
litèr, cum proventa. üiilemení. Va 
taggiosamente , utilménte. 

APROFITADÒRVRA- s, m. 7 f. Lo ^ 



APR 

aprofita. jipto^chatUe. ProBcieni. Qúi 
yhfite. Coiui che profitta. 

ipiortrABÒB. aïl). que se aplica al qne 
aooitama aprofitat* oosas qae los altres 
«la despreeiar. Apros^chado, Parcus, 
inabos sumpttbos parcens. JSconome, 
Asre. EconoiDO. 

AffiOFITAMÈNT. s-m. Profit, utilitat. 
J^ofechamiento* Profectus, utUttas. 
Profit. Profitto, goadagno, yantiggioi 
l^ofaniciito. 

APROFITAR. ▼• n. Ser profitós, servir 
de profit, atUitat ó adriantamèiit. Apro- 
s-eckar. Prodesse, juvaoe, profícere. 
Prcfiíer, Approfittare, profittare, far 
pròfitto• 

inoriTiE. T. a. Eraplear litilmèot alguna 
cflOfCom APBonTAR la tela, lo temps, 
eic. Aproi^echar. ' Utilitèr col•locaré, 
£nictaosè impendere. Móiager. Esaer 
«tüe, recar profitfo. 

incFTTiBSE• T. r. Parland de virtut, es- 
tadis, arts, etc.> significa adelantar. 
Jprwechar ó apro^echarsc, Progressus 
íkere- Profiter, faire des progrés. 
ÀTaatanú 

inormtsE. Utitiaarse, tràurer profit de 

alpu oosa. Apravecharse, Ex alicujus 

TA usa commodum vel utilitatem re- 

tene. frofiter , fairt sa main. Acqui- 

!UR>{udagnare. 

APROmCIÒ. s. f. V acció y efecte de 

apropiar 6 apropiarse. Jpropiacion. 

Adscfiptío, aatomptio. Appropriaiion, 

ippropnaxtoue• 

iP£OPLiD, DA. p. p« de APRonia y 
Arioriiiss. Aprapiado, 

M)niOL adj. Propi, i propòsit, propor- 
cioBad pera lo fi à que se destina, jfpro- 
piado* Accomodatus, aptus. Propre , 
caofenable. Proprio, acconcio, conye- 
nevole. 

APROPI ADiSSIM, MA. adj. sup. de 
iPBopiào. jiprapiadisimo» Valdè acco- 
BMdatus , aptus , proprius , conventens. 
%. de prcpre, Approptatissimo. 

AAOPIAMÈNT. s. m. p. us. apeo^ia- 

(99. 

ÍAOPIAR. ▼. a. Adjudicar, Cèr pròpia 
de algii cnalsevol cosa. Aprcpiar, Rem 
alicat ad|adicare. Donner en prapriél^. 
Approfpnare, far proprio, recaré m pro- 
pnetà. 

Af&opuau Aplicar à cada cosa lo que li es 
propi j mès ooDTeoièot. Apropiar, Ap- 
tare. Approprier^ Adattare.- 



XPC 157 

APàolíuR. mèt. Aplicar ab {>ropÍ9tat las 
circuostancias ò moralitat de .una cosa 
ó de un' succés d la cosaó cas de que 
se tracta. Apropiar, Accomodai^ , ap- 
tare. Accommoder, Applicare. 

APaopiAHSE. T. r. Péodrcr pera sí alguna 
cosa fèndse amo de ella. Apropiarse. 
Rem assumere, sibi arrogaré, vindíca<- 
re^ S^approprier. Appropriarsi , arro- 
garsi. 

APROPiNCAR. V. a. ant. acebcar. 

iPROPHrcARSE. y. r.ant. acercarse. 

APROPiNCAT, DA. p. p. de apropuvcaI» 

y APROP19CARSE. 

APROPÓSIT. s. m. ant. propòsit. 
APROXIMACIÓ, s. f. Lo acte y efecte de 
acostar. Aproximacion. Appropinqua- 
tio. Rapprocheméru. Approssimamento. 
APRoiiMAciò. Espècie de sort en la loteria, 
que la guanya lo número mes imme- « 
díat al que ix premiad. Aproximacion . 
Proximitas numeri ad numerum sorti- 
tum. Approximation. Aprossimazione. 
APROilMAD, DA. p. p. de aproximar y 

APRoiiMARSE. Aproximado, 
APROÍIMAR. V. a. Arrimar, acostar al- 
guna cosa. Se usa tamb^ com recíprpc. 
Aproximar. Admovere; appropinqua- 
re , accedere , approximare. Approcher. 
Approssimare , appressare. 
APTAMÈNT. ady. mod. Ab aptitut. Ap- 
tamenle. Apte. Proprement. Attamente. 
APTE. adj. Idòneo, hàbil, 4 propòsit pe- 
ra fèr alguna cosa. Apto. Aptus , ido- 
neus. Apte. Atto , acconcio. 
APTlSSlM, MA. adj. sup. de apte. Ap- 
tisimo. Aptissimus, valaè idoneus. Sup. 
d*apte. Attissimo. 
APTITÜT. s. f. La suficiència 6 idoneiUt 
pera obtenir ò eiercir algun em}>leo ò 
cérreg. Aptitud. Habilitas, aptitudo. 
Aptitude. Attitudine. 
APUNT. adv. mod. i puht. 
APÜNTACIÓ. s. f. V acció y efecte de 
apuntar. Apunlacion, apunte , apuri" 
tamienio/ Adnotditio , anuotatio. Vaction 
de pointer. Lo appuntare, appunta- 
tura. 
APimTACiò. Mús. L'acció de posar las no- 
tas y punts de la solfa ab tota eiacti- 
tnt y claredat, y també las matèxas 
notas. Apuntacion. Notarum mnsicarum 
accurata descriptio. Note. Annotaaione. 
APÜNTAD , DA. p. p. de apu.'itar. Apun- 

tado. 
APÜKTADÒR, RA. s. m. y f. Lo qui 



158 — APü 
apunta. JpuiUador. Anndtator. Pobi'^ 
teur. Colui che appuota. 
APuiTTADÒa. Lo qui va Ue^nd los versos 
pera que lo representant, los recite. 
apuntador, consueta. Qui histrioni rer- 
sns recitandos suggerit. Soaffieur. Sug^ 
gerítore. 
APUTTàoòa. Lo qui en las catedrals nota 
las íaltas al oor. Pitancero. Absentium 
annotator in choro. Chanòine qui potri" 
te ceux qid ne sont pas presents à l'of- 
fice, Canoiiico appuntatore. 
APimTADÒR. En los jogs de cartas lo qui 
assenyala los tantos pera saberse qui 
guanya. Tanteador. Notator. Marqueur. 
Marcatore. 
APUNTADOR. La veu del apuntador que va 
llègind lo que han de recitar los repre- 
sentants; y axi se diu: no me agrada 
estar prop de las taulas perquè se siut 
lo APtJNTAD&a. Apunte. Vox praelegentis 
histrionibus versus recitandos. Foix du 
soufjfieur. Voee del suggeritore. 
APÜNTALAD , DA. p. p. de APUfrTAiAa. 

Apuntalado. 
AWAR APuffTALAD. fr. Obrar ab mòlta pre- 
caució , tino , consideració y prudència. 
Andar ó ir con pi^ó con pies de pio~ 
mo. Cautè , prudcntèr agere. Procéder 
as/ec lenteur. Gautelare , ésser cauto. 
APUNTALADÒR. s. m. En las minas lo 
qui las apuntala. Entibador. Fodina- 
rum cuniculos fïilciens. Cehd qui étaye 
les mines. PunteUatore. 
APÜNTAL\R. V. a. Posar puntab. Apun- 
talar, Fulcire. Ètayer , étançonner» 
Puntellare. 
APv^vTALAR. En las minas posar puntals A 
fí de que no s'esllabissen. Entihar. Fo•p 
dinarum cuniculos fulcire. Éajrer les 
mines. Puntellare. 
APuiTTALAR. Sostenir ab puntals, bigas ó 
altras cosas las parts de un edifici que 
han de subsistir, pera tirar à terra las 
immediatas, ja sian inferiors ó laterals, 
que per sòn mal estad es necessari re- 
novar. Apear. Diruendae domüs partem 
stabilem sustentaré , fulcire. Chevaler , 
étayer. Puntellare , por sostegno ad al- 
cuna cosa. 
APtriTTALARSE. V. r. mct. Procurarse bons 
medis, ó protecció per assegurar lo* re- 
sultat de una empresa. Pertrecharse» 
Mnniri , fulciri. Disposer^ pr^arer tout 
pour une entreprise. Manirsi pef la 
riusctta. - 



APÜ 
r APU^AMÈNT. s. m. Arv^Acid'. 

APUNTAR. V. a. Péadrer la direcció del 

Í)unt ahònt se vol dirigir lo lir^ posand 
'arma en posició de tirar dret. Apun* 
tar, asestar, zaüar. Collineare^ colü- 
mare. Pointer, mirer, viser. Appan- 
tare. 

AvvxTAR. Posar en escrits breumònt aU 
guna idea que se vol conservar. 'Apun- 
tar, Adnotare, commentariam facere. 
Marquer , noler. Notaré, scrivcre. 

APUTTAB. Fèr alguna senyal en alguna j^art 
del escrit à fi de trobaria fàcilment. 
Apuntar. Notaré. Marquer, noter. Se- 
gnare. 

AWXTAR. En las Iglesias catedrals, coUle- 
giatas y altras que tenen horas caB<Sni- 
cas, es notar las faltas que sòs individuos 
&H en V assistència al cor , ó en alguna 
altra ^e llurs obligacions. Apuntar , 

Ímntar. In ecclesiis cathedralibus et col- 
egiatis , annotare quoties quisque canó- 
nicus aut portionariuA o0icium deserat. 
Pointer. Appuntare. 

APU7ITAR. Insinuar ó .tocar lleugerament 
alguna espècie ó cosa. j^untar. Levitèr 
attingere. Insinuen Insinuaré, cümo* 
strare. 

APU5TAR. Senyalar ó- indicar. Apuntar. In- 
dicaré. Déíigner, indiquer. Acçenn^íTe^ 
d i notaré. 

APUNTAR. Gocnensar à clavar ó col-locar 
alguna cosa interinament, com cuaud 
se comensa à clavar una post ó un drap 
sens reblar los claus. Apuntar* LeTÍlèr 
aífigere. Aüacher. Appuntare. 

APirvTAR. Gomensar à manifestatse alguna 
cosa, com APimtAE lo dia, la barbat etc^ 
Apuntar. Apparere, elucere, incipere^ 
prodire, e^Loriri. Poindre* SpuAtare. 

APUBrrAR. En lo jog de la banca es posat 
damunt de uua carta la cantitat que s« 
vol ju^ar. Apuntar. In ludo chartarun 
pecuniam sorti objicere* Mettre um 
quantU^ quekonque d* argent sttr Mri^i 
carte au pharaon. Mettere nel giinoc^ 

' che si dice bassetta. 

APvifTAR. En las comedias es anar Uegin^ 
lo apuntador los versos é fi de que l| 
representant los recite. Apuntar, W\% 
trioni recitanda suggerere. Sou/yiet 
Suggeriré. 

APVüTARSE. V. r. COffTaAPUKTAasS• 

APÜNYEGAD, DA. p.. p. de APimYEOA.^ 

Apuheteado, iipuneado, 
APUNYEGAR. v. é. Bonar ó pegMr pu 



APC 
ondts, 6 cops de pnuj. Apuhètear, 
àpunear, Crebris pognorum ictibuv 
percttiere. Donner de$ coupt de fomg. 
Ikr deiie pugna. 

tfcniGABSE. V. r. Donarse punyadas. 
CumI sòa dÍM que se las pegau uo é aU 
tRK diu també na fithtadis. Darse de 
fmadas. Pugnis sese coatundere; pug* 
w cerlare, cootendere. Se baíire à 
ciJtfs de poing. Faré alle pugna. 

APURAD, DA. p. p: de apubab y apu- 
&asE. Apurado. 

yv:aKa, APORAD. fr. Trobarse en apuFos 
V fèos recars. HalUw$e apunuio, Neg^ 
ÓTt ad quid confugere. Èire aux abois. 
hser ridotto agii estremí. 

APCUDAMÈNT, adv. mod. fam. Preci- 
anèat , cabalmènt. jépuradamente. 
Asctiè. Ponctuellement. Esattamente, 
poatoalniente. 

iPCRADÒR, RA. s. m. y f. ant. Lo qui 
apars« jipurador. Perscrutator. Celui 
fúexamíne, qui apure. Golui che affi- 
sa, ripurga, o esaurísce. 

APCRASiÈirr. a. m. L'aoció j efèctc de 
aporar. j^ntramiento. Perscrutatio. 
Examen, ohservaiion^ recherche. Osser- 
vuíone, esame, perquisisione , ricerca. 

APURAB. ▼. a. Purificar y netejar aigu- 
la-aiatena de las parts impuras ò es« 
tnayik j^^ffurar. Expurgare, ad pu- 
rua ieoiqiiere. Purifier, éjjHirer. Ri- 
paijare, perificare. 

mnui. Afermar y arrüiar à saber mdu 
csinèie usa cosa. Apurar, Peracmtari, 
(afBÍieie. ÉJaircir, vérifier , e^ami^ 
«r àfmà. Aftuare. 

^fcuL Acabar ó consumir alguna cosa 
fiaiilaüitimapart. Jpurar. Consume- 
Tt» exbanrirc. Épuiser, Esanrire. 

AniAi. Ifolealar ò incomodar i algii fins 

3 De arribe é pérdrer la pacíenota. Se 
io també AFinum la paciència , y equi- 
Til à lèrla pérdrer. Jpurar. Inútare, 
oacerbare. Outrer. Stizsire. 
«ntas. T. r. Enfiídarse al cap de mbk 
ttfrir ab mcieacia la molèstia ó tnco- 
■aütat. j^mrarse. In*itarí , exaoerbari. 
irepoussé'à boui» Annojarsi. 
A^niasE. Acòagosarse^afligifse. Aparar* 
*e. Mcerore ai&ci; tristari, moerere. 
S'afjfD^r^ Afiüggersi. 
APCBO. #. m* Conflicte, aprèto, escas.- 
sem fjruif fidta dt recursos. Apinro. 
AMnt&ae, ioopia. Dúr^te, eoctréhiit^. 
Tr - ' 



APU 
AQ, 



159 



AQÜEFERAT, DA. adj. ant. Eslar mòlt 
dedicat à diòltas. cosas ü ocu))aciònah 
Atareado. Pluribus intentus, addictus. 
Affair^, embesognél Affacceudato. 

AQUELL, LLA. prou. demostratiu de 
alguna persona ó cosa , y s*enteu de la 
que està mès Uuny respecte de altra. 
Aquel, aquella. Ille, illa. Le, cel, celui, 
ceimUà: cette, ceUe , ctUe-là. Quei,. 
quello. 

AQUEST, TA. pron. demostratiu de lo 
que està ó se té present, 6 se signa, ó 
toca. Es^e, aquesíe, esta, aquesta. Is- 
te, ista. Ce, cet, celui^i, ceUe, celle^ 
ei, ce, ceci, Questo, costui. 

AQUEX, XA. pron. demostratiu de al- 
guna cosa pi^ut, però mès lluny que 
altra. També se usa en lloc de aquest. 
Ese, aquese; esa aquesa. Is, ea. Ce, 
cette, cela. Codcsto. 

AQUl. adv. 11. En aquest lloc , ó à aquest 
lloc. Aqui. Hicy buc. U, ici. Qui. 

AQUÍ. Auteposada la part/cula de significa 
disde aquest lloc , ó dèsde aquest temps, 
Aleunas Tegadas se referex à lo succeid 
d dit, y val lo matèx que de axó. AquL 
Hittc, indè, ex hoc. De là, de cela, 
de ceci. Da qui. 

aquí. En assó , com aquí està la dificultat. 
Ahúlhx. Là,en ceci, en cela. Qui. 

AQUÍ. A poca distancia, com aquí à dòs 
portas. AhL Hic. Là. Qui , qua. 

AQUÍ. Lo lloc ahònt se troba la pers&na 
que parla. Acd, Huc. Ici, çd. Qui-, 
qua. 

aquí , AQUÍ. Veu repetida que se usa pera 
animar cu batalla ò baralla^ J ellos. 
IiiTade. Sus, or tus. Su, su. 

AQUÍ Y ALLÍ. mod« adv. que denota inde- 
terminadamènt diferents llocs , y equi- 

yal A AQUESTA PaET T i l' ALIIRA. Acd y 

aüd. Huc, illuc. Çà et là. Qua e.là. 

DE AQUÍ r DE ALLÍ. mod. adv. De una part 
à altra, sèos permainéxer en cap. De^ 
aqui para allí. Hinc inde; nuuc buc, 
Duttc illuc. De^ffà, de^là. Da qua e da 
la. 

VET AQUÍ; TBOs AQUí.loc. dcmostratiras que 
se usan pera senyalar alguna persona <S 
oosa. Uéaqui; hete ahi t cota ahi; V^ ó 
ves Oqut; ved aM. Ea; ecce; eccere; 
ecere. Pbici, vailà. Eoco. 

▼frTBi. AQUÍ; vÉTOiA AQUÍ. loc. demostf•liyas 



160 AHA 

que se usaii pera senyalar alguna persi- 
na ó cosa. Étele : úela. Eccum; ellam; 
eccam ; ellam. Le voilà; la voicu Eccolo, 

' eccola. 

AQÜIETAD, DA. p. p. de aquietar y 

. AQUÍETARSE. Aqidetado, 

AQUIESCÈNCIA, s. f. for. AQuiETAMàut. 

AQÜIETAMÈNT. s. m. for. Assentiment, 
consentiment. Aquiescència. Assensus, 
consensus. Àssentinieiü , a^quiescenient- 
Assentimento. 

AQÜIETAR. V. a. Assossegar, apaciguar, 
tranquilisar. Se usa també com recí- 
proc, jéqmetar, quietar. Seàare. Jpair 
ser, tranqidlliser r cahner. Rappattu- 
mare, rappacificare, metter la pace, 
appaciare. 

AQUÍETARSE. T. T. C05«B2fTIR, (ioíTFORUAllSE. 

AQÜILEGIA. s. f. Planta que crèx fins d 
l'altura de dòs peus, tè las fullas Uar- 

. gas y.estretas, meoüdamèat retalladas 
en tíras; las flors li naxen en lo cap 
dels brots y sòn pétitas , blancas ó en- 
carnades, y fòrman ramets espessos y 
enterament plans. Milenrama, aquilea, 

' Achillea, millefoUum. Achilléè , miUc'^ 
feuille. ÀcíUea. . 

AQÜILONAR. adj. Lo que pertany à cers, 

. nort ó tramontana. Aquilonar, aquila^ 
nal. Aquilonalis, aqiulonaris, borealis. 
Aquilonnaire. Boreale. 

AR. 

ARA. s. f. En sòn sentit riguròs es lo al- 
tar en lo cnal se ofereien sacrificis. 
Ara. Ara. AateL Altare. 

ARA. La pedra consagrada demunt de la 
cual lo sacerdot extèn los corporals 
pera celebrar lo sant sacrifici de la mia- 
sa. Ara. Ara sacris celebrandis conse- 
crata. Pierre sacrée sur laquelle on 
éiend le corporal. Ara. 

-ARA. conj. dist. ab la cual se denota que 
yarias cosas distinctas se confòrman en 
alguna cosa , y en aquest sentit servex 
pera distingir las cUusulas, y assenya- 
lar perfectament las accions y objectes, 
y val com ià, taüT^m, v. g.: ara se- 
guescas las armas , ara la íslesia, .sem- 
pre te serdn dtils los estudis. Ahora» 
ora, ya. Sive, seu. Soit-que. Ora. 

•ARA. adr. t. que significa lo.actuaLò pre^ 
sent en que sacceet,.ó se fa. alguna 
cosa. Ahora. Nunc , presenti .tempore. 
Maintenantt à yr^senL.Aàesso^ {ora, 

< . prtseutemenle• 



ARA 

ARA. Alganas Tegadas denota temps mòlt 
prop , passad ò yenidèr , com ara me 
hao^ dit tal cosa; ara &ré tal altra. 
Ahòra, Nunc. Tout à Vheure. Poco fa, 
adesso. 

. ARA ABA5S ARA. loc. ab quc se significa la 
peremptorietat ab que ya à succeir al- 
guna cosa. De un momen$o d otro. Pro 
nunc. A V instant, sur-le^hamp. Ad 
or , ad ora. 

ARA ARA. loc. ab la cual se denota lo tèxnps 
passad poc distant. Ahora ahora. Nu- 
perrimè. Tout à V heure. Poc'anxi. 

ARA Bè. mod. adv. Val lo matés que sv- 

. posAD. Aió. Ahora bietu Age dum , age 
yerò. Heíbièn* Dato çhe. 

ARA MATAS. mod. ady. Significa lo temps, 
passad ó yenidèr mòlt poc distant. Aho- 
ra mismo, Nunc, jam jam, mox. Toui 
à l' heure. Or ora. 

Ira poc ra. Ara matèx, en to sentit de 
temps passad. Ahora mismo , ahora po- 
co, Pudum , modò , nuper. Tout à 
V heure. Poco fa, teslè. 

ara tòt just. ara poc oa. 

ara y ADàs. loc. p. nSk ab la cual se es- 
prèssa T alteració de cosas oontrarias 
ab inconstancia del qui las ía. Ahora. ' 
Nunc. Maintenant, Adesso, ora. 

PBR ARA. mod. ady. Per lo temps present. 
Por ahora. ,üt nunc est; intereà. Potir^ 
le present. Per ora. . 

ÀRABE. adj. arabig. 

írabe. s. m. arXbig.. 

ARABESC, s. m. Pini* Adorno de fullas po- 
sadas en forma de festó, que se usa en 
los frisos y taulells de pintura. Comu- 
nament se usa eo plural. Arabesco. In 
pictura, fdliarum oroatus. Arahesfues. 
Arabesco. i 

ARÀBIG, GA. ad]. Lo natural de T Arà- 
bia. Jrabe. Àrabs. AraJbe. Arabo. 

ARABIG. Lo que pertajíy i T Aràbia. Ard- 
bigo.9 arabesco, drahe. Arabicus, ara-i 
bius , arabus. Arabe. Arabigo. 

Aríbig. s. m. Lo idioma aràbic. jfrahe\ 
arabigo. Lingua aràUca. Arabe, Arabo i 

ARADA. s. f. Instrument de agrícuUur 
ab lo cnal se llaura la terra forma nri 
solcs, w/nuío. Aratram* Chàrrue. Ara 
.tro. 

ARADRA , ARADRE. s. f. ant. arada. 

ARAGONÈS 1 A. adj. Lo natural de Ara 

. gd, ò lo pertanyènd é aquell rè^c, 

. , Aragón^. Ar^sonius* Aragonais. Ara 
gonese^ figlio d'AragoPO* . ! 



ARI 

ARAM. s. m.' Espècie de coure obscur 
que sol serrir pera pèssas de planxa 
prima. Antígaamènt aquest nom com- 
prenia lo bronse, lo llautó y lo coure. 
Alanhrt. JEs. Cuivre. Rame. 

ABur. £s Teu col•lectiva que compren las 
einas Ó lo parament de cuina fèt de' 
aquell metall. Bateria de cocina; cobre. 
Gulinae vasa vel instrumenta aerea. Bat" 
terie de cuúine en ciuvre. Stoviglie. 

ARANCEt. s. m. Reglament fèt ab auto- 
ritat pilUica, en fo cual se assenyalan 
tos drets que se ban de cobrar, ó los 
preus à que se han de véndrer las co- 
sas. AranceL Edictum de venalium pre- 
tio. Tarif. Tarifia. " 

ARAXY. s. m. ant. Filat mòlt prim pera 
cassar aucèUs. jiramielo. Retioulum 
pertenue ad passeres implicandos. Arai" 
gne. Reté finissimà per cacciare gU uc- 
cdii. 

ARANYA, s. f. Espècie de insecte xic, 
que té Tuit camas y vuit ulls posads en 
la part anterior del cap , y dòs brassèts 
ò teoalletas pera agarar. Fa un texid 
de fils snmamènt prims , de una subs- 
tància particular que li ix de la boca. 
Araiui. Aranea. Arcdgnéb. Ragno. 

iuiTi. Espècie de pòx que sol tenir un 
ik mès de uu pam , la esquena de un 
m^ fòsc 9 los costats y ventre plate- 
jaèi^ y esti tacad de' pardo à rallas 
trummaU :' tè lo quèx de bax mòlt 
wès flarg que lo de dalt , y puja en for- 
ma de «Tc. Las aletas del llom y de la 
pwxa sÒQ casi tan llargas com lo cos, 
T damunt de la arrel del cap ne tè al- 
tra en f&rma de vano. Peje araha, 
araka. Trachinus draco. Araignéè-'de* 
mer. Ragao di hiare. 

A&Í5TJL. £speGÍe de candèlero sens peu y 
ab mòlts brocs pera posarhi llums. Ser- 
vex pèojad en las salas que se volen il« 
inininar, j ordinàriament es compost 
de pètitas pèssas de cristall, juntadas 
unas ab altras jper medi de filferro , 6 
be enfiladas. Araha. Gandelabrum mul- 
tifidum pensile ex cryStallo. Lustre. Lu- 
miera^ lostro. 

àtwTA. Naut. Tros de fusta llargarud, ple 
de forads per hònt passan las cordas 
primas. Servex pera que no s'enrede 
la vela ab los caps que guamexeu To 
arbre de la nau. Araha, Lignum mul- 
ti fioram, multisque funiculis in aranesa 
speciem tnstructum. Araigne'e. Pezzo 

TOM. I. 



ARB 161 

di legno per legare le corde sottili delia 
nave. 

i l'arakta. mod. adv. fam. que se aplica 
à l'acció de ser mòlts en tropèll per 
arreplegar alguna cosa prenèndsho^ de 
las mans. jÍ la rehatiha, Raptim. A la 
grïbouiUette. Rapacemente. 

i l'ara5ta estira CABELLS, mod. adv. fam. 

i L'AAA!nrA. 

FÈR l'aranya, fr. met. y^ fam. f^r córrer. 
ARANYAD, DA. p. p. de aranyar. 
ARANYADA. s. f. L'acció y efecte de 
aranyar. Araho. Ungoibus lacta sau- 
ciatio. L'actioh d'/gratigner. Graffia- 
mento. 
ARA9YADA. Ferida lleugera. Arano, Per- 
cussió levis. Égratignure. Grafilatúra. 
ARANYAR, v. a. esgarrapar. 
ARANYASSA. s. f.^ aum. de aranya. Ara» 
ha grande, Aranea grandior. Augment, 
d'araignéè. Ragnone. 
ARANYETA. s. f. dim. de arahya. Ara- 
huela. Araneola, araneolus. Diminutif 
d'araignéè. Ragnetto. ' 

ARANYÓ. s. m. Lo fruit del aranyonèr, 
que es petit y mòlt aspre. Endrína, 
amargaleja, Prunum silvestre. Prunel- 
le ; prune de Damas. Snsina silvestre. 
ARANYONÈiR. s. m. Arbre que tè las 
ramas plenas de punxas y las fullas en 
figura de Uansa y Uisas. Endríno, Pru- 
luis spinosa. Prunelier de Damas. Pru- 
gnolo , susino salvatico. 
ARAR. V. a. aiit. llathur. 
ARAU. s. -m. ant. tàr db armas. 
ARAÜT. s. m. ant. wunci y enviad. 
ARBERGAR. v. a. ant. albergar. 
ARBITRACIÓ. s. f. ant. arbitrabiísiit. 
ARBITRABLE. adj. Lo que dependex del 
arbitrí. Arbitrable, Arbitralis. Arbi" 
traire. Arbitrario. 
ARBITRAD, DA. p. p. de ARBrinAR. Ai^ 

hitrado. ^ 
ARBITRADOR. s. m. iRBrraE. 
ARBITRAL, adj. arbobari , en la segona 

accepció. 
ARBITRAMÈNT. s. m. for. La facultat y 
acció de arbitrar. Arbitramento , arbi- 
' tramiento , arbitraje. Arbitrium. Arbi' 

trage. Arbitramento. 
arbitram^vt. for. Lo judici ó sentencia 
del jutge àrbitre. Arífitramento , arbi^ * 
tramiento, arbitrio. Arbitratus. Arbi- 
trase. Arbitraggio. 
ARBITRAR. V. a. for. Judicar, determi- ^ 
nar com à àrbitre. Arbitrar. Arbitrari. 

21 



162 A&B 

Jrhitrer. Arbitraré, giudicar come ar- 
bitro. 

AaaiTAAB. ant. gomidbrab. 

ARBITRARI, RIA. adj. Lo qae depeadex 
del arbitri. Arbitrar io, arkilnUi^o* ÍÍT" 
bitrarias. Arhitraire. Arbitrario. 

AaBiTaABi. Lo que pertanj als jutges àrbi- 
tres, ó als seus judicis j senteocias. Ar^ 
hürario , arbüratiyo. Arbitrarius. Ar- 
bitral. Arbitrato. 

ARBITRÀRIAMENT, adr. mod. Al arbi- 
tri. Arbitrar iameiUe. Pro arbitrio , pro 
Toiuatate. Arbitrairemcnt. Arbitraría- 
mente, a proprlo senuo. 

ARBITRARIETAT, s. f. Proceimèot ó 

díctémen segònS Ao propi capritxo, y 

contra las règlas de la rah6. Arbitra- 

, riedad. Actio ex libidiue orta et ratio- 

, ni repugaans. ProcééW arbitraire. Ar- 

, .bitrarietà.. 

ÀRBITRE, s. m. La persòoa en mans de 
la cqal dèxan de comii acord las parts 
la decisió de sas respectivas preteusiòns. 
jírbitro, arbitrador. Arbiter. Àrbitre. 
Arbitro. 

Arbitse. Lo qui nò depciidex de altre pe- 
ra fèr alguna cosa. jírbitro. Qui sui ju- 
ris est. Àrbitre. Arbitro. 

iBBITaE ARBITRADÒB , Y AMIGABLE C0HP05E- 

DÒa. for. Àrbitre, jírbitro arbitrador, 
y amigable componedor. Arbiter. jír- 
bitre. Arbitro, arbitratore. 

ARBITRI, s. m. Facultat de determinarse 
à alguna cosa ab preferència à altra. 
Arbitrio. Arbitrí um, arbitratus. Arbi" 
tre. Arbitrio. 

ARBiTAi. Lo medi extraordinari que se 
propoNL pera lograr algun fi. Arbitrio. 
Consilium, vis\, ratio ad aliquid asse- 
queudum. ExpéUient, moyen. Mezzo, 
verso, modo. 

ARBITRIS. . pi. Los drets que mòlts pobles 
iiuposau ó tenen imposads ab compe- 
tent facultat sobre certs gdneros ò rams 
pera satisfer las sèvas cdrrcgis ó cubrír 
los sèas gistos. Arbitrios. Vectígal ex 
rebus Tcualibus populis regiu faciiltate 
conce^um. Voies et moyens. Gabslie. 

ARBITRISTA. s. m. Lo qui proposa al- 
pí n arbitri, pretenènd que es en befie- 
fici del estad. Arbitrista. Qui cousulere 
rei públic» aliquo consilio seu ratioue 
existimatur. Cehu qiUfait des projets 
rn fa\'eiir de Velat, Golui cbe propo- 
oc fçibellc. 

ARBOLÀD , DA. p. p. de arbolar. 



ARB 
ARBOLADURA. s. f. Ndut. Lo conjunt 

de arbres de un baroo. Arboladura. 

Mali, arbores nat is. Mdture. Albera- 

tnra. 
ARBOLÀM. 8. m. ant. noaTAtissA. 
ARQOLAR. v. a. abrasar , en la primera 

accepció. 
ARBOLEOA. s. f. Lo siti poUad de ar- 
bres. Arboleda. ArbustiVus locus. Fu- 

taiCi bois. Arboreto. 
ARBORAR. T. a. ant. énarbolab. 
ARBOREDA. s. f. ant. abbo&boa. 
ARBOS. s. m. Arbre que té la escorxa 

aspra y clÍTÍllada, j las ramas de ia 

Eart superior un xic bermellas ; las fu- 
as sòn semblants d las del llorer; las 
flors de figura de globo. y uoídas eo 
fòrma de rabim; y lo fruit, que té lo 
nom de cirera de arbòs, es esfóriCf al 
principi Terd , desprès grog , y Ultima- 
ment de un bermòs encaruad y de gust 
dòis ab nua punta de agre. Madroho. 
Arbutum , arbutus. Arbousier. Corbei- 
Eolo. 

ARROSSER, s. m. ant. arbòs. 

ARBRAD, D\. adj. que S2 apUoa al ter- 
reno poblad de arbres. Arbolado. Ar- 
bustivns> arboribus consitus. PeupU 
d* arbres. Pieno d' alberi. 

ARBRAS. s. m. aum. de arbre. Arltola- 
zo. Arbor procera.,^»^. d^arhre. A\- 
beronaccio. 

ARBRE. s. m. Planta que se diferencia de 
las demés per sa corpulència^ que t« 
per lo comii un sol tronc > y ès Ucqyòs 
axí com també las ramas, ^y que viu 
mòlts anys. Jrbòl. Arbor. Arbre, Al- 
bero. 

ARBRE. Cualsevòl dels que se coI-Iocaii et 
una nau perpendicularment à la quilla 
los cuals junt ab los méstils servciet 
pera sostenir las ver gas y las velas. Co< 

. munamènt se anomena arbre de barc<i 
jírbol, palo. Malus. Mat. Al bero di oa 
ve. 

jCnzKB. E'J la camisa lo qos sol de ella sèu 
se las mdnigas.' ArboL Subucula ci 
nondum manicdc suot assutae. Corps ri 
chemise sans manches. Corpo di cam 

■ seia. 

ARBRE DE ADZABARA. Lo tròuc quc trau 01 
planta. Pitaco, piton, pitreo , lisert 
Agare americauae truncus. llgr < 
Falats•pite. Tronco d* aloè. 

ARBRE OELAMÒR. Arbre de uns den peus ( 
alsada , que al principi de la primaf < 



ARB 
ra se vestex de mòltas flors bonicas de 
color carmoi , las coals produexen nnas 
llegums del matèx color, encaraqué un 
poc mès bax , en ocasió que lo arbre se 
cabrex de fuUas de figura .de cor. G" 
damon Gereis silíquastrum. . Gaímen 
Albero di S. Gdnaeppe. 

AUIE DK COHSAHGinsrrrAT. AIBRE GBirBAlÓ- 

CIC. 

iUBE OE DUTf A. Quim» Amalgama de plan- 
ta j argèotTÍu, qae pren la figura de 
BO arbret oietàl-(lc, posandse dins de 
nua disolucló de mercuri fèU en écido 
oítric j un poc dèxatad en aïgua un 
troiset de plata. Jrbol de Diana. Ar- 
bor Dianae. jérbre de Diane. Albero d í 
Diana, albero filofofico. 
tiBU DB FOG. Méqnína de fusta cuberta 
de raríos ib<;s artificials ^ que en la fi- 
gara se sembla un poc d un arbre, i/r- 
M de fuego. Macnina lignea , arborí 
àmiiis, pyropolts siye ignibus missílibus 
circumdata. ^rbre de feu, Pianta di 
bocbi d' artíficio. 
itUEOB BOTjAiTA. NdíU. Lo arbrc de la 
un immediat i la popa. Mesana. Epi-* 
droiDoo. Misa-íne. Albero dt trinchetto. 
UQU DEL PJU14DI8. Arbre de dòtse à quin- 
tenasde alsada , que tè lo tronc blau* 
^tBÒs j las fullas de una pulgada de 
^iUQStr&»as y estretas de un j altre 
<ap, y fa un fruit semblant à. la oliva. 
fW per lo matj y juny; y tant las 
^^ qae sòa pètitas , blanquin&sas y 
.^rogneàcas per dins, com las fuUas, 
<ÍQpedexen un olor arom<1tic mòlt fiírt. 
Mol del par^'so. El^agnus aagostifo- 
^ íléàgnus , oliver de Bohime. Ele- 

PBO. 

^<>tt Dz TXfQucT» Naut. Lo tercer arbre 
cap à la part de proa en las naus ma- 
jors, y lo segon en las menors. 7}*/it- 
<ttete, Malus in navis prorÀ erectns. 
^or de msaine dons les gros vaisseaux: 
trinquet dans Us galeres. Trinchetto. 

A&>u OE YAxkL•i. AaBRB , CU la segona ac- 
cepció. 

uiu vRurrkR. Lo qui fa fruita. Frutal, 
drbol frutal. Arbos. Fruitier. Albero 
frattifico» 

'ittB GUEALÓGic. La dcscrípció fisurada 
en forma de arbre, en que se demos- 
tra la ascendència ó descendència de al- 
gnaa família. jírM genealógico, drbol 
de cosiados. Progemtoram series ia ar- 
boris inagÍBe descripta. jírbre g^néakh 



ARB 165 

giífue. Albero genealógico. 
ARaas MBSTRB. Ndut. Lo arbre major col- 
locad al mttj^ de la nau. Po/o mayor , 
drbol mayor. Altior malus in raedio 
navis erectus. Grand mat. Albero maes- 
tro. 

ARBRE POHIFÀR. aut. ARBRB FRUITÍA^ 

ARBRE SOVINT TRASPLÀNTAD IfO POSA ARRB&S. 

ref. ab que se reprèn la iocoostaocia de 
alguns, que en cap estad estan contents, 
y mudand simpre, no mèdran may. 
Planta mucluu veces traspuesta, ni 
crece ni medra. Goelum non animnm 
mutant qui trans mare curruot. Arbre 
sowent transplant^, jamais enracine'. 
Albero che sovente traspiantasi non ali- 

i ARBRB SBC. mod. adv. NiUu. Se diu de 
una nau cuand camina portand las velas 
plegadas. J palo seco. Velis pLicatis. A 
sec. Correré ad alberi e corde. 

cóRRKR i ARBRE SBC. fr. Ndui. I^avcgar en 
temps de borrasca portand las velas 
plegadas. Carrer d drbol seco , ó d pa- 
lo seco. Contractis in procella velis , jia- 
vim flnctibus et ventis committeré. JVa- 
viguer à mat et à cordes* Correré ad 
alberi e corde. 

DB DOLàVT jIrBRE VÒH ESPERES BON FRUIT. 

ref. que ensenya que de homes de baxa 
ma no poden esperarse pbras ni accions 
nobles. De robo de puèrco nunca buen 
sfirote. Mali corvi malum ovnm. Metu- 
vais arbre j màfivais fruit. Da albero 
cattivo non n' aspettar buon frotto. • 

BV ARBR1I CÀIGUO TÒTBOBI BI FA LIÀ5TA. FCf. 

que dona à. enténdrer lo despreci que se 
fa comunament de aquell à qui ha es- 
tad contraria la sort, y la utilitat que 
alguns ne trauen de la seva desgracia. 
Del drbol caido todos hacen leha. Ul- 
trò secant omnes excisA ex arbore ra- 
mes. Quand le Uon est malade tdne 
víerU hu donner son coup depied. Cane 
eh* inveccbia la volpe gli piscia addosso. 

SI LO ARBRB GRA5 VIlfCLAa VOIjPaiS , ABAVS 

QUB LO VINCLES LO trencarÍs. rcf. que 
ensenya que se deuen corretgir y casti- 
gar las malas inclinacions que solen 
mostrar los noys, perquè ab la edat s« 
fan incorretgibles. Los ninos, de pe-- 
í/uenos, que no hay castigo despues 
para ellos. 
• Corripias púeros, nam plectes posteà 
nuíium : 
Cum mala per lougas invalnere moras. 



164 ARC 

Le cKdtimerU dans Venfance , dans 
l'àge mur la punitíon, Chi d' ammonir 
lia tempo , non aspetti tempo. 

ARBRÉT. 8. m. dim. de abb&b. ArhoUco, 
arhoUüo, izrbolito, arbolecico, arbole^ 
cUlo, arholejo, arbókillo. Arbor par- 
ra. Dim, d^ arbre* Arboscello. 

ARBUSTO. 8. m. Planta llenyosa^ qae 
per lo dèbil ó bax de sòa tronc y ra- 
inas no arriba à tenir lo nom de arbre. 
Arbusto. Arboscola, fratex. Arbuste, 
Arbusto. 

ARC. 8. m. Una porció de cunrat com 
per exemple de una elip8e^ de un cír- 
cul , etc. Arco. Arcus. Arc* Arco, 

ABC. Arma feta de ferro , fusta ó altra ma- 
tèria elàstica , la cual oprimida per los 
extrems ab una corda, fbrma una part 
de círcul , y serrex pera tirar fl&txas. 
Arco. Arcus. Arc. Arco , saeppolo. , 

ARC. Arq, Obra en fòrma de arc. Arco. 
Arcixs, fornix. Arc, arcade , arche, 
cintre. Arco volto , centina. 

ABC A HI VALL. Arq, Lo qui vè à degene- 
rar en linea recta. Arco adintetado, 

" degenerante , ó d nwel. Fornix parum 
arcuattts , ferè planus. Arc qui dégénc- 
re en ligne droite. Arco a livello. 

ABC APUNTAD. Lo qui cousta de dòs por- 
cions i» círcul que f&rman àngul en la 
clau. Arco apuntado. Acuminatus ar- 
cus. Arc form€ par deux portions de 
cercle qui font angle ensemble à la clef 
de lavoúte. Arco di ponte. 

ABC DE CÍRCUL. Geom. Una part de la. cir- 
cumferència del círcul. Arco de circu" 
lo. Arcus, circuli pars. Arc. Arco. 

ABC DE sAifT MARTÍ. Arc celcstc dc Taríos 
colors que se Teu en los núvols. íris, 
arco iris, arco del cielo. Iris, arcus. 
Arc^en-ciel. Arcobaleno, iride, arco 
celeste. 

ARC ÍRIS. ARC DB SATTT MARTÍ. 

ABC TRtuMFAi.. Obra magnífica en forma 
de arc, adornada de estatuas y baxos 
relleus, construida à la entrada de las 
ciutads ò en algun altre paratge públic 
en honor del yencedòr à qui se habia 

• concedid lo triumfo per alguna con- 
quista ó yictoria senyalada. Ara se do- 
na -també èx nom als que s' erígexen en 
las entradas púbticas dels prínceps, ó 
en celebració de algun succés notable. 
Arco triunfal. Arcus tríumphalisj for- 
nix. Arc de triomphe. Arco trionfale. 

ARGA. 8. í. ant. gaxa. 



ARC 

ARCA DEL TESTAiikicT. L* arcB en qoe se 
guardaban las taulas de la llèy , lo maD- 
ni y la vara de Aaron. Arca del teUO' 
mento. Arca testamenti. Arohe d'al» 
liance. Arca del testamento, delí' al- 
leanza. 

ARCA DE irofi. Espècie de embarcació, ea 

Ïue fou preservad del diluvi lo genero 
umé en las persònas de Noé, la seva 
dona, 7 los seus tres fills ab las sèvas 
mullers , com també los animals j au- 
cèlls que se tancaren en ella. Arca de 
No^, ó del dilukno. Arca diluTÜ. Ardit 
de No^. Arca di Noè. , 

ARCABOT , TA. s. m. y f. La persona 
que solieita ó sostrau i. alguna dona pe- 
ra usos lascius ab algun home, ó tapa, 
concerta ó permet eu sa casa èia ii- 
lícita comunicació. Alcahuete, echar 
cuerxfos, zurcidor, corredor de oreja: 
idcahuetaj írotaconventos. Leno; lena. 
Maquignon , maquereàu , mercure , en- 
tremetteur. Ruffiapo. 

ARCABOT. met. y fam. La persona que ser- 
yex pei*a encubrir lo que se vol pcul- 
tar. Alcahuete: alcakueta. OccuUator, 

. celator. Recileur, Ruffiauo , metzauo. 

ARGABOTAS , SA. s. m. y f. aum. de 
ARCABOT y ARCA80TA. Aícahueton, al- 
cahuetazo: akakuetona, cdcahuctaza, 
Insignis leno vel lena. Augm. de maqui' 
gnon.^ Rufiianaccio. 

ARCABÒTEJAR. v. n. Servir de arcabol 
ó fèr actes de tal. Alcahuetear , rufià- 
near. Lenocinari. Fmre le maquereàu 
Arruffiíanare, ruf&anare. 

ARGÀBÒTERIA. 8. f. Lo acte de arcabò 
tejar. Aícahueteria , rufianeria. Lena 
cinium. Maquerellafçe ^ maquignonna 
gtf. Ruí&aneria , ruffianesimo , ruf&adii) 

ARCABÒTERiA. mct. y fam. Loactedeocul 

- tar ó encubrir i alguna persona per 
. que eiecute lo que úo vol ó no li con 

vé que se sapia. Aícahueteria. OccuU 
tio. Recilement, cachetterie. Ruffiaoi 

- simo , artiíjxio. ^ . 
ARCABOTET, TA, s. m. y f . dim. < 

ARCABOT y ARCABOTA. Alcahueiillo , olc 

huetiüa. Juvenis leuo. D,im. de maqi 

gnon. Ruffianetto. 
ARGABUS. 8. m. Arma de fog que se p( 

taba al coll com ara lo fucüèll , y de q 
^ ne hi habia varias espècies. Arcabi 
'..■ Tormentum bellicom minus , iguea í 
• tttla, sdoppetum. Are/uebuse. Archil 

- 80, arcobugio. 



ARC 

ARUBUSSADA. s. f. Lo tiro dUi>arad ab 
arcabas. Jrcabuzazo, Sclpppeti eiplo- 
sío. Jrquelnuade, Archíbusata. 

ARGABOSSEJAD, DA. p. p. de aaga- 
iviscjAR. Artabuceado. ^ 

ÀRCABÜSSEJAR. t. a. Passar per las 
armas. Arcabucear, Displosis scloppetis 
capite damnatum iaterucere. Arquebu-" 
ser* Archjbttsare. 

íRCABUSSÈR. s. m. ant. Lo soldad que 
porUba arcabas. Arçalfucero. Catapul- 
taríus miles. Arquebusier. Arçbibusiere. 

&KCABUSSET. s. m. dim. de arcabus. 
Arcabucete. GalapuUa parra. Dim* tVar- 
(^uebute. Arcbibusetto. 

ARCiDA.s. f. Lo conjunt ó sèrie de arcs 
n hsobras, especialment en los ponts. 
ComunmèBt se usa. en plural. Arcada, 
Arcam series , arcuatio. Arches , arca^ 
rf«. Volta. 

ARCADE. adj. Lo natural de 1' Arcadia , 
ylo pertaojènt é aquella provincià. ^- 
^dàe, Arcadius. Arcaren, Arcadio. 

^>i^u)E. Lo individuo de 1' acadèmia de 
poesia y de bonàs lletras anomenada 
^ íACADBs , establerta en Roma. Jr^ 
(de. Arcas. Arciutique, Arcadio. 
^CàISME. 8. m. Us de veus ó frases 
ttticnadas. Arcaismo, Arcbaismus. Ar^ 
í^íw. Arcaismo. 

^ÜIGEL. s. m. Esperit celestial que 
^àtre los àugeU y los principats i 
^^^d. Archangelus. Archange, Ar- 

AfiQJíO. 8. m. Secret mòlt reservad y 
<K importància. Arcano. Aroanum: ab- 
diU et oqinibtts incògnita res. Mystère 
Hond: iecret important. Arcano. 

WCBOTANT. 8. m. Arq. Arc de pedra 
ódemahó arrimad à alguna pared,.la 
^ soaté la empenta de al&una bóveda 
^ »rc. ArboianCe, Anterides, erisma. 

Jrc^outant. Pilastro. 

^ÇELLAN T. s. m. ant. Instrument mü- 
"Cf espècie de Uaut y major que èU. 
^c, à més de la caxa regular, uu mà- 
Kg ample, lo cual se dividex en certa 
proporció, quedand la part inferior 
P^ Uígar las cordas pnmas que sòn 
^ tipleg; y per la part superior se çx- 
^^0 7 dilata altre tant més , en cual re- 
J>ato ae lligan los bordons que sòn los 
«xos. Archilaud. Cithara. magna. Arr 
*W. ArciliütQ. 

^ÇHER, 8. m. ant. SMdià de la guar- 
^ poodpal pròpia de la casa de Bor- 



ARD. 165 

a que portà i Castèila lo empera- ' 
iòr (^rlos V. Era guardià noble, y se 
reformà à la entrada de Felip V en Es- 
panya. .>^rc/iero. Regius stipator sici. 
instructus. Archer. ArcierC) arciero, 

. sagittario. 

ÀRCTIC, CA. adj. Astron. ianc. 

ARDENT, adj. Lo que tè ardor. Ardien-^ 
te. Ardens. Brúlànt, ardent, Ardente, 
abbruciante. 

▲Boà^. met. Fervorós , actiu , eíicas. Ar^ 
diente, Ardens. Ardjcnt. Ardente , ener- 
gico^ 

ARDENTlSSIM, MA. adi. supl. de ar- 
DÀ5T. Ardentisimo. Ardentissimns. Sup. 
d'ardent. Ardentissimo. 

ARDER. V. n. ant. Gosar, atrevirse. Oíízr. 
Audere. Oser. Osare. 

ARDIACA, s. m. Lo primer dels diacas. 
Ara es dignitat en las.iglesias catedrals. 
Arcediano. Arcbidiaconus. Archidia^ 
cre. Arcidiacono. 

ARDIACONAT. s. m. La dignitat de ar- 
diaca , ó lo territori de la seva jurisdic- 
ció. Arcedianaío. Arcliidiaconatus. Ar' 
chidiaconat. Atcidiaconato. 

ARDIDAMÈNT. adv. mod. ant. Animosa- 
mènt , iutrépidamènt , atrevidamènt. 
Denodadamente , osadamente, Intrepi- 
dè , animosè , strenuè ,' audactèr. Com- 
rageusement, Coraggiosamente. * 

ARDIDESA ó ARDIESA. s. f. ant. Va- 
lor, intrepiditat, atrevimèut, esperit. 
Ardimiento , denuedo , osadia , animo. 
Strenuitas , audentia , audàcia , animus. 
Bravoure , courage. Ardimento , ardire* 

ARDILLON. 8. m. ant. puwgaht. 

ARDIMÈNT. s. m. ant. ahdioesa. 

ARDIR. s. m. ant. ardidesa. 

ARDia. V. n. ant. Gosar, atrevirse. Osar, 
Audere. Oser. Ardiréi osare. 

ARDIT, DA. adj. ant. Atrevíd, animós, 

. intrèpid. Denodado , osado, animoso. 
Audax , animosus, strenuns. Coum- 
geux, hardi, intrépide, Ardito, ani- 
moso, corag^ioso. 

Aaorr. ant. Axènd. Fivo. Alacer. Fif. Svcl- 
to. 

AEDiT. 8. m. Certa moneda de poc valor 
que corregué antiguamènt en Castella. 
En Catalunya encara ne bi ha y val un 
diner, Ardite. Minimam numisma obo- 
lo persimile. Patcwd, maille, obole. 
Patacca. 

ARorr. Estratagema , astúcia ó art ab que 
. se pretèu lograr algun 6. Ardéd. Astus. 



166 ÀRE 

Astuce, ruse. Astúcia, ingaano, ac- 
cortezza, f rodo , artificio , ccaltrí* 
mento. 

vo VAL UN ARDIT. fr. ab qae se expressa lo 
poc Talòr de aleana cosa, ó lo poc 
aprecl que se fa de ella. JVò vale un or- 
dite , ó no SC estima en un ardite ó dos 
ardites. Nullíus est pretU , teruncii oon 
facio. // ne vaiU pas une obole , une 
maille. Nou val un obolo. 

ARDIU. adj. ant. Atrevtd, aiiimòs, intrè- 
pid. Denodado, osado , animosa. Au- 
dax, anknosus, streuuus. Courageux, 
hardi, inCréffide. Ardito, òorasgioso. 

ARDOR. s. m. Calor gran. Ardor. Ar- 
,dor, aestus. Ardeur, Ardore, arsura. 

AROÒR. met. Vivesa, e&cacia. Ardor, Vis, 
efficacia. Fou^ , feu, ardeur. Ardo- 
re, de3Íderio intenso, affetto. 

ÀRDRER.'v. u. ant. Cremar. Arder. Ar- 
dere. Bruler^ Abbruciare. 

ÀRDÜAMÈNT. adv. mod. Ab gran difi- 
cultat. Arduàniente. plfficilitèr, difÉ- 
cultèr, aegrè. PífhiHtfmtfn// Penosaraen- 
te, faticosamente. 

ARDÜÍSSIM, MA. adj. sup. de Ahduo. 
Arduisimo, DifficHlimus. Trcs-dijíciíe. 
Arduissimo. 

ARDüO,'DüA. adj. Lo que es bastant 
difícil, Arduo. Arduus, dificilis. Dif- 

, fidle, Arduo, diíTicile. 

ÀREA. s. f. Geom. Lo espay que compren 
una figura. Àrea. Spatium liueis con- 
clnsura. Aire. Àrea , superficie. 

írea. Lo espay de terra que ocupa un 
edifici. Àrea, Aveai. Aire. Arèa. 

ARECH. 8. mf. ant. Cultiu de la terra. La- 
branza. Agricultura. Labourage. Lavo- 
reccio delia terra. 

ARENA. s. f. Lo conjunt de partículas 
despresas de las rocas j pen jas , y acu- 
muladas comunament en hs boras del 
mar y dels rius. Arena. Arena. Sable , 
arène^ gravier. SabUa^ arena, sabbio- 
ne, reua. 

AACtíAS. pi. Pèdretas ó 'concrecions pètitas 
que se troban en la bufa, é ixen ab la 
orina. Arenas. Calculi per urinam cjec- 
ti. (inwelL•. Reuella. 

BDTFICA& 5ÒBRE A&EXA. fi', mct. all qUC SC 

denota la iustabilitat y poca duració de 
alguna cosa. Edificar sobre arena. Ca- 
duca et iactlò labentia construere. Bd- 
tir sur ie salde. Edificaré sulla reua. 
BscRÍüRER KS L*ARBXA. fr. mfit. ab quC se 
dòua ú eiitéulrer la poca fermesa 6 du- 



ARE 
ració en lo que se reaol ó determina. 
Escrihir en la arena. Areo» iiuoríbere. 
Écrire sur le sable. Scrivere nelia rena. 

SEttBRAR EN i' AREÜ A. fr. met. 006 86 Uia 

pera denotar lo traball va ó infructuós. 
Sembrar en' la arena. Aren« mandare 
semina. Semer sur le sable. Seminare 
nella rena. 
ARENAL, s. m'. Lo terreno çn que bi ba 
mòlta arena. Arenal. Arenosum solum. 
Grève. Spiaggia. 
ARENAR. s. m. ant. aladar. 
ARENC. s. m.' Pèx de vuit à deu pulga« 
das de llarg, estret de cos, de color 
verd blanc y platejad. Se menja fresc, 
salad y dessecad al fum , y en algunas 
parts ne fan oli exprimindío. Arenque, 
Halex-, alec. Hareng. Arlnga» 
ARENER. s. m. ant. aladar. 
ARENETA. s. f. dim. de arkka. Àrenicfii 
arenilla. Arenula. Dim. de sable. Sab^ 
bietta. 
ARENGA, s. f. Oració ó discurs dirigid ú 
una comunitat ó persona de respecte 
Arenga. Concio , oratio. Harangue^ 
Aringa, aringo. 
AREXGA. ii*ón. Discurs ó enrabonamèn' 
afectad é impertinent pera persuadir ^ 
enganyar é algd. Arenga. Oratio sub- 
dola et argutiis plena. Harangue étio 
diéb. Fiiatera, fílastroccola. 
ARENG.\DA. s. f. L' amplova salada 
Sardina salada. Muríatica alex. Sor 
dine salée. Sardella. 
ARENGADÈR, RA. s. m. y f. La pcrsíJ 
na que ven arengadas. Sardinero. Mu 
riaticx balecis negotiator. Marcham 
de sardines, Sardellajo. 
ARENGAR, v. a. Fèr en pilblio algutí 
arenga. Arengar. Goncionari. Haran 
guer. Ariugare. 
ARENGAR, ant. Arreglar, ordenar. Arré 
glarj ordenar. Ordinare. Regien, aju 
ter , orHonner. Regolare, ordinare. 
ARENILLA. s. f. Pòlvos de escriure 
Arenilla. Arenula litterts recens scri] 
tis exsiccandis. Sabhn. Sabbia , pol vel 
per mettere in sullo scritto. 
ARENÒS , A. adj. Lo que té molta ar^n 
Arenoso. Arenosus. SaUeux. Sabbï 
noso. 
ARENÒ5. Lo que t^ mescla de arena, ^r 
Hisco. Arenosus. SablonnruX' Sabbloí 
ABENÒs. Lo que consta de la naturalesa! 
calitats de l' arena. Arenoso , mr^ndci 
Avenaceus. Sableux, Sabbioso. 



ARG 
AREÒBIETAO. $.m. Instrument qne ser- 
T«x pen eonéxer la relació que hi ha 
kire lu densitats^ 6 los pesos específics 
tíà líquids que se comparan. Aceéme" 
ímAérometrum. Aréimkre. Areome- 

AfiEOPAGITA. s. m. CtiabeTol dels }iit- 
^dd areòpago. Areopagiia. Areopa- 
^\i, Jréi^agiíe, Areopagita. 

jÉÓPAGO. s. in. Trïbunal superior ei^ 
ktésM. Jreàpago. Areopagus. Aréapa- 
w.Areopgo. 

ABESTA. 8. í'. La punta llarga j aspra en 
(pe termina lo bòU que embolica lo gra 
Ú bbt y de altras plantas semblants. 
Méh, raspa. Arista. Barbe ou pòinte 
je^^idebUr.Kest^i. 

^i, L• panxa ó cstèlleta de cualsevot 
ca9 qae se clava en la carn. Espina, 
rsntajo. Assnla tenuissima camí infixa. 
tckúrde. Srerza. 

^üjTi. EspiiA , per la del pèx. 

ABGi. s. F. Mdqttina pera móurer cosas 

(^ Ottlt pes, la cnal consistex en un 

<^Bilro davad en unas pèssas de fusta, 

de tal modo que empenjènd dòs ó mès 

bomes las palancas que per la part so- 

perik io atrarèssnn , lo mouen al ro- 

^t ak caal toorimènt se li Ta en* 

Mlij^aod nn rèst, ^oe per un extrem 

^msid en lo matèx cilindro, j per 

^^^\n ib pèssa que se ha de móurer. 

^^^^fiítíttcabe^rante. Machina trac* 

^^Céettan. Argano. 

U6ilfi£A. s. f. Mesda feta principal- 
^ de arena y cals , que aenrex pera 
jQotar [as pèdras dels edificis j altras 
^ qoe fan los znestres de casas. Ar^- 
^^^^^^9 mezda. Calx aqné sabnloque 
^|»cta. Mortier, Smalto, calcina da 
oonre. 

^i«iWim«A. fr. Pèr morter. Ar^ama-' 
^' Calcem aquS sabuloque miscere, 
*ïÍBjçcre, Faire du mortier. Faré calci- 
's da miirare. 

^-Wm. s. m. SdiU. U anella de l'ün- 
^• Ar^dneo. Circulus , annulns an- 
';f•*ï. Arganeau, organeau. Occhio 
3Í ferro. 

«^iïm, Cfrcul jïètit de mètell que entra 
'^ b construcció del astrolaU. Arga-- 
'^Cuxmlus, quo astrolabinm instruí- 
^w- Petü cercle de métal quifait par^ 
^^ i'oitrtjktbe. Anello di metallo. 

^".^ttí- pi. territ. iaouEss. 

^OELAGA. s. f. Planta perpetua , que 



AKG 167 

tè las ramas totas plenas de pXiHxas, las 
fullas mòlt pètitas y las flors de un co- 
lor grog bonic. Lo sèii fruit es una ta- 
Tèlla xica. AUaga, drgoma. Ulex. Jonc, 
ajonc. Robbia. 

ABcàL^GA vBRA. Mata plena de puuxas, qua 
tè las fullas semblants à las del l>òx ó 
murtra , y se cria ep paratges ombrí-' 
Tols y humíds. Tamujo. Rhamuus kis- 
panicus buxiíblius. Arhuste e'pineux 
doni lesJetdUes ressemblení à cel•les du 
buis, Spmi. 

SSB AMOAOS COM vvA akgèlaga. fr. ab que 
se denota que una persona es aspra y 
desapacible en lo sèu tracte y en las sè- 
▼as paraulas. Ser conto unas ortigas. 
Asperae, pongentts, urentisTC naturae se 
praebere. Etre d'une Jmmeur aigre , 
acaridtre , piquer par ious les bouts, £s- 
serè soa^e quanto una ortica. 

ARGELÍ, NA. adj. Lo natural de Argel, 
y lo que pertany à èxa ciutad. Argelino, 
jazarino* Algeriensís. Mgetien* Alge- 
- rinò. 

ARGÈNS. s. m. La mltat de un dragma. 
Adarme, Dimidía drachmae pars. Demi- 
gros. McKza d ram ma. 

ARGENT, s. ra. ant, plata. 

AXGBlfTAB. V. a. aut. PLATEJAB. 

ARGENTER, s. m. Lo artífice que traba- 
lla la plata fènd de èla Tarias cosas. 
Flatero. Argentar! us artifex vel cxla- 
tor. Orfebre. Orefice , orafo. 

ARGENTERIA, s. f. Lo carrer en que los 
argenters tenen las sèvas botigas. Pla- 
teria. Via argentaria. Rue des orpvres. 
Via degli ordicí. 

ARGÀNTEBÍA. aut. PLATA ÒBRAD.4. 

ARGÈNTVIU. s. m« Metall de color blanc, 
sumamènt pesant, que se manté natu- 
ralment fldido* Azogue. Argentum \i- 
vum, .hydrargyrum vel hydrargyrus. 
Mercure, vif•'àrgent, Mercurio , argen- 
to vivo. 

SEBfBLA ó ES U5 argàntviu. fr. mct. y fam. 
ab que se denota que alguna persona es 
mòlt inquieta. Es un azogue. Irrequie- 
tus, bydrargyro afflatus. llest vif com- 
me le salpétre, Essere moltó vivace. 

ARGILA, s. f. ALVMiNA, ab la diferencia 
de que per lo regular se li dona lo nom 
de ABGiLA cuand estd barrejada natural- 
ment ab altras torras y ab altres óilidos 
de ferro que li dÒH$n lo color grog 
bermellenc j altres. Serv<>x pera fer 
pisa ordinària , teulas , mahòns y altras 



168 ARG 

cosaa. Arcilla, argilia. Argílla. ^rgUe, 
glais^. ArgUla, argiglia- 

ARGILOS, A. adj. Lo que tè argila, ó se 
sembla à ella. ArciUoso. Argíllosoa, ar- 
gillaceus. ArgUeux, glaiseux. ArgiUoso. 

ARGOLLA. 8. f. Espècie de anella gran 

• que regularment es de ferro. Argolla, 
Annulus ferreus. Annec^u de fer grof et 
grand. Gogna. 

AROÒLLJk. Jog que se anomena axi per ser 
lo sèu principal instrument una argolla 
de ferro Y la cual^ab una punta aguda 
que tè se clava en terra , dé modo aue 
puga móurerse fàcilment al rodedor. 

' Lo fi de est jog es fèr passar per dins 
de la ARGOLLA unas bolas de fusta, per 
medi de unas palas cóncavas de la ma- 
tèxa matèria. Argolla. Ludus, in quo 
globoli per medium annulum ferreum 
transmittendi impelluntur. Sorte de jeu. 
Sorta d i giuoco. 

ARGOLLA. Càstig públic que en mòltas parts 
se dóna à alguns delmcuènts posandlos 
é la vergonya , ficad lo coll en una ar- 
golla. Argolla. Vinculum ferreum quo 
noxiorum collum constringitur. Peine 
du^carcan. Gogna. 

ARGOLLASSA. s. f. aum. de argolla, 
Argollon. Annulus ferreus grandior. 
Anneau de fer très-gros, Gogna graode. 

ARGÒLLETA. s. f. dim. de argolla. Ar- 
gollita, argòllica, argdleta. Parvus an- 
nulus ferreus. Petit anneau de fer. 
Gogna piccola. 

ARGONAÜTA. s. m. Nom que se donà als 
que anaren à Cólcos ab la nau Argos, 
à la conquista del velló de or. Argonau^ 
ta. Argonauta. Argonaute. Argonauta. 

ÀRGOS. s. m. Se usa solament en la frase 
SER trr írgos, pera significar la mòlta 
vigilància de algú. Argos. SoUicitus, 
vigilans. Argus: espíon. Argo. 

ARGüENS. s. m. pi. Arreus un poc sem- 
blants à una sàrria , fets de vímets 6 al- 
tra matèria flcftible, que se coMocan 
sobre lo bast 6 albarda de una cabalca- 
dura pera transportar cosas . delicadas, 
com vidre, terrissa, etc. Arganas. Vec- 
tabulum arcuatum vimineum. Sorte de 
panier ou de <:orbeiÜe pour mettre aux 
betes^ de somme. Argano. 

ARGÜENT. p. pres. de argüir. Lo qui 
arguex. Arguyenle. Argoens. Argumen- 
tant : gai argumente. Arguente. 

ARGÜID, DA. p. p. de argüir. Argüido. 

ARGÜIR* V. n. Disputar impugnaad la 



ARG 
sentencia d opinió de aitre. Argüir, ar^ 
gumeniar. Argnere , disputaré , díscep- 
tare. Argumentar. Disputaré, argomen- 

- tare. 

ARGÜIR, v. a. Donar indici ó mostrar algú-- 
na cosa; com la vivesa dels ulls argOex 
ingéni. Argüir. Indicaré. índUfuer , 
prouver., marquer. Accennare, indica- 
ré, mofetrare. 

ARGÜIR. Inferir, deduir. Se usa també com 
rea'proc. Argüir. Inferre, argumenta- 
ri. Induiré, inférer , conclure. Dedur- 
re, inferiré. 

ARGÜLLOS , A. adj. ant. Agud , ingeniòs. 
Agudo, ingenioso. Aoutus, ingeniosos. 
Fin, dúi€, subtil, j/uW/oe/. Sottile, 
scaltro. 

ARGULLOSAMÈNX. adv.mod. ant. Agu- 
dament, ingeniosamènt. Agudameme, 
ingeniosamente. Ingeniosè. Adroite- 
ment, spirituellement. Destrameate, in- * 
gegnosammite. •' 

ARGUMENT, s. m. La objecció que se 
oposa ú la sentencia ú opinió de altre, 
disposada segons las reglas de la dialèc- 
tica. Argumento. Argumentum. Argu^ 
' ment. Argomento. 

ARGUMENT. Loassumpto ó matèria «de que 

- se tracta en alguna obra; com.AAOUMfeifx 
' de la Eneida. Argumento. Libri mate— 

ria*, argumentum. Argument. Argo- 
mento, soggetto. 

ARGUMàNT^ Lo sumari é epítome del llibre., 
del poema ó cant que se sol posar al 
principi de èil , ja sia en prosa ó eu vers. 
Argumento. Argumentum. Épiíonte' , 
sommaire. Sommario. 

ARGUsusxT. Indici ó senyal. Argumeru<y^ 
Signum, indicium. Argument, indtcc, 
mar que , prem^e. Argomento, segno. 

argumínt negatiu. Lo qui se pren del si ^ 
lenci de aquells subgectes ae autoritat^ 
que sènd natural que sabèssen ó parlas^ 
sen de una cosa, per ser coneernènt si 
la matèria que tractan, la omttexen. ,^/-. 
gumentó negativo. Argumentum negatiu 
vum. Argument négatif. Argomento t^o 
gativo. 

APRETAR LO ARGUMÀ5T. fr. fam. Scr de mol 
diiïcil solució. Apretar el argume^mtc 
Argumentum esse magni ponderis, ^v•o/ 

' une solution difficile. Essere di dif&oil 
sconfitta. 

DESFER LO ARGUMENT, ff. SOLTAR LO ARc^xj 
M^5T. 

SOLTAR 10 ARQUicàxT. fp. Donarli toluoi^ 



AHI 
Saltar 6 desolar el argumento, Qo»«- 
tíooem dirimere, nodam solvere. J?^ 
scudre une díficidté'. Risolvere l'argo- 
meato. 

AIGUMENTACIÓ. s. f. Lóg. L'acció de 
wpmentar. Argumentacion. Argnmen* 
Ubo. Argumentation, Argomentazíone. 

ÀIGÜMENTAD, DA. p. p. de abgvmen- 

TIL 

ütGUMENTADÒR. s. m. Lo qaí argu- 
aè&ta. Argumentador , argumentista. 
irgameotator. Argumentateur* Argo- 
meotatore. 

^^BGÜMENTAR. y. n. abgüir. 

ARGUMENTET. a. m. dim. de ARGimèvT. 
Argument illo , argumeniilo, argument 
d&í» Lere argumentum* Dim. d'argu* 
9fnl. Argomentetto. 

AiU. 5. f. Ck>mposició mireícal pera can- 
ür ona sola veu cert número de versos. 
jéria. Canitancnla. Air, composition de 
mn^pie. Ària. 

AKlDilfÈNT. adT. m. ant. secimàtt. 

iü/DITAT. s. f. ant. Sequedat gran en la 
tem. Arüiez. Siccltas , ariditas. Aridi- 
t^y sécheresse. Aridezza^ siccità, adu- 

. stiofie. 

i^&IDO, DA. ad), qne se aplica priDcipal-* 

i&éat i la terra que està seca. També se 

& de aitras coias que tenen poc suc ó 

ïwfflíiL Jrido» Aridus. Aride, sec. 

, Anèo, KQOO , adnsto. 

AftlES. s. n. Lo primer signe dd Zodíac. 

Jries. Ana, coeleste signom. Le Bélier, 

orin. Aiíele, montone celeste. 

iAíETA. s. í. dim. de aru. Arieía. Le» 
▼"9 «aotíiincala ; cantiuncula pretiosa. 
Jtietíe, petit air. Arietta. 

AEIEIABI , RIA. adf. Lo qne pertany d 
ia iBiqnina dita aríete. Arietario. Aríe- 
tarios. Qui appartient à la machine bd^ 
l» er. C be appartiene al bolcione. 

A&IETE. a. m. Màquina militar que usa- 
baa aatíguainènt pera bàtrer las mn- 
r^M»^ de las cintads. Li donaban aquest 
aan perquè en la pnnta de la màquina, 
^ era una gran biga, se hi posaba 
m pèsaa de ferro colad que tenia la 
%ara de un cap de moltó. Ariete. Àries. 
Béier. Ariete, montone, bolcione. 
A&ISMETICA. s. £ lamifiTicA. 
XacSMÉnC, ca. adj. AaiTMínc. 
.VBJSSAD, DA. p. p. de arissar y àxïa^ 



itdSSAR. T. a. saissAA. 

AkiSSÓ. s. m. Animal cubert de pnnzas, 

TOM. I. 



ARI 169 

X\c de cos j paregud al porc Cuand té* 
pòr se plega com una bola. Erizo. He- 
ricius , beres , herinaceua , ericius. Hé» 
risson. Riccio. 

JAissó. Marisco que t£ k closca rodona y 
plena de punxas com lo arissó de terra, 
tè la boca en lo centro de part de sota. 
Erizo. Echinus marinus. Wn'sson ou 
chatàigne de mer. Riccio marino. 

ABissò. La escorxa aspra y espinosa dins de 
la cual se cria la castanya y alguns al- 
tres fruits. Erizo. Ecbinus calyx. Cogué 
ou peau aui enveloppe la chatàigne. 
Guscio delia castagna. 

ARIS8Ó MABÍ. Animal de closca de fleura 
rodònenca , la part superior plana ab sis 
renglas de puas llargarudas y una ber- 
rugueta en la soca de cada una. Erizo. 
Echinus esculentus. Oursin. Riccio di 
mare. 

ARISTARCO. 8. m. Lo censor ó critica- 
dòr dels escrits agens. Se diu per alu-> 
sió à Aristarco, famós critic del temps 
antig. Aristarco. Aristarchus. Aristar- 
que. Aristarco. 

ARISTOCRÀCIA, s. f. Gobern en lo ona! 
tenen part sols los nobles , com succehia 
en lo de Venècia , Gènova , etc. Aristo^ 
cracia. Aristocratia. Aristocràtic. Ari- 
stocra7Ía. 

ARISTÒCRATA, s. m. Lo qui es afecte 
al gobern aristocràtic. Aristòcrata. Aris- 
' tocraticus. Aristocrate , partisan aris^ 
tocratique. Aristòcrata. 

ARISTOCRÀTIC, CA. adj. Lo pertanjènt 
à la aristocràcia. Aristocrdtico. Ansto- 
craticus. Aristocràtiques ce quioppaT'- 
tient à Varistocraiie. Aristocratico. 

ARISTOL. s. m. La virolla del cap devall 
de la llànsa. Cuento^ regaton. Contus. 
Bout d'une piqué, d'une haUebarde. 
Impugnatura da piè. 

ARISTOLOQULV. s. f. Bot. Herba medi- 
cinal de la cual se distingexen tres espè- 
cies, de arrel llarga, rodona, ó tenne 
ó clemàtica. Aristoloquia. Aristoloçhia. 
Aristoloche. Aristologia. 

ARISTOTÈLIC, CA. adj. Lo que pertany 
à la doctrina y sistema de Aristóteles. 
Aristotélico. Aristotelicus. Qui appar* 
tient à Aristote. Che appartien aa Ari- 
stotele. 

ARITMÈTIC, CA. adf. Lo que pertany à 
la aritmètica. AritmAico, arisméiico. 
Aríthmeticns. Arithmélique. Arisme- 
tico. 

32 



170 AHM 

ARITMÈTICA; s. f. Part de las matemà- 
ticas qae considera lo valor y propietat 
dels números. Aritmètica, arismética. 
Arithmetica. Arithmétique , science des 
nombres, Arismetica, arimmetica? arit- 
mètica, 

ARITMÈTICAMENT, adv. mod. Segons 
règlas ó m^todo de aritmètica. A ritme- 
ticamente» Artthmeticè. D^imé manière 
arithmétique , arithméliquement. Arit- 
meticamente, per via d'aritmètica. 

ARJANT. 8. m. fam. Diner. Cuatrin^ mo» 
ga. PecvLma. Argent, Danaro. 

ARLEQUÍ, s. m. Un del^personatges gra- 
ciòsos de la fairsa italiana ^ y de algunas 
companyías de volatins. Àrlequin, Mi- 
mus. Arlequin, bujffbn des pantomimes, 
Arlecchino , zanni. 

ARLOTERÍA. s. f. ant. dbopbría. 

ARLOTZ. 8. m. ant. dropo, bribó.. 

ARMA. 8. f. Tòt genero de instrnmè^t 

desttnad à oféndrer al contrari ó à de- 

feusarse , y per axó las armas se divide- 

xen en ofensivas y defensivas. Arma. 

' Arma. Arme, Arma , arme. 

ARMA BLAircA. La quc HO 68 dc fog , per 
eièmple lo punyal , la espasa , etc. Ar- 
ma blanca, Gladium, sicca, ensís, etc. 

. Arme blancke. Arme bianca. 

ARMA DE FOG. La quc SC Carrega ab pólvo- 
ra, per ei^èmple la escopeta, la pistola, 
etc Arma de fuego. Arma ignifera, 
igniflna , tormentum ignarinm. Arme à 
feu. Arma da fuoco. 

ARMA PuiTKAGUDA. La quc tè punxR, com 
la espasa. Espiche, Spiculam. Rapière, 
estoc. Arma da punta. 

ARMAs. pL Las tròpas ò eíércit de alguna 
potencia, per exemple , las armas de Es- 
panya, del Imperi, etc. Armas. Exer- 
citus, agmina. Arme'e, armes, Arme, 
armi. 

«^RMAS. Los medis que servexen pera con- 
seguir alguna cosa. En èx sentit se dia: 
no ting mès armas que la veritat y la 

, justícia. Armas. Facultas , via , ratlo. 
Armes, argulies. Arme* 

ARMAS. Las insignias que usan las familias 
nobles en sòn escud pera distingí rse 

^unas dfs altras. També se dóna èx nom 
als matèxos escuds, y d las insignias 
dels prínceps , regnes , provincias ^ y 
ciutadà. Armas, Gentilitia signa ^ stem- 
m.^ta, familiae tessera. Armoiries, bla- 
son. Arme, insegna, stemma, scudo 
gentilizio; 



ARM 
ARMAS BtANCAS. Lrs que antigúRitaènt vestía 

lo caballèr ü home de armas. Jrtms. 

Lorica. Armes des arUiens chevaUers. 

Loriga. 
ARMAS FALSA5. Las ínsignías úial formadas 6 

contra las règlas del aTi..AtmasfaL•as. 

Tesserae gentilitíae absormes. Fausses 
- armes, armes en enqWBrre. Arme false. 

ARMAS NO ESTAN BÈ EN MANS DE BESTIAS. rcf. 

3ue avisa que pera que las armas sian 
e profit convé que estigueu en mans de 
qui las sapia manejar. Armas y dine- 
ros buenas manos quieren. Ne pnero 
gladium.Ze^ armes et V argent ne soni 
point poitr les mains de cerlaines gens. 
Arme cbiedon mani esperte. 

AB LAS ARMAS EN LAS MANS. loC. Ab qUC SC 

expressa estar armad y disposad pera 
fèr guerra. Con las armas en la mano. 
Armatus , armis paratus. Pret à/aire la 
guerre. Ésser ad arme , ésser per guer* 
reggiare. % 

DESCANSAR SOBRB LAS ARAUS. fr. MiUc. ApO* 

yar lo fusell en terra al costat del peu 
dret. Descansar sobre las armas. Ar- 
mis tnniti. Se reposer sur ses armes, 
Rtposarsi sull'armi. 
DèxAR LAS ARMAS. fr. Rctirarsc del serve^ 
de la milícia. També se usa pera ex- 

f>re8sar que cuand la tropa està sobre 
as armas, las arrima pera descansar 
Dejar las armas. A niiiitia discendere 
arma deponere. Prendre conge'da ser 
vice militaire, mettre de cótéles arMes 
Lasciar il servisio delí' armi. 

DONAR ARMAS AL BNSBÜG. fr. Diet. Suhmi 

nistrar à altre medis que poden pro 
duir perjudici al qui los dóna. Dar at 
mas contra si. Alteri in sui ipsius per 
niciem instrumenta praestare. Donne 
des armes contre soi^mime. Dar arm 
contra se stesso. 

ESTAR SOBRE LAS ARMAS. ít. Estar la trb| 
previnguda y preparada en sJM pnestt 
pera lo que puga ocórrer. Estar soh\ 
las armas. In armis esse- Ètre soiis i 
armes. Essere sotto Tarmi. 

FÈR ARMAS. fr. Péttdrer part ab las arni 
en alguna guerra ó discòrdia» HtU 
armas. Praeliari. Prendre parti av^c i 
armes. Adoperar d' arme, operar ia I 
ti d' arme. 

Ffca ARMAS. fr. met. HostUisar ó f%r la c< 
tra ab escrits ó paraulas. Hacer ésimi\ 
Praeliari. Faire des armes. Far cl* am 
ésser in arme. 



ARM 

fhoE i us àMMàs. iV. AeoftQintne al 
e&ercici de èUas. HacerMc d Un armas. 
Àma tracUre. S'acemsiumer aux nr- 
mes. Arretsarsi all' armí. 

-fàasE 1 L•is iBsf Afl. fr. met. Acostumarte y 
fteomodarw à alga na cosa à qoe oUSga 
ka aecessítat. Hacerse d las armas. As- 
suefieríi tempori ioserrire; Faire de 
m^cessUif vertu* Aecomodarsí a checcbè 
sia. 

rissAR PBm lA» ARMAS. 4r. Fusellar à algii, 
matarlo ab tirs de fasèll. Pasar por las 
armas, arcabucear , fusilan Ty'vsfkssis 
sdoppetis capite plectendum intenice- 
re. Arquebuseri passer par les armes. 
Passar per Parmi. 

rtiDasa^LAs aamas. fr. Inacríarerse en la 
forsa arfliada. Ir d las armas. In mili- 
tia ínscribí. S^engager, s^enrèler. Ar- 
rolarsí. 

ictoasa LAS abmas. fr. Aga&rlas pera fèr 
los honors militars d tas persònas d las 
coals corresponeD per òrdenansa. Tomar 
bs amens» Arma honoris causa sumere, 
militaria obsequia alicui tribuere. Pren- 
dre les armes. Prender l' armi , córrer 
aU'arme. 

ftlDaei LAS ARMAS COITTRA ALGl}. fr. mCt. 

Dedararse son contrari, y fèrli giierra 

cMn à tal. Tomar las armas contra uno. 

Cntra aliqvem arma siimete..•S'^K'Oii«r 

fítwemi de quelqu'un. Prender l' armi, 

niBOTtr guerra Y levarsi ad arme. 

rupiíAR LAS ARMAS. fr. Alsar la clau de las 

armas de fog posandla en lo disparador 

^1 paat de dalt. Preparar ó montar las 

armas. Tormenta pararé. Bander les 

(srmes. Apparecchiare , disporre l'armi. 

ruinTAa las armas. fr. Müic. Posarlas lo 

«Uad en ona posició qne se vejan del 

tot. Preseniar las armas. Armas osten- 

derc. Présenter les armes* Presentar 

l'armi. 

UJKR LAS armas. fr. Milic. Fèr los honors 

al Santíssim Sagrament posand en terra 

I lo genoll dret, inclinand lo fusell de 

manera que la boca del canó toqne en 

terra. Rendir las am^. Arma snbmit- 

tere honoris causa. Rendre les armes. 

Render l'armi. 

usMR LAS ARMAS. fr. Eutregar la tropa sas 

armas à la tropa enemiga donandse per 

Tcasoda. Rénair kts armas. Manns da- 

re, cedere yictori, arma TÍctòri dede- 

re. Se tívrer aux ennemisy mHire bas 

les armes. Render 1' armi. . 



ARM 171 

irzsnRse las armas. fr. Pos^rselas pera eu^ 
trar en combat, ó armarse ab èllas. 

- Feslir las armas. Arma tnduere. S*ar- 
mer. Armxtiu 

VfeTLLAR LAS ARMAS. fr. • En lo ftntig era 
guardarlas lo qui habia de ser armad 
caballèr, fònd centinèlla de nit prop de 
èllassèns p^rdrerlas de yista. També se 
deya fèr la vetlla, yeker las armas. 
Ante arma excubare. Feiller, prendre 
sain des armes. Vecltare 1* armi. 

ARMAD, DA. p. p. de armar, jérmado. 

AMiAD. s. m. Caaa un dels que restids de 
soldads romans , van íl las paofessòns de 
la semmana santa represeutand la guar- 
da pretoriana. Armado, soldado r ema- 
no. Miles prcloríanus. ffomme arme" à 

• Vantique pour aller eh procession, ou 
garder la chapelle oà est exposa le 
saint^sacrement le jeudi et le vendredi 
saints. Uom yestito da soUlato romano 
antico. 

ARMAD. Cada una de las figuras de soldad 
romà que solen posane en los monu- 
ments cfe la semmana santa com i guar- 
das. Armadoy soldado romano. Milcs 
pretorianus. Figures qui représentent 
garder le saínt sepulcre d la semaine 
sainte. Figura trayestita da soldato ro- 
mano antico. 

AAMAD DB PUSITA Eir BLAITC , Ó DE CAP i PEUS, 
ü DE TÒTAS ARMAS , Ó DB TÒTS PUHTS. fr. 

que se diu del que porta posadas tòtas 
las armas de costum é punt de entrar 
en combat. Armado de punta- en blan- 
co, ó de todas armas. Cataphractus. 
Ètre armé de but en blanc. Apparec- 
cbiato di tutteParme in punto. 

vàiis MÒLT ARMAD. fr. fam. ab la cual sé 
sol expressar é algü que se presenta en- 
fadad j disposad i renyir. Plenes con 
lanza en rístrCf ó dispuesto d romper 
lanzas. Hostiliter yenis. Arriver la lan- 
ce en arret, ítre disposa à brouiller. 
Hai la muffa al naso. 

ARMADA. 6. f. ant. síércit. 

ARMADA. Conjunt de forsas marítimas de 
alguna potencia. Armada. Classis. Ar- 

" méb nas^ale , division de force mariti" " 
me. Arma ta. 

ARMADOR, s. m. Lo qui arma 6 ayia al- 

' guna embarcació. Armador. Nayis ins- 
tructor. Armateur, celui qui arme à 
ses frais un ou plusieurs vaisseaux 
pour aUer en course. Armatore. ' 

ARMADOR. Lo qui busca y allista mariners 



íTí arm 

Ï«ra la pesca de U balena ó del baca- 
i. Armador. Piscatonim conductor. 
Armateur, cebd qui enrSh deé hommes 
pour la pcche. Armatore. 

JlRMADÜBA. s. f. Lo conjunt de armas 
de ferro ó cèr que vestian antiguamèut 
los que habiau de combàtrer. Armadw 
ra. Armatura, lorica. Armart. Arma- 
tura, armadura. 

-AHMJLDURA, Lo conjunt de las pèssas prin- 
cipals sobre de las cuals se arma alguna 
cosa. Armadura. Sustentaculumfiulcí- 
mentum. Monture, charpente^ arma- 
iure, Aymadura , armatura. 

-ARMAMENT, s. m. Preoaratlus de guer- 
ra, prevenció de tòt lo necessari pera 
fèrla. Armamento. Apparatus bellicus. 
AppareiU de guerre^ armement, Ar- 
mamento. 

^RMALiA. 8. m. Herba ramòsa, de cosa 
de dòs peus de alt, que tè las fullas 
Uareas, talladas de mòltas parts, lo tronc 
Tcrdòs, fòsc, la flor un poc pareguda 
à la de la camamilla ab las fulletas blan- 
cas. Gamarza. Pegamum barmala. Har- 
male, Armora. 

^ARMAR. ▼, a. Vestir ó posar à altre las 
armas ofensiyas ó defeusÍTas. Se usa 
també com recíproc. Armar. Armaré , 
armis iustruere. Fournir d'armes, ar- 
mer , revílir d * armes à quelqiiunm Ar- 
maré. 

^RMAR. T. n. Guadrarli bè à algd alguna 
cosa, sentarli bè, acomodarse à sòn ge- 
ni ó parer. Armar. Apte convenire. 
Donner à guelqu'un ce dorU ü a besoin, 
agréer,aHer bien à une personne quel- 
que chose. Andar a genio. 

ARBiAE. fam. y met. Disposar, forjar, for- 
mar alguna cosa , com armar un sarau , 
una disputa , etc. També se usa com 
recíproc. Armar* Moliri , evenire , sus- 
citaré, movere. Pr^arer, dísposer. 
PromuoTcre, commuovere, dar moto, 
comínciamento. 

ARMAR. Guarnir alguna cosa damunt de 
altra que li serrex de sosteniment per 
fèrla aguantar, ó guardar una certa fi- 
gura. Armar. Inniti , incumbere. Join- 
dre une chose à une autre pour la 
faire tenir roide. Si I* on parle des ve- 
tements, doubler. TrayagUar una cosa 
sopra un' altra. 

ARMAR. Parland de embarcacions significa 
posarlas à punt y proveirlas de t&t lo 
necessari. Armar * lostruere. Équiper, 



ARM 
àrmer un Oaisseau. Armaré, provTV•' 
dere, muniré. 

ARMAR i ALGÚ. fr. mct. j fam. Donarli lo 
que necessita per algun fi, com per co- 
merciar , obrir botiga, etc. Armar. Nis- 
cessariis aliquem instru^ere. Donner à 
une personne ce doni il a besom pour 
s'eUablirM Forniré > provfedere di ciò 
cbe fa di bisogno altrui per qualche 
particolar impresa o affare. 

ARMAR À ALGÚ. fr. met. y fam. carregar ds 

L•LUQÜETSv 
ARMAR i ALGÚ. F^R BlfFADAR. 

ARMARL s. m. Caxa de líista ab sas por- 
tas y que dins tè pots ó prestatges pera 
posarhi -roba y altraS cosas. Armario. 
Armarium, píuteus. Armoire-^ huffet, 
serre-papiers , et chapier si I* on parle 
des armoires d*une église. Armadio, 
armario. 

ARMARI DB PARBD. Vuid fèt en lo tòtt de Ift 

pared à manera de finestra, ab sas por- 
tas.y prestatges pera gnardarhi alganas 
cosas. Alacena. Riscus. Armoire prac- 
tiqués dons repaisseur d^un nwr. Ar- 
madlo nel muro. 

ARMATOST. s. m. ant. Màquina ab que 
se armaban antiguamènt las ballestas. 
Armaloste. Verlibulum arcuariura. Ins- 
trument avec lequel on bandait I 'arb€tr^ 
lète. Lieva, o martiriello. 

ARJVIATOSTA. s. f. Gualserol méquina cS 
moble , gros y pesad. Armaloste. Intens 
et inutilis supfulez, aut moles. Meuble 
mal travaiü^j qui est pluiot embarras^ 
sant que commode. Qualsivogiia mole 
grossa ed inutile. 

ARMEJAR. T. u. ant. pelear. 

ARMELL s. m. ant. armiüto. 

ARMÈLLà. a. f. Anella de ferro ó de aU 
tre metall, que comunament sol teuir 
una espiga pera clavaria en part sòUda<, 
com son aquellas per las cuals entra lo 
forrallat. Armella. Annulus ferreu». 
Anneau, piton^ sorte de clou doni la 
téte est percéè en anneau. Gbiera , ghe- 
ra » viera. 

ARMENI, NIA. adj. Lo natural de Ar- 
menia, ó lo pertanyent à aquell pais 
Armenio. Armcnius. Arméhien , totti a 
qu'appartient à l'Arméhie. Armenio. 

ARMÈR. s. m. Lo mestre 6 artista qu^ 
fabrica armas. Armero. ArmoruoR fai. 

- ber. Armurier, ous^rier quifabriquc oi 
qui vend des armes. Armajoolo. 

ARMAR. Lo qui en las armerías guarda la 



ARM 
armas j calda de sa netedat Àrmero. 
Armoram castos. Garde d'arsenal, 
controkur. Gnstode delí' armeria. 

iuàL• Fasta ab mòitas oscaa ó encaxos que 
eo los 609809 de guarda servex pera que 
los soldads coUioqueu los fusells ab se- 
paració. Armeron ArniaríolQiii armis iu 
statione deponendía. Rdtelier. Aastpel- 
liera. 

itxia lujòa. Lo qui en palaci tè 4 sob 
càrreg l' armeria del rèy ^ y é sas òrdes 
los dependents de èUa. Armero mayor, 
Regü armameotaríi custos praefectus. 
SuHntendarU de farsenal particuUer du 
roi Soprantendente delP armeria. 

AKMERÍA. 8. f. Lo edifici ó lloc ahòat se 
gaardao diPerèota géoeros de armas per 
caríositat d ostentació. Armeria, kvm^r^ 
meotariom. Arsenal, magasin d'ar- 
mes en toiU genre^ soitjtouf la terre, 
m pour la mer. Armeria. 

ARMILLA, s. ü Pèssa de roba ajustada al 
cos, sèos mdnegaSf que se porta sota la 
casaca^ jupa , etc. Cludeco. Thorax. Gi- 
hi. Farsetto, giubbettino. 

Auuuu. Gípò clos per tòtas parts, escó- 
tïd, ab mitjas minegas sèos arribar al 
cobe, que soliao posarse los antigs ca- 
Ulèrs àòta de 1' armadura. AbniUa. 
Mor thorax. Ckemiseiie , camisole: 

^d'armes gu'on portait dessous la 

otifúne. Imbottíto. 

^l>Ba aot. BaLASSAlBT Ó MAirniA. 

iUlL-LAR. adj. BSpkaA abhil-lae. 

AÜÜNI. 8. m. AfiMINTO. 

AftiOXYO. 8. n». Auimal cuadrdpedo, de 
Toit à dea pulgadas de llarg , iU> la cua 
est tant llarga com èll. Tè tot lo cos 
Uuic de nèa, ménos U extremitat de la 
ena qae es negra. Armino. Mustela er- 
^tnea, mus ponticus. Hermbie. Ermel- 
^, armellino. 

^tanro. La pell del animal de aquest 
Dom. Armino. Pellls mustelae ermineae , 
maris pontict. Peau d'hermine. PeUic- 
da d' armellino. 

^^9To. La armussa dels canonges cober- 
ta de pells blancas. Armino. Canonico- 
fom amicolam humerale. Camail cou-- 
ferí e^ec une peau Uanche. Ermellinòf 
pellaecta deVcaaonici. 

AUiaTo. Figura dels escnds de armas que 
i manera de mosqueta negra s&bre 
camp blanc, imita las pèUs j cuetas 
dels armia JOS. Armino, Nigr» imagiaes 



ARN 173 

' in alba snperficie scnii gentUitii depic- 
t». Hermine , il se dit d'une des deitx 
fourrures du blason. ArmelKuo. 

ARMIPOTÈNT. adj. Poeï. Lo poderós en 
armas. Armipotente. Armipotens. ]?<?/- 
litjueux, guerrier, puissant en armes., 
Potcnte nell' armi , armigero. 

ARMISTICL s. m. Suspensió de armas. 
Armislicio, Inducíse. Armistice^ sus^ 
pension d'armes. Armistizio, tregua, 
sOspen^lon d' armi. 

ARMOLL. s. m. Planta, moll. 

ARMONIA. 8. f. La consonància en la 
milsica que resulta de la • varietat de 
veus posadas en deguda proporció. Ar~ 
monia. Harmonia. Ilarmonie^ accord 
de divers sons. Armonia. 

^iRMoKÍA. met. La convenient proporció j 
correspondència de unas cosas ab al- 
tras. Armonia. Concòrdia, convenien- 
tia. InielUgence , accord. Armonia, 
proporaione, proporxionata corrispon- 
denza di parb. 

iRMONÍA. Amistat y bona correspondència. 
Armonia. Necessitudo, famiharitas. ^5- 
sortiment , amiti^. Armonia , concòrdia. 

ARMONIAC 8. m. amohiac. 

ARMüNIC, CA. adj. Lo que pertany à 
r armonia; com instrument armónic, 
composició ARMÓnicA. Armónico. Har- 
mouicus. Harmomque, quï prodidt de 
Vharmonie. Armónico. 

ARMONIOS , A. adj. Lo sonoro y agra- 
dable al oido. Armonioso. Harmonicus. 
Harmonieux , qui a de Vharmonie. Ar- 
monioso. 

ARMOMiòs. met. Lo que tè armonia, ó cor- 
respondència entre sas parts. Armonio» 
so. Harmonicos. Harmonieux , quia de 
la proportion , de la symélrie. Armóni- 
co, armonioso, armoniale, armotaiato. 

ARMONISTA. s. m. Lo qui sab lo art de 
I' armonia ó olüsica. Musico. Musicus. 
Musicien. Musico, maestro di musica. 

ARMUSSA. 8. f. Pèssa de roba à manera 
de esclavina que los prelads ,portan en 
las espatUas j se corda ab botons en la 
part de devant. Los capellans la portan 
també en lo cor , però es oberta de de- 
vant 7 ab giras bermellas si sòn doc- 
tors , y si no bo sòn , ab giras negras. 
Muceta. Amiculnm humerale. Manté» 
let , camail de chanoine, d*éveque. Man- 
telletta, sorta d' insegna ornamentale di 
dignità, cbe cuopre le spalle ed il petto. 

ARNA. 8. f. BUC DJB ABSLLAS. 



íU ARO 

iLB5à. Guquet qiie se cria eii la ròlw y la 
rosega. Polilla. Tinea, blatta. Fer, in" 
secte qui ronge les éloffes, Tigmiola. 
AIXA. Espècie de papailoiiet ó. inartp^ 
de dòs ó tres líneas de llarg, qne té lo 
cap grog y las alas Uarearadas arrima- 
das al cos, de color sris, ab una taca 
al mitj. Se alimenta de liana , y ab lo 
pel de esta forma una bòsseta en figura 
de canó, dins de la cual viu en estad de 
lar?a. Polilla. Phalaena vestianella, ti- 
nea. Teigne. Tignuola. 
ABXA. Planta perenne de un peu à peu y 
mitj de altura , ab las fullas senceras y 
las flors grossas , blavas , y lo centro 
grogas. En alguns paratges se cultiva 
per adorno dels jardins. Àmelo. Asler 
namelus. Espargonte , pelit-muguet. 
Aster attico, bübonio, inguinale, aste- 
roide. 
ARTÀ. met. Lo que espatlla-ó destruex in- 
sensiblemènt alguna cosa. Polilla, Quod 
sensim nocet, corrumpit. Tout ce qui 
mine , détruit insensiblement, Logora*- 
tore. 
TRAURER LAS ARTTAS. fr. EspolsRr, sacudir 
ó picar la roba ó altra cosa que tè ar- 
ufts ji fi de que caigan. Desapolillar, 
Fineas depellere, excutere. Oíer les mi- 
tes, les teignes. Levar le tígnuole. 
ARNAD, DA. p. p. de arnarsb. Apoli^ 

Uado. 
ARNARSE. ▼. r. Destruirse ó deteriorar- 
se alguna cosa per causa de las arnas 
que la rosegan ó penetran,, Apolillarse, 
Tiuea corrodi, blattis exedi. Se ronger, 
se d^^riorer quelque chose, Deteriorar- 
8i , logorarsi , ridursi in cattivo stato. 
ARNÉS. s. m. Conjunt de armas de fer- 
ro defensivas que se acomodaban al cos, 
assegurandlas ab corretjas y sivèllas. 
Arneís. Lorica. tíarnais, Varmure com- 
plète d'un homme d'armes. Arnese. 
ARNETA. s. f. fam. Se aplica al que es 
mòlt sutil , y ab art y dissimulo conse- 
guex lo que vol. Picarillo^ taimado. 
Gallidus, astuttts, vafer, Astucieux, 
rusfí, petit coquin, Volpone, scaltrito. 
ARO. 8. m. Herba comuna que tè la cama 
alta casi un peu, rodona y é solcs, y las 
fullas Uargas, casi triangulairs, Uuéntas y 
venòsfls. Lo fruit se compon de raòltas 
bayas unidas com en una tabèlla Uar- 
gueta , encarnadas y rodònas. Tota la 
planta crema la llengua ab sòn gust 
acre. yara, Arum. Pied^de*véau : plan- 



ARP 
te. Glcliero, jaro, colocasia, colloeàs- 
sia. 
AROMA. 8. f. La flor del arbre dit aro- 
mèr. Es com una bola de mitja pulga*- 
da de diàmetro, composta de borletas 
de color grog de or , y sostinguda per 
una cua liargueta. Despedex un olor 
mòlt agradable. Aroma. Aroma. Arome. 
Aromo. 

AROMA.' 6. m. Nom genèric que se dona à 
tots los olors. Arbma, aromaticidad. 
Aroma 1 aromatícus odor, fragantia. 
Principe adorant de ckeujfue plante. 
Aromato. 

AROIVLATIC, CA. adj. Lo qu« tè olor ó 
fragància. Aromdtico. Aix>maticus. Aro- 
matique. Aromatico. 

AROMÀTICS, pi. Nom col-Jectiu que so 
aplica k las gànas, b«ilsams, tustas, 
herb)s, es dir generalment «4 las dro- 
gas olorò^s. Aroma. Aromata. Qrií est 
de la nature des aromat^s oii qui a son 
odeur. Aromatico. 

AROMATlZàClÓ. s. f. a«t. L' acció y 
efecte de aromatizar. j^romatizacion. 
Odoratio ope aromatum lacta. Aroma* 
tisalion y l/taction d'aromatiser. Lo aro- 
matizzare , aromaticità. 

AROMATIZAR. v. a. ant. Dar ó comuni- 
car olor à alguna cosa. Aromat'nar. 
Aromatibus perfundere, condire. Aro^ 
matiser, r/teler des aromates a^ec quel- 
que chose, Aromatizsare. 

AROMÈR. s. m. Arbre que crèx fins à 
1' altura de vint peus en los d i mas ca- 
lents de Espanya ; tè las ranias tòtas ar- 
madas de espiíias, y las fallas comi^os-* 
tas de varias fuUetàs ; las flors fan un 
olor mòlt agradable y sòn grogas. Lo 
fruït es una garrofa negra , forta y tor- 
ta. Aromo. Mimosa famesiana. ^acia, 
arbre. Acazia; 

ARONDETA. s. f. aiit. orrwbta. 

ARPA. s. f. Instrument músic de figura 
triangular: se compon de unas postetas 
primas , juntadas en forma de caxa de 
morts, cuberta ab una tapa plena de )>o- 
tonets, en los cuals se assegurao las cor- 
das que van é parar al cap, y se posaii 
en unas clavHlas de ferro, que mogu- 
das ab la clau ó trempadòr, serrexen 
pera posar lo instrument acorde ; se to- 
ca ferind las cordas ab las unglas. jín^ 
pa. Lyra grandior, faarpa. ffarpe, Ar** 
pa, arpe. 

AtPA. OEAPA. 



ARQ 

iftPADf DA. p. p. de aepàb. Agarràdo^ 
tarpado. 

ARPADA. 8. f. L'aoció de procurar agar- 
rar ab las ungtas, especialment U» aní* 
nalt que las tèaea còrras* També se 
éi« de caalsevol ammai , j íins del .ho- 
Bx. Gwrfaàa , garfiada, Unguium ic- 
tas, Coup de griffe ; . accrocher , saisir 
éfec Us on^s ejadque ckose* Ferimeo'- 
tocoU' artiglio. 

iiPAR. ▼. a. Donar arpadas. EcJtar la 
zarjta, agarrar. Arrípere. Mettre la 
mdn sur ita objel. Artigliare , prende- 
re, ferir coU' artígUo. 

ilPll. met. BAPOITAB. 

AEPER. s, m. ant. aepista. 

AKPÍA. a. f. Aacèll fabulós , craei y brut 
tbcara de dona, y lo restant de aucèli 
(lenpisja. Arpia. Harpya. ffarpie, oi-* 
s^A de proic jfabuleux et ail^. Arpía. 

iiH\, met. fam. Se dia de la dona de ma- 
boomlició, ó mòlt Uètja y flaca. Ar- 
pú. Defomiia, aspera^et ímmitia ferai- 
VL Fenune a»€we, escroqueuse. Díayol 
ia came. 

ARPU. s. f. Bastó que al capdevall tè un 

íerro petit coïn ana fitòra , ab lo cnal 

apm j no dèxa. Garrocha , garlocha. 

Sçàcainm. Sorte de dard ou d ^aiguH'- 

làn à crochei, Pertíca con unctno. 

^mv |l. C. Eina de pagès pera recuUlr 

^ Vièibs secas y brossa y altres ob- 

|èci^ Se compon de un màneg llarg 

de sa pami poc més ó ménos , que al 

capderafl li an traressèr ab dents. Ras^' 

tro, Baitram. Bàton long à Vusage de 

^ camoagne pour ramasser les herbes. 

AEPIILÈBA. 8. f. XARPAUÀftA. 

MPBTA. Lo qm tè per ofici tocar VaV' 
^jòjdsta. Harpae pulsator. /oiieur <íe 
hérpe. Arpeggiatore. 

ARQUEBISBAL, adj. Lo que pertany al 
tfqoebísbe. Arzcbispcd. Archiepiscopa- 
ik Archi^iscopal, ce qui appartieni à 
l'àrckevéque. Arcirescovale. 

A&^CEBISBAT. s. m. La dignitat de ar- 
f^éÀsbe ^ y lo territori de sa jurisdtc* 
Oi». Arujbispado• Arcbieptscopaf as ^ si- 
^ arciliepíscopalís dioecesis. Arches^^ 
che, digttit^ d'archevíque. ArciTesco- 
▼ido. 

AKfïUeMSBE. s. m. Lo bisbe metropo- 
ifti^^^lo principal de la província. Ar» 
^Mspo. Archiepiscopus. Arcl•levique^ 
prdat mdropoUtain, qui a un ceriain 



ARQ 175 

nombre d'é^ues pour suffragdns, Ar- 
civescoTO. 

ARQUEJAD, DA. p. p. de arquejab.^/- 
queado, 

ABQUEJAB.. ▼. a. Donar d alguna cosa la 
fòrxna de arc. Arquear. Arcuare ^ cur- 
rare. Arquer » courber en arc. Arcbeg- 
giare. 

ARQUEOLOGIA, s. f. Estudi dels monu- 
ments de r antiguitat. Arqueologia. Ar- 
chéologia. ArchóÀogie* Archelogia. 

ARQÜEOLOGO. s. m. Lo qui se dedica 
i P arqueologia. Artfueólogo. Archéolo- 
giae addictttS. ArcMologue^ Arcbelogo. 

ARQUER, s. m. Lo soldad que peleaba 
ab arc y flètxas. Flechero, Sagittarius. 
Archefy faiseur de fliches ancienne* 
meni. Arciere, arciero. 

ARQUERlA. 8. f. Conjunt de arcs. Arr 
qtieria. Arcuatio , arcuum copia. Arca» 
de , setie d *arcs qiúforment une ouver- 
ture y un passage» Reunion d' archi. 

ARQUET, s. m. Bastònet prim y corro 
que ab unas cerdas asseguradas en los 
caps servex pera tocar lascordas dels 
instruméots mi&sics. Arco. Plectrum. 
Archet. Archetto y plettro. 

ARQUETA, s. f. dim. de abca. Caxa pe- 
tita. Arquíta, arqueta, arquilla. Arca 
minor. Cassette, petit coffre. Cassetta. 

ARQUETECLIN. s. m. ant. refetoiiàb. 

ARQUILLA. s. f. Espècie de armariet 6 
caxònet primorosamènt traballad, ab 
embatids de marfil ò de ébano ó ab al- 
tres adornes, ab sòs calaxets y prestat- 
gets pera guardar alajas, que autigua-» 
ment serna pera adornar la sala. Es^ 
criiorio. Armariolum pluribus capsulis 
aíEabrè coostructis ebore àtque ebeno 
ornatis. iSbrítf d^armoire en marqitete^ 
rie orntí d'is^oire j d'écaille , avec plu^ 
sieurs compartimens en dedans. Scri-^ 
gno. 

ARQUISINAGOG. 8. m. Lo principal de 
U sinagoga. Arquisinagogo. Arcbisyna- 
gogus. Pré'sident > principal personna^^ 
ge iTtine synagogue. Arcisinagogo. 

ARQUITECTE, s. m. Ld qui està instruid 
eu tòtas las parts de L^ arquitectura , y 
la e&ercex ab títol de tal. Arquitecto. 
Arcbitectns. Arckitecte , celui qui exer-^ 
ce Varchitecture , l*art de bàtir. Ar- 
cbitetto. 

ARQUITECTÒNIC, CA. adj. Lo que per^. 
tany à T arquitectura. Arquitectónico. 
Archítectouicus. Architectonique , qui 



176 ARR 

appanient à l'architecture. Archttetto- 

nico. 

ARQUITECTURA, s. f. Lo art de cons- 
truir j fèr edificis pera us y comodi- 
tat deb homes. Aquesta se diu arqui- 
TflGTi7RiL civil. Arquitectura* Architec- 
tura. Architecture , Vart de disposer jet 
d'orner les éiifices. Architettura. 

ARQUITECTURA HfDRiULiGA. Lo art de cons- 
truir obras eo las aiguas y de fèr deèllas 
lo us mès cómodo y fàcil , com canals , 
resolosas, poats, etc. Arquitectura hi" 
drdulica. Architectura hydrauüca. Ar^ 
chitecture hfdraulique, l'art de cons^ 
truire dans l'eau, Architettura idrau- 
lica. 

ARQUITECTURA MILITAR. Lo art dc fortííicar. 
Tamhrf se diu fortificació. Arquitectura 
militar ffortificacion. Architectura mi- 
litaris. Archiiecture militaire, art defora 
tifier les places, Architettura militaré. 

arquitectura iTAVAi.. Lo art de construir 
las embarcacions. Arquitectura naval. 
Architectura naval is. Archiiecture nava" 
fe, l'art de construiré les s^aisseaux, Ar- 
chitettura navale. 

ARQÜITRAÜ. s. m. Ara. La part infe- 
rior del enteulamènt , la cual descansa 
immediatament damunt del capitell de 
la columna. Arquitrabe. Goronae pars 
inferior. Architrave, Architrave. 

ARRÀBAL. 8. m. Població ó barri imme- 
diat à las ctutads populòsas, però fora de 
las murallas. Comunament se diuen tam- 
bé ABRABALs los extrèms de una població 
gran encaraqué sian dins de murallas. 
Anrabal, Suburbium, vicns urbanas. 
Faubourg , la partie d'une s^ille qui est 
au-l•lielà de son enceinte, Borgo, sob- 
borgo. 

ARRABASSAD, DA. p. p. de arrabas- 
sar. Rozado; descepado; arrancado; 
arrebatado, 

ARRABASSAMÈNT. s. m. p. us. L'acció 
de arrabassar. Roza: arranque; arre- 
batamiento, Runcatio , aberruncatio ; 
evulsio; raptus. EnUvement, ravisse» 
mérUy arrachement. Rapimento. 

ARRABASSAR, v. a. Arrancar las matas 
de un terreno pera cuUivarlo. Rozar. 
Huncare » aberruncare. Déraciner , 
échardonner, oter les mausfaises herbes» 
Svellere. 

ARRABASSAR. Arraucar de arrel arbres y 
plantas que tenen rabassa. Descepar, 
Eradicaré, radicitus evellere. Pi\*oter. 



ARR 
Sradicare, díradicare. 

ARRABASSAR. Arrancar ab violència nna co* 
sa del lloc ahònt està clavada , com ar- 
rabassar un clau, un caxal, etc. Jr^ 
rancar, Evellere, ezstirpare, radicitus 
eruere» Arracher» Divellere. 

ARRABASSAR. PtSndrcr alguna coaa ab vio- 
lència ó precipitació. Arrebatar. Rape- 
re, ^rripere. Ra^ir, enlever, empor- 
ter. Rapire. 

ARRACADA, s. f. Cualsevol dds adòrnos 
que las donas se posan pènjads à las ore- 
llas. Arracada , pendienie , perenden• 
gue. Inauris, stalagmium. Pendelome, 
parure de pierreries ajoutées à des íoii- 
eles d'oreiUe. Peudente di oreccbiui. 

ARRACADASSA. s. f. aum. de abraçada. 
Arracada ó pendienie grande. Mag< 
num stalagmium , inauris magna. Gra»' 
de pendeloque, Pendeutacci. 

ARRACADETA, s. f. dim. de arracada, 
Arracadiüa* Inauris miner, partum 
stalagmium. Petite pendeloque. Peoden 
tini. 

ARRACONAD , DA. p. p. de arracoxai 
y ARRACONARSE. Arrificonodo ; arrima 
do; retirado. 

ARRACONAR, v. a. Posar alguna cosa ei 
un racó. Se diu també de las persona 
cuand las obligan à (icarse en uu racó 
Se usa molt com recíproc. Arrinconar 
In angulo collocare , conjtcere , ahstru 
dei'e. Mettre de coié', jeier dons u 
coin. Metter d'accaulo. 

ARRACONAR. Dèsar alguna cosa per inütíl 
Arrimar. Rejicere. Cesser de se seni 

. d'une chose. Scartare, ricnsare, rigcl 
tare. 

ARRAC05AR. ARRIMAR. 

ARRAcoiTAR. met. Pnvar à algü del manet 
conGansa, iavòr ó empleo de que gosa 
ba. Arrinconar. Gratia privaré , amc 
vcre, deponere. Primer d'un empioi 
quelqu'un, reléjguer. Relegaré, sfra 
tare. 

ARRAC09ARSE. V. r. AaRlNARSE. 

ARRAcóNARSE. Retirarse del tracte de 
gèut. Arrinconarse s retirarse. Hom 
num frequentiam fugere. Se retirer > 
la société', se mettre dans un coin* h 
larsi. 

ARRAIGAD , DA. adj. Lo qui te béns ii 
mobles. Arraigado. Iitiniòbilia bo 

- possidens. Celui qui posscde des biei 
Jfbnds. Possessor di poderi. 

ARRAIGO. 6. m. nana iMnontis ^ però s 



ARR 
se u^a en estàs expressions : es home de 
itiiiGo y tè AARAiGO f y fincas de akilu- 
Go. Arraigo. Fortuiue ) bona , possessió- 
oeSf fbodi. Biens immeubles. Poderi, 
bai immobtli. 

Aft&AHONAR. Y. o. ant. eitrahokab. 

AUMMANGAR. y. a. aeremaxgab. 

AHfiA)IBAD , DA. p. p. de arrambar. 

AiüMBAR. y. a. abordar , en la primè- 
n accepció. 

ilUOAI. ARRIMAR. 

ABMMBATGE. s. m. abordatge. 
iitiMiATGE. met, fam. pitrada, eo lo sen- 

Hi de reprehensíó. 
A&RA5IIR. ▼• a. aut. arremétrer. 
A&EAN. adv. mod. Junt à alguna cosa ó 
Uii prop de èlia qoe no quede les én- 
tccmitj , T. g.: ARRAif de la carn. J raiz, 
Adradicem. J cru, sur la peau nue. 
Afior. 
AMlVSAD , DA. p. p. de arraxar. Cor- 
taio de rai% , d cercen , d rapa Urron. 
iMiA5AR. V. a. Tallar arran. Cprtar 
àf rais, d cercen , d rapa terron. Ad 
ndiccm sciodere , amputaré. Écouríer, 
I^W di ndice. 

ARKiííC. S. m. RAMPÀLL. 

AKRAÜCACAXALS. s. m. La persona 

<^e n dedica a arrancar los caxals. Sa- 

(^mtiàu t sacamolero. Dentium mola- 

raia id maiÜlarium avulsor , exlor- 

loc.irratfcttr de dents, CaTadentí. 

ARRAfCyj, DA. p. p. de arrancar. 

^rsncúio, 
ABBAXjdïi. s. f. Lo primer moviment 
de w CM que estaba quiet j comensa 
i ndnene ab furia, Arramfue» Primus 
»*» frtmer mouvement d'qn carps, 
^«•i anentamento. 
iiíAiCttà. L'acció y efecte de arrancar. 
ArroKfit, Evttlsio. Arrachemenl, l'oc- 
uim i'arracher, SveilimQpto. 
OiAfCAfti. Jrq, Naxcmèut ó comensa- 
mimt de qd arc formad damunt de pi- 
f^stm ó ptlaos que carrega sobre la 
^jwsta ò cornisa. També se diu mo- 
'■■«t dei arc. Arranque, Arcus aut 
^Bmús ÍDÍtium. Vendroit par oíiune 
'^cammence à seformer en ceintré. 
IsswXz d' nu arco. 
4&&Í5CADÒRI, RA. s. m. y f. Lo qui 
vnoca. Arrancador, Avulsor, cxstir- 
pater. Arracheur, celui qui arrache. 
Strappatore, svelUtore. 
ABRANCADÜRA. s. m. ant. ai^eancada 
tt la segona accepció. 

TOM. I. 



ARR H7 

ARRANCARIÈNT. s. m. ant. amakcada. 
en la segona accepció. 

ARRANCAPINS. s. m. Motiu qne se apli- 
ca als homes petits. Arrancapinos» Ho* 
muncio. Petit homme , de petite, stature 
ou hauteur de taiUe , et nabot par so^ 
briquet, Omiciattolo. 

ARRANCAR, v. a. Tràurer de arrel lo 
que està plantad, com arbres, plantas, 
etc. Arrancar. Vellere, evellere, cxs- 
tirpare, radicitiis eruere. D&aciner, 
Sradicare. .f 

ARRANCAR. Tràurcr dd pit las reumas. Ar* 
rancar, Pituitam exscreare. Arracher 
Us rhumes quand on est malade de la 
poitrine, expectorer, cracher asfccfor- 
ce. Espurgare , mandar fuori dal petto. 

ABRA5CAR. Triurer ab violència alguna co- 
sa de sòn lloc , com un clau , uu caxal, 
etc. Arrancar. Eruere , vi eripere.. -Bx-r 
torquer. Svellere, strappare. 

ARRANCAR, Tràurer las matas y bèrbas de 
algun terreno pera cultivarlo- Rozar^ 
Runcare. Sarcler^ éíchardonner. Sar- 
chiellare, chisciare. 

ARRANCAR. ARRABASSAR, eu lacuarta accepció. 

ARRANCAR. V. D. Arq. Parlaud de arcs y 
bóvedas comensar d formar la seva cur- 
vatura sobre la cornisa ó impósta. Mo^ 
ver, arrancar. Incipere. Comoiencer à 
former la courbure d^une voúte. Com- 
minciare un' arco. 

ARRANCAR. Comcnsar à móurer ab furia 
pera prosseguir corrènd. Arrancar. Ar- 
ripere cursum. Prendre la course, íV- 
lancer. Lanciarsi. 

ARRANCAR, fam. Partir ó exir de alguna 
part. Arrancar. Exire , abiré , proucis- 
ei. Partir, sortir, quitter un Beu. Par- 
tiré, uscire. 

ARRANCAR i CÓRRER, fr. Posarsc à córrer. 
Echar d córrer. Cursum arripere. Se 
mettre à courir. Lanciarsi a correré. 

ARRANCAR i UN ALGUNA COSA. fr. met. CoU- 

seguirla ab mòlta instància é importu- 
nació. Arrancar d uno alguna cosa. 
Extorquere. Obtenir quelque chose par 
importunité'., avec empressement. Strap- 
pare cbecchessia ad uno. 

ARRAPAD, DA. p. p. de arrapar y ar- 
raparse. Rapado. 

ARRAPAMÈNT. s. m. ant. L'acció y 
efecte de arrapar ó rapar los cabells. 
Rapadura,, rapamiento. Pilornm abra* 
sio. Vaction de raser. Radimento, ra- 
sura. 

23 



178 ' AUR 

ARRAPAR, y. a. Péadrer ab ▼iolencía. 

Rapar, garrqfinar. Rapcrc.-/^o/tfr , em- 

portcr deforce le bien d'aulrui, Raplre. 
ARRAPAB. ant. Tallar los cabells ab la oa?a- 

ja. Rapar. Pílos radere. Raser. Radere. 
AREAPAR. terri t. Agarrar fortament alguna 

cosa. Engarrafar, Arrlperc , apprehen- 

dei*e. Accrocher , harper, saisirforte^ 

ment, Pigliare, torre. 
AERAPARSE. V. r. AGAPARSE j 60 la segòna y 

sexta accepció. 
ARRAS. 8. í. pi. for. escr^x. 

ARRAS. for; JOYAS. 

ARRASSAD, DA. p. p. de arrassar. Jr- 
rasado, ra$ado , raido, 

ARRASSAR. r. a. Aplanar la soperficie 
Ae alguna cosa, posaria rasa. Arrasar* 
Exaequnre, complanare. Aplanir , ren^ 
dre íígale une surface* Spianare. 

ARA \ss4R. Assolar , tirar à terra , arrainar. 
Arrasar. £qaare solo. Dànanteler , 

, détruire. Distruggere, rovinare, de-^ 
molire. 

ARRASSAR. Igualar ab la rasadòra las mesu- 
ras del blat , ordi y altres grans. Rasar, 
raer. Hostorio vel radio adaequare. Ax- 
der. Radere. 

ARRASTRAD, DA. p. p. de arrastrar. 

ARRASTRAD. adj. quc 86 aplica i la persona 
qae yía en mòlta pobresa y necessitat, 
y també à la vida y port de ella. -Yr- 
rastrado. Infortnnatos , miser. Pàuvre. 
nialheureux, homme mis&able. Scia- 
giirato. 

ARRASTRADA. adj. qae se aplica à la 
dona prostituta. Alguna vegada se usa 
com substantiu. Arrastrada, Prostitu- 
ta ; prostibula, prostibulum. Draíiieuse, 
femme prostitiufe. Donna prostitut^^, 

ARRASTRADAMÈNT. adv. mod. fam. Ab 
traball ó escnssesa. Arrastradamente., 
Mlserè, infelrcilèr. Pitoyablement. Mi- 
ser amen te. 

ARRASTRADÜRA. s. f. ant. L'acc'ó y 
efecte de arrastrar. Arrastramienlo. 
Tractus. Rampemcnt, Strascinamento. 

^ARRASTRAR. v. a. arrossegar. 

ARRASTRAR. mct. Portar, atrànrcr un à al- 
tre d sou dictimen ó voluntat. Arras- 
trar. Adducere, trabere aliqnem in 
suam seatentiam. Eníraíner, persuader. 
Attrarre. 

ARRASTRAR. v.n. En varios íogs de cartas 
surtir jugaud alguna del coll que es 
truufo. Arrastrar, In chartàrnm ludo 
ed cbartà uti , cui omnes pareant. En 



ARR 

jmant aux cartes ,faire à^tout. Trion- 

faré. 
ARRASTRE. 8. m. En varios jogs de cartai 

r acció de arrastrar. ArrastreAú cbar- 

tarum Indo ejus cbartae emissió, cui 

omnei pareant. L'action de/aire à-touí 

V atto di giuocar trionfo. 
ARRAÜLID , DA. p. p. de arraulirse. 
ARRAULIRSE. v. r. Arronsarse^arrimai 

mòlt la roba al cos per abrigarse. Acur 

rucarse, acorrucarse. In semetipso ooo 

volvi. S'accroupir, se blóttir. Rannic 

cbiarst. 
ar&auurse. Enmagrirse, eoDenlirse. f^a 
^ rearse. Macrescere^ languescer»*. Mai 

grir, s'affaiblir. Infiel>olirsi, diveota 

magro. 
ARRAX. s. m. Capità de embarcació ibo 

risca. Arraez. Maurusiacae navis du 

vel prsfectus. Capiteune d'un vaissea 

morisque. Arraxzo. 
ARIiAYGAR. v. n. ant. arrelar. 
ARREAMÈNT. s. m. ant. arreu. 
ARREAR. V. a. ant. adoruar, ataviar. 
ARREARSE. V. r. Rut. Provehirsc. Pros^eer 

se. Se instruere. Se munir. Arredars 
ARREAT , DA. p. p. de arrear y arrsa] 

SE. Proveido. 
ARREAT, adj. ant. Disposad , apaiQellad. I?/ 

puesto, aprestado. Paratus, promptu 

Disposa. Arredato. 
DE ARREBAT. mod. adv. ant. arrebj 

TADAMkllT. 

ARREBATAD, DA. p. p. de abrebatab 
ARREBATARSE. Arrebatado , arrobado. 

ARREBATAD. adj. Precipitad , velòs é imp 
tuòs; com proceiment arrebatao, me 
ARREBATADA. Arrebotado. Rapidus, pr 
ceps. Outrif, emporta, Stizzoso, luJ 
bondo, impetuoso. 

ARREBATAD. mct. Sc diu del bome iocoos 
derad ó violònt en sas operacions. A 
r^batado. Inconsultns, praeceps. Pi 
cipil^, impétiieux. Mat to, sconsi|;lia 

ARREBATADAMfeNT, adv. mod, J^vt 
pitadamènt , sèns consideració, ^rre 
tadamente. Raptium, temeré, pro] 
rantèr. Pr^ipitamment , inconsiíié 
ment. Frettoíosamente ^ precipitem 
mente. 

ARREBATAMÈNT. s. m. UacítiiS de I 
rebatar. Arrebaíamiento. Raptiis. í 
lèvement, ravissement. Rapimeiito. I 

ARREBATAMÈNT. mct. Furòr, ímpotu cl 
sad per algun afecte ó passiu velicnM 
Arrebatatnientà. Furor, vebemeusi^ 



ARR 

mi pertarbatio. Transport,, déthaíne-' \ 
mtni» Scatenaméoto , trasporto. 
iiüEimMèirr. Èxtasis, rapto. Arroba^ 
mimo. Mentis altenatio. Èxtoie, nwisr 
tement d'esprit, emporCement, Estasi, 
ratto» 

lUOAUldQfT. aot. BOBO. 

A&RCBATAft. V. a. ant. abrabassab, eo 
(a coarta accepció. 

inaATAiL met. Suspéodrer lo énimo, los 
sentits. Se dia de laf hernioeura > de la 
mtlsica, de la poesia , etc. Arrebatar, 
Mentem, ^ensiis abripere. Ejuhouaias^ 
mer, transporter, Estasiare , rapíre. 

iiuuTABSi. T. r. Eufarismarse. Arreba" 
tarse, Fnrere. Se mettre en colire , en 
fme, lofaríarsi. 

iimiTAnsB. Elerarse , tenir èxtasis. Ar- 
réarse, arrebatarse. A seusibos alíe- 
urí, meatts deliqaiain pati. Sexiasier. 
Estasiani, rapirsu 

MEBOL 8. m. ant. Color rotj dels Dii- 

Tob. ArreboL Rubor > color rubeus. 

^tf couleur que prenneni les nues 

í^eppées des rayons solaires pendant 

ladeux cr^uscules. II rosaeggiar del 

nle cke riflette nelle Dabi. 

^BOSSAD, DA. p. p. de AaaBBossAH 

y iUcBossABSE. Revocodo , embazado, 

^fénado, t apujada. 

^^KQífiSADÒR 8. m. Lòqai arreb&s- 

a. hiKador. Qai parietea arenato 

, ^^ rel lorícak. Maçon qui s'occupe 

^piòrer, Ingessatore. 

^fiOSSAMÈNT. 8. m. L'acció de ar. 

'^Wr. Revoque, revoco. Actio deal- 

^i arenato panétes. Renformis. Rio* 

^fBOSSAR. T. a. Exténdrer una ca- 
Pt mortir en la pared. Revocar. Pa- 
^ areoato dealbare yel lorieare. 
fidtrer, eaduire de pldire. logessare. 

^'^^^(HiiUE. ▼. r. abbemaugabsb f en la 
primera accepció. 

^'^^'onAASE.Gabrírse la cara ab lo embòs, 
^Il•lMsane. Embozarse, arrebozarse, 
^ane. Faciem velaré , obtegere pal- 
"0 tel alio tegomento. Se couvrir le w- 
^^iiuqu^à la hautewr desyeux, s^en^ 
Jf%>fr. Innlopparsi. 

^jHECONAD, DA. p. p. de AHaBcoiiAB. 

JJHECONAR. T. a. abbaco»ab. 

^JfcEOOLAR. ▼. n. ant. bodolab. 

AMEDRAD , DA. p. p. de abbedkab. Ar- 
redrado, 

*iEDRAR. V. a. Pèr tomar endarrera. 



ARR 179 

Se nsa en sentit metafòric. Arredrar. 
Deterrere. Éloigner. Arretrarsi. 

ARREGLAD, DA. p. p. de abbbglab y 
ABBBGLARsB. Arreglodo. 

ARREGLADAMÈNT. adv. mod. Ab mi- 
da ó regla. Regladamente. Ad normam, 
parcè j moderatè. Régleinent , avec re- 
gle, d'une manière réglée. Regolata- 
mente. 

ARREGLAMÈNT. 8. m. Ckmcert , orde, 
disposició. Reglamento, regla. Ordo, 
disposi tio. £/a6/»5«in«n/ ^ ordre pres- 
crit par un siq^érieur. Regoiamento, 
ordinamento. 

ARREGLAR, v. a. Posar las cosa& en re- 
gla ó en orde. Arreglar. Ordinare , re- 
Salare. Régler, arranger, Regolare, or- 
inaré. 

ABBBGLAB. Conformar las accions ú la re- 
gla. Reglar. Ad normam agere. Con/or- 
mer , reduiré à la regle. Regolare.^ 

ABEEGLABSE. T. r. Conformarse , seguir ia 
Uè; , regla ó costum que bt ba en al- 
guna cosa. Arreglarse. Legem exsequí, 
legi confbrmarí. Se conformer. Conlbr- 
marsi, seguiré la legge^ la regola. 

ARBECLABSE. Rcduirse ó reformarsc Re- 
glarse. Moderari ^ temperarí. Se rtfor- 
mer, se regien Rifonnarsi, ridursi. 

ARREGLO, s. m. R^la, orde, coordina- 
ció. Arreglo. Regula, rei ordinatio, 
dispositio. Riglement, ordre, ajuste- 
ment. Regolamento, ordine, retola. 

ARREL. s. f. La part ínfima dels cossos 
pertahjènts al regne regetal que està 
ficada en la terra , j per ahònt reben 
lo bumòr ó substància que los aumenta 
j conserya. Raiz. Radíx. Racine. Ra- 
dice. 

ABBEL. met. La part de cualsevòl cosa , de 
la que quedand oculta proceex lo que 
està manifest. Raiz. Rauix. Partie ca- 
chee d*une chose. Radice. 

ABaBL. met. La part inferior de cnalserol 
cosa. Raiz. Radix, basis. Partie infe- 
rieure d'une chose vivante. Radice. 

ABBEL. met. L'origen ó principi de que 
proceex alguna cosa. Raiz. Radix , ori- 
go, stirps. Príncipe, commencement. 
Radice, sorgente, principio. 

ARBEL DE BOTj. mct. Ix) geni inconstant ó 
voluble. F^ena de loco. Furor, incons- 
tantia animi, mentis. Avoir un grain 
defotie. Vena di pazso. 

ABBEL DE cAMPAjíAB. Planta quc se cria or- 
dinàriament en llocs montany^ps ü om- 



180 ARR 

l>rí?ok : trau una cama de uns tl*e8 
palms de aUada^ grossa à proporció, 
cantelluda y peluda : la seva flor es 
groga , y las fullas semblants ^ las de la , 
Menèra , encaraqué un xic màs aspras 
y Uargas ; y la seva arrel, que es medi- 
cinal , es grossa , blanquinosa , olorosa y 
4e un gust acre. Ala. Helennium. Au-- 
néb, Euula campana. 

AaaeL ob caxal. La part de est os que es* 
tà fícada dins de la barra. Raigon, Mo- 
laris vel maxillaris dentis radix. Grosse 
et vieilU racine , racine des dents mo-^ 
L•ires, Radice di dente. 

ARRELS, pi. Las primas , à manera de fils, 
que tèneu los arbres y plantàs. Barhas. 
Tenuiores radices. Barbes , chevelu. 
Barba, capellatura. 

BB ARREL. mod. adv. Enterament. De raiz.. 
Radicit&s. Radicakment, entièrement. 
. Da radice. 

POSAR ARRELS, fr. ARRELAR. . 

ARRELAD, DA. p. p. de arrelar y ar- 
RBLARSE. Àrraigado* 

ARRELAM. s. f. Lo conjunt de arrels 
que espargex per la terra un 6 mòlts ar- 
bres ó plantas , unidas y trabadas entre 
sí. Raigambre, Radices. jissemhlage de 
racines entrelaoées. Radicame. 

ARRELAR, v. n« Criar ó produir arrels 
un arbre 6 planta. Se usa també com 
recíproc. Arraigar , radicar, echar 
raices. Radicari , radices agere. Pren- 
dre racine» Radicarsi. 

ARRELARSE. V. r. met. Adquirir béns algú 
en lo paratge en que se ha establert. 

' .ArrcUgarse. Imnaobilia bona aliqnem 
adqnirere in eo loco, ubi domicilium 
sibi constitnit. Jeter , pousser des raci- 
nes, Porrcf iare, gittar radici^ 

ARRBLARSB. met. Fortificarse algun us, vir- 
tut, vici. 6 costum. Arraigarse, Diu- 
turno usu aliquid firmari. Seforlifier, 
encourager ou s*établir pL•is fortement 
une ver/u, usage , etc Radicarsi. 

ÀRRELASS\. s. f. aum. de arrel. Raigon, 
Vetu», grandior radix. Grande racine. 
Radiciaccia. 

ARRELETA. s. f. dim. de arrel. RaiciUa^ 
raicita, raicica, raiceja. Radicula. 
Petite racine. Radicina. 

ARREMA. adv. mod. Lluny , fora del cò- 
rners. A irasmano. Procul ^ extra ho- 
minnm frequentiam. Hors du commerce 
des hommes. Lungi dagli uomini. 

ARREHANGADi DÀ. p. p. de AàRBUAir- 



ARR 
6AR y ÀRRÉMANOARSB. Arremungodo, re- 
mangado r enfaldado , arregazado, re* 
gazado. 

ARRBMAiTGAD. ad]. Lo ^uc tè U puuta cap 
amunt ; y axí se diu : nas arremahgad. 
Arremanoddo y arregazado, Arrectus. 
Trouss^. Camuso , uaso alia francese. 

ARREMANGAR, v. a. Doblegar ò tim 
las mànigas per amunt. Arremangar, 
remangar. Mànicas succingere. RepUcr 
relever : on dit , bras retrousSeíjusqu'au 
coude. Ripiegare, aleare. 

arrbmahoarsb. v. r. Dobleear ó tirar pei 
amunt la part inferior del vestit talar< 
Enfaldarse'y arremangarse , arregazafi 
se , regazarse. Vestes difluentes colli* 
gere. Les^er, hausser I* hàbit. Alzare la 
veste, l'abitó. 

arremangarse. met. Posarse de véras à dtr 
cutar alguna cosa ; y axí se diu : si jc 
m'bi arremango, etc. Arremangarse, 
Aggredi efficaciter. 5c résoudre , pnn* 
dre à coeur. Sbraociarsi. 

ARREMANGO, s. m. Senyal ó acció d( 
voler ei^ecutar alguna cosa. Amago 
ademan. Gestus , minae , minitatio. Air 
mine. Ària. 

rka ARREMANGOs. fr. Donar. à enténjrer al 
accions ó paraulas que se vol fèr algú i 
mal à altre. Amagar, Minarí , minitari 
Menacer , avoir Vair de vouloir iomh( 
sur quelqu*un. Far minaccte. 

ARREMATAD, DA. p- p. de arrematai 

ARREMATAR. v. a. rbmatax. 

ARREMES, A. p. p. de ARASMfiTRER. Ai 
' remetido. 

ARREMESA. s. f. ant- L'aoctó de arreml 
trer. Arremetida. Irruptlo. Altafi 
irruption. Attaccò. 

ARREMÉTRER. ▼. a. Acométrer abía 
petu y fúria. Arremeter. Irruert, in 
.petere. AssaiUir, atiaquer brusquemd 
Assaltaré. 

ARREMIR. V. a. ant. ambnassar. 

ARRENCAR. ▼. a. arrancar. 

ARRENDABLE. adj. Lo que se pod t 
rendar. Arrendabie. Locaiitius, c^ 
dnctitius. Qui peut elre affermé', Ic 
etc. Fittabile. 

ARRENDAD, DA. p. p. de arrendar. ^ 
rendado. 

ARRENDADOR, RA. a. m. y f. Lo i 
dóna i arrendament alguna cosa. J 
rendador. Locator. ftnancier, louà 
preneur. Allogatore. 

ARRENDADOR Dl bArBAS. Lo qul dbOR i I 



ÀRR 
reodamèat lo hèrbatge dels seus prats 
ó devesas. Eerbajero. Pascuorum toca- 
tor. Qui donne les herbes de ses prai- 
ries, présj ou ses pàturages en baiL 
Fittajaoiod'erbe. 

ARRENDAMENT. 5. m. V acció de arreiir 
dar. ArrendamieiUo , arrendacion. Ix)- 
catio, condaclio. Loaage, ttrrerUement, 
Logaiione. 

iiuüDAMfefT. Lo preo convingud en lo 
arrendament. Arrendamiento, Goiidac- 
tíoflis prettam. jímodiatian , bail,prix • 
deferme. Fitto. 

iUDomíarr. G>iitracte per lo cual un go^ 
sa, per prea eonrijigttd, de la finca ó 
lieretat de que altre es propietari.' jér- 
rrndamiehto, arriendo, locacion. Lo- 
catió. Contrai de localion et conduction. 
Fítto. 

IRRENDAR. t. a. Donar ó péndrer en 
sireodamèot alguna cosa. Arrendar. 
Locarc, conducere. Arrenter, amo^ 
iier. Affittare. 

AE&BDATARI, RIA. adj. Lo qui pren 
íarreodamènl alguna cosa. Arrendata^ 
no. Conductor. Fermier, Fittajuolo. 

^^OiTAU DE ESFous. Lo quí preu à ar- 
mdanènt los espolis de algun prdad 
&ot. Espolista, Bonomm episcopi 
xmtis conductor. Celui qui afferme 
^ié^ouiüe d *un éféque mort. Fittajuo- 
ioAfoglie. 
^Ufoiri&i DB híbbas. Lo qui pren A ar- 
'^^ènt lo bèrbatge dels prats ó de- 
^^^ Uerbajero. Pascuorum conduc- 
tor. Cdid qui prend des herbes en ar^ 
dement. Fitta)uolo d'erbe. 

^UENDID, DA. p. p. de AfiasiiniB. 

^ÜEJÍDIR. -f. a. BEsrDim. 

'^ícnnsE. V. r. sekdibse. 

^^APàD, DA. p. p. de AaBBPArARSB. 
^miigado, repanchigado , arrella- 
^, recalcado , aculado. 

AÏBEPAPARSE. r.r. Axamplarse j er- 
tàdrerse en lo assento ab tota comodi- 
^j regalo. Repaatigarse , repanchi^ 
lortt, arreUanarse, recalcarse, acU" 
^9e. Pigrè admodum sedere; in sella 
^^Kombere. Se càUner, s^asseoir à son 
oúe. Baloccarsi. 

^^BEPAR. V. a. ant. ABHAPAa. 

^^BEFEL. adr. mod. Contra la caiguda 
^ direoció natural del pel. JÍ contrape' 
^»pelo arriba, d póspdo. Piló contra- 
^' A tonir&fHïil, A contrappdo. 

'^^Qci. met Gost^ la propensió ò incU- 



ARR 181 

nació natural , ab repugnància. Apòs* 
pelo f Cuesta arriba» Invità míuervS, 
segrè. A^^ec contrariei^, avevsioh , pei- 
ne, à contre^coeur» A contraggenio , a 
controstomaco. 
ARREPENTID, DA. p. pi de AaBEWH- 

TIRSB. 

ABBEPB5TIDA. s.f. La doua que babend co- 
negud sòs errors j mala yida , se arre- 
pentex y se tanca en clausura 6 monas- 
tir , fundad pera est fi , é víurer relí«- 
glosamènt y en comunitat. Arrepentida . 
Peccatrtx mulier, qux ad meliorem 
frngem conversa monialibas spontè as- 
cribitur. Femmedu monde qui s'enfer^ 
me dans un clottre pour efrier* ses faules. 
Meretrice pentita. 

ARREPENTIMÈNT. s. m. Pesar de bà- 
ber fèt alguna cosa. Arrepeniimiento. 
Pcenitentia. Repeniir ,repeniance» Pen- 
timento. 

ARREPENTIRSE. ▼. r. Penedirse algü de 
baber fèt alguna cosa. Arrepentirse,' 
Pcfioitere. Se reconnattre , sé regretter. 
Pentiní. 

ARREPLEGAD, DA. p. p. de arreplegar 
j ARaspLECARSE. Mecogioo /fuHtodo , Ue-' 
gado , aüegado ; cogido ; ahado. 

ARREPLEGADIS , SA. adj. Lo que se 
arreplega j junta sens elecció , j sols 
per aumentar lo ndmero. Aliegadizo, 
GoUectltins. RéUni, ramass^ par^ci, 
par^là, sans choix. Raccolto .seiiza etig-' 

gcre- 
ARREPLEGADOR) RA. s. m. 7 f. Lo qúi 
arreplega. Recogedor, allegador. Cot- 
ligeos. Ramasseur. Raccoglitore. 

ARRBnEGAS&R. CAFTAD&H. ' 

ARIBPLCGADÒR DB SAttÓ T ESCAMPADÒR DE FA- 

RiVA. ref. ab que se reprèn lo mal go- 
bern j economia de la persona què se 
aplica à guardar las cosas de poc Tal&r, 
y no cuida de las de mòlta importància.* 
AUegador de la cenha , y derramador 
de la harina. Furfuris avarus, farina»' 
prodigus. FoUà le sieur Jeàn, qui ^ar- 
gne les croúle» ei déf^ense l 'argent. 
Guarda un po' messer Pietro, butta 
l' argento e raccoglie il yetro. 

ARREPLEGAR, t. a. Jnntar , unir 6 con- 
gregar algunas oosas separada^ ó desu- 
nidas. Recoger, GoUigere. Rassembler, 
amasser. Radunare., raccogliere. 

ARREPLEGAR, AuRT juutaud de poc eu poc, 
y guardand especialment lo diuèr. Re^ 
cogedor. Sensim recoUigere in fatunun 



182 ARR 

vel reponere. RecueiUir, aniassèr de 

V argent. Raccogliere» 
laaBPLEGAB* Recobrar lo que se habia dè- 

xad «n algan lloc 9 6 d alguna persòaa. 

JRecoger. Recipere. Reprendre, preifdre 
. ime seconde jois. Ricuperare. 
ARREPLEGAR. Juotar , fèr provisió, com ar* 
. REPLEGAR víurers. Juntar, recoger, üe^ 

gar , 'oUegar. -Colligere , • compararé. 
. Joindre , assembler, Uaire, raguDare. 
ARREPLEGAR. ReculUr à algü. Recoger. Re- 
cipere. Accueiüir, recevoir queltfijCun 

chez soi. Accogliere. 
ARREPLEGAR. ReculUr tos fruits de la terra, 

com ARREPLEGAR lo ví ^ Us oUvaS , CtC. 

Recoger, coger. CoUigere. Faire la ré^ 
^ colte. Far la raccolta. 

ARREPLEGAR. RecuUIr ó posar en cobro lo 
que estaba dispers 6 esbarriad ; j axt se 
diu: ARREPLEGA Aquexos papèrs. Reco^ 
ger, la custodiam recipere. RecueilUr, 
ramasser, Rammucchiare, rammontare. 

ARREPLEGAR. Cullír de terTR alguna cosa. 
Alzar, lei'antar del suelo. Tollere. 
Ucuisser , lever quelque chose du plan" 
cher» Alzare. 

ARREPLEGAR. ReculUr alguna cosa é la cual 
se hàbia donad sòn curs , pera esmenar- 
la 6 pera altre íi, com arreplegar un 
paper que se habia escampad. Recoger. 
Revocaré. Reprendre, Ripreudere, ri- 
. chiamare. 

ARREPLEGAR. Notar, apaqttar, recuUir las 
espècies ó noticias que se troban en ya- 
rios autòk^ 6 estan espargídas. Recoger, 
Goüigere. Rassembler desi passages 
d*aiueurs. Raccogliere. 

ARREPLEGARSE. V. r. Reunirso mòlts en un 

- matèx lloc pera algun (1 particular. Junr 

tarse, Gonvenire, congregarh S*assO' 

cier, se réhnir, se rassembler dans un 

endroit. Gongregarsi, rammassarai. 

ARRBPEBGARSB^ ABOGARSE, en la primera ac-, 
cepció. 

ARRÈRA. adv. 11. Darrera, endarrera, 
«tras. Detras , tras , aíras. Post , ponè, 
retrò, à tergo, post tergum. Derriire, 
en arriere, In^lietro* 

ARRES. s. m. p). ant. arreus. 

ARRESAR. T. a. ant< adornar, ataviar. 

ARREST, s. m. L' acció de arrestar é al- 
gú. Se usa comunmènt en la milícia. 
Arresto. Detentio. Àrrtt, arresíaiion, 
détention. Arresto. 

ARRESTAD, DA. p. p. de arrestar. ^- 
restado. 



ARR 

ARRESTAR, v. a. Detenir, posar pres d 
algii» Se usa comunament en la müicia 
Arrestar, Detinere , in carcerem conjU 
ccre. Mettre aux arrels, en prison, 
arréter. Arrestaré, porre tn arresto, 

ARRESTELLAD, DA. p. p. de arrests- 

LLAR. 

ARRESTELLAR. v. a. Posar aignnas co- 
sas sobre altras ab cert orde, fèr una 
restallèra. Hacer un rinteto ó rima. Sub 
ordine congerere, struere. Faire une 
pile, un monceau de choses dix'erses 
par ordre. Ammassare con ordine. 

ARREU. 8. m. Adorno , a:tavíu. Arreo. 
Omatus , cultus. Úrnement, ajitstement. 
Ornamento, fregio. 

ARREUS, pi. Las cosas necessaiias per algun 
fi; y axí se diu : fulano portaba tots los 
ARREUS pera cassar. Arneses, arrees, 
aparejos , pertrechos , trehejos, Instru- 
mentum. Apprets , moyens , attiraiis. 
Atrezti, arredi. 

TÒT ARREU , Ó PER TÒT ARREU* mOd. adv. eil 

cnalsevol part , ahònt se vuUa. Donde 
quiera, do auiera. Ubicumque, ubivis^ 
ubilibet, uoiquaque. Par taüt, par 
toute part. Per ogni dove. 

ARRI. Veu de qne se usa pera fir cami- 
nar las cabalcaduras. Arre- Age. Haïe. 
Hi. 

ARRr! interj. qne se osa pera eipressar la 
dissonància quens fa una espècie eiaçe- 
rada. Ma^ acd hay posada* M« istud 
nimiom est. MaU'feste. Oh dtamine! 
ba! 

ARRI , ARRI. mod. adv. ab que se reprcu \a 
importuna repetició de alguna cosa. Otm 
al dicho Juan de coca. Crambe repeti- 
ta. AUez, aUez aufait. Dalle, dalie. 

ARRIÀ, NA. adj. Lo qui seguex los er« 
ròrs de Arno , j lo que pertan j d ia sè^ 
va secta. Arrianp. Amanus. Arrien \ 
sectaire de la doctrine d'Arrius. Ar- 
riano. 

ARRIAD , DA . p. p. de arriar. 

ARRIALLAMÈNT. 8. m. ant. rialla. 

ARRIALLAT, DA. adj. ant. BiAUÀn. 

ARRIANISME. s. m. La heretgia de Ar 
rio ó la seva secta. Arnanismo. Arria 
nismus. Arrianisme, secte, doctrin 
d'Arrius. Arrianesitno. 

ARRIAR. V. a. Estimular ò aviTar i la 
bestias ab crids ò acci&ns à fi de qu 
caminen. Arrear. Stimulare*^ concitan 
Animer les chevaux et auíres ketes d 
somne pour Us faire marcher, Aissait 



ARR 

iiUAB. Ndut. Baxar las Tdas ó bandèras. 
Jrríar. VeU contrahere, Tcxilla suh- 
mlttere. Amener^ arisser les voiles, 
Ammaioare. 

miAK. Ndut. Aflaxar ó dèxar córrer ^loa 
caus i poc à poc. Arriar. Funes paa- 
latim laxaré, remittere. Filer la corde^ 
kcabU tota doucenient. Mollara, filar. 

wm cr BA5DA. fr. Ndul. Dèxar aoar en* 
teramènt Loa caps. Arriar en banda. 
Solrere, dimíttere. Ldclter tout afait 
\t cable. Calaré. 

AARIATA.xS. f. La mula que se anyadex 
àl carro ó altre carruatge de camí ó 
Inasport pera que tire devant de las 
altras. Reata, Mula anterior vel praevia. 
)Làe ou che%^al d'arbalète.-Tvapeh. 

laiiTi. La corda que uoex dòs ò mès 
dialcadoras pera que vajea en línea 
vtt detras de V altra. Reatà. Religa* 
sBea. Corde q^ií aitache pbisieurs cke~ 
t'isurd ia queue les uns des autres. 
FaK que serve a legare gli animalí di . 
soo^a I' uno dietro I' altro. 

üMiTx. met. La conformitat cega de al- 
^ al parer bo ó mal dels altres. Reata. 
Pàlíbns aiterius sententiam íre. Condes- 
cendanee a^^eugle aux sentimens de ce- 
l^ fpu fHiHe U premien Condíscendeu- 
uüparere alt rai. 
.HMÜUJ), DA. p. p. de ARBiBAB. Llega* 

ARHIBJU)À. I. f. L acció y efecte de ar- 
nW. üegada , arribo ; arribada y or* 
ri^je. Appulsus. Arrivés. Arriyo, 
SJí^títi. 
AKEIBAMÈNT. s. m. ant. arbuada. 
A&&IBAR. T. D. Tocar lo punt ahònt 
se Ta Tenind de altre. Llegar , arribar. 
PcTTCTiirc, ad ventaré. Parvenir, ar^ 
ri/er, Gtuogere^ arrivare. 
«HOAi. Anar é paratge determinad que 
^ i prop. ïAegarse. Accedere. jfíler 
ians un endroit voisin. Giungere a un 
^to ricioo. 
i^XBu. Bastar ó ser suficient per alguna 
casa; j ax.í se diu : lo diner no ABaniA- 
tii pera pagar t&ts los deutes. Alcan- 
2£r. Sofficere. Saffire. Bastaré ^ essere 
3 snfficieoza. 
Auaia. Compéndrer , entdndrer; y axi se 
&i que ASBiBA mòlt per amunt qui tè 
snlt talent. Alcamar. Assequi. Còm- 
prendre, entendre. Arrivare. 
axiBia. Veolr per sòn orde ó tocar per 
Km torn alguna cosa ó. acció à algú. 



ARR 185 

llegar. Snccedere. Arriver à son umr. 
Vcnire alia volta. 

ABBiBAB. G>nscguir lo fi é que se aspira; 
y axí se diu : abbibí é ser general. Ue^ 
^ar., Assequi. Aueindre , arriver. Par- 
veoire, giungere. 

abbibab. Tenir prou llargària ó moviment 
fins é un punt determinad ; y axí se 
diu: la capa abaxba als talons, la bala 
no hi abbiba. Alcanzar , llegar. Pertiu- 

. gere. Avoir la force, la longueur né^ 
cessaire. Giungere. 

ABBIBAB. Tocar la nau en lo port. Arribar. 
Appellere. Arriver, aborder. Arrivare, 
approdare. 

ABBIBAB. Naut. Tocar en algun paratge pe- 
ra reíugiarse una nau fugind de tem- 
poral ó altre perill. Arribar. Confage^ 
re. Reldcher a cause du mauvais temps 
ou d'un danger -quelconque. Surgere^ 
pígliar terra. 

ABBIBAB. Junt ab algun verb tè la signifi- 
cació del verb ab qui se junta ; y axí se 
diu: abbibí à oir, abbibÍ à enténdrer, 
per oi, B!rTE9Gufi. Llegar, fran. Com- 
mencer à entendre ^ à comprendre, à 
rútssir. Giungere. 

ABBIBAB k POC, BO ABBIBAB k Blks. fr. ALLAR- 

OAB POC. 
ABBIBAB MÒLT MAL , Ú MÒLT PEB EHLL.i. fr. ab 

que. se explica lo pèriü en que ba estad 
un malalt. Llegar al cabo. In extremo 
agoue versari. Arriver à étre bien ma* 
lade. Giungere aeli ultimi. 
ABBIBAB PER ENLLÀ. fr. Arribar algun ne- 
goci al major aprèto. Llegar a las da^ 
gas. In arcto rem esse. Ètre quelque 
chose en danger. Giungere agli stremi. 

ABRIBAB POC E5tLÍ , BO ABBIBAB MÀS EBLLA. 
fr. ALLARG AB POC. a 

ABBiBAR pRiMkR. fr. Acudír àntes que los 
altres à algun congrés , junta , etc. Ga* 
nar Iq paímatoria ó la palmeta. Pal- 
prxripere, omnibus praeire. Arriver le 
premier. Giungere il primo. 

ABBIBAB Y móldbbb. loc. ab qnc s' explica 
la brevedat -ab que se togra alguna co- 
sa. Llegar y besar, ó llegar y besar el 
santó, Brevi rem. conficere, expediré. 
Arriver*, et obtenir sa besogne. Giungc* 
re e far farina. 

SI ARRIBA Ko ARBiBA. fr. ab la coal se de-, 
nota que una cosa es tan tacada y es- 
cassa que apénas basta pera lo que Ua 
de servir. Si alcanza no llega. M^rò 
sufficit. Si cela ne sitfit pas, il s'cn 



184 ARR 

faut de peu. Se basta noi> basta. 

ÀRRIÈROr 8. m. Lo qui tè per ofici anar 

' de un lloc à altre menand algun car- 
ruatge. Calesero. Carrucarius , qui pi- 
lentum regit. Conducieur de calèche, 
Veturiere. 

ARRIMA, s. f. Pila , pilot , deposi t de co- 
sas que uo ser vexen d estan desada^. 
JUonton. Acer TUS. Tos, amos, Muc- 
cbio, stipa. 

ARRIMàD, DA. p. p. de arrimar y ar- 
RíMARSE. Arrimado. 

arrima D k LA sèvA. loc. ab que se exprés-^ 
sa que algii està pertinas en sòn dicta- 
men. Temoso, temdlico. Proprii judicii 
nimium tenax. Titu, opiniàtre. Ostina- 
to, pertinace. 

ARRIMADÈROS. s. m. pi. Los adòrnos 

. ab que se vestexen las pareds, que re«- 

, gularmènt eran de estora de palma, y 
ara se fan de piotnras, de tafetà, ó de 
altra cosa lluida. frisos, Storea rel an- 
l»a paríetibus affixa; ornatus inferio- 
rem muri partem cooperiens. Tapisse- 
ries à hauteiir d'appui au tour d'un 
salon. Tapͣzerie attaccate al muro. 

ARRIMADET, ta. adj. dim. de arrímad. 
Arrimadito. Aliquantulum adhaerekis. 
Ètre bien aUcu^heí, bien joint à quel- 
qu'un, Attaccattino. 

ARRIÍVUDÍSSIM, MA. adj. sup. de ar- 
rímad. Muy arrimado, Valdè adhafirens. 
Très-approche', Attaccattíssimo. 

ARRIMADURA. s. m. L' acció de arri- 
mar. ArHmadura, Admotio. Approche. 
Attacoameuto. 

ARRIMAR. V. a. Acostar una cosa à al- 
tra. Arrimar. Admorere, applicare. 
Rapprocher. Attaccare, accostare. 

ARRIMAR. Dèxar deservirse de alguna co- 
sa per ser indtíl. Arrimar, Rejicere.- 
Mettre une chose de cotél Lasciar da 
banda. 

ARRIMAR, met. Dèxar ò abandonar; y axí 
se diu ARRIMAR lo bastó ) per dèxar lo 
mando : arrimar los llibres , per dèxar lo 
estadi. Arrimar. Deponere, dimittere. 
Laisser>i quilter, renoncer, Lasciare. 

ARkiMAR. met. Eíonerar d algd de sòn em- 
pleo , ó dèxarlo sens lo valimènt y au- 
toritat que abans tenia. Arrimar. £xau- 
torare > dignitate privaré. Deímettre y 
destituer d'un emploi, primer de lafa- 
\feur, ScaricarC) aestituire. 

ARRiMARSB. V. r. Apoyarsc sobre alguna 
cosa , com pera descansar ó sostenirse. 



ARR 
Arrimarse. Innitt, incumbere. &e sou- 
tenir, se reposer en s'appujrant, Ap- 
poggiarsi. 

ARRIMARSE. Agregarsc, juntarse ab altres 
formand ab èüs un matèx cos. Arrí^ 
marse. Consociari, conjungi. S'agré'- 
^er, se reunir à d'autres^ personnes, 
Unirsi ,' congiungersi'. 

ARRIMARSE. Posarse bax la protecció y am- 
paro de algii. Arrimarse, Confugere. 
S'étayer de la protection de quelquun. 
Accostarsi, coricarsi sotto alçüno. 

ARRIMARSE. mct. Arribar i prop de con^- 

. xer ó endevinar akuna cosa. Arrimar- 
se, Propiàs acceoere. Commencer à 
saisir le point d'une dificulta. Avvici- 
narsi. 

ARRIMO, s. m. apoyo. 

ARRIPAR. y. n. ant. arribar, • 

ARRISC. s. m. Contingència ó proximitat 
de algun mal. Riesgo, Discrimen , pe- 
riculum. Risque, danger, Riscbio. 

GORRER ARRISC ó RISC fr. Estar exposad A 
aleun mal ó à pér^rerse , ó estar en pè- 
riu. Córrer riesgo, lu discriminc ver- 
sari. Ètre en p&il, en danger. Corre- 
ré riscbio. 

ARRISCAD, DA. p. p. de arriscar, j^^- 
puesto, 

ARRISCAD. adj. ATREVID. 

ARRISCAR. V. a. Exposar, ó posar en con- 
tingència de algun dany ó pèrdua. So 
usa també com recíproc. Arriesgnr. 
Fortunae commitlcrci sorti dare,in dis* 
crimen conjicere. Risquer > exposer , 
meitre en danger, Risckiare. 

QUI 5o SE arrisca ifox PiscA. rcF. que avisa 
que mòlt as vegadas es necessari expo« 
sarse pera conseguir alguna cosa. Quit?ra 
no se ai^entura no posa la mar, Auda-« 
ces fortuna juvatt timidosque repellit. 
Qid neveut rien hasarder ne fora p^s^ 
fortune. Chi non s' abbruccia nou sí 
riscalda. 

ARRISSAR. V. a. Ndut, Lligar los rissos 
de las velas. Arrizar, Vela contraher^ 
Accourdr une voile avec des rides, Ac^ 
corciare , accortare^ 

ARRISSAR. NdiU. Trincar, ó assegurar »] 
cordas alguna cosa en las embarcació ci?j 
Arrizar, Funibus firmaré vel retig^ir^ 
Attacher , garrotter quekfue chose «sf^zri 
le vaisseaU, Attaccare. 

ARROBA. s. f. Pes de vint y sis IIí^t-ü 
en Catalunya, y vint y cinc en Ga^t«^ 
lla, però aquestas son lliuraa de set i 



ARR 

. Qflsas. ÀTfAa. Pondus yigínti sex aut 
viginti qainque ilbrarum. Arrche, No- 
me di peso ipagnnolo equivaleote a 4O 
lire. 

AüROCAR, V. a. ant. destbossar. 

ÀRRODILLAD9 DA. p. p. de ARRooi- 

LUASE. 

ARRODILLARSE. t. r. agevollarse. 

ARROBONIO, DA. p. p. de arrodoitir. 
Redondeado, 

ÀftftODOiVIR. Y. a. Fèr rodona una co- 
sa. Redondear» Rotundare. Arrondir > 
rtndre rond, Rotondare. 

iUODOJVIlLSE. y. r. Descarregarse de 

gasto j acomodarse ó ceoyirse à lo que 

se tè propif'ó à la renda. Redondearse. 

Samptas ad proTentum redígere ; pro 

I proYeatu somptum facere. Se débar^ 

raser de tout soin, et reformen son 

trm, sa dépense, Ridursi. 

I ÜROGACIO. s. f. L' acció de arrogarse. 

^rrogacion, Attributio. L*action de 

I s'úrroger, Arrogarsi. 

UKOGició. for. L' adopció que se ^ del 
(pe DO tè pare , ó del que està fora de 
là pàtria potestat; lo que no pód fèrse 
(^Qs rescripte del príncep. Arrogaeion* 
^^iúo, £spèce d'adoption. Arroga^ 
òne. 
^OGiD , DA. p. p. de arrogarse. Jr^ 

AíRO&^DOR. s. m. Lo qui se arroga aU 
?a« COMÚ Arrogador* Sibi arrogans. 
' W^«f s'attribue qui s'arroge quel" 
f^àoxe. Arroga tore. 

^MOGANCIA. 8. f. Cert sentiment dd 
íaimo ab lo cual algú se atribuex una 
tïtorilat y superioritat que no tè , de- 
^^Hüdser tractad per. los demés com 
«1 fossen tuferiors. Arrogància. Arro- 
Ç^ntia. Siiffisancç, arrogance. Arro- 
gïnw, alterigia. 

^oGAHCiA. Lo aire exterior del que 
^ela ab los demèsr segò^is li dicta lo 
*tt seotimèut de superioritat. Arrogàn- 
cia. Arrogantia. Fiert^. Arroganza , or- 
S^lio , tracotanxa. 

^OGilCIA. GALLARDIA. 

'ARROGANT, adj. Lo qui tè arrogància. 
^^fogante, Arrogans. Arrogant j fier , 
'•eòai/aní. Arrogaote, superbo^ altic- 
fOj presontuoso. 

*^o<iiTr. Lo qui. presenta un exterior 
oriòj, valent , aleútad, Arròganle.Sire" 
««iM, fortis. Courageux j orave , va^ 
tHant. Coraggioso, bravo,. prede* 

TOM. I. 



ARR ' 185 

ARROGAirr. GAXLARB. 

ARROGANTiSSIM, MA. adj. suo. de ar- 
rogant. Arrogantisimo. Valdè arro- 
gans; strennissimus. Très-orgueiUeux , 

' intr^ide* Presootuosissimo , assai ar- 
rogante. 

ARROGANTMÈNT. adv. mod. Ab arro- 

. gancia. ArroganUmente, Arrogautèr. 
A\^c hauteur, arrogammeat, Arrogan- 
temente^con aiTOganza^ superbamente. 

ARROGARSE. y. r. Atribmrse, apro- 
piarse. Se diu comunament de cosas im- 
materials, com jurisdicció, £»cultat, 
etc* Arrogarse, Sibi arrogaré , ascisce-* 

- re. S'attirer, s'arroger, s'attribuer^ 
Arrogarsi, attribuirsi, ascriTersi. 

ARROJ AR. V. a. ant. llahsar , rrjEGàR. 

ARROJAT, DA. adj. ant. areuxad. 

ARROMAJHSAR. v. a. ant. Posar en ro- 
mans lo que estd escrit'eu altra llengua. 
Roinancear, romanzar: In Ternaculam;^ 
línguam vertere. Ihoduire en romance 
queUme chose, Tradui're in ispagnuolo. 

ARROríSAD, DA. p. p. de arrossar. En- 
cogido. 

POSARSB TÒT ARR0S8AÍ^« fr. P09ARSE TOT AR-* 
RVPID. 

ARRONSAMÈNT. s. m. L acció de ar- 
' ronsar, Encogimiento. Gontractio. /!/- 

trétissement , raccourcissement, Stri- 
• giiimento, accorciamento. 
ARRONSAR, t. a. Reduir à ménos Uarga-- 

ria sens alterar la cosa. Se usa també 
. com recíproc. Encogen Cóntrahere, 

- retrabere. Resserrer, retiren Contrar- 
re, rístrigiiere. / 

ARROirSARSB. ▼. r. AA&UPIRSE. 

ARRONSAR LAS ESPAixLAS. fr. quc slgnifica 
péndrer paciència. Encoger. los hom" 
hros, ó encogerse de hombros, Hume* 
ros contrahere. Hausser les épaules, 
Stringersi nelle spalle. 

ARRONSAR LAS E8PATLLAS. fr. ab que SC ma- 
uiCèsta aquell moTimènt natural que 
causa la pòr. Encogerse de hombros. 
Humeros contrabere. Avoirpeur, àre 
timide, sans courage. Mostrar paura. 

ARRONSAR LAS ESPATLLAS. fr. .Negar la con- 
testació à. alguna coça. Encogerse de 
^om^rof. Silentio premeré, diffiteri. Ne 
faire aucune réponse. Stringersi nelle 

- spalle. 

ARROP. s. m. Lo most cuit al fog fins que 

, pren la consistència de ínel ó axarop. 

Arrope. Sapd. Moút de vin cuit au feu, 

sirop de raisin* Sapa; mosto cotto e al- 

24 



186 ARR 

quauto condensa to nel bolllre. 
ARROPAD, DA. p. p. de arropab. i/irro^' 

£ado ; provisió ae ropa. 
ElOPAMÈNT. s. m. ant. U acció y 
efecte de abrigar ab mòlta roba. Arro- 
pamiento. Vestí am frigori arcendo mul- 
tipUcatio. L*aotion de se vitir , de se 
cous^rir soigneusement quandonafroid, 
InTolgimeato nella veste. 

ARROPAR. v. a. Abrigar ab mòlta roba. 
Se usa també com recíproc. Arrapar* 
Yestibus, vel stragi^is tegere. Couvrir 
de hordes, Inyolgersi ne' panni. 

ARROPAR. Proveir de roba. Se usa també 

• com recíproc. Proveer d alguno de ro- 
pa. Vestes suppeditare. Pourvoir quel- 
qui un d'fuiHUements, Foroire d' abiti. 

ARROPAR. Tirar arrop al yí. Arropar. Vi- 
num sapa condere. Jeter ou miler le 
motít avec le vm. Metter sapa al vino. 

ARRÒS. 8. m. Planta gramòsa pareguda 
al mill, que fa lo fruit dit també ar- 
ròs. Arroz. Oryza sativa. Riz , plante. 
Riso. * 

ARRÒS. Lo fruit de la planta del matèx 
nom'. E^ de figura ovalada j de dòs li- 
neas de llarg , ab un solc que U corre 

' de cap é cap: cuand se li ha tret lo 

- bòU , es blanc y farinós ; després que es 
cuit es un aliment agradable y mòlt 
usad. Arroz. Oryia. Riz, le grain de 
la planíe de ce nom. Riso. 

CARROS Y GALL MORT , Y GALLINA A LA OLLA. 

expr. ab que se pondera la esplèndides 
de algun menjar ó convit. Arroz y ga- 
4lo muerto, Lautissimae dapes. Cfíez mon 
voisin il y aun banquet ,■ ou les chiens 
mangent le blanc aes pouUts. Lanta 
pappatà. 
ARROSSEGAD, DA. p. p. de arrosse- 

• G%R. Arrastrado, 

ARROSSEGAMENT, s. m. L'acció y efec- 
te de arrossegar. Arrastramiento , ras^ 
tro. Raptio. L *aclion de tra'ner quel- 
qu'un. Trascinamento. 

ARÍROSSEGANT. adj. que se aplica à lasx 
vestiduras vistòsas y mòlt üargas. Roza- 
gante. Splendida vestis talaris. flabU 

' trainant, magestueux, Veste addeg- 
giante^ vestito pomposo, 

ARROSSEGAR, v. a. Fèr córrer alguna 
cosa per terra f%ndla. seguir tirand. Ar- 
rastrar, llevar d la rasira. Raptaré, 
trahere. Enirainer, tirer après soi, 

' avec sou Strascinare» 

ARaossEGAR. ?. D. Anar alguna oosa frega nd 



ARR 
en terra. Arrastrar. Reptaré, serperc. 
Rompen Strisciare. 

ARRossEGARSE. V. r. Anar per terra fre- 
gand , ó revolcandse com solen fèr los 
noys. Jrrastrarse. Repere, serpere. 
Se traínen Strasclnarsi per terra. 

ARROSSER, s. m. Lo qui cultiva ó veu 
lo arròs. Arrozero. Oryiae cultor vel 
venditor. Hommc qui cukive ou qui 
vend le riz. 

ABRossèR. Lo camp scmbrad de arròs, ^r- 

. rozal. Àger oryzà satus. Rizière. Risiera. 

ARROSTIR. V. a. ant. rostir. 

ARRUFAD, DA. p. p. de arrufar. Ale- 
chugado ; arrufado. 

ARRÜFADÜRA. s. f. NdiU. La curvatu- 
ra de la^ parts de la embarcació. Arni- 
fadura , arrufo. &>nvexitas in navibus. 
Convexit^ d'un vatsseou doni le miiien 
est bos et les extrérnites sont relevees. 
Arcbeggio. 

ARRUFAMÈNT. s. m. ant. erissams:«t. 

ARRUFAR. V. a. Arinigar ó disposar al- 
guna cosa en figura de fulla de enciam^ 
com se usa en las guarnicions j ador- 
nes dels ve^tids, principalnièut de Vm 
donas« Alechugar , escarolar. In lactu* 
cas formam plicare. Fraiser , pUsser u 
la manière cCune fraise. Increspare. 

ARRUFAR. }idut. Donar curvatura i alguus 
cosa. Arntfar. Arcuare. Courber et 
arc. Archeggiare. 

ARRUGA, s. f. Lo dobleg ó pleg que f 
la pèU arronsada. Arruga, ruga. Ruga 
Ride. Ruga, grinta. 

ARRUGA^ Lo pleg que fa la roba per oo ve 
nir justa) ó per estar mal plegada 
mal cusida. Arruga, ruga^faelle, R^ 
ga. Pli, pince. Crespa, piega. 

ARRUGAD, DA. p. p. de arrugar y ah 
RUGARSB. Arrtigado, rugado. 

ARRUGAMÈNT. s. m. L' acció y efècl 
de arrugar y arrugarse. Arragafnient\ 
arrugacion. Rugandi actio. Étai iTuí 
chose ridéè, qui a des plis. Raggriuz 
mento, crespczxa. 

ARRUGAR. V. a. Arronsar la pèll iei 
pl<^g9. Se usa també com recíproc. ^ 
rugar, rugar. Rugare. Rider , /ranci 
CoiTugare , aggriuRare. 

ARRUGAR. Fèr arrugas ó plegs eo la rol 
paper y àltras cosas. Arrugar, ru^i 
Rugare*, cormgare* Gréuller , fa\ 
des plis dons des hordes, dans fiu f 
pier* Increspare 7 raggrinsai'e ^ riduí 
in crespe. 



ARR 

AfiRCTINAD, DA p. n. de aikvutak j ia- 
arif AftSE. Arrumaaa, 

iRRU(NADOR, RA. s. m; y f . Lo qai 
arruina. Arruinador, Eyersor. CtíUd qui 
dandi , qui délabre» RoTinalore» 

A&aUINAMÈNT. s. m. L'acció y efecte 
de arrainar. Arfainamiento» Everaio, 
acídiam. Renvenement, ruine. Rotw 
lameato. 

AaaUINAB. T. a. Fèr càarer algan edi- 
fici. Se naa també com recíproc. Arrui- 
nar. ETertere^ diruere. Aiiiner, àé- 
tnàre, ras^ager. Rottnare, ruinare, at- 
terrare, ^rcadere. 

aurnriB. met. Deslruir y cansar gran 
dany. Se usa també com recíproc. Ar^ 
mnar, Erertere, perdere. Rompre y 
dàoler, délabrer. Mvinare^ ruinare. 

aínjia. met. Ocasionar A algd ia pèrdua 
de Ms béns. També se U9a com recí- 
proc. Arnanan In egestatem adducero. 
Benverser lafortune de quelqu*iui, Ro- 
finare^ mandare in preciptzio, impote- 
nre- 

AREüPID, DA. p. p. de arsupiiise. O^i^ 
Hadoy acurrucado, acomtcado, aavi- 
llado. 

tTAiMg TOT lanirnn. fr. Arronaarse mblt 
per por ó per cansa de algun dolor. 
Eacertc un o*nllo, íncorvescere. Se met- 
t^e en pfío/o#t. Aggomitalarsi. 
AMBFilSE. ▼. r. Posarse arronsad oom 
si íüs Btt ap Jèll per tenir méuos fred 
ópsrQf ménos butto. O^iliarse , aeur^ 
nicarse, acorrucarse, aovillarse, In- 
correioere, in semetipso concolvi. Se 
ramasser, se tapir, AecoTacciarsí , ac-, 
tputtarn. 

AftftUX. s. m. BAvràLt. 

AMUXAD, DA. p. p. de AiatriAa. ilo- 
dcdo; egjmrriaao. 

iinrcio. ndj. Se aplica d la persona de 
poc jodict , desbaratada é imprndènt. 
Loco. Imprudens, delirns. Fou, incon^ 
iidéh/^, qnd agii sans níflexion. Sbale- 
stnto. 

^ttruD. ant. ATaETTO. 

A&EUXAR. T. a. ant. llínsah. 

^riAB. Espargir en gòtas mènndas l'ai- 
etia ó coaiseTol licor. Rodar, AqKnrge- 
re. Bruiner, Sprozsane, bagnare coUe 
(itta. 

Altri %a. Humitejar alguna cosa ab una 
«fopsdl dé aigna, com se fe ab la roba 
btioca que ie ha de planxat. Espur- 
rinr, CoospeTgere. Arroser. Sprussare: 



ART 187 

ba^nar leggtermente colla bocca soc 
chiusa^ mandando fuor con forca U U- 
quorCf cbe vi s' ha dentro. 

ARS. s. m. Rabi»U que tè las ramas ple- 
. nas de punxas, las fnUas un xic sem- 
blants i las del àpit, y la fusta dura. 
Fa! unas bayas rodònas ab melic y car- 
nòsas y bermellas , de las cuals seu üt 
una conser?a medicinal. Espino majue*^ 
loy pirliiero, mojera, niojuelo, espino 
albor. Crataegus oxyacantha. Aubepine, 
Bianeospino. 

ARSÈNIC, s. m. Metall dç color gris de 
cèr, mòlt trencadís , qne se entela y 
robella fi&cilmènt , y posad al fog se dis- 
sipa y fa ua olor paregud al del all. Se 
usa combinad ab altres metalls, com 
estany , coure ó zinc pera íèr peitre y 
altras composicions. Es un Tcneoo moll 

- actiu , majorment en estad de cals ó de 
óiido blanc , que es lo que se anomena 
comunament AastKic. També se diu ar- 
sènic lu.Airc. Arsékico. Arsenicum. Ar^ 
senicn Arsenico. 

ARSÈNIC CaOG. BEAIGAa. 

ARSENIT. s. m. arsènic 

ARSEPELEC. s. m. ant. Alguna part del 
mar poblada de islas. Se diu axí per 
excel-lencia lo mar Egeo en lo Mediter- 
rAneo. Archipiélago, Arcfaipeiagus. Ar' 
chipeL Arcipelago. 

ARSO. s. m. La fusta de dayant ó de dar« 
rera de la sella de anar é cafaall. Arzon. 
Epbippii pars anterior vel posterior ar- 
cuata. Areon. Arcione. 

ARSURA. s. f, ant. ardor. 

ART. s. m. G)njant de preceptes y riglas 
pera fèr bé alguna cosa. En plural se 
usa també ab lo article femení. Arte. 
Ars, disciplina. Art. Arte. 

ART. Tot lo que se fa per indústria y ha- 
bilitat del home , y en aquest sentit se 
contraposa à naturalesa. Arte. Ars, in- 
dústria. Toia ce qui se fait par induS" 
trie. Arte. 

ART. ARTincr , en la segona accepció. 

ART. Instrument de fils ó cordas texid i 
mallas que serrex pera pescar. Red. 
Reté. Filet de pecheur. Reté. 

ART DE BAuxERÍA. Ls supcrstició y engsuys 
en qne rulgarmènt se creu que se eiceí^ 
citan las bruxas. Brujeria. Malefictum*. 
EnsórceUement , diablerie. Malia, ma- 
ieíizio. 

ART DE ENDEVINAR. La habilitat de conjec-* 
turar , dir ò assegurar lo que ha de suc- 



Ï88 AET. 

oeir. jérte de adixinar. Mantice. Art du 

devin, Àrte d' indoviao. 
jàKT DB PAGÈS. La^ profesftió de cultiviir la 

ierra. Labranza, agricultura- Agricol- 

tnra« Labouragey art de labaurer les 
■ terres. Agricoltura , coltura y bifolcbe- 

ria. 

JLBT MÍGIC. MÍGICA. 

ARTS LUBERALS. Se conexeo per aquesta ca- 
liíicacíó las arts en las cuals tè mès part 
lo ingenl que la pràotica y lo eierctci 
de la ma. Artés liberales. Artés libera- 
les. Art liberal. Arti liberali. 

ARTS MBcÀifics. Al rcvès de las lliberals, 
sÒD aquells en los cuals tè mès part la 
prdctica j exercici de la ma , qoe lo in- 
geni. Jrtes mecdnicas, Mecanicae artes. 
Art m^canique. Arti meccanicbe. 

BELLAS ó 2T0BLES ARi^. Lis qiie tenen per 
. basa lo dissenyo ó dibax , com ia pin-^ 
tura, la arquitectura y la escultura. Be^ 
ilas ó nobles artes. Quae in arte grapbi- 
ca fundamentum habent. Beaux arts. 
Belle arti. 

.DONAR LO ART A QUI LO HA. rcf. ab lo CUal 

«e aclvertex que ningii obre ni parle si- 
nó en matèria que la enteuga. El que ó 
guien las sabé las tane, Tractent fa- 
brilia fabri. La musique, mon enfant, 
c*est pour celuí qui la comprend, Chi 
non sa scorticare , intacca ia pelle. 
110 TEHiRHi ART ifi PART. fr. No pcrtànjcr à 
algú alguna cosa , ó estarne' enterament 
exclòs per no ser de sòn interès. Nç ser 
ó no tener arte ni parte. NuUatenus iu- 
teresse. ITavoir aucune connaissance 
siit une affaire. Non tenervi parte. 

YBR ART DE ENCANTAMENT, ioc. fam. ab la 

cual se denota baberse fèt alguna cosa 
per medis ocults y extraordinaris. Por 
/irte de birli birloqae. Pneter spem , in- 
opiuatòf occultà ratione etèria. Farve^ 
nir à ses fins par Vart de Machiavel. 

' Per l' arte del fascino, 

PER MAL ART. cxpr. fam. ab que se expressa 
que alguna cosa es fèt'a per medis' que 
estan fora del orde natural. Por arte 
del diablo. Diaboli ope, preter naturae 
ordinem. Par Vart dç'sorcellerie. Per 
sortilegi'. 

ARTECH. adj. ant. astut. 

ARTELL. 8. m. ant. garra. 

ARTEMISSA. s. f. planta, altimira. 

ARTER. adj. ant. astut. 

ARTÈRIA, s. f. Anat, Conducto destinad 
à rdbrer la sang del cor y portaria é tò- 



AUT 
tas las parts del cot, axí com la ^ena 
porta la sÍEing al cor dèsde las parts del 
qos.qué la reben de la Aarsau. Artèria* 
Artèria. Artire. Artèria. 

ARTESA, s. m. Lo qui eiercex algun art 
mecànic. Artesano, Artífex , faber. Ar- 
tisan. Artigiano, artefice, artista. 

ARTET. s, m. filat TRAYESsèn. 

ARTET. dim. de art. Redecilla, rededta, 
rediUa, redita., redica. Reticnlum, re* 
ticnlus, retiaculum. Petit filet. Reti- 
cella, 

ARTÈTIGA. s. f. Lo mal de gMa en las 
mans. Quiragra, gota artética. Chira- 
gra, artbritis. Goutte desmaitis. Chira- 
grà, ciragra, 

ARTETICü , CA. adj. ant. Lo qui patex 
de gota en las mans. Artúico. Cbira- 
grícus , artbriticus. Arthritique. Arteti* 
co, artriticO) articolare. 

ÀRTIC , CA. adj. Asíron* Se aplica al pol 
septéntríobal , y als mars y regiòus que 
li sòn vehinas. Artico. Articus. Arcúque, 
Artico^ settentrionale. 

ARTICLE, s. m. Una de las parts en qoe 
solen dividirse los escrits. Artícido. Ar- 
ticulus. Article , partie d 'un e'cfu. Ar- 
ticolo, capo o punto di scrittura. 

ARTICLE. En los dicotooaris es cualseToi vo- 
cable ó accepció que se definex separa- 
dament. Articulo. Articalus* Article. 
Articolo. 

ARTICLE, for. Cuestiò incident en la causa 

• principal. Articulo. Cxceptio dilatoriai 
Exception dilatoire. Articolo. 

ARTICLE, for. Cada una de las preguntas (1( 
que se compon un interrogatori. Jrti' 
ciUo. Articulus interrogatorios. Deman 
defaitedans un inierrogatoire , arti 
ctk. Articolo interrogativo. 

ARTICLE, En los tractada de pau 6 capitula 

: ciòns , etc, significa cada un dels punt 

. convinguds que conièuen y en los cual 
ordinàriament se dividexen. Articuli 
Conditio. Condition, chacun des poini 
d'un traite' de paix j d^une capituiatiot 
Articolo. 

ARTICLE. Gram. Part de la oració que so 
se junta ab lo nom substantiu pera d( 
terminar la persona , cosa ó acció sigo 
ficada per lo raatèx substantiu. Artia 
lo. Articulus. Article* Articolo. 

ARTICLE DB F£. Veritat que debem créun 
com à i«yelada per Dèu 'j propo$a< 
com à tal per la Iglesia. Articido dej 
Chri8tian« fidei capat í verUascatbol 



ART 

ca fide eredcnda. Article de /oi* Arti- 
colo di fede. 

aneu Dl u MORT. Aquella part de temps 
milt i prop de la mort. Articulo de la 
mwrte. Soprema ritae born. Article de 
ia mort. Artícolo di morte, o delia 
morte. 

FoiXAB íbticis. fr. for. latroduir ó entau- 
lar ia cuestiò dita aaticle. Fbrmar ar^ 
tiado, Qiiestíooem movere incideutem. 
príusooam principalis qusstío absolva- 
tar oecidendam. Opposition suscitéè 
dons un procés pour en retardejr, le ju^ 
^emenu Suscitaré , produrre una quc- 
stioDe per ritardar la senteuza. 

ARTICULACIÓ, 8. f. Unió, conjuntura 
de dos ò més. ossos que se mouen. Ar^ 
úculacion. Articulatio. Jointure des os, 
Artícolasione, giuntura. 

i^nciució. ProDunciació clara j distincta 
de las paraulas. ArticuL•cion, Aperta 
Tocom pronuntiatio. Articidation : pro- 
^nciation distincte des mots. Articola- , 
noae,rarticolare. 

^feTlCüLAD, DA. p. p. de articülab. 
hicalado. 

TOCÜLADAMÈNT. adv. mod. Ab pro- 

Duciació clara j distincta. Articidada- 

í«n/í. Articula'tim. Qairement^y íVune 

"*ijfrf articidéè, Articolarmeote. 

««ICLADÒR, RA. 8. m. y f. fam. Se 

^Uque es iacliuad à disputar, ó tè 

^^firho fins en las materias més 

^. Disputador, Disputator. Dispu^ 

^^. Gootenzioso. 

^bTICCL\R. ▼. a. Pronanciar las parau- 
u dara y distinctamènt. Articular, 
Wcularc. Articuler, prononcer dis' 
'"Wcmfju les mots, Articolai*e. 

'»T!crLu. for. Posar preguntas dins del 
t^nnini de proba pera que sobre de èllas 
^uo eiamiuads los testimonis. Artiadar, 
^^ir por artículos, Interrogationes 
^ rationem legis dispoiiere. Deduiré 
P*" articles, articuler des faits, les 
Mposer par ordre interrogatoire pour 
^Xüminer des témoins, Dedur per gli 
*rticoli , contendere , dilucidaré. 

^^ncruH. fam, dispvtak, discutir. 

^ma. adj. Lo que pertanj als nusos ó 
iwturas, com malaltia articülab. Arti-- 
*^. Articularts. Jointure des os dans 
^(^orps de V animal. Articolare', appar- 

iií?"'® a giuntura. 

AfiTlCCUTA. s. f. for. Lo escrit de ar- 
tídes que se oferexeu i proba en lo plet. 



ART 189 

' tnterrogütorio. loterrogallonca. Inter* 
rogatoire. Interrogatorto. 

ARTIQULAIA. fam. DISrUTA. 

ARTÍFICE. 8. m. Lo qui fa lalguna obra 
mecànica sé^òns art. Artjfice. Artifex, 
Artiste y artisan i ouvrier, Artefice , ar- 
tigiano. 

ARTIFICL 8. m. Lo art ó primor ab que 
estd feta alguna cosa. Artijicio. Artifi- 
ci um, ars. Artifice, art , industrie, Ar- 
tificio. 

ARTIFICI, met. Dissimulo, manya, cautela. 
Artijicio, arte. Artifícium, caUiditas, 
astutia. Hahilet€,finessc , ruse, Artifi. 
cio , inTenzione astuta. 

ARTIFICIAL, adj. Lo que se fa per art ó 
indústria del bome. Artificial, Indus- 
trie, aut iugenio factum. Artijiciel, 
factice. Artificiale. 

ARTIFICIÓS ,.A. adj. Lo fèt ab artifici ó 

' primor. Artificioso, Artificiosns, affa* 
brè factus. Artificiel, ingéhieux , 
adroit. Artificioso. 

ARTIFICIÓS. Se diu de la persona que usa de 
artifici ó cautela. Artificioso. CalUdus, 

- astutus. Astutieux , fourhe , cauteleux, 
Artificioso, ipgpgnosoy astuto. 

ARTIFICIOSAMÈNT. adv. mod. Ab ar- 
tifici. Artificiosamente, Artificiosè. Ar^ 
tificiellement. Artlfizialmente , artifixia- 
tàmente. 

ARTIGA. s. f.. La terra que de nou se 
romp , se llaura y se sembra pera que 
dòne fruit. Arrompido. Novaljs. ferre 
nous^eüement dcfrichee , novale. Novale, 
maggese, maggiatica. 

ARTIGAD, DA. p. p. de artigar. Boto. 

ARTIGAR.v. a. Llaurar per primera re- 
gada ia terra que no se babia cuiti ?ad 
may. Romper. Proscíndere, arare in- 
cuhum agrum. Rompre, mettre en va-" 
leur un terrain inculte. Dissodare. 

ARTILLER, s. m. Lo qui professa per 
principis teòrics la facultat de T artille- 
ria. ArtiUero. Machinariae artís peritus. 
Le professeur de Vart de VartiUerie, 
Artigliere. 

artiller. Lo soldad que seryex en l'arti* 
Llería. Artiller o. Tormentarius miles. 
Artilleur, canonnier, bombardier. hr^ 
tigliere. 

ARTILLER DE MAR. Classc en U marina mili- 
tar , à la cual se puja désde la de mari- 
ner. ArtiUero de mar, Ignifer naTalis. 
Canonnier de marine. Artigliere di 
mare. 



190 ART 

ARTILLERÍA. 8. f. Lo art de construir, 
de conservar y fèr os de tòtas las armas, 
màquinas y municíÒQS de guerra. Arii^ 
üena, arie tormentaria. Militares ma-» 
cliinas fabricaodi adbibendique ars. Ar- 
tiüerie. Arüglieria. 

ARTILLERIA. Tòt lo tren de canons , morters, 
obusos, pedrers y altras màquinas de 
guerra que tò una plaasa , un eiércit ó 
un vaxèil. Artilleria. Tormentorum, et 
inachinarum apparatus bellicus. Tout 
Valiirail de guerre qid comprend les 
canons, les mortiers , les hommes, Ar- 
tiglieria. 

^rtillerCa. Lo cos militar destinad é èx 
ser?e)% Artilleria, CoUegium seu legió 
roilitum qui tormenta heilica curant; 
Corps d'artillerie. Artiglieria. 

ARTíLLERÍA DE CABiPAffYA. La dcstíuada als 
eiércits pera sostenir y auiiliar las trò- 
pas en campanya, y làcilitar las sèvas 
evolucions davant del enemig; y se 
compon de pèssas de mitjà y gros cali- 
bre. Artilleria de campana à de baiaUom 
Tormenta tractu leviora. Artillerie de 
campagne, Cannoni da campagna. 

ARTiLLELÚ DE siTi 6 GROSSA. La quc s' em- 
plea en lo siti de las fortalesas 6 plassas 
Ibrtas pera demolir sas obras y arrui- 
uar sas defensas : se compon de pèssas 
de gros calibre. Artilleria de sitio ó 
gruesa* Tormenta majo'ra,quarum usus 
in obsidionibus. Grosse artillerie , arti^ 
Uerie de si^ge, Artiglieria da assedio. 

j^tTaLERiA oBL TAB5. La que va tirada per 
caballs ó mulas , y està servida per ar- 
tillers muntads , y se destina principal- 
ment à protegir y auiciliar los movi- 
ments de la caballería: se compon so- 
lament de pèssas de mitjà y petit cali- 
bre. Artilleria de d cabaUo ó ligera. 
Tormenta equitatui propria. Train 
d' artillerie. Arnesi de*pèMÍ d' artiglie- 
ria. 

ARTILLERIA VOLAJlT. ARTILLERIA DEL TRE5. 
CLAVAR l' ARTILLERIA, fr. Tapar loS 'fogÒUS 

de las pèssas ab uns claus ó ferros pera 
que no pugan servir. Clavar la artille- 
ria, Tormenta bellica clavis obstruere, 
inutilia redder«. Enclouer l'artillerie. 
Cbiovare , incbiodare le artiglierie. 
DESMUiiTAR l'artuxería. fr. TràuTcrla dé la 
curenya. Desmontar la artilleria* Tor- 
menta carris deponeré. Déínonter Vàr- 
. tillerie y Ster la pièce de dessus son af^ 
fdt. Smontar i cannoni. 



ARX 

B5CLAVAR l'aRTIUÍBRÍA. ÍV. CLXVAR L*AtTlbU- 
RIA. 

MUKTAR l' ARTILLERIA, fr. PosarU ó col-lo«- 
carla en la curenya, disposakidla pera 
usar de èila especialment en la muralla 
ó atacos. Montar ó encabalgar la arti- 
lleria, Tormenta carris imponere: mis- 
silinmque pròjectioni pneparare. Mon^ 
ter les canons sur leurs affúls. MetUr 
sn i cannoni. 

ARTIMANYA. s. f. Arti6ci ó astúcia de 
que algd se val per enganyar à altre. 
Artimaha, Ars, dolus. Industrie, four- 
berie. Sagacitè , scaltrimento. 

ARTISAN. 8. m. ant. abtèsa. 

ARTISTA, s. ta. Lo qui efcercex algnu 
art. Artista, ArtifeK. Artiste, Artista, 
artefice. 

ARTISTAMÈNT. adv. mod. ant. astífi- 

CIOSAMè!(T. 

ARTÍSTIC, CA. adj. Lo que perUoj à 
las arts , especialment à las que se ano. 
menan nobles. Artistico, Ad artes pcr- 
tinens. Artistique, Appartenente ad arlc 

ARUGA. s. f. Cuquet mòlt ^ nociu que 
s'engendra de las fnllas yerdas de la 
hortalissa , lo cual ciiand es vell se aga' 
fa à un tronc de arbre, y sol fer un 
capoll grog , del que ixen dcspi-ès la» 
papallòns. Omga. Campe , eruca. Che- 
nilie , insecte, Bruco. 

ARXIDUC, s. m. En son origen íòu ni 
duc revestid de autoritat superior A 1. 
dels altres ducs. Ara es dignitat de so 
berà de l' Àustria, y se anomenan ai 
tots los sèos fills. Àrchiduque, ArcVi 
dux. Archiduc , titre des princes de I 
maison d'Autriche, Arciduca. 

ARXIDÜCAL. adj. Lo que pertany ai ai 
xiduc ó al arxiducat. Archiducal* Ar 
cliiducalis. Qui appartient à l'archidu 
ou à l'archiduch^. Arciducale. 

ARXIDUCAT. s, m. La dignitat de an 
duc , ó lo territori pertanyent a èll 
Ara sols se anomena axí lo de la casa 
Àustria. Archiducado. Arcliiducati 
Archiduch^, seigneurie d'archiduc- ^ 
ciducato. 

ARXIDÜQÜESSA. s. f. La inuUèr,fiUj 

Sermana del arxiduc, ó la possessi 
el estad de Àustria. Archiduqnr 
Archíducissa. Archiduchesse, Arci<l 
chessa. 
ARXIPÈLAG, s. m. Alguna part del fi 
poblada de islas. Se anomena axí { 
cxcel-lencia lo mar Kgeo en lo M< 



AS 
terrineo. ArMpiiteígo, Arckipelagas, 
mare fgeam. Archipel, étendue de 
wèerparsemée d'ües. Arcipelago. 

ARXIPÈSTRAT. s. m. La digoitat de ar- 
lípèstrc, ó lo territori de sa jurisdic- 
ció. Jrcipretíadff) , arctprestazgo, Ar- 
Aipresbjteratus. Archipràréi Arcipre- 
tiío. 

ifiUPÈSTRE. s. m. Di^ltat ecdesiisti- 
d que significa lo principal, ó primer 
dels prebcTcs. jircipreste. Archipresby- 
tpr. Archípràre , titre de dtgriit^ eccíé'' 
tlasljque, Arciprete. 

A&XITRAC 8. m. ant. arquítríu. 

\RXIU. s. m. Lo lloc en que se conser- 
Tio ab separació j seguretat papers ó 
•kuminls de importaocia. Ardui'O, ' 
IiUÍDum , tabularium , tabulinum. jén^ 
(•«.vff. Arcbirio. 

ARIiVAD) DA. p. p. de arxivar, ^r- 
(hivado, 

ARXIVAR. T. a. Posar y guardar alguna 
cthi en arxiu. Archivan In tabularío rc- 
íonJcre, servaré. Garder, deposer dans 
'Ifi arthíí/rs. Conservar nell'acchivio. 

^RXIvkR. s. fD. Lo que tè d son carrcg 
aïzaa an.ia. Archiverp , archivista. Ta- 
li' vio pncpositns. Arcluyíste , garde des 
«JTikiVfi. Archivi$ta. 

VWOTX. s. f. Pasta bermella que se fa 
<Hi gruBdel fruit de un arbre de Nova- 
Espiojï^y servex pera tenyir. Achio-- 
te, achae, bija. Lignum indicum. 
^A/atj roucou. Oriana. 

TWfn X ARioTA. fr. Emhijar, Ligno in- 
dico ttagere. Teindre d'achtot. Tingcr 
lüoríina. 

AS 

AS. prep. ant. i. 

>'• s. m. En lo jog de cartas la primera 

^ cada coll 9 que porta lo numero 1. 

^^ In chartts lusoriis monas. As , un 

90iiu seul martfuésar un des cotes d^une 

•a•/e•. Asso. 
L^- Eii bs claas es un sol punt sen jalad en 

■■i de laft és caras. As. In talis monas. 

^i, poinl seul marqui sur un des cSt^s 
d'un déí Asso. 
A* Jog de cartas en que sen dònan tres à 
cada jogadir ; se gira la que queda so- 
bre de bs que sobran pera senyalar lo 
tmmfo: èotra lo que vol^ y guanya à 
proporció de las basas que fa. Burro. 
Ctartamm qàidam Inous. Espèce de 



ASC 191* 

jeu de cartes* Sorte di giuóco da cartc. 
-AS. Moneda de coure dels romans, que en 
los primers temps uo estaba encunyada, 
y pesaba una lliura. Desprès s'encunyd, 
y se li disminuí lo pes , però conservanil 

- sÒB valor de dòtse unsas. As. As. An^ 

- cienne monnaie romaine. Moneta antira 
de' romaní. 

AS. for. Lo (òtal de la heretat. As- As. As. 
Fondo. 

rta ASOS. fr. mrt. Exirli mal à algii lo que 
solicitaba. Eehar azar. Adversam sor- 
tem experiri. As^oir du malheur, jouer 
de guignon. Riuscir al rovescio. 

ASARO. s. m. Planta perenne , de cual 
arrel naxeu las fiíUas en forma de ro- 
nyó, y del centro de èstas la cama> que 
sosté en sa exti*emitat las flors , que sòn 
de un cdòr bermell que tira A negte. 
Jsaro^ asdraca , asarabdcara. Asarurfi 
europeoro. Asarum , plante ; nard sau^ 
vage. Asaro, spigo salvatico. 
^ASATS. adv. mod. ant. bastantam^kt , 

MÒLT. 

ASAZ. aplv. mod. ant. BASTAVTAiièiiT, mòlt. 

ASBAGENAR. v. a. ant. Góarer la vianda 
dèxandla mitj crua y sens assahonar. 
Salcochar , sancockar. Leviter coquere; 
scmicoctum rclinquere. Faire cw're de 
la viande sans Vassaisonner. Cuocere 
il cibo sensa oondirlo. 

ASBAGEIVAT, DA. p. p. de ASBACSirAa. 
Salcochado , sancoe hado. 

AS6ALAYR. v. n. ant. Patir suspensió ó 
pèrdua dels sentits y del moviment dels 
esperits. Pasmarse. Spasmo affici , cor- 
ripi. Se pdmer, tomber en défaillance, 
Svenire. 

ASBEST. s. m. Fòssil fibròs de color 
blanc , que tira à grog ó bermell , més 
ó ménos pojad, mòlt bla, j que no obs- 
tant no se romp fàcilment. Cuand se 
talla en planxas mòlt primas es fleiible. 
Ashesto* Talcum asbestum. Asheste, 
pierre Jibreuse. Asbesto» 

ASGABRANTAR. v. a. aot. co^stiritar. 

ASGALONITA. adj. Lo natural de Asca- 
lotaia, ciutad de Palestina; com Hero- 
des AscALO^iTA. Ascolonita. Ascalonita, 
ascalonius. Ascahníte. Ascalonita. 

ASCAMPAR. V. a. ant. escampar. 

ASGENDENCIA. s. f. La sèrie de pares y 
avis dels ouals descendex cualsevol per- 
sona. Ascendència. Majorum series. 
Origine d'oà queltpiun tire sa naissan- 
ce. Ascendenxa. 



192 . ASC 

ASCENDENT, TA. 6. m. jr f. Lo pare ó 
caalsevol dels avis de qui algú desceD- 
dei. Ascendiente. MajoreS) patres. As- 
cendent. Asceadente. 

AscEifDèirT. Predomini ó autoritat sobre al- 
gii. Ascendiente, Auctoritas. Ascen-' 
dant, influence, Ascendettte, superio- 
rità. 

ASCÉNDRER. v. a. ant. excéndrer. 

ASCENSIÓ. 8. f. L* acció de pujar. Per 
exceUlencia s' euten Veucensió de Gris- 
to nostre redemptor al cel , j la fèsta 
ab queannualmènt se celebra èx misteri. 
Ascensions Ascensió: Christi in coelum 
ascensió, dies Ghristo in coelum ascen- 
denti sacer. Ascension. L' Ascensioiie , 
La salita al cielo di N. S. Ges& Gristo. 

ASCENSIÓ oBL•icvA. Astron, Lo arc del Ecua- 
dor pres dèsdel principi de Artés cap 
al orient fins i aquell punt que hax ó 

^ arriba al horisòut al matèx temps que 
lo astreen la esfera oblicua. Ascension 
óblicua. Ascensió obliqua. Ascension 
ohlique. Ascensione , ascenso obllquo. 

ASGE^sfsió RECTA. Astron. Lo arc del Ecua* 
dòr compres entre lo principi de Àries, 

. y lo punt que arriba al horisònt al ma- 
tèx temps que lo astre en la esfera rec- 
ta, ó bè lo meridià en cualsevol esfera. 
Ascension recta* Ascensió recta. Ascen- 
sion droite, Ascensione retta. 

ASGENSIONAL. adj. Astron, Lo que per- 
tany à r ascensió dels astres. Ascensió- 
noi* Ascensionalis. .AscensionneL As- 
cénsiouario. 

ASGENSO. s. m. Puj^a, adelaotamènt ó 
promoció à major dignitat ó empleo. 
Ascenso, Promotio. Ai'ancement , pro-- 
motion. ATanzamento , Tautaggio , pro- 
mozione. 
ASGÉTIG, GA. adf. que se aplica à las 
persònas que se dedican particularment 
i la pràctica y eilercici de la perfecció 
cristiana. També se anomenan axí los 
escriptors j obras que tractan de èxa 
inateria , com TÍda ascètica , llibre as- 
cètic Ascético, Asceticus. Ascétique, 

- qui a rapport aux exercices de la vie 
spirituelle, Ascético. 

ASCLÀ. s. f. territ. s^rèLtÀ. 
ASCL\D^, DA. p. p. de asclae. 
• ASCLADÒR. 8. f» tetrit. *ESTELLAtik!f ya. 
ASCLÀR. V. a. territ. estellar. 
ASGLEPIADEÜ. s. m. Espècie de vers 

- llatí , inventad per Ió poeta Asclcpíàdes, 
que se compon de cuatre feus , un es* ; 



ASE 
ponden, dos coriambos j uo pirriqul: 
ó de cuatre peus y una cesura , lo pri- 
mer espondeu, lo segon dàctil, cesara, 
y los dòs últims déctils. Asclepiadeo, 
Asclepiadaeum earmen. AselépiadeiVen 
grec ou latin. Asdepiadeo. 

ASGO. 8. m. Alteració del Yéntrell, cau- 
)sada per la repugnància que se tè à al- 
guna cosa que incita i vòmit. Ascó, 
Nàusea. Naustíe^dffgoút• Nàusea, schifo. 

ASGO. ant. Ròt, yentositat. Eructo, re- 
giielde. Eructatio , ructns. Rot , vai^m- 
qui sort de l'estomac , rapport, Rutto. 

Ascos. pi. Moviment violent y penós del 
ventrell que excita à vòmit Arcaàat, 
Nàusea.* Bondissement de coeur, nau- 
se'e. Nàusea. 

ES ux 4SC0. expr. fam. ab que se mani' 
festa que una cosa es despreciable. E 
un osco. Nihil sanè villus. Fi doncl ce 
la ne vaut rien, È* lordezza. 

r^R ASGO. fr. fam. Fèr féstig, ó ser des 
preciable ó indecent alguna cosa. Ha 
cer ascos, Nansèare, fastidire. Fai'' 
des minauderíés , affecter en meprism 
quelque chose. Portar fastidio. 

pfea AScos. fr. fam. que se usa pera r< 
péndrer à la persona que diu cosas fa^ 
tigòss^s, indecents ó porca$, ó pet 
despreciar alguna cosa. Provocar d vi 
mito, Fastidium , nauséam movere. üa 
celer , inciter (pielqu'un à vonúr, Ess 
nanseosQ , riuscir cariie grassa. 

ASCÓ. s. m. Espècie de banc ab espa 
Ilèr , de bastant amplaria , «v aue pod 
assentarise tres ó cuatre persooas. 1 
caho, Scaranum, subsellium. Sorlc 
banc à dossier poiir trois ou qua\ 
personnes, Panca. 

ASCÒN. s. m. territ. ascó. 

ASCONET. s. m. dim. de ascó 6 asc) 
EscafdUo, Scamnellum , scammllu 
Petit banc à dossier. Piccola pancdj 

ASDELANAGAR. v. n. ant. Lliscar. ^ 

. halarse, deslizarse, escurrirse, h 
Gíisser, faire un f aux pas. Sdrucí 
lare. 

ASE. s. m. Animal cuadrü}>edo ab cas 
de cuatre à cinc peus de alsada,.de 
lòr cendrós per lo comú : tè las a| 

.*. Itàs mòlt Itarcças y la exti'émitat d 

- cua poblada ciecerdas.-.Se. alimenti 
bèrbas y llavors, y e» mòlt sufert. 

i no. Asiuus. Ane , '. bite \ de son 
Asino. 

ASE. met. La persona ruda;y de poqui 



ASE 
alcaos. Asno, Stolidus. Cdm qui a^ un 
esprit lourd el grassicr. Asíqo , lotico. 

iS. Mable compost de cuatre fustas , dòs 
eo la part inferior j dos en la superior, 
MÍdasper medi de vuit travessen ^ lo 
caal senrex pera estafar 1» roba del llit 
y escalfaria ab unas coantas Í>rasa8 po* 
tidas dins de una cassola 6 braseret qae 
$t col-loc:a sobre una posteta engalsada 
ea las dòé fustas de la part de sota. 
TumMlon Machinula lignea ad lecti ca- 
lefunendi sindonem sublerandam. Jíòi- 
ne, meubU pour cfuiuffer le Ui. Trabic* 
colo. 

iS ciAESGAD DE usTRAS. Lo qui ha estu- 
diat molt , j no tè discerniuiènt ai in- 
leni. Burro cargado de leWas\ Studio- 
iBs, sed tngénü acumine carens. Celui 
fB a beaiícaup tíudié'j qui a beaucaiip 
k $ans discememeru, sans crüique. 
Stodente di grossa pasta , di capo dvro. 

OL M IIDUS. aot. AL•ICORir. 

AU OE TOTS cuATas cuARTos, Se diu de la 
persona sumamènt ruda j tònta. Tonto 
de atatro suelas. Summe stolidus. f£x- 
trmanent sot* Asinaçcio. 

ia nsoissBa. Lo qui està destinad pera 

cobrir las èugas j las burras. Garahon^ 

paraa. Admissarius asinus. Élalçn, on 

ViAàe l'dne, du cheval et du cha- 

neoi. Staltone. 

ÍA )UUK lU Ó CARaSGAD DE l•lÒSCAS. rcf. 

que iftaa i entéudrer que al pobre^ mi- 
ienUe j abatnd tots li van sobre y 
pFooínm redotrlo à major misèria, Él 
fOTúfiaco todo es pulgas. Quem for- 
tus deserit omnes impetunt. Quand 
V arbre est à bass chacun se plait à lui 
VTúAer des branches. Alia nave rotta 
ogu vento è contrario. 
àsi fnvÀsTBC 6 FEEBSTeo. Lo qui no est^ 
domesticad. Onagro. Onager. Onagre, 
dne sau^age. Onagro , asino salvatico. 
iè foDs xnriiAa si lo ase iro vol bíveer. 
TtL qne significa que es precisa la ca- 
pacitat j disposictó en fina cosa pera 
fse los medis que se volen aplicar no 
nas mnu 6 infructuosos. La cüola es 
for densos cuando el moUnero es fon- 
do. Ittcassnm surdis canitur. On ne 
taarail faire boire un dne quand il n*a 
pas mf. Pu(ú darle canapo se non vuol 
ffiare* 
cirsEa OKI* ASE. fr. fam. Conéxer que ha 
errad en alguna cosa lo matèx que la 
tenia ^ defensaba com é acertada. Caer 

TOM. I. 



ASE 195 

de su asno, de su burra ó de su borrir 
co. Errorem suum tàndem agnoscere, 
confiteri. Beconnaítre son erreur* Ai- 
conoscer il suo fallo. 

rSABU 6 LLIGA LO ASB ABOHT LO AMO VOL. 

ref, que dóna é enténdirer lo mòlt esti- 
mad que es del amo lo criad que i'obeex 
puntualment. Haz lo que tu amo te 
manda y sentardste con cl d la mesa, 
Obsequentcm servum amat berus. Fais 
ce que ton maítre te commande, et 
. mets^tois sans crainte à taile auprès de 
. luü Lega i' asino dove vuol il padrqne , 
e s' e' si scortica suo. danno. 

XO ASE rA un ÒÒMPTE Y LO TBAOI9ÀR EH FA VK 

ALTEE. ref. que advertex lo diferent mo» 
do ab que pensan los que manan j los 
que obeexeu, Üno piensa el bayo y otro 
el que le ensiUa* .Altera tentat equus , 
sellam cupit altera cingens. Le compte 
de Fabien n'est pas celui de son chien. 
Un conto fa il gfaiotto 9 e V altro il ta- 
vernajo. 

.LO ASE PEE FAM M^NJA AGBAM. ref. ab qUC 

se dona à enténdrer que c^and aprèta 
la necessitat no se repara en delicade- 
sas. A kambre no hay pan bazo : d la 
hambre no hay mal pan: d buena 
hambre no hay pan duro , ni falta sal- 
sa d ninguno : d gran hambre no hay 
pan maíoy ni duro ni bazo. fiil come- 
dendum respuit famelicus. II n'est sou- 
ce que d'appétit, A &me pane , a sonno 
panca. A tempo di. carestia pan vec- 
cioso. 

MÒLTS ASES BI HA AL MEBCAD QUE SE SBMBLAJf . 

ÍT. mòlt usada per via de comparació 
cnand se vol esousar à una persona deter- 
minada de que no ha íèt alguna cosa, 
diènd : no seré èll , molts ases bi ba al 
MERCAD QUE SE SEMBtAiT. Bay un dioblo 
que se parece d otro, ò hay muchos 
diablos que se parecen unos d otros. 
Est vel inter daemones similitudo. 11 y 
a àL• foire beaucoup d 'dnes qui iap^ 
peUent Martin, Gli asini si rassomi- 
gliano. 

QUÈ SAB LO ASE QUE COSA ES SAFBX 81 MAT HA 

ESTAD ADBOGuàa ? Tcf. ab QUC SC dòua à 
enténdrer que no se pod judicar bè de 
una cosa de que no se tè conexemènt. 
El ciego no distingue de colores. Memo 
potest coecus discrimina nosce coiorum. 
L ^aveu^e ne juge des cculeurs. Cbi vi- 
no non beve non sa d' ubbriaccbezsa. 

QUI DIV MAL DEL ASE AQUEU LO cÒmPEA. rcf. 

«5 



194 ASP 

ab (jae se reprèn à la persona qae dis- 
simula la yoluntat ó ganas que tè de 
alguna cosa ^ posandU afectadament tat- 
xas ó defectes. Quien dice mal de la 
pera ese la lleva. Qai respuere affectat, 
ipse appetit. Qui parle mal de la bique 
celui Vemporte, Chi fiashna yuol com- 
perare. 

■SEGÒ5S to ASB l'albarda. Tcf. quc explica 
qne d cada cosa se li ha de donar allò 
que li correspon ó ha menester. J ca-' 
da ollaza su coberteraza : d chico pa- 
jaritlo chico nidillo. Pauperem domi- 
num exigua decet domus. Selon l'ha" 
bit la doublure. Gli asini si conoscono 
a* basti. 

*sè.vsE OIR ASB in BÈSTIA. Modo Yulgar de 
parlar que significa sense dir paraula; 
y axí se diu : sen and sàNSB dir asb ni 
BESTii. Sin decir oxte nimoxte. Hospi- 
te insalutato , nec verbo dicto. Sans di- 
ré gare. Seuza far nè motto , nè totto. 

tkAürer lo ase del cos. fr. fam. Fèr pér- 
drer d algil la rudesa ó trdurerii la rus- 
ticitat ab la ensenjansa. Desasnar, So- 
cordiam alieu jus excutere. Débourrer, 
dàiiaiser. Digrossare, scaltrire. ^ 

ASEJAR. T. a. ant. que se. usaba sola- 
ment en la frase asejar vEirruRA , y sig- 
nificaba exposarse ó preténdrer alguna 
<;osa en que se consiçíèra algun nsc 6 
. graye dificultat qiíe posa en dubte la 
wva consecució. Probar ventura, For- 
tuóam tentare. Tenter fortune. Arrís- 
chiarsi. 

ASENADA. 8. f. BVRRICADA. 

ASENAL. adj. ant. Lo pertanyent al ase. 
j4snal, àsnino, Asininus, asinarius. jési- 
ne, qui concerne les dnes, Asinile, asi- 
nesco. ' 

ASENAS. s. m. aum. de asb. Asnazo, Asi- 
nus pergrandis. Grand dne, Asinaccio. 

:àSE!f AS. met. La persona mòlt ruda , tònta 
ó brutal. Asnazo, Stolidissímus. Sttipi" 
de, excessivement bete. Asinaccio, zo- 
tico, ignorante. 

ASENET ó ASET. s. m. dim. de ase. jÍs- 
hillo, asnico. Asellus. Anon, Asinello, 
asioino. 

ASFALT, s. m. Betum solido, llnstròs, 
mòlt trencadis j de color comunament 
negre, que se encén j se derritex al fog 
com la pega. Va' per damunt de las ai- 
guas del estany Asfdltic en Judea , y en 
altras varias parts de Europa y Amèri- 
ca. Se usa en la medicina, y entra en 



ASP 
la composició de alguns barulssos. Ai^ 
faüo, pisa/ako, Asphaltam. Jsphalte, 
espice de bititme solide. Asfalto. 

ASFORSAR. V. n. ant. Refèrse ó anar 
convalexènd de alguna malaltia grave. 
Alear, ir aleando. Sanitatem semim 
recuperaré. Se remettre d'une indispo- 
sition, Rtarersi , ésser couTalescenle. 

ASGORDAR. t. a. ant. mirar. 

ASIGHATS. s. m. ant. Espècie d' espaela 
que sols tè una punta de ferro pera pi- 
òar al caball , y en ella un botó é dis- 
tancia proporcionada pera impedir que 
entre mòlt la punta. Acicate. Calcar 
arabicum. Éperon turc. Pungetto , spe- 
rone. 

ASILE. s. m. ant. Assito. 

ASlüRER. r. n. ant. sfiunER. 

ASMA. 8. f. Malaltia de pit , qne codsís- 
tex en la dificultat de respirar. Jsma, 
Astjbma. Asthme, courte haleine. Asma. 

ASMÀTIC, CA. adj. Lo qui patex de 
asma, ó lo que pertany d èxa malaltia 
Asmdtico. Asthmaticus. Aslhmatique 
Asmdtico. 

ASNA. s. f. ant. bvraa-. 

ASNET. 8. m; ant. aseitbt. 

ASOLDAR. y. a. ant. assalarur. 

ASPA. s. f. Dòs fiístas'entravessadas udí 
sobte altra , que fòrman la figura dt 
una X. Aspa,, DecusM Hgnéa ca\us fi 
gura est latina X. Pièces de bois join 
tes en saútoir, Due trayerse in croce c 
sant'Andrea. 

ASPA de SA5T aïtdrííu. Ctcu de panyo ó h 
yeta bermella en figara de aspa, qvi 
se posaba en lo capotUlo grog que poi 
taban los penitenciads per la inqulsicít 
Aspa de san Andrés, Decossis rob) 

2ud insigniabetur sagum eorum , qai 
de catbollca deficiebant. Croix d^àoj^ 
roHge que portaient ceux^ifue ritufuis 
tion punissait, Croce di panno rosso à 
portayano coloro a chl V iuquisizio 
puniya. 

ASPA de saüt ANDREU. losignía de la casa ( 
Borgònya, que se posa en lat bandèr 
d* Espanya. Aspa de san Andrés, D 
cussis , burgundae domos insignp. Crc 
de saint^AndreT^ satUoir, Croce 
sant' Andrèà. 

ASPARGATA. s. f. ant. espardeüta. 

ASPÀRREG. s. m. espírreg. 

ASPASSAGAR. y. a. ant. Fèr alguna \ 
sa mòltas yegadas^ repetir un actj 
memjid. Frecuemar, menudear* Fi 



ASP 
qoeoUre, firequentèf agere« Fré/ueh' 
ter, réit^tr plusieursfois, Spesseggiare. 

ASPATXAMÈNT, s. w. ant. obspÀtx, per 
Tacció de despatxar. 

ASPEATXAMÈNT. s. m. aut. despatx, 
per i' acció de despatxar. 

üSPfiCTE. s. m. Lo que parexen los ob- 
jèetes i la vista, com ío asfícte del 
air, del camp. Aspecto, Aspectes, 
coQspectus, species. Jspect, me itun 
éjH. Aspetto. 

iSFÈcTE. Lo semblant; y axí se diu: as- 
rccTE irçiaeraUe, aspecte graciós, etc. 
Jtpecto* Vultus, facies. Aspect, avoir 
un bon ou un mauvais aspect >t face, 
fdne^ corUenance. Aspetto, volto, sem- 
lúote. 

TSH BOir 6 MAir ASPkcTE ALGU5A COSA. fr. 

B£L Xrobarse ona cosa ab bon ó mal 
estid ó disposició. Tener buen ó mal 
a^ecío alguna cosa. Rem booi aut ma- 
ü efentus iadicia prsbere. En parlant 
à*me affaire , ^une entreprise , pré- 
ii»Ur, qffrir un bon aspect. A^Ycr buo- 
Bo cattiTO aspetto. 
ASPERESA. s: f. ASPBESA. 
ASPEEGES. s. m. Veu llatina usada en 
«stii jocós, que significa aspebsió. As" 
f^ei. Aspersio. Aspersion ; on ne s'en 
wt {fien plaüanlant. Aspersionç. 
A3KUIS. Bastó curt j rodó que tè en una 
cüxwtat un manadet de cerdas ó una 
Lola de nètall vuida ab forads ; dins de 
L cüd estan ficadas las cerdaa, j ser- 
ra eo ias Iglesias pera donar aigua be- 
aeiti 6 espargiria al poble. També sol 
serio mineg de plata. ó altre metall. 
^*^, aspersorio, Aspersorium lus- 
tr^ GoupiUon , aspersoir. Aspersorio. 
^ ifl«BGE8. fr. Arruxar ó tirar aigua ab 
fo »pérges« Hisopear. Aspergere. As*' 
f^er , arroser par petites gouttes. 
ispergere, sproszare. 
iSPERlTAT. s. f. ant. aspeesa. 
^PEfiSlO. s. f. Lo acte de arruxar ab 
i^oa 6 coatsevol cosa líquida, ^^jp^r- 
fi»i, rodada, rociadura, rociamien^ 
'v\ Aspersio. Aspersion, Vaction d'as- 
Pfrger, Aapersbne, I' aspergere. 
^<Rsaó DE SAiro. ant Derramamèut de 
»ag. Derranuuniento de sangre, San- 
f oinis efibsio. Effusion de sang. Effu- 
soo di sangue. 
ASPÉRULA DE OLOR. ». f. PUnta pe- 
\ reuoe crae crèx cosa de mitj peu : las 
I ramas aoo mòlt primas j compostas de 



ASP - 195 

nusos, en cada un dels cuals naxen al 
rodedòr vuit fuUas pètitas; y lo sèu 
fruit, que es rodó, està ple de puntas 
escabrisas. Tota la planta despedex un 
olor agradable. Asperilla, Asperula odo^* 
rata. Aspéhde. Aspertigine. 
ASPL s. m. Instrument mòlt comd de va- 
. rias fòrmas : la mès usada es de un bas- 
tó de uns tres palms de llarg en que 
s'entravessa altre mès prim per la part 
^uperiòr , y altre igual à est per la part 
inferior al través del de dalt. Servcx 

Era recuUir lo estam, seda, fil ó Ui fi- 
U Cèndae madèxas. Aspa. Decussts 
ligoea aut canuea circulis claiisa, cir* 
ca quos obvoluti fili , spirae fiuot. Fiices 
de bois JQÍntes en sautoir, Aspo , nàspo. 

ASPIA. s. f. ant. aspi. 

ASPIAD , DA. p. p. de aspiar. Aspado, 

ASPIAR. V. a. Recullir lo estam, ni. etc, 

. en lo aspi, fèadne madèxa. Aspar\ Ro•• 
tata decussi filum vel stam'en in spiras 
convolvere. Mettre en ^cheveaii léfil qui 
est sur le Juseau, Avvolger la ma tassa 
sull' aspò. 

ASPIERA. s. f. ant. espitliàra. 

ASPIRACIÓ, s. f. Uacció de aspirar. As- 
piracion, Aspiratio. Aspiration. Aspi- 
razione. 

ASPIRACIÓ. En la teologia mística lo atècte 
ardent de l' dnima envers Déu. Aspira-' 
cion, Ardeutior erga deum affectus. 
Aspiration de l'àme à Dieu. AíFetto 
verso Iddio. 

ASPIRACIÓ. Gram. La forsa ab que se pro.- 
nuncian las vocals , que en algunas llèn-, 
guas se denota ab la Uetra h,y en ca- 
talà y en castellà sols en algunas inter- 
jeccions. Aspiracion. Aspiratio. Maniè- 
re de prononcer en aspirant , aspira- 
tion. Aspirazione. 

ASPIRACIÓ. Mils. Lo espay menor que la 
pausa mèntres se dona lloc à respirar. 
Aspiracion. Respirandi mora, interval- 
lum, spatium. Soupir, pause du tiers 
ou du quart d!une mesure. Aspirazione. 

ASPIRAD , DA. p. p. de aspirar. Aspi- 
rado. 

ASPIRADAMÈNT. adv. mod. Ab aspira- 
ció. Aspiradamente. Gum aspiratione. 
Én^ aspirant, a\/ec aspiration. Con 
aspirazione. 

ASPIRAR. V. a. Atrdurer lo aire exte- 
rior , introduindlo en los pulmons. As* 
pirar. Aspiraré. Aspirer, attirer Vair 
avec labouche. Spirare, respiraré. 



m 'ASP . 

AsnaAH. Preléiidrer ó desitjar ab àüsia ai- 
gua enapleo, dignitat ó altra cosa. 
jéspirar, AíFectare, appetere aliqüid. 
Tendre i huter, aspirer à quehjue chóse. 
Aspiraré. 

ASPIRAR. Gram. Pronunciar ab forsa las 
vocals, lo cual se denota en algunas 
llènguas ab la lletra ft ^ j en català y en 
castellà sols en algunas interjeccions. 
aspirar. Lttteram vel vocem cum as- 
, piratione proferre. Aspirer. Spirare. 

ASPIT. s. m. Culèbra de un peu de llarg, 
bermella , que tè en lo ventre unas ra- 
lias que semblan lletras. La seva pica- 
da es venenòsa. AspiA. Aspis. Aspic, 
petit serpent, Aspe, aspide. 

ASPOKDIR. V. a. ant. E^vordir, espo- 
ruguir. Amedrentar, Terrcre, metum 
incutcre. Intimider^ ^ffrayer, éjfouvan' 
ter, Sgomentare. 

ASPRA. s. f; Lo pal ó estaca que se posa 
als ceps y arbres pera sostenirlos. Ro" 
drigon, Ridiba. Echalas , tuteur. Bron- 
cone. 

ASPRE,vA. adj. Lo que es desapactble al 
tacto perquè tè la superficie desigual ó 
escabrosa , com la pèara' ó la fusta sens 
brunyir, lo drap grosses, etc. Aspero, 
Asper, scaber, scsdirosus. Àpre, dur, 
raboteux. Aspro. 

ASPRE. Parland del terreno significa lo ma- 
tèx que desigual , escabrós , difícil pera 
caminar. Aspero. Asper. Bsidey anfrac- 
tueux, àpre, Rozzo, alpestre. 

ASPRE. met. Se diu de las cosas desapaci- 
bles al gust ó al oido. Aspero. Asper, 
acerbus. Acre , acerbe, rude au gout, à 
Voreille, Aspro, ingrato. 

AsPRb. met. Se diu de tòt allò que es con- 
trari à la afabilttat y suavitat de gïsni, 
com paraulas aspras. Aspero, Austerus, 
seVerus , immitts , asper. Brust/ue^ dtís^ 
obtigeant , loup^garou, Roúeo, ruvido, 
Ríspro. 

ASPREDAT. s. f. ant. aspresa. 

ASPREJAMÈNT. s. m. ant. .uprbsa. 

ASPREJAR. V. Ti. Tenir lo sabor aspre. 
Se diu de las fruitas y dels licors. As" 
prear ^ ruspar, Acerbi saporis csse. Ètre 
àpre , acide au goút. Aspreggiare. 

A^PREMÈNT. adv. mod. Ab aspreaa; As- 
peramente. Asperè, asperiter. Apre- 
ment, rudement , s^èrement. Aspra- 
meute. 

asprar. S. m. ASITRA. 

ASPRESA. s. f. La calitat de aspre que 



ASS 
tèpen algunas cosas. Aspereza. Asperi- . 
tas, asperitudo. Aprettí, Asprezia. 

ASPRESA. En lo terreno es la desigualtat que 
lo Cl escabrós y difícil pera caminarhi. 
Aspereza. Asperitas loci , scabrum. As^ 
perita, anfractuosité' d'un cfèemin. Dis- 
ugualtè, rozzezza. 

ASPRESA. met. Se diu de las cosas desapaci- 
bfes al gust y al oido; com de las fruitas 
que per falta de ser tsaduras sòn desa» 
cradables al gust , de la veu ó música 
desapacible , del estil desigual , etc. ^s^ 
pereza, Asperitas, acerbitas. Aigreur, 
dpreté, Asprezsa, amarezza. 

ASPRESA. met. Rigor, rigidesa ó austeritat 
en lo tracte, geni ò costums. Asper eza* 
Asperitas, severi tas, durities. Austéirite'y 
dureté, Durèzza, ruvidezza. 

ASPRET, TA. adj. dim. de k^mt. Aspe^ 
riBo, Acidulus, subasper. 17» peu dpre. 
Aspretto. 

ASPRETAT. 8. f. ant. aspresa. 

ASPRISSIM , MA. adj. sop. de asfIie. As^ 

Ïrisimo, asp&rimo. Asperrimus, a<^er- 
lissimus. Très^àpre, Aspnssimo. ' 

ASPROR, com. aspresa. 

ASPRÒSETA. s. f. Lo gustet un xic agra 
de la fruita i y de alguns licors y men- 
jars. AsperíllOj asperetè, Acidulo^ sa- 
por. IJn peu aigre ou acide. Aspr^tne, 
asprí tà. 

ASPROS, Ai adj. dim. de aspre. Aspe^ 
rillo, Acidulus , subasper. Vn peu dpre. 
Asprígno. 

ASQUEROS) A. adj. Lo que causa aiccs. 
Asqueroso, Nauseosus, supuruS) squa- 
üdus, immundus. S(de, malprcpre , sor^ 
lope. Scbifo, sudicio. 

ASQÜEROSAMÈNT. adv. mod. Ab as^ 
queròsitat. Asçuerosamente, Immunda 
sordidb. Salemeni, salopement, maipro^ 
prement, Schifamente, sporcamente. 

ASQUEROSlSSIM, MA. adj. sup. de as- 
QUBRÒs. Asquerosistmo, Valdè iRicnun* 
dus. TriS'SaUgaud , très-maipraprt 
Sporcliissimo ^ sncidissimo. 

ASQÜERÒSITAT. s. f. Porqueria ó I^ym 
ticia que fa ascos. Asquerosiàad. Im 
munditia, sordes. Salet^y grande mai 
proprettf. Lordura, sporcbezza, soci 
dume. 

ASSABENSAR. v. a. ant. ribR sabbr. 

ASSABIRIR. V. a. ant. svavisar. 

ASSABORAR. v. a. ant. assaborir. 

ASSABORID, DA. p.p. de assaborir ^ ^ 
SABORiRSE. Catado, prohado, g^st^zcta 



ASS 

iSSABORIMÈNT. t. m. L'acció y efècte 
de assaborir. Sabareamiento. 'Saporis 
peroeptio. Vaciion et l'effet de^savou^ 
rer. Assaporimento. 

ASSABORIMÈTÍT. s. m. apt. siaòa. 

ASSABORIR. v«a. jifiSAHosiia, eu la segona 
accepció. 

iJUBoaiB. Tastar , menjar ó béurer de es» 
fkj alguna cosa pera sentir bè lo gust 
ó sabor. . Calar, probar, gustar. Deli- 
beraré, degustaré. Gcúter avéc atten- 
don tfaire Vessai d *un ineti, Assaporíre. 

iSABomse. V. r. saborejarse. 

ASSACIAD, DA. p. p. de assacur. Sa* 
cktdos harto» 

ASSACIAMÈNT. s. m. ant. sacietat, fabt. 

ASSACIAR. ▼. a. Satisfer de menjar ó 
béarer. Se usa també com recíproc. Sa- 
oar, Satiaret saturaré. Rassasier. Sa^ 
aire, satoUare, sfamare. 

iHiOAB. met. Satisfòr en las cosas del 
ioimo. També se usa com recíproc. Sa- 
dar. Satiare. Rassasier, au propre et 
aufiguréí Sbramare. 

ASSÀDOLLAD ^ DA. p. p. de assadollar. 

ASSADOLLAMÈNT. s. m. ant. sacietat, 
rm. 

ASSàDOLLAR. V. a. ant. assagiír, afab- 

^^ . 
ASSíl FÈTIDA, s. £ Goma rehiní^sa, con- 
cTtU, de color groguenc brat, ab 
{fUKnès ó ménòs blancs, de olor sem- 
Uait ÀU porro mòlt fort j pudent, 
r de mt sibbr amarç que fa ascos. Fluex 
■sfmBfaiént j per mcisió de una .plan- 
ta dd matèx nom que se cria en Àfrica 
j m Fersía , y se usa en la medicina 
cofliBB Ttmey antiespasmódic. Asaféti- 
da. AssB fcetida. Jss4>fiBtida, Assafetida. 
AiSiG. s. m. ant. ehsatj. 
.ISSAGELLAR. ▼. a. ant. sellab. 
ASSAGETEJAR. y. a. ant. Tirar saetas i 
algd pera ferírlo ò matarlo. Maetear, 
SagíUia configere. Tírer de l'arc, de 
VarbaUie ,percer de traïts, dejliches. 
Preccíarej saetare, 
.^SSAHOMAD, DA. p. p.^ de assaboxar. 

CKrtido , adinbado, sazonado, 
iSSAHONADOR. s. m. Lo qui té per ofi- 
ci adobar las pells. Zurraàor, çurtidor, 
Mifuero. Coriaríus, pdlio, pellionaHus. 
Maromjúnier, corrqyeur. Gnojajo. 
ASSAHOI9AMÈNT. s.m. L' acció y efec- 
te de assabonar la^ pells. Curtimiento. 
Coriontm maceratio. Vaction de tan" 
ner, L•iiitramento. 



, ASS 197 

ASSAB05Aiiiiit. aot. Sab&T de las tiaiid^s 
assabonadas. Sazon, Sapor, gustus. 
Temps de la níaturité des ftuits, et le 
goút qu'ils prodwsent, Maturítà. 

ASSAHOMR. ▼. a. Parland de las pells, 
significa picarlas, tréurer de éllas lo 
grex y lo pel , posandlas en disposició 
de servir pera los diferents usos que se 
& de èllas. Zurrar, curtir, aaobar, 
Coria subigere , macerare. Tanner, af" 
feuler, corro^er. Lustrare, poliré ü 
cuojo. 

ASSABONAR. Parlsud de yiandas es donar à 
èllas bon sabor de manera que estigueu 
en lo punt que correspon pera que sian 
gustòsas. Sazonar , sahorear. Goudire.^ 
jissaisonner, Condire^ - 

ASSABOBAB. Posar las cosas al punt y madu- 
resa que deuen tenir ; y axí se diu que 
lo sol ASSABÒNA las fruítos ; y per trans- 
lació se diu també de las cosas del íini- 
mo. Se usa també com . recíproc. Sazo^ 
nar, Maturare , maturè*disponere. Jlfii- 
rir, venir à maturitéi Maturare. 

ASSAIG, s. m. ant. eksatj. 

ASSAILLER. r. a. ant. ACOMfiTRER. 

ASSAJAD^ DA. p. p. de assajar. 

ASSAJADOR. s. m. ant. ensajadòr. 

ASSAJAMÈNT. s. m. ant. b5satj. 

ASSAJAR. V. a. ant. ebsajar. 

ASSALARIAD, DA. p. p. de assalariar. 
jésalariadc(j sehalado, conducido. 

ASSALARIAR, v. a. Donar salari. Asala- 
riar, salariar. Mercede conducere. Sa- 
larier, gager, donner un salaire. Sala- 
riare. 

ASSALARIAR. Triar, destinar ó assenjalar 
una cosa entre mòltas. Senalar, Desig- 
naré. Marauer, indiquer, désigner, Ac- 
cennare, destinaré. 

ASSALARiÀRse. T. r. Llogarsé per un.certim<- 
larL Conducirse , ponerse d salaria, 
Conduci. S'engager^ s'obliger à sèrsir 
quelqu^un pour un certain temps , mo~ 
yennant un prix converiu. Assoldam. 

ASSALT, s. m. La embestida impetuosa 

que se dóna à las murallas de una plassa 

' 6 fortalesa à fi de entrarbi ú foi^a de 

armas. jésalto. Aggressus, oppugnatio, 

aggressio. Assaut. Assalto. 

ASSALT. Lo acte de sorpéndrer de reuènt a 
las persònas , com fan los lladres als pas- 
satgers en los camins. Asako* Improti- 
sa aggressio, invasus repentinus;. Uac^ 
tion de surpendre quelmCun. Sorpresa. 

ASSALT. En la esgrima es la embestida que 



198 ^ ASS 

se dona entraad al inàtèx tèmp3 lo peu 
dret y la espasa. £s paraala de la esco- 
la italiana. Jsalto, Àggresio quaedam in 
arte gladiatoria. Se baltre au fleuret 
potiT sexercer , faire assaut. Dar V as- 
salto. 

DONAR. ASSALT, fr. ASSALTAR, en la primera 
accepció. 

ASSÀLTAD , DA. p. p. de assaltar. Asal- 
fado. ^ 

AS§ÀLTADPR, RA. s. m. y f. Lx) qui bs- 
íiaitai. j^saltador, Expiígnator, oppugna- 
tor. Assaitlant, Assalitore. 

ASSALTAMÈNT. adv. mod. ant. beíla- 

MÍ51T. 

ASSALTAR, v. a. Embcstir impctnosa- 
mèiit una fortalesa à (i de entrarbi à 
forsa de armas. Asaltar» Oppugnare. 
Assaillir, attaquer une forteresse , mon- 
ter à I* assolit. Assalire. 

assaltar. Sorpéudrer , acométrer à algü 
de repènt , com ho fan los lladres en los 
camins. AsaUoTy saUear, Invadere, ag- 
gredi ex improviso. Attarpier inopiruí- 
ment^ assaiUir. Assalíre, attaccare. 

ASSALTARSBé V. r. ant. EMPaCNDARSE. 

ASSALTHOM. s. m. ant. Lo qui està ador- 
nad de bonàs cualitats ò perfeccions ab 
que la naturalesa afavorex als homes. 
Homhre de preruuií. Egregius vir. Hom•' 
me mar^uéaà bon coin. Domo egregio. 

ASSALUDADÒR. S. m. SALVOADÒR. 

ASSAMARRAR. V. a. Tractar mal à algü 

portandio de una part é altra ab violen- 
' eia y cops. Zamarrear. Hinc inde con- 

cuteré. Secouer , battre quelqi£un cort" 

fre terrè. Scuotere, battere. 
ASSAMBLEA. s. f. Junta 6 congrés. Asam- 

blea. Conventus , coetus. Asse/nblée. As- 

samblea. 
ASSAMBLEA. Tribun^d especial del orde de 

S. Joan , compost de caballèrs profèssos 

y capellans de justicia del matèx orde. 

Asaniblea, Tribunal saacti Joannis hie- 

rosolymitani militibus peculiare. As^ 
- sentbl^e, tribunal de V ordre de Saint-- 

Jean, composa de chevaliers profès et de 

ckapelains. Assamblea. 
A9SAMBLEA. Mil. Toc pcra que la tropa se 

reunesca y fòrme en sos cossos respec- 

titis y llocs destinads. Asamblea. Clas- 
, sionm. AppeL Ghiamata. 
ASSARID ó ASSERID, DA. adj. estürdid. 
ASS ARRONAD , DA. p. p. de assarrovar. 

ï\indfdo, 
ASSARRONAR. v. a. Castigar pegand 



ASS 
mòlts cops ab bastó ó assots. Tundir, 
Crebrò vcrberare ,vèl percutere. Chà- 
iier à coups de bàton, de fmet} etct 
Dar un fracco dl legnate. 

ASSATG. 8. m. ant eksatj. 

ASSATIAR. V. a. ant. sitiar. 

ASSATJAR. V. a. ant. ettsajar. 

ASSATS. 8, m. ant. eüsatj. 

À88ATS. adv. mod. ant. faoü. 

ASSAYAR. V. a. ant. exsajar. 

ASSEAD, DA. p. p. de assbar. Aseado. 

ASSEAR. V. a. Adornar , x^ompóndrer al- 
guna cosa ab curiositat y limpiesa, 
Asear. Mundare, expoUre. Orner, pa- 
rer], mettre dans un état de propreiC 
Pararé, fregtare. 

ASSEGAD, DA. p. p. de jissbcar y asse- 
CARSB. S^cado. 

ASSECADOR, s. m. Lo lloc destinad nen 

posar à assecar alguna cosa. Secaatro^ 

' Locus ubi aliquid slccandum exponitur, 

Endroit destiné pour faire secher tjueU 

. que chose, Asciu^atojo. 

ASSECAR. V. a^ Extràurer la humitat < 
fèr que se eithale de un cos muUad pel 
medi del aire ó del calor. Secar. Sicca; 
re. Essuyer, stícher, Asciugare, seccare 

AS8ECARSE. V. T. Axugarsc U humitat di 
algun COS evaporandse. Secarse. Exsic 
cari, àrescere. .Se dessétherj deveni 
sec, Seccarsi. 

A8SECARSE. ParUnd de rius^ fonts, Uac 
etc, signiGca faltaries V aigua. Secarse 
Exsiccari. Se tarir* luarldire, seccan 

ASSECARSE. ParUud de Us plantas sienific 
pérdrer son vigor , ufana y verdor àl 
forsa dels aires y del sol. Secarse. Are 
cere, exarescere. Se faner , sejlctri 
Appassire, illanguidire. 

ASSECARSE. Fastísuejarsc , aburrirse. Seca^ 
se. Taedio affici. S*ennuyer. ,Annojars 
secqarsi. 

ASSECARSE. mct. Parlaud de animals es ei 
magrirse, extenuarse ú causa de mal^ 
tia ó vellesa que li consum la humit 
del COS. Secarse. Macrescere. Maigr\ 
perdre son enibonpoint. immagríre. 

ASSEDEGAD, DA. adj. Lo qui tè s^ 
Sediento. Sitibundus. Ètre ah&e', \ 
a soif. Assetato. 

ASSEGUD, DA. p. p. de assíurer y i 
SÉURERSE. Sentaao. 

ASSEGURAD, DA. p. p. de assegvrj 
Asegurado. 

ASSEGURADAMÈNT. adv. mod. Ab i 
guretat, ab certesa, sens pèritl. Se^ 



ASS 

ramenie. Talè, securè. Súreniem. Si- 
wrameatp. 
! Í55EGURADÒB. s. tn. Lo qoi assegura. 
Se aplica comanamènt al qui per un 
cert interès respon del perill que poden 
córrer algnnas iiier<^aderías ó altras co- 
sa». Jsegurador. Assertor , sponsor. 
hureur, quiassurc un vaisseau ou les 
MúTchandises de son chargement. As* 
5Ícuratore. ' • 

iSSEGDRÀCIÓ. 8. f. A58EGimAMÍEicT y eo la 
spgÒDa accepció. 

ASSEGURAMENT, s. m. L'acció de as- 
segnrar. Aseguramíento. Securítas. ^j- 
surance. Assicnramento. 

isSKmnksT. Lo contracte de comers per 
oedi del cual se assegura lo perill de 
M.Sepiro, aseguracion. Cantio, sà- 
tàbtio. Ccaaion, sauf-condmU Cau- 

O0IK. 

ASSEGURAMENT, ant. seguretat. 

ASSEGÜRANSA. s. f. si^guhítat. 

ASSEGURAR, y. a. Donar fermesa d se* 
^Mat é alguna cosa material pera 
prcarrarla de mina, ó pera que se 
lUBtuiga en lo lloc ahònt se posa , v. g.: 
^SEsna b edifici, assegurar lo clau 
ttUpired. Asegurar, segur ar. Firma- 
ï*' ^ffcrnur, consoUder, Assicnrare, 

^'^^ï***. Com, Respóndrer lo assegura- 

^ «ïiBt lo interès pactad , de tots 

ódeil^ Jeis perills y danys que po- 

^pà>ea lo mar las mercaderías ó 

cwboabarcads, j los bucs en que 

l^oQo^iiexen. TamM se asseguran de 

^^^^ tos edificis 7 lo que contenen. 

^fwar. Pactà merccde rei alíenae 

fliaoQiD praestare. Garantir , moyen- 

^ luie certaine soníme, les marchan- 

*'« dent un vaisseau est charge'. Assi- 

*^«, garantiré. 

•*Kmi. Posar en lloc segur. Se aplica 

fonament é las persònas en significa- 

chj de posarlas presas. Asegurar. Secu- 

^laoacustodipe, in tutò locare. Arri- 

'■^t mettre en súreté , empnsonner. 

^ciia. met. Afirmar , asseverar , cer- 
^car lo que se conta. Asegjurar. Assc- 
'fwre, atserere. Assurer , qffirmer, 
^^emr. Assicurare, a&rmare. 

**j*^^^i«. met. Preservar ó resguardar de 
f^of i las persònas 6à las cosas, ó de- 
^rUs y destorbar que passen à po- 
«r àe litre- Asegurar. Sartum tectum 



ASS 199 

servaré, tueri. Preserver, defendre, 
mettre à cowfert. Preservaré, custudi-* 
re, eseutare. 

ASSEGURAR. luet. Donsr fermesa ó segure- 
tat per medi de bipoteca ó fiausa ó pe- 
nyora, que fassa cert lo cumplimènt de 
lo que se contracta. Asegurar» Pignus 
dare. Donner cauiion ou des assuran- 
ces, Cauztonare. 

ASSEGURARSB. V. r. Prevenirsc de def^nsas. 
Fertrecharse. Muniri. Se pourvoir, se 
numír, Munirsi. 

ASSEGURARSE DE ALGÚ. fr.. ASSEGURAR , CU Sa 

tercera accepció. 

ASSEGURARSB DE ALGUHA COSA. fr. AvCriguaT • 

bè fins à saber la certesa. Cerciorarse 
hien. Aliquid usque ad certitudinem in- 
vestigaré. S'assurer, se certtfier, s'af" 
Jirmer. Assicurarsi , confermarsi. 

ASSEGURARSE DE FÀR ALGUHA COSA. fr. Fèr 

dguba cosa bèn complerta ó casi so- 
brant. No auedarse corío, Jlibil incom- 
pletum relinquere. Mettre tout en aeuvre 
pour réusir à quelqde chose, Grantirsi. 

QUI. AèsEGURA , DURA. re^\ quc denota lo 
ouidado ab que se deuen guardar algu- 
nas cosas. A cada puerta su duena. In 
domús custodia nil negligendum. Qui 
garde soigneusement sa mule ne la per- 
drà pas. Chi va piano, va lontano. . 

ASSEMBLAR, v. n. ant. semblar. 

ASSEMBLAR. V. R. ant. Fèr una cosa semblant 
à altra, .^«eme/ar. Assimilaré. ^«Wmi- 
ler. Assimilaré» 

ASSEMEJAR. v. a. ant. semblar. 

ASSENAT, DA. adj. ant. Lo qui tè mòlt 
seny. Sesudo, àsesado, Cordatus. Sage, 
judicieuXf «eiM^ AMennato. ^ 

ASSENTAD , DA. p. p. de assentar y as- 
sentarse. AsentadOi sentado* 

asseiítad. adj. Judiciòs,. prudent. Sentado. 
Quiettts aniípo., maturus. Tranquiüe , 
pQs€y grai^. Posa to f quieto. 

. ASSENTADA, s., f. fam. conferencia. 

DE UNA assentada, mod. adv. fam. De una 
vegada. De una asentada. Continentèr. 
D'un seul coup , d'une seule fois. I» 
una sola volta. , 

ASS{1NTAMÈNT. s. m. ant. conferencu. 

ASSENTAMENT, aot. RESQLVCIÓ. 

ASSENTAR, v. a. Posar à algú de i^ncas 
en alguna cadira , banc ó al^re siti. Se 
usa comunament com recíproc. Asen- 
tar , seniar. In sede collocare. Asseoir, 
ntettre dans un siege, Sedere. 

AssEiiTAR. Col-lqcar alguna cosa de manera 



fSOO ASS 

que dstigae fei;ina. Tambd se usa com 
recíproc. Asentar. Firmaré. Affermir, 
poser» Posaré, porre. 

ASSBXTAR. Posar alguna cosa per escrits 
pera que conste. Asentar, Notaré, scrip- 
to traderc. Noíer, enregistrar. Notaré. 

ASSB5TAR. Presuposar. Asentar, Poneré, 

- supponere. Supposer, convenir de queU 
que chose, Suporre. 

ASSBNTARSE BÏ* fr. Parlancl de menjar ó 
])éurer , vol dir fèr bou profit eu lo Teu- 
trell. Sentar, Stomacum bene accipere. 
N'étre point incommod^ de ce qu'on 
mange, le hien digé'er. Far pro. 

assentírseli bà L algú una cosa. fr. Po- 

s^rseli , veuirli bè ; com ASSEifTÀasELt sè 

lo restid. Asentar. Convenire. AUerMen 

une chose à quelqu'un, un hàbit , etc. 

. Adattarsi bene ad alcuno qualcbe cosa. 

ASSEIfTÀRSELI sà Ó MAL i ALGÚ V5A COSA. fr. 

met. que significa agradar ó no, ser 6 
no conforme, al gust ó parer de algú. 
Sentar bien 6 mal. Arridere, placere, 
dbplicere. Plaire, agréer ou d^sobli- 
ger quelque chose. Andar bene 6 male^ 
Stare o non istare. 

ASSENTIMENT, s. m. aut. Consentiment. 
Asenso, Assensns, assensio. Assentiment, 
consentement. Asscnso, consenso. . 

ASSENTISTA. s. m. Lo aui fa contracte 
ab lo estad 6 ab lo pdblic obligandse à 
donar provisions , Tcstids , etc; Asentis- 
ta. Redemptor , annonartus. Assentiste, 
Jburnisseur, entrepreneur des visares. 
Assentista , provveditore. 

ASSENTO, s. m. sm. 

Assirro. En los edificis es la unió dels 
materials causada per lo pes de uns so- 
bre altfes que produem mis solidesa j 
fermesa , per lo cual desprès de algun 
temps que es acabada una obra diem 
qcie ha fèt Assèjrro. Asiento. £dium 
consolidatio proprio pondere facta. Bo- 
se, repòs, placement d'une chose sur 
une autre, Rtposo. 

ASSENTO. Contracte que se fa pera proreir 
de diner, Yiarers ó generós à algun 
exèrcit, proTÍnçta, etc. Asiento. Re- 
demptura. Confrat pour faire les four^ 
nitures,/ournir des{*ii^res, argent, etc.y 
d*nne drm^e. Gontratto di municioni di 
guerrír. 

ASSB^Tó. Apuntació de alguna cosa per es- 
crits pera que no se olvide. Asiento. Ad- 
notatio. fiote qu'on ébrit pour sentir de 
^úu^enír. Annotasione. 



ASS 
ASsàivTO. Cordura, prudència, madarm. 
Asiento. Prudcntia, sana mens. Pru- ; 
dence, circonspection , tènue. Senoo. 

BSTAR Ó QVBDiaSE D6 ASSèxTO BTT ALOUIT UOC. ^ 

fr. Establirse en alsun poble ò altre pa- ' 
ratge. Estar ó quedarse de asiento. Se- ^ 

. dem figere. Résider, et re fixédaju un ' 
endroit. Fissarsi. 

ASSENYALEU , DA. p. p. de assenvaur. i 
Sefialado, apunt ado. 

ASSESTYAtAD 9 OA. ddj. Insígnc, fiímòs. Se" ' 
nalado^ Insignis. Distingit^, cèlebre, ^ 
fameux. Famoso , cèlebre. 

ASSENYALADAMENT, ad?, mod. Ab 
especialitat ó singularitat, ab e\presii» 
determinada. Senaladamente. Maxiroè» 
speciatim. Expressement, spécialement. 
Specialmente . slngolarmeate. 

ASSENYALEDÍSSIM,MA. adj. sap. de 
ASi^E^TALAO. Seholadísimo. Valdè in»g- 
nis. Très-'signaié, très^distíngu^. Spe- = 
cialissimo. ^ i 

ASSENYALADOR. s. m. AOtaLA, eo la \ 
quinta accepció. 

assekyaladòr. agulla, en la sexta accepció, i 

ASSEirTALADÒR. Lo bastoiict ó agulla ab que 
los mestres de noys tocan las lletras pe 
ra que las pronnncie lo dexèble. Pun- 
tero. Index, stilus. Touche, baguette 
Tocco» 1 

ASSENYALAMENT. L'acció Ac assenya 
lar. Senalamiento. Assignatio, desig 
natio. Assignation , Vaction de mar 
quer , désigner, etc. Sigoalamento. 

ASSENYALAR, v. a. Posar senyal eo al 

Suna cosa pera distingiria de altra , 
onarla é con^xer , ò recordarse de a 
giina espècie desprès. Sehàdar. Sigüar 
Mettre une marque , /aire des signau 
pour reconnaüre une chose. Metterc d 
signali.. 

A8SE!rYALAR. Determinar, fiiar persòa 
dia, lloc, etc, per algun B. SehaU 
Designaré. Assigner ^ Jijcer l'heurty 
joury etc» Fissare', signalare. 

ASSBïrrALAR. Fèr algana senyal en lo c* 
particttlarrabpt en la cara ah alguna i; 
rida visible. Sehalar. . Volnere sigoaj 
Dé^isager, balafrer ,faire une bl€ss\^ 
au visage. Syisare^ agraffiare. 

ASSENTALAX. Tocar lo mestre ab lo asseoj 
ladòr 6 tocador las Uetras pera qual 
proBuncie lo* dexèble. apuntar. ^ 
monstrare, signaré. Poinier , mon] 
a^^ec le doiet ou la baguette. Toccai 

AsseïVYAiAR. Fer alguna senyal pev d<i 



ASS 
Qoticia de algana cosa. Sehalar. Dare 
v^nara. Donncr {^i$ par des signaux. 
Farde'simií. 

i^TAUA. Posar lo dit, bastó ó altra co* 
53 ah la pantà dirigida à algana persò* 
II ó cosa pera donaria à conéxer. Se- 
iàr. Digito monstrare, signaré. Monr 
tftr au doigt. Àdditare. 

L^ETTiLiB. £d lo jog es posar tantos ó 
nilas ó altra senyal pera contar los 
pints qne guanya lo jugador. Sehalar, 
Pancta notaré. Marquer au jeu les points 
finn^ne. Marcaré i punti. 

i*striURSS. ▼. r. Dtstingirse ó singnla- 
risane, especialment en inaterias de re- 
putació, crèdit j honra. Senalarse. 
tsiocre, excellere. Se signaler,^ se 
^K^hriter, Distioguersi ^ signalarsi , il- 



^^SEQülBLE. adj. Lo qne pod conse- 
pÍFse ó alcansarse. Asequible, Quod 
<«qu'i possnmus. Ce qu'on peut obté- 
1^ ou se procurer. Ottenibue. 

*^^ÈR. s. m. cfea. 

^^UKL• V. a. ACERAH. 

t^EECtó. 5. f. Afirmació. Mercion, As- 

^. Atsertion j affirmalion, Asscr- 
i^w. issereraxione. 

^VSERENAD, DA. p. p. de asserexar y 
watxttst. Serenado, 

ASSïffisa. T. a. Aclarir, assossegar, 
^^^^'T^tiguna cosa , com lo temps, 
ía Bttr. Se «a també com recíproc. Se- 
'■'«*'• Serfare, serenare. ife rassurer, 
^^ntítreen heau, detenir calme la 
'*•^ w terein le temps. Rasserenarsi. 

i«n£fa Ponr i la serena algun licor ó 
^^^ cwa. Serenar, Noctnrno frigori 
í'üpidciponcrc. Mettre de Feau ra^ 

Mkir au serem. Rinfrescar col se- 

, ^'*ana. mçt. Apaciguar ó sossegar dis- 
^ójdborots. Serenor, Sedare,pla- 
•*• fú^ier, catmer un tumuke, une 
i'^f. mncjnUUire, pacificaré. 
^i»x. T. r. Cessar en algú l'agitació 
^ >^aa pasrió , desaparexènd del 
|f^Bt los senyals de èUa. Serenarse. 
^"*tem serenare. Se rassurer, se re- 
"^rfdeson trouble. Rifarsi, rasse- 

^^^• ir. a. ant. AraicAR , asseyeras. 
ï>£RTIVAMENT. adv. mod. Afirmati- 
>ftJ. Asertivamente. AfBirmatè. Jf- 
^"^füivement, avet qfirmation. As- 
ntitanente. 



ASS 201 

ASSESt. 8. m. p. tts. ASSEssivo. 
ASSESSINAD , DA.^ p. p. de assessihar. 

Asesinado, ,^ 

ASSESSINAMÈNT. s. m. ant. assessutat. 

ASSETlARr. v. a. ant. smAR. 

ASSESSINAR. v. a. Matar aleTosamènt à 
algd. Asesïnar, Per insidias interficere. 
Assassiner, massacrer , homicider. As- 
sassinaré. 

ASSESSINAD, DA. p. p. de assessikar. 
Asesinado, 

ASSESSINAT. s. m. L' acció de matar à 
algü alevosamènt y també lo delicte que 
en aquest cas se comet. Asesinato. Pro- 
ditona caedes. Assassinat^ meurtre^ en 
trahison et de guet-à-pens. Assassina- 
mento, assassinio. 

ASSESSJNO. s. m. Aquell qui maU ale- 
Yosamènt. Asesino, Siccarius. Assassin^ 
meurtrier de dessein préméilüe' et en 
trahison. Assassino. 

ASSESSOR. 8. m. Lo adyocad ab qni se 
acompanya lo jutge no lletrad per pro- 
veir y sentenciar en las causas. Asesor, 
Assessor. Assesseur, celui qui donne 
i des conseils. Assessore. 

ASSESSOR AD, DA. p. p. de assessorar- 
SE. Ase,sorado, 

ASSESSORARSE. t. r. Péndrer assessor. 
Asesorarse. Assessorem judiciis adbibe- 
re. Prendre un assesseur, s'aider de 
ses consells. Prendere assessore. 

ASSESSORIA, s. f. Lo empleo y càrreg 
de assessor. Asesoria. Assessoris munus. 
Vemploi, place d* assesseur, L'impiego 
d' assessore. 
ASSESTAMÈNT. s. m. ant. L' acció de 
assestar. Asestadura. DirecUo. Braque- 
mení, Fadion depointer, de viser. As- 
sestamento. 
ASSESTAR. T. a. ant. APVirrAR. 
ASSETGE. ft. m. ant. sm. 
ASSETIAMÈNT. s. m. ant. acampa- 

MÈNT. 

ASSETIAR. T. a. ant. sitiar. 

ASSETiAR. ▼. n. ant. acampar. 

ASSETJAMÈNT. s. m. ant sm. 

ASSETJAR. T. a. ant asseutar, en la pri- 
mera accepció. 

assetjar, r. a. ant. sniAR. 

ASSÉURER. T. a. assektar, en la prime- 
ra accepció. 

ASSEYERAaÓ. s. f. L' acció de asseve- 
rar. Aseveracion. Asseveratio» Afirma- 
tion, assurance. Assicaramento, asseve- 
razione. 

s6 



noi ASS 

ÀSSEVERAD , DA. p. p. de isseverab. 
jíseverado. 

ASSEVERADÀMÈNT. ady. mod. Ab as- 
severació, jises'eradamenie. Asseyeran- 
tèr. AffirmeUwemenl, AffermatiTamen- 
te, asseveratamente. 

ASSEVERAR. ▼. a. Afirmar ó assegurar 
lo qne se diu. Aseverar. Asseveraré. 
Assurer , t^moigner. Asseveraré, aíTer- 
mare. 

ASSÍ. adv. U. iQUí. 

Assi Y allí. mod. adr. que servex per de- 
notar iadeterminadamènt varios parat- 
ges. Acdx aUd. Hikc, ili&c. Ça tt là; 
paricipar là; iciet là, Qna e là. 

ASSIATIG, CA. adi. Lo natural de l'Asja 
ó pertanjèot à ella. Asidlico, Asiati- 
cus. Aaiatique, Asiatlco. 

ASSIDENT. s. m. ant. assessor. 

ASSÍDUAMENT, adv. mod. gonhitua- 

MÈfTT. 

ASSIDÜIT, TA. adj. ant. coiiraüo. 

ASSIDÜITAMÈNT. adv. mod. ant. con- 
tinüamíüt. 

ASSIDUÏTAT, s. f. ant. raEcuENciA. 

ASSIGNABLE. adj. Lo que se pod assig- 
nar. Asignable. Assignabilis. Qui peiU 
eire assigna, assignable, Assegnabile. 

ASSIGNAaO. 8. f. L' acció ó efècte de 
assignar. Asignacion. Assignatio. L'oc-- 
tion et l 'effet d 'assignen, Signalamento. 

ASSIGNACIÓ, ho senyalamènt de alguns efec- 
tes que fa lo deutor perquè io acree- 
dòr cobre lo que li pertany. Siluacion. 
Redituum constitutio. Désignation d'un 
fonds poiir le payement d'une somme , 
astignation, Asseguasione. 

ASSIGNAD, DA. p. p. de assignar. Asig- 
nada, 

ASSIGNAR. V. a. Senyalar, destinar. 
Asignar, Assignaré. Placer, assignen j 
indiquer. Assegnare, destinaré. 

ASSIGNATURA, s. f. Las materias que se 
tractan en cada curs en las universitats. 
Angnatuna. Annua comentatio discipu" 
lis praelegenda, professorí academico 
assignata. Le pnognamme ou désigna- 
tion des matiènes qu'un pnofesseun doit 
tnaiten dons son couns, Programma 
stabilito dat professore intorno alle ma- 
terie cbe si devou trattare uel corso 
degli studj. 

ASSILO. s. m. Lloc de refugi que la llèy 
concedex ab reos de alguns delictes. 
AsHo* Asylum. Asile, Heu de nefuge 
poun les aébiteuns et les cniminels. Asi- 



ASS 
lo, luogo di rifugio, di ^curezta. i 

ASSILO. met. Amparo, protecció. Asilo. Pa- 
trocinium. Pnotection, fwtw, Agilo, 
favore, rícovero. 

ASSIMO, MA. adj. qoe.se Splica al pa i 
que és fèt sens Uevad. Júmo. Panis ay- 
mus. Pain azyme, pain sans les'oin, I 
Auirao. 

ASSISTAR. T. a. ant. APinrrAR. 

ASSISTÈNCIA, s. f. L'acció de assistir ó 
la presencia actual. Asistencia. Pnoes- 
tia. Assistance , pnésence. Assisteata. 

AssisTERcu. Ajuda , favor. Asistencia, Au- 
xilium. Aide^ secouns, Ajuto, soocorso, 
favore , aita. 

ASSISTÈNCIA AL l•làr. cxpr. ab que los mi- , 
nistres de justicia demanan ajuda per 
péndrer à algun delincuènt. Fas^or d 
nejr, d la justicia, Favete. Manxin de , 
demanden mainforte poun sqisir un 
cninúnel. En Fnance on dit: •AL• ^ar- , 
de .'•" Favore al re. 

ASSisTENciAs. pi. Los medis que se doaao à 
algii perquè puga mantenirse. Asisten* 
cias* yictus quotldiani largitio. Ali* 
mens, pension alimentaine. Manixtctt- 
zione* alimenti. | 

ASSISTENT, p. pres. de assistir. Lo qu 
ímste^. Asistenle. Praeseni, assistens. 
Assistant , qui assiste. Assistenta. 

ASSISTENT. Lo soldad que està destmai pe\ 
servir à alçnn oficial, Asistente, Cen 
turionid miuister. Doniestique éCun m 
Utaine. Assistente: soldato che liber 
dal servizio militaré serve particolaT 
mente un uffiziale. 

ASSISTENT. Cada hu deU dos bisbes qu 
ajudan al qui consagra A altre bUly 
Asistente, Episcopus alterius consecn? 
tioni des^viens. Prétre qui assiste a 
sacne d* un él•eque j qui aidlf à la cm 
monie, Assistente. 
ASSISTENT. En alçuns ordes regulars lo r 
ligiòs destinad per ajudar al («encral < 
lo gobern universal del orde y en ! 
particular de cada província. Asiste 
te, Apud praefectum ordinis generaiil 
assistctts. Assistant s religieux, moi\ 
adjoint au géhércd de son ondre pe 
l'aiden dans ses Jbnct ions. Assistent 
ASSISTID , DA. p. p. de assistir. A$ 

tido, 

ASSISTIR, y. a. Doiuir socorro, aju 

Asistin, Adjuvare^ opitatari. Secóuf^i 

aiden, Aitare, porger ni la, soccorr^ 

ASSISTIR. Parland dels malalts^ cuidarl 



ASS 
procurar n curació. Asistir. £groto 
usidere. Garder, soigmer, gow^emer 
un malade, lofigUare , carare. 

iHTsni. ▼. D. Estar pretènt. Msiir, As- 
íisíere. jiisiiter, concourir, ttre pré'- 
tnt. Aswstere. 

jiS$niAD<^ DA. p. p. de assitiàr. 

iSniADÒR. s. m. smADÒa. 

iS^ÀMÈNT. 8. m. 8tn. 

tjOTAR. r. a. «tiab. 

^lORE. t. D. ant fÉvaBB. 

ii>Ó.proo. Aió. 

\SSOQABL•E. adj. Lo qui oataralmènt 

fiiodioad i la societat, ó tè diapoaició 

pera ella. Sociable. Sociabilis. Sociable, 
f ajme natureUement la compagnie, 

Ai^ÀQÓ. 8. f. L' acció y eftcte de 
aciar j associarse. Mociacion, G>ii^ 
mbtb^ societas. jéssodalion. Associa- 
MK, aaMH^íamento. 

ASSiXlÀD, DA. p. p. de AssociJka y la- 
nansa. Jtodado, 

^SmkUkST. 8. m. ant aasocució. 

^^lÀL T. a. Donar à un per com- 
purialgnoa persona ó empresa. jÍso- 
nor. Goiaociare• Associer, adjoindre. 
Amtre. 

^^KuuLT. r. Juntarse ó acompanjar- 
«i filtre per algun efecte t com los 
^«WQuIa per los sèos tractes, los 
JBtga^u tribonal ab loa de altre 
ferbktu plat. jisociarse. Conso- 
«««• S'útíocier, s'agréger, s'adr' 
i^dreiwiautre. Aasociarsi , onirsi. 

iBOCIAT.a, m. ant. couPAirr• 

^^SOL 1 Oh Substància simple que en 
romi ^ g^ èntrm en la composició 
<ieiaifeatiiiosféric: per sí sol no es res- 
i^'^) y en èU no hi pod TÍurer 

BÓgoa aatoul , ni cremarhi ningun cos. 

./:af. Gai SFoticum. Aiate^ Azoto. 
^UD, DA. p. p. de issoijlr t -asso- 

«SOIADOR , EA. s. m. y f. Lo qui des- 
^ ó arrasa alguna cosa« Molador. 
*rtator, erersor. Dúolateur , deS" 
^Qir. Desolatore. 
^LADURA. 8. f. ant dbsolació. 
^LAR. T. a. Destruir, arminar^ ar- 
'^«r. júolar. Vastare, depopulari. Ra- 
""Htr, défosíer, Derastare, depredare, 
«ttírnggere. 

>iUK. C^osar als enemigs danys y es- 
^^ ab tocursi&ns, destruind y cre- 
Baad sembrada j edificis. Infestar, ta^ 



ASS 205 

lar, DeTastare, depopulari. Buiner , 
saccager, rasHíger. Distraggere, spo- 
polare. 

ASSOLAR. ]>rrERMmAR, BSSÓIDBKB. 

ASSOLAB8E. T. r. Adarírsc los licors baxand 
lo solatge al fondo del vas. Molarse , 
reposar. Desidere, subsideré. S'^jmrer, 
s^étlaircir, déposer. Purificarsi , ripnr- 
garsi. 

ASSOLDAR. T. a. ant. soibab. 

ASSOLEYAD, DA. p. p. de AssouTAa y 

ASSOLETARSE. AsOleodo, 

ASSOLEYADOR. s. m. Lloc descubert bo 
pera péndrer lo sol. Solana ^ soiejar. 
Solàrium. Endroií ou te soleil donne 
en plein, Solatio. 

ASSOLEYAR. t. a. Posar al sol alguna 
cosa. jisolear, solear, insolar, Soli ex- 
ponere. Insoler^ meitre, exposer queln 
que chose au soleiL Sçlcegiare. 

AssoLEYABSE. T. T. Péudrcr lo sol. Tomar 
el solj coger el sol. Solem captaré. 
Prendre te soleiL Soleggiarsi. 

ASSOUDOR. 8. m. ant. Lo qui aconse- 
guex à algd. Alcanzador, Qui accedit 
ad eum quem consequendo assequitur. 
Cekd qui atteint , qui ohtient, Incalxa- 
tore. ^ 

ASSOLIMENT, s. ro. U acció de aconse- 
guir. Alcance. Accessio ad eum quem 
consequendo assequimur. L'action d'ai- 
teindre, Incalsamento. * 

ASSOLIR. ▼. a. Alcansar, aconseguir. M- 
canzar. Assequi, consequi. Al teindre, 
àttraper, joindre. Arriyare, ragiu- 
gnere. 

ISSOLIB. ant. ATRAPAR. 

ASSOMAR. T. n. ant. Aparéxer, dexarse 
Ténrer. Asomar, Osteodere, proferre. 
Poindre, commencer à paraítre. Gua- 
tare, far capolino. 

ASSOMBRAR. v. a. Causar admiració. 
Asomhrar. Stupefacere. Etonner, 5/u- 
péjfier. Stupefare, sbalordire. 

ASSOMRRAR. Rut. Espautar. Asonibrar. Ex- 
terrere. Épouvanter, effrayer. Sbigot- 
tire , iropaurire. 

ASSOMBROS^ A. adj. Lo que cansa es- 
pant ó admiració. Asombroso, pasmo^ 
so, prodigioso. Mirabilis, stupendus. 
Étonnant , merveilteux , surprenant. 
Meraviglioso, stupendo. 

ASSONAD, DA. p. p. de asschtar. Aso^ 
nadó, 

ASSONADA. 8. f. Junta tumultuaria de 
gent pera perturbar la tranquilitat pd- 



204 ' ASS 

bUca. Astínada. Tamultuaria copiarum 
collectio. Rassemblemenl tunudtueux. 
Tumulto, schiamazzò) tramazzo, gar- 
baglio, trambusta. 
ASSONANCIA. s. f. La correspondeocia 
de ao sonido ab altre. Asonancia. Con- 
soQautia^ concentus. Accord de deux 
sons, consonnance. Goasoaaiiza. 
ASSoifANciA. Poél. La correspondència que 
bl ha entre uns assonauts y altres. Aso^ 
nancia, Slmilitudo yocum ^uarum duae 
ultimse sillabae iisdem vocalibus aspiran- 
tur. Assonnance. Símile disinenza. 
ASSONANT. p. pres. de assouar. Lo que 
fa assonancia. AsonantCm Similitèr so- 
nans. Assonnant, Assonante. 
ASSoxAüT. Pod. Se diu ^de la última pa- 
raula del Yers, que dòsde la vocal en 
que se carrega lo accent, tè las mate- 
xas Tocals que la del vers ab que deu 
assonar , y també se dòn^ aquex nom al 
matèx vers axí construid. Asonante» 
Voces quarum duàc últims sillabae iis- 
dem vocalibus aspirantur. Mots qui otU 
une ressemblance imparfaite dans leurs 
terminaisons , assonnant. Assonante. 
ASSONAR. V. n. Poet. Fèr assonaucia. 
Asonar, Assonare, similitèr sonaré. For-- 
mer assonnancç^ itre assonnant. Far 
aisonanza. 
ASS05AR. ant. Fèr son. Adormecer, Sopi- 
re, soporem inducere. Endormir^i as- 
soupir, Addormentare ) assonnarci so- 
pire. 
ASSORTID, DA. p. p. de assortia. Surtido. 
ASSORTIMENT, s. m. L'acció y efecte de 
assortir. Surlimiento. Provisió. L'action 
defournir. Provvedimento. 
ASSORTiatàNT. Lo matèx genero de que se 
està assortid; com un assortimè^tt de 
panyos. Suriído. Copia, provisió. As- 
sortiment^ apprét , foarnu Sortimento. 
ASSORTIR. V. a. Proveir de lo necessa- 
ri. Stirtir, Necessària praebere, suppe- 
ditare. Pourvoir, assortir* Assortiré, 
provvedere. 
ASSOSSEC AD, DA. p. p. de assossegar. 

Sosegado. 
assossbgad. adj. Pacífic, quiet. Sosegado, 
quieto , reportado , sesgo, Quietus, 
tranquillus. Cabne , paisible. Trauquíl- 
lo, quieto. 
ASSOSSEGADAMENT, adv. mod. Ab 
sossègo. Sosegadamente. Sedatè. Tran- 
qiUllement, paisibkment. Traoquilla- 
mente. 



ASS 

\ ASSOSSEGAMÈNT. 8. m. ant. BQsskoo. 
ASSOSSEGAR, v. a. Aquietar alguna co- i 
sa. Sosegar, Sedare, placare. Carner, i 
apaiser, pacifier. Tranquillare, paci- : 
fícare. 
ASSOSSEGAR. V. D. Aquietarsc ò descansar i 
de alguna turbació ó moviment Sose- 
gar, sosegarse, serenarse. Qmcscerc, i 
placari. Se r^oser,.se dÜasser, se \ 
tranquilUser. Riposare, tranquiUarsl. 
AssossEQARSB. v» F. ASSOSSEGAR, enlasegò- 

na accepció. 
ASSOT. 8. m. Instrument que servei pei 
assotar. Azote. Flagrum. Foiàet, instnt , 
ment pourfouetter. Frusta. 
ASSOT. Lo cop donad ab lo matèi assot 
Azote. Flagri ictus. Coup de /oud 
Frustata. 
ASSOT. met. Calamitat , desgracia. Azott , 
Calamitas, afflictio. Fléau, cakmiu 
Galauiità , flagello. 
ASSOTS, pi. Espècie de pena infamatoru 
que se eiecnta assotand piiblicaméo 
al deUncuènt. Azotes. Supplvcíuni fia* 
gellorum infàmia affi.cieiis. Peine di 
' fouet infligéè aux crimineU. Frusta. | 
ASSOTS. Céstig que dònan als noys en lo a 
tudi. Pagès. Yerbera puens im^cU 
Étrmères , foitet qu'on donne aujc éca 
liers.. Staffilate. 
ASSOTS Y A. GALERA, loc. met. ab que se de 
nota la repetició continua de una mate 
^xacosa, com del menjar ordinari coti 
dià. Azotes y galeras, Crambe repeti 
ta, recocta. Mon oncle Basden toujout 
míí donne à manger des caroltes m 
duvain. Ne vwre tpie de caroltes. Paí 
asciutto e poi farina. 
ASSOTAD, DA. p. p. de assotar. ^:^ 

tado. 
ASSOTAMÈNT. 8. m. L'acció de assota 
Vapidamiento ,vapulacion ,Jlage\üC\(^ 
Verberatio. L 'action de fouetter- 1 
sferzare, frustatura. . 
ASSOTAR. V. a. Castigar à algd ab ai 
sots. Azotar, vapular. Verberare, Ú 
gellare. Flageüer^ fouetter. SfcruJ 
frustare. 
ASSOTILLAR. y. a. ant. svtilisar. 
ASSUETO. s. m. Lo dia ó tarde quej 
concedex de vacaciíms aU estudian 
Asueto. Consiieti dies qnibus abstad 
et negotiis vacamas. Campos, coi 
donntí à des étoliérs , jours de vacï^ 
ces. Vacansa. 
ASSUMIRSE, T. r. Apropiarse algandi 



AST ' 

' ò altn cota íncorporal. Atumifit. S'ibi 
assamere^ síbi arrogaré, asciacere. Sap^ 
prcprier, usurper la propriétéi Appro- 
priaraí. 

ASSUMPCIÓ, s. f. La íèsta qae celebra 
la Iglesia en coromemoració de habersen 
pajad ai cel ia mare de Déu. Aiuncion, 
Festum aasumptionis beato Marlae ¥Ír- 
çtnis. uéssomptian. Assunaíoae. 

iSSCMPTA. s. f. ASSUMPCIÓ. 

ASSUMPTO. s. m. La matèria de que se 
tracta. Asunto. Matèria, argumeutum. 
Sujeí, thème, maiière. Tema, sogget- 
to, argomento, matèria. 

iUCGLAR LOS AssuMPTos^ Posarlos oorrènts 
j ctan. Oríliar. Expediré , absolvere. 
Jjuster, arrangerunc affaire, Accoo- 
ciar gli affari. ^ 

jssMa AsauMPTo. fr. Donar matèria pera 
dir ó fièr alguna cosa. Dar asunto. Ma- 
toiam dicendi prebere. Donner occa- 
sion y donner sujei. Dar tema. 

raMwif,i.4R mi assitmpto. fr. Enredarlo de 
modo qae no se puga averiguar la reri- 
tït BíErafar un negocio, Negotium im- 
putaré ., inT0Í¥ere. EmbrouilUr une af- 
fÒTt, loibrogliar un affare. 

ÀSSÜRTIMÈNT. s. m. AssoaTmèHT. 

XSSÜETIR. ▼. a. assortir. 

.KSSUSTAD, DA. p. p. de assvstar y*AS- 

SBsuasK. Asiutado. 
ASSQSTÀ&. y^ a. Causar suàto. Asusiar, 
SnUtam payorem injicere. Alarmer^ 
^Kurnaíer. Sbtgottire. 

iSRSTAasE. ▼• r. Rébrer susto. Asustarse, 
Terríficari. S'effrayer , prendre Péf}ou- 
çante, Sgomentarsi. 

ASSirr. s. m. La resclosa que se fa en los 
rius pera distribuir l'aigua. Azud. Mo- 
la in ftuminis alveo constructa interci- 
peadse aquc gratid. Éciuse. Cateratta, 
caterattoU, pesca ja. 

iST. s. m. Barreta de ferro llarga y pri- 
ma qoe serrex per enGlarbi la carn j 
rostiria fòndla rodar à la bora del fog. 
Asadar, espeto. Vern. Broche rStissoi^ 
re, Schidione, spiedo. 

ASTA. 8. f. BASTA. 

ASTAFERM. s. m. ant. BSTArsaii . 

ASTELLA. 8. f. BsrkjLA. 

ASTÈLLALLÈNYA. s. m. Lo qui se em- 
pftea ea estellar Uènya. Hachero, Secu- 
rí Ügna scindens. Charpentier, Taglia- 
tord í legne. 

A STÉ LLAR, ▼. a. KSTfcu.AB. 

ASTÈRCOL. 8. m. ant« rius. 



AST 205 

ASTET . 8. m. dim. de ast. Asadorcillo. 
Verucolum. Pelile broche. Spiedo pic- 
' colo. 

ASTIL. 8. m. ant. hasta. 

ASTILLÈR. s. m. Lo paratge abòut se 
constraexea y componen los bucs. As- 
tiliero. Navale, naralia. Chantier na^ 
val. Heu ou l'on construU toute sorte 
de^^aisseaux. Cantiere. 

ASTOR. 8. m. Aucèll de rapinya de un 
peu y mitj de llarg : per sobre es de 
color negre clar , y del ventre es blanc 
ab tacas negras : tè las alas negras , la 
cua cendrÍMia tacada dp blanc , las ca- 
mas de color grog y lo bèc negre. Azor. 
Falco palumbarius. AiUour, sabech^ 
çiseau de proie du genre de V^pervier, 
Astore. 

ASTORAD , DA. p. p. de astorarse. Azo- 
rodo, 

ASTORAMENT, s. m. L* acció y efecte 
de astorarse. Azoramiento. Trepidatio, 
terror, pavor. Effroi, épouvanle, Spa- 
yento, spaveutamento. 

ASTORARSE. v. r. Sobresaltarse , con- 
turbarse. Se diu per alusiò als aucèlls 
cuand se yeuen perseguids per lo astor. 
Azorarse, Conturban, trepidaré. Se 
troubler , s'effarer. Ésser turbato , fuor 
di^se. • 

ASTOTX. s. m. bstòjx. 

ASTRE. s. m. Gos lluminós del cel , com 
sol, lluna, estrella. Astro, Astrum. As^' 
tre , corps celeste lumineux. Astro. 

astre. met. ant. Sort, destinp. Estrella. 
Sors, fatum. Éioile, destinéè, sort, fa- 
taliíé: Destino, sorte, pianeta. 

ASTRINGÈNT. adj. que se aplica als ali- 
ments y remeys que re6tren)^en. As- 
tringente. Astringens. Astringent , qui 
r ésser re* Astringente, astrettivo. 

ASTROLABL s. m. Instrument matemd- 
tic de metall , graduad y pla en fbrma 
de planisferi ó de esfera descrita sobre 
un pla: se usa principalment en lo mar 
pera observar Paltura del pol y dels as- 
tres. Astrolabio. Astrolabium. Astrola^ 
he 9 instrument dont les anciens se ser^ 
s^aient pour les observations. Astrolabio. 

ASTRÓLEG. s. m. Lo qui professa V as- 
trologia. Astrólogo, Astrologus. Astro^ 
logue, Astrólogo, astrolago, stro/ogo. 

ASTROLOGIA, s. f. Ciència dels astres , 
que antiguamènt se cregué que servia 
també pera pronosticar los successos 
per la situació y aspecte dels planetas. 



206 . ATA 

A éxa vana cidocia se donaba lo nom 
de ASTROLOGIA juoicuKU. Astrologiu, 
Astrologia. Astrològic. Astrologia. 

AvSTROLÓGIC, CA. adj. Lo que pertany 
a 1' astrologia. Astrológico, astrólogo, 
Astrologicus. Astrologique , qui ap' 
jmrtient à l*astrologie, Astroiogico, 
d' astrologo. 

ASTROLOMÍ A. s. f. ant. astronomia. 

ASTRONOMIA, s. f. Ciència <joe tracta 
de la grandària , mida y moviment dels 
cossos celestes. Astronomia. Astrono- 
mia. Astronòmic, science des astres. 
Astronomia. 

ASTRONÒMIC, CA, adj. Lo que pertany 
a I' astronomia. Astronómico. Astrono- 
micus. A^tronomiqite. Astronómico. 

ASTRONÒMICAMENT, adv. mod. Se- 
gons los principis y règlas de V astro- 
nomia. Astronòmicamcnte. Astronòmi- 
ca ratione. I^une manièrc astronomia 
que, astronomiqucment. Astronomica- 
mente. 

ASTRÒNOMO. 8. m. Lo qni professa 
Gastronomia. Aslrónomo. Astrooomus. 
Astronomc. Astronomo. 

ASTRÜCH, CA. adj. ant. afortuiíad. 

ASTÚCIA. 6. f. Ardit, manya, sagacitat. 
Astticia. Astus , astutia , caüiditas , ver- 
satía, Tafritia. Astuce , rusc, subtilit^, 
ftnesse. Astuzia, farberia, accortezza, 
sottigliezza, scaltrimento. 

ASTÜCIÒS , A, adj. ant. astut. 

ASTURDID, DA. adj. esturdid. 

ASTUT, TA. adj. Lo qui té astúcia. As^ 
tuto, Astutus, caUidtts, versutus, Ta- 
fer. Astucicux, rustí, sagacc , finaud. 
Astuto, scaltro. 

ASTÜTAMÈNT. adv. mod. Ab astúcia. 
Astutamcntc. Astutè , caUidè , versutè , 
▼afrè. Avcc astuce. Astutamente. 

ASUAVAR. V. a. ant. svavisar. 

ASUBTILIAR. v. a. ant. sutilisar. 

ASUSAUGAR. v. n. ant. sosssgar. 

AS US AUJAR, V. n. ant. sossegar. 

ASVAYR. y. a. ant. ettderrocar. 

AT. 

ATABAL. 8. m. ant. tabal. 

ATABALAD, DA. p. p. de atabalar. 

ATABALAR, v. a. atolokbrar. 

ATACAD, DA. p. p. de atacar. Atacada. 

ATACADÒR. 8. m. Instrument per atacar 
los canons de artilleria. Atacador, es- 
tis^a, roqucte. Asserculus ligneus, «ti- 



ATA 
çandò nitrato pulveri in tormentis bel- 
licis. Fouhir, re/ouloir. Battipalle. 

ATACAR, y. a. Acométrer, embestir. 
Atacar. Oppugnare , aggredi. Atta* 
quer , assaillir, Assalire , assaltaré. 

ATACAR, met. Apretar à altre en algun ar- 
gument ó sobre alguna pretensió. Ata- 
car. Urgere , instaré , in ansustias redl- 
gere. Serrer de pris, combattr^ quel- 

Ífu'un par le raisonnement. Prenderse- 
a contra qualcheduno. 

ATACAR. Ficar y, apretar lo taco en la es- 
copeta ó en cualseyol altra arma de 
fog. Atacar, Pulverem nitratum ia ca- 
tapulta stipare. .Bourrer, rcfouler la 
charge dans une arme à feu. Metter 
lo stoppaccido nelP arme. 

ATACO. s. m. L'acció de atacar, acomé« 
trer ó embestir una plassa , eibércit, etc. 
Ataque. Aggressio, oppugnatio. Atta- 
que, charge. Attacco, assalto. 

ATACONAD, DA. p. p. de atacoujoi y 
ATAC05ARSE. Bemendodof zwrado; atra- 
cado. ^ 

ATACONADOR. s. m. Lo qui sols adoba 
las sabatas vèilas , foradadias ó gastadas. 
Zapatero deviejo, zapatero remendon. 
Veteramentarius , sutor cardo. Sa^etier, 
Ciabattino. 

ATACONAMÈNT. s. m- adob, en la pri- 
mera accepció. 

ATACONAR. y. a. Adobar las sabatas 
yèllas. Remendar, Resarcire. Rapiécer, 
rapetasser. Rattoppare , racconciare. 

ATACONAR. Castigar à algd pegandli , espe- 
cialment ab assots. Zurrar , santiguar, 
solfear, sóbar , tundir. Vcrberare, 
tnndere. Chàtier à coups de fouet , àt 
hàton, tf<c. Sferzare. 

ATAcoNARSB. v. r. volg. AtipaTse. Aiïher' 
rarse, reUenarse, tupirse* Cibis opple- 
ri , ingluviem refercire. Farcir son es* 
tomac , se bourrer. Impinaarsi. 

ATALAYA. s. f. Torra fètà regularmèot 
en lloc alt pera registrar dèsde allí la 
campanya, 6 lo mar, y donar avis de 
lo que se descubrex. jitalaya, vigú* 
Specula. Échauguetíe , beffroi. Vedetta. 

ATALAYA. La quc antiguamènt ocupaba una 
part interior del recinto de la piassa. 
Raqueta. Speculae, ac propogoaculi ge- 
nus. Sarte de che/aiier en parlant d*\ 
fortification. Cavaliere: emioenra di 
terreno fatta per ofTendere. 

ATALAYA. Cualsevol altura desde la cual se 
descubrex, mòlt terreno. Ataiaya, visd 



ATA 

vtsiíUas. Specula. Lieu ílev^d'oà l'on 
découvre une grande eíendue de ter^ 
rain, Veletta* 

atalata. 8. m. Lo home destinad à regis- 
trar dèsde i' atalaya , y donar avis de lo 
que deacttbrex. Àtaíaya, s^igia, atala- 
yador, ojeador. Speculator. Ukotmne 
ífu'onpasle sur iVchauguettCy sur U bef* 
froi. Veletta , vedetta. 

ilAIAYAD, DA. p. p. de atalayar. ^/a- 
layaào ; coiuníbrado ; atisbado. 

ATALAYADÒR,RA. s. m. y f. atalaya, 
lo home destinad , etc. 

iTiUYAoàtt. ant» Lo qui piy>cura averi- 
gaar tòt lo qae passa, jétalayador, 
(UisbtMdor. ScruUtor, in?estigator. Ce^ 
hd qui guétte, Spiatore. 

AliLAYAR. ▼. a. Registrar la campa- 
Aja ó lo mar dèsde alguna altura pera 
dour avis de lo que se descubrex. j^ta- 
layar, vigiar, Speculari. Ètre en vè^ 
üte, guetier. Stare alia veletta , osser- 
Tire. 

tTUATAt. Oyirar de Uuuy alguna cosa,. 
Cdiunbrar. Prospicerc. jépercevoir, de- 
t^Qivrir de loin, Soorgere. 

ATiUTia. met. Observar ó espiar las ac- 
oblis de algii. Atalayar, aiisbar. Ob- 
Krnre, attentè inspicere. Épier, guet- 
tfT. Àdocchiare. 

ATAL»Allt. V. r. ADOlf ABSE. 

ATAUiriAR. V. n. ant. Agradar. Ala- 
iamar, agradar. Piacere^ arridere. 
Flaire, eom/enir, Piacere. 
iriUJSSAR. ▼. a. Tallar una montanva 
^ na lerreiio posandlo en pla incUnad ò 
peadént oom ko que ibrma la muralla 
de oaft fortificació. Escarpat. Declivem « 
mUere. Couper un lerrain en penle. 
Bir cbina. 
ATALLADOR. s. m. ant. Lo qui surt do- 
▼lat per una dresséra. Atajador. In- 
tereepior. Celui qui arràe» qui coupe 
rheaun, Colui che va per seorciatoja. 
ilALLAftlÈNT. 8. m. ant. OASsskaA. 
iTiuAsftTrr. ant. Aledi pera terminar al- 
^^Qfla desavenencia. Corte, ajusie. Via, 
ratio fioem discordiae imponendi. Ar- 
ranger , accommoder une affaire , 
mjoyen adapta pour terminer un diffi''' 
r«n/. Assetto. 
ATALLAjn. mod. adv. ant. psa la daes- 

tkSA. 

ATA LLAR. ▼• a» ant. Exir al encontre à 
algú per ana dresséra i fí de detenirlo. 
Maiar• I aterciperct intercludere. Pren^ 



ATA 207 

dre un chemin de traverse pour arrétrr 
quelqu'un, Tagliar la strada. 

ATAiLAa, ant. Escunuir camí anaml per la 
dresséra. Atajar. Breviori via ire. Com- 
per chemin. Pigliar la seorciatoja. 

ATALLAR, mct. ant. Detenir lo curs de al- 
guna cosa , com lo fog , los plets , etc. 
Atajar. Coércere , restinguere. Arriter 
les progrés , les ejffets de quelque chose. 
Reprímere, affrenare. 

ATAIfLS. 8. m. pi. ant. pler. 

ATAMBOR. 8. m. Certa màquina pera 
pujar tota classe de pesos. Grua. Tyui- 
pannm. Grue, escoperche. Grua,, ar- 

ATANASIAk s. f. Espècie de Uetra de im- 
prémpta un grau major que la de cice- 
Ro. Aíanasia. Characteris typograplii- 
ci^enus. Saint' All gustin. Silvio. 

ATANASiA. Planta ramòsa , alta de un pam 
y mòlt pareguda é la orenga ; al ca]} de 
munt fa un pòm ab certas íloi-s com 
]>ombòllas doradas que duran mòlt 
temps. Yerha de/ santa Maria , atana- 
sia. Costus hortensis, tauacetum. Ta- 
naisie. Atanasia. 

ATANASIA MARINA. Plauta dc UU pCU dc ül- 

tura> ab las fuUas en figura de ferro 
de Uansa , y las flors grogas. Està tota 
Guberta de un borrissoT blanc mòlt llarg 
que sembla cotó. Algodonosa. Athana- 
sia maritima. Tanaisie marititne. Tana- 
ceto. 

ATANS. 8. m. p. us. aproÍimació. 

ATANSAD, DA. p. p. de atassar y atan- 
sarse. Acercado , aproximado. 

ATANSAR. V. a. p. us. accrcar. 

ATA9SARSB. V. r. p. US. ACERCARSE. 

ATÀNYER. V. u. p. us. pertànyer. 

ATAPAID , DA. p. p, de atapair. Tupido. 

ATAPAm. adj. Se aplica al panyo que estil 
bén apretad cuand ix de la perxa. Aci- 
pado. Compactus. Serré'j uni; on Ic dit 
du drap. Gompresso. 

BÀt ATAPAm. mod. adv. Mòlt pitjad. Re-^ 
cakadamente. Confertím. D'une ma- 
nière serréè , presséè. Galcatamente. 

ATAPAIMfeNT. s. m. L'acció y efecte de 
atapair ó atapairse. Tupa. Stipatio. 
L•action d*eníasser ^ et Veffet de cette 
action. Stivamento. 

ATAPAIR. V. a. Pitjar mòlt alguna cosa 
tancandli los porós. Se diu especialment 
de las pastas, y se usa també com re- 
cíproc. Tupir. Stipare. Entasser , sçr^ 
rer,presser. Slirare, serraré, ufiire. 



ATE 

ATAPAR. t. a. ant. tapar. 
ATARANTAD , DA. ad j. que se aplica i la 
persona que fa las cosas deprèssa y 
sens consideració. Mronado. loconside- 
ratus, praeceps. Étourdi, é^enieí. Svcn* 
tato, stordito, cervcUino. 
ATARANTAR. y. a. Excitar ó persuadir 
i algií pera que fassa alguna cosa in- 
• consideradament. Levantar de cascos. 
' Ad aliquid iuconsultè faciendum excita- 
ré. Excíter /fomenter , etre cause. Ec- 
cítare, provocaré , muovere , stimolare. 
ATASCAD, DA. p. p. de atascause. 
ATASCARSÈ. v. r. Obstinaree o manté- 
nirsc ferm en la seva opinió ó dictamen, 
sens escoltar las rahòns y persuasions en 
contra. Encastillarse , cerrarse de com- 
piha , cerrarse. Sux sententia tenacem 
esse, vel tenaciter adhaerere. Tenir fer- 
mr, persister, Intestarsi. 
ATATXONAD, DA. p. p. de atatxonar. 

Tachonado : cL•veteado ; embiUido. 
ATATXONAR. t. a. Adornar aleuna co- 
sa sobrcposandli algun dibux de tatxe- 
tas. Tachonsr. Tasciolas ad omatum 
superassnere. Garnir de clous dor^s ou 
argentéi. Guarniré di chiavelli. 
ATATXONAR. Clavar en una cosa mòltas tat- 
xas, com en los bauls. Tachonar , clave^ 
tear. Clavis ornaré. Clouter. Guarniré 
di bullette. 
AT\Tto?fAR. ümplir alguna cosa pitjand lo 
que se fica en ella. Embulir. Farciré. 
Mettre , presser une chose dans une €tu* 
tre. Calcaré. 
ATAVIAD, DA. p. p. de ataviar, Ata- 

viado, 
ATAVIAR. V. a. Adornar, compóndrer, 
assear. Ataviar, Ornaré. Parer, em- 
bellir. Ornaré, fregíare, abbelltre. 
ATA VIU. s. m. Lo adorno y compostura 
de la persona. Atavio. Ornatus, cultus. 
Atoury parure. Ornamento, acconcia- 
mento ^ assetto. 
ATEIRADAMENT. adv. mod. ant. arhe- 

GLADAMfeNT. 

ATEIRAMÈNT. s. m. ant. orde, regla. 
ATEISME, s. m. Opinió impía dels que 

nè<;an la eícistencia de Dèu. Aleismo. 

Atbeismus, atbeia. Athefisme. Ateismo, 

d' Ateo. 
ATEISTA. s. m. Lo qui nega la etistencia 

de Dèu. Ateista, Atbeus, atbeos. Alheò. 

Ateo, ateista. 
ATEMORÍS AD, DA. p. p. de atemorí- 

SAR. Alemorizado. 



ATE 

ATEMORISAMÈNT. s. m. ant. L'acció y 
efècte de atemorisar. Aterramienlo, 
Terroris injectio; terror. L'aciion d^at- 
terrer. Sbigottimento. 

ATEMORISAR. v. a. Cansar temor. Ate- 
morizar, Terrorem injicere. íniimider, 
alarmer. Intimorire, sbigottire, spa- 
ventare , impaurire. 

ATEMPERAD, DA. p. p. de atempbrar. 
Atemperadoy temperada. 

ATEMPERADAMÈNT. adv. mod. ant. 
Ab templansa ó moderació. Teniplada^* 
mente , temperadamente. Tempera tè. 
Modérément. Moderatamente, ammisu- 
rataroente. 

ATEMPERAR. v. a. Reduir alguna cosa 
al sèu temperament. Atentperar, tem- 
perar. Temperaré. Reduiré tjuelque cho^ 
se à son temperament. Temperaré, mo- 
deraré, attemperare. 

ATEMPERAR. Módcrar^ calmar , mitigar al- 
guna cosa. Atemperat. Mitigaré. TVm- 
pé'rer, adoiicir , mod&er. Mitigaré, 
modificaré, appiacevolíre. 

ATEMPERABSE. V. T. Acomodarsc à aleona 
cosa. Aicmperarse,' Sese accomodare. 
Se rtfgler. Accomodarsi a checchè sia , 
indurvisi, adattarsi. 

ATEMPTAR, v. a. ant. iwtentar , projec- 

TAR. 

ATEiVALLAR. v. a. Arrancar trossos de 

carn à alguna persona ab esteiiaUas. 

Atenacear, atenazar, fenacear. Forci- 

pibus dilaniare. Tenailler. Attanagliare. 
ATENCIÓ, s. f. L'acció de atéiidrer. Ateu- 

cion. Attentío. Altention. Attenzionc , 

attendi mento. 
ATExció. Cortesia, urbanitat, respecte ü 

obsequi. Atencion. Comitas, obserran- 

tia, urbanitas. Égard, respect. Riguar- 

do, rispetto. 
ATENCIÓ. Consideració, mirament ; y axí se 

diu en ateució à sos mèrits. Atencion. 

Respectus. Considération , attention. 

Considerazione. 
ATEND. s. m. ant. atenció. 
ATENDARSE. v. r. ant. Mil. acamfarse. 
ATENDAT, DA. p. p. de atewdarse. 
ATENDEMÈNT ó ATENDIMÈIVT. s. m. 

ant. ATENCIÓ. 
ATENDENCIA. s. f. atenció. 
ATENDRER. v. n. Estar ab cuidado ó 

aplicació à lo que se mira, ou, fa 6 

dui. També se usa com actiu. Atendrr. 

Attendere , aoimum intendere. Écouter , 

príter attention. Attendere, por mente) 



ATE 

fUriB atteolo» 

ATtirom. Tenir consideració i algana «v* 
M. ^tender* C^otíderare, expendere. 
Omidérer, a^air éjgard. Attenderei 
consideraré. 

iTtvoiEt. BUrar per alguna cosa ó coídar 
fc éUa. Atender, Àiicai rei diliganter 
prospicere ; stodiosè allquid curaré, 
Preadre goin de çueUfue chase* Curarey 
teoer conto. 

iTtniAaa. T. a, aat. cspebab. . 

ATENIES , A. adj. Lo natural de Aténas, 
ó lo que pertany à aqa^a dutad. Jte- 
niejue- Atheniensis. Athéiuen, d'jttht" 
na» Àteoieuse, d'Atene. 

ATENIRSE. T. r. ArrímarM^adherirse é 
algana persona ó oosa teníodi^ per mès 
«^ra. Mener§e.^\c\3X adhxrere, opí- 
lioaí alieu jus stare. S'en unir d... 
íe rapporter d.... Riferin», attenersi, 
appagarsi. 

KTRyij TA. adj. Lo qui tè ó fita l'aten- 
ció en alguna cosa. Àtenlto. Attentus, 
iateatns. Mtentif, 6^eiU^, Attento. 

ATnr. Lo qui tè urbanitat ó oortesía. 
Àiado. €c>inis , urbanós. ,fiòfin&« , cour' 
tms,poli, Cortese, gentile) garbato, 

ATEKTAD, DA. p, p. de àteictah. Jien- 
tado. 

hJSSÏKMkNT. adv. mod. Ab atenció. 
àXaiamMnte, Atteotè, Atlentii»€mettt. 
Atlataentat oon atteni^ione. 

ATfTTAuàn.Ab urbanitat ó cortesia. Aien* 
túmewte. Gomitèr, urbanè. Poliment, 
konnàement. Gentiloiente. 

AIEjflAR. ¥• a. Intentar ó com^trer al- 
gaa delicte. AterUar. Maohinari ^ con- 
tra jas et £ks atiquíd facere, AUenter. 
OMxmettere ^ far un attentato. 

AIETTAT. s. m. Delicte ó excés gran. 
Jt^aiado, Pergrave facinus, soelus. At^ 
i^aíat, ^rand crime, Attentato, delit* 
to^ BÜsfatto. / 

iisrriT. Prooeimènt de jutge sens prou 
jorísdioció, ó contra V orde y forma 
fpe preré lo dret.' Aleniado. lUegalis 
indicis actus.. Subversion des loii par 
ua juge qiii s^arroge la juridiction 
f^'il n'a p€Un SoTversiooe delle leggi. 

ATEyrtSSIM , MA. adj. sup, de ATànr. 
Àtentísimo. Intentissimus, urbanissimas. 
i Tra-'Ottentif, tres-honníte, Gentilissi- 
om, asaai garbato. 

ATÈNYER. ▼. n. ant PBRxiífVEa. 

«nvTca. aat. aeribar. 

ATtvT». V. a. territ, AG05SSGViBy en 






TOBf. I, 



ATE 009 

la primera accepció. 

ATOO. S. m. ATEJ8TA. 

ATERMENADÒR. s, m. aut. Lo qui posa 
fitas à las terras. Amojònador, f1nitor< 
Celt4i qui plante des bornes,' Golui cbe 
pone termini, 

ATERMENAR. ▼. a. ant. Fitar. Amojo^ 
nar, mojonar• Agros terminaré, j^or^ 
ner, r^etire des homes, planter des U^ 
mites. Limitaré, oonfíuare, por còníint. 

ATERRAD, DA. p. p. de ATaaaAA y Atea* 
RABSB. Aierrado. 

ATERRAMENT, s. m* ant. V acció y 
efòcte de aterrar. Aterramiento. Ever- 
sio : terror, Vaction d^atterrer, Atter* 
rimento. 

ATERRAR. ▼. a. Tirar à terra. Aterrar. 
Frosteroere, cvertere. Renverser par 
terre. Atterrare, abbattere, gettar a 
terra. 

ATERRAR. Caosar terror. Se usa tamb<S com 
recíproc. Aterrar, aterrorizar. Tend- 
re, ípowanter, consterner, remplir de 
ierreur, d^effroi. Atterrire. 

ATERRÀRSE. V. r. Ndui. Arrimarso los bar- . 
cos à terra. Aterrarse. Oram legere. 
Prendre ierre les vaisseaux, Approda» 
re alia terra. 

ATERRIT, DA. adj. ant. Aterrad^ ater- 
rorisad. Aterrorizado, Exterritus , ter<- 

. ritus. Effrayé, épouvant^. AtterrttOj 
sbigottito. 

ATERRORISAR. ▼. a. atbrbar, en la se- 
gona accepció. 

ATERROSSAD, DA. p. p. de atbbrossar. 
Aterronado. 

ATERR05SAR. ▼. a. Fèr terrossos de al- 
guna cosa. Se usa també com recípriíc. 
Ateirronar, In glebas conere. Diviser la 
terre ou autre matière aure en parcel- 
les, en moltes, en grumeaux. Ridurre 
a Eolle. 

ATÈS, A. p. p. de ateitorer. Atendido, 
atenio. 

ATE5. adv. mod. En atenció ó considera- 
ció à alguna cosa ; y axí 9e diu : atès 
que es mòlt docte,, etc. Atento. jQuo- 
niam, quaprópter, quocirca. '^//6n<ífi 
que.,, vu que.... en ^gard d.... A^uto 

. riguardo, rispetto a. 

ATESAR. ▼. a. Ndut. Estirar ó posar ti- 
bants los caps ó Telas. Atesar. Vela, 
rudentes extendere. Roidir, tendre un \ 
cordage, une voiie. Tesare. 

ATESORAD, DA. p. p. de àtesorar. Ate^ 
sorado, 

«7 



tlO ATI 

ATESORAR. t. a. RecaUIr j guardar 
tresors j riqaesas. Jteiopar. . Diritias 
coadere , accumulare. Ih^auríser , 
amasser des trésort. Tesaurixtare , teso- 
r«^giare, accomalar tesorí. 

ATESTACIÓ. 8. f. Declaració de testimo- 
ni ó de persona qae testifica ó afirma 
alguna cosa. Aleslacion. Testificatio, 
attéstatio. Atlestatiotí, ténoignage. At- 
testato^ certificato* 

ATESTAT, s. m. tistimovials. 

ATIAD ^ DA. pi p. de atiab. Atizado. 

ATIADÒR, RA. s. m. y f. Lo qui atia. 
Atizador; soplador. Excitator, oonci- 
tatoc. AiUsear, ceba qui aUise» Aiaxa- 
tore, colui che attixaa. 

ATIAR. T. a. AviTar lo fi>g ó removènd 
los tiòos ó bufand pera que no se apa- 
gue. Atizar, Ignem excitaré. Attiser , 
approcher les tisora fun de Vautre pour 
ús f aire mieux brúler. Attiszare. 

ATIAB. met. Fomentar ó ayivar las passions 
j aftates. Atizar. Ciere, excitaré. Fo- 
menter, alksmer les passions. Incitaré , 

. stímolare^ aiszare. 

4TIC. 8. m. Lo cos de arquitectura que 
se col-loca per adorno damunt de la 
cornisa de un edifici, y ocupa à vega- 
4a& la mitat jr à yegadàs tota la facna- 
da de éli. Atico. Frons aedium atticur- 
ges. Attiqwe, Attica. 

Xticca. adj. Lo pertanyent à Aténas. 
jítico, Attíens. Qui est defaqon du pays 
d*Athènes, attique» Attico. 

ATINaD, DA. p. p. de atriab. Aiinado, 

ATINADAMÈNT. ady. mod. Ab tíoo, ab 
aoert. Atinadamente, Dexterè, probè. 

. Adnoitement, habilentent. Destramen- 
ie, giudixiosaraente V <^° discerni- 
mento. 

ATINAR. V. a. Acertar, donar én lo blanc. 
Atinar. Scopum attingere. Frapper au 

. éut. Imbroccare , imberciare. 

ATiHAB. met. Acertar alguòa cosa per con- 
jecturas ó sense véorer T objecte. Ati* 
-nar» Rem ecu tangere. Thcu^^er une 
chfose par hasard, par confecture. .Ap^ 
porsi. 

ATIMGUD, DA. p.p. de atsitirse. Ate- 
nido, 

ATIPAD, DA. p. p. de ativak. Hartado. 

ATIPAR. T. a. Satisfer la gana de menjar 
ó de héiiren» Se usa també com recí- 
proc. Hartar. Satiare. Rassasier^ gor^ 
gerde nourriture. Sfamare, soddis&re. 

ATiFAB. met. Satisfer lo gust ó desitj de 



ATM 
alguna cosa. Se usa eoinaoaAèat «om 
recíproc. Bartar. I^ideria expiat. Sa- 
tisfaire aràplemerU un bésoin fuelcon- 
que. SatoUavef s&nare, assàsiare. 

aupab. met. Fastiguejar, cansar. També 
se usa com recíproc. Hartar, Fastidi- 
re, taedium inferrç. Deígodter, ennu- 
yer. bifastidire, stuccare. 

ATIFLAD , DA. adj. Lo qoietè la na ó 
to de tiple. HpUsonante» Acuta toce 
praeditus. Qui a une voix de detm. 
Cbe ha Vooe di soprano. ' 

ATIRIZIA. s. f. ant. fcimcíA. 

ATLÀNTIC, CA. adj. Lo que perUnj i 
Atlante t com mar ATLiírrtc , iaia atià5- 
TiGA. AtUhUico, AtUnticus, Atlantiquf, 
Atlaotico. 

ATti?mc. Se aplica i un òi*dc de arqui- 
tectura que sé distingex dels ciac co- 
negnds en que en lloc de colomoas so- 
len posar en lo tosci j en lo dónc fi- 
guras ò estatnas. Atldniico. AtlaDticu>. 
Atlantiqne, ordre d'archiiecture. At- 
lantico. 

ATLAS. 8. m. Geog. Col-lecció de inapt^. 
Se digué axí aludind à la fóbula de At- 
las ò Atlant, que sostenia lo mòo sobre 
las espatllas. A'ilas. Atlas geograpbicus. 
chartarnm geograpbicarum votamen. 
Atlas, Atlante. 

ATLETA. 8. m. Lo qui pelea. Luchador 
atleta. Athleta , luctator. Athlite. Atle 
ta, lottatore. 

ATMOSFERA, s. f. Fis. FIdido sutil 
eléstic que rodeja un eos^ per tota 
parts, 7 participa de sòs moTimèot) 
Atmosfera, Atmosphaera. Atmosphh 
Atmosfera . 

ATMOSFERA. Tòta la massa de aire-, ab s< 
vapors, exbalaciÒJis , mtvols y meliV 
ros, que rodeja lo glolio de' la ten 
fins i una altura considerabíp. A(mó^ 
fera, Atmospbaera terreïrtrw. Jífff^ 
phère terrestre. Atmosfera. 

ATMOSFERA, met. Lo espa^ al cual s' <^itè 
nen las emanacions y los iufluios <ü 
cualsetol cos, com atmósAra magotl 
ca, elèctrica, etc. Atmosfera, Atmo 
pbaera. Atmosphère. Atmosfera. 

ATMOSFERA. Lo fllíido 911 tll qUC SC SlipO^^ 

rodedòr del sol , de la lluna ▼ dem 
planeta$. Atmosfera. Atmospharra se 
aut planetarum. ^tmosphire, AtoK 
fera. 
ATMOSFÈRIC, CA. adj. Lo que pcrta 
à P atmosfera. Atmosf^írico. Àtmospb 



ATO 

ricas. Jimofph&iijue t yui a rappori à 
Vatmosphtrej. Atmosferíoo» cbe appar-, 
tirae all' atmosfera. 

^TüLONDRAD, DA. p. p. de atoloit- 
Dao. Aturdido, atolondrado, atro^ 
nadó. 

iT^^voRjkD. adj. que se aplica i la persò^ 
B3 que obra ab desma^^iada vivesa J 
tfme reüeiifS. jdiolondrado. locousíde- 
ntaSf praeceps animo, íd consilüi cai- 
CBS. Étourdif turbulent. Slordito> io- 
cDD^iderato. 

ilOLO-NDRAMENT. «. m. U acció y 
efè:te de atolondrar ó atolondrarse.. 
A^oloadraniiento. Perturbatio. ÉioiiT' 
disemsnt, élourdcrie, Stordimeiíto, 
^troaameQto. 

ATAatoRAMèüT. Acceleració confusa j des- 
onlenada. Tropelia. loordiuata prope- 
ntio, festiiiatii), Foule, precipitation 
(kconip€ígfi£e de d^ordre, de confu' 
*m, Confusloae, fretta disordinatà. 

tTOLONDRAR. y. a, Perturtar los sen- 
úts i aigdi aniohinar. Se usa també 
cooà recíproc. Atur dir, atolondrar, 
atTQiuw. Perturbare, obtuudere. Élour- 
dir,fdch^r, Sbalordire, stordire. 

\TOMISTA. 9. m. Lo qui seguex. ó de- 
fensa lo sistema dels dtomos. Af omís ta. 
XWaDrum sec talo r. P art i sa n du s/t-. 
um Í€$ atomes. Àtom is ta. 
ilOMtenCt CA. adj. Lo quo pertany 
ab aUMBit45: Atomistico. Atomorum 
iQ/atfí» congruus, coiisentaueus. Qui 
a rapport aux partisans ou à la doc^ 
triiit j£fs atomes. A tomis tico. 

ATOtfO. s. m. Lo cos mès petit que se 
«ipQsa íad i visible. Àtomo. Atomus. Ato^ 
me. Atomo. 

•)7U\IA. V. a. aot. atuboib, espautaa. 

Uü.Vrr^ TA. adj. P»mad do algun ob- 
jecte 6 succés raro. Atónitç. Attonitus, 
strtpe&ctus, stupens, obstupefactus. 
St^í^aít 9 éíonn^. Stupefutto, altouito. 
ITOifrLlIÈNT. s. m. ant. L'acció y cffic- 

fie de atootir. Atontarniento, Stupor, 
tfapíditas. Abrutissem^nt , étourdisse-- 
ment. Stupidezza, stoliJezsa. 
*.TONTIR. V, a. ant. Aturdir ó atolon- 
drar. Atontar. Stu^-tacere, obtunde* 

re. Ass€>ter, abrutir. Sbalordire. 
ATomftn• T. r. ant. Tornarse tòuto, en- 

tootirse. Eníoníecer, entontecerse, In- 

r^taari, stopidum vel atoUdum reddi. 

Sf^ rendre imbéiile , stUpide, héhíté', 

5tupídlre. 



ATR 811 

ATONTIT, 1)A. p. p. de AToirmy atoit- 

TiasE. Atoniado; enlontecido. 
ATONYAD, DA. adj. Apretad. Àpreía^ 

do, prieto. Compactus. Serré, con" 

traint. Ristretto , riserrato* 
ATORDIMENT, s. m. ant ATvvymïsi. .. 
ATORDIR. V. a. ant. ATuaoia. 
ATORGAD , DA, p. p. de atobgak. 
ATOROAMÈxNT. s, m. oToacAM^wT. 
ATORGANT, p. prea. de atorgai. oroa* 

GAST. 

ATORGAR, V. a. otorcar. 

ATORMEiNTAD, DA. p. p.de atobhíj- 
TAR. Atormentado. 

ATORMENTADÒR, RA. s. m. y f. Lo 
qui atormènta. Atormentador. Fortor, 
cruciator. Cçlui qui tourmente , impor^ 
tun , fatigant. Tormeutatore. 

ATORMENTAR. v. a. Afligir ó molestar 
oorporalmènt d altre. Atormentar. Tor-, 
qucre , cruciare. Tourmenter , faire 
sòuffrir quelque tourment dç corps. 
Tormeotare. 

AToaME5TAa. met. Causar aflicció, molès- 
tia ó enfado. Se usa alguna vegada com 
recíproc. Atormentar, Afficere aliqoem 
dolore , molèstia ; vexaré, Oòséder , 
harceler, tiffliger. Affliggere, tribolare. 

AToaMERTAa. ant. Donar tormènt 4 algü 
pera que coufèssc la veritat. Dar tor- 
mento. Extorquere aliquem. Donner la 
question à un crimineh Dar tortura, 
dar corda. 

ÀTOROSAT, DA. adj. ant. queaeapli- 
caba d la bèstia que patex torsó. 7br- 
zonado. Torminosus. Qui a des t/fon- 
chées, en parlant ttun clukal, etc• Cho 
patisce pondi. 

ATORRpLLAD, DA. p. p. de atorbo- 

LLAR. 

ATORROLLAR. v. a. aturruixar. 

ATORSOxNAT, DA. adj. ant. atorosat. 

ATRARIUARI, RIA. adj. ilftfíi. Lo per- 
tanyent é r atrabtlis» Atràbiliario ^ 
atrabiliosQ. Atra bili aSectus. Atrabi^ 
laire. Atrabiliario. 

ATRABÍLIS. 8. f. Med. La còlera ó bUis 
negra. Atrabilis. Bilis atra. Atrabile, 
bile noire. Atrabile. 

ATRAC AD, DA. p. p. de atracar. Atra- 
cado. 

ATRACADÈRO. s. m. Paratge abònt po- 
den seus perill arrímarse à terra las em« 
barca ciòns menors. Atracadero. Statio. 
/ Attérnge. Ancoraggio. 

ATRACAR. V. , a. Parland de embarca- 



21 S ATR _ . 

eiÀQS, arrimarlas à terra, ó irnas à al» 
tras. Se usa també com recíproc. Atror 
car. Navim appellere. Approcher un 
vaisseau de tcrre ow rf'wi autre vais^ 
^eau. Approdare. 

jkTAACAR. Meujar y beureu mòlt, atiparse. 
Se usa CQmaoamènt com recíproc. Alror 
ecu* , atiborrar , embarrar , eàihuchar , 
embutir, zampar. Cibís oppleri, edere 
ad satietatem. Bàfrer, gorger,empi' 
frer. Diluviaré, paccbíare, dirorare. 

ATRACCIÓ. «. f. L' acció ó virtut de 

- atriurer. Airaccion. Attractio, attrac- 
tus. Auraction, Vaction d'aUiter. At- 
traEÍone , attraímeoto. 

ATRACTIU, VA. adj. Lo que atrau ó tè 
TÍrlttt de atràarer. Atractwo, Attra- 

• hendi yim babens. Altrait, appas» At- 
trattito , aliettamento. 

ATA.4CTIU. s. m. Gracia en lo semblant ó 
en tas paraulas, accions y costums que 
cautl va la -voluntat. ^rocfiVo. niecebrae, 

• illiciom, iUectamentum , iLlectatio. At^ 

,' tracti/, attirant, séHtusant, ravissarU, 

' Vetzo, attrattivo. 

ATRAFAGAD , DA. p. p. de AxaiFÀGAa- 

• SB. Atrafagado. 

ATBLKTAGkü , DA. adj. Quc se dpUca à la per- 
sona que esti dedicada à mòltas cosas 
ú ocupacions. Atareado, Piurtbus in- 
tent us, addtctus. Ajffairé', emhcsogn^, 
Affaccendato. 

ATRAFAGARSE. v. r. Afanyarse. Atra- 
fagar, Defatigari. Sefatiguer, íVxcc- 
der de tra^aÜ. Afficcendarsi. 

ATRAIRER. v. a. ant. atrAurer. 

ATRAPAD, DA. p. p. de atrapar. Atra- 
pada, cogido, 

jX tb hb ATRAPAD. expr. fam. ab que se 
significa que à algd se li ba fèt confes- 
sar' ab manya lo que vol negar. Cogite, 
Teuco te. Je te tiens. T[ ho colto, ei 
sei cadnto. 

ATRAPAR. V. a. Agafar à ia persona que 

fatg ó va deprèssa. Atrapar, coger, De- 

prehendere, deprendere. Atteindre , 

saisir quelqu'un qui/uit. Arrivare , rag- 

' gínngere. 

ATRAPAR. AcoxsBGuiR, en la primera accep- 
ció. 

jiTRAPAR.'Sobrevemr , sorpéndrer; y axí se 

- diu : lo atrapí hi pluja , la nit, etc. Co- 
ger, Improviso occupare. Surprendre. 
Cogliere, sorpre^dère. 

jkTRAPAR. Trobar , encoutrar ; y ati se diu: 
me ATRAPÍ descuidad. Coger. Depre- 



AtR 
bendere^ Troa^r, rencontfer. Trovarc. 

ATRAPAR. Sorpéndrer à algd, descabriod^ 
li sòn enganj ó descuid. Óoger, Menda- 
cinm , dolum alicujns detegere. Sur- 
prendre, atiraper dans Une fourherie , 
etc. Sorprendere, cogliere. 

ATRAS. adv. 11. ab que se denota la part 
posterior de alguna cosa, ó lo qae esU 
ó queda endarrera. Atras.k tergo. Ar* 
rière, derrière. Dietro. 

ATRAS. adv. t. Se dia de cnalsevol cosa ja 
passada. Atras. Retrà. Avanl , araMcu- 
remenJt', ci-des^ant. Di dietro. 

ATRAS. 8. m. Lo eCècte d'e atrassar ó atras- 
sarse. Atraso. Retardatio : booorom 
amissio, aeris alieni magmtodo,appre9- 
sio. Retard , dclai. Indugio , ritardo. 

ATRAS. Lo que se ba dèxad de pagar en lo 
temps degud. Se usa comunaoitot en 
plural. Atrasados , caidos. Reddítus, 
vegtigalia constttuto die non solata. 
Payement arriér^. Resto di dcbilo. 

ATRAS QUB , 6 ATRAS DB. mod. adv. No obs- 
tant que , àmès de ; y axf se diu*, atbís 
QUE vè tard encara renya. Troi de, 
Praeterquam quod , insupér. Outre qae^ 
Oltre che. 

ATRASS AD , DA. p. p. de atrassar. Àtra- 
sado. 

ATRASSAD. adj. Empcnvad, endeutad. Atra» 
sado. Multis nominifous obligatos , «re 
alieno obrutus. Arriér^, court d'ar- 
gent, endett^. Indebitalo. 

ATRASSAD DB «oTtciAS. So diu de la perso- 
na que ignora lo que saben tots , ó lo 
que es nàolt comd. Atreuado de noti- 
cias. Nottssimarum rerum ignarus. Qu 
n*eit pas au cowrantdes connatssance. 
les plus communes à ious. Searso di oo- 
tizic. * 

AiTAR ATRASSAO. fr. Estar aconsegnid, tro- 
barse faltad de medis. Andar d trt\ 
menos cuartiüo.* Panpertate , inopil la- 
boraré. Étre court d ^argent. Aver po- 
cbi pezzi lu tasca. 

ATRASSAR. V. a. Retardar. Atrasar 
Procrastinare. Retarder. Ritardarc, wi 
dugiare, differire. 

ATRASSAR. aut. CAUSAR. 
ATRASSAR. PROPOBCtOlTAa. 

ATRASSAR. Pèr U trassa de algun edific 
T^azar. Delinearé. Donncr ïe plan , 
dessin d'un éUifice, Far il discgwo. 

ATRASSARSB. V. r. Auar d.ménos en algui 
cosa , com en la hisenda , eu los csti 
disy etc. Retrasar. Retrorsana ire. D 



ATR 

mfíirertn arrüre, $'arrí&er, Arre- 
tnní. 

ATRAÍRER. v. a. Portar cap k sf algu- 
n cosa, com lo imaii ai ferro ^ la ga- 
Tíía i Ía palla. Atraer. Attrahere. At- 
úrer, tirer à $oi\ Mtrarre. 
ítiimL• met. Inclinar à altre 4 la seva 
nlaotat j opiaió , etc. Atraer^ AlKcere, 
dieetare, attrahere alíquem ad se. Ai^^ 
*mty inciiner, gagner la volont^d'au-•^ 
fmi. Attrarre, aliettare. 

HMVESSAD, DA. p. p. de àthates^ae 
lim^ESSARsc. Atra^esado, trasfesado, 

i^nssAD. adj. que se apiíca al animal 
lucad de pare y mare de diferents cas- 
tís. Mestho. Hybrídas. Mctts, engen- 
ir^d 'amnktu.v difféhens, Metíecio. 

i^Esiio. adj. Se diu del gos de diversas 
^m&.Atrmfe8ado» Hybrida canis. Chien 
•4if, ie deux races. Meticcío. 

'-^Ji inuyessAD. fr. ATAÀvassAa, en la 
pfimèra accepció. 

^TRAVESSAR, t. a. Posar ona cosa de 
<"tt pirt à altra y com una biga de nua 
* ï'tra psired. At r avesar , tr avesar. 
rrusrersè ponere. Traverser , croiser. 
AUraTttfare. 

^iraui. Passar de part à part lo cos ó 
Mu membre de èll ab espasa , fletxa^ 
^lílc Alravesar. Transfodere, trans- 
'''^««t Percer. Trafiseere , passar 
^V»4abaída. ^^ ^ 

^niraui hssar cf nsand de ana part à 
*jííi. com ATBAVES8AR la plftssa , lo ear- 
^i^'Àiravesar* ïranslre. Traver* 
^' Tnvenare , passaré a traTerso.' 

'^*n«tt. En io jog^ fòr trarèssas , apòs- 
it' «Çasa eosa fora de lo qae se juga: 

1^ fK solen fèr també los miradors à 

"w<fc algun de los qoe jugaa. Aira- 

'jfv.Zttn pnacipalem ludi sortem 

«qiifspoodere. Porter, Scommettere. 
^T'iTíRust. r. r. Posarse alguna cosa en- 

íí'aniií de altras. Alravesarse. Sese in- 

'^í»»ere. S'ihterposer. Frapporsi. 
•'iiíBiusi. InterposarsCf interessarse, 

^i^« ea aigua empenyo d At de aU 

^'^■^ ^ravesarse. Intercedere. S^lmmis* 

^^y intervenir dans une ajffkire d 'au• 

''^ Mticbiam, intrare. 
^»'KiaiE. Intervenir, ó córrer alguna 

^^ qne iopedeit lo curs de altra. 

"^'f^^fttarse. lotenrenire. Se. meitre en 
fr»trs devani queljue ckose, et servir 

^"obtíacle. Anraversai^. 

^«KuiasE* Eo los jogs de interès se diu 



ATR j»5 

de la cantitat que se ha perdud ò gua- 
nyada Atravesarseé Ahcujus summae 
jacturam in iudo fieri. «Se monter, en 
parlant du gain ou de la perte au Jeu. 
Giuocarsi. 

ATRAUMÈNT. s. m. ant.* atiucció* 

ATRESSi. adv. mod. ant. À mès de axó, 
ademès. OtrosC ítem insuper. En outre, 
ke plus, Oltrecciò. 

ATRESORAR, y. a. atesorab. 

ATRET , TA. p. p. de ATaiuREa. Atraido. 

ATREVID, DA. p. p. de atrevirse. ^/re- 
vido. ) 

ATRETm. adj. Lo qui se atrevex , y io üèl 
àb atreviment. Atrevida. Audax. Har^ 
di, audacieux. Ardito, audace* 

ATREVIDAMÈNT. adv. mod. Ab atre- 
viment. Atrevidamente. Audactèr. Hàr• 
diment, intréfndement. Audàcia. 

ATREVIDET, TA. adj. dim. de atretip. 
Atrevidillo. Audacnlus. Petit entrepre^ 
nant, petit audacieux, petit gaiBard. 
Audacino. 

ATREVIDiSSIM. MA. adf. sup de atre-^ 
vtD. Atrevidisimo, Audaeissimus. Tris^ 
téfneraire , tris^ose': trèsniécid^. Anda- 
cissimo. 

ATREVtMkNTv s. m. L"^ acció y efècte 
de atrevirse. Atrexnmienlo. Audàcia. 
Hardiesse, audace. Audàcia, ardire. 

ATREVIRSE. v. r. Determinarse é algun 
fèt ó ditxo arriscad , irreverent ó inso- 
lent. Atreverse. Audere. Vser de cer^ 
taines libert^s , ntan^ières ou paroles ha^ 
sardeuses, insolentes. Ardii:e. - 

ATRIBUCIÓ, s. f. Filos. L'acció de atri- 
buir. Atrümcion» Attributio. Attribu-^ 
tion. Attribuimento.. 

ATRIBUCIÓ. Facultat, jurisdicció \ càrreg. 
Airihucion. 'Facultas , jus , munus. /a- 
cult^, juridictian^ autorit^ qui appar^ 
tient à 4fuelqu*un, Facoiti, attribn- 
sione. 

ATRJBUIO, DA. p. p. de atribuir. Atri'- 
buido , tribuido, 

ATRIBUIR. V. a. Doaar ó aplicar à un at- 
enua cosa. Se usa també com recíproc. 
Atribuir. Attribuere. Attribuer, impw 
íer. Attribuire, ascrívere. 

ATRIBULAD , DA. p. p. de atribui.ar y 
asaiBULARSR. Amotinado : atribulado. 

ATRmULAD. adj. TRIBULBT, ATOLOHDRAO. 

ATRiBUL\R. V. a. Perturbar las poten- 
. cias de l'ànima y los sentits. Se usa tam- 
bé com recíproc. Amotinar. Tnrbare , 
commoTiCre. Émouvoir, agiter, troih' 



214 ATR 

bler. Turbare, intorbidUre. 

ATaiBULARss. Y. f. PatiT tríbuUció. Se usa 
també com actiu. Atribular^. £rum- 
nís an^i. S'affliger, se chagrínen Ac- 
corairai, augoscíarsí, addoloranH, 

ATRIBUT, s. m. Cada una de las cualí^ 
tats ó p'roprietats de uaa cosa. Àlríbu" 
to, Attributío. AttrUmt. AUrlbuto. 

ATRIBUT. TeoL Cualsevol de las perfeccious 
de la esseacía de Dàu , com ta seva om*' 
nipotencia , la ^va sabtduría , lo sèa 
am&r, etc. Jtrihtílo. Attributa dÍTÍua. 
Atiributs de la dwinite', Attributo. 

ATaiBUT^ Símbol ò senjal que deaota lo 
caràcter y oGci de las (i^uras, t; g»: la 
palma, atribut de la victorià, lo cadds- 
seo de Mercuri, etc. Atributo, losigne, 
<{UQ figura qusvis digaoscitur. Sytnbo^ 
le qui caracte'rise lespersonnages ou/i' 
guresy comme la palme, le laurier: 
Simbolo, attributo. 

ATAIGIÓ. s. f. Dolor de haber ofès d Dèu 
per la gravedat y fealdat dels pecats, 
per temor de las peaas del iuferu , 6 de 
pérdrer la benaveoturansa , ab propó- 

' sit de la esmena. Atricion. Attrtlio. At- 
trition. Attrízione. 

ATRINXERAD, DA. p. p. de atrinxerab 
y ATRiirxEHABSB. Atrificherado ; bar^ 
reado, 

ATRINXERAMEWT. s. m. TRisxfeRA. 

ATRINXERAR, y. a. Tancar ó cenyir ab 
trinxèras alguna cosa pera defensaria. 
Atrincherar. Aggere, cingere, Yallare. 
Retrancher , faire des retranchemens, 
>Trincierare. 

ATHurxEBARSB. Y. r. Posarse en trinxèras 
é cubert del enemig. Atrincherarse , 
barrearse, Aggere , ycI ybUo se muniré. 
Se retrancher, Trincicrarsi. 

ATRISSAR. Y. a. ant. Reduir d pols. Pul- 
ïferizar. Pulverare. Brovér, piler. Tri- 
tare , sroinuzzolare , ridur in polvere. 

ATRISSAT, DA. p. p. de atbissab. Pul^ 
'' \*erizado, 

ATRIT, TA. adj. Lo qui tè atrició. AtrÍT. 
to. Attrítus. Qui a de Vatírition. Glii 
bti attrÍBtone. 

ATRIVENSA. s. f. ant. atrevimíiit. 

ATROBAR. Y. a. ant. tbobae. 

ATROGÍSSIM, MA. adj. sup. de atbos. 
Atrocisimo. Atrocissimus. Irès-tínjorme, 
très•atroce. . ktroclssimo. 

ATROCITAT, s. f. CSrueltat gran. Atro- 
cidad, Atrocitas. Atrocit^. Atrocità. 

ATROMPETAD, DA. adj. que se apUca 



ATR 

al eaoó de trabup., carral>ÍDa,aU«, qu 
tè la boca en fbrma de trompeta. Ak- \ 
çardado, atrompetado. h\ tub» Cot^i , 
mamore oomposito. Qiú est enformede 
trifmpette. CKe ha forma dí trombetU. 
ATRONAD , DA. p. p. de atïlqïa?. Atro- 
nadó. 

ATBONAO. adj. ATOLONDBAD» 

ATRONABr. Y. a. Fèr gran soroll i ímí* | 

' tació del tro. Atronar. Strepereitooi- 
re. Faire un bruit sem^able à celui du 
ionneri'e. Riutronare. , 

ATROFELLAD , DA. p. p. de atropeuu , 
y ATROFELLABSB. Mtropellodo. 

ATROPELLADAMÈNT. adv. moa. Ab 
desòrde y confusió, mòlt depréi». 
AiropeUadantenieé Tumultuosè , tamul- 
tuatim, tumnltoarià. Brusquement , tth 

. muUueusem^nt, Tumultuosameuto, fret- ' 
tolosissi mamen te. 

ATROPELLADÒR, RA. s. m.j f. U | 
qui atropella. AtropeUador. Codcu\- 
cans. Ceiui^ qui foide, qiu bnuqite; 
Brusco, frettoloso, pugoltopo. 

ATROPELLAMENT, s. m. U acció r 
efecte de atropellar. AtropeUamem* 
Conculcatio, couculcatua. L^actionàt 
fouler, de brusquer, CalpestameotO) ! 
fretta ,. scortesia. 

ATROPELLAR, y. a. Paasar preoipjta- 
damèut per sobre de alguna pem^^ 
Atropellar, Conculcare. Faü'e chàr ' 
pofser brusqaement par des$u$ f^A 
qu*un, Galpestare. 

ATaopEUAR. met. Parlaud de Uèjs^ Ttsfk 
tes d inconYeuiènts , no ièr cas dee$la 
cosas: passar per sòbite de èllas sèi 
nin^un reparo. AtropeUar, Parviia^ 
nihtli pendere. Ne faire aitention 
rien. Gouculeare. 

ATROPELLAR, met. IJltrajar à algd de parin 
la sens do^arlí lloc de purlar à eipo« 
las sèYRS rab&qs. .Atropellar. Gootuav 
liosè agere. Brusquer, offenser (fufi 
qu'un par des paroles rudes, íflciwií" 
Oltraggiare. . 

ATRopBLLARSB. Y. r. Apcessararsc massa 

' Ub obfas ó paraulas. ^tn^üarse. Pr 
cipitantér agere. Se pr^cipiter, s^ K 
ter trop dans i'ejcdciuion d^unc t'A<> 
Precipitarsi. 

ATROPELLARSE. DoQarse em|M»pt|tf uns a 
tres en algun conoars. Airopeliarse. 
mutuo protmdere. Se ptHssser les 
Ics auJtres, se precipiter. Spiogei 
estrudersi. 



ATS 

ATROS; adj. Enorme, gra?e. Jtroi* 
Atrox, Enorme» Atroce. 

ATAOf. per, cruel, iolmmà. Àtroz, Atrox. 
:Àtroce, cruei, inhumain. Atroee, cru-* 
ílcle. 

ATROK^ÈNT. a4v. mod. Ab atrocitat. 
Atpozmenie. Atrocilèr. Excessivement , 
cniellétnent, Atrocemenle. 

ATAOSSAD, DA. p. p. deATRossAR. &>- 
faUUido. 

ATROSSAR. V. a. Axecar las faldas. So- 

faidar. Vestetn , lasciniam aUevare , 
succiogere Vestem. ht^er , troiisser sa 
rúbe^ Alsare. 

ATROTINAD, DA. p. p. de ATRirrwAR y 
jàTRtrri^ARSE. Ermleciao, 

iTKim^AO. adj. VIL, bax. 

ATROTINAR, v. a. apobro^ar. 

irRimiTABSE. T. r. Abàtrerse , pe'rdrer un 
la estimació que tenia. Bns/ilecerse. VI- 
lescere, degeneraré. S*a\^ilir, devenir 
in'l, abject, se déjgrader. A^vilirsi. 

ATSAR. s. m. acas , casualitat. 

ATSAR. Eo io jog de yitlar, cuaUevol deU 

dos costats del ou que míran à la mesa, 

7 en b> de la pilota las cant&nadas, por* 

tas, finèstras j altres destorbs. Azar. 

la çlobalorum aut in pilae ludo quod- 

cnioque certos ducere jactus probibet. 

f^Aolrd de blouses oíí jeu du billard , ei 

^ tPííngniíre^ au jeu de paume. Risal- 

t« od|ittoco del bigliardo; cantonata 

*d gmco delia palla. 

AISiAENA. s. f. aut. Certa ▼eslidura 

i/ai]ea j rodona que usaren antiguamènt 

Í2S donas. Cíclaila. Cyclas. Sorte de ro^ 

*í traínaníe et arrondie par le bas, à 

l'tíage des femmes. (jronnella. 

ATSAVARA. s. f. Planta. Adzabara. Pi- 
fa^ ma^ey. Agare americana. Pite , 
alrts-püej plante d'^mérique doní on ' 
tire oufiL Aloè. 

ATSBGAYA. s. f. ant. Llansa ó dard pe- 
tit. Azagaya. Missile telum. Zagaie, 
javelot. Zagaglia. 

AISEROLA. s. f. Lo fruit del atserolèr: 
tè lo color encarnad ó grog, lo gust 
a^re però saborós , y dins tres pin jolets 
ttDÍds mòlt forts. Aceroía, fratf. Jkero- 
le,fndi. Awseruola. 

ArSEROLÈR. s. m. Arbre de trenta a 
cuaranta peus de alsada, que fa las flors 
bbncas j en fòrma de rabíms, y las 
fiïllas retalladas. La seva fusta ,' que es 
dura y de an color de carn , es mòlt 
estimada. Aceroh. fran. Azera^er^far» 



ATÜ 215 

bre ^id jjfortt les azeróUs. Axzemolo. 
ATStBAR. T. a. ant. btubar. 
ATIANYÈNT. p. pres. ant. rBBTAüYkiiT. 
ATTENDAR. v. n. ant. acamparse. 
ATTEMEDOR, RA. adj. ant. Lo que es 

digne Me atenció ó roerex ser atcs. 

Atendible, Consideratiooe diguus. Qui 

mef'ite éire e'cout^. Chi menta d' ésser 

atteso. 
ATUFARSE. ▼. r. ant. Enfadarse, enn- 
' jarse. Atufarse. Irasci. St fdcher, se 

d^iier, Stizzírsi. 
ATülR. V. a. viilg. Matar. Apiolar. JVe- 

care. TUer^ 6ier la w>. Amazzare, uc- 

cidere. 
ATÜRAD, DA. p. p. de aturar y atu- 

RARSB. Detenido, parado; retenido, 
ATURAO. adj. Encugid, parad, descuidad 

en sas accions y moviments* Parado. 

Seguis , remissus , ban:iens. Leni , indo- 
^ lent , avoir un ecsur de gface, Agghiac- 

cíato, lento, immobile. 
ATURADA, s. f. L'acció de aturarse. Pa- 
rada, detencion. Statio, mansió. Sejour, 

station^ délai. Soggiorno.» possa. 
xNO TENIR ATURADOR, fr. met. Entre- 

garse desordenadament als vicis. Cor- 
• rer sin freno, Effreuatè agere. Se laisr- 

ser emporter sansfrein par des s^ices, 

Essere sfrenato. 
ATURAMENT, s. m. EscAUTAMàhT, 
ATURANSA. s. f. ant. aturada. \ 
ATURAR. V. a. Suspéndrer alguna cosa , 

impedir , destorbar l[ue passe endavant. 

Detener , parar. Morari, sistere. Arr^- 

ter y suspendre. Trattenere, sospende- 

re, arrestaré, fermaré. 
AfuRARSB. V. r. Cessar eii lo moviment ó 

en I' acció, no passar endavant en èlln. 

Parar , pararse , detenerse. Morari , 

sistere. S'arreter. Fermarsi, arrestarsi, 
atuRAttsE. Dctentrsc lo que es de altre. 

Retener, detener. Delinere, retinere. 

Retenir, garder ce qui appoi'tienl à 

autrui. Rattenersi. 

ATURARSE. ant. ENVERGOaVlRSe. 

ATURAT, expr. fam. ab que algii s' 'excusa 
de fèr lo que altre li demana. No en 
mis días. Nunquam per me licebit. De 
ma y^ie, n( de mes jours. Ce la vedremo. 

ATURAT, exp. fam. ab que algii manifesta 
que evitarir lo fèr alguna cosa de que 
judica que lin pod resultar dany. Gitar- 
da PMo. Cavè, absit. Gare] prenez 
gartie; reveneZ'•y• Aspetta an pò. 

JA LO ATURARAN, fr. mct. j fam., ab. que se 



216 ATX 

dona A enténdrer que i la pelrsòna que 
▼iu entregada ab plera li Ytodré dU en 
que tinga que safrir j patir, fa le (^e/i- 
drd ó le Uegard m son Martin, Extre- 
ma gaudii luctus occupat On Ini arriv^^ 
ta son mardi. Ei farà giudisío. 
ATURDIO, DA. p. p, de atubdid. ^ifur- 
dido, aíronado. 

JfkXkK ATUIIOID. fr. oàTAR PAR AD. 
QUED^n ATUBOID. fr. QUEDAR PÀRAO. 

ATVRDiD. adj. E^pautad, acoquinad. Ta-- 
manieo. Pa vidus, Craintif, timide. Ti- 
midoi pauroao. 

ATÜRDIMÈNT. s. m. Perturbació dels 
sentits , que s'experimenta regularment 
en lo cap. Àturdimiento. Perturbatio, 
commotio. Étourdisscment , ébahisse^ 
ment, Sbalordimento. 

ATURDiMÈirT. Admiració gran. Aaombvo, 
pasmo, Stupor. Étonnenient , surprise. 
Stupore, ammirasione. 

Bs ut ATURDUffexT. fr. fam. ab que s' ex- 
pressa lo excés ó multitut de alguna 
cosa. Es una atrocidad ; es un juicio. 
Nequit verbis exprími quantum sit. 
C'est un excés ^ c^est une chose enor^te, 
È una barbaríta. 

ATORDIR. ▼. a. Perturbar los sentits A 
algU. Àturdir, atronar, .Perturbare. 
Élourdir. Tiirban?, ^balordtre. 

ATURDiR. Ciusur mòlta admiració. Se u«a 
tambd com recíproc. Alurdir. Stupofa- 
ccre. Admirer^ étonner , donner de 
Vadmireuion. Stupire. 

ATÜRRÜLL\D, DA. p. p. de atürru- 
itAR. AturruUado. 

ATÜRRÜLLAR. v. a. fam. Confóndrer, 
dèxar é algii sense paraula. Aturrullar, 
Coirfundere, jus verborum adimere. 
Décofitenancer , confondre, Imbroglia- 
re, confoudere, conturbare. 

ATXA. 8. f. Giri llarg y gruxud d^ figu- 
ra cuadrada j ab cuatre ])lens. Uacha 
Fax, funale. Flambeau de cire, Tor- 
chio, face. 

ATXA. ant. DESTRAL. 

ATXK Dí VÍ6XT. La quc se fa de espart y 
pega n que resistex al vent seus apagar- 
^e. Hacha de in'ento, hachon» Fax Spar- 
tea picataqúe vento res'istens. Torche de 

' refsine , etc, Torcia da vento. 

PASSAR ó asGALAR t' ATIA. fr. Fóndrcrsc ó 
derritirse ab excés fénd canal la cera. 
Correrse la hacha, Fuoale liqueíieri* 
Coider le flambeau j la chandHle» Scor- 
rere, liquefarsi. 



. . AÜC 

ATXAGOS^ A. adj. Lo qdi patex algaii 

atxaque ó mal habitual, Achacoso, 

acll•lUfuiento, Valetudinarius, inraletu* 

dtoarius. Maladif, infinncx gr/tbaíai^ 
, re, Valetudinario. 
ATXADA/ 6. f. Cop de .aUa. Hachazo. 

Ictos face impactus. Coup dé hache ou 

de /lambeaa, Torchtata. 
ATXAQUE. s. m. Indisposioió ó malaltia 

habitual. Achaque , (àifafe, aje. Inva^ 

letudo. Infirmité', meUadie habitudL•, 

Malore abituale. 
ATXARL 8. m. Herba. Isard. 
ATXÈRA. s. f. Lo candòlero en fòrma 

de palmatoria^ ahòot so posa V atxa. 

Hachero, Capdelabrom in formam fe* 

rulaa manuale funalibos sustioeadis. 

Grand chandelier pour fel flamheaux. 

Viticcio. 
ATXETA. s. f. dim. de atxa. Hachnela , 

hacheta. Par va fax. Hachereau, as^ 

s^te. Ascetta. 

AU, 

AU. s. m. ant. AucèLL. 

AUBADA. S. f. ALBADA. 

AUCA. 8. f. ant. oca. 

. AUCA. Jog. OCA. ^ 

AUCELllDÒR. s. m. ant. Cassadòr de an- 
célls. Cazador de- aves, Aucepa. Chax^ 
seur d'oiseaux. Uccellatore. 

AÜCELEOADOR. s. m. ant. Cassadòr de 
aucòlls. Cazador de a^»es. Auceps. Chas- 
seur d'oiseaux. Uccellatore. 

AUCELL. 8. m. Nom que se dona à aquells 
animals que tenen tot lo cos ó uiia 
gran part de èll cubert de plòmas , y 
que tenen solament dos peus y dos alas, 
mediant las cuals la major part de ells 
▼olan . Ai^e , pdjaro. Avís , ales ^ toI a - 
oris. Oiseau. Uccello. 

AVcfeL•L. met. Astut, aagas.j cautelòs. P,U' 
jaro. Sagax, callídns, versutos. Hom^ 
me fin, rüs^. Volpe. 

AUcèLL DE LA CUA LLARGA., fam. TCHnCGA* 

AVCBLL DEL PARAOfs. AucèU dc mitf pcu de 
alsada i que té lo cos de color de palia^ 
lo pit blau, lasalas negras> y lo ventre 
cendrós. Sota de Us alas li naxen una 
porció de plòmas mòlt prinfas y dòs ve- 
gadas més llargas que lo séu cos. jí^'r 
del paraiso, pdjaro del sol, manuro^ 
diqtak Paradisea apoda. Oiseau^du^pa- 
radis, Ucóello del paradiso. 

AVcàLL D8 PASSA. Lo qui ctt^ certas esta« 



ACC 
ciòòi àrl anj se muda de ana regió i 
altra, jé/e pasagera , de poso. Avís pe^ 
regrioa. OUeau de passage, OectUo di 
passo. 

Aucèit os «APmTA. Lo qai se nunté de 
aacèUs j caadnlpedoe a«e cassa j ina«- 
U: com tòU los de la seva espècie, tè 
lo bèc corro V fort, j las unatas cru- 
xodas j més fertasiambé que los altres 
aaeèUe. Ave de rapiha. Avis rapax. 
Oiseau de proie. Cccello di preda. 

AücàLL iroCTVRiro. Lo qui de dia s' esÜ& 
anugad j vola solament de nit^ jíve 
nocturna. Avis ooctama, noctivaga. 
Oiseau nocturne. Ucceilo nottumo. 

AUCktX pJàSSAB iro ES B9GABUD. rcf. Aücàu 
Hstt irO ÀIITHA BIf OABIA. 

Accàcx SALVATGE. Lt> qui maj ó rara ve- 
gada se domestica y futg de poblat* 
Ji^e sib^itre ó brava. Avis silvestrís* 
Oiseau tamage. Ucceilo ramtngo. 
kjxkth TÀL•L ifo ÀmraA en gàbia. ref. que 
ensenya que no es íéail enganyar ab 
que estan versads en alguna cosa ò tè- 
Dea experiència de ella. Pdjaro viejo 
no entra en jaula. Annosa vülpes haud 
apitor laqueo. Contre V oiseau wux 
ifesi inuiile la cage. Non torna mai in 
^bia i' uccel che ne fuggt. 
u nxHo LO aucíll ob l\ gabu. fr. raet. 

U nOID LO AVcàLL DEL If IV. 

li mm LO AucisLL DEL NIU. fr. met. ab 
qae ^explica que algd à qnt se busca- 
in ab catdado na fugid del siti ó pa- 
ntge abònt se creya trobarlo. Saüó el 
pdjaro del nido, Évolavit « ant fugit , 
erasit. Let oiseaux sont déhichéi/se 
sont enfuis, é^adés. V ucceilo se n' andò. 

«b VAL SEE AUeàLL DE ÍOSC QUE DE GABU. 

ref. ab c(ue se denota lo mòlt apreciable 
que es la llibertat El baey suelto bien 
se lame. Non bene pro toto libertas 
venditar auro. Des tresors le plus grand 
éen la libert^. Cavallo sciolto ratto 
tresca. 

hIs val ser AUcèLL PE BOSC QUE DE GABU. 

ref. ab que sç maniíèsta que es millor 
la condició del reo que futg. Mas vale 
salio de mata, ^ue ruego de buenos. 
Fuga patrono melior. Jl vaut mieux at- 
ter^re de loin que de pres. Fuggi, fug- 
gi , e non morrai. 

Vàs VAL U5 AUCiOJ. E1C LA MA QUE Vl•l' ÀLIGA 
tK VO AIRE Y Ó nès VAL V2f AVckht E5 LA 
MA QCB DÒS QUE VZJAS' VOLAR. rcf. que 

aconsella que no se dèien las cosas se- 

TOM. I. 



ADD «ir 

goras -enearaqué skn pètitas, per U 
esperansa de altras majors que sòn con- 
tingèuts. Mas vale pdjaro en la iftane 

- que buitre ^M}lando. Cerhím pro incerto 
ne mutato. Le moineau pris vaui mieux 
que Foie qui vole. Meglio è fiingnella in 
man , cbe tordo in frasca. 

AUCELLAS. s. m. anm. de aucàll. Fa^ 
jarote» Avis grandior. jíug. d^oiseau, 
Uccellone. 

AUCELLET. s« m. dim. de avc^ll. Jveç 
ciea, aveciUa, avecita, pajarico, pa* 
jarillo, pajarito. Avicula. Dim. d'oi^ 
seau, Uocdlino. 

AÜCELLOT. s. m. Lo aucèll grt», des- 
conegud ó que no se li sab lo nom. Par 
jarraco, pajaruco, avechucho, Imma- 
nis i'gnotaque avis. Gros oiseau dont on 
ignore le nom, Cccellotto. 

AUGIR. V. a. ant. matar. 

AUCIDERE. V. a. ant. matar. 

AUGIUAE. V. a. ant. matar. 

AUDÀCIA, s. f. Seguretat ó excessiva 
confiansa ab que algd sens témer lo pè- 
riil/ó sens respectar lo pudor se atre- 
vextt alguna cosa temerària, ^iudacia, 
osadia. Audàcia. Audace, Audàcia. 

AUOAGIOS , A. adj. ant. audas. 

AUDAQOSAMÈNT. adv. mod. aot. Ab 
audàcia. Osadamente, Audactèr. Auda-^ 
cieusement. Audaoemente. 

AUDAS. adj. Lo qui obra ab audàcia. 
Audazi osado. Audax. AudacieuXy 
hardi. Audace , ardito. 

AUDICIÓ, s. f. ant. avdieucia. 

AUDICIÓ, for. ant. afiiMEir de testimonis. 

AUDIÈNCIA, s. f. Lo acte de oir los so- 
berans^ superiors y ministres à las per* 
sònas que tenen que parlarlos. Audièn- 
cia. Audientia. Audience, Audienfa. 

AUDfBNcu. Tribunal de justicia que com- 
pren cert territori y se compon de mi- 
nistres togads. Audiència. Gonventus 
jurtdictts. Audience. Udienza. 

AUDtEvciA. Lo edifici abònt se reunex lo 
tribunal del matèx nom. /iudiencia. 
Gonventus juridici sedes. Audience. Ao- 
dienza. 

DONAR AUDIÈNCIA, fr. AdmétrcT lo rey ò al- 
gua ministre , superior ó autoritat à las 
}>ersònas que tenen negocis ó preten- 
sions pendents, y enterarse de las ra- 
bons en que las lundan. Dar audiència. 
Audientiam impertiri , pnebere 9 tribue- 
re. Donner, aceorder audience. Cou- 
cedere audicnsa. 

sB 



218 AGG 

AUDIENSA. s. f. ant. audieitcu. 
ACDITOfi. 8. m. ant. oyíitt. 
AUDITOR DB GVBRQA• Jutge lletrad que co- 
i nex de las eausaa del for militar ea pri- 
mera instància. Auditor de^ guerra, 
• Jadex militaribos causis. Juge qui con- 
natt en premiè^e instance des causes 
relatives aux ntílitaires. Assessore di 
guerra. 
AUDITOR DB MARiiiA. Jutgc llctüad que co- 
' oexde las causas del tot de mar en 
primera instància. Auditor de marina^ 
Judex mariois causis. Júge des causes 
relatis^es à la marine. A^eysore di ma- 
rina. 

AUDITOR DB LA irUSCIATURA. AsSCSSÒr del 

nunci en Espanya , lo cnal per nombra- 
mènt real y confirmació del papa conex 
de las causas ecclesiésticas en apel4ació 
dels ordinaris y metropolitans. Auditor 
de la nunciatura. Judex delegstus pro 
causis ecclesiasticis in gradu appellatio- 
nís. Assesseur du nonce du pape en Es- 
pagne. Segretario del nunzio aposto- 
lico. 

AUDITOR DE ROTA. Un dcls dòtsc prclads 
que en lo tribunal romà , anomenad ro- 
ta , tè jurisdicció pera conéxer en apel- 
lació de las causas ecdesiàsticas de tò- 
tas las provincias y regnes catòlics. Au- 
ditor de rota ó de la rota, Sacrae rotae 
roman» judex. Audiieur de rote. Udi- 
tore di rota. 

AUDITORI, s. m. Concurs de oyènts. Aur 
ditorio. Andttorium, concio. Auditoire. 
Auditorio, uditorro. 

DÒ9AR AUDITORI, fi*, fam. quc significa es- 
coltar à algii. Dar oidos. Aures praebe- 
•re. Écouter, Porgere orecchio, dar 
reta. 

AUDITORIA. 8. f . Lo empleo de auditor. 
Auditoria, Judicis munus. Emploi d'au- 
diteur, Aséessoria. 

AUDITORIA. Lo tribunal 'del auditor. Audi- 
toria. Judicis forum. T^iàunal de l^au- 
diteur. Tribunale delí' assessoria. 

AUGE. s. m. Elevació gran en dignitat ó 
fortuna. Augtt, Opes, fortuna , dignita- 
t»5. Apog^e: Potenra, fortuna , prospe- 
rítà. 

AUGMENTACIÓ. s. f. ant. aumíwt. 

AUGMENTAR. ▼. a. ant. aumbhtar. 

AUGMENTAT, DA. p. p. de auombutar. 

AÜGURADOR. s. m. p. us. AOoaèR. 

AUGURAL, adj. Lo que pertany al augu- 
ri y als agorèrs. JuguraL Auguralís. 



•AÜM 
Augural. Augurale. 

AUGURAMÈNT. s. m. ant. Lo acte de 
endevinar per lo vol dels aucèlis. Ju- 
guracion. Auguratio. Augure. Augara* 
sione. 

AUGURAR. Y* a. p, us* Endevinar ó pro- 
nosticar lo que succeiré per la vana 

. observació de al^nays cosas que no te- 
nen ni poden tenir cap influencia en los 
íèts venidèrs. Agorar , augurar, omi- 
nar. Auguraré. Augurer, Auguraré. 

AUGURI. 8. m. Pressagi ò senyal de cosa 
Ycnidèra, ó pronòstic favorable ó con- 
trari de cosas fatura»^ formad súpers- 
ticiosamènt per senyals ó casualitats in- 
fundadas, com feyan los gentils obser- 
vand lo cant y altras cosas deb aucèlls. 
AgOero, augurio. Augurium, auspi- 
cium , ornen. Au^e. Augurio. 

AUGUST f TA. ad|. Lo que merex veue- 
ració per la dignitat y excel-lencia. Au- 
gusto, Augusttts. Auguste, Augusto. 

AUGUST. Nom que prenian los que puja- 
ban à ser emperadors romans , afegiud- 
lo al de Qísar, desprès que aquest pas- 
sà é ser nom de dignitat. Augusto. Au- 
gustus. Auguste, Augusto. 

AULA. s. f. La sala ahont s'ensenya algun 
art ó £aicultat en las universitats ò casas 
de estudis. Aula , general. Aula Uttera- 
raria, litterarius ludus^ schola. Salle ^ 
classe. Classe ) scnola. 

AVLA,. ant. Lo palaci de algun príncep so- 
beré. Se prenia també per la reunió 
dels cortesans. Aula. Aula. Palais. Cú- 



ria. 



AULESA. 8. f. ant. bellaqubría. 

AULET. 8. m. territ. alsinar. 

ÀULIC Y CA. adj. Lo cortesà ó palaciego^ 

ó lo que pertany à la c&rt ó palaci. 

JfuUco. Aulicus. Aulique, Gortigiano. 
AULINA. s. f. ant. ais» a. 
AULTRE, TRA. s. m. y f. ant. adúltcro. 
AULLADOR , RA. s. m. y f. ant. Lo qui 

ullprèn. Aojador. Fascinator. Enchan- 

teur. M'iliardo. - , 

AULLAMÈNT. s. m. ant. L'acció y efecte 

de ullpéndrer. Aojanúenio, aojo, aojar- 

dura. Fascinatio. Fascination, Malia, 

&ttura. 
AULLAMÀ2rr. ant. uoòl. 
AULLAR. V. a. ant. ullpBitorbb. 

AULLAR. ant. UDOLAR. 

AUMÍ^NT. s. m. L' acció y efecte de au- 
mentar ó aumentarse. Aumento, acre^ 
centamiento. Augmentum, incremen- 



AUN 
tara. jíugmentation. Accreseimeato , 
somento. 

inàm. pi. Los adeíantos j miHàraa cu 
coDTeaiencías ò empleot. Uumentí^SA In 
ooiieríbiu pvofeotiO) inopibus «eafa- 
calutibiu iDcvementaiiu GtniUi pr<^ts* 
Progressi ^ pnofitti• 

iiü DE AUMàrr ó kt AuuàMT. fr. qóe de- 
B4ta l' acció progtesMfa de aumentarBe 
ligQoa oon. i^ ettaamentò• Aagescere. 
ii^menf^r. Aocrescere, ingrandire. 

AüM£!fTACiO. s. r. i?«r. Figara «ine se 
comet caand poc à poc se va pujand la 
poaderaci6 en algaa dísoitn« Aumenid^ 
cíon. Gmd«Uo. Wadathn* Gradasioue. 

\LV(ENTAD, DA. p^ p. de AVüiKrrAA. 

iCXENTAràR, RA. s. m. j t. Lo qal 
uQiènta. Aumeniador. AínpUficator, 
«mplUtor. jéigmenàtíeur, Aumeotatore. 

AÜ»E!fTAR. T. ^• Donar maj&r eitensíó 
a ilgana eosa. Se un també oom recí- 
proc. jéumentoTy atl•^centixr, acrecer, 
Aagere. jéugmenter, accroUre.- ííCGee-' 
«cerei allargaré , iograndire. 

incrrAs. t. n. Parland de animals j plao- 

bs se pren per créier^ y parlaod de 

hm de ibrtona és^anarue adqtimnd 

niès. Medrar. Oeseer&T progressum fa» 

eere, eeilescere. Cràtire j faire des pro- 

çrè». Cceaoere. . ...• 

AtnntMK. ▼. Y. Crtfxer alguna cota oo 

oateriA. tre^alecer* Iitralere ,• coalere, 

mnkteat. CroUre, augmenta. Pigliar 

pwoif cnBsoeifü• 

íETUEVFATIÜ. adj. Grisem. Se aplica als 
eoau què aumèntan la significació dels 
poBdoi* Aumentaitisfo, Augmeetoin af- 
èruB. jÉugmenuüif. Acorescitivo^ an- 
96Btativti» 

imOSTA. 8. £1 La porció de ceea solta 
T no liqfüda què cab en las dòs mans 

jnotas pasadas en forma còncava. Al^ 

nmerta. Quantum ambabotf volis^'se- 

minis reive-siodib comprehendi |K>te8t. 

JoiiUée. GiamelUi-giomelUi. ' *. 
irw99TL•. teteXXí iwiàPAT. 

kOfAD^ DA.'p. p. de imrÀBt WfbíusiA). 

^C5AR. 'ir• a. ant. Jnntar Tories^ oosas de 
manera qne fisica ó moralment "viagan 
i fermsor im sol cos. Se xàk tamAé com 
recíproc. Adtínar , itíkar. Adnnare. 
M^er piitsieurf choses pourn'enfor" 
nhçrqiftm ioui. Adonaré. 

CNATGrE- «•' na.' ant. La mida qne se fa 



AUR 219 

per aoaas. Aneaje. Mensüra íper ulnàs 
beljzicas. Aunage, La misura delie stoíTe. 
AUNÉJ AR. y. a. ant. Amidar ab l^ aunai 
Anear. Ulné belgicA metirí. Auner, Mi- 
suraré coll' atma. 
AUR. s. m. ant oa. 

AURA. s. f. Poét. Lo aire mis siHil , ó lo 
▼ànt suau y >apaoible• Aura. Aara. Souf-- 
fle duzépívjrr, kvLT9i, 
AiraA popuLAK. met. Lo aplauso j accepta- 
ció del poble. Aura popular. Popolaris 
aura. P^oix pablUmé , apprcbcUion géke' 
raie. Aura populare. 
AUREJAD, DA. p. p. de AüaajAfi. 
AUREJAR. T. a. orejae. 
AURELLA. s. f. Tendrum cubert de pèlk, 
que tà lo animal à los dòs. costats del 
,cap; lo cuai servex pera qne se intro- 
duescan los sons que percebex lo oido. 
Oreja. Auns. OreiUe. Orcoehio, orec- 
cbia. 
AUBEL•iA. Per metonímia s* entén V oido. 
Oreja. Auris, auditus. VoiOe. Udito, 
oreccbio. 
AURBLLA. La part de la sabata ^ que surtind 
més per un costat y altre serres per 
ajustar la empeny a del peu j per medi 
de betas, botons ó sivèUas. Oreja. Ad^ 
aula calcei. OreiUe de souUer. Orec- 
cbio. 
AuastLA 1» MOHTo. Planta, de cual àrr^ 
ixen en lo ivem una porció de fullas 
qne tenen la forma de una paperínit, y 
destruidas estàs en la primavera nax fa 
cama que tè la Ihirgana de un peu , y 
que sosté las flors que sòn pétitas y 
blancas. "OmUigo de PYnus, oreja de 
abad, oreja de monge. Gotyledon. Nom- 
hril de VOua. Ombelioo di Venere. 
AtTABUA DB RATA* Planta quc tÀ'i'arrei com- 
porta de- fibras mòlt prímas, las camas 
ctlíndrioBS, las íuilas Uargar y estfetas, 
ylas flors pètitas y blancas* Oreja de 
raton, picagailina, dlsine, paven'na. 
AnricuU muris, alsine. Oreille^de^rat , 
piioseUe. Oreccbia di topo. 
ABAXAR LAS AUAEU.AS. fr. met. y fam. Ce- 
dir ab humilitat en alguna disputa ó 
rópKca. Bajar las orejae. Auriculas di- 
mittere. Baisser les oreiUes. Ritasciarsi 
scemardi vigore. 
BSGALVAR' lAS avreílas i A£oú. fr. mct. *y 
íàm. ilepéndrcrlo ab mòlta severitat. 
Calentar d algtmo las orejas : poner las 
orejas cohradas. Asperè', rigidè, se- 
verè argnere> increparà. Faíre rougir 



$90 ADR 

Meti/u^un Jusqu'ittix oreillei. Rlscalílar 
le orecchie. > 

ISTAE ^BIUAD i l' AVBILLà. fr. Diet. J fam. 

que ae dia del que està sempre ab al- 
tre, seus apartarse de èll y ni donar Uoc 
i que li parlen reservadamènt. També 
«e dia dd qui està instand 7 porfiand 
sobre alguna pretensió. Estar d la ore- 
ja, Aun jugitèr sosnrrare. Ètre pendu 
à íoreilie. Confiar gli oreccbi. 

«ITIRAA l'axjrbua AL GAT. ít. met. j &m. 
Jngar i cartas. Tirar las orejas ó la 

K oreja; mirarse las unas. Ludo cbarta* 
mm /vaoare. Jouer aux cartes. Aver 
f asso.üel ventriglío. 

jpka AvaBtLAS db MBBCApka. fr. Fèr lo des- 
entès « fir com qui no ou. Hacer ore-- 

• jos de mercader. Sardum agere, sur- 
4as alieni aures prsbere. Faire la 
sourde oreille. Far oreccbie di mer- 
cante. 

Fka ó PARAR viTAS AuiBUAS. fr. met. y fam. 
EsQoItar ab mòlta atenció ó curiositat 
lo que altre proposa ó còuta. j^òrir 
iaiuo el oido. Aures arrigere. Pràer 
l'oreiüe. Dar oreocbiOf star cogli orec- 
cbi tesi. 

-UBTAB 6 TAUAR LAS AURBL•LAS. fr. DeSOrC' 

jar. Auricolas mutilaré, amputaré*. £5- 

soriller. Moszare le oreccbie. . 
PARAR l'adrella. ít. Esooltar ab atenció. 

Aplicar el oido, abrir ios oidos. Prae- 
' bere anrem, aures intendere. Écouter 

attenlivement. Prestaré orecchio. 
PARAR LAS AURBLLAS. fr. Escoltar ab gust J 

apreci lo que se diu. D^ oidos. Aures 

praebere, arrigere« Écouter. Porgere 

oreccbio. 

PER V9A AÜRBL•LA m'^RTRA T PER l'alTRA Ut 

iK. fr. met. 7 fam. ab que s' expressà 
que no se fa cas ni aprect de lo que al- 
tre diu 9 ó del ayis , noticia ó consell 
^ue dóna. Por un oido me entra ypor 
oiro níe sale. Surdo canitur. Cela m•'en- 
ire par unt oreille, et sort parValUre. 
Mi entra per un* oreochio e mi esce 
daU' altro.^ 

«ACUniR Ó SACUDIRSS LAS AVRBLLàS* fr. MÓtt- 

rerlas lo animal espolséndselas. Qrejear. 
Aures excoiere rel agitaré. Seoouer les 
weilles. Scuotere le oreccbie. 
TAPARSB lAS AüREiiLAS. fr. ab quc SC pondè* 
ra la dissonància ó escAndol que causa 
alguna cosa que se diu^ 7 que per no 
oiHa deuen taparse los oidos. Taparse 
ia$ orejas ú óidos. Aures obturarei oc- 



. AÜR 
eludère« Se jfoucher les oredki. Torn: 
si le oreccbie. 

moAR X l' AURBtxA. fr. nwt 7 fam. Estar 
snggerind à altre algiuia espècie eooti- 
nuamènt 7 ^ empenjo. íaarar al oido 
ó d la oreja. In aurem obganBire. Sol- 
liciter , presser sni^emenJt. Torre gli orec- 
cbi. 

XIULAR LAS AURBLLAS. fr. Sentir xinlets diiu 
de èUas. Zumhar, vurrir los ^idos. Bom- 
bitare^ tinnire aures. Brmre, hcurdon' 
ner les oreilles. iELonunoieggiare gli 
orecobt. 

ADRELLANA. s. f. òrellaiia. 

AVRBL•LAHA ]>B PAREU, terrít. .CQüSOLVÀ. 

AUJa£LLETA. s. f. dim. de ai^bblu. Ore- 
jilla, orejita, orejica, orejeta. Kv^n- 
cUla, orioHla. Dim. , d^orélle. Orec- 
cbino. ^ • 

AURELLONS. s. m. pi. oi^uòsi. 

AURELLUD, DA» adj. que sé aplica al 
inimal que tè las aurelias gressaa ; ^v:- 
gas. Orejudo. Auritu9» Qui a de pm 

. des oreilles. Ocecchiuto. 

AUBEU.UD. terri t. llaitud, Toirro. 

AUHEMETA. 8. f. ÒERlfBTA. 

ÀUREO. s. m. Moneda antiga dW qn 1 
corria en. (èmps de aan Fernando. J^\ 
reo. Nummua> aureuB. . Al•lcienne mon- 
naied*or du regne de saiat Ferdinand 
Antica moneta d' oro* 

ivRRO'iiiíaiBM>» Crott' XiO.períQdode diiK^ 
an7s, en que laaooDÍunct^nsde U Un 
na tòman i suisceür en los naatèxos & 
Se anomeni ax( perquè los romans I 
sen7alabaa en sòs calends^a^ab Uetras 
números d' or. Aureo mlUntro, cic 
decemno^nal 6 decenuUh^fUirio , eh 
>. lunar. Aureus numera». Nptnbre ioi 

Srcle lunaire. Numero aureOtOnoef 
' oro.' I . 

AURÈOLA* s. f. Díadema, Qoronaó cü 
. cul de UuA que se .po^en lo cap \ 

~ las imatges dels tantsk Aurèola. H^* 
ma (éaodida• Auréòk ,.nímbe. Aareol 

AURETJ. .9. m. oRBri. 

AURICULAR, adj. Lo ou^ perlaa; 
oido. Comunmènt se aplica à la cooCi 
iié ^re los catòlics. Auri&dar. An 
Qubrís, auricttlartus. Auriadaire. i 
rioolaf^i, auriculare. 

AVRicteAR. Se aplica al dk xici perc 
re^larmèJit ab èU se o^tejan las sa 
Uas. Auricular. Digttus minimus. Ai 
culfure. V auricolarev ü dito mig» 

AURORA, s. t La Uum rosada quep 



AUS 
cees ittimfjfataiiièat é la etUift del «oi. 
jiurora• Aturorà. Aurçre. Aurora. 

AUiòsA* PoA. Lo prtDcípi 6 los primers 
temps de algaoa cosa. Aurora. Orius. 
jàmrare. Aurora. 

ADioM* Beguda composta de Uàt de amet^ 
Ua j ai|pa de caajèUa. Àiuvra. .Potío 
ex amTgdali et cínnamomi socpo opn- 
dita. Órgeat auquel -<^. ajoute de la 
cúimelíe^ Ori^ta.coQ oanoella. 

AoacMu. BOüBAL- [Fuic.^ Feoómeao Uu^ínòs 
que apa^res al^fiai y/egadas pi lo cel à 
la part, dot aort Aura^fi.ipreal* Auro- 
ra borealM» Aurora borlíale. Aurora bo- 
realü. 

innrrau l'avbj^a. fr. Comensar i apuntar 
lo dU. Despuntar Í41 aurora, Lucçace- 
re. Pomdre l'aurore* Spuptar \! au- 

nauM. LUiuiòa&. fr. P,oéL Ciurer la rosa.- 
èk al ièoaps de.cïi;ir \o sol. I^orar la.fnu* 
rora. Rorare. Tomb€rJLarof4f^> l9rugía- 
daie,'1>S'ogiàdai^ , 

ADS. s. m* aut. Apclu.. 

lOSAOES. ^ AUSA9 £S. !^VPf^' ant. Se 
usaha pera ,dpuar per cert ó assegji^ar 
laque.«e di^ja. Çfaroesld^ y.4 se ye. 
Patetf Uqoet. C*est clair, Certpj uoffto. 

kJSSEL a-m. Mt. ivv<4i^ u • • ? - , 

Al^lLAIl. ▼. a. «oi;. .Cassar a^céíls. /^ 
lar ates• Aucupa^, ÇhoMàer . oiscuiiiX. 

iUSELiniLE. s, ou ant*.C:;afí|a4òr de au- 
céfliL CgLodor. de a^es. Auç^ps. Qm':' 
temr d^mseaux* UcceUftoee, 

iOSElfCIA. a. f. L' accii y efi&cte de,au- 
seulane ú de estar ajuèfif. Jimaicia, 
A hMMiti a, Absence^ Assei|aa«^ . . , - 

nBKscia. Ix).tèmpaeo';^e,algil està au- 
sifit. jíusencia, Afaseòtia^.^S^tfnce•.As- 
lensa, assentamento. 

i^AuscPOA: Ç^v^ OLTiD. reC que. deoota 
que d> I* auaencía se olifld^ To^ que se 
anut. Aateneiay enemiga de amor; 
€uan lejos de ojos, tanlejos de cora^ 
zon : d muerios y d idos no, hajr mas 
am£g4^» Absentes ut TitAfiioctoS) obli- 
Tia maiiet Les alfsens aní iòrt. La lon- 
tammra ogní gran .piaga salda. 

ma k M3U&V BORAS Ó MM.AS AUSBRCIAS. fr. 

Um. Parlar bé ó mal de èll cuand estA 
anaèntr Tçner- bueuas 6 molas ausen-^ 
dos. Bene anl malè de absente loqui. 
Afcir des prSneurs ou des délracteurs 
doMM son wence. Parlar bene o spai^ 
lace d' «D assente. 



AUS 981 

TB9IU LAS AUSBIICIAS Y. BHPSRMBDATS. fr. 

Substituir é algd en son empleo mentre 
que esti ausènt ó malalt. Sery^ir ausetiz 
cias jr enfermedades. Absentis vei 
aegroti munus explere. Remplaver quel^ 
^u*un dons ses fondions toutes les /ois 
flfu'i/ s' absente ou qu*il tombe malade. 

. Par le veci. 

AUSÈNT, adj. Lo qui està separad de aU 

. gnna persona ó de algun Uoc. Ausenie. 

. Abseos. Absent' Assente. 

AUSENTAD, DA. p. p. de ausentarse. 

. Auseniado, 

AU^NTABSE, r. r. Separarse de alguna 

. persona ó de algun lloc» Ausentarse» 
Discedere^ abireu S'absenter. Assiep• 
tarsi. 

AUSEfiDA..». f. ant. açtau. 

AUSIB. ▼. a. ant. matah. 

AUSÍURER. y. a. ant. matar. 

AUSPÏCL s. m. Auguri , yaticini que fe- 
yan los gentils pçr lo cant , vol j altras 
senyals que observaban en los àucèUs. 

. , ^gúero, auspicio. Auspicinm. ^Auspice! 

^ . ^Auspício) arusplcío. 

MSFiffi^ Protecci^) favor. Auspicio. I^ro- 
tectíp. ^M^ic^5. .Auspiíio, protetione. 

AUSXEa, RA.. adj. B^etirad, mortiGcs^d 

. . j.pçnként. ^Ausièro* Poeuitens, solita- 

^ rlus'.» .^^fère^ pérútenl. Austero,'vi- 

. gído; 

AüSTka. Sever, ríguròs. Austero, Auste- 
rus, seyerns. Austère» só^ire. Severo, 
Gero. 

^AÜSTERAMÈNT. adv. rood. Ab auítcri- 
tat. Austeramente, Austerè. Anstire^ 
ment, Austeramente. 

JiUSTERÍSSIM, MA. adj. sup. de aus- 

_. tíb. Ausíerisimo, Seyeríssimus. Sup. 
d'austire, s^ère. Austerissimo , rigi- 
disi^tmo. 

AUSTERITAT, s. f. Mortificacid dels sen- 
Cts j passions , rlgòr en lo tracte del 
COS. Austeridad. Corporis yoluntaria 
ilfflictio. Ausiú'il^, Attsterítà, mortifi- 
easioneí rígore di yità. 

AUSTBarfAT. met. Severitat, rigidesa. Aus^ 
' teridad. SeverítaS| asperítas, austeri- 
tas. Austériié, Austerítà. 

AUSTOR. s. m. ant. astor. 
AUSTRAL, ad). Lo que pertanj al mitj- 
dfa. Austral. Austràlia. Austral. Au- 
strale. 
AUSTRIAC, ca. adf. Lo natural de Àus- 
tria ó lo que pertanj i ella. Austriarol 
Attstriacus. Autrichien. Austríaco. 



222 AÜT 

AUT, TA. adj. ant. alt. 

AUTÈNTIC, CA, adj. Lo autorisad ó le- 
gailsad que fa fe pdbtica. Autentico. 
Àuthenticus. Authentique» Autentico 9 
valido. 

AüTÈNTÍCA. 8. f. Lo despatx ó certifi- 
cació ah qué se testifica la identitat de 
alguaa relíquia 6 de alguu miracle. Au" 
téhtica, Certisiimae aüctoritatis scrip- 
tum quo miracalorum vel sacraram re- 
liqniaram veritas comprobatur. Au" 
theiuiqiie. Autentíca. 

AUTÈNTICA, tbr. Caalserol de' las constitu- 
ciòus recopiladas per orde de Ju^inia*- 
110 al fi del cjódig. AutifnXica, Authénti- 
ca imperatoirum lexl Autheritique. L* au- 
tentica. 

AUTÈNTIC ACIÓ. «. f. L' afccídy efecte 
de autenticar. Autenticacion, Compro* 
batio publicà auctoritate firmata. L'aC- 
tion d autheiüiquer. Aut'eiiticazione. ' ' 

AüTENTICAD, DA. pj p. de autenticar. 
Autendcado. 

ALTÈNTlCAMfeNT. &dv. mod. Ab au- 
tenticitat , 6 en fbrma que fassa fe. Au^ 
t^nticamente. PuUicà' et firma auctoH- 
tate. AuthentiqaemetU. Autenticamente. 

AUTENTICAR. ▼. a. Autorisar ó legàlisar 
jurídicament alguna cosa. Autenticar. 
Auctoritate firma, et publica fide ^li- ; 
qoid comprobare. Autherui/juer. Auten- 
ticaré. 

AUTENTICITAT, s. f. La circunstançia ó 
requisit que fa autèntica alguna cosa. 
Autenticidad. Auctoritas, üdes. Au^ 
fheniícit^. Autenticità. 

AUTO. s. m. Decret judicial dictad en al- 

funa causa civil ó criminal. Auto. Ju- 
icatum, sententia. Acte, decret, ar^ . 
réteí, arreí y ordonnance , sentence. De- 
creto, senteuza, ordinanza. ^ , 

AUTO. Usad en plural significa lo proéè^. , 
Autos. Acta forensia. Prooès^ actes, 
Atti. 

AUTO ACORD íd. La determinació que pren 
per punt general algun consell ó tribu- 
nal supremo ab assistència de tòtas las 
salas. Auto acordada. Supremt conTen- 
tiis judicum Hlspaniae decretum. Arrét 
rendu à runanimité pa^ un conseil ou 
un tribunal supreme. kllo accordato, 
con ven u to.* 

AUTO DE FE. Lo del tribunal de la inquisi- 
ció en públic, tralend los reos .i uri ca- • 
tafal, als cuals se ílègian públicament 
los seus processos desprès de senten- 



AüT . 

. ciads. Auto de fe. Publica lectio acto» 
rum in causa reiigionís, et selitentíeab 
inquisitione latae. Autfhda•fiíi Auto da 
fi. • 

AUTO DEFINITIU. Lo quB tè fd^Tsa de senten- 
cia. Auto definitivo. Ultima definitiva 

' sententia. Sentence d^nidv0* Seutenza 
definitiva. 

AUTO DE IirQUfSrciÓ. AUTO DÍB FE. 

AUTO DE oricr. Lo qtie pro^eex k> jntge 
sens pedimènt de part, Aato de' oficio. 
Decretum ex dfiScto judicis. 'Jugement 
d'ojíce. Gradizio, gindreato d' iiIEeío. 

AUTO nrrEftLocüTORr. Lo que nb decMex dc- 
finitivaàmènt lo plet, é lo artiete. Auto 
inierlocuJtorio. Dècretam de auMma li- 
tis ndn decernetas. Sentence- tfú'erlocu• 
toire. Sentenzi interlocatoría ; che noo 
decide il merito, che nan è defínitira. 

AUTO 8ACBAME!rtAL. Gomp08ÍèÍÓ'jíi^Mitica 

' en la cual se intròdueten pét interlo- 
cutors pet^bnas aMcgórlcas, «y fcc des- 
criuen comanamèot accions aagradas. 

. Auto sacramental Dramatis* genus al- 
' legoricis personis decoratam. Piïce dra- 

' maticfue dans bzr/ueUe on ihHoduü des 
persóntiages oR^goriqués!* Divina com- 

' rnédià. •' •■ • .?•'».. 

CQïTSTAR DB AUTOS d ttf Atít^S.•'fip. for. E«- 

' '' tar probaSa ea'èlb slgnna cosa.* Contar 
de autos 6 -en àidos. Aetis' In* jttdicio 
rem esse probatam , patere^ Conster des 
actei. Constaré negit atti.- 

"óaroAR tos AUTOS., ft. for. Manat' lo jutge 
que li pórtdn. lo procés. L•lamttr los au- 

"' tos. Acta litiï ad -se 'vocarc/ Appeíer les 
i3*cf w. Chieide^ gU aCti. '^ ' . 

ESTAB 1» AU*ros. fr. fSim. Estar enterad de 
alguna cà^i^SètOt én hi úutos. Rem 
' probè tèncrè. Ètre initnut d^úne affcàr 
ref Arer conlezta. 

ros ARSE w AUTOS. fr. fath. Enterarse K 
de lo que altre conta ó lo ÍD8ti:*uex. Po- 
nersè en tos autos. K^m cattere. SHns- 
truire d'ane;affaire. Inforoiafsi , pigli^r 
notizia'. 

AÜTÓGRÀFO. ò. m. Cualsevol ott^adl 6 
escrit de ma del matèl autòf .' Se uss 
alguna regada tom adjeóliü. Aatógrú' 
fq. Autographum. Autúgraplie. Autò- 
críjfo.. '* " 

AüTÒR, RA. 8. mr. j T Dò qui es causí 
de algunn cosa. Tadbé se dia del pri 
mèr que la inventa. Autor: Atictbr, cau 
sa, origo. Auteur. Autore. 

AUToa. Lo qui compon algtina obra Ittera 



ADT 
rú. Autor. Àuctori scriptor. ^uieur, 
Aatore. 
iUTÒR. Eo las compaDjías de comediants 
es lo qoi cuida del gobern econòmic de 
èUas y de la i-epaitició dels caadals. 
Juior. Histrionum praefectus et minis- 
tntor. Direcieur a*un théÜtre, Oiret- 
tor d' un teatro. 
AüTÒE DE woTA. Lo autòi* de fama, nom j 
estimació. Autor de nota , ó de buena 
nota. Auctor probatissimus, laudatissi- 
mos. Auieur renomnW, cèlebre» Autore 
ríoomato. 
ACTOBÍA. 8. f. Lo empleo de autor en 
b% ccHnpanyías cómicas. Autoria. His- 
triomun praefecti munus. Direction. Di- ' 
roioiie. 
AUIORISACIÓ. s. f. L'acció y eíScte de 
aatorisar. Autorizadon. Testificatio 
iBCtoritate firma ta. jíulorisation^ Au* 
{oiissasione, coasenso, approvazione. 
iUTO&lSAD, DA. p. p. de autorisab. 
Jtuonzado. 
irroau&D. adj. Se aplica à la persona que 
per ta cali ta t^ empleo ó circanstancias 
d digna de respecte ó respectada, ^a- 
tansodo. Auctoritate et digui ta te pol- 
leitt, potensque. Respectable, recom- 
maadtàle• Commendabile , ragguarde- 

ÀUTCÍUSU>ÀMÈNT. adv. mod. Ab au- 
tnntadL Jbtorizadamente. Cum aucto- 
ritate. Jvttautorite'. Con autorità, au- 
tonnlmea^ 
AÜTOEISADQK. s. m. Lo qui autorisa. 
^^ataraador^ Auctoritate sua aliquid 
fi rmif . Cehii qui autorise. G)1qí cbe 
antorasa. 
ACTOUSAMÈNT. s. m. autobisagió. 
AirroUSAR« V. a. Donar autoritat ó fa- 
cultat à algú pera fèr alguna cosa. Au~ 
torizar. Auctoritatem , potestatem ali- 
coi ciMi£erre. Autoriser. Autorizzare. 
viomuL Legalisar lo notari alguna es- 
, crzptnra 6 document de manera que 
basa fie piiblica. Autorizan Publica no- 
I tarii fide scriptum firmaré. Authenti•' 
f/uer, iéj^aliser, homologuer. Autenti- 
àCire, omolo^re, ayer per rato. 
PkttiSAA. GMinrmar, comprobar alguna 
j cosa ab autoritat, sentencia ó text de 
p|guD aatòr. Autorizar» Frobati aucto- 
/-ns testiinooio comprobare, firmaré. 
ÈgCon/ïrmer par VautorM, Autorizzare, 
/^r aotoTità. 
J^D&iSAB. Aprobar ó calificar alguna co- 



AUi ' 225 

sa* Auíorizar, Auctoritatem dare. Ap^ 
prower , avouer une chose. Appro- 
vare. 

AUTORITAT, s. f. Lo caràcter ó ré^pre- 
sentació que tè alguna persona per sòn 
empleo, mèrit ó naxemeut. Autondad- 
Auctoritas. Autoritzi Autorità , autori- 
tade. 

AUTORITAT. Potestat, facultat. AiUoridad, 
Potestas , facultas , auctorit^. Comman- 
dement. Autorità, facultà, podestà. 

AUTORITAT. Lo crèdit y fe que se dóna à 
alguna cosa. Auíorulad, Auctoritas, fi- 
des. Autorit^^ Autorità , credenza. 

AUTORITAT. Ostentació, fausto, aparato. 
Autoridad, Apparatio, magnincentia. 
Majest/, grandeur. 'Pomposa mostra, . 
ostentazione. 

AUTORITAT. Lo tèxt ó las paraulas que se 
citan de algun escrit per apoyar lo que 
se diu. Autoridad, Verba scripta alieu- 
jus auris in testimonium adducta , auc- 
toritas. Autorità, texte. Autorità. 

PASSAD E5 AUTORITAT DE COSA JUDICADA. for. 

Se diu de lo que està eiecutoriad. Pa- 
sado en cosa juzgada , ó en autoridad 
de cosa Juzgado. Res júdicata. Ayant 
for ce de chose Jugée. Avendo forza d i 
cosa giudicata. 

PASSAD EH AUTORITAT DE COSA JUOICADA. met. 

Se diu de cualsevol cosa que 'ja se su- 
posa y de que es inútil parlar. Posada 
' en cosa juzgada , ó en autoridad de 
cosa Juzgado. Res júdicata. Cesi chose 
jugée. Cosa giudicata. 

AUTREIAR. T. a. ant. eutregar. 

AÜTÜMNAL. adj. Lo pertanyent à la tai;^ 
dòr. Autumnal. Autumnalis. /iutomnai, 
Autunnale, d'autunno. 

AUTÜMNO. 8. m. ant. tardor. 

AUXILI, s. m. Ajuda, socorro. Auxilio. 
Auxilium. Secours, assistance. Soccor- 
so, ajuto, aita. 

AUaILIAD, DA. p. p. de auxiliar. Au- 
xiliado. ^ 

AUXILIADOR , RA. s. m. y f. Lo qui au- 
xilia. Auxiliador, Auxiliator, opitula- 
tpr , opifer. Celui qui aide. A jutatore. 

AU&ILIAR. ▼. a. Donar auiüi , protegir, 
amparar. Auxiliar. Auxiliari, opitula- 
ri. Aider, secourir. Ajutare, soccorre- 
re , sovYenire , porger ajuto. 

AufiíLUR. Ajudar à be morir. Auxiliar, 
a^onizar. In extremo agone laboranti 
pios affectus inspiraré; moribundum 
piè adbortari. Éxhorter à la mort. 



224 AVA 

Esortar alia morte, confortaré , assíste- 
re a ben moriré* 
AuicitiAE• adj* Lo que auicUia. AujciUar, 
Auxiliaria , aaxiliarias.. Auxiliaire. An- 
siliario, ajutatÍTO, soccorreTole. 

AuiciLUR. BISBE AvilL•IAR, 

AÜXILIATORI, RIA. adj; for. qoc se 
aplic^ al despatx ó provisió que se dó- 
na per los tribunals superiors pera qüe 
se obeescàn y cumplan los mandatos y 
protidencias dels inferiors, -f de altres 
tribunals j jutges. Auxiliatorio. Auxi- 
líaríus. On le dit de (barret d*une coitr 
supéf'ieure qui ordonne l^exébution des 
arrits des tribanaux inf&ieurs. Ausi- 
Karío : 8* appropria a' decreti de' tribu- 
nalt snperiori per far ubbidi)*e quei de- 
gl' inferior!. 

AÜYAR. V. a. ant. uuar. 

AÜZIR. Y. a. ant. om. 

AV. 

AVALAR, r. n. ant. davalhír , BAtAR. 

À VALORAT, DA. adj. ant. vAtàirr. 

AVALOT, s. m. motí. 

AVALOT. Confusió de crids. Griteria, gi* 
nebra, zambra. Multorum rociferatio, 
clamor, tumultus. CriaiUerie, Gridio. 

AVALOTAD , DA. p. p. de avalotar. 

AVALOTADAMÈNT. adv. mod. ant. En 
tu multo, motí ò alborot popular, seus 
orde ni concert. TUmuUuariamente , rw' 
multuosamente. Tumultuarie, tumuU 
tuos^. Jïtmukueusement. Tumultnaria-* 
mente. ^ ^ 

AVALOTADOR, RA. s. m. y f. amotiüa- 

DÒR. 

AVALOTAR. y. a. amotivar en ia prime- 
ra accepció. 

AVAioTAB. Donar xasco , sumbarse ó trum- 
farse de algd , fèr burla. Dar nuUraca, 
dar brega, dar vaya. Jocose cavillari, 
scommatibu» urgere. Brocarder, Uc- 
cellare, sbottoneggiare. 

AVALUACIÓ. 8. f. Lo acte de avaluar al- 
guna cosa. Faluacion , avaL•iacion, ai*a~ 
lúo. £stimatio. &ahuUion. Estimazio- 
ne^ appreczamento. 

AVALUAD , DA. p. p. de avaluar. Fa- 
luado, avaluada, avahrado, valorada, 
valoreado. 

AVALUAR. T. a. TaSar , senyalar ó deter- 
minar lo preu ó estimació de alguna co- 
sa. Fcduar f avaluar, avalar ar , vala^ 
rar, valorear. £stimarc, pretium ali- 
cui rei facere, arrogaré, statuere, cous- 



AVA 

tituere, impooere. Évaluer, priser, es' 

timer, Valutare, apprezxare, stimare, 

dar U valore. 
AVALL. adr. U. En la part inferior. Aba* 

jo. Deorsum. Sous, déssoui^ Sotto, dí 

sotto. 
AVALLAR, T. a. ant. davaliab , baxai. 

AVANS. 8. m. AVA5TATJE. 

AVANSAD, DA. p. p. de avaitsab y avax- 
SABSB. Adelantado , avanzado» 

TBifiB MÒLT AVAirsAO. fr. mct. Haber vensud 
la major part de las dificultats que ofe- 
ria un negoci. Tener muy adelantado. 
Rei difficnltates penè superasse. Ètre 
au bout. Rarviare il baodolo. 

AVANSADA. s. f. L'acció de avansar 6 
acométrer. Avance, Invasió, aggressio. 
Attaque. Attacco ^ assalto. 

AVAifSAOA. Partida de soldads apartada i 
certa distaneia del cos principal pera 
observar de prop al enemig y prevenir 
fas sorpresas. Avanzada. Exploratoram 
manus. Traupes avancées, Guardia avan* 
cata. 

AVANSAMÈNT. s. m. ant. A]>eLA5TAiiàsT, 
en la primera accepció. 

AVANSAR. V. a. Accelerar, apressnrar. 
Adelantar, Festinare, acceterare.^i^art• 
cer, anticiper, accUérer. Avaiirare^ 
anticiparé. 

AVANSAR. Anticipar, com la paga, lo sala- 
ri , etc. Adelantar, Anticiparé. Avan* 
cer. Anticiparé. 

AVAirsAR. Guanyar la delaqtèra à algiS ca< 
minand ó corrènd , dèxarlo endarrera. 
Se usa també com recíproc. Adeiaruar, 
PríBcurrere, praeire. Devancer. Anti- 
correre, precedere. 

A vAxcsAR. met. Aventatjar , excedir i algú 
Se usa també com recíproc. Adelantar 
Praecellere. Devancer, surpasser, Avan 
zare, superaré. 

AVA9SAB. met. Aumenta», millorar. Aàt 
lantar, Augere. Améliorer, augment ei 
Migliorare , ridur in migliore stato, aa 
mentare, crescerQ, andar avanti, prn 
muovere. 

AVAíTSAR. V. n. Milic. Embcstir , acoroétrei 
Avanzar, Invadere, aggredi. Atfaqa^^ 
Assalire, assaltaré'^ aíTrontare, investir 

AVANT. adv. 11. eiídavant. 

AVAvr. adv. t. ewdavant, 

AVANTAD , DA. p. p. de AVAirrAi^B. 

AVANTARSE. v. r. alabaasb. 

AVANTATJAD , DA. p. p. de avattatja 
Aventajado. 



AVA. 

AVASTATJADAMÈNT. ad?, mod. Ab 
aTantatje. A^entajadamente, Prastaii- 
ter. A^aiUageusement. Vantaggiosa- 
inente. 

.ÍVIXTATJAR. ▼. a. Portar aTantatje, 
eicedir. Se nsa també, oom recíproc. 
Afeniajar. Excelfóre , praestare. Devarl•' 
cer , stajjosser. Superaré, avanzare. 

AVAiNTATJE. s. m. Ia superioritat que 
comparativainèot tè^unapersòoa ó cosa 
lòbre altra ea cuaUeW líuea. Fentaja. 
Pnwtaatia, excellcotia. ^vantage. Av- 
Tsntaggio, superiorità. 

irmiTiE. Lo partit ó ganancia anticipa- 
da (jue se coDcedex à altre per igualar 
lo excés cpe seregonex en habilitat ó 
destresa. FentajéL• Cooditio excellens. 
À'Otttage. Vantaggio, utHe, utüíti, pro, 
arrantsggio , jrt'Dfitto• . 

GriTTiR 10 AVAiTTATjE. fr. Scr uiès diU- 
^Qt qoe altre. Garnir la gurupa. DHi* 
l^tià praeire. Prendre les dey^ans. 
Precorrm, andar innanc. 

AVAXTATJÒS, A. adj. Lo cjae^es aupe- 
nor comparativament à< altra cosa en 
sa líoes. Fentajoso. Praestans , excellens. 
A^anta^eux. A^vantaggioso. * 

AVAlfTBRAS. s. m* ant. Pèssa de l'ar- 

HtaduTa antiga , que servia p^a cnbrir 

3 4de»ar ta part del bras que hi ha 

^la colae fins à la ma. Avambrazo^ 

^métara. jivarUrhras, Armatnra 

*4FiYG(/iRDA. s. f. La part mès avan- 

^ <k on eiércít 6 armada. FiangiuiT' 

&. Prima acies. j4s;aru^garde. Van- 

cuaríTia, aranguardia, avantiguardia. 

AVAftAO, DA. p. p. de avahar. Remon^ . 

tsào, 
^VAR\R. V. a. Botar una nau à P aigua. 
Boiar al agita. Navim in aquam dedu- 
cere. Lancer un bdtiment à Veaxi* Va- 
nre. 
iTuiB. Parland de gruas fèrlas alsar. Re- 
montar. Elevaré. Élever. Innahare^ le- 
^^r in alto. 
I AVAREZA. a. f. ant. avabicia. 
iVAiaciA. s^ f. Apetit desordenad de 
^ ïílqnirir j retenir riquesas. ji\^ricia. 
ATaritia, cupiditas, avaritie^. Ai^arke. 
Aranzia , spilorceria , pidocchieria. 
AVARICIÒS, A. adj. ant. avabo. 
AVABICIOSAMENT. adv. mod. ant. Ab 
ïTaricia. Avaríciosamente , avarienta" 
mente, m^aramefüe, Avarè. Ai^aricieU" 
^nent. Ayarameate, con ayarizia. 

TOM. I. 



AVE 825 

AVARO, RA. adj. Lo qui tè araricia. 

Ai^ariento, a\*aro, avaricioso, Avarus. 

Avaricieux» Avaro, spilorcio. 
AVASSALLAD , DA. p. p. de atassallar. 

A\fasallado. 
AVASSALLAR. v. a. Subjectar, rendir. 

As^sàllar. Subjicere, subdere. Assujet- 

tir. Sottomettere , soggiogare, sogget- 

tare. 
AVEGADAS. adv. A vegadas. / 

AVEHINAMENT. s. m. ant. V acció de 

acostar ó de acostarse à aleun lloc. 

- Aproximacion. Appropinquatio , admo- 
tio. RapprochemenL Avviciuamebto, 
aocostamento. 

AVEHUVARSE. v. r. ant. EstaWirse en 
alffun lloc. As^ecindarse. Inter ei ves ads- 
cnbi, adüumerari. S'éiabUr. Fissar il 
domicilio, stanziarsi. 

AVEHiNARSE. aut. Acostarsc una cosa à altra. 
Ayfecindarse, Accedere, appropinqua- 
re, approximare. S'approdier. Avvici- 
narsi. 

AVELLANA, s. f. Lo fí-nit del avellaner, 
que es rodó , de mitja pulgada de dià- 
metro, y se compon de una escloíblla 
dura, prima, de color entre rotj y 
grog, dins de la cual hi ha la molsa 6 
ametlla cuberta de un tel del matèx co- 
lor. Èxa ametlla es blanca , oliosa y de 
un gust agradable. Avellana. Avellana. 
Noi'setle, Oi'eline. Mocciuola, nocella, 
avellana. 

AVELLANAL. s. m. ant. avellakar. 

AVELLANAR. s. ro. Lo siti poblad de 
avellaners. AveUanar. Ck)ryletum. Cou- 
draie, Luogo píantato di nocciuóli. 

AVELLANER, s. ra. Arhnsto que trau 
dèsde l' arrel varias ramas dretas , flexi- 
bles y de vuit a deu peus de alsada : las 
irillas sÀp grans y roilònas , las flors poc 

- vistòsas, y lo fruit rodó. Ax'ellano. Co- 
rylns. Àvelinier , noisetier , cotidre , 
eotidrier. Nocciuolo, avellano. 

AVELLANETA. s. f. dim. de avellana. 

- Asfellanicay avellanita* Avellana parva. 
Dim, de noisette. Nocciuoletta. 

•AVE-MARIa. s. f. La oració composta do 
- las paranlas ab que lo arcàngel S. Ga- 
briel saludà à la Mare de Dèn , y de las 
que digué sant;^ Isabel y altras que 
auyadí la Iglesia. Ave Maria, Salutatio 
angèlica. A\'^, asfé'•^maria. L*ave, l'avc 
Maria, o Avemmaria. 
AVE ïiaría! interj. jesus! 

AVE HARÍA? expr. QUI HA DAiT? 

«9 



226 AVE 

AL AVE-MARÍA. mod. adr. que significa lo 
matèx que a entrada de fosc. Se diu 
ax( per lo lloable costum de tocar en 
aquesta hora las caoipanas y resar la sa- 
lutació angèlica en memòria de la en- 
carnació del Verb diví. ^l Ave Maria. 
Luminibus acceusis. A la brune. Verso 
la serà. 

ínt ujf ATE-MARÍA. loc. fam. En un instant. 
En un A\*e Maria, Momentò. En un 
instant. In un credo. 

AVENEDITZ. adj. ant. estrakc^h. 

AVENIDÈR, RA. adj. ant. esdeyekidòb. 

AVENIMÈNT. s. m. ant. vinguda. 

AVENIR. V. a. Ajustar, fer concordar als 
desavinguds. Se usa comunament com 
recíproc. Avenir. Conciliaré , compoue- 
re. Accommoder , arranger. Rappattu- 
mare, rappaciiicare. 

AVE5IR. V. n. ant. arribar. . 

AVENiRSB. V. r. Estar concordes en los ini- 
mos. As^enirse. Concordaré ^ conveni re. 
S'acconunoder. Ésser d'accordo, star 
d'accordo, concordara. 

AVE5IRSB. Apariarse , venir hè una cosa ab 
altra. Concertar. Convenijre, quadraré. 
Cadrer, convenir. Avvenirsí. 

ALLÀ SA LAS AYIHGAV. loC. ALLÀ SE LAS BAJA. 
AVEirTATJA. 6. f. AVAíITaTJE• 

AVENTATJAR. v. a. avantatjar. 

AVENTURA, s. f. ant. ventura. 

i^VENTURA. Succés cstrany. Aventura. Ca- 
sus, eventus inopinatus vel siugularis. 
Aventare. Awentura, caso, accidente. 

AVENTÜRAD, DA. p. p. de aventurar. 
AveiUarado. 

AVENTURAR, v. a. Arriscar, posar en 
perill. Avenütifar. Fortnuse committere. 
Aventurer* Avventurare, arriscliiare, 
venturare , sporre. 

AVENTURER, s. m. Lo qui busca aven- 
turas. Aventurero. Inconsideratè et te- 
meré pericula tentans. Aventurier. Uom 
d* indústria , damerino , avventuriere. 

AVBNTuaèR. adj. En la milícia se aplica ai 
que entra en ella voluntàriament, y 
servex al réy sense sou. Antiguamént 
se deya tamoé dels que entraban volun- 
tàriament en las justas y tornetjs. Aven- 
turero. Miles voluntanns , proprüs mi- 
lita ns stipendiis. Aventurier , volontaire. 
Avventuriere. 

AVENTURAR. ADVENED1S.' 

AVENTUROS, A. adj. ant. venturós. 
AVER. V. a. ant. haber. 
AVERAMÈNT. s* m. aut. Asseveració. 



AVE 
Aseveración» Asseveratio. AJtrniation. 
Affermaziotíe. 

AVERAR. t. a« ant. Asseverar. Aseverar, 
Asseveraré. Affirmer. Gonfermare , as- 

. sicurave. 

AVERIA. 8. f» terrít. cabatxadurà. 

AVERÍA. Dany que patexen las mercaderies 
ó generós. Se dia més comunament del 
que patexen en lo mar. Averia. Jactu- 
ra mercium. Avarie. Avarià. 

AVERÍA. Detriment ó dany que reb la em- 
barcació per la forsa del vent ó los em- 
bats de^ mar. Averia, Jactuia, damnom. 
Avarie. Avaria. 

AVERIA. fam. Cualsevcrf desgracia impensa- 
da, dany ó perjudici. Averia. Damnuiii, 
detrimentum. Accident, maJheur. Ava- 
ria, danno, pregiudiciOf detrimeuto. 

AVERIAD, DA. p. p. de averiabsb. Aví- 
riado. 

AVERIARSE. v. r. Malmétrerse ó fèrse 
malbé alguna cosa. Se diu més comun- 
mént dels generós ó mercaderias que se 
portan en las naus. Averiarst. Deterio- 
rari , jacturam pati. S'ai•arier. Danneg- 
giarsi. 

AVERIGUABLE. adj. Lo que se pod ó es 
fàcil de averiguar. Averiguable. Inves- 
tigabilis. Qui peut etre eocaminé. Cbe si 
può investigaré. 

AVERIGUACIÓ. s. f. U acció y flJcte de 
averiguar. Averiguacion: Inquisitio, in- 

' vestigatio. Exameh. Ricerceimento , in- 
vestigagioue , investigazioiie , ricerca. 

AVERIGUAD, DA. p. p. de averiguar. 
Averiguado.^ 

AVERIGÜADOR, RA. s. m. y f. Lo <jui 
averigua. Averiguador. loquisítor, iih 
vestigator. Investigateur. Ricercatore, 
invcstigatore. 

AVERIGUAR. v. a. Descubrir la veritat, 
inquirirla, buscaria. Averiguar. Inves- 
tigaré, perquirefe, inquirere. Enqu^' 
rir , rechercïier. Inquiaire, ricercare, 
investigaré. 

AVERIMÈNT. 8. m. ant. costum, hàbit. 

AVERSIÓ, s. f. Re]pugnaucia , oposició. 
Aversion. Adversatio. As^ersion. Avver- 
sione, antipatia uaturale. 

AVESAD , DA. p. p. de avesab j avisabse. 

AVESAR. T. a. acostumar. 

avesarse. v. r. acostumarse. 

AVESCHA. 8. m. ant. bisbe. 

AVESPA. s. f. ant. vespa. 

AVESTRUS. 8. m. Aucéll de una cana de 
alsada , que té solament dòs dits en ca- 



AVI 

àftaylMB eimas mMt Ilargas, lo coll, 
io ctp, lo pit j Tèotre «ème pl^as, j 
ïi$ alas mòlt curtas é inüHls pera Tolar. 
J^stru%, Strathio, fttrathiocamelus, 
paner marians. Autnuhe• Stmtco, 
ttniuolo. 

iVEXIGÀD, DA. p. p. de atexigasse. 

AVEXIGARSE. ▼. t. ButiuMrABSE. 

AVI. I. m. Lo pare de la mare 6 del pare 
de aigií. JÍbuelo* Atus. jileuL AtoIo, 



in. bm. L'iiome Tèll ò ancU. Abaelo• 
Km, Pere. Attempato. 

iTi. íàm. Se dia de la persona qae tè cos- 
toffl de renjar per cualsevof cosa. Re^ 
gtmoA. Asper, minax• Grondeur» Vec- 
càíanlo* 

ítis. pi. Los pasnds ò ascendents» jAue-- 
los. Majores, proaTÍ, vfu AUux. Ante- 
nti,aTolí, maggiori. 

iVIÀ. s. f. I^ mare del pare ó de la ma- 
re Je algú. Jbuela. Avia. Aieide. Avo- 
Uf Dooaa. 

iiícoii MAfu. ezpr. fam. ab que se nega 
ódnbU to qoe algd referex per cert ó 

S; j axf de la pei^sòna qne vana- 
le crea lograr algnn empleo ó dig- 
ntitiedia: ho consegúird axí com m'a- 
^ Orno mi abuela. Vana spes. Com" 
ntjcdkan/e. Come le morè in gennajo. 
c^B^iuT^TA ATU. fr. fem. ab que 
Kddtoónèga algnna cosa que se re- 
uní o« i certa. Cuéniaselo^d tu ahue* 
^ Cnbi jadaeus Apella. A d 'auires. 
'^oeUficcate. 
ATIAD. DA. p. p. de aviar. 
AVIAMÈürr. s. m. ant. paruda, haria. 
^VIAR. T. a. Prerenir ó disposar alguna 
«ípcra lo camí. Avidr, Ad yiam pa- 
nreaUqmd. Pré'parer, disposen ApJ«- 
nccbíare, disporre, allestlre. 
^r<a. Oèxar anar ; j axi se diu : be ati ad 
u aacèlL SoUar. SoUere. Ldcher. DU 
«cacciare. 
tnu. Disparar un' arma de fog. Se usa 
%aa Teg^da com recíproc. Disparar. 
Eiploderei displodere. Twer. Tiraré. 
A'UL T. B. ant. PosaTK en camí. Pofurse 
fn camino. Viae se committere. Se met^ 
^f en chemin. luTÍarsi. 
fOü Avua. fr. ant. Trdnrer fora. Echar 
fiera. Foras pellere, ejicere. Metire de* 
^s. fifandar TÍa. 
AVIAT. tdv. t. Lnègo, prest. Luego, 
f^enç. Hox, pnasto. AussitòU Testo, 
SBbito. 



AVI 227 

COM nks ATUT MILLOR, expr. ab qne s'ex- 
plica lo desitj de qne succcesca una co- 
sa promptamèut j seus dilació. Antes 
hqy (fue mahana. Quautò citius , tantÀ 
meliíis. Le plus tèt possible. Presto 
quanto è piü possibile. 

AVlGIAOy DA. p. p. de aviciar y avi- 
ciARSB. Mimadoj viciado, enviciado. 

AvicuD. adj. que se aplica als que per es- 
tar acostumads d una cosa mòlt tèmps^ 
tenen dificultat en dèxarla. TaUudo. In- 
veteratus. Qui a pris son pli. Che ha 
presó mala piega. 

AVICIADURA. s. f. Contemplació desma- 
siada, regalo y condescendència exces- 
siva ab que tractan, especialment las 
mares , d las criaturas. ilf/mo. Blandi- 
mentum, nimia indulgentia. Cajolericm 
Gaccabaldole , careszine, moine. 

AVICIAR. V. a. Contemplar massa d una 
criatura, tractaria ab excessiu regalo y 
éondescendencia. Mimar. Blandiri, pal- 
paré, plus aec^uo indnigere. Cajoler, 
amadouer. Lusmgare, far veszi, careg- 
giare. 

AViciAASE. V. r. Acostumarse ó aficionarse 
mòlt d una cosa. Ficiarse, emnciarse. 
Nimia copiditate ferri. S'affectionner. 
AíTeJonarsi , porre l'animo. 

AVIOAMÈNT. adv. mod. aut. ahsiosa- 

MàüT. 

AVIDITAT. s. f. p. os. aüsia, en la terce- 
ra accepció. 
ÀVIDO, DA. adj. Codiciòs, ansiós^ vo- 

ras. Avido. A vidus. A^ide. Avido, vo- 

glioso. 
AVILANIRSE. v. r. ant. Degenerar affiíi 

de sa noblesa y proceir com un villi. 
. Avillanarse. Ignobilém , degenerem red*- 

di , eíBci« S'encanailler. Tralignare da- 

g^i antenati. 
AVILANIT, DA. p. p. de aviia^irss. Avi^ 

llanado. 
AVILAR. V. a. ant. Envilir. Envilecer. 

Vilcm reddere , viiitare. Avilin Awili- 

re, aggecchire, abbassare, svitire, de- 

primere , smaccare. 
AVILAT, DA. p. p. de aviíar. Ensfilecldo» 
AviLAT. adj. ant. Aturdid , amilanad. Atni•' 

lanado. Terrítus. D^courag^, effrqje'. 

Stordito. 
AVIUMÈNT. s. m. ant. L'acció 7 efecte 

de avilar. Enviledmiento, Conlemptus , 

despectus. Avilissement» AvvilimenlOt 

depressione, aggecchimento. 
AVIUR» T. n. ant. Amilanarse , acoquí- 



228 AVI 

jBarse. Jrítilanarse. Gadere anímb, ter- 
r€rl, perterreri. i^'^Z/r/i/er. Sbigottir- 
5Í, spaventar^i. 

AyiuR. V. a. a»t. Eiivüir. Envilecer, VUem 
reddere , yiUtare. As^ilir, Àbbassare) 
deprimere, avyilire. , ^ 

AVILIZIR. V. a. ant- ÉiivUir. Envilecer. 
Vilem reddere, vllitare. AviUr. Avvíli- 
re, smaccare , rendere sprege^ole. 

AVINEN. adj, ant. apacible, tractable. 

AVINENSA. s. f. Coüveiú, ajust, coucçrt. 
yís^enencia. Foedus, pactio, coDTcntio. 
Accord^ cons^ention y pacte, AccordO) 
coDvenzíone, concòrdia. 

FÈR AVINENT, fr. manifestar, fèr pre- 
sent. 

SER AvwfejíT. fr. Estar cerca ó prop. Estar 
d mano. In proximo esse. Etre à la 
porte'e , sous la rnain. Essere a mano. 

AVINENTEA, AVINENTESA, AVI- 
NBNTEZA. s. f. ant. Facilitat, propor- 
ció pera fèr alguna cosa. Proporcion. 
Occasio, commoditas. Occasion. Opor- 
tunità , congiuntura , occasione , accou« 
c6zza. 

AVINENTMÈNT. adv. mod. ant. Hermo- 
samènt , ab gràcia. HennosamenU, gra- 
ciosamente,- Bellè, venustè. JoUment, 
agréiiblement, Leggiadramente, gar!ba- 
tamente. 

AVINGÜD , D A. p. p. de aveüir j ave- 
ïiíRSE. Avenido, . 

ràiv ó MAL AYiNGVDs. Se dítt deU que estan 
concordes ó discordes en los ànimos. 
Bien ó mal avenidos. Animis disjuncti 
Tcl concordes. Fivre en bonne ou maw 
vaise inteliigence, Star di buon o mal 
accordo. 

AVINGUDA. 8. f. Crexènt impetuosa de 
alcun riu ó riera. Ayfeuida, venida, 
Aliuvies, alluvio. Jnondation, Inouda- 
' zione. 

AYOTGUDA DE LA LL^T. Uabuudancia de èxa 
substància 6 licor que acud als pits de 
las femèllas cuand dònan mamar. Apo^ 
yadura. Lactis exuberantia. Effort de 
lait quand unefemme allaite^ Soprab- 
^ bondanza dilatte. 

AVIÓ. S. m, FALSIA. 

AVIRONAR. v.^ a. ant. Circuir, rodejar. 

Circuir, rodean Circumdaré. Encein' 

dre, Circondarc. . 
AVIS. s. m. Noticia donada é algd. Aviso. 

Nuncius, nuncium, denuntiatio. Avis, 

Annuuzio, ayviso. 
AyiSt Advertència. Aviso, Monitum , admo- 



AVI 
dUIo. Averüsstàtmnt. Avvertimento. ' 

AVIS. ant. DISCRECIÓ, PAUPEJfCIA, CORDURi. 
ANAR Ó ESTAR SOBRE LO AVIS. íl*. Estaf pre- 

vingud y ab cuidado. Andar à estar 
sobre avÍAO, Caatum.esse. Ètre sur su 
gardes, Essere assentito, essere ac- 
çorlo. 

AVIS AD, DA. p. p. do avisar. Aviscuk. 

Vü AviSAD VAL PER DOS. ref. quc denota que 
es mòlt útil no estar descuidad. Honírt 
prevenido vale por dos. Praçm^oituí 
damni ptkelius sua , seqoe tuetur. ün bon 
averti en vaut deux. Domo avvisato ne 
val cento. 

AVIS ADOR, RA. s. m. y f. Lo qui avi- 
sa. Avisador. ludicator , mquitor. Ctlui 
qui avertit. Avvertitore. 

AVISAR. V. a. Donar uotícía de alguna 
cosa. Avisar, Nunciare,- notum facere. 
Avertir, annoncer. Annunziare, dar 
uotizia. 

AVISAR. Advertir, aconsellar. Avisar, Mo- 
nere, suadere. Conseiller. Consigliare. 

AVISAT, DA. adj. ant. Sagàs, discret, 
prudent. Avisado, Joiers, cautus. 
Adroitj avisé'. Accorto. 

AVISPAD, DA. p. p. de avisparse. 

AvisPAD. adj. Viu, despert ó agud. ^w#- 
pado, Solers, acut us. Fify tíkrte, 
é>feill^. Arguto, scaltro. 

AVISPARSE. V. r. fam. Fèrse mès adter- 
tid, discret y entès lo qui aDtet; era 
rudo, ó tenia cosas de bobo ó ximplev 
Se usa també com actiu. Despertar. Os- 
citantiam, tarditatem ingeuií deponere. 
Devenir plus avi sé, Di ventar vivace. l 
N AVIST , TA. adi. Discret, sagas, advertid.! 
Avisado, advertido. Solers, cautus, 
prudens. Aviseí, prudent. Sagace, ac- 
corto. 

AVISTÀD, DA. p. p. de avistar. A^ 
íado, 

AVISTAR. V. a. Arribar ab la vista i di- 
visar alguna cosa. Avistar , dar vista d 
alguna cosa. Prospicere, conspicere. 
Decouvrir de loin, Scopriret vedcrdi 
lontano. 

AvisTARSE. V. r. Véorersc alguna cosa i 
• mòlta distancia. As^istcirse. Conspicií 
S*entrevoir. Scorgere. 

AvisTARSE AB ALGÚ. fr. Yéurersc una pen 
sona ab altra pera tractar algun oeg^ 
ei. Avistarse con <alguno. "Convenirei 
^'aboucher avec queUju'un, Abboccanij 

AVITUALLAR. v. a. ant. MiUc. Provei^ 
de víurers. Avituallar. Cibaría compai 



AVÜ 

rare. Js^itailler, YettavogUàre. 

àVITüALLàT,DA. p. p. de ATirvALLAB. 
MtoaUado. 

AVIVAD, DÀ. p. p. de avivab. Avkado. 

AVIVAR. V. a. YLvUicar, donar vida. 
AA\far. Vivificaré. Animer, vhnfier, 
Vifificare. 

iviuR. fiaoar vivesa y excitar , animar. Se 
Dsa també com recíproc. Asfwar. Ex- 
citaré, stimulare. Exciter, ranimer» 
I Sprooare, eccitare. 

iTiTiJL met £noéndrer> acalorar. Se usa 
també com recíproc. Avivar. Inflamma- 
re^ ÍQceodere. Exciter, siimukr. In- 
fianunare , - spronare , riscaldare , in- 
dorre. 

ITITAI. AVI3PAR. 

imia. Parland dels colors significa po- ^ 
Sark» més vins, encesos, brillants j 
pojads. Avwar. Golorem magis vividum, 
spleodidiorem fulgentioremqueefficere.' 
Àivftr, rafraíchir, Avvivare, rifiorire. 

^nTiUE. V. r. Vivificarse ó rébrer vida. 
ivwflTítf. Vivescere. St mnimer, ïe 
m^er. RanimarsI , avvívarsL 

AVO. %, m. Arü. Paraula ab la cual se ex- 
prèssao los qaebrads de una cantitat* 
^> Uaitatis minim^ pars. Terminai" 
^m des nombres fractiormaires. Àvo. 
^^OüaÓ. s. f- for. L'acció de avocar, 
'^Kttàon, avocamienlo• Advocatio. 
«wtóoi». Lo avocarc. 
A^wuod.ant. La professió ^y eiceroici de^ 
^^. Abogacia. Gausidicina. Piot- 
jfine, ÀTvocheria , jawocaxione. 

^\OCAD,DA. p. p. de atocab.^woco^ío. 

A'^OCAR. ▼. a. for. Atr^nrer 6 fèrse 
V^iT lo tribunal superior, durant la 
P^èra instapcia, un plet que. se se- 
P^ta altre iuferiòr. Avocar. Causam 
jTíïcare. Évoquer. Avocare. 

|VOL. adj. ant. doiàüt. 

^VONCLE, 8. m. ant. òscw. 

JVORRIR, Y. a. ant. ABOBRitt. 

I^TíCASTA. s. f. ant. AviJTAaDA. 

MtTARDA. s. f. Aucèll mòlt «omü en 
E^oya, de un peu y mitj de llarg, de 
<^òr rotj clapad de negre , ab las plò- 
loas Racgas, de la bora de I' ala blancas, 
ybsaltras negras, y lo coll Uíirg j 
prím. Tè las alas xicas , y per axó sòn 
▼oi es curt y pesad. AviUarda, avucas' 
^, avetarda^otor Oiis. Outarde. Ot- 
tarda. 

imwuL PETITA. Aucèll semblant à la avo- 
Ma, tè disset pulgadas de Uaif ; los 



AXA 229 

costats dekcap , la barba y la gorja par- 
do blanquinós; lo coll negrenc ab dòs 
collarets blancs: lo restant del cos jas- 
pejad de negre, pardo y cris, y las ca- 
mas Uargas. Gaüaron. Olis tetrax. £.9- 
pece d * outarde. Sorta d* ottarda. 

AVÜY. adv. t. En aquest dia, jïbj. Ho- 
die. Aujourd^hui. Oggi. 

AVÜY PER AVÜY. mod. adv. Precisament en 
aqbest dia. Hojr mismo. Hodie. Dans . 
ce jour méme. Oggi stesso. 

DB AVÜY A dbmí. mod. adv. ab que se do- 
na àeuténdrer que alguna cosa succeí- . 
rà prest ó està próiima à eiecutarse. 
De hoy d mahana. Mox. Du soir au 
lendemain. D' oggi in domaqí. 

DE AVÜY ENDAVAMT; DE AVUY EW E5LLA. loc. 

Dèsde aquest dia. De hoy nias ; de hoy 
en adelante, Exií^dè, deinceps, ex hac 
die. Doréhavant, dt^orniais. D' oggi in 
«poi, d'or inuanzi. 

AX. 

AX. Veu dels noys ab que dònan à en- 
téndrer algun mal que no saben expli* . 
car. Pupa. Puerorum vox pupulam de- 
monstrans. Mot des enfans qui se plai" 
gneru, Esclamazíone de' ragazzi. ^ 

AXA. s, f. Eina de fuster composta de un 
mdneg curt, y de un ferro ample mòlt 
afilad« Servex pera desbastar fusta.. 
Azuela. Ascia, dolabra. Herminette. 
Ascla torta , ascetta da'legoajuoli, 

AXA. Lo instrument de cèr que usan los 
botèrs pera treballar las galledas, por-\ 
tadòras y altras cpsas de sòn ofici. Se^ 
gur doladera. Dolabra. Doloire. Man-' 
naja. 

AXA, ant. DESTRAL. 

PASSAR FER AXA. fí*. Desbastsr la fusta ab 
1' axa. AzoL•r. Dolare. D'^grossir. 
Sgrossare, sbozzare. i 

AXADA. s. f. Agr. Eina pera cavar la 
terra. Es una planxa de ferro plana y . 
xata, ab un mdneg de fiísta de una 
mitja cana de llarg. Azada, azadon, 
LigOi pastinum, vanga. ^ecAe> houè^ 
pioche. Vanga. 

AXADA DE GALLó. La quc CU la part oposa- 
da à la pala tè un ferro semblant à la 
escòda, de uns dòs dits de amplaria^ v' 
. servex pera ficaria per entre las arrels 
y pèdras j fèr forsa ab ella. Azadon 
de peto, Ligo binc lato, hinc aquto fer- 
ro prsefixuÀ, .ffoyau à bec* Zappane. 



250 AXA 

AXADAGAT, DA. adj. ant. issbosgao; 

AXADÈLL. 8. m. Agr. Eina torta d^ fer- 
ro ab sòu màneg , qae servex pera axar- 
colar. Es paregad à la axadeta sinó qae 
es més xic j manejable. Escardillo, es^ 
carda , eicardilla^ , tacho , zarcíUo. Sar- 
culum, mateola. Sarcloir» Sarchlelloy 
sarchiella. 

AXADÈLLA. s. f. terrít. AXADÈLt. 

AXADETA. s. f. dim. de axada. Àzadica, 
azadiUoi, azadiia, azadoncillo. Ligo 
leris. Dim. de biclie, Vaiigheta« 

AXADÓ. 8. m. tendit, dim. de axada. 

AXADETA, 
AtADÓ. AXADA DE GALLÓ. 

AXALABRAD, 0A« adj. Lo desatènt, 
desatinad , qae no tè tíno en lo que fa. 
Se nsa alguna regada com substantiu. 
Tolondro, tolondron, torbcUino, tu-- 
rumbon. Inconsuitus, praceps. ÉtourdL 
SconsigUato. 
^ AiALABRAD. La persòua de poc judici, des- 
baratada é imprudent; Loco. Impru* 
denSf delirus. Fbu. SconstgUato, paz- 
saccio. 

AXALADi DA. p. p. de axax.ar. Desa• 
' lado. 

AXALAR. T. a. Tallar 6 çscapsar las plih 

mas de las alas à algun aucèll i fi de 

que no puga yolar. Desolar. Pennas in- 

. cidere. Couper les aiZe^.'Tagliar le alí. 

AXALAii. met. Destruir los prc^ressos de 
algii en lo que pretén , intenta ò ei^e- 
cuta. Coríar los vuelos. Alicui obsisie- 
re. Couper Us ailes. Taglíar lé gambe. 

AXALAVADf DA. p. p. de axalataa. 
Enjuagado. 

AXALAVAR. ▼. a. terri t. Passar per ai- 
gua. Comunament se diu de la roba que 
surt de la bugada. Enjuagar, Abluere, 
abstergere, detergere, larare, Aigayer^ 
rincer. Sciacquare. 

AXALOC. s. m. xaloc. 

AXALSAT, DA. adj. ant. evsauad. 

AXAM« à. m. Ndmero de abellas ab sa 
mara que se juntan é ixen del buc. En- 
jamhre. Examen. Bssaim. Sctame, 
sciamo. 

▲XAM. met. La multitot de persònas 6 co^ 
sas juntas. Enjambre. MaltitadO) ca- 
pia. Essaim. Sciame. . 

AXAMANARSE. r. r. Apilarse las abellat 
en forma de rahim. Arracimarse, lu 
racemorum spectem , Tel fbrmam con- 
globari. Se grouper. Ridorsi, mettersi 
in scÉamei £ursi uüo sciamo. 



AXA 

AXAMBRAR. T. D. Fèr las abellas seg&na 
cria desprès de la principal vjr separar* 
se de la mare un curt numero ab sa mes- 
tra. Jabardear, pavordear, escamo^ 
chear. Apes examina edere. Essaimer» 
Far lo sciame. / 

AXÀMENAR. ▼. a. Agafar las abellas que 
ran dispersas ó los axams que estan fo- 
ra dels bucs pera tancaries en ells. En^ 
/omirar. Vernacula examina capere, al- 
▼earibus cogere. Rnntasser un essaitn 
d*abeíües dans une ruc^. Pigliare uno 
sciame. 

AXAMEiTAR. Tr^urcr de un buc un axam ó 
un ndmero de abellas ab sa reina cnand 
està mòlt poblad j à punt de exirse. 
Enjambrar. Examen ex alTcarib^ prop- 
ter apum nimiam copiam, extrabere. 
lïrer, reiirer d*une ruche un essaim 
d 'abeiUes. Trarre uno sciame. 

AXAMEV AR. Tràurcr las abellas del bac. D^es^ 
abejar* Apes alreario- extrabere. Oter 
les abeiües d*une ruche. Trarre Le api 
dall' arnia. 

▲XAME^TAR. T. n. Criar an buc tantas abe- 
llas que estigan en disposició de sepa- 
rarse un ndmero de èllas ab sa reina. 
Enjambrar. Altearia novis foetibus ex- 
undare. Essainier. Far uno sciame. 

AXAMENÈR. s. m. Lo lloc ahònt los abe- 
llèrs axamenan sòs bucs. Enjambrade-- 
ro. Apiarium. V^ndroü oà essoimenl 

^ les abeiUes. U luogo ove si condace uno 
sciame. 

AXAMORADv^DA. adj. Lo que està hu- 
mid y no del tòt muUad. Liento. Humi- 
dus, madidus. Moite, humide. Umido^ 
acquoso. ^ 

AXAMOliAR. ▼. a. ivavisar. 

AXAMPLAD, DA. p. p. de AXAimAR j 
AXAMPLARSE., Ensanchado. 

AXAMPLADOR, RA. s. m. f f. Lo qui 
axampla. Ensanchador. Amplificator. 
Celui qui Siargit. Allargatore. 

AXAMPLAMÈNT. s. m. ant. axamílb. 

AXAMPLAR. ▼. a. Extèndrer, dilatar 
alguna cosa en amplaria, fòrla ocupar 
major lloc. Se usa tambtf com recíproc. 
Ensanchar. Ampliaré, extendere , am- 
plificaré , laxaré. Agrandir p élargir. 
Allargaré. 

ATAMnAR. OBRIR. 

AXAMPLE. s. m. Dilatació , ext»ssió en 
amplaria. Ensanche, ensanehamienio , 
ensancha. Extensió t amplificatio , laxa «• 
mentum. ÈtargissemcíU. AllargaaieBto• 



AXA 

iUMPLE. La part de roba qúe'se dèxa dins 

I de la costura pera poder alamplar lo 

m6d coaod convinga. Comnnanièat se 

lua eo plural. Ensanche. Laxamentam. 

Jtímpii, Hargissure. Rípíegamesto. 

llÜifLE. met. DCSAIOGO. 

: DoiiB AiikABs. fir. met Significa donar 

i missa llibertat ó Ilicèncta oera algnoas 

accions. Dar ensancheu, Nimíuin alicui 

coKttiere^ iodalgere. Laisser prendre 

h pieds. Seior k brigiia. 

J9PÍ1 iiuinj» ALGim ifBGOci. fn met. Do* 
Dartèmn ò medis per ajnstarlo ó oom- 
p^reAo. Dar ensanckas. Negoliom 
diferrí. Présenier det ressources. Dar 
Iqo|;o. ' ' 

ilülíCARRAD, DA. p. p. de aiajtcab- 
utsL• Esparrancado. 

iiifciBUD. ad/. Lo qni camina ó eati 
mòlt obert de cnnas. Eaparrancado. 
Diraricatoa pruribua. Qui a les janAes 
m(fúlUès» SpaUncato. 

iucaiABiB. T. r. fiím. Obrirae At ea- 
flttSt separariat. Esparrancarse* Olira 
éiraricare. Ècarquàler Us jambes. Spa- 
iaflcarsí^allftrgaraii 

iiXANOUER. 8. m. La corretja forta j 

3]&pii ò corda de cinam ab qae se sub- 

iotV) cama timó de 1' arada al jòu. 

%uk Lorum jagi. Oourroie potir 

^lóttker lít hoRufs au foug, Correggia 

PO'leqni baoi algíogo. 

^I^iHSE. r. r. Eesgnardarse de 

^i^üJLGuarecerse de la üuvia. Plu- 

"*a «rcerc. Oiercher un asile pour se 

?miuir de la piuie. RicoTerarsi. 

^fi.^GALL s. m* xaragalu 

AlULiGALLAR. ▼. a. Fèr la pluja solcs 
oxangalls ea lo camp portindseii la 
toia. Per lo comü se usa com recí- 
proc. Jnoyar. Plutiam fbssas proscin- 
^. Entraíner, Solcaré o far solcbi 

per mezzo delia pioggía. 

iliBCOLAD, DA. p. p. de axabooiab. 

^^ardado, sachado. 
^ÏARCOLADÒR, RA. s. m. y f. Lo qui 

sisrc^. Escarítador. Sarrítor. Celui 

*pd échardonne. Quello cbe toglie i car- 

íoni; sarcbtatore. 

^UscotlDÒE. AXAOkLL , MAGALLÓ. 

^mCOLAMÈNT. 9. m. Lo tmbaU de 
surcolar los sembrads. Escarda, es^ 
^úrdadura, sachadura. Sarritio^ sar- 
rilara, aarculatio. SarcL•ge. Sarcbiel- 
lamento. 

AXARCOLAR. v. a. Eutrctréurer y ar- 



AXA S51 

rancar las bèrbas deU sembrada cuand 
estan tendres, j en herba. Escardar, 

. sacltar. Sarrire, sarculare. Échardow 
ner, sateltr* Torre icardoni, sarcbia- 
re Y «^rcbiellare. 

AXADOR. s. m* Escalf&r gran. jírdor. 
Ardor, sstas. uérdeur. Arsui^a. 

AXARÍ. s. m. ant. jIsabo. 

AXARID, DA. adj. Lo qui en lo exterior 
ja presenta la mòlta TÍrcsa de sòn geni. 
Vivaracho, despabilado^ Alacris, ala- 
cer. Exirémemenl yif. Vivace. 

AXARM£NTADOR, RA. s. m. j ï. Lo 
qui arreplemi los sarments podads. Sar- 
mentador. Sarmentorum oollector. Ce^ 
Itd qui ramasse les sarmens, Raccogli- 
tor di sarmenti. 

AXARMENTAR. ▼. a. Arreplegar los sar- 
ments podads* Sarmeniar. Sarmenta 
collígere. Ramasser les sarmens. Rac- 
cogliere i sarmenti. 

AXAROLAR. v. a. eviabolar. 

AXAROP. 8* m. Beguda dòlsa j medici* 
nal que componen los apotecaris fins à 
la consistència del sucre claríficad. Sol 
péndrer nom dels ingredients de que se 
compon, com axabop de xicoira, de 
cascall ,'etc. Jarabe, Ecligma , sirupui. 
iSrrop. Sciroppo , siroppo. 

AXABOP DE GERs. La pBsta fòta de aquesta 
fruita j sucre, que dexatada ab aigua 
servex pera refrescar. Churdon, chor'- 
don. Massa ex fragb saccbaro condita. 
Sirop de framboises. Siroppo di lam- 
pione. , 

AXABOP DE MBi T VI^AOBE. CompOSÍciò que 

. se fa btrrejand dòa parts de mel y una 
de Tinasre blanc , j se dèxa còurer fins 
é posaria en lo punt de axarop« També 
se ft compost afegindli la decooció de 
las cinc arrela aperitivas , j las liatòrs 
de julivert y fonoll. Ojimel, ojimieL 

' Oxymeli. OxymeL Ossiniele. 

AXABOP DB pAmpol. fam. Lo vi. Agua de 
cepas. Vinum. Eaa de cep, Siroppo di 
cantina. 

AXABOP DE TABoyjA. Beguda feta de taron- 
jas y sucre claríficad. Naranjada, Po- 
llo ex a#rantiis pomis et saccbaro con- 
dita. Orangeade. Aranciata. 

AXAROPAD , DA. p. p. de axabopabse. 
Jarabeado. 

AXAROPARSE. y. r. Péndrer axarops 
regularment pera disposarse y preve- 
nirse cuand se ba de péndrar purga, 6 
péndrerlos ab frecueocia. Jarabearse. 



252 AXE 

Edigmatíbus vel sirupis freqüentar «ti. 
Boire du sirop paiir se préfjorer à pren•' 
Src médecine. Siropparsí , berc siroppi. 

AXARPALLARSE. v. r. axajicabraíisb. 

AXARRAID, DA. adj. Sec, faltad de hú- 
mltat. Se aplica comanamèot à las vian- 
das. Seiqtieroso. Siccue , arídas. See. Sec- 
co, arido. 

AX\RT. s. m. BMPEiT. 

AXARTÈLL. s. m. axadíiii. 

AXATAR. v: a. ant. dbxatar. 

AXAUGAR. ▼. a. Ndut. remolcar. 

AXAüS. s. m. pi. CaDtitat que ea los en- 
cants se proposa per premi d^ aquell 

- que dona dita, j la suapya en lo cas 
de que lo tregan de dita millprand la 
seva. Prometido. Licitat» pecaniae mer- 
cès, prsemittm. Enchère. Incanto: of- 
ferta clie si fa in una vendita àllo in- 

- canto. ^ 
AXECAD, DA. p. p. de axbcab y axe- 

CARSE. 

AXECAMÈNT. s. m. L'acció y efecte de 
axecar y axflcarse. Àhamiento^ Uvan- 
(amiento. Erectio, levatio. Vaction de 
hausser, de lever.- Levameato', alxa- 
ménto. 

AXEC\MÈXT DB VEDA. ALSAVíàxT DB VBDA: 

AXECAR. V. a. alsar. 

axecarse. V. r. alsarse. 

AXEDRES. s. m. Jog bèn conegud, (jue 
sexompon de varias pèssas, la mitat 
blancas y la mitat negras ^ que sòn dòs 
rèys, dòs ròinas, cuatre orfils, cuatre 
caballs , cuatre torras y setse peons, èe 
juga entre dòs en una fa^ta ó tauleta 
cuadrada dividida en sexanta cuatre ca- 
setas iguals blancas y negras alternati- 
vament. Cada pèssa de las majors tè sa 
especial marxa , y lo jog es una idea de 
b:\talla. Ajedrez, Latrunculonim Indus. 
Échecs, Scacco. 

AXÈLLA. s. f. La concayitat que f5rma 
I' arrancada del bras ab lo cos. Sobaca. 
Axilla, ala. Aisseüe. Ascella. / 

6ÒTA l' AXÈLLA. loc. ab ouc SC cxprèssa lo 
espay del àngul que Ul lo bras ab lo oos. 
Debajo del sobaco. Sub axilla. Par^ 
dessous V aisseüe. Sotto l' ascella. 

PORTAR SOTA l'axàlla. fr. Trasladar alguna 
eosa que fassa bultp posada entre lo bras 
y lo COS. Sobarcar. SuíFarcinare ; bra- 
chio sarcinam cin^ere. fiorter ^^mpor* 
ter sous le bras. Portaré sotto 1' ascella. 

AXELLERÓ. s. m. Pèssa cnadradï que 
SC posa en la part de la oamisa, que 



AXI , 

•orrespon à I* atèUa, pèr' refórs, per 
ser allí de abònt pàtex més, y per do- 
nar jog à la mdnega. Cuadrado. 5ubu- 

. colarum quadrata ^cia. Gousset de 
chemise sous l'aUseUe, Gberonedi tela. 

AXERID , DA. adj. axarid. . 

AXERIRSE. v. r. Allviarse algd del emo- 
pimènt que tenia. Despejarse. £ sopo- 
re vel torpore eihergere. Revertir d*un 
assoupissement, Rasserenarsi , rivenire. 

AXERRL s. m.•Flèm de bestiar de llana 
y cabriu. Sirle , sirría. Stercus ovile vel 
caprinum. Excréhiens des betes à laine, 
Sterco pecoríno. 

AXERRIS. 8. m. ant. pàüs. 

AXETA. s. f. Canó que se posa en la part 
inferior de las bòtas v de altras eioas 
pera facilitar ó impedir la exída del lí- 
quid. CarúUa, espiíà, llave: Fistala, 

. epistomiam. Cannelie , brüche. Can- 
nellà. -I 

AXBTA. La grossa ;de coure ó altre metall 
què se posa enlas fonts pera donar exí- 
da 'à r aigua. Grifou* Fontis episto- 
minm^ fistuta snea. ^binei Ue fon- 
/aíne. Chiave. d* una fontana. 

posar AXBTA. .fr. Colrlocarla y ajiMarla en 

• lo forad de La bóta , gerra ó altra eina. 
Espitar. Epistòmhim cupae affigere. 
Metire une.çanneUe àun tonneau. Met- 

' tere cannella. 

AXETAR. V. a. ant. dbxatar. 

AXl* adv. mod. De aquesta manera. AsL 
Slc, sicce; ita. Ainsi. Cosu^ 

axí. adv. afirmatiu que se .usa ab lo verb 
ser. 6 estar, com per eièmpte: axí ^, 
ó no es AXÍ. ^Asi. Sic est^ita^sanè. Ain^ 
^5Í. Cod. . . / 

AXÍ. adv. de desitj , com axí fòs jo sant. 
AsL Utinam. PUt-'à^Dieu. CosL 

AXÍ. part. causal que equival à ebsl axó , 
per lo gual. Comunament se li antepo- 
sa la conjanoció t. F asi. Itaque, qua- 
propter, qu» cnm ita sint, proptèrea, 
idcircò, quocirca. C*est pourquoi. Gos\. 

▲xí. Cuand preceex immediatament à la 
partícula com, equival & del xATkt mo- 

DO, DB LA M'ATàXA MAïitRA Q17B,«V. g.: AXÍ 

com la modèstia atrau > axí retrau la di- 
solució. Però cuand la partícula com 
està en lo segòp extrem de la compara- 
ció, AXÍ val lo matèx que TAirr. Asi ca- 
mo. Quemadmodum. De meme que* Cosi 
come. 
AXÍ AXÍ. adv. mod. que denota la mitjanía 
de alguna cosa. Asi asL Mediocritòr. 



AXO 

U la; caidcouci; ultptet Cotl eosl. 
iiícoM, ó Axí.Qve• Laàge que. A9i co» 

mo, asi fm. Uk prtmum, simul ae. 

Conme^ dtk que^ Subito che. 
iii con ixi. Be cnabevol manen, de tots 

modos. Jsi como ad, asi que, asL Ut- 

cumque erít. Quoi t/u'ii en soU. Goman- 

qttc àa. 
ui MiXBx. adr» mod. for. Significa lo ma- 

\h qoe i H^ DK axó ^ E5CAaA mís. Otro^ 

li. ítem, itidem. En oalre, de phs. Oir 

trecctò. 
ai qa axí. ixi gom àxu 
AIILiR. T. a. aat. oesn^aAa* 
AIQÍPLAHSE. T. r. Toroarae ximple. 

kfatuarse,ensandeoer, lafatuari. S'iif 

fatuer. Impazüre. 

diOMA. s m. SenteocSa, proposició ó 

principi seatad. .dxionuL• Axioma. Axio- 
ma., Antoma. 
iXIQÜID, I>A. p. p. de Aiiquia. Achi" 

f(ulo, 
iXlQCIDORA. 8..£ aot. L'acció j efòcte 

k aiiquir. Achicadura. lanniDutlo. 

Jt^ústment, dimimUiom• Àppiccotar 

niento. 
AUQCIXÈNT. s. m. ant^ AiiQVimnA• 
AWjUIL ▼. a. Redoir i méuos la gfati^ 

^m de aaa cosa y fèr tomar xic. Tam- 

V.«asacom recíjproc. AcíUcar. im- 
B^awe, mtavere. jépetisser. Appíccir 
úe^ifficcolare* 

Ai/BIHKE. ▼. r. AiaaiasB. 

AÏÏS. alf. mod. axí. 

AX^P.^L• ▼. r. Poeane alegre ab lo 

rí) ó cmborratxarae un poc. Achispar- 

'f. Viao calescere. Se gríser* Inneb* 

Warsi, 
AIO. proo. demestratia de lo que esté ó 

^ti present Est^ Hoc, istod, id. Ce^ 

f^cí. Ciò,qiiesto. 
^i j £) iiTu, ó Ai.nu COSA. loc« ab qne se 
(postra que alguna idea ó cosa es cU- 
Mot de lo qiie pensabam y nos fa ikn«- 
^ de concepte» S90 es atra casa reté 
ri otro coiOar. Atiud est, direranm est. 
C'íst ature chose. Questo è altro. 
^i) Ei Ai(^, loc. afirmativa qoeaervex per 
apmhar lo qoe altre diu ò fií. Sso es, 
"w mismo. Id ipeunu Ceià m£me. £' pur 
(fnesto, è ben questo, eosï è. 

&l'j lATÈX. loc. AXÓ ES AtÓ. 

<^ j na AXÓ. loc. AXÓ es aïó. 

i^<'> na AXÓ. loc. Per aquest matèx mo- 
í»n. Por eso mismo; ^por lo mismo, 
Propterea, idcircò, ideo. Par celà mi' 
TOM. f. 



AXÜ 255 

wíeJVet oúesto stesso, è per'ciò che. 

MM AXÓ. mad. adv. Eitand en axó, eu 
aquest temps, sncceind alio de que se 
parla. Bn esio. Interea, àam^Pendant 
ce iempe-^à. In qoesto. 

AXOraiR. v.^a• terrít. axobbih. 

AXOL DE DOS CAPS. s. m. Eina de 
mestre de axa. So compon de un mà- 
neg com lo de un martdU , encaraqné , 
mes llarg, j de un ferro que per un 
costat es en fi>rma de axa y per lo al- 
tre en forma de destral. AlcoSana, As- 

- eia. Hachette, d^ctntroir. GraVina. 
AXOLLAR. V. a. ant. xuuAa» 
AXOLLAT, DA. p. p. de axouab. 
AXONAR. ▼. a. espaspòlae. 

AX05AR. EsfttUar loa arbres. Deshojar.Fo' 
lia decerpere. EffeaiUer. Sfogliare. 

AX05AB. CuLlir oUvas, agafand las brancas 
ab la ma j tirand per afall. Ordenar. 
Oleas tel olivas ex arbore decerpere. 
CueiiUr les olives at^ec la mam. Coglie- 
re ulive colla mano. 

AXORBAR. V. a, ant. espattab. 

AXORBIR. T. a. majeücae. 

AXORGA. 8. f. Espècie de argolla d' or 
ó plata que per adorno portaban las 
douas en las munyeoas y en lo coli de 
la cama. Ajorca, Armilla muliebris. 
Bracelet, bagtie. Maaiclia, braccialetto. 

AXORDAD , DA. p. p. de axosoah. Asor- 
dado. 

AXORDAR. ▼. a. Entorpir l' oido d algii 
ab soròli ó crids de manòra que no ni 
senta ; com succeex al qui es/tA prop de 
las campanas cuand se tocan. Asordar, 

- Exsurdare, aaditum obtundere. Ahas" 
sourdir, assourdir. Assordare, assor- 
diré. 

AxoRDAE. latroduirse ó í%rse sentir ab 
gmn eficàcia en i' oido algunas vens 
per lo agud del to ab que se promin- 
cian. TíUadrar. Auditum acutè pcrcu- 
tere. Briser le tjrmpan. Strappar i' orec- 
chie, for battar sangne dagli orecchi. 

AXOVAR. 8. m. ant. parament db caaa. 

ria LO AtovAR. fr. píír to patteret. 

AXÜGAD , DA. o. p. de axuoar j Axr- 
GARss. Enjugaao: secado; agotado. 

AXUGADÒR, RA. s. m. y í. Lo qui axu- 
ga. Enjngador, Exsiccator. Ceiui qui 
essw'e. Asctugatore. 

AXvoADÒR. Eitpecie de timbal de fusta pri- 
ma ó riscle que tè dius un enrexad do 
cordill , damunt del cuai se posa ia ro- 
ba per axugarla ó escalfaria. Servcx 

30 



254 AXO 

principalment pera ia roba deb malalts 
j la de bolcar las criaturas. En alguns 
teri'Itorís se fa també de figura cuadra* 
da y plaoa com una tauleta. JEnjuga" 
dor, zahumador, camilla, Meosola ex- 
siccandb calefaciendísque vestibus. &>k- 
froir, se'çhoir, Seccatojo. 

AXUGÀMA. s. m. Drap que servex pera 
axugarse las mans desprès de rentadas. 
Comunament es cuadrad, de nns tres 
palms à cuatre , y sol .tenir una baga de 
veta pera poderlo penjar en un clau. 
JPano de manos. Míippa , mantile , man- 
telium. Essuie-main. Bandiuella , asciu- 
gatojo. 

▲xvGAMA. Lo drap que servex per axugar 
los plats. Jllbero. Linteum detergendis 
patinis seu lancibus. Torchon, Stroti- 
naccio. 

AXUGAR. T. a. Tràurer la humitat de 
alguna cosav Comunament se diu de la 
roba humida ó mullada. Enjugar. Sic* 
care. Sécher* Ascíugare. 

AXUGAR. Assecar. Secar. Arefacere. Sexher, 
Asciugare. 

AXUGAR. Consumir j àgotar l'aigua 6 altre 
líquid de algun depósit ó noanantial. 
Agotar. Exsiccare, exhauriré. Épuiser, 
tarir. Inaridtre, votaré 9 esaurire. 

AXUGAR. Xrdurer la humitat que Uansa de 
sí lo cos; com las lUsrimas^suòr, etc; 
ó la que reb mulianose, com las maus, 
cara, etc. Se usa comunament com re- 
cíproc. Enjugar. Detergere^ muudare. 
Essuyer, Asciugare, tergere. 

AXUGARSB. T. r. Assecarse la humitat de 
alguna cosa eyapdrandse. Secarse, Ex- 
slccart , arescere. Sécher , devenir sec» 
Seccarsi. 

AXVOARSK. Se diu de las fonts, rius, es* 
tanys, etc, als que falta 1^ aigua. Se^ 
carse. Arescere. Se desse'cher , tari/*, 
Asciugarsi, esaurire. 

AXVGAT QVB svAS. loc. irón. que se diu de 
la persona que habend traballad poc , 
aparenta estar mòlt cansada. Arràpate 

2ue sudas. Multum sanè insudasti. On 
* dit à cehU qui après as^oit travaiUé 
peu paraü fatigwíi Siedi che moltó 
V hai affaticato.' 
AXDLLAR. Y. a. ant. xuuar. 
AXURMAR. V. a. ant. Remar per ajudar 
la nau que ja ya ah lo vèut. Remar por 



ATT 

dehafa. Sobremigare. Samer pour pm* 

ser íe sntisseau. Remaré. 
AXUT,TA. adj. Lo que no tè humitat. 

Enjuío,seoo. Siccus. Sec. Secco, arido. 
AXVT. met. Home de pooas paraulas. Seco. 

Asper^ austenia. Sec, rude^ Seeco, 

asciutto. 
▲XUT. ^arland del vi lo qui no tè dolsòr. 

Seco. Dulcedine carens. Sec, dpre. 

Aspro. 
AXUT. s. m« Sequedat en la terra per ül- 

ta.dc pluja. Sèquia, seca, seqttedad. 

Siccitas, pluviarum penaria. Sécherei- 

se. Sicclta> secchezsui, aridità, asciu- 

^a^ne. 
AXUTESA. s. f. ant. axut, en la ultima 

accepció. 
AXUTESA. Falta de paraulas , asperesa en lo , 

tracte. Sequedad, d^sabrimiento, As- 

perítas, austeritas. Sécheresse, froi" 

deur^ Fridezsa, ^prezam. 

. AY. 

AY. interí, de dol&r. Ay. Heu, hci.-^/' 

ah! aie! eh! AhUhll 
AY. !iuterj< ab que s' expressa l' admiració 

que causa alguna cosa ; j axí se diu : 

AY quin frct fa! Fuego. Papa! Pfste! 

malpeste! Cospetto! 
AY QUE DE Qüfi! cxpr. fam. Per poc. Por 

poco. Parum abfuit qnin. Fourpeu; 

il s'en est peufaUu. Poco.è mancato. 
AYADE. s. f. ant. axada. 
AYGÜADA. 8. f. ant. aiguat. 
AYGÜADÜIT. s. m, aat. acvadücto. 
AYGÜOSITAT. s. f. aut. acuositat. 
AYL. s. m. ant. ALL. 
AYLÈ, NA. adj. ant. Aofi. 
AYLÍ. adr. 11. j t. ant. allí* 
A.YLÓ. pron. demostratiu ant. allò. ' 
AYMÍA. s. f. ant. amiga* 
AYNA.* 8. f. ant. bih a. 
AYO, YA. s. m. y f. ant. didot y dtda- , 
AXO. ant. La persòlia. encarregada de \i 
/ criansa de algnna criatura. Ayo. Vti^i 

gogus, custos. GoiM^erneur. Ajo. 
AYOLI. s. m. territ. axioli. 
AYONOLAR. v. n. ant. AOKNOLtABse. 
AYROLA. s. f. ant. kaA. 
AYTAL..adj. ant, tal. | 

AYTAt. adv. mod« ant. oom. 
AYTAMBE. oouj. aut. tambS. 



BAB 
AfTA*. tJj. ant. taht. 
AïTANTtTA. adj. ant àVOLt TAirr. 
iinn. adr. mod. aat. Fins à taqt. Au/ü 

f^o^lk^a^iitf. Quoadusqae. Jtuqt/à 

tant* Fin ehe, inaiD cbe. 
AYTANTBEN. oonj. ant. tambS. 



BAB 



AZ. 



855 



AZ. prep. ant. L 
AZAKYA. à; f. ant. rassasta^ 
AZOIL 8. m. ant. astòb. 
AZUL. adj. aot. blau de cel. 



B. 



B 



I. Segòaa Uetra del abecedari y la pri- 
mera de las consonants anomenadas Ua- 
bíab, perquè se pronuncia Uansand lo 
alé saaamèot al temps de obrir ó sepa- . 
rar los Uabis. Eti temps antig era nu- 
meral y searalaba 300. 
Bi, 6A. Síl•laba repetida que usada com 
ioterjeccÍM servex per expressar en cou- 
Tersacíó que no se fa cas de lo que al- 
tre diu, ó per expressar algun euladOf 
6 per ooDteBÍr ó trencar la conrersa , y 
aiíscdiu: ba, ba, axó son rabòns; ba 
BA, no me enfades; ba ba, ja bo ting 
ntes, etc. Lo signíGcat de esta síUaba 
depeodex del to ab que se pronuncia. 
B^a, sfc^a, bien» Sat, cja. Assez, 
^^,plaisant€rie, c*est bon, c'est bon, 
BisUftanto basta, va bene, bravo, oíbò. 
^^^if. La humitat que raja de la bò- 
^ ièa. Saliva deflua. JBas^e, Bava. 
tULUinmòr vtscòs de alguns insectes^ 
^ tí caragol , del cuc de seda , etc. 
^ Saliva deflua. Glaire: humeur 
^'ífKiue de {fueiques animaux comme 
^'i Aiksquet. Bava , scbiuma , umor 
TtfciJo. 
cinou i& baba k ALGÚ. fr. met. y fam. 
'b (|ae s' expressa lo gran gust que alffü 
^^«a Téttrer lo primor ab que fa ó diu 
alguna cosa la persona de sòn carinyo* 
Cuértek la baba d al^no, Snspensa 
^ tenere. S^extasier à la i>ue de queU 
fif chose ou en entendarU quelque cho* 
íí. Provar sommo piacere. 
^> MUi BABA. fr. met. Ser murmura* 
(iòr y desUengnad. Tener lengua de es^ 
^^orpion, Maledicum esse. Langue de vi*- 
P^fCf méchaní cahmnialeuK Axer liu'*. 
gna tabana. 
fiABADÈRO. 8. m. Pedas de tela regular- 
OKot cuadptlongo qxie per netedat po- 
»o al pit de las cnaturas y dels xim- 
plets. Babador, babero, pechero* Lin- 
t<^lam munditis gratid pectori apta» 
Um. Baveue. Bavaglio, bavaglino. 



BABADàao. Entre sastres es cualsevol de la» 
pèssas ó Uencas que posan en los ex- 
trems del vestid, com en los devants y 
bocamdnegas per part de dins, perç que 
tingan mès resistència. Bebedero. Tae- 
niae vestium oris interi&s assutae. Bandes 
de toile dont les taiUewrs douhUnt Us 
bords d'une éloffe pour les renforcer. 
Pezzo di panno liho cbe adoperano i 
^ sarti per rínforzare i lembi d* un abíto. 

A LA BABALÀ, mod. adv. fam. Ab poc 
cuidado, atenció y miriimènt. À medicé 
talla» Per functoriè. A la hdte, sans 
soin 9 sans altention. A occhio e croce. 

BABALLAS. s. f. pi. Lo que se dèxa en 
lo plat desprès cie haber menjad. Esca" 
camochos, Rcliquiae, residua mensoe. 
Restes de ce qufon a mangé, bu. Avanci* 

BABALLAS. La palla dura ó los nusos que 
dèxa lo bestiar en la .menjadora. Gran- 

' zones, Palearum pars durior. Restes de 
pailles que laissent les bestiaux, Avanzi 
di paglia cbe lascia U bestiame. . 

BABAR. v. a. babejar. 

BABARA. s. f. Espècie de cotxo anome*- 
nad axí per baber vingud de Baviera 
los primers. Bdbara. Essedum bava- 
rium. Berline , espèce de voiture bava^ 
roi5f. Berlína. 

BABASAY. s. m. territ. b&badero. 

BABASSA. 8. f. Lo humor écuco, espès y 
agafadis que ix de alguns animals y 
plantas. Bahaza, Glutinosus liquor sali- 
vfle instar defluentis. Bave, écume épais* 
se des animaux ou des plantes. Bava, 
scbiuma, umor viscoso. 

babassa. llimac. 

BABAU. s. m, bauog. 

babau. T05T0. 

BABEJAD, DA. p. p. dcBABBjAR. Babea- 

do, baboseado, 
BABEJAR. y. a. ExpeUir ò trdurer de sí 
la baba. Babear, desbabar. Flnentem^ 
salivam emittere. Baver ^jeter de la ba- 
I í^e. Far bava. 



3SG BAB 

BABÈjAR. Mallar ó umplir de babas. Babo* 
sear. Saliva defloa inquinare , conspue- 
re. Laisser toniber de ia ba\>e sur quel^ 
que chose* loumuUr colla bava. 

BABEJAR. T. n.lliet. CAUR^RLI LA BABA i ALGV» 

BàBÈRÀ. 8. f. Pessa de l'armadura aotU 
f;a que tapaba la boca,. barba y barras. 
Bahera, baberol , barbote. Buccula. 
Mentonnière , partie d'fin casaue sous 
le menlon. Guancialc: parte deirelmo 
che difende la^guaocia e il mento. 

VENIR DE LA BABiA. ff. fam. Estar distret y 
ab lo penaamèut mòlt distant de lo que 
. se tracta. Estar en Bahia, Alio inten- 
tam essc. Bayer , regarder la bouche 
btante. Baloccare, stare a badalucco, 
piantar una vigoa. 

BABIECA. s. m. fam. Bobo, tòoto, xim- 
ple. Babieca. Bardus, stnpidos, hebes. 
rfigaud , idiot , stupide, Minchioue, ba- 
lordo) pecorone, baggianaccio) sciocco, 
babbuino. 

BABILONI, NIA. adj. Lo natural de Ba- 
bilouia. Sabilonio. Babylonius, babylo- 
niensis. Babylonien, Babilonio. 

ES UNA BABILONIA. fr. fam. ab c^ue se 
dóna i enténdrer la oonfusió originada 
de la mòlta: concurrència de gent en 
algun lloc. Es una Babüonia, Confusus, 
perturbatus est rerum ordo. Cesi la 
tour de BabeL E' una Babilonia. 

BABILÓNIG, CA. adj. Lo oue és propi de 
Babilonia ó pertany à ella. Babilónko* 
Babylonicus. Bahylonien, qui oppar^ 
tient à Babylone, Babilonico. 

B ABILLA. 8. f. La pell prima que junta 
la illada ab la cuza del caball, mula, 
etc. Babiüa, Tennis pellicnla quae ilia 
crüribns eqnorum adnectit. Lepli sail- 
lant quefait la peau des quadrúpedes 
entre la cuisse et le ventre, et qiu sembie 
per ces deux parties ensemble. Piega 
cbe fa la pelle de' quadrupedi fra la co- 
9cia ed il ventre. 

BABÒR. 8. m. Lo costat esquerre de la 
embarcació , mi rand de popa d proa. Se 
usa ab las partículas A , de , por. Babor, 
Sinistrum navigü latus. Babord, c6i^ 
gaièche d'un vaisseaa à partir de la 
ponpe. Bordo a sinistra. 

BABOS 1 A. adj. que se aplica à la perso- 
na que fa mòltas babas. Bahoso. Saliva- 
rius. Bm^eux , qui bas^e* Bavoso. 

BABÒS. roet. MOCÒS.^ 

BABOT. s. m. gotim. 

BABOYA. 8. m. Lo tòuto v bobo. Mame^ 



BAÇ 

bieo, StupidoSy stolidos. JVmiV^ gruè, 
dandin, Balordo, scimunito^ babbuas- 
sof gufaccio, allocco. 

BABDTXA. s. f. Sabata prima ab nna so- 
la costura y de una soU. Escarpin, za- 
patilla. Galceus levior. Escarpin , sou* 
lier à une simple semelle, Scarpino, 
scarpetta. 

FÈR UNA BACAINA. fr. Quedarse dor- 
mid una estoneta lo qui està molestad 
de la son. Descabezar el sueno. Dormi» 
tare , brcTissimum soínnum capere. 
Dormir ^ un moment» Dormiré un sonno. 

BACALLÀ. 8. m. Pèx que tè dòs ò tres 
peus de llarg, qne se pesca ab mòlta 
abundància, especialment en lo banc de 
Terranova, y se conserva aalad. jiba- 
dejo, bacalao, bacaUao, Gadus mor- 
bua. Morue, poisson de men Merluzio, 
baccalà. 

BACALLÀ, met. Home flac y sec. Bacalao* 
Homo macer. Homme maigre , sec, Uom 
lantcrnuto. 

bagallí prim. Pèx de la matèxa espècie del 
bacallà però que no tè tanta gru^a« 
Jhicfuiela. Asellus sali tus grassilior. Pe- 
tite merluche scche* Merluxza spoljpata, 
nasello salato. 

BACANALS. adj. pi. que se aplicaba i las 
fèstas que feyan los gentils en honor dd 
Bacó. Se usa també com substantiu. 
Bacanales, Bacchanalia. Sacchanales» 
Baccanali. 

BACARA. s. f. Herba olorosa que entre 
los autigs sei*vía pera fèr garlaodas. Bd' 
cara, bacaris. Baccbaris. Baccharis, 
pL•inte con'mbifcre. Bacchera, baccato. 

BACt. s. m. Orinal. Bocin. Lasanum, sca- 
phinum. Pot^de^chambre. Cantero, ori- 
nale. 

BACÍ. ant. BACTITA. 

BACi. ant. Gibrèll ó conca pera rentar los 
peus. Baho. Pelvis, pelluvium, pollu- 
via. Biain, terrine non verniss/e. Tinoí- 
za, bagno. 

BÀCIGA. 8. f. Jog de cartas eu lo cual se 
diu Bi(ciOA lo punt que componen las 
tres cartas de cada jugador ab tal que 
no passe de nou. Bdciga. Triafolia no- 
venum numerum non oxcedentia in 
qnodam cartbarum Kido. Jeu de cartes 
qu'on joue à deiur ou à plusieurs per^ 
sonnes , avec trois caries chacune* Spc- 
eie di giuoco di carte cliiamato bdciga- 

BACINA. 8. f. Espcde de plata gran, re- 
gularment de metall que lervez pera 



BAD 

molts uaoi. liienie, bacía.VAyi». OfMd 
plai ou bastin. Bteino^ bacUe. 

uaf A. La gibrèlk de uoa figura especial 
qae usan los barbers pera remttl)ar las 
krinis. Bada. PelTÍs, Bassin à barbe. 
Gatínetla. 

BiCCTA. Lo que scrrex pera captar. j9ac/- 
Mta, bacinica, bacinilla, bocin. Parva 
pdTÍs. Fetíte soucoupe qui ferí aux ífué^ 
teurs pour reccvoir l*aumSne, Bacile. 

RACDíADÀ. s. f. La iomondicia Uansada 
del orinal. Badnada. Excrementa è la- 
sano projeeta. Uimmondice dont on dé- 
harrcuse un pot-de-chanütre. L'escre- 
mento che si bat ta dal cantero. 

BACOTT. s. tn. dim. de bací. Bacinejo* 
Pamun lasaauBi. Petit pot-de-chanibre. 
Gaaterello. ^ 

iia5£T. Pèssa de V armadara antiga que 
defensaba lo cap. Bacinete. Cassis. Bas* 
sinet, sorle de chapeau de fer des an- 
dens hammes^' armes. Cappelletta. 

fiAClXETA. 8. f. dim. de baoxa. Bacine^ 
ta, bacinica, baciniUa. Parva pellis. 
Paitplat ou bassin. Bacinella 9 bacioet- 
ta. 

uosETA. La que usan las donas j críatu- 

ns pera íer sas necessitats corporals. 

ladniSa, bacirkica* Panrum lasanum. 

P«w fot-de^hambre à Vusàge des/em-^ 

t^itídes enfants. Gautardlo, orínsl•- 

BACÓ. Sí, m. PORC 

MQJUJi f. m. CROSSA 9 GATATO. 

sicciú, L•i crossa ó gayato que usaban los 
agorènr com d insígnia de sa dignitat. 
Ikuo, I^uns. Baguette de magicien. 
BicclidMa (IWiRatoria. 
sicsio FASToUAt. La crossa qne portan los 
biíhss y esté (èt en figura del gayato 
qne solen portar los pastors de òveilas. 
Bdado pastoral* Pednm pontificaie , li- 
taas epiacopomm. Crosse, bdton d*un 
éitque ou drun abbél Pastorale , bastone 
▼escoTile. 
MDA. s. f. ant. cscòlta , cErnHiitA. 
fiAD.U) , DA. p.. p. de badar. Hendido, 

rajadii , ahierto. 
BADADÒR. B. m. ant. mirador. 
BADAOURA. s. f. ant. escletxa. 
ÍADALOT. B. m. Obertura ó claraboya 
qoe se ía en los sostres ó en las pareds 
en Uoc de finestra: regularment es un 
ovalo ab declÍTi d recalar, d fi de que 
eotraad per atií la llum , se espargesca 
per lo aposento ahònt dóna; 'L•agaluz, 



BAD- 25T 

Sublimis fenéstra lumen drffiuàdens. JUl•- 
carne, miUde-bceuf. Abbaino. 

BADALOT. La oaxa ó lo ynid en que se cona- 
truex la escala de un edifici. Caja. Àrea 
scalae spatium, àrea ubi aedium scals 
locantur Tel .constrnuntur* Endroit ok 
Von pratique un escab'er, Luogo oye si 
pratica la scala. 

BADALL, s. m. L'acció y efècte de bada- 
li^.Bostezo. Oscitatio. BàHiement. Shür 
diglio , sbadigliamento. 

BADALL. Lo tall que se fa en las plòmas de 
escríurcr. Badajo, obertura. Incisió^ 
Fente, crevosse. Fesso, fenditura. 

BADALL. La obertura , tall ò escletxa de al- 
guna cosa. Raja, quebradura, quebra-^ 
ja, romra. Scissura, fissura. Fente j 
coupure. Fessura, fenditura. 

badaíex. Obertura en la terra .^ HendeduraJ 
grieto, quiebra, resquebrajo , resque^ 
brajoduro. Htatus, abmptio. Cre^'osse 
qui sefait dons ía terre pendant les 
gràndes chaleurs. Crepaccia, spacca-^ 
tura. 

BADALL. La escletxa que h lo Tènt' en la 
fusta. Fenteaduro. Rima. Soufflure, on 
le dit d'un certain défàiU dons le bois., 
Crepatura, fessora. 

BADALL, territ. batall. 

ràa BADALLS T CREUBTAS. fr. fam. No haber 
mènjad. Se diu axis perquè lo no baber 
mènjad é estar dejd sol denotarse fènd- 
se una creu en la boca. Hocerse cntces, 
estar por esta cruzde Dios. Incxnatum, 
impransum essc. Ètre d jeun. Aver ií 
mal delia lupa ; rimaner co'denti ascíut- 
ti. 

ràR* LO ÚLTIM BADALL, fr. que significa estar 
à punt de morirse. Dar la última bo^ 
queoda. Animam exhalaré. Rendre fa* 
me, Vesprit, les derniers soupirs, Con- 
teggiare coDa morte ; essere colla morte 

' in bocca. 

LO BADALL 90 POD MElfriR , FAM Ó SON Ó SER 

Rvf. ref. qne indica las causas comunaa 
del badallar. Hambre 6 sueho ó ruindad 
del dueho. Somnum , famémTc signat 
oscitatio frequens, malam vel indolem. 
Bouche que bàille a faim , amour ou 
sommeiL La cagion deilo sbadigliamen* 
te è sonno , , negghienza , o rincresci- 
mento. 

10 BADALL VO POD MENTIR , VOL MÈNJAR 6 TOL 
' DORMIR , Ó DOLENTERIA MANTENIR, ref. que 

significa lo matèx que lo anterior. 
BADALLAR, t. n« Respirar obrind iato* 



258' BAF 

luatanasièiit la boca més Ae l<» regular. 
Bostezar. Oscitare. Bdiüer, Sbadigliare. 

BAÜANA. s. f. La pell de moltó ó de 
ovella adobada. Badana. Aluta. Basa- 
ne. AUuda. 

VAOA?íA. met. Tòiito, ximple. Badulaque» 
Inanis, futilisqae homo. Béjgault, vau- 
rien, Barbaglanni, stupldo, iosensatOf 
balordo. 

Toc\a LA BAOAXA. fr. fam. Pegar é algd. 
Zurrar la badana. Gontundere. Repas• 
ser le buffle à (jaelrjii'un , le rosser, le 
battre. Dar percosse, díbattcre. ' 

BADAR. V. a. Fèr alguna obertura llarga 
en un cos dur sens acabarlo de dividir 

. del tot. Se^ usa també com recíproc. 
líenderj rajar. Fiudere. Fendre, tra- 
ver ser. Fendere, spaccare. 

BADAR. Parland de la boca de pers&na, 
animal ó cosa insensible, com boca de 
sac , etc, es lo matèt que obeir. Abrir. 
Explicaré. Oiwrir. Aprire. 

BADAR. y. a. Contemplarse akuna cosa ab 
admiració de tònto. Embebecerse. Sto- 
lidè inspioere. Demeurér interdit , ravi, 
stuptfaii, Incantarsi. 

BADAR. Apartar T atenció del objecte que 
deu ocuparnos per mirar sens olijècte 
determinad. pislraerse. Antmum aver* 
tere. Se distraire. Distrarsi. 

BADAR. ant. ATÉ5DRER. 

BAOEJO. s. m. bacallJL. 

BADEYAR. ▼. n. ant. baoaL•lai. 

BADIA. s. f. ant. abadía. 

BAD(^. Entrada del mar en ^ costa > y de 
mòlta extensió, que resguarda las em- 
bircaciòns. Bahia, rada, abra, an- 
gra. Sinus, statio. Beúe, rade. GolfOf 
baja 7 seno di mare. 

BADIL. s. m. ant. pala, palet\. 

BADOC. s. m. Se aplica al que se encan- 
ta à contemplar tontamèut cualsevol co- 
sa, y se admira de tot lo que veu y ou. 
Pazguató, pdparo. Stupidus, stultus, 
qui omnia miratur. Badaud, ignorant 
que toiU étonne. Babbeo, goffone. 

BADOC. Home de poc talent. Bodoqne. Sto- 
lidus, ineptus. Miisard, nigaud. Bar- 
bagianui, bescio. 

BADOC. La figa euand està badada, ffigo 
abierto. Ficus apertus. Unefigue ouver» 
te. Fico aperto. 

BADOMERÍAS. s. f. pLünt. Cosas de po- 
c\ entitat. Fruslerias. Quisquiiix , inep- 
tiíc. Futiliíer, frivolit^. ,Cianciafru$cole. 

BAP. 8. m. vAr. 



BAG 

Baga. s. t Part de là llaanida que com* 
pren la doblada q«e se dèxa del nxxn 
en amunt sèos^acaliar de passar lo cap 
à d de que tirand de aquest se puga 
fàciltnènt. desfer la Uigadura. Lazo , la- 
zada. Nexus. Lacet,. nmud cóulant. 
Vincolo. 

BAOA. AnèUa de ferro ó de altre metall , 
que comunament sol tenir una espiga 
pera clavarse en paratge dur, com 
aquellas per dins de las cuals entra lo 
forrellat. ArnielL•AÀ.nnuliis ferreus. P/* 
ton , sorte de clou dont la tite est per^ 
cée en anneau. Gbiodo con un foro nel- 
la testata. 

BAGA. La corretja que se entortolligaba en 
la fletxa ó en lo dard pera tirarlo ab 
mès fúria. Amiento. Amentum. Cour- 
roie, lanière. Soatto , staffile. 

BAGA. Ú anella que assegura lo espigó ds* 
V arada. Belorta. Ferreus annulus ad 
temonera aratri firmandum. Anneau 
qui fixe la Jliche dune chai*rue. Vitc 
che tien forte il timone delí' aratro. . 

BAGA DE BALDÓ. Espccic dc lligada de fer- 
ro que se posa en los panys à ü de que 
lo baldó corra par dms de ella. Pico^ 
lete. Compago ferrea. Picolet, petit 
crampon qui soutienl le pénc dons la 
serrure. Ptegatelli. 

BAGARRO. 8. m. vagarro. 

BAGASSA, s. f. Nom injuriós que se do- 
na é las donas de mala TÍda. Gorrona , 
peUforra , pelleja , pendanga , perende• 
ca, escaldada , zorra a mozcorra , zur-' 
rona. Seortum. Femme gueuse , publi- 
que , prostituée , bagasse , coureuse de 
remparts. Bagascia, baldracca^ scrofa. 

BAGASSEJAR. ▼. n. putejar. 

BAGASSÈR. s. m. putíro. 

BAGASSERÍ A. s. f. ant. BORDàtt. 

BAGATEL-LA. s. f. Cosa de poca subs- 
tància y Talòr. Bagatela, chilindrina , 
frusleria, papasal, tenuidad, fatili- 
dad, minúcia, nineria"; niqtuscocio. 
Res futilis. Bagaielle, minutie. Baga*» 
tella. 

BAGATGE, s. m. La bèstia de càrrega 
que serrex en lo efiércit. Bagaje. Ju- 
mentum sarcinarium. Bete de somme , 
cheval de bagage. Bèstia da sorna, ca-» 
Tallo da rettura. 

J9AGATGE. L(i càrrega que porta lo bestiar 
que senret en lo ei^rcit. També se pren 
per lo conjunt ^e bestias carregada». 
fiagaje. In^pedimentay jurenta sarjcioa* 



m. Bagage, éifapage de guerre. Sal- 
meria, bagagUo. 

BAGATGÈR. Lo qui mena lo bagatge* 
Bagafero. Mullo. Conducteur de bagor 
ge, Condultor di salmería. 

BAGOL. 8. m. terriL ci.am&b, can). 

BAGOLAÜ. ▼. n. territ. cBiD^a. 

BAGOLAYRE. s. m. territ.. chioaibe*' 

BAGOT. s. m. Una de la^í parts en ^ne se 
dÍYÏdex lo rakim. Gajo. Botrus exiguiia. 
Grappe de raisms. Racnnolo• 

&MSOT. Lo rahim de pocs grana que aolen 
dèxar endarrera Uk Ytremadòrs, à que 
qoèda desprès de la ▼erema• Cencerron, 
redrojo. Botryon exigaus* Grappe de 
ratàn qui re$te daus une \figne vendanr 
gée. Racimolo cfae riman neUa TÍgna do- 
po b Tendeounia. 

iiGOT. ant. Bi7BnioT,en laseg^ accepció. 

Bu^GRA. 8. f. Pàx leomü en los rius de 
Espanya, tè U coa cilíndric , lo c^lòr 
phltejaíd , y las alàtas casi L•lancas. • Es 
no per menjar. Boga* Cypripu^ grisla- 
gtne. OEH^de-bcBuf, nom d^un poisson» 
Reina: apecie di.peíoe. 

LAHÍA. S. f. BADÍA. . 

&àILA&l. s. m. Lo qui balla. Més pro- 

pamint ae diu del qui bo íA per ofici. 

BaSarins saüarirt^ danzanSe, danzor 

na. Saitator» Bamteur, ceb4<fuipr0' 

ftm fart de la danse. Balleríno. 

R&QAUNA. s. £. La dona que tè per 

cBàlo ballar, 6 balla» ab destresa. Boi" 

Imta, ^aüairiz» Ssiks^iT\x.' Danseuse, 

/emme tpU a le métíer de danser, Bal- 



BAILE. s. m. ant. baítixi. 

&AILET. s. m. xioor. . 

lA&ET. Lo sagal qiie guarda la roba ò far- 
oeilet dels pastors. Biopero. Puer pasto- 
nun snpeUeetilís custos. Berger §hargé' 
auui de faire les fromage%* Ragaszo 
eiie serre i pastorí. 

ufLcr. Lo xicot de las casas de camp que 
cuida de anar al poble per los recados. 
Sókitjaaero. Famulus in xiliís. Falet de 
msétabie, etc, pour faire les commis" 
nans, Ragazzo, valetto d' un poder af- 
fittato, d' una TÍlla. 

lAiuBT. Lo xicot que sertex als pagesos 
pern portar recados als treballadors ó 
dels treballadors del cauip. Mochil^ mo^ 
triL Operariorum fainulos. Valet de la-* 
haureur, BagazEOcbeserrea'cQDtadinK. 

RAIUJR. ir. a. ant. oouairAB» 



, »AL 239 

BAINA RIQÜE. s. m. Insecte mòlt comú 
en Espanya de mitja pulgada de llars t 
enterament negre ab la^ banyetas v^ 
Uaraas que lo cos. Algavaro. Cerambix 
eeróo, ^Espèce d^ insecte ; cerambix. Spc- 
cie d' insetto. 

BAIS.AR. s. m. ant. aès. 

BAJA , NA. adj. Lo qui es de poc enteni- 
BÍènt T capacitat. Bobo., bçbatel, san-- 
.dio. Stolidos. Sotj imbeciL•. Balordo, 
scimunito, babbuasso, babbaccio. 

BAJANADA, s. f. Uua expressió ó un fèt 
neci. Boberiar sandez, bo/fada. .Stoli- 
ditas* Belise, niaiserie, simpUcite'. Scioc- 
«besza, babbuassaggiue. 

BAJAIlAS. s. m. aum.. de ba^í. Robalicon,^ 
bobon^ boffazo, bob>arro^j bofkdias. fito-' 
lidksimmj^tn\iÏ8sio,íi$.Godkhe,blanc^ 

' bec. Sgangherato, scemo. • 

BAJANIA. S. f. B^IAlfAJ^A. 

BAJANOT. s* m. aum. de bají. bajaiias. 

BAJOCi CA. adj. ba:ia. 

BAJoc. Monada de coure que corre en Ro- 
ma y gran paft de Itàlia j y correspoa•* 
gué en algun temps à un cvarto, y en 
mtre.é tres ^mars(vedi$sos« Badoco, ba^ 
yoque. Monet^ itala quosdam. BaHoque, 
petite mOnnaie d'Iiaiie, Bajocco. 

B AJOCA. S. f. territ. MOVjBTA.TEZVbBA. 

BAJOCA. territ. tav^llai en la primera ac- 
cepció. 

BALA. s. f. Globo 6 bota de di&rènta 
midas que se fa de ferro , plom ó pedra 
per carregar las armas de fos. Bala. 
Globus catapultarius. Balle. PJla. 

BALA. Entre mercaders significa cualseToI 
fardo de mercaderías apretad , y espe- 
cialment loa que se transportan emhar^ 
cads. BaL•. Mercium fasqis. Paquet de 
marcliandises y envehppé'de grosse toi» 
le et //V de cordes pour tire transporté 
d*un Heu à im^auire. Balla. 

BUA. Parland de paper significa deu rai- 
mas. Bala. Fascis duscentis scapis cons- 
tans. Balle. Balla di carta. 

BALA. Imp. Coxinet compost de una fusta 
rodona y còncara ab son méneg 9 en la 
cual se cd-loca una porció de llana , y 

. secubrexabunbaldresótrosdepèllde 
crestat ó de gòs. Servex pera péndrer la 
tinta y distribuiria sobre la lletra. Bala. 

' PulTÍneus pellieeus. Balle. Maxso. 

BALA. Cada un dds globos petits fets regu-^ 

. larmènt de vidre , pedra ó barro ab los 
cnals jngan los noys donandlos imppls 
ab un dit pera que oorrènd Tajen i to- 



' car lo globo contrari. Baíila, Globídos* 
r PetitebnlUàjouer.PB&ottA. 
«IAIA B9c&]>£.vADA. La ào feiTo partida eu 
dos meitats agafadas per part de dius 
ab ana cadeneta. Se carrega ab ella la 
pèssa de artilleria, y servex reguiar- 
mènt contra las embarcacions , perquè 

* al exir lo tret se extèa ta eadeneta j fa 
lo efecte de desarboiarlas^ Bala enra- 

1 moda, bala de cadena. DimidiatHS|;lo- 
bas tormentarius catenà ligatus. Bmtlet 
tcnipé ou ram€. Palla iucatenata. 

BALA RASA. La quc se posa sola en t'arma 

- de fog. Balff, r^^. Globus catapultar ius. 
Balle sèche. Palla a seceo. * 

PAtA aojA. La de ferro bermella de fog, 

- que se^fica dln^ de la' pèssa de artille- 
ria, f disparada encén de cop la matè- 
ria combustible que troba ; per axd se 
usa regularment d- fi de pegar fog als 
magatsems de pólvora, etc. Bala roja. 
Globus tormentarius igne candescens* 

- Boulet róàge. Palla infotata. 

BALA lyB TERRA.' La pilota de bat^ro assecada 
' al aire que servia pera tirar ab la battes- 

- ta. Bodoque.<jr\(Àm[u9^ fictilis balltstae. 
Baüe de teíre qa^on íançtàt a^ec VàT" 
halète. Palla di terra per le balesire. 

COM ü!TA BALA. loc. fam. ab la eual sé pon* 
' dèra la promptitut y Uestesa ab que se 
corre. Como una hala, Cítissimè , velo- 
eissimè. Ti^h-viie , comme un éclair^ 
Come un lampo. 
COM vxA BALA. loc. fam. ab la cual parland 
de las viandas se pondera la duresa de 
f^llas. Como un alcornoque, Durissimus. 

• Dur comme une pierre, Durlssimo. 
B/^L.\Dt j NA. adj. que se aplica k las co-> 
' sas que sòn mòlt débiU ó primas y de 

poca consistència. Endeble , ropipedero, 

Debilis , inanis. Faible. Debole , fievòle. 

BALADRAYRE. s. m. arit. baladrer. 

fíALADRE. s. m. Atbret hérmos per s&s 

' rams de flors de color de rosa. Tè las 

fullas pareghdas à las del Uorèr, bè que 

mès estretas y ménos lluents , y se con- 

sèryan tf>t lo aujr. Es planta veriní^sa. 

Adelfa , baladre. Nerium , rodpdaphne. 

Ol^andre f Itturier rosè. Oleandro, ner- 

* TÍo, alloro rosa. 
BALADREJAIRE. s. m.feAL\DRfeR. 
BALADREJAR. t. a. Fèr drids, alsar ó 
' esforsar mòlt la teu. Focear , ajordar^ 
' xfociferar, gritar. Vociferare. Crier, éle^ 

• i•f•r la voix , pousser des ens» Vocifera- 
re, gridare quanto se n' ha nclla gMd, 



ML 
tiÀXAD&BRf RA. çid). Lo qai crida 6 
parla mòlt fort. Fbcinglero r voceador, 

• clamhroso, gPiiador^ grüon, jarra. 
' Clamosús, garrulus. CriaMeur, brai- 

llard. Vociferante, che grida ibrte. 

BALANGEGAR. t. a. ant JPosar en equt- 
lirbri una cosa ab altra en Us balansas* 
Balancear, boL•nzar. Librare. Mettre 
en ïfquilUfre.dans la baldnoe. Bilanciare. 

BALAIMCEJAR. r. n. VAiAirnBEiAR•. 

BALAifCEJAR. mel. Dfibtar en la resolució de 

' alguttir eosa. Fàcilar , fluciuar^^nisüce^ 
TacUla4fe , in ditbio irerscnri. &ianceler , 
branler. Ssítate, «tar dubUaso. 

BALANCÍ, s. m. Fusta que se entravessa 
al cap devall de la estiròra dels carros y 

^ còtxos abòttk ètttra la Uanaa. Aauest ae 
diu BALAKcí çros, à düerencia aels pe- 
tits quesòn^ld» qae'se posan agafeids -k 
sRjuest y serrexe» p€ra asaegaraip los 
tirants^ Balancin. Trabs qumam car- 
ruearia. fT>feí?, piik9 d^bois de traver- 
se qai í-atíaehe úí* timon é*une sfoiiure. 
BUancíno. 

BALANCÍ. La barra* Uafga qiae portan àlas 
mans los volatins, y mwix de contra- 
pès. Balancin. Fnnambuloruai. «qul- 
pondium. Bala^ier yCdatre-fòids. Bi- 
lancierè. 

1IAX.A9CÍ. En las casas de moneda es la mà- 
quina de sellarla.•Sii&mcm.Machinula 
cudend» monietse^ B€dancter de monr- 
itayeur. Torcfaio. 

BALANDRA, s. f. Embarcació de un sol 
pont y un sol arbre >ab. una reia cnadri- 
làtera mès ampla per la part . inferior. 
Balandra. Natigü veèteni gmms. Ba*^ 
landre. Nave cosí cbiamata. 

BALANbRAM .' SJ m. Vestidura talar am- 
pla que se porta sons cenyir» t per la 
part que cubrex las espatllaa -pènian de 
èUa'unas mànegas curtas:, se fa de va- 
rias robas , y se sèrrexen de èiia parti- 
cularfúènt los ecolesi^ties per anar per 

• casa ab decència y comoditat. Balan- 
dran. Talaris túnica ^vni ecclesiastict 

' viri domi utuntur. Balandran ou l•oL•n- 
dras, Palandrano. 

BALANDREJAR, v. m Móuirerae alguna 
cosa de un costat à altre sens pérdrer 

' lo siti que ocupa. 8^ usa tambd com re- 
cíproc. Bamholear. Nntare, vacillare. 
Brimbaler, moui^oir en balaníqant.\}ovi'' 
dólare. 

BALANDRETJ. s. m. Lo moviment que 
tè un cos que se balandreja* Samboleo , 



BAL 

' ' íamkko, halànce. Nntàtio ) vaoiUàtio. 
Brarde, balancement. BarcoUameftto. 

S.iL^NS.•S.m. BALANORETJ. 

BÍU.1S. Com. Lo. compte de cxétxXz j 
dentes qoe fan los <:omeroiattt8 à certas 
épocaspera saber lo estad dels siàas n&• 
sficis, Jvanso , hcdance, oi^^i/icff. Ratto- 
nom oomputatio. Resultat du commerce 
otíxfeljHmif d^une màison. JBilaucb. 

BiLLNSA. B. f. Lo setè sigoe del Zodíac, 
primer deb anstraU , qae correspon al 
més de setembre. lAbrcu Libra» Balan- 
ce, sepiiimc signe du zodiaque. Llbra. 

liiiisis. pi. Màquina que servex per pe^ 
ar j se compon del canastrò ab sòn piu 
defcoal pènjandos plats per posar en 
lo 00 lo pes 7 en lo altre la cosa que se 
deu pesar. Balanza, Libra , trntina. Ba- 
lance , instrument pour peser, BUancía. 

uujsis. Los dos plats sens lo canastrò. 
ialanios. Librae lances. Les deuxhas- 
sins de la hidance pris sépar^meat* Gu- 
sóo delia bilancïa. 

uvm lA BALA98A. fr. loclinarse à una 
pirt mès que à altra. Caer la balanza. 
bdioarí, propendere bilanibem. Pen^ 
cher, iincUner, Inclíuarsi. 

BkUR. T. n. BELAR. 

B^uz. T. a. ant. baliar. 

^ViAï.s. m. ant. balax. 

^ULs. m. Espècie de mineral de co- 
iòt n^, obscur , dur, pesad, llustròs 
r DO poc transparent y trencadís. Ba^ 
k- ^ schorbus ruber. Bcdais. Ba* 

ilKÍOi 

^U, M. adj. Lo qui no pod valerse de 

^ ouat per haberht perdud la seosibi- 

^^ j mofwimèBt à causa de un gran 

ü^ Jrrecido. Manibus pr« frigore 

^^T». Engaurdi, perclus par le/roid. 

ffitinaíto; non poter far pepe. 

BALBüdÈnr, TA. adj. Lo qui no pod 

proBoiidar ab claredat. Bàlbticiente. 

Bdbos, balbutiens. Begué, qui balòutie. 

Salbettaote , Unguèttaate, balbetticante. 

^^Ó. s. m. Obertura que se la en las 

pv^ exteriors de (as casas y comensa 

^ oivèll dd sostre de cada pis , en la 

ciui si posa una barana de ferro ó fusta 

fie acostama exir en fora per sortirbi 

^ mirar sèos perill de cénrer. Balcon, 

Ucenianum. BcUcon, petite saUlie atta^ 

<^ à un bdiisment, et entourés d^une 

p'iüe ou tra^^e d'appui, Balcone. 

y^ONADA. s. £. Tòt lo jog de balcons 

^e tè un edificL B/Uconaje. Mceniano- 

TOSf. 1. 



. -BAL 241 

rum ordo,' series. S&ie ,rang ,file de 
balcons qui composent la fa^ade d'un 

• édifíce. Balcenata. 

BALD, DA. adj. ant. alegre. 

BALDA. Si f. Pèssa de ferro en fieura de 

. barra que servex per assegurar las por- 
. tasr desprès de tancadas.- AUaba. Serà, 
pessulus, repagulum. Ferreu. Cbiairi- 
stello. 

BALDAD, DA. p. p. de baldar y baldar- 
se. Baldado. 

BALDAMÈNT. interj. que servex per ma- 
nifestar lo desitj que tenim de que suc- 
ceesca alguna cosa. Ojald. Utinam. PtíU 
à Dieu I Dieu veuilleque! Magari, vo- 
lesse Iddio. 

BALDAR. T. a. Impedir ó priyar alguna 
malaltia 6 accident lo us dels membres 
ó de algun de ells. Baldar. Membra Uc- 

- dcre, contrahere. Rendre perclus> Bat- 
trappare. 

baldabse. V. r. Quedar impedid dels mem- 
bres ó de algun de ells. Baldarse. Mem- 
bris capi. S'estropier, se pris^er de 
Pusage d'un ou de plusieurs membres. 
Rattrapparsi. 

BALDER, s. m. ant. alegria. 

BALDER, RA. adj. Lo que es ample y 
sobrad à proporció de lo que deu en- 

- clóurer. Holgado. Laxus, amplus. -^m- 
ple, large, spaciéUx. Largo, amnlo. 

tenir balder, fr. Venir una cosa molt am- 
pla é altra que deuria Yenirlt ajustada. 
Nadar. Nimis laxum esse. Ètre trop 
large 9 en parlant d*un hàbit, etc. Es» 
serè largo. 

BALDERA, s. f. ant. alegria. 

BALDILLÓ. s. m. terrít. baldó, en la se- 
gona accepció. 

BALDÓ. s. m. Balda petita. AldabiUa. 
Parrus pessulus. Petit verrou. Cbiavi- 
steüino. 

BALDÓ. Tròsset de fusta clavad en las por- 
tas y fínèstras que tanca féndlo rodar. 
Taravilla. Retinaculum ligneum mobi- 
le. Sorte de petit tourniquet en bois 
pourfermer une fenítre^ etc, birloir• 
Sprangbetta* 

BALDÓ. Pèssa de ferro que se posa per 
. tancar las portas fèndla córrer borison- 
talmènt, é introdnind la punta en un 
fbradet íèt à propòsit. Passador, pes^ 
tillo, colanilla. Pessulns. Sorte de tar- 
gette ou de verrou. Sorta di cbiaTi- 
stello. 

BALDÓ* Afront , injuria y paraula aírentò- 

31 



m - BAL 

aa. BaldQn* Improperiam , eonviciom. 

.tïpprobret o^onT. Obbrohrio. 
BALJ)ONAD, DA. p. p. de baldohib. 

Baldonado. ^^ 

BÀLDONAR. ▼. a. Afrontar y iojariar à 

aigd d6 paraula é la cara. Baldonar. 

ImproperarCf coDtumeKb affioere« //i- 

jurier, mtpriser enface, Obbrobriare, 

ÍQgiuríare. 
'BALDONET. s. m. dim. de baldó. Jlda" 

biUa. Parvtts pessulus, parram repa- 

gttlam. Petit verrou. SpraoghettÍDa. 
BALDRES. 8. m. ltjdi. 
BALDUFA. & f. Pèssa de fusta de Bgura 
' €asi cònica ab una punta de ferro ela- 

Tada al extrem, que servex per ju- 

Sarbi los noysy los cuals la fan ballar 
tgandhi una corda al toI y tírandla 

. desprès à terra. Peon, trempo. Tro- 
cbus, turbo. Toupie, sabot,jouet d'ert" 
/ant. Trottola. 

YUGAB i BALDiJFA. fr. Divertirsc fèndla ba- 
llar. TYompar » trontpear. Turbine lu- 
dere. Jouer à la toupie. Giuocare alia 
trottoja. 

BALEJAD^ DA. p. p. de baiejab. Jba" 
leado. 

li ALEJAR. ▼. a. Netejar lo blat , ordi j 

' altres grans desprès de Tentads y sepa- 
rad lo gra de la palla : se fa «regular- 
ment ab una escombra de alguna planta 
m^lt aspra. Ahalear, Evallire. Fariner, 
nettoyer le grain avec un yan, Vento- 
lare, srentare le bíade. 

BALENA. 9. f. Espècie de pèx lo mès 
gros que se conex , que arriba ^ tenir 
fins à Tint j cinc y trenta canas de 
llarg ) tè lo cos rod6, de colbr fbsc, ab 
dòs aletas prop del cap y altra igual en 
la part posterior del cos ; despedex à 
gran distancia tota V aisua que traga 9 
per dòs forads que tè sobre lo cap, y 
aquest y la boca sòn mòlt grossos. Jè 
tòt lo cos irapregnad de una substància 
coneguda ab lo nom de oli de balena; 
viu en la mar; però surt à la platja, 
abòut la femella parex los seus ulls, als 
cuals alimenta ab los pits com los cua- 
drdpedos. Ballena. Balaena. Baleine^ 
eéiacée d'une grandeur extraordinaire. 
Balena. 

B\LIGABALAG\. s. m. fam. Home de 
poca formalitat , de poc fonament, sens 
substaocia. Badultupie, luanis, futiüs 
bomo. B^gauU, Balordo. ^ 

BALMA. s. f. COTA. 



BAL 
BALÓ. t. m/ dim. ant. FaxiioUel. Baleta, 
Sarcinula, fiasciculof. Petit battót. Bal«^ 
letta. 

BALÒNA. 8. f. TALÒIJA. 

BALONS, s. m. pi. ant. Espècie de calso* 
tets. Bragas. Braoce , femoralia. Braies^ 
on dit, sortir d^üne affcàre lea braies 
nettes. Brache. 

BALS. 8. m. Lloc elerad per lo cnal no 
pod passarse sens perill de ciàrer de 
alt d bax. Derrumbadero , despenade^ 
ro, Praecep , praemptus locus. Préci^ 
pice, Preciplzio. 

BÀLSAM, s. m. Substància mòlt semblant 
à la resina, de olor suau y íragant, 
principalment cuand se crema, que ra- 
ja naturalment y per incisió dels troncs 
j ramas de algunasplantàs, y conté ua 
àcido particular isom lo del Peni y aU 
tres. BdUamo. Balsamum. Bawne. B9I- 
samo. 

bílsam. Farm. Medicament compost de 
substancias regularment aromàticas que 
se gastan per curar feridas, Uagas y àU 
tres mals. BdUamo. Ungueotum medi* 
catum. Baiune. Balsamo. 

SBR uir , BÀLSAM, fir. fam. que a' emplea 
per manifestar que algun menjar ó li- 
cor es mòlt delicad y suau. Ser un bdl^ 
samo, Suavissimum esse , gratnm odo- 
rem emittére. Ètre ex^uise une viandep 
etre un nectar le vin ou les liqueiws, 
Essere un balsamo. 

BALSAMAR. t. a. ant. bhbauaiiab. 

BALS^MÈRA. s. f. Vas petit 7 tapad 
que se fa de diferents materias y ügn- 
ras y servex pera posarhi bélsam. Bal-- 
samerita. Vasculum ad opobalsamum 
servaudum. Petit vase à mettre du 
baurne. Vaso dovè si tiene il balsamo. 

BALSÀMIC, CA. adj. que se aplica à lo 
que tè cualitats de bàlsam* BaUàmico. 
Balsamicus. Balsamujue, qui tierU du 
baume. Balsamico. 

BALSAMILLA. s. f. Planta anyal que 
crèx fins à dòs ó tres peus, tè las bran* 
xsas com sarments , las fiülas pactídas à 
llencas,, las flors pètitas, y lo firoit ora* 
lad , molsud y de un color ^ue túra é 
taronja. Bcdsamiíuu Momordica balsa- 
mita. Balsamine. BaUamina. 

BALSAMILLA DE PBAT. Planta que crèx fins i 
uns dòs peus, tè las fuUaa Uargas y es- 
tretas, y estan retalladas à Uencas mòlt 

Sètitas; las flors que n^üea al extrèn» 
e las branoas sòn pètitas y blaoci^ d 



BAL 

benndÜàs^y f&rman pòmets m&lt espès** 
sos j dd tot plans. Milénrama, miMo« 
jas* Achiiea, miUefolkiin. Müefemllej 
planic. MiiÚbgtje. 

BALSAMINÀ. 8. f. pÀLSAlOLtA* 

BALSAMITA MENOJEl. s. f. Planta qne 
te las íiillaa^Ilargas y ias flors ea i&rma 
Ae ^rasol pètitas 7 groga». Ageraio. 
Achilea ageratam. Ei^aUnre de Nie^ 
néy plante. Erba gíulia. 

BALUART. 8. m. Obra de fortificació en 
forma de tríàogiil que ae ool4ooa en la 
part exterior de las muraUaa pera de- 
fensarba. BóUuatUe, hastion. A^er, 
propogaacalum. Boulevart. Bastione^ 
balnardo. 

uuxAaT. met. Amparo, defensa^ com bí^ 
LUART de la religió. BcJoarjUe* Propug- 
nacolam. <je fiu dtfend, t/ui protéjge. 
PropugiMcolo, rlparo. 

KALUSTKADA. 8. £ Òcde ó sèrie de ba- 
lostres posada proporcionadamènt* Bo- 
Lttutrada^ Golnamellarum septuni* Ma- 
kutrude. Balaoatrata. . 

BALUSTRE. s. m. Espècie de colamna 

petita fita de di&rents manèras, la 

coM wcrrex per formar Jas baranes deb 

halobns, escaias 7 dtrea poestos. J?«fa»«^ 

tfe., Columnella ad septa exstraenda. 

Uutre^ petit pilier/açonn^, bahiHre 

íto^ rampe d*escaUer. Balaustro. 

BALL f. m. L' ordenad ndmero de pas- 

a» j figaras que deuen f&rse baliand y 

. j qne per sa varietat li dònaa los dife- 
rents noms de eontradansa, vals, etc. 
Saüe. Numerosa saltatio» Ikmfe, baL 
Dansa.. 

nu. Ia reunió de vartas persònas que se 
jantan pera ballar. BàUe. Saltatio, tri- 
pudittm, chorea. Àssembléè pmtr dart' 
ser , bol. Ballo. 

iUL or BAtnbss. Ball nistie en lo enal los 
balladors portan en las mans uns bas* 
tons com baqnetas de tabal 9 y los fim 
pegar uns ab altres al ao de la miistca. 
Baioieado, Tripndinm crepitantibus 
bacillia. Danse dons iaqueUe les dan- 
t*urs otU des baguettes qu^Us/rappent 
les unes cwUre les atures* Ballo In coi 
i daazatori hanno de' ptcooli basto- 
ai eo' qvali battono V udo contro I' al- 
txoi seguendo la battuta delia mu- 
sica. 
aau. ne baír&vs. mét. vulg. Disputa rui- 
dòsa qoe.paKi en bastonadas. Palotea- 
do. Eixa tteratis ictibus. Dispute oü 



BAt 245 ^ 

i 'dit en vient aux C9upt> Disputa che 
fintsce col bastonarsi. 
ricuí Bv ho BALL. fr. meté Endónrer i al- 

Í li en un negoci ab persuasió ó engany. 
feter en la dansa* Negotio aliquem 
impUcare. Entrer, se mettre dons la 
nasse. Mettere nella danza. 

BALLADAS. s. f. pi. bail, enla segbna 
accepció. 

BALLADOR, RA. s. m. y f. |iOqnl balla 
ó es aficionad à baUar. Ballador. Salta** 
tor. Danmtr. Danzatòre , ballatore. 

BALLAR. T.n. Fèr certa movimònts ab 
I b COS) y particularment ab los peus^ 
ab determínad òfde y compàs. Baüar. 
Saltaré, tripudiare* Danser. BaUare. 

BiOLlB. Móurerae alguna cosa acceleiíada- 
mèot donand Toltas sens aparfcarse del 
matèx puesto com la baldufií. Ballar . 
Circnmagí, circumTolTi. Tourner rapi- 
dement sans ckanger de place. Giraré, 
bdlare. 
' BÀiLàB. Venir ó estar nna cosa més ampla 
de lo que deuria , com las sabatas^ ala 
peus. Nadar. Nimts•laxum esae. Btre 
une chose trop large* Ésser lafgo e 
grande per ogni verso. 
' BiixAB. Eatreveacr ó tenir part en algun 
negoci. Jugar, danzar. Interreníre 
immiscer!. Intervenir, se niHer dans 
une afíaire. Danzare,^ entraré in dania. 

BALLAROLA. s. f. Insecte de cuatre alas, 
llarguerud , on poc aplanad , de cdòr 
pardo obscur, ab dòs antenas llargas 
en lo cap é manera de pels de porc, y 
dòs banyetas à la cua : se cria en loa 

- paratges humtds de las casas y abòot 
troba pa , farina ó altres. comestibles : 

. es mòlt lleuger, fntg de la llum j fa 
pudor. Cucaracha. Blatta orientaliSi 
Claporte , insecte, Porcellino terrestre. 

BALLARUGA, a. f. gala. 

Bju^L•AauaAS. 8. f. pi. Diversió que fa la 
gèot ordinària ó los que voleu imitaria. 
Baile de boton gordo, de candil ó de 
caseabel gordo. Tripudium plebeiura, 
rusticum , tririalc. Bastringue. Tripu— 
ditfi ' 

BALLÇ. 8, m. ant. batlle. 

BAI^LESTA. 8. f. Espècie de arma qne 
servei pera di^arar flèti^as, balas de 
fang y altras cosas. Consistex en on 
bastó de cuatre ó cinc pams de llarg ,. 
lo cual en un dels extrems tè un arc de 

- oèr ab una corda lligada à cada cap , 
que estirandia fins que arribe à la nou 



844 BAN 

• que ht ha à mitj bastó y diaparanBIa 
desprès, despedex ab gi*ao forsa la.flèt- 
xa , bala 6 lo que sia. Ballesta. Baüista. 
Arbaliie, arme de trait. Bal«stra. 

BALLESTA. Aoti^a .mimíúa de guerra que 

servia per tirar pedras y saetas grossas. 

Ballesta. Bailitta. Arbaíète. Balestra. 
BALLESTEJAR. ▼. a. ant. Tirar ab la 

ballesta. Ballestear. BallistS jaculari. 

Tirerde Vàrhalke. BaleArare. 
BALLESTER. ^. m. Lo qaí tira ab ba-^ 

llesta. BaUestero, Ballistarius. ArbaU"- 

^riVr. Balestrajo. : .• ./ 

BALLESTER. Lo qui fa ballestas.. ^a^^íero. 

• Ballistarias faber. CeUsi doní le métier 
est de faite des or^lèf e#..Balestriere. 

BALLESTÈRA. s. f. Planta pereone que 
crèx fins à Taltura de. cinc ó ais pams; 
tè las fuUas fortas, petudas y de un co- 

- lòr verd blanquinós^ las flors berme- 
llas y. coMocadas à la extremitat dels 
brots. Aguàvientos. Phlomis, herba ven- 
ti. Pídomis. Violetta. 

BALLIA. 8. f. ant. batixía. 

BAMBA. s. f. xiaiPA. ' 

BAMBALEJAR. t. n. ant. Estar ino^t, 
titubejar. Balaneear. H«rere, ònneta- 
ri. Douier, étre irrésoL• , perpkxe, Es-^ 
serè fra doe acque. . • 

BAMB\RRIA. s. f. xibipa. 

BAMBÈRO. s. m. .xiRipàao. 

BAMBOLEJAR. t. n. No estar segnr> 
m<}nrer$e de un costat à altre. Bainbo* 
lear, bambolearse, cabecear. VaciUa- 

' re. Bn'mbaler. Bondolare. 

BAMBOLINA, s. f. Tros de drap que en ^ 
los teatros se posa de bastidor à basti- 
dor, pintad de modo que fígure la part 
superior de lo que .vol imitar tota la 
decoració. Bambalina. Lintes fasciae 
. fastigio tbeatri pendentes. Pièce de toi- 
le peintc quiforme la partie supelieure 
d'iine décoration de the'dire. Zendado 
di tpatro. 

BAMBÒLU^. s. f. ant. bombolla. 

BAMBOLLAR. v. n. ant. bitellofarse. 

BAMBÚ s. m. Espècie de jonc ple de nu- 
sos , ó canya de Indias que s'emplea en 
bastons y altres usos. Bambú , bantinic. 
fran. Bambom Canna indiana. •' .. . 

BAN. s. m. bívdol , crida. 

bav. multa. 

BANASTA. 8. f. ant. Espècie de cistell 
gran fèt de vímets ó de Uenguetas de 
fusta pritnas y entretexidas , que tè oo- 
muDníènt una figura Uargarnda y y ser- 



JSAN 

vcx per portar fruita "y altras coas. 
Banasta. Cophibus. Grandpamer^ gran» 
de corbeille. Corba , cesto. 

BANC. 8. m. Assento que regularment es 
fèt de fusta y en lo cual poden sentar* 
se en un matèx /èmps varias persòuas: 
uns tenen espatllèr y altres na Banco, 
Sedilé^ scamnnm. Banc, long sie'ge m 
peus^nt s'assewt plusieurs personnes, 
Banco, scauno. 

bavc. Lo lloc ahòat ab autoritat püblia 
se podeu depositar diners , percibind de 
èlLs los Gorrespoii4uts interessos. Banco, 
Argentaria, nuramularii mensa. Ban" 
que j caisse piddique à LaqueUe chacun 
peut sHnte'r ésser. Banca. . 

BAifc. En los molins de oli es Jx> lloc ahònt 
se posan las olivas ja moitaà y que regu- 
larment es deipèdra, y tè una caoaleta 
al rodedòr per la cual passa lo iícòr 
que la fimrsa de la prèmpsa fa sortir de 
la oliva. Alquerque* Locus ubi oÜTa pre 
mitur. Pierre sur laquelU on plact 
pour les presser. lescaba^ d'olives ecra- 
sétts. Banco.' ..> 

banc de abexa. Munt de arena que se íòr* 
ma dins del mar t^ dels rius. y que co- 
màmmènt no Xè sídire prou aigoa pei 

. hevegarhi sens pè^tLl. > Banco de arena^ 
bajio* Syrtis^ arenie agger,^ dorsum 
Ensablementy.banc de sable, Banco sec 
co. I .' 

BAVC DE TBRxka. Lo quí jtèoen los ferrèi 
per col4ocar la enclusa pètUa. Mach 
banco. Soamnnm ferranum. Banc ú 

. forgeron sur leqael est une petite u 
clume, Banco. 

BA!fc DE FUSTÍ». Lò:qt)0'sé lorma de ni 

- post grnxuda ab^^untrecamas , del co| 

' se scrvcxen kts fusters per trebalk 

Servex també per altres oficis. Banc 

' Abacns oper&riusj Banc. Banco del £ 

legname. .> i 

BAVC DÉ GALEAA.Lo assèüto co quc tec<> 
. lòcan los qui retnao en las galeras y i 
' tf as embarcaclòos. Banco. Translroi 
Banc de galirè. Banco dt galera. 

BAUC DE lA f ACIEÏCU. CAXABA2kC. j 

ByiKc.DE lA pioaicu. Banqaeta ahònt 

mestre ía sentar los ttoys que hao | 

' alguna falta. Cdncana. Sedtcula , scii 

• nulum. Banc de pé/útence > dans ij 

e'cole. Sgahello. i 

BAüc BSPATLiJíR. Lo^ai tè bI detras slgí 

' fusta pera reclíowse• £scaho. Scsi 

. num, subseUiom. Sorte de banc à ii 



sier pour trois ou tfueUre personnes* 
Scanno. 
BTií VI LO B49C DB LA PAcisifaA, fr. met. 
Estar safríad algaoa molèstia. Estar en 
el hanco de la paciència. Patloater fer- 
re, mtiaere , toleraré. Souffrir paliem- 
ment. Sedere ndk pmca delia paxïensa* 
8A3fCA. s. r. Assento sens espatUèr, fèt 
de fusta j à manera de ona tauleta ba- 
xa. Banca. Sedile ibrso carena. Banctl• 
ky peiii banc sans dossitr. Bancbtna. 
lixci. Jog de cartaaque consistex en qiue 
lo qal & lo jog posa certa cuantitat tle 
diners , que també ae diu banca ^ y los 
qui juganconlra ^.posab sobre las: 
cartas que elígexea.la cuantitat que yo- 
leo. Lo banquer las va traient por': la 
part de sòbne tirandlaa à iketa y esquisr- 
ra. Las cartas de U part drata son à be- 
Be&ci del qui tè laBArrci, y las<te:la 
paït esquerra i benefici xÚs altres iu- 
]iiòn. Banca. Quidami chartarum íu- 
das. Baaque , nova d'un jeu et dufond 
d' argent qu^a d^ant .lui eeüà qui titnt 
{'/>u.£anca. 
m cicasa de la baicca. fr. DBSBAUcAa. 
MNCàDA. 8. f. Post prima de uns cinc 
àits de grux y set de. ample que servex. 
Kf^^annènt per fir |MPtas y finèstnas. 
Í|4^' ^tirjia, E^iguae crascitici et 
wima lignum. Soliveau > petite so^ 
i^««. Imic^lo. 
^tfciAi•I* espay qne hi ha' en las -rinya» 
tf ofiíorars èotre cada. filera de ceps- ü 
éfiru BntreUho. Vinetorumf Tel oli- 
Tdonutt viae interjectfic. Espaee entre 
2» rangéèà des ceps de vignes, d'oli^ 
w. Spazio cfato «nedia neUe fiie degü 
«fifcti, e delle ^fti. 
fi.UCiL. a. m. Pra^ per cubrir los bancs 
y per altres usos. Bàncal. Stragulum. 
Tapis pour cüiwrir une iit^fe..Goperta• 
iiTcu. terrít. ba^cada, en la segona ac- 

cepció. 
U;\CAaaorA. ^ f. Uaccíó.y afecte de 
abétrerse. Se usa més comunament en 
ia frase fàa bascajulota. Quiebra, ban- 
carrota. Creditorum fraodatio. Faittite, 
hanquercute. FaUimento. 
UL3ÍDA. a. f. Certa insígnia que usaban 
aotigoamènt los militars y consistia en 
uaa cinta 6 taiettf que passaba de la ea^ 
pattta esquerra al costat dret. Se con- 
lenra encara en algnns j>rdes y per al- 
trei usoa. Banda. Balteus, cingulum 
militaré* Buí^tn de$ çheyali^n de çe.r- 



BAN 345 

tains ordres nülitaires, étharpe. Gar- 
pa. 
BAia>A. Costat, part. Banda. Latus. CSte: 

- Lato. , 
BANDA. Paratge. Silio, parage. Lociis,6Í- 

tus. Lieu, endroit. Sito, luogo, posto. 
BAH DA. Partit, &cció. Banda. E\ictio. Ban" 

de, porti, ligue. Partitor, lega. 
UANDAR&A. adj. Tulg. que se aplica d 

la dona que futg del traball , vagamuu- 

- da. Se usa també com substantiu. Ha- 
ragana^, holgauina. Deses. Cognarde* 
Inflogarda. 

BANDAjaiUÀ. s. f. Massa de ferrt> ab un 
màueg de fuata , que servex en la mari- 
na pera clavar los claus grossos. Ban» 
darria. Malleus uavalis. Gnís marteau 
doni on se sert sur les vaisseaux^ Mar- 

. tello qaarino. 

BANDEIG. s. m. ant. destearo. 
BANDEIX, s. m. ant. iSestebro. 
BANDEJAMBNT. s. m. ant. desterro. 

BANDEJAR, t. a. ant. desterbar. 

BANDÈBJV. s. f. Insignia 6 senyal que se 
compon de un tros de tela, tafetà, 6 
altra roba, de figura cuadrada ó ena- 
drilopga ,' que per un dels costats se fa 
ferma en una basta , y que per sòn co- 
lor 6 per lo escnd de armas que hi ha 
dóna à conéxer la potencia à que per- 
tany lo lloc d cosa ahÍMit està posada i 
com la embarcació, lo castell. Bandera, 
VexiUum. Drapeau, banniire. Bandie- 
ra , vessillQ , stendardo. 

BAHDÈRA. Tros dc tçla que acostuma ^sse^ 
de varios colors, y serrex per adornar 

. alguna tò^ra ó embarcació en las grans 
festivitats, y també en las escuadras y 
torras da la costa pera íèr senyals. Ban» 

. dera. Siguum , vexillüm. Drapeau , pa" 
x^illon. Bandíera. 

BANDERA. La que usan los regiments de in- 

. fantería y acostuma tenir uns sis pena 
en cuadto ab lo escud de armas ae la 
potencia à que servex lo resimènt. Ban^ 
dera. Vexillüm. Enseigned'infanterie, 
drapeau. Bandiera, iosegna. 

BAimkBA. La que usan los regiments ile ca- 

. ballaria. Estandarte. Vexillüm. Éten- 
dart^ drapeau, banniire. Stendardo. 

BABnkaA. La que usaq los regiments de 

. dragons, y en la marina es insignia 

. particular dels almirants, la cual tè dos 
puntas à' manera de cua de milà. Cor^ 
neta. Vexillüm. Cornette, úendi^rt de 
cavo/^nV* Coroetta. 



245 BAN 

B^noànA. La partida de tropa maDada per 
uu oficial ó sargèntp que està destinada 
à eof^anzar reclutai, com la band^ba 
de r Habaiia. Bandera de recluta, Par- 
va militarís manus conacríbendis volun* 
tartís mílitibiu deatiaata» Bannière de 
recrue. Bandiera di recluta. ' 

BA5oèRA. ad), fan), que se aplica à aquell 

que roda mòlt sens cap necessitat, ^a» 

dariego, andador, Vagus, ambulato•^ 

rius. Balteur de pof^éy éoureur, mar- 

. cheur. Ambulante, vagamoqdo. 

BAXDkKA DE PAU. I^a bUnca que se alsa en 
las fortalesas, embatoacions j altres 
puèstos en senyal de que vol tractarse 
alguna cosa amUtosamònt fènd cessar 
las bostilitats. Bandera de paz: Pacis 
▼exillum. Drapeau blanc qu'on arbore 
pour demafuler à capüuler, Bandiera 
bianca. 

ASSEGURAR LK BAKoàRA, fr. En ia mariqa 
disparar una canonada ^b bala ai ma- 
te^ temps de euarboUi* la bandera : y 
esta es la setiy^ més segura de que aque* 
lla batidèr^ es la nacipnal , per ser con- 
tra lo dret de gents disparar ab bala 
sens la pròpia bandera, y^egurar la 
bandera. Jacto globo è tormento belli- 
co vexillum navis ai&gere. Asmrer son 
pa^ilion, Assicurare lo steodardo. 
AXECAR ó ALSAR BAüf okRA. fr. met. Fèrsc cap 
de algun partit. Levaniar ban4^ra. 
Pactioni alicui aut seditioni prsesse. Se 
f aire chef d'un partL Alçar bandiera. 

SEGUIR LA BAtroíSRA DE ALGÚ; fr. met. SCV 

de sa opinió, bàndol ó partif. Militar 
debafo de la bandera de alguna ó *tf- 
guir su bandera. Alicufus panes aut 
consilia sequi,. Maccher sous les ensei- 
gnes de quelmCun , embrassef son opi- 
nion. Seguir il partito d' alcuno , seguir 
le sue orme. 

BANDÈRADO. s. m. L*oficial de infante- 
ria destinad à portar la bandera. Aban- 
derada, Vexillarius, signifer. Borte- 
banniire , porte-rdrapeatí. Alfière. 

BA9ofeRADo. L'ofícial de caballería que por- 
ta la bandera del sèu cos. Portaestan'- 
darte. Signifer, Porte^bannière , corr 
nelte, Cornctta. 

BAirofeRADO* Caalsetol dels que én lais üto^ 
fessòns portan las bandéras de \^% dife- 
rents coafrarías. Abanderada, Sacrae 
pompae signifer. Celui qui porte Véten^ 
dard d ans les processions. Quello che 
porta uua bandiera uelle]processíoní. 



BAH 

BANDERER. a. m. aot. BAVBkBAoo. 

BANDEREÍTA. s. f. dim. de BAVofcaA. Btfn- 
dereta , bunderica , banderilla. Parvum 
▼exillom. Petit drapeau. Drappellino. 

BAiroÀR£TA db cabipabab, Bandera petita 
que se posa en algnnt campanars pera 
senyalar ab lo sèu movtuènt de quiua 

5 art rè lo rènt. Fèkta. Ventonim in- 
ex. Gíroaetie. Banderoola. 
BA!rnfeBBTA DE cAMPAvaB. met. La persona 
inconstant y TariaMe. Feteta. Homo 
vento m<riiihor vA tadice rentomm ma- 
tabilior. GiróueUe , personne, Ugirt^ m- 
eonsiante. Girellajo. 
BANDERILLA, s. i Bastó pnm de uns 
djis pena de Uai^ ab una llèngueta de 
ferro en una de las punlas que serTei 
pera torejar: té riques! nomfper^é la 
empunyadura se f dirna regnUrment ab 
Uèngüetas de papir en fionra de bandè- 
retas. BanderiUa: Spiomum. bamatam 
ad agitandos ío oirco tovfos, deservieos. 
Dard arn^d'une banderolè ipíon jette 
aux taureaux. Dardo con Una baode* 
ruola , col quale si ferisoe al toro nei 
ginochi torescbi» 
CLATAB TOA BAirnsaci.u• fr. met. y fam.Dtc 
à altre algttfia pai^aula picant ó satírica. 
Por^r d anO'WUtbanderiila. Scomma- 
te laoe98ere , cairSlo ipordere. Diré à 
' ^ueUjfu'un des chost» piquantes, satiri^ 

ques. SatirizBare qualcuno. 
BANDàlUOLA. s. f. Bandera petita de un 
peu en cuadro , que olqrrada en una bas- 
ta de unas db» canas, serves pera mir- 
car dtstaooiaff j tirar l/neas en los cam- 
paments y altres' pnéstos ahònt se volen 
fèr obras. Banderola. Vexilbm bren 
fascia, (j^uo terra al&xo castrorum spa-!- 
tia ac directiones 4^^ABt«r. Bande* 
role. Banderoola. - - 
BA^bàaoLA. Kd^. La bandera Harga y es- 
treta que fa punta, la cuil se col-low 
en la part més alta dels mastelèra. Grim- 
• 'púla. Vexittum taaVale. tlamnte> lon- 

gue banderolè de Kfoisseau. Fíamma. 
BANo^ROtA. Lt bandereta que acostuman 
portar las imatges de Cristo resuscitaíl. 
sant Joan Baptista y altres sants. Ban^ 
derold.Breve vexilluin. Bandérok.w^ 
deruola. ^• , 

BAirofcROLA. Llenca de roba en fòrma de 
bandirà que alguns dels soldads de ca- 
ballería portan per adorno iHgad sota 
lo ferro de la llansa. Banderola. Senca 
fa^ciola miUtum lancèis i>rnandis dw^* 



BA» 

juta. BandertJe, sortè d*éeniard qui 
kH i*(frnmérU. Baq^emoU. 

BANDO. s. m. bAhool* 

BÀNDOL. 8. m. Cnaberol edicte pnfalicad 
tolemneia^de orde Mrperi^, j tam- 
U lo oatèc acte de pabticario. Bando. 
EJichim, lei vel ípsa edictt promulga* 
tio. Bmí, €dil, oraonnance. Baodo. 

úim. Facció^ partit Èando, Factlo. 
Bande, partia Jaction. Fafiione. 

HTiDiB EI BÀmMULs. fr. MóurcF discofdías 
j parcialítaU entre los que estan unids. 
Àbanderiíar , banderizar. SedUionem 
facere, in factiones dtstrahere. Bander, 
former des partís, des càbales. Far 
coDgiare, alzar partito. ^ 

fnuciB vn Bl5DOL. Fèr saber al pdblic 
alguna llèj ó edicte ab la deguda so- 
lemnitat. Èchar bando* Edictum pro- 
mulgaré. Publier un mandement par 
han, PabUicare un bando. 

MDOIA, t. f. Instrument mdsic petit 
decaatrecordas qííe tè una 6gura còr-. 
n,Bandola. Cithara minor. Mandore, 
fipke de luth. Mandola. 

&IM)0L£JAR. ▼. a. ant. Fèr vida de 
bodolèr. Saüear. Viatoribus insidiari, 
{n»ri. Brigander. Assaltaré, gíttarsi 
tlUftnda. 

^l^lkR. s. m. Lladre y sattejadòr 
ieciaiof. BandoUro , handido, losi- 
^«1 (rasaator , latro. BandouÜer, 
^'V^tf alandrino, masnadiero, scbe- 
nao^ 

^^l)OLè&A. s. £ Banda de cuiro que 
'dtoidadsde caballería portan tòbre 
^ espatlla esquerra y que per davant 
tí pt passa cap al costat dret , j ser- 
^^K pera penjar la carrabina. Bando- 
^ Baltens, cingulum militaré. Ban^ 
^tre, Bandoliera. 

BlM)ONER. s. m-^ ^mt. PEífDonàa. 
B^XDOSITAT. a. f. ant. parcialitat. 
^iM)ÜRRIA. s. f. Instrument mdsic de 

CQatre ó cinc c(«rdas que se toca ab la 

rota de una ploma. Es mès petit que 
dtara y tè la caxa composta de dos 
fttstas planas que servexen de cul y tapa 
^0^ en disminució fins al méneg , que 
tt zB^t curt y està dividid en sia 6 set 
^^^sb eom lo de la guitarra. Algú nas 
t^aen la figura de una mitja carabassa. 
Bandurria. Cithara minor. Mandcre, 
snrte de luih. Mandola , sorta di liutò. 
»TOVA. s. f. Cuberta del llit mès pri- 
^ qae la coixa. Bítnova* Lodiíi;, lecti 



BAN 247 

operimentum. Couverture de Ui, ccurte* 
poiníe. Coltre. 

BANQUER, s. m. Loçinitè per ofici ré- 
brer Cnaotitata de diners per fèrias en- 
fregar en altre puèsto , mediana una lle- 
tra de Gambi d carta òtie^ y cobrand 
per axò lo corresponent interès. Ban^ 
t/ueroj cambista. Argentarins^ nummu- 
lartus, mensarius, campsor. Bam/uier, 
celui qui fait commerce d* argent de 
place en place^ Bancbiere, colui che 
tien banco. 

BAXQuka. Lo qui tè la banca en lo jog dè 
cartas axi anomenad. Banquero. Men- 
sarius^ prínceps cujusdam chartarnm 
ludi. Banquier, cebii qui tient le jeu de 
la banque, Banchiere, colui che tiene 
la banca. 

BANQUET. 8. m. dim. de bahc. Banqià^ 
llo. Parvum aedile. Bencelle, escabeau. 
Panchetta. 

BAifQVBT. Menjar esplèndid al que assiste- 
xen mòlts conVidàds/^artfu^f«r. Epulap, 
solemne convivium.^/in^e^^ repàs mo' 
gnifique. fianchetto, convite, corredo^ 
pasto. 

BANQUETA, s. f. Banc petit de tres peus, 
que acostuman fèr sei*vir los sabaters y 
altres menestrals. Banqueta. Trtpus. 
Banquette fpetit-banc à trolspieds. Tre- 
piede. 

BANQUETA. Banc petit que se posa davant 
de las cadiras y servex per posar los 
peus. Escahuelo, escabeï. ScabeUum. 
Escabeau, escabeile, Sgabello. 

BAUQUBTA. Espccic dc pcdrís qne hi ha en 
la muralla ó cualsevol altra fortificació 
al peu del parapeto , y que servex pe- 
ra que los soldads hi pogan pujar pera 
tirar y desprès baxand à terra pugaa 
carregar 1' arma à cos cubert. Banque^ 
ta. Pòdium interius circum ambuian- 
dis moenibus exstmctum. Banquette , 
petite él6Hüion derriire un parapet. Zoc- 
colo, baiichina. 

BAHQUETA. Eu las fortificaciòns es també 
• cei^ espay que hi ha al pen de la mu- 
ralla arrimad al declivi exterií^r del ter- 
raplé , y servex pera que la terra y pè- 
dras que cauen de ella cuand lo enemig 
la bat , se detingan y no caigan dins del 
fbsso. Berma, lisera. Spatium exteríús 
infímo muro vicinum excipiendis ejus 
rudertbus. Berme, chemin entre le pied 
du rempart et le fosse*. Viottolo, spon- 
da di riparo* ' 



248 BAN 

-fi ARQUETA.* Ar(j, La basa llarga y oòatímia• 
da sobre que se apoya tòt lo edifici ó 

• ' part de èU.' Enéasamenio^lEàSi&cxi ba- 
sis. Soubassement. Basamehto, ^ocçolo. 

BANQUETA. Tros dc arquitectura que surt 
fora del pla terreno abònt està coUlocad 
y servex perA sostenir alguna cosa. Jlfe/i- 

' sula* ^díficii alicupis basis. Corbeau, 

. membre d'arckitecture qui ressort da 

.• plan ou il est placieí, et qui sert à rece- 
voir ou à soutenir quelque chose. AI eu- 
sola. 

BANQÜETEJAR. v. n. ànt. Donar ban- 

• quets 6 anarhi. Banquetear. Epulari, 
conrivari. Festiner, banqueter. Bau- 
chettare , pasteggiare. 

BANY. s. in. L'acció y efecte de banyar- 
se ab aigua ó altre licor. Bafio. Lavatio. 

• Bain. Bagiiatura. 

BA>'\. Pèssa gran de fusta, llauna ó altra 
material que servex pera banyarse. 

• Sano. Vas balnearíam vel balneato- 
rium, balneum, balnearium. Baignoire, 

• BagQo. 

BAXY. La capa de sucre , cera ó altra ma* 
teria ab que se cubrex alguna cosa. 

f Baho, Incrustatio, illinimentum. Cou- 
verte, enduu, Intonaco. 

BA5Y. Quim, Cilòr moderad per la inter- 
posició de alguna matèria entre lo fog 
y allò que s' escalfa. Tè diferents noms 
segons las varias matèriasinterposadas; 
y axí se diu: bany de arena, de cen-** 

.. dras, etc. Bano. Ignis per interpositam 
substantiam applicatio. Bain. Bagno. 

BAXY DE MARIA. AqucU CU quc l'aigua ser- 

' vex pera modr^rar lo calor del fog. Ba^ 

' no de Maria. Ignis balnei Marise. ^a//t- 

! Marie. Bagnpmaria. ' 

BANY DE PEGA. Li capa dc pega qne se dò- 

• xia als bots y altras einas que deuen ser* 
- TÍr per posarbi líquids. Pega, Picatío, 
. picis littimeutum. Enduit qu*on met 

à la poterie, aux outres. Stratto di 
pece. 

BANYS. pi. Las aiguas que servexen pera 

' banyarse y lo lloc ahònt sòn; y axí 
diem: los banys de Caldes, de Arenys, 
etc. Banos. Balue», thermae. Bain, teau 
ou dutre chose dans laqueüe on doit se 
baigner. Bagni. 

banys de peus. Los que se preuen en aques- 
ta part del cos per acarrearbi los Iiu- 
mors. Pediluvios. Pedum in aqua tepi- 
da immersió. Pédiluve. Pediluvio. 

PÈNORCii banys. ír. Bmyarsc repetidas ve- 



BAN 

ga'das. ro>itrir fri^AOj, Baloèis uli. Pren- 
dre les éains, Bagaarsi. ■ ^ 

BANXA. s. f. L'arma qde alguns animals,' 
.' com lo bóii, lo ^ moltó y altres tenen 

* en lo cap perar defentorse. Cuerno, as- 
ta, madera del aire, G>rnu. Cornt, 
partie duré qui sort de la tite de quel- 
ques animaux, Gomo. 

banya. Cada una de las dos puotas cnie al- 
guns insectes com la màripòsa yleca- 
ragol tenen ea lo cap. Cuerno, aitíeïui. 
Coruiculum. Antenne , chacune des 
contes mobiles ou aigrettts des iViscc- 
tes. Antenna. 

banya. Lo bony que surt en lo cap de re- 
sultas dc algun cop. Cfúchon , tolondro, 
tolondron,' burujon, boUo. Tuber ex 
ictu proveniens. Bosse aufroru. Born» 
corno. 

ABATRSa L.iS BANYAS i ALGÚ. fr. met. aOt. 

Reprimir la altivesa de algd , bumiliar- 
lo. Bajar los brios d algurio. Alicujus 
audaciam frangere, humiliaré, subige- 
re. HunüUer quelquUtn, Fiaccar Ic 
coma. 

FÍsa PORTAR ó POSAR BANYAS. fr. met. que 
se aplica à la dona que falta à la (e del 
matrimoni ; y també del còmplice en lo 
adulteri se dia que posa las bí5tas al 

■ marit. Poner los cuernos , encornudar. 
Currucam facere, torum violaré. Fai 
re porter des cornes , /aire coeu. Far li 
cor na. 

BANYAD, DA» p. p. de banyar y b^ 

• NYARSB. Bahüdó, 

BANYADA, s. f. Cop de banya. CornaL• 
' amurco. Gòrna ictus. Coup de com 

Gprnats^. 
BANYADOR, s. m. atit. bany&r. 
BANYAD&R. Lo Uoc &ngò& en que se reTÒi 

can los porcs senglars y altres aoims»! 

salvatges. Bahadero , bona , baruL Lj 

cui limosus. Bauge , lieujan^cux '^ 

bourbeux, oti se vaiUre ie sangli^>^ 

Guaczo. 
BANYAMÈNT. s. m. ant. bawy , enVapr 

mera accepció. 
BANYAR. V. a. Ficar lo cos, algnna pa 

de èll ó cualsevol altra cosa dins de l'^ 
' gua per limpiesa , necessitat ó altre m 

tiu. Banar. Lavare, ablaere, madeC 

cere. Baigner, daucher. Baguare. 
BANYAR. Mullar , regar ò tocar l' aigua i 

guoa cosa , com ua ria las murallas 

una ciutad. Bahar^ Alluere* Arrosi 

Irrigare, bagn^re. 



BAQ 

zasxki. Untar alfiana cosa ab un líquid de 
coosistencia , de modo qae desprès de 
sec fiyrioe ana cA>steta. Bahar, Crusta- 
re. Ghcer, em parlant des confitures, 
locrostare^ iiitonacare. 

iisrAtse. T. r. Péndrer banys ^ ficarse en 
as ban ^. Banarse. Se iarare , abluere. 
Sí baigmer, Bagnarsi , prendere bagm. 

BAXYER. a. m. Lo amo dels banys , ó lo 
qui cttida de ells. Banero. Baíneato'r. 
Bai^neuTj tíwfiste. Bagnajuolo, stofa- 
joolo. 

CA.WETA. s. f> dim. de BAWTÀ^ Cuerne- 
ciilo, cuernedco , comezuelo , pilon, 
C!>roicalani. Petite cúrne. Cornetto. 

unTETi. La banya que comensa d exir 
)ls animals^ com al moltó, anyèli, ca- 
brit f etc. Piion, punzon. Gornu novum. 
Cornichon , petite corne d^un jeune che- 
vreau. Comicina. ^ 

tiSTCTi. fam. Nom qae se dòna'al dlmo- 
m, Patiüas. Càcodxmoa. Le diable , pe• 
tu dénon. Far£sirc]lo. 

M5YUD, DÀ. adj. Lo qui tè banyas. 
ívnudo. Cornatns. Cornu, qtii a des 
cames. G>rnuto. 

OAO. t. m« Naut. Cada una de 4a8 bigas 
<{3e ie posan de un costat ai altre , y 
ientxen pera subjectar los costats* y 
«nrtaír lo pont ó cuberta de las em- 
InoMos. Bao» Trabes in navi crassto- 
res. Èma, soli\vs mises par le t ranxers 
d'ua miteau pour soutenir les tMa<:s. 

B.4PnSMAL.adj. Lo qae pertany al bap- 
tsate, BautísmaL Baptismalis. Baptis^ 
yW. fiattesimale. 
BAPTISME, s. m. Lo primer sagrament 
àt b ^[lésia lo coal fa al liome cristià 
paiificandlo del pecat original. Bautis^ 

mn. Baptísmus. Bapttme. Battesimo. 
íAPUSTE&I. s. m. Lo lloc ahònt estan 

cof^ocaiias las fonts baptismals. Bautis" 

f^rio 9 ifoptisteriiK Baptisterínm. Baptis- 

tère. fiattisterío. 

AQOETA- 8. f. Barreta de ferro ó de 
^isía qae tè ea la una. punta un boto- 
net de banya ó de metall j serves per 
Atacar las armas de fog. Baqueta. Vir- 
^ ad Malpboreum pulrerem globulos* 
^ue plonuMos in lormentO'beUico mino- 
n premeados. Bagaette de fer, de bois, 
de balein^ pour les armes àfeu, Bac- 
cbetta. 

^rcTAS. pà* ü&stig que se dóna en la mi- 
iicta per ^ifiuasdehctesi y consistexen 

TOJI. I. 



BAR 249 

ier passar lo deüocuent per èutre dos 
íilas de soldads , los cuals mèntres pas- 
sa , U van pegand ab cqrretjas ó ver- 
sas. Baquetas, Verbera loco pcenx mi- 
fitibus infligí solita. Passer par les ba^ 
guettes. Passar le verghe. 

BAQUETAS. Dòs bastòucts rodons y de grux 
proporcionad ) que rematan en un botó> 
y servexen pera tocar lo tabal. Baque^ 
tas, palillos, Bacilli quibus tympana 
pulsantur. Baguettes de tanAour. Bac- 
cliette da tamboro. 

MAifAa À BAOVBTA. fr. fam. Manar absoluta 
y despóticamènt. Mandar d baqueta ó 
d la baqueta. Tirannicè imperaré. Com'' 
mander asfec hauteur et durete\ Coman- 
dar a baccbetta. 

PASSAR P£R lAS BAQUETAS. fr. EtcCUtar lo 

càstig de ba^uetas. Dar baquetas. Sco- 
pare , scopere , reum militem \irgis ex- 
dere. Frapper quelqu'un avec les ba^ 
guettes. Passar le Tcrgbe. 

TBACTAB À BAQUETA, fr. Tractar à algü ma- 
lament ó ab despreci. Tratar d baqueta. 
Duré in aliquem se gerere. Menfir, 
* commander a la baguette , avec duré" 
té. Trattare a baccbetta. 

BAR, BARÀ, BARE. s. m. ant. Traidòr. 
Traïdor, alevoso, Proditor, perfídus. 
Traure , perjide. Traditore. 

BAÈALLA. s. f. Disputa acalorada entre 
dòs ó mes persònas en la que regular- 
ment se hi barrejan patacadas. Se usa 
mòlt comunmènt en plural. Biha, pen- 
dencia, quimera, brega , escarapela <, 
zuiza. Rixa. Querelle, ditpute. Dispu- 
ta, zuíFa. 

BARALLAR, t. a. terrít. re5yar. 

BARALLARSE» v. r. Tenir barallas. Rehir, 
pendenciar , bregar , rifar. Rixar^, con- 
tendere, jurgare. Quereller, disputer, 

' G>ntcndere, disputaré, arríasarsi. 

BARANA. 8. f. Sèrie de balustres unid? 
èntrc sí, que se col-locan en los bal- 
cons, escalas y altres puèstos per aga- 
&rse y privar de càurer. Barandilla, 
baranda. Clathratum , septum columel- 
\h distinctum. Garde-fou a»ec balus^ 
' tres pour les balcons et rampes d 'esca'* 
liers. Spalletta, sponda. 

BARAif A. La pared que en lloc de balustres 
se constmex à la bora dels terrats y de 
altres puèstos. Pretil, antepecfU). Ma^- 
ceria, maoeries. Mur d*appui, garde^ 
fou. Parapetto. 
BARANDAT. s. m. ant. enví. 

3? 



550 BAR 

B.\RA3VDILLA. s. f. barana. 
BARAT. 8. m. varat. 

ÏARAT. ant. ENGAI^Ï, TRAMRA. 
BARAT. aut. BARATA. 

BARATA. 8. f. Gambí de una cosa al> al- 
tra. Traequíj cambio , trueco, barata* 
P^rmabatio, commiíULtlo. Échange, troc. 
Baratto, camlMO. 

BARATA. Lo cambr ridícul de futesas ó 
cosas de poca importància. Tracamun- 
dana, canibalach^. Ridícula permuta- 
tio, confusió rerum parvi motnenti. 
Échange, troc rídicide ou de ehoses de 
peu de valeur, Baratto. • 

BARAT AD, DA. p. p. de baratar, n-oca- 
do , camhjado : permtUado. 

BARATADOR. s. m. aut. trampista , ew- 
oanyadòr. 

BARATAR, v. a. Fèr al^na barata. Tio- 
car, cambiar y permutar* Permutaré, 
commutaré. Commuer^ éíchanger. Far 
barattí. 

BARATÈR. s. m. Lo qui de grat ó per 
forsa cobra lo barato en las casas de jog. 
Baratero. Qui à superantibos in ludo 
donationem exigit. Trowpeur.. Bulo. 

BARATÈR. Lo qut frccuènta las casas de 
jog. Garüero , tablajero ^ leonero. Alea- 
tor. Brelandier , joueur de profession , 
aui fréquente les acadèmies. Btscajuo- 
lo, biscazziere. 

baratar, ant. trampista , b^ganyador. 

BARATERÍ A. s. f. ant. Engany , embús- 
tería. Embuste , engaho, fcdseàad* 
Fraus, deceptio. Mensonge j fourberie. 
Bararia, truíferia. 

BARATERiA. Lo Yicl de ffecuentar las casas 
de j'og. Tablajeriar tahureria* Aleato- 
rium TÍtium. FUouterie ,vice , défauX de 
jouer. Truffií, marioleria. 

BARATET, TA. adj. dim. de barato. i^o* 
ratitto, Vill pretio emptum vel Vendi- 
tum. Qui se vend au dessous du prix 
ordinaire, Buon mercato. 

BARATO, TA. adj. Lo que se compra ó 
se vend per poc preu- Barato. Res par- 
vo pretio empta vel reodita. Bon^-mar^ 
cM, Buon mercato. 

barato. 6. m. La porció de diner que lo 
qui guan ja eit lo jog dòaa é aquells que 
Yol. Barato, Gratuïta donatio superao- 
íis in ludo spectatoribus facta^. L*argent 
i/u^un foueur qui gagne au jeu donne 
volorUairement à quelqu'un. Una parte 
del guadagno cbe i bull si fiuiuo dar dai I* 
giuocaton. |, 



BAR 

F^a ó vÈRSR BARATO, fr. Vàidrer algun g<$<^ 
nero à preu bax per despatxarlo luègc 
Hacer barato. Minori pretio vendere- 
Fiendre à bas prix, au rabais. Far a 
basso prezzo. 

LO BARATO ES CAR. ref. ab que se ensenra 
que lo que. costa pocs diners resulta 
mòltas Tegadas okès car per sa mala ea— 
li tat y poca duració. La barato es cartK. 
Qttod parvo emitur carius esse solet. 
On n*a j arnats bon marcM de mauvai'- 
ses marchandises* 11 buoa mercato ri- 
escecaro. 

BARAYAR. v. n. ant. rbstar* 

BARB. s. m. Pè& mòlt comif en varios 
rius de Espanya. €rèx d vegadas fins à 
dos peus de llarg ,. tè lo cos mès estret 
que alt , de un color blanc fosc , lo cap 
xato, dòs barbetas sota la barra infe- 
ríòr y altras dòs mès lUurgas en la puo- 
ta de la matèxa. Barbo. Birbns, mol- 
ins, mullus barbalus. Barbeau, poisson 
d*eau douce. Barbto. 

BARss. pi. Espècie d^ tacas y grans que 
ixen à la cara particularment coand se 
comensa à posar barba. Barvos, Vari. 
Boutons, petites élcK'ures rmtges qui 
viennent sur la peau. BoUe cbe oascono 
nel Ttso. 

BARBA. s. f. La part do la cara que està 
sota la boca. Barba. Meiitum. Meníon. 
Mento. 

BARBA. Lo peL que nax ei» la part inferior 
de la cara. Barba. Barba. Rarbe. Barba. 

BARBA. Lo qui fa ios papèrade vètl en las 
comedias. Barba. Dramatis persona se- 
nem agens. Acteur qui foue au théikre 
les roles de vieitlard, Padre nobile. 

BARBA oE AAROTT. Planta percune, que tè 
l"^ arrel mòlt gruxuda , de la cuai ixen 
una porció de fuUas èe í^ura de ferro 
de llansa , erossas , y de un verd fosc , 
y del mitj oíe èllas surt la cama que sos- 
té las flors. Barba de jéüron ó Aron , 
jarillo'y zumillo. Arnm draoontiain^ 
Pied-de^eau. Gicbero, jaro.. 

BARBA DB CABRA. Planta pérpetuR, que 
crèx (ins à 1' alsaria de un peu y mitj: 
tè las fttUas ovals y Uüsas, y las nors de 
color gros. Barba cabruna. Iragopogon 
pratense, l>arbul«>hirci. Barècde-hoac. 
Barba di becco , sassefrica. 

rARBA DE CABRA. Planta perenne, que crèx 
fins à' l'alsada de tres ó cuatre peus : tè 
las fullas partidas, dnras, aspras y ar- 
rogadas , y las flors y que pèo jaa eo ftr> 



BAR 
au de paootJAS^ son blancas ^ y despe« 
dexen mòlt bon t>lòr. Barba de cabra, 
Spiroia uruBCttS. Jrbrú-^U'bouc, Barba 
dl capra. 

BiUA »£ CALL. «Qt. BARBAL•Làai j CU la 56* 

gòoa accepció. 

ias.% DE /vFiTsa. Planta. pu5TkRA. 

ípc.ttàa la barba. fr« Comènsar i' home d 
tenir barba. Bàrbar, apuntar el boto, 
Pubescere« meatura barba induere. 
Co/nftiencer à prendre de la barbe , 
poindre ia' barbe, Arer lauagiue. 

COM MBS POCA9 BARBAS uhs POCA VBBGÒ^TA. ^ 

ref. que eu$enya qne los pocs anjs fan 
regularment aís homes atrevids. Jí poca 
barba poca verçüenza. Facllè procax 
adolescentia esse solet. La jemnesse est 
(UKlacieuse. Poca barba e men colores 
sotto il ciei non è íl peg^çtore. 

tCilD VZSSB LA BAABA DE TÒX VEUI PELAR, 

toix LA TÍsvA A REMULLAR, ref. quc euse- 
Dja que debem aprofitaruos de lo que 
sacceex à altres pera escarmentar y 
tiarer ab cnldado. Cuuulo la barba ae 
tu vecúio vieres pelar echa la iufa en 
remojo ò d remòjar, Tuiíc tua res agi- 
tar, paries ciim proximus ardet. Alie- 
no perículo expertus fias. Qiiand Vàne 
òf om voij/ii regimbe , gare , gare, Met- 
^ú u fiíardia quando la casa del vici- 
» &' iSbraccia. 
fill i LtsuoBAs. fr. Afear alguna cosa à 
algn a fil presencia. Echar d las bar- 
ktí. üiquid apcrtè alicui exprobrare ; 
is hóeox objtcere. Sar la moustache de 
fidfp^un, en sa présence et malgré 
hú. Oir aila barba ^ in faocia. 
^à u BARBA. fr. Afeitar. Hitcer la barba, 
Barbam tondere. Roser , faire la bar^ 
òf. Far ia barba , radere. 
^u;u oc BARBA. Lo quí te la liavba neera. 
Barbinegro. fiarbií niger. Qui a la bar» 
i^f noire, Che a la barba nera. 
rniasnr las barbas. fr. Manifestar ab ac-. 
clòas gran sentiment , ira 6 altra pas- 
sió semUant. Pelarse las barbas, Prx 
iraeundia et indígoatione excructari. 
Ètre íians ttne violente colire, Cruc- 
ciarsi. 
m BARBA. mod. adv. que significa lo ma- 
tèx qae per cap ó per persona ; j axí se 
dia: pollastre per barba, etc. Por bar- 
ba, Viritim, per singula capità. Tant 
par ttte , à pique^nupie. Per uno. 
to9ui babba. fr. Nàxer los pels en la bar« 
bi. Embarbecer, Pnbescere. Poindre , 



BAR 251 

commencer à avoir de la barbe, Spun- 
tar la barbd. 

PITITYIR LA BARBA. fr. ant. APUIfTAR LA BARBA. 

R&s DE babba. Lo qui tè la barba rossa. 
Barbiruhio. BarbS rufus. Qui a la bar* 
be blonde ou rousse, Cbe ha ia barba 
hionda. 

TB?riR pocAS BARBAS. fr. fam. Tenir pocs 
anys, poca experiència. Tener pocas 
barbas, Nimis jiivenem , inexpertum es- 
se. Ètre un enfant, un moryeux. Arer 
poca barba. 

BARBABLANC, CA. adj. Lo qui tè blancs 
los pels de la barba. Barbiblanco, Bar- 
ba albos, candidos. Qui a la barbe 
blancke. Blanco di barba. \ 

BARBACANA, s. f. La part de tanlada 
que surt mès qne la pared per desviar- 
ne I' aigua. Mero, socarren, vuelo , 
alar, Subgrunda. Saillie d'un toit snr 
la rue, sex^eronde, Aggetto, 8porto,da- 
vanzale. 

BARBACANA DE MURALLA. FortlficaCÍÓ que 

antiguamèntse col*locaba davant de las 
nHirallas: era mès baxa que la princi- 
pal y servia pera defensar lo fosso. 
Barbacana, Antemurale. S^conde en" 
ceinte dont le terreplein joint Vescarpe 
de la premierefauss^braíe, Falsabraca. 

BARBACERRAD, DA. adj. Lo qui tè U 
barba espessa. Barbiespeso , cerrado de 
barba, BarbÀ densos, hirsutiís. Qui a 
la barbe epaisse etforte. Che ha la bar- 
ba densa. 

BARBAD, DA. adj. qne se aplica al ho- 
me que tè barbas. Sarbado, Barbatus. 
Barbuj qui a de la barbe. Barba to. 

BARBADA. s. f. La part inferior de la 
barra de bax en los caballs y mulas. 
Barbada, Inferior mexill» pars in equis 
et mulis. Ganache , extrànit^de la md" 
choire inf^rieure du chesfal, Ganascia. 

BARRADA. La cadcncta ó ferro tort que se 
posa als caballs 6 mulas per sota de la 
barba , atravessand de la una cama dei 
fre à l'altra, pera regirlos y snbjectar- 
los. Barbada, Catenida adstríctoria 
atrinque freno affixa. Gourmette, chaU 
nelte de fer attachéè à la branche de 
la bride, Barbaczale. 

BARBAFORT,TA. adj. Lo qui tè los pels 
de la barba forts y aspres. Barbitaheho, 
Homo aspera et rígida barba prsditus. 
CeL•i qui a la barbe dure^ rude, Irsuto 
dt barba. 

BARBAFRESC, CA. adj. afeitad dé poc. 



252 BAR 

BARBAGRIS , A. ad). Lo qui tè los pels 
de la barba barrejads de bla'iic y negre. 
Barbírucio. Barba peaè cauesceute. Gri" 
son. Canuto di barba. 

BARBALLÈRA. s. f. La carn qne crèx- 
sota la barba. Papada, papadiUa. Gut*- 
tur obesum. DoiMe rnenton. Doppio 
mento. 

BARBALLÈRA. Lo tros de pell bermella qac 
pèuja als galls sota del bèc. Barbas, 
GalH palea. Barbe. Bargiglioue, bargi- 
giio. 

BARB ALLÒ. s. m. terri t. espígol. 

BARBAM £C. adj. Lo qai tè poca barba. 
BarbÜanipino. Raripilus. Qui a peu de 
barbe. Lanugiuoso , di poca o di prima 
barba. ' 

BARBANEGRE , A. bbcuib de barba. 

BARBAPÜJSYÈNT. adj. ant. Lo qui co- 
mensa'à posar barba. Barbiporuente. 
Pubescens, barbatulus. Qui est en dge 
de puberliíy à qiu vient le poil follet. 
Pubescente , di prima o di poca barba. 

BÀRBAR. V. n. ant. Posar barba. Bar- 
bar. Pubescere, pubere. Commencer à 
poiisser la barbe. Aver la prima barba. 

SANTA BÀRBARA. Nom que se dóna al 
pues to en que se guarda la pólvora en 
las embarcacicnis.. «San/a Bàrbara. Pul- 
▼eris pyrii apotbeca in nayi. Sainte^ 
Barbe. La santa Bàrbara. 
-^ BÀRBARAMÈNT. adr. mod. Ah barba- 
ritat , ab grossería. Bdrfiaramente , bar* 
bdricamente. Barbarè , rusticè. Barba- 
remení, grossièrement. Barbarescamen- 
te 1 cru Jelmente 9 ruvidamenie. 

BARBARL\. s. f. barbaritat. 

barbabia. ant. barbarisme. 

BARBÀRIC, CA. adj. ant. babbaro. 

BARBARISIVIE. s. m. Vici contra las rè- 
glas y puresa del llenguatge. Barbaris- 
mo. Barbarismus. Barbarisme. Barba- 
rismo. 

BARBARITAT, s. f. Peresa, crueltat. 
Barbaridad. Feritas, inhnmanitas. ^ar- 
barie, cruau/^. Barbàrie , crudeltà. 

barbaritat. Grossería, falta de cultura. 
Bar baridad, barbàrie, barbarismo. Rus- 
ticitas, inurbanitas. Grossièret^, dtfaut 
de poUtesse. ZotichcEsa, rusticaggine , 
incívlità. 

BARBARITAT. Excès; j axí se diu: es una 
BARBARrrAT lo quc menja. Atrocidad. 
Excessus. Énormité; on dit, ií mange, 
il trasfoüle ^normàhient. Eccesso, enor- 
mità. 



BAR 

BAfmARiTAT. TonteríR, disbarat. Barbari^ 

. dad. Stultum, incousultum dictum vel 
factum. Sottise, extraviagance. Scioc- 
cberia, stravaganza. 

BÀRBARO, RA. adf. Cruel, inbamii. 
Bdrbaro, Barbarus, ferox. Barbare , 
cruel, inhumain: Barbaro, crudele ^ ia-> 
umano. 

BARBARO. lucfilt, crossèr. Bdrbaro:h.nsil^ 
cus, iucivflis. úrossier , sau^agej sans 

. politesse. Rozzo, incolta, ruTÍdo. 

BARBARO. Atrevid, temerari. Bdrbaro. Te- 
merarias. Uàrdi, te'mérmre, awktcieitx• 
Audace, temerario, s&cciato, ardito. 

BARBARRÒS « SA. adj. ros de barba. 

BARBARROTJ , OJA. adj. Lo qui tè rat j 
lo pel de la barba. Barbiruòio, taheno. 
Barba rnfus , acnobarbus , aenéobarbus. 
Qui a la barbe rousse. Rosso di barba. 

BARBASSA. s. f. auni. de barba. Barba-» 
za.' Promissa barba. Grande barbe , 
grand menton. Barba grande 1 gran 
mento. 

BARBER, s. m. Lo qui tè per ofici afei* 
lar ó lèr la barba. Barbero, rapista , 
rapador. Tonsor. Barbier, celui dont 
la projession est de /aire la barbe. Bar* 
bíere. 

BARBERÀ. 8. f. La dona del baribèr.^^r- 
bera. Tonsoris uxor. La/emme du bar- 
bier, Barbiera, la moglie del barbiere. 

BARBERÀ. Rut. Pèssa dc V armadura antiga 
que cubria la boca, barba j barras. 
Babera , bíiberol, barbote. Buccula ^ 
buccae tegmen. Mentonnière. Buila. 

BARBERÍA. r. f. Botiga de barber. Bar- 
beria. Tonstrína, tonsorium. Boutique 
de barbier. Barberia. 

BARBERIA. UoCci de afcitar. Barberia. Ton- 
soris opera. Múier de barbier. Mestier 
di barbiere. 

BARBERIA. La pèssB ò saU que las comuni- 
tats tenian destinada per afeitar. Bar- 
beria. Coeaobiorum tonstrinii. Salon des^ 
tin^à/aire la barbe. Barberia ^ barbie- 
ria. 

BARBETA, s. f. dim. de barba. Barbita, 
barbica , barbiüa. BarbuU. Petit men- 
ton. Piécolo mento. 

BARBOTEJAR, t. n. Parlar entre dents 
pronunciand confusament. Barbotar , 
musitar. Mussare, mussítare. Marmot'- 
ter, parler entre les dents confusànent. 
Borbottare, brontolare. 

BARBUD, DA. adj. Lo qui tè mòlta bar* 

V ba. Barbudo. Stipatai^L «t productam 



BAH 
hxrhíLm habens. Qui a beaucoúp de 
barbe, Barbuto. 
BARCA. 8. f. Embarcació petita pera pes* 
car, traficar en las costas del mar, y 
passar los rius. Barca. Gyniba ^ scapha, 
acatiam. Gabarre, boc. MaviceUo , oar- 
ca pescbereccia. 
uicA. Embarcació de ^eia llatina ab un ó 
dos arbres , que servex pera càrreg , y 
pod portar fins à trescèiitas toneladas. 
Fusta, Navicola vectoría. Fusté, bati'- 
ment de diarge long et de bas bord. 
Fusta. 
UBCA. metl íam. Lo os del pit dels ancèlls. 
Cahaüeíe. Os pectons avis. Os quifor* 
meunepartie de la poitrine des oiseaux. 
Ossó del petto degii uccelli. 
uscí pjolipa 90 GUANYA HÓUTS. rcf. que 
indica que la ganancia es fruit del tra- 
bali. Attdamlo gana la aceha que no 
forada. Nnlla naTÍs lucrum , ni mercès 
txansrehat, aíFert. C'est en tras^aiUant 
qu'on gagne de l'argent. Moliuo fer- 
mo Don fa farina« 
Ei&CADA. 5. f. La cdrrega que porta una 
barca eu cada viatge. Barcada. Vectu- 
la cTmbae. Batelée, na^ée: la charge 
<ttm haleau, d'une barque. Barcaïta. 
BàlCS3SA. 8. f. aum. de basca. Barca^ 
^ Cymba major; Grande gabarre» 
faíftamo grande. 
BiacAOi. Inbarcació que tè la proa ro- 
dòoajade^iioa sola cuberta: sa ar- 
bobian j Telam se reduex à un gran 
^rbre posad al mitj, que no tè sinó una 
veia qoe ocupa la embarcació de popa 
i proa. Son de diferents graudarias. 
Sarcoiongo^ bareoluengo. Navis oblon- 
ga. Barque longue. Musciera. 
i tfruu . Embarcació xata j sens carena 
qtie serTcx pera portar caballs. Tafur- 
ca. ffippago